Diari de Sant Cugat 304 by Premsa Local Sant Cugat

EIS 4 CANTONS

Divendres 1 d'octubre de ) 999

Núm. 304 Any Vil

225 ptos.

El "diari" de Sant Cugat Sumari Recoder assenyala la defensa de la llengua i de la identitat catalanes com a clau del govern català Pàgina 7

L'Ajuntament inicia una campanya per promocionar la fabricació casolana d'adob

La Generalitat construirà un pàrquing a V estació dels FGC de les Planes

Es prepara un bitllet únic per al metro de Barcelona, la Renfe i totes les estacions santcugatenques del Metro del Vallè Pàgina 15

ilS

Professors de Sant Cugat se sumen a les protestesper la implantació de la reforma educativa

Un miler de santcugatencs a ritme de sardanes

Pàgina IS

'El sopar dels idiotes' esgota totes les entrades i propicia una segona representació a l'Auditori Pà&na37

Els directius del Sant Cugat Esport confien en l'equip malgrat els resultats negatius Pàgina 31 Persones de totes les edats van ballar durant tot el dia les diverses sardanes que les tres cobles participants van interpretar

FOTO: EDUARD

FARINYES.

Tema de la setmana i editorial

CATALÓNÏÀ CERÀMIC

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• ••

Ctra. Sant Cugaf a Cerdanyola, Km 3.

» ' •*t*?íj3*9*5q&#t> 0 5 $^

•*•.

Aquest número inclou la cinquena fitxa del col·leccionable: "La dona d'aigua de la font de Can GordV

Tel. 93 580 15 00

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

ELS4CAMÜNS

Octubre 9 9

S A

C U G A T

gratuït

T ' l CATALONIA k^JCERAMIC Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció. CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès Tel. 93 580 15 00 - Fax 93 580 15 5 1 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fàcil accés Horari: De dilluns a divendres, de 8 a 13 h i de 15 a 20 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

LAUNIÓN NUEVA

APERTURA

NUEVA

DIRECCION

ahora tamb ien resta u ran te GRUPO 1 C/ A n s e l m

Clavè,

• Tel . 93

TRASIERRA 674

Oól

M UDUDu«t con Queso

X 5 0 0 ptas.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Griful Oü Servei Estació

£935894556 Cada mes regalem 5 VIPS exclusius de La Carpa amb els quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes. Veniu a buscar-los! (reservat el dret d'admissió)

Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica passejada a cavall per la rodalia de Collserola. Poden anar-hi dues persones Veniu a la redacció a buscar els vals.

A la benzinera Griful de la carretera Cerdanyola obtindreu un descompte de 2 pessetes per cada litre de benzina. Cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.

SQUASH

CINE5H

CLUB SANT CUGAT

^/wmw//UNIVERSAL

/•.»••• I

-•\\ I < U . V

Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa. Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de cada dia. Afanyeu-vos!

. . . _ , A L ^ A «

10% i 15% de dte. en tots els serveis de perruqueria i estètica. La perruqueria Dison es troba situada al carrer Martorell. Veniu a busacar els vostres vals!

CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS (0-2 anys) nens + 2 anys

• I-!-'

Dl I VAI I IS

Matrícula a meitat de preu. Només cal que vingueu a buscar el val que us farem i podreu gaudir d'un descompte del 50% en el preu de la matrícula.

LES COVES DEL SALfJI RE ^ A U LLBAIÓ. km 576-A N-ll, DINS EL MONTSfcHHAT

Vis teu una de les joies turístiqiies més antigues de Catalunya. En;senyeu el carnet del Club a es taqijilles i tindreu dues entrades de franc.

De dilluns a dijous 10% de dte. en tots els àpats de la carta

KÍ * '"• ^«R***

CLUB D'ART

Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!

Visita la sala de l'artista santcugatenc Lluis Ribas i rebràs una magnífica reproducció. La sala es troba situada al carrer Gorina

10% de descompte quan ensenyeu el vostre carnet

ítem* * wjrt\

McDonald s

Centre Comercial Sant Cugat. Carretera Sant Cugat-Rubí km 4

EIS I CANTONS ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres, 1 d'octubre t/e 1999

A p I 0 c

S a r d a n a

Sant

C u g a t

L'edició d'aquest auv ha fet punible que molts sardanistes de Sant Cugat, però també de fora, puguin gaudir, durant tot un dia, ballant sardanes. FOTO: EDI' EARIXYES

L'Aplec es redueix a tres cobles La programació de la festa necessita un any de previsió per part dels organitzadors La sardana és la dansa popular catalana per antonomàsia. D'estructura a l'estil empordanès o a l'estil selva tà, una més moguda que l'altra, el que ós clar és que, a punt d'entrar al segle XXI, la sardana ós encara ca-

SI'SANNA ROMERO

Diumenge passat, l'entorn del monestir de Sant Cugat va ser l'escenari de la 24a edició de l'Aplec de la Sardana de Sant Cugat, una festa que des de fa tres anys organitza l'Esbart de Sant Cugat amb el patrocini de l'Ajuntament. L'objectiu d'aquest any era, segons Pepa Sala, presidenta de l'entitat organitzadora, "continuar amb l'esperit de sempre, que és mantenir aquesta tradició". Aquesta edició ha vist passar un miler de persones, que van poder gaudir durant tot un dia de la jornada sardanística per excel·lència de la ciutat. Enguany, però, hi ha hagut canvis. Si tradicionalment eren quatre el nombre de cobles que

paç d'aglutinar centenars de persones entorn d'una rotllana, fet que durant molts anys ha estat un dels símbols del nacionalisme català. Almenys, això és el que es desprèn després del darrer Aplec de la Sar-

participaven en l'Aplec, aquest any aquesta xifra s'ha vist reduïda a tres: la Cobla Jovenívola de Sabadell, la Principal del Llobregat i la cobla Costa Daurada, que per primera vegada ha participat en aquesta festa. Pepa Sala, presidenta de l'Esbart, ha

L'objectiu de VAplec és fer arribar als més petits ramor per la sardana i continuar divertint els grans explicat a aquest diari que la raó d'aquesta reducció és la capacitat real d'aglutinació de l'Aplec: "Vam decidir rebaixar de quatre a tres el nombre de cobles perquè vam considerar que

dana de Sant Cugat, que va tenir lloc als jardins del monestir diumenge passat. Aquesta 24a edició ha tomat a demostrar que la finalitat bàsica de la festa és mantenir una tradició que, pel que sembla, només inte-

el nostre Aplec no tenia un poder de convocatòria tan gran com el que pot tenir, per posar un exemple, el de la Guineueta, per on passen unes tres mil persones. A Sant Cugat hi passen unes quantes menys i, per tant, tenir-ne tres ja està força bé." L'Aplec de la Sardana d'aquest any va començar a les onze del matí i va acabar a quarts de nou del vespre, tot i que no va ser seguit. Al matí, la cobla Jovenívola de Sabadell i la Principal del Llobregat van ser les encarregades d'iniciar aquesta particular jornada dedicada a la sardana interpretant un total de nou peces de mestres com Puigferrer, Molina o Cassanyes. Aquesta primera ronda va durar fins a dos quarts de dues. A les cinc de la tarda, i ja amb les tres cobles, se'n van

ressa als més grans. Malgrat tot, els organitzadors estan lluitant per aconseguir que aquesta festa tingui una entitat pròpia, capaç d'aglutinar altres segments dels ciutadans de Sant Cugat.

interpretar algunes més, en total, vint-i-dues; més si tenim en compte que algunes es van repetir, com l'obligada El mestre ftlaire o la sardana Cant de corat-

ge, per exemple. Pepa Sala ha matisat que aquest any van voler apostar per una cobla nova,

Uorganització destaca que el mèrit més gran és haver mantingut aquesta tradició i tirar-la endavant "per no donar sempre l'oportunitat a les formacions musicals que ja estan consagrades". A més a més de les sardanes, el públic assistent, entre el qual hi havia l'alcalde, Lluís Reco-

der, va poder degustar el tradicional piscolabis de coca i cava per només dues-centes pessetes. En definitiva, tot va anar al gust de tothom, i el treball dels vint-i-cinc voluntaris de l'Esbart va ajudar a crear un ambient festiu que necessitava, però, segons va assegurar Pepa Sala, "la participació de tothom". Per a Sala, l'ideal seria que la participació ciutadana s'estengués a una implicació més activa, per exemple en l'organkiació, ja que des de l'Esbart se n'han tornat a ocupar perquè tenen un compromís amb l'Ajuntament, però reconeixen que el millor seria que sorgís algun col·lectiu que volgués organitzar també aquesta trobada, ja tradicional i esperada per molts, de l'agenda local.

Divendres,

1 d'octubre

Viure Noucurs

1999

SUMARI

ENTREVISTA A L'ACTRIU I MESTRA DE TEATRE SÍLVIA SERVAN P. 10 - 13

SANT CUGAT TORNA A LA NORMALITAT AMB LTMCI DEL CURS ESCOLAR L'ESPAI DELS JOVES

CADA DIA ES MES FÀCIL FER ESPORT A SANT CUGAT

ELS4CANTONS P. 1 9 - 2 1

El " D i a r i " de Sant Cugat Sant Antoni, 1 5 , baixos - Tel. 9 3 5 8 9 6 2 8 2

VIURE A SAST CUGAT premsa gratuïta catalana VIURE A SANT CUGAT

TOTA LA PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI P. 22 - 23

Piamae Local da Sant Cugat, S.L.

Coordinació: Núria Vidal R e d a c c i ó : Núria Vidal Comercial: C a r m e n E y a r a l a r Disseny i maquetació:

ílt-""

U-.*«

***.&* •.','.'.'

l««p*f

MODA DE TARDOR-HIVERN P. 24

Marta Cabrol C o r r e c c i ó : Montserrat Soto Fotografia: X. Larrosa i E. Karinyes

D i r e c c i ó : Aura Costa Consell d ' A d m i n i s t r a c i ó : R. G r a u (president),

R E s q u e r d a , X. Fornells Distribució: Carlos Rodríguez CARBEN / D L . : B-49.968-97

LA BIBLIOTECA I LES ARTS PLÀSTIQUES AL MUNICIPI

P. 25-26

PRESENTACIÓ:

ROBA PER DONA

Maria Dolors Camps

TARDOR-HIVERN Francesc Moragas, 28 • Tel. 93 589 83 83 .

J . M. C a b r e -

rizo,

Àngel Guimerà, 19 • Tel. 93 h7A 69 52

Rbla. Ribatallada

Viure Noucurs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

SANT CUGAT TORNA A L'ESCOLA Des del 15 de setembre, les escoles tornen a estar plenes de nens i nenes. La tornada a l'escola va tenir c o m a protagonistes la forta pluja del dia abans i les despeses q u e implica c o m e n ç a r el curs: llibres, material escolar i uniformes buiden la butxaca dels pares. El mes d'octubre serveix perquè els nens i les nenes de Sant Cugat comencin les activitats extraescolars. Les escoles de Sant Cugat van obrir ara fa quin/e dies amb la pluja com a protagonista. Les fortes pluges caigudes al municipi el primer dia del curs van provocar alguns incidents fora del normal. com inundacions en algunes aules, goteres i fang pertot arreu, però després de més de dos mesos de vacances les escoles van tornar a obrir les portes per educar els nens i les nenes de Sant Cugat. (iairebé 12.000 infants del municipi es van tornar a penjar la cartera a l'espatlla, si és que encara n'hi ha que es pengen, per iniciar un nou curs escolar. La tornada de l'estiu mai no és r j faci ni per a alum- * <" TOmaúa

en polèmica durant aquest període de l'any, però finalment les escoles comencen i tots els nens disposen dels llibres necessaris. Calçat

dall

Les botigues de roba per a infants de Sant Cugat veuen com al llarg del mes de setembre s'incrementen les vendes per vestir els nens i les nenes del municipi per iniciar el nou curs. Els encarregats d'aquest tiups d'establiments expliquen que les sabates i els xandalls són peces de roba que cada any es renoven i són les peces que n (l / eSCO-

mes es venen al llarg

nes ni per a mes- [a }

} a

fingllt

ld plüjü

mes

d'aquest

tres; els uns acaben . Les que es els seus dos mesos COm (l pTOtagOtllSta. dediquen a de vacances labo- {Jn fo faf_ equipar els més m é rals i és difícil torpetits, sobretot nar a la feina des els que encara pres d'aquest desvan a 'escola cans, i els altres bressol, també han de tornar a van més atrafehabituar-se a congats durant el viure amb altres nens i nenes que mes de setembre i noten un aughavien perdut de vista. Les botiment de vendes. En aquests casos, gues de roba, les llibreries i els esta- al marge de les sabates i els xanbliments de carteres incrementen dalls -que continuen sent les peces les seves vendes per equipar els més demanades- venen gots, escolars. llençols, pintes i tot allò que acompanyarà els infants durant els nou El primer dia de tornada de mesos que dura els curs escolar. vacances pot convertir-se en un infern per a alguns, mentre que Els establiments de carteres d'altres esperen amb ànsia aquest també omplen les butxaques al moment. Quan ja fa quinze dies mes setembre. Hi ha poques noveque els nens i les nenes han iniciat tats respecte a anys anteriors i els el curs que servirà per donar la benalumnes prefereixen les carteres de vinguda al nou segle, tothom ja rodetes que s'han imposat al mets'ha habituat a l'activitat que genecat i que fan oblidar el quilos i quira. S'ha de començar a estudiar, los de pes carregats a l'esquena. s'incrementa l'afluència de trànsit i Les tradicionals motxilles estan cadascú s'adapta a la nova situació. desapareixent per deixar espai a les carteres amb rodetes que permeten que els nens i les nenes puguin I)e«|>eses inevitables carregar-se cada vegada de més pes. La tornada a l'escola es tradueix

A«»^

xaca se'n ressent

en un forat important a la butxaca. Al material escolar cal sumar-hi també la roba adequada per anar a l'escola i l'arribada dels primers dies de fred. Per això, l'inici del curs escolar pot convertir-se en un calvari per a alguns pares, sobretot els que tenen família nombrosa. El cost dels llibres de primària pot oscil·lar entre les 9.000 i les 21.000 pessetes, mentre que els de secundària poden valer entre 14.000 i 26.000 pessetes. A això cal afegir-hi llibretes, bolígrafs, compassos, estoigs i carteres, o sigui, molts diners. Fa anys que el preu dels llibres escolars es converteix

Els experts desaconsellen l'ús de les carteres de rodetes i diuen que l'excés de pes és perjudicial per a l'esquena. El fet d'acumular tot el pes en el cantó de la mà que arrossega la bossa provoca lesions a la columna vertebral. El pes penjat a l'esquena està més ben repartit a les motxilles, però malgrat això s'aconsella reduir al màxim el pes de les carteres i que els nens i les nenes porten amunt i avall. El mes d'octubre que ara comença servirà perquè els infants comencin les activitats extraescolars que es fan dins i fora de les escoles.

Les escoles de Sant Cugat han tornat a la normalitat després de les vacances d'estiu Foto: X.L.

Setmana Els

ELS-ÍCANTON5 Divendres, 31 d'octubre de 1999

p r o t a g o n i s t e s

Els santcugatencs tenen fama de ser bons balladors de sardanes Hi ha hagut, però, una reducció en la participació S. R. - Sant Cugat -

La cita d'aquest any va ser a Ics onze del matí. El lloc, el monestir de Sant Cugat, Kls protagonistes, tres cohles: la Jovenívola de Sabadell, la Principal del Llobregat i la Costa Daurada. La concurrència, nombrosa, però podria haver estat millor. "No ho entenem", explicava Pere Montserrat, membre de la Principal del Llobregat, "Kl temps ens ha acompanyat. HI cert, però, es que fa dos anys va venir T V 3 i avui no." Malgrat tot, el músic no ho veia tot tan negatiu. Montserrat assegurava que l'Aplec de Sant Cugat és un aplec que cal tenir en compte, "no tan sols pel nombre de gent, sinó perquè els santcugatencs són molt balladors, i això els músics ho agraïm". Albert Ramírez, de la Jovenívola de Sabadell, també hi estava d'acord, però va apuntar una altra causa per explicar el poc nombre d'assistents. "Aquest any ha vingut menys gent, potser per-

què hi ha hagut una cobla menys, però t a m b é s'ha de t e n i r en compte que hi ha altres festes, altres aplecs importants que han coincidit, i això pot haver ajudat a dispersar la gent." Kl que no es pot negar és que les persones que es van apropar al monestir s'ho van passar d'allò més bé. potser perquè com deia

Els participants van elogiar el nivell musical de les cobles convidades ja a la tarda Joan Rubio, portaveu de la cobla Costa Daurada, "el programa que ofereix aquest Aplec està molt equilibrat, perquè inclou autors consagrats, com Vila, Puigferrer o Vilarasau, i altres potser no tan coneguts. A més, es combinen composicions ràpides i, per tant, més ballables, amb peces més selectes". A dos

quarts de dues de la tarda, l'Aplec va parar. A les cinc, en el mateix lloc, es va afegir la cobla Costa Daurada i un testimoni d'excepció, l'alcalde, Lluís Recoder, que valorava molt positivament l'Aplec d'enguany. "Aquest no és el primer any que vinc. però sí que és el primer que el visc com a alcalde, i el gaudeixo de la mateixa manera. M'agrada escoltar les sardanes, però no tant ballar-les, perquè no ho faig gaire bé. De totes maneres, estic gaudint molt." No era l'únic. Dolors Manrique, Carmen Pacheco i Pere Cabot també ho feien. "Aquest és el tercer any que venim perquè podem ballar sense complexos, ja que hi ha llocs on no pots entrar en una rotllana si veuen que ets una mica gran. Aquí no passa", assegura la Dolors. Cinc minuts després, a quarts de vuit del vespre, tots tres van a buscar la coca i el cava. A quarts de nou, ja amb la panxa plena i més contents, havia arribat l'hora de ballar L'Aplec de Sant Cugat.

Les

La sardana és un ball que convida a la germanor FOTO: EDI7 FARLM'FS

La sardana de Sant Cugat •L'Aplec de Sant Cugat és, des de fa uns quants anys, la sardana que tanca la jornada que la ciutat dedica a a q u e s t a dansa tradicional catalana. I?Aplec va néixer l'any 1975, gràcies a l'impuls de la Colla Sardanista de Sant Cugat, tualmenc dissolta, q u e vapensar que tenir una peça específica per a la ciutat seria la millor manera d'adornar la festa. D'aquesta manera va sorgir UApke de Sant Cugat, obra del compositor grano-

dones

ïlerí Ramon Vila i Ferrer. Vtlà és autor de mésdedues-oentes cinquanta sardanes, tot i que també ha conreat la música d e ball. Les obres, però, que més l'han popularitzat han estat les de caràcter ballador, de plaça i d'escriptura més simple., com L'Apiee de Sant Cugat, una sardana feta expressament per a la ciutat, però no é s rímica. El mestre Joaquim Borns també ha e s crit A Vombra del monestir./ S.RS

f e s t a

La majoria de dones asseguren que la sardana és un món masculí El programa només conté peces escrites per homes S. R. - Sant Cugat -

Moltes robustes suporten comentaris masclistes. FOTO: 1:1)1' FARINYFS

GARRIGA Taller Falricació pròpia

, \ M ( l (. \l

Isabel Medina és la contrabaix de la cobla Costa Daurada, que aquest any s'ha estrenat en l'Aplec de Sant Cugat. La Isabel també és compositora. A la seva cobla són només dues dones. Entre les tres cobles que van assistir a l'Aplec, no sumen més de mitja dotzena. Aquesta és la situació a dalt de l'escenari. A baix, ballant, la majoria SIMI dones. Per contra, músics, compositors, directors... tot són homes. Kl programa de l'Aplec d'aquest any també és íntegrament masculí. "Les dones només toquen el flabiol i ballen, poca cosa més. El món de la sardana és majoritàriament masculí, i nosaltres, de vegades, no ens sentim discriminades, però sí vistes amb reticències." D'aquesta manera s'expressava Medina quan explicava que una de les seves obres havia estat rebut-

jada pels organitzadors de l'Aplec. "Jo no sé si és perquè sóc dona o no. Kl cert és q u e un c o m p a n y t a m b é va presentar una obra seva, nova, i la hi van acceptar. La Isabel Medina no vol acusar l ' o r g a n i t z a c i ó d e masclista, però està tipa de sen-

Serdona i membre d'una cobla encara resulta inusual per a alguns sardanistes

tir-se anomenar 'la nena perquè "em resulta molt xocant, sobretot quan els m e u s companys són els músics. Jo sóc compositora i em dedico a la música professionalment, i de vegades no em sento valorada". Aquestes afirmacions no són compattides per Pepa Sala, presidenta des del 1997 d e l'Ks-

bart Sant Cugat, l'entitat q u e organitza l'Aplec."Em semblen u n e s declaracions q u e e s t a n fora de lloc. Nosaltres simplem e n t c o n s e n s u e m les p e c e s amb els directors de les cobles, i moltes v e g a d e s , per no dir sempre, no sabem si el compositor és home o dona, ja que només hi apareix una inicial, seguida del cognom del compositor." La veritat, però, és que les sardanes són ballades majoritàriam e n t per d o n e s , i v e u r e una dona dirigint o a m b un paper preponderant dins una cobla és inusual. Isabel Medina pensa q u e tot plegat és degut al fet que el món de la sardana està format per gent amb una mitjana d ' e d a t q u e oscil·la e n t r e els cinquanta-cinc i els seixanta anys, "poc proclius a veure una dona fent el mateix que un h o m e " . Aquesta opinió també és c o m p a r t i d a pels mateixos músics, que asseguren q u e la música, com tot, també té sexe.

Setmanrf* 5

E l S 4 C 4 I Y r o N S Divendres,/ d'octubre de 1999

Joan Fàbregas. Locutor delprograma de sardanes 'Nostra Dansa' a Ràdio Sant Cugat

"La sardana és u n sentiment d e la nostra terra" la sardana gràcies a la que actualment és la meva dona, la Maria Montserrat. La Maria era veïna m e v a i jo la veia ballar Joan Fàbregas té 73 anys. Origisardanes amb les seves amigues. nari del barri barceloní de Gràcia, Gràcies a ella jo també vaig cofa trenta-nou anys que viu a Sant mençar a ballar. Tenia 15 anys, i Cugat. Copresentador del programa de ràdio Nostra Dansa, és un des de llavors no he parat. - A banda del mestre Bou, dels grans experts en matèria sarquins són els compositors q u e danística de la ciutat. - A c a b e m d e v i u r e u n n o u més li agraden? - Els autors q u e més m'agraAplec de la Sardana. Què li ha den són els antics, gairebé del semblat aquesta edició? segle XVIII, com en Pep Ventu- Aquest any he gaudit molt, tot ra, el gran renovador de la sari que només m'hi vaig acostar a la dana moderna, en Vicenç, que li tarda. He trobat a faltar, però, aldeien l'avi Xaxo... Són els priguna sardana del mestre Bou, un merencs, q u e dic jo, i n ' h i ha mestre que segons diuen els enmolts, moltíssims, però aquests tesos sembla que no tenia estusón els que m'han fet ballar. Desdis musicals, però per a mi tenia prés hi ha en Vilarasau, en Masla virtut de fer arribar els sentirós, en Joaquim Homs... Per a ments als seus oients. Per fer bami, els consagrats, els grans mesllar, el millor és una sardana d'atres i grans compositors, són en q u e s t compositor. A m é s , he Garreta, en Morera, en Pau Catrobat que la nova cobla no s'asals i el seu germà Enric, i segur cabaven d'acoblar, però m'ho he que me'n deixo algun, perquè la passat molt bé. - Q u a n i p e r q u è es va c o - sardana ha tingut grans creadors. - T é idea d e q u a n t s d i s c o s , m e n ç a r a interessar per la sarcassets i compactes té? dana? - Si m'ho arribes a preguntar fa - Em començo a interessar per Si"SANNA ROMERO

alguns mesos m'hauria resultat impossible contestar. Ara ho puc fer, perquè precisament estic introduint el nombre total de material sonor en una base de dades. Ara puc afirmar, sense equivocar-me, que tinc 60 discos, 49 cassets i 63 compactes amb temes sardanístics. - Quin va ser el primer disc q u e es va c o m p r a r ? - El primer disc que vaig comprar de sardanes va ser Sardanes de Vicenç Bou. Ara, per això, moltes vegades tinc dificultats per trobar discos de sardanes a Sant Cugat, perquè no arriben, fins i tot a Barcelona també em costa. Per contra, a Girona és més fàcil. - Després de tants anys, q u a n escolta una sardana, q u è sent? - No puc explicar el que sento quan escolto una sardana, per a mi és la nostra dansa, la de Catalunya. Hi ha una sardana d'en Pau Casals que es diu Sant Martí del Canigó, que és molt lenta, però té una melodia fantàstica, m'aixeca l'ànim. He de dir, també, que escolto altres tipus de música, com la cançó catalana o

Per Joan Fàbregas, la sardana és molt més que un ball. FOTO: X. IARROSA la sarsuela. — Com es va involucrar e n el programa de ràdio Nostra Dansa? - Doncs mira, digues sort o casualitat, però la veritat és que la gent que el feia el va deixar i llavors m'hi vaig incorporar, ara ja fa d e u anys. El programa co-

mença, cada diumenge, a les 10 del matí i té dues parts, primer fem una selecció de sardanes i després fem una petita biografia d'algun autor. Gràcies al programa he descobert moltes cos e s , i crec q u e és u n a b o n a manera de connectar amb el públic jove.

Griful Oil. S.L, Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE

Estacions de S C F V C l

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

ViureNou curs

Dkrtidres. I il'octubre de 1999

tmmmàímmKmaÈím

4*. - -Ç4?> JCS

- Curso 1999-2000 - Inglés para ninos y adultos - Cursos de inglés en el extranjero

HÍPIC

- Spanish for foreingers ii

U/e Ï^LAIL

Botiga hípica" . T O T S O B R E E L CAVALL . TOT SOBRE EL GENET

AII

tic

. SERVEI DE BASTER

ti^i!

. P À R Q U I N G PER ALS N O S T R E S

CLIENTS

O B E R T D E I Ó A 14 I D E 1 7 A 2 0 ' 3 0 . D I L L U N S MATÍ, T A N C A T

Sant B o n a v e n t u r a , 24 08190 Sant C u g a t del Vallès

Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 49 49 08190 St Cugat del Vallès, e-mail: welcome1@retemail.es

# *

• «•«•••<

Tel. 9 3 589 22 11 «»••••••••<

' * * # « · · » » » · e » # · » # * · · · * · # · !

CARNISSERIA ^J * * ^ ^

DES DE 1960

A Carnisseries Segarra trobaràs la millor qualitat al preu just. Relació qualitat-preu

L'Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60

Francesc Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Enquesta L

ÉLS40WTONS Divendns, 1 tToclubnde 1999

' e n q u e s t a

Quin creu vostè que serà el futur de la sardana? Va ser la ploma del poeta i escriptor Joan Maragall la que va escriure que "la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan". La sardana està composta per dues parts, la primera són els curts, que comprenen de divuit a quaranta passos, i la segona són els llargs, que habitualment oscil·len entre els cinquanta-cinc i vuitanta-cinc compassos. Les dues parts reben el nom de tirada i l'ordre en què es realitzen s'estipula en l'or-

ganigrama. Sembla difícil, però no ho és. L'Aplec de la Sardana de Sant Cugat intenta, any rere any, que aquesta tradició no es perdi, però cada vegada resulta més difícil trobar jovent dins les rotllanes. Tot i l'existòncia de concursos infantils i juvenils, la sardana no és un dels balls més populars entre els més joves. L'organització de l'Aplec ho reconeix i creu que és una assignatura pendent. Però que n'opinen els ciutadans?/ SUSANA ROMERO.

ROSKR A R M E N T E R A S

JORGINA E.SCRITXE

64 ANYS

55 ANYS

10 ANYS

Jl BILAT

COMERCIANT

"Crec que s'està perdent molt, perquè el jovent no va a ballar sardanes, n o m é s hi va la gent gran. i és una llàstima perquè és una festa q u e hauríem de potenciar molt més."

" M ' a g r a d e n molt les sardanes, tot i q u e no les sé ballar, però hi ha molta gent q u e en sap; per això no crec q u e ens haguem de preocupar pel seu futur."

"Jo ballo sardanes des q u e en vaig a p r e n d r e a Sant Pol de Mar. Allí é r e m força nens i n e n e s q u e n ' a p r e n í e m , per això crec q u e t i n d r e m sardanes per molt de t e m p s . "

" P e n s o q u e s'està p e r d e n t , p e r q u è el j o v e n t no hi acaba d'entrar. Si des d e ben petits ens formessin més en a q u e s t sentit, ara no estaríem parlant del futur d e la sardana."

JOAN GALOBAROES

EI.KNA D Í E Z

E N R I C PAU

CARMEN BERNAT

67 ANYS

45 ANYS

PKNSIONISTA

ADMINISTRATIVA

64 ANYS Jl BILAT

PENSIONISTA

" E s p e r o q u e millori, p e r q u è si no espavilem, el ball no es p e r d r à , p e r ò serà r e s i d u a l . Trobo q u e fa falta q u e el jovent hi participi, cal q u e tots els estaments hi posin remei."

"Crec q u e es fan sardanes en les dates justes: la Diada, Sant Jordi, l'Aplec i poca cosa més. Ja no fem més sardanes a Sant C u g a t . Fa anys, cada cap de setmana en ballàvem."

"El futur de la sardana va millorant. Ara hi ha molta g e n t q u e es d e d i c a a l ' e n s e n y a ment, però tot i així s'hauria de promocionar molt més, sobretot des de les ràdios."

"Actualment, a la gent jove s e g o n s q u i n e s c o s e s n o els van. P e r ò la s a r d a n a és una cosa del país, i crec q u e sempre tindrà el seu lloc dins les festes populars catalanes. El seu futur no perilla."

L i , r i s LLAMAS

ESTUDIANT

N O E M Í ARTF.RO 18 ANYS ESTUDIANT

77 ANYS

Tu r isme a c t i u * n . . ... MILLOR AMB USSIA TOURS

(foto Grup 1 ANGLATERRA-ESCÒCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Aqost).

Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, 28 novembre al 8 de desembre

\ÍA\M USSÍA

TOURS

Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

Viure Noucurs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

UN ESPAI PENSAT PERQUÈ ELS L'Espai J o v e de la Casa de Cultura pretén ser un punt de trobada a Sant Cugat del Vallès on tots els joves de la ciutat estan convidats a proposar i organitzar allò que els sembli més adequat per omplir el t e m p s destinat a l'oci. El centre proposa t a m b é un programa de tallers i activitats destinat a tots els joves e n t r e 1 2 i 2 5 anys del municipi. DJ's per vacil·lar la penya, una sala per a les teves exposicions, un motiu per fer amics i amigues, una excusa per anar a la muntanya, una parabòlica connectada a la MTV', un ping-pong de gràtix, un lloc amb jocs de taula, un futbolí amb 13 boles, un

Els joves de Sant Cugat tornen, amb el final de les vacances, a la seva activitat acadèmica. Després de dos mesos de platja, sol, campaments i infinites activitats lúdiques, sembla que tot s'acabi per tornar a les aules, però l'Espai Jove del Casal de Cultura s'encarrega que l'oferta d'activitats lúdiques i formatives no defalleixi durant l'any. Per això, tots els joves que tenen entte 12 i 25 anys tenen l'oportunitat, un any més, de consultar l'agenda del centre per gaudir dels seu temps lliure. No hi ha dubte que un dels gran mals d'una part de la societat és no saber aprofitar el temps d'oci, moltes vegades malgastat davant el televisor. Passar hores i hores sense fer res pot convertir-se en un verdader problema i l'Espai Jove brinda a tots aquests l'oportunitat de distreu-re's amb una àmplia oferta. La filosofia dels que s'encarreguen que tot rutlli a la perfecció i que ningú no es quedi fora d'aquesta iniciativa és que, independentment de les propostes, siguin els mateixos joves santeugatencs els qui proposin. Amb aquest sentit, els adolescents de Sant Cugat troben un espai que ofereix, però que a la vegada respon a les seves iniciatives. Aquest servei que l'Ajuntament posa a les mans dels seus ciutadans fa possible l'existència a Sant Cugat d'un espai pensat perquè els joves de la ciutat es reuneixin, s'organitzin, creïn

espais temàtics. En primer lloc hi ha una sèrie de tallers destinats a fomentar la música moderna, una de les grans aficions dels joves amb edats compreses entre els 12 i el 25 anys, en què no tan sols descobreixen els seus grups favorits. sinó que els agra-

d a fer s o n a r un variat assortit de UEspüt Jove està còmics, una pan. instrument amb talla per veure el pensat per SatlSJCr les els amics. D'altra que vulguis, un i / banda, h, ha el n e c e S S t a t s q u e e S J espai per jugar a que anomenen rol, un local obert matCÍXOS JOVeS de ld Altres Tallers, de les sis de la amb ofertes diverses que tarda a les nou inclouen teatre, del vespre, un... manualitats, fotoel que tu vulguis grafia, informàtii el que tu ca i Internet. diguis." Aquest Finalment, les Activitats Obertes, espai, que compta amb el suport que són les úniques que són totald'un educador durant totes les ment gratuïtes i de lliure particihores que està obert, pretén oferir pació (les altres tenen les places un servei social als joves de Sant limitades), són serveis que ofereix Cugat. L'oferta no deixa espai per el centre al llarg de tot el curs pera més coses, tot i tothom hi té què els joves que ho vulguin trocabuda. bin sempre en aquest espai un Els blocs que componen l'alloc on desenvolupar les seves afigenda de l'Espai Jove de la Casa cions. de Cultura es divideixen per

necessitats que els tateixos joves de l ciutat suggereixen

L'Espai Obert aplega cada dia una trentena de joves Foto: CEDIDA. i, per damunt de tot, es diverteixin. Per a tot això es confecciona un programa en què, mitjançant tallers i activitats de diferent naturalesa, es convoca tot jove santeugatenc a gaudir de l'espai exclusiu per a aquest col·lectiu a la ciutat. La programació queda dividida en blocs, i els tallers, que comencen el pròxim 4 d'octubre, tenen una durada aproximada d'un trimestre. Això permet que els que hi estan interessats puguin rotar i provar diferents activitats al llarg de tot el curs escolar. En definitiva, més de 200 joves passen cada trimestre pels tallers de l'Espai Jove i al voltant de 30 es reunei-

xen cada dia a l'Espai Obert. Què és l'Espai Obert? El mateix centre ho defineix així: "Un lloc on tu decideixes, un bar on pots posar la teva música, un local cibernètic, una sala per fer els teus concerts, un cine, una taula de

Què pots fer a I'

Jove?

Els concerts dels joves grups santeugatencs formen part de ks activitats obertes a tothom

Espai de Música Moderna Guitarra elèctrica i espanyola Bateria Baix Solfeig Combos

/. 'educació musical té un protagonisme important Foto: CEDIDA.

Altres tallers Taller de fotografia Servei de laboratori Taller de teatre Grup de teatre Taller de DJ's amb Charlie DJ de Chic Sant Cugat Taller de caricatures Curs d'Internet Curs de disseny de pàgines web

CEDIDA.

Activitats obertes Servei de consulta d'Internet Espai d'estudi Concerts Exposicions Racó del fotògraf Servei d'Informació Juvenil

ViureNou curs

Divendres. 1 d'octubre de 1<JW

Tant si vostè es a casa com si no hi és... AUXVYD I vetlla per la seva llar

ís

A/T: aà&ilDll SEGURETAT CONTRA INCENDIS

SISTEMES D'ALARMES PER CASES

CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA

Wi SÉ'-"?

CIRCUIT TANCAT DE TV

CAIXES FORTES

PORTES DE SEGURETAT

«^

n3H,

PORTES AUTOMÀTIQUES REIXAT AUTOMATIC

Ï23TÏZZ

TANCAMENTS PER A FINESTRES

PORTES AUTOMÀTIQUES EN GENERAL

La solució més adequada en seguretat integral o en

S I S T E M E S DE SEGURETAT

jéotuMJU

Prestigi, Seguretat i Servei

AUX VYD SISTEMES DE SEGURETAT COMPLEMENTS DOMÒTOI DE PROTECCIÓ

Av. Alfons Sala, 50 - Tel. 93 589 17 9 9 - Sant Cugat del Vallès

c/5 C3

EIS4QWTONS

Política Divendres, 1 d'mtubrede 1999

E l e c c i o n s

a u t o n ò m i q u e s

Recoder: "El català s'ha de protegir" El candidat demana més autogovern i un nou pacte fiscal per a Catalunya "En un món tan globalitzat, una llengua com la nostra té necessitat de ser protegida i qualsevol partit que vulgui governar Catalunya això ho ha de tenir molt clar." El candidat de CiU al Parlament, Lluís Recoder, va contestar amb aquesta contundència les declaracions que els darrers dies ha fet el cap de llista del PSC, Pasqual Maragall, apuntant, per exemple, que TV3 hauria de fer emissions també en castellà. Per a Recoder, la defensa i el potenciament de la llengua han de ser un pilot fonamental de qualsevol programa de futur per a Catalunya. A Ï R A COSTA

- Sant Cugat L'alcalde de la ciutat ha afirmat que la identitat nacional i la cultura catalana són aspectes fonamentals en la construcció del país. Per això, una de les demandes principals -ha d i t - que un partit ha de fer des del govern de Catalunya ha de ser la d'incrementar les competències per tal de refermar aquests trets diferencials. Igual d'importants, però, són, per a Recoder, les finances i la capacitat de govern, les principals fites que l'equip de Cil* s'ha marcat per als pròxims quatre anys: "Tenim, bàsicament, dos grans objectius: la millora de l'autogovern de Catalunya, mitjançant un pacte polític, i la consecució d'un pac-

te fiscal, que no vol dir més líquid per al govern català, sinó més diners per millorar els serveis dels ciutadans." En aquest sentit, Recoder ha declarat que cal trencar "d'una vegada per totes" amb la injustícia històrica que suposa per a Catalunya cl fet d ' " h a v e r de contribuir amb més del q u e es rep". El potenciament de l'estat del benestar i el c r e i x e m e n t econòmic són els altres aspectes en què CiU vol fer incidència en aquesta campanya electoral. En total, es tracta de quatre grans eixos sobre els quals pilota un programa de més de cinquanta pàgines, un aval de feina feta i per fer "que evidencia que CiU té un projecte polític de futur construït sobre una base d'experiència molt sòlida", ha asse-

l.ii secció hctil e/c Cil7 estudia fer l'acte ren t ni I de campanya la setmana vinent VOTO: AVI IV I.ARROSA gurat el polític santeugatenc. "Per contra", ha afegit, "per més q u e seguim a m b interès els altres candidats, no veiem cap projecte alternatiu al nostre." Amb les paraules més crítiques del seu discurs, l'alcalde ha afirmat q u e "el canvi pel canvi - e n al·lusió evident als socialistes i a les plataformes simpatitzants- sense saber què es vol per a C a t a l u n y a és un

canvi buit, una cortina de fum" Bipartidisme? N o A poca gent se li escapa q u e a q u e s t e s eleccions seran una lluita a m b dos grans protagonistes: Pasqual Maragall i Jordi Pujol, una bipolarit/.ació q u e des d'algunes formacions, com IC-V, ja s'ha criticat per l'acotament de la pluralitat política

Part

que representarà. Lluís Recoder, però, considera que aquest bipartidisme no es produirà, ja que "només és un invent m e diàtic poc il·lustratiu de la nostra realitat política, on hi ha cinc grups polítics diferents". Tot i així, el santeugatenc que va a les llistes de CiU ha admès que "només hi ha dues forces que r e a l m e n t aspirin a g o v e r n a r aquest país".

I t S

EUiA demana que els consells de districte siguin "democràtics i útils" Consideren que serà la prova de foc del nou equip de govern A. C. C - Sant Cugat La secció d'Esquerra Unida i Alternativa a Sant Cugat ha declarat en un manifest fet públic aquesta setmana que la posada en marxa dels consells de districte serà "la prova de foc" del nou equip de govern. Segons el partit, perquè aquesta nova etapa sigui exitosa cal que els consells de districte "siguin degud a m e n t informats, escoltats, contestats i tinguts en compte a l'hora de cofeccionar els pressupostos per a l'any 2(KX)", una prePer F. l'iA, els Consells de Districtre han de tenir més en compte els ciutadans. F.:X,L.

missa que els membres d'aquest d'aquest òrgan de govern sempre han exigit, però -segons e l l s - gairebé mai no han vist acomplerta. Del que es tracta, es diu en el manifest, és que "la participació ciutadana no sigui estèril i frustrant com ha estat fins ara". Altres qüestions D'altra banda, el partit -hereu de l'estatal I U - ha criticat la decisió de l'equip de govern d'incorporar representants dels propietaris de terrenys a la zona de Torre Negra dins la comissió de

seguiment per a la seva defèn defensa. Segons el comunicat d'El 'iA iA, la inclusió dels propietaris "només servirà per dificultar encara més els treballs de la comissió que estan dirigits a protegir els terrenys i no els drets dels propietaris". r'n referència a la creació del centre obert per a infants i adolescents, aprovat en el darrer ple, la formació política ha retret als governants "el minso pressupost" que s'hi dedicarà i el fet que s'hagi optat per concessionar el servei en lloc de gestionarlo des de l'administració pública.

Viure Noucurs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

EL MASTER DE L'EUNCET AMPLIA L'Escola Universitària de Negocis de la Caixa de Terrassa inicia enguany els màsters M B A i M I B A I , que amplien l'oferta docent del Vallès O c c i d e n t a l . Sant Cugat del Vallès participa en l'àmbit universitari a m b l'Escola d'Arquitectura del Vallès i la Universitat Gimbernat, encarregades de formar més de 5 . 0 0 0 joves al municipi. Sant Cugat del Vallès ha ampliat els darrers anys la seva oferta universitària, sumant-se així a un augment de l'àmbit docent de tota la comarca que creix any rere any. F.l trasllat al municipi de l'Escola d'Arquitectura del Vallès el novembre del l'WI. abans a la mancomunitat situada entre Sabadell i Terrassa, i la nova ubicació deia Universitat Gimbernat. que l'any l'W.i va obrir la seva seu al polígon Can Sant Joan, confirmen l'expansió universitàrtia del municipi i de la comarca.

Wirïr i

Nou màstíT MBA Kl màster MBA que enguany comença l'Kscola l ni\ ersitària de Negocis de la Caixa de Terrassa ( E U X C E T ) és la novetat més destacada de la comarca en l'àmbit docent. Kls universitaris del Vallès Occidental, entre ells els santeugatencs, troben actualment una àmplia oferta que els permet cursar més a prop de casa els estudis que volen. Aquestes són les escoles universitàries que al llarg dels darrers anys s'han sumat a l'an-

/.'edifici de l'Escola d'Arquitectura del Vallès aplega universitaris des del 1991 Eoto: XI,. tiga Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, i a l'Escola d'Enginyers de Terrassa. L ' E U N C E T és un dels centres privats amb més experiència, ja que fa 19 anys que va néixer amb l'objectiu de formar els equips directius de les empreses vallesanes, àmbit en què

enginyers industrials, amb un 23%, seguit d'un 10% de llicenciats en econòmiques, un 7% d'exestudiants de dret i la resta de procedència diversa. La majoria dels futurs MBA tenen entre 26 i 36 anys. El director de l ' E U N C E T va manifestar la idea de l'escola de no aturar aquí la seva expansió. i ja va anunciar que s'està treballant en un projecte per oferir un altre màster entorn de la logística, les finances i els sistemes d'informació. L'Escola Universitària de Negocis de l ' E U N C E T compta també amb el Curs Superior d'Administració i Direcció d'Empreses, pel qual ja han passat gairebé 11.000 estudiants i que va dirigit als futurs empresaris; el Curs de Direcció Comercial i Màrqueting, que es va renovar el darrer curs amb la incorporació del màrqueting a Internet, i el Curs de Direcció Financera.

està especialitzada, tot i que rir l'entitat són els professors, aleshores encara no era univerel 90% dels quals són persones sitària. amb càrrecs rellevants en el Sant Cugat concentra la món dels negocis que no perActualment, l'Escola Unimajor part de la seva oferta unitanyen al terreny acadèmic. versitària de Negocis de la Caiversitària en l'Escola d'ArquiBalcells va afegir com a segona xa de Terrassa pertany a la Unitectura del Vallès i la Gimberdiferència que els casos que versitat Politècnica de Catalunnat. L'Escola d'Arquitectura té resoldran els alumnes són casos ya i, per tant, és oficial. El màsactualment més de 1.100 alumvius, portats per empresaris. ter en Direcció i Administració nes q u e cursen els estudis d'Empreses i el màsEl primer curs de l'MBA i superiors d'arquitectura, els ter en Comerç Interdel MIBA serà comú, i al llarg únics que ofereix aquesta uninacional (MIBA) se del segon any es farà l'especiaversitat pública que pertany a sumen a l'oferta que lització corresponent. Els la Universitat Politècnica de ja tenia l ' E U N C E T . alumnes que ho desitgin poden Catalunya. El trasllat del cenA més d'aquests dos cursar el segon d'ambdós màstre docent de la mancomunitat màsters, l'entitat initers, de manera que amb tres de Terrassa i Sabadell a Sant cia també un Curs de L'Escola d'Arquitectura del Vallès i la vauf" bàsicamenSt Logística er Integral r les millors amb e1 . v . . 0 _ . . comunicacions

Universitat Gimbernat concentren íofer- P ta universitària de Sant Cugat del Vallès, amb 1.100 i 2.000 alumnes matriculats respectivament

Sant Cunit nota cada vedada mes l'activitat universitària Foto: XI

qual es p r e t é n cobrir un forat que t e n e n les c m preses. Després de 10 anys de formació universitària, el centre considera que s'ha assolit la maduresa necessària per oferir els nous MBA i MIBA, pri,4 mers màsters que s'hi faran, però s'espera continuar ampliant •"-" l'oferta. Segons el director de l ' E U N C E T , Jordi Balcells, els factors diferencials que pretén ofe-

anys podran aconseguir les dues titulacions. Per al curs que comença ara hi ha inscrits al voltant de seixanta alumnes, fet que ha obligat l ' E U N C E T a començar la nova titulació amb dos cursos. Els orígens dels alumnes que cursaran el màster són diversos, però domina el nombre d'exalumnes d'aquest centre, ja que representen un ?>2% del total d'inscrits. El segon col·lectiu amb més presència serà el dels

que

ofereix ia

ciutat. Des de fa tres anys, aquesta facultat ofereix també una novetat; cada any comencen dues noves promocions, una al setembre i una altra al febrer, ampliant així el nombre de places. Pel que fa a la Universitat Gimbernat, situada al polígon Can Sant Joan, ofereix tres titulacions: Infermeria, Fisioteràpia i Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió. Compta amb uns 2.000 alumnes matriculats i, tot i que és privada, els seus títols són oficials perquè pertany a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Política

U S /QVYIUNS Divendres, 1 d'octubre de 1999

E l e c c i o n s

a u t o n ò m i q u e s

El PSC local encara la campanya amb el desig de fer front a V abstencionisme

que doni confiança a la resta de pobles". Kn aquest sentit també es va expressar el portaveu del l'SC. Jordi Menéndez, qui -al·ludint de manera directa a les acusacions que els han fet des de C i l l - va dir que la proposta que defensen "no és pas una cortina de fum". Segons Menéndez, "governar un país no és rondinar i Catalunya necessita canviar el discurs, deixar de queixar-se sempre i passar a l'acció". Segons el socialista, els catalans "hem de deixar de parlar tot el dia de qui som i començarà preguntar-nos què tem".

Socialistes i Ciutadans pel Canvi destaquen el "deler regenerador" com a aliat A\\\

BOR\I

- Sant CugatTreballar molt i aconseguir que la gent hi participi, s'hi impliqui i, sobretot, voti. Aquests son els objectius que la plataforma santeugatenca Ciutadans pel Canvi i el l'anit dels Socialistes de (Catalunya I l'SC'.) local s'han marcat per a la camp.mva electoral i|ue ha començat LK|llesta nit. "Haurem de treballar molt", explicava la presidenta dels socialistes santcugatcncs. Maria Sansa, durant la presentació de la campanya. "perquè a les autonòmiques també ens hi juguem molt i hem de convèncer la gent que s'ha d'anar a votar." I és que l'abstencionisme és el gran monstre contra el qual volen lluitar durant aquesta campanya els seguidors santcugatcncs de Pasqual Maragall. "A Sant (lugat hem de fer un esforç conjunt i concentrar-nos a lluitar contra l'abstenció", va dir un dels coordinadors de la campanya, el regidor Sah ador (iausa. "i amb la mobilització i el treball aconseguirem

E l e c c i o n s

Menéndez va fer una defensa aferrissada dels postulats socialistes. FOTO: EDUARD el canvi." Un canvi de govern a la Generalitat que, segons el regidor, "anhela el 64,7% de la població catalana". I per a aquest canvi, tant els socialistes com els Ciutadans pel Can-

vi afirmen que ningú millor que Pasqual Maragall, "perquè ens ha donat il·lusió, mitjans i un programa", defensava Gausa, mentre que el coordinador de la plataforma, el també regidor Pau Calsamiglia, va

FAR1XYES

anar més enllà tot defensant que es tracta de la millor aposta, "perquè se sumen aspiracions i s'integren voluntats, es busca el consens majoritari" per aconseguir desenvolupar "un projecte de país obert i plural

"\ ivim de renda pensant que som els millors en tot. com cru fa uns anys, però ara ja no és així." Amb rotunditat, Menéndez va afirmar que defensa l'opció de Maragall perquè és "ambiciosa i es presenta amb alegria i il·lusió". 1 aquesta il·lusió és la que volen transmetre a la resta de santeugatencs, seguint el mateix model que van fer servir durant la campanya de les eleccions municipals, "anant porta per porta i apropant-nos a la gent pel carrer". Una campanya en la qual anuncien sorpreses, i amb la qual es pretén que tothom es conscienciï que "de qui governi la Generalitat dependrà que Sant Cugat vegi solucionats molts dels seus problemes: com el de la sanitat, el de l'ensenyament o el de la protecció de la zona que envolta la Torre Negra".

a u t o n ò m i q u e s

Uecosocialisme i la lluita per la plena ocupació seran les bases de la campanya d'IC-V Al K\ C o s I \ - Sant Cugat -

I ,a lluita per aconseguir la plena ocupació i la qualitat del treball. la regeneració de la vida política -radicalitat democràtica- i l'aplicació de polítiques ecosocialistes a través de la promoció del desenvolupament sostenible de Catalunya seran els tres pilars fonam e n t a l s s o b r e els q u a l s descansarà la campanya que Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) ha planificat per participar en els comicis autonòmics. Així ho ha especificat el portaveu de la secció local d'IC-Y, Francesc G o d à s , q u e ha i n d i c a t q u e aquests tres aspectes "són l'aportació que IC-Y creu que ha de fer a la majoria d'esquerres - P S C i Plataforma Ciutadans pel Canvi- per tal que la nostra no sigui una proposta coixa". Kl programa electoral del partit, però, es pot desglossar en subapartats que, damunt de paper. ocupen més d'un centenar de pàgines. A banda dels tres punts in-

dicats, IC-Y també inclou en el seu programa propostes com la feminització de la societat, cl foment de l'equitat en matèria educativa i de serveis socials, la promoció de l'emancipació juvenil, el foment dels valors de la pau i la solidaritat i l'impuls de l'autogovern de Catalunya. El partit intentarà transmetre als

Jordi Casas fa l'esquerra) e's el número 43 de les llistes d'IC-Vper Barcelona FOTO: XAVl LARROSA

Tl'T'

'— •

$ coses

;

clares

• Plmm tetm. Absf de-eíat iM concís és «I km» tpeffi*%-na trist percooo&ftt dfteomid^jtt·-' tonòmics. Amb aquest km*> h formació intenta "^peí-Iar » Íesf persones de maneta individual, incitar-les que actuïn", segons ha explicat Jordi Gasas. I )e fet, el que proposa ei partit és plantar cara afeldreta en diversos àm- ta cara a les àmimimeions i al senys excl usius en què bits, cada un dels quals s'ha re- mtsscL·mt. i Planta Cara. Caía/un- ilen, de forma esques presentat amb un eslògan dife- ya méra*uns quints. Fer familia- les idees prinripab|Ksr rent; Plattta com a la pretarktat itmr l'electorat amb aquests treballa h formació laborat i a Patur, Planta cara ahprincipis, el partit ha editat una solidaritat, el que fan mafòéelmediamMait, Plandotzena de fulletons amb discupacíó i la igualtat. f&.Ú.

ciutadans totes aquestes propostes durant la campanya electoral que ha començat aquest dijous, tot i que, en el cas de Sant Cugat, els actes es limitaran a un míting convocat per al pròxim 8 d'octubre a la Casa de Cultura, on intervindran el sindicalista i número 2 de la llista per Barcelona, José Luís López Bulla, i l'exregidor santeugatenc i ara n ú m e r o 43 de la llista electoral, Jordi Casas. De fet, la secció local del partit disposa d ' u n p r e s s u p o s t q u e a m b prou f e i n e s arriba a les 400.000 pessetes, per la qual cosa la difusió oral del programa serà la via propagandística més usada.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

DERIVA EDITORIAL Carles Riba, 1-5 - Tel. 93 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Por Bosnia L'editorial catalana Deriva ofereix als nostres subscriptors un descompte del 15% en tots aquests títols publicats. Si us interessa algun llibre podeu venir a comprar-lo a la nostra redacció.

Els morts i altres contes Narració de James Joyce que tanca el volum dels Dublinesos. Amb una introducció i unes notes que permeten una lectura més enriquidora.

El levantamiento de las cenizas Recull de poemes en francès i en castellà del poeta marroquí Tahar Ben Jelloun.

«•„

Recull de reflexions sobre el conflicte bosnià. Aquesta obra ha comptat amb 'ajuda de Periodistes per la Pau.

Secrets de nit, contes de lluny per a petits i grans Recull de contes per a tota la família.

Un amor fora ciutat Escrita el 1959 per Manuel de Pedrolo i publicada per primer cop el 1970 (li costà un processament pel delicte d'escàndol públic), és un acostament en profunditat a l'homosexualitat viscuda als anys del franquisme.

Fes-te subscriptor Eldmfecasa,

Ara, per només 3.150 ptes. (un exemplar setmanal fins al 23 de desembre de 1999)

^;&m»i:í

Viure Nou curs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

OFERTA TEMPORADA ADELANTESE AL VERANO Y CONSTRUYA AHORA SU PISCINA POR SOLO 34.463 AL MES

• CONSTRUCCION Y MANTENIMIENTO DE PISCINAS • TODO TIPO DE ACCESORIOS Y LIMPIAFONDOS AUTOMATICOS • COBERTORES PARA PISCINAS • DISENO Y CONSTRUCCION DE RIEGOS AUTOMATICOS • TRATAMIENTO DEL AGUA DE SU VIVIENDA • OSMOSIS INVERSA Y DESCALCIFICACIÓN

^ ,

/SANT CUGAT CONSTRUCCIONS I MANTCNIMINTS

{. S B i ^ ¥

Enrique Granados, 10 - Manuel Farrés, 183-185, local 2-b (Pròxima apertura) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TELS: 93 589 25 29 - 93 589 84 92

Viure Nou

Divendres. I d'ortubre de l')W

curs

•Wff'P'llilIll—1

^^ ïsliïl

SERVAN: "SOC AFORTUNADA L'actriu santcugatenca Sílvia S e r v a n fa cinc anys que fa classes de teatre a La Unió i explica tot el que això li a p o r t a . S e r v a n combina aquesta feina a m b la seva carrera professional. Entre altres coses, va treballar a m b La C u b a n a en un programa d e televisió i hi ha la possibilitat q u e en el futur torni a participar en el nou projecte d'aquesta companyia. - Els tallers de teatre a La Unió s'han consolidat rom una de les activitats dels s ante 11 fíit tencs, contin 11 a rà tot iffiial aquest any? - Continuarem rebent nens, joves i adults des de 7 anys fins a 50 i escaig que participaran en els tallers de teatre de La Unió en l'any que celebrarem els cinc anys de tallers de teatre. - Abans de La Unió ja havies fet classes de teatre a Sant Cugat. - Vaig començar fent un taller a la Casa de Cultura l'any 1992 i després en vaig fer un altre al mateix lloc dos anys més tard. Kntre el 1994 i el 1995 vaig estar a l'escola de música Montserrat Calduch i a l'escola de dansa Pastora Martos fent tallers de teatre i, finalment, vaig començar a La l'nió i em vaig dedicar només a aquest centre. En alguns moments ho vaig complementar fent classes a l'institut Angeleta Ferrer, però aquest any ho centro tot a La Unió, igual que l'any passat. Aquesta continuïtat propicia que els nens vulguin venir per fer teatre, i no que ho facin només com a complement de l'escola. - Es moll diferent fer classes de teatre per a nens que per a adults? - Hi ha moltes coses que has de fer diferents i moltes coses que pots fer igual: de vegades, l'adult que ve el que necessita en el fons és retrobar-se amb el seu infant, i al nen el que li agrada és fer una crítica social del que troba dels adults. A això cal afegir-hi que els nens mai no es consideren nens i que els adults no es consideren mai adults. Kl teatre és el lloc ideal per ser el que realment ets i no t'atreveixes a ser en la vida real. Serveix per equivocar-te; pots provar i provar i equivocar-te sense por perquè ningú no espera res de tu. - (Juan fas teatre et treus la màscara que tots portem a la vida o te la poses? - Sovint sí que sembla que ens la traiem, perquè quan treballes amb màscara, en el fons, estàs ensenyant totes les virtuts i no virtuts del teu cos i de la teva veu. Kl mateix passa q u i n treballes amb el nas de pallasso, ja que quedes molt protegit per fer tot allò que et ve de gust fer,

sense que ningú et digui res perquè en realitat no ets tu, és una altra persona. — Com a mestra de teatre, consideres que la gent fa classes de teatre per trobar una via d'escapament a la vida ? - En alguns casos sí, però hi ha de tot. Et trobes amb nens i adults que vénen perquè són molt tímids, o perquè són molt creatius i necessiten canalitzar la seva energia. També hi ha qui ve perquè és la seva frustració i no vol deixar perdre més temps i, en canvi, també tinc alumnes que vénen perquè s'hi volen dedicar en el dia de demà. Pots venir només per conèixer gent, per posar-te a prova en coses, per desinhibirte i per aprendre, però també pots venir perquè t'agradaria fer un petit muntatge teatral amb un grup. — Feu representacions per públic? - Dels tallers de l'hivern passat va sortir un grup que l'hem batejat amb el nom de Teatre perquè Sí. De l'últim que van fer a les classes, n'hem fet un muntatge que l'estem venent com a teatre infantil. Durant l'any q u e ve farem diverses actuacions i aquí a Sant Cugat es podrà veure més d'una vegaal

Utia mitjana de 55 alumnes passen cada any per La Unió Foto: X.L. da. - Quants alumnes tens a La Unió? - Per curs acotumo a tenir una mitjana de 55 alumnes, però aquest nombre crec que pujarà aquest hivern perquè hem hagut d'obrir grups nous i ampliar l'edat per culpa de les sol·licituds. M'adono que hi ha molta gent que repeteix, que continua i, per tant, ens trobarem que al marge de la gent nova també hi haurà molta gent que ja venia. - Un cop estan configu-

rats els grups i comença el sentir molt bé actuant allà. En taller, com aconsegueixes el moment que vaig saber què que els alumnes superin la fer ja em sentia protegida, però vergonya? en un principi pensava: no puc, no puc. Els alumnes aprenen - Ara, per exemple, han vinque no passa res i quan senten gut un colla de tímids i el priaquest atac de por es llancen mer curset va anar destinat, endavant. sobretot, a desinhibir-se. No vaig ser dura, però vaig anar per — Diuen que molts actors feina. són tímids. Quin «T> J u l - Hi ha molts tipus d'exerL adult queve a les „ , , cicis es fan per superar la vergonya?

actors que si, el que passa és q u e a mesura

q u e en vas aprenent perds aquesta por. -Com et vas iniciar del en teael món els uiis tancats crítica social dels adults" tre? t'imagines que Vaig fer t'estàs dutxant l'EGB al Pla i de cop i volta Farreras i quan feia vuitè vaig ve algú que conèixer Ernest Naté, de Sant amb la seva mà simula una Cugat. Ell ha dirigit muntatges esponja i et fa una ensabonada, per a aficionats i allà és on vaig et neteja pertot arreu; tu no començar. Aleshores assajàvem saps qui és, però t'està tocant a La Unió. Ernest Naté em va pertot arreu. L'altra persona ho fer estimar molt el món del teaestà passant pitjor que tu pertre. Jo aleshores tenia 13 anys i què no sap què fer. Finalment vaig començar a fer teatre com a la vergonya se supera quan totaficionada. Als 16 anys vaig hom s'adona que està en la començar a fer tallers i cursos mateixa situació i entre tots els en diferents centres de Barceloalumnes s'ajuden. na i, paral·lelament, em vaig - Tu també passes vergoncomençar a apuntar a agències ya quan fas classe? per trobar feina a la televisió, en - Jo molta. L'últim dia de pel·lícules i al teatre. classe em van dir que fes alguna — Vas fer aleshores les pricosa, no m'havia passat mai. meres feines? Em vaig posar de tots colors i Vaig fer algun paper al proen aquell moment vaig dir-me: grama Catalunya Misteriosa i en Déu meu, no sé fer res. Quan altres programes de televisió vaig pensar què podia fer i se'm fent petites coses. Després va acudir una cosa, ja se'm va passar la vergonya i em vaig - I n exemple seria el següent: Amb

Servan fa dos anys que concentra la seva activitat a La Unió Foto: X.L.

" d VegüdeS el que • , , neCeSSttO eS ' "*""""" "" amb el SeU ttlfant l ül .. i r WU li ügrüda ferUna

clüSSeS',

EIS 4 CANTONS

Ouinió

Divendres, 1 d'octubre de 1999 „ ^ L Dwe

E d i t o r i a l

ELS CAIYTOiNS S c r i i u r u r i independent de Sant Cu^Jt del \ j l l d s

Transport sostenible

d* Sant Cugat, SL.

Carrer Sanr A n r n n i . IS, haixox - O H I W Sanr Cursar d e l \ alies '['cl 5X>) hi X> - I a \ SH9 21) •>> Kdii'ió c l c u r í m i c a : h t t p : / / v i l a u e h . c t i m / s a n u u K a t K-mail: sanreugarxtfx j l a w e h t u m

Consell d'Administració Rarnnn íjrau ( p r e s i d e n t Ji»se|) M (iahrefi/d. Pere Hvjueída i Xavier l·iirnclh ( e d i t i * d i leKar I

Directora Aura (awta

Redacció P o l í t i r a / K i i t o r n / O p t i i i ó : Aura (àixta; SH'ictat/ fcrunomia: Anna Borau: C u l t u r a : K u t h Casals: lüi|H>rfii: Alex López; Solidaritat: Mònica Bernabé:

Comercial j r n i c n Kxarala Consell Editorial Ramon (irati Iprcsidcm ) J " , c p \ l , (CabrerI/<I í\ icepresider \ i x l i . r Alexandre. I-ram ex* < :.irlvi. Jnrdi C j x j x . S j a i s C a s t a i Miren De l'aMn. Pere Ksi|irertla. Xavier l·i.rnellx, Krisna l l e r U . I / h e i r n e r . K'meli l'etlrti. Ramon l'rus. Llins Puig. Kn Kehe. Marta Snlirra, Patt. St.lei, Ji.scp \ leixnló. J.ian l·irn.s... J,.sep \ l .Salis l'rai e. Itian Tr.ix.m... Jatinie lül.J.i. I l e t m i Nall. V m . i / . i b a l a \i.ra < ..sra .senetariai

Subscripcions l.anra Mitnlcr

Fotografia X a n l.arr.isar Kdiiard I•arnixes

a notícia que totes les estacions santeugatenques dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) s'integraran tarifàriament amb la xarxa de transport públic metropolità ha estat molt ben rebuda per l'Ajuntament. Després que el director de Ports i Transports de la Generalitat ho anunciés, l'alcalde. Lluís Recoder, va afanyar-se a felicitar la iniciativa indicant que tot el que permeti afavorir el transport públic seria vist amb bons ulls pel consistori. Sens dubte, si volem construir una c i u t a t m e d i a m b i e n -

talment sostenible, un dels primers passos que s'hauran de fer és el potenciament de l'ús del transport públic. Aquest concepte, però, no inclou només els FGC, sinó també, per exemple, els autobusos públics. I si és molt important que els santeugatencs puguin viatjar en el Metro del Vallès, el de Barcelona i els trens de Renfe utilitzant un únic bitllet, encara ho seria més que també poguessin disposar d'una xarxa local d'autobusos més eficaç. completa, puntual i igualment integrada tarifàriament. És cert que cada dia 25.000

santeugatencs es desplacen a Barcelona i que tot el que es faci per afavorir el seu trasllat serà una bona iniciativa, però no deixa de sobtar que es facin tants esforços en les connexions amb la gran metròpoli, quan encara és tota una odissea poder arribar en un període de temps raonable a alguns districtes de la ciutat.

Precisament en el darrer aparcament de l'estació dels Ferrocarrils de Valldoreix s'hi ha inclòs també un minipàrquing per a bicicletes, però aquest espai està buit gairebé de forma permanent La nostra ciutat -almenys el nucli i una part important del centre- és força idònia per anar en bicicleta. Tots coneixem els beneficis que l'ús d'aquest aparell suposa per al cos humà, i ara, també, per al respecte al medi ambient. Així és que poques excuses poden tenir els ciutadans mínimament preparats físicament per no usar-les.

D'altra banda, cal recordar que el respecte al medi ambient en matèria de transports també pot dur el nom de bicicleta, un mitjà que a Sant Cugat encara està molt en desús - e n comparació amb el seu potencial.

Disseny i maquetació Joan I nertes

Obrint les rotllanes

Correcció Mimrscrrat Suro

Impressió Rnnmpresl·O.Ü·lOO.vW

Distribució Ma.lmi: Y . i l l e x M . il·l, W i : . i 7 1 l)ip..sit I t - . i ! (il-4(ls.·l.ï

(=)ACPC

\s.c. U Mercè lodoredo, 8. loral / Tel. Fui 58» 23 71

Distribució d'KL·S 4 CANTONS als subscriptors

""""a" \

ant (-ugat ha tomat a tenir aquest d i m e n g e el seu propi aplec sardanístic. Com sempre, és d'agrair que encara hi hagi algú en aquesta gran vila que s'interessi per provar de mantenir Ics tradicions. El que sorprèn és que a nivell general aquest tipus de manifestacions culturals tan nostres no obtinguin la resposta que es mereixerien. Enguany ha baixat la partici-

pació en l'Aplec de la Sardana de Sant Cugat. I si bé és molt clar que aquest és un factor preocupant, cl que no queda tan explícit són Ics seves causes. S'ha de reconèixer, però, que cl mateix dia hi havia altres trobades d'aquestes característiques a diferents municipis del país (que tanmateix també es podrien coordinar per tal de no coincidir en el calendari). Però també s'ha de dir que hi ha al-

l e c t o r

tres factors que poden influir en el fet que entre el jovent el món sardanístic no tingui gaire ressò. Fins i tot persones molt vinculades al món que envolta la dansa catalana per excel·lència comenten la poca obertura que es planteja perquè es pugui produir qualsevol redreçament de direcció que modifiqui les tendències. El món sardanístic continua sent titllat de tancat, i

si bé molts es manifestarien en contra d'aquesta afirmació, el fet que encara no s'incloguin amb normalitat peces escrites per dones o se'n vegin mol poques conformant les nombroses cobles dóna peu als més malpensats a afirmar que es tracta d'un món masclista i encarcarat. Una opinió que, encara que molts qualifiquin d'equivocada i es tendeixi a ignorar-la, s'ha de provar de canviar amb fets.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Sant Cugat, posa't guapa Amb motiu dels Jocs Olímpics es van restaurar les façanes de molts edificis de Barcelona amb una il·lusió semblant a la de les persones que es muden, s'arreglen i es perfumen per anar de festa. Les façanes renovades alegren i fascinen el vianant. Però si no s'ha rehabilitat l'interior de l'edifici, la fascinació és enganyosa. Com ho és -i molt pitjor- la fascinació de la bellesa física d'una persona quan no va acompanyada de la més gran bellesa de la bondat del cor. Tothom reconeix que la «façana» de Sant Cugat ha millorat moltíssim en aquests últims anys. Moltes persones hi han vingut a viure i moltes més voldrien fer-ho, atretes per la qua-

litat que s'hi respira. El lector ja veu a venir, segurament, que m'estic qüestionant si a aquesta bellesa externa li correspon la bellesa d'una convivència resplendent de solidaritat. Jo no sóc qui per judicar ningú. Déu me'n guard! El test de la qualitat moral de les poblacions és la resposta als reptes de la vida. Escric aquestes ratlles venint de visitar el centte d'activitats per a malalts d'Alzheimer que

funciona a l'edifici de la Creu Roja i q u e e n q u a t r e dies ha quedat saturat per la demanda creixent d'auxili. Els entesos parlen d e la urgència de crear un centre de dia per a almenys trenta malalts. Serà capaç, la nostra societat civil, de donar una resposta digna als c i u t a d a n s afectats per aquesta malaltia? Els afectats podem ser nosaltres i els nostres, ja que -com deien els avis«canalla naixem i canalla tor-

nem». Qualitat de façana o bellesa moral. A v e u r e ! / BLAI BLANQUER i CUTRINA pvre. (Sant Cugat)

Encara ens cal aprendre respecte I civisme És evident q u e tot i l'esforç dels últims anys encara s'han d'eliminar molts obstacles i barreres arquitectòniques per a les persones amb problemes de mobilitat.

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral BELLÍ&^ÍXÍATS Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84-Feix 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT •Jif»»*

L'altre dia em vaig quedar astorat i alhora indignat en veure fins a quin punt arriba l'egoisme i l'incivisme per part d'alguns malanomenats ciutadans. Una jove cega a m b el seu bastó blanc intentava travessar pel semàfor dels Quatre Cantons i tot i passar pel pas d e vianants va tenir seriosos problemes perq u è un ciutadà havia estacionat el seu cotxe just al mig. La noia es va s e n t i r p e r d u d a i d e s o rientada perquè no entenia què era aquell obstacle q u e l'impedia travessar pel camí correcte. L'escena em va fer pensar que encara queda molt per fer i que tot i les moltes campanyes de conscienciació ciutadana q u e han fet les administracions, si la ciutadania no té uns valors elementals assumits tenim encara molta feina a fer./ R. G. (Valldoreix)

Viure Nou curs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

limitat fomenta que es faci més improvisació. Es un atractiu per a l'actor? - Improvisar quan la feina queda entre quatre parets és molt bo per després fixar, però quan la improvisació ja és el producte és diferent. El problema és que si estàs aprenent just quan està sortint el producte, el resultat pot no ser bo i el personatge pot saltar de la sèrie.

d'això ja vaig entrar a l'Institut del Teatre. Aleshores fèiem 3 anys, no com ara, que en fan 4. Mentre estudiava vaig treballar a T V 3 i a T V E . A T V E fent d'hostessa i de presentadora amb Àngela Bassa en un programa infantil. — Et va agradar? - Per a mi, la televisió és molt ingrata, sobretot fer d'hostessa. Sembla que facis àeflorero, que no facis

tre. A part, és possible que et trobis amb gent molt agradable, i tenir contacte amb gent de la professió sempre val la pena. D'entrevistes que he llegit de gent que treballa a la televisió dedueixes que del producte no en volen parlar gaire. Quan estàs ficat dins, el resultat del que estàs fent no saps gaire quin és; saps que es fan, que es venen, que la gent els mira i que tu cobres per

res. Realment con- "El teatre és el lloc ideal per ser el que real- fer-ios. Que això és troles molt que cl m programa surti be, i van per feina. No real

f'afr^^^s _ PotSprOVar t prOVar

tens temps de preSep0rperquè r parar-te, ni d assa* jar, ni de saber què dius i quan estàs començant t'espantes i t'entrebanques. - Es teatre? - No, no és teatre. Bé, depèn de quin programa, però a mi la televisió no m'agrada gaire. Si m'oferissin un paper en una telenovel·la evidentment diria que sí i intentaria fer-ho el màxim de bé possible, intentaria que això m'obrís portes, però d'entrada qualsevol cosa de televisió desmillora la feina de l'actor perquè el temps de treball és molt limitat i el temps que et poden dedicar a tu també ho és. - El fet que el temps

sigui

fliflgÚ °

,Ceatrf ' ^ é s s e r e n Ja VÍdü _ . htatr Suposo Í eqUWOCar-te Sen- prefereixes

tlO espera *

^ que no

reS de tu"

També passa que actors que són molt bons fent teatre a la televisió no agraden. — Es una forma molt diferent de treballar? - No sóc la persona més indicada per parlar de com es treballa fent serials perquè no n'he fet cap, només he fet petits papers en alguns programes. Preferiria haver treballat fent una telenovel·la per poder dir si m'agrada. — Descartes fer-ne alguna vegada? - No, bàsicament perquè penso que és la possibilitat que després se't conegui per fer tea-

qüestionar-t'ho És un salt perquè et dones a conèixer molt més que fent teatre, i després és possible que la gent et vingui a veure en una obra de teatre perquè ets conegut i, mira, si ha de servir per això... — O sigui, que provoquen que la gent vagi més al teatre. - Crec que sí. Per desgràcia, quan estàs veient un muntatge teatral, tens la senyora del costat que està dient: "Mira, aquest és el de Nissaga, o és el de Sitges o de Laberint d'ombres", però no saben ni com es diu. — / aleshores ho consideres negatiu o positiu? - En el sentit que provoca

"M'agradaria fer un programa de televisió que valgui la pena " Foto: X.L. que més gent vagi al teatre ho trobo positiu, no crec que s'hagi de deixar de fer telenovel·les. Però jo no tinc televisor, només miro la tv si vaig a casa els meus pares, on és inevitable mirar-la. La televisió provoca que no hagis de pensar, t'ho dóna tot sota un punt de vista determinat i és capaç de donar-te una

informació errònia, és manipuladora. L'estil de donar les notícies és molt destructiu, són molt dures, i tot i que no hem de viure sense saber què passa al món tampoc és necessari que tinguem malsons al vespre. — El actors poden contribuir a fer una televisió de més qualitat?

ELS TALLERS DE CRUCES DA NZ A

Balmes, 35

93 590 60 86

Sant Cugat del Vallès Ktp://personal.rede»tb es/fa bfe/pou.Wm

pmr m nans I dt4>1Z«iyi par a nois i noies do 10 a 17 any»

par a lov— 1 adults

EXPRESSIÓ PLÀSTICA de dilluns a divendres de 17:30 a 19 h

FLAMtNCO

• EXPRESSIÓ PLÀSTICA dffluns de 17:30 a 19:30 divendres de 17 a 19

- DIBUIX I PINTURA (nlvall Inicial) dimecres de 17 a 19 h - PINTURA A L'OLI (nlvall avançat) dimarts de 19:30 a 21:30 h dissabte tf11:30a 13:30 h - TALLER OBERT DE PINTURA A L'OLI dijous de 19:30 a 21:30 h - DIBUIX DE MODEL dimecres de 19:30 a 21:30 h - PROCEDIMENTS PICTÒRICS dijous de 19:30 a 21:30 h

Información Tel. 93 675 65 38

Opinió 11

BLS/QVIVra>8 Divendres, 11de setembre de 1999

l l o t j a

No al camp de golf de Torrebonica MANEt, CUMLL

iure en una comarca on encara podem trobar espais naturals a tocar de casa és un privilegi per a tots els ciutadans i Ics ciutadanes del Vallès. A més dels seus valors naturals, són moltes les p e r s o n e s q u e u t i l i t z e m aquests espais per gaudir de la natura tot passejant, corrent, anant en bicicleta, collint espàrrecs o bolets, fent pícnic, etc. M a l a u r a d a m e n t , t a m b é són moltes les agressions que cont í n u a m e n t han d e s u p o r t a r a q u e s t s espais, i ara ens trobem a m b una obra territorialment faraònica, ambientalment insostenible i socialment molt injusta: la transformació radical dels camps i boscos de Torrebonica i can Bonvilà. situats e n t r e Terrassa i Sabadell, en un e n o r m e camp de golf privat i elitista. de 270 hectàrees, la mateixa superfície que ocuparien a p r o x i m a d a m e n t 270 camps de futbol posats l'un al costat de Taltre. Amb aquest nou c a m p de golf. els ciutadans i les ciutadanes del Vallès p e r d r í e m un d ' a q u e s t s grans espais on gaudir de la natura al costat de casa. Kn lloc dels c a m i n s i corriols q u e r e s s e gueixen els camps i boscos ac-

S e v e r

tuals, trobaríem una tanca q u e segellaria el perímetre d'aquest gran gueto per a una elit multimilionària. Cal tenir en c o m p t e q u e un camp de golf de la magnitud d'aquest projecte necessita l'aportació contínua d'una gran quantitat de fertilitzants i tot t i p u s de p r o d u c t e s q u í m i c s (biocides) per impedir el des e n v o l u p a m e n t d'altres plantes, fongs, e t c ; productes químics que en gran part acaben contaminant aqüífers, torrents i fonts d'una zona àmplia al

"Es important destacar que més del 85% dels terrenys que ocupa el golfsón de titidaritat pública"

v o l t a n t del c a m p de golf. A més. els promotors p r e t e n e n construir una carretera de més de 7 metres d'amplada des de la N-150 fins a can Bonvilà, urbanitzar 2 hectàrees dedicades a un hotel a m b oficines i una

& n

zona comercial, la construcció de la casa del club i annexos. escola de golf, a més de 14 pistes de tennis, una hípica i, fins i tot, un hipòdrom (de més de d u e s hectàrees). 1 per si això no fos prou, utilitzarien 4 milions de litres d'aigua al dia, tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants. Tot això, en un país m e d i t e r r a n i q u e viu any si, any no, amb perill de restriccions d'aigua per a la població! Qui són els responsables d'aq u e s t a aberració? Kn primer lloc, els p r o m o t o r s (el Real Club de Golf del Prat), que no es conformen a traslladar-se a q u a l s e v o l d e les n o m b r o s e s instal·lacions de golf ja exist e n t s a Catalunya i al Vallès, sinó que a més aprofiten per duplicar amb escreix la superfície de les seves actuals instal·lacions al Prat del Llobregat. D'altra banda, és important destacar que més del <S59? dels terrenys que actualment ocupa el Real C l u b de Golf del Prat són de titularitat pública de reserva aeroportuària i militar, dels quals gaudeixen gratuïtament des del franquisme; i ara pretenen finançar cl camp

T i t o

de golf de Torrebonica i can Bonvilà amb la indemnització que rebran per ser desplaçats amb l'ampliació de l'aeroport del Prat. Si no ho i m p e d i m ,

"Demanem la protecció de Torrebonica i can B (milà pels seus elevats usos socials i valors naturals" doncs, es consumarà una altra gran immoralitat en la llarga llista de les d'aquest projecte: l'administració (tots nosaltres) indemnitzarem l'elit més exclusiva de Catalunya per uns terrenys q u e són públics pagant-los les faraòniques instal·lacions del nou c a m p d e golf que avaluen en uns 3.000 milions, segons el Pla especial que roman a exposició pública. En segon lloc, la ("aixa d e Pensions "la Caixa", està disposada a vendre's una finca de l'Obra Social, q u e fa anys va rebre en donació per realitzar finalitats educatives i sanità-

ries. Sembla q u e per a "la Caixa", la c o n s e r v a c i ó d ' e s p a i s a m b un elevat valor natural i de lleure per als ciutadans i les c i u t a d a n e s del Vallès no és prou obra social i, en canvi, vendre's la finca p e r q u è instal·lin un camp de golf elitista és obra social de qualitat. I en tercer lloc, l'Ajuntament de Terrassa, que ha aprovat inic i a l m e n t , per d e c r e t , a q u e s t projecte i, per tant, inicia la tramitació d ' a q u e s t c a m p d e golf. Per tot això, els opositors a a q u e s t projecte (més de 120 entitats) d e m a n e m la seva retirada i la protecció efectiva de Torrebonica i can Bonv ilà pels seus elevats usos socials i valors naturals. Els c i u t a d a n s i les ciutadanes del Vallès no ens hem de deixar prendre el nostre entorn natural. Tots tenim una cita a la manifestació contra el camp de golf i per a la protecció de Torrebonica i can B o n v i l à c o n v o c a d a el dia 3 d'octubre a Terrassa (11.30 h a l'estació de Renfe). Ls hi esperem! Manel Cunill és president de !'Associació per la defensa i l'estudi de la natura (ADENC)

El Vallès no és el Far West K R I S I 1A\

A /MiRft.

COffc

"1ÏÍ*

/.*

quest titular és un matís important que massa persones no tenen prou clar. També és cert que, amb la política actual, més d'un sí que es deu pensar que això és com la cursa d'Oklahoma, quan els ianquis (per enèsima vegada) van enganyar els indígenes, els van c o m p r a r les terres i van obrir la veda: qui arribava primer triava el tros de terra que volia i hi feia allò que li vingués de gust. "Jo vull convertir la meva pedrera, que està dins el Pare de Collserola, en un abocador de residus urbans perquè em taparà el forat i em donarà molts diners" o "Jo converteixo un espai d'ús i gaudi públic propietat de l'Obra Social de la Caixa per fer-hi el golf més luxós de Catalunya i restringir-ne l'accés a uns quants privilegiats" o "Jo urbanitzo Torre Negra i en

HKKBOLXHKIMKR

deixo un trosset al poble perquè hi facin el seu Parc Rural" són els r a o n a m e n t s dels propietaris de la pedrera Berta a Sant Cugat, de l'alcalde de Terrassa i del quasi honorable senyor Núnez per justificar els projectes d'abocador, de camp de golf de Torrebonica i d'urbanització de Torre Negra, respectivament. Ara bé, resulta que una colla de gent, sentimentalment més propera als indígenes q u e als ianquis, no e s t e m disposats a malvendre el patrimoni de tots a uns quants "rostres pàl·lids" perquè converteixin el Vallès en el seu tauler de monopoli. Som una colla de gent que pensem que la pela i les influències no són prou per fugir de les responsabilitats polítiques i legals que, encara que a alguns els pesi, encara són vigents. I també pensem, malgrat l'actual

tendència a globalitzar-ho tot, que l'interès públic encara està per sobre de l'interès privat. Així doncs, no permetrem que s'obrin nous a b o c a d o r s (ni a Sant Cugat ni enlloc) mentre la majoria de municipis no compleixin la llei i no es redueixin els residus. Denunciem la Caixa per especular amb l'Obra Social i recomanem als propietaris de Torre Negra (només als especuladors), acostumats a guanyar sempre, que es facin la idea q u e aquesta vegada han perdut. Certament, fins avui el Vallès ha estat agredit a m b total impunitat, fins i tot amb complicitat administrativa. Però això s'ha acabat. El Vallès no és el Far West! Kristian Herbolzheimer és membre de la tribu Natura del CMSC

12 Opinió

ELS i G W r O I N S Divendres, I d'octubre de 1999

t e r r a t

Unes eleccions americanes lAIMK RonRÍGIKX

la senyora Thatchcr. encara que m'agradaria que el candidat aties ampliant el seu cercle d'amistats. En aquest nivell de simpaties personals, probablement també influeix sobre el meu desig la millora que aprecio a Barcelona quan hi vaig a fer de turista. I potser també altres coses mes sentimentals, com el cognom del candidat, q u e e m recorda Ics m e v e s lectures infantils dels "Elogis" o del "Cant espiritual" del seu avi. Però lamento l'ambigüitat de moltes declaracions del candidat; ambigüitat, però, q u e difícilment serà tan gran com l'exercida pel candidat continuista durant la seva llarga presidència.

iguem-ne conscients: estem davant unes eleccions típicament americanes: dos homes s'entronren com en OK (àorral. Potser es que el sistema presidencialista inventat pels nord-americans. i exportat als seus veïns del sud, existeix ja a Catalunya, on el president es la institució nies important. Si jo (os americà, és possible que després d'infinits d u b t e s - i com que l'abstenció que practiquen més de la meitat dels americans no va amb el meu caràct e r - h a g u é s acabat v o t a n t el compromissari de Mr. B. Clinton per no votar el del candidat republicà (que aquí diríem "candidat dretà"). Així que amb bona lògica desitjo que aquí guanyi el candidat que explícitament es declara relacionat amb el president Clinton o amb el premier Blair. mes que no pas amb el fantasma del senador Mac( 'arthv o amb

Una ambigüitat del nou presidenciable és, al meu encendre, la de basar-se tant en el canvi. Com que sóc persona sense el neguit de canviar compulsiv ament els mobles de casa, la paraula canvi

la realitat, una experiència diària professional i veïnal dels militants, tina consciència dels encerts i també dels errors, un continu esforç de globalització dels problemes... que li donen una solera que cap persona o lobby preocupats pels seus interessos immediats aconseguirien.

te per a mi només una vaga connotació positiva, però cap fascinació. I el fet que el canvi socialista del iS.i inclogués canviar la seva opinió sobre l'OTAN. no ha contribuït a fer-me valorar la paraula canvi. l'na altra ambigüitat del candidat és la de prescindir dels partits. No és que jo sigui un fan dels partits, i menys del seu funcionament real. tantes vegades basat més en l'aparell que en Ics bases. Però desconfio dels qui són molt contraris al partits, com ho eren els professors de Formación del Espíritti Nacional, o dels qui els substituirien totalment per tècnics. Sé que el candidat esmentat - o millor, sugg e r i t - no e x h i b e i x a q u e s t e s idees, però la seva pràctica és una mica desconcertant.

Però aquest és un problema dels presidencialismes, i més concretament del presidencialisme americà: convertir els partits en maquinàries electorals, compostes per una amalgama d'assessors d'imatge, ideòlegs, majorets, advocats, espies, ete., que deixen de funcionar quan s'acaba la campanya. En l'àmbit de Sant Cugat - i sense entrar en valoracions-, jo diria que l'anterior alcalde va ser una mostra de presidencialisme: en el seu estil, però també en el fet que jo em preguntés durant bona part del seu llarg mandat si existia altra gent del seu par-

Un partit, per poca gent que el formi - i realment sol ser poca, encara que el partit governí-, ofereix a la societat una anàlisi de

tit al poble, ja que sempre eren molt més visibles les referències al funcionament dels partits dels seus socis de govern municipal. Com que el nostre sistema polític encara no m'obliga a agafar la papereta de cap dels dos candidats. a les eleccions catalanes votaré per portar al Parlament algú que, després de donar suport com a president a Mr. P. M.. l'empenyi a definir les seves actuals ambigüitats en un sentit progressista. I. posats a fixar-me en trets personals dels candidats, i com que estic una mica tip de la cultureta que representa el candidat Mr. J. P., m'he fixat en una llista encapçalada p e r un català a m b cognom estranger. Comunitari, això sí, encara que en un futur no m'importaria poder triar un que no tingués origen europeu. Jaume Rodríguez es membre de In secció local d'F. ( 7.1.

s o t e r r a n i

L'oportunisme en els símbols N'l RiA VlDAI. 1 D<)\l)\í,l')•:/

' a b s o l u t a m e n t invers e m b l a n t s i sense coherència s'han de qualificar les opinions dels representants d'Esquerra Republicana de Catalunya (KRC) i del P S C - P S O E de Sant Cugat en referència a l'ex i s t è n c i a d e la b a n d e r a d e l ' E s t a t e s p a n y o l al balcó d e l'Ajuntament el passat dia 11 d e s e t e m b r e en la celebració d e la festa d e la D i a d a N a cional d e C a t a l u n y a . S e m b l a com si a algunes forces polítiques d e la nostra ciutat els agradi m é s el fet de trobar q u a l s e v o l m o t i u de confrontació q u e no pas cercar e l e m e n t s d ' i n t e g r a c i ó i

convivència. Q u è hi ha darrere aquestes crítiques? Es q u e a algú se li acudeix q u e C i l . si no fos per la situació política local, hauria d e penjar la b a n d e r a e s p a n y o l a ? Es cpie d e s d e C i U no s'ha defensat s e m p r e i a m b escreix la senyera com a única bandera de la nostra nació? Es q u e n o m é s ens h e m parat en els símbols o h e m avançat e n t e m e s d e m é s c o n t i n g u t per la defensa, la millora i el d e s e n v o l u p a m e n t del nostre autogovern vers una clara voluntat d e sobirania c o m a p o b l e lliure? Davant d'això, q u è ha fet un P S C - P S O E si no és intentar a p l i c a r lleis q u e r e t a l l e n el

CtÈIEM QUE SANT CUGAT EM UH MOPEL ?E CIUTAT IHAL, FIHS QtfE ENS HEM A90HAT QUE ELS TtCHICS V*K OftLlMI ESTUDIM COM FEft-U TAMfté SOSTEHIBLE Si HO TENIM WATQES, HI «STE& D'ESOUÍ, NI m w c i ó VOLETAIIE, Hi ÜH NUCLI *NTIC MARWELLÓS» UNA HOTM!

nostre autogovern (LOAPA) i en altres ocasions fer de la nostra defensa de la llengua catalana (amb tot el q u e això implica) un motiu de confrontació política, quan Catalunya é s un clar e x e m p l e d e tolerància i integració fins i tot lingüística? Q u è fa el c a n d i dat del P S C - P S O E a m b els r e p r e s e n t a n t s del Foro Babel presents en el darrer sopar del candidat a la nostra ciutat? O n són aquí els símbols? La situació i l'actuació d ' E R C són e n c a r a m é s sorp r e n e n t s . É s m o l t fàcil fer brindis al sol q u a n no s'exerceix la responsabilitat de govern. A aquests senyors els

h e m de preguntar cpiina és la seva c o h e r è n c i a e n a q u e s t s fets q u a n d u r a n t anys l'abans seva senyora Pilar Rahola estava al govern m u n i c i p a l d e Barcelona, on onejava la bandera espanyola per la Diada, i encara avui no h e m s e n t i t cap queixa ni crítica. Q u è fa, doncs, E R C de Sant Cugat criticant un símbol espanyolista al balcó de l'Ajuntament ( q u e ho és i p e r i m p e r a t i u legal) q u a n han pactat una coalició d'oposició a m b les d u e s forces d e caràcter e s p a n y o l i s t a e n front d'una d e catalanista? Potser si haguessin u n i t les seves forces a les nacionalistes, a l ' A j u n t a m e n t ni el dia

... 7A EM WtÀS TÚ, »' OH SOtTitAN LES " r7£0C£f fEft MANTENI* ÜHA CKÍTAT AIXÍ P .-I EHCMtA E6TX fEHVENT MlLLOftAK E U WSTIICTES, QUE 3k E S H O t f c ! ! ...I SOLUCIONA! ELS ttOftLEMES 5EL TtXHSIT... tttS NOTES ff

foW&*WES P

11 ni en altres diades la bandera espanyola onejaria al balcó d e l'Ajuntament. Els falta coherència i els sobra oportunisme... del barat, p e r q u è ja v e u r e m com acaba el seu catalanisme al costat del P S C P S O E . Ja v e u r e m en q u è acaba aquesta simbologia socialista-republicana-espanyola. La senyera la p o r t e m al cor, la d e f e n s e m cada dia i exercim d e catalans davant oport u n i s m e s i crítiques eleetoral i s t e s . L a p o r t e m a v u i i la portarem sempre! Núria Vidal és administrativa

SOU NOTES MUSfCALS-OtfE IENftEtOMUEN SOtTit PE LES AlftÜEft MtfHKf?fctt (I HO SEHTS COM UNA MENA *E"KIU VIU" OÜEWU MÉS CASHTETEBJU VOLTANT PE ST.CÜGAT k LA nXcrtcA VOL m : M€S PISOS, MÍS HAfttTKNTS, MÍS COTXES... 0 SIGUI. MÍS 9EL MATES*, SAÏS P EL TÍTOL P \

dtflftMi

U SOSTEN.HLITATl! \

Viure Nou

Divendres. I d'octubre de 1<)W

curs ígp-vj- '<ÇA39W1;S$H&!Ç1HF*T-''- ' T

cada any i de descobrir més coses de la gent que ja conec, de fer amics entre els alumnes, d'aprendre molt d'ells. Km sento molt valorada i em fan sentir molt bé, els dono les gràcies per tot això. Per sort o per desgràcia, els amics que tinc els veig molt poc i em sento molt compensada amb les classes. I.a gent que s'apunta a fer teatre és gent molt interessant, que de teatre en saben una mica menys que jo, però d'altres coses en saben molt més. Kn aquest sentit, gent que tu pots admirar en moltes coses i que sents que t'admiren en aquest terreny et fa sentir molt bé. — Es crea un fort? - Sí, perquè és estar junts davant una Cubana en un programa de televisió Foto.X.L. mateixa tasca i suposa — Simplifiques la teva vida un 50% de donar i de rebre. per aconseguir quins objec— Continuant amb la teva tius? experiència, quan vas fer el - Ser feliç, fer feliç els meus salt definitu cap al teatre amics i la meva família, sentirprofessional? me realitzada i observar les - Vaig fer també d'hostessa a coses de la vida. El joc del segle, un programa con— Quin paper hi juga el curs de TV3, i vaig fer un videteatre? oclip amb Sopa de Cabra, "Si et - 100% entre cometes, perquedes amb mi". Però la meva què tota la resta fa que després estrena dalt d'un escenari va ser el teatre pugui ser millor. Jo he després de l'Institut, quan vaig notat un canvi molt gran en les fer una obra de teatre, La gavimeves classes des que porto na, dirigida per Jordi Mallofré. una vida més senzilla. Puc penVa ser al Teatre Joventut de sar, estic més sensible, capto Barcelona, en una coproducció més les necessitats de la gent, d'aquest teatre i dels centres em puc inventar més coses senculturals de Sant Cugat i Olesa. se tancar-me només en les clas— Va ser la primera expeses. O sigui, puc ampliar objecriència amb públic en directius i posar coses te? de la vida dins el - Dalt d'un escenari en un teatre, que penso lligam

Servan va rol. laborar amb La - M'imagino que sí. Si algun dia puc m'agradaria col·laborar a fer algun programa que valgués la pena, però potser no vendria perquè la gent està acostumada a un model. No dic que no m'agradi res del que es fa a televisió, m'agradava El Séptimo de Caba/krt'a, del Miguel Bosé, i el Caiga guien Caiga, però no sabria dir-te res més. No m'agraden gens els dibuixos per a nens. - Mai no et mires una telenovel·la per veure la feina que fan eh actors? - No - r i u - , i si mai treballés en un culebrón suposo que no voldria veure què és el que faig jo. No sé si faig bé, no dic que no s'hagin de mirar els culebrons, només que jo en hi meva vida no tinc temps per a això. Intento simplifi-

"Els meus alumnes em van demanar que és el que que fes alguna cosa i interessa. - / què f'«em vaig posar de porta el teatre car la mev i vida i tots colors. Per supe- com a actriu? Molt bona si tingués televirar la vergonya fem energia, un conssor a casa la meitant haver d'atat de les coses cursos per prendre, una que faig amb la desinhibir-se" bona via per meva filla no les faria. A la mínima que estigués una mica cansada engegaria el televisor pecquè s'entretingués; sóc humana i sé que ho faria. I aleshores la meva filla mai no dibuixaria, ni seria tan creativa, ni agafaria un llibre de poesia i li llegiria, ni memoritzaria les poesies de Miquel Martí i Pol i de la Joana Raspall, ni faríem manualitats ni cantaríem i ens inventaríem cançons i balls, i quan vinguessin nens a casa es posarien a mirar la televisió. Hi ha gent enganxada a la televisió i que no pot prescindir-ne.

canalitzar la resta de coses que aprenc i un mitjà per viure del que m'agrada. - / com a espectadora? - Poder somiar de tant en tant, poder valorar el actors i l'oportunitat d'aprendre. Quan faig d'espectadora em costa una mica oblidar cpie estic ensenyant i, aleshores, quan veig teatre, més que espectadora cm sento una mica alumna. - / els alumnes que tens què t'aporten? - Em sento molt afortunada de poder conèixer gent nova

teatre sí. però abans havia fet pallassos per a nens i teatre de carrer. Havia fet coses com a aficionada, però com a professional era el meu debut. Després ja vaig fer dos monòlegs que vaig preparar de Mercè Rodoreda i de Santiago Rusiftol. Trilogia de minyones. Ris represento des de fa dos o tres anys, quan vaig fer la primera funció aquí a Sant Cugat, a la biblioteca del centre cultural. D e s p r é s

tings. Li vida és molt curta i hi ha moltes coses a fer. Prefereixo llegir, que darrerament m'hi he aviciat molt. — Teatre? - Sí, teatre, però no tan sols això. També novel·la, no pots centrar-te només en el teatre perquè al final estàs una mica buit i no pots dir res. La lectura és important per a tothom, per culturitzar-se i aprendre de la vida, del que han viscut els altres. Sempre

daixò vaig «pjteatre, com a actriu, apenència P rcnsdc,cx dels representar m'aporta energia i un altres. Per això una obra de buscar Ke d e rico constant aprendre. Es elintento temps d'on García Lorca. una via per canalitzar sigui. D'aquests També has dos muntatla resta de coses que -treballat ges encara La aprenc i un mitjà per amb tinc bo/os i Cubana. acostumo a viure del que m'agrada " - L'any passat fer lectures dramatitzades. Des que faig les classes, com a actriu faig menys coses. De tant en tant faig publicitat. — T'agrada fer publicitat? - Km fa la gràcia que li pot fer a un nen sortir per la tele, però realment és un món més pensat per... — Per a models? - No necessàriament, perquè sempre hi ha gent lletja que surt per televisió i et consoles, però quan vas a fer un càsting i et trobes que totes les altres són models i tu et veus més baixeta no saps gaire què hi fas allà. Hi ha gent que es dedica només a la publicitat i cada dia fa quatre o cinc càstings, només que te'n surtin un parell al mes ja amortitzes el temps perdut. Personalment no és el que m'agrada, però si hi vaig en un moment, me'l donen, el faig i cobro ja està bé. Però no m'interessa perdre molt temps fent càs-

vaig treballar en el programa que feien, Me lo dijo Pérez. Kra televisió, però tenia bastant a veure amb el teatre. Va ser una llàstima que el programa no acabés d'agradar o de ser entès. — Què va passar? - Jo diria que era un estil d'humor que aquí a Catalunya hi estem familiaritzats, però a la resta d'Kspanya no. Kra com riure's d'un mateix. De fet, no entenc què va passar, em pensava que agradaria. Si no va agradar és perquè hi havia massa cosa comprimida en molt poc temps i era un horari molt dolent. Kl perfil de les persones entrevistades no m'atreia, jo mai no hauria mirat aquest programa perquè no m'interessava gairebé ningú dels convidats. • Els únics que em va agradar que vinguessin van ser els de Caiga quien Caiga, aquell dia estava molt contenta, i el José Sacristàn. Kren personatges

• • • • • • '• • • • • • ? Algú/is alumnes de La ('nió han actuat com a professionals Foto: X.L.

viure Noucurs

Divendres, l d'octubre de 1999

que a molta gent no li interessaven, sobretot al públic català, i al públic de fora que potser li haurien interessat no acabava d'entendre que aquella senyora i aquella família estiguessin actuant, es creien que era veritat. no acabaven de veure que eren personatges i gent disfressada. - Faràs més feines amb La Cubana? - No ho sé, no és del tot segur, però hi ha possibilitats. - Per fer què? - Un espectacle d'animació que es farà a Barcelona des del mes de desembre fins al març. - Què en vas treure de l'experiència de treballar amb La Cubana? - Va ser molt divertit. Treballes molt i moltes hores, no hi ha límit, saps quan entres però mai no saps quan acabes. D'altra banda, et permeten ser molt creatiu, t'ho demanen. Es treballa a partir del que tu proposes i això és molt positiu per a un actor. I n'aprens molt. Si no hagués de viure m'encantaria estar allà aprenent sense cobrar. - Aquestes companyies tan grans entren en rutines? - N o . Ara, per e x e m p l e , volen retornar als orígens i un sector torna a fer animacions de

carrer i de festes i recupera el que era La Cubana en els seus inicis. Se'ls ha pujat molt poc al cap, la fama que van tenir amb Cegada de amor i sempre van canviant els actors, no són mai els mateixos. — A què creus que és atribuïble l'èxit obtingut amb 'Cegada de amor''? - Tothom que treballa molt i que treballa bé, en algun moment encerta el muntatge. Ja ho van encertar amb Cómeme el coco, negro, i Cegada de amor va ser el fruit de molt temps treballant. També és important que van aconseguir fer una cosa diferent del que s'estava fent a Barcelona. És possible que si ara es fes una altra cosa del mateix estil potser no funcionaria igual. — Quins projectes de futur tens? - M'estan escrivint un text. Es un projecte que em fa molta il·lusió i que potser serà la possibilitat d'anar una mica més enllà. Paral·lelament, pel que fa a les classes, vull fer un muntatge amb un petit grup per poder-lo vendre. — Surten actors professionals, de La Unió? - Hi ha nens de La Unió que l'any passat van treballar en l'àmbit professional. Una nena

va estar fent La ciudad de los prodigiós i ara està al Teatre Nacional. Altres dos van estar fent de fills de la família Pérez i un altre va fer un paper a Tot esperant Godot. - Es un bon moment per al teatre a Catalunya? - Anem a millor. La crisi que veuen la veig i no la veig, mai no l'he vista i sempre hi és. De totes maneres, estaria bé tenir l'oportunitat d'ampliar coneixements. A la resta d'Europa i a Amèrica fan més coses, i aquí ens quedem una mica estancats, la gent hauria d'anar més a l'estranger i aprendre des d'una altra visió. La cultura teatral a Catalunya és molt petita si la comparem amb la d'altres punts del món. Servan espera poder interpretar un text que li estan escrivint Foto: X.L.

C/ MONLSIIR. 44 1.630.90/4.69

08190 ST. CUGAT V

e.mail : a p u e i t a @ m u n d t v t a . e s

jAUMÉNTANOS LA FE ! Ev. S. Lucas 17 :5

RESTAURANT

CAN EDO

Comunions, batejos Casaments Cuina casolana Carns a la brasa Verdures a la brasa Zona d'aparcament Parc infantil Camp de bàsquet Local climatitzat

Lope de Vega, 5 • Tel. 93 5 8 0 66 6 0 Fax 93 692 2 4 2 4 • Bellaterra

Estàs palabras le fueron dichas a Jesús por sus díscípulos Aquellos discípulos que tarrto veneramos, cuya santidad es indiscutible, un dia fueron hombres como nosotros. Fueron transformados por el poder de la Fe, y eso fue posible porque se la pidieron directamente a Dios a través de Jesús. Jesús nos dice : "Todo lo que pidiereis al Padre en mi nombre, lo haré" Muchos no se atreven a pedir directamente a Dios porque creen que Dios no escucha o no existe. Otros aunque piden no reciben porque piden mal, porque se equivocan de intermediario. "Porque hay un solo Dios, y un solo mediador entre Dios y los hombres, JESUCRISTO" 1« Tímoteo 2 :5 iTe atreveràs a pedir a Jesús ?

Si desea hacer alguna pregunta a c e r c a d e las Sagradas Escrituras, escríbanos. Le obsequiaremos c o n un ejemplar del Nuevo Testamento y c o n un curso Bíblico por correspondència. No hacemos visitas. También le ofrecemos nuestros servicios : Estudiós Bíblicos. Asesoramiento a familiares d e drogodependientes y alcoholisme Asesoramiento y mediación en conflictos personales y familiares.

Opinió 13

H S 4 G U Y T O N S Dwauim, 1 tToctubndi 1999

g r a n s

t r e t s

J a u m e Belda Imaginació

i tossudesa

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcugatenc, propietari d'un dels bars més antics i carismàtics de la ciutat: el bar Catalunya. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

&\ ?•*** t'Seus/oaav ftoivf&vó <$?»£ ^Jw.

n Jaume Belda busca, abans que res, mostrar una bona imatge, per la qual cosa utilitza totes les normes de cortesia. Li agrada cridar l'atenció dels altres i el seu desig més destacat és el de sentir que resulta important i fins i tot necessari per als del seu entorn. De tarannà molt imaginatiu, de vegades adopta el recurs "d'abandonar-se" a la seva fantasia quan la realitat no el satisfà. Aquesta fantasia li resta certa objectivitat a l'hora de valorar situacions i problemes, als quals s'encara amb ànim de vencedor, perquè els errors no entren a formar part de les seves expectatives. En aquest sentit, quan Jaume Belda es proposa uns objectius, és difícil que després hi renunciï. De fet, la força

«5

«3

-i.

Des

del

T u r ó

d e

Can

de voluntat és una de les seves característiques, ja que disposa d'un potencial energètic molt important. El problema pot raure, però, en el fet que aquests objectius no siguin del tot encertats, perquè escoltar els punts de vista dels altres no entra en les seves "possibilitats". I és que, segons mostra la seva lletra, ens trobem davant un home que s'aferra a les seves idees d'una manera tossuda i fins i tot, de vegades, d'una forma reivindicativa.

A m b la coMaboracir

EEbCRJPT ^iiiiiiiiiii^i SELECCIÓ -FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona l»l. 93451 0439* - Fax93451 73 96

M a t a s

Les muntanyes sagrades de Catalunya TORDI GARRIGA I PUIG

uan vaig deixar enrere sis dècades de la meva vida -escolar, univerprofessional-, em vaig proposar fer realitat una quimera que m'havia turmentat: fer la ruta pirinenca de mossèn Cinto, escollint «les piques tres mil» de Catalunya, començant per la pica emotiva del Canigó, que no té tres mil metres ni està enclavada a Catalunya, i finalitzant a l'Aneto, que si bé és el més alt dels Pirineus s'assenta a l'Aragó, però els dos catalans poetitzats. De dreta a esquerra, els tres mil catalans comencen per la Pica d'Estats -la més alta de Catalunya-, que inclou també el Sotllo i el Verdaguer, els segueix la Punta Alta del Comolobienes, a la vall de Boi, el

Passet, Comaloforno i els tres Biceberris, per acabar amb el Mulleres a l'inici de la Noguera Ribagorçana, davant les Maleïdes, que presideix l'Aneto. Malauradament aquests darrers anys, el sentimentalisme muntanyenc ha estat adulterat per un esperit esportiu-competitiu que desvirtua tot l'encant de la muntanya. Muntanya, c o m p e t i c i ó , turisme? Aquesta és la gran qüestió. Aquests ral·lis competitius que s'organitzen són més propis de la indústria del motor, però mai de la poesia que té el fet de pujar, pas a pas, una pica, observant fauna, flora i totes les sensacions que t'ofereixen la vista, l'oïda, l'olfacte i el gust: una amanida verda salvatge, bolets, truites de llac,

gerds boscans, no vull oblidarme la necessitat del tacte que se sent en fer el cim, en abraçar un ésser humà, tot mirant el cel -encara que aquest ja no sigui un lloc sinó una sensació-, agraint al creador la infinita bellesa dels nostres Pi-

"El sentimentalisme muntanyenc ha estat adulterat per un esperit esportiu " rineus: les muntanyes sagrades de Catalunya. La muntanya és sagrada, és màgica. Plomes millors que la meva ho han corroborat. El po-

eta sublim de les nostres muntanyes -les de Lleida principalment- fou mossèn Cinto Verdaguer. Els seus versos són les millors monjoies que un pot seguir per fer els cims. Que boniques aquestes dues paraules, fer cim. Qui no n'hagi fet cap, no ho podrà entendre. Es, després de l'orgasme amorós, la millor sensació humana de plenitud. Personalment he fet les piques lleidatanes amb uns guies excepcionals, molts d'ells homes 8 mils, pastors i contrabandistes; tots, però, coneixedors a fons i enamorats -pam a pam- de la terra que trepitjaven els seus peus. Manca servar la puresa dels pioners del muntanyisme del nostre país. Catalunya n'ha tingut molts. Per cert, la Generalitat hauria de complir una as-

signatura pendent. Ara que el refugi de la Renclusa s'està remodelant per al proper 2000, cal recordar que, amagada en la foscor del vell menjador, hi ha una placa de bronze, molt barroca, amb uns versos de mossèn Cinto, extrets del seu poema Canigó i que tan bé canten aquelles muntanyes. Dipositem-la al cim de l'Aneto, on ell no va poder arribar, perquè un llamp sobre el pas de Mahoma li ho va impedir. Seria com batejar de catalanitat, poèticament, amb aigua del seu Canigó, aquest pic aragonès, on tants catalans hem sentit per primer cop l'orgull de ser-ne, en poder contemplar en tota la seva bellesa tota la terra catalana. Jordi Puig és publicista

US J CANTTOS

Entorn

Divendres, 1 d'octubre de 1999

G e s t i ó

d ' e s p a i s

Protesta contra el golf de Terrassa El Grup de Natura acusa la Caixa "a"especular amb els diners destinats a obra sòcia/" El grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat ha retirat el seu compte corrent de la Caixa de Pensions c o m a mesura de protesta davant l'anunci de venda dels terrenys de Torrebonica, a Terrassa. La financera havia rebut aquests terrenys ja fa anys amb la condició que els destinés a fer obra social, \i u\ Cos i \ -Sant Cugat Disfressats de pallasso i amb una gran pancarta on es podia llegir "I ,a ('aixa especula amb l'obra s o c i a l , una d o t / e n a de joves del (irup de Natura van "assaltar" dilluns al matí l'oficina de la Caixa de Pensions de la placa dels (Juatre Cantons i hi van representar tota una comèdia que pretenia denunciar la previsible venda dels terrenys de Torrebonica. Després de repartir divesos fulletons e n t r e les p e r s o n e s q u e feien cua a l'entitat financera. els verds els van explicar q u e part dels diners -fruit dels ben e f i c i s - q u e la Caixa ha de destinar a obra social, en realitat serviran "per especular im-

però ara té la intenció de vendre'ls a una societat privada que vol construir-hi un camp de golf d'elit. Els ecologistes santcugatencs van fer aquest dilluns un acte reivindicatiu en dues oficines de la Caixa a Sant Cugat i posteriorment van retirar els diners que hi tenien dipositats.

mobiliiriament i donar cabuda u una instal·lació d ' e l i t " . Posteriorment, els d o t / e joves van dirigir-se a l'oficina de la mateixa entitat que hi ha al carrer Valldoreix i van tancar el c o m p t e corrent del ( i r u p de Natura després de garantir que " s e g u r a m e n t el t o r n a r e m a obrir quan ens assegurin que no especula amb la seva obra social i amb els nostres diners destinats a aquesta causa", segons va explicar el portaveu del grup, German Llerena. Els ecologistes locals van convidar tots els ciutadans a imitarlos i a tancar els seus comptes corrents com a mesura de pressió "perquè, tot i que ja se sap que la Caixa és un dels poders fàctics d e C a t a l u n y a , j u n t a ment amb el Barca i la G e n e -

ralitat, no se'ls ha de deixar fer el que vulguin", ha sentenciar Llerena. l ' n u reivindicació a m b força La lluita per evitar que la Caixa v e n g u i f i n a l m e n t els t e rrenys de T o r r e b o n i c a - c a n Bonvilà s'ha fet sentir a tota la comarca. L'Associació per la Defensa i l'Estudi de la N a t u ra ( A D E N C ) abandera aquesta batalla ecològica des de fa ja uns quants mesos, alertant sobre la i m p o r t à n c i a d ' e v i t a r aquesta operació. En un dels molts manifestos editats pel col·lectiu, s'assenyala q u e la venda dels terrenys en q ü e s tió "implicarà una pèrdua de la gran diversitat biològica i paisatgística d e la comarca i

La protesta va tenir un caràcter lúdic FOTO: X.W'l I.ARROSA. afectarà la rica vegetació mediterrània i la seva fauna". A més, segons els ecologistes, suposarà la privatització d'un espai d'ús públic de gran valor social i cultural. La situació s'agreuja encara més, des del punt de vista dels

defensors de la natura, si es té en compte que la ubicació d'un c a m p de golf e n a q u e s t s t e rrenys comportarà una despesa d'aigua "excessiva" que podria elevar-se fins a la quantitat de 940.000 metres cúbics per anv.

U r b a n i s m e

L'alcalde lliura les claus de vint nous habitatges de PROMUSA La promotora podria urbanitzar en alguns districtes A. C. - Sant Cugat -

E/s pisos es troben <il carrer Lluís Domènec Muntaner. EO l'O

0isseny Ordinador D O O L N / L / , v v , _ ^'—

NLNS JOVES

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a Tel. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centro Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Una v i n t e n a de famílies d e Sant Cugat disposen des d'aquesta setmana d'un habitatge nou, gràcies a la nova promoció de pisos que PROMl SA ha lliurat aquesta setmana. En un acte protocolari. presidit per l'alcalde, Lluís Recoder, els representants de les diverses famílies van rebre dilluns les claus dels seus nous pisos situats al número 1 del carrer Lluís Domènec i Muntaner. Es tracta de 16 habitatges protegits i 4 per compensacions urbanístiques, que tenen una superfície d'entre 82 i 92 metres

quadrats. Tots ells són exteriors i estan equipats amb armaris de paret, calefacció de gas, fusteria exterior d'alumini amb doble vidre i un sistema d'estalvi d'aigua. A més, disposen de pàrq u i n g i traster. El preu mitjà d'aquesta promoció és de 15,5 milions de pessetes, una xifra molt inferior a la del mercat immobiliari santeugatenc i que demostra "la voluntat política d'afavorir que la gent jove de Sant Cugat pugui quedar-se a viure a la seva ciutat", ha dit l'alcalde i p r e s i d e n t de P R O M U S A , Lluís Recoder. Aquesta promoció d'habitatges encara pertany a les iniciades cl 1998 sota l'anterior equip de go-

vern. Pel q u e fa al futur de la promotora municipal de l'habitatge, Recoder ha declarat: "Estem acabant de definir el que ha de ser el futur objectiu de PROMUSA, petó d'entrada pensem q u e té un potencial molt important i una gran experiència que podria posar al servei de la urbanització dels districtes o de la remodelació d'algun dels barris de la nostra ciutat." Pel que fa a la promoció de pisos de Mira-sol -bloquejada després que es trobessin restes arqueològiques a la zona-. Rosa Vilavella, gerent de l'Ajuntament, ha declarat cjue les obres no es podran iniciar segurament fins l'anv vinent.

riure Nou curs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

ELS CURSOS DE CATALÀ PER A é

Sant Cugat del Vallès fa anys q u e ofereix als seus ciutadans la possibilitat d e fer cursos d e català per a adults. L'afany de trobar feina, presentar-se a oposicions o poder ajudar els fills a fer els deures són algunes de les raons que porten els adults a voler a p r e n d r e català. Els estrangers són un altre col·lectiu que sol·licita aquest servei per adaptar-se a la nova ciutat. Fa gairebé 20 anys que es va posar en marxa a Catalunya la iniciativa de fer cursos de català per a adults. Aquests cursos fa anys que es poden fer a Sant Cugat del Vallès, actualment a la Casa de Cultura i gestionats pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Tots els cursos començaran a mitjan d'aquest mes d'octubre i ja estan plens. Kls cursos de català per a adults estan destinats bàsicament a dos col·lectius diferenciats: els catalanoparlants i el no catalanoparlants. Kls que no tenen el català com a primera llengua estan dividits en tres grups en funció del seu nivell i cada curs té un màxim de 20 places. La majoria dels alumnes d'aquestes classes són estrangers, encara que també n'hi ha d'altres regions de l'Estat espanyol. Tots són, però, residents a Sant Cugat del Vallès. Predominen els europeus, encara que hi ha nord-americans, sud-americans i, en menor nombre, asiàtics i africans.

Els catalanoparlants també es divideixen en tres grups en funció del nivell, però a més tenen l'opció de fer els dos cursos intensius que ofereix la Casa de Cultura. L'objectin final es obtenir el nivell B o C de català. S'hi poden inscriure persones amb edats compreses entre els 18 i els 70 anys, però la franja més sol·licitada va dels 30 als 32 anys. Les raons que motiven la gent a apuntar-se als cursos de català per a adults, en el cas de les persones que tenen el català com a primera llengua, són diverses. Alguns dels alumnes s'inscriuen per tenir més oportunitats en el mercat laboral i altres ho fan perquè s'estan preparant per fer oposicions i se'ls exigeix un bon nivell de català. Una altra de les raons que empeny els adults a millorar el seu nivell de català és que volen dominar la llengua per tal de poder ajudar els fills en edat escolar, ja que el català s'ha convertit en una de les matèries de pes a l'escola i els pares sovint veuen que no tenen

jjm

I- i k)

•

Tant estrangers com catalans sol·liciten fer els cursos de català per a adults Foto: ARXIU prou nivell per ajudar-los. L'èxit d'aquests cursos de català per a adults es repeteix any rere any, i una vegada més començaran amb les aules plenes i una llarga llista d'espera. A la Casa de Cultura també hi

ha un centre d'autoaprenentatge perquè les persones interessades puguin aprendre català amb un horari totalment flexible. Aquest centre està obert els dimarts i dijous de nou del matí a dues de la tarda i de sis de la tarda a nou del

vespre i disposa de recursos informàtics i altres mitjans, a part de l'ajuda de persones que s'encarreguen de l'assessorament, per aprendre català. El centre d'autoaprenentatge té la matrícula oberta tot l'any.

D'AFICIONATS A PROFESSIONALS? Kl perquè alguns se senten atrets per pujar dalt dels escenaris és difícil d'entendre per als que no ho farien ni per obligació. Es clar, però, que per als amants d'actuar, fer teatre es converteix en quelcom més que una distracció. Desinhibir-se, d es ta par-se, comunicar-se i expressar-se és alguna de Ics coses que fan els alumnes del taller de teatre de La l'nió que es reuneixen cada setmana. Fa anys que aquesta entitat organitza els tallers de teatre per a nens - d e 7 a 11 anys-, joves - a partir d ' l i anys- i adults, i enguany continua l'activitat amb més demanda que mai. Aquest laboratori teatral, per on ja han passat alguns actors que després de començar com a aficionats han fet el salt a professionals, pretén preparar el cos i la veu amb el principal objectiu d'actuar. No es tracta tan sols de memoritzar textos i textos per vomitar-los, es tracta sobretot d'adquirir una consciència sensorial.

També es treballa la improvisació i es descobreixen noves tècniques. Abans de tot això és important establir un bon vincle entre els participants a còpia d'exercicis que ajuden a perdre la vergonya, la primera por que cal superar abans de pujar dalt d'un escenari. Es creen personatges, es fa el pallasso, es treballa amb els textos, es preparen monòlegs, s'interpreten diferents escenes i finalment es crea un espectacle. Aquest últim punt és amb el que Sílvia Servan, encarregada de formar tots aquests actors, té ganes de treballa en el futur. La formació de petits grups d'aficionats dels cursos que es fan a La l'nió és un dels projectes de Servan. El nombre d'interessats en aquesta iniciativa creix any rere any, sobretot perquè els que ja hi han participat alguna vegada t e n d e i x e n a repetir l'experiència, no tan sols aprenen a interpretar sinó que també fan bons amics.

La Unió ofereix classes de teatre pera totes les edats Foto: E.F.

Divendres, I d'octubre de 1999

Viure Noucurs

Entorn

ELS4CAIYTOÍNS Divendres, 1 d'octubre de 1999

T r a n s p o r t s

Els santcugatencs podran viatjar amb FGC, metro i Renfe amb un sol bitllet

Els canvis en la comissió de Torre Negra no són ben rebuts

Les obres delpàrquingde Festació de les Planes començaran en breu

A. C. - Sant Cugat -

AURA C O S T A

Membres de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodals han manifestat el seu malestar pels canvis que s'han introduït en la comissió de seguiment de la protecció de la zona. En concret, es queixen de la decisió de l'equip de govern d'incloure els propietaris dels terrenys en la comissió, ja que consideren que aquests no tenen una postura homogènia sobre l'adequació de protegir la zona i, a més, opinen que si els representants a la comissió són contraris a la protecció "obstacularitzaran la tasca del grup".

- Valldoreix -

El director general de Ports i Transports de la Generalitat, KnricTicó, ha anunciat q u e en un futur t o t e s les e s t a c i o n s santcugatenques dels Ferrocarrils de la Cieneralitat ( F G C ) s'integraran tarifàriament a la xarxa de transport públic metropolità, de manera q u e amb un sol bitllet es podrà viatjar des de qualsevol parada de Sant Cugat fins a Barcelona i posteriorment agafar el metro o els trens de rodalia de Renfe. Ticó ha afirmat: "Aquesta integració tarifària suposarà un gran esforç tècnic i econòmic, però creiem que el futur passa per aquí." I ha afegit: "I,'important és que el ciutadà sigui conscient que té una xarxa real, q u e funciona cada vegada més com una unitat i que li permet acostar-se allà on vulgui de tot el nostre àmbit metropolità amb comoditat, seguretat i puntualitat." L'alcalde d e la ciutat. Lluís Recoder, ja ha donat la b e n vinguda a aquesta iniciativa i ha assegurat que hi donarà ple s u p o r t . " A i x ò vol d i r q u e aquells 25.000 santeugatencs que cada dia baixen a Barcelona per treballar o estudiar tindran la ciutat econòmicament més a prop." El bitllet únic reportarà altres

D'altra banda, des de la Plataforma Cívica també es considera que el nou equip de govern "sembla voler prescindir completament del compromís que va adoptar l'anterior equip de goTicó ha visitat aquesta setmana elpànjuing de l'estació de Valldoreix i ha mancat que el de les Planes serà molt semblant FOTO: X. I vern de protegir selectivament els rodals de la Torre Negra". A beneficis a la ciutat. Un dels gent que s'hi desplaça en cotdoreix p e r c o m p r o v a r el seu més, recorden que en els darrers més i m m e d i a t s serà la consxe per agafar els F G C allà i així "bon funcionament" unes setanys aquesta zona ja ha patit múltrucció d'un aparcament a l'espagar menys", ha afegit Ticó. manes després q u e comencés tiples agressions i que avui hi ha tació d e les Planes, les obres " D e moment, encara estem a funcionar. D u r a n t la visita, altres amenaces, com l'ampliadel qual començaran d'aquí a p e n d e n t s d'algunes converses Ticó va aprofitar per recordar ció del camp de golf, la urbanitu n e s s e t m a n e s . A q u e s t pàramb algun dels propietaris per la importància d'aquests aparzació als sectors de can Solà, can q u i n g serà molt similar al d e acabar d e lligar-ho tot, p e r ò caments " q u e faciliten q u e la Vilallonga i al solar de la Pelleria Valldoreix, encara que la situaaviat podrem començar els tregent pugui venir a m b el vehio la construcció de la Ronda Sud. ció geològica i geogràfica de les balls." cle privat a l'estació ferroviàPer tot això, els components de Planes potser en faci variar una ria". "Això vol dir v a sentenDilluns d'aquesta setmana, el la plataforma han d e m a n a t la mica el d i s s e n y d e la forma. ciar el director general d e Ports mateix Ticó, l'alcalde de Sant convocatòria de la comissió de "Serà el pàrquing més impori Transports- q u e la gent farà Cugat i el president de l ' E M D seguiment per tal de discutir les tant d e tots, p e r q u è les Planes servir més el transport públic i d e Valldoreix, Miquel Paraira, mesures que cal adoptar per evisón la frontera de la xarxa d'inque, per tant, tindrem un país entre altres polítics, van visitar tar noves agressions. tegració tarifària i hi ha molta més equilibrat." el pàrquing de l'estació de Vall-

R e s i d u s

L'Ajuntament reparteix cent c o m p o s t a d o r s p e r fer a d o b a casa El Consell Comarcal ha subvencionat la iniciativa A. C.

L'Ajuntament de Sant Cugat repartirà un centenar d'aparells per fer adob casolà a tots aquells ciutadans que hi estiguin interessats. Els aparells o compostadors es cobraran a un preu simbòlic de 5.395 pessetes -xifra que representa només un 30% del cost real del mercat-, ja que el Consell Comarcal del Vallès Occidental ha concedit una subvenció a l'Ajuntament que cobreix la resta del cost. Els compostadors són uns aparells de poc m é s d ' u n m e t r e d'alçada que permeten fer de manera natural adob per a les plantes i la gespa. Per obtenir-lo només

cal anar abocant al compostador, alternativament, restes orgàniques seques (poda del jardí, branques, closques de fruits secs) i fresques (peles de fruites, de verdures...). Després, tot serà qüestió dels microorganismes de la matèria orgànica que, amb una mica d'oxigen, aigua i temps -entre sis mesos i un any- acabaran transformant les restes de menjar i poda en compost per adobar la terra. Les persones que estiguin interessades a obtenir un compostador han d'omplir la butlleta que hi ha en els fulletons que es van repartir la setmana passada amb el "Tot Sant Cugat" i lliurar-la a l'Ajuntament o bé trucar al mateix consistori i demanar-ho. A banda, l'A-

juntament també ha ofert aquests aparells a les escoles públiques i privades de la ciutat per tal que puguin fer didàctica amb els alumnes. La iniciativa es completa amb uns minicursets teoricopràctics de compostatge casolà que es faran a la Casa de Cultura, i amb l'assessorament de dues especialistes que estaran a disposició de tots els ciutadans que les necessitin per resoldre els dubtes sobre el procés de compostatge. Aquest seguiment tècnic també està a l'abast dels ciutadans que ja disposin de compostadors. El termini màxim per sol·licitar els aparells és 1*11 d'octubre. El tinent d'alcalde de Ciutat Sos-

ï 'Ajuntament ha editat 15.000 tríptics per ptvmocionarels compostadors. F.:X. L.

tcnible, Joan Carbó, ha explicat que aquesta iniciativa "suposa un pas més cap al model de ciutat sostenible que volem implantar a Sant Cugat" i ha indicat que si s'obté una bona resposta "buscarem altres vies per poder repartir més compostadors". D'altra ban-

da, Imma Casajoana, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, ha valorat molt positivam e n t la iniciativa consistorial: "Tot el que es faci per promocionar que la gent es responsabilitzi de la seva brossa és convenient."

Viure Noucurs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

Des de la construcci贸 de la seva llar fins a la reforma de la seva cuina o bany

ssir

C O N S T R U A L P A , &AJL

Tel. 93 589 01 51

construccions

PI. Doctor Galtes 8, 1r - 3a

16 Entorn

ELS4CAIYroNS Divendres, 1 d'octubre de 1999

CARRER GIRONA:

I s a r t £mfe

l'J<(/r/rr

9 a t

(liiniiii,

i/t•>• principals que romiinicu la />lt/i_ a tic IW/tuitanient amb toítt la z-oi/a th

euifir^jri

es cascs antigues que encara es mantenen al carrer Girona daten de finata del segle passat. Solitari, fosc i curt, durant moltes dècades ha estat "el carrer del davant" per als habitants de la /ona. Perquè, al contrari deí qtte tothom pensa, l'illa de cases que hi ha entre Francesc Moragas i Girona no tenen ta sortida del davant per Francesc Moragas (que els veïns coneixien com carretera de Barcelona), sinó per Girona, que és on hi havia les eixides. Al darrere s'hi guardaven els carros i les eines i era on hi havia les gallines. De fet, on actualment hi ha la part del darrere d'un taller mecànic, hi havia una sortida de carros. els carros que durant molts anys van ser eis principals ocupants del carrer Girona.

Qui també feia gran ús del carrer eren els fills de la zona, que a part de jugar a la plaça de l'Ajuntament, sovint feien xuts a la pilota en aquesta via. Antigament, el carrer Girona acabava on avui hi ha la rambla de Can Mora, que era la riera. De la rambla de Can Mora fins a la rambla Ribatallada, tot eren horts i camps de blat, els horts de can Massana. En aquell temps, el pont tenia tres arcs, dos dels quals han desaparegut sota les noves construccions de botigues, edificis i restaurants. I sota cl pont, recorden molts antics veïns de la /ona. solia haver-hi gitanes. A mitjan d'aquest segle, al carrer Girona hi havia (anant de la plaça de l'Ajuntament fins a la rambla de Can Mora) cal Riofrío,

que era un metge;eal Rosés, on hi havia un barber i on es venia Hetí ffcantega que venia de Montcada, que tema «n bonic jardí al costat de la carretera amb vm bar que sovintejaven les parelles joves. De fet, abans d%stal·lar-hi les dependències municipals, l'actual ajuntament era tíiï eafç. À continuació hi havia cal Negoci, cal Set t la casa de les Monges Vetlladores. Passat el carrer Dos de Maig, hi havia diverses torretes baixes i, a la vorera dreta, l'Acadèmia JLeon, llar d'infants i escola d'adoltsde molta anomenada. Ja ai final del cairer, al costat del pont, hi havia cal Mosella, una bonica casa a l'estil de Villa Felisa (on avui hi ha les dependències de la Poíick Local), que tenia un gran molí de vent.

Viure is oucurs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

asses So

BELL&

JUVE, GAVARRA, BECH I ROVIRA ASSOCIATS, S.A. ASSESSORS FISCALS I LABORALS. CONSULTORS.

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Seveis s'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics ..*»

mm?w>

L'I d'octubre inaugurem nou local a: PI. Barcelona, 11 éf. 93 674 17 84 - Fax 93 674 1615 08190 Sant Cugat

Entorn 17

ELS4CANTONS Divendres, 1 d'octubre de 1999

E L BRESSOL DE FAMÍLIES DE RENOM

I S

o i d?artistes 1 carrer Girona s'hi han criat, com a mínim, dues famílies d e g e r m a n s 'populars". Els germans Royo, bessons, en són uns. En Vicens Royo és ara joier d'anomenada i viu a Andorra. El seu germà, Josep, va ser un dels primers alumnes de l'Escola Catalana del Tapís (Casa Aymat), juntament amb l'exalcalde, Joan Aymerich. Josep Royo, artista que s'ha fet més que un nom en el món de l'art català, ha

C a r r

Els germans Royo van venir al carrer Girona poques hores després de néixer

d €5

estat el col·laborador més jove amb què va comptar Joan Miró. Des de l'any 1969 i fins a la mort de Miró l'any 1983, Royo va elaborar tapissos amb l'artista català. En néixer, Josep i Vicens ja eren orfes de pare, un artesà que pintava porcellana i copes de vidre. Els Royo van néixer l'any 1945 a Barcelona i poques hores més tard ja estaven instal·lats al

, el cnirci Girona és més patrimoni de/s coixes

dels vianants FOTO: XAS/1 LARROSA

número 10 del carrer Girona, cal il·lustra el llibre Royo a Miró, a Penya. El seu oncle els acollí a Sant Cugat, editat per l'Ajuntaells i a la seva mare a la seva casa ment l'any 1993. "Aquelles riede Sant Cugat. "Les rieres m'a- res em varen apassionar tant que passionaven; jo era el rei de les uns anys més tard van ser un rieres. N ' h i havia moltes que punt de referència, entre altres, travessaven Sant Cugat i que en per a la meva pròpia pintura." aquells temps eren formidables, Una altra família de germans plenes d'arbres centenaris i can- coneguts al poble que van créiyars", va dir Royo al galerista Jo- xer al carrer Girona són els Pros. sep Canals anys enrere, segons Fills dels masovers de can Villa,

els Pros es van traslladar a la casa de les Monges Vetlladores de ben petits. Molts anys després, dos dels germans van obrir la ferreteria El Pont al mateix carrer, un dels comerços més visitats de la ciutat que va tenir el seu origen al Can Oristrell del carrer Santa Maria, el mateix carrer on un altre dels germans té la seva geladeria.

n t C

TRFPHA *SU8MfWSTSAMENTS •MAQUINARÀ

INOUSTftJÀUs

•EtECTSICtTAT *&R!COlATGE-JAR&INE*IA •coses t>í CA$A

C / Francesc M o r a g a s , 44 C / G i r o n a , 3. SANT CUGAT Tel.

93 675 01 7 5 .

SOFÀS AMIDA CORTINES-ESTORES PAPIRS PINTATS CONFECCIÓ A MIDA TAUÉR PROPI

Viure Noucurs

Divendres, / d'octubre de 1V99

EIS 4 CANTONS

Societat

Divendres, I d'octubre de I9W

E n s e n y a m e n t

Els professors de secundària pública reivindiquen millores Molts mestres santcugatencs s'afegeixen a la plataforma \ \ \ \ Hi)K\l - Sant Cugat -

"Estem convençuts que nu es pot seguir sent còmplices d .iqucsU situació que afecta el conjunt de la ciutadania i que posa en perill Pensem amem públic. garantia bàsica de l'cxistencia d ' u n estat d e mòcrata. El professorat de l'ensenyament públic de secundària estem disposats a lluitar en defensa de la millora de I ensenyament, sempre vetllant per garantir el bon funcionament dels nostres centres. l'alta qualitat de l'ensenyament impartit als I ES, la defensa dels interessos dels nostres alumnes i la garantia que això podrà continuar sent així en el futur." Així es tanca el manifest que la Plataforma de l'Assemblea de Professors d'Ensenyament Secundari Públic de Catalunya va entregar la setmana passada al delegat del Departament d'Ensenyament, després de manifestar-se tallant la (iran Via de Sabadell. La protesta fonamental és la problemàtica que, segons els mestres,

està provocant la implantació deia reforma. Per als professors, segons indica el manifest, el fet de voler crear una escola integradora i ampliar l'escolarització obligatòria fins als 16 anys és en si una decisió) important. Però els professionals de l'ensenyament secundari

• És iatU d|^r^v«pieàció molt ^^iaiy||iiii^.|àssant a fora ;|pit::ii|||i|i|||yf ànm^íg i§: pfpfeasoís sataeygítenes teconcixen que % Sant Cagat la situació no és pas taa éMàgm&xft «n| «is recursos de l ' e l l

ünpsieat aeeeadari a la ciueit cittaïttcsta^fetqMeeísestuIjpats r^btè|jàtics acabat semIfiee&seawesí

opinen també cpie aquesta mesura hauria hagut d'anar acompanyada de més recursos, "dotar d'especialistes els centres, crear aules externes , unitats d'atenció especial...". 1 és que en els primers cursos d'aplicació, els mestres han detectat - g l o b a l m e n t - q u e s'ha generalitzat el fet que els estudiants problemàtics acaben sempre matriculats en centres públics. "El que demanem bàsicament, entre altres coses", explica (larme Artigas -professora de l'IES Angcleta Ferrer que va assistir a la manifestació-, "és que aquest tipus d'estudiants siguin repartits de manera proporcional també a m b els c e n t r e s c o n c e r t a t s . " Aquesta opinió la comparteix Rosa Grau -professora de l'IES Arnau Cadell que també va ser present a la protesta-, qui afegeix que "en aquests casos s'aguditzen les mancances de recursos, perquè necessiten una atenció especial que en les condicions actuals és difícil donar". La creació del Centre Obert, que podria actuar en aquest sentit, és

Els professors volen que es trobin solucions a/spivblemes de l'ensenyament E: X. I..

vista com una via d'ajut, "però no ha de ser l'única", apunta Artigas. De fet, el problema central és pensar "que els centres d'ensenyament són una guarderia de menors d'edat", explica el manifest, i concreta que la implantació de l'ESO i el nou sistema de crèdits fan difícil un seguiment de l'evolució de l'alumne. "Amb els canvis del nombre d'hores que es dediquen a les assignatures", explica Josep Lluís Domeyó -director de l'IES

Angeleta Ferrer-, "s'observa que els nens es dispersen una mica." Però no tothom està d'acord amb les protestes al carrer de la setmana passada, pel que fa a a la seva forma. Ramon Casals, director de l'IES Leonardo da Vinci, explica a E L S 4 CANTONS que "si bé és evi-

dent que tots tenim alguns problemes, aquest inici de curs ha estat molt tranquil i aquest tipus de manifestacions s'han de fer quan les coses són molt més greus".

E n t i t a t s

L'Associació proDisminuïts Físics i Psíquics

llor q u e a ningú se li faci p e sat". Així, e n aquesta setmana q u e q u e d a , els m e m b r e s d ' A S D I acabaran d ' e n l l e s t i r l'organigrama i les ofertes del proper curs. U n e s activitats q u e e n guany presenten alguna novetat. Tot i q u e e n principi només es faran dilluns i dimecres, s'hi han inclòs dos tallers nous, com els altres t a m b é preparats per poder acollir uns 25 alumnes. Fins ara es feia el d e manualitats, un taller q u e , segons la presidenta, "té molt d'èxit", i el de cuina "en el qual, a més d'ap r e n d r e d e s p r é s tot allò q u e han preparat, s'ho mengen tots junts i s'ho passen d'allò més b é " . I els nous seran un d'alfabetització i un altre d e jocs de taula (sobretot dòmino).

enceta nou curs fent una crida al voluntariat De moment, només es podran organitzar dos dies d'activitats A. B. M. - Sant Cugat -

El proper dia V d'octubre començarà el curs d'activitats que l'Associació proDisminuïts Físics i Psíquics (ASDl) organitza cada any. Són tallers d'activitats variades que l'entitat ofereix, orientats específicament a gent amb discapacitats. De moment, però, el nombre de dies que es potiran realitzar els diferents cursos s'ha hagut de reduir. "Si les coses no canvien, q u e e s perem q u e sí", explica a El.s 4 CANTONS

Enriqueta (iuarch

-presidenta de l'entitat-, "podrem realitzar només dos dies

d'activitats, i no tres com fèiem l'any passat." És per a q u e s t motiu q u e des de l'associació santeugatenca s'ha fet una crida a la ciutadania perquè tothom qui ho desitgi pugui anarhi com a voluntari, "en principi millor si és major d ' e d a t i té moltes ganes de dedicar-s'hi", apunta la responsable d'ASDI. Segons (iuarch, d e m o m e n t encara són només una trentena les persones que s'han ofert per col·laborar, "quan per funcionar d e manera correcta serien necessaris, com a mínim, una cinquantena d e voluntaris per poder cobrir tots els torns. perquè no tothom hi pot dedicar moltes hores, i també és mi-

ASDI comença els tallers el proper d'u '.'.

I iihi

\ I I / / U'A'm i

A banda, sempre es realitzen sortides a la piscina cada dissabte al matí. I el mateix dia a la tarda s'organitzen diferents activitats de grup.

riure Nou curs

Divendres, l d'octubre de 1999

L'OMET S'ASSEGURA QUE ELS 1' L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom organitza un any més grups de diverses modalitats perquè tots els santcugatencs tinguin l'oportunitat de practicar l'esport q u e vulguin. Grups oberts a totes les edats i la possibilitat d'organitzar campionats d'esquí a l'hivern són les principals novetats de la temporada q u e acaba de començar. L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom, de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, s'encarrega, un any més, d'oferir una àmplia oferta perquè tots els santcugatencs puguin practicar esport assíduament. L'agenda de l'OMET està pensada per cobrir l'activitat esportiva dels més petits als més grans, sense que ningú en quedi exclòs, i per això organitza cursos variats i competicions de diferents característiques. Aquesta entitat municipal divideix el seu programa en funció de les edats, és a dir: activitats per a adults (de 16 a 60 anys), activitats per a la gent gran (a partir dels 60 anys) i activitats extraescolars per als nens i les nenes d'edat escolar. Jocs Esportius Escolars Un any més, els infants del municipi poden participar als Jocs Esportius Escolars que organitza l'OMET i que gestionen la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat i el Servei Tècnic d'Activitats Físiques. Els jocs escolars inclouen diversos esports: bàsquet, handbol, futbol sala, futbol 7, voleibol, escacs, judo, atletisme i tennis taula, i amb ells es pretén configurar un programa adreçat a tots els nens i les nenes que vulguin aprendre i practicar un esport de competició. Així mateix, les diferents

Els nens tenen molt protagonisme en la programació de l'OMET. Foto: X.L. escoles santcugatenques comencen a principis del mes d'octubre les activitats extraescolars que completen l'oferta per als més joves. Cada un dels centres ofereix la possibilitat que els alumnes es quedin a la tarda a practicar l'esport que més els agradi," activitats extrescolars obertes també a nens i nenes de fora de l'escola. Els centres oberts ofereixen horaris adequats perquè els nens i les nenes de Sant Cugat que estudien fora del municipi puguin gaudir també d'aquest programa.

Al marge dels cursos organitzats per a les diferents edats, aquest any hi ha

la novetat que per primera vegada es fan

activitats on es w 0 thom n S C r , U Es faran tres grups d'aquesta naturalesa: un de tai-txí, un de gimnàstica de manteniment i un de gimnàstica

L'OMET ofereix la possibilitat de fer diversos esports . Foto.x E.F.

L ' O M E T té previst fer altres activitats també noves d'enT>/^J~ • %t • • i guany, tot i LUflCltia MUniCípal que encara dEspOrt per a Tothom s'estan gestant. Exisfarà per primera vega- teix la possibilitat que d a t n S 0 Ò e r t S ü g™PS s'organitzi fateS ks edütS, de ta'l-tXÍ una compe. . . tició d'esquí N t gtmnOSÍÍCa que es faria els dies de les sortides organitzades orgànica. per la mateixa entitat. L'any pas-

sat es van fer tres sortides per anar a esquiar, i aquest hivern es pretén completar aquestes sortides amb competicions que podrien ser a l'estació catalana de la Molina. Les activitats físiques per a adults que organitza l ' O M E T són: natació, aeròbic, preparació física, bàdminton, gimnàstica de manteniment, gimnàstica orgànica i iniciació al ioga, tai-txí, steps i esports usuals. La gent gran pot fer natació, gimnàstica de manteniment, gimnàstica orgànica i taitxí.

Els horaris estan pensats perquè ningú es quedi sense fer esport. Foto: X.L.

Societat

El CMSC és l'organitzador de l'Aplec Excursionista

ELS4C41VrO>S Divendres. 1 ti'octubre de 1999

T r a d i c i o n s

Els participants a la Marxa d'enguany dinaran a can Casas

Els organitzadors volen tenir més incidència en el respecte al mediambient A. B. M. per Sol i Aire, can Gordi, can Villalonga, etcètera. El que sí que es manté és la separació en dues categories: els participants que tinguin entre sis i deu anys recorreran tretze quilòmetres. mentre que els que en tinguin entre 11 i 14 en faran setze. Per evitar els problemes que hi va haver l'any passat, enguany hi haurà molt més control per part dels voluntaris (que calculen que seran uns doscents) en les cruïlles conflictives.

ANNA BORAI

1 A\ vint-i-tresena edició de l'Aplec Kxcursionista dels Països Catalans tindrà un caràcter molt santeugatenc. Enguany és el (.'lub Muntanyenc Sant (lligat l'encarregat de la seva organització i coordinació, una tasca que desenvolupa en aquest àmbit per primera vegada. "I )c fet", explica un dels seus responsables. Gabriel (lerdà. "no ens espanta assumir aquesta responsabilitat. perquè ties d'aquí ja hem organitzat proves de muntanya en l'àmbit nacional i estatal." Segons (lerdà. la idea de ser-nc els organitzadors va néixer a Vilafranca, durant l'Aplec de l'any passat que va organitzar un centre excursionista de Castelló i on se'ls va proposar que se n'ocupessin, perquè l'organització de les edicions dels propers dos anys ja estan resoltes. I per ser la primera vegada, els organitzadors han volgut mantenir un cert aire de continuïtat. "La idea", explica Cerdà, "és passar una jornada agradable, en contacte amb la natura i molta altra gent, de molts altres indrets, que parlem la mateixa llengua." En total són uns cinc-cents clubs excursionistes els que han estat informats de la convocatòria de l'Aplec, que se celebrarà durant el pont de Tots Sants (30 i 31 d'octubre i 1 de novembre), tot i que la presentació del certamen es farà el 26 d'octubre dins el cicle de l'Aula Cultural. En aquesta presentació intervindran Josep Barberà-veguer del Vallès de la Federació d'Entitats Excursionistes i membre del (1MS( 1- i (Juim Solbas, del Centre Excursionista de Terrassa.

La Marxa de Regularitat que el Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) organitza cada any torna a tenir, en aquesta 41a edició, alguna novetat. La més destacable és el fet que els coordinadors de la prova han decidit que els participants dinin a can (lasas i no a l'esplanada de Sant Medir com es feia des de fa tants anys. "L'objectiu", explica Joan Carles Alayo -president de la secció de muntanya del Club i un dels membres de la comissió que porta el tema de la Marxa-, "és fer conèixer a infants i pares acompanyants un xic més la serra que ens envolta, a part de tenir més incidència en l'aspecte mediambicntal." I en aquest sentit s'ha anunciat que es farà un marcatge dels recorreguts menys agressiu (senyals que puguin desaparèixer més fàcilment), així com una major tutela al llarg de tota la prova. Per potenciar encara més el gaudi de la natura, a més de donar a

Espais

Un santeugatenc vol crear a la serra de Collserola un parc temàtic d'animals didàctic Josep Castillo, veí de Sol i AireJa en té més de 200 al seu domicili A. B. M. -SoUJUra-

Per al XXI11 Aplec, els membres del (1MS( 1 han organitzat diferents sortides a la muntanya, totes elles des de Sant (lugat. "1 lem pensat", comenta Gabriel Cerdà, "que tenint aquí Collserola calia aprofitarla: la gent que ve de fora coneixerà la serra, i els que són de Barcelona veuran que no cal anar molt lluny per trobar rutes molt interessants." Però també hi haurà caminades fins a Montserrat, o al Montseny i a la Mola, per posar alguns exemples. Aquest Aplec, a més, tamlx: tindrà altres activitats de to més cultural, com diferents visites per la ciutat a més tic representacions de la tradició popular (castellers, animació. havaneres a càrrec de la Coral La Lira. sardanes i alguna ballada de l'Esbart Sant Cugat.

Porquets de Vietnam, conillets nans, gallines, ases catalans, cavalls de mides reduïdes... Josep Castillo té al seu domicili de Sol i Aire més de dos-cents animals de companyia, de mides i espècies molt diferents, que molts santeugatencs ja han passat a veure. Afirma sense pensar-s'ho dos cops que des que era petit li havien agradat molt els animals, i q u e d e molt jove c o m e n ç à a col·leccionar-los. Ara fa 35 anys que viu al municipi i abans de l'estiu va començar a provar de materialitzar el seu somni: crear un parc temàtic d'animals, ampliant les espècies que ja té. per poder-lo obrir al públic, però sempre -com reconeix-orientat més als infants per seguir l'esperit didàctic del projecte.

Ires dies plens d'activitats amb les quals s'espera convocar, segons les previsions, unes sis-centes persones.

Per tal de dur-lo endavant, ha comprat un terreny de 3.(XX) metres quadrats a la serra de Collserola, per a ell "un marc immi-

I'n aplw actiu

Els dibuixos que il·lustraran la mai \a>tan t feh pet mfanh de la nulat EX. L. conèixer un nou espai als particimolts el faran servir. Per facilitarpants, s'ha escollit can Casas per ho, el CMSC ha arribat a un acord parar a dinar perquè està molt a amb Ferrocarrils de la Generalitat prop d'un transport públic. I és que i cedirà dos bitllets de tren per cada els organitzadors volen evitar que es participant inscrit. tingui la permissivitat total de perUna altra de les novetats és el nou metre que hi accedeixi cap vehirecorregut, que han definit com cle que no sigui estrictament ne"clàssic i innovador al mateix cessari, tot i que reconeixen que temps". Enguany es passarà també

Pel que fa a la imatge de la prova. enguany les il·lustracions també han estat fetes per nens i nenes deies escoles de Sant Cugat. En total s'han rebut uns dos-cents dibuixos, dels quals han estat escollits dos: el de Cristina Pérez (que té vuit anys i estudia a l'escola Collserola) per a la samarreta, i el de Pol Gómez (que té sis anys i estudia a l'escola La Floresta). La resta seran exposats al Club, perquè els puguin veure les mil parelles, si es compleixen les expectatives que s'esperen per participar en aquesta edició de la prova de regularitat.

l· ii la in/za >i/pi i fn le que tol adaptai ( abillo podria tnpluai eh apropJOÚ animalons que té ara E. V / llorable per ubicar-lo". Segons (lastillo, al Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat li han donat el vistiplau. Però des de l'Ajuntament local encara no té els permisos. "Haurem d'estudiar-ho molt a fons, perquè el tema és delicat", reconeix Joan Carbó -tinent d'al-

calde de Ciutat Sostenible. I és que, segons sosté Carbó, el terreny es troba en una zona protegida, amb un alt valor ecològic i naturalista. "Es per això, en estar inclòs dins de (lollserola, que haurem de demanar informes al Parc per veure si dóna el vistiplau."

Per a Castillo, qui recorda que no vol construir-hi res, sinó crear un espai on animals i persones puguin conviure, el desenvolupament del projecte seria molt positiu per a la ciutat. I pensa que, si li donen els permisos, podria tenir-lo llest per a la primavera vinent.

Viure Noucurs

Divendres. I d'octubre de 1999

UNA OFERTA VARIADA EN Sant Cugat del Vallès disposa d'una àmplia oferta d'instal·lacions esportives, que es poden repartir entre les municipals i les privades. El futbol, el futbol sala i el bàsquet, per exemple, poden practicar-se en equipaments municipals, mentre que per jugar a golf tant es pot fer en un c a m p privat i en un de públic, i si es vol jugar a hoquei herba només es pot fer en un club privat. posen de la Pista de Petanca Sant Francesc, al carrer Abat Escarré. en l'equipament a l'aire lliure preparat per a aquesta modalitat. La natació es pot practicar a la piscina municipal de la rambla del Celler, que es cobreix durant l'hivern.

privada, va ser cl primer camp de golf de Catalunya, mentre que el Camp de Golf Sant Joan va ser cl primer camp públic existent a C at a1 un ya. Sant Cugat és. per tant, un municipi innovador en aquest esport, que sempre s'ha anticipat, i congrega molts amants de picar la pilota per enviar-la dins un forat.

El golf, el tennis i I'hoquei herba són esports que es poden practicar en clubs privats

F i n a 1 ni e n t. els pavellons coberts municipals són el Pavelló Municipal del costat de la piscina, la Sala Esportiva situada al mateix lloc i el Pavelló de Voleibol de Valldoreix. El Pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix Foto: X.L. Sant Cugat disposa, com tots els municipis, de diversos equipaments esportius de règim municipal que serveixen als santcugatencs per estar en forma. Les instal·lacions esportives gestionades per l'Ajuntament c o m p l e t e n l'oferta de clubs privats de la ciutat que fan possible la pràctica de tot tipus d'esports.

reclamen inversions per millorar-les. Al llarg de l'últim any, hi ha hagut poques inversions en el terreny de les instal·lacions esportives i malgrat algunes intervencions encara queda molta feina per fer. Ara bé, això no impedeix que els santcugatencs puguin gaudir de les instal·lacions municipals.

L'estat de les instal·lacions municipals no sempre és del gust dels usuaris, que sovint

Tot i la diversitat de disciplines que es poden practicar, predominen el futbol i el futbol

sala, ja que els camps de futbol i les pistes poliesportives concentren una part important de les instal·lacions municipals. En total són tres els camps de futbol municipals de Sant Cugat, instal·lacions que serveixen a molts equips i entitats per entrenar-se i competir al llarg de la temporada. El C F Sant Cugat, situat a la rambla del Celler, el Can Magí, al polígon del mateix nom, i el C F Mira-sol són els camps de futblo municipals de què disposa la ciutat. És possible també practicar altres esports, com el bàsquet, l'handbol, l'hoquei, la petanca i el voleibol. Per a aquests esports, igual que per al futbol sala, es requereix una pista poliesportiva. En aquests moments, Sant Cugat disposa de cinc pistes poliesportives i tres pavellons coberts. La pista poliesportiva La Floresta 1 i 2, que s'utilitza per practicar handbol i futbol sala, està situada a can Llobet i és possible llogar-la per ser utilitzada entre amics. També hi ha la pista poliesportiva de les Planes i la Pista Méndez de la rambla del Celler, que es poden llogar, la pista de Mas Janer, situada al carrer Granada, i les de Sant Francesc 1 i 2 al carrer Abat Escarré. Aquestes instal·lacions serveixen per practicar també el bàsquet, l'handbol, l'hoquei i el bàdminton. Els amants de la petanca dis-

Sant Cugat ha estat sempre pionera en la pràctica del golf Foto: X.L.

Esport privat L'oferta de Sant Cugat per practicar esport no es redueix a aquestes instal·lacions municipals. Al marge de la gran oferta que hi ha de gimnasos i esquaix, Sant Cugat és la seu de dos esports que no es poden practicar a les instal·lacions municipals, però que t e n e n

L'hoquei herba també ha tingut un protagonisme important per a l'activitat esportiva de Sant Cugat, sobretot pel que fa a la competició. El Júnior FC és l'únic equipament del municipi preparat per a oferir la pràctica d'aquest esport, però es tracta d'un club privat i no d'unes instal·lacions públiques. Ja per acabar, el tennis té també un pes significatiu dins els esportistes d'elit de Sant Cugat. El representant del municipi en l'àmbit internacio-

La pista Méndez ofereix la possibilitat de llogar-la Foto: X.L. molt de pes dins el municipi, l'hoquei herba i el tennis, i un altre que comparteix l'oferta privada amb la pública, el golf. El nombre d'aficionats al golf creix any rere any i ja s'ha consolidat com un dels esports de moda de les darreres temporades, tan al municipi com fora d'ell. El Club de Golf Sant Cugat, que conforma l'oferta

nal, Àlex Corretja, n'és una bona mostra. Els jugadors de tennis de Sant Cugat poden practicar aquest esport al Júnior FC, però també als tres clubs de tennis privats del municipi: el Club Esportiu Valldoreix, el Set Ball i el Club Natació Sant Cugat integren l'oferta que té el municipi per practicar el tennis.

Societat

ELS/CANTONS Dwendm.J(Toctubn dt 1999

La gent gran santcugatenca participa activament en el seu dia internacional

El Casal de la masia Torre Blanca està molt ocupat

Membres d'aquest col·lectiu apunten que caldria fer més coses tot l'any A.B.M. ANNA BORAI -

Avui se celebra de manera internacional el Dia de la Gent (iran. Diferents actes s'organitzen arreu per commemorar-ho, com el que es va celebrar ahir dijous al vespre al Palau Sant Jordi. Grups corals de gent gran de tot (latalunya hi van assistir i no va faltar representació santcugatenca: diferents corals dels casals d'avis del municipi hi van ser presents, en una celebració que va comptar amb la participació de cantants catalans famosos. 1 demà, des del Club Muntanvenc, s'organitza al municipi la també internacional Festa de l'Envelliment amb Salut, una caminada popular que es realitzarà a partir de les onze del matí en molts indrets del planeta. A Sant Cugat es prendrà la sortida des del Pla del Vinvet i els participants obtindran una samarreta de la diada de record. "Es tracta d'una activitat molt recomanable", explica un dels seus organitzadors, Joan Carles Alayo,

tingui present la gent gran, s'haurien d'estendre a la resta de l'any. "EI que hauríem de fer també", apunta Pere Rivas -president de la Llar d'Avis- "és coordinar-nos més entre nosaltres per poder organitzar més coses de manera conjunta, així com plantejar-nos tot el que ens faria falta." Tanmateix reconeixen, però, que a la ciutat hi ha moltes activitats per realitzar i molts serveis per rebre, tal com apunta Mercè Conesa -tinent d'alcalde de Presidència i regidora de Benestar Social-, qui destaca a ELS 4 CANTONS que "a Sant Cugat, la gent gran és un col·lectiu molt actiu que es val molt per si mateix, que dóna molta vida a la ciutat i que, per tant. s'ha de tenir molt L·i gent gran toldria que se'ls tingues prrsents durant lot l'any 1-010. X.I.. present". I no tan sols és un grup important en l'àmbit local, a Catalunya també. "perquè serà una passejada que pot cant aquesta iniciativa. Tal com apunta un informe de l'Insrealitzar tothom, i que té com a Malgrat aquesta celebració anual titut d'Estadística de Catalunya, objectiu no tan sols celebrar la del Dia Internacional de la Cient d'aquí al 2010 aquest grup creixerà diada de la gent gran, sinó recor(iran, la major part de representants de manera considerable i se situarà, dar que l'esport diari també ajud'aquest col·lectiu al municipi coinsi es compleixen les previsions, al da a envellir amb salut, missatge cideixen a assenyalar que aquest tique ha volgut adreçar l'Organitpus de recordatoris, així com cl fet voltant d'l,2 milions d'habitants a tot el país. zació Mundial de la Salut convode conscienciar a la població que es

B e n e s t a r

El programa social Viure i conviure comença a veure resultats a Sant Cugat A. B. M. - Sant Cugat -

L'experiència està funcionant d'una manera d'allò més positiva. Aquesta és la valoració q u e fan les responsables del progama Viure i conviure qvie s'està promocionant des del Departament de Benestar Social de l'Ajuntament i Caixa d e Catalunya Obra Social c o n j u n t a m e n t amb diferents centres universitaris. "Pràcticament acabem de com e n ç a r " , afirma M e r c è Vidal -assistenta social d e l'Ajuntament de la ciutat-, "i ja estem obtenint una bona resposta, similar a la d'altres municipis on

s'ha desenvolupat a m b èxit." I és q u e a Sant Cugat, que es va presentar el programa al juliol, d e s p r é s d e les p r i m e r e s rondes d'entrevistes durant el mes de setembre entre gent interessada, ja ha sorgit la primera p a r e l l a q u e s ' h a acollit a aquest pla. Joana Estadella és la primera s a n t c u g a t e n c a q u e ha volgut provar aquest programa de relació intergeneracional. " H o he fet", explica Estadella, "perquè quan m e ' n vaig assabentar ho vaig trobar d'allò m é s interessant." La santcugatenca argumenta que va pensar que la seva situació era idònia per acollirs'hi "i està molt bé poder com-

Són nombroses les activitats que s'organitzen al Casal Social Okupat. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, els membres del col·lectiu okupa han organitzat i participat en moltes de les activitats convocades. Tot i que al final la festa mexicana en solidaritat amb els estudiants del Districte Federal no es va poder celebrar, el programa de dissabte i diumenge es va dur a terme amb normalitat: correllengua, restauració d'una sala i la cloenda del taller de r/osr/is. Dissabte va tenir lloc l'assemblea d'insubmisos de Catalunya. Van participar-hi una vintena de representants de diferents col·lectius, els quals van centrar el debat en el desè aniversari del moviment insubmís. Aquest cap de setmana també es plantegen algunes iniciatives: dissabte hi haurà un joc de rol en viu al vespre, i diumenge els membres del Casal aniran a Sabadell per participar en l'Assemblea d'Okupes del Vallès.

S o c i a l

"Aquesta iniciativa és molt positiva per dues raons", explica Mercè Conesa -tinent d'alcalde de Presidència i regidora de Benestar S o c i a l - , " u n a pel seu caràcter intergeneracional: posar en contacte dos col·lectius que pot semblar q u e t e n e n p u n t s de vista molt separats, però interessos comuns, i una altra pel seu caràcter innovador al municipi, dues raon que ens van fer apostar per dur-ho endavant." En aquest sentit, des dels ens organitzadors s'està duent a terme una campanya per explicar tot el que repecta a aquest programa entre la gent gran de la ciutat. Per aquest motiu, el proper dilluns i dimarts es realitEl programa s'està explicant aquests dies tots a els casak d'avis E: X. IARROSA. zarà una ronda de conferències explicatives als casals d e la ciupartir amb una persona jove, tevénen de fora puguin tenir un tat. Dilluns es farà a les cinc de nir més companyia i veure q u e lloc on estar-se, i q u e la gent la tarda a la Floresta i a les set a a ella també li pot anar bé. gran que es troba sola tingui algú Valldoreix, i dimarts es convoL'objectiu del Viure i conviure amb qui compartir tant la seva carà la reunió a les cinc a Mirava per aquests camins: aconsevida i experiència com aquell sol i a les set a les Planes. guir que els joves estudiants que habitatge on queda espai lliure.

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

[digital El teu distribuïdor de cameres pomt' j material digital Kodak a Sant Cugat

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

Una n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s en 15.000 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210 1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs)

Canon Prima Súper Zoom 135 4 1 . 1 0 0 ptes. (iva inclòs)

viure Nou curs

Dkmdres. 1 d'octubre de l W9

-y* ••s·rrsnpf^paR

EL CMSC VOL FOMENTAR LA El Club Muntanyenc Sant Cugat organitza un any més diverses activitats q u e mai no falten dins l'agenda de la ciutat. Un dels objectius d'enguany és fomentar la dimensió cultural de l'entitat. El Club Muntanyenc fa una important tasca entre els aficionats a la muntanya de Sant Cugat del Vallès. S'inicia una nova temporada que ha de servir per continuar gaudint dels actes ja consolidats i per impulsar noves activitats. El CMSC es planteja l'any amb l'objectiu de fomentar la dimensió cultural de l'entitat. Aquest procés d'expansió cultural es materialitzarà amb sortides, exposicions, conferències, projeccions i cicles. La coral, l'Esplai Sarau, l'Escola d'Excursionisme, les diverses modalitats d'esquí, la secció de muntanya, la Marxa Infantil, la rítmica, l'atletisme i els passeigs per Collserola continuaran omplint l'agenda anual de l'entitat santcugatenca. L'escola de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc inicia ara a l'octubre un nou curs. Fa anys que els santcugatencs tenen l'oportunitat de practicar aquest esport a través de l'oferta d'aquesta entitat.

L'escola preveu ensenyar a nous alumnes i perfeccionar o continuar l'aprenentatge amb els que ja fa anys que practiquen. Es diferencien, per això, dos grups: un d'iniciació i un altre de perfeccionament. En tots dos casos es treballen els diferents aparells: corda, pilota, cèrcol, maces i cinta, sense oblidar l'especialitat de les mans lliures, base per realitzar tots els altres exercicis. El Club Muntanyenc va iniciar l'any amb la inauguració de la Taula d'Orientació que s'ha instal·lat dalt del turó de Mataró, el passat 19 de setembre. És només un primer pas d'un inici de temporada tradicionalment fort. A començaments d'octubre, el dia 2, se celebrarà el dia internacional de la gent gran organitzant una caminada popular pels voltants del poble. El recorregut que hauran de seguir tots aquells que s'animin a caminar serà: des de la plaça de l'Auditori i

t-f.

passant per la Torre Blanca, el Pi d'en Xandri, la Torre Negra, la Pedrera i Sant Crist de Llaceres fins arribar a la plaça de Barcelona. El 24 d'octubre arriba l'esperada Marxa Infantil, que enguany celebrarà la seva 41a edició. La gran novetat d'aquest any serà algun canvi en el recorregut, entre ells el punt de trobada per dinar, ja que es pretén que qui ho vulgui pugui arribar-hi amb transport públic còmodament. Tanmateix, es mantindrà un recorregut més llarg per als grans i un altre de més curt per als més petits. El darrer cap de setmana del mes d'octubre, Sant Cugat rebrà amants de la muntanya de tot Catalunya amb el 23è Aplec Excursionista dels Països Catalans. De mica en mica es va configurant l'entramat que suposa rebre aquesta quantitat de gent i es van posant els punts sobre les is perquè tot funcioni a la perfecció.

nuevo hcrizonte agencia maïrimonia

Decidir quien seràMpareja merece toda tu atencióny ÍÓ^^SMm^.H. L\^ San Antonio, 50-1° Sant Cugat - Tel. 93 675 64 92

El 24 d'octubre es farà la Marxa Infantil Foto: ARXIU.

22 Societat

ELS f CfWIDNS Divendres. 3! d'octubre de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

CONSTRUIR EN BENEFICI DELS CIUTADANS SER o NO SER, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ Desenes de santcugatencs van acostar-se dimarts al vespre a la llibreria Paideia per compartir amb l'escriptor local Víctor Alexandre uns moments de glòria. I és que Pautor va presentar el seu darrer llibre 'Jo no sóc espanyol', tot un èxit de vendes que ja va per la tercera edició. La multitud aplegada a la llibreria va fer molta estona de cua per aconseguir les preuades dedicatòria i signatura que certificaven l'autenticitat d'una obra ja per si mateixa expcecional. Pagina: 34. FOTO:XAVIIARRÒSA

L'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, ha lliurat aquesta setmana vint habitatges de la darrera promoció de PROMUSA. Es tracta d'una vintena de pisos amb totes les prestacions, però a un preu molt més econòmic que el del mercat convencional, que permetrà a les famílies afortunades poder continuar vivint a Sant Cugat sense que això els suposi una gran despesa econòmica. Pàgina: 14. FOTO: XAVILARROSA

REIVINDICAR AMB ALEGRIA Es el que van provar de fer una dotzena de membres del Grup de Natura del Club Muntanyenc. Disfressats de pallassos i al so dels xiulets, van ocupar dilluns al matí dues oficines de la Caixa de Pensions en protesta per l'especulació que segons ells fa la financera amb els diners que ha de destinar a obres socials. No se sap si els verds van aconseguir la finalitat que s'havien proposat però, com a mínim, van entretenir una estona el personal. Pàgina: 14. FOTO: XAV I LA R ROSA.

PRYCA ES TRANSFORMA EN UN GRAN CELLER Per segon any consecutiu, la Fira del Vi omple elpassadís central de l'hipermercat santeugatenc. Més de 189 tipus diferents d'aquesta beguda alcohòlica, amb la representació de cellets de tot l'Estat, a més de tot tipus de productes complementaris per al delit dels amants de Penologia. Pagina: 26. FOTO: XAVI LARROSA

riure Noucurs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

TEATRE, MUSICA, OPERA I DANSA El passat mes de setembre va servir perquè el Teatre-Auditori de S a n t Cugat del Vallès obrís una nova t e m p o r a d a . La programació del mes d'octubre inclou teatre i concerts de música clàssica, però dansa i òpera completen tres intensos mesos d'activitat fins al N a d a l . El setembre ha servit també perquè el Teatre-Auditori reprengui l'activitat al cent per cent. L'escenari de Sant Cugat del Vallès acollirà una temporada més representacions teatrals, concerts, òpera i dansa. La programació d'aquest trimestre va començar ei passat mes de setembre en què l'auditori santcugatenc va oferir les tres primeres funcions després de les vacances que van servir de primer plat per un primer trimestre farcit de grans funcions avalades per l'èxit obtingut fora del nostre municipi. Octubre complet La programació de l'octubre s'inicia el primer dia de mes amb l'adaptació que Paco Mir ha fet d'£/ sopar dels idiotes, de Francis Veber. La versió cinematogràfica de l'obra, que la temporada passada va estar en cartellera als cinemes catalans, és una mostra de les possibilitats mai esgotades de l'especta-

cle. L'objectiu del protagonista és aparentment senzill, però ben cínic: organitzar setmanalment un sopar amb un convidat de luxe: l'idiota -sempre que la fauna social ho permeti. Aquest passa abans per una rigorosa selecció destinada a escollir un personatge amb una afició estúpida, per dir-ho suaument. La tria d'un inspector d'hisenda capaç de fer perdre la paciència a un sant es converteix en desastre. La dona de l'executiu encarregat de la selecció no pot suportar tant de cinisme concentrat i abandona el marit; tot seguit, la seva amant segueix el mateix camí, i finalment, el seu metge va al darrere. Una petita inspecció financera acaba de rematar l'executiu, que definitivament ha errat amb la tria. Aquesta divertida i original comèdia arriba a Sant Cugat després de l'èxit aconseguit en els diferents holos fets a la comarca. El segon espectacle d'octubre serà el dia 9 amb el recital

Tïmm^wm—m

mmmm mmsaM MtWsm SWKsW\

La sala del Teatre-Auditori rebrà actors i actrius de gran categoria. Foto: ARXIU. d'òpera que oferirà Ainhoa Arteta, una guipuscoana nascuda a Tolosa que col·labora assíduament amb Plàcido Domingo. La trajectòria de la cantant basca l'acredita com una de les veus més belles del moment, a la qual cal sumar la seva capaci-

tat d'interpretar amb la cara, amb les mans i amb la resta del cos. El pianista Alejandro Zabala serà l'encarregat d'acompanyar Arteta en el recital davant els santcugatencs, que inclourà peces de Scarlatti, Pergolesi, Vivaldi, Neumann,

Bizet, Fauré, Granados, GarcíaAbril, Obradors i Turina. L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, el 15 d'octubre, oferirà un segon concert amb Gyórgy Sebók. al piano i sota la direcció de Gerard Claret. Sébok s'ha convertit en un

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

Divendres dia 1 a les 22.00 ht EL SOPAR DELS IDIOTES, de Francis Veber Traducció, adaptació i direcció de Paco Mir. Intèrprets: Enric Ases, Ricard Borràs, Lluïsa Castell, Jordi Coromina, Lluís Marco, Pep Miras i Cristina Solà.

Dissabte dia 6 ales 22.00 ht MARIA STUARDA de Gaetano Donizetti (òpera en tres actes) Director musical: Federico García Vigil. Intèrprets: Hyejin Kim (Maria Stuarda), Judith Borràs (Elisabetta), Dalmau Gonzalez (Leicester), Celestino Varela (Talbot), Alex Sanmartí (Cecil) i Cristina Obregón (Anna). Cor del Amics de l'Òpera de Sabadell Orquestra Simfònica del Vallès Director d'escena: Stefano Poda. Director del cor. Rosa Maria Ribera.

Divendres dia 10 ales 22.00 ht COMÈDIA NEGRA de Peter Shaffer Traducció: Montse Llabrés, Paco Mir i Tamzin Townsend. Direcció: Tamzin Townsend. Intèrprets: Resu Belmonte, Mercè Comes, Pep Cruz, Montse Esteve, Eduard Farek), Esteve Ferrer, Enric Majó, Pep Salvat

Divendres dia 9 a les 22.00 ht RECITAL D'AINHOA ARTETA Acompanyament al piano d'Akjandro Zabala. Programa: Scarlatti, Pergolesi, Vivaldi, Neumann, Bizet, Fauré, Granados, García Abril, Obradors i Turina. Divendres dia 15 ales 22.00 ht ORQUESTRA NACIONAL DE D'ANDORRA Piano: GyórgyScbók Concertino-Director Gerard Claret. Programa: W. A Mozart i J. Haydn.

CAMBRA

Divendres dia 22 i dissabte dia 23 a ha 22.00 h: LA EXTRANA PAREJA de Neü Simón Direcció i adaptació: Àngel Alonso. Intèrprets principals: Paco Moran i Joan Pera. Divendres dia 29ales 22.00h: HAMLET.deWdliamShakcspeare Traducció: Joan Selleat Direcció: Lhiís Homar. Intèrprets: Jordi Collet, Lluís Homar, Mònica Marcos, Carles Martínez, Jordi Martínez, Joan Montané, Pep Planas, Sanà Ricart, Pep Sais, Carme Sansa i LhibX Villanueva.

Divendres dia 12 ales 22.00 hi LES MIL I UNA NITS (ballet en dos actes) Teatre Acadèmic d'Òpera i Ballet de Kharkov (Ucraïna) Director Gueorgy Selijov. Coreografia: Viktor Shkilkó. Música: Fikrct Amirov. Divendres dia 19 ales 22.00 ht PA QUÉ... PA NÀ (El btido de dos mil afíos) Color Companyia de Dansa Direcció artística i coreografia: Rosa Maria Grau. Direcció escènica: Aricl García Vaktét, Música original: Pedró Javier Gonzalez. Divendres dia26ales 22.00h: LES DONES SÀVIES, de Molière Traducció: Josep Maria Vidal Direcció: Rosa NovcH.

Divendres dia 1 7 ales 22.00 ht IT DANSA Jove Companyia de l'Institut del Teatre Direcció artística: Gimeime A&id. Cor Madrigal. DktíceióY ] Diumenge dia 26 ahM CONCERT DE NADAL Festival Orchcstra ÒatiiNi Director Lco Svaiovsky. Soprano: Teresa Ven. Oripiata-vík (2wd&to-ària(E Umsnita VíwàM - cançó de

titirnfmlml, Lavidsm Triid, MyfatrladyfcUxp**) ->•%»<«•«

•MW

^•í^m

mt-

Strauss) (lOffcnbacb)

ELS4 CANTONS Divendres, 1 d'octubre de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

CANT CORAL PEL PATRIMONI La coral Lieder Camera de Sabadell va participar en les Jornades Europees del Patrimoni que es van celebrar tot el cap de setmana passat arreu de Catalunya. En el cas de Sant Cugat es va triar rincomparable marc del claustre del Monestir, on les veus dels cantaires van ressonar com la dels àngels. La vesprada va ser tant màgica com rentorn. Pàgina: 36. FOTO: EDUARD EARINYES

LA NIT MÉS BELLA DE SANT CUGAT Montserrat Carulla i Vichy Peiia, mare i filla en la realitat, van interpretar la mare i la filla Mag i Maureen, les dues protagonistes de lLa reina de bellesa de Leenane', una obra de teatre dirigida per Ma río Gas i que mostra un sublim treball d'interpretació que va enamorar el públic santcugatenc. La duresa del text no va fer callar algun somriure en els moments en que el cinisme i el patetisme rondava l'humor. Va ser, però, una ocasió excel·lent per gaudir del talent de la interpretació catalana. Pàgina: 37. FOTO: EDUARD FARLWES

EL CATALÀ CORRE PER SANT CUGAT Sant Cugat va rebre dissabte la flama de la llengua catalana com a símbol de la pervivència del seu ús. El correllengua va arribarà la ciutat i el van acompanyar bastoners, caparrots, gegants i grollers perquè la flama no defallís. Una munió d'entitats tradicionals i populars van mantenir encesa l'esperança d'una llengua que lluita per continuar existint. Pàgina: 36. FOTO: EDUARD EARINYES

^els

mobles

corre fià mobles Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ViureNou curs

Dketidres, 1 d'octubre de 1009

L'AUDITORI CENTRA L'OFERTA dels grans intèrprets del segle XX després de demostrar la seva capacitat de crear un caliu ple d e sinceritat, equilibri, amor i humanitat. Aquest acostament a l'espectador l'assoleix t r a n s m e t e n t les seves idees amb una mirada, un gest o un mínim de paraules escollides exquisidament. "La extraiia pareja" El 11 i 23 d'octubre arribarà a Sant Cugat l'obra que més ha aguantat en cartell els darrers anys. La extraiia pareja va batre rècords al Teatre Borràs de Barcelona en aguantar cinc anys, i arriba al municipi després de bolos i més bolos per acabar definitivament amb el "matrimoni" de Paco Moran i Joan Pera dirigit per Àngel Alonso. El gran responsable del que ja pot qualificar-se de fenomen teatral no hi ha dubte q u e és Neil Simón, que va convertir la convivència d e dos amics, Oscar i Fèlix, en un guió que ja va ser representat a la pantalla

gran per Jack L e m m o n i Walter Matthau. El fracàs matrimonial és el q u e provoca que Moran i Pera acabin compartint domicili i es barregin dos éssers de caràcters irònicament complementaris. Una setmana més tard arriba un altre clàssic, el Hatnlet de William Shakespeare dirigit pel català Lluís Homar, presentat aquest estiu durant el Festival Grec de Barcelona. Una vegada més, Hamlet ens fascina amb la possibilitat de fer una mirada dins de cadascun de nosaltres sense oblidar el que passa al nostre entorn. Lluís Homar va definir l'obra: "Es podria dir que l'obra de Hamlet es pregunta constantment sobre la mort... i, per extensió, sobre la vida mateixa. Quan alguna cosa mor, simultàniament una altra està naixent. Aquest contrast de llum i ombra se'ns revela a Hamlet en tota la "seva magnitud." Amb aquesta funció, el Teatre-Auditori tancarà la programació d'aquest mes d'octubre.

•squerra a dreta Cristina Solà, Paco Moran, Joan Pera, Ricard Borràs, Carme Sansa, Pep Sais i Carles Canut amb el seu fill. Foto X.L.

Joan Pera, a Vesquerra, i Paco Moran a la presentació de la programació de VAuditori Foto: X.L.

" T E M P O R A D A CANVI DE MIL·LENI" a partir del dia 7

Residència 3 a Edat

alvador

EXPOSICIÓ PINTORS X VOLUM COL·LECCIÓ "TEMPORADA"

Nou servei de Centre de Dia PENSEM EN LES PERSONES QUE NECESSITEN UNA ATENCIÓ PERMANENT PERÒ QUE PODEN TORNAR A CASA AMB LA FAMÍLIA PER DORMIR

f OMÀS VILA

Aquestes persones podran gaudir de tots els serveis que ofereix la Residència:

C. NAVARRA

'•Si

ftytm

• Senei de menjador amb cuina pròpia i dietes personalitzades • Atenció mèdica i d'infermeria permanent • Serveis de quiromassatge. perruqueria i podologia • Activitats d'animació estimulativa i teràpia ocupacional • Gimnàstica rehabilitadora • Banys adaptats Assessorament periòdic del personal esi especialitzat del Centre amb eb familiars

Dissabte dia 9 presentació del volum, pel autor Francesc Crali i"lunch"exclusiu pels nostres socis prèvia recollida, dels tiquets d'invitació els dies 7 i S. Santiago Rusinol, 52 Tel. 93 675 47 51- Fax 93 589 61 53 E-mail: salarusinol@valles.com 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA) ESPANA

Sala Rusinol

Horari: de dilluns a dissabte, matins de 9 a 2h. tardes de 6 a 9h. Diumenges i festius, matins d'li a 3h.

Obert tots els dies d e l'any Horari: d e 8.30 a 20.30 h Possibilitat d e t r a n s p o r t assistit Al centre de Sant Cugat, en una tofie amb jardí i ascensor, al costat del Parc del Centre Cultural i del Mercat Torre Blanca Si desitja informació truqui al tel. 93 674 42 23 o vingui a veure'ns al c/ Sant Salvador, 47 de Sant Cugat del Vallès i l'atendrem personalment

Mercat [ > | Cinemes i i Torre Blanca * Audrtori | EWAotaca.

Carrer de Sani Salvador

Societat

H S ÍC4NIÜNS Divendrts, 1 fornint de 1999

T r a d i c i o n s

C e l e b r a c i ó

La primera medalla d'or del La colla de Sant Cugat centenari de La Unió és per al rei fa castells de set Tomàs Grau deixa lajunta i és nomenatpresident honorífic a Artesa de Segre A. B. M.

MARC MAYMÓ I/

La l nio Santcugatenea està acabant de polir els últims detalls de la celebració del seu centenari. I una de Ics novetats és que la junta ha decidit atorgar al rei de l'F.stat espanyol. Joan daries I, la primera medalla d'or del centenari. "Kstcm tent els tràmits de protocol per poder-li dur la medalla personalment a Madrid", explica Josep Puig -president de l'entitat-, "perquè serà tot un honor i així el podrem convidar en persona a assistir a algun dels actes que organit/.eni per a la celebració." I na onomàstica que, definitivament, s'inaugurarà de manera oficial el proper dia (i de novembre (la constitució el mateix dia del Parlament català feia dubtar de l'assistència dels polítics convidats). I l'actuació anirà a càrrec de la quarantena de músics de la Banda Municipal de Barcelona i de cine corals pertanyents als (-ors Clavé, els quals també estan de celebració aquests mesos.

Ixi l'nió vol que li ni assisteixi a algun dels actes del centenari /*.'.• .V. /..

Canvis en la junta directiva Recentment hi ha hagut algun canvi en la junta directiva. S'hi han incorporat com a vocals Josep Barrafon i Marta Sana. A banda, el fins ara vicepresident, Tomàs Grau, ha deixat el seu càrrec per motius de salut, i l'ha ocupat el fins ara coordi-

nador de seccions, Jordi Gonzàlez. El fins ara vicepresident ha estat nomenat per la junta president honorífic, "un càrrec amb què se li reconeix el seu esforç per l'entitat i que podrà fer servir sempre", segons ha manifestat Puig i que Grau ha agraït tot i reconèixer que no li agraden gaire els honors.

Diumenge passat, dia 26 de setembre, els Castellers de Sant Cugat, acompanyats per la colla de Castellers de Mollet, van actuar a Artesa de Segre en el marc de les festes majors d'aquesta població de la Noguera. Aquesta vegada van obrir plaça els Castellers de Mollet, colla vallesana fundada l'any 1992, que van completar una modesta actuació en descarregar el tres, el quatre i la torre de sis. Enguany, la manca d'efectius no ha permès a la colla de Mollet revalidar construccions com el tres i el quatre de set, castells àmpliament consolidats per aquesta colla en passades temporades. Per la seva banda, els de la camisa verd Collserola van començar l'actuació descarregant el quatre de set amb l'agulla, castell que van haver de defensar de valent, ja que l'estructura del quatre va patir força en el moment de descarregar-lo. L'experiència de la colla en aquest castell i el gran suport de la plaça

van contribuir a l'èxit final de la construcció. A continuació, els nostres van descarregar un magnífic tres de set, el dot/.è d'aquesta temporada. En tercera i última ronda. els de Sant Cugat van plantar un quatre de set que es va descarregar sense problemes, i ja per acabar. les dues agrupacions van lligar un pilar de cinc de comiat, el primer de la temporada per als (Iastellers de Mollet, que només van poder carregar-lo. D'aquesta fornia, els Castellers de Sant Cugat van completar la seva primera actuació a les terres lleidatanes, on tornaran a actuar a principis de novembre, concretament a la plaça de la Paeria de Lleida en el marc de la diada dels Castellers de Lleida. Els Castellers de Sant Cugat van acabar de gaudir de la jornada amb un dinar de colla en què es va poder copsar un bon ambient de festa i diversió tant dels castellers més menuts com dels components més veterans de la colla. La pròxima actuació dels de Sant Cugat serà el diumenge dia 17 d'octubre a Manlleu.

Els cossos de seguretat de Sant Cugat celebren les seves diades patronals A. B. M. - Sant Cugat -

Sant (iabriel i els Àngels Custodis han propiciat que els cossos de seguretat de la ciutat es vesteixin aquesta setmana amb les seves millors gales. I és que policia local i estatal celebren aquesta setmana les seves diades pa. \ctnalment. segons han reconegut els seus rrsponsal·les, cl< i -ossos de seguretat lo/als aitueti sovint de manera coordinada F: X. I..tronals. La Policia Local ho va celebrar dimecres, amb una jornada de portes obertes a la ciutadania i un vi d'honor al migdia. Aquesta cel e b r a c i ó va c o m p t a r a m b la presència d'altres forces de seguCurso* <Ü> Grafologia I, II y NI nivel. retat (representants de la Policia Estatal, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra) i d'una gran representació dels grups polítics de Ri^iCiOiiilsiforaanos. Morfològic y CÈ§8snkación no verbal. la ciutat. "És un dia molt important per a nosaltres", va explicar als mitjans • Tesis Proyectivos: Àrbol, Casa, Famílio. de comunicació l'intendent en cap {N© se nec«siton conotítnientos prevtosj del cos local, Moisès Simón, "i més si el podem celebrar en una • Cursos y Semtnartos Teórico-pràcticos. trobada amb altres cossos de seINICIO MES DE OCTUBRE - HORARIOS COMPATIBLES guretat." L'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, també va destacar Inscripción: Muntaner, 45 - 47, entlo. 2S la importància de Tacte -el priTEL 93 451 04 39 WWW.ESCRIPTG.COM mer que presideix ell com a mà-

CÇ2JRJ

xim responsable del cos-, i també va voler deixar constància de la importància que la Policia Local té al i per al municipi. Segons Recoder, és el grup que depèn de l'Ajuntament que tracta tic manera més directa els ciutadans i el que més pot detectar els seus problemes, "és per això que volem estar molt orgullosos de poder dir que és de qualitat i que pugui ser un model per a altres organismes tant aquí com a fora". En aquest sentit, l'alcalde va anunciar que l'equip de govern té tot de projectes nous per aplicar, a banda de plantejar-se per als propers pressupostos una ampliació de recursos tant humans com tècnics. D'altra banda, avui divendres, els membres de la Policia Estatal també obren les seves portes a la ciutadania, tot celebrant el seu patró, designat pel dia dels Àngels Custodis el 1926, segons un decret pontifici de Pius XI. Els components del cos local de la Policia Estatal assistiran a un ofici religiós al migdia i celebraran també el patró amb un vi d'honor que s'oferirà a la mateixa comissaria.

Viure Noucurs

Divendres, I d'octubre de 1999

DE LES SANDÀLIES ALS MITJONS Les botigues de S a n t Cugat ja han retirat la roba d'estiu dels aparadors i s'han vestit d'hivern. La tardor és una estació d'impàs, de canvis de roba en els armaris i un moment difícil per vestir, no fa calor però encara no fa f r e d . Els comerços s'omplen a m b les últimes tendències i la nova moda de l'hivern 1 9 9 9 - 2 0 0 0 . Les botigues de Sant Cugat ja s'han vestit d'hivern. Els últims dies de rebaixes, amb superofertes per eliminar els estocs, han donat pas als canvis d'aparadors per omplir els prestatges de jerseis. Els clients s'ho miren i comencen a pensar en la nova temporada, i amb els primers dies de fred comencen a rascar la butxaca per tornar a omplir l'armari de roba d'abric. Es una època de moviment, de buidar armaris per fer el canvi de roba. Rescatar bufandes, guants, abrics i jerseis de llana i guardar les samarretes de tirants imprescindibles durant uns mesos, però inútils per a l'època que ve ara. La decisió sempre costa de prendre, no tan sols per la mandra que pot fer tot el traspàs de roba, sinó perquè mai no se sap exactament quan és el moment bo. És sempre durant el mes d'octubre, però mai no se sap el dia exacte. Passa el mateix amb el vestir de cada dia. La tardor és un moment d'impàs en què no sempre és fàcil vestir-se. Som capaços d'anar un dia amb sandàlies, l'endemà amb mitjons i l'endemà recuperar les sandàlies. Mai no se sap si farà fred o farà calor. Es comença a intuir el fred, el dia és cada vegada més curt, però les temperatures són encara lluny del fred de l'hivern. Necessitem roba d'entretemps, aquella de la qual tant es parla però que mai no se sap exactament què és. Texans, gavardines i jerseis no gaire gruixuts ajuden a solucionar el problema. Ordenar l'armari ideal Aprofitant el canvi d'estació és un bon moment per ordenar els armaris. Quan s'arriba a l'extrem de no saber on guardar una peça de roba nova o de no trobar res de

La moda de la temporada que comença ja està als aparedors Foto: X.L. res, és el moment de dedicar una mica de temps a l'armari i fer-ne una bona neteja. El primer pas és fer una bona selecció per fer lloc. Per fer bé la selecció hi ha diversos passos que cal seguir, un d'ells pot ser fer piles de roba per guardar, roba per regalar i roba per emprovar. La roba i els accessoris de bona qualitat que s'utilitzen en comptades ocasions es poden guardar en caixes perquè no es facin malbé. ( na vegada s'ha fet la tria, s'ha d'aconseguir una bona distribució interior perquè la roba no quedi atapeïda i arrugada. Aconseguir una bona distribució interior, fer còmode i accessible un armari i convertir-lo en un autèntic arxivador de roba en què ens és fàcil trobar les

coses amb rapidesa i en bon estat. L'armari ideal tindria tres cossos amb el següent ordre: dedica dos cossos amb porta doble a la roba de temporada, en aquest cas d'hivern. A l'esquerra es posa la roba més llarga i a sota les sabates. La zona de la dreta es destina a la roba curta i a sota es posen uns prestatges transparents per als jerseis. les camises i tot allò que es guarda plegat, l'n calaix petit per a les mitges i els mitjons, i a sobre de la barra un altre prestatge per als jerseis més gruixuts i les bosses. Dins les portes s'hi penja un mirall gran i penjadors per a cinturons i mocadors. La part petita de l'armari serveix per guardar en bosses la roba de fora de temporada.

M O D A 1999-2000 Sabates: La comoditat no sempre és la qualitat principal de l'última moda de sabates que ens ofereixen els dissenyadors. Les propostes que ens ofereixen permeten triar entre tacons afilats i sabates punxegudes, o formes de punta quadrada amb tacons alts però sòlids. Les sabates altes, botins i botes de diferent alçada amb una gran varietat d'estils. Com a nota destacada, una alegre invasió de color. Jerseis: Peça molt mimada pels dissenyadors aquesta temporada. Augmenten en general de mida i gruix. Tornen els colls alts i voluminosos que emmarquen et rostre. Sovint es prolonguen amb caputxes que accentues Us$$*ictiÓ de confort Els materials que s'utilitzen són les Üiltcs ^pides, que afavoreixen l'aspecte artesanal. Colors clj|tó||tt|^rats amb blaus suaus i grisos. ' I V " v f e •''•••''.' Bruses: v""' • Desapareixen gairebé del mapa''tes bruses tradicionals tipus camisa i s'accentuen les vapefitii*Jlajses de Unia recta amb escot a ran de coli sdmblifica i Jerseis o samarretes i noves versions de la c^rru^bJaj^t^íçioMl Per sobte del pantaló o la faldilla sense sJÉpeMf^jpHie. Vestits: .;;*£ i -.. Vestits lleugers sense mànigues per portar amb botes altes. Línia propera al cos, longituds variades i preferència pel color.

EIS 4 CANTONS

L ATENEU

Divendres, 1 d'octubre de 1999

Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: santcugat@ateneu.org

Un punt de trobada veïnal

Un raconet per a la música L'Ateneu ofereix les seves sales per a assaigs de joves músics. Amb aquesta iniciativa es vol aconseguir la cohesió del jovent i a la vegada facilitar-los un lloc de trobada. L'Ateneu disposa de diverses sales per tal que els músics puguin compartir les seves experiències, participar en grup de la música i realitzar assaigs i actuacions. Més informació a la secretaria de l'Ateneu.

Les associacions de veïns de Sant Cugat es reuneixen a l'Ateneu per realitzar un treball col·lectiu per a tots els santcugatencs, tot organitzant-se i creant la Federació d'AA.VV. de Sant Cugat. D'altra banda, l'Associació de Veïns de la Plaça d'en Coll-Monestir-Sant Francesc ha preparat una excursió per a tots els seus associats i amics: Dia 16 d'octubre -dissabte- a la costa de Tarragona - Cambrils -amb dinar familiar i trobada per fer l'inici del curs. Les inscripcions poden fer-se a l'Ateneu i a la mateixa Associació. El preu: 2.550 pessetes.

Una sala per a tots els que se sentin artistes L'Ateneu ofereix la Sala d'Exposicions per a mostres artístiques. Es disposa d'una sala gran i dues de petites. És obert el calendari d'activitats i la reserva d'espai per exposar. Els que hi esteu interessats adreceu-vos a la secretaria de l'Ateneu.

La vessant solidària Amb el col·lectiu d'A.I. de Cerdanyola, s'han impulsat en el si de l'Ateneu i durant aquest curs diverses activitats d'informació, actes i exposicions a càrrec d'Amnistia Internacional. L'Ateneu vol i desitja ser un punt d'informació per a tots els santcugatencs en la preservació i defensa dels drets humans. Per participar en les campanyes d'Amnistia Internacional, pots adreçar-te a la secretaria de l'Ateneu.

L'Ateneu vol cohesionar totes les iniciatives ciutadanes Exposicions col·lectives

Grup de dones a l'Ateneu Aquest mes d'octubre comencen les activitats del col·lectiu DONES A L'ATENEU i posa a l'abast de tothom la informació i el punt de trobada per fer reunions i conferències sobre temes relacionats amb el món de la dona. Més informació a la secretaria de l'Ateneu.

FIRART organitza aquest mes la mostra anual col·lectiva dels artistes de l'Associació. Tindrà lloc entre els dies 14 i 30 d'octubre a les sales d'exposició de l'Ateneu. Amb aquesta exposició quedarà inaugurada la temporada d'exposicions. Les bases de participació són a la secretaria de l'Ateneu. Cal dipositar una obra per autor i com a màxim de mida del "10 figura". Us hi esperem a tots.

Una miqueta d'ajut... L'Ateneu porta a terme una campanya que amb el nom de Suport a l'Ateneu s'adreça als santcugatencs amb la finalitat d'obtenir els recursos necessaris per realitzar la rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura.

OFERTA

Una invitació per a tothom

ESPECIAL

PER

L'Ateneu Santcugatenc us invita a participar a les activitats organitzades, a trobar-se i reunir-se i donar suport a l'Ateneu. Durant aquest estiu s'han realitzat importants obres de condicionament i rehabilitació de la seu social de la plaça de Pep Ventura, 1 (plaça del Molí), de manera que estem en disposició de poder oferir a tots els santcugatencs un ampli espai per a tot tipus d'actes i activitats. És el nostre propòsit fer de l'Ateneu un punt de trobada dels santcugatencs, de col·lectius i entitats, de veïns i d'aquells que per una raó o altra tinguin la necessitat d'un espai obert i plural de participació comunitària. Us hi esperem a tots.

E S T U D I A N T S

"la sumi"® INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER 7 9 0

"la sumi

//®

SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tel. 93 712 38 22 Fax. 93 710 35 41

PTES. AL MES, SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTIAMENT DE PLANA WEB PERSONAL DE FINS A 3 M E

TERRASSA Major, 9 Tel. 93 733 33 66 Fax. 93 733 31 65

BARBERÀ-BARICENTRO Porta 5 Local 162-163 Tel./Fax. 93 729 48 68

SANT CUGAT C. C. Sant Cugat Tel. 93 589 75 90 Fax. 93 675 52 55

viure Nou

Divendres, 1 d'octubre de 1999

curs

LA BIBLIOTECA RECUPERA LA La biblioteca de Sant C u g a t repeteix "L'hora del conte". L'art d'explicar històries, cada vegada menys present en les llars i en la societat, es pot viure un dissabte de c a d a mes a la biblioteca municipal a m b diferents narradors. Després d'escoltar els contes es proposa algun taller. La biblioteca de Sant Cugat del Vallès repeteix enguany l'activitat "L'hora del conte", que es va posar en marxa ara fa tres anys i que va tenir una gran acceptació entre els ciutadans del municipi. Tres cicles completen la programació d'aquí a Nadal: un dedicat a la tardor, un a la por i un altre al Nadal. Amb aquesta activitat es recupera una tradició que cada vegada costa nies de trobar. Abans que les cascs s'omplissin amb el televisor i, més tard, les consoles i els ordinadors, els contes tenien un protagonisme que està molt lluny del que tenen ara. Qualsevol infant es queda bocabadat davant un bon conte i si a més està explicat per algú amb destresa, la cara del nen s'il·lumina i s'oblida dels dibuixos animats i altres. Aquesta tasca que abans, fa molts anys, es feia a casa a la vora del foc, ara són els mestres els qui s'encarreguen de fer-la

i de distreure els infants amb una bona història. A les llars és una escena que cada vegada costa més de veure o que es fa minuts abans que els nens i les nenes agafin el son. La biblioteca de Sant Cugat dedica un dissabte de cada mes a explicar tot tipus d'històries dirigides als infants de la ciutat, encara que els grans també es diverteixen d'allò més. Un convidat explica un conte darrere l'altre i emmudeix els 30 o 40 nens que acostuma a aplegar l'activitat. "L'hora del conte" se sol programar un dissabte de mitjan mes. Després d'escoltar les històries fantàstiques amb què es delecta el públic assistent, es demana als nens i les nenes que ho vulguin que participin al taller que es fa a continuació. Amb el cap ben ple d'idees, i després d'haver fet volar la imaginació, els infants són con-

l 7na setmana al mes, els infants poden escoltar contes a la biblioteca Foto: A RX/(r vidats a fer un dibuix dels contes que acaben d'escoltar. Els dibuixos s'exposen després a la biblioteca. El dissabte 16 d'octubre, la

CERRAJEROS 93 589 70 00

narradora Mar Ortega Jiménez explicarà contes sobre la tardor i després es farà un collagc d'aquesta estació de l'any. El 20 de novembre. Adriana

Albarrazfn contarà històries tradicionals colombianes relacionades amb el misteri. I el 18 de desembre els contes tindran com a protagonista el Nadal.

Con una inversión mínima de 324.000 Ptas. puede ganar de un f 7«b a un * % •ys

-•

>ïv

URGENCIAS 24 HORAS

coo

• Abrimos puertas • Dispositivos de suelo y motores de persianas • Reparación e instaiación de cerraduras • Trabajos a comunidades

Trucan's: Tel. 656 95 71 i,0 BARCELONA

Viure Noucurs

Dizrr/dres. 1 d'octubre de 1VW

FOMENTAR LA CREATIVITAT A Els tallers d'arts plàstiques són unes de les activitats més sol·licitades pels pares santcugatencs perquè els seus fills desenvolupin la creativitat i fomentin la seva educació visual. Joves que es perfilen c o m a professionals de les arts i adults a m b vocació d'artistes t a m b é s'apunten a les acadèmies d'expressivitat artística. als de la classe. L'oferta que hi ha a Sant Cugat en aquest àmbit és també extensa, dinàmica i variada. Val a dir que no tan sols els més petits són el públic d'aquests tallers, sinó que molts joves encaminats professionalment cap a aquesta branca aprofiten el temps d'oci per potenciar el seu coneixement. Els joves amb projecció artística poden preparar-se per accedir a la carrera de belles arts, poden aprofundir sobre diferents tècniques i poden estudiar la figura humana amb models. A Sant Cugat hi ha diverses acadèmies que ajuden en la formació dels joves.

—» m

"*-*#.*. *

La plàstica agrada molt als nens i ni'ns de Sant Cugat. Foto: ARXIU Desenvolupar les arts plàstiques des de ben petit és l'objectin de les acadèmies d'art. S'hi ensenven tot tipus de tècniques artístiques: la pintura, el dibuix, la composició o el còmic són algunes de les múltiples ofertes que hi ha en matèria d'art. L'o-

ferta per iniciar-se en el còmic neix enguany a Sant Cugat. Els pares escullen les acadèmies d'art per portar-hi els fills després de l'escola perquè fomenta la creativitat dels nens i les nenes i ajuda també que es relacionin en cercles diferents

Una de les novetats d'enguany són els cursos d'iniciació al còmic per als més petits. Diversos nens s'han interessat ja per aquesta nova oferta que els acosta als seus ídols dels dibuixos animats, però que a la vegada fomenta l'educació visual i la creativitat del nen des de ben petit.

Els adults també tenen la possibilitat de fer manualitats. Foto: X.L.

PAL·LIAR UN MES DE SOL ENTENS Després de dos mesos d'exposició al sol, la pell se'n ressent i quan arriba la tardor és el moment de tornar a la normalitat. Si s'han seguit les recomanacions del experts, la pell no haurà patit danys importants pel sol de l'estiu i, amb una mica de sort, encara ara manté una mica el bronzejat. Però és inevitable que després de les vacances i les llargues exposicions al sol es notin d'una o altra manera. Deshidratació de la pell El més usual és tenir problemes de deshidratació, la pell es resseca i necessita descansar del sol per recuperar la seva aparença. La cosmètica permet deshidratar la pell amb una simple passada de crema al dia, que per anar bé ja s'haurà fet al llarg dels mesos d'estiu. l'na altra conseqüència de les llargues exposicions de la pell al sol és l'aparició de taques. Aquestes també es poden eliminar si se segueix un tractament adequat. La pig-

Euceriri

í j ^

" U l t f c \ t l l l Al VOl * * « WhMVM ÀOSOI

25 iNfAHni

LOCIÓN LOÇÀO

r ií! L·s cremes ajuden a tractar la pell després d'uns mesos de massa sol. Foto: X.L. mentació és producte de la melanogènesi, que fabrica melanines, els pigments responsables del color de la pell i dels cabells. Tres factors regulen la quantitat de producció de melanines: la llum del sol,

els estímuls hormonals i factors hereditaris. Els raigs L'VB són els que estimulen les etapes de la melanogènesi i els que provoquen l'enfosquiment de la pell, la morenor. Si aquest és progres-

siu i controlat, el bronzejat és homogeni i uniforme, si no es dóna la hiperpigmentació, és a dir, l'aparició de taques a la pell a causa d'un augment del nombre de melanòcits o a una producció exgerada de melanina.

Hi ha taques i taques, i per això els experts les diferencien en funció del nivell de pigmentació de la pell. Parlen de dos tipus de taques: les hipereromies, quan es dóna un augment de pigmentació, i les hipocromies, quan es dóna l'efecte contrari, és a dir, una pèrdua de pigment. També es fan classificacions en funció del color de la taca: les provocades per una sobrecàrrega de melanina són marrons o negres, i les provocades per un excés de pigments a la dermis són de color gris o blau. En funció de la naturalesa de la taca aquesta es podrà eliminar amb cosmètics, però a vegades això no és possible. Les taques provocades pels raigs solars poden ser tractades amb cosmètics després d'aquests mesos en què la pell ha estat víctima de tantes hores d'exposició solar. Aquests poden ajudar a pal·liar els problemes que pot haver generat un estiu de sol intens, que té els seus efectes sobre la nostra pell.

EIS 4 CANTONS

Economia

Dkeudm, I d'octubre de 10VV

M e r c a t s

Terratrèmols e n el món informàtic

Membres del sector, preocupats per la pujada de preus arran dels sismes a Taiwan tinua normal. I és q u e la major part dels clients han acceptat els fets d e manera resignada i també en gran mesura entenen que els professionals santcugatencs hagin decidit, en vista de la situació, no comprometre's a m b un pressupost tancat i acurat. Molts dels professionals, però, apunten que la pujada de preus va començar a principis de mes, abans dels terratrèmols (tot i que aquests l'han aguditzat). Entre els m e m b r e s del sector es rumoreja q u e les grans empreses s'han posat d'acord i estan augmentant l'estoc per fer variar els preus.

Les ones expansives dels sismes que han fet trontollar aquests dies Taiwan han arribat fins a Sant Cugat. I el sector que més les ha notat ha estat l'informàtic, igual que ha passat en molts indrets del planeta. Els professionals santcugatencs han reconegut que els preus de moltes de les peces necessàries per confeccionar ordinadors han incrementat exorbitadament els preus, arribant en alguns casos a triplicar-se. Alguns comerciants, però, dins la preocupació generalitzada per la tendència alcista, afirmen que no tenen moh clar que sigui culpa dels terratrèmols. ANNA

BOR.M'

- Sant Cugat -

Kl fet que Taiwan és un dels països principals dins el mercat de la p r o d u c c i ó tic m a t e r i a l electrònic ha quedat molt clar aquests dies. Des q u e van començar els terratrèmols que sacsegen el país asiàtic, els preus internacionals d e moltes d'aq u e s t e s peces informàtiques han vist alterada la seva tendència. I a Sant Cugat, de manera paral·lela al que ha passat en l'àmbit mundial, els sismes també s'han notat. " E n general, tots els p r e u s s ' h a n a p u j a t u n a mica", explica a E L S 4 CANTONS

Pere Carda -gerent de Macro-

m e d i a - , " s ' h a notat bastant, però on ha estat evident és en les peces q u e es fan servir per ampliar la memòria RAM." En aquest sentit s'han manifestat altres membres locals del sector informàtic, coincidint tots en el fet que aquesta pujada generalitzada de preus - e n alguns casos qualificada també d'exagerada- ha creat al municipi un cert clima d'incertesa. "En el món informàtic treballem amb uns marges molt ajustats", argumenta Jesús Pie -del Club Internet-, "i actualment hi ha feines en q u è estem perdent diners: fem un pressupost i al dia següent s'ha de tomar a canviar perquè els distribuïdors han tornat a apujar els preus de

L·s peces informàtiques ques més s'han•waloratsón les de memòria F: X. L.

les peces." Unes tarifes q u e en molts casos s'han quasi triplicat (els dim de 128 megues van arribar a passar de 14.000 pessetes a 36.000, per posar un exemple). "En les empreses petites que no tenim un gran estoc", afirma Sílvia Prats -gerent de Sistemes Informàtics a Mida-, "aquestes

pujades de preus tan ràpides i constants ens afecten tant q u e nosaltres fins i tot ens hem plantejat deixar passar uns dies." De moment, però, segons han reconegut els informàtics santcugatencs consultats, tot i q u e molts han pogut perdre alguna venda, el ritme comercial con-

Una pujada que no tothom ha trobat malament. "El valor afegit en el nostre sector hauria de pujar", explica Xavi Martínez - d e Sant Cugat Digit-, "perq u è en un mercat tan competititu els p r e u s s'igualarien i potser disminuirà la gent q u e ara se n'aprofita i ven amb poca q u a l i t a t com si fos u n a altra cosa i al mateix preu: sobreviurà q u i ofereixi millor servei al client."

Campanyes

Pryca Sant Cugat acull aquests dies la segona edició de la Fira del Vi Hi són representats prop de 200 tipus d'aquesta beguda A. B. M . - Sant Cugat -

LM Fira del Vi arriba al Centre Comercial per segon any FOTO: X. I

Amb el temps de la verema encara present, Pryca Sant Cugat acull aquests dies una campanya dedicada als amants de l'enologia. Sota el nom de La nitn del vi, aquesta segona edició de la fira acull 189 tipus diferents de la beguda alcohòlica, a m b preus que oscil·len entre les 200 i Ics 5.700 pessetes i la representació de 60 empreses estatals (de les quals 15 són del país). "Hem mantingut l'esperit d e la primera edició", explica José Mellado -cap del sector d'alimentació i p r o d u c t e s frescos-, "i

com que va tenir molt èxit ens hem mantingut en la mateixa línia." Així, durant aquesta setmana s'han pogut veure a l'hipermercat santeugatenc vins de totes Ics regions de l'Estat espanyol. "No en falta cap", assegura Mellado, qui destaca que "enguany l'estrella és el vi jove". D e tots els tipus presents en aquesta mostra, 32 són catalans: des de vins del Penedès fins als del Priorat, passant pels d e la Conca d e Barberà, d e Costers de Segre, de l'Empordà, d'Alella, d e la Terra Alta, etcètera. Però els vins (el 50% dels quals es pot adquirir al centre també la resta d e l'any) no seran els

únics protagonistes d'aquesta campanya q u e acaba el dia 7 d'octubre. T a m b é per segona vegada s'han volgut posar a l'abast dels s a n t c u g a t e n c s (així com dels clients dels altres 58 centres q u e la companyia té a l'Estat) tota mena de productes relacionats amb aquest món: des de termòmetres fins a barrils. I. per arrodonir-ho, formatges, pernils, llonganisses i xoriços. Aquesta campanya ha comptat amb la col·laboració de l'enòleg José Penin, que ha elaborat una guia vinícola q u e es regalarà a tots els clients del centre que superin les 5.000 pessetes en la compra de qualsevol tipus de vi.

Empresa

ELS4CAMÜNS Divendres, I d'octubre de 1999

LES EMPRESES: CAL

CRÍSPIN

En la prestatgeria més aKa de l'estanc Cal Crispin tenen una maqueta de fusta que reprodueix l'establiment tal com era quan es va obrir ara fa exactament 75 anys. Des d'aleshores han passat molts núvols de fum, però la família continua despatxant cigarrets, amb grans dosis de familiaritat i un tracte encantador. Diuen que ara venen molt més tabac ros que no pas negre i que han hagut de diversificar l'oferta de productes "per poder viure". Però en qualsevol cas, quan hom entra en el que fou el primer estanc que s'obri a la ciutat, respira un ambient net, sa i, sobretot, molt entranyable.

P e r e Feliu- Propietari (.<.

Com més campanyes antitabac es fan, més tabac es ven" A Ï R A COSTA

- Sant Cugat - En aquest establiment s'hi respira història. - És que és molt antic. Aquest anv tot just ha fet els 75 anys. Va ser el primer que es va obrir a la ciutat, gràcies a la iniciativa dels avis de la meva dona; després va passar a la seva mare i d'ella a nosaltres. L'establiment ha passat per diverses mans, però sempre dins la nostra família. - Cada g e n e r a c i ó hi deu haver aportat el millor d'ella mateixa... - És clar, tot i que el canvi veritablement gran l'hem fet nosaltres, que en agafar el negoci ara fa cinc anys vam decidir traslladar-nos de local. Antigament estàvem a la porteria del costat, però vam decidir canviar i aleshores vam obrir aquest establiment nou. - A banda de la d e c o r a c i ó , també ha canviat el concepte d'estanc. Com és que ara ofereixen tants altres productes a banda del tabac? - Perquè possiblement Tabacalera tindrà tendència a deixar de ser un monopoli, i aleshores les botigues d'aquest estil hauran d'anar introduint altres tipus de productes com a comp l e m e n t del tabac. Nosaltres hem optat per fer mitja botiga com a estanc i l'altra mitja com a botiga d'objectes de regal; així, entre una cosa i l'altra, podem anar vivint. Cap de les dues és

En Pere i la seva dona s'encarreguen de Cal Crispin des de fa cinc anys EO TO: XA VI I.ARRÒSA p l e n a m e n t rendible, però ens permeten anar fent. — Pel que fa a la venda concreta del tabac, quina evolució històrica s'ha produït? - El tabac ha evolucionat de negre a ros. El meu pare i els seus companys fumaven Celtas i després van passar als Ducados, però difícilment fumaven ros. En canvi, avui dia els Ducados i el tabac negre, en general, els fuma poca gent, gairebé tothom s'ha decantat pel ros. A més, hi ha una història curiosa. Anys enrere, quan parlaves de ros et referies b à s i c a m e n t al Winston i al Marlboro, i d'aquests dos, el primer es venia molt més que el segon. En els darrers anys, però, s'ha produït un canvi i ara tothom demana

M a r l b o r o . N o sé ben b é per què. —Tot i així, aquí veig m é s d ' u n a c i n q u a n t e n a d e varietats... - És que s'ha de tenir tabac per a tots els públics i, sobretot, per a totes les economies. Has de tenir tabac ros a 275 pesse-

"Avui dia molt poca gent fuma tabac negre, gairebé tothom s yha decantat pel ros " tes perquè hi ha molta gent que el gasta, ja que comparat amb les 365 pessetes que val el ros

de primera qualitat els és més assequible. D'altta banda, sempre h e m procurat oferir totes les marques d e tabac que sortien noves al mercat, encara que només fos un parell de cartrons. - Alguna exclusivitat? - De vegades h e m tingut alguna marca que només veníem a una sola persona. I aleshores ens hem trobat q u e la persona deixava de fumar o per desgràcia es moria i ens quedaven totes les existències al magatzem. - Hi ha certa tendència a elevar el preu del tabac per equiparar-lo als preus europeus. Com ho veuen des del sector? - Nosaltres ho tenim clar, com més car sigui el tabac, millor. És molt dur dir-ho, però és així.

El nostre marge de benefici és un percentatge sobre el preu total del producte, així és que, com més cost, percentualment en trèiem més diners. — Les campanyes antitabac que es promouen des del gov e r n , els perjudiquen? - Al contrari, per a nosaltres són fabuloses. Com més campanyes antitabac es fan, més tabac es ven. Tothom busca el que està prohibit, i des que es fa aquesta campanya forta antitabac v e n e m més. Per cada persona q u e deixa de fumar, dues comencen. Segur. — Com es controla la venda d e tabac a menors? - Nosaltres l ' i n t e n t e m controlar, però se'ns ta molt difícil. A més. haurien de ser els parcs els que ho vigilessin, perquè moltes vegades aparquen el cotxe davant l'estanc i envien els nens a comprar-los el tabac. A aquests nens és molt delicat dir-los que no els volem vendre tabac perquè no tenen l'edat, tot i que sempre intentem assegurar-nos que hi ha un adult al davant. I na altra cosa que tampoc ajuda gens són els p a q u e t s de tabac de 10 cigarrets que, com que són més barats, la canalla pot arribar a comprar-los, mentre que als preus dels paquets normals potser no hi arribarien. Això ha estat un error, per això sempre q u e pod e m intentem controlar l'edat. — Normalment als estancs no d e i x e n p a g a r a m b targeta d e crèdit. Per què? - N o és q u e no es p e r m e t i , però és q u e el banc ens cobra un 5% de comissió i el tabac ens dóna només un 8% de beneficis bruts. Aquest marge del 3 % se'n va amb impostos, de manera q u e si cobréssim a m b targeta perdríem diners. Tot i així, Tabacalera, a través d'Argentaria, està estudiant crear u n e s terminals que p e r m e t i n usar la targeta de c r è d i t per comprar tabac i als botiguers només ens cobrarien un 1,75% de comissió, però és una m e sura q u e encara s'està perfilant.

Casal dels Infants del Raval

Intermón

Metges Sense Fronteres

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Entitat: 2100- "la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional

Justícia i Pau

Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851

Grup Cristià d'Ajuda

Mans Unides Sant Cugat

(Caputxins de Sarrià) Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte: 57-0200662441

Entitat: 2013 -Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502

Col.labora-hi!

Unicef Entitat: 0081 -Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

Viure Noucurs

Divendres, I d'octubre de 1999

Giifui Oil, s. L. Estacions de servei (93) 674 06 07

(93) 589 45 55

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

Botiga oberta 24 h els 365 dies de l'any Pastes i pa calent en tot moment Entrepans Begudes, vins i licors. Gel Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) Articles de regal, joguines Premsa i revistes Olis i accessoris automòbil "Vending"

- Botiga oberta de 6 a 22 h els 365 dies de l'any - Pastes i pa calent en tot moment • Entrepans • Begudes, vins i licors. Gel • Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) • Articles de regal, joguines • Premsa i revistes • Olis i accessoris automòbil - "Vending" • Briquetes .CARBONS

IlCALteFACCIO CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

A,B i C

Viure Nou

curs

I)n;/////<<. I il'iiitubir tic IWV -3fe5**í3*<Íyi«ï*-..«, «-^listi&asai

« V

EL CONEIXEMENT ESOTÈRIC El C e n t r e de Cultura Hermètica de Sant Cugat del Vallès és un espai per aprofundir en temes relacionats a m b el coneixement religiós de civilitzacions antigues i del cristianisme. Busca la integració de conceptes aparentment oposats, com poden ser les ciències, l'espiritualitat i les analogies entre les diferents formes d'expressar la seva religiositat innata.

P U B I R E P O R MBH»

A T G E

I ina de les necessitats que s'està manifestant en l'home modern de manera cada vegada més imperiosa és la de relligar-se i retrobar la font del seu Ser <> Déu. Es la tendència a tornar a l'origen, al punt del qual va partir. Per això busca la integració de conceptes aparentment oposats, com poden ser les ciències, l'espiritualitat i les analogies entre les diferents formes d'expressar la seva religiositat innata. entre Orient i Occident. Despertar en ell matei x una síntesi que el condueixi a una cosmovisió mística a través de l'estudi de les religions i del pensament científic i filosòfic del nostre planeta 'l'erra és el lema de tota l'escola que imparteix la Saviesa Esotèrica Hermètica.

del coneixement: exotèric o extern; mesotèric -tenir accés a una informació diferent, que no és comú-, i esotèric o ocult -quan s'entra directament a vivenciar-lo i experimentar-lo. Són tres nivells que sempre han existit quan es busca el coneixement. Obrir-se a la Saviesa Oculta significa que s'ha de canviar la manera de pensar per canviar la manera de sentir. Es necessita pensar psicològicament; això vol dir tenir un centre de gravetat, ser conscient del que es pensa sense anar cap a un extrem o un altre: ni es jutja ni es justifica, sinó que es comprèn. El Coneixement Esotèric Hermètic és tan antic com la Creació, i no obstant això, tan nou com el present. Està en el profund de totes les coses i no és de ningú. Cal aprendre'l amb la consciència que s'autoconcix i és a la pròpia consciència que se li revela. És trobar-nos a nosaltres mateixos. Necessitem conèixer-nos a nosaltres mateixos per via directa, sense el procés depriment de

El verdader coneixement ens uneix amb el Tot i el fals coneixement ens n 'allunya

Existeixen tres aspectes

l'opció conceptual. D'alguna manera seria possible això si ens autoobservem en acció, d'instant a instant, de moment a moment. Certament, qui vulgui de veritat aconseguir (en ell mateix) el desenvolupament de la seva psique, ha d'arribar u estar hermèticament tancat; això es refereix a una cosa íntima, estretament relacionada amb el silenci. La frase ve dels temps antics, quan s'ensenyava secretament una Doctrina sobre els desenvolupament interior de l'ésser humà, vinculat a Hermes. El verdader coneixement ens uneix amb el Tot i el fals coneixement ens n'allunya.

OS 4 CANTONS

Classificats Anselm Clavé, 14

guia pràctica ADVOCATS • TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 6 7 5 3 4 54 •GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22.1r 2a 93 674 41 64 • EULÀLIA PINYOL a Manel Faros. 15a. Local D

93 674 44 69

AGENCIES DE VIATGES •USSIATOURS Plana Hospital 93 589 61 50

ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

936754937

•BARPICCOLO Valldoreix, 29 93 58911 98 • BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 5 8 9 * 2 99 • CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí. 10 93 589 47 90 • CABALLU PETIT Cerveseria 93 5 8 9 * 4 56

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusihol, 54 93 6 7 4 0 6 49 •CUGART Torrent de la Bomba 14 93 6 7 4 4 3 90

BICICLETES • CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85

• JORDI MERCADÉ Creu. 6-8. 2n 3a 93 589 65 61 608 49 45 19

•TUBAU Mercat Toneblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla del Celler. 87 93 589 44 11 • JORDI CUFi BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5 8 9 4 1 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 9 3 5 8 9 30 65 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93 6 7 4 1 7 2 9

• ARXIU QAVÍN 9 3 6 7 4 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora. s/n 9 3 5 8 9 0 7 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9-B 93 675 3 0 12

ASSESSORIES • DIGEST. Assessors Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO

•CLÀSSIC Av. Toneblanca, 2

93 674 19 03 • E L PUNT Copes i sopars 6 7 0 5 9 40 01

COPISTERIES •ARPAU Valldoreix ,45 9 3 6 7 4 96 02 •COPiSTERIA THER Sant Antoni, 24 93 589 7 4 4 2 • COPY-GRÀFIC Can Matas, B 93 6 7 5 3 6 53 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina. ' 7 . L B 93 675 18 35

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada. 31 B3 4r 1a 93 6 7 5 * 8 03

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 93 589 38 06

•BELSCONXXI, S.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 belsconxxffinexo.es • FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

• TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18 • TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 57 47 • SAGARRA Endavallada, 22 93 674 01 60

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castio, 4 93 674 6 5 0 0

I CENTRE COMERCIAL •PRYCA Carretera deIRubi Sant Cugat km 4 935654800

m • TALLER GERONI MORAGAS Av Viladelprat. 79 936745048

CERÀMIQUES • VICAT 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 43 • RODÓ Rius i Taulet, 6 936898280

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29 93 674 13 98 • CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674*3 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 7» 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57 •VILAR ELECTROLLAR

( M CINEMATOGRÀFIC I • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1. 3r pis (Barcelona)

934*2*939 93 674 S

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 935908279 • SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 3 0 8 *

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 * 2 39

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 81 08

ENTITATS BANCÀRIES

• CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93 675 31 00 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada. 20 93 5 8 9 3 8 5 2

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS

•ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 5 6 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 70 68

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 6 7 4 4 6 54

HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS * HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES

•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 23 90

• Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparellador. C/ Villa, 7, 4t 6a. 93 6 7 4 8 2 85

ENQUADERNACIONS • M - TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc. 93 674 2 6 2 4 BCN 93 4 * 7 07 59

IMMOBILIÀRIES

• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97 • ARENASAN Endavallada, 2 1 , bxs. 935894566 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07 Fax 93 5 8 9 * * 0 4

m. mestres PàduB,73,Ma nflflflfl n w r r t r i ï n Tel. 417 07 5 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusiftol, 23 93674 0308

• E L PONT Girona, 3 93 675 0 * 7 5

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 f 3 8* 93 6 7 5 * 8 20 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs. 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO • • FOTO VÍDEO F.R. Rbla del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS

•MANTSERV.SA Av. Catatnya, 18 93674 0058

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93674 3694

JOGUINES •JOGUMESMARGA Sta Maria, 44 93674*532 • JOGUINES NINS Villa, 9

93 674*396

GELATS ARTESANS •LAJUONENCA C/ Major, 29 93 6 7 5 2 5 86

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 93 674 1140

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 935892264 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 936752201

Valldoreix, 14 93 674 03 93

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 93 674 98 62

93 5892**5

• CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93589 75*2

CONGELATS

• POU D'ART Balmes ,35 93590 6086

ENSENYAMENT

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 935893*2*

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Cnst Treballador, s/n

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93675 49 02

•COAP Villa, 22

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 6 7 5 * 9 04

•CLUB MUNTANYENC Barcelona. 5 93 674 53 96

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 9 3 6 7 5 47 51

Maria, 20 93 58902 7*

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 * 5 00

1UBS DE VUNTANVAI ESPORT

Estapé, 57 9 3 5 8 9 5 7 76

•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674^7254 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 32 00 •SASI Raça Octavià, 7 93 674 32 08 • 101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA

•MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0 •ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric. 8

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8 • LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 • LES PLANES 93 675 5 Í 05

MARBRES •MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5 * 0 8

• ATEU ER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • M E S MARCS Enric Granados, 15

93589*429

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107

•MRW Ildefons Cerdà, 4

• INSTALACIONESA. ZAMORA, S L Mossèn Cinto Verdaguer, 18 93 589 2 6 3 8

9 3 5 8 9 0 2 68

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. FtaguK, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

Valdorek, 79 93 674 0 7 7*

PAPELERIES •PAPELERIALUFA C. Valldoreix, 23 93 590 61 19

• BENETTON Santa Maria 21 93 674 8 5 0 2 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 0 2 6 7

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7 2 3 2 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855

•MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 675 47 57

•GENEVIEVELETHU

V*a,6

•VALLÈS NET SantRamon,4 93 6 7 4 8 9 * 8

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 6 0 88 •JUANI Xerric, 28 93 674 66 99 • JEAN LOUIS DAVID Doctor Galtes, 5 93 675 6* 70 • DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 589 56 57

PESCA SALADA I

•ROTTO Sant Jordi, 32

• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16

93 674 90 97

• TATERS Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93589*799

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL C/Sol, 19 93 674 36 88 • TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Uorenç. 27 93 674 63 62

LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 874 5 7 52

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 93 674 69 50 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca. 13

•FERRON Rius i Taulet. 20 93 674 68 47 • PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

POLLERIES

93 674 53 01

TELEFONIA •AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 93 589 87 02

TINTORERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda1-5

93675*389

OBJ. REGAL FESTA

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 6 7 5 3 2 74

PERRUQUERIES

93 58925 29 •RANGO10 Pous, 13-local 1 936755755

•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 93 6 7 4 0 0 1 4

PARAMENT DE ULLAR

93 674 03 16 •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent 52 93589 6 * 6 3

SABATERIES

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS

•TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 674 1182 •TNTORERIASANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 936741*83

93 5890605

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675 15 56

INSTAL·LACIONS

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 590 6*89

93 674 14 90

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

•EGA MOBLES Cànovas del Cast*), 2 9358900*4

•CAMPMANY Valldoreix, 16

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00

• 4 G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, enfl. 93 589 2 3 * 3

935892232

MISSATGERS

93 590 26 80

MERCERIES • LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 •CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol. 37 Major, 6

•RENAULT-ACERSA • L A FESTA Santiago RusiM, 8 936753304

Ctra Cerdanyola, 55 936892648

• TMTORERU SANT CUGAT Rbb. Rbatateda, 34

936752228

•IONA Major, 18 936755927

• T.M.G.T··ers Borrell. 6 71 \ Fax 9 3 6 7 4 3 4 75

•MAVI Obfectos d> regal Alfons Sala, 12 .Botiga 3

• T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala, 36

93674 4 * 6 7

936750454

936755653

• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 935894422

•CONSTRUALPA Sta Maria,9,1r 1a 9358907 51

• MAIUNG VALLÈS, S.L Msicè Rodoreda, 8

REPARTIDORS

• D E CONSTRUCCIONS Valdcreix, 10 93 674 65 98 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2 • SERRALLERIA TERRA I COMAS CJ3. Mozart.9. (Barcelona) 93 2 * 8 * 9 96

ÒPTIQUES •TEXJDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 93 589 44 95

PASTISSERIES

9 3 5 8 9 2 3 77

RESIDÈNCIES • RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47

936744223

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 9A674 5580^ • NENS Endavatada.12 9358964*6

•TINTORERIA SANT CUGAT Alfons SaJa,2

TRANSPORTS

936755151

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 908898136 9 3 6 7 4 6 9 45 • LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 05 • VETERINOS Rius i Taulet. 31 93 589 7 1 4 0

XARCUTERIES

ROBA PER ALA LLAR •SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93675*299 • L A LIONESA

•FALGUERA vHa,1 93 6 7 5 2 4 0 *

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 08 11

Viure Noucurs

Divendres, 1 d'ortubre de 1999

T'ajudem

ANGLÈS • FRANCÉS ALEMANY • ITALIÀ

CURS 99/2000 amb la garantia:

SPRINT =

IDIOMES

'MU6MW&669S;

coap-espiral

Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64 Valldoreix, 56 Tel. 93 674 66 35 Santiago Rusinol, 2 Tel. 93 674 15 01 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Curs 9 9 / 0 0 H I Selectivitat. 1 —' E l Prova accés a la de 25 anys.

FCUrS°S^n lecto-escriptura [>n .

OFERTES ESCOLARS TOT EL MES DE SETEMBRE Av. Alfons Sala, 9 Av. Francesc Macià, 61 Tel. 93 589 53 28 08190 St. Cugat del Vallès

p s i c o -pedagògic

J@3 Classes de repàs (tots els nivells).

ïbURTl·lR Informació i pre-inscripció:

X Computer Education for v\Chüdren& Adults

coap-espiral Cl Villa 2 2 • Tel. 9 3 5 8 9 21 1 5 C / SANT CUGAT DEL VALLÈS

Informàtica per a nens m

-»-

IMSTITUTE OF SANT CUGAT *

Curs 99/00

Més de 130 centres a tot el món

CURS 1999-2000 ANGLÈS • ALEMANY FRANCÈS • ESPANYOL CATALÀ

C/ Martorell, 26 Tel. 93 589 47 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TRADUCTORS i INTÈRPRETS

INSCRIPCIÓ OBERTA Rbla. Can Mora, 18 local 1 Tel. i fax: 93 675 22 01 e-mail: mnesdale@mx2.redestb.es LOCAL CLIMATITZAT

IDIOMES • TRADUCCIONS Des de 1979

Rius iTaulet 2, Pral. «Tel. 93 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS e-mail: way-in@abaforum.es.

estudiar

Classificats

ELS4CANTON5 M Estudiant de piano amb experiència fa classes particulars per a nens i nenes.Molt econòmic! Blanca. 93 674 11 28

CLASSES PARTICULARS LLATÍ I ITÀLIA TEL. 93 674 42 29

VENDO ATICO

SE VENDE RENAULT MEGANE COUPE 1.9 DTI MATRÍCULA. UH - AIRE ACONDICIONADO DIREC. ASISTIDA - CIERRE CENTRALZADO AIRBAG CONDUCTOR - RADIOCASETE CON MANDO BAJO EL VOLANTE

VIA AUGUSTA - BARCELONA

T E L 93 217 65 08 Sr. Juventeny (particular)

P. 2 . 2 5 0 . 0 0 0 Tel. 6 2 9 0 5 0 0 5 7

PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lectura. Tots els nivells. Tel. 93 674 97 79

Senyor de 45 anys amb experiència s'ofereix per cuidar persones grans. Matí o tarda. Tel. 93 674 85 63

E N

l\l

SERVEI DE PLANXA DE ROBA

Ceràmica ortesanal EL AUIBE • Escudos heraldicos por encargo •Artículos regionales

RECOLLIDA I ENTREGA A DOMICILI

•Paisajes, textos, poemas, mapas ...

Av. L'Estatut, 132 .Rubí Tel. 93 588 38 60

TEL. 93 674 85 63

CLASSES

PARTICULARS

NOU TERMOMIX.

MATEMÀTIQUES

La revolució de la cuina

Professor a m b molta experiència TEL.

HliMB A

Informació al tel. 93 674 2111.

93 674 42 29

%**> * f

IÍ..ÜE£.·:.

íísiïs^siSP:.:

O I

P I S O S

ü G R A N O F E R T A E N A L Q U I L E R E S !! *• Torre en Valldoreix. Esplèndido Jardín 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dorm., garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 bano, coci. electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 48 M. Tel. 93 589 45 66 • C/ Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2., 3 hab.(1 "suite" con vestidor), 2 bahos, sal-comedor, cocina equip, (lavadora, lavavajillas, secadora) arm. empot., calef., tza., pk., trast., videoportero, z.comunitaria. Alquiler: 130.000. Tel. 93 589 45 66 • C/ Santiago Russinyol. Piso nuevo a estrenar. Zona centro. Sup: 85 m2., 3 hab., 1 bano, sal-com, coc-office, patio interior, arm. y focos empotr., tot. exterior, calef., elèctrica, suministros contratados. Alquiler: 95.000 ptas. Tel. 93 589 45 66 • Z. Torreblanca. Piso nuevo. Sup: 90 m2. 3 hab.(1 suite), 2 bahos, coc-office (fri., lavapl., microond., vitroceràmica). sal'on-comedor con aire acond., arm., y focos empot., lava (lavad., y secadora) ,2 terrazas, calef., gas, parquet, pk., trastero, suministr., contrat., z. comun. con piscina. Alquiler: 125.000ptas. Tel. 935894566

- Centro: apartamento 1 hab., tza. 12 m2: 60.000 - Estación: 3 hab. desde 70.000 - Valldoreix: unif. 2 hab., amueblada, parket, salón con hogar: 90.000 - Estación: 4 hab.. tza.. sol t/d , calefacción: 100.000 - GOLF: Apartamentos y pisos nuevos z. com. y piscina, pàrking, atio standing. desde 120.000. - Mirasot-Estación: unit.nueva a estrenar, 250m2 const. garage 4 coches: 170.000 ptas - Valldoreix: unif. solar 600 m2, 5 hab., 2 bahos, salón con hogar, sol, piscina: 275.000 - Pisos, Ados., y Unif. de alto standing. VENTAS • St Francesc - Monasterio: 4 hab., bano+aseo. totalmente reformado. vistas a Coll Fava. Precio: 20'5 M • La Floresta: unif. solar 620 m2 , 95 m2 útiles, 3 hab., bano + aseo, tza., salón con hogar, sol todo el dia, totalmente reformada, puerta garage automàtica. Precio: 27 Mill. Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (varíedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS !!

SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES "Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

• Planta baja c o n jardín (delante colegio Europa) Sup.: 115 m2., 4 hab. (1 suite), 2 bahos compl. coc-off., gran salón-com., arm. y focos e m p o t . , parquet, calef. gas., riego autòmat., a n t e n a parab., pk., trastero, suministr., contrat., jardín c o m . c o n piscina. Alquiler: 145.000 ptas. Tel. 93 589 45 66

Tel. 93 589 73 74/ 93 589 81 61 Horarío continuado de Lu. a Sab. de 9 h. a 21 h.

O PISOS

G A

VENTA

ALQUILER

• Z. A r r a b a s a d a . Planta baja con un jardin privado de 69 m 2 , 4 d o r m . , 2 banos, a s e , 2 pk + t r a s t e r o , g . t e r r a z a , v i d e o p o r t e r o y z. c o m u n . sin p i s c i n a . P r e c i o : 4 0 M i l l . Tel. 93 674 32 08

• JUNTO MONASTERIO.3 dorm., com-sal., coc, lav., bano compl., balsc. Recien pintado. TODO EXTERIOR. MUCHO SOL. Precio: 65.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • JUNTO MERCADO. 3-4 dorm., com-sal, con parquet, coc, lav. bano compl.. aseo. calefacc. park. EXTER. SOL Precio: 85.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • PARC CENTRAL A ESTRENAR. Pisos 3-4 dorm, ampl. com-sal 30 m2, coc-off. 2 bahos compl. terraza, parxmg y trastero. EXTERIOR, MUCHO SOL, ACABADOS DE CALIDAD Zona comunitària con piscina. A partir de 140.000 ptas Tel. 93 674 72 54 • APARTAMENTOS CON O SIN MUEBLES. Varias zonas,. 1 Dorm. doble con arm. empotr., comsal con coc incorp.. bano compl. Terraza. A partir de 45.000 ptas Tel. 93 674 72 54 • JUNTO FFCC 3 dorm, com-sal., coc-off reform. bano compl reform., aseo. terr.. calefacc. BUEN ESTADO. Precio: 75.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • JUNTO FFCC 3 dorm, com-sal., coc-off reform, bano compl reform., aseo. terr., calefacc. BUEN ESTADO. Precio: 75.000 ptas/mes Tel. 93 674 72 54 • ZONA RESIDENCIAL. P.BAJA 4 dorm con arm empotr.. com-sal. coc-off, lav. 2 bahos compl., terr, pàrking, jard part 40 mts. EXTERIOR. SOL. Precio: 110.000 Tel. 93 674 72 54 • LOCALES EN ALQUILER. Varias zonas y superfícies. Tel. 93 674 72 54

TORRES

VENTA

• Z . C e n t r o . 7 8 m.2, 3 d o r . , 1 b . , c a l e f . , a s e , s a l - c o m . 2 5 m 2 p a n o r à m i c o a Collserola. P r e c i o : 16.500 Mill. Tel. 93 674 32 08 • Z . C e n t r o . S u p . 1 1 5 m 2 . , 4 d o r . , 2 b., c a l e f . , a s e , 1 p k . , m u y b u e n e s t a d o d e conervación. P r e c i o : 2 6 M i l l . Tel. 93 674 32 08 • Z. G o l f . Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m 2 , 3 dorm., 2., 2 p z a s . D e p k + t r a s t e r o . z. c o m i n i t a r i a s i n p i s c i n a . P r e c i o : 3 8 M i l l . Tel. 93 674 32 08

VENTA

• A i g u a f r e d a . Finca rústica e n p l e n o Parc del M o n t s e n y , lindante por su d e r e c h a e izquierda con dos s e n d o s ríos de m o n t a n a . Superfície d e 200 m 2 , en una p a r c l a e 3 0 . 0 0 0 m 2 , 7 d o r . , 3 b., 1 a s e o . P r e c i o : 3 5 M i l l . T e l . 93 674 32 08 • C e r d a n y o l a del V a l l è s . A d o s . Sup. 280 m 2 , jard. de 50 m2 y terraza de 30 m 2 , 4 d o r . , 2 b., 1 a s e o , c a l e f . , a m p l i a b u h a r d i í l a . P r e c i o : 4 5 M i l l . Tel. 93 674 32 08 S A N T

• ZONA COLOMER. 165 m2, 3 dorm., dobles con arm empot, ampl. estudio con tecjo madera, com-sal con chimenea, coc-off, 2 banos compl., terr., garaje., jardín part. 45 m2 MUY BUEN ESTADO.Tel. 93 674 72 54 • MONASTERIO. 4 dorm., con arm empotr., gran com-sal con parquet, coc-off, 2 bahos compl., terr.. calefacc TODO EXTERIOR. MUCHO SOL. A reformar. Precio: 32.000.000 •PLAZA COLL. A ESTRENAR

C U G A T

B A C H S

VENTAS • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab.. salón-comedor. cocina y un bano completo (reformado), terraza.Sol todo el dia. Precio: 17 Mill. 93-674 08 97 • Sant Domènech. Piso bajos seminuevo de 91,5 m2. 3 hab.. 2 bahos completes. Terraza 50 m2. Jardín y piscina comunrtanos Pàrking + trastero. calefacción. preinstalación aire acondicionado, parket, etc, Precio: 27, 5 Mill. j OPORTUNIDAD! 93936740897 • Mirasol. Torre individual de 100 m2, 4 hab., salón-comedor. cocina reformada, bano completo reformado y aseo. Garage cubierto. Solar de 340 m2. Precio: 32 Mill • Parcela. Junto al Pinar. Superfície de 975 m2. Caliticación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill. • Zona Golf Adosada de 280 m2. 5 hab. (2"suites"). hab.de Servicio, 4 bahos completes y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles. estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXCELENTE UBICACIÓN. Precio: 57 Mill. 93674 0897 • La Floresta Masia para reformar, con 45.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmícas. Precio. 37 Mill. • Junto al Pinar Casa individual de 4 hab.. comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill. 93 674 08 97 A L Q U I L E R E S • Z. Sant Domènech. Piso amueblado de 3 hab., salón-comedor de 35 m2, cocina-office y dos bahos completos. Calefacción. Terraza amplia. Pàrking + trastero. Servivio de alta. P: 130.000 93674 0897 • Zona Vinyet. Àtico dúplex de 4 hab. dobles, sal.-com. de 40 m2. coc.-off, 2 bahos, 1 aseo. 2 plazas de pk. Jardín y piscina comun.Precio: 235.000 ptas/mes. 93 674 08 97 • Sant Domènech. Torre de 300 m2, 4 hab., salón-comedor amplio, cocina-office, 2 bahos completos y aseo. Sótano con habitación de juegos, bodega, etc. Estudio. Dos plazas de pàrking. Jardín privado con piscia. En perfecto estado. Precio: 250.000 ptas/ mes

VENTAS • M I Q U E L C O S T A : 51 m2 - C o m . - Coc. - 1 D o r m . - Bano Jard. y Pisc. comun Calef. -Ase. 17.100.000 • C/ V A L L È S : Sobre àtico totalmente reformado - 55 m 2 - C o m - S a l - Cocina Americana-2 Dorm - Bano - Terraza - 75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas. • C/ P A H I S A : B A J O S CON J A R D Í N - 110 m2 - C o m - S a l . c o n c h i m . h o g . - Coc - 4 Dorm. - 2 Bahos - Jardin - priv. y piscina comunitària.37 0 0 0 . 0 0 0 • R B A L . D E L C E L L E R : 120 m2 - C o m . Sal. - Coc-Off. - 3 D o r m . 2 Bahos - Pk. 1 Coch - Trast. - Jard. y Piscina c o m . - Calef . A. A c o n d . : 32.800.000

ALQUILERES • C/ O R I E N T E : 60 m2 - C o m - S a l . - Coc. - 3 Dorm. Bano. Alquiler: 55.000 • C/ P L Z A . B A R C E L O N A : 60 m2 - C o m . - S a l . - 3 D o r m . - Bano. Alquiler: 65. 000 ptas • Cl P s G A U D Í : 60 m2 - C o m . Sal.- 2 D o r m - Bano - Calef. - Ase. - Jard y Pisc. c o m u n . - Alquiler: 85.000 ptas. • C/ J O A N O L I V E R : 70 m 2 - C o m . S a l . - Coc. Jard. y Pisc. c o m u n . Alquileler: 110.000

2 D o r m . Calef. - Ase. - Pk. 1 C o c h .

• C O L L F A V A : B A J O S C O N T E R R A Z A . N U E V O A E S T R E N A R . 85 m 2 - C o m . - Sal. Coc. - 3 Dorm. - Bano. - Aseo con ducha - Ase. - Calef. - J a r d . y Pisc. c o m u n . Alquiler:120.000 ptads

TEL: 93 674 24 69

OS 4 CANTON

Divendres, 1 d'octubre de 1999

Hoquei

B à s q u e t

La UE Sant Cugat s'estrena amb una derrota a la pista del Rubí

sala

El Júnior masculí és tercer al català

David Barbens espera que s'ompli la Sala Escolar per superar ÍSferic Terrassa A.L. - Terrassa / Sant Cugat -

La primera derrota a la lliga no preocupa el tècnic David Barbens. Aquest confia plenament en els seus jugadors. No està preocupat perquè assegura que el seu és un conjunt amb molta il·lusió. Demà, els santcugatencs reben l'Sferic. \a estar molt hen controlada perla l E Sant Cugat, que LI I descans s'imposava per nou punts d'aEl scnií ii "A" de la { V. Sant ( ài- vantatge. Malgrat tot, l'equip vermell-i-negre va disposar d'o|xions g.it \ a debutar dissabte a Primera al triomf final fins als últims mi("ai.llana amb una desfeta a la pisnuts. però va ser el conjunt local ta ilcl bàsquet Rubí per 7.i punts qui va acabar guanyant. a (í.S. Amb aquesta derrota, el conjunt que dirigeix David Barbens Dissabte a les set de la tarda, els s'ha col·locat en una dot/ena pohomes de David Barbens rebran sició a la taula de set/e equips. a la Sala Escolar l'Sferic de Teamb un punt. I Vaqucsta manera, rrassa, que el passat cap de setl'entrenador vcrmcll-i-negre tammana va petdte a la seva pista dapoc no va poder estrenar-se amb vant el C N Tetrassa per 53 punts un triomf oficial com a nou resa 54. L'equip egarenc és ara maponsable del primer equip masteix novè amb un punt. Segons culí de la secció de bàsquet de la el tècnic local, "vaig veure aquest l E Sant Cugat. enfrontament i puc assegurar que el C N Terrassa és superior al BàsRespecte a l'enfrontament amb quet Rubí. És un equip molt comel Bàsquet Rubí, David Batbens plet i equilibrat". Malgrat tot, Barha explicat que "el joc itregular bens apunta que "si juguem com de l'equip a la segona meitat" va sabem fer els podem guanyar". impossibilitar la victòria final del L'entrenador està convençut que seu conjunt. La primera meitat

L'equip masculí del Júnior va acabar en tercera posició al ( iinipionat de C Catalunya de Primera Divisió d'l loquei Sala en imposar-se en cl partit per al tercer i quart lloc al Línia 11 de Terrassa per 5 gols a 4. Els resultats que va aconseguir l'equip santeugatenc en aquesta competició, que va tenir lloc a les instal·lacions de Can Salas de Terrassa i a Matadepera, van ser els següents: Sant Andreu 0 - Júnior 9; Júnior 8 Vallès Deportin 2; C D Terrassa 6 - Júnior ?>. En semifinals, el conjunt santeugatenc va perdre amb l'Atlètic de Terrassa per 11 a 3. L'Atlètic setia finalment l'equip vencedor. En aquest Campionat de Catalunya van participar-hi un total de vuit equips.

All \ l.oi'l •/. - Sant Cugat -

H o q u e i

La UE Sant Cugat espera paler krindar la victèria demà alt «em ificiwiats FOTO: E4G

la Sala Escolat s'omplirà per donar suport al seu equip. Barbens recupera per a aquest partit Ferran Quinto. El sènior femení de la UE Sant Cugat inicia aquest cap de setmana la seva participació al campionat de lliga de Segona Catalana a la pista del Bellsport de l'Hospitalet. Aquest enfronta-

ment, corresponent al grup primer, tindrà lloc diumenge a les dotze del migdia. Enric Tomàs, tècnic del sènior femení, espera "guanyar aquest partit perquè confio molt en les meves jugadores". Tomàs creu que "la clau de tots els partits serà saber marcar el ritme. Hem de ser nosaltres qui marquem el ritme".

El Júnior masculí i f e m e n í debutaran a la lliga el proper 10 d'octubre. El masculí visitarà el Pedralbes, m e n t t e que el femení jugarà al camp del C l u b Egara.

p a t i n s LA

El Patí Hoquei rep el Vilafranca en la seva estrena a Primera

P H

P L A N T I L L A S A N T

C U G A T

NOM

Lluís Sànchez creu que serà vital guanyar eh partits de casa PepórtMenese* A. L.

El Patí Hoquei Club Sant Cugat estrena categoria diumenge al matí davant el Vilafranca. L'equip vermell-i-negre debuta aquesta temporada a Primera Catalana amb el principal objectiu de "man-

tenit-se i consolidar-se". Segons Lluís Sànchez, que compleix la tercera temporada com a entrenador del primer equip, "aquesta serà una temporada més dura que la passada". El tècnic té molt clar q u e la p e r m a n è n c i a implica "guanyar els partits de casa". Lluís Sànchez tindrà a la seva disposició

cinc jugadors sèniors, que comptatan amb el suport de jugadors dels equips júniors. Sobre això, Sànchez ha assegurat que "sempre he apostat per la gent jove. Crec que aquesta és la millor fórmula". El club espera l'arribada del colombià Leonardo Palacios, que s'incorporaria a l'equip.

POSICIÓ

EDATTEMP. PROCED.

Farter

PHSC

Daniel Antón

Defensa

PHSC

fScapd Benito

•Ï··TP·^^^PV

PHSC

DUCH*

Gonzalo Murtoz

Davanter

ftubén Munoz *

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

i Anys

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS i quilòmetres

1 Tel 93 580 87 00

d ' e x p e r i è n c io

Viure Noucurs

Divendres, I d'octubre de 1999

DISSENY I CONSTRUCCIÓ DE Els mobles f o r m e n part de la rutina de cada dia; a casa, a la feina o allà on anem estem envoltats de mobiliari que veiem sense voler a l llarg d'hores i hores. Bons dissenys, comoditat, una bona adaptació a l'espai i a l'entorn són elements imprescindibles per no avorrir-los. Això és el que ofereix la botiga de mobles Carles Paya, especialitzada e n el disseny i la fabricació.

u B L I R E P O R T A T G E

La botiga de mobles Carles Paya fa niés de 25 anys que es dedica a dis*r senyar i fabricar mobles a mida. Ara fa uns cinc anys que es va instal·lar a Sant Cugat del Vallès, completant així la seva àmplia oferta en diferents ciutats catalanes, i pròximament creixerà encara més amb dues noves botigues: una a Terrassa i una altra a (iirona. Al marge de la botiga de Sant Cugat, actualment tenen

comerços a Rubí, Cornellà i dues a Barcelona. A part dels comerços, tenen una fàbrica on es fan els mobles que ells mateixos dissenyen i venen. S'han fet un lloc dins el comerç del moble en l'àrea infantil i juvenil que els ha fet prestigiosos, però abarquen moltes més varietats de mobles. Habitacions de nadons, mobles de menjador, habitacions de matrimoni, mobiliari juvenil i infantil i disseny i moblament de despatxos completen l'oferta d'aquesta gran botiga, que no ha parat de créixer. Línies modernes 'anticipen als dissenys del que s i rigorositat i bona qualitat futur, s atributs de mobles Carles

- lüfcàiai

Mobiliari amb formes senzilles que surt molt bé de preu Foto: CEDIDA Paya. A aquestes qualitats cal sumar-hi el factor preu. El fet que es dediquin a dissenyar i Els dissenys , j^ fabricar els mobles abarateix substancialment un servei que d'altra banda podria ser més car i ells ofereixen preus interessants. La majoria dels seus clients són particulars

però també han rebut encàrrecs importants per dissenyar i construir el mobiliari de diverses empreses. Una de Carcara menys cone guda d'ells és aquesta línia i fan instal·lacions col·lectives entre les quals hi ha geriàtrics, hostals i locals comercials. La diferència amb altres comerços del sector és la capaci-

les Paya es caracteritzen per anticiparse a les línies més modernes

Mobles de sala de bany que s'adapten perfectament a l'espai Foto: CEDIDA. tat per dissenyar mobles moderns que s'adapten a les necessitats del clients i a qualsevol espai. Es fa mobiliari especial i a mida amb uns preus molt coherents. Però això no exclou els dissenys en sèrie en el cas que aquest sigui el desig del client. Destaca per sobre d e totes les seves ofertes la gràcia i modernitat amb què es dissenyen els mobles d e nadons i nens petits, a m b dissenys exclusius i originals que els ha donat prestigi. Si aquest tipus

de demanda es caracteritza per ser cara, en aquest cas ens trobem davant una empresa que ofereix uns preus inigualables en relació amb la qualitat perquè són molt interessants. Per diversificar l'oferta, la botiga d e mobles Carles Paya també disposa de mobiliari que segueix les tendències del mercat amb una línia senzilla, sense menysprear mai la qualitat tot i simplificar les formes. Fins i tot, si el client ho desitja, pot triar si vol o no el servei de transport.

^ ;1 ^ is Carles Paya te' una fàbrica pròpia on es construeixen els mobles dissenyats per ells h oto: CEDÍ-

Els mobles d'una habitació de matrimoni són només un exemple de tot el que fan Foto: CEDÍ-

Esports

HLS4CANroN5 Divendns, 1 d'octubre de 1999

Futbol

V o l e i b o l

El cos directiu confia en els tècnics, tot i els mals resultats

Suspès el Torneig de la Mercè a Barcelona

Schdnhdfer agraeix que la junta els hagi donat suport en tot moment La derrota al Camp Municipal d'Esports davant el Valls per 0 a 1 ha encès l'alarma al Sant Cugat Esport, que segueix sense conèixer la victòria en aquesta tem-

porada. L'equip vermell-i-negre es en una perillosa zona de descens. Els jugadors de Hans Schdnhdfer tan sols han sumat un dels dotze punts en joc. El conjunt sant-

cugatenc espera sumar els tres punts en joc diumenge al camp del Palafrugell. Els tècnics i els jugadors esperen obtenir un bon resultat.

ALKX L Ó P E Z

- Sant CagatEl Sant Cugat Esport continua sense conèixer la victòria després de quatre jornades de lliga a Primera Catalana. Dels dotze punts en joc, tan sols n'ha sumat un. Es també en zona de descens directe a Regional Preferent. Continua arrossegant la seva assignatura pendent: guanyar a casa. Tot això preocupa l'entrenador-jugador Hans Schònhòfer: "Els números parlen per ells mateixos." El tècnic espera que a partir d'ara el Sant Cugat reaccioni: "Hem de treballar més que mai i com a grup i com a equip que som hem d'intentar sortir d'aquesta situació. lots som conscients que l'equip pot donar més." Schònhòfer té molt clar que "la dinàmica de perdre partits és complicada i l'únic que necessitem és sumar punts". Segons el tècnic, el seu equip va merèixer millor sort diumenge al Camp Municipal d'Esports contra el Valls. "No vam fer un partit brillant, però vam ser superiors. Vam desaprofitar massa ocasions clares de gol i ho vam acabar pagant amb una derrota", ha declarat Schonhofer. L'únic gol del partit el va marcar el Valls, després d'una errada

El sènior femení del C l u b Voleibol Sant C u g a t no va p o d e r p a r t i c i p a r el c a p d e setmana passat al Torneig de la M e r c è , ja q u e a d a r r e r a hora a q u e s t a competició va q u e d a r suspesa. D ' a q u e s t a manera, les jugadores de Zoran Nikolovski t a m p o c van poder jugar el seu partit d e Lliga Catalana contra el Sant Martí. Si no hi ha cap novetat de darrera hora, el conj u n t santeugatenc ha de jugar e n c a r a en a q u e s t a competició amb el Santa Coloma i el Rubí.

El cadet, d"stage' a Sant Llorenç La plantilla del Sant C«|it Esaort està canvençwla que aviat arribarà la seva recuperació FOTO: BWUV FMINYES

- Sant Cugat defensiva del conjunt vermell-inegre. El tècnic ha dit que "estem regalant molts gols. Quan no hi ha tranquil·litat apareix la precipitació". Malgrat els mals resultats, la junta directiva del club dóna suport al cos tècnic perquè també valora el bon treball que estan fent Hans

Schònhòfer i Jordi David. Hans Schònhòfer està agraït per aquest tracte: "La junta ens ha donat suport en tot moment." Guanyar el Palafrugell Aquest él el missatge que l'entrenador-jugador del Sant Cu-

Una nova UE Sant Cugat visita el Manyanet en el seu inici a la lliga Els barcelonins han renunciat ajugar a Divisió d'Honor "B"

El m é s q u e r e n o v a t e q u i p d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat debuta diumenge a la pista del Manyanet a la lliga de Primera Nacional. Aquesta, que serà la segona temporada consecutiva d'aquest conjunt a la categoria, ha de ser una campanya de transició, en què l'únic objectiu és "mantenir la categoria". El tècnic Joan S a n c h o afirma q u e "aquest és un equip nou. amb onze noves incorporacions i, per tant, som tota una incògnita". I na de les principals preocupacions de Sancho és la conjunció

À.L. /

H a n d b o l

gat Esport ha transmès als seus jugadors. D i u m e n g e a les quatre de la tarda, els vermell-i-negre visiten el Palafrugell amb les baixes per lesió de Javi Méndez i David Rovira. El conjunt santeugatenc provarà de guanyar, després que ho fes per últim cop el 25 d'abril.

H a n d b o l

A.L. - Sant Cugat -

del seu equip: "Aquesta pretemporada ha estat del tot atípica. Més que posar en forma els jugadors físicament o entrar en qüestions tàctiques, el que hem intentat el cos tècnic i encara no hem aconseguit és acoblar la gent nova. El principal problema és conjuntar onze jugadors nous." Molts dels jugadors del primer equip no han jugat mai a Primera Nacional, però queda clar que Sancho confia molt en ells: "No hi ha cap jugador d'aquest equip que no estigui capacitat per jugar a Primera Nacional." El darrer compromís de pretemporada que ha afrontat la UE Sant Cugat ha estat el II Torneig

LA UE NOM

EloiSafón

Joan Cinta JOf#;R|||Í|Í2

Vila de Gavà, que va tenir lloc el cap de setmana passat i en el qual els vermell-i-negre van ser tercers en superar el Molins de Rei per 22 golsa 19. Un rival cTalçada El Manyanet, un equip que la temporada passada va renunciar a l'ascens a Divisió d ' H o n o r "B", és el primer adversari dels santeugatencs. Amb l'única baixa per sanció de Roger Antich. la UE Sant Cugat visitarà el seu rival amb ('objectiu "d'intentar treure un resultat positiu, tot i que també apunta que "aquest no és un rival de la nostra lliga".

Ivan Martínez

L ' e q u i p cadet masculí d e la U n i ó Esportiva Sant C u g a t , q u e juga a Primera Catalana, es desplaça aquest cap de s e t m a n a a la masia Mas C o mabella de Sant Llorenç Savall, on farà un stage de pret e m p o r a d a . /À.L.

P L A N T I L L A S A N T C U G A T POSICIÓ

EDAT TEMR PROCED.

Porter

UESC

Porter

Adrianenc

Porter

UESC

Central

12 UESC

|í|éïíto|il::*i: | . # : > fui Central

Lat/Extr.

Roger Antich

Lat/Extr.

Xavier Puig

luGnQTcn

Pablo Menéndez

Lateral

Juanjo Goroatez

extrem

to iJtSC

Armand Mora

Extrem

13 UESC

Ivan Salas

SkWlat

UESC

Lluís Puig

Extrem

UESC

i w

Pivot

UESC

Àlex Lozano

La temporada passada no va jugar en cap equip

UESC

Rubí

ViureNou curs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

Planta carn. Catalunya no és d'uns quants

L'ESQUERRA VERDA PER CATALUNYA 1. Per guanyar a la dreta.

2. Per garantir polítiques d'esquerres.

Iniciativa -Verds p«r

Catalunya

Esports

U S /CANTONS Divendres, 1 d,octi$l·re de 1999

F u t b o l

L A

El Winterthur espera començar amb un triomf al campionat AI.F.X LÓPEZ

El FS Winterthur Sant Cugat inicia demà la segona temporada consecutiva a Primera Nacional "A" i ho farà al grup sisè. El conjunt santcugatenc debutarà al pavelló municipal a partir de les set de la tarda contra el Llopart de Barcelona. L'equip vermell-i-negre afronta amb optimisme el primer enfrontament a la lliga. La pretemporada del Winterthur ha servit bàsicament per conjuntar un equip amb cinc cares noves. "El balanç de la pretemporada ha estat positiu. La plantilla ha demostrat que cada cop va a més i que a mesura que ha anat jugant partits s'ha anat conjuntat millor." D'aquesta manera ha valorat Josep Maria Zapater, president de l'entitat local, l'estat actual del FS Sant Cugat Zapater ha afegit que aquest és "un conjunt pràcticament nou, amb molta gent jove. El nostre és un projecte de futur. Aquesta és, per a nosaltres, una temporada de

EDATTEMP. PROCED.

Porter

Olimpyc

POSICIÓ

Porter Jordi Rodríguez

Ala

Ventura Femandez

Ala

DwÉMtei - ^ : - « ^ - . Oriol Salvador

7 >•

Ala

Hfc.u

Caríos Rueda

Olimpyc

Ala

Olimpyc

11 Qltapye. 29

Olimpyc

8 ] WSC

wsc

Caríos Sànchez

Ala

Ripollet

WSC

•-ÍÍ<-Í

wsc Xaloc Rion

Ala

wsc Sergio Garcia

Ala

Olimpyc

CNStó.

*Ei FS Winterthur Sant Cugat i eíFSOIimpu 1.1 Floresta coincideixen en sis partits al pavelló fmuoicjp.il 'lot i que ambdues entitats haíMcn notificat que disputaften eh seus partits a la mateixa instól·lal·ió, el ( \ >mitè Nacional d* Futbol Sala no va tenir en COHípte ftfttcsta i ircumstància a rhofadcjfejrtl calendari. Tant un CORjtim O0in l'altre afronten els Seí»«t8&f»<HJiis<>s oficials dis: de sis de la tarda #fpS»|&8H«»ÍBpal. El president d^fStjftò&Wtí&nt Cugat, Josep M*&'2S|W&ÍÍel de rOlimpyc L·jPkmOh jfowi Ramon Subir^&^«&*dtk«eentment que t^U%%*etta$<ïe rebre l'ad<N8A*H<$&.¥»de «Rés lluny serà : per dispu-

t&&^$ammtfmin Javi Ramírez

Cugat com a nou responsable, amb funcions de jugador-entrenador. Estrada fa vuit temporades que és a les files d'aquest conjunt Per al partit de demà, Jaume Estrada podrà disposar de tots els seus jugadors, tot i que ell no podrà jugar, ja que fa poc que ha sortit d'una operació. L'adversari dels vermell-i-negre

Pivot

CN Sab.

no és precisament apriori un dels equips més forts del grup. Si tenim en compte la classificació que va aconseguir el conjunt barceloní la temporada passada, el Winterthur no hauria de tenir problemes per superar aquest equip. El Llopart va acabar encapçalant les últimes posicions a la taula. A més, va haver de lluitar per no baixar.

F u t b o l

habitual.

ffetf {jaf&dV^g&f&sabtc, l'O&S$$£^&À« tia quatt de sis de lia, menJrà tam-

bédï*&ai%& però*fesset de la taiatesta de parets, totes due$$ntÍtit5csreuiHtaBanjt>rÀ«ad*S»pons de rAjuntament de SSUK Cwgat per tal de decidir quan,»» í a quina hora na de pigar Vúttc conjunt que rto ho £*u dissabte a un quart de sis. /À-U

s a l a

L'Olimpyc debuta a la lliga amb la fita de situar-se entre els millors Els d'Àngel Ruiz reben demà el FS La Almúnia de Saragossa

Olimpyc

o\ ; -4

Javi López

ÀLEX LÒPEZ

Jordi Reixach

EDATTEMP. PROCED.

ÜMMtMftift&i *»-

taula classificatòrid" Amb tot, aquest conjunt vermell-i-negre provarà de millorar la posició aconseguida la temporada passada. El Winterthur ha disputat fins a vuit enfrontaments amistosos de pretemporada, amb un balanç de tres victòries, tres empats i dues derrotes. Jaume Estrada s'estrena a la banqueta del Winterthur Sant

•I Esteve Minarro

NOM

Cinc dels dotze jugadors del FS Sant Cugat són nous fitxatges

POSICIÓ

P L A N T I L L A

W I N T E R T H U R

transició. Més endavant ja ens plantejarem fites més importants". Zapater assegura que el seu equip no és un dels favorits: "No ho som. Hi ha equips amb un potencial molt fort i que s'han reforçat molt i molt bé." L'objectiu, així doncs, implica "mantenir-nos sense passar problemes, però intentarem ser al més amunt possible de la

LA PLANTILLA O L I M P Y C F L O R E S T A NOM

Acord entre Winterthur i Olimpyc

s a l a

L'Olimpyc La Floresta debuta demà a partir d'un quart de sis de la tarda al grup cinquè de Primera Nacional "A". La primera jornada del campionat de lliga enfrontarà l'equip que dirigeix Àngel Ruiz per setena temporada consecutiva al conjunt del FS La Almúnia (Saragossa). Aquest enfrontament tindrà lloc al pavelló municipal. En el que serà la tercera temporada consecutiva de l'Olimpyc a Primera Nacional "A", el president Joan Ramon Subirats explica que millorar la sisena posició a la classificació de la

temporada anterior "és el repte que ens hem proposat". Acabar entre els cinc primers seria quallar una temporada excel·lent Segons Subirats, d'il·lusió no en falta: "Noto que tant els jugadors del primer equip com l'entrenador tenen molta il·lusió i moltes ganes." Des que el 30 d'agost l'Olimpyc La Floresta va iniciar la pretemporada, l'equip d'Angel Ruiz ha disputat un total de sis enfrontaments amistosos amb un balanç de tres victòries -Esparreguera, Escola Pia i Coplasti de Rubí- i tres derrotes - F C Barcelona, Chess i l'Ametlla de Merola. EI principal inconvenient que

haurà de suportar l'Olimpyc és una plantilla massa curta, amb només deu jugadors del primer equip. De fet, aquest dissabte Àngel Ruiz no podrà comptar amb Caríos Rueda, que es va lesionar el passat cap de setmana en el partit que els va enfrontar a l'Ametlla de Merola. Rueda pateix un esquinç al turmell que l'obligarà a allunyar-se de les pistes com a mínim quinze dies. Joan Ramon Subirats ha valorat aquest fen "És cert que començar la temporada amb deu jugadors té el seu perill." Per a aquest partit contra el FS La Almúnia, Ruiz convocarà com a mínim un jugador del segon equip.

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 0 9 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per internet: w w w . l a c a i x a . e s Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides

Directe al Tercer Món

Viure Noucurs

Divendres, 1 d'octubre de 1999

El primer centre dedicat als productes de fusta tractada per al jardí Al CENTRE BRUCKI trobarà productes pensats per anar a l'exterior. Productes de fusta que, un cop tractada, té una duració considerable a l'exterior. Des del refugi per guardar-hi els estris del jardí, fins a la caseta per utilitzar com a espai d'esbarjo. Passant per tota una varietat gamma de possibilitats en tanques, pannells, gelosies, jardineres i complements que l'ajudaran a mantenir un ambient d'allò més agradable al seu jardí. La fusta té moltes possibilitats. EL CENTRE BRUCKI està instal·lat a la carretera de Sant Cugat a Rubí, just a la rotonda del centre comercial, i és una exposició promoguda per INDUBRUC, empresa especialitzada en aquests materials des de fa quinze anys; de fet, va ser de les primeres al nostre país. BRUCKI està pensat per ser un espai obert on els productes estiguin exposats en ambients naturals, on el client pugui veure i tocar allò que estigui interessat a comprar. La idea principal d'aquest nou centre és ensenyar al públic les utilitats tan àmplies que té la fusta i a la vegada informar-lo del seu ús a l'exterior. El visitant gaudeix també de la possibilitat de trobar i poder escollir entre un ventall molt àmplia de mobles per al jardí. Mobles fets de fusta en totes les seves variants; pi tractat o tropicals d'iroco, teca, meranti, etc. Com també altres elements en pèrgoles, cobertes exòtiques, casetes per a jocs infantils o murals. BRUCKI no és només un centre d'exposició, sinó també un centre d'idees per als qui s'estimen la fusta i el jardí. Carretera de Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Centre BRUCKI

Carretera de Sant

Tel. 93 589 13 47

Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial - Tel. 93 589 13 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Esports

US ICANTOSSS Divendres, l d'octubre de 1999

E n t i t a t s

La Coordinadora d'Entitats es consuma de forma oficial La plataforma es reunirà dimarts amb Valcalde, Lluís Recoder A u : \ LÓI*KZ

- Sant Cugat Ja és un fet real. La Coordinadora d'Entitats Esportives es va oficialitzar dilluns a la seu de la Penya Blaugrana de Sant Cugat amb la signatura de tots els socis fundadors. Després q u e la primera trobada d'entitats tingués lloc ara fa tot just quatre mesos -el 3 de maig-, aquesta plataforma s'ha hagut de reunir tretze vegades amb l'objectiu de treballar únicament per a l'esport de Sant Cugat. Han estat moltes hores de feina, moltes reunions, però ha valgut la pena. Així ho ha volgut transmetre el mateix president de

Janer, el Club Rugbi Sant Cugat i el Club Muntanyenc Sant (^ugat. Les tres prioritats d'aquesta plataforma bàsicament són tres: que l'Ajuntament defineixi i presenti la seva proposta de política esportiva, que immediatament arregli les actuals instal·lacions malm e s e s i q u e elabori un pla d'inversions que permeti no tan sols posar-se al dia respecte a les necessitats actuals, sinó que també prevegi el creixement previst per als propers anys.

la Coordinadora d'Entitats Esportives, Antoni Pérez: "Ha estat un procés molt llarg, però del tot necessari." Pérez destaca que els socis fundadors de la plataforma "estem molt contents i satisfets d'haver arribat fins on ho hem fet". En la trobada de dilluns, les tretze entitats que van ser-hi presents van ser el FS Olimpyc La Floresta, la Penya Blaugrana Sant Cugat, el Patí Hoquei Club Sant Cugat, la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, el Club Voleibol Sant Cugat, la Unió Ciclista Sant Cugat, la Unió Esportiva Sant Cugat, el FS Chess, la Unión D e portiva Mira-sol - Adesa Bacó, el Club Petanca Mira-sol, el FS Mas

Primer contacte Dimarts vinent a les vuit de la tarda, l'alcalde de Sant Cugat,

letirés de quatre neus, la Coordinadora ja t'ha eficialitzat FOTO: MVIURROSA

Lluís Recoder, i la Coordinadora es reuniran a l'Ajuntament en el que serà la seva primera presa de contacte. Segons la plataforma, a partir d'ara les trobades amb Lluís Recoder i amb Jaume Tubau, regidor d'Esports, seran del tot clau per al futur de l'esport local. Pel que fa a les de-

claracions que Jaume Tubau va fer a E L S 4 CANTONS en el darrer

número, la plataforma n'ha fet la següent anàlisi: "Des de la precampanya hem sentit q u e l'esport local és una de les cinc primeres prioritats del nou equip de govern. Esperem que no sigui la cinquena."

mmmMQm %:mm&mmmm m ^B^^UK^è^^m,^ÍIWÍIjmn^^^^^^Kl{

3a Catalana "B"

Segona Divisió "A"

Primera Catalana

19.00 Sàsqaet §ant Cugat-lPSl (ds) 17,30 UE Sant Cugat-Psdagogiítro (ds)

ülímp>-c-Sa!le de Gràcia Champion Ftorísta-Sú™

16.60 f>ahftugeikSantCugít(dg>

17.00 Bàsquet Se Cugat *B**-AHIH» (ds)

Segona Regional

2a Catalana femení

12-00 U Karga-U Planada (dg)

10.45 Bon t'astof-l K Sant Cugat (dg)

rmmi

l a Nacional A

16.00 Níartordles-Le-i fiancí (d-, i

1Í»,00 L*E St Cugat»Sfwc Terrassa íctó

ISU0GTwp4>Chessí<lg)

Primera C a t a l a n a

GF G C P u n t .

1.1

Vilassar Mar 4

Sant Andreu 4

P Mafumet

Cerdanyola

Perelada

Valls

Andorra

Igualada

Castelldefels 4

Palafrugell Vilafranca Manresa

Gramenet

Masnou

X 3

Ripollet

Prat

Santboià

Segona Regional Grup 5 Juv. 25 Sept-TibkJabo (suspès) L a Planada-Ripollet 3-0 Llano-La F a r g a ..0-1 E F Gerdanyola-Mil.lenari.4-2 Maurina Egara-Lumen 1-2 Castellar-La Romànica 0-3 C a n Rull-Sabadell 0-1 Caldes Montbuí-Barberà..3-0 Juan XXIII-Badia 2-2 l.umen I.a Planada Sahadell Caldes M. Juan XXIII

P J PG

3 3 3 3 3

Badia 3 K.Cerdanyola' Mil·lenari 3 M.Kgara 3

1530 PÍ1 Sant Cugat "A'-BigueMds) 09.30 Co(bera-l>H Sant Cugat (dg> »•

Infantil 14.00JfHStCu&K •·A"-CerdaayoJa(dst 1*15 à»ma Vilanova-PHSC "B* {ds)

mmmm

3a Divisió Sport Sant Roque-Sant Cugat CP "A"

* . Alevt

. w.

Palafrugell-Sant Cugat Esport; VallsGranollers; Júpiter-Pobla Mafumet; Prat-Castelldefels; Vilassar de MarPeralada; Vilafranca-Gramenet; Ripollet-Andorra; Cerdanyola de Mataró-Sant Andreu; Santboià-Igualada; Masnou-Manresa.

Equip

20,30 Rospítalct-PH Sç Cugat "A" <ds) IS.3Ó m St Cugat ^"-Cerdanyola <ds)

1a Nacional

La propera (3 d'octubre):

Palafrugell-Masnou 2-1 Sant Cugat-Valls 0-1 Granollers-Júpiter 0-5 Pobla Mafumet-Prat 4-2 Castelldefels-Vilassar Mar.... 1-2 Peralada-Vilafranca 2-1 Gramenet-Ripollet 1-2 Andorra-Cerdanyola M 1-0 Sant Andreu-Santboià 1-1 Igualada-Manresa 1-0

Júpiter

Preben|ami Júnior Camp. Cal.

IrtbiMIwliim

13.00 Martyanet-UE Sant Oujyt (dK) —^

11.00 í*H Sanc Cugat-Folgaerales (dgt

FUTBOL SALM

Primera Divisió •

Benjamí 20.00 CES-PH Satw Cugat "A* fdv) 10.15 Corbera-PH Sant Cugat "B" (dg)

Fèmines 2a Categoria

09.00 Maïjaner-Can C!<» Idgi

Í7-Ï5 Gfimpyc Fïorésta-La Almúnia (ds) t9,00 W Sant Cttgat-Llopan <d$)

1230 Í*H Sant <Jugat-Vilafranca (dg)

17.00 Miami-Mas Janer {ds) 19.00 CasodibisbalAV. S3nt Cu«jt <d?a

Sjbgona Catalana

PJ PG

1a Catalana

Segona Diw. "B" fem.

16,00 júiHur-Pefw San Pedró {d*} 17,00 Camí Vett-Mira-sol-Adesa (dg) 12,00 St Aadnsu Barca-1'B St Cugat (dg)

Equip

13.00 PI i Sant Cugat-Cerdanyola (ds)

Primera Divisió fem.

Tercera Regional

wà&%$$mr

a&Q&mmtim

3 0 0 3 0 O 2 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 1 1 1 1 1 1

0 0 1 1

GF GC P . o l .

fi 7 fi 5

3 2 5 4

9 9 7 6 5

5 7 4 2

4 5 4 2

5 4 4 4

La Faraa 3 I.a Romanica2 Ripollet 2 llbidabo Juventud Llano Can Rull Barberà Castellar

1 1 1

0 0

Tibidabo-Juan XXIII; Ripollet-Juventud 25 Septiembre; La Farga-La Planada; Mil.lenari-Llano; LumenEF Cerdanyola; La Romànica-Maurina Egara; Sabadell-Castellar; Harberà-Can Rull; Badia-Caldes. Tercera Regional G R U P 14 San Lorenzo-PuebloNuevo....6-l Les Fonts-Can Boada. 2-3 Matadep.-PB R. Llorenç.(anul.lat) Pena San Pedro-Rubí.... 0-0 Olímpic-Can FatjóJúnior. 3-4 Mira-sol-Adesa-Montserrat....3-1 PB Sant Cugat-Camí Vell 4-2 Castellbisbal-Sant Andreu B..1-8 Depuradores-Sant Quirze 3-1 PJ PO PE

Sant Andreu B.3

San l ' e d m

San Lorcn/i)

0 {I

Miraniol

SantMedir-Caldes SantJordi-Sedis

Rubí 3 (). Can Fatjó 3 Depuradores 3 Montserrat 2 Can Boada 2 Ix-s Fonts 3 PBStCupa 2 Sant Oijirzc 3 Camí Vell 2 P, Nuevo 2

La propera (3 d'octubre):

Equip

Júnior

GC Punt.

5 7 8 II 6 8 10 12

Castellbisbal 2 PBR. I.loren(2

L a propera (3 d'octubre): Pueblo Nuevo-Depuradores; Can Boada-San Lorenzo; PB Ramon Llorenç-Les Fonts; Rubí-Sporting Rubí; Júnior-San Pedró; Montserrat-Olímpic Can Fatjó; Camí Vell-Mira-sol: Sant Andreu de la Barca-PB Sant Cugat; Sant Quirze-Castellbisbal. BÀSQUET

Segona Catalana Grup 2 Andorra-CN Sabadell 70-57 Rubí-LJE Sant Cugat 73-65 Sferic-CN Terrassa 53-54 Lleida-Ripollet 96-71 Les Corts-Unió-Cerdanyola.62-67 Sant Pere-Grup Bama. 70-67

76-51 73-84

PG PP

Sant Medir

Lleida

.Vndorrj

Sedis

Rubí

Cerdanyola

Sant Pere

7ü

CN'Terrassa

Sferic

firup Barnj

Les Corts

l'E St r.u«.l

Sant Jordi

«4

CN Sahadell

Ripollet

Caldes

L a propera (3 d'octubre): C'N Sabadell-Sant Jordi; Caldes-Andorra; Grup Barna-Sant Medir; La l'nió-Cerdanyola-Sant Pere; Ripollet-L,es Corts; CN Terrassa-Lleida; UE Sant Cugat-Sferic; Sedis-Rubí.

EIS 4 CANTONS Espectacles

Divendres. 1 d'octubre de 1VW

P a t r i m o n i

Els Amics de la Unesco r e p r e n e n les xerrades a TANC L'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix - Sant Cugat reiniciaran el cicle de conferències a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) el proper 14 d'octubre. El tema de difusió serà els castells i la noblesa catalana, i continuarà amb els cicles que ja van emprendre el curs passat sobre el romànic, les dones i ciència i ètica. L'agrupació va presentar la setmana passada el programa d'activitats d'aquest curs. de la Universitat de Cirona, que explicarà la "Funció i evolució dels castells dins la conquesta i repoblació" als segles IX i X. Al llarg del cicle, que acabarà el 18 d e n o v e m b r e , es d o n a r a n a conèixer temes com el canvi dels castells de fortalesa a palau, les transformacions de la noblesa, la formació de la.casa ducal de Medinaceli i l'arquitectura i l'art en la vida dels castells. La darrera

Ri ni (.'vsM.s - Sant Cugat -

Juntament amb l'AXC i l'Institut d'Kstudis Nobiliaris de Catalunya. els Amics locals de la 1 nesco ta ran un recorregut per la història i l'evolució dels castells catalans, que anirà tics del segle IX fins a la fi de la noblesa medieval. I ,a primera xerrada anirà a càrrec de Lluís To. professor

l.n ('nesco compta umb prop dedos-cents 'amics' a Sant Cugat i ValldoreixFOTO: F.DFARD FAR/.WFS sessió comptarà amb la presència de diversos experts i estudiosos del tema que participaran en una taula rodona titulada "El fet casteller a Catalunya, problemes i propostes". Totes les xerrades tindran lloc els dijous a les vuit del vespre a l'Arxiu Nacional.

Fls Amics de la Unesco també preparen una exposició d'icones a la Casa de Cultura per al mes d'octubre. Amb la posada a la venda d'un centenar d'icones a un preu de deu mil pessetes cadascuna, l'agrupació local vol ajudar a finançar la posada en marxa d'un orfenat a Romania.

Així mateix, treballen en la possibilitat d ' u n a g e r m a n a m e n t amb una localitat romanesa. FI 10 de novembre es farà la presentació del llibre TF.sttit del món al Teatre-Auditori, seguida d'una xerrada il·lustrativa sobre l'estat de la Terra a la fi del mil·lenni.

u b l i c a c í o n s

Ribas presenta el seu llibre de Sant Cugat

Víctor Alexandre presenta el seu llibre 6 Jo n o sóc espanyol' a Sant Cugat

R.C.Z. R.C.Z.

- Sant Cugat -

L'artista local Lluís Ribas va presentar la setmana passada el seu llibre tic fotografies SantCuyit e/cl Vallis. editat per Cal Art. FI volum conté una primera parr sobre la història de la ciutat, amb fotografies antigues en blanc i negre, i la part central, amb fotografies en color de diversos racons de la cuitat i el seu entorn. "La protagonista d'aquest llibre és la fotografia, des d ' u n punt de vista molt personal, amb sensibilitat i diferent dels que fins ara teníem", va dir la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, durant la presentació del llibre.

Amb l'afluència de polítics, artistes i intel·lectuals locals, va presentar Víctor Alexandre el seu llibre Jo no sóc espanyol u la llibreria Paideia de Sant Cugat. L'espai era ple a vessar i tothom volia que el periodista li signés el llibre. "Ja pensava que el llibre podria interessar a la gent, si no no l'hauria fet", va dir Alexandre a E L S 4 CANTONS. I és que malgrat que

va ser posat a la venda I'l 1 de setembre, Jo no sóc espanyol està a punt de treure la seva tercera edició. "Aquesta pujada com l'escuma em ctida molt l'atenció", continuava el santeugatenc, "perquè el llibre ha aparegut en un

moment en què ens diuen que tot està bé, que no hem de reivindicar res, que Catalunya va endavant, i a mi cm sembla que la cosa no va per aquí." \Jo no sóc espanyol, Alexandre ha plasmat l'opinió de personatges com ara el cantant I vhiís Llach, l'actor Joel Joan. l'arquitecte Oriol Bohigas, l'escriptor Tísner, el cineasta Francesc Bellmunt o el sociòleg Salvador Cardús, entre molts altres, respecte a ser o no ser espanyol. "Som un país que en algunes coses no s'ha realitzat, i que té un conflicte que algun dia s'ha de solucionar", opinava Alexandre, "i mentrestant, ens fem preguntes i busquem arguments, perquè els polítics no ens en donen, ens volen més o menvs es-

'Tot Sant Cugat" FOTO: X. IARR0SA . \lexandre és col·laborador habitual del tabornits i políticament correctes. És un llibre que ajuda a pensar, i això sempre és enriquidor." L'acte va ser presentat pel periodista Ramon Barnils, que amb un discurs llarg i dispers, però amb alguns moments de brillantor, va explicar el seu discurs so-

bre ser o sentir-se català o espanyol, o ambdós a la vegada. "L'Estat espanyol s'ha constituït de manera anormal a Europa. Es l'únic estat europeu que s'ha format a partir de la nació més pobra i més mal comunicada", digué Barnils.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

f/HUV

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n

- 0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès - (Barcelona)

HLS4CANTON5 Dhend™, I d'octubre de 1999

Multiinversió

Extra

mm$mif*em ^ir«PwWp Wn

Ara podreu canviar les vostres inversions sempre que ho cregueu convenient per tal de mantenir-les en les millors condicions, des del primer dia i sense haver de pagar impostos.

La Multiinversió Extra us permet invertir els Vostres estalvis en una selecció de fons de renda fixa, variable i mixta, tant del mercat estatal com del de la zona euro i de l'internacional, per a adaptar-se a qualsevol perfil inversor.

Amb la Multiinversió Extra, i en funció del termini en què l'hàgiu mantingut, podreu estalviar-vos la tributació fiscal de fins al 70% dels rendiments obtinguts.*

La Multiinversió Extra és una assegurança de vida de la nostra companyia d'assegurances Catafònia Vida, amb la intermediació de Çatalonia Correduria de Seguros de Caixa de Terrassa, SA.' '"

* Segons les condicions que a cada moment marqui la llei.

1\ i ii nus

Aportacions a partir d'un milió de pessetes.

iufarnuu

i<>

900 33 11 11 www.caixaterrassa.es

CATALÒNIAVIDA GRUP CAIXA DE TERRASSA

A M B LES

PERSONES

Cultura

E Ü V Í C A I Y r o N S Divendres, 1 d'octubre 1999

P a t r i m o n i

La flama del correllengua rep el suport de les entitats Enguany era la primera edició a Sant Cugat M.\(.i)\ MIÍNDKZ - Sant Cugat -

"Hem vingut a reivindicar uns drets legítims que com a poble tenim. I si per aconseguir fer del català una llengua popular hem d'organitzar actes i festes com a q u e s t a , ho farem sense cap mandra, amb l'esperança que en un futur no s'hagin de fer, ja que voldrà dir que la nostra llengua, els nostres drets o la nostra cultura són respectats com cal." Amb aquestes paraules i una traca dels diables de la ciutat, es va donar el tret de sortida a la cursa per reivindicar l'ús social del

català, el correllengua. Aquest és el primer any que arriba a Sant • Cugat i està organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). La festa va c o m p t a r a m b la col·laboració de diverses entitats de la ciutat, com els bastoners de l'Esbart i de La Unió Santcugatenca, els Caparrots, els grallers Xafavins, Maulets o Sant Cugat Comerç, entre altres. Malgrat l'ampli suport que va rebre el correllengua per part de les associacions santcugatenques, no va ser tan bona la resposta del públic en general, que va ser molt esporàdic al llarg del recorregut.

La cercavila va recórrer els carrers més cèntrics de la ciutat fins arribar al monestir. La tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que va assistir a l'inici de la cursa, va afirmar que "qualsevol iniciativa per defensar la nostra llengua i cultura és encara necessària i des de les institucions se'ls ha de donar suport" Al final de la festa, el rector de la"Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Solà, va llegir un manifest de la CAL en favor de la unitat de la llengua i explicant la necessitat de potenciar l'ús social del català. "El català pateix un estatus difícil

El correllengua vol reivindicar l'ús del català FOTO: E. dins l'Estat espanyol", va explicar Solà. "La veritat és que no em sento optimista respecte a obtenir una millora en aquest sentit, excepte si els més joves es cuiden del tema." Per la seva banda, un dels organitzadors, Bernat Pros, va explicar que "ens hem emportat

FAR/MES

una sorpresa davant la resposta de la gent, tant al carrer com de les entitats. Esperem repetir-ho els propers anys". El correllengua va sortir el passat 11 de setembre a Perpinyà i finalitzarà el seu recorregut pels Països Catalans el 9 d'octubre a València.

Cant

La Coral Harmonia rep la coral francesa Santalou Laformació santeugatenca va ser l'any passat a Eranca R.C. Z. - VaJM·reix-

La Coral Harmonia de Valldoreix ha rebut aquest cap de setmana la coral francesa Santalou, amb la qual ha realitzat diversos intercanvis en els últims dos anys. Amhdues corals van interpretar dos temes conjuntament FOTO: E. FARIXi'ES Cinquanta dels setanta compoASSOCIACIÓ ASSOCIACIÓ ORQUESTRA ESPECTACLE SANTCUGAT DIFUSIÓ

PRODUCCIÓ

LA VÍDUA ALEGRE

nents d ' a q u e s t a agrupació de Saint-Flour, al centre del país gal, van arribar divendres a Valldoreix. Dissabte al matí, el president de l'EMD, Miquel Paraira, i la regidora de Presidència i Benestar Social de l'Ajuntament de Sant Cugat, Mercè Conesa, van rebre els membres de Santalou a la Sala de

Plens del consistori de Valldoreix. Dissabte a la nit, les dues corals van oferir un concert a la parròquia de Sant Cebrià, on a part dels temes interpretats per cada coral. es van cantar conjuntament Ay, linda amiga, un cant anònim espanyol, i Mon coeur se secommande, d'O. di Lasso.

C o n c e r t s

Sant Cugat celebra les Jornades Europees del Patrimoni Un centenar de persones escolten el cor Lieder Camera

Música de Franz Lehàr Traducció al català: C . ERILL /I.OLAORTUA

R.C.Z.

COR AULOS Director: JORDI PICCORELLI

- Sant Casat -

ORQUESTRA SIMFÒNICA SANT CUGAT Patrocinada per: JfiÇATALANA MOCCIDENT • f * r

t t » v M *

Direcció musical: JOSEP FERRÉ Direcció d'escena: MARTÍN CURLETTO TEATRE-AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Dissabte, 27 de novembre de 1999 a les 10 de la nit Preu: 4.000 ptes. / Socis de l'Orquestra: descompte habitual

Iniornwció: A.O.S.C. Telf 93 5893194 Tardes de 6h a 8h excepte dilluns

C»* I * »

«OTÍCWfcHi:

Sant Cugat ha celebrat aquest cap de s e t m a n a les J o r n a d e s E u r o p e e s del Patrimoni a Catalunya, amb l'organització d ' u n concert de cant coral al claustre del monestir. D'aquesta manera, la nostra ciutat s'ha unit a a q u e s t a c e l e bració q u e es realitza d u r a n t el mes de s e t e m b r e a tot E u ropa i q u e aquest cap de setmana ha estat present en una c i n q u a n t e n a de localitats catalanes amb diverses activitats. El cor L i e d e r Camera d e Sabadell va ser l'encarregat d e

posar música al patrimoni santc u g a t e n c , a m b un p r o g r a m a variat que incloïa una missa de Rheinberger a la primera part i diverses cançons populars catalanes a la segona. El recital va tenir lloc diumenge a les sis de la tarda davant un públic format per un centenar de persones. D e u anys c a n t a n t El Cor Lieder Camera de Sabadell c e l e b r a r à el seu d e s è aniversari el proper any 2000, i és el cor c o l · l a b o r a d o r del Festival Internacional Castell de Peralada. El seu director, Josep Vila, és, a més de direc-

tor del cor, director de l'Orfeó Català. Format per una trentena de c a n t a i r e s , el Cor L i e d e r C a mera ha enregistrat en aquest any el seu primer C D , dedicat a la cançó popular i tradicional catalana. Alguns dels temes inclosos en aquest disc, com El rossinyol, Muntanyes regalades, El cant dels ocells i Ton pare no té nas, van sonar la tarda d e d i u m e n g e entre els arcs romànics del claustre local. A més del concert, durant tot el cap de setmana, van visitar el c l a u s t r e del m o n e s t i r 236 persones, una xifra molt superior a la d'anys anteriors i a la de qualsevol cap de setmana.

Cultura 37

Í L S /CAIVTONS Divendres, I d'octubre de 1999

T e a t r e

Sant Cugat sopa dijous i divendres amb 'El sopar dels idiotes' R.C.Z. - Sant Cugat Una comèdia amb reflexió final serà aquest dijous i divendres al Teatre-Auditori. Amb el suggeridor títol d'Elsopar dels idiotes. Paco Mir plantejarà als espectadors un seguit de qüestions que. a part de fer-los riure, els farà aixecar de la butaca amb el cul inquiet. Kn aquesta obra de l'autor, actor i director francès Francis Veber, els actors Lluïsa Castell, Lluís Marco. Pep Miras, Ricard Borràs, Jordi Coromina. Cristina Solà i Enric Ases entren i surten amb un ritme frenètic de l'escenari d u r a n t dues hores. L'argument que els agrupa entorn d'una taula ben

parada explica la tradició d'un grup d'amics q u e un cop a la setmana es reuneix per fer un sopar. En aquest sopar, cada setmana hi conviden algun personatge diferent, tots ells caracteritzats per tenir una afíció, que els amfitrions en el seu estat d'executius consideren "estúpida". L'actor Ricard Borràs és el pobre Quimct Purtí, un funcionari d'hisenda q u e fa grans maquetes amb mistos i que entre els cruels comensals demostrarà q u e encara hi ha g e n t "capaç d'emocionar-se, de fer les coses de franc, d'ajudar", en paraules del mateix Borràs, tot i que se'l qualifiqui de babau i d'idiota. "L'obra, però, presenta una reflexió final, després q u e els es-

\mb les dues repn \intnnon\ fil Teativ-1'• mli. •/ 'II \open di Is idiotes' amhira n la im itul deL·iseva gira per Catiilmnii K: X.I.. deveniments donen un tomb de temptació de posar-hi més pa de Barcelona i que a Sant Cugat 180 graus, que fa reflexionar el que formatge", segons Borràs. 1 arribarà, aproximadament, a la públic sobre qui, veritablement. una adaptació que transcorre a seva 450a representació. " H e m és l'idiota", ha dit Borràs a El.s un ritme frenètic, que suposa atret els dos tipus de públic exis4 C A N TONS. "un desgast per als actors, però tent: el més entès, que va soL'obra està dirigida per Paco que el públic agraeix". vint al teatre, i el que hi va noMir (El Tricicle), que ha apostat Aquesta aposta ja està ratllant m é s per veure comèdies, per per una adaptació molt fidel del els dos-cents mil espectadors, passar-s'ho bé", opina Borràs, text original, una comèdia sendes que es va estrenar fa quasi qui assegura que l'obra està feta se improvisacions. " S e n s e la un any i mig al Teatre Condal amb rigor.

D r a m à t i c s

Mario Gas demostra a Sant Cugat que el teatre funciona si hi ha bellesa

C r i t i m

Et €0rcL· ineludible

'La reina de bellesa de Leenane' conquista el públic Intètj^mt Moftí&rmCarulla, VicHy Ptàa, kkx Casanovas iJacoòTofm Uireeeiét Mario Cas Uoç i àfai Teatrt-Autürori. 24 desemthhe

R.C.Z. - Sant Cugat -

Kn c o n c l u s i ó , la nit d e d i vendres al Teatre-Auditori va ser bella. Bellesa la del m u n tatge. la de la direcció, la del decorat, però sobretot bellesa la de la interpretació per part de Montserrat Carulla i Yickv Pena a J.n reina de bellesa de l.eenane. FI m u n t a t g e de Mario Gas. interpretat només per quatre actors en un sol escenari, va caminar amb vida pròpia e n d u e n t - s e el públic. La ficció va aconseguir una realitat q u e va m a n t e n i r el públic p e n d e n t fins al final. " H e m s e n t i t el p ú b l i c m o l t a t e n t , molt enganxat i r e s p o n e n t en els llocs on h a b i t u a l m e n t respon el p ú b l i c " , va dir Vicky Pena en acabar la representació. La història d'una mare opressiva a m b la seva filla, que acaba tràgicament, va ser descoberta per Pena en un teatre de L o n d r e s . L'obra és del jove anglès Martin McDonagh, Premi C i u t a t de Barcelona 1998, i ha rebut quatre premis Tony de teatre a Nova York. "Vaig considerar q u e era una obra molt p o t e n t dramàticament, q u e tenia molta força, que sota una aparent senzillesa, p e r q u è n o m é s hi ha quatre personatges en un sol decorat, té una i n t e n s i t a t molt

dora, d'o» és necessari fugir per arribar, finalment, al lloc

En un sol escenari, l'obra condensa la realitat irlandesa VOTO: E.F. forta", explicava Pena. En conèixer l'obra, la mateixa Vicky P e n a va fer-ne la trad u c c i ó , p e n s a n t e n la s e v a mare per al paper de Mag Folan, e n ella per fer d e M a u r e en Folan, la filla, i en el seu marit, Mario Gas, per dirigiria. "Vaig p r o c u r a r r e s p e c t a r m o l t í s s i m el t e x t " , indicava P e n a , " p e r ò no pots fer una versió literal, p e r q u è ells parlen un a n g l è s rural, g e n s acadèmic, de poble, en què les construccions gramaticals són diferents." La intensitat de l'obra es va viure per partida doble: el públic i els actors, sobretot elles,

realitzen un treball de gran esforç. " T ' h a s de concentrar molt p e r q u è no pots fer les coses d ' u n a m a n e r a m e c à n i c a , ja q u e tot té molta importància, i a vegades els silencis en tenen més q u e les frases, o una acció c o n c r e t a , hi ha m o l t e s coses que no són al text i alesh o r e s ho has d e p a s s a r p e r d i n s . El m e u p e r s o n a t g e té més feina per dins q u e no pas per fora. I cansa molt, la veritat és que acabo cansada, però t a m b é acabo contenta p e r q u è em dóna molta satisfacció", va c o m e n t a r Vicky P e n a en ref e r è n c i a al p e r s o n a t g e d e Maureen.

McBonagh és un tipus que sap, com deia Cervantes, q u e hi ha unes trenta formes d'explicar una història, però q u e només hi ha una veritat: res no és mai el que sembla. Ho sap i e n treu força profit presentant e n una primera i senzilla escena els trets característics dels dos personatges principal^ atrapat» per !a genètica (ïar|>àeria individ u a l ) i e l p*fj»'0à pàtria col·lectiva), oa^fexpliquen en p o q u e s paraules i dins (darrere) la més èsèieta quotidianitaüt Ics d i f e r è n c i e s , rancúnia,,mate*otèncÍes, d e p e s d d a c i e s , pçn i frustracions wèVpfoiííades, e m bolcallades ert una fatalitat d e s p i e t a d a ï sagnant, q u e demostra q u e només excepcionalment les persones (els individus) poden'lUurar-se del forftdrrMéifugint cap a altres terres o eMapiant dins els interiors irieft&ies d e l propi cervell, on,, pfoblablement, n o m é s trobaran l'infern i el caos de la veritat íntima, que tracta infructuosament de transformar una realitat anorrea-

d'on has sortit» L'obra està servida amb saviesa, claredat i profunditat per una direcció acurada de Mario Gas, dins una escenografia esplèndida de Jon Berrondo, atnb una il·luminac i ó i u n s e f e c t e s d e so absolutament integrats en la dramatúrgia escollida. L'actuació de Montserrat Carulla (Mag Folan) i Vicky Pena (Maureen Folan), que també és l'adaptadora i traductora , de l'obra at català, marc i filla en la realitat i e n la Ficció, és d'un nivell que m'atreviré a definir com francament immillorable. La qualitat dels matisos, la subtil modulació de les veus, els -, canvis facials (màscata e n la Carulla, tènua e » la-Pena) són moments d e teatre q u e < val la p e n a recordar. Àiest Casanovas é s .convincent c o m a Pato Dooley, un pobre home d e simplicitat desarmadora, i Jacob Torres ' c o m p o n un jove Ray D o o iey, representant de la darrera generació d'irlandesos, a cavall d'una realitat q u e ; només aconsegueix avorrir-,' lo, i les imatges ideals d'u» •'.. na n&feqmé, ara e n coíofs, •q u e ensenya una altra mena "•' de miéa, allà, fora d e l com- ^

tat de Galway, Irlanda, on cal parlar Fanglès pa poder assolir els béns desitjats,

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 1 iToctubre de 1999

p e r a

Torna Popereta La vídua alegre' al Teatre-Auditori de Sant Cugat

Trilogia d'obra sobre paper a Pou d'Art

LAOSCpresenta una nova versió en català, amb decorats i un ballet fies d'Elise Lummis, que tampoc va intervenir en la primera posada en escena de l'obra.

R.C.Z. - Sant Cugat -

La vídua alegre. l'opereta en rrcs actes tic Franz Lehàr, tornarà a ser aquesta temporada al Teatre-Auditori de Sant Cugat de la mà de l'Orquestra Simfònica local. A q u e s t a v e g a d a , però, la producció tornarà ampliada i remodelada. Millorada, en general. Si el febrer de la temporada passada hi h a \ ia c i n c v e u s protagonistes, en aquesta versió n'hi haurà tret/e. ( !om en l'anterior versió, el ('or Aulos acompanyarà els personatges i sis ilels seus m e m b r e s interpretaran t a m b é les Grisettes, personatges afegits en aquesta ocasió que intervenen en l'escena de M à x i m s . A més, l'opereta comptarà amb l'actuació d e l B a l l e t J u v e n i l d e

I encara hi ha més: el proper 21 de novembre, quan La vídua alegri sigui sobre l'escenari del Teatre-Auditori. ho farà "vestida", ja que ara sí que hi haurà d e c o r a t s , els realitzats pel Taller de Serralleria José Pérez (iil. Montse Ksp a n o 1 i David Sànchez. F.l disseny d ' e s c e n o grafia és de Jordi Salvador, la direcció musical de Josep Ferré, la direcció d'escena anirà a càrrec de Martín Curletto i, com de c o s t u m , l'orquestra tindrà Anna (lalvo com a concertino. 'lot el poliment que han realitzat els responsables del mun-

(latalunva ballant Ics coreogra-

tatge ha fet que la figura del

L'art dels tres artistes que des de xxxxxxx ompliran les tres sales de Pou d'Art té en comú que és obra sobre paper. HI santeugatenc Adolf i l'artista (]arme I Jevadot mostraran gravats. Ignasi Albors, peces realitzades amb acrílic, també sobre paper. Adolf s'estrena en una exposició només de gravats, que també tindrà un component didàctic amb la mostra en una taula central de les eines i planxes de treball. La temàtica de les obres del santeugatenc continua en la línia dels seus darrers treballs: portes i finestres, i imatges de Sant ('ugat.

Més novetats

L'Orquestra

Simfònica de Sant

Cugat i el Cor Au los li donaran vida

C r í t i c a

Col·lectives

Atenció al públic conservador p l e n a m e n t a d a p t a t a la pintura q u e es p r e s e n t a a la nostra figuració actual. L'Espai L l u í s R i b a s e n s o f e r e i x un ventall de possibilitats pictòriques. Formats relativament petits, plens, en la seva gran majoria, d ' u n cromatisme ple de vida. d ' u n f i g u r a t i v i s m e que dóna gust de contemplar, on poder-se perdre sense haver de desplaçar-se en un espai t e m p s aliè a les nostres vides. K n t o r n s q u e no s e ' n s fan llunyans, ni per temàtica, ni per decoracions, ni per personatges: pinzellades arriscades, cromatisme d'un irrealisme fantàstic, encertat, on els ulls de l'espectador es p e r d e n d e bon grat. Un t r a c t a m e n t p i c t ò r i c on poder a p r e n d r e a observar, a dibuixar, a pintar. Una exposició on d e f i n i t i v a m e n t sens

català. L'Associació Orquestra Sant Cugat (AOSC) ha comprat els drets per a traduir La viuda alegre al català, i els e x p e r t s Gustau Krill i Inaqui Olaortua l'han traduït. La vídua alegre és una producció de LAOSC i Associació Kspectacle Difusió.

Carme Llevadot exposarà les seves peces experimentals, a mig camí entre el gravat, la pintura i la instal·lació, que completarà amb el seu llibre d'artista. Ignasi Albors, que ha reprès la pintura després d'un parèntesi de cinc anys, penja de nou a la paret els seus "bodegons i paisatges poc convencionals", en les seves pròpies paraules, de petit format.

A r t i s t e s

qualitat

TATIANA BLANCH K

Lloc: Espai Lluís Ribas Autor: Col·lectiva l'ècnica: olis, aquarel·les.. Dates: fins al 3 d'octubre

I /à vídua alegre es pn.it ntn amb nova escenografia FOTO: CEDIDA narrador, que l'actor santeugatenc Joan Berlanga va interpretar el mes de febrer, pugui desaparèixer. HI 21 de novembre, Ana de Glavari i La vídua alegre), el Bari) Miko Zeta i el comte Danilo. així com la resta de personatges que intervenen en l'opereta, cantaran en

a r t

plenes de

R.C.Z. - Sant Cugat -

el q u e s e m p r e ha volgut dir la pintura, on aquesta, a l'igual q u e ja vaig comentar en l'ant e t i o r crítica, d e s t a c a per si mateixa, on el que s'ha de dir q u e d a ben explicat, on en mirar cada una de les p e c e s et queda el bon sabor de boca de l'anterior i les ganes de veure la s e g ü e n t . Tot representat per artistes, en aquest cas clarament reconeguts i q u e han sabut mantenir el seu estil p u r a m e n t fig u r a t i u s e m p r e e n la m é s estricta contemporaneïtat, rep r e s e n t a n t en aquest cas i viceversa, a l'Espai Lluís Ribas, d o n a n t , un cop m é s . valor a aquesta plaça ja tan carismàtica com és la plaça Gorina. No es deixin perdre aquesta col·lectiva. Contribueixin a fer q u e els galeristes q u e representen aquest entorn i els pintors q u e hi exposen se sentin recolzats per un p ú b l i c cpie sap valorar el q u e vol dir qualitat pictòrica. D o n e m al nostre públic allò q u e ens demana: c o n s e q ü è n cia a m b el t e m p s en q u è ens trobem.

Tatiana Blanqué decora l'entrada de Photel D o n Jaime de Castelldefels Està acabant les tres peces que es penjaran a Fedifici d'oci R.C.Z.

D'aquí a uns dies, tots els hostes del prestigiós hotel Don Jaime de Castelldefels podran veure el treball de l'artista santeugatenca Tatiana Blanqué. La pintora local està acabant aquests dies Ics tres peces de gran format que a partit del 7 d'octubre decoraran l'entrada de l'hotel de quatre estrelles on s'han rodat moments de diverses pel·lícules. Els quadres de Blanqué quedaran instal·lats a l'hotel el dia que el Grup Soteras, propietari del negoci, inaugurarà oficialment les obres de restauració de l'immoble, que consta de dues parts: una d'antiga amb un torreó i una de més moderna. "L'entrada d'un hotel és tan important com la targeta de presentació d'una persona. Al meu parer, l'entrada de qualsevol habitatge diu molt de com ha de ser el lloc on anem a hostatjar-nos", ha dit Blanqué a E L S 4 CANTONS. L'artista ha preparat dues peces de

V.hotel Don Jaime ha apostat per adquirir originals de pintura. Foto: X.I.. dos metres d'altura per 1,25 d'amplada, i una tercera obra que fa de pont entre les dues anteriors, una mica més petita. "Jo voldria oferir una finestra plena de llum en què tothom es trobés com a casa, una finestra plena de misteri, d'històries que poden passar a convertir-se en part de les vivèn-

cies de qui ha pogut gaudir uns dies a l'entorn de l'hotel", explica Blanqué, que realitza les crítiques d'art d'aquest setmanari. Les tres peces estan a la frontera entre la figuració i l'abstracció, dins un art molt contemporani i també molt colorista, característic de l'obra de Blanqué.

Cultura

H S T Í C A N I W B Dhiendm, l (Toctubtt de 1999

r e p o r t a t g e

S'ha dit que Sant Cugat és un desert en excavacions i investigació arqueològica, en contraposició a Cerdanyola i Rubí, que serien oasis. Nombrosos jaciments han estat destruïts per la febre del negoci constructor. Si és cert que qui perd els orígens perd la identitat, estaríem malament en aquest aspecte. El grup Valldaurex fa una crida per reactivar-ho.

La història del món antic. Un misteri enterrat "Què és el tempsP..." ('Les confessions', sant Agustí) M A R I A N G E L A ROVIRA

Marc Orriols és un arqueòleg especialitzat en l'Antiguitat que tot i els seus vint-i-cinc anys té ja experiència en excavacions, com la de can Roquetes, a Sabadell. Mil urnes funeràries i tres-centes cinquanta sitges, a més d'altres restes, són ara objecte d'estudi. -Encara no en podem parlar, fins que es publiquin els resultats. Hi hem trobat molta ceràmica i trossos de peces de bronze que cal anar ajuntant i reconstruint. L'interessant curs d'història de Valldoreix va dedicar una sessió a la història antiga de Sant Cugat, on Orriols explicà els jaciments que tenim. D e la prehistòria és difícil localitzar-ne restes perquè vivien en coves i no queden senyals de construccions, només llars i cendres. Eduard Carbonell creu que el Vallès era ben habitable. La cova de la Torre Negra és del bronze, ja història antiga. Era un recinte funerari fa 2.000 o 2.500 anys amb tombes individuals. Passat un temps, s'aprofitava el lloc per a un nou enterrament, com es fa ara. Encara no incineraven i devien fer ofrenes de ceràmica perquè se n'han trobat restes del

tipus campaniforme. De finals del bronze i principis de l'edat de ferro hi ha sitges de gra a can Fatjó del Aurons. Les sitges són en un forat a terra i les segellaven amb fang. Potser tenen 3.000 anys. - L'època ibèrica era una evolució de la gent del ferro, al segle Vil aC. Els laietans enviaven gra a la Mediterrània i a canvi rebien ceràmica àtica vermella, un luxe. Al Vallès, al segle IV hi va haver una sobreproducció de gra que va crear riquesa. Els arqueòlegs com escombriaires del passat per anar desxifrant cada resta d'aquest món que ens és tan desconegut. Es diu que a la nostra població no hi ha interès per la preservació del patrimoni arqueològic - Els constructors troben un jaciment i l'amaguen i destrueixen, tenen por dels arqueòlegs... Falta interès per invertir, les restes es fan malbé i s'expolien. Segueix la revisió cronològica del que tenim: el fom (sembla que és el segon més important de Catalunya), per cert, amb goteres que no es reparen. Al carrer Elisenda es localitzaren unes sitges, jaciment pobre però ric pel que s'ha trobat aquí; del segle IV-III aC,

C r í t i c a

Banderas,

hi havia també ceràmica i una figura de bronze amb una serp d'acer, un pondus de teler i una mà de molí de pedra. Diversos ossos d'animals indiquen que els domesticaven i també caçaven, unes restes eren de cérvol i d'ós. Ossos d'óssos corrent pel Vallès... Aquells ramaders i agricultors van veure arribar després els romans, de l'època hi ha moltes vil·les: a Santa Maria de Campanya, la Torre Blanca, Mas Fuster, can Cabassa, can Colomer, can Vellet, carrer Alfons el Magànim (prop de l'Arxiu Nacional) i al monestir. Empúries havia vist aquella arribada el 218 aC (o el 211), Publi Corneli Escipió i el seu germà G n e u , m e n t r e Anníbal anava avançant cap a Itàlia. Després de conquerir Tàrraco i Sagunt, foren derrotats i morts mentre tiraven cap al sud.

me que no van arribar mai. Restes destruïdes, història i coneixements perduts. Fa més de dos mil anys al Vallès sembla que hi havia més boscos que ara. Cada vegada hi havia més gent i es cultivaven més camps, el riu baixava llims de l'interior i s'anava formant el delta. Domesticaven animals i plantaven cereals com els d'ara, però en espècies menys desenvolupades, que molien en molins de pedra.

D'època visigòtica tenim la basílica del monestir i una necròpolis que podria ser la més notable d e Catalunya a la zona de can Monmany; algunes tombes foren arrasades en edificar-hi cases, no fa gaires anys. S'explica que una vegada s'intentava salvar un jaciment i des de Cultura de l'Ajuntament es van demanar plànols a Lrbanis-

Dels ibers se'n coneix molt poc. Miquel Tarradell explica que al segle V i IV, abans de la llatinització, l'estructura estava basada en la tribu i el poblat. Al litoral devien ser els pobles més oberts i avançats i per aquí més tancats i defensius, amb cabanes als turons. Probablement monògams, amb una indústria incipient de metal·lúrgia de ferro i tallers de cerà-

c i n e

la guineu

plementaris. Una mestressa de casa, Lucille (Melanie Griffith), cansada dels maltractaments del seu marit, decideix callar, literalment, des de la mateixa anel. L'altre punt de vista tracta de la lluita per la integració dels negres (el terme afroamericans és una forma de negar els col·lectius d'egipcis, marroquís, algerians i al-

A Locos en Alabama t r o b e m , doncs, dues trames que corren paral·leles, l'una caracteritzada per un marcat toc d ' h u m o r negre, mentre que l'altra constitueix un drama pur i dur. Ambdues semblen irreconciliables, la mà de Banderas de vegades no subjecta els fils amb prou força, però al final aconsegueix que convergei-

ROVIRA

mica. Aixades i forques, tràmecs i magalles, olles i gerres i vestits fets al teler. Cabanes amb sostre fràgil de palla potser d'una sola habitació per a una família petita, pocs objectes, algun de luxe era importat del sud, d'on sembla que venia també l'escriptura que llegim però no desxifrem: N E I D I NIULSDIR... EI CULNIE...BALBI... Potser practicaven ritus, cultes a l'aire lliure amb déus naturalistes, la lluna o el sol o l'aigua i el foc. Sense cardenals que diguin que la pena de mort està bé a vegades. I altres coses. Aquells avantpassats tan llunyans feien la viu-viu aquí, en aquesta terra que gira fins que s'extingeixi d'aquí a 10.000 milions d'anys, quan el Sol ja vell, fet una estrella gegant vermella, atrapi la Terra abans d e desaparèixer.

EXPOSICIÓ INICIAL "TEMPORADA FI DE SEGLE" amb l'obra actual

d'en

ALEXANDRE MATAS

I.SABEL SÀKZ

tres ètnies que també estan prePel·lícula: l.ocos en Alabama sents en aquest meltingpot que Director: Antonio Banderas Actors: Melanie Griffith, Lucas Black, són els Estats Units). Corre l'any 1965 i la confrontació David Morse pels drets civils està en plena eferDurada: 105 minuts vescència, sobretot als estats del sud, l'antic reducte esclavista. Els Debut com a realitzador, a LoEstats Units no estan dominats cos en Alabama Banderas demospels blancs, sinó, més exactament, tra que ha après bé la lliçó: s'ha com destaca el jutge Mead (Rod impregnat de l'estil americà. Steiger, en una breu però sucosa El tema és el prototípic i semintervenció), el poder està en pre interessant de la recerca de la mans dels homes blancs, els wasp llibertat, aquesta vegada des de males. dos punts de vista diferents i com-

l .'entrada de la cova. VOTO: MARIANGFA.A

xin, oferint a la seva dona una oportunitat de lluïment personal que la Griffith sap aprofitar. En general, Banderas no diu res de nou; el que importa són els petits detalls en què descobrim l'ull d'un mediterrani, molt més irreverent que altres realitzadors de zones més fredes. Trets d'humor negre, surrealista, referències a la mort, omnipresent al llarg de tota la pel·lícula gràcies als papers destacats dels dos encarregats de les funeràries locals, la dels blancs (David Morse) i la dels negres. Veredicte final: Malgrat les irregularitats i un començament massa tòpic, Locos en Alabama fa de bon veure, aconseguint uns moments excel·lents. Antonio Banderas té tot un camí per endavant, sempre que conservi els seus signes d'identitat i que en faci un segell que el distingeixi.

DIA DE PLUJA. Sant Feliu de Guíxols. O.s.t. 46 x 55 cm.

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

SOIIB-IWÍIOÍ^ÏTCI

Horari: matins de 9 a 2

SantiagoRusiüol,52-SantCugatddVallès

Tel. 93 675 47

dJjpjpppbinOl

tardes de 5 a 9 51

Ckxstronomia

ELSíCAIVrUNS Divendres. 1 d'octubre de 1999

AMB El TEU SUPERMENITD'ES REGAL SE6UR.

Sant Cugat Centre Comercial

Helados Lajijonenca C. Major, 2<i. Tel. 93 674 25 Hfe C. Xefrit. 30 • Tel. Wfr?413 4« C. Villa, local 4 • Tel. 93 fi7S .340Z

ZBÜVl Bar Restaurant Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Plana Hospital, 35-3 Manel Farrés, 97 VaÜdoreix, 56 Valldoreix, 29 Puigmal, s/n Lleó XIII Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 39, baixos Sant Jordi, 33 Sant Martí, 10 Camí de Can Ganxet,47 Sant Jordi, 39 Plaça Octavià, 6 Sabadell, 41 Plana de l'Hospital, 7 Rambla Can Mora, 24 Plaça Augusta, 4 Sant Bonaventura, 6

BAR REST. ARNAU BAR BOKATA BACCO BAR MELMELADA BAR PICCOLO CABASSA CASTANO CAN EDO CAN BARATA CAN CASOLETA CABALLU PETIT CUESANT CUGAT EL CASINET EL JORDI'S EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA GRANJA AUGUSTA ITALIANS LA CANTONADA LA GRANJA LA JUONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA LA PASTA BOIXA MAS ROIG NAKHALA PA I PA SQUASH TORRADA GRILL

Plaça Monestir, 1 St. Antoni - plaça Barcelona Major, 29 _ Xerric, 30 Villa, 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n Alfons Sala, 24 Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi Sant Jordi, 33-34 Plaça Pere San, 6-8

93 589 03 76 ~93 589~1972~ 93 674 30 69 93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 2Ï24~ 93 697 06 52 93 675 10 33 93 58914 56 93 589 47 90 93 589 50 83 93 674 11 18 93 674 10 47 ""6705940 ÒV 93 674 58 60 93 589 50 11 93 589 88 90 93 674 64 33 93 58423 32 93 675 52 46 93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 93 675 15 03 93 675 00 86 93 93 93 93

674 589 589 589

58 49 14 72

71 45 96 74

Cafeteria i restaurant Cafeteria i entrepans Menú diari i pizzes Cafeteria i menjars casolans Cafeteria, pizzes i entrepans Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots Cargol llauna/ i arròs negre Peix i marisc fresc Cerveseria Bar musical Menú diari i entrepans Amanides i entrepans Braseria i cuina de mercat Copes i sopars Braseria Frankfurts Cafeteria Menú diari Creps, amanides, menús Cuina casolana Gelats artesans i cafeteria Gelats artesans Gelats artesans i cafeteria Cuina catalana casolana Pizzeria, creperia Xai, entrecot a la brasa Cuina marroquí i pizzes Menú diari. Baguets calentes Cafeteria, pizzes, menú

Tota Tel.

u n a tradició

Pi. O c t a v i à , 6 93 674 1 O 47

Com si fos de tota la vida PI. Barcelona 93 675 52 46

PI. Pere San, 6 "•«. ¥**Sï'*\

(Mercat VeD) Tet. 93 389 72 74

ESPECIALITAT EN BRASA Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

Especialitat en brasa

ESCALIVADA amb la col·laboració de M. Àngels Quadras ••••••••••••••i

VALLÈS PA El pa de cada dia

••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••i

Ingredients: Carrer de h Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taub 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 1 4 1 8 •

Passeig de Rubí, 108

El pa de Sant Cugat

- pebrots vermells - albergínies -oli, sal, vinagre Elaboració: Poseu les albergínies i els pebrots directament damunt les brases de carbó o sobre les flames, girant-los sovint i fent que la pell es rosteixi fins que agafi un to negre quasi cremat. Els pelem amb l'aigua freda. Després els tallem a tires, mirant que no quedin llavors als pebrots, estirem la pell i els amanim en una plata. Si volem afegir-hi ceba i tomàquet ho faríem al forn. Ho amanim amb força oli d'oliva verge, unes gotes de vinagre i una mica de sal. Consell: Aquest plat es guarda bé a la nevera i és ideal per acompanyar la carn a la planxa.

Tel. 93 674 57 47

'laca Augusta, 4

EL CASINET

KM liKPANS KSPKIIAI.S

RESTAURANT

Pl.ATS COMBINATS

Granja-Bar Sabadell, 41 Tel.: 670 55 40 01

Augusta

n vr

M e n ú diari i e n t r e p a n s

l,K1 mA

l . l . «):i r,H«i KK «MI

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 9 3 5 8 9 5 0 8 3

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Pa. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Pg. Torreblanca, 14 • F O R N MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • F L E C A J O A N XXIII Joan XXIII, 2 7 • ELS FORNETS "DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta) • FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (la Floresta)

Cultura 41

E1S /CANTONS Dhendra, 1 d'octubre de 1999

triiia Meaic a • SUSANANtCOLETTl C/S4rfl Antoni, 74. « 9 3 8 7 4 7437

Cirurgia * OR. PERNANDEZ I A Y O S Cfrurgte general. «pans tflgw&t, AS6J**vtas^sarsas, Av. Ton* Btanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 9 3 5694700

Mútues

Geriatria

Centre de Rehabilitació

•uNK»*

*«-

* «ERVAL, GERIATRIA & E L M U S B S A JSESVICG WAlXESSt t u * «í'aocldenrs d« treball flúm, 2 7 1 . Attwctó a jMfeooes grans a«<# «au de- Plaça Adusta. 3> Sant Cugat. »»3fl7$W02 mlcai. Assessorament a (tuw fttmiÈiar».Qesti6 da resMènçlaa I attre* « P » t 8 3 « ? S l O 0 2 casuraea.fcif·ffri·rfa, forwrcfó. CV^ngat $ac«er& % 041*» Sant Cugat. « 9 $ 6 7 * «0»

Odontologia

•««PUGSS

« C e M T T O WSMTAL i Q W R Ú R -

Atancitf i companyia a p«rftort«« gran», A« Oafefcnya, 21. ham* StttCuoat •Ottt^#*i«»^a>rM<»tnaMit, afcfe * la Jar, **s*pm» asseçiefe. Safcit Í ser. vaa a damfesl Au Tat» Blanea, 2-S, Sn dssp. P a X 9 3 5 8 * 0 3 1 3 11Ï12. S W Cugat » CLiMtGA DENTAL AUTRAH ««3(3603967

* «3 se» oo oo

Consult. Centre Mèdic * C E N T R E M È D I C SÀBAT CertSScats de «onduir í srmaa. Medteirta m a n e , espaaalítate. C/ Santiago Rtiatnof, 2, entr. 1a. Sant Cugat. « 9 3 «741526

Dietètica-Nutrició • O R A . M , DOMINGO GALtART Mediona ganaral, dtatatiaa. Oíluns. dtmeerw f dfeandnw. íipiw çpr»*»SWds&Plae» Doctor <3attfe1 5, i r 3 a .

«9365,4«329t93SB964B3

• C E N T R E D ' O B S S n A T 1 NMSCH» CÍHACSTfenCA Dea. ArwaR. Cardà « Ora. Rasaria Sagfcrn»»£5(3.Uuro<3»rtía Consultori» Bamcí t w w a a w a . Av, Ton» aanta, 2-«, 2s fitant», dsep. 8-4. OSfBO « 9 3 8 8 8 4 3 57 ©368943 68

Fisioteràpia » SORA ROMA Ï Ï R R é FísídnwàpiíL Assistència Sanitaris R a c As»a.ÇfVilta.4$.$*HtCuoat * § > «744878

• 1SUS ASS85TÈNOA INPROSS 24 « O R É S Ssrvai {f SjBda í fas persones grans, me* tete oninic* o camatectenis, 3 qualsevol ftor« dat di» u la r » Sfetema sansS). ràpid, wgt* 1 ) dapoecasl Avt Torro Stanea. 2-a, # 9 3 SW 3987

sfa, 6dartDp«*a(na, ortodòncia, <mjfefee. A*. tÈBattem», 4*9,2a, ÍS. $ant Cugat #93*750803

to. f3ar(fe.S, Sírti». $ w * Cugat.

» » t FERRAR FSWANTOA WlrKBrtíiur - Prewa«a - Asfíslfcwia »nflitèna Maditiac. C/ Franoass Mòraow, 4*. Í B * . 2a. $ervt Cugat. «93*754853

Pedagogia-Logopèdií

« 9 3 674 3» 5S

f UNCIÓ TÉMPORO-WANOietíIA*

• LABORATORI ÓR.6CHEVARNE «VSanfiagdRsalrW, T7. bata*, «935896065.

• INSTJTOT•mnoo·vfèDtc SKmtmÉt PíicofegiíKrfft^psitjuiatiia, depressiotn», sfcofwliaHt·, ï(»loo«iar«í*. ftaslom» d'aoslsíat, •*«««, líaoaqitóms. Av, Torre Slanoe, &$, $t A, dasp, 1t I t j . Sant Co «93Í

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS e * « SARAMOMA ?«<SaWS, asma infanrjf. Hoow ceMwfngd· des, flbta, ftbaiatjada, 20, I f 3a. 8 a M

^•38740147

• J . R ESQUIROL CAUSSA i5s(iatria.Av,T<ws^an«a,2-» A9a.sant(,Aer.^Sb«(,S*Hía»,M. Pr»v..M*H0C.

CííSabíii, VÜahoto Salud Mapr>«. Soda-

• OfiA,»rtJA«fc«I*AaftA CSr*a tísnW, Ot a « ^ ^ l a h ï « - « 0 «v (^S^Mft9t,22,b»l)<i«<3a»i(CMB8t

Podologio »JOSrÉP«I.FRetXEDES fctatarit»» <W pas, «tesis, piarrtílf·* attopadiqueR, pepiomas, cirurgie de) pa». «OrffiOqílVinoudas,

0 W wOWwEHBw QfWRwW Metge «I» wpcalara, ¥*»*» * t u » <yfc^3S,;Sn.$arrt Cugat. « 9 3 «74001»

OlttfttK&iglfc, OKW«r4 * B b t«f

pata «mto**<fi/^»M» Mans. to.

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars... • Transports especials: individuals i en grup

ttiuy

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

tTÍNEZ CABE>

1387

Traumatologi aomw>m»* latologta, ortop**»- Assistència Pwvlasa, M*e><e«. Poftsliflic ica. 2-», 2*-18- SartfCueitt. 88918 O I

Psicologia-Psiquiatria f &E PSICOtOQIA

Oftalmologia

'j»Bce$c M O f * g * « , 1 2 5 , t r

«93^4233»

* «09331080 )*Ef.2·«h.d<srttc«t.

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

__ . Hort*-fcWtv5f>8ü<)<». «'Catalunya, 2 1 , <t 1». San* Cugat, f.#S88»4808 -•••«terWiít^a»

triasosoft-íTSiai*

Metge capçalera

•Atenció i companyia a persones grans

Tocodnecologk>Obstetrída

Auaa»a»»»»,2-8,2nA,d«t)abtaSant

ff, tín&3>. 2fi 1 * . ftJub ComtMfWcantoraWaCatom). «9367472400 ,.*

• "Cangurs" d'avis i nens

• M A R I A OQUOm CARBENNASAR Cemrs Mèdic S t e e t SanSsgo 2 . «ttf. 1», SgntCueat

• PtLAfl CÏAítóSA Ú B E D A Padatta.tteicsnaadoteBcent.Aï.lòo» 8tancfi,í^,3rpls. Sont Cugat

»CtlNíCAl)«NTAt.«A«>ft

• Teleassistència, servei 24 hores

93 4 1 8 4 8 4 8

• BEQOÍiAVlfJALtONQA Padagasift. bgopè#a Probten»»-|·ftguatge i aprenentatge. Ç/ Vilé. 5»?, I r Sa.$ar4Cug«t «933891215

»<aiHic*<»rrooò«ciAio«s- * &RA. AtmA PUJIBET ( 6At-

LABORATORIS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

Píiccrtogia. A M M a t , dtprost«S, rtfioultats de rtótóò-. Kaaewna a Ifcdoloseèncía. psiootarttp^Hdfwcofwrtgudes. 0 / Franceae Mo«!ï»». 25-27, ïfl l a . Sant Oisal

«93*747216

INPROSS

OTE«ÀPrA DEL

Otorinolaringòleg

;F£ïtMSNARA!«R*!0 'íortopéd^típBiBWtóg) les. <Sf<3*0<ía, 2 1 . 1r

Tïaiterné'tt'apirarieritatga i de la (wH*. Mto», «d«|BBt9!É«s I adults Av. Caaiuo.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11-l2

Coaat. > ««3S89S10*

SANTCUGATDELVAUÈS

C I N E M ES CINESA SANT CUGAT

S A N T

M'" U G A t

YELMO

17.1S-1MSr«U»

18.06 -UMS- 20.30 -22.S& Y # » 6 • •rtnftf/.a^i

AustwPowerKtaespJa.»

16.00-18.05 -20.10 -22.15

y&mZ

16.00^?8.1S/20JJ-t24S 16.00 -1S.Í5» 20.30 -22J0

:2 %e$«r1<tesrait

TH»7

•üi^ 1 0 ^ l i f e ^ y i L

nm-w.m mmz

17,t$-24)0 ^ 5 0

1^00-1540-22.15

SantÇugatS 16,00-18.15-20.30-22.45

Iffteno 4

moo-ia.i0-2O3)^.46

AustiflPowers:te«spía„.

16.15-18^0-20.30-22.45 V%ÍBO 9

•*M·^IW*WM·"M'™^MM*··*M·'WW^^

•1&,10-Í2.Q0

Vòimérwft

H-lii ^IIISATrJT

CUGAT <

II*IIIIIIIIIÍA.<(

IWIIIUliliWiiÉaiDi,»

18.45-10.30 -22.4S

http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

3a SETMANA

2a SETMANA

ESTRENA

^ ^ ^ ^ M l » ,

^BIOS

5a SETMANA

ESTRENA

l|jg3l||f !

B U I H B M K J B I I ^ ^^^RanSSaUBal

JLfr^^;,^

cnyríE

,...:;,::

v : ^ : . ; ;

JllüíMIl •Ss^s*«^«S«U

SALA 4:16.30-19.10-22.00 GOLFA: 00.40 18 ANYS

yhniHaatllIMÍBSK.

2h. gratis

KWW&N Í

&S£2iÉÍ

SALA 3:16.00-18.15-20.30-22.45 GOLFA: 01.00 13 ANYS

Carnet Jove

EYES WfDE SHUT

i SALA 1:16.00-18.05-20.10-22.15 GOLFA: 00.30 13 A N Y S

SALA 2:17.00-20.30 GOLFA: 00.00

18 ANYS

@ ® ® S SS S i

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

w. s Sessions numerades

Venda per telèfon 902-3332 31

42 Cultura

&S4CANIÜNS Divendres, 1 d'octubre de 1999

R A D I O

De dNkins ai • De 7.00 h a 8.(K) h El despertador, amb Salva Vallvé • De «.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i fetitrreista

• D e 10.30 h a 13.00 h La rrcista. el magazín de Vanessa Raja • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 h a 13.50h l'iiitrevista (repetició) • De 13.50 h a 14.00 h Amb mol! ili gust, amb l'ep Blanes • De 14.(10 h a 18.00 h \olil< tarda, amb I. Casas i Kste\e Llop • De 1K.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'.esportiu • D e 20.55 h a 21.00 h El millor del magazin • De 21.00 li a 22.00 h l'estrena (dilluns), Interiors (dimarts). Bon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Ja-;; Cava tdi\endres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) Ele/ue i/neda di I dia, amb Joan Vallvé

9 1 , 5

F Wt

Diumenge

• De 25.00 h a 24.00 h divendres) \ailis si USI Ena/feres. • De 24.00 h a 24.55 h /.'<spoi fiu (re petició) • ()e 24.55 h a 7.00 h Música ai feu rostat

Dissabte

• D e 19.00 h a 21.00 h

• De S.OOh ,1 1 1.00 h

Wuc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport i II mana Ja edició

Es • •//> i! Mtiuana. amb Juan Vallvé

• De 10.00 li a 12.00 li

Paleontologia

avançada per a Joves

*AÍ&*2Zk>Etevp&r*&L·idÍQtes> * V- '«#!&

JSS^

J.*Ï*.«&ÍÍ

estudiants

A partir de dimecres, la Casa de Cultura retrocedirà molts i molts anys en la història. I ho farà d'una manera didàctica, perquè des del 6 d'octubre i fins al 7 de novembre acollirà l'exposició "Catalunya a l'era dels dinosaures". Paraules com theros ('bèstia ferotge') o rhinos ('nas') i altres de molt més tècniques s'associaran al món en què els grans rèptils eren els reis del planeta. Des del triàsic inferior fins a l'època de les extincions i les seves causes, els estudiants santeugatencs podran aprendre tot i més sobre uns animalons que amb els anys han sabut assentar-se i han esdevingut, fins i tot. grans estrelles del cel·luloide, protagonitzant superproduccions hollywoodianes.

tlLAim. DIVENDRES

p r o p o s t a

Tiramdles, el concurs • De 12.00 h a 13.00 h v Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Ervnteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h Eestrena • D e 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xa\ i Muntem • D e 19.00 h a 21.00 h Ruc d'assaig, amb ( Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h l'up 91.5. amb David Villena • De 8.00 h a 9.00 h Ei dia del se/nor • De 9.00 h a 9.50 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en mar\a la edició • De 10.00 h a ll.OOh Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h Ea sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pallissa • De 12.00 h a 15.30 h Roda d'11 nins • De 15.50 h a 14.00 h Esport i n marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h l'al com /rem. amb J. M. Alv ira • De 16.00 h a 19.00 h lioii rotllo, presentat per Raquel Iniesta

• De 22.1 Hi h a 25.00 h (divendres) Mad timc, amb Núria Bonvehí.

de Franda Veber„ Direcció i adaptació: Paco Mir. A les 22 h. Centrç CuJtlïral * '* -*

ifj

* §

SALES MUNICIPALS

. ., . , un ™ vjStaiunva a i era ueis dinosaures". Del 6 d'octubre al 7 de novembre. Casa de Cultura. S A L E S PRIVADES

» "Passeig per al dia internacional 4 e la get& #*&*• Étecorregut: Tofre Blanca, Sm^m

d*f

• "El bodegó, aturar el temps". Exposició col·lectiva. La Galeria. Fins al 15 d'octubre.

>VI&e*#»iíàe8-alïUry Monestir de Saat Cttpít àct VaUès. Informació al t e l ; 9 3 S ï 6 2? 4CÍ

• Carme Llevadot, Ignasi Albors i Adolf. De l'I al 28 d'octubre. Pou d'Art.

, ambClownxU T^^p^J50Sjptes.Soctótí 450 pts*. Ofg, Fund^Xsóm 1 Col Ajuntament, HSk^l^^^ià del €eacr« C«ttj»al . ^ -, <»

• Alexandre Matas. Sala Rusinol (Santiago Rusinol. 52). D e l 16 de s e t e m b r e al 5 d'octubre.

: y0ifwtml

és Qataíunya. Hi itógr<«$aérà'

is. Concert d'inici de cars a eàirem-i h rAjuntariwsnt. h t&afo Mstgm de t'escota.

• Puigmartí, pintures, i Enric Giralt. D e l'I al 30 d'octubre. Canals Galeria d'Art. • Alegria Exposicions. Col·lectiva tardor. Espai Lluís Ribas (Gorina,13). Fins al 3 d'octubre. TEATRE-AUDITORI

• "El sopar dels idiotes" de Francis Veber. Direcció i adaptació d< Paco Mir. A les 22 h. Teatre-Auditori de San Cugat.

Cultura

ELS4 CANTONS Divendres, 1 tToctubre de 1999

TELÈFONS D'INTERÈS 935832268 Bombers Matarà

VaSdorax (parada)

93674 33 71

938828060

Bombers GeneraBtai

085

Bombers Rubi- San» Cugat 930998080

93 6741111

Aigües la Floresta

93674 20 89

AAPPíWMira·sol

93674 2016

CAP

935891122

AAWVjrgeCarmeMira-sol 936741003

CAP «genetes

9358944 55

AAW Sant Joan Mms-soi 93 674 71 03

Casa de Cultura

935891382

MPPiWVaWoreïx

Centre Social i Sanitari Lf 93589 7800

936742197

AAPPfWa Montserrat ltell,93 67421 05

Casat Vaitóore»

938744599

WPWCanMajóV*).

Catalana cie Gas

93 725 29 44

AAProp.iVeteslaFtoresta 93674 2089

Centre Cfeic la Floresta

935890847

AAW Aiguallonga fa flor. 93 674 51 29

Cent» CMc te Planes

936755105

Ass. Consumidors

93 268 45 67

935892018

DNtpta prèvia)

93 S89 30 60

Casal Cultural Mira-sot

Cinemes St. Cugat fraser.)93 589 08 41 Correus

93874 70 96

Creu Ro|3 Sant Cugat

9367412 34

Creu Roja Valldoreix

93674 24 59

Dispensari la Floresta

93674 7615

Eht. Municipal Descentralít 93 6742719 ENHER flubf

9369918S2

FECSA genero al cbent)

900737373

FECSA (avaries)

90074 74 74

Informaco FGC

932051515

Funerària

93 589 55 52

Hisenda

93 5891155

Jutjat

93 674 6696

936745049

sr::iklil; W1PIM Ü K

Divendres 1 • Santa Teresita Dissabte 2 • Santa Àngels Diumenge 3 • S a n t F r a n c e s c B. Dilluns 4 • Sant Francesc A. Dimarts 5 • S a n t Faust Dimecres 6 • Sant Bru Dijous 7 • M a r e de D é u del Roser Divendres 8 • Santa Thais

93 204 75 03

Parròquia Validarem

93674 0569

Germanor Cavis

93 589 57 98

Hosp. General de Catalunya 93 58912 12 Hosp.VStBd'Hebron Hosp. Sant Joan de Déu

Poficsa Municipal i Prat Civil

092

Pol. Municipal (Vaiktoretx)

908 79 5125

Comissaria de PoBcia

936747612 946740997 93589442a 938741580

Stt&Cuçst Comerç

93874032?

SOfiÉA

935890021

OBERTA LA INSCRIPCIÓ

tfiiai3hidei7ai8h Tel, i fax 93 589 82 69

PER A TOTS ELS

TALLERS

PATCHWORK NOJ curs. Dimarts de 10 30 a 12 h D I B U I X I PINTURA per a joves i adults (inici gener) Dilluns de 17.15a 1845 h ORFEBRERIA. Dijous de 17.30 a 19 30 i (nivell avançat). Dimarts de 17 45 a 19 45 h (nive I avançat II) Dimarts de 10 a 12 h (n vell inicial).

93427 2000 932034000

IOGA Dimecres de 20 30 a 22 h

93414 48 48

Intormaoó Carreteres

93204 22 47

Informació Aeroport

9347B50 00

Informació RENFE

9349002 02

Informació Port.

93318 87 50

OM1C

93 589 31 88

GYM-AEROBIC. Nou curs. Dimarts i a i o t s de 9.30 a 10 30 n

PolicMc Torreblanca

93 58918 88

BALLS DE SALÓ. D voreres cte ?Z 30 a 22 n

PROMUSA

93 58917 32

ESCOLA DE M Ú S I C A ANDANTE

ASDI

93675 35 03

J O I E R I A A LA CERA PERDUDA Dr-ecros ce 16 a 18 h

J A Z Z I N F A N T I L I J U V E N I L De 5 a 7 anys dimecres de 17.30 a 18 45 h. De 8 a 13 anys: dimecres ae 18 50 a 20 20 P U N T TALLER DE PLÀSTICA De 4 a 7 anys. dimarts de 17,30 a 18.45 r

V I T R A L L S D E C O R A T I U S . D mecnjs ae 12 a 13 30 h Arxiu Gavin

93674 25 70

Casal d'Avis SC

9358916 38

Llar d'Avis Parròquia

93 589 0598

Club Muntanyenc

93674 5396

Coraf deia Unió

936741006

Esbart Sant Cagat

9387526 52

Tot Sant Cugat

9387486 61

GíupSup. tmrnigrants

938749314

Rad» Sant Cugat

938755859

Bs4 Cartons

935898282

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 5B 091

* Informació i inscripcions: Oe rjmarts e divendres,

Ter.deí'Esperança

Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Urgències

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Centre Alzheimer St. Cugat 93674 23 83

Parròquia St Pere Octavià 93 67411 63 Parròquia les Planes

TEATRE PER A NENS I J O V E S De 6 a 10 anys: di|Ous de 17.30 a 19 h. D'l 1 a 15 anys di]Ous ae 18 30 a 20 h. ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA-BATIK I SEDA. Dimecres de 10 15 a 11.45 h.

Inici de classes: 4 d'octubre Informació i inscripcions: de dimarts a divendres de 10 a 14 h al Casal de Cultura de Valldoreix

mtfmunvn9Ktfrw-Y. •••

HORARI AUTOBUSOS • UNIA 1. SANT CUGAT-fi/HRA-SOt-MAS JANER

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-W aORESTA-LISjPtANES

Sortides des defita»4mm -Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-Q8.0Q h i atestoreseripunt fins ates22.00 h L'úttim serveifinalitzael seu «corregut a i'estaei© de FGC de Sant Cugat. 4»«aalj<e*if»*iíu&tasortfc^ L't^triTiserv^fmalitzaeisea

Sortides des de fcDotaJt -Die» feiners. 1 a sorSdé 0JS.45 h del matí i cada hora i rn$a fins atès 22.15 h -Dissabtes i festius. laborada: 07.15 h def matíi cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de festaott -Dies feiners. 1a sortida: 06.30 h def matí i cada hora i mitja fins ales 21.35 h -4Kssabta*iteethiMa'*ort&^

Sortides des de ravfngttdaAffMsSaJa -Die» feiners, 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i eJ$ 40 mtoutsde eadat»»finsates21.40 h «ecorregot F Cofcm í|fíoresta,p/aea Centre, Mercat, CAP, i/ufc Companys, esíacfó, plaça Centre,fejfitoresta,F. Cofora L'ultim servei finaltza ei seu rscorregtó a i'esia^o^FGG de Sant Cugat -dissabtes í festius. 1 a sortida: 07.40 h-OJMO h i ais 40 mimats de cada Hora fins ales 21.40 h W A 3. SANT OIGATRÜBI-TERRASSA L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FOC de Sant Cagat. . -Oh» feiners. 1a sortida: «J&40* tM»J25hiais25rrÉuitsdecadahoraft»ates22^h fíaeotreguL Mas Janer, estació Mfoa-so/, píaçaCarrCatfena, estadóSt Cupf, Mercat Torre *4»ssiÉtesifesfu&1asri^06.25Mais25 Blanca, CAP, Lluís Companys, Cm Cadena, estactàMra-sot, Ma&Jsner -Sortidesaddicionalsaleirassa:06.55h,07.55hi 11.55h(feiners} T LÍNIA 2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT

• A 3. SANT CÜGAT-BARCELONA

Sortides des de Sant Domènec -Kef feiners. 1 a sortida:05.16-05.40 i afe40 mmuts de cada hora fins ales 22.10 h -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-0B.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22.16 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.tS-Q5.40 i 0610 h i ate 10 minuts de cada horafins ales 22.10 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 n i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22.16 h -«umenfles i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10 h -Sortides addk^onaisa&wiji^rote Sortides des de Sant Francesc HDies feiners. 1a sortida: 0623 h-06.53 h i ate 23 i 53 minuts de cada hora fins ales 22.23 h -Dissabtes i festius, ta sortida; 09.23 h-08.53 h I ais 23 i 53 minuts de cada norafinsa les 22,23 n • A 3. 8AÉCIL0NA-SANT CUGAT Sortides des de l'estactó FGC -Dies feiners. 1a 05.45 i ais 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45 h -Dies feiners. 1a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h •Dissabtes. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 09.05 h-00.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35 h 05.45 i als 45 minuts de cada hora ffes a les 21.45 h -43iu«ïerio^ifestiue.1asortida^ Recorregut Sant Domènec, CAPt S»if Fmom, ptaça (Mt Mercat T<mbl·armtrrwestir, estació a Cerdanyola: 22.15h (feiners). FGC, Coromar, Saní Doménee ,.

ElS4CA!VrCHNS 44

S e t m a n a r i d e S M I T CUSJIT I

Divendres, I d'octubre de 1'999

VALLÈS

Arnau Montserrat, Cooperant a Chiapas

Banderes IORDI CASAS

"Jo penso que la rebel·lia sempre alegra" portar. Els és més fàcil a DF, la capital, on hi ha més grups organizats i circula La Jornada, un diari molt chingón que els és favorable i que, curiosament, és el més llegit del DF, un cas atípic en l'àmbit mundial. Però no té infraestructura per arribar a totes les regions i, és clar, l'única arma és mediàtica, si els mitjans alternatius no hi arriben, el seu missatge no arriba tampoc. A més, hi ha una guerra frontal de la televisió en contra seva. Estan lluitant per ampliar-ho, però encara hi ha moltes regions on no han arribat I l'estratègia del govern és restringir-ho a Chiapas, per dir que és una cosa local. L'estratègia del govern és del tot grollera. Es dedica a provocar per veure quan els altres salten i així tenir un justificant per aixafar-los del tot. Però el problema és a tot el país.

R I T U CASALS

S'ha passat un any a l'Amèrica Llatina, la majoria a la regió de Chiapas (Mèxic), com a observador per al respecte dels drets humans a les comunitats indígenes i zapatistes. En tornar, a part de promoure la solidaritat donant a conèixer la seva versió dels fets, s'ha mobilitzat a Sant Cugat amb el col·lectiu okupa de la Masia

f' -

' '

Torre Blanca. - Com és la vida a Chiapas? - És en un país que viu en la doble moral pròpia de molts països de l'Amèrica Llatina. A Mèxic, el govern i els seus vicis s'han estès com un càncer per tot el país. Allà diuen que on no arriba Déu, hi arriba el PRI (Partit Revolucionari Institucional), el partit que governa. És a tot arreu, al poblet més allunyat dalt d'una muntanya, a la comunitat més perduda de la selva més llunyana o a qualsevol estepa. Tota la dinàmica clientelar, de "si tu estàs al nostre bàndol t'ajudem, i si no, no", aquesta manera de fer política que no té res a veure amb els ideals, sinó amb els interessos propis i econòmics, s'ha

•-,-*»

estès pertot. - I com són les coses per als que estan al bàndol dels zapatistes? - Aporten, com a mínim, dignitat. Encara que sembli molt idealista, però és molt important, perquè es desmarquen d'aquest cercle viciós que empobreix la gent i no fa res més que reproduir les estructures caciquistes dins de cadascú. Si el cacic t'explota a tu, tu explotes la teva dona. Fora de les comunitats prozapatistes, hi ha una taxa d'alcoholisme altíssima, i molta frustració personal i col·lectiva. Tot això agreujat per la seva incapacitat econòmica per consumir, ja que allà es promou igual que aquí el consumisme, perquè hi ha tanta

- Quin és el discurs zapatista? - Exercir una justícia pròpia, ja Montserrat lluita a Sani Cugat amb el col·lectiu okupa FO'I '0: X. I ARRÒSA que no necessiten policia. Resaltres estan plenes de policia, mitelevisió com aquí, i fins i tot més pectar els drets i la cultura indílitars, seguretat, paramilitars... canals, i en canvi no tenen la posgenes, que nens i nenes puguin Ells tenen un sistema que funsibilitat de fer-ho. No tenen ni anar a l'escola bilingüe. De fet, ciona. aquesta via d'escapament. A les això ja està signat als acords de — I els estrangers, quin paper San Andrés, però el govern ho comunitats indígenes zapatistes hi juguen, en aquest mapa? notes la dignitat i l'alegria d'estar ha incomplert. També hi ha el fent alguna cosa junts. Jo penso - Som una contenció a aquesta tema de la terra, hi ha zones on que la rebel·lia sempre alegra. estratègia governamental. Perels indígenes tenen terra, però què si tu estàs en una comuni— Tanta és la diferència? és molt pobra; en altres, com que tat, no v e n e n a - Citaré un estan a la selva, la terra que tepunxar-la, se'n text del subnen és il·legal; altres zones no van a una altra. comandant tenen terra perquè hi dominen Ets una arma més Marcos, q u e els cacics. Un dels sistemes de en aquesta esdeia: "No telluita ha estat marxar a les terres t r a t è g i a no vionim m é s esmés improductives, on ni els calenta dels zapatiscoles, ni més cics tenen interessos. Una altra hospitals, no .iíss-í! t e s . El p a r t i t estratègia ha estat colonitzar la tenim més alizapatista s'ha inselva, ja que era l'últim terreny ment, però tampoc en tenen els tentat desmarcar de moltes coverge on podien desenvoluparque estan sota la influència del ses, la primera, de ser una guese com a poble, després que els PRI ni controlats per paramilirrilla: a penes tenen força armada, han fet fora de tot arreu. I Chiatars. Si ni els gossers falders dels la seva millor arma és la paraula. pas és un estat rural, per a ells que es casen amb el poder viuen — Tota aquesta situació es re- la terra ho és tot. La mentalitat millor, nosalttes preferim estar zapatista són les ganes de comdueix, p e r ò , només a la zona en aquest bàndol, dialogant amb binar l'arrel indígena amb una d e Chiapas? el poder." Les comunitats zapamodernitat pràctica i moralment - No, el conflicte va més enllà, tistes no necessiten policia, les sostenible. o els zapatistes l'han intentat ex-

"A Mèxic, el govern i els seus vicis s'han estès com un càncer

Altres vegades he deixat constància del meu tarannà iconoclasta. Fa temps que vaig deixar de venerar els símbols i els actes que els acompanyen: himnes de tot tipus, banderes de tots colors i aixecaments de punys i de mans amb els dits estesos (de fet, ja no dono transcendència a cap tipus d'aixecament corporal). Un dels símbols més airejats, i mai millor dit, és la bandera, que per aquestes contrades rep el nom de senyera. Pel que he llegit a la bústia d'un setmanari local, sembla que darrerament patim un excés de banderes a la casa gran. I, pel que llegeixo, la culpa la tenen els botiflers que ens manen des de fa anys. Jo, ves per on, m'he sentit interpel·lat. Que em diguin botifler se me'n fot, com moltes altres coses. El que em sembla una mica més delicat, perquè expressa una certa paranoia, és l'atribució a un drap de tots els avantatges haguts i per haver o de totes les desgràcies possibles. Pel que he llegit, sembla que la senyera, amb un afegitó al qual em referiré, ens portarà -entre altres coses- la desaparició de les classes socials i el patriarcat. Realment exquisit! En canvi, i pel que he llegit, la bandera espanyola equipara fets tan diversos i oposats com "l'alçament feixista del 36" o el "23-F" i " la Espana de las autonomías" (així, en castellà). Tota una demostració de rigor històric, sí senyor! No seré pas jo qui els negui el dret a oposar-se, amb pancarta o no, al que els doni la gana, només els demano una mica de serietat. Ja que reivindiquen una sola bandera, almenys en dies assenyalats i, a més, que sigui la senyera estelada, a la qual s'atribueix la representació dels catalans i les catalanes (sic), m'atreveixo a fer dues propostes alternatives. De banderes, com més millor: la de l'ONU, l'europea, l'espanyola, la catalana, la vallesana, la santeugatenca... Més banderes, més identitats. Més identitats, m é s tolerància. M é s tolerància, més... En lloc de l'estel, plantejo un altre afegitó molt més representatiu de la catalanitat: un plat de seques amb botifarra (amb un disseny postmodern, per descomptat).

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs