Diari de Sant Cugat 287 by Premsa Local Sant Cugat

HS4CANTONS

Divendres 7 de maig, de 1999

El " d i a r i " de S a n t C u g a t

Mm. 287 Any Vil 2 2 5 pte».

Tibantors a La Unió Santcugatenca per l'ambient que regna al bar

SUMARI El nombre de parelles de fet a Sant Cugat augmenta un 92,5% en cinc anys

La Junta Directiva ha rebut amenaces i ha patit agressions

Pàgina 21

Jaume Tubau deixa la presidència de Sant Cugat Comerç per presentar-se a les eleccions Pàgina 30

El Júnior masculí perd la categoria i baixa a primera divisió en ser derrotat pel Club Egara Pàgina 3S

Pomar i Mota exposen els seus programes als sopars organitzats per ELS 4 CANTONS

La Junta Directiva vol rescindir el contracte de la persona que du el servei de bar per dignificar l'entitat. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 19

Una enquesta de CiU revela que el 4 3 % dels ciutadans està molt satisfet de viure a Sant Cugat El 46%, però, creu que els equipaments del municipi s'haurien de millorar José Fernando Mofa FOTO: X. L.

Pàgina 11

Pàgines 7a 10

Tant si vostè és a casa com si no

ipresïi sigui més rendible?

AÜXVYD

continua vetllant per la seva Bar

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pol adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalabte, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstal·lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I L' ENTRADA DE L'EUHO. Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies.

SISTEMES DE SEGURETAT

Prestigi, Seguretat i Servei

Truqui'ns ara o visiti la nostra web per demanar infonnació. SISTEMES DE SEGU8ETAT COHIBÍ PUS KWilD'ÏIBKaÓ

Av. Alfons Sda, 50-Tel. 93 58917 99-Sont Cugat del Vallès

(~<i·i<p

clf

Serveis

Jnlt·i.T·nl·;

Seríegg SAIEST. SJ_ M. FOSALBA * «aorta*», S4-

Carretera de Barcelona. 150-154 08025 Sabadell Tel. 93 710 09 54-Fax 93 710 05 71 e-rnaü 4gs«atnlercom es

LS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTO CLUB SANT CUGAT

SANT CÚQÍf ESPORTS

CLASSFS Df NATACIÓ PER A BEBÈS IÓ 2 a n y s

SQUASH

dison

C. Sdrït Jordi, ï l - t J TEL 93 b?A 98 62 SANT CUGAT DEL VALIES

Rbla.delCeller,23·Tel. 936747215 Pl.QuatreCanIons,s/n·Tel.93674308)

Amb la targeta del Club pots assistir gratuïtament a classes d'aeròbic i gaudir d'una sessió de sauna o d'hidromassatge en horaris concertats. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Una gorra de franc La botiga d'esports més completa de Sant Cugat regala a tots els subscriptors que realitzin una compra superior a les 5.000 ptes. una fantàstica gorra esportiva

El centre de perruqueria i bellesa Dison, situat al carrer Martorell, ofereix a tots els nostres subscriptors uns descomptes del 10 i el 15% en tots els serveis de perruqueria i estètica. Vine a buscar el val!

-au.

'-*-^

SESSIONS GOLFES DE FRANC

Passa a buscar les teves entrades a la redacció!

« A « «fcSI*OKANI

SCOOTY LÚDIC

IASI1

I t I ! <I I t t

Centre Comercial Sant Cugat. Carretera Sani Cu gat-Rubí km 4

Ensenya el carnet i et convidaran a un cafè

10% de descompte ensenyant el carnet

MUSICAL SANT CUGAT

15% de descompte en la compra de qualsevol instrument de percussió

Ensenyant el carnet els teus fills podran gaudir de 1/2 hora de jocs gratis Ç/ Xerric, 8

Mercat Pere San, 6 93 5897274

Fins a un 15% de descompte en la compra de material escolar

De dilluns a dijous 10% de descompte en tots els àpats inclosos a la Carta.

M O M INFANTIL

Centre Comercial Sant Cugat. Carretera Sant Cugal-Rubí km 4

Menús amb descompte ensenyant el carnet

15% de descompte en tots els articles de roba infantil

Els 5 primers subscriptors del mes tindran consumicions gratuïtes! Vine a buscar el VIP. Reservat el dret d'admissió

Ensenya el teu carnet i et convidaran a un deliciós te amb menta ! C.8atMKk*VS T«t W « T 4 8 » «

Si ets subscriptor... la benzina més barata!

u 5594555

Descomptes de 2 pessetes per litre de benzina a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recorda ensenyar la targeta del Club juntament amb el DNI. Aprofita-ho!

espai

Passejades de cap de setmana

LES CUVES DEL SALfJITRE A COLLBATÓ, km 576-A N-ll, DINS EL MONTSEHRAT

Visites amb guia gratuïtes Dues entrades gratuïtes per anar a visitar les coves, a Montserrat. A través d'un recorregut d'una hora podreu contemplar esplèndides estalagmites i estalagtites. Cal que presenteu el carnet a les taquilles!

Obsequiem amb aquesta làmina. 52x70 cm„ reproduint una obra de Lluís Ribas als 25 primer» subscriptors que visitin l'Espai.

HÍPICA SEVERINO Tel. 93 674 11 40

H o r a r i » F « i n e n d * 18 a tt h. DUíu.bK·f. d't 1.30 « 14 h. i d « 1« • 2X k. F«t>túu> d 11.SO » 1* h. a Gortne, 13 • Te! 93 589 57 76

i *jrf*í*í»ï ,

ffl»È»N Cl O : « ; I S M I S

Amb la gentilesa d'Hípica Severino, podeu gaudir d'una passejada a cavall per les rodalies de Sant Cugat. Encara no saps muntar a cavall? Ara és un bon moment per aprendre'n. Pots venir-hi acompanyat! S'ha de venir a la redacció a buscar les entrades

EIS4C4NT0ÏN5 ^^^*

El tema de la

Setmana Divendres, 7 de maig de

1999

wmmmmmmmmmmmm

fons

d ' a r t

municipal

Un gran patrimoni artístic La promoció dels artistes locals troba la seva recompensa en un fons de 303 obres Diu una dita que qui sembra recull fruits i això és tan vàlid per a l'agricultura com per a la majoria d'aspectes de la vida quotidiana. També és aplicable al món de l'art. La disciplina, la tenacitat i la formació tocades per una gota de geni donen

com a resultat obres d'art, de més o menys qualitat, però sempre fruit d'aquella empremta personal que cada artista deixa en la seva obra. A nivell institucional, l'Ajuntament de Sant Cugat també ha obtingut una bona collita. Ha hagut d'esperar 10

anys, però passada aquesta dècada de promoció artística, de donar oportunitats als joves creadors, d'obrir sales municipals per als que tenen pocs recursos o pocs contactes ha obtingut un gran premi: la constitució d'un fons artístic integrat per

303 obres pertanyents a 111 artistes que durant aquesta dècada han exposat a les sales municipals. Després de la inversió vénen els result a t s , i e l s q u e ha o b t i n g u t el consistori local i la ciutat en general han estat excel·lents.

d'art que actualment compta amb 303 obres de 111 artistes. "Aquest fons constitueix un patrimoni cultural molt important per a la ciutat i només espero que d'aquí a 10 anys pugui com a mínim doblar-se", ha assenyalat Aymerich, artífex directe d'una iniciativa que ha rebut el suport de gran part dels intel·lectuals de la ciutat. Fent un repàs a la llista d'artistes que han exposat en aquestes sales hom descobreix des de grans figures fins a aquells pintors o escultors afeccionats que a poc a poc s'han anat fent un lloc en la cultura artística local. Per al crític Francesc Miralles, però, "no es tracta tant de valorar les obres concretes sinó el conjunt del fons i, aquest, s'ha de valorar molt positivament".

AURA COSTA

- Sant Cugat Sant Cugat sempre s'ha caracteritzat pel gran nombre d'artistes q u e han viscut i creat a la ciutat. Bon exemple d'això són no només les nombroses sales d'art que hi ha escampades arreu del municipi, sinó també el gran nombre d'artistes que hom pot descobrir en els racons de més encant de la ciutat.l'n bullir artístic q u e al 1989 va trobar el marc on poder mostrar-se a la ciutat sense haver de passar pels adreçadors dels circuits artístics comercials. La iniciativa va sorgir de l'Ajutament de Sant Cugat, que va decidir crear la prim e r a sala d ' a r t m u n i c i p a l -ubicada a la Casa de Cultura"perquè els artistes de la ciutat tinguessin facilitats per mostrar les seves obres", segons ha explicat l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich. El que va començar de forma modesta va assolir de seguida un major ritme i, al cap de pocs mesos. Sant Cugat ja comptava amb una segona sala d'art municipal -ubicada al soterrani de la Casa d e C u l t u r a - , a m b el Claustre del Monestir -esporàdicament utilitzat per acollir algunes exposicions-, i a m b les dependències municipals dels districtes, també habilitades per dedicar un espai a l'art santeugatenc. Tots aquests espais van obrir-se a tots els artistes "nas-

• Ora.

Kl dia de Sant Jordi es va inauguien una exposuw mostra del l-nn^ cuts, residents o vinculats d'alguna manera a Sant Cugat", segons especifica el crític d'art Francesc Miralles, que volguessin mostrar el seu treball. Només se'ls exigia una condició per exposar la seva obra: la cessió d'una de les peces per al Fons d'Art Municipal. 1 1 1 artistes, 3 0 3 o b r e s Les bones condicions van afavorir que multitud de creadors solicitessin exposar en els espais municipals. Una gran quantitat d'artistes, que van anar cedint peces la suma d e les quals ha esdevingut un valuosíssim fons

Una mica à%

Tel.

9 3 5 8 0 15 0 0

tot

• La característica principal deí Fons Municipal

les feises del Fons d*&rt és

d'Art de Sant Cugat és la seva obertura. Bntre les 303 obres que inclou es troben 'cota m«na de tendències, estils | tècftkjues que van des de íes més acadèmiqties* clàssiques üm a les més agosarades i rupturístes. Del q»e es tracu és de donar caísuda a totes les ex* pressloas, pet això una de

cíé'díÉíarjt a uw b«»da ics

CATALONIA CERÀMIC

Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

d'Art Municipal FOTO XAVI LA R ROSA

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

bans*

qualkari-

lofei» indica Fnmtites ea el fwèleg

,ÍÏQI

'activitat dels:à«is« enllà de moèssWiucs o dC q»*]

rte**/ÀXL

Ceràmica i Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Miralles ha volgut incidir especialment en el fet local i ha indicat "És un fons fet a partir d'exposicions locals, però això no és un demèrit perquè només des dels valors locals s'arriba als universals." I ha afegit encara: "Serem més bons si partim de les nostres pròpies arrels, coneixements i tradicions. Això és un fet inqüestionable." L'alcalde, per la seva banda, ha volgut destacar les mútliples felicitacions que han rebut per part dels artistes i en homenatge als que han pogut fer un pas cap a la professionalització ha indicat: "L'èxit d'aquesta iniciativa demostra que als circuits públics també hi ha bons artistes."

Setmana

ELSÍCAIVFONS Divendres. 1de maig de 1999

Els

e s p a i s

Les sales municipals donen cabuda a tot tipus d'exposicions Casa de Cultura i Monestir són els espais més emprats A. B. M. - Sant Cugat •

Sant Cugat és terra d'artistes. Aquesta frase, coneguda popul a r m e n t des d e fa t e m p s , va acompanyada d'un fet també rellevant: són nombroses les galeries d'art que posen a l'abast dels santeugatencs les expressions d'aquest sector creatiu. F ero aquests espais santeugatencs (uns vinculats a la societat des de fa molts anys, d'altres de creació més recent) no són només de titularitat privada. La ciutat c o m p t a t a m b é a m b els seus espais habituals per exposar, i observar, les obres d'art. I

per exposar) han vist passar una immensitat d'obres, tendències i artistes que, juntament amb els que han estat en altres d e p e n d è n c i e s m u n i c i p a l s , han quedat d'alguna manera representats per sempre al Fons d'Art de la ciutat. De la mateixa manera ha passat amb l'històric Claustre. Monument en si mateix, artistes reconeguts internacionalment han coincidit a assenyalar en nombroses ocasions que esdevé un marc immillorable per realitzar, i ressaltar, una exposició artística. És en ell on s'ubiquen les exposicions institucionals que organitza l'Ajuntament al llarg

entre aquestes, les més utilitzades són, sens dubte, les dues sales de la Casa de Cultura i el Claustre del Monestir de Sant Cugat. Al setembre farà deu anys que J u a n Carlos Hasler (nascut a l'Havana però resident a Sant Cugat) exposava a la Casa de Cultura de manera individual. Una dècada després, aquesta és la primera mostra que es presenta al catàleg del Fons d'Art Municipal: el decurs dels deu anys d'estabilitat de la programació d'exposicions municipals. Deu anys durant els quals les parets de les dues sales de la Casa de Cultura (més de 350 nv

E,lMonestir acull les exposicions imtitutwnals que t\ rralirze>n <ada any /*' V / de l'any (normalment per Sant Jordi, Festa Major, 11 de setembre i Nadal). Però no són només aquests dos els espais municipals que han exposat obres d'artistes locals i foranis. Alguna vegada o altra, les mostres d'art també s'han re-

alitzat en altres indrets de la localitat. És el cas del Centre Cultural, que va acollir la mostra De Royo ei Miró durant la celebració de l'Any Miró i la instal·lació que Pere Pich va fer a la Biblioteca del Mil·lenari

O b j e c t i u s

El consistori pren com a objectiu ajudar els artistes a fer la primera passa Les exposicions municipals, apreciades com a bona promoció A. B. M. - Sant Cugat -

Maria Eabre és una de les artistes més joves amb obres al Fons. FOTO: X. L.

I JI consagrada Menè Dir/iyne ha c\po sal multes i est/des a Ics sales municipals. F: X. L.

Q u e una exposició municipal pot servir de trampolí per a artistes novells, tant en edat com e n experiència, és una t e oria q u e tothom coneix. Però a l'hora de la veritat, són molts t a m b é els q u e t e n e n els seus dubtes. Molts, excepte una bona part dels artistes q u e han participat en alguna de les mostres q u e s ' h a n o r g a n i t z a t o a la Casa de Cultura o al Monestir d e Sant Cugat durant aquests darrers deu anys. " E s tracta d'una bona oport u n i t a t per als joves q u e tot just c o m e n c e m " , explica l'artista santeugatenca Maria Fabre, "tot i q u e molta gent deu p e n s a r q u e ni tan sols e s t à molt definit si el que fem és art... q u e d e s p r é s a m b el t e m p s sí q u e es d e m o s t r a . " Fabre, guanyadora del darrer concurs de cartells de la F e s ta d e T a r d o r , afirma " e s t a r

molt c o n t e n t a " d e la seva experiència. En el mateix sentit s'expressa M e r c è D i o g è n e , tot i q u e la seva no era precisament una exposició d e p r o m o c i ó . " É s molt m a c o " , afirma la pintora valldoreixenca, " q u e els pintors locals hi puguin exposar, p e r q u è a més els espais on es

Els artistes troben positiu que la ciutat tingui el seu propi Fons d'Art fan les mostres són molt agradables." "Tot el que es faci perquè els artistes locals ens p u g u e m promocionar i exposar les nostres o b r e s " , r e s u m e i x Dolors Hèlices, "és molt positiu." I aquest és, segons ha manifestat en r e i t e r a d e s ocasions l'alcalde de Sant C u g a t - J o a n

Ofertes recomanades

•tfttilMiMWrcWïeJ

AapdtflkQBlfl0-ll(W0V6V»-flM

A l'hora darevelart U taüt rodets no ho dubtis, a ZOOM t t donam

Idigiud BtBudtaMxfdordecàmeree la p»™* I material dgttal Kodak a Sant Cugat

màxima qualitat I al millor sarvall 16.950 pm.

Aymerich-, un dels objectius d ' a q u e s t s espais: facilitar als artistes q u e c o m e n c e n un lloc on e n s e n y a r tot el q u e fan. Una línia d'actuació que per a Paco M i n u e s a és molt lloable i positiva, "però molt difícil d ' a c o m p l i r al c e n t p e r c e n t " . Per al pintor i professor d e l ' E s c o l a M u n i c i p a l d'Art de Sant C u g a t "és quasi i m p o s s i b l e a s s e g u r a r una sortida exhibidora per a tots els artistes q u e c o m e n c e n a la ciutat, mancarien infraestructures, però el fet d e plantejars'ho ja és un gran q u è " . "Igual que també és molt positiva la c r e a c i ó d ' u n F o n s d'Art", explica Hèlices, "tot i q u e jo, q u e hi exposo a m b el nostre taller-escola cada any, no t r o b o b é q u e h a g u e m d e deixar s e m p r e una obra." En general, però, el fet q u e es p r e n g u i el c o m p r o m í s d e voler mantenir, i incrementar, el patrimoni cultural de la ciutat és una opció q u e t o t h o m aplaudeix.

Setmana

Í L S í C A l V I ï r a ^ Divendres, 7 de maig de 1999

Tres

P i n t u r a

d i m e n s i o n s

L'escultura ocupa un espai destacat en el total de la col·lecció Important presència de la ceràmica en aquest apartat

El monestir és el tema majoritari en Fart de dues dimensions

R U T H CASALS

- Sant Cugat L'escultura i les c e r à m i q u e s són la s e g o n a c a t e g o r i a e n presència al F o n s Municipal d'Art, l'ep Codó, Roberto F e r n à n d e z , Miquel Casajuana, M o n t s e r r a t S a s t r e . P u r i Moreno, Ricard Sala, Daniel Caselles, Josep Monguillot, F r e d e r i c G i s b e r t . Rosa Sauret. Adolf Aymat, Xavier Agra/, Paco Salas, Kvelyn Freitag i Maïs, són aquests artistes del volum. " F s un tresor artístic", afirma l'escultor Ricard Sala, q u e té el seu estudi a Valldoreix i ha exposat en una ocasió a la Casa de Cultura. "Està molt bé q u e es guardi una mostra d e tots els q u e hi han contribuït i estigui obert a tothom. A Sant Cugat la gent està molt interessada per les arts plàstiques. I a part q u e és un b e n e fici per als artistes, l'Ajuntam e n t s ' e n r i q u e i x . Ara hi ha obra suficient per poder obrir

Sala esculpí la reproducció de Clara a la /daça ('ataluuya de Ham lona /• \ I

un m u s e u " , a f e g e i x a q u e s t Premi Ciutat de Barcelona, set vegades Premi Nacional i Acadèmic de la Real Academia de Bellas Artés d e Santa Isabel de Hungría de Sevilla. " L ' e x p o s i c i ó està molt ben muntada, molt ben il·luminada. S'hi han mirat molt. FA que

m'agrada és que noimalment aquestes coses les fan institucions privades i bancs, lli ha ben pocs ajuntaments que tinguin un fons de tan bona qualitat", assegura l'escultora Maïs, q u e va exposar a q u e s t febrer al Claustre del M o n e s tir.

Vergi i ; a amlmr a Sant Cugat quan tenia sis anys FOTO: X. I

F o t o g r a f i a

R.C.Z.

El Fons compta amb una mostra d'obra fotogràfica de qualitat

- Sant Cugat -

Més de setanta pintures, dibuixos i art gràfic són al Fons d'Art Municipal. La majoria d'aq u e s t e s p e c e s són d ' a r t i s t e s santeugatencs o residents a la ciutat, de totes lestedats i fins i tot d e diferents nacionalitats que han exposat a les sales municipals d'art en la darrera dècada. T a m b é s'hi troben algun e s o b r e s c e d i d e s al f o n s consistorial. Hi ha olis i aquarel·la, acrílic, dibuixos, tècniques mixtes, tre

Hi ha fotoperiodistes i artistes de lafotografia ben destacats R.C.Z. - Sant Cugat -

En fotografia, la quantitat és menor, però la qualitat superior. Jordi Fonolleda, P e p Pujol, José Ferrero, Angelina Solà, Carles Cabanas, Tama Mercader, Joan Cabanas i Alibau, Jordi C a m í , Enric C u r t o , M a n é Espinosa, Pere Formiguera, Tino Rubio i Sabino Pinto representen l'art de les lents al fons municipal. "Amb aquesta exposició i l'edició del catàleg, s'ha complert el mínim exigible que pot donar entitat al Fons Municipal d'Art", considera 'lama Mercader. fotògraf de La Vangtiard'ici que té obra al Centre d'Art Reina Sofia de Madrid i a la Fundació La Caixa, entre d'altres. Majoria «l'edat "Aquesta iniciativa li dóna la majoria d'edat i ara s'hauria de fer un pas més endavant. D ' u na banda, incorporar obra d'al-

balls sobre tela, fusta i paper, litografies, collages... tot un món de s e n t i m e n t s i sensacions, on el monestir és protagonista indiscutible d e la majoria.

tres fotògrafs que no són al fons i viuen a Sant Cugat, ja que segur que els propis artistes estaran interessats a cedir obra. A més x una obra per autor és molt poc significatiu. És una cosa fàcilment s u b s a n a b l e si s'ofereix, a canvi, la possibilitat d'exposicions temàtiques o

monogràfiques del fons d'art", puntualitza Mercader, que va exposar a la Casa de Cultura l'any 1994. "Tenint en compte el potencial de Sant Cugat, això podria ser l'embrió d ' u n a col·lecció permanent d'art o un museu municipal", conclou l'artista.

Pensant en el futur

El pintor Carles Vergés, q u e va créixer i va començar la seva carrera artística a Sant Cugat, ha exposat tres vegades a les sales d'art municipal. C. Vergés: "ArapOtSer La darrera el mes . de març d'enCaldna Una Sala 0 guany a m b Instruments de so en el lïlUSeU OU s'eXpOSés temps. "Estem vivint

permanentment

Opinen els artistes Piijiil, de formació autodidacta, ha exposat ducs vegades ei sales municipals E: X. /..

mentar adquirint obres pel seu compte, sense haver de passar pel procés d'exposicions", afegeix Pueyo, dues vegades guanyadora del Concurs d e Pintura Ràpida local. Pueyo ha exposat a la Casa de Cultura dues vegades, al 1991 i al 1996, amb el Col·lectiu Nou.

"Donat l'espai i l'obra, penso que el resultat de l'exposició és positiu. Es veu que s'ha reflexionat bastant, que l'exposició està pensada perquè donada la varietat d'obra, es pot notar certa harmonia", opina la pintora i docent local, Imma Pueyo sobre la mostra als espais municipals. "Està molt bé tenir un fons d'art. Ara potser s'hauria d'aug-

mo-

m e n t e n el que la cultura està baixíssima. Es trist. A poques ciutats veus la voluntat de promocionar l'art com passa a d'altres països. Per tant està molt bé la tasca que està realitzant l'Ajuntament de recollir obra dels artistes que exposen a la ciutat. Ara caldria una sala, un museu, on es pogués exposar permanentment. Perquè totes les obres no tornin a q u e d a r amagades. Això també permetria anar fent exposicions per promocionar els artistes més joves", indica Vergés.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 7 de maig de 1999

' e n q u e s t a

Les sales d'art municipals fan una bona promoció dels artistes locals? Sant Cugat sempre ha estat reconeguda per una certa vinculació al món cultural. Escriptors i poetes han trobat inspiració pels carrers del municipi, així com els indrets més amagats han estat immortalitzats per nombrosos artistes que ara compten amb un reconeixement internacional. Des de sempre, son morts els artistes novells que proven de donar les seves primeres panses a la ciutat, ja sigui des de l'Escola Municipal d'Art o bé provant d'exposar les seves

obres en entitats socials o algun altre local, sensibles a la dificultat que comporta per als joves poder accedir a galeries ja establertes. Des de fa deu anys, la ciutat compta també amb un Fons d'Art lligat estretament a les exposicions realitzades a les sales municipals on s'han reunit artistes consagrats i altres que tot just començaven. En aquests espais es pot veure actualment una mostra d'aquesta amalgama que caracteritza la ciutat./ ANNA BORAU.

SALVADOR TORDERA 21 ANYS ESTUDIANT

QUICA PAYERES 56 ANYS CERAMISTA

CARLOS MARTÍNEZ 26 ANYS CAMBRER

ESTHER BOU 30 ANYS SECRETÀRIA

GONZALO FUSTÉ R-FABRA 27 ANYS ADMINISTRATIU

"Des de l'Escola Municipal sí que s'ha donat sempre una bona oportunitat als artistes novells per exposar a les seves sales, així com a la Casa de Cultura. Però els esforços mai no són suficients."

"No estan gaire ben promocionats, es podria fer bastant més. Pel que veig sempre es promocionen més o menys els mateixos, i s'hauria d'agilitzar l'accés, perquè aquí n'hi ha molts més."

"A Sant Cugat hi ha molta sala privada en comparació de les municipals, que s'haurien de promocionar molt més per donar més oportunitats als joves artistes de la ciutat."

"La veritat és que no ho conec gaire. Podria dir que igual que a mi li deu passar a molta gent i que això no és un senyal que tinguem molta informació del que es fa."

"No crec que els artistes locals estiguin del tot ben promocionats, hi ha molt poques sales i trobo que la informació que rep la població -o almenys la gent més jove- és pràcticament nul·la."

CRISTINA PUJOLAR 23 ANYS ATURADA

JOAN MANEL RUEDA 42 ANYS PERIODISTA

SUSANA GARCÍA 26 ANYS PSICÒLOGA

ROGER LLINARS 34 ANYS BOMBER

MARIA DOLORS TORREGROSA 38 ANYS ADVOCADA

"Jo crec que s'hauria de fer molt més. Però la veritat és que no ho conec en profunditat, potser precisament per això, perquè em falta informació."

"Les sales municipals són els emplaçaments idonis perquè es pugui potenciar els artistes de cada ciutat. I crec que a Sant Cugat tota la promoció que es fa està prou ben enfocada."

"Les exposicions a les sales municipals són moltes. Trobo, però, que es podria donar més sortida als artistes joves locals, potser amb rpés sales o també amb les municipals d'altres ciutats."

"Déu n'hi do el que es potencia l'art aquí a Sant Cugat des del sector municipal. No ho conec gaire, però trobo que està bastant bé, perquè hi ha altres aspectes que no ho estan tant."

"La veritat és que no tinc massa informació. M'interessa molt el món de l'art i conec l'existència del Fons Municipal, però moltes vegades no m'assabento de coses que es fan."

Vostè què opina dels nostres viatges? Viatjar amb USSIA TOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar. Plana de l'Hospital. 10

USSIA M TOUR*

(a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

t/991^%

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

* >

I i-rCflO

HS4GVINT0NS

Política Divendres, 7 de mai» dt 1999

S O P \ RS E s q u e r r a

\ X! B

KL S

R e p u b l i c a n a

C \ X D\ D \ T S

d &

C a t a l u n y a

(ERC)

Pomar: "No estem disposats a pactar LA FITXA perquè no encaixem amb ningú " Nom i cognoms: Eduard Pomar Pérez

El candidat diu que no li agrada ni la política de CiU ni la del PSC Després d'haver compartit la responsabilitat de governar la ciutat amb CiU durant gairebé tres anys i d'haver trencat posteriorment el pacte de govern (gener del 1998), la secció local d'ERC té molt clar que no vol tornar a passar

per aquesta experiència. Per això el seu candidat, Eduard Pomar, no ha tingut cap recel a l'hora d'assegurar amb contundència que no pensa pactar amb cap partit polític. Diu que se sent molt allunyat de les ideologies

que representen la resta de partits de la ciutat i que només acceptaria algun tipus d'acord "per evitar que el PP governés". Això sí, sempre partint de la base que s'acceptés el seu programa electoral.

IOC ae naixement: Va néixer a Madrid però viu a Sant Cugat des de fa 29 anys. Estat civil: Casat. Sense fills.

AiKA C O S T A

- Sant Cugat -

:ife!!siüí

"Kl nostre objectiu no és pactar, sinó aconseguir que el programa d'esquerres arribi a la població." Kduard Pomar posa per davant de tot l'arrelament a la ciutadania d'unes idees nacionalistes i de progrés, dos pilars als quals no vol renunciar i pels quals lluitarà d u r a n t tota la c a m p a n y a electoral. Assegura que a l'hora de definir els seus objectius electorals en funció de la resta de partits només té una prioritat: "'Aconseguir cjue el PP no mani", i per això, diu, farà una campanya al marge d'enteses i acords amb altres polítics. Kn ser preguntat per la seva fita electoral, Pomar s'ha mostrat confiat que E R C obtindrà 4 regidors -ell mateix, Sara Bertran, David S a m p e r e i J a u m e Busquets- que li permetran jugar un paper clau en la formació del consistori. Tot i així, ja ha advertit: "No ens agrada ni la política que fa CiU ni la del PSC i haurien de canviar molt perquè ens hi avinguéssim." Pel que fa a la resta de formacions tampoc és gaire optimista i ha dit: "No

35 anys

Tècnic electrònic. Treballa a la Sharp on, a més, és delegat sindical d'UGT. Carrera política: La seva trajectòria política passa per la pertinença a tres partits diferents: Nacionalistes d'ERC, Moviment de Defensa de la Terra i EBC, on milita des de 1992. Aquest mateix any va Pomar va assenyalar les qüestions mediambientals com a punts daus del seu programa electoral VOTO: X. LA RROSA

crec que els partits petits afectin gaire els resultats de les grans formacions." El nacionalisme per davant A diferència del que va declarar l'alcaldable pel PI, el candidat per E R C sí que incidirà en el fet nacional d u r a n t la c a m p a n y a electoral municipal. "Serem fidels als ideals nacionalistes i

creiem que es molt important treballar aquest concepte poble a poble." Pomar ha confirmat que en els seus mítings i debats parlarà d'identitat i autonomia catalanes per bé que intentarà lligar-ho a m b Sant Cugat. En aquest sentit, el polític independentista ha avançat que demanarà la supressió de l'escut franquista de la ciutat, l'establiment permanent d'una o dues

pel·lícules en català als cinemes, el canvi d'idioma en la retolació dels carrers - n o m é s al centre hi ha unes 180 plaques escrites en espanyol- i que Sant Cugat sigui seu del Fòrum de Pobles i Nacions sense Estat que es farà coincidint amb el Fòrum de les Cultures que es farà l'any 2004. Una altra proposta implica aconseguir que la selecció nacional de futbol s'entreni a Sant Cugat.

ser detingut I empresonat -durant m dia- per col·laboració amb banda armada, un càrrec del que des-

Aíictons: Anar d'excursió I esquiar. Col·lecciona segells i diaris ] assegura sentir-se molt atret pel periodisme.

Els sopars amb els candidats és una iniciativa patrocinada per:

Política

U S /CANTONS Dkendres. 7 de maig de 1999

SOPARS

o\ a/7 %.

<??_9°>

<£ïí&

(JS^ZP

^h?

onòftxC

\ \i w

\. \. s

\ \

\ r s

A l'hora de fer un balanç del g o v e r n de C i l ' d u r a n t els darrers 12 anys. E R C no s'ha volgut implicar excessivament i s'ha limitat a la valoració de la darrera legislatura. Segons el candidat republicà, Eduard Pomar, en els últims q u a t r e anys "s'ha millorat en algu-

nes c o s e s , però t a m b é h e m d e t e c t a t greus mancances en les àrees d ' u r b a n i s m e , medi a m b i e n t , districtes i serveis socials". Tots aquests "dèficits" li fan valorar la darrera etapa d'Aymerich com a " d e c a d e n t " o "com un vaixell q u e va a la

d e r i v a , l ' ú n i c a salvació del q u a l és q u e arribi el 13 d e juny i pugui retirar-se". Tot i així, des d ' E R C no es reconeix part de culpa en el darrer govern p e r q u è c o n s i d e ren que " m e n t r e nosaltres hi v a m s e r e s va a v a n ç a r e n aquests t e m e s deficitaris".

"El creixement tan gran que està e x p e r i m e n t a n t Sant Cugat serà molt negatiu per la ciutadania." Per al candidat republicà, la població de Sant Cugat hauria de tenir un màxim de 60.000 h a b i t a n t s , ja que "el model de ciutat no permet encabir més gent".Per evi-

tar q u e superi a q u e s t límit, Eduard Pomar faria un pla de creixement equilibrat i paral·lel amb l'establiment de nous serveis socials. En referència al projecte de l'eix vertebrador, cl candidat republicà controlaria el nombre d'habitants que hi ha d'anar a viure i el limita-

ria en 10.000. E R C considera q u e no s'ha d'explotar més el poc terreny que queda a Sant Cugat i s'oposa radicalment a la urbanització en les zones encara verg e s c o m la T o r r e N e g r a i rodalies. Can Solà o Can Montmany.

La política mediambiental que aplicaria ERC consta de diversos punts: - Disseny d'un pla de protecció de les rieres. - Oposició a la construcció demés camps de golf i a l'ampliació dels que ja existeixen. - Potenciació del Centre d'E-

cologia i Projectes Alternatius (CEPA) i impuls del Projecte residu mínim de manera que Sant Cugat el lideri per davant de Torrelles i Molins de Rei. - Increment de l'educació ambiental, especialment a Ics escoles. - Elaboració d'un cens de les

indústries del municipi i control de la seva possible contaminació ambiental. - Aplicar amb rigor les normes establertes després de l'elaboració del mapa sònic de la ciutat per garantir un nivell de decibels tolerable i adient amb la qualitat de vida d'una ciutat com la nostra.

"Cal un Pla de desenvolupament del comerç local que el potenciï i convidi la gent a utilitzar-lo." Pomar aposta clarament per la promoció del comerç local, tot i que matisa que aquesta promoció "no s'ha de fer en detriment de les gran àrees comercials que ja tenen els seus

propis sistemes per atreure el públic". Per això, des de la seva formació política, proposa incentivar el petit comerciant rebaixant-li els impostos, ideant campanyes q u e responguin a una estratègia global i continuant amb la vianalització del centre "que convidarà la gent a passe-

jar-se i poder comprar sense presses". Així mateix, Pomar també advoca per la construcció d'aparcaments dissuasius al voltant del centre -a l'estació dels FGC, a la zona del monestir i a la del mercat de Torreblanca- per convidar el ciutadà a anar a comprar a les botigues a peu.

En referència a la sanitat, ERC es desmarca de la postura general i ha proposat la creació de dues àrees sanitàries: una per a Sant Cugat centre i una altra per a Valldoreix i Mira-sol. A la del centre, ERC hi construiria un nou CAP que s'afegiria al que ja existeix, mentre que a l'altra en crearia

també un de nou, de manera que en total hi haguessin tres CAP a la ciutat A més, milloraria els ambulatoris de la Floresta i les Planes, ampliant-ne els horaris i el personal. D'altra banda. Pomar també ha demanat un canvi de la regió sanitària perquè en un termini de 3 o 4 anys Sant (-ugat

pugui tenir un hospital públic. "És intolerable que els ciutadans de Sant Cugat hagin d'anar als hospitals de Terrassa." Mentre no arribi aquest acord, Pomar seria partidari d'arribar a una entesa amb l'Hospital General de Catalunya perquè els santeugatencs puguin utilitzar-lo.

Si s'ha de parlar de diners, el candidat republicà té molt clar que la situació econòmica de l'Ajuntament no és tan crítica com sembla: "Aquest no és un ajuntament pobre, hem de trencar amb aquest mite." Per tant, es permet el luxe de proposar un replantejament dels impostos.

Segons Pomar, ara que la situació econòmica s'ha reconduït és el moment de veure quins impostos cal rebaixar i quins, per contra, es p o d e n apujar. E n aquest sentit, E R C seria partidària de revisar els impostos q u e p a g u e n els comerciants, "que en molts casos són més alts

que els dels botiguers de ciutats veïnes". De totes maneres, considera que "estem en la banda alta en gran part dels impostos q u e p a g u e m i, per t a n t , creiem que molts es podrien rebaixar". Però ha precisat: "No podem garantir que abaixaríem tots els impostos".

En l'àmbit de la cultura, el que més preocupa ERC] és l'estat en què es troba el patrimoni cultural de la ciutat. En aquest sentit, el candidat republicà ha denunciat que la regidoria pertinent hagi deixat caure en estat d'abandó tantes ermites, cases i monuments de la ciutat.

Per reparar aquest mal, proposa un pla de xoc que implicaria l'elaboració d'un inventari de tot el patrimoni de la ciutat i el disseny d'un pla d'etapes per restaurar i condicionar en un màxim de 4 anys tots els edificis que més ho necessitessin. . En referència als teatres de la

ciutat i, en especial, al TeatreAuditori, Pomar s'ha desmarcat de les crítiques formulades per la majoria de partits i ha expressat: "Aquest equipament ha fet donar un pas endavant a la ciutat. L'únic que proposaríem és que rebaixés una mica els preus perquè hi tingués accés més gent."

• Construir un nou camp de futbol i en el lloc de l'actual fer una plaça i ubicar-hi una nova seu de l'Ajuntament. • Incrementar les inversions als districtes i, especialment, a les Planes i la Floresta. •Crear dos Consells de Districte al centre de Sant Cugat per-

què els veïns puguin expressar les seves opinions. • Crear una altra biblioteca pública, però més orientada als estudiants universitaris. Hauria d'estar dotada a m b e q u i p a m e n t s informàtics i disposar d'un fons bibliogràfic més gran i important • Construir un refugi per a ani-

mals que estigués gestionat per l'Ajuntament i les protectores d'animals de la ciutat. • Legislar la publicitat a les bústies de manera que els ciutadans puguin impedir rebre'n. • Fer més escoles bressol i reservar part de les places per a famílies amb problemes econòmics.

Les Frases "No ens fa gràcia que es presenti ei PI, perd no crec que divideixi gaire els electors'* "Hi ha altres municipis de la comarca on es fa molt més pel comerç que aquí" "S'ha de trencar el mite que l'Ajuntament no té diners. Aquest no és un consistori pobre" "Hi ha seriosos indicis que l'àrea j d'Urbanisme ha fet coses poc claresy i s'han dfaclarir " "Des que vam trencar elpacte de govern tothom ha aptúfttatperfer mk pressió i a més, Aymerich ja »>

Atre.

patrimonis: la mmm>l§ cultura \*

*«">

- >i

Política

Ï L S - í C A N I O N S Divendres, 7 de maig de 1999

S O V \ RS E s q u e r r a

\ MB

Unida

KL S C . \ M ) I I ) \ i

A l t e r n a t i v a

tS ( E U i A )

EUiA es presenta com a única força d'esquerres que s'allunya del centre

tllXA mm i;cognoms;

Vol demostrar a Pelectorat que hi ha altres alternatives polítiques "Partim d'un projecte relativament nou en un entorn social que per a les nostres idees és difícil i, per tant, aprofitarem la campanya per demostrar que som un força política alternativa a les altres. La representació queda en un

segon nivell." Tot i que José Fernando Mota es presenta a les eleccions municipals del 13 de juny amb l'objectiu d'entrar al consistori, ni que sigui com a regidor de l'oposició, és conscient que aquests comicis seran una prime-

ra presa de contacte amb la societat santcugatenca, la primera ocasió que el sistema li brindarà per demostrar a l'electorat que la política completament d'esquerres encara és un fet i que a Sant Cugat té noms i cognoms.

30 anys Lloc de naixement perovíua Estat civik

A U R A COSTA - Sant Cugat -

"Kl que pretenem és que els ciutadans sàpiguen que hi ha una altra veu política a la ciutat. I i na veu a la qual no fa por dir que és d'esquerres i que s'adreça als treballadors, les dones i els joves per vetllar pels seus interessos i necessitats." Amb aquesta filosofia, Mota iniciarà a finals d'aquest mes la seva primera campanya política com a cap de llista i com a representant d'un partit que es presenta per primer cop al comicis de la ciutat.

del Centre Borja i en la mateixa situació al CMSC.

|i^ÍHp^Íiillïll5:ll l a seva primera acció política vaserbparttópadóentecampanya antiOTAN ai 1986. Però no fou fins al 1992 quan entrà amifitaralnfcaíiva per Catalunya (IC) de Sant Cugat. Ai 1998, i després d'una escissió w\ l'àmbit estatal, va deixar la

El panorama que se li presenta és força complicat, ja que, a banda d'ell, altres quatre candidats d'esquerres opten a l'alcaldia d e la c i u t a t . La seva, però, serà una primera passa segura convençut de l'autenticitat de les seves idees enfront de la dels seus contrincants. "ERC] està desprestigiada com a força d ' e s q u e r r a pel suport q u e va donar en la darrera legislatura al govern conservador de Cil 1

formació per ft**Jar ia $ecciè: Mota es va presentar com /'alternativa d'esquerres que s'aparta del centre FOTO: XAVl LARROSA. i el PSC i IC-Verds cada vegada són una mateixa cosa que esta cada dop més al centre", ha etzibat Mota, per a qui EUiA "es dibuixa com l'única alternativa realment d'esquerres". Aquesta etiqueta, segons el polític, els

permetrà captar els vots del sector abstencionista que "en nosaltres podrà veure una alternativa que fins ara no existia". En cas d'obtenir representació al consistori i entrar a formar-ne part com a regidor de

l'oposició, Mota ja ha anunciat: "Voldrem ser una oposició més dura que la que hi ha hagut fins ara perquè sóc molt partidari de fiscalitzar el govern i intentar fer ressorgir les idees de l'esquerra."

local d'Esquerra Unida 1 Alternativa, fcim»& per la qual asa optaal'afcakSa. y i c # % •,,%f UeçjrfteraturaiNstàriai xerrar amb els amics.

•xg-DADES

: ! j i : I

DEL

SUBSCRIPTOR

! Nom . \ Cognoms ... | Ciutat ..... ,. ; Carrer i Codi postal I NIF o DNI

Telèfon

DADES DE LA

DE LA

El diari de casa.

SUBSCRIPCtO Nombre de Subscripcions

\ Data d'alta j Adreça d'entrega DADES

Fax

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès, j Banc/Caixa I Adreça oficina I EntitatDDDDoficinaGnDD dcDD núm compteDDDGDDDDDDl j Titular ] j^ • C o m p t a t • Rebut domiciliat j Enviar-la

per fax al 93 589 20 91 o portar-la

al C. Sant Antoni,

de .,......,....„.„ de 1999 SIGNATURA

Política

ELS4CAIYroNS Divendres, 7 e/e maig de IV99

S () P A R s

^oXan

<??_Cj°>

0^*1

úb\xc

< e ^Ïr^ c >ò

QrA^

Atre

AMB

I'! I, S

C À N D I D

A T S

El c a n d i d a t a l'alcaldia per EUiA, José F e r n a n d o Mota, s'ha mostrat clar a l'hora d e censurar el govern dut a terme per CiU en els darrers 12 anys: "Suspenem la política de CiU basant-nos en el model elitista de ciutat que ha afavorit." I és que per a la formació

d'extrema esquerra en aquests dotze anys "s'ha fet molta política d'aparador i d e grans infraestructures i s'ha deixat més de banda la política social". Pel que fa a les actuacions dutes a terme en aquests últims mesos, Mota també ha estat molt crític i ha afirmat: " Q u e s'a-

provin t a n t e s o b r e s i actuacions a darrera hora fa que la gent desconfiï de la política." A més, segons l'alcaldable, els darrers projectes aprovats per CiU demostren el seu tarannà conservador, "que s'ha reforçat per l'aliança que ha establert amb el P P " .

Al marge de l'eficàcia del pla economicofinancer que s'està aplicant a l'Ajuntament, el candidat d'EUiA creu que per sanejar del tot les finances municipals s'ha d'acabar amb el frau fiscal i els impagats. "Cal aplicar la màxima rigorositat en els comptes i aconseguir recaptar

tots els impostos." Pel que fa als impostos, però, Mota sosté que s'haurien de revisar, especialment l'IAE, "que s'hauria de fixar d'acord amb una ciutat de 50.000 habitants com és la nostra", i la taxa de sanejament, que el polític sosté que només l'haurien de pagar els comerços

i que hauria de variar depenent de les característiques de cada empresa. E n qualsevol cas, el polític d'esquerres creu que a Sant Cugat "s'està vivint per sobre de les possibilitats reals" i que "cal un canvi de model de ciutat "perquè l'actual és massa car".

El gran cavall de batalla de José Fernando Mota és, sense cap dubte, la lluita contra les Empreses d e Treball T e m p o r a l ( E T T ) , a les quals s'oposa radicalment. La seva alternativa per solucionar el problema de l'atur rau en la creació d'un "veritable" servei d'assessorament per

a 1 ocupació que proporcioni cursos de formació relacionats amb els camps on és més possible trobar treball a Sant Cugat. També proposa l'impuls de cooperatives on la gent treballi per beneficis socials i reclama una i altra vegada la jornada laboral de 35 hores com a "via clara per

reduir la precarietat laboral i l'atur". La seves propostes voldria veure-les sobre paper i per això demanaria al ple de l'Ajuntament que es comprometés a no contractar ningú procedent d'una E T T i que declarés aquest tipus d'empreses com a non grates.

Parlant en l'àmbit polític, per a EUiA el més important és la participació ciutadana. Per això en aquestes eleccions proposaran que els veïns dels districtes puguin escollir els seus representants en els Consells de Districte i, fins i tot, es mostraran oberts a la creació d'ens

d'aquestes característiques al centre de la ciutat. Això sí, sempre que respongui a la voluntat d'un barri o d'una zona amb vida pròpia i unes característiques que el diferenciïn dels altres. "Per exemple, a la zona de la carretera de Cerdanyola i la plaça d'en Coll segurament

tindria sentit crear un consell, però a les zones noves de la ciutat no veig tan clar que funcionés", ha indicat l'alcaldable. Amb més o menys consells de districte, el cas és que segons el cap d'EUiA, l'important és que els veïns puguin fiscalitzar millor l'Administració pública.

" N o t ' h o p o t s p r e n d r e tot com un negoci p e r q u è si no acabes perjudicant els menys afavorits." Partint d ' a q u e s t a base, EUiA defensa la rebaixa dels preus dels bitllets d'autobús alhora q u e advoca per la creació de noves línies i noves parades on s'especifiquin

a m b claredat els horaris i la freqüència de pas dels combois. Les seves propostes afecten t a m b é els Ferrocarrils d e la Generalitat, dels quals dem a n e n q u e t a m b é ofereixin un servei nocturn "ni que sigui un tren cada hora"; i la línia de Renfe de Mollet-el Pa-

piol, que voldrien q u e també fos utilitzada per transportar passatgers. El c a n d i d a t d'aquesta formació ha indicat: "És absurd q u e es vulguin gastar t a n t s d i n e r s en c o n s t r u i r el T G V i, en canvi, no s'inverteixi ens els mitjans de transport més propers al ciutadà."

A l'hora de parlar de política mediambiental. el partir d'esquerres recorre un cop més a la participació social i demana la creació d'un consell del medi ambient, que hauria d'estar integrat per polítics i entitas i associacions vinculades a l'ecologia. El primer objectiu d ' a q u e s t consell seria

l'elaboració d'una agenda 21 del municipi que establís els problemes més greus i comencés a proposar solucions. Abans de l'estudi, però, EUiA ja té clars alguns dèficits que s'haurien de solucionar. Segons el candidat, caldria fer prevaler els vianants per damunt del trànsit, controlar l'impacte am-

biental de les empreses del municipi, aplicar amb rigor la normativa referida a sorolls i evitar el malbaratament de l'aigua en instal·lacions com els camps de golf. L'alcaldable també ha donat suport a la preservació d'espais naturals com Torre Negra i els terrenys de la dreta de la Rabassada.

En els darrers anys, 6.000 persones han marxat de Sant Cugat, moltes a causa de la dificultat de trobar un habitatge que s'adeqüés a les seves possibilitats econòmiques i això, per a Mota, és i n t o l e r a b l e . F^l c a n d i d a t d ' E U i A creu q u e per evitar aquesta emigració forçosa s'hau-

rien de revisar els barems que regulen l'accés a un pis de PROMUSA. "Dins el plec de condicions s'haurien de preveure criteris socials com el cas de famílies monoparentals o joves i caldria. a més, fomentar la construcció de més habitatges de règim especial i també de pisos de llo-

guer", ha dit l'alcaldable. Segons Mota, les promocions de PROMUSA són insuficients i les bases per adjudicar-les injustes. Ell mateix assegura que ha intentat en tres ocasions tenir accés a un d'aquests habitatges i sempre l'han descartat per tenir una renda massa baixa. "Es absurd."

• Crear un consell d'entitats on es debatin els projectes solidaris als quals destinar el 0,7% del pressupost municipal. Així mateix, fer que l'Ajuntament s'impliqui directament en algun projecte solidari a través, per exemple, d'agermanaments amb altres ciutats.

• Elaborar un butlletí municipal obert a l'opinió de tots els partits i garantir una major pluralitat de la ràdio local. • Rescatar patrimoni cultural -com ara el Celler Cooperatiuper crear un hotel d'entitats. • Potenciar l'esport base i l'escolar alhora que es creen noves

pistes esportives i es potencien els esports que són respectuosos amb el medi ambient. • Donar suport a les entitats i associacions, però sense paternalismes. Cedir-los espais, atorgar-los subvencions o ajudes i tenir-los en compte a l'hora de cobrir necessitats.

Les Frases *Bl nostre prefecte polític $ adreça a ah joves i a les dones"

"Uokupacio de I Torreblanca és I un símbol de \ denúncia contra Vespeculació immobiliària" ;

cultural de Sant Cugat és la seva vida associativa"

«Çt*

S'èa aplicat un model de ciutat massa car basat en les polítiques d'aparador"

"Que el govern localfaci tantes coses a última hora despestipa la política"

'Quedar-nosfora '-

PoUtica

R S ^ C A N T O N S Divendres,!de maig de 1999

ELECCIONS

MUNICIPALS

JUNY

E n q u e s t e s

Un estudi de CiU demostra que el ciutadà està satisfet de la ciutat Els santcugatencs demanen, però, més serveis i equipaments A r m COSTA - Sant Cugat-

Reroderríiu ijiiemtintiiui ileliiilf\íiimhil\iiutiuliin\e>

undtls objedius

h:X.L.

Sant Cugat està, de la vostra ciutat ideal, Molt a prop

L'estudi forma part del procés d'elaboració del programa electoral de CiU, que preveu la demanda a la societat de les seves opinions per poder recollir-les en les propostes de govern que presentaran pròximament. En total, es van repartir 15.000 enquestes encartades en el Tot Sant Cugat a les q u e han contestat 631 persones. Segons l'alcaldable de la coalició nacionalista, Lluís Recoder, aquesta resposta "està dins l'habitual d'aquest tipus d'estudis i ens ha satisfet". Per a Recoder, la importància d'aquesta enquesta rau en dos factors. D ' u n a

Ni a prop ni lluny Lluny No contesta

Quins temes li preocupen més? Millora equipaments esportius Neteja i arranjament de carrers i districtes Manca d'aparcament Control del creixement

44,7% 25% 23,8%

urbanístic

20,8%

Defensa i preservació patrimoni natural

20,4°/<

Una enquesta elaborada per encàrrec de la secció local de CiU ha posat de manifest que un 43% dels ciutadans creuen que Sant Cugat està molt a prop del model ideal de ciutat i que un 64% sosté que la ciutat és millor q u e els m u n i c i p i s d e l'entorn.

FONT: SECCIÓ LOCAL DE CiU.

P O I í t i

J U V

banda, l'elevat grau de satisfacció q u e han demostrat els ciutadans i, de l'altra. el diàleg que ha suposat entre els santcugatencs i la formació política. " A m b a q u e s t a e n q u e s t a hem volgut escenificar una manera de governar: la que implica escoltar el ciutadà i tenir en compte les seves opinions." En

CiU indica que si guanya les eleccions farà p rimar el diàleg amb els ciutadans i tindrà en compte les seves opinions aquest sentit, adquireix una rellevància important l'apartat de l'estudi q u e preguntava al ciutadà per aquells temes que més el preocupen d e la ciutat. Els e n q u e s t a t s van apuntar fins a 107 aspectes diferents, entre els quals destacaven els e q u i p a -

ments esportius (cl 44,7% dels preguntats estava amoïnat per a q u e s t a q ü e s t i ó ) , la neteja i arranjament de la ciutat (25%), la m a n c a d'aparcaments (2?>,iï%), el control del creixem e n t urbanístic d e la c i u t a t (20,8%) i la defensa i preservació del p a t r i m o n i n a t u r a l (20,4%). Recoder ha indicat que la notificació d ' a q u e s t s a s p e c t e s coincideix b a s t a n t a m b els punts que CiU ha detectat com a millorables, especialment pel que fa als equipaments esportius. L'alcaldable convergent ha assenyalat: "La millora i creació de nous espais per practicar esport és una de les nostres cinc prioritats i l'enquesta no ha fet sinó reforçar la nostra voluntat d'incidir en aquesta qüestió." L e s e n q u e s t e s s'han fet d e manera anònima, però, tot i així, una trentena de persones han cedit voluntàriament les seves dades i s'ha ofert per participar en la campanya, segons ha dit el candidat.

e n i I

ERC proposa que l'Ajuntament creï una regidoria de joventut Volen impulsar millores en ocupació i habitatge juvenil A. C. - Sant Cugat -

La creació d'una regidoria de joventut dins l'Ajuntament que vetllés pels ipteressos i necessitats dels joves santcugatencs és el punt central de la política juvenil que E R C ha presentat aquesta setmana com a primer bloc del seu programa electoral. Aquesta regidoria hauria de treballar en totes les àrees - o c u pació, cultura, oci...- i mantindria relació amb els joves de la ciutat a través d'un Consell deia Joventut integrat per representants de les associacions juvenils santeugatenques. La justificació d'aquesta nova àrea passa, segons l'alcaldable republicà, Eduard Pomar, per "les grans mancances que hi ha en tots els aspectes relacionats amb la població juvenil". És per això que, al marge de l'impuls d'aquesta regidoria, Pomar ha llançat propostes concretes per

a les diverses problemàtiques existents. Una de les accions principals hauria de ser, segons el líder d ' E R C , la construcció d'habitatges d e lloguer - f e t a per la

ERC també aposta per la creació de casals que FAjuntament hauria de cedir, però que gestionarien els joves promotora municipal P R O M U S A - a preus assequibles per a l'economia juvenil, així com la construcció de pisos per vendre de règim especial - e l tipus més e c o n ò m i c d e l s t r e s q u e fa PROMUSA. L'ocupació és l'altre punt d'interès destacat en el programa

d ' E R C . Pomar ha indicat que per trobar una solució a l'atur juvenil caldria crear un òrgan de control i seguiment basat en un pla d'ocupació jove que fomentés la relació entre empreses locals i joves aturats. Així mateix, el candidat demana que s'implanti un pla de formació i que es declari Sant C u g a t com a "municipi lliure d ' E T T " . Einalment, E R C defensaria la creació de casals joves que l'Ajuntament hauria de proveir de recursos i material, però q u e haurien d'estar gestionats pels mateixos joves. El militant de les Joventuts d'ERC Enric Faus ha matisat encara més aquesta proposta indicant que l'Ajuntament podria cedir la masia de Torreblanca -Casal Social Oküpat des de fa dos m e s o s - com a primer casal d'aquest tipus. Segons Faus, els espais que actualment ofereixen els centres cívics i sobretot la Casa de Cultura "estan massa saturats i pre-

Pomur creu que FAjuntament ha abandonat la política juvenil FOTO: X. L. senten molts obstacles perquè no hi ha sales per desar-hi material, sempre depens d'un horari, d'una burocràcia, de la disp o n i b i l i t a t d e les sales i les diferents associacions mai no coincidim". El programa d ' E R C pel que fa a política juvenil es clou a m b la proposta de començar a pensar

ja en un cinquè institut i reformar el Servei d'Informació Juvenil, que, segons Pomar, hauria d e disposar d ' u n g a b i n e t jurídic per als insubmisos i d'un programa d'informació sanitària que fes especial incís en la drogodependència, la planificació familiar i les malalties de transmissió venèria.

EISJCANTONS

Opinió

^ | ^ i

Divendres. 7 de maig de 1W9

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari independent de Sant (.uRai del \alles

•:

> P r w n u Loc«l d * Sant Cugat, S.L

er Sant A n t o n i . I \ baixos - (IH1W S j n t C u ^ a t d e l V j l l c 'l'cl. SK'Í fi.2 82 - Fax -SH') 20 1>1 Kd.eió electrònica: h t t p : / / v i l . i u eh.com/santeugat F.-mail: santcutiattS'vilaweb com

A les portes del centenari

Conavll d'Administració Ramon (irau i p r o i d c n t ) Josep M Cabreri/o. l'erc K.Mjiiertla i \ a \ i c r Fornells i editor delegat!

Directora Aura ( i i i s u

Redacció P n l í t t r a / K n t o r n / O p i n i ó : Aura í Insta: Societat/ E r o n o m i a : Anna Borau; C u l t u r a : Kuth Casals, ICspurU: Ales López; Solïtlarilat: Mònica Bernahé;

Comercial < iarnien hyaralar

Cons*!! Editorial K i i n i m (irau iproMdent) Josep M. Cabreruo i\ icepresidentl \ íunr Alexandre.Francesc Carbó, Jordi Casas. Narcís Castanyer. Albert De Pablo, Pere Ks<|Lierda, Xavier Fornells, Kristian HerboL·lieimer. Rugeh Pedró, Ramon Pros. Lluís Puig. K m i l i Keiie. Mana Subirà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, JoLin Tortosa, Josep M Sans Traví. Joan lrovano. Jaume li.ih.uj. flector Sali. Núria /ahala Aura (Insta I secretària)

Subscripcions Laura Monter

Fotografia \ . n i I.arrosa i Kduartt larinves

Dissany i maquetaclo (Jcmnw Jurado Correcció Montserrat Sodi

Impressió

Kotimpresl<J72l40 0V l í5 Distribució M a i l i n g Vallès S.L. l c l . 5^.^.1.71 D^V.sit legal: (;i-4(lS- l >.í

(i)ACPC

ocilció Catalana de U Premsa Comarcal

llu.7 U f » 5*7371 Distribució A'ELS 4 CANTONS fa* fa* als subscriptors

La Unió Santcugatenca, entitat fundada ara fa cent anys per un grup de representants de la pagesia més progresista, que amb les seves pròpies mans va edificar la seu social, ha esdevingut durant tot aquest segle focus cultural i bressol d'iniciatives de tot tipus.El Teatre de La Unió, fins fa cinc anys, va ser l'única infraestructura cultural de la ciutat al servei dels esdeveniments del municipi. La història de La Unió ha estat estretament lligada a la història de la ciutat. La l'nió, però, ha passat com totes les entitats amb una llarga vida, grans moments de joia i d'esplendor, però també moments de foscor i decadència. El més llastimós fou la incautació del seu patrimoni pels guanyadors de la guerra civil, patrimoni que es va aconseguir recuperar gràcies a l'esforç i la constància de moltes de les famílies que el van edificar. La Unió ha estat aixopluc, d'una manera més pública o més soterrada, de tots els moviments socials i culturals de Sant Cugat i és

evident que els hàbits d'aquesta mateixa societat també han canviat i tot i que semblava que en certs moments decisions preses garantien la continuïtat de l'entitat, aquestes l'abocaven a una degradació quasi bé irreversible. A la dècada dels setanta i amb el boom de les discoteques i sota la premisa de la supervivència econòmica. La Unió va deixar-se segrestar el teatre, el va

tries de la ciutat va iniciar un camí que poc té a veure amb l'esperit fundacional de l'entitat i tot això agreujat per la feblesa i la comoditat de diverses juntes que per tal de garantir la supervivència del dia a dia no es van adonar de la hipoteca que representava per al futur. D'això se'n diu pa per avui i gana per demà. Des de fa uns anys, La Unió ha anat recuperant seccions i

Lactitud dels membres de la junta mereix el nostre respecte, gratitut i suport, ja que La Unió forma part del patrimoni sentimental de tota la ciutat pintar de fosc, va instal·lar llums psicodèliques i es va transformar en les canyes. Més tard va deixar-se envair per la moda dels bingos i tot el seu ambient sorollós i decadent va omplir bona part de les seves instal·lacions. El bar no se'n va salvar i tot i ser un dels espais més amplis i cèn-

l e c t o r

els seus propis espais per a l'entitat, és a dir, per als socis, i una nova junta, la que té la responsabilitat d'organitzar el centenari de la institució, se'n fa càrrec i decideix que cal agafar el brau per les banyes, és a dir, recuperar i dignificar el servei de bar, 1' aparador més visible de l'entitat.

L'actitud i fermesa d'aquestes persones, totes elles amb edat de complicar-se poc la vida per plantar cara a la situació, mereix el nostre respecte, gratitut i suport, no només per part dels socis, sinó també de les institucions i ciutadania, ja que La Unió forma part del patrimoni sentimental de tota la ciutat. La Unió, amb tot l'ajut del municipi, ha de trobar la millor solució que, tot respectant els drets de l'actual gestor del bar, aconsegueixi recuperar aquest espai i dignificar una entitat que enguany vol celebrar el centenari recuperant tota la seva esplendor al mateix temps que afronta el nou segle amb grans projectes de futur. L'ambient de crispació, les amenaces, els incidents quotidians que denuncia la junta i el desencís que desprenen els seus comunicats mereixen més atenció i una solució definitiva si no volem que el camí recorregut durant cent anys tingui un final de trajecte enterbolit per aquestes picabaralles.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 radies mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Què passa amb la Fundació?

Carta oberta a la senyora Niaria Sansa

Vaig tenir l'honor i la satisfacció de participar en les trobades i conferències que va organitzar la F u n d a c i ó Sant Cugat. Aquelles jornades memorables varen deixar un record inesborrable i alhora varen demostrar la capacitat d'autoorganització de la societat civil a casa nostra. Voldria, amb aquestes línies, recordar als promotors que el seu silenci d'ençà Tacte de cloenda pot estar refredant les il·lusions que moltes persones hi havíem posat. Potser seria oportú manifestar públicament en quin moment es troba la Fundació i quines són les activitats que penseu desenvolupar./ ANTONI SANTOS (Sant Cugat).

Parlem d'ètica i de responsabilitat política... Tot llegint els darrers números de les publicacions locals, va cridar-me l'atenció el fals tarannà d'una regidora local socialista, la senyora Maria Sansa. Síntesi: 1) Un senyor anomenat Jordi Menéndez li pren el lloc de secretària de l'agrupació local del PSC-PSOE. 2) La senyora Maria Sansa dóna

suport al senyor Joan Gaya, del grup municipal del PSC-PSOE i, per tant, company seu. Aquest senyor "perd" les primàries i llavors vostè s'ajunta al contrincant del senyor Gaya, que no és altre que el senyor Jordi Menéndez, i aquest, com a premi, la col·loca en el seu grup de treball de campanya i li retorna el càrrec de secretària local al partit. Vostè ho accepta tot. On és la seva ètica, senyora Maria Sansa? 3) Per viatge "justificat com de treball" vostè no va assistir a un

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A »»«*•»,,

ATS

BELL «IPI^

ple ordinari, el qual ja estava prèviament fixat amb data concreta per cada mes. Pel mateix viatge, va deixar d'assistir a un ple extraordinari en el qual s'han de debatre els pressupostos per al 1999. Aquest dia els regidors de l'oposició, per culpa seva, es veuen obligats a abandonar la sala, al·legant que l'alcalde ho ha convocat en saber que vostè no hi era. Pobre excusa la que aquests senyors donen, ja que la seva obligació era la de comunicar-li que vingués quan van tenir coneixement

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 17 84' Fax 93 674 1615'

08190 SANT CUGAT

de la convocatòria. Però més miserable és l'excusa que vostè dóna, ja que en realitat aquell dia vostè es trobava fent una excursió turística per Israel amb els seus companys de viatge, uns dels quals són bons amics meus. Senyora Sansa, jo viatjo molt per motius de feina, però sempre compleixo amb els meus deures com a socialista que sóc, perquè m'ho crec i crec en la política. Senyora Maria Sansa, no he tingut el "gust" de conèixer-la, però reconegui netament que vostè supedita les obligacions del partit als seus propis interessos personals. Cal que plegui, ja que ni li ha interessat l'economia dels ciutadans de Sant Cugat, ni tampoc el que és més important, l'amistat dels seus propis companys del grup municipal. En persones com vostè no podem confiar./ J. RAMON TORRES (Sant Cugat).

Opinió 13

ELS-/CANIDNS Divendres, 7 de maia de 1999

l l o t j a

Policia i consens MlOHKl. SKI.LARKS

ls incidents protagonitzats fa un temps per unitats antiavalots dels CFSK i en altres ocasions per la Policia de Catalunya (Policia Local més Mossos d'Esquadra) denoten una vegada més errors de coordinació de formació i potser tarannà democràtic. Però el més greu no és l'actuació d'aquestes unitats, sinó la incapacitat i algunes vegades la incompetència dels seus responsables polítics, q u e les u t i l i t z e n a m b finalitats polítiques i partidistes fent que els cossos de seguretat donin la cara i es cremin davant els ciutadans per afers que caldria que tinguessin solució en una planificació rigorosa i seriosa i el pacte i el consens amb els sectors socials implicats. En el manteniment d'un bon servei de seguretat pública hi ha molts elements que juguen estratègicament a la contra, en general l'intent de demostrar que la immensa majoria dels problemes requereixen medis i formes d'actuació privats, q u e totes les coses públiques no funcionen, que cal preparar el gran negoci amb la por dels ciutadans del desordre públic. Però a Catalunya hi ha altres elements també de caire polític que són la voluntat de sectors inconfessables q u e

S e v e r

CARft L i . í . . .

TOTYVOM

La nostra policia ha d'operaren una nació que va començar a recofistruir-sefa dues dècades da l'assoliment de totes les competències per part dels C F S E en detriment de l'Ertzaintza. I és que hem de tenir molt clar que per construir un model de seguretat per a la nostra nació serà necessari vèncer els enemics exteriors ressenyats i els seus aliats a casa nostra, però també haurem de vèncer el nostre a c o m p l e x a m e n t col·lectiu vers la voluntat d e ser i el voler tenir unes forces de policia pròpies q u e tinguin la ferma voluntat de ser diferents i que la seva diferència es fonamenti en la competència professional, la vocació de servei i la d'entendre que ells estan per defensar, per

e rt

Q.ÜÍM

e L

C6A« ^ i

protegir tots i cada un dels ciutadans siguin de l'extracte social que siguin i de la ideologia que vulguin lluny del todo por la pàtria i a prop de tot pels ciutadans i les institucions democràtiques. La nostra policia té la dificultat de no operar en un país consolidat nacionalment, sinó en una nació que tot just va començar tímidament la seva reconstrucció nacional fa dues dècades. P e r aquest motiu, la policia de Catalunya no es pot permetre un model policial i uns funcionaris estrictament grisos i freds, sinó que per tirar endavant un projecte i un repte com el que tenim davant només serà possible, a més de la preparació i el rigor, si tenim centenars de dones i homes de la nostra policia que siguin capaços d'una ferma voluntat de servei, de vocació i de córrer riscos però, a la vegada, s'ha de superar el problema més important que avui tenen els dirigents polítics encarregats de tirar endavant la nostra policia i q u e potser sense adonar-se'n transmeten subliminalment als nostres policies el seu complexe de supeditació o inferioritat vers els C F S E . Lalternativa la resumiríem en tres punts claus: 1) Comandament total de tots

T i t o

r-VOvim£MT.. .

VJOL A C A Ü M *

í~s

T^^

voldrien i desitgen q u e Catalunya no sigui capaç de generar un model nacional d e seguretat propi. Són els mateixos que fa uns dies al Parlament d e Gasteiz demanaven una altra vega-

Hi ha sectors que volen que Catalunya no sigui capaç de crear un model de seguretat propi

licies locals o als Mossos d'Esquadra perdent antiguitat, promoció en els seus propis cossos estatals i a més amb l'efecte negatiu de treure dels cossos estatals de policia aquells funcionaris més arrelats al país. 3) Membres dels CFSE a la Po-

licia de Catalunya: és evident que la creació d'un model policial com el català i sobretot la seva fase final en la zona metropolitana de Barcelona requereix l'aportació de professionals amb experiència i de net currículum d e m o c r à t i c i seria a b s u r d no aprofitar a q u e s t e s p o s s i b l e s col·laboracions. Del que es tracta és d'incorporar, en delegació de serveis per un temps concret, una sèrie de funcionaris que podrien ser útils per les seves capacitats a l'escola d e policia d e Catalunya o com a assessors en les diferents unitats especialitzades de la nostra policia. Els reptes dels propers quatre o cinc anys decisius per al model policial requereixen major seriositat i reflexió per part del Govern de la Generalitat i del Parl a m e n t per evitar frustrar els professionals de la policia de Catalunya i també dels C F S E . El tema de la seguretat pública a Catalunya només anirà endavant i serà una eina eficaç per a tots els ciutadans si tot el que cal fer es fa amb el consens de totes les forces polítiques i socials del país. Miquel Sellares és exdirector general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat

p o r x

Aturem la barbàrie als Balcans d'una vegada per totes!

iES08R.eS.|

P A M GÓMF./.-OI,IVF.

S'ftCDSTA SE T3\iV0V.

els cossos i forces de seguretat de les institucions nacionals de Catalunya i de l'Estat pel president de la Generalitat q u e delegaria en la recuperació històrica d'un comissari general d e seguretat que coordinés totes les forces que operen a Catalunya. 2) Regionalització dels m e m bres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que operen a Catalunya q u e fes possible q u e aquells que vulguin arrelar-se al nostre país puguin fer-hi tota la seva carrera professional i no es vegin obligats a passar a les po-

n les darreres s e t m a nes hem contemplat p a s s i v a m e n t , c o m si d ' e s p e c t a d o r s d e teatre es tractés, les esgarrifoses imatges q u e ens han anat arribant d e la neteja ètnica q u e han d u t a t e r m e les tropes paramilitars sèrbies, així com dels ''danys col·laterals" q u e h a n causat els avions de l ' O T A N . Ara, q u a n les a r m e s ja han parlat i e n s han demostrat un c o p m é s q u e la v i d a p e r a elles no t é cap valor, és q u a n h e m d e parlar els q u e t e n i m v e u p e r d e f e n s a r els s e n s e veu.

Ja n ' h i ha prou d e q u e d a r nos d e braços plegats! P e r q u è si és cert q u e p e r als txètnics serbis la vida d ' u n a l b a n o k o sovar avui, o d ' u n bosnià ahir, val m e n y s q u e la d ' u n d'ells, no és m e n y s cert q u e p e r als

aviadors o c c i d e n t a l s la vida d ' u n dels seus té m é s valor q u e qualsevol d'aquelles dels q u e habiten a terres balcàniques. Ja n ' h i ha prou d e t a n t a hi-

Quan les armes ja han demostrat que la vida per a elles no té cap valor, hem de defensar els sense veu

pocresia! D e n u n c i e m les ideologies q u e d e f e n s e n q u e les vides d ' u n s valen més q u e les dels altres n o m é s p e r haver nascut a q u í o allà! Ja n ' h i ha prou d e sentir q u e l ' O T A N ,

( q u e és una organització m i litar, cal q u e no ho o b l i d e m ! ) i n t e r v é c o m la n o v a i g r a n força defensora dels d r e t s d e la h u m a n i t a t q u a n , e n realitat, el q u e està a c o n s e g u i n t és destrossar tot un poble dia rere nit, nit rere dia! Com pretén l ' O T A N defensar els drets h u m a n s a m b les armes? A q u è juguem? Per CJUÍ e n s p r e n e n ?

Sortim al carrer i exigim q u e no s ' u s i n m è t o d e s v i o l e n t s per aturar la barbàrie q u e està c o m e t e n t Milosevic als Balc a n s ! Sortim al carrer i e x i gim q u e callin les a r m e s i s'escoltin les paraules d e pau, les s e v e s i les n o s t r e s ! Atur r e m la b a r b à r i e als B a l c a n s d'una vegada p e r totes! Dant Gómez-Olivéés membre del Grup Baula

Opinió

H i v í CANTONS Divendres. 7 de maig de 1999

t e r r a t

U n c o l · l e c c i o n i s t a de "vuitmils" N ARC:I'S CASIANVER

ls mitjans de comunicació s'han fet ressò de la darrera gesta de l'alpinisme espanyol: un basc de pedra picada, Juan Oiarzabal, va conquerir a finals d'abril el cim de l'Annapurna (8.091 m) al capdavant d'una expedició basca que va unir esforços amb una expedició coreana. I ,'Annapurna és, d'entre els vuitmils, un dels menys alts i tècnicament poc complicat, però és perillosíssim a causa del risc de caigudes. Només cal saber una dada: prop de la meitat d'ascencions acaben en tragèdia, especialment en els descensos. Allò que ha convertit en notable l ' e x p e d i c i ó basca (a més d'Oiarzabal, un altre basc i un català van conquerir també el cim) és que l'alpinista de Vitòria s'ha convertit en cl sisè home que aconsegueix completar la col·lecció dels catorze "vuitmils" que hi ha al planeta, tots ells a I'l Iimà-

laia. Curiosament, ha acabat amb un cim, l'Annapurna, que va ser el primer vuitmil aconseguit amb èxit (l'any 50, per una expedició francesa que va protagonitzar un tràgic descens). També va ser el primer vuitmil català, en una expedició dirigida per Josep M. Anglada l'any 1974. Cada vegada que la premsa i la televisió parlen d'una victòria sonada, encara que sigui protagonitzada per muntanyencs descon e g u t s , és una ocasió per reivindicar l'activitat dels alpinistes. De fet, estem acostumats que l'alpinisme sigui notícia massa sovint a m b motiu de tragèdies. Cada estiu, per exemple, sol haver-hi entre quaranta i seixanta víctimes mortals només al massís del Mont Blanc. Per als no iniciats en aquest esport de risc, i per a la majoria dels mitjans de comunicació, aquestes tragèdies són excessives, incomprensibles, pròpies de bojos suïcides. No és

C a r t e s

u n

així: els mesos de juliol i agost, de Chamonix i rodalies surten diàriament milers, (sí, sí, milers!) d'escaladors i caminants de diferent nivell, edat i preparació per escalar o passejar per les muntanyes del Mont Blanc. En un dia normal de l'estiu, centenars d'al-

Tots ens hem exposat a situacions que podrien haver acabat en accidents pinistes fan el cim del MontBlanc, una muntanya senzilla però espectacular i amb una propietat única: és la més alta dels Alps. Però els riscos de l'alta muntanya són molts, objectius i circumstancials. Entre els objectius, hem de comptar el gel i la neu (que mai no estan en les mateixes condicions), l'alçada (depenent de

la naturalesa física de l'alpinista), la climatologia (especialment canviant i sorprenent en l'alta muntanya), etc. No podem modificar aquestes condicions: l'entrenament, la tècnica, el coneixement del terreny, l'alimentació, l'equipament, fins i tot la nostra psicologia. Quan l'alpinista controla aquestes condicions ciscumstancials, afronta amb més garantia d'èxit qualsevol empresa del seu nivell, però no fa desaparèixer del tot els riscos objectius. Tots, àdhuc els més prudents, ens hem exposat en determinades ocasions a situacions en què una placa de glaç, una tempesta, un esglaó delicat... ens podria provocar una sorpresa indesitjada i un accident amb conseqüències imprevisibles. P o d e m comparar el risc q u e afronta un muntanyenc amb el risc d'un conductor. Per a un adult que condueix habitual-

s a n t e u g a t e n c

d e s

m e n t , anar a alta v e l o c i t a t (130 km/h, per exemple) per autopista és més segur i confortable. En canvi, pot ser temerari un ancià de vuitanta anys anant a velocitat moderada per una carretera humida i sinuosa. Ni les persones ni les màquines ni les condicions objectives de la nostra ruta camí són les mateixes. Oiarzabal ha demostrat que a més de ser un alpinista tècnicam e n t de primera, és un home amb garantia de seguretat, capaç d'una retirada a temps. Ell mateix ha dit que al llarg de la seva experiència ha après que per la muntanya no val la pena perdre la vida. Abans estava disposat a perdre uns quants dits (!) per arribar al cim. Ara ja no. Sort per a ell: si no hagués après això, probablement s'hauria estavellat abans de completar la seva col·lecció. Narri's Castanyer és president del Club Muntanyenc

Londres (1): la ciutat lüSKI' M. lAUMÀ

ue curiosa, la diferència lentre ciutats! \ iure, o senzillament passejar per I 'müres és diferent de fer-ho per París o per Roma. I ,'exemple que he \ iscut més de prop és el de les biblioteques nacionals: França i Anglaterra n'han construït de noves quasi al mateix temps. La nova biblioteca parisenca són quatre gratacels d'acer i vidre en forma de llibres oberts; vidre, marbres, mobles de fustes cares...: tot hi és per subratllar la gmndeur, però fet a base d'estalviar personal i de pro\ocar les consegüents cues d'espera per aconseguir un llibre. A Londres, en canvi, l'edifici de totxos no pretén ser bonic, i amb prou feines si llueix una escultura i un tapís. Però hi ha moltíssim personal i l'eficàcia en servir-te

qualsevol dels quinze milions de publicacions que hi guarden és molt d'agrair. Són dues maneres d'actuar. Londres va ser la primera ciutat massificada d'Europa, però encara avui, més que una ciutat, és una suma de barris que conserven un cert "aire de poble". Això fa que, al contrari que a Ics grans avingudes de París, la circulació hi sigui lenta i espessa, desaconsellant el cotxe. La Thatcher aprofità aquesta estructura per desmembrar la ciutat i buidar-la de poder: no li deixà ni ajuntament. Ara, els laboristes reinstauren la figura de l'alcalde, però com un càrrec unipersonal, quasi purament simbòlic: disposarà de 400 funcionaris per fer rutllar els serveis i de vinti-cinc consellers per controlar-lo,

OSTRES, QUÈ FORT» ...EL MATEIX DIA QUE COMENÇA LA DECLARACIÓ DE LA RENDA, ES DECLAREN EH VAGA ELS FUNCIONARIS D' HISENDA

però no per governar amb ell. Estranya paradoxa a la ciutat on es troba el parlament que ha servit de model al món. L'afany londinenc per conservar el regust humà i històric el trobo en l'arquitectura encara dominant —la caseta unifamiliar, dels segles XVIII i XIX-, en la decoració i l'ambient dels pubs (potser el millor dels molts invents anglesos), en els espais emmoquetats (a les cases, al tren de l'aeroport, a la biblioteca...), en els rams de flors posats per mans anònimes al monument a Gandhi, en les plaques a les façanes de les cases on ha viscut gent que, per un motiu o altre, han destacat (a Sant Cugat no sabem ni de què ens parlen). L'allau recent d'immigrants és un fenomen sense paral·lel (per

...ÉS CLAR QUE AIXÒ TAMBÉ VOL DIR QÜE ENCARA TINDRAN MÉS MOTIUS ?ER AJORNAR- ME EL PAGAMENT ...MIRA QUE TINC MALA SORT!! TOTS ELS ANYS M'HAN DE TORNAR DINERS ((

ara) amb el nostre. Veig passar grups d'escolars on, pels colors de les pells, dedudeixo que el 80% o més són fills d'immigrants. En aquesta estada em sorprèn agradablement el bon grau d'integració. Res d'aquell "accent negre" tan fatídic que et trobes als ELA. Ho trobo significatiu. Vint o trenta anys enrere, els cobradors d'autobús eren tots antillencs: recordo la seva actitud antipàtica, barreja mal païda d'agror (comprensible) i de pèssima imitació de certa esquerperia britànica. Avui, en canvi, hi trobes una gent amable i de bon humor. Són els mateixos, que han evolucionat? Ho ignoro. Però jo diria que tota la societat londinenca sembla haver sofert (gaudit) en certa mesura d'un canvi semblant. La immigració massi-

va els ha obligat (és la meva interpretació) a una actitud més tolerant. Això no vol dir, naturalment, que la immigració massiva no continuï provocant enormes problemes. A l'est londinenc, per exemple, hi ha barris sencers on la gent viu agrupada segons els seus pobles d'origen de Bangladesh o del Pakistan, i on regnen les lleis del silenci de la màfia o de la prostitució. Han vingut a substituir els irlandesos i escocesos de fa uns anys. I se sumen als 40.(XX) squatters (sense sostre) de collita pròpia anual que et trobes dormint pels racons de la ciutat, en un país on, en principi, tothom té dret. per llei, a sostre i menjar assegurats. Josep M. Jmtmà és professor de la (rAB

... 1 AIXÒ É S EL QÜE MÉS W EMPRENYA!! QUE NO DEIXIN FER LA RETENCIÓ A COMPTE DE LA RENDA, A MIDA.. AXÍ NO TINDRIEN QUE TORNAR-ME DINERS CADA ANY ...MIRA QUE SI EN LLOC D'HAVER DE COBRAR, HAGUÉS DE PAGAR, AMB EL FRAU QUE DIUEN QÜE HI HA... FINS I TOT 7 0 ESTARIA EN VAGA AMB HISENDA!!

Opinió 15

ELS4CAIYIÜPS Divendres, 7 de maigde 1999

g r a n s

t r e t s

Manel Pardo El control d'un caràcter afectuós El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del candidat del PI a les pròximes eleccions municipals. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

ixi

•riiArf. w«u

tíl

»fve*'

íaJ<*i*

ktfn->

h0U&

n caràcter nerviós, inquiet, sensible, emotiu però sotmès a un notable control. Aquestes són les característiques constants més destacables de Manel Pardo, una persona tensa, que sap concentrar la seva atenció i també les seves energies cap a l'assoliment d'uns objectius que, després de plantejats, no desestimarà, seguint la seva força de voluntat, el seu esperit de sacrifici i, per què no dir-ho, un cert orgull que no li permet "fallar". L'anàlisi de la seva lletra ens demostra que es tracta d'una persona afectuosa que busca, mitjançant el control i el raonament, projectar una altra imatge, potser una mica més continguda i reservada de la

R e t r a t

d e l

C e n t r e

que realment li correspon. D e t o t e s m a n e r e s , en aquests moments existeix alguna situació externa q u e condiciona les seves possibilitats i les seves ànsies d'expansió. Tot i així, Pardo entén aquesta situació per la qual està passant com a provisional i interioritzada. És bastant autònom en les seves idees, imaginatiu i creatiu. Però també és una persona tradicional que valora les seves arrels, cosa que li crea alguna dependència. Amb la col·laboració:

qQOZJRJ SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208,3r 3o - 08011 Bcralono TU.«451 0439" - Fax934517396

C u l t u r a l

CABARET M

úsica, prestidigitació, humor, coreografies i un joc teatral molt màgic.

nze actors avesats en totes les arts de l'espectacle, cent vestits, dues hores de deliri que evoquen el nostre segle.

IN ostàlgic cabaret que es diverteix amb temes d'avui. Alegre, bulliciós, generós, seductor i tendre. o

ensacions i imatges poètiques que impacten i a r r e n q u e n el riure del públic.

heatre de la Jacquerie va ser creada a Villajuif l'any 1974, però els seus actors procedeixen de.França, Espanya, Itàlia, Suècia i Argentina. Basa el seu treball en la improvisació com a principi creatiu.

emarcable treball d'una companyia dins de l'estil Lecoq, un dels grans mestres del treball corporal.

lli

strena i actuació única a C a t a l u n y a

I •3

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Retalla aquesta butlleta i presenta-la a les taquilles del TIBIDABO !

Et convidem

TIBIDABO

Encara que no siguis subscriptor pots utilitzar aquest val. Aprofita aquesta magnífica ocasió per visitar el parc dfatraccions més conegut de Catalunya!

1899*1999

al Tibidabo Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra, «(Entrada 2.400 ptes). Vàlid durant els mesos d'abril, maig i juny 1999. No acumulable amb altres promocions.

Dii 12 al 16 $t tíialg Pe m a n d a r é mi corazón calicnte

Si no els vas poder veure per Nadal a la Sala Capitular, ara tens l'oportunitat de veure'ls en temporada a Barcelona.

espectacle ík- poesia, mfísica i dansa en homenatge a I erderico ( . a m a Loira Música original tic Toni Xuclà A m h A d o l l o OsKi i c a n l . i r ! >. T v - i l i c r l a m j a / r

ladori. I.síhci Sabalc •' ha.ial ma'. l o m X u c (cmlai "ia ). Si'Kia Rila Mrna i Sanlas Sah

TETRATEATRE presenta al TEATRE ADRIÀ GUAL - LA CUINA

lOIll ( l O I H C /

de M. Dolors

D e l r> iii v d e i n a i ^

Camhra Ferrater iÇ

•

^ , yaguMi'"'^"

m __^*^*ujÉBÉ&aKffiSB62k

spectacle de p icsia. música i dansa l)as; it en l'obra poc lica de (iahriel 1 crrater. Musica >i p'inal tic Toni Xuclà \ m b Joan Bciian j , : \llvrt Pere/ i actors). •stlK Sabaté i Tom (im '• ' ballarins). Tom Xucli ( i U l lnit/cr i \ lolonccl i sa tic Carles Casa-. I.HV11-i !ci mina Coll i I om (it 1I1IC/ ^A Corcoci al ics •'

Horaris: De dimecres a dissabte a les 21 hores Diumenge a les 20 hores Venda anticipada al Tel-Entrades de Caixa de Catalunya (902 10 12 12)

"%}%^

®fí('pyinstitut del Teatre

Soot Cugat del valli* 1 )u'CCCI' ' . :

M. Dolors Yilarasan

Dissabte 15 de maig de 1999 a les 22.30 hores J a u m e Sisa en concert a la Casa de Cultura Els 4 Cantons convida als primers 10 subscriptors a veure aquest gran cantautor català. Vine a buscar les teves entrades a la redacció. ^f

; !c ,*. /

étéiè* •&L·k^m^^m

EIS4C4NTON3

Entorn

Divendres. 7 de m/iig de 1999

J o r n a d e s

t e i v i n é i c a t i v e s

Un dia sense cotxes, ni fum, ni soroll... Sant Cugat registra una bona participació i incrementa íús dels transports públics La ciutat va seguir el dia de l'autoreflexió o jornada sense cotxes de dijous passat amb una intensitat moderada que, al cap dels dies, s'ha traduït en unes dades valorades per l'àrea de Medi Ambient com a molt satisfactòties. Tots els índexs de contaminació relacionats amb l'ús de vehicles van descendir i l'ús del transport públic va incrementar-se notablement. Els resultats han animat l'Ajuntament a continuar amb la política de vianalització del centre de la ciutat per incrementar la qualitat de vida al municipi. AI:RA COSTA

- Sant Cugat Dijous passat van circular pel centre de la ciutat un 35% menys de cotxes que habitualment, al mateix temps que l'ús dels autobusos s'incrementava en un 43% i el dels Ferrocarrils de la Generalitat en un 11 '6% -a l'estació de Sant Cugat. A les rondes de circumval·lació de la ciutat, el pas de vehicles també va descendir, en aquest cas en un 1%. Aquestes dades posen en relleu el seguiment que la població de Sant Cugat va fer de la jornada de l'autoreflexió, unes dades que adquireixen encara més importància en combinar-les amb

els beneficis atmosfèrics que van resultar d'aquesta reducció de l'ús del transport privat. Segons ha fet públic aquesta setmana l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament i després que dijous es fessin diverses medicions de soroll a les vies urbanes, durant el matí del dia de l'autoreflexió el soroll va descendir tres dècimes de decibel, mentre que a la tarda la reducció ja era d'1,4 dec i b e l s . La c o n t a m i n a c i ó a t mosfèrica també va reduir-se, segons ha indicat Manel Gabaldà, tinent d'alcalde de Medi Ambient, per bé que la Generalitat encara no ha facilitat les dades que així ho confirmen. Aquests resultats han estat aco-

/ A tul itl i:

an aprofitar per passejar i tornar a conquerir la ciutat FOTO: XAVI L.ARROSA.

llits per la tinença d'alcalde de Medi Ambient de manera molt positiva: "Són dades espectaculars que ens fan venir ganes de repetir l'experiència però que, sobretot, ens confirmen que la vianalització de carrers que es-

tem duent a terme al centre de la ciutat reportarà grans beneficis a la població", ha assegurat Manel Gabaldà. En qualsevol cas, els ciutadans van poder experimentar com serà el tancament del centre urbà al

pas de vehicles, ja que durant tot dijous es van tallar la carretera de Cerdanyola, els carrers de la Creu, de la Torre i Valldoreix i la plaça Octavià, a banda dels carrers que actualment ja són de gaudi exclusiu per a vinants.

i n n o v a c i o n s

La concentració de vehicles elèctrics atreu l'atenció d'un centenar de persones A. C. - Valldoreix Prop de 100 persones van assistir el cap de setmana passat a la concentració de vehicles e l è c t r i c s , d e baix c o n s u m i històrics que va fer-se al Casal Cultural de Valldoreix per assabentar-se de les possibilitats que ofereixen aquests vehicles com u alternativa als de motor de combustió. Kls assistents a la j o r n a d a van fer tala

menü de

preguntes als propietaris dels particulars mitjans de transport i alguns fins i tot van poder conduir algun ilcls vehicles exposats. L í n i e s futuristes, altres d e més arcaiques i algunes de

força sorprenents van despertar la curiositat dels valldoreixencs q u e no van parar d'int e r p e l · l a r els s e u s i n v e n t o r s sobre els mecanismes per ferlos funcionar i les seves prestacions. L'organitzador de la concentració, Patrick Renau, s'ha mostrat tan content amb la resposta del públic q u e ha deixat la porta oberta a una futura concentració: "Seria maco tornarho a repetir, però ho faríem de manera encara més organitzada i, si és possible, a Sant Cugat centre." Ara per ara, però, creu q u e és rrioment de reflexionar sobre el que s'ha mostrat i la ideologia que amaga darrere: "Cal q u e tothom valori

.1 In concentració es van poder veu/r cotxes, motos, bicicletes i tricicles elèctrics o a'e baix consum FOTO: F. FARIXYF.S ara els prototips que ha vist i port. "Encara cal perfeccionarque aquesta concentració es va alguns han fet funcionar i relos molt i superar alguns obsorganitzar a m b la intenció q u e flexioni sobre les possibilitats tacles, però és una alternativa la gent conegués que hi ha un reals d ' a q u e s t tipus d e vehiq u e cal tenir en c o m p t e " , ha horitzó d e noves possibilitats cles." I és q u e no cal oblidar indicat Renau. pel que fa als mitjans de trans-

Entorn

FLSIGMNTDNS Dkrmlrn. 7 ik ma t'i de 1999

P r e v e n c i ó

d ' i n c e n d i s

S'obren les inscripcions dels cursos per a voluntaris en l'extinció d'incendis

2 5 0 alumnes a la campanya "Una gla, un arbre"

Hi haurà un nivell per als novells i un altre per als veterans

A.C.

L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament junt amb el Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat ha organitzat per als pròxims ZZ i 28 de maig uns cursos per a voluntaris interessats a col·laborar en les tasques d'extinció d'incendis forestals. Kl seminari del primer dia s'adreça a persones que no hagin actuat mai en un incendi i introduirà els aspirants en les tasques de prevenció, els mitjans i metodologia d'extinció i en altres tasques pròpies de voluntaris com ara les evacuacions o l'avituallament. Pel que fa al segon curset -fet en col·laboració amb la Diputació de Barcelona-, està pensat per a voluntaris formats en anys anteriors i se centrarà en la interpretació de mapes, l'aplicació de mesures de seguretat per als voluntaris i en alguns consells i tècniques mèdics a aplicar en cas d'accidents. Kl tinent d'alcalde de Medi Ambient. Manel íïahaldà, ha indicat la importància de seguir aquests

cursos encara que ja s'hagi exercit com a voluntari: "Per ser més efectiu sempre cal una actualització dels coneixements que permetran al voluntari estar més preparat i recordar les tècniques que ja havia après." Actualment, a Sant Cugat hi ha 280 persones inscrites com a voluntaris ocasionals per a tasques d'extinció d'incendis. Els cursos, però, només tenen capacitat pera 30 persones cada un, de manera que la inscripció als mateixos es farà per estricte ordre de petició. Les inscripcions es poden formalitzar fins divendres vinent a l'Ajuntament de Sant Cugat, al Servei d'Informació Juvenil, a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix o a les Oficines Municipals dels Consells de Districte. Per a inscriure's en qualsevol dels dos cursos cal presentar un certificat mèdic i una fotografia mida carnet.

250 alumnes de les escoles La Eloresta, Collserola i Maragall participen enguany en la campanya "Una gla, un arbre" que promou l'ADENC amb l'objectiu de sensibilitzar els escolars sobre la importància dels boscos autòctons. L'ADENC acaba de lliurar als escolars les glans, la terra i les bosses on posaran a germinar la llavor, a més d'un dossier informatiu per als professors que hauran de guiar tot el procés de cura de la gla. Durant tot el curs, els estudiants, agrupats en trios, es faran responsables d'un plancó, el creixement del qual hauran d'afavorir i estudiar. I en acabar l'any escolar, totes les glans que s'hagin desenvolupat correctament seran plantades en alguna zona boscosa de Sant Cugat.

Les persones que participin en els cursos rebran un diploma que acreditarà els coneixements adquirits.

In x.o/unlari, pti M-I U

nu ii i \i(if in/ mm

Aquesta iniciativa, impulsada per l'ADENC", s'inclou dins el Pla de dinamització escolar i compta amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat. L'experiència, però, es du a terme en altres 14 municipis de la comarca, amb un total de 8.0% alumnes participant-hi.

Griful Ou, s. L, Servei Estació

GASOtjRÍALE CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaCionS d e SerVd

A, B i

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLA

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

HS4CANT0NS

Societat

Divendres, 7 de maig de 1999

E n t i t a t s

La Unió, sota pressió La Junta Directiva vol rescindir el contracte al responsable del servei de bar Amenaces, coaccions i provocacions. Aquestes són algunes de les paraules que ressonen pels passadissos de La Unió Santcugatenca. Quan falten pocs mesos perquè l'entitat comenci la celebració del centenari, la Junta Directiva de l'enti-

ANNA BORAU

"Nosaltres hem estat agredits físicament, però no ens espanta. No sabem si ell ha estat partícep. però no ens arrugarem perquè tenim el suport que ens dóna saber que amb la raó arribarem a tot arreu." Així de contundent es manifestava el president de La l'nió Santcugatenca, Josep Puig. en la roda de premsa convocada per anunciar, entre d'altres coses, que la Junta Directiva de l'entitat ha decidit engegar el procés necessari per rescindir el contracte al responsable del servei del bar. I és que, tot i que Puig no va voler implicar el responsable del servei de bar, Antonio Vilches, en l'execució de les agressions a dos membres de la Junta, sembla que aquestes han estat, per als directius de l'entitat sancugatenca, la gota que vessa el got. Segons van reconèixer els membres de la direcció, l'entitat "té alguns problemes d'ordre intern amb una persona determinada, però no són personals contra ell, malgrat que ni tan sols ens vol reconèixer com a Junta, cosa que és intolerable". "Hem detectat alguns abusos", anunciava Puig, "tant en la utilització d'alguns espais als quals no hi té cap dret, així com també moltes altres irregularitats." Entre aquests punts, el president anotava des de l'explotació de les màquines escurabutxaques que hi ha al local fins a incompliments del contracte de lloguer del servei. Un servei que Antonio Vilches ocupa des de fa divuit anys i que, tot i que inicialment li vencia al gener del 2000, va ser prorrogat per quatre anys més el passat mes de setembre. Però, per a Puig, aquesta perllongació no serà vàlida. I és que la Junta es basa en el punt onzè de l'acta contractual: la que estableix que la

tat ha fet públic que vol rescindir el contracte al que actualment és el responsable -des de fa divuit anysdel servei del bar, acusant-lo "d'incívic" i d'haver sembrat el malestar entre els membres de la societat pel seu caràcter "dictatorial, superb i

prepotent". Per la seva banda, Antonio Vilches nega que hi hagi qualsevol problema a part "d'una contínua provocació per part de la Junta, que el que vol és que marxi sense indemnització". Els dirigents de La Unió afirmen que la societat hauria

de tenir "un bar com el que es mereix", mentre el responsable del servei sosté que està "obert al diàleg per a qualsevol modificació que sigui positiva per a tothom". De moment, però, sembla que la discòrdia està servida.

telació haurà de ser cordial. Per als membres de la Junta, aquest aspecte no s'acompleix, perquè se senten "amenaçats i desafiats constantment" i qualifiquen Vilches de "superb i prepotent". Obert al diàleg Per la seva banda, el responsable del servei de bar, Antonio Vilches, no només ha negat qualsevol implicació en les agressions, sinó que ha manifestat la seva disconformitat en la manera de fer de la Junta. Segons Vilches, "l'únic problema és que volen fer-me fora sense indemnització i m'estan provocant amb acusacions que són incertes". El responsable del servei de bar, que afirma que mai no havia tingut cap problema amb els anteriors directius de l'entitat -de la qual també és soci-, es manifesta obert al diàleg, però reconeix que "és cosa de dos i l'únic que trobo com a resposta són afirmacions falses als mitjans de comunicació". El llogater (qui a més del bar disposa de la seva residència en una

Id Junta Directiva va anunciar que "el problema" del bar és un impediment per començar la remodelació de La Unió F:X. L. de les dependències de l'entitat) afirma que se sent "dolgut" perquè ha dedicat molt temps, esforç i diners al bar que la Junta troba "impropi per a l'entitat". "L'únic que passa és que volen fer unes obres pera les quals no m'han tingut en compte i ara els molesto."

Una renovació completa de la seu de l'entitat a la qual es reconeix favorable. "Però tot i així"', afirma Vilches, " si m'ofereixen una quantitat raonable marxaré." De moment, però, sembla que els primers contactes entre ambdues parts no han prosperat.

Per fi hem vist la cua del llop • Fa molts anys i a causa de les circumstàncies que es vivien, dins La Unió, es va contactar amb una certa persona que en la seva pell de be amagava un gran llop. Aquest personatge es va anar fent necessari per al desenvolupament de l'entitat. Tothom que li volia fer veure alguna cosa que redundés amb millores i benestar a La Unió, ell ho avortava i amenaçava la gent. Aquests s'espantaven i deien : Sí, però ell ens paga un lloguer que ens va molt bé per poder anar tirant. Es va anar creant aquest imperi que ell governava i que només podia ser ell el que prengués alguna

decisió. Això es va convertir en la los socios. "dictadura" més dura que s'ha co- Quan aquest senyor va adonar-se negut. que se li tallaven les possibilitats Fins i tot, quan la Junta Directiva va començar a esgrimir tota classe actual es va reunir per agafar les de coses per trencar aquesta inibrides de La Unió, aquest perso- ciativa ordenada que actualment natge els va manifestar a viva veu hi ha dins la societat i el benestar toi més d'una vegada: Yo soy eldueno tal que hi regna. Però el que ell no de La Unió, tengo todas las llaves y sap és que no ens espantem ni aquíyo soy el que dispone de todo. abandonarem i encara que no vulEl president actual, recolzat sem- gui perdre el seu feu, hi ha unes pre per la Junta Directiva, li va con- lleis que cal complir, per més que testar A partir de ahora empieza una ell deixi anar els seus gossos de prenueva etapa y nosotros no queremos sa i aquests ens mosseguin. petjudkark, però la única misión nues- D'una vegada li diem, volem la tra es que La Unió recupere el lugar pau i bona convivència i el que sique nunca debió haber perdido, que esgui millor per a La unió Santcugaen esenciayporsusprincipios un lugar tenca. cultural, nenativoy dehienestarpara La Junta Directiva de La Unió

Fincas Sant Cugat® Administración de fincas A.P.I.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

e/OGLSOL.22

M * M . MANT CltfMT

(B·re·tam) Tino. sa S90 06 «i

Societat

E L S / C A N T O N S Divendres, 7 de maig I9V9

S e r v e i s

Sant Cugat tindrà xarxa de comunicacions per cable l'any 2 0 0 0

La Secció de Muntanya del CMSC encara no té president

Ajuntament, Cable i Televisió de Catalunya i Localret signen un conveni

A. B. M. ANNA BORAI

-Sant Cugat -

Sant ('ugat disposarà d'una xarxa tic telecomunicacions per cable l'any vinent. Així ho estipula el coincni que dijous passat \a signar Joan Aymerich, alcalde de Sant (lugat. amb els representants de les dues empreses que col·laboraran en deenvolupar aquest projecte: Juan Kche\ arria -president de Cable i Televisió de Catalu- nya- i Antoni Farrés -president del Consorci Localret (del qual formen part uns vuit-cents ajuntaments catalans). "Ks tracta", explicava a Ki.s 4 CANTONS Manel Medir -director de (iestió de projectes i relacions institucionals de Cable i televisió de Catalunya- "d'un conveni de col·laboració mitjançant la mediació del Consorci Localret que és qui ha impulsat el cablejat a Catalunya." "Mitjançant aquest pacte", confirma Ramon Carda Bragado -director de Localret-, "l'Ajuntament es compromet a facilitar les

fonia o el de gas i Cable i Televisió de Catalunya serà l'empresa contractant, i haurà de pagar la utilització de les infraestructures a l'Ajuntament. La xarxa de cable, segons fonts municipals, "sempre ha estat un dels objectius prioritaris de l'Ajuntament en la seva aposta per la implantació de noves infraestructures de telecomunicacions al servei dels ciutadans". Per a l'alcalde, la signatura del conveni està molt lligada al desenvolupament del projecte multimèdia interactiu que es va presentar la setmana passada, el Sant Cugat Obert. Per a Aymerich, ha estat motiu de satisfacció "perquè després de moltes gestions El conveni es va signar dijous a la seu de Cable i Televisió de Catalunya. E: CEDIDA. hem aconseguit que Sant Cugat estigui en la primera graella de 2000. Les obres d'instal·lació duradades necessàries per desenvolusortida per tal de ser cablejat". ran, seguint les previsions, entre par el projecte, així com particisis i vuit mesos, període després par en la seva planificació i cedir Sant Cugat ha estat una de les les infraestructures i espais nedel qual el cable i les telecomuonze ciutats que han signat aquest cessaris per a la implantació del conveni enguany. En total, segons nicacions que proporciona arribanou servei." ha confirmat García Bragado, són ran a les llars santeugatenques. 22 els ajuntaments catalans que Els ciutadans podran sol·licitar Una implantació que, confirmen comencen a cablejar els seus muaquest servei de la mateixa maels directors de les dues entitats nicipis. col·laboradores, començarà l'any nera que van fer amb el de tele-

C o m u n i c a c i ó

Alguns comunicòlegs de Sant Cugat afirmen que la ciutat té un bon nivell de llibertat d'expressió

- S a n t Cugat -

b,ls membres de la Secció de M u n t a n y a del C l u b M u n t a nyenc Sant Cugat (CMSC) encara no han escollit un president. Cap candidatura no es va pres e n t a r a les e l e c c i o n s q u e aquest departament ha convocat aquestes darreres setmanes. De moment, l'actual president. Joan Carles Alayo, ha anunciat q u e continuarà al capdavant fins a finals de mes. data en què la secció hauria de trobar un nou dirigent.

ASDI inaugura la seva nova seu diumenge - ValMoratx .

L'Associació proDisminuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat (ASDI) estrenarà seu diumenge de manera oficial. Tot i que l'entitat ja fa alguns mesos que utilitza les noves instal·lacions, serà demà passat a partir de les onze del matí quan se celebrarà la festa. Una celebració a la qual estan convidats tots els ciutadans i especialment, tal com a anunciat la seva presidenta - E n r i q u e t a G u a r c h - totes aquelles persones que han donat suport a l'entitat d u r a n t tots aquests anys./ A. B. M.

Els periodistes residents a la ciutat apunten també que tot es pot millorar A. 11. M.

1 )illuns es va celebrar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Milers de periodistes van recordar, i denunciar, que encara hi ha molts països on tant el dret a la llibertat d'expressió com el dret a disposar d'informació és vulnerat a diari. Les xifres, segons els professionals de la comunicació, continuen sent esfereïdores: una trentena de reporters van ser assassinats exercint les seves funcions durant l'any 1998, i un centenar més continuen empresonats a vint-i-cinc països. I és que, com declarava Joan Salvat a El.s 4 CAN TONS, "la llibertat

de premsa va lligada estretament a la democràcia". Però, segons apunta el periodista, "igual que aquesta, la llibertat de premsa també és imperfecta i cal tractar de millorar-la". En el mateix sentit s'han manifestat altres comunicòlegs i periodistes residents a Sant Cugat consultats per aquest setmanari. Com, per exemple, José Manuel Pérez ' l'ornem, qui afirma que "tant a Sant Cugat com en l'àmbit general, la llibertat d'expressió està bastant assentada, però faltaria encara millorar un parell d ' a s p e c t e s , molt vinculats l'un a l'altre: el dret a la informació i la seva pluralitat". "Encara que soni a tòpic", explica Mont Carvajal, "la informació és po-

«ignjtwforoétodo»y pragUM» wKaWI». un nudnjmenw, <*ilign*Hr.n»»i ml)» iiwt • Pafilïsií por acçtdtnte v*K«fer cerebral " "~* • Pafiltife por hewerrag»* ««rebut • P*r4lttís per traunwfenw cerebral •£flidoíy!eí««tivt»pof»au«atisnwcettbfaí • Ctíateas. (forwfembalí»», (fatotn <Je I » «jt&tnsífatte • Ap*r»íOf%s«i«>« Apare» arotójjfco * Oe»e<i«t*«s«ft.

» Sirtetn» rwtvKUO * Apwrate toeomsw

IMUIH

Conveni entre CAR i Vallès Tecnològic - Sant Cugat -

L'empresa Vallès Tecnològic serà col·laboradora del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR). Així ho van establir ambdues entitats signant un conveni que proposa formar part d'un projecSegons eh periodistes de la ciutat, la llibertat d'expressió es un dret de tothom E: X. L. te d'esponsorització que preveu la possibilitat de realitzar conder i actualment s'està tendint a inaccepti coaccions ni treballi contra juntament programes d'investiformar de la mateixa manera, es forels propis codis deontologies; tots gació i màrqueting. men grups i s'informa en la mateianem buscant el lloc on ens sentim xa línia, quan no hauria de ser així." més còmodes per comunicar-nos De moment, l'acord preveu que Pluralitat és, doncs, el que demamillor". l'empresa informàtica dotarà d'enen els periodistes un cop assolit Una recerca, però, que per a Pérez quips tècnics l'entitat esportiva, un mínim de llibertat d'expressió, Tornera hauria de ser generalitzada, la qual farà constar el logotip de "perquè aquí", explica Víctor Ale"perquè la llibertat d'expressió és la col·laboradora a la seva Sala xandre, "no crec que cap col·lega un dret de i per a tothom". d'Honor./A.B.M.

Societat

ELS/CAIVrCBSS Divendres, 7 de maig 1999

Subvenció de

E s t a d í s t i q u e s

Les parelles de fet a Sant Cugat quasi es dupliquen en cinc anys

400.000 pessetes per al servei juvenil

El Vallès Occidental és la segona comarca amb més unions d'aquest tipus ANNA BORAU

- Sant Cugat Kl nombre de parelles de fet a Sant C u g a t ha crescut en un 92,5% en cinc anys, mentre que el nombre de matrimonis residents al municipi només ha augmentat en un 18,7%. Així s'en desprèn de les dades aportades per l'estudi realitzat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referent al període comprès entre 1991 i 1996. Segons aquest informe, el 1991 a la ciutat hi havia 1.012 persones convivint com a parelles de fet, mentre que el matrimoni era la unió escollida per 17.406 santcugatencs. Cinc anys després, però, mentre les 506 parelles de fet han crescut fins a 974, quasi duplicant-se, els matrimonis han passat de ser 8.703 a 10.333. Aquestes dades, recollides en un test estadístic durant l'actualització del padró i creuades informàticament (atès que moltes poblacions encara avui no dis-

Segons les dades de /'idescat, els catalans opten per les parelles de fet n l'hora d'establir les seves unions FOTO: X. posen d'un registre de parelles de fet, entre elles Sant Cugat), demostren q u e la ciutat supera la mitjana d e c r e i x e m e n t s en aquest tipus d'unions que la que posseeix el Vallès Occidental, a m b un a u g m e n t del 83,9%; però no arriba a al 137% que ha crescut la mitjana catalana du-

rant el mateix període. De tota manera, el nombre de matrimonis continua sent molt superior al de parelles de fet (unió que, segons aquest informe, escullen sobretot les persones majors de 60 anys), tot i que, com demostra l'estadística de l'Idescat, la progressió és

molt diferent. Segons aquestes xifres, el Barcelonès és la comarca amb més parelles d e fet (el 1996 e r e n 68.660), m e n t r e q u e el Vallès Occidental n'és la segona, amb 10.536 parelles de fet el mateix any, de les quals només el 9,2% són santeugatenques.

A. B. M.

Sant Cugat ha rebut una subvenció de 400.000 pessetes per al seu Servei d'Informació Juvenil. Es tracta de les aportacions que realitza la Diputació de Barcelona des de la seva oficina del Pla Jove. En total, la Diputació ha repartit en aquesta partida 25 milions de pessetes a dotze municipis de la província. Encapçala la llista Barcelona (amb més de disset milions de pessetes). Amb la mateixa quantitat que Sant Cugat hi ha Rubí i Santa Perpètua. I tanquen aquesta relació de subvencionats Palau de Plegamans I Polinyà amb 250.000 pessetes. Aquestes aportacions responen a convenis "per reforçar les tasques d'informació juvenil dels municiL. pis". Tasques que, segons Àngels Ponsa-tinent d'alcalde de Serveis Personals- "ja es desenvolupen amb normalitat al nostre municipi". Per a Ponsa, però, "s'hauria d'equiparar, com hem demanat reiteradament, la quantitat que reben els municipis amb la feina que desenvolupen, fet que no es correspon en el nostre cas".

Societat

EIS4CAIYroiNS Divendres,! de maig 1999

P r o j e c t e s

A c t i v i t a t s

Els partits polítics CEscola d'Arquitectura participa s'hauran de definir en en un simposi llatinoamericà La trobada s'inscriu en un programa de cooperació els temes de solidaritat AN\AB()RAI;

ANNA BORAU

La construcció d'una cúpula ha estat la culminació d'un dels projectes que han desenvolupat alguns alumnes i professors de l'Escola d'Arquitectura ubicada a la ciutat. La iniciativa s'emmarca en un programa de cooperació internacional amb Sud-amèrica. I aquesta prova en concret, segons expliquen els seus responsables, tenia per objectiu aconseguir trobar una manera barata i senzilla de construir aquest tipus d'elements arquitectònics.

La proximitat de les eleccions municipals -el dia 13 de juny- es veurà reflectida també durant l'evolució de les Segones Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari, que se celebraran els dies 28, 29 i 30 de maig. I és que una de les activitats que centraran el programa d'aquesta segona edició, enguany també coordinada pel grup Baula, serà un debat obert a tothom q u e comptarà amb la participació d'un membre de tots els partits polítics santeugatencs. El debat serà divendres dia 28 a les vuit del vespre a l'Ateneu

Aquesta setmana vinent, la facultat participarà en un simposi que es farà a l'Havana.

Alumnes i professors htm erigit la cúpula de prova alsjardins de ÍEscola R: X. L

santeugatenc. L'objectiu serà que els diferents grups polítics manifestin com veuen i què farien amb el tema de la solidaritat a la ciutat. Dissabte 29, però, les Segones Jornades Solidàries tindran un caràcter més intern, atès que els diferents grups participants (les organitzacions no governamentals del municipi) dedicaran la trobada a analitzar la seva situació i com es podria millorar llur actuació a la ciutat. Diumenge dia 30 les jornades es tornaran a obrir a la ciutadania: tots els grups exposaran les seves activitats amb paradetes a la plaça Octavià. La trobada es tancarà amb una arrossada popular.

M a n i f e s t a c i o n s

Un centenar de persones es concentren per exigir la pau als Balcans Al.íciA.D.Bl J -Sant Cugat La C o o r d i n a d o r a pels Balcans d e Sant C u g a t va organitzar d i u m e n g e al matí a la plaça Octavià la primera conc e n t r a c i ó a m b l'objectiu d e d e n u n c i a r la situació q u e es viu al territori dels Balcans i sensibilitzar els ciutadans amb el drama q u e pateix el poble albanokosovar. Prop d ' u n c e n t e n a r d e persones van concentrar-se al cor de la ciutat per ass i s t i r a la l e c t u r a d ' u n manifest, q u e

nia o pel conflicte dels grans llacs. "Cada setmana es llegirà el manifest, però també es vol treballar en cada un dels dotze p u n t s a m b m é s profunditat i d e n u n c i a r el q u e e s t e m d e m a n a n t " , afirma G ó m e z . Per e x e m p l e , un dels t e m e s q u e es tractaran en la concentració del proper dilluns 10 d e maig és d e n u n c i a r q u e el Govern espanyol destina més p r e s s u p o s t a finançar el seu personal militar als Balcans, q u e no pas a ajudar els refu-

\l)>uns dels manifestants anaven vestits de negre en la concentració de diumenge. FOTO: EDUARD

FARISYl·.S.

Cada dilluns es g'ats *ibanesokosovars. La p l a t a f o r farà una

ma, C o o r d i n a dora pels BalBarcelona c a n s d e S a n t conflicte, recull en ,.»., ::S!!!S^ .,.,,......,.m,.r..^„,„ C u g a t , e s va d e u p u n t s tots els | : 1 | P ; l l l i R l l l l p l l l l l constituir el past e m e s tractats e n la primera sat dilluns 26 d'abril i està forreunió que la plataforma va fer mada per un grup d ' O N G , enel passat dilluns 26 d'abril. titats, c i u t a d a n s i c i u t a d a n e s S e g o n s va explicar un dels d e Sant Cugat. "El nostre o b m e m b r e s d e la p l a t a f o r m a , j e c t i u no és t a n t recollir d i Dani G ó m e z , la idea és q u e ners, roba o aliments, que això cada dilluns es faci una conja s'està fent, sinó reunir-nos centració a la plaça Barcelona cada s e t m a n a per sensibilitcom ja s'havia fet per a Bòszar-nos pel q u e està passant i treballar i informar-nos en aquest sentit", comenta Gópl Uníó e d i f B r a HUiT · -' ' mez. lljfP 08190 - Sant Cugat D e s del seu n a i x e m e n t , la ™ Tel. 93 589 57 55 plataforma ja ha organitzat tot S è p a l SECRETAÜtA BOA4GÜE un s e g u i t d e c o n f e r è n c i e s i Ftx^«tt>ad8ca5w'wwtod>Dtot<»S; reunions informatives sobre la vatoraUe «xpttünd» loc crabol àrrihr. gènesi, la història, les causes i IMPRESOND8LE «uMm «rai tfanjtès. les possibles solucions al conflicte q u e es viu a l ' e x - I u goslàvia. sota el lema Aturen,

c o n c e n t r a c

ió Q

lü

la guerra, per una resolució pacífica dei plaça

#aadora pels Saiçatts d& $a»£ . ^ g a t de t Vallès rnartifesiem Mm , jftedamçïn kteàrada deies tro pes sèrbtes de Kos&ve't'fa' ft de ïapol&ieadenetepèínieapraeticada pel règim de Mtiosevtc. Exigim <jue el president b - , g»bu$tdbodanMUosevic«Ígiii jutjat davíint del Tribunal Pertal Internacional de THaia pels

poMcKdeld&imdeg» per jrat&car i*«5catad* iaMàt ff"! % s p p ^ mom immediat del mafSctc. •**>-•' a ICasòvo tfeisrefugiats,sota ia Rebutgem <jue l'OTAN e$ ' wpe&M& de les Nacions Uni~ converte&j e» geetóttBteïftte*-, iàk Síf&U;\ , nacional amb carta biaaòi pet-*, ïNg8Ít%açSs tçooiïçgutel diet borobmle^qudfefcvolíacéddi delp<Melt<>s»3Sâ|êfdeetplaneta i demanem h-ítmmiy' 'îr8k^tótçs^weelse«f»tt«; twmó de les Naçío»» Ík&k&: A^rejn MJtte«a, per urta recom traotgartbniefeffieac^sfí^í.''', «oktckl pacífica del conflicte.

ELS /CArYTONS Divendres. 7 de maig de 1999

^ ^ ' ^ X E Y r H O DE '*""• 18COMEDICIIVA

•momcTos

p e r r u q u e r s

Mt&RALES PARA LA B£L·mZà:¥EL UIEXESTAR

•Home, dona, nens • Diagnòstic i tractaments personalitzats

H<;1NA ]\ ATtïRAl: A \ 1A

PROMOCIONS ESTIU ' 9 9

fWBM'M BACH Bmwfàtém

Solàrium UVA alta pressió

F&wmcmi AVURVÉDICOS

P e r r u q u e r i a • Estètica • S o l à r i u m

:os £ ESPALDA RAS MUSCULARES

Francesc Moragas, 23 bis, 1 er Tel. 93 589 60 88

Àyii:

f e t $3

NOVA INAUGURACIÓ AL CENTRE

CENTRO

ESTETÍCA

Todo IQ. que tepuede ofrecer nuestro centro <jèestètica y siempréia .tu aíçance' •s

Jean Louis David l a marca en perruqueria PI. Doctor Galtes, 5 Local Comerciat 2 obert de dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.

Tel. 93 675 61 73

JPÀRQUING GRATUÏT

MAQUILLATGE SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ FISOTERÀPIA

dison ESIlSTES CABINA

HOME-DONA

ESTÈTIC A

H O N E & D O N A

DEPILACIONS (ELÈCTRICA) THERMA PRESSOTERÀPIA BANYS DE FANG TRACTAMENTS FACIALS

MICROPIGMENTACIÓ

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TATUATGES

TRACTAMENTS CORPORALS

REFLEXOTERÀPIA

MASSATGE CORPORAL

ESTÈTICA MASCULINA

MANICURA/PEDICURA

INDEPENDENT

C/ DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190-SANT CUGAT

[BRl HMBHHr^

' f i

'•'••••

H • | '^mWf^^BB I I H H | ^ ^ ^ ^ ^ i

. ^iliM IS IKK-IÍÏPI

- diagnòstic gratuït * Tractaments facials i corporals • Ungies de porcel·lana • Oepiacíons (cera d'un sol ús)

TEL. RESERVA D'HORES 9 3 5 0 9 5 6

Societat

ELSfQUVTONS Divendres, 7 de maig 1999

T r a d i c i o n s

Milers de clavells guarniran la creu del CPA, enguany tota vermella Sevillanes, actuacions i moltes flors a la festa de les Planes A. B. M. - Sant Cugat / Las Planes-

Per segon any, la primavera tindrà la seva festa santcugatenca per duplicat. Si bé va c o mençar a les Planes dissabte passat amb una gran festa, culminarà a q u e s t d i u m e n g e vinent, dia 9 de maig, amb la celebració q u e des de fa t e m p s

organitza el ("entro Popular Andaluz de Sant Cugat. "Com sempre", explica el president de l'entitat santeugatenca, Gabriel Ruiz, "la nostra festa serà popular, però mantenint la tradició del seu origen, que és al mateix temps una ofrena al símbol de la c r e u . " Així, les flors continuaran sent una de les g r a n s p r o t a g o n i s t e s d'a-

La festa es va fer a les Planes per segon any consecutiu. FOTO: X. L.

questa tradició ancestral andalusa. Milers de clavells -aquesta vegada tots vermells- formaran la creu q u e presidirà d i u m e n g e l ' a c t e . U n a festa q u e c o mençarà, com sempre, amb l'ofici religiós durant el qual es farà l'ofrena floral, en lloc de realitzar-la al final, com s'acostumava a fer en la festa del CPA. Una celebració a la qual ha estat convidat tothom, inclosos, com s e m p r e fa el C e n t r o Popular Andaluz, els representants de tots els partits polítics existents a la ciutat. Fet que farà coincidir, possiblement, la major part dels alcaldables. Després d e la missa, la celebració continuarà amb el tradicional vi d'honor q u e caracteritza moltes de les celebracions del centre santeugatenc. I per acabar, els assistents podran veure les actuacions del grup d e ball del CPA, Triana, així con) també les del grup infantil, Axatiana. Durant la celebració, els membres del Centro Popular Anda-

Una quarantena d'il·lustradors col·laboraran al novè Llibre Gegant Xocolatada i nova ambientació, algunes de les novetats A. B. M.

Shinichi Tsukumo, Jordi Traperho, Sergi Solivelles o Carles Anadon són alguns dels artistes i il·lustradors santeugatencs q u e passaran el matí de diumenge, dia 9 de maig, donant forma a les històries que sorgiran de la imaginació dels infants que any rere any hi participen. I és que la festa del Llibre Gegant arriba a la novena edició, i a m b ella es p r e s e n t e n t a m b é algunes novetats en la seva realització. La primera i que potser més notaran els seus protag o n i s t e s , s o b r e t o t els n e n s i

joves de la ciutat, és que canvia l'ambientació que envoltarà la celebració, un any més, a la plaça Barcelona. Aquesta és, però, una línia comuna en les edicions fetes fins ara, atès que, com afirmen els organitzadors -la Comissió de la Festa del Llibre G e g a n t - , es prova q u e la festa tingui cada any un aire diferent. Però també hi ha diferències en el programa. Per primera vegada aquesta ja tradicional celebració c o m e n ç a r à a m b una gran xocolatada, a dos quarts d ' o n z e del matí, q u e donarà energies als participants per començar la feina que els ocuparà

^Disseny Ordinador rvi^r·r-k. i \ /

J S S r N /

c/Sant Domènec, 7-1r 1a

Tel.935897886

U I J v J L M / , SANT CUGAT DEL VALLÈS DISSENY

ASSISTIT

Centre Col·laborador Dapt. Treball / Servei Català de Col·locació

luz faran entrega d'un guardó commemoratiu a Pablo Martínez, delegat de la Junta de Andalucía a Catalunya, Balears i València. Record, en paraules de Ruiz, "en reconeixement a tota la feina realitzada fins ara". La creu passeja per les Planes La Festa de la Cruz de Mayo, p e r ò , ja ha estat p r e s e n t e n guany a la ciutat. Dissabte passat es va passejar pels carrers de les Planes. Una gran creu a m b clavells vermells i grocs va presidir la processó que va parar a la plaça

de la Creu d'en Blau per celebrar l'ofici religiós. La mateixa plaça que més tard acolliria tant el dinar de germanor com les actuacions que els veïns del districte van dedicar als seus conciutadans, sevillanes i cançons van amenitzar la sobretaula. Una festa que va acomplir el seu objectiu i va aplegar una forta participació en aquesta segona edició, organitzada també pel Racó de l'Amistat i La Unió Recreativa i Esportiva. I és que, com diu el refrany, tothom està més content i actiu quan arriba el bon temps.

A c t u a c i o n s

F e s t e s

-SaatCaaat-

l.a benedicció va ser seguida per molts veïns. FOTO: XAVILARROSA

fins a l'hora de dinar, atès que a les dues es donarà per acabada la festa. Il·lustrant il·lusions La Festa del Llibre Gegant és ja, però, tota una tradició. Hi participen santeugatencs de totes les edats: des de nens de dos o tres anys que comencen a explicar les seves històries fins als a v i s , q u e e s c r i u e n aquests contes perquè la quarantena d'il·lustradors, dibuixants i pintors (una vintena d'ells santeugatencs) puguin plasmar-los - c o m a mínim la idea principal- en grans fulls blancs q u e conformaran a posteriori el gran volum que serà exposat a la Casa d e Cultura del 16 de juny a 1*11 d e juliol. Mentre arriba l'exposició, els participants podran adquirir alguna de les típiques samarretes que recorden durant tot l'any la festa. Aquesta vegada a m b els noms dels artistes participants inscrits a l'esquena.

Els castellers fan de padrins de la nova colla de Cerdanyola A L E X CASTKLI.ARNAI' - Sant Cugat -

Els Castellers de Sant Cugat van ser escollits, juntament amb la colla castellera de Barcelona, per fer de padrins dels Castellers de Cerdanyola en la diada de la seva presentació oficial, diumenge passat. En la plaça de l'església, amb moltíssim públic presenciant l'acte, els Castellers de Cerdanyola van protagonitzar una gran diada de presentació, que no va poder acabar de ser arrodonida pels Castellers de Sant Cugat, tot i que també van fer una bona actuació. L'exhibició va començar amb el castell teòricament més fàcil que la colla havia d'intentar: el q u a t r e d e set. A q u e s t a construcció es va carregar sense gaires problemes, però en el mom e n t d e d e s c a r r e g a r - s e , va caure. Cal pensar que el motiu d'aquesta primera caiguda de l'any va ser la confiança del tronc, que va provocar una ex-

cessiva relaxació dels castellers. Tot i l'ensurt, però, ningú no va prendre mal i la colla va continuar amb el programa de castells que havia preparat per a l'ocasió. Tot seguit va descarregar el tres de set i també el quatre de set a m b l'agulla, una construcció que va requerir molta concentració per part de la colla de Sant Cugat. Finalment, i després d'haver assolit l'èxit en aquestes dues construccions, els santeugatencs van finalitzar la seva exhibició amb un pilar de cinc. Cal destacar la bona exhibició q u e va fer la colla local, els Castellers de Cerdanyola, q u e en la seva presentació va descarregar diversos castells: el dos d e sis, el tres d e set i el cinc de sis. Tres construccions q u e van suposar la seva presentació oficial a la societat cerd a n y o l e n c a i q u e , alhora, va posar de manifest, un cop més, l'interès que encara desperten aquestes construccions humanes tradicionals.

Societat ccdègoi i telí/inU

ELS /CANTONS Divendres, 7 de maig 1999

Despeses

m i l i t a r s

Sabia que...?

L'Estat recaptarà a Sant Cugat més de 340 milions per a investigació militar Els diners es pagaran a través de l'IRPF i els tributs indirectes MÒNICA BERNABÉ

Comdesviur

El Govern espanyol ha incrementat enguany la seva partida pressupostària per a investigació armamentística en un 69,5%, i hi invertirà un total de 248.469 milions de pessetes, segons un informe del titular de la Càtedra l nesco sobre la Pau i els Drets Humans, el santcugatenc Vicenç Fisas. Això significa que, segons ha calculat aquest setmanari, enguany cada santcugatenc haurà de contribuir amb una mitjana de 6.275 pessetes per sufragar aquesta despesa a través del pagament de l'impost de la renda i dels tributs indirectes. Prenent aquesta dada com a referència i tenint en compte el nombre d'habitants que hi ha al municipi, Sant Cugat pagarà, aproximadament, uns 342 milions de pessetes en impostos per finançar, només, les despeses en investigació militar del Govern espanyol. Si a aquesta xifra s'afegeixen els diners que l'executiu gastarà en el manteniment dels cossos de Seguretat, el pagament de les quotes de TOTAN, etcètera, resulta que cada santcugatenc haurà de pagar enguany una mitjana de 48.785 pessetes en impostos per sufragar aquesta despesa militar. Kl pressupost militar del Govern espanyol és aquest any de 1.931.892 milions de pessetes, segons l'informe de Fisas.

Una msaieta

diners a causes socials

«jueuna

través del's destÍftm3Í$e^Ífe£!£* Í«$ fiscal o l'anomenada é a tina caudesviament de el <MSBtrír sa social, pràuer,

• El Govern espanyol gastarà aquest any 36.413 milions de pessetes més en investigació militar que no pas en investigació científica, tècnica, educativa, astrofísica o d'astronomia. La partida pressupostària per investigar aquestes darreres matèries s'ha incrementat enguany en un 27%, mentre que l'augment corresponent a investigació militar ha estat del 69,5%. • L'executiu d'Aznar gastarà enguany un total de 248.469 milions de pessetes en investigació civil, xifra que duplica el pressupost anual de

I'ONU.

Ef contribuent pot assessorar-se

s'adreçaran a aquest objectiu. Ur* <sof> fel això, deacoraptaíà aquests diners a h qw& líquida, és a dir» d total de diners que hauria d'abonar a PEstat si no tingueu cap retenció. Després, a la casella de "deduccions de fa quota" de la declaració de la renda indicaré els diners que dev compta en aquest concepte i cseiufàaf costat "objecció fiscal". D'atea banda, els diners que el declarant descompta els haurà d'invertir en una entitat d'ajuda social i adjuntarà amb la declaració de fe renda anrebut conjfonfte ha fet aquesta aportació. ^Mjnatefet,<|^tM^b^eBttaïjrj-· bé írtefoura un| carta;: íílíeçada

al delegat d'Hisenda, en aquest cas al d e Sant Cugat, explicantli l'operació realitzada. Si la declaració de la renda resulta positiva, el declarant que fa l'objecció tiscal haurà de pagar menys a Hisenda, perquè podrà desgravar la conti ibut ió que ha f e t a una causa vio.il Pel contrari, si la declaració és negativa. Hisenda haurà de letoruar niés diners al eonrribtieni. cosa que normalment fa, segons Km ic Angelet, membre de! Scivei d'informació de rObjou ió (• Ist.tl de Justícia i Pau. **En aquests castís, l lisenda no 01a tan prim i no sol qüestionat cadascuna de tes deduccions

'C.FOm.·J.tMMüSA, ifjill'ei declarant justifica", diu i^Sgelet. Pel q u e fa a ies deelanïpons positives, es. canvi., el c^diportament d ' H i s e n d a és t& relatiu: "Bl fet q u e PEstat nsclami o no al contribuent els diners q u e no paga e n concepte de despeses militars depèn d e la Delegació d'Hisenda on e ï f à la declaració", explica el membre de Justícia i Pau. ASant C aigat, el Col·lectiu Antimilitarista Sant Cugat (CASC) Ja anys que promou l'objecció fiscal al municipi i el pròxim dimarts, a les 20.00 hores, farà tíaa xerrada informativa sobre aquest tema a la Casa d e Cuitarà./ M. B.

• L'executiu desvia part de les seves despeses militars a d'altres ministeris i organismes diferents del de Defensa, com per exemple el Ministeri de l'Interior, cl d'Indústria o el d'Afers Estrangers. D'aquesta manera, el Govern pot mantenir el pressupost del Ministeri de Defensa, però incrementar per sobre de l'IPC anual el total de les seves despeses militars. • La despesa militar total del G o v e r n és e n g u a n y d e 1.931.892 milions de pessetes. Kn canvi, l'Estat només invertirà 60.244 milions de pessetes en beques i ajudes als estudiants. • El CASC ofereix assessorament sobre objecció fiscal i dimarts 11 de maig farà una xenada sobre aquest tema a la Casa de Cultura, a partir de les 2().(M) hores.

v i n y e t a

Uobjecció fiscal com a

alternativa

XAVIER L L A N A

^ w J y U u $* {Mw tf-j»**»*» foMOIOW/H. m* •• **>"* *** •* ****'.

f**-*

3<t«4 Qv£ &nryttç#Tie tre/s SÍS (')

S6tsS i*>Sf>&.<ToRS ^ t x d K m «fr>irn»iT*

Il·lustració publicada a El País el 29 de novembre de 1997

Després de la celebraciódel cinquantè aniversari de l'OTAN i de gairebé un mes i mig de la intervenció d'aquesta organització militar al conflicte dels Balcans, ens deixa ben clares les seves intencions, no només en les seves elevades despeses militars, sinó també en la progressiva militarització de la societat, on l'exèrcit, mitjançant la complicitat dels poders medianes, se'ns vol presentar com un servei social necessari, que aporta riquesa i prestigi per als països que en formen part Així, la indústria.armamentística veu com el filó no s'acaba, en tant que el comerç i la investigació de nous armaments segueixen el seu camí, sense cap tipus d'obstacle i a costa dels diners de tots els contribuents.

Es per això que avui, quan els pressupostos militars a l'Estat espanyol representen una despesa de més de 6.000 milions diaris i quan els programes d'investigació militar suposen el 54% del total de recursos que

Els pressupostos militars a PEstat espanyol representen, en l'actualitat, una despesa de més de 6.000 milions diaris l'Estat destina a investigació, l'objecció fiscal té més vigència que mai com a eina de denúncia i de protesta del moviment antimilitarista. L'objecció fiscal incideix en

l'arrel del problema i suposa una actuació solidària, entenent com a tal el compromís de no contribuir amb la insolidaritat que comporta el militarisme en tots els seus aspectes. D'altra banda, suposa també un toc d'atenció a la classe política dirigent, que sembla estar paralit. zada sota les regnes del poder econòmic, i més preocupada per la fabricacació i posterior utilització de míssils intel·ligents o helicòpters ultramod e r n s que, per ironies d e la vida, han estat batejats amb el nom d'Apatxes, tribu d'indis de l'Amèrica del Nord que sap millor q u e ningú q u è vol dir això de la neteja ètnica. Xavier Llana és membre del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC)

26 Societat

R S . í C A I V r o N S Divendres, 7 de maig de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

NlT ÍNTIMA DE POESIA Ambient recollit, llum tènue i l'intimisme de la poesia van envoltar el públic del Teatre-Auditori dissabte passat. L'art del versos i després la música sobre poemes de Santi Arisa van convertir l'escenari en una veritable taverna de poetes on es brindava amb cava. Pàgina:42. Foto: XAVI LARROSA

LA PRIMAVERA PASSEJA PER LES PLANES Dissabte passat la creu del maig es va tornar a passejar pels carrers de les Planes. El districte va tornar a acollir de molt bon grat aqueta celebració ancestral andalusa que commemora Varribada de la primavera i homenatja el símbol cristià. Processó, ofici i, després de Vofrena matinal, dinar de germanor i festa amb gran participació. Pàgina:24. Foto: XAVILARROSA

PROBLEMES A LA UNIÓ

ELS ESTUDIANTS INTERROGUEN

MATUTE

Es pensaven que vindria en limusina. Però Anna Maria Matute, escriptora barcelonina de prestigi internacional, va sorprendre els alumnes de l'Escola de La Floresta per la seva senzillesa i ganes d'explicar-ho tot. L'escriptora va demostrar un cop més a Sant Cugat la seva passió pels infants i la seva visió crítica del món dels adults. PàginaAl. Foto: XAVI LARROSA

El bar de la Unió no sempre presenta aquesta imatge. A les tardes acostuma a estar molt més ple de gent, especialment de joves que, segons la Junta Directiva, donen a aquest espai un caire que no acaba de ser el desitjat. Asseguren que han rebut amenaces davant la seva voluntat de rescindir el contracte de l'actualgestionador del bar, mentre que aquest ho nega i assegura que sempre ha intentat tenir bones relacions amb els dirigents de Ventitat. Pàgina: 19. Foto: XAVI LARROSA

Societat 27

ELS4CA!Vra>B Divendres, 7 de maig de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

DISSENYAR TECNOLOGIA ECOLÒGICA Els voltants del Casal Cultural de Valldoreix van omplise el cap de setmana passat de cotxes elèctrics, de baix consum i d'històrics en una concentració que va atreure més mirades de curiosos que d'experts. Durant tot el matí van poder veure's tota mena de prototips de línies futuristes i dissenys a voltes sorprenents. Pàgina:! 7. Foto: EDUARD FARINYES.

L'ESPORT LOCAL REIVINDICA MÉS ATENCIÓ

MUNICIPAL

L'ambient està caldejat. Després d'anys de reivindicar més equipaments esportius o, com a mínim, la millora dels actuals set presidents d'entitats esportives de la ciutat han dit que ja n 'hi ha prou. Aquesta setmana s'han reunit tots a la Penya Elaugrana i han consituït una coordinadora que vetllarà pels interessos de tots els clubs locals. Volen que el consistori els faci cas d'una vegada i que l'esport santcugatenc tingui les instal·lacions que es mereix. Pàgina: 37. Foto: XAVILARROSA.

SANT CUGAT REFLEXIONA SOBRE L'ÚS DEL COTXE Una cercavila encapçalada per aquest curiós vehicle sense motor i una quinzena de carrers tallats van evidenciar dijous passat que la ciutat s'adheria a la jornada sense cotxes convocada a tot Catalunya. Lexperiència va ser molt positiva perquè es va reduir l'ús del cotxe en un 35%, mentre que el d'autobusos augmentà un 43%. Pàgina: 17. Foto: XAVI LARROSA:

*AMTjLels

mobles

corre íjà mobles Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28 Societat

E1S/CATVTON3 Divendres, 7 de maig de 1999

r a d i o g r a f í

COMISSIÓ DEL LLIBRE GEGANT

El nen i els artistes són els veritables protagonistes d'una festa d'imaginació i fantasia

|fc ^

Contes i dibuixos MONTSE SANT

Entitat: Comiasió del llibre Gegant Any de fundació: 1991 Participants: 140 nen» i 35 il·lustrador» Seu: Plaça Barcelona

Fa vuit anys, un dia, a la plaça Barcelona, un grup de nens i de dibuixants de Sant Cugat es van trobar per primera vegada per fer junts un gran llibre, un llibre gegant, un llibre tot ple de dibuixos i de contes: màgics, fantàstics, meravellosos, contes de cada dia i contes divertits. Era un llibre molt molt diferent de tots els que podeu trobar a les botigues i les llibreries. Era el llibre de contes especial dels nens i els il·lustadors i dibuixants de Sant Cugat. Els dibuixants i els il·lustradors dibuixaven els contes que els nens els explicaven en uns fulls

de paper molt grans per poder fer el llibre. Després, els fulls pintats i escrits, amb la lletra millor dels nens, es van recollir en un gros paquet i es van portar a un senyor que en sap molt, de fer llibres, és un artesà dels llibres i es diu senyor Lluís Roque. El senyor Lluís, arrib paciència i molta cura, va anar cosint els fulls i els va posar unes tapes molt boniques i després el llibre gran fet per tots els nens de Sant Cugat es va portar a la Casa de Cultura, on el van exposar juntament amb altres dibuixos dels il·lustradors del llibre. La Festa del Llibre Gegant de Sant Cugat es fa des d'aquell

any. Cada any, un grup de gent s'aplega un diumenge de maig per guarnir la plaça Barcelona amb cintes de colors i sacs per terra per poder ajeure's, i tot el terra i el cel són plens de colors com si la plaça fos de sobte una enorme habitació de jocs i una aula de classe divertida i plena de rialles i colors. Els nens* de Sant Cugat, després, arriben a la plaça guarnida i prenen una xocolata desfeta per agafar forces. Després... després... arriba el gran moment, els il·lustradors preparen les seves eines; llapis, pintures, pinzells... Els nens asseguts sobre uns sacs xerren i escriuen els seus contes. Quan

els contes estan fets, un dels trenta dibuixants que hi ha a la plaça escolta el conte del nen i el dibuixa fent una bonica il·lustració. Després el nen, amb molta cura, escriu en el full pintat el seu conte i els organitzadors de ta festa recullen els fulls i els desen per portar-los al senyor Lluís, per fer un nou Llibre Gegant de Sant Cugat que serà exposat a la Casa de Cultura junt amb els dos últims llibres en una exposició plena de sorpreses, sensacions i diferent cada any... Els organitzadors i alguns nens i nenes, al final del matí del diumenge, recullen la plaça Barcelona per deixar-la endreçada, neta i polida.

Societat 29

ELS4CANIOV3 Divendres, 7 de maig de 1999

r a d i o g r a f i a

COMISSIÓ DEL LLIBRE GEGANT

rïïwSifc^

»^»-t;

Ja portem nou edicions de la Festa del Llibre Gegant i cada cop té més èxit

Vuit grans llibres per a Sant Cugat M. S. - Saat Cugat -

La Festa del Llibre Gegant es feia ja a Mataró i una persona, el Pep, va proposar fer una festa semblant aquí. La idea va agradar i va calar molt ràpidament i l'Ajuntament, el Departament de Cultura, va engegar la idea. Un grup de gent entusiasta i emprenedora va posar-se mans a l'obra i després de mesos de feina i reunions, el maig del 91 es va celebrar la primera Festa del Llibre Gegant de Sant Cugat, semblant a la de Mataró, però diferent en molts aspectes. El més important és que, després de la Festa i un cop relligat

per un artesà de Sant Cugat, el llibre és exposat a la Casa de Cultura en una exposició que sempre és diferent i en què un any pot trobar-se tots els llibres, altres anys obres dels il·lustradors, fins i tot un any es podia fer un recorregut per la seva confecció i un altre es trobava un recull de tota mena de contes i llibres il·lustrats. L'exposició és cada any diferent i cada any amaga sorpreses. Els dos primers anys, el grup de Mataró va venir a Sant Cugat per ajudar a fer la festa i ells mateixos feien d'animador a través de la música i la megafonia, però a partir del tercer any tot va estar en mans del grup de la

comissió, que són els que s'encarreguen de fer tot el que calgui, des de contactar amb dibuixant i il·lustrador fins a organitzar l'espai i la decoració o cercar col·laboració per determinats aspectes. La comissió comença a fer reunions i posar fil a l'agulla tres o quatre mesos abans. Cada any tenen també diferents comerços i botigues de Sant Cugat que col·laboren a la Festa com la llibreria Paideia o Cugart, que aju- . den cada any, o com L'amic Imaginari, que aquest any ha afegit la seva col·laboració a la Festa. La Festa del Llibre Gegant acull un bon nombre de nens i més d'una trentena de dibui-

xants i pintors, molts que estan vinculats al món de la il·lustració, però altres no. Són figures reconegudes en el món de l'art que presten la seva col·laboració desinteressada a la Festa. Una Festa en què es vol que el protagonista sigui el nen i la seva fantasia i la seva imaginació. A la plaça, el protagonista és el nen i el dibuixant i la seva relació per plasmar en un paper la imaginació i la idea del nen. És una festa en què els pares i els adults són espectadors i només l'artista gràfic, el dibuixant, el pintor, l'il·lustrador, és el que estableix una relació amb el nen directa i sense cap mena d'entrebanc. L'espiquer només ani-

ma la festa amb música adient per engrescar i alegrar i amb algunes paraules per donar idees només col·labora des de fora i sempre per animar, mai per controlar la imaginació dels petits que, durant les tres hores de la jornada, són els veritables conductors i protagonistes de la festa. Aquest diumenge, la novena edició del Llibre Gegant començarà a la plaça Barcelona amb una gran xocolatada a les 10.30 h per a tots i després, un altre any, nens i dibuixant s'explicaran les seves històries de dracs, gegants i nans, animals de tota mena, astronautes i monstres en una festa de la imaginació.

HS4CAN1W6

Economia lïrcendres, 1 (kmtwj.de }999

C o m e r ç

Jaume Tubau presenta la dimissió El fins ara president de Sant Cugat Comerçformarà part d'una llista electoral "Arriben moments de canvi i ja és hora que els botiguers passem a l'altra banda del mostrador i entrem a l'Administració per provar de fer alguna cosa positiva per al nostre sector." Així definia Jaume Tubau la causa responsable que hagi decidit deixar la presidència de l'Associació de Botiguers i Comerciants de la localitat. Segons els estatuts de Sant Cugat Comerç, el president no pot estar vinculat ANNA BORAI:

La Junta Directiva de Sant Cugat Comerç (SCC) haurà d'escollir en els propers dies un nou president per a l'entitat. La persona q u e fins ara o c u p a v a a q u e s t càrrec, Jaume Tubau, va presentar la dimissió de manera oficial dimarts passat, després de dos anvs al càrrec de l'associació santcugatenca (un a la Junta Gestora i el segon elegit per l'assemblea general). Kl motiu: els estatuts de l'Associació estipulen que el president no pot tenir una vinculació política directa -perquè SCC es defineix com a apartidista- i Jaume Tubau ha decidit dedicar-se al món de la política. L'expresident

a cap partit poWbc i Tubau ha dectdtt formar part d'una llista electoral que es presentarà a les properes eleccions municipals, però que encara no ha estat anunciada. B botiguer anuncia que deixa aquesta presidència, però que seguirà treballant activament per al comerç local amb l a tranquil·litat que PAssociació està ara en un moment mes que eslwhle i no es notarà la meva absència".

dels comerciants ha confirmat q u e formarà part c o m a i n d e pendent d'una de les llistes electorals que es presentarà als propers comicis per a l'alcaldia i que es farà pública dimecres vinent. "M'ha costat molt prendre aquesta decisió", explicava Tubau a E L S 4 C A N T O N S "sobretot

per l'Associació, però penso que és el moment que els botiguers passem també a formar part de l'Administració per fer alguna cosa per al nostre sector, i res millor que servir el meu poble, que m'ha vist créixer i que m'estimo." El fins ara president de Sant Cugat Comerç afirma, però, que deixa el comandament de l'entitat "molt tranquil, perquè la crisi de fa dos fcnys ja s'ha superat i ara

O F E R T A D E T R E B A L L B E Q U E S , A J U T S . PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria del Departament de Medi Ambient, de subvencions per al finançament d'inversions de la Garrotxa destinades a propietaris i masovers. Sol·licituds: fins al 14 de maig de 1999, i s'hauran d'adreçar al director del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i s'hauran de presentar, a les oficines del parc natural, Casal dels Volcans, carretera de Santa Coloma, s/n, 17800 Olot.

Aiir&ierit,de*iilj«ei$çjfc^ fàrrMurtv««i^, ratficm* OBísJüíiy», per

d6con$mm^m^tM>iem^m^pí^& I «te Sot-licitucls:f^ali4<temaigcl*1999,ala

l'Associació està més que consolidada". Per a Jaume Tubau, la dimissió no suposarà cap problema per a l'Associació de Botiguers i Comerciants locals, "perquè hi ha gent molt vàlida i les línies d'actuació estan a c t u a l m e n t molt marcades: la dinamització està en marxa i hi ha gent molt professional que se n'encarrega; els associats no tindran cap problema". Respecte a qui serà el seu successor, Tubau afirma que és un tema que hauran de deicidirtots els membres de la Junta Directiva actual, però, reconeix, "em faria molta il·lusió que fos algú d'aquesta junta". De moment, el vicepresident de Sant Cugat Comerç, Jordi Franquesa, serà qui se'n farà càrrec.

56-58,6.a, 08006 Barcelona, « f t & a a u del Departament de Medi Artàm*%fflSpàa Diagonal, 523-525,08029 fit*»*»*. Convocatòria del Departament de Medi Ambient, de subvencions a associacions, federacions i confederacions d'associacions per al finançament d'actuacions d'educació i formació ambientals. Sol·licituds: Fins al 14 de maig de 1999, adreçades a la Direcció General de Programació i Educació Ambiental, i s'hauran de presentar a les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient de Girona, carrer d'Ultònia, 10-12, 3a, 17002Girona.Tarragona,carrer del Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14,1r, 43005 Tarragona. Lleida, ronda de Sant Mart°, 2-4-6, 25006 Lleida. Barcelona, Travessera de Gràcia, 56-58,6.a, 08006 Barcelona, o a la seu del Departament de Medi Ambient, avinguda Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona.

Convocatóréidet cf Ensenyament, subvencions ^ { a n t s;i pmmcfcte de Catalunya Í É I Í M W M

privada sense finalitat dcMuera Sof·yatuds:RnsallOdemftgde1099,M pjN&etttaranates BatHKÍgtíen 1 M ^ 1 | 43006

Ueida.

Convocatòria del Departament d'Ensenyament, per a la concessió de subvencions destinades a la realització

Jaume Tubau ha decidit dedicar-se a la política FOTO: ELS 4 CANTONS

de les escoles d'estiu per a l'any 1999. Sol·licituds:Fins al 4 de maig de 1999, adreçada a la directora general d'Ordenació educativa.

Rubí: Constitució de l'empresa Small Place, SL. Objecte social: Tot tipus d'activitats relacionades amb la fusteria metàl·lica.

que no

cfatt«<^irMeoer«pra«esoinatíftídoiT8 cfaftiBSf^s^.M·iksfeKte:l%sal1ï0de,, Sant Cugat: rr^de19^,adr©çède«aldii»^gi»|89i de Promoció Educativaïs'handep«8piÜf Constitució de l'empresa Jondor al Depaitwaft^d^s^yarnent, Úfaa<tè& "•, Comercial, SL. Objecte social: La Prc^ramesEjsct^-TrabaltVlaAygíjsíít,. 202,3r 8,08021 Barcelona. Convocatòria del Departament d'Ensenyament, pera la concessió de subvencions als centres docents privats en el segon cicle d'educació infantil. Sol·licituds: Fins al 10 de maig de 1999, a la delegació territorial del Departament d'Ensenyament. CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S

importació, exportació, compra, venda i lloguer, tant a Espanya com a l'estranger de màquines electròniques, etc.

Objecte metàl-Bea

t*t*BWtóf99,SL

de mobles

en Rubí: Constitució de l'empresa Serveis de Producció Empresarial, SL. Objecte social: La gestió, assessorament i prestació de serveis informàtics, comptables, etc.

Constitució de l'empresa ereçtronicos Geï»r> SL QfepBcie Comerç a fengués " Selecció d'Informació Oficial

Economia

ELS/CANTONS Divendres, 7 de maig de 1'999

LES EMPRESES: LUCAS

VARITY

Entrar a la planta de fabricació de bombes de cotxe sorprèn. És un espai ample, molt il·luminat i net, impecable. Fins i tot hi ha sales amb persones vestides com si fossin metges de quiròfan. La temperatura en aquesta zona és de 18 graus, tant a l'hivern com a l'estiu. La majoria dels processos estan mecanitzats i també es depuren les aigües residuals quan el producte ja està fet. S'hi respira un ambient distès i agradable.

Carles C o r t é s , director de Recursos Humans de Lucas Varity

"Es evident que les energies no renovables són immantenibles perquè deixaran d'existir" GLÒRIA FRANCOLÍ

la nostra gamma, la commun rail. - Aquest n o u p r o d u c t e l'ha ideat Lucas Varity? - Al món de l'automòbil és molt difícil inventar coses perquè desenvolupar-se a escala industrial requereix inversions tremendes, de manera q u e les aplicacions actuals estan basades en conceptes força antics.Totes les aplicacions posteriors es basen en aquests principis. D'alguna manera, del que es tracta és de millorar-los, i el que ha estat fonamental és utilitzar aquelles eines que abans no tenies. Igual que altres fabricants han desenvolupat el mateix concepte, nosaltres hem incorporat la tecnologia en base a utilitzar conceptes de disseny que ja existien. La nostra central de desenvolupament de

— EU 4 Cantons anunciava la setmana passada q u e estàveu deixant de fabricar el vostre p r o d u c t e estrella... - És cert. La veritat és que estem en fase de fer-ho perquè el producte que hem estat fabricant fins ara, la bomba rotativa d'injecció mecànica indirecta, estava definida des de fa 15 anys per unes aplicacions d e motor que han estat i de fet continuen utilit/.ant-se en els motors actuals. El problema que té aquesta aplicació és que les noves normativcs quant a control d'emissió, consum, etc. són molt més restrictives. Arriba un punt en què aquesta tecnologia ja no dóna m é s . Pots portar-la al límit de la sofisticació, però, tot i en condicions ideals, té COtXe Ï10 implka un n i v e l l d e pol·lució que és dues vegades més del q u e es

p r o d u c t e , a ni-

" Utilitzar menys el que

partida

entre

França, Anglaterra i aquí a Sant Cugat hem confluït a donar forma a aquest con•; ' '; " cepte, anomenat per nosaltres Commun Rail injecció directa. Aquest sistema ja havia estat concebut per empreses concretes d'automòbils i en funció de les capacitats que tens de traspassar aquesta idea a escala industrial la pots incorporar com a noves tecnologies. Ara també tenim un repte molt important davant nostre i és que un cop això està definit per la central d'enginyeria del producte, nosaltres som l'única planta del món q u e dins el grup Lucas Varity fabricarà

la indústria de rautomòbil mori'''

permetrà d'aquí ,; a dos anys. Abans de quedar-te sense mercat has d'evolucionar el producte, de manera que ens trobem en una situació que és força interessant perquè és complicada, però a la vegada molt encisadora. Estem en una situació q u e preveiem que finalitzi l'any 2003 o 2005. Anirem baixant la producció del producte actual fins que sigui del tot residual i mentrestant i de fet ja ho estem fent ara, ens dediquem al nou producte q u e en els propers anys serà l'estrella de

vell d e divisió, q u e està com-

Carles Cortés explica que l'empresa Lucas Varity actualment està passant per una fase de transició FOTO: X. 1 ARRÒSA aquest estil de bombes, cosa que implica que, de fet, estem treballant perquè tota aquesta enginyeria ens la quedem nosaltres també en exclusiva. - ï q u a n s'acabi l'energia n o renovable? - Home, la panacea que s'està buscant des del principi dels temps és el mecanisme de funcionament continu, aquell que no requereix energia per funcionar. Cosa q u e no e x i s t e i x . É s qüestió de posar-li termini. D'aquí a 100 anys s e g u r a m e n t ja hauràs d'haver pres mesures perquè és molt possible que ja no tinguem ni gasolina ni gasoil. En cicle experimental, ja hi ha motors que funcionen amb energia solar convertint e n electricitat l'energia del sol. El problema

dels motors elèctrics és q u e el procés de fabricació dels cotxes i l'obtenció de l'energia també contaminen. Es qüestió de posar-hi hores i diners. Les energies no renovables donaran pas a energies renovables, això és claríssim. És evident que és insostenible mantenir una cosa que deixarà d'existir. —La setmana passada va celebrar-se el dia sense cotxes. Com es preveu aquesta iniciativa des d ' u n a e m p r e s a c o m la seva? - A primera vista pots pensar que t'estan fent la competència. Tu intentes vendre equips perquè els fabricants venguin cotxes i per altra banda hi ha algú que està intentant q u e la gent no utilitzi els cotxes. Jo penso que és una concepció exclusiva-

ment a curt termini. No crec que el problema d'Utilitzem menys el cotxe impliqui que la indústria de l'automòbil acabi morint, és un problema de racionalitat. Ningú no compra el cotxe per estar una hora per entrar a Barcelona per les rondes. Aquestes iniciatives el que volen és racionalitzar la utilització del cotxe, una eina, un element d'esbarjo, no pas un instrument que al final acabi martiritzant el seu propietari. No és el fet de dir "Senyors fabricants, deixin de fabricar cotxes, que ja n'hi ha prou". Penso que aquestes iniciatives són benvingudes i crec que haurien de conscienciar la gent perquè s'acostumi a utilitzar el que la tecnologia posa a la seva disposició.

Si t'interessa saber què passa

a SANT CUGAT

TRUCA AL 93 589 62 82 i et portarem tota la informació a casa

EIS 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

ÉLS4CANKWVS Divendres, 7 de maig de 1999

1 -e? I-Í JièV

-Sí"! * } -

«La Dreservació del li naiurai, inuArc I I IIIHJI 111 jPtFI O a millnr de futur» _„i

—

jMj

jÈm

v .•

telèfon del candidat

93 675 41 02

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

EISÍCANTONS

Classificats guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22. 1r2a 93 674 41 64

AGENCIES DE VIATGES • USSIATOURS Plana Hospital 93 589 6 í 50

• ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX

Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina. 17, L B 93 675 18 35 • JORDI MERCADÉ Greu, 6-8, 2n 3a

93 589 65 6í 608 4945 1? • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a 93 675 18 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 935894411 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5 8 9 4 1 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2' 93 589 30 65 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 9 3 5 8 9 30 65 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93674 1729

• A^XIUGAVIN 93 674 25 70

rada 125 93 589 38 06 • BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 589 11 98 • BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 589 12 99 • CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 589 47 90 • CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 U 56

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9 •CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 T 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre. 14 93 674 12 85 • TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 6 7 5 3 0 66 •TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18 •TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93674 5747 •SAGARRA Endavallada, 22 93674 0 1 6 0

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL • PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS, PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 50 48

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca. 28 93 589 54 43

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12

•RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8 2 8 0

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 935801500

Jaume I, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 00

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO Anselm Clavé, 14 93 675 49 37

• FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 589 3 1 2 1

CLUBS OE MUNTANYA I ESPORT • CLUB MUNTANYENC

Barcelona, 5 93 674 53 96 • CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador^ s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Pa-

• CLÀSSIC Av. Torreblanca. 2 93 674 19 03 • EL PUNT Copes i sopars 670 59 40 01

COPISTERIES • ARPALI Valldoreix .45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 74 42 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 belsconxxi@nexo.es •FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0 5 0 3

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 1 3 98 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 13 98

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51 • GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 4 9 0 2 • POU D'ART Balmes ,35 93 590 6 0 8 6

GUIOCUEMATOGRAFIC

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT •COAP Villa, 22 93 58921 15 o PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 5 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01 • ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898108

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 6 7 5 1 9 04 •CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 589 7 5 * 1 2 •CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93 675 3 1 0 0 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada, 20

• MC DONALDS Centre Comercial Sant Cugat 93 674 46 54

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934121939

33 674 9435

GIMNASOS E S P O R T S H

• GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 6 7 4 6 1 7 2

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 93 674 1 1 4 0

93 674 75 98

3! IMMOBILIÀRIES

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20, baixos

93 59082 79 • SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 9 3 6 7 4 30 8 1 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 98 62 •UESC Cànovas del Castillo, 9 93 6 7 5 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 0 3 0 8

• E L PONT Girona, 3 93 675 0 1 7 5

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 1 3 8 1 93 6 7 5 1 8 2 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 1053

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93 674 1546

FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS

Valldoreix, 14 93 674 03 93 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 935894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric. 8 93 590 6 1 8 9

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 1 8 • LA FLORESTA Pearson. 36 93 589 78 00 • LES PLANES

16.30-20.30 h 93 675 02 67

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 9 3 6 7 4 08 97 •ARENASAN Endavallada, 2 1 . bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital. 41 935890307 Fax 93 5 8 9 1 1 0 4 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 674 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3 2 0 •SASI Plaça Octavià, 7 93 6 7 4 3 2 0 8 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 9 3 6 7 5 1556 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 93-58923 13 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 5 8 9 3 3 00

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA. ZAMORA, S L Mossèn Cirrto Verdaguer, 18 9 3 5 8 9 2 6 38 •MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 6 7 4 6 0 5 8

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 6 7 4 3 6 94

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 1 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9

MARBRES • MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurcns Càmpoamor,12 - Nau 3 93 675 51 08

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 589 1 9 3 1 • M E S MARCS Enric Granados, 15 93 589 14 29

93 5893289

MAT, CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93 674 14 90

LLEGUMS

93 675 1 0 1 1

•TALLER ELECTROSOL

• TOT PUNT Sant Antoni. 19 93 674 00 97

•FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 68 4 7

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27" 93 589 88 55

•MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 4 7 57

93 674 01 38

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

• VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

93 675 13 89

OBJ. REGAL FESTA • FtOTTO Sant Jordi, 32 935890605

93 674 15 50 •CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 • EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14

93 675 33 04 •IONA Major, 18

93 675 5921

936750454

MOBLES JARDÍ

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93589 6163

GALERIA D'ART

• MIREIA'S

Hettuhs UJijttiettc*

Valldoreix, 33 93674 9940 •ANFUS JOIES

•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 6 3 6 2

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6 9 5 0 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 93 6 7 4 5 3 01

TELEFONIA • A R TELECOM Telefonia i ccfnuncactons Carretera de Cerdanyola, 49

•T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel i Fax 93 67434J5

935898702

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala, 36 93675 5653

•TNTOREHASANT CUGAT Sant Antoni, 1

REPARTIDORS

• D 4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 93 674 65 98 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93589 1732 •SERRALLERIAT1ERRAICOMASC.B. Mozart,9. (Barcelona) 9321819 96

• MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 93 5 8 9 2 3 71

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 6744223

936741182

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 44 95

PASTISSERIES

•SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 675 12 99 •LA LIONESA

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 936745580 •NENS Endavalada.12 93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR

Valldoreix, 79 93 674 07 71

•FALGUERA Vilà,1

PAPELERIES •PAPELERIALUFA. q Valldoreix, 23

93 675 24 01

93 59061 19

SABATERIES PARAMENT DE LA LLAR Vida, 6 93674 0 3 1 6

•TNTORERIASANT CUGAT Santiago Rusroi, 36 936741183

•TINTORERIA SANT CUGAT Rbta Rtxatadada, 34 936752228 • TINTORERIA SANT CUGAT Alfons SaJa.2

ROBA INFANTIL

•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS

93 6744167

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 589 4 4 2 2 93 6 7 5 5 1 5 1

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 9 3 6 7 4 6 9 45 Tel. urgències 908898136 93674 6 9 4 5

93 674 00 14

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88

Xerric, 28 93 674 66 99

93 67413 96 • BENETTON Santa Maria, 21 936748502

93 6743688

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria,9,1r 1a 93 589 0151

93 589 0266

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3

C/ Sol,

TINTORERIES •MAVI Objectes de regal i bijuteria ArfonsSala,12,Botiga3

• GENEVIEVELETHU • MAJIK Sant Jordi, 29

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892649

• L A FESTA Santiago Rustnct. 8

MOBLES D E C O R A C I O H • CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 589 25 29

POLLERIES

MERCERIES • LA PERLA Major, 3

93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50

•SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 5 7 5 2

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32

MATALASSERIES • SOLSONA Alfons Sala. 10

PESCA SALADA I

•CAMPMANY Valldoreix, 16

93 675 5 1 0 5

9358938 52

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 9 3 5 8 9 5 7 76

• SANBER-5 Anselm Clavé. 20 93 674 45 71

HERBOLARIS DIETÈTIC

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

FERRETERIES • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57

• LA JIJONENCA C/ Major, 29 93 67525 86

Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

HAMBURGUESERIES

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 7164

GELATS ARTESANS

n •DtSONESTUSTES Martorell, 12 935895657

• LA FAUNA •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 936753274

RUa. del Celler, 35-37 936741305

•REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE

'VETERINOS Rius i Taulet, 31

91*"? Sol, 16 93674 9097

93 589 71 41

• TATERS Sant Antoni, 62 936755506

XARCUTERIES •CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93874 0 8 8 1

Classificats

EIS 4 CANTON M A

PISOS EN

O F

B I

J& U

II S

ALQUILER

93 589 45 66 • C / O r i e n t . S u p . : 105 m 2 . 4 h a b . (1 suite), 2 b a f i o s , a m p l i o s a l ó n comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos e m p o t r a d o s , calef., g a s n a t u r a l , b a l c ó n , p à r k i n g , s o l o 6 v e c i n o s . Alquiler: 9 0 . 0 0 0 p t a s .

93 589 45 66 • C o d Fava 3 y 4 h a b i t a c i o n e , 2 b a f i o s , c a l e f a c i ó n , g a s , p a r q u e t , a r m a r i o s e m p o t r a d o s . Plaza p à r k i n g . Z o n a c o m u n i t à r i a y p i s c i n a . Alquiler d e s d e 1 0 0 . 0 0 0 p t a s / m e s . • Z o n a G o l t . S u p . : 450 m 2 . j a r d i n c o m u n i t . c o n p i s c i n a , : 1.500 m 2 . 4 h a b . (1 suite c o n v e s t i d o r ) , 2 b a f i o s , 1 a s e o , a m p l i a coc_off., gran s a l - c o m . , buhard. 70 m2., armarios empof., terrazas todas hab., garage 3 c o c h e s , sala màquinas, calef.gas, suministros c o n t r a t . A l q u i l e r : 3 2 5 . 0 0 0 ptas.

93 589 45 66 • T o r r e e n v e n t a e n V a l l d o r e i x . E s p l è n d i d o J a r d í n 1.018 m 2 . , piscina c o n v e s t u a r i o s + 1 d o r m i t o r i o , g a r a g e 16 m 2 , c a s a 9 0 m 2 , 3 hab. dobles, 1 bano, cocina electrod, s a - c o m . con chimenea hogar. P r e c i o : 5 6 ' 5 M. 93 589 45 66 • C/ V i l l a . P i s o N u e v 0 . Sup.: 100 m 2 . , 3 hab.(1 " s u i t e " c o n vestidor), 2 bafios, sal-comedor, cocina equip, (lavadora, lavavajillas, secadora) arm. empot., calef., tza., pk., trast., v i d e o p o r t e r o , z . c c o m u n i t a r i a . Alquiler: 1 3 0 . 0 0 0 p t a s

• Junto Estación • C / R O S E L L O N : 80 M 2 - C o m . - Sal., C o c , 3 D o r m . , B a n o - A s e , 21.000.000. • C / J O A N S A L V A T : B A J O S C O N T E R R A Z A - 80 m2 - C o m . S a l . C o c . - 2 D o r m . - Bafio - Calef. - J a r d . y Piscina, c o m u n . - Terraza 40 m 2 . Precio: 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 • C / R I U S I T A U L E T : N U E V O A ESTRENAR - 9 0 m 2 - C o m . Sal. C o c - 3 D o r m - 2 B a f i o s . Pk. 2 C o c h . Terrazas - Clef. - A s e . P r e c i o : 28. 000.000 • C / P A H I S A : B A J O S C O N J A R D l N - 110 m 2 - C o m . - S a l . c o n c h i m . h o g . - C o c . 4 D o r m . - 2 B a n o s - J a r d . Priv. J a r d . y p i s c . comunitario. Precio: 37.000.000

93 589 45 66

VENTAS

• A v . Pla d e l V i n y e t . P i s o n u e v o (delante C o l e g i o Europa). S u p . : 115 m 2 . , 4 h a b . ( 1 s u i t e ) , 2 b a f i o s , c o c i n a - o f f i c e , g r a n s a l ó n c o m e d o r , a r m a r i o s e m p o t r a d o s y f o c o s e m p o t r a d o s , t e r r a z a . 12 m 2 , p a r q u e t , calef., g a s , a n t e n a p a r a b . , p à r k i n g , t r a s t e r o , j a r d í n c o m u n i t a r i o c o n p i s c i n a . Alquiler: 130.000 p t a s

• P L Z A . A U G U S T A : 160 m 2 - C o m . - Sal. c o n c h i m . hogar. - C o c . Off.- 3 D o r m . - 2 B a f i o s - Calef.- A s e - Pk. 1 c o c h e . Precio: 4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 • C O L L F A V A : 9 5 m 2 - C o m . Sal. - C o c . Off. - L a v a d e r o - 3 D o r m . 2 B a f i o s - Pk.. 1 C o c h . - J a r d . y Pisc. c o m u n . Precio: 2 8 . 0 0 0 . 0 0 0

ALQUILER

• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo.Precio: 15,5 Mill. 93 674 06 97 • Passeig T o r r e b l a n c a Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada, 2 bafios completos reformados, terraza. Impecable. 93 674 08 97 • Parcelas e n Can Cortés Una de ellas tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93 674 08 97 • A v d a , Pla d e l V i n y e t Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") màs otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-odffice, 3 banos completos. Estudio + solàrium. Jardin privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Preu: 54 Mill. 93674 0 8 9 7 • Zona Golf

A d o s a d a d e 300 m 2 . Consta d e 5 hab. (dos"suites"), hab.de servicio, 4 bafios completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor a dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 6 0 Mill. 93 674 08 97

PISOS EN VENTA

• Estación • Z . P l a z a d e l C o l l . Piso t o t . R e f o r m a d o . E s t a d o i m p e c a b l e . S u p . 9 0 m 2 , 3 dor., 1 b., calef., ascensor, d i s p o n e n d e pk. d e alquiler. Precio: 16.700 M i l l 9 3 674 32 08

Local de 100 m2útjles. dividido en 5 despachos màs 1 aseo. Aire Acondicionado. Precio: 12,5 Mill. o en alquiler 75.000 ptas mes. 93 674 08 97 • La Floresta

• Z . C e n t r o . P i s o a l t o . S u p : 106 m 2 . , 3 d o r m . , 1 b a n o , 1 a s e o , c a lef., ascensor, 1 pk., a m p l i o s a l - c o m e d o r d e 31 m 2 . Precio: 21 Mill 93 674 32 08

Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva, una hab.doble y un bano. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 06 97

• CTRA. C E R D A N Y O L A . 4 dorm., com.sal. coc. nueva, bano refor., c a l e f a c c , b a l c ó n . C o n t . i n s t a l a d o s . M U Y B U E N ESTADOÜ Precio: 7 0 . 0 0 0 ptas Tel. 93 674 72 54

• Z . c o m u n i t à r i a c o n 2 p i s c i n a s y pista p o l i d e p o r t i v a . S o l e a d o . Precio: 43 Mill 9 3 6 7 4 3 2 0 8

• A M U E B L A O O . 2 d o r m . , c o m - s a l . , c o c e q u i p , lav., b a n o c o m p l , a r m . e m p o t r . . trast. B U E N E S T A D O . Tel. 93 674 72 54

• Z . V i n y e t . À t i c o d u p l e x n v o . a estrenar. S u p . t o t . 164 m 2 , 3 d o r m . , 3 b a n o s . , calef., c o c - o f f . , s a l - c o m 275 m 2 , trzas., 1 pk., z. c o m , . , piscina. Precio: 3 8 . 6 0 0 MIN 93 674 32 08

Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 39 Mill.

ALQUILERES • Junto Estación. Piso en alquiler situado en c/Francesc Macià (antes Alfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 bafios completos. Servicio de atta. IMPECABLE . Precio: 80.000 ptas 93 674 08 97 • Coll Fava Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab., 2 bafios completos, cocina-office. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Parking+trastero. Precio: 105 ptas/mes 93 674 08 97

• A P A R T A M E N T O S . V A R I A S Z O N A S C O N O SIN M U E B L E S . 1 d o r m . , c o m - s a l . c o c , b a n o c o m p l . , terr. Park. o p . A partir de 4 5 . 0 0 0 ptas. Tel. 93 674 72 54

TORRES EN VENTA • P À R K I N G S . Varias z o n a s . A partir d e 5 . 0 0 0 p t a s Tel. 93 674 72 54 • C É N T R I C O . 3 dor.. c o m - s a l . , c o c . b a n o , aseo, terr, c a l e f a c c , c o n t . instal. Precio: 80.000 p t a s . Tel. 93 674 72 54 VENTA • TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl. com-sal.. cocoff.. 2 b a n o s c o m p l . , e s t u d i o , calef g a s - o i l , terr 480 m2 c o n pisc, barbacoa. TODO REFORMADO, BUEN ESTADO!Precio: 4 7 . 5 0 0 . 0 0 0 ptas Tel. 93 674 72 5 4

• S t . Q u i r z e J a r d i . Unif. S u p . 162 m 2 . 4 dor., 2 b a n o s , 1 aseo. c a l e f a c c i ó n , j a r d . priv., 30 m2 de t r z a - p o r c h e , i p k . Precio: 3 9 . 5 0 0 M i l l 9 3 6 7 4 32 08

• Z . A r r a b a s s a d a A d o s . S u p . 301 m 2 , jardin de 52 m 2 , 4 dor., 4 b a f i o s , 1 aseo, c a l e f a c c i ó n , g. c o c - o f f i c e exterior, c o m - s a l ó n d e 40 m 2 , z. c o m u n i t à r i a p i s c i n a . Excelente u b i c a c i ó n . Precio: 93 674 32 08

•JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DUPLEX. 3 d o r m . , a m p l i o c o m - s a l , c o c - o f f , baflo c o m p l . c a l e f a c c , terraza 25 m 2 . d ú p l e x d e 4 0 m 2 . EXCEL. VISTAS. P r e c i o : 2 6 . 5 0 0 . 0 0 0 Tel. 93 674 72 54

• Z . V i n y e t . A d o s . Sup. 211 m 2 , jardín 25 m24 dor., n o s , 1 aseo, c a l e f a c c i ó n , g. c o c - o f f i c e exterior, c o m - s a l ó n d e 4 0 m 2 , z. c o m u n i tària p i s c i n a . Excelente u b i c a c i ó n . P r e c i o ; : 6 3 M i l l 9 3 674 32 08

• Z O N A R E S I D E N C I A L . 155 m 2 . A m p l c o m - s a l d e 4 5 m 2 c o n c h i m e n e a . a m p l i a c o c - o f f , 2 b a f i o s , a s e o , terr 2 7 m 2 , 2 park., trast. T O D O EXT. M U C H O S O L . Z O N A C O M U N I T À R I A C O N P I S C I N A . PERFECT. E S T A D O . P r e c i o : 6 4 . 0 0 0 . 0 0 0 Tel. 9 3 6 7 4 72 5 4

• Z . C a n G a n x e t . A d o s . S u p . 210 m 2 , jardín 50 m 2 , 3 dor., 2 b a nos, 1 aseo, c a l e f a c c i ó n , 2 pk + t r a s t e r o , t r a s . Z. c o m u n i t à r i a c o n piscina. Precio: 5 5 M i l l 9 3 6 7 4 32 08

MENORCA : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas mà ximo), quincenas Julio 400.000 ptas, agosto 500.000 ptas. Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 h) LA

CADIRA

Es restauren, pinten i decoren cadires i mobles petits. Si vols donar un aspecte actualitzat a les teves cadires velles, truca al Tel. 93 674 48 10 M. Glòria ÉS FÀN CLASSES DÉ CONVERSA I LECTURA EN ANGLÈS

Tel. 93 674 97 79 PROFESOR DE INFORMÀTICA SE OFRECE PARA DAR CLASES A DOMICILIO. Tel. 649 024 301

II GRAN OFERTA EN ALQUILERES !!

PROFESOR CANADIENSE CON EXPERIÈNCIA se ofrece para dar clases particulares de inglés. Preferiblemente adultos con nociones bàsicas del idioma. Tel. 93 675 64 79 VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie III, B-SC, a.a., d.a., c a , e.e., 5 puertas, blanco, garaje, 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas. Tel. 93 570 92 70

PIS PER LLOGAR. 3 habitacions. Zona comunitària En perfecte estat. Preu: 120.000 ptas/mes Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13.Matí: 8 a 8'30 h. Nit de 20 a 24 h.

- Estación : àtico 2 hab. 65.000 - Estación: pisos 3 hab. desde 69.000 - Nuevos 3 hab., pk., desde 115.000 ptas. - Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing. SANT CUGAT-MIRASOU proyecto en solar de 625 m2, sol, buena zona, desde 49 Mill. y hasta 540 m2 construidos. Construcción a escoger. CENTRO: Zona peatonal. ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores, 4 hab., barïo+ aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking incluido a 100 m del Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 20 Mill.

TORREBLANCA: 2 preciosos dúplex nuevos sol todo el dia (totalmente orientado al Sur), zona tranquila y cèntrica, carpintería de roble, caldera a gas, pàrking incluido: Uno: 98m2 + 67 m2 tza+balcones 25'1M. Otro: 64 m2+9m2 tza+balcón: 17'2 Mill Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta, gran CARTERA de Unif,, y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamartos y preciós) CONSULTENOS Horano: de Lunes a Sàbado de 9 h. 21 h,. continuado. Dom . Matïanas.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas màs. í Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS PER PUBLICITAT A:

FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabajo fijo todo el ano. 93 674 88 38

Tarragona- Lleida-GironaProvíncia de Barcelona

JEAN LOUIS DAVID

Requerim: • Persones majors de 25 anys - Cotxe propi - Preferiblement amb alguna experiència en vendes S'ofereix: - Contracte d'agència + comissions Persones interessades trucar al telèfon

93 416 17 88

precisa por ampliación de plantilla para salón en Sant Cugat (centro) Pza. Doctor Galtes. 1 PELUQUERO/A Contrato fijo + S.S + Retribución alta + comisiones + incentivos Tel. 93 675 61 73 ES BUSCA TECLISTA PERj GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

HS4CANTQNS

Divendres, 7 de maig de 1999

H o q u e i

h e r b a

Bàsquet

El Júnior perd la categoria i baixa a Primera Divisió Els dos equips del Júnior afronten la Copa del Rei i de la Reina El J ú n i o r m a s c u l í ha p e r d u t la c a t e g o ria d e s p r é s d e la d i s p u t a d e l ' ú l t i m a j o r n a d a d e l c a m p i o n a t d e lliga a la D i visió d'Honor. La d e r r o t a al c a m p d e l lí-

der, el C l u b Egara, i l'empat d e l F C Barcelona a m b el R C Polo h a n facilitat q u e els s a n t e u g a t e n c s no h a g i n p o g u t evit a r el d e s c e n s . El t è c n i c A l b e r t R e c a -

s e n s deixarà decicit p r o p e r a m e n t el s e u futur, m e n t r e ha c o n f i r m a t la marxa d e M a x S o l l e v e l d i la m é s q u e possible b a i x a d e C h r i s t i a n W e i n .

Àl.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

L'equip masculí del Júnior jugarà la propera temporada a la Primera Divisió després que hagi perdut la categoria en l'última jornada del campionat de lliga de Divisió d'Honor. Kl conjunt santcugatenc va perdre al camp del Club Kgara, actual campió de lliga. per 4 gols a 1. mentre que cl FC Barcelona-que jugarà la promoció de descens- va empatar a cinc gols amb el RC Polo, tercer a la taula. Finalment. Vallès Deportin i FC Barcelona seran els dos conjunts que afrontaran el play-off de descens. Així doncs, després de vuit temporades en la màxima categoria de l'hoquei herba estatal, el Júnior ha perdut la categoria en una temporada nefasta. De les 11 jornades que s'han celebrat, el Júnior n'ha estat onze en /ona de descens directe i també onze en promoció de descens. Kl conjunt santeugatenc ha finalitzat últim a tan sols un punt del penúltim lloc en què ha acabat el Barca. Amb tot, el goal-average particular entre els equips que disputaran la promoció i el Júnior és favorable en tots els casos als santcugatencs. L'entrenador del primer equip, Albert Recasens, ha analitzat la temporada, que l'ha qualificat de "molt dolenta". Recasens reconeix que "els jugadors són molt conscients que si l'equip ha baixat és per haver fet una temporada molt dolenta". Segons l'entrenador blau-i-negre, el Júnior va perdre les seves opcions de desocupar la zona de descens directe en el partit que el va enfrontar a les

Enric Tomàs presentarà dilluns el nou entrenador A.L. - Sant Cagat -

Enric Tomàs, president de la Unió Esportiva Sant Cugat, donarà a conèixer dilluns el nom del nou entrenador del sènior "A", que la temporada vinent militarà a Primera Catalana. FCls primers en conèixer el tècnic seran els jugadors, que es reuniran a m b aquest i la junta directiva. El sènior masculí va imposar-se dissabte al Gelida a la Sala Escolar per 1()6 punts a 65 i continua ocupant la vuitena posició a la taula. Aquest cap de setmana visita la pista de la VK Horta, avantpenúltim, en l'última jornada del campionat de lliga. En aquesta jornada encara podria avançar una posició en la classificació.

Kata

El conjunt masculí del Júnior militarà la propera temperada a la Primera Divisió, després d'una temporada molt dolenta Foto: E4C

seves instal·lacions a l'Apóstol Orense i que va acabar amb derrota dels locals. D'altra banda, quan Albert Recasens va fer-se càrrec del Júnior va explicar que amb sis punts més el seu equip se salvaria. I va encertar, perquè si els seus jugadors haguessin sumat els sis punts que ell mateix va pronosticar, s'hauria classificat per jugar el play-off de descens i evitar la pèrdua directa de categoria. Després que la junta directiva del Júnior i l'extècnic Andrés Barrientos decidicin rescindir el contracte, Recasens va fer-se càrrec del primer equip. Recasens creu que el seu balanç com a tècnic és "força positiu". Ara, segons el mà-

GASOIIÍ Ports gratuïts

xim responsable del Júnior, el més important és començar a treballar amb vista a la propera temporada: "Hem de fer un nou plantejament i pensar que l'única opció que tenim és tornar a pujar." Albert Recasens ni ha confirmat ni ha desmentit que seguirà entrenant el primer equip. Kl tècnic s'ha de reunir amb la junta directiva del club. La primera baixa que ha patit aquest conjunt és la d e l'holandès Max Solleveld, mentre que Christian Wein podria fitxar per algun club de Divisió d'Honor. Malgrat el descens, no es preveu que el primer equip presenti moltes baixes la propera temporada.

El català de Kata infantil. a Valldoreix

Arriba la Copa del K«>i Tant el conjunt masculí com el femení debuten aquest cap de setmana a la Copa del Rei i a la Copa de la Reina. Quant al masculí, afronten els vuitens de final a partit únic a casa i davant el Covadonga, equip de Primera Divisió. La fase final d'aquesta competició tindrà lloc a Terrassa del 14 al 16 de maig. Per a Recasens, l'objectiu és "arribar cl més lluny possible". El femení pren part a Madrid en la fase final de la Copa de la Reina. En el primer partit de quarts de final, el Júnior jugarà amb el Sardinero.

- Sant Cugat -

L'Associació Shito-Ryu Catalunya i Gimnàs Sant Cugat han organitzat per aquest diumenge al matí el Campionat de Catalunya de Kata, que tindrà lloc al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix. El Kata és un conjunt de tècniques de defensa i atac davant adversaris imaginaris. Segons fonts de l'organització, està previst que hi participin unes 3(K) persones. Fa dos anys, aquest campionat també va fer-se a Sant Cugat. La jornada començarà a les nou del matí i finalitzarà als volts de dos quarts de dues de la tarda. /A.L.

Tel. 93 580 77 62 C? ^X

:S ^ \

Contestador les 24 h

ESPUI

Distribuïdor oficial

Esports

U S / C A N T O N S Dnriidrrs. 1 de nuïn i W<>

F u t b o l

£ s q it a í x

s a l a

López: "Si no guanyem l'Ametlla, hi haurà molts nervis a l'equip"

Jugadors de l'Esquaix Sant Cugat brillen Quan falten tres jornades, el Winterthur és a només cinc punts del descensa l'estatal À.L.

El Winterthur Sant Cugat podria assegurar-se matemàticament

- València/ Sant Cugat -

la permanència si d e m à a la tarda supera l'Ametlla de M e r d a i la PB Montserrat ensopega a la pista del Pofidepornvo Andorra.

Fds jugadors de l'Esquaix Sant Cugat Santi Grau i Eva Fernàndez, representant la Universitat de Barcelona, han aconseguit medalla de bronze al Campionat d'Espanya per equips d'esquaix que va acabar divendres passat a l'Esquaix K 7 de València. La Universitat de Barcelona va caure en semifinals davant la Universitat de Santiago per 3 punts a 1. Els també santeugatencs Marc Bieto i Jèssica Barceló, de la Universitat Autònoma de Barcelona. van perdre en quarts de final contra la Universitat de Laguna (Tenerife) per 3 punts a 1.

Per aquest enfrontament, el tècnic A l b e r t López recupera tres jugadors importants: el porter José Luis López i els jugadors P e p Pinell i J a v i López. AI.KX Loi'K/

- Sant CugatPer segona jornada consecutiva. el l'S Winterthur Sant (lugat té l'oportunitat d'assegurar-se la permanència a Primera Nacional A si venç demà a la tarda al pavelló municipal l'Ametlla'de Merola. Precisament, aquest és un dels quatre equips que és en /ona de d e s c e n s i molt p r o b a b l e m e n t perdrà la categoria. A la classificació general, l'Ametlla és penúltim a la taula a \ nit punts del \laxon "li", primer conjunt que es mantindria. Si aquesta jornada. l'Ametlla cau a la pista del Polideportivo Andorra i el Winterthur guanya, el conjunt santeugatenc s'assegurarà la permanència matemàticament. Per aquest enfrontament. el FS Sant Cugat recupera tres jugadors que dissabte no van poder jugar a m b el F C Barcelona "B" per motius personals. Aquests són el porter José Luis i els jugadors Pep Pinell i Javi López. D'aquesta manera, Albert Lópe/ podrà comptar amb tota la plantilla. A l'anada, el FS Sant Cugat va imposar-se per 0 gols a .i. A la classificació, el conjunt sant-

e u g a t e n c és ara d e s è a m b 33 punts, a cine de les posicions de descens i a tres punts del sisè lloc, que ara mateix encapçala el Polideportivo Andorra. Kntre aquest equip i el FS Sant ( aigat hi ha tres conjunts: Centelles, Indústries Garcia i Vilassar de Mar. Quant als conjunts que ocupen placa de descens són la Penya Blaugrana Montserrat, el Pena La Murga, l'Ametlla de Merola i el Rubí. L'entrenador del primer equip, Albert López, té molt clar que no

Els d'Albert López podrien assegurar-se matemàticament la permanència aconseguir una \ ictòria davant l'Ametlla provocaria, sens d u b t e , "molts nervis" a l'equip. Malgrat tot, el tècnic es mostra convençut de mantenir-se, sobretot perquè de les tres jornades que resten perquè acabi la competició, han de jugar dos enfrontaments a casa. López apunta així que el factor pista serà determinant perquè "a

F u t b o l

Alteri U f ez espera que l'equip es mantingui a Primera Nacitnal A FITI: X/W UUUKA

casa juguem més còmodes". Segons l'entrenador, "els partits que juguem fora i els de casa canvien com de la nit al dia". En aquests tres partits que manquen, el Winterthur ha de rebre l'Ametlla i el Centelles, setè a m b 36 punts, mentre que ha de visitar la pista del Talleres Cortada, cinquè amb 40 punts. Derrota molt clara Dissabte passat, a la pista del FC Barcelona, el FS Sant Cugat va encaixar la derrota més clara de la temporada. L'equip blaugrana, segon classificat amb 59 punts, va vèncer per un clar 10 a 2. Així, els d'Albert López van rebre la ter-

cera derrota consecutiva de la present campanya en perdre amb el Tàrrega, el Frutas Martín i el Barca. Albert López ha assegurat que aquesta "va ser una derrota molt clara" i ha matisat que "vam fer la pitjor primera part de la temporada". Amb tot, López afirma que aquest resultat "no em preocupa, tot i que a ningú no li agrada perdre d'aquesta manera". En aquest sentit, l'entrenador vermell-i-negre està convençut que davant l'Ametlla serà un partit "diferent". I ína setmana més, Albert López s'ha tornat a queixar de la falta de jugadors a les sessions preparatòries. "Això no és gens seriós", ha constatat López.

s a l a

L'Olimpyc manté serioses opcions d'acabar quart al campionat de lliga A.L. - Sant Cugat-

L'Olimpyc de la Floresta va empatar a quatre gols dissabte al matí amb el Calvià al pavelló municipal de Sant Cugat, l'n gol de penal del Calvià quan faltaven només quatre segons perquè acabés el partit va fer perdre als d'Angel Ruiz dos punts d'or que els haurien donat la quarta posició al grup sisè de Primera Nacional A. En aquests moments, i quan falten tres jornades perquè acabi la lliga, l'Olimpyc és cinquè amb 37 punts, els mateixos que el seu perseguidor més immediat, el Montsant-Prosperitat. FI C N Caldes és quart amb un

punt més que els florestans, tot i que fins a quatre equips el persegueixen a la taula classificatòria: Monsant-Prosperitat, C N Sabadell, Manresa i l'Hospitalet. Després que l'Olimpyc ja hagi assolit la permanència matemàtica, el conjunt de la Floresta s'ha fixat l'objectiu d'acabar classificat en la millor posició. Falten tres jornades Quan falten tres jornades perq u è acabi el c a m p i o n a t . l'Olimpyc de la Floresta visita demà a la tarda la pista del Manresa, vuitè amb 35 punts. I,'entrenador Àngel Ruiz ha afirmat que. com cada partit, el seu equip pro-

Quant a la competició individual, Bieto també ha aconseguit medalla de bronze. F^n semifinals el va doblegar Miguel Ruiz, de la Universitat de Cantàbria, per 3 punts a 2. Grau va perdre en v uitens de final amb Roberto Valdés, de la Universitat de A Cortina, per 2 punts a 1. Els germans Annandale, Alex i Philip, participen aquest cap de setmana en una de les proves del circuit europeu que es fa a Stuttgart (Alemanya).

Aeromodelisme

Can Graells acull una exhibició - Sant Cagat -

L'Qlirapyc va rebre el gol de l'empat quan faltaven nenes quatre

vara de guanyar. Per aquest enfrontament, el tècnic florestà podria no disposar d'un bon grapat de jugadors, tot i que fins a última hora no se sabrà si aquests poden jugar. Aquests jugadors del primer equip són Oriol Salvador. els germans Reixach. Jordi i Joan, i Sergio García. Tots ells

FH1:ENM0nunNm

arrosseguen molèsties. Per contra, el porter José Luis Sànchez torna a la convocatòria després de no poder ser present dissabte en el partit contra el Calvià. Tot apunta, doncs, que per aquesta jornada, els juvenils de l'Olimpyc Rafa i Martí aniran convocats per jugar amb el primer equip.

El Club d'Aeromodelisme Ràdio Control de Sant Cugat organitza aquest d i u m e n g e , un any més, la tradicional exhibició d'aeromodelisme al camp de vol de Can Graells. A la demostració es podran veure diverses modalitats: vol acrobàtic i d'exhibició, planejadors, m a q u e t e s , helicòpters, e n t r e d'altres. Aquesta jornada començarà a les onze del matí i posarà punt i final a les dues de la tarda. En la passada edició, van reunir-se una cinquantena de pilots de la comarca i de la província de Barcelona. Enguany, segons M i q u e l Baldi, president del club santeugat e n c , p o d e n assistir-hi e n t r e cent i cent cinquanta. Actualment, el Club d'Aeromodelisme Ràdio Control de Sant Cugat té cinquanta socis i la seva seu és al mateix camp de vol de Can Graells. /À.L.

Esports

ELS i C O T O N S Dive>iJm,7/ienwi»/lrl99<>

Trobada

d ' e r s t s t a t s

Presidents locals exigeixen a l'Ajuntament un canvi d'actitud

Un comunicat prou entenedor *E|s aquí presents consti. tucixen una coordinadora Les instal·lacions, principal tema que preocupa la nova coordinadora j d'entitats esportives de Sant

El dia 3 de maig de 1 9 9 9 podria ser una

de la PB Sant Cugat per unir esforços i exi-

tractat. Els mandataris van constituir una

d a t a històrica per a l'esport santcuga-

gir a l'Ajuntament un "canvi" quant a la

coordinadora q u e vetllarà pels interes-

tenc. Set presidents d'entitats esportives

seva política. Les pèssimes condicions

sos de tots els d u b s locals. Dilluns 17 d e

del municipi van reunir-se dilluns a la seu

de les instal·lacions va ser el punt més

maig tindrà lloc una segona reunió.

ALKX LÓPKZ

- Sant Cugat-

Set presidents d'entitats esportives del municipi van reunir-se dilluns a la seu de la Penya Hlaugrana Sant Cugat per tal de fer un plantejament de la situació actual que travessa el municipi quant a l'esport. Els presents van constituir una coordinadora que defensi els seus interessos. Els mandataris que es van reunir van ser: Martín Reverte, president de la Penya Blaugrana Sant Cugat; Josep Maria Félez, vicepresident de la PB Sant Cugat; José Ramon Alacid, president del Sant Cugat Esport; Josep Maria Zapater. president del FS Winterthur Sant Cugat; Jaume Espina, president de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat; Enric Tomàs, president de la Unió Esportiva Sant Cugat; Joan Ramon Subirats, president del ES Olimpyc de la Floresta, i Antoni Pérez, president del Patí Hoquei Club Sant Cugat. "Tots tenim una problemàtica en comú: l'esport al municipi, i ara és el moment de parlar en nom de tots." D'aquesta manera, els màxims responsables d'aquests clubs van expressar el seu malestar pel tracte rebut per part de l'Ajuntament de Sant Cugat. Però

Dilluns va constituir-u i li K Sant Cugit n a M V I ctordinadiri d'entitats espertives FITO: XAVILAMOSA

no és una coordinadora que demana, sinó que exigeix: "El consistori està tallant l'evolució de les entitats", apunta Jaume Espina. Antoni Pérez assegura en aquest sentit que "els hem d'obligar que defineixin quin és el seu criteri", mentre que Espina matisa que cal ja una "solució definitiva".

Les instal·lacions, a debat EI punt més tractat a la trobada va ser el lamentable estat de les instal·lacions municipals. Els presidents van formular en més d'una ocasió la següent pregunta: On són les famoses remodelacions que l'Ajuntament va prometre?

Pérez va ser contundent: "Les instal·lacions no cobreixen ni el mínim de les necessitats." Segons els presidents hi ha emplaçaments a Coll Fava, Torreblanca, el Parc Central, entre d'altres, per construir noves dependències. Segons la coordinadora, les instal·lacions són de les pitjors de la comarca.

F u t b o l

Tot i que estava del tot confirmat per part de l'Ajuntament que el primer equip del Sant Cugat Esport tornaria a jugar al Camp Municipal d'Esports aquest diumenge. el retard de les obres després de la Mostra Sant Cugat Actiu obliga el conjunt de Hans Schónhófer a disputar el seu enfrontament de lliga amb la Gramanet a Rubí. Aquest partit es jugarà diumenge a les dotze del migdia a Can Rosés. La junta directiva del Sant Cugat ha hagut de prendre aquesta decisió després que el consistori no s'hagi posat en contacte amb cap membre de la junta per comunicar-li que no podien disputar aquest partit. Lògicament, aquest afer

també perjudica tota la resta d'equips del club vermell-i-negre, que tampoc podran jugar al Municipal. Pel que fa al terreny merament esportiu, l'equip santeugatenc va empatar a 1 gol diumenge a la tarda a Tremp. El jugador-entrenador del Sant Cugat, Hans Schonofer, va aconseguir l'empat quan només faltaven vuit minuts perquè acabés el partit. La principal novetat va ser l'entrada a l'equip del porter Isidre Madir. Quan falten quatre jornades, el Sant Cugat Esport s'ha fixat l'objectiu d'acabar la lliga entre la cinquena i la desena posició final. El calendari que ha d'afrontar el Sant Cugat és el següent: a casa amb la Gramanet i el Cornellà i fora amb el Peralada i el Rubí. /À.L.

Aquest és el comunicat que els set presidents santeugatencs van acordardilluns enviar per correu a tots els seus homònims perquè aquells que atxí ho desitgin puguin integrar-se a la nova coordinadora constituïda. La coordinadora creu que a partir d'ara són els partits polítics els sque s'hi han dfc posar en contacte per tal "d'aclarir-los q u è és el que volem i com ho volem", «al eorn ha explicat Antoni Pérez, t que cada partit pugui "definir" e! seu programa dçss del punt de vista de l'esport. La propera reunís d'aquesta nova coordinadora serà el 17 de maig ala seu de la PB Sant Cugat a dos quarts de nou del vespre./À.L-

Handbol

El retard de les obres al Municipal impedeix que el Sant Cugat jugui a casa - Sant Cugat-

| Cugat: : - Constatem les pèssimes infraestructures esportives i manca d'una política esportiva municipal definida. - Citem els candidats que es presenten a les properes eleccions perquè defineixin la seva proposta esportiva. - Convidem a participar a les entitats esportives de! municipi en la coordinadora. La propera reunió serà dilluns 17 de maig a dos quarts de nou de la nit a la seu de la Penya Blaugrana d e Sant Cugat, amb domicili al carrer Sant Domènech número 15.

L'OMET fa les II Xerrades Tècniques - Sant Cugat -

'* V M M * ••*•en •r• «* »M• • dimartsfelterrenyde jac del can» nMKJpal FOTO: MM UUROtt

El pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix acull demà al matí la primera de les dues jornades que configuren les II Xerrades Tècniques d'Handbol, que organitza l'Oficina de l'Esport per a Tothom (OMET) i la Federació Catalana d'Handbol. El ponent d'aquesta primera jornada, que porta com a títol La tàctica individual. Procés d'aprenentatge i optimització en l'entrenament, és Xesco Espar, preparador físic del primer equip del FC Barcelona. La conferència començarà a dos quarts de deu del matí i finalitzarà a les dotze del migdia. La segona jornada tindrà lloc el dissabte 22 de maig. /À.L.

Esports

ELS/CANTONS Divendres.7 de maig, 1999

H o q u e i

Tennis

p a t i n s

El Patí Hoquei vol potenciar encara més l'Escola d'Iniciació

taula

Enric Bosch participa en l'estatal universitari

Antoni Pérez creu que el primer equip es mantindrà sense problemes

À.L. Amb vista a la propera campanya, el Pati Hoquei Club Sant Cugat s'ha proposat dos tipus d'objectius: un, assentar el primer equip a la nova catego-

ria, i l'altre, potenciar l'Escola d'Iniciació. Segons el president Antoni Pérez, "és el futur de la nostra entitat". Un cop acabi la Copa Barcelona, on parti-

cipen tots els equips del club santeugatenc, el tècnic Lluis Pérez donarà a conèixer els jugadors que la temporada que ve jugaran a Primera Catalana.

ALKX LÓPEZ

Que el primer equip sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat mantingui la categoria a Primera Catalana i potenciar l'Escola d'Iniciació són els principals objectius que el club s'ha marcat amb vista a la propera temporada. Segons Antoni Pérez, president de l'entitat, la fita del sènior masculí ha de ser la de "mantenir-se" a la nova categoria, tot i que considera que aquest conjunt pot acabar fent un bon paper. En un principi -tot i que encara no ha estat confirmat- el proper 29 de maig a la plaça de l'Ajuntament tindrà lloc una festa que celebrarà l'ascens assolit pel sènior "B". Quant a l'Escola d'Iniciació, Pérez sempre l'ha definit com "un projecte bàsic" i n'ha destacat també que "és el futur de la nostra entitat". Per aquest motiu, el màxim responsable del PH Sant Cugat ha ressaltat que "la propera temporada volem donar molta més empenta a l'Escola". Aquesta temporada hi han pres part fins a seixanta nens i nenes d'edats compreses entre els 4 i els 10 anvs. Pérez vol incrementar en-

UtMJHmètmfch«àritmpmiMwfclit—

—iifclché HTtXWlUUM»

Un altre tipus d'Escola

cara més aquesta xifra, tot i que reconeix que dependrà molt dels horaris i les instal·lacions de què pugui disposar el club. A més, per a la temporada 1999/2000 l'entitat santeugatenca crearà un mínim de dos conjunts prebenjamins que sumaran un total de tres equips.

Per segona temporada consecutiva, el Patí Hoquei ha celebrat novament amb èxit l'Escola d'Entrenadors, que segons Antoni Pérez "és un projecte molt important perquè a la llarga podem tenir entrenadors formats a

casa i de casa nostra". Més de deu són els tècnics que es formen actualment. Tots els equips del club, excepte el sènior femení, disputen en aquests moments la Copa Barcelona. Un cop acabi aquesta competició, el tècnic del júnior i els dos sèniors, Lluís Sànchez, farà pública la llista de jugadors que integraran el primer equip a Primera Catalana la propera campanya. L'únic equip que encara està disputant el campionat de lliga és el sènior femení. En el seu segon any en competició, aquest equip que dirigeix Toni Sariol està quallant una excel·lent actuació. Antoni Pérez ha assegurat que d'aquí a dues temporades podria haver-hi un altre conjunt femení. Un any més, el club prepara l'Estiu-Hoquei que es farà al juliol, un curs destinat als jugadors més petits de l'entitat. Antoni Pérez també ha confirmat que els dies 19 i 20 de juny tindrà lloc l'onzena edició del Torneig Ciutat de Sant Cugat d'Hoquei Patins. Amb aquest torneig, el club santeugatenc posarà punt i final a una excel·lent temporada que haurà acabat amb l'ascens del sènior "B" a Primera Catalana.

- València / Sant Cugat •

El jugador de tennis taula de la UE Sant Cugat Enric Bosch va participar la setmana passada a València en el Campionat d'Espanya, tant en individuals com per equips. En la competició per equips, Bosch, com a integrant de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va superar la primera fase, però el seu equip va caure en la primera de la següent. En individuals, va ser eliminat en tercera ronda per Albert Pagès, de la Universitat de Barcelona. El jugador santeugatenc va aconseguir l'accés a l'estatal en finalitzar segon al campionat intern de la UPC. Diumenge, Enric Bosch i Josep Anton van participar en la quarta fase de l'Open de Catalunya en categoria sub-2l. Bosch va acabar en la tercera posició final, i Anton va ser finalment el vencedor en superar a la final Francisco Castillo, del Sant Vicenç-83 per 2 sets a 1. Curiosament, Bosch i Anton van trobar-se en semifinals. Anton va vèncer per 2 a 1. La fase final del Campionat Intern de tennis taula de la Unió Esportiva Sant Cugat tindrà lloc el dissabte 22 de maig. D'altra banda, l'Escola d'Estiu que cada any organitza aquesta secció de la UE Sant Cugat serà del 2 al 30 juliol i està destinada a joves jugadors.

Premis Esport en Marxa 19199 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel Marta Garcia Mònica Vidal

SANT CUGAT ESPORT

Javi Gonzàtez Lluc Vidal Joan Colell

36 22 18

PB SANT CUGAT

Laura Martín Laura Gallego Mònica Martínez

•OQHO

37 32 26

JÍ'NIOR MASCULÍ

MAS JANER FEMENÍ

Max Solleveld Christían Wein CharlíPatüc ;È:"

23 20 20

JÚNIOR FKMEMÍ

22 18 18 .

31 20 16

WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada Oriol Serra José Luis López

PATÍ HOQUEI FEM.

OLIMPYC FLORESTA

~ HQQ0EIKERM

PATÍ HOQUEI

Caria Sariol

22 20

Sergio García Dani Martí Jordi Reixach

Eli Maragaü Luci López Katery Maragall

mimt

Dani Antón Toni Zaplana Jordi Montserrat

38 23 20

Irene Sànchez Maite Gómez Cristina García -HUNDBQl

32 22 1?

24 24 24

23 23 20

cv SAmC\m&.w$Ci\-

Sergio Martín ..;.." - "\,\ . ,26 Martirià MercélÓL '• m ZoranNikolov^- * ' 17 "

pljgçmp' Toni Bailaït BraulioArgeato/ Gerard Moreno

CV SANT CUGAT FEM.

3ü

.35

UE SANT CUGAT;****. «

Núria Oliver Marga Almagro . Elisabeth Baldrieh

wmim Samanta Santamaría

27 13

UE SANT CUGAT; .

UE SANT CUGAT

Juanjo Gon/àïez Armand Mora Xavi Pizarro

Carlota Santamaría Bibi Miliàn '

ts&

renoi.

39 31 20

ÏÍLS-/CA1YIÜNS

Divendres,

Esports

7 de maig de 1999

bfti-i

i \íl

«4

1-2 LaPlanada-ílórr«io™«;—í...Jï-l

ÜNBüvtt

MwHSRsm 21

ft,

152 ,29

!J6

San Lorenzo-Sabaddl.

La Fa^-Esprenceda; Matadepereno E. Cefdaay^a;Pueblo NuevoCan Fatjó: Juan XXIII-|úniorf PB Sant Cugat* Üvlcaitsemit; Castelkr-Pefta San Pedró; Les Füms·Caa Boada; Adesa-Mita-sol {descansa).

ll^*tuM >i->¥->K-> *.•*#%•>->

Primera Catalana Gramenet-Vafis.—.. .....JÏ-2 Girona-PalafrugeU....—.,.,„.. J M Granoiers-Barodíoneta„.......„2>0 Prat-Ji^rter.......... ...—2-0 LTio8pitaiet-lgualada,............l-l RjpoUet-Ok*—. .4-2 Gurxots-Comdlà................... ...4*4 Manresa-Perelada...........—.„„4-l Tremp-Sant Cugat... 1-1

tMb

» K

(«H)(w

;

«&*••*«

tiioid»

34 1Z

IgualJifa

34 1»

MMIHIU

Guiio!'.

34 17

1.1

53 '

Jtipxcr

i » 14 I !

Pr»t Hihlfu^dl

34 14

11 9 46 40

34 13

MantcN» 34 15 0 &mtt'.u-pl 3 4

J3 48

« 1 3

Ki|«iJkM

.34

!4 47

<iotuHrn

VA*.

M . II 34

íiïamaiust Subt

l'I

l.'H«(iia|ciJ4

9 6

B-icdoK» 34 6 i**

,34 3

24 Al

«8

23 31

40 ií

I? 35

4 8

54 41

V 16 42 It

5» 47

11 42

4í

«3

«1

0Í

«4

30 t*

Hjrfarà

30 I?

1»

TrtMdabo

.30 15

S»

llimen

30 14

IJattO

3(1 l i

f i » Rull

30 12 30 1!

«4

I»

8 ' 10

S»

kFnpi

3 0 10

Badu

311 V 11

12 «

5» 45

, 44

', 7 *

4«

S»

Sft ' ÍS

4»

14' 57

7í

3»

Mwrini

29 1{

*í

í?

Míl-faisíi

29 1t

ïí

»7

30 30

5 3

La propera (9 de maig): Lumen*Los Merengues; BarberàCa» Rull; ]üven«KÏ H Ser^jerabi»* Badia; Caldes &fc*nri>uÍ-Tlbidabo; MtUenari-Llano; La Farga-La Planada; Rfjmukj-Mauriïsa Bgam; RubíSan Lorenzo; Sabadell {descansa).

ORUF14

CJawcItw

2fi 2 i

Mirtmll

2 8 2tí

S IOT

NttíRaefi«r 2*> &

íi

RSanPedto 2S 15 rínRjada

Segona Regional GRUPS Caní>ioJ-Lumen,...—

USPOIIB

2? IS 27

K.ltaihnyoW? 13

.0-3

PB Sf r;uj(a»2ï 12

IJOS Mer*^ues-Barfeerà>........3-2

Kipttncecb 27 11

(jan Rull-Juv. 25 Septiernhre..6-G Hadia-Caldes Montbui 4-2

<^>nK«iA

27 11

júióur

MdlJílt-n

7 d

1 'A 2

«6 49

« n - o

Atít^f

31 28

2Z 11

I»

tí

115

155

2Í

«i

129

fc&f

íl

Rubí-Cçneelks; Pena La Mar^Tklíeres Cistadà; ^merthur Saat Cugat-L'í\raetlk ^erola; ÈpicCasino-PC Barísfelfir«i Maxou-Frutas Martín; Alfa 5-l^rrega; Vilassar Mar4ndústfias <*arda; PB Momíeaat-Polidepordvo Andorra. Primera Nacional A GRUPÓ L'flci^itdkrt·O&roïiia^...*....»-^^-? Eiè<3teimGiem-P. Castellón.„4-3

MA 4-4 ,4-2 .44 M

WB W W>

J&»«&L.

2145

Ivó

C.vatBwws! »

23)S

; I M 4«

115

CenteS*

J9-

2407

.>(vi 4<í

COtíSSc

2230

20M 4«

JwmM«St

10 2157

íns^ 4*

Ripote

1«

10 2133

20 M

Mirait-K

16 13 2242

14 2 1 «

16 20SS

1? 2145

2273 4%

16 1» 2 2 6 * 2H<>

Ribes

JtunXXtH 27 23

w t t-t

tiAm-üttt

CosieSdefeÈí 29

2 110

a»

UMtngx

\Wfe

W tXS **

H-

<**%*)« 22 21

2(170 44 2M? 42 2228

4í

L*#iietlla Merola-LaM«rga..4-7 FCBarcelotta-W.StGugat.10-2 ï%^Martm-Èjpíe C b s b e . . . , ^ Maxon,V*H-«F+#^*> r»4T* v*-^*-' m « r4^i Garck-A!fe5.„„...„4*8 -\'Üiass$B·Mar„9*3

OSfCnkte 25

CWíBp-*

«4

MwraeDM

CSÍiS>tw-ti!»25 10 MitntMiJ

25 l í

115

100

110

»i

ty'tíaspitstk- 25

CttA

* *

11) 103

104

U»(Mrc

7»

104

SjiKjonS

157?

l'Uf.

J»

Gaudi

19 2w«)

22 U

RCa*te86n 25

ít

Sima

~29

2021

22<*1

Elèatics

«i

102

«2

Alraeda

22 2020

22sl

fcix*"

l«t

C-mtts*%>

1»

4§-

~ 47

4Í

4i'

tí!

tí

106

2»

Gtísta

S 2! 7

24 21*5

24XS

La propera (9 de maig): Sant Medtf-Sant Jordi; MaragjlK Centre Catòlic L'Hospitalet; Castelldefels-Coaielíà; Reus Deportni-Caudí; Ribes-Vatls; Ripoliet-Almeda; H«rta-UÉ Sant Cugat; Gchda-( ';isa! Vilafranca.

F(ií^bitfn27

103

i;Cftt*riwi27 !•<

Mí

107

Èfwiffc·jno 27 16

**#,

27 16

133

TOw**j«

27 12

«W

27 10

103

27 in

112

2fi

!<)

112

109

103

122, 34

W.StC-«*27

102 117

3Í

)01

81 5<) 09

113

La propera (8 dte maig): CN Caldes-Ripoïlet; Címna-CatalàBabar; Playas de CasteUón-UHospitalet; Cairtbrils-Blèetrica Giem; Calvià-Benicarló; Manreaa-Olímpyc Floresta; Í>N Sabadell-Prosperítat: Llopart (descansa).

:mmM:wswiwmM^s^mÀ RiD.s i

Juvenil

Sant íof<lí "B'-Pins Vallès "B"..„

-,. . „

...li)ls )

(lli- i

C l u b cTiVran-Aog^lei» Fefrisr. .,

SMLM

l'tns Vallè*Sa«: jor*8 "A"..™..

..~.(C«s.>

KscolaAvET'ï-SiHKJortii "B",

...tOts.)

<:a*alun>a-Sa»t J « 4 i " C

....XDfe.) ..40is.)

t.a lloffisra-Santa isshel

Kviïíla A-tiH^JuAfi \}*raís»|l "ÍT

m M m m m0 L

NUmtsciTat-Fcrrati Chia ESCÍÏIA Europa-Escola T h a u C l u b d'Aran-Joan Msragall Kítbí

Rcj9r»Oarm«h*Fcrrart C3ua„, t*t.i Farreias-Àgoí»

.—(Ois.)

Santa Iw-bd-Joan MatagalJ "A" <:jra}(iiiv-a-l>au (^a*uK

(DisJ

Benjamí

(l>is.)

Hscdla Av-tng "A™-Sama J«b-jL....„....

\'eríias*ifir·J<wnMaraftall.„. ,

(Dis.> <Dw.^ ,....(l)t>!.>

Infantil D u c de MontWartt-l·RK U s P U n * v .

•MmMm&:m&m':m..K

Benjamí {{)«.) „,. (Dis.)

FeaaoCli»"A"-EstolaAMi«j. Cai»l»ny.i "A"-Cer«r« Obert Pins Vüítè» "A"*Stnt jord» "A"

Cadet

íf>is->

...ÍDir) ...(Ois.)

..(i>iv)

8 À S § Uf £ T C^isrellm'n-Leoriaftlo \»nc4

«......{Di».)

Aleví

Cart Ori«t·P(*Bi««$ivísma..„

Aleví (fase final)

OCtStrt.

! E S L a &swerst-kcitRar<Í0 Vmci,

FUIBúl

Rem Oïjxuti*»

liE&Otj**»

C-M>

Sdbasoan-Jdasete.~,„„...2-l Vifflès Deportài-AptSatoL 1-2 Egara-iíHriar...«»....„...„.4-1 -3-1 FgBmxdMM4RC Pçte. 5-5

Sfgona Catalana GRUP 3 UBSantCugat-CkKda. 106-65 Alroeda-Horta.—..„ 67-73 VaS»*BSpdlet. %-7i Gaudí*Iia«s..>. «*. „.73-82 Cornelà-Reüs Dçpcrtiu. 79-69 ....6459 ..„81-96 MafagaB-Sant Medir. 81-88 C ViMnanea^Sant Me»fc-..-85-84

La propera (9 de matg): Sant Cagat-Gramanet; Valis-Rubí: Kíastwu-Girona; Pa&fhigrfl-Grarioilers; Barceloneta-Prar, Júpicer-I ^Hospitalet; Igjiatoda-Ripoiiet; Olot-Cíuíxois; Cornçtlà-Manresa: Perelada-Tremp.

HOQUEI SOBRE HBRBA

«*í

(Í5

" JS

íjmOrita

7 16 46

«taÉ

«S

39 14

Rubí

4.1

10 14 4X

«F

43 51 41

PcMfeidï

•Iremp

Rjímuto

San Lorenzo 30

«2*2

Sabàtica

Jut25S-pt»

í»

CMtnfhw 3ti 17

UP(an*Jj &-4>

„

(Dm.)

.„ „.

Fertan Clus "J3"-la Floresta lluny» "B"-Àgr>ra„

„

HMm O B O l

tOis.)

„,.

11 )is.)

Infantil

(Dii)

C e n i t e CSjew-CH Rt*f.. .,„.,..„„.„„

tt>iï.l

ristuia Avenç-Licco Egara "W

Esports

FUTBOL Primera Catalana 12.00Sant Cugat-Gramanet (Diu.)

Segona Regional

ELS /CAINTONS Divendres. 7 de maig de 1999

2a Divisió alevf

Segona Divisió A

11.15 PBSíBtt Cugat-Sabade» (Ds.) 10.00 SantCugat-Can Tria* <Di»<) P Ari. Madnd Aguita-Júmor 13.45 CEF Sam Cugat-Me«««Íl<OS$^

173ÒToft*líes-Caííni}>yc Floresta (Dis.)

Segona Divisió B

17.00 Caletla-Sant Cugat (Dis.)

1a Divisió juvenil 1&00 Sant Cugat-Berga (Dis.)

2a Divisió juvenil 11.00 Júnior-La Romànica (Diu.) 12.00 Can Pareflada-Sam Cugat (Diu,) 18.00 Matadepera- PB Sant Cugat (Dk)

Infantil masculí

17-30 MattOfdles-Les Planes (Dis.) 1130 Mas Jamür-CastçJïteivol (Diu.)

HM Badia-PB Sant Cugat (Dis.) 10.30 Sant Cugat-Ripollet (Dk)

Veterans

Club Egaia-Júnior

Segona Div» 8 fem*

Benjamí preferent

10.00 La Farga-Bspronceda (Diu.ï 12.00 Juan XXIH-Júmw (Diu.) 12.00 PB Sant Cugat-Montserrar tDíii.) Mita-soí-Adesa (Docanva)

Matadepera M-Júnií»

Juvenil 2a Divisió i 7.45 Mdla-WattiWtüur Sant Cugat (Dis.) 11.45 Olfn»pyc-lÈací»£-a4 {Diu.)

Segona Catalana

Cadet l a Divisió

1930 VE Htma-UE Sant Cugat {£»&<>

10.00 La Unión-Otenpye Floresta {Dia.)

Ch&'lfeti»* RSÜOSO-UE Sant Cugat ILOJfttJEButtOagat-E Mattànenc (Diu.)

Segona Cat. fem,

Cadet 2a Divisió

Copa 1a Categoria

17.00 Casteflet-l'E SantCugat (Dis.),

12.00 Sant Andreu-W Sant Cugat (Dis.)

Comarcal fase ascens

09.00 R. S»«a Ooforo*·W, Sant Cugat íDïu.)

3a Divisió juvenil

Sub 2 0

13.45 CEF Sant Cugat-Andalucia (Dts.)

0SWO Sant Martí Espott~UE

1a Divisió cadet

Júnior

10.00 Cerdanyola-Sant Cugat (Diu.) 10.00 Juv. 25 Septícntbre-Jfínior (Diu.) 09.45 Luracn-CEF Sant Cugat (Dsu.)

16.00 GEC C

1 4 M r H Sant Cug«t«Sant Feliu Codines (Dis.)

Júnior femení 17.30 Xasaba-UE SantCugK{Dk)'

10.30 EF Bonaire-Sant Cugat (Diu.) 16.00 CK F Sant Cugat-N.Terrassa (Diu.) PB Sant Cugat (Destwsa)

Cadet

1a Divisió infantil

17.30 UKStCugat*A"4*J 19.00 VE Sant Cugat - & ^ - % d f c « é ^

16.00 IfF. Sant C

Cadet femení.

FUTBOL SMA

2a Divisió infantil

11 ••

•

1a Nacional A

15.00 Sjlesians-Míta-sol-Atíesj (Div) 16.00 PB Sant Cugat-Rubí (Dis.) 12.00 Can 'Ittas-SaiiiCugaï (Dis.)

it-Vdanova (Diu.}

HOQUEI PATINS

19.00 Can Panjfada-BàsïjtK*

10.00 Can Fstjó-PB Sant Cugat (Diu.) 09.00 SancCugat-Ca»Oriacl» (Dis.) 12.00 Júnior-Lumcn (Dis.)

mmmmuiM

BÀSQUET

Tercera Catalana

2a Divisió cadet

Jünk*l917«Pofol897

Infanta femení

18.00 Sabadeíl-Mas Janer (Dis.)

15.00 PB R.Llor^PBSawCugatíDis.)

Tercera Regional

Primera Divisió fem.

2a Divisió femení

12.00 La Farga-La Planada (Diu.)

*>t**Mmiiínm*itHHi}M*s

l a Divisió ateví

Primera Divisió 17.00 El N lasnuu-Ch«**CDïs.) ' 2030 PB Sant Cugat-Selvs BactuMD»)

2 M $ Santí·Mítotjuïc-PHSaBt Cugat "A" {Dts.) MtCugai "B"-Bati-età{Dis.)

JuvenüUiga Catalana

Júnior Copa

CV SantCupt-f'íeBiiàde Dalt

1S.15l&afíanea-PH Sant Cugat (Dis.)

Cadet Llga Catalana

JuveniCopa

CV Sant Cugas·tífcaneJïers

, 12.15 Saats-MotBjui'oPH Sant Cugat (Dis.)

MANBB0L

tl.0&S»»t**M«ttj«c-PH Sam Cagat {Dis.)

Juvenil 2a Cat semifinal

Alevf Copa

11E Sant Cugat-B«ga Sistaeh

1%00 CtdwiBeí»PH Sant Cugat "A" (Dis.) L&O&Fiï SantCugat "BMgualada (Dis.)

Infantil Copa

Cadet Copa Federació

17.15 W SantCufyt-CAíaetHa Mwaklp».) 17.30 Manrcsa-Olímp^TFlowstaíSQlfe)

16.00 Sant Cugat-PB Sant Cugat {Dis.) 11.30 Mira-sol-Adcsa-Lumen (Dts.)

MOLmom

l'E Sant Cugst-Belteport 10i)ÓSaats-yo!«]t)k>Pfi Sant Cugat (Dts.)

Cadet Copa Catalana t JE Sant Cugat- Sau* Horta

Cadet femení fase fina!

PH SantCugat "A" (Descansa) 12.00 PH SantCugat "B"4gual»da (Dis.)

Agramttnt-L'E Sant Cugat

u %. ;f m m. mi 9 p mm 2a Divisió ateví

FUTBOL

EF Bot«»e-PBS3t«ïC^P—...

•m wmmmm .i';;:iii Copa Catalana 2-3

1a Divisió juvenil Sant Cugat-tLBeHvttge

„

OAR<«í*S*4jB SamCu«ait.^-.„-.,..„-.-....-.w32.33

Cadet Copa Catalana

1-6

2a Divisió juvenil PB S«mO««íMStettitd»u.^..<»... Can au^SaatCSesB»»—^-^. _..

54 -™~.6-2

Copa l a Categotiei

1a Divistó cadet

(JE SantC^at-EbS Oíïd^,—,^.,

-....,._....„..0-4

Júnior-San Cass&ai...-.,,..,........ —......—6- í Aodal8Cia»S*»t Cugat.,™..-.-. .....—..—.-..—J-O

2a Dlvisió cadet Sant Cugat-AiKteluria.»....»...«,.-",, .».,..-...«... .~..3-2 PB SantC^^Waàe&eréis. „...-....-.... IG-2

..70-59

l a Divisió Infantil

Fèmines T«rtlera-PH Saat Cugat.

2a Catalana Copa

PB Sant Cugat-Salesjaas Sateddl _ .0^4' La Plafiada-Saat Q»g«.,,<-.>..-......><-..,<-...<-.>..-....t·7

Alevf Copa

2a Divisió Infantil SantCugafrEF Bonaiee.—-....-....ViiatfccavalSs-PB Sam Cegat—-

W. Sant Cugat-Salesians..-..-4-3 1-5

PH SantCugat "A* (DeaeaBsk)v Sa«tMiquel-P ' ( « • " « • « y » ••·*» »+w•~S4t ,

Infantil W. Sant Cugat-La Untón.

1a Divisió aieví PB ltU«eosH5*wOJ8!K.— PB Sant Cuss«-S»b«d<^

JO-l

.....2-6 ÜE Horta-PH

-2-7 1*2

SmQqtf"t£,

.1-2

EIS4CANT01NS Espectacles

Divendres, 7 de maig de 1999

ANNA MARÍA MATUTE. Escriptora, membre de la Req[Açademia

u Escriure

Espanola.

et lliga a la vida"

L escriptora contesta les preguntes dels alumnes del CEIP La Floresta R I ' T H CASALS

Incansable i disposada, Anna Maria Matute (Barcelona, 1926) va contestar les preguntes dels alumnes de cinquè i sisè curs del C E I P La Floresta sorgides després de la lectura del seus llibres Polizón de Ulises i Paulina. Acadèmica de la llengua i premis Planeta, Nacional de Literatura, Nadal, Lazarillo i Fastenrath ja té títol i argument per a les seves dues properes novel·les. - H a dit als alumnes q u e n o escriurà més per a infants, per què? - Això ho dic sempre i després sempre acabo picant i escrivint un altre llibre per a infants. Però hi ha una raó, i és que ja tinc 73 anys, aviat en faré 74, sóc una àvia, una senyora gran i no sé quan temps més viuré. Tinc bastants llibres en ment, però són per a adults. - També els ha dit q u e u n llib r e és com u n fill. Realment hi ha algun sentiment q u e h o r e cordi?

- Ni pensar-ho. Aquestes són coses que es diuen perquè les entenguin. Però no té res a veure. I què més, ni de lluny! Un fill és el més gran que pot passar a una dona. Pots estimar un llibre, és també una part de tu mateix, t'hi sents molt lligat, però un fill... - Fa molts anys va dir q u e escrivia c o m a forma d e protesta. - Uf, sí que en fa d'anys, com a protesta al règim de Franco. Ara no sóc tan radical, encara que escriure sempre és una forma de protesta. - En el món que ara vivim, sob r e q u è protestaria, vostè? - No m'agrada gens el món en què vivim. I el que no m'agrada gens és pertànyer a l'espècie humana. E m sembla lamentable. Es degradant pensar q u e pertanys a aquesta espècie que és capaç de fer les coses que fa i que té tan poca sensibilitat, és tan egoista i només pensa en el poder i en explotar, discriminar, els altres. E m sembla u n a e s p è c i e molt poc apreciable (sospira). - Elis premis literaris p o d e n

Anna Maria Matute va contestar durant una hora totes les preguntes que els alumnes no li van parardefer. FOIX): XAVILARROSA

r e p r e s e n t a r el reconeixement d ' u n a tasca realitzada, de cara al públic, o u n ajut econòmic. En el seu cas? - Principalment els vaig rebre quan era jove i van ser molt importants per a la meva carrera literària. En aquella època ser escriptor ja era dur i ser dona i jove

G r

Presentació del CD amb la fusió de música barroca i jazz

L'especial alquímia dels pianistes Manel Camp i Ludovica Mosca serà aquest diumenge a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels per a la presentació del seu nou C D Contrast-3. La fusió barroc-jazz és la seva comú es-

pecialitat que ja han donat a conèixer en molts escenaris i en dues gravacions en els darrers vuit anys. "Hi ha dues vessants comunes en la música barroca i en el jazz: la improvisació i la conducció de l'harmonia", afirma Ludovica Mosca, nascuda a París, d'origen italià, però educada a Barcelona. Els dos pianistes demostren això

tat el que més m'han ajudat. Escriure et lliga molt a la vida, és una passió molt important. I, per exemple, Olvidado Rey Gudú em va ajudar molt, era l'obra que d'alguna manera havia volgut fer des que era una nena i que jo pensava q u e seria per venjar-me dels adults. I vaja si l'he fet.

Mar Bonet, Joan Manel Serrat i Montserrat Caballé, entre d'altres. El precedent d'aquesta iniciativa es troba als anys seixanta, en el Play Bach Jazz d'un trio francès. "Nosaltres hem intentat dur l'aventura més enllà. Cada concert és un repte", indica Camp. "El duo és una de les parts més importants de la nostra carrera", diu Mosca.

nista, arranjador i director musical de concerts i produccions discogràfiques. T é editats més de tretze C D , entre els que destaquen la banda sonora original d ' £ / complot dels anells, de Francesc Bellmunt, i Ben aprop amb Maria del Mar Bonet, i ha estat Premi Nacional de Cinematografia 1992 de la Generalitat de Catalunya. Ludovica Mosca reparteix el seu any musical entre Anvers, París i Nova York; ha fet gravacions per a RNE, T V 3 i la televisió belga i ha estat Premi Internacional Alex de Vries per la interpretació de Rhapsody in Blue de Gershwin amb l'Orquestra Filarmònica d'Anvers.

a v a c $o n s

Concert de contrast a PEscola Municipal de Música R.C.Z.

i escriptora, encara més. Tot m'ho vaig anar fent jo per aquella passió que tenia per escriure. — l a més dels mals temps, h a dit als nanos q u e escriure és difícil... - Però si no hagués estat per la literatura, no sé el que m'hauria passat. Això i el meu fill han es-

amb Mosca interpretant temes del període barroc, seguits de la relectura jazzística que C a m p n'improvisa i amb una posada en comú de les dues peces, on es coordinen els dos intèrprets. "Es tracta de jugar amb dues músiques diferents i emparentar-les", assegura Camp, habitual en els treballs de Lluís Llach, Maria del

Professors a Sant Cugat Ambdós artistes són professors de l'Escola Artisticomusical Montserrat Calduch de Sant Cugat, centre que organitza el concert. Manel Camp és compositor, pia-

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

wmiy

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ora,

de Cerdanyola, s/n

- 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

Cultura

U S /CAINTW6 Divendres, 7 de maig de 1999

E s p e c t a c l e s

El cabaret recorrerà el s.XX sobre P escenari del Teatre-Auditori Ri i li C.vsu.s - Sant Cugat En català, castellà, francès i italià explicaran els membres de I ,a Jacqiicrie. actors de cinc països diferents. Li història d'aquest segle \ \ , n ritme i amb color de cabaret, l'na tronpe d'artistes que busca fer l'espectacle perfecte pujarà demà dissabte a l'escenari del Teatre-Auditori. Sota la direcció d'Alain Mollot. dot/.e actors i actrius es canviaran més de deu vegades de vestuari cadascun per recordar històries com l'aparició del cin e m a m u t , les dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, el boom de consum dels anys 60 als Estats Units, la revolució dels estudiants al París de 1968 o l'era dels ordinadors.

fatu 2000, però el final queda obert, perquè davant l'escenari l'espectacle del món continua. Hi ha un paralel·lisme. Això no és només cabaret, és teatre", explica Sergi Claramunt, membre valencià de La Jacquerie. "La fornia és de cabaret, perquè els números estan concebuts així, però és un e s p e c t a c l e teatral perquè té un missatge", afegeix Claramunt. La història de Cabaret monstre, títol de l'esp e c t a c l e , comença amb la desaparició del mestre, el pare creador de tots els estils teatrals, deixant tot el seu equip orfe de producció. Els actors travessen el temps i, mentre busquen l'espectacle perfecte, mostren al públic el que van trobant en aquest recorregut pel segle. I ho fan amb el seu art: el cabaret, "que es dirigeix al públic, el tuteja, li fa l'ullet", indica Claramunt.

Els actors travessen el temps i buscant l'espectacle perfecte mostren alpúblic el que troben

Espectacle cíclic "El final de l'espectacle és a

Durant l'espectacle els actors es canvien molt ràpidament de vestuari i caracterització. FOTO: CEDIDA El c i c l o r a m a "L'espectacle té molt poca escenografia. Hi ha un ciclorama, un piano i els actors. El canvi de llum i colors modifica l'ambient", comenta aquest actor q u e ha treballat d u r a n t s e t a n y s a m b la c o m p a n y i a francesa. Cabaret monstre arriba a Sant C u g a t d i n s la seva gira p e r

l ' E s t a t espanyol, d e s p r é s d e ser a diversos festivals d e teatre a ciutats com Osca, Badajoz i Màlaga. P e r ò a q u e s t a és la quarta temporada d e l'espectacle, després d e ser a França, on ha triomfat durant tres anys. La Jacquerie està a p u n t de celebrar el seu quart d e segle en actiu. Els seus fundadors van formar-se a l'escola de Jacq u e s L e c o q , r e c o n e g u d a per

P o e s i a

l'estudi de l'actor com a autor del seu propi espectacle. "El m è t o d e més important en aquesta escola és la improvis a c i ó , n o p e r q u è sí c o m e n d'altres doctrines, sinó perquè impulsa la creació", assegura Sergi C l a r a m u n t , q u e t a m b é ha passat per l'escola de L e coq i ara inicia la seva pròpia companyia teatral al país: Teatre del T e m p s .

Wi'f

L'Auditori acull la segona nit de múswa i poesia en un escenari intímista

osovo POESIA. Nit é» móska í p o -

eme*. II Fe*tlw&é»P4tó*kt €#»tea<pèpÓE3c«ïaen<aiilapolí,tícat©íkt, ua-temps de 7k a 10&, Bíreeciót AmlGaréa Va&fct, Amb ki pai&fytaHé defo p0e* que íà bé la vulgaritat és immortes: Víctor Batallé, Svréi Pere tal, també és immortal la re(krdàtbm!kiJwt,A#tomMmí, Vinyet Panyelkt, Pranixsc Pam* I ambaqtÉst sentiment van corisas, Marta Ptsmrradam, Anto-mençar els poetes a fer-se harni Puigverd, M&nüemtt Rodet, monia iesaoció, començant per Màrius Somptrtt, Enric Sèmt i Bataílé, distí i seguint amb SamAkx Susanna, pere^-assegut, però amb veu i Mmiea; Sanà Arisa i La Thfto, foi^fwètkaîeíBxecavad vol, lloc i dia: Teatre*AttditQri. 1 dei Jou, *paieu«»ent lleuger, i Cerdà, aferrat a k terra cerdana, i Ma4s«My ï^rtêSla, íntima, ja em perdonaren perèav^íwc reclamant música de saxó desl'ànima partida. J*rimer de Maig vetllant el clima per introduir per recordar €arryle, q»edt|£iéí PattâaêonvifteeRt, i després, "Totes lesrevoltieiofisles pre- Pessarfocteasa» s«bíim, i Puigparen els utopistes, les realkze» verd* cstriplèx, 1 Rodés, arrelaeis fanàtics, í alfinalse n'àpï&ü» da, iSorías atònitï, finalment, ten els vils." Mentre estava im- Susanna, astorat pel foc intern. mergit en ei decorat que havia, La sef«r»vï^ra oferta pels poecreat per anosakre*, pfiviieg«es, tes tane»; ona pimera part amb l'n aiorament limitat va gaudir delprivilegi de \eun alinstat dels poetes F:X.L. el mestre Aàel Gareía, que pre- rep«^r*oíí. Després d'uns l'aparició de sentava çispoetes gonistes de la nit. Una lectura que oportunitat perquè la gent coneens nostre costat, ert »n recreat davant un públic àvid de sentigui que els poetes som gent norde tauletes rodones; ments va demanar als poetes una mal de carn i ossos. I que la poetènues, per segona lectura. sia no només són paraules, sinó

Dotze poetes catalans i el músic Santi Arisa hi participen AuciA.D.Brj - Sant CugatL'escenari del Teatre-Auditori es va convertir la nit de dissabte en una acollidora taverna per celebrar la segona edició del Festival de Poesia (latalana a Sant Cugat. l'na vetllada de música i poemes on dot/e poetes catalans van oferir un pessic de la seva obra en un espectacle intimista dirigit per Ariel García Valdés i produït pel Centre Cultural, l'n muntatge en què la música i la poesia van combregar de la mà del músic i compositor Santi Arisa i les cançons del seu darrer disc, Taverna de poetes. Prop de dues-centes cinquanta persones van gaudir del privilegi de seure dalt l'escenari, en un aforament limitat, al costat de poetes com Víctor Batallé, Jordi Cerdà, David Jou, Antoni Marí, Vinyet Panyella, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Antoni Puigverd, Montserrat Rodés, Màrius Sampere, Enric Sòria i Alex Susanna. "Aquest Festival és una gran

també dicció", assegura la poeta Vinyet Panyella. La nit va començar tocades les deu amb la lectura dels poemes, molts inèdits, dels dotze prota-

Després, Santi Arisa i els seus poemes musicats de Pere Quart, Miquel Martí i Pol, Josep Carner i Salvador Espriu van tancar el II Festival de Poesia Catalana.

Cükiuu

ELS/CAIVnXNS Divendres, 7 de maig de 1999

S o l i d a r i t a t

Les corals santcugatenques canten diumenge per a Mans Unides El tradicional concert serà enguany a La Unió

Concert per reivindicar els drets del treballador

Mort un santeugatenc a la zona de Can Cabassa

R.C.Z.

MARIÀNGELA ROVIRA

- Sant Cugat -

R.C.Z. Maulets reivindicarà els drets dels treballadors i treballadores de tot el món demà dissabte a m b un concert. Al ritme de Norwich, M u t e n Roshin i S k a m u t Roig, els assistents commemoraran el Primer de Maig, Dia I n t e r n a cional del Treballador, que es va c e l e b r a r fa una s e t m a n a . "Volem q u e serveixi per retre el nostre petit h o m e n a t g e a tota la gent q u e , a casa nostra i arreu del món, pateix les injustícies laborals i l'explotació sense poder fer res més q u e aguantar i callar", en paraules del comunicat emès per Maulets.

El tradicional concert de corals santcugatenques organitzat cada any per Mans Unides serà aquest diumenge. Enguany en un nou espai, La Unió Santcugatenca, set agrupacions corals de Sant Cugat, cantaran per una bona causa: la construcció de d u e s escoles a Togo, projecte pel qual Mans Unides està recollint fons durant tot aquest curs. El Cor de Cambra del Monestir, la Societat Coral La Lira, el Cor d'Antics Escolans del Monestir, la coral de La Unió, la Coral Serra d'Or, l'Harmonia de Valldoreix i la Coral del C l u b Muntanyenc Sant Cugat seran les agrupacions encarregades aquest any d'entonar el tradicional Rossinyol que tanca el concert. Nou escenari El recital començarà a les set de la tarda, un nou horari degut al canvi d'ubicació, ja q u e

En aquesta ocasió cantaran set corals locals FOTO: XAVI LARROSA n o r m a l m e n t es feia al vespre, i tindrà un cost d e cinc-centes pessetes. El programa està f o r m a t p e r un r e p e r t o r i d e cants catalans tradicionals, dels quals cada coral n'interpretarà tres. Mans Unides organitza cada any a q u e s t concert d e corals

locals per tal de reunir fons p e r als s e u s p r o j e c t e s . E n aquest curs q u e acaba, el proj e c t e e d u c a t i u estava valorat e n vuit milions de p e s s e t e s , d e l s q u a l s M a n s U n i d e s ja n'ha recaptat sis en les difer e n t s activitats o r g a n i t z a d e s des de la tardor.

C u r s o s

S'obre la convocatòria per al curs de guitarra de José Luis Lopategui La 28a edició serà del 17 al 24 dejuliol al Centre Borja

Botifarra "per tutti" El concert c o m e n ç a r à a les d e u d e la nit als jardins del Monestir. Una hora abans, els assistents podran menjar botifarres i pa a m b t o m à q u e t . D e s d'aleshores i d u r a n t tot el concert t a m b é hi haurà servei de b e g u d e s . D e s p r é s d'agafar forces, sonaran els N o r w i c h i els M u ten Roshin, grups de Sant Cugat coneguts pels seus ritmes trash-tnetal, sia i rock combatent molt contudents. Skamut Roig, formació igualadina, t a m b é tocarà p e r al t r e b a l l a m b un ritme ú'ska molt festiu i mogut.

R I T U CASALS

El Josep consultà llibres, preguntà i va anar sabent coses i essent seduit per aquell món llunyà que l'intrigava. Dissabte passat li va fallar el cor en aquell a antiga vil·la romana que era com la seva segona casa, en la recerca d'un tresor que apreciava i volia cedir al poble. M'havia ensenyat els seus tresors q u e explicava a m b passió, i m'havia volgut acompanyar a la vila per dir-me c o m es distingia una tacel·la -aquella petita peça de només un centímetre- que ell distingia de les pedres des d'un tros lluny. S'ha mort un home entranyable.

Teatre Tivoli

- Sant Cugat -

Ja s'ha obert la convocatòria per a tots els interessats en participar en el Curs internacional de (!nite/rrn José I.nis l.optitcgià que es realitzarà al Centre Borja entre el 17 i el 24 de juliol. Enguany aquest curs de reconegut prestigi arriba a la seva 28a edició amb l'objectiu de donar una possibilitat a joves estudiants i intèrprets per continuar amb el seu treball tècnic durant l'estiu. José Luis Lopategui. alumne de Xarciso Yepes i professor del Conservatori Superior de Música de Barcelona des de 1972, assegura que any rere any pot observar e n els a l u m n e s els mateixos dubtes i problemes per resoldre. "Sóc professor vocacional. Em sento incòmode quan el que sé no pot fluir i es queda tancat en mi. L'ensenyança em té molt viu i fins i tot deixaria abans de tocar que d'ensenyar", assegura aquest mestre de talla internacional.

Josep Aritzeta era un veí de Mira-sol a qui agradava passejar pels voltants de casa seva, a la zona de Can Cabassa. Un dia hi va trobar un tros de ceràmica vella i més tard va saber que allí hi havien habitat els r o m a n s , feia molt, molt d e temps... Va seguir mirant aquella terra i amb els anys va recollir peces i peces d'un mosaic que fa 2.000 anys havia sigut preciós. Com explicava a Els 4 Cantons el 13 de novembre passat, les nombroses peces arreplegades omplien part de casa seva i podrien ser auna sala de museu: un manac de punyal, dents fòssils, dues peces iberes de 6.000 anys d'antiguitat, delicats fragments de vidre amb creus amagades...

Teatro Negro de Praga de Jirí Smec

con ia coi'abpración de lat Unten,

ïïTWtL·

Lopategui no interpretarà enguany el concert inaugural del curs F: A7..V 4 CA.XÏ'OXS El curs es realitza d'una manera inrensiva, amb una llarga jornada de treball i amb una dinàmica molt familiar, ja que durant el curs els alumnes pernocten al Centre Borja. El primer dia sempre s'ofereix un concert inaugural, que enguany realitzarà un duo de Lleó.

Les inscripcions es poden formalitzar a l'Aula de Música 7 de Barcelona fins al 9 de juliol i tots els residents a Sant Cugat poden gaudir d'un descompte en el preu de la matrícula. Les places són limitades per als alumnes actius, però l'organització queda oberta als oients.

ASVfiR U^liè

wa'màgica

Cultura

E1S/CANTONS Divendres. 7 de maig de 1999

A r t

T e a t r e

L'oli predomina en les

L? Espiral escenifica el poder del diner amb El verí del teatre

mostres inaugurades per Sant Jordi R.C.Z. - Sant Cugat -

Fins al proper dimarts hi ha t e m p s per veure les pintures i escultures de l'artista Josep B a q u e s a la Sala Rusinol. A O/is, títol de la mostra, aquest pintor del M a r e s m e presenta als santeugatencs el seu realisme màgic expressat en cavalls, figures h u m a n e s i bodegons d'original composició. "Kl factor important de l'art es la comunicació. Les obres merament decoratives són poc interessants, no aporten res a a q u e s t a c o m u n i c a c i ó . En cl meu missatge sempre hi ha alguna cosa d'ofrena. La vida i l'art és compartir i fer entrega c o n s t a n t m e n t a m b els e l e ments de l'entorn", assegura B a q u e s . A la Sala R u s i n o l t a m b é s'hi poden veure quatre e s c u l t u r e s en b r o n z e , l·.quus. "Són els cavalls dels m e u s olis en tres d i m e n s i o n s " , indica l ' a r t i s t a , q u e acpiests dies és a Artexpo a m b

16-

El grup presenta Pespectacle a diversos programadors

la galeria El Claustre d e Girona.

A.D.B

Saló d e P r i m a v e r a

El grup de Teatre Espiral de Valldoreix va representar diumenge a la tarda El verí del teatre, l'obra del dramaturg valencià Rodolf Sirera. Un muntatge intimista i de petit format que "representa el poder del diner sobre la vida i la mort. Un poder que es manifesta cada dia i que en aquest cas ho fa d'una forma sibil·lina", explica Trini Kscrihuela, directora de la companyia.

I fins al 30 de maig es podrà veure a la Galeria d'Art Joan Martí l'exponent de la primavera figurativa, l'art de trenta artistes catalanes que, amb dues obres per cap, expressen el seu e n t e n d r e del món. R e p r e s e n t e n Sant Cugat Mercè Diogene i Katerina Alavedra. I e n t r e la trentena s'amaguen noms com Montserrat Gudiol. Nydia Lozano i la il·lustradora l'ilarín Bayès. L'exposició ha estat inaugurada sota el títol de (iran Saló de Primavera, una iniciativa q u e la galeria ja pensa a repetir l'any v i n e n t a m b a l g u n a col·lectiva d ' a q u e s t estil. E n guany p r e d o m i n e n les obres a l'oli, per sobre de les aquarel·les o els pastels. Uneix a totes els artistes l'estil figuratiu de les peces, línia q u e d e fineix la galeria.

M Sil

Prop de setanta persones van assistir a la representació d'aquesta obra que ja es va estrenar la pas-' sada tardor en la 5a Mostra de Teatre del districte i que diumenge es presentava davant diversos programadors. "Aquesta obra és per promocionar Teatre Espiral perquè penso que hem arribat a un punt, i amb aquesta obra en particular, en què tenim la possibilitat d'entrar en el món semiprofessional", assegura la directora. Però segons va dir Escrihuela, aquest salt a l'escenari del món

L'escenografia de l'obra està ambientada en el París del 17 SO h <)T(). h.h de la semiprofessionalitat pot ser difícil i llarg, "perquè és un sector bastant tancat, però penso que pel treball ho podríem aconseguir". Les actrius Núria Peguera i Laia Cerdà van ser les encarregades de donar vida a la marquesa i l'actriu protagonistes del text de Sirera, en què la seducció de la per-

versitat, la mentida i les aparences juguen a fer teatre dins el teatre. Després de la representació, el públic assistent va participar en un col·loqui sobre l'obra de l'autor valencià. Una iniciativa que el grup valldoreixenc ha estrenat amb èxit aquesta temporada.

àe les 11 matí a les 8 del vespre exposició i venda d'obra d'art original: pintura, gravat, escultura...

Recull anual de més de 100 artistes vinguts de tot Catalunya

V MOSHIIA ALS

liRfÍNS

I? C *f* ¥ I>

si ;;&J;,..

•"• ( « v

s N

Coaeert de jazz al migdia: Barri Gòtic Quartet Concert de tockj&Ste-lS h: Gràwfisli -/. ÍÈV> Í-I

- -

..Sy.>s. ...,.."^í. - . .

• .

ELS /CANTONS Divendres, 7 de maig de 1999

•Aà<SfV^^00:>'''

à Hi íl •;. i f c

Horaris: Monestir De dimarts a dissabte de 10 a 12.30 h i de 15 a 17.3c Diumenges obert ai matí. Casa de Cultura Sala i , Sala d'Actes i passadís. De dilluns a dissabte de 10 a 15 h i de 17 a 22 h Sala 2. De dilluns a dissabte de 17 a 20 h Festius de 10 a 14 h

I 1989-1999 Del 23 d'abril al 20 de maig de 1999

col·labora

Soreal

m Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès

111 artistes 5 espais 10 anys de Fons d'Art Municipal

Cultura

E1S-/CANTONS Divendres. 7 de maig de 1999

E x p o s i c i o n s

L'aroma austríaca i el sabor santcugatenc a Canals Galeria d'Art

Sifin»i-ilr.\pi/.\ii/ti Fany que va a València. F: F.DUARD FARIS'YF.S.

Grisos càlids, paisatges de llum i cares d'expressió a l'Espai Ribas Col·lectiva de Morató Aragonès, Pascual Bueno i Martró

Els tres artistes ja hai ien < DUU idil// d'altres exposicions (ollettrces a Rartelona. FOTO: XAVl l.ARROSA exposicions sempre les faig amb ràpid de la meva obra, però desolis, és on em trobo més còmode, prés hi ha tota una sensació d'esR.C.Z. i on puc expressar millor el que tat d'ànim i de llum també inclojo sento. L'aquarel·la és una cosa sa. La cara com a mirall d e l'esperit i el que jo vull reflectir a Sota el títol de 3 artistes,3 estils va de gran virtuós, si et passes ja l'has feta malbé", afirma aquest través de la cara és l'esperit", afirinaugurar dimarts l'exposició de artista que fins als 35 anys va ser ma l'artista sobre la seva obra. Morató Aragonès, Pascual Bueno autodidacte. "El paisatge és un Morató Aragonès, que ja havia i Andreu Martró el galerista i pinart molt difícil, perquè no és notor Lluís Ribas. Sense res en comú compartit parets a m b Pascual més fer un paisatget, és captar formalment, però amb tot un món Bueno, ha portat a l'Espai Lluís de suggeriments plurals, els tres aquella hora i aquella llum", diu. Ribas la seva obra figurativa a l'oartistes ompliran fins al 30 de maig li. Paisatges, bodegons i figures les parets d'aquest espai d'art santamb un cromatisme molt persoSobtats per l'expressió cugatenc. nal. "És un home que toca molt bé els grisos, que és molt consPascual Bueno, pintor i gravaA la seva dreta exposa les seves dor, exposa els seus olis a mig camí tant amb la seva obra. T é uns griinquietants mirades sobre fusta entre la fotografia i la pintura. L'usos càlids, que és molt difícil, té la el també pintor i gravador Andreu na per la sensació de realitat i l'alMartró. "La cara em serveix com qualitat d'endolcir els grisos i fertra per la seva pinzellada tan oma pont d'unió amb l'espectador, los molt càlids", deia Ribas sobre nipresent. " G e n e r a l m e n t , les perquè és el que reconeixes més l'obra d'aquest pintor.

Cabanas Alibau em un gran amant-del Monestir. FOTO: F..F. R.C.Z.

Un cop més, Canals Galeria d'Art de Sant Cugat ha apostat per cridar l'atenció del visitant amb dues propostes ben diverses. I un cop més en la línia d'aquesta sala, d'una banda, de promocionar l'art local i, de l'altra, d'obrir-se més enllà de les fronteres per mostrar Part d'altres països. Divendres es va inaugurar en aquest espai l'exposició de l'austríac Herbert Schügerl i l'homenatge al santcugatenc Cabanas Alibau. Schügerl, format a Viena, ha exposat a diversos països centreuropeus i aquesta és la seva segona inauguració a l'Estat espanyol. A la Sala 1 de Canals, presenta un treball de sensacions: pintures sobre talles de fusta treballada, amb colors vius que representen figures planes, dinàmiques i expressives. "Pinto sobre fusta perquè vaig estudiar gravat i pintura a Belles Arts, i aquest sistema em per-

met unir ambdues tècniques", va explicar l'artista durant la inauguració. Schügerl participa aquests dies a l'Artexpo de la Fira de Barcelona, dins l'estand de Canals, on ha portat una vintena d'obres amb el mateix caràcter d'aquestes talles, però sobre tela. Per a un homenatge A la Sala 1 s'hi poden veure disset olis del que es podria anomenar primer gran artista santcugatenc: Francesc Cabanas Alibau (Barcelona 1909-Sant C u g a t 1988). "El meu pare era un enamorat del poble i del monestir, principalment, i el va pintar des de tots els punts de vista. F>11 sempre tenia molt present que havia de pintar a l'exterior, allà on havia començat havia d'acabar", indicava la filla de l'artista sobre els paisatges i natures mortes del seu pare. La família i el galerista també van expressar la intenció d'engegar una campanya per retre homenatge al pintor local amb una escultura.

C r í t i c a

Innovació,

d ' a r t

color, tècnica

i passió

TATIANA BLANQUÉ

lloc: Pou d'Art Autor: Cristina Pérez Obra: Olis c/1 tela i gravats Dates: fins al 13 de maig Tot plegat i molt més és el q u e e n s p r e s e n t a la Cristina Pérez en aquesta exposició. Imagineu-vos que entreu en un espai on tot es converteix en una explosió meravellosa de color on aquest, quasi sense voler-ho i de manera inconscient, es converteix en el guia d'allò q u e anem a veure. Composicions melòdiques en què la vista d'ocell pren la iniciativa per acompanyar-nos en un viatge pictòric on el nostre únic objectiu ha de ser el de gaudir de tot allò que la Cristina ens ha volgut mostrar. Objectes quotidians carregats d ' o b s e r v a c i ó , e s p r e m u t s in-

tel·ligentment per reconvertirlos en c o m p o s i c i o n s s e m p r e equilibrades. Jocs de forquilles, tasses i, ara ja, cors a lo kitsch q u e ens deixen bocabadats. l ' n a tècnica, la de la Cristina Pérez, cada cop més apurada, un s a b e r d e s p r e n d r e s e n t i m e n t , un g a u d i r d e s c a r a d a ment per allò q u e s'està fent. Tant els gravats com els olis, sempre degudament treballats, aconsegueixen que ens aturem e n cada una d e les seves peces. Formats grans o petits, tant se val, ella sempre aconsegueix deixar-se anar, de manera desinteressada, sense complexes, amb una pinzellada àgil, a m b força, sense escrúpols, llançantse de cap c o n t r o l a d a m e n t en direcció cap on ella ha decidit.

R e a l m e n t , cal visitar exposicions en q u è el màxim expon e n t és, tot i q u e sigui de manera visual, l'alegria d e qui l'ha r e a l i t z a t ; e n q u è , q u a n surts, voldries tornar-hi per decidir-te per una d'elles; en què, q u a n hi ets, voldries ficar-te dins les seves composicions i quedar-te en un costat observant com els colors juguen entre ells fins arribar a la tonalitat q u e més els agrada; en què les línies es b u s q u e n , es persegueixeh, s e m p r e per arribar a crear una realitat. Una exposició e n q u è , fins i tot, podem veure l'evolució de l'artista, en q u è aquesta passa del referent real al concepte i deixa llegir els seus s e n t i ments. Aneu-hi, val realment la pena visitar-la.

Cultura

ELS'íCArYTONS Divendres, 7demmgcie 1999

r e p o r t a t g e

El segle X I V c o m e n ç a v a a m b una certa esplendor fins que la sequera del 1 3 3 3 el féu " l o p r i m e r mal a n y " i la pesta negra posterior va ser l'hecatombe que matà la m e i t a t de la p o b l a c i ó . A S a n t C u g a t i al p a í s , un segle de celsitud i dissort.

El XIV, un segle de contrastos impressionants (I) "Dones: alceu-vos el ver (Teresa de Jesús) MARIANGKI.A ROVIRA

-Sant CugatLa rodalia del monestir és un bon lloc per parlar, una tarda tèbia i tendra. Assegudes al pedrís que havia estat un caminet, al costat de la muralla que separava l'hort de l'abat de la gana de la gent, muralla que fa temps que ja no hi és. La Montserrat Rumbau m'explica la investigació que la portà, després de dos anys de treball, a la publicació del llibre Grandeses i misèries de la Catalunya del segle X/V - EI capítol que més m'ha entusiasmat i amb el que més he gaudit és el de la dona, entres en aquella època a través d'Eiximenis, que volia fer un llibre que fos model de conducta per als cristians. Són molt misògins! "La marginació de la dona" és el que m'ha quedat millor i més divertit. - Eiximenis, reconeix q u e la dona era maltractada? - Ell diu que la dona no té seny, que quan l'home peca és per culpa d'ella, que no és apta per fer res i que és inferior en tot. Bernat Metge també n'era, de misogin. Mirem les fotos de les cobertes del llibre, inèdites, de pintures de la catedral de Barcelona. Al retaule de sant Bartomeu i santa Isabel, una dona ajaguda al llit pot ser una malalta o està reposant.

Laltra mostra dues dones ben maques i un home macilent. - Trobo que és ben feminista, no? Aquesta és santa Isabel i l'altra no se sap. Sembla que els pagesos eren encara més mal considerats que les dones "iroses i melanconioses, de cap flac i cap torbat..." Després explica Eiximenis per què parlen tant: "La dona és feta de la costella, que és un os sec que posat amb altres ossos a un sac, si és ben remenat fa brogit. En canvi l'home ve de la terra i no fa soroll...La dona té el cos humit i el cap encara més i per molt que parlin la llengua i la boca no se'ls eixuguen". Francesc Eiximenis va escriure el Llibre de les dones el 1 3 % i sembla que el corrent de l'època encara era més misogin. Viatjà per Oxford, París, Cambridge, Roma i Colònia. Va ser patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna. Creia que les "fembres" tenien massa imaginació i tot ho volien dir corrents. Les compara a una olla destapada que vessa tot el que té dins. També els diu llengudes i malparlades. Mala poca - Déu n'hi do, viure aleshores... - També hi havia moltes baralles, familiars i de rivalitats de ban-

C r í t i c a

Un discurs

des. La gent era bèl·lica, els agradava barallar-se. Després feien treves i tancaven les dones a casa perquè no les espatllessin. La dona no té cap valor, només tenia dues sortides: casar-se o anar al convent. - Bé hi devia haver alguna soltera. - No n'he trobat cap, estava mal vist. Eren propietat del pare o del marit, i si és soltera, de qui és? Per casar-se calia un dot i Ics famílies humils tenien problemes. En canvi les vídues podien portar la casa i el negoci. Jo penso en una noia a qui se li mori el pare i es quedi sola; potser volia viure del treball a pagès i no podia, s'havia de casar per obligació. - La manera de vestir preocupava les autoritats, que a Barcelona ho regulaven amb normes. Les dones anaven més senzilles que els homes i no podien portar joies. El luxe era mal vist. No, les riques tampoc, només les dones de la vida podien dur el que volguessin, menys abric a l'hivern. La prostitució era admesa, encara que "la fornicació amb fembra pública sia gran pecat, per tal qual la natura humana és tota corrumpuda... pel perill que falssen majors pecats". Per Setmana Santa tancaven les dones de la vida als convents perquè no pequessin els

c i n e

personal

Retaule de sant fíartom u i vinta />,//* ld> li- <)!• d> i! <ie Barcelona FOTO: X.L.

homes i el Consell de Cent les mantenia. Això sí, intentaven convertir-les amb l'assistència a sermons. La societat era rural i precària, sense higiene de cap mena. - A l segle XIII s'havien creat els gremis per ajudar vídues i orfes, i donar dots. Amb els pobres hi havia molta solidaritat, l'Església canalitzava les ajudes. No feien la viu-viu per rebre ajudes si no eren pobres, se sabia tot, devien ser molt justos. Els rodamóns eren menyspreats però als pobres els ajudaven. Els hospitals eren per a desvalguts i tothom els feia donatius, sovint mantes que eren molt preuades. La roba era d'importació i cara, els tallers tèxtils van començar per aquella època. Eiximenis reco-

manava posar els "hospitals, llocs de llebrosos, bordells, tafureries e escurrinats de claveguera a la part contrària d'on ve el vent que més s'usa per no tenir infeccions". Després va venir la terrible pesta negra que matà la meitat de la població, deixant tragèdies i desolació. Vida millor en èpoques de prosperitat, com els primers anys del XIV, vida duríssima sempre per un percentatge molt alt de la població, pobres de tota mena mentre els rics augmentaven la seva riquesa. Sense els grans progressos actuals, ciència i tecnologia d'alta sofisticació que no serveixen per fer un món una mica més just, perquè el sol no surt per a tots d e la mateixa manera. (...)

B A Q U E S Fins a 1*11 de maig

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Ejeatrión inminente Director. Clint Eastwood Actors: Clint Easfirood, Isaiah Washington, James Woods, Diane Venora Durada: 126 minuts Dotze hores queden per a l'execució de Beechum, un afroamericà amb antecedents delictius, acusat de l'assassinat d'una dependenta durant un atracament. Literalment per accident, el periodista Steve Everett (Clint Eastwood), gat vell en la seva professió, rep l'encàrrec de fer-li la darrera entrevista. Beechum sempre s'ha declarat innocent; les proves en contra seva només són circumstancials. Aquesta línia argumentat resulta d'allò més familiar. El qüestionament de la pena de mort i de la premsa groga ja van quedar retratats, extraordinàriament, en una

obra amb quatre versions cinematogràfiques, la famosa Primera plana. A més, Pena de muerte ha estat una de les denúncies dels anys 90 més contundents contra un càstig sempre tan polèmic. El q u e ens aporta Clint Eastwood a Ejecución inminente és el seu discurs personal. Podria resultar curiós que un home amb fama de conservador faci una crítica tan progressista, si no fos perquè Eastwood està més enllà de l'estereotip al qual els amants de les etiquetes voldrien reduir-lo. El director-actor ens ofereix una anàlisi detallada d'una sèrie de temes que enriqueixen aquest Hargmetratge amb un toc realment humà i convincent. Són les petites històries dins la principal, els personatges secundaris, com el sacerdot i l'alcaid de la presó, els que confereixen a Ejecución inmi-

nente una personalitat pròpia. L'acidesa com està tractada una certa concepció del periodisme, (el cap d'Everett insistint que ell ha de limitar-se a fer un article "d'interès humà") mostra el punt de vista d'Eastwood amb una claredat absoluta. Eastwood torna un cop més a interpretar l'home solitari, un ésser que es relaciona malament amb l'altra gent i amb el seu entorn. No obstant això, se sent involucrat a fons amb el que succeeix al seu voltant. És un home ple de defectes, però amb una ètica personal incommovible. Ejecución inminente val també la pena de veure, discursos a part per interessants que siguin, com a mostra d'una direcció de ferro i com el treball d'un professional que està de tornada gairebé de tot. Com el seu personatge.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Nfellès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel.

675

Gastronomia

Mc Pollastre

2.500 ptes. McDonald's

Mc Donald's Sant Cu Centre Comercial

Sant M a i l í . 10 O í i l ' M I - S a n t Cniíat <l.-l N'allí-;

U S /CANTONS Divendres. 7 t/e maig de 1999

E N J A R ;9

ON BAR REST. ARNAU BAR BOKATA BACCO BAR MELMELADA BAR PICCOLO CABASSA CASTANO CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETIT CUE SANT CUGAT EL JORDI'S EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS LA CANTONADA LA GRANJA LA JIJONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97 Valldoreix, 56 Valldoreix, 29 Puigmal, s/n Lleó XIII Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi, 33 Sant Marti, 10 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41 Plana de l'Hospital, 7 Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6 Plaça Monestir, 1 St. Antoni-plaça Barcelona Maior. 29 Xernc, 30 Villa, 1, cant. Murillo, local,4 Av. les Corts Catalanes, s/n Alfons Sala, 24 Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi Sant Jordi, 33-34 Plaça Pere San. 6-8

93 589 03 76 93 589 19 72 93 674 30 69 93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56 93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11 93 589 88 90 93 674 64 33 93 584 23 32 93 675 52 46 93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 93 675 15 03 93 675 00 86 93 674 58 71 93 589 49 45 93 589 14 96 93 589 72 74

Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar Musical Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari Creps, amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Gelats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzeria, creperia Xai, entrecot a la brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

l i l l . i . \ K i K \ \ ( l-s (< \ k \ \ i i i u [ . \ ] llll.l.AK WII-.KK \ - I · I I D I

£A«0

QUÈ MENJAR? Coliflor gratinada amb la col·laboració de M. Àngels Cuadras

W. n

414 Í0 49

Bar Restaurant

Tota una tradició Pi. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

«V\T.lailli«·»,£,7;.v<'/.'/-".

VALLÈS PA El pa de cada dia

Carrer de h Torre, 14 Tel. 674 12 85

Ingredients: -

•

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

El pa de Sant Cugat

- sal - una cullerada de farina - 1/2 ceba

•

Mercat Municipal Torreblanca Taub 1.6 Tel. 675 30 65

1 coliflor 1/4 de llet 50 g de mantega 1 paquet de formatge ratllat

Preparació: Bullim la coliflor i després de fer-la escórrer la posem en una plata que resisteixi al forn. Preparem una beixamel amb la mantega i la ceba picada molt fina. Després hi afegim la farina ben remenada i la llet, procurant que no quedin grumolls. Anem afegint llet freda fins que quedi una crema. Aquesta beixamel es posa per damunt de la coliflor i amb el formatge ratllat s'escampa una capa amb trossets de mantega. Quan el forn estigui calent ho posem a gratinar. Consells: Hem de vigilar que la coliflor no es trenqui en trossets i que no quedi líquid perquè podem espatllar la beixamel.

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (U Floresta)

V^V^!;?&^^

Plaça Augusta, 4

BW3 BeST»U*»«T

Heftutcs Lajijonenca C. Major, 29 • T e l . 95 (>74 25 «6

C.Xerric,50

Tel. 95 674 15 48

C Villa, local 4 • Tel. 95 675 54 02 SANT Cl GAI DI-X VALLÈS

iXJJi ^ ^ ^ § ;

I'l. Pere San. 6 (Mercat Vell) Tel. 93 589 72 74

ÏÍ«Í;Í:Í::B; i't.At • m m\ as f i Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

ENTREPANS ESPECIALS PLATS COMBINATS PUTS DEL" DIA Tel. ti 5K9 8» 90

BAR RESTAURANT CAFÈ

A R N A U MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE

P. Francesc Macià, 7' L/: fel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

E L S / C A N T O N S Divendres, 7 demaigde

Cultura 49

1999

GuiaMèdica Centre M è d i c Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I Sàbat Bonich Dr. I. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

Centre de Rehabilitació • SUSANAWCOlETTi Sant Amoni, 74

« 9 3 674 74 37

Cirurgia

RADIOLOGIA PSICOLOGIA

.AB.TÒBH.

INFERMERIA

• CLÍNICA DENTAL A U TRAN Odontologia generat, implantoioAJsne» í «empanyia * persones ge, prptaüs, odoròopedifllna, or- • J O S E P « . C O R O M I N A S gtgfla, 'Ctà&Jm' «vi» t net», tod&acía, mútues. Av TorreblanCASARAMQNA cOfrtPt^*» Biatajte, aajïla » l a dar, c a , * * , 2a,11. San* Cugat. Pediatria, ast»*ta»Brrt3. Hores fctstornt «apedeti. Saéí í eetvee* « « 9 6 7 5 0 0 0 3 d o t * * Av. TtXtsbtoea, 2-*, 3r, convinguda», Rtjti. Ríbatatteda. 20. Jr 3a. Sant Cugat • C t i N i C A DENTAL D O C T O R BRANDT. «fclíBdíineSaiadofltotogfaee»ew(tOrS«ntefc<«rta.9, ir 2a - • P I L A R CANOSA Ú B E D A Pediatria - « e n * * » adolescent Av. TorreWaots», jt»,3r pis. Sant *S>*T4tto4

-||ujr

Pediatria

—

w «as» 7o«

• O Ü W í C A ORTODÒNCIA I ^ F V N C J Ó TEMPOROMAWBIBUtAR M ' i a m l * » * » , 2 * a i A despatx

mcipafe

Consult. Centre Mèdic « CENTRE M&HC PEDIATRIA Dr. J. Barragàn Milàn

A DENTAL. M A 1S28 ' Ï M Í 8 Í & . S. ÍÏ1 1a. (Alfons Sala

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. j. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

*«»OSÍ»-67{i2212

»ed$e«» interna, «spedtwtel* gf Sant&op- RusStot. ?, « o f c l *

4*<*àtt*daC<*irï) ¥13^73400 *É(M&4U»MESAURA

Dietètica-Nutrició Metge capçalera 21, irpfi

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

Oro.**"» d C » * » Ora. 8p«a. A> SagsA* » pra, üum^Bíií. ContsiAotfe Ed«tó TotíSblsK*»..

•Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens

* MARIA DOLORS CABR E R E S S E N N A S A R centre MMki Sítoat. Sanftaílo Rttsiííot, 2, entr. Ta. Sant Cugat «936741526 « 9 3 «74 01 4 7

•Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• W t JESÚS FERNÀNDE2 SAlZAN TOeOgínecoloBia. Hores con' l tgtKles i Catalunya,-21, «t 1 * . S « «

cirutgla del peu.ttot»*a mr «r 9 3 589 « 3 13

Oftalmologia

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

• INSTITUT P81COMÈDtC SANTCUOAT PatcolQgte climes, psiquiatria, «epreswlons, «cohotjem», toxicomania, trastorns d'arwletw, esteèe, tabaquisme. Av. Tojwrblanca, 2-8, 3r A oeep. 11 i 12 Saflt Cagat. «935893787

Tocoginecologicl·Obstetrída

Podologia tilles ortopèdiques,

Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,.

^ —S894808 .ífsParttçutw: 9 3 8 7 4 7 4 0 9

• CENTRE DE SALUT v «2» 16 95 38

OCULAR

MARTÍNEZ M I B I N A 1

OftKÍBMÍoai*. Convertí amb t * JXtiftXpBfc mútues. C/ San-

iOTtfü 8í

PSIQUIATRIA . _„

Revisions pera armes Carnets de conduir i esportius Certificats especials

#SO*TWHOWW

Santiago Rusinol, 2, entsol 1a

Atsrtó* a,pwaon» grw»» «n ei «et* «wtWH. Asseeseiraswt a «ur$ farr«ll»r».0«*ti9 d » ft«jWènqfasttfattrwraourww. tn> fermaíia. Poraoctó. C / Angei <3twn*rà, 3 06190 San» Ç*)8»t

cwl

•mfSmANFERRANVILÀ

**^tí*«tB,tí#

«toaünum. » 1 . BàÇi Augusta, &S»St Cagat

Psicologia-Psiquiatriti • CENTRE OE QtA CUNtCA

Otorinolaringòleg

Mútues

Fisioteràpia

93 674 15 26 93 674 01 47

« 9 3 589 29 9& 93 674 20 79

S, Sf|Sart«aBj,22, bat- • J O S E P « . F R E S C ! Malalties def pm, wtesia,

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

TELS.

• DRA. A N ^ f y j f f l E T I CALDES *h~ Pediatcía Vt««*> Enctavallatta, 2 1 , 1r Cugat

""" " I Í U M B I , 01. a tív. «-13 n í

Som, momn» i «jous, borm • m Í p * K H . 0 A U 8 S A

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. ]. Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas

Cuga» W93 674JSÏÉB 93 58» 35 46*/,

INPROSS

ceSc Moragas, 25-??. 2n l a . Sant Cugat, * 93 674 36 53 93 4 1 8 4 6 4 6

<*)n»«ttt«f - Prevtasa - A$sísíèrMí!» santtàrfa Medffiac, fi»(W«c fctorasas, 48. «ntí, 2a. SwtCoflat

Trastorns ql·apwoetaaljl· parla Nens, ad<d< adults. Av GatKfunyB.SIj Sant Cugat » 9 3 674 3 6 7 3

<ftettf«tttttf<«

Geriatria

Pedagogia-Logopèdia

Odontologia SwtOfl*

individuals i en grup.

0 / Francesc SMofag** IgSjfïa. « 9 3 5 8 9 1307

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Traumatologia • JOSEP Q O M Ï N G Q P E C H 1V«tírri«t<)ioata, ortop«(to, As•leíènola «anttària. Pr»via*a, «edyteo. PoMoiínlis TOfrtsblao«s, 2-8,2a-io. a w t C u a a t . *93B69iag8 ^

• C E N T R E PS1 PIADELWAUfeS Psicologia, psíi dia Plaça Or. Gattfe, Sant Cugat

« DR, FERMIN A R A M 8 U DO <Sjrurgla ortopectioa iratwr»-

« 9 3 589 40 S1

#aaEOONAVlNALLONÜA pedagogia, logopèdia. ProwsW>«S Senguatge; aprenentatge C< Via, $-?. 1r 2a. Sant Cugat. # « f i » 12 15

4J.OÒME2CAJC2A

•DRA.PALER»

Hdrea convinguda*. Cí Girona, 21,1 r3s Saní Cugat, « 9 3 , 8 7 4 4 3 48

Pswologta. Ana1<(»«t dificultats de retacié, l'adolescència, Hores eorwineude».

Av.Torre Blauwa 2-8,3r A, desp. 11-12 Sant Cugat del Vals

9358905 34

•«•*«••

C I IM EM E;::S. ; A | f U p | f % | p : U G Af!;;,/ CINESA SANT CUGAT

VELMO

SaníCugatl

Yeímol

iminatoen8mm

Aprfmera vista

Aon»e to qu« hicisteís ei Ultimo... 16.00-18.15-20.30-22.50

Ww 6

Wmo2

lp&»wb»mira8dre

16.40-19,25-22.10

Sant Cugat 2 Todo sobpp mi madre

1415-18.25 -20.55 -22M

gj«arcióninmiiwite

iitamsta/Fuente armmla

tft45-1950 -22.05 Asaaacomopuedfta

Elguró Sant Cugat 4

1630-19.15 -nm

Çjec«clóRiwtHnefrt«

©II ISiTNT

Cwr^»rt3m«rtop«rtart>ado 16.30-18.30-20.30-22.50

ipmo9

^no5

Itef^ctóty

http:/Awww.cinesa.es

.«U»/tS.1$·!0JO^2SJ»

ÜRTOS

lívida esbetta

2a SETMANA

16.00-18,15-20,30-22.50

Vàm4

CUGAT

wthi&*-mxi>-&M

17.15-20.00-22,45 Ifeno?

^lroo3

Sant Cugat 3

17.15- 20.00 -mm

-17,18-1M6-1SL46 ia«J-1845-20.30 ~M.$G

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA

2a SETMANA

Cliïit Eastwood 'Ijecucién Xnminente SALA 1:16.40-19.25-22.10 GOLFA: 00.55 APTA

CINESH Ç/hminm/JIMVB&à.

SALA 2:16.15-18.25-20.35-22.45 GOLFA: 00.55 18 ANYS

"TBramasi Pàrking 2h. gratis

Dia de l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

SALA 3:16.45-19.20-22.05 GOLFA: 00.30 APTA

ÜÍÜIHIWMÜÍS Venda anticipada

mmusMuM. Carnet més grans de 65 anys

' xmm<^Jk Resen/a per telèfon

SALA4:16.30-19.15-22.00 GOLFA: 00.45 13 ANYS

' A««mi-:-:l Venda les 24 h. als ServiCaixa

' wiinmininili Accessos minusvàlids

LAS FUERZAS DELANATURALEZA

^5S5i

•MIIUMIIIM

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

Müxmmm

?e$oïT

902-333231

50 Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 7 de maig de 1999

R A D I

De llimis a «Mvendros

• De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'entrrvista • D e 10.30 ha 13.00 h La revista, el magazín de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.30 ha 13.50 h L'entrevista (repetició) • D e 13.50 ha 14.00 h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop • D e 18.00 ha 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h L'esportiu • D e 20.35 ha 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 ha 22.00 h L'estrena (dilluns), Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense Fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte

• D e 8.00 ha 11.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 ha 12.00 h

9 1

p r o p o s t a

Tiramilles, el concurs • De 12.00 ha 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 ha 14.00 h Avant-matx • De 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrrna • D e 18.30 ha 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge

• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 ha 11.00 h Nostra dansa • D e 11.00 ha 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 ha 14.00 h Esport en marxa 2a edició • De 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 ha 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00ha 21.00h B/w d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa Ja edició

La festa dels Infants I dels artistes

locals

Aquest diumenge es* farà una nova edició de la Festa del Llibre Gegant, una ocasió en què els més menuts explicaran les seves històries als artistes locals perquè aquests les il·lustrin amb dibuixos o pintures. La Festa del Llibre Gegant, però, és quelcom més que una trobada artística: és un dia en què la il·lusió i la imaginació dels més menuts es desboca i la plaça Barcelona s'omple de rialles i ulls desperts de menuts que veuen com les seves aventures prenen formes i colors. Totes les famílies de la ciutat hi seran presents perquè, de fet, aquesta és una festa entranyable que a tots els pares els agrada molt de viure junt amb els fills. Per aquells que s animin a participar-hi, la trobada començarà a les 10.30 a la plaça Barcelona i s'allargarà fins a les dues del migdia.

Exposicions

8 DISSABTE

EXCURSIONS I SORTIDES • Excursió ate&Pont* dei Llobregat Sortida a les 8 éel matí, Org.: Racó de l'Amistat • Excursió ai Parador de Sa» i Mercat de Vk. Sortida del col·lectiu de ta geru gran al Parador de Sau i al Mercat de Vic. Sortida ates8 hores. Org»: Qol4mÉ*4fe& Oent Gran de Mira-SoL , •«

I7hal

ió de fespiai. Animació k&f*tï! ambLhiís Pinyot. Berenar i Jocs, A partir- < Ajuritarnerit - AA.Macfèac. Lloc Casal Cultural de MÍTÉÏSOI.

SALES MUNICIPALS

• Exposició del'fons d'Art Municipal. Claustre del Monestir/ Casa de Cultura. Fins al 20 de maig SALES PRIVADES

• Jaume Roure, pintures La Galeria (Sant Jordi, 14) Fins al 16 de maig • Miquel Barneda. A.P. V de Valldoreix (Rambla Mossèn Cinto Verdaguer, 18) Fins al 23 de maig • Cristina Pérez, pintures Pou d'Art (Balmes, 35) Fins al 13 de maig • Baques, olis. Sala Rusinol. Fins a Pll de maig • Espai Lluís Ribas. Exposicions de Morató Aragonès, Pacual Bueno i Andreu Metro Centre Cultural

Nit de música i poemes. Cabaret Monstre. La Jaçquerie Dissabte 8 de maig a les 10 del vespre La Màgia de la dansa. Ballet N a c i o n a l de Cuba Dissabte 15 de maig a les 22 h Diumenge 16 de maig a les 19 h

Cultura 51

ELS'ICANTOIVS Divendres, 1 de,mm de 1999

:S: m H T.ttR-.;;A;:,k

TELÈFONS D'INTERÈS Ajuntament

835892288

Bombers Beíaterra

93 692 80 SO

93 6741111 Grua

93674 33 71

Aigües ta Floresta

93674 2089

Bombers Rubí- Sant Cugat 936998080

AAPP i W Mira-sol

93674 2016

085

Bomben Generaíitsl

CAP

9S58S1122

W W Verçe Carme Mira-sol 93 6741003

CAP agències

9358944 55

AAW Sant Joan Mira-sol

93674 7 Í 0 3

CasaffcCuHura

935891382

AWiWVMdoww

93674219?

CenireSooait Sanitari Lf

93589 7800

AAPPiWC. Montserrat VWl.93 6742105

ÇmWàatíx

93574 45 9&

pmWCmM&W.

93674 50 «

Catalana de Gas

937252M4

AAProp.íVefcsteFlorestE

936742069

» 589 0817

AftWAiguatongalafior.

93674 5129

Cent* civiciw Planes

9367551 «5

Ass. ConsuAvcKxs

9326845*7

C ^ Safata! Mte-a*

935892018

DWPaptè*)

93 589 30 80

CenteCIvíclafloisaa

Cinemes S t Cug* Jwet} 935890941

958747096

Conreus

936741234

Creu Rcçs Sant Ctigat Creu Roja Vaüdoreix

$36742459

Dispensari la Floresta

936747815

Ert. Municipal DescertraSt 936742719 ÈNHBtRubi

936991892

FECSA $atenci6 al c6«ntj

9007373 73

FECSA (avarés)

9007474 74

Informació FGC

932051515

Funeraris

935895552 935891155

Hisenda

9$ 67466 d6

Jutjat

Parròquia St PereOcJawià 936741163 Parròquia les Planes

932047503

Parròquia VatkJoret)<

936740569

Graenpeace

Divendres 7 • Sant August Dissabte 8 • S a n t Eladi Diumenge 9 • Sant Geronci D i l l u n s 1Q • Sant Antoni Dimarts 11 • Sant Ponç Dimecres 12 • S a n t Pancràs Dijous 13 • N t r a . S r a . d e Fàtima •Divendres 14 Sant Maties Ap.

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX • IfrformadfJ i fnscripcSonS: Pe <8ma«s a divendres,

<J11at3riÍíte17al8l·t T«t. I «8X898898269

T O T S ELS D I S S A B T E S C u r s d e S a r d a n e s al C a s a l de C u l t u r a . O B E R T A T O T H O M . A b r i l : 10. l 7 i 2 4 . M a i f : B . 15.22 1 2 9 J u n y : S ï 19 Classes impartides per una monitora de ta Federació Sardanista de Catalunya. H o r a r i : de l l h a 12. JO h. Lloc: Casal C u l t u r a l d e Valldoreix

(91)5434704

ttosp. Generat de Catalunya 93 5891212 Hosp.VaSrfHetrai

934272000

Hosp. Sant Joan de Déu

93203 4000

1 t i i f i r i l e^É*+mm, A a t l l

932481040

DIUMENGE 9 Exposició fi de curs dels Tallers al Casal de Cultura de Valldoreix Horari: d'l I a 14 h Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix

Tetctei'Esparwça

93414 4848

Informació Carreteres

93204 2247

Informació Aeroport

934785000

Informació REíffÉ

934900202

Informació Pott

933188760

OMIC

935893188

Poücttofc Torretíaríca

938991888

D I M A R T S 11

PROMUSA

935891732

Xerrada-debat " L a i m a t g e f e m e n i n a al segle X I X " . A r t ,

ASDI

938753803

Organitza: Professors dels tallers i EMD de Valldoreix Espectacle infantil i familiar Les llegendes de cavaller d'espimella amb Pep Castells. Horari: 12 h Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix

Societat i E r o t i s m e Informació: 93 674 4142. Hora i lloc: 19.30 h al Convent Misioneros d<

r:::. i. :;;ff«itipii:!::;:;'iArxiu Gavíi

93674 2570

Casat d'Avis s c

935891638

U # d'Avis Parròquia

9358905-98

Club Muntanyenc

938745396

Coral de la Unió

936741006

EsMrt Sant Cugat

93675 2652

los Sagrados Corazones de Jesús y Maria. Org.:Valldaurex

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Polida 93674 7658

Poficía Municipal i Prot. Civil

908795125

Comissaria de PoScia

936747612

Taxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

93 689 44 22

Repsol-Suta

936741880

Sant Cugat Comerç

936740322

SOREA

935890021

•

;J tfÇ; d|*iar| 5 a: «fivçjaireC:

•

—

™

I : ;;;;^Jlfí3Ne : 17 8J3:fe;

092

Pot. Municipal (VaSdoreix)

pïf Épifscio > ipcfiípcjps:

091

Urgències

Tot Sant Cugat

93874 8661

Grup Suri immígrarts

936749314

Racfo Sant Cugat

936755959

Efe4 Cartons

936898282

I . I l í à í : ^ < 9 3 6S9 3í69::; • GIMJAZZ PER A ADULTS • DBUIXI PINTURA JOVES I ADULTS •JOIERIA ALA CERA PERDUDA •JAZZ JUVENIL •TEATRE PERA NENS I NENES

~ ™ ^ ~ ~ ^

•ORFEBRERIA •VITRALLS •ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" • ESTAMPACIÓ •IOGA • "PUNT' TALLER DE PLÀSTICA

vfXVMvW&nwtovaiMmest

HORARI AUtOBUSOS

mtmm•mmwm^mmmtmmw*m

Sortides des de Mas Janer -0.es feiners. 1 a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei finalitza ei seu reconegut a Festació de FOC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a fes hores en punt fins a les 22.00H L'últim servei finalitza et seu recorregut a {'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides de» de l'avinguda Alfons Sal» -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim serveifinalitzaei seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i ais 40 minuts de cada hora fins ales 21.40 h L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació $í. Ct/gat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada iiora fins ates22.16 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i ate 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius, 1 a sortida: 09.23 h-09.53 h i ais 23 i 53 minuts de cada hora fins ates22.23 h Sortides des de l'estació FGC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i ais 05 i 35 minuts de cada horafinsates22,35 h

w mmm $ANT CUGAT-LA FtoRism^ss PLANES Sortides des de E Colom -Oies feiners. 1a sortida: <$£& h del matí i cada hora i ss^ftftosa tes 22.15 h -Dissabtes i festius, l a sor#da: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a fes 22.15 h Sortides des de festacJo -tHes feiners. 1a sortida: 08.35 h dei matí i cada hora '. mitja fins ates21.35 h ' -Dissabtes i festius. 1a aarfida: 08.05 h del matí í cada rtóra i rraija fins a (es 21.35 h Recorregut. F. Colom, la fht^m, plaça Centre, Mercat, ÇAPt Alfons Seta, estadói pfaça Centre, k Floresta, F. G&tm

• A 3. S A » ! ClíGAt*RUBI-T|f8ÏAÍSA -Oias feiners. 1a sortida O5.40.ih-O6.25 h i ats 25 rTÉiuts de cada hora ffeisates2225 h -Dissabtes i festius. 1a sortid^06.25 h i als 25 minuts dècada torainsates 22.251. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

i wmmmmmÈmmcmmm

-Dies feiners. 1a sortida: 05.1$*$5.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: G5.15-G&40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortj<&07.10 h i als 10 minuts de cada hom fins ales 22.1 Oh -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h {feiner423.Q0hpssabtesi

•JMiaiMtttLMNt'f.^ill'l'i'Till

-Dies feiners, lasortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hom fins ates21.45h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada nora fins ates21.45 h -Diumenges i festius.1asortida: 06.45h i ais 45 mSuitede^adir«faf{nsates21.45 h Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació -Sortides addicionals «Cerdanyola: 22.15h (feiners); "'. FGC, Colomer, Sant Domènec

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h {ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.36 h

Hl.ll'l.ïlM.Vllllïll

HS4CANIONS

S e t m a n a r i de SANT CUGAT

Divendres. de mais.de 1999

VALLÈS

Albert Soler.. Membre dels Smoking Stones Demagògia TOROI CASAS

"Tocar música és una teràpia perfecta" hi ha millors mitjans tècnics. A més (riu), nosaltres no ens hem begut una ampolla de whisky abans de pujar a l'escenari. - Heu tocat a Sant Cugat? - Home, no hi ha moltes sales. Hem tocat al Cafè de Belgrado i al Bar Andrés de la Floresta. Jo ho veig des del punt de vista residencial. Jo visc aquí, perquè s'hi està tranquil, puc viure en una caseta al mig del bosc i no hi ha sorolls. I com que la meva vida està lligada a la nit, quan jo dormo la gent treballa i necessito estar tranquil.

Ri T U CASALS

t —

Viu a la Floresta i ha tocat amb el bluesman Hook Herrera, amb el baixista Larry Taylor (John Mayall), amb el bateria Fito de la Parra (Caned Heat) i amb el cantant Bruce Dickinson (Iron Maiden), entre d'altres. Des de fa tres anys és el baixista dels Smoking Stones, responsables de YAngje en català i del Liketi Rolling Stone (Bob Dylan) en castellà que es poden sentir darrerament a la ràdio. Clàssic & New Sessions (Mas i Mas, 1998) és el seu primer CD, en què recullen el treball d'aquests tres anys versionant els mítics Rolling Stones. Han començat a treballar en temes propis, mentre pensen en l'expansió per Europa. - En el cinema i en la música estem en un m o m e n t en q u è triomfen els remakes i les versions, a què ho atribuïu? - Musicalment, per exemple, hi ha molta més oferta, però de menor qualitat. Ara hi ha molts grups, però fan més o menys la mateixa música, bastant sorollosa. Potser treuen un tema boníssim, però la resta és "canya" pura. Penso que hi ha falta d'imaginació i creativitat, i no és per la gent sinó per l'època en què ens ha tocat viure. La qualitat de l'oferta ha baixat. - I en aquest context, com s'emmarquen els Smoking Stones? - Al principi ens dèiem Tardà Rock Band, p e r q u è tot va començar per un encàrrec del periodista Jordi Tardà, que va obrir un local al Port Olímpic i volia un grup que només toqués música dels Stones. Vam estar tocant allà durant el temps que Tardà va portar el local. I després vam seguir, perquè ja hi havia altra gent que ens trucava per fer concerts. Vam decidir dir-nos Smoking Stones (pedres fumejants), perquè tot el que envolta el blues, els ritmes calents, la vida nocturna, està en-

Albert Solerfa dues dècades que viu en el món de la música FOTO: X. IA RROSA

voltat de fum. - Q u a n t s temes teniu en r e pertori? - I'ns cent temes, dels Stones principalment, però també d'altres coetanis. I és que els Stones tenen una producció molt àmplia i també moltes versions de bluesmen o temes anteriors. Això ens dóna molt de camp. De fet, els Rolling Stones van començar fent versions d'altres grups.

Big Mama i amb Laura Simó, el del teclat està amb Los Rebeldes i és compositor de música contemporània, tots així. — I com sonen els temes propis dels Smoking Stones? - Sonen a rythm & blues amb un punt úcfunky, potser, i una mica de sou/. Es que hi

"En un grup és molt . . .

ha molta b a r r e a

. d e gustos entre

important que nt hagi nosaltres. No SV connexió humana llunya gaire de la música dels Stoabans, fins i tot, nes, p e r ò té la que musicar nostra marca.

- 1 composicions pròpies? - Estem començant. Ara hem agafat un local per poder assajar tranquil·lament. Tenim moltes ganes i moltes idees. Però ens falta temps perquè tots toquem en altres grups. El bateria toca amb la

F i n s i tot hi ha gent, q u a n fem versions en directe, que diuen que sonem igual que els Rolling o millor, encara que no està bé que jo ho digui. Però això té una explicació, i és que fem moltes versions dels anys 70, dels quals hi ha molt poc material que soni bé en directe. I ara -;"•'

- Què en pensa de la fama d'extravagants que tenen els artistes? - Tocar música és una teràpia perfecta, és la millor manera de treure totes les teranyines i els fantasmes, una manera de quedar-se en pau. Quan estàs tocant estàs molt bé. L'inconvenient és quan no toques. Perquè ser músic és estar més temps esperant per tocar, que no pas tocant sobre un escenari. Procuro mantenir un ordre en la meva vida, perquè sí que és veritat que si no et controles pots arribar massa lluny. Potser no toques, però surts, et mous... i la vida noctura pot portar a molts equívocs, depèn de com. - Com reconeixeu que aquells són els companys d e viatge ideals, per com soneu plegats o per la química personal? - Penso que és molt important el s e n t i m e n t d ' a m i s t a t , q u è els membres del grup es facin amics, q u e hi hagi connexió humana abans, fins i tot, que musical. Als Smoking Stones ens ha ajudat molt que ens hem fet amics. Des de bon principi ens vam trobar a gust i en els mals moments sabem que podem comptar amb l'altre per ajudar-nos. No ens oblidem els uns dels altres quan no toquem junts, sempre estem més o menys en contacte, perquè s'ha creat una bona amistat. Això és molt important.

Fa uns dies, tot llegint el diari, em va venir a la memòria una columna meva de fa tres mesos, en la qual avisava contra el cofoisme que podia produir la baixa taxa d'atur santeugatenca (comparada amb la d'altres municipis). I, afegia, que al meu parer és deguda a la nostra composició social, la qual no és exportable com a model universal. El que llegia era un anunci propagandístic de la coalició que governa Catalunya, el segon del que suposo que serà una llarga sèrie. La impudícia de l'anunci mereix un comentari. S'argumenta que els municipis governats per l'esmentada coalició creixen més que els governats per l'esquerra i atrauen més joves. Elemental, estimat Watson! Quins municipis governa? La resposta està en les pròpies dades aportades per l'anunci (1.000.934 hab./418 municipis): municipis petits i mitjans i, per tant, majoritàriament forans a l'àrea metropolitana barcelonina. I la gent fuig, precisament, de la gran metròpoli, que com sabem és governada majoritàriament per l'esquerra. A on va la gentr: bàsicament a-mitjans i petits municipis. En aquest desplaçament, el mercat de l'habitatge actua de motor i, a la vegada, de filtre. No tots poden desplaçar-se als mateixos llocs. Però deixem-nos de dades generals i anem al nostre m u n i c i p i , el qual no s e m b l a comptar a l'anunci esmentat. Que hem crescut ningú no pot negar-ho: som 15.686 més que IT de gener de 1991. La causa tothom la sap: l'arribada de més de 19.000 nous veïns. Que en aquest contingent ha vingut gent jove, no cal ni dubtar-ho. Però, és que potser no hi havia joves entre els 6.700 que han marxat des de la mateixa data. Ben segur que molts més que no pas han arribat. H e m d'estar cofois d'aquest Sant Cugat socialment selectiu? Sembla que sí, segons l'anunci que comento. Espero que el candidat a l'alcaldia per la mateixa coalició no utilitzi a la seva campanya arguments d'aquests. Una opció política que governa Catalunya (i Sant Cugat) i aspira a seguir governant-la (i governant-lo) no pot fer de la d e magògia la seva divisa electoral.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs