Diari de Sant Cugat 309 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres 5 í/t novembre de IV9V

EIS 4 CANTONS

Núm. 309 Any Vil

225 ptes.

El "diari" de Sant Cugat Sumari ERG retreu a l'alcalde que hagi preferit "pactar d'amagat" amb el P P abans que amb ells Pàgina 10

Els ecologistes demanen que s'aturi el projecte d'urbanització de can Vilallonga

El ple debat la modificació de la taxa de sanejament Lequip de govern proposa una quota fixa de 6.500 pessetes més un plus variable en funció del valor cadastral dels habitatges

Pàgina 17

Sant Cugat registra un increment d'addictes a la cocaïna i un descens d'heroïnòmans Pàgina 21

Dissabte, comença la celebració del centenari de la Unió Santcugatenca Pàgina 24

L'Aplec dels Països Catalans reuneix 3 5 2 excursionistes a Sant Cugat Tema de la setmana

Amb la nova taxa e/e sanejament, un 657< t/e la població pagaria menys de les 10.000 pessetes actuals FOTO: XAVI

LARROSA.

Pàgina 16 PRODUCCIÓ

Aquest número inclou la desena fitxa del col·leccionable: "La llegenda de Sant Medir"

Aquest número inclou el VIURE a Sant Cugat dedicat a la casa

COMPONENTS ELECTRONICS PER A LA MOTOCICLETA

ASSOCIACIÓ ASSOCIACIÓ ORQUESTRA ESPECTACLE SANT CUGAT DIFUSIÓ

LA VÍDUA ALEGRE COR AULOS

ENS HEM TRASLLADAT A SANT CUGAT Av. Graells, 35

Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leonelli.com web: wwwleonelli.com Agraïm a la ciutat les facilitats donades

ORQUESTRA SIMFÒNICA SANT CUGAT Patrocinada per: «CATALANA

TEATRE-AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL SANT CUGAT

Dissabte, 27 de novembre de 1999 a les 10 de la nit

| Informació: A.O.S.C. Telf 93 5893194 Tardes de 6h a 8h excepte dilluns

u í f

CHAT

Sant Cugat i M VHtts

ELS4CANTONS

Novembre 9 9

SANT

CUGAT

McDonald's CONSTRUEIX AMB LA TEVA IMAGINACIÓ LES 8 FIGURES DE LEGO

Sant Cugat Centre Comercial

gratuït

Publicitat

U S /CANTONS Divendres, 5 de novembre de 1999

Viure Lacasa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

Novembre a Sant Cugat

Període blau

Jean Louis David l a marca en perruqueria

30% de descompte en t o t s e l s s e r v e i s t è c n i c s ( c o l o r - c o n t r a s t - p e r m a n e n t - r e l a x ,

etc.)

De d i l l u n s a d i j o u s de 1 0 h a 12 h 1 de 15 a 1 7 h en p u n t

LxcMiiples cie pa-us amb l'Iiort-rï bUui

tallar + pentinar + CONTRAST-REC y^exC

4 . 7 6 0 ptes.

tallar + pentinar +

2 EN 1

COLOR

txzC

5 . 6 3 5 ptes.

^ - g ( ^ preus fixos C * ^ ^ ^ ^ ^ s e n s e sorpresa^-^ >

^J>sense citaC "^**7 prèvia <"> *

Informa-t'en a la recepció dels:

Quik service Centre Comercial KAMPIO

Tel. 93 675 07 50

~&**GL 4 . 2 3 5 ptes

salons O B E R T AL

MIGDIA

P PÀRQUING GRATUÏT

Quik service PI. DOCTOR GALTES

TeU 93 675 61 73l

Descomptes vàlids de l ' I al 30 de novembre 1999 Només en els horaris i n d i c a t s No acumulables amb altres descomptes

Dkriu/ns.

JV d'octubre

ViureLa

ilt 1W<J

SUMARI

ENTREVISTA A LA BRUIXA ARAMIS FUSTER

casa

P. 21 -22

NOVETATS DE TEMPORADA PER A LA DECORACIÓ DELS HABITATGES P. 6

TENDÈNCIES EN MOBLES

ELS4CANTONS COMPLEMENTS QUE DONEN PERSONALITAT A LA LLAR

El " D i a r i " d e S a n t C u g a t San» Antoni, 4 2 - 4 4 - Tel. 9 3 5 8 9 6 2 8 2

P. 10

premsa gratuïta catalana

Premsa Local d« Sant Cugat, S.L.

VIURE A SANT CUGAT

ELS TEIXITS QUE DURÀ LA CASA AQUESTA TEMPORADA

Coordinació: Anna Borau Redacció: Glòria Francolí i Anna Borau

P. 12

Comercial: Carmen Kyaralar Disseny i maquetació: Marta Catirol C o r r e c c i ó : Montserrat Soto

COM TENIR UNA CASA MOLT SANA

Fotografia: X. ljirrosa i K . Karinves Direcció: Aura Costa Distribució: Carlos Rodríguez CARBKN / D.L.: B-49.968-97

P. 22 LES PLANTES D'RTVERN TAMBÉ TENEN FLORS I COLORS

•

P. 26

CATALONIA CERÀMIC

Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció. CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès Tel. 93 580 15 00-Fax 93 580 15 5 1 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fàcil accés Horari: De dilluns a divendres, de 8 a 13 h i de 15 a 2 0 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 1 6 a 2 0 h

EIS4CAINTON5 ^^^*

El tema de la

hetmana Divendres, 5 de novembre de 1999

L ' A p l e c

E x c u r s i o n i s t a

d e l s

Països

c a t a l a n s

L'Aplec més urbà de tots El nombre de participants ha estat inferior al d'altres edicions Ei Club Muntanyenc Sant Cugat ha estat aquest any l'encarregat d'acollir el XXIII Aplec Excursionista dels Països Catalans. Fa un any, el Club va agafar el testimoni de l'Aplec a Vilafranca dels Ports. Tot un repte que van acceptar de bon grat. Durant

tres dies s'han recorregut centenars de quilòmetres en les nou excursions que l'organització ha planificat per ensenyar als centenars d'excursionistes d'arreu de Catalunya rutes tan importants com el camí Romeu, can Gordi, Sant Medir o Montserrat.

Però l'Aplec no s'ha limitat només a fer excursions. També hi ha hagut temps per fer visites culturals per Sant Cugat i Barcelona i per reflexionar sobre el món de l'excursionisme e n g e n e r a l . U n a t r o b a d a , doncs, completa, que no ha oblidat,

però, l'objectiu que uneix aquests excursionistes que vénen d'arreu dels Països Catalans, que és el de fer pafs, el de no oblidar que tots plegats tenen un mateix tronc històric, lingüístic; en definitiva, que tots formen part d'una mateixa nació.

L'acte d'inauguració va ser un dels més multitudinaris FOTO.E.FARJNYES

L'alcalde, Lluí's Recoder, va assistir al dtnar de germanor que posava el punt i final a l'Aplec. FOTO: X. L.

Vallès, i un dels socis fundadors del Club Muntanyenc, Bernat Clavella, president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i J a u m e Tubau, regidor d e C o m e r ç , C o n s u m , Indústria i Serveis i regidor també d'Esports. Narcís Castanyer es va mostrar molt il·lusionat pel fet q u e fos Sant Cugat, i més concretam e n t el C l u b M u n t a n y e n c , l'encarregat d'acollir la XXIII edició de l'Aplec Excursionista dels Països Catalans i va destacar el fet que "el club ha pogut superar el marc d'un grup excursionista i ara és molt més que una e n t i t a t , p e r q u è el C l u b Muntanyenc Sant Cugat representa el teixit social de Sant Cugat en general i té més d e 2.500 socis". C a s t a n y e r va fer una breu biografia de l'entitat i va posar èmfasi en la capacitat de renovació del club, "perquè les entitats han de ser capaces d'obrir-se a les noves generacions i crec q u e n o s a l t r e s ho h e m aconseguit".

q u e es poden fer des de Sant Cugat i va explicar q u e l'ajut d e la federació és econòmic i d e suport a la distribució i divulgació d'aquest aplec. Jaume Tubau va ser qui va donar per inaugurada oficialment la XXIII edició d'aquesta trobada excursionista i va destacar que "com a regidor, e m sento molt tranquil perquè és el Club Muntanyenc qui ho organitza". Dos dies més tard, i en l'acte d e cloenda q u e es va fer a la plaça Barcelona, Gabriel Cerdà, cansat i amb la veu lleugerament afònica, reiterava q u e "tot ha anat prou bé, perquè s'han fet totes les excursions, i les activitats culturals han tingut una molt bona resposta". Per la seva banda, Joan Carles Alayo, membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, va matisar q u e el menor nombre de participants és degut al fet q u e la festa ha coincidit a m b un pont de tres dies i que "dins el món excursionista, l'Aplec és un acte més i no té tota la repercussió q u e hauria d e tenir".

SUSANNA ROMERO

- Sant Cugat "Tot ha anat força b é " . D'aquesta manera Gabriel Cerdà, un dels organitzadors de la trobada, resumia dilluns els tres dies que ha durat l'Aplec Excursionista dels Països Catalans. Un aplec que ha acollit un total de 352 participants, superant el mínim que l'organització s'havia proposat. "Nosaltres ens havíem marcat un m í n i m d e 300 participants. Han estat més, tot i que les nostres expectatives feien augmentar aquest nombre fins a 500. No ha pogut ser, però estem molt contents, perquè el temps ens ha acompanyat i perquè hem pogut fer totes les excursions i activitats previstes", afirma Cerdà, que no va parlar, tot i que hi era present, en Tacte d ' i n a u g u r a c i ó q u e va tenir lloc dissabte a la tarda a la Casa de Cultura de Sant Cugat. Sí que ho van fer Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat; Josep Barberà, veguer del

Josep Barberà, soci fundador

A banda de les excursions, també es tballarí an sardanes. FOTO: E.FARIXYES del C l u b M u n t a n y e n c , va expressar la seva satisfacció pel fet que aquest aplec representa un "fet unificador, perquè es parteix d'una mateixa llengua i de la consciència que tots plegats venim d ' u n a història comuna". Per la seva banda, Bernat Clavella, p r e s i d e n t d e la

Federació d'Entitats Excursionistes d e Catalunya, va desitjar que tothom gaudís de l'Aplec i va destacar la importància q u e aquest té dins el món de l'excursionisme, ja q u e "és la festa dels excursionistes catalans". Clavella també va posar en relleu l'ampli ventall d'excursions

Setmana

ELS /CANTONS Dkendres, 5 de novembre de 1999

X e r r a d e s

"Identitats" incideix en la manca d'un sentiment nacional real Els alemanys i Mallorca van centrar bona part del col·loqui SUSANNA ROMKRO

- Sant Cuflat Sota el títol d'"Identitats", Joaquim Mallofré per Catalunya, Lluís Garcia Sevilla per Mallorca i Francesc Vila per València van intentar donar la seva visió del fet nacional, partint d e la b a s e q u e la seva p r o c e d è n c i a geogràfica té u n e s connotacions històriques i socials diferents envers el tema nacional. Joaquim Mallofré va ser el primer a intentar definir el concepte <Yidentitat, un concepte que segons va buscar en l'enciclopèdia és "la qualitat de ser una persona o cosa e n ella mateixa". Partint d'aquesta premissa, Mallofré creu q u e a q u e s t a qualitat és molt important en la mesura q u e si la c o n s i d e r e m com un e l e m e n t cultural, aquesta pot ser protegida dins un context internacional. Segons ell, Catalunya té dues comunitats ben diferenciades, formades per un col·lectiu autòcton, a m b senti-

La majoria dels assistents eren excursionistes, molts interessats en eltema FOTO: E. ment catalanista i que vota partits n a c i o n a l i s t e s , i per un col·lectiu forani, vingut de fora, que acostuma a votar partits estatals i "vota formacions més ambigües, perquè vol compartir les d u e s identitats, creant un mestissatge", que per al representant d e Catalunya resulta forçat i postís.

Per la seva banda, Lluís Garcia Sevilla, " a m b domicili a Sant Cugat, però resident a Mallorca", va parlar de la relació de l'excursionisme amb el sentiment d'identitat nacional, ja que, per a ell, l'excursionisme ha suposat e n t e n d r e Catalunya i e n t e n d r e q u e Catalunya s ' a s s e m b l a v a a Suïssa, en el

FARINYES

sentit q u e tenia un exèrcit popular, i " q u a n són els ciutadans els q u e tenen les armes i són els encarregats de defensar el territori es crea un sentim e n t de nació molt important i fort. Això és el q u e va passar a Catalunya i, per descomptat, a les Balears". Francesc Vila, q u e m o m e n t s

abans havia presentat l'entitat Acció Cultural del País Valencià a Barcelona, va destacar que des d'Acció Cultural s'està treballant per al reconeixement d ' u n a identitat comuna, "general per a tots els que formem part dels Països Catalans, i personalment penso que tard o d'hora ho a c o n s e g u i r e m " . Vila també va posar en relleu que, actualment, al País Valencià hi ha una realitat de moltes entitats i q u e l'objectiu de l'entitat q u e ell representa és "trobar el p u n t en comú d ' a q u e s t e s identitats, perquè la gràcia està en la suma de totes elles, perq u è cal fer un projecte social en positiu, d e tota la g e n t " . Vila, però, es va mostrar pessimista quan va explicar q u e no veu una direcció clara pel que fa al t e m a de la identitat nacional, tot i que va matisar "que hi ha moltes entitats, associacions i partits polítics q u e hi estan treballant, però no fan prou. Per a mi, el repte del futur és incidir molt més en la identificació nacional de tots els territoris dels Països Catalans". A q u e s t a taula rodona, però, va centrar la participació del públic en el tema de la "invasió alemanya de Mallorca", e n q u è Garcia Sevilla va ser contundent: "Prefereixo la invasió germànica a la invasió espanyola."

M o s t r e s

Les exposicions van ser una petita mostra dels aplecs i de les rutes de llarga durada S. R. > Sant Cugat -

K/s <arte//s van ser Ja gra/t estrella d'aquesta petita mostra de rutes K)IO

EDUARD

FARINYES

Els excursionistes que aquest cap de setmana han vingut a l'Aplec Excursionista, a banda de les rutes i excursions, han pogut gaudir també d'una sèrie d ' e x p o s i c i o n s q u e dissabte i d i u m e n g e es van poder veure a la Casa de C u l t u r a de la ciutat. El p a s s a d í s

del primer Aplec -realitzat a Reus el 1977 i que té el rècord de participació encara no superat vint anys després- ha tingut aquesta trobada dels amants de la muntanya. La part dreta d'aquesta peculiar sala d'exposicions acollia, alhora, uns plafons explicatius d e la s e r r a d e Collserola que es

Una maqueta

complementaven amb una maque-

mostrava les grans _.., ta de GR, és a ... dir, rutes de gran rutes de Catalunya r e c o r r e g u t , en

La majoria dels assistents es van interessar per la maqueta de rutes de gran recorregut FOTO.E. FARINYES

q u e porta a la sala d'actes de la Casa de Cultura, va acollir en la seva paret esquerra un total de vint-i-dos cartells que repassaven la història dels aplecs, aquest any ja en la seva v i n t - i - t r e s e n a edició. Aquests cartells han estat compilats pel santeugatenc Josep Barberà, soci fundador del Club Muntanyenc, i intenten mostrar al públic en general la voluntat unificadora que des de la data

q u e la p e r s o n a interessada pitja&,&£ ?,>„' va un b o t ó i li sortia la ruta desitjada dibuixada amb llumetes de color. També es van poder veure fotografies fetes durant el transcurs d e dos itineraris de gran recorregut. El primer itinerari retratava el que porta de Santa Cecília a Puigcerdà, i el segon, el que porta de Sabadell a Morella (València). &•»/•'*

Viure L·i casa

llkrndrrs.

2<) d't,,-tuhir d<- /<•">{/

LA NATURALITAT EN LES ROBES I LA <IAROR KN El «i COLORS La tardor és per a molts animals un pas cap a l'estadi letàrgic de l'hivern. Per a l'ésser humà, però, només és un canvi que planteja moltes opcions: a la casa també és època de renovació, a m b noves tendències que s'ajusten a les noves necessitats de l'època. La casa. com cada temporada, es renova també amb l'arribada de l'hivern. I .es tendències d'enguany pel que fa al seu interior presenten algunes novetats, tot i que es mantenen també algunes línies, tot sempre a gust de cada persona. Kl disseny marca la recerca deia màxima rendibilitat i aprofitament d'un espai per fer que els seus usuaris es trobin d'allò més còmodes. I en aquest sentit, cada habitació de la casa tindrà .la seva personalitat pròpia, que li haurà estat buscada també depenent de la seva utilització. Però hi ha certes directrius que es mantenen uniformes, criteris a aplicar que permeten seguir una

línia que doni una certa homogeneïtat a tota la llar. Segons han confirmat molts dels professionals que es dediquen a aquest sector a la ciutat, per a aquesta tardor-hivern torna el gust per la naturalitat. Ks a dir, s'imposa en la decoració la tendència a buscar l'aspecte senzill i pràctic sense descuidar la bellesa que se li pot donar. Les robes naturals seran les grans protagonistes, lli. cotó, etcètera, vestiran les nostres llars donant un caliu, i un tacte, molt apropiat a cada sensibilitat. l'el que fa a les peces del mobiliari, les línies simples també s'imposen, recollint de les influències europees la nova aplicació d'alguns

El disseny d'interior aposta per donar bellesa alhora que practicitat als espais d'un habitatge. Foto: X. /,. materials (s'incorporen aluminis i vidres) que donen al moble un aspecte més modern, mantenint també en alguns casos la sobrietat en el disseny. Però també continuen en voga les peces clàssiques, així com aquelles que hom opta per encarregar a mida, on es poden incloure totes les tendències que a

un li vinguin al cap. Finalment, els colors recordaran també, a l'igual que les robes, l'aspecte més natural de la llar: els grocs es perden una mica i passen a predominar les tonalitats més terroses i ocres, que porten a l'interior allò que es podria apreciar a l'exterior passejant per la natura.

Les catifes i els parquets continuen donant calor als peus durant l'hivern, al mateix temps que complementen la resta de coses disposades per la casa. 'Iot un món de tons i textures a disposició de tothom per provar d'aconseguir que cada llar santeugatenca sigui la més agradable./A. B. M.

MITES i LLEGENDES §ANT CUGAT El nou col·leccionable d'ELS4CANTONS 17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santeugatenques Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega.

Viure Lacasa

Dizr/u/ns, 29 d'octubre de 1999

L'ARQUITECTE I LA DECORACIÓ, La disposició i la decoració d'una casa són coses molt especials. Sovint, és la persona propietària qui se'n fa càrrec, però t a m b é moltes vegades es necessita un suport, una orientació externa per acabar d e veure c a p on cal encarni-

nar-se, sobretot pel q u e fa a conèixer quins tipus de materials van millor en cada c a s . S e m pre és bo pensar en els acabaments des del principi, i no c o m una cosa paral·lela o diferent d e la construcció de l'habitatge.

quivocar-se" en el moment de Kn tota obra d'habitatge uniconfirmar materials d'acabament familiar arriba el moment de o colors, en una fase ja molt decorar. avançada de l'obra. Kn molts casos, el client que Altres és el mateix arquitecte ha cregut en el seu arquitecte és qui no aconsegueix inspirar la capaç de decorar, amb la col·laboconfiança suficient al client sobre ració d'aquest últim, tot l'habiels seus dots de "decorador". tatge. Kntre ells es va crear una relació de comprensió mútua que Kn qualsevol cas, s'ha perdut propicia el diàleg i facilita la prela confiança, i arribata a aquest sa de decisions. punt, apareixerà la figura del decorador. Kls espais creats per l'arMoment normalment poc proquitecte. les llums que produeipici. ja que l'obra està pràcticaxen les obertures existents, la ment acabada i les relació de les modificacions que diferents el decorador voldrà estances entre introduir-s'hi solen elles, haurien arribar tard. de deixar pocs dubtes sobre Algunes vegacom s'ha d'o- arqtiiteCte eSprodueixi des es tracta d'un cupar l'espai amic o una amiga interior resulde la família que va tant. estudiar interioris-

"Uide al és que la col·laboració entre decorador i des del principi"

L'arquitecte, quan va crear l'edifici, ja va pensar en com s'hi viuria i si va ser capaç d'interpretar les necessitats i els desitjós del client -feina no sempre fàcil- l'espai resultant hauria de ser el sommiat per aquest, al qual no li serà difícil "acomodars'hi". De vegades, aquesta simbiosi entre l'espai resultant i la seva decoració no es produeix per part del client. Algunes vegades és la lògica indecisió del client o la "por d'e-

me i té "molt gust", altres és un veritable professional que s'enfronta a un repte quasi impossible, com és posar d'acord el client i l'arquitecte, que en aquests moments han deixat de ser receptius. Kl cert és que si s'arriba a aquest punt és perquè, en realitat, el client sempre, ja des de l'inici de tot el procés, va pensar que hauria de sol·licitar un decorador i mai no va saber com dirho a l'arquitecte. Diferents experiències ens

F.l propietari d'una noia construcció hauria de pensar des del principi com desitjarà l'interior. Foto: Cedida han ensenyat en aquests casos que si el client creu realment que el seu habitatge l'ha de decorar un especialista en interiorisme, l'ideal és que la col·laboració entre arquitecte i decorador es produeixi des del principi. Hem viscut experiències molt positives i francament enriquidores al costat d'autèntics professionals de la decoració, la relació

es fluida i agradable, sempre que ambdues parts respectin el treball de cadascú, i sempre que el client no propiciï un enfrontament entre els dos, una espècie de concurs d'idees sobre aquest o aquell acabament. La Galeria de Arquitectura ha decidit incloure en el seu grup de professionals col·laboradors un gabinet de decoració amb

experiència demostrada, que permet que el client decori la llar des de l'inici del procés, de forma que l'arquitectura i la decoració caminaran juntes durant tota l'obra. Tot això per a la tranquil·litat del client... i de l'arquitecte. Text cedit per La Galeria de l'Arquitectura

ESFERA D'ART A C A D È M I A T A L L E R DE D I B U I X I P I N T U R A C L A S S E S PER A N E N S I A D U L T S

ADULTS

NENS . Classes de plàstica per fomentar l'educació visual

. Aprenentatge de totes les tècniques . Iniciació al dibuix i a la composició

Jw^"ïiiB

Preparació proves d'accés a Belles Arts i Arts i Oficis

(

Estudi de la figura humana amb model

C / S a n t Ramon, 21

08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 675 91 44

jP^fc^^^^^^^»

' ' a c r e a t ' v ' t a t del nen a partir dels cinc anys • tallers de dibuix, pintura, modelatge, i cartró pedra HORARIS: Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardes: de dilluns a dijous de 17 a 21 h Divendres tancat (depenent de cursos específics)

Setmana 5

HLS4CANIUN5 Divendres, 5 de novembre de 1999

Les

s o r t i d e s

'Overbooking' a Montserrat La ruta del Montseny va ser la segona excursió més sol·licitada

La petita ermita de San Adjutori es va incloure en una de Is sortides, FOTO: E4C SUSANNA ROMERO

La visita a Montserrat, un itinerari de llarg recorregut, ha estat l'estrella de l'Aplec. Programada per diumenge a les set del matí, una hora després d'obrirse les inscripcions, els dos au-

tocars que donaven cabuda a 110 persones ja estaven plens. "Això ha fet que moltes persones optessin per les excursions que havien programat per Collserola", apunta Gabriel Cerdà, un dels tres organitzadors de l'Aplec, juntament amb Dolors Vilanova i Emili Gómez. "Jo ma-

Les visites em

teix em vaig quedar a terra, però com que ja teníem previst que passés això, dels nou itineraris que oferíem, cinc van ser expressament triats per la serra de Collserola, perquè un dels objectius que ens havíem plantejat és que tots els excursionistes poguessin conèixer el que

^m bon complement

El Montseny va ser el gran reclam per a molts FOTO: E4C

és més propi de Sant Cugat." La ruta cap al Montseny, que va començar dissabte a les deu del matí, va ser la segona més sol·licitada, i per les característiques d'aquest itinerari, de dificultat mitjana i amb una durada de cinc hores, només 50 persones en van poder gaudir, ja que els guies van creure convenient no augmentar el nombre de places, segons ha explicat el mateix Cerdà. Tot i així, l'Aplec ha ofert un ampli ventall de rutes de diversa durada i també de diversa dificultat, per donar cabuda a tots els participants de l'Aplec que, com explica la Claudina, una occitana de la Ca-

talunya Nord, "ha estat diferent, perquè ha estat un aplec molt urbà. Això ha facilitat que poguéssim gaudir tant de la muntanya com del centre urbà. A més, no només hem fet excursions, sinó que hem vist castellers, l'Esbart, les corals. Tot ha estat complementari i fantàstic. M'ho he passat molt bé". D'un total de nou rutes, cinc han passat per la serra de Collserola, com són el camí Romeu fins a l'ermita de la Salut, la de les valls de can Gordi i can Boba o la que partia de Sant Adjutori i arribava fins al forn ibèric, però també s'han pogut visitar Sant Medir i can Coll.

Taller FafriccTció pròpia ( l i i l · l d S \ M < 1 (, \ l D l I

-WHra IIIÉiittllIilíl Ei claustre i eimonestir w* cmrwrrpmàsét%à^m.*bmmkm!>m utaumenge^eií d'aquest vint4*trese Aplec van poder gaudir d*w» na sèrie dltmerariSj, en total quatre, que la secció de muntanya de! Clut» Muntanyenc vaotganfezar per complementar Ses rutes de muntanya que es» taven programades per al mati Tot i que l'assistència no va ser nombrosa, totes aquestes visites van tenir un mínim de vint persones. Lavisiça guiada per Sant Cugat i pel monestir va ser a petti a diferència de les qae es vanfera Barcetoria t a Montserrat. La primera es va fer amb els ferrocarrils de la Generalitat i la segona es va fet amb m autobús que sortia des de Terrassa. ElsàbeKKfe ges SantCugatvan tenir i'atracdude serexíretsdel i&«.

FOTO: B&UAW FARfüfES

Tortosa. Llibre que, per cert, va ser presentat de nou a ia Casa de Cultura. Els itineraris queproposa Tortosa «sfwwwn a <araete*í$tiques hisiàriqees, D'aquesta manera es va poder seguir un itinerari i^^vaLuadteiomànricïuiidetnadern.Pelque & a h visita ú monestir, els gwies van incidirenIV xbtÈncta delsfonament»romans de les torres de defensa, sobre les quals s'assenten actualment els *bm i el «arnpariaf. La sortida a Barcefo&a va teairdQsreeorregurs, un de ikrgí un de curt, tot t que ambdós es van centrar en l'arquitectura modernista de k«hït5K. IA visita a les esglésies de Sant Pere deTèdassa i ai monestir de Montserrat va posar el punt ÍUnal a la vessant més cultural de TA»

vetllant per la sevillí^

SISTEMES DE SEGURETAT

AGÜJJ-CU

•ESESXZaB SISTEMES DE SEGURETAT COWlMfN'SDOMMaiKÜOïCX

ViureLa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

casa

ALUMINIS I VIDRES ENTREN DE PLE EN EL MÓN DEL MOBLE Segons expliquen els experts, el moble és una de les peces de la casa que menys passa de moda. Però això no vol dir que no evolucioni, al contrari. Actualment, les peces que podríem comprar disten molt, quant a disseny i línies, de les que fa sis anys es podien trobar al mercat. Mentre els clàssics es man-

tenen i els fets a mida, com sempre, van per lliure seguint les directrius que marca el comprador, els funcionals veuen entre les seves línies com s'incorporen al seu cos elements que abans no s'empraven tant: els aluminis i els vidres entren amb forca als mobles d'aquesta temporada.

El moble ha perdut en gran part la seva consistència massissa. Buscant espaiositat sense perdre la seva funcionalitat i el seu bon gust, les línies per al mobiliari aquesta temporada -marcades per la rectitut- imposen algunes novetats, vingudes directament de la Fira Internacional del Moble que ha tingut lloc recentment a València, la qual ha tingut també enguany representació santcugatcnca. Així, seguint les modes que imperen en aquest sector, provinents sobretot de Milà, les peces perden cl seu contacte directe amb el terra, tornant a tenir potes de diferents materials que les eleven un xic. Kl cos dels mobles ha deixat de ser molt pesant, incorporant en la seva composició tècniques de buidatge per poder aplicar posteriorment les peces a la paret, sense que se li imposi gaire pes.

Els mobles clàssics mantenen la mateixa línia dins de cada estil. Eo/o: X. /..

Altres grans novetats són la incorporació en la seva creació d'altres materials a part de la fusta: tiradors d'alumini i moltes de

les seves parts de vidre s'introdueixen per obtenir una línia innovadora que combina la tradicionalitat de la fusta amb la modernitat de matèries més fredes. "Impera una filosofia més minimalista", explica Bartolomé Lorenzo -representant a la ciutat de diferents cases italianes de mobles-, "i s'incorporen nove-

Les peces clàssiques mantenen la línia i les fetes a mida continuen a gust del consumidor

tats també en els acabats: el color de la xapa (feta amb noguer italià) és tenyit d'un color marronós, en canaletto" Totes aquestes novetats, segons Lorenzo, ja es poden trobar a les diferents botigues de

mobles de la ciutat, "la major part de les quals", afirma orgullós, "són de gran qualitat, cadascuna en la seva tendència estilística". Clàssics i a mida Pel que fa als mobles clàssics i als fets a mida, tal com han confirmat diferents establiments de la ciutat, es podria dir que no hi ha gaire novetat. "El moble clàssic", explica Lluís Jordana - d e Tertúlia-, "manté més o menys la línia de sempre, conservant al mateix temps els diferents estils que s'hi poden trobar." 1 en el mateix cas es troben els mobles fets a mida. "En aquest tipus de peces", afirma Joan Cortacans - d e Carles Paya Mobles-, "més que seguir unes modes externes, apliquem les novetats del disseny al que ens demana el client: orientem i rebem la idea en la mateixa mesura, perquè és el comprador qui millor sap el que vol."/A. B. M.

Setmana

ELS4CANTONS Divendres, 5 de novembre de 1999

L l i b r e s

Josep Barberà i Joan Tortosa posen la nota literària a P Aplec Els dos escriptors es van confessar grans excursionistes S.R - Sant Cugat Malgrat q u e Joan Tortosa ja fa un any q u e va publicar els llibres Pas a pas, tres itineraris per Sant Cugat i El claustre de Sant Cugat del Vallès, més enllà de les formes, la secció d e m u n tanya del C l u b M u n t a n y e n c S a n t C u g a t , tal c o m va e x pressar el vicepresident d e la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, Francesc Guillamon, "ha volgut anar més enllà del que és l'excursionisme i oferir t a m b é als participants d ' a q u e s t aplec i als s a n t e u g a t e n c s en general l'oportunitat de conèixer el seu t e r r i t o r i " . E n a q u e s t a línia, Guillamon va destacar la feina q u e J o s e p Barberà, a u t o r del llibre Un itinerari de Sant Cugat del Vallès al Coll Sa Rola o una excursió al balcó de Barcelona i un dels socis fundadors del C l u b M u n t a n y e n c S a n t Cugat, ha fet des de fa més de cinquanta anys a favor de l'ex-

La gran novetat de la presentació va ser el llibre de Josep Barberà FOTO: EDUARD FARINYES banda, Joan Tortosa, q u e , a Aquesta obra explica un itimés d'escriure, pinta i dibuixa, nerari q u e Barberà coneix des va justificar la seva presència, d e p e t i t , "és un somni d ' i n ja q u e les s e v e s o b r e s ja fa fantesa" i és u n PR, és a dir, t e m p s q u e van ser p r e s e n t a un camí de curt recorregut, des allí per la temàtica local que "porta a un dels punts més estratègics i més meravellosos q u e t r a c t e n els s e u s llibres. q u e jo reordo, el p u n t de VisTortosa considera q u e els seus ta Rica, q u e et p e r m e t veure itineraris, q u e responen a uns Barcelona i el m a r " . D ' a l t r a d e t e r m i n a t s trets històrics,

cursionisme i del C l u b en particular, ja que els més de 2.500 socis q u e té avui el club són " h e r e u s d e la tasca d e Josep Barberà". El llibre de Barberà, tal com va dir ell mateix, "té un dia de vida, p e r q u è el vam e n q u a d e r n a r ahir, i és un llibre q u e vull dedicar al XXIII Aplec del Països Catalans".

"són molt senzills d e seguir" i per a q u e s t motiu "els excursionistes q u e són t a m b é uns grans amants de la cultura en g a u d i r a n " . Tortosa, però, va centrar les seves paraules en el llibre q u e monogràficament ha dedicat al claustre del monestir de Sant Cugat. "Aquest és un llibre molt treballat i intenta mostrar com l'universal enfront d'allò local es mou en una direcció d'anada i tornada, perquè el claustre ha rebut influències i t a m b é ha influït e n altres c o n s t r u c c i o n s , p e r això crec que el claustre és universal." Joan Tortosa ha estat més de deu anys treballant sobre la simbologia de les formes q u e es troben en el capitell, i ha estudiat minuciosament 144 capitells, q u e d e m o s t r e n q u e els e l e m e n t s del claustre d e Sant Cugat p r o v e n e n de cultures mil·lenàries. "El claustre està configurat d'una manera determinada, està orientat d'acord a m b el solstici d'estiu, igual q u e les p i r à m i d e s d ' E gipte o els t e m p l e s de l'imperi a s t e c a . " F i n a l m e n t , l ' e s cirptor i pintor s a n t e u g a t e n c va concloure q u e el capitell és un microcosmos, en què la part alta representa la part celestial i la part baixa, la terrenal, i en q u è es p o d e n trobar dues lliçons doctrinals clares, la caritat i la misericòrdia.

F o l k l o r e

Tres entitats de Sant Cugat actuen a l'Auditori per rebre els excursionistes S.R - Sant Cugat La tarda de diumenge va ser la tarda d e les entitats culturals de Sant Cugat, q u e van voler donar la b e n v i n g u d a a aquest aplec excursionista fent una mostra diversa d e f o l k l o r e , q u e va i n c l o u r e cants, havaneres i dansa. Tres van ser els grups q u e a la tarda vespre van actuar a l'Auditori del C e n t r e Cultural de Sant Cugat: la Coral Sant C u g a t del C l u b M u n t a n y e n c , la Societat Coral La Lira i l'Esbart Dansaire Sant Cugat. La Coral Sant (Jugat, q u e va ser la primera d'actuar, va oferir un repertori força variat, en q u è van incloure, en honor dels excursionistes, un peça francesa, una de \alenciana i una de mallorquina. Aquesta coral complirà 25 anys l'any vinent i es caracteritza pel fet de tenir un repertori d e cançó popular. antiga, simfònica i fins i tot sarsuela.

Les havaneres de la coral La Lira van posar el toc nostàlgic d e la vetllada a m b la interpretació de cançons tan populars com "El m e u avi" o "Mare, vull ser pescador". Els disset cantants estaven acompanyats per un acordió, tocat per F e r r a n M a r t í n e z . L ' E s b a r t S a n t C u g a t va oferir a tots els assistents l'espectacle D'aire va, un r e c u l l d e danses q u e encara es ballen, a m b el desig d'aplegar, com ells mateixos diuen, "diversos perfils d ' a q u e s t aire q u e intitulem". L'Esbart no ha respectat els d i f e r e n t s v e s t u a r i s de cada tina d e les danses, sinó q u e l'han situat a cavall entre finals del segle \ \ ' l 11 i mitjan segle XIX. Iotes tres actuacions van sci aplaudides per un públic que nu omplia l'espai de l'Auditori, a diferència del q u e va passar en l'actuació dels Castellers de Sant Cugat. que es va fer .i la plaça Barcelona i q u e va sei molt aplaudida.

Tant la Coral Sant Cugat com el grup d'havaneres van oferir un espectacle molt concís FOTO: E. FARINYES

l'i'.piiiii·

'uiiiit -lih ball-, di 11 di/ii ^a deixar més d'un amb In boca oberta. FOTO: R. FARINÍ'F.S

Divendres, 29 d'octubre de

ViureLa

l'W

casa

LA MÀGIA DE L'ESTIL g ^ k ASSESSORAMENT D'IMATGE PERSONAL

(PERRUQUERIA

FORMAS PILAR HEREDIA ESTILISTA

C/ Elias Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06

g ^ L EXCEL·LENT RELACIÓ QUALITAT-PREU

C. DE MONTSERRAT

fil

^ L · NO TANQUEM AL MIGDIA j j ^ FÀCIL APARCAMENT 3

PASEO DE IA TORRE BIANCA

Enquesta

EIS4C41VKWS Divendres, 5 de novembre de 1999

' e n q u e s t a

Què li ha semblat l'Aplec Excursionista dels Països Catalans? Aquest ha estat el primer Aplec Excursionista dels Països Catalans que té lloc a Sant Cugat. Organitzar una trobada d'aquesta magnitud suposa hores i hores de treball, de discussions i de pactes, perquè l'objectiu és comú. El repte és donar a conèixer una part de la geografia de Sant Cugat i també dels seus voltants. També es pretén que els excursionistes coneguin la forma de ser dels vallesans, no només en el present sinó també en el passat. Tot això en un temps rè-

cord, només tres dies. La secció de muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat ho ha aconseguit. Ha organitzat un aplec on hi ha hagut visites culturals pel monestir, on s'han fet diverses mostres de folklore català, alhora que donaven a conèixer a aquests excursionistes vinguts d'arreu dels Països Catalans entitats locals com l'Esbart o els castellers de Sant Cugat. Una gran festa, doncs, aplaudida per tothom. El repte s'ha assumit amb èxit./ S.R.

ROSA MAGRANET 64 ANYS JUBILADA

NEUS FOCHS 6 8 ANYS PENSIONISTA

CARMEN COSTA 30 ANYS MESTRESSA DE CASA

JORDI DOMÈNECH 46 ANYS REPRESENTANT

"Estic molt contenta de l'organització, però he trobat que els actes estaven massa separats entre si. Crec que haurien d'haver estat agrupats tots en un mateix lloc."

"El que més m'ha agradat de tot és el verd que hi ha dins de Sant Cugat. En les excursions m'ho he passat molt bé perquè tot ha estat molt ben organitzat. Els poso un deu."

"N'estic força contenta, però crec que han faltat vehicles per transportar la gent i això ha fet que moltes excursions es retardessin. Malgrat tot, he gaudit molt de la muntanya."

"Aquest aplec ha anat força bé. Malauradament, no he pogut fer totes les excursions que hauria volgut, com la de Montserrat, però he pogut anar al Montseny. Fantàstic."

ANNA GASQUET 21 ANYS JARDINERA

DIDIER PAYRE 40 ANYS MESTRE

CARLES PASCUAL 46 ANYS MESTRE

ÀNGEL FELIU CARDONA 26 ANYS

"Estic molt contenta de l'organització. On m'ho he passat millor ha estat en l'excursió a can Coll, perquè he pogut gaudir de la natura i també del paisatge de Sant Cugat".

"He gaudit plenament d'aquest aplec. Les excursions han estat magnífiques, les activitats culturals també. A més, penso que és fícil organitzar una cosa de muntanya a la ciutat, i s'ha fet"

"El que he trobat a faltar en aquest aplec ha estat un punt habitual de trobada, de reunió amb tots els excursionistes. Penso que hem estat una mica massa desperdigats".

"Ha estat prou distret. Les activitats culturals han estat molt variades, però hi he trobat a faltar gent i el fet que algunes activitats coincidissin en el temps."

REPARTIDOR

T u r i s m e a c t i u « i «Í ... MILLOR A M B USSIA TOURS (foto Grup 1 ANGLATERRA-ESCÒCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Aqost).

V?^

Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, 28 novembre al 8 de desembre

TOURS Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

Publicitat

ELS4C4OTON5 Divendres, 5 de novembre de 1999

Fer-se subscriptor surt a compte

EIS4GVNTONS

Cada setmana a rasa seva

El "diari" de Sant Cugat

Persaker què passa a Sant Cugat

Benvingut

al CLUB Avantatges amb el "diari" 2 treballs que parlen de Sant Cugat (irali Un regal únic i limitat per al

Sa0rikm

20 Rutes per fer a peu o en bicicleta des de Sant Cugat per descobrir la nostra serra

INFORM-SE'N

93 589 62 82

93 674 20 24

Amb el carnet del CLUB, benzina més barata

2 ptes. de regal per litre

16 Fitxes amb els mites i les històries més santcugatenques. Inclou un CD enregistrat amb les veus del teatre i la ràdio de la ciutat

ViureLacasa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

Fer-se subscriptor surt a compte

HS4GVNTONS

Cada setmana a casa seia

Cada setmana rebrà d "diari" a casa seva o on vostè desitgi CjrattsftanicQt M~ entregaremtatai^lta; dd"Oubdd . Subscriptor" amb na mon<favantattei

persaber

El "diari" de Sant Cugat

^/*'*«asanic"&"

Benvingut

al CLUB Avantatges amb el "diari" 2 treballs que parlen de Sant Cugat

Serveis gratinis i descomptes a establiments de Sant Cugat

Un regal únic i limitat

Gratuïtament |MT als nostres subscriptors

Passeigs a cavall Solàrium

Sessions de gimnàs

Perruqueria

20 Rutes per fer a peu o en bicicleta des de Sant Cugat per descobrir la nostra serra

.i moltes coses més!

CINEMA ' I TEATRE DE FRANC

INFORM-SE'N

93 589 62 82

93 674 20 24

16 Fitxes amb els mites i les històries més santeugatenques. Inclou un CD enregistrat amb les veus del teatre i la ràdio de la ciutat

A m b el carnet del C L U B , benzina m é s barata 2 ptes. de regal per litre

Entrades per a sessions dels cinemes i d'espectacles teatral», tant de Sant Cugat com de Barcelona

EIS4C4INTONS

Política Divendres, 5 de novembre de 1999

La casa de la vila Mercè Conesa. Tinent d'alcalde de Presidència i Benestar Social

"A Sant Cugat també hi ha pobres" AI TRA COSTA

s e n v o l u p a m e n t integral d e la dona, oportunitats laborals, assessorament econòmic. I tot això ho volem fer, si és possible, l'any vinent, obrint un servei molt més complet que cobreixi totes les vessants dins el camp de la dona, però no només per a aquelles que tenen problemes, sinó per a tota la població femenina.

- Sant Cugat Es dona, jove i política, però contra tot tòpic no ha pujat gràcies a l'empenta de ningú, sinó més aviat pel seu treball i la seva constància. Públicament, a Sant Cugat gairebé no la coneixia ningú, però des del juny és un dels pesos pesants del govern Recoder. - Vostè és una de les noves cares de l'Administració local. Després d'aquests 1 0 0 dies de gràcia, quin primer balanç fa del govern municipal i d e la seva nova tasca professional? - Aquests 1(K) dies m'han servit com a primera presa de contacte. Ha estat un període de trobada amb el que hi ha, d'anàlisi i de reflexió per determinar exactament cap a on ha d'anar l'Àrea de Presidència i Benestar Social. - Una àrea també de nova creació. Quin és el seu àmbit d e treball? - Presidència té una tasca fonamental de coordinació, col·laboració i suport a les diverses àrees de l'Ajuntament. La seva missió és garantir que es dóna una atenció integral al ciutadà, per la qual cosa es té un diàleg quotidià amb cada un dels tinents d'alcalde. D'altra banda, també s'encarrega del protocol i de les relacions externes amb les institucions. I en un tercer lloc trobaríem, encara, la creació d'un servei d'acció cívica, que ha de comportar que la cultura del civisme entri a la ciutat a través de les entitats, les associacions, l'Ajuntament. - L'altra gran responsabilitat seva és el benestar social. Algú podria pensar que en una ciutat benestant com Sant Cugat aquesta àrea no té gaire raó de ser... - El benestar social va molt lligat als serveis i a l'atenció que es dóna al ciutadà, a la qualitat de vida que li pots proporcionar. Per això penso que cal entendre aquesta àrea des d'un punt de vista molt més ampli. Tot i així, és cert que a Sant Cugat, encara que no es vegi tant, també hi ha franges de població amb dificultats econòmiques, amb problemes d'integració social, de

La lluita per les dones, el civisme i la millora de la sanitat són alguns dels reptes de Conesa FOTO: X. LARROSA manca de recursos, que han de ser ateses d'una manera diferent. Kl que intentem, aleshores, és enfocar aquesta àrea englobant les dues visions. - No tot és tan maco com de vegades sembla. - Doncs no. A Sant Cugat també hi ha pobres, així com persones amb problemàtiques familiars, joves amb dificultats d'integració a la societat, i tots aquests casos s'han de tractar. - Amb quines prioritats? - D e s de la nostra àrea volem abordar tres grans problemes: la sanitat i, en concret, la posada en marxa del nou CAP; els serveis socials, per tractar les famílies que es troben amb problemes socioeconòmics, i la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. - A efectes pràctics, qui pot acudir a aquesta àrea de l'Ajuntament i sota quines circumstàncies? - Des d'una persona que no pot pagar el lloguer i la fan fora de casa fins a algú que tingui un avi p e r ò q u e no t i n g u i capacitat econòmica per poder-lo mantenir ni per dur-lo a una residència. També persones amb problemes de drogodependència o, en un àmbit menys dramàtic, gent que necessiti que se li gestioni el carnet de família nombrosa o sub-

vencions per als menjadors escolars o per a les escoles bressol. - La resta de ciutadans poden fer quelcom per aquests col·lectius? - El ciutadà pot fer i fa molt, ja

que molts dels casos que tractem a Serveis Socials ens han arribat a través de la trucada d'algun veí. Els ciutadans de Sant Cugat són molt conscients d'això i, moltes vegades, fins i tot arriben més enllà d'on pot arribar la pròpia Administració. En el cas concret de les dones, crec que som un municipi exemplar perquè tenim associacions molt actives que estan fent aquest tipus de feina, com és el cas d e les Dones de la Creu d'en Blau, a les Planes, que són un col·lectiu que sens dubte ha ajudat a cohesionar el barri. Aquí hi ha un moviment important al voltant del tema de la dona i quan la societat civil pren iniciatives el que ha de fer l'Administració és donar-hi suport. - Precisament aquest abril es va obrir a la Casa de Cultura un centre d'assessorament jurídic per a la dona. Es dóna així tota l'atenció que necessiten les santcugatenques? - Aquest és el servei que tenim en aquests moments, però reconeixem que és insuficient perquè només es presta un cop al mes i perquè cada vegada tenim més consultes. A més, entenem que hauria de ser un servei més ampli, que inclogués, a banda de l'assessorament jurídic i psicològic, possibilitats de formació, de de-

- Per fer tot això, quin perc e n t a t g e dels p r e s s u p o s t o s caldrà? - N o ho sé, però en demanaré molt. L'Àrea de Presidència i Benestar Social ha de tenir un pes important a l'hora d'aplicar les polítiques pròpies. Cal que ens plantegem què és més important, la cultura de les pedres o la cultura de les persones? Jo crec que cal entrar en un aire de més humanisme i que hem de valorar que el que vol la gent és un benestar complet. El ciutadà demana que li recollim la bossa de les escombraries, però també q u e pugui passar un cap de setmana agradable, gaudir d'espais cuidats, tenir una oferta cultural interessant i, fins i tot, poder passejar sense t r o bar caques de gos pel carrer. - Trenquem o ratifiquem els tòpics. Vostè que és dona, creu que dins el món de la política es pot parlar ja d'igualtat? - Sempre queda camí per fer. En aquests moments la dona comença a tenir-hi un paper important, penso que hem començat amb bon peu i que les diverses forces polítiques se n'estan adonant, però encara queda molta feina per fer. - I un preu alt a pagar? - H o m e , una dona que avui dia vulgui entrar amb força al món de la política ha de fer algunes renúncies. Encara que això no significa que no intentis estar a tot arreu ni que abandonis alguna de les vessants en què estàs posada. Jo, per exemple, acabo d'apostar per tomar a ser mare i ho he fet en un moment en què entrava a primera línia de la política. La veritat, però, és que no m'ha fet por perquè he tingut el suport dels meus companys. Si en l'àmbit polític hagués tingut traves en aquest tema, probablement ara no estaria on estic.

ViureLa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

Program Accés ESCOLA D ' I N F O R M À T I C A

casa

ATUd4tSPERAJ

Fusta tractada per a l'exterior i mobles de jardí de fusta tropical

Rotllos per a tanques i ombres de bruc, vímet i bambú, Pèrgoles - Refugis - Casetes - Tanques i portes de fusta Jardineres - Lloses - "Bordures" - Taules pícnic - Bancs Papereres - Panells per a separacions, etc.

INICI DE NOUS CURSOS: 8 de novembre Horària: matins, tardes f wtyipNN* CURSOS: /win-93 + Word + Excel+«cc·«s / W í t i i & ^ ^ ^ B t t u t t a . / N a v » g a c l 6 per intefinót

/ ( H # r t M l a t i m * p»r pnMsfeleaf

/ i n f o r m à t i c a p * r o rt#t*s

/ t t ^ s V «djíàsfcl· tmttx, «*

/ D l s s « n y d e p à g l n * * *re>l> / í ^ » l # < S w í » •sp·jfitafldi # " V ' ' ' ' -t.V / vtauctt Basic. "C" i 2«*cc - ./•***• ^ f^mfttwib nomblMMÀ*.

RBLA.CANMORA.18

Http: www.saiacces.com • jdSÉÏÉÉ&lfeÈS'iíS^S •-.

Cl MONESTK. 44 - 06190 ST. CUGAT V T.630.90.74.6»

>i^:&:fJ^:L·^fM9S^PÍ1

«.mal: apuw1aOnKmdlvia.es

PEDID Y SE OS DARA; BUSCAD Y HALLARÉIS ; LLAMAD Y SE OS ABRIRÀ. PORQUE TODO AQUEL QUE PIDE, RECIBE ; Y EL QUE BUSCA, HALLA ; Y AL QUE LLAMA, SE LE ABRIRÀ. Jesucristo. Ev. S. Mateo 7:7-8 èEstàs buscando ? $No te conformas con lo que tienes ? Bien haces. Muchos no se atreven a moverse del lugar, cultura, tradición donde el destino les dejó, no es popular, es contraculturat, però cuando se trata de experimentar la gràcia de Dios, todo cambia, el mover ficha vale la pena. èTtenes religión però no tienes a Dios ? No lo pienses mas arriesgate a pedir, a buscar, a llamar tienes la garantia de respuesta por parte de Dios si pides directamente a Jesús en la conflanza de que El contesta a todos. SI desea hocer alguna pregunta acerca d e las Sagradas Escrfturas, escribanos, Le obsoqukremos con un ejempkr del Nuevo Testamento y con-un curso Bfctfco por correspondència. No hacemos vfeítas.

VMMB; • Gestión fiscal • Laboral • Contable Seguros generales s y gestiones administrativas

También le ofrecemos nueslros servjcfos : Estudiós BtoHcos. Asesoramiento a famfHares d e drogodependtentes y alcohonsrrto. Asesoramtento y meolación en conffictos personales y famMares.

C / Montserrat, 3 7 , bajos. Tel. 9 3 5 8 9 8 3 6 6 0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viure

/)/•:•<

usa

!/.•//••>.

.')

/!'•„

;ul·

;•

ii:

!'••><">

~'-^^ww-u£*$^" h -' *"'·"^*·ïsí«r;

ELS COMPLEMENTS SON EL TOC PERSONAL DUNA LLAR Tothom busca sentir-se molt més que còmode a casa seva. Tohom vol tenir el seu habitatge com més li a g r a d a , i per aconseguir l'efecte desitjat, l'n gerro, unes flors, un llum... tot allò que fa bonic i que ens entra pels ulls. Coses que en un principi no són imprescindibles, però que acaben donant un toc distintiu allà on es troben. "Semblen coses innecessàries", comenta Kmma Cartoixà, propietària de la botiga Cartoixà, "però hem de tenir present que són les peces encarregades de pcrsonalitzar la llar." Si a aquesta definició hi afegim l'opinió de Lino Díez, propietari de Geneviève Lethu a Sant Cugat, segons el qual, "el complement és aquell element que ajuda a decorar i també a saber on estem, si a la platja, o a la muntanya o en una ciutat...", podríem donar-

res millor que envoltar-se dels complements que hom més desitja: nombroses formes i diferents colors per a peces q u e , quasi sempre, a n i m e n .

nos per satisfets a l'hora de definir amb exactitud què és el que volem dir quan utilitzem una paraula que defineix la totalitat d'una altra. Kls complements fan joc amb les taules, les portes, les parets. els armaris... adquireixen significat enmig d'un mar de mobles, persones i ambients. (), com assegura Cartoixà, "ajuden a definir l'estil d'una casa. Malgrat tot", afegeix, "avui es nota una barreja d'estils. I n a barreja, però, que ens parla d'uns límits clars entre el que seria el clàssic o el rústic, que formen un rústic adaptat a la ciutat o una cosa moderna amb reminiscències clàssiques". / G. F.

Amb llum natural • Sí, les espelmes s'han convertit en les reines dels complements. Knguany tothom s'ha decidit a comprar-ne: per a la taula de la salera, per a aquell racó que no sabem què posar-hi. per omplir el canelobre que tenim sobre el moble bar...I més ara, a la tardor, que aporten de forma natural la calidesa tan buscada. Segons paraules de Josep Lluís ( àisró, encarregat d'KI Pont I Jar. "l'espelma fa molt de temps que està del tot arrelada als països nòrdics i sembla que aquests dos últims anys han començat a entrar amb força al nostre país". Des tic l'espelma de colors d'acord amb la decoració de la taula, o de la llar de foc fins a les espelmes de disseny, treballades amb formes de tot tipus. L'espelma s'imposa a Sant Cugat. És un bon regal, original i, dins de tot, força econòmic, sempre útil en aquella ocasió especial en forma de sopar íntim o vetllada familiar. Les espelmes decoren, i en aquesta tardor de final de segle són el complement més buscat per donar aquest toc tan càlid i personal a les nostres estances./ G. F.

Els complements, de tot tipus, són imprescindibles per donar un toc de personalitat a la llar. Eoto: X. L.

Les flors Colors • La tardor demana recolliment, tranquil·litat, escalfor i calidesa. Justament per això, els colors han d'anar d'acord amb aquestes necessitats d'estació. "La gent s'identifica molt amb els colors de la natura: fulla seca, marronós, color cafè o fusta, un vermell apagat, però amb potència, un lilós fosc... i això és el que es veu reflectit en totes les nostres col·leccions" assegura el propietari de G e n e v i è v e Lethu./ G. F.

• Naturals, seques o de tela. El que falta per donar l'alegria i la personalitat que demanen a crits les parets buides, les taules parades, els armaris amb un prestatge buit o aquell espai de l'habitació que necessita alegria. A Cartoixà es treballa molt la flor de tela acompanyada sovint de fulla o de branca. "Són uns complements que duren moltíssim, i que just per això convé retirar de tant en tant per poder descansarne i treure'ls la temporada següent com a part integrant d'un altre centre o bé decorant un altre espai de la nostra llar", aconsella Kmma Cartoixà./ G. F.

io Política

3 «

ELS4C4NTONS Divendres, 5 de novembre de 1'999

Pactes

ERC diu que Recoder no vol pactar amb ells perquè ja ho ha fet amb el PP Els populars, però, neguen que tinguin un pacte de sota mà amb CiU

Maulets vol que s'eliminin els símbols espanyolistes A. C. - Sant Cagat -

Ai IRA COSTA

El president d ' E R C , Eduard Pomar, ha assegurat a El.s 4 ( '.ANIONS que l'alcalde. Lluís Recoder, no té cap intenció de pactar amb la formació que ell representa: "Ei vam preguntar obertament si hi havia alguna possibilitat d'entrar a l'equip de govern i cus va dir taxativament que no." El líder dels republicans ha confessat que aquesta actitud els ha molestat perquè, tot i que no esperaven un canvi substancial després de les passades eleccions autonòmiques, "sí que crèiem que es produiria una aproximació". El polític, però, ha ratificat que E R C no ha rebut cap proposta per part de l'alcalde, "a excepció d'un dia que ens va comentar que teníem les portes obertes, però no ens va dir de quines portes estava parlant". Per la seva banda, la formació republicana s'hauria avingut a establir "algun tipus d'acord", però Pomar creu que "com que igual-

L'Assemblea Local de Maulets ha engegat una campanya a m b l ' o b j e c t i u d ' a c a b a r amb tots els símbols espanyolistes que encara hi ha a Sant Cugat. D u r a n t la setmana passada, el col·lectiu va enganxar diversos cartells arreu de la ciutat des d'on es demanava als ciutadans q u e reeollissin o retiressin els símbols espanyolistes q u e veiessin pel carrer, ja fossin b a n d e r e s , cartells o p l a q u e s a m b el n o m d e carrers, e n t r e altres.

L'atcalde encara no ha efectuat cap proposta oficial a cap partit polític FOTO: ment no hauríem obtingut una majoria, Recoder ho va descartar". A l i a n ç a a m b el P P ? Els republicans e n t e n e n que aquesta actitud també respon al fet q u e "CiU ja ha consolidat

pràcticament del tot un pacte amb el P P " , segons ha dit Pomar, qui ha afegit que si aquest és el cas només demana a l'alcalde que faci pública aquesta aliança. La portaveu del PP, Berta Rodríguez, però, ha desmentit aquest extrem, tot assegurant a aquest diari que "ni h e m re-

XAVILARROSA

but cap proposta per part de l'alcalde, ni nosaltres pensem formular-la". Rodríguez ha recordat un cop més que la seva única intenció és "fer una oposició constructiva", però ha precisat: "Tot partit polític que compleixi el nostre programa òbviament rebrà el nostre suport."

Tots els objectes recollits seran lliurats en el pròxim ple q u e es faci a l ' A j u n t a m e n t , "segurament acompanyat d'algun manifest que redactarem", ha explicat Bernat Pros, un dels c o m p o n e n t s del col·lectiu. D ' a q u e s t a manera, l'agrupació local vol pressionar les autoritats locals perquè catalanitzin la ciutat o, com a m í n i m , n o hi m a n t i n g u i n "símbols d'altres è p o q u e s " .

Nomenaments

Dolors Renau és investida avui presidenta de la Internacional Socialista de Dones La santeugatenca és la primera espanyola que accedeix al càrrec REDACCIÓ - Saat Cagat -

C. Sant Antoni, 42-44 08190 Sant Cugat del Vallès Renau milita al PSC des de l'època que era estudiant FOTO: X. LARROSA

La santeugatenca Dolors Renau serà nomenada avui presidenta d e la Internacional Socialista de Dones, un organisme que agrupa diverses formacions polítiques socialdemòcrates i laboristes de 96 països. Amb aquest nomenament, R e n a u e s d e v é la primera espanyola q u e accedeix a la presidència d'una organització int e r n a c i o n a l . El s e u a c c é s a aquest càrrec d e gran responsabilitat, però, no suposa només un èxit per a ella mateixa, sinó t a m b é un alè d'esperança per a totes les socialistes llatinoamericanes i africanes, ja que aquesta també és la primera vegada q u e una dona d e l'hemisferi sud accedeix a aquest lloc. Fins ara, la responsabilitat d e presidir la Internacional Socialista d e D o n e s havia recaigut sempre en dones originàries d e països nòrdics, fet q u e suposava un greuge comparatiu per a

la regió mediterrània i la llatinoamericana. En aquest sentit, la política santeugatenca havia dit e n més d'una ocasió q u e la igualtat e n t r e h o m e s i dones encara no s'ha aconseguit a Europa, i encara menys en els països del Tercer Món. Dolors Renau va néixer a Barcelona, però viu a Sant Cugat des d e fa molts anys. La seva militància política s e m p r e ha estat vinculada als grups d'esquerres i especialment al PSCP S O E , partit e n q u è va exercir d e secretària d e la dona des d e l'any 1988 al 1991. Així mateix, ha ocupat un escó al Parlament d e Catalunya, al Congrés dels Diputats d e Madrid i al Parlament Europeu. Els seus àmbits d e treball s'han centrat en els m é s desfavorits socialm e n t i, e s p e c i a l m e n t , e n la igualtat d e la dona i la protecció a la infància. D e fet, entre els anys 1986 i 1988 fou la directora general de Protecció Jurídica del Menor, dins el Ministeri d e Justícia.

ViureLacasa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

UNA PROPOSTA ECONÒMICA I NOVA ARRIBA A LA CIUTAT

Robes, cobrellits, edredons... a Súper Hogar es pot trobar de tot. Foto: cedida

part de l'espai de què disposàvem penjant el mostrari de cortines al sostre. D'aquesta manera, els nostres clients es fan una idea més clara de com els quedarà el teixit que s'estan mirant" explica. La botiga disposa també de sis llits on es poden veure diferents combinacions de cobrellits, cortines sobreposades i amb diferents formes i colors. Dormitoris complets que ajuden el client a fer-se una idea de com quedarà tot el conjunt i amb l'avantatge que si alguna de les peces no acaba de convèncer pot ser canviada al mateix moment. També s'hi poden trobar capçals construïts a partir de les teles que es venen a la botiga i els complements que poden trobar-se en aquest mateix espai.

metropolitana de Barcelona. L'última és la de Sant Cugat: 400 m2 plens de cobrellits, edredons, tovalloles, coixins, fundes nòrdiques, draps de cuina, jocs de taula i una de les més àmplies ofertes de cortinatges de la ciutat.

Les tendències que es poden observar en aquesta nova botiga dedicada al parament de la llar són els colors crus, de tendència "ecològica i natural", especifica la seva encarregada, i afegeix: "De totes maneres, a casa nostra també hi poden trobar des dels estils més

La màxima d'aquest nou centre de la decoració que fa un mes que funciona a Sant Cugat és oferir comoditat a bon preu. El sistema que aquesta cadena segueix per tal d'oferir la millor qualitat al menor preu neix de la voluntat d'arribar a tot tipus de públics. Nati Fernàndez, encarregada de Súper Hogar Sant Cugat, assegura que "el món de la decoració és car, però nosaltres hem trobat una bona manera d'abaratir-ne els preus. Amb nosaltres, els nostres clients no necessiten decoradors. El nostre equip té capacitat d'assessorament, i el que fem és parlar directament amb el client, saber què vol i a partir d'aquí donar-li idees". Una política que segueixen des de fa 21 anys, quan Súper Hogar va obrir la seva primer botiga a l'Hospitalet de Collblanc. "Al principi veníem peces de roba i llana. Amb el temps hem entrat de ple al món de la confecció de la roba per a la llar", explica Nati Fernàndez. Actualment, Súper Hogar disposa de sis botigues situades a l'àrea

Un dels trets distintius de Súper Hogar, a part del preu, és la impressionant exposició de cortines. Un metre per cada una de les robes que poden trobar-se a la botiga, que estan exposades una al costat de l'altra. "Vam decidir sacrificar

clàssics fins als colors més estridents per a aquell públic que ho desitgi." La roba amb què més treballen rep el nom de luneta, la substituta del ras. Segons explica Nati Fernàndez, "aquest teixit que oferim nosaltres és una barreja de cotó i fibres, la millor garantia perquè la roba no s'arrugui". Sembla que aquesta és una altra de les preocupacions d'aquest nou comerç. Segons assegura Fernàndez: "Som conscients que venem a un públic que té poc temps, que pràcticament no és a casa i que el poc temps que té el vol gaudir amb activitats que no siguin planxar la cortina del menjador, per exemple." El nou espai per als amants dels baixos preus per a la roba de la llar.

4he

Mumbai

M U E B L E C O L O N I A L Y A R T Í C U L O S DE R E G A L O

, vv A

u mm

i fi

T T G

Pafaücitat

WlS4C/KtateDheiulns,5demweml>ndel999

SANTCUGATENCS DEÉ'ANY Quin és el teu Santcu:|||||||lle l'Any? BASES - PREMIS SANTCUGATENCS DE L'ANY • Aquests premis són oberts a tota la ciutat de Sant Cugat del Vallès i són de periodicitat anual. • Uorgíinització dels premis va a càrrec de la Comissió Santcugatencs de l'Any. • EI nombre de premis és de 5 en cada edició i són representats perla figura escultòrica del Gall del Monestir (de plata i peu de marbre), obra de l'artista local J. M. Sancho. • Els premis comprenen un any natural, sempre 1 anterior a l'any de la convocatòria. • Als premis hi poden accedir totes les persones residents al municipi de Sant Cugat i totes les entitats, associacions, fundacions i institucions que hi son domiciliades. • Els premis sorgiran de les propostes de l'organització i d'aquelles que els ciutadans i col·lectius de Sant Cugat adrecin als mitjans de comunicació locals que hi col·laboren, en els termes que determini la Comissió. • Aquestes propostes han de fer referència a l'aportació d'una persona o col·lectiu que s'hagi destacat des de qualsevol àmbit en la vida ciutadana. • S'entendrà com a candidat la persona que reuneixi al seu favor un mínim de 10 propostes. • Qualsevol entitat que com a tal presenti una candidatura ho fa en representació dels seus associats i, per tant, pot presentar una sola proposta.

f |a|(|ilu|tó dels premis i de l'obertura i tancament c|è|MijIttí de recepció de propostes serà a través dè|N|ï|i||ari$ de comunicació locals. ; > | ï § § | p § ^ ^ seran escollits, d'entre totes les propostes 'pp||r|t|í<Íe| èn els terminis previstos, per un jurat p h i i p l ^ l |i'C()niissÍó organitzadora i representants | é l i i^íplïionats de l'edició anterior, de l'Ajuntament tje S|i|t|Ciigàt i dels patrocinadors, dirigit pel mateix prèsïciéht de la Comissió. • Epç$s d'empat.el president del jurat tindrà la facultat d~uti vot de qualitat. • Eí jurat no forà públics els noms dels guanyadors fins al tnprneht del lliurament de premis. PREMI SANTCUGATENC DE L'ANY TRAJECTÒRIA • En tàda edició, i a banda dels 5 premis.es concedirà üri guardó que serà representat per la mateixa figura escultòrica i Serà dedicat al reconeixement d'una persona, però en i.i globalitat de la seva trajectòria. » Çàl que aejuesta persona hagi estat resident al ràühicïpi un mínim de 20 anys, que sigui major de 60 aïjys|q«e existeixi un reconeixement de la seva tasca pèrsxjnalo professional o que hagi contribuït a divulgar ens l p p b i t intern o extern la imatge de la nostra ciutat. 4onattt4i un prestigi rellevant.» Aquest premi serà escollit per la mateixa Comissió,

Otnple aquesta butlleta amb les dades d'una persona o entitat que s'hagi destacat durant l'any 1998 i que mereixi ser reconeguda amb aquest guardó i fes4a arribar al «TOT Sant Cugat», c/ Sant Antoni, 42-44, o bé deixa el teu missatge al anítestador de Ràdio Ècint Cugat 93 675 i5 87 les 24 hores del dia.

Viure La

Divendres. 29 d octubre de 19W

casa

INVESTIGACIÓ I CREATIVITAT PER ALS TEIXITS DE LA LLAR Kn el món de la decoració i, en especial, quan parlem de teixits i cortines, sol sortir sempre el tema del preu: forca elevat. Kl tancament de moltes de les fabriques tèxtils dels país i la posterior arribada de teles i teixits d'arreu del món explicarien una mica la raó per la qual. malgrat l'elevada quantitat de producte que es pot adquirir al mercat, els preus, en lloc de baixar, pugen. i . /

,, ,

busca i crea noves teles i, a més, un equip de dissenyadors encarregat d'aportar creativitat per als nous teixits" L'opinió paral·lela q u e dóna Ester Gargallo, interiorista del Grupo Lober a Sant Cugat, és que "el món de la decoració no és car, tot va en funció del gust i de la tendència que escollim. Aquí gairebé tot està a l'abast de tothom". . Dependrà,

Actualmenta

' ,

raons Una de que les per tant, de quisi ui 1;1 nostra podria p e r m e ment. segons el tre el manteni... ., . elecció. Actualtestimoni de ment del preu gairebé totes les seria la qualitat botigues de dels materials , ., •-,;.,,-.. decoració de la amb què es treciutat, hi ha una balla, juntapredilecció per ment amb l'eletot el que són teixits naturals. vada quantitat que se'n neces"La naturalitat és una tendènsita. I.'altra raó. segons paraules d'Annie Barbaste - la propietàeia que ja fa dos anys que es ria d'una botiga de teixits, porta molt", explica la inteRidox-, és q u e "la gent és riorista del G r u p o Lober. capritxosa i vol coses molt con"L'estètica, el tacte i la caiguda cretes per Ics quals no els són molt millors en les teles importa gastar diners". D'altra naturals que en les sintètiques i banda, i encara segons el testiaquesta qualitat de simple vista moni de Barbaste, "cal tenir en és el que els clients et demacompte que els fabricants de nen", assegura la propietària de teles tenen un important Ridox. Però aviat afegeix que departament d'investigació for"les modes són booms i que mat per un equip tècnic que també pot ser que d'aquí a un

la ciutat hi ha una

™ s

preaileccio especial per tot el que són teixits naturals

TELES Xenilla h s un teixit d e fil d e pèl, ideal per a e n t a p i s s a t s i cobrellits. Pot ser d e cotó, llana o lli, p e r ò l ' h a b i tual és el q u e té una barreja d e fibres n a t u r a l s i sintètiques.

Gasa Es una tela d e seda molt fina i t r a n s p a r e n t , q u a l i tats q u e fan q u e sigui molt e m p r a d a per a c o r t i n e s i e s t o r s . l'er a la seva fabricació t a m b é es fa servir cotó, lli, altres fibres m é s acríliques...

Loneta A q u e s t teixit és molt m é s r e s i s t e n t , molt rígid, fet t a m b é a m b c o t o n s . A c o s t u m a a ser tic color brillant. La seva solidesa fa q u e s'utilit/.i molt, s o b r e tot a m b els e n t a p i s s a t s .

Brocat A m b d i b u i x o s e n relleu i colors vistosos, el brocat era a n t i g a m e n t el teixit q u e incorporava en la seva e l a b o r a c i ó fils d e m e t a l l s preciosos. Avui dia s ' e m pra m é s a l g u n a d e les s e v e s variants.

i.es cortines i els entapissats s'encarreguen d'acabar de vestir els habitatges. Voto: Xavi

l.airosa

temps la gent es cansi de tots aquests teixits i n'eseulli altres del tot diferents". Aquesta possibilitat j-a es confirma des del Grupo Lober. Segons explica Ester Gargallo, "ara t a m b é comencen a arribar estors transparents, sintètics, amb aplicacions brodades, dirigits a un públic molt avantguardista". l'n clar exemple del caràcter cíclic de la moda en els teixits per a la llar es pot trobar en la baixada de demanda del lli, un tipus de teixit que fins fa ben poc era a la majoria de les llars. "Ara pràcticament ningú no compra lli perquè la gent se n'ha cansat. Segurament tornarà a venir d'aquí a una temporada", comenta Annie Barbaste. Kl problema d'aquests teixits que tanta acceptació estan tenint actualment és la incomoditat que suposa haver-los deportar a la tintoreria o esmerçar força temps a planxar-los. Això ha fet. tal com explica Kster Gargallo, que "algunes empreses ja hagin tret al mercat teixits i teles que barregen els materials naturals amb la fibra artificial, aconseguint així una més alta comoditat a l'hora del manteniment de la cortina o l'entapissat." /G. K

bes que es porten aquesta temporada tomen a la naturalitat. Foto: X. /..

EIS 4 CANTONS

IIUO

Divendres, 5 novembre de 1999

E d i t o r i a l

ELS /GUYroiNS Setmanari independent de Sant (.ugat del Vallès

•:

Prwnsa Local d* Sant Cugat S.L. Carrer Sant Antoni. l.S, baixos - 08190 Sant Cugat del Vallès l'el 58<W.> HZ - l-ax 589 20 91 Kdiiió L'Icitrònna: http://vilaweh.c-om/siintcugai K-mail; santcugJt®vilawcb.com

Con««ll d'Administració Ramon (Jrau (president) Josep M í ^abreri/o, Pere Kstjucrda i Xavier Fornells (editor delegat) Directora Aura Costa Redacció Tema d«- la M>tmina: Susanna Romero; PoIiUra/Enlorn/Opintói Aura Costa; Soriflat/ Economia: Anna Borau; Esports! Alex López; ComTclaJ Carmcn Kyaralar Cons*!! EdHorial Ramon (Jrau (president) Josep M. Cabrcrizo (viccpresident) Víctor Alexandre.Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert De Pablo, Pere Ksqucrda, Xavier Fornells, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Kmili Refté, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Traví, Joan Troyano, Jaume Tubau, Núria Zabala Aura Ousta (secretària) Subscripció*» Sinda Gómez Fotografia Xavi Larrosa i F.duard Fannycs

La taxa de sanejament, encara

quip de govern i oposició debatran aquest vespre sobre la conveniència de modificar la taxa de sanejament, un dels impostos més conflictius establert pel govern Aymerich. La proposta que durà l'equip de govern preveu dividir la taxa en dues parts: una franja fixa de 6.500 pessetes, que tots els ciutadans hauran de pagar, i una altra de variable, que s'establirà en funció del valor cadastral dels habitatges.

De totes les possibilitats que es podien plantejar, segurament aquesta és una de les més encertades, ja que si fem cas de les projeccions de futur de l'equip de govern, amb aquesta modificació, un 65% dels ciutadans pagaran menys de les 10.000 pessetes que els costava fins ara aquest impost. Així mateix, la franja variable respondria als desitjós expressats per grups ecologistes i entitats veïnals de cobrar una taxa proporcional a la quantitat de residus generats.

Tot i que sembla una bona proposta, encara no es poden fer tocar les campanes, perquè el debat oficial encara no s'ha produït i cal veure com reaccionaran els diversos grups polítics. Si són coherents amb les seves promeses electorals, PSC, ERC, IC-V i PP haurien d'oposar-se al manteniment d'aquesta taxa, però aquesta postura tampoc seria gaire coherent amb la realitat del municipi. Si Sant Cugat vol estar al capdavant dels municipis que fan reco-

llida selectiva i que tracten de forma responsable els seus residus, ha d'acceptar el cost que això suposa. Els contenidors selectius, el tractament de les deixalles inorgàniques i dels residus orgànics, la conscienciació ciutadana... tot això té un preu que algú ha d'assumir. Si volem ser un municipi ecològicament sostenible, després no ens podem negar a pagar el cost que això suposa quan l'Administració, debilitada econòmicament, no pot fer-hi front en solitari.

Diss·ny I maquatadò Joan Fuenes i Mana Cabró I Corracció Montserrat Soto

Cohesionar l'excursionisme

Impressió Rotimpres (9721 40.05.95 Distribució Mailing Valies S.L. Tel. 5H9.23.71 Dipòsit legal: (Íl-»ü5-9.í h l i i I Ijnr-n-, L-^i·ri-.·.j i.nn.Jiiii.nl J « w opinm en cU cdiTofijJi. Kl» articlci u p u n cxpii-i«tn I'--uníin ik-l» « i n Jiiii·is que Kli 4 ( I j n t n n i mi fa « v a ncccnanamcni ri.l·ll(j.l.,j,thcridu

(S)ACPC A·.SOCUCIO Catilani de la Premsi Cumircal

W.fa»»1371 Distribució d'ELS 4 CANTONS *t(*t als subscriptors N^

l cap de setmana passat, uns 350 excursionistes van envair la ciutat. Amb motxilles carregades a l'esquena, i moltes ganes de descobrir indrets i paratges, es van passejar durant tres dies pels voltants naturals de Sant Cugat i per altres indrets més llunyans. La majoria també va aprofitar per conèixer alguns dels

monuments històrics o patrimonials més admirats de la ciutat: com l'inefable monestir o l'ermita de Sant Adjutori. Tot això ha estat possible a l'Aplec Excursionista dels Països Catalans, que ha dut a la ciutat amants de la natura d'arreu de Catalunya. El Club Muntanyenc, com a amfitrió i organitzador de la

l e c t o r

trobada, ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies i ha permès que els visitants s'enduguessin la millor impressió de l'entitat i de la ciutat en general, i això és molt positiu. No només és important que una ciutat tingui bons serveis i estigui ben equipada, sinó també que els seus ciutadans se'n sentin orgullosos i, sobretot, que sà-

piguen transmetre l'estima pels seus carrers, entorn natural, edificis i monuments històrics... Només així es pot contribuir a fer un Sant Cugat cada vegada més universal i admirat, i alhora s'aconseguirà que els santeugatencs també estimin encara més el municipi on viuen i vetllin per la seva conservació.

escriu

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

fills, que també ho feien per pri- que tenim els ciutadans és el dret forces de l'oposició. Encara que mera vegada. de votar, i abstenir-se no és vo- diguin que a Stalin li va sortir bé Aquest 40% de ciutadans que tar!/ MANEL PLANAS (Sant amb els nazis i els ianquis, el cert He llegit la carta de la senyora és que èticament era molt cenClara Tasou (22-10-99), titulada s'abstenen crec que farien un Cugat) surable.. . i van morir 20 milions Abstenció, és clar, i haig de dir que acte democràtic més contundent crec que aquesta és una afirma- i responsable si, en lloc de que- Berta Rodríguez, on vas? de russos. ció molt discutible. No crec que dar-se a casa amb l'excusa que Tampoc és bo proposar per a abstenir-se sigui una cosa que es- tots els polítics són "ineficaços", Malgrat aquesta expressió obs- llocs de responsabilitat gent sentigui clara. Probablement la sen- exercissin el dret democràtic de tinada de no acceptar consells, se preparació: és ridícul que algú yora Clara ha tingut la sort de no votar, un dret que ha costat molles escandalitzades confidències aparegui com a representant en viure 40 anys de dictadura i sofrir- ta sang i sacrificis aconseguir-lo. que m'arriben del personal, qua- una empresa municipal i preI no cal desestimar una opció que dres i polítics de l'Ajuntament gunti de què va el tema i com inne les conseqüències. El meu pare va morir a la guerra al costat vostè no recull en la seva carta: em mouen a fer un intent, abans formar-se'n. Molt pitjor és interepublicà, com molts altres que votar en blanc, si cal, però votar! no sigui massa tard. ressar-se només per la llista dels defensaven la democràcia... No és bo pactar a la vegada amb llocs que estan ben remunerats i Per a mi, senyora Clara, el dret Aquesta afirmació tan simplista més responsable i democràtic els de l'equip de govern i amb que no tenen responsabilitat: els em fa pensar, potser erròniament, que la senyora Clara no ha valo**•****, Assessorament Fiscal i Comptable rat 40 anys de lluita de molta gent Planificació Fiscal per recuperar la democràcia. SeServeis d'Assessorament Financer gur que no ha viscut com jo, que BELL m m Assessorament i Planificació Laboral la primera vegada que vaig votar democràticament a la meva vida Serveis Jurídics Plaça Barcelona, U • Tel. 93 674 1784* Fax 93 674 16 15'08190 SANT CUGAT va ser a l'edat de 45 anys, amb emoció incontenible i al costat de la meva esposa i un dels meus Abstenció és democràcia?

L Sc^SpOATS

votants d'una candidatura tenen dret a esperar que s'intenti complir un programa, en benefici de tots, no que es busqui una "col·locació" per a uns amics. El programa només es pot aplicar des d'un lloc de responsabilitat, encara que estigui poc o gens remunerat. També produeix malestar que es recomani un exalcalde perquè pugui aparcar en el reservat de l'Ajuntament no tenint responsabilitats en l'actualitat, es tractaria d'un privilegi, i al seu dia es votà la Constitució per abolirlos. Les notícies, sobretot les crítiques, corren ràpidament de boca en boca. Si s'obra honestament, s'obté el doble plaer del deure complert i de poder menysprear les crítiques adverses. Confio que aquestes reflexions siguin útils./ RAMON GASPAR DE VALENZUELA (Sant Cugat)

ViureLa

Divendres. 19 d'octubre de 1999

casa

CARNISSERIA ^ ^

J T »

^ ^

DES DE l^W

A Carnisseries Sagarra trobaràs la millor qualitat al preu just. Relació qualitat-preu

L'Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60

Francesc Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CERRAJEROS 93 589 70 00 URGENCIAS 24 HORAS

Telas . muebles .confección . complementos C/Xerric, 4 - 08950 Sant Cugat del Vallès - Telf. 93 675 24 62 Cl Laurea Miró, 261 - 08950 Esplugues de Llobregat - Telf 93 473 77 83 MADRID • BARCELONA • LONDRES • PARIS

Opinió 13

ELS4CANT0N5 Divendres, 5 novembre de 1999

l l o t j a

L'Aplec Excursionista dels Països Catalans NARCÍS CASTANYER

l darrer cap de setmana va tenir lloc a Sant C u gat la XXIII edició d e l'Aplec Excursionista dels Països Catalans, organitzada pel C l u b M u n t a n y e n c . Cada any, a la tardor, es realitza a q u e s t aplec, organitzat per una entitat de les Illes, del País Valencià, del Principat o de la Catalunya Nord, per aquest ordre i en rotació, any rere any. Aquesta ha estat una ocasió p e r q u è c e n t e n a r s d'excursionistes c o n e g u e s s i n la nostra c i u t a t , el n o s t r e C l u b M u n tanyenc i algunes de les serralades més e m b l e m à t i q u e s de la façana litoral i p r e l i t o r a l . Amb bon criteri, els organitzadors han ofert sortides a CoUserola, Sant Llorenç, el Monts e n y i M o n t s e r r a t . T o t això amanit a m b diverses activitats i visites culturals, a més de les activitats de descans i d'esbarjo q u e han p e r m è s a tots els participants passar un bon i radiant cap de setmana. P e r al C l u b M u n t a n y e n c , aquesta ha estat una ocasió per fer-se conèixer i per fer palesa la capacitat d'organització de la nostra entitat. En efecte, en el món excursionista és massa

Sever

f r e q ü e n t la p r o l i f e r a c i ó d e grups i g r u p e t s , tancats en si mateixos, poc oberts a la societat, a m b limitats recursos humans i materials. És veritat q u e hi ha moltes entitats excursionistes, però la immensa majoria no arriben al centenar d'afiliats. Sovint diverses entitats conviuen en el mateix espai geogràfic simplem e n t per desavinences personals i velles rancúnies, grandesa de l'excursionisme, misèria dels humans. Però heus aquí q u e el C l u b

Per al CM SC, aquesta ha estat una ocasió per fer conèixer la nostra capacitat a"organització

M u n t a n y e n c dóna e x e m p l e a aquest món excursionista per moltes raons. Per atzars de la història i per mèrit de diverses generacions de dirigents i simp a t i t z a n t s , el C l u b M u n t a n -

e n

yenc ha esdevingut una entitat emblemàtica d e Sant C u gat, no pas exclusivament com una entitat excursionista. En efecte, com a moltes entitats mitjanes de Catalunya, a Sant C u g a t hi ha una entitat q u e no està especialitzada en una sola disciplina cultural o esportiva, sinó q u e és p u n t de referència cívica per tota la ciutat, a m b m é s o menys incidència pública. A Catalunya ha estat habitual q u e a partir d'una cooperativa, un a t e n e u o una entitat esportiva s'origini un autèntic moviment cívic. Es el cas del C e n t r e de L e c tura de Reus o del Grup Excursionista i Esportiu de Girona (el G I E G ) . El creixement de Sant Cugat ha fet possible q u e una institució com el Club Muntanyenc Sant Cugat s'hagi convertit en u n a o r g a n i t z a c i ó gran, a m b prop de dos mil cinc-cents socis, a m b u n a mitjana d ' e d a t molt baixa i a m b un índex de p a r t i c i p a c i ó activa molt i m portant. P e r q u è hem d e convenir q u e el fet q u e m é s d e cinc-cents socis practiquin una activitat regular (setmanal, quinzenal, mensual) és un ni-

T i t o

vell altíssim d e participació. Hi ha dos factors primordials, entre altres, q u e han contribuït a aquesta p r e s è n c i a del c l u b

Hi ha moltes entitats excursionistes, però la immensa majoria no arriben als 100 afiliats

santeugatenc. En primer lloc, la capacitat d'integració a moltes activitats cíviques, s e n s e por de la dispersió, atenent els diversos interessos dels associats i, en general, d e tots els ciutadans. Al Club s'hi han acollit successivament els cantaires de la Coral, els ecologistes del Grup de Natura, els nois i les noies d e l ' E s p l a i S a r a u . Això no ha fet perdre la identitat del Club en cap de les seves s e c c i o n s m é s g e n u ï n e s , com són muntanya i esquí. El Club ha iniciat i mantingut activitats q u e s'han convertit en tradicions a Sant Cugat, la més

E I

emblemàtica de les quals és la Marxa Infantil, q u e anualment es realitza a CoUserola, o tamb é l'organització d e la Mitja M a r a t ó , j u n t a m e n t a m b el C l u b Natació Sant Cugat. L'altre factor essencial per al c r e i x e m e n t d e l C l u b é s la constant renovació i rejoveniment de l'entitat. N o és només q u e famílies senceres formin part del Club Muntanyenc per tradició, sinó q u e el C l u b converteix els infants i els joves en un dels públics possibles objectius a atendre, i buscant formes per impulsar activitats q u e els atreguin. Això ens assegura el planter per al futur del C l u b i, fins i tot, ens invita a pensar en l'assoliment de fites més importants en el món de l'excursionisme i de l'esport en general. La incorporació del G r u p de Gimnàstica Rítmica dins la secció d'atletisme ha estat la darrera prova d'aquesta obertura d d C l u b , q u e alhora representa l'entrada de noves generacions.

Narcís Castanyer és president del Club Muntanyenc Sant Cugat

porxo

Montserrat a Sant Cugat SEBASTIÀ M. BARDOLF.T

ontserrat ha inspirat poetes, músics i pintors, q u e n ' h a n fet tema del seu art. Montserrat ofereix aspectes molt diversos: la muntanya, el monestir, el santuari a m b la Mare de Déu, l'afany de la nostra supervivència com a poble, etc. Quan hom sap q u e M o n t s e r r a t és tot això i molt més, tots aquests aspectes s'impliquen m ú t u a m e n t . P e r això, quan veiem un pintor com M u x a r t , q u e d e d i c a la seva atenció artística a reproduir amb formes i colors la rica morfologia de la nostra muntanya, ens mereix un gran respecte i ens fa obrir els ulls per contemplar aquesta realitat, a la qual estem tan avesats, a m b una mirada nova, q u e vol assemblar-se a aquella mirada de D é u Creador, que en veure tot allò q u e

havia fet exclamà ple d'admiració que era molt bo i molt bell. L'art pertany a l'esperit. L a sensibilitat artística, tocada per l'obra d'art, s'eleva per damunt de les coses habituals i de les utilitats primàries i s'obre a uns valors gratuïts i espirituals q u e fan que l'home sigui més q u e allò que sembla ser. A més d'un fenomen biològic únic i irrepetible, l'home sent dins el seu cor una crida a una plenitud d e bellesa, de vida, de bonesa q u e ve de més amunt. Per això la fe i l'art no s'oposen sinó que s'enriqueixen. La fe necessita l'art per expressar-se b e l l a m e n t , i fart és el resultat feliç d'un esforç de l'artista per copsar i p e r transmetre aquella bellesa q u e evoca una plenitud inabastable. Per això el s e n t i m e n t artístic predisposa al sentiment religiós

i li dóna forma. Per això Montserrat obre a m b alegria les seves portes a aquesta exposició de quadres de Muxart al monestir de Sant Cugat, perquè és un art autèntic i perq u è el tema ens toca molt d e prop. Ens agradarà que el públic que vegi aquests quadres a partir del dia 1 de gener del 2000 frueixi, com fruïm nosaltres, en veure aquests indrets d e la m u n tanya reproduïts d'una manera nova, absolutament moderna. Amb tot, aquests quadres ens evoquen que el Montserrat q u e veiem és ei Montserrat de sempre, el Montserrat q u e h e m conegut i q u e estimem, el Montserrat de tots. Sebastià M. Bardolet és abat de Montserrat

riure Uicasa

l)knit/r,s.

-<> itwHihir tic IW'l

SEMPRE HI HA OPCIONS PER ENCARAR EL FRED HIVERN Les pluges d'aquests dies evidencien a m b el seu degoteig l'arribada de l'època en què comencen a baixar les t e m p e r a t u r e s . Però, des de fa molt temps, són diferents i nombroses les opcions que existeixen per encarar aquest període de temps. La casa pot estar tranquil·la si els seus

habitants han estat previsors i s'han preparat a consciència: aïllaments, paviments, suros i parquets ajuden a parar els cops de les inclemències meterològiques, mentre els teixits i colors de les catifes alegren la vista i bressolen a m b calor els peus a m b el seu contacte.

D'Orient a l a llar •El mercat de les alfombres ofereix dos mà ens surtin auft preu assequible, Sern?productes diferenciats. D'una banda hi JKÉftStfH. però amb la qualitat ha l'alfombra europea, feta a màquina i, inferior". I continua: "També de l'altra, l'oriental, feta a mà i sovint pot gassaf qse una alfombra feta a peça única. Dins aquest últim grup, cal maquin» costi el mateix que una d'adiferenciar també dos tipus de produc- questes fndj& però amb la qualitat de la ció. Les alfombres provinents de Ikaasuperier.n com Pakistan, Iran o AfgarüstOQ, rv, * J & M W » <» d'sposa d'ur»<a|fi^ftb^ ser peces úniques: Dccortde*! 'cal^fÉn^-ne cura, mantenifel^jseta ! # ! ; : dibuixos plens de significat o ,©b seus colors. A la botiga1 Ei 9&Ï3È', ment Uises. Les seves mides • Dalt, espai OM també es poden adquirirpertanyen a cap patró. A la índia ffeKsef ies seves depejwfens'ha irotat te rnassificació de la p r o m e t é d'aquest producte i això ha ictjjJÉe'i t l que pas» •2*p* '' -* ien l'hora de teixir alfombj£M'o{$6|| ,es sgtenia csfanrijirflíjBafc·QBa dels matèries primeres per * h i màquina dé les dues famílies principals d'. r grames de roba di tenim que la llana i el cotó nbra difereix de % treball a mà i que la fibra se sotj -t *Les_ nostres all se a màquina. En un pi ja3* màquS^^.j^KaJí maquinària abarateix el cost. defa una deformació de ducció de les alfombres, però també pot la p«ç«^ ASS^Òncs, les alfombres són passar, segons explica la propietaris de! *&ft ítólbcW decoratiu força dèti&t, botiga Papiol -Lídia Casanova-, qt í3P§r&Jqué dóna la calidesft que "algunes de les alfombres índies fetes a.1* busca aquests dies de tardos/G. E r

Amb rarribada de l'hivern, les catifes tomen a ser grans protagonistes. ¥oto:X<ivi l,airosa.

ïests alflpments, _a que tenen moltes finalitats, eom afa, ,, protegir l'habitatge de la humitat i. < de l'aire, o disminuir l'elevat consum. de calefacció que es produejxv aquells habitatges que no es' adequats, evitant així un malbarati' ment innecessari d'energia. % Vï'ffift Com s'ha esmentat, hi ha $$&• ^$jfl&. Els parquets són els més buscats per rezestir el terra e/els habitatges. Eoto: Xai i I.arrasa.

at^SHÈtt", de tot tipus t

14 Opinió

ELS-ÍCA1VIWS Divendres, 5 novembre de 1999

t e r r a t

S o b r e els 1 0 0 dies de g o v e r n de CiU a Sant Cugat JOAQUIM EERRKR

n un sistema democràtic, una de les missions de l'oposició és intentar posar en evidència tot el que no es fa bé des del govern. Ara bé, la política d'oposició, perquè sigui vàlida, ha de ser creïble, fet que, en gran part, depèn del seu rigor. Poc rigor he trobat en l'article d'en Jaume Busquets de la setmana passada, en què dissecciona els 100 primers dies de govern de (al amb unes afirmacions, si més no, "agafades amb pinces". Vegem-ho. Kl 3 de juliol. Lluís Recoder va ser escollit nou alcalde de Sant ('ugat amb els 9 vots dels regidors de ( a l 1, com a cap de la llista més votada, atès que ningú no va obtenir els l,í vots que suposen la majoria absoluta del ple. Els regidors del PS(:, d'IC i d'ERC van sumar els seus vots per donar-los al socialista Jordi Menéndez, i els

4 del PP van ser per a la seva candidata, Berta Rodríguez. Per tant, d'abstenció del PP. com afirma el senyor Busquets, res de res, i sí un vot clar a favor de la seva candidata. Kls vots d'KRC per al candidat del PSC-PSOK van ser la contundent resposta a l'oferta expressada per Lluís Recoder, durant la campanya electoral idesprés de les eleccions, de constituir un govern municipal de signe inequívocament catalanista sobre la base d'un acord CiU i ERC. Ks interessant recordar la incertesa que es va viure a la ciutat fins al darrer moment sobre qui seria l'alcalde, ja que eren coneguts els esforços del candidat socialista per atraure el vot del PP en un intent d'aconseguir el "tots contra CiU", Bona prova d'això és el murmuri que es va sentir a la sala de plens quan va sortir l'últim vot del PP.

Per tant, penso que podem afirmar que si avui Sant Cugat no té un alcalde socialista amb els vots del PP, IC i E R C no és perquè l'autoanomenat bloc d'esquerres no hagués temptat els populars. Després d'aquesta cohesionada actitud del bloc PS( MC-KRC que es manté des d'aleshores, sembla inversemblant pretendre que des de CiU s'acceptés l'oferta de govern, quadripartit%r, que portaria a un govern de 21 regidors, on el grup majoritari, CiU, no tindria cap altre paper que no fos el de rubricar els acords presos d'antuvi per l'esmentat bloc, el qual ha mostrat una envejable capacitat de prendre decisions conjuntes o seguint el dictat, dels socialistes. Un govern municipal especifica les seves prioritats i els seus proj e c t e s e n els p r e s s u p o s t o s , i aquest govern encara no ho ha pogut fer. El que sí que s'ha mani-

festat ja és una manera de fer, un tarannà que no crec que, objectivament, mereixi cap crítica. Governar des del diàleg polític i el consens i donar atenció al ciutadà és quelcom mereixedor d'elogi i no pas de condemna. N o és creïble, tampoc, fonamentar la crítica en fets tan inconsistents com les banderes que penjaven al balcó de l'Ajuntament l'I 1 de setembre-per cert, a banda de la de la ciutat, les altres dues eren les mateixes que onejaven a Barcelona, on governa ERC]-, o en l'enderroc d'uns edificis que mai cap grup municipal havia demanat que fossin inclosos al catàleg d'immobles per protegir i que, per tant, s'entén que fins aleshores no els havien considerat dignes de protecció. Quant al darrer motiu de crítica, Torre Negra, per part de CiU s'ha expressat sempre la voluntat de-

cidida de preservar aquest espai. Amb aquest objectiu s'estan donant els passos tècnics necessaris, i s'ha constituït de nou la comissió que, de forma oberta i participativa, permet a tots els grups fer aportacions, que l'equip de govern incorpora sempre que és possible. Un altre tema és que, en l'intent constant de buscar la discrepància amb tot el que fa l'equip de govern, es digui que no s'està d'acord amb temes en què prèviament s'ha mostrat la conformitat. Cadascú és lliure d'adoptar l'estratègia que pensa que li convé. Permeteu, però, que demani, com a mínim, un cert rigor a aquells qui tenen responsabilitats i, per què no, l'oblit de velles ferides que sembla que encara condiciones determinades actituds. Joaquim Ferrer és membre de Vexenitrca local de CDC

s o t e r r a n i

La celebració de Tots Sants: de l'ahir a Pavui MONTSERRAT RIMHAU

c a b e m de passar T o t s Sants. Tots Sants evoca la tardor: la canalla amb les carteres a l'espatlla jugant amb les fulles amuntegades al terra, amb aquells colors tan ocres i torrats, el vent, la pluja, les castanyes i els panellets. Ks el temps dels crisantems. Per al poble, és el dia dels morts. Aquest dia, els cementiris. sempre tan tristos i solitaris, s'omplen de gent per recordar els seus p a r e n t s , amics o coneguts ja morts i els porten flors. Però per a molta gent, sobretot jove, lots Sants és tan sols un pont de tres dies de festa que tenim al novembre i que es pot aprofitar per marxar fora. I això que Tots Sants és una d'aquestes festes ancestrals, perquè el culte als morts es remunta a les primeres comu-

no se senten atrets i no entren a robar; als estrangers, quan venien a Barcelona, els sorprenia aquesta austeritat perquè ni a Madrid ni en altres ciutats d'Europa passava. Kn aquell temps, doncs, del baró Maldà, els barcelonins anaven a la fira de panellets que estava al voltant de l'hospital que estava justament al carrer que porta el mateix nom. En aquesta fira també hi venien castanyes. La raó que la fira de panellets estigués en aquest lloc era que hi havia el costum de visitar el cementiri de l'hospital i resar algunes oracions al Sant Crist que hi havia, que en deien del Corralet. El Corralet és el nom que rebia aquest cementiri, i se'l devia anomenar així perquè era pitjor que un corral (segons la junta de sanitat d'aquell

nitats humanes, podríem dir que ha existit sempre des que l'home és home. És una de tantes celebracions que el cristianisme va agafar del món pagà. Per bé que se'ns fa difícil remuntar-nos en el temps i saber com cada cultura ha resolt aquesta celebració, sabem almenys com celebraven lots Sants els barcelonins de finals del segle XVIII, ara fa uns 200 anys. Ens ho ha deixat escrit el baró de Maldà, un noble que vivia al carrer del Pi. Allà hi havia la seva casa, el seu jardí i el seu hort, la façana de la casa és encara ara la mateixa que la d'aquell temps, una façana austera, que no difereix gens de les altres del costat, que eren de menestrals, perquè ell mateix ens diu que d'aquesta manera els lladres

TU SAPS PER QÜE LA JUNT* DE U UMIO VOI. OTORGARÍA MEDALLA D OR AL REI r U MEDALLA AL REI

0N9IA !! ...QÜE EH FUtfOL 3 * ÉS *EI P

S í , LA DEL CEMTEMARI \\

temps, era el pitjor cementiri de la ciutat). També venien panellets en altres barris, i fins i tot en venien a la nit, amb unes paperines que portaven llum. Els campaners tocaven les campanes sense parar, es tocava a difunts durant la tarda i part de la nit, i segons el baró de Maldà, en altres temps no paraven de tocar durant tota la nit. De la festa de Tots Sants hem conservat encara el costum de visitar els morts als cementiris, encara que, sobretot a les ciutats, cada vegada hi va menys gent. De panellets i castanyes encara en mengem, els costums gastronòmics sempre es conserven, segurament perquè hi ha interessos econòmics al darrere que es cuiden de mantenir-ho. De totes maneres, no és estrany

HO HOME ... AL U I V ESPAMYA

que aquesta commemoració es vagi perdent en la nostra societat. ja que hi ha una tendència cada vegada més generalitzada d'apartar la mort de la nostra realitat quotidiana. Aquesta aproximació entre el món dels morts i els vius que ha existit fins als nostres dies i que trobem al llarg dels segles. tant en cultures religioses com paganes, ara l'estem perdent. Es un exemple més dels canvis tan radicals que estem experimentant aquests últims anys respecte al passat. D'aquesta manera, la festa de Tots Sants va perdent cada vegada més el seu caràcter propi per acabar esdevenint una festa com qualsevol altra. Montserrat Rumbau és historiadora

AIKÒ ÉS COSA DE LES OBRES QUE HAM FET f! ... HAM TRET TAMTA POLS , DE TAMTSAMYS, QÜE ARA S ELS VEU FIMS I TOT EL LLAUTÓ 9! DOMCS SI OÜE HAVIA POLS. SÍ " ...I MO HO SAMELAVA, OI*

OMWfczo

Viuremostra

GARRIGA Exposició i venda: c/XERRIC, 2- Tel. 93 675 29 02. Al costat de

l'Ajuntament

Oficines: Ctra. CERDANYOLA, 68-71 -Tel. 93 589 18 78 Sant Cugat del Vallès

Exposició. Plaça de l'Ajuntament

Façanes de vidre; elegants i segures Nous sistemes

Som a 'estand n° 66

Verandes. Un nou ambient per a la casa

a la més alta qualitat.

Seguretat. Tenir el cel com a sostre

...i quantitat

Opmió^s

E L S 4 C A N I W S Divendres, 5 novembre de 1999

grans

trets

J o s e p M. C a b r e r i z o Energia renovable El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcugatenc. L'estudi que segueix a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

l primer que s'aprecia en analitzar la cal·ligrafia de Josep Maria Cabrerizo és que té una gran vivacitat i una notable agilitat d'idees. És d'aquells homes als quals no espanta res del que sigui nou, sap variar de mètode fins i tot de forma brillant i és ràpid a trobar al solució idònia per superar les dificultats d'ordre intel·lectual i pràctic. D'altra banda, la seva lletra també revela que és un home molt imaginatiu que sap trobar sortides pràctiques i eficaces en les activitats que duu a terme. Si hi ha alguna cosa que el caracteritza és el seu entusiasme per respondre als estímuls externs. Emotiu i temperamental sap, però, frenar els seus impulsos, encara que en alguna ocasió pot

Des

del

turó

Can

mostrar la seva disconformitat a través d'una resposta un xic mordaç. També se'l pot definir com a persona un xic controvertida i inestable interiorment, l'energia de la qual pot arribar a desbordar els seus col·laboradors. Molt responsable, s'involucra de ple en les seves realitzacions, exigint-se i exigint qualitat i eficàcia. És capaç de mobilitzar amb el seu entusiasme les persones que col·laboren amb ell. Amb !a col·laboració:

SELECCIÓ -FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3o - 08011 Barcelona U 93 451 04 39* - Fax93451739ó

Mat a s

Sant Cugat, un futur insostenible? ÀNGEL CASAS

ixí com hi ha una dita que diu que s'atrapa més aviat un mentider que un coix, pot dir-se també de l'afirmació feta en el programa municipal de CiU, en què s'afirmava que havien rebaixat el sostre d'habitants, que preveia el Pla general metropolità, de 180.000 a 80.000. I que aquests propers quatre anys aplicarien una política de rigorós ;ontrol del creixement. Per començar, se substitueix l'Àrea d'Urbanisme per la de Ciutat Sostenible, cosa que en prin:ipi hauria de voler significar que ïl que es pretén és fer sostenible imb millores qualitatives el que actualment tenim, amb la persDectiva d'arribar al màxim dels 30.000 habitants. Però vegem si ;l descens és el que es diu i el que hi haurà serà sostenible. En Joan Carbó, nou regidor de a nova Àrea de Ciutat Sosteniale, en un article fet ara fa un

any (per tant, abans del programa municipal) a la tribuna del butlletí Sant Cugat de l'Associació de Propietaris, sota el títol «Sant Cugat, any 2010», feia un càlcul moltrigorósde quin seria el creixement en aquests onze anys. Ho divideix en tres grups ben diferenciats: sectors urbanitzats, sectors de planejament aprovat i altres sectors de planejament en curs. Al sector urbanitzat, en el qual inclou el centre, Valldoreix, la Floresta, Mira-sol, les Planes, can Cortés i Sol i Aire, preveu que s'arribarà als 52.871 habitants, amb un creixement de 10.683 per sobre dels de gener de 1998. Al sector de planejament ja aprovat, en el qual inclou can Gatxet, les Casetes i les Planes de Can Rabella, Torre Blanca, Coll Fava, Sant Domènec-Colomer-ctra. Vallvidrera, can Magíctra. Roquetes, can Trabal, can Cabassa i Costa del Golf, preveu

que s'arribarà als 21.470 habitants, amb un creixement de 13.518. En el sector de planejament en curs, al principi anomenat Eix Vertebrador i ara canviat a Camí dels Monjos, incloent-hi Turó de Can Mates-ctra. Vallvidrera i can Fontanals, la previsió de creixement és de 21.007 habitants. Tot això significarà amb tota seguretat un creixement des de començaments del 98 fins al 2010 de 45.208 nous habitants, i arribar a un total de 95.348, en contra del sostre de 80.000 habitants afirmat i promès en el programa municipal. A tot això cal afegir-hi que encara tenim l'amenaça no resolta dels terrenys urbanitzables no programats de Torre Negra, i també la de les zones de can Busquets i can Barba a la Floresta i can Monmany a Valldoreix, llocs pels quals no s'ha endegat cap procés de requalificació per pro-

tegir-los i, menys encara, cap manifestació de voler-ho fer. Si tots aquests no es requalifiquen a no urbanitzables, podrien afegir-s'hi altres aproximadament 25.000 habitants, cosa que donaria un total d'aproximadament 120.000. Si es protegeixen, però, la seva edificabilitat es trasllada a un altre lloc, cosa que de vegades algú ha suggerit per al cas de Torre Negra, i el problema quantitatiu d'habitants és el mateix. Si el centre de ciutat que tenim avui ja no pot servir amb comoditat als menys de 60.000 que som, com ho podrà fer als més de 95.000 que amb tota seguretat serem? De cap de les maneres pretenc acusar de mentider en Joan Carbó, ans al contrari, ell va dir la veritat en les seves previsions, fetes segur abans que CiU fes el programa municipal. El que no és veritat és l'afirmació programàtica de CiU que no se so-

brepassaran els 80.000 habitants, la qual cosa vol dir que li han "encolomat" la responsabilitat d'una "sostenibilitat" insostenible. Deia el programa que controlarien el creixement. Però amb la llei urbanística a la mà, per sota dels 95.000, no podran aconseguir-ho. I aquesta quantia, amb les característiques d'ocupació del territori que té Sant Cugat, la farà insostenible. Si amb aquella afirmació de límit posat al creixement CiU va aconseguir vots, cosa que és possible, ja que hi ha molta gent sensibilitzada per aquest tema del creixement, no els queda altra solució que tornar-los el vot. Això voldria dir que tenen menys representativitat de la que aparenten. I ara, abans del pacte, cal que ho tinguin en compte. Àngel Casas és exngjdor del PSC

OS4C4NT0ï>S

Entorn

Divendres, 5 de novembre de 1999

Residus

La taxa de sanejament en el punt de mira El PP s'enfronta a les forces d'esquerra per la defensa de V impost verd La polèmica sobre el manteniment o la supressió de la taxa de sanejament ha saltat de nou a l'arena de la política. El detonant han estat unes declaracions de la portaveu del PP, Berta Rodríguez, en què la política assegurava que el

seu grup municipal ha aconseguit que aquest impost es rebaixés a 6.500 pessetes. L'afirmació només és certa parcialment, i és que l'equip de govern i els grups de l'oposició han estat negociant una alternativa per tal de modificar la

taxa i a c o n s e g u i r que una g r a n part dels ciutadans no hagi de pagar tant per aquest c o n c e p t e . Aquest vespre es farà un ple extraordinari per aprovar les ordenances fiscals, durant el qual es preveu fer un ampli debat sobre

aquesta qüestió. Mentrestant, en el rerefons de la discussió, es percep l'enfrontament entre les forces d'esquerra i les de centre-dret a , q u e s ' a c u s e n m ú t u a m e n t de voler enganyar el ciutadà per treure'n profit polític.

pels partits d'esquerres. El portaveu del PSC, Jordi M e n é n dez, ha declarat: "L'important és que durant la campanya electoral el P P es va comprometre a votar en contra d e la taxa de sanejament i a l'hora de la veritat hi vota a favor." "Tota la resta, totes les declaracions i atacs, no són més q u e una cortina de fum perquè la gent no s'adoni que han incomplert la seva promesa electoral." D e s d ' E R C , E d u a r d Pomar ha volgut recalcar q u e el seu grup no defensa q u e l'import de la taxa se sumi al de l'IBI, sinó que es destini a la gestió de residus un percentatge més gran del q u e és recaptat dins l'IBI, "sense q u e això suposi i n c r e m e n t a r a q u e s t impost".

Ai IRA C O S T A - Sant Cugat -

Cinc comissions informatives han calgut perquè equip de govern i oposició arribessin a un principi d'acord sobre el futur de la taxa de sanejament. La mesura encara no es pot donar per bona, ja que ha de passar pel ple d ' a q u e s t vespre i ser aprovada per majoria, però tot sembla indicar que l'any vinent noves normes regiran a q u e s t impost anomenat "verd o de sanejament". La proposta municipal consisteix a dividir la taxa de sanejament en dues franges: una de fixa, valorada en 6.500 pessetes de pagament obligat per a tots els ciutadans, i una altra de variable en funció del valor cadastral dels habitatges, segons ha explicat el tinent d'alcalde d'Economia i Promoció E c o n ò m i c a , Pasqual d ' O s s ó . Aquesta modificació suposaria una variabilitat de la taxa de sanejament entre les 8.000 pessetes per als habitatges més humils fins a les 25.000 per les classes socials més benestants, enfront de les 10.000 que actualment pagaven tots els ciutadans. En el cas d e les e m preses, es mantindria el mateix import vigent fins ara multiplicat per 1,35. D'Ossó ha assegurat: "Si acon-

El 65% de les famílies pagaria menys de les 10.000 pessetes que actualment suposa la taxa d'escombraries FOTO: X. L.

seguim q u e s'aprovi la mesura, la població en sortirà molt beneficiada. Prop d'un 65% dels ciutadans pagaran menys de les 10.000 pessetes actuals i només 1.184 famílies de les 19.645 que hi ha registrades hauran d'assumir un cost superior al q u e pagaven fins ara". Els partits es posicionen Tot i que d'Ossó confia que la proposta de l'executiu progressarà, els diversos grups de l'oposició han m a n t i n g u t

aquests dies un intercanvi de retrets que no aclareixen gens la situació. El primer a destapar la caixa dels trons va ser el PP, q u e en roda d e premsa va atribuir-se el mèrit d'haver rebaixat - s u p o s a d a m e n t - a 6.500 pessetes la taxa de sanejament, i va envestir contra les forces d'esquerra acusant-les "d'irresponsables" i de "provar d'enganyar els c i u t a d a n s " en proposar la supressió de la taxa de sanejament a canvi de perm e t r e q u e l'IBI n'assumís el cost, o el que és el mateix, q u e

en lloc de pagar 30.000 pessetes d'IBI, els ciutadans en paguessin 40.000. " E m s e m b l a impresentable q u e totes les forces d ' e s q u e r r a intentin enganyar la gent de Sant Cugat incloent la taxa dins el rebut de l'IBI", va declarar Berta Rodríguez, portaveu del PP. I va afegir: "Em pregunto si aquests regidors són representants d e la gent de Sant Cugat o només d'una bandera política i els ciutadans és el que menys els importa." L'envestida popular ha estat r à p i d a m e n t c o n t e s t a d a

L a p o s t u r a ecologista A tot això, els m e m b r e s del Grup de Natura consideren que qualsevol modificació d'aquesta taxa s'hauria de debatre a m b la ciutadania, q u e és la q u e va mostrar el seu rebuig a aquest impost. Miquel Vallmitjana ha indicat: " L a prop o s t a m u n i c i p a l va p e l b o n camí e n tant q u e suposa pagar de manera proporcional al q u e s'embruta, però caldria debatre la qüestió dins un marc més ampli q u e el pròpiament polític, com l'Agenda Local 2 1 . "

Viure Lacasa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

asses $0/y •ííS*

ClATS

BELL& •ÍÍÍÍ

eoipiï^ *

JUVÉ, GAVARRA, BECH I ROVIRA ASSOCIATS, S.A. ASSESSORS FISCALS I LABORALS. CONSULTORS.

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessoram^P^iliíficació Laboral

Entorn

ELSíCAtVTONS Divendres, 5 de novembre de 1999

P r o t e s t e s muntanya, i cada cop l'home penetrarà més dins el Parc de Collserola, posant en perill àrees de terreny més grans", ha afirmat Llerena. La Comissió d'Urbanisme de Barcelona ja ha donat el vistiplau al projecte, tot i que l'Ajuntament de Sant Cugat és qui ha de donar la llicència d'obres perquè els treballs puguin començar. Es per això que el Grup de Natura encara té esperances de salvar ni que sigui parcialment aquest paratge, tot i que admet que serà difícil, ja que el consistori ha presentat al·legacions favorables a aquestes obres. En una carta adreçada a la Direcció General de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona i a l'Ajuntament de la nostra ciutat, els verds de Sant Cugat han demanat la suspensió de la tramitació del pla especial d'ordenació del sector, així com la requalificació de tot el sector cap a no urbanitzable i la inclosió de la zona dins el Parc Rural de Torre Negra. En el cas que finalment l'obra es tirés endavant, els verds exigirien que, "com a mínim", es fes un estudi d'impacte amEn aquesta clariana enmig del bosc s'aixecaran desenes de cases unifamiliars FOTO: XAVILARROSA. biental de la urbanització.

Els ecologistes denuncien la futura urbanització a can Vilallonga

La Generalitat ha autoritzat elprojecte, pendent ara de la llicència d'obres AURA COSTA

- Sant Cugat El Grup de Natura del Club M u n t a n y e n c Sant Cugat (CMSC) té un nou motiu d'alarma. La Generalitat acaba d'aprovar un projecte per urbanitzar la zona de can Vilallonga, q u e a c t u a l m e n t comprèn zones de bosc i camps erms, i l'Ajuntament de Sant Cugat hi ha presentat al·legacions favorables. El projecte preveu construir 27 cases unifamiliars, un equipament -l'actual masia de Can Vilallonga adaptada com a hípica i seu d'esports de muntanya- i un passeig d'asfalt per a bicicletes i vianants. Tota aquesta actuació afectaria en gran mesura l'entorn paisatgístic, ja que segurament alteraria l'ecosistema de la zona, segons ha declarat German Llerena, membre del grup ecologista. "Hi ha molts animalons de Collserola que s'ali-

P r o t e c c i ó

menten i s'aparellen en aquestes clarianes i si ara s'urbanitzen no tindran un lloc on completar els seus cicles vitals." A més, els verds consideren que

Cagat-

L'equip de govern ha convocat tots els propietaris de terrenys a Torre Negra a una reunió que es farà el pròxim 17 de novembre per escollir els dos representants del col·lectiu a la comissió de seguiment del procés de protecció de la zona. La trobada es farà a la Casa de Cultura i servirà per designar de forma definitiva els dos representants dels 149 propietaris amb interessos a la zona. Segons ha explicat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, cada propietari tindrà dret a dos vots, un per a cada representant, però no

podrà delegar el vot a ningú més. Les dues persones més votades seran les que representaran el col·lectiu de propietaris a la comissió de seguiment. Amb aquest procediment, l'equip de govern posa fi a la polèmica generada la setmana passada, quan dos grups diferents de propietaris van triar els seus respectius representants, sense que l'altre col·lectiu els hagués legitimat. Així, les informacions que van transcendir a la premsa, segons les quals l'historiador local Domènec Miquel i l'advocat de Núfíez y Navarro, Rafael Jiménez, serien els portaveus dels propietaris, han estat desmentides per Carbó.

Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

La urbanització de la zona de can Vilallonga ha estat dissenyada per l'arquitecte Albert de Pablo i promoguda per la família Vilaró.

La inauguració de la deixalleria es retarda fins al dia 2 1 de novembre S'han fet xerrades amb els veïns per presentar-los-la Alguns problemes en el calendari han obligat a retardar la inauguració de la deixalleria municipal fins al 21 de novembre pròxim, per evitar que la seva obertura coincidís amb la celebració de la Marxa Infantil de Regularitat, que es farà el dia 7, data prevista inicialment per inaugurar la planta. Així, finalment, Tacte oficial d'inauguració -al qual estan convidats tots els ciutadans- es farà el dia 21 a dos quarts de dotze del matí. La setmana passada va acabar la ronda de xerrades que l'Ajuntament va fer en els diversos districtes de la ciutat per donar a conèixer la posada en marxa d'aquest equipament/ A.C.

CATALONIA CERÀMIC Ora.

a passejar, jugar o gaudir del paisatge d'aquesta zona perquè el fan desaparèixer, vol dir que hauran de buscar-se altres indrets naturals més cap a la

Residus

espais

Els propietaris de Torre Negra votaran els seus vocals a la comissió de seguiment A.C.

la urbanitació d'aquest tram suposarà una agressió als drets que tots els ciutadans tenen de gaudir d'aquest indret. "Si els santcugatencs no poden venir

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Un moment de la xerrada feta a les Planes dijous passat FOTO: X. L.

• • • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Divendres, 29 d'octubre de 1999

ViureLa

casa

Viure

EL LIENZO DE LOS GAZULES BL AMPLIA COFERTA PER A TOTS

I R E P O R T A T G E

La nova col·lecció que El Lienzo de los Gazules ha tret al mercat s'apropa a tots aquells que creuen que tenir un bon sofà a baix preu era impossible: "El nostre client pot escollir el model de sofà o butaca que vulgui, entre una cinquantena de formes i estils diferents. Ara com ara, es porta molt un sofà sobri, modern i de línies depurades. Un cop feta l'elecció, podrà decidir quina de les 600 robes que li oferim vol per fer l'entapissat. La qualitat sempre serà la mateixa. En aquest cas només canvia el preu, que s'abarateix considerablement", assegura Anna Sanabria, propietària d'El Lienzo de los Gazules a Sant Cugat, i afegeix: "Nosaltres volem fer entendre a la gent que El Lienzo de

los Gazules no és car, volem que la gent hi entri, miri i s'adoni de l'amplitud de la nostra oferta. Una amplitud que s'adapta a tots els pressupostos." Per a aquesta temporada, a El Lienzo es nota una tendència continuista. Potser un dels fets que cal destacar seria l'augment de la utilització de la xenilla, "un teixit més resistent que barreja cotó i poliester formant una trama molt més compacta". I continua: "És un tipus de teixit molt utilitzat per entapissar i que et dóna molt joc, ja que a partir de la combinació dels diferents components del teixit pots obtenir textures especials i els tons i colors naturals de la terra: verd sec, color xocolata, reminiscències ètniques... colors més càlids i que ens ajuden a sentir-nos més còmodes a casa nostra."

Aquesta referència a la natura és també la tònica general a El Lienzo, sense deixar de banda, evidentment, els texits fets a partir de colors vistosos i atrevits for-

mant una àmplia oferta de tons adaptables als mobles que cada persona tingui a casa seva. Així doncs sembla que de nou el cotó, el lli, el vellut i tot aquest tipus de materials naturals centren la demanda d'aquesta botiga. Davant el que per a algunes persones això pot traduir-se en incomoditat a l'hora de netejar, Anna Sanabria té clar que "malgrat que a vegades ens molesti haver de planxar, també hem de tenir en compte que el que serien els teixits més pràctics, com ara les fibres no naturals, perjudiquen la salut. I just per això ara hi ha la tendència de buscar el que és natural. De totes maneres, hi ha fabricants que ja han tret barreges de teixits naturals i sintètics, aconseguint els avantatges d'uns i altres". El Lienzo de los Gazules, doncs, es mostra segur de la seva oferta en aquest seu segon any d'existència a la ciutat de Sant Cugat oferint teixits i tons càlids i naturals per a totes les butxaques.

El Lienzo de los Gazules té tot tipus de robes per a la llar. Foto: cedida.

18 Entorn

E I

ELS4CAlYroNยง Divendres, 5 de novembre de 1999

CARRER SANT JORDI:

Viure Lacasa

Diiriu/m, 2'' d'ta 1 ulm di 1099

MARIE-FRANCE VEYRAT Tapissos, Pintura i Collage •NATURA"

del 30 d'octubre ai 25 de novembre de 1999 INAUGURACIÓ 30 d'octubre a les 19 h de la tarda US HI ESPEREM

CALERIA

Balmes. 35. Sant L , .:«' de! -alies Te

FALGUERA • • • •

TAPISSERIA DECORACIÓ CONFECCIÓ DE SOFÀS COMPLEMENTS PER A LA LLAR

C / V i l l a , 1 . Local 2 • Tel. 93 675 24 01

TALLER

ÍALERIA-TALLER

pa? a nana i nanaa d« 4 a 12 a n y *

-*- EXPRESSIÓ PLÀSTICA de t*Huns a divendres de 17:30 a 19 h dissabte d'11 JO a 13:30 h

b e r a noto i Ma 10 a 17 itn%)f%

- > EXPRESSIÓ PLÀSTICA dWuns de 17:30 a 19:30 divendres de 17 a 19

a j o v a t I adults

- > DIBUIX I PINTURA (nivaH M a l a i ) dimarts de 17 a 21 h dimecres de 17 a 19 h PINTURA A L ' O U <Nrvall awamçat) dissabte d'l 1:30 a l 3:30 h TALLER OBERT M PINTURA A L'OLI dijous de 19:30 a 21:30 h DIBUIX DE MODEL dimecres de 19:30 a 21 30 h PROCEDIMENTS PICTÒRICS dijous de 19:30 a 21:30 h

Sant Cugat

Tel. 93 675 65 38

3 X3

1 I £

Entorn 19

ELS4CANTOÏNS Divendres, 5 de novembre de 1999

LES ENTITATS DE SERVEIS CONSOLIDADES

1 s

Un earrer amb entitat pròpia

i alguna cosa caracteritza el carrer Sant Jordi és que al llarg de la seva extensió s'hi poden trobar algunes de les empreses de serveis més arrelades a la ciutat. Entre totes elles, en destaquen sobretot dues: l'escola bressol Patufet, que l'any passat va complir el seu 25è aniversari, i Ràdio Sant Cugat. El constant increment d'infants a la ciutat ha obligat a fer, en diverses ocasions, obres a

C m r r

r s

La ràdio, l'escola Patufet o l'Esquaix són establiments emblemàtics de la via

l'escola Patufet que amb el pas dels anys s'ha anat eixamplant, en diverses fases, per poder donar resposta a la demanda creix e n t . El seu a r r e l a m e n t en aquest carrer és tan gran que molts dels seus veïns no sabrien viure-hi sense el constant anar i venir dels menuts que troben en aquest espai cl seu primer contacte amb el món extrafamiliar. Ràdio Sant Cugat és l'altre

^ M L / A / A /A /A /A

s Fa dos estius

puntal del carrer. Des que al gener de l'any 1989 va obrir els seus estudis al número 5 del carrer Sant Jordi, desenes de periodistes han mantingut la ciutat informada, vetllant perquè tots els santcugatencs rebessin les notícies al moment en què es

produïen. La ràdio ha aconseguit entrar per les orelles de la major part dels ciutadans i la fidelitat d'aquests a l'emissora ha col·laborat també a donar a conèixer aquesta via. A Sant Jordi també hi ha altres establiments emblemàtics. No

Batlle

Argimon,

S.l.

•

/ . a

GaLeRio

^ ^ ^ ^ ^

Galeria d'Art. Obra Gràfica. Marcs. Servei de Restauració lél/Fax 93 675 04 98 Sant Jordi, 14 . 08190 Sant Cugat del Vallès

Sant Jordi 32, S I CUGAT

FOTO. XAVI

LARROSA

es pot oblidar la presència d'un conegut centre esportiu que ofereix tot tipus de serveis als atletes o bé la dels baixos de dues cases on ducs pageses de tota la vida venen les fruites i verdures que cada matí recullen als seus horts i camps de cultiu.

93 589 04 93

dol bOòC \

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ Entreteniments i regals ^ b ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ per a la quitxalla

al llarg del segon tram del carter

/<V

T E I fona i /^

es va instat lar la zona blava d'estacionament

a n

JtÈ^ H£33

^Pr

C/ Sant Jordi, 37 Tel. 93 590 86 00

9 a i

Viure La

casa

Divendres, >9 d'octubre de 1999

ARAMIS FUSTER: "SOC L'UNICA BRUIXA CRISTIANA DEL PLANETA" Assegura que una bruixa no es fa sinó que neix. I la seva és una vocació que, segons diu, desenvolupa de manera profunda 2 2 hores al dia. Aram is Fuster reconeix que està molt cansada, perquè no para: fa consultes a Barcelona, València, Madrid i Londres i vol creuar l'Atlàntic per fer-ho també a Nova York. I és que diu que si durant deu minuts no tingués fei- Des de quan és vostè una bruixa? - Des de sempre, s'hi neix. A ser bruixa no se n'aprèn, ni s'estudia... surt i un bun dia t'adones que ets una persona diferent: ni millor ni pitjor, això sí que s'ha de deixar ben elar. 'l'ine la facultat de veure el futur i ho faig servir per ajudar la gent. provant de modificar-lo, perquè el present de vegades no és «aire canviable i el passat ja el sabem, però el futur sí... - Les persones que veuen el futur no són les vidents? - Hi ha diferències entre una bruixa i una vident: la vident és la persona "que ho pot veure" i la bruixa és la persona que, a més de veure-ho, ho pot modificar a través de la màgia. I lo podem fer pràcticament tot menys canviar el destí, perquè els miracles els fa Déu, nosaltres no podem, o jo almenys. Kl que sí que em funciona d'una manera espectacular són els casos de salut: en algunes persones he aconseguit que malalties com el càncer, la sida o la diabetis s'aturessin. Tinc expe-

na es moriria. Dedicada de ple al que ella qualifica com una tasca social (atenció que han rebut centenars de milers de persones), la bruixa valldoreixenca té com a un dels seus projectes editar un disc quan aprengui a cantar per poder dedicar els beneficis als malalts i als infants, dues de les causes en les quals ella li agrada poder ajudar./ A . B. M .

dients mèdics que ho demostren i això, per a mi, és molt important. - A banda de satisfer-la quan aconsegueix resultats, el fet de poder veure tot allò que li passarà a la gent no l'espanta? - Sí, de vegades m'espanta una mica, perquè no vull adquirir la qualificació de curandera, perquè no en sóc: ni en sóc ni en seré mai, ni en vull ser. I pel que fa al patiment, és una balança: això que faig és, podríem dir, com una tasca social. Ks com una missió, un entendre la vida... i la meva sense la vostra no seria res. Des del moment que vaig decidir que això seria així, els vostres problemes són els meus i si alguna cosa no us funciona jo no estic contenta. Però quan puc predir alguna cosa i ajudar em sento molt bé. - Les prediccions, però, no condicionen l'actitud posterior de la gent? - No hauria de ser així. Les estadístiques demostren que tinc un encert del 98%, però també em puc equivocar, no sóc Déu. 1 no puc pensar que quan dic una cosa

l'n dels objectius de la bruixa e's enregistrar un disc. Foto: X. /..

Animis Fuster c/firma que ks seves prediccions es compleixen en un 98% dels casos. Foto: Xavi Larrosa la gent es pot sentir condicionada, perquè les visions són per prevenir, per avisar, per informar, però mai per condicionar. Ni per condicionar, ni per crear dependència, que també passa. - També hi ha qui és molt escèptic pel que fa tota aquesta temàtica... - Sí, però molts també vénen. Pensa que de la població mundial, si dexceptuem els infants, el 95% de la gent ha anat a un futuròleg alguna vegada. I els escèptics entren dient-te "jo no crec en res de tot això" i et diuen que t'han vist per la televisió i que només volen xerrar... i al cap d'una estona ja et pregunten que si no els podries mirar alguna cosa del seu futur. - I surten contents? - D'aquí sempre es pot sortir content, o no gaire, perquè jo dic el que veig i no sempre són coses bones. Hi ha molta gent que només vénen a sentir el que els agradaria escoltar, i això no és així. Kn la vida hi ha coses bones

i coses dolentes, i l'únic que puc assegurar és que aquí no s'enganya ningú. Quan són coses bones, perfecte, i si són dolentes també els ho diré. De fet, la meva feina és una mica com la del psicòleg; amb la diferència que ells escolten i jo parlo. - Pensa que hi ha cert intrusisme i que per aquest motiu la gent es pot endur una idea equi-

"La meva feina és una mica com la del psicòleg; ells escolten i jo parlo"

vocada d'aquest món? - La gent pràcticament sempre té una idea equivocada del que faig -del que faig jo, perquè el que fa altra gent no m'interessa. Evidentment que pot ser, perquè hi

ha impostors innombrables. Jo sempre vaig molt alerta amb el que dic i no falto mai al respecte perquè tampoc m'agrada que me'l faltin... - Encara dura la mala premsa que han tingut sempre les bruixes? - J o personalment em sento molt estimada i respectada per la gent. en general. Una bruixa no és més que una dóna sàvia... i malgrat que sóc profundament religiosa i molt cristiana - n o pas catòlicatothom sap que sempre el monopoli del saber ha estat en mans de l'església. Per què les cremaven? Perquè els feien nosa. Menys mal que això ja va passar, però ens segueixen considerant de forma negativa. - N'hi ha moltes, de bruixes? - Si li treus la Í les tens totes davant... sóc l'única bruixa cristiana del planeta. És diferent de la idea que es té de les bruixes, que se les associa a les que tenien tractes amb el maligne. D'aquestes sí que n'hi ha, però jo puc pre-

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Dissabtes i diumenges podeu gaudir d'una

HÍPICA SEVERINÜ

MAGNIFICA PASSEJADA A CAVALL PER LA RODALIA DE COLLSEROLA

Per a 2 p e r s o n e s . Veniu a recollir els vals.

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DE DIBUIX I PINTURA Adults i nens

1 SESSIÓ DE 2 H DE DIBUIX GRATUÏTES PER ALS SUBSCRIPTORS DEL D I A R I

Sant Ramon» 2 1 * T e l . 675 91 44

CINESH A

COMPANY

Regalem entrada gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa, EL· dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de cada dia Afanyeu-vosl

Mostra de Teatre a Valldoreix Casal Cultural de Valldoreix Sant Albert, s/n. Valldoreix

10 entrades gratis als primers subscriptors

Organitza: Grup de Teatre Espiral Col.labora: Els 4 Cantons, EMD, RSC, Quisc Mas Roig i Arpali

Diumenge 7 de novembre, n les 19 h. CHAO, RODRÍGUEZ, amb la Companyia La De Cristina Sola. Julio Manrique i La Troca. Diumenge 14 de novembre, a les 19 h. ARSÈNIC I PUNTES DE COIXÍ. De J. Kesselring/G.J. Graells. Epidaure grup de teatre.

ATENCIÓ AL S U B S C R I P T O R

Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!

93 589 62 82

OS 4 CANTONS

Societat

Zï

Divendres, 5 de novembre de 1999

S a n i t a t

Els centres de desintoxicació cada cop tracten més casos de cocaïna

La policia deté un home per segrestar el seu fill A.B.M.

Uheroïna i altres opiacis, però, són encara /es substàncies amb més addictes Que hi ha molta gent addicta a les drogues no és cap novetat. Que no és tota la que decideix tractar-se per superar la malaltia tampoc seria una informació molt nova. Però, de fet, aquest sector de la sanitat a la nostra ciutat té moltes

coses per ser explicades: com ara que els addictes que necessiten ser atesos s'han de desplaçar fins a altres poblacions si ho volen fer mitjançant la sanitat pública. O que si fins ara eren els opiacis (majoritàriament heroïna) els

que més s'utilitzaven, actualment les noves tendències socials han fet que sigui la cocaïna la més utilitzada, compartint l'atenció dels addictes amb alt r e s s u b s t à n c i e s , com la ingestió excessiva d'alcohol.

ANNA BORAI I

El consum de drogues i estupefaents és tan antic entre els éssers h u m a n s com la vida mateixa. Aquest és un fet demostrat científicament i acceptat popularment. Però si bé és molt elevat el tant per cent de la població que, en algun moment de la seva vida, ha consumit algun tipus de substància, no ho és gens el percentatge de ciutadans que reconeixen que tenen un problema i que la seva addicció és una malaltia que necessita ser tractada. Aquesta situació no es veu afavorida pel fet que, quan decideixen rebre atenció mèdica especialitzada, s'han de desplaçar fora del municipi si volen fer-ho amb la sanitat pública. En general, però, quan les persones estan decidides, mentre estan en llista d'espera, entren en un dels centres privats que hi ha al municipi. Així ho han confirmat tant des del Servei de Conductes Addictives de l'Hospital General de Catalunya com des de l'Institut Psicomèdic (Inpros). "Normalment aquí els comencem a tractar algunes setmanes", explica Pilar Sanahuja -directora d'Inpros-, "i després passen al Centre d'Assistència i Seguiment (CAS) de les Drogodependències que hi ha a Rubí." Des del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat, el seu director -Carles Martí- ha apuntat a E L S 4 CANTONS que tot i que

se-

ria necessària una unitat especialitzada que no existeix en l'actualitat, "les drogodependències no són una de les necessitats prioritàries que tenim per solucionar en aquest moment, perquè tampoc hi ha tanta demanda". En tots tres centres d'assistència a d r o g o d e p e n d e n t s es donen, però, dos fets molt semblants. El

El grup d'investigació de la comissaria de la policia estatal de la ciutat ha detingut Jaume LI. C. - d e 38 anys- per haver anat a buscar el seu fill menor de deu anys i haver-se'l e n d u t d e l'escola on estudia. Segons l'informe policial, el detingut i la seva exdona havien tingut nombroses denúncies motivades per la tutela legal del fill, q u e judicialment està c o n c e d i d a a la mare. De les investigacions policials s'ha pogut conèixer q u e el detingut i el seu fill es van allotjar en un hotel de Puigcerdà (segons l'informe p o s s i b l e m e n t amb la intenció de travessar cap a França). Però va tornar a la ciutat, sembla que a fer gestions personals, i el van detenir, passant a disposició judicial, des d'on es va ordenar el seu ingrés en un psiquiàtric. La local es recicla

La cocaïna is la droga que actualment porta més addicions ak centres de desintoxicacions FOTO: X.L. primer és que el nombre de casos nous augmenta any rere any: al CAS de Rubí van atendre durant el 1998 un total de 558 visites més que l'any anterior, situant-se en 4.517. A Inpros també han de-

tectat un augment de pacients, i a l'Hospital General, el nombre d'altes realitzades fins a l'octubre d'enguany ja quasi iguala la totalitat de l'any anterior (220 al 1998 i 204 pacients de gener

13 pernus per a la métadona •La mestdfoaa s*ha ymmk pocsclseasos-qtàiterum, perquè Vt&tt&tàmtm ú <xnüç i e n una s a b r i a impresa ètUp per als- ®mwfc?$àà de és alfàfa ladiajwaíen** fJcsiatoxk^éíó *f Ç^SMPÍ AI CiÉ%.&^ <ü vïà mtcd'heroi^ Però feiabofació i el w4mm*ií 199é 8$ pacients sémkmmmm9ékt0ki^ amb raeíadoaa, && qaals $3 meatc<»dt)bts|^<É^«rtíl- erea ég£J$* Cugat k/més wMmte&^tézí^;j$m· d^xs^bç^es I6$^*flíï*íca« gatestK» qjkst fftmv&ç^&mtoxmçtttttb i&etítí^tn àaLkK<^tÇ%qwé$é%$i&,' aquest Cteeíre íf Assistència» *À k<&i^.p&&\<${$fài» m W$4$k5$ pmem qwe 0 ^ » M » ^ ^ » » 9 » M > ' **mm mééíèmt e» aquest popatifH^t&M. '

'...'..*

'-™„,..w.M* r .,,

a octubre del 1999). La segona dada significativa és que malgrat que l'heroïna continua sent la droga reina entre les addiccions, la cocaïna -tal com afirmen des dels tres c e n t r e s - comença a guanyar terreny, sent una de les substàncies més consumides actualment, en detriment dels opiacis. "Avui dia", explica Toni Berdié-administrador del Servei de Conductes Addictives de l'Hospital General-, "existeix molta més politoxicomania, i hi ha molts més pacients que fan servir la cocaïna i que no tenen consciència de tenir cap problema." Així ho corrobora Víctor Martín, des del CAS, i Pilar Sanahuja, des d'Inpros, qui assegura que "la cocaïna està millor vista socialment que l'heroïna perquè s'assimila a situacions molt diferents, però en l'addicció és potser molt pitjor perquè és un estimulant i crea, a part de la física, una dependència més psicològica que en la major part dels casos ni tan sols es reconeix".

D'altra banda, un total d e seixanta policies locals d e quinze municipis (en la seva majoria vallesans) es reuneixen dos cops per setmana a Sant Cugat per assistir al curset de reciclatge per als cossos de seguretat municipals. Organitzat per l'Ajuntament de Sant Cugat, el curs té l'objectiu "de donar als agents tota la informació necessària en totes aquelles matèries noves que els podrien ser d'utilitat", explica Francesc Pallarols -director de l'àrea d e Serveis Interns i Seguretat Ciutadana. Seguint aquestes directrius, el curs - q u e té 63 hores lectivesestà dividit en diferents mòduls q u e són impartits per professionals de cada matèria. En total són sis les grans temàtiques: l'àrea de trànsit, la d e policia científica, la mediambiental, la de dret constitucional, la de dret penal i la d e dret administratiu. Del cos de policia local de Sant Cugat són dotze els agents q u e hi participen, tot i que, segons ha apuntat Pallarols, hauran de ser tots els q u e en un m o m e n t o altre s'inscriguin a aquest curs, q u e s'organitza cada any.

ViureLacasa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

sumir, i ho faig. que sóc l'única bruixa cristiana. - Quines tècniques fa servir, «lones? - Iotes les màncies tenen els seus sistemes, jo, gràcies a Déu. no en necessito cap, però els puc fer servir tots. Però no ho faig, n'hi ha prou amb tenir una persona davant i establir una bona comunicació: l'únic que necessito, a més a més, és el nom i la data de naixement. De vegades faig servir cartes de tarot perquè és una bona orientació, però només fan que donar-me la raó o prendreme-la, perquè de vegades tampoc no estem gaire d'acord. Les cartes tampoc són una pantalleta, i en el meu cas sóc bastant intuïtiva, veig la persona, començo a parlar i de vegades fins i tot dic coses que no sé per què les havia dites...

casa que tingués una mica de jardí. i també la tranquil·litat i l'anonimat que comentava. - Actualment quina opinió té del municipi: - Ks molt maco, de veritat, si no m'agradés no hi viuria. Sant Cugat és bàsicament molt net, i Valldoreix m'agrada molt perquè és més com un poble. Preferia que estiguessin més urbanitzats els carrers, o cosetes com que el correu funcionés millor o no em marxés la llum tan sovint... això sí que em molesta, perquè jo trebaHo a la nit... - Hi fa molta vida? - Sí, però per exemple moltes coses que compro me les faig portar a casa perquè no tinc gaire

- Què aconsellaria per aconseguir un espai agradable? - Kl respecte és fonamental per conviure-hi. Però perquè la casa estigui molt bé m'agafo els perfumadors de cremar essències i vaig posant-ne a cada habitació. - Per exemple? - N'hi ha molts. Per estar bé, el perfum de nard; per tenir salut la sàlvia i la camamilla, quan es necessiten calers es crema encens de mirra... i si no hi ha gaire amor, o s'ha tingut alguna baralla, es crema un afrodisíaca i tot anirà sobre rodes...

temps. Tot i això m'agrada molt anar al mercat perquè m'hi trobo

- I funciona? - I tant, qui prengui nota d'això li haurà de funcionar per força. - A la decoració li presta molta atenció? - Sí, el que passa és que tinc un concepte de la decoració una mica especial. Penso que cadascú ha de mirar per allò que li agradi. A casa meva, per exemple, no hi ha coses de luxe, però trobo fonamental envoltarse de la gent que t'estimes i de les coses que t'agraden, i a mi

gent molt maca, i amb el meu fill anem molt a comprar a l'hipermercat, o al cinema, o a menjar hamburgueses... Al vespre faig de mareta. - Atès que el Vil RE d'aquest mes tracta de la casa, digui'ns quin és el racó que més li agrada de la seva - Kn tinc un de molt especial al jardí, on hi ha una energia tremenda, just a sota d'un llorer - q u e és l'arbre que faig servir per a les neteges. - Tothom hauria de tenir el seu racó? - Sí, però entenc que per a la gent de peu això sigui una mica difícil,

m'agraden molt els meus llibres, els meus quadres, els mobles antics... però no en tinc gaires perquè són molt cars. - Per acabar, ens faria alguna predicció santeugatenea? - La veritat és que sí, perquè fa uns dies que tinc una visió que em preocupa una mica i m'agradaria avisar: veig una construcció, un edifici en obres al centre, i que cauen unes bastides provocant un accident que podria ser greu si no es va amb compte. No vull que ningú s'espanti, però cal tenir-ho present... però bé. si veig alguna cosa positiva també us avisaré i us ho explicaré.

"Sant Cugat és bàsicament molt net, i Valldoreix tríagrada molt perquè és més com un poble: preferiria que estiguessin més urbanitzats els carrers o cosetes com que anés millor el correu i no marxés la llum "

- Si necessita veure la persona, com s'ho fa per atendre per telèfon? - Amb la veu també puc establir la comunicació. De totes maneres, és evident que jo no atenc els milers de trucades que arriben cada dia. Tinc 270 persones treballant-hi. sempre després d'haver-les preparat i haver-los ensenyat tot el que necessiten saber; a més. comparteixen la meva filosofia de vida. Amb la intuïció s'hi neix, però a interpretar el tarot tothom en pot aprendre. - l a Valldoreix què hi vas veure per decidir fa tres anys que t'Ixi establies? - Vaig venir perquè pensava que podria viure-hi tranquil·la, passar desapercebuda, no volia periodistes... i tampoc no ho acabo d'aconseguir (riu). Bé, vaig escollir aquesta zona perquè buscava una

*--.. .

Fuster afirma que la seva feina és una tasca social. Foto: Xavi Larrosa •WHW-mniW^y^K

La casa d' jardí, onktfj&iifttú mergfo m. -*» llorer, que és PÀrèr» eiuefaigm$\ Mxrper a les neftges, M $t poso a,

í Jíí

sota

.IJÜ?

ffi untivèrimble

ren&vaà *

•

"En una U$rt&ftàj&*% ^ fonamental per a la l convivència. Pera perquè )a ^gsd sigui molt agradabley Ms cremaSí: dors d'essències; per 4S$aròér0Í nard; per tenir salut, Ik sàlvia í la camamilla, i quan es i$i$. :•; necessitent-JmerSiéfj JÏ>

"«r.

,-.& •«.•

r '&

Fuster fa tres anys que va instal·lar la seva residència a Valldoreix i manté el despatx a Barcelona. Foto: X.Larrosa

"Tinc un decoracié Ij^Penso qm cadascú allò que 0: fonamental envoltarresmkmMm^ue

&%&£ -.•.•'"4 •'i "ílí •l'·iílr'

Societat

ELS í CAJVTCK>S Divendres. 5 de novembre de 1999

T r a d i c i o n s

El pont fa que la celebració de Tots Sants no sigui massiva Clavells, crisantems i gladiols per recordar els desapareguts Com cada any per aquestes dates, panellets, moniatos i castanyes han precedit les visites al cementiri per retre un petit homenatge a tots els desapareguts. La diada de Tots Sants, o Dia dels Difunts, ha estat enguany a S a n t C u g a t una mica menys

A. B. M.

La Castanyada i la celebració de 'Iots Sants enguany ha portat tres dies de festa, l'n pont que molts santcugatencs han aprofitat per marxar de la ciutat, fet que s'ha deixat sentir en diferents aspectes, des de les celebracions populars fins a les tradicionals visites al cementiri. Divendres, les castanyades infantils van anunciar l'inici de la celebració. Però els més petits no han estat els únics que han celebrat l'arribada del dia de 'lots Sants. En diferents indrets del municipi s'han organitzat moltes festes de castanyada que han tingut força resposta popular. On potser s'ha notat més que el cap de setmana ha estat llarg és en els sectors més vinculats a la celebració del dia dels difunts. Almenys aquesta ha estat la resposta donada per la major part de floristeries de la ciutat: que tot i apuntar que la venda de flors per a aquests dies ha estat, en general, més o menys com cada any, sí que han comprovat que no amb la mateixa intensitat. "Ha baixat molt la venda de flors per 'Iots Sants", explica Agustí Clofent - d e Flors i Plantes del Vallès-, "però és que s'han notat molt els tres dies de pont" A les floristeries on hi ha hagut més moviment, els responsables han remarcat, però, que el que sí que ha passat enguany ha estat la inexistència d'aglomeracions. "Han

massiva: el pont ha afavorit que les visites a la necròpolis siguin esglaonades durant tot el cap de setmana. A r a , el recinte està ple de color: clavells, gladiols i crisantems, a part de les roses, han renovat el seu aspecte.

vingut molt repartits durant tot el cap de setmana", argumenta Carmen Rodríguez - de flors Elia-, una idea compartida per altres companys, com Sònia Pagès - d ' A mazònia- qui ratifica que el dia més fort de venda ha estat el dissabte. On sí que hi ha hagut coincidència és en el tipus de flors que la gent adquireix: clavells, gladiols, crisantems, alguna rosa... "sobretot flors que durin", explica Santiago Montserrat - d e flors Emma-, "perquè encara es manté una mica, sobretot

entre la gent gran, la tradició de pujar-les al cementiri". Però també els responsables del cementiri han confirmat que les visites a les tombes santeugatenques han estat molt més esglaonades. De fet, les dades del transport públic especial flotat per a aquests dies indica que va ser dissabte, amb poc més de dues-centes persones, el dia que més gent va fer servir l'autobús municipal per pujar fins al cementiri.

*il màgica al Cnfe-Audiiori • La nit de la Castanyada és ü&a nit especial, als EUA diuen que és la nit de les bruixes, t*fca uít on tot és possible. AI Cafè de l'Auditori de Sant Cugat no van desaprofitar aquesta nit tan màgica i van organitzar «na autèntica nit de bruixes, una nit de Haüoween. Et local . va ser decorat al més pur estil americà, amb carbasses» «afanyin*», toc il·luminat £{$& la llum de les espelmes - isfïïts i tot ei» cambrers van " fN&ttciptr de la festa i es van i^Üfcvettàr per unes hores e» *>;&raixes i zombies. Tot i aquest decorat, no e* vaa oblidar de les arrel» populars i a la festa no hi van fai-

t«rlíi «Is panellets ni el cava. Ho er« la primera vegada que el Caíe-Auditori acollia una festa d'aquestes caraecerístjqpes; de fet, tal com explicava «Is $»H5 Relaeiaas ï^fiques, en Xavier i Lftü^Gtan&K "L'any passat ja vam tnuatar «na festa molt semblant i vista ta bona acollida «pe va tenir per part deis»2ftt£tt$»encs, vam decidir repe|Íï-rào aquest any." La aoveíaí principal d'en» g e a a ^ i ^ ^ P ^ i s r e n c i a de Moaçse-;%«, $%*» exerc^|^4'l»r<íeista l a la qual rléiiil^isv&nte» v«r> acos^ ^ & S Ó ^ f «*»tar-lt pel .

Cursa

. ..*.,,— i ^ ^ —

...

R e g u l a r i t a t

Una vintena de parelles aprofiten el retard per inscriure's a la Marxa Si la pluja ho permet, la cursa infantil es farà diumenge A. B. M . - Sant Cagat -

D e s p r é s de d u e s s e t m a n e s , les prop de nou-centes parelles que hi ha inscrites esperen que arribi d i u m e n g e per poder començar el recorregut de la Marxa de Regularitat d'enguany. I tant els prop de dos mil infants

Els santcugatencs mantenen h tradició de visitarels difunts perTots Sants F..X.L.

i j o v e s com els m e m b r e s d e l'organització desitgen q u e la pluja no t o r n i a a p a r è i x e r i s'hagi de tornar a ajornar la celebració d'aquesta prova, com ja es va haver de fer amb la primera data q u e estava prevista. Però a molta gent no li ha vingut gens malament aquest canvi de data. En el m o m e n t d e

tancar l'edició d'aquest n ú m e ro, eren una vintena les parelles q u e ja s'havien inscrit en segona instància, però des del C l u b M u n t a n y e n c s'esperava q u e aquesta xifra a u g m e n t é s una mica més. La resta està tot a punt: el circuit està repintat perquè no hi hagi cap problema. Els dos re-

L·s castanyades infantils sempre tenen una bona acollida FOTO: X. L.

correguts (el d e grans i el d e petits) estan esperant q u e passin els nens i les nenes de Sant Cugat, q u e recorreran la serra d e C o l l s e r o l a a m b les s e v e s motxilles i les seves ganes de passar-s'ho bé. Les novetats d'enguany, a part d e les p i n t u r e s m é s ecològiques que marquen el recorregut per dins del bosc, són les variacions en les trajectòries. Ja en el m o m e n t d e la presentació de la prova, els membres d e la comissió organitzadora van afirmar que l'objectiu principal era apropar els nens i les nenes molt més a la realitat d e Collserola, duent-los per nous camins i fent-los conèixer noves vies q u e les típiques q u e potser fa servir tothom. Uns itineraris diferents dels

d e s e m p r e q u e no són, però, nous. P e r q u è ja d'antic es dinava a l'esplanada on està prev i s t recuperar e l dinar e n guany. I també s'ha passat en edicions més antigues pels camins que els joves d'aquesta e d i c i ó d e 1 9 9 9 recorreran aquest diumenge: la sortida i arribada, c o m s e m p r e , a la plaça Barcelona, on els organitzadors hauran previst tots els regals per als prop de 2.000 participants. Tot a p u n t per a la Marxa de Regularitat del C l u b M u n t a n yenc Sant Cugat. Pel q u e fa a l'entrega de premis, està previst q u e es realitzi, com ja és habitual, en el decurs de la celebració de la Festa de Tardor, que està convocada per als dies 12, 13 i 14 de novembre.

Viure La

casa

D/tr/ulm,

19 /fotíii/ire de 1999

BUSCANT LA MANERA DE TENIR UNA CASA MES SANA Existeixen algunes teories, provinents de l'Orient i desenvolupades amb posterioritat per altres filosofies occidentals, que atribueixen a les diferents energies de la terra les reaccions que molts espais provoquen en l'ésser humà.

La casa ha estat s e m p r e per als h u m a n s no tan sols un lloc on recollir-se i sentir-se protegit. sinó t a m b é , i cada dia més, aquell espai on les persones es troben més a prop d e si mateixes, on inverteixen les seves hores de descans i proven de r e c u p e r a r l'energia p e r d u d a abans d ' e n c a r a r - s e a m b una altra jornada de feina. T o t h o m c o i n c i d e i x en aquest aspecte: cal q u e ens trobem a gust en l'espai on habitem. I per aconseguir-ho hi ha m o l t e s m a n e r e s d e viure a q u e s t espai: g e n e r a l m e n t , hom acostuma a decorar, vestir i pintar casa seva d'una m a n e r a q u e li resulti molt agradable, d'acord a m b la seva personalitat i la pròpia manera de viure. M é s o m e n y s m o b l e s , uns colors o uns altres, robes a m b materials naturals i altres de sintètiques q u e ofereixen un aspecte i tacte agradables. '1' o t tipus de c o m p l e m e n t s per poder afirmar q u e l'espai és totalment personal... Des de fa molts anys, però. hi ha qui vol mirar una mica més enllà i es deixa e n d u r per teories avalades per c e n t e n a r s d ' a n y s d'experiències prèvies. Seria el cas del fen sui oriental, q u e a O c c i d e n t sovint s'ha d e s e n volupat en altres t e n d è n c i e s , com per e x e m p l e el q u e es coneix com a geobiologia.

La ciència d e l'hàbitat Per què ens trobem més a gust en una habitació que no pas en la del costat? Per què sempre hem trobat que aquell racó de la casa mai no ens acaba d'agradar? Per què hi ha matins que sembla que no haguem descansat? Segons afirma la geobiologia, tots aquests fets es poden donar sense q u e hi hagi un factor fisiològic propi que els provoqui. "La nostra salut física i mental no tan sols depèn dels aliments que ingerim, la higiene personal o l'aire que respirem, sinó d'alguna cosa més", afirma Mariano Bueno -expert en geobiologiaen El gran llibre de la casa sana. I és que solucions tan senzilles com canviar el color de les parets, moure el llit cap a un altre lloc o desconnectar tots els aparells elèctrics que tenim prop quan provem de descansar poden semblar reaccions espontànies, d'allò més naturals, però al darrere hi trobem tot de motius físics, relacionats directament amb els camps energètics que existeixen al planeta. Knergies que, ancestralment, han estat tingudes en compte pels pobles orientals. Petits detalls, grans respostes Segons aquesta, podríem dirne, filosofia de vida, tot té una raó de ser, basada en experiències tingudes per altra gent fa molts i

Per estar completament a gust en la pròpia llar, segons aquestes idees, caldria tenir en compte alguns detalls que ancestralment estaven basats en l'observació del propi desenvolupament natural.

molts anys, sempre evolucionant tenint en compte l'observació de diferents fenòmens. Segons aquestes teories, hi ha llocs on el corrent d'energia és molt més fort i altres on aquesta necessita ser potenciada. Per exemple, els passadissos de les cases sempre ens porten d'un lloc cap a un altre, però mai no ens expressen la necessitat de restarhi: això ve motivat per les línies rectes i la direccionalitat. O els angles aguts d'àlgunes habitacions, on es concentren energies de diferents linealitats i, per tant, no permeten un descans o una concentració estables. No tan sols les línies marquen el benestar, perquè hi ha molts més factors que condicionen unes sensacions o unes altres: els colors van molt lligats als estats d'ànim; la presència de l'aigua acostuma a donar tranquil·litat, la llum és d'allò més important, o la presència de plantes augmenta cl benestar (sempre q u e siguin ascendents, portant l'energia cap a dalt). D e la mateixa manera influeixen també els punts cardinals: el nord potenciarà la intel·lectualitat, el sud s'associa amb la mobilitat i la necessitat del viatge. Però hi ha molts altres factors influents, tots ells de molta importància i molt entrelligats a m b altres q u e poden ser decisius, o no, depenent també de les energies de cada persona./ A. B. M.

COLORS Vermell Se'l c o n s i d e r a a n t i a n è m i c . E s t i m u l a el fetge, i t a m b é és c o n s i d e r a t c o m un e s t i m u l a n t sensorial g e n e r a l . Afavoreix l ' h e m o g l o b i n a .

Taronja E s t i m u l a n t respiratori. A a q u e s t color d e la fruita cítrica se li a t r i b u e i x t a m b é la q u a l i t a t d e

ser

antiespasmòdic i antiraquític.

Groc El groc és un estimulant motor, afavoreix la digestió, l'assimilació digestiva i és un tònic nerviós. El groc llimona també estimula l'activitat cerebral, a més d e ser laxant.

Verd D e s i n t o x i c a n t i a n t i s è p t i c . Se'l c o n s i d e r a b a c t e r i cida. Al color v e r d t a m b é se li a t r i b u e i x la p r o p i e tat d'afavorir la m u s c u l a t u r a .

Blau E s t i m u l a la vitalitat. S e ' l qualifica d ' a n t i e c c e m à tic, es c o n s i d e r a q u e calma les irritacions. El t u r q u e s a , a m é s , e s t i m u l a la pell.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 5 de novembre de 1999

C u r i o s i t a t s

Una h o n d u r e n y a mostra c o m es fan els puros a m à SUSANNA ROMERO

- Sant Cugat •

L'estanc de Sant Cugat La Tabaqueria va ser escenari, dijous passat, d'una demostració en l'elaboració de puros. Durant tot el dia, la torcedora Isabeth Rosales, de 28 anys, va fer gala dels seus deu anys d'experiència com a artesana del tabac i va sorprendre propis i estranys amb la seva habilitat amb les mans. La Isabeth és capaç de fer un puro en un minut, i explica que a Honduras, en la fàbrica que Tabacalera té a la ciutat de Danli, és capaç de fer-ne més de tres-cents.

Aquesta demostració s'inclou dins una gira de promoció que la marca de puros Vegafina, que des de fa dos anys pertany a Tabacalera, està portant a terme arreu de l ' E s t a t espanyol. Mercè Gago Doval, propietària de l'estanc, ha assegurat que aquesta és una experiència molt maca i força inusual, "ja Isabeth, quefinsNadal estarà de gira per tota la Península, és capaç de fer un puro en menys a"un minut FOTO: CEDIDA que és molt difícil aconseguir que un torcero professional vin- suau que el de Cuba. Tot i així, ses de tabac diferent, que pro- elàstiques. Un cop tot està ben gui a fer una demostració, per- els puros que s'han vist estan venen de plantes també dife- enroscat, es posa en una premquè normalment, si vénen, ho fets de sis capes. La primera rents. Això ajuda a donar una sa durant vint minuts per fer fan a Madrid". Els puros que és el capote, que conté la tripa, varietat en el sabor, que es cul- el puro més compacte. Tres o fabrica la Isabeth no són els po- és a dir, el tabac en si, tot i que mina amb la darrera capa, ex- quatre dies després, depèn de pulars havans, perquè el tabac totes les capes s'extreuen de treta de la part baixa de la la humitat del temps, aquests que utilitza és originari de la la planta del tabac. La tripa planta, que en aquest cas és puros ja estan llestos per ser República Dominicana, més està formada per quatre clas- d'Equador, perquè són les més consumits.

G u a r d o n s

P r e m i s

RSC opta per primer cop a un dels premis de la comunicació local Concursarà amb un programa sobre els cent anys de ràdio

La Caixa de Sabadell premia CAVIS i beca un estudiant santcugatenc

A. B. M.

A.B.M.

L'emissora de ràdio municipal ha presentat la seva candidatura a un dels premis de comunicació local convocats per la Diputació de Barcelona. Concretament, Ràdio Sant Cugat serà una de les quaranta-dues candidatures que opten a aconseguir el Rosalia Rovira de ràdios municipals. És la primera vegada que RSC es presenta a aquests guardons. I és que, segons remarca la directora d'aquest mitjà de comunicació santcugatenc, Maribel Cayuelas, "mai no hem treballat pensant que podríem presentar-nos a uns premis". Seguint aquesta línia, Cayuelas destaca que, tot i que no coneix cap de les altres candidatures, del que sí que està "molt segura" és de la qualitat del treball presentat Perquè l'emissora s'ha presentat al segon apartat del premi Rosalia Rovira; el que reconeix la tasca realitzada en un programa. L'espai que s'ha presentat com a

Sant Cugat ha tingut representació enguany entre els premis i beques que cada any atorga la Fundació Caixa de Sabadell. Un estudiant i una entitat local han estat els guardo-

resultats." En aquest sentit, la Caixa de Sabadell ha concedit a Daniel Ansias una quantitat d'ajut per sufragar el préstec per estudis que el santcugatenc havia demanat amb anterioritat. Pel que fa a l'entitat, la premiada ha estat la Coordinadora Interinstitucional Atenc, a d'Atenció

nats en l'edició p e r a la presidenta de ^ del 1999, en que

1 Ancianitat

CAVIS, Vimportant és tem (CAVIS). "ESmolt con el reconeixement a la tents", afirma Ribas tasca i no la quantitat Rosa -presidenta de de diners rebuda l'associació sant-

s'han adjudicat 128 guardons distribuïts en quatre categories, que s'han repartit per tota la geografia catalana. En l'apartat de les beques, entre les quarantaRSC competirà amb altres 41 emissores pel guardó al millor programa FX. L. quatre concedides, una ha estat per al santcugatenc Daniel Ansias candidat ha estat un programa eslla a la ràdio local." pecial que RSC va produir i emeDe fet, Ràdio Sant Cugat ja ha Pantoja, un dels alumnes de l'Escola Superior Europea del Cotre amb motiu dels cent anys d'e- obtingut altres premis en altres merç. "Les beques d'estudi", exxistència de la radiodifusió. "Un certàmens: programes com el Diprograma molt elaborat", explica dascàlia, sobre teatre, Dones, o el plica a E L S 4 C A N T O N S l'estudiant premiat -que té 27 la directora de l'emissora, "del que feia Vallès Sense Fronteres anys i viu a la ciutat des de fa disqual també ens sentim molt or- han estat reconeguts, així com una set anys-, "premien la continuïgullosos perquè demostra la pro- menció especial per a la milllor tat i, podríem dir-ho així, els bons fessionalitat de la gent que treba- tasca de promoció cultural.

" çffeí"*

cugatenca-, "no pas per la quantitat en si, sinó perquè significa el reconeixement a una tasca que molta gent fa de manera altruista i serveix, directament, per ajudar altres ciutdans." Segons Ribas, les 150.000 pessetes rebudes per al projecte presentat es faran servir per poder becar algun dels malalts d'Alzheimer que no poden assistir al Centre de Dia tota la setmana.

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE PteçadelDr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

|digitai El teu distribuïdor de cameres punt* i material digital Kodak a Sant Cugat

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

Una neteja anual g r a t u ï t a d u r a n t tres anys v a l o r a d e s en 1 5 . 0 0 0 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210 1 6 . 9 5 0 ptes. (fva indòs)

Canon Prima Sopar Zoom 135 4 1 . 1 0 0 ptas. (iva Inclòs)

I)KtH///r.<.

2» ií'oilifhi,

ii,

VtureLacasa

l'i'Jt)

-•

'^g^ggr

iTsnmnsHe

HOTEL RESIDÈNCIA 3A EDAT VILA VALLDORELX (antic Hotel Rossinyol)

ARA TAMBÉ CENTRE DE DIA INCLOSOS ELS CAPS DE SETMANA I FESTIUS

EQUIPAMENTS I SERVEIS D ALT NIVELL • Centre de dia 365 dies l'any

• Personal professional i qualificat

• Extensos jardins

• Sala de jocs

• Cuina pròpia i casolana

• Animadors i activitats

• Assitència mèdica

• Vigilància les 24 hores del dia

• Sala de rehabilitació

• Aparcament privat

• Amplis salons

PER A LA SEVA TRANQUIL·LITAT I BENESTAR, CONFIÏ EN LA NOSTRA EXPERIÈNCIA HOTEL VILA VALLDOREIX Av. Joan Borràs, n. 64 • 08190 VALLDOREIX (Barcelona) • Tel. 93 589 62 58 - 93 865 27 07

Viure

Societat

La Unesco ven totes les icones fetes pels nens de Romania

ELS/CAlYTOiNS Divendres, 5 de novembre de 1999

C t C Í e S

"L'univers està condemnat a ser cada cop més gran i més fred" Manuel García opina quefísica i teologia haurien de relacionar més idees

A. B. M. -Sant Cugat -

A. B. M.

estudiosos: "Ens l'imaginem". reconeixia García Doncel, "com una línia corba, una quarta dimensió no gaire dibuixable." Segons el ponent, actualment els científics no volen apologies, i molts proven també d'apropar posicions amb les idees t e o l ò g i q u e s , una branca q u e també ha tractat aquest tema. Per al físic, són dues maneres d'estudiar l'origen de l'univers i cal que les seves idees s'apropin: "La física", explica García Doncel, "desmitifica la creença, i la teologia millora alguns punts de vista."

- Sant Cugat -

Ks podrà construir quasi tot el menjador i la cuina d'un centre d'acollida per a nens romanesos que viuen al carrer en una de les zones pobres de Bucarest. Aquesta serà la destinació final de les 700.00 pessetes que l'associació santeugatenca Amics de la l ' n e s c o ha recaptat de l'exposició d'icones feta a la Casa de Cultura. "Aquesta setmana d'exposició ha anat perfecta", explica una de les m e m b r e s d e la l'nesco i impulsora del projecte, Antoinette Bernard, "des del primer moment hi va haver molta resposta i els romanesos marxen e n c a n t a t s . " I és q u e s'han venut totes les peces que l'entitat havia posat a la vista dels santeugatencs amb la intenció que algú fes alguna compra solidària. "Com s e m p r e " , reconeix la presidenta d'Amics de la Unesco, Anna D o m è n e c h , "la resposta social ha estat molt positiva." Per a D o m è n e c h , una cosa que cal destacar per sobre d e tot és q u e la v e n d a d'aquestes icones també significa "que tota una colla de nens i nenes que viuen en molt males condicions puguin gaudir d'unes instal·lacions millors tenint la certesa que han pogut contribuir a la seva construcció". Tant Bernard com Domènech opinen que els diners recaptats permetran construir el menjador i la cuina que estaven previstos. Però també pensen que encara falten moltes coses per fer. 1 en aquest sentit ja s'estan movent noves accions que permetin continuar col·laborant amb els Franciscans Internacionals i amb la fundació romanesa que gestiona l'orfenat. En els propers dies, es realitzaran unes conferències en diferents instituts de Barcelona, destinades a motivar els alumnes perquè estudiïn i realitzin un projecte de cooperació que pugui ser viable, amb la intenció de tenir-lo p r e s e n t per a properes actuacions.

SEMPRE ELS MILLORS PREUS LLENÇOLS • E0REDONS TOVAILOLES • COIXINS

El conferenciant de la segona cita del cicle Cultura i Societat d'aquest trimestre, el físic Manuel García Doncel, va ser cont u n d e n t dimarts passat en la seva xerrada sobre l'origen de l'univers i la seva base experimental. "L'univers està condemnat a ser cada cop més gran i cada cop més fred", afirmava cl també catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, "o sigui que d'aquí a uns quants milers més d'anys no hi podrà haver vida: el sol s ' e x p a n d i r à i s'empassarà tots els planetes." A simple vista, pot semblar una visió catastrofista, però per a García Doncel no és res més que la conclusió de totes les teories científiques q u e aborden la creació de l'univers. I és que, s e g o n s va e x p l i c a r el físic, aquesta afirmació c o n t u n d e n t s'argumenta seguint les teories que actualment s'empren per explicar l'origen de l'univers.

JOCS D t TAULA TOT W U S DE CMT1NES P M A LA SVA UAR

Plaça Octavià (Al c»Ut OX Momstlr)

Tel. 93 675 90 20

El hot big bang d e F r i e d m a n n , Lemaítre, Robertson i Walker planteja que l'univers es va crear per expansió, des d'un punt infinitament dens i calent. És aquesta expansió, que no ha parat ni ho farà, segons el ponent, la que produirà el refredament. García Doncel va repassar en

la seva exposició els corrents que hi ha hagut fins ara: des de la termodinàmica fins a la física quàntica, passant per les teories einsteinianes de la relativitat. I seguint totes aquestes teories, el físic va anar perfilant com es veu l'univers des dels

A n i v e r s a r i

Emma Vilarasau dóna demà el tret de sortida a la celebració del centenari de La Unió Santeugatenca L entitat tindrà el seu monument i un llibre sobre el segle de vida A. B. M.

El compte enrere s'ha acabat. Després de moltes setmanes treballanthi, el gran dia ha arribat: La Unió Santeugatenca comença demà la celebració del centenari del seu naixement. I ho fa amb un programa d'actes que s'estén fins al novembre de l'any vinent i que pretén implicar no només les seccions de l'entitat, sinó també la resta de la ciutadania. La inauguració de la remodelació del bar restaurant social de l'associació santeugatenca serà el primer acte d'aquest llarg homenatge. Serà a les set de la tarda, just una hora abans que la cercavila recorri els carrers de la ciutat recordant a tothom que La Unió està de festa: els bastoners de l'entitat, els gegants i els capgrossos acompanyaran carruatges d'època i la banda de la Policia Municipal Muntada de Barcelona.

fUNPCS SOFÀ • NÒRDICS MANTES • BABNUSSOS

L'origen de l'univers va ser el centre d atenció deL·isegona xerrada del cicle

Punts de vista, teories i postulats que, segons el professor F.:deX.l'Autònoma L. seran redefinits més endavant, "perquè les lleis físiques actuals no responen a les de fa un temps, i d'aquí uns anys en seran unes altres: sempre, però, es van r e c u p e r a n t conceptes ja introduïts per altres tendències anteriors, conceptes que no és que no siguin actuals, sinó q u e es reinterpreten d'una altra manera.

L'aniversari, com tota gran festa, tindrà el seu tret de sortida tradidional: l'actriu santeugatenca Emma Vilarasau farà els honors de ser la

La Unió Santeugatenca ha preparat activitats per a tot Pany pensant en la participació de la ciutadania FOTO: X.L. pregonera que donarà per començada la festa, i un concert a l'església del monestir tancarà el que haurà estat el primer dia d'un llarg seguit d'activitats. Un any ple de cites a l'agenda, des de balls socials fins a representacions operístiques, passant pet campionats d'escacs, que coincidiran amb torneigs puntuables per a campionats nacionals.

Cada mes tindrà les seves activitats: el gener acollirà la inauguració del monument de La Unió; el febrer, exposicions fotogràfiques i xerrades sobre els esbarts; el març, havaneres i teatre; l'abril, la presentació del llibre del centenari, fet per Joan Auladell i Climenc Ribera... dotze mesos plens d'activitats per recordar el segle que l'entitat ha dedicat a

donar part de la seva vida a la ciutat Per tancar aquest homenatge, la cloenda del centenari serà el dia 4 de novembre del 2000, amb un sopar i un ball de gala i l'entrega de les medalles commemoratives, la primera de les quals la junta directiva ha decidit atorgar al rei de l'Estat espanyol, a qui se li vol entregar en persona.

Societat

ELS/C4IYF0NS Dhendns. 5 de novembre de 1999

Laboral

El Taller Jeroni d e Moragas c o m e n ç a la segona fase del Sírius El centre està esperant que li arribi la certificació ISO 9002 A. B. M. - Sant Cugat -

Lesfiresd'artesania són una de les tradicions nadalenques FOTO: CEDIDA

S'obre el període d'inscripcions p e r a les fires nadalenques REDACCIÓ - SaM Cofat -

S'apropa el Nadal i també la celebració de les dues fires tradicionals que es munten durant aquestes dates. Com cada any, l'Ajuntament ha obert el període d'inscripcions unes setmanes abans per poder organitzar tots dos mercats artesanals amb temps. Per participar a la Fira de Santa Llúcia es poden entregar les sol·licituds al registre general del consistori fins al proper dia 30 de novembre. Per a la de Reis -cronològicament més tard-, les sol·licituds s'hauran d'emplenar i lliurar abans del

19 de novembre, ja que, com que té més participació, necessita més temps d'organització. La Fira de Santa Llúcia es col·locarà a la plaça Pere San i tindrà lloc del dia 10 al 15 de desembre. Les paradetes seran d'elements decoratius, figures de pessebre, arbres... Pel que fa a la de Reis, també coneguda com a Fira d'Artesania, es podrà visitar els dies 2, 3, 4 i 5 de gener. En aquesta fira s'exposen més objectes decoratius, de productes artesanals: des de figures de cristall i bijuteria fins a ambientadors naturals i roba per a la llar.

r M P r r k IV

c/Sant Domènec, 7-1r1a

U O O t N / w

ASSISTIT

El projecte Sirius pretén que aquests joves encarin la recerca del seu primer lloc de treball

aconseguir una major inserció laboral de la població amb discapacitats o disminucions. "Aquest serà un dels nostres reptes de futur", afirma el gerent del Taller Jeroni de Moragas, "aconseguir mantenir aquests llocs de treball que hem aconseguit fins ara i pro-

var que totes les generacions futures amb aquests problemes tinguin un lloc de treball, que la societat es consciencïí." Una lluita en què són encabides moltes entitats, com la barcelonina Projecte Aura, que ara fa poc va celebrar el seu desè aniversari. Una dècada trobant contactes amb empreses on joves amb la Síndrome de Down i altres dificultats d'aprenentatge poguessin treballar, com qualsevol altre adult. I tot i ser barcelonina, aquesta entitat ha col·laborat amb empreses santcugatenques, així com també ha treballat amb el mateix Taller Jeroni de Moragas. D'akra banda, el taller santcugatenc ha passat recentment l'auditoria que els permet afirmar que estan pendents de la certificació ISO 9002. "Una certificació", reconeix Strino, "que demostra que tot el que està relacionat amb els nostres temes productius és de primera qualitat, garantit."

A c t i v i t a t

La Fira del Material d'Esquí obre ja les seves portes a la compra La venda d*objectes estarà en marxafinsal proper dia 10 A. B.M.

^Disseny Ordinador DI55ENY

A finals d'aquest mes o principis de l'altre, el projecte Sírius començarà la seva segona fase: el Taller Jeroni de Moragas entrarà en contacte amb empreses de diferents sectors perquè les persones inscrites al programa puguin trobar feina. El projecte Sirius es va començar a aplicar al taller santcugatenc ara fa uns mesos. "És un projecte de formació", explica a ELS 4 CANTONS Salvador Strino -gerent del taller-, "amb el qual es vol donar més independència a totes les persones amb retard mental que vulguin i estiguin en disposició de buscar una feina." Així, durant uns mesos, deu dels membres del taller -que actualment compta amb noranta persones treballant-hihan participat en en el curs de formació. Un curs durant el qual dos professionals prepa-

rats específicament han impartit als alumnes els coneixements necessaris per poder buscar una feina per si mateixos, "com qualsevol altra persona que comenci a buscar un lloc de treball", afegeix Strino. El Sirius és un projecte promogut per la Generalitat per

Tel. 93 589 78 86

'—

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català d e Col·locació

cola que • Fundada fa més de 25 anys. • Thau Sant Cugat, des deh 3 anys fins als 16 anys. • Pedagogia rigorosa i oberta ah coneixements. • Escoles esportives, servei de menjador i transport.

ESCOLA THAU-SANT CUGAT Fundació Institució Cultural del CIC Vial Interpolar (Al costat TVE) Tet 569 81 08

Avui és l'últim dia que els membres de la secció d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat recolliran material per a la fira d'esquí d'aquest any. Demà dissabte ja començarà la venda de tots els productes que els hagin portat, i aquest material estarà en oferta fins al proper dia 10. Com cada any, els membres de l'entitat excursionista han comptat amb la col·laboració d'alguna botiga d'esports, "que també participen en lafira",explica un dels components de l'organització, Xavier Gil, "posant a la venda també material de l'hivern anterior". Perquè, segons confirma Gil, en la fira d'esquí es pot trobar de tot. 1 el funcionament, segons els organitzadors, és ben sezill: cadascú porta tot allò que vol vendre, ho entrega als encarregats i posa el preu a cada objecte. D'aquest preu s'apujarà un 15%, que serà el valor que tindrà de venda

La fira d esquí té molts adepte\ a la ciutat FOTO CEDIDA

al públic, una diferència que s'emprarà en favor de la secció d'esquí del Club, com una manera especial de recaptar fons. Un cop acabada la Fira, la persona que hagi portat material i s'hagi venut tidrà els diners que havia estipulat, i el que no s'ha-

gi adjudicat serà retornat a qui l'havia entregat "És una fira", explica Xavier Gil, "que desperta sempre molta expectació, i no només de gent de Sant Cugat." I és que, tant per al qui ven com per al qui compra, la fira és una gran ocasió.

26 Societat

ELS-Í C A N T O N S Diz; nthvi. 5 ,/<• n„z;mhr

de 1WV

SETMANA EN IMATGES

UN CENTRE COMERCIAL DE PEL·LÍCULA Que quasi hagi coincidit amb la celebració del tercer aniversari del Centre Comercial ha estat casualitat... Però la gran superfície santcugatenca es va convertir per un dia en un escenari de pel·lícula. Concretament, del darrerfilm que la productora catalana Els Quatre Gats ha posat en marxa per a Televisió de Catalunya i Canal Plus. Dirigit per Eduard Corms (director de la telesèrie SitgesA elfilm es titula www. Rol.com /' té com a protagonistes Núria Prims, Fermí Casado, Vicky Pena i Maria Elias. El pressupost de la pel·lícula és de 109 milions de pessetes i, en principi, estarà acabada al gener. FOTO.XAVILARROSA

UN HAMLET PECULIAR Lluís Homarva mostrar divendres passat un Hamlet proper, intel·ligible, humà ifins i tot a estones còmic. Era la seva peculiar visió del personatge que va crear Shakespeare i que ell va voler transformaren un ésser molt proper al públic. Amb una interpretació acurada i una direcció digna, Homarva mostrar als sanfcugatencs que els clàssics també es poden versionar, encara que només sigui a través d'una traducció planera i d'un llenguatge molt pròxim al quotidià. Al públic el va entusiasmar. Pàgina: 41. FO'lï): EDUARD EARLWES.

CASTANYES PER A TOTHOM N'hi ha hagut per a tothom, però per sort es tractava de les castanyes bones, les de menjar. Desenes de persones han celebrat aquest cap de setmana la festa de la castanyada amb els amics, elsfamiliars o en les múltiplesfestes populars que s'han fet a la ciutat. Com sempre, les paradetes de venda ambulant de castanyes han proliferat per totes les cantonades, una tradició que agrada especialment als menuts, que per pocs diners poden obtenir una paperina plena dels calents fruits. Pàgina: 22. FOTO: XA VILARROSA

mo bles

carre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viure Lacasa

Daeiuires, _"> (l'wlubir de l'JW

PLANTES AMB FLORS DE COLORS PER ACOMPANYAR L'HIVERN De la mateixa manera que en el disseny urbanístic d'una ciutat cada cop es potencia més, en resposta a la creixent demanda, l'establiment de /ones verdes, la presència de les plantes a la llar continua sent. en general, una de les qüestions que molta gent té com a prioritat. La convivència amb la natura en un habitatge és sovint aquell detall, per a molta gent, que li acaba de donar vida i el converteix en un espai òptim. I per aconseguir aquest objectiu, tal com remarquen els professionals del sector a la ciutat, és molt important que les plantes siguin les adequades a cada època i entorn, i que es tingui cura de les atencions que cada tipus necessita. Contràriament al que molts ciutadans poden pensar, la tardor no sempre és l'anunci que a l'hivern les espècies vegetals passen per la seva època menys esplendorosa, adormides en la seva espera fins que arribi la primavera. Són moltes i variades les plantes que a l'hivern aconsegueixen culminar el seu cicle vital i esclaten oferint els colors i les olors de les seves flors.

Molts tipus de plantes no necessiten esperar a la primavera per oferir tot el seu esplendor. Foto: XA\'I "Les plantes típiques d'aquesta època", afirma Hiena Duarte - d e la floristeria Rosa Maria Segura-, "són sobretot les d'exterior, aquelles que es desenvolupen durant els mesos de fred." Perquè, segons explica, "les que necessiten temperatures més càlides es poden trobar durant tot l'any, gràcies a l'existència dels vivers que tenim

avui dia". Duarte matisa, però. que malgrat que aquestes espècies es puguin tenir sempre, el seu cicle vital continua mantenint-se i, per tant, continuaran florint durant l'estació que dóna pas a l'estiu. Segons han remarcat al VIl'RK molts floristes del municipi, en aquesta zona les plantes típiques d'hivern són, sobretot, les a/.alees.

LARROSA.

les ericàcies, els ciclàmens, els pensaments, les calèndules i les prímules, entre altres. Però malgrat que totes són, com s'ha apuntat, plantes que creixen millor fora de la protecció de l'habitatge, cada espècie té les seves característiques i necessitats, "que s'han de tenir en compte", conclou Elena Duarte, "si es vol que es

desenvolupin". En aquest sentit, entre les plantes destacades com a típiques de l'hivern es podrien establir dos grups: "Hi ha les que creixen molt bé a l'ombra, com per exemple les prímules", explica Jaume Grau -de Flors Riera-, "o d'altres que necessiten sol. com les prímules, els ciclàmens, les ericàcies i les a/.alees", tot i que, com apunta Sònia Pagès -deia floristeria L'Amazonia-, "l'aguanten més perquè no és un sol com el de l'estiu". Totes aquestes varietats de plantes podrien sobreviure durant un temps també a l'interior de les cases sempre que, tal com remarquen els especialistes, la majoria no poden estar aprop de focus que irradiïn de calor (estufes, llars de foc, sol directe...) i quasi totes necessiten o molta aigua o tenir sempre molta humitat. Una altra de les característiques que engloben en un mateix grup prímules, azalees, ericàciess, ciclàmens i pensaments és la vistositat de la seva floració: colors violetes, roses, blancs, vermells i grocs per donar caliu durant els freds mesos d'hivern.

•"I

DADES DEL

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIFoDNI

SUBSCRIPTOR

Telèfon

w&4mmm

Fax .".

DADES D

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA

SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDDDoficinaLXnndcDD núm compteGGDDDDDDnD Titular D Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès,

de 1999 SIGNATURA

Trucar al tel. 93 589 62 82 o enviar-la per fax al 93 674 20 24, o portar-la al C. Sant Antoni 42-44

ViureLa casa

Divendres. 29 d'octubre de 1999

VERANOY Vsfe: kr :*3ïto

•íüí.J •''J-'.·ÏCïIe-jl.. !.

jÜtl

i,*a

-i.:

• CONSTRUCCION Y MANTENIMIENTO DE PISCINAS • TODO TIPO DE ACCESORIOS Y LIMPIAFONDOS AUTOMATICOS • COBERTORES PARA PISCINAS • DISENO Y CONSTRUCCION DE RIEGOS AUTOMATICOS • TRATAMIENTO DEL AGUA DE SU VIVIENDA • OSMOSIS INVERSA Y DESCALCIFICACIÓN

Enrique Granados, 10 - Manuel Farrés, 183-185, local 2-b (Pròxima apertura) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TELS: 93 589 25 29 - 93 589 84 92

E L S tCANTONS

Divendres. S de ninembre r/r 1MV

Publicitat

ÂŤNtnN.gtnoit.ti/pf0kcrf ~f

^^-^^

HS4CANT0NS

Economia

Divendres, 5 de novembre de 1999

C a m p a n y e s

Comerç amb targeta pròpia Clients i botiguers podran gaudir de diferents avantatges de finançament Pagar les compres als noranta dies, sense cap tipus de recàrrec, sense haver de canviar els comptes d'entitat financera... Aquests són alguns dels avantatges que tindran els clients dels comerços de la ciutat que vulguin fer servir la nova targeta del comerç català. Una iniciativa que ha dut al municipi l'associació Sant Cugat Comerç i que presentarà de manera oficial el proper dia 17 a rArxiu Nacional com un mes dels nombrosos actes que estan realitzant amb motiu del vintè aniversari, seguint la línia de donar més serveis ala seus clients i potenciar els comerciants de la ciutat. ANNA BORAI:

Mentre a d'altres poblacions s'està provant de rebaixar els percentatges bancaris de les operacions amb targetes, els comerciants i clients de la ciutat tindran d'aquí a molt poc la seva pròpia: la targeta del comerç català. En col·laboració amb l'Agrupament de Botiguers de Catalunya i seguint la línia marcada per l'objectiu de dinamitzar el comerç de la ciutat, Sant Cugat Comerç ha impulsat la iniciativa al municipi "perquè és molt beneficiós tant per al ciutadà com per als botiguers", explica Maria Eulàlia Egea, presidenta de l'associació. I és que la nova targeta -que es

presentarà en societat el dimecres dia 17 de novembre a l'Arxiu Nacional de Catalunya- ve acompanyada, i presentada, per referències molt favorables. D'una banda, el client no haurà de pagar res per disposar-ne: només caldrà que ompli una sol·licitud i abans d'un mes rebrà la targeta per correu certificat. A més, gaudirà d'altres avantatges, com no haver de canviar d'entitat bancària i poder pagar les compres en tres mesos sense cap tipus de recàrrec. D'altra banda, el comerciant també tindrà les seves recompenses: la targeta li permet donar més serveis als seus clients, premiant la seva fidelització i donant més atractiu a la botiga. Però a part de ser

cents municipis catalans, com Platja d'Aro, l'Hospitalet, Manresa...). Més productes financers Els comerciants santcugatencs, però, a part de la targeta, tenen altres novetats de tipusfinancer.Sant Cugat Comerç els presenta també un sistema de centralització de pagaments: el Factoring. Els botiguers de la ciutat, en el seu tracte amb els proveïdors, podran adquirir els productes i tindran 120 dies per pagar-los, amb un cost de 4.500 pessetes per milió. I els proveïdors, que poden veure potenciada la seva activitat amb aquestes facilitats als comerciants, podran vendre i esperar eb 120 dies o demanar a l'empresa que gestionarà el Factoring La targeta comporta avantatges per a clients i comerciants FOTO: X.que L. li pagui la factura immediatauna eina de promoció comercial i pertany a cap entitat financera ment, cosa que li costarà només de donar una imatge col·lectiva -sinó a l'ABC-, està gestionada pel unes 20.000 pessetes per milió. d'innovació en el sector, els boti- Banc Popular i mai, segons diuen Tot són novetats i avantatges per guers tindran com a altres avantat- els seus promotors, no serà opera- als comerciants de la ciutat, just ges la reducció del percentatge de tiva en cap gran superfície, però sí abans que comenci la campanya comissió que es queden les enti- que es podrà emprar en altres mu- del vintè aniversari de l'associació tats bancàries, que se situarà en el nicipis que també s'hagin adherit que ek representa i del sopar gala 2,5%. Aquesta nova targeta és, a aquesta iniciativa (de moment, anual, que serà el proper dia 27 de doncs, del comerç de la ciutat: no també l'estan realitzant uns dos- novembre.

Contactes

c i m e r c l a l s

El regidor de Comerç intercanvia opinions amb una associació de Bilbao Tubau lloa el centre per a vianants de la ciutat basca A. B. M. - Sant Cugat El regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jaume Tubau, ha visitat recentment la capital d'Euskadi per establir contactes amb una associació de botiguers i comer'^r·fp*$m**-, •,.,, Yi.5y ciants que funciona des de fa més de trenta anys. De l'intercanvi d'experiències, Tubau ha destacat a la tornada "sobretot el i gran centre per a vianants que •' ';;!'.! tenen a la ciutat, perquè Bilbao i s'ha convertit en una ciutat molt més de serveis, amb molt més turisme des que es va obrir el Guggenheim". / Aquest és, segons el regidor, Tubau va pal·lar amb wteml>rxs de Tassotiació bilbaïna Casco Vtejo F.-.X.L l'f

í i

un dels objectius que comerciants i administració volen aconseguir a la localitat, "que la gent assumeixi que és molt millor desplaçar-se pel centre caminant". Per al regidor santeugatenc, el fet de poder accedir fins al centre i deixar el cotxe aparcat seria tant una solució per al trànsit com una potenciació dels comerços del centre del poble. Un altre aspecte que el regidor va copsar és et dels horaris comercials: aquí estem molt preocupats pels horaris de tancament i els dies festius, i allà ningú es planteja aquest dilema, perquè ni les grans superfícies obren en dies festius ni

amb campanyes especials, perquè a la gent ja no se li passa pel cap anar a comprar en aquests dies", explica. Malgrat tot això, Tubau té molt clar que Bilbao no és pas el model a seguir "La seva estructura com a ciutat és molt diferent de la nostra, i en aquest cas cal fixar-se molt més en altres poblacions més properes que han tingut un desenvolupament similar al que estem tenint aquí i què ens permet observar què cal fer i què s'ha de millorar." I el que Tubau veu molt clar és que "el que ja té molt nivell és la qualitat dels comerços de Sant Cugat", un fet que per al regidor també cal remarcar.

viure La

casa

Dkendres. J'J d'octuhn tic IOW

LA DECORACIÓ DE LES PARETS »EMA i COLO US NAT TV

Tothom sap que una casa no són només quatre parets. Sovint s'ha potenciat que el que més importa és el que contenen. Potser t a m b é s'ha permès massa sovint que no se'ls doni la importància que es mereixen... Hom diu que sempre s'ha de buscar l'equilibri, i és per això que cal cuidar-les, i decorar-les, c o m es mereixen: en aquesta línia, la pintura que fem servir-hi té molt a dir. Poden passar desapccerbudes, i per a molts aquest seria un bon senyal. Tant si són blanques com si les pintem de colors. Ics parets d'una casa també tenen personalitat pròpia, caràcter que ha de Minar amb cl d'aquells que hi viuen. Però també s'ha de tenir molt en compte per a què es vol fer servir cada espai. Ks a dir, la funcionalitat de l'habitació on es troben també estarà molt present a l'hora de decidir què es fa amb una paret. Si abans, per recobrir tot tipus de parets es feia servir molt cl paper -amb motius, de colors, amb sanefes o peixets...-, avui. tot i que encara s'utilit/.a -amb dissenys, és clar. molt niés moderns-, és la pintura la que ha guanyat molt terreny.

I hi ha pintures de tot tipus i de tots colors, de totes les textures i per a tots els gustos... Pintures per a cada ocasió Cada superfície necessita un tractament diferent. Aquesta afirmació és per a molts una obvictat, però cal sempre tenir-la en compte. I ;na paret no acceptarà, amb els mateixos resultats, el mateix tractament que se li fa al ferro, a la fusta, o a cert tipus de plàstics. Malgrat això. hi ha moltes classes de pintures que es poden fer servir per a tot tipus de superfícies. Pintures sintètiques o, les que molts fan servir avui dia, rentables a l'aigua (en teoria, implica que

contenen menys agents contaminadors i que, en principi, no són tan inflamables com altres). Satinades, brillants o mats, depenent de cada racó. De la mateixa manera, també dependrà molt del color. Segons els decoradors i professionals locals de l'interiorisme/ actualment el que més es demana prescindeix sovint del blanc i prefereix Ics diferents tonalitats. "Sobretot", explica Kster (iargallo -de (Jrupo l.ober-, "comencen a passar els grocs i anem cap a colors més terrosos, dels quals hi ha una gran gamma que arriba fins al color pedra." I "na manera com una altra d'intcrrelacionar la construcció humana amb el medi natural que l'acull./A.B.M.

*•.»

»>

Existeixen diferents tipus de pintures per a cada superfície Foto: X.L.

LES EMPRESES DE NETEJA OPTEN PER UN BON MANTENIMENT El dia a dia de qualsevol construcció, la seva utilització, sempre implica la necessitat de tenir-ne un manteniment acurat. I dins d'aquesta cura, la neteja a fons és, sens dubte, un factor molt important per aconseguir fer perdurar la conservació i el bon estat d'una llar, així com la seva habitabilitat. Les empreses de neteja de la ciutat afirmen que sovint, i més quan no es diposa de temps lliure, és recomanable demanar el servei d'un professional.

La neteja periòdica a fons e's necessària per conservar la llar. Foto: X. /..

La higiene acurada és potset un dels avenços del món contemporani més lligat a l'evolució i a les facilitats que la modernitat aporta per poder-la dur a terme. I no tan sols pel que fa a la higiene personal. A una casa també es podrien aplicar tot aquest tipus d'afirmacions. Tothom té cura (cadascú a la seva manera, és clar) de la seva llar, l'espai on ha de viure. Però no és cap secret que tota casa té el que popularment es coneix com a racons. I és aquí on el manteniment diari requereix un esforç. Si bé cada cop hi ha més estris i màquines que ajuden a realitzar

aquest tipus de tasques (des d'aspiradores fins a vaporitzadors, passant per tot tipus de polidores), les empreses locals de neteja recomanen també per a aquells que no tenen gaire temps l'actuació d'un servei professional. I, segons reconeixen, són molts els santeugatencs que empren aquest tipus de serveis. Si bé la major part d'empreses es dediquen, sobretot, a manteniments de grans espais (en especial a comerços i indústries, pàrquings i comunitats), també fan neteges a particulars, però sobretot -i reconeixen que va molt lligat a la

demanda, i perquè també és el que s'ofereix-, en profunditat i amb certa periodicitat. "Per al manteniment diari s'acostuma a recomanar algú de confiança, una cosa més personal" explica Anna Arcas -de Limpiezas Castilla-, tal com reconeixen altres empreses del municipi. "A nosaltres ens busquen més", explica Gemma Pagan -d'Alemax Neteges-, "quan es tracta de realitzar una neteja a fons, de tots els racons", fet que normalment implica banys, cuines i finestres, que es realitza, segons les empreses, normalment cada mes i mig o dos.

ViureLa

DkTiu/rrs. 2<) tíoitiiliir tle IWJ

Griful Oil, s. L. Estacions de servei (93) 674 06 07

(93) 589 45 55

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

Botiga oberta 24 h els 365 dies de l'any Pastes i pa calent en tot moment Entrepans Begudes, vins i licors. Gel Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) Articles de regal, joguines Premsa i revistes Olis i accessoris automòbil "Vending"

Botiga oberta de 6 a 22 h els 365 dies de l'any Pastes i pa calent en tot moment Entrepans Begudes, vins i licors. Gel Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) Articles de regal, joguines Premsa i revistes Olis i accessoris automòbil "Vending" Briquetes CARBONS

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

A,B i C

casa

Economia

ELS ÍCAMONS Divendres, 5 de novembre de 1999

LES EMPRESES: RACC CLUB La corredoria d'assegurances R A C C C l u b v a installar-se a S a n t C u g a t fa tres setmanes a m b la intenció d'oferir els seus millors serveis a la ciutat. Els socis que a r a mateix estan afiliats al Reial Automòbil Club d e Catalunya tenen al seu abast un munt d e serveis. D'aquesta manera, tots aquells afiliats que fins ara s'havien de desplaçar fins a Barcelona, Sabadell o Terrassa ara ho tindran ben a prop d e casa. A més, aquesta corredoria és l'agència oficial d e viatges del F C Barcelona.

David Marcet. Director de la delegació a Sant Cugat

"La gent encara creu que l'assegurança és un impost" ALEX L Ó P E Z

- Com explicaríeu què és el RACC Club? - És un club de serveis. Intentem donar moltes prestacions als socis que els puguin ser avantatjoses, des de les més conegudes, com l'assistència, tant mecànica, com sanitària, com personal, a altres valors afegits, com podria ser la corredoria d'assegurances, on el soci pot contractar qualsevol tipus de productes, tant de vida, com de llar, com de vehicles. Nosaltres li ho gestionem tot. - El RACC també treballa com a agència de viatges? - Qualsevol afiliat nostre o que no ho sigui se'n pot beneficiar. És l'únic departament que treballa per als socis i no socis. Tenim un producte propi que és un catàleg que anomenem preferència!. El soci, però, té, a més a més, un descompte afegit En qualitat-preu és dels millors catàlegs que existeixen. - Són una corredoria d'assegurances. Quina diferència hi ha amb una companyia d'asse-

gurances: - La diferència pràctica és que la casa d'assegurances és qui assegura i la corredoria és qui gestiona la pòlissa. Sóm un intermediari. La companyia només treballa per a ella mateixa i la corredoria pot oferir diverses companyies segons el tipus d'assegurança o cobertura. - Com a corredoria quina és la característica especial que us fa diferents de les altres? - Les companyies amb què treballem. Ho fem amb les millors.

Al nostre municipi unes 8.500 persones ja gaudeixen de les prestacions del RACC

Pel que fa a les prestacions, provem que les nostres pòlisses no siguin les mateixes que hi ha al carrer. Volem anar més lluny i que aquestes prestacions siguin molt més altes. — Per què el RACC ha decidit

obrir una delegació al nostre municipi? - Tenim 8.500 socis a Sant Cugat i el que intentem amb aquesta delegació és apropar els nostres serveis a Sant Cugat. En gestionem de tot tipus: assegurances, viatges, etc. Volem oferir encara més als nostres socis i que no s'hagin de desplaçar a altres poblacions com Barcelona, Sabadell o Terrassa. - Sens dubte, les campanyes de publicitat que ha fet el RACC han estat tot un èxit. - Les campanyes dels últims anys han estat perfectes. El RACC dóna tranquil·litat i seguretat. Hem sabut transmetre fidelitat, i això el soci ho agraeix. - El RACC té un preu competitiu dins el mercat? - En qüestió d'assegurances o de viatges és clar que sí. En els últims anys hem estat dels més competitius. Però no només en els preus, sinó també en les prestacions. - Moltes empreses no asseguren menors de 2 5 anys ni tampoc motocicletes. - Nosaltres sí que ho fem, tot i que aquest punt és difícil de trac-

DavidMarcet és el director de la nova delegació del RACC al municipi FOTO: X.L. tar i és cert que existeixen moltes dificultats per assegurar. Nosaltres sí que tenim companyies que asseguren aquest tipus de riscos; una altra cosa és el preu que això costi. A més, darrerament els preus s'han disparat moltíssim. Aquest any els increments han estat molt alts. En motos, però, crec que ara mateix oferim una bona tarifa. — Cada cop s'han guanyat més la confiança de la gent. - É s cert. El RACC està creixent moltíssim els darrers anys i enguany arribarem a la xifra de mig milió d'afiliats. — La gent es gasta prou diners

en assegurances: - No el suficient. Tenen la concepció que l'assegurança és com un impost. La gran majoria ho veu com si fos una taxa que s'ha de pagar anualment - Quina és la franja d'edat que més assegureu? - Dels 30 als 50 anys. Pel que fa a les assegurances, les que fem més són de vehicles i, a més, amb molta diferència respecte a la resta de productes. - En general, les assegurances cada cop s'apugen més. - Aquest any és cert que moltíssim. Hi ha hagut un augment important de sinistralitat.

A n i v e r s a r i

El Sant Cugat Centre Comercial posa el futur a Pabast dels seus clients Activitats i sorpreses per celebrar el tercer any de la gran superfície A. B. M . - Sant Cugat -

Activitats, promocions i un espectacle de fi de festa són les atraccions centrals de la campanya que el Centre Comercial Sant Cugat està acabant de perfilar per celebrar el seu tercer aniversari. "La nostra intenció", explica a E L S 4 C A N T O N S el g e r e n t del

Centre, José Ramon Gonzàlez, "és superar la campanya q u e vam realitzar amb motiu del segon aniversari, amb la Marilyn, que va ser un èxit i va agradar molt al públic." I per fer-ho, la campanya d'enguany vol captar El centre arriba enguany al seu tercer any defuncionament. FOTO: X. LARROSAl'atenció remarcant tot allò que

és desconegut i posant-ho molt a prop dels clients i visitants de la gran superfície santeugatenca. Amb el títol de Descobreix el teu futur, la campanya començarà el proper dia 12 de novembre i durarà fins al dia 20. Durant aquests dies, diferents professionals oferiran els seus serveis a tots els clients que hi estiguin interessats: Jesús Gabriel per a l'astrologia, Kheto Regol per al tarot, Xela Lozano per a la quiromància, Kaarina en numerologia i la Maga Beth en runes. Aquests especialistes estaran cada tarda entre les sis i les vuit del vespre atenent les preguntes dels visitants.

Però no serà l'única oferta innovadora que aporta la campanya de celebració del Centre Comercial. T a m b é hi haurà una promoció de premis i regals directes. Superant una quantitat de pessetes simbòlica en la compra a qualsevol de les botigues del centre, els clients obtindran unes targetes per "rascar i guanyar". Televisors, equips de música... són nombroses les possibilitats d'obsequi segur, però a més es podrà participar en el sorteig d'un cap de setmana, amb totes les despeses pagades, a Futuroscope (Poitiers, França). La celebració s'acabarà el 20 de novembre amb l'actuació d'Anthony Blake.

EIS4CALNT0Ï>$

Guia Comercial Anselm Clavé, 14

guia pràctica ADVOCATS • TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54 • GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22. lr2a 93 674 41 64 • EULÀLIA PINYOL C/Manel Farrés. 15a. LocalD 93 674 44 69

AGENCIES DE VIATGES •USStATOURS Plana Hospital 93 5 8 9 6 ( 5 0

ALUMINIS • ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 675 2 9 0 2

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. G/La Mina, 17, L B 93675*835 • JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 6084945 19 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a 93 675 18 03 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. B7 9358944 f i • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 935894147 • MARTf FINET MIRA Sta. Maria. 38 3' 2" 935893065 • M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38,3r 2a 93 5 8 9 3 0 6 5 • BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill, 3 93 674 í 7 2 9

•ARXHJOAVfN

93 67425 70 • ARXIU M U M C P A L Rbla. Can Mora, s/h 9 3 5 8 9 0 7 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9367530*2

93 675 49 37

•BARPICCOLO Valldoreix, 29 93589**98 •BARSTOP Rius i Taulet, 56 93 5 8 9 * 2 9 9 • C U E SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 589 4 7 9 0

Cerveseria 93589*45»

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusiftol, 54 93 674 0649 •CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 674 43 90

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 6 7 4 * 9 0 3 • E L PUNT Copes i sopars 67059400*

COPISTERIES Valldoreix ,45 93 674 9 6 0 2 •COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93589 7442 •COPY-GRAFIC Can Matas, 8 936753653 •OFMOVA Alfons Sala, 18

9 3 6 7 5 2 3 73 •CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 9 •SUNBIKE Can Matas, 2 93589*757

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixes TM. 93 675 3 2 6 7 Fax. 93 675 3 2 0 9

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93674*285 •TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 936753065

•FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0503

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala. 29 93 6 7 4 * 3 9 8

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 589*4*8

93674*398

•TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 01 60

•PAPIOL Venda i neteja CànovasdelCastilo,4 93674 6 5 0 0

CENTRE COMERCIAL • PHYCA Carretera deIRubi Sant Cugat km 4 935664900

• TALLER GERONI MORAGAS Av. vlladelprat, 79 93 674 5 0 4 8

Estapé, 57

93 589 57 76 • SALA RUSINOL Santiago Rusiftol 93 675 4 7 5 *

SÍ

• ARPAU • CABALLU PETfT

ELECTRODOMÈSTICS •PASQUAL GARCIA GUILLÉN

Valldoreix, 44-46 93 674 7* 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 6 7 4 0 6 5 7 •VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 4 9 0 2 • POU D'ART

Balmes ,35 93 5906086

ODONEMATOGRAFIC •TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona)

934*2*939 33 67434 35

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT

Elisenda, 11 93 674 6*72 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos

93 59082 79 • S A N T CUGAT ESPORTS S.L PI. Quatre Cantons 936743081 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9 8 6 2 •UESC Cànovasdel Castillo, 9 936752390

ENQUADERNACIONS •M'TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles... etc. 93 674 2 6 2 4 BCN 9 3 4 * 7 0 7 59

ENSENYAMENT • COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 * *5 •PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8

enquadernacions

m. mostres Pàdua,73,h*a. 08006 Barcelona Tel. 417 0 7 5 9

««""" • VICAT3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 43

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 936752201

•RODÓ Rius i Taulet, 6 936898280

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898*08

•CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 * 6 0 0 •FOAP Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 5 0 3 9358937 2*

ASSESSORIES • DIGEST. Assessors Manel Farrés, 15 D 936744469

• L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere San, Parada 125 935893806

•CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 9 3 6 7 4 53 96 • CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n

CONGELATS

• CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93675*904 • CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93589 7 5 * 2 • CAIXA DE TERRASSA Valldoreix. 32 93675J31J90 • CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatallada. 20

93 589 3852

GALERIA D'ART • GALERIA LLUfS RIBAS

• C A L CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93674 03 0 8

Valldoreix, 14 93674 03 93 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 675 5 6 74

FUSTERIES •FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 6 7 4 0 8 82

• FLORtSTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 936741053

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93674*546

FOTOGRAFIA.VIDEO • • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7 9 6 8 • J . LLAMAS

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 6 7 4 3 5 94

JOGUINES •JOGUMESMARGA Sta Maria, 44 93674*532 • JOGUINES NINS

Villa, 9 93674*396

GELATS ARTESANS •LAJUONENCA C/ Major, 29 936752586

HAMBURGUESERIES • M C DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 936744654

HEREOLARIS DIETÈTICA • G E R D DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93674 0060 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 986755953

HIDROCULTIUS •MDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93674 7598

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674**40

MMOBILIARIES • Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Aparertodor. C/Vlllà, 7, 4t6a. 93674 8285 • FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 936740897 •ARENASAN Endavallada, 2 1 , bxs. 93 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 03 07 Fa» 93 5 8 9 * * 0 4 • FMQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 9 3 6 7 4 72 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 00 •SASI Plaça Octavià, 7 936743208 • 1 0 1 PISOS Valldoreix, 58 9 3 5 8 9 73 74

INFORMÀTICA

• F L O R S RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93674*38* 93675*820

•MANTSERV.&A. Av. Catalunya, 18 93 674 6 0 5 8

•MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0 •ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 6 7 4 4 5 7*

Si • ADMNSTRACIÓ NÚM.1 Valdoreix,67A

935894742 •ADMMISTRACtÓ NÚM.2 Major, 33 936740174

LUDOTEQUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

LLARS D AVIS •MWA-SOL Victòria, 48 9358920*8 • L A FLORESTA Pearson, 36 93 589 7 8 0 0 • L E S PLANES 93 675 5 * 0 5

MARBRES •MARMOLES SANT CUGAT Can Fafló defe Aurons C£mprjarnor,12 - Nau 3 936755*08

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • M E S MARCS Enric Granados, 15

93 5 8 9 * 4 2 9

•SOLSONA Alfons Sate, 10

935893289

MAT, CONSTRUCCIÓ •SUMMfSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93675*556

•MRW Ildefons Cerdà, 4

INSTAL·LACIONS •NSTALACIONESA. ZAMORA, SJMossèn Qnto Verdaguer, 18 935892638

•MAJIK Sant Jordi, 29

9358902 66

•MDUBRUC Av. Ragul, 9-19 935890023

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUnOUE Efes Rogent, 52 935896*63 • BENETTON Santa Maria, 21 936748602 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93675 0267 •CAMPMANY VaJdoreix.16 • P E P A MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant ArHoni, 19

93 674 0097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855

•MUSICAL SANT CUGAT. Rossel6,13 936754757

•RANQO10 Pous, 13 - local 1 93 6 7 5 5 7 5 5 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 * 8

OBJ, REGAL FESTA •HOlfO SantJord,32 935890605 • L A FESTA Santiago Rusinol, 8 93675 3304 •I0NA Major, 18 93675592*

PAPELERIES

93 674 00*4

93 590 61 19

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU VHà,6 93674 0 3 * 6

PERRUQUERIES •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 6088 •JUAM

Xerric, 28 93 674 6699 •JEANLOUSDAVD Doctor Galtes, 5

93 6756*70 • DtSON ESnUSTES Martorel, 12

935895657 •FORMA'S Efes Rogent, 18 A 93 6 7 5 4 0 0 6

PESCA SALADA! LLEGUMS •SAUJMS Sant Antoni, 50 93674 5 7 5 2

MISSATGERS

935902680

MERCERIES • L A PERLA Major. 3 93 6 7 4 0 * 3 8

MOBLES DECORACIÓ •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 0 9 9 5 91674*550 •CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6

•DECONSTRUC-

Vakfcmx.10 9367*6598

•FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7

•SERRALLERA TERRA I COMAS C a Mozart9. Pametana) 932*8*996

• T E X D Ó ÒPTICA SantJord.30

9358944 95

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusiftol, 46 93 6 7 5 * 2 9 9 • L A LIONESA

93 674 90 97

•TATERS Sant Antoni, 62 93675 5506

SEGURETAT •AUX-WD Alfons Sala. 50

93589*799

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL C/Sd,19 93 674 3 6 8 8 • TALLER MECÀMCP. CANALS Sart Llorenç, 27 93674 6 3 6 2 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6 9 5 0 •TALLERESMENA Passeig Torrebtanca,13

TELEFONIA

•RSCMES SANT CUGAT Enric Granados, 10

• A R TELECOM Telefonia i cornuracaocns Carretera de Cerdanyola 49

935892529

935898702

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda1-5 93675 * 3 8 9

REPARACIÓ D AUTOMÒBILS •RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 935892849 • TJH.G.TI Borrel, 6 TallFmx

• TJULO.

TINTORERIES •TMTORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6741182 •TNTORERIASANT CUGAT Santiago Rusiftol, 35

93 674 ** 83

•TMTORERIASANT CUGAT Rbb.Rtetalada,34

93 6752228 • TMTORERIASANT CUGAT AfcnsSala.2 936744*67

TRANSPORTS •ASSOClAaó RÀDIO TAXI 935894422 93 6 7 5 5 1 5 1

936758653

• MAILING VALLÈS, MWGB noaoreaB, o

9 3 5 8 9 2 3 7*

• PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8

93589*732

•REPARACIONS DE CALCAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16

93 674530*

Alfons Sala, 36 • CONSTRUALPA Sta Maria, 9,1r 1a 935800*5*

•REPARACIONS DE CALÇAT I COPES DE CLAUS

•PAPELENALUFA C. VafcJoreix, 23

Objectes de regal A·onsSata,12,Bc«0B3

936750454

93 6 7 5 2 4 0 *

SABATERIES

MOBLES JARDÍ

MATALASSERIES

93 6 7 4 * 4 90

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300

•EGA MOBLES Cànovas del Castjlo, 2 9358900*4

Valdoreix,79 93 674 07 7*

93 590 6*89

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 5 8 9 3 3 00

•4GSERVBS NTEGRALS Sant Martí, 32, entj. 9358923*3

93 5892232

• RESDENCIASa EDATSANT SALVADOR SantSaVador.47 936744223

•CUCARRÓ Santiago Ruanol, 30 93 674 5 5 8 0 •NENS Endavabda,12

93 589 6416

ROBA PER A LA LLAR •FALGUERA VHà.1

VETERMARIDEL VALLÈS, S . L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 69 4 6 Tel. urgències 908898136 936746945 • L A FAUNA Rbte. del Celler, 35-37 93674*305 • VETERINOS Rius i Taulet, 31 93 589 7 * 4 0

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93 674 0 8 * *

Viure L·i casa

/)/'•: cw//).-. l'i líniiuliir il,- ll>W

Tant si vostè es a casa com si no hi és... AUXVYD vetlla per la seva llar •8 rm c3=i SEGURETAT CONTRA INCENDIS SISTEMES D'ALARMES PER CASES

3R5

CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA

CIRCUIT TANCAT DE TV

CAIXES FORTES PORTES DE SEGURETAT

il·

w PORTES AUTOMÀTIQUES

-i-_

,_-!_

REIXAT AUTOMATIC

rriT

TZ^J

•>

TANCAMENTS PER A FINESTRES

PORTES AUTOMÀTIQUES EN GENERAL

La solució més adequada en seguretat integral o

S I S T E M E S DE SEGURETAT

A<ztiU<Xy

Prestigi, Seguretat i Servei

AUX VYD SISTEMES DE SEGURETAT COMPLEMENTS D0MÒT1CSI DE PR0TKC1Ó

LI. Companys, 5 0 - Tel. 9 3 5 8 9 17 9 9 - Sant Cugat del Vallès

d d

ViureLa

Divendres, 29 d'octubre de 1999

JA HEM OBERT A SANT CUGAT PLAÇA OCTAVIÀ (Al costat del Monestir) TEL. 93 675 90 20

TOT

P E R A LA

LLAR

SEMPRE ELS MILLORS PREUS TOT TIPUS DE CORTINES PER A LA SEVA LLAR

Un obsequi per la seva primera compra portant aquest anunci

LLENÇOLS• EDREDONS TOVALLOLES - COIXINS FUNDES SOFÀ - NÒRDICS MANTES• BARNUSSOS JOCS DE TAULA

•?0*m.

casa

EIS4CAINTONS

Immobiliària Divendres, 5 de novembre de í 999

A R E N A S A N • Torre adosada amueblada Zona El Colomer. Sup.: 300 m2, 3 hab. dobles (1 suite), 2 banos completes (banera hidromasaje), 1 aseo, sal.-com. con chimenea-hogar, coc.-off. con terraza (vitroceràmica, lavavajillas, nevera), lavadero (lavadora), gran sala de juegos con billar, buhardilla con terraza-solarium, garaje 3 coches, ascensor, aire acondicionado, calef. gas, suministros contratados, zona tranquila, excelentes vistas a Collserola. Alquiler: 285.000. • C/ Villa. Piso Nuevo. Sup.: 100 m2, 3 hab. (1 «suite» con vestidor), 2 banos, sal.-com., cocina equip. (lavadora, lavavajillas, secadora), arm. empot., calef., trza., pk., trast., videoportero., z. comunitària. Alquiler: 110.000. • Piso con terraza 100 m2. Z. Monasteno. Sup.: 90 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completes, amplio saLcom., cocina-office, galeria, todo exterior, calefac. gas, suministros contratados, pk. Alquiler: 97.500.

C / E n d a v a t l a d a . 2 1 bx • T e l . 9 3 5 8 9 4 5 6 6

A N

TORRES EN V E N T A • Z. Golf. Adosada de lujo. Sup.: 350 m2 vivienda + 70 m2 de jard. priv., 5 dorm., 3 banos, 2 aseos, s i t privilegiada y mag. panoràmica al golf Sant Cugat Precio: 74 MilL • Mira-sol Unif. Z. Centro. Sup.: 263 m2 vivienda + 48 m2 trzas. + 33 m2 sótano. Solan 568 m2, 4 dorm., 3 banos, 1 aseo, piscina, zona tranquila y residencial. Precio: 75 MilL

Placa O c t a v i à . 7 • T e l . 9 3 6 7 4 3 2 0 8

A N T

C/ V a l l d o r e i x , 5 8 • T e l . 9 3 5 8 9 73 7 4 - 9 3 5 8 9 8 1 6 1

I R O N E L L A

ALQUILER • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. baho compl., traza. A partir de 45.000 ptas./mes. • Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., c o c , bano compt., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol. 85.000 ptas./mes. • Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 banos, trza., parket. 80.000 ptas./mes. • L0CALES Z. Centro, a partir de 60 m2. Muchas posibilidades. A partir de 70.000 ptas./mes. VENTA • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., balcón. 12.600.000. • Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc.-off., 2 b., gran trza. Muy buen estado. 33.000.000. • Cerca Monasteno. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc. T/reformado, muy b. estado. 20.400.000. • La Floresta. Jto. FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sat., c o c , 2 b., desp. Mucho sol y vistas. 40.000.000

F I N

• Ctra. Cerdanyola. Z. Kepro, 3 hab., b. y cocina, ascensor, finca seminueva, único en zona. 21.200.000 (127.174,16 euros). • Cerca FGC. Piso 4 hab., a reformar totalmente, 1 b., z. tranquila. 17.900.000 (105.177,11 euros). • Gran piso 170 m2 Z. Monasterio, 3 hab. dobles, despacho, sal.-com. 30 m2, 2 banos, totalmente exterior, pàrking, muy luminoso. 48.700.000 (292.692,89 euros). • Centro. Piso totalmente refor. 150 m2, 4 hab., 2 b., aseo, salón amplio 31 m2, coc-of., b/orientación. 41.250.000 (247.917,49 euros) • Casco antiguo. Estudio 60 m2, 1° altura, exterior, finca 5 afios. Acabados de calidad. 18.000.000 (108.182,17 euros). • Z. Monasterio. Apartamento 52 m2 + 8 m2 balcón, finca 1 atio, pi. pk y trastero. 20.150.000 (121.103,93 euros). • Gran casa unifamiliar. 400 m2, parcela 800 m2, 4 hab., 3 b., 1 aseo, estudio, acabados de calidad, z. comunitària con piscina. Impresionante. 106.000.00 (637.072,83 euros).

Av. Rius i T a u l e t . 3 3 •

Sant Cugat Valldoreix, Mira-sol la Floresta y BeUaterra, gran CARTERA de Untf., Ados. y pisos en venta y alquiler (variedad de tamaftos y preciós)» CONSÚLTENOS !! SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VMENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES Horario continuada- de Urnes a sàbado, de9a21h

Plana H o s p i t a l , Í O • T e l . 9 3 6 7 4 7 2 5 4

VENTAS • Centro. Piso 3 hab., saL-com., coc. y bano completo, lavadero., trza. Perfecte estado. Precio: 21.5 Mill. • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab., saL-com., coc. y bano completo (reformado), trza., sol todo el dia. Precio: 17 Mill. • MirasoL Torre individual de 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garage cubierto. Solar de 340 m2. Precio: 32 MilL • Parcela. Junto al Pinar. Superfície 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 MilL • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Precio: 40 MilL ALQUILERES. • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, saL-com., coc.-office, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking. Precio: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc.-off., bano completo y aseo., calef., jardin priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta. Precio: 130.000 ptas./mes..

Doctor Murillo, 1 4 » Tel. 9 3 6 7 4 0 8

• Sant Cugat pisos de 3 hab. desde 70.000. - Mira-sol-Estación: unifam., nueva a estrenar, 250 m2 const., garaje 4 coches: 170.000. - Pisos, Adosadas y Untfamiliares de alto standing de venta y alquiler. • Pla del Vinyet pisos obra nueva desde 28 mill. Z. Com., piscina, tza. jardín... • Coll Fava: solo 3 afios, magnífïcas vistas y buenísima orientación. 25,9 milL • El Colomer: preciosa adosada, obra vista, 350 m2+30 y 45 m2 jard. privado, 4 hab.+ golfa 50 m2, buenos acabados, sol t / d , garaje 3 coches. Solo 67 millones.

F I N

PISOS EN VENTA • Z. Centro. Reformado. Sup.: 91 m2, 3 dorm., 1 bano, calefac. a gas, ascensor, saL-com. de 24 m2. Precio.: 23.9 Mill. • Z. Estación. Sup. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascensor, 1 pk. Magníficos acabados. Precio: 36.1 MilL • Z. Arrabasada. Dúplex en construcción. Sup. vivienda 108 m2 + 50 m2 solàrium, 3 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascens., 1 pk. + trastero. Acabados calidad. Precio: 39.5 MilL

F I N

i j G R A N OFERTA EN A L Q U I L E R E S ! !

Tel. 93 589 71 71

INICIATIVES PISOS • Rbla. del Celler. Àtic, 3 dormitoris. 17.000.000. • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors. 19.000.000. • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina. 30.500.000 ADOSSADA • C/ Santa Rosa, 14.170 m2, jardí.garatge (2 c ) , 3 dormitoris. 45.000.000. UNIFAMIUARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2. 35.000.000. • C/ Arbúcies, 38. 735 m2, solar, casa a reformar. 75.000.000. • Valldoreix (Prop Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris, garatge, alarma. 65.000.000. • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses, 89.250.000. • Mira-sol. (C/Toledo), 350 m2, solar 700 m2, garatge (3 c). 130.000.000 • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c,). 160.000.000.

Santiaao Rusino . 32 • Tel. 93 6 7 5 ÍO ÍO

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comun. - 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm..- Baiio. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc comun. - 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Baho -65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Bari. - Calef. - Ase. - 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Baiio - Ase. - Calef. - 75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. -110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-SaL - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 100.000

Tel. 93 589 03 0 7 / F. Macià. 69 • 93 6 7 4 24 69

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, baiio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, codna 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos PVP: 30 M.

R b l a . d e l C e l l e r . 2 - T e l . 9 3 5 8 9 OO 6 6

T E L L V I VENTA TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados. 37 M. • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina. 44.20 M. • Z. CoL Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardfn. 46 M. • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar. 78 M. VENTA PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk. 16.8 M. ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reform. 65.000. • Z. S t Francesc. Reformado, 4 hab. 80.000. • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado. 90.000. • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h - estudio + pk 5 pL, jardín. 300.000.

C/ R i u s i T a u l e t . 4 • Tel. 9 3 6 7 4 1 2 4 1 - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

HER

F I N Q U E S

I NI D E S A

PISOS • Cerdanyola-Centro. Piso 85 m2, 4 hab., b. y coc. ref., calef., 2 balc. y trast. 14.300.000. • Rubí-Norte. Dúplex nuevo de 120 m2, 3 hab., 2 b., aseo y coc, calef., trza. 35 m2. Acabados primera calidad. 22.500.000. • Rubí-Mercado. Àtico 95 m2, 4 hab., bano y cocina, ase, terraza 25 m2, balcón. 22.000.000. CASASYTORRES • Rubí-Can Roses. Nueva promoción. Casas unifamiliares de 220 m2+90 m2 de jardín, 4 hab., 3 banos y aseo. Ascensor, garaje 2 pi. Acabados l a calidad. Desde 33.500.000. • Rubí-La Perla. Torre semin. 190 m2, 3 hab., b.y coc, calef., com. y chim.,gje., parcela 1000 m2 llana con piscina. 44.000.000. • Rubí-Sosiego. Torre nueva 160 m2, 4 hab. , b., aseo y cocina, calef., garaje 2 pi., parcela de 421 m2. Acabados primera calidad. 27.000.000

C e r v a n t e s . 5 2 . Rubí •

VENTAS • Coll Fava. Àtico dúplex, 120 m2, 3 hab. (1 suite), 2 b., saL-com. 28 m2, coc, trza., bufi. 30 m2 c/ trza. 25 m2,1 pL pk., jardín com. c/piscina. 45 milL • Plaza Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobl., 2 b., sal.-com. 45 m2, coc.-off., trza., acab. l a calidad, perf. estado. 44.5 milL Pàrking opcional 1.5 milL • C/Sant Eduard. Piso 160 m2, 4 hab., 2 b., sal.-com. 35 m2, coc.-off. nueva 20 m2, trza. 12 m2, 2 pL pk, jardín com., parket, carp. ext alum. nueva, doble acristal, bafiera hidromasaje, ext. 51.5 mill. • C/ Mariné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 ba., aseo, saL-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comunitària. Comp. reformado, alarma, pers. elect., parket, aire acond. en sal.-com. 60 mill • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parket, aire acond. en sat.-com. 67 mill. ALQUILERES • P° Gaudí. Apto. 65 m2, 2 hab., 1 b., sal.-com. 15 m2, coc, balcón, pàrking, z. com. c/pisc 100.000 ptas.

Tel. 93 6 9 7 45 62

Placa O c t a v i à . 8 • T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural, ocupación inmediata. 18.200.000. • 897 -Av. Lluís Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext.), 1 b., ascensor, soleado, 19.500.000. • 923 - Pla del Vinyet 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast, pisc com., solo estrenado. 33.600.000. • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2,1 pk, trast, jardín com. 34.500.000. TORRES AOOSADAS • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c, sal.-com., coc, 3 hab., 3 b., aseo, estudio c/bano y trza., calef., etc 53.000.000. • 921 - Z. P. Central Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c , trast, saL-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza., impecable. 63.000.000.

VENDES • Montmany. Unifamiliar 250 m2, solar 755 m2, 4 hab.+estudi, 3 banys, cuina 14 m2, saló 38 m2, terrassa, park. 30 m2 traster, gas, calef, a/a 89.250.000. C-818 • Centre. Àtic 90 m2 útils, 3 hab., 1 b., menj. 18 m2, trsa. 20 m2, trast, ascensor, gas, calef. 23.000.000. P-2521 • Pla Vinyet Pis 150 m2, orient sud, 5 hab, 2 b., gran saló, cuina offïce, trsa. 15 m2, pàrking, gas, calef 44.000.000. P-1893 • Rius i Taulet Pis 120 m2, orient sud, 4 hab., 2 banys, menjador 27 m2, cuina 15 m2, trsa. 10 m2, parquet gas, calef. Exterior. 27.900.000. P-2485 • Rius i Taulet Pis 100 m2, 3 hab., 2 banys, menjador 25 m2, cuina offïce, trsa., pàrking + traster, gas, calef., zona com. c/pisc. 26.000.000. P-2476 • Rius i Taulet Pis 140 m2 útils, orient sud, 4 hab., 2 banys, cuina 17 m2, saló 32 m2, parquet, park., gas, calef., a/a, ascensor, zona com. 40.000.000. P-2548

Av. Lluís Companys, 8 • Tel. 9 3 6 7 5 3 3 5 5 - 9 3 5 8 9 26 43

Dos d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

I:SI»\I

LLOGUERS • Estudi. A prop estació, bany, cuina ameriena, balcó, subministraments d'alta. 45.000 ptes. C. inclosa. • Pis. A prop estació, 2 hab., tot reformat, calefacció, subministraments d'alta. 65.000 ptes. C. inclosa. • Pàrking lloguer. C/ Sant Jordi. 11.000 ptes. VENDES • Casa. El Colomer, adossada, 150 m2, 3 hab., + estudi, 2 banys, aseo, calefac, jardí 25 m2, llar de foc, pàrking. 45 milions. • Àtic. A prop estació, 75 m2, 3 hab., bany, calef., cuina i bany reformats, terrassa 25 m2. 23 milions. • Pis nou. A estrenar, a prop estació, 100 m2, 4 hab., 2 banys, calef., parket, pi. pàrking i traster. 34 milions. • Pis. Rius i Taulet, 120 m2, 4 hab. dobles, 2 banys, tot esterior, calef., parket, aire cond., ten-assa, pàrking, 40 milions.

ICI:SI:IC\ \ r

589

«2

I»I:IC

\ osn:

K2 «soMM

Valldoreix. 6 0 • Tel. 9 3 6 7 4 67 15 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

100 ptesJparaula x 2 setmanes

DADES DEL SUBSCRIPTOR Nom Cognoms .. Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

Telèfon

w&émmm

Fax

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA

SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina ••••••••••• ••••••••••••• EntitatrTTTIoficinannrT] dcDD núm c o m p t e C m i Titular D Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la

Sant Cugat del Vallès,

per fax al 93 674 20 24 o portar-la

de 1999 SIGNATURA

al C. Sant Antoni,

42 - 44

Viure Lacasa

Divendres, 19 d'octubre de 1999

Colchón |ükolin Mod. Sella • Bloque de muelles de hilo continuo • Vàlvulas de aireación • Tejido Damasco extra de alta durabilidad • Acolchado total • Màximo confort

• Medidas: 135 x 1827135 x 190 cm.

Fabricadocon Tecnologia Normablock

Conjunto 2 sofàs: 3 + 2 piazas Mod. Bahia * Medidas 2 piazas: 130 x 80 x 85 cm. • Medidas 3 piazas: 180 x 80 x 85 cm.

2.500

EIS4CANTONS

Divendres, 5 de novembre de 1999

Esquaix

Voleibol

Paola Postigo i els germans Annandale s'enduen el català Els

Victòria fàcil del C V Sant Cugat davant el Rubí locals guanyen tres de les cincproves del Campionat de Catalunya

Els jugadors d e l'Esquaix S a n t Cugat Paola Postigo, e n categoria sub-13 femení; Phillip A n n a n d a l e , e n sub-17 masculí, i Àlex Annandale, e n sub-21 masculí, van

imposar-se dissabte en el Campionat de Catalunya d'individuals q u e v a tenir lloc a les instal·lacions d e l'Esquaix. D'aquesta manera, d e les cinc categories establer-

tes a la prova, tres les v a n guanyar jugadors locals. El proper g r a n esdeveniment en què participarà l'Esquaix és ei C a m pionat d'Espanya per equips.

ALEX LÓPEZ

Tres jugadors de l'Esquaix Sant Cugat van imposar-se dissabte en el Campionat de Catalunya en les cinc categories establertes. Paola Postigo, en categoria sub-13 femení; Phillip Annandale, en sub-17 masculí, i el seu germà Alex, en sub-21 masculí, van guanyar el català, que va tenir lloc a les instal·lacions de l'Esquaix Sant Cugat. Phillip Annandale, en categoria sub-17, va revalidar el títol aconseguit en la darrera edició. El santcugatenc va desfer-se en la final del seu germà Alex per 3 sets a 0. Alex Annandale, però, va ser el jugador que es va imposar en sub-21, on només hi van participar tres jugadors: els germans Annandale i Raül Artigas, tots tres jugadors de l'Esquaix. Alex va superar el quadre amb facilitat en superar els seus dos adversaris per 3 sets a 1. Els Annandale van haver de jugar sis partits en un dia. En sub-17, Phillip Annandale va haver de superar un quadre d'uns vint jugadors. En aquesta categoria hi van ser presents els millors jugadors de Catalunya. En sub-21, en canvi, no hi va haver la participació dels millors. Jugadors de la qualitat de Josep Llop, Ivan Flores o Alberto Manso no s'hi van inscriure. Alex Annandale, el guanyador, reconeix que "és una vertadera llàstima que aquests jugadors no hagin vingut a jugar perquè s'hauria pogut veure un millor esquaix".

À.L.

Després de dues derrotes consecutives a Primera Nacional contra el CV Algaida a casa i el CV L'illa Jordi a Castelló, el sènior femení del CV Sant Cugat va apallissar el CV Rubí, equip que un cop disputades les quatre primeres jornades de lliga tanca la taula sense haver sumat cap triomf. Després d'aquesta victòria, el conjunt santcugatenc és sisè a la taula, amb 6 punts, a dos del líder, el CV L'illa Jordi. Aquest cap de setmana, el conjunt que dirigeix Zoran Nikolovski es desplaça a València, a la pista del CV Quart de Poblet, que ocupa la desena i avantpenúltima posició, amb 4 punts.

Futbol

Els I · I M M AiianMe vm Ii·iyar el citilà en I* ceteierie ni-17 i i i t 21 FOTO: EIUIIFAIIHYES

Els germans Annandale, de 15 anys, no es conformen amb poc, volen més. Els seus propers comL'altra jugadora local que tam- promisos fins que s'acabi l'any bé va vèncer en la seva categoria són diversos. Tenen la intenció va ser Paola Postigo, en catego- de prendre part en proves del ria sub-13 femení. En lafinalva circuit català de primera, segona derrotar Marta Cirera, del Club i tercera categoria amb la fita "d'agafar més nivell, millorar i Natació Sabadell. Postigo va evitenir més experiència". Però sens denciar, una vegada més, la seva categoria. Pel que fa a la resta de dubte que les competicions més categories, en sub-13 masculí va importants en què participaran guanyar Guillem Mas, del Can són tres: el Campionat d'EspanMèlich, en derrotar en la final ya per clubs, el Campionat de Daniel Quiaw, del Club Natació Catalunya per clubs i el Màster Catalunya; i en sub-17 femení, júnior. La primera cita serà l'esla vencedora va ser Marta Gaya, tatal, que es farà a Madrid del 12 del Club Natació Sabadell, que al 14 de novembre. En aquest en la final va superar Eva Mo, torneig, l'Esquaix Sant Cugat estarà representat per les seves mide l'Esportiu Rocafort. Una jove promesa

GAS OIL Ports gratuïts

llors raquetes: Santi Altarriba, Marc Bieto, Santi Grau i els germans Annandale. Segons els jugadors, "provarem d'aconseguir un bon resultat per al nostre club". El català tindrà lloc els dies 27 i 28 de novembre, mentre que el Màster júnior es farà al desembre a l'Igualada Esquaix Club. "Seguirem treballant perquè volem guanyar el Màster." Si alguna cosa ha evidenciat aquest torneig és que l'esquaix santcugatenc compta amb una bona base. Els Annandale i Paola Postigo són joves jugadors que de ben segur arribaran lluny. Aquest no és ni el primer ni l'últim torneig que guanyaran en la seva carrera esportiva.

El Mira-sol venç la Penya en el derbi La Unión Deportiva Mira-solAdesa Bacó d'Enrique Fortes va superar per 0 a 2 a domicili la Penya Blaugrana Sant Cugat, partit corresponent a la vuitena jornada de lliga i que es va fer a Can Magí. Amb aquest triomf, els jugadors mira-solencs són líders en solitari al grup catorzè de Tercera Regional. A la Segona Regional, en canvi, el La Farga ha cedit el liderat en la darrera jornada al San Pedró Lumen, en caure a casa davant el Juan XXIII per 1 gol a tres. Ara són segons a dos punts. /À.L.

Tel. 93 5801162 <z? >*\ ^ ^\

V^^A

Contestador les 24 h

ESPA|

Distribuïdor oficial

Esports

ELS4CANT0PB Divendres, 5 de novembre de 1999

Golf

El CG Sant Cugat viurà en directe el millor golf estatal Des d'avui i fins diumenge es tralitza el català Al.KX LÓI'KZ

Les instal·lacions del Club de Golf Sant Cugat, degà del golf català i fundat el 1914, seran l'escenari des d'avui i fins diumenge de la XIX edició del Campionat de (iatalunya per a Professionals. Per quart any consecutiu, el club santeugatenc organitza aquest certamen. que també és puntuable per al XII Campionat Oki-'lélepi/./.a. El català comptarà amb un cartell de luxe, amb la presència dels millors golfistes de l'Estat. Així ho ha confirmat Richard Martíne/. director esportiu del CG Sant ('ugat: "Sens dubte, aquest és el millor cartell dels últims anys. Puc assegurar que els jugadors sempre han estat encantats de venir a jugar a Sant Cugat, perquè els tracten molt bé." Jugadors de la talla de Santi Luna, Carlos Ròtules, Ignacio Garrido. Pedró Linhart o del vencedor de l'última edició, el basc !•rancisco Javier Amatriain, participaran en aquesta nova edició del (Campionat de

ïOp en üc. Aquesta laprineipai«Or, vetat d'aqüjjÉtapsova. El guarjr . yador s'emtipgeKà 1.484.000 pessetes, m ^ p ^ j p i p j ' ú l t i m dels quaranta primers classificats s'endurà ni més ni menys que 101.(XX) pessetes. Després de l'any 1997, l'organització va fixar-se lafi{ajde~i triplicar la dotació econòR$$a del torneig, que llavors va ser de 4 milions, i ho ha acoose- ' guit D'altra banda, respecte a l'edició de l'any passat, aquest capítol s'ha vist incrementat en 6.685.000 pessetes. Els dos principals patrocina- \ dors d'aquest català són Oki i Telepizza, patrocinadors del circuit nacional. /A.L.

Catalunya per a Professionals cjue tindrà lloc, segons explica Martínez, "en un camp de molta categoria". Entre els 99 inscrits, el torneig comptarà amb jugadors del CG Sant Cugat amb molt de renom, com és el cas d'Ivó Giner, Txomin Hospital (que ja va guanyar aquesta prova l'any 19%), Nacho Feliu i Fernando Roca (que també va vèncer en l'edició de 1992). Un torneig propi Des de la primera edició, l'any 1969, el Club de Golf Sant Cugat n'ha organitzat un total de nou, i és el club català que, amb diferència, més vegades l'ha muntat. Dins el calendari, aquesta és una de les proves més consolidades. Sergio García, el Nino, va prendre part fa dos anys en aquesta competició. Va participar-hi amb només 17 anys i com a golfista amateur, i el va guanyar. Aquest seria posteriorment un dels darrers campionats que el Nino va

Uis kaxcútt, pendent tM CM, i CariMtari,fcla FCfi, van present» el otilà FOTO: X.L jugar com a amateur. El club santeugatenc manté una molt bona relació amb Sergio García i la seva família. Abans que avui comenci el Campionat de Catalunya per a Professionals, ahir i abans d'ahir va tenir lloc també al CG Sant Cugat dues pro-am amb la participació de 64 equips.

Futbol

Hans presenta el seu càrrec, però Alacid el ratifica A.L.

L'entrenador-jugador del Sant Cugat Esport, Hans Schònhòfer, va posar dimarts a la nit el seu càrrec a disposició de la junta directiva del Sant Cugat Esport FC, que presideix José Ramon Alacid. Això va succeir en una reunió q u e van m a n t e n i r H a n s Schònhòfer i alguns directius de l'entitat. En la trobada, la junta directiva no va acceptar la dimissió del tècnic i el va ratificar en el seu càrrec. Els mals resultats de l'equip han dut el primer equip del Sant Cugat a una situació molt crítica. És penúltim a la classifi-

cació de Primera Catalana amb només cinc punts i en /.ona de descens directe. L'equip vermelli-negre té un balanç a la competició d'una victòria, dos empats i sis derrotes. Amb tot, el Sant Cugat Esport és a tres punts de la perillosa zona del descens directe. "Aquest balanç és molt negatiu", reconeix Schònhòfer. Davant aquesta situació, el tècnic ha explicat que "em veia amb l'obligació moral de posar el meu càrrec a disposició de la directiva". L'entrenador-jugador del Sant Cugat creu que el principal problema del seu equip és "un problema d'actitud. El nivell dels jugadors està molt per sota de les seves possibilitats".

MM M M * * etawi m caní radftaj Mi Solucions, j a "La dinàmica no és bona i l'hem d'aturar com sigui", ha declarat el tècnic. L'entitat santcugatenca ja ha començat a sondejar el mercat amb la intenció d'incorporar algun jugador que, com explica

Schònhòfer, "doni una injecció d'agressivitat a l'equip." El màxim responsable tècnic del primer equip no té cap intenció, per contra, de donar la baixa a cap jugador. Així ho explica: "Els jugadors no han correspost a la confiança que jo vaig dipositar en

L'organització espera que des d'avui i fins diumenge a la tarda, la gent del municipi s'apropi a les instal·lacions del club per poder seguir de ben a prop l'evolució d'aquest torneig. L'entrada és gratuïta. Està previst que diumenge, als volts de les cinc de la tarda, l'organització lliuri els trofeus i els premis als guanyadors.

ells, però si al final he de donar la baixa a algú, abans plegaré jo." Sembla que, amb tot, es viu un bon ambient al vestidor: "Amb els jugadors hi ha molt bona relació." El Sant Cugat Esport va perdre diumenge al C a m p Municipal d'Esports contra el Castelldefels per un contundent 1 gol a 5. En aquest partit va ser expulsat amb vermella directa Hans Schònhòfer. Schònhòfer ha explicat com es va produir la situació: "Un jugador d'ells em va agafar intentant aturar-me sense que l'àrbitre xiulés res i jo deixo anar el braç per treure-me'l de sobre impactant amb el colze al pit de Matamoros. Va ser una reacció instantània, ja que estàvem en una situació de 0 a 5, jo estava molt cremat i l'àrbitre no estava aplicant el reglament, al contrari, estava intentant humiliar. És clar que aquesta acció no tenia sentit amb un 0 a 5. L'àrbitre tampoc no va veure l'acció. Diumenge, els locals visiten el Peralada, que té vuit punts més.

Practica el millor exercici per al teu cor: la solidaritat. A Ajuda en Acció necessitem que l'exercitis per poder impulsar els nostres projectes de desenvolupament integral al Tercer Món. Corre. Contribueix a portar l'esperança a qui més ho necessita.

Apadrina un nen. Tel.: 902 402 4 0 4

1981

è&

A?cío

Esports

ELS í CAIVIUNS Divendres, 5 de novembre de 1999

F u t b o l

s a l a

L'Olimpyc La Floresta encara no sap què és perdre a la lliga El tècnic Àngel Ruiz incorporarà ben aviat Jairo, que interessa molt A m b el pas d e les jornades -ja en portem cinc de lliga-, l'Olimpyc La Floresta es consolida a la p a r t alta d e la taula, e n bona part pel fet que els d'Àngel Ruiz en-

cara no coneixen la derrota en la present t e m p o r a d a . Dissabte, els d e la Floresta van imposar-se a l'Hospitalet per 2 gols a 3 . A r a , l'Olimpyc és sisè a la taula, a cinc

purrts del Kder, I' Aha-5 de Barcelona. B F S Rubí visita dissabte el pavelló municipal. Mentrestant. Ruiz podria tancar ben aviat el fitxatge de Jairo.

cassa. Ara mateix són baixa per lesió els jugadors Carlos Rueda i Jordi Aranda; dissabte tampoc no podrà jugar el porter Esteve Minarro. Malgrat que Ruiz compta a m b algun jugador del segon equip, el tècnic ja pensa en la incorporació d'un jugador que en les últimes dues setmanes s'ha estat entrenant amb l'Olimpyc. Es tracta de Jairo, que ben aviat podria estampar la seva signatura. "És molt probable que el fitxem. Està treballant molt bé i ens interessa. Ara només ens cal parlar amb ell i que el jugador decideixi si vol quedar-se." L'entrenador florestà reconeix que les lesions poden acabar perjudicant de debò l'equip: "Podem pagar car aquest fet perdent algun enfrontament."

Al.KX LÓPEZ - Sant Cugat -

Després de cinc jornades de lliga al grup cinquè de Primera Nacional "A". l'Olimpyc continua sent un dels quatre equips del grup que encara no coneix la derrota aquesta temporada. A més, dels conjunts que ja els ha tocat descansar, l'Olimpyc és el que està millor situat a la taula. P.l tècnic del primer e q u i p explica q u e "aquest principi de campanya ha estat de les millors dels últims anys". Respecte a la imbatibilitat dels florestans, Ruiz té molt clar que "qualsevol dia podem perdre, però tots els punts que hem aconseguit fins ara ja són nostres i no ens els pot treure ningú". L'Olimpyc La Floresta va imposar-se dissabte a la pista de l'Hospitalet per 2 gols a 3. Amb aquesta nova victòria, els florestans són sisens a la taula, amb 10 punts, a només cinc del líder, que és l'Alfa-5 de Barcelona. L'Olimpyc posseeix així un balanç al campionat de lliga de tres victòries i un empat. Si continua en aquesta línia, de ben segur que complirà l'objectiu fixat per a aquesta temporada: situar-se entre els primers a la taula. De fet, el mateix Ruiz ha

Un R u b í conegut rMm-ycURrn-t*

M In penM cap parUt «I C M * * * * fe B p FOTO: HRIMD FARINYB

dit que "a principis de la lliga no em pensava que a la cinquena jornada no hauríem perdut encara cap xoc". Els jugadors que entrena Àngel Ruiz van trencar amb l'estadística dissabte, ja q u e mai no havien guanyat a la pista de l'Hospitalet. Aquest conjunt, un dels més ex-

perimentats de la categoria, no ha iniciat amb bon peu la campanya, ja q u e és avantpeniíltim sense punts. Segons Àngel Ruiz, aquest va ser "el partit més difícil que hem jugat fins ara". Darrerament, les lesions no estan respectant l'Olimpyc, que ja per si mateix té una plantilla es-

El FS Rubí visita dissabte el pavelló municipal. En aquest equip hi militen tres jugadors locals ben coneguts: Carlos Ruiz, Juanito Méndez i 'lbni Cadevall. El FS Rubí és ara mateix dotzè a la taula, de quinze equips, amb només un punt. Àngel Ruiz, però, no es refia de l'adversari, malgrat que és conscient que apriori el seu equip és el favorit per guanyar el xoc.

E n t i t a t s

La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat continua p r e p a r a n t el q u e serà la seva aparició pública el proper 14 de novembre en la XXIV edició de la Festa de Tardor. Dimecres, la plataforma va reunir-se a la seu de la Penya Blaugrana de Sant Cugat per perfilar els darrers detalls. Hi van ser presents un total d'onze clubs: El Patí H o q u e i C l u b S a n t C u g a t , la Fundació Unió Esportiva Sant C u g a t , el C l u b Voleibol Sant Cugat, el Futbol Sala Winterthur Sant Cugat, la Unió Esportiva Sant Cugat, el Club de Rug-

bi Sant Cugat, la Unió Ciclista Sant Cugat, el Sant Cugat Esport F C , la P e n y a Blaugrana Sant Cugat, el C l u b Esgrima Sant Cugat i la Unión Deportiva Mira-sol-Adesa Bacó. La propera reunió tindrà lloc a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat dimecres vinent a dos quarts de nou de la nit. "Espais per al poble" és l'eslògan que enguany ha triat l'organització d'aquesta trobada. Per a Antoni Pérez, president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, "nosaltres hi estem molt d ' a c o r d . El p o b l e n e c e s s i t a molts espais, i d e tota m e n a . Evidentment, també es necessiten instal·lacions esportives".

últims Q^£|MfeéfÍJ|Éda4£ una d c r t ^ & d f ^ r é r ò t 1 lona ' i r ^ r t l x O T e a í p i í t a b piM^ulclBab^r-Catalàílad^ rrotacnl'i^lalwnaàaacaÉa ami, d \ ,66fer "de Mar. Ara, els vermelf-l··hegres són vuitens a la taufi arrib 7 punts, a cinc del líder, q u e és el L i Unión de Saiita Coloma d e ' Gramenet. L'entrenador-jugador d e l Winterthur, Jaume Esüràda,ha explicat que "els primers n> sultats que vern obtenir a M lliga \an fer pensar a la gent que ja ho teniem tot fet H e m de ser concients que h e m d é treballar de valent i que no podem abaixar la guàrdia". Pdr Estrada, el difícil calendari que està afrontant ara mateix! Pequip no és excusa perrjúè cdS^* sidera que "tard o d'ho&héró ' de jugar amb tots els equíp^ del grup". Aquest cap de setmana, e)Èr santeugatencs es despladeÜa la pista del Centelles, que té* dos punts més que els sant** cugatencs.Fora de casa, e ï Winterthur no ha perdut. Dilluns, l'equip cadet def Winterthut va participar en e b actes c o m m e m o r a t i u s detf Centenari del FC Barcelona? 5 Els santeugatencs van perdre* contra el cadet del Barca per 6 gols a 4. /À.L.

R í t m i c a

El PSC mostra interès per reunir-se aviat amb la Coordinadora A.L.

prop Sant que n

Rubino i Santolària, al català - Sant Cagat -

dlitlMtb|nrthmparUc*arimnFaKafe·nkirFOIlXMlJUnUU

El P S C , interessat El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha estat el primer partit polític de l'oposició que s'ha mostrat obert a reunir-se aviat amb la plataforma. Segons Pérez, "només esperem que es posin en contacte amb nosaltres per tal de trobar-nos".

La Coordinadora també segueix treballant en el que serà el seu logotip. Mentrestant, la Coordinadora està a l'espera d'una trucada des de l'Ajuntament: "La plataforma espera que el consistori ens truqui per reunir-nos pels volts del 20 de novembre i estudiar el projecte que estan preparant"

Les gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat And rea Rubino i Tània Santolària participen demà al Campionat de Catalunya de Conjunts que tindrà lloc a Tarragona a les instal·lacions del Nàstic de Tarragona. Rubino i Santolària formen part de l'Escola Catalana, que en categoria júnior i en el nivell IV lluitaran pel títol. Els tres primers classificats al Campionat de Catalunya prendran part al Campionat d'Espanya que es farà a Valladolid del 4 al 7 de desembre. L'Escola Catalana va classificar-se primera al provincial. / A.L.

Esports

ELS-íCArYIÜNS Divendres, 5 de novembre de 1999

H o q u e i

B à s q u e t

p a t i n s

El P H Sant Cugat suma el segon triomf consecutiu i es col·loca a mitja taula Els de Lluís Sànchez s'han d'enfrontar ara al segon Després del mal inici a Primera Catalana, el sènior masculí d e l P H S a n t C u g a t s'ha posicionat, després d e les primeres cinc jornades de lliga, en un vuitè lloc a la tau-

la, a m b cinc punts, d'un total d e setze equips. Les dues victòries consecutives q u e ha assolit han donat moral a l'equip per enfrontar-se en les properes dues jor-

Victòria de la UE Sant Cugat amb un dels millors i tercer classificats

nades a dos dels equips grans del grup: el Reus Deportiu i el C P Monjos. L'equip ha d e m o s t r a t q u e , m a l g r a t la seva j o ventut, t é una g r a n qualitat.

El sènior "A" masculí de la l'E Sant Cugat va vèncer a la lliga després de dues derrotes consecutives. VA conjunt santeugatenc va desfer-se del fins llavors tercer, el Sant Medir, per 68 punts a 67. Ara, la UE Sant Cugat és desena a la taula, de setze equips, amb un balanç de tres victòries i tres derrotes. El Sant Medir només havia encaixat aquesta temporada una derrota. El tècnic del primer equip masculí, David Barbens, ha reconegut que "aquest partit era vital guanyar-lo. Fira un partit molt difícil de guanyar davant un bon equip i que és a la part alta de la taula". Barbens ha volgut destacar "la constància de l'equip" en aquest xoc.

ALF.X L Ú P K Z

- Sant Cugat-

HI sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va aconseguir diumenge en la cinquena jornada de lliga el primer triomf de la temporada al pavelló municipal en superar el (!P Vilanova per 6 gols a 4. Aquesta ha estat la segona victòria dels vermell-i-negre a la lliga, i a més ha estat consecutiva. Fa dues setmanes, el PH Sant Cugat va guanyar a domicili cl (]asal l'Hspluga per 4 gols a 6, i diumenge va ratificar la bona línia de les últimes dues setmanes en imposar-se al CP Vilanova. Amb aquests quatre punts que ha aconseguit el conjunt santeugatenc, els de Lluís Sànchez s'han col·locat en una zona còmoda a la taula. Són vuitens a la taula, amb 5 punts, d'un total de setze equips. El PH Sant Cugat és a cinc punts del líder, el Patí Vilafranca, i també a cinc de l'últim classificat, que és el Casal de l'Espluga. "El triomf que vam aconseguir dissabte ens feia molta falta. Havíem de confirmar els dos punts que havíem tret a la pista del Casal l'Espluga en la jornada anterior", ha explicat el tècnic Lluís Sànchez.

•i saaiar BISCIIÍ M PH Saat Casat »•

Dos grans ossos En les dues properes jornades a Primera Catalana, el sènior masculí ha de jugar davant el segon i el tercer classificats, que encara no han cedit un sol punt. "Aquests són dos enfrontaments molt difícils, però hauríem de sumar un o dos punts en total",

H o q u e i

*l primr partit ia la taaatrata a cau FITp: E I M M FMUNYES

ha explicat l'entrenador. Malgrat aquest fet, el tècnic està convençut que després de vèncer dues jornades consecutives fa afrontar amb més tranquil·litat aquests xocs. Diumenge, el PH Sant Cugat es desplaça a la pista del Reus Deportiu, que és tercer, amb 8 punts. L'altre cap de setmana, els santeugatencs

rebran el segon, el CP Monjos. El PH Sant Cugat és, després del CP Vilanova i el Casal l'Espluga, l'equip més golejat del campionat. Per contra, és el sisè conjunt que anota més gols. Sànchez ha reconegut que "ens fan massa gols". Aquesta setmana l'equip ha treballat en aquest aspecte.

Hi participaran els vuit millors classificats a la Divisió d'Honor La fase final de la Copa de la Reina d'hoquei herba es farà al mes de juny a les instal·lacions del Júnior. Així ho ha confirmat la Federació Espanyola d'Hoquei Herba. Del 2 al 4 de juny, els vuit primers classificats en el campionat de lliga de la Divisió d'Honor femenina prendran part en aquesta competició, la segona més important després de la lliga. El conjunt madrileny del Club de Campo és l'actual campió d'aquesta competició, després d'imposar-se en lafinalde la darrera edició al Club Deportiu Terrassa en els llançaments dels

strokes. Pel fet de jugar com a equip amfitrió, el Júnior és un dels candidats al títol, malgrat que la potència dels equips de Madrid, o la Reial Societat o el CD Terrassa li posaran el camí molt difícil. En l'últim minut A l'equip femení del Júnior se li va escapar diumenge a les seves instal·lacions un punt molt valuós. El seu adversari, el San Pablo Valdeluz, va aconseguir el gol de la victòria gràcies a un stroke en el darrer minut de partit. Després de quatre jornades a la lliga, el Júnior femení encapçala la sisena posició, amb 4 punts i un

Aquesta jornada, els santeugatencs es desplacen a la pista del Bàsquet Club Andorra, que és vuitè, amb el mateix balanç que la UE Sant Cugat. "Cuanyar a Andorra serà molt complicat. És una de les pistes més complicades de la categoria", ha remarcat David Barbens.

H a n d b o l

Punt valuós de la UE Sant Cugat a Gavà

h e r b a

Les instal·lacions del Júnior acolliran al juny la fase final de la Copa de la Reina À.L.

A.L. - Sant Cugat -

balanç de dues victòries i dues derrotes. Aquest cap de setmana, l'equip que dirigeix Núria Olivé rep la Reial Societat, que en aquests moments és segona a la taula, a només un punt del líder, el Club Deportiu Terrassa. L'objectiu del conjunt santeugatenc per a aquesta temporada és classificar-se entre els primers. Ara mateix, el Júnior és a 4 punts del primer. El Júnior masculí, per contra, va aconseguir dissabte a les seves instal·lacions la primera victòria de la present temporada a casa. Els jugadors locals van enfrontar-se a l'aleshores segon, l'AD Rimas, i el van superar per

4 gols a 2. Un cop disputada la cinquena jornada de competició, els homes de Marcos Palau-Ribes tenen un balanç de dues victòries, dos empats i una derrota. Amb aquest magnífic resultat, els locals han passat a ocupar una privilegiada segona posició a la taula, amb 6 punts, a tres del líder, l'Atlètic de Terrassa. Aquest cap de setmana, el Júnior masculí es desplaça al terreny de joc del Reial Club de Polo de Barcelona. Aquest conjunt és sisè a la classificació, amb un punt menys que els blau-inegre. Un triomfen aquesta jornada podria consolidar el Júnior a la part alta de la taula.

El sènior d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va arrencar un punt molt important de la pista del Gavà, un equip que a la pretemporada havia apallissat els santeugatencs. Els de Joan Sancho van empatar dissabte a la pista del Gavà a 27 gols, tot i que, tal com havia anat el partit, els vermell-i-negre se'n podien haver endut els dos punts en joc. La UE Sant Cugat sempre va dur la iniciativa, tant en el joc com en el resultat, però un gol de l'exsanteugatenc Oscar Palència als últims segons de partit va donar l'empat al seu nou equip. La primera meitat vafinalitzaramb un avantatge visitant important: 10 gols a 14. La UE Sant Cugat rep diumenge al migdia el Comercial Laminados de Sabadell, conjunt que és cinquè, amb 7 punts. Els jugadors de Joan Sancho són onzens a la classificació, de catorze equips, amb 3 punts. /À.L.

ELS4CANIQNS

Esports

Dhendns,Sdeiiovembrtdtl999

E S P O R T

F E D E R A T

A G E N D A

E S P O R T

F E D E R A T

R E S U L T A T S

lüli^ 1 1 f ÍE^II,

T m V r S r l Ü TP \F W\i^Wr^r

f i o

f l o r s i pi

MYtH

l'amaz

L L I B R E R I A

Selecciona comercials

Per a la venda de productes asseguradors (vida, salut, estalvi).

Tel. 902 40 40 10

S'ofereix contracte laboral

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DE DIBUIX I PINTURA

Adults i nens C/Sant Ramon, 21 - TM. 93 67591 44

Important fons d'humanitats Títols curiosos Cuidaia taetíé Infantil PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 674 15 73 e-mail: mythosOmythosllibreria.com http://www.mythosllibrerla.com

c ^ K TMMftb H M «b i11 *f iHMab

ypt-~

Dr. Murillo n° 8 Tel. 93 590 60 71 Sant Cugat

Esports

ELS /CAIYTONS Divendres, 5 de novembre de 1999

Esports

ELSJCAJYIONS Divendres, 5 de novembrr de 1999

L'Illa Sí. Jordi Sta. Colom» Algaida Quan Poblet Sani Cagat Algar

VOLEIBOL

Primera N a c i o n a l F e m e n í GRUPB Tertrf-DoiowS ; . . . . . ..V.ïví'sS·v LTBa S t J a n £ Q . P o b l e t . . . . 3A Sta. Cotana-Algaida 1-3 U . A l a c a n t - H . Expert .3-0 Algar-Góitadefla 3-1 SantCugat-Rut» .3-0

S: ~S

tó

La propeta (6 de novembre): Quart Poblet-Sant Cugat; DoloresL'Illa St Jordi; Ciutadella-Terol; H. Expert-Aigar; Algaida-Terol; RubíSta. Coloma. - .-„ * •

2 .10"

10 II 11 12 12

S• 4

?ffin-ïncfc?$É .; Almacelles-Sià." .tars Mundet-Saïít ft'Cugat; Montgat-Martoreil.

Terol H Expert Dolores Rubí

»»*—__-au. Ja_ jg—je ^-«0,. JBMÉL U. Macant

7 7 5 6 3

4 4 4 4 4

TENNIS TAULA

acional

T „ Boada-Adesa Mira- sol (djsJJ Castellbisbal «B»-Thau «A» (ds)Cor-La Faiga «A» (ds) «B»-Avenç «B» (da|* •,-Avenç «A» (ds)

BÀSQUET Infantil masculí 10.15 Col. Vednina-Sant Cugat (ds) 12.45 Col. Avenç-Sant Jordi (ds) 10.15 Torre del Palau-CE Àgora {ds

Infantil iemení

-Sant Cugat «A» (ds) »•%« Cugat «B»dsJ lis «B»-Àgora «B» (àsf •Júnior (ds) !»-Can Jorresa «A» (ds)

10.15 Col. CSngte-Col. Avenç (ds) 11.30 Àgora-Salesians (ds) UE9Cfdcscan«rJ "

Alevífemeni 13.00 Catahffiyi-SaMa 13.00 Stjjordi «A-IHns ^fóríd») 12.00 j.MaragaB-Cenweí3Í>eit«&(dss) 12.00 Pj» Faroraa-Ewa» <&M»0Í!s) Regira Carrnefi.Avénç(ds)" '\ ' Ferran Chia-Sr. Jordi «B» 30») ._

l-EEFoiró(ds) i)

Benjamí 10.00 L* Fk&àçi-Pl» Fafcww (dtí 10.00 Santa I«bél-J.*farí^fi(as)

da Vinci (ds)

-Avenç-Col. CJçnqfy/r

FUTBOL A-7 Femení.

BÀSQUET Infantil masculí Esçpla Pia-Avenç

Escola Pla-CF Júnior .25-34

Infantil femení Avenç-Col. Carme «A» Sta. Eulàlia-Àgora Dosa Salesians-UESC

Alevífemeni

r . . i$M&

11-36 28-27 2-0

.4-5

Alevt Foird«B»-CaaPafetlada St. Lorenzo-Foiró «A» Adesa Mira-sol-M. Egara Avenç-La Farga

.0-14 ajornat 8-3 .7-3

2-0 0-2 0-2 0-2 l-l .0-2

Avenç flft&rgratCor

2-0

AvençiAHSt Cristobal «A»

2-0

CEStCtí8««B»-Àgora«C» Àgora «B».*Sagrat Cor CFJúmo^ÜN Terrassa CE St, Cugat «A»-Àgora «A*

.0-2

I Cim

•Mfffel '"'" " *)*'"*%' 'ftlUlffitik' "*l

/*/ »=,.

-wiMpvkai* f w n u n n i •Vaifíecavails^iigeli^Féítci...,. . 2 4

i*mi ac ísmejv •

BOL

Saj^Ow-Àgom'. . ^ . . , % . . . ; . . , . ^ 1

Prebenjamí

Benjamí Avenç «C* -Cap Jabac

Toau^B^sajÒTíPont ....U f f o g W - % P. Lumen Adesa WwfièMerrassa «B» JabacCJ^fcta«A»- Foiró Tbau «AiUJE Rubí «A» La Farga ^-Castellbisbal «B» . . .

0-2 2-0 2-0 2-0

da V Col. Catme «A» . . .7-38 -Avenç ..',' 2&22 11-Maristei.».....'.... .40-10 tFm.-CïiJ&rt(«Bi» ....21-5 Ramon i Cajgl F e m . . . . .43-5

H1MMIUI T B t n S i U €V4gubí«A"Av<*c~ ......2-1 Fener-ÓN Satjedey , . . . . . 2 4 '...U.....2-CT

Griful Oil, s. L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS Gasolis A, B i C de primera qualitat Ports gratuïts a partir de 400 litres Descomptes a partir de 500 litres Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega Grans ofertes en funció del consum

Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

Estacions de servei

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

AfB i C E.S. CAN SOLÀ

93 674 06 07

93 589 45 55

p Ç

CENTRE

a la Crtra. de Cerdanyola

EIS4C41YIWS 4

•

Espectacles

Cultura

Divendres, 5 de novembre de 1999

G u a r d o n s

Terrassa premia dos músics locals Els dos joves treballen junts des que es van conèixer quan tenien vuit anys El premi d'honor que cada any organitza el Conservatori de Música de Terrassa ha donat a conèixer el treball de dos joves de Sant Cugat que des de ben petits han viscut junt l'aventura de la música. En Manel toca el saxó; en Miquel, el piano. L'un ha guanyat el premi, el segon només la menció. Malgrat tot, ells estan contents perquè tot i no saber que el premi era nominal, van donar el millor de si mateixos i van guanyar.

SUSANNA ROMKKO

- Sant Cugat M a n e l C e r d à té vint-i-cinc anys i és de Valldoreix. Miquel Alegre en té vint-i-quatre i és de Sant Cugat, 'lots clos són músics i tots dos treballen des de fa tres anys en l'escola de música Andante de Valldoreix. Kl passat divendres 11 d'octubre tots dos van guanyar. El primer, el premi d'honor que el conservatori de Terrassa organitza des de fa uns quants anys. El segon va rebre una menció d'honor. Tots dos es van presentar en aquest concurs "perquè en el conservatori, quan acabes el grau mig, si tens una nota d'excel·lent tens l'opció de presentar-te a aquest

premi. Nosaltres ho vam fer perquè ens pensàvem que cl premi el guanyaríem tots dos, ja que vam actuar com a grup de música de cambra. La nostra sorpresa va venir després quan vam saber que aquest premi és nominal. En aquest sentit, ens sentim una mica disgustats", explica Manel Cerdà. En l ' e d i c i ó d ' e n g u a n y d'aquest premi d'honor de música de cambra s'hi van presentar tres grups, e n t r e ells el d u e t que formen en Manel, que toca el saxó, i en Miquel, que toca el piano. Cinc persones eren les aspirants al premi, però la sonata d e Paul Kreston que van interpretar els va fer guanyar. "Aquesta peça no és gaire co-

Tant Manel Cerdà com Miquel Alegre creuen que aquest premi serà positiu per alfutur FOTO:X. L·\RROSA neguda i ens ha agradat molt interpretar-la", apunta en Manel. D e moment, aquests dos joves músics continuaran fent classes de música a Valldoreix, però no descarten tornar-se a presentar en un altre concurs, perquè, tal com explica en Manel Cerdà, "sempre van bé per

Art

El pintor Lluís Ribas mostra les obres que exposarà a Nova York La bellesa femenina i els jocs de llum són els protagonistes S. R.

El pintor santeugatenc Lluís Ribas va inaugurar ahir una exposició de 17 peces a l'espai que porta el seu nom. Aquesta és la darrera oportunitat de veure l'obra d'aquest artista, ja que està treballant en l'exposició que al maig del 2000 el

portarà a Nova York, a la Galeria Wally Findlay, una de les més prestigioses d'aquesta ciutat. Els quadres que es poden veure en aquesta mostra han estat pintats als seus estudis de Sant Cugat i de Palma de Mallorca i la temàtica que retraten és l'habitual en aquest artista: la bellesa femenina, el jocs de llums i transparències, els matisos i

el reflex del mar. El que destaca, però, d'aquesta exposició, és ei format de grans dimensions que tenen algunes de les peces, que arriben a sobrepassar el metre i mig d'alçada. "Aquests quadres estan pensats per a Amèrica. Aquí resulta impensable que la gent pugui penjar un quadre d'aquestes dimensions a casa seva', explica l'es-

al c u r r í c u l u m , tot i q u e e n a q u e s t cas el premi es purament honorífic". Tant al Manel com al Miquel els agradaria tornar a formar un grup musical de pop-rock, una iniciativa q u e ja van portar a t e r m e a m b el n o m d ' E l s Acríl·lics, i van arribar fins i tot

a publicar el c o m p a c t e Hores mortes. D e moment, però, continuen ensenyant als més petits. "Malgrat això, ens agradaria molt tornar a formar un grup de música moderna, perquè una cosa no exclou l'altra, però és molt difícil i molt costós econòmicament."

posa de l'artista. Lluís Ribas considera que aquesta mostra "és una preexposció", ja que ho fa pensant en els seus amics, que no podran veure aquest treball un cop marxi a Nova York. Aquesta no serà la primera vegada que Ribas creua l'Atlàntic, ja que fa pocs mesos va exposar a Palm Beach (Califòrnia), la qual cosa li ha donat l'oportunitat de presentar-se a Nova York. Ribas ha estat descrit per molts entesos com un mestre de la pinzellada, capaç d'apreciar i plasmar en la seva obra qualitats tan poc expressables com la càrnica i el joc entre la llum i el cos nu d'una dona.

com el domini absolut que té sobre la composició dels seus quadres. Això li ha permès ocupar un lloc privilegiat dins el panorama artístic espanyol. El pintor prepara amb il·lusió i optimisme l'exposició que el portarà a Estats Units i no vol deixar escapar l'oportunitat de donar a conèixer aquestes obres, entre les quals destaquen "Llevant", de temàtica marinera, "Xell" o "Jugant amb el vent", que segurament no serà possible tornar-les a Sant Cugat Exposició olL· Lluís Ribas es podrà veure fins al 30 de novembre a l'Esapi Lluís Ribas que el pintor té al carrer Gorina, ben a prop de la plaça Magí i Bartralot, més coneguda com a Gorina.

Tot plegat és possible pel gran domini del color d'aquest pintor, així

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

VARYÏV

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s/n

- Q 8 1 9 Q Sartt C u g a t d e l V a l l è s - (Barcelona)

Cultura

ELS4CANTONS Divendres, 5 de novembre de 1999

Òpera

'Maria Stuarda% de Donizetti, arriba a l'Auditori dissabte SUSANNA ROMERO

El T e a t r e - A u d i t o r i d e S a n t C u g a t acollirà el proper d i s sabte, a partir d e les deu del vespre, l'òpera Maria Stuarda, d e G a e t a n o D o n i z e t t i . L'òpera, basada en el text d e G i u s seppe Bardari, explica la història real d e la reina d'Escòcia, Maria Stuart, i durant gairebé c e n t a n y s va e s t a r o b l i d a d a dels circuits lírics m u n d i a l s . Ara, i gràcies a la tasca d e sopranos com Leyla G e n c e r i Montserrat Caballé, aquesta peça operística s'ha convertit en una òpera d e repertori. E n

a q u e s t a ocasió, s e r a n les sopranos Judith Borràs i Hyejin Kim les e n c a r r e g a d e s d e d o nar vida a la rivalitat q u e va existir e n t r e Maria Stuarda i la reina d ' A n g l a t e r r a , Elisab e t h . A m b d u e s cantants estaran a c o m p a n y a d e s pel t e n o r català Dalmau Gonzalez, sota la direcció escènica d e Stefano Poda. L'orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per F e derico García Vigil, s'encarregarà d e la part musical. En la Maria Stuarda q u e es podrà v e u r e d i s s a b t e s'aprecia, un cop m é s , com D o nizetti crea una tràgica figura femenina plena d'intensitat dramàtica q u e , a m b la refina-

Aquesta òpera durant molts anys ha estat meleïda FOTO: X. IARROSA da i elegant música del compositor d e Bergamo, aconsegueix emocionar del tot, des del mateix inici fins a la patètica pregària final, prèvia al suplici d e Maria. C o m diuen els italians, un capa/avoro.La sop r a n o J u d i t h Borràs, natural

de Reus, serà l'encarregada d e donar vida a Elisabetta, la malvada reina d'Anglaterra. A q u e s t no és el p r i m e r gran paper d'aquesta jove soprano, q u e d e ben jove es va traslladar a Madrid per estudiar piano, violí i cant al conservatori.

Al llarg d'aquests anys ha desenvolupat una intensa activitat concertística i ha cantat amb Magda Oliver, Silvano Carroli i Renato Bruson, entre altres. Del seu ampli repertori ha interpretat, entre altres, els principals papers de Tosca, La Boheme i Turandot, amb gran èxit de públic i crítica. Per la seva banda, la c a n t a n t coreana Hyejin Kim serà l'encarregada d ' i n t e r p r e tar Maria Stuarda. Aquesta no és la primera vegada q u e la soprano actua a Catalunya, ja que l'any 1997 va intervenir en un concert amb l'Orquestra Simfònica de Balears, al costat de Jaume Aragall al Palau de la Música C a t a l a n a . A m é s a m é s t a m b é va participar en el cicle d'Òpera a Catalunya. El tenor Dalmau Gonzalez, natural d'Olot, farà el p a p e r d e l c o m t e L e i s c e t e r i, j u n t a m e n t a m b Alex Sanmartín, en el paper d e Cecil, i Cristina Obregón, en el d ' A n n a , c o m p l e t a a q u e s t repartiment.

Teatre

Un Hamlet proper i entenedor convenç el públic del Teatre-Auditori AURA COSTA

- Sant Cugat "EI que preteníem era que la gent gaudís d ' a q u e s t text m e ravellós q u e és Hamlet i d'aquesta persona de teatre que fou S h a k e s p e a r e , i t e n i m la sensació q u e ho h e m aconseguit." D e s p r é s d e tres hores llargues dins la carn d e H a m let, Lluís Homar va tornar a la realitat per fer una valoració satisfactòria de la quinzena rep r e s e n t a c i ó d ' a q u e s t clàssic shakespearià. El d i r e c t o r i protagonista de

atenció la història, sinó q u e es p e r m e t é s la llicència de riure en n o m b r o s e s ocasions. H o mar va explicar q u e , per a ell, Shakespeare feia teatre popular pensant en el públic i q u e el fet " q u e un autor sigui pop u l a r no vol dir q u e el t e x t s'hagi d ' e n t e n d r e a mitges o q u e no es pugui riure". Amb tot, l'actor català va assegurar q u e no havia forçat gens ni el t e x t ni l ' a c t u a c i ó : " S i m p l e m e n t h e m deixat q u e Shakespeare parlés per ell mateix." P e l q u e fa a

Hottiarvol

l'actuació d e l s i n t è r p r e t s , el

robra va con- tornar d representar públic va coinfessar q u e s'ha-

cidir a v a l o r a r

Vobra a Barcelona la tardor vinent

aviag usentit s t al molt Teatre-Auditori "perquè hem pogut sentir c o m el p ú b l i c s'enganxava i seguia l'obra". Segurament, la clau d e l'èxit - e l s santcugatencs van esgotar t o t e s les e n t r a d e s p e r a aquesta r e p r e s e n t a c i ó - rau en el llenguatge usat pels actors. I és q u e la traducció d e Joan Sellent és, potser, una de les més planeres que s'han fet mai d ' u n text d e William Shakespeare. Un llenguatge comp r e n s i u al 100%, a s s e q u i b l e per gairebé tots els públics i sense barroquismes ni paraules complicades va col·laborar q u e el públic no només seguís amb

dp eo sforma i t i v a lm' aocl-t tuació de Mònica Marcos, u n a actriu n o v e l l a q u e va brodar una Ofèlia espectacular. C a r m e Sansa i P e p Saïs t a m b é van destacar pel seu savoirfaire. La d e d i v e n d r e s va ser l'última representació d e Hamlet en català feta sota la direcció d'Homar. Ara la companyia començarà una gira per Espanya, on representarà una versió castellana d e l'obra. H o m a r , però, ja ha declarat q u e li agradaria tancar el cicle la tardor vinent tornant a representar la v e r s i ó c a t a l a n a d e Hamlet a Barcelona.

Mònica Marcos, en el paper d'Ofilia, va sorprendre gratament el públic FOTO: EDUARD FARINYES

Cultura

HJS ÍG4IYTOP© Dnvndrts, 5 de novembre dt 1999

Teatre

Ple absolut a Valldoreix Malgrat el pont i la celebració de l'Aplec Excursionista, la sala es va omplir Aquest cap de setmana, la VI Mostra de Teatre de Valldoreix ha presentat l'obra Berlín, plaça Altar, núm. 2, un drama ambientat en l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial. La setmana vinent, l'altra cara de la moneda. Chao, Rodríguez, de la jove companyia La Troca, presenta una comèdia en forma d'esquetxos lligats únicament per una banda sonora, on l'únic element constant ós la marxa nupcial. La varietat d'estils i temàtiques és el que està caracteritzant aquesta sisena mostra de teatre, ja plenament consolidada.

Si s w w

ROMHO

- Sant Cugat 1-11 Casal tic Cultura de Valldoreix \ a acollir diumenge, i amb un ple absolut, la representació ile lïe/it'n, pl·i((i Al/et; núm. 1, de K I,oren/o (iarcia, interpretada per la secció de teatre del Foment Fxcursionista de Barcelona. lierlín, pinça Alter, núm. 2 està basada en la història real d'una família alemanya en un context històric gens agradable, el 1939. 1 na època incerta, on els somnis del Tercer Reich amaguen la fam i la pobresa sota una aparença victoriosa. Fnmig de tot, una plaça qualsevol de Berlín on v i u e n les e s p e r a n c e s , la nostàlgia, la por, la supèrbia i l'ambició. Josep Pere Joan Costa, director del quadre escènic del Foment, defineix aquest espectacle com " una obra dramàtica ambientada en la Segona Guerra Mundial, on expliquem la vida d'un pare i les seves dues filles en un lloc concret, una plaça que realment existeix. FI

tema que tractem és el del bombardeig de la ciutat de Berlín, on hi ha un pare que marxa content a la guerra i torna després, ferit i content, pensant que els alemanys estan entrant a Moscou, quan realment són els soviètics els que estan entrant a Berlín". Fer la seva banda, Trini Kscrihuela, directora de la Mostra de Teatre de Valldoreix i que ha estat l'encarregada de seleccionar les obres de la mostra, pensa que "aquesta és una obra amb missatge, perquè vol reflectir el t r e n c a m e n t q u e suposa viure una situació bèl·lica. A m é s , aquesta tragèdia dóna un punt de varietat a la Mostra, ja que volem que la Mostra aculfi tots els gèneres possibles. Això sí, sempre que hi ha hagi contingut, i en aquest cas és molt clar". Aquesta ha estat la segona vegada que la Secció Fxcursionista interpreta aquesta obra, que va ser premiada ara ja fa un any a Canet de Mar. I dins també de la VI Mostra de Teatre a Vall-

Ningú no s'esperava que. sent un diumenge festiu, la sala s'omplís de gom agom FOTO: FD(ARI) FAR/M'FS nins Carles Mateu i Josep Cosdoreix, la jove companyia de teels passa a les dones quan es ta, que acompanya i lliga la sèatre La Troca presentarà el diuqueden soles. "Estar de Rodrírie d'esquetxos que conformen guez" va ser un rol adquirit per menge 7 de novembre Chao, Rol'obra. Per la seva banda. Gemla majoria d'homes de la dècada dríguez, dirigida perXavi Ricart ma Brió, una de les actrius prodels setanta i vuitanta al nostre i i n t e r p r e t a d a per les actrius país. S'anomenava així al fet de tagonistes de l'obra, ha destatenir la senyora de vacances, cat q u e a q u e s t projecte li fa mentre el senyor aprofitava de molta il·lusió "perquè és un prodiverses maneres la seva lliberjecte on tots estem involucrats, tat conjugal. Però ara, a les porja q u e tots som molt joves. A tes del segle XXI, la societat ja més a més, és una obra molt diha evolucionat prou com per no vertida on espero que tothom acceptar actituds i maneres de s'ho passi d'allò més bé". La fer de la parella i de la societat televisiva G e m m a Brió estarà en general. acompanyada en aquesta ocasió per l'actriu badalonina MarLa peça q u e es podrà veure M a r t a F l u v i à i la t e l e v i s i v a ta Fluvià, que juntament amb d i u m e n g e , a partir de les set Gemma Brió. Chao, Rodríguez és de la tarda al Casal de Cultura el director de l'obra, Xavi Riun espectacle de petit format, de Valldoreix, destaca perquè cart, han estat els promotors i en to de comèdia, i explica, des té una b a n d a sonora pròpia, impulsors d'aquesta jove comdel punt de vista femení, què composta pels músics barcelopanyia de teatre.

Gemma Brió és la

coprotagonista de la propera obra

d'aquesta mostra

P a t r i m o n i

El poder dels nobles catalans centra la tercera conferència de TANC R i n i CASALS

-Sant CagatL'historiador i investigador Pere Gifre, profesor d'institut i vinculat a universitats com la de Girona i la de Barcelona, va explicar dijous passat l'evolució de la noblesa catalana i el seu hàbitat entre els segles XIV i XVI. Amb una audiència d'unes cinquanta persones, l'investigador va abordar la conferència "El castell: de fortalesa a palau. Canvis i transformacions de la noblesa al pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna (s.XIV-XVI)". L'historiador va comentar que segons els estudis de Santiago Sobrequés, al segle XIV hi havia a Catalunya al voltant d'un mi-

ler de nobles, i que dos segles més tard la xifra no havia variat gaire, però que la quantitat de terreny controlada per aquestes famílies havia crescut del 40% al 50% del total. En segon lloc, l'investigador va il·lustrar la relació entre nobles i pagesia entre els anys 1300 fins a finals del segle XV, període emmarcat e n t r e la primera gran e p i d è m i a d e p e s t a negra i la sentència arbitral de Guadalupe, signada l'any 1486. Aquest fou un període en què l'elevada mortalitat de la pagesia obligà els nobles a replantejar-se les rendes que els exigien per poder mantenir el seu estat. La pressió entre nobles i remenses va arribar al seu punt més àlgid a partir de

Pere Gifre va ser el conferenciant de la tercera ponència del cicle que es fa a l'ANC FOTO: XAVI LA R ROSA. l'any 1380, quan va sorgir la primera generació de pagesos revolucionaris i en anys posteriors amb les conegudes guerres "del mas contra el castell". La crisi va finalitzar amb la signatura de l'esmentada sentència, amb la qual la noblesa catalana obté els mecanismes legals necessaris per im-

posar la seva voluntat. A partir del segle XVI, es produeix una progressiva urbanització de la noblesa: l'arquitectura dels castells reforça els aspectes senyorials i d e palau per sobre dels defensius i moltes famílies abandonen el camp per viure a les ciutats. També fou

un període en què molts nobles catalans van emigrar a l'estranger. I si fins en aquell moment el nombre d e nobles gairebé no havia variat, a partir del segle XVI la vida a ciutat ennobleix molts personatges que sota el nom de "ciutadans honrats" inicien una vida noble.

ELS4CANTON5 Divendres, 5 de novembre de 1999

•uú*

Cultura 43

Les

nocesde la

Pancras Grane i Maria José Garcia

setmana

Joan Gonzalez i Eva Sanuy

Maite Ramos i A/ex Melendez

BCristalleries OGerrons DCentres de taula H/ocs de licor

Sandra Sieber i Jaume Català

,oQ°°

BOHEMA

Valldoreix, 49 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 93 589 72 02

Cultura

ELS4CANIÜN3 Divendres. 5 de novembre de 1999

G a l e r i a

a r t

Capdevila acosta els paisatges de la Cerdanya a Sant Cugat Joier de professió, és autor del sagrari de Montserrat p r e d o m i n e n els colors vius i les temàtiques paisatgístiques, i sobretot les v a q u e s , ja q u e són un dels e l e m e n t s q u e més La Sala Rusinol de Sant Curecorden, p e r a l'artista, la Cergat. a m b motiu d e la t'i del sedanya, la seva terra natal. Magle XX, ha preparat una exponel Capdevila, medalla de la sició que, sota el títol M/imiel Ciutat d e Barcelona al Mèrit Capdevila, l'n segle de Cerdanya, Artístic 1997, és un dels artisvol r e t r e un h o m e n a t g e a tes d e s t a c a t s del q u e Rafael aquest prestigiós artista, q u e S a n t o s Torroella a n o m e n a v a té més de vuitanta anys, i a la "generació prohibida", formacomarca de la Cerdanya, amb da, aquesta, per un heterogela qual el vinculen importants ni grup d'artistes allunyat, a la llaços familiars i afectius. vegada, tant de la tradició com Aquesta exposició-homenatde les avantguardes gratuïtes; ge. q u e es podrà veure fins al no així d'aquella tradició que, 1}< de n o \ c m b r e , es caracteritsense fer renúncies al passat, za perquè és un treball en què S.R - Sani Cugat -

s'aturava davant la necessitat d'obrir les portes i els camins a la renovació. Una tasca q u e , malgrat les dificultats viscud e s p e r a q u e s t g r u p . és act u a l m e n t reconeguda internac i o n a l m e n t . L'obra que presenta l'artista, nascut l'any 1910 a Prats de Cerdanya, està feta des de la responsabilitat i el desig d ' e v o l u c i ó q u e a m b sensibilitat i ofici ha creat unes obres realitzades dins un lleng u a t g e e n q u è la f i g u r a c i ó , subjectivada, cedeix pas a la i n t e r p r e t a c i ó ; o b r e s en les quals els temes i els colors són interpretats creativament.

I n a u g u r a c i o n s

Les pintures d'aquest artista són olis sobre tela. FOTO: X. LARROSA

P i n t u r a

Adolf participa en una

El pintor Alejandro Hasler exposa a la

exposició col·lectiva a

Galeria Serrahima de Barcelona

Barcelona

El pintor suís viu a Sant Cugat des del 1990

11. iW persones han visitat Li seva plana a Internet FOTO: X. lARROSA SlSANNA ROMKRO - Sant Cagat L'artista pintor Adolf exposa des de dimarts passat i fins al 15 de n o v e m b r e a la Galeria d'Art T o r a n t o de Barcelona. Aquesta mostra s'inclou dins una col·lectiva d e sis artistes, en q u è Adolf fa arribar al públic una selecció d e sis pintures a l'oli realistes de portes i finestres. L'objectiu d'aquest pintor, resident a Valldoreix, és aconseguir que la gent imagini el cpie hi ha darrere les portes i finestres q u e ell dibuixa, per això m o l t e s vegades deixa aquestes portes mig obertes. Per a l'artista, "aques-

tes p e c e s es relacionen a m b l'art seqüencial, p e r q u è mostren la multiplicitat d'imatges dins un quadre, q u e és a la vegada molts q u a d r e s " . Aquesta no és la primera vegada q u e Adolf exposa a Barcelona. La seva obra fins i tot ha arribat al Japó. Ara per ara, però, l'artista té previst participar en la col·lectiva de Nadal q u e organitza la Cíaleria Pou d'Art de Sant Cugat. D'altra banda, Adolf ha c o m m e m o r a t el segon aniversari de la seva plana a Internet organitzant un sorteig d ' u n gravat seu entre els visitants d ' a q u e s t a plana. El guanyador ha estat el valldoreixenc David Sans.

La seva obra està molt relacionada ambl'expressió del llenguatge i va més enllà de les paraules FOTO: X. LARROSA S.R - Sant Cugat Alejandro Hasler Soler exposa, des de dijous passat i fins al 4 de d e s e m b r e , a la Galeria Serrahima de Barcelona. L'obra q u e presenta aquest artista n a s c u t a C u b a , p e r ò resident a Catalunya, està formada per una sèrie de setze p i n t u res, totes relacionades a m b el tema del silenci, tal com explica el mateix artista. Tretze d ' a q u e s t e s obres són figures i només tres són paisatges; uns paisatges, però, molt específics, ja q u e tots fan referència al delta d e l ' E b r e , q u e per a Hasler són els paisatges q u e

relaciona més d i r e c t a m e n t a m b el no-soroll, a m b el silenci. E n la sèrie d e figures, destaca la del s o r d m u t , però q u e es p o d e n comunicar gràcies al llenguatge escrit. Hasler és un pintor q u e ha exposat m o l t p o c , a l m e n y s a Catalunya, ja q u e s'ha dedicat m é s a l ' e s t u d i i a la creació d'un llenguatge expressiu propi, molt s e m b l a n t a l'escriptura. D ' a q u í el nom d'aquesta mostra, Pintura quasi scriptura. Aquest pintor, q u e ha est u d i a t a Itàlia, N o v a York i Xina, és fill del d e s a p a r e g u t Rudolf Hasler, q u e va morir l'any passat. Dels viatges d'aq u e s t artista, té e s p e c i a l r e -

llevància el q u e el va portar a la Xina i al Japó, ja q u e allà va estudiar cal·ligrafia i pintura, així com la tècnica del gravat sobre fusta, la qual cosa li ha estat molt útil, tal com ell reconeix, per p o d e r expressarse més enllà de la pintura i del l l e n g u a t g e escrit. L e s p e c e s q u e es p o d e n v e u r e la Galeria Serrahima d e Barcelona són bàsicament fetes a m b la tècnica d e l'oli s o b r e t e l a . Actualment, Alejandro Hasler, ja afincat a Sant Cugat, es d e d i ca a fer viatges periòdics per Àfrica, E g i p t e , índia i C u b a b u s c a n t n o v e s formes d ' e x pressió.

Puhbcitat

ELS4CAlVIO>B Dhendns, 5 de novembn de 1999

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

NOU

COL路LECCIONABLE

Cada setmana

al teu quiosc

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 5 de novembre de 1999

I n a u g u r a c i o n s

Marie-France Veyrat porta els seus tapissos a la galeria P o u d'Art SISANNA ROMERO

- Sant Cugat Dissabte passat, a les set de la tarda, la galeria Pou d'Art d e Sant Cugat va inaugurar l'exposició Natura, un recull del treball en tapís, pintura i collage de l'artista francesa Marie-France Veyrat. Aquesta mostra està formada per 43 peces, q u e recullen el treball d e Veyrat en els darrers temps. "Aquesta exposició està formada per peces relativament noves, és a dir, que tenen des de sis mesos a un any i mig, perquè és obvi que cada obra no es fa en un dia", explica l'autora. L'exposició, que es podrà visitar a la sala Pou d'Art fins al 25 de novembre, omple de color les tres sales d'aquesta galeria. En la primera predo-

C r í t i c a

Percepcions

minen els marrons i els grocs; en la segona, els marrons i els vermells; en la sala del pou hi trobem els blaus i els verds. Segons explica Veyrat, "per a mi, els colors reflecteixen el meu estat d'ànim. Les meves obres reflecteixen el meu sentiment davant un fet determinat de la vida, per això a cada obra jo sé com em sentia en aquell moment". Maria-France Veyrat va néixer a Lió (França) l'any 1951 i resideix al Baix C a m p des d e el 1976. Gràcies al seu treball com a a j u d a n t al taller de M. Assumpció Raventós, va aprendre la tècnica del tint. Veyrat, q u e exposa des del 1982, creu que la seva obra és un recull de les p e t i t e s coses d ' ú s diari, q u e , malgrat q u e no tenen una im-

TATIANA B L A N Q U É

Un c o p m é s , l ' e s p a i d e La Galeria ens ofereix un univers ple de silencis personals, on la delicadesa del missatge es converteix en pur misteri, un misteri familiar, senzill, acaparador i s e m p r e minimalista. La seva subtilesa ens deixa bocabadats, ja q u e fa l'efecte que sense cap esforç arriba allí on vol, deixant l'espectador a m b les ganes d ' e n t r a r e n u n d e l s s e u s racons m é s d e s c o n e g u t s per així p o d e r gaudir de la pau q u e sembla q u e hi regna. En Corbella aconsegueix amb el seu llenguatge que allò q u e t e n i m al d a v a n t mai no deixi d'intrigar-nos. Aconsegueix que cada una de

les c a p e s q u e c o m p o n e n les seves p e c e s donin com a resultat una imatge de total sinceritat. Aquesta sinceritat ens arriba directa, s e n s e adonarnos q u e l ' e s t e m f i l t r a n t tal com ell ho vol, a través d ' u n a llum càlida, singular, s e m p r e a m b pinzellades planes aconseguides a m b l'espàtula, donant una sensació d e lleugeresa, de comoditat, de netedat. Són e s p a i s mai l l u n y a n s , composicions solitàries, però q u e no d e n o t e n solitud. Primers plans en q u è la seva firma passa a formar part d'allò q u e e n s està explicant. N o s e m p r e u n p i n t o r aconsegueix q u e la seva firma s'adigui amb la seva pintura, però a q u e s t no és el cas d ' e n Corbella, ja q u e , v e r i t a b l e m e n t , una peça seva sense firma, e n alguns dels casos fins i tot podria arribar a d e s c o m p e n s a r una peça.

DONATIUS: "Caixa de Catalunya' cte. n° 090200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32,1 er 1 a. M a i l f t

I f n k t f

•"•*•••>» ^ ^ • ™ M U - B

potància aparent, per a ella són símbols de la vida quotidiana, tant si duren en el temps com si no; per això creu que el seu art és molt abstracte, tot i que en les obres també hi ha elements figuratius. Els tapissos d'aquesta francesa afincada a Ca-

" * ™ R a r " * ™ . Tal «** * " 7ft 7A

Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

talunya estan treballats bàsicament amb la tècnica del lliç alt, i tant en els tapissos com en les escultures, collages i pintures fa servir textures tan variades com el cotó, la llana, el jute, el paper, la corda o el lli, i colors q u e moltes vegades són fruit

de tints naturals. Utilitza, a més a més, elements com l'escorça d'eucaliptus, branques, fulles, sorra, plomes i fibra de palmera, e n t r e altres. A c t u a l m e n t , Veyrat està treballant en en una escultura de ferro, després d'haver-ne fet de tèxtils.

A r t

d ' a r t

silencioses

Lloc: La Galeria Autor: Domènec Corbella Tècnica: Olis d/tela Dates: fins al 20 de novembre

Eb tapissos són el que han donat la fama a aquesta artista. Ara vol mostrar les seves pintures FOTO: E. FARINYES

La Galeria Canals porta els tapissos del malagueny Juan José Ponce Marisa Aldeguer exposa també la seva obra S.R

Des de dimarts passat i fins al 30 d e n o v e m b r e , la sala 2 de Canals-Galeria d'Art d e Sant Cugat presenta els tapissos de Juan José P o n c e . Juan José Ponce, m e m b r e del malagueny grup Colectivo Palmó, ha recollit tota la tradició de l'Escola Catalana de Tapís de S a n t C u g a t , ja q u e va s e r a l u m n e d e Josep Grau Garriga. L'artista aconsegueix una senzillesa formal, resultat d e l'eliminació d'allò q u e és superflu, d e p u r a n t al màxim els teixits i r e s p e c t a n t al màxim les formes geomètriques. L'artista m a l a g u e n y , q u e e n els seus inicis va tocar tant la pintura com l'escultura, ha explicat q u e veu i e n t é n l'art mitjançant el tapís. P o n c e t a m b é reconeix q u e els seus tapissos estan treballats a m b una tècnica molt personal, dins també d ' u n e s matèries igualment molt peculiars, perquè "jo treballo molt a la meva manera, i la meva visió se centra en el t e i x i t , e n el s e u a p r o f u n d i ment, per tal de conèixer els teixits, des del principi fins a la seva evolució artística". Aquesta és la primera vegada q u e Juan José Ponce exposa a

Ek tapissos d'aquest artista es caracteritzen per la sobrietat FOTO: X. LARROSA Sant Cugat, malgrat haver fet els seus estudis artístics a Barcelona. P o n c e es va mostrar molt c o n t e n t a m b la possibilitat d e p o d e r exposar a Sant C u g a t , ja q u e c o n s i d e r a q u e aquesta és una terra especialm e n t sensible respecte a l'art de fer tapissos. El malagueny, en a q u e s t a ocasió, ha portat nou tapissos d e r e c e n t creació, en q u è l'aspecte q u e més ha treballat ha e s t a t el d e la g a m m a d e colors, e n a q u e s t cas, colors marronosos. Per a

Ponce, aquesta obra q u e presenta fa referència a les particulars ganes d e treballar a m b el color marró i d e treure tot el suc a a q u e s t color. D'altra banda, la Galeria Canals també va presentar dijous a la sala 1 les obres de la pintora mallorquina Marisa Aldeguer. Unes peces bàsiques blaves que mostren l'acurat treball q u e aquesta artista fa d e les t e x t u r e s . L'obra d'Ald e g u e r estarà oberta al públic fins al 30 d e n o v e m b r e .

Cultura

HLS4CANIÜNS Divendres, 5 de novembre dt 1999

r e p o r t a t g e

La plaça de Pere San, dalt del petit turó, havia vist durant segles l'església de Sant Pere alçada allà, davant les humils cases, fins que quedà ruïnosa i aterrada cap a la meitat del segle XIX. Allí es construí el mercat nou que ara és el vell, inaugurat a principis de centúria.

El mercat vell: 8 8 anys dalt del turó "Ca/ veure la història des de baix" (G. Grass) M A R I À N G E L A ROVIRA

- Sant Cugat Corrien les festes de Pasqua de l'any 1911 quan s'inaugurava, segons diuen les actes de l'Ajuntament, el mercat que tothom trobava molt bonic, l'edifici més maco del poble. (A part, és clar, de l'omnipresent monestir). El projecte era del mateix arquitecte municipal, el senyor Cels, un tècnic humil que no surt a l'enciclopèdia.

lista, sinuós i exuberant, aquell Modernisme semblant al Modern Style i l'Art Nouveau, que al país agafà tanta embranzida que va ser dit, a Espanya, l'estil català. Arcs i formes corbes amb decoracions florals que alegraven la vista. El mercat aixecat de nou, més aïllat que ara d'edificis, havia de fer, per a aquella gent pagesa que venia a comprar des de les masies, un efecte molt impressionant.

Sant Cugat, amb la seva urbanització, entrava a l'època moderna. Feia uns anys que s'havia arribat als 2.000 habitants, a partit dels 600 que tenia un segle enrere. Feia poc que s'havien fet els primers jocs florals. L'any 1911 va veure una polèmica quan es va treure el cor de l'església que era al mig de la nau del monestir.

Ara, quan la senyora Maria hi va a comprar, ja no s'impressiona, puja l'Endavallada, que sembla un pendent de caçadors, pensant si avui comprarà carn o peix, mongetes o carxofes. Es mira la pintada damunt la paret blanca, a la nau que es va ampliar uns anys després de la inauguració. Mira amunt i es fixa en les rajoles de colors blaus, li sembla que no les havia vist mai.

El mercat, fins aleshores, era de parades ambulants, a la mateixa plaça ara Pere San, abans de la Constitució. El poble era pobre, agrícola i sense indústria, mentre Catalunya era la potència industrial en una Espanya endarrerida. 'Iots els serveis, començant per les clavegueres, estaven per fer o tot just s'iniciaven. L'art que es portava era simbo-

Entra al mercat recordant les pageses que hi venien i venien fa uns quants anys. Ara queden pocs horts, al poble, perquè ja gairebé no queda terra. Li agrada mirar-se les hortes de solcs ben fets i canyes dretes aguantant les tomaqueres, amb els tomàquets que hi pengen ben verds, mig madurats o ja ben rojos, a punt per fregar-los damunt d'una bona llesca

Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078

Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte:

Amnistia Internacional Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948

91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

de pa, ni baguette ni xapata ni viena ni de llavors, només el pa de sempre. Ja li costa de trobar-ne algun, d'hort, potser els darrers són prop de l'ambulatori, sovint hi passa i n'estudia els canvis. Les tomaqueres ara s'assequen i el pagès les arrencarà i no se sap què hi veurem plantat després, petits misteris de l'agricultura. Va sentir una conversa a casa sobre els orígens del mercat, fet en uns terrenys de dos senyors que havien estat batlles, després d'una subhasta una mica rara. La besàvia explicava que per allà, al carrer Major, quan ella era petita hi corrien els llops, a la nit, quan la gent dormia. Els sentien udolar, atrets per la sang i els residus de la carnisseria, en un temps en què no sabien què significava la paraula higiene. Ara és gran i hi ha coses que no entén, expliquen de les vaques boges i coses molt estranyes. Que si ja no sabem què mengem, amb tot això de la genètica. Ella troba bon menjar, no com abans, però és que tot és tan diferent! Puja les escales amb la bossa del peix, calamars de la Patagònia, lluç basc i gambes de Nigèria. Ha de comprar vedella de Figueres i enciam del Prat.

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701 Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541

El mercat encara is ple de vida. FOTO: XAVILARROSA La senyora Maria marxa cap a casa després de mirar l'hora al rellotge, que ara la marca exacta. Es mira aquella casa del davant amb la gran arcada de pedra i la llosa de terra, la noia que estudia història li ha dit que és la pedra de l'altar de la vella església, abans era aquí on hi ha el mercat. Una moto se li tirava al damunt, dalt de la vorera, amb un soroll de l'infern; ja no entén res... Llegeix un rètol penjat: busquem humanistes. El mot mercè diu Coromines que és un descendent mig savi del llatí mercès, que vol dir 'paga', derivat de merx mercis o mercaderia, documentat ja a les Homilies. Mercadal, propi del mercat, derivat al català, occità i lleonès antic. "Mafumet era mercader e anava ab mercaderia a Jerusalem...", deia Llull. Marxant és un man-

lleu ja antic del francès. "La filla del marxant diuen que és la més bella...". El mercat de maons, humil i digne, bonic però una mica descuidat, resisteix anys i anys, acull les parades i gestions de compra i v e n d a en a q u e s t a tasca d'alimentar-se, de viure cada dia, de buscar sabors i receptes noves que alterin la monotonia. Varietat d'aliments, cinquanta classes de iogurts o formatges, però s'ha perdut el 30 % de la riquesa natural. Només una quarta part de la superfície que es pot habitar a la Terra és encara intacta. La urbanització excessiva altera l'hàbitat... A Espanya hi ha 985 espècies vegetals amenaçades. Més ciment, menys naturalesa. Potser cal buscar la saviesa, l'oxigen, la riquesa d'un arbre molt vell perquè ens empari.

M. CAPDEVILA "Un segle de Cerdanya" a p a r t i r del 4 de novembre

09-0200046502

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte: 57-0200662441

Intermón Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128

"L'ermita" O.S.T. 54 x 65 cm.

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Col.

labora-hi!

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

sinol

Tel. 93 675 47 51

Gastronomia

ELS4CAIVroN3 Divendres, 5 ile noz'emhre de 1999

BAR REST. ARNAU

93 589 03 76

Cafetena i restaurant

BAR BOKATA

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BACCO

93 674 30 69

Menú diari i pizzes

BAR MELMELADA

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

x500ptas.

»nft*H!S0

x500ptas. 2 vi- i.b x500ptas.

;^I.:.Í-ÍF:' x500ptas.

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39. baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT

Sant Jordi, 33

93 589 14 56

Cerveseria

CUE SANT CUGAT

Sant Marti, 10

93 589 47 90

Bar musical

EL CASINET

Camí de Can Ganxet,47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

Amanides i entrepans

EL MESÓN

Plaça Octavià, 6

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

EL PUNT

670 59 40 01

Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA

Sabadell, 41 Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurts

GRANJA AUGUSTA

Plaça Augusta, 4

93 589 88 90

Cafeteria

ITALIANS

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps. amanides, menús

LA GRANJA

St. Antoni - plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA JIJONENCA

Major, 29

93 675 25 86

Gelats artesans i cafeteria

LA JIJONENCA

Xerric, 30

93 674 13 48

Gelats artesans

LA JIJONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4

93 675 34 02

Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA

Av. les Corts Catalanes, s/n

93 589 34 45

Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzeria, creperia

MASROIG

Plaça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

NAKHALA

Sabadell, 9

93 674 58 71

Cuina marroquí i pizzes

PA I PA

Sant Jordi

93 589 49 45

Menú diari. Baguets calentes

Sant Jordi, 33-34

93 589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

Plaça Pere San, 6-8

93 589 72 74 ET!

Especialitat en brasa

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

TORRADA GRILL

mmm te^HS

la x o c o l a t a . . . f f v f f v els e n t r e p a n s . . . <fh*ffr el c a f è . . . <ff**ti*, les p a s t e s . . . •fl·vff*. el suís... f f w f f w

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

LA CANTONADA

^SQUASH

Com si fos de tota la vida

fywm '

PI. Barcelona 93 675 52 46

Hit

t&on

Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

VALLÈS PA El pa de cada dia

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

Ingredients: Pa estret o crosta de pa, 4 dents cPall, 1 branqueta de julivert, sal, un xic de pebre i de comins mòlts, 6 cullerades d'oli d'oliva i aigua bullent.

•

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Mercat Pere San

Preparació: Talleu el pa a trossos, escollint solament la crosta, ja que la molla fa malbé la sopa. Fregiu els alls en una cassola amb oli d'oliva. Un cop daurats, traieu-los del foc; poseu-hi el pa i fregiu-lo procurant que no quedin molles, per no amargar la sopa ni que quedin punts negres. Un cop fregit el pa, afegiu-hi aigua bullent, sal, julivert, pebre i comins. Quan arrenqui el bull, retireu-la una mica i deixeu-la altra vegada a foc fluix. Trinxeu els alls, desfeu-los amb aigua i aboqueu-los a la sopa.

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108

Consell: És bo coure la sopa amb cassola de fang; a més, es pot posar al forn ben calenta per formar crosta, sense deixar que el brou es consumeixi. Després de l'enfit de panellets, castanyes i moniatos, una sopa lleugera com aquesta és un respir.

Tel. 93 674 57 47

El pa de Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE " C O L L FAVA" Pg. Francesc Macià, 57 • FORN " L ' A V I N G U D A " Av. Alfons Sala, 32 • F L E C A L A RIERA Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • F L E C A ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECATORREBLANCA Pg. Torreblanca, 14 • F O R N MERCAT V E L L Mercat Pere San (interior) • F L E C A J O A N XXIII Joan XXIII, 27 •ELSFORNETS"DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23 • FORN G A B R I E L Plaça del Centre - (K Fkmta) • F L E C A EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (la Fkmta)

iff5*|!S!WI

EL CASINET

MASIA

RESTAURANT

ROSTJDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Menú diari i entrepans RESTAURANT C A N EDO Tol. 93 892 24 24 / 93 580 60 90 BeNaterra

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

( i I Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Cultura 49

ELS/CANTONS Dhxmlm. 5 dt nmxmbrt dl 1999

INPROSS ASSISTÈNCIA A DOMICILI • Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens • Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts:

medicació, cures, sondes... • Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars... •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av. Torre Blanco, 2-8,3r A, desp. 11-12 SANT CUGAT DELVALLÈS

C I N E M E S

S A N T

C U G A T

CINESA SANT CUGAT

Tots els divendres i dissabtes >»» http://www.clnesa.eSESSIONS "GOLFES

SJIIS/riMT C U G A T ESTRENA

ESTRENA

SALA 2:16.15 - 19.05 - 22.00 GOLFA: 00.50

SALA 3:17.00 - 19.35 - 22.15 GOLFA: 00.40

SALA 1:1&00-18JJ5-20.10- 22.15 GOLFA: 00.35

CINE5H

Qg^SÜ^O

Pàrking 2h. grafis

Dia de respectador

Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

S i 22 S Venda anticipada

Carnet mes grans de 65 anys

Reseiyaner telèforT

S2 S2

Venda les 24 h. abServiCaixa

Accessos minusvaJids

SALA 4:16.00-16.00-20.00-22.00 GOLFA: 0030

Pagament amb targeta de crèdit

S£ Q Sessions numerades

v ?3fi£er n n JSSfïï* •02-333231

50 Cultura

ELSÍCANTONS Divendres, 5 ,*• novembre de 1999

L * AGE LA

R A D I O

118 QNBVH5 cl H V c l i Q r B S • De 7.00 h a 8.(X) h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano • D e 10.00 h a 13.00 h Gam/ri/vta, el magazín, amb Clara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: ['informatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h L'entrevista(repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust, L'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h ['.andana, elmagazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h AI llom, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Dance I\egend(dimecres), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.(X) h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, (lada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

9 1 . 5

F M

L a

p r o p o s t a

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Ptay, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Peldavanti peldarrere. Programa de teatre • A partir de les 22 Música al teu costat MMHOHHHI • D e 8.00 h a 9.00 h La musa del Monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ La sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.(X) h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les Zl Música al teu costat

Anem

tots He

marxa!

Centenars de nens i nenes de la ciutat es llevaran ben aviat aquest diumenge per tal de participar

en una de les curses més concorregudes i fa-

moses de la ciutat. Es tracta de la Marxa de Regularitat ganitzada

Infantil,

or-

pel CMSC, que després que el 24 d'octubre passat hagués de

ser suspesa per culpa del mal temps, aquest diumenge es torna a convocar. Tot i que l'organització

només admet com a participants

els me-

nuts, aquesta és una ocasió ideal perquè les famílies gaudeixin de la família i dels fills reunint-se amb ells a l'hora de dinar per ajudar-los

reprendre forces i animar-los en el camí de tornada. Aquesta vegada esperem que sigui la bona i que tots tingueu una bona

marxa!

Exposicions SALES MUNICIPALS • "Catalunya a l'era dels dinosaures". Fins al 7 de novembre. A la Casa de Cultura.

•IV Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca del SIJ. Fins al 13 de novembre. A la Casa de Cultura.

SALES PRIVADES • Domènec Corbella. «Substrats i silencis». Fins al 20 de novembre. A La Galeria (Sant Jordi, 14).

• Marie-France Veyrat, tapissos, pintura i collage. «Natura». Fins al 25 de novembre. A Pou d'Art (Balmes, 35).

• Marisa Aldeguer i J. José Ponce, pintura i tapissos respect. Fins al 30 de novembre. A Canals Galeria d'Art. (C/ de la Creu, 16)

• Lluís Ribas. Olis. Fins al 30 de novembre. A l'Espai Lluís Ribas. Club d'Art (Gorina, 13). TEATRE-AUDITOR» •ÒPERA «Maria Stuarda», de G. Donizetti Dissabte 6 de novembre. A les 10 de la nit. • DANSA «Les mil i una nits», amb el Teatre Acadèmic d'Òpera i el Ballet de Kharkov (Ucraïna) Divendres 12 de novembre. A les 10 de la nit.

Cultura 51

ELS4CANIWS Divendres, 5 de novembre de i 999

L ' A G E N D A S A N T O R A L

TELÈFONS DINTERES JNunttmmt

93 589 «88

Bombers BaMerra

936828080

tíi·lbl·aaBàlV aV^fitlt^È

««T41W

Bombers Rubf-Sst Cugat

8367420»

935891122

AAWWgeCÉnneWfa-tot 939741003

CAP urgències

93 581 «55

AàtfSwtJowMta-aol

935891382

AAPPIWVUijeito

938742197

Casal Uddoreix

JWfWCaMlittVMt.

r>irf-Bd«Gas

9372S2?44

MftBp-lttawIarTorestt 936742699

935690847

MWAJguatogalaflor.

936745129

hm. Consumidors

932684567

—

mmmawaBaa^mmammmmmmammmmmmmmmminm.

mataamimmammmwmmmmtià

in m

936745049

Canti» Oncles Planes

936755t 05

Casat CultualMta-sol

W599M»

Cinemes St. Cugat (reeer.)

935890941

fjint»Al2hetnàr3L Cugat 936742383

936747096

aawtanorCavtt

Correus líl

Sts. Sever, Severià, Carpòfor i Victorí, m r s . Dia 9 S t s . Teodor, s o l d a t mr., i O r e s t e s , mr. Dia 10 S t s . L l e ó I e l G r a n , p a p a dr., i A n d r e u A v e l li. D i a 11 S t s . M a r t í d e T o u r s , b i s b e , i M e n n a , s o l d a t mr. Dia 12 S t s . J o s a f a t , b i s b e mr.; E m í l i a , p v r e . , i N i l , a b a t .

935995798

— — ^ ^ M ^ M ^

Creu floja Sant Cugat

936741234

OsuRojaValldon»

936742459

Diapensari la Floresta

936747815

atífaw^OeeoirttrrfL 93*7417» 93>8»9lè«2

BMHHUDI

alclenO ii

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX Informació I inscripcions De dimarts a cSvendres D e 9 a 1 3 Ícte17a19h

9W73J3rt

miinulii p<i'lMaT>iÉ«Ml!tl.|)W*jiil

ULTIMES PLACES PER ALS TALLERS PATCHWORK Nou curs. Dimarts de 10.30 a 12 h. DIBUIX I PINTURA Adults. Dilluns de 19 a 21 h. ORFEBRERIA Nivell 1. Diiousde 17.30 a 19.30 h. IOGA Dimecres de 20.30 a 22 h. JAZZ INFANTIL Dimecres de 17.30 a 18.45 h PLÀSTICA De 4 a 7 anys. Dimarts de 17.30 a 18.45 h QYM-AEROBIC Nou curs. Dimarts i dijous, de 9.30 a 10.30 h. V I T R A L L S DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h. TEATRE PER A NENS Dijous de 17.30 a 19 h.

9S58»íf9f

Diumenge 31 octubre

• i iljHWtÉiiiii,

936748896

VI MOSTRA DE TEATRE, Borlín,

iiiy í

. ji

932047509

Pantepia Valldoreix

936740569

CuerpoNacional de Policia 93674 7858 091

Polpa Municipal i Prat Civil

n ú m . 2,

092

PoL Municipal (Valldoreix)

908795125

Comissaria de Policia

936747612

laxis (parada)

936740997

Ràdio Taxi

Altar,

D i u m e n g e 7 novembre VI MOSTRA DE TEATRE. Chao, Rodríguez, de C. Solano. J. Manrique. Amb La Troca. Col. EMD de Valldoreix A les 19 h. al Casal de Cultura de Valldoreix.

Pbdna Municipal Valldoreix 936754055

Urgències

plaça

amb Grup de Teatre Foment Excursionista Col EMD de Valldoreix. A les 19 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.

«anOqukiStPereOctavià 936741183 Parròquia les Planes

Plaça del Casal, s/n. Tel. i lax «1588 82 09

A W I W f c •pnl·arrat Vt*93674 2105

935997800 ^ _ _ _ 936744599

Csstni Cívic la Roreste

DiaJÍ

98674 7103

Centre Social i Sanitari U

—

Dia 7 S t s . H e r c u l à i E r n e s t , b i s b e s m r s . S t a . C a r i n a , mr.

936742018

122SL

CAP

Casa de Cultura

S t s . S e v e r , b i s b e d e B a r c e l o n a , mr, i L l e o n a r d , a n a c .

938743371 Ajgflethnorwte

Bombers Generalitat

Dia 6

D i u m e n g e 14 novembre VI MOSTRA DE TEATRE. A r s è n i c I puntes do coixí de J Kessebring Amb el Grup de Teatre Sabadell Epi Daure Org. Grup de Teatre Espiral Col. EMD de Valldoreix A les 19 h al Casal de Cultura de Valldoreix

35894422 936741580

ESPECTACLE I N F A N T I L D ' A N I M A C I Ó , Hi ha

Sani Cugat Comerç

936740322

amb Ramon Roma Org EMD Valldoreix. A les 12 h, al Casal de Cultura de Valldoreix.

SOfEA

935990021

Bepeol-Butà

SaurBU,

HORARI AUTOBUSOS T LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES «Sv- ' v

ifelneïu 1a sortida: < i servei fínaltaèh ilfwtius,ia*rt(3a·.07Í i servei

final»i

atea

._,,...„._

idaoicàti'MbiitudBAlHsmAria

- O M feiners. 1asortíom05^^.4lim§^^^^^^3^^.40h: Vmn serveifinalitzael mtmetméj^^^^S^^^^^^ . * l S

«*«des#§ÍtlL -Dies feiner*^ -Dissabtes! Sortides des -Dies -Dissabtes Recorregut esfac/ó, ofecs

••l

h del matí i cada hora i rnjfja fins a les 22.15 b 07.15 h del matí i cada hora'i mitjafinsa les 22.15 h del matí i cada hora 1 mï|*|ln»a les 21.35 h 06.05 h del matí i cada rrora i mitja fins ates21.35 h plaça Centre, Mercat, CAP, Uufs Companys, F. Colom

'-Dlssatotwlfestk^lasort^ • A 3. SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA L'úitim serveifinalrtzael SOT -Dies feiners, la 5 h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25 h Reconegut. Mas Janer, estació Mfia-sol, plaça Cm &ekm, estació $t Bufat, Merd$ Torre íifeetlufc1asort$<lsfJ625hiais25mm^ Blanca, CAP, Uuís Companys, Can Cadenà, estació Wra-jwí r Miï Janer " *** -Sortides addMenab a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners) T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

Sortides des de Sant Domènec -CKes feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada norafinsa les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i ais 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16 h

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes, lasortjda: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada horafris ales 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida; 07.10 h i als 10 minuts de cada hora finsales 22.10 h -Sortides adddonate a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06.23 h-06,53 hi als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09,23 h-09.53 h i als 23 i 53 minuts dècada hora fins a les 22.23 h Sortides des de l'estació FOC f; -Dies feiners. 1a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cadejfiora fins a les 22.35 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minutsfoVcada hora fins a les 22.35 h

T A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada horafirisa les 21.45 h i festjus.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada nora fins a les 21.45 h Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, -Diumenges estació -Sortides addicionais a Cerdanyola: 22,t5jy J^Cotonm.SantDcmenae ,„ ^ &„ &w»v

I)izt?ir/res. 5 r/r nozcmbrt t/t I9W

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

S a n t i a g o Munné. Gerent del cementiri

"Els santcugatencs no visiten gaire sovint el cementiri" un dels aspectes q u e ha p o r t a t M \(,n\

MIADI;/

- La veritat és q u e e n s h e m t r o b a t a m b m o m e n t s m o l t sor-

I"'a d o s a n \ s q u e Ics g e s t i o n s

p r e n e n t s d e gent q u e q u a n ve a

administratives del cementiri

pagar a q u e s t i m p o s t e n s diu q u e

m u n i c i p a l Ics p o r t a u n a e m p r e -

som uns lladres m e n t r e estan

sa p r i v a d a , ( i c s r i ó I n t e g r a d a d e

t r a i e n t els d i n e r s p e r p a g a r - l o .

( C e m e n t i r i s ( ( H O . l ' n a d e les

P e r ò cal q u e s à p i g u e n q u e a m b

p e r s o n e s q u e ho \ i u d e m é s a

aquests diners s'estan fent co-

p r o p és cl c a p d ' a d m i n i s t r a c i ó ,

ses: s'arregla el c e m e n t i r i , s'hi

Santiago M u n n é .

posen escales noves i mobiliari

- (,)liè é s el q u e f a n d e s d e

u r b à , p e r q u è q u a n la g e n t hi

Gestió Integrada de Ceiueilti-

vagi vegi q u e se n ' h a t r e t r e n -

li--?

d i m e n t . L a n o v a línia d ' a u t o -

- N o s a l t r e s cl ( p i c p o r t e m é s

IORDI CASAS

l'a u n e s s e t m a n e s es va presentar e n una llibreria local una obra d ' u n autor santeugatenc. E n ella, un s e g u i t tic p e r s o n a t g e s d e ia vida catalana e x p r e s s e n , si he d e fer cas d e la portada, la seva condició d e no espanyols. Els argum e n t s no els conec, ja q u e no l'he

més problemes...

- Sant Cugat -

Què sóc?

b ú s gratuïta t a m b é surt d ' a q u e s t

m t a la g e s t i ó a d m i n i s t r a t i v a d e l

i m p o s t , i això t a m b é s'ha d e va-

c e m e n t i n , que continua sent

lorar.

p o g u t llegir p e r q u è tinc u n a d e sena d e llibres a la L P L ( l ' n i t a t d e P r ò x i m e s L e c t u r e s ) . Pels N a dals e s p e r o poder fer-hi una ullada. M'atrau el seu p r o b a b l e contingut per pur neguit intel·lectual. s e m p r e m ' h a n interessat els q u e viuen el t e m a d e la identitat no com un p r o b l e m a m é s . sinó com el p r o b l e m a principal. Dit en altres paraules, els q u e no viuen les d i f e r e n t s i n d e n t i t a t s com q u e l com c o m p l e m e n t a r i i concèntric i sí c o m q u e l c o m e x c l o e n t i excèntric (em refereixo a les identitats catalana i espanyola, ja q u e les altres a aquest efecte no c o m p -

m u n i c i p a l , Es l ' A j u n t a m e n t q u i

- C o m es viu la d i a d a d e T o t s

d e t e r m i n a Ics t a n t e s , i tot el q u e

Sants des del GIC?

\ o l e m ha d e p a s s a r p e r la seva superv ISKÍ. I ,a resta, ja sigui can\ i de n o m d ' u n nínxol, compra. \ e n d a . . . h o t'em n o s a l t r e s .

ten. No hem compartit

prou

història). R e p e t e i x o , no c o n e c els

- Es e v i d e n t q u e és en a q u e s -

c o n t i n g u t s del llibre, però el re-

tes dates q u a n m é s t r e b a l l e m .

c e n t s e r m ó d e m o s s è n Arzalluz

P e r sort. a q u e s t a n y ha c a i g u t

sens d u b t e m e ' n facilitarà la lec-

e n p o n t i això s'ha n o t a t força,

tura. I )'aeord a m b la darrera apor-

- ( o m v a l o r a les c o n d i c i o n s

la g e n t ha v i n g u t m é s e s g l a o -

d e l c e m e n t i r i «le la n o s t r a c i n -

tació d'aquest docte prelat del na-

n a d a m e n t , sobretot van venir

c i o n a l i s m e b a s c , la d i f e r è n c i a

ta!?

d i s s a b t e i d i l l u n s . L'any q u e v e

- l , a \ ei irat és q u e e s t à m o l t

e n t r e la g e n t del país i la g e n t d e

serà pitjor, p e r q u è c a u r à e n t r e

b é . es t r o h a m o l t b e n c u i d a t .

fora és molt fàcil, només cal conèi-

s e t m a n a i hi h a u r à m é s a g l o -

l ' e r ó S a n t ( aigat no és u n p o -

xer els q u e d e p e n e n políticament

m e r a c i ó . El q u e és c u r i ó s , t a m -

d e M a d r i d i els q u e no ho fan.

b é . és q u e la g e n t va a p r o f i t a r

Així, doncs, la llengua, els Rhís i

per realitzar moltes gestions.

les p r o m i n è n c i e s cranials són te-

ble <|iie vaui molt a \ i.sitar el c e -

.MIIiiin- ,':< el t:< mi/ ,/< i'-,//, ///,/ del GIC. FOTO: X.WI

m e n t i n . p o t s e r p e r això és m é s

l..\RR()S.\.

fàcil d e m a n t e n i r . P o t s e r l ' ú n i c

m o l t a g e n t q u e fa p o c t e m p s

q u e sí q u e h o d i n a m i t z a r à m o l t

p e r ò e n a q u e s t e s d a t e s si l'ofi-

p r o b l e m a é s q u e hi ha m o l t s

q u e hi \ iu i no hi té n i n g ú .

serà la n o v a línia d ' a u t o b ú s . El

m e s d e f i n i t i v a m e n t enterrats. A

c i n a és o b e r t a és m é s p e r infor-

mi, però, el q u e d e f i n i t i v a m e n t m ' h a a c l a r i t la m e v a c o n d i c i ó

p i n s . i el dia q u e ta v e n t s ' e m -

— El t r a s l l a t d e l e s o f i c i n e s i

q u e n o v o l e m és q u e sigui u n

m a r q u e p e r t r a m i t a r a l g u n a al-

b r u t a m o l t , a m b la p i n a s s a . E s -

la c r e a c i ó d ' a q u e s t a línia d ' a u -

cementiri mort. N o p r e t e n e m

tra cosa.

p e r e m , p e n i , <|ue a m b els n o u s

tobús pot p o t e n c i a r l'afluència

q u e torni el " c u l t e al m o r t " , q u e

s e r v e i s (pic h e m p o s a t e n m a r -

d e visitants?

s e g u r a m e n t tornarà, sinó q u e

xa, c o m el servei s e t m a n a l d ' a u -

- E l trasllat t é l ' a v a n t a t g e q u e

t o b ú s . la g e n t s ' a n i m i m é s a p u -

q u i ha d e v e n i r a l'oficina a fer q u a l s e v o l g e s t i ó p o t v i s i t a r el

jar

i comenci

tornar

cementiri. K v i d e n t m e n t , pels

cementiri, i a

\ o k s d e T o t s S a n t s la g e n t hi va

l'inrevés. D'a-

més, però p e r q u è és tradició.

questa manera

A q u è és d e g u d a

aquesta

poca afluència dels santcugat e n c s al c e m e n t i r i ?

aprofiten

mateix viatge. En

aquest

v o l e m q u e s'hi v e g i g e n t .

un cementiri?

na e n q u e s t a d'àmbit europeu. Segons aquesta enquesta, l'espanyol

- C a l t e n i r e n c o m p t e q u e el

mitjà és baixet, fumador i raona-

- Q u i n s són els a v a n t a t g e s d e

c e m e n t i r i n o t é finalitat d e lu-

b l e m e n t feliç. Jo no sóc baixet,

c a d a tipus d e s e p u l t u r a q u e es

"Amb la nova línia de bus volem evitar tenir un cementiri mort"

cre. Ha d'existir, m a l g r a t q u e

d'acord a m b les m i d e s e n ús; no

m o l t e s v e g a d e s es d i g u i q u e e l s

sóc fumador, mai n o h o h e estat;

cementiri munici-

p r e u s són molt e l e v a t s . P e r ò

i p e l q u e fa a la felicitat, això va a

pal?

t a m b é s'han de tenir en c o m p -

e s t o n e s . U n altre factor q u e m ' a -

poden trobar

- N ' h i ha d e

t e les c o n d i c i o n s q u e s ' o f e r e i -

llunya d e la condició d ' e s p a n y o l

tres tipus: nínxols,

x e n i q u e hi ha g e n t t r e b a l l a n t -

és el c o n s u m d ' a l c o h o l , s o r p r e -

tombes i panteons.

hi p e r m a n t e n i r - l o b e n c u i d a t .

n e n t m e n t l'espanyol mitjà n o su-

Els p r i m e r s són in-

E s e v i d e n t q u e l'ideal seria q u e

pera la mitjana e u r o p e a . E n defi-

dividuals, els de

fos t o t g r a t u ï t , p e r ò a c t u a l m e n t

nitiva,

paret; les t o m b e s

és força difícil.

l'estadística es revela c o m el m i -

- K v i d e n t m e n t , un cementiri

s e n t i t sí q u e

q u e està molt apartat del poble

pot potenciar

i n o té u n a línia d ' a u t o b u s o s , o

l'augment

hi vas a m b a l g ú q u e t i n g u i c o t -

visitants

xe o n o hi vas d e c a p m a n e r a . . .

llarg d e l'any. P e r ò t a m b é e l s

bre l'altre, i els p a n t e o n s són

P e r ò n o e n s e n g a n y e m , la g e n t

p o d e m oferir un servei molt

p e r a sis p e r s o n e s . A q u í sí q u e

q u e c o n t i n u a la t r a d i c i ó é s la

m é s d i r e c t e , ja q u e e n s h e m tro-

ens t r o b e m q u e l'elecció d e p è n

g e n t g r a n . Kls j o v e s n o hi a c o s -

bat q u e hi ha g e n t q u e , p e r

m o l t d e l s g u s t o s i les p o s s i b i l i -

t u m e n a pensar, en aquests te-

e x e m p l e , n o r e c o r d a on és el

tats e c o n ò m i q u e s d e cadascú.

m e s . T a m b é s'ha de tenir en

seu nínxol. Es curiós, però e n s

c o m p t e q u e a S a n t C u g a t hi ha

hi h e m t r o b a t m o l t . A m é s , el

.smti&à

identitària ha estat el resultat d'u-

- E s un bon negoci gestionar

són d e dos, un so-

— La t a x a de

manteniment

del cementiri potser ha estat

una

vegada

més,

d'aquests

llor indicador d ' u n a d e les m o l -

dos anys d e gestió del c e m e n -

tes condicions h u m a n e s . Si ho vo-

tiri d e S a n t Cugat?

leu

- Què destacaria

amb

altres

paraules:

- L a n e c e s s i t a t d ' i n f o r m a r la

l ' e m p i r i s m e d e l s n ú m e r o s resol

g e n t s o b r e les s e v e s c o n d i c i o n s ,

a m b c o n t u n d è n c i a les a m b i g ü i -

p e r q u è n o el t i n g u i n t a n o b l i -

tats d ' u n dels s u b p r o d u c t e s d e la

dat. Però s e m b l a q u e de mica

paranoia ètnicohistoricista.

en mica ho a c o n s e g u i m .

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs

rïtfc77£\( wm