Diari de Sant Cugat 286 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres 30 d'abril de 1999

HS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat

UMARI

El vocal de l'EMD, Miquel Paraira, encapçalarà la llista de CiU a Valldoreix

Núm. 286 Any VII

225 ptM.

Quatre escriptors locals s'estrenen per Sant Jordi amb bones vendes Formiguera, Masferrer i els germans Romaní van signar llibres a la plaça Octavià

Pàgina 12

Serveis Urbans crea un telèfon 24 hores per atendre les avaries de l'enllumenat públic Pàgina 19

Sant Cugat envia tres tones d'aliments al Kosovo i crea una coordinadora per als Balcans Pàgina 20

Els sindicats locals se sumaran a la petició de la jornada de 35 hores per PI de maig Pàgina 31

Els 111 artistes que han exposat a les sales d'art públiques donen 303 obres al Fons d'Art Municipal

IM ciutadania es va bolcar un any més a celebrar la diada i floristeries i llibreries van poder tancar el dia amb un volum considerable de vendes FOTO.-XAVI LARRO

Pàgina 43

Els c a n d i d a t s d e l P I i d ' U N I S e x p o s e n els seus p r o g r a m e s a les tertúlies d'ELS 4 CANTONS

Pàgina 45

El sènior masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat puja a Primera Catalana Aquest és el segon ascens que aconsegueix l'equip en les darreres tres temporades Pàgina 36

Sensa ctonS Manel Pardo (PI) FOTO: X. LARROSA

CATALONIA CERÀMIC

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ • • • • • •

Pere.Marín (UNÍS) FOTO:X. LARROSA

Pàgines 7 a.10 i editorial

quest número inclou el suplement SensacïonS

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de ban/ Accessoris Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 0 0

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Del 12 al 16 :de maig

~ le mandare nu corazon calicnte

Si no els vas poder veure per Nadal a la Sala Capitular, ara tens l'oportunitat de veure'ls en temporada a Barcelona.

cspoctaclc de pocsiii. música i dansa en Miísica d

n( i. Joan Hcrlaivja/ivi l.sl'her Salxile ilxillai ÍII.I i. S í l \ ia R u a l a r n

TETRATEATRE presenta al TEATRE ADRIÀ GUAL - LA CUINA

l.spai I.scenie uc Pere i ' ('oiVOL'Ialies ilc 'l'oni ( i o i

Direcció ile M. Dolors Yilarasau

Del 5 ui *> d e maij»

Cambra Ferrater spcclaclc de poesia, musica i dansa basat en l'obra poètica de dabriel Ferrater. M ú s i c a o r i - n u l J c 'l'oni X u c l à

Horaris: De dimecres a dissabte a les 21 hores Diumenge a les 20 hores Venda anticipada al Tel-Entrades de Caixa de Catalunya (902 10 12 12)

in H c r l a n u , is). l'oni X u c l à l l u i taria). / s o l l

i • Ml/Cl i \ ioloilc'Cl)

~r m ASfA 6^

l'.NCcno'jrat'ia •.Ic (',;:!.--(\i*>;is ( o l i i loni Ciomc/

Corco>iralic> d e ( Direcció de M. Dolors

diison

\ilarasau

<#> Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Institut del Teatre

SAMCÜQif ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel. 9367472 1 5 PI. QuotreCantons, s/n «Tel. 9 3 6 7 4 3 0 8 1

El Centre de perruqueria i bellesa Dison situat al carrer Martorell ofereix a tots els nostres subscriptors uns descomptes del 10 i el 15% en tots els serveis de perruqueria i estètica. Vine a buscar el val!

Rbla. del Celler, 23 93 674 72 15 Plaça Quatre Cantons, s/n 93 674 30 81

Una gorra de franc La botiga d'esports més completa de Sant Cugat regala a tots els subscriptors que realitzin una compra superior a les 5.000 ptes., una fantàstica gorra esportiva

SESSIONS GOLFES DE FRANC Passa a buscar les teves entrades a la redacció!

Retalla aquesta butlleta i presenta-la a les taquilles del TIBIDABO !

Et convidem

1899*1999

ol Tibidabo

Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra.

**M5*

«(Entrada 2.400 ptes). Vàlid durant els mesos d'abril, maig I juny 1999. No acumulabte amb altres promocions.

i^mmfM'^

1111»

lïïfaftK.,

m&ím

Encara que no siguis subscriptor pots utilitzar aquest val. Aprofita aquesta magnífica ocasió per visitar el parc d'atraccions més conegut de Catalunya!

EIS4C41NT0Ï>S ^^^*

El tema de la

hetmana Divendres, 30 d'abril de 1999

Els

a r x i u s

d 0

c i u t a t

Sant Cugat acull un important fons històric Els centres documentals ajuden a entendre el passat D i n s el m u n i c i p i d e S a n t C u g a t t r o b e m cinc arxius. A i x ò converteix la ciutat en un autèntic f o n s d o c u m e n t a l o n es p o d e n t r o b a r doc u m e n t s d e molts t i p u s , d e s dels m é s a d G K R M A N GONZÀLKZ

- Sant Cugat -

Els altres arxius que funcionen a Sant Cugat són el municipal. el del Centre Borja-que té una important base documental de l'època m i t j a n a - i l'arxiu de Frederic Cabanas, dedicat exclusivament a la Marilyn Monroe, i que és el més important d'Europa. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, l'Arxivística és "la ciència que té cura dels arxius,

ministratius i burocràtics q u e ofereix l'Arxiu N a c i o n a l d e C a t a l u n y a fins a c o l · l e c c i o n s p r i v a d e s q u e s'han c o n v e r t i t e n arxius imp o r t a n t s , c o m a r a el d ' e n G a v í n .

conté les normes per a la deguda conservació dels documents i per a l'organització que en faciliti la consulta administrativa o històrica". Actualment, els arxius han deixat de ser dipòsits o museus on s'apilen grans quantitats de documents i s'han convertit en instruments de treball imprescindibles per a la recerca. De fet, l'Arxivística és considerada una de les ciències auxiliars de la història que més ha evolucionat en els últims anys. Va néixer per la necessitat de

desar tota aquella paperassa burocràtica generada a l'administració pública. Les donacions van anar incorporant aquella documentació particular amb un interès històric, tot i que moltes vegades es creen catàlegs privats, sobretot si el fons és molt extens, per a la seva consulta. Aquests arxius privats poden ser col·leccions particulars o tots els documents pertanyents a un personatge habitualment públic. Els principis bàsics de l'Arxi-

h.ls arxius són centres on es diposita la nostra memòria històrica E: X. L.

vística són salvar els documents q u a n l'administració q u e els produeix creu que han caducat i fer que puguin ser consultats fàcilment. Per fer-ho, els arxivers responsables han de triar aquella tècnica que conservi millor els papers. Una instal·lació adequada els guarda dels perills

de la humitat, els insectes o els robatoris. Malgrat això, no es desen tots els documents que genera la burocràcia actual. A l'Arxiu Nacional de C a t a l u n y a ( A N C ) s ' e l i m i n e n els d o c u ments de la Generalitat que no són importants, si no s'acumularia molt paper inservible.

C i u t a t

Unes 2 0 0 persones al mes consulten P Arxiu Històric Municipal El centre comparteix una de les seves dues seus amb FANC G. G. - Sant Cugat -

G e m m a Foj, cap de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat, té molt clara la funció del centre:"Som els dipositaris del patrimoni documental de la ciutat, que és una part important de la nostra història." Per a ella. els arxius en general serveixen per "recollir, tractar i conservar una documentació, realitzant després inventaris per facilitar la consulta". L'Arxiu I listòric Municipal es va obrir al públic el 1987, quan l'Ajuntament va convocar una plaça d'arxiver. Abans hi va haver un procés llarg per posar a punt les instal·lacions i classificar els documents. Molta gent utilitza aquest centre, des d'investigadors particulars que estan fent una tesi fins a funcionaris públics que volen sortir d'un dubte o simples curiosos que volen aprofundir més en una dada concreta. Segons dades de l'any passat, va rebre una

pergamins dels segles XIV7 i XV7 i tot el fons patrimonial que es va treure de Can Genis, on es poden trobar documents del segle XVI fins al XVII. "Tenim la sort que la immensa majoria dels papers s'han conservat molt bé i no ens calen restauracions." Kl volum de documentació és tan ampli que l'Arxiu Històric Municipal ha obert dues seus. Al local originari, situat a la rambla Can Mora de Sant Cugat. es desa tot cl fons històric des de 1843 a 1969, i a la nova ubicació, compartint l'edifici de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). però amb gestió independent, es conserva tota la documentació que ha generat el municipi en els últims trenta anys. A l'arxiu hi treballen tres persones i tothom pot consultar lliurement cl fons que s'hi desa sense un requisit especial per accedir-hi.

I.'arxiu municipal de Sant Cup/t té un ampli fons d'imatges l·'O'í'O: XA \ I lARRi) S 1 mitjana mensual de 95 usuaris del mateix Ajuntament i uns 108 particulars. El fons principal de l'arxiu de Sant Cugat conté tota la documentació administrativa que genera el municipi. Al costat d'això trobem els documents donats per particulars, molts sobre el patrimoni, i per entitats de la ciutat. Hi ha també una biblio-

teca i una hemeroteca i seccions dedicades a cartells, se'n comptabilitzen uns 1000, fulletons i una important base iconogràfica, en què trobem unes 30.000 imatges que van ser completades el 1993 amb la donació de 10.000 fotografies provinents del fons Cabanas. De tota aquesta documentació, Gemma Foj destaca els cinc

Setmana

ELS /CATVTONS Divendres. 30 d'abril de 1999

N a c i o n a l

UANC es consolida c o m un important centre de consulta U arxiu rep una mitjana de 100 investigadors cada setmana (i. G.

"Kls arxius són els sagraris de la memòria històrica escrita d ' u n país, d ' u n a societat, d ' u n a institució o d ' u n a persona." Segons Josep M. Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de C a t a l u n y a ( A N C ) , aquesta ha de ser la principal funció dels fons d o c u m e n t a l s desats en els " t e m p l e s " , com ell anomena els arxius. "S'han de conservar p e r q u è són un retrat d ' u n m o m e n t històric concret i els investigadors treballen per transmetre aquest coneixement." Aquest arxiu va ser inaugurat als terrenys de Can G a n x e t el U d ' a b r i l d e 1 9 9 5 . Abans estava al carrer Yillarroel de Barcelona. L'Ajuntam e n t d e S a n t C u g a t va fer grans esforços per incorporarlo a la ciutat. La nova seu d e l'arxiu es va aixecar en un solar municipal de 17.700 m e tres quadrats, cedits pel con-

sistori de forma gratuïta. L ' A N C divideix la seva d o c u m e n t a c i ó entre l'arxiu q u e pertany a l'Administració pública de la Generalitat, a partir de 15 anys cap e n r e r e , i l'arxiu històric, q u e recull documents d'empreses, particulars, sobre el patrimoni i d'institucions o partits polítics. Iot aquest volum pot formar una línia de 40 quilòmetres. Al marge d ' a q u e s t fons de paper, ja té una àrea d ' i m a t g e amb uns tres milions d'unitats, en q u è d e s t a q u e n fotografies d'artistes tan importants com Brangulí, Claret o Cases. Completa les instal·lacions un laboratori de restauració dels documents que arriben en mal estat i q u e t a m b é s'ocupa de controlar les condicions climàtiques de l'arxiu. Gairebé una mitjana de 100 investigadors c o n s u l t e n l'arxiu setmanalment. Aquest volum de gent dóna una idea de la importància q u e té aquesta i n s t i t u c i ó , on t r e b a l l e n u n a

El nou edifici de l'ANC a Can Caixer FOIO XAVf LARROSA c i n q u a n t e n a de persones. Qualsevol ciutadà pot accedirhi. L'Arxiu Nacional de Catalunya facilita un carnet a tots els investigadors q u e ho d e manin per poder d e s e n v o l u par la seva tasca. A banda de la important tasca q u e el centre desenvolupa

com a lloc de consulta, Josep M. Sans Travé troba una altra funció als arxius: "Qualsevol administració funciona més bé si els s e u s p a p e r s es t r o b e n classificats i ordenats." Els arxius són t a m b é els dipositaris de tota la burocràcia q u e genera un estat modern.

Les joies * El document més antic que es conserva a TANC és u& pefgaerf de Sant Pere de Paelles que data del segle XI. Els més moderns pertanyen a l'administració catalana des de fa quinze anys. Els que són més actuals no es poden consultat perquè encara, no estan classificats. També hi ha microfilmada la documentació relativa a la Generalitat de Catalunya durant ia U República i la Guerra Civil, conservada al Aïcaivo Histórico Nacional de Simancas, Aquests documents van ser objecte d'una greu polèmica fa tres anys, quan es va inaugurar l'Arxiu Nacional de Catalunya. Eren reclamats argumentant que van ser requisats com a botí de guerra per les tropes franquistes al 1939. El seu trasllat està encara pendent d^arribar a una entesa amb el ministeri d'Educació i Cultura, que segurament es quedarà una part per a l'arxiu que es vol fer a Salamanca sobre la Guerra Civil Josep M. Sans té una opinió molt clara sobre això: "Un país no pot tenir segrestada una memòria històrica com la nostra" JG.G.

H i s t ò r i c

El Centre Borja té un complet arxiu sobre PEdat Mitjana Entre els documentsfigurael llegat de lafamília Recasens G.G. - Sant Cugat -

LI Centre Borja acull un dels arxius més importants sobre l'Edat Mitjana que hi ha a Europa. Rebia el nom d'Arxiu Palau perquè els documents que l'originaren eren propietat de la família Recasens, q u e habitava al Palau Menor de Barcelona, fins que el pare Antonio Borràs, actual director, el va completar pel d'Arxiu Palau Recasens, com ara és c o n e g u t . S e g o n s e x p l i c a Borràs, aquesta complementació nominal es va fer per les confusions que originava amb l'arxiu tic la (Corona d'Aragó, també con e g u t com Arxiu del P a l a u .

"Uns investigadors m'enviaven per error la correspondència des d'Amèrica i jo l'havia d'adreçar al lloc corresponent." Els Recasens eren marquesos de Martorell i barons de Molins

La majoria dels investigadors que consulten l'arxiu són estrangers, sobretot italians de Rei, raó per la qual van produir molts documents burocràtics, a més de la correspondència privada que mantenien amb

AV&mpÇ*!0&W**'tli1lA

CHI NA i

Impartida paf doctor chino. con 30 atot de expenencu w Ki mudicma tradK lunal thina, siguiericlométodotyprictlCKanCMtKÍís,lirtmedícjim«iiiis utilir.indoh-rjpus natuiatói. • ParSli«s por accidents VMCukr cerebral

• Paràlhré por hemoftagfa cerebral • Paràlisis por imum»6«Bíit»r«btaj • EstsdosvegetMhwiMKlra*ima*(»w>c«f«fer»ï * Cefsíeas. dorsoluntbatgia, d o l o t » * *»«*emf<b<fes « Ajarato dJgfettt*» « Ap»r«to w o t t e » * Demència senil

• Apwatt léjpàatorio » fy&mtliim#m&kkr **V*»*o • Sístem» fen*Nuta^yfei««rtt*$A%& » Sistema «svto» * M m » & » « # * ! * . ^

• v*^»»*

personalitats com Felip II. El fons va ser enriquit per la documentació aportada per altres famílies amb què s'emparentaven per via matrimonial o bé per la que els van deixar en herència. Així, l'arxiu abasta des del segle X fins al XIX, però té el seu punt fort en l'època medieval. S'hi conserven sis manuscrits, 280 llibres, uns 662 lligalls, grups de papers numerats que poden contenir fins a 15 documents, i 3.100 pergamins classificats, completats amb uns 500 sense catalogar. Tot aquest fons va ser donat a la Companyia de Jesús al 1921 per la família noble Cavero, descendents dels Recasens, i del llegat arxivístic que havia perdurat al llarg del temps. Els documents van romandre al Palau Menor, reconstruït al segle passat després d ' u n incendi q u e t a m b é va afectar l'arxiu, fins q u e fa uns 20 anys es van traslladar al Centre Borja de Sant Cugat. Les dues persones que s'encarreguen de l'arxiu han de fer front a nombroses plagues

im\ultai r\r\m Riui^ens es necesvta unacarta depresentació h()V() XI que afecten els documents, des d'insectes o fongs fins al perill de robatori. També acostumen a restaurar els papers més deteriorats. Un dels d o c u m e n t s que van reparar va servir al pare Borràs per fer un descobriment històric. Va ser una carta privada de Felip II al seu germanas-

tre Joan d'Àustria, en què li donava el càrrec d'almirall de la flota en la batalla de L e p a n t , "sempre que fes cas d e Lluís de Recasens, que tenia més experiència en combat, i q u e va ser el veritable comandant de les tropes espanyoles en aquella batalla".

Setmana

ELS4 C A N T W B Divendres. 30 d'abril de 1999

Particulars

Valldoreix té dos dels arxius privats més importants d'Europa Gavín i Cabanas comparteixen la passió per col·leccionar GKRMAN GONZÀLEZ

Quan els col·leccionistes aconsegueixen reunir i classificar un gran n o m b r e d e d o c u m e n t s acostumen a iniciar cl seu propi arxiu. Això és el que succeeix a Josep M. Gavín, que té un arxiu amb el seu nom, i a Frederic Cabanas, propietari de KArxiu Marilyn Monroe, dedicat exclusivament a aquesta actriu nord-americana. Amb una memòria excel·lent, Josep M. Gavín recorda que el seu arxiu té 1.800.000 peces, de 27 temes diferents, "alguns dels quals es subdivideixen en d'altres branques". El més important del seu arxiu és l'inventari

fotogràfic de totes les esglésies de Catalunya, les comarques de parla catalana de l'Aragó, Andorra i les regions del Principat que estan a França, tot el que per a en Gavín forma la "seva" C a t a l u n y a . " H e fotografiat 26.000 edificis, en números rodons", comenta amb gran precisió. Aquesta feina li ha valgut tres dels quatre rècords Guinness que oficialment posseeix: fer l'inventari complet de totes Ics seus religioses d'una nació, ser l'arqueòleg europeu que més m o n u m e n t s ha d e s c o b e r t en aquest segle, unes 62 esglésies enterrades, i ser l'única persona que ha trepitjat tots els pobles de Catalunya, "inclosos els 214 que estan desapareguts".

L'altre rècord el té per la seva col·lecció d'estampes d e Sant Josep, unes 41.230 sense comptar diverses caixes plenes encara pendents de classificar. Va iniciar-la quan tenia quatre anys i rebia les estampes d ' u n frare amic seu que vivia prop de casa seva a Barcelona. Ell considera que aquesta vocació per col·leccionar és innata i espera que el seu arxiu, c o n s i d e r a t per la Unesco l'any 1984 el primer particular d'Europa, "serveixi pera tothom, de forma gratuïta". En el seu arxiu també trobem postals, estampes de la verge i dels sants en l'àmbit mundial, nadales, goigs, fotografies d e m o n u m e n t s històrics i de personalitats cèlebres catalanes, sobretot artistes, pintors, músics,escriptors, escultors, eclesiàstics, etc. "Tots catalans. N o m é s faig e x c e p c i o n s a m b gent que s'ha integrat perfectament aquí, com Picasso o Pep Ventura, el dinamit/ador de la sardana moderna." El seu arxiu es nodreix de la recerca que ha fec en la premsa de tot el món i de les donacions de particulars. Si vol desprendre's d'aquests objectes, Josep M. Gavín els li recollirà amablement, només cal posar-se en contacte al telèfon que surt en la secció de Classificats d'aquest diari. Frederic Cabanas també ha convertit la seva passió en un arxiu. Aquest dibuixant i pintor

Josep M. Gavín va ser Creu de Sant Jordi el 1984. FOTO: X.IARROSA

DADES

DEL

Monroe. E: X.I..

per un llibre que ha sortit a París o Finlàndia i és més fàcil d'aconseguir pel que està allà q u e no pas per a mi." T a m b é ha rebut donacions d'arxius sencers d'altres col·leccionistes que se n ' h a n desprès. Ea tercera via per trobar material és recórrer les principals ciutats buscant en llibreries, fires o rastres. Marilyn M o n r o e r e p r e s e n t a per a Cabanas l'ideal femení q u e buscava. "La meva pint u r a é s u n h o m e n a t g e a la dona i quan vaig descobrir la Marilyn per u n e s fotografies vaig descobrir que era la meva musa." T a n t és així q u e l'ha convertit en el t e m a d'inspiració de moltes obres.

•»g—

SUBSCRIPTOR

Cognoms Ciutat Carrer i Codi postal I NIF o DNI DADES

( iikiiui va editaran estudi bibliogràficel1992sobteMarilyn

és el p r o p i e t a r i del fons b i bliogràfic més gran d e d i c a t a Marilyn Monroe q u e hi ha al món. "Em remunto des del primer document gràfic que va sortir d'ella fins ara. No només busco t o t s els l l i b r e s , r e v i s t e s , postals i calendaris d'ella, busco totes les edicions dels diferents anys i en tots els idiomes que s'han publicat. La videoteca i la discografia són per completar." Gràcies a una xarxa de contactes important entre tots els q u e comparteixen la seva passió en l'àmbit mundial, Frederic Cabanas ha pogut completar el seu arxiu. "Mitjançant l'intercanvi d'objectes que altres col·leccionen, com nines de la Marilyn,

Telèfon

Fax

El d/ari de casa.

DE IA

$UB$Ç

tVí VV\

•> ' « h •••$><*4»J»»K«> 1

Data d'alta Adreça d'errtrega '••>-'

DADES

"•¥"< <-*v ï

DE LA

. Nomfc>f£ cteStifcseripcions.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

• Banc/Caixa SantCugatdel Vallès, , , . . , , de „.....„..„„,. de 1999 ! Adreça oficina . ! SIGNATURA. i I EntitatDDGDoficinaDDDGdcaO núm compteDGDDDDDDDD j | Titular , I • [ •Comptat • Rebut domiciliat I

[

]X!^l.Plr

í?x

a / 93 589

20 91

° portar-la

al C. Sant Antoni, 15

Setmana

ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

' e n q u e s t a

Vostè consulta habitualment els arxius de la ciutat? La documentació emmagatzemada en un arxiu ens pot ajudar a entendre el nostre passat. Els arxius no només ens calen quan necessitem fer un treball d'investigació històrica, sinó que qualsevol consulta sobre l'origen dels nostres avantpassats, partides de naixement, de defunció, de matrimoni, poden trobar-se en un arxiu. D'altra banda, aquets centres documentals són una important eina perquè les gene-

racions futures tinguin informació de primera mà sobre el funcionament de la nostra societat. Amb una simple factura del supermercat podran saber quins eren els nostres hàbits alimentaris, o per un bitllet de tren coneixeran amb quins mitjans de transport ens movíem. Amb documents de més pes administratiu es reconstruirà la història política d'aquest final de segle./ G. G.

XAVIER TORTOSA

PERE SALTOR

DORA SANCHEZ

26 ANYS

34 ANYS

75 ANYS

35 ANYS

26 ANYS

ADMINISTRATIVA

FUNCIONARI

JUBILAT

FUNCIONÀRIA DE JUSTÍCIA

ASSITENT SOCIAL

"Consulto els arxius de la ciutat per a temes de consum, sobretot. Si trobo la informació que busco està bé, però cal dir que no sempre em soluciona els problemes."

"Els arxius em semblen perfectes. Però reconen que jo personalment no els faig servir perquè tinc la sort que el meu pare ho desa tot i si tinc algun dubte li pregunto a ell."

"No els consulto. Jo he comprat les publicacions locals com Gausac o Estudis Santcugatena i tinc una mica de coneixement de tot això. Em sembla molt bé que es desi i s'estudiï."

"Tot i que no consulto habitualment els arxius em sembla fonamental i bàsic que hi hagi aquests llocs on es desin els documents per a un possible estudi."

"Conec el nom dels arxius però no hi he estat mai. Un arxiu és molt interessant si la gent que s'hi adreça sap consultar-los, perquè a vegades, per aquesta desorientació, la gent no hi va."

M. JOSÉ SALCEDO

MfRiAM GARCIA

CAROLINA FERNÀNDEZ

ALEX SÀNCHEZ

PALMIRA VILAR

19 ANYS

34 ANYS

33 ANYS

23 ANYS

33 ANYS

ESTUDIANT

ECONOMISTA

COMERCIAL

SECRETÀRIA

PROFESSORA

"Personalment no conec els arxius que hi ha a Sant Cugat i,per tant, tampoc el he consultat mai, però em sembla molt bé la tasca que desenvolupen aquests centres."

"En els darrers anys Sant Cugat ha crescut molt i també la cultura que es desenvolupa aquí. Tot i que no hi vaig em sembla bé que e x i s t e i x i n aquests centres."

"Tot i que conec els arxius que hi ha a la ciutat, confesso que no hi he estat mai.Ara bé, em sembla molt bé la feina que fan i com, sovint, faciliten l'estudi."

"No sé quins arxius hi ha a Sant Cugat. De totes maneres opino que si tenen autoritat per desar i emmagatzemar d o c u m e n t s , doncs perfecte."

"Em sembla bé que hi hagi arxius, però n'hi ha de molt especialitzats, com els històrics, que són per a una minoria, com ara els investigadors o els professors."

Luz

JOAQUIM CASTRO

POVES

Vostè què opina dels nostres viatges? Viatjar amb USSIA TOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar. Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

USSIA »A)M TOURS y « « ? " ^ ^

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

àflül

fPontéttk

EIS4CANTONS

Política Divendres, 30 d'abril de 1999

E L K (I C I () N S f /

P /

M l M C I

I» \ L S

N a c i o n a l i s t e s

1 l N Y

S a n t

> 9

C u g a t

El PI es presenta per primer cop i LA FITXA Nom i cognoms: amb la intenció d'obtenir un regidor Manel Pardo i Sabartés Deixaran Vindependentisme de banda per centrar-se en temes locals Sota el lema Fem et pas endavant, el Partit per la Independència (PI) - Nacionalistes de Sant Cugat opta enguany i per primer cop a l'alcaldia de Sant Cugat. Manel Pardo, un barceloní de 32 anys, i que en fa tres que viu a Sant Cugat, encapçala la llista d'aquesta

formació política que va presentar-se aquesta setmana en el primer sopartertúlia amb els candidats organitzat per aquest setmanari. Amb la intenció d'obtenir almenys un regidor a l'Ajuntament, Pardo treballarà amb força per fer-se un lloc en el disputat govern mu-

nicipal, per bé que ja ha anunciat que la seva serà una campanya molt positiva basada més en els projectes i les propostes que en els atacs a la resta de formacions polítiques. Aquests dies acaba d'organitzar la llista electoral amb què es presentarà als comicis.

naixement: Barcelona, viu a Sant Cugat des de fa 3 anys. Casat. Sense filis Llicenciat en física. Actual-,

AURA COSTA

- Sant Cugat-

ment estudia enginyeria industrial i exerceix com a

"Sant Cugat és una ciutat tjno en molt pocs anys ha can\ iat molt i per això ha arribat l'hora de donar una nova visió, de fer el pas endavant." Amb aquestes paraules, Manel Pardo encetava dilluns a la nit el primer sopar amb els candidats organitzat per Kl.s 4 CANTONS. Un sopar que revelaria les idees d'un home relativament nou a la ciutat, però amb prou coneixement de causa com per haver elaborat una llista electoral i un programa que abasta els principals focus de preocupació dels santeugatencs. Tot i reconèixer que representa un partit petit amb alguns problemes per trobar afiliats, Pardo té la intenció de desplegar una campanya "digna i ben feta que em permeti aconseguir representació a l'Ajuntament". Per això ha previst enviar un mailing de 50.(KX) cartes en les quals presenta a tots els ciutadans el seu programa electoral. A part, preveu penjar uns 400 cartells per

professor en un institut de i Lliçà d'Amunt. i Va introduir-se al món de ia política amb només 18 anys, quan va entrar a Estat Català. Més tard passà a les files d'ERC, on milità durant girebé dos anys. Finalment va enrolar-se amb el PI, on ha desenvolupat diverses tasques fins arriPardo va repassar les seí'es propostes amb representants de la societat local i d'aquest mitjà de comunicació FOTO: X. /..bar tota la ciutat i un centenar de banderoles més per donar-se a conèixer. La independència al marge "El nom del partit que represento diu prou bé quines són les

meves idees polítiques, però en les eleccions municipals no faré especial e s m e n t a l ' i n d e p e n dentisme perquè prefereixo centrar-me en els problemes del poble", ha indicat Manel Pardo. Tot i que la independència de Catalunya és el quid de la seva

Aquesta empresa patrocina: tiM

INDUBRUC, S. A.

ideologia considera que en uns comicis municipals la gent vol respostes als problemes de cada dia i això és el que intentarà donar en les pròximes setmanes. Uns dies en què el PI posarà tota la carn a la graella per aconseguir poder dinar amb els grans de la política.

a encapçalar ia llista

electoral de laformacióper Sant Cugat' Aficions:

Jugar ais escacs, a bàdminton i seafe.

Política

ELS / C A M O N S Divendres, ,ii> d'abril de 1999

(; c i o \ s ^QT-QA?

w\tre

°pos°

\| l \ l c I v \ L s

l na de les màximes de Pardo en aquesta campanya electoral serà la de tractar amb resp e c t e els seus c o n t r i n c a n t s , una p r o m e s a q u e ja ha començat a aplicar. En ser preguntat per l'opinió q u e li m e reixien els 12 anys de govern

de (Ull a la ciutat i, en especial. el paper que ha desenvolupat l'alcalde, Joan Aymerich, el candidat del PI ha declarat: "La tasca d'Aymerich? No crec que ho hagi fet malament. Ha fet la seva feina i gràcies a ella la ciutat ha millorat."' Tot i així,

Pardo considera que "algunes coses es podrien haver fet millor" si en lloc d'optar per una "política de pedaços, d'anar tapant foradets" s'hagués aplicat una estratègia global en la resolució dels problemes de la ciutat.

"El creixement de Sant Cugat s'ha d'aturar i administrarlo p e r q u è l'especulació està a r r i b a n t a u n s n i v e l l s molt alts." Amb aquesta afirmació contundent, Manel Pardo deixa clara la seva oposició a perm e t r e q u e la c i u t a t c r e i x i c o n s t a n t m e n t i a un ritme tan

trepidant. Des de la seva particular òptica política, l'equip de govern hauria de planificar molt bé com ha de créixer la ciutat i a quin ritme. "Com pot ser que no parin d'arribar nous ciutadans i, en canvi, no hi hagi ni un mapa de clavegueram com-

plet per a tota la ciutat?", es pregunta estranyat. La ciutat, segons ell, hauria d'expandir-se seguint una estratègia predefinida q u e garantís la creació de nous serveis abans de p e r m e t r e l'arribada de més ciutadans. Davant d e tot, planificació.

Com a responsable de Medi Ambient del PI en l'àmbit nacional i representant d'aquest partit al Consell d'Administració de l'Entitat Metropolitana de Residus, aquest polític té una idea força clara de la política medioambiental que s'hauria d'aplicar a la ciutat. Segons ell, la gestió de residus que es fa

és bona, però considera que s'haurien d'aprofitar més les estructures que es tenen a l'abast. En aquest sentit, Pardo és un fervent defensor dels ecoparcs i d'incloure Sant Cugat en un pla global de gestió de residus per a tota l'àrea metropolitana. D'altra banda, és partidari de

construir edificis amb estructura ecològica i d'incloure contenidors per a la recollida selectiva de les escombraries dins els blocs de pisos. Amb tot, no confia gaire en el fet que el Projecte residu mínim acabi de funcionar perquè creu que la gent no s'acaba de conscienciar del problema de les deixalles.

La xarxa de comunicacions i l'organització del trànsit és un altre dels punts que Pardo considera feble de Sant Cugat. En aquest sentit està especialment peocupat pels accessos d'entrada i sortida d e la ciutat, que considera que són insuficients o que, en tot cas, han estat mal dissenyats. "Si la

ciutat segueix creixent a aquest ritme, els accessos aviat estaran saturadíssims", diu tot confessant que per evitar-se les cues que es formen de bon matí a la sortida de Sant Cugat ha hagut de buscar tota una ruta alternativa per diferents carreteres. Si advoca per fer unes sortides i entrades de la ciu-

tat més grans i amb més carrils, pel que fa al nucli del municipi és més conservador i proposa fer-lo completament per a vianants per incitar la gent a passejar. I una bona notícia per als ciclistes: considera que Sant Cugat s'hauria d'omplir de carrils bici "perquè la ciutat ho permet".

C o m era d'esperar, la construcció d'un nou Centre d'Assistència Primària (CAP) a la ciutat li sembla perfecte, tot i que no està segur que amb dos equipaments d'aquest tipus n'hi hagi prou. Amb tot, el candidat independentista és partidari d'anar a poc a poc i amb bona lletra i

per això és partidari de construir primer aquest segon CAP, posar-lo en funcionament i després comprovar quines són les necessitats reals abans de decidir construir-ne un altre. Tot i així, Pardo va més enllà i ha posat sobre la taula la possibilitat de començar a pensar a construir un

hospital per a Sant Cugat o bé arribar a un acord amb l'Hospital General de Catalunya perquè tots els santeugatencs es puguin beneficiar d'aquest equipament. La sanitat és per a Pardo, juntament amb l'educació, "un dels drets bàsics que primer s'han de garantir a la població".

Tot i q u e encara no té fills, per al candidat del PI l'ensenyament és un punt clau d'una bona societat. I és que el seu exercici com a professor d'institut li permet conèixer la problemàtica de les escoles a fons. En el cas de Sant Cugat reconeix que els instituts són "dels

més ben considerats de Catalunya", però lamenta la "greu manca de places" en les llars d'infants i en les escoles públiques. "S'ha de fer un esforç p e r q u è la gent q u e no té diners pugui accedir a les escoles públiques. La manca actual de places està abocant moltes fa-

mílies sense recursos a marxar d e S a n t C u g a t . " P a r d o s'ha mostrat especialment dur pel q u e fa a aquesta qüestió i ha afirmat: "Aquesta és la ciutat q u e té més nens del Vallès i tot i així nò sap resoldre el problema de l'ensenyament. Això és una vergonya."

Parlar de cultura a Sant Cugat serà per a molts candidats l'ocasió per criticar el Teatre-Auditori, un equipament que segons el representant del PI "està mal aprofitat perquè és massa car i moltes setmanes no aconsegueix omplir del tot el seu aforament". Com a solució, Pardo proposa

"ser més ambiciosos" i contractar actuacions que puguin atreure més públic per tal que l'equipament es rendibilitzi. Què passarà aleshores amb els espectacles més minoritaris? Per al representant independentista la solució implica desviar aquests muntatges a altres espais, com ara el

Teatre de La Unió. Així mateix Pardo defensa l'organització de molts més espectacles al carrer per aconseguir que la gent gaudeixi de la ciutat i en faci un punt de trobada cultural. I llança una idea: per què no crear una fira o gran acte cultural que uneixi i identifiqui Sant Cugat?

• Q u e P R O M U S A construeixi habitatges d e lloguer a preus baixos perquè els joves puguin accedir-hi com a primera vivenda. • Donar a conèixer els plans contraincendis de la ciutat especificant els drets i deures de tots els ciutadans en cas que es

produeixi un foc. • Crear un consell animalístic m u n i c i p a l q u e incorpori les protectores d'animals i els civils preocupats per aquest tema i que vetlli per la protecció dels animals domèstics. • Potenciar el c o m e r ç local p e r a c o n s e g u i r q u e la g e n t

compri a les botigues de la ciutat i no pas als grans centres comercials o a les ciutats veïnes. • Establir convenis entre els instituts d ' F P i les e m p r e s e s d e la c i u t a t p e r afavorir la col·laboració entre el món d e l'ensenyament i el mercat laboral.

Les jrmes "En la política s*ha de lluitar constantment perquè encara hi ha moltes coses per aconseguir"

"Preocupem-nos per Sant Cugat, però no atenent casos individualsy sine buscant pera tüfyt la

t , ,,"

s Afifjfc *

Cal útamnear vista. No podem

Política

ELS ÍCAIVIOVS Divendres, 30d'abrilde 199Ç

h L K C C I () N S

U n i ó

\ l l \ I C I Y \ L S

d ' I n d e p e n d e n t s

a n í

1l \ Y

C u g a t

9 9

( U N Í S )

UNÍS aspira a poder integrar^se

LA JtliJLA

c o m a partit de l'oposició

wm i çognoiisi Pere Marta i Campos •••—1WW.IIW

W I M M , ,.ln.·«.yl·,,^i|>(WitMftft.,MJEl

, „ ,

El cap de llista sosté que no pactarà amb cap formació per entrar al govern i^^nywii

Amb l'arribada d'unes noves eleccions, la Unió d'Independents de Sant Cugat CUNIS) va tornar a aparèixer en escena amb la intenció d'esgarrapar els 600 o 70O vots que li donin almenys un regidor a l'ajuntament de la ciutat. Són una

formació conservadora integrada per santcugatencs de tota la vida que, durant la resta de l'any s'obliden de la política però que quan arriben les eleccions r e c u p e r e n les s e v e s i d e e s , il·lusions i ambicions. El seu cap de llis-

Lloc de naixement:

ta, Pere Marín, va ser el segon convidat d'aquest setmanari en el sopar-tertúlia que va fer-se dimarts al vespre al Mesón. Les seves propostes i idees són un reflex del pensar de gran part de la població més tradicional de la ciutat.

iw»rn

ajjkinuvi

riu,

estat civil: Professió:

AI'RA COSTA

- Sant Cugat -

cx>ratruccíócfe rnotfles. Ac-

A hores d'ara encara no han acabat de definir la llista electoral q u e presentaran, però ja estan molt convençuts que tenen possibilitats reals d'obtenir representació en l'Ajuntament que es conformarà a partir del juny, I és q u e la seva és una campanya de porta per porta, d'anar a trobar els amics i familiars i explicar, tot fent un cafè, allò q u e volen per a Sant Cugat. Així, de mica en mica i ajudats per 3.000 cartes de presentació que enviaran als ciutadans esperen convèncer prou ciutadans que creguin en un projecte d ' " i n d e p e n d e n t s i amb l'únic objectiu d'afavorir el poble".

4 &V*Wt

Carrera política:

Va ser un dels fundadors de la secció local de CDC

rmy 197a; intre niB i 1983 va exercir com a regidor ée Serveis Urbans pm la mateixa formació \ en el darrer any í mtgííe tela cartera d'Esports, Des pres d'algunes complícacions va deixar e! partit i al cap<Tyn tsmps va aiínearse amb ia Únic* d'Independents tte Sant Cïigai, on milita des de fa 10 anys.

P o c a ambició "Tinc molta il·lusió per sortir escollit - h a dit el cap de Uistaperquè ara q u e ja estic jubilat m'hi podria dedicar plenament i treballaria amb intensitat per Sant Cugat." Al contrari del que pugui semblar, però, Pere Marín no és gaire ambiciós. Bona prova d'això és que no té cap intenció de formar part de l'equip de govern: "No tinc intenció de pactar a m b cap partit. En tinc

FI candidat d'l W/S va indicar que es veu capaç de retallar els deutes de l'Ajuntament en 1.000 milions FOTO: X. L. prou en formar part de l'oposia algun acord "al qual, finalto molt pròxim", però ara ho ha ció i des d'allà poder controlar ment, no hem arribat". A l'altre descartat totalment "ni que sique es fa una bona acció de gocantó de la balança, Marín hi ha gui per preservar el meu orgull". vern, donant suport quan s'ho posat Lluís Recoder, candidat Pel que fa als resultats electovalgui o oposant-m'hi quan ho de CiU, amb qui està especialrals, Marín creu que CiU i el PP requereixi l'ocasió." Tot i així, ment molest perquè "no s'ha seran els dos grans guanyadors Marin ha r e c o n e g u t q u e els dignat ni a venir a conèixer-mc". d e les eleccions i sosté que "la candidats del PP i del PSC, BerSegons Marín, si CiU li hagués gràcia estarà en veure quines ta Rodríguez i Jordi Menéndez, demanat el seu suport "seguracartes juguen les altres formahan mantingut diversos contacment els hi hauria donat perquè cions a l'hora de configurar el ideològicament encara m'hi sentes amb ell per intentar arribar govern".

Aíiclons:

ífeipar m activitats culta-

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 68 48

PAN SIN FR0NTERAS

Polígon Industrial de Can Roqueta C. Can Camps s/nQ 08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17 1 PA SENSE FRONTERES

Política

ElS-íCAlVrCMNS Divendres. JO d'abril de 1999

íl.HCCIONS

ala/7,

Com a exmilitant i exregidor de C D C , el candidat d ' U N I S se sent encara força proper a la ideologia del partit que actualment governa la ciutat i per això fa un balanç positiu de la tasca del govern Aymerich. Si ha de valorar la seva gestió de la ciu-

<y?_9°>

< Ü&

. 4^

Qn\$K

o^tí c

onòv^c

.\tre

\ I C I P \ L S

tat, no té cap mena de recança en dir q u e admira Aymerich " p e r q u è ha fet créixer el poble", però com a polític li retreu "que hagi deixat perdre el caliu s a n t c u g a t e n c " . S e g o n s Marín, el gran " p e c a t " d'Aymerich ha estat voler acaparar

I l \ V

9 9

massa poder i no saber delegar la feina als seus regidors. En aquest sentit, ha anunciat que està totalment en contra q u e l'alcalde de la ciutat sigui al mateix t e m p s president del seu partit, "perquè el partit ha de dirigir i assessorar l'alcalde".

Les Fm$e$ fi CBCtesa

" A i x ò ja n o hi ha q u i h o pari." P e r e Marín està convençut q u e no es pot fer res per aturar el c r e i x e m e n t de la ciutat i, de fet, considera q u e l ' a u g m e n t d e població t a m poc no é s , n e c e s s à r i a m e n t , una cosa negativa. "Estic molt c o n t e n t q u e la c i u t a t creixi

p e r q u è això vol dir q u e hem evolucionat i que ara som millors." Amb tot, considera q u e aquest increment d e població hauria d'anar acompanyat de la implantació de més serveis q u e continuessin garantint la qualitat de vida de Sant C u gat. El candidat d ' U N I S as-

segura q u e m e n t r e es puguin garantir uns serveis prou satisfactoris per als c i u t a d a n s del municipi el creixement no s'ha d ' a t u r a r i confessa q u e s e m p r e que surt fora de Sant Cugat se sent "molt orgullós" d e poder dir q u e ha nascut i viu aquí.

De totes les qüestions medioambientals, la gestió dels residus i el manteniment de les zones verdes de la ciutat és el que més preocupa els independents de Sant Cugat. Pel que fa al primer aspecte, han dit que "la dispersió del municipi fa molt difícil la recollida d'escombraries i es la cau-

sa que aquest servei a Sant Cugat costi un 1,25% més que en altres municipis de característiques similars. Amb tot, Marín creu que la recollida de residus és bàsica per tenir una ciutat de qualitat i, per tant, advoca per mantenir l'actual sistema intentant, però, incrementar l'eficàcia dels serveis

de recollida. Pel que fa a les zones verdes, Marín s'ha mostrat més radical i ha assegurat que ell s'oposaria a la renovació constant de vegetació que es fa als parcs de la ciutat "perquè costa molts diners i tampoc no és de gaire qualitat". "S'han de retallar els contractes de jardineria", ha dit.

El p u n t estrella del programa electoral d ' U N I S seran les finances.i la situació economicofinancera de l'Ajuntament. La seva intenció és basar gran part de la campanya en denunciar "el malbaratament" que s'ha produït en els darrers anys i en exigir transparència informati-

va per tal que els partits puguin conèixer la "situació real" i proposar solucions a la delicada situació. Seguint aquesta línia, U N Í S prometran que si accedeixen a l'Ajuntament exigiran tota la informació referent als estats de compte del consistori i, des-

prés d'estudiar-la, presentaran un plec de mesures per retallar la despesa en "com a mínim, l.(XH) milions de pessetes". Així mateix mostraran la seva oposició a ampliar la plantilla de funcionaris i a fer grans actuacions a la ciutat q u e comportin despeses excessives.

Des de mitjans de 1981 fins al 1983, Marín va compaginar la seva tasca com a regidor de Serveis amb'la de regidor d ' E s ports. D e s d ' a q u e s t a darrera cartera va impulsar la construcció d'alguns dels equipaments esportius més importants de la ciutat, però ara, 15 anys des-

prés, es queixa que els governs posteriors al seu no hagin renovat aquests equipaments ni n'hagin construït de nous. És per això que una de les seves principals demandes és la millora dels equipaments esportius de la ciutat. "Si no hi ha fons per construir-ne de nous,

almenys s'haurien de renovar els existents." En aquesta línia proposa, per e x e m p l e , cobrir amb obra la piscina municipal, "perquè la cúpula que actualment li fa de sostre era una solució temporal que vam adoptar fa 15 anys i que no pot quedarse així indefinidament".

L'ensenyament és per a UNÍS un tema important, segurament un dels pocs en què coincidiran amb tots els candidats a l'alcaldia de la ciutat. Com a pare i avi, Marín pateix de prop els problemes educatius de la ciutat i per això exigeix una planificació urgent de tot el sector. Si tingués

poder de decisió, Marín planificaria com a mínim a dos anys vista la distribució de places escolars en funció del creixement poblacional. Només d'aquesta manera creu q u e s'evitaria deixar alumnes sense places a la ciutat. Pel que fa a l'escola Collserola i al quart institut diu, sense dub-

tar, "que ja haurien d'estar enllestits" i que s'ha de fer tot el possible per agilitzar al màxim els tràmits. Així mateix proposa revisar les condicions d'accés als col·legis de la ciutat "perquè tots els nens tinguin les mateixes oportunitats de rebre un ensenyament de qualitat".

En l'àmbit cultural, el candidat d'UNIS considera que el teatre de La Unió hauria d'assolir un paper més rellevant en la societat santeugatenca. Marín, que va presidir aquesta entitat ara fa uns quants anys, vol recordar als ciutadans que el teatre de La Unió va "ser seu de tot el que

passava al poble, quan encara no hi havia cap equipament a la ciutat" i per això considera que se n'hauria de potenciar més l'ús. La proposta del polític independent implica obrir el teatre cada dia de les 8 del matí a les 8 del vespre a m b un programa complet d'activitats culturals que

permeti a tots els ciutadans gaudir d'aquest espai i a l'entitat tenir-ne sempre les sales plenes. Respecte al gran teatre de la ciutat, l'Auditori, creu que s'haurien d e contractar artistes d e menys cac/ié per tal de reduir les despeses i augmentar els beneficis d'aquest equipament.

• I n c r e m e n t a r els recursos tècniens i humans dels serveis d ' a s s i s t è n c i a sanitària d e la ciutat. • Renovar i adequar els carrers de la ciutat que només siguin realment necessaris. Marín considera q u e la qualitat de vida no ve condicionada per

("asfalt o les grans places, sinó per altres factors. • Promoure l'edificació d'habitatges a preus més assequibles i oferir lloguers de baix cost per als més joves. • E q u i l i b r a r les inversions que es fan al centre a m b les que es d e d i q u e n als districtes

perquè hi hagi una distribució justa dels recursos econòmics. • Exigir als funcionaris i les empreses subcontractades una major rendibilitat q u e p e r m e ti retallar costos i obtenir majors resultats, i controlar els contractes establerts per evitar el malbaratament.

lli

vots

tots* asseguro que comentaria a retallar i podria com a mínim en 1M0 milions"

"Si sortís escollit com a regidor no pactaria amb mtfgíf* No vull entrar a l'equip .*> de govern*

Política

ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

Debat

Els polítics es mullen per les dones Els candidats demanen la creació d'oficines i serveis d'informacióper a la dona El Grup de Dones de l'Ateneu ha fet passar als candidats a l'alcaldia de la ciutat la primera prova de foc: un debat obert a sis bandes per discutir sobre el paper que ha de tenir la dona en la societat santcugatenca i les polítiques que els diferents partits estan disposats a aplicar en el seu favor. A la taula només es van registrar les absències dels candidats del PI, Manel Pardo -que encara no havia estat presentat oficialment- i d'UNIS, Pere Marín, que va excusar la seva presència. Els sis altres candidats però, van garantir una primera presa de contacte interessant. AURA COSTA - Sant Cugat -

Tots els candidats que van participar al debat de dijous passat van coincidir en una cosa: l'Ajuntament ha de comptar amb una àrea q u e es dediqui a les problemàtiques de la dona i que garanteixi la seva defensa en els diferents àmbits polítics. Kl fons va ser el mateix tot i q u e van apreciar-se algunes diferències en la forma. Els partits d'esquerres El debat va iniciar-se a m b la intervenció del candidat d'ICVerds, Francesc Godàs, qui va fer una crítica directa a la política duta a terme pel govern de CiU, "una política que s'ha caracteritzat per l'absència de polítiques integrals per a les dones". Per a contrarestar aquests anys "de deficiències" Godàs va proposar el.laborar un pla especial per les dones, amb un pri-

mer objectiu: la creació d'un servei d'informació de les dones. El candidat socialista, per la seva banda, va prometre que si guanyava les eleccions treballaria "per pal·liar els dèficits de participació i serveis que pateixen les santcugatenques". Jordi Menéndez va indicar: "S'ha de facilitar la participació social i política de les dones perquè elles són les que més fan servir la ciutat". Però a l'hora de fer propostes concretes, va ser José Fernando Mota, el candidat d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), el que va ser més explícit. El polític va demanar la realització d'un estudi que estableixi quina és la situació real de les dones santcugateneques, així com la implantació d'un telèfon d'informació i urgències per a dones. Mota t a m b é va apostar per la creació de cooperatives que afavoreixin el treball femení i d'un casal gestionat i organitzat per elles mateixes i on hi poguessin desenvolupar les activitats q u e

Aquest és el primer debat ijue protagonitzen conjuntament els candidats a ralcaldia. FOTO: XA 171.ARRÒSA. més els interessessin. Tot i que la seva intervenció va estar plean de noves idees, l'alcaldable per EUiA va ser el que va mostrar-se més pessimista sobre la situació actual del sexe femení: " E s t e m en un progrés de regressió, passem per m o m e n t s molt difícils i la situació de la dona encara és molt p r e o c u pant". E n el cas d ' E d u a r d Pomar, d ' E R C , les propostes van prendre forma femenina. I és que el candidat republicar aposta per la creació d'una àrea dedicada a la dona "que estigués encapçalada per una regidora que tingués representació en totes les

àrees de govern". La postura de centre-dreta El candidat per CiU, Lluís Recoder, va ser l'únic que va parlar del que ja s'està fent a la ciutat enfavor del sexe femení. Així, el convergent va informar del servei d'assessorament jurídic de la dona, que funciona des de principis d'abril a la Casa de Cultura i que "cobreix una necessitat molt important". Així mateix, Recoder va indicar que no es pot dir que no s'hagi treballat pel sexe femení "perquè si ajustéssim totes les accions que s'han fest des de l'Ajuntament per les dones,

veuríem que de fet ja existeix un pla d'actuació en el seu favor". Amb tot, el polític nacionalista va defensar la idea de crear una oficina d'informació i assessorament. La darrera en intervenir va ser l'única dona política de la taula: la candidat del PP, Berta Rodríguez, i ho va fer proposant establir "una regidoria d'igualtat d'oportunitats amb un servei d'integració laboral i un altre d'informació". Rodríguez també va reclamar la construcció de noves llars d'infants que permetin a les dones poder treballar fora de casa "que és el primer pas per aconseguir la igualtat".

LSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTO El millor TEATRE per Els 4 C a n t o n s El Teatre Negre de Praga, en col·laboració amb La Llanterna Màgica de Praga, presenta a Barcelona la seva última creació: AHASVER Leyendas de la Praga màgica El Club del Subscriptor ofereix la possibilitat a tots els seus membres d'anar a veure totalment defrancaquest magnífic espectacle al Teatre Tívoli de Barcelona. Podeu triar entre aquests tres dies: Divendres 30 a les 22 h Dissabte 1 a les 22.30 h

Només heu de trucar al 93 589 62 82 i reservar les vostres entrades! (Entrades limitades)

Política

ELS4CAIVroN§ Divendres, 30 d'abril de 1999

C a n d i d a t s

Miquel Paraira encapçalarà la llista electoral de CiU a Valldoreix El polític d'UDC presentarà un programa continuista AURA C O S T A

- Valldorals L'actual vocal d'urbanisme de l ' E M D , Miquel Paraira, ha estat designat per CIU com a cap de llista de la coalició a Valldoreix. Amb 63 anys d ' e d a t i 25 anys d e residència al districte, Paraira encararà les eleccions del mes de juny a m b la v o l u n t a t de repetir el triomf electoral del 1995 per p o d e r aplicasr un porgrama continuista que segueixi la línia d'aquesta legislatura. El president d e l ' E M D de Valldoreix sortint, J a u m e Sanmartí, ha donat ple suport a la seva candid a t u r a i n d i c a n t q u e Pararira "és un home q u e ha viscut el dia a dia d e l s p r o b l e m e s d e Valldoeix, sap tractar a les persones d e m a n e r a agradable i amistosa i, a més, té disponibilitat i molta capacitat de treball". " É s el millor c a n d i d a t q u e podríem tenir". La nominació de Paraira, militant d ' U D C , ha comptat amb

el suport de tota la coalició nacionalista i, especialment, del candidat per CiU a Sant C u gat, Lluís Recoder. "Estic conv e n ç u t q u e si g u a n y e m les eleccions a Sant Cugat i a Valldoreix hi haurà una molt bona sintonia entre Paraira i jo perq u è no hi ha res millor q u e aconseguir que els dos governs siguin de la mateixa força po-

lítica".Així mateix Recoder ha ha destacat la gran vàlua del candidat en tant q u e gran coneixedor d e la realitat valldor e i x e n c a i p e r s o n a " q u e ha contribuit i contribuirà a consolidar el p r o j e c t e de c i u t a t q u e CiU vol per Sant C u g a t " . P e r la seva b a n d a , el vocal valldoreixenc ha assumit la nominació a m b alegria: " E m fa

Un perfil &Efqttet P»ttíf* ao és «1 típgç jtel&te m*d»r forjat de» 1#* fi myt- ca diverses et** . Hpii í estament* de lat, poll* fc&a, ans al contrari. Amb $KHIfeinesfe8 anys que «* dedicat a la política i ta seva v* ser um cooada gairebé pét U |*orta gran. Va començar tnittt&m a UDC de &àt Cugat, a còpia d'assia*"*»f ales reunions ia£ttt$<£tie ~ eó&vocava el partit s'hi va * *)aar iatroduint fins que «fa

vaa proposar* llista electorat í va resultar

desifiiat vocal de Valldoreix. Desl·aUar freca frec H ha arribat rtunitat qsan renunciat a la reuel Paraira i«* jpwmyar les elec«XNttinüar aplicant que ja ii ha dorcsultats. / A.C

Paraira es edica a la política municipal des de fa vuit anys.. FOTO: X. L. il·lusió treballar per Valldoreix perquè és on visc i m'agradarà intentar convertir-lo en un lloc encara millor". P e r a a c o n e guir-ho presentarà a l'electorat un programa continuista en el q u e destacarà tota la feina feta durant els darrers quatre anys i presentarà totala que en-

cara q u e d a per fer " q u e sempre és m o l t a " . Així m a t e i x i com a mostra d e disponibilitat, Paraira ha recordat als ciutadans q u e poden trobar-lo cada matí a la seu de l ' E M D "on m'estic per atendre a tot aquell q u e ho necessiti o ho vulgui".

Actes

El PSC local advoca per "una ciutat més cohesionada i justa'.99 Menéndez presenta el seu equip pera les eleccions municipals ANNA BORAI

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va presentar públicament a la ciutadania la seva candidatura a les eleccions municipals del dia 1.1 de juny.

I ho va fer amb un acte celebrat a la plaça del Coll. qualificat per Jordi M e n é n d e z com a "senzill i simbòlic". Una presentació que va comptar amb la participació, a més de la major part dels membres de la llista, del Primer Secretari dels socialistes de Catalunya, Narcís Serra.

1 ,

«*

L'alcaldable va centrar el seu discurs en tot allò que la ciutat necessita i que l'actual equip de govern, segons Menéndez, no li dóna. "Sant Cugat ha crescut molt però té els mateixos serveis que fa 12 anys" afirmava el candidat socialista, "però s'ha de fer possible la combinació d'aquest creixement urbanístic amb un creixement també d'equipmanets i serveis, donant cohesió territorial i social a la ciutat". Per a Menéndez però, aquesta possibilitat "només existirà amb un canvi de govern, perquè la continuïtat de Convergència i Unió no garanteix el canvi de prioritats". Unes directrius que des del punt de vista dels socialistes santeugatencs haurien d'encaminar-se a fer més interactiva la relació entre administració i societat. "L'ajuntament és l'organisme que ha d'estar més aprop dels ciutadans" sostenia Sena, afirmació que es complementava a la contundent reflexió que havia adreçat Menéndez als seus possibles votants minuts abans: "s'ha acabat a

Serra i Menéndez van defensar un equip de govern obert i transparent F: X. L. Sant Cugat el govern de l'arrogància, el que confon governar amb manar i que ha considerat que és més important fer la ciutat a cop d'urbanisme". "Un equip molt humà" I amb l'objectiu de "fer possible aquest canvi", això sí "amb l'ajut de tothom", es va presentar una candidatura que Jordi Menéndez va definir com "un grup de santeugatencs i santeugatenques de mirada

neta, gent honesta, compromesa amb la ciutat que té ganes de treballar i reflecteix tots els Sant Cugat". Una llista electoral que, per al seu número u, "representa una entrada d'aire fresc, però també una continuïtat respecte a l'anterior". Perquè a la llista continuen quatre dels cinc actuals regidors, que segons va explicar diumenge Menéndez "treballaran amb tothom per a aconseguir una ciutat més cohesionada i justa".

ELS f CANTONS Divendres, 30 iTabril de 1999

La vostra ooinió pc Benvolgut ciutadà, benvolguda ciutadana, A partir d'aquesta setmana us d'aquest espai per tal d'exposar-vos projecte per fer la ciutat

a trets principals

Deixeu-me, però, agrair avui la col·laborat dels centenars de santcagatenos que ens estan fent arrear l'enqu^t que CiU va dtstíbtir arafauns dies, on demanàvem la vostra opinió i aportacions al projecte pel Sant cugat del 2000, Ens són mofc útils itesipdriem molt en compte ! a l'hora d'uïtinw el programa. í~. Pel Sant Cugat que tots volem la vostra o p i n i ó fonamental, és unconvenciment personal que marcat tota la me# ssció de govern sí ensfeuconflança, perqm crec fermament q i * Jpgsta ciutat arribarà a·à on vulguem el conjunt de dones i homes m$0 hem nascut o <m l'hem escola per viure-hi, Pèrmeteu-me també que mostri el fileu agr; prop $ çetites.persories que van assistir a femotiu presentació de la candidatura celebrat a la centenària Unió Sa; esperar un rnior inici:'recordaré l'important supsrlg^rsoíiaí de Faicafde Joan Aymerich i de! president Jordi Pujol, però soff&tot la resposta i el caliu dels santcugatencs, que és el millor inídp&f a" la cursa electorat del 13 de juny, M*agradaria demanar des d'aquí disculpes a tots aquells que aquella ntt van voler ser-hi perd qme no vaiffi ooder perquè la imitació d'espai de ta sala no ho va permetre. k$&, moltes gràcies. Amics, us puc assegurar que estic fl·le de motivació,personal i d *per afrontar el gran repte d'encapçalar un projecta de ciutat per als propers anys que tingui com a prioritat salvaguardari millorar la nostra s sentirqualitat de vida K per tant, el sentiment dels —-*"'nos orgullosos de viure en aquesta ciutat. Ani ^., 'preparat, motivat i amb una gran empenta, decidit a posar-se al servei de les dones i els homes d'aquesta ciutat. Us presei. ' u n . sòlid, dar, per tal de ser aplicat de$ del prime^d^» i compto i suport de ta força política que ha governat els da unes el nostre país des d'en fa divurt. Ccfeï us deia nova afronto amb respecte però també amb illusfó Sant la meva viàd perquè, com vo$#res, m*rai

Lluís Recoder

Pel Sant Cugat que tots volem

ÀM^

wfc-

telèfon del candidat

93 675 41 02

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

<SÍ-»Ï>

US 1 CANTON

Opinió

^ ^ L

Divendres, 30 d'abril de 1999

E d i t o r i a l

H S CANTONS S o i m j n j n independent de Sant Cugat del Vallès

P r t m u Local d« Sant Cugat S.L.

Carrer S j n t A n t o n . . IS. b j i x o s - I W l ' K l Sant Cugat del Vallès 'l'el. St\H UI Kl - l-'jx Ss*J 21) 41 Kdietó e l e t i r ò n i c a : h r t p 7 / v i | j w e b . c o m / s a n ï c u R a t K-niail: santt n.nat<P-^ i U u c b . c o m

Sopar amb els candidats

Consell d'Administració Ramon (iran (president) Josep M. Caliren/u. l'ere K v | u e r d j i Xavier Kornclls(editw delegat)

Directora Aura CoMa

Radacctó I N i l i t i c í t / K n t o r n / O p i n i ó : Aura ( À J S U ; S4M-ietjit/ K r o n o t m a : Anna Borau; C u l t u r a : Ruth Casals: KiipwrU: Alex López; Solidaritat: Mònica Hernabé;

Comarclal Anna M ' B n n o m i p t e

Consall Editorial Rumiïn (iran ipreMdent) Jusep M . Cabreri2*> (vtcepresident) Víctor Alexandre.Kraneesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert D e l'abln. l'ere Ksquerda, Xavier Fornells, Knsrian H e r l m l / h e i m c r . Ko^eli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig. E m i l i Renc, Marta Subirà, Paco Solet, Josep A. T e i x i d ó , Joan lòrtosa. Jusep M. Sans T r a v í , Joan Troyano, Jaume Tubau. Ileetor Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària)

Subscripcions i.aura M o n t c r

Fotografia \ a \ i l .arrosa i Oscar Benito Disseny i ( j e m m a Jurado

Correcció Montserrat Soto

l" a som a punt de coI mençar la cursa electoI ral. En aquesta ocasió n vuit les candidatures que es presenten, la gran majoria amb cares noves i tots, com és d'esperar, amb l'entussiasme i la seguretat que seran equip de govern o peça clau, tot depenent, és clar, de la dimensió i la poolposition de cada formació. Des d'aquest setmanari, que té com a objectiu prioritari el servei al lector, hem volgut apropar les idees i les persones que s'enfrontaran

el proper 13 de juny. 1 ho hem fet a través d'una fórmula diferent que els permetrà conèixer de prop i d'una manera distesa les vuit persones que representen les opcions municipals. Els sopars amb els candidats iniciats aquesta setmana amb els partits més minoritaris, el PI i UNÍS - Nacionalistes de Sant Cugat, ens aporten una altra dimensió dels nostres polítics que, setmana rere setmana, volem transmetre als nostres lectors. Aquesta iniciativa, que

compta amb la col·laboració del restaurant El Mesón i el patrocini d'Indubruc, ha començat, com podeu comprovar en les pàgines d'aquesta edició, amb molt bon peu i amb un seguit de propostes que plegats haurem de valorar el proper 13 de juny. Hem decidit fer aquests sopars a portes tancades i només amb la presència de membres de la redacció, representants del consell editorial del setmanari i el candidat, precisament per crear un clima distès i facilitar la

conversa. Amb tot, les primeres convocatòries dels sopars amb els candidats han cridat l'atenció de diversos ciutadans que també hi volien participar. Això ens ha portat a decidir que el darrer sopar que convocarem amb tots els caps de llista i que se celebrarà el proper dia 8 de juny serà obert a tothom qui ho desitgi. La iniciativa, per tant, ha estat molt ben rebuda per tots els sectors i això, als qui fem possible omplir de contingut el "diari", ens omple de satisfacció.

Impressió Rmimprcs 1^721 40.05.95

Distribució

Ciutat d'arxius

MailinK Vallès S.L. l'cl. 589.23.71 l)i|v.su lepal: Í í l - M ) 5 - W rdicorulv Eb article» Uftmti i nu f* K V I necoainamer»

(«)ACPC Associació Catalana tic U Premsa

C/tMhMUUal7

U.fa51» D 71

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

l tema que desenvolupa el reportatge d'aquesta setmana posa en evidència el gran potencial que té Sant Cugat com a ciutat arxivística de primer ordre. Des de l'àmbit privat fins al públic, Sant Cugat gaudeix de diversos fons documentals de gran importància que depassen l'interès del propi país i

que constitueixen un element d'atracció tant per a estudiosos com per a aficionats. Des de l'Arxiu Nacional de Catalunya, un equipament modèlic tant per la seva concepció com pel seu contingut, fins als més específics com l'arxiu sobre Marilyn Monroe, un dels més importants del món, passant per l'arxiu Ga-

l e c t o r

vín, el del Centre Borja o diversos arxius particulars que encara no estan a l'abast de la gran majoria i que esdevenen passions personals com un de dedicat al còmic o als estris de pagesia, als trens, etc, sense deixar de banda el nostre arxiu municipal... En definitiva, Sant Cugat ofereix més propostes de les que imaginem la

gran majoria de ciutadans. Aquest és un tema que haurà d'afrontar el proper govern municipal: com treure prou rendibilitat del gran potencial i de l'atracció que representen tantes propostes culturals, definint un pla de promoció del gran patrimoni tant públic com privat que tanca les parets del municipi.

0 s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Carta a l'alcaid» Senyor alcalde, fa mesos que ens ha dit que no es tornarà a presentar. Jo s e m p r e be pensat q u e é s b o p e r a la p o l í t i c a

i fins i tot per als polítics que hi hagi renovació i que les persones, i també els polítics, puguin tornar a fer vida normal: passejar pel carrer, fullejar la premsa, treballar, anar amb la família al cinema o a un restaurant, sense la sensació de ser jutjat constantment i per tothom. Estic perplexa de veure, sobretot en els darrers mesos, com en la política tot s'hi val i en lloc defairp/ay, des de l'oposició i des de diversos sectors de la ciutat li facin difícil la sortida. Senyor alcalde, com a ciutadana que sóc des de fa 9 anys,

li dic amb tota la sinceritat d'aquell que se sent ben acollit, moltes gràcies. Gràcies per fer possible una ciutat que enveja, gràcies per equipaments que quan vaig arribar no podia ni pensar, per exemple no hi havia ni cinema, i gràcies per dedicar a la ciutat 12 anys de la seva vida i això no es pot negar, amb entrega i passió. Espero que el pròxim alcalde el tingui com a exemple./ UNA VEÏNA (Sant Cugat).

Sensibilitats

diferents

Per a la senyora Montse Sant, els ossos dels monjos, que han estat trets de les seves tombes i emmagatzemats en unes caixes de plàstic, no són res més que "ossos anònims, vells i repelats de fa temps". No entén que algú demani que s'enterrin i suggereix fer amb tots ells una gran subhasta perquè tothom pugui tenir un os a casa seva. També proposa que el seu cos, un cop mort, sigui

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

«««,„ BELL «»!«>*

llançat als lleons orfes del zoo. No crec que a ningú ens importi gaire el que vostè faci amb el seu cos, o més ben dit el que en facin els seus familiars, un cop vostè estigui morta. De fet, és molt fàcil parlar d'una manera frívola de la nostra pròpia mort, però no passa el mateix quan es tracta del nostre pare, mare, germà... aleshores la nostra postura canvia radicalment: pels nostres familiars, "pels nostres", ja no admetem bromes i molt

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics.

Rambla del Celler, 17- Tel. 93 674 17 84>Fax93

674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

menys profanacions. La gran majoria de la gent, sentim, sortosament, un respecte pels morts, i aquest respecte, senyora Sant, es dóna en totes les c u l t u r e s . Som molts els que hem perdut" familiars i amics i el dolor ens ha fet sensibles a la mort.Quan perdem una persona que hem estimat, tan sols ens queden les seves restes com a mut testimoni d'un passat i d'unes vivències que ja hem perdut. Els ossos dels monjos no els havien d'haver tret mai de les seves tombes i, ara, no hi fan res en unes caixes. Que s'enterrin ja d'una vegada. Deixem que els morts descansin en pau, i si vostè, senyora Sant, vol fer burla, fóra millor q u e triés un altre t e m a . / ANNA BONCOMPTE (Sant Cugat).

Opinió 15

ELS ^CANTONS Divendres. 30 d'abril de 1999

l l o t j a

El conflicte del Turó Can Matas ÀNGEL CASAS

n el procés de planejament i urbanització del Turó de Can Matas s'han presentat recursos per part de propietaris afectats, hi ha hagut sentències favorables als recurrents, s'han escrit llibres sobre l'afer, s'han presentat al·legacions, han sortit nombrosos escrits a la premsa... Tot indica que segurament hi ha hagut perjudicis per als propietaris i, possiblement, també per a l'Ajuntament. Quin és el possible perjudici econòmic de l'Ajuntament? A l'inici del procés, l'alcalde va signar un conveni urbanístic amb Boehringer, en què aquesta empresa es comprometia a pagar 90.225.401,50 pessetes per fer l'enllaç de l'autopista de Vallvidrera amb la carretera de Rubí ("l'hipòdrom") i que, juntament amb els altres propietaris, pagaran els ponts sobre la via de la Renfe i també els costos de la urbanització que corresponen a l'Ajuntament per les parcel·les que se li adjudiquen. Contra aquests acords hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la tot el procediment i que afirma que és

Sever

l'Ajuntament i no els propietaris qui s'ha de fer càrrec dels costos dels sistemes, i que l'Ajuntament també ha de pagar la part de la urbanització que li correspon. Com a conseqüència d'aquesta sentència, l'Ajuntament haurà de pagar més de 140 milions pels sistemes generals (l'hipòdrom i els ponts) i uns 145 milions d'urbanització de les seves parcel·les: en total, uns 285 milions perduts. Addicionalment, en el conveni esmentat, també s'acorda que l'Ajuntament transmeti a Boehringer perquè pugui construir les parcel·les que li corresponen per un valor de 401.244.467 pessetes. A canvi, Boehringer paga amb sis finques que sumen 42.747 nr de sòl brut sense urbanitzar, valorades en 316.724.230 pessetes, a més a més de 84.520.237 pessetes per la diferència de valor. Amb això es plantegen dos problemes: el primer és que els terrenys municipals tenen un ús industrial i oficines i, en canvi, es valoren com si fossin una parcel·la destinada exclusivament a oficines, que tenia molt menys valor que el sòl industrial immediatament utilitzable, i encara a un preu inferior del

e n

valor d e l m e r c a t (valorat a 35.884 pessetes/m 2 de sostre, contra 38-39.000 pessetes reals del mercat d'oficines, a l'altre costat dej carrer a la mateixa urbanització). Legalment qualsevol transmissió de patrimoni que faci l'Ajuntament s'ha de fer a través de subhasta (licitació pública) per assegurar que no es vengui a baix preu i es malbarati el patrimoni de tots com s'ha

Hi ha molts milions en joc i era inacceptable el tancament de CiU fet en aquest cas. El segon problema que sorgeix és que cinc de les sis finques amb què Boehringer paga a l'Ajuntament en espècie figuraven com a finques ja aportades per l'empresa al conjunt de la reparcel·lació i, per tant, ja no eren seves i no en podia disposar de cap manera. A més, diferents documents situen aquestes finques en llocs diferents: uns dins

T i t o

l'àmbit de reparcel·lació, altres a l'oest i altres a l'est. Algun d'aquests documents públics, per tant, diu una falsedat. ( Altres presumptes il·legalitats? No haver fet subhasta, alteració del preu de les coses, malbaratament de cabals públics i perjudicis a propietaris. Per això, creient que hem d'aclarirho tot i hem de recuperar els possibles perjudicis econòmics, tots els partits de l'oposició vàrem demanar un ple municipal extraordinari, que va tenir lloc el passat 29 de març, en què demanàvem els següents punts: 1) Per recuperar el possible perjudici econòmic, incoar un expedient de revisió del conveni urbanístic. Un cop anul·lat, procedir a licitació pública (subhasta) de les parcel·les de l'Ajuntament. Si es confirma el perjudici econòmic, incoar un expedient de responsabilitats a les persones coneixedores del conjunt de l'expedient. 2) Realitzar una auditoria externa de tot el procés de planejament i gestió, les conclusions i propostes del qual es debatin en un ple municipal abans del dia 21 de maig i, si és avinent, s'aprovin les modificacions necessàries del procediment se-

£ I U

guit i les seves conseqüències. La proposta de recuperar el possible perjudici econòmic va aprovar-se amb els 10 vots en contra de l'equip de Govern de CiU. I també va votar en contra de l'auditoria. Però la Comissió de Govern de CiU va encarregar l'auditoria, que va ser adjudicada a un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya, però aquesta posteriorment hi va renunciar per incompatibilitat, adduint que el cap de l'Àrea d'Urbanisme del nostre Ajuntament pertany al mateix departament de la Universitat que els catedràtics proposats i, per això, ara s'ha encomanat a un altre equip de professionals de fora de la Universitat Politècnica. En aquests moments, ja s'ha iniciat el tràmit d'anul·lació del conveni urbanístic i l'auditoria ja s'està fent. Hi ha molts milions en joc i era inacceptable el tancament de CiU a aclarir i corregir el que calgui. Àngel Casas, portaveu del Grup Municipal Socialista, i Joan Gaya, portaveu d'Urbanisme del Grup Municipal Socialista

porxo

II telefonino" FONTCUBERTA

mb la dolcesa que els dóna la seva llengua, els italians han batejat els telèfons mòbils amb el nom més carinyós de "telefonino", convertint-lo així de cop i volta en un objecte més proper i estimat. Jo no tinc telèfon mòbil, "telefonino", i penso que no en tindré mai. No obstant això, crec que és un dels grans invents del segle, inimaginable fa només uns anys. No sé si heu pensat bé què significa poder tenir una comunicació personal, quasi totalment directa, des de qualsevol part del món i amb qualsevol persona del món. Fa deu anys era quasi ciència-ficció pura que només es podia veure al cinema. Ara el tenim cada vegada més a l'abast de tothom. En un viatge que vaig fer fa poc a Corea del Sud, quasi tothom tenia telèfon mòbil, sobretot, els escolars. En aquest, com a d'altres països, es dóna el cas paradoxal que la població pobre prefereix gastar-se els di-

ners en productes en principi innecessaris (igual que molta gent que viu en barraques i té un modern televisor) que no pas en cobrir les seves necessitats, és elemental. Personalment, veig al "telefonino" tots els avantatges del món però, de la manera com s'utilitza majoritàriament li trobo un sol, però per a mi important, inconvenient: la pèrdua de la pròpia intimitat. No vull ser crític amb això de la intimitat dels altres. Cadascú té la que vol i només faltaria que jo li digués quins són els seus límits, encara que diré de passada que a mi em molesta que algú telefoni al meu costat: és un soroll que no tinc per què aguantar-lo. Només us posaré uns quants exemples de la utilització pública del "telefonino". Primer de tot, la gent que va telefonant pel carrer, aturat o caminant. L'espectacle a mi, personalment, em sembla ridícul i,, a més, tothom pot assabentar-se

de què estan parlant. La cosa s'agreuja quan es parla en un mitjà de transport públic. En els ferrocarrils de la Generalitat, i sense fer res de la meva part, m'he assabentat que "ara vinc, vine'm a buscar a l'estació", però també que "no m'estimes com abans" o que "el meu marit no s'assabenti que ens hem vist" per, a continuació, fer una altra trucada molt diferent: "Sí, estimat, avui he treballat molt i arribaré més tard del normal." He sentit criticar feroçment el millor amic i m'he assabentat de com es pot enganyar un client. No vull allargar-me. Només destacar de forma negativa els conductors que telefonen mentre condueixen. Saben que és il·legal i perillós. Però el "telefonino" sembla que els hagi begut l'enteniment i que els serveixi per encara accelerar més el seu ritme de vida. Serà el "telefonino" la causa de nous tipus d'infart?

Opinió

ELS4CANTON5 Divendres, 30 d'abril de 1999

t e r r a t

Pels seus mòbils els c o n e i x e r e u toAN T O R T O S A

es d e la m é s r e m o t a prehistòria, l'ésser humà ha maldat per superar les limitacions q u e li ha imposat la naturalesa pròpia de l'espècie, com pot ser la dificultat de comunicar-se a distància sense necessitat de desplaçar-se. cosa que reforça la idea que la majoria d'invents han estat incentivats per una altra condició humana bàsica: la mandra. Així. en diverses tribus africanes descobriren que colpejant un t r o n c d ' a r b r e b u i t i m i t jantçant un codi simple podien transmetre missatges a través de l'atapeïda selva, sense necessitat de moure's de lloc. Per altra banda, als pellsroges americans, condicionats pel medi, els sorgí un invent diferent: en uns espais amplis on la visió no era obstaculitzada con en la selva enviaren els missatges tot sincopant una columna de fum, que fàcilm e n t es p o d i a v e u r e a gran distància. Més propers a nosaltres, a l'illa de La Cïomera, descobriren que es podien comunicar d ' u n t u r ó a l ' a l t r e a m b

estridents xiulets, ja que entre emissor i receptor sols existia una capa d'aire transparent, fàcil conductor del so enmig d'un silenci gairebé absolut.

Qui inventà el mòbil encertà de ple en una aspiració ancestral: comunicar-se sense moure s de lloc Segur que tots els processos van començar amb el crit, que era el primer instrument que posseïa per comunicar-se amb qui no estava a prop. És possible que cada grup, cada clan, tingués el seu cridaner oficial, ja fos per espantar l'enemic o per fer de pregoner de la tribu. Mes la humanitat no para i comença a esbrinar que certs objectes naturals són capaços d'ampliar el seu crit. Els de vora mar ho trobaren en el caragol gegant i els de terra endins, en les banyes dels animals, i així, d'una

cosa a l'altar, arribà el dia que a algú se li acudí d'inventar el mòbil. Sense voler, havia encertat de ple en una de les aspiracions ancestrals més pregona impresa en els gens de la humanitat sencera: poder comunicar-se a pleret sense moure's de lloc. I, a més, tant se val on es trobin l'emissor i el receptor, des del més isolat desert al centre d'una multitut de la ciutat més caòtica. Però encara satisfà una altra aspiració humana: estirar l'època de la infantesa amb la il·lusió d'una joguina, sense el sentit del ridícul q u e podria suposar posar-se a jugar enmig del carrer a bales o a la xerranca. No tenir un mòbil ja comença a ser considerat una raresa igual com no tenir cotxe o televisor. Ja a ningú sobta l'inesperat avís que surt de la butxaca del veí del tren, del convidat a sopar o del qui s'ha oblidat de desconnectar-lo al cinema, al concert o a la missa de dotze. A la botiga, al bar, a la reunió, de cop algú s'aixeca a l'impuls de l'avís i surt corrents cap al carrer i allà, a la

porta, amb un peu dins i l'altre fora s'encasta l'aparell a l'orella. Aleshores si indiscretament un s'ho escolta, queda astorat de la urgència, perquè en resposta de la trucada diu el receptor: "...sí, encara en tinc per deu minuts... sí, sí, ja p o t s tirar l ' a i g u a a l'arròs." I tots sabem que aquell dia fan arròs i que no se'l volen menjar covat. Si el comunicant va encorbatat, amb vestit negre i amb maleta de seguretat, és evident que es tracta d'un executiu o unyupi que gairebé no gesticula perquè

No tenir un mòbil ja comença a ser considerat una raresa igual com no tenir cotxe o televisor ja ha impostat la veu per transmetre així la seva personalitat i la seva imatge a través de les ones. Si en canvi no va tant "mudat" ni porta maleta, gesticula

molt i parla cridant, és que es comunica amb algun amic al qui explica la vida. Si és dona i porta maleta i vestit jaqueta, aleshores és que està quedant amb algú per un dinar de treball. A m b d ó s s e x e s es c o n f o n e n quan parlen amb Ics respectives parelles i ho denuncien dos tipus d ' e x p r e s s i o n s molt definides: aspecte malhumorat o de felicitat, segons siguin les circ u m s t à n c i e s del dia. Si l'expressió és beatifica i múrria al mateix temps, la veu és amb to baix i el gest de la mà lliure més contingut, aleshores és que parlen a m b el seu ligue, ja q u e el mòbil n'és un important i secret aliat. El dia en què a tots se'ns acudeixi parlar al carrer a través del mòbil, D é u n'hi do de l'espectacle, allà, palplantats o no, tots movent el braç lliure amb gestos descompassats. M ' h o imagino com una immensa, massiva i desincronitzada classe d'aeròbic a l'aire lliure. Joan Tortosa és artista

s o t e r r a n i

Sant Cugat, 2 0 0 1 P E R E VILLALBA

na vegada hi havia un poble que tenia un problema. L'aire i el foc sortiren a fer un tomb; al mig del poble es trobaren un meravellós edifici. Casualment passaven també per aquell indret l'aigua i la terra. Eren velles amigues, i feren petar la xerrada. - H e u s e n t i t dir q u e volen treure aquesta muralla medieval p e r e i x a m p l a r el carrer? - T o t el poble en va ple. -Volen desfer l'edifici. - I t a m b é aquests altres que són a tocar, diuen q u e són vells.

Les amigues, tanmateix, estaven embadalides a m b l'edifici. - I pensar q u e jo s e m p r e l'he respectat, procurant bufar més fluix al seu voltant - d i g u é l'aire. - I jo ni tocar-lo, totes les vegades que he hagut de corretejar pel seu voltant -aclarí el foc. - D o n c s jo retinc els aiguats fora de la seva teulada, i descarrego satisfeta s o b r e els s e m b r a t s -precisà l'aigua. - B e n fet!, nois, doncs jo he assegurat durant segles els seus f o n a m e n t s , abraçant-los i petonejant-los, i ja veieu com es dreça -conclogué la terra altiva.

S'explica q u e els quatre elem e n t s , amics com eren, convingueren un pla: sortir del poble, perquè no volien contribuir a la desfeta d'aquell singular

Conservar és innovar, educar, estimar, fer-se millor edifici i dels del seu voltant. En efecte, el poble quedà sense aire, sense foc a les llars, sense aigua als pous i sense terra

productiva. Les autoritats hagueren de fer front al problema; arquitectes, enginyers, urbanistes i econom i s t e s d o n a r e n la s o l u c i ó : -Destruïm l'edifici i els edificis del voltant! Són vells! Estan bruts! Obrim carrers i avingudes! Així fou fet. I a q u e l l p o b l e deixà de tenir el problema, però es convertí en un poble com tots els altres: la gent ja no es saludava pel carrer, no es pogueren fer escoles p e r q u è no tenien aigua, ni terra, ni calor, ni aire, els n e n s no reien, les

joves no presumien dels seus vestits, desaparegué la bibliot e c a , s ' e n f o n s à el m u s e u , llançaren l'arxiu. És q u e eren vells. Q u e d à un poble s e n s e m e m ò r i a i s e n s e imaginació. Qui podria narrar les destrosses q u e els homes han fet a la seva cultura en nom del "progrés"? Anys li faltarien per poder-les explicar. Tu, vés, i no facis el mateix: conservar és innovar, és educar, és estimar, és crear, és ferse millor. Pere Villalba és professor a la UAB

—11

E.STX VIST OUE ALGUHS HO SABEH COM JUSTIFICAR ELS CÀRRECS .... I S'IHVEHTEH CADA XORRADAAA N ...COM LA DEL DIA DE L' AUTO-REREXIÓ SOBRE L* ÚS 1>EL COTXE 1!

...EM PREGUHTO, PEROUÈ SERVIRÀ UH D I A A L ' A H Y SI T A TEHIM T O T EL MES D' M O S T PER REREXIOHAR-HI 0 3 6 4 DIES FER OBLIDAR P ... HO HAURIA ESTAT MILLOR DEDICAR, AOÜEST DIA, A TREURE TOTS ELS C O T X E S AL CARRER PER ADOHAR-HOS DE OÜIH SERX EL CAOS QUE TIHDREM D' AQUÍ A OUATRE D I E & P

... ALS QÜI DE VERITAT ELS CAL REREXIÓ SÓN EH ELS POLÍTICS f| ..A AQUESTS S Í QÜE ELS CAL RERE XI ó » ... ELS D' AVUI, ELS D' AHIR I ELS D' AVAHÇS D' AHIR... A VEURE SI D' UHA VEGADA S'ADOHEH DE OUlHA MEHA DE CIUTATS EHS HAH DEIXAT... I DEL PER OUé L' ÚS DEL COTXE HO ES HOMES UH CAPRICI...

Opinió 17

HS4 CANTONS Divendres, .hi d'abril de 100Q

g r a n s

t r e t s

P e p Codó Tot un caràcter El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest escultor santcugatenc. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

"^337 f^t hM.f &A &x*MÀÍiï/íj

^YZ^do

n fort temperament i una personalitat molt definida que va imposant el seu criteri i el seu tarannà als altres són els aspectes més destacats del senyor Pep Codó. Temperamentalment, aborda les situacions amb ímpetu i s'implica de ple tant en temes personals com en els que en aparença no ho són. La seva cal·ligrafia ens revela que en Pep Codó acostuma a ser pràctic e n r e ferència a la visió de les coses del seu entorn, però també indica que té la tendència a veure-les des del seu punt de vista. Si intentem esbrinar la seva personalitat, ens adonem que té un caràcter optimista, encara que pot canviar el seu es-

i /

<c Cl

flfeíraf

d e l

C e n t r e

tat d'ànim i projectar certa agressivitat verbal. I és que de fet, ell és una p e r s o n a d'acció, enèrgica i activa, amb força per iniciar moltes coses. Encara que es controla, pel seu impuls a vegades actua i després reflexiona, i és en aquest impuls on radica la seva personalitat. És atent i bon conversador. Sap passar d'un tema a Faltre amb facilitat i q u a n ho fa aconsegueix captar l'atenció de les persones que l'envolten. A m b la col·laboració:

IQCRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

II Festival de Poesia Catalana a Sant Cugat D i r e c c i : A r i e l Garc a Vald s Col£laboraci especial de: Santi Arisa

V ctor Batall Jordi Pere Cerd

'•n

David Jou Antoni Mar

VENDA D ENTRADES:

Vinyet Panyella

5 8 9 1 2 6c

Francesc Parcerisas C

B N T K B

Marta Pessarrodona

C U L T U R A L

Antoni Puigverd Montserrat Rod s

SANT

M rius Sampere

CUGAT

TEATRE-AUDITORI

Amb e l s u p o r t :

Enric S ria ,lex Susanna

Dissabte SÜScoreSifr

%&mflX

HQEQQde 1999

< i - Colonial

AVUI

a l e s 10 d e l vespre

EISI CANTONS

Entorn

Divendres, 30 d'abril de 1999

I n n o v a c i ó

Conduir i respectar el medi ambient

Valldoreix acull demà dissabte una concentració de 23 vehicles elèctrics, històrics i de baix cons L' 1 d e m a i g d e 1 8 9 9 . La jamais contenta, un v e h i c l e elèct r i c p i l o t a t p e l b e l g a C a m i l l e J e n a t z y v a a c o n s e g u i r una fita h i s t ò r i c a : s u p e r a r la b a r r e r a d e l s 1 0 0 q u i l ò m e t r e s p e r hora. Un segle després, nombroses persones continuen ideant prototipus d'automòbils que funcionin a m b motors e l è c t r i c s - m é s r e s p e c t u o s o s a m b e l m e d i a m b i e n t - i alhora o f e r e i x i n les m a t e i x e s p r e s t a c i o n s q u e els i m p u l s a t s p e r m o t o r s d e b e n z i n a . U n d'ells é s el m i r a s o l e n c P a t r i c k Ren a u , q u e ha o r g a n i t z a t p e r d e m à d i s s a b t e una c o n c e n t r a ció d e v e h i c l e s e l è c t r i c s , d e baix c o n s u m i h i s t ò r i c s .

Ai'RA COSTA

Amb lu ressaca encara de la jornada per a l'autoreflexió que va celebra-se ahir a tot Catalunya, Valldoreix es prepara per acollir aquest cap de setmana la primera concentració de vehicles respectuosos amb el medi ambient. Sota el títol de "Vehicles per a un transport sostenible", 23 mitjans de transport elèctrics i de baix consum s'aplegaran al Casal Cultural de Valldoreix en una jornada organitzada pel mirasolenc Patrick Renau. Aquest enginyer industrial de 30 anys ha dissenyat i construït dues motos i un tricicle elèctrics "per veure les possibilitats reals q u e t e n i e n aquest tipus de vehicles i esbrinar

com assolir les mateixes prestacions que els cotxes de combustió. però amb un motor elèctric". La passió d'aquest jove la comparteixen altres ciutadans del món, gran part dels quals es troben concentrats a Suïssa, on actualment hi ha 3.000 cotxes elèctrics matriculats que circulen pels carrers. A Catalunya la realitat és ben diferent i amb prou feines si són un centenar els cotxes d'aquest tipus que estan matriculats. Renau, però, sosté que cada vegada són més les persones -especialment enginyers- que investig u e n pel seu c o m p t e i es construeixen models experimentals "encara que després no gosin treure'ls al carrer". Demà, però, sí que ho faran. A partir de les 9 del matí els vehicles -motos, bi-

Vies

En la concentració de demà es podran veure una vintena de vehicles d' aquest tipus. FOTO: CEDIDA. cicletes, tricicles, escúters elèctrics, de baix consum i fins i tot algun de solar-començaran a concentrar-se als voltants del Casal Cultural de Valldoreix. La mostra de cotxes s'inagurarà oficialment a les 11 del matí i d'una a dues del migdia es podran provar alguns dels vehicles en dos carrers adjacents al Casal que es tallaran al trànsit per a l'ocasió. Després

d'una botifarrada popular entre tots els assistents, els propietaris dels vehicles faran una exhibició entre les quatre i les sis de la tarda, que servirà per clausurar la jornada. "El que pretenc amb aquestes activitats -ha dit R e n a u - és que la gent reflexioni sobre les possibles alternatives a l'ús massiu de la benzina i al tipus de vehicles

que hi ha actualment." I és que, segons l'enginyer, "els vehicles elèctrics són molt més amigables amb la societat. N o fan ni soroll ni expulsen fums i, per tant, aporten un major benestar social". Renau, però, és conscient que perq u è a q u e s t tipus d e vehicles s'estenguin primer caldria educar la societat en els valors de respecte medioambiental.

c o m u n i c a c i ó

La gratuïtat de la B-30 serà un objectiu prioritari del PSC si guanya les eleccions Menéndez es mostra preocupat per la mobilitat urbana A. B.

La millora de la xarxa de comunicacions que envolta Sant Cugat seria un dels objectius prioritaris per al PSC donat cas que guanyés les eleccions'municipals del mes de juny. Així ho ha indiIss nies a la B-.W acabarien si no s'hagués de pagarpeatge a l'A-7. F0T0:X. L. cat el candidat socialista, Jordi Menéndez, després que la setmana passada participés en un grup de treball arran del qual el PSC va proposar que l'Estat pagui 1.200 milions de pessetes a ACESA a canvi que la B-30 sigui gratuïta. Segons els socialistes, cl Sant Domènec, 7-1 r 1a aquests 1.200 milions són els beD55EN/ Tel. 93 589 78 86 neficis que la concessionària reI ^ I W W · . · w _ SANT CUGAT DEL VALLÈS capta amb l'explotació del peatCentre Col·laborador Dept. Treball / Ssrvot Català de Col·locació

ge de la B-30. A la reunió de treball van assistir-hi, a banda de Menéndez, el portaveu del P S O E en matèria d'infraestructures, Jesús Caldera, i els diputats socialistes Mercedes Aroz, Xavier Sabaté, Manel Nadal i Martí Carnicer.Tots ells van arribar a la conclusió que el pagament d'aquests diners a la concessionària seria la solució als problemes d'embussos que pateix la B-30 i al mateix temps van apuntar que la mesura es podria fer efectiva "immediatament" si existís voluntat política. De moment, el socialista santcugatenc Jordi Menéndez ja ha anunciat q u e p r e s e n t a r a n les oportunes esmenes als pressu-

postos generals de l'Estat de l'any 2000 per aconseguir aquesta gratuïtat i ha dic "Espero de CiU un compromís en ferm de votar a favor d'aquestes esmenes. Si és així, podríem tenir la B-30 gratuïta a partir de gener de l'any vinent." Per a l'alcaldable socialista, la resolució del contenciós de la B-30 ha d e ser una prioritat del nou Ajuntament. En aquest sentit ha assegurat que en cas de guanyar les eleccions municipals "farem front als quatre principals reptes de Sant Cugat en l'àmbit de les comunicacions: la gratuïtat de la B-30, l'impacte del TGV, la línia de rodalies Mollet-el Papiol amb estació a Coll Fava i la saturació dels accessos a la ciutat".

Entoni

ELS ÍCAJVTONS Divendres, JO d'abnlde 1999

S e r v e i s

Es crea un telèfon 2 4 hores per les avaries de l'enllumenat públic

La UPC no farà l'auditoria sobre el Turó de Can Matas

El servei pretén que els ciutadans avisin Fempresa de manteniment A\NA BORAl AURA COSTA - Sant Cugat -

(93) 590 05 30. Marcar aquest número de telèfon retornarà la llum als carrers que ho necessitin. I és que aquests nou dígits representen la posada en marxa a la nostra ciutat d'un nou servei d'assistència 24 hores que vetllarà perquè l'enllumenat públic estigui permanentment en òptimes condicions. L'empresa MOCESA, en col·laboració a m b l'Ajuntament d e Sant Cugat, ha començat a col·locar en tots els fanals de la ciutat uns adhesius en què apareix el telèfon d'avaries i un número de referència. La intenció és que quan algun d'aquests punts de llum s'espatlli, qualsevol ciutadà pugui avisar la companyia d e manteniment a través del telèfon 24 hores. El ciutadà només haurà d'indicar a l'operari que l'atengui el número de referència del fanal espatllat i la companyia es compromet a arreglar l'avaria en un termini màxim de 24 hores. Fins ara ja s'han numerat tots

Els operaris revisen afons tots els fanals <ada setmana FOTO X l \RROS.\ els punts lluminosos dels quadres Amb aquesta iniciativa -pionedel monestir i de Coll Fava. A ra a Catalunya- es busca la imcontinuació es farà el mateix amb plicació i col·laboració ciutadana els fanals de la Floresta i les Plaen el manteniment de la xarxa nes, de manera que els tècnics de d'il·luminació, així com la milloMOSECA calculen que d'aquí a ra del servei prestat. A Sant Cudos mesos tots els fanals de la ciugat hi ha prop d'l 1.000 punts de tat tindran el seu adhesiu amb el llum. Amb un pressupost d'uns número propi de referència. 60 milions de pessetes, MOSE-

CA s'encarrega del manteniment de 7.800 fanals, mentre que els altres 3.000 -corresponents al districte de Mira-sol- estan sota la cura de la brigada d'obres. En els darrers deu mesos-des que MOSECA s'encarrega del manteniment de l'enllumenat-s'han instal·lat prop de 500 punts de llum nous i s'han renovat i millorat els antics i es preveu que en els pròxims mesos es renovi la il·luminació de la rambla del Celler, la plaça dels Quatre Cantons, la rambla Jaume Sàbat i el carrer Cànovas del Castillo, entre d'altres. Davant aquestes noves actuacions, el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha indicat: "Segur que molts atribuiran aquestes obres impactants al fet que ens trobem en època electoral, però vull deixar molt clar que són la continuació del treball i la planificació de fa més de dos anys." Recasens també ha destacat que amb la renovació d'aquest enllumenat "s'incrementarà la capacitat lumínica, que sovint està molt lligada a la seguretat dels ciutadans".

L'auditoria encarregada pel consistori santeugatenc per aclarir les possibles irregularitats en la urbanització del Turó de Can Matas ha canviat de mans. No serà l'equip de la Universitat Politècnica de Catalunya qui realitzarà els estudis pertinents, sinó que s'han adjudicat a la segona candidatura presentada, formada per un arquitecte (Ignasi de Guinea) i l'advocada (Anna Maria Sa"balls). "L'incident ja està corregit, perquè el més important és que es faci l'estudi, i calculo que estarà enllestit en un màxim de tres setmanes", afirmava divendres passat l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich es va manifestar molt contrariat per un tema que li va semblar "molt poc correcte" i que va qualificar de "molt greu". Segons l'alcalde, "la UPC ha desestimat la realització de l'estudi perquè considera que es podria veure condicionada pel fet que un dels 140 professors que hi ha al departament és l'actual director de l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament".

EIS4CANTONS

Societat

Divendres, 30 d'abril de 1999

S o l i d a r i t a t

Crit de guerra en favor de la pau Neix una coordinadora per sensibilitzar Fopinió pública sobre el conflicte kosovar Són nombroses les accions que s'han organitzat a la ciutat per manifestar la repulsa pública que provoca en la ciutadania el conflcte que ha desencadenat el genocidi ètnic a Kosovo. Des del primer moment, Sant Cugat ha respost a la crida per la solidaritat, però és ara quan s'uneix per dir prou a la barbàrie: dilluns es va constituir la Coordinadora per als Balcans-Sant Cugat, en què participen totes les ONG del municipi, amb la pau com a punt de mira.

ANNA BORAI

- Sant Cugat Debats, conferències, donacions de material i aportacions econòmiques... Són moltes les accions que els santeugatencs han realitzat, a títol individual 0 des de d i f e r e n t s e n t i t a t s i col·lectius de la ciutat, per demostrar la seva solidaritat en favor del poble kosovar i en contra de la vulneració dels Drets 1 lumans en general i el genocidi que pateixen a la /ona en particular. Ara, després d'unes setmanes en acció. alguns dels ciutadans de Sant Cugat han decidit que la suma de vectors aguditza les forces i han creat una plataforma en què estan representades també totes les organitzacions no governamentals (ON(J) de la ciutat. I.a Coordinadora per als Balcans-Sant Cugat neix, doncs, amb la fèrria voluntat d'expressar la disconformitat dels ciutadans i amb els objectius de "deii u ii ei ii r la d e s í d i a d e la comunitat internacional a la crisi kosovar; sensibilitzar el poble santeugatenc sobre el drama iugoslau i exigir una resolució pacífica a la guerra del Balcans". 1 per assolir totes aquestes fites o, com a mínim, per fcr-le.s extensives i conegudes per tota la població, els membres de la Coordinadora han començat amb empenta. Des del moment de la seva creació, dilluns passat, la Coordinadora ha endegat la preparació de tot un seguit d'activitats. La primera cita serà diumenge vinent, dia 2 de maig. Hi ha convocada una concentració a la plaça Octavià a les 13.00 h sota el lema Aturem la guerra. Per una solució pacifica del conflicte. I també està prevista una nova

conferència per informar els santeugatencs sobre la crisi a l'antiga Iugoslàvia. Serà dimecres dia 5 de maig, a la Casa de Cultura. Amb el títol d ' E l p a per c/e/'OTANa Kosovo es debatran temes com el perquè de la intervenció, quins interessos els han mogut, e t c è t e r a . Els ponents seran Knric Prat, membre fundador de la Comissió per la Pau i D e s a r m a m e n t de Saba-

Els estudiants santeugatencs també es van manifestar en favor dels Drets Humans

Vkmç Fkas i Raül Romeva aposten per la cultura ée la pau

VOTO: XAYl

l.ARROSA

delí, i Arnal Ballester-membre d'Ajuda Obrera a Bòsnia. Primer enviament solidari

•*No hi ha una fórmula o uaa única solució al conflicte dels Balcans, però si el que passa « Kosovo ens ha de servir d'ai- • gurta cosa és per cuidar e l futur i prevenir futurs conflictes, engrandint la via de la cultura de la pau." Aquesta és la proposta que el titular de la Càtedra Unesço per la Pau i els Drets Humans, el santeugatenc Vicenç Fbas, va fer dissabte* la tarda a la Casa de Cultura ert ta conferencia Kvsozv història d*»«éfgvétra. Una xerrada e a & qual també va participar t'trívestigador sobre la Pau i D e sarmament, Raül Romeva, i eft què es van analitzar les causes í la situació que es viu avuia ta La,wÍ/td>etcmdeL·£asa de Ctfttura es na omplir de gom agiatt &t&L regió dels Balcans. Després d'un ràpid repàs a h dea tant per part dels dirigents pojfriea per dar a terme vm mhistòria de l'antiga lugosïM*» corn de |a societat civtl> asseÉervenció militar* i q u e tot i Romeva va assegurar que buri»' tenir capacitat política p e r gura Romeva. Un treball que tuació actual a Kosovo M és \m s'ha d'emmarcat eo una lògica prendre decisions s'amagaen desastre poikic i no un desasdiferent a k de la violència, la darrere del drama humanitari. tre g e n è t i c ni i d e o l ò g i c ni de ia cultura d e h pati ( p e preïtomeva i Fisas van coincidir hístdàc*. Un desastre que, s e - - - ««firmar que la pressió militar dica Vicens Físas. *&$ la cagaos fúwestigador, té com a rretera que ntfcOfïfk que ni les tip é s is resposta al conflicte de principals víctímes els refugiats armes nt i els rexfagoslàvia, sinó una res,í que posa de manifest les posta polftSea BO només per a la via per mancances de les estructures La que seia regió de ÏCosovo^smo pera tots iïstefdaçioflais per solucionar donaré] els Balcans. Ona solució que aquest tipus de conflictes. a o vindrà # a q u í a un pateü arrels, de man< Unes organitaacioRs ge* H«o d'anys, sinóéespfé*d*ai» gran c u k i v « 8 t « | tenen ni le^tírakat i»of»l«» /À.Q.B,

D'altra banda, dimarts va sortir cap a Granollers (on hi ha el magatzem de la Plataforma Catalana per al Kosovo) el primer camió d'ajut humanitari fletat per la ciutat. I és que la campanya promoguda per l'Ajuntament de Sant Cugat ha tingut els seus fruits. Segons els organitzadors, s'han recollit uns 3.000 quilos de material per al poble refugiat. Tres tones de solidaritat empaquetades en més de 200 caixes que han estat aportades per uns 400 santeugatencs. Però aquesta no ha estat l'única acció h u m a n i t à r i a d ' a q u e s t s darrers d i e s . D e s del món estudiantil també s'ha començat a activar el procés de repudi. Els alumnes de l'escola Viaró han recaptat un milió i mig de pessetes que faran arribar al poble kosovar mitjançant la gestió d e Càritas. I els alumnes d e l'institut Angeleta Ferrer, a part de fer públic un manifest que condemna la guerra, van fer una concentració dimecres passat per protestar de manera activa contra la crueltat i fent un crit de guerra silenciós contra qualsevol tipus d'intervenció militar.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 30d'abril1999

X e r r a d e s

U Ateneu acull el testimoni de les Avies de la Plaza de Mayo

"v.

MMilSTÍA INTERNACIONAL GRUP LOCftl DE CERDANYOLA

Amnistia lnternacional-Cerdanyola organitzava Pacte ANNA BORM -SantCugat-

Avui dia, a les portes - c o m tothom recorda sovint- del segle XXI, encara hi ha molta gent, potser massa, que coneix el terror. L'horrible sensació, per exemple, de tenir un sentiment profund de por que t'impedeix estar segur d'una cosa tan bàsica p e r al d e s e n v o l u p a m e n t humà com és la pròpia identitat. Aquesta és la sensació de molts ciutadans argentins, fruit del genocidi potenciat pel poder militar. I dijous passat, u n a cinquantena de santcugatencs van

poder sentir la fredor q u e provoca la desgràcia i la calor que aporta el rebuig a la injustícia: representants del col·lectiu conegut com les Avies de la Plaza de Mayo van fer una xerrada informativa a l'Ateneu Santcugatenc, convocada per Amnistia lnternacional-Cerdanyola. En aquesta conferència van ser presents tres persones molt vinculades a m b aquest moviment reivindicatiu: Carlota Ayub -presidenta de C O S O F A M (cordinadora de Solidaritat a m b les Famílies dels desaparescuts)-; Nora Gutiérrez - d e la Plataforma Contra l'Oblit i la Impunitat-, i també Alcira Ríos -advo-

cada de les Àvies de la Plaza de Mayo- qui ha vingut a Barcelona convidada per Amnistia Internacional per a explicar la situació actual a l'Argentina, així com per testificar en cl sumari obert pel jutge Gar/.ón (atès que tant ella com el seu marit també van ser empresonats en un camp de concentració durant la dictadura al país sudamericà). Alcira va fer una completa i extensa explicació de com havia anat tota la investigació a diferents p u n t s del seu país, així com a d'altres sudamericans (Xile i Uruguay, per exemple) fins a arribar a la pista q u e ha permès empresonar als generals

Ijes representants van explicar la dura situació que viu la societat argentina F: X.L.

Massera i Bidela. Però, com van ressaltar totes tres, encara queda molt per fer. Segons les xifres aportades per l'advocadesa són 64 els casos de n e n s d e s a p a r e s c u t s contra la seva voluntat q u e han tornat a recuperar la identitat q u e hau-

Campanya

C o n f e r è n c i e s

Resposta positiva a la primera xerrada convocada per SCAPS E/grup vol acollir aquest estiu 12 nens saharauis

McDonald's Sant Cugat aporta 100.000 pessetes per a la casa d'acollida de la seva fundació

A.B. M.

A. B. M.

Donar suport moral al poble del Sàhara Occidental; facilitar als nens saharauis un mes sense haver de passar les duríssimes condicions climàtiques d'un mes d'agost al desert i possibilitar-los una revisió mèdica profunda. Aquestes són algunes de les raons de pes que l'antropòleg Carles Serra va esgrimir per convèncer els assistents a la primera xerrada convocada per SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Saharaui) de la "importància de participaren un intercanvi personal i cultural tan enriquidor com l'acolliment de nens saharauis durant l'estiu". I és que aquest grup santeugatenc vol que enguany siguin dotze les famílies que participin en aquest programa d'intercanvi, duplicant els nens acollits la passada edició, ara fa dos anys. En aquesta conferència, celebrada dimecres a la Casa de Cultura, Serra va fer tota una repassada històrica que va englobar des dels orí-

Sant Cugat ha tingut una participació significativa en la campanya de recaptació que la companyia McDonald's va realitzar a tot l'Estat espanyol dimarts passat, dia 21 d'abril. "La r e s p o s t a dels veïns de la c i u t a t ha e s t a t molt positiva", afirmava el fran

volen apropar els

quiciat santeugatenc, Laurent Deleval, a Ei.s4 CANTONS.

L·s xerrades volen resoldre els dubtes a tuthoin quehi vulguiparticipar

gens de les tribus saharauis fins al repartiment polític de la zona que marcaria profundament les condicions de vida de tot un poble. "És molt important", declarava Pilar López -membre d'SCAPS-, "que la gent no pensi que el nen acollit tindrà un trauma quan torni, perquè no és el cas: es tracta d'una

fl*» <*«* <*** • " W » 87B » 74 - 9mt

B teu distribuïdor de cameres P«"it' | material digital Kodak a Sant Cugat en

UJ.OOO

I és que l'objectiu que es perseguia era recaptar fons per a la construcció de la primera casa d'acollida Ronald McDonald per als familiars de nens malalts de càncer. Aquest nou habitatge es construirà al 2000 i s'ubicarà al costat de l'hospital barceloní de laValld'Hebron. " É s u n a iniciativa fantàstica", afirmava Javier L'refia - c a m p i ó català

Les cases d* acollida

CENTRE DE LA IMATGE

U n ,i n c l c ) .i . n i n

r i e n t i n g u t p e r la s e v a a s cendència consanguínia (se'ls identifica definitivament gràcies a proves d ' A D N , segures en un 99'9%). Però, com van recordar a la xerrada, els casos de nens desaparescuts superen els cinc-cents.

F:X. /..

experiència que fa deu anys que es desenvolupa, sempre de manera molt positiva." El grup santeugatenc té previst realitzar més conferències abans de l'estiu: Sota kihaima, el dia a dia als camps de refugiats (el dia 19 de maig) i La cultura delpoble saharaui (el dia 8 de juny).

familiars a Thospital d e fitness-,

un dels famosos que durant tot el dia va col·laborar llllllllll a p o t e n c i a r la campanya. Amb aquesta darrera acció, la Fundació Infantil Ronald McDonald, impulsora del projecte, ja ha recaptat 75 milions de pessetes. La fundació té prop de 200 cases d'acollida repartides en 14 països del món. Aquesta serà la primera que es construirà a l'Estat espanyol.

on són els nens

Se-

gons el responsable de r e s t a bliment local d'aquesta cadena de menjar ràpid, la celebració del M c H a p p y Day va duplicar la venda de la seva hamburguesa estrella respecte al dia anterior, i va aconseguir 100.000 pessetes que han passat a formar part dels 20 milions recaptats pels quasi 200 establiments que hi ha repartits per l'Estat.

Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodats no ho dubtis, a Z00M et donem to màxima qualitat 11! millor sorvtf/ tmïïU 10.950 * »

41.100 pM* £ » « • • *

Societat

Qüestions sobre el fi de mil·leni sobrevolen Valldoreix

ÏLS /CANTONS Divendres, 30 d'abril 1999

X' e r r a t s

Josep Maria Orteu: "Les coses no es canvien amb lleis, sinó amb actituts" El Casal Social Okupat debat sobre la situació del col·lectiu homosexual

A. B. M. més complet, un canvi d'actituts". Un canvi q u e , per a aquests col·lectius, hauria de passar per una major implicació de l'administració. "Amb l'arribada de la SIDA la cosa s'ha complicat molt més", explicava, "però tot i ser una malaltia q u e afecta a 60.000 p e r s o n e s a C a t a l u n y a -país a m b l'index més alt d'infecció de tot E u r o p a - no arriben a 20.000 les que es mediq u e n " . A q u e s t és un p u n t important per a les coordinadores de gais i lesbianes que reclamen q u e ningú es preocupa de la seva salut i que moltes vegades ni tàn sols s'informa de manera correcta.

ANNA BORAU

" Q u i digui q u e el mil·leni s'acava aquest any, o no sap el q u e es diu o vol fer l'agost a m b el q u e el màrqueting està v e n e n t " . Així de c o n t u n d e n t va ser Àngel Guillén, un dels p o n e n t s q u e va inaugurar dilluns el cicle q u e el C e n t r e d ' E s t u d i s Valldoreix està dedicant aquesta setmana a diferents temes relacionats a m b l'arribada del 2000. Per a Guillén, però, està "més que clar" q u e l'any zero no va existir i que, per tant el 2000 serà, com t a m b é ho va ser el 1900, l'últim any del segle. Abans de Guillén, però, Nacho Soriano i Marc Orriols havien explicat a la vintena de persones presents quina concepció t e n i e n del t e m p s les cultures xinesa i egípcia, amb les s e v e s p e c u l a r i e t a t s i els seus sistemes de mesura. I de les clepsidres i els anys dels animals es va passar als calendaris gregorians, els jueus i els musulmans. Però les diferents disquisicions sobre la simbologia del temps i d e com l'ésser h u m à s e m p r e ha volgut no només e n t e n d r e ' l sinó t a m b é controlar-lo han continuat e n les conferències d e d i m a r t s d i m e c r e s i dijous, a càrrec de Juanjo Cortés i d'Andrés Dengra. Però el cicle d e reflecions a finals d e mil·leni e n c a r a no s ' h a a c a b a t . P e r q u è d e fet aquesta tarda hi ha un debat final entre tots els conferenciants i el públic (tant el q u e ha assistit fins ara com aquell qui vulgui anar avui). Per tancar, doncs, aquesta tarda es farà un resum de les xerrades com a pròleg, per a passar a donar la possibilitat als c o n f e r e n t c i a n t s d'afegir tot allò q u e no van poder explicar en el seu moment. I al mateix t e m p s , els assistents podran comentar, preguntar i fins i tot qüestionar tot allò que els plantegi algun tipus de neguit. L'acte serà al Convent de Valdoreix, i començarà a les vuit del vespre.

Fa poc se c e l e b r a v a el cinquantè aniversari de la signatura de la Declaració dels Drets Humans. I, malgrat que la reivindicació del compliment d'aquesta carta - i de l'acceptació i pràctica convençuda del que en ella s'especifica,- està darrerament en boca de molta gent no fa falta anar gaire lluny per trobar un senyal de marginació. Aquesta podria ser perfectament una de les conclusions que va aportar la xerrada que es va desenvolupar dimarts passat, dia 21 d'abril, al Casal Social Okupat de la Masia d e Torre Blanca. El ponent va ser un membre del Grup Gai-lesbià d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Maria Orteu, qui va fer una repassada històrica de tot el que ha estat el moviment i la situació del col·lectiu homosexual al llarg de la història, així com de com es troba orientat en el mo-

Orteu va respondre les preguntes plantejades pels joves assistents. F.:X. L. ment actual, pel qual es va prendre com a referent central la llei de parelles de fet. Una llei que, tot i que molts col·lectius l'havien demanat insistentment, encara no equipara els drets d e les parelles hom o s e x u a l s a m b les d e l s heterosexuals. Per a Orteu, "és

una llei que, tot i el que va costar que els grups polítics s'hi posessin d'acord, s'haurà d e canviar". Malgrat aquesta rounditat, el p o n e n t va deixar molt clar que "en aquest tema, igual que en molts d'altres, les lleis no canvien gaire la situació, sinó que es necessita un canvi molt

Sobre si es tracta o no d ' u n col·lectiu molt tancat en sí mateix, com va apuntar una d e les persones presents, Orteu va explicar que des de les diferents coordinadores sempre s'ha provat de fer una política per la tolerància, però q u e poques veg a d e s ha f u n c i o n a t d ' u n a manera oberta i positiva.

C i c l e s

La impossibilitat de controlar P evolució de la ciència i c o m aplicar-hi Pètica, temes a debat Els Amics de r UNESCO preparen ja el cicle del mes de maig A. B. M.

L'evolució de la ciència és imparable. Aquesta és segurament una de les afirmacions que va colpir la major part d'assistents a la primera xerrada del cicle de ciència i ètica que, durant dos dijous, s'ha celebrat a la sala d'actes de l'Arxiu Nacional de Catalunya, qui els organitzava conj u n t a m e n t a m b l'Associació d'Amics de l ' U N E S C O de Valldoreix-Sant Cugat. La ciència, doncs, segons va afirmar el doctor Pere Nolasc -metge neuròleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra-, Les explicacions del doctor Nolasc van ser seguides amb molta atenció pels nombrosos assistents. F: XAVILARROSA

CALANDRET 'i#ftg@§Hf& tes Escoles 1

ew«/tet* <tef» ** em (is i is a* «aij) m4/ó6W/7àf»999é$UStt Cakm * 1 Més tofeniwçifc I S * 6*H#39 flO-lí) 9 J mimj2tttegnft informativa (Hm**** IX, * vwprçs, C4» & Ctíütt»*.

sempre evoucionarà i ningú la pot preveure. Nolasc, però, va sostenir que si era una evolució en el camp mèdic, pel bé de la humanitat, es tractava d'una cosa molt positiva. Qüestió q u e es convertirà en preocupant si en el camí s'interposen altres interessos.

I és aquí on entra en joc l'ètica que caldrà saber aplicar perquè aquesta evolució no sigui, fins i tot, perillosa. Una reflexió sobre les fronteres científiques i ètiques feta ahir a la tarda, i que va córrer a càrrec del metge i teòleg Francesc Abel, m e m b r e del c e n t r e d e Bioètica del Centre Borja.

Després d'aquest cicle científico-ètic, l'Associcació d'Amics de la U N E S C O ja està acabant de perfilar el que serà el protagonista dels mesos d e maig i juny. Amb el títol Una visió de la dona a través del temps, seran quatre les estudioses que n'apuntaran els diferents vessants.

EIS4CANTONS

L ATENEU

Divendres, 30 d'abril de 1999

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

Exposició de pintura de Sabatel

I n i c i a t i v e s

Suport a l'Ateneu, una campanya adreçada als santcugatencs L'Ateneu ha endegat durant aquest trimestre una campanya adreçada a tots els santcugatencs i que amb el nom de Suport a l'Ateneu té com a Finalitat recollir l'adhesió dels santcugatencs, sigui per participar a les activitats de tot tipus que es duen a terme a nivell associatiu, cultural, en conferències, debats, activitats artístiques o bé la participació i trobada. Nombrosos col·lectius de l'Ateneu us obren les portes i es posen a l'abast de tots els santcugatencs. També en diem Suporta l'Ateneu perquè ho necessitem i ho necessita Sant Cugat. La nostra població necessita entitats d'acolliment i vida social i associativa on poder desenvolupar les nostres inquietuds i participar col·lectivament. L'Ateneu disposa de l'estatge social a la plaça de Pep Ventura, en el nucli antic de Sant

Cugat, una casa pairal de la pagesia santcugàtenca, construïda al segle XIX i que esdevé una senya identificadora i certament rellevant, per les seves característiques, de la situació derivada de la desamortització del Monestir de Sant Cugat i en la urbanització posterior de les terres i horts del monestir. Per tal de preservar aquesta identitat, l'Ateneu ha realitzat tot un seguit d'actuacions d'arranjament, d'ordenació i equipament de la casa, de manera que sigui possible la realització d'activitats a la sala d'actes i exposicions, la creació de serveis i llurs infraestructures, l'adequació de diverses sales per a reunions, els espais per a l'esplai, l'estada i trobada per a tots a les dependències de l'entitat Aquesta és la nostra invitació als santcugatencs. Però ara per ara la fei-

carrer, així com també la celebració d'una exposició i mostra per tal de portar la conscienciació a la població de Sant Cugat, amb el lema Exposició de comerç just i consum responsable. Fites aquestes que volen continuar i expandir el treball que dia a dia es fa a Sant Cugat. És una bona oportunitat per conèixer els projectes i finalitats d'aquestes organitzacions, així com el treball que es fa a Sant Cugat, i alhora donar més embranzida a un treball que és de tots i amb el qual tots hem d'estar compromesos.

"la sumi"

O F E R T A

L'Associació FIRART prepara la V Mostra d'Art L'Esplai Picaals Jardins del monestir Roca prepara les El diumenge 16 de maig en els rellevant el concert de jazz al Jardins del monestir i organit- migdia amb el grup Barri Gòtic activitats d'estiu zada per l'Associació d'Art FIRART tindrà lloc la V Mostra d'Art, amb instal·lació de parades i exposició d'obres artístiques presentades pels seus autors. Hi concorren tot tipus de tècniques: la pintura, el gravat, l'escultura, la fotografia, etc. Obres d'art originals i que els autors les posen al teu abast. La durada és des de les 11 del matí fins a les 8 del vespre. Per fer-nos passar un bon dia estaran instal·lades diverses tarimes on hi haurà audicions i concerts. Anotem com a

E S P E C I A L

PER

Quartet i a les 6 de la tarda amb el grup de rock Grawfish. Hi haurà també diversos serveis d'atenció al públic assistent i la instal·lació d'una caseta-bar. Amb aquesta edició, i vista l'experiència de les anteriors, cal esperar l'augment d'artistes participants, i que podem confirmar que n'hi ha de tot Catalunya, la qual cosa fa palesa la rellevància que any rere any va adquirint aquesta mostra. S'espera l'assistència de més de 100 expositors.

Com cada any, l'Esplai PicaRoca està preparant les activitats d'estiu, que consistiran en activitats de lleure, colònies i sortides. És previst de fer-les a la primera quinzena de juliol i en donarem compte mitjançant la divulgació del Viu l'Estiu i a l'Ateneu durant aquest mes de maig. D'altra banda, continua la trobada dels participants a l'Esplai cada dissabte a la tarda a l'Ateneu amb activitats de lleure, formació i participació col·lectiva.

E S T U D I A N T S

INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER

"la sumi"8

Comencen els preparatius per la Festa Major

Lateneu vol ampliar el seu cercle d'usuaris i socis. FOTO XAVILARROSA na encara no la tenim acabada i amb discapacitats. Val a dir que ens cal l'arranjament de les façanes l'Ateneu disposa de diversos proi de l'accessibilitat. Aquí també grames i activitats d'integració de diem que ens cal el vostre suport santcugatencs amb discapacitats. i el de les institucions locals. Ja L'arranjament i restauració de ens hem adreçat diverses vegades a les façanes és un objectiu imJa es fan els preparatius per orl'administració per l'arranjament mediat. S'han elaborat els proganitzar les activitats de Festa de l'accés de l'entrada, a fi que jectes i hi ha endegada la camMajor a la Plaça de Pep Ventura. hi hagi una ordenació de la viali- panya que us presentem per Com l'any passat, tot un seguit tat i l'adequació de les escales exis- cercar els recursos necessaris per d'actes tindran lloc en aquells dies tents, tot facilitant l'accés i treient fer-ho possible. Aquí també nea finals de juny. Com sempre una les barreres que dificulten l'a- cessitem el vostre suport. Us hi comissió de l'Ateneu, conjuntafluència i participació de persones esperem. ment amb els veïns, s'encarregarà de preparar-ho. Seran activitats musicals i concerts, actes de lleure i activitats infantils, així A c t i v i t a t s com la trobada dels veïns a la plaça per poder celebrar-ho conjuntament.

Les II Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari es faran a l'Ateneu L'Ateneu acollirà les Segones Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari organitzades per Baula i en què participarà la coordinadora d'ONG de Sant Cugat, que aglutina i configura la presència a Sant Cugat d'aquestes organitzacions i que desenvolupa diversos i interessants projectes de suport i col·laboració amb el Tercer Món. El darrer cap de setmana del mes de maig i concretament els dies 28, 29 i 30 es duran a terme diverses activitats de divulgació, siguin conferències, debats i actes populars al

Del dia 17 al 30 de maig, a la sala d'exposicions de l'Ateneu, hi haurà l'exposició de pintura de José Manuel Gómez Sabatel, pintor veí de Sant Cugat i amb àmplia experiència artística. Autodidacte, ara ens presenta un conjunt d'obres amb molta personalitat, reflectint en la seva obra tot un món de vivències i sensacions, tot allò que un pintor ens pot dir.

SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tel. 93 712 38 22 fcu- 93 7io 35 41

790 PTES. A l MES, SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTJAMENT DE PLANA WEB PERSONAL DE FINS A 3 Mfl

TERRASSA Major, 9 Te). 93 733 33 66 fax- 93 733 31 65

BARBERÀ-BARICENTRO Porta 5 Local 162-163 Tel./Fax. 93 729 48 68

SANT CUCAT C. C. Sant Cugat Tel. 93 5*9 75 9 0 Fax. 93 675 52 55

24 Societat

ELS /CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

r a d i o g r a f i a

AGRUPAMENT ESCOLTA BERENGUER EL GRAN

Els escoltes catalans han estat un instrument molt important per salvar la cultura catalana

Una filosofia de vida MONTSE SANT

Entitat: AgrupamentEscolta Be renguer el Gran Any de fundació: / 955. Escoltes: una mitjana de se tanta per any Seu: Carrer del Sol, número 6

El moviment escolta té unes arrels antigues -Robert Baden Powell l'any 1908 a Anglaterra-. Es va estendre molt ràpidament per Europa i des de llavors als Països Catalans existeixen escoltes sota el nom de Minyons de Muntanya o Escoltes Catalans. El moviment escolta, estès per Catalunya amb força, va establir unes arrels molt fermes i continuades tant amb la seva secció de nois com amb la de noies guies per a les nenes. Reconegut des de sempre com un moviment catòlic i de dretes

pel govern, va ser també reconegut i respectat, més o menys, per Madrid després de la guerra civil i durant la dictadura franquista Les seves arrels internacionals i la ideologia confessional i de dretes del moviment escolta, quasi sempre relacionat amb l'església catòlica, va fer que es tolerés la seva manera de fer i la seva ideologia molt catalanista. El Minyons de Muntanya eren gent de la seva però de dretes, fills de burgesos catalans, fabricants, empresaris i altres i calia tolerar les seves peculiaritats per mantenir el país en marxa. Aquest tarannà i aquesta tolerància van fer que en el si del moviment escolta es covés la major part de

la defensa del català i entre la gent de xiruques i els kumbayà es covés amb força el moviment nacionalista posterior. La ràpida expansió de l'escoltisme i dels seus ideals i la soterrada tolerància de Madrid al moviment escolta, lligat a la total negativa a reconèixer qualsevol altre grup amb ideologia una mica procatalana, va fer que els nois i noies que volien fer muntanya o excursionisme i no combreguessin amb els ideals del Movimiento Nacional pertanyent a una agrupació o esplai es trobessin com a única opció el moviment escolta i la seva filosofia de vida. Això va fer que fos estrany trobar un poble sen-

se la seva agrupació escolta. A Sant Cugat, a mitjan anys cinquanta es va fundar un agrupament escolta, dividit com era norma llavors en dos caus diferents: un de noies guies i l'altre de nois escoltes Els caus de les noies guies i el dels nois van funcionar de forma ininterrompuda i paral·lela durant força anys fins que als anys setanta, i com tots els altres caus catalans, van fusionarse en un sol cau mixte sota el nom d'Agrupament Escolta Berenguer el Gran i van posar la seva seu a una vella casa de poble del carrer del Sol, una casa d'un modest lloguer i força adequada per fer la seva.

Societat 25

E L S 4 C 4 N I Ü N S Divendres, 30 d'abril de 1999

r a d i o g r a f i a

AGRUPAMENT ESCOLTA BERENGUER EL GRAN

Trobar un lloc per poder continuar el cau és una necessitat prioritària per a tots

Salvem el cau! M. S. - Sant Cugat -

Cinc grups diferents de nois i noies: Castors, els niés petits; Llops i Daines; Rangers i N'oies -guies: Pioners i Caravclcs i els més grans. elsTrucs. Toc un seguit de noms per a més de 130 nois i noies que es troben cada setmana al cau per fer coses: sortides, jocs, reunions, preparacions de marxes i travesses per la muntanya, gimcanes, debats i explicar contes, entre moltes més activitats, unes serioses i altres p l e n a m e n t l ú d i q u e s , però totes impregnades d'una filosofia molt especial: la d'ajudar per a tot i sobretot la gent,

conèixer la natura i respectar-la i ser tolerancs i oberts envers tots i sobretot ser fidels a un compromís de vida . Els escoltes de Sant Cugat volen, per sobre de tot. fer poble i portar el nom de Sant Cugat allà on vagin . El grup d'escoltes Berenguer el Gran se sent implicat al poble de Sant Cugat i vol fer seu el viure quocidià al poble. És per això que és fàcil trobar-los en totes les coses de la ciutat. Amb alegria surten a implicar-se a la festa i els trobem col·laborant en la Pesta Major, en la Festa de la Tardor o organitzant una festa medieval per a la diada de Sant Jordi

La forma d'implicar-se amb el poble és part de la seva filosofia, però no l'única. A diferència dels esplais ser escolta per sobre de tot demana un compromís d e c o n t i n u ï t a t , una m a n e r a d'implicar-se en el moviment profunda i que no s'assoleix només amb uns mesos al cau. Implica més anar-hi anys per poder créixer a m b els companys, el compromís d'acollir tots els que vulguin entrar al moviment, de fer i treballar tots junts. Ara el cau de Sant Cugat es troba, però, en un mal pas força complicat i difícil de resoldre. La seva voluntat ha estat des de sempre la d'acollir tothom, mitjançant unes q u o t e s molt

baixes i que s'intenti tenir un romanent de diners destinats a beques per poder acollir tots els que vulguin ser del cau indep e n d e n t m e n t dels mitjans econòmics de cada família per poder anar de campament o de colònies i portar a terme les diferents activitats Ara el cau es troba davant un gran problema. I Ian de deixar el vell edifici del poble que els donava aixopluc. El contracte de lloguer s'acaba a primers de set e m b r e i aquest és el termini que tenen per marxar i deixar el local, que segurament anirà a terra per convertit-se en un bloc de pisos. Els nois i noies del cau han de cercar un altre lloc per

aixoplugar-se, però a Sant Cugat no hi ha edificis socials i els altres són caríssims, cosa que fa impossible que un agrupament escolta o una entitat social pugui pagar el lloguer, ja que quasi tots estan per sobre de les cent mil pessetes mensuals i la gent del cau no sap com fers'ho. Com quasi totes les associacions de Sant Cugat es veuen amb l'amenaça propera i molt real de veure's al carrer, malgrat la seva importància i la seva antiguitat, i de morir per falta de local tot i ser una associació prou antiga i molt viva a Sant Cugat i fer una tasca social i ciut a d a n a prou i m p o r t a n t per a tots.

26 Societat

ELS4CANIO>B Divendres. 30 d'abril de 1999

LA SETMANA EN IMATGES

ELS POLÍTICS ES DEFINEIXEN SOBRE LES DONES

SANT JORDI IGUAL A MULTITUD L'olor de festa i cultura s'apropià de Sant Cugat en la diada de Sant Jordi. A qualsevol hora del dia rondava gent per la plaça del Monestir, passejant, comprant o tafanejant. Enguany la producció literària santcugatenca va ser brillant amb els llibres de quatre autors locals.

El Grup de Dones de l'Ateneu va organitzar la setmana passada el primer debat entre els candidats a l'alcaldia de Sant Cugat. Uacte es va convocar amb Vobjectiu que els polítics expliquessin les seves propostes sobre les dones. La resposta dels ciutadans va ser aclaparadora: la sala gran de la Casa de Cultura va quedar absolutament saturada de gent que va voler presenciar el debat. Va ser la primera ocasió per començar a decidir el vot del mes de juny. Pàgina: 11. Foto: XAVI LARROSA

Pàgina: 45. Foto: XAVILARROSA

LUCAS SUBSTITUIRÀ LA BOMBA D'INJECCIÓ La multinacional Lucas Varity deixarà de fabricar el seu producte estrella, la bomba d'injecció, substituint-lo pel Common Rail, un projecte pel qual pot rebre quinze mil milions de pessetes de subvenció. Així ho va anunciar el director de la factoria durant la visita del conseller Antoni Subirà dijous passat'. Pàgina: 31. Foto: XAVI LARROSA

LA MESURA DEL TEMPS, A DEBAT FA Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex, ha debatut durant tota la setmana la millor manera de comptar el temps. Al cicle de conferències Com mesurem el temps a les diferents cultures?, els historiadors Nacho Soriano, Marc Orriols i Àngel Guillén han recorregut el planeta del calendari. Pàgina:22. Foto: XAVI LARROSA

Societat 27

ELS4 CANTONS ürvendm, 30 d'abril de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

SANT CUGAT, MÉS A PROP DEL KOSOVO En els darrers dies les activitats a Sant Cugat per demanar la fi del genocidi kosovar no han parat. Els santcugatencs han dit prou a la guerra i han creat la Coordinadora per als Balcans-Sant Cugat, que agrupa totes les ONG locals. Aquest diumenge citen a tots els ciutadans a la plaça Octavià a les 13.00 h per demanar la fi de la guerra. Pàgina: 20. Foto: XAVILARROSA

fjmmx

' 11

A CASA NOSTRA TAMBÉ TENIM SANT JORDI! Això és el que va explicar l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes a l'obra de teatre Un Sant Jordi de casa nostra. Amb actors entre els cinc i els vint anys, i banda sonora inclosa, Sant Jordi va explicar el bé i el mal a un drac sense consciència que es va arribar a menjar les ONG. Foto: CEDIDA

SANT CUGAT AGAFA LA MÀQUINA DEL TEMPS LAgrupament Escolta Berenguer el Gran va convertir els jardins del Monestir en una fira medieval dissabte a la tarda. Nobles, cavallers, camperols, clergues i artesans es passejaven pel recinte participant en jocs, tallers i altres activitats per celebrar la diada del seu patró, Sant Jordi. Va haver-hi contes, danses i música a ritme de llaüt i vellut. Pàgina: 28. Foto: CEDIDA.

els mobles

corre fifo mobles Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Societat

Ï L S 4 C A N 1 W S Drcendres, 30 d'abril 1999

F e s t e s

T r a d i c i o n s

Els escoltes festegen amb una fira medieval la diada de Sant Jordi Centenars de nens participen en lafesta patronal del grup

A. B. M.

Ai.íciA.D.Brj

Kls joves de l'Agrupament Escolta B e r e n g u e r el (iran van transformar els jardins del Monestir en l'escenari d'una típica fira medieval amb nobles, cavallers,.clergues. camperols i artesans. Dissabte a la tarda, centenars de nois i noies van recrear la vida dels santeugatencs a l'Edat Mitjana per celebrar la diada del patró de Catalunya i dels agrupaments escoltes, Sant Jordi. Aquesta és la primera vegada que l'Agrupament organitza una fira medieval per festejar la diada del seu patró que anys enrere celebrava amb tres cercaviles amb la princesa, el drac i el cavaller de Sant Jordi com a protagonistes. "I ,a tira ha estat un èxit i el més important és que les activitats les han preparat els nanos de l'Agrupament i això és un orgull per a nosaltres", assegura un dels monitors dels escoltes, Roger Casadellar. La festa va començar tocades

Intens cap de setmana per als castellers Àl.F.XCvsTKI.l.ARNAU a/1

Aquest cap de setmana passat va ser intens per als Castellers de Sant (lligat, que van actuar dissabte a Barcelona i diumenge a Arbúcies. Iotes dues actuacions cal qualificar-les de molt positives i, en conjunt, d'excel·lents, ja que la colla va descarregar tots els castells que va intentar. En l'actuació de dissabte al matí a Barcelona. la colla, amb pocs castellers, va descarregar el quatre de sis amb agulla, el quatre de set. la torre de sis i un pilar de cinc. Fot i que només va fer un castell de set. cal destacar la seguretat amb què es van fer les estructures, algunes de les quals, prova per a properes construccions. Arbúcies \a veure diumenge un altra actuació de la colla de Sant Cugat. Acompanyats pels Castellers de Terrassa, els de Sant Cugat van tornar a fer la seva millor actuació de la temporada en aconseguir descarregar el tres de set, el quatre de set. el quatre de set amb agulla i un pilar de cinc. Aquest proper diumenge tenen un nou repte. Al migdia faran de padrins de presentació d'una nova colla: els C Castellers de Cerdanyola.

Les Planes inicia la celebració primaveral de la Cruz de Mayo

hixorolata

i Irs/vistesÍ/Í//sercedidespehrome/{i>\

les cinc de la tarda amb un conjunt de jocs, tallers i activitats ambientats en els tres estaments socials de l'època medieval: els nobles, els cavallers i els serfs. Una tarda en què no van faltar ni els contes ni les llegendes, que va explicar Sara Fuente, ni la música ni les danses medievals que

deiait/ttt/t

1(1

1)11) \

van interpretar els ballarins de l'Esbart. l T n típic sopar medieval a base de carn i patates, animat pels jocs malabars amb foc i la música tradicional del grup Els Fills Bojos de la Farinera Borda, van acomiadar la festa d'aquest Sant Jordi tan medieval.

tarà feta també amb clavells de colors i a la qual acompanyaran també els membres de la banda del districte. Les flors tornaran a ser les protagonistes d'una de les festes traAmb l'arribada del migdia s'ofidicionals d'Andalusia que manciarà la missa religiosa, si fa bon t e n e n el seu r e f e r e n t a Sant temps a la plaça de la Cureu d'en Cugat. Blau i si plou, al Centre Cívic. I després començarà la preparació Demà dissabte, dia 1 de maig, del dinar de germanor, així com els veïns de les Planes sortiran al de les diferents carrer per celebrar 1 arri bada de A ÇUeStú feStW/tat actuacions que tancaran la festa. la primavera amb "Provarem de la que serà la seva típicament andüluSü fer-ho igual de segona festa de la com a mínim. Cruz de Mayo. celebra rarribada bé, que l'any passat" Organitzada, comenta Antònia de la primavera també per segoMohino, una de na vegada, pel les organitzadoRacó de l'Amisres, qui reconeix tat i la Unió Reque, tot i que aquesta celebració és creativa i Esportiva de les Planes, típicament andalusa, té molt bona la celebració d'enguany manacollida entre els veïns de les Platindrà, segons els organitzadors, nes. el seu caràcter religiós i festiu. Una festa que servirà de preludi Començarà a les onze del matí al a la que, des de fa molts anys, ceCentre Cívic, des d'on sortirà la lebren cada mes de maig al Cenprocessó, encapçalada per la imattro Popular Andaluz i que tindrà ge que dóna nom a la festa: la lloc la setmana vinent. Cruz de Mayo, que enguany es-

E n t i t a t s

ASDI r e c a p t a d u e s - c e n t e s mil pessetes a m b l'espectacle Protagonistes nosaltres Els diners aniran destinats a la nova seu de FAssociació A.D.B - Sant Cugat L'Associació prodisminuïts psíq u i c s i físics d e Sant C u g a t , ASDI, va oferir diumenge a la tarda un espectacle benèfic a càrrec dels artistes de la fundació Amat Riimens i el seu espectacle, Protagonistes nosaltres, i l'escenari del Teatre-Auditori del Centre (Cultural. La recaptació, dues-centes mil pessetes, anirà destinada a la nova seu que l'entitat té previst inaugurar el proper diumenge l> de maig. Prop de dues-centes cinquanta p e r s o n e s van gaudir d ' u n m u n t a t g e en què un grup d e vint-i-quatre joves artistes van escenificar des de t e m e s de pel·lícula com Cantando btijo la lluvia o Las aventuras de Prisada, c\play-lfark de duets de música com el d'Ana Belen i Víct o r M a n u e l fins a r r i b a r a sorprendre l'aforament amb la interpretació en directe d ' u n

Els artistes e/m im.es de la Fundació Amat Rumens de la Caixa de Terrassa F: 0. B

conjunt musical o un recital de poesia. "M'ha semblat metavellós. N o m é s veure aquests nois de la forma en q u è treballen i que en primer lloc no t'ho imagines. A més veure'ls a m b ells com

gaudeixen fent-ho i q u e s'ho passen bé, crec que val molt la pena", assegura la presidenta de l'entitat, Enriqueta Guasch. La gènesi i la història d e l'espectacle es remunta vint-i-cinc anys e n r e r e , q u a n l'I d e d e -

sembre de 1973, dia del patró del centre, es va fer la primera actuació . Ara fa deu anys qu'e els nois d e la fundació Amat R u m e n s van visitar el teatre de la Unió. convidats per ASDI.

Societat

ELS^CANTONS Divendres, 30 d'abril 1999

E n t i t a t s

Cactriu Eïïima Vflarasau serà la pregonera del centenari de La Unió

La gent gran de Sant Cugat celebra els seus Jocs Florals

L entitat aprofita Paniversari per canviar de logotip A.D.B - Sant Cugat A. B. M. - Sani Cugat -

La Llar d'Avis d e la Parròq u i a i el C a s a l d e la G e n t Gran d e Sant C u g a t van celebrar dissabte a la tarda la diss e t e n a edició d e l s Jocs Florals al m u n i c i p i , l ' n festeig q u e enguany va retre h o m e natge al r e c e n t m e n t desaparegut Ferran F e r n à n d e z , fundador de la Llar d'Avis d e la Parròquia el 1980 i d e s d ' a leshores m e m b r e d e la junta directiva de l'entitat.

Enguany no només la poesia està de celebració. Si bé el 1999 és l'any Martí i Pol, també es commemora l'any Anselm Clavé. I en l'àmbit del cant coral santcugatenc, la ciutat t a m b é començarà les activitats per festejar el centenari de La l'nin, que durant aquest segle de vida ha ampliat les seves seccions a moltes altres activitats. Kl programa d'actes d'aquesta onomàstica, com ja s'informava des d'aquestes pàgines fa unes setmanes, començarà a l'octubre i amararà l'agenda cultural de l'any 2000. I des de la junta directiva-de l'entitat ja s'han anunciat algunes cites ineludibles. La pregonera del c e n t e n a r i serà l ' a c t r i u s a n t c u g a t e n c a F m m a Vilarasau, q u e el dia 16 d'octubre donarà el tret de sortida al q u e , d e s de l ' e n t i t a t , s'augura com "tota una festa per a la ciutat" i q u e ja compta amb llibre i m o n u m e n t propis.

Kl primer es cl literari, obert a dues categories: una de poètica amb el tema "La l'nió" i una de prosa a m b la ciutat com a centre. Kl segon és un c o n c u r s fotogràfic, de tema lliure i a m b les categories d e color i blanc i negre. Concurs q u e durà, estretament lligades, algunes activitats. com ara xerrades o dues exposicions fotogràfiques.

Perquè l'objectiu de La Unió és q u e tota la societat participi del seu centenari. I és per això que, a part de convidar tothom als nombrosos actes que representaran totes les seccions que té actualment l'entitat, el Comitè Kxecutiu de la celebració ha convocat tres concursos.

Kl tercer estarà dedicat a l'art, obert a obres de pintura o dibuix i separat en dues categories: infants i adults. Però no seran les úniques novetats. perquè a m b motiu del centenari. La l ' n i ó t a m b é ha renovat la imatge del seu logo identificatiu.

I /ijunta de l'enttt/it ïa pmenttir dimui t-< un mant di /pnrymna defestes /•' X. I'.

Comença el eiele de música lírica El pàmer concert del cicle ií~ ric d e L a Unió Santcugatenca va conquistar c! públic. Lírics d o l'Entitat es va realitzar d passat dia de Sant Jordi, a m b els aplaudiments a peu dret dets assistents, per felicitar el trebal! dels cantants i el pianista. La soprano Marta Arbones j el tenor Daniel Alonso, també iraèrpretd opera, van cantar els clàssics Rosó, Fil Pirineu. Per tu Ffítncina meva i La rabernera de! puerto, entre d'altres, que el públic amant del cant va disffutar. Prèviament, cl mestre i director de ía ('oral de l'en-

tttat, Oriol Camps i fa professora de cant també de la coral, Maria Hmojosa, presentaven cada tema a m b Fexplicadócorresponent, participació també molt aplaudida pel públic. Després de l'èxit d'aquesta iniciativa, la junta dàectiva de J'entisïat treballa ara e n el proper concert del cicle Jíric que serà. previsiblement, abans que arri* bi festiu. í^es aproximadament 150 persones que van omplir el teatre de La L'nk) ei dia de Sant Jordi, sembla garantir la continuïtat del cicle més enllà tic l'estiu./ R . C .

Si t'interessa saber què passa

En el discurs inaugural, el p r e s i d e n t d e la Llar d'Avis, A n d r e u Cassals, va d e s t a c a r l'esforç d e Fernàndez per impulsar els Jocs F'Iorals, "perquè gràcies a la seva dedicació assoliren un g r a n nivell d e participació i una alta qualitat poètica i literària." L'Ajuntament va voler-se sumar a a q u e s t h o m e n a t g e a F e r n à n d e z fent e n t r e g a d ' u na placa " e n r e c o n e i x e m e n t a la seva valuosa aportació a l'activitat cultural del m u n i cipi", afirma l'alcalde d e Sant C u g a t , Joan Aymerich, p r e sent en Pacte. De trenta-sis participants, es van repartir u n a d o t z e n a d e premis, entre els q u e va destacar la Flor Natural en català, per Antònia Astier; e n castellà, per a P e d r ó Ribasés, i cl d'assaig de tema santeugatenc per Antònia Aistier a m b el poema Oda a la llar.

PI. Unió edif. B. I r I a 08190-Sant Cugat Tel 93 589 57 55

s e p a l oeuwaMTAMTòNOM eòq>*óèni3»«n $ sector; domW

a SANT CUGAT TRUCA AL 93 589 62 82 i et portarem tota

,. J ^BBBIfl

a-UíSj"" ^'méMMÈm.

B a a a a f ^ ™ » ^ W.l ü ^ S B S a a a f l P ^ ^ Y a a a l HB&aaaaa^V

aaaaW

SSftC'*,

-. J * - » í ï»«fl( «SW

^lÉw

PE5 H L •***

la informació a casa

EIS 4 CALMOINS El "diari" de Sant Cugat

Fincas Sant Cugat ^ Administración de fincas A.P.l.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

E L S / C A N I W B Divendres, 30 d'abril de 1999

P R E M I

G A B R I E L

F E R R A T E R

l r i 2n d'ESO EL SO DEL VENT

SI UN DIA VAS AL MAR

El so del vent és com un vel ple de missatges amagats q.ue ningú sap. Diu molts secrets però si no escoltes no en sabràs res. Mira, sent, nota i escolta somia i pensa dintre teu. Potser descobreixis el teu somni o el teu destí, o el que tu puguis sentir... Un dia correràs per platges infinites i seguiràs endavant amb molta companyia. Volaràs en un núvol fet de sucre i damunt d'un estel brillant. Després veuràs què et falta; profund, un buit ben gran de sentiments. Però si mires al futur, sentiràs el so del vent.

Si un dia vas al mar i bufa tramuntana, situa't de cara al vent i escolta. Escoltaràs l'alegria d'un món sense fi, sentiràs una espurna de felicitat, oloraràs la vida, i si estàs prou atent, sentiràs com bufa el vent. En aquell precís moment, notaràs, a dins teu, una força especial, que refresca les idees i t'ajuda a continuar. Seràs capaç de fer el que sigui, només ho hauràs d'imaginar. Faràs realitat tots els teus somnis, tindràs l'oportunitat de ser feliç. Si un dia vas al mar i bufa tramuntana situa't de cara al vent, i escolta. AINA CASTELL

OM MARTI

AGNÈS AGUILERA MIRALLES

ANNA BERNADO FIGUEROLA

ESCOLA THAU 1RESO

3r d'ESO, 2n BUP i 2 n FP LES

PARA EL T E M P S Para el temps. Fes-lo infinit. Deixa'l que es perdi en la foscor de la nit, que el dolç cant dels ocells sigui etern, igual que el primer raig de llum del matí. Deixa que les hores es confonguin, que la nit sigui dia, que el dia sigui nit. Que l'estiu sigui fred, i l'hivern càlid. Que el sol cremi tots els calendaris, i que les hores es perdin en l'infinit. Fins que ell no torni, trenca el temps.

LLUNES

Hi ha set llunes enfilades a la torre de la nit una pel sol, l'altra per l'aire la segona és per oblit. N'hi haurà una altra per nosaltres? Per la vida i per la mort? La cinquena fa preguntes vol entendre i no pot. N'hi ha una per les ombres que desprèn fred calent que entre la humanitat escampa paraules subtils silenciosament. Hi ha set llunes enfilades a la torre de la nit i l'última de totes és un secret, sense cap sentit. Què seria de nosaltres sense les llunes enfilades si vivim per les llunes i elles per nosaltres?

MARIA MORKT

MARTA RCKDA

MARIA MORET

MARIA RUEDA PELÀEZ

I.E.S. ARNAU CADELL 2NBUP

CENTRE D'ESTUDIS ÀGORA 1R BATXILLERAT

HS4CAIVIWB

Economia Divendres, 30 d'abril de 1999

L a b o r a l

Representació santcugatenca als actes commemoratius del dia dels treballadors Els sindicats reivindiquen per segon any la jornada laboral de 35 hores Les activitats programades per al dissabte dia 1 de maig estaran dedicades un altre cop a la gent que no treballa: els sindicats continuen advocant per una reducció imminent de la jornada laboral per aconseguir una creació ràpida de més llocs de treball, així com una estabilitat laboral. Tot i que Sant Cugat no té una taxa d'atur excessivament alta (en comparació de la mitjana comarcal), els sindicats locals s'hi afegiran. A N N A BORAÜ - Sant Cugat -

"És una demanda eterna: la reducció de la jornada laboral a les 35 hores permetria una reestructuració que afavoriria un major nombre de contractacions i reduiria l'atur, amb la possibilitat també de potenciar una estabilitat." Per a Francesc Garcia -secretari general de la secció sindical d'Administracions Públiques de Comissions O b r e r e s - els beneficis d ' a q u e s t a mesura són evidents. Una idea q u e comparteix Ferran Cabezuelo - s e c r e t a r i g e n e r a l d e la s e c c i ó d'Administracions Públiques de Catalunya de la Unió General d e Treballadors. I el mateix que aquests dos se-

cretaris santcugatencs i les seccions locals a les quals representen, els sindicats reivindicaran d e manera generalitzada, i per segon any consecutiu, que els governs corresponents prenguin una posició clara i ferma sobre això amb diferents mobilitzacions convocades per tot el país. "El problema" afirma C a b e zuelo, "és que per una banda el ministeri afirma que sí i per l'altra les administracions ens impugnen convenis ja negociats." Segons el representant d ' U G T , "ni tan sols el Pacte d'Ocupació aprovat a Catalunya està donant el fruit esperat: perquè de l'experiència es treu q u e no massa empresaris s'acullen a una reducció laboral q u e els costa més i els aporta el mateix".

Des dels sindicats locals també' es reivindica lajornada de 35 hores F: X. L. Tant per a Cabezuelo com per a Garcia, la mesura s'hauria d'aplicar de manera generalitzada i a m b subvencions i promoció des dels estaments governants. Pel que fa a Sant Cugat, alguns departaments de l'Ajuntament ja tenen adoptat des de fa temps aquest horari laboral, tot i que,

segons afirmava Garcia, "no tinc constància de cap empresa santcugatenca que l'apliqui i, malgrat q u e el problema de l'atur a Sant Cugat no és tan e v i d e n t socialment com en altres p o blacions, aquest tipus de m e sures s'han d e tenir en compte arreu".

Empreses

El director de Lucas afirma que la planta podria rebre una inversió de 1 5 . 0 0 0 milions A. B. M. - Sant Cugat -

La planta que la multinacional Lucas Varity té a Sant Cugat no només ha superat la crisi que al 1997 va fer perillar el seu futur, sinó que podria rebre una inversió de 15.000 milions de pessetes en els propers anys. Aquesta va ser la previsió positiva del seu director, Josep Maria Brun, en el decurs de la visita que el conseller d'Indústria, Antoni Subirà, va fer a la factoria santcugatenca que enguany celebra el seu quarantè aniversari. Per a Brun, però, aquesta inversió està lligada al desenvolupament correcte de les fases previstes per a la implantació a Sant

Cugat de la fabricació de Common Rail, peça que substituirà en les cadenes de muntatge de la planta santcugatenca la bomba d'injecció q u e fins ara era el producte estrella de la casa DPC. "Al 1997", explicava el director santcugatenc, "els plans d'inversió eren de 6.000 milions, a realitzar entre 1998 i l'any 2007, i actualment estem parlant de més de 5.000 milions en només tres anys (del 1998 al 2000)", donant per entès q u e el període d'una crisi q u e va qualificar "de problemàtica social i d'enteniment entre un sector del comitè i la direcció de la companyia" estava més que superada perquè ara "tots e s t e m treballant pel nostre futur." I en aquest sentit es va mani-

Sant Cugat, pionera en les experiències de treball tutelat A. B. M.

Donar entrada al món laboral a persones amb dificultats afegides per aconseguir-ho és l'objectiu principal d'una nova exp e r i è n c i a q u e ha e n d e g a t r e c e n t m e n t l'Ajuntament de Sant Cugat. Per a Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans, "es tracta d'un tema molt important": mitjançant la col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat i l'empresa d'inserció Asociación Promocional Empleo y Desarrollo (amb deu anys d'experiència en aquest camp), l'Ajuntament ha contractat tres persones santcugat e n q u e s amb p r o b l e m e s per aconseguir una feina. Durant tres mesos, i de dilluns a divendres al matí, els tres nous contractats s'encarregaran de la neteja dels carrers centrals de la Floresta (entre el pont del Diari, l'estació dels ferrocarrils i la plaça del Centre). Una experiència de mercat de treball tutelat innovadora a Catalunya segons els seus promotors, però que a Sant Cugat té algun precedent, com és l'Adjudicació de la neteja dels carrers d e Mas Jan e r i alguns d e Valldoreix a m e m b r e s del taller Jeroni d e Moragas. El mercat tutelat és un segm e n t productiu públic, tradicionalment ocupat per empreses ordinàries, que s'ofereix a empreses d'inserció. La dinamització d'aquest projecte es produirà en els propers anys d'una manera més generalitzada en la major part d'ajuntaments del país. Es una iniciativa, segons el tinent d'alcalde "amb un gran caire social, perquè la idea és ajudar aquests col·lectius amb dificultats d'inserció a sentir-se més útils".

Josep Marta Brun va ensenyar la planta al conseller Antoni Subirà E: X.I.. festar t a m b é Subirà durant la seva visita, lloant l'evolució de l'empresa santcugatenca, una planta que, per al conseller, "ha fet una evolució molt positiva amb una competència molt dura". Una resolució que, segons Subirà, no va venir dctonada pel nou producte, "sinó per l'equip

urna . En els propers mesos, la planta santcugatenca continuarà rebent la maquinària necessària per ala fabricació completa d'aquesta peça, la Common Rail, que -si les previsions es compleixen- sortirà al mercat el juny del 2000.

Aquesta feina, però, serà temporal, perquè la tasca de l'empresa d'inserció (entitat sense ànim d e lucre que té com a finalitat crear projectes d'aquest tipus i ajudar els col·lectius exclosos socialment) és, segons els seus responsables, crear uns hàbits de treball i una seguretat en ells mateixos que els permeti accedir a una empresa normal.

Economia

ELS/CAIYTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

LES EMPRESES: JOIERIA

MAYOL

B r i l l a n t s e l · l i p s e , a n e l l s l a b e r i n t , a c c e s s o r i s i n d i v i d u a l i s t e s , anells p l e g a b l e s , o r a m b textura d'esponja, anells que poden canviar de pedra, collarets de fils i encara més anells d ' u l l s i b o l e t e s . Cadenes que deixen de ser l'eina per c o n v e r t i r - s e en f i n a l i t a t , pura e s t è t i c a . El b o n g u s t i la d i s t i n c i ó n o estan b a r a l l a t s a m b les noves t e c n o l o g i e s .

Salvadó May oi, Propietari de la joieria

"Hi ha joies perquè tenim necessitat d'adornar-nos" (ii.òRiA FRANCOLÍ

—Què és ser joier? - Ser joier implica cl desenvolupament d'unes inquietuds traspassades al metall. Parlem d'inq u i e t u d s com per e x e m p l e la sensibilitat. Ser joier és molt màgic. És poder plasmar la il·lusió que pugui tenir una persona en un objecte, i en aquest cas en una peça de material preciós. Es tracta detransformar il·lusions en coses precioses. -Quins són els materials amb q u è vostè treballa més usualment? -Jo treballo amb or, or blanc, plata... i aquí a la botiga tinc coses de peladi, de platí, d'acer... Has de tenir en compte que ara les noves tecnologies estan entrant dins l'ofici i que això et permet treballar amb molts d'altres materials. Com que treballes amb noves eines i disposes de noves maneres i sistemes per fer les coses pots accedir, també, a uns resultats diferents. L'alumini, per exemple, no pesa i permet color. Hi ha també anells d'acer que són de pressió i que porten un brillant, L'acer és una cosa que està evolucionant bastant. Aquest material et permet abaratir els costos i arribar a un públic que potser té la inquietud i el gust per accedir a determina-

des propostes però que no té els diners. Ara ja pots trobar els mateixos models de la joieria feta amb materials nobles utilitzant materials no nobles. Hem buscat altres materials perquè la gent pugui gaudir d'això. Moltes vegades les coses de joieria són conceptes, i més avui dia, quan cada persona està buscant en la seva estètica un estil. Abans hi haVia una moda, però actualment cadascú busca el seu estil. Amb joieria es tracta de poder escollir què és el que vols portar. —Aquesta tècnica ha evolucionat fora o bé es considera que el nostre país també n ' é s protagonista? -Aquí el que tenim és creativitat. De fet, considero que el punt més d'avantguarda de tot Espanya en joieria és aquí a Barcelona. Hi ha, però, altres llocs que tenen un estil més tècnic. Per exemple, a Alemanya són els primers en tot el que és joieria avantguardista. —Creu que aquests materials nous amb què ara treballa com som l'alumini, l'acer... arribaran a ser tan valorats com qualsevol material noble? -Sí, però aquí serà molt costós. Aquí a Espanya la gent no és gaire atrevida i hi ha Uastres de concepte bastant importants. Sempre hi haurà l'efecte del valor del

metall, però ara invertir en joies, comprar-ne una pensant que algun dia potser te la podràs vendre ja no ho fa pràcticament ningú. —Creu que dins el m ó n d e la joieria ara es retorna a tendències d'èpoques passades? -Actualment jo em guio més per la forma, no tant per la inspiració, treballo més amb idees que amb conceptes antics o altres coses passades. Home, les formes i les idees surten de la pròpia experiència de cada dia, del que tu veus. - E s difícil fer una joia? -Fer-la és com tot; com qualse-

"La joieria és un art decoratiu i com a tal està considerada un art petit" vol altre ofici, es tracta d'aprendre'l, tot té el seu truc. Però el més difícil és concebre. És com quan et donen un paper en blanc i has de fer un dibuix. El paper l'has d'omplir, no? Doncs és el mateix. Tu tens metall i has de ferne alguna cosa, i aquest és ej moment difícil. El que de veritat costa és mirar dins teu per saber el

<L523-525,08029 Bsmkte. BEQUES, AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria del Departament de Medi Ambient, de subvencions per al finançament d'inversions de la Garrotxa destinades a propietaris i masovers. Sol·licituds: fins al 14 de maig de 1999, i s'hauran d'adreçar al director del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i s'hauran de presentar, a les oficines del parc natural, Casal dels Volcans, carretera de Santa Coloma, s/n, 17800 Olot.

CcHwoc«^ó^D^?ariem«mé>Mi9d(

Educació Arntàerrial, iüïmxm&i DepartamertdeMe<iAíï4»er«^Qltar^ carrer cfUltòrta, K M ^ & a , t79P8<3&ona, 8armquer,ia*14,1443006 ilefda, ronda de Sant Ü I Í É Í J H & & :

Convocatòria del Departament de Medi Ambient, de subvencions a associacions, federacions i confederacions d'associacions per al finançament d'actuacions d'educació i formació ambientals. Sol·licituds: Fins al 14 de maig de 1999, adreaades a la Direcció General de Programació i Educació Ambiental, i s'hauran de presentar a les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient de Girona, carrer d'Ultònia, 10-12, 3.a, 17002 Girona..Tarragona, carrer del Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14,1r, 43005 Tarragona. Lleida, ronda de Sant Martí, 2-4-6, 25006 Lleida. Barcelona, Travessera de Gràcia, 56-58,6.a, 08006 Barcelona, o a la seu del Departament de Medi Ambient, avinguda Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona.

, per ala concessió de Subvencions destinades a l'escoJarazació dTnfants 1 als centres tfeducació ifàxtii de prtmer cicle de Catalunya de fitujarJtel privada sense finalitat de lucr Fira al 10 de maig de 1999, i es presentaran a les esmentades delegacions territorials del Departament o"£fi$enyarnent. Convocatòria del Departament d'Ensenyament, per a la concessió de subvencions destinades a la realització de les escoles d'estiu per a l'any 1999.

Salvadó Mayol aposta per una joiera més actual FOTO: X. LARROSA que tu vols fer. És qüestió d'anar parlant amb tu mateix, saber què és el que vols dir, el que vols fer, què és el que a tu t'agrada... i més o menys tenir una coherència. Més que res la trajectòria de la persona ha de tenir una línia, per a mi és important. - P o d r í e m dir que tu fas una joieria més actual, més d'ara? - L a intenció de la meva joieria és diferent. No només del que jo faig, sinó de les persones que jo tinc a la botiga, les peces que em fan altra g e n t La joieria aquesta sempre té intenció i això es transmet amb la peça. Aquestes peces les fan persones a les quals els agrada aquest món i això és el que et transmeten amb les peces. -Vostè reivindicaria la joieria com un art? - Això és un debat molt antic. De fet, hi ha la branca de la joieria contemporània o creativa que té alguna cosa a veure... són com

Sol·licituds: Fins al 4 de maig de 1999, adreçada a la directora general d'Ordenació educativa.

CowocaïòriacWDepartaiiie^ rf€nser^ameotpera grupstfaJurríriesdecentre$<fi

DNedp Generat de Promodr? mictxúm Setvelde-PÉegramèe Escota -Trabal, W% Augusta, 2G& 3r B, 0802t Barcetona. Convocatòria del Departament d'Ensenyament, pera la concessió de subvencions als centres docents privats en el segon cicle d'educació infantil.Sollicituds: Fins al 10 de maig de 1999, a la delegació territorial del Departament d'Ensenyament. Corwocatòriao^Ckírrésaíonatpera UnSversftats! Recerca, de Beques per a la re<ïercaiari^liàdód'estuafearestrangef; B£, relaciomtdes amb estudis de tercer ckfe.Sd-licitt^cFirsalSa^matgdeigSa; a Via Laietana, 33,08003, Barcelona. Telèfon: 93.30034.09. Fax: 93.306.54.3a. Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, d'Ajuts per a estades adreaades a professors i/o investigadors de

obres d'art en petit. Jo penso que sí, que amb joieria es pot arribar a fer art, el que passa és que la joieria és un art decoratiu i com a decoratiu està considerat un art petit —Les joies són u n caprici, no li sembla? - Considero que no, les joies existeixen perquè les persones tenim la necessitat d'adornar-nos. Potser si tens 25 anells i te'n compres un altre, aquest altre sí que serà una cosa innecessària. És com un tic que té la humanitat Quan tu et fas una casa, després de pintar-la l'adornes, als quadres hi poses un marc, i una mica és això. Amb tu et vesteixes i després busques més coses. Podria ser que fos la necessitat que tenim tots d'agradar-nos els uns als altres. Tu necessites ser acceptat pels altres i per tal d'aconseguir-ho el que fas és adornar-te per veure si així agrades més.

plantilla d'universitats i centres de recerca de Catalunya, BE. Sol·licituds: Fins al 3 de maig de 1999, a Via Laietana, 33,08003, Barcelona. Telèfon: 93.306.54.09. Fax: 93.306.54.32.

,881, nfàmbit deies : Fins al 3 de i* Via í^etana, 33,06003, f0rt93.3Q6.54.oe. Fax: 93.306.54.32. !•',*

-.'''

• * : ; . " :

CONSTITUCIONS I C O N V O C A T Ò R I A DE J U N T E S Sant Cugat: Constitució de l'empresa Serveis i Inversions Scarpia, SL. Objecte social: La prestació de serveis sanitaris i d'assistència curativa que no requereixin internament.

Sant Cugat: Cons$ucto de rempmsa •JonrJgr Ccirnerciai, SL Objecte social: La tk3gosr,terrtaS$|>an^cornares*rar>gerde « V t & M t l k t À * ^hhM**MrWtL·*>MM» AfcrV -ttmfwnTWf v i u »

Rubí: Constitució de l'empresa Serveis de Producció Empresarial, SL. Objecte social: La gestió, assessorament i prestació de serveis informàtics, comptables, etc. DEP Selecció d'Informació Oficial

ELS-ÍCANTOÏNS Divendres, 30 d'abril de 1999

Generalitat de Catalunya Departament d* Treball

Servei Català de Col·locació

FONS : SOCIAL ' ELWCPIL i

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per ia seva complexitat, per respecíalitzaciò dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està Interessat en alguna d'aquesies ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d identificar facilitant el seu Nlf i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'ofena per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

FRESADOR/A DE CNC Edat: de 22 a 60 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Coneixements de motlles i matrius Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 5 000.000 Municipi: i'Hospítalet de Llobregat (Barcelonès). Ref: 253020 DELINEANT1NDUSTRIAL Edat: de 20 a 30 anys. Formació. FP2 (delineació industrial). 1 any d'experiència en el sector Residència al municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat: 2,000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccídental). Ref: 254844 OPERARtfARlA DE TORN 1 SOLDADURAAUTÒGENA Edat: de 18 a 45 anys. Experiència en lloc similar. Residència al municipi del íloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.400.000 Municipi Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 254353 OPERARVÀRIA DE MÀQUINA EINA (TORN, FRESA. RECT1FICADORA...) Edat: de 20 a 45 anys. EGB o ESO i 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.5OO.OO0 Municipi: Terrassa (ValiesOccidental) Ref: 254826 OPERARVÀRIA D'INSTAL·LACIÓ D'AIRE CONDICIONAT Edat: de 35 a 50 anys. Formació: FP1 i 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi; Sabadell (Vallès Occidental). Ref: 252955 MECAN1C/A AJUSTADOR/A DE MOTLLES I MATRIUS Edat: de 30 a 45 anys. Formació. FP2. 1 any d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència al municipi del Hoc de treball. Sou brut anual aproximat; 2.800.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental). Ref: 254446

Empresa d'exportació de fusta de Sant Hilari Sacalm (Selva) cerca CAP DE ZONA Edat: de 18 a 30 anvs. Formació: BUPo COU. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Ref: 254536 Empresa dedicada al sector immobiliari i a la informàtica de Sabadell (Vallès Occidental) cerca 2 VENEDORS/ES Edat: de 20 a 40 anys. 1 any d'experiència en el sector. Possibilitats de promoció Sou brut anual aproximat. 2.500 000 Ref: 255654 Empresa de exportació de fusta de Sant Hilari Sacalm (Selva) cerca DIRECTOR/A DE MÀRQUETING Edat: de 18 a 30 anys. Formació: BUPo COU. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2000.000 Ref: 254416

3 EXPERTS/ES EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Formació: BUP o COU. 3 anys d'ex periència en cl sector Sou brut anual aproximat: 2.200 000 Municipi: Girona (Gironès). Ref: 252909 CONDUCTOR/A DE MERCADERIES Edat: de 25 a 45 anys. 3 anys d'experiència en el sector Vehicle propi (camió o furgoneta). Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castellbisbal (VallèsOccidental). Ref: 253479 XOFER/A Edat: de 21a 50 anys. Oficial de la Fonnació: certificat d'estudis primaris. Carnet Cl i vehicle propi. Residència a ta comarca del Uoc de treball. Sou brut anual aproximat: 2600.000 Municipi: Empuriabrava (Alt Empordà). Ref. 252538

Edat. de 30 a 50 anys. Formació: EGB o ESO 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 255519 PALETA Edat: de 18 a 40 anys Oficial de la. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Residència al municipi del Uoc de treball. Sou brut anual aproximat: 4.130.000 Municipi: Mollerussa (Plad'Urgell). Ref: 252771

Empresa editorial de Girona (Gironès) cerca PROMOTOR/A DE VENDES Edat: de 20 a 30 anys. Experiència comercial, valorable. Domini de l'anglès. Carnet Bl i vehicle propi. Contracte d'obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Ref: 2547% Empresa d'exportació de fusta de Sant Hilari Sacaln (Selva) cerca TÈCNIC/AENMÀRQUETINGITïLEMÀRQUETINC Edat: de 18 a 30 anys. Formació: BUPo COU Residència a la comarca del Hoc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.0001)00 Ref: 254485

CONDUCTOR/A DE MERCADERIES Edat: de 20 a 35 anys. Formació: EGB o ESO. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi Castellardel Vallès (Vallès Occidental). Ref: 252948

5PALETES Oficials de la. Formació: certificat d'estudis primaris. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl i vehicle propi. Sou brut anual aproximat: 4.200.000 Municipi: Alcarràs (Segrià). Ref: 253509

3 EXPERTS/ES EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Formació: BUP o COU. 3 anys d'experiència en cl sector. Sou brut anual aproximat 2.200.000 Municipi: Tarragona (Tarragonès). Ref: 252918

LAMPISTA Edat: de 25 a .35 anys. Formació: EGB o ESO. 5 anvs d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2 500 000 Municipi Terrassa (ValiesOccidental)

fNIC/A EN PROGRAMACK Edat. de 20 a 30 anys. FP2 (informàtica i gestió) i coneixements dels llenguatges C, Visual Basic i Visual C. Carnet fil Residència al municipi del Uoc de treball Sou brut anual aproximat: 2.500.O0O Municipi: Granollers (VallèsOriental). Ref: 255571 RESPONSABLE D'ADMINISTRACIÓ Es farà càrrec de la gestió integral del departament comptable, fiscal, laboral i comercial Edat: de 28 a 40 anys. Formació: FP2 3 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.230.000 Municipi: Vilassar de Mar (Maresme). Ref: 255028

AJUDANT/A DE CUINER/A Edat: de 16 a 25 anys. Formació: EGB o ESO Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Municipi: Peníscola (Castelló). Ref: 254120 CUINER/A per fer-se càrrec de la planxa Edat: de 25a 35anys. FP2 o equivalent i 2 anys d'experiència en el sector Carnet Bl i vehicle propi, valorable. Residència al município rodalies. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: Salou (Tarragonès). Reff254717

FUSTER/A DE TALLER Edat: de 20 a 25 anvs Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental). Ref: 253647 MUNTADOR/A DE MOBLES D'OFICINA També haurà de fer tasques d'encarregat/ada de magatzem. Edat: de 20 n 45 anys. EGB o ESO i 2 anys d'experiència en el sector. Residència a la comarca del Uoc de treball Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Barcelona (Barcelonès). Ref: 254213

PROFESSOR/A DE FUSTERIA METÀL·LICA Edat: major de 23 anys. 1 any d'experiència en el sector. Jornada parcial (20 hores setmanals). Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 3.360.000 Municipi: Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Ref: 253816 2 PROFESSORS/ES DE FORMACIÓ VIÀRIA per a autoescola Edat: de 18 a 55 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència <i la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Sabadell (VallèsOccídental). Ref: 255362

Botiga de pintures i vernissos de Sabadell {Valies Occidental) cerca ENCARREGAT/ADA Edat: de 24 a 35 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl i residència al municipi del Uoc de treball Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Ref: 254821

AJUDANT/A DE FORNER/A Edat. de 18 a 40 anys EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental). Ref: 254820

AGENT D'ASSEGURANCES per a empresa d'assegurances Edat: de 23 a 45 anys. 1 any d'experiència en el sector. Formació a càrrec de l'empresa. Contracte mercantil. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Mataró (Maresme). Ref: 254064

PROFESSOR/A DE GESTIÓ I LEGISLACIÓ FISCAL I LABORAL per impartir un curs de formació ocupacional Edat: de 25 a 45 anys Experiència en la docència, valorable. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi: Reus (Baix Camp). Ref: 255701

2SOLDADORS/ES ELÈC1RICS/IQUES Formació: certificat d'estudis primaris. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: la Pobla de Mafumet (Tarragonès) Ref: 254797 SERRALLER/A ENGINYER/A TÈCNIC/A Edat de 25 a 50 anys Edat: de 22 a 35 anys. Formació: enginyeria tècnica industrial mecànica Formació. EGB «ESO. 2 anys d'experiència en el sector Carnet Bl. Carnet Bl. Residència al municipi del lioc.de treball Residència ai municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat: 2.000 000 Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Polinyà (VallésOccidental) Municipi: Viladecavalls (VallèsOccidental). Ref: 253971 Ref: 253470 FERRERM FORJADOR/A ENGINYER/A TÈCNIC/A D'INDÚSTRIA LLEUGERA Edat: de 25 a 35 anys. Formació: enginyeria tècnica industrial mecànica Muntarà escenografies i construccions en ferro i alumini. 1 any d'experiència en el sector. Edat. de 20 a 60 anys. Anglès elemental, I any d'experiència en el sector. Carnet Bl i residència al municipi del lloc de treball Residència a la comarca, Sou brut anual aproximat. 2.800,000 Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Santa Perpètua de Mogoda (V. Occidental). Municipi: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Ref: 253419 Ref: 254822 DIPLOMAT/ADA ENRELACIONS LABORALS Edat: do 23 a 35 anys. IMPRESSOR/ADE HEIDELBERG ÒFSETMULTICOLOR Formació: diptomatura en graduat social Edat: de 25 a 45 anys 3 any d'experiència en el sector. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.700.000 Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi:SantQuír/.edel Vallès(V. Occidental). Municipi: Terrassa (VallèsOccídental) Ref: 253314 Ref: 254859

PALETA Edat: de 30 a 55 anys. Oficial de 2a. 2 anys d'experiència en el sector. Contracte d'obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Ref: 252509 PINTOR/A INDUSTRIAL

EIS 4 CANTONS

Classificats guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 33 £74 41 64

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hosprtal 93 589 6» 50

rada 125 93 589 3 8 06 • BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 58? 11 98 • BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 589 12 99

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 1 9 03 _

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 589 47 90 • CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 T4 56

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9

ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient. 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

• CUGART Tonent de la Bomba, 14 93 674 4 3 9 0

BICICLETES •CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 1 7 5 7

CARNISSERIES

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. Cl La Mina, 17, L. B . 93 675 18 35

• TUBAU La Torre, 14 93 674 1285

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 606494519

• TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada. 31 B3 4r 1a 93 675 18 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 44 11 • JORDI CUFÍ BORRELL Av Vall d ' or. 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 9358941 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3 2' 93 589 30 65 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38.3r 2a 93 589 30 65 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill. 3 93 674 17 29

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, sln 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES • J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 2 0 0 0

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO Anselm Clavé, 14

93 675 49 37

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18 •TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 57 47 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 1 6 0

• PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCastio,4 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL • PRYCA Carretera deIRubi Sant Cugat km 4 93 565 4 9 0 0

CENTRES DIS, PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 50 48

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca. 28 93 589 54 43 •RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0 • CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 1 5 00 •FOAP Rius i Taulet. 27 93 674 05 03 935893121

CLUBS 3E MUNTANYA I ESPORT • CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 53 96 • CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Pa-

• EL PUNT Copes i sopars 670 5 9 4 0 01

COPISTERIES • ARPALI Valldoreix .45 ?3iï74_96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 7 4 4 2

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51 • GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 49 02

GELATS ARTESANS • LA JMONENCA C/ Major, 29 93 675 25 86

• POU D'ART Balmes ,35

93 5906086

GUIO CINEMATOGRÀFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934121939 33 674 94 35

GIMNASOS E S P O R T S ^ • COPY-GRAFIC Can Matas, 8 9 3 6 7 5 36 53 • OFINOVA AltonsSala, 18

93 67523 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 9 3 675 32 09 befaconxxi8nexo.es

• FOAP Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 6 03

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 13 98

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT •COAP Villa. 22 93 589 21 15 „ PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 5 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can M O M . 16 93 675 22 01 • ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898108

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04 •CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 589 75 v12 •CAIXA DE TERRASSA Valldoreix. 32 93 675 3 1 0 0 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada, 20

93 67446 54

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 59 53

HIDROCULTIUS • HtDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix 9 3 6 7 4 75 98

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 X 7 2

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 936741140

HÍPIQUES

IMMOBILIÀRIES • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20. baixos 93 590JK79^ • SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 30 8 1 • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 9 3 6 7 4 98 62 •UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08

FERRETERIES • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57

• MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

HAMBURGUESERIES

• EL PONT Girona, 3 93 675 01 75

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 93 674 1381 93 6 7 5 1 8 2 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi. 39 93 674 10 53

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA P Joan Borràs, 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 93674 0393 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 6 56 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 08 82

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

IS •ADMINISTRACIÓ NÚM.1

Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2 • ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 01 74

Hetados La Jijeaenai

• CAMPMANY Valldoreix, 16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 935897232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 2 • VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 5 5

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 93 590 6 1 8 9

LLARS D'AVIS •MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 1 8 • LA FLORESTA

Pearson, 36 93 589 78 00 • LES PLANES

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97 •ARENASAN Endavallada, 2 1 , bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 0307 Fax 93 589 >í 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 7 2 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0 •SASI Plaça Octavia. 7 93 674 32 08 • 101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 93 675 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí. 32. entl. 93 589 23 13 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Únic 3 93 589 33 00

INSTAL·LACIONS • INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Mossèn Onto Verdaguer. 18 93 589 26 38

MARBRES • MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5 1 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 19 3 1 • MES MARCS Enric Granados, 15 93 5 8 9 1 4 29

•MUSICAL SANT C U GAT. Rosselló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

• SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107

93 674 14 90

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

OBJ. REGAL FESTA

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 • AN FUS JOIES

•FIOTTO Sant Jordi, 32 935890605 • LA FESTA Santiago FOsinoL 8

93 6753304 • IONA Major, 18

93 675 5921

93 675 0 4 5 4

OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta Maria,9.1r 1a 93589 0151 • D4 CONSTRUCCIONS

Valldoreix, 10 93 674 65 98 • PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732 • SERRALLERIATIERRAICOMASC.B. Mozart,9. (Barcelona) 93 218 19 96

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 44 95

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 675 12 99 • LA LIONESA Valldoreix. 79 936740771

PAPELERIES •PAPELEPJALUFA. d Valldoreix, 23 93 590 6119

MODA CONFECCIÓ • ARWEN BOUT1QUE Elies Rogent, 52 93 589 6 1 6 3

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS RENAULT-ACERSA

Ctra. Cerdanyola, 55 93 5892649 •T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tol i Fax 9 3 6 7 4 3 4 75

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala, 36 93 675 56 53

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 93 5 8 9 2 3 71

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 6744223

• TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13

TELEFONIA • AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49

93 5898702

• GENEVIEVE LETHU Villa. 6 93 674 03 16

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 9 3 6 7 4 55 80 •NENS Endavalada.12

9358964 16

ROBA PER ALA LLAR • FALGUERA Vilà.1 936752401

SABATERIES • REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93674_00_14_ _

PERRUQUERIES • CARNÉI BOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 60 88

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 936741182

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago RusinoL 35 93 6741183

•TINTORERIA SANT CUGAT Rbla Ribatallada. 34 93 6752228 • TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 2

ROBA INFANTIL

PARAMENT DE LA LLAR

93 589 02 66

• INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 93 589 0 0 2 3

93 674 63 62

TINTORERIES •MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12,Botiga 3

MOBLES D E C O R A C I O H

MOBLESJARDI

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27

93 674 53 01

93 674 01 38

• MAJIK Sant Jordi, 29

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529

C/Sot, 19 93 6743688

93 6 7 5 1 3 8 9

• LA PERLA Major. 3

Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14

•FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7

• VALLÈS NET SantRamon,4 93 674 8 9 1 8

MERCERIES

• EGA MOBLES • MANTSERV, S A Av Catalunya, 18 93 674 60 58

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL

93 674 69 50

93 675 10 11

93 589 22 32

•SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala 50 93 589 1 7 9 9

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

MISSATGERS

• CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6

LLEGUMS

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55

• MRW Ildefons Cerdà, 4

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

PESCA SALADA I

POLLERIES

MATALASSERIES

93 674 13 96

GALERIA D'ART

16.30-20.30 h 93 675 02 67

93 675 51 05

93 589 38 52

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93 589 57 76

Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 50 72

• REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74

93 6744167

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 589 44 2 2 93 675 51 51

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S . L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 908 8 9 8 1 3 6 93 674 69 45

• LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 93 674 13 05

• JUANI

Xemc. 28 936746699

• REPARACIONS DE CALCAT i CÒPIES DE

• VETERINOS

CLAUS Sol, 16

93 589 7 1 4 1

• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

di:

93 674 90 97

• BLUE MOON Major. 16. Horari: 9.30-13.30 h

• DtSONESTUSTES MartoreH, 12 935895657

• TATÉRS Sant Antoni, 62 93 6 7 5 5 5 06

Rius i Taulet. 31

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 81

Classificats

EIS4CANT0NS Wfcï rl|Ít F I N Q U E S

A R E I M A S A I U

B A C H S

• C / C A R L E S RIBA: A P A R T A M E N T O - 5 5 m 2 - C o m . - S a l - C o c . 1 D o r m . B a n o - Calef. - A. A c o n d . - A s e . -Jardín y Piscina, c o m u n . Precio: 18.500.000

PISOS EN ALQUILER • Av. Pla d e l V i n y e t . Piso n u e v o (delante C o l e g i o Europa). S u p . : 115 m 2 . , 4 hab.(1 suite), 2 banos, c o c i n a - o f f i c e , g r a n s a l ó n c o m e d o r , a r m a r i o s e m p o t r a d o s y f o c o s e m p o t r a d o s , t e r r a z a . 12 m 2 , p a r q u e t , calef., g a s , a n t e n a p a r a b . , p à r k i n g , t r a s t e r o , j a r d í n c o m u n i t a r i o c o n p i s c i n a . Alquiler: 130.000 ptas

C o m . - Sal., C o c , 3 D o r m . , B a n o - A s e ,

• C / R O S E L L O N : 80 M 2 21.000.000.

93 589 45 66 • C / O r i e n t . S u p . : 105 m 2 . 4 h a b . (1 suite), 2 b a f i o s , a m p l i o s a l ó n comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos e m p o t r a d o s , calef., g a s n a t u r a l , b a l c ó n , p à r k i n g , s o l o 6 v e c i n o s . Alquiler: 9 0 . 0 0 0 ptas.

93 589 45 66 • Coll Fava 3 y 4 h a b i t a c i o n e , 2 b a n o s , c a l e f a c i ó n , g a s , p a r q u e t , a r m a r i o s e m p o t r a d o s . Plaza p à r k i n g . Z o n a c o m u n i t à r i a y p i s c i n a . Alquiler d e s d e 100.000 p t a s / m e s . 93 589 45 66 • Z o n a Golf. S u p . : 4 5 0 m 2 . j a r d i n c o m u n i t . c o n p i s c i n a , : 1.500 m 2 . 4 h a b . (1 suite c o n vestidor), 2 b a n o s , 1 a s e o , amplia coc_off., g r a n s a l - c o m . , b u h a r d . 70 m 2 . , a r m a r i o s e m p o t . , t e r r a z a s t o d a s hab., garage 3 c o c h e s , sala m à q u i n a s , calef.gas, s u m i n i s t r o s contrat.Alquiler: 325.000 ptas.

• C / VILLA: B A J O S C O N TERRAZA. - 70 m 2 . - C o m . - Sal . C o c . Off. - 2 D o r m . - B a n o - A s e o - Calef. - Trast. - A s e . P a r a b o l . Precio: 3 0 . 0 0 0 . 0 0 0 • C / R I U S t T A U L E T : NUEVO A ESTRENAR - 9 0 m 2 - C o m . S a l . C o c - 3 D o r m - 2 B a f i o s . Pk. 2 C o c h . Terrazas - Clef. - A s e . Precio: 3 1 . 500.000 • C / P A H I S A : B A J O S C O N J A R D l N - 110 m 2 - C o m . - S a l . c o n c h i m . h o g . - C o c . 4 D o r m . - 2 B a n o s - J a r d . Priv. J a r d . y p i s c . comunitario. Precio: 37.000.000 • C / S A N T A T E R E S A : 140 M 2 - C o m . S a l c o n c h i m . h o g . - C o c Off. - 4 D o r m . - 2 B a n o s . - A s e o - Pk. 2 C o c h . - Trast. - Pisc. Precio: 40.000.000 • C O L L FAVA: 95 m 2 - C o m . Sal. - C o c . Off. - L a v a d e r o - 3 D o r m . 2 B a n o s - Pk.. 1 C o c h . - J a r d . y Pisc. c o m u n . P r e c i o : 2 8 . 5 0 0 . 0 0 0

S A N T

C U G A T

VENTAS • Junto Estación Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva. una hab .doble y un bano. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (barïo reformado). Terraza. Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 08 97 'Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habrtaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bafto completo.Precio: 15,5 Mill. 93 874 08 97 • Passeig Torreblanca Consta de 4 habitactones, salón-comedor, cocina reformada, 2 bafios completos reformados, terraza. Impecable. 93 674 08 97 • Parcelas e n C a n C o r t é s Una de ellas tiene una superfície de 1.245 m2. Vlstas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93 674 08 97 • Avda, Pla del Vinyet Torre adosada de 260 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "surte") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, codna-odffice, 3 banos completos. Estudio + solàrium. Jardín privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Preu: 54 Mill. 93 674 08 97 • Z o n a Golf

93 589 45 66

• T o r r e e n v e n t a e n V a l l d o r e i x . E s p l è n d i d o J a r d í n 1.08 m 2 . , p i s c i n a c o n v e s t u a r i o s + 1 d o r m i t o r i o , g a r a g e 16 m 2 , c a s a 90 m 2 , 3 hab, dobles, 1 bano, cocina electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 5 9 ' 5 M.

PISOS EN VENTA

A d o s a d a d e 300 m 2 . C o n s t a d e 5 hab. (dos"suites"), hab.de Servicio, 4 bafios completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor a dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXELENTE U B I C A C I Ó N . Precio: 60 Mill. 93 674 08 97 • Estación

• Z . P l a z a del C o l l . Piso t o t . R e f o r m a d o . Estado i m p e c a b l e . Sup. 9 0 m 2 , 3 dor., 1 b., calef., a s c e n s o r , d i s p o n e n de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08

F I N Q U E S G I R O N E L L A ALQUILER

F I N C A S

Local de 100 m2útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire Acondicionado. Precio- 12.5 Mill. o en alquiler: 75.000 ptas mes. 93 674 08 97 • La Floresta

• CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm., com.sal. coc. nueva, bano refor., c a l e f a c c , b a l c ó n . C o n t . i n s t a l a d o s . M U Y B U E N ESTADOÜ Precio: 70.000 p t a s Tel. 93 674 72 54

• Z . C e n t r o . Piso alto. S u p : 106 m 2 . , 3 d o r m . , 1 b a n o . 1 aseo, c a lef., a s c e n s o r , 1 pk., a m p l i o s a l - c o m e d o r de 31 m 2 . P r e c i o : 21 Mill 93 674 32 08

• A M U E B L A D O 2 d o r m . , c o m - s a l . , c o c e q u i p , lav., b a n o c o m p l , a r m . e m p o t r . , t r a s t . B U E N E S T A D O . Tel. 9 3 6 7 4 7 2 5 4

• Z . c o m u n i t a r i a c o n 2 p i s c i n a s y pista p o l i d e p o r t i v a . S o l e a d o . P r e c i o : 43 Mill 93 674 32 08

• A P A R T A M E N T O S . V A R I A S Z O N A S C O N O SIN M U E B L E S . 1 d o r m . , c o m - s a l . c o c , b a n o c o m p l . , terr. Park. o p . A partir d e 4 5 . 0 0 0 ptas. Tel. 93 6 7 4 72 54

• Z . Vinyet. À t i c o d u p l e x n v o . a estrenar. S u p . t o t . 164 m 2 , 3 d o r m . , 3 b a n o s . , calef., c o c - o f f . , s a l - c o m 275 m 2 , trzas., 1 pk., z. c o m , . , piscina. P r e c i o : 3 8 . 6 0 0 MIM 93 674 32 08

Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 39 Mill.

ALQUILERES • Junto Estación. Piso en alquiler siluado en c/Francesc Macià (antes Alfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE . Precio: 80.000 ptas 93 674 06 97 • Coll Fava

O I TORRES EN VENTA • St. Q u i r z e J a r d i . Unif. S u p . 162 m 2 , 4 dor., 2 b a n o s , 1 a s e o , c a l e f a c c i ó n , j a r d . priv., 30 m 2 d e t r z a - p o r c h e , i p k . P r e c i o :

• C É N T R I C O . 3 dor., c o m - s a l . , c o c . b a n o , aseo, terr, c a l e f a c c , c o n t . i n s t a l . P r e c i o : 8 0 . 0 0 0 ptas. Tel. 9 3 6 7 4 7 2 5 4

39.500 Mill 93 674 32 08

VENTA • TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl. com-sal., cocoff., 2 b a n o s c o m p l . , e s t u d i o , calef g a s - o i l , terr 480 m 2 c o n p i s c , barbacoa. TODO REFORMADO, BUEN ESTADOlPrecio: 47.500.000 ptas Tel. 9 3 6 7 4 7 2 5 4

•JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DÚPLEX. 3 dorm., amplio com-sal, coc-off, bano compl. c a l e f a c c , terraza 25 m 2 , d ú p l e x d e 4 0 m 2 . EXCEL. V I S T A S . Precio:26.500.00Ò Tel. 93 6 7 4 72 5 4

• Z O N A R E S I D E N C I A L . 155 m 2 . A m p l c o m - s a l d e 4 5 m 2 c o n c h i m e n e a , a m p l i a c o c - o f f , 2 b a n o s , a s e o , terr 27 m 2 , 2 park., t r a s t . T O D O EXT. M U C H O S O L . Z O N A C O M U N I T À R I A C O N P I S C I N A . PERFECT. E S T A D O . P r e c i o : 6 4 . 0 0 0 . 0 0 0 Tel. 9 3 6 7 4 72 5 4

F E R T

Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 h)

• Z . A r r a b a s s a d a A d o s . S u p . 301 m 2 , jardín d e 52 m 2 , 4 dor., 4 b a f i o s , 1 a s e o , c a l e f a c c i ó n , g. c o c - o f f i c e exterior, c o m - s a l ó n d e 40 m 2 , z. c o m u n i t à r i a p i s c i n a . E x c e l e n t e u b i c a c i ó n . P r e c i o : 9 3 674 32 08

• Z . Vinyet. A d o s . S u p . 2 1 1 m 2 , jardín 25 m 2 4 dor., n o s , 1 a s e o , c a l e f a c c i ó n , g. c o c - o f f i c e exterior, c o m - s a l ó n d e 4 0 m 2 , z. c o m u n i tària p i s c i n a . E x c e l e n t e u b i c a c i ó n . P r e c i o ; : 6 3 Mill 93 6 7 4 3 2 08

• Z . C a n G a n x e t . A d o s . S u p . 210 m 2 , jardín 50 m 2 , 3 dor., 2 b a f i o s , 1 a s e o , c a l e f a c c i ó n , 2 p k + trastero, t r a s . Z. c o m u n i t à r i a c o n piscina. P r e c i o : 5 5 Mill 93 674 32 08

PROFESOR CANADIENSE CON EXPERIÈNCIA se ofrece para dar clases particulares de inglés. Pre feriblemente adultos con noció nes bàsicas del idioma. Tel. 93 675 64 79

DEM

- Estación: pisos 3 hab. desde 69.000 - Nuevos 3 hab., pk., desde 115.000 ptas. - Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

TORREBLANCA: 2 preciosos dúplex nuevos sol todo el dia (totalmente orientado al Sur), zona tranquila y cèntrica, carpintería de robie, caldera a gas, pàrking incluido: Uno: 98m2 + 67 m2 tza+balcones:

SANT CUGAT-MIRASOL: proyecto en solar de 625 m2, sol, buena zona, desde 49 Mill. y hasta 540 m2 construidos. Construcción a escoger.

Sant Cugat Valldoreix, Mirasol, La Floresta, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variadad de tamaftos y preciós)

CENTRO: Zona peatonal, ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores, 4 hab., bano* aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking incluido a 100 m deJ Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 20 Mill.

PROFESOR DE INFORMÀTICA SE OFRECE PARA DAR CLA SES A DOMICILIO. Tel. 649 024 301

VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie III B-SC, a.a., d.a., c.c, e.e., 5 puertas, blanco, garaje, 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas. Tel. 93 570 92 70

ES FAN CLASSES DE CONVERSA I LECTURA EN ANGLÈS

Tel. 93 674 97 79

25'1M. Otro: 64 m2*9m2 tza+balcón. 17*2 Milí

CONSULTENOS Horario: de Lunes a Sàbado de 9 h. a 21 h,. continuado. Dom . Mananas.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. I Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74 A N D E S

PIS PER LLOGAR. 3 habitacions. Zona comunitària. En perfecte estat. Preu: 120.000 ptas/mes Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13.Matí: 8 a 8'30j h. Nit de 20 a 24 h.

CADIRA

Es restauren, pinten i decoren cadires i mobles petits. Si vols donar un aspecte actualitzat.a les teves cadires velles, truca al Tel. 93 674 48 10 M. Glòria

P I S O S

[1 GRAN OFERTA EN ALQUILERES !l

• P À R K I N G S . Varias z o n a s . A partir d e 5.000 ptas Tel. 93 6 7 4 7 2 5 4

MENORCA : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quincenas Julio 400.000 ptas, agosto 500.000 ptas.

Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab,, 2 banos completos, cocina-office. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Park i ng+trastero. Precio: 105 ptas/mes 93 674 08 97

ES BUSCA TECLISTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

FALTAN CAMIONES de 3.500 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabajo fijo todo el arïo. 93 674 88 38

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS PER PUBLICITAT A: Tarragona- Lleida-GironaProvíncia de Barcelona

Requerim: Persones majors de 25 anys Cotxe propi • Preferiblement amb alguna experiència en vendes

S'ofereix: • Contracte d'agència + comissions Persones interessades trucar al telèfon 93 416 17 88

EIS 4 CANTONS

Divendres, 30 d'abril de 19V9

Bàsquet

Tres tècnics per un a s c e n s La UE Sant Cugat suma el seu segon ascens en les últimes tres temporades Un parcial de cinc victòries consecutives al campionat ha facilitat que la UE Sant Cugat hagi assol·lt l'ascens a Primera Catalana dues jornades abans Al.KX LÓPKZ

Dues jornades abans que acabi la lliga al grup tercer de Segona ('atalana, l'equip sènior masculí de la l'K Sant Cugat ha assolit l'ascens a Primera Catalana. La victòria a la pista del Casal Vilafranca, tercer classificat, per 81 punts a 96, ha proporcionat l'ascens matemàtic. Aquest és el segon ascens que ha aconseguit el conjunt vermell-i-negre en les últimes tres temporades. Kl conjunt que dirigeixen Ignasi Munera i Leo Soler, responsables també del sub-20, ha aconseguit cinc victòries consecutives, tres t'ora de casa. La nova reestructuració de categories que patirà el bàsquet català la temporada vinent ha facilitat que enguany un total de deu equips dels set/.e que configuren aquest grup pugin de categoria. Kn ric' l'ornis, president de la 11K Sant ( àigat, ha manifestat que no haver pujat "hauria estat un fracàs". l'equip santeugatenc és \ uitè a la taula amb un balanç de quinze victòries i tretze derrotes. D'aquí a finals del campionat tan sols pot optar a pujar un lloc a la classificació, que ara ocupa el Maragall. I Ha temporada peculiar Ignasi Munera és conscient que "es podia haver aconseguit l'ascens molt abans", però ha reconegut que "alguns petits problemes interns" han dificultat la marxa de l'equip al llarg de la campanya. Aquests han estat la marxa del club dels germans Gar-

que acabi la competició. Diumenge passat, el conjunt vermell-i-negre va imposar-se a la pista del tercer, el Casal Vilafranca. Ara, l'equip santcuga-

cía, Krank i Juan, jugadors del primer equip, per discrepàncies amb la junta directiva i el canvi sovint d'entrenador del sènior masculí. Amb tot, Munera opina que "hi ha equip per haver acabat entre els quatre primers sense exagerar". Kl tècnic santeugatenc creu que el balanç esportiu de les set jornades que ha dirigit aquest equip juntament amb L e o Soler ha estat "molt bo". Kl balanç fins al moment ha estat magnífic: cinc victòries i dues derrotes. Knric Tomàs assegura que l'aportació de Munera i Soler "no pot haver estat millor. Van fer-se c à r r e c d ' u n conjunt absolutament desmotivat i trencat, el van cohesionar molt ràpidament i han fet possible que pugés". Però Tomàs també s'enrecorda dels altres dos tècnics que han entrenat el sènior masculí aquesta temporada: Joan Rama i Xavier Campos. Kl mandatari explica que "amb menys o més aportació, tots han estat responsables d'aquest èxit". Kl sènior masculí tancarà la seva aportació a la lliga d'aquí a dues jornades. Demà a la tarda s'ha d'enfrontar a la Sala Kscolar amb el Gelida, últim classificat, mentre que clourà al campionat a la pista de la UK Horta, avantpenúitim. Ignasi Munera ha avançat també que tots els jugadors del primer equip han confirmat la seva continuïtat. Kl màxim mandatari de la UK Sant Cugat, Knric Tomàs, ha avançat que si finalment se celebra la Kesta del Soci tindrà lloc el 19 de juny. D'altra banda, al juliol tindrà lloc l'assemblea ordinària de socis.

tenc es vuitè i encara podria pujar un lloc a la taula, en detriment del Maragall. Ignasi Munera i Leo Soler, el tercer cos tècnic que dirigeix el sènior

masculf aquesta temporada, no continuaran entrenant el primer equip. Gelida, últim, i UE Horta, avantpenúitim, són els dos últims adversaris.

L'equip sènior masculí de la UE Sant Cugat jugarà la propera temporada a Primera Catalana Foto: XAVI UklROSA

Nou entrenador en due$ setmanes *ígnasí Munera i Leo Soler, ftesaà tàndem que dirigeix l'equip sènior masculí de la Uf£ $a#t Cugat* no entrenaran aquesteoajaíu h propera teav parJttia, Els tècnics són els màxàns responsables de la secció ' <§è bàsquet del club ï vokkéty dícar-s'M a fons: *La nostrg Jet» na a f entitat és la de coordinar i dirigir la secció^ apunta Muntem. Enric Tomàs, president del club santeugatenc ara fa tres temporades, ha avançat que d'aquí a dues setmanes es po-

dria conèixer ei nom d*í ftèb ' vd fet f^Ófèlfò: treballar amb entrenador qtie difig9$*&^&* '"geat detsw*.1" El nou ennenamer equip masculí. T&Rjife·lHt. dqar es fera públic oficialment reconegut que s'han estafclíüfc després de l'últim parnt de lli"converses amb diferei&tcaÉh . fgh que duta el sènior masculí didats, però swbeetqt atab «&* '*fetpm»4e-itekJUE HortaL&.jp$of|$£a temporada hi persona molt e n va&ç&t, £s&h aquest tècnic e» ceiptem$ti amb nosaltres". Segons t&xÉfa eh requisits que ha d'acomplr l'aspirant són els segBe8*s "tffe de ser una persona que wfy$g» treballar en grup, que s'àategrr en un projecte a mig-liarfc termini i que confií ert la tasca que

<**&», Mm»tòcntc dirigirà el ' 'sènior &$$£#&£& els dos sèniors. Ei segon equip serà dmftt per ua entrenador que at* «wra twtofok es desconeix. lbn»àa<3f^{£ttftaixi "es trebatfaràm^jàòtdKa te de tre-

./Al. '

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS Anys i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 87 00

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 30d'abrilde 1999

H o q u e i

h e r b a

L'última jornada pot condemnar el Júnior masculí a Primera

Elfemení acaba cinquè a la lliga * Tot i tenir-ho s l'abaw, l'equipfemenídeJ Júnior noiia sabut assolirfatercera posició final al campionat de lliga de la Divisió d'Honor femenina. Però ni tan solss'h* mantingut en la quan» posició, plaça que havia ocupat en les últimes jornades, i l&finalitzath competició en cinquè lloc. El conjunt sanecugaçenc ha quedat a tres punts d'acabar tercer, Ja que dues derrotes consecutives ~RC Polo Í Club de Campo- després d'un mes d'aturada a fa competició ha significat acomiadar-se d'una fita prou atractiva. Si l'equip vermell-i-rtògre hagués sumat tres dels quatre punts en joc, hauria acabat ert la tercera posició. Oriol Bagunyà, segon en-

Si el Barca fa millor resultat que els santcugatencs, aquests baixaran U n d'aquests dos equips, F C Barcelona o Júnior, baixarà d e form a directe a la Primera Divisió un cop se celebri aquest c a p de setmana la darrera jornada d e lliga. El santcugatencs visiten el j a c a m p i ó d e lliga, el Club Egara, mentre que els M a u g r a n a reben R C Polo, que s'ha assegurat el tercer lloc al campionat.

ÀLEX LÓPEZ - SantCugatL'última jornada del campionat de lliga a la Divisió d'Honor masculina que té lloc aquest cap de setmana decidirà quin és l'equip que baixarà a la Primera Divisió. D'aquesta manera, FC Barcelona o Júnior perdrà de forma directa la categoria, mentre que l'altre conjunt disputarà la promoció de descens a m b un d'aquests quatre equips: Barrocanes, Club Atlético San Vicente, Egara 1935 i Polo 1897. Aquests han estat els conjunts que han superat la fase prèvia del/>/<yy-o/7rd'ascens a Divisió d'Honor, la màxima categoria de l'hoquei herba estatal. En la passada jornada, el Júnior va ensopegar a les seves instal·lacions davant el RC Polo per 1 gol a 2, de la mateixa manera que el FC Barcelona perdia al camp del Club Egara, campió de lliga, per un contundent 10 a 1. El conjunt blau-i-negre va encaixar el gol de la derrota quan faltaven tan sols dos minuts pel final del partit. L'entrenador del Júnior masculí, Albert Recasens, no té cap queixa de l'entrega dels seus jugadors: "Han demostrat una en-

trega total jugant al 100% de les seves possibilitats." Quan falta només la darrera jornada del campionat, el Júnior, penúltim, continua en zona de promoció de descens, mentre que el Barca, últim, és en zona de descens directe. Ambdós conjunts, però, sum e n nou p u n t s , tot i q u e el goal-average particular entre ells és favorable als santcugatencs.

reconegut que aquest mes que no hi ha hagut Híga "ens ha

Jornada d'infart

- «7G-

La darrera jornada durà el Júnior al camp del ja campió de lliga, el Club Egara, i el F C Barcelona rebrà al seu estadi el RC Polo, tercer classificat. El conjunt barceloní té assegurada la tercera posició i, a més, no té cap opció matemàtica d'acabar segon i superar així l'Atlètic de Terrassa. Albert Recasens ha matisat que "no dubto d e la professionalitat del RC Polo". Recasens es mostra "optimista" respecte a aquesta darrera jornada perquè, segons ell, "sobre el paper, el Barca ha de perdre amb el RC P o l o p e r q u è hi ha m o l t a d i ferència de nivell". Pel que fa a l'enfrontament que el conjunt blau-i-negre ha de jugar a Te-

I nio* encara disposava d'opi cíofisfimal,^ultÍr«a Jornada de ! fu^tzorcatet$er fbc»*varem aconyadar-nos de k tercera plaça en perdre al «amp delRCiW.Afef,el»ego» st

ni» han estat tercers & *pet. El partit 4'MjMtti tatnana u r i ma januaa

rrassa, Recasens reconeix que "normalment hem de perdre perquè hi ha una superioritat evident". EI Club Egara tan sols ha cedit un e m p a t aquesta campanya. Per aquest partit, Recasens no pot comptar amb Alex Juncosa, Inaki Orsola ni Joan Vidal.

FIW: KCM IHHÏI

D'altra banda, l'equip masculí del Júnior afrontarà la seva participació a la Copa del Rei del 14 al 16 de maig, que organitzarà l.i Federació Catalana d'hoquei herba. Si l'equip blau-i-negre fin.ilment no baixés, posteriorment hauria de jugar la promoció de descens.

A t l e t i s m e

p^3eparaahoïes#arAl3$ev8 p*i1&qpa£Ío^MCop<t4ftÍ» 9 de maig « Madrid. Fer aquest esdeverrímeét, et cos car amb toses fes Jugadores de l'actual piantiBsu /A.L.

NIN

Tennis

La Trobada d'Atletes i exdirectius finalitza amb molt èxit participatiu

Corretja és guardonat amb l'Ordre - Sant Cugat -

A.L. - Sant Cuoat-

"La jornada ha estat tot un èxit. Hi ha hagut moments molt emotius i els assistents ens han felicitat per l'organització." Així de satisfet s'ha mostrat Josep Quintana^ responsable de la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, que ha valorat molt positivament la XVI Trobada d'Atletes i Exdirectius de Catalunya, que va tenir lloc al nostre municipi dissabte passat, l'n total de 110 persones van aplegar-se en aquesta celebració, organitzada per la secció d'atletisme del CM Sant Cugat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat i la Genera-

litat de Catalunya i el suport de la Federació Catalana d'Atletisme. Els actes que van centrar aquesta trobada van ser diversos. La recepció es va fer als jardins del Monestir, seguida d'una visita guiada al claustre. L'Ajuntament, representat per Xavier Figueras, regidor d'Esports del consistori, va oferir en aquest mateix lloc un aperitiu als assistents. A continuació, es va fer una visita guiada a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on també s'inagurà una exposició fotogràfica i itinerant de l'atletisme català. Aquest mateix centre va acollir un dinar, que va finalitzar amb el lliurament de medalles del Cen-

Sant Cugat vi acali» «tsahte la XVI M a d a I " M M M i Enunciat FOTO: XAVILABROSA

tenari d'At- letisme Català i el repartiment de diplomes a tots els participants de les curses commemoratives de la primera cursa a peu oficial de Catalunya. El CM Sant Cugat i l'at- leta local Israel Luque també van ser guardonats. A la Trobada hi van ser presents les següents personalitats: Pere

Sust, secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya; Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament; Pere Gómez, president de la Federació Catalana d'Atletisme; Narcís Castanyer, president del CM Sant Cugat, i Josep Quintana, responsable de la secció d'atletisme.

Alex Corretja ja té un altre trofeu a les seves vitrines. Tot i no poder assistir a l'acte de lliurament de medalles, plaques i creus de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu corresponents a l'any passat, que va presidir dimarts la infanta Elena, Corretja ha estat guardonat amb una d'aquestes medalles. El santeugatenc és l'actual n ú m e r o tres al r à n q u i n g mundial de l'ATP, per darrere de Pete Sampras i Yevgeny KaFelnikov. El tennista local no ha pres part en cap torneig després de la seva participació a l'Open Godó de Barcelona. Corretja encara no ha decidit quin serà el proper torneig que disputarà. /A.L

Esports

ELS4CAJVTOT»e Divendres, 30 d'abril i 999

Futbol

Rítmica

sala

UOlimpyc ultima els actes que centraran el vintè aniversari El primer equip s'enfrontarà el 20 de juny a la selecció catalana Els dies 19 i 20 de juny, l'Olimpyc d e i a Floresta celebrarà a les pistes municipals de la Floresta els seus vint anys amb una celebració especial, que comptarà amb

morts actes. Joan Ramon Subirats, president de l'entitat fiorestana explica que "volem que sigui una festa participativa''. Subirats també ha presentat el logotip

del vintè aniversari i les bases del concurs del cartell que anunciarà aquest esdevenimerrt Mentrestant. l'Olimpyc de la Floresta és sisè a la lliga.

Al.KX LÓPEZ

La junta directiva del Futbol Sala Olimpyc de la Floresta perfila els actes que centraran el vintè aniversari de l'entitat. Aquesta celebració tindrà lloc el 19 i 20 de juny a les pistes municipals de la Floresta. Els actes que centraran més l'atenció del vintè aniversari de l'Olimpyc són un partit de futbol sala, que enfrontarà el primer equip de l'entitat amb la selecció absoluta catalana, i un sopar amb ball. L'enfrontament tindrà lloc diumenge al migdia i el sopar dissabte a la nit. També es duran a terme d'altres activitats com un partit de futbol sala obert a tothom que hi vulgui participar o jocs per als més joves que organitzarà l'Agrupament Escolta de la Floresta. També hi participaran els gegants, trabucaires i capgrossos de Sant Cugat, que comptaran amb el suport de la banda de les Planes i dues corals de la Floresta. "Volem que sigui una festa participativa", ha. explicat Joan Ramon Subirats, president de l'Olimpyc de la Floresta. Subirats ha presentat el logotip dels vint anys del club, que representa "un jugador primitiu per-

À.L. - Barc·l·aa / Sant Cugat -

L'equip juvenil i júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat ha accedit al Campionat d'Espanya de clubs que tindrà lloc a Saragossa del 27 al 30 de maig. El conjunt juvenil, format perGeorgina Miralles i Marta Arbó, va proclamarse diumenge a Barcelona campió de Catalunya, amb una puntuació final de 61,535 punts després de prendre part als quatre aparells: cèrcol, pilota, maces i cinta. El júnior, integrat per Tània Santolària i Marina Romero, ha estat sotscampió de Catalunya, amb una puntuació de 41,975 punts. Un cop el CM Sant Cugat prengui part a l'estatal de clubs a Saragossa, la propera actuació serà a Leganés (Madrid), on participarà al Campionat d'Espanya d'individuals. En aquesta competició hi seran presents Gemma Peris, en categoria infantil, i Ivette Climent, en juvenil.

K à r t i n g Jtai bat* UUrtts, presMeatfcl'Mapyc, ink «I laittietelsvtat «y* FOTI: XW1IMMU

què l'Olimpyc és el club exclusivament de futbol sala que fa més anys que està federat També simbolitza l'inici de la història de la nostra entitat". També s'han fet públiques les bases del concurs de cartells, en què el cartell que sigui premiat serà l'anunciador del vintè aniversari. Els treballs es po-

den presentar fins al 20 de maig al Centre Cívic de la Floresta. Amb tots els cartells presentats es farà una exposició al Centre Cívic del 6 al 20 de maig. El lliurament dels premis als guardonats tindrà lloc el primer dels dos dies de celebració. També està previst lliurar un trofeu als tres millors jugadors de la

història de futbol sala de la Floresta. La millor classificació

Set escoles del municipi participen en una jornada del Pla 2 0 0 1 de voleibol La Farga i l'Europa. Els equips estaven integrats per tres jugadors i les dimensions del terreny de joc eren reduïdes. En categoria aleví va imposar-se La Farga, mentre que en infantil-cadet va vèncer el CV Sant Cugat Zoran Nikolovski, director tècnic del CV Sant Cugat i responsable d'aquesta jornada del Pla 2001, ha qualificat aquesta nova experiència de "molt positiva, ja que tothom ha gaudit molt". Respecte a l'estat actual del voleibol de base a Sant Cugat, Nikolovski ha explicat que "envers l'any passat hi ha hagut un creixement important de voleibol a les escoles". Amb tot, Zoran Nikolovski creu que s'està treballant "en una bona línia". /À.L.

Campos i Cebrià n f líders

Enguany, l'Olimpyc aconseguirà la seva millor classificació en la categoria més alta que mai ha assolit, la Primera Nacional A.

Voleibol

Uns seixanta nens en categoria aleví i infantil-cadet mixte van participar diumenge al pavelló de voleivol de Sant Cugat a Valldoreix en una jornada del Pla 2001, que va organitzar el Club Voleibol Sant Cugat. El Pla 2001 és un programa amb l'objectiu de promocionar el voleibol a les escoles i compta amb el suport de la Federació Catalana de Voleibol i la Generalitat de Catalunya. Enguany s'han adherit a aquest projecte els municipis de Mataró, Rubí i Sant Cugat. En total hi van participar set escoles del municipi: Centre Obert les Planes, Ferran Clua, Joan Maragall, Pla Farreras, Angeleta Ferrer, CV Sant Cugat,

El juvenil del C M Sant Cugat, campió al català

El velelkol a I n escoles cada cep té «és adeptes

FOTO: E4C

Els pilots santeugatencs Oliver Campos, en categoria cadet, i Marc Cebrian, en aleví, continuen liderant la classificació general de la vuitena edició del Campionat Fórmula de Karts, després d'acabar en primer lloc en la tercera prova celebrada diumenge al circuit d'Olaberria (Sant Sebastià). Per contra, Jordi Monserrat, en sènior, va acabar quart; Daniel Campos, en cadet, va ser sisè, i David Cebrian, en aleví, va finalitzar en desena posició. Aquesta prova comptava amb la particularitat que puntuava un 50% més que la resta de curses. Aquesta és una de les dues proves que tenen lloc fora de Catalunya: l'altra serà al Kartòdrom d'Aragó, a Saragossa, el 17 d'octubre. A la general, Monserrat ha perdut el liderat i ara passa a encapçalar el tercer lloc, Daniel Campos passa a ser quart classificat i Daniel Cebrian, sisè. La quarta de les vuit proves que configuren aquest campionat tindrà lloc el 16 de maig al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. /À.L.

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

Futbol

s a l a

El Winterthur vol vèncer el FC Barcelona per mantenir-se A més, la PB Montserrat no pot vèncer a casa del Quan falten quatre jornades perquè finalitzi el campionat de lliga, el Winterthur Sant Cugat podria assolir aquesta mateixa jornada la permanència de

forma matemàtica. El conjunt santcugatenc, que és desè amb 33 punts, és a vuit punts del descens i a quatre de la cinquena plaça. Amb tres baixes sig-

El Sant Cugat clou amb èxit el seu exili Vilassar de Mar a Rubí

nificatives, les de José Luis López, Pep Pinell i Javi López, el FS Sant Cugat visita demà a la tarda el FC Barcelona, segon classificat.

ALKX LÓPKZ - Sant Cugat-

El Winterthur Sant Cugat podria aconseguir aquesta jornada la permanència matemàtica si venç a la pista del FC Barcelona, segon a la taula amb 56 punts, i la PB Montserrat no guanya a casa el Vilassar de Mar. Quan falten quatre jornades perquè acabi la competició, el conjunt vermell-i-negre és desè a la classificació amb 33 punts, a vuit punts del descens i a quatre de la cinquena posició, que ocupa el Talleres Cortada. Després de dues derrotes al campionat -Tàrrega i Frutas Martín-, l'entrenador del FS Sant Cugat, Albert López, reconeix que "tornem a travessar un moment crític, però només de punts, no de joc, tot i que insisteixo que ens costa massa anotar gols. Però al final, l'únic que compta per salvarse són els punts". López centra la Bc*MMWitar1lwSutCq»tJ·umEstradi,ninft»fcvi*^ salvació definitiva en "sumar una victòria més i esperar que els Terrassa, que té el doble de punts Merola i el Centelles. Segons Lóequips de la part baixa de la clas- que els santcugatencs, van haver pez, és fonamental guanyar els sificació no vencin". de treballar-se la victòria. dos partits de casa. El calendari que ha d'afrontar El Frutas Martín, que aquesta Poca assistència als entrenaments jornada podria proclamar-se cam- l'equip vermell-i-negre d'aquí a pió de lliga i assolir així l'ascens a finals de temporada és el següent: la Divisió de Plata, va doblegar fora ha de jugar a les pistes del Darrerament, Albert López s'ha dissabte el Winterthur Sant Cu- Barca i el Talleres Cortada, i al pa- queixat de la poca assistència dels gat per 5 gols a 8. El conjunt de velló municipal amb l'Ametlla de seus jugadors a les sessions pre-

C L A S $ i

N S -X •©;, *

FOTI:ftSCUKNITO

paratòries. Pel partit amb el FC Barcelona, López no podrà comptar amb tres jugadors importants: José Luis López, Pep Pinell i Javi López. López, però, recupera Carlos Sànchez i Oriol Serra. Segons López, aquest fet "perjudica ostensiblement l'equip". El partit es jugarà demà a la tarda.

?:f •?:.£•; G

À.L.

Amb el triomf del Sant Cugat Esport a Rubí enfront el Valls per 2 gols a 1, el conjunt que dirigeix Hans Schonhòfer s'ha assegurat pràcticament la salvació quan falten cinc jornades perquè acabi la lliga. Roger Serra, que havia sortit a la segona meitat, va anotar el gol de la victòria quan faltaven dos minuts pel final del partit. Aquest enfrontament va ser el segon i últim que disputa a l'estadi de Can Rosés a Rubí. El balanç ha estat del tot favorable: un empat amb el Masnou i una victòria davant el Valls. Amb aquest excel·lent resultat, segons l'entrenador vermell-i-negre, "podem dir que ja estem salvats". Diumenge, el conjunt vermelli-negre visita el camp del Tremp, amb les baixes de Xavi Jansà, Christian Albors i Jordi Cotta. El calendari que ha d'afrontar el Sant Cugat és el següent: a fora ha de visitar els camps del Tremp, el Peralada i el Rubí, mentre que a casa ha de rebre la Gramanet i el Cornellà. Segons Schonhòfer, l'objectiu a partir d'ara és "acabar entre la cinquena i la desena posició". El jugador-entrenador santcugatenc ha explicat que ara ha arribat el moment de parlar amb vista a la propera temporada. El tècnic té molt clar que el Sant Cugat ha de mantenir la base d'aquesta temporada.

A X

Premis Esport en Marxa 1 9 9 9 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel mmm,

Mònica Vidal * Marta Garcia

OLIMPYC FLORESTA '•'-'•

Scrgio García

36 22 18

ummEi mBÈÈtík

Joan Reixach

JÚNIOR MASCULÍ

MAS jANER FEMENf

Max Sollevçfcí* PB SANT CUGAT

Laura Martín Laura Gallego Mònica Martínez

37 32 23

Christian Wein Joan Sallcs <

23 20

is.

PATÍ HOQUEI

28 20 16

PATÍ HOQUEI F E M .

Carta Sariol

. 24

24 24 24

U E SANT CUGAT

Jav» Montilla WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada

Oriol Serra José Luis López

20 20

Zoran Ntkolovskí •

21 20 20

1ÜSHÜ Toui Ballart Bratiüo Argento Gerard Moreno

Efisabeth Baldrieh CV SANT CUGAT FEM.

35. 22 19

UE SANT CUGAT FEM.

Nana Oliver Marga Almagro

WOL£IBOL

Samanta Santamaría

26 18 17

UE SANT CUGAT VV

Juanjo Gonzàlez Xaví Fízarro

27 13

CV SANT CUGAT UPSC.

Sergb Martín Martïrià Mercader

Irene Sànchez Maite Gómez Cristina García

22 ,

Carlota Santamaría BibiMillan

32 19 16

ttMMIltOL

JÚNIOR FEMENÍ

ElíMaragall : LucíLópeàí '•• ; Katery Mafagajl

HQ9VE1 W I W S Dant Antón Toni Zapiana Jordi Montserrat

Dani Maní

SANT CUGAT ESPORT

Javi Gonzàlez Lluc Vidal Joan Colclt

• Í . -

31 18 -

Esports

l ..Montbui »

FUTBOL

Roroulo

Í L S /CAINTONS

. 7 ;*

í»

Í Í

29 17

Primera Catalana SantCugat-Vafls Masnou-Graraanet........ Palafrugell-Rubí. Barceloneta-Giroiia Júpiter-GranoUers Igualada-Prat Olot-L'Hosprtalet Cornduà-RipoUet Perelada-Guíxols. Tremp-Manresa.

21 0-0 4-0 1-4 0-0 1-í 2-0 1-0 .3-0 4-2

Sjíu.fcll

29 t5

7»

Jénior-Puebk) Nuevo; Cas Fatjó-Matadepefene; E.Cefdauyo!s*La Farga: Can Boada-Esptonceda; I^es Fonts (descansa).

«1

MIM-U

41)

ï5

5(1

l - i P t e u i b 29 10

MÜ-tenan

JUFntt» BÍKIU

Vauriru

2» 24 29

tt 9 X

2H 10

SanL·ir<.'nw29

» n

ït

-I

39 47

S* W

tò

BuW

CaflOnol

114

.^«ail

\3lffc,

Grup 3 Castelldefels-SaittJordL 56-4° Reas-Centre Catòlic...-...„..66-49 la. partarValb.

^7-86 ..........67-66 Ï-URSC...81-96 3u*.....^...73-76

Mjinou

Ourtoïs

53 17

14 1»

Pjlaftujïell

Ptai

33 l i

4<l 50

18S6 49

S w l C u g * 3.1 l t

14. 49

9 2!2«

2061 47

1ÍV

2f»tfr 47

»9

2075

2018 47

9 2175

2022 47

1»

9 21162

11WS 47

»5

H 2154

2192 43

S» 4t

ttemp

«i 45

Valls

9 14 46

(i<itot\icn

Rubí

11 U

X |i, 44

s< Hi 42

II!

17 Vt

lïttru;]íHicu 33 6

23 .íl

22 29

(..' 35

i ;H(K4>i{<iif t 3 * h

t)t<*

La propera (2 de maig): Los iVIejengues-Barberà; Qui SuSjavenarf; Badia-Caldes: f5bidaboMU-lenai; Lteïio-La Fafga; La Ptanada-Rdmuloí Maurim Kgaro-Rubt; San L*»en20-SabadeJ]; Lumen (des-

2»

íí 17

La propera (2 de maig): Írtamenet-Yyis; Ruhí-Masnou; GiraitaPaiafragcll; Granollers-Bareeioneta: Prat-Júpitcr, L'Hospkalet-Iguaiada; Ripollet-Oloc Cíuíxols-Cornetlà; Manrcsa-Perelada;' l'remp-Sant ('ugaL Segona Regional GRUPS Sabadetf-Lumen 0-0 Barberà-Can Oriol......,.,.........3··0 Juv. 25 Sept-Merengues.. ...0-3 Caldes Montbui-Can RulL.....2-l MÜJenari-Badia . 2-3 La Farga-TiÈridabo „. JW5 Rómuk» Tronchoni-Llano. Rubí-La Planada..—,—..........0-6 Sao LorerKao-Maurina..„„,...,.0-O Cm*.

N K

MMMRues »

«T

«2

fleftM» 39

Mi P»

4»

11 47

Tercera Regional GRUP 14 Ullastr*a-Can Boada. .0*3 Gaste&tfvUs Fonts. .<ai«|sè$) PB Saat Cugat-Wird-8oL.....^3-3 Joas XXlII-San Pedro..,..„„3-2 P, Nüevo-Montserrat-_^ísuspÈs) Matadepesrenc-Júnior,-«.,..«^2-5 La Farga-Can Feajó..„<....„«.„4-3 E^pi«««da-E.Ge«ia!Tiyola...JM2 ttvtlW-

W «B

JmoXXBJ rf &

*f 2

l«7

*OH«*

Í » 3»

^fent»i*»f

BSwfcdio » t%

^MJU^

OeuHít

T> 71

4»

CanWh 27 (5

Í7 M

i»

bcnFon»

JPW ^ OnfMlSÍT ia

ECfe-**»iibW

E^mnoxti 27 H

Í7

n * u

tó

CmFstjA

JMMor

106

Mataèkp

tll

l # IS»»-»

w xr

J«

RNttoro

Í6

VHmm»

I»

MfeHàl'CsstdBaÈRPdSa SaoPed«vFB StotOigiB; yoRtserrat-Juan XXIII;

BÀSQUET

14 4*

29 15

» m

!l) 42

ÍB6 36

t.ttmcn

tt4

8**í0Rfi

- 28

l.i 21S4 30SI 43

14 2069

199» 42

15 195»

1*3

( 7 9 2 («5» 3»

itHai t t l„ria2l

1 1

s«

(,2

Í2

La propera {2 de maig): CD Tescrassa-Atlètic Terrassa; San Sebastiaa-JoSaseia: Vallès Deportin» apòstol Orense; Cltíb Egaía-Jatikr, Valdeluz-Sardinero; FC BarcetortaRCPoto. * Efivisio d'Honor Femenina 4<feiior-Cíub Co^pow-w-w-w^l Aíètíe Terrassa-RC P©la..-«1-Í SSardiriero-A!ara...«„..„...„>..."„.4-0 CJD Terraa8a-U5eviHst««...,«.6^í Real Sodedad-Vaideiuzw.._,.0>0 •*%

j>c re **» i

CDIfemtaut 18 14

líjlkkltB

ClBbí>m>pB 1»

Jnbr

9 10

tes

«n

110

113

107

S t.H 1O0 107 .Ï8

tV-íga

107

Vason

lí

tlll

129 2h

Munoicitat

1,.<«0( R J

JOS

1SI

l:\1iKill4

122

RíiM

90 121

La propera (1 de maig): í*oHdeportrvo Andorra-Ccnteltes;TaliercsCottada-Rtibf; C\mctlSa-Pc5a La Marga; FC Barcelona-V\íntenhur Sant Cugat; Fruras Martín-Èpic Casino; Tàraega-Maxon; IndústriasCíarcia-Atfa S; PB Montserrac-Vitassar de Mar. Primera Nacional A GRUP 6 Ripollet-Gatalà-Babar .4-3 GNCaides-L'Hospitalet. 2-2 GirOna-ElècfjriEa Giem 8-2 HayaaCasteiión-Ben»aiió..~l·l Gambrife-Oatnpse Floresta...0-10 .6-5 .4-5

OCI

SjSueípiail lli 15

18 10

i! AnA»ia

«,St«4«*26

17 2063

IS «H7

2131 3«

SartSacro

2) 194»

2ÍÍ7

tl.JfenSí

í*

Ï7

».

*•*

ís*jee.„üf

195J

217» 35

RCPoto

Gtm»

TA m

144

•77

23. 2120

2379 33

Ax8<efc

BciUEKié

24 18

3 -101

AM»

Í3

««

24 11

8 104

.W.

11 tlO

ï06

ÍJ55 39

La propera (2 de maig): UESaBtCugit-Cielida: Aimeda-Hort^ Vaïts-Rípolkc; Gaudt-Ribes; Cca-ftd^-8iï«íí Depoftiu-, Centre Catotic Offespttsíet-Ca&telldcfcis: Sant JordíMsaapil; Casal \laftunca-Sant Medir.

HOQUBSQÏHElffiREIA

©Mató d'Honor masculina A^^Oreo«e-ValdeI«»-.«^.2-3 Saf*6iero.Valès Deportíu.....l-0 »RCPolo 1-2 •i&Wfc-FC Bareelona^.10-1 JWbawto»-AlíetÍc Terras8a...„„^-3 i-CD Terra8sa....3-3 W M

21 21

26 II

í>

J»ï.25Sept 2» tt

55 49

26 10

CjnRult

66 91

StSctustíim 21 21

92 t25

VàWcluí

i 7

ttOxtadi

1999

26 11

^ « « í i t t B 26 li, *&£&-

.10 lí'abnlde

tgtMUdíl

21 II

Ripollet

RCI><*»

c:n'i(-n»r,j 2i 9

Perdldda

13 H

31 14

Í4 12

Mjnrcsj

29 14

<iirona

21 12

l'iínJabo

( otnctta

li»

Anfcac

Lljnu

« M i 2» 7t

UtihKgjr» 21 211

ftii'endres,

C»a.a*.t24

CN d a t e s

CTSafe«5-Jt24

24 11

FU1B0I.3AU

Primera Nacional A GRUPS Centelíes-Tatkres Gortada...„4-2 Rubí-L'Ametlla Merola. 1-5 La M«rga-FC Barcelona....-.l-7 W. StCugat-Frutas Martfn..«S« Èpic C«8BK>-Tàrreg8w-w...^l-'7 Maxon-ïndütíriasf GaesSsu.^^SS AKaS-PB Montserrat... lt-S Vaaasar de Mar-P. Andorra...Ó-5 +**

*i MS «

»fl

MA0&M1C

Í09

97'

.54

<frkH

Í4

10 101

100

RfiWteBSn «4

IAIÍWH

Ï5

102

Bítoora

«3

tí

«tpotte

ÍS

101

Cmnimi»

6»

165

Cataià-Babar-CN Caldes; UHospitalet-ÍJàtmaç EtècRfca Oem- Playas de

at> . a o f M k

Fttttts Matiní* 21

180

105

KIT»»l*fan*2S 17

131

Ltepart-CN Sabadell; Ripollet (des-

OC (SM>

Mans Unides DONATIUS: "Caixa de Catalunya" c t e . n° 090200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

Esports

ELS iCASVTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

******&*>

Segona DJvi&tó 8 Primera Catalana Í6M

ascens

17,00 Mas jaacfOoftStioçcions (DtS.)

Tfemp-Sam Cugat <Piu,>

Segona Regional 1 1 3 0 Ltetta-Lst Fargft (Ptu.)

11.00 UE S»m€ut»t-F.JSfe«**»MDiu^

Primera Divisió fem.

Copa 1a

1130 Mas Janer-Sant Eseèw (Diu.)

ItOPUE

ia.)

Segona Div. B fem.

Tercera Regional

17.30 Les Píanes-\yigMg^àM{Dis<) 12.30 MC SancCugat-Masjbfiet (Diu.) k>

Juvenil 2a fJM^ó

16.0&Jtiràot-P«ct*>Ntie¥ofDisi,> ïtM E.r,«<fenyol3»La Farga (Diu.)

"»(Jlll|l|lNK

Wnuítthar Sam Cugat <Í%ï»pvs*> lMSÜlfmpyo-MarteMtódÈUDia.}

l a Divisió Juvenil

»»

•PHS«K€I»©RÍD_,)

2a Catalana Copa -Í9M Kcwt-KBSC "A" 0 & | 2 » J # SawaPçatpèíufrPïlSC*^ (Dts.)

Cadet l a 2a Divisió juvenil Cadet 2a DMiió 1630 W. Sant€^giK*M«à»is{í>Ja.}

Sego^ïiji!Cat» fent«

infantil

3a Divisió juvenil

10.00 Olfmpyc FJoftst^Ï!|t:|E»S.} 99.30 W. Sant CBg^-L».í|^e<DÍu.}

Tercera Catalana ta Divieió cadet

20J0 & ^ € ^ t d ^ O t M x ^ e « g a t < ^

AievI

lim }únÍoí~&m Castt&al (Dia.) 11.45 At^latía.··SíineCugit <£>**-} ïíMJGCa» Pat«D«Ía-CEF St Cugat (Dia.)

Sub20

1DJ90OIÍ

VOLEIBOL Juvenil LT

2a Divisió cadet

12.00 CV SafttCufal-&o&%ia}iaíQB3.)

Cadet IJJga Catalana

tO.flOS^tCugw-ArufaiucwCDTO.) 17.4$ PSSan{€upt-V5Jaéscavaas<Dis.>

10.90 CV Sant Cug««S^tMfeíft)L)

HANDBOL

l a Diviaió infantil

'[*'/ •

Copa cataJaiÉ»

í6.06P8Sa««Q>g«-Sa3esiaa4CD« 09.1S REpoltct-|ííra« <DU.)

1230 OAR Géesa-IM SíntCaptCÜittl

2a Divisió tnlaiitll Est^aJxSarttCí^ : *A*íik»Miísa> •

Cadet Copa CMafaÏMjgB^

2a Divisió 21,

f a Divisió alevf Ï2.1S PB R,Uesaig-$ifflt Cugat (Pis.)

TENNIS TAULA .

WTB0È. Primera Catalana

CanPatt

Sant Cagat-Vaíis. „..., .„. .,.„...,:„

Z- I

.0-1 L'ERM Ma«lle«-C^e$$^.,„.w~.. 1-2

et-

Setumenat-MC Sant Cagat

,-0-1

J«nioi-CaftSaÍ»»..«.»....™.,.. Súoíw-Hb* 1|B^„...—.„...., Júaíot-DiagORaL™..»........„,„,

Cadet 2a Divisió

.34 2-5 4-3

...1-3

Terrassa-Sam Cagat...™,.....,..,..,...... ...0*2

Cas^'Vaaftaac*·UE Saat Dagat.,..,.6l-%

2a Diviaió juvenil

Segona Cat« fem.

Jank«-F9Btt*«),<_,.,„,,„,.>....,..,.,,....,.<,.8-0 Can 8*»da-ï«Sa»cCugat..™.... JIA Sunt CMgat-Onj Oria<;|)..„„.„ .......I-6

Tercera Catalana

1a Divisió juvenil

..3-2

Paicts-W. Sant Cisat... ............ ..«...».„. J-fi

Tercera Regional Matadeperenc-jtíftioc La Fatga-Olímpïc Ca» Fatj<i,„...

Juvenil 2a Divisió

!•»»£«•»'''+»*•w « · w W * » v * * í * +

„.'<„...3-2

íémot-FC BsBKdiE*»... •f.**-w*n**-ii*+yt+> >«*<+>****

Segona Dhf»filfem*

2a Di

Segona Regional La Farg*»T&ié*bm............

..«.

fepícCasiíw-W.SwKCugat..,

TENNIS TAULA Copa l a Categoria

.4-6 '

infantil Adnaneresc-W. SantCugïfc.

gi aetvo·UBSMJtC«gat,...»,..„..,„.3-4

S-í

wúíMmm

Copalnffais^

Cadet Lliga Cat.

Vj)adov*.|JE Sant C^t,..™...»,.,™,.™!-*

CN Sabadcll-CV Sam Cugat

2-3

m&&m PATINS

MAMBM0L Copa Catalana

UBSMit Cugat*ljcsCtaftg....„...„...37-5Í

UF. &im CnganOARGrttei*.-

Fèminea PH &wtQ^at-|c«»qa«te«;„.....„..-..^-&

304»

3a Catalana

1a DivMó cadet Osd»ttyoÍ4*J»»K>{„..,.<......« „<.,-„7-í i»tCugit-Caa»Har...„...™...™^...„.Í-l CEFSatKCttgat-Ca» Oàadb...^ %&

ÜE Sant Cuftjt-Creti Atou,,»

Sub20

2a Catalana Copa * 22-2B

PHSC "A"-CT BsMcína PHSC ^rhhMima&L·»

Cadet Copa Catalana UE Sant Cugat-UagCBKra»,....,.....>.24>22, „•

«lllnlor famaní

2a Divisió cadet

...J AsccMJE Sant Cuga.™^,.»...»

Cadet Divisió d'Honor

,.w) JüiíítK-Maitsaaül.".

.-—„..,..,.0-5 ..-.S-O

,..^.0^

PBSawCttgífr·Lcfanto, J++»-í4+*f-(4+ft )"•••»' r

1a Divisió alevi i . Li H , . , • (ij.i i . , . ò |;i i |;l',.,.i., Q j i, r, , | I . I . 1111.,, . • f i , i lyVi-.yiTit.;. 11 j - . . . , ï;Vi^

li"

.....O-l '

Segona Divisió tar-R«sc»....».<«.„ Oepotrii»-j6f»er | > J 7 ^ ~ ™ J - I

~0-lÓ

i<m*

.34

Alaví Copa pnsc-A". PHSC'1»'

Divisió d'Honor fèm. JMRtot-Gub deCas!epo„>...~>

2a Divisió infantil -

.77-21

.<***Ht****>A* +***.*<•***

.......é-*

Infantil

.....16-17

f tïS*ntC!t^aE-CT Bascino-..

1a Divisió infantil

64 13-2

Juvenil Copa PH Sant Cbtgp&Üt &ma«o...

Cadet 2a Cat» femení

,..8-0

—*6-J »-i3

-164

*Wl

Esports

ELS / G U V T O N S Divendres, 30 d'abril de 1999

«wMMmpmmMMW

O R T

R Mautíiia ggsta-Mita-sat-Adesa.. JabaeCa* Jr>fresa-F«ir6. .....

FUTBOL

0 C A l

............ P o r t a Cíiía A-Sam Jordi A.....„._

SALA

, ™ ™ .

CattloOTaA-PuwYsBfcsA. Àgera-Ja F lotesta.

jaan Maragalt B-Erenta Avenç.

,..3-4

Aleví Pia» VaHMïscola Avenç...*

. - . .-. .2-0 8-2 .

Ferran Clus-Momserrat Escota Thaii-Cul.lcgi hurupa

„9-23

„.

1»

59-26

„...,..

%-8

SanoIiatwkÇant|OTdSC_

.......81-26

„

Col·legí Caírae A-f-.Mt.la Avenç,, ,.„„„.^,„.^„^„,„2S-3Z

e 4s ov Et Infantil

............. .,„.. ..55-18

Ootfegi Dosi-Eitoia Avern

Àg9ra-F<wws.,CHía,.-.

«.

-34-»$

OE S ^ Cugat B-CoUcgiVedr*»

5-42

llE Sant Cugat A-Cingte

—

„

— „

i Marsgall..

... ._„ 14-19

29-2S

C H Rabí-Arnau Cadell A...... .,„„.„„-„„„.„.,. ...5&-14

Regina Csrawlí-Pla Farretas Verdagucr-Ccntre Obert.

......... ... ..ft-13 H-i

....23-44

.......... 25-28

Caraiurrya-La Floresta,

Infantil AV El PÍn»«-t'RE La. Planeu

,...>3

Centre Obert-MarÍMes Rubí..-

_ ....

......2-?

....{Ajcwnaí} „

s. 24-16

„

.—....

OttíiatmB'S^m.iotdí

......— _ * i .

í.e<»ur<JoVitict-RubfNüfd

„

.0-2

if A m B & O L Infantil

Ferran CnaiS-Pbs Vallès 6

Aleví Cfase final}

,„2-« ....«-10

,21-62 „

Torre dicí Palaa-Ocntrc Obert

Ago«*-IES Terrassa

Cadet

Juvenil

2-U 2-0 2-0 -

HANDBOL •

Cat»funya-Fen»n Gloa R.....

.......„».„«...«3-5 ,

^„,„„{^em*(i

„ ...2-0

Àg«ra-l£S Terrassa

9-27

Escota Avenç-tKS Hl.uixart

Juan XXIÍIB-S*nt Cugat Àgera-ÜBCs»» Trias MirB.sol·Adkssa-Vaí.-atwc»

.....3-4

focoia Avenç A-Santa IsabeL

0-2

Pw^stade Maria-Cifigte

Prebenjamí

Co!l»(5tó(ií-Esrote A*<SHÇB

76-30 „..19-2I

Infantil femení

FMJLML9.l

Benjamí

„

....2-4

Leçnardn Vinct-Rubi Nortt *

Í6-S1

>-0

VCl I f I D l Infantil femení

Benjamí g*t^aTÍM^At&H»<íora.......

...........

....2-0

Escot» À#ea$ A<3of tegi Ve<J«i»(« A<™.. ..„.,. ~ „ , 0-2 EKWJ» &NHte JjUjífeaeCw» Jefr«sa............,,......,.....<}-2 Jiúia(w<»fe^ieC»*F««í*»,...... <....„.,.,..,„,..„ ...0-2

„>.,«y>«.v««™ikí»iJï^

CBÍtWïtPraftíca-El Pinar.

.,„

„..,„. „<„.,„>. ,„J2-t

Juvenil femení i*»«ws»<le Waria-JES Stenkatt .„,....,...,,„;. ,„>„., ...,2>9 AageLena. Pcrrer-Tarre del Patan..

%«3MS»ítókÀv«»ç Ijl

„2-0

•.......«., « . . A . . . . . . " . . . ^ - !

1JJI l]|ljj*iH

Griful Oil, s. L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaClOnS d e SerVd

A, B i C

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLA

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

EIS4CANTONS ^m

Espectacles

Lultum

Divendres, .?<> iTabril (te 1999

E x p o s i c i o n s

Uart de Sant Cugat s'obre a la ciutat S'inaugura la mostra del Fons d'Art Municipal amb obres de 111 artistes El llegat artístic del municipi ha vist la llum per segona vegada de manera col·lectiva: una part de les 3 0 3 obres que conformen el Fons d'Art s'exposa aquests dies a les sales municipals. ANNA B O R U ' - Sant Cugat -

Des d'artistes il·lustres, intern a c i o n a l m e n t c o n e g u t s , com Rudolf Hassler o Josep GrauGarriga fins a d'altres mes locals, com D o l o r s H è l i c e s o Eulàlia Auladcll. Des de fotografies d'una escena quotidiana santeugatenca fins a escultures, passant per olis. tapissos, aquarel·les o aerògrafs sobre collage. De tot i més es pot trobar en l'exposició que aquests dies s'obre a la ciutat des de les sales d'art m u n i c i p a l . Una mostra que es va inaugurar divendres passat amb la presentació del crític d'art Francesc Miralles, la presidència de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i la presència de m e m b r e s del consistori, de tècnics del departament d e Cultura de l'A-

juntament, d'artistes i de ciutadans del municipi. I és que, segons han destacat els implicats, es tractava d'un acte molt important: el llegat artístic de la ciutat s'exhibeix, per segona vegada de manera col·lectiva (la primera va ser el 1991), a la societat santeugatenca. I na segona mostra, però, molt més ampliada. Perquè des de la seva creació el 1989 són nombrosos els artistes -locals i foranis- que han exposat a les sales municipals, cedint alguna de les seves creacions per a un Fons d'Art que, actualment, té ja 303 obres de 111 artistes. "Es tracta d'una mostra heterogènia, a m b una qualitat més o menys irregular", afirmava en el seu parlament el crític Francesc Miralles, "però no es tracta de fer aquesta valoració, sinó d'afirmar q u e és molt positiu

l'.alialde va tnauiíurat l't \pi»nió i destata la seva iaiaiterí\tua de baluard de la palitua iitlturalmunicipal F X I.. que l'Ajuntament hagi impulsat els propis ciutadans i que avui tinguem aquesta mostra, esplèndida des del seu sentit global i que denota una política cultural envers la ciutat molt ben orientada. Orientació que, segons va manifestar l'alcalde, ha estat fruit

d'una voluntat, que es m a t e rialitzava, sobretot, en el fet de "possibilitar als artistes que comencen l'oportunitat de poder exposar, perquè els és molt difícil entrar en el circuit comercial". "Tots els ajuntaments", afirma Michel Goday - u n dels ar-

F i r e s

Avilés, Romy Castro, Llorenç Martí i Paco Almengló, q u e es p o d r à v i s i t a r fins al 15 d e maig. L'artista s a n t e u g a t e n c t a m b é serà a Artexpo a m b l ' e s t a n d del Saló Internacional de l'Aut o m ò b i l , q u e serà al m e s d e maig i que enguany anirà acompanyat del Primer C o n curs d'Art Saló Internacional d e l'Automòbil, del qual l'artista ha q u e d a t finalista a m b l'obra Gran motorista: construcció-velocitat. Dins Artexpo es faran públics els tres guanyadors d ' a q u e s t nou concurs d'art, q u e s'enduran un guardó en metàl·lic.

Els artistes Jordi Traperho i Marta Ballvé també seran a Artexpo Exposaran a Festand de Manifiesto Barcelona Galeria R.C.Z. - Sant Cugat -

Els artistes s a n t e u g a t e n c s Jordi Traperho i Marta Ballvé seran a Artexpo 99, a la Fira de Barcelona, a m b la galeria barcelonina Manifiesto. Traperho, veí de la Floresta, presentarà a Artexpo pintures re-

alitzades a q u e s t any sobre grans músics i paisatges imaginaris, així c o m e s c u l t u r e s ceràmica de la sèrie Cosmoeròtic realitzades al 1997. Ballvé mostrarà obra recent, quadres en la mateixa línia q u e fa poques setmanes va inaugurar en una galeria local, d'estil molt matèric amb molt de gest.

A m b ells hi haurà a l'estand de Manifiesto deu artistes més, tant catalans com de la resta d e l ' E s t a t i t a m b é una portuguesa. Traperho exposa a c t u a l m e n t dins la mostra col·lectiva Sets artistas de Manifiesto en aquesta mateixa galeria en companyia d e J o s e p L l u í s N a v a r r o ,

tistes expositors de la mostra, i t a m b é l'encarregat del seu m u n t a t g e - "haurien de treballar en a q u e s t a línia, p e r q u è permet a l'artista local arrelar-se e n la seva ciutat i donar-se a conèixer, tot i que potser en un futur s'haurà de deixar espai a d'altres coses."

FOTO:X.L.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

WRIiy

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e Cerdanyola, s / n

- Q 8 1 9 Q Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

Cultura

ELS-? CANTON Dwendres. JO d'abril de 1999

P o e s i a

Torna la gran Nit de música i poemes del Centre Cultural Ariel García Maldés la dirigeix i Santi Arisa li posa música verna de poetes. Abans, però, haurà estat la L'any passat, en la primera edició del Festival música de la poesia la que haurà animat demà de Poesia Catalana de Sant Cugat, el públic a la nit el Teatre-AudHori. Dotze poetes catava acabar ballant. I enguany, Santi Arisa, múlans ens donaran l'oportunitat d'escoltar-los sic i compositor de la vetllada, confia en tornar-ho a aconseguir amb els ritmes de Ta- llegint les seves obres. Ri'TH C A S A L S

- Sant Cagat D e m à a la nit el Teatre-Auditori acollirà la segona edició del Festival de Poesia Catalana a Sant C u g a t , produït pel C e n t r e Cultural a m b la direcció d'Ariel García Valdés. Serà una Nit de música i poemes q u e comptarà amb la lectura de poemes de dot/.e poetes catalans, en veu dels mateixos autors. Alex S u s a n n a , Marta Pessarrodona, Víctor Batallé, Jordi Pere Cerdà, David Jou, Antoni M a r í , V i n y e t P a n y e l l a , Francesc Parcerisas, Antoni Puigverd, Montserrat Rodés, Màrius Sampere i Knric Sòria ens llegiran la seva obra poètica dalt l'escenari. Kl músic i compositor Santi Arisa c o n v e r t i r à , d e s p r é s , la

màgia d e la nit e n festa musical, al ritme dels blues, rock, heavy, funky, salsa, r u m b a , música celta o balades del seu darrer treball discogràfic Taverna de poetes (1998), en q u è musica poemes de Pere Quart,

Pessarrodona: "Vivim un moment daurat per a la lectura de la poesia" Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i J o s e p Carner, e n t r e d'altres. Sonet americà de Marià M à n e n t i Captarà de Salvador P e r a r n a u , d u c s n o v e s composicions d'Arisa, s'estre-

naran a l'actuació. "Vivim u n m o m e n t d a u r a t per a la lectura de poesia. Després d e molts anys, e n q u è la poesia ha estat víctima d e la democràcia, es descobreix que a la g e n t li agrada q u e li llegeixin p o e m e s " , afirma la vallesana Marta Pessarrodona sobre la iniciativa santeugatenca. " C r è i e m q u e la poesia havia esgotat el seu cicle vital", afegeix el poeta Alex S u s a n n a , " p e r ò l'any passat van venir m é s d e q u a t r e - c e n t e s persones, cosa q u e representa una novetat. Reunir tanta gent que paga per escoltar poesia ajuda à dignificar-la". Programa sorpresa El p r o g r a m a d e la v e t l l a d a serà una sorpresa fins al darrer

V t A S t T CTtCAT

La primera edició del festival va acabar amb una gran festa F: CEDIDA m o m e n t . Marta Pessarrodona, p e r ò , ha a n u n c i a t a E L S 4

bres L'amor a Barcelona (Columna, 1998), A favor meu, nostre (La sal, 1981) i Homenatge a Walter Benjamin (Columna, 1989). Alex Susanna oferirà al públic santeugatenc la lectura inèdita d e quatre p o e m e s del seu darrer llibre, q u e encara no ha estat editat.

C A N T O N S q u e llegirà Aprenen-

tatge de Micol, del s e u llibre F.ros més que tànatos (Columna, 1984) e n homenatge a Maria Àngels Anglada, morta el dia d e Sant Jordi. Pessarrodona també llegirà peces dels lli-

M ú s i c a

UOSSC estrena per Sant Jordi una obra del santeugatenc Josep Carbonell Els músics interpreten el concert en memòria de Pilar Roig AI.ÍCIA.D.BIJ

C r i 11 £ a

DMXVII a Importes MÚSICA. {kmeettdéSaatjw·

BimiJasepCaTÒenell_

' tjaviapa«sdeÍanurn.i,cornel i a tsmpo d e l*u. d*«fl£Erts rneiòd*csar»fc

$0&stm! Moém $tme»t Jm% l'nany mésel'Ièatre-Auditories va convertir en l'escenari del tradicional concert de Sant Jordi a càrrec de l'Orquestra Simfònica Sant ( Uigat. I na actuació que enguany es vestia d'estrena mundial per interpretar el Concertino per a orquestra amb piano i xilofon obligatti del compositor santeugatenc Josep Carbonell. l ] na obra escrita per a l'OSSC i amb què els músics santeugatencs van voler retre un petit homentatge a la recentment desapareguda Pilar Roig. Més de cinc-ccntes persones van assistir a una actuació que es va l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, va assistir a l'acte F: O.EF.NITO inaugurar amb música clàssica de ta il·lusió", explicava satisfet l'auI lenry Purcell i (íeorge Bizet. pals actors van ser els dos solistes tor de l'obra. "obligatti": el piano i el xilofon. En la segona part, la batuta del L'alcalde de Sant Cugat, Joan "És una obra que l'he dedicat a director de l'OSSC, Josep Ferré, Aymerich, i altres representants cada un dels músics, perquè sava donar el to de sortida de l'obra bia cada un el que podia fer i he de la vida política de la ciutat van escrita per Carbonell. Una comacomiadar la diada del llibre i de vist que s'ho han agafat amb molt posició en cinc moviments -Anla rosa amb aquest concert que d'entusiasme i això és molt bodante-allegro, andantino. allegretto va posar la nota final amb dos bigioccoso, andantino cómodo i una^- nic. A més, tot el que vaig escriusos de l'obra de Carbonell. re ho he anat sentint i això fa molnalle dWUegro- en què els princi-

delXXI

|>er apt nou íi»smimeai de f'èPerèeï

Fkmàk meitat def *e^X$$F< un instrument litzada per l'exèrcit i a la ce**.. pe* tal de conferir nm c e m grandesa ai cerimonial. Foa fé-

Ja altera, r«$&6$a fauadíal r, tíc Josep E$ttaetad*aftat>bra

cïOWBtÉseie, amï>

va ietrodutr finatrumeat $tm les composicions musicals,

l'anglès Henryi»arce4í té «|p» nes 4e ics millors obres per * trompeta» breus i senzilles* çom ia TrumpttOtxrtun^ que vaini« ciar ei tr adicionai concert de Sant Jordi, on el solista Matíiçw Simón» raer»fef£ habitual # £

l'Òïïiueaiaa deljLliure va tenif una interpretació brillant befi* recolzat per h. corda. À cestór*. ou3cí& ée Georges Bizet» g& auiM&rea la £>uke naia,^. üàrfawtM de Bizet, tot Up*-

el ja^pàpfc "Fer m Wtmmts qpç mereixen t audicions.

Cultura

ELS íOUYroJMS Divendres, 30 (Tabril de 1999

X e r r a d e s

T r a d i c i o n s

Els autors locals, presents e n un Sant Jordi ple de best-sellers S'entreguen els segons premis Gabriel Ferrater de poesia ANNA BORAI

-Sant Cugat L'escriptora Mariona Masferrer i els escriptors Bernat i Daniel Romaní i Pere Formiguera van tenir també el seu espai durant la diada de Sant Jordi, al costat dels s e m p r e e x i t o s o s John Le Carré, Maruja Torres, Isabel Allende. Tots quatre autors, q u e coincidien en ser santeugatencs i en p r e s e n t a r la seva primera novel·la, van signar les seves obres als seus conciutadans, en l'entorn de l'ambient més q u e festiu q u e presentava divendres la plaça Octavià. Però t a m b é coincideixen en una altra cosa: consideren Sant Jordi com una celebració a més de tradicional molt entranyable. " H a a n a t m o l t b é " , c o m e n t a v a Mariona Masferrer, q u e havia estat al matí d e d i cant la seva obra a la plaça Sant Jaume, "perquè aquí estava envoltada de la gent q u e conec". I no només ha estat el caliu de sentir-se en un lloc proper, com tots quatre autors han destacat, sinó la reacció davant la bona resposta q u e han obtingut les seves obres: Elfild'Ariadna; Si?; i Nirvana, respectivament.

Villalba va presentar al novembre Oc seneemte FOTO: XAVl l.ARROSA

Un santeugatenc presenta a Canals Púnica versió en català de De amicitia de Ciceró R.C.Z. Pere Formiguers va signar la sevadarrera obra Nirvana. FOTO: X. I.. l'escola T h a u ) van compartir Premis Gabriel Ferrater el premi. En el grup 2 (3r d ' E SO, 2n de B U P i 2n d ' F P ) , la D'altra b a n d a , la celebració guardonada va ser Maria M o de la diada del patró de Cataret (de l'institut Arnau Cadell. lunya va acollir t a m b é l ' e n I e n el grup 3 (batxillerat), el trega dels premis d e la segona p r i m e r lloc va ser p e r Marta edició del Concurs Literari R u e d a (de l'escola Àgora). Gabriel Ferrater. Aquest concurs literari va ser En aquesta convocatòria han creat per la Comissió C i u t a estat cinc els c e n t r e s particidanoinstitucional com una de pants -Arnau Cadell, Thau, les activitats en c o m m e m o r a Avenç, La Farga i Àgora- i 137 ció del vint-i-cinquè aniversaels treballs p r e s e n t a t s . ri d e la mort del p o e t a r e u P e r ò n o m é s q u a t r e van ser senc, q u e va passar els darrers premiats. E n el grup 1 ( l r i 2n anys de la seva vida a Sant Cud ' E S O ) , Agnès Aguilera i gat. Anna B e r n a d ó ( a m b d u e s d e

• La musica à\ de Pau Casals es va deixar sentí* divendres nfanit entre els murs de Pesgiésia de Sant Cebrià de Valldoreix» en an concert homenatge a eàrrec.del ' Quarter Guinjoan amb motiu de k celebració dels vínt-i-cinc anys defamort d'aquest eomposiïor, director ï, sobretot, violoncel·lista català. Prop de cinquanta persones van assistir a Pacte que s'emmarca dins el <àele anual de concerts que cada primavera organitza l'Entitat Municipal Descentralitzada de \yidorete. Bn fa primera paït del programa, el quartet de cordes format pels violinistes Santiago Juan, José Enriquc Tarrasó, Andreu FletaHaviol<a«»l^tadeMíra*' fïnaï & a<j»est sol Anna Mora van oferiran rel'abanderaí de la pau, ei dia del festejat «1 pertori clàssic amb tEmpétvefar patró de Catalunya". de J. Haydn i la omiét ddmEl president de TEMO de EI quartet Guinjoan va néixer rem de J.Ttíàna. fa aproximadament dos anys i Després la música per Quarter actualment té en projecte la atmieà del compositor egeec A vendres £3 d'abril "perquè té gravaciéd*un€D de quintets Dvorak i el popular Caní deb cornet el rrióncii aquests mo* de Boççherini amb cl músic oeettsÚR Pa» Casals van posar la ments, no pot ser i Lluís Claret/A, D. 8.

- Sant Cugat -

car l'obra De amicitia en aquest últim any del segle. Els assistents a la Canals van escoltar la presentació de Pacte a càrrec del professor d'an a t o m i a i e m b r i o l o g i a d e la Universitat Autònoma de Barc e l o n a , J o s e p Maria D o m è n e c h , a s s e g u t s a les e s c a l e s c o m e n un f ò r u m r o m à . E l científic, humanista convençut, va exposar el q u e presentà com a Anatomia de l'amistat a partir d e cinc p u n t s : el concepte d'amistat, una dissecció d e l c o n c e p t e e m p r a t per Ciceró, un recorregut de Plató a Aristòtil, la base morfològica de l ' a m i s t a t ' q u e es troba al cervell, el futur de l'am i s t a t i la d i ferència e n t r e

L'amistat centrà la xerradacol·loqui q u e es va fer dilluns a la Galeria C a n a l s p e r p r e sentar l'edició en català d e De amicitia o Leli d e Marc Tul·li Ciceró realizada per Pere Villalba, professor d e Filologia Clàssica r e s i d e n t a Sant C u gat. Aquest clàssic d e l'autor romà, e m b l e m à t i c pels cinccents manuscrits q u e se n ' h a n realitzat, u n dels quals es troba a Montserrat, i t a m b é perquè no havia estat mai traduït ni al català ni al castellà, ha estat publicat per la F u n d a c i ó B e r n a t M e t g e , q u e a m b 75 anys de vida ha editat més de "AquestSegle t r e s - c e n t s v o - Villalba: lums tant grecs com llatins.

camaraderia. i amistat.

és tmpresentable. Ha

Segle xx

estat un segle de

L'amistat impossible

"Aquest segle desorientació ètica' " L ' a m i s t a t é s és impresentaun p u n t d'arrible", va indicar 1||||:||I1|| llilllllfll bada. Q u a n es Villalba, docent descobreixen d e la U n i v e r s i t a t A u t ò n o m a les virtuts de l'altra persona es de Barcelona i col·laborador a va augmentant el grau d'amisl ' I n s t i t u t Ramon Llull de la tat. Però mai s'arribarà a l'aU n i v e r s i t a t d e F r i b u r g a la mistat total. Sempre hi ha un Brisgòvia (Alemanya). "Ha escàlcul, un interès. És molt ditat un segle de vici, de caos, fícil. I encara ho és més en parg u e r r e s i gran d e s o r i e n t a c i ó lar d'amor. N o s'ha d e confonètica. Cal q u e els poders p ú dre amistat i amor, p e r q u è en blics siguin honestos pel prol'amor esperes alguna cosa de per s e g l e . Confio en q u è la l'altra persona, m e n t r e q u e en qualitat ètica tornarà a pujar", l'amistat, teòricament, no", asafegia l'estudiós per ernmarsegurava el professor Villalba.

Jean Louis David • precisa por ampüación de plantilla para salón en Sant Cugat-(centro) Pza Doctor Galtes

1 Peluquero/a Conirato íp - S S * '-teírbucon alta + comsbnes + mcentwos

93 6 7 5 6 1 73

Cultura

ELS *CAIVroi>S Divendres. 30 d'abrilde 1999

Tetrateatre obre dimecres a l'Adrià Gual

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Pels carrers de la vila La processó d'enterrament d e t'abat Gayolà arrenca del peu de l'escala noble, la de davant del claustre. 1 ..'altra entrada, la d e la llotgeta, existeix només des dels anys quaranta d'aquest segle. La processó s'encamina cap a la vila. Lacta capitular la descriu així: Fetes les pregàries, davant hi va la Creu, la segueixen 28homes amb aixes enceses. Possiblement representants de diferents institucions de la vila i deia "parròquia". Després del molt illustre Capítol, seguia el túmul amb lo cadàver i quatre patges, dos a aula cofat amb atxes emeses de les quals penjaven les armes del molt il·lustre senyor. [fiat, tamlté les armes estaven clavades en ks quatre tares del túmul. Després d'estos seguen dus capellans amfi sobrepallís i tovallola al coll. Un portava Jo bàcul, lo altre ta mitra i deliris la cadira abatia1 queportaven loslacayos. 'Iot, símbols de la dignitat abacial. Seguia lo senyor Batlle d'est. [juntament de Sant Cugat i lo senyor Batlle de l'Ajuntament de Canals. La quadra de canals,

més o menys, coincidia amb el Valldoreix actual I trobant-se de casualitat en esta Vila lo senyor Alcalde de Granollers amb un notari i un procurador i alguns mossos de resquadra se'h convidà a tots, Q u è devien fer a Sant Cugat, "de casualitat", l'alcalde de Granollers amb un notari, un procurador i alguns mossos de l'esquadra? No m'ho sé explicar. Fixem-nos que al de Granollers se l'anomena alcalde, als de Sant Cugat i Canals només batlles. La distinció està en què l'alcalde, en l'àmbit local, no tenia cap autoritat per damunt. En canvi, el batlle, sí. Els nostres hi tenien l'autoritat de l'abat. Deixant-nos portar per una mica d'ironta podríem dir: Sembla que en aquest poble ningú no era res del toc els rectors, només eren domers i e!s alcaldes, només batlles. Los mossos de Fesquadra anaven ptvp delfitetreperlo que se podria oferir, majorment pes estar lo pis dolenta causa d haverplogut aquella nit. Eixint dita professo per lo

R.C.Z. - Sant Cugat -

Portal Gra» a Fera, s'encaminà al carrer de Bah i havent passat lo Rompeu separà i se cantà la primera absolta. L'era, avui plaça Octavtà, El carrer de Baix, el de Santiago Rusiíïol i abans d'el Príncep. "La Rampeu" és l'espai inclinat de la part esquerra del carrer fins a la riera, actuat rambla del Celler, llavors encara tot camps Í vinyes. En les escriptures d'aquells solars h i surt sovint "io Rampeu" per fixarne la situació. Continuant cUsprés, pujà per fa Davallada, donant la vobaaïeplaca. Quan lo cadàver fou davant k portal de la iglesia de Sant Pettseparà de cara al Poble i se cantà la segona absolta. Actuat plaça de Pere San o del Mercat. Sempre, en l'enterrament d'un prevere o d'un bisbe (l'abat només era un prevere) durant tes exèquies, cl cadàv er se situa «riirant el poble, no mirant l'altar,com a signe del seu servei de presidència. En aquest cas hi havia més coses: A mes de la presidència litúrgica hi havia la de la senyoria. Després entomant-

se 'n al Monestir passa per lo carrer Major, fietit mt& la volta a la Vila. I essent altra vegada lo cadàver en Fera davant h portal de la Vila -dit de la Mare de Déu- se cantà la tercera absolta. Insistim en la importància d'aquesta dada que l'acta ens regala; l'existència d'un Portal de la Vila. Dada que hem retrobat en la descripció de la presa de posició de l'abat Serra. I entrant per lo portal de la llotgeta i passant per lo • cor posaren dit cadàver en lo túmul. ..I se cantà ta missa amb tota solemnitat. 1 us dono paraula que, el dia vinent, ja l'enterrarem del tot, p e r q u è reposi ell i t a m b é nosaltres...

R o c k

P i n t u r a

T o r n a V Enroka't amb c o n c e r t s als I E S A r n a u Cadell i Angeleta F e r r e r

L? Associació d e Propietaris i Veïns d e Valldoreix exposa el destemps d e B a r n e d a

R.C.Z. - Sant Cugat -

leta F e r r e r i viceversa. "I si no hi ha res de n o u " , en paraules del tècnic de Cultura i Joventut de l'Ajuntament, Manel Turón, "algun dels grups tocarà el 19 de juny al macroconcert de la Festa de l'Espai Jove de Sant Cugat." P r e v i s i b l e m e n t hi haurà un g r u p de cada

l ' n any més, el somni de fer un primer concert s'ha fet realitat per als g r u p s d e rock més joves de Sant C u g a t . 1.'Enroka't 1999 va començar divendres passat, diada de S a n t J o r d i , als I E S Arnau Ca- Dos dels quatre delí i A n g e l e t a

grups

institut que podrà particiFerrer. Hemp i que participen enguany par en a q u e s t James Band van a /'Enroka't podran concert. l'Enroka't, tocar a l ' A r n a u . . . . , Cadell, d'on són participar al juny a la p r o g r a m a del c o n s i s t o r i loc s t u d i a n t s els festa de l" Espai Jovec a l , b u s c a la m ú s i c s . N o Hi IIJllSI promoció de la Pensis i MarceWMíM? É^:-itMÉ-W llengua catalalisky Pan & na e n t r e els joves del municiWhisky, de l'Angclcta Ferrer, pi, alhora q u e facilita la reavan tocar en aquest centre. lització d ' u n p r i m e r concert Els concerts es van emmarcar per a aquests grups. Enguany dins Ics activitats organitzal'Enroka't t a m b é ha inclòs la des als instituts per celebrar preparació d ' u n s dossiers en el dia del llibre i la rosa i es català dels grups participants. repetiran al mes de juny per i m p u l s a t s pels c o o r d i n a d o r s tancar el curs vigent. En aquelingüístics dels instituts parlla ocasió, els grups de l'Articipants. nau Cadell tocaran a l'Ange-

D i m e c r e s arribarà la primavera per al grup de teatre santcugatenc Tetrateatre. Cambra Ferrater i 'te maridaré mi corazón caliente. els seus dos darrers e s p e c t a c l e s d e p o e s i a produïts per l'Ajuntament de Sant Cugat, obriran els actes d e la P r i m a v e r a P o è t i c a de l'Institut del Teatre que es faran a la sala La Cuina de l'Adrià Gual, a Barcelona. Cambra Ferrater Del 5 al 9 de maig, l'espectacle en h o m e n a t g e al poeta s a n t e u g a t e n c Gabriel Ferrater serà i n t e r p r e t a t íntegrament per primera vegada des de fa un any i mig, quan va s e r a la Sala C a p i t u l a r d e l claustre del monestir. Dins i al voltant del cub que configura l'escenari, obra de C larles (!asas, s'hi d e s e n v o l u p a r a n els poemes d'amor, infantesa. c i u t a t i o b j e c t e s q u e transmeten l'especial món de sensacions de Ferrater. Amb música original de Ton i Xuclà, interpretada per ell mateix a la guitarra i Zsolt Tottzer al violoncel, els actors Joan Berlanga i Albert Pérez escenificaran els p o e m e s , i els ballarins E s t h e r S a b a t é i Toni G ó m e z ballaran les coreografies d'aquest últim i Guillermina Coll. "S'entrellacen la música, el moviment i la paraula", explica Maria Dolors Vilarasau, directora del m u n tatge.

R.C.Z.

taquen tres olis i dos dibuixos entre la cinquantena de peces de tècnica mixta. A l'obra d'en Barneda "el desL'origen d ' a q u e s t "destemps es fa realitat", com intemps", on, com indica el catàdica el mateix artista sobre els leg, "tot és tot; el passat és present i el present es torna passat quadres q u e exposa a l'Assoper descobrir q u e , al llarg d e ciació de Propietaris i Veïns de la vida, neix e n u n c o n s t a n t Valldoreix. avui", l'explica P e r r u q u e r de primera profes- Barneda: "El deStempS l'artista a partir sió i de tercera , del descobrigeneració. Mi- es fa realitat. Tot es m e n t d e l'obra q u e l B a r n e d a tOt; el passat és present deLeonardoda Vinci en un d e i x à l ' a r t de/ el present es torna v i a t g e a Itàlia. ies tisores per D e s del seu d e d i c a r - s e al passat" estudi a Vilanodels pinzells. va de la Muga, a Va estudiar Arts l'Empordà, Bari O f i c i s a La neda prepara ara els seus proLlotja i es va llicenciar en Bejectes de futur, q u e es podran lles Arts de Sant Jordi. I ja fa veure a Figueres aquest estiu, 31 anys que viu ensenyant arts a Madrid l'any 2000 i posteplàstiques i fent exposicions de riorment a Itàlia. les seves creacions d'aroma surrealista, en què juga a m b els L'exposició es pot visitar tots c o n c e p t e s metafísic i místic. els feiners de deu a dotze i de A Valldoreix hi exposa, fins al sis a vuit. Els festius de dotze 23 d e maig, 55 d e les s e v e s a tines del migdia. Els dissabdarreres creacions, en què destes és tancat. - Sant Cugat -

Cor calent de Lorca Del 12 al 16 de maig, Adolfo O s t a (cantant), Joan Berlanga (recitador) i Esther Sabaté (ballarina) escenificaran alguns p o e m e s lorquians a Te mandaré mi corazón caliente, acompanyats per la música de Toni Xuclà, q u e ell a la guitarra, Sílvia Rifà a l'arpa i Santas Sala a la percussió interpretaran. "És com un recital a quatre veus: Xuclà, Osta i Berlanga són les veus de Lorca i Sabaté és els elements de la poesia com la dona o la natura", indica Vilarasau sobre a q u e s t m u n t a t g e q u e va ser aquest Nadal a la Sala Capitular del claustre. En aquelles representacions t a m b é es va fer p ú b l i c el C D d e Xuclà, c o m p o s t per a l ' e s p e c t a c l e . L e s r e p r e s e n t a c i o n s d e dim e c r e s a d i s s a b t e són a les nou del vespre. Els d i u m e n ges, l'obra comença a les vuit de la tarda.

Cultura

ELS4CANTON5 Divendres, 30 d'abril de 1999

r e p o r t a t g e

Els oratoris són peces dramaticomusicals encarregades per l'Església a fi d'explicar la religió als fidels. Si es consulta una història de la música de Catalunya o Espanya se n'hi troben molt pocs dels segles XVIII i XIX. Ara un investigador de Sant Cugat n'ha trobat una pila.

ORATORIO SACRO ALEGORICO,

"M'interessa molt més Fart que l'espectacle" (R Zumthor) - Sant Cugat Xavier Daufí és musicòleg i professor de Secundària a Rubí. Fa tretze anys que viu a Mirasol i ha dedicat els nou últims a investigar els oratoris, dels quals n'ha fet troballes molt notables. La presentació d e la tesi q u e està acabant va merèixer matrícula d'honor del tribunal. Part del treball, sobre un oratori, va rebre un premi d e recerca. Li demano com va començar tot. - L'any 90 iniciava la tesi i el professor Roger Alier de la UB em va presentar el professor Bonastre de la UAB, que em va proposar tres o quatre temes per estudiar. Li he d'estar agraït perquè si no hagués estat per ell, jo hauria fet una cosa diferent. Vaig començar amb els oratoris en general i després es va anar delimitant, segons la informació que trobava. Ell n'estava convençut, q u e els oratoris podien donar molt. - Constava que n'hi havia pocs? - Exacte, estava tot per fer, alguns musicòlegs dels anys 50 a n a v e n f e n t el q u e p o d i e n . Feien cates, veien tres o quatre oratoris i deien q u e n'hi devia haver més, però no es passava d'aquí. El parlar pausat i calm del professor diu l'evolució dels oratoris, una mena d'òpera sacra que només es representava a Viena. Dues parts musicals embolicaven el text o sermó, ja que havien vist que tenia èxit, la gent hi anava més. El nom li ve del lloc on s'interpretaven, l'habitació dita oratori als convents, no pas als monestirs. Sant Felip Neri en va ser iniciador. Sovint feien a p r e n d r e el sermó a un nen perquè la seva veu angelical emocionés encara més. - Els oratoris els vaig anar trobant a biblioteques i col·leccions particulars. D e llibrets, fins a 400 del segle XVIII, abundants perquè n'imprimíem còpies. En canvi les partitures, e n ser separades per instruments, moltes s'han p e r d u t i no hi ha la partitura general, no es pot reconstruir. Només hi havia la còpia q u e ells utilitzaven a l'església. De completes n'he trobat unes 10 d e Francesc de Q u e ralt, són la base de la meva tesi. E de Queralt nasqué a les Borges Blanques el 1740 i morí a Barcelona a 85 anys. Va ser canonge i mestre de capella de la catedral.

Dirigia l'orquestra i el cor infantil i escrivia peces musicals; els textos són en castellà i llatí. Era l'època de la decadència... Miracles i p r e s o n s - Alguns oratoris són al·legories de la vida d'un sant, expliquen una història bíblica com la del rei Baltasar quan feia un sopar i profanava els vasos del temple. Aparegué una mà que escrivia a la paret " M a n é , T h e c e l , P h a r e s " . Espantats, van cridar els savis i no ho desxifraven, fins que el profe-

Els oratoris, una mena d'òpera sacra, que a Viena es representava i a Catalunya només es cantaven

ta Daniel digué que els dies del rei eren contats. Baltasar no es convertí, sinó que envià Daniel a la presó. El final compara la virtut del profeta amb sant Magí, a qui es dedica aquell oratori. Sota les acàcies d'una rambla cèntrica passen històries i músiques. T a m b é sorolls infectes de motos empestadores. Parlem de sants q u e resolien problemes d ' e n d i m o n i a t s d e la filla del prefecte de Roma, i acabaven a la presó. Coses d e l'Església. Els oratoris van acabar prohibint-los, d e i e n q u e distreien massa. Xavier Daufí em comenta altres treballs q u e ha fet publicats en fascicles, i dos llibres sobre Schubert i les sonates. T a m b é va ser crític mu-

Lesglésia acaba prohibint els oratoris perquè tenien més èxit que els mateixos sermons

sical a YAvui. D'oratoris n'ha descobert també de Josep Pujol, antecessor de Queralt a la catedral. E n ser música d e dos segles, e m demano com és de diferent. - Al XIX s'inicia una complexitat major. Abans era el Classicisme, a m b Mozart, q u e eren coses clares i ben marcades. Al segle passat el Romanticisme fa

frases molt m é s amples, m é s cantables... - U n a melodia més complicada? -Potser, però sense tantes notes, són llargues amb altres de curtes al mig. - T a n t s anys de treball, tantes hores! - Sí, p e r ò hi ha un secret, la constància, ho vas fent cada dia. Sortia de la biblioteca i pensava, què has fet? Res, en un dia. Però, en una setmana, un mes... Cada oratori el transcrivia en tres o quatre mesos. L'únic secret és la constància, quan t'interessa molt. Em miro els dos volums del treball, un de molt gruixut i penso en aquell frare del 700 que es barallava a vegades quan li feien la competència i volien interpretar un altre oratori en comptes del seu i no ho consentia pas. Xavier ha trobat peces d'altres ciutats com Vic i Manresa. Maldo per imaginar-me com seria això traduït en un concert, harmonies, melodies, tonades que desconeixem i que semblen de molta qualitat. El c o n c e r t , una meravella - Són de gran categoria, si es fessin seria un gran èxit. Es van cantar en un seminari internacional a Canet, l'any 95, i van entusiasmar. Eren experts i com e n t a v e n q u e eren comparables als de Haendel i Mo/.art. - Ara a mi, encara cm recorden per allò - c o m e n t a la seva esposa, Marta Munoz, soprano que els va interpretar. Un oratori té una durada d e una i mitja a dues hores, però s'acostumen a fer fragments escollits. Podria ser un concert especial, a Sant Cugat, la presentació d ' u n a exclusiva. I d o n i , com tot el que es fa per acostar la bona música a tothom, enmig de tant dispendi de milions públics per actuacions d'elit, liceus i centres culturals exclusius q u e deixen la majoria de la població sense meravelles inaudites. - Van ser uns oratoris difícils de trobar... - Molt, perquè fa uns anys es trobaven moltes coses, però ara molt poques. Parlem d'aquell mercat de sant Antoni calmat, amb tresors amagats q u e molt pocs cercaven. Com tantes coses, ja és història. P a r l e m d e la música del XVIII q u e era clara i repetitiva,

«Hf

DANIEL EN BABILONIA.J

Una gran descoberta musical: 4 0 0 llibrets i 75 partitures d'oratoris M A R I A N G E L A ROVIRA

QUE EN LOS SOLEMNES A N U ALES Cultos, que dedican los Derotos al Pcnkentc Hcrmitano, y Martyr invi&o de Chrifto el Gioriofo

S. M A G Í N . SE HA DE CANTAR EN LA 1GLESIA DEL Reti Monafterío de San Pedró de Us Pucllas de la Ciudad de Barcelona el dit ip. Agofto de 1777. Por U C/pil/t de U Sanu Igle/ïd Ctthtdnl de U mifmt, fendo f» Mtcfiro tl Lúeiuiddt Franci/co Queralt. BARCELONA: En la Imprcnta de RAYMUNDA ALTéS Viuda callc de la Librcria. Oratori de 1777 He Francesc de Querol FOTO: CEDIDA. i per això sovint les melodies es trobaven repetides d'una punta a l'altra d'Europa, per pur atzar o perquè eren copiades, ja que, encara que estranyi, tot circulava molt, aleshores. P e n s o e n " E l pessebre" d e P a u Casals, aquella estrena memorable a Prada, pels anys 60. - E s un oratori modern, diferent, és clar. Devia ser m e m o rable, aquella estrena. Oratoris per orar, diferents d'aquells oracles més antics que predeien el futur per mitigar la por de la gent a la mort, la por de sempre, la gran i última por. Música

per elevar-nos o enriquir l'avui, traspassar l'ara de petites coses quotidianes, per mussitar sons encara inèdits, harmonies i acords fets d'una altra manera, cap allà elsanysl700il800. Esperarem aquell concert mai fet, futur interpretat de sons i melodies per somniar un després millor, per embellir el moment, per desitjar una vida neta, justa, per anar-la fent mentre ens agombola un piano i una bella veu, ara que tots hauríem de ser una mica kosovars. De fets, no de paraules, cansats ja de tants mots buits, falsos, hipòcrites.

B A Q U E S Fins a Vil de maig

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

usmoi

l· t3 „_2- Sant Cugat del \MKs

Santiago!'

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel. 9 3 6 7 5 4 75 1

Gastronomia

ELS/CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

Tasta el nou

£A«0

McRIB

,* f\oS«H* Hi ÍVO\

la seva deliciosa salsa barbacoa.

McDonald's Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial

BAR REST. ARNAU BAR BOKATA BACCO BAR MELMELADA BAR PICCOLO CABASSA CASTANO CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETIT CUE SANT CUGAT EL JORDI'S EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS LA CANTONADA LA GRANJA LA JUONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97 Valldoreix, 56 Valldoreix, 29 Puigmal, s/n Lleó XIII Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi. 33 Sant Martí, 10 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41 Plana de l'Hospital, 7 Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6 Plaça Monestir, 1 St. Antoni-plaça Barcelona Major, 29 Xerric, 30 Villa, 1, cant. Murillo, local,4 Av. les Corts Catalanes, s/n Alfons Sala, 24 Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi Sant Jordi, 33-34 Plaça Pere San, 6-8

93 589 03 76 93 589 19 72 93 674 30 69 93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56 93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11 93 589 88 90 93 674 64 33 93 584 23 32 93 675 52 46 93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 93 675 15 03 93 675 00 86 93 674 58 71 93 589 49 45 93 589 14 96 93 589 72 74

Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar Musical Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari Creps, amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Gelats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzeria, creperia Xai, entrecot a ia brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

i \

•M. 9Í 4H SO 4? 0t">0

S4«-» <M^J- i*i

VJ//>Í

10 MtBÜXt Bar Restaurant

Tota

una tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

QUÈ MENJAR? Conill amb picadeta catalana amb la col·laboració de M. Àngels Cuadras

VALLÈS PA El pa de cada dia

Ingredients:

Carrer de la "forre, 14 Tel. 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 589 14 18 •

-1 conill petit - 1/2 ceba, llorer, oli d'oliva, llard - 2 ametlles torrades, 2 avellanes, 4 pinyols, julivert, sal, pebre negre i all - una copeta de conyac

Preparació. Agafem una cassola d'acer o alumini gruixut. Hi posem el conill tallat a trossets petits amb oli d'oliva i una mica de llard (porc) i llorer. 10 minuts després hi afegim el fetge (ben net, sense pel), una mica enfarinat. Deprés la ceba tallada. Baixa una mica el foc perquè la ceba no es cremi. Hi tirem una copeta de conyac. Fem una picada amb les ametlles, avellanes, pinyons, julivert, all, sal i pols de pebre. Quan tot estigui ben picat, ho afegim a la cassola i ho deixem coure uns dos minuts.

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 A7

El pa de Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) •FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 •ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - runorem) • FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (U Floresta)

^IjUMIMMg^M

IA 1 I S I I

1111

( i i i t

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes Tel. 93 589 34 45

Salums Pesca Salada i Llegums cuites C. Sant Antoni, 50 Tel.: 93 674 57 52 08190 Sant Cugat del Vallès

Cultura 49

ELS /CANTONS Divendres. 30 d'abril de 1999

Guia Mèdica Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonicb Dr. \. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

Centre de Rehabilitació • SUSANA^NlCOlETTJ

Cirurgia

RADIOLOGIA PSICOLOGIA INFERMERIA

JjJ.ífcAtSafltOagat

iConsult. Centre Mèdic

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

TELS.

93 6 7 4 15 2 6 93 6 7 4 01 4 7

W «35897O 40

Av. Tomfljlanea, Z · S . é r ^ . 6 M t Cag* ?'.

*CÜNK>*

»«3ft74S7S» 93589 354»

ORTODÒNCIA

f t tjaó, 4, 2 H 1a. (Alfons Sata

Dietètíca-Nutrició wa&üui generat, <mmm. tsButw, «Sm«*<M> l «jous,

fe**»

fJG

Metge capçalera #*%«&

w». Sant c5oat

tjtaj. 24h,do«iíoJi.

«ft-tntoe» IWtfor, 39, So. Sant

Otorinolaringòleg

Mútues

• I » , I * » » * FERRAN VILA (fVtotfrtlw - P»viasa - As«Maneja, sanitària M&drtiac. fímomc Mwagss,48. entr. 2a.

WbbdBo^aïl.PtoÇBAu^Bta,

W «3 675 48 53

Geriatria

Pedagogia-Logopèdia

Odontologia

«8BQONAWSALLONQA ^Ktago^a, tosop**a Promttm tenguatga t ap«rwrttatge Cí VML &-?. W 2a. Sant Cugat. » 9358» 1215

Attnc» a fWfsofwsflsm» en «t sea tttmieflfc, Immmwmt » rtur». t3a»»«r*.Q»»e* <*• fl*»çfériotaai(faar·»r«<Wf»Qs.lr>· farmatia. Fonmaclfi. 0 /

Podologia #^>s»»M.pfteiXÈDes MateHíe*** p « j , ortesis, ptent(S«i OftOfteliques, papüomes, cfcurgt» dat peu. Hores « cottyarar.

• CENTRE DE SALUT OCUWR Oíttówoíogta. Conveni amb Ics pHnoipals mútues £' Santa. Maria. 10. Sant Cuq.at * 9 3 5*951 06

93 589 4 3 5 8

F l ^ S l p i e , Asaptàf*))» sant*.

» 93 589 29 9 5 « 3 4 7 4 20 7 9

comaras, tr*st«n8 tTatwtata», eewès, tahaqut«ne, Av. T « T « ttafiea. 2-8, 3r A 4*tj>. « í 12

•Teleassistència, servei 24 hores

« 9 3 5 8 9 3 7 87

• "Cangurs" d'avis i nens

* MARIA DOLORS CABBERES BENNASAR Cwitt» Mèdto Sàbat. Santtago Stisiflòl, 2. aofr ia. Sant Cugat « 8 3 67415 26 «938740147

• Atenció i companyia a persones grans

Tac^olcga-Obstelrída

• 0 1 * * L J A U M E SAURA Cknfe* dantej. tu. a ttv, $-131> í 16-20 % P&Saftt Ma», 22. baí-

Oftalmologia fira. Anna f t Cardà.» 0 % fio»»» rioSagamí'Dfí.UurnGBrt!» Con&uttorrè Edítïct Twrsislanca. Av. T«r#btaf*s, 2-6,2» planta, desa. 8-8.98190 Sant Cuitat

• D R A . AN«A P U d f & T I CALDES ^ T ^ Pediatria. Vitaik* StAtej|«pft» Ersíavallacta, 21, 1r ftiK Stot

<T 93 874 73400

tt. DOMINGO $ $ -

Fisioteràpia

Santiaso Rusinol, 1, entsol. l a

» PILA8 CAMOSA ÜWaiA

#Ctí«rCA DENTAL MA-

ï7,Haaís6ú*

PSIQUIATRIA

Revisions per aarnies Carnets de conduir i esportius Certificats especials

twraf.tirSanta Mana. 9, ir 2 * -

*ffl»t»»-fl7S2212

LABORATORIS

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. J. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

Pediatria

ACft)«i(jteoca,2-8,2nA,<í8s»Mt)t *.&**G0gat __,

xstteats m «****•; mytm-

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

CLÍNICA DENTAL AUfOdoMotogte s e r * * imptaHtoto-

A,j»}90$«irt Cugat.

PEDIATRIA Dr. /. Barragan Milàn NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. /. Serra Catafau

INPROSS ASSISTÈNCIA A DOMICILI

cese Moragas, 25-27. 2|> ta. Saní Cugat t í 93 §74 38 53 » JOSEP ML 3QRQÏÍRft$ 8 3 4 1 8 4 6 4 8 fcçtSnçía, mutu**- Av- TortefcfenCASARAMQNA , , «a,2-*,2a,11-Sant Cugat. PStCOPediatria. asma (rflWttS. H « * s • ^ M S T t T O T • 9S87S0803 . AÏ&rtsbfanea, 2-S,9f. «qw/lngurJas. ft&ta, ftaaSaltads, MBUfO «Hi * S À N T C U Ü A T 20,1r3à. Sant Cugat ., •O^BCASÍNTAL ï>»l<wiosjte cllr^aj pàquiatrte, »«3fi7472<$ 'ï©OGTORBRANDT.

WftWtttW

tf 9 3 3 W 8 3 1 3 V839189S36

Psicologia-Psiquiatria

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN TíxSdglrtecoiogia. Kmas «Hi-

•Ajudaala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

AV. CataJuitya, 21, 4t la. Sant « 9 3 5 8 9 48 08 ParOwlar 93 674 74 « 9 «DRA, MILAQfiOS MARTÍNEZ MEDINA I 4J.<30ME2CA862A G/ Francesc Moragas 125,1r2a. « 9 3 5 8 9 1 3 07

•Transports especials: individuals i en grup

• C C f ï í f K OE PS1COLOQIACL&WCA ^9tí<XTW<f«p«nei«atga 1 ife )8 parts. N«íts, adolescents f Traumatologia 3riulte.Asf,£»«ttinyB.2t,3r ia. Sant Cugat •JOSEP BOMtWSOPECH W 93 874 36 73 lïawnatqrtosfia, ortop#0ia, Aaïlçtànoía·ífinitària. Prerà». • C E Í Í T R S PSICOTERÀ- Mèdyteaí. Potíclímc TorreWan«a, 2-8,2a-to. Sant Cugat PIA O f L VALLÈS Wttíotogla, $»»ktuisma. IOÍIOC*- * 93 6 8 9 1 8 8« dt». Plaça Cr. tàattés, S, Sn 3*. « D R . FERMIN ARAMBUSarttCuaat. RO tr«35W40;51 títrut^a «topàttica. umitm«DJrW.R«JEÍRM Htóía» convingudes. Cl <Srtt~ PsíwíogSs. AwSWat. dapreepíd. fflL 21.1r 3a. Sarrt Casati£te«tUfta«iantttEi&.lrBEtarns a « 9 & S 7 4 4 S 4 6 5'adotes<í*fi<it». paicotaràtüa. 9SM5890S34 Mora* cowIntSKraí

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 1t-12 Sant Cugat dd Vallès

C/ Fran-

""&, 1 H E IV/I E :?:S

"'.• A : l|S||||p : :

Ti •mwim*

"•; l i

CINESA SANT CUGAT

YELMO

YetaoS

Sant Cugat 1

Vfe&r.o1

LafuetÉeamarilla

At»setoqí»NcÍ94eteel útóim„. 16.00-18.15-20,30-22.50

Yelrm» 6

Yelmo2

Mfgrwnainigo4oe/f%«ke« 16.00/1115-20^8-22.30 Yeteio?

wM-im-m®

A primera vista Sant Cugat 2 Todo sobre irà madre

16.1&- 18.2S- 20.35 -22,4$ ^ecaciónírwfijitefrte

17,15*20.00-22,45

ïèlmoS

Sant Cugat 3 Comocaídodetcieto

17.15*20.00-22.45

16,30-19.15-22^0

• 17.15-19.4&-22.45

Yelmo8

Yeimo4

Çjeeuctón inminente

18.00- I M S - 20.30 -22,5$

A Civil Action

16.45-19JÏQ-22J0 ÀwssínatoenSmm

Sant Cugat 4

Lavidaesbeia

Todo sobre rai Dsaéw

17,15-19.45-22,45

ie.00-18.1S-20.30-22.50 Yeltno9 TheFàci%

SS S A N T C U G A T

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA

16.00 -18.15-20.30-22,50

ESTRENA

. -orno

•aelú S A L A 1 : 1 6.40- 19.25-22.10 GOLFA: 00.45 APTA

CINESH

Pàrking 2h. grats

SALA 2:16.15-18.25-20.35-22.45 G O L F A : 00.55 18 ANYS

Carnet

Carnet d'estudiant unrvwsltari WB^MaiBBBBB

SALA 3:18.00- 2 0 . 2 0 - 2 2 . 4 5 GOLFA: 01.00 APTA

SALA4:16.30-19.15-22.00 GOLFA: 00.45 13 A N Y S

S S S SI

Venda anticipada

WMHWHHMW

Carnet més grans de 65 anys nRffifflRRS

Reserva per telèfon

:ihyA:.y..WMütf.

Venda les 24 h. als ServiCaixa ^yZW?^

SALA 3: 1 6 . 1 5 DISSABTE I DIUMENGE

as 9 ^ s Ooaalona numerades

Accessos rranuavallds

Pagament amb targeta de crèdit

SgScT

902-33 32 31 """•*" ~ * r

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

R A D 1O

Do dMuns s IUVWMII^OS • De 7.00 h a 8.(X) h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8 . ( X ) h a 1030 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'entrevista • D e 10.30 h a 13.00 h IM revista, el magazín de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 h a 13.50 h l'entrevista (repetició) • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust. amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop • De 18.(X) h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.3.5 h l'esportiu • D e 20.35 h a 21.00 h El millor del magazin • D e 21.00 h a 22.00 h l'.estrena (dilluns), Interio/y (dimarts), Bon rotllo (dimecres), lluc (l'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.(X) h (divendres no) El que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime. amb Núria Bonvehí. • De 23.(X> h a 24.1X) h divendres) Vallès se/ise Emntem. • De 24.00 h a 24.55 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte • D e 8.00 h a ll.OOh Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h

9 1 , 5

F. M

p r o p o s t a

Tiramilles, el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena • D e 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Bucdassaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del seu \or • D e 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10.00 h Esport en manca la edició • D e 10.00ha ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahissa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en mana la edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Al vira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Bucdassaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició

Rythm Sí Blues

a l'aire

de la

Floresta

Les notes del Rythm and Blues de Fool For Seven animaran dissabte la nit de la Floresta, amb guitarres, saxó, bateria i baix. El concert d'aquest grup vallesà, amb components de Sant Cugat i Cerdanyola, forma part del cicle de recitals organitzats pel club de futbol sala Olimpyc d'aquest districte, que enguany celebra el seu vintè aniversari. Els Fool For Seven ja van inaugurar aquest cicle de música, que ha continuat amb les actuacions del grup de country Los Bisontes al març i els populars Smoking Stones aquest mes d'abril. Al juny serà l'hora dels boleros amb el grup Dos Gardenias. Els concerts són al bar Andrés, al costat de l'estació dels FFCC, i comencen a dos quarts de dotze de la nit.

Exposicions , SALKS MUNICIPALS DISSABTE

a les Planes •Festa de*! Greu de maig pel Alesllh:r< id de la Creu i missa 3, A les 12.30 te t^esHccío A les 14 h; d*nar pop*!; ïversos i ball popular A les 16 h*. es] Lloc:Pl.G«tt<fe!ï Unió Esportiva i R. Org.: Racó del' CEUEBRAI#QliS • Festa ceíebèaeió deb aniversaris dels socis del me» d*abril. P e les 17 a le* 21L·Centre Social i Sanitari de fe Floresta

iiUAlKNOK

PASSEJADES • Passejada per l'emom. Tercera sortida del cide passejades per l'entorn. Can Galopa de Dalt. Sortida ales 10 hdeí Casal Lloc: Casal cultural de Mira-sol ,-•*., MERCAT D'ARTESANIA • Mercat<l'artesaiyaal pati del Casal, Poïs*p3frtÇ3|*ar~hi comprant, venento simplement mirant... Hi haurà servei de bar 3 càcree de VEspai Jove. A $Mtïf de les 10 h. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol Org.: Ajuntarem- AAMadeac, CELEBRACIONS • Festa celebració dels aniversaris dels soeisi sècies nascuts el mes d'abril. De tes 17 a les 21 h . Org:: CoMeejtti de k Gent Gran és Mm-mi

Representació de l'obra El verí de} teatre, de Rodolf Sirera. A càrrec dei grup de Teatre Espiral de Valldoreix. A les 19 h. Casal de cultura de Valldoreix.

6 DIJOUS

TALLERS • Tallerd'artesania a d b flors seques De les 15.30 a les 17.30 & Centre Cívic de les Planes Otg.: Grup de Düaes de la Q e u d'e» Blau

1 • Exposició dels alumnes de í l'Escola de gravats. Escola •; Municipal d'Art (Pahisa, 15). Fins al 30 d'abril • Exposició delfons d'ArtMu'.. nicipal. Claustre del Mo- nestir/ Casa de Cultura. Fins al 20 de maig S M.KS PRIVADES

• Jaume Roure, pintures La Cialeria (Sant Jordi. 14) Fins al 16 de maig • Manfredo Som mer Cíaleria d'Art La Rosassa . (Balmes, 32) Fins al 4 de maig • Cristina Pérez, pintures Pou d'Art (Balmes, 35) - Fins al 13 de maig ; • Baques, olis. Sala Rusifíol. Fins a l'li de maig Centre Cultural Xit de música i poemes. II F e s t i v a l d e P o e s i a .- Catalana a Sant C u g a t Dissabte 1 de maig a l e s 10 del vespre . C a b a r e t M o n s t r e . La f Jacquerie Dissabte 8 de maig a les 0 del vespre

Cultura 51

ELS ÍQUYTONS Divendres, 30 d'abril de 1999

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

TELÈFONS D'WTER£S Sï 589 22 86

Vtfktoreixfciradia

Sífittmi

93 692 80 80

Grua

93674 3371

Aigües la Floresta

93674 2089

Bombers Rubi- Sant Cugat 936998080

AAPPÍW Mïra-sol

93674 2015

CAP

935891122

AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410 03

CAP urgències

9358944 55

AAW Sant Joan Mira-sol

93674 71 03

Casa de Cultura

935891382

AAPPiWVaBdorw

936742197

Centre Soctal i SamtanLF

93 589 7800

AAPP i W C. Montserrat Vai93 674 21 05

Casal Valldoreix

936744599

Aíí^wc^i^vas::

Cataiaria de Gas

937gjgjl·l

A^Nfii#Blílore^aJ;93|742069

Bombers BeSaterra

085

Bombers Generalitat

Centre Cívic ta Floresta

935890847

Centre CMc tes Planes

938755185

Casal Cultural Mira-sot

935892018

Cinemes St Cugat (reser.)

93 589 09 41;

^8747096

Correus

9367412 34i

Creu Roja Sant Cugat

93674 24 59

Creuftojavaitdorax Dispensari la Floresta

93 674 7615

Bit. Municipal Descentra». 93 674 2719 ENHER Rubí

936991892

FECSA (atenció al CNent)

900 73 73 73

FECSA (avaries)

9007474 74

informació FGC

932051515

Funerària

9358955 52

Hisenda

935891155

Jutjat

93674669J

tf11a13rtide17a18ri Tet, i fax 93 5*982 69

Irtfermació i inscripcions: De <Smarts a divendres,

TOTS ELS DISSABTES Curs de Sardanes al Casal de Cultura. OBERT A T O T H O M .

; 93 674 50 49

Abril: 10. 17 i 24. Maig: 8, 15, 22 i 29>ny:5i 19 Classes impartides per una monitora de la Federació Sardanista

AAVV Aigualtonga ta fí&. i p # l 5 1 2 9 Asi:Cofls«T»dotï

832684567

de Catalunya.

Drtptaprèwa);

935693080

Horari: de I I ha I 2.30 h. Lloc: Casal Cultural de Valldoreix

{91)54347 04

Greenpeace H. Genera! de Cat^un^a

: 93589 12 12

DIUMENGE 2

RVtfStfrtebrOn

í 93427 2000

Teatre El yeri del teatre, de Rodolf Sirera.

H. Sant Joan de DSu

1 J 93203 40 00

A càrrec del grup de Teatre Espiral de Valldoreix.

832481040

Tel, de l'Esperança i

934144848

Informació Carreteres

932942247

informació Aeroport;ï

934785000

informació RENFE

934900202

Informació Port,

9331887 50

OMIC

93 5893188

Poltcttnic Torreblanca

9358918 88

DIMARTS 11

PROMUSA

935891732

Xerrada-debat "La imatge femenina al segle X I X " . A r t ,

ASDI

936753503

Unitat Coronària

Hora i lloc: 19 h al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: Grup de Teatre Espiral Les llegendes del cavaller d'espinzello, amb Pep Castells Espectacle infantil familiar. Hora i lloc: I 2 h, al Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: EMD de Valldoreix

Societat i Erotisme

Parròquia St. Pere Octavia 9367411 63 Parròquia les Planes

9320475 0?

Parròquia Valldoreix

93 674 05 69

Informació: 93 674 4142. Hora i lloc: 19.30 h al Convent fiisioneros di los Sagrados Corazones de Jesús y Maria. Org.:Valldaurex Arxiu Gavm

93674 25 70

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Casat d'Avis SC

9358916 38

Uar cTAvis Parròquia

9358905 98

Club Muntanyenc

938745396

Coral de la Unié

93 874» 06

Esbart Sant Cugat

93 «75 3» 52

Tat Sant Cugtt

93674%»

Gwp8i$.ferwí0t»rít*

93674931*

Rfcfe Sant C a s *

936756*5»

Bs4Caaofls

S3 SW 8 U £

CuerpoNacional de Poticia 93674 7856 Urgències

PoBgta Monkàpai i F>rot. #ivit

091 092

^ L É u n k ^ ^ t e j g ^ ; : :É81;5t;|5

Jlj^Ç^^iSgtil^;-.:;

tPCIWtS

Ifpfïnipi

• GBWAZZ PER A ADULTS •ORFEBRERIA • DIBUIX I PINTURA JOVES I •VITRALLS ADULTS •ESCOLA DE MÚSICA •JOIERIA A L A CERA "ANDANTE" PERDUDA •ESTAMPACIÓ •JAZZ JUVENIL •IOGA •TEATRE PERA NENS I •"PUNT'TALLER DE NENES PLÀSTICA

9387403 22

W WWWW9HÍ0IKJ

SWWSSSKSeíMvweiSMJM

HORARI AUTOBUSOS • UNIA 1. SANT CUGAT-MÏRA-SOI-MAS JANER

• mm

Sortides des de Ma» 4mm - « e s feiner». 1a sortida: 96.00 h-O^OOh-OBXlOh iatf»ÍK»esei»p«fttt»alesí^.O(ïh L'últim serwiftraNtzaeit seu r e o ^ -Oissabtesi festius, 1asortida: 07.00 h-O&OO h^.í»hfai^horesettf*t«t8nsà!es22.00íí L'últim servei fmafitza e> seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Ciígat.

Sortides des dettColoitl .. ^Eestwriere. l a sortiok· 05.45 h del r t ^

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada bors fins afes21.40 h L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Oissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i ais 40 minuts de cada hora fms a les 21.40 h L'úftim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Móns Sala, Can Cadena, estació Mm-sol, Mas Janer.

2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora Urnates22.16 h -Oissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins ates22.16 h Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 r 53 minuts de cada horafirreaïes22.23 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida*. 09.23 h-09.53 h i ais 23153 minuts de cada hora fins ates22.23 h Sortides des de l'estació FOC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 06 í 35 minuts de cada hora fins ates22.35 h

3. SANT CUGAT-LA aORESTA-tES PLANES -

^Mssabtesifeslirj&1asortj<te:07.15hde{matíic Sortides des do fesfttJé -Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fïRsàies 21.36 h -Oissabtes í festius. 1a sorttda: 98.05 h dei matí i r ^ f m » n # t f t n s a t e s 2 1 . 3 5 R Recorregut F. Çofom, la Ftomtat, plaça Centre, Mercat, CAP, Àtoms Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Qobm T A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA 4>iesfeiners. 1asortida:05.40Iy06.25 hi als25mfo^ -Oissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fire ales 2225 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h feiners) • A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins aies 22.1 Oh -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h {feiners). 23.00 h {dissabtes í festius)

UràKflVAUMSLVií'fAB'Tí'illl'riM

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 í als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45 h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 r* i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cadahora fins ales 21.45 h flecorregut Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça CoS, Mercat Torreblanca, monestir, estació -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners}. FGC, Colomer, Sant Domènec __^

ELS4CANIÜNS 52

Divendres, 30 d'abrilde 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Antònia Rodríguez. Secretària del CMSC Exageració IORDI CASAS

"S'ha de saber escoltar i callar en el moment idoni" ANNA BORAU

El seu nom és Antònia Rodríguez, però tothom la coneix com la Toni. Està orgullosa de ser santcugatenca de tota la vida i n'ha passat la meitat com a recepcionista de dues de les entitats de la ciutat, el Centre Borja i el Club Muntanyenc Sant Cugat, on fa 27 anys que hi és. Es defineix com a oberta i xerraire i si és sobre el club que ha vist créixer, molt més encara. t.^.

- P e r estar tants anys atenent i ajudant la gent s'ha de tenir alguna recepta màgica? - Només tenir molt clar que s'ha d'atendre bé la gent, estar convençuda d'allò que dius i saber escoltar en el moment que s'ha d'escoltar i saber callar en el moment que s'ha de callar. Això és molt important. - I sovint els vincles a m b la gent es deuen estretir molt... - Sí, és clar. El que hi ha d'enriquidor en aquesta feina és la gent En coneixes molta, i et fas amb el seu tarannà... es crea com un vincle. No sabria com explicar-ho, però és una cosa molt entranyable, i aquí t'hi trobes molt bé. - Això és el primer que els diu a la gent que arriba de nou? - Sí. A la gent que vénen a viure a Sant Cugat els interessa molt el que és el Club i els expliques la història i el que fem i els preguntes primer què és el que ells volen fer. Pregunten sobretot per les activitats per a nens, i, en general, elogien la quantitat de coses que fem. Jo penso que sí, que en fem moltes, però també en podríem fer moltes més... - I com és que n o es fan? - Nosaltres tenim una mancança, que és el local. Aquest ens és insuficient, encara que és molt entranyable. P e r q u è si algun dia marxem, tot i que encara no està massa clar, serà com si deixéssim alguna cosa nostra enrere. Perquè el lloc és fantàstic, però hi ha dies

-Sí, aquí sempre hem tingut un jovent molt pencaire i molt guapo. I pel que fa al canvi, també em fa molta gràcia que el jovent d'ara, a la Teresa (la secretària) i a mi ens diguin les tietes. - Tants anys donen per a moltes anècdotes? - Sí, podríem explicar moltes coses, perquè de vegades sempre ve el que et fa una confidència o que potser té un mal moment I jo també em preocupo pels socis quan estan malalts... i la gent t'ho agraeix perquè veuen que no és per compromís, que em surt de dins. - El Club, com diuen, continua sent una gran família? - J o diria que sí. - I els pares del Club canvien p e r ò les tietes es mantenen... - Sí (i riu). Cada dia una miqueta més grans, però ens és igual. El que compta és l'esperit de la gent i aquí el tarannà normalment és molt correcte, és un ambient cridaner, però no hi ha cap problema. Per a la Toni, el Club Muntanyenc és una part important de la seva vida F: X. L - La pregunta obligada: Sant que la feina és nostra per encabir a un local més gran la gent podria Cugat sense el Chib Muntantrobar-s'hi i tenir més caliu els la gent. yenc seria el mateix? — El Club ha crescut molt, les caps de setmana, que és potser el - No, i ho dic convençuda, no que altres clubs tenen i a nosaltres coses també han canviat força? per quedar bé. Jo diria que el Club ens falta... - Les coses han canviat. Quan aporta moltes coses a la ciutat Per —Durant tants anys, a part del vaig entrar no arribàvem als 300 exemple, semblaré tonta però una Club, haurà vist créixer també socis, i ara som 2.4ÍX), i amb molts de les coses que més m'apassiona molts socis. que són famílies senceres. I les és quan surten any rere any els activitats tam - I tant! Una nens de la marxa... no ho puc evibé s'han amanècdota que em tar, em cauen les llàgrimes. pliat: fem rít• ^ va arrib,ar a ntniy - I la seva vida sense el Chib? mica i ' •* ma: ta cosa d un mes va venir un - Seria diferent. No nego que alguna vegada he tingut alguna xicot q u e havia abans no teníenrabiadeta, que és lògic. Però estat soci - i que e m , hi ha mai no he deixat aquesta feina està vivint fora de molts grups precisament per com és d'enrila ciutat. El priquan abans quidora; m'hi trobo bé, és una part Ï É ^ Í m e r q u e va dir només n'hi de mi. quan va entrar va havia un d e - I el CMSC sense la Toni? ser "encara estàs aquí?". Jo li vaig muntanya, i l'esplai, l'escola d'ex- Jo crec que seguiria igual. El dir que aquest comentari em feia cursionisme, els grups grans, la dia que jo no hi sigui m'agradaria sentir molt vella i ell em va concoral... hi ha moltes més coses. que em recordessin amb estimatestar que no m'ho prengués ma- P e r ò en troba a faltar «lgurm ció, però una cosa que vaig aprenlament, que li feia molta il·lusió en especial? dre fa molt temps és que als llocs veure'm. - En aquest moment crec que el que tenim està més que sufi— Bona relació a m b el jovent, de treball ningú no és imprescindible. cientment cobert, però si anéssim doncs, tant ara com abans?

"El Club aporta moltes

atletisme, que seria la mateixa sense ell... i no ho dic per quedar bé"

Llegeixo, amb satisfacció, que els Castellers de Sant Cugat han passat del número 31 al 21 del rànquing casteller, un salt no assolit per cap altra colla. Aquesta millora castellera m'ha portat a reflexionar sobre alguns altres rànquings locals, sense cap pretensió de xovinisme casolà. Ans al contrari, hi ha xifres que per elevades que siguin, o precisament per això, neguitegen. Per exemple, em vénen a la memòria les dades demogràfiques llegides fa unes setmanes: el 1998, segons el cens, vam créixer en 3.466 veïns. Créixer no és dolent, fins i tot jo ho vaig fer durant uns anys, però quan aquest creixement representa una població superior al total demogràfic de la major part dels municipis catalans és que alguna cosa falla al nostre territori (petit disputat i, sobretot, edificat). I, ja se sap, com més població més regidors. I això tampoc no és dolent, si més no per allò de "com més serem més riurem" (jo, quan hi era, ho feia sovint). Vint-i-cinc regidors no és una xifra ni bona ni dolenta, és senzillament diferent Però sembla que ha obert les apetències del personal polític. M'assabento, la qual cosa em deixa una mica perplex, que es presenten vuit candidatures: dues més que la darrera vegada i tres més de les representades actualment a l'ajuntament. N o tinc res contra la diversitat, però aquesta xifra em sembla exagerada. Que el lector jutgi: doscents candidats, un per cada 273 habitants. Probablement estem davant un altre salt espectacular, en aquest cas al rànquing electoral català. Per una part pot resultar pràctic en una ciutat on ens desconeixem bastant, ja que serà difícil que algú no tingui algun veí o familiar entre els candidats. N o o b s t a n t això, e s p e r o q u e aquesta coneixença no sigui l'únic motiu que faci decidir el nostre vot. Una ciutat, un projecte de ciutat, no es pot construir per acumulació de noms, requereix propostes i, sobretot, un debat col·lectiu de bases programàtiques. Per tant, als que no tinguin res a proposar, se'ls prega que facin el menor soroll possible. Una carn panya també requereix certes dosis de silenci.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs