Diari de Sant Cugat 295 by Premsa Local Sant Cugat

Owendres ? dejuliolde 1999

EIS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Núm. 295 Any Vil

225 ptes.

La Festa Major supera un nou any amb més participació que mai

SUMARI Els regidors escullen demà el futur alcalde de la ciutat i el president de I'EMD de Valldoreix

L'espai lúdic de barraques és el triomfador de la festa

Pàgina 21

Des de divendres passat i fins dimarts d'aquesta setmana, la ciutat ha viscut els millors moments de l'any. Deixant de banda la situació de canvi que viu la política, els problemes

L'oferta d'acadèmies i professors particulars es dispara amb l'arribada de les vacances escolars

mediambientals o les reivindicacions socials, els ciutadans han sortit al carrer i s'han abocat a la celebració de la seva gran festa: la Festa Major de Sant Cugat. Música, teatre,

actuacions en viu, espectacles infantils i menjars populars han omplert tots els racons del municipi per garantir la diversió durant els cinc dies més desenfadats de l'any.

Pàgina 30

Els comerços de la ciutat inicien les rebaixes d'estiu amb uns descomptes del 30% de mitjana Pàgina 35

Grau-Garriga a l'ermita restaurada F0T0:X.L.

S'inaugura Sant Crist de llaceras restaurat

El foc ha estat un gran protagonista de les festes col·laborant a mantenir viu el calor de la ciutadania en unes jornades tan especials FOTO: XAVILARROSA

Tema de la setmana especial Festa Major

Pàgina 45

Escola d'Informàtica Sant Cugat <j%$

«*»*?f*.

14 anys d'experiència

l'ensenyament"

CURSOS INTENSIUS D'ESTIU Inici: 5 de juliol 31

INFORMÀTICA V R

COMPTABILITAT I NÒMINES

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançat- al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstal·lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I L' ENTRADA DE L'EURO. Només pel fet de set-ne client, DIMONI esdevé e) Seu Soci Tecnològic, es a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies.

MECANOGRAFIA Truqui'ns ara o visiti la nostra web per demanar informació

Escola d ' I n f o r m à t i c a Sant Cugat Tel. 93 675 16 04 C/ Rius i Taulet, 6 • Sant Cugat del Vallès http://www.tising.es/escinfo

Grup

Serveis

Jnfegrals

Seriego SAiesT. S.L M. FOSAL8A«/UocUdo»,SJ_

Carmeu de Baicdora. I5O-154-0DO25 SjbaDrt W 93 710 09 54 Fa< 93 710 05 71 i-ma«4(|»Om»rcom»s

LSHCÀNTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR BARCELONA Las Golondri

i*ft*l»tM LES COVES DEL SALN1TRE morsumcírtaCoïom), recorre «i l*ort \tert I é\ Port de Barcelona J9«r sortir a mar obert t «awgar per S Km del litoral de la duta*: frfatfes de Sant Sebastià, Bareetoneta, Port Olímpic, BogateH, Mar Bella í tornada. Recorregut 1h 20*

J» taquilla de " «fe descompte Aprofita l'estiu i gaudeix amb tota la família d'un dia inoblidable gràcies a la gentilesa d'ELS 4 CANTONS i Las Golondrinas

Consumicions gratuïtes Els 5 primers subscriptors del mes tindran consumicions gratuïtes! Vine a buscar el VIP.

A COLLBATÓ, km 576-A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

Visites amb guia gratuïtes Visita una de les joies turístiques més antigues de Catalunya. Dues entrades gratuïtes per anar a les coves de Montserrat. Una hora de recorregut amb un guia. Totalment gratuït per als subscriptors. Només cal que presenteu el carnet a les taquilles!

Session golfes de franc Passa a buscar les teves entrades a la redacció! Aquesta setmana...

'The Matrix'y amb Keanu Reeves

Reservat el dret d'admissió

Amb la gentilesa d'Hípica Severino, podeu gaudir d'una passejada a cavall per la rodalia de Sant Cugat. Podeu venir-hi acompanyats!

HÍPICA SEVERINO

ENTROIDO RESTAURANT-BRASERIA Especialitat: Vedella d'Àvila Plana Hospital, 7

Tel. 93 674 58 60

Gràcies a la gentilesa del restaurant Bacco, la subscriptora Dolors Codó ha estat la guanyadora del menú per a dues persones del mes de juliol. El val és vàlid de dilluns a divendres només al migdia.

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte a la benzinera Gríful, de la carretera de Cerdanyola.

^ Mm@m

OS 4 CANTONS ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres. 2 de•juliolde IWJ

Festa

Major

19 9 9

La festa, les "anés de divertir-se i el boti ambient han presidit la mu/u,,,, dels actes que s'han fet a la ciutat durant aquests cinc dies de Festa Major. VOTO: A',4I7 I.ARRÒSA

La ciutat compleix les expectatives Els principals actes de la Festa Major aconsegueixen un ple absolut ACRA COSTA - Sant Cugat -

El tòpic s'ha complert: la Festa Major ha tornat a ser la gran festa d e la ciutat, la cita superlativa en què milers de persones s'han trobat a m b els carrers, el folklore, la gent i la festa. Com totes, ha estat una festa en q u è hi ha hagut t e m p s per fer d e tot: riure a m b els amics, ballar amb les orquestres, córrer davant els diables, admirar els castells humans, delectar-se a m b la música d'alta volada i gaudir fent allò q u e en cada mom e n t ha vingut m é s de gust. A l'hora de fer balanç, les xifres demostren q u e el santcu-

noctàmbuls i p u n t de trobada gatenc gaudeix a m b aquestes dels q u e tenien més ganes de festes i q u e , a m é s , li agrada festa, El poble sencer ha sortit participar-hi activament: 4.000 a q u e s t s dies als carrers d e la persones en l'actuació casteciutat i ha aconseguit passarllera, 5.000 en el castell de focs, s'ho d'allò m é s una mitjana de 3.000 p e r s o n e s VeSpüt lÚdlCde ks bé sense q u e es diàries en l'espai registressin inci-

bar- barraques na estat la d e n t s

lúdic d e les r a q u e s . Precisa-

impor-

tants.

ment aquesta revelació d aquesta à r e a , s i t u a d a al

//0/

^«

L'última festa

parc de la Pollan- Festa Maior 1999 de r alcalde creda, ha estat de la Aquesta tamgran revelació b é ha e s t a t la la F e s t a M a j o r darrera festa en q u è Joan Ay1999, una iniciativa q u e de dimerich ha participat com a alvendres a dilluns ha estat obercalde de la ciutat. Un fet q u e ta fins a les 6 de la matinada, i ja s'ha c o n s t a t a t en la baixa ha esdevingut refugi dels més

presència d'Aymerich en els actes festius, i és q u e ell mateix declarava en l'actuació del Paga-li Joan: "M'hauria agradat que aquesta festa hagués estat presidida ja pel nou alcalde." N o és l'afirmació d'algú q u e hagi volgut prescindir de la calor popular, sinó d ' u n polític q u e després d e 12 anys al capdavant del govern de la ciutat confessava q u e estava "trist davant tanta gent q u e s'ha vingut a acomiadar de mi". L'alcalde, però, assegurava que en els pròxims anys continuarà assistint a la Festa Major "com un ciutadà com qualsevol altre".

ha festa en xifres Un any més, aquesta ha estat la festa de la participació. Les xifres parlen per si soles: - Actuació castellera: 4.000 persones - Focs artificials: 5.000 persones - Assistència a l'espai Les Barraques: 3.000 persones per dia. - Paga-li Joan: 2.500 persones - Concerts al claustre: 1.000 persones - Concurs de pintura ràpida: 120 participants

4 Setmana

BLS'íCANTOPiB Divendres, 2 dtjuliol de 1999

Inici

f e s t e s

Solà recorda l'esforç de les entitats locals en el pregó de la Festa Major ANNA BORAI

"Ha significat un honor molc gran, i també una responsabilitat que m'ha fet una mica de por." Amb aquesta sensació va començar Carles Solà el seu pregó, un discurs que com cada any donaria per començada de manera oficial la Festa Major de Sant Cugat. El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, que fa vint-idos anys que viu al municipi, va recordar la seva arribada des de l'Horta valenciana com "el canvi d'una comarca a una altra del meu país". I és que, tal El rector de la Universitat A utònoma de Rarrelona va ser l'encarregat de donar el tret de sortida a la Festa Major E: X. L. el pregoner d'enguany va explicar a la seva audiència, "malgrat que hom destaca la seriositat del poble català, a Sant Cugat mai ningú no m'ha fet sentir com un foraster, perquè és un poble càlid". Però no tan sols això: per a Carles Solà, les iniciatives a les festes locals són símbol d'una societat activà i creativa. "La fava de Sant Medir", va explicar, "faria empal·Iidir el faller més tronat." El rector va reconèixer a la premsa que "Sant Cugat és una ciutat molt tranquil·la, però que segurament hi falten coses, sobretot per al jovent, que no disposa d'una oferta prou àmplia". Solà també va afirLa llum i el color dels focs d'artifici van tornar a il·luminar la primera nit de gresca santcugatenca FOTO: E. F. mar que en els àmbits social i asso-

ciatiu, la ciutat "és una festa diària de la cultura". En el seu discurs, el pregoner va dedicar algunes paraules a la tasca que desenvolupen totes les entitats del municipi, des del Club Muntanyenc fins als membres del Casal Okupat Torreblanca, passant per tots els sectors d'una societat que va definir com a "tolerant i solidària". Davant els centenars de persones que l'escoltaven des de la plaça de Barcelona, Solà va encoratjar els santeugatencs a gaudir un any més de la seva gran festa, tot agraint a la Comissió de Festes el seu esforç i demanant als seus conciutadans la comprensió per

Elrector de la UAB ais m o m e n t s

de molèstia i el civisme a l'hora de participar en una festa que va qualificar de "singular, perquè és l'última que Aymerich celebra "' com a alcalde i, després de 12 anys, mereix el reconeixement de tots". Per la seva banda, l'alcalde -que va confirmar que per a ell aquesta festa tenia un significat especialtambé va encoratjar la població a gaudir d'una festa "molt variada, en què els membres de la Comissió s'hi han tornat a esforçar i també les entitats han pogut dir-hi la seva". Una festa que, com cada any, veuria la seva primera nit il·luminada per llums, sons i colors amb el gran castell de focs d'artifici.

destaca la tolerància i solidaritat del

poble santeugatenc

Dansa

Dos joves santeugatencs ballen vuit hores en la marató de dansa de l'Esbart AI.ÍCIA.D.BI j

En tocar les vuit del matí de dissabte, dos santeugatencs alumnes de l'Esbart, Natàlia Rodríguez i Marc Travé, van convertir-se en els guanyadors del primer concurs de resistència organitzat p e r aquesta entitat dansaire. Una competició que s'emmarca dins els actes de Festa Major com una nova iniciativa sortida del cos de dansa de l'Esbart, "amb l'objectiu d'allargar la festa per al jovent", en paraules de Cesc Franquesa,professor del cos de dansa. Deu maratonianes hores de dansa que a ritme de funiy, música llatina, tecno o música del vuit-

cents finalment es van covertir en vuit. Els dos guanyadors, dels deu que s'havien inscrit al concurs de resistència, van ser obsequiats amb dos rellotges dissenyats per l'artista Àngels Massaguer. Fora de competició, prop d'un centenar de persones van aplegar-se als locals de l'entitat dansaire per moure's a ritme dels temes de rvck&blues que sonaven entre les quatre i les cinc de la matinada. Però les vuit hores de dansa de l'Esbart van presentar-se carregades de sorpreses. A les hores punta, diverses entitats van col·laborar-hi oferint petites actuacions, mentre regalaven cinc minuts de

Alguns dels ballarins van presentar-se disfressats a les deu hores de dansa que van tenir lloc a l'Esbart. E: E. FARINYES descans als intrèpids ballarins. Els primers de sortir a escena van ser els acudits de Joan Fàbregas. Els castellers de Sant Cugat i els bastoners de l'Esbart també van fer breus aparicions. A mesura que la nit s'amagava i començava a sortir el sol, els alum-

nes del cos de dansa de l'entitat van oferir números de ball, com una breu interpretació molt personal del conegut musical Grease. Ja a les vuit, un esmorzar amb xocolata desfeta, obsequi dels pastissers Sàbat, va endolcir el matí als ballarins més resistents.

"Aquest any, per ser la primera vegada, la valoració és positiva. L'any que ve existeix la possibilitat que es tomi a organitzar la marató de ball, però si ho fem pensarem a potenciar-la en l'espai lúdic de les barraques", assegura Cesc Franquesa.

SétiUana*

H i ) ! CANTONS Divendres, i de juliolde 1999

N o v e t a t s

Barraquisme: Pespai d'aventura La nova zona d'esbarjo va registrar una mitjana de 3.000 persones per dia L'espai lúdic de les barraques, situat al parc de la Pollancreda, ha estat la nina del ulls de la Festa Major 1999. Amb una mitjana de 3.000 visitants per dia, aquesta zona s'ha consolidat com el gran actiu de la festa més important de la ciutat. La

clau de l'èxit segurament cal cercarla en el fet que fins ara no s'havia dissenyat cap altre espai en què la gent pogués estar-s'hi fins a altes hores de la matinada. I és que les barraques van estar obertes de divendres a dilluns fins a les 6 de la matinada.

L'especialitat? Servir begudes i menjar a preus molt populars, programar concerts altament atractius per a la gent jove -especialment de rocki oferir un ambient fresc, jove i desenfadat. Un còctel explosiu que ha convertit les barraques en una dolça

l'.espaiia fitar totes quatre nits ple a vessi» dejoin amb ganes de ballar fins la matinada FOI'O XAVI l.ARRGSA. AURA C O S T A / ALÍCIA D.

Buj

- Saat Casat Els tabalers del D i a b l e s d e Sant Cugat van ser els encarregats d'inaugurar la nit de divendres l'espai lúdic de les barraques. A dos quarts d e dotze, els tocs dels timbals anunciaren quatre dies de música i festa al nou recinte del parc d e la Pollancreda. "Ho hem fet perquè vam pensar que a la Festa Major faltava un lloc on la gent s'hi trobés a gust i on les entitats santcugat e n q u e s es poguessin presen-. tar. Vam fer un esbós d e barraques pensant en el q u e es feia eri altres municipis, com Girona o Olot, el vam presentar a l'Ajuntament i aquest és el resultat", explica un dels m e m bres d e la coordinadora organitzadora de l'espai, Francesc Arechavala. Un total de vint entitats, des d ' e s p o r t i v e s , c o m la S e c c i ó d'Esquí del CMSC i la seva Escola d'Excursionisme o el Fut-

bol Sala, fins a polítiques, com EUiA (Esquerra Unida i Alternativa), o d'altres lligades a la cultura i les tradicions catalanes, com l'Esbart, el Grup M e diterrània de la Unió, els Diab l e s o els C a s t e l l e r s , e n t r e d'altres, van començar la festa a ritme de rock amb l'actuació del g r u p M u t e n Roshi, F u c k i n g Neighbours i Kaos' Syndrome. Dissabte a la nit, l'escenari de les barraques va acollir teatre,

Els organitzadors de Vespai estan molts satisfets de la resposta obtinguda un concert de blues i l'actuació dels grups de rock Insurrectes i Deja-vu. D i u m e n g e a la tarda, els joves de l'espai de música moderna, d e l'Espai Jove d e la Casa d e Cultura, van oferir el tradicional concert de combos sota l'aten-

ta mirada del seu coordinador, Marc Fité. "L'objectiu del c o m b o és q u e els alumnes d e nivell mig-alt aprenguin a tocar en grup amb altres instruments", explica Fité, "i aquest any vam pensar que per acabar el trimestre i fer el concert de final d e curs l'espai de les barraq u e s era el lloc ideal", afegeix. Amb les cordes de la guitarra i el baix, la sensualitat del saxó i la percussió de la bateria, els dos grups de combos van oferir un repertori variat amb temes clàssics d e blues, jazz, soul i rock. La nit m é s e s p e c i a l arribà, però, a m b l'última jornada de festa nocturna. Dilluns a la nit, l'espai lúdic va batre tots els rècords d'assistència i es va omplirde gent des de primera hora del vespre. Potser perquè era la darrera ocasió per gaudir d'aq u e s t espai, q u e ha e s t a t un gran encert organit/.atiu, o perq u è la gent volia aprofitar les darreres hores de diversió, prop de 3.000 persones van gaudir d'una llarga nit de gresca que

addicció per a una gran part dels joves de la ciutat. Un col·lectiu, tant el dels usuaris com el dels organitzadors -vint entitats de la ciutat-, que espera que aquesta iniciativa sigui a partir de l'any vinent un clàssic de la Festa Major de Sant Cugat.

Toto i Arma Català van oferir un concert de blues d'alta qualitat. F: E. F.

va acabar q u a n el sol va d e s concerts de Delyrium Tremens, pertar-se a primera hora del Skamarlans, M u t e n Roshi i matí. En l'àmbit musical, l'esBlack Cofee, a banda de l'anocenari de l'espai lúdic de les bamenat Escenari Boig, una ínirraques va tenir una clausura citiva q u e permetia a t o t h o m d ' o r a m b l'acqq u i hn oo vv oo ll gg uu éé ss ,, u "• a»iL> i dL_ U1 tuació dels santEl OatXpreu de ks sentir-se artista c u g a t e n c s , ja per uns minuts. #> fortament con- COnSUmíCÍOtlS l lü OOnd Una fina pluja sagrats, P a q u i . d'estiu va acomiata's N i p p e l s , dar subtilment els q u e van r e b r e . . darrers noctàmuna calorosa q u e s'aplegaacollida per part ven a WMmmmmmmmmmm ^uarcs de set del públic assisÍIÏ1IIIH lilllil del matí a les bartent. De totes maneres, el darraques. A la cara, només un derer dia d'activitat de les barrasig: que la Festa Major d e l'any ques va acollir moltes altres acvinent els dugui un espai de bativitats artístiques, com ara una rraques, com a mínim tan bo mostra d e c u r t m e t r a t g e s , els com el d'enguany.

ojerta musical van

ser la clau de l extt buis

I Generalitat de Catalunya \ Departament de Treball

FONS SOCIW. I EUROPEU

Curs de disseny gràfic i autoedició digital Curs de Formació Ocupacional Per a persones a l'atur menors i majors de 25 anys Durada: de juliol a desembre (matins o tardes) Pre-inscripció oberta * Tel. 93 589 78 86 Els cursos sòn subvencionats per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Trenau de a Generalitat de Catalunya i el Fons Soctai Europeu

ifésl&RTD^COMUNICAQÓ Disseny Gròfíc i Publicitat C/Sanr Domènec, 7, Ir. l o 06) 90 Sant Cugat del ValLèf

Setmana

ELS ÍCANTONS Divendres, 2 de juliolde 1999

Competicions

La carretera de Cerdanyola vincula els veïns a la festa El concurs de truites i balcons, les activitats més vistoses A r RA COSTA

- Sant Cugat La Comissió de Festes de la c a r r e t e r a d e C e r d a n y o l a ha aconseguit la fita q u e s'havia marcat. Kls veïns han viscut la Festa Major al carrer, participant en tots els actes i fent veïnatge. Així ho ha assegurat Jos e p M a r i a R o s e l , un d e l s

membres de la comissió de festes, per al qual el gran èxit d'aquest any ha estat "haver aconseguit q u e els veïns ens trobéssim, compartíssim la festa i ens ho passéssim bé". La disco mòbil, l'actuació d'un grup d'havaneres, la cercavila, el gimcana infantil o la demostració d'aeròbic van ser algunes de les activitats que van animar

els cinc dies de F"esta Major, un còctel d'iniciatives pensat exclusivament per al gaudi dels veïns. Les estrelles de la festa Els dos actes que potser van destacar més de la programació festiva de la carretera de Cerdanyola van ser el concurs d'en-

El balcó guarnit com si fos Parca de No/va obtenir el primer premi F: X. /.,. galanament de balcons i el de truites, que van captar l'atenció d ' u n a part c o n s i d e r a b l e dels veïns de la popular carretera. En el cas del concurs de balcons, 18 famílies van optar al premi amb decorats tant divertits com enginyosos. Finalment el primer premi va anar a parar a un balcó disfressat d'arca de Noé; el segon, a un que incloïa la figura d'un monjo caputxí, i el tercer, a un que s'havia convertit en un vaixell de cartró amb un cartell que indicava "Per si s'enfonsa el barri."

"No són cap filigrana, però els veïns ens hi hem esmerçat tant com h e m p o g u t i e n s hauria Després del lonturs de truites es van repartir racions per a totes les persones que van assistirà la festa F.:X. LARROSA

agradat tenir algun premi en el concurs general d'engalanament de carrers", ha dit Rosel en representació dels veïns. Pel que fa al concurs de truites, la participació dels veïns va ser el tret més destacat. Si bé només 13 parelles van optar als tres trofeus, prop de 1.000 persones van aplegar-se al voltant de la taula de truites per comprovar el seu bon aspecte i, sobretot, el gust. La festa va tancar-se amb el repartiment de truita de patates per a tothom, que la gent va menjar-se mentre es dirigia a la següent activitat: una cantada d'havaneres q u e va tenir tant d'èxit com s'esperava.

C o n c e r t s

Les orquestres omplen les nits de música i marxa per al públic més j o v e A. C. Sant Cugat -

n a i Al T a l l , Ics d u e s g r a n s apostes de la Comissió de Festes d'enguany. Totes d u e s actuacions p r e t e n i e n ser la cita alternativa per a aquells q u e b u s c a v e n q u e l c o m més q u e un ball o un concert de Festa Major, i ho van aconseguir, especialment en el cas d'Al Tall. Els cantants dels País Valencià van actuar en una tarima guarnida a m b s e n y e -

Manolo (iarcía, Blur, Dover, l '2 o Bon Jovi han estat alguns dels grups q u e sense ser presents a Sant Cugat han sonat en els balls d e F e s t a Major que han amenitzat les nits d'a(lucsts c i n c d i e s d e g r e s c a . L'orquestra Cimarron, q u e va actuar divendres a la nit a Coll F a v a , va ser l ' e n c a r r e - mÚÚCa eS Van Uniren gada d e donar el toc més modern a les nits de Sant Cugat Utl .dels més SeguitS en versionar i: íii:^ Jfs.,siiii

Reivindicació i

el concert d'Al Tall,

La Cimarron van fer versions de grups com U2, La Oreja de Van Gogh o Queen FOTO: EDUARD FARINYES.

res i p a n c a r t e s reivindicatives de la seva nacionalitat. Un públic esp e c i a l m e n t jove i integrat per m e m b r e s d e d i vreivinersos col·lectius

dicatius de la ciuels p r i n c i p a l s i l l l l H l l I l ^ fillllllll tat -Maulets, grups del m o O k u p e s de la masia de Torrem e n t i aconseguir q u e el públanca...- van seguir la vetllablic ballés i cantés fins a altes da a ritme d e música tradiciohores de la m a t i n a d a r i t m e s nal i s e n t i m e n t , en a l g u n s d'.v/v/, rock nacional i estrancasos, polític. Color H u m a n o , ger, hravy i pop. per la seva b a n d a , t a m b é va P a r l a r d e l s c o n c e r t s d e la fer sentir algunes reivindicaFesta Major d'enguany, però, cions socials en les lletres de obliga a fer una m e n c i ó e s p e les seves peces. cial a dos grups: Color H u m a -

Al Tall va barrejar música i reivindicació per al públic més jove de la ciutat FOTO: XAVI LARROSA

Setmana

& S íC4rYT0N5 Divendres, 2 dejuliolde 1999

botiga

c a r r e r

El c o m e r ç surt al carrer Prop de 25.000 persones visiten les 300 botigues que van establir-se a les voreres La botiga al carrer d'aquesta Festa Major va comptar amb la participació d'aproximadament tres-cents comerços de Sant Cugat. Pels carrers njés importants de la ciutat semblava que passava un tifó d'alegria: mares i pares, nens i nenes, gossos, cotxets i bicicletes circulaven com formigues empesos per la curiositat de veure la botiga de més enllà, i després la de més enllà i així successivament, segons el ritme que els entrebancs els deixaven portar. R I ' T H CASALS

- Sant Cugat F n total: al voltant de 25 mil santcugatencs i s a n t c u g a t e n q u e s , gairebé la m e i t a t de la població, q u e descobrien encuriosits el cpie pot haver-hi d i n s d ' a q u e l l e s b o t i g u e s on sempre compren. Perquè aquest és l'efecte de la botiga al carrer, redescobrir. No tan sols els comerços, sinó el poble, el carrer, els veïns, els amics i, en definitiva, la Festa Major. Durant tot cl dissabte, però sobretot a les hores del migdia i en caure la tarda, la botiga al carrer es va convertir en un èxit que un dels organitzadors, Sant

Cugat Comerç, ha valorat molt p o s i t i v a m e n t . " P e r ò no e n s hem d'acontentar, encara hi ha coses per millorar. H e m de parlar amb els diferents barris per veure com va anar la participació, ja que en algunes zones la gent no hi va arribar", diu la presidenta de l'associació, Maria Eulàlia Egea. Enguany la botiga al carrer va comptar, a més, a m b una novetat: la tria de deu de les parades que han rebut per igual la distinció de ser les millors i les més maques. Per ordre alfabètic, els afort u n t a t s han e s t a t : A n i m a l s , Anna Fuset, Autoservei Rubio, Boldú, C a b a n a s , Carnisseria

E n g a l a n a m e n t

Cada establiment va mostrar als vianants els millors productes FOTO: X.W'l l.ARRÒSA Sagarra, Griful, La Festa, Nins i Ridox, que van ser elegits per

c a r r e r s

decisió d'un membre del C l u b M u n t a n y e n c , un d e l'Esbart i

un dels Castellers, q u e formaven el jurat.

a p a r a d o r s

El c a r r e r de la Creu escollit p e r quarta vegada com el millor guarnit Cansaladeria Juliana obté elpremi al millor aparador ANNA BOKAI

- Sant Cugat Ja són quatre les vegades que cl primer premi d'engalanament de carrers de la Festa Major recau en la mateixa via de la ciutat: el carrer de la Creu. E n g u a n y a m b motius marítims, però sempre, tal com rela decoració de carrers és ja tota una tradició dins la Festa Major F: X. I coneix tothom, amb molta originalitat. " P e r q u è des de l'Associació de Comerciants i \ c ï n s " , explica el galerista Josep Canals, "sempre hem volgut potenciar el nostre barri." I ,a idea d'enguany \ a sorgir de Josep Munoz i Jordi Navarro, propietaris de la botiga d'animals, els quals també han rebut el premi a la simpatia. "Estem c o n t e n t s " , explicava a E L S 4 CAN IONS Josep Munoz, "perquè trobem que ha estat molt merescut." I és que, segons explica Munoz, "tothom s'hi ha tornat a implicar de valent, nosaltres hem coordinat una mica, però des del més gran al més petit dels veïs Els aparadors dels comerços també t an vestir les seves millors gales F: X. /.. han treballat de valent des de

fa un parell de mesos". La segona via millor engalanada ha estat el carrer Valldoreix. que en aquesta Festa estava decorat amb motius pictòrics. I el jurat va optar també pels molinets del carrer Santa Maria a l'hora d'atorgar el tercer premi. Pel que fa al concurs d'aparadors que convoca cada anv l'as-

AUX

sociació de botiguers Sant Cugat Comerç, el jurat va decidir que l'establiment millor guarnit d'aquesta festa era el de la Cansaladeria Juliana. El segon premi ha estat per a Ridox, i el tercer, per a Rodó. Els accèssits d'aquesta convocatòria han estat per a Ega Mobles i Llibreria Jordi.

VYD

La solució més adequada en portes de seguretat

8 Setmana

HS4CANTONS

A c t e s

Divendres, 2 dejuliol de 1999

I ò r i c s

Una festa plurinacional Grups de Galícia, Andalusia i Occitània mostren les seves tradicions Entitats i associacions de Sant Cugat aprofiten la Festa Major per contactar amb els ciutadans, mostrar les seves activitats i donar a conèixer la seva filosofia. Aquest, però, no és un patrimoni exclusiu dels col·lectius de Sant Cugat. L'obertura de la ciutat pel que fa a altres cultures i nacionalitats és una característica que també s'ha vist reflectida en les festes de la ciutat. Col·lectius de Galícia, d'Occitània o d'Andalusia han aprofitat la Festa Major per mostrar les seves tradicions més arrelades.

A Ï R A CONTA

- Sant Cugat La Caseta del Centro Popular Andalu/ (CPA) ha estat segurament l'espai on s'han donat cita més persones de cultures diferents. Fent gala de la bona entesa entre catalans i andalusos que sempre proclama el president d'aquesta entitat, Gabriel Ruiz, el col·lectiu ha ofert una programació d'activitats basada en la mostra de tradicions d'arreu de l'Estat. A banda de les nombroses actuacions de grups de balladores andalusos i tonadilleras, per la caseta de l'entitat també han passat col·lectius d'altres indrets d'Espanya; és el cas del Ballet de

la Irmandade Galega tic Rubí, que dissabte al migdia va oferir una demostració de balls tradicionals de les terres gallegues. Amb els vestits típics de la regió i tot el folklore propi d'aquest tipus de trobades, els rubinencs d'origen gallec van delectar el públic amb algunes de Ics danses presents en totes les festes de Galícia. El sabor i els sons d'Occitània La plaça de Pep Ventura també va ser escenari d'expressions artístiques d'altres nacionalitats. El grup d'Amics d'Occitània de Sant Cugat va organitzar, dissabte a la nit, una vetllada i dansada occitana que va estar amenitzada

Per 200 pessett -

/ / r " p··Jten tastar formatge d'oiella t embotits artesans típm d'Occitània F X IARROSA

SCAPS reparteix 230 racions de cus-cus en el dinar solidari de dissabte • FI col·lectiu Sant Cugat amb el poble sahrauí (SCAPS) va posar la nota més i n t e r n a cional a la Festa Major d'enguany en organitzar un dinar popular sahrauí als jardins del monestir, dissabte al migdia. Per un preu simbòlic de 700 pessetes, l'entitat va repartir ZM) racions d'un menú integrat per cus-cus amb vedella, pollastre i verdures, amanida variada i síndria. La menja popular pretenia reflectir la cuina tradicional d'aquest poble exiliat als camps de Tinduf (a Algèria), un objectiu que va assolir a m b escreix atesa la gran q u a n t i t a t d e persones que hi van participar. Pilar López, m e m b r e d'S(;APS, va assenyalar que estaven molt contents per la resposta que havien rebut, però que per a l'any vinent haurien de ser més estrictes i no vendre més de 200 racions, "perquè no disposem de prou infraestructura per cuinar tants plats". Així mateix, López va lamentar que no tinguin prou t e m p s per donar més informació sobre la tragèdia que viu

pel grup d'animació La Talvera, mics d'Occitània, es mostrava saque al so dels instruments de mútisfet de la resposta popular: "En sica tradicional va una Festa Major, hi h fer ballar al públic Galtcid, Occítàflia 0 a g e n t per a les d a n s e s t í p i . , . tot i també per a ques d'aquesta reíxtluülUSlCl Vdtl actes com el nosgió. La n o v e t a t d enguany, però, va raure en el tast

aCOStdr-Se

d Sdtlt

LUgdtperIflOStrar

tre

' L a nit va m o l t b é p e r q u è hi ha força g e n t q u e

ítelis'trmlT tes seves tradicions J*^""» P « artesans -tormat1 occità, que es el ge d'ovella i vi eti- ; | | | : II;IIÍ:1II111I que volíem difon;>w:mmm C\TC." JT| públic va quetat en occitadivertir-se fins a la mitjanit menque s'oferí als assitents a la vetjant, bebent i ballant en occità. llada. Pere Banau, membre d'A-

Cus-cus. amanida i síndria componien el menú l·Ol'O I: l'.\RI.\)'l S el poble sahrauí. A la Festa Major de l'any vinent, SCAPS tornarà a organitzar el ja tradicional àpat sahrauí; però. segons López, els agradaria muntar també una paradeta amb vídeos, informació i algú que es dediqui a explicar quina és la situació dels sahrauís i per què SCAPS existeix i treballa

per aquest poble. Amb tot, l'entitat local s'ha m o s t r a t molt satisfeta del r e s s ò q u e ha a c o n s e g u i t aquesta activitat quan només fa tres anys que s'organit/.a a la ciutat. "L'àpat sahrauí és ja un clàssic de la nostra Festa Major i això és fantàstic", ha precisat López. / A.C. / A balladoi \ dt Ca/ú ta i an mostrar les danses tradicionals FOTO: E. F

Setmana

ELS/CANTONS Divendres, 2 dejuliolde 1999

F o l k l o r e

l'i·i fer mil (iiK-niih quilos de tm^as, ts itm utilitzat ien! qua tanta quilos di mulles di pa l·010 /• l/\7 \ > /• S

El Centro Castellano-Manchego esgota les 1 . 5 0 0 racions de migas Més de dues-centes dones en la IV Trobada de Puntaires L'art defer anar els boixets data del segle X\' FOTO: XXXX R U T H CASALS

Les dues activitats organitzades el dissabte de Festa Major pel Centro Castellano-Manchego de Sant Cugat van batre rècords. A la trobada de puntaires hi havia 41 dones més que en l'anterior edició. Tres hores més tard, s'es-

gotaven els 1.500 quilos de migas cuinades per a l'ocasió, fet insòlit fins ara, perquè cada any n'havien sobrat. Una llarga cua de gent esperant feia giragonses al voltant dels castanyers d'índies dels jardins dels monestir, passades les vuit de la tarda de dissabte. Eren tots els que, poc després, van deixar els membres

del Centro Castellano-Manchego escurant la paella gairebé amb els dits. Enguany, per preparar 1.500 racions d'aquest "menjar de la fam", es van emprar 140 quilos de pa sec, 30 quilos de xoriço, 28 litres d'oli, 25 quilos de pebrots, 15 quilos d'alls i 3 quilos de carn de porc salada. Abans, però, 210 dones i els seus

acompanyants feien gana tot fent anar els boixets en la IV Trobada de Puntaires organitzada per la mateixa entitat. La participació en aquesta activitat ha experimentat un creixement de 41 dones, i hi havia participants del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l'Oriental i del Bages. Una vintena de les artistes són

de Sant Cugat. En les dues hores de treball, i depenent del nombre de boixets amb què es treballa (que pot arribar fins a 300 en una mateixa punta), van realitzar entre un i dos dits de punta de coixí, un art que va arribar a la població d'Almagro de la mà d'un matrimoni de Mataró.

E n t i t a t s

La caseta del CPA torna a aconseguir una gran participació santcugatenca A. B. M. - Sant Cugat "Com sempre, des de la junta directiva del Centro Popular Andaluz estem molt contents de la resposta que ha obtingut durant la Festa Major la nostra caseta." Gabriel Ruiz, president del CPA, ha tornat a fer una valoració molt positiva de les festes santcugatenques a la seva entitat. I ho ha fet destacant sobretot tres p u n t s . El primer seria la gran participació que han tingut de molts santcugatencs. Segos Ruiz, des de la junta s'ha calculat que més de 6.000 persones han visitat en un moment o altre les seves instal·lacions. I na caseta que enguany, per al seu responsable, estava ubicada "en un lloc molt bo i molt agradable, potser per això ha esta un èxit", reconeixia el president. EI segon punt que des del centre es destaca és la comprensivitat del veïnat, "no hem tingut

ni una sola q u e i x a , i això és d'agrair i de destacar". Perquè, com és habitual, els andalusos santcugatencs han tornat a posar per sobre de tot la "convivència" amb els seus conciutadans "basada en el respecte mutu". Un respecte que els membres del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat van voler manifestar explícitament al que fins avui, i durant dotze anys, ha estat el seu alcalde: durant la inauguració oficial de la caseta, Joan Aymerich va rebre de Gabriel Ruiz un trofeu-record per tots aquests anys. Però és potser el tercer punt el causant d'aquest èxit. "Enguany hem tornat a apostar per les activitats culturals", explica Ruiz, tot destacant "la categoria de les cascs que ens han visitat, així com d'intèrprets com la nostra amiga Elisabet, que és sevillana, o el jove Ismael García, qiie només té 10 anys i una veu...". Els cossos de ball d'algunes cases andaluses barcelonines també van pujar a l'escenari. I un

Les actuacions folkloniot ultut ah han estat una de les característiques de la Festa Majut <i la uiseta del CPA F: X. /.. exemple clar seria l'actuació de diumenge al migdia: el grup de dansa i el ballet clàssic del Centro Cultural Andaluz García Lorca, així com la del ballet artístic del C e n t r o Andaluz Cultural Artístico Manuel de Falla. Ambdós centres van realitzar diferents peces de la cançó clàssica espanyola. Les sevillanes també hi van ser presents per donar pas a un típic potaje andaluz. que seria el preludi de les actuacions dels cossos de ball del propi centre amfitrió: A x a t i a n a , el G r u p o Flamenco Triana i els ja habituals col·laboradors del ballet flamenc espanyol Brissindel van Dijetents ta\e<i i ultut nls andaluses han t tsttat aquests dies els escenaris localstonar F.:X.a L. obtenir una gran ovació.

Setmana

ELS/GVNIWS Divendres, J de juliolde 1999

C o r r e f o c

Les forces del mal també recorren la ciutat amb una gran festa El foc va tornar a tenir un paper destacat e n la Festa M a j o r de S a n t Cugat: diables i trabucaires v a n p o d e r f e r d e les seves e n el seu trajecte pels carrers del centre d e la ciutat. Perseguits p e r altres dues colles d e m o n í a q u e s i a c o m p a n y a t s per centenars d e ciutadans d e totes les edats, els diables van omplir d e llum i soroll d e trons i t a m b o r s e l seu trajecte, durant e l qual hi va haver una d e les p a r a d e s e s p e r a d e s p e r tots, la dels versots. A m b originalitat i picantor, e l s diables van posar el t o d'ironia a la festa a m b molt b o n humor.

El corre/or va ser una He les activitats més concorregudes de totn hi festa FOTO: EDUARD

A. B. VI.

Retratant la ciutat a ritme de poesia • Seguint en la línia de l'any passat. cl cor re t'oc d'aquesta Festa Major també va comptar amb el seu versot. I, també com ja va succeir en la seva primera edició, el manifest dels diables va despertar força expectació. Amb to àgil i molt bon humor, els diables van disseccionar la societat actual santcugatenca tal com ells la veuen. Van definir Sant Cugat com una ciutat amb "avorrits ciutadans ensopits", però amb tradicions arrelades, "com la de queixar-se per Festa Major". I és que, segons els versots dels diables, les immobiliàries van vendre als nouvinguts una "localitat tranquil·la i desitjable, que no han trobat, però ho podrien fer si es traslladessin al Pol Nord". Segons els poemes, amb les

Nens, joves i adults. Tothom es va apuntar un any més al correfoc de Festa Major. Centenars de persones van seguir el trajecte que els diables locals van fer dilluns a la nit per la ciutat. Un recorregut que es va quedar imprès en tots els sentits: amb el color de la llum, l'olor de la pólvora, el so dels timbals, el contacte de la gent i el gust de la festa.

Les espurnes no van treure protagonisme als versos del cotrefoc E: E. E eleccions la cosa no ha canviat teca en caben 55... però tenim gaire, "més aviat han deixat el entitas massoquisr.es que lluiten poble ben cardat". Però van per aconseguir locals que no hi agrair als polítics "el seu esforç ha, mentre als okupes els tenen per donar aquest espectacle", reasfixiats." Deixant de banda les cordant més d'un candidat i en- petites discòrdies, els diables van llaçant el discurs amb les necesadvocar per una festa divertida i sitats de la ciutat: "Sant Cugat disbauxada per a tota la poblaté 55.000 habitants i a la biblioció./ A. B.

I és que a les deu del vespre ja estava tothom preparat per rebre, i gaudir, la celebració d'un dels actes més demoníacs del programa d'activitats d'aquesta Festa Major. La plaça Octavià va acollir el punt de sortida d'un correfoc que travessaria el bell centre de la ciutat i acabaria, en ple espectacle, a l'avinguda del Pla del Vinyet. Diables de Viladecans, de Terrassa i de Sant Cugat van e m prendre el camí amb molta intensitat, marcant el ritme a cop de

EAR/.XYES

timbal i amb els trabucaires locals i els de Santa Coloma reforçant el seu so. I tenint com a reina de la festa la llum de la pirotècnia. Petards i bengales van fer el seu paper, en una festa que adquireix el seu màxim simbolisme en la manipulació del foc. I és que els diables van tornar a fer de les seves concentrant esforços en les diferents parades efectuades al llarg del camí fins arribar a la plaça Pep Ventura, on la paraula va prendre el protagonisme als petards, que el van recuperar cinc minut més tard i que van impressionar, i en alguns casos també espantar, els espectadors més menuts que van assistir-hi acompanyats dels més grans i protegits a m b la vestimenta recomanada per a la festa. Perquè, si bé no és perillós, el correfoc comporta algun risc, tot i que, com sempre, els incidents van entrar dins de les previsions. El foc va passar per Sant Cugat i, més q u e no pas cremar, va enlluernar.

T r a d i c i o n s

Fincas Sant Cugat* Atlmi>ii<triiiión API.

de fiuciíí

COMPRAS VENTAS ALQUILERES VALORACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

Els capanvts i un nvliii l'atemió en la ttvbad/igegantera de dissabte V. XI.

h l\ Rom de Canyatan feresperarelpúblic, però van triomfar E:X. L.

Els actes més tradicionals tornen a triomfar A. C. - Sant Cagat Mkropigm·i*hKÍ6

C/OELSOL,» M1IM.SAMTCIKMT (S·re·ton·) Tfno.MMOOÍ41

La trobada gegantera i l'actuació del grup d'havaneres Rom de Canya van ser els puntals dels actes de dissabte a la tarda. Tant un com l'altre van aplegar centenars de persones que van seguir amb devoció aquests dos clàssics de cada Festa Major santeugatenca. Amb tot, tam-

bé va haver-hi temps per a les novetats, ja que la ciutat va veure desfilar pels seus carrers els nous caparrots, nascuts fa escasses setmanes per afegir-se a la ja multitud d'entiats i col·lectius vinculats a les tradicions catalanes. L'arribada d'aquests petits gran homes va agradar molt als ciutadans, especialment als més menuts, que van poder comprovar que l'espectacle no sempre està a dos metres d'alçada. Aquest cop van divertir-se sense haver de pujar a coll-i-be dels seus pares.

Setmana

E l S /CANTONS Divendres, 2 de juliolde 1999

P a g a • I i

Joan

2 . 5 0 0 persones v e u e n el Paga-li Joan als jardins del monestir El tòrrid sol que queia dimarts al matí als jardins del monestir i el cansament acumulat durant els quatre dies de Festa Major que ja havien transcorregut no van tenir prou força per evitar que els santcugatencs acudissin un any més en massa als jardins del monestir per veure el ball del Pagali Joan. Amb una voluntat estoica i la vista fixada damunt dels vanos i els rams dels balladors; el públic va veure com desenes de parelles repetien els passos més tradicionals de la ciutat. Com sempre, e/s balladors més joveuets són els qui -can atreure més miraries del públic

A. C. - Sant Cugat -

La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona va tornar a repetir dimarts aquella sintonia que d i u e n q u e tot s a n t c u g a t e n c autèntic ha de tenir al cap: el ball del Paga-li Joan. Aixoplugada per les fulles dels plàtans dels jardins del monestir i sota l'atenta mirada de les prop de 2 . 5 0 0 p e r s o n e s q u e es van aplegar a l'indret per gaudir deia ballada popular. la cobla va treure a la plaça les setanta parelles balladores - 3 5 d'adultes i 35 de j o v e s - amb les primeres notes de la tradicional sintonia. Com és habitual en cada nova

edició d'aquest ball. les rialles i els esguards de complicitat més agraïts es van destinat a les parelles més joves, en alg u n s casos infants q u e a m b prou feines c a m i n a v e n , q u e van iniciar-se en la tradició més arrelada de la Festa Major local. Una darrere l'altra, les parelles van anar r e p r o d u i n t els passos apresos en els assajos col·lectius de les darreres setmanes fins arribar a l'esperat m o m e n t en què els homes donaven cl ramet de flors a les seves parelles i la plaça s'omplia de goig. Amb elegància i sincronisme, els balladors van repetir cada un dels moviments fent especial reverència a les

autoritats que els contemplaven. Al final, el ball d'honor a càrrec dels gegants de la ciutat, en Joan i la Marieta, que enguany van ballar acompanyats dels caparrots que Sant Cugat té des de fa escasses setmanes. L'alcalde, j u n t a m e n t a m b la majoria de regidors i el rector d e la UAB i p r e g o n e r d ' e n guany, Carles Solà. va presenciar la ballada més popular de Sant Cugat. Al final confessava la satisfacció de veure, "un any més, aquest m o m e n t tan especial que identifica el nostre p o b l e " . Un m o m e n t q u e per alguns regidors que no van poder reprimir l'emoció també va ser especial.

A c t u a c i o n s

FOTO: XAVl

I.ARRO SA

Els castellers van aixecar tres pilars ferms per marcar l'inici delball F.:X. L.

c a s t e l l e r e s

Els minyons de Terrassa donen una plaça de 9 a Sant Cugat La colla local carrega un 3 de 7 aixecat per sota AURA COSTA

- Sant Cugat Sant Cugat ja té una plaça de 9. El somni s'ha fet realitat gràcies a l'actuació castellera dels Minyons de Terrassa, que diumenge a la tarda van aconseguir descarregar a la creu de terme un 4 de 9 amb folre. La gran consecució va ser celebrada per totes les colles castelleres que en aquell moment eren als jardins del monestir -Xics de Granollers i, especialment, els Castellers de Sant Cugat-, ja que "hi ha molt poques ciutats de Catalunya on s'hagi descarregat un castell de 9", va explicar Alex Castellarnau, membre de la colla local. A banda d'aquesta important fita, els d e T e r r a s s a t a m b é van

descarregar un 4 de 9 amb folre, un de 8 amb folre, un 4 de 8 amb agulla i un pilar de 6. Els Castellers de Sant Cugat també van fer una molt bona actuació. Durant la tarda de diu-

menge van descarregar un 4 de 7 amb agulla i un 5 de 7, el primer que aconseguien aquets any. El gran moment, però, va arribar quan van tractar de fer el 3 de 7 aixecat per sota, un castell pel qual havien assajat molt intensament les darreres setmanes. Els nervis,

Les dues actuacions castelleres van estar marcades per la bona sintonia entre les diverses colles però, els van trair: en el primer intent van caure i en el segon només van aconseguir carregar la construcció. Un triomf per a tothom Les dues actuacions castelleres que s'han fet durant la Festa Major han estat marcades per

les bones relacions entre les colles participants. Els diversos grups van compartir els patiments i les alegries viscudes a la plaça i van felicitar-se mútuament pels castells aconseguits. Alex Castellarnau assegura que la bona relació entre els practicants d'aquesta tradició és molt important, ja que els castells es basen, sovint, en la confiança i la bona sintonia amb els companys. A propòsit de confiança, això és el que tenen els membres deia colla castellera de Sant Cugat, que esperen poder fer a finals de temporada la torre de 7, una construcció que per la seva complexitat es considera com un castell d e 8. " E n s p r e p a r a r e m a fons, però no tenim cap pressa perquè volem fer-ho bé i només quan estiguem preparats", ha advertit Castellarnau. De moment, el pròxim 25 de juliol, els de Sant Cugat actuen a Tarragona - u n e m p l a ç a m e n t a m b molt prestigi casteller-, on in-

F.ls de Sant Cugat van descarregar amb èxit nombrosos castells FOTO: E. F. tentaran descarregar amb èxit el 3 de 7 aixecat per sota, que tant

han preparat aquestes darreres setmanes.

12 Setmana

ÏLS4C4IYroN5 Divendres, 2 de juliol de 1999

E x h i b i c i o n s

Dansa

L a m o s t r a d e balls d e s a l ó a u g m e n t a el públic infantil La setena edició es consolida entre elpúblic santeugatenc

El les/iuiri es un dels fets destinats de l'espectacle. FOTO: X. /..\RROSA

L'Esbart porta el m a r a la ciutat amb l'estrena de 'Mascaró de p r o a ' Fa onze anys que l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat ensenya la gent a remenar l'esquelet FOTO: F..FARIWES

R.C.Z.

Molts santcugatencs van fer un darrer esforç dimarts i van rematar la Festa Major anant a veure l'estrena de Mascaró de proa, de l'Esban. Aquest espectacle, que encara no s'havia pogut veure a Sant Cugat per la simultaneïtat amb l'estrena de Terra baixa, va tenir la seva primera i segona nits de rodatge davant el públic terrassenc. "Està molt bé que puguem estrenar a Sant Cugat per la Festa Major i al carrer, ens venia molt de gust", va dir Joan Serra, coreògraf del muntatge, "hi ha espectacles que estan pensats per fer-se només en teatre. Però aquest és un "tot terreny" de l'espectacle de dansa

catalana, i poder-lo fer per tancar la Festa Major amb la nostra manera de bellugar-nos, de fer, doncs han estat el dia i el moment ideals." Els inconvenients d'actuar a l'aire lliure i sobre una tarima de festa major no van minvar l'atractiu de Mascaró, si jutgem per la rebuda del públic. "Quan balles a l'aire lliure sempre hi ha problemes: el vent que s'emporta les coses; les entrades i sortides, més aja vista que no pas per sorpresa... Però penso que l'espectacle a l'aire lliure té més frescor, i quan la gent protesta per aquests inconvenients, sempre els dic que no podem deixar de fer coses al carrer, i per a nosaltres, que fem dansa tradicional reproduint escenes de places i carrers, que millor que fer-ho aquí", va dir Serra.

R.C.Z. - Sant Cugat -

"Avui han entrat aquí 750 persones, i tenint en compte q u e és dimarts, ho considerem un èxit enorme. Cada vegada vénen més nens i públic major d e cinquanta anys. Pel que fa al públic, posem un deu", comentava Pepe Asensio, després de la setena exhibició de balls de saló que es va fer aquesta Festa Major. Els socis de l'Escola de Balls d e Saló d e Sant Cugat, Elvira Ayesa, J e s ú s C u r t o , C a r m e n Martín i el mateix Asensio, van fer una valoració molt positiva del certamen d'enguany, que va durar més de dues hores.

Cant

T e a t r e

El Grup de Teatre Espiral participa en la Festa Major amb dues de les seves obres A. B. M.

El programa de la Festa Major també ha previst enguany alguns espais dedicats al món del teatre. I en aquest sentit, a banda de diferents representacions a l'escenari de l'espai lúdic de barraques, l'entarimat del teatre de La Unió Santeugatenca ha estat el lloc escollit. I el Grup de Teatre Espiral ha estat la companyia que hi ha participat més activament. El grup valldoreixenc va ser present a la Festa dos dies, i amb dues de les seves obres: EI verí del teatre, de Rodolf Cirera, i IM casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Ambdues peces formen part del

repertori de l'Espiral, totes dues estrenades amb anterioritat en el si d'alguna de les mostres de teatre que el grup organitza anualment a Valldoreix. "Estem molt contents", explicava a E L S 4 CANTONS la seva directora,

Trini Escrihuela, "perquè la gent ha respost molt bé i hem rebut crítiques molt favorables que ens encoratgen a continuar per aquest camí." Una direcció futura que està plena de projectes, com recuperar El petitgran príncep, que va adaptar Escrihuela, per interpretar-lo en unaversió renovada amb una escenografia molt més àgil. Però això serà després de l'estiu, durant la Festa Major de Valldoreix.

D u e s - c e n t e s parelles d e ballarins d e Sant Cugat, d ' e n t r e els 5 i els 60 anys, van passar per la pista del pavelló municipal bellugant-se a ritme d e tango, vals, txa-txa-txa i bolero, e n t r e d ' a l t r e s . L'actuació dels a l u m n e s e s va e n r i q u i r amb la participació d e la parella internacional formada per Anastassia Maximova, s u b c a m p i o n a russa i m e s t r a d e l'escola santeugatenca, i Marco Sietas, campió júnior d ' E u ropa l'any 1991. L a parella estrella va interpretar 5 balls de categoria e s t à n d a r d : vals anglès, tango, vals vienès, fox lent i fox ràpid. Maximova i Sietas van utilitzar música d e

dansa irlandesa a d a p t a d a als ritmes del ball d e saló. L'exhibició va començar amb l'actuació dels a l u m n e s m é s novells d e l'escola: només tres mesos d e pràctica p e r al seu d e b u t , q u e fou a m b un tango i un txa-txa-txa. L a resta d'alumnes, d e s del nivell 2 fins a les parelles d e campionat, van recórrer la pista seguint els ritmes d e les dues categories establertes: balls estàndard (vals, t a n g o , fox) i llatins ( s a m b a , txa-txa-txa, bolero, pasdoble i rock). E n les categories superiors, els homes van lluir el frac i les dones els vestits d e plomes, vestimenta obligada per als balls estàndard.

C o r a l

La Coral Sant Cugat del CMSC canta a ritme de blues i jazz per Festa Major La solista, Lydia Pèters, acompanya la formació A.D.B - Sant Cugat -

La C o r a l S a n t C u g a t d e l C M S C , a m b la m ú s i c a d e l Quartetjazz i la veu de la solista barcelonina Lydia Peters, van oferir d i u m e n g e a la nit a la plaça Octavià un concert de cant força especial. Un repertori carregat del ritme i el soul que caracteritzen els espirituals negres, com Freedom, SwingLow i Sweet Chariot, i el jazz d e l c o m p o s i t o r n o vaiorquès de principis de segle George Gershwin, conegut per obres com el musical Porgy and Bess, q u e va entusiasmar el públic assistent.

La coral'va assajar algun dels temes minuts abans de començarelconcert F.:X. L.

Setmana 13

FlS4CAIYroNS Dwendres,2dejulioldel999

C o n c e r t s

Manel Camp i la Nova Cançó L'ala esquerra del claustre del Reial Monestir de Sant Cugat es va omplir de gom a gom diumenge a la nit en el concert del prestigiós pianista i compositor català Manel Camp. Una actuació en què el músic va fer la presentació del seu darrer treball, Cançó, un recorregut personal jazzístic per les cançons més significatives de la Nova Cançó catalana. "Em semblava un exercici interessant donar un caire diferent a cançons que sempre hem sentit amb la guitarra i desproveir-les del significat social i històric per atorgar-los un valor musical", explica Camp. La mítica melodia d1 El vent, de Raimon, va donar la nota de sortida al personal viatge musical de Manel Camp per la cançó d'autor catalana. L'esperit reivindicatiu de Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Marina Rossell i Joan Manuel Serrat van entusiasmar els presents fins a la nota final d'aquesta travessia, el Viatge ti ítaea, de Lluís Llach. "Tocar aquesta nit de Festa Major és molt important per a mi, perquè és com magnificar Tacte en si, i ferho aquí, al claustre del monestir, és una il·lusió", assegura el compositor. Manel Camp destaca des del 1970 com a solista, pianista, compositor i director musical de concerts i produccions discogràfiques. A niés de la seva extensa producció pianística, editada en prop d'una dot/ena de discos, destaca com a compositor de la banda sonora de pel·lícules com Asesinato en el Comitè Central, de Vicente Aranda: 1:1 ivmp/otdels anells, de Francesc Bellmunt, o l'.últimafivnteni, de Manuel Cussó-Ferrer, entre d'altres. Com a pedagog, també imparteix classes a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch./A.D.B 1:1pianista va jer mi en urregut ja-aíslic per les cançons més significatius de la Xnva Cançó eatalana FOTO: X. I..

I.ei música romàntica va arribar molt endins del públic santeugatenc FOTO: F. FARINYES

Una vuitantena de persones va assistir alpòdium dejoves artistes alclaustre delmonestir. FOTO: E. F

Concert romàntic al claustre romànic

Noves promeses al pòdium de joves músics

Tot el romanticisme del públic santeugatenc va concentrar-se en l'ambient del claustre de Sant Cugat dissabte passat a la tarda, gràcies al concert de l'Opera de Cambra de la ciutat. El concert de música romàntica per a veu, clarinet i piano va atreure gran quantitat de públic al jardí monàstic. En la primera part, la soprano Mariona Benet va interpretar obres de Beethoven i Schubert al piano. Toni Priante va recitar diferents poemes, alguns de Goethe, acompanyat per la música de les tecles de Benet. A la segona part, la veu de la soprano va entonar temes de Spohr, Lachner i Schubert, en sintonia amb el piano d'Eloi Juvé i el clarinet de Francesc Puig. Mentre altres escollien l'ebullició d'activitats a l'aire lliure, la gralla i el timbal, l'activitat gastronòmica o, simplement, el passeig complaent, quasi un centenar d'ànimes més musicals s'asseien a gaudir, envoltades de la saviesa del segle XII, d'aquest concert romàntic. I així, durant tota la Festa Major, mil santcugatencs han escollit la música al claustre com a activitat de participació.

Diumenge a la tarda, el claustre del monestir es va convertir una vegada més en l'escenari de l'estrena musical de catorze joves artistes, amb la realització d'una nova edició del Pòdium de Joves Intèrprets que cada any organitza per la Festa Major el Centre d'Estudis Musicals i H u m a n s Talleda Ricomà. "L'objectiu és promocionar i donar una oportunitat a la gent jove de Sant Cugat que estudia música, perquè creiem que és una part important de la seva educació", assegura Carme Talleda, propietària del centre. Amb la guitarra, el violí i el piano com a protagonistes, el joves d'edats compreses entre els 10 i el 20 anys van oferir un repertori variat a m b peces clàssiques de la música barroca d e Vivaldi i Bach, passant pel romanticisme de Chopin fins a autors com Manuel de Falla i el català Enric Granados. Una de les actuacions més destacades de la tarda va ser la de la jove violinista santeugatenca Ariadna March, de deu anys, q u e en la seva primera actuació en públic va interpretar Polia, de Ch. Dancla. /A.D.B

, USSIA M TOURS . I 1 F \ ^ ^ I I 4 1

™>

G.C. WS

Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

; I fi 4^y;|pÉ;|;tA;:^fl|p|^^:^; :B4:SllVNSfr% 1I I ;Í||^|T|ÍRA r l | c | c i | | l ^V-S.l^^HiHMH^^^^^HH

^^§M:^^^$^f%

Í-ttÍÉI^^^^MÍ·:| :^K^HI

l^^^ft^^^AÉ^H |':^9f|iAÉ!·ll^M^K9 • §• ISllB^^W^^^^BÉftB^^^^^tt

14 Setmana

US/CANTONS Divendres, 2 dejuliolde 1999

F i r e s

La dansa i el ball atrauen un gran nombre de públic

La tradicional mostra d'artesania arriba a

la XII edició

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

A.D.B

Kls carrers Xerric i Santa Maria es van omplir diumenge d'objectes de ceràmica, fang, fusta i argent en la XII Mostra d'Artesania. l ' n acte q u e cada any organitzen el veïns d'aquests carrers i que enguany ha comptat amb la presència d'una vintena de paradetes vingudes d'arreu de Catalunya. Des de les deu del matí fins a les nou del vespre, c e n t e n a r s d e santeugatencs van passejar observant i comprant els diferents objectes de bijuteria treballada a mà, mòbils de joguina per als més

petits, peües de tricot. fins i tot una paradeta especialitzada en productes naturals en que es podia trobar des de gelatina natural per alleujar les cames cansades fins a un repel·lent de mosquits fet a base d'eucaliptus. Tots els productes estan elaborats ami) l'oli essencial extret de les fulles de les plantes. Segons explica el promotor d'aquests productes naturals. Josep Maria Santís, "aquesta és la tercera vegada que visito la mostra i avui la rebuda ha estat millor que l'any passat, ha vingut més gent, sobretot entre les sis i les nou del vespre, que és quan comença a afluixar la calor".

La dansa i el ball han estat algunes de les activitats que m é s p ú b l i c han a t r e t . T a n t l ' E s b a r t Sant C u g a t , com el ( i r u p Mediterrània o la companyia de Laura E s t e v e van aconseguir omplir de gom a gom tots els espais on van actuar, demostrant que encara hi ha molta gent que se sent molt atreta per aquest tipus d'expressió artística. Totes tres formacions van aprofitar per presentar les seves millors peces, treballades en els darrers mesos, i van arrancar forts aplaud i m e n t s entre el públic h e t e rogeni que els va seguir. Vintparadetes van guarnir d'objectes d artesania el carrer Xerric R: X. L.

I n f a n t i l

A r t

1 2 0 participants en el XII Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanes Els artistes santeugatencs aconsegueixen sis dels deu premis

l'escumo va transformar la placa en pocs minuts RO'H) \ I \RR()SA

2 0 0 infants es remullen en un mar d'escuma improvisat a la plaça cPOctavià 1 .s/ z-i'/Jutj de Rr,

Ctihtines Alibau va lliurar el primer firem i del Concurs al barceloní' Pt'o Costa R: R:R AURA C O S T A

A.D.B

La sala d'actes de la Casa de Cultura es va omplir de gom a gom diumenge a la tarda en el lliurament dels premis del XII Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanes Alibau. Una competició artística que any rere any aplega un gran nombre de pintors i que diumenge va superar el centenar, amb una xifra de cent-vint participants: seixanta-sis en la categoria d'adults, disset en la juvenil i trenta-set en la infantil. El primer premi, dotat amb xec de dues-centes mil pessetes, va ser per a l'artista barceloní Pío

Costa, amb un quadre on es representen dos dels edificis més emblemàtics del municipi santcugatenc: el monestir i la creu de terme. Antoni Mariscal, pintor de Sant Joan de Vilatorrada, i Joan Centelles, de Monistrol, van rebre el segon i el tercer premi del concurs respectivament, dotats amb cent mil i setanta-cinc mil pessetes. La tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Àngels Ponsa, acompanyada pel tècnic de Cultura, Rogeli Pedró, va ser l'encarregada de lliurar els diferents guardons, l ' n total de deu premis triats per un jurat de sis persones i format per

membres de la Comissió de Festes i experts en el món de l'art. Els artistes santeugatencs van aconseguir el màxim guardó en sis de les deu categories: Alba Giralt, de deu anys, premi infantil; Taichí Tsukumo, juvenil; Margarida Oliver, premi al millor cartell; Josep Lluís Bretons, guanyador en la categoria d'amateur; Anna J i m é n e z Saperas, premi Indobruck, i Adolf, millor artista local. L'egarenc Antoni Ferrés va obtenir el primer premi amb la tècnica de l'aquarel·la. Les obres de la XII edició del concurs de pintura ràpida es podran visitar a la Casa de Cultura fins al dilluns 26 de juliol.

- Saat Cugat -

Els m é s m e n u t s d e la casa també han tingut els seus mom e n t s d e glòria e n a q u e s t a Festa Major. U n dels m é s especials va tenir lloc dilluns al matí, quan prop de dos-cents nens i nenes van submergir-se en un gran bany d'escuma que es va i m p r o v i s a r a la p l a ç a d'Octavià. Dos grans canons situats als laterals de la plaça van escopir litres i litres d ' e s c u m a q u e a poc a poc van anar omplint el terra fins a cobrir els infants a l'alçada de la cintura. M e n t r e els p a r e s s ' h o m i r a v e n d e s

d'una distància prudencial, els m e n u t s corrien i reien fent competicions per veure quin d'ells es remullava més. D e s prés de passar pel centrifugat de sabó, es van poder aclarir sota d u e s grans mànegues q u e els van ruixar a m b aigua. El banyador els va permetre gaudir d'allò m é s d ' a q u e s t m o m e n t màgic, tot i q u e algun - q u e no anava tan p r e p a r a t va poder rentar-se t a m b é les sabates i tot el vestit sencer. El grup d'animació La Sarag a t a va d i v e r t i r els m e n u t s a m b música i cançons, sense oblidar les recomanacions n e cessàries per evitar que cap accident no aigualís la festa.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999

G a s t r o n

o m i a

L'arrossada popular aplega 6 8 paelles a la plaça B a r c e l o n a A. B. M. - Sant Cugat l'n arròs de mar i muntanya. Carn, peix, verdures i arròs, amb sofregit al gust: amb aquests ingredients van elaborar les seves paelles les dues guanyadores del primer premi del concurs d'arrossos, que ja s'ha convertit en tota una tradició dins la Festa Major de Sant Cugat. I és que aquesta dinovena edició va atorgar molts premis, i molts d'ells per duplicat. Paquita Llop i Teresa Boldú van ser les representants de les dues colles santcugatenques que van pujar a l'escenari a buscar el guardó per al plat més puntuat. Ambdues es van manifestar "molt contentes" de poder-lo compartir i van reconèixer que en tots els anys que havien participat (la major part de les convocatòries en aquestes dues dècades d'existència) havien recollit ja algun altre premi. Kl jurat del concurs estava format per Joan Aymerich -alcalde sortint de Sant Cugat-, Àngels

Ponsa -tinent d'alcalde de Serveis Personals en els darrers quatre anys-, Carles Solà - rector de la l'niversitat Autònoma de Barcelona i pregoner de la festa d'enguany-, Jaume Sàbat i Francesc Mora -mestres pastissers-, Pere I />pez -xef de cuina-, Gabriel Morera s i Nacho Gonzalvo-membre de la ('omissió de Festes. Fn total van ser 68 les paelles que els membres del jurat van haver de tastar. "Us asseguro", explicava l'alcalde en acabar la prova, "que en aquests dotze anys n'he provat de tots els gustos i n'he tastat de tots colors." I és que un any més, tant el batlle com el pregoner van poder comprovar l'alta participació que suscita aquesta prova, convocada per la Penya Regalèssia i l'Agrupació de Futbolistes Veterans, que en aquest certamen va lliurar una quinzena de premis, entre ells a diferents membres de seccions del Club Muntanyenc. als de Ràdio Sant Cugat o el premi especial a la paella més gran, que va anar a parar a la Llar d'Avis de la Parròquia.

h»rre In ttnlmda d< jinuiiini i el<miiiinga\tii>imwi· l'anotada zuttiïn i IIV/MIII una Un ta paí tuX ipai / m I-

Joan Aymenih ni presidir, pei ultima tegada 10111,1 alia/de, eljurat del ioiit ui ~. d'anoto*

l-OTO.

XAYIIARROSA

P i r o t è c n i a

Un esclat de

La típica mascletà valenciana inclou un toc de color en la seva vessant santeugatenca molt Lespectacle de soroll es va fer al vespre per despertar més expectació A. B. M. - Sant Cugat Fs tracta de soroll, molt de soroll. Així va definir la mascktèi el valencià Gabriel Cerdà, membre de la Comissió de Festes de Sant Cugat. I enguany aquest espectacle pirotècnic en va fer molt. I ,a rambla del (leller va acollir la segona edició d'una marieta típicament valenciana seguint tots els cànons, però amb algunes innovacions, perquè, segons aquest m e m b r e de l ' o r g a n i t z a c i ó , a València se celebra al migdia, segons la tradició. A Sant Cugat, però, es van guiar per les últimes tendències: es va realitzar al vespre, i, per tant, es va haver d'introduir alguna nota de color per fer-la més vistosa. " H o hem santcugatitzat una mica", explicava Cerdà a El.S 4 CANTONS, "perquè hem pensat que potser si ho fèiem més tard despertaria més expectació, i com que es fa el dia de la revetlla del patró de Sant Cugat, li diem la Tronada de Sant Pere".

pesant ¥•

"Ni molt gran ni molt petita*, així va definir la mascktà el seu responsable tècnic Rubén Mundo, de la Pirotècnia l o m à s , de Benicarló. Però e h total van ser quaranta els quilos de pólvora que van esclatar dimarts a la nit a Sant Cugat. La també anomenada Tronada de Sant Pere va comptar amb tots els ingediencs: ritmes consecutius cada cop més intensos; terratrèmols terrestres, i també aeris, amb la incorporació d'algun foc d e llum, en una escala cada cop mes potent. La celebració de Sant Pere va tenir a la cuitat una benvinguda ben sonada, ja que va arribar, en la seva ràfega més potent, a una intensitat del calibre sis, d\ina gamma de possibiliLa mascletà, també anomenada Tronada de Sant Pere, va comptar enguany amb algunes carcasses de colors E: X. L tats que arriba fm$ al quaranta. Com van poder apreciar els santtal van ser cinc les retencions de combinat a m b els aeris". Uns "Però es una intensitat que necugatencs que s'hi van apropar, i petards que es van estructurar a moviments sonors que també van cessita moltes més precaucions sentir els que no s'hi van acostar la rambla, unides per una mateitenir una ràfega lluminosa, una i çoméaes» resum en esplanatant, la mascletà és molt diferent xa metxa i marcant els canvis, de carcassa de color que, segons el des molc £r«»$", apuntava del castell de focs que s'acostuma menor a major. "En cada retenseu responsable, marcava l'úni,^Ça^tt,flte«»e*rn«a veure en les festes majors. ció s'introdueixen calibres més ca novetat respecte a la primera Aquí el que compta és el ritme. grossos", explicava el pirotècnic, veritable mascletà que va veure I en la mascletà santeugatenca va Rubén Mundo, "i al final té lloc la ciutat durant la Festa Major de tenir diferents velocitats. En toel terratrèmol de focs de terra l'any passat.

ELS-Í CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999

C. Valldoreix, 58 - Tel. 93 589 73 7b

C. Sant Antoni, 10 - Tel. 93 675 63 39

C. Valldoreix, 1*9 • Tel. 93 589 72 02

PI. Barcelona, 6 • Tet. 93 67d 53 1*5

VtSS Cl

Ctra. de Sant Cuqata Rubí • Tel. 93 589 13 47

PI. Barcelona, 1 - Tet. 93 674 16 97

} fe*

V-

C. Valldoreix, 13 • Tel. 93 675 55 03

C. Santiago Rusinol, 4 / . Tel. 93 589 73 22

ELS/CANTONS Divendres, Zdejuliolde 1999

C. Santiago Rusinot, 23 • Tet. 93 674 03 08

C. Endat/attada, 22 • Tet. 93 67b 01 60

C. Major, 36 . Tet. 93 675 52 54

psa. Torrebtanca, 29, L 1 Tet. 616 29 05 53

C. EndaVattada, 18 . Tet. 93 675 03 54

C. Cànoi/as det Castitto, 2 . Tet. 93 589 00 14 F A

S 0 L

C. Vittà, 1 Locat 3 • Tet. 93 675 03 04

C. Vittà, 1 Locat 2 - Tet.

936752401

ELS /C4NTONS Divent/re.s, >iiejuliol <ie 1999

fit Pw <

V) -i <

C. Valldoreix, 65 - 7W. 93 671*83 51

Psq. Torrebtanca, 35

Tet.

936745648

> ^

C. Valldoreix, 5 • Tet.

936753401

C. Vittà, 6 - Tet. 93 674 03 16

-i

C. Orient, M • Tet. 93 589 73 64

C. Sant Antoni,22 - Tet. 93 675 52 46

Rambla det Cetler, 83-85« Tet. 93 675 61 84

C. Sant Salvador, 15 A6 (torre) . Tet. 93 675 34 34

ELS f C41YIONS Divendres. > de juliolde 199(1

C. Riera, 2 . Tet. 93 589 52 38

C Cànof/as del Castitto, 4 • Tel. 93 674 65 00 Av. Can Caldes, 16 • Tet. 93 589 46 56

Ai/. Atfonso Sata, 18-20 . Tet. 93 675 23 73

C. Valtdoreix, 28 • Tet. 93 589 72 32

C. Sant Llorens, 27

C. Valldoreix, 45 • Tet. 93 674 43 00

C. Rius i Tautet, 6 • Tet. 93 589 82 80

C. Kerric, 8 • Tet. 93 590 61 89

ELS /C4IYIONS Divendres, > de juliol de 1999

SERVIA*toMmiSTRWftJSSWIÍW * i

ASSEGURANCES FINQüis^

M 0

< <

Ctra. de Cerdanyola, 24-26, bxos. V- Tel. 93 674 52 16C. Francesc Moragas, 8 • Tet. 93 589 22 61*

^ >

C. Girona, 11 . Tel 93 67b 30 00

C. Santiago Rusinot, 47-49- Tet. 93 674 06 57 T 0 T

B 0

Rambla de Can Mora, 9 • Tet. 93 675 42 01

C. La Torre, 14 - Tet. 93 674 12 85

< <

V <

Psg. Torreblanca, 29 « Tet. 93 589 54 43

Psg. Torreblanca, 12-14 • Tet. 93 675 40 11

OS4CANT0NS

Política

Divendres, 2 de juliol de 1999

Govern

Traspàs de p o d e r s Els regidors escullen demà al matí el futur alcalde de la ciutat Demà al migdia s'haurà resolt la principal incògnita que en les darreres setmanes ha mantingut la classe política amb l'ai al cor. A les dotze del migdia començarà la sessió constitutiva del nou Ajuntament de la ciutat, un tràmit durant el qual es triarà el nou alcalde i, per tant, es definirà la línia política que imperarà en l'executiu local al llarg dels pròxims quatre anys.

El consistori serà, a partir de demà, ple decores noves FOTO-.X. LARROSA

nir la desitjada majoria que els permeti governar amb tranquil·litat. Tot i que Cil* ha anunciat reiteradament la seva intenció d'arribar a un acord a m b els regidors d ' E R C , en cas de rebre aquest suport només sumaria 11 dels 13 vots que necessita per governar en majoria. D'altra banda, si IC-V suma esforços amb el PSC aconseguirien 10 regidors. Vistes aquestes possibilitats, els quatre regidors del PP serien els que farien decantar la balança cap a un costat o altre. En qualsevol cas, hi ha moltes altres combinacions possibles i, per tant, caldrà esperar fins a demà al migdia per conèixer l'opció que ha merescut més confiança entre els polítics electes.

la presidència del ple. El fet que el vot sigui absolutament secret manté la incògnita dels resultats fins a última hora. Tot i que és previsible que tots els regidors votin el candidat de la seva formació, sempre hi ha la possibilitat que algú opti

D'altra banda, demà també es constituirà la Junta de Veïns de l ' E M D de Valldoreix. En aquesta ocasió, però, ja se sap q u e M i q u e l Paraira, d e C i U , serà qui la presidirà, ja que fou el c a n d i d a t m é s votat e n les eleccions.

cert el futur de Sant Cugat.

ArRA COSTA - Sant Cugat -

Tot u n ritual Des que es van conèixer els resultats electorals la nit del 13 de juny, en cercles polítics i socials no s'ha sentit altra cosa que la pregunta "Qui serà el nou alcalde?" I és que el futur immediat de la ciutat depèn en gran m e s u r a del color polític q u e prengui l'equip de govern que l'ha de dirigir. En les darreres s e t m a n e s s'han fet especulacions de tota mena, i és que la pugna entre CiU i el PSC per obtenir l'alcaldia s'allargarà fins al mateix moment en què els 25 regidors emetin el seu vot, individual i secret. La metodologia per la qual es triarà el nou cap de l'exeutiu local garanteix la incògnita fins a l'últim moment, fet que fa encara més in-

La constitució d'un equip de govern municipal implica un procés protoclari clarament definit per la legislació. Després que tots els regidors escollits hagin pres possessió dels seus escons i s'hagi constituït una mesa d'edat, els portaveus de cada partit intervenen per presentar o renunciar a la presentació del seu candidat a l'alcaldia. Posteriorment cada un dels regidors, cridats per e s t r i c t e o r d r e alfabètic, dipositen el seu vot en una urna situada enfront de la mesa d'edat. Un cop tots 25 regidors hagin votat, el president de la mesa farà l'escrutini i proclamarà l'alcalde electe, que tot seguit jurarà el càrrec i assumirà

per una altra formació política, després d'haver arribat a algun acord o prepacte. Atesa l'ajustada diferència que hi ha entre CiU i PSC, aquesta opció no pot descartar-se del tot, i és q u e totes dues formacions apostaran fins a l'últim moment per obte-

"1 DADES

DEL

SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms ... Ciutat... Carrer........ Codi postal NIF o DNI DADES

Telèfon

Fax .. vMrv WHPwBI •

Wr^tr

W H P W ·

DEJLA&Ü

pcions..,...,. .........

Data d'alta „ Adreça d'entP

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

nllïffl.ffi" r' •&••#<*£.fai?

DADES

DE LA

SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDLXTloficinaaGrjDclcDD núm comptenrTTTTTTT Titular....... • Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la

de 1999 SIGNATURA

al C. Sant Antoni,

HS4CAINT0NS

Opinió

22"

^ | ^

Divendres, 2 de juliol de 1999

E d i t o r i a l

ELS /CANTONS Setmanari indcpcndcnc de Sani Cugat del Vallès P n m i Local da Sani Cugat SL. darrer Sant Antoni, t S, baixos - 0 8 1 % Sant Cugat del Vallès Tel. SH9 62 H2 - Kax 589 Hi 91 K d i c i ó electrònica: http://vdawcb.Lom/sanicugat K-mail: santcugat@vilaueh.com

^ :

Con**ll d'Administració Ramon ( i r a u (president! Josep M. ( ^ b r e r i / n , Pere Ks<|uerdj i Xavier Komells (editor delegat)

Políticn/Entorn/Opinió: Aura Costa; Soriri·tV Economia: Anna Borau: Cultura: Riith Cjsals; Esport*: Alcx l . ó p t v : Solidaritat: Mònica llcrnabé; Com·rclal ( I j f m c n Kvjralar Consell Editorial Ram on ( i i a u (presuicntl Josep M . ( i a b r e n / o (vicepresident) Vk-tor \l(.x.iiulrc,l'rancesc C i r l x i . J<irdt Casas, Narcís Castanyer, All» ert D c Pablo. l'cre KM|ULTI1J. Xavier Fornells. Knstian Hcrh i)l/heimct. Rogeli Pedró. Ramon l'ros, I.luis Puig, K m i l i Reftc. Marta S u b i r i . Paco Soler. Josep V Teixidó. Jo.in Inrrosa, Josep M . Sans ' l r a \ é , Joan l'mvano, Jaume ' l u b a u . Ileclor Vall, Núria Zahala Aura í !os[.i (secretària)

Un pas més en favor del patrimoni

imarts, coincidint amb la festa de Sant Pere, va tenir lloc el desenllaç de més de dos anys de feina per tal de restaurar l'ermita del Sant Crist de Llaceras, un petit monument q u e donava la benvinguda als visitants que entraven a Sant Cugat fent el camí des de Barcelona. L'ermita, construïda a principis del segle divuit i motiu d'una de les llegendes més boniques q u e reprodueix el nou col·leccionable d'Ei.s 4 C A N -

TONS presentat aquesta setmana, va passar per diverses etapes, una d'elles a principis dels anys cinquanta, quan la parròquia encarrega a l'artista

Subscripcions I.aura M u n t c r Fotografia X.ivi l.arrosai Kduard I-'anrives Olssany i maquataciò ( i t n i n u Jurado

Josep Grau-Garriga uns bonics murals que esdevenen un dels testimonis més interessants de l'art religiós local. Durant molt temps, l'ermita fou lloc de celebracions litúrgiques i d'aplecs de gran tradició i arrelament, però a m b els anys un refredament d'aquestes activitats, l'ampliació de la carretera i la construcció d'habitatges al seu entorn van portar l'edifici a l'oblit, l'abandó i la decadència; a més, els corcs i les actuacions a l'entorn provocaren el perill d'esfondrament amb la pèrdua irreparable que hauria suposat per a les pintures que aixoplugava.

Ara fa uns anys que l'APAC, la venerable entitat que treballa per a la conservació del patrimoni local - i diem venerable per l'edat dels seus membres més actius-, va decidir tirar endavant la restauració, amb el suport de la parròq u i a i d e la p r o p i e t à r i a d e l'edifici, amb totes les pegues que comportava, sobretot econòmiques. Sense cap tipus de patrocini ni de subvenció oficial, només amb el que recull la parròquia i els donatius fruit d'una campanya popular, no tan sols s'ha fet una nova ermita a sobre de l'antiga -era l'única manera de preservar les p i n t u r e s - sinó q u e també, i

gràcies al Centre de Restauració d e Béns Mobles de la Generalitat, els murals han tornat a recuperar la seva esplendor inicial. Ara només queda la urbanització del seu entorn, que l'Aj u n t a m e n t ha assegurat q u e iniciarà ben aviat, per poder sentir-nos satisfets d'haver recuperat, en gran part, un dels elements que formen part del patrimoni s e n t i m e n t a l dels santeugatencs. Felicitem-nos tots plegats i felicitem l'acte de generositat i estima cap a la seva ciutat d'aquells que no han defallit per poder recuperar per a tots l'ermita del Sant Crist de Llaceras.

Correcció Montserrat Soto

La millor festa

Impressió RoumpresiM72)4()(]S.9.s Distribució Mailing Vallès S . L . ' l e l . 5W.2.V71 Dipòsit legal (JI-405-W

(I)ACPC Awiciacin Cililana dc la Premsa

C/MKèbfcmk,l.l«at7 Ufo5M23n

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

a vingut i ha marxat sense gairebé adonarnos-en, i això és bo perquè vol dir que tot ha rutllat sense problemes. La Festa Major d'enguany ha tornat a ser la gran festa de la participació ciutadana, l'ocasió que els santeugatencs han tingut de sortir al carrer, de trobar-se amb els veïns i, sobretot, de gaudir de la cultura i la societat locals. I és que

la multitud d'actes que s'han fet durant aquests cinc dies ha posat en evidència la riquesa del teixit associatiu, cultural i social d'aquesta ciutat. La Gran Festa del municipi també ha servit per constatar que aquesta és una ciutat habitada per gent que es mobilitza, que participa i que respon amb escreix als estímuls que des de les institucions i entitats es produei-

l e c t o r

xen. La instal·lació de l'espai lúdic de les Barraques és potser el símbol més clar d'aquesta resposta. Tot i que enguany era el primer que es duia a term e una iniciativa d'aquesta mena -la instal·lació de diverses casetes habilitades com a bars nocturns i obertes fins a les 6 de la matinada-, una mitjana de 3.000 persones diàries d'assistència ha convertit la inicia-

tiva en un èxit rotund. Potser perquè era la novetat d'enguany o potser perquè a la ciutat li cal una zona d'esbarjo juvenil oberta fins a altes hores de la matinada. El cert és que els organitzadors han de prendre bona nota d'aquest triomf i repetirlo en edicions futures i -per què no?-durant la resta de l'any. Els joves de la ciutat fa molt temps que ho demanen.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

L'ermita i

l'esperança

Com q u e escric aquesta nota abans dc festes i no vull fingir un;i crònica d'allò q u e encara no ha passat, faig constar només l'estat d'ànim q u e he d e tectat a l'hora de confeccionar el programa d e la benedicció i inauguració de l'ermita del Sant Crist de Llaceras, recentment restaurada. Tot es va preparar com un d'aquells actes de Festa Major que - d e tan e n t r a n y a b l e s - q u e d e n fora de programa. La parròquia de Sant Pere és feliç d e poder oferir a la ciutat -consolidat i e m b e l l i t - un dels seus signes d'identificació: l'ermita del Sant Crist de Llaceras, capçalera del futur parc del Sant Crist i -fins avui t a m b é - capçalera del teixit urbà venint d e la Rabassada: un referent cultural i

sobretot espiritual. H e comprovat que despertava l'interès, no solament dels promotors, que hi han posat el coll, de l'arquitecte q u e ha guiat la restauració i e v i d e n t m e n t de l'autor d e les pintures, sinó de moltes persones i molts grups que s'han assabentat que obria les portes novament un lloc de pregària. Així, e n les p o q u e s hores d'un dia de festa, vuit formacions corals han volgut fer ofrena dels seus cants i pregà-

ries d e ple sol a plena nit. Ara és l'hora d e les iniciatives perquè aquest indret no torni a decaure. D'entrada, cada segon d i u m e n g e d'onze a dues estarà obert. I segurament molts el trobaran adequat per a celebracions íntimes, pregàries de grups reduïts, pelegrinatges silents... Als espiells de la capella sempre h i ha qui deixa -fins i tot durant les o b r e s - quatre flors boscanes. Encara q u e només

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A «"'«•o.

BELL& •»»«>'

fos per aquests caminants anòn i m s , potser solitaris, p o t s e r atribolats, ja valia la pena de fer tot el q u e s'ha fet. Consolidar l'ermita té poc mèrit. El que té mèrit és consolidar l'esperança. / Blai Blanquer (Sant C u g a t )

Impotència 25 de juny. Un quart d e vuit del vespre. La meva mare és al Tot a Cent del carrer Santa Maria; d e cop i volta se n'ado-

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84'Fax93

674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

na. Li han robat el moneder. Targetes, D N I , metàl·lic... A la botiga hi ha un rètol: vigili! Ja pots anar amb tant de compte com vulguis. Si et volen robar, ho fan. A l'esmentada botiga, segons la Policia Nacional, això passa "força sovint". Aleshores, perquè no posen cameres? Per què no endureixen les lleis? La policia diu: si els agafem, poca cosa hi podrem fer. Com q u e no hi ha hagut violència, no es p o t considerar u n robatori, sinó u n furt. Però se'n digui c o m s e ' n digui, la m e v a mare ha arribat a casa plorant. A m b a q u e s t a carta a c o n s e guiré alguna cosa? Potser no. P o t s e r n o m é s servirà p e r e x pressar la m e v a i n d i g n a c i ó . / F E R R A N AYMERICH ( S a n t Cugat).

OjHIliÓ 23

f L S /CÀIVIO>S Divendres, 2 de juliolde 1999

l l o t j a

Victòria amb gust de d e r r o t a N A R C Í S CASTANYER

ls nou regidors que ha obtingut la coalició Cil* a Sant Cugat comporten un resultat molt inferior a l'esperat pels nacionalistes. No es pot negar que han guanyat, si per això e n t e n e m ser la força més votada, però el correctiu rebut és de campionat. Cal tenir en compte que C i l 1 partia de tenir un regidor menys que la majoria absoluta (deu regidors). Amb l'ampliació del consistori a vint-i-cinc escons, ('objectiu factible per als convergents era arribar als dotze regidors, o intentar arribar als tretze que donen la majoria absoluta. Per tant, el resultat real comporta haver p e r d u t tres regidors. A m é s , Lluís Recoder tenia un altre objectiu: si calia governar amb un soci, el preferit era E R C . Però ara això no resulta suficient, ja que el que ells anomenen front nacionalista només té onze regidors. Els en falten dos, i així no és estrany que en la nit electoral, a CiU hi hagués cares llargues. Les anàlisis generals de les municipals i europees a Catalunya, tot i explicar algunes causes d e la davallada convergent (200.000 vots menys en tot el país), no són suficients per comprendre el que ha passat a Sant Cugat.

S e v e r

Projectant els resultats del 1995 i tenint en compte l'espectacular augment del cens electoral del nostre municipi, i atès que C i l ' era la força governant, l'expectativa de vot per a la coalició nacionalista era, pel cap baix, d'uns 10.000 vots. Per tant, n'ha perdut uns 2.500, encara que realment només n'ha tingut un miler menys que ara fa quatre anys. Això no s'explica només per la imatge de col·laboració amb el PP, que d'altra banda al nostre Ajuntament no s'ha donat pas. El mateix candidat havia afirmat públicament que no pactaria amb el PP. Si hi ha algun tret q u e destaca del perfil de Lluís Recoder és precisament el més nacionalista, acompanyat d'un cert estil roquista. Vegem, doncs, quines són algunes d e les c a u s e s locals q u e han agreujat la situació de CiU. El candidat era nou. Recoder pot ser un bon alcalde: professional de la política, amb llarga experiència com a diputat, jove i de tarannà planer i dialogant. Tanmateix, no ha estat un bon candidat per a Sant Cugat: és santcugatenc des de fa molt poc temps i abans de ser alcaldable no el coneixia ningú. Així com els alcaldes q u e es presenten a reelecció t e n e n un avantatge

real, fins i tot per un partit que governa, el llançament d'un candidat nou té els seus riscos. Per això s'ha inventat el relleu a mig mandat, que necessàriament ha d'assumir un polític que hagi estat regidor anteriorment. Aquest sistema no tan sols ha funcionat a Barcelona (ducs vegades!), sinó que també ha fun-

l'hi ha posat molt difícil, al nou cap de llista. Els dos últims anys d'Aymerich (un alcalde que, si es valora globalment els seus dotze anys de mandat, serà jutjat com un bon alcalde) han estat nefastos, per la falta de diàleg i de sintonia amb els seus i amb els altres. Per raons diverses, Aymerich ha quedat aïllat políticament (ha perdut pes tant al si del partit a Sant Cugat com a Barcelona), enfrontat amb les altres forces polítiques (inclosa Unió Democràtica) i tancat al seu despatx, exceptuant les ocasions en què protocolàriament li pertocava aparèixer en públic. A la fi del seu mandat ha patit ell i ha fet patir els altres, arribant a l'extrem de fer discutir i aprovar els pressupostos de 1999 a m b tres mesos de retard, tot aprofitant un dia que sabia que a l'oposició hi faltaria un regidor, i pretenent fer servir el seu vot de qualitat. La coalició no té bona salut. En privat, tant convergents com democratacristians murmuren i rondinen els uns dels altres, i en públic van tensant la corda per múltiples raons de poca importància: pels llocs de la llista, per obtenir l'alcaldia o simplement per robar-se protagonisme. Mala cosa: en una ciutat

Lanàlisi de les eleccions a Catalunya no és suficient per explicar el que ha passat a Sant Cugat cionat a Rubí i acaba de funcionar, i a m b q u i n è x i t , a m b l'alcaldessa de Cerdanyola. Però el relleu no ha funcionat a Sant Cugat, on un sector de l'electorat podria haver castigat CiU per col·locar un candidat poc integrat. Aymerich i Recoder no sintonitzen. Recoder, que no podia recollir el relleu a mig mandat perquè no era regidor, tampoc devia ser sant d e la d e v o c i ó d'Aymerich. O almenys aquest

Tito

com Sant Cugat, les coses que es diuen en privat corren i s'escampen com una taca d'oli, minen la moral dels propis simpatitzants i aixequen les alarmes en els potencials votants. Barallar-se entre els partits pot semblar donar carn a la fera, però fer-ho a l'interior d'una candidatura és una invitació a l'abstencionisme. El model de ciutat potser no és tant modèlic. A priori, el model de Sant Cugat és el gran reclam de CiU. Els seus líders posen el nostre municipi com a e x e m p l e de ciutat governada per la coalició, en contrast amb altres ciutats del cinturó de Barcelona. De fet, la gent que viu a Sant Cugat, la majoria vinguda els darrers vint anys, està orgullosa de viure-hi. Però no és clar q u e això faci a u g m e n t a r l'adhesió a CiU, especialment entre els ciutadans més antics. I, d'altra banda, els nouvinguts a Sant Cugat volen ser els darrers a arribar-hi. Resulta que la gent ve a Sant Cugat per fugir de la gran ciutat i un cop aquí es troba uns embussos de trànsit i uns col·lapses en determinats serveis que fan la competència a la metròpoli. Narris Castanyer

porxo

No oblidem l'esport! ENRIC TOMÀS

q u e s t s darrers dies, ja sigui als mitjans de com u n i c a c i ó , ja sigui al carrer, tothom hi diu la seva. Q u i serà el n o s t r e a l c a l d e ? , quin equip de govern li donarà suport? Es ben cert q u e tots els q u e seguim la vida pública de Sant Cugat hi estem força interessats. Tanmateix, hi trobo a faltar un diàleg menys polític i més pràctic. Tots parlem de si una opció política ha anat a l'alça; una altra, a la baixa; de si tot plegat influirà en les eleccions nacionals d e la propera tardor... però no sento gair e b é ningú q u e parli de si a Sant Cugat millorarem o e m pitjorarem. Com a m e m b r e de la Coordinadora d ' E n t i t a t s Esportives de Sant Cugat vaig tenir el plaer de poder parlar, d u r a n t la campanya electoral, a m b tots els caps de llista dels partits q u e han obtingut representació a l ' A j u n t a m e n t . I a m b aquestes quatre ratlles vull re-

cordar-los que, un cop més, no s'oblidin de l'esport. Q u e la regidoria d ' E s p o r t s no sigui el darrer bocí del pastís a repartir. Crec q u e , des de la Coordinadora, h e m sabut transmetre a tots els partits polítics, d'una manera força adient, la delicada situació q u e viu l'esport popular a Sant Cugat. U n e s in-

re, Sant C u g a t no p o t cobrir com cal les seves necessitats. É s per això q u e e m prenc la llibertat de recordar-vos, a tots els regidors del nostre Ajuntam e n t , i n d e p e n d e n t m e n t del vostre color polític, q u e la regidoria d'Esports ha d e tenir un pes molt important. Q u e hi cal una forta inversió i q u e cal saber com i on invertir. Aprofito també, un cop més, per oferir tot el suport possible des d e la Coordinadora d ' E n titats Esportives. C o n e i x e m molt a fons la situació d e l'esport a Sant C u g a t i p o d e m i volem ajudar-vos a tirar endavant. I espero q u e l'equip d e govern resultant tingui una clara voluntat política d e rellançar l'esport a Sant C u g a t i, per d e s c o m p t a t , q u e la regidoria d ' E s p o r t s disposi dels mitjans a d i e n t s per dur-ho a terme.

No sento gairebé ningú que parli de si a Sant Cugat millorarem o empitjorarem fraestructures minses i caduques en són la seva imatge m é s r e p r e s e n t a t i v a . Act u a l m e n t hi ha força p r o b l e m e s p e r d o n a r c a b u d a a la demanda existent, des de l'esport escolar al competitiu, passant per l'esport més d e lleu-

Enric Tomàs és president de la Fundació UESC

ELS / ( A N I O N S Dnrmim. :tkiuli',1 ih IVW

p o r x o

Lleis d'Hondt i caps d e turc Ul'MK RODRÍGUI.Z

'ajustadíssim resultat deies eleccions a Sant Cugat ha despertat l'interès pel

sistema electoral. Hn Ki.s 4 CAN-

TONS hem llegit un article centrat en la llei d'Hondt, el qual aportava l'interessant càlcul - q u e feia també un col·laborador habitual de la revista- que si el nombre de regidors s'hagués quedat en 21, el resultat hauria estat 3-7-2-72, en lloc de 4-9-2-8-2, cosa que propiciaria un probable canvi de govern municipal, del qual molts ens hauríem alegrat.També vam veure, la setmana passada -i ara des del punt de vista dels guanyadors-, que es treu importància al sistema electoral. És veritat que aquest ja el coneixíem i que no invalida en absolut els resultats, però sí que ens permet aprofundir en el fet que la democràcia és més que unes eleccions. I ens porta a reflexionar sobre la mecànica. Perquè, a més de la llei d'Hondt, sobre la qual voldríem tornar aquí, hi

bla pas la pitjor, és la de les eleccions sindicals que utilitza el senzill mètode dels restos més grans. Fem servir aquest mètode en el nostre cas. Si calculo el nombre de regidors-amb-decimals de cada candidatura em surten aquests regidors (no he comptat els vots en blanc): PP: 3,50; CiU: 7,%; ERC: 2,05; PSC: 7,23; IC-V: 2,39; EUiA: 0,71; UNÍS: 0,30; PI: 0,20. Per aquest sistema hi hauria 21 regidors automàticament assignats (cal simplement anotar les unitats). Els quatre restants anirien als que tenen els decimals més grans: un aCiU(.96), una EUiA(,71), un al PP (,50) i un a IC-V (,39). El resultat hauria estat, doncs: 4-8-27-3-1-0-0-. Una combinació que també faria sortitr probablement un altre govern municipal. Però l'aplicació de la llei d'Hondt ha deixat fora Mota (EUiA) i Laborda (IC-V), mentre confirma lògicament Carbó (CiU), però també Bergua (PP), dóna entrada a

ha molts altres elements convencionals: el nombre d'escollits, la circumscripció electoral, el mínim del 5%, i encara podríem parlar d'elements que no tenim, com la segona volta, q u e permet votar més lliurement el primer cop i més úkiment la setmana següent. I tornem a la llei d'Hondt. Veig que alguns l'accepten com a "natural"; no sé si pel seu caràcter misteriosament matemàtic o perquè és la plasmació de fenòmens que ens són familiars: per exemple, el mecanisme econòmic típicament capitalista pel qual els rics guanyen diners més fàcilment que els pobres ("el primer milió és el difícil de guanyar"). O més directament, el mimetisme d'alguna gent quan vota d e paraula ("jo voto allò que vota la majoria"). Le regla d'Hondt influeix en el repartiment dels restos o decimals, però va més enllà. El repartiment dels restos pot fer-se d'altres maneres:'una d'elles, que no cm sem-

Sànchez (PSC), i això és el més curiós, premia CiU amb una regidora sencera: Subirà. Premis per als partits majoritaris, que deixen el resultat definitiu en el conegut 4-9-2-8-2-0-0-0. Després de l'anàlisi tècnica de les eleccions, se sol passar a les valoracions. I aquí s'han fet algunes apreciacions molt lleugeres que acaben esbroncant la candidatura d'EUiA per haver-se presentat. (No pas la del PI ni la d'UNIS. C o m si la major representitivitat fos dolenta!). Normalment no són els votants d'EUiA els qui es queixen per no haver aconseguit col·locar el seu candidat, sinó membres d'altres partits que consideren - i és molt considerar- com a propis aquests vots "perduts". Ningú no hauria de culpabilitzar cap candidatura per presentar-se, incrementant així els entrebancs de la llei electoral. Els vots que un voldria no pot

determinar que han de venir d'una determinada candidatura, sinó de diverses, i molt especialment de l'abstenció, q u e ara ha estat molt gran, i contra la qual EUiA ha fet un esforç, esgarrapant vots a l'abstencionisme. Reflexionar sobre les causes d'aquest abstencionisme massiu hauria de ser la primera activitat. Cal ser conscients del càstig que alguns electors fan a les divisions dels partits no votant-ne cap. Si per esquivar l'efecte d'Hondt es creia imprescindible concentrar candidatures, sempre s'haurien pogut fer altres coalicions electorals prèvies. Per tant, els resultats han estat els que han estat -producte de la combinació de tots els components de la mecànica electoral- i cal no buscar culpables concrets, sinó causes. I encara més, cal no fabricar caps de turc. Jaume Rodríguez ha estat membre de la candidatura d'F, UiA

s o t e r r a n i

Agenda 2 1 Local: treballem per consumir menys i viure millor |()R[)] FAKRKS

partir d e l s p r e à m b u l s -roda de premsa, cartells i L'.scrit de presentacic')- i de l'acte que va tenir lloc cl'dixendres 18 de juny a la (lasa de ('.ultura amb el títol F.lpoble ja ciutat: l\ \ynda I.ocal'pel segle 21 dedueixo aspectes positius i negatius que crec que cal analitzar, ja que afecten conceptes democràtics importants. Al meu entendre, l'aspecte més destacable i atractiu de la convocatòria és el fet que s'apleguin dues organitzacions q u e pertanyen a la societat civil, la Fundació i el Club Muntanyenc, i decideixin de forma generosa i creativa "parar la taula" per parlar de l'Agenda 21. Aquest impuls és una aportació important per preparar-ne els treballs d'inici.

concepte de democràcia no semblen prou per motivar l'interès de la ciutadania", s'hauria de tenir la mateixa preocupació en l'organització d'actes públics per no utilitzar incorrectament aquests mecanismes: de màrqueting associatiu, de control mediàtic i d'exclusió dels representants polítics. És important mantenir l'equilibri entre els fins i els mitjans que s'utilitzen. F"n sentit contrari-conscientment o inconscientes generen" m e c a n i s m e s poc transparents, innecessaris en temes importants -Agenda 2 1 - i que ens acosten al partidisme. Resto sorprès quan s'afirma que "des dels partits polítics no s'estan oferint nous mecanismes que permetin redreçar aquesta situació". No crec que sigui necessari

L'acte que es va organitzar és la presentació en societat de les inquietuds dels organitadors respecte d'aquest tenia. El dia 18 no es va iniciar l'Agenda 21. per molt que de les declaracions dels respectius presidents i dels cartells de presentació de l'acte es pugui deduir el contrari. L'inici no s'ha de portar a terme tan sols des de dues organitzacions privades. En aquest punt. el paper de l'Administració és fonamental, ja que legitima la representació de "tota" la ciutadania. Si tenim en compte la preocupació que es constata en l'escrit de presentació de la convocatòria en el sentit que "les regles i els mecanismes de representació, participació i control que tradicionalm e n t han anat conformant el

U U £ , TA HAS VIST EL LLIBRE SOBRE LA FEINA FETA ?ER L'AJUNTAMENT EH ELS ÚLTIMS QUATRE ANYS ?

...DIUEN QUE COSTA UN "PASTÓN" PER B i QÜEÉS FORÇA COMPLET, I EXTENS.. „ Sí, HOIH... SEMBLA EL „ LIBRO GORDO DE PETETE \

..SEMBLA MENTIDA EL QUE ES POT ARRIBAR A FER EH QUATRE ANYS...

des de la F u n d a c i ó o el C l u b Muntanyenc expressar tanta nega tivitat quan passen tan sols cinc dies de Ics darreres eleccions municipals. No puc entendre aquest desplegament mediàtic i aquesta precipitació en l'elaboració dels continguts de l'acte per acabar parlant de conceptes genèrics. No seria interessant, abans de "parar la taula", conèixer el menú d'aquest "casament"; en definitiva, conèixer millor la gestió de la cosa concreta que afecta la nostra població? Ens esperàvem un plat més elaborat, més propi de la nostra ciutat, amb la personalitat pròpia dels organitzadors. La confusió entre qui impulsa o inicia l'Agenda 21, entre qui legitima la representació o qui representa la

NO HI TROBES, PERo, QÜE Hi HA ÜNA MICA DE «ANÉS DE PROTAGONISME PER PART D ALGUNS POLÍTICS P \ ...UNA MICA.. NOMÉS, UNA MICA?

ciutadania—o ambdues-, genera problemes de lideratge. F'is diferents actors que participin en l'elaboració de l'Agenda 21 tenen l'obligació moral d'assumir cl lideratge que els correspon en el " m o m e n t adequat". La no-assumpció clara del lideratge en aquest moment d'impuls inicial no afavoreix ni a la Fundació ni al Club Muntanyenc. NO n'hi ha prou a "parar la taula"! Estic convençut que no estem lluny d'aquest m o m e n t màgic d'integració de voluntats que explicita la maduresa de la ciutadania, així com la maduresa política de la nostra Administració més propera. Jordi Farrés és tinent d'alcalde de Serveis Interns

... ESPERA, DONCS, QUE AIXÒ NO t S RES...COMPARAT AMB EL D'AQUÍ A OUATRE ANYS!» \ AMB TANTS PACTES COM DIUEN QÜE HAURAN DE FER A L' AJUNTAMENT PER PODER GOVERNAR, SEGUR QUE EL PROPER LLIBRE SEMBLARÀ UNA ENCICLOPÈDIA, TIO !!

• * HS4GUVTONS Divendres, 2 de juliol de 1999

grans

t r e t s

Miquel Casajuana A#z<£ /w «w^y clares El dibuixant Frederic C a b a n a » i la Barrachina retraten la personalitat pintor de la ciutat. L'estudi que ve a vela els trets més ocults de la seva

grafòloga Eugènia d'aquest escultor i continuació ens repersonalitat.

cu '««/£•» "X'iT*-

Oli

«* v l · "

L íWH»

«i

Des

del

Turó

Can

a simplicitat i claredat d'idees, el sentit comú i la coherència són els aspectes que cal destacar de la personalitat de Miquel Casajuana. De l'anàlisi del traçat de la seva lletra es desprèn que és un home que sap el que vol i que amb determinació es dirigeix cap al seu objectiu amb una disposició de regularitat i tenacitat envejables. L'equilibri personal que ha adquirit no impedeix que sigui bastant crític i de vegades incisiu en els seus raonaments i les seves respostes. , Sap escoltar i estar atent a les observacions o la informació q u e pot rebre. Amb aquesta actitud i disposició intel·lectual es manté curiós, alerta i amb un esperit que el

manté jove. La seva lletra també ens revela que ens trobem davant un treballador nat que sosté un ritme laboral i una actitud d'autoexigència constants. Amb tot, en Miquel Casajuana és una persona que s'adapta amb intel·ligència a qualsevol entorn, però que s'indentifica i s'entrega més amb persones que, com ell, mantinguin uns processos intel·lectuals ràpids i una comunicació directa i clara. Amb ta col·laboració:

SELECCIÓ- FORMACIÓ Aragb, 208,3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 4S\ 0439* - fax9345173 96

Matas

Un nou govern per als ciutadans ÀNGEL CASAS

vui inauguro, des de la talaia del turó de més perspectiva de Sant Cugat, una aportació a la vida ciutadana municipal,.que desitjo que pugui ser profitosa. Acabem de sortir d'unes eleccions en què, sens dubte, totes les formacions polítiques han aportat les propostes que han considerat més convenients per als ciutadans de Sant Cugat. El grau de coneixement de les propostes no m'atreviria a creure que hagi estat, com en altres eleccions, gaire elevat, però sí que crec que les propostes programàtiques són voluntats que les converteixen en compromisos escrits. Els ciutadans, amb el seu vot, han expressat la confiança en els partits, fet que els compromet a tirar-les endavant, si poden. Analitzats els programes dels diferents "partits", un a un, es constata quelcom que és lògic i

real. Les propostes que han fet, a part d'haver-hi coincidències, n'hi ha d'altres que estan "repartides", Per tant, ni el partit més votat les té totes, ni els menys votats deixen de tenir-ne de molt interessants. Si mirem ara les confiances atorgades, han estat: a CiU, 7.530; al PSC, 6.840; al PP, 3.310; a IC-V, 2.258, i a ERC, 1.943; a altres, que no han aconseguit representació, 1.141, i uns 19.739 ciutadans que s'han abstingut de donar confiança a ningú. Però tots aquests ciutadans tenen dret a gaudir de les millores que entre els uns i els altres han estat proposades, que no són contràries entre elles, sinó complementàries. Si prenem com a programa base el del "partit" més votat, CiU, seria interessant incorporar-hi propostes fetes per altres "partits". No faré ara una exposició de cada un dels progra-

mes, perquè seria massa llarg, però sí que donaré uns quants exemples de propostes que diferents "partits" han fet. Unes sols i altres en coincidència amb els altres "partits". - Vianalització del centre, des de la carretera de Cerdanyola fins a l'estació (PSC). - Arranjament del barri de Sant Francesc - carretera de Cerdanyola - Parc de Torreblanca, que s'hauria de fer (PSC). - Crear una oficina d'atenció al ciutadà com a oficina única (PR PSC). - Crear la figura del defensor del ciutadà o síndic (PSC, IC-V). - Fer a PROMUSA un programa de pisos de lloguer (PSC, PP, IC-V i ERC). -Fer un pla de rehabilitació d'habitatges, façanes i edificis (PSC, PP, IC-V). -Redacció del Pla estratègic de Sant Cugat (PSC, ERC). - Promoure la formació professional superior en farmàcia, informàtica i comerç exterior (PSC). -Creació del Pa-

tronat Municipal de Circulació (PP). - Supressió de la Taxa de Sanejament (PSC, PP, IC-V i ERC). - Dotació a cada barri d'una brigada d'obres i neteja permanent (ERC, PSC). - Integració i aprofitament al màxim del Patronat de Collserola (PP, PSC i IC-V). - Completar l'anella que permeti una total circumval·lació de la ciutat (IC-V). -Creació d'un consell municipal del medi ambient (IC-V i ERC). - Elaborar un pla municipal d'espais protegits (IC-V). - Crear una oficina d'acollida i informació per a immigrants (IC-V). -Conveni amb l'Hospital General de Catalunya (ERC), etc. Aquestes i altres enriquiran el programa de govern. Però, un cop pactat aquest nou programa, caldrà incorporar al govern regidors dels diferents "partits" aportadors per tirar-lo endavant. Si no es fa així, el programa no es realitzaria i els ciutadans hi sor-

tirien perdent. Es vol governar per al "partit" o per als ciutadans? No es resol fent un pacte entre dos o tres "partits" per aconseguir els vots suficients per governar i l'alcaldia, sinó que es tracta de fer un autèntic "ajuntament" dels interessos dels ciutadans i amb els seus representants per aconseguir-ho. Es tracta de canviar l'orgull del "partit" i dels seus representants per l'orgull dels seus regidors de participar en un major i millor servei als ciutadans. Els pactes, per a això, els ciutadans els entendrien molt bé i ho agrairien. Crec que els dos partits majoritàriament votats, CiU i PSC, podrien i haurien de fer aquest "ajuntament" de tots els "partits", i l'alcalde que en surti seria realment l'alcalde de TOTS, i també el meu. Àngel Casas és regidor del PSC

LSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR El Club del Subscriptor amb l'espectacle R e g a l e m CD i c a s s e t s de Los

Gabytosl

Els primers 8 subscriptors que vinguin a la redacció podran escollir gratuïtament entre un casset o un CD d'aquest grup, hereu de la més famosa saga de pallassos. Los Gabytos, la vuitena generació de la família Aragón, està format per Rodrigo, Gaby, Lara, Pepete, Gon y Bebè. Ara, Los Gabytos es presenten davant el públic català. Adreça Internet: www. gabytos.com

El 14 d'agost vine a veure'ls a Roses.

FILA 7 presenta : El sexe, la política, les relacions de parella i la crítica social són alguns del temes d'un espectacle que combina música, gags, humor i "mala llet".

Entrades gratuïtes per a tots els subscriptors Només cal que truqueu a la redacció durant el matí i reserveu les vostres entrades. Els dies són : - dimecres 7 de juliol a les 22 h - dijous 8 de juliol a les 22 h - divendres 9 de juliol a les 22 h CLUB CAPÍTOL SALA 1

EIS 4 CANTONS

Entorn Divendres, 2 dejuliol de 1999

i n i c i a t i v e s

Reutilitzar a ritme de rock Els santeugatencs responen molt bé a la proposta d'utilitzar gots retornables Consumir begudes alcohòliques no està renyit amb ser curós amb el medi ambient i estar conscienciat de la necessitat de vetllar per una ciutat sostenible. Així ho han evidenciat les 11.217 persones que durant els cinc dies de Festa Major han fet servir gots reutilitzables a l'hora de consumir begudes. Els santeugatencs han aconseguit que aquesta experiència, impulsada des del CEPA i l'Ajuntament, hagi estat tan exitosa que els organitzadors es proposen ara exportaria a altres municipis. Ai RA COSTA - Sant Cugat -

Kl Centre d'Kcologia i Projectes Alternatius ((IEPA) fou el primer en presentar la idea de comprar una vaixella de gots de plàstic dur que es poguessin netejar i reutilitzar tantes vegades com es volgués per evitar consumir envasos de plàstic d'un sol ús. L'Ajuntament, després, va creure en la idea i hi va apostar invertint la quantitat suficient per adquirir 15.000 gots d'aquest tipus i un rentagots. I finalment la praxi ha demostrat que les expectatives eren certes i que els santeugatencs són un públic ideal per dur a terme experiències pilot d'aquest tipus. L'espai escollit per posar en mar-

xa la idea ha estat la zona de les barraques, on una vintena d'entitats, sota la coordinació del Grup de Natura, han servit les begudes en aquests gots. A canvi de 100 pessetes de dipòsit, els venedors servien les begudes en els gots reutilitzables, que després recuperaven. Cada matí es recollien tots els gots i es rentaven per tenir-los de nou llestos a la nit següent. En total s'han utilitzat 8.000 gots, que els encarregats van anar rentant per poder ser utilitzats de nou. "La resposta ha estat extraordinària. La gent adquiria els gots sense protestar i els utilitzava tota la nit, i des de l'organització tampoc hem tingut gaire feina", ha dit Kristian Herbolzehimer, membre del Grup de

P r e v e n c i ó

nous. Des del CEPA s'espera que, ara que s'ha demostrat que la idea tenia una aplicació fàcil i una resposta tan positiva, s'estendrà a totes Ics activitats populars que es facin durant l'any. De fet, ara preparen un informe sobre l'experiència pilot amb l'ànim que la idea sigui fins i tot exportable a altres ciutats. Des de l'Ajuntament. Joan Recasens. tinent d'alcalde de Serveis Urbans, ha confirmat que "com que no hi ha hagut cap problema, pensem estendre aquesta iniciativa a tots els actes públics que a partir d'ara organitzi l'Ajuntament i a tota la Festa Major de Tany vinent". La bona resposta dels ciutadans i la cobertura de la inversió de ben segur que Els gots reutilitzables es podien adquirir a l'espai de les barraques FOTO: X. L. han col·laborat a aquesta decisió, tot i que Recasens ha precisat: Natura. L'autèntic èxit d'aquesta bé ha resultat positiva, matisant, "La continuïtat d'aquesta iniciainiciativa, però, ha dit Imma Caperò, que hi ha hagut 2.600 pertiva no depenia de la rendibilisajoana, del CEPA, no rau en el sones que no van tornar el got i tat econòmica. El que era veritasol fet que la gent hagi fet servir que, per tant, el fons de la vaixeblement important per a nosaltres aquests gots, sinó en el pas enlla ha disminuït-aquesta pèrdua, és la conscienciació ciutadana pel davant que comporta en matèria però, q u e d a c o m p e n s a d a pel que fa a la reducció de residus, i de reducció de residus i espedipòsit econòmic que els usuaris davant el resultat estem, sens cialment en educació ambiental. havien pagat en adquirir el got i dubte, molt satisfets." Econòmicament la inicitiva tamque es destinarà a adquirir-ne de

Conèixer Collserola lúdicament

d ' i n c e n d i s

Dues unitats de la policia local patrullen per Collserola per prevenir incendis forestals A. C. - S a n t Cugat -

Des d'aquesta setmana, tres agents de la Policia Local patrullen pel terme municipal de la ciutat i, especialment, per la serra de Collserola, com a mesura p r e v e n t i v a a m b vista a possibles i n c e n d i s forestals. L'activació d'aquest servei - q u e s'aplica a la ciutat per segon any c o n s e c u t i u - respon a la posada en marxa del dispositiu especial d e seguretat encetat amb l'arribada de les altes temperatures, un m o m e n t especialment crític pel que fa al risc q u e es declarin incendis forestals. Segons ha comunicat la Poli-

cia Local d e S a n t C u g a t , la zona forestal s'ha dividit en tres sectors pels quals patrullen els agents en torns de matí i tarda, posant especial èmfasi en la detecció de possibles piròmans. El regidor d e seguretat ciutadana, Enric Renau, ha explicat que e n g u a n y s'ha activat aquest dispositiu de seguretat molt abans "perquè vam const a t a r q u e la seva p o s a d a e n marxa havia donat molt bons resultats". Així, si l'any passat n o m é s va ser actiu d u r a n t el mes d'agost, e n g u a n y els agents ja han començat la vigilància forestal i la mantindran fins al 15 de setembre, quan es clourà el període d e màxima

A. C. - Sant Cugat -

Quan amben le\ alte\ tempiitituit^, la pteíetuió Minpti is pota l'OIO V l perillositat. L'increment de vigilància policial es veurà reforçat amb l'activitat dels g u a r d e s forestals del Parc de Collserola i dels vo-

luntaris de les A D F del m u n i cipi, que, precisament aquest any, han rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona per valor de 942.500 pessetes.

Demà comencen les activitats d'estiu que el Patronat de Collserola organitza cada any perquè els ciutadans coneguin les característiques del Parc i dels seus habitants. La primera activitat serà la passejada guiada que s'ha organitzat per donar a conèixer les plantes que neixen a Collserola i el perill d'incendi forestal. A aquesta sortida en seguiran d'altres, que mostraran els ocells que emigren, les plantes aromàtiques o els rastres aï bosc. Així mateix, divendres vinent es reprenen les Nits d'Astronomia, que un any més pretendran iniciar els participants en l'observació dels cossos celestes. Per participar en aquestes activitats cal inscriure's prèviament al centre d'informació del Parc.

28 Societat

QS4CAIVroNS Divendres, 2 de juliol de 1999

L A F E S T A M A J O R EN IMATGES

LA PREMSA LOCAL TAMBÉ ES DIVERTEIX Aquesta Festa Major ha tingut moments bons i dolents per a tothom. Els periodistes locals han estat potser un dels col·lectius més castigats, ja que han hagut de fer llargues jornades per cobrir totes les activitats que es vivien a la ciutat. AfortunadaQUAN EL SOL ES PON... ment, però, també han trobat la seva porció de temps per divertir-se o, si més no, per Arriben les bèsties de la nit i, amb elles, la gent es transforma, posar davant la camera, amb simpatia i sense complexos, malgrat el cansament adopta actituds que a la llum del sol mai no adoptaria... Es la acumulat. Els que ho van ferpossible: el grup d'animació Ja, ja, ja. màgia de les nits de Festa Major, unes nits plenes de música, Foto: CEDIDA focus i bones vibracions, que han fet de les acumulacions de públic un plaer amb ganes de repetir en edicions posteriors. t \ ffíVE» Foto: XAVI LARROSA

AMB LA VISTA POSADA AL CEL Amunt, amunt i fora! El famós crit de llançament de Superman va ser entonat per alguns dels infants que van voler provar les seves habilitats com a escaladors. Tenien l'únic objectiu de grimpar per les cordes fins assolir el nivell més alt, tot un desig de superació que els petits van demostrar amb escreix. Alguns, però, tenien tantes ànsies per arribar al punt més alt, que es van limitar a grimpar sense adonar-se que, potser, el vestit de balladora no era el més adequat per enfilar-se per una corda. En tot cas, la nena s'ho va prendre com tot un repte i la seva fou, tal vegada, la grimpada més aconseguida. Foto: XAVILARROSA.

ELS CAPARRUTS

S'ESTRENEN

Tots, de menuts hem sentit el desig de créixer ràpid i poder sentirnos, de sobte, com persones grans. I aquesta Festa Major ha aconseguit que aquest somni es pogués fer realitat per a uns quants nens i nenes que van decidir assumir la personalitat d'adults que els triplicaven l'edat amagant-se dins un dels caparrots que van sortir al carrer per la gran festa. Foto: XAVI LARROSA

Societat 29

ELS4CANTON5 Divendres, 2 dejuliol de 1999

L A F E S T A M A J O R EN IMATGES

CADASCÚ, AL SEU AIRE Depenent de la direcció del vent, uns giraven cap a la dreta i altres cap a resquerra, la qüestió era no estar-se quiet i passar tota la Festa Fa/or girant sense parar per tal de divertir-se al màxim. Persones o molinets de vent? Tant és! Tots van aportar el seu gra de sorra perquè aquesta fos una festa inoblidable. Foto: EDUARD FARINYES.

PER DEIXAR BOCABADAT! La llum, el color, el foc i el factor sorpresa es van ajuntar en aquesta ocasió per sorprendre els més menuts de la casa, que, confiats que anaven a veure un espectacle infantil, es van trobar amb tot un muntatge fora del comú. A la manera de la Fura dels Baus, la companyia protagonista va aconseguir extreure més d'un Oh! de la boca dels petits, que a estones s'aferraven a les faldilles dels pares amb més intensitat de l'habitual. Foto: XAVILARROSA.

TOTHOM EN FORMA! Durant la Festa Major, la millor manera de fer esport segurament consisteix a voltar durant tot el dia pels carrers de la ciutat, ballar al so de tres o quatre orquestres i córrer amb els amics per veure qui agafa primer el plat en el dinar popular. Els que són més tradicionals i creuen que l'esport és qüestió de mallots, sabatilles esportives i cintes al cabell, però, també han tingut la seva oportunitat de lluir la bona línia gràcies a la marató d'aeròbic que es va fer al pla del Vinyet. La qüestió és estar en forma, mètodes a banda. Foto: XAVI LARROSA.

i els mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OS 4 CANTONS

Societat

Divendres, 2 de juliol de 1999

Ensenyament

Les acadèmies refresquen els coneixements estudiantils a Festiu La majorpart d'inscrits als centres són estudiants de COU A\v\

HORAI

- Sant Cugat S'ha neLibat cl curs i també la Festa Major. Per a molts santc u g a t e n c s a i \ ò es un símbol inequívoc q u e c o m e n c e n les v acances d'estiu o q u e . com a mínim, hi són molt a prop. Però no és així per a tothom. P e r q u è m o l t s e s t u d i a n t s no han aconseguit superar a m b èxit els seus cursos respectius i s'han de veure oblidats a repassar tot allò que no han pogut aprovar. Segons han confirmat les acadèmies santeugatenques, aquest estiu no serà una excepció, p e r q u è les inscripcions, q u e tot just fa uns dies q u e es van e n c e tar, van en la línia de l'any passat. " E n c a r a és molt d'hora per poder fer una apreciació prou a p r o x i m a t i v a " , e x p l i c a Eva Cotet - d e l'acadèmia Espiral-, "però sembla que més o menys es mantindrà en la línia de l'any passat, potser fins i

tot són menys els e s t u d i a n t s que venen a matricular-se." Kl q u e sí q u e t e n e n ja molt clar des de les a c a d è m i e s és que les assignatures que s'han d'impartir aquest estiu no seran molt diferents de les q u e els e s t u d i a n t s van sol·licitar amb més atenció l'any passat.

C u g a t , les m a t è r i e s t a m b é acostumen a sei les típiques. les q u e se solen de tinir com a fortes. Però els de ( OI no si'm els únics estudiants que necessiten un cop vle ni i els mesos de juliol i s e l e m b i e Dins el batxillerat t a m b é hi ha molta .Vot nit \ 'apliquen diferentstècniquespeiipu •el\ /oie\ aprenguin a eludim /•

P r e p a r a n t la selectivitat Si hi ha alguna cosa que els e (iu i ps d i r e c t i u s d ' a q u e s t s centres tenen molt clar és que cada any t e n e n algun e s t u diant q u e tot just finalitza el Curs d'Orientació l niversitària ( C O U ) . Són potser fins al m o m e n t els j o v e s q u e m é s fan s e r v i r a q u e s t tipus d e c e n t r e s , ja sigui p e r q u è no han superat el C O U , ja sigui p e r q u è les proves d e la selectivitat no han estat tan favorables com calia esperar. D i n s d ' a q u e s t curs, s e g o n s confirmen e's professionals de l'ensenyament estiuenc a Sant

Tècniques per a tots eb gustos • De sempre molts estudiants han . signatura en sí, sinó que es tracta . hagut d'encarar els mesos d'estiu dWpfobfemàd'aïettcióq'Me ne, amb alguna assignatura pendent. cessita ensenyar ais nens tècniI, Lamanera de preparar-se aquesques d'estudi s de repàs". | tes matèries vana, depenent no No seanpfe, però, les acadèmies han estat les més sol·licitades. tan sols4e to capacitat del joves, de com s'enfoca la

%m confirmat molts çs* làntcugatencs en tc~«> "primer cal ma perquè «S&aïot allò que li vol» cabo leconejxta Mtt sosté que réoJtes :ma "so és fas-" A.B.M.

Educació

d e m a n d a , " s o b r e t o t en mat e m à t i q u e s , física química o llatí", confirma Mar S à n c h e / - d e 'l'riada. I pel que fa a la reforma educativa, sembla q u e la situació no ha millorat gaire. Per a Cotet. "on fallen més és sobretot a m b les llengües, tot i q u e cada curs té les seves assignat u r e s específiques q u e comporten dificultats", mentre q u e S à n c h e z va m é s e n l l à i sosté q u e els problemes dels seus alumnes varien d e p e n e n t dels g r u p s " , fet q u e li p e r m e t afirmar q u e "potser es tracta d'un problema més genèric, molt m é s d e b a s e " .

v i a r i a

Els professors d'autoescola reconeixen que a Festiu suspèn més gent perquè tenen pressa A. B. M. - Sant Cugat -

Encara q u e molts joves s'ho pensen, els professors d'autoescola de Sant Cugat afirmen de manera rotunda que els exàmens de conducció al mes de juliol tenen la mateixa dificultat q u e qualsevol altra època de l'any. "Tot just acaben els exàmens, la major part la selectivitat, que vénen corrents per treure's el carnet de conduir en dues setmanes i volen pujar a examen sense gairebé haver estudiat", explica Ana Rosa Pastor -d'Autoescola Quatre Cantons. Una afirmació que confirma la resta

de professors de les autoescoles santeugatenques. "Pugen corrents", explica Francesc Beltran -d'Autoescola Sant Cugat-, perquè si s'esperen a l'última setmana a fer la teòrica ja no poden pujar a fer la pràctica fins al setembre, i la majoria el volen per poder aprofitar-lo a les vacances d'estiu". De fet, però, el que sí que confirmen des de les autoescoles locals és que "l'augment de la demanda no s'accentua fins que no acaben els estudiants els seus e x à m e n s " , confirmava Jaume Valls -d'Autoescola Valls. La major part d'estudiants volen aconseguir el carnet de cotxe, perquè tot i la calor, els es-

S/í/i sobretot eh estudiants joves els que tenen pressa al juliol pet tteure's el carnet de conduir FOTO:

tudiants que volen obtenir el permís per conduir una moto es mantenen en la línia de tot l'any. Així, si es compleixen les prev i s i o n s (i es m a n t e n e n les t e n d è n c i e s ) , el m e s d e juliol aportarà molts futurs conduc-

tors de m o m e n t suspesos. La causa, a part de les presses, és que els professors no acaben de definir. Si bé alguns advoquen per una teòrica molt poc estudiada, n'hi ha d'altres que pensen que potser en allò que l'es-

XAVILARROSA

t u d i a n t més es precipita és a l'hora d e realitzar l ' e x a m e n pràctic, tot i q u e alguns han rec o n e g u t q u e els e x à m e n s no són més difícils, però potser els examinadors sí que són més estrictes.

Societat

ELS /CAIYrOINS Divendres. J de juliol IVW

S o l i d a r i t a t

Sant Cugat participa en la campanya contra les armes lleugeres A. B. M . -Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat és un dels tres de Catalunya (els altres dos són Sabadell i Granollers) que han donat suport econòmic a la campanya internacional per controlar les armes lleugeres. Concretament una aportació d'un milió de pessetes, que s'extreu del pressupost solidari d'aquest 1999. Es tracta d'una campanya liderada per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges sense Fronteres i que compta amb el suport actiu d'altres tretze entitats que s'han integrat en una plataforma de difusió (agrupacions com el Centro

de Investigación para la Paz, la Fundació per la Pau, Mans Unides o la Creu Roja). La iniciativa també rep el suport tècnic de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans que ocupa el santeugatenc Vicenç Fisas. "Des de l'Ajuntament hem decidit donar suport a la campanya", explica Àngels Seix -directora de l'àrea de Serveis Personals i membre de la Comissió de) 07%-,"perquè considerem que es tracta d'una iniciativa molt interessant, avalada per la trajectòria de les entitats que l'organitzen: és una acció de llarga durada, però de forta sensibilització, que és l'important." "Actualment hi ha més de 500 mi-

lions d'armes lleugeres al món", explica Fisas, "i també és un problema que la major part d'elles no estiguin controlades." Segons el responsable de la Càtedra Unesco, aquesta iniciativa és el fruit de molt temps de treball, i en destaca la complicitat i participació de moltes organitzacions, que lluiten per un

xxx. FOTO: CEDIDA objectiu comú. La fita en l'àmbit internacional és aconseguir un control més efectiu de les exportacions d'armes petites i lleugeres, la transparència sobre aquest comerç, el control dels intermediaris i la recompra i posterior destrucció d'aquest tipus d'armes en els països més afectats.

S o l i d a r i t a t

A c o l l i d a

Arriben els nens sahrauins que passaran Pestiu amb famílies santeugatenques Entre els dotze infants n 'hi ha un que serà operat

Les piscines locals participen activament en el Mulla't d'enguany A. B. M.

A. B. M.

-Sant Cugat -

Demà dissabte es farà la festa de benvinguda als dotze infants sahrauins que passaran l'estiu amb famílies santeugatenques. Xocolatada i animació infantil a la plaça Barcelona a partir de les set de la tarda per començar a entrar tots en contacte. I és que dimecres a la matinada van arribar al Prat del Llobregat els dos vols que apropaven a Catalunya 500 dels 950 joves que havien de venir. Aquests nens formen part de la campanya d'acollida d'enguanv, que permetrà a 12.(X)() nens refugiats del Sàhara Occidental visitar països de tot Europa i conèixer altres societats, a més de poder accedir a una revisió mèdica completa. "Arriben molt espantats", explica Pep Martínez, membre de Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS). "però la major part s'hi acostumen de seguida." Malgrat problemes inicials, les famílies santeugatenques no han hagut d'esperar per poder

•

L'ajut dels ajuntaments permetrà, segons Fisas, "un suport complementari que donarà més capacitat de coordinació i permetrà, entre altres coses, poder tenir una persona que es dediqui mitja jornada exclusivament a la campanya, així com editar una guia informativa que serà repartida de manera gratuïta".

Els santeugatencs tornaran a tenir l'oportunitat, enguany, de no haver-se de desplaçar per participar activament en el Mulla't per l'Esclerosi Múltiple. Les dues piscines de la localitat obriran Ics portes a qui vulgui col·laborar en aquesta diada solidària.

ta poder-lo habilitar. L'altre objectiu d'enguany és posar en marxa, a partir del setembre, un centre especial de treball per a persones afectades per l'esclerosi múltiple, instal·lacions que s'ubicarien a Barcelona. "Evidentment", explica Núria F u s t é a El.s 4

Està previst que participin alhora en la diada solidària 422 piscines de tot rEstat espanyol

Qui ha viscut rexperiènria afirma que "canvia la maneta de veuir k\ <IM\ " /• /• 4(

saludar els seus convidats, que passaran el primer mes fent diferents activitats i integrant-se en els esplais del municipi, (colònies, jocs, excursions...). I a l'agost compartiran les vacances amb la família que els ha acollit. Són set nens i cinc nenes, amb edats compreses entre els set i els

CERÀMIC

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3 Tel. 9 3 5 8 0 1 5 0 0

tretze anys, que han vingut acompanyats d'una monitora. Entre ells es troba Hafo Salema, que conviurà amb dos membres d'SCAPS, Pep Martínez i Isabel Herrero, els quals s'han ofert per cuidar-lo durant el postoperatori: Hafo aprofitarà la seva estada per operar-se d'una hèrnia umbilical.

KPOS,^ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

Es tracta d'una convocatòria ja coneguda arreu i que té dos punts com a novetat entre els seus objectius. EI primer és a Reus: l'adequació en hospital de dia (amb la possibilitat d'oferir tots els serveis que els malalts necessiten) del que fins ara era centre de rehabilitació (on només poden oferir tractaments de fisioteràpia i psicologia). L'Ajuntament de la ciutat tarragonina ja ha cedit el Mas Sabater a m b aquesta finalitat, i ara només fal-

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

C A X I ONS des de-

ia Fundació per l'Esclerosi Múltiple, "amb a q u e s t a diada també es pretén poder aconseguir fons no tan sols per ampliar els serveis que oferim, sinó per poder mantenir amb qualitat, i millorar, els que ja funcionen." Les piscines de Valldoreix i Sant Cugat cediran part de la seva recaptació a la Fundació, i vendran les samarretes, gorres i tovalloles que recorden la participació e n aquesta diada, que es farà de manera simultània a 422 instal·lacions de l'Estat espanyol.

Societat

ELS4CANTONS Divendres, 2 dejuliol 1999

I n i c i a t i v e s

socials

Sant Cugat s'adhereix al programa intergeneracional Viure i conviure

El CASC fa demà una jornada per la insubmissió

La gent gran de la localitatja pot acollir-se a la nova experiència ANNA BORAU

Promoure i facilitar les relacions solidàries d'ajuda mútua entre dues generacions és l'objectiu principal d'una iniciativa que preveu dues altres apostes: experimentar mesures alternatives per fer front al problema de la solitud de la gent gran i alhora falicitar alternatives d'allotjament als joves estudiants. Sota el nom de Viure i conviure, la Caixa de Catalunya - Obra Social va engegar aquesta campanya com a prova pilot al barri barceloní de l'Eixample. Tres anys després, i amb l'experiència ja estesa amb èxit a altres municipis, l'Ajuntament de Sant Cugat s'incorpora a aquest projecte, a petició de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), però obert també a possibles estudiants de la Universitat Autònoma (UAB). Dimecres va tenir lloc la presentació del projecte, a la qual estaven convocats tots els estaments locals que tenen a veure amb la gent gran, perquè, segons va declarar a ELS 4

Ja és oberta la inscripció al programa, que entrarà en funcionament a partir del setembre FOTO: XAVILARROSA. CANTONS la fins ara regidora de Serveis Socials, Sílvia Flury, "des de l'Ajuntament estem molt entusiasmats amb el projecte". Amb un conveni signat entre el consistori, la Caixa de Catalunya i la UIC, l'Ajuntament es compromet a encarregar-se de la difusió. L'assistenta social de l'Ajuntament, Mercè Vidal, serà l'encarregada de contactar

amb totes les persones interessades i col·laborarà estretament amb l'assistenta social i la psicòloga que controlen el projecte en l'àmbit general, Dolors Roger i Àngels Penaba, ambdues presents a Pacte. El projecte és obert als santeugatecs majors de 65 anys, que es puguin valer per si mateixos i tinguin la disponibilitat de poder obrir

C o m u n i c a c i ó

Ràdio Sant Cugat sortejarà un viatge a Mallorca entre els seus oients estiuencs

l'habitatge a l'estudiant durant el curs lectiu a canvi d'una petita aportació mensual. Igual que els estudiants, que s'hauran de comprometre en alguns aspectes, però també rebran un ajut per als seus estudis. En qualsevol cas, en vista dels resultats, les organitzadores afirmen que els intercanvis sempre són, sobretot, humans.

M.B.

El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) celebra demà la seva habitual jornada per la insubmissió, q u e organitza cada any al municipi. Enguany, però, el col·lectiu canvia l'escenari de les activitats, que es realitzaran al Centre Social O k u p a t d e Torreblanca. L'acte més rellevant és una conferència-debat sobre conflictes de baixa intensitat, q u e es farà a partir d e les 19 hores i q u e comptarà a m b un p o n e n t de luxe: R u b é n B e n e d i c t o , del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, de Barcelona. P r è v i a m e n t , però, a les cinc de la tarda, es podrà veure la pel·lícula antimilitarista Capitan Conan. Després de la xerrada, i al mateix Centre Social Okupat de Torreblanca, es farà u n a botifarrada popular contra la prestació social substitutòria. I, finalment, la jornada reivindicativa acabarà a m b música en directe, amb un concert a partir de les onze de la nit.

Arriba l'estiu i les piscines s'obren al sol REDACCIÓ

A. B. M.

La informalitat estiuenca amb la informació de sempre. L'emissora de ràdio municipal va començar ahir la nova programació d'estiu. Informalitat estiuenca perquè des de Ràdio Sant Cugat (RSC) "es vol donar un aire més distès a aquests dies", explica la directora de l'emissora, Maribel Cayuelas, qui afegeix, però, "que en cap moment no es deixarà de banda un seguiment exhaustiu de la informació que genera la localitat".

Entre setmana, doncs, es mantindrà l'informatiu matinal Primera plana, que edita Geni Lozano. Aquest programa es reduirà en mitja hora (s'emetrà de 8 a 10 del matí) i donarà pas, com es feia fins ara, al magazín La revista, que presenta Vanessa Raja. Però aquesta estructura només es manté fins al proper dia 12, després La revista cedirà el seu temps a un magazín "més desenfadat, amb un aire més de diversió, potser no tan informatiu", explica C a y u e las. Aquesta "nova aposta" es dirà Maco, maco, atès que els seus conductors seran Jesús Forné i Xavi Rodríguez. Les novetats pel que fa al cap de setmana són que la Roda d'amics d'estiu, a m b Pere Pahissa i Joan Fàbregas, amplia l'horari d'emissió també al dissabte, i

L'emissora local introdueix en la graella d'estiu programes més distesos

Sense anar més lluny, demà dissabte RSC retransmetrà en directe la sessió constitutiva del nou Ajuntament, amb l'elecció, per part dels regidors q u e van escollir les urnes, del futur alcalde de la ciutat.

Amb l'arribada de la calor, les piscines municipals han obert les portes a l'horari i les necessitats estiuenques, amb els monitors i socorristes necessaris per a les activitats que s'hi realitzen. Totes dues instal·lacions esportives aplicaran aquestes mesures fins al proper dia 5 de setembre. A Valldoreix, els dies feiners s'hi pot accedir d ' l 1 a 19 hores, i durant els caps de setmana i dies festius, les hores d'accés s'amplien des de les 10 del matí fins a la mateixa hora de tancament, que al districte és a les set de la tarda. Pel q u e fa a la municipal de Sant Cugat, un cop descoberta, V.aposta pels serveis informatius locals es mantindrà durant l'estiu F: X. L.. l'horari de bany és d e les 11.05 a les 18 hores els dies feiners, i s'introdueixen a la graella dos d'aquest estiu a Ràdio Sant Cude les 10 a les 20 hores els caps programes de música, un d'aigat és que els oients podran trude setmana i festius. res llatins i l'altre de música dancar en diferents hores del dia per ce. entrar en el concurs d'un viatge Ambdues piscines ofereixen la que se sortejarà al setembre: un possibilitat de realitzar cursets "Un dels aspectes destacats", cap de setmana a Mallorca, a m b de natació durant l'estiu, destiremarca la responsable d e l'eanada i tornada en Buquebus i nats a totes les edats. Les insmissora, "és el fet q u e contiestada en un hotel de tres estrecripcions ja són obertes i tenen nuem apostant per la nostra aulles, a mitja pensió. el nombre de places limitat. diència." La gran novetat, doncs,

¥1S /CANTONS Mvem/m. .' de juliol de 1999

UDI

ÇJ ; X'ES,UU

ÍA#

CENTRO DE ECOMEDICINA p e r r u q u e r s

•Home, dona, nens • Diagnòstic i tractaments personalitzats PROMOCIONS ESTIU ' 9 9 (PRODUCTES) -

PRODÜCTOS \ATVRALES LA BELLEZA Y EL

PARÀ

BIENESTAR

MEDICINA NATIRAL: NATUROPATIA KlNESIOLOGIA REFLEXOLOGIA IRIDOLOGIA

Solàrium UVA alta pressió nou horari: dimecres de 9h a 21h. dilluns i dissabte de 9h a 14h i dimarts, dijous i divendres de 9h a 19,30h

Perruqueria

• Estètica

•

Solàrium

Francesc Moragas, 23 bis, l e r T e l . 93 589 60 88

NOVA INAUGURACIÓ AL CENTRE

FLORES DE BACH RESPIRACIÓN PRODUCTOS AYURVÉDICOS MASAJES: DEPORTIVOS

AYUR

TERAPÉUTICOS DOLORES DE ESPALDA

ClRCULATORIO

«.»* ? 3 K ; ú '

i W )•

Jean Louis David l a marca en perruqueria PI. Doctor Galtes, 5 Local Comercial 2 obert de dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.

Tel. 93 675 61 73

JPARQUING GRATUÏT

Plaza del Ayuntamiento Tel. 93 675 63 39

CONTRACTURAS MUSCULARES ANTIESTRÉS

Todo ío q u e te p u e d e ofrecer nuestro centro de estètica y siempre a tu alcance:

Tratamientos faciales y acne Electrolifting facial Depilación (elèctrica) Micropigmentación Tratamiento post-parto

Tratamiento anticelulíti co y reafirmante Quiromasaje Drenaje línfàtico UVA (facial y corporal) Masaje circulatorio

Tratamientos reductor y anticelulítico a tu medida, 1 infórmate sin compromiso al telefono 9 3 675 58 55 |

Francesc 0 8 1 9 0

S a n t

Moragas, C u

9at

del

Vallès

MAQUILLATGE

SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ C-c+Zvi

ESTILISTES

HOME-DONA

FISOTERÀPIA DEPILACIONS (ELÈCTRICA)

CABINA

D ' E S T È T I C A

H O M E & D O N A

THERMA PRESSOTERÀPIA BANYS DE FANG

• Liftirg facial

TRACTAMENTS FACIALS

MICROPIGMENTACIÓ

• Presoterapia

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TATUATGES

• UVA

TRACTAMENTS CORPORALS

REFLEXOTERÀPIA

MASSATGE CORPORAL

ESTÈTICA MASCULINA

MANICURA/PEDICURA

INDEPENDENT

C/ DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190-SANT CUGAT

• Tractaments facials I i corporals

TEL.

RESERVA

D'HORES

93 5 8 9 56 57

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 2 de juliol 1999

R e v e t l l e s

Us havaneres van amenitzaries tardes de dilluns, dimarts i dimecres de la setmana passada FOTO: XAVl

LARROSA.

El Sant Cugat Centre Comercial celebra Sant Joan amb els clients Ofereixen cava i una coca gegant per a tots els assistentsLa festa es va cloure repartint una coca gegantper tots els vistants F: REDACCIÓ

El Sant Cugat Centre Comercial va sumar-se la setmana passada a la celebració de la revetlla de Sant Joan amb tres dies d'ac-

tivitats culturals obertes a tots els clients i visitants de la superfície. L'Espingari, els Llops de Mar i Els Pescadors de l'Escala van ser els tres grups d'havaneres encarregats de posar música a les vetllades que es van fer

des de dilluns fins a dimecres, entre les sis i les vuit del vespre. I el darrer dia es van cloure les celebracions amb una gran coca, que va repartir-se gratuïtament a tots els assistents, acompanyada d'una copa de cava fresca.

Aquesta celebració s'emmarca dins el cicle d'activitats socioculturals que el Sant Cugat Centre Comecial duu a terme des de fa prop de dos anys, amb la intenció d'apropar-se més al ciutadà local i esdevenir un punt de

CEDIDA.

trobada no tan sols comercial, sinó també cultural. És la nova filosofia d'un espai que vol adaptar-se als temps moderns conjugant les obligacions -anar a comprar- amb el plaer -gaudir d'actuacions diverses.

P u b l i c a c i o n s

EL MÓN DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

El tercer volum d'Acció de govern municipal arriba a 1 8 . 0 0 0 llars santcugatenques els comicis. Aquest tercer volum reflecteix totes les accions realitzades des L'Ajuntament de Sant Cugat ha del consistori santcugatenc en distribuït durant les darreres dues aquesta darrera legislatura (de 1995 a 1999), però completa la setmanes el tercer volum de YAcàó de govern municipal. E n total col·lecció que explica tot allò que han estat 18.000 els volums re- s'ha fet des de la ciutat i a la ciutat en els darrers dotze anys. partits. Una distribució que s'ha realitzat de maEn aquest vonera pesonalica- Aquest tercer VOlum lum es pot conda, etiquetant n • i sultar des de les nominalment re/kcteiX tOteS ks mocions aprovaREDACCIÓ

cada volum i di-

accions

efectuades

des

Pel c o n s i s t °-

rigint-los als*••"• titu""•"*•'"" -''• ri en aquest perílars de totes les o d e fins a la llars censades al culminació de municipi. projectes com el El volum, aca'?'*•?- &-,:''•<"* Sant Cugat bat fa unes setObert i la costitumanes, s'ha repartit a finals del ció del Consell Tecnològic, fins mes de juny, atès que el ple de arribar a la situació actual, i evol'Ajuntament va aprovar, amb els lució, del planejament urbanístic, vots dels partits de l'oposició, que els programes desenvolupats en el seu lliurament no era compati- termes de cooperació, etcètera. ble amb la campanya electoral a Aquest tercer volum d'Acció de les eleccions municipals. És per govern municipal ha estat editat aquest motiu que la distribució per l'Ajuntament de Sant Cugat, no s'ha pogut fer fins després del amb un pressupost de 23 milions dia 13, data en què van tenir lloc de pessetes.

del consistori en la darrera legislatura

hliMMjflMtiÍÍMfcJtliMfcilMh«>»lli*l·*iili

des

EIS 4 CANTONS

Economia Divendres, 2 dejuliol de 1999

Campanyes

Sant Cugat no escatima en saldos Arriben les rebaixes d'estiu amb descomptes definsa un 40% depenent dels comerços És una d e l e s è p o q u e s m é s e s p e r a d e s , i n o tan s o l s per a l s c o m e r c i a n t s d e la ciutat, s i n ó t a m b é p e r a l s s e u s c o n c i u tadans. Les rebaixes d'estiu s'inicien enguany e n la seva data correcta, a p o s t a n t pel c o n s u m r e s p o n s a b l e i p r e v e i e n t un mar d e d e s c o m p t e s . Beneficis per a l s c o m p r a d o r s q u e , depenent d e l s c a s o s , s'anuncia q u e p o d e n arribar fins al 4 0 % del preu original. ANNA BORAI

Ahir van començar, oficialment, les rebaixes d'estiu. Els comerços de la ciutat s'han preparat per encarar aquesta nova temporada seguint la mateixa línia que en els darrers anys. Així almenys ho han manifestat tant des de petites botigues com des de grans superfícies comercials. "Des de Sant Cugat Comerç", explica Juanjo Villalobos -dinamitzador comercial d e l'associació santcugatenca-, "continuarem aplicant les mateixes directrius que hem aplicat altres anys m a n t e n i n t sobretot una bona atenció al client i la mateixa qualitat que ens caracteritza." I en el mateix sentit s'ha manifestat Xavier Ausió -responsa-

ble de tèxtils de Pryca- que ha anunciat q u e les rebaixes en el seu establiment s'aplicaran a les peces de roba i calçat, però que els percentatges dependran del producte. Pel que fa als establiments adherits a Sant Cugat Comerç, segons Villalobos, els percentatges dels d e s c o m p t e s començaran amb una mitjana del 30%, i poden arribar fins a un 40%, sempre tenint en compte q u e és el propietari del comerç qui d e cideix la quantitat que vol aplicar. Pel que fa a la durada d'aquest període de saldos i oportunitats, la llei estableix q u e pot durar fins al 31 d'agost, però també seran els propietaris els qui decidiran fins quan volen fer durar les rebaixes, q u e es calcula que

Segons han confirmat des de l'Ofuina del Consumidor, les irlmtxes a Sant Cugat no solen dur gaires problemes. FOTO: X. L.

tindran un nivell d'incidència molt similar al de l'any passat. Descomptes sense problemes A Sant Cugat, però, no acostuma a haver-hi problemes molt greus entre consumidors i comerciants durant aquet període.

Això és el q u e afirmen des d e l'Oficia Municipal d'Informació al Consumidor. D e totes maneres, segons reconeixen les seves responsables, sempre és millor q u e els futurs compradors tinguin molt clares una sèrie de mesures que s'han de complir en qualsevol dels ca-

sos, com ara que sempre cal exigir el tiquet de caixa o factura, que la qualitat del producte ha de ser la mateixa q u e abans de les rebaixes i q u e no s'haurien de comprar productes sense etiquetar, així com també s'haurien d'exigir s e m p r e garanties d e postvenda.

Laboral

Les empreses de treball temporal de Sant Cugat donen suport a la nova llei Es reconeix requiparació salarial com a mesura esperada A. B. M. -Sant Cugat -

Les empreses de treball temporal ( E T T ) de la ciutat estan d'enhorabona. Segons han reconegut a E L S 4 CANTONS alguns directors,

Les ETTs'hauran

d'especialitzar per poder competir. FOTO: E4C

la llei que la setmana passada va aprovar el govern estatal "era d'allò més esperada". "Es un tema que s'hauria d'haver fet molt temps enrere", afirma Antoni Aguilera - d e Sio Recursos Humans-, "perquè sempre ha estat molt necessari." I en la mateixa línia s'ha manifestat Oscar Rubinat - d ' A d e c c o - , el qual ha manifestat que, des d'algunes empreses, "ja feia temps que s'hi lluitava".

Aquesta nova normativa, que va començar a proposar-se el 1994 i que va ser aprovada la setmana passada després de controvèrsies i alguna modificació, preveu que els operaris d'empreses de treball temporal podran gaudir del mateix sou que un operari de l'empresa que contracta el seu servei. "El 100% d'equiparació al conveni de l'empresa", explica Rubinat, "o al del sector en què es treballi si el contractant no té conveni." Ambdós directors han manifestat també la certesa que aquesta nova llei farà trontollar una mica el mercat de les E T T . "Equiparar els costos ens farà competir per igual", explica Rubinat, mentre Aguilera afegeix que

"a Holanda, per exemple, s'aplica un sistema similar i té molta més incidència". Per als responsables de les E T T santcugatenques, l'equiparació de salaris provocarà, en paraules de Rubinat, "una neteja entre les nostres empreses". Aguilera també pensa que el fet de tenir els mateixos costos provocarà q u e s'hauran d'especialitzar molt més, perquè el que comptarà en el mercat serà "la qualitat i capacitat del servei que oferim, i no la competitivitat econòmica que implica ser una empresa més o menys gran". N o u s reptes d e futur per als quals, segons han reconegut ambdós, les E T T santcugatenques estan preparades.

Economia

ELS4CANF0N5 Divendres, 2 de juliol de 1999

L'EMPRESA: TOT PUNT "De baix et fa més evasé...", "Et queda mono, doncs..." , "Trobo que per tu mai no passen els anys"o bé "Emprova't ara aquesta camisola per portar sobre el vestit de bany, trobo que afavoreix...". Aquests són una mostra dels comentaris que podem sentir en la cotilleria del carrer Sant Antoni. Un espai clar, de decoració força estiuenca: portes de fusta blanques, de platja, i sempre l'atenció de les propietàries: mare i filla. La millor garantia de tota la botiga.

Isabel Cortés, Propietària de la botiga de roba interior.

"L'evolució de la roba interior d'home va a remolc de la de dona" moltes més. - H i ha hagut un canvi des de l'obertura de la botiga fins ara pel que fa a la roba interior? P o d e m parlar d ' u n a evolució dins el món de la roba interior? -Sí. I sobretot en la d'home. En aquest tipus de roba ho hem notat amb els colors. Són més vius... Fins ara l'home sempre ha estat més clàssic. Ara comencen a sortir blaus cridaners, taronges... En roba masculina també podem parlar de canvi de materials. Tenim la microfibra, una licra molt més agradable. Podem dir, però, que l'evolució de la roba interior per a home sempre va a remolc de la de dona. Per a la dona tenim una gamma juvenil amb colors com el groc i el taronja.

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat - C o m ens descriuria la roba interior que vostès venen? -Nosaltres venem sobretot roba pràctica. Per Nadal, pels sants o pels aniversaris es ven roba molt més sofisticada. Però la nostra oferta es decanta més pel que es porta cada dia. Aquest mercat té molt bona acceptació. Pensa que la roba interior és imprescindible. Tothom en porta. - Q u a n t temps fa que vostè refíi'iita aquesta botiga? -Pel novembre va fer cinc anys. Kns vam decidir a posar una botiga de roba interior perquè a mi la roba sempre m'havia agradat. Kl que passa és que la roba exterior em feia més por en aquell moment perquè era més fàcil que passés de moda. ho veia una mica més complicat. Vaig pensar que la roba interior era més fàcil. Cinc anys després m'adono que no ho és gens. - L a roba interior no passa tant de moda? -Ara potser estem en un punt que també passa de moda, però diria que no tant com la moda en la roba exterior. Si una peça va bé, encara que tingui un any de vida es continua venent igual. Tenim la sort que és una oferta força homogènia. - Q u i n e s dificultats c o m p o r t a v e n d r e aquest tipus d e roba? - E l primer que hem de tenir en compte a l'hora de vendre aquest tipus de producte és que es tracta d'una part de la vestimenta que és molt personal. A més, ha de ser còmode, maco, vistós i que cridi l'atenció. Són quatre coses per fer un sol servei. És una mica complicat perquè a més de complir tots aquests requisits cal encertar-ho. I això és el més difícil. -Vostès t a m b é es d e d i q u e n a vendre vestits d e bany... - E l banyador és una peça força difícil de vendre, també és molt complicat. Perquè ha de fer la funció de la roba interior i, a sobre, ha de ser maco. Normalment ens demanen una peça elegant, estampada o llisa, segons les preferències, però el que no agrada és que transparenti. - C o m es venen els banyadors? - E l q u e és més important per poder vendre un banyador sense problemes és que el client vingui predisposat a comprar-se'l, que ja vingui amb la idea que el necessita. El que passa és que els

^ i e a B ^ ^ . •»?—,—M—^rn^BBH -u.*Jeai Isabel Cortés regenta el Tot Punt des de fa cinc anys FOTO: X. 1.ARRÒSA nostres clients han de canviar la mentalitat. M'explico. Sant Cugat és poble de muntanya i no hi ha l'ambient més idoni per comprar un banyador. Segurament a la platja la gent ja està millor ambientada. Cal també que caigui bé, que quedi bé i que agradi visualment. Això és el més important. -Normalment els vostres clients són persones que vénen a comp r a r p e r a elles mateixes o també es troba amb casos d e persones que vénen a comprar per a altres? - N o s a l t r e s el

és difícil perquè també és imprevisible. —Quan es ven més, a l'hivern o a l'estiu? -Si a l'hivern fa fred, es ven. Perquè es necessita més roba, perquè nosaltres tenim samarretes i roba interior d'abric... Això ajuda a vendre més. Però a l'estiu també venem molt. Per les vacances, si marxem de viatge també fa gràcia portar roba nova... - H i ha models

" A Sant Cugat no hi

de roba interior especials p e r a

ha rambient idoni per l'esthi? -Potser peces comprar un banyador. amb colors q u e no fan t r a n s Som a la muntanya" parència i soste-

nidors sense cosquè mes venem £•* tura. La nostra és per a un ma,;," oferta sol ser la teix. El que vemateixa durant tot l'any. nem per a altres persones és de -Podria explicar algun truc perregal. Però el regal és molt més fàcil de vendre. què les mitges no s'esparraquin? - N o hi ha cap secret perquè no - E x p l i q u i ' m u n dia a la seva s'esparraquin. Si duressin molt... botiga. també malalment aniríem! Però - H i ha de tot. Hi ha dies que són ara, per exemple, es venen moltranquils, altres que estem una tes més mitges que quan fa fred. hora o dues que no fem res i de A l'hivern és quan menys mitges cop entren cinc o sis clientes... es venen, com que ara estan de alguns dies que també s'hi ajunmoda les mitges gruixudes, doncs ta algun representant que tamduren molt més. En canvi, a la poc te l'esperes i llavors la cosa es primavera i a l'estiu, com que la complica... Mai no és igual. Cap mitja és fina, doncs se'n venen dia no és igual. L'atenció al públic

Aquest tipus de roba, abans, era sobretot fosca, blau marí o de color cru. També hi ha hagut sempre peces blanques. Potser fa un any que han començat a entrar tots aquests altres colors. En aquest sentit dels canvis dins la roba masculina, hem de dir que a l'home li costa més provar coses noves i això fa que sempre haguem de parlar d'uns límits dins l'evolució. —Les talles influeixen molt en la seva venda? -Ara hi ha de tot. La persona que està bé de cos i que qualsevol cosa li va bé, i el que està més plenet, que ara també disposa de moltes opcions. Si els clients es deixen aconsellar hi ha moltes possibilitats avui en dia en roba interior. El que de vegades passa és que hi ha persones de mes edat o més grasses que volen anar com una noia jove. - E l consell e n aquest negoci deu ser primordial... - H i ha gent que es deixa aconsellar i altres que no. Persones que haurien de dur dues talles més i que en porten dues menys. La gent jove sap molt millor la talla que ha de portar que no pas la gent gran. Potser perquè també es deixa aconsellar millor. - C o m valoren la botiga al carrer d'enguany? - M o l t positivament. Nosaltres potser ho tenim tot molt fàcil, perquè la nostra oferta és del tot temptadora. Sempre hi ha persones que compraran uns calçotets o unes calcetes, que mai no fan nosa... I és un dia q u e venem, la veritat. G e n e r a l m e n t cada any aprofitem aquest dia per fer uns preus especials.

Can Sant Joan acull una nova empresa de distribució REDACCIÓ

Si es c o m p l e i x e n les previsions, al mes de juliol s'acabaran les o b r e s d e la nova seu que la multinacional britànica Salvesen Logística està construint al m u n i c i p i , concretament al polígon de Can Sant Joan. D'aquest nou centre sortiran tots els productes del grup Danone i de la cadena de supermercats Supeco-Maxor que se serviran a Catalunya i a les Balears, productes refrigerats que seran emmagatzemats al centre santeugatenc en cambres preparades per a aquesta finalitat. La nova seu té una superfície construïda de 16.000 metres quadrats, en què s'hi guardaran t o t e s les m e r c a d e r i e s refrigerades. La planta tindrà 200 treballadors. Pel q u e fa a la distribució, funcionarà a través d'un contracte de cooperació e n t r e les t r e s c o m p a nyies. E n t o t a l , la m u l t i n a c i o n a a m b seu central a E d i m b u r (Escòcia) té previst distribuí cada any uns 120 q u i l o s di productes acabats. Aquesta nova planta santeu gatenca d ' e m m a g a t z e m a t g e distribució se suma a la rest; de centres amb aquestes tasq u e s q u e Salvesen Logística té repartits arreu de l'Estat: a Vigo, València, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Mérida, Màlaga i Barcelona.

SAPftl P I 2 2 A

setscciONA: JOVES D£ 2 0 A 3 0 ANYS P£* flvJCORPORAR» S£ A I A NOSTRA EMPRESA

per gaaftdar ún comerç. *HCHKfc<feïaaHhi

de tt J[tth *!?e$íd^aía zona del Vfe&s. f

E)q^«èr^mHnTa6mescs sfcteiaE ''! £•

m«§4§6#*9?

EIS4GÜNTWS

Classificats guia pràctica ADVOCATS • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22, 1r2a 93 674 41 64

AGENCIES DE VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 61 50

« ALUMINIS GARRIGA Onent, 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX Àngel Guimerà, 2 '

93 58922 47

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina. 17, L B 93 675 18 35 « JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 608 49 45 19 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a 93 675 18 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 4 4 1 1 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius iTauiet. 13 93 589 4 1 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2' 93 589 30 65 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93 589 30 65 « BIU ARQUITECTURA P|. Bonfill. 3 93674 1729

• BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 589 1 í 98

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 0712 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 67444 69_

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 58? 20 00

BALLS DE SALÓ • PEPE ASENCIO Anselm Clavé, 14 93 675 49 37

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 49 02

• CLÀSSIC Av. Torreblanca. 2 93 674 19 03

• BAR STOP Rius i Tauíet 56 93 589 12 99

• POU D'ART Balmes .35 93 590 60 86

• EL PUNT Copes i sopars 670 59 40 01

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 93 589 47 90

COPISTERIES

•GU0C1YEMÜGRAFIC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934121939

• ARPALI Valldoreix .45 93 674 96 02

• CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 14 56

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 9358974 42

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 6 7 4 0 6 49

936749435

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53

•CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 90

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• OFINOVA Alfons Sala, 1B 93 675 23 73

BICICLETES • CARDONA Valldoreix. 41 93 674 15 09

CONSTRUCCIONS

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te). 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 beisconxxi@nexo. es

• SUN BIKE Can Matas. 2 93 589 1 7 5 7

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20. baixos 93 590 82 79

CARNISSERIES • FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

• TUBAU La Torre. 14 93 674 12 85 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

• GALVANY Alfons Sala. 29 93 674 13 98

•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 93 674 9 8 6 2

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

93 674 1398

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7

• UESC Cànovas del Castillo, 9 93 6 7 5 2 3 90

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 01 60

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 93 674 03 08

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo. 4 93 674 65 00

FERRETERIES

• VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 935890271

CENTRE COMERCIAL H •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 93 565 49 00

ENSENYAMENT

• EL PONT Girona. 3 93 675 01 75

•

• COAP Villa. 22 93 589 21 15

CENTRES DIS, PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 936745048

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9 3 5 8 9 2 2 64

• VICAT 3 Torreblanca, 28 935895443

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01

• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8280

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8108

ENTITATS BANCÀRIES

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 1 5 00

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 1904

• FOAP Rius i Taulet. 27 93 674 05 03 93 58931 21

• CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93 589 75v12

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT • CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 53 96

• CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 936753100 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada. 20

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa dor, s/n

CONGELATS

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 30 81

CRISTALLERIES

CERÀMIQUES • ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51

rada 125 93 589 38 06

93 589 3 8 5 2

GALERIA D'ART • E • SGALERIA S Q fLLUÍS f l ^ H

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Pa-

RIBAS

Estapé, 57 935895776

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 93 674 13 81 93 675 1820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi. 39 93 674 10 53

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs. 1 93 674 15 46

FOT0GRAFIA.VIDE0 • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 936755674

FUSTERIES * • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 936747068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 67408 82

GELATS ARTESANS •LAJIJONENCA

C/ Major, 29 93 «75 25 86

• JOGUINES NINS Villa, 9

• ARWEN BOLPTQUE Eiies Rogent. 52 93 589 61 63

93 674 13 96

Helados La Jijpnenca HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTIC • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix 93 674 75 98

IL·l! • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674 11 40

IMMOBILIÀRIES •Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparellador. C/Villa, 7 . 4 t 6 a , 93 674 82 85 •FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97 •ARENASAN Endavallada, 2 1 . bxs. 93 589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital. 41 93 589 03 07 Fax935891104 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0 •SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió. 3 93 589 33 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 1 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 93 589 2 3 1 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA ZAMORA, S.L. Mossèn Cinto Verdaguer, 18 93 589 26 38 •MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 6 0 5 8

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 936743694

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93674 1532

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 • ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

li • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A 93 589 47 42 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

• BENETTON Santa Maria. 21 93 674 85 02 • BLUE MOON Mapr. 16. Horari: 9.3013.30 h 16.30-20 30 h 93 675 02 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93S39 72 32 • TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 5 5

93 590 61 89

•MUSICAL SANT CUGAT.

Rosseló, 13 93 67547 57

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victoria. 48 93 5 8 9 2 0 1 8 • LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 • LES PLANES 93 675 51 05

MARBRES • MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5108

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 589 1 9 3 1 • M E S MARCS Enric Granados, 15 93 589 14 29

MATALASSERIES • SOLSONA Alfons Sala, 10 93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107 93 674 14 90

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4

93 590 26 80

MERCERIES • LA PERLA Major, 3 93 674 0 1 3 8

MOBLES DECORACIÓ • CARRE MOBLES Francesc Moragas. 33 93 674 09 95 93674 1550 •CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93 5892232

• DISON ESTILISTES Martorell. 12 935895657

•VALLÈS NET Sant Ramon. 4 93 674 8 9 1 6

OBJ, REGAL FESTA •FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 0 6 0 5 • L A FESTA Santiago Rusinol, 8 93 6 7 5 3 3 0 4

• SALUMS Sant Antoni. 50 93 674 5752

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12 .Botiga 3 936750454

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta. Maria, 9,1r 1a 93 589 0151 • D4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 93 674 65 98 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732 • SERRALLERIA TIERRAI COMAS C.B. Mozart, 9. (Barcelona) 932181996

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados. 10

93 589 25 29

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

•PAPELERIALUFA.

• TALLERES MENA Passeig Torreblanca, 13

93 674 53 01

TELEFONIA •AIR TELECOM Telefonia i comuncacions Carretera de

93 589 8 7 0 2

RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 589 26 49 •T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tet i Fax 93 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala, 36

TINTORERIES • TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1 93 6741162

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Pwsnol, 35 93 6741183

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 93 589 23 71

•TINTORERIA SANT CUGAT Rbla. Ribatallada. 34 93 6752228

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador. 47

93 6744223

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 80

•TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala 2 93 6744167

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RÀDIO TAXI 935894422

•NENS Endavallada 12

93 675 5151

93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR

93 675 24 01

C( Valldoreix, 23

93 6 7 4 6 9 50

Cerdanyola, 49

93 58944 95

PAPELERIES

93 674 63 62

D'AUTOMÒBILS

•FALGUERA VHIà. 1

• L A LIONESA Valdoreix, 79 93674 07 71

Sant Llorenç. 27

REPARACIÓ

ÒPTIQUES

•SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 6751299

93 6743688

Plana de l'Hospital, 35 •FERRON Rius i Taulet. 20 93 674 68 47

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

PASTISSERIES

C/Sol. 19

•TALLERS TORNER

93 675 5653 •IONA Mapr, 18 93 675 5 9 2 1

• TALLER ELECTROSOL

•TALLER MECÀNIC P. CANALS

93 675 13 89 •RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55

I TALLERS MECÀNICS

PESCA SALADA I

POLLERIES

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

• JEAN LOUIS DAVID Doctor Galtes. 5 936756170

SABATERIES

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 69 45

•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 00 14

Tel. urgències

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 3 2 74

• LA FAUNA

908 89 8 1 3 6

93 674 6945

Rbla. del Celler, 35-37 93 67413 05

93 5906119 •EGA MOBLES Cànovas del CastiUo, 2 93 589 0 0 1 4 _ •MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 02 66

MOBLES JAR0> •INDUSRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

' PARAMENT DE'Ji'iiAR •GENEVEVELETHU Vida, 6 93674

0316

• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS

Sol, 16 936749097_

• VETERINOS Rius i Taulet, 31 93 589 71 41

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 8 8 •JUAM Xerric, 28 936746899

• TATERS Sant Antoni, 62 936755506

SEGUREUT •AUX-VYD Alfons Sala, 50

935891799

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas. 26

Classificats

ELS /CANTONS

wi A

í '^ m^·--^^Wff^SÈíS]9B

nu o JBt: N

;;(;RAN OFERTA EN ALQUILERES !! • Torre en venta en Valldoreix. Esplèndido Jardín 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dormitorio, garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 bano, cocina electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 56'5 M. 93 589 45 66 • C/ Villa. P i s o Nuevo. Sup.: 100 m2., 3 hab.(1 "suite" con vestidor), 2 banos, sal-comedor, cocina equip, (lavadora, lavavajillas, secadora) a r m . empot., calef., tza., pk., trast., v i d e o p o r t e r o , z.ccomunitaria. Alquiler: 130.000 • C/ Santiago Russinyol. P i s o n u e v o a estrenar. Zona centro. Sup: 85 m2., 3 hab., 1 bano, sal-com, c o c i n a - o f f i c e , patio interior, armarios y focos e m p o t r a d o s , t o t . e x t e r i o r , calef., e l è c t r i c a , suministros contratados. Alquiler: 95.000 ptas. • Coll Fava. 4 h a b (i t i p o s u j t e ) , 2 banos con accesorios y halogenos, cocina-office, lavadero, sal-com, parquet, calefac, gas, pàrking, trastero, zona comunit. con piscina. Alquiler: 110.000 ptas. • Pisos nuevos zona monasterio. gup. 80 m2. 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salc o m . , c o c i n a , lavadero, t o t . e x t . calef., gas, suministros contratados, pk.opcional. Alquiler: 72.500 ptas/ mes

La Floresta: unit', solar 620 m2 útiles, 3 hab.. bano + aseo, tza., salón con hogar, sol todo el dia, totalmente reformada, puerta garage automàtica. Precio: 27 Mill.

CONSÚLTENOS! "Recuerde.... Hay. 101 viviendas mas. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !

• C / VALLÈS: Sobre atico t o t a l m e n t e reformado - 55 m 2 C o m - S a l - C o c i n a - A m e r i c a n a - 2 Dorm - Bano - Terraza - 75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas

• Z . C e n t r o . S u p . 115 m 2 . , 4 dor.. 2 b.. calef., a s e , 1 pk.. muy buen estado de c o n e r v a c i o n . Precio: 26 Mill 93 6 7 4 3 2 08

• P L Z A . A U G U S T A : 160 m2 - C o m . - Sal. c o n c h i m . hogar. - C o c . Off.- 3 D o r m . - 2 B a n o s - C a l e f . - A s e . - Pk. 1 c o c h e . P r e c i o : 49.500.000

• Z . Golf. Estado i m p e c a b l e . No nec. Reformas. S u p . 105 m 2 , 3 d o r m . , 2., 2pzas. De pk+trastero. z. c o m i n i t a ria sin piscina. Precio: 38 Milll 93 674 32 08

C A S

VENTAS • Junto Estación Al i :.i;;i:< io 1Q0m2. Planta baja: Salón-corr... coc r u e v j ira •\üi (ICLJIH ; :Mno. Pian:a piso: Salón estar o estudio y una "suite' «bu-iu 'eformadol. Terraza. Calefac. a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mil1

ES FAN JERSEIS A MA PER A NADONS

PISOS EN VENTA • Z . Centro. 78 m 2 , 3 dor.. 1b., calef.. a s e , s a l - c o m . 25 m2 p a n o r à m i c o a Collserola. Precio: 16.500 Mill 93 674 32 08

TEL: 93 674 24 69

PIS PER LLOGAR { |3 habitacions. Zona c o m u n i t à r i a . En perfecte! 'estat. Preu: 120.000 ptes/mes Visiteu-lo! (Tel.: 93 675 40 13 Matí: 8 a 8.30 h j Nit: de 20 a 24 h \

• P ° V A L L D O R E I X : 80 m2 - C o m Sal - C o c - 3 D o r m Bano. Precio: 10.000.000

• C O L L FAVA: Àtico dúplex - 110 m 2 - C o m . - Sal. Coc 2 Dorm - 2 Banos - Calef - Ase. - Terraza 15 m 2 - J a r d . v Piscina, c o m . Precio: 32.000.000 ptas

PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lectura. Tots els nivells Tel. 93 674 97 79

• C / PAHISA: B A J O S C O N J A R D Í N - 110 m2 - C o m - S a l . c o n c h i m . h o g . - C o c - 4 D o r m . - 2 Banos - Jardín - priv. y piscina comunitària

^VENDO GOLF 1.6 100 cv sèrie III, B-SC, a.a j d . a . , c . c , e . e . , 5 p u e r t a s , b l a n c o , garaje,) Í49.000 K m . [Precio: 1.570.000 ptas. [Tel. 93 570 92 70

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)

• C / R O S E L L O N : 70 M 2 - C o m . - S a l . . C o c . 2 D o r m . . Bano - A s e . 18.000.000.

Información y reservas 93 675 12 7 8 ( 1 3 - 1 5 h)

Turó del Golf: preciosa y magnnífica adosada de 370 m2+ jardín privado, sol t/día, vistas panoràmícas, zona privilegiada, z. com. piscina: 90

Tel. 93 589 73 74

Tel. 589 45 66 F

- Estación: estudiós desde 50.000 ptas - Rambla del Celler: pisos 2 hab. desde 65.000 - Estación: Apart, con 70 m2 de t/a. por 70.000 - Estación: pisos 3 hab. desde 65.000 - Pisos, Ados., y Unit', de Alto Standing. Estación: Apart, perfectocon sol t/día. 18 Mill P' Torreblanca: 100 ni2 + 16 m2 tza., perfecto sol todo el dia, pk: 27 Mill.

MENORCA: Vacaciones en casa de TURISMOj R U R A L (6 p l a z a s m à x i m o ) , q u i n c e n a s julioj J400.000 ptas, agosto 500.000 ptas.

Sra. Rosa. 93 674 52 31

S'OFEREIX PROFESSOR DE M A T E M À T I Q U E S a m b molta esxperiència Genis. 9 3 674 9 1 9 2

• Z . A r r a b a s a d a . Planta baja c o n un jardin privado de 69 m2, 4 dorm., 2 b a n o s , a s e , 2 pk + trastero, g. terraza, v i d e o p o r t e r o y z.comunitària sin piscina. Precio: 4 0 Mill T O R R E S EN VENTA • Aiguafreda. Finca rústica en pleno Parc del M o n t seny, lindante por su derecha e izquierda c o n d o s s e n dos ríos de m o n t a n a . Superfície de 2 0 0 m 2 , en una parcla e 30.000 m 2 , 7 dor., 3 b.. 1 aseo. Precio: 35 Mill • Cerdanyola del Vallès. A d o s . S u p . 280 m 2 . jard. de 50 m2 y terraza d e 30 m 2 . 4 dor., 2 b.. 1 aseo, calef., amplia buhardilla. Precio: 4 5 Mill G

F I N Q U I R O N E

E L

S L

JEAN LOUIS DAVID precisa por ampliación de plantilla para salón en Sant Cugat (centro) Pza. Doctor Galtes.

ALQUILER • Junto Golf y Estación. P so de ÍU|G. 160 m2. 4 hab. dobles, salón-com. de 37 m2. coc.-office y ? oanos completos (nuevos). Zona com. con 2 piscinas y zona de juegos.PERFECTO ESTADO. Precio: 39,5 Mill. 93 674 08 97 • Junto Estación Torre adosada de 205 m2, seminueva, 3 hab.dobles con armarios. estudio de 45 m2, coc-office y 2 banos completos+aseo. Jard/n pnvado de 55 m2. Garage 2 coches. Precio: 36,5 MiN. 93 674 08 97 • Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana. 1 bano completo.Precio: 15,5 Mill. 93 674 08 97 • Parcelas en Can Cortés Una de ellas tiene una superficïe de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93 674 08 97 • Avda, Pla del Vinyet Torre adosada de 280 m2. 4 hab. dobles (2 "suite"). hab. de Servicio, salón-comedor 35 m2 con chimenea, cocina-odffice, 3 banos completos, estudio + solàrium. Jardín privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Precio: 55 Mill. 936740897 • Zona Golf Adosada de 300 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de Servicio, 4 bafios completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 60 Mill. 93 674 08 97 • La Floresta Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmícas. Precio: 39 Mill. 93 674 08 97 • Junto al Pinar Casa individual de 4 hab., comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill. 93 674 08 97 ALQUILERES • Zona Sant Domènech Piso 3 hab.dobles, bafio completo. Terraza vistas al Tibidabo. Soleado. Servicios de alta. Pàrking opcional. LISTO PARA ENTRAR A VIVIR. Precio: 60.000 ptas/mes. 93 674 0897 • Coll Fava Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab., 2 banos completos, cocina-office. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Parking+trastero. Precio: 105.000 ptas/mes 93 674 06 97

• CTRA. C E R D A N Y O L A . 4 d o r m . , c o m . s a l . c o c . nueva. b a n o refor., c a l e f a c c . b a l c o n . C o n t . i n s t a l a d o s . MUY BUEN ESTADO!! Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

1 PELUQUERO/A Contrato fijo + S.S + Retribución alta + comisiones + incentivos

• A M U E B L A D O 2 d o r m . , c o m - s a l . , c o c equip, lavabo, bano compl, a r m . e m p o t r a d o s , trastero. BUEN ESTADO. Tel. 93 674 72 54 • A P A R T A M E N T O S . VARIAS Z O N A S C O N O SIN M U E B L E S . 1 d o r m . , c o m - s a l . c o c , b a n o c o m p l . , terraza. Park. o p . A partir d e 45.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

Tel. 93 675 61 73

• P À R K I N G S . Varias zonas. A partir d e 5.000 ptas. Tel. 93 674 72 54 • C É N T R I C O . 3 d o r m . , c o m - s a l . , c o c i n a , b a n o , aseo, terraza, c a l e f a c c i ó n , cont. instal. Precio: 80.000 ptas. Tel. 93 674 72 54 VENTA

FALTAN C A M I O N E S de 3.500 a 8.000 K g . P M A para reparto. T r a b a j o f i j o t o d o el a n o . 9 3 6 7 4 8 8 3 8

• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl. c o m sal., coc-off., 2 banos c o m p l . , e s t u d i o , calef g a s - o i l , terr 480 m2 c o n pisc, b a r b a c o a . T O D O REFORMADO, BUEN ESTADOlPrecio: 47.500.000 ptas. Tel. 93 674 72 54 • J U N T O MONASTERIO. ÀTICO DUPLEX. 3 dorm., amplio com-sal, coc-off, bano compl. c a l e f a c c , terraza 25 m 2 , dúplex de 40 m 2 . EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000. Tel. 93 674 72 54 • Z O N A R E S I D E N C I A L . 155 m 2 . A m p l c o m - s a l d e 4 5 m 2 c o n c h i m e n e a , amplia c o c - o f f , 2 b a n o s , aseo, terr 2 7 m 2 , 2 p a r k . , t r a s t . T O D O EXT. M U C H O S O L . Z O N A COMUNITÀRIA CON PISCINA. PERFECT. ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54 F

•VALLDOREIX: Junto estación, torre a estrenar de 150 m 2 , amueblada, garaje y 150 m2 de jardín con barbacoa, alquiler por 11 meses. Precio. 150.000 ptas mes. Tel. 93 217.21.66

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS PER PUBLICITAT A: Tarragona- Lleida-Girona-Província de Barcelona J Requerim: ] - Persones majors de 25 anys j - Cotxe propi i- Preferiblement amb alguna experiència en vendes S'ofereix: i

- Contracte d'agència + comissions Persones interessades trucar al telèfon 93 416 17 88

EIS 4 CANTON

F e s t a

Major

19 9 9

L'esport surt al carrer Vuit actes esportius en tres dies centren l'interès de molts santcugatencs La Festa Major d'enguany ha tornat a deparar un munt d'activitats esportives. Concretament n'han estat vuit que s'han repartit en tres dies. Hi ha hagut

morta varietat: handbol, gimnàstica rftmica, rugbi, aeròbic, futbol sala, patinatge artístic, esports rurals bascos, futbol, minitennis, ciclisme, entre d'al-

tres esports. Hi han hagut actes que s'han repetit un any més c o m els festivals d e gimnàstica rítmica i patinatge artístic o també el futbol i el futbol sala,

La marató d'aeròbic Ciutat de Sant Cugat ha estat una de les principals activitats esportives de la Festa Major d'enguany Foto: XAVILARROSA

Al.HX LÓPKZ - Sant Cugat Des de divendres fins diumenge van repartir-se les vuit activitats esportives que han centrat la Festa Major d'enguany, la principal novetat de la qual ha estat l'Esport al Carrer, un acte que ha organitzat l'Oficina Municipal d'Esport per a T o t h o m ( O M E T ) . L'Esport al Carrer ha substituït el que cada any se celebrava com la Festa per a Tothom que tenia lloc a la zona esportiva de la Rambla del Celler. Xavier Figueras, el regidor d'Esports en funcions de l'Ajuntament de Sant Cugat, ha valorat de forma "positiva" aques-

ta "experiència pilot" que l'any vinent només caldrà "ampliar i potenciar". Figueras ha volgut destacar, una vegada més, "la participació de les entitats de Sant Cugat, que també se'ls ha volgut fer partíceps de la festa". Ferran Domínguez, tècnic d'Esports del consistori, ja ha començat a treballar en vista la propera edició, que hi pensa donar "un fort impuls". D o m í n g u e z ha apuntat també que altres activitats com el futbol platja o el bàsquet també tindran cabuda a l'Esport al Carrer. Els actes que s'han pogut veure en aquesta nova iniciativa són, e n t r e d'altres, partits d'handbol i rugbi platja a la plaça

GASOIL Ports gratuïts

Augusta, una exhibició de minitennis a la plaça del Rei i enfrontaments d'hoquei patins a la plaça Octavià. El Club de Rugbi Sant Cugat va disputar al llarg de dissabte a la tarda partits des de la categoria escola fins els juvenils. Segons Francesc Godàs, entrenador del conjunt infantil de l'entitat, "aquesta és una idea molt encertada". Godàs creu que així "el club també es dona a conèixer i el públic que ens ha seguit se'n pot adonar que és un esport d inàmic i espectacular". Godàs vol repetir l'experiència l'any vinent. El Club Natació Sant Cugat també va organitzar dissabte una jornada de minitennis al carrer. Se-

mentre que d'altres activitats s'hi han afegit: handbol i rugbi platja, esports rarals bascos o ciclisme. Una de les grans novetats ha estat L'Esport al carrer.

Bs esparts rurals bascos han estat una de les principals novetats Foto: XAVI LARROSA

gons el director tècnic de l'escola de tennis, Paco Ferrer, "aquest any ha estat molt millor perquè l'ubicació ha estat més encertada". Una cinquantena de joves van poder gaudir d'unes nocions bàsiques de tennis. Segons Ferrer, aquest tipus d'actes serveixen "per obrir-se al poble". El Patí Hoquei Sant Cugat va participar activament un any més en la Festa Major amb la disputa de partits al llarg de dissabte en les categories d'escola, prebenjamí i fèmines. Antoni Sariol, coordinador de l'hoquei patins de base del club, ha explicat que "aquesta és una exel.lent iniciativa i esperem repetir-ho l'any vinent". La segona

pedaledada que va organitzar dissabte la Unió Ciclista Sant Cugat i l ' O M E T va aplegar una cinquantena de ciclistes que van passejar-se per la serra de Collserola. El Futbol Sala Winterthur Sant Cugat va organitzar dissabte les V 12 hores de futbol sala al pavelló municipal i a la pista Méndez. L'Esportiu Coplasti de Rubí, equip que milita a Primera Nacional "B", en va ser el guanyador, en imposar-se a la final a l'MRVV per 5 gols a 2. La final d'aquest torneig la van presenciar 200 persones. L'MRW va està integrat, entre d'altres, per Jordi Reixach (Olimpyc Floresta), Javi Méndez (Sant Cugat Esport) i

Tel. 93 5801162 CZ? ^ \

s*K

\S^\

Contestador les 24 h

ESNf

Distribuïdor oficial

Esports

ELS4CAIYrore5 Divendres, 1 de maig 1999

Festa

Major

19 9 9

L'Escala de Patinatge Artístic va far el u i traeïeieaal festival al pavelló « l i c i p i l FITO: XAVILAIIOSA

El festival de gimnàstica rítmica va aplegar també saatts seguiders FOTO: EDUARD FARINYES

A la plac.a del meaestir es via disputar diverses partits d'hoquei patins FOTO: XAVI LARROSA

Juanito Méndez (Maxon). Els resultats d e les semifinals van ser els següents: MRW 4 - Písala 2 i Coplasti 3 - Burchis 1. Finalment, el Písala va ser tercer i el Burchis quart. l'n any més, la secció de gimnàstica rítmica del ('lub Muntanyenc Sant Cugat i ITscola de Patinatge Artístic de Sant Cugat, van muntar els seus tradicionals festivals. ('nes 300 persones van assistir al III Festival de Gimnàstica Rítmica de Festa Major que va desenvolupar-se diumenge al matí al pavelló municipal. Iotes les gimnastes de la secció hi van prendre part, conjuntament amb quatre clubs convidats per l'ocasió: el Gimnàstic Montgat, la Romànica

de Sabadell, el Club Llenas de Sabadell i l'Associació Esportiva l'Eixample de Barcelona. F,n total hi van participar 103 nenes que van practicar 53 exercicis. L'acte va cloure amb medalles per a totes les participants. FJ (iran Festival de Patinatge Artístic de l'EPA Sant Cugat va tornar a ser tot un èxit. Al llarg de dues hores es van representar catorze números que van llur a escena nois i noies d'edats compreses entre els 4 i els 16 anys. L'acte va se seguit per unes 400 persones que van omplir el pavelló municipal diumenge a la tarda. Aquest festival va cloure amb el lliurement de ducs plaques a Natàlia Rodríguez i Maria M o n t e r d e , q u e e n g u a n y han

complert deu anys al club santcugatenc. Tots els participants també se'n van endur un record. Yolanda Mufíoz, presidenta de l'EPA Sant Cugat n'ha destacat per damunt de tot "la il·lusió dels més petits i la resposta una vegada més del públic". TOIIIIM* e»|M»rtsí rurals

l'na de les activitats que més acceptació ha despertat enguany ha estat l'exhibició d'esports rurals bascos que va tenir lloc diumenge a la plaça de Barcelona. Aquesta ha estat una de les novetats que ha presentat la Festa Major d'enguany. Ernesto Ezpeleta i Dioni Kortina van fer una exhibició on

iase FOTO: EDUARD FARINYES

van tallar troncs arbres i també van fer a i x e c a m e n t d e pedra. Ac]uests esportistes d'Eibar van declarar sentir-se "molt contents de poder participar en aquesta Festa Major de Sant Cugat i esperem tornar l'any vinent". "líns ha sorprès aquest seguiment de la gent del municipi. (Creiem que a la gent els hi ha agradat i han pogut gaudir". I -aeròbic també ha estat present a la Festa Major. Gimnàs Sant Cugat va muntar diumenge al Parc de Torre Blanca la IV Marató d'Aeròbic Ciutat de Sant Cugat. Hi van participar uns 150 esportistes q u e van ser observats de b e n aprop per unes 2(X) persones. L'espectacle va allargar-se per espai

de més de dues hores. Conchi Carrascosa, directora de Gimnàs Sant Cugat, va explicar que "la gent ha tornat a respondre". L'últim acte de festa major en acabar va ser la XII Diada Internacional de Futbol Base que va organitzar des de divendres i fins diumenge la Penya Blaugrana de Sant ( aigat al camp de futbol de Can Magí. VA Sant Julià, en infantil "A", el Can Rull, en infantil " B " , la PB Sant Cugat, en cadet "A", el Badia del Vallès, en cadet " B " , i el Mollet, e n j u v e n i l , han estat els vencedors d'aquesta segona fase del torneig que ja va començar a celebrar-se fa dos caps d e setmana a Can Magí.

ELS /CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999

dl de! Viúlès

<^f"'S> 20%Dre %tmh/a JetCef/er. 29. hx:al 3 0S"/9C) óanf Cup'}/ <:hn P/Ï/IM c Tef. 93 500 62 31

Aquest juliol quedat W

%ÉP ^Mi • m w

^ B l V H I Ï H ^Ml ^fc S

Serà on trobaràs els millors preus i ei millor tracte*

TALLES

QRANS

Models exclusius, roba dinàmica i còmoda, cotilleria, banyadors a partir de la talla 46 VALLDOREIX, 28 • Tel. 93 589 72 32

pecia! j u l i o 30% dte.

Campmany Valldoreix, 16 - Tel. 93 674 1 4 82

c E NT P Eu S

Esports

ELS4CANF0NS Divendres,!de maig 1999

Futbol

E $ q u a i x

s a l a

El Winterthur ret homenatge al treball de Zapater i Franch

Annandale guanya una prova del circuit estatal

El club lliura una placa a Pinell, jugador les últimes quatre temporades À.L. El p r e s i d e n t del Futbol S a l a W i n t e r t h u r S a n t C u g a t , J o s e p M a r i a Z a p a t e r , el relacions públiques del club, Simón Franch, i Pep Pinell, jugador del pri-

m e r e q u i p , v a n s e r h o m e n a t j a t s dissabte al tradicional sopar de cloenda de t e m p o r a d a , q u e va f e r - s e a la S a l a Escolar i q u e va reunir 1 4 0 p e r s o n e s .

L'entitat v e r m e l l - i - n e g r a t a m b é va lliurar un o b s e q u i a t o t s els j u g a d o r s d e l club. A l'acte v a n assistir j u g a d o r s , pares, tècnics i directius.

A L K X Loi'i'.z

- Sant Cugat-

I )esprés de Ics 12 Hores de Futbol Sala que va organitzar dissabte el Futbol Sala Winterthur Sant (.'ugat. aquest club també va organitzar, com caila any, el sopar de final de temporada. Enguany, unes 1-40 persones, entre jugadors, pares, entrenadors i directius, van assistir a un sopar que va homenatjar la figura de dos directius i un jugador. Fls nous membres de la junta directiva del Winterthur Sant Cugat van voler aprofitar la'presència de tot el club per agrair el treball i l'csforc del president de l'entitat, Josep Maria Zapater. i el relacions públiques. Simón Franch, al llarg dels últims anys al capdavant de l'entitat santeugarenca. Ambdós directius van rebre una placa. Ja fa diverses setmanes que Zapater i Franch compten amb el suport de nous membres en el cos directiu del club. Josep Maria Zapater ha explicat que "no ens ho esperàvem. Ha estat un gest molt bonic per part dels nous membres de la junta. De veritat, els estem molt agraïts". Zapater va voler destacar el fet que el sopar hagués reunit tanta gent. "Aquesta nit ha quedat ben clar que aquesta en-

El Valldoreix acull la Nit Golfa Simón Franch i Jtsap Maria Zaiatar «ai n i n n a placa en re ceneiiement al teu treball caittant FITI: XWILARROSA

- Valldoreix -

titat es fa gran i que cada cop funciona molt millor. Es nota que tothom se sent integrat." Pep Pinell, tot entrega El jugador del primer equip del Winterthur Pep Pinell també va ser un altre dels protagonistes de

la nit L'entitat vermell-i-negra va lliurar una placa al qui en les últimes quatre temporades ha defensat amb el dorsal número 5 la samarreta del FS Sant Cugat. " E m sento molt agraït al club. Han estat uns anys magnífics. M'hi he trobat com a casa." Pinell també ha explicat que "el mi-

El M i r a - s o l , el C e r d a n y o l a i l'Escola C e r d a n y o l a g u a n y e n el V í c t o r A l o n s o La I n i ó n Deportiva Mira-sol Adesa Bacó, en categoria aleví; l'Escola de Cerdanyola, en infantil, i el Cerdanyola, en cadet, han estat els vencedors de la vuitena edició del Memorial Víctor Alonso que es va disputar el cap de setmana passat al camp municipal de futbol de Mira-sol. En categoria aleví, la final la van disputar el Cerdanyola amb el Mirasol. Aquest últim va imposar-se per 0 a 1. En el partit pel tercer i quart lloc van enfrontar-se l'Escola Cerdanyola i l'Escola Montflorit Els primers van vèncer amb claredat en superar el seu adversari per 10 gols a 1. En infantil, l'Escola de Cerdanyola va assolir el títol a la tanda de penals després

El jugador de l'Esquaix Sant ('ugat Philip Annandale va proclamar-se, el cap de setmana passat a l'Esquaix Castellana de Madrid, vencedor de la tercera prova del circuit estatal júnior en la categoria sub-15. En la final va derrotar el seu germà, Alex Annandale, per 3 sets a 1. La propera prova tindrà lloc a l'Esquaix Can Mèlich de Sant Just Desvern. D'altra banda, avui i demà a les instal·lacions de l'Esquaix Sant Cugat es fa la XV edició del (Campionat Social de Subesquaix. El jugador local Sanri Grau ha estat el vencedor de les dues últimes edicions.

Tennis

Futbol

- Mira-sol-

- Madrid / Sant Cugat -

d'empatar a dos gols amb l'Escola Montflorit. En el partit pel tercer i quart lloc va imposar-se el Cerdanyola, que va vèncer la U D Mira-sol Adesa Bacó per 6 gols a 3. Finalment, en categoria cadet va proclamar-se campió el Cerdanyola, que va ser primer en guanyar el Mira-sol per 2 gols a 1. En tercera posició va finalitzar l'Escola Montflorit, que va derrotar l'Escola Cerdanyola per un contundent 12 gols a 2. Totes tres finals van tenir lloc diumenge a la tarda i van ser presenciades per unes 300 persones. L'entitat organitzadora va lliurar medalles i trofeus per a tots els equips participants. El club de Mira-sol va fer entrega d'un record a tots els seus jugadors com a punt ifinalde temporada. /A.L.

llor record que tinc és els amics que deixo". Segons Josep Maria Zapater, "en Pep forma part de la història d'aquest club. Quan l'hem necessitat, sempre ens ha ajudat. S'ha portat molt bé amb el club. Es mereixia molt més que aquesta placa".

El Club Esportiu Valldoreix organitza demà a les seves instal·lacions la I Nit Golfa del Tennis. Des de les vuit de la tarda de dissabte fins a les nou del matí de diumenge, el club organitzarà unes tretze hores de tennis en la modalitat d'individuals. A més, els inscrits podran practicar altres activitats, com jugar a canasta, a tennis taula, a dominó i a petanca. També hi haurà un sopar a les nou de la nit, un ressono a les tres de la matinada i una xocolatada a les vuit del matí. Paral·lelament. també s'hi podran fer altres coses, com ballar i veure cinema. Aquesta jornada també és oberta a no socis del club. /A.L..

Motor

Xaus guanya al mundial de supersport

FJ Wn-sal vi

El pilot santeugatenc Ruben Xaus va guanyar diumenge la sisena prova del Campionat del Món de Supersport que va tenir lloc a la ciutat italiana de Misano. Xaus, de l'equip Dee Cee Jeans Yamaha RT, suma així un triomf molt important /À.L.

Esports

ELS4CA1YIOV3 Divendres,! de maig de 1999

E s c a l a d a

e s p o r t i v a

Futbol

Berta Martín centra la temporada e n la C o p a Espanya

43 sala

El Mas Janer munta les 3 0 hores amb 12 equips À.L.

Al.KX LÓPKZ

- Sant CugatL'cscaladora s a n t e u g a t e n c a Berta Martín inicia la seva quarta temporada d'escalada esportiva amb el principal objectiu esportiu fixat en la Copa Espanya. en què espera fer un bon p a p e r . M a r t í n , d e 11 a n y s , prendrà part en les tres proves que configuren aquesta Copa Espanya en la modalicat de dificultat. La primera tindrà lloc a Luanco (Astúries) els dies 17 i 18 de juliol; la segona, el 21 d'agost i la tercera, el 4 de setembre a Santander. "Assolir aquest títol és molt difícil perquè el nivell de competició fora de Catalunya és molt alt", assegura la santeugatenca. La seva millor classificació en aquest campionat ha estat un quart lloc. Berta Martín viu a Sant Sebastià i estudia geologia a la Universitat de Leioa, a Bilbao. Des del novembre i fins al mes passat, aquesta escaladora s'ha preparat intensament amb el seu

C a m p i o n a t

entrenador. Martín ens explica c] u ina ha estat la seva preparació: "He treballat de forma més específica en allò que em costa més. Pràcticament ha estat una temporada de competició." Segons explica, arriba en un bon moment per poder encarar la temporada amb perspectives de quallar una bona actuació: "Físicament estic molt millor que la temporada passada, i aquest fet, psicològicament, em reforça molt. Ara tinc molta més confiança en mi mateixa. Estic del tot convençuda que en l'àmbit psicològic podré rendir molt més."

- Mas Janer -

Inici a m b victòria B e r t a M a r t í n va c o m e n ç a r aquesta temporada d'escalada el 12 de juny, quan va participar amb èxit en la segona prova de la Copa Catalana d'Escalada Esportiva en la modalitat de dificultat, que va tenir lloc al rocòdrom Paul Harris de Manresa. La santeugatenca va proclamarse campiona. En la primera de

d ' E s p a n y a

[escaladora lerta Martín s'ha proposat fer M boa taper i l i Cap Espanyi FOTlkHC

les tres proves, que va fer-se al rocòdrom del club Sant Llorenç de Terrassa el 29 de juny, Martín no hi va ser present. Amb tot, sí que prendrà part en la tercera i última prova, que serà al setembre. Aquest cap de setmana es desplaçarà a Benasque per partici-

K à r t í n g

par en una prova internacional en la modalitat de Bloc. "Una de les meves ambicions és arribar a participar en proves internacionals", assegura Martín. El 22 de novembre passat, la santeugatenca va ser campiona d'Espanya en la modalitat de velocitat, a Granada.

El Futbol Sala Mas Janer organitza aquest cap de setmana lanovena edició de les 30 hores de futbol sala femení, en què només participaran equips de Primera Divisió. El primer equip del Mas Janer serà l'únic conjunt santeugatenc participant dels dotze que hi prendran part. EI campionat, que es farà a la pista de Mas Janer, començarà a les onze del matí de dissabte i acabarà diumenge cap a les set de la tarda. L'únic equip santeugatenc serà l'amfitrió. Es lliurarà un trofeu per a tots els equips participants i també es premiaran la màxima golejadora, l'equip menys golejat, la millor jugadora i el conjunt més esportiu del torneig. En l'última edició va guanyar La Llagosta "A" en desfer-se del Mas Janer per 2 a 1 a la final. El proper cap de setmana, el ES Mas Janer també serà l'organitzador d'un altre campionat de futbol sala femení. Els conjunts inscrits seran de Segona Divisió.

C e l e b r a c i ó

Problemes mecànics allunyen Oliver Campos dels primers llocs El seu germà Daniel acaba 30è i Marc Cebrian, 26è - Madrid / Sant CugatDiversos problemes mecànics han impedit que tres pilots santcugatencs, que el passat cap de setmana van participar en la primera prova del Campionat d'Espanya cadet de karts, hagin pogut

fer saltar la sorpresa ocupant posicions finals c a p d a v a n t e r e s . Aquests són els germans Campos, Oliver i Daniel, i Marc Cebrian. El que va obtenir millor resultat al circuit madrileny de Los Santos de la Humosa va ser Oliver Campos, que finalment va ser dinovè

de -W pilots. El seu germà Daniel va finalitzar en la trentena posició i Marc Cebrian en Ihc lloc. Tots tres pilots van patir molts problemes mecànics que els ha impedit aconseguir millors resultats. A més, Cebrian va ser el pilot més jove de la cursa. /A.L. B» inteirantx del CF Floresta van tomar a botar-se anys més tari FOTO: S4C

A t I 0 t i s m 0

El II Campionat Sant Cugat del Muntanyenc acull quinze proves Té lloc demà a la tarda al Centre d'Alt Rendiment - Sant Cugat-

La secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat organitza demà a la tarda a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat el II Campionat Sant Cugat d'Atletisme. L'inici d'aquesta prova, que és

oberta a federats i a no federats, serà a les cinc de la tarda, mentre que cap a un quart de vuit tindrà lloc el lliurament de premis als vencedors de les quinze proves que es faran. Hi podran participar les categories aleví, infantil, cadet i sènior, tant en masculí com en femení. Les inscripcions es poden

formalitzar a la seu del CM Sant Cugat. En l'edició de l'any passat del Campionat Sant Cugat d'Atletisme, que també va tenir lloc al CAR, van participar més de seixanta atletes. Amb aquesta prova, la secció posa punt i final a aquesta temporada. /À.L.

Els integrants del CF la Floresta es reuneixen en un dinar de germanor - La Flarasta-

Exjugadors i exdirectius del C l u b d e F u t b o l la F l o r e s t a van r e u n i r - s e el 19 d e j u n y passat en un dinar de germanor que va fer-se a la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta. D e s p r é s d ' u n s q u a n t s anys, els integrants d ' a q u e s t a entitat florestana van retrobarse, a m b la finalitat de recor-

dar vells temps i explicar les a n è c d o t e s del passat. El club va f u n d a r - s e als a n y s c i n q u a n t a quan un grup d e florestants va aplegar-se i va crear aquesta entitat. A la trobada hi va ser present un m u n t d e g e n t q u e no va voler perdre's l'ocasió de saludar i compartir unes quantes h o r e s a m b els s e u s e x c o m panys. /À.L.

ELS4C41VrCK>S Dkendrrs. Zdejultolde 1999

Si t'interessa saber qu猫 passa

a SANT CUGAT

TRUCA AL

93 589 62 82 i et portarem tota la informaci贸 a casa

OS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

OS 4 CANTON Espectacles

Divendres, 2 de juliolde 1<>9</

wmmmm

C u r t m e t r a

t g e s

La santcugatenca Maria Forga inicia el rodatge del seu segon guió Lanterior curt ha guanyat dos premis en festivals nacionals R I T U CASALS - Sant Cugat-

Ks llicenciada en Dret, treballa de periodista i escriu guions per a curtmetratges que després resulten premiats. Es Maria Forga, santcugatenca de creixença, però que ha desenvolupat la seva professionalitat a Oviedo (Astúries). Allà va estudiar Cinematografia i Guió per a Televisió i Cinema. Allà va escriure el guió per a una telenovel·la al canal autonòmic i allà va rebre la subvenció per fer realitat el seu segon guió: Quierv la lluna, que ha dirigit Angeles Muniz. Però ara ha tornat a casa i des d'aquí prepara el rodatge del segon curtmetratge, gràcies a la nova subvenció atorgada per la Conse-

lleria de Cultura d'Astúries. El títol de la nova producció serà Lo que neresitas. lo séyo. i en to de comèdia explicarà la relació d'un presentador de rrality show amb la seva "víctima". La roda dels festivals Mentre Maria i Angeles acaben de buscar les localitzacions per al nou curtmetratge, esperen la resolució del jurat dels festivals de Vitòria, Elche i Tunis, en què Quiero la lluna ha estat seleccionat. "Estem fent el que es fa amb un curtmetratge quan s'acaba. Com que no es pot exhibir en les sales de cinema, la sortida és portar-lo per tot el circuit de festivals de tot l'Estat De moment hem estat se-

leccionades a tots els que ens hem presentat: Gijón, Vigo i Eivissa. Hem guanyat el primer premi de l'Asociación Independiente de Cineastas Amateur de Madrid (AICA ) i el primer premi d'Artnalon (Astúries)", explica Forga. Quierv la lluna està rodat amb vídeo professional i dura onze minuts. El curt explica com Sofia, una nena de deu anys, interpreta des del seu punt de vista infantil el món dels adults i li treu un significat completament diferent, però com que ningú no sent els seus raonaments interns, " d e semboca en un desenllaç sorprenent", indica la guionista. El curt compta amb la col·laboració del periodista Lorenzo Milà, que s'interpreta a ell mateix llegint una

A Forja li agradaria poderfilmaralgun curt a Sant Cugat en elfutur FOTO.X.L. re una història i cadascú segueix notícia que forma part del guió. els seus propis camins. Jo escric "Quan vas a les escoles de guió, l'argument d'una sola passada, i fas cursos i llegeixes manuals, et després hi treballo a sobre. El que donen molts mètodes, et donen tinc clar abans de començar és el uns passos a seguir. I et diuen que to que vull que tingui i l'evolució si ho fas així, sense adonar-te'n, psicològica dels personatges", retindràs un guió. A mi, això no em passa. Penso que cadascú té una vela Forga sobre el secret de la manera molt particular d'escriucreació cinematogràfica.

P a t r i m o n i

Cermita del Sant Crist de Llac eras torna a obrir les seves portes restaurada Ai "RA COSTA

- Sant Cugat L'ermita del Sant Crist de Llaceras ha recuperat la bona imatge que anys enrere devia tenir, per bé que amb materials més moderns i un color segurament diferent del d'aleshores. El cas, però, és que la ciutat ha recuperat aquesta setmana aquest petit temple santeugatenc que passa a ampliar els espais dedicats al culte religiós. Després de molts mesos de treballs i de la unió d'esforços de diversos col·lectius i persones, l'ermita d e l S a n t C r i s t ha e s t a t completament reformada, tant

pel que fa a l'edifici com a les pintures murals de l'artista Josep Grau-Garriga que hi ha a l'interior. Dimarts d'aquesta setmana, coincidint amb la festa de Sant Pere, el bisbe auxiliar de Barcelona, Carles Solà Perdigó, va inaugurar-la j u n t a m e n t a m b el mossèn de la parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Blai Blanquer; el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens; el p r e s i d e n t d e l'APAC, T o m à s Grau; l'artista Josep Grau-Garriga i l'arquitecte responsable de la restauració, Joan M. Moncau. Durant tot el dia, desenes de santeugatencs van acostar-se a l'ermita per veure com havia que-

Dner tes per "intilittit·· •. irnrihirU \ tr l'ermitu •. irti presidir L·i rrwugurrnró /• OTO. A'.UV LARROSA dat després de la restauració, una afluència que va omplir de satisfacció els responsables de la remodelació del petit temple. L'ermita del Sant Crist de Llaceras es va construir l'any 1745

per encàrrec del mossèn Clerch. Ara fa dos anys, però, la Penya Regalèssia i l'APAC van descobrir que el sostre de l'edifici s'estava ensorrant i les pintures murals de l'interior fent-se malbé i

van començar una campanya per tal de restaurar l'ermita. Dos anys més tard, la iniciativa s'ha fet realitat i Sant Cugat compta de nou amb una flamant ermita del Sant Crist de Llaceras.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

^ARIiy

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n

- OB19Q Sant C u g a t del Vallés - (Barcelona)

Cultura

ELS /CANTONS Divendres. .' de juliol de 1999

Guardons

CEscola de Música i l'Esbart reben dos Premis Nacionals de V Ensenyament

La Generalitat premia quatre estudiants santeugatencs

Guardonats La Gross Band i els juvenils de VEscola de Dansa A. B. M. - Sant Cugat -

la feina que fem", afegeix.

R.C.Z. - Sant Cugat -

Premi Gerard Quintana

En la primera edició dels Premis Nacionals de l ' E n s e n y a ment de Ics Arts atorgats per la ( i e n e r a l i t a t , Sant C u g a t s'ha emportat dos dels guardons en Ics d i f e r e n t s d i s c i p l i n e s d o cents. La (iross Rand, en nom de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, i el grup de juvenils de l'Escola de Dansa de l'Esbart han estat, j u n t a m e n t amb altres sis centres vallesans, els encarregats de donar als respectius centres la qualificació institucional.

L'Escola d e Música Victòria dels Àngels, per la seva banda, ha aconseguit una menció especial en la modalitat del Premi Nacional de Música del segle XX Gerard Quintana. "Ens satisfà molt perquè va ser una cosa molt ràpida. Quan ens van convidar només vam tenir una setmana per. p r e s e n t a r la nostra proposta", indica el director de l'escola, J o a n G u t i é r r e z . La Gross Band, grup dels alumnes grans del conservatori, va interpretar un repertori de música m o d e r n a per a b a n d a . El Conservatori Municipal de Grau Mitjà de Música Masia Freixa de Terrassa ha rebut una segona menció especial en aquesta categoria.

Els nous Premis Nacionals de l ' E n s e n y a m e n t t e n e n com a subcategoria l'enscnvament de les arts i, dins d'aquesta, de la música, la dansa i Ics arts plàstiques, cadascuna dividida en tres modalitats: contemporània, clàssica i popular, dotades amb mig milió de pessetes. Premi Maria Josep Serra L'Escola de Dansa de l'Esbart Sant Cugat ha guanyat el primer guardó del Premi Nacional de Dansa Tradicional i Popular Maria Josep Serra (fundadora de l ' E s b a r t d e Rubí).. " A m b aquests diners arreglarem les infraestructures", ha dit a E L S 4 CANTONS Cesc Franquesa.

P^l lliurament dels guardons es va fer la setmana passada en una festa organitzada a la Fundació Miró de Barcelona, presidida pel conseller d ' E n s e n y a m e n t , Josep Xavier Hernàndez. Els 13 Uobjectiu dels premis és valorar, impulsat i dtjundnet'tttbaueamaiiu I:. k4C guardonats van oferir les seves actuacions en tres escenaris hael jurat va valorar més va ser la L'escola de dansa es va presenbilitats per a l'ocasió. Altres esfrescor a l'hora de ballar, un astar al premi amb el lliurament coles del Vallès, com el Centre pecte a m b què no comptaven d'un vídeo en q u è hi havia la d'Educació Musical de Terrasels ballarins d'altres tècniques", gravació de Danses llunyanes. sa, l'Escola d'Art i Disseny de explica Franquesa. Com ells, altres cinc vídeos van Rubí i l'Escola Municipal d'Art quedar finalistes i van haver de "Un premi com aquest t ' e n de Terrassa, també van ser guarballar davant un jurat. "Una de gresca a continuar. Estem molt donades. les coses q u e ens han dit que contents que s'hagi reconegut

Quatre són els estudiants santeugatencs q u e es troben a la llista que ha donat cl jurat de la VIII Experiència Fotogràfica de M o n u m e n t s , q u e convoca l'Oficina de Gestió de Monuments de la Direcció de Patrimoni Cultural de la Cíeneralitat de Catalunya. Alba (iirona, Roman Gómez i Yvonne F e r r e r , del c e n t r e d ' e n s e n y a m e n t infantil i primari Pins del Vallès, i també I r e n e A s e n s i o , de l ' i n s t i t u t d'ensenyament secundari Arnau Cadell, han estat els guardonats de la localitat, en un total de 25 premis lliurats. F'n aquesta edició del concurs fotogràfic, que és a la vegada el quart certamen que es fa en l'àmbit internacional, s'han rebut més de 47.000 fotografies de tot Catalunya. Els premis per als participants escollits seran una camera fotogràfica i un viatge a Estrasburg (França). T a m b é els centres dels alumnes rebran un diploma acreditatiu i seran premiats amb un val d e 50.000 p e s s e t e s per a material fotogràfic de la firma q u e col·labora en el concurs. Tots els guardons seran lliurats en el decurs de la inauguració de l'exposició que mostrarà les fotografies. Aquest acte tindrà lloc a finals del mes de setembre.

p e r a

L'Associació de Veïns de Mira-sol programa una òpera en què canta la seva presidenta R.C.Z. - Mira-aal-

La presidenta de l'Associació de Veïns de Mira-sol, Marta M u n o z , serà la p r o t a g o n i s t a de la trobada el proper 23 de juliol. Protagonista de Rita (o cl marit apallissat), l'òpera de G a c t a n o Donizetti q u e ella i dos c a n t a n t s interpretaran al Casal C u l t u r a l d ' a q u e s t districte. D u r a n t tot el mes de juny, Rita (u el marit apallissat) ha e s t a t p r o g r a m a d a al q u e d i u e n q u e és l'escenari m é s p e t i t del món, La Casa dels Músics, de Gràcia. Amb direcció escènica de Roger Alicr, q u e participa en el

programa d ' ò p e r a del Canal 33, el tenor Ricard Alonso, els barítons Alex Sanmartí i Enric Martínez, i Lluís de Riquer al p i a n o , a q u e s t a òpera podria ser l'inici d ' u n circuit estable de l'art del bel canto en aquest petit espai. "Ha estat ple tots els dies. N o t e m q u e a la gent els agrada. N o t e m com la gent es posa dins l'obra i surt a m b cara de satisfacció", diu Marta M u n o z sobre l'estrena d e Rita fo cl marit apallissat) a Barcelona. Com un j o c d e nen» " T e n i m molt d ' i n t e r è s q u e vinguin nens i n e n e s . És una bona ocasió petque coneguin i

L·i ( avi dth \1II\K \ de lianrelona voldria, després d'aquesta òpera, tenir un cicle estable de bel canto FOTO: CEDIDA arribin fàcilment a la música", afegeix la soprano santeugatenca. La representació de l'òpera serà el 23 de juliol a les deu de la nit. El preu per als adults és de mil pessetes i els n e n s t e n e n e n t r a d a gratuïta. Rita (o el marit apallissat) és una òpera bufa curta i divertí-

da, en q u è el cant és en italià, p e r ò els d i à l e g s dels p e r s o natges són en català. D u r a n t aproximadament una hora, els cantants e x p l i q u e n la història de Rita, una dona q u e es pensa q u e el seu primer marit és mort i es casa per segona vegada. Però aleshores apareix

el p r i m e r marit i reclama el seu e s t a t u s . Resulta que aquest primer espòs apallissava Rita i ara és ella qui pega el segon marit. L'entrada en escena del segon cònjuge complica la situació fins arribar a un desenllaç que cal veure per explicar.

Cultura

ELS /C-VIVrONS Divendres, > dejuliol de 1999

A r t

Mercart es tanca a m b u n balanç molt positiu d e visitants El santcugatenc Gaixet, tercer premi de Nadal

Cava

R.C.Z. - Sant Cugat L'artista santcugatenc Pep Blancs va fer de subhastador d'excepció per a aquesta segona edició del Mercart a l'Ksbart. l'na sessió que va estar marcada per l'activa participació dels presents. "La subhasta ha anat bé, però podria haver anat molt millor", explicava Blanes en finalitzar l'edició. "Jo em queixaria de la falta de públic, haurien d'haver estat aquí dues-centes persones disposades a gastar-se com a mínim 18 mil pessetes (preu de sortida). Fs lamentable perquè no es tracta només de comprar un quadre, sinó de donar un ajut a l'Ksbart, una entitat que s'aboca al poble." En la subhasta, el pintor de Vilafranca August Rossell va ser el rei. Kl seu quadre va ser l'obra més ben pagada de tota la tarda: 55 mil pessetes. El segon lloc va tenir representació local, un quadre d'Adolf es va subhastar per 35 mil pessetes. I enrre els convidats, una ploma d'excepció, Josep M. Cadena, reconegut crític d'art, va comprar una peça del barceloní Jordi Andreu Fresquet. "La subhasta ha anat força bé. No tenim dades definitives, però penso que ha anat més o menys com l'any passat. Potser hem fallat una mica el dia i hem de replantejar-nos quin dia ho farem l'any vinent. Potser hauria estat opor-

Obres d'art a una pesseta i olives farcides, a Canals R.C.Z. -Sant Cugat Canals Galeria d'Art va aconseguir provocar els santeugatencs. Les seves ducs "provocacions artístiques". a Ics deu del matí i deia nit de dissabte, van comptar amb la participació de molts santeugatencs. " l ' n quadre que valia 15().(XX) pessetes, l'ha comprat un veí d'aquest barri per una sola pesseta. 1 la frase d'Oscar Tusquets, dient que una oliva farcida és el millor disseny espanyol d'aquest segle, ens ha permès treure l'art fora de context. La provocació va ser atractiva i va passar-hi moltíssima gent. Això era una autèntica rambla", assegura Josep Canals.

A la subhasta es va pujar fins a í í nul (tes u/es per un quadre dt I pintor de Vilafranca August Rossell FOTO: X. I,. tú fer-ho en la jornada festiva de Sant Pere", va dir a tall de conclusió Ramon Nadal, organitzador del Mercart. En poc més d'una hora, P e p . Blanes va posar a subhasta les 60

una expressió llatina que diu que del que abunda al cor, en parla la boca. Per tant, em deixo portar espontàniament pel moment." Nadal va fer una valoració molt . . positiva dels dot-

tents perquè han vist coses que els han agradat. Per això ens ha sorprès la falta de públic a la subhasta", assegura Nadal. Les obres que més s'han venut han estat les d'entre dotze i vint mil pessetes. En la llista dels arzc d s c n s c d ; tistes més afortunats, hi ha dos obres dels artis- /oca/Aí/olfva S6r lü " " ' '" J santeugatencs: Adolf i Imma Puetes de Mercart. _ d e s encara Entre preus, cops ÇUe Vü üCOtlSegUir el d e f i n i t i v e s v a yo, i el pintor de Manlleu Josep Bonet. de martell i hu. /• /. comentar que El premi de Nadal Cava, en què potserhavi rc but un 80% més van concursar totes les obres a taris, Blanes va fa subhasta de públic q u e subhasta, va ser per a Jordi Garcia animar els pre! 'ï l'any passat."De Gil, Goretti Pomé i el santcugasents a pujar amb , , mica en mica tenc Gaixet. gràcia. Després hem arribat a més gent, a un púens en va explicar el secret: "Jo Mercart ha estat organitzat per blic jove al qual els interessa la sóc una persona que no acostumo Petit Format S.L., l'Esbart i ELS proposta. Ha vingut gent i, haa llegir ni portar les coses prepa4 CANTONS, amb la col·laboració gin comprat o no, han sortit conrades als- actes. Sempre utilitzo d'Amat F i n q u e s i Mes Marcs.

L obra delptntor

morístiescomen- segon preu mes a l t en

ics de Mer-

J .

Anna Rabal, l'artista que fins ahir exposava a la sala 1, va donar una obra per a la provocació. "L'art, per què ha de ser car? Nosaltres vam vendre números a una pesseta i, després del sorteig, un número va resultar guanyador", diu Canals. A les deu de la nit, amb una pancarta que reproduïa la frase de Tusquets sobre les olives farcides, Fidel Balaguer, que fins ahir exposava a la Sala 2, va convidar els vianants a menjar olives farcides d'anxova. "Vam degustar el millor disseny del segle XX." " En un barri típic com aquest, amb uns onze mil habitants, s'hi ha vist una vitalitat com mai. Es parlava castellà, català, francès, llengües africanes... tothom qui ha passat per aquí ha vist que hi passava alguna cosa", diu Canals.

i n a u g u r a c i o n s

L 9 alcalde s'acomiada amb l'exposició de la seva primera mestra de pintura R.C.Z. - Sant Cugat -

Casal Parroquial, encara q u e a m o l t a g e n t avui e n d i a li sembli eieneia-ficció", va dir l'alcalde.

L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, ha acomiadat cl cicle d'inauguracions en espais municipals a m b la mostra de Teresa Farrés, q u e fou la seva primera mestra en matèria d'art. Farrés (Sant Cugat, 1916) va c o m e n ç a r a p i n t a r quan tenia vuit anys, i el 1946 va inaugurar la seva primera exposició individual a la sala capitular del claustre, j u s t a m e n t on a q u e s t d i s s a b t e va tornar a exposar les creacions q u e ha r e a l i t z a t e l s ú l t i m s anys.

El Casal Parroquial estava situat a la plaça dels Quatre Cantons, en un edifici antic en q u è avui hi ha una entitat bancària. Els primers professors del casal van ser Josep Grau Garriga i Teresa Farrés. "Jo vaig començar allà, com molts altres infants de Sant Cugat, a introduir-me dins aquesta important activitat, que dóna a les persones una sensibilitat diferent", afirmà Aymerich.

"Jo vaig començar a pintar al

Teresa Farrés fa més de qua-

El Casal P a r r o q u i a l

A 83 anys, Farrés encara fa iLu** „', pintura dos cops per setmana F.:X. L. ranta anys que fa classes de pintura. I a 83 anys encara pinta, com a mínim una hora cada dia. "He pensat moltes vegades de retirar-me d e l ' e n s e n y a m e n t . Però no puc. Cada vegada faig

menys classes, ara només en faig dos dies a la setmana i estic pensant de quedar-me a m b només un. Però ho trobo a faltar, tot i q u e e m doni feina", assegura aquesca pintora d e figures h u -

manes. " E l sol fet de t e n i r a q u e s t contacte humà q u e m'enriqueix contínuament... cm motiva a estudiar, a buscar coses per dir-los, llegeixo i sempre trobo alguna cosa interessant per aprendre i aleshores ho com e n t o a m b els meus alumnes, i així també els motivo a llegir, (pic fa molta falta. Sempre acab e m la classe a m b una p o e sia", assegura Farrés, q u e \ a llegir VOda inacabada, de Joan Maragall, durant l'exposició. En l'obra de Farrés es mostren noies en paisatges irreals i m é s aviat onírics."A casa vénen noies, no pas nois. El meu tracte és més femení, no per res. L e s dones donen m é s de si p e r jugar a m b la poesia: els poso vels i els dono fantasia, perquè la meva creació és molt fantasiosa. A q u e s t e s criatures m e v e s no són retrats, és pura imaginació", indica la pintora i pedagoga.

Cultura

ELS4 CANTONS Divendres, 2 dejuliol de 1999

I n a u g u r a c i o n s

Canals tanca temporada amb P expressionisme de Joan Laborda R.C.Z. - Sant Cugat -

La sala 1 de Canals Galeria d'Art tancarà la temporada amb Ics teles ocres i rugoses del dissenyador gràfic Joan Laborda. Les obres enigmàtiques, les situacions quotidianes i els espais concrets caracteritzen aquestes tècniques mixtes i aquests collages de l'artista barceloní. "Kl que m'interessa és l'ésser h u m à dins l ' e n t o r n i la seva adaptació als canvis de fi de segle. Partint de les eines purament plàstiques i n t e n t o explicar cl q u e visc. A q u e s t e s obres formen part del meu entorn quotidià, gent, situacions,

q u e i n t e n t o reflectir", explica Laborda. L'artista es defineix com a expressionista, a m b referents de l'abstractc i un p u n t de neofigurativisme. "Crec q u e . en el fons, sóc un escultor q u e no exerceix. I per això m'agrada treballar els papers q u a n estan h u m i t s , c o m si fos u n a massa escultòrica a la qual es pot donar la forma que tu vols. Treballo p r è v i a m e n t la peça a m b el d i b u i x , però d e s p r é s e m d e i x o anar. Es com una lluita e n t r e el control i el descontrol." Laborda va començar a pintar quan tenia 14 anys i fou autodidacte fins al seu ingrés a la

Les obres de Joan l.aborda són Eigur'aciones d'aquest món de fi de segle l·OÏO.XAVi i ARROSA universitat, a 18 anys. Va code ser oberta, com diu Umberde la darrera dècada, escultures mençar els estudis de pintura to Eco, i no l'has d'acabar perde ferro de Fornells-PIa, les pinamb Valcàrcel, dissenyador gràquè ho ha de fer l'espectador." tures inèdites de caps que Jofic a l'escola Elisava, llicenciat A la sala 2 del mateix espai, el sep Grau Garriga va realitzar als en Belles Arts, diplomat en Tècgalerista Josep Canals ha volgut anys 70, dibuixos de Josep M. n i q u e s d e C o m u n i c a c i ó i lliretre homenatge a algunes de Subirachs, pintures sobre paper cenciat en Història de l'Art. les grans figures de l'art català. d'Antoni Tàpies i obra dels anys Fins al 25 de juliol, es podran "M'interessa més l'expressió 80 q u e Joan Josep Tharrats ja veure peces de Modest Cuixart que el detall. Crec que l'obra ha havia mostrat a Sant Cugat.

E x p o s i c i o n s

C r í t i c a

La transformació de la tela en mosaic a la Sala Rusiíiol

Còctel de

TATIANA BLANOUER

Lloc: Es/fart Sant Cugat Autor: col·lectiva Obra: tècniques mixtes d/paper

A. S. Jordà representa amb exactitud la textura de la rajola R.C.Z.

La Sala Rusinol mostra fins al 18 de juliol la màgica transformació de la tela en rajola pintada, gràcies a la tècnica d'Anna J o r d à . En les t e l e s q u e decoren les parets d'aquest espai d'art, les textures van més enllà de la vista i provoquen també cl sentit del tacte. "Deu fer quatre anys que vaig començar a experimentar amb aquesta tècnica. Vaig veure que hi havia artistes q u e pintaven rajoles i cm va cridar molt l'atenció. Vaig pensar que era interessant, per sortir una mica tic l'arc q u e fa la m a j o r i a , en

q u è hi ha gent molt preparada i especialitzada, molt bona. És una manera d e treballar q u e des del principi et classifica i distingeix de la resta", explica Jordà, q u e d e s p r é s d e pintar paisatges i bodegons va pintar ceràmiques, fins que va fer el salt a la reproducció en tela. D e s p r é s d ' u n s q u a n t s anys

Anna Jordà viu a l'illa de Menorca FOTO: XAV11.A RROSA d ' e x p e r i m e n t a c i ó , la primera mostra pública del nou treball va triomfar a la galeria Esart de Barcelona. L'aprovació per part del públic i dels crítics d'art va animar Jordà a seguir endavant buscant l'acabat perfecte d'aquesta tècnica a base d e pols de marbre i diferents acrílics.

E n les cuines, les fonts, les lleixes i les parets en què Jordà crea rajola, tots els detalls respiren naturalitat, fins i tot els escardats de la pedra i el rovellat de l'aigua caient. El procés, laboriós i lent, té com a resultat una pintura després de dos dies de treball.

creativitat

N o hi ha res com poder gaudir de tot un ventall de diferents llenguatges plàstics en un m a t e i x s u p o r t per p o d e r adonar-te de la q u a n t i t a t d e possibilitats q u e hi ha a l'hora d'expressar-se. Aquest any el s u p e r m e r c a t d'art de l'Esbart de Sant Cugat ens ha ofert un cop més un repertori i m p o r t a n t d e p e c e s , originals, a un preu molt assequible. He de dir q u e , al m e u parer, els quadres dels artistes, santcugatencs o no, no superaven pel que fa a la qualitat, els de l'any passat; potser aquest any les carpetes presentades estaven molt més elaborades q u e les de l'any passat. No és fàcil per a un artista fer una quantitat definida de peces p e n s a d e s per a un e s d e veniment com aquest i no caure en la retòrica fàcil d'allò que saps q u e agrada i és fàcil d e vendre. És e v i d e n t q u e el fet d'haver de crear 25 o 30 dibuixos

en un format en especial és un c o n d i c i o n a n t a m b vista a la creativitat de l'artista, tot i que d e p è n d e com ens ho mirem pot ser t a m b é un repte. É s fantàstic entrar en un espai obert i adonar-te que estàs a b s o l u t a m e n t envoltat de peces d'art, tot plegat et fa sentir com si et trobessis e n m i g d ' u n a c i u t a t on t o t e s les fin e s t r e s dels edificis es convertissin en històries diferents, plenes de vida pictòrica, i on la interpretació de cada un d e l s e s p e c t a d o r s la c o n vertís en única i intransferible. E n definitiva, crec q u e tot allò q u e motivi tant artistes com espectadors a poder gaudir de la cultura, en aquest cas la p i n t u r a , és a b s o l u t a m e n t meravellós,. Ho és per a l'art i s t a , ja q u e és una m a n e r a més d e donar-se a conèixer, i t a m b é per a l'espectador, perq u è és una oportunitat de poder adquirir un original a un preu raonable. Espero que tothom hagi gaudit d'aquesta setmana pictòrica, i aquells q u e no hi hagin p o g u t anar, q u e s ' e s p e r i n a l'any vinent.

Ofertes recomsiiadM TMATQÉ flapt <WCfc OÉM* 0 - m M «7B 09 74 -

(digital B teu distribuïdor de cameres po>nt I material dgftal Kodak a Sent Cugat

A l'hora de revelar t b teus rodets no ho dubtis, • ZOON et donem la màxima qualitat 1 tf millor sonoll

4 1 . 1 0 0 pam {tai iHBa)

ELS4CANTONS Dwendrts, 2 dejuliol de 1999

Per molts recursos que es destinin a prevenir el foc al bosc, només tu pots preveure la teva conducta.

Apaguem el

Generalitat H H de Catalunya Catalunya, „

un país que CreiX

Giiful Oil, s. L Servei Estació

*§OLI CAI^FACCIO CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en ei subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

„ ,

EStaClOnS

d e SerVd

A,B

i C

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 6 7 4 0 6 0 7

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

Cultura

H S - / G A N F 0 N S Divendres, 2 de juliol de 1999

:1'",' '~i>"> '

M^^^^y^i i

Catalana Occident a la Fundació del Macba

^ & £fi

La vila i el mon

R.C.Z. El veïnatge pot ser només físic, la convivència és més: un valor moral! AI llarg dels segle*. vila i m o n e s t i r sovint no han passat -del veïnatge. S e ' n van viure d e tots colors... Però avui parlem d'un m o m e n t de con» vivència, d e festa! Som at í 3 de setembre del 1638, la Universitat de la Vila d e m a n a al prior que amb la comunitat pugin a Sant Pere per beneir la nova capella del Sant Crist de la qual l'Ajuntament és el patró. Restes d'aquest patronatge -segons Joan Auladcll- es troben fins al 1816, darrer à n \ en què el consistori compleix amb cl vot de mantenir una llàntia, sempre encesa, davant la imatge del Sant Crist. La capella, situada dins ta "parròquia", no té res a veure a m b Llaceres, q u e trigarà gairebé un segle a existir. Complaguis, deu monjos presidits pel prior hi participen. L'acta capitular ens ho explica a m b la gràcia del llenguatge d'aquell temps: Finida

cessqrs dfe||»:tïal>tïcs. Recordo q u e qüm p e r h F e s t a Major «embussos i %?a* akgyia mm- els tiibiíeaíícs yemtès <* íeerepanyarmelSr. Prior i menges del ats d e s d ç fa pocs a n y s - disparaven eíst seus trets.de festa pels Monestir. Vendemàt Imdth ¥ikt carret* d e Sao* G a p t , alguns, amb la mateixa solemnitat wn*> molestos-jper P e í x e r d a m e n t i pteren a cercaria Priori monjos l'esglai d e les criatures, s e ' n per a l'Ofici i en acabant amb la queixaven dient q u e aquest tisolemnitat referida acompanyapus d e festeig rto tenia cap arrel ren altra vegada lo Priori man~ jos del Monestir. I així mateix com- e n les tradicions del poble. Micidireu a la tarda h dit Priori reu si noi Un servidor n ' é s el monjos per a te professió del Sant primer sorprès... €risto t així en eixint de Vespres se b) Dos anys després d e la festa (1640) esclata ta guerra dels feu la mateixa cerimònia d'anarlos a cercar i esfeu la Professo amb Segadors» a m b el violent Corgran concurs de gent, anant al da- pus d e Sang à Barcelona i a m b profunds antecedents a tot Cavant 14 arrabussos i música con) talunya. Tothom e s r l cansat de rto s'havia vistes molts anys. í fan bon punt feta la Professo amb la presència, d'anys» d e les trop e s castellanes a Catalunya. gran pompa i algasara de tothom Una presència q u e el rei, Felip s'acompanyaren los dits monjos IV, justifica a m b l'excusa d e la at Monestir amb què donaren fi a guerra a m b França i responsales festes. ble de tota m e n a d'abusos i de Comentaris: crims. Durant els anys que pre~ al E l s a r c a b u s s o s , a m b q u è cedeixen aquell esclat violent, acompanyen processó i monarreu va creixent un gran majos a m u n t i avall, eren les arlestar q u e fa q u e tots els estam e s de foc del t e m p s , prede* te benedicció, fos de

laWd^mb

- Sant Cugat -

m e n t s d e la societat s'uneixin fortament contra aquella injusta i insostenible situació. També aquesta unto es dóna entre el poble i el clergat. La bona harmonia, ara, entre la vila i cl monestir, palesada en ics festes q u e h e m recordat, no serà un signe més d'aquella unió civil i e c l e s i à s t i c a q u e l e s circumstàncies adverses t a m b é han propiciat a Sant Cugat? Diria q u e sí! Av«ï, "des de la història", hem •parlat de "la vila i cl monestir en festa"; u n altre dia, també *des d e la història", haurem de parlar, dissortadament, de "la vila t el monestir en lluita"...

La c o m p a n y i a d'assegurances Catalana Occident s'ha incorporat a la Fundació Museu d'Art C o n t e m p o r a n i de Barcelona (Macba) com a e m p r e sa protectora per a la propera temporada 1999/2000. La companyia asseguradora, que té la seu central a Sant Cugat, ja havia col·laborat amb aquest centre d'art com a m e m b r e del seu patronat, sota la forma de Fundació. Fa dos anys Catalana Occident va aportar a la F u n d a c i ó Macba d u e s obres de l'artista català Albert Ràfols Casamada: Pintura J. Homentije a Joan Miró { 1971 ) i Construcción (1971). La Fundació Catalana Occident va néixer l'any 1998 amb l'objectiu d'impulsar les activitats de mecenatge cultural i social arreu de l'Fstat. Fntre les seves activitats de patrocini cultural, hi ha la restauració arquitectònica i l'excavació arqueològica del claustre i la Sala Capitular del monestir de Sant Cugat.

t r i m o n i J o s e p Maria S e r t a Vic

Els Amics de la Unesco locals engeguen una campanya per protegir el pòrtic de Santiago

Dins de les accions de mecenatge de la Fundació Catalana Occident, també hi ha la col·laboració en l'exposició de Josep Maria Sert (1874-1945) que es fa a Vic, capital d'Osona. La ciutat ofereix la visita a tres espais en què s'exposa l'obra mural d ' a q u e s t pintor, c o n s i d e r a t als E s t a t s U n i t s com un promotor de les noves formes artísticpies. A la Capella Fonda de l'església de la Pietat de Vic hi ha els retaules provinents de l'Escola de Vic, assegurats per Catalana O c c i d e n t . A l'edifici del Sucre es poden veure IS p i n t u r e s q u e Sert va p i n t a r l'any 1930 i que van estar des d'aleshores a l'Hotel Waldorf Astoria de Nova York. També hi ha obra de l'artista barceloní a la catedral de Vic, q u e va decorar igual q u e va fer, per e x e m p l e , a m b la seu d e les Nacions Unides a Ginebra (Suïssa).

data del segle XII. Així ho ha CASALS

explicat a Ei.s 4 C A N I O N S la

- Sant Cugat -

historiadora Montserrat Rumbau, m e m b r e de l'Associació d'Amics de la l n e s c o Valldoreix - Sant Cugat, després de conèixer p e r s o n a l m e n t el director del M u s e u de la C a t e dral de Santiago en un viatge q u e 34 m e m b r e s d e l ' a s s o ciació van realitzar en aquest pont de Sant Joan.

L ' A s s o c a c i ó d ' A m i c s d e la l nesco Valldoreix - Sant Cugat engegarà una campanya de protecció del pòrtic romànic de la catedral de Santiago de C o m p o s t e l · l a . A q u e s t pòrtic es, potser, la imatge mes coneguda de la catedral gallega i s ' a g u a n t a n o m é s gràcies a una columna centtal q u e divideix la porta d'entrada en dues meitats. Kn aquesta columna es troba la imatge de Sant Jaume, i és tradició q u e tothom q u e hi passa la toqui, la besi o fins i tot s'hi doni un cop de cap tot d e m a n a n t un d e s i g . L'afluència massiva d e g e n t (pic ja està tenint Santiago de Compostel·la els caps tic setmana i la q u e es preveu en els propers mesos arran de l'any Xacobeo, preocupa el director d e l M u s e u d e la C a t e d r a l . L'impacte dels milers de persones passant i tocant la columna té efectes imprevisibles en l'estabilitat del pòrtic, q u e

Posar-hi control "Com a membres de la Unesco, volem aportar el nostre granet de sorra en la conservació d e l p a t r i m o n i h i s t ò r i c " , diu R u m b a u . N o és que la columna i el pòrtic estiguin en mal estat, però els e x p e r t s locals t e m e n per les riuades incontrolades de gent q u e hi passaran per sota e n d u t s pel desig de tocar-lo. " F i n s i tot hi ha g e n t q u e hi d ó n a c o p s d e p e u " , afegeix la historiadora. "Molta gent va allà com si fos un parc d'atraccions." En les converses m a n t i n g u des a m b el director del M u -

C.om el bocafumeiro, e/pòtrie és un dels tiets distintius de Santiago Foto: CEDIDA

seu de la Catedral, Alejandro Bar ral, e l s m e m b r e s d e la Unesco local van establir una estratègia d e d e n ú n c i a per la falta de protecció del pòrtic. "Potser caldria q u e hi hagués algú q u e p e r m a n e n t m e n t supervisés l'accés dels fidels a través d ' a q u e s t pòrtic a la ca-

tedral". opina R u m b a u . C o m a mesura de pressió, l'associació local enviarà tres cartes de d e n ú n c i a : al presid e n t de la X u n t a de Galícia, Manuel Fraga, al degà i capítol de la catedral i al director d e la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, a París.

Altres p a t r o c i n i s locals La companyia d'assegurances té altres activitats de patrocini cultural a Sant Cugat, com la col·laboració a m b el fin a n ç a m e n t d e la biblioteca, del C e n t r e C u l t u r a l i t a m b é de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat.

Cultura

ELS4CANIWB Divendres, 2 dejuliol de 1999

r e p o r t a t g e

Del t u r ó del Penitent al del Soldat, els vessants de les muntanyes són ocupats per casetes, horts i jardins. La construcció va començar II-legalment; ara, la meitat són legals i amb el PERI s'acabarà el procés. De mica en mica, en els darrers vint anys s'han aconseguit serveis i s'ha fet un barri amb personalitat.

Les Planes: de 3 torres a 3 0 0 , la muntanya habitada "Hi ha un plaer als boscos sense sender..." (J.B. Yeats) M A R I À N G K L A ROVIRA - Sant Cugat -

La inauguració del tren i l'estació, cap a l'any 1917. va facilitar que els barcelonins anessin a les Planes. Els berenadors van créixer com bolets i els espais de lleure en què jugaven els nens. planers, sembla q u e són l'origen del nom de la barriada. No gaire lluny, el pantà de Vallvidrera s'havia inaugurat el 1864, fet per Elies Rogent. La presa d'obra vista és ben original, potser aviat la veurem restaurada. La classe obrera era la que feia l ' e x c u r s i ó p e r passar el d i u menge, cistells i paelles i criatures cap al tren. Abans, hi havia altres atraccions: "La gàbia" era un tren petit q u e anava per la mina Grott, túnel q u e duia l'aigua del pantà a Sarrià. L'havien foradat tres paletes i dues mules. Després s'hi intal·là el tren i s'il·luminà a m b vuitanta bombetes de colors i deien que era fantàstic. Va durar del 1905 al 1910. Van passar els anys i devia ser en la dècada dels 50 quan es van fer les primeres casetes dalt de la muntanya, les tres torres que donaren nom a la plaça dita també de la Creu d'en Blau. Els

terrenys eren d'un propietari, el senyor Vilar, q u e els venia dient q u e allò era un tros de bosc. Sense cap permís, les cases es van anar escampant, fins arribar als potser 2.000 habitants actuals, 858 censats. L'Associació de Propietaris i Veïns fa més de vint anys que lluita per aconseguir millores. El president, Juan Manuel Cayuelas, ens en fa cinc cèntims. - Quan jo tenia sis anys moltes cases s'estaven fent, els camins eren pedregars, a m b els arbres tallats. Anàvem a l'escola caminant, quatre vegades al dia, sis quilòmetres. Si plovia tot era un fangar. Per sort les coses han canviat. D'això ja fa trenta anys i les cases s'han menjat arbres, però encara queda bosc espès. Si es va de l'estació al centre cívic, cal agafar-s'ho amb calma, muntanya amunt, carrers de pujades i escales que no s'acaben. Per fer una pausa es poden trobar racons tranquils on escoltar la veu del silenci. La barriada la formen dues parts, les tres Torres i el Desert, ja cap a la Floresta, l'n incendi als anys 50 va deixar el bosc sense pins i el de fa cinc o sis anys va ser pels mateixos rodals. - Feia por, va ser a tocar de

C r í t i c a

casa. Hi havia passat a la tarda i l'apagaven, era poca cosa. Després es va escampar. Va ser molt bonic veure els voluntaris i la gent que els portava entrepans. Arran d'allò es va crear un grup, érem 70 socis, però no teníem ni telèfon. Ara han passat a la Defensa Forestal. S'han posat cinc hidrants, però sembla que són pocs, si cl barri té cinc q u i l ò m e t r e s . Kn una zona propera n'hi ha a cada 200 metres. El control de la calor per càmares dóna una certa seguretat, potser no suficient. El perill d'incendis és un entre altres problemes. - D e m a n e m un ambulatori i transport, un autobús llançadora i que ens asfaltin els carrers sense pagar, com als veïns del c e n t r e , o pagant poc, p e r q u è t a m b é som d e S a n t C u g a t . T a m b é que cobreixin la pista, per la Festa Major hi fa un aire q u e d i e m q u e el cine és a la fresca. Juan Manuel explica que els artistes que hi actuen s'han de canviar al carrer. El trajecte de l'autobús dura 90 minuts, o sigui que és una volta turística. L'escolar era tan vell q u e li queia el paraxocs. Ics protestes van aconseguir que el canviessin. També van obtenir ser ate-

Larribacla del tren va facilitar el creixement de les Planes FOTO: X. L. sos al CAP. perquè els tocava el carrer Numància de la capital. El ritme d'asfaltat de carrers s'ha aturat, els darrers anys. D e tant en tant s'hi posa grava i es compacta, esmerçant-hi uns diners que serien part de l'asfalt que falta a la majoria de vies. Esperen el PERI i troben que no se li ha donat la celeritat que calia. El centre cívic és un niu d'activitats: nens, dones, minusvàlids... Els veïns i la banda comparteixen una habitació petita. Amuntegats i vitals, res no els d e s a n i m a . FJ barri encara és força andalús, converses pel carrer, tots es coneixen i ningú no és estrany. Potser no se n'anirien a viure al c e n t r e , encara que tinguessin més comoditats. Carrers enllà, pots trobar un

c i n e

camí una mica secret i olorar el perfum de la ginesta. M e n t r e els veïns programen festes i cultura, es pot fer el retorn en tren, o en cotxe per can Fio, o pel camí del Papiol a Gràcia, un PR o petit recorregut. Es pot pensar com va el món i la cultura i les coses q u e passen: ara un grup editorial destruirà, si ningú no ho evita, quatre milions de llibres, per no pagar el cost del magatzem. Hores de pensament, idees, saber... vida, que podrien anar a tants milions de persones que ho necessiten com l'aire q u e respiren. Algun mecenes? A Brunei el sultà ha d i l a p i d a t , en poc t e m p s i no se sap com, una fortuna de milers de milions. Evaporada com la nit més fosca.

A . S . JORDÀ

Molt soroll per a no res

Fins el 18 de juliol

ISABKI, SÀKZ

Pel·lícula: The Matris. Actors: Keanu Reeves, L/nirence Fishlmnie i Carrie-Anne Moss. Director: Larry i Atidy Wachcrwski. Durada: 138 minuts Tlu•.Matrisés una pel·lícula que està -com va dir Shakespcare"plena de confusió i soroll, que no significa res". Es un megavideojoc hiperallargat, amb personatges de carn i os. d'elegància robòtica. El film va d'un extrem a l'altre; pel que fa als efectes especials i a la posada en escena resulta mòlt vigorós, 'l'é una estètica molt definida, encara que no innovadora. Nota alta en l'aspecte visual, excel·lent en el tècnic. The Altttrix és un producte alt en adrenalina, un festival de lluites i trompades contínues, de vegades força artístiques, a cavall entre la coreografia de vsestem i de les arts

marcials madeiii Hong Kong. 1 això és tot el que hi ha de bo. Els personatges són esquemàtics, reduïts a la mínima expressió i a la màxima agilitat corporal, ajudats, naturalment, per cables suspesos en l'aire, trucs diversos i tractaments digitalit/.ats de la imatge. El protagonista, Neo (Keanu Reeves), es passeja per la pantalla, endinsat en un dubte hamletià passat per aigua, descremat i liofilitzat: és o no és ell "l'Escollit"? Aquesta és la qüestió. Perquè The Matris, per sota de la pirotècnia informàtica, va de salvadors, oracles i terres promeses, com ens recorden constantment. Argument i tractament són una barreja de diferents obres i llegendes en versió Readers Digest, passades després per la trituradora i la liquadora. Des d'Alícia en el país de les meravelles a Blade Run-

net; dit sense ànim d'ofendre, la llista inclou Termintitor, Alien. Johnny Mnemonic, Kspedioi/e X, Pverta a lasestrellas i un llarg etcètera, amb referències bíbliques i tot. I n còctel que es pot indigestar a més d'un espectador. El crític tira la tovallola en recordar uns diàlegs sense defensa possible. Són repetitius, elementals, pseudotranscendents, totalment prescindibles. Punt final. The Mat ris és en realitat una paròdia de la ciència-ficció, tractada mitjançant la hiperbolització dels trets usuals del gènere? L'inexpressiu Keanu Reeves segueix les passes de Buster Keaton i va de còmic? Volen impressionar o fer riure? De moments ridículs, n'hi ha, sens dubte. La conclusió és que 'TheMatris només és un joc molt, molt elemental, que dura massa.

*^W£t'^*^^^,y^<"'i<*

*-*>•$

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Sairaiusínol Santiago RusinoL, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel.

675

Gastrononúa

ELS / C A N T O N S Divendres. 2 de juliol de ICÇC

APROflTA-ÍTN

1KHAHA UART LUURA

2^500

McDonald's Sant Cugat Centre Comercial

S a n i Miirti. 1 0 Of.lOO-Síinl Ciliat .Irl \ i i l l i lill

I \l< H I \ \ < I

I \l<

\MI

I— ii Kli

\ H W I I K il

\ - l'i i. >l

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 BAR REST. ARNAU Plana Hospital, 35-3 BAR BOKATA Manel Farrés, 97 BACCO Valldoreix, 56 BAR MELMELADA Valldoreix, 29 BAR PICCOLO Puigmal, s/n CABASSA CASTANO Lleó XIII CAN EDO Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 CAN BARATA Sant Bonaventura, 39, baixos CAN CASOLETA Sant Jordi, 33 CABALLU PETIT Sant Martí, 10 CUE SANT CUGAT Sant Jordi, 39 EL JORDI'S Plaça Octavià, 6 EL MESÓN Sabadell, 41 EL PUNT Plana de l'Hospital, 7 ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6 ITALIANS Plaça Monestir, 1 LA CANTONADA St. Antoni-plaça Barcelona LA GRANJA Major, 29 LA JIJONENCA LA JIJONENCA Xerric, 30 Villa, 1, cant. Murillo, local.4 LA JIJONENCA Av. les Corts Catalanes, s/n LA MASIA Alfons Sala, 24 LA PASTA BOIXA Plaça Mas Roig, 4 MAS ROIG Sabadell, 9 NAKHALA Sant Jordi PAIPA Sant Jordi, 33-34 SQUASH Plaça Pere San, 6-8 TORRADA GRILL

93 589 03 76 93 589 19 72 93 674 30 69 93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52 93 675 10 33 93 589 14 56 93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 670 59 40 01 93 674 58 60 93 589 50 11 93 589 88 90 93 674 64 33 93 584 23 32 93 675 52 46 93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 93 675 15 03 93 675 00 86 93 674 58 71 93 589 49 45 93 589 14 96 93 589 72 74

Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar Musical Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari Creps, amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Geiats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzena, crepena Xai. entrecot a la brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú Especialitat en brasa

Helados La Jijonenca C. Major, 29-Tel. 93 674 25 86 C. Xerric, 30 • Tel. 93 674 13 48 C. Villa, local 4 - Tel. 93 675 3402

S A N T O C ; AT Di-.i, VAI.I.KS

B Mtsón Bar Restaurant

Tota una tradició Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

UÈ MENJAR? PLATET PE XAI DE LLET per M. Àngels Cuadras

Carrer de la Torre, 14 Tel. 6 7 4 12 8 5 •

Mercat Municipal Torreblanca "faula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 5 8 9 14 18 •

Passeig de Rubí, 108

VALLÈS PA El pa de cada dia

Ingredients: -2 kg de pit i coll de xai de llet -1 kg de pèsols' -200 g de rovellons -julivert i all

El pa de Sant Cugat

En una paella sofregim la carn de l'anyell tallada a trossos, que ha de ser, amb preferència, del pit i del coll. Quan la carn s'ha daurat, es retira del foc. A part es prepara un sofregit amb una ceba trinxada, tomàquet, all i julivert. Hi afegim una cullerada de farina, que es fa rossejar. Després del sofregit hi tirem la carn de xai i es mulla amb brou de carn. Es deixa coure tot plegat molt lentament, deixem que faci xup-xup fins que la carn estigui cuita. Després hi tirem els pèsols i els rovellons tallats a trossos. Ho deixem a foc baix fins que tot estigui a punt. Consell: Plat ideal per després de la Festa Major, ja que és econòmic i bo.

Tel. 674 57 47

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 ·ELSFORNETS"DISTOP·' Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u nomt>) • FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (La Floresta)

!!-M.!.|.|W|.M!.H-H!WIW!W.!

Plaça Augusta, 4

<UA « S T H U W H T

v/!HESpiíí 77»fv

PI. Pere San. 6 (Mercat Vell) Tel. 93 589 72 74

BAR RESTAURANT CAFÈ

A R N A U ENTREPANS ESPECIALS

VIL Nil'J r , W DF DILLUNS A DISSABTf

PLATS COMBINATS

Carns i verdures hrasa Coques xapata Cargols a la llauna

PLATS DEL DIA

Tri. 9 3 589 8 8 90

ENTROIDO

CAFETERIA RESTAURANT

RESTAURANT - BRASERIA Especialitat: Vedella d'Àvila

" Francesc Macià, 71 L4 Tel 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

Plana Hospital, 7 Tel. 93 674 58 60 Z. Sant Jordi, 33 Tel,93 589 i 4 96

H S /CANTONS Dhendrrs,

Cultura 53

2dejulioldel9»9

Centre Mèdic Sàbat M E D I O N A GENERAL Dr. J. Sàbat Bonich Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

Centre de Rehabilitació •suSÀNANJCotem

contro» 0>ïfl3t«W( a f ^ afeíer.

S4T

Cirurgia

PSICOLOGIA

*J^f«RNAW3«ZLAWïS Çmagtti generi aparat digestiu. j*Se3>re)M»s*jSanSB*. AstTÒn».

Consult. Centre Mèdic

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. \. Serra Catafau DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. \. Casanas Sinfes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

• C E N T R E M È D I C SÀBAT OsrttfMïSts <« con»*" Í armss, M w t ó s a ífSwn». eajwcíaittats, o/ Santiago RostBol, 7. e n t e l *

«93

* 6 » 03 96-675 2212 • C L Í N I C A DENTAL MAJOR PI yraS, 3, 2n 1a. (Alfons Sa'a ototartàttaCotóra

raKM^.bMM

Metge capçalera

íWf

935892995 BfJB ML

i W A n n a £.'<!*»&'» érj. 8o*arfoSaoama» Dra. llum Sattt» Consultor» Edificà Totieblattea. Av> T<wt«CAtR««f 2-8. 2* planta,

MIM"

Revisions p e r a armes Carnets o e conduir i esportius Certificats especials

» S O m ROMA PSftRÍ

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a TELS.

Atenc» « P W S Ü M » #wra «n el seu 4omfc«f. Assessorament a llurs, tarmiia.i·s.Gsestio d« Rejidènatas i tfaBres recursos. Infermeaa. Fonnació. C / Asget O i à n w à . a 06190 Sart Cuf^t

fKiolaràpia. Assastàncí» » Cugat

«936744872

«609331060 Urg. 34 h,4ontíadi. • f e NOmSBVMrOMmQA M«oe d» capçalera Vfeitwadoml«ttHM&es Majúf, 3$, 2*1. Ssrrt COBM. •

« 9 3 «5*00385

» JOSEP fct, COROMINAS CASAfiAMON* Pediatria, a*ai» tstsntil. Hores convtaguSeas. Rbla, t^satailada, 20, irSa.SantCuQat «93674781$ • PILAR CAttòSA ÚBEDA PsKSawa - MedteJna adolescent. AV.TorMbiSttsa.&S.Si'pis Sant Cugat

» 93 674 *r«í 93S69 3 S 4 6 • DRA. ANNA PUJ1BET I CALOES Pedialfía. VitalWt» 8»ft« Maptre Ervdavallada, 2 t . 1f pis Sant Cugat

« 9 3 M » 29 «S 93674 20 79

„ Mútua tf'acoídBnís tia trebaBOtrn. 3 7 1 Plaça Augusta, 3. SantCuoat . « 93 # 7 S 1 0 f l 2 ,Fax8367S16tó

• , INSTITUT

o,, r

& s r a * "· •

jEnimr

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

PS1CO-

SANTCUOAT Paromagfa ciimca, psiquiatria. déprassions, ateofiolterr*. *>»coBtania, trastoítts traftsietat, «atri*, tabaqurisrne. Av. TorrettarKSa, 2 ^ , 3r A desp. 11 112 Sar* Cugat, « 9 » 689 37 6 7

•Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens

« MARIA DOLORS C A R . R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic 3abat. Santiago flusínot, 2 , 6 i * . ',3. Sant Cugat

• Atenció i companyia a persones grans

V 8367415 26 «936Ï40147

TocogHTecoloao^bstetncki

• OftAUrt J A U M E SAURA CKfttla ttaAtsl. O . a dv. 9-13 b. i 16-20 h. PB Sani Magí. 22. baiws, Sant Cugat « 9 $ 6742$ 35

Oftalmologia • CEMTRE D E SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les pnnaípaíE mútues. C San-

Podologia • JOSEP M.fREWEOES Malalties def pm, ortsstó, pianttlle^ ortopèdiques, papilowa^. oairgfs del peu, Hores a convenir

«939696313 « 629169536

•BEOONA WNALLONGA P*í99t»eia, togopeAa- Problem a Ssngufttg» i aprenentatge C V8& $.7,1r Za, Sant Cugat «939691215

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• DR. JESÚS FERNANDE2 BAIZ*« Tncogínecologia, Hores oonvlngude» Av, Catalunya, 2 1 , 4t ta. Sam Cugat . « 9 3 5 8 9 48 08 Particular: 6 3 6 7 4 7 4 0 9

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..

• DRA, MILAOROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. 0 0 M E 2 CAB6ZA

• CENTRE O t PSICOLOGIA CttNICA Trastorns d'apf·rwrtsjjia i de ta parla. Nena, adoí'eicenrs i adults-Av. Cataf(«yE,íl, 3r 1a • O R . Í ^ S W N f E R f t A N VKÀ SamOtaat WjtrtertdWf - Proviaaa - As- « 9 3 6 7 4 3 6 7 $ . : sjstèwïis sanitària M&dífiac Franco» Moraoas, 48. entr. 2a • CENTRE PSÍCOTERÀPfADELVAUl$ W93#TS4853 Pstóoíogta, psííiDlaWe, logopèdia. Plaça Dr. tSaltét, &, 2n 3a Sam CUflSt. «935694051

Pedagogia-Logopèdia

Odontologia

INPROSS

, S5-Í7. 2n l a . Sara Cugat « • 9 3 6 ^ 4 3« 53 934164648

•Transports especials: individuals i en grup

C/ Franeese Mofagas 125,1*86. « 9» « M W 07

Otorinolaringòleg

Mútues

Geriatria

Pediatria

««367472400

• DRA. «.DOMINGO GALLART MedtórW^eneral, dietèBca. Dteur», dlmecre* 1 dijous, hores convingudes c/ godavaUatts, • J.R. (ESQUIROL CAUSSA 3i.irrS» Qatlatne, Av, Torrabtanoa, 2-S Aïs. sar*. Anr. Mutu», Sfrrtaa, «.Ralc > Prav.,MuLH6C « 9 3 58$ 38 26.

SKflk»

70 40

« C t í N t C A ORTODÒNCIA I DtSFWttótó TEMPOROMANOIBUIAR Av. tomtíanca, 2-8,2n A, despatx 6.$Sf*Cug«

LABORATORIS

*tftf«» Dietetica-Nutricio

• C L Í N I C A DENTAL DOCTOR 8RANDT. Ortodorteia* Odontologia gen s * * C7S«nta Marta. $, tr 2a -

m„ „ .»„, a taa persones a, maíatti cronfc* e convair^a<««Ss*w>lfai)r*,<tel «te « I * nit SleïètoseJii^raj&J, segur i deso» cos», Awv WfteWaft2a. ï - é , * • A. 06Í90 $ w t CMgai.

Fisioteràpia

93 674 15 26 93 674 01 47

•"•«567S0603

Conveni a m b tes p S n c ^ a l s

PEDIATRIA Dr. I. Barragàn Milàn

OdontotogS» generat, tnpiartotogta, protest», odontoperJetna orftdoÀçla, rfiútues. Av. Torreblan

í ïüírrtSttartSa, 2-«, 3t,

RADIOLOGIA

INFERMERIA

íA DENTAL AU-

•wmnwn*

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Traumatologia • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. As. ïistènalà santtària. Pretnasa. Medyteo. Potiofínic Torreblanca. 2-8,2a-l0. Sant Cuaat «936691638

« D R . FERMIN A R A M B U RO Cirurgia, ortopèdica traumatològica, • DRA. PALERM Hores convingudes, C / GiroPsicòloga. Apsíatet tíapressió, na, 2 1 , ír 3a. Sant Cugat. difrcultats derelac>6,trarstornE a « 9 3 6 ^ 4 4 3 * 6 i'adoiescència, psiCOterÈpia 93 5 8 9 0 5 34 Hora» convingudes. Cf* Fran-

Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

* « • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • « « •••••••«•««»«•«•••• C f ü i S A Stm\ CllG.AT

: S ^ Los Rugrats/ Laaseslna...

i'i/#iïii lii iiiiiWàftlBHMitlV^^Hf í YELNIQ

Sart Cugat 1 FUigrats / Atguien conto tó

1&30/1&30-2835-22.40

SantCugai4 La mòmia

17.15-20.00-22.4^ 17.00-19.45-22,43

Yelmo3 16.0)^8.15-20.30-22.45

ManoMto Gafotas

16,15 -18.30 - 20.30 - 22,50

16.00^ 18.15-20.30-22S Doug/U «ombra delfaraóR 16^0-18.15/19.45-22.45

-. m r i o 4 : -

Y€*ïr09

10.26 -19,0$ -22.15 H«iBC««n*J»flbesado

1W»-18.15-ZMO-SHJjl

la trampa '

t6.00* 18.1 §-20.30-22,50

Aquesta progwreeio és ta mateixa de ia setmana anterior

S S r N T CUGAT 2a SETMANA

16.15 -18.30 * 20,30 - 22.50

YeimoS

S^ercop

WtmoS

Mi marciano favoitto Yelmo 7

16,15-19.15-23,15 TheMatrix

Sant Cugat 3 NwïcaiTiehaRbesado

Yelmo 6

Y^mo2

Sant Cugat 2 TheMatffx

¥kimo1 Umòmia

ÍM

18.00 -18.15 - 20.30 / 22.50

http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA

ESTRENA

SALA 2:16.10-19.10-22.05 GOLFA:00,50 APTA

SALA 3:16.00-18.15-20.30-22.45 GOLFA: 01,00 APTA

SALA 4:16.20-19.05-22.15 GOLFA: 01.00 7 ANYS

2a SETMANA

«HMtMUa»

SALA 1: 18.30-20.35-22.40 GOLFA: 00.45 APTA

CINE5H ^MMf/iMeM

*-mmmmm Carnet d'estudiant universitari

L·

mmsmm

Venda anticipada

wainiiiiih Carnet més grans de 65 anys

* i.i.iM!..i«.l·wiJ

' miimiíHint»

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. ais ServiCaixa

hmmmm Accessos minusvàtds

SALA1:

16.30

^3551

TWRII·IBW

Pagament amb tarrjeta de crèdit

Sessions numerades

APTA

54 Cultura

ELS -/CAIYTONS I)krw/m; 2dt iiilwhk IWV

R A D I

De dMImn» a divendres • Oc 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Yallvé •DeX.OOha 10.30 h Primera Plana, amb Ceni I ,o/.ano i l'entrevista • De 10.30 ha 13.00 h La rrcista. cl maga/ín de Yanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 h a 13.30h Fi utrevisla lrepetició! • De 13.30 h .i 14.00 h \nil> molt //e^ust. amb l'ep Blanes • De 14.00 h a IS.00 li \o/a'l tard//, amb I. (iasas i Esteve Llop • De is.OOh a _'i).()() h Al lloro, el musical de Salva Yallvé • De 20.00 h a 20.35 h Fesporfi/i • De 20.35 h a 21.00 h /-. / nullo/ di 1 i/ii/'z/Ziïn • De 21.00 h a 22.00 h l'estrena (dilluns 1. Interiors (dimarts). Pon rutllo (dimecres), P/// d'assaig (dijous), Jazz C/na (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El//ne queda del dia, amb Joan Yallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad'time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) l'alies sense Fronteres. • De 24.00 h a 24.55 h Fesportiii (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Mí/si/a al teu rostat

Dissabte • D e 8.00 ha ll.OOh Fs rap de setmana, amb Joan Yallvé • De 10.00 h a 12.00h

:iiiHi

p r o p o s t a

iiramilles, el ameu is • De 12.00 h a 1.3.CK) h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00h Cottoit Cl/d', amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h I.'est/rna • De 18.30 h a 10.00 h El.xip. amb \ a \ i Montero • De 10. ou ha 21.00 h linc d'/tssaig. amb ('.arles Roca • De 21.00 ha 22.00 h 'Pop (>l'.5. amb 1 )avid \ illena

Diumenge • De 8.00 h a 0.0(1 h FI dia del seu\or • De 0.00 h a ' U O h /*.'/ rai v /li la />oi sia • De 0.50 h a lO.OOh Esport en marxa la edició • De 10.00 h a ll.OOh Xost/a ////usa • De 11.00 h a 12.00 h Fa sa/suela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 12.00 h a 1.3.30 h Roda d'a mi/s • D e 13.30 h a H.OOh Esport en mana Ja edició • D e 14.00 h a lo.OOh Tal com érem. amb J. M. Alvira • De 16.00 h a lO.OOh Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h tíuc d'assaig amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en mana Ja edició

El cinema

més fresc

arriba

als districtes

ciutat

Una de les activitats que denota l'arribada de l'estiu és el cicle de projeccions de cinema a la fresca. Cada any, quan arriba el bon temps, la calor i les hores de temps lliure per a una gran part dels ciutadans, les pel·lícules de 8 mil·límetres prenen les terrasses i els espais oberts de Sant Cugat perquè els ciutadans puguin gaudir del millor cinema a l'aire lliure. Enguany ja s'han apuntat a aquesta activitat el Casal Cultural de Valldoreix i el de Mira-sol amb una programació de primera línia que de ben segur omplirà l'aforament previst per a aquestes sessions. Aquells que no hagin viscut mai aquesta experiència o aquells que la vulguin repetir, aquest dijous poden assistir a la projecció de Torrente, el brazo tonto de la ley que es farà a Mira-sol. Una ocasió d'or per riure sota la llum dels estels.

CONCURSOS

• C o n c u r s M i s s i Mlster. A Ics 22 h. Pista P o ü e s p o r t i v a Ics Planes. Agrupació Cultural i Musical DISSABTE

de la

SALES MUNICIPALS • Exposició del Llibre Cegant Casa de Cultura de Sant Cugat. Pins a Tl 1 de juliol

les Planes

MÚSICA • Recital d e cant i piano - c a n ç o n s i balades . A l e s 21 h. Parròquia d e St. Cebrià

visrres CULTURALS • Visites guiades ai monestir de Sant Cugat* Ibts els dissabtes la vbita: í&tSIi. ' X," ' 2a visita; 11.30 h. ,,-'.. , 3a visita? 12.45 h. 'V;J V Monestir dfcjSWlfc Cugat del Vallès * h, -

__ U MOSTRA DC TURISME JOVE DILLUNS * **> dl·llàasV&vendres, de 17 a 20 han Vallès

CUGAT fetes de 10 a 13 h, Casa de Cultura de Sa*H Cugat del

- \«. •

• Exposició d'aquarel·les de Santiago Wachter Fins al 24 de juliol. Espai Jove ' de la Casa de Cultura

i I • Exposició Teresa Farrés I Pintora i pedagoga. 1 Fins al 25 de juliol. Sala Capi% tular del claustre del monestir • Tres mirades més Flxposició de fotografia. Zoom centre de la imatge. Fins al 10 de juliol SALES PRIVADES

DIMARTS

DUOI3S

Curs Internacional de Q de M$$Íca de Barcelona. AI Centre

• JPjrojeecid de ía pel·lícula Terre^k Ajuntament - A. Madeac.

%am Lopategui, catedràtic del Caaas^bki Sí^p«H«f 24 de juliol. " f

• Recull fotogràfic de la Festa Major de la Floresta. Al Bar Vallès (camí de la Creu, 21)

étB %. A les 22 k Casal Cultura* é& Mfea-soi Grg.;

• Exposició de quadres en relleu de Montserrat Garriga: A partir del 16 de juny Espai Gorina

• Campionat de jre&im taula. CategorSKIgÉpril, de 8 a 12 anys ; ^- \Í lnventíl, de L3 a 18 anys A tes tBL· A}<>ètf&€$rie la Floresta. Q*&Í àjamamem - A. M. PEsclop. ; * ^ - s^í-

• L'Estiu. Exposició col·lectiva. La Galeria (Sant Jordi, 14) Fins al 15 de setembre • Paco Salas, talles de fusta Galeria d'Art La Rosassa. Fins al 3 0 d e juliol

Cultura 55

ELS I C A N T O N S Divendres, > de juliolde I9VÍ>

M.A

TELÈFONS D'INTERÈS Ajuntament

9358922 86

Valldoreix <parada)

93 6741111

Bombers BeHaterra

9369280 80

Grua

93674 33 71

AKJÚSS la Floresta

93674 2089 93674 2016

Bombers Generalitat

085

Bombers Rubi- Sant Cugat 936998060

AAPPÍW Mira-sol

CAP

935891122

AAW Verge Carme Mira-sol 93 6741003

CAP urgències

9358944 55

AAW Sant Joan Mira-sol

93674 7103

Casa de Cuitarà

935891382

AAPPÍWVaBdoreix

936742197

Centre Social i Sanitari Lf

93589 7800

AAPPiWC. Montserrat VW1.936742105

Casat Valldoreix

936744599

AAPPWCanMajéVa*.

Catalana de Gas

937252944

AA Prop. ÍVefns la Floresta 93 674 20 69

Centre Cívic ta ftoresta

935890847

AA W Aiguatonga la Bor.. 93674512»

Centre Cívic les Planes

936755105

Casal Cultural Mira-sol

935892016

Cinemes St. Cugat (reser.)

935890941

Correus

93674 7096

Creu fto;a Sant Cugat Creu Roja Valldoreix Dispensar' la Floresta

9367412 34 9367424 59 93674 7615

Ent. Municipa Descentra'it 936742719 ENHER Rubí

93 6991892

FECSA {atenció al client)

900 73 73 73

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Informació FGC

93 2051515

Funerària

93 589 55 52

Hisenda

935891155

Jutjat

93674 66 96

Ass. Consumidors O N i p t a prèvia)

93204 7503

Parròquia Valldoreix

936740569

932684667 935893080

Germanor Cavis

EMD Valldoreix

CASAL DE ÍU CULTURA DE l f VALLDOREIX

Divendres 2 • Sant Just Dissabte 3 • Sant Tomàs Diumenge 4 * Sant Laureà Dilluns 5 • Sant Miquel dels Sants Dimarts 6 • Sant Isaïes Dimecres 7 • Sant Fermí jous 8 • Sant Adrià Divendres9 • Santa Anatòlia

• Inlormeció i inscripcions: De dimarts a divendres,

tf11a13hifie17atl8h Tel. i fam 93 589 82 69

D I A 3 DISSABTE RECITAL DE CANT I PIANO - CANÇONS I BALADES Soprano: Joana Vilaplana A les 21 h. Parròquia de Sant Cebrià

Cerrr/eAfeheimerSt. Cugat 9367423 83 93589 57 98

C I C L E DE C I N E M A A L'AIRE LLIURE

Hosp. Generai de Catalunya 93 58912 12 Hosp. Va» d'Heoron

93427 2000

Hosp. Sant Joan de Déu

932034000

Tel. de l'Esperança

93 414 4648

Informació Carreteres

93204 22 47

Informació Ae'Opct

93 478 50 00

Informació RE'íFE

93 490 02 02

Informació Pol

93 318 87 50

OMIC

93 589 31 88

Policl me Torreblanca

93 58918 88

Parròquia Sí. Pere Octava 936741163 Parròquia les Planes

93874S04O

HWMrm,M:íi.i

PROMUSA

93 58917 32

ASDI

93 67535 03

Arxu Gavm

93 674 25 70

Casal d'Avis SC

93 5891638

Llar d'Avis Parròquia

935890598

Club Muntanyenc

93674 53 96

Coral de la Unió

9367410 06

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

Tot Sant Cugat

936748661

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Tots els divendres de juliol i agost. Entrada gratuïta. El divendres 2 de juliol: Titànic C O N C U R S D E CARTELLS FESTA MAJOR V A L L D O R E I X 1999. Bases al Casal de Cultura de Valldoreix. Termini de presentació: 2 de juliol

Piscina Municipal Valldoreix 93 67540 55

Cuerpo Nacional de Polida 93674 78 58 Urgències

091

Poíóa Municipa) i Prot. Civil

092

Pol. Municipa! (Valldoreix)

908795125

Comissaria de Poscfo

936747612

Taxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

9358944 22

Repsol-Sutà

936741580

Sant Cugat Comerç

936740322

SOREA

935890021

Radio Sant Cugat

93675 5959

8s 4 Cantons

935896282

• GIMJAZZ PER A ADULTS • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS •JOIERIA ALA CERA PERDUDA •JAZZ JUVENIL •TEATRE PERA NENS I NENES

• ORFEBRERIA •VITRALLS • ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" • ESTAMPACIÓ •IOGA • "PUNT' TALLER DE PLÀSTICA

HORARI AUTOBUSOS IA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOl-MAS JANER Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 b-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei ftnatitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a tes hores en punt fins a les 22.00h L'últim serveifinalitzael seu recorregut a i'estació de FGC de Sant Cugat. Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hom fins a tes 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a ('estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza ei seu recorregut a ('estació de FGC de Sant Cugat

IA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES Sortides des de £ Colom -Dies feiners, l a sortida: 05.45 h del matí i cada hora i mrÇa fins a ies 22.15 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a fes 22.15 h Sortides des de festació -Dies feiners. 1a sortfda: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h -Dissabtes i fesftjs. 1a sortida: 08.05 h de) matí i cada hora i mitja fins ates21.35 h Recorregut F. ($<m, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom • A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA

Recorregut Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins ales 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i ais 25 minuts de cada horafinsates22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

• UfflA 2. NüCU URBÀ DE SANT CUGAT

• A 3. SANT CUGAT.BARCELONA

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a ies 22.16 h

-Dies feiners, lasortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada horafinsales 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10 h -Sortides addicional» aCerdanyote: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06.23 h-06.53 h i ats 23 i 53 minuts de cada horafinsa (es 22.23 h -Dissabtes i festius, 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i ate 23 i 53 minuts de cada hora fins a fes 22.23 h Sortides des de i'estació FGC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i ats 05 i 35 minuts dècada hora fins ates22,35 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a fes. 22.35 h

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners, l a sortida: 05.45 i ats 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.451 als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h -Diumenges i festfcis.1 a sortida: 06.45h i ats 45 minuts de cada hora fiïs ales 21.45 h Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h( FGC, Colomer, Sant Domènec

HS4CAOT0NS

Divendres, .' de juliolde 1999

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Memòria Josep Jurado. Director sortint del Pins del Vallès IORDI CASAS

"Fer de mestre és tan dur com qualsevol altra feina'.99 R I T H CASALS

Josep Jurado va néixer a Càceres, al gener va fer 65 anys. Però va voler acabar el seu vuitè curs com a director i el dinovè com a mestre a l'escola Pins del Vallès abans de donar llum verda a la seva jubilació. Abans d'arribar a Sant (lugat, Jurado havia impartir classes durant 20 anys a l'escola de Puig-reig (Berguedà). Aquí, a part d ' e n s e n y a r matemàtiques, ciències naturals, ciències socials i llengua castellana, ha pres bona nota en la seva pissarra mental dels canvis que ha experimentat la societat santcugatenca reflectida a través dels alumnes. Tot seguit, ens n'explica uns quants. - En aquests quasi vint anys la societat ha canviat molt. Com s'ha notat aquest canvi a l'escola? - Entre l'escola en què vaig treballar primer, a Puig-reig, que era molt petita, i el Pins hi havia molta diferència. D'altra banda, quan vaig arribar, l'alumnat que teníem no s'assemblava gens al que tenim ara. Aleshores eren nens i nenes de tot el poble, ara són només alumnes d'aquest barri. Nosaltres ja teníem consell escolar, cosa que legalment encara no existia. Pedagògicament, hi ha una nova llei, la L O G S E i tot allò que l'ha seguit. Per tant, tots els processos d'estudi han canviat moltíssim. Una altra qüestió és que abans els pares delegaven més en l'autoritat del mestre; ara es preocupen més, són més exigents sobretot amb els més petits, els controlen moltíssim. - I més enllà d'aquest canvi d'origen dels alumnes, en què han canviat els nens i les nenes? - Han canviat molt. Ara els nens t e n e n molts drets reconeguts. L'alumnat ha canviat en el fet que l'has de convèncer de tot, abans el mestre era l'autoritat i

futbol. En general juguen tant els nens com les nenes a uns i altres jocs. - Com sempre, o més? - No, més no. A més, en ser una escola mixta, s'acostumen a jugar junts, sense distincions. - Diuen que sempre hi ha alguns cursos recordats and) més estima, és cert? - Sí. Jo recordo molt, per exemple, el primer curs que vaig agafar aquí a Sant Cugat. El setembre de 1980. A Puig-reig sempre havia fet classe als cursos superiors i aquí vaig començar amb un quart. Però els alumnes eren fantàstics i els recordaré molt. Alguns ja són professors d'universitat i també hi ha exalumnes que ja porten els seus fills a l'escola. T a m b é recordo molt especialment l'últim vuitè curs que va haver-hi a l'escola abans d'aplicar la reforma educativa, el viatge a Mallorca de fi de curs... I als de sisè d'aquest any, amb els quals hem fet piragüisme i hem anat amb bicicleta pel delta de l'Ebre, també els recordaré molt. Jurado s'L· divertitfinsa Fúltim dia amb els seus alumnes FOTO: XAVIIARR0SA - Es troben a faltar els dos millors coses que té Sant Cugat. cursos superiors, setè i vuitè? ara els has de donar els perquès - Encara que sigui des de fora de tot. - Eren cursos molt estimats a l'escola. Ara tot ha quedat com — Es més difícil ara ser mestre? de les aules, què li agradaria veure que es consolida en el una bassa d'oli. Ens donaven al- N o , p e r q u è per ser mestre procés educatiu? guns problemes i més d'una vet'han d'agradar els nens. I t'agada, disgustos grossos, però els - Cada dia s'anirà millorant l'endaptes als grans o petits canvis recordem i els trobem a faltar. senyament dels que hi hagi. idiomes. I també - Creu que estarà molt enyoFer de mesla i n f o r m à t i c a . rat de l'escola? tre és tan dur Ara mateix ja teSí. Sobretot de l'ambient dels com qualsen i m aula d ' i n matins, dels crits dels infants vol altra proformàtica, q u e quan arriben; i tant, que ho trofessió. I com utilitzen des dels baré a faltar... però això no vol tot, si t'agratres anys. dir que no pugui començar una da ets feliç. nova vida. També enyoraré els - I pel que fa — Com vacompanys, els alumnes d'aquest als rols dels nens lora la situaúltim curs, tota l'escola. L'esco•:. i de les nenes a ció educatila és una cosa viva que funciona l'hora de jugar, va a S a n t tot el dia i en què sempre hi ha Cugat? han variat? soroll. Estar en silenci a casa o - Per e x e m p l e , els n e n s se- Jo penso que Sant Cugat és anar-me'n a passejar pel bosc gueixen jugant a futbol més que una de les poblacions de Catasense sentir tota aquesta canalla les n e n e s . P e r ò t a m b é hi ha lunya a m b més qualitat d'enper allà corrent... ho trobaré molt nenes que jugen molt bé a futbol senyament. L'escola pública és a faltar. i nens als quals no els agrada el de primera línia. Es una de les

"Sant Cugat és una de les ciutats amb més qualitat d'ensenyament. Lescola pública és de primera línia"

v a UI è

He rebut, com tots els santeugatencs, el programa de festa major dels darrers quatre anys. Perdó, vull dir la memòria Acció de govern municipal 1995-99. S'agraeix l'acuradíssima edició, especialment tenint en compte que la paguem entre tots. Per cert, quant ha costat? No obstant això, he de manifestar certs desacords amb el contingut. D'antuvi, el títol ja anuncia el que es pot esperar. No es tracta d'una memòria institucional de l'Ajuntament, sinó d'una memòria exclusiva de l'equip de govern o, per ser m é s e x a c t e , d ' u n a memòria de l'acció de l'alcaldia (que és com dir de l'alcalde). Per allò que una imatge val més que mil paraules, em centraré en les fotografies. L'alcalde apareix en una de cada tres imatges, la qual cosa no està gens malament si t e n i m en c o m p t e q u e n ' h e comptat tres-centes vuitantavuit. Si només comptem les que apareixen els regidors, l'alcalde hi apareix en totes; els regidors de l'equip de govern, en un 13%, i els de l'oposició, en un 3,2%. En altres paraules, els regidors de l'oposició només apareixen en una de cada cent fotografies. Això no pot estranyar a ningú que hagi llegit la presentació. Hi ha agraïments per als "companys dels diversos equips de govern", per als "col·laboradors més directes" i per a "tots els treballadors i totes les treballadores de les diverses àrees municipals". Per a la resta de regidors, ni una menció. Per què, si no mereixen ni sortir a les fotos! Per als que prefereixen la prosa, tres detalls: la presentació de la Fundació Sant Cugat només mereix dues línies (la ressenya més curta q u e hi he vist); l'apartat economia i finances curiosament és el més curt i, no se sap exactament per què, les dades aquí es r e m u n t e n a 1987; i no apareix en l'apartat mocions municipals una de les darreres, aprovada amb els vots d e tota l'oposició, per la qual s'impedia que la memòria que ara teniu a les mans fos repartida en plena campanya electoral. Considero q u e es van quedar curts. Hi ha memòries que no mereixen ser publicades, per selectives i excloents.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs

Ltit't'f f M S.Üfe