Diari de Sant Cugat 288 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres 14 de maig de 1999

HS4CANTCMNS El "diari" de Sant Cugat

Nu'm. 288 Any Vil

2 2 5 ptos.

200 nens a la Festa del Llibre Gegant

SUMARI CiU, EUÍA i ÏC-Verds presenten les llistes electorals i les línies programàtiques del partit Pàgines 10-11

La promoció d'habitatges de PROMUSA a la zona de Roquetes inclourà locals comercials Pàgina 17

Alarma a l'escola Gollserola pel mal estat de les línies elèctriques que passen per damunt del pati Pàgina 22

La plaça Barcelona es va vestir de color per acollir els artistes que van il·lustrar les històries dels infants FOTO: E.

FAR/NYES

Pàgina 18 El sènior "A" de bàsquet delaUESCfitxa David Barbens com a nou entrenador

ASDI

Pàgina 34

estrena oficialment la nova s e u

La Compafiía Nacional de Cuba actuarà aquest cap de setmana al Teatre-Auditori Pàgina 40

Enriqueta Guarch agraeix l'ajut institucional que han rebut Francesc Godàs presenta el programa d'IC-Verds e n u n n o u "Sopar a m b els candidats"

L'acte d'inauguració va estar presidit per l'alcalde, Joan Aymerich. FOTO: X.

I.ARROSA

Pàgina 20

CATALONIA CERÀMIC

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ora. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 00

Francesc Godàs flC-V)

FOTO: X. I.ARROSA

Pàgines 7 i 8

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

LS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTO

f$0>

TETRATEATRE presenta al TEATRE A D R I À G U A L - LA C U I N A

Si no els vas poder veure per Nadal a la Sala Capitular, ara Iens Voportunitat de veure'ls en temporada a Barcelona.

Del 12 al 16 de maig

Te mandare mi corazon caliente espectacle de poesia, música i dansa en homenatge a Ferderico García Lorca Musica original de Toni Xuclà Amb Adolío Osta (cantant). Joan Berlanga/recitador). Hsther Sabaté (ballarina). Toni Xuclà (guitarra). Sílvia Rita (arpa) i Santas Sala (percussió) Espai lacònic de Pere Pich Coreografies de Toni Góme/ Direcció de M. Dolors Vilarasau

Dissabte 15 de maig de 1999 a les 22.30 hores Jaume Sisa en concert a la Casa de Cultura

Horaris: De dimecres a dissabte a les 21 hores Diumenge a les 20 hores Venda anticipada al TelEntrades de Caixa de Catalunya (902 10 12 12)

m Institut de! Teatre

GALAXI Una altra galàxia. Sant Cugat Centie Comerciat locai 2 9 c Ora. Rubí - Sant Cugat, Km. 4 0 8 1 9 0 Sant Cusat del VaHès - Barceíona T c h f e . 93,589 04 03 • e-m*í. 3alaxifWc@rwt2.reciestb.es

Entrada GRATUÏTA

4 CANTONS convida als primers 10 subscriptors a veure aquest gran cantautor català. Vine a buscar les teves entrades a la redacció. ELS

PEL DILLUNS 2.4 AL DIVENDRES 2 6 DErt\A\G

DISSABTE

(TARDA)

FESTA D'ANIVERSARI amb espectacle i sorpreses

Berenar 6RATUÏT

Retalla aquesta butlleta i presenta-la a les taquilles del TIBIDABO !

El convidem al Tibidabo

SANT CUGIT ESPORTS

TIBIDABO

Rbla.delCeller,23·Tel. 9 3 6 7 4 7 2 1 5 Pi. QuatreCanrons,s/n·Tel. 93 6743081

1899*1999 „

Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra «(Entrada 2.400 ptes). Vàltd durant els mesos d'abril, maig i juny 1999. No acumulable amb altres promocions.

;

Una gorra de franc La botiga d'esports més completa de Sant Cugat regala a tots els subscriptors que realitzin una compra superior a les 5.000 ptes. una fantàstica gorra esportiva

WK^^^^^Hiil lÍSiiÍ8I^^H w]

ELS4CANTWS ^^^*

El tema de la

Setmana

Divendres, N de mnrj,dr 1999

2 0

a n y s

d ' a j u n t a m e n t s

d e m o c r à t i c s

La democràcia compleix 2 0 anys Ualcalde, un regidor i el secretari general testimonis d'excepció d'aquesta etapa El passat 3 d'abril es complien 20 anys de les primeres eleccions democràtiques municipals, un aniversari històric per aquesta i tots les ciutats del país. Sant Cugat veia néixer el seu primer equip de govern escollit democràticament pel poble, a través d'unes llistes i un sistema de vots que van dur la llibertat i la renovació a un dels organisme més importants de la història: els ajuntaments. Avui en dia encara treballen al consistori de la ciutat 3 d'aquelles persones que van tenir la fortuna de veure néixer la democràcia local i que n'han gaudit durant aquestes dues dècades. Són l'alcalde, Joan Aymerich, el portaveu del PSC, Àngel Casas, i el secretari general Josep Maria Rigau.

dels quals van acudir a les urnes 11.647. Es tractava d ' e s collir els 21 regidors q u e havien de conformar el primer El 3 d'abril de 1979 arribava consistori de l'època dea Sant Cugat un dels moments mocràtica i, prop del 50% dels més esperats de la història: se votants va decantar-se per les cel·lebraven les primeres elecformacions d ' e s q u e r r e s . cions m u n i c i p a l s d e m o c r à t i Els grans guanyadors de les q u e s . Els anys de córrer daeleccions va ser el P S C - P S O E vant d e l s grisos - s o b r e t o t a q u e va o b t e n i r u n Barcelona- i de reunir-se E l primer gOVem 30'10% dels vots, seclandestina. guit de C I U , q u e va ment p e r Vü SOrgtr (Tutl PüCte captar les simpaties del 22'16% dels d e b a t r e soelectors i el P S l T C , bre la direcq u e en va atraure el ció del país 19'35%. M é s enrera encara estavan q u e d a r la C C ven molt reU C D , ambel 12'91% c e n t s e n la dels vots, E R C - F N C amb m e n t de gran part dels ciuta5'74% i altres p e t i t e s formadans i, potser per això, el vot cions q u e van sumar el 9'18% d ' e s q u e r r e s va dominar claradels votants. Fruit d ' a q u e s t s m e n t els resultats electorals. r e s u l t a t s es va c o n s t i t u i r un En a q u e l l s m o m e n t s , S a n t primer a j u n t a m e n t democràCugat comptava a m b una potic d ' e s q u e r r e s , p r e s i d i t p e r blació d e 33.606 h a b i t a n t s , AiIRA C O S T A

- Sant Cugat -

de progrés entre PSC, CIU i IC

JOVE!! YOUTHSTART

•ollir-se democràticament a la nostra ciutat. El primer consistori que va est FOTO: ARXIU MUNICIPAL. cats per l ' e m p e n t a i la il·lusió un a l c a l d e socialista. Àngel anys després és impossible no dels q u e aprenien a fer políCasas, q u e va començar a goretre un h o m e n a t g e a un m o tica democràtica, però t a m b é vernar signant un pacte de m e n t important d e la història per les traves que suposava haprogrés amb CiU i IC.En com ho va ser aquell. N o m é s ver d e g o v e r n a r u n a c i u t a t aquella època, l'actual alcalde des de l'òptica que dóna el pas sense conèixer massa els m e de la ciutat, Joan Aymerich, ja del t e m p s es pot apreciar allò canismes polítics i legals q u e va ingressar com a regidor per q u e es va fer bé i el q u e es poimperarien a partir d ' a l e s h o CIU a l'equip de govern i tamdia haver fet millor. Però, de res. E n qualsevol cas, aquell bé va ser noomenat el secretari fet, això és el q u e c o n t i n u e n va ser el primer pas cap a una general de l'Ajuntament, Joi n t e n t a n t fer les institucions c i u t a t d e m o c r à t i c a , un S a n t sep Maria Rigau, q u e actualp ú b l i q u e s : treballar pel bé de C u g a t q u e ha anat evoluciom e n t encara ocupa el mateix la ciutat assumint el màxim de nant, al ritme de la d e m o c r à càrrec. responsabilitats q u e altres orcia i de la matexia política. 20 Van ser cemps difícils marganismes els p e r m e t e n .

^ T e n s e n t r e 16 i 20 anys ?? •» Estàs pensant en buscar feina??

Si t'agrada treballar a l'aire lliure: vine a preparar-te com

"AUXILIAR TÈCNIC EN CURA, MANTENIMENT I SERVEIS D'EQUIPAMENT ESPORTIU' (totalment gratuït)

ET PREPAREM PER ACONSEGUIR-HO S Í M tem* rfO**w*rtft MtouctiMi

® 9 3 5 8 9 18 17 (Demanar per Esther)

4feAjuntament de Sant Cugat del Valies

Setmana

ELS /-CAIYroNS Divendres, 14 de mai*de'l999

Àngel Casas. Alcalde delprimer ajuntament democràtic a Sant Cugat.

"La democràcia ens va donar a tots esperança i il·lusió pel canvi" ANNA ROHM

- Sant Cugat -

Encara és regidor, però a Sant Cugat se'l recordarà com el primer alcalde de la democràcia. Àngel Casas, deprés d'aquests vint anys, afirma que -benauradament- s'ha progressat molt, però reconeix que idealitza aquell període en què tothom tenia il·lusió i tot, pel bé del municipi, es feia entre tots. - Com es va viure l'arribada de la democràcia a Sant Cugat? - Vam començar en un moment, que no es tomarà a repetir mai més, d'esperança, d'il·lusió per part de tothom: tant dels que participàvem activament, políticament, per poder arribar a governar el municipi, com per la mateixa població, que estava il·lusionada amb el canvi. - Potser una mica expectants? - Sí, també amb dubtes, però amb el desig i la confiança que resolguéssim els problemes. Era un sentit enormement positiu, i es veia. Al principi potser hi havia una manifestació cada mes a la plaça Barcelona, però no per queixar-se sinó per demanar alguna cosa. Recordo que va haver-hi una tancada de

mestres a l'Ajuntament en la qual vam participar nosaltres mateixos. - La inèrcia de la camaraderia? - Sí, estàvem molt implicats en un procés que venia ja d'abans i et senties, tu i la gent, unes condicions que no es donaran mai més. Abans hi havia una política municipal molt minsa i amb poca iniciativa per resoldre els problemes: obres, les indispensables: serveis, menys que mínims. Ni la població ho demanava ni la iniciativa municipal ho oferia. - Amb tantes coses per fer, quines eren les prioritats? - No hi havia, per exemple, ni transport municipal ni cap centre d'assistència primària: hi havia un petit centre d'assistència municipal, vam posar mestres a les escoles pagats per l'Ajuntament... No hi havia res, però no només aquí sinó a nivell general. S'havien d'atendre tots els camps amb urgència, i això ens feia molts sensibles tant a la gent que ens presentaven com als que podien votar. El sentiment de donar-se l'oportunitat de donar realment una passa endavant. -Era latent la necessitat d'iuipbcar-se en la vida política...

-La democràcia havia entrat el 78, amb les eleccions generals, però fins al 79 no es van canviar els ajuntaments. l'n any en què teníem un estat evolucionant cap a una democràcia, amb municipis que tenien alcaldes assignats a dit. - Què el va empènyer a presentar-se a l'alcaldia? - Hi havia moltes qüestions importants a resoldre i jo ja havia treballat en algunes qüestions socials al poble; per exemple, era el president de l'associació de pares d'una de les escoles i era el representant del meu grup polític. - Com s'encara un càrrec completament nou? - La veritat és que va ser difícil, perquè no teníem cap experiència, ni nosaltres ni cap company que ens pogués dir com s'havia de fer. Només amb una gran dosi de bona voluntat i de criteri s'havien d'encarar totes les situacions - Una mica entre tots? - Sí, i demanant i compartint les aportacions de tothom, governant amb pactes, que va ser molt positiu. Fins i tot m'ha fet reflexionar molt i tenir marcat des d'aleshores un projecte de futur: que en un ajun-

INFORMACIÓ

Després de 20 anys, Casas destaca encara la importància de la partiàpació K: X. L.

tament s'haurien de poder aglutinar les idees de tots sempre que siguin complementàries i coherents, la diferència govern-oposició és bastant insuficient i no ens permet aprofitar tots els recursos, perquè tots els partits polítics, a la seva manera, volen el bé de la ciutadania, i això t'ho demostra l'experiència. - Potser l'assignatura pendent? - Sí, la de com integrar els esforços i les capacitats de totes les forces polítiques, perquè sovint s'engeguen discussions que només són una pèrdua de temps. - Què destacaria de tot el que s'ha aconseguit?

- Potser els serveis bàsics resolts, tot i que encara falta: perquè el grau d'exigència de la qualitat humana és molt superior, i això també és positiu. - I què va a p r e n d r e a m b tot aquest procés? - La limitació que sents quan estàs a càrrec d'un govern com aquest: és el més proper als ciutadans, el que identifica més directament les problemàtiques que té la gent, però moltes vegades no et permet donar una solució, per la causa que sigui, i això et deixa molt mal gust. Però quan les resols t'omples de satisfacció.

MEDIAMBIENTAL

ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d ' e v o l u c i ó d e la q u a l i t a t d e l'aire a S a n t Cugat d e l Vallès

BONA Excel·lent (*****); 75<IQA<100 Satisfactòria (****): 50<IQA<75

24-3al30-3

31-3al6-4 7-4al13-4 Salmana

MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**): 0<IQA<25

POBRA Deficient (*): 50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

14-4 al 20-4

Valoració de les dades: Al llarg del període el valor de l'ICQA s'ha mantingut en uns nivells satisfactoris. Durant la darrera setmana la qualitat de l'aire ha millorat lleugerament gràcies a les precipitacions que hem tingut i que han contribuït a netejar l'atmosfera. D'altra banda, comuniquem que el passat 15 d'abril es va iniciar la Campanya d'Informació de l'Ozó Troposfèric, en la qual, com cada any, es farà un seguiment específic d'aquest contaminant.

CONSELLS PER A L'ESTALVI D'AIGUA L'aigua constitueix un recurs escàs i d'innegable importància a tot el territori català i, en general, a tot el planeta. És per això que la racionalització del seu ús resulta vital per assegurar que aquesta arriba a tot arreu on se'n necessita. És un error pensar que el que cadascú de nosaltres fem de manera individual no serveix de res. Alguns dels principals consells que cal que se segueixin a l'àmbit domèstic són: 1. Tanquem l'aixeta mentre ens ensabonem, ens afaitem, ens rentem les dents, etc. Una aixeta oberta gasta de 12 a 20 litres d'aigua per minut. 2. Utilitzem la rentadora i els rentavaixelles quan estiguin ben plens. Una rentadora consumeix 17 litres d'aigua; el rentavaixelles, 50. 3. Vigilem que les aixetes i el dipòsit del WC no degotin. Una aixeta que goteja pot llençar 50 litres al dia; una cisterna, 250.

4fe

4. Reguem les plantes amb mesura. Regar 100 m2 de gespa és una despesa de 400 litres d'aigua. 5. El túnel rentacotxes consumeix de 20 a 30 litres d'aigua. Si es fa servir una esponja i una galleda, es gasten menys de 30 litres. Amb qualsevol dels dos mètodes s'estalvien més de 400 litres d'aigua respecte a l'ús de la mànega. 6. Tanquem una mica la clau de pas general de l'aigua. Amb aquesta senzilla operació estalviarem més aigua que de cap altra manera, i amb les mínimes molèsties. Actualment, cada europeu consumeix de mitjana uns 200 litres d'aigua al dia. Cal treballar per fer un ús més racional de l'aigua de què disposem; tots hi podem col·laborar. Gràcies.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

Setmana

ELS-ÍCANTONS Divendres, 14 de maig de 1999

Joan Aymerich. Regidor delprimer ajuntament democràtica SantCugat.

" Al 1 9 7 7 , entràvem en política per romanticisme" AURA COSTA

- Sant Cugat -

Va participar en les primeres eleccions democràtiques municipals com a número 2 de la llista d e CiU, fet que li va permetre entrar al primer equip de govern posterior a la dictadura gràcies a un pacte de progrés signat per C i l ' , IC i PSC. D'aquella primera etapa a l'Ajuntament de Sant Cugat, sota les ordres de l'alcalde Àngel Casas, Joan Aymerich en té un record romàntic i entranyable. Una part de la seva història i de la del país que assegura que mai no oblidarà. - Com va entrar al món de la política i quines foren les seves primeres impressions? -Vaig començarà militarà CiU al febrer d e l 9 7 7 , abans de les eleccions generals. Els que aleshores entràvem en política ho fèiem per uns ideals, per romanticisme, perquè estàvem cansats d'haver corregut davant els grisos i perquè vèiem la possibilitat d'un canvi amb les primeres eleccions democràtiques. Era el moment de deixar l'anonimat i posarse a treballar per al país i jo vaig ser dels que van enganxar els primers cartells en les generals.

tits locals no havia funcionat fins aquell moment. Volia dir que per primera vegada havíem de treballar per l'Ajuntament del nostre poble i jo ho vaig fer. És una etapa que recordo de forma molt emotiva p e r q u è vam treballar molt intesament i amb molta il·lusió. L'acta de regidor de les primeres eleccions democràtiques que em van donar e n sortir escollit és una cosa q u e sempre guardaré perquè per a mi va ser un fet històric i molt romàntic. - T a m b é d e v i e n haver m o ments durs... Aquella primera experiència democràtica li va proporcionar el que n'havia esperat? - És que ningú no sabia què

- El moment especial per a vostè, però, devia arribar al 1 9 7 9 , amb les eleccions municipals... - Home, és que aquelles eleccions democràtiques suposaven poder posar en marxa tot un organisme que en l'àmbit dels par-

DADES DEL

de la política comporta dir sempre que sí per conservar el càrrec passaria, tot era una incògnita. Jo diria que vam arribar a una administració local sense saber ben bé què era ni com funcionava. D e vegades discutíem durant dues o tres hores sobre un aspecte i quan arribàvem a un acord, el secretari ens deia que legalment no podíem fer el q u e havíem acordat. Ens semblava tot molt c o m p l i c a t , p e r ò el p a c t e d e mocràtic va ser molt bo perquè va evitar lluites partidistes i ens va

- Creu en els joves polítics d'ara? - El que crec és que ara potser hi ha alguns joves que entren en aquest món per uns ideals, però també n'hi ha molts que ho fan simplement per arribar a alts càrrecs i això l'any 77 era impensable. De totes maneres crec molt en la joventut, penso que estan molt ben preparats i, de fet, són el nostre futur, no? El que passa és que faran una política diferent, potser més dedicada als discursos i a sortir al carrer en lloc de la gestió de despatx com la que estic fent jo.

Aymerich treballa a l'Ajuntament des que aquest es va democratitzar FOTO: X. L.

- Vostè, aleshores, repetiria la trajectòria política que ha seguit? - Sí, totalment. Encara q u e segurament m'ho agafaria d'una altra manera i canviaria algunes coses. Però jo m'he dedicat 22 anys a la política i això és gairebé la meitat de la meva vida! Pel que fa a l'alcaldia, considero que per a un polític el més important de tot és poder treballar per al poble on ha nascut o viu. Ser alcalde m'ha donat la facultat de fer allò que he volgut i he pensat que era millor per a Sant Cugat i això m'ha donat moltes satisfaccions. Evidentment que tornaria a repetir, no me'n penedeixo en ab-

solut! - Al futur del país, què li desitjaria? - Sense adonar-nos estem patint una nova transició i el que a mi m'agradaria és que hi hagués una consideració total de la sobirania plena que necessita Catalunya. I no dic independentisme, tot i que en una època ho vaig ser, però sí q u e crec q u e hem d'intentar que Catalunya sigui un motor dins les regions d'Europa, que se'ns tingui en consideració, que es conegui la nostra cultura, el fet que tenim una llengua diferent. En definitiva, l'evolució dins la democràcia passa per consolidar l'Estatut d'Autonomia.

SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal I NIF o DNI

Telèfon

Fax

EI éari de casa.

DADES DE ÍA

SUB

j ; Data d'alta ,.,,.£%.»..,,.* j | Adreça d'entrena ..... DADES DE ÍA

j I I i

La professionalització

permetre posar-nos tots d'acord per tirar endavant l'administració local. - Una administració que després de treballar-hi 2 0 anys ha pogut c o n è i x e r molt bé. Pel camí ha deixat il·lusions o n'ha recollit de noves? - Com a romàntic de la política n'he perdut. Quan al 77 em vaig fer militant ni em passava pel cap que pogués arribar a ser alcalde del meu poble, només volia servir el país d'una forma totalment desinteressada. En canvi ara, per a molta gent, la política és una professió i el problema de la professionalització política és que comporta l'obligació de dir sempre que sí per conservar el càrrec. Jo, per sort, no he hagut de passar per això perquè sabia que no necessitava la política per poder viure i per això he tingut la gran llibertat de poder dir no o sí quan he volgut. Això és fonamental.

brnbrç dfe ^«iBacrfpcfóns.........

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

! Banc/Caixa ... i Adreça oficina | Entitat DDL DDoficinaOODDdcOD núm compteDDDQDDC i Titular • Comptat • Rebut domiciliat Enviar-la

Sant Cugat del Vallès,

per fax al 93 589 20 91 o portar-la

al C. Sant Antoni,

...de................. de 1999 SIGNATURA

Setmana

ELS4CANION5 Divendres, 14 de maig de 1999

' e n q u e s t a

Després de 2 0 anys, s'ha assolit un bon nivell de democràcia? - Sant Cugat El 3 d'abril va fer vint anys que els ciutadans acudien per primera vegada a les urnes, després d'un llarg perfode de dictadura, per escollir els regidors que compondrien el ple dels seus respectius consistoris. Dues dòcades de democràcia que els santcugatencs valoren com a molt positives, però, troben els ciutadans que s'ha assolit un nivell

democràtic prou alt? L'enquesta d'aquesta setmana posa en relleu les inquietuds que molts ciutadans tenen encara en aquest sentit: molts enquestats opinen que encara queda molt camí per recórrer, un trajecte que haurà de proporcionar alguns factors que es valoren com a molt necessaris -una major implicació de la ciutadania en les preses de decisió- i eliminar altres que han enterbolit l'evolució democràtica arreu

JAVIER BENEITO

ELIA COLORAIX)

FÈLIX REBOLLO

CRISTINA NAVARRETE

41 ANYS

70 ANYS

73 ANYS

50 ANYS

49 ANYS

CONSULTOR

MESTRESSA DE CASA

EXFERROVIARI

ADMINISTRATIVA

PSICÒLEG

"El canvi seriós va ser l'arribada de la democràcia, i des d'aleshores fins ara el que hi ha hagut ha estat la consolidació del procés democràtic, però no hem notat, des del carrer, grans canvis."

"Ho veig molt bé. En aquests darrers anys hem evolucionat molt, i més amb aquest darrer alcalde, que ha fet moltes coses. A Sant Cugat ha canviat tot molt des que jo vaig arribar, i fa molts anys."

"Des de l'arribada de la democràcia tot ha canviat molt, quasi podríem dir que en un 400%. I el canvi ha estat molt positiu, de debò, només cal mirar com han canviat els mateixos carrers."

"Tot ha canviat bastant, i si bé en un principi no es notava gaire, penso que actualment hem assolit un nivell de democràcia molt bo. Al principi no era així, però ara sí."

"Estem avançant. Hem evolucionat i potser només ens sobra tot el tema de corrupció, que hauríem de superar, per poder respectar més les regles del joc, però això marxa."

JOAN LLAMAS

EVA BORDES

JOSÉ GUERRERO

CARLES ROMEA

ENRIC OLESTI

58 ANYS

34 ANYS

44 ANYS

31 ANYS

FOTÒGRAF

AGENT DE VIATGES

75 ANYS JUBILAT

ENGINYER INDUSTRIAL

"Hem evolucionat bastant i al mateix temps crec que encara hi ha molt per fer. Això de la democràcia sempre està en evolució... No teníem l'aprenentatge i assimilar-la i posar-la en pràctica ha costat."

"Trobo que en aquests vint anys de democràcia als ajuntaments, en general, s'ha evolucionat bastant. Falten moltes coses per fer, però alhora penso que també s'ha fet molt, ha canviat tot molt."

"Hi ha hagut algun canvi, però falta encara per fer. La democràcia és per a uns quants i els altres estem encara oprimits. Som molt joves encara en la democràcia, i ens falta per aprendre."

"Falta molt per fer encara. Perquè, tot i que està establerta la democràcia, els hàbits de la ciutadania no són encara democràtics: en general, no fa ús de les seves facultats i potser els polítics van molt a la seva."

MARCELO COLIDO

"Els ajuntaments democràtics han permès la participació de la gent en el govern de la ciutat per decidir el que voten, i això és molt positiu. Més o menys està bé, si es pot anar a més serà molt millor."

Vostè què opina dels nostres viatges? Viatjar amb USSIA TOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar. Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

MaríaBqios

USSÍA >ÍA\M

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

TOURS

RocanwtouTJVafld^Ckpíd^

ELS 4 CANTONS

Política Divendres, 14 de maig de 1999

K L S

S () P \ R S

I n i c i a t i v a

p e r

\ \I H E I, S

C A \ D i n \ r s

C a t a l u n y a - V e r d s

( I C -

Ser a la Mancomunitat de Municipis LA FITXA seria un dels grans objectius d'IC-V Nom i cognoms:

Frarteese Qodàs

Godàs creu que IC- Vi E UiA es tornaran a unir en un sol partit La incorporació a la M a n c o m u n i t a t d e Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per aconseguir més beneficis per a la ciutat i el repartiment dels costos és un dels grans postulats del pro-

g r a m a d'Iniciativa per Catalunya-Verds p e r a q u e s t e s e l e c c i o n s municipals. El partit considera que f o r m a r part d'organismes c o m l'Entitat Metropolitana del M e d i Ambient no faria sinó afavorir Sant

51 anys

Cugat en tots els àmbits i, especialment, en l'econòmic. Per això té c o m a prioritat a c a b a r a m b l'aïllament d'una ciutat - l a n o s t r a - que fins ara "ha viscut d'esquena a la realitat q u e l'envolta".

Uoc de naixemetr Va néixer a Osca, p&ò viu a Sant Cugat des deT 1970. Estat civil:

Ai IRA C O S T A

- Sant Cugat -

La mobilitat urbana, la gestió dels residus i de l'aigua, el gran urbanisme, les polítiques mcd i a m b i e n t a l s i les d ' o c u p a ció... Tots aquests aspectes serien molt més fàcils d'encarar i de tractar municipalment si Sant Cugat formés part de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona. Almenys així ho creu l'alcaldable per ICVerds, Francesc Godàs, qui considera que "els ciutadans necessiten reconèixer que pertanyen a una col·lectivitat i, per tant, l'aïllament de la ciutat els crea insatisfacció". A part, però, Godàs -com KRC i P S C - tarà especial atenció en aquesta pertinença al col·lectiu metropolità perquè considera que amb ella Sant Cugat obtindria molts diners en forma d'ajudes i podria gaudir de recursos globals per solucionar problemes concrets de la ciutat. La rivalitat amb El'iA Parlar de campanya electoral amb Godàs, però, suposa fer referència, per força, a Esquerra

rofessió: Llicenciat en Química. Actualment treballa a fempresa Bacardí Espana. Des que va entrar al món de • ía política, el 1977, va deI cantar-se per les idees d'es querra, a les quals sempre s'ha mantingut fidel. El primer partit al qual va pertànyer va ser al PSUC, que només va canviar per Iniciativa: per Catalunya quan aquesta es va constituir. Actualment Godàs és l'únic candidat que repeteix rom a cap de llista electoral respecte els darrers comicis. FOTO: X.

l'nida i Alternativa (EUiA), la formació que va escindir-se d'ICVerds i que enguany també opta a les municipals amb una candidatura encapçalada per José Fernando Mota. En referència a la competència entre totes dues formacions, Godàs ha reconegut que s e g u r a m e n t la c a n d i d a t u r a d'KUiA afectarà IC-Verds, però

s'ha vist incapaç de preveure en quin grau. Amb tot, el candidat d'IC-Verds no està gaire p r e o c u p a t per aquesta escissió perquè considera que és transitòria: "Sempre vaig pensar que es tractava d'un parèntesi temporal i que aviat recuperarien cl sentit comú. Tinc l'esperança que ens tornarem a

IARROSA.

unir, tard o d'hora." M e n t r e no arribi aquest moment, però, Godàs no escatima r e t r e t s als s e u s c o n t r i n c a n t s d'EUiA i ha indicat que "en lloc de dir tant que ells són els autèntics representants de les esquerres, haurien d'omplir aquesta afirmació de contingut. Que ho demostrin amb propostes".

forma part de la comissió de política nacional d'IC, és membre del comitè de la seva empresa i pertany a CCOO, :

«Moü-

El rugbii l'esquí.

Els sopars amb els candidats és una iniciativa patrocinada per:

INDUBRUC, S. A . '-

'-"

Política

ELS4CANIOP6 Divendres, 14 de maig de 1999

SOI»

oXan

8?-<ò°> e

< Ü*^

\ K S

\ \1 W

\. I, S

\ \ D i

\ i s

Per a Francesc Godàs, si una cosa és clara és que el model de CiU està esgotat: "S'ha basat tota la política en el creixement urbanístic i quan les idees s'han acabat, el projecte de govern també." Hi ha, però, per a Godàs, un afegitó que cal tenir en compte i és la pròpia tra-

jectòria de l'alcalde, Joan Aymerich. Per al candidat d'ICVerds, l'alcalde "s'ha anat aïllant" cada vegada més i ha acabat fent una "política massa personal ista". El final d'etapa de CiU no li sembla el més adequat, però comprèn que per a un alcalde que ha estat 12 anys al govern

"no ha de ser fàcil tomar a la vida normal. És allò que es diu de l'eròtica del poder". Per això, des del partit que representa proposa que les possibilitats de governar d'un mateix polític es limitin a un període màxim de 8 anys, termini a partir del qual "ja s'hauria de canviar de feina".

"Si poguéssim aturaríem el projecte de l'eix vertebrador perquè no té raó de ser i estudiaríem les possibilitats de creixement que té la població", ha indicat Francesc Godàs. I és que ICA' vol un creixement lent, controlat i. sobretot, sostenible de la ciutat. Pel que fa al model de ciutat, defen-

sa la idea d'un municipi compacte, perquè els models de ciutat difusos amb urbanitzacions aïllades "ja s'ha demostrat que no són bons, ja que comporten l'aïllament de la ciutadania, la dependència del cotxe, l'ocupació de tot el territori". A l'hora de planificar l'expansió urbanística, l'al-

caldable d'IC-V considera que s'hauria de consultar amb un consell ciutadà que pogués participar en la presa de decisions d'aquest tipus. En qualsevol cas, sosté Godàs, si es permet que la ciutat creixi tant, caldria planificar la mobilitat, els sistemes de comunicació i els equipaments.

A l'hora de parlar de política mediambiental, IC-Verds pensa automàticament en la sostenibilitat del municipi. Per això reclama la posada en marxa de l'Agenda Local 21 i l'adhesió de Sant Cugat a la Xarxa de Ciutats Sostenibles. Segons Francesc Godàs, "cal encarregar ràpidament una

auditoria sobre totes les problemàtiques mediambientals de la ciutat i començar a buscar-hi solucions". Pel que fa a la gestió de residus, Godàs està d'acord amb el model Residu Mínim i creu que s'hauria de potenciar més. En aquest sentit, aposta per la construcció d'una planta de

triatge i d'una deixalleria al nucli de la ciutat. Així mateix, considera que cal incrementar l'educació ambiental de la població. L'altra gran preocupació d'IC-V en aquesta matèria és Collserola. I ,a formació creu que Sant Cugat s'hauria d'incloure en el Patronat de Collserola.

Les Frases *Ek defora de

vtmm estem moít

'Sécmumépaiim

oV\ÍI <

QboV^

QWU

• G

Ajtre

Com a força d'esquerres, l'ocupació, i especialment la dels col·lectius més problemàtics -dones, aturats de llarga durada i joves inexperts-, està en el punt de mira d'IC-V. Per això, d'una banda, s'oposa radicalment a les Empreses de Treball Temporal (ETT) per-

què considera que generen precarietat i explotació laboral i, de l'altra, vol impulsar accions per resoldre aquest problema. Algunes impliquen explorar els nous jaciments laborals -sobretot els relacionats amb els serveis personals-, facilitar assessorament amb vista a l'au-

toocupació o millorar les relacions entre el món educatiu i formatiu i el món laboral. Godàs ha indicat:"En general es tractaria de fer una política més activa per aconseguir reduir l'índex d'atur i, especialment, el dels col·lectius difícils."

En qüestió de sanitat, el cap de llista d'IC-Verds afirma amb seguretat que cal dividir Sant Cugat en dues àrees de salut -una al centre i l'altra que cobreixi la zona de Valldoreix i Mira-sol- i dotar cada una d'elles d'un Centre d'Assistència Primària (CAP).

A més caldria, segons Godàs, començar a estudiar la possibilitat de crear-ne una tercera, si la ciutat creix tant com s'ha planificat a partir de l'aprovació del projecte de l'eix vertebrador. "El que no pot ser, ha assenyalat el polític, és que es permeti que la ciutat

creixi sense dotar-la de serveis sanitaris, "perquè del que estem parlant és de la salut i el benestar dels que viuen amb nosaltres". En el cas dels ambulatoris, el polític és partidari d'adequar-los i millorar-ne el servei d'acord amb les necessitats dels ciutadans.

Racionalització administrativa. Això és el que ha de prevaler en la política fiscal i financera, segons Francesc Godàs. L'alcaldable considera que, a banda d'estalviar i redistribuir els recursos municipals, cal incidir en la política recaptatòria "fins aconseguir

que el 95% de la població pagui els impostos". La manera? "La pressió i els embargaments, tal com es fa amb les multes de trànsit o hisenda." Tot i així, IC-Verds és partidària de suprimir algunes taxes, com ara la de sanejament, "que només té una recaptació

del 45% i és molt impopular entre la població". Pel que fa a l'IBI el congelarien, després d'adaptar-lo a l'IPC, i en el cas de l'IAE s'estudiaria com es pot ampliar "perquè és l'impost que dóna més joc a l'hora de recaptar", ha dit el polític d'esquerres.

"Que Sant Cugat encara no tingui la ciutat esportiva que ens van prometre ja fa uns anys és una vergonya." L'afirmació del candidat és contundent perquè considera que la creació de noves instal·lacions esportives i l'adequació de les que ja existeixen ha de ser una de les màximes prioritats del nou

govern. Personalment creu que caldria fer un projecte més modest, però que es podria tirar endavant amb els diners obtinguts amb la construcció d'habitatges a la zona on actualment hi ha el camp de futbol municipal. Godàs també s'ha mostrat preocupat per les relacions que el CAR

manté amb els clubs de la ciutat perquè considera "que posa massa traves i no afavoreix la col·laboració entre entitats ni el gaudi de les seves instal·lacions". Per últim, el candidat d'IC-V demana més transparència i igualtat d'oportunitats per a tots els clubs en la política de concessió de subvencions.

• Dissenyar un pla global d'urbanització dels districtes que anés acompanyat d'una forta inversió econòmica. •Apostar per l'educació pública aplicant, si cal, la discriminació positiva en favor seu. Incrementar els horaris de les escoles bressol i repensar els

preus. • Reduir l'aportació municipal al Teatre-Auditori i buscar patrocinadors o fer una programació més barata per c o m p e n s a r - h o . Obrir més aquest teatre a les entitats de la ciutat. • Crear una tarifa especial i

més barata dels FGC per totes les estacions que hi ha al terme municipal i implantar un bitllet combinat per poder utilitzar el Metro del Vallès i els autobusos municipals. • Construir una nova estació del Metro del Vallès a la zona de Can Vullpalleres.

tara és é que ha .»

«*

radmma 0 nmúimsm

*Nüp&tserfwÀi ttnsdèst

Política

ELS /CANTONS Divendres, 14demaigde 1999

D e b a t s

EUiA, ERC i PSC aposten per crear consells de districte al centre

Les JNC volen captar el vot juvenil per a la llista de CiU

Els alcaldables es comprometen a donar més veu a les associacions de veïns ANNA BORAÜ

A.C.

Tots els alcaldables que van participar en el debat organitzat per les associacions de veïns dissabte passat van coincidir a assenyalar que cal incrementar les quotes de participació ciutadana en la presa de decisions municipals importants. l'n reflex pràctic d'aquesta voluntat seria la creació de consells de districte al centre de la ciutat que equipararien Ics possibilitats d'opinar dels habitants del nucli de la ciutat a les dels que viuen als districtes. La majoria de forces d'esquerra (El'iA, E R C i PSC) van mostrar-se partidàries de crear diversos consells de districte al centre de Sant Cugat "amb una descentralització política i una participació ciutadana reals", segons va precisar l'alcaldable per ERC', Eduard Pomar. El PSC' va ser el partit més ambiciós i va gosar xifrar el nombre de consells que cal crear al centre en cinc, tot i que el seu candidat, Jordi Menéndez, va reconèixer que "l'important no és el nombre, sinó

Aquest A el segon debat queifum·n eh nlrrildablc r/t In iiiitut l-O TO.EDl .\KD el concepte de participació ciutadana". D e s d'EUiA, José F e r n a n d o Mota va recordar que estem "en una democràcia participativa" i va apostar per elaborar un reglament (jue reculli tots els mecanismes de participació ciutadana. Els candidats d'IC-Verds i CiU van ser més reticents a la creació d'aquests ens. Tot i que tant Francesc Godàs com Lluís Recoder

van advocar per mantenir el diàleg amb els ciutadans i deixar-los participar en la presa de decisions importants van considerar que "primer cal aconseguir que els consells que ja funcionen als districtes acabin de funcionar bé, abans de crear-ne de nous", segons paraules de Falcaldable d'ICVerds. Recoder, per la seva banda, opinà que "és molt difícil crear consells al centre", tot i que va as-

IAR/XYES.

segurar ser un gran defensor dels referèndums i consultes a la ciutadania a l'hora d'engegar projectes importants per a la ciutat. Des del PP i el PI es va ressaltar la necessitat de comptar amb les associacions de veïns com a intermediàries entre Administració i ciutadans. A més, el candidat del PI, Manel Pardo, va matisar que fóra bo que els consells de districte tinguessin poder de gestió.

"La nostra llista sempre és la més votada pels joves del país, (21,7% de la població catalana) i volem que això continuï." Així definia Jordi Xuclà, secretari general de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, un dels objectius prioritaris de la formació amb vista a les properes eleccions municipals del juny. Xuclà ha explicat que s'engegarà una campanya d'àmbit nacional: els nous votants rebran a casa una targeta demanant cl vot per a CiU, argumentant una major preocupació per la població jove, materialitzada en cinc eixos d ' a c t u a c i ó : l ' o c u p a c i ó , l'habitatge, l'educació, l'accés a la cultura i la informació i la prevenció en salut. Com van confirmar els s a n t e u g a t e n c s Oriol Ferrer i Marta Canas (presidents de les J N C del Vallès Occidental i Sant Cugat respectivament)també s'entregarà un informe que serveixi de guia als futurs regidors de Joventut dels municipis.

Giifui (Ml, s. L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

„ ,

E S t a C l O n S OC S e r V d

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

Política

ELS -/CANTONS Divmdns, 14 drmaig.de 1999

\\ L I - C C I U N S

\U'

N I C I I1 \ L S

J l

> 9

La Candidatura de Progrés de Valldoreix es torna a presentar Defensen una manera de fer política més participativa A.C.

h.ls d F.ViA s'adrecen adones.joves

i assalariats

FO'JO X

LARROSA

La joventut i el compromís social caracteritzen la llista electoral cPEUiA A.C.

La llista Esquerra l'nida i Alternativa (EUiA) ha presentat per a les pròximes eleccions municipals una llista integrada per gent de Sant Cugat, militants o simpatitzants d'El HA i compromesos socialment amb la ciutat. A partir d'aquestes premisses "s'ha intentat elaborar una llista equilibrada rant pel que fa a edats -10 dels 25 membres són menors de 30 anys-, com a les professions, com als barris on viuen els seus membres", ha dit Jaume Rodríguez, coordinador de la campanya. La formació també ha presentat aquesta setmana el seu lema "\lou-te a l'esquerra" i les se\cs línies programàtiques bàsiques que, segons l'alc.ildable. José E Mota, "piloten sobre la defensa del sector públic i la lluita contra el model ehtista tic ciutat que ha establert el go\ern de Cil "' Mota ha indicat que l'obieLtuí del partit que representa és "introduir una \eu crítica i alternativa a l'Ajuntament". I ,a participació ciutadana serà el teaer clement significatiu de la campanva d'El iA, una participació que pretenen incrementar a través de la creació de consells de joventut, de la dona, de medi ambient i de solidaritat. En l'àmbit de les finances, Mota és partidari d'eliminar la taxa de sanejament però endurir els procediments de recaptació d'impostos per tal d'acabar amb cl frau fiscal.

1. José F e r n a n d o Mota 2. PüarEseriche 3» SoniaUrgelés 4» Jaume Rodríguez 5. Pauli Artero 6. Biel Mas 7. Fernando de Castellarnau 8. Ramon García Martínez 9. Sònia Ambrós 10. Francisco Artero 11. Montserrat Domingo 12JRamon García Navarro 13. Ivàn Ambrós 14.Ramon Munoz 15. JoaquínMiras 16» Aíbert Ruiz 17. José Martínez 18. Marc Jorge 19. José Espinosa 20. Marc Sangüesa 21. Àngels Gómez 22. Isabel Boix 23. Car! os Pérez 24. Pilar Carrasquer 25. Julian Córdoba

Impartida por doctorrfwno,con 30 aAfe4fc«MMrfcricía en la medicina tradicional china. stgulcnto rnétodo» y prAçtlç» ancoMÜ**, «en ^tdtcamefitos, ut&canda teràpia» naturales. — • P«4li*ií por accidento «wealaf cerebral ' • Parit»» por hemorràgia cerebral • Paràlisis por tfwmatíímoíerebral • Ejtatfos vegWaltvns por lrat»mat»vtw cerebral « Cefafea», donolumbalRia, d<Mo«<tei»*ttr4Hmda<te5 • Aparato dtgestivo • Apaqfe uro&Spp» *• ptmffài m«Í • Aparato retpitalwjo » Apartto caKgovaKsiíaf y saftgofneo > Stjtema iimumi6$imy swteíriHOlSgftw

*Steem»<m^*-*gt^mm^ g, ^

IC-Verds,el PSC i Independents per Valldoreix han tomat a fer coalició -com ara fa vuit anys- per presentar-se a les eleccions municipals del 3 de juny. Sota el nom de Candidatura de Progrés per Valldoreix i amb la socialista Carme Pérez al capdavant, la coalició optarà a presidir l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix "per lluitar per un barri millor", ha dit la política. En el discurs de presentació de la candidatura, Pérez va indicar: "Ens presentem amb il·lusió i entusiasme perquè creiem que per governar cal gent més imaginativa, més activa i amb una sensibilitat especial per a Valldoreix." Tot i que encara no va poder precisar les línies programàtiques de la seva candidatura, Pérez sí que va indicar que la seva voluntat és la d'incrementar els serveis al barri, crear un pla global d'urbanització del territori i incrementar la

Carme Pérez encapçala la

candidatura, seguida de Josep Casadellà

participació ciutadana en la presa de decisions. La formació encara el procés electoral "amb moltes ganes, perquè creiem que tenim moltes possibilitats". Pel que fa als votants en potència, la política ha precisat que estan oberts "a tota la gent progressista de Vall-

F: X. L .

doreix, que senti el poble". En la campanya, Pérez estarà acompanyada per Josep Casadellà (com a segon de la candidatura), Montse Turu (3), Joan Gómez de la Tia (4) i Joan Gaya (5), en els primers llocs de la proposta electoral.

El PSC crearia a la ciutat una cambra de comerç i un registre de la propietat El partit presenta les seves propostes en matèria econòmica A. C.

Aconseguir disminuir la taxa d'atur, implantar de forma generalitzada les noves tecnologies, promoure el turisme a la ciutat i fomentar el comerç local són els reptes principals que marca el programa socialista en l'apartat dedicat a la política econòmica. Així ho ha explicat el cap de llista d'aquesta formació, Jordi Menéndez, que ha destacat com a punt estrella de les seves p r o p o s t e s econòmiques la creació d'una cambra de comerç i d'un registre de la propietat a Sant Cugat. Pel que fa a la implantació general de noves tecnologies, Menéndez ha indicat que caldria fer la preinstal·lació de cable a tots els habitatges que es construeixin per facilitar l'accés a Internet a totes les llars. I és que el candidat del PSC voldria posar en marxa el que ha anomenat democràcia electrònica, o el q u e és el mateix "facilitar que els ciutadans des de casa puguin participar en el govern de la ciutat seguint en di-

Menéndez creu que cal incrementar la relació entre empreses i escoles F:X. /.. recte els plens, creant espais de debat sobre els principals temes municipals i facilitant l'accés als serveis", ha precisat Menéndez. Altres propostes socialistes són la promoció del comerç local a través d'una política fiscal més favorable per al comerciant i l'impuls del t u r i s m e afavorint la creació d'un hotel i d'un càmping a la ciutat i intentant que el mo-

nestir s'inclogui dins les rutes turístiques de la comarca "o, fins i tot, de Barcelona", ha indicat l'alcaldable. En referència a la promoció de l'ocupació, els socialistes locals aposten per crear un consell municipal de la formació professional que fomenti la cooperació entre les empreses i els centres de formació.

PoUtica

ELS /CAIYIWiS Divendres, 14 de maig de 1999

E i. K C C I O N S

\I t X l C I I» A 1. S

I l XV

Lluís R e c o d e r : "La nostra és una llista feta per governar"

La llista \ !

1. Lluís Recoder ( C D C ) 2. Joan Recasens (UIX:) 3. Mercè Conesa (CDC) 4. Pasqual d'Ossri (CDC) 5. Àngels Ponsa ( C D C ) 6. Jordi Farrés (UIX:) 7. Jaume Tubau (Independent) 8. Joan Carbó ( C D C ) 9. Marta Subirà ( C D C ) 10. Xavier Cortés (UDC) 11. Manel Planas (CDC)

Quatre dels actuals regidors del govern opten per no anar a la llista A I R A COSTA

- Sant Cugat Gil' ha presentat una llista electoral integrada per 18 persones de CDC, ò d ' l ' D C i un independent -Jaume Tubau. Una llista en que s'hi compten 9 doncs "no per quota, sinó perquè estan molt capacitades". segons ha dit el cap de llista. 1 Juís Recoder, i en què gairebé la meitat són menors de 40 anys. Segons l'alcaldable de Cil , però, cl que mes carateritza l'equip de persones que l'acompa- nyarà en la campanya electoral és que "són persones disposades a assumir el govern de la ciutat perquè aquesta és la llista guanyadora, la que governarà el municipi". És també, la de Cil ; , una llista que uneix renovació (55% dels seus membres) i continuïtat (45%). En aquest darrer aspecte, destaca la presencia de gran part dels actuals regidors i tinents d'alcalde de l'equip de govern. Només han quedat fora de la llista els regidors de Seguretat Ciutadana, Enric Renau; Serveis Socials, Sílvia Flury,

La llista 1. Francesc Godàs 2. Joan Balada 3. Xavier Laborda 4. Olga Santeugini 5. Assun Reyes 6. Ismael Leeina 7. Conxa Martínez 8. Xavier Boix 9. Dris Bouissef-Rekab 10. Montserrat Espanol 11. Josep M. Gallego 12. Antoni Santos 13. Marta Martínez 14. Josep M. Àngel 15. Francesc Borràs 16. Joan Oriol Prats 17. Jon Arrizabalaga 18. Joaquim Sicília 19. Clara Andreu 20. PacoPoveda 21. Rafael Mas 22. Francisco Poveda 23. Joan Serra 24. David Casas 25. Jordi Casas

j í i

'lots eh membies de hi llista, d exiepno de Jaume l'ubau, son militiitits de CDC o l'IH Esports, Xavier Figueras, i el tinent d'alcalde de medi ambient, Manel Gabaldà, tots ells per decisió pròpia. En la llista de noves incorporacions o novetats destaca el cas de Jaume Tubau, únic independent de la llista nacionalista; el de Mercè Conesa, que ha entrat

directament en tercera posició, i la continuïtat d'Àngels Ponsa, per bé que en aquests comicis s'inclou a la llista com a militant de C D C en lloc d'independent. Tanquen la llista el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí, i l'alcal-

1-070 XAVl L \RROS.\

de de la ciutat, Joan Aymerich. Dos noms que segons l'alcaldable "suposen un tancament d'honor per a nosaltres". Recoder ha assegurat que la formació que representa "ha estat la que ha tingut menys problemes per tancar la llista".

12. C r i s t i n a P a r a i r a (UDC) 13. Marc Monells (CDC) 14. G e m m a Fol ( C D C ) 15. Josep Blancs ( C D C ) 16. Mercè Calafell (CDC) 17. C a r l e s B r u g a r o l a s (UDC) 18. Montserrat Rumbau (CDC) 19. Marta Canas ( C D C ) 20. Gemma Rodó ( C D C ) 21. Jordi Vilalta ( C D C ) 22. J o r d i F r a n q u e s a (CDC) 23. Salvador M o n t e s (UDC) 24. J a u m e S a n m a r t í (CDC) 25. Joan Aymerich (CDC)

IC-Verds farà una campanya amb

El PP presenta els deu primers mà esquerra i un pressupost auster noms de la Presenten una llista renovada i amb un gran nombre d'independentsllista electoral A.C. - Sant Cugat -

A.C. - Sant Cugat -

Sota el lema "La mà esquerra de Sant Cugat" i amb un pressupost d'1,7 milions de pessetes, IC-Verds encara aquesta campanya electoral "amb la intenció d'arribar al màxim nombre de ciutadans possible", segons ha declarat el coordinador de la campanya, Jordi Casas. Per això han elaborat una llista heterogènia, q u e inclou un gran n o m b r e d'independents, i persones provinents de diferents àmbits socials, professionals i ter- ritorials. El cap d e la llista, F r a n c e s c Godàs, ha dit: "Confeccionar aquesta llista ha estat fàcil, hem tingut més gent de la que necessitàvem i això ens ha permès presentar 25 noms de qualitat. Es una llista de savis, de gent que entén la ciutat." Casas, per la seva banda, ha afegit "Volíem una candidatura de projecte i programa, no de partit." La renovació és l'altre punt clau de l'equip presentat i és que només 8 dels noms pre-

La secció local del Partit Popular només ha donat a conèixer els deu primers noms de la seva candidatura per Sant Cugat, que estarà encapçalada per l'alcaldable, Berta Rodríguez, i l'actual regidor portaveu de la formació, Jaume Tarragó. Els segueixen per ordre: José Martín García, Alfredo Bergua, Joan García, Axel Galve, Carmen Durà, Manuel Lolo, José Albadó i Maria Dale. IC-Verds ha triplicat els recursos per a la campa/na d't //guany h'O'lOX 1 sentats repeteixen respecte a la compatibilitzar les seves profescandidatura d'ara fa quatre anys. sions amb les feines de casa i les Pel que fa a les quotes femeniresponsabilitats que els compornes, la formació d'esquerres no taria la regidoria. "I això requeha pogut complir la norma interreix una disponibilitat de q u è na que no permet que entre els moltes dones no gaudeixen", ha llocs de la llista amb possibilitats dit Godàs, qui ha afegit: "Les dode sortir escollits hi hagi més d'un nes encara estan en inferioritat. 75% de persones del mateix sexe. de condicions." Amb tot, la llista P e r ò G o d à s ha p r e c i s a t q u e d'IC-Verds compta amb 6 noms comptar amb més dones de vefemenins, dos dels quals ocupen gades és difícil perquè han de el quart i cinquè lloc de la llista.

Pel que fa a Valldoreix, el candidat popular torna a ser Pantaleón de Miguel. La formació conservadora ha a n u n c i a t q u e dilluns v i n e n t presentarà el programa electoral, per bé q u e la presentació en societat d e la c a n d i d a t a , Berta Rodríguez, no serà fins al d i v e n d r e s 21 d e maig. En l'acte, que tindrà lloc a la Casa de Cultura, és previst q u e hi participin diferents personalitats del PP.

EISJ CANTONS

Opinió

^^/^m

Divendres, 14 de maig de 1999

E d i t o r i a l

EUS CANTON Setmanari independent de Sant (iunat del Vallès

<B>:

Premsa Local d * Sant Cugat, S.L.

ASDI, punt i seguit

Carrer Sanr A m o n i . 15, baixos - 0K1<)0 Sani d i g u i del Va 'l'el. .SfW bZ H2 - \ i \ .SH4 j ( ) 41 Kdit/ió elcetròmca htrp://v ila\vcb.i.<im,\anu'i)í;a[ K - n u i l : santeupat'A'viUwel·.fDiii

Consell d'Administració Ramon ( i r a n (president) Josep M. (ijbreri/ti. Pere Kv|ucrda i Xas ler Fornells (editor delegar)

Aura Costa

Redacció Tt-ma tir la M-tmana: Glòria (•raneulí;

Polilir a/Entorn/Opinió: Aura Clos ta. Societat/ E c o n o m i a ; Anna Rorau, C u l t u r a : Ruth Casals:

E»porU: Alex I.opc/., S o l i d a r i t a t : Mònica Berrufoc;

Comercial Anna M* Boncompte

Cons*!! Editorial Ramon íírau (president) Josep M . Cabrerizo Ivicepresident) Víctor Alexandre,Francesc Carbó. Jordi Casas. Narcís Castanyer, Albert De Pablo, Pere Ks(|uerda. Xavier Fornells, Kristian H c r b o l / h e i m c r , Kogcli Pedró, Ramon Pros. Lluís Puig, E m i l i René, Marra Subirà, Paco Soler, Josep A. T e i x i d ó , Joan Tortosa, Josep M Sans Travé. J<ian Troyano, Jaume Tubau. Heetur Vall, Núria Zabala Aura d > s u (secretària)

Subscripcions Laura Monter

Fotografia Xas i Larrosa i < )scar Benito

'Associació de Disminuïts Físics i Psíquics de Sant Cugat ja disposa oficialment de nova seu. Semblava impossible ara fa dos anys, quan es va posar la primera pedra, que l'entusiasme d'unes famílies encapçalades per la p r e s i d e n t a d e l'associació, Enriqueta Guarch, pogués fer realitat un projecte que a banda de donar aixopluc a les activitats de l'associació representés una finestra oberta al futur per aquest col·lectiu de nois i noies q u e necessiten la societat més que ningú,

tot i que la mateixa societat en moltes ocasions els ho posa molt difícil. N o t i n d r e m una c o m p l e t a normalitat fins que les persones amb dificultats se sentin plenament integrades. És per això q u e el treball, la tenacitat, l'entusiasme i creure en un futur millor de la gent que ha tirat endavant aquest projecte mereix el nostre recolzament i gratitud. Enriqueta Guarch, en un emocionat discurs, va agrair l'esforç de tots aquells que han fet possible la seu i ho va fer en nom

de tots aquells joves q u e per si sols no ho poden fer, caldria que fos tota la ciutat qui donés les gràcies a aquest grup de pares per aixecar la pell de la nostra consciència massa sovint acomodada i descafeïnada i adonar-nos q u e hi ha valors com el d e la solidaritat molt més importants que cap altre i per altra banda personalment gratificants. Cal també, i és moment de fer-ho, que les forces polítiques q u e estrenin el nou ajuntament, i que pràcticament en la seva totalitat els seus caps de

llista eren presents a Tacte, impregnin els seus programes i futura acció de govern amb una pinzellada de solidaritat i suport sobretot cap als col·lectius i ciutadans més desafavorits. Sovint ens omplim la boca que aquesta ciutat és en molts aspectes el rovell de l'ou, q u e tenim uns estàndards de qualitat de vida molt alts, però cal que també ho sigui donant resposta a les n e c e s s i t a t s d'aquests col·lectius més febles. ASDI en aquest aspecte ens ha donat novament una bona lliçó que res no és impossible.

Disseny i maquatacló Ciemma Jurado

Corr·cclo

2 0 anys d'ajuntaments

Montserrat Soto Impressió Rotimpres( ( t7:i40.().S. l >5

Distribució M a i l i n * Vallès S.L. Tel. 589.2J.71 Dipòsit legal: (JI-105-9.1 i i u c y l t Els j r a c k i tiptats

Kli4l:.tfiti>ii..c M <íc«.ii.r rxplc»cr·r.>|mi.<..kl·l'uWitjort j J h e i u i j i

(a)ACPC

C/K«tèHo(lMi<ln.l.U>al7 U.FnSH»71 Sa* Capi

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

l dia 3 d'abril ha fet vint anys q u e la nostra jove d e m o c r à c i a estrenava uns nous ajuntaments. Han passat només vint anys i la fesomia de les nostres ciutats ha canviat molt des de llavors. La il·lusió pel canvi i fer possibles uns ideals r e c u p e r a t s d e s p r é s d e massa anys, eren els principals ingredients que van servir per omplir les llistes elec-

torals d ' a q u e l l e s p r i m e r e s eleccions que el ciutadà vivia d e prop; el fet d ' e n t r a r als a j u n t a m e n t s a m b els veïns q u e representaven allò q u e volia la ciutadania va esdevenir l'esclat més pur de la nova democràcia. Noves cares mig espantades per la incertesa, però il·lusionades i amb més voluntat que altra cosa, van airejar un edifici municipal amb massa olor

l e c t o r

de ranci. Tot era transparència, diàleg, bones voluntats, propòsits de canviar-ho tot i moltes coses per fer. Amb els anys i a m b la normalitat les coses van anar canviant. Avui les formacions polítiques i les e s t r u c t u r e s s'han anat professionalitzant, molts dels serveis ciutadans bàsics ja hi són i sovint la ciutadania lamenta que aquell esperit obert i proper del 79 sigui en molts as-

pectes llunyà. La ciutat, però, ha canviat com un mitjó, d'escassament 30.000 habitants h e m passat a més d e 55.000. Ara les exigències són diferents i la dificultat d e trobar persones q u e es vulguin implicar e n la cosa pública és cada vegada m é s difícil. Tot és diferent, però sí que és veritat q u e en la mesura que sigui seria bo recuperar les utopies del 79.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les Z0 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oporrú.

La salut mental al CAP En la notícia que apareixia al setmanari (9-4-99). cl senyor Martí, director del CAP, deia que per als metges de capçalera el temps d'espera era d'una setmana, però què passa amb els especialistes, en aquest cas de salut mental? Darrerament he hagut d'acudir al CAP per un problema de depressió. Vaig anar a demanar hora al mes de novembre i fins a principis d'abril no m'han atès. Després d'esperar mig any, em va visitar un p s i q u i a t r e d u r a n t aproximadament cinc minuts i em va dir que el meu problema era psicològic i que, per tant, havia de demanar hora per al psicòleg. M'han donat visita per d'aquí a dos mesos i mig. Com pot ser que per tractar una depressió t'hagis d'esperar vuit mesos? Quan em toqui el torn, o bé ja m'hauré curat sola

s'ha format amb molts membres d'altres colles que s'han anat desfent i hi ha molta gent amb experiència. El que em va sorprendre de veritat va ser parlar amb la gent d'allà Estic indignada . i que m'expliquessin que des del primer dia que assagen que l'ADiumenge 1 de maig vam actuar juntament de Cerdanyola els ha a Cerdanyola perquè apadrinàvem obert totes les portes: tenen un lola nova colla d'aquesta població, cal d'assaig fix i cobert. l'Ajuntajunt amb els castellers de Barcement els va donar un milió de peslona. setes perquè inciïn el seu trajecte, Cerdanyola va fer una bona presentació. Va realit/ar un 3 de 7 a ha pagat les camises, els pantalons. les faixes, els mocadors i els escuts més de castells de 6. però això no a tots els castellers i un dinar pera cm va sorprendre, ja que la colla o estaré molt pitjor. Per què no augmenten el personal que atengui aquests casos?/ A.C.M. (Sant Cugat)

tota la colla el dia de la seva presentació. I això no és tot. Ens van pagar els autobusos a nosaltres i a la colla de Barcelona perquè poguéssim anar a Cerdanyola i ens van convidar a un pica-pica després de l'actuació. Realment, com ens hem de sentir després d'això, sabent que el nostre Ajuntament permet que estiguem assajant al carrer i l'únic que ens ha pagat en el seu moment van ser els escuts més quatre duros que ens va donar per la Festa Major? Segur que ens hem de sentir orgullosos del nostre

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral ATS BELL& Serveis Jurídics ftSXO.Ï$Q

mm)

Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84' Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

Ajuntament? / M. M.(Sant Cugat) Fe (Terrates En el passat número, Jordi Casas (IC-Verds) apareixia a la foto del sopar amb els candidats junt amb José Fernando Mota (EUiA). Precisem que Casas va estar present al sopar com a membre del consell de redacció d'ELs 4 CANTONS i no

perquè estigui relacionat políticament amb el candidat d'EUiA. Queda fet l'esment a petició de l'interessat. D'altra banda, a la secció Societat ecològea isolidària publicada la passada edició, s'afirmava que el Govern central gastarà e n g u a n y 248.469 milions de pessetes en investigació civil, quan e n realitat aquests diners es destinaran a investigació militar. Aquesta xifra duplica el pressupost anual de les Nacions Unides.

Opinió 13

E L S / G W r o N S Divendres, 14de maig de 1999

C a r t e s

d ' u n

s a n t c u g a t e n e

des

d e . . .

Londres (II): els londinencs IOSEP M. IAUMÀ

s tòpica, la dificultat per definir el caràcter anglès. Intento anotar el que he observat. Ja a l'avió em trobo assegut vora una família de pares relativament joves amb tres fills petits, ben diferent, em sembla, de les nostres. Tornen de vacances; els pares seuen al davant, evidentment cansats; durant tot el viatge, la mare no es gira ni una sola vegada; el pare ho fa un parell de cops, el mínim; els nens s'entretenen sols, estupendament: llegeixen, xerren, la nena gran pentina la més petita... Crec trobar-hi un exemple d'una de les virtuts tradicionals britàniques: la pedagogia individualista, que funciona quasi automàticament, sense mots (tan diferent dels nostres sermoneig i intromissió continus). Ara bé, aquest individualisme (cada casa és un castell, cada persona, una illa) té ducs cares: la llibertat i el respecte perquè cadascú hi pugui defensar la seva intimitat i representar el seu paper són una cosa; el distanciament excessiu i la fredor, una altra. Jo tinc la impressió que, en aquesta distància que sempre semblen mantenir entre ells, els anglesos hi troben l'ocasió que

S e v e r

necessiten per actuar de manera conscient i deliberada, com un actor que s'entrenés davant del mirall. Per això t e n e n tan bons actors. Quan conversen és com si caminessin de puntetes,

Els anglesos es poden trobar dissolts en una massa amorfa sense tenir on agafar-se mesurant el més mínim gest. Això, que a nosaltres ens resulta estrany i fins i tot còmic, dóna uns resultats sorprenents: la seva conversa aconsegueix arribar infinitament més lluny i més a fons que les nostres "naturalitat" i "espontaneïtat" tan estimades. Quan hi ha un pont de tres dies i Londres s'omple d'espanyols, me n'adono que els puc distingir de mitja hora lluny: gestos desmanegats, caminar sense saber en quina direcció, desgavell de crits... Aleshores aprecio més l'actitud "deliberada" londinenca, que es mou com si sabés exactament el que vol, sense deixar res a l'atzar, i que

e rs

trobes no només en els executius joves i ambiciosos, sinó fins i tot en les noietes pàl·lides, invariablement vestides de colors negres - n o sé per q u è - i que caminen com aquella "lovely Rita" dels Beatles, "like a military man". Com si s'haguessin empassat un sabre, o com un cargol protegit per la closca però que gaudís d'unes bones cames per avançar a bon pas. En comparació, nosaltres semblem llimacs estovats i indefensos. Qui sap qui resultarà ser més savi al capdavall. En tot cas, així que comença a fer-se fosc, els londinencs es treuen el sabre del cos, el desen ben amagat i, comprimits als pubs com sardines en llauna, es transformen en una espècie d'habitants del paradís terrenal on la conversa i l'humor fossin els reis. I no diguem res dels vespres dels caps de setmana, quan sembla que se'ls dispara la molla que els retenia: al metro, de nit, s'hi respiren unes vibracions increïbles.

ha una àvia que es comporta, a base de bromes, crits i gestos sense fre, com una adolescent "boja" de quinze anys. N o cal dir que ens divertim de valent. No m'ho sabria imaginar d e cap manera al nostre país. L'altra cara de l'assumpte és ben coneguda: en tres mesos a la biblioteca, on ens veiem les cares quasi sempre els mateixos, no aconsegueixo ni intercanviar el "Good morning" amb gairebé ningú. O el residu encara de la vella actitud imperial, q u e creia q u e havia de donar contínuament ordres a civilitzacions "inferiors" i curtes de mòllera. O aquests vellets que trobo arreu

l T na cosa semblant succeeix quan, dins la intimitat de la casa, es treuen la closca que els feia d'escut i es queden com despullats. Sopant a casa d'uns amics, entre gent que no coneixia, hi

fent les seves compres, com desvalguts i abandonats. Penso en la quantitat de m o m e n t s difícils que és segur que han sofert: la depressió econòmica, ducs guerres... i aquí els tens, encara, a la

T I t o

La seva conversa aconsegueix arribar més lluny i més a fons que la nostra

trinxera de la gran ciutat. L'escriptor George Steiner diu que aquesta actitud poc espontània i " n a t u r a l m e n t " distanciada dels anglesos, que els impedeix entusiasmar-se per cap situació o per cap ideal més o menys abstracte, els ha salvat de caure en excessos com els del feixisme i del comunisme. És ben cert, però no estic segur que un compliment negatiu sigui gaire afalagador. Ara q u e les illes ho sóri cada vegada menys, i q u e les fronteres es tornen permeables, els anglesos - c o m nosaltres- es poden trobar més i més dissolts en una massa amorfa, sense tenir quelcom de positiu on agafar-se. De moment, per fortuna, encara els q u e d e n els p u b s . (Mentre nosaltres h e m deixat desaparèixer els vells cafès.) Però les famílies es desdibuixen (és el país e u r o p e u a m b més divorcis i mares solteres), i les mateixes virtuts q u e els han valgut fins aquí poden - e m t e m o - fer-los m é s fàcilment "engolibles" per la globalització que ens espera. Josep M. Jaumà és professor a la UAB

p o r x o

Crítics sí, però amb arguments, HEM

HE FER

ACTOftCiONS PER

KOSOVJO

V POT

fets reals i bones raons SEK

es ?&**«.,

MARIA SANSA

ls, afortunadament molts, ciutadans i c i u t a d a n e s q u e creiem q u e poder arribar a tenir un món just es pot aconseguir mitjançant la participació activa, sigui de la manera que sigui, des de la militància en un partit, en una associació, o fent voluntariat, ens trobem sovint en una situació terriblement incòmoda: algú a qui no coneixes, ni segurament et coneix, es permet qüestionar la teva vida professional, política i fins i tot personal; això sí, en nom de l'ètica i de la responsabilitat. La democràcia participativa és força complexa, donar valors a les prioritats de Ics persones, si més no, és perillós. Els drets civils, polítics, socials, i també els econòmics, són valors que cal preservar, però no només fent declaracions des de les instituc i o n s , s i n ó c o m diu una excel·lent catedràtica d'ètica "la

democràcia necessita persones formades per a la democràcia. No n'hi ha prou a tenir institucions democràtiques". Caldria fer una reflexió i una autocrítica sobre si l'esquerra, o com a mínim els q u e ens considerem progressistes, hem aprofitat prou bé les oportunitats que tenim per difondre què és la democràcia participativa i el respecte als nostres conciutadans, així com saber fer ciutadans i ciutadanes que tinguin sempre l'hàbit de la crítica, però constructiva. Tothom com a ciutadà té drets i deures i demostra el seu civisme quan fa seus els deures, valors i virtuts, com a conseqüència que hi ha uns drets que cal respectar. La veïna ciutat de Cerdanyola del Vallès té un escut amb una llegenda que diu "Facta non verba" i és que realment els fets són

sempre els que ens acompanyen al llarg de la nostra vida i les paraules no sempre es corresponen amb l'estricta realitat. Què cal fer quan algú, o alguns, tenen la gosadia d'acusar de fets o d'actes no demostrables acollint-se, quasi sempre, en l'anonimat o el desconeixement de fets i situacions, fent denúncies no demostrables, o bé escampant dubtes sobre persones l'únic desig de les quals és servir la seva ciutat en qualsevol àmbit de participació. Voldria tenir una resposta o un consell que ajudés a superar la" indefensió davant l'opinió pública quan algú escriu o difon fets que no són certs. P u c afirmar q u e el en d i e m educació és d'alguna manera una forma externa d'expressar respecte als altres. Maria Sansa és secretària general del PSC

Opinió

ELS / C 4 I V I W K Dwndres, 14 de maig de 1999

t e r r a t

Valldoreix, u n a realitat n o v a m e n t e m e r g e n t ALHKRT VILAUKS

ls darrers anys. Valldoreix ha e x p e r i m e n t a t una t r a n s t'o r m a c i ó e v i d e n t després d'un llarg període d'abandó i endarreriment. Aquesta transformació es fa present en una multiplicitat d'aspectes: - Començant per un programa intensiu d'urbanització d'uns 50 carrers (Advocats, Sant Francesc, Mas Fusté, Pardal, Merla, etc.) - Seguint per l'aparcament de l'estació dels FCC, l'arranjament de la Masia de Can Cadena on s'ubica la seu a Catalunya dels Minyons Kscoltes o el nou magatzem de la brigada. - C o n t i n u a n t per una gestió econòmica de les finances locals impecable. - ... i acabant, si voleu, per una gestió general dialogant però exi-

gent. Tot això, i molt més que no escriuré per no fer-me pesat, s'ha realitzat en aquests darrers quatre anys. Gràcies a a q u e s t a nova e m premta, Valldoreix ha tornat a despuntar. Cada vegada està més estructurat i cada vegada fa més goig viure-hi. Recordem que fa uns anys, l'enllumenat no funcionava, o ho feia molt malament, amb unes instal·lacions francament obsoletes. Així mateix, les zones que envoltaven Valldoreix (Mira-sol. la F'ioresta i el mateix Sant Cugat centre) anaven desenvolupantse i guanyant qualitat de vida a un ritme molt superior q u e el nostre, amb el risc real i evidenciable que en relativament poc

temps Valldoreix podia quedar convertit en una zona més deprimida que altres zones dinàmiques i emergents del seu entorn. Jaume Sanmartí. president de l'KMD de Valldoreix durant el període 1995-1999, ha sabut rec o n d u i r en molt poc t e m p s aquesta trajectòria descendent que ens amenaçava a tots. - Ha sabut trobar una línia de col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat que ha permès aprofitar al màxim el que la màxima autoritat del municipi ens podia oferir. - Ha sabut fer moltes coses i amb tranquil·litat, sense crispacions, amb voluntat de consens i transmetent aquesta sensació de serenitat de bon govern que

cal per tirar endavant una comunitat. - Ha sabut mantenir-se ferm quan ha calgut, tant amb la negociació del conveni econòmic amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès com a m b l'oposició quan li han criticat projectes que calia i que era bo tirar endavant. - T o t això, Jaume Sanmartí i el seu equip de CiU ho han sabut fer i, com a conseqüència, el conjunt de la població ha obtingut un gran benefici. Ara, Jaume Sanmartí diu que no es presenta a la reelecció com a president de l'EMD. M'imagino q u e la vida pública pren moltes hores de feina i de família i, per tant, hem de respectar la seva decisió. Trobo que és just, ara que en

Jaume no es presenta, reconèixer-li la tasca feta (una molt bona tasca en el seu conjunt) i agrairli les renúncies que en el camp professional i familiar ha hagut de fer de ben segur. Espero que aquesta bona línia que ha estat protant l ' E M D de Valldoreix durant aquests darrers quatre anys sigui la mateixa que porti la propera legislatura 19992003. Per tant, i com a consell per a qui pugui o vulgui escoltar, que l'estratègia electoral sigui de treball constant i de continuïtat (com a mínim per a CiU, que és la força q u e ha estat governant Valldoreix durant "l'època Sanmartí"). A Ibert

Vilade's

és

xxxxxxxxxxxxxxxxxx

s o t e r r a n i

La sanitat a Sant Cugat ASSOCIACIÓ DK VKÏNS D E C A N BORRI LL, I 10 ASSOCIACIONS MÉS

a situació de la sanitat a Sant Cugat ha estat objecte d'un debat, en el ple municipal, en el consell de districte de Mira-sol i ha estat, com no podria ser d'una altra manera, recollit pels mitjans de comunicació locals. Les associacions de veïns de Sant (-ugat també volem expressar la nostra opinió fent pública la carta que vam adreçar a la Dra. Risc, gerent de la Regió Sanitària ('entre, i tic qui encara no tenim resposta. Dia. Helena Risc, gerent de la Regió Sanitària ("entre: I .es associacions de veïns i propietaris sotasignants ens adrecem a vostè per traslladar tot un seguit de preocupacions que tenim en relació al funcionament de la sanitat en el nostre municipi. Sabem que la Llei d'ordenació sanitària preveu la participació de les organitzacions de consumidors

i usuaris en el Consell Català de la Salut, en el Consell de Salut deia Regió Sanitària i en cl (lonsell de Participació del Sector Sanitari. I és amb aquest mateix esperit de col·laboració que reflecteix la Llei que volem manifestar-li les nostres opinions i preocupacions. Ens preocupa en aquests moments en què s'ha fet evident la necessitat d ' u n segon C e n t r e d'Assistència Primària qüestions com les següents: - Dos CAP en una sola àrea bàsica de salut o dues àrees bàsiques? -Població atesa en el segon CAP o en la segona ASB. - Situació dels consultoris actuals: la Floresta i Valldoreix. - Està previst el funcionament dels consultoris de Ics Planes i Mira-sol? Són decisions que haurà de prendre el Servei Català de la Salut

però que d'una manera o altra ens agradaria ser consultats. En segon lloc, i entrant en un altre ordre de qüestions, voldríem manifestar-li el següent: 1. Considerem necessària la introducció en el CAP de Sant Cugat de dos especialitats com si'm l'oftalmologia i l'otorinolaringologia, que actualment només es donen a Rubí. Mútua de Terrassa. F.stan ja molt saturades a Rubí i pensem que es podrien desdoblar. Es podria també considerar l'especialitat de traumatologia. 2. Actualment els metges de família tenen llistes d'espera de quatre, cinc i alguns de set dies. F.ns consta, i té un fonament, que els acords entre Mútua i S( IS estipulen no sobrepassar Ics 48 hores. No cal dir que en aquestes condicions aquest servei que és bàsic es dóna en males condicions perquè obliga els malalts a anar a

Urgències. 3. No s'ha arribat a un acord amb els taxistes i això obliga l'usuari a avançar les d e s p e s e s d e d e s plaçament als hospitals. En el cas de tractaments llargs i per a persones amb pocs recursos això pot constituir un problema greu. 4. No entenem que, amb llistes d'espera tan llargues, no es contracti més personal, mèdic i d'infermeria. 5. Sabem que els índexs de sodi i potassi en les aigües sobrepassa el que és recomanable. Amb tota la prudència necessària, no s'hauria d'informar la població? 6. Es suficient el nombre d'ambulàncies? 7. No pensa vostè que un servei bàsic com un telèfon, 93 589 11 22, d'informació no pot estar col·lapsat permanentment o quasi? Probablement tingui la impres-

sió, després de llegir el que li acabem d'exposar, que estem molt descontents amb l'assistència sanitària que rebem. N o és així, ans al contrari. Moltes coses funcionen molt bé i n'estem molt satisfets, però el nostre deure és contribuir que les coses millorin. V.Ü amb aquest esperit que ens agradaria poder parlar amb vostè del que li acabem d'exposar i del que vostè cregui convenient. Associacions sotasiganants: Associació de veïns de Can Bo/rull, Associació de vet'ns de Can CasuHeras, Associació de veïns de Can Majó, Associació de veïns de la Floresta, Associació de veïns de Coll Fava. Associació de veïns del Parc Central Associació de veïns de la plaça d'en Coll-Monestir, Associació de veïns Mas Janer, Associació de veïns Verge del'Carme, Associació de veïns Sant Joan de Mira-sol, Associació de vei'ns les Planes.

r-OSTRES. QUINA CARA DE POMES AGRES QUE FAS...!! T U , ESTÀS TOCKT DEL T E l U T l ! HO ME'M PARLIS.. ...TIHC UN MAL DE CAPÍ! VAIG AMAR A LA CASA DE CULTURA A ESCOLTAR EL DEBAT DELS ALCALDARLES, S A P S ? \ HO ET VA COMPLAURE EL QUE VAS SENTIR?

DOHCS, MIRA...N0 SÉ SI EL MAL DE CAP ES PEL QUE VAIG SENTIR 0 PEL QUE HO EM VAN DEIVAR SENTIR... DOHCS A LA MATEIXA HORA HI HAVIA UN CONCERT DE tOC*ALH?om,$K?S ? \ AIXÒ DEMOSTRA EL DINAMISME CULTURAL QUE TENIM A SANT CUGAT, NO P

?ER UNA CIUTAT COM LA NOSTRA, EL FET DE NO TENIR UNA SALA EN CONDICIONS ON FER-HI REUNIONS, CONFERÍNCIES 0 DEBATS DE LA IMPORTÀNCIA D' AQUEST, NO ÉS PRECISAMENT UN SIGNE DE MOLTA CULTURA, SAP&P

Opinió 15

E1S4CANT0NS Divendres, 14 de maig de 1999

g r a n s

t r e t s

Pere Marín El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugònia Barrachina retraten la personalitat de l'alcaldable per U N Í S . L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

ls traços de la lletra del senyor Pere Marín ens d e m o s t r e n que és un home amb un caràcter cordial i una gran necessitat de comunicar-se i de sentir-se envoltat de gent. És per això que, quan es relaciona amb la gent, és capaç de comprendre els altres en el pla intel·lectual, de les sensacions o emocions. De fet, Marín és sensible en aquest camp, tot i que en algunes ocasions es pot manifestar poc mal·leable i fins i tot pot demostrar que té força temperament i que interiorment pot ser força dur. La seva cal·ligafia també ens demostra que es tracta d'un home molt reflexiu. El seu comportament, les reaccions i la comunicació

"es

'-dú*

2 i:

R e t r a t

del

Centre

allet Nacional de C u b a és u n a de les més prestigioses companyies de dansa del món.

otable selecció de les millors escenes de ballet coreografíades per la mítica Alicia Alonso a L a màgia de la danza: Gisselle, La bella dorment del bosc, Trencanous, Coppèlia, El Quixot, El llac dels cignes i Simfonia de Gottschalk, Dissabte a les deu del vespre (assaig comentat a les set de la tarda) i diumenge a les set de la tarda.

Ç^ ompanyia creada el 1948, amb A L I C I A A L O N S O com a principal fundadora i primeríssima figura. El 1950 va crear l'Escola Nacional de Ballet Alicia Alonso, annexa a la companyia principal. Des dels seus inicis, la seva línia artística sorgia d'un respecte a la tradició romàntica i clàssica, i estimulava al mateix temps el treball creatiu dels seus coreògrafs, que seguien u n a línia de recerca en allò nacional i contemporani.

tendeixen a ser controlats, malgrat que tingui un esperit crític i sigui un xic contestatari. En la seva actitud quotidiana té tendència a mantenir cert esperit de líder i, per què no dir-ho, també de manaire. Li agrada dirigir i deixar palesa la seva vàlua i el seu prestigi. Aquests, però, són símptomes del seu desig d'autoafirmar-se. El seu esforç diari, la força de voluntat i els desitjós de superació prevalen en qualsevol projecte. A m b la col·laboració:

IQCRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel.93451 0439* • Fax934517396

C u l t u r a l

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR FILA 7 presenta

Mont P Chaise Loneue Els

dies

«comp(audeconv.darvos a

' espectacle

Chaise Longue comença on tota obra acaba i et convida a deixar de ser espectador per passar a ser confident. l'intercanvi

són

Dijous 20 de maig a les 2 1 . 3 0 h . Divendres 21 de maig a les 2 1 . 3 0 h . Dissabte 22 de maig a les 2 2 . 0 0 h . Club C a p í t o l S a l a 2 , R a m b l e s 130 • B a r c e l o n a

Ara, per a tots els subscriptors matrícula a meitat de preu! Aprofita l'ocasió i apunta't al club esportiu més complet de Sant Cugat.

sifljíWja· I S i 0 D l ^

• • " *

• • ' •

Afrwt

OS4GVNT0NS

Entoni

Divendres, 14de muig.de 1999

H a b í t a t a e

Lliurada la promoció de Roquetes Els edificis incorporen en els baixos una petita zona comercial La promoció municipal d'habitatges de la zona de Can Roquetes ja està enllestida i el 8 0 % dels compradors dels pisos ja hi viuen. L'alcalde, Joan Aymerich, i la gerent de P R O M U S A , Rosa Vilvella, han presentat aquesta setmana els tres models de pis que s'han venut, el principal atractiu dels quals és que en els baixos disposen de diversos locals comercials que aportaran més vida al complex urbanístic.

Ai RA COSTA

-Sant Cugat La nova promoció, situada al carrer Adrià Gual -entre la Ronda Nord i la Carretera de Roquetesestà integrada per 7 edificis que inclouen 164 habitatges. D'aquests, 63 són de règim lliure taxat-amb un preu de 14,9 milions de pessetes-; 71 són de règim general - a m b un preu de 10,7 milions-, i 30 de règim especial - a 8,7 milions. En total s'han edificat 172.285 n r amb una inversió de 1.800 milions de pessetes, de la qual es beneficiaran directament 164 famílies de la ciutat. La característica més destacada dels habitatges, però, es que s'han dotat d ' l i locals comercials ins-

tal·lats als baixos de dos dels set edificis. Aquesta petita zona comercial s'ha dissenyat "per evitar l'aïllament dels veïns", segons ha dit Joan Aymerich, ja que la zona on s'han construït els pisos està força allunyada del centre de la ciutat. El perfil típic de PROMUSA Els adjudicataris d'aquests pisos responen al perfil típic que indica les bases d e la promotora municipal de l'habitatge. Destaca, però, la seva joventut, ja que el 90% dels compradors són persones empadronades a la ciutat des de fa més de 20 anys i el 60% tenen entre 25 i 35 anys. Pel que fa als ingressos, la meitat dels ad-

E Is preus dels pisos oscil·len entre els 8,7 i els 14,9 milions de pessetes FOTO: XAVI LARROSA judicataris cobren menys de 2,5 milions de pessetes anuals i el 20% entre 2,5 i 3,5 milions. El tipus de famílies que s'han instal·lat als pisos de promoció municipal demostra un cop més la joventut dels adjudicataris, i és que el 60%

són famílies integrades per tres membres - u n a parella i un fill petit- enfront del 30%, que estan formades per 4 membres, i només el 10%, que estan constituïdes per més de 4 membres. L'alcalde ha destacat la im-

portància d'aquesta nova promoció i ha avançat que a finals d'aquest any ja començarà la de Can Cabassa, Mira-sol, aturada momentàniament en descobrirs'hi un jaciment arqueològic del segle II aC.

Empreses

BFGoodrich està preparada per aplicar la normativa mediambiental europea Avui ha rebut un premi per la seguretat de la fàbrica A. C. - Sant Cugat -

La direcció de la multinacional BFGoodrich, ubicada Sant Cugat, ha adreçat una carta a l'alcalde i als líders polítics i veïnals de la ciutat comunicant-los que ja ha enllestit tos els estudis sobre respecte mediambiental i que està preparada per aplicar totes les solucions per resoldre els problemes que s'havien detectat l'any passat en aquest sentit.

l.a companyia ha fet molts esforços per no molestar els veïns FOTO: X. L.

Ara fa uns 13 mesos, diferents associacions de veïns de la ciutat van denunciar els fums pudents que expulsava l'empresa

i van demanar a les autoritats de la ciutat i a la multinacional que hi posessin remei. Després d'encarregar diversos estudis, la companyia va adquirir nous filtres pera les xemeneies, maquinària especialitzada i va canviar les rutes dels camions que transporten les substàncies fètides per evitar molestar els veïns. Ara la companyia ha adoptat noves mesures i els seus responsables asseguren que estan a punt per complir la futura normativa mediambienatl que prepara la Unió Europea. En la carta t r a m e s a als c i u t a d a n s , el director de la fàbrica de Sant Cugat, Juan Luis Velasco, insisteix

en el fet que "BFGoodrich es compromet a ser capdavantera en matèria de respecte pel medi ambient i en seguretat perquè vol ser una bona veïna de Sant Cugat". Precisament aquest matí, el president de la multinacional, David Price, ha lliurat el premi a l'excel·lència en seguretat als directius de la filial santcugatenca per haver tancat l'exercici de l'any passat sense haver registrat cap accident laboral. L'acte s'ha fet a l'auditori de l'AS E P E Y O i ha comptat a m b la presència del delegat de B F Goodrich a Espanya, Francesc Busquets.

EIS 4 CANTONS

Societat

Divendres, 14 de maig de 1999

F e s t e s

Més de dos-cents contes il·lustraran el novè Llibre Gegant Una quarantena d'il·lustradors participen en Vedició Al.íciA.D.Bi J - Sant Cugat La plaça Barcelona es va convertir diumenge al matí en l'escenari de la c e l e b r a c i ó de la novena edició del Llibre C e gant. I na festivitat q u e any rere any il·lustra sobre paper Ics històries de personatges reals i imaginaris que viuen amagats en la m e n t dels nens i les nenes santeugatencs. I ' n s dibuixos, els de d i u m e n g e , que e n q u a d e r n a t s passaran a engrossir les pàgines del Llibre ( i e g a n t q u e s ' e x p o s a r à a la Casa de Cultura el proper mes de juny per la Festa Major. "Aquesta és la història d ' u n conill i un cavall. Kl conill regala una pastanaga al cavall. És la història de dos amics", explica l'Klisenda. A q u e s t és un d e l s p r o p d e dos-cents contes que la canalla santeugatenca va explicar als gairebé quaranta il·lustradors q u e a m b dibuixos van representar els seus p e n s a m e n t s . " F s una gran iniciativa i un

gran exercici p e r a nosaltres haver de fer il·lustracions en tan poc temps. Parteixes d'un t e x t q u e són p o q u e s l í n i e s , però els nens en el seu cap t e nen moltes més idees", assegura G e m m a Jurado, il·lustradora i dissenyadora. Jurado t a m b é va destacar la gran varietat d ' i d e e s q u e te-

El llibre s'exposarà a la Casa de Cultura per la Festa Major nen els n e n s q u e s ' a l l u n y e n del naturalisme per representar sensacions com el misteri, la por o d'altres més abstractes. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va destacar i agrair la feina d ' a q u e s t s p i n t o r s i dibuixants, "perquè sense el seu ajut no podria fer-se aquest llibre".

U n s col·laboradors q u e , segons Aymerich, garanteixen el futur d'aquesta festivitat perq u è la majoria són m e m b r e s de l'Escola Municipal d'Art i Disseny. La principal novetat de l'edició d ' e n g u a n y va ser la xocolatada a m b què es va endolcir l ' a r r i b a d a d e l s més matiners. Segons explica un dels membres organitzadors de la C o missió del Llibre (iegant, Jordi Alsina, "tots els objectius d e la festa s'han c o m p l e r t , i a m b la xocolatada s'ha aconseguit q u e la gent vingui d'una forma més esglaonada i que tot fos més fluit que en anteriors edicions". Una altra de les novetats va ser el g u a r n i m e n t de la plaça Barcelona q u e es va vestir de gala per celebrar aquesta novena e d i c i ó . T a m b é enguany, tots els petits narradors rebran un certificat d'assistència i participació en aquesta festa que té com a protagonista la imaginació.

\rti\te\ mm Shimi/ui l'wkumo tanpartiaptn en aquesta edició. FOTO: K. F.

l'na xoeo/ata va endolcir l'arribada dels matiners.FOTO: XAVILARROSA

C e l e b r a c i o n s

La religió i el folklore andalús combreguen en la festivitat de la Cruz de Mayo A.D.B. - Sant Cugat -

FI C e n t r o Popular Andalu/. de Sant Cugat va celebrar dium e n g e al matí la tradicional festivitat de la Cruz de Mayo. Una festa religiosa q u e e n guany arriba a la cinquena edició. " D i u e n q u e una imatge val més q u e mil paraules", assegura el president del CPA Gabriel Ruiz, "i per mi ha estat un èxit com en anys antetiors." Desenes de persones van participar en els feteigs q u e van començar amb la celebració de la Santa Missa i l'ofrena floral a la Creu, decorada a m b centenars de clavells vermells.

Les veus i les guitarres del coro rociero de l'entitat, Recuerdos de Andalucía, van posar la nota musical a la celebració de la litúrgia q u e es va celebrar al carrer, davant la seu del CPA. D e s p r é s la celebració va adquirir un caire més folklòric a m b els q u a d r e s d e ball Triana, i dels m é s m e n u t s , Axatiana. La Cruz de Mayo, però, també va ser una festivitat dedicada al reconeixement públic de la tasca realitzada per Pablo Martínez Ramírez, delegat de la Junta d'Andalusia de Cat a l u n y a , València i B a l e a r s . "Ell sempre ha lluitat i lluita per totes les cases andaluses, a b s o l u t a m e n t per totes, però

a 'Ml.m

. :Sgv

m El tradicional brindis amb el "vino de honor" va posar el punt i final a la celebració de la Cruz de Mayo.FOTO: E.F té una certa p r e d i l e c c i ó pel CPA de Sant Cugat, i a q u e s t r e c o n e i x e m e n t és una m a n e ra d'agrair-li", afirma Ruiz. Martínez va donar les gràcies per aquest homenatge, q u e va definir com"agradable traïció", i va elogiar el CPA santeuga-

t e n c com un dels pioners d e C a t a l u n y a e n la c e l e b r a c i ó d'aquesta festivitat. A Tacte t a m b é van assistir-hi la major part dels candidats a l'alcaldia de Sant Cugat, "perq u è el CPA és una entitat totalment apartidista, així és que

avui estan tots a m b nosaltres", explica orgullós Gabriel Ruiz. L'ancestral c e l e b r a c i ó d e la Cruz d e Mayo del CPA es va acomiadar a m b el tradicional "vino d e honor", present en la majoria de les celebracions d'aquesta entitat.

Societat

ELS/CANTONS Divendres, 14 de maig 1999

C o o p e r a c i ó

Vicenç Fisas és el responsable de la nova Escola de Cultura de P a u

Els socis de La Unió fan la seva festa el proper dia 3 0

Premis Nobelde la pau col·laboraran amb el nou centre universitari A. B. M. ANNA BORAU

Investigació, sensibilització i docència seran el centre de les activitats que desenvoluparà la nova Escola de Cultura de Pau que s'ha creat aquesta setmana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El responsable màxim és el santcugatenc Vicenç Fisas, també Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UAB i serà qui coordinarà aquests estudis, els quals conformaran la nova diplomatura. "Les classes" explica Vicenç Fisas a E L S 4 C A N T O N S ,

"co-

mençaran a l'octubre i els cursos seran d'un any." El santcugatenc ha valorat com a "molt positiva" la creació d'aquesta escola, estretament lligada a totes les qüestions que la Unesco està impulsant arreu del món en el seu programa de Cultura de Pau. "Aquesta nova diplomatura", comenta orgullós l'actual Càtedra Unesco sobre Pau i Drets

cola similar a l'Estat", ha volgut destacar també Fisas, a més d'assenyalar que a part de les classes docents hi haurà una part important dedicada a d'altres y jfc ^L^Lfl activitats: com la promoció de la mobilitat dels estudiants perquè puguin relitzar estàncies en cenvX* JSH tres internacionals dedicats a la * li investigació, amb els quals h s'haurà signat prèviament un JLÀ conveni de col·laboració. ï:* "En el fons", clou Fisas, "po\ -n dríem dir que es tracta d'una especialització del que desenvolupàvem ja a la càtedra, com una nova denominació pel fet que • jfe«« agafa noves responsabilitats, per promocionar més la cultura de <4 ? < T pau, i a la vegada com un recoFisas ocupa també la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans F: X. I.. neixement al fet que des d'aquí Humans, "és molt especial, per- solució dels conflictes". Mem- ho estem treballant." què comptarem amb la partici- bres de moltes Organitzacions La nova Escola de Cultura de pació no només del professorat No Governamentals (ONG) pas- Pau funcionarà amb l'ajut econòde l'Autònoma, sinó també amb saran per aquesta diplomatura mic del Comissionat per a Unila participació de professors exde l'Autònoma, persones espe- versitats i Investigació i amb el terns: com ara alguns dels pre- cialitzades en temes de drets hu- de la Direcció General d'Asmis Nobel de la pau o persones mans, d'assistència humanitària, sumptes Exteriors de la Genemolt enteses en aquesta temàti- de desarmament. ralitat de Catalunya, la qual ha ca, en la pau, el desarmament i la "Que jo sàpiga no hi ha cap es- promogut la iniciativa.

sli •

Un any més, els socis i les sòcies de La Societat Coral La Unió Santcugatenca celebraran de manera conjunta la seva diada. La festa del soci de La Unió serà el dia 30 de maig, i la junta directiva ja ha posat en marxa tots els preparatius per a una activitat ja tradicional en l'entitat que enguany volen dedicar a "afiançar més els llaços de convivència" entre els seus membres, una empresa per a la qual els responsables de la societat santcugatenca sol·liciten "el suport de tots". Segons han confirmat des de la direcció, la festa de la societat santcugatenca seguirà la mateixa línia que altres anys: un dinar de germanor, amb paella per a tothom, i després un ball amb música en directe per a tots aquells que hi assiteixin. De la mateixa manera, s'entregaran records commemoratius per a totes aquelles persones que faci vint-i-cinc o cinquanta anys que són sòcies de La Unió.

S o Ii d a r i t a t ran l'acollida dels refugiats que arribin a l'Estat. Com a conclusió d'aquest segon acte de protesta, la Coordinadora comparava les accions efectuades per algunes ONG, com per exemple Càritas, que construirà un camp de refugiats per a dues mil persones per només 200 milions de pessetes, o Metges Sense Fronteres, que assistirà 40.000 deportats durant cinc mesos amb un pressupost de només 775 milions de pessetes.

La Coordinadora pels Balcans sol·licita una major transparència governamental ANNA BORAU

"Avui, quan fa 46 dies que va començar la guerra a l'antiga Iugoslàvia, la Coordinadora pels Balcans de Sant Cugat convoca la seva segona concentració per exigir el final de la guerra i una resolució pacífica del conflicte. El nostre objectiu és sensibilitzar el poble santcugatenc, però també denunciar la desídia i la hipocresia de la comunitat internacional." Amb aquestes paraules començava la introducció del manifest que es va llegir la tarda de dilluns passat a la plaça Barcelona. I és que la Coordinadora pels Balcans santcugatenca, creada ara fa dues setmanes, continua mante-

nint la pretensió de realitzar, com a mínim, una acció de protesta, que serà inamobible, afirmen,finsque s'aturi el conflicte armat. I en aquesta darrera trobada, la seixantena de persones assistents van poder donar suport directe a afirmacions com "ens neguem que ens prenguin el pèl i que es facin servir els diners destinats als refugiats per pagar el contingent militar, exigim transparència en el pressupost militar del govern i una ajuda real i urgent als deportats albanesokosovars". I és que, segons xifres aportades també pel comunicat de la Coordinadora, el govern estatal invertirà més de vuit mil milions per assistir els refugiats, diners que, segons els santcugatencs "es po-

Continua la recollida solidària D'altra banda, encara són vigents a Sant Cugat les campanyes de reLes muhijistaaons solidàries continuaranfinsque j acabi la guerra h X 1. collida de material per als refugiats. den quedar curts si es comença a trasllat d'aquests efectius militars; Creu Roja manté oberts els númalbaratar". Perquè, per a la pla- 434 milions per flotar dos avions meros de compte a diferents entitaforma local, només una petita part amb material; 713 milions per al tats bancàries, i l'associació Sant és realment per a l'ajut humanita- material de campanya, i uns 1.200 Cugat Comerç té previst cloure ri: 3.500 milions seran per pagar milions per a la construcció del avui la campanya de recollida d'aels sous dels 400 soldats espanyols campament; xifres a les quals se liments i productes de primera neque construiran el camp de refu- sumen la donació a l'Agència Es- cessitat que s'ha realitzat a difegiats per a cinc mil persones, 1.668 panyola de Cooperació Interna- rents botigues associades des del milions de pessetes per sufragar el cional i les despeses que suposa- passat dia cinc de maig.

Ofertes recomanades 33?íïïW·J =f • . ! 7tofel

n p ara: Mfe 9 - nt os mm 74 - amt |digital B teu distribuïdor de càmeree P° int ' I material digital Kodak a Sant Cugat

A l'hora dt revelar tls teus rodats BO ho dubtis, a ZOON tt donem la màxima quatítat 1 oi millor sorvoil 16.950**.

Societat

ELS /CAIYroiNS Divendres, 14 de maig 1999

I n a u g u r a c i o n s

Centenars de persones assisteixen a l'estrena de la nova seu d'ASDI A.D.B.

L'Associació proDisminuïts Psí(|uics i Físics de Sant C u g a t , ASDI. ja té nova seu. Diumenge al matí en un acte multitudinari, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich va descobrir darrere una cortina de vellut, la placa commemorativa que feia oficial la inauguració del nou edifici d'aquesta entitat situat a pocs metres de l'estació dels ferrocarrils de Valldoreix. "Recordo el febrer del 19% quan vam posar la primera pedra", remevorava Aymerich, "i avui finalment s'ha pogut inaugurar un pro-

jecte d'il·lusió, un local necessari que demostra que la voluntat, l'altruisme i les ganes de fer les coses poden moure muntanyes, i ASDI és un exemple." Un projecte que segons confessa la presidenta d'aquesta entitat, Enriqueta Guarch, "ens ha costat moltíssim. Hi ha hagut moments molt durs i de pensar que no arribaríem, però per fi ha arribat, encara que queden moltes coses per fer". En un emotiu discurs, la presidenta d'ASDI va agrair el suport de tota la gent que amb el seu ajut i la seva força han fet de la iniciativa d'un grup de pares una realitat que enguany arriba a la seva

l'na exposicióff>to£it)hni il·lustrava amb imatges els dit uit anys d'hrstòrta d'ASDI majoria d'edat. Gràcies als voluntaris, als alcaldes de la ciutat Àngel Casas, Oriol Nicolau i Joan Aymerich, en definitiva "a tot el poble que ha col·laborat, i per això és molt important", assegura Guarch. La festa va començar tocades les onze del matí amb els parlaments

inaugurals de la presidenta de l'entitat, la sotspresidenta Ascensió Finet, i l'alcalde Joan Aymerich. Després del descobriment de la placa, Aymerich i tots els assistents, entre els quals es trobaven la major part dels alcaldables, van poder visitar l'exposició fotogràfi-

i n c i d e n t s

Gabriel Ruiz serà president del Centro Popular Andaluz tres anys més Candidatura única per a les eleccions de Passociació r

-Sant Cugat -

1 na seixantena van ser les queixes que van saturar la centraleta de la policia local la matinada de dimecres a dijous passat. El motiu: el soroll produït per una testa organitzada a les instal·lacions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, situada al Colomer. I *n comunicat fet públic pel centre explica que se celebrava la tradicional festa anual de la facultat: commemoració que realitzen any rere any des de 1974 (i també a Sant (-ugat des del seu trasllat, al 1992) i que sempre ha comptat amb actuacions musicals en directe. La del passat dia 12 era el concert del grup Azucarillo's King, que segons els organitzadors va finalitzar a la una de la matinada i havien estat anunciades a tots els mitjans de comunicació, "fent extensiva la invitació als ciutadans del municipi, tot esperant la seva participació i tolerància". Segons ha confirmat el cap de la

F.itriícicio

pròpia

ca del que han estat aquests divuit anys d'ASDI a Sant Cugat: les antigues seus, les activitats, els espectacles benèfics. Els geganters, el grup Mediterrània i els bastoners de La Unió van participar en la inauguració.

E n t i t a t s

La policia obre un expedient a PEscola d'Arquitectura A. B. M.

FOTO: XA\ I l ARRÒSA

Policia Local, Moisès Simón, "hi havia més de vuit-centes persones a la celebració, que havia d'acabar a les quatre de la matinada. però que vam haver d'aturar a un quart de dues atesa la molèstia que causava a tot el veïnat". L'equip directiu de l'Escola d'Arquitectura ha manifestat, però, que " no ha estat mai la nostra intenció que un acte tradicional i festiu pogués crear tants problemes a alguns ciutadans i demanem disculpes per les possibles molèsties ocasionades", tot i que a la vegada agraeixen l'assistència als veïns que els van acompanyar en aquesta celebració qe enguany se sumava als actes de commemoració del 25è aniversari del centre. Simón afirma que, malgrat la disculpa de l'equip directiu del centre, s'ha obert un expedient sancionador que revisarà el cas i "que haurà de seguir el seu curs - a m b la possibilitat consegüent de multa per al centre-, basant-se en la normativa local aprovada recentment sobre contaminació acústi-

. \ \ I l l (. \1 Dl l \

A. B. M. - Sant Cugat Quan encara falten nou dies per celebrar Ics eleccions presidencials (diumenge dia 23 de maig), els socis del Centro Popular Andaluz de Sant (lugat (CPA) ja saben qui serà el seu dirigent en els propers tres anys. I és que només ha estat una la candidatura presentada per als comicis: la de Gabriel Ruiz, l'actual president de l'entitat. Ruiz, que ja fa sis anys que és al capdavant de l'associació santcugatenca diu q u e és precisament ara quan es troba més de gust en aquest càrrec, "perquè al principi tot es nou, no tens experiència, i amb els anys tens les coses més per la mà i se'n poden fer també moltes més". En aquest sentit, el president del Centro també ha remarcat a E L S 4 C A N T O N S que es mantin-

dran els mateixos membres de la junta directiva (escollida pel president, segons els estatuts), però que potser s'haurà d'ampliar en nombre, "perquè cada cop tenim més activitats per coordinar". Aquesta segona reelecció, però, anuncia que si l'entitat santeugatenca no canvia els estatuts, els membres del Centro Popular Andaluz hauran de buscar un nou candidat per d'aquí a tres anys, perquè només en són nou els que pot estar una mateixa per-

^$s #£•»•»

""jfljpjp

I -\

uiz roritnií/aiiafiapJfrí'antdeïCPA

FOTO:XAVILARROSÀ~

sona com a màxim responsable. que hi ha arreu del món. Ruiz Mentrestant, però, tot l'equip anirà acompanyat per dues memde l'associació continua trebabres del centre, Noemí Quesallant. Segons ha anunciat el proda i Mireia Rodríguez, ambdues pi Gabriel Ruiz, dilluns mateix de l'àrea de joventut. Aquestes sortirà una co joves seran les enmitiva del RuiZ: "PotSerL·urem carregadesd'expoCPA de viatge _ . sar i defensar les a Sevilla, on se d'ampliarlajunta, p o n è n c i e s trebacelebrarà dullades per l'entitat ranttotalaset- perquè Cüdü COp fem santeugatencadumana vinent la rant aquests darIV T r o b a d a rers mesos: una soMundial d e bre la j o v e n t u t i Comunitats mim una altra sobre les Andaluses. ||| sJ|l. ; | | | | | l l l l l i l l l l l ! dones, molt lligalis tracta d'un da a les t a s q u e s congrés anual on es reuneixen que el CPA està desenvolupant més de 600 persones, represenper crear dins l'entitat una Astants de les 365 cases andaluses sociació de Dones Progressistes.

mes activitats

ELS /CAMONS Divendres, 14 de maig de 1999

CENTRO DE ECOMEDICINÀ

•Home, dona, nens • Diagnòstic i tractaments personalitzats PROMOCIONS ESTIU '99 (PRODUCTES)

PKODVCTOS HHfmALES PARA MA B&LUSM ? SL B1ENESTAR &AL: Kftftn&PATIA CIA

Solàrium UVA alta pressió

nou horari: d i m e c r e s de 9 h a 2 1 h.

iFt&ftESDE BACH H&PIRàCIÓN i·SftomieiDsAyuHvÉDicos

dilluns i dissabte de 9h a 14h i dimarts, dijous i divendres de 9h a 19,30h Perruqueria

• Estètica

•

Solàrium

Francesc Moragas, 23 bis, 1 er Tel. 93 589 60 88

MAQUILLATGE SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ Cc*fe*

FISOTERÀPIA

ESTILISTES CABIMA

D'ESTÀTICA

HOME-DOHA H O M E fr D O N A

DEPILACIONS (ELÈCTRICA) THERMA PRESSOTERÀPIA BANYS DE FANG TRACTAMENTS FACIALS

MICROPIGMENTACIÓ

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TATUATGES

TRACTAMENTS CORPORALS

REFLEXOTERÀPIA

MASSATGE CORPORAL

ESTÈTICA MASCUUNA

MANICURA/PEDICURA

INDEPENDENT

C/ DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190 - SANT CUGAT

• Diagnòstic gratuït • Tractaments facials i corporals • Ungies de porcel-lana • Depilacions (cera d'un sol ús)

TEL. RESERVA D'l·l ORES 9 3 5 8 9 5 6 5 7

Societat

ELS /CANTONS Divendres J 4/Je maig 1999

E q u i p a m e n t s

Es proposa un En quinze dies estarà soterrada la torre espai de elèctrica situada al pati de Pescola Coflserola barraques per a Festa Major La instal·lació havia tornat a espurnejarperillosament les darreres setmanes A. B. M. ANNA BORAII

-Sant CugatFamiliars, professors i alumnes del Centre d'Ensenyament Infantil i Primari Collserola respiren una mica més tranquils des d'ahir al matí. Ja han començat Ics obres que hauran de soterrar, segons membres del centre, la torre de les línies de l'electricitat que hi ha ubicada al m-ig del pati i al costat de la qual passen centenars de vegades. durant el dia, els nens i nenes d'aquest CFIP. Des de l'Associació de Parcs i mares del c e n t r e ja s'ha començat a aplaudir la iniciativa: "feia molt temps que ho sol·licitàvem ", afirma Leonor (iónicz -presidenta de l'associació- "i quan hem vist que començaven a arreglar-ho ens hem alegrat molt". I és q u e . segons explica Gómez, han estat uns anys de constants avisos. "Patíem", explica "que no hagués de passar alguna desgràcia per a que ens fes-

sin cas . P e r q u è tant des de l'Escola, com des dels representants dels progenitors dels alumnes, com des del propi ajuntament, s'ha r e c o n e g u t la perillositat d'aquesta instal·lació. Perquè darrerament, tornaven a ser quasi habituals les espurnes que, depenent de la meteorologia, surgien de la torre i els cables que hi passen per sobre. " C i n c anys d e s p r é s de l'incendi que quasi crema La Floresta", afirmava l'alcalde aquest cap de setmana, "està passant un problema semblant a l'escola Collserola. Em penso que ja és hora, o ja comença a ser hora que en aquest cas que l'Administració Local poca cosa pot ferhi, la ( ï e n e r a l i t a t o b l i g u i a aquestes companyies, sigui la que sigui i sense cap ànim d'anar en contra de ningú, a tenir les coses de manera adequada: només així podrem evitar riscos i perills". Sembla que, de moment un, ja s'està solucionant a temps.

Un grup de joves santeugatencs, molts d'ells membres d'entitats socioculturals santeugatenques, han format la Comissió de Barraques, en la qual volen aglutinar tots els col·lectius del municipi per sol·licitar un espai de barraques per a la Festa Major, a l'estil de les que s'organitzen a molts pobles de les comarques gironines. " El projecte consisteix", explica Bernat Farriol -un dels membres promotors de la iniciativa- "a omplir una mica el buit que creiem que hi ha dins la Festa Major: buscar un espai de Sant Cugat on totes les entitats locals poguessin quedar representades." La idea inicial seria ubicar unes barraques en una /ona no gaire cèntrica per poder ampliar l'horari de festa fins a la matinada. També s'hi encabiria un escenari on els grups amateurs de totes les disciplines podrien demostrar les seves habilitats. De moment, encara s'està negociant, tot i que les primeres trobades amb la Comissió de Festes sembla que han estat positives. Ahirvan comandi l> > obres per wtenar la torre. K)'Í'(J X11 / /ARROSA.

(D "O C

c (D

Presentació Programa Ara més serveis a les persones Dissabte dia 15 de maig a les 19 h a la Casa de Cultura

E AN T UlsAl •»• J9k Bor Sfl

£ff

H a «H ^mÈL

E, •Mi

PSC-PSOE

S a n t

C u g a t

US 4 CANTONS

UArnau

Divendres, 14 de maig de 1999

K s p a i <(<lil |M-t- lils

I ('.anions

II-I \ allí-

a l s I n s t i t u í s <!«• S Í

Música

U E n r o c k a ' t torna als instituts de Sant Cugat Els centres educatius de la ciutat acolliran diverses actuacions musicals

Paquita's Nipples treu el seu primer disc JOAN PUJOL

- Sant Cagat ANDRÉS GARRIDO

-Sant CugatEl dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, es van fer a l'Institut Arnau Cadell i a l'Angeleta Ferrer dos concerts. Els concerts estaven organitzats pels instituts amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat. A l'Arnau Cadell hi van tocar dos g r u p s . El p r i m e r va s e r H c m p . Aquest grup fa una música molt agressiva q u e es podria classificar com metal progressiu. T é influències de grups com Sistem of a D o w n , Fear Factory i Limp Bizkit entre d'altres. Van fer un concert força complet incloent-hi una cançó tribal feta amb percussió i amb un ritme base electrònic. L'altre grup va ser James Band. Aquest grup toca sobretot ska i també van fer versions de Bob Marley, música reggae, com la cançó No woman no cry. La música d'aquest grup va incitar el públic a ballar i va ser un concert a m b força ambient. A part de certs problemes de so, la valoració glo-

Joidi Beltran, direitor de /' \mtiu CadelI.l·OTO ( /• 1)11) 1 bal dels concerts va ser molt positiva per a tothom: músics, públic, organització d e l'institut, etc. Aquests concerts es van e m marcar dins el programa Enrocka't. Aquest programa va néixer ja fa uns anys. E n un principi es basava e n la col·laboració entre

la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Cugat. Era un concurs de lletres de cançons, la guanyadora era interperetada en un concert de rock. L'any passat es va reprendre aquest programa, però es basava aquest cop en la col·laboració entre instituts i l'Ajuntament. L'Ajuntament patroci-

E S T E L A R u i z / JOAN P U J O L

-Sant CunatAquest any l'alumne de 2n d e B U P de l'Arnau Cadell Maria M o r e t ha g u a n y a t el p r i m e r premi Gabriel Ferrater d e p o esia subvencionat amb 25.000 ptes. - Q u è t ' h a suposat aquest premi? - Diners i una gran satisfacció. - Quin tipus d e literatura t'agrada? - La poesia, e n e s p e c i a l la d ' A u d e n p e r q u è m'agrada la seva m a n e r a d e relatar i e x pressar els seus sentiments. - Q u è significa p e r a tu la

poesia: Poder expressar els teus sentiments mitjançant metàfores... En definitiva, és expressar els sentiments subliminalment. - Penses d e d i c a r - t e a la llarga a la l i t e r a t u r a ? - Potser, com a últim recurs, però principalment no perquè no m'interessa. - Q u è h a s volgut e x p r e s s a r a m b el t e u p o e m a ' P a r a el temps'? - Tots som presoners del temps i ens agradaria no ser-ho. - P e r últim, és veritat q u e el d i r e c t o r et va t r u c a r a casa per donar-te l'enhorabona? - Sí, i pensava q u e volia expulsar-me o alguna cosa així.

L'objectiu d e l'Enrocka't ha estat, des d'un principi, donar a conèixer grups locals, amb la facilitació d'actuacions. Així e s pretén donar experiència a aquests joves grups, perquè d'aq u í un t e m p s es p u g u i n convertir en futures estrelles d e la música.

El grup santeugatenc Paquita's Nipples va treure a la venda el 22 d'abril el seu primer disc amb el nom de Ojito. Per mala sort (per als seguidors catalans) només s'està venent al País Basc, però s'espera que arribi a Sant Cugat al més aviat possible, perquè tant els seguidors del grup com els músics (Oriol, Leo, Cristian. Marc i Pico) esperen que aquest disc sigui b e n acceptat per la joventut. El grup va guanyar el premi Villa de Bilbao l'any passat i g r à c i e s a a q u e s t t r i o m f ha aconseguit treure a q u e s t primer disc al mercat. A més, un dels components és exalumne de l'Arnau Cadell, la qual cosa anima els alumnes dels instituts d e Sant C u g a t a constituir grups musicals c o m els q u e es van poder escoltar el 23 d'abril a l'Arnau Cadell e n el concert de Sant Jordi oganitzat per l'institut i patrocinat per l'Ajuntament d e Sant C u g a t dins el programa E n rocka't.

S o l i d a r i t a t

G u a r d o n s

Li*alumna d e l ' A r n a u , Maria M o r e t , g u a n y a e l p r e m i Gabriel F e r r a t e r

nava concerts de rock amb grups locals. Els grups havien d e tenir algun c o m p o n e n t q u e fos alumne d'algun dels instituts participants i una part de les seves cançons havia d'estar feta en català. Aquest any s'ha tornat a rellançar aquesta iniciativa amb la mateixa col·laboració, però aquest any els instituts havien de presentar un dossier informatiu dels grups que hi participen. Aquests grups tenen programats dos concerts més: el segon es farà a l'Angeleta, els grups que ja han tocat a l'Arnau Cadell, i a l'Arnau Cadell els que ja ho han fet a l'Angeleta; l'últim concert es farà a la Festa Major de Sant Cugat amb la participació de tots ells en el mateix espectacle.

Escoles i instituts de Sant Cugat col·laboren amb Kosovo La recollida d'aliments per als refugiats ha estat tot un èxit ALBA MONEDERO / ESTELA Ruiz

La guerra a Kosovo ens fa recordar el que, no fa tants mesos, ens va moure per l'huracà Mitch. Un altre cop, Europa Occidental ha obert els ulls i, davant la catàstrofe provocada per la passivitat humana, s'ha tomat a solidaritzar. Encara que moltes O N G col·laboren dia a dia en el veritable escenari, a nosaltres també se'ns demana una mica d'ajuda. Com en situacions anteriors, les accions que cal fer neixen i creixen constantment, per fer més fàcil la via al terreny devastat. Molts dels que no pateixen les bombes, però que veuen diàriament les imat-

ges ater- ridores, ja s'han afanyat a l'hora d'ajudar. A Sant Cugat s'han organitzat recollides d'aliments. Els dies 27 i 28 d'abril a les escoles Ferran Clua, Catalunya, Escola Bressol de Valldoreix i a l'Institut Arnau Cadell van reunir productes de primera necessitat. Les jornades van ser tot un èxit, els alumnes van aconseguir reunir més del que estava previst. L'EM D d e Valldoreix es va fer càrrec del trasllat de les capses fins a la Casa de Cultura de Sant Cugat, que, a través d'una ONG, les va enviar a Kosovo. Ara com ara hi ha moltes plataformes solidàries a les quals es poden adreçar els ciutadans. La

Creu Roja i altres O N G recomanen, però, que la gent col·labori ingressant diners als comptes corrents. Asseguren que el transport d'aliments o altres productes és molt car i que ells poden aconseguir el mateix als països veïns que no estan en guerra. Tot i així, encara queden molts refugiats sense un sostre segur. L'esforç de la societat humana està donant els seus fruits i moltes de les associacions reben l'ajuda de la gent, encara que els kosovars en necessitin molta més. Un cop més, la guerra torna a ser una crida a la solidaritat humana. El compte corrent d e la Creu Roja a la Caixa de Catalunya és: 2013.0500.1402.2222.2252.

24 Societat

ELS4CANTONS Divendres, 14 de maig de 1999

r a d i o g r a f i a

TALLER D'EXPRESSIÓ TRIANGLE

Fantasia, imaginació i joc fan conèixer materials, formes i expressions artístiques als menuts

Jugant amb la imaginació MONTSE SANT

- Sant Cugat -

Associació: Tallers d'expressió Triangle Any de fundació: 1983 Alumnes: Una mitjana de 170 per curs Seu: Casa de Cultura, jardins del Monestir, s/n

Una gran part dels joves i els nens de Sant Cugat són o han estat alumnes del taller Triangle. En les aules han descobert la seva creativitat i han jugat fent milers de coses meravelloses creant un món de fantasia i alhora aprenent com tractar materials i tècniques. Els alumnes de Triangle descobreixen moltes coses i plasmen en les seves obres de fusta, fang o pintura móns propis d'imaginació i fantasia. El dia que vaig fer aquest reportatge vaig descobrir com seria per a les ments dels nens una fàbrica

d'or. L'objectiu de la tarda era fer la maqueta d'una fàbrica i un dels alumnes havia projectat una fàbrica de fer or, tota plena de purpurina i tubs brillants. El Triangle no és un taller de manualitats segons l'ús, on els petits alumnes fan peces més o menys elaborades segons la seva edat. El Triangle parteix d'una altra idea. Fruit d'un projecte d'un grup que va saber engrescar l'Ajuntament per portar a terme la seva visió de taller de plàstica, Triangle té com a objectiu donar un espai on, a través de diferents materials, el nen estableixi amb l'observació i l'experimentació una relació per poder expressar les seves idees,

la seva creativitat i les seves emocions, amb la idea de tenir així una possibilitat de desenvolupar el seu esperit lliurement i de manera creativa, però sempre amb un entorn social. El taller fa ara 16 anys que funciona i té dos grups d'edat: el dels més petits, nens i nenes de 5 a 9 anys, agrupats en nuclis de quinze alumnes que treballen de forma rotatòria en els diferents tallers de fang, modelatge i escultura, en tallers de representació, planes de dibuix i pintura i tallers de construcció en què els nens, amb molts materials diferents, transformen els objectes en diferents projectes. I el grup dels grans, el de nois i

noies de 10 a 15 anys. En aquests grups, el taller comença a ensenyar i aprofundir en les diferents tècniques i s'introdueixen altres continguts, com ara fotografia, laboratori o dibuix de vinyetes i còmics i altres tècniques d'animació. També es fan tallers d'experimentació i aprenentatge de les tècniques del gravat i estampació amb tòrcul. De tant en tant, es fan tallers monogràfics de quatre sessions d'altres temes com poden ser l'escultura o la fotografia artística dirigits per especialistes i artistes plàstics de reconeguda solvència i que són complementats amb visites a tallers, exposicions i altres llocs adients.

Societat 25

ELS'íGVIVr0i>6 Divendres, 14 de maig í/e 1999

r a d i o g r a f i a

TALLER D' EXPRESSIÓ TRIANGLE

Utilitzar nous materials i noves tècniques d'expressió: un viatge d'exploració per als nens

Dibuixant, fent fang i jugant M. S. - Sant Cagat -

Durant quatre dies la setmana, a dos quarts de sis de la tarda, un reguitzell de nens i nenes entren a la Casa de Cultura. Tots porten unes bates de quadres vermells o blaus i rient, cridant i jugant baixen al soterrani de la Casa dé Cultura, on els espera un gegant de cartró pedra i roba. És el gegant del Triangle, un ninot de mirada simpàtica i cara ingènua. De bon començament, Triangle també feia música i els menuts aprenien les primeres nocions de cant, però amb la nova normativa d'estudis, la música

es va suprimir per dedicar-se íntegrament a la plàstica. També al principi, les classes eren dos cops per setmana, però amb l'augment de la demanda de places per entrar als tallers, les classes són d'un dia la setmana i tot i així no donen l'abast. Els nens es reparteixen en tres aules en petits grups dé 15 alumnes com a màxim, un nombre que ha estat invariable per tal que cada professora es pugui dedicar del tot a atendre els seus alumnes i evitar la massificació. I comencen l'aventura del Triangle. Avui què farem? Potser farem les figures d'un pessebre que s'exposarà per Nadal

al vestíbul de la Casa de Cultura o pot ser que la Dolors, la mestra de fang i modelatge, ens ensenyi com pastar el fang per deixar-lo tou i pastós i poder fer un cendrer per al pare i un gerro per a la mare o començarem a fer un cuc de fang llarg i prim que a poc a poc es convertirà en un cistell d'espirals enrotllades. I un altre dia ens tocarà treballar amb l'Alba, la mestra de dibuix i pintura, i pintarem de colors llampants una gran cartolina o sortirem fora per veure els arbres i dibuixar com són de diferents els uns dels altres i posarem un paper sobre un cavallet de pintor dels de debò i pintarem formes i colors .

I una altra setmana, amb la GeEls grups de nois i noies niés orgina, la mestra del taller de grans, però, sense perdre aquest volums i formes, descobrirem esperit d'investigació i creació que la pasta de sopa pintada pot espontani, comencen a estudiar servir per fer un retrat nostre i més noves tècniques i sobretot després li posarem un gran marc nous materials i formes d'exde fusta i el decorarem amb tota pressió artística. Com que ducura; o amb fustes i rodets po- rant els anys anteriors han poden inventar una màquina mis- ' gut fer-se a'rhics és fàcil i molt teriosa, que no sabem ben bé enriquidor treballar amb aqiiéstsquè farà, però podria fer or, bri- materials per aprendre les tècllants o joguines i aprendrem a niques artístiques. També es fer una tenda d'indis o un bo- descobreixen notis piócedinic teatre de titelles amb tite- ments i tècniques d'expressió, lles especials fetes per nosaltres. dibuix de còmics i de vinyetes, Cada dia els nens descobrei- fotografia artística i sobretot els xen noves experiències i noves monogràfics que permeten destècniques segons que els seus cobrir de la mà dels propis arprojectes i la seva fantasia els tistes com fan i com creen les faci somniar una o altra peça. seves obres.

26 Societat

E l & í CANTONS Divendres, 14 de maig de 1999

LA SETMANA EN IMATGES

AS Dl CELEBRA LA MAJORIA D'EDAT AMB UNA NOVA SEU ASDÍ arribarà enguany al seu 18 aniversari i ja es pot independitzar. La nova seu d'aquesta entitat local, inaugurada diumenge passat, permetrà als pares, fills i voluntaris una major llibertat ben merescuda. Geganters, bastoners i el Grup Mediterrània de La Unió van posar color a una celebració molt emotiva.

CENTENARS

DE CLAVELLS PER A LA CRUZ

Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA

DE MAYO El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat va celebrar un any més la tradicionalfestivitat de la Cruz de Mayo, amb la presència de desenes de persones i centenars de clavells. Pàgina: 18. Foto: EDUARD FARINYES

TVE-SANT CUGAT ACULL LA NIT DELS PREMIS SANTJORDI Radio Nacional d'Espanya a Catalunya va entregar per 43a vegada els Premis Sant Jordi de Cinematografia. El més gran dels platós es va vestir de gala per gravar aquesta cerimònia on s'entreguen onze premis per a la producció cinematogràfica de l'any anterior. Cares maques i presentadors de luxe van amenitzar la vetllada. Pàgina: 46. Foto: XAVI LARROSA

EL PROGRÉS FA CANDIDATURA A VALLDOREIX Valldoreix tindrà en aquestes eleccions municipals una Candidatura de Progrés, conformada per IC-Verds, PSC i Independents per Valldoreix, que ja va provar sort fa vuit anys. La socialista Carme Pérez encapçala la candidatura. Pàgina: 10. Foto: XAVILARROSA

Societat 27

ELS-Í CAIVIONS Divendres, 14 de maig de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

VEUS SOLIDÀRIES AMB TOGO Set corals santcugatenques van cantar diumenge per a la secció local de Mans Unides. La recaptació del concert permetrà engrossir els fons destinats per aquesta ONG a la construcció de dues escoles a Togo. Pàgina: 43. Foto: EDUARD

FAR1NYES

EL S.XX PASSA PER SANT CUGAT EN FORMA DE CABARET Sant Cugat. Maig de 1999. No hi era Liza Minelli ni Michael York, però La Jacquerie va escenificar amb sàtira i bon humor Cabaret monstre, la història cíclica del segle que enguany s'acaba. Cabaret monstre va ballar, cantar i escenificar Fart de mestre francès Lecoq. Pàgina: 41. Foto: XAVI LARROSA

SILENCI

PER KOSOVO. NO HI HA

PARAULES.

Dilluns, una cinquantena de persones es van aplegar a la plaça de Barcelona perfer un minut de silenci com a protesta pel genocidi serbi a Kosovo. Convocats per la Coordinadora pels Balcans, Sant Cugat està convocat cada dilluns a les vuit del vespre per demostrar que no hi ha paraules per expressar l'horror del que passa als Balcans. Pàgina: 19. Foto: XAVI LARROSA

^MTLels

mobles v>\J I I \S

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4C4NTO1NS

Economia Divendres, 14 de maig de 1999

Manuel García Garrido. Conseller delegat de Boehringer Ingelheim a Espanya

"Fem i farem el possible per ser bons veïns a Sant Cugat" Ara fa un mes i mig que es va inaugurar la planta santcugatenca de Boehringer Ingelheim, una de les cinc en què l'empresa ha centrat el seu projecte europeu. Però fa temps que se'n parla: les possibles irregularitats en la reparcel·lació de la zona on està ubicada l'han fet estar present a l'actualitat local. Manuel Garcia, conseller deleA\\\BokM - Sant Cugat - Çhiè suposa la construcció «li* la planta de Sani Ciliat, quart centre de Itiiclirin·'cr al paí-' - Suposa cl començament d'una no\ LI fase. una nova etapa en la vida industrial de Boehringer a Espanya. -S'emmarca al projecte Kiimpa. Kii que consisteix exactament? - El concepte és concentrar les produccions, terque s'especialitzin, tenir fàbriques més modernes, amb una tecnologia molt més avançada i cada una responsable una mica de dues o tres grans línies de producció, de manera que es puguin mantenir les inversions, l'especialització i el coneixement en aquestes àrees específiques. -Quin és el paper que hi té la planta saiilcugatenca? - Serà el que en injectables mantindrà la tecnologia més avançada que hi hagi al món en cada moment Per tant, té un paper important dins el conjunt de la xarxa de producció internacional. - També en investigació? - Sí, però investigació de desenvolupament industrial. Algunes tecnologies que estan en procés d'experimentació, en el moment en què estiguin validades internacional-

gat de la companyia a l'Estat, desmenteix algunes de les afirnadons que els han implicat en l'afer, i afirma que aquestes "dificultats transitòries" no faran minvar l'aposta per Sant Cugat: ja preparen una jornada de portes obertes i altres accions socioculturals per ajudar el municipi i donar-se a conèixer entre la ciutadania.

ment, les introduirem, i ja tenim un espai físic destinat per fer-ho. -Hi ha quatre Unies de |midiicció, i també dues més previstes per fer-les sense haver de remodelar: preveuen un creixement important a curt termini:' - 1 lem fet una fàbrica no pensant en els propers quatre o cinc anys, sinó en altres trenta com a Sant Joan Despí, i ha de tenir una certa capacitat d'expansió. Una possibilitat a curt termini és fabricar a Sant Cugat

"La planta de Sant Cugat té un paper important en la xarxa internacional" els productes d'un empresa americana que la companyia va comprar a finals del 97 -sobretot injectables i genèrics que aniran internacionalitzant-se. Perquè serà més interessant fer-los aquí que dur-los des dels EUA. Després e s p e r e m anar llançant-ne de nous en aquestes formes al llarg dels propers anys, i totes es faran a Sant Cugat. - 1 per què Sant Cugat per ubicar la nova planta?

Roehringer continua apostant per Sant Cugat, i tép/nist

- Vam buscar un entorn que fos exigent a nivell mediambiental, on la comunitat, l'Ajuntament, fos també exigent amb tots els veïns. I Sant Cugat va ser l'elecció. Aquí tenim un entorn de qualitat. Van influir molts aspectes: Ics comunicacions, el fàcil accés a la universitat... I el fet de quedar-se amb la indústria a Kspanva -que ha tingut un paper important dins el conjunt mundial de l'empresa- és degut sobretot a la història, al bon coneixement i al nivell tècnic dels nostres treballadors. - La pregunta inevitable: què ha passat amb el Turó de Can Matas i com veuen tot aquest conflicte? - La problemàtica sorgeix segurament de les dificultats que tenen alguns propietaris que creuen que han estat afectats en la reparcel·lació, que tenen uns interessos particulars, però que segurament aquests interessos no estan suficientment documentats com per poder defensar aquesta tesi davant un jutjat, que seria el camí democràtic normal. Quan no es pot anar per aquest camí, doncs es proven d'altres. Penso que s'ha tractat de manipular l'opinió pública en un sentit, fins i tot amb afirmacions que són autènticament falses. - Per exemple? - Els germans Contreras, sobretot

realitzar accions socio-culturals a la ciutat. FOTO: X. /..

García és també el president a l'Estat de la Cambra de Comerç alemanya K: X. L.

un d'ells, és el que ha pagat publicititat dient coses que no són certes, com ara que la nostra és una fàbrica química, contaminant... Qualsevol que vagi a veure la fàbrica o que passegi al seu voltant veurà que això no és cert. No és una fàbrica que contamini en cap sentit. Tenim les mesures més exigents que pugui haver-hi en tots els temes mediambientals. No és cert tampoc que Boehringer degui diners a l'empresa Cobyser: Mai hem tingut relació contractual amb ella, per tant difícilment li podrem deure diners. Algú podria dir que Boehringer no, però que l'Associació de reparcel·lació sí... és que l'Associació, de la qual és membre Jesús Contreras, tampoc no li deu diners a Cobyser. S'han publicat una sèrie de coses que no pel fet / 'JZ J-

dir el jutjat és que hi havia coses que s'haurien de corregir, però no s'ha invalidat el procés de reparcel·lació. Ha estat aprovat per totes les instàncies administratives i. per tant, és absolutament vigent, i no ha estat anul·lat en cap moment. - 1 si són afirmacions falses, emprendran alguna acció legal? - Hi ha algunes en marxa, precisament per les mesures de coacció que hi va haver en el seu moment, de tractar d'impedir l'accés a la fàbrica, i també diguem-ne que per injúries, no sé quin és el terme jurídic exactament. -1 quin pensa

Es Jesús Contrerasque és el paper de PAjuntament en qui deu diners a tot aquest procés? - Si es va aposVAssociació de tar per Sant Cugat, era p e r q u è en reparcel·lació" aquell moment es

de publicar-les setmanes i setmanes seguides seran veritat - Però, algú e b deu diners? - No, curiosament, en realitat és Jesús Contreras qui deu diners a l'Associació. - En» podria concretar quant? . - No és una quantitat important no és aquesta tampoc la qüestió... El que hauria de quedar molt clar és que l'Associació no deu diners a Cobyser. - Eo canvi, sobre 1 reparcel·lació hi ha hagut sentències donant la raó"a alguns propietaris... - Sí, és clar, és un procés que ha passat per moltes fases, molt llargues. Promotors inicials que després s'han retirat, n'han entrat d'altres... per tant, segurament, no tot s'haurà fet perfectament. El que va

va pensar que el seu entorn era l'adequat a una fàbrica farmacèutica neta d'alta tecnologia. On estaríem envoltats per empreses d'aquest tipus i on els requisits urbanístics eren alts. Ens costava més diners fer allà la fàbrica que en un altre lloc, però també sabíem que hi tindríem un entorn adequat I amb l'Ajuntament sempre hem tingut una bonacpl·laboració. Crec que nof*'.^^ rem, i farem, el possible per ser uns bons ciutadans, bons veïns de Sant Cugat i ara començarem també coses per al'consistori, per al veïnat, per a la ciutat perquè ens sentim bons veïns. De fet, el proper pas és dur la nostra seu social a Sant Cugat perquè seguim apostant-hi malgrat aquestes dificultats que són més aviat transitòries, producte d'uns interessos molt particulars.

Economia

ELSÍCANIONS Divendres, 14 de maig de 1998

A g è n c i a

T r i b u t à r i a

Més declaracions de la renda a la delegació santcugatenca

corresponent a d'altres poblacions de les rodalies. Així, l'augment de declaracions no vindrà lligat en una proporcionalitat directa amb l'augment d'habitants contribuents. Sobre el tipus de declaracions que recull la delegació santcugatenca, enguany tornen a ser moltes més les negatives. La major part de contribuents que entreguen el resum dels seus comptes i moviments bancaris a la seu que l'Agència Tributària te a Sant Cugat tenen dret a una devolució dels impostos que han anat abonant al llarg de l'any. En total, segons dades de l'Agència Tributària, seran només 24.005 les declaracions positives, que hauran d'ingressar diners als comptes de l'Estat. I 78.670 les que podran reclamar que els retornin diners. Hi ha un marge de 454 declaracions que no s'inscriuen en cap dels dos apartats. La major part de declaracions que s'eritreguen a la delegació santcugatenca són negatives FOTO: XAXl l.ARROSA Respecte als models més emprats pels santeugatencs, i també tots aquells que l'entreguen a la ciutat, el 103 és el model estrella. La major part de contribuents s'estimen més fer la declaració abreujada: són 66.637. HI model 100, corresponent a • Sota el títol Digues noaks àe$- sat va convocar una conferèn- amb un resguard amb la mateiles declaracions ordinàries és el peses mifíUm, fes objecció fiscal cia A la Casa de Cultura per ex- xa quantitat donat a qualsevol segon més sol·licitat, amb 20.793 s'estan realitzat 3 tot et pafs unes plicar als santeugatenes com Organització No Governamencontribuents que l'empren, i el campanyes de conscienciació podenferque els seus impostos. tal solidària." menys afavorit és el model 101: social per reclamar quv els im- s'inverteixin en projectes soli- Aquesta xifra pot ser presa de són 15.699 les persones que utipostos dels ciutadans no siguin daris e» comptes d'anar desti- diferents maneres; o bé una lizen el model simplificat. invertits en armament isilttar. nats a les despeses militarsquantitat fixa -els merabrs del A Sant Cugat» ha estat cl "El procés és molt senzill", ex- CASC advocaven per les Enguany, serà l'últim exercici CASC (CoMeetïu ÀtuimiHta- plicava un dels organitzadors, 10.000 pessetes- o be un tant que es declararà amb el mètorisca de Sant Cugpat) quiihapres Miquel Vallmitjana, "només cal per cent, el 4,8, que és el que de antic. L'any vinent, amb les ei relleu de les assemblees que descomptar una xifra de la el govern va assignar a defendeclaracions corresponents al desenvolupen h iniciativa en quantitat líquida que s'ha d'a- sa Pany 1998), aplicat a la quo1999, s'aplicarà la reforma que f àmbit nacional,. I dimarts pas- bonar a TEstat i justificar-ho ta líquida./A. B, M. fa poc temps va aprovar el govern estatal.

La previsió indica que la majorpart de les presentades seran negatives ANNA BORAI

- Sant Cugat Les vagues dels funcionaris de les delegacions d'Hisenda d'àmbit estatal no han retardat el període establert perquè els ciutadans efectuïn les seves declaracions de la renda anuals. Tot i que a Sant Cugat, però, segons han confirmat des de la seu de l'Agència Tributària a Barcelona. la vaga no ha tingut molta incidència. Els contribuents tindran temps per enviar les seves declaracions fins al dia 21 de juny si és positiva i fins al dia 30 del mateix més si fos negativa. Pel que fa a les previsions per enguany, la delegació santcugatenca segueix en la línia d'altres edicions i apreciarà un augment en el nombre de declaracions que s'hi entregaran. En total, en aquest 1999 (corresponents a l'exercici fiscal de 1998) es presentaran a la delegació santcugatenca, si es compleixen les previsions, 103.129 declaracions. Prop de tres mil declaracions més que en l'exercici anterior, ja que al 1998 se'n van entregar 100.320. Aquesta xifra, molt superior al nombre de persones residents al terme municipal de Sant Cugat (el cens actualitzat al gener d'enguany apuntava que la ciutat ja supera els 54.000), és deguda al fet que la delegació ubicada al municipi és també la

El CASC demana ah santeugutencs que usin les seves declamciomperfene objectors fiscals

Si t ' i n t e r e s s a s a b e r q u è p a s s a a SANT CUGAT

TRUCA AL m 589 62 8 i et portarem tota la informació a casa

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Economia

ELS'/CWTOTlK Divendres, 7 de mai?, de 1999

LES EMPRESES: CENTRE ÒPTICS Obrir els ulls, aixecar-se, rentar-se la cara, mirar què hi ha a la nevera per esmorzar, buscar les claus, sortir de casa i tancar la porta, baixar les escales, ulleres de sol. Agafar el cotxe o caminar una estona, mentrestant llegir el diari i arribant a la feina tenir els ulls ben oberts per no equivocar-nos, fixar-nos amb el que fem. Anar a fer la compra, dinar, escollir el vestit per sortir de nit, plantar-nos davant la televisió i mirar la gent als ulls. Segur que molt pocs aguantaran la mirada.

Cristina Majoral i Santiago Puyal. Propietaris de Pòptica

'Hi ha hagut un canvi d'infinit i això ha repercutit en el nostre sistema visual" G L Ò R I A FRANCOI.Í

disfunció dels ulls q u e no siguin m a l a l t i e s . Cal t e n i r en compte que molt poques òptiq u e s a Espanya p o d e n oferir aquest servei... - I aquesta especialitat p e r met... -Valorar si els aprenentatges de la visió estan desenvolupats. En cas que hi hagi fracàs escolar, falta d ' a t e n c i ó o d e mala grafia, les proves optomètriques ens diran si aquestes dificultats estan generades per una incidència visual que limita l'aprenentatge. A partir d'aquí es fa el tractament. Perquè quedi clar i en poques paraules: l'optometria seria la part de l'exploració, les eines q u e tenim per fer les proves, i la teràpia visual és el tractament

- Sant Cugat -

- Q u i n a és la seva filosofia d'empresa? - E n s agradaria que la gent entrés p e n s a n t q u e aquí p o d e n confiar en nosaltres. Q u e creguin en nosaltres a nivell de servei, de sensibilitat, tècnic, d'imatge... Si aconseguim que la gent entri a la nostra òptica sense cap tipus de recel ja tenim molt el que volem. Ks tracta de fer una feina hen feta. 1 tot i que és un provés lent, la clientela no es fa d'un dia per l'altre, creiem que aquest tracte de seguretat en el fons dóna fruits. De moment, la gent que va venint ens porten amics i familiars, i això és una bon indicatiu. També tenim la sort tic disposar de les e m e s q u e ens permeten fer bé el nostre ofici. - d r e n e n q u e la c u l t u r a audio-visual pot ser nua de les canses j>er les quals ara la gent necessita més les ulleres? - N o només a nivell audiovisual, es podria generalitzar més. La societat industrialitzada utilitza molt més la visió propera que antigament i d'aquí és d'on venen molts dels problemes visuals que trobem en l'actualitat. De totes maneres, els problemes visuals d'una societat industrialitzada amb els d'una del Tercer Món tampoc tenen res a veure. Per dir-ho de forma general, al Tercer Món els problemes majoritaris són patològics, de malalties d'ulls com infeccions, irritacions... En canvi, els problemes d'una societat industrialitzada són d'optometria, són d i f e r e n t s . N o és q u e les pantalles d'ordinadors generin problemes per elles mateixes, el que passa és q u e la pantalla està a prop. I, per tant, utilitzem una visió més propera que la que hauríem d'utilitzar. - A p r i m e r a vista sembla q u e sigui m é s fàcil v e u r e - h i d e p r o p q u e d e lluny... - E l sistema visual d'enfoc de

hi (riiltriii i <i Santi són els últims òptics que s'han instal·lat a la ciutat F: X.L

o 10 metres de visió més llunyana actuals. Hi ha hagut un canvi d'infinit i això ha repercutit profundament en el nostre sistema visual. — A la seva botiga és usual veure-hi nens... - Això té una explicació fàcil. L'optometria i teràpia visual sobretot enfocada a nens són el nostre punt diferencial. Tenim la sort que la Cristina està especialitzada en

prop no està dissenyat per enfocar tanta estona, està dissenyat per utilitzar-lo p u n t u a l ment. Avui som molt més exigents que abans. Per tant, s'ha de filar més prim i per tant és possible que ara es millorin coses q u e en altres ocasions, encara que existís el problema, la vida quotidiana no et demanava resoldre. - E s diu q u e els p r o b l e m e s d e T h o m e civilitzat neixen de la p r i m e r a p a r e t a m b què va t r o bar-se al davant. I la del d a r r e r e , i les dels cos-

Ens agradaria que la x

gent

etltrés

aquesta branca de l'òptica i això ens obre a un públic una mica més específic. Dins l'optometria, q u e és l ' à r e a clínica de l'òpt i c a , hi ha la part d ' o p t o m e t r i a funcional, q u e valora si necessites o no ulleres o si tens algun tipus de . ü l ÒptiCÜ

pensant que pot

lats... això és la confiar en nosaltres p è r d u a d e l'infinit? - D e l tot. S'ha passat d'un espai obert de 20, 30 o 100 metres, on els ulls podien estar del tot relaxats, als 6

- P e r aquests problemes semp r e són n e c e s s à r i e s ulleres? - No. La majoria de nens que tenen problemes de rendiment escolar, sobretot de lectura o escriptura, gairebé tots tenen uns ulls perfectament sans; si els mires la graduació no necessiten ulleres, i el q u e tenen és una mala coordinació dels ulls, un problema més de tipus muscular o p e r c e p t i u . Molts nens no necessiten ulleres, necessiten reeducació visual, exercicis enfocats a l'habilitat visual, que tenen baixa. Si tens mala coordinació dels ulls, tindràs mala velocitat i comprensió lectora. El tractament en aquests casos és fer exercicis de motricitat ocular. Cal, d'una banda, deixar molt clar q u e tenir problemes de rendiment escolar no implica necessitar ulleres, són coses separades. Hi ha persones q u e porten ulleres i no t e n e n p r o b l e m e s , per e x e m p l e , de r e n d i m e n t escolar. I per altra banda, ens trob e m amb nens a m b baix rend i m e n t escolar i q u e t e n e n problemes visuals dels q u e no se solucionen a partir de la utilització d'ulleres. Cada cas és un món i cada món un diagnòstic, una solució diferent.

Aymerich, molest per les declaracions de Jaume Tubau A. B. M.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha respost aquesta setmana les explicacions fetes per Jaume Tubau en el darrer número d'aquest setmanari referents als motius que han impulsat al fins ara president de Sant Cugat Comerç a deixar el seu càrrec per passar a formar part, com a independent, de la llista electoral que Convergència i Unió presentarà als propers comicis municipals. D e c l a r a c i o n s q u e , s e g o n s ha confirmat Tubau, ja s'han explicat mútuament. A y m e r i c h va m a n i f e s t a r , doncs, el seu desacord amb algunes d'aquestes afirmacions. "Jo entenc que ara comenci en política", explicava als periodistes l'alcalde, "però no puc estar d'acord que es digui que ja és hora que els botiguers canviïn de cantó de taulell i es posin a l'administració." El batlle va voler recordar a 'Tubau que "ja fa 11 anys que vaig donar la volta al taulell i em vaig fer militant polític d'un partit per treballar per al meu país, en fa 15 que sóc diputat al Parlament i en farà 12 que sóc l'alcalde del m e u poble, fent el canvi del taulell i ara, quan ho deixi, tornaré a l'activitat comercial de la meva ciutat". "Quan es diu", va afegir Aymerich, "perquè així serà hora que fem alguna cosa per als comerciants també li haig de recordar que Sant Cugat va ser un dels primers municipis que va tenir la iniciativa de crear una regidoria de Comerç, Indústria i Serveis", a més d'organitzar el Sant Cugat Actiu i engegar la vianalització del centre. Per la seva banda, Jaume Tubau ha d e c l a r a t r e c e n t m e n t que li agradaria "donar el tema per tancat", p e r q u è "des del meu p u n t de vista, i així li ho vaig explicar, l'alcalde -persona q u e e m mereix tots els resp e c t e s - ha i n t e r p r e t a t malam e n t les meves declaracions: jo en cap moment, mai, no he qüestionat ni he posat en d u b te la tasca feta des de l'Ajuntament, en q u è espero col·laborar a partir d'ara".

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32, 1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i r e c t e al T e r c e r M ó n

p I

HS4CA1NTCHNS

Classificats HH

guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 936753454 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 93 674 41 64

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6f 50

ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 2 2 4 7

APARELLADOR • J o a n Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparellador. C/Villa. 7. 4 t 6 a . 93 674 82 85

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina, 17, L B 93 675 18 35 • JORDI MERCADÉ

Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 608 49 45 19 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a 93 675 18 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9358944 11 » JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius I Taulet, 13 9358941 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3 2* 93 589 30 65 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 935893065 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93 674 1729

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 00

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO Anselm Clavé, 14 93 675 49 37

Camí Crist Treballador, s/n

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 569 11 98 • BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 589 121? • CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 93 589 47 90 • CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 14 56

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49 • CUGART Torrent de la Bomba 14 936744390

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 674 Í 5 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 17 57

CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 6 7 5 3 0 65

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 •COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 74 42

93 674 5 7 4 7 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 01 60

• PAPIOL Venda i neteia Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93674 1453

• OFINOVA Alfons Sala. 18

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 0 9 betsconxxi@nexo.es •FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93674 1396

_ CENTRE COMERCIAL ^ •PRYCA Carretera deIRubi Sant Cugat km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 5 0 4 8

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca, 28 93 589 54 43

93 674 1398

• PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 674 0 6 5 7 • VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93 589 02 71

• COAP Villa, 22 9358921

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 589 3 1 2 1

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93589.2264 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01 • ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898108

ENTITATS BANCÀRIES

CLUBS DE MUNTANYA I •CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 53 96 • CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT

• CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 589 75 v12 • CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 936753100 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada, 20 93 589 38 52

• LA JIJONENCA 01 Major, 29 93 675 25 86

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 9 3 5 9 0 8 2 79

• JOGUINES NINS Villa, 9

93 674 99 40

Hetttttos üi Jijonetica

•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 5 0 72 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9367445 71

HAMBURGUESERIES • M C DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6744654

fil •ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 42

HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D DIETÈTICA Placa Pere San, 9 93 6 7 4 0 0 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 6 7 5 5 9 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54

Valldoreix 93 674 75 98

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 01 74

IMMOBILIÀRIES •FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93674 08 97

•SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

935906189

LLARS D'AVIS •MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 20 18 • LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00

MARBRES

•ARENASAN Endavallada, 2 1 , bxs. 93 5 8 9 4 5 6 6

•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93589 0307 Fax 93 589 11 04

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 1 9 3 1 _

•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 23 90

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54

FERRETERIES

•SASI Plaça Octavià, 7 93 6 7 4 3 2 0 8 •101 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

INFORMÀTICA

Ptge. Sant Antoni, 13 93 6741381 93 6751820

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 10 53

• PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 936751556

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla, del Celler, 93 936747968 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93674.0399 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 56 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 7 0 6 8

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 93 589 23 13 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300

INSTAL·LACIONS •INSTALACK5NESA. ZAMORA, S.L. Mossèn Cinto Verdaguer, 18 935892638 •MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 6 0 5 8

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 6 7 4 3 6 94

Ui • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93674 1532

•CAMPMANY yaMgrejx/16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19

93 674 00 97 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55

• DBON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUMS • SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL C/Sol, 19 93 6743688

•TALLER MECÀNIC P. CANALS SantUorenç,27 9 3 6 7 4 63 62

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 •FERRON Rius i Taulet. 20 93 674 68 4 7 • PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 589 25 29

93 6 7 4 6 9 5 0

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 93674 53 01

POLLERIES •MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló. 13

93 675 47 57

• MES MARCS Enric Granados, 15 93 589 14 29

•RANGO10 Pous, 13 -local 1 93 675 5 7 5 5 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

93 589 32 89

MAT, CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93 674 14 90

93675 10 11

•FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 06 05 •LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93 675 3 3 04

•T.M.G. Exposició i vendes

93 674 01 38

93 675 5 6 5 3

•MAVI Objectes de regal i bijuteria

• MAILING VALLÈS, S.L.

AtfonsSala, 12 .Botiga 3

93 589 2 3 71

93 675 04 54

ORRESCONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Sta Maria,9,1r 1a 93 589 0151 • D4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 93 674 65 98 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732 •SERRALLERIA T E RRA I COMAS C.B. Mozart, 9. (Barcelonal 93 218 19 96

• CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 • EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 14 • MAJIK Sant Jordi. 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 935890023

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE

Mercè Rodoreda, 8

•PAPELERIALUFA. q Valldoreix, 23

93 58987 02

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6741182

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35

•TWTORERIASANT CUGAT Rbla Ribatallada 34 936752228

Alfons Sala, 2

93 6744223

93 6744167

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 80

•TINTORERIA SANT CUGAT

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 93 58944 22

•NENS Endavallada, 12

93 675 51 51

93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR I

93 675 24 01

PAPELERIES

Cerdanyola 49

RESIDÈNCIES

93 589 44 95

• L A LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

Carretera de

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47

• FALGUERA Villa 1

PASTISSERIES

comunicacions

REPARTIDORS

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

• SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 675 12 99

•AIR TELECOM Telefonia i

936741183

ÒPTIQUES

MOBLES D E C O R A C I O M • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

Alfons Sala, 36

•H3NA Major, 18 936755921

MERCERIES • LA PERLA Major, 3

RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 5 8 9 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tel i Fax 93 674 3 4 7 5

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS

OBJ, REGAL FESTA

MATALASSERIES • SOLSONA AtfonsSala, 10

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1 -5

93 675 1389

93 675 51 05

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 3 0 81

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08

•BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.3013.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

• LES PLANES

• MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5 1 0 8

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0

• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

•JEANLOUtS DAVID Doctor Galtes, 5 936756170

LUDOTEOUES

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 93 674 1 1 4 0

Bies Rogent, 52 93 589 6 1 6 3

93 674 13 96

• MIREIA'S Valldoreix, 33

_ FLORISTERIES ^ ^ B v• 9FLORS W P PRIERA <f9WH^H

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 1 2 3 9

ASSEGURANCES

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 8 1 7 2

• E L PONT Girona, 3 93 675 0 1 7 5

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934121939

93674 9435

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53

ELECTRODOMÈSTICS

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 1 5 00

• LUCAS AUTOMOTIVE

GUIO CINEMATOGRÀFIC

COPISTERIES

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume ' •>? 93 589 77 88

AUTOMÒBILS

• POU D'ART Balmes ,35 93 5 9 0 6 0 8 6

• EL PUNT Copes i sopars 670 59 40 01

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18 _

•RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 82 80

• J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 4 9 0 2

• CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 674 19 03

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

GELATS ARTESANS

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 936754751

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93674 1285

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 935895776

93 589 38 06

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9-B 93 675 30 Í 2

GALERIA D'ART

SABATERIES

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius

93 674 69 45 • REPARACIONS DE CALCAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 00 14

• REPAFtACK) DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74

Tel. urgències

908898136 93 674 6945

• LA FAUNA Rbla M

Celler

"37

93 674 13 05

93 59061 19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU Vlà,6 93674 03 16

PERRUQUERIES •CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 ? 60 88 •JUANI Xerric, 28 936746699

• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS

Sol, 16 936749097

• VETERINOS Rius i Taulet. 31 93 589 71 4J

• TATERS Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA

•AUX-VYD Alfons Sala, 50

Francesc Moragas, 26

93 5 8 9 1 7 9 9

936740881

Classificats

EIS4CANT0NS

A I M Q U E S

A R E N A S A I M

^S5::::

R H

m3b S

VENTAS

PISOS EN

• Junto Estación

ALQUILER

• C / O r i e n t . S u p . : 105 m 2 . 4 h a b . (1 s u i t e ) , 2 b a t ï o s , amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y f o c o s e m p o t r a d o s , calef., gas natural, b a l c ó n , p à r k i n g , solo 6 v e c i n o s . Alquiler: 90.000 p t a s .

93 589 45 66 • C o l l Fava 3 y 4 h a b i t a c i o n e , 2 b a f i o s , c a l e f a c i ó n , g a s , parquet, armarios e m p o t r a d o s . Plaza p à r k i n g . Zona c o m u n i t à r i a y piscina. Alquiler d e s d e 100.000 p t a s / m e s . 93 589 45 66 • Z o n a G o l f . Sup.: 450 m 2 . jardín c o m u n i t . c o n piscina,: 1.500 m 2 . 4 h a b . (1 suite c o n vestidor), 2 b a n o s , 1 aseo, amplia c o c - o f f . , gran s a l - c o m . , b u h a r d . 70 m 2 . , armarios e m p o t . , terrazas t o d a s hab., garage 3 c o c h e s , sala m à q u i n a s , calef.gas, suministros contrat.Alquiler: 325.000 ptas.

935894566

• C / ROSELLON: 80 M2 - Com. - Sal., C o c , 3 Dorm., Bafio - Ase, 21.000.000. • C / JOAN SALVAT: BAJOS CON TERRAZA - 80 m2 - Com.Sal. Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Calef. - Jard. y Piscina, comun. - Terraza 40 m2. Precio: 22.000.000 • C / RIUS I TAULET: NUEVO A ESTRENAR - 90 m2 - Com. Sal. Coc - 3 Dorm - 2 Bafios . Pk. 2 Coch. Terrazas - Clef. -Ase. Precio: 28. 000.000 •Cl PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 - Com.- Sal. con chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Bafios - Jard. Priv. Jard. y pisc. comunitario. Precio: 37.000.000 •PLZA. AUGUSTA: 160 m2 - Com.- Sal. con chim. hogar. - Coc. Off.- 3 Dorm. - 2 Bafios - Calef.- Ase. - Pk. 1 coche. Precio: 49.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. 2 Bafios - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 000.000

• T o r r e e n v e n t a e n V a l l d o r e i x . E s p l è n d i d o Jardín 1.018 m 2 . , piscina c o n vestuarios + 1 d o r m i t o r i o , garage 16 m 2 , casa 90 m 2 , 3 hab. d o b l e s , 1 b a f i o , c o c i n a electrod, s a c o m . c o n c h i m e n e a hogar. Precio: 5 6 ' 5 M.

93 589 45 66

F I

I N Q U E R O l\l E

S L L J \

• Parcelas en Can Cortés Una de ellas tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el vallès.Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93 674 OS 97

• Avda, Pla del Vinyet Torre adosada de 280 m2. Consta de i hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de .Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea. cocina-odffice. 3 bafios completos. Estudio + solàrium. Jardin privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Preu: 55 Mill. 93 674 OS 97 • Z o n a Golf A d o s a d a d e 300 m.2. Consta d e 5 hab. (dos"suites"), hab.de Servicio, 4 bafios completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor a dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario c o n piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 60 Mill. 93 674 08 97

Local de 100 m2útiles. dividldo en 5 despachos mas 1 aseo. Aire Acondicionado. Precio: 12,5 Mill. o en alquiler 75.000 ptas mes. 93 674 08 97 • La Floresta

• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado Impecable. Sup. 90 m2, 3 dor., 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08

• Z. Centro. Plso alto. Sup: 106 m 2 , 3 dorm., 1 bafio, 1 aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93 674 32 08

ALQUILER

• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo.Precio: 15,5 Mill. 93 674 08 97

• Estación

PISOS EN VENTA

• C / V i l l a . P l s o N U e v o . S u p . : 100 m 2 . , 3 hab.(1 " s u i t e " c o n vestidor), 2 bafios, s a l - c o m e d o r , c o c i n a e q u i p , (lavadora, lavavajillas, secadora) a r m . e m p o t . , calef., tza., p k . , trast., v i d e o p o r t e r o , z . c c o m u n i t a r i a . Alquiler: 130.000 ptas

Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva. una hab.doble y un bano. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 08 97

• CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm., com.sal. coc. nueva, bafio refor., calefacc, balcón. Cont. instalados. MUY BUEN ESTADOÜ Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• Z.comunltaria con 2 piscinas y pista polideportiva. Soleado. Precio: 43 Mill 93 674 32 08

•AMUEBLADO 2 dorm., com-sal., coc equip, lav., bano compl, arm.empotr., trast. BUEN ESTADO. Tel. 33 67472 S4

• Z. Vinyet. Atico duplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 bafios., calef., coc-off., sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., com,., piscina. Precio: 38.600 Mill 93 674 32 08

Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoramicas. Precio: 39 MiH. • Junto al Pfnar Casa individual de 4 hab., comedor. cocina y bafio completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill. 93 874 08 97

ALQUILERES • Zona Sant Domènech Piso de 3 hab.dobles, bafio completo. Terraza con vistas al Tibidabo. Soleado. Servicios de alta. Pàrking opcional. LISTO PARA ENTRAR A V1VIR. Precio: 60.000 ptas/mes. 93 674 08 97 • Coll Fava

•APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS CON O SIN MUEBLES. 1 dorm., com-sal. coc, bafio compl., terr. Park. op. A partir de 45.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

P I S O S II GRAN OFERTA EN ALQUILERES !!

TORRES EN VENTA

• PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 5.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefacción, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 074 32 08

•CÉNTRICO.3 dor., com-sal., coc. bafio, aseo, terr, calefacc, cont. instal. Precio: 80.000 ptas. Tel. 93 674 72 54 VENTA • TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl. com-sal., cocoff., 2 banos compl., estudio, calef gas-oil, terr 480 m2 con pisc, b a r b a c o a . TODO REFORMADO, BUEN ESTADOlPrecio: 47.500.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• Z. ArrabassadaAdos. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 bafios, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación. Precio: 93 674 32 08

•JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DUPLEX. 3 dorm., amplio com-sal. coc-off, bafio compl. calefacc, terraza 25 rr>2, dúplex de 40 m2. EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000 Tel. 93 674 72 54

• Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m24 dor., fios, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación.Precio;: 63 Mill 93 674 32 08

• ZONA RESIDENCIAL. 155 m2. Ampl com-sal de 45 m2 con chimenea, amplia coc-off, 2 bafios, aseo, terr 27 m2, 2 park., trast. TODO EXT. MUCHO SOL. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. PERFECT. ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

• Z. Can Ganxet. Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2, 3 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefacción, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 32 08

MENORCA : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 plazas màximo), quincenas Julio 400.000 ptas, agosto 500.000 ptas. Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 h)

BUSCAMOS 73 PERSONAS PARA DESARROLLAR UN NEGOCIO PROPIO.

VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie I B-SC, a.a., d.a., c.c, e.e., 5 puertas, blanco, garaje, 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas.

Tel. 93 570 92 70

PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lectura. Tots els nivells

Tel. 93 674 97 79 T. 607 94 66 09 LA

CADIRA

Es restauren, pinten i decoren cadires i mobles petits. Si vols donar un aspecte actualitzat a les teves cadires velles, truca al Tel. 93 674 48 10 M. Glòria

Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab., 2 banos completos, cocina-office. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Parking+trastero. Precio: 105 ptas/mes 9367408 97

PIS PER LLOGAR. 3 habitacions. Zona comunitària En perfecte estat. Preu: 120.000 ptas/mes Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13.Matí: 8 aj 8.30 h. Nit de 20 a 24 h.

- Estación: pisos 3 hab. desde 69.000 - Sant Domènech: piso 4 hab.: 95.000 - Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing. SANT CUGAT-MIRASOL· proyecto en solar de 625 m2. sol, buena zona, desde 49 Mill. y hasta 540 m2 construidos. Construcción a escoger. CENTRO: Zona peatonal, ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores, 4 hab., bafio+ aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking inclutdo a 100 m del Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 20 Mill.

TORREBLANCA: 2 preciosos dúplex nuevos sol todo el dia (totalmente orientado al Sur). zona tranquila y cèntrica, carpintería de roble, caldera a gas, pàrking incluido: Uno: 98m2 + 67 m2 tza+balcones: 25'1M. Otro: 64 m2+9m2 tza+balcón: 17'2 Mill Sant Cugat, Valldoreix, Mírasol, La Floresta, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamaftos y preciós) CONSULTENOS Horarío: de Lunes a Sa bado de 9 h. a 21 h,. continuado. Dom . Mananas.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS PER PUBLICITAT A:

FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabajo fijo todo el afio. 93 674 88 38

Tarragona- Lleida-GironaProvíncia de Barcelona

JEAN LOUIS DAVID

Requerim: - Persones majors de 25 anys - Cotxe propi - Preferiblement amb alguna experiència en vendes S'ofereix: - Contracte d'agència + comissions Persones interessades trucar al telèfon 93 416 17 88

precisa por ampliación de plantilla para salón en Sant Cugat (centro) Pza. Doctor Galtes. 1 PELUQUERO/A Contrato fijo + S.S + Retribución alta + comisiones + incentivos Tel. 93 675 61 73 ES BUSCA TECLISTA PER) GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

EIS4CANTO1NS

F u t b o l

P r e m i s

s a l a

El Winterthur s'assegura una plaça a Primera Nacional " A " Albert López: "S'ha patit massa al llarg de tota la temporada" Q u a n falten dues jornades perquò acabi la competició d e Kga al grup cinquò d e Primera Nacional " A " , el F S Winterthur Sant Cugat ha assolit j a definitivament la per-

m a n ò n d a . D'aquesta manera, la victòria dels santcugatencs a casa a m b l'Ametlla M e r o l a i la desfeta d e la P B Montserrat a la seva pista davant e l Polideporavo A n -

dorra han provocat q u e els vermell-i-neg r e no hagin d e continuar patint p e r la salvació. Albert López ha reconegut q u e aquesta ha estat una temporada irregular.

ALKX LÓPEZ

El ES Winterthur Sant Cugat militarà la temporada vinent per segona campanya consecutiva a Primera Nacional A després d'assegurar-se la permanència a la categoria quan falten dues jornades per la conclusió del campionat. Així, la victòria del conjunt santcugatenc al pavelló municipal amb l'Ametlla de Merola, últim a la taula, per 9 gols a 6 i la derrota a la seva pista de la PB Montserrat davant el Polideportivo Andorra per 0 gols a 2 ha proporcionat la tranquil·litat ja definitiva als homes que dirigeix Albert López. Aquest conjunt havia encaixat fins al moment tres derrotes consecutives. ¥A tècnic ha reconegut que "és cert que esperava assolir la permanència molt abans" i també que "s'ha patit massa al llarg de tota la temporada". Al llarg de la temporada, la millor posició que els vermell-inegre han assolit a la classificació ha estat un tercer lloc en la primera jornada de competició, mentre que mai no ha estat en zona de descens. Ara mateix, el Winterthur és novè a la taula amb 36 punts amb un balanç d'onze victòries, tres empats i catorze derrotes a la lliga. López consuma l'objectiu Des que Albert López va ferse càrrec de l'equip a principis de febrer després que José Luis Quin ,ú pres-rntés la dimissió al president de l'entitat, Josep Ma-

Jaume Estrada, capità del Winterthur Sant Cugat, ha estat un dels homes més regulars de l'equip Fets: EDUARD FMINYES

ria Zapater, el balanç de López ha estat de sis victòries i sis derrotes. Amb tot, l'entrenador santcugatenc, del qual encara es desconeix el futur al club, ha aconseguit la fita que es va proposar: mantenir l'equip a la categoria. Abans que acabi la lliga, el Winterthur ha de jugar a la pista del Talleres Cortada, sisè amb 40 punts, i a casa amb el Centelles, vuitè amb 36 punts. Segons Albert López, el Talleres Cortada és "l'equip revelació de la temporada". Aquest conjunt ha pujat aquesta mateixa temporada a la Primera Nacional A. El partit començarà a dos quarts de set de la tarda.

Una temporatla * En e{ decurs d'aquesta temporada, el primer equip de f entitat ha patit un canvi d'enrrenador -Albert L6pez ha substituït José Luis QuinoàÍ també ha perdut tres jugador que van decidir abandonar el club. Aquest és el cas dels jugadors Nacho Rodríguez, Isaac Tití i Jorge Granad». Amés, dels quinze jugadors que integraven la plantilla vermell-i-negre a principis de temporada ja fa mofes mesos que el cos tècnic

tan sols en té deu a kseva dis-

de canvis

posidé. Els dos jugadors restant» que no han pogut defensat la samarreta vermefl-i-

negre són Josep Gon*àie% i Xaví Batet, que estan lesionatsC„, L* popera temporada el Wítttfcf&ur podria patir» igual que É*|>assada, molts «anvis. de jugadors que podriea deixar iaj>ràctica activa del futbol sala 6 bé incorporar-se a altres , El que sí que ja és S que els jugadors dei juvefttóberto i juanma pas-

Els Premis convoquen la II Gimcana de cotxes A.L. Cagat-

Els Premis Esport en Marxa 98 organitzen diumenge la segona Gimcana Automobilística, que es desenvoluparà pels carrers i les instal·lacions del municipi. La sortida i arribada serà, de la mateixa manera que en la primera edició, al carrer Pere Sant (Parc Central). La sortida tindrà lloc a dos quarts d'onze del matí. L'organització ha establert un temps màxim de tres hores per completar les diferents proves. Un cop finalitzada, tindrà lloc el lliurament de premis als vencedors. Els equips hauran d'estar formats per tres o quatre persones i caldrà un cotxe per equip. P>ls cotxes hauran de ser guarnits pels participants abans d'iniciarse la prova. Aquest factor serà valorat pel jurat. De fet, l'automòbil que l'organització consideri millor disfressat serà el guanyador d'un viatge a Andorra per a dues persones, per gentilesa del RACC. El principal objectiu d'aquesta II Gimcana és el d'aconseguir el màxim nombre de punts fent les proves que la componen, tot i que no és imprescindible fer-les totes. Una de les principals novetats de la gimcana d'enguany és que s'incrementen en dues les proves a realitzar: seran un total de deu. A més, el nivell de dificultat també serà més elevat. L'organització rapartirà més de 250.000 pessetes en premis. Els sis primers classificats s'enduran un premi, mentre que la resta d'equips concursants entraran en un sorteig en què també seran premiats amb algun obsequi. En la passada edició, hi van participar un total de 26 equips. El conjunt capitenajat per Conchita Juliana en va ser el guanyador.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00

Esports

ELS /CANTONS Divendns, 14 dt maig 1999

B à s q u e t

Barbens és el nou tècnic del sènior "A" de la UE Sant Cugat

sva

t sevaearrera esportiva com a entrenador. On primet va <8righ un eçutp de bfcKpx&vasetalCJubBàaqwfr Sast Cugat. Primer va

L entrenador, format a l'entitat, assegura que "aquestes el meu club" David Barbens ós el nou entrenador del sènior "A'masculi de la UE Sant Cugat. Aquest tècnic, format en ta disciplina vormeii-negre, va ser presentat dimecres a la nit de forma oficial a la plantilla. El nou màxim responsable ha expHcat que aquesta experiència és "tot un repto, i a més, em fa morta il·lusió". Barbens pronostica bones tardes de bàsquet a la Sala Escolar. AI.KX LÓPEZ

Ignasi Munera i Leo Soler, responsables de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat, van comunicar dilluns a la plantilla el nom del nou entrenador del sènior "A", que la temporada vinent jugarà a Primera Catalana. Aquest és David Barbens, un tècnic santeugatenc de 31 anys que va formar-se com a tècnic primer al Club Bàsquet Sant Cugat i després a la Unió Esportiva Sant Cugat. És un home de la casa, que coneix cl club, la seva junta directiva i també tots els jugadors del primer equip, excepte Jordi Claramonte. De fet, com ell mateix explica, "mai no he deixat de tenir contacte amb el club; conec la gent d'aquesta entitat de fa molts anys". Però Barbens ha volgut expressar-se encara amb més claredat quan ha assegurat que "la UE Sant Cugat és el meu club. És el lloc on he estat més anys, on més coses he après en aquest món del bàsquet i on tinc més amics". L'entrenador santeugatenc ha explicat que aquesta nova experiència és "tot un repte i, a més, em fa molta il·lusió". El nou màxim responsable del primer equip masculí de l'entitat ha re-

• ^

iwem VÍ cat«a»r cadets, in-

•

conegut que ja fa un mes que va acceptar l'oferta de la UE Sant Cugat i si no s'ha fet públic abans és perquè el sènior masculí encara s'estava jugant l'ascens. El projecte de bàsquet que té en mans el club ha entusiasmat al nou tècnic: "M'han fet una proposta que m'agrada molt." El president de l'entitat santcugatenca, Entic/Tomàs, i la direcció tècnica de la secció, Ignasi Munera i Leo Soler, han estat els màxims responsables que David

(

*1Uam

•*

ÈHS> «BSaisS^BB&

•-%

•n

.^^ÉÉHM

ÍM,'*

1ÍVU&

&'^3asHBflHsssHBBBBssssssssssssssssssssami

i és el MI teòric M primr tqéf MSCM- M • K San faMt FITI: HM IMMU

'La propera pot ser una de les millors temporades dels últims anys" Barbens sigui el nou entrenador d'aquest equip. "Fa temps que estem treballant amb vista a la propera temporada", ha afirmat el tècnic. Dimecres a la nit, David Barbens va ser presentat oficialment a la plantilla com a nou entrenador del conjunt vermell-i-negre. Aquesta mateixa temporada s'han fet càrrec

de la UE Sant Cugat quatre tècnics: Joan Rama, Xavier Campos, el tàndem Ignasi Munera - Leo Soler i, ara, David Barbens. EI nou responsable tècnic està del tot convençut que "l'ambient al vestidor serà molt bo: no en tinc cap dubte". Dels dotze jugadors que actualment integren el sènior masculí, "un 90% seran jugadors que la propera temporada formaran part del sènior "A". Barbens ha confirmat que compta amb tots aquests jugadors i no descarta que es produeixin algunes incorporacions. L'entrenador santeugatenc ha reconegut que podrien ser exjugadors de la UE Sant Cugat que han militat en categories superiors a la Primera Catalana.

L'objecti u per a la propera temporada és, segons Barbens, "guanyar cada un dels partits que juguem i acabar al més amunt possible en la classificació". El tècnic vermelli-negre pronostica que la propera temporada "pot ser una de les millors campanyes dels últims anys". La temporada que ve hi haurà dos sèniors masculins que treballaran en la mateixa línia, mentre que desapareixerà l'actual sub-20. La junta directiva del club ultima el fitxatge d'un tècnic que dirigeixi el sènior "B". Aviat es podria conèixer el seu nom. Barbens espera "transmetre il·lusió a tota la gent que envolta el club i que a Sant Cugat hi hagi ambient de bàsquet".

K a f a

El pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix va ser l'escenari diumenge del Campionat de Catalunya infantil de Kata, organitzat pel Gimnàs Sant Cugat i l'Associació Shito-Ryu Catalunya. En aquesta competició hi van participar 236 karatekes repartits en 23 clubs de tot el territori català. Unes 600 persones van aplegarse a Valldoreix per seguir l'evolució d'aquesta competició. Fa dos anys, aquest torneig ja va celebrarse al municipi. Josep Moral, secretari general de l'Associació Shito-Ryu, va destacar la "nombrosa participació" d'aquesta jornada, que també va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat. Mo-

L'olrimsi temporada que Baibensv-aesiarafaUESartt «est-

9$, <$»&?* fer-se càrrec de! sentor *W. I * temporada sedí de Rubi a Segotta Catalana* L» eampdnya 97-98 va W C B f t ü M » tercera

t&Eei,a Tercera «i» ** *

~? '

EI sènior maactÉ! va acabar >%l4«pea^aíap>»de bfJEHotjE», aquí va «acerar per 62 a 74 Els aan&ugaçencs b8nacafor.seten$./ÀJL.

P a t i n a t g e

Èxit participatiu al català infantil d e Kata q u e munta Gimnàs Sant Cugat ral ha definit el Kata de la següent manera: "El Kata és l'essència i l'esperit del Karate i el treball fonamental que tot karateka ha de practicar. No s'ha d'oblidar que els conceptes fonamentals del Karate estan en el Kata". Respecte al nivell actual d'aquesta modalitat al municipi, Josep Moral ha explicat que "Gimnàs Sant Cugat té un dels millors tècnics de Catalunya, Santiago Cerezo". Per la seva banda, Cerezo, mestre de Gimnàs Sant Cugat i director tècnic de l'Associació Shito-Ryu, qualifica el nivell actual del club de "correcte". De fet, a nivell de combat, l'entitat santcugatenca té campions de Catalunya de Karate en diferents modalitats. Gimnàs Sant Cugat hi va prendre part amb quinze participants.

a fa Unió Esporav&Saat Cugat, va continuar ambkscva tasca sent etrtiàxàomspo»sable primer dels màm pet passar despies a dirigir caetets, j&ttors, stib-20 i .també sèniors "A" i "B". En fe categpm jéfwor va proclamar-se tiambelsubCampíoaat , deCmafemya, Coma jugador, només i*a jtigat dues temporades al juvenil del CB Sant Cugat. Akd que Davis Barbens s'ha ret com ajugador i tècnic al club santeugatenc. Com elt mateix explica, que stguide ]a casa és un uavan-

L'EPA acaba segon al Territorial

Mét M 2M participants ma MHÍÍÍ M gaa I | M M tmiM àa üafiaaraix ran:

El Campionat de Catalunya de kata va desenvolupar-se en les categories aleví, infantil i juvenil. Els vencedors d'aquesta nova edició del Campionat de Catalunya infantil de Kata van ser els següents: aleví "A", Viema Campos (C. Mataró); aleví "B", Evelyn Moronta (Emporium); infantil

MiifiYB

"A" masculí, Carlos Martínez, (C. Mataró); infantil masculí "B", Jesús Ruiz (Esport 2000); infantil femení, Elisabeth Gordon (Montornès); juvenil masculí "A", Yari Cintas (C. Mataró); juvenil masculí "B"; Sergio Candela (Esport 2000); juvenil femení, Mireia Granera (Esport 2000)./À.L.

El grup d'expatinadors de l'Escola de Patinatge Artístic (EPA) de Sant Cugat va classificar-se en segona posició a la primera fase del Campionat Territorial de patinatge artístic que es va celebrar diumengeTTüafranca del Penedès. L'EPA va ser enquadrat al grup "A", conjunts de menys de deu patinadors. La segona fase serà a l'octubre i se celebrarà al nostre municipi. Si llavors l'equip santeugatenc es torna a classificar entre els tres primers aconseguirà el passi per disputar el Campionat d'Espanya, que se celebrarà a principis de l'any 2000 en una seu encara per determinar. /A.L.

Esports

ELS/GVYTONS Divendres, Í4 de maig, tle 1999

V o l e i b o l

Tennis

El sènior masculí serà molt aviat nou equip de Primera Catalana

Alex Corretja s'incorpora a Roma al circuit ATP Els de Draganic podrien assolir el segon ascens en la mateixa temporada A q u e s t c a p d e s e t m a n a , el sènior masculí d e l C V S a n t C u g a t p o d r i a assolir m a t e m à t i c a m e n t l'ascens a Primera Cat a l a n a . Els j u g a d o r s q u e dirigeix B r a n -

ko Draganic han sumat tres victòries als t r e s p a r t i t s q u e h a n d i s p u t a t . L'equip s a n t e u g a t e n c , líder en aquesta promoció d'ascens a Primera Catalana,

r e p d i s s a b t e a l e s v u i t d e la t a r d a a V a l l d o r e i x e l C V S a n t a S u s a n n a . Els t r e s p a r t i t s q u e els m a n q u e n p e r j u g a r ho faran com a equip local.

Al.KX LÓPEZ - SantCugat-

d'aquest play-off', més si tenim en compte q u e el sènior masculí tan sols ha cedit un set en tota la primera volta. El també tècnic del cadet femení del club opina que l ' I N E F C és l'adversari més directe dels santeugatencs. "És quasi impossible que no pugem; seria tot un fracàs", ha comentat el tècnic. Demà a les vuit del vespre al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix, el CV Sant Cugat rep el CV Santa Susanna amb tot l'equip al complet.

E\ sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat és a punt d'aconseguir l'ascens a Primera Catalana. El conjunt santeugatenc ha tancat la primera volta de la fase d'ascens amb un balanç extraordinari, ja que ha sumat tres victòries als tres partits que ha disputat: amb el CV Santa Susanna per 0 sets a 3, a m b l'I — N E F C per 0 sets a 3 i amb el Palafrugell per 1 set a 3. Branko Draganic, entrenador d'aquest equip, assegura que el seu conjunt travessa "per un dels millors moments de la temporada" i que el seu joc és "excel·lent". El sènior masculí ha resolt tots tres e n f r o n t a m e n t s en pista contrària, fet que significa que disposi del factor pista, que podria ser determinant. D'aqueta manera, el conjunt de Branko Draganic és líder en solitari d'aquesta promoció d'ascens i fins i tot aquest mateix cap de setmana podria assolir de forma matemàtica l'ascens, ja que pugen a Primera Catalana els dos primers classificats d ' a q u e s t grup de quatre equips. Així, si els santeugatencs vencen el CV Santa Susanna i el CV Palafru-

L'experiència d ' u n tècnic

Branki Iraganik està ctüdaint d rtawr

geli d e r r o t a l ' I N E F C , m a temàticament els de Draganic aconseguirien una de les dues places q u e d o n e n l'accés directe a l'ascens de categoria. En cas que finalment fos així, el CV Sant Cugat hauria aconseguit dos ascensos e n una mateixa temporada.

F u t b o l

Els equips del Sant Cugat ja tornen a entrenar-se al Camp Municipal d'Esports - Sant Cuoat-

Tots els equips del Sant Cugat Esport han pogut començar a entrenar-se al llarg d'aquesta setmana al Camp Municipal d'Esports, d e s p r é s q u e les o b r e s d'adequació del terreny de joc ja hagin finalitzat. Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, ha volgut puntualitzar algunes qüestions que expliquen, segons el seu punt de vista, per cjuè s'han endarrerit els treballs de condicionament del camp de la rambla del Celler. En primer lloc, Figueras ha aclarit que el que és el desmuntatge de la carpa del Sant Cugat Actiu no va acabar fins al dijous 6 de maig i que el consistori ja des d'un prin-

cipi havia advertit d'aquesta possibilitat la junta directiva del Sant Cugat Esport: "Tot ja estava planificat des d'un principi i ja els havíem avisat que la setmana passada començarien les obres de recuperació del terreny. El Sant Cugat'coneixia aquest fet i se'ls havia dit que si hi havia problemes amb les obres hi hauria un cert retard i no podrien jugar diumenge amb la Gramanet al Camp Municipal." Figueras també ha volgut explicar que "ho lamentem pel Sant Cugat perquè són els principals perjudicats. Per la nostra part, treballem per deixar el camp en les millors condicions". El conjunt vermell-i-negre, desè a la taula, va perdre a Rubí amb la Gramanet per 1 gol a 2. /À.L.

cap i m * w àtoms FOTO: XAVILARROSA

El CV Sant Cugat i el CV Santa Susanna participen en aquesta lligueta com a tercer i quart classificat a la fase regular de Segona, mentre que l ' I N E F i el CV Palafrugell hi prenen part com a novè i desè a la taula de Primera. Draganic apunta que "crec que som el millor equip

Jocs

Branko Draganic és un tècnic molt qualificat. Com a jugador ha estat cinc vegades campió de lliga a Iugoslàvia en un equip de la màxima categoria, i com a entrenador ha dirigit diversos equips com la selecció estatal absoluta i juvenil femenina i un conjunt també de la màxima categoria durant dotze temporades. El sènior femení de l'entitat santeugatenca participa al Torneig de l'Amistat, competició on participen equips catalans de Primera Nacional. Aquesta serà la darrera competició del sènior femení abans de les vacances.

E s p o r t i u s

Figures destacades de l'esport, a la presentació del I Campus de l'OMET - Sant Cugat-

El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueras, presentarà dimarts a les sis de la tarda al restaurant ART -davant el pavelló municipal-en roda de premsa el primer Campus de Formació Esportiva, que organitza l'Oficina Municipal de l'Esport (OMET). També hi seran presents l'exjugador de bàsquet del FC Barcelona José Montero, els jugadors del primer equip d'handbol del FC Barcelona, Xavi O'Callaghan i Josep Espar, i Toni Alemany, jugador-entrenador de l'Hospitalet de voleibol. Un cop finalitzada la roda de premsa, aquests esportistes d'elit participaran en un clínic a la Sala Esco-

lar del pavelló municipal. Segons Figueras, l'objectiu d'aquesta nova proposta esportiva és la de buscar "una continuïtat dels Jocs Esportius Escolars, que cada cop tenen més acceptació a la nostra ciutat". Aquest servei educatiuesportiu és destinat a nens i nenes d'entre 3 i 12 anys. El seu entorn serà el pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valídoreix, les seves pistes annexes, el Ferran i Clua i la piscina municipal de Valldoreix. Aquest campus tindrà lloc en dos torns, del 28 de juny al 9 de juliol i del 12 al 23 de juliol. El proper 5 de juny se celebrarà també a Valldoreix -per segon any. c o n s e c u t i u - la clausura de la XVIII edició dels Jocs Esportius Escolars./À.L.

A.L. / Sant Cegat •

El tennista santeugatenc Àlex Corretja ha retornat al circuit A T P després d'haver-se recuperat de la mononucleosis, una malaltia que ha afectat l'aspecte físic i psicològic del jugador. Corretja ha fet un stage a Andorra. D e s p r é s de caure eliminat al Trofeu Comte de Godó a Barcelona ara fa tot just un mes, Corretja ha entrat en competició a l'ATP de Roma, torneig que se celebra sobre terra batuda. A l'hora de tancar aquesta edició, el santeugatenc havia superat la primera ronda d'aquest torneig en vèncer l'italià Diego Nargiso per 6-1 i 7-6 (7-2). Cal recordar que Alex Corretja, actual número set al rànquing mundial, va imposar-se a Roma fa dues temporades. Un cop hagi pres part en aquesta prova del circuit, el jugador que entrena Javier Duarte disputarà la Copa de Nacions de Dusseldorf. Posteriorment, a partir del 24 de maig, participarà al Roland Gar- ros, competició que en l'última edició va quedar sotscampió en perdre la final davant el mallorquí Carles Moya. Després d'imposar-se al Campionat del Món, Alex Corretja vol guanyar també un Grand Slam.

Rítmica

Activitats d'estiu, al Muntanyenc La secció de gimnàstica rítmica del Club Muntayenc Sant Cugat ha organitzat per aquest estiu, c o m cada any, d i v e r s e s activitats: classes de rítmica al juliol al pavelló municipal, un campus d'estiu al juliol al CAR de Sant Cugat i colònies per a nens i nenes de 6 a 12 anys a Martinet, al refugi de Cap de Rec del CM Sant Cugat. Els nens podran jugar a bàsquet, handbol, e t c , mentre q u e les nenes podran treballar la gimnàstica rítmica, la dansa i el jazz. També s'ofereixen altres activitats com gimnàstica a l'aire lliure, jocs de camp, excursions i tallers, e n t r e d'altres. Aquestes colònies començaran el 27 de juny i finalitzaran el 4 de juliol. Les inscripcions ja es poden formalitzar al C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat. / À . L .

Esports

ELS /CANTONS Divendres, 1de maig I'999

Hoquei

C r o s

A e r o m o d e l i s m e

herba

El Júnior femení, tercer a la Copa de la Reina À.L. - Madrid / Sant Cugat -

El Clufc d'Aemaadalisaa vi calibrar la Fasta M Soci FOTI: EIMRD FARINYES

nCr·tà·orad·eiiiuiiiy hi cahwMlt aak al dati antonari fc l'escali FOTO: F J U I I FARINYES

Uns 4 0 0 escolars La Festa del Soci reuneix uns 100 participen al Cros pilots a Can Graells Escolar de l'Àgora - Sant Cugat

l ns HM) pilots van participar diumenge al camp de vol de Can Gràcils en la tradicional exhibició d'aeromodelisme, cjue ha organitzat un any més el Club d'Aeromodelisme Ràdio Control de Sant Cugat. La novetat més significativa de la Festa del Soci d'enguany va ser la presència d'ultralleugers, del Club Vol Rasant de la Garriga. Kn l'exhibició, també es van poder veure diferents modalitats d'aquest esport com és el cas del vol acrobàtic i d'exhibició, planejadors, maquetes i helicòpters, entre altres. Entre els assistents, hi van prendre part socis del club i altres practicans d'a-

questa disciplina. Miquel Baldi, que compleix el quart any com a president del Club d'Aeromodelisme Ràdio Control de Sant Cugat, va destacar la "participació nombrosa" dels socis. "A poc a poc s'està apujant el nivell dels nostres socis i cada cop som més competitius", ha assegurat Baldi. A més a més, el club travessa per un bon moment, ja que al camp de vol de Can Graells s'hi estan fent unes obres d'adequació que faciliten la pràctica d'aquest esport. Des de 1992, aquesta entitat local té la seu social en aquesta instal·lació. EI proper 6 de juny a Ripollet, Baldi participarà al Campionat de Catalunya en la modalitat d'acrobàcia. / À.L.

- Sant Cuaat-

Uns 400 atletes van participar diumenge en la VI edició del Cros Escolar del Centre d'Estudis Àgora, que va desenvolupar-se per les instal·lacions d'aquesta escola i l'arbreda dels voltants. Aquesta matinal atlètica adreçada a esportistes no federats va comptar amb la presència d'altres escoles del municipi i de la comarca. Els vencedors de les divuit categories establertes van ser els següents: mini masculí: Pau Pérez (Ferran i Clua); mini femení: Ariadna Valero (Àgora); prebenjamí masculí: David Corbera (Àgora); p r e b e n j a m í femení: Adriana Díaz (Àgora); benjamí

masculí: Gerard Puig (Àgora); benjamí femení: Ariadna Izcara (Germans Maristes); prealeví masculí: Eloy Martínez (Àgora); prealeví femení: Sandra Maria Díez (Ramon Llull); aleví masculí: David Esteve (Àgora); aleví femení: Àngela Fio (Àgora); preinfantil masculí: Mario Ferrando (IES Polinyà); preinfantil femení: Emma Almagro ( I E S El Bullidor de Rubí); infantil masculí: Jandro Aguilar (Àgora); infantil femení: Nausica Cornadó (Àgora); cadet masculí: Oriol Cascalló (Arnau Cadell); cadet femení: Maria Sancho (Àgora); pares: Albert Garcia; mares: Mercè Torres. Mercè Conill i Xavier Figueras van lliurar els premis als guanyadors. / À.L.

L'equip femení del Júnior va acabar en tercera posició en la XIV edició de la Copa de la Reina, que va disputar-se el passat cap de setmana a les instal·lacions del Club de Campo de Madrid. En quarts de final d'aquesta competició, el conjunt santeugatenc va desfer-se amb comoditat del Sardinero per 6 gols a 1, mentre que en semifinals va caure davant el Club Deportiu Terrassa per 3 gols a 1. Per la tercera i quarta posició, l'equip blau-i-negre va vèncer el San Pablo Valdeluz per 4 gols a 2. Amb aquest tercer lloc, el Júnior femení supera la classificació que va assolir la temporada passada. Després d'aquest torneig, el Júnior clou la temporada oficial. Quant al conjunt masculí, equip que aquesta temporada ha perdut la categoria i ha baixat a Primera Divisió, no va superar la fase prèvia de la Copa del Rei en perdre als vuitens de final amb el Covadonga, conjunt de Primera Divisió, a les instal·lacions del Júnior per 2 gols a 1. D'aquesta manera, el conjunt que entrena Albert Recasens clou una campanya que ha estat del tot irregular. El que sí que encara no ha estat confirmat és si l'entrenador santeugatenc continuarà dirigint el primer equip masculí la propera temporada.

Premis Esport en Marxa 1 9 9 9 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel Marta Garcia Nerca López

FUTBOL

22 22

Sergío García Dant Martí Jordi Reixach >

SANT CUGAT ESPORT

Javi Gonzàlez Lluc Vidal Joan Colell

36 22 18

PB SANT CUGAT

Laura Martín Laura Gallego Mònica Martínez

38 35 26

HOQUEI HERBA -

JÚNIOR MASCULÍ

Max Solleveld Christian Wein Charli Patllé

23 20 20

JÚNIOR FKMENÍ

26 20 19

PATÍ HOQUEI

Dani Antón Ton i Zaplana Jordi Montserrat

34 20 16

PATÍ HOQUEI F E M .

Caria Sariol

32 25 18

MASJANER FEMENÍ

Irene S&ichez Maitc Gómez Cristina García

27 26 *25

BibiMÜSn

• *;• .'••*..

•••£ 7$ >v

• C V SANT € & G * T M#SÇL

Sergb Martín Zoran Nikolovski Martirià Mercader

32 20' 19

** '"' Eli Maragall Luci I^opez Katcrv Maragall

H U I H J B I a^·m'Bj

Cario» Saniarnarja

OLIMPYC FLORESTA

FUTBOL SALA

HANDBOL

UE SANT CUGAT

Tom BaÜart Braulio Ax&mtp Gerard Moreno

Juanjo Gonzàlez Armand Mora Xavi Pizarro

23 23 20

Núria Oliver Marga Almagro Elisabet!» Baldtich

WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada Oriol Serra José Luts López

40 23 20

UE SANT GUGAT

CV SANT CUGAT FEM.

Samanta Santamaría

35 ' 25 U mu.

41 31 21

Esports

HJS /CANTONS Diirn/íin. Ndi-miiiüf/e 1999

Lumen-Los Merengues»....*... 1-5

Sant Cugat-Gfaniísnet.....»™.. 1-2

Caldes Montbu^TSàdabo

1-2

ValIs-RufeL.......... La Fargs-La Pt«t»ada~.-*~~,.4·3 PakfrugeU-GranoÍiers...„..„»...í-l

Rómulo-Maurina Bg«a.„..»..^-1

Rarcefoneta-Prat.....

Rubí-San Lorenzo...

Júpiter'L'Ho8pJtaJet.....,„„.™J-0

***>

Igualada-RipoBet...........,,.... ~..»2-l

W£?(*f83tt& ü

CorneHàrManriesa^. Perelada-Tremp...,.,..«....,... ......l-l fiqrfp

FC P C * »

«F

« M »

Girona

Ï5 23

6»

Cemd»

35 34

IgaalKi*

35 19

63 '

«Btois

35 I»

«1

Masnou

}úpKer

55 15

Pt»t

Í5H

)

PafafrtiBtsH Maif»a

B i?

íSataC^üU *4

Ripollet

Grandte Tremp

35 35

(Bot

35 3

5* 43

«i

24 31

«•

<sr

MIM»

4ï 39

LesFofits-Gar» Boada......

3-1

Sant \l«íii

m**

M.M

GC PUM»

faanXXlir

2S 55

123

Otaettir.

29 24

5f.

48 47

Càft Boada

í)

Sï

K.fS;tdiífl»*j29

5<J 47

Bírtwra

ESjMftilirda 2S t 2

5»

fih»Fat)jS

PBSlCSvrtS'» Hmfx

«3

«s

C»RB8

31 U

I*?*»**

i»

íífe^SSeP" 31 l í

. &-, 44 i f , sa «2 m » 41 m 5$ 4(1 w 64 4» jé & 58 <>t

UPhattb

11 7

Milfctan

30 12

B*4>

31 91

I'l

Xlauctna

36 H

«3

7»

4»

l#ï

2fr

126

Saol^orerao 3t

ft*t Cmútiat

31 31

* •

«7

23 lí

Í 9 13

71»

K3 3 »

SW *

12»

lli

Ï9

S 3 102

KJAKWB

ÏÏ

Cltoire»

IJO

l<i 1 4

2307

2364

2234

214» 45

13 17

»!»

2297

28?5

2130 43 Í0O2

•

.'' 30-

m» zm

2083 . « 7 5 38

2871

2330

U 24

22W>

2353

228» 4»

Primera Nackaiaí A GRUP 6 C N Caldes-RipdBeL.

bon L'a Plaaada»MïLle«aríï Maa»na Egara-La Farga; SaúL·mama·

CaraÈrüs-ElèctrfcaCiem...„„.4-5 Calvià-Bcniear|ó... wl „.......^ v 2-'2

fvnmsALA Primera Nacional A GRUPS Riuírf-È&atelles . „4-Í

Bèmmm

26 ü 26

W, SíBBíCítigat-L'Ametfa,—9-6

Gtta&-B>bar2<>

Èfm C«wt»-FC Baro«Jona..„l-2

("^ Slbadcll 26 11

MaxottlFrutas Martín.»

Mantes

26 12

fïvCMdra

26 11

ODnipfo

2|> 10

Montsant

l.'Hwpítate 26

Csfïü

RC»««»SB

Llopan

Efctria

ftipdlw

fiarob^s

AI65

28 17

(»

m 186

143

7-3

índííttieï -.28 l i

28 12

MbragaSCfetitre Catòlk. 65-91

28 11

tfcnttSes

28 IV

111 l l i

.67-«3

.„.„Borta-UE Sant C u g a t

«StCaptíS

fIS

103

119

116

76-74

VÍÈRUMM* 28

1«4

125

74^59

Ma!«ifi

28 10

11?

.79-51

TSitcjp

II»

117

tjtMitfga

.28

123

159

MfintsfKlt , 28

134

62-76

(£&>

»iwiii;iir * :• # m a t

~(DB.)

a»t) -XBts.)

RciçtriJaCarmcli-OE .4gofit—

Perts» Cfa*-P)a F*rre«s

<Di*> :.....4t>ís.>

Verdifl^er-25 SeKfHibte .„(Oífc)

«1

120

Sí

9»

8»

12 11«

!«$

«4

(07

10$

£2

104

6»

C*«afun\a T

—

Sant Jonlt "ET-Pins Vallès"»"

25-32

„

.4-A7

Aleví

„.(D«Ú

Sant fanfi "C"~L·it Raresta.-

65 51

L a propera < 15 de maig): RtpoIlet-GifGna; Cataià-Babaf-Pla* vas de Castelión; L*H6Spial«-<Iambriis; Elèctrica Ciem-Calviè; Beni* t-arió-Mariresa; Olímpyc Fteresta»CN Sabadell; Llopait-Ptospetitat; CN Caldes <descatssa).

56 36

GeMa-CasalV2afrar l ca..„..81-68

Sant Jordi "A."-Esc<ía Avenç.»

Aleví Cfase final!

113

R.%*w«

156 114

tCtrad»

Alewí

BMIM

«> 120

3 3

114 6<»

56-46

CWeiae^s^orneBà.

Jtwm XHMifcaor..l·»*»*·lH**t^4l*4··4·*-114)

«ClWt.

137

ÈpfcCnsi)» 23 16

Tercera He#sï£tt

P* <*>

BotitarK

PCe««ÍOttl(Í8

GRUP 3

C+teofta

.54

l-Monisant., »>J P&

« • *

ha Mur^-TaBeres Gortadau.-S4

SantMedir-iSantJordi,

~^2-5

F . Gastdlon-L'Ho^íitalet—2-1

%aV

.13

22SR 47

V3a»j»B^ïndústria8 Gansa*.,.!^

í'ínsVífl&.íiBit JOKS "B"

Venç

I » 1336

P B Mtaaisenrat-P, Andorra.-«ft·2

Segona Regional GRUPS

Rtibf Níirtf-Iwolfl

(«rfcfa

Mtfüdcp,

IM r arga-csp^aoedà.

j a m Mjrajçilj "B"-< i iKlc^i HJIJ™-S.

2082

Hoft»

4»

JUtVd»

R e n s Deportai"Gàudí...„.

F&TBÚL

2212

Can RtiU-Sati Pedró LM*H«B; Ba»

La propera (16 de maig); Rubí-Cramanet; Girona-\yis; Gtóiiollers-Masnou; Piat-Palafrugdl; i 'Hospitalet- Harcetoneta; Ripottet-Japiter; Cuíxots-lgualada; Manresa-Olot; Tfemp-Comellà; Peielada-Sant Cugat.

Sabadeli-Can OrioL.,.,...».„...,.3-0

Il·lKltltïf

31)

La prisem *;t6 de maig): Cas Boada; La Farga; EsproncedaMaíadepereoci E. Cerdanyo!a-Pueblo Niïcva; 0»n Fatjó-juan XXIII; JNíntor- PB Saist Cugat; MontserratCasteJbr; M»«s-*ol-Aticsa-Pena San Pedra; Les F^its; Pena San Pedró <deseaosa),

L a propera (16 de tmü&i

225!

KipBllrt

Rite*

2134 SO

2386

Maiagàli

2213

Ï0

VJSS.

29 15

(<4

29 21

(^iPntiU

L*£UK>

Monuenat

1Í Sai) !>*•*> 5 6 . 17

LimW»

t ; Matança 30

tthHni a» a i » s iey :« «6

La propera (15 de maig): Rubí-Polideportívo Andorra; Cemtelles-Pefia LaiMarga; Tall&res Cortada-Wínterthur Sant Cagat; L'AmetÜa-ÈpicCasiao; FG Barceiona-Maxím; Fratas Manïn-Atfa 5; Tlrrcga-Vilassaríle Mar; bdiistrias Garcia-PB Montseaar.

5»

;4»

138

21*>

;4S

l«t

2197

ïí

mbKbbo

IB»

2330

249!)

<> w 8 m

}

31 17

f'AmetHa

fi»fc*M

ftubl

31 17

•

2039

51 17

2221

COttHic

It&IH^l·

0-3

SubafeH

PC3*un«a

PF 22

ÜBa«tr«ilMaa-sol-Adesa-

24 34

18 35

5 8

!(> 47

ftilil

35 6

4$ S6

14 49

í>tas»nef

Batcetmlcra

«1

12 13 43

UHi*fiirater3S. 6

Peistatte

Vall*

•W Mi

Ruiv> I3cpf»ttu30

{iisteBar-PefiaSan Pedró...... I-2

3^ Juventud 25 Sept-Baclau.^...2-Í

Primera Catalana

Equip

P B SatttCugat-Ma«tserrat....2-3

P í m Vailè-i-Sant jurtlí "A"

F&TB&t

SMl

58.27

Gnslunya-Siuit Ji»t)i "C

Aleví Cfase finalï K·.coia ^ v c n ^ - h i j o \laro^TE U B > 1

S3-26

Escola Avcn^-Sant Jitrtií "fl"

...1-.5

-ÍOÍs.)

%Afítn Ísjtbcï-Jn.ui Maragítíl ''-V^...^

..7-3

5iantj ísjtl·l.'l·T'sti Ga;uK .,„,.. „

..(Dís.)

Catalum J - 1 ' m f'i'·.iís

„,.„,..,«,

..4-3

Cít.ih+fn;i-|u.in Maw^an "A"

..?Di<i.)

Fistiii 1 ufi'p.t I stciKiThaH*....-..,..*™

.5-3

_„

20-11

l*í Flnreí,fj-S;mr!i Isabel

25-57

ÜegmaCarmeli-herronClua

JbU2V

?la Farrcras-Aíui-a

1.5-11

Vçr<Jsí>tier-Jo3n\1ar.ijpll

,2^-45

iimmwmmà w^MmKiM Cadet

Infantil l K I- I . e s P i j n e v Kübí N o r d f .çfttt.trdii \'tm r i-ï>iic d e SKunl·l.nw....

...iDís.)

FUTBOL

I K S f . j Si'rri.t.i-1 .eonartto VtHci

.3.2

Juvenil

Cadet

ï^ctm.trdo V È n a - D u e Mtintt)lanc

..(Déü

Sant (í(4si*»f cr-$«(»C«^íit CE Àgf>r<<-t!E Rubí "à"..„-

„„

Adcia-Mna-*>l»tÍBi Trè»fc™

Juvenil ..<Di».>

( ' j n C^)rKrf-K\(cnTcíiv i.«tu

í !ítn tïriíií-J nt-nrclivuíM .

........iDis.) (Dis.1

AlevI

Sant Jordi "A"-l «wnOtia "V Sant Jortli uB"-f;ttUÍtmy.i ^B"— Sarujoftiï "V-Esctíía Avenç. Cïv '\£ora-tíi i"ï(xr*ífíi

..i£«&.> ™,.

Infantil Cfase sector)

EsuilaAvenv-CRIf' l.a knurgtla.

841

<Uis.)

tTQfe.)

Benjamí

mM Benjamí

Benjamf C:N Tfifra«íi "B'-íiscoto Avssnç·'A'*

M»rí.«*e»''S -Ad«<*MK»«tL„

„

44-16

Infantil Centre O h c i t - C H Rubí..

màs§

&Mr'

Fctrad Ctua "A"-Ewob Avenç. Ciitalunva

..25.36

V Q L £ i B ® L

Benjamf h

m M M B & &L

(ISs-J

™.. ~.

.5-5

mmmmmmm^-mmm

Infantil femení Cfase ....ÍM8

CVS»r«Cu(St-CAAbte**...,.

„,.,„

„.....3-0

"A"-<:enrreObert...,

Pim- \ a l i é s "A"-SaintJtíKti "A".„

38-9

Ferran Gltu "S"-La Fíorcsta....

..2S-Í5

Cadet femení Cfase CVSaate«g*-IgSGtíefois

„

.^*)

Esports

ELSiCAIYroPS Divendres. 14 de maig de 1999

Juvenil % Cal Final Ten*. Cadet lHjgpfi C&talaiia 114

Infantil mmmmlf jüaíot-IRCPote

- -

Copula

• » » w MH» nBffi WWWM WMjffW#«WHWWW^^

2a Catalana Copa

184$ Ot Í*w^»lf{lte«rC^^Q|^.

Inf&tilit Copa

MiWWiiftWffiiWÉWftfriwiwKfr^^

l a Divisió l a Divisió atevf

R E

s u t r

r: s

PH Sant Cti£a&&at:3fdiii <ki&B£s...~.,m...^.,.J>-S

«ca («ataillfta líOpa S a m ^ M o ^ t ^ SüatÇupr *AW_

S»m C^fia^BciRa,,..^„.„.„,.,^„^w^w,T^^.,|4^ * 8*dW& Sant C^gat.,..w<^.™«u*-„,«>««,.«».<».W

4t»iJiviaiojtiw«nHy _;^'( jtísw^t»ïUwaíi^ça.^^«.„^^^J^^.^~9-2

í 1-5

»o$ »

. jfcr-^j. '

Cadet lUftpi Catalattii '<•»> v<»w > «<«»»ivM WW« !»>T<+W<·mM

&EF Swï€«f«-*»ètoBÍiu™_.^-.„.~;-.,.-l5-2

«M»

•y<w»»»i il W M i j m w »'«•*5*v '

< <**+»* 444+t> <«+•* 44++» «<**» <4+*'

1a Divisió cadet

Cadet

,34)

·»«*M4+>>'**i»<'»*»W'T«4**,****+«f<

. .6*72

2a Divisió cadet

Sui» 20

EF SOÍ»Í8S«SMK C^g«..„..,„..,„w.«„„

Júntar-ClabEísaia... Jdmor-jfimpf !9I?....„„

^r^^W^W^WW

„„.„

TEMtílSTAUiA

2a Dtvtstó infantil

Clnb Ibaa» Baremo-UE Sara Cugat Z-4 UE Sa«t€«gí**E M«tin«nc^...^...„...w..„..,M,.tMt

Comarcal fase ascens

l a Divisió alevf

Juvenil 2a Divisió

JL^^«*_«*_&é -JMl í: x

ÀteSts-Winterthur vSartt Caga:—,~...-.~

Cadet 2a Divisió

Ti^^WBPI^R·

58-95

1a Divisió infantH

.„„...,

„ ........ .2-6 „....„„,„,..<„1.„„>..„>„.4,2?.í

..„„.»«

Copa 1a Categoria

E L S 4 G W I W 6 Divendres, 14 de maig de 1999

Senvoígiít ciutadà» èerivoíguda ctutadaita, En el rtostre model de ciutat tothom ha de gaudir dels màxims avantatges de la societat del benestar, i és per això que el govern municipal seguiré implicat per assegurar que la cultura com a vehicle del progrés ocupi uri Soc destacat en fa vida ciutadana i que tf formació tingui èn la cpattat de l'ensenyament el seu principal fonament, i per preservar la

juny

Lluís Recodèf

Pel Sant Cugat que tots votem

l'em de la nostra proposta és fer de Sant Cugat una ciutat educadora, amb m projecte educatiu propi que sorgeixi de la participació I la cotespoiïsaoiltzac^ í que impliqui tothom a fer ona ciutat cuita i cívica. Serè també una prioritat que s'inicf la construcció de ta nova escorta d'erfée#àmem primari del Pla def Vinye* i deï quart insütut. Tamoé désenvoiuoarem un pla d'implantació a las escoles de les noves tecnologies de ia informació, assignant a cada alumne una adreça de correu electrònic. Pel <sue fa a les escoles bressol, ampliarem i potenciarem els serveis d'atenció a la Infància i a les famílies. La orttura ha de formar part de la imatge de marca de la ciutat i les arts plàstiques I la música n'han de ser ets elements clau. Pw ferho segarem implicant totes les entitats i els col·lectius en el disseny i l'organlzació dé les activitats culturals. ' ' Potenciarem el TaaÉ^-Auditori, equipament cultural de primer ordre, amb un pla de descomptes per a joves i gent gran. Reemprendrem ela festivals de jazz I música clàssica ert la vessant de joves Recuperarem en la seva globatitat el Monestir i et seu entorn, donant-H la centralftat que li correspon ï continuarem amb el pla d'erprdiíiament Descentralitzarem els serveis de ia biblioteca cap als districtes i promourem l'hotel d'entitats per donar cabuda a ia demanda del nostre teixit associatiu. D'atèra banda, engegarem un Pla d'actuació integral amb ajudes d'altres administracions per a l'arranjament i la conservació del patrimoni cultural i natural (ermites, masies, edicis d'interès, fonts, camins). Des de la Comissió de Patrimoni, dotantla de més competències per al seu treball, actualitzarem el catàleg dels elements d'identitat i en potenciarem la divulgació, Farem realitat el Museu del Monestir i de la ciutat amb l'afany de convertMo en referent per al país. Posarem en marxa el Centre d'Art Tèxtil Casa Aymat, i l'Oficina de Promoció i Turisme per a la promoció de la ciutat i ei seu patrimoni. Fins ala propera setmana, en què us seguiré apropant ets eixos bàsics deï mstr& pla de treball per als propers quatre anys. Rebeu una salutació ben cordial, lluís ftecoder

gw^AA^^

telèfon del candidat

93 675 41 02

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

EIS 4 CANTONS Espectacles

Divendres, 14 de maig de 1999

Alícia Alonso. Directora del Ballet Nacional de Cuba: 66

La nostra interpretació està molt basada en la melodia i el ritme"

De l'illa del ritme i el son arriben aquest cap de setmana els ballarins d'Alicia Alonso, la gran coreògrafa del BaHet Nacional de Cuba amb un programa clàssic, però no per això menys interessant.

Rr m

'La màgia de la danza' és un espectacle integrat per escenes de Glselle, La beHa dorment, Cascanueces, CoppéHa, Don Quixot, El Hac dels cignes i Simfonia de Gottschalk, totes amb retocs coreogrà-

fics d"Ancià Alonso. 'La màgia de la danza' està d» gira per l'Estat espanyol, Port u g a l ! Itàlia, i acabarà, després de passar pel Teatre Tfvoll a l'agost, al Teatre Albéniz de Madrid al setembre.

CASALS

- Com està responent el públic espanyol en aquesta gira? - La resposta del públic està sent meravellosa. Tots els teatres estan plens. Però no és només això, sinó la manera com la gent rep la dansa. L'entusiasme q u e d e m o s t r e n . A q u e s t està sent un any molt dolç. Vam començar amb una gira pels Estats Units, ara farem l'Estat espanyol en dues fases i t a m b é anirem a Itàlia. Aquest fi de segle ja és ara brillant. - Això tindrà alguna cosa a veure and» l'espectacle que estan presentant... - Ks una cosa que no ha fet cap altra companyia. El Ballet Nacional de Cuba és el primer en interpretar IM màgia de la danza, els grans moments de la història de la dansa clàssica. És un espectacle alegre i poètic. T é de tot. H e notat que el públic se'n va molt satisfet i això, a mi, m'agrada. - Com h o fa per posar passos a ballets històrics com els d'aquest espectacle? - Jo em baso en la peça original, de la qual s'han oblidat moltes coses perquè han anat passant d'uns als altres només amb la memòria. El que faig quan porto aquests clàssics a l'escenari és posar els ponts necessaris, a vegades ben grans, per suplir les faltes. És com una recerca. És molt important estudiar les coreografies originals i com les treballaven els autors. I jo els dono una composició més

El nou espectacle d'Alícia Alonso es podrà veure dissabte i diumenge al Teatre-.Audttort. FOTO: CEDIDA contemporània. Els trec la pols. - El Ballet Nacional de Cuba és reconegut a tot el món per la qualitat i també per d o n a r un caràcter molt es-

tra interpretació està molt inspirada en la melodia, i en el ritme. Les nostres arrels són molt riques. H e m fet escola, l'escola cubana de dan-

"Amb la dansa he sa. Totes les

pecial a tot el que interpreten. Ser . grans compandel Carib i dur el après ü VÍUTe. J0 yies del món t e n e n la s e v a ritme a la sang hi identitat difeinflueix? renciada de la - Nosaltres utir e s t a , la s e v a l i t z e m el l l e n personalitat. guatge clàssic, la ÉL'íV-:.' — Q u è es n e tècnica de la dancessita per sa c l à s s i c a . El aconseguir aquest r e c o n e i x e que penso és que ens enriqueix ment internacional? la manera com interpretem la - Quan em vaig fer un nom, música, per exemple ballant en professionalment parlant, vam parella es veu molt clar. La nos-

viuré dos-cents anys "

muntar la companyia. L'any passat vam celebrar els cinquanta anys. Teníem una bandera, una nació i això va ser el principi. I cal creure en el q u e es fa, una gran disciplina, molt treball i amor. Aquesta t a m b é és la recepta de la vida. - Fa més de seixanta anys q u e va començar la seva carrera professional. Quina valoració en fa? - He après a viure. Ha estat molt maco. És molt maco i seguirà sent molt maco, perquè jo viuré doscents anys. - Ens n'explica el secret? - El desig et fa viure. No hi ha cap secret. O més aviat el secret el tenim tots en el nostre interior.

El Viajante actua demà de la m à i guitarra de Jaume Sisa R.C.Z. - Sant Casat Estava anunciat com un concert d e J a u m e Sisa, però qui actuarà a q u e s t d i s s a b t e a la Casa d e Cultura serà El Viaj a n t e . Així ho ha confirmat a aquest setmanari J a u m e Sisa, qui j u n t a m e n t a m b Ricardo Solfa d ó n a p e r s o n a l i t a t a a q u e s t polifacètic cantautor. "El Viajante és una síntesi de totes les personalitats q u e he anat d e s e n v o l u p a n t fins ara", explica J a u m e Sisa, "és un esp e r i t q u e viu a t r a v é s d ' a quests personatges i q u e aspira a conquistar la innocència i la llibertat." A partir de dos quarts d'onze, aquest esperit viatger cantarà cançons de Sisa, "el cantautor galàctic", de Ricardo Solfa i t a m b é d'altres compositors com el m e xicà A r m a n d o L l a m a d o . El concert, sense una línia definida a priori, s'anirà d e s c a b d e l l a n t segons la creativitat d ' a q u e s t músic, q u e cantarà en tres idiomes: català, castellà i francès. " E l V i a j a n t e u n e i x t o t s els meus estils, hi haurà boleros, swing, cançons populars, t e mes melòdics i t a m b é música galàctica", indica Sisa. E n solitari? El Viajante cantarà sense músics acompanyants, "però espiritualment acompanyat de la colla (Sisa, Solfa i a l t r e s compositors)" i posant veu a les n o t e s d e la seva guitarra. J a u m e Sisa h a e s t a b l e r t la seva residència a Madrid, q u e darrerament abandona per continuar a m b els recitals poètics Actors gramàtics, q u e realitza j u n t a m e n t a m b Pau Riba per diferents localitats catalanes. El proper 28 d e maig Sisa i Riba actuaran a Manresa.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat T Lucas

<0NRI1Y

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ora.

de Cerdanyola, s/n

- 0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

Cultura

H S Í G W T O N S Divendres, 14de maigde 1999

E s p e c t a c l e s

'Cabaret monstre % un passeig satíric per la història del segle XX ALÍCIA.D.BI'J

connectar amb el públic".

- La Floresta -

A través de la història d'una companyia de cabaret i amb el paper La companyia de Teatre de La de conductora de l'actriu Maria Jacquerie va presentar dissabte a Monedero, Cabaret monstre s'atula nit al Teatre-Auditori el seu esra per explicar en clau d'humor pectacle, Cabaret monstre. U n algun dels esdeveniments més muntatge de varietats que rescarellevants de la història del segle ta un dels subgèneres del teatre que enguany s'acomiada: 1900, com és el cabaret. 1914,1917,1936,1939... fins arriCabaret és una paraula d'origen bar als anys 90. "Amb el cabaret francès que va néixer a França a es poden tractar coses q u e són finals del segle XIX per designar molt greus, però d'una forma còaquells locals parisencs on se sermica q u e arriba molt m é s a la vien begudes i es representaven gent", assegura Bellviure. espectacles a m b cantants, draSegons va explicar l'actor, el camaturgs, màgia, n . baret ha canviat ( ( r , humor, sàtira, poesia... Un nou Cac e n t anys d ' baret monstre q u e història. Avui^hi barrejant tots ha com una reaquests elements cerca per tomar va oferir al públic a trobar aquest santcugatenc un gènere perquè repàs del q u e ha lllllfltSI el cabaret quan estat la història de tommms Km«*«.:«<m;;Mxxm m é s a c c e p t a c i ó la humanitat en el segle XX. ha tingut ha estat sempre en mo-

Més de ànc-centespersones van a^i.tir a l'únicaactuaaó a Catalunya de 'Cabaret monstre'

ttngut ha estat en moments de crisi"

Onze camaleònics actors, procedents de França, Itàlia, Suècia, Argentina i Espanya van aconseguir transmetre l'essència i l'esperit del cabaret. I és que, segons explica un dels actors de la companyia, el mallorquí Joan Bellviure, "un dels problemes per al cabaret és l'espai, i aquest és un auditori molt gran. Quan hem actuat en sales més petites, l'espectacle és diferent. Aquí, al principi hi havia una mica de fredor, però finalment hem aconseguit

ments de crisi. "Abans de l'arribada del nazisme a Alemanya, a Itàlia abans de la Gran Guerra, i ara a França, pot ser, per la pujada del Front Nacional", afirma Bellviure. Després de l'actuació de dissabte a la nit a l'Auditori, l'única a Catalunya, La Jacquerie ja prepara un nou projecte, La carabana del teatre. Un muntatge que s'allunya del Cabaret monstre, amb el qual van demostrar dissabte que el cabaret no ha mort..

XAV11ARROSA

jjr 11 i c É;

petita

Bellviure: El cabaret molt en aquests

quan més acceptació ha

FOTO:

€mét &kh Bknchatt i Ciïristom,Joan \JemHi% &*g& Claramunt, %amLucki&,Jar-

t ijiïgurim: Gabriel

"Ja 9«jfc'% H va <tïr joseph Conra^ stan col·lega* "que noiaé*é$àf*$íï t« meitat d'un llibre. Uftiptt meitat sempre va a càsec ^lector,* Això'és wn~ béfcí<|1íf|>a5s&a qualsevol espectacle «freatín, diferent, suggestívi çobfetot, suggeridor, corri df<«W*\paft oferir els mem-

La Jacquerie qàe, ««.- wtmiçmt ni un wammt en s'hi van esforçar ms% ^seguir k necessària t del públic per fer la m&sica i lea g>amules del & tina nit qitçt pwlU mesoe de ccrimiïnic* a ï*«stiï Cabaret, Mana Moneders, que sg-^ cavall deia &»- va lluitar, iaeas&abfe; pet fcr Htel·Iigeneis, j$ p ^ entmf e&.psgMgtts en el joc. •Xrea ben entesía, és a Amb l'humor tum a eíeraeot de bellesa peio &ntotelscgJcXXque íant-se. <Pum historia del «eglc ït viure vasesrkde- 3£X, i^bófrof í eí íàsric 4» ma«i« dWtreiwIlbie&e&i-. festmdavaní el"<&mpo«aï»e&t. detenostra espècie, Perd, prlnts poliries iliessià» saerf una frase de! mag Gaeta'guerres fraorNé^'kas no IMCMO quan diu: *AiitÒ sí ions $aefaiïs>'VévQ~que és màgfeu r#ntorP, o q m «©lògica, la depreda- cot el grap maim al principi i veuen néixeí nnaMumeta dins ' d'elis, una perita tut» q»e va Lorals i estètks :: «s. van passant dels uns als altres, la petíiatütím qíKseas reconcilia, I itnparable, f>ie d***- saben, que, per se&re de tot, «al ' ' i sensibilitat Ón e l s estimartevida qee» en defmíava, és f única c<w& que tonim, intèrprets aparentíeu

T e a t r e

L'actor de la Floresta Philip Rogers prepara una obra amb direcció de Mario Gas R I T H CASALS -UI

L'actor afincat a la Floresta Philip Rogers prepara amb la Companyia Palangana Teatre la presentació per primera vegada a l'Estat de l'obra Top Dogs. de l'autor suís l rs YVidner. Aquesta obra, que serà dirigida per Mario Gas, s'ha convertit en un èxit en els països de parla alemanya des de 1996, quan va ser interpetada per primera vegada a Suïssa. Rogers, d'ascendència nord-ame-

ricana i educat a Alemanya, va descobrir Top Dogs durant la Mostra Teatral de Berlín i temps després va realitzar-ne la traducció per a l'Institut Goethe de Barcelona. Des d'aleshores, ell i els seus so-

cis de companyia, Sergi Calleja i Javier Gonzàlez, no han parat fins a fer realitat el projecte amb títol, noms i cognoms. Top Dogs, coproducció de Castelló Projecte Cultural, Teatres de la Generalitat Valenciana i Companyia Palangana Teatre, s'estrenarà a mitjan octubre a Castelló i un mes després anirà al 1 catre Principal de València. "Top Dogs és una crítica bastant intel·ligent i àcida sobre l'ultraliberalisme econòmic on s'hi val tot, cops de colze, et trepitjo, salvi's qui pugui... Just aquest final de segle que hauria d'evolucionar cap a un millor equilibri entre les classes socials, resulta que és completament al revés", indica Rogers, que ha participat en diverses

Philip Rogers va romprar els drets per poder representar "Top Dogs' a

telenovel·les, nombroses obres de teatre a Catalunya i Alemanya. tasques que comparteix amb el doblatge i la traducció. "A mi em va agradar'TopDogs precisament pel contingut. Repassar els clàssics està molt bé, però a mi em cansa. Cal buscar

textos nous, que tinguin un contingut intel·ligent, que no només entretinguin la gent sinó que també la facin reflexionar. L'esperit transgressor del teatre s'ha perdut molt", opina l'actor. Philip Rogers ha participat recentment en la filmació per a TV3

l'Estat

FOTO:

XAVll.ARRO.SA.

ú'Andoira, una pel·lícula per a la televisió de tres hores, adaptació d'Entreel' tori)ila Gestapo. de Francesc Viadiu, que s'emetrà en dos capítols. Dirigida per Josep Maria Güell, és una producció d'Ovideo i TV3 en què han participat 86 actors i actrius.

Cultura

ma/g de 1999

A n i v e r s a r i s

L? Arxiu Nacional de Catalunya obre les portes aquest cap de setmana

Vint anys endreçant segles d'història L'Arxíu Nacional de Catalunya

Visites guiades, un concert i una exposició celebren el quart aniversari(AW$edMm&ftny 2000eJ vmtè Rin

n CASALS

-Sant Cugat Sempre té les portes obertes: als curiosos, estudiosos, investigadors o, simplement, a qui vulgui. Però per celebrar els quatre anys d'existència a la nostra localitat, l'Arxiu Nacional de( '.atalunvaiANCi ha organir/at per aquest cap de setmana ducs jornades de portes obertes, on es podrà conèixer més a tons el funcionament i contingut d'aquest gegant sense finestres. I 11 f í r a u r«'|rt«'

('om a institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i tic la cultura, l'ANC'. també lluita per "sensibilitzar la població perquè ens conegui més i siguin conscients de l'important fet de tenir una institució nacional dins el territori municipal", en paraules del director de l'arxiu, Josep Maria Sans i Travé. "La nostra política des de la seva instal·lació definitiva a Sant Cugat, s'ha cenyit, a banda de les tasques internes, a

ANCI en les jornades de portes obertes l'any depassat FOTO: XWl IARROSA Quasi dues mil persones van -visitar xiu, que de moment encara ocude la pàgina de cultura de la Gedonar a conèixer a la societat què pen un 40 per cent de l'espai desés un arxiu, per què serveix i quin neralitat i també de la vvcb de l'Atinat a contenir la documentació. sentit té la conservació de la in- juntament de Sant Cugat. Les visites es poden realitzar de formació", afegeix Sans i Travé. La caixa de Pandora deu del matí a vuit del vespre Com a nou repte, TANC està endemà dissabte i també diumencarant ara la informatització de tots Amb les visites guiades d'aquest ge. Després d'un vídeo, es visiels seus arxius, però especialment cap de setmana, es podrà accedir tarà la sala de restauració i sales la possibilitat de consulta per Ina molts dels espais interns de l'arde consulta especial i dipòsits. ternet. Ara ja és possible a través

C o n c e r t s

UEscola Àgora celebra el desè aniversari a Sant Cugat amb un cicle de concerts R.C.Z. - Sant Cugat El Centre d'Estudis Àgora ha organitzat un cicle de concerts musicals per celebrar el seu desè aniversari a Sant Cug.it. El proper dimarts 18 de maig

AUX

hi haurà un recital a càrrec de la soprano Niaria Teixidor a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Els concerts estan oberts a tots els santeugatencs i comenten a dos quarts de nou del vespre.

VYD

en portes de seguretat

aniversari. Enguany, de moment, en celebra el quart a ia nova seu de Sant Cugatdel Vallès. L'ANC, però, no es pot explicar amb només dues dècades. El contingut de Pansiu està dividiren quatre .seccions principals: el foas de l'Administració, els fons històrics, els fons d'imatges, gràfics t àudio visuals i les col·leccions. El matèria! més antic data de! segle XI. Dins aquests milers de papers, set-cent.es mil imatges, trenta mil cartells i cent mil plànols s'hi amaguen veritables tresors. Per destacar-ne alguns, no ca! oblidar el foas de l'Administració de la Generalitat republicana i dels seus precedents, com ara la Mancomunitat de Catalunya; els fons històrics com els IBbres-registre dels corredors de comerç de Barcelona des de 1780 fins a 1956; eb fons personals, on s'amaguen els de Francesc Macià, Prat de ta Riba, Eugeni d'Ors o Piferfn Bayés, entre

d'altres; els fons impresos i gràfics de La Maquinista Terrestre i Marítima SA (18504970) o de Ta^ bacosde Filipinas (187&-1970). R.CZ.

M ú s i c a

El brasiler Euclydes Mattos sedueix els estudiants del Victòria dels Àngels

Música llatina, africana i jazz durant 'Una hora de música' R.C.Z.

Seduïts per les melodies brasileres d'Euclydes Mattos, estudiants, mestres i públic en general va acabar cantant a plena veu l'últim bis del concert. Mattos, afectat per una forta grip, va sortir del llit per tocar dins el cicle Una hora de música de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Tot i el seu estat, va posarhi entusiasme i va convèncer. "He sentit molt bé el públic. Sobretot al final, cantant, vibrant... Aquest constipat que porto m'ha debilitat molt, però s'ha de tocar i intentar treure el màxim possible. Era la primera vegada que tocava a Sant Cugat i a més en una escola de música, on m'han escoltat músics i futurs músics. Has de posarho tot de tu mateix", deia Mattos al final del concert. Acompanyat de dos músics també brasilers, Horacio Fumero al baix i Rod Oliveira a la percussió, Mattos va tocar a la guitarra temes tan populars com La noia

Mattos va tocar amb un contrabaix i un perrusswntsta bt avien !• X.WI l ARRÒS 1 d'Ipanema, el Oh, quéserà, quéserà anys, convertint-se així en un viri altres composicions a mig camí tuós de la guitarra. En les seves gientre la samba, el jazz, la música res arreu de Brasil, Mattos es va inpopular o la bossa-nova. teressar pels més de 200 tipus de música existents a la terra de l'AA prop dels nens mazones. "Voldria que els presents hagin entès que la música no té Euclydes Mattos ja realitzava gires fronteres", va comentar Mattos soper tot Brasil a l'edat de catorze bre la música brasilera.

Cultura

ELS ÍGMVTONS Divendres, 14 de maig de 1999

S o l t

r i f a t

Les veus de set corals santcugatenques canten per Mans Unides A.D.B - Sant Cugat -

I n any més, les veus de set corals santcugatenques van aplegarse diumenge a la tarda per fer un cant solidari: recaptar diners per la construcció i equipament de dues escoles a la regió africana dels llacs, a Fogó. Aquest és el projecte d'enguany de l ' O N G Mans finides de Sant Cugat, per al qual es necessita un pressupost de 8.006.232 pessetes. Diumenge es van recollir 46 mil pessetes. El Cor de Cambra del Monestir, la Societat Coral La Lira, el Cor dels Antics Escolans del Monestir, La Unió Santcugatenca, la Coral Serra d'Or, la Coral Har-

monia de Valldoreix i la Coral Sant Cugat del CMSC van participar en aquest concert que després de setze anys s'ha consagrat com una trobada obligada i anhelada pels cantaires i pel públic santeugatenc. "Aquesta és l'única vegada l'any que ens reunim totes les corals de Sant Cugat i ens fa molta il·lusió", assegura Oriol Camps, director del Cor de Cambra del Monestir i del cor de la Unió Santcugatenca. Un nou escenari, La Unió La principal novetat de la trobada d'enguany va ser el teatre de La Unió Santcugatenca com a escenari de l'actuació benèfica. "El

Iss set corals van acomiadat t'l'concert. citi tantplegades 'Elrossinyol' F: E.F concert sempre s'havia fet al vespre al monestir, però com s'allargava massa vam decidir fer-ho a la tarda, i al monestir no podia ser, perquè coincidia amb l'horari de la celebració de la missa. La Unió es va oferir i ens fa molta il·lusió", explica Francesca Rivera, delegada de Mans Unides a

C o n c e r t s

Sant Cugat. L'himne de Mans Unides Música del segle XIV, espirituals negres, sardanes i havaneres es van deixar sentir en les veus de les set corals que plegades van entonar el popular "Rossinyol".

"Aquesta cançó és quasi com un himne de Mans Unides, perquè en altres edicions també l'hem cantat", afirma Andreu Recasens, director de les corals La Lira i Serra d'Or. Prop de 250 persones van assistir al concert de corals que clou el cicle d'actes públics que Mans Unides ha organitzat per la seva campanya d'aquest any. No obstant això, els donatius es poden seguir fent al compte corrent número: 2013 0492 09 02 (KX) 46502 de la Caixa de Catalunya. Mans Unides va iniciar la seva campanya cl passat mes de novembre en la Festa de la Tardor. Des d'aleshores han realitzat diversos actes benèfics per recaptar fons per al seu projecte a Togo. Un programa que vol pal·liar els p r o b l e m e s ' d ' e d u c a c i ó q u e té aquest país, amb una taxa d'alfabetització molt baixa sobretot entre la població femenina. L'objectiu és el de construir i equipar dues escoles on es formaran 470 alumnes anualment.

C e r t à m e n s

Una cantant santcugatenca participa en la IV Setmana de Jazz de Sabadell R.C.Z. - Sant Cugat -

FI concert estava organitzat per l'Escola artístic-muskal Montserrat Calduch. FOTO: E.FARIM 'FS.

Manel Camp i Ludovica Mosca presenten en concert' Contrast IIP El nou disc fusiona la música barroca i el jazz A.D.B - Sant Cugat -

L'Aula Magna del Conservatori M u n i c i p a l Victòria dels À n g e l s es va c o n v e r t i r d i u m e n g e a la tarda en l'escenari de presentació de Contrast'III, l ' ú l t i m treball d e l s m ú s i c s i compositors Manel Camp i Ludovica Mosca. Contrast III és el tercer C D d'una trilogia en q u è una vegada més els dos intèrprets fusionen la música barroca i el jazz a m b les tecles del piano. Prop d'una seixantena de persones van assistir al concert organitzat per l'Escola Artisticomusical Montserrat Calduch.

" É s un gran goig tenir a m b nosaltres dues persones reconegudes internacionalment i un honor per a nosaltres q u e p r e s e n t i n a q u í el s e u n o u disc", assegura la directora d e l'escola, Montserrat Calduch. S e g o n s va e x p l i c a r M a n e l C a m p , a q u e s t C D és el fruit de set anys de treball en comú, " q u e vam c o m e n ç a r jugant o com una experiència personal i q u e ara s'ha convertit en un projecte seriós avalat per tota una sèrie de concerts i tres compactes enregistrats". Un projecte arriscat, el de fer c o m b r e g a r la música barroca a m b les influències jazzístiques, "però q u e s e m p r e ha re-

but l'aprovació per part de la g e n t " , assegura la parisenca Ludovica Mosca. El que més ha sorprès els dos m ú s i c s , p e r ò , "són els b o n s elogis dels clavecinistes i dels músics clàssics que potser estarien més dins una línia més purista, i la crítica sempre ens ha e s t a t favorable t a n t aquí com a l'estranger", afegeix la pianista. Els artistes, Manel Camp, autor de músiques de pel·lícula com Gràcies per la propina o Y el mundo marcha, i L u d o v i c a Mosca, e s t a n molt vinculats a m b l'Escola Montserrat Cald u c h d e S a n t C u g a t , on imparteixen classes assíduament.

Acompanyada d'una guitarra, un contrabaix i una bateria, la santcugatenca Anna Català va debutar divendres cantant en solitari a la IV Setmana de Jazz d e S a b a d e l l . L'Ain/a Català Quartet, b a t e j a t a m b a q u e s t nom per a l'ocasió, va interpretar t e m e s d e jazz, bossanova i blues davant el públic q u e omplia el P u b Griffin i q u e els va d e m a n a r més d ' u n bis en acabar l'actuació. Van s o n a r All of you, Kilitng me softly, kguas de marco, del bras i l e n y J o b i m , I'm guilty, d e Bonnie Raitt, i algun tema de Sara Vaughn, molt a d m i r a d a per Català. " M ' h o vaig passar molt b é " . assegura Català, que ja va participar l'any passat en a q u e s t certamen vallesà i q u e t a m b é ha actuat a VA P u n t de S a n t Cugat. Blue Train és l'entitat organitzadora d ' a q u e s t certam e n jazzístic. La seva tasca comprèn múltiples aspectes a l'entorn de la música de jazz o melodies alternatives com la m ú s i c a è t n i c a , el b l u e s , el funk i moltes altres. Blue Train organitza c e r t à m e n s internacionals, cursos musicals i de cant, fan el m a n a g e m e n t d'algunes agrupacions i també són els encarregats de la iniciativa Jazz a Festiu. Anna Català té 17 anys i com-

pagina la seva vocació pel cant a m b els estudis a F I E S Arnau Cadell de Sant Cugat. La seva vocació pel cant l'ha dut a participar en les inicatives p e dagògiques de Blue Train, on li agrada poder estar en contacte a m b cl món de la músic a , q u e e n c a r a n o s a p si prendrà professionalment.

Fincas Sant Cugat'® Administraríem de fincas A.P.I.

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO PI. Unió edif. B, I r la 08190-Sant Cugat Tel < » 58<J 57 ES

S è p a l DeUNEAHTAUTÒHOH màim&,éaH«e&MtoxmYÍ4i

Cultura

ELS'/CANTONS Divendres, 14 de maig de 1999

Fires

Escultura

Paco Salas mostra a Sant Cugat algunes de les seves millors talles R.C.Z. - Sant Cugat L'escultor i artista santcugatenc Paco Salas va presentar d i v e n d r e s passat el q u e ell anomena "un pessic tic tota la seva obra", l'exposició d'una t r e n t e n a de talles a m b t'usta al seu espai d'art. I ,a Rosassa. I n arlequí, marcs de miralls. però sobretot verges i representacions de Jesú's decoren la sala exposats sobre tela vermella. Vida i m o r i "(Juan faig una verge o una mare de D é u . faig una maternitat. no una figura d'església. I quan faig un (!rist, un Jesús, faig el pare de les llibertats. Ks de s e n t i t molt profund i molt i m p o r t a n t , però t a m b é ho és en l'estètica. Kns agradi o no, s i g u e m c r e i e n t s o no, h e m d e preparar-nos per a la bona mort, tots els processos tic la vida són per preparar-se per a la mort. Però sense dram a t i s m e , a mi m ' e n c a n t a la vida. A més, el religiós és un tema molt adherit a la història i a la nostra cultura", explica l'artista i pintor com a filosofia de vi tia. De color fusta, policromades o a m b \ e r n í s , totes les talles de Paco Salas són sobre fusta. "Treballar la fusta és molt més

difícil q u e treballar el marbre o la pedra. Els grans escultors, els més universals, han tingut problemes quan s'han enfrontat a la fusta. Ks molt fàcil equivocar-se en les direccions i trencar la fusta. S'ha de tractar a m b amor. Jo els dono energia a les fustes amb què treballo", assegura aquest artista local. La fusta és »'l -.<•<• ret A l'exposició, oberta fins al l<S de juny, s'hi poden trobar veritables tresors de material, com un Jesús a la creu reali/.at a m b la fusta d ' u n a biga d e l'antic Palau de la Pia Almoina q u e té m é s de 400 anys, una escena realitzada amb fusta de pal v e r m e l l d'Àfrica o peces molt locals com un altre Jesús tallat sobre èl tronc d'un arbre d'albercoc de Valldoreix. "Jo sóc un guerrer que necessita la lluita frontal i molt ràpida, no puc meditar", afirma Salas, "he de treballar directament, quan començo una obra no en puc començar una altra fins q u e no l'acabo, perq u è si no p e r d o força. Q u a n em refredo, aconsegueixo m e n y s el q u e vull." P e r ò la majoria de talles són amb fusta de xiprers, q u e Salas considera "màgica. Ks aromàtica, es talla m o l t bé i és q u e és molt resistent als virus".

" ]YlílÍ2

La V Mostra d'Art serà diumenge als jardins del Monestir El certamen acollirà més de cent artistes de tot Catalunya R.C.Z. - Sant Cugat Passejar aquest d i u m e n g e pels jardins del Monestir serà artístic. Hi haurà la V7 Mostra d'Art que Firart organitza a n u a l m e n t , on es podrà veure i comprar pintura, dibuix, escultura, gravat i fotografia. La mostra estarà oberta al públic d'onze del matí a vuit del vespre i enguany hi participaran prop d'un c e n t e n a r d'artistes t a n t locals com vallesans, barcelonins i d'altres comarques catalanes. Com l'any passat, en aquesta e d i ció t a m b é hi haurà la participació de dos grups de música per acompanyar els visitants i e l s e x p o s i t o r s . Barri G ò t i c Quartet tocarà jazz al migdia i Grawfish alegrarà la tarda amb rock a partir de les sis. " E l s altres anys p o s à v e m m ú s i c a gravada, però vam sentir a q u e s t s grups, q u e cadascun ha' p u b l i c a t u n C D , ens van agradar i vam arribar a un a c o r d p e r q u è a n i m e s s i n la m o s t r a l'any p a s s a t " , diu la p r e s i d e n t a d e Firart, L a u r a Sànchez. O b r a original Aquesta mostra santeugatenca no posa cap limitació als artistes per participar-hi, només q u e l'obra sigui original i no

Firart vol que la mostra estigui oberta a tothom FOTO.: XAVI

l.ARROSA

hi hagi r e p r o d u c c i o n s ni còpies. Majoritàriament s'hi pot trobar obra petita sobre paper. "L'objectiu de la mostra és la divulgació de l'art. Q u e l'art arribi a t o t h o m i a toxes les butxaques. •-. . ^,v . Q u e la g e n t Bam GottC

i un para-sol. "Aquesta és una iniciativa q u e potser feia vint anys q u e es provava. Quan Firart va començar, vam proposarnos no d e c a u r e . I ja fa cinc anys", diu Sànchez. ^ Quartet Els d i u m e n g e s s'adoni q u e és tOCÜfà jüZZ al migdia i millor comprar ^ r- i i •- i Firart és amb un original que Grawfish alegrarà la e l s s a n t e u g a reproduccions. tencs cada pritarda amb rock a mer d i u m e n g e I també més partir de les sis econòmic", exde mes durant cot plica S à n c h e z . lllllllli l'any d e s d e Els interessats iíiisíjsïssíïíisíiii j a fa q u a s j s ; s en participar a la mostra han anys. En aquesta ocasió, però, d'abonar una quantitat de tres és en una versió més reduïda mil p e s s e t e s , a canvi d e les q u e es realitza a la plaça del quals reben una taula, cadires monestir.

de les 11 matí a les 8 del vespre Exposició i venda d'obra d'art original: pintura, gravat, escultura... Recull anual de més de 100 artistes vinguts de tot Catalunya

V MOSTRA D'ART ALS

J A R D I N S

DEL

MONESTIR

Concert de jazz al migdia: Barri Gòtic Quartet Concert de rock a les 18 h: Grawfish

ASSOCIACIÓ D'ART . Sant Cugat del. Vallès

Cultura

ELSÍGUVKHNS Divendres, 14 de maig de 1999

F i r e s

Quantitat i qualitat santcugatenca a l'Artexpo de Barcelona

portar a Artexpo nou artistes, tots ells catalans, excepte l'austríac Herbert Schügerl, actualm e n t a les parets d'aquesta galeria local. N e u s Colet, Josep Grau Garriga i Josep Maria Mejan eren els artistes santcugatencs exposat per Canals a Artexpo, juntament amb Enric Giralt, Conxa Ibàfíez, Joan Oliver, Rosa Permanyer i Antoni Chia.

Dues galeries i onze artistes locals presents a la fira cTart catalana R I T H CASALS

Sant Cugat ha tingut una presència molt destacada durant la fira d'art de Barcelona, Artexpo, que es va realitzar entre el 5 i el 9 de maig al recinte Firal Montjuïc 1. A nivell de galeries, només dues sales locals hi han participat. Però sumant artistes santcugatencs exposats, la quantitat augmenta fins a onze noms, exposats en dotze galeries diferents. Canals Galeria d'Art i l'Espai Lluís Ribas Club d'Art han estat les dues sales que han representat Sant Cugat en forma d'estand a la fira de Barcelona. Els artistes santcugatencs exposats han estat: Josep Grau Garriga, Sergi Bamils, Serrasanta, Paco Minuesa, Josep M. Mejan, N e u s Colet, Marta Ballvé, Chancho, Jordi Trapherho, Lluís Ribas i Jordi Prat. Més qualitat Tant Josep Canals com Lluís Ribas han coincidit a valorar molt p o s i t i v a m e n t l ' A r t e x p o

Parlen els artistes L ' e s c u l t o r a N e u s C o l e t va vendre totes les peces exposades, unes escultures interactives q u e tothom es veia seduït a manipular. "La qualitat de la fira és bona. Ja se sap q u e és una cosa comercial, hi ha valors reconeguts, paisatges, figuratiu... propostes arriscades no n'hi ha. Potser és q u e no hi h a m e r c a t i e n u n a fira, m e n y s " , diu l'escultora.

EL· crítics d'artpresents a Artexpo vanfelicitar l'artista Jordi Traperho per la riquesa visual de'La mosca FOTO: CEDIDA de Barcelona i els gremis. D e s d'enguany, quart certamen q u e l'any passat. Ha pujat el de la base", afegeix Canals. nivell mig dels artistes. Però c o n s e c u t i u d ' a q u e s t a fira. L'Espai Lluís Ribas va portar encara li manca promoció per " A q u e s t a és l ' e d i c i ó q u e ha al seu estand les pintures del anat més enllà de totes les anpoder-nos equiparar a Arco de mateix Ribas i del jove Jordi teriors. Pel q u e fa a l'aspecte M a d r i d " , indica l'artista i gadel comerç i també perquè han Prat, qui el mes passat e x p o lerista L l u í s Ribas. "Aquí la vingut part dels col·leccionistes m a n t e n i m nosaltres, aquesta sava per primera vegada i ho importants del país", explica fira. N o t e n i m subvenció d e feia en aquesta sala santcugaJ o s e p Canals. "Ha estat millor cap tipus. La fem possible Fira tenca. Canals Galeria d'Art va

E x p o s i c i o n s

Crit

La Terra acull 6Les set utopies' de la pintora santcugatenca Maria Martínez Aquesta és la primera exposició en solitari de Partista A.D.B -Sant Cugat Els amants de Part tenen des de dissabte a la tarda un nou racó dedicat a l'espai Mercantic. La sala La Terra acull la primera exposició de pintura de la jove artista santcugatenca Maria Martínez. Una mostra q u e sota el títol Les set utopies plasma sobre la tela temes com la identitat, la gestació, la maternitat o l'erotisme. "Aquesta exposició són il·lustracions que representen set utopies de la vida vistes des d'un punt de vista molt personal i que sempre van acompanyades d'una idea, d'un cocepte, d'un text", assegura l'artista. Set quadres de diferents formats i treballats amb materials com acrílics, olis, pols d e marbre i mica, dibuixen uns personatges que es caracteritzen per les seves formes rodones i els colors vius. Segons explica Maria Martínez, aquesta mostra reflecteix una evolució en la recerca d'un estil i d'un lloc en el món de la pin-

^«"ÉraSÉÉi!'

-'^vl k •*;' -< Ty* * i** !?**

%\ ,. *

W&&^~.-.

K<«!fi

«4A

"•- -

&.!*" » J» ' -

«fcftí·Fy

3$%»; €íf - » %

- '

< * * * & • * >

_ *

La mostra es podrà veure fins al proper dijous 27 de maig FOTO: E.F tura. "Amb aquestes obres m'he trobat a mi mateixa, h e après moltíssim i ara puc definir el meu estil com a molt idealista", confessa Martínez. La jove autora santcugatenca va agrair i valorar molt positivament l'oportunitat de mostrar la seva obra en una sala com La Te-

rra. "Exposar al Mercantic és una oportunitat sobretot per a la gent jove que no té recursos per començar", assegura Martínez. Aquesta és la primera exposició en solitari de Maria Martínez i es podrà veure a La Terra de Mercantic fins al proper dijous 27 de maig.

L'artista de la Floresta, Jordi Traperho, també va ser a Artexpo amb Manifiesto Barcelona Galeria, juntament amb una altra santcugatenca, Marta Ballvé. Traperho, a m é s , va escenificar la impactant performance La mosca amb Ewa Lyberten i Àngel Gallec-Català el dissabte. "Enguany es va poder veure un canvi molt positiu a Anexpo. La qualitat ha pujat molt i els preus s'han duplicat", assegura Traperho.

art

i c a

Un fons d'art com cal TATIANA B L A N O U É

Lloc: Recinte del Monestir de Sant Cugat. Autor: Col·lectiva Obra: Tècniques mixtes, escultura, pintura, fotografia i altres. Dates: Fins al 20 de maig Podem sentir-nos ben orgullosos de tenir, o de començar a tenir, un veritable fons d'art. Cada any q u e passa s e m b l a q u e d o n e m un pas e n d a v a n t q u a n t a la qualitat pictòrica, fotogràfica i escultòrica. Cada any a p r e n e m a a p r e n dre més i més com gaudir d e l'art, com analitzar una peça d'art, com poder-hi entrar, com poder-la sentir, com poder-nos acostar al q u e l'autor ens està volent dir o no, simp l e m e n t , com interpretar a la nostra manera allò que s e ' n s està presentant. Cada any q u e passa ens torn e m més selectius, més rigorosos a l'hora d e decidir q u è ens agrada m é s o m e n y s , q u è és el q u e volem anar a visitar. Per tant, el resultat final acaba sent el q u e en aquesta exposició pot començar-se a veure. Aquesta exposició ens de-

m o s t r a , un c o p m é s , la i m p o r t à n c i a de l ' a p r e n e n t a t g e de l'observació, del saber pair, d e la tolerància del qui vol a p r e n d r e , fins a dur-nos en el nostre cas al recorregut artístic s e g u i t per qui d e c i d e i x a m b el seu criteri, q u è s'ha d ' e x p o s a r i q u è no. Això no vol dir que sempre sigui e n certada l'opinió de qui ho ha d e c i d i t , p e r ò t a m b é és c e r t q u e en aquests últims anys en q u è jo h e p o g u t p r e n d r e - h i part, des de la part teòrica a la q u e represento, crec q u e el nivell d'exposicions ha c a n viat considerablement de manera positiva. E n a q u e s t a vida és e v i d e n t q u e qui no s'arrisca no guanya i q u e per guanyar s'ha d'apostar. Jo n o m é s espero q u e a q u e s t c a m í q u e s'ha c o m e n ç a t s e guixi endavant, que les mires, q u a n t a l'art, estiguin o b e r t e s a tot allò q u e s\g\i\ «t\ t c p t c , q u e tingui qualitat als ulls d e qui h o h a d e decidir i per qui ho ha d ' o b s e r v a r , a n i m a n t sempre tothom per així fer-los sentir t o t a l m e n t partíceps del q u e en aquesta vida paral·lela està succeint.

Cultura

Q S /CANTONS Divendres, 14 de maig de 1999

Setmana Viva des de dilluns a l'Escola d'Art

Bes de la història li» espai de Pere VÍTO i Ofli

"Que se m'enterri e» lo cor"

R.G.Z. - Sant Cagat -

Seria ja pels volts del migdia quan acabà la Missa Exequíal per l'abat Gayolà. Diu Pacta: Com lo cadàver del molt il·lustre Sr. Abat s'Havia d'enterrar en lo cor i m s'havia pogut obrirallà la sepultura abans de començar lafundé per lo molt que hauria incomodat, mf se tocà lo radavtr de dalt lo ÍÚtmL. Però luego d'acabar dita fumà i ser fora la gent de la igjewr, se donà prwtdhtcia perquè immediatament i amb tota dilígètuia, queantes d'e»-* trar a Vespres estigues Ja tot ik$tt s'obris en la cor un clot entre la faristol i les cadires de la part de FEvc/ngeli onfou dit cadàverenterrat, despullat de les vestidures pantificals quedant amb alba, i tancatdins ffttn baüi cobert de vaieta negra... Avançant pel passadís central de l'església, a mitja nau a la dreta. trobem la seva tomba. El secretari s'equivocà: no és d la banda de l ' E v a n g e l i , sinó al d e l'Epístola. Enterrat enfront la cadira abacial. Gom si presidís i manés, encara? El cor hi va ser Yins a començaments d'aquest segle. Ara, mutilat, només en ia

part d d cadirat, es troba al.SK* nestií#^»8d<>nzella d e Barce- tona, la'iHKSt* desaparegué $&. rant k jpftgpi&dviL En aigua lloc h e l ï e g k q ü e les monges ert van j s a ^ B o i o é s 1.000 pessetes. 03tgi. Çam ganga, les múrriesl) Amb tot, bé podem dir: fiastirna q u e c» perdés, però quim sort que n o M sigui! Una bona nosa q u e va» estalviarà la parròquia pe* aJUéé sorvei al poble... t» suppelsïó la decidí la Junta d e ítespuraeió. Devia ser en una meaa-ds "nit fosca", com vjatg8H»e«t es diu. Al secretari, el canonge Barraquer, li va agafar usa.tal enrabiada que, en senyal d e protesta, va dimitir i diuen <|tíe mai més no va voler saber res del monestir ni de Sant Cugat. Tomem a l'acta: A la tarda ales dms hores es començà L· Msprtí de Difunts, donant-se en això pfimpiaL·funemL·. Després deVespmesfeu la ictntatpúbliea distribuint-se a tots quants pobm amditm vuit d'mers a cada un. havent-se donat dinar en l'abadia als Srs. Rectors vei'ns i a altra cent...

ílaàmescs: fils funerals d'un perllongaven durant dies. pública als pobres" costum generalitzat en Lents. L'almoina, contcomuní i d e l'economia i generosí» c a d a família. Q u a n t s % hi acudiren ? L'acta no ho ïix, però recordem que, a».gp|r després, amb motiu de! t& ossos dels monjos a i capella funerària, n'hi ermes d'un rníleç 4cte*a h rodalia. Aquella vegada a m b repartiment de sopa i tet,. Ek rectors veïns i altra ^nt es Wtt attedar a dinar. També a q u e s t àpat, "cl d i n a r d e l s morts", tenia un sentit de sufragi, NowUu Si, entre els convidats, hi havia t'alcalde de Granollers que, com recordareu s'hi trobava *de casualitat". Aclarim que pQtSCff no era tanta la "casualiewf: Cakalde de Granollers conservava certes prerrogatives sobte els batlles de l'antiga vegueria del Vallès, suprimida per FeSp V i pasvtdes, la majo-

ria, a Mataró. Ja no era "el TO» guer", però sf 'Talcaldc major'",

per tant, amb prou rootias per ser oficialment presents a Ten* terraraent de tot un abat i senyor de la vila de Sant Gugac El concepte d'alcalde, tal com ara Ken» tenem> és de molt avançat ja el segle XIX. Acabem: Quan les Actes do* nen fe d'alguna defunció acaben així: "Anima ejus requiescat in pace. Amen." Nosaltres també ho fem, però, a m b l'amagada intenció de no deixarlo reposaren pau del tot, perquè volem que, des d e la memòria que guarda del seu llarg abadíat; ens expliqui moltes més coses q u e ell sap i nosaltres encara no...!

#n e m a

RNE entrega els Premis Sant Jordi de Cinematografia a la seu de TVE-Sant Cugat guts com Juanjo Puigcorvé, Assumpta Serna, Rosa Novell o Miliki, pare d'Emilio Aragón.

R.G.Z. - Sant Cugat Dilluns a la nit es va gravar als e s t u d i s de T V E - G a t a l u n y a a Sant (lugat l'entrega dels premis Sant Jordi de ( linematografia que cada any entrega Ràdio Nacional d'Espanya (RNE). Aquests guardons. que premien onze categories diferents de l'any cinematogràfic, han arribat amb aquesta cerimònia a la seva quaranta-tres edició. l'na "extranya parella", Joan Pera i Paco Moràn, van presentar l'espectacle davant un centenar de convidats que sopaven en un dels platons de T V E . Entre ells hi havia actors i actrius tan cone-

^Disseny! Ordinador c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D O O t N / w w

'—

Tel. 93 589 7886 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Els t a l l e r s D e dilluns a dijous al matí hi haurà tallers de pintura mural a càrrec de G e m m a Navarro i de Rakú amb Lola Gratacòs. Dilluns i d i m e c r e s . entre les set i les nou del vespre, i divendres de sis a vuit de la tarda, hi haurà tallers de pinzell xinès i aiguada (per Quim Conca), disseny de pàg i n e s W e b (per R a m o n Tubau), d'animació de plastilina (per G u i l l e r m o Grasso) i d'escultura (per Pere Borrat). Dimarts i la resta de dies també hi haurà un taller d'elaboració de paper artesanal de la mà de Joan Gonzàlez i Artur Margalef. Les c o n f e r è n c i e s

El cavaller i la rosa El primer en recollir la seva figureta de Sant Jordi fou el director José I.uis Guerín, per la seva pel·lícula l'ren de sombras que va guanyar el premi a Millor pel·lícula espanyola de 1998. La producció canadenca EldukeporveniràsA director Àtom Egoyan, va guanyar el Sant Jordi a Millor pel·lícula estrangera. La jove Leonor Watling va recollir l'escultura del cavaller a Millor actriu en pel·lícula espanyola per la seva interpretació en dues cintes: La

L'Escola Municipal d'Art celebrarà la seva S e t m a n a Viva e n t r e el 17 i el 21 d e maig p r o p e r . Per s e g o n a v e g a d a , l'escola ha organitzat una setmana cultural on hi haurà act i v i t a t s ex t r a - a c a d è m i q u e s . però no per això m e n y s formatives. D e dilluns a divendres s'han programat tallers i conferències per reforçar la tasca dina mi t z a d ora d e l ' e s c o l a . "Amb els tallers voldríem provocar, incitar a conèixer més coses. A més hi haurà exposats alguns dels treballs dels a l u m n e s de d i f e r e n t s disciplines i això ens ajudarà a difondre la feina realitzada", indica el d i r e c t o r d e l'escola Artur Margalef.

El'barceloníJosé l,ui's Guerín ha dirigit trrs curts i s/spellíndes. /*.':.Y. LARROSA.

primera noche de mi vida. dirigida per Miguel Albadalejo, i La hora de los valientes, d'Antonio Mercero. El veterà Francisco Algora ho feu en la categoria masculina pel personatge que va interpretar a Barrio, dirigida per Fernando León. Els premiats com a Millor actriu i actor en pel·lícula estrangera, els van guanyar Ariane Ascaride per la seva participació en Marinsy .leamiette de Robert CJuédiguian, i Nick Nolte per Aflicció//, de Paul Schradcr. A títol pòstum el jurat va concedir cl seu Premi especial a l'actor català Jordi Torras, mort al mes de gener d'enguany, guar-

dó que va recollir la seva vídua. I n vallesà, el sabadellenc Tomàs Pladevall. va recollir l'estatua de Sant Jordi per la fotografia de Tren de sombras, qualificada pel jurat com a Millor contribució al cine espanyol durant 1998. El premia la Millor òpera prima de director espanyol se l'endugué Javier Fresser per LI milagro de l'Tinto. Les roses, otorgades pels oients de RNE a Catalunya, foren per LI'abuelo com a millor pel·lícula espanyola i Mejor... imposible, amb Helen Hunt i Jack Nicholson, com a millor pel·lícula estrangera.

L e s conferències començaran dimarts al matí amb Viatge pel món dels ceramistes a càrrec d e S a n t i C a b a s s a , q u e recorrent les diferent tècniq u e s d ' a q u e s t art i n t e n t a r à obrir nous camins d'investigació en els presents. A la tarda Jordi Castells parlarà sobre Il·lustració escènica, a m b la qual es p r e t é n e n s e n y a r als alumnes que la il·lustració pot anar més enllà dels llibres infantils. D i j o u s a la tarda hi haurà la conferència Psicologia i Art per N o r b e r t o Ferrer, q u e desvetllarà els secrets deia relació entre el món personal i la seva r e p r e s e n t a c i ó plàstica. Les activitats són gratuïtes per a tots els e s t u d i a n t s de l'escola i estan obertes a tothom qui vulgui, s e m p r e i quan no s'esgotin les places que es limiten a dotze o quinze per taller.

Cultura

ELS4CAIYroNS Divendres, 14 de maig de 1999

r e p o r t a t g e

L'assassinat de l'abat Biure sembla que va despertar sentiments contradictoris en els santcugatencs de l'època. Els més religiosos ho blasmaren i els altres recordaven els abusos d'un abat malestimat i dèspota. Ara algú de Cerdanyola potser vol reivindicar la figura de Berenguer de Saltells.

Uabat i Vassassí: una trobada tràgica en la nit de Nadal "Crida lo sol plorant..." MARIANGF.LA ROVIRA - Sant Cugat -

Per Nadal el monestir obria les portes i el bandoler Berenguer de Saltells ho aprofità i matà l'abat durant la missa del gall. Volia una herència que el pare havia donat als monjos, conflicte de molts anys. Montserrat Rumbau ha estudiat el tema i en parla en el seu darrer llibre. - El que trobo més maco són els mites que s'han creat, el gall que va cantar, la creu que es girà d'esquena per no veure-ho i la campana que se sentí des de Montserrat. Els monjos d'allà la volien comprar, n'oferien la campana plena de monedes i no els la van vendre. El rei Pere III condemnà públicament -a les corts de Perpinyà- un crim que va commoure el país. Succeït en aquell Sant Cugat de corts i miracles, vulnerava la Pau i Treva de Nadal que protegia tothom, per dret sagrat, fins a trenta passes del cenobi. L'Església va proferir una condemna terrible per a tota la família -els innocents també- i les generacions que vinguessin. El camí de la fugida és el pas dels excomunicats que va a Cerda-nyola. -Els pagesos de la zona enca-

(Roís de Corella)

ra diuen ara que allí no hi creix pas el blat. Potser no hi creixia abans, tal volta el sòl no és idoni. Però el fet fou dels que fan època. Fragments de la capa i l'alba de l'abat foren escampats per museus de la capital i fins i tot als Estats Units de les Amèriques. Sant Cugat era l'hospital -uns carrers conserven el nomque de fet era alberg i quatre cases. Aquell rei Pere III, dit el Cerimoniós o del Punyalet, com devia ser? — Era molt bèstia, però tot un personatge! Apassionat i violent, astut i hàbil, governà 50 anys. Trobo que s'assembla al seu besavi Pere el Gran. Amb el seu avi Jaume II van ser els dos grans reis del segle. Pere acabà la línia dels grans comtes catalans. Havia fet tornar les Illes a la Corona, tenia grans projectes. Pere III havia vençut una sublevació a València i Aragó, va fer fondre el metall de les campanes i que els sublevats se l'empassessin, una mort terrible. Una vida dura devien tenir també els esclaus. Esclaus - Els captius o esclaus eren sar- rai'ns, la majoria, els agafa-

C r í t i c a

Expedient

ven a les batalles. Però també n'hi havia d'albanesos, grecs, negres i rossos del país dels russos. Els capturaven i els venien, Mallorca era un centre important. Els mercaders que s'enriquien en regalaven, en tenia tothom, els artesans també. Valien igual que una mula. - Es podien alliberar? - No ho tinc clar; a vegades algun, un Joan Segura, fins i tot deixava diners a l'amo. Els cristians no podien ser esclaus i el Papa ordenà que alliberessin els grecs, però no ho van fer, deien que els havien costat diners. Els monestirs també en tenien. La referència més nombrosa que Rumbau ha trobat és d'una granja de templers que en tenia 40. La Generalitat havia fet una mena d'assegurança per aquell amo a qui se li escapaven els captius. Cap a la meitat del segle s'anava escampant la pesta o mort negra, batejada així per les taques fosques a la pell. Va matar dos terços de la població -a França més- dèbil i desnodrida per anys de sequeres. S'ha dit que moriren, al món, 48 milions de persones, 25 a Europa. Aquí també, al poble i al país; amb menys de la meitat de la població, molts camps

Una altra història pseudoterrorífica d'adolescents, víctimes d'algun fenomen estrany!, exclamaran alguns. No s'equivocaran. Comportamiento perturbado corte per camins força transitats. Una breu entrada en situació: Steve i la seva germana arriben en un nou institut, en una nova ciutat, petita i grisa. Per les aparences tot és completament normal; naturalment, les aparences enganyen. Alguna cosa estranya succeeix entre els alumnes i un psiquiatre, conse-

eren erms i els oficis es perdien. -Va ser el més colpidor del segle. Arribada d'Orient en un vaixell que també havia parat a Gènova, les rates la van transmetre. La gent moria a centenars, ningú no sabia per què, atacaven els bar-ris jueus... Un cataclisme, s'encomanaven a Déu, demanaven que ningú no blasfemés. Va marcar tant que res no tornà a ser igual. Abans sembla que aquí es menjava prou bé. El manual de les bones maneres d'Eiximenis, que havia viatjat per tot Europa, deia que els catalans eren "qui pus graciosament menjaven, mentre que els francesos s'alimentaven massa i feien disbarats que produïen set". -Diu que no es pot parlar de coses lletges a la taula i si has d'escopir un pinyol ho facis a terra. Si els molestava una puça

no es podien gratar i després d'anar a un lloc privat no podien tornar a seure a taula. Com que no es mataven mai! Eiximenis explica que a l'Àfrica trobà els vells més bells del món perquè menjaven poc i bevien molta aigua. Dieta sana, sobretot si es pot escollir. No podien triar moltes dones. Ara ho fan unes de la raça p e j que trenquen les seves tradicions i fan artesania i la venen als mercats. Algú ha dit que la dona és el paradís... N'hi ha que encara són assassinades, allà i aquí, per homes que no volen acceptar que s'alliberin. Les coses canvien, els joves a qui hem educat igual, nens i nenes, ja no són masclistes. Només junts i amb els mateixos drets -i encara falta molt- podrem respirar la mateixa primavera i repartir els fruits sota el cel color d'atzur.

c i n e

X a les aules ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Comportamiento perturbado Director: David Nutter Actors: James Marsden, Kathie Holmes Durada: 85minuts

Un home entre dues belles dones FOTO: XAVILARROSA.

ller d'estudis, sembla que sap del que es tracta. Només una petita colla de joves, poc amants de convencions, rebels, esquerps i una mica "penjats", tracten d'esbrinar quin és el misteri. La primera cosa que pot cridar l'atenció és el títol, traducció literal de l'original. Qui té el comportament pertorbat? Donar la resposta equivaldria a revelar l'argument; no ho farem. Si per alguna cosa val la pena de veure Comportamiento perturbado és pel missatge que s'extreu al final. Pel que fa a la pel·lícula, sortosament d'una durada curta, la direcció és rutinària, plana i desafortunada. Aquest tret té més rellevància si considerem que el guió, firmat per Scott Rosenberg (autor de

Cosas que haceren Denvercuando estàs muerto i Beautiful Giris), es mereixia millor tractament. Comportamiento perturbado és en realitat un conte de fades, d'aquells pels quals transiten ogres que es mengen els nens dolents, traspassat al temps actual i bastant més intel·ligent del que es pot creure amb una mirada superficial. El paper dels pares respecte alsfills,els perills que aquests corren, el destí que els espera - n o a tots, certament- i la presència d'un arquetip tan important com és el del boig, posen de manifest que ens trobem davant una història desaprofitada. Nutter no sembla haver-se adonat del bon material que tenia a les mans i ha fet una obra per cobrir l'expedient. Un expedient X més.

M . MAYORAL G . EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA XIII ANIVERSARI SALA RUSINOL

Fins VI de juny

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

LSÏÍÏÓl Santiago RusiíïoL, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

Gastronomia

H L S 4 C 4 N T O N S Divendres, 14 de maig de 1999

Mc Pollastre

£A«0

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97 BACCO Valldoreix, 56 BAR MELMELADA Valldoreix, 29 BAR PICCOLO Puigmal, s/n CABASSA CASTANO Lleó XIII CAN EDO Ctra. Rubf a Sabadell, km 15.200 CAN BARATA Sant Bonaventura, 39, baixos CANCASOLETA Sant Jordi, 33 CABALLU PETIT Sant Martí, 10 CUE SANT CUGAT Sant Jordi, 39 "' EL JORDI'S ELMESÓN Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41 EL PUNT Plana de l'Hospital, 7 * ENTROIDO o* FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4 GRANJA AUGUSTA ITALIANS Sant Bonaventura, 6 % LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona % LAJUONENCA Major, 29 Xerric, 30 LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local,4 LA JUONENCA Av. les Corts Catalanes, s/n LA MASIA Alfons Sala, 24 LA PASTA BOIXA MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 NAKHALA Sabadell, 9 PA I PA Sant Jordi SQUASH Sant Jordi, 33-34 TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 BAR REST. ARNAU

*> BAR BOKATA

McDonald's

Mc Donakfs Sant Cugat Centre Comercial

93 589 03 76 93 58919 72 93 674 30 69 93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 58914 56 93 589 47 90 ^93 674 11 Ï 8 " " 93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11 93 589 88 90 93 674 64 33 93 584 23 32 93 675 52 46 93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 93 675 15 03 93 675 00 86 93 674 58 71 93 589 49 45 93 589 14 96 93~58972 74

Cafeteria i restaurant Cafetena i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar Musical Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari Creps, amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Gelats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzeria, creperia Xai, entrecot a la brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

Sabadell, 41 Tel.: 670.55.40.01

<fVT«Ai

Htl Jltann Bar Restaurant

Tota

una tradició

PI. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

PORROS GRATINATS amb la col·laboració de M. Àngels Cuadras

VALLÈS PA El pa de cada dia

Ingredients:

Carrer detaTorre, 14 Tel. 674 12 85

- porros gruixuts (la part verda tallada) - 100gr. mantega - oli d'oliva - formatge per gratinar - una mica de sal

El pa de Sant Cugat

•

Mercat Municipal Torreblanca "faula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108

Preparació: En una plata de ferro amb oli i mantega col·loquem els porros. Els porros han d'estar ben nets . Fem servir la "pelusa" del cap i la part verda per fer caldo. A foc fort daurem els costats, en el forn precalentat i després a foc lent s'acaben de fregir. Minuts després de finalitzar hi tirem el formatge ben esparcit i trossets de mantega per sobre el porros. Ho gratinem el temps just perquè quedin daurats. Consells: La mantega que utilitzem per gratinar es fon a part però no ha de bullir.

Tel. 674 57 47

Diputació, 3 1 - (Li Floresta)

immmmKmmimmmm

VINS

U IUII

! I I 1

RESTAURANT CAN EDO Tot a la brasa. Dj. tancat

Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Baftaterra

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) •FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (unomta) • FLECA EUNICE

I I I H

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes Tel. 93 589 34 45

la xocalata... **v»K •la «iili • • • « • . . . »*v»K «I cafè... ****y. laa past**... * H * H •I aula... «fvffv

Pi. Barcelona "Tel. 93 675 52 46

Tel. 93 589 19 83 Torreblanca, 3. Baixos

Cultura 49

ELS /CANTONS Divendres, 14demaïgde 1999

GúiaMèdica

Centre Mèdic Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. I Sàbat Bonich Dr). Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

Centre de Rehabilitació •SU6ANA«COLETT)

•JNPROSS. « « « * > i companyia « pereon** g r a m 'CAmüm' mts t nens, 5 W * ï 4 * s mtote, apte * te ter, ítorSe». Av. StfBtSawa, 2-«, 3r.

RADIOLOGIA

Cirurgia

PSICOLOGIA

«SOafiWtóWEZUOfOS

tlïllE>ASai8ÏÈMCJAtN-

yg^g»***

. afudaa & s p«re<nw* Bfans, iSataft* cràntos o, cossiva» * t a « i & t a a a t o r a i totatw í í s *)a&..5fct««**«ïzs, rapf***gor (:«• w » «oat Av. twtBWanea. 2 4 . * A . $»1W SantCuaal,

INFERMERIA

Consult. Centre Mèdic PEDIATRIA Dr. j. Bamgàn Milàn

• C t Í N Ï C A DENTAL DOCTCMtBRANDT. Ortefiòtwa i Odontologia gerwp»t C/Ssnta Marta. 9, i f 2a. -

* CÉNfTBE M È D I C S A 8 À T Qarlittea** d * « » * # iarms». - s * « » * w mfema, sspwaallti*),

LABORATORIS

-ts»

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. I. Serra Catafau

GINECOLOGIA Dr RM. Soriano Camps

Ora, *WW f t Cwc%» Or*. fio*»t»Sag*ma»p(«.UumS»rcí» Caneaftóris EriHÍCi Torrt&ar**, Av. Teatmtnea, 2-8. 2a planto, " "H9v*Sant<5ugat

sss

* » « í 8 i « w , Major, 3ç, 2». Sant

Mútues [to*j musseA ases-

TELS.

9 3 6 7 4 15 2 6 93 6 7 4 01 47 * • • • • • • • • • • « • • •

«SOmftOIWPERR* Fls(pí9f»pfB, AasMaww seaWH t » R a f e A * * . o? V M , 49. Sant CuflW. « W 6 7 4 4 S 7 2

« 9 3 674 5? «8 93 569 35 4» » D R A . A N t i t * PUJJBET I Pediatria. Vfta*Se Salut Kfaptre EwJavallStíav 2 1 , 1 r pis. Sant « 9 3

98*29*8

93 «74 20

(.num. 271. P4a$* Augusta, - N * « 3 «751002

Geriatria

Otorinolaringòleg

l.R§í..ftt'lfIiI.f RIK Üfgyt-SA SAItiT CfJGUT

Paícotogta, paXfUisMa, taaoeécfia. Plaça Df. Saítét, S, 2n 3a. Sant Cugat =•935894051

«BEQONAVlftAU-ONQA

• DRA. PALERM

SantCug*

fWsgotfia. tqgop*t*9- ProW*ínes Senguatg* i aprenentatge ÇV VK», 5.7,1f 2a. Sant Cugat. «935891215

PstwiOBta. Ansiatak depressió, dificuitafs d» relació, trastorns a l'adoíestíèMÜa. ptíootwàcta. Hora» <;orivíngi«ta». C/ t=r»n-

••••••••••••••••••••••••e

» CENTRE P8ÜCOTERÀWAoavAttW

Pedagogia-Logopèdia

DENTAL

Atenc» « peraoo9»í(fí»i» «n «t se» &mtí&. p&*t#t>rmmt « Blfrs f « w l i » r » , 0 « t t ( « * j fte,sfdènetas i tf altre* reeuraea. fr*. fermaria. Formació. 0 / Ansat OuWtarfl, 3 06190 Saf* Cugat

v «29 1«9S3B

•CENTRC OE PtàCQLOQIA CLÍNICA Trastwm d ' a f x w e n j a ^ e j d ^ t a parta.. Nen», aíofesísant* i adults.Av. Catatutïya,2t,3r Ja. Sant Cugat W 9 3 674 36 73

Odontologia

INSTITUT

SAHTCUQAT Paiqotogte cllnjca, psiquiatria. daprassiçH», aSwtwiisfn», twni«omarSa, Ifastóms «t'arsíats*. «stríe, tafiaqbrama. Av, Toit«ïtones, 2-fi, 3F A desp. n i 12 SantíSjgat »3T«7 • MARIA D O L O R S CAR* R E R B S B E N N A S A R Gmtm Madtc SSfcat. Santiago Ru«ifloL 2. *«*•- t a . Sant Cugat »»3*?415ï* * 9 3 ^ 4 6 1 47

• "Cangurs" d'avis i nens

i Toccginecologn-Obstelrida

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Atenció i companyia a persones grans

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..

Av, CataJuaya, 2 1 , 441a. Sant

» 935894800 PwBotaarí»* «7* 74 0*

tHCft CAÍMA

•DR «OS MAR J4. C ' Frarïeatso M o r a g a s 125, U 2 a , « 9 3 5891307

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Traumatologia • ÍOSEP0OMJNQOPECH lïawrtatologei, ortopfcfia, As* íistènota sanitària. Préviasa, jMedytec. PDÍfdlírSe Torrettaft« , 2-8,2a-10. S w t Cudat. «03«e9i8«e

« DR. F E R M W A R A M B U RO Oimrsia ortopèdica tt-autaatotògioa. tioras convingudes. C/ Girona, 2 1 , t r 3a, sant Cugat. tt 9 3 0 7 4 4 3 4 6 93 539 05 34

AvTorre Bíarca 2-8.3r A, desp. 11-12 Sani Cugat dei Vallès

«•««•••••••••«•••••«

WWi%W§ ^X j||;:if| |§í ;;:;M:;;;;lt M l l l l !

VELiWO Aan se lo que htctetels el ÉfiÉtia -16,00-18.15-20.30-22.50

Ejeaicfóntomtaeftte

16.30-19.15-22.00

iasfeerjsasdeiaflatafaieza

16,00 -18,15-2030-22,50

Yelmo2

Sant Cugat 2 Todo sobte m madre

17,15-19,45-22,45

YelnaoS

El guru

17.15-20.00-22.45

Ydtowa

16,15 ~ 18^5 - 20,35 - 22,4§ Co^pwlwníento pertttrbado 16.30- 18.30-20.30-22.50

YelmoS

Yelmo4

Sant Cugat 4

17,15-20,00-22,45

Uvidaesbefla

>elrk>5.

SII SATMT C U G A T

17,15-19.45-22.45

Eài guardià

http://www.cinesa.es

17,15-20,00-22,45

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA

ESTRENA

SALA 1:16.30-19.15-22.00 13 ANYS

SALA 2:16.15-18.25-20.35-22.45 GOLFA: 00.55 18 ANYS

SALA 3:16.45-19.20-22.05 GOLFA: 00.30 APTA

SALA 4:16.15-18.25-20.35-22.45 GOLFA: 00.55 APTA

Pàrking 2h. gratis

Carnet Jove

® S i

Carnet d'estudiant universitari

16^00-18,15/20,30-22,50

Yebno? Astesi«atoen8MM

16.45-19.20-22.05

las fuerzas de la naftiraJeïa

YelmoS Aaalta corooJTodo sobre...

16.15 -18.25 - 20.35 - 22.45 Arfeïgtonroad

Sant Cugat S

CINESH

•Teleassistència, servei 24 hores

SantCogaM

Ç/hmmml/UM&SM.

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

PStCO-

Ttwogjnecologia. H O r a í c o n -

Psicologia Psiquiatria

W&3tB'S4853

• ,

Oftsfitidogia. cpnv«ni amb te» prtnoípofe mútues. Cl San-

W)í»í»ïtrt«f - Prevlasa - Assís**Beàa sanltàtSa Mectfnao. ffUMxm MOfagas, 48, entf. 2a.

INPROSS

casc Moragas, 25-27, 2n t a , SattCusat. « 9 3 «7436 53 934184848

Podologia

SALUT

euòBt «740025

Fisioteràpia

Santiago Rusihol, Q, entsol 1a

• PfLA» üAMGSA ÚBEDA PwSaSna - MWSCIBB adcteseont, AV. T0W»Wa«H.2-8.3r pts. Sant Cugat

Oftalmologia EHTfiE

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets o e conduir i esportius Certificats especials

• J O S E P ML C O R O M I N A S CASARAMONA PedSeirta, astna infantil Horea oofflringu<ta$, ftWa. Ríjataíiada, 20, tt 3a, S a « Cugat W93674Í4ÍS

Mal«tee»*Wp·tt l · wteeií.p)arimta OrtapèdJ^aBS, papitomes. i*utgj« * í p»«. Hew» « c o r w -

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casahas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra M. Colomer Calafi

Pediatria

• O f t t M - J A t f t f f i SAURA € » * * daíte). 0). a ctv. »-13 h i 1&-a&ft PgSartMagt, 22; tsaí-

Metge capçalera

dt«tèÜCa, t 8 -

• C L Í N I C A ORTODÒNCIA í fitWWttïió TEMPORO«AWDIBmAR ••M'&WS&talíca, 2-8,2n A. despatx 6,$lrt Cugat *9»«m-fl7522l2

P . t^rtó, 3, 2J> l a . (Alfons Sala íSBfaoadBCotdn) « 9 3 6 T 4 72 4 0 0

• £ ! & ^ D O M I N G O OA-

DERMATOLOGIA Dr. O. Servit/e Bedate

W 9333970 40

• O j N f C A DENTAL MA-

1?,tMi*<M

Dietètica-Nutrició

« C L Í N I C A DENTAL A U TRAN Odontologia generat. implantotoga> prètesís, odontopadiamfl, crfcdSnda, mútues. Av. Torreblan«,2^8,-2* 11. Sant Cugat ««3S7S0603

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

_„ minusvalids

SALA 1:00.45 DIVENDRES I VISPERA FESTIU

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

50 Cultura

ELS /CAIVIONS Divendres. 14 de maig de 1999

mmw- jt A B i o.. De dMuns a divendres • D e 7.(10 haN.OOh EI' despeitador, amb Salva Vallvé • D c S . O O h a 10.30 h Primera Phiini. amb Geni Lozano i l'entrevista • De HUO h a 13.00 h En rrvista. el maga/ín de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.30 h l'entrevista (repetició) • D e 13.50 h a 14.00 li A/u// molt de gust. amb l'ep Blanes • De 14.00 h a IJS.OOh Vol de tarda, amb I. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Mlloro, el musieal de Salva Vallvé • De20.(K)ha20.55h l'esportiu • De 20.35 h a 21.(K)h /•.'/ millor drl magazín • D e 21.00 h a 22.00 11 l'estrena (dilluns), Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres), Rtn d'assaig (dijous), Jazz Cirva (divendres). • De 22.(M) h a 24.00 h (divendres no) El'qui' queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 25.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense Emnteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'.espoitiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Dissabte • De 8.00 h a 11.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 12.00 h

9 i i;ii:íiii«»;;

p r o p o s t a

liramilles, el concurs • De 12.00 h a 13.00 h v Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Eron feres(repetició) • D e 15.00 h a 17.00h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.50 h Eestrena • De 18.50 h a 19.00 h Elxip. amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena • De 8.00 h a 9.00 h EI dia del senyor • De 9.00 h a 9.50 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.50 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Que d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en ma/xa Ja edició

Aquest cap de setmana la dansa serà

màgica

Tota La màgia de la dansa aromatitzada amb el sabor cubà és el que la gran Alícia Alonso portarà aquest cap de setmana al Teatre-Auditori de Sant Cugat. El Ballet Nacional de Cuba actuarà dissabte a les deu de la nit i diumenge a les set de la tarda. Per als estudiants de dansa i els que ja tinguin l'entrada, la companyia oferirà un assaig comentat de l'espectacle el mateix dissabte a les set de la tarda. Els grans moments de Giselle, La bella dorment, Cascanueces, Coppélia, Don Quixot, El llac del cignes /Simfonia de Gottschalk, tocats per l'art d'Alicia Alonso, conformen el programa magistral d'aquesta parada a Sant Cugat. La companyia seguirà després cap a Càceres, Oporto, Lisboa i altres ciutats de l'Estat espanyol, a més d'Itàlia.

Exposicions

15 DISSABTE

• SALKS MUNICIPALS

ACnVTTATS INFANTILS « Chora del conte: "Contes de flors" amb Patrícia Gabeza. Data màxima d'inscripció: 13 de maig, A les 12 def matí. PI. del Centre Cukufal. Org.: Ajuntament de Sant Cugat del Vaüèa. • Samfaina de «olors presenta: "A punt". Festa Snal amb espectacle d'animació. A les 18 h. Jardins del Monestir. Org.: Ajuntament d© Sant Cugat del Vallès. MÚSICA • IntercàftvtOt<ttt<sstï3 juvenil Fusió-Banda Jove **CSïiíài£ itc iteracarM**. A les 19 hores, jardins del Monestir. Org.: AjuntamÉntóc SaSt Cagat écl Vallès, Escola deMéak» f « s &

* La NI|j*dkOatKau«»8: Jaume Sis». A tes 22,30 h.Qn*èti Cuitarà, Org.: Àjuatarneat de Sant Cagat <kf%Bta, • Passejada sattaalista pels nsdals de Torre Negra. A Is^pteí marí davant dels cinemes. Orgj Grupde Natura del CMSC

I SORTIDES H K Ó de Can Camps. A1

II matí davant del CMSC

DIUMENGE • 75è <mkàè^éahmanàe,]mnPafmsett.íÍ9(à^^^^^A fesj&k Cwsaí de Cultura de Valldoreix , ..

Escenifica<^(|el9sevapGeskamb'1bSiitC^r&

t>-Joaquim Moftïorïol. Ala Sala d'Actes del Cïtiba

CONFERÈNCIES 1 XERRADES • Col·loqui "Malalties dels peus" A les 17:30 h, Centre Cívic les Planes. Org.: Racó de l'Amistat

DILLUNS

18 DíMAirrs

• M o s t r a fotogràfica a l ' E s pai J o v e . F i n s al 29 de m a i g SALKS PRIVADES • Jaume R o u r e , p i n t u r e s La Galeria (Sant J o r d i , 14) F i n s al 16 d e m a i g • M i q u e l Barneda. A.P. V d e Valldoreix (Rambla M o s s è n Cinto Verdaguer, 18) Fins al 23 d e maig

,íV,,

• Festa del Casal de Mira-sol. A les 1Z Itottss animació infantil i aperitiu amb tots els alcaldafeies per parlar sobre el districte. A k s 14 hores gran arrossadapojpíar. A les 17 hores lliurament de jpf»nis a les millors fcto#atol ball

·S^Mmi^*W&Pl,^^^i,,^^^^^y^'ii^^c^ ksÍ9bares.AlCMSC

' • Kxposició d e l fons d ' A r t \ Municipal. Claustre del M o % ncstir/Casa d e Cultura. Fins * al 20 d e m a i g

• Exposicions de Morató A r a g o n è s , Pacual B u e n o i Andreu Metro. Espai Lluís Ribas • E x p o s i c i ó Marta A g u a s . I n a u g u r a c i ó e l d i a 15 d e marg a les 19. 3 0 hores. P o u d'Art ( B a l m e s , 35). F i n s al 9 d e juny Centre Cultura!

I XERRADES • Aula Cultural: "Canvis demografies i eleccions mufueipals*'. A les 30 hores. Sala d'Actes del CMSC, Org4 Club Muntanyenc Sant Cugat CONFERÈNCIES I XERRADES • "L'art de tes dones*. Ora. Alba fbero. Historiadora de l'art. A les 20 h. Arxiu Nacional de Catalunya

DIJOUS

CINEMA • Temmrh cmtanée. A tes í 8 h. Espai Jove del Centre Cíyk la Floresta

• TaúDòver. h les Í9 h. Espai Jove de la Casa de Cultuia de Sant Cugat

La Màgia de la dansa. Ballet Nacional de 1 le Dissabte 15 de maig a

1 s 22 h

1 Diumenge 16 de maig a | l e s 19 h | T o t esperant Godot, de I Samuel Beckett. •» Dissabte 22 de maig a | les 22 del vespre.

H>S

Cultura

/CWIXUNS Dtiriir/irs. 14d, mai- (I, 1VW

A NT O RA Ajuntament

9358922 86

Valldoreix (parada)

Bombers BeBaterra

93692 80 80

Grua

93674 3371

Aigües fa Floresta

93674 2089

Bombers Rubi-Sant Cagat 936998080

AAPP i W Mira-sol

93674 2018

CAP

935891122

AAVV Verge Carme Mira-sol 9367410 03

CAP urgències

935894455

AAW' Sant Joan Mira-sol

93 674 71 03

Casa de Cultura

93 58913 82

AAPP i W Valldoreix

93 674 21 97

Centre Social i Sanitari L f

935887800

AAPP i WC.

Bombers GeneraBtat

085

93 6741111

Montserrat Va8;93 674 2 ! <$

93 674 45 99

AAPP W Can Majó Vall.

Catalana de Gas

93 725 2944

AA Prop. i Veïns la Floresta 93674 2089

Centre Cívic la Floresta

93 589 08 47

AA W Aíguallonga la Flor.

93674 5129

Centre Cívic tes Planes

93675 5105

Ass.

9326845|r;

Casal Cultural Mira-sol

93 5892018

DM (Cita prèvia)

Cinemes St Cugat (reser.)

93 58909 41

Greertpeace

Correus

93674 70 96

Creu Roja Sant Cugat

93 674

Casal Valldoreix

12 34

Creu Roja Valldoreix

93 674 24 59

Dispensari la Floresta

93 674 7615

Ent. Municipal Descentralit. 936742719 ENHER Rubí

936991892

FECSA(atencióal client)

9007373 73

FECSA (avaries)

9007474 74

Informació FGC

932051515

Funerària

93589 55 52

Hisenda

93 5891155

Consumidors

93 589 30 80

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Divendres 14 • Sant Maties Dissabte 15 • Sant Isidre Diumenge 16 • Sant Honorat Dilluns 17 • S a n t Pasqual B. Dimarts 18 • S a n t Fèlix Dimecres 19 • Sant Pere C. Dijous 2 0 • Sant Bernard •Divendres 2 1 • Sant Secundí

* Informació i inscripcions:

T O T S ELS D I S S A B T E S C u r s de S a r d a n e s al Casal de C u l t u r a . O B E R T A TOTHOM. A b r i l : 10. I 7 i 24. Maig: 8, 15,22 i 29. Juny: 5 i 19 Classes impartides per una monitora de la Federació Sardanista de Catalunya.

(91)543 47 04

Horari: d'I I h a 12.30 h. Lloc: Casal Cultural de Valldoreix.

Hosp.Valld'Hebron

93427 2000

Hosp. Sara Joan de Déu

932034000

Unitat Coronària

332481040

Tel. de l'Esperança

83 414 48 48

Informació Carreteres

93204 22 47

Informació Aeroport

93 478 5000

D I A 16 D I U M E N G E 75è aniversari de la m o r t de Joan Papasseit " N o c t u r n per A c o r d i ó " Escenificació de la seva poesia amb Teatre O b e r t . A les 19 h. Casal de Cultura de Valldoreix.

intormaeió RENFE

D I A 18 D I M A R T S

•93 490 02 02

iflfOfTnacié Port '"'..

9331887:50

Oberta la inscripció dels Casals d'Esplai d'Estiu i d'Aventura.

OMIÇ

9358831ÉI8

Informació i inscripcions al Casal de Cultura de Valldoreix.

;*;;.. ftrrebtaro

9358918 88

PROMUSA

9358917 3?

D I A 21 D I V E N D R E S

ASDI

93 675 35 ÓJ

Concert amb P A T R Í C I A D E N O . flauta, i C A R M E

93 674 6696

Parròquia St. Pere Octavià 93 67411

Parròquia les Planes

9320475 03

Parròquia Valldoreix

93 674 05 69

d"l1a13hide17aí8h Tel. i tax 93 589 9Z 69

De dimarts a divendres,

Hosp. General de Catalunya 83 5891212 i

PolidWc Aitjat

93674 5049

EMD Valldoreix

U B A C H , arpa. A les 2 1 , 30 h. Parròquia de Sant Cebrià. Arxiu Gavín

93674 25 70

Casa! d'Avis SC

935891638

Uar d'Avis Parròquia

9358905 98

Club Muntanyenc

93874 53 96

Coral de la Unió

936741006;

Esbart Sant Cugat

936752652

Tot Sant Cugat

93674 86:61

SrupSup. IrrifBigfants

9367493:14

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Podria 93 674 78 58 Urgències Policia Municipal i Prot. Civil Pol.

Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia Taxis (parada)

091 092 908 79 51 25 93 674 7612 93 674 09 97

Ràdio Taxi

935894422

BepüOl-Butà

936741580

SwrtGi^Goriterç„

93:67*0322

936?559#

símeA

• GIMJAZZ PER A ADULTS

•ORFEBRERIA

• D I D U I A i K I N T U K A JOVES I

•VITRALLS

ADULTS

•ESCOLA DE MÚSICA

•JOIERIA A L A CERA

"ANDANTE"

PERDUDA

• ESTAMPACIÓ

• J A Z Z JUVENIL

•IOGA

•TEATRE P E R A NENS I

•

NENES

PLÀSTICA

"PUNT' TALLER DE

rlORARÍ AUTOBUSOS • LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

wwnmwm^smmmmm^mmw^m Sortides des de Mas Janer

Sortides des de F, Colom

-Oies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00h-Q8.00 h i'ateshores ert punt fins a les22.Q0h L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.0Q h i a fes hores en punt fins ates22.00h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40 h-07.40 n i als 40 minuts de cada hora fins a tes 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins ates21.35 h -Dissabtes í festius. 1 a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mitjafinsates21.35 h Recorregut. F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada nora fins ates22.25 h -SortidesaddicionalsaTerrassa:06.55h, 07.55hi 11.55h(feiners)

Recorregut. Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 Sortides des de f estació

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts dècada horafinsa les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h Sortides des de l'estació FGC

^ ^ ^ ^ . ^ ^ ^ ^Siiiaiiiiiiïiiiiiiiurtiíiiii l^^^^^^-^^^^^g^^^^^

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). FGC, Colomer, Sant Domènec -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

«°w°™o»ooegsowp»oe*»«

ELS4CANIÜNS

Divendres, I4demuis.de 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Francesc Abel. Director de FInstitut Borja de Bioètica.

Debats IORDI CASAS

"La televisió necessita 99 una seriosa revisió ètica •

V _ •

qüestió de si tot el que és possible fer tècnicament, resulta èticament acceptable. Hi ha altres preguntes que ens plantegem avui en dia. Per exemple, posat q u e si hi ha diners es farà tot allò que és tècnicament possible, com, qui i quins criteris s'utilitzaran per posar-hi límits? Aquí hi entren en joc molts interessos. Avui ens hem de preguntar: allò q u e es faci, qui ho controla? I qui i com es controlen els controladors?

R u r i ! CASALS -Sant Cugat -

Diumenge va ingressar com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Francesc Abel, metge i jesuïta, ja va ser present en l'obertura del primer c e n t r e de bioètica als Estats l'nits el 1970. Des de fa 24 anys dirigeix l'Institut Borja de Bioètica a Sant Cugat, primera biblioteca i centre de documentació europeus del seu camp, tasca que alterna amb la pràctica mèdica a l'Hospital Sant Joan de Déu. - (Juin és el seu discurs d'entrada a l'Acadèmia? - Kl diàleg bioètic albirant el tercer mil·lenni. És a dir, l'aprofundiment seriós del diàleg entre les ciències de la salut, la filosofia, la teologia i el dret. I dins d'aquestes és molt important aprofundir el diàleg entre la bioètica i el biodret, i també entre la bioètica i l'economia de la salut, per les seves importants repercussions socials, econòmiques i polítiques. - I q u è en saben d e bioètica, els polítics? - Als inicis, molt poc. Avui ja és diferent i prenen cura d'envoltar-se d'especialistes i de crear comissions amb persones competents. A partir dels anys 70, en veure les possibilitats q u e oferien les noves tecnologies, els científics es plantejaren nous problemes en relació amb l'ètica ja que els progressos tècnics no necessàriament s'igualen als progressos humans. Un gran perill és q u e els progressos tecnològics només es facin servir com a i n s t r u m e n t d e p o d e r . L'enginyeria genètica, per exemple, pot ajudar a eliminar les diferències entre el nord i el sud o bé augmentar-les, que és el que està passant. Els beneficis econòmics que pot aportar l'enginyeria genètica aplicada a

• •

- I les solucions a aquestes preguntes? - Jo crec que Túnica solució és elevar la discussió bioètica a una discussió política de presa d e decisions raonables, amb el que diria democràcia deliberativa. Si ha de sortir una llei que marqui restriccions i límits, la societat ha de poder-hi participar. Estem lluny encara d'una democràcia deliberativa, però és impossible arribar-hi si no aixequem el nivell cultural de la població, començant per l'escola primària. Elevar el nivell a una dimensió acceptable no és fàcil. - I quin és el p a p e r dels mitjans d e comunicació? A bel dirigeix el que fou primer centre de bioètica europeu FOTO: XAVl IA RROSA - Han de fer una reflexió molt profunda sobre la seva ètica. La losòfica, que és molt lenta, no la i n d ú s t r i a són d ' u n a i m formació de l'opinió pública és pot anar al mateix ritme. Siportància de bilions de dòlars. molt important, i no és correcte, multàniament. en entrar en conAixò té darrere un gran poder per exemple, que en la premsa flicte diversos valors en una sopolític. llegim un titular atractiu d'un — I la justícia, està moll des- cietat plural, la llei ha d'actuar article que contradiu el contina m b urgència. Tant l'ètica com fasada? gut de la i n f o r m a c i ó q u e es el dret es veuen - És imdóna. Donada la incultura, molobligats per possible ta gent només llegeix el títol i aquesta velocitat q u e estigui no la notícia. La televisió, a més, a donar respostes al dia. Tamnecessita una seriosa revisió ètiprovisionals, que p o c n o hi ca i estètica. Hi hauria d'haver són r e v i s a b l e s . estan la filo— Quines són programes de formació cultural sofia ni la o canals exclusivament cultul e s grans preteologia, sorals. A mi e m sembla q u e en g u n t e s d e la bretot quan : iít aquest aspecte estem a la cua bioètica? es fan predels països occidentals. Vistos El p r i m e r gran p r o b l e m a , guntes concretes. La velocitat els índexs d'audiència d'alguns que neix als anys 70 i que és el dels progressos tècnics, caracprogrames penso que realment, nervi q u e recorre tots els desterística d'aquest segle, és de som molt pobrets culturalment. cobriments, es respondre a la tal naturalesa que la reflexió fi-

"Si ha de sortir una llei que marqui límits, la societat hi ha de participar"

v a-Ll e

Diuen, els estudiosos de la sociologia electoral, que les campanyes decideixen un mínim de vots. Ben segur que no s'equivoquen gaire. No obtant això, les eleccions que tenim pràcticament a sobre aporten suficients novetats com per introduir-hi una certa dosi de morbo: es presenten més candidatures que mai (ja ho va dir el creador creixeu i multipliqueuvos); l'alcalde del gran Sant Cugat no es torna a presentar; el cens ha crescut considerablement, la qual cosa pot portar novetats; i, per últim, passarem de vint-i-u a vint-icinc regidors. Tot plegat fa pensar, repeteixo, que aquest cop dos i dos poden fer cinc. En aquest context, tenen algun sentit els debats entre els candidats (i el públic assistent) que s'han organitzat i els que s'organitzaran (tres, dos dels quals seran monogràfics)? Home, què voleu que us digui! No seré pas jo qui negui la seva conveniència, ans al contrari. El que succeeix, i probablement sigui inevitable, és que s'omplcn d'adherits, simpatitzants i badocs (en el bon sentit de la paraula) ja convençuts o en fase molt avançada de convenciment. I, aleshores, ens trobem amb una situació força paradoxal: els oients, que no volen ser convençuts perquè ja ho estan, han de fer mans i mànigues per diferenciar les propostes, ja que en bona lògica electoral i mental tots diuen que sí a les reivindicacions que van sortint al llarg del debat. He exagerat expressament, ja que realment als dos debats que s'han fet s'han vist diferències. El que volia evidenciar, en definitiva, és que, malauradament no aprofitem aquests debats per reflexionar col·lectivament sobre alguns temes concrets. La dinàmica electoral no s'adiu amb la reflexió serena i constructiva. Evidentment, no tot s'acaba amb els debats. Es d'esperar que les diferents opcions polítiques ens facin arribar les seves propostes programàtiques (resumides, evidentment) i a partir d'una observació acurada (és el mínim que es pot exigir a l'elector) puguem espigolar les diferències i decidir el nostre vot. I, en tot cas, sempre ens queda l'opció de recordar el que vam votar la darrera vegada. Potser per no tornar-la a votar. O sí.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs