Diari de Sant Cugat 316 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres J-t de desembre de 1999

BIS 4 CANTON El "diari" de Sant Cugat

Sumari Promusa comença a urbanitzar els districtes de Mira-sol i la Floresta Pàgina 17

Núm. 316 Any Vil

225 ptes.

Sant Cugat se submergeix en els actes de Nadal L'orgue del monestir tornarà a sonar avui, després de 10 anys

Sant Cugat registra el 1999 la taxa de natalitat més alta dels últims 10 anys Pàgina 21

L'Olimpyc L a Floresta se situa colíder amb l'Alfa-5 després de vèncer l'Èpic Casino Pàgina 39

La poesia serà la gran protagonista de la nova programació del Teatre-Auditori Pàgina 41

La Unió Santcugatenca projecta renovar-se amb vista al nou mil·lenni Pàgines 3 a 5

Pessebres vivents, pastorets, tions i concerts de Nadal omplen el centre i els districtes de caliu nadalenc

FOTO: XAVl

LARROSA.

Pàgines 22, 47 i 50

Una comissió de polítics i veïns controlarà que Coll Fava s'urbanitzi correctament Pàgina 17 Tant si vostè és a casa com si no hi és ... Í»OffDJJP"' '

SISTEMES DE SEGUÍEU!

mm 179WO«CUB*<WVO»UI

Publicitat

V1S K : \ I N T O N S Dkr/if/m:

J4fl, tir-,mhr, d l')'/V

EIS 4 CANTONS ^ ^ ^ "

El tema de la

hetmana Divendres, -4 de desembre de IVO'j

C e n t e n a r i

l a

li n í ó

S a n t c u g a t e n c a

L entitat commemora els seus cent anys de vida a Sant Cugat A finals d'aquest any 1999, La Unió Santcugatenca celebra el centenari del seu naixement. Per commemorar aquesta data, des de la Junta Directiva de l'entitat s'han programat diverses activitats que van començar a principis de novembre i que s'allargaran fins a l'octubre de l'any 2000. Un comitè del centenari, integrat per membres de la societat i representants d'entitats de la ciutat, coordinaran tots els actes. ESTER CASTANYKR

-Sant CugatL'objectiu d'aquesta celebració és, segons Pep Blanes, president del Comitè del Centenari, "que tots els santeugatencs descobreixin La Unió, una entitat e m blemàtica de Sant Cugat i que és per al poble". Tot i que la data real de naixement d'aquesta entitat va ser a finals de l'any 1899,

des de la Junta Directiva van decidir avançar els actes commemoratius per tal de fer-los coincidir amb el final de l'any Clavé, que també se celebra enguany. Fins a aquest moment s'han fet diverses activitats entre les quals destaquen la festa d'inauguració o la remodelació del nou bar-restaurant de La Unió. Encara cal parlar, però, de diversos projectes. El més immediat és el de fer

F.ls actes de celebració del centenari van •omençar el mes passat FOTO: X. /,.

un monument dedicat a La Unió Santcugatenca, i a totes les persones que han col·laborat per fer realitat aquesta entitat. El monument, que s'ubicarà a la plaça de la Unió, anirà a càrrec de l'arquitecte santeugatenc Antoni Ficrro. Blanes ha explicat, però, que "cal engegar tota una campanya popular en què col·labori tot el poble". Una altra proposta relle-

vant és un llibre de la història de La Unió, un llibre que per Blanes "és també la història de Sant Cugat". El llibre, que es preveu que es presenti per Sant Jordi, és una obra de Joan Auladell i Climent Rivera. També dins els actes del centenari, un altre mom e n t destacat serà la festa de cloenda, un sopar-ball de gala que se celebrarà al nou restaurant de

l'entitat i durant el qual es farà entrega de les medalles commemoratives a tota aquella gent que ha destacat pel seu treball en aquesta entitat. La primera d'aquestes medalles s'entregarà al rei Joan Carles de Borbó, durant una entrevista amb els membres de la Junta Directiva de La Unió. Les activitats del centenari es completaran amb tres concursos oberts a tots els santeugatencs -art, literatura i fotografia- i amb les diverses actuacions programades per les seccions de l'entitat, que s'aniran fent al llarg d'aquests mesos en funció de les possibilitats econòmiques de La Unió. I és que, per dur a terme totes aquestes activitats, La Unió necessita esponsorització per part de les empreses i col·lectius de la ciutat. Segons Pep Blanes, "nosaltres ho hem preparat tot amb molta il·lusió i hem presentat un programa, ara farem allò que pug u e m , segons l'ajuda que tinguem, segons el que el poble vulgui que es faci".

H i s t ò r i a

l e l s pilars La Unió ha estat un dels culturals de Sant Cugat i taires creat el 1883 L'origen de la societat és un grup de cantaires E.C. - Sant Cugat-

I ,a Unió Santcugatenca va néixerr l'any 1899, arran d'un gnip de cantaires. Els seus inicis es remunten, però. a l'any 1883, quan uni grup de cantaires locals de la Coral La Lira van començar els tràmits per crear una associació amb) el nom d'Unió Santcugatenca.ElI projecte no va tirar endavant i no> va ser fins al 1899 que un grup) de cantires de la ( bral La Lira vani decidir abandonar aquesta formació i van recuperar l'antiga ideai de crear una nova societat coral. Aquesta formació, vinculada alss Cors Clavé, va rebre el nom d'Unió Santcugatenca. Actualment, la secció de cant coral segueix sent la principal d'ac/ncsríi oncituc. .Segons l ' a c t u a l p r e -

sidentdc l'entitat, Josep Puig, "lai coral és l'esperit de La Unió. Totai la resta podria desaparèixer perquè, si es manté la coral, La Unió') no mor". D u r a n t els primers anys, elss membres de La Unió Santcuga-

tenca es reunien i assajaven al Cafè de Cal Tadeo, un local que durant molt temps va servir d'escenari per a les festes i actes culturals de l'entitat. Ja l'any 1910, i després d'un anys de recórrer a locals llogats, la societat va comprar els terrenys de (van Llobatcres -a la carretera de Barcelona- on es va construir el primer local social de propietat dels socis de l'entitat. Aquest local es va inaugurar l'any 1913 i va servir de seu de La Unió tms a l'any 1921, quan l'augment dels socis i de les activitats van fer necessari un nou local. Sota la presidència de Llogari Sitges, La Unió Santcugatenca va anar adquirint diverses parcel·les d'un terreny, situat al carrer de Sant Sever -avui dia avinguda Anselm Clavé-. Finalment, i amb una parcel·la de 1.440 metres quadrats, es va construir l'edifici definitiu de La Unió Santcugatenca. Per finançar-ne les obres, des de la mateixa Unió es van emetre obligacions de 100, 250 i 500 pessetes, per valor de 85.000 pessetes.

El resultat final va ser el nou edifici, que ha arribat fins a l'actualitat, amb algunes modificacions. La més important es va fer l'any 1952, quan la Junta Directiva va decidir ampliar el local per poder acollir el volum cada cop més gran d'activitats. També dins de la història de La Unió Santcugatenca cal parlar dels anys de la dictadura franquista. Entre 1939 i 1949, La Unió va ser clausurada i se'n van confiscar tots els béns i documentació. Avui, després de cent anys d'existència i amb més de 700 socis "cal reconèixer el vertader esforç que van fer els membres de La Unió al llarg de tots a q u e s t s a n y s " , explica J o s e p Puig. Tot i així, per l'actual president, d u r a n t molts anys La Unió Santcugatenca ha estat desaprofitada, ja que, segons afirma, "fins a aquest moment era una entitat molt parada, a m b molta inactivitat". Els anys més actius de La Unió Santcugatenca han estat, segons l'actual Junta Directiva, els deu

" , l i

^awjpj^r^

\lnlt^ socis de l.a l'nió van conèixer le. srves parelles a l'entitat /•':

últims, uns anys en què "La l nió s'ha fet més activa, s'ha engegat i s'ha revitalitzat". En aquests moments, i amb totes les activitats que suposa el centenari, l'objectiu de l'actual Junta Directiva és donar impuls a La Unió

i preparar-la per al segle XXI. Pel president de La Unió "la fita no és només enlairar La Unió i que després torni a caure, nosaltres volem donar-li un impuls i una vitalitat que després continuï amb les noves generacions".

/ *

Important fons d'humanitats Títols curiosos Cuidada secció infantil PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 674 15 73 e-mail: mythos@mythosllibreria.com http://www.mythosllibreria.com

CEDIDA.

Proeram

Accés

*** E S C O L A D'INFORMÀTICA

BBEBBBBQB1 Rbla. C a n M o r a , 18 Tal. 9 3 S 9 0 6 3 6 5 http://www.aaiaecea.com

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, .'4 de desembre de 1 <i<)<i

E s t r u c t u r a

0 r n a

Una desena de grups conformen les diverses seccions de la societat - Sant Cugat -

jor de Sant Cugat, amb una diada bastonera, i ja més endavant. durant el mes d'octubre, amb activitats relacionades amb els bastoners. Finalment, les seccions de fotografia o d'escacs tenen previst organitzar campionats. exposicions o concursos oberts a tots els santeugatencs i que s'aniran duent a terme al llarg dels propers mesos.

I ,a l 'ni(') Santcugatenca compta amb prop d'una desena de seccions integrades dins de l'entitat com per exemple la secció de cant coral, la de ball. els bastoners, el grup Mediterrània o la secií'i de fotografia, entre d'altres. Iotes aquestes seccions tenen la possibilitat de disposar del local social per a les seves acriv itats, a canvi de pagar una quota com a socis de l'entitat. Amb motiu del centenari, totes aquests formacions han preparat diverses activitats que s'aniran fent al llarg de l'any. I ,a primera secció que va actuar per al centenari v LI ser la de cant coral, que com a grup principal de La Unió Santcugatenca. va inaugurar els actes de celebració amb un concert al costat dels cors que representen la Lederaeió de Cors Clavé. També la secció de ball ha fet ja la seva aportació als actes del centenari amb diverses vetllades dedicades cada una a una dècada del segle XX, als seus

Des de 1 ,a l nió Santcugatenca han explicat, però. que aquesta és la programació prevista per les diverses seccions, i que totes aquestes iniciatives s'aniran fent a mesura que trobin esponsorttzació per finançar totes les propostes. "Nosaltres hem presentat un programa i farem allò que puguem fer", deia el president del Comitè del Centenari. I'ep Blanes. Per la seva banda, cl president de La Unió Santcugatenca, Josep Puig. ha fet una crida a tots els col·lectius o particulars de la ciutat que vulguin integrarse a La Unió o busquin un local on assajar i dur a terme les seves activitats. "Nosaltres volem que tothom s'hi trobi còmode i estem oberts a qualsevol proposta i a qualsevol activitat que ens vulgui presentar la gent de Sant Cugat". Amb aquestes paraules. J o s e p Puig convida a tots els santeugatencs a gaudir de La Unió i descobrir-ne totes les possibilitats com a entitat de caràcter social i cultural.

Tots els grups participaran a la festa commemorativa amb diverses activitats K.C.

l·ilei /em, tlgrup de tuitre de l'entitat, és una compatria amateur mnlt um\oltduda ja hOl'OXWI balls i a la seva música. Pel que fa a la resta de programació que s'ha preparat fins a l'octubre del 2000. cal destacar les representacions previstes per la secció de teatre -Fila Z e r o que està preparant ja l'obra L'hostal de la Glòria, (pic, segons el calendari, podrà veure's al Teatre

de La Unió a finals del proper mes de gener. També el Grup Mediterrània ha preparat diverses activitats per a aquest centenari. En primer lloc. aquesta formació de ball dedicarà cl mes de febrer a fer diversos actes relacionats amb el món dels esbarts, com per exemple xerrades, una

IARROSA.

exposició fotogràfica o un curs de sardanes. En segon lloc, els membres del grup Mediterrània tenen previst estrenar una nova coreografia durant el mes d'octubre del 2000. Pel que fa als bastoners de La Unió, aquesta secció participarà en el centenari principalment durant la festa ma-

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès BONA Excel·lent ( * * * * * ) ; 75 <|QA<100 Satisfactòria ( * * * * ) : 50<IQA<75 MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**): 0<IQA<25 POBRA Deficient (*): -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

IQA MITJA

NAt

***^

Valoració de les dades: El període passat s'ha caracteritzat per la poca ventilació atmosfèrica en general, amb l'excepció dels moments en què han travessat fronts pel nostre territori. Properament està prevista l'entrada de vent del nord que trencarà la inversió tèrmica i afavorirà la dispersió de contaminants i la millora de la qualitat atmosfèrica.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL: Fem de la nostra llar una llar més ecològica. En els darrers anys, ha anat creixent la consciència ecològica que, lluny de necessitar grans instal·lacions i projectes, les senzilles accions que cadascú de nosaltres fem a casa nostra pot contribuir en gran mesura a la millora del medi ambient. En aquest sentit, ha cobrat força una disciplina anomenada arquitectura bioclimàtica, que consisteix a considerar factors ecològics en el disseny dels habitatges, tot aplicant petites mesures que contribueixen bàsicament a un millor aprofitament i estalvi energètic. A continuació us indiquem una sèrie d'idees bàsiques per fer de la vostra llar una llar més ecològica (i estalviar diners!): • Abans de començar a construir un habitatge ecològic, cal comprovar que la zona no estigui afectada per radiacions ambientals negatives (corrents d'aigua, accidents a les plaques geològiques, etc.) ni altres influències poc recomanables com ara la proximitat d'un nus elèctric, una font de soroll, etc.

• Quan es fa el disseny de l'habitatge, s'han de tenir en compte factors com ara l'orientació respecte del sol Cal buscar el màxim aprofitament passiu de la llum, orientant les finestres més àmplies cap al sud per tal que rebin el màxim de llum solar durant els dies freds. • També és molt interessant instal·lar un aïllament correcte, de manera que utilitzarem paviments i revestiments amb inèrcia tèrmica, que permeten un bon escalfament de l'ambient sense necessitat de calefacció Cal prioritzar l'ús de totxos de fang i de suro, ja que són porosos, aïllen acústicament i tèrmicament i tenen un aspecte molt agradable. Esperem que aquests consells us siguin d'utilitat. En la propera publicació us seguirem oferint idees per millorar el confort i el respecte al medi ambient de la vostra llar, centrant-nos més en petits hàbits o canvis que podem fer a les nostres llars ja construïdes.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ÀREA DE CIUTAT SOSTENIBLE

Setmana

ELS4CAIYroNS Divendres, 24 de desembre de 1999

p r e s i d è n c i a (1907, 1915-16), Llogari Sitges (1918, 1921-22)o el darrer d'aq u e s t període, M a t e u Cortès (1938-39). L'any 1939, les autoritats franquistes van clausurar La Unió Santcugatenca i van confiscar tots els seus béns i tota la documentació de l'entitat. Durant els deu anys següents, és a dir, fins al 1949, Manuel Ansón (que ja havia ocupat el càrrec de president entre els anys 1936-37), va ser el representant legal de La Unió davant del govern de Franco. Ja el 1949, i quan La Unió va poder tornar a obrir les portes, va començar un nou període d'activitat, caracteritzat pel vessant associatiu. Des dels anys 50 i fins a l'actualitat, aquesta entitat ha tingut prop de 16 presidents com ara J a u m e Franquesa (1949-52), Fulgenci Pérez (1958-62), Pere Marín (1977-80) o Jesús Gonzàlez (1990-98).

3 3 presidents han fet possible un segle d'història La nova Junta aposta per la modernització de l'entitat E S T E R CASTANYER - Sant Cugat -

Al llarg d e c e n t a n y s d ' e xistència, La Unió Santcugatenca ha tingut un total de 33 presidents. El primer de tots, responsable dels dos primers anys de vida de La l'nió, va ser Pere Fàbregas Melic, i després d'ell i fins a l'època franquista trobem registrats els noms de 16 presidents més que van encarregar-se de la primera època de La l'nió Santcugatenca, la majoria amb mandats que van durar un o dos anys, tot i que en algunes ocasions, alguns van repetir en el seu càrrec. Entre aquests noms, trobem el de Josep Pahisa (1906), Miquel Grau

Josep Puig e's des de/a un any i ztat mesos el president di la «xutat santcugatencal·'O/'O:XA\ 11 ARROSA.

f u t u r

Uentitat es prepara per afrontar el segle XXI amb nous reptes i un munt de projectes La Junta vol remodelar el local per adaptar-lo a la nova societat La Unió Santcugatenca ha posat ja la vista cap al futur i afronta el nou segle amb molts projectes i moltes expectatives. Un dels principals objectius de l'entitat és fer una remodelació de l'actual local social per tal d'adequar millor els espais a les noves necessitats i per poder crear noves dependències. L'objecti u d'aquesta entitat és crear una Unió on tots els santeugatencs puguin anar a fer activitats de tipus social o cultural. El projecte, que es preveu que s'acabi en 4 o 5 anys, està pendent de trobar subvencions i fonts de finançament. K.C. - Sant Cugat -

La l'nió Santcugatenca celebra enguany el seu centenari però es comença a preparar ja per al nou mil·lenni. Després de cent anys d'història, l'actual Junta Directiva de l'entitat creu que ha arribat cl m o m e n t de modernitzar La l'nió i preparar-la per al segle XXI. Amb aquest objectiu, s'estan planificant diverses reformes q u e p e r m e t i n un millor aprofitament del local social i una oferta niés àmplia per a la gent de Sant Cugat. "Cal fer rentables totes les d e p e n d è n c i e s i adap-

tar-les a la societat actual", explica l'actual president de l'entitat, Josep Puig. Pet aconseg u i r - h o , d e s d e La U n i ó Santcugatenca s'està preparant tot un projecte de remodelació, un projecte, però, que, segons Puig, "ha de ser una cosa molt segura i molt meditada, i que cal fer amb moltes ganes i amb molta il·lusió". Entre les diverses propostes d'aquest projecte, que s'ha encarregat a l'arquitecte responsable del m o n u m e n t a L a Unió, Antoni Fierro, destaquen un possible auditori, una sala de ball i una redistribució general de les sales que ja exis-

/<,/ Ihistoncrs de l/i

Des de fa un any i vuit mesos, el càrrec de president de La Unió l'ocupa Josep Puig, que considera que "era essencial fer canvis i modernitzar l'entitat, fins ara massa conservadora". D e la mateixa opinió és Pere Marín, que actualment s'ha reincorporat a la Junta Directiva i que opina que "La Unió ha de ser per al poble i que cal adaptar-se a l'evolució d'aquest". Marín, però, que coneix La Unió Santcugatenca des de sempre i que va créixer entre les festes i els balls de l'entitat, recorda també l'esforç fet pels primers presidents i la importància de La Unió dins de la vida social i cultural de Sant Cugat: "Molts dels antics encara recorden que van conèixer les seves parelles a La Unió, és per això que hem de lluitar per adaptar-nos a les noves èpoques i evitar així que La Unió perdi la vida i l'activitat".

teixen ara per tal d'aconseguir una major rendibilitat. Per poder fer realitat tot això, caldrà la construcció de noves sales subterrànies que permetin l'ampliació. Pel que fa al finançament d'aq u e s t projecte, valorat en uns 1.200 milions de pessetes, des de La l ' n i ó ja s'han establert els primers contactes a m b la C o m u n i t a t Econòmica Europea i amb altres possibles fonts de subvenció. Segons ha explicat a E L S 4 CANTONS Josep Puig, "el projecte pot trigar 4 o 5 anys i només es farà de manera que l'entitat no quedi endeutada".

l'n/ó !•': X. !..

s entren a ? ? ? Viatge al SALVATGE OEST 2000 (10 al 26 d'Agost) També en preparació: VIDA DE FARAONS (Egipte Gran Luxe, 17 al 24 d'abril) + RUTA DELS CÀTARS (21 al 24 d'abril) + MERAVELLES D'EUROPA (Alsacià i la Selva Negra, 1 al 8 d'agost) + SÍRIA I JORDÀNIA (3 al 17 de setembre) + Viatges PONT DEL PILAR + Viatges PONT DE DESEMBRE. SI DESITJA REBRE PROGRAMA DETALLAT AL SEU DOMICILI: TRUQUIN'S O VINGUI A LES NOSTRES OFICINES. USSÍA h TOURS -^^^

—

Plana de l'Hospital. 10. Tel. 93 589 61 50

Estètica

ElS'ICAMONS Divendres. 24 de desembre de

Estètica i Bellesa

ToT

ESTILISTA

CADEII

SOLÀRIUM ESTHETICIENNE PROMOCIÓ ESTÈTICA

Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

La festa dels perfums

l'article:

TOT PERA TU Les fragàncies, obtingudes de la mateixa natura, desperten els sentits i provoquen t o t un munt de sensacions. Els perfums són sens dubte una excel·lent arma de seducció i portats en la seva Justa mesura, resulten un petit regal p e r t o t aquell que els ensuma. A m b els perfums les dones poden veure's envoltades amb notes càlides i dolces, o suaus i lleugeres com una carícia, mentre que als homes els reforça el caràcter masculí. Algunes de les combinacions que c o n t e n e n els darrers -I perfums són: roses salvatges, búlgares, codony, cogombre i nèctar de f i g a per a ella i c a r d a m o m , fustes de sàndal i cedre, vetiver, molsa t r a n s p a r e n t , incens o espècies com ara nou mòlta, pebre i gingebre asiàtic per a ell. Un dels més i n n o v a d o r s c o n t é u n a síntesi d e p r o ductes químics que aconsegueixen aromes sorprenents, com el nèctar de íea rose, que reflecteix els matisos i la frescor de la flor viva; també inclou àmbar lacti, que imita l'olor de la llet materna, i t o t plegat desprèn un fons càlid i sensual, La tendència de fer servir colònies unisex ha passat de moda i ara tornen les fragàncies més profundes, amb essències d e fustes i aromes menys fortes que les d'abans, però marcadament masculines, alhora que retorna l'exaltació de la feminitat. Les més fresques, cítriques i florals seguiran sentint-se, sobretot al nostre país, segurament per allò del clima i et caràcter. Especialment en arribar l'estiu, j a que la calor evapora amb major rapidesa les molècules olfactives i les fragàncies pugen de t o fàcilment. Per això la majoria de fragàncies disposen d'una versió més lleugera en cosmètica corporal per no haver de renunciar mai al perfum habitual en cap època de l'any i basant-se en això proposen Unies de bany, desodorants, gels o hidratants que odoren la pell etèriament.

També els dissenyadors de moda tenen un perfum propi i fins i tot, els més agosarats disposen d'una línia cosmètica que els identifica. Segons la teoria que ei perfum delata la personalitat i d'alguna manera els sentiments de qui el porta, les olors determinarien el següent:

• Convé ser una mica prudents per no caure en un efecte contrari al desitjat, com seria el cas de dur una fragància massa intensa en un espai reduït, per exemple en una jornada de treball, en què d'alguría manera s'estaria envaint l'ambient. • Recordeu que quan hàgiu de prendre el

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sehoras y senoritas Si quereis poner un poco de misterio en vuestra cara yo os enseno a maquillaros sin que lo note nadie, ya veràs qué cambio. Llàmame 93 674 85 63

En les dones • FRESQUES I DOLCES

Són persones que donen prioritat a les fragàncies que responen a les seves emocions i precisament el seu món interior és el més atractiu per ais altres.

NOVETAT: EXTENSIONS Meleno extrollarga en unes hores 100% cabells naturals

619837621 V os daré més detalles

Tel. 93 589 46 51

• VERDES I NATURALS

Són naturals i carismàtiques, í no els agrada disfressar la s&ta manera de ser. •

AFftUITADÉS I DINÀMIQUES

De temperament explosiu, s'imposen amb un perfum que fasctna. • FLORALS I ROMÀNTIQUES

Tenen una personalitat elegant i els encanten les fragàncies suggeridores.

q u e r s

"»"v

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 . C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

cen Moragas, t re d 25 • Tel'estètica C/ Francesc 95 6 " 5 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

• 'BOUQUETS' FLORALS

Són somiadores i fantasioses, que sedueixen per la seva ingenuïtat. Els agraden les fragàncies amb una mica de dolçor.

òüuet-L·orxiroi

• OZÒNIQUES I TEMPTADORES

Molt femenines, però alhora de caràcter fort, els agrada desplegar t o t el seu encant amb aromes difícils d'oblidar. • ESPECIADES I PICAKTS

Racionals i sempre originals, revelen una seducció intel·ligent i subtil. En els homes

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

• ESPECIADES I CÀLIDES

Senten passió per descobrir nous valors en els altres i els atrau allò exòtic.

Tractament natural pels peus Tractaments facials

•

Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

FRESQUES 1 VERDES

De caràcter positiu i una mica ingenus.

OZÒNIQUES I ESPORTIVES

Són actius i els agrada estar sempre al dia. •

ELEGANTS I DE FUSTES

La discreció i sobrietat els marca, els agraden les aromes equilibrades.

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

• Tractaments corporals • Microoignientació • Tatuatges

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpla

•

Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

Centre SPA Tractament de fangoteràpia ^_ ^ ^ " ^ ^ ^ ^ ^ ' algoteràpia per.

Cs\ Salut Jy~

III

(

ciàtica i lumbàlgia ] contractures i tendinitis

\ínturní\

acne

amè (es /

III HI

mans

f f

psonasis artrosis

-^' ^ ^ ^ ^ A Sani Cuga! del Vallès

artritis cel·lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656890 149

MAQUILLATGES

el consell:

• Perquè l'aroma es mantingui més temps, s'ha d'aplicar ert punts estratègics com ara el coll, els canells o el plec interior dels braços o genolls, més sensibles als moviments del cor amb els quals es potencien constantment els efluvis perfumats.

ALS MILLOR PREUS

sol, mai us heu de posar colònia directament a la pell, ja que provoca l'aparició de taques, i penseu també que l'alcohol que conté la ressecaria. Algunes també deixen senyals a la roba que difícilment es podran eliminar. • Teniu en compte que un mateix perfum tindrà connotacions diferents segons el t i pus de pell. • Quan es porta una olor determinada, és preferible no barrejar-la amb ta d'altres productes cosmètics (laques, gels de bany, desodorants, e t c ) .

' personalitzat • cursos automtiquillatge • núvia

!V[)IA SAKCISOI'OVTANA Imrev > t.nvu^uiJes f>Pf, K4 !lh (.!

Si vols

anunciar-te, truca'ns

ai 9 3 589 6 2 8 2

EIS4CANT0NS

Política Divendres, 24 de desembre de 1999

La casa de la vila Jordi Menéndez. <.<.

Regidor

portaveu

del

PSC

La ciutat n o es mereix un govern d'aquestes característiques" AURA COSTA

- Sant Cugat Jordi Menéndez va ser l'home que durant tota la campanya electoral va trepitjar els talons de l'actual alcalde, Lluís Rccoder. Malgrat l'estreta diferència entre l'SC i CiU. l'aritmètica electoral no li va permetre assumir el ceptre d'alcalde i ara treballa des de l'oposició per aconseguir que algun dia -potser d'aquí a tres anys i mig- pugui seure a la cadira executiva que presideix la sala de plens. - Van estar molt a prop del somni... - Volíem guanyar i obtenir l'alcaldia democràticament però cl resultat va ser el que va ser i finalment vam ser elegits per treballar i per representar els interessos d e l s c i u t a d a n s a l'Ajuntament. Tot i així, seguim fent-ne una valoració magnífica perquè hem donat un salt extraordinari. - Deuen haver redefinit el pla de treball... - Ara el que ens pertoca és col·laborar en les feines de l'Ajuntament des del paper de l'oposició i això vol dir bàsicament tres coses: conèixer bé la ciutat per poder fer propostes de cara a resoldre els problemes, controlar l'acció de govern i explicar a la gent què és cl que fem. - Com? - Mantenint contactes amb Ics entitats, fent treball de carrer i. sempre que puguem, promovent informacions i comunicats públics. Això mentre estiguem a l'oposició perquè encara pensem que els reptes de caràcter estratègic que té plantejats aquesta ciutat s'han d'encarar amb un govern sòlid. - Encara mantenen l'esperança de pactar and) C i l ? - Hem ofert i seguim oferint la nostra predisposició a arribar a acords per governar conjuntament la ciutat i estem a l'espera que l'alcalde defineixi quin és el seu model de govern. El que és evident és que un govern minoritari això no ho pot encarar amb fortalesa i a l e s h o r e s hi ha d u e s possibilitats: Recoder pacta amb

JLàMenéndez hn demmmt u l'equip degnem ////i defineixi eh \eus ubieitius i p/e/ns (Tmtutinii FOTO: X.Wí l.\RROS.\ el PP o Recoder pacta a m b el grup d'esquerres. - També tenen l'opció de governar en minoria buscant suports puntuals. - Això és aritmèticament i legalment possible però condemna la ciutat a tenir un govern feble i sense capacitat de fer front amb rigor als reptes i la ciutat no es mereix tenir un govern d'aquestes característiques. - Tal com estan les coses, és més difícil fer de cap de l'oposició o de cap del govern? - No ho sé, mai havia fet ni una cosa ni l'altra. Fer de cap de l'oposició és difícil però també bastant divertit. Però és clar, em fa més il·lusió ser alcalde i espero poder assaborir les dues coses: gaudir com a cap de l'oposició i un dia o altre poder gaudir com a alcalde. - Vol dir que les línies d'actuació del PSC s'enfoquen a la consecució de l'alcaldia? - 1 tant! Però les línies de treball del nostre grup també s'enfoquen a fer complir el nostre programa e l e c t o r a l . D e forma sistemàtica, en els diversos plens, anem presentant, en forma de moció, els nostres projectes. La nostra actuació també ve definida per la voluntat de consolidar una col·laboració amb IC-V i E R C .

— Què ha passat en aquesta legislatura perquè aquests tres partits coincidissin fins a tal punt? - Crec que les tres organitzacions hem fet un esforç de diagnosi sobre quins són els problemes de la

I..!, r I v 91 principal

i , ;

, t

t j |

*Jordi Menéndez sempre ha trepitjat fort però en les darreres eleccions municipals va estar especialment a prop de proclamar-se campió» Amb una campanya molt ajustada i una retòrica encara inée acurada, ei imitàveu socialista va quedar a tocar de Recoder. L'aritmètica electorat però, van decantar» se finalment a favor del candidat convergent. Tol i així, Menéndee no ha abandonat et somni pel qual va treballar tant. Simplement ei té aparcat e n un raconet d e casa, heu tapat, i esperant que d'aquí a Ires anys i mig. quan es desperti pugui constatar qm finalment s'ha fet realitat. De moment, però, només és * f'oposició i Recoder també és uu rival amb molts somnis./A. C.

ciutat i s'ha arribat a un nivell de convicció que els reptes plantejats són de molta magnitud i necessiten un enfocament el més unitari possible. Hi ha també el cansament d'una època molt dilatada de govern de CiU que a més a més continua i té signes de continuïtat, i això m'alarma. - Després de mig any a l'oposició, quina diagnosi fa de] nou equip de govern? - Veig molta lentitud i no percebo una definició de projectes clars per al desenvolupament de la ciutat. La mateixa agenda dels plens posa de manifest que anem tractant temes de tràmit quan jo voldria que l'equip de govern definís amb precisió els sens projectes. Fa la impressió que darrere de l'equip que ha assumit el govern no hi ha un programa clar, rotund i elaborat i. per tant, crec que és un govern a mig gas. - També li demano que faci mia autocrítica al seu partit, en qualitat d'oposició. - Encara tenim dificultats per divulgar les nostres propostes. Ens costa molt arribar a la gent i aquest és un dèficit que hem de resoldre a través del treball del partit. Però crec que estem avançant en el coneixement de les coses i també estem aprenent. Pensa que el nostre és un equip molt nou: la

major part dels regidors no tenen experiència com a tals i això és molt bo per a la passió, les ganes i la il·lusió que hi posen, però també té l'inconvenient de la manca d'experiència. Pel que fa a les relacions amb C i l ' , hem intentat ser respectuosos i cortesos dins el consistori perquè creiem que això és molt positiu per a la ciutat. - I pel que fa a la resta de partits a l'oposició? - Em costa molt avaluar el paper dels altres grups, però en el cas del PP crec que són conscients que tenen la clau de volta en moltes de les votacions i estan intentant condicionar l'acció de govern de Recoder. Caldrà veure si ell es deixa condicionar o no. - Aquest alcalde ha acceptat algunes reclamacions històriques de les forces d'esquerra, com ara la inclusió a la Mancomunitat de municipis. - Crec que Cil T és conscient dels errors acumulats durant aquests anys i vull creure que hi ha voluntat de corregir-los, però això no ho pot fer sol. Estic satisfet que hagin canviat el discurs perquè si s'acosten al que hem estat dient nosaltres durant tots aquests anys, vol dir que en algunes coses importants podem treballar junts. - Dins del seu grup s'encarrega dels temes urbanístics. Què espera de l'equip de govern en aquest àmbit? - D'entrada vull donar un marge de confiança tant al regidor com al coordinador de l'àrea però cal que expliquin què volen i com es plantegen els grans temes de la legislatura. (Jorn arreglem Coll Fava? Com resolem Boehringer? Com protegim Torre Negra? Com evitarem la urbanització del Turó d'en Lluc o de la Colònia de Can Vasconsel? Com definim l'eix vertebrador i les ubicacions dels equipaments de la ciutat? I lan passat sis mesos i el més calent encara es a l'aigüera. N'o hi ha concreció, ni manera que explicitin. - I segons vostè, quina és la prioritat número u? - La més urgent és claríssimament el PERI de les Planes, resoldre la urbanització i els accessos a aquest barri, l'na segona qüestió, molt sentida per tothom, és determinar la ubicació en els espais públics que tenim dels serveis públics i les instal·lacions que tant urgentment necessitem. La tercera prioritat seria la ciutat esportiva.

8 Política

ELS ÍCANKHSS

Divendres, 24 de desembre de 1999

C o n f e r è n c i e s

López-Bulla (IC-V): "No hi ha sensibilitat suficient per resoldre la crisi de PHGC" IC- V debat amb els ciutadans sobre el futur del centre hospitalari A Ï R A COSTA

- Sant Cugat Kl diputat d'IC-V al Parlament de Catalunya, José Luís LópezBulla, i la doctora santcugatcnca -present a Ics llistes ecosocialistes en les darreres eleccions municipals- Assun Reyes, van presentar dijous passat les seves tesis sobre la situació actual en què es troba l'Hospital íieneral de Catalunya (HOC), fent especial atenció al procés desencadenant de la crisi i a les possibilitats de futur que s'obren a partir d'ara. L'acte, pensat com un intercanvi d'opinions entre els conferenciants i el públic, no va servir per trobar cap solució miraculosa però sí per deixar damunt la taula algunes reflexions interessants que IC-Y va recollint per poder formular una proposta seriosa de cara a la superació de la crisi. Assun Reyes va aclarir que les estadístiques demostren que al Vallès no fan falta llits d'hospital i que, per tant, les instal·lacions

de l ' H G C no són des d'aquest punt de vista necessàries. "Les llargues llistes d'espera són un problema de manca de personal i de limitació de la contractació de determinats serveis i, per tant, fins que no es faci un replantejament general del sistema sanitari català no se solucionarà res". Per la seva banda, López Bulla va il·lustrar als presents recordant la història de l'hospital i indicant que l'origen dels problemes va ser que s'esperava aconseguir que 300.000 socis financessin la construcció de l'HGC, però només se'n van trobar 90.000. Aquest gran desajust en les xifres d'inversió va ser l'inici, segons I -ópezBulla, de l'allau de problemes econòmics que el mes passat van desencadenar en l'anunci de fallida voluntària fet per part dels gestors del centre hospitalari. Solucions? Q u è e s p o t fer p e r salvar THGC? Segons López-Bulla el més sensat seria optar per una

IC-V va demanar l'opinió sobre l'HGC als presents a l'acte FOTO: X.L. solució mixta -privada i públic a - "perquè no es pot permetre que els ciutadans salvin l'hospital amb els seus impostos i que aquest, a canvi, no els doni res". I va afegir: " L ' H G C hauria d'estar al servei del públic, almenys parcialment".

La p r e s i d e n t a d e l C o m i t è d'Empresa de l'HGC, Engràcia Puig - t a m b é present a l'acte-, va m o s t r a r - s e d ' a c o r d a m b aquesta sortida: "Els treballadors estem molt units i creiem que la solució ideal seria q u e una part dels serveis es dones-

sin a través de la Seguretat Social. però que es mantingués, parcialment, el caràcter privat del centre". Al marge del caràcter que finalment adquireixi l'HGC, López-Bulla considera que els socis h a u r i e n d e c o n t i n u a r mantenint-ne la propietat. Així mateix, va precisar que el més important és garantir el lloc de treball d e les prop de 700 persones que encara formen part de la plantilla hospitalària. López- Bulla va tancar el debat explicant que IC-V no salvarà l'HGC, "però sí que ens volem comprometre a treballar per trobar-hi una solució". "Volíem compartir amb la gent la nostra preocupació sobre aquesta qüestió perquè considerem els ciutadans com a m e m b r e s actius de la política". El parlamentari. però, va aclarir que IC-V no farà d'aquesta qüestió "un cavall de batalla contra la dreta i el conservadorisme" perquè creu que si aquesta qüestió es polititza "en sortiran perdent, com sempre, els més dèbils: els treballadors i els usuaris". Això no va evitar, però, que el polític prengués cert posicionament en declarar que no hi ha prou sensibilitat política per resoldre aquesta qüestió "perquè els actuals governants d'aquest país consideren de segona classe els assumptes socials".

Griful Oil, s. L Servei Estació

1 GASOÍÜ CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

E.S. CENTRE

A,B i C E.S. CAN SOLA

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaciOIlS d e SerVei

(93) 674 0 6 0 7

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

PubMcitat

ELS /CAJVTONS Divendres, >4 de desembre de 19M

PANASONIC VIDSOCAMÍRA NV-VX27E VHSC

T~ '

-^"l^'-^i

rti,-

vr-niiF*

•&••••&

••ÍÜX

«•««HM

VWM;

&&£«

mimmmm m-mm

l'I MILAR Aquest Nadal en el caliu de la vostra liar

Santiago Rusinoi, 47 - 49

TOBELLA

Tel. 93 674 06 57 - 93 674 79 09

Recorda el nostre eslògan: S I T R O B E S . M É S B O N P R E U , ï ' A B O f ^ E I V I L A D I F E R È N C I A

SORTIDA DE NADAL A LA MOLINA 2. 3. 4 i 5 de gener Fins 17 anys 21.600 ptes. • 18 anys o més 24.600 ptes. * * » * <*&*

tf>

El preu inclou: • 3 forfaits • Allotjament mitja pensió de 3 dies • Viatge en autocar • Assistència de guia les 24 hores ORGANITZA: BUÏGAS ESQUÍ Tel. 93 586 47 59 (17h - 21 h) C/ Belles A r t s . 19 CERDANYOLA DEL VALLÈS

•

CATALONIA CERÀMIC

Ora. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris l^5debmy • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris . Material* per a k. c o n * r « d 6

EISÍ CANTONS

nuo

Divendres, 24 de desembre de 1999

E d i t o r i a l

ELS CAIYraNS i r u í i independent de Sant (.nuar del V jll<S •. Premsa Local de Sani Cugat, S.L. Cdirer .Vmt \ n n m i . 44, • I I M ' H l S j i u C u ^ a t del V J I I C S 'l'el >S'J f,J SJ - |--.i\ ',74 _'0 _M 1' ,lu \-> ek·l· t f i m i f . t : h t t p i . ' i ' u l . i w e h t. i>[.i,'sjnuii£JT I.-1 ii.ii I L-U4\ .iiitiïn^' 1 tui-,,i u n u u j t . c o m

Consell d'Administració Kiimnn r . r j i n p i . M . l c i i n M'|- M < ..li I V M / . I . l V r c l \ . | i i c i , l j i Y I M O l·i.rricliMi·i ;..r k-lciyr Directora

Túnel d'Horta: una altra agressió a Collserola?

Redacció • l'IltlHIIHI l'.SÍLl ( .IM.ilULT. l'iílíliïn/K.llU r„/( . S i x - i f l a l : A r n u l l i . u n h v t m i t i i i i l i : J.i.tn Snr .inn . i l l l l i r u : l l . l i i M u n l c i K í r . . . K«|»irl»: \ l c \ 1.. >

C.i.n.c,

Comercial '.\jr.ibr i Sòm. \ l . i , v , r u

K.ÉIIII -n r i M I I .prcM.lvin i Juvcp M. ( j b r c n / í i (s K c p r c s i j c n r ) \ K I . I I Vvv.milrc.l·rjrivc·.c.- < :jrl>n. J.nJi ( :.ivi-, Narris ( I j s u n v c r . MlK-r- l)v l'jl.l... l'ert l - ^ i K - r i l . . . \ . m o l o r r . e l K . Rovell l'cdni, K.iiii·in l'r..-.. I . h m l'nm. l-.mili Ki-ni-. M..nrscrr.ir k n m h j i i . I ' K . i S.il.i, J..M-p \ Ti-ivid... J...111 I..H..S.I. J.I·.L·I. \ l . Sans l'rave. lu.lii Tr.A.in... Niiri.i A i l u l . i \ur.i ( i-IST.I .se-, i c u r i . i l Subscripcions

Fotografia VJ>| l..irr.i,.i i l-Miuril r j r i n v o Disseny i maquetació |..,in 1' uvitcs i Marta (lahrul

Correcció M n n r , c r r j r S.irn Impressió

Distribució M . i l l m ; V n k - v M . k-1 SS'r :• l)ii>,.,ir lcii.il: < ; 1 - J I J S - ' I 1

(S)ACPC

8Lral7 U.fa51» 23 71 SantCuae]

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Volen agredir de nou el poc espai verd que ens queda. A finals de la setmana passada vam conèixer la notícia que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, ha encarregat a Tabasa la construcció del túnel d'Horta, una infraestructura que travessaria Collserola i q u e , si s ' a c c e p t e n les peticions de l'Ajuntament de Cerdanyola, podria arribar a afectar zones de valor ecològic tan important com els Rodals de la Torre Negra. No cal tornar a explicitar quins són els valors paisatgístics d'aquesta zona ni recordar els anys que fa que la nostra ciutat lluita per preservar aquesta àrea de qualsevol agressió constructora privada. I ves per on, que les agressions arriben de l'Administració Pública. Costa molt d'entendre com

es decideix, d e cop i volta, executar un projecte que des que es va incloure al Pla G e neral Metropolità l'any 1976 no se n'havia tornat a parlar. l ' n projecte del qual pràcticament tothom s'havia oblid a t i q u e ta c o m ha d i t a q u e s t a setmana l'alcalde, Lluís Recoder, ja pràcticament v ningú consipràcticament dera viable. Estem d'aCOnSldera c o r d q u e el trànsit entre Barcelona i el Vallès cada vegada està més saturat i que, per tant, cal buscar alternatives q u e p e r m e tin descongestionar la nostra xarxa de carreteres, però construir un túnel que suposi una

l e c t o r

agressió mediambiental d'aq u e s t e s característiques no sembla pas la millor opció. Fa just unes setmanes s'anunciava des de Madrid q u e Renfe habilitarà finalment per a viatgers la línia d e rodalia e n t r e el

Costa d entendre Papiol i Mollet. Els grups d'esque es recuperi querres han deun projecte que .

ningú . Viable

manat, a més, que es consideri la possibilitat

d'ampliar la xarxa de Ferrocarrils de la Gene-

ralitat. Totes dues mesures, que evidentment s'haurien d'estudiar en profunditat, p o d r i e n servir molt b é d'iniciativa alternativa al túnel d'Horta, si és que l'autèntic objectiu de la construcció del mateix és el d'a-

gihtar el trànsit viari e n t r e Barcelona i el Vallès. A més, però, cal recordar que el ministeri de foment també ha anunciat r e c e n t m e n t l'alliberament del peatge de l'A-7 i el reforç d e la B-30 amb vista a l'any vinent, iniciatives q u e s'hauria de veure com funcionen i quina incidència tenen en la saturació del trànsit abans de sumar-hi la construcció de noves infraestructures. El debat no acaba aquí i és que la Conselleria ha anunciat a m é s la v o l u n t a t q u e aquesta nova autopista, amb túnel inclòs, sigui de peatge. Una proposta més q u e arriscada, si tenim en compte que ens trobem en un moment en què tots els sectors -polítics i s o c i a l s - r e c l a m e n el rescat dels peatges de pràcticament totes les vies de la comarca.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. KLS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Solidaritat

nadalenca

Arriba el Nadal. ( Jim cada any veig amb cert grat (i per què no, amb ecrï.i il·lusió) tjuc la .societat civil es

mobilitza. ('ada dia sorgeix a la ciutat alguna campanya nova: encén llums per la solidaritat, recull roba per a qui la necessita, compra joguines noves per a tots aquells que no poden tenir-ne... Realment cal agrair a tots els membres d'aquestes entitats que les organitzen la seva dedicació, perquè són ells els que aconsegueixen despertar, encara que sigui de manera mínima, l'esperit solidari que sembla que comporta el Nadal. Al costat del meu agraïment més sincer, però, m'agradaria expressar una qüestió que de ben segur molta gent s'haurà plantejat ja: Per què el Nadal és més solidari que la resta de l'any? Perquè un no pot sensibilitzar-se amb tots els problemes

que hi ha al món (i a casa nostra) durant els onze mesos. No vull menystenir amb això tots aquells que sí que hi paren atenció sense mirar el calendari. Ni tampoc voldria que els que només ho fan al Nadal es desmotivin (no faltaria sinó!), però sí que m'agradaria que algú hi reflexionés, perquè diuen que Sant Cugat és una ciutat molt solidària i de vegades dóna la impressió que aquí també es venera molt santa Bàrbara, però sovint només es veu la pluja quan un vol./ MARTA RAUBÓ (Sant Cugat)

Projectes Jo hauria de ser arquitecte, perquè m'agraden molt tots els projectes. Sobretot els santeugatencs, perquè sempre n'hi ha molts i com que es van repetint, els agafes confiança. ü e fet, hi poses tanta il·lusió quan els coneixes que no t'importa ignorar si arribarà el dia que els podràs veure fets realitat (encara que fos materialitzats de manera diferent a l'original, que és el que acostuma a passar, em sembla). La il·lusió disminueix quan l'has sentit anome-

nar en tres o quatre èpoques de la teva vida i encara no s'ha dut a terme. A Sant Cugat tenim molts d'aquests projectes històrics (per la seva antiguitat, no sempre per la dificultat que comportava dur-los a terme). I em sembla que no cal que en posi exemples perquè segur que els meus conciutadans en recordaran més d'un. De fet, però, el que m'ha impulsat a escriure aquesta carta és que he tornat a contactar amb el projecte de la ciutat esportiva. Encara recordo la il·lusió que

em va fer sentir-lo per primera vegada (fa bastants anys), suposo que més de la normal perquè m'agrada practicar algun esport. Ara la veritat és que no tanta. Per ser coherent amb el que he dit al principi hauria de dir que sí que m'il·lusiona el projecte i vull que es dugui a terme. però sóc egoista i em farà ràbia que es materialitzi quan sigui tan gran que ja no el pugui fer servir. Mentrestant, empraré les instal·lacions municipals actuals i somniaré amb un altre projecte: la seva actualització./ JAUME LLIS (Sant Cugat) FE D'ERRATES

«SIM!*^

BELL !& ajéSpOATS / •arpi »*\

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93

590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

A la pàg. 34 del llibre de caricatures A grans trets que recentment ha editat ELS 4 CANTONS hauria de dir

Carme Talleda i Oliveras allà on diu Carme Talleda i Ricoma. Quedi així esmenada l'esmentada errada.

Opinió

ELS /GÜVrONS Divendres. 24 de desembre de 1999

I í

i a

C o m p e t è n c i a al Nadal |()\\

er primera vedada ofic i a l m e n t el N a d a l era i n s t i t u ï t a Roma allà a mitjan segle IV prenent el relleu a les ancestrals i romanes festes en honor de la revifalla del Sol, que des del solstici d'hivern emprenia la marxa cap a l ' a u g m e n t de la durada de la llum del dia. Amb el temps, l'efemèride va anar progressant amb solemnitat i a la llarga guayant popularitat, ressaltant-ne aspectes més o menys marginals. des dels afegitons trets dels evangelis apòcrifs, fins a l'exaltació popular d'aquests i altres aspectes.

La importància del Nadal ha c o m p o r t a t q u e al seu e n t o r n s'hi hagi format un ampli i dens emK)lcall amb tota mena tic celebracions en què, inevitablement, no hi podien faltar les de tipus familiar, i especialment les sorgides del potencial popular. G e n e r a l m e n t , el fenomen popular ha decantat l'ev o l u c i ó d e l N a d a l c a p a la

E I

S e ¥ e r

significació més sentimental i tendre, incidint en el fet del naixement d'un nadó. assumit

Qui sap, però, si el temible efecte 2000 ho desbarantarà tot i el Nadal haurà estat la festa reina molt per damunt de la possihle transcendència de la vinguda d'un D é u fet H o m e r e d e m p tor. Així, s'ha creat a l'entorn del Nadal tot un món exaltant aquest aspecte més sensible, des de les arts plàstiques i escultòriques. l'ampli costumari, el cançoner, la música, les rondalles i tota mena de formes literàries, fins i tot una gastronomia específica que, tenint en compte el profund arrelament

e n

1 Okl ().S\

del Nadal en l'ambient familiar, se sintetitza en la famosa dita: "Per Nadal, cada o\ ella al seu corral". Kl temps, però, ha imposat noves formes i l'omnipotent comerç ha acaparat bona part del protagonisme trastocant els antics valors i decantant la tradicional sensibilitat cap a l'enlluernador e o n s u m i s m e. Aquest, però, seria el punt on h a u r í e m deixat el N a d a l del 1998. L'esperit més essencialment nadalenc havia de lluitar aferrissadament contra la banalització de lluentors i coloraines, però a aquest Nadal del 1999, li ha sortit un c o m p e t i dor encara més potent. Si fins ara les agències de viatges, restaurants, espectacles i altres formes de distracció i diversió estiraven el personal fora de les misses del gall. alhora que s'imposava la nit de Nadal - e n t e s a com a nit de vi i de simbomb a - ara, la nit de C a p d'Any amb això de la fi (?) del mil·len-

T i t o

ni. ha mogut gran rebombori i s'emporta la gent cap a unes celebracions q u e mai, d ' u n a manera tan massiva. havien adquirit tanta sofisticació. No cal dir q u e tots a q u e l l s e s t a b l i ments. comerços, institucions i tot el qui en pot treure un bon tall -si s'han de creure les previsions per a la nit del 31 de des e m b r e - s'han esforçat posanthi el coll p e r oferir u n a nit excepcional, posant a l'abast to-

Uom ni present comerç ha acaparat bona part del protagonisme i ha trastocat els antics valors

tes les exquisideses possibles. No cal dir que els preus es corresponen a les ofertes, posant-

E í

hi a l'altura. Kls qui aquesta diada senzillament ens m e n g e m el raïm a cops de campanada, ens meravellem de les propostes de llarguíssims menús i ens tem creus que algú sigui capaç de menjar-s'ho tot. Però el més sorprenent encara, és q u e hi hagi qui ho pugui pagar. Qui sap, però, si el t e m i b l e 'efecte 2000', a les 12 i un segon, no acabarà desbaratant-ho tot i el Nadal, vencent la competència, haurà destacat, una vegada més, com el que sempre havia estat: la festa reina per excel·lència de cada any. I tant si es produeix el desgavell com si no, i el rellotge és capaç de tocar les dotze com Déu mana, acompassadament ens haurem menjat el raïm amb els millors desitjós per a l'any dels tres zeros. I així. amb els nostres bons auguris, contrarestarem els maleficis de les previsions dels fatalistes de l'any dels tres nous. Joan Tortosa és cronista local

p o r x o

Conte de Nadal M A R T Í OLAYA

BCj^lSS \FEST«

a uns anys. no pas gaires, vam venir a viure a Sant Cugat. Kl perquè i el com estaria explicat en quatre ratlles. Però no ve al cas. Kl que vull recordar, amb un cert agredolç de nostàlgia, és aquell 18 de d e s e m b r e , fred i trist, en què ens trobàvem de muda de casa. I ho faré ben de passada que on vull arribar és al Nadal. Aquell dia - q u i n desori!- va coincidir amb el darrer adéu, a la parròquia de Vallvidrera, a un amic dilecte mort d'accident. Sotregada vital que no et saps acabar. Condol amb la família. I primera nit a la nova llar, amb tristors c o n c e n t r a d e s , voltats de mobles d e s m u n t a t s i capses de cartró plenes de coses arrancades del seu lloc. Nosaltres érem una cosa més. D e mica en mica, hora a hora, dia a dia, mobles q u e es posen d e m p e u s i coses q u e t r o b e n novament on anar, cordons què penjaven a m b un llum mise-

riós donen pas a les làmpades, velles i carregades, passades de moda. però que formen part de l'entorn familiar. La casa s'il·lumina. L'aigua brolla d'allà on cal, freda o calenta. Kls llibres van cobrint parets. Però ve Nadal! Volem dinar a casa, com de costum. Fora, a l'eixida, el q u e ha de ser un tros de jardí és una fanguera de terra vermella. D e s de la taula es veu. (Ai, mare!) Ca! fer alguna cosa. l ' n jardin e r c o m p r è n la t r u c a d a d ' u r g è n c i a i, e n un m a t í , fa col·locar porcions de g e s p a , planta una magnoliera i e n s p r e s e n t a el d e c o r a t a m b un somriure: "Veu, dona - d i u a la de casa- bo i dinant veuran el verd". Kra el somriure de Nadal. I n d'aquells dies, a n e m per primera vegada a una farmàcia i davant la circumstància enfadosa de no portar prou diners, el somriure s'avança a l'exclamació: "I ara!... S'ho emporten i m'ho paguen quan tornin

a passar!" Kra el somriure de Nadal. Problemes de compra. S'ha de fer l'escudella i carn d'olla amb pilota. Kl pit de gallina. Botifarra blanca i negra. L'os de pernil. S'ha de rostir un capó. Les coses pesen, els petits problemes també. La solució arriba embolcallada a m b un somriure: "No s'amoïni. Digui què vol i com ho vol i l'hi ho portarem a casa". Kra el somriure de Nadal. Finalment, qui es va esforçar ( a m b p r o f e s s i ó na li t a t i d i ligència) que les instal·lacions de la casa funcionessin tal com cal, un dia, somrient i a m b solemnitat agraïda, ens convida al concert de Nadal de la seva coral, al monestir. Hi anem, amb alegria. Al·leluia! Era el somriure d e Nadal. Sí. Ara sí. Ja érem a casa! T a n t de bo el Nadal, una vegada més, a tothom ens somrigui. Martí Olaya és escriptor

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 24 de desembre de 1999

t e r r a t

Algunes p r e c i s i o n s . . . MARIA DE B O L Ó S I JOAQUIM PRATS

l Servei Cientifïcotècnic de Gestió i Evolució del Paisatge i el Taller d e Projectes, Museologia i Patrimoni del D e p a r t a m e n t de Didàctica de les Ciències Socials, serveis de la Universitat de Barcelona, davant les apreciacions emeses en l'Editorial del 8-10-99 del setmanari d e Sant C u g a t d e l Vallès E L S 4 C A N T O N S envers l'estudi co-

rresponent al Projecte de Preservació i Ordenació del Parc Rural de la Torre Negra, es mostren sorpresos i creuen oportú aclarir els aspectes següents respecte a l'esmentat estudi: 1. L'estudi i els diversos treballs que incorpora han estat realitzats i lliurats dins els terminis establerts en el seu moment a l'encàrrec de l'Ajuntament. El ple municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, amb data 29-10-96, va resoldre adjudicar la realització de l'estudi per a la Preservació i Gestió

dels Rodals de la Torre Negra, mitjançant concurs públic, a l'equip interdisciplinari coordinat per l'advocat urbanista Sr. Albert Cortina i integrat per 26 professionals i experts de diverses universitats, entre les quals la Universitat de Barcelona. D e l'acta d e la citada sessió plenària municipal es desprèn la valoració positiva per part de tots els grups polítics municipals respecte al pla de treball, la metodologia, les fases d'elaboració, la composició de l'equip i el calendari proposats per l'equip redactor. Aquest calendari establia com a data de finalització el 3005-98. Els treballs varen ser lliurats a l'Ajuntament en els terminis establerts, rebent la felicitació explícita de tots els membres de la Comissió de S e g u i m e n t de Torre Negra, segons es desprèn de l'acta ni'im. 14 de la sessió del 19-06-98. 2. L'estudi i els diversos tre-

balls que incorpora presenten el rigor i la metodologia propis dels treballs científics. Els departaments i serveis de la Universitat de Barcelona implicats, avalen el rigor científic de l'estudi elaborat pels equips experts universitaris integrants de l'equip redactor, i posen de manifest en la seva dilatada experiència i en el prestigi dels seus estudis, treballs i línies d e recerca. 3. L'estudi i els diversos treballs q u e incorpora han assolit un alt grau d'aprovació en els àmbits polítics i ciutadans. Tots els grups polítics municipals, així com els representants de la Plataforma Cívica per la Defensa de la Torre Negra, han felicitat públicament i en reiterades ocasions la labor efectuada per l'equip redactor de l'estudi. 4. L'estudi i els diversos treballs que incopora han estat recolzats per organismes públics i

institucions de reconegut prestigi acadèmic i professional. La Societat Catalana d'Ordenació del Territori, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Patronat Metropolità del Parc de Collserola, la C o missió de Política Territorial del Parlament de Catalunya i altres institucions, han recolzat les proposes de l'estudi. 5. L'estudi i els diversos treballs que incorpora, té base suficient per plantejar fonamentadament la h i p ò t e s i d e preservació dels rodals de la Torre Negra. Els acords i resolucions emesos recentment per la C U C de la Generalitat sol·licitant aclariments sobre aspectes concrets de la documentació i fent d e terminades observacions al Projecte constitueixen procediments habituals en els processos de modificació del Pla General Metropolità.

Així mateix, diferents departaments de la Generalitat (Direcció General del Medi Natural, Direcció General d e Cultura, Servei Territorial de Medi Ambient) i altres administracions ja s'han pronunciat, mitjançant informes positius, a favor dels documents elaborats per l'equip redactor i que han estat aprovats per unanimitat al ple municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat. En tot cas, les resolucions finals de la C U C en processos similars no pressuposen el qüestionament dels estudis realitzats, ni la professionalitat dels corresponents equips redactors, ni la integritat de les resolucions polítiques municipals adoptades.

se aquesta excusa, ens deixaríe m de veure a partir d'aquell moment. Doncs el paio se'm treu de la màniga la frase transcrita i jo em quedo garratibat: És a dir, jens hem d'obligar a veure una persona sense punts d e coincidència? ; 0 és que la consciència ens impedeix dir-li: "Girem full, noi!" Per acabar, deixeu-me transcriure algunes d'aquestes frases en q u è existeix clara dicotomia entre el que diem i el que volem dir: - Fins aviat... Fins a la propera.

- Ja ens veurem...Fins que tu vulguis/Que et vagi bé. - M'alegro de saludar-te...Bon dia. - I, sobretot, " H e m d e q u e dar"... Doncs digue'm on e m pagues el dinar. Espero que en "girar el full" del mil·lenni, optem per la sinceritat i deixem de banda les frases fetes. És més aclaridor i ben dit, no fa mal a ningú. N o obstant això, d e i x e u - m e acabar desitjant-vos a tots unes molt bones festes. Jo també sóc dèbil.

Joaquim Prats és director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (UB) i Mana de Bolós és directora del Servei Cientifïcotècnic de Gestió i Evolució del Paisatge de la UB.

s o t e r r a n i

Frases fetes IOAN GARRIGA

nan arriba el temps de I Nadal, d'una forma automàtica i repetitiva, ens desitgem bones festes a tort i a dret. Es tracta d'un mecanisme instintiu que hem anat perfeccionant durant tota la nostra vida, i que ens dóna una satisfacció i plaer interior. Es com si després d'haver transcorregut un llarg any en el qual els dies, les setmanes i els mesos han anat passant sense que ens aturéssim a pensar en algú. ens adonéssim que ja fa un any que no el veiem, o bé que l'any proper li haurem de dema-

nar un favor o, senzillament, haurem de seguir convivint amb ell, i el fet de desitjar-li el bo i el millor fa que ens sentim millor amb nosaltres mateixos. Aquesta excusa nadalenca em permet arribar on volia: l'anàlisi d'una altra frase feta: "Ja ens veurem". Aquesta sí que és la reina d'entre els compliments, els recursos i els afegits en la nostra conversa habitual. Jo personalment conec un cas encara més retorçat, o si voleu, evolucionat: "Ens hem de veure, ens hi hem d'obligar". Es tracta d'un cas real,

d'un conegut que, a causa d'imperatius "laborals", em va dir que ja no podíem veure'ns amb regularitat per compartir una afec-

Desitjar el bo i el millor als altres ens fa sentir millor

cio comuna. Jo i ell sabíem positivament que, en no viure a la vora i sen-

TÚ CREUS?

NO EM DlRXs QUE NO ÉS UN REGAL t>E NADAL U NOTÍCIA QUE FARAN UN ALTRE TÚNEL PER SOT* DE COLLSEROLA ... AIXÍ PODREM ANAR MÉS SOVINT AL MAREMÀGNUM, O A LA VILLA OLÍMPICA A FER EL VERMOUT...

...I ESCOLTA., TüUUU í! MOLT BÉ PELS QUI DEMANEN QUE SIGUI LLIURE DE PEATGE íí ...?E*ò, MOLT B E E E , EH ? \

zz3®>

DEMANEN ALLÒ QUE NO VAREN ACONSEGUIR AMB EL DE VALLVIDRERAÜ

I MILLOR!! ... A HORES D' ARA LA MEITAT PELS BARCELONINS, 7A ESTARIEN VIVINT AL VALLÈS SI L' AGUESSIN FET LLIURE DE PEATGE, ... LA DISCUSSIÓ NO HA DE SER SI PEATGE 0 NO, SINÓ COM POSAR-HI PORTA AMB PANY I CLAU H

-€4&&t.eKtlt>

—I

Opinió

ELS / C A M O N S Divendres. 24 de desembre de 1MV

Les

g o / f e

I tant que pensem en el consumidor!

D'altra banda, és curiós veure com una frase fora del context en què es diu, si no es donen les explicacions adients, ni> només no perden el seu sentit original, sinó el que és pitjor, poden provocar interpretacions que es prestin a confusions i, per tant, generar judicis

b a l c ó

El 2 5 de desembre MONTSKRRAT RUMB.U:

I . U M E T t BAl'

o-és per casualitat que cada setmana llegeixi la columna d'aquest setmanari titulada LJestirafmt, que escriu en Jordi Casas. La trobo, per diferents motius, imprescindible de llegir i la recomano perquè, si més no. sempre trobes algun comentari que et sorprèn. Aquesta setmana no podia ser diferent. Em preocupa enormement que el senyor Jordi Casas estigui tan convençut que quan jo parlo de comerç no penso en el consumidor. Km preocupa comprovar que ell no veu, (amb tanta llum de Nadal!), que quan aquests llums s'encenen amb una setmana d'antelació, no penso en el consumidor, que declarar quatre dies de botigues obertes ampliant consegüentment l'horari de compra, tampoc és pensar en el consumidor. O és que pensar en el consumidor és racionalitzar el consum i inccntivar l'austeritat? En tot cas aquesta "educació adquisitiva" potser hauria d'impartir-se des de les escoles, des de la mateixa família, des dels mitjans d'informació que tant ens bombardegen d'això, de consum, i deixar que la preocupació dels comerciants sigui donar tot tipus de facilitats a qui vol comprar o, simp l e m e n t , té la n e c e s s i t a t de comprar per poder subsistir.

de valors que evidentment no es corresponen amb la realitat. Sempre que he pronunciat la frase "un comerç de pas a una passada de comerç" potser he pecat de pensar que qui tingui orelles que hi senti. Ningú no pot negar que Sant Cugat vint anys enrere era un poble de pas, per tant, el seu comerç també ho era. Avui el poble ha canviat i el comerç també, adaptant-se a les noves necessitats i costums dels nous consumidors. Quan dic "passada de comerç" vull tansmetre que tenim un comerç de qualitat, preparat, on el consumidor pot trobar tot allò que busca sense necessitat de sortir de la nostra ciutat, en definitiva, un comerç lloable. I abans que em pregunti què vol dir comerç lloable, li diré que significa un comerç digne de ser lloat, que què vol dir? Doncs que se'n reconeguin els mèrits i les virtuts. I per acabar, "però no d'adobarh o " , cal c o m e n t a r q u e t o t e s aquestes reflexions les hi diu un botiguer, també català i actualment, dit regidor, encara que jo no diria dit, sinó escollit, però sobretot les pronuncia una persona amb neguit, un neguit entès sempre com a preocupació constant per superar-se, adaptar-se al fluir dels esdeveniments i per aprendre sempre més i més, encara que em faltaria afegir i remarcar que amb un neguit especial per llegir setmanalment L'estirabot, conyes a part i de bon rotllo! Jaume Tubau és regidor de Comerç, Consum, Indústria i Serveis

l 25 de desembre, la nit més llarga de l'any, en ple solstici d'hivern, a partir d'aquesta data la nit comença a escurçar-se i tornarà de nou la llum, una data mítica des de vés a saber quan, que e s v e n e r a v a a R o m a e n un temple pagà, era el culte al Sol, la festa de la llum i moltíssima gent hi anava de peregrinació. El cristianisme aprofitarà la popularitat d ' a q u e s t a festa pagana i incorporarà aquesta data, convertint-la en la del naixement de Jesucrist. D u r a n t aquestes festes de Nadal, els carrers s'omplen de llum, milers de b o m b e t e s alegren els pobles i les c i u t a t s , potser t a m b é és una manera de lluitar contra la foscor, una r e m i n i s c è n c i a de l'ancestral culte al Sol i a la llum. Dins de la nostra civilitzada, refinada i controlada societat, trobem antigues memòries paganes, que ens han arribat al llarg de segles i segles, que les tenim arrelades, encara q u e ja molt somortes i apaivagades, com ara la nit de Sant Joan, u n a altra nit m à g i c a , p l e n a d'encanteris i supersticions; el carnestoltes, uns dies en q u è es poden trencar les normes i viure una certa disbauxa: la nit de Tots Sants, record de l'antiquíssim culte als morts, i així podríem anar seguint. Els nostres pessebres actuals no substitueixen potser l'antiga exhibició a les cases d'antics déus? I l'atípic arbre de N a d a l tan poc nostre, no ve de l'arbre sa-

grat de les cultures nòrdiques? Cultes pagans que han perdurat i q u e subsisteixen, encara q u e e n un nivell subliminal, en la nostra cultura actual. Perq u è de fet, fa quatre dies que vivim en un món més o menys civilitzat. Hi ha una dada ben sorprenent que sembla no pugui ser, i és que des del t e m p s dels ibers, o sigui, des de fa uns 500 anys abans de Crist fins ara, tan sols han p a s s a t u n e s 90 g e n e r a c i o n s . Us h o

Els carrers s'omplen de llum, potser com una manera de lluitar contra la foscor, una reminiscència del culte al Sol i a la llum

imagineu? Tan sols 90 generacions! Es poquíssim, h e m de tenir en c o m p t e q u e entre generació i generació tan sols es compten uns 30 anys, ja q u e la durada de la vida de l'home actual es dóna només en aquests últims anys. Això vol dir q u e fa n o m é s quatre dies q u e l ' h o m e viu en un m ó n més o m e n y s civilitzat. C o m no hem de tenir els antics cultes i ritus pagans arrelats en la nostra cultura, quan l'home hi ha conviscut durant milers de

segles? El cristianisme va agafar molts d'aquests cultes i festes paganes i se les va fer sev e s , p e r això l e s t e n i m ara semiamagades, però presents. EI dinar de N a d a l p o t s e r és t a m b é alguna r e m i n i s c è n c i a p a g a n a , un bon d i n a r j u s t a m e n t per celebrar aquest progressiu retorn de la llum. Fa 200 anys el dinar de Nadal era p r à c t i c a m e n t igual al d'ara, l'escudella i el pollastre o gall dindi farcit; per postres, neules, turrons i vi dolç. T a m b é es feien pessebres, encara que en moltes cases eren molt més espectaculars q u e els d'ara, alguns cl feien ocupant tota una habitació, i la gent els anava a visitar, i molts menestrals els posaven en els seus tallers de m a n e r a q u e la g e n t els p o guessin veure. Tradicions antigues q u e han p e r d u r a t fins als nostres dies i ritus ancestrals q u e també s'han mantingut. Potser en dues o tres generacions ja no q u e d a r à gran cosa del passat, p e r q u è en aquests últims anys els canvis es produeixen a una velocitat vertiginosa, tot està canviant molt de pressa, i el món de la tècnica ens pot portar a uns canvis encara més espectaculars en molt pocs anys, som al final del mil·lenni, i potser al tercer mil·lenni es desenvoluparà tot un altre món, un món q u e no tindrà ja cap referent del nostre. Montserrat Rumbau és historiadora

"1 DADES

DEL

•• i Nom ...... .. ! \ Cognoms ., I I Ciutat ...... . i \ Carrer : i Codi postal I ! NIF o DNI D A D E S DE LA Data d'alta Adreça d'entrega D A D E S DE LA

SUBSCRIPTOR

Telèfon

Fax

Ef àmn de casa. SUBSCRIPCIÓ Nombre d e Subscripcions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa ... Adreça oficina .,.,,. E n t i t a t n n n G o f i c i n a D D D D d c D D núm c o m p t e D D D D D O : Titular • Comptat • Rebut domiciliat

L.íü.YJ.fJlT.Lf. £. e _L. f J x _ a .L 9 _? ^7A

Sant Cugat del Vallès,

20_24_(3_portar-\a

de 1999 SIGNATURA

al C. S a n t A n t o n i , 42

E L S f CAPÍTONS Divendres, 24 de desembre df 1999

Les flOCCS de la setmana

Joan Martí i Encarna /.amhrano

l.uis E/oy Fernàndez i Maite Delegido

Juan Alba i Pilar Cayuela

Adela i Marce C/ Endevallada, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

Núvia, cerimònia i prèt-à-porter Tel. 93 675 65 65

EIS4C4NTONS

Entorn Divendres,

'4 ile desembre de l'J'JV

P r o j e c t e s

La Generalitat aprova el túnel d'Horta amb la possibilitat que passi per Sant Cugat L alcalde, Lluís Recoder, s'oposa d'entrada al projecte Sant Cugat podria veure afectat part del seu territori per la construcció d'una nova autopista anunciada la setmana passada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias. El consoller va treure de l'armari un vell projecte, gairebé oblidat Ai RA C O S T A

- Sant Cugat Segons les primeres informacions facilitades, el túnel d ' H o r t a serà u n a d o b l e via d ' u n s tres q u i l ò m e t r e s de llargària, a m b dos carrils per a cada sentit. L'autopista on s'ubicarà partirà de la ronda de Dalt barcelonina i. a traves del túnel de la Rovir.i, enllaçarà amb la ronda del Mig, per acabar al t e r m e d e C e r d a n y o l a . L'Ajuntament d'aquest municipi, però, ha demanat q u e el tram final de l'autopista es desplaci i p e n e t r i dins el t e r m e municipal de Sant Cugat. En un m o m e n t en q u è el redisseny i articulació del territori metropolità es troba en el punt de mira de totes les formacions p o l í t i q u e s i e c o l o g i s t e s , l'anunci d e Macias ha caigut a Sant C u g a t com una galleda d'aigua freda. El primer a reaccionar ha estat l'equip de govern de la ciutat, encara que ho ha fet a m b pri dència extrema i a n u n c i a n t q u e es reserva un judici més fonamentat per a quan disposi de més informació. l·ln un comunicat fet públic aquesta setmana, l'alcalde. Lluís Recoder, ha reconegut q u e S a n t C u g a t s u p o r t a act u a l m e n t un t r à n s i t d e pas força important i que, per tant, seria bo l'estudi d'alternatives

ja per molts, i l'ha posat damunt la taula despertant els recels de polítics i sobretot dels grups ecologistes. Es tracta del túnel d'Horta, una autopista que connectaria l'A-18 amb les rondes de Barcelona i que s'hauria' concebut amb l'objectiu de

Treure la pols a un antic projecte

descongestionar de trànsit els túnels de Vallvidrera i la mateixa A-18. Al debat sobre la necessitat d'aquest equipament s'hi ha afegit, a més, el de la seva via de finançament i és que el conseller també ha anunciat que la nova autopista serà de pagament.

• La primera vegada que es va parlar del túnel d'Horta va ser a mitjans dels anys 70 quan la Generalitat estava elaborant el Pla General Metropolità (PGM). Aquell pla finalment va veure la llum el 1976 i des d'aleshores ha regit la majoria d'actuacions u r b a n í s t i q u e s de l'entorn metropolità sense que s'adaptés als canvis produïts en el territori en els darrers vint a n y s . Aquest inexplicable fet ha causat que molts ajuntaments demanessin una i altra vegada poder fer modificacions en el PGM per tal de requalificar urbanísticament alguns espais, per protegir zones considerades d'alt interès i valor paisatgístic, o per poder dur a terme actuacions urbanístiques necessàries. En el cas de Sant Cugat, el PGM del 1976 preveia la construcció de tres vies El túnel arribaria a Cerdanyola entre Factual carretera d'Ho/ta i el Pair Tecnològic FOTO: G. AfASSAXA (EL 9 NOI7). d'enllaç amb Barcelona: els túnels de Vallvidrera, el túq u e tenim la decidida volunde comunicació entre el Vallès cedir a l'alliberament del peatnel d'Horta i el túnel Ceni Barcelona. N o obstant això, tat de protegir". ge del túnel de Vallvidrera". tral. Després que el primer Recoder ha mostrat, d ' e n t r a Tots els partits de Sant Cugat es construís, els altres dos da, la seva oposició a a q u e s t Peatge o via lliure? s'han m o s t r a t a favor d e r e van quedar pràcticament projecte: "Descartem de ple el plantejar-se i estudiar la xarxa abandonats fins que la settúnel Central perquè afectaria d e c o m u n i c a c i o n s e n t r e el A banda de la pròpia discussió mana passada el conseller zones de Collserola dins el nosVallès i Barcelona abans de parsobre la conveniència o no de d e Política Territorial i tre municipi d'alt valor paisatlar de crear noves vies. Les forconstruir aquesta connexió amb O bres Públiques, Pere gístic". A més, l'alcalde es nega macions d'esquerres han fet, en Barcelona, s'ha plantejat tamMacias, va recuperar la a acceptar la proposta de l'Aespecial, una crida a la sensibibé el debat sobre si s'hi hauria idea del túnel d'Horta i va j u n t a m e n t de Cerdanyola, selitat mediambiental i han dede fixar un peatge o permetre encarregar a la concesgons la qual el traçat del túnel manat l'estudi d'alternatives que la via fos lliure. En aquest sionària Tabasa el projecte. es podria desplaçar fins a enq u e passin pel p o t e n c i a m e n t sentit, Recoder s'ha posicionat Si es d u g u é s a terme, trar dins el terme municipal de dels mitjans de comunicació púa favor de la gratuïtat de les inaquesta via perforaria la seSant C u g a t : "Això suposaria blics com ara la xarxa de Ferrofraestructures de transport, però rra de Collserola i podria una nova càrrega per a la noscarrils de la Cencralitat o la líha precisat que abans de perafectar terrenys que la nostra ciutat i afectaria zones, com nia d e r o d a l i e s d e R e n f e metre la lliure circulació per una tra ciutat vol protegir. /A.C. Torre Negra i els seus rodals, Mollet-Papiol. nova autopista "s'hauria de pro-

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT U N A CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

T7*—-* „r- u—L-i. — * Smm* — « I ^ N i

/7/7J£

«ni • • >**%• • > MmJf %mmm0^mmmmmm0^mm^mmtl^

m —»

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

' Empmsa ' ífdiésr én ei seu sector

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelii@leonelIi.com web: wwwleoneiii.com

Entorn

L'Ajuntament tira endavant el PERI de Can Barata A. (:. - Sant Cugat -

I ,a u r b a n i t z a c i ó del sector d e C a n Barata f i n a l m e n t serà u n fet. e n c a r a <|ue l ' e q u i p d e govern no ha p o ^ n t precisar-ne la data d ' e x e c u c i ó . D e m o m e n t . aquest setmana s'han aprovat les m e m ò r i e s i els p l à n o l s del P l a C c n e r a l Matropolità ( l ' C M I i del l'la Kspccial d e R e f o r m a Interior i l ' K R I ) del sector d e s prés ipie a(|iiests tossin rectificats d'acord j i n l i una s e n t è n c i a del I ribunal Superior de Justícia d e C '.ii.ilun\ a i I SJ( i) q u e així ho disposav a. ( J u a n el I ')').'•> l ' A j u n t a m e n t \ a tei la pri m e r a api < >\ ai ní d ' j < Iue^ts ilociiiiii·iih. els veïns \ an mtcipos.ir un rei ui's per h a \ e r un |i>s un eix v erd d i n s el dissenv d e la / n u a . l'.l m a i g d e l l 1 »''(i.el ! S|( ! \a donar la raó als \ eins peiíi " i n c x p l i i a b l c m c n r . seuons el portav eu del l ' S í ' . Jordi M e n e n d e / . "I" \ | u n t a m e n t ho \ a ignorar i \ a deixar q u e el tema q u e d é s encallat' . I res anvs d e s p r é s el nou e q u i p de ü.o\crn ha r e c u p e r a t el prol e s iniciat a l e s h o r e s i l'ha rellancat. "Ara ja e s t e m p r e p a r a t s p e r tirar e n d a v a n t a q u e s t a s s u m p t e " . ha dit el t i n e n t d'alcalde de ( àutat S o s t e n i b l e . Joan ( l a r b ó , q u e ha afegit q u e jLI han m a n t i g u t c o n t a c t e s a m b els veïns d e la /.ona per tal d'iniciar la transformació urbanística del sector. C r í t i q u e s a la d i l a t a c i ó lots els grups d e l'oposició van votar f a v o r a b l e m e n t les modificacions fetes als p r o j e c t e s urbanístics. Això. p e r ò . no va evitar q u e els g r u p s d ' e s q u e r r a critiq u e s s i n la d e m o r a d e l ' e q u i p d e g o v e r n p e r r e s o l d r e a q u e s t ass u m p t e . Kl regidor vocal d ' u r b a n i s m e d'K i-Y. J o a n Balada, va reconèixer que finalment s'enfocava la q ü e s t i ó p o s i t i v a m e n t p e r ò va p r e g u n t a r a l ' e q u i p d e govern c o m és q u e s'havia tardat tres a n v s a aplicar u n a s e n t è n cia del T S J C . Balada va dir q u e f o r m e s d e procedir c o m a q u e s ta "són e x e m p l e s d e la mala gestió q u e en altres m o m e n t s va dur a terme l'Ajuntament". I'ns " e r r o r s " q u e el p o r t a v e u e e o s o cialista confia q u e el n o u e x e cutiu n o r e p e t i r à . Per la seva b a n d a , el p o r t a v e u del l'S(!. Jordi M e n é n d e z , va dir q u e algú hauria de d o n a r e x p l i cacions s o b r e a q u e t s a dilació i va assenyalar q u e els n o u s regidors n o p o d e n excusar-se s e m pre i n d i c a n t q u e ells n o hi e r e n q u a n es van fer les irregularitats.

M S ÍCANTOINS Dk-enf/irs, 24 de desemhre de 1 *>>><>

e s t

r a c t o n s

Les obres d'adequació de l'església del Carme s'acabaran l'any vinent S'inicia una campanya popular per costejar la segona fase delprojecte L'església de la Mare de Déu del Carme de Mira-sol podria obrir de nou les portes als feligresos a finals de l'any vinent. Les obres de restauració del temple, iniciades l'any 1992, ja estan

molt avançades i els treballadors que s'ocupen de la recuperació de l'edifici han iniciat ja la segona fase. Els treballs que encara manquen per fer, però, no podran acabar-se fins que el

temple no trobi els recursos que encara li falten. Amb aquest objectiu, s'ha iniciat una campanya popular per tal que els ciutadans ajudin a cobrir el cost de la darrera fase del projecte.

Al KA C O S T A

- Mira-solI ,'csglésia de Nostra Senyora del ( ; a r m e es \ a construir fa prop d e cinquanta anys, durant l'època d e la postguerra. I ,'cscasscdat de mitjans va obligar els constructors a utilitzar materials precaris e s p e cialment a l'hora de fer la l a m e n tació del t e m p l e . Això junt a m b la influència constant de les aigües subterrànies q u e el trav essen provinents de la font del C a t x e t va provocar q u e els ciments del t e m ple es c o m e n c e s s i n a m o u r e , tet q u e va produir, al seu t e m p s , q u e s'esquerdessin els m u r s de càrrega i el p a v i m e n t de la coberta de l'església. Kl q u e va començar com un lleuger d e s p l a ç a m e n t de la base d e l'edifici es va anar aguditzant a m b el pas dels anys i l'acció constant de les aigües, fins a córrer el perill q u e la coberta del t e m p l e caigués i l'edifici qtiedés en ruïnes, k s per això q u e a principis dels anys CX) es va decidir tancar l'església. f a tot just quatre anvs. però, es va reparar i corregir el curs d e les aigües prov i n e u t s d e la tont del ( i a t x e t i es va fer una anàlisi deies e s q u e r d e s d e l'església. D e s prés q u e els tècnics c o m p r o v e s sin q u e a q u e s t e s pràcticament no havien crescut, la parròquia es va decidir a iniciar la rehabilitació d e l'edifici religiós. Kn una primera fase, q u e va acabar el l c W . es van p r e n d r e les m e s u r e s per protegir

S'han ii)<jt{<it els fonaments i tira s'arreglarà l'estructura dels pilars i del so\tre /• OTO ( /• 1)11) \ el t e m p l e d ' h u m i t a t s : e s v a n col·locar t u b s d e d r e n a t g e al voltant d e l'edifici, es van reforçar els fonaments i es va construir un pou per canalitzar les aigües cap a u n

col·lector. A m é s , es va fer la instal·lació elèctrica i d e gas del t e m ple. Actualment i ja e n la segona i última fase del projecte rehabilitador, s'està renovant

la coberta d e tota la nau central i es reposarà la teulada. ' P o s a - h i la t e v a t e u l a ' S e g o n s les d e s p e s e s p r e v i s t e s per al projecte arquitectònic, falt e n 3'5 milions d e p e s s e t e s p e r cobrir el cost dels treballs q u e perm e t r a n acabar d e f i n i t i v a m e n t la restauració del t e m p l e . Per trobar a q u e s t líquid, s'ha e n g e g a t u n a c a m p a n y a d e recollida d e diners. Sota el lema Posa-hi la teva teula. l'església fa una v e n d a simbòlica d é t e u l e s al preu d e l.(KK) p e s s e tes. L e s persones q u e vulguin col·laborar-hi e c o n ò m i c a m e n t han d'adreçar-se a l'església d e Sant Joan d e Mira-sol (c/ Victòria, 21) o b é fer un ingrés al c o m p t e corrent número 2100-3083-382 1 0 0 6 6 4 5 4 4 d e L a C a i x a o al 2074-0012-1-0-2073758746 d e la Caixa d e Terrassa.

l.a segona fase tlel projecte preveu renovar la coberta de la nau central de l'església. FOTO:

CEDIDA.

Si s'aconsegueixen els recursos necessaris per acabar les obres, el t e m p l e podria obrir-se d e nou al culte l'any vinent.

Entorn 17

E L S 4 C A O T 0 P 6 Divendres, 24 de desembre de 1999

G r u p s

t r e b a l l

Una comissió controlarà que es resolguin els defectes d e Coll Fava La iniciativa del PSC rep el suport de tota Voposició Tots els grup» de l'oposició -PSC, PP, IC-V i ERC- van unir dimarts les forces i van aconseguir aprovar via ple una moció presentada pels socialistes segons la qual es crearà una comissió especial de seguiment de les obres de reforma i reparació de la urbanització del barri de Coll Fava. D'aquesta manera, l'Ajuntament assumeix la seva part de responsabilitat en la tutela del procés d'urbanització i es c o n v e r t e i x e n g a r a n t que les

Al'RA COSTA

- Sant Cugat -

La comissió especial estarà integrada per un vocal de cada un dels partits poliries amb representació a l'Ajuntament, més dos portaveus designats per l'Associació de Veïns de Coll Fava. A més, s'hi incorporaran el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, en quant president de la comissió, i el tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descsntralització, Joan Recasens, com a vicepresident de la mateixa. Un cop constituït, el grup es responsabilitzarà de seguir tots els tràmits i treballs que s'engeguin per tal de restaurar els desperfectes registrats a Coll Fava i poder garantir que finalment els veïns d'aquesta zona tinguin un barri en condicions. Des que els treballs d'urbanització de la zona es van donar per acabats, s'han detectat nombroses irregularitats. Primer van ser les arrels dels po-

reparacions pertinents en benefici dels veïns es duran a terme de forma adequada i sense problemes. L'equip de govern (CiU) va votar en contra de la moció socialista al·legant que no calia crear una comissió especial sobre aquest tema sinó que seria suficient convidar els representants veïnals a assistir a les comissions de seguiment ordinàries que es fessin per parlar d'aquesta qüestió. La voluntat de l'oposició, però, va prevaler.

llancres que s'havien plantat en diversos carrers que van començar a fer saltar el paviment. Més tard es van notar desperfectes en les calçades i les voreres. Així mateix també caldria restaurar la plaça de la Creu de Coll Fava. Són només alguns dels defectes urbanístics que els habitants d'aquest barri no es cansaven de denunciar.I és que, tal com recollia la moció socialista, "als veïns de Coll Fava -es calcula que n'hi haurà uns 4.500- els inquieta molt veure com aquestes deficiències no es resolen i com les solucions es van dilatant en el temps". En la defensa de la moció, el portaveu del grup socialista, Jordi Menéndez, va recordar que la situació d'aquest barri ja s'havia denunciat moltes vegades en diversos plens i que "les solucions promeses sempre s'havien acabat esborrant amb el temps". Una opinió que els regidors d'IC-V també van compartir. Així, Joan Balada va

La lluita dels veïns • J > ^

* L'Associació de Veïns de Coll Fava està satisfeta. Després de molts mesos de lluita ha aconseguit el seu objectiu: l'Ajuntament es farà càrrec dels seus problemes urbanístics. Però segons ha dit «l seu president, Ivo GíicíL "encara és massa aviac per dk que s'han acomplert totes tes nostres demandes". Güell ha garantit la continuïtat de Papapació veïnal perquè, a Ntnda dels urbanístics, el barri té altres problemes: "Hi ha en gran descuit en la neteja del barri í manca més vigilància pojkial per evitar els robatoris als comerços". GüeiTitarGfbé ha lamentat que i'equip de govern hagués votat en contra de la comissíd especial. "Els veïns de'Coft Fava no ho entendran*./A.C.

•y '•í-H

vt X

'Ï

"* 1

'# „Tr *:£^

«^t * ï

> *

x i

les arrels de/s pollancres han fet saltar part de la pot tmentanó del ham /• .X.L.

afirmar que si l'Ajuntament no hagués adoptat una postura de deixadesa, els problemes urbanístics a Coll Fava s'haurien resolt ja i el diàleg amb els veïns i la constructora hauria estat molt més fluid. Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Eduard Pomar, va expressar la seva satisfacció pel fet que s'inclogui els representants veïnals dins la comissió especial de seguiment: "Així tindrem realment una d e mocràcia participativa i no només formal". Pomar va recalcar que tota actuació a Coll Fava ha de partir del diàleg amb els seus habitants, un fet que "només es podia garantir creant

una comissió d'aquest tipus". Des del PP, la portaveu, Berta Rodríguez, va apuntar que també caldria revisar l'actual Junta de Compensació i decidir si en un futur caldrà establir organitzacions d'aquest tipus quan es tracti de barris integrats a la ciutat. L'equip de govern va votar en contra de la moció i va sortir a la defensa dels atacs de l'oposició indicant que "no és cert que no haguem fet res. Hem assumit el porblema, hem moltes reunions i ja tenim damunt la taula un projecte per començar-ne a parlar", segons va dir Joan Carbó, tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible.

U r b a n i s m e

La promotora municipal de Phabitatge urbanitzarà els districtes ERC s'hi oposa i diu que la seva finalitat és fer pisos socials A. C. - La Horesta/NHra-sol -

La promotora municipal de l'habitatge, Promusa, s'encarregarà a partir d'enguany d'urbanitzar els districtes de la Floresta i Mira-sol després que tots els partits, a excepció d'ERC, hagin donat suport a aquesta nova orientació de l'empresa pública. En el ple municipal fet aquesta setmana, els grups ja van votar a favor de les primeres actuacions que es faran als districtes, en concret als carrers Tarragona i les travessies entre passeig Camèlies i avinguda Madrid de Mira-sol, i Golf de València, Estret de Gibraltar i Xiprer,

a la Floresta. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha explicat que la promotora municipal s'encarregarà tant del replanteig i preparació dels projectes tècnics de les obres, com de la contractació de personal, operacions materials, administratives i tècniques. D'aquesta manera, la urbanització es podrà efectuar de manera ràpida, ha dit Carbó, i, alhora, es donarà una nova ocupació als treballadors de Promusa que davant l'escassedat de sòl per construir habitatges havien vist disminuir notablement la seva activitat laboral fins ara habitual. El portaveu del PSC, Jordi Menéndez, s'ha mostrat partidari

que Promusa també s'ocupi de l'execució del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de les Planes i ha demanat a l'equip de govern que totes les iniciatives urbanístiques que es facin en aquests barris es debatin primer amb els veïns en el si dels consells de districte. El carrer Tarragona, a Mir-aof serà un dels que s'urbanitzarà. FOTO: X. L.

Les objeccions d ' E R C El grup d'ERC ha estat l'única formació en expressar el seu desacord amb aquesta iniciativa. Segons el portaveu del partit, Eduard Pomar, l'objectiu de Promusa ha de ser construir habitatges socials per a joves i col·lectius desfavorits perquè no hagin

de marxar de la ciutat. "Ningú discuteix que la urbanització dels districtes és una prioritat-ha declarat Pomar- però la construcció d'habitatges de renda baixa també ho és". Segons el polític republicà, la urbanització de carrers ha d'anar a càrrec de l'àrea d'urbanisme, no de Promusa, perquè es corre el perill que si

la promotora engega aquesta via d'actuació "difícilment tornarà a construir pisos en breu". El grup independentista va demanar que s'aturés la proposta per poder debatre-la amb profunditat però cap altre partit li va donar suport i el consistori va aprovar tirar endavant la iniciativa.

18 Entoni

ELS /CWVPONS Divendres, _'•/ de desembre de 1WV

PASSEIG DE LA TORRE BLANCA:

A.V /<7/í7

••'t\fii (ru'it d'u un ulli

fffHjUi'lli\

<lt/U

Ulli

IM Bnupif^ïa

l primer passeig de la Torre Blanca no era res més que un espai de comunicació entre la rambla del Celler, que anava a parar al mas de Torre Blanca, i l'avinguda del Ragull, que donava a Can Magí, un altre important centre agrícola del Sant Cugat del segle XIX. De fet, són

aquestes dues vies les que, amb la carretera de Cerdanyola, determinen actualment les principals bifurcacions del seu traçat. I és que el passeig de la Torre Blanca, que en la seva confluència amb la rambla del Celler pren el nom d'avinguda i esdevé límit pràctic de l'espai urbà, adopta un traçat

particular, absolutament recte en un context urbanístic sinuós, capaç d'unir totes les vies d'entrada al municipi des de Sabadell i Cerdanyola sense haver-se transformat en una via de circulació preferent i abstenintse de passar pel centre, com un paral·lel exterior del passeig de Francesc Macià.

CARPINTERIA DE ALUMINIO

J . C R U Z , S-L•TENDALS (T0LD0S) Méntuis l motontztts Pmis tsptcms par * cununtatx

•TAPISSERIA •REVESTIMENTS MURALS •CONFECCIÓ DE TOT TIPUS DE CORTINES

Somos fabricantes Pso. Torre Blanca, 16, bajos Tel. 93 675 25 89 Fax 93 589 48 96 08190 Sant Cugat del Vallès

IN9TAUDOR

CES

fenols nacionals i ílmportaad ignllugt «fc

•PARQUETS •FALSOS SOSTRES

ZIENTÀI.

Pg Torre Blanca, 12 - 14 08190 Sant Cugat del Vallés Tel i Fax 93 675 40 11

E n t o n i 19

ELS4CAlYroN5 Divendres. 24 de desembre de 1999

LA GRAN TRANSFORMACIÓ

I s

Paradigma de canvi a la ciutat C

l nom de Torre Blanca exemplifica d'allò més el recorregut que ha fet Sant Cugat durant els últims cent anys. Important centre d'activitat agríccla a finals del segle XIX, la Torre Blanca ha acabat esdevenint, a les darreries del segle XX una extensa avinguda completament integrada dins del nucli urbà. Tradicionalment, el Mas de Torre Blanca havia estat una de les més notables unitats de treball i de residència agrícoles als afores de la ciutat. A partir de l'últim terç del segle XIX, però, va aparèixer sobre la fi-

Aquesta important via de pas agafà el seu nom del d'un mas del segle XVIII

sonomia urbana de Sant Cugat un d o b l e nou t i p u s d e construccions, i també de veïnatge. D e primer, les residències estiuenques de la burgesia barcelonina (algunes de ben humils), més tard, els habitatI g e s d e les d i f e r e n t s o n a d e s d'immigració. E n tots dos ca' sos, els espais immediats a la carretera de Cerdanyola, en aquells moments el límit urbà

r r r

cf %5r Ei passeig de la Torre Blanca ha estat objecte d'una transformació radical en el temps FOTO:

del municipi, van ser protagonistes d'excepció. Fou Joan Musella qui, amb l'obertura de te plaça del Coll el 1901, va donar impuls a la urbanització d'una via q u e fins llavors era tan sols un camí de pas cap als cultius i q u e des d'aleshores va prendre nom de passeig: el passeig de la Torre Blanca. Fou precisament aquest impuls de les noves? construccions el que provocà la lenta absorció de l'antic mas, q u e fou desnonat finalment els anys 70. Encara

avui romanan el que queda del mas, al costat del Teatre-Auditori, amb un interessant sostre de mosaic. El nou passeig, nascut com a via d'accés al mas del qual p r e n g u é el n o m , va créixer molt ràpidament, al ritme que ho feia un Sant Cugat molt diferent del que els seus habitants es van trobar a inicis de segle. A mesura q u e s'hi incloïen serveis d'enllumenat i clavegueram, el passeig anava perdent la seva primera iden-

titat. Una intensa vida comercial i veïnal van acabar conformant un espai que ara conserva tot just un nom suggeridor com a prova del seu esdevenir. T o t u n s e g u i t de n o u s e q u i p a m e n t s (el mercat, el centre policlínic) que van ser introduïts al barri a inicis dels 80, conformen el dinàmic esperit actual del passeig, que compta també amb les seus de Promusa i de Sorea, les societats municipals de l'habitatge i de les aigües.

MJfiKIliMTC» SnDtiyCTiALE*

B • • • •

BRICOLATGE PARAMENT TOT TIPUS DE CLAUS JARDINERIA

Pg. Torre Blanca, 35 Tel. 93 674 56 48 08190 Sant Cugat del Vallès

XAVILARROSA.

PATRULLA DE LIMPIEZA s.c.p. Limpieza general

Pso. Torre Blanca, 25 - 27, local 6 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. y Fax 93 675 38 64 Tel. 93 589 73 40

OS 4 CANTONS

Societat

Divendres. 24 di dnuiihre de 1V9V

P o b l a c i ó

El nombre de nounats a la ciutat és el més elevat dels darrers anys

aquesta diferència no és tan notable: en total, enguany han nascut 343 nens i les nenes són 340. Unes xifres que trenquen per exemple amb l'any anterior en què el sexe masculí superava amb escreix el femení.

Marc i Maria són els noms més escollits aquest any per als nadons

Marc i Maria, protagonistes

Pel que fa als noms, aquest any Marc ha tornat a ser cl més escollit per als nens, igual que ho va ser ja l'any passat. Enguany, els noms més triats després de Marc han estat Joan, Martí i Alex, mentre que l'any passat Albert va ser el segon més utilitzat per als nens santcugatencs acabats de néixer. Pel que fa a les nenes, Maria ha estat el nom que més se'ls ha posat, seguit de Paula, Marta i Laura. L'any passt, però, va ser Laura el nom que més es va posar a les noves santeugatenques, conjuntament amb Maria. Andrea i

Tothom diu que Sant Cugat és cada dia una ciutat més poblada, però no només pels nous residents que escullen el municipi per viure-hi, sinó perquè el nombre de naixements també és cada vegada més elevat. Enguany, fins al dia 1 de desembre, han nascut 6 8 3 nous santcugatencs, xifra que ja supera la que es va registrar durant tot l'any anterior (que en total van ser 6 5 8 naixements), i que és la més alta d'aquesta dècada. Marc continua sent el nom més escollit per als nens santcugatencs, mentre que enguany Maria ha estat el més sol·licitat per a les nenes. A\\\

BOKAI'

- Sant Cugat -

I ,a ciutat continua en la línia catalana d'augment de la natalitat. Segons Ics dades facilitades pel departament de Població de l'Ajuntament de Sant Cugat, fins al dia 1 de desembre d'aquest any s'han registrat 683 naixements, cosa que suposa -abans de tancar l'any- la xifra més alta de nounats registrada en aquesta dècada. I a niés, amb diferència, perquè si es té en compte que la ciutat va notant un augment progressiu en el nombre de nounats, durant el 1998 només s'hi van inscriure 658 nous santcugatencs. mentre que cl 1997 van ser solament 590 els nens i nenes que van néixer al

municipi. Una línia ascendent que també es registra a la comarca del Vallès Occidental, segons dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya, on al 1998 hi van néixer 7.403 persones, mentre que l'any anterior els naixements s'havien xifrat en 7.280 infants. Els paral·lelismes amb les dades de la resta de la comarca, però, es perden aquí. Al Vallès continuen havent-hi més naixements de nens que no pas de nenes, amb una diferència considerable (el 1998 van;ser 3.879 nous vallesans per 3.524 vallesanes) que es manté també si es tenen en compte les estadístiques de la província de Barcelona, o les generals de Catalunya. Però a Sant Cugat

Júlia.

La taxa de naixements s'ha t/i.spataten els últm... J.'.ys FOTO: X. L.

De fet, però, les xifres demostren que els santcugatencs tenen molta imaginació a l'hora d'escollir els noms dels seus descendents: enguany s'han registrat 144 noms diferents per als nens, i 119 per a les nenes. Malgrat això. els més posats es mantenen també en la línia de la resta de pares vallesans i catalans: Marc va ser cl 1998 el més emprat tant a Catalunya com al Vallès, mentre que Laura va ser l'escollit al Vallès i Maria el més posat a tot el país.

E n s e n y a m e n t

Sant Cugat tindrà m é s places d'escola bressol e n els propers quatre anys V B. M.

L'increment de places d'escola bressol de titularitat pública en aquesta legislatura serà un dels eixos vertebradors del Pla d'Atenció a la Infància per als anys 1999 - 2(X)3. Així ho van acordar per unanimitat tots els partits polítics amb representació consistorial en el ple municipal realitzat dilluns passat. Mitjançant una moció institucional. tots els grups polítics van remarcar la importància de prioritzar l ' a t e n c i ó a la infància i incloure-la com un apartat destacat dins del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquest acord implica que la ciutat haurà de disposar d'una nova

escola bressol, ateses les característiques demogràfiques del municipi. Perquè, segons recull la moció aprovada, la franja d'edat fins als tres anys representa més d'un 59? de la població, fet que "posa en relleu el pes de la primera infància en l'estructura demogràfica de la nostra ciutat", i tots els equipaments públics destinats a aquest sector de la població són d'abans del 1983. La moció recull també la necessitat de sol·licitar al Departament d'Ensenyament de la Cieneralitat el finançament per a la construcció d'aquesta nova escola bressol, així com aconseguir que la gestió del nou centre sigui assumida pel Patronat Municipal d'Educació. "Els temes d'ensenvament sem-

/ ii publii, in infantil ha m si uf /li lat mamia qui les nines places són imprescindibles. FOTO' X W'l I..\RKOS\ pre s'han de discutir amb molta profunditat", apuntava Joan Balada (IC-V), "i hem d'estar molt atents a com es va desenvolupant". Balada reflectia així la preocupació generalitzada entre tots els grups polítics pels temes d'ensenyament a la ciutat, on, segons Eduard Pomar (ERC) "s'ha de poder garantir l'accés a l'escola pública a tots

els infants, però ens caldran molts més recursos". La moció aprovada també va acordar que el Pla Interdepartamental d'Atenció a la Primera Infància tingui com a eix vertebrador oferir diferents línies de serveis perquè les famílies optin pel que els resulti més adequat (amb tres models: l'escolar, el d'atenció familiar i el d'espais socials).

Un pla que per Salvador Gausa (PSC) hauria de ser més ampli i amb un seguiment especialitzat. Una atenció que, segons va confirmar la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, ja se li està donant: "S'han començat molts programes d'atenció a la primera infància i se n'estan estudiant molts més, perquè l'atenció a la infància és molt important".

Societat

ELS/CAlVIO>S Divendres, >4 de desembre de 1999

R e s t a u r a c i o n s

L9 orgue del monestir despertarà avui durant la missa del gall Linstrument reconstruït recupera Faspecte del seu origen ANNA BORAI'

Enguany la celebració r'eligiona del Nadal durà una sorpresa: durant la missa del gall d'aquesta nit l'orgue del monestir tornarà a deixar sentir la profunditat de les seves notes, després de molt temps en silenci. "Serà una prèvia molt especial", reconeix Blai Blanquer -responsable de la parròquia de sant Pere- "tot i que la inauguració oficial la farem més endavant". Perquè la primera fase de la restauració de l'instrument ja està acabada. Després de dos anys de treballs, l'orgue del monestir s'ha renovat per dins i per fora: "s'han ordenat les coses per recuperar tant

l'instrument com el moble", explica a ELS 4 CANTONS Blanquer, "i ho hem fet traient-ne els afegits desfavorables que s'hi havien posat amb els anys, arribant a l'autèntic", conclou Gerard Grenzng, el mestre organer que es fa càrrec de la restauració. L'orgue, que segons Grenzng és el més antic que es troba a un monestir català, ha recuperat, doncs, l'aspecte que tenia en el seus orígens: el moble torna a lluir com quan el van construir el segle XVII, i l'instrument tornarà a sonar com el 1918 quan el van fabricar per col·locar-lo e n lloc d e l'antic, malmès. Segons Blanquer, fins ara se n'han consolidat les parets i s'han canviat les bigues que el sub-

jectaven, s'ha desinfectat el moble i s'ha restaurat l'instrument, col·locant els tubs de la façana i ampliant un registre que encara no es farà servir. "Falten coses", argumenta Blanquer, "però anirem de mica en mica perquè tot és molt costós". De moment, l'orgue rejovenit sonarà aquest vespre.

La primera fase de les obres de restauració ja està enllestida l'O TO: X. L.

El Nadal porta Vinici de Vany jubilar • La celebració religiosa és una part important del Nadal per a moits santeugatencs. Com cada any, les diferents parròquies del municipi faran els seus respectius oficis nadalencs, q u e començaran amb la missa del gal! i s'acabaran amb l'arribada dels Reis. Però enguany, la comunitat eclesiàstica està de celebració: l'any 2000 serà l'any jubilar, que commemorarà el naixement de Jesús. "Es faran diferents activitats durant tot l'any", explica Conrad Martí -mossèn de Valldoreix- "però encara no estan del tot definides". Malgrat aquesta incertesa, "el que és clar", afirma Blai Blanquer -rector de Sant (^ugat- "és que es tracta d'una aniversari que durarà un any sencer, un temps de joia que no ens pot passar per alt perquè simbolitza la redempció".

De moment, però, les parròquies

del municipi estan preparant les activitats per a aquest Nadal, que

üt la d e Sant Cebrià, La resta de dics nadalencs també es farà com comencen avui. A la parròquia si fossin festius habituals. de Sant Pere de Sant Cugat hi AMira-sol els oficis es realitzahaurà una missa per a infants a ran a Pesglésia de Sant Joan: avui les 20 hores, i es farà vetlla a para les sis hi haurà un ofici per a la tir de les 23 hores, donant pas a canalla, i a les dotze la missa del la missa del gall a Ics dotze. Dugall amb ressopó inclòs. La misrant ei dia de Nadal també hi sa de Nadal serà al mateix edifihaurà oficis especials a diferents ci al migdia, I a les Planes també hores <llh, 12h, B . l 5 h , 1 % i la missa del gall rindrà ressopó. 20.3Qh) i la resta de dics les ceLa capella de Ca l'Avi acollirà lebracions religioses es faran com demà la missa dels pastors, a la en els dies festius. una del migdia i la resta d'oficis En el mateix sentit es fan a la • es realitzaran com els festius. resta de parròquies del municiD'altra banda, aquesta tarda es pi, seguint la línia marcada per desenvoluparà a Sant Cugat el altres anys. A Valldoreix es cotradicional pessebre vivent. Enmençarà aquesta tarda per la misguany» vint-i-dosena edició d'asa del pollet (a les sis de la tarda questa tradicional representació a l'església de l'Assumpció). La nadalenca, hi participen més d'un missa del gall es farà a mitjanit a centenar de nens i nenes de la l'església de Sant Cebrià. I tamciutat. Es faran dues representabé demà hi haurà ofici a cada una cions: una a les óh i una altra a d e les esglésies: a les 1 l h a la d e les 7h d e la tarda, totes dues al l'Assumpció i a les 12h i a les J9h costat del monestir, /A. B. M.

El pessebre vivent és una de les tradicions que es tornarà a recuperar. FOTO: X. L.

S o l i d a r i t a t

A c t i v i t a t s

S'engega la campanya perquè tots

La primera fira de Santa Llúcia de les Planes brilla els infants tinguin la seva nit de Reis amb llum i calendari propis A. B. M. 'Un nen, una joguina' dura enguany fins al dia 3 de gener Associació Cultural i Musical i el A. B. M.

Com cada any per aquestes dates, els joves de la parròquia de Sant Pere s'han mobilitzat i han posat en marxa una de les iniciatives ja més tradicionals a Sant Cugat al Nadal: la campanya solidària Un nen, una joguina^ I en aquesta edició, seguint la línia de totes les anteriors (i se supera la desena), els objectius de la campanya continuen sent que tots els infants del municipi puguin tenir la seva pròpia nit de Reis, i disposin dels seus regals de Nadal. Per aconseguir-ho, els joves de la parròquia

s'han posat en contacte amb diferents assistents socials del municipi que els han facilitat la comunicació amb les famílies de la ciutat que necessiten aquest servei. "Són les mateixes famílies les que ens fan arribar les cartes als Reis dels seus fills", explica a E L S 4 CANTONS Mar Serra -una

de les membres de l'organització- "i en aquestes cartes també ens especifiquen si volen venir a recollir els regals a la parròquia o si prefereixen que els Reis els portin a casa als seus fills". Perquè, en combinació amb altres grups de joves de la ciutat, es repartiran els regals a domicili, com ja es feia altres anys, per les sis

zones en que s'han distribuït el territori (les Planes, Valldoreix-Mira-sol, la Floresta i tres seccions del centre). Amb aquesta campanya d'Un nen, unajoguina, que va començar ahi,r s'espera obtenir els mateixos resultats que en edicions anteriors, en què fins i tot s'han pogut enviar algunes de les joguines sobrants a famílies necessitades d'altres municipis. En la iniciativa tornen a participar la major part d'establiments especialitzats del municipi, que faran un 10% de descompte en l'adquisició de les joguines, que han de ser noves. La recollida finalitzarà cl dia 3 de gener.

La pluja no va vèncer la primera edició de la fira de Santa Llúcia a les Planes. Molts veïns del districte van acudir al Centre Cívic per participar en algunes de les tradicions més catalanes del Nadal. "Fer cagar el tió sempre té molt èxit, però el és una mica lent, ara, la fira de Santa Llúcia proporciona noves possibilitats" va reconèixer a E L S 4 C A N T O N S

Juanjo Ramírez, un dels educadors socials del centre. Unes possibilitats que, malgrat només haver-hi quatre parades, eren n o m b r o s e s . Peces ornamentals típicament nadalenques fetes per membres de les diferents entitats: Grup de Dones,

Racó de l'Amistat. "Tot molt treballat" reconeixia Begofia Parareda - d e l'Associació Cultural"fet amb molta il·lusió". També hi havia una parada del casal juvenil que oferia la possibilitat de participar de manera solidària comprant productes de comerç just que els mateixos joves del casal havien escollit. Així com adquirir objectes realitzats per ells mateixos, en favor d'un projecte de cooperació a Nicaragua: la construcció d'una escola bressol al poble de Sant Ramon. I la novetat d'una fira també nova va ser la venda d'un producte molt especial: les Planes té el seu propi calendari per al 2000, amb imatges de les zones més populars del districte.

Societat

ElSiCANTO!>S Divendres, 24 de desembre de 1999

E n t i t a t s

Castanyer: "Si el CMSC no troba seu, no optaré •59 de nou a la presidència important en el qual hem posat moltes esperances". Segons l'actual president del Club, si la resposta fos positiva i el consistori els concessionés un espai municipal on poder-se traslladar, tornaria a presentar la seva candidatura, per ser al capdavant, "si els socis així ho volen", d'aquest projecte d e canvi d e local q u e implicaria, segons Castanyer, una inversió de prop de cent milions de pessetes. Des de l'altra banda de la plaça Barcelona, l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, ha confirmat a aquest setmanari que la intenció de l'equip de govern és facilitar una solució als m e m b r e s d e l CMSC, però que s'està estudiant quina és la més adequada, afe-

ANNA BORAI - Sant Cugat -

La prioritat per al Club Muntanyenc de Sant Cugat en aquestes darreries de l'any continua sent trobar una nova seu més gran q u e l'actual. Narcís Castanyer -president de l'entitat e x c u r s i o n i s t a - ha declarat aquesta setmana a Ki.s 4 C A N TONS q u e no optarà a la renova-

ció del seu càrrec al capdavant del Club Muntanyenc si la resposta de l'Ajuntament és negativa i l'equip de govern no troba cap solució al seu problema d'espai. "Km quedaré molt decepcionat i no e m presentaré l'any vinent", explica Castanyer, "perquè és un tema molt

lloc dilluns van aprovar la creació d'una Els membres de l'assemblea que va tenir secció de cultura E: XAVl LARROSA àrea q u e depenia directament de continuïtat amb els d'aquest gint que es comunicarà al Club de la Presidència, a partir d'aany, seguint amb la intenció que tan bon punt sigui decidida. quest moment tindrà cos propi siguin cada cop m é s reals i es i comptarà a m b un pressupost visualitzi tot el capital q u e les Nova secció de cultura per a l'any vinent que superarà diferents seccions mouen al llarg les set-centes mil pessetes. de l'any". M e n t r e s'espera la resposta P e r q u è el p u n t central de la El pressupost aprovat per al consistorial, els m e m b r e s del trobada de dilluns va ser l'apro2000 supera els 61 milions de C M S C van aprovar en assemvació dels pressupostos per al pessetes, divuit per sobre del blea dilluns al vespre la creació 2000. Uns números que, segons que el C M S C va comptar per a d'una secció de cultura dins de el president d e l'entitat, "són l'any que s'acaba. l'entitat. El que fins ara era una

T r a d i c i o n s

P u b l i c a c i o n s

El Centre d'Estudis de Valldoreix edita el primer número de la seva revista

El dinar de Nadal del Casal d'Avis florestà aplega més de cent persones

El grup d'estudiosos ha creat una pàgina web pròpia A. B. M.

"Yalldaurcx va néixer per aglutinar els esforços de la gent que s'interessava per l'entorn de Valldoreix i de la resta del municipi, per no mirar-nos només el melic. Des del principi ha existit una clara voluntat de difondre tot allò que s'estava investigant, perquè se n'assabentés cl màxim de gent possible". Així va explicar el president del (ientre d'Kstudis de YalldoreixJ nan José (lortés. cl perquè de la presentació que va tenir lloc dimarts a l'Arxiu Nacional de (latalunya. Perquè Yalldaurex ha fet realitat una de les seves il·lusions: el número 1 de la seva revista acaba de veure la llum. I na publicació que ve acompanyada per la incursió del (Centre en el món eibernàutic, atès que els estudiosos valldoreixencs també disposen ja de la seva pròpia pàgina vveb. Pel que fa a la revista, de periodicitat semestral, neix amb "la voluntat de donar a conèixer les nostres recerques", segons afirmava Cortés, "però no se centrarà només

•HDisseny Ordinador

. v'"'-:

Valldaurex vol que tothom conegui les recerques que realitzen /'.': -V11// 1RRO S I en articles sobre Yalldoreix". Estudis recents, articles d'opinió, informació detallada sobre el patrimoni municipal, ressenyes de llibres interessants... tot editat en una revista que, segons el president del Centre, "no té pretensions però sí molt treball al darrere, moltes ganes d'arribar a la gent". I seguint la línia de donar-se a conèixer, el grup ha presentat tam-

DISSENY GRAFi

DIBUIX TÈCNIC (AutoCad) INTERNET'Disseny WWW INICIACIÓ P E P " ••"-"<-'•"•

r M r r r k l \ / c/Sant Domènec, 7-1 r1a U l h h t N / Tel. 93 589 78 86 L L ^ I V S V S I - I i # — SANT CUGAT DEL VALLÈS DISSENY

ASSISTIT

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

bé la seva pàgina web. A l'adreça "teleline.terra.es/personalAalldaurex" es troben vuit seccions, des de la presentació del grup fins als resums dels articles de la revista, passant per un recull de notícies, una agenda d'activitats o links per accedir a altres pàgines. Dissenyada per dos dels membres del centre, Andreu Dengra i Àngel Guillén, està plena d'informació que serà actualitzada cada mes. De moment és en català, però segons els seus promotors, el gener la penjaran a la xarxa en castellà i a la primavera també en anglès, "perquè tothom que ho vulgui ens pugui conèixer". Tal com va dir Guillén durant l'acte de presentació i tal com va concloure Cortés, "perquè avui dia sembla que si no ets a Internet no existeixes".

El dinar de Nadalja és tota una tradició ai Casal FOTO: XAVI LARROSA A. B. M. - LaHoresta -

Els membres del Casal d'Avis de la Floresta es van reunir diumenge a la tarda per realitzar cl ja tradicional dinar de Nadal. Més d'un centenar de persones es van aplegar al ('entre Social i Sanitari del districte on des de la creació del Casal, l'any 1995, es commemora cada any aquesta festivitat. Enguany la festa ha estat qualifi-

cada per la presidenta del grup, Consol Pagès, de "tot un èxit". I és que a banda del dinar, els membres del Casal van poder gaudir durant tota la tarda d'un espectacle: obres de teatre dels germans Alvarez Quintem, recital de poesia i l'actuació de la soprano Carmen Ribera, entre d'altres. La trobada va fer també les funcions d'acte d'entrega de la placa d'agraïment a Antoni Trullén pels pessebres que munta cada any al Centre.

Publicitat

E L S / C A N T O N S Divendres. 14 de desembre tle 1999

Venda anticipada a: yT«nd(y€io*ta«rf,

Sabadell

Barcelona

Societat

ELS/GÜVroNS Divendres, 24 de desembre de 1999

I n i c i a t i v e s

L e g i s l a c i ó

S'aprova una m o c i ó Els Amics de la UNESCO recullen roba per a V orfenat romanès en favor de la Llei El material es pot dur a RSCfins al dia 15 de gener d'estrangeria Convergència i Unió (CiU), que hi va donar suport reconeixent "el caràcter urgent i necessari de la modificació de la Llei", segons va Sant Cugat ha manifestat el seu explicar l'alcalde. suport directe a la Llei d'estranLa moció presentava el seu regeria, acabada d'aprovar. Dilluns. buig contra les esmenes que en un tres dies abans de la seva aprovaprincipi es volien introduir al text ció definitiva al Parlament, el ple original: "Modificacions que dessanteugatenc donava el vistiplau a virtuen el text original, malmeten una moció que pretenia donar sules expectatives port al text original q u e s'havia pre- 7 ( 7 - 1 " ERC, PSC Í dels col·lectius sentat per modifi. que treballen amb i# car la Líei d'cstranCl i fil VOtC'tl ü la immigració". gcria. . . "Qualsevol "L'escalada de füVOr / reCOtieiXetl la ciutadà ha de tefenòmcns de re. . nir els seus drets", buiga persones im- lirghlàa de ld Lkl afirmava Eduard Pomar, portaveu migrades és en d'ERC, "i s'haugran part conseria d'iniciar un treball de sensibiqüència de la situació d'insegurelització social", mentre que Jordi tat i indefensió en què les lleis soMenéndez, del PSC, va dur més bre immigració deixa aquells i enllà instant l'equip de govern a aquelles que pretenen treballar al promoure l'empadronament dels nostre país". La moció va ser preimmigrants a Sant Cugat. sentada per Iniciativa per CataEl Partit Popular va votar en conlunya-Verds i aprovada amb els vots tra de la moció . ' 'udint que "esa favor d'Esquerra Republicana capa de les competències municiper Catalunya (ERC), Partit dels pals". Socialistes de Catalunya (PSC) i A. B. M.

A. B. M.

Llençols, mantes, tovalloles, tot tipus de roba de la llar, així com també qualsevol peça de roba de nen són els objectes que els santcugatencs poden dur aquests dies a Ràdio Sant Cugat si volen participar en la campanya solidària que acaba d'engegar l'associació Amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat. La recollida anirà destinada a l'orfenat romanès que l'entitat està ajudant a construir en col·laboració amb els Franciscans Internacionals de Catalunya. "L'edifici s'està acabant de construir", explica Anna Domènech, presidenta dels Amics de la UNESCO, "però encara ens en falten moltes i ara és un bon moment per realitzar la campanya". Per Domènech, qualsevol aportació que es pugui fer des d'aquí és molt positiva, i per aquest motiu tornen a fer una crida a la c i u t a d a n i a per col·laborar en aquest acte de solidaritat. Aquesta campanya, en la línia de

A banda de retolin m/vi, itimbé tes poden donat jogutne\pei al\ nt·n·· h \ I la que ja van realitzar l'any passat recollint joguines per als mateixos nens, durarà fins al proper dia 15 de gener. Després els membres de l'associació santeugatenca faran arribar les caixes del material recollit fins a la ciutat de Roman, on s'està construint el centre subvencionat.

Però no serà la darrera activitat que des dels Amics de la UNESCO s'organitzi per ajudar aquesta comunitat romanesa, perquè l'entitat ja va deixar palesa durant l'assemblea general celebrada recentment que aquest serà un dels projectes de cooperació prioritaris per desenvolupar l'any vinent.

S o l i d a r i t a t

ESFERA D'ART

Sant Cugat entrega una urna al poble sahrauí per

ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

donar suport al seu procés d'autodeterminació El consistori aprova una moció que reivindica la celebració del referèndum A. B. M. - Sant Cugat -

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS • Aprenentatge de totes les tècniques • Iniciació al dibuix i a la composició • Preparació proves a c c é s a Belles Arts

NENS • Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys • Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardes: de dilluns a dijous de 17 a 21 h DIVMidrM tancat (dapenent de cursos «spaciltcs)

C / S a n t R a m o n , 21 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t del Vallès

Tel. 93 675 91 44

La problemàtica del poble sahrauí ha tornat a ser una de Ics protagonistes aquesta setmana a la ciutat. Sant ( Aigat ha demanat un cop més que es facin respectar les lleis internacionals i els drets humans en els territoris del Sàhara Occidental. i ho hu fet de dues maneres diferents amb una única finalitat: reivindicar el compliment dels terminis fixats per a la realització del referèndum d'autodeterminació de la zona. En aquest sentit, divendres la ciutat va ser l'escenari d'una entrega simbòlica. Els membres d'entitats solidàries de vuit municipis vallesans (Sabadell. Sentmenat, Badia, Polinyà, Ripollet, Rubí, Cerdanyola i Sant (lugat) van donar a dues ciutadanes sahrauís vuit urnes ced i d e s pels seus a j u n t a m e n t s . "Aquest acte", afirmava Pep Martínez, membre d'Scaps (Sant Cugat amb el Poble Sahrauí), "evidencia que la societat i les seves institucions més properes, els ajunta-

Alrres ser mimis de la comarca s'han sumin al'<iesisimbòlic. FOTO: XAVI LARROSA. ments, són sensibles a aquest tema, mentre que les institucions més grans ens deixen una mica de banda". Per a Martínez, el govern de l'Estat espanyol s'hauria de sentir coresponsable de la situació que s'està vivint al Sàhara, "que després de 25 anys encara no s'ha descolonitzat". I per fer una mica de pressió, tots

els grups polítics municipals van aprovar dilluns al ple una moció institucional que recull aquestes reivindicacions i recorda la problemàtica d'aquesta comunitat africana, que segons la moció, viu una situació intolerable al seu propi país. Entre els acords que estableix la moció aprovada per unanimitat hi ha el d'instar diferents estaments

(govern espanyol. Generalitat, president de la Comissió Europea i el Parlament europeu i també el govern del Marroc) perquè emprenguin diferents mesures per restablir la normalitat al territori sahrauí, passant pel respecte als drets humans i per la celebració del referèndum d'autodeterminació al més aviat possible.

Societat

ELS ÍCA1VTCSNS Divendres. >4 de desembre de 1999

Sant Cugat també votarà sobre el deute extern ANNA BORAI'

C i C I e

L'índia i el Senegal tanquen les Jornades de Solidaritat i Cooperació Els organitzadors valoren deforma moltpositiva aquesta primera experiència

-Sant Cugat Tres són els objectius que s'ha marcat la plataforma santcugatenca de la campanya Adéu al deute extern: aprofundir en la democràcia participativa, sensibilitzar la població sobre el tema i aconseguir una cohesió unitària de la societat que marcaria un antecedent davant futurs temes que afecten a la població i amb les quals no s'hi està d'acord. Així ho han explicat els responsables de tirar endavant a Sant Cugat aquesta campanya. I na plataforma formada per diferents col·lectius, entitats i individus santcugatcncs que seran també els encarregats de coordinar la campanya a tot el Vallès (tant l'Occidental com l'Oriental). "Ara", afirma Cïermàn Llerena, un dels membres de la plataforma, "ens queden dos mesos de molta feina". Perquè la campanya de sensibilització culminarà amb una consulta popular sobre el tema. Aquest referèndum popular es realitzarà paral·lelament a les votacions de les eleccions generals. Segons els coordinadors d'Adéu al deute extern a Sant Cugat es necessitaran unes quaranta urnes, així com molts voluntaris que controlin les votacions, perquè les preguntes en qüestió podran ser respostes no només pels votants a les eleccions, sinó també pels immigrants i pels joves entre 16 i 18 anvs, "perquè considerem que ja tenen prou criteri per manifestar la seva opinió", apuntava un altre dels membres organitzadors, Dani Gómez.

A. B. M. - Sant Cugat "L'únic que queda per afegir és que ha resultat d'allò més enriquidor i que tothom que tingui possibilitat de participaren un projecte de cooperació com aquest no perdi l'oportunitat, perquè no s'oblida". Amb aquestes paraules, Anna Sebastian , membre de l'Agrupament Kscolta de la Floresta, donava per conclosa la seva explicació sobre el projecte de cooperació en què el grup florestà ha participat aquest estiu al Senegal. La xerrada es va realitzar juntament amb una altra sobre una iniciativa solidària realitzada per Mans Unides a l'índia sobre la construcció d'una escola. Ambdues eren les darreres del cicle de conferències que ha conformat les primeres Jornades de Solidaritat i Cooperació organitzades des d e l'oficina Sant Cugat Solidari. Un cicle de conferències que, segons la seva organitzadora, Maria Franquesa, responsble de l'oficina solidària, podria transformar-sè en

I,es primeres jornades sohrc solidaritathan servit per explicar alguns dels pro/e,tes engegats per la ciutat. FOTO: X.I.. alguna cosa més amb vista a Ics properes edicions. "La valoració d'aquestes primeres jornades és molt positiva", explicava a Ki.s 4 CANTONS, "però també ens lia mostrat algunes coses que s'han de millorar: i encara ho hem d'estudiar molt però la idea inicial seria organitzar les xerrades sobre els

projectes de manera conjunta amb algun altre tipus d'activitat, que cridés més a la participació". Per la seva banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, va ser l'encarregat de tancar de manera oficial aquests tres dies de xerrades. Recoder també va valorar les jornades d'una manera molt posi-

tiva "perquè és molt important que hi hagi una explicació pública de la destinació del 0 7 % que Sant Cugat realitza des del 1994, i d'aquesta manera sensibilitzar més la població sobre els projectes de solidaritat" per aconseguir la xarxa social que necessita la cooperació.

C a m p a n y e s

Fisas presenta a Madrid un informe sobre els criteris a seguir a Phora d'exportar armes El santcugatenc afirma que l'Estat espanyol no compleix el codi de conducta

Explotació moderna

A. B. M. -Sant Cugat -

" T e n i m majoria d ' e d a t d e mocràtica", explicava Gómez a la roda de premsa que presentava el projecte, "per, des de la soietat, poder dir als polítics el que volem i el que no, demostrant que no n'hi ha prou a donar el vot cada quatre anys i deixar que ells facin el que vulguin". I això, segons els representants de la plataforma, es podria fer amb moltes qüestions. Si s'ha començat pel deute extern és perquè "és un tema que va molt més enllà de l'economia, és un tema social i humà", afirmava Llerena. Pels coordinadors de la campanya, el deute extern no significa res més que "una manera moderna d'explotar els països del Tercer Món", pràctica que, segons ells, s'ha d'eradicar condonant el deute. Aquesta serà la pregunta principal que es farà a la societat, acompanyada de dues més sobre aquest tema.

Dies després d'explicar a Sant Cugat com s'està desenvolupant la campanya Adéu a les armes, el santcugatenc Vicenç Fisas, titular de la Càtedra U N E S C O sobre Pau i Drets Humans, ha presentat a Madrid un informe que apunta els criteris que s'haurien de seguir a l'hora de realitzar qualsevol compra-venda d'armament. Un estudi detallat encaminat a complementar aquesta campanya per al control de les armes lleugeres que s'està duent a terme des de la Càtedra, en col·laboració amb organitzacions no governamentals (ONG) com ara Metges Sense Fronteres, Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón. I el resultat dels estudis realitzats, recollits en Pinforme, aporten noves xifres sobre com està la situació al món actualment. Elaborat per Vicenç Fisas, Daniel Luz i Raül Romeva, l'informe estipula una sèrie de criteris que tots els estats haurien de seguir a l'hora de

l'informe pretén posar de manifest que en molts casos aquest codi no es compleix. La situació

Fisas està especialitzat en polítiques de desarmament. FOTO: X. I.. vendre armamanet a segons quins països. Segons Fisas, es continua venent armes lleugeres a països on no es respecten els drets humans, o on hi ha situacions de conflicte molt agreujades. En aquest sentit, els indicadors presentats per la Càtedra sobre Pau i Drets Humans volen remarcar la importància del control dels nivells

de militarització del país, la situació dels drets humans, el nivell de conflictivitat i fins i tot s'apunta l'índex de la percepció de la corrupció el 1999. Pel santcugatenc, aquests indicadors tenen com a funció comprovar si es compleixen els vuit criteris de la Unió Europea desenvolupats pel Codi de Conducta que va aprovar el seu Consell. I

Segons aquest informe, l'Estat espanyol és un d'aquests països on el codi s'incompleix. Les exportacions d'armament s'han fet a 63 països, amb un valor de 42.341 milions de pessetes, però un 42'6% d'aquestes vendes s'ha realitzat a 12 països als quals la Càtedra UNESCO recomana no fer-ne cap (com ara Angola, Colòmbia, Kuwait o Turquia). Des de la Càtedra es vol posar de manifest amb aquesta campanya que és necessari un control de les armes molt més estricte: en total són 48 els països on no se n'hauria de fer cap tipus d'exportació i n'hi ha 49 més on se n'tvavwicn de controlar molt les vendes. Sant Cugat participa de manera activa en aquesta campanya de sensibilització, sent un dels tres municipis vallesans que hi destinen una part del 0 7 % solidari.

Societat

US/CANTONS Divendres. 24 de desembre de 1999

S a n i t a t narium) "però no són els q u e es d e s t i n e n als m é s petits, i. en tot cas, totes les joguines porten els advertiments necessaris perquè els pares vagin amb c o m p t e si s'adeqüen o no a les edats dels seus fills".

Els comerciants santcugatencs afirmen que les seves joguines no tenen PVC La Unió Europea prohibeix els ftalats en els productes infantils ANNA

Altament tòxics

BORAC

"Ara el centre d'atencio són certes joguines, però em sembla q u e n i n g ú hauria d e ser alarmista, p e r q u è totes compleixen els requisits i. a més. t a m b é hi ha altres p o r d u c t e s que contenen PVC i que es fan servir cada d i a " , a r g u m e n t a Diodoro Herrero (de Joguines Marga).

- Sant Cugat -

'lot sembla indicar que a Sant Cu^at no tindrà repercussió la n o r m a t h a de la l'nió Europea q u e afectarà n o m b r o s o s productes destinats als nens m é s petits. Ks tracta d'una normativa q u e insta els estats m e m bres a prohibir la venda dels productes infntils que tinguin algun tipus d e PVC (polivinil de clorur) compost per ttalats. I\n principi, les joguines més afectades serien totes aquelles destinades a nens i nenes m e nors de tres an\s (com ara mossegadurs i a < 111 c 11 s p r o d u c t e s que els infants es fiquen a la boca), però la majoria dels co-

l:.\ aioiiselluble niuntinit tot tipus tlt joguines fabruttts unih l'\(. ,!••

• ' • tiífums.

v 1j ii I11111 / Ï V . am. i i (n i . ; lií p ( Jp\ Un. V

merciants d ' a q u e s t sector d e la ciutat han confirmat a E L S

A c o r d s

q u e venen c o m p l e i x e n totes les normatives i estan exempts de qualsevol perillositat. "Jo no crec q u e ens afecti perquè tots els p r o d u c tes q u e v e n e m tenen totes les garanties", reconeix Gemma Corominas (d'El follet del bosc), una afirmació q u e s'ha fet extensiva a altres comerços qüestionats. " É s veritat q u e hi ha molts p r o d u c t e s a m b PVC]", sosté Cristina O m s (d'Imagi-

" N o és una moda", corrobora Imma Casajuana, m e m b r e del C e n t r e d'Ecologia i Projectes Alternatius de Sant Cugat, "els ecologistes fa anys que lluitem contra l'ús del P V C " . I, segons informes publicats e n nombroses ocasions per agrupacions ecologises com Greenpeace, els ftalats són uns dels additius més emprats a l'hora de fabricar PVC, additius q u e p o d e n afectar, e n grans dosis. l'oranisme humà, sobretot el sistema reproductor.

a terme per promoure el desenvolupament al Tercer Món i anotant també que a les dependències municipals els productes de les màquines de begudes són d'aquesta mena. Des del Partit Socialista de Cata-

lunya, a part de congratular-se pet la decisió, es va recordar que "ara l'equip de govern haurà de ser capaç d'implantar aquesta moció" per provar de transformar Ics tendències consumistes de la societat.

4 CANTONS que

El consistori acorda sensibilitzar la població sobre el comerç just

Tots els grups polítics amb representació consistorial van donar su[5ort dilluns al ple a una moció en favor del d e s e n v o l u p a m e n t del comerç just i el consum responsable a la ciutat, reconeixent-la com "una tasca pionera important que, malgrat les seves dimensions encara molt modestes, mereix el reconeixement i suport pel seu caràcter exemplar". Aquest suport implica una sèrie de qüestions que giren sobre un mateix eix: sensibilitzar la població santeugatenea sobre aquest

tema, fet que ha estat rebut amb "gran alegria" pel col·lectiu promotor de la moció, el grup Baula. Amb l'aprovació d'aquesta moció, en primer lloc es van manifestar d'acord amb el comerç just i el consum responsable donant suport a les accions encaminades a promoure'l. "Aquesta és una moció molt oportuna", va afirmar el portaveu d'Ksqucrra Republicana de Catalunya (ERC), Kduard Pomar, "atesa la febre consumista que s'apodera de la població aquests dies". Tots els partits van coincidir també en el segon punt: atorgar una atenció especial als programes dirigits a promocionar-lo en el marc de

la política de cooperació per al desenvolupament. I en aquest sentit, Joan Balada (d'Iniciativa per Catalunya-Verds) va apuntar que "caldria que es convenis en una eina de treball que s'hauria de desenvolupar des de l'oficina de solidaritat", una tasca que per Berta Rodríguez, portaveu del Partit Popular, "obtindrà resposta immediata perquè Sant Cugat és una ciutat molt solidària". En aquest sentit, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va recordar que "des de l'Ajuntament ja fa molt temps que espotencia" al·ludint a Ics diferents campanyes solidàries que s'han dut

els

productes

Ets ecologistes afirmen que els /talats són uns dels contaminants més abundants

Una moció institucional Testipula com a programa priori tari A. B. M.

D e fet, però, la normativa va destinada a aquells productes de PVC que continguin ftalats. Es tracta d ' u n d e l s a d d i t i u s q u e s'inclouen en la composició d e l P V C p e r a c o n s e g u i r q u e acpiest tingui més elasticitat i resistència, i permet la c o n s e r v a c i ó d e l s colors q u e s'empren en la producció dels productes.

Les frases sobre la moció Eduard Pomar (ERC)

Joan Balada (JC-V)

Ramon Palacio (PSC)

Àngels Ponsa (CAU)

"Aquesta moció s'aprova en un moment molt oportú, atesa Ja febre consumista que s'apodera de la població aquests dies"

"Es tracta d'una eina de treball que s'hauria de desenvolupar des de Poficina Sant Cugat Solidari"

"Ens hem defelicitar per aquesta moció, i demanarà l'equip de govern que sigui capaç d'implanta r-la a la ciutat"

"Des de l'ajuntament fa temps que potenciem el comerç just i la solidaritat amb diferents campanyes "

Ofertes r e c o m a n a d e s

CENTRE DE LA IMATGE El teu distribuïdor de cameres Idiota I1""1' i material digital Kodak a Sant Cugat

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

Una n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s en 1 5 . 0 0 0 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210

Canon Prima Súper Zoom 135

1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòsV

4 1 . 1 0 0 ptes. (iva inclòs)

ELS /CAĂ?YTOiNS Divendres, 24 de desembre de 1999

PubKcitat

Societat

ELS4CANTOÍNS Divendres, -V de desembre de / W

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

UNA ESGLÉSIA EN RESTAURACIÓ l'església de Nostra Senyora del Carme de Mira-sol podria obrir de nou les portes als feligresos Pany vinent. Els operaris que treballen en la seva restauració han iniciat ja la segona i última fase de les obres. Els manquen, però, recursos econòmics. La parròquia ha iniciat una campanya de venda simbòlica de teules per recaptar els 3 '5 milions de pessetes que els falten per poder acabar la restauració del temple. Pàgina: 16. FOTO: CEDIDA.

MÉS FIRES DE SANTA LLÚCIA Poques parades però molta gent. La primera fira de Santa Llúcia que es fa al barri de les Planes va néixer el cap de setmana passat amb timidesa però causant una expectació important. Al llarg de tota la tarda es van acostar a la fira moltes persones que posaven així el seu gra de sorra a la consolidació d'una trobada que l'any que ve espera créixer molt més. Pàgina: 22. FOTO: EDUARD FARINYES.

UN GEST SIMBÒLIC El membre de FONC, Sant Cugat amb el Poble Sahrauí(SCAPS), Pep Martínez, va lliurar divendres passat a dues dones sahrauís una urna de les que s'utilitzen per recollir les paperetes dels votants durant les eleccions. L'acte, carregat de simbolisme, pretenia reclamar d'aquesta manera la celebració de l'eternament ajornat referèndum per a l'autonomia del Sàhara Occidental. Altres municipis del Vallès van sumar-se a aquesta iniciativa de suport a un poble tractat injustament des de fa ja molts anys. Pàgina:25. FOTO:XAVILARROSA.

A LA RECERCA D'UNA SOLUCIÓ El parlamentari català per IC- V José Luís López-Bulla va posicionar-se dijous passat a favor d'una solució mixta, entre privat i públic, per a la crisi de l'Hospital General de Catalunya. En un acte organitzat perIC-Va la Casa de Cultura López-Bulla va criticar la manca de sensibilitat política per abordar aquesta qüestió però va negar-se afer d'això "un cavall de batalla contra el conservadorisme". Pàgina: 8. FOTO: XAVI LARROSA.

Societat

ELS4C4INT0NS Dtiendm, 24 de desembre de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

UN GRAN ARTISTA AL MONESTIR El pintor Jaume Muxart serà segurament el primer artista europeu a inaugurar una exposició Pany 2000. I és que aquest pintor obrirà deforma oficial la seva mostra "Montserrat" l'I de gener de Pany que ve. Els quadres estaran exposats als claustres del monestir i oferiran al visitant la visió d'una muntanya insòlita, plena de llum i colors. Pàgina:49. FOTO:XA VILARROSA.

'* ; jaciï # •*

A UN PAS DE LA FAMA La companyia de í'Institut del Teatre IT Dansa va exposar les seves millors aptituds damunt de Pescenari amb quatre coreografies ben diverses. Els joves ballarins van mostrar les seves grans possibilitats en un espectacle que, a més d'entretenir, buscava fer contactes per a les futures carreres dels joves recent llicenciats. Pàgina: 48. FOTO: EDUARD FARINYES

CANTAR LES FESTES Pràcticament totes les corals de la ciutat aprofiten les festes de Nadal per oferir recitals especials amb repertoris carregats de nadales i espirituals. El darrer cap de setmana cinc agrupacions diferents van actuar en diversos punts de la ciutat contribuint en gran mesura a crear ambient nadalenc. Aquest cap de semana torna a haver-hi concerts. Pàgina: 50. FOTO: EDUARD FARINYES.

TLels

mobles

corre £fà mobles Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PuhHreportatge

ELS ÍCATVTXKNS Divendres, 24 de desembre de 1999

n a d a l e n c

La Generalitat impulsa totes les activitats de Nadal de Catalunya El Palau Robert ha posat en marxa els punts d'autoinformació Ja fa força temps que estan en funcionament, però en unes dates com les festes de Nadal és quan poden arribar al màxim de rendiment. Són els punts d'autoinformació que ofereix el Palau Robert a la ciutadania per fer més fàcil la recerca d'infor-

M.\(;i)\ Mi:\i)i.z - Barcelona -

Els punts d'autoinformació que estan instal·lats al Palau Robert són , en definitiva, una «ran base de dades en la (jual s'ofereix informació tic tot tipus d'activitats i propostes turístiques als ciutadans que ho desitgin. 1 n servei al qual també es pot accedir des de casa LI tra\és d'Internet. L'adreça és www.gcncat.cs/probert. Tant si es tria una via com una altra, la informació que s'hi ofereix és idèntica: un amplíssim \entall de possibilitats per poder trobar resposta a tots els nostres dubtes o curiositats sobre activitats a qualsc\ol punt de Cata-

Una de les informacions més consultades són les diferents rutes que es poden realitzar per Catalunya

lunya. El primer que trobem és que es pot triar l'idioma en què volem rebre les dades: català, castellà, anglès o francès. Kn aquesta primera pàgina, es determinen diferents àmbits en els quals es pot indagar. I'ln primer lloc, podem accedir a informació específica sobre les comarques i els municipis de Catalunya. Si hi entrem, ens apareixerà en pantalla un mapa de la comarca escollida amb les poblacions més importants i les seves dades bàsiques (com, per exemple, superfície, nombre d'habitants, història, patrimoni cutural. festes populars...). A banda de poder obtenir aquesta informació global, també podem veure com a la pantalla tenim fins a vint-i-dues icones a m b les quals es pot accedir a informació més concreta: des d'activitats d'agenda cultural, a museus, albergs, •cases de pagès o instal·lacions esportives. A més d'aquesta opció, també es pot triar conèixer més detalls sobre l'oferta de turisme juvenil,

mació sobre les activitats i entorn de les comarques i municipis del nostre país. A més, també s'hi pot consultar tot tipus d'informació sobre rutes, turisme juvenil, les instal·lacions i serveis del Palau Rob e r t i les e x p o s i c i o n s q u e

s'organitzen. En total són quinze ordinadors que estan a disposició de tothom qui estigui interessat a planificar-se unes vacances amb la màxima precisió possible. Tan sols cal apropar-se al Palau Robert i a la primera planta, just entrant a l'edi-

fici, es poden fer les consultes pertinents i, si es prefereix, tenir tota la informació impresa a un preu simbòlic de 5 pessetes per full. Una manera pràctica, còmoda i ràpida de tenir totes les poblacions de Cataluya a l'abast de la mà.

notícies, exposicions que es poden veure al Palau Robert (que en aquests m o m e n t s és la de Pans naturals, més enllà tiris límits) o informació general sobre la (ïen e r a l i t a t . l n altre dels apartats que més han cridat l'atenció és el del temps. Kn aquest espai es pot consultar la informació meteorològica actual i les pre\ isions per als propers dies. I ,cs dades, facilitades i actualitzades pel Servei de Meteorologia de (Catalunya, són d'allò més completes: temperatures, \ isibilitat, \cnt. estat del cel i de la mar... R u t e s per C a t a l u n y a Però el gran èxit d'aquestes pàgines d'informació ha arribat de la mà de les rutes per (lataunya.

La totalitat de les dades als punts •Els punts d'autoinformació es van posar en funcionament el mes de novembre de 1997. En aquests dos anys, el nombre d'usuaris ha estat força elevat. HI primer any de vida s'hí havien registrat un total de 186.442 visitants . Aquest any, fins al mes de setembre han visitat els punts d'autoinformació 107.467 persones. El perfil del visitant és de contrast: joves de 25 anys i parelles d'uns 50 que busquen lloc per passar el cap de setmana. Els temes més consultats són, dins l'actualitat, les rutes, l'oferta cultural i els allotjaments.

l:h ii \ nu 11 'i in i i ii/iiiituniiiit rti HHIIIMI I nia mena a"informació sobre Vactivitat cultural i turística catalana En total són més de 700 les que es poden consultar, en un servei inèdit fins ara i que, de moment, només es pot trobar a les pàgines i els punts d'autoinformació del Palau Robert. L'usuari que hi estigui interessat pot trobar la ruta més adequada a les seves pretensions. Es pot triar en diferents aspectes: època de l'any, mitjans amb els quals es vol fer la ruta (en cotxe, a peu...), durada (curta, mitjana, qualsevol), temàtica (esport, art, natura...), comarca, etc.

I n cop l'interessat ha predeterminat les seves preferències, el punt d'autoinformació li mostra una descripció detallada de la ruta escollida, a més d'un mapa orientatiu i el recorregut en concret. Kn l'elaboració d'aquestes rutes han comptat amb la col·laboració dels patronats de turisme i els consells comarcals de Catalunya, a més de les aportacions d'altres institucions com empreses especialitzades en l'elaboració de recorreguts d'aquest tipus. L'apartat de rutes per Catalunya

és un dels més consultats, i per això s'ha decidit continuar potenciant aquest servei per donar el màxim d'informació possible a l'usuari que hi estigui interessat. Per això actualment s'està treballant per augmentar la base de dades en aquest sentit. D'altra banda, des del Centre d'Informació Turística d e Catalunya també s'intentarà oferir la possibilitat a l'usuari de poder accedir a altres pàgines electròniques específiques on poder ampliar la informació.

Puhlireportatge

ELS4CAIYIO>S Divendres, 24 de desembre de 1999

Oci

n a d a l e n c

Els p a s t o r e t s ' i els pessebres vivents són les grans estrelles Centenars de poblacions d'arreu de Catalunya aprofiten el Nadal per reviure les tradicions Sembla que el temps no passa per ells. Són dues representacions que van néixer del mateix poble per representar l'origen d'aquestes festes: el naixement de Jesús. Però tot i ser algunes de les tradicions més antigues, sembla que cada any agafin més empenta. Tant els pessebres vivents com les representacions de les diferents versions de l'obra teatral Els pastorets veuen com any rere

Pessebre vivent de Mira-sol Lloc: Casal Cultural. Dia: 5. Horari: després de la cavalcada. Organitza: Comissió de Festes de Mira-sol. Pessebre vivent de Sant Cugat del Vallès Lloc: Jardins del Monetir. Dia: 24 de desembre. Horari: 18h i 19h. Organitza:Grup de Joves de la Parròquia Representació d'Els pastorets o L'adveniment de l'infant Jesús a Mira-sol Lloc: Casal Cultural de Mira-sol. Dia:26 de desembre. Organitza: Grup Mira-sol Teatre. Representació d'Els pastorets a la Floresta Lloc: Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta. Dies: 26 de desembre i 2 de gener. Organitza: Agrupació Teatral de la Floresta. Pessebre vivent a Les Planes Lloc: Santuari deia Mare de Déu

any van augmentant en nombre. Només cal veure els fets: en una dècada gairebé s'ha duplicat l'oferta. I cada any s'intenta oferir més novetats, que facin més atractiva l'activitat tant als intèrprets com als visitants. Per exemple, els pessebres vivents ja tenen a diversos indrets un fil argumental. A continuació us oferim una selecció d'alguns dels més interessants de Catalunya./M.M.

de la Salut. Dia: 24 de desembre. Horari: després de la missa del gall. Organitza: Agrupació Cultural i Musical de les Planes. Representació de Gan, Pia i Cigronet a Terrassa Lloc: Sala Crespi. Dies: 26 de desembre i 1,2,6,8 i 9 de gener. Horari: 18h (excepte el dia 8, que es representarà a les 21h). Org a n i t z a : C a s a l de St. P e r e (937830729). Representació de L'estel de Natzaret a Rubí Lloc: Teatre del Casal Popular. Dies: 26 de desembre i 2 i 9 de gener. Horari: 18h. Organitza: Casal Popular (936990589). Representació de L'estrella de Nadal a Castellar del Vallès Lloc: Auditori Municipal Miquel Pont. Dies: 26 de desembre i 1 i 2 de gener. Horari: 18.30h. Organitza: Esbart Teatral de Castellar del Vallès (937143043).

Representació d'Els pastorets o /, 'adveniment de l'infant Jesús a Sabadell Lloc: Teatre Municipal La Faràndula. Dies: 26 de desembre i 1, 2 i 9. Horari: 18h (el dia 2 de desmebre hi haurà una representació infantil a les 11 del matí). Organitza: Joventut de La Faràndula. Representació d'Els pastorets o L'adveniment de l'infant Jesús a T e rrassa Lloc: Teatre El Socialet. Dies: 25 i 26 de desembre i 1,2,6,8,9,15 i 16 de gener. Horari: desembre a les 19h i gener a les 18h (excepte els dies 1 i 6 que es faran a les 19h). Representació d'Els pastorets o /, 'adveniment de l'infant Jesús a Sabadell Lloc: Teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç. Dies: 26 de desembre i 1,2,6,9,16 i 23 de gener. Horari: 17.30. Organitza: Centre Sant Vicenç (937161470 i

Elpessebre •

i>"

ui' ió molt arrelada FOTO: X. /,.

937179401). Representació d'Els pastorets o L'adveniment de l'infant Jesús a Santa Perpètua de la Mogoda Lloc: Teatre del Centre Parroquial. Dies: 26 de desembre i 2 i 9 de gener. Horari: desembre a les 19h i gener a les 18h. Organitza: Grup de Teatre T à n d e m (935602172 i 935604657). Pessebre vivent a Calonge (Baix Empordà) Lloc: Castell de Calonge. Dies: 25 i 26 de desembre i 1,2 i 9 de gener. Horari: 19h. Telèfon de contacte: 972660481).

ri: de 19 a 21h. Telèfon de contacte: 977759600. Pessebre vivent a Peralada (Alt Empordà) Lloc: Jardins del castell de Peralada. Dies:25 i 26 de desembre i 1,2,6 i 9 de gener. Horari: 18:30 i 19:30 T e l è f o n d e c o n t a c t e : 972538006 i 972538024. Pessebre vivent a Llagostera (Gironès) Lloc: plaça del castell i carrer Olivera Dies: 24, 25 i 26 de desembre Horari: 19 a 20h (excepte el dia 24, a la mitjanit). Telèfon de contacte:972830375.

Pessebre vivent a Maçanet de la Pessebre vivent a Corbera del Selva (Selva) Llobregat (Baix Llobre Lloc: Castell de Davant /'èxit que ff«) Torcafelló. Dies: Lloc: parc natural. 25 i 26 d e d e sembre i 1 i 2 de es repeteix any rere Dies. caps de sctmana gener. Horari: de gílies.tcsc,us (Fins lavifi-

any, s "incorporen ' 19.30 a 2i h. Teiè- novetats per fer-ho nals d e

fon de contacte: 972858005).

més atractiu als espectadors

Pessebre vivent a Rocafort de Vallbona (l'rgell) Lloc: carrers de la vila. Dics: 25 i 26 de desembre i 2 i 6 de gener. Horari: de 18 a 20h. ' l e l è f o n de c o n t a c t e : 973330111.

Pessebre vivent a Tona (Osona) Lloc: al costat del castell. Dies: 25 i 26 de desembre i 1, 2. 6 i 9 de gener. I lorari: de 18 a 20h (excepte 6 i 9 de gener que serà de 18.30 a 20h) I èlèfon de contacte: 938124288 i <J3;s 124373.

/ // niiiiuiiii d't n 11 lat • i li li li i iils oi»// n 11 ;i II nin/ ii/iii •I/I/I/I/'I d I K p.iMnKts / OIO

V i l / / \RI\t

i\\

Pessebre \ i \ c n r a Reus (Baix (]amp Lloc: Places de Mercadal, castell, Pcixeteries Velles i Sant Pere del Peu del Campanar. Dics: 26 de desembre i 1 i 2 de gener. I lora-

gener) Horari: dissabtes i vigílies de festius de 1 9 a 2 0 h . Diumenges i festius, 18, 19 i 2()h. Telèfon de contacte: 936881089

i 936501577.

Pessebre vivent a Tortosa (Baix Ebre) Lloc: Residència Teresiana del barri de Jesús. Dies: 25 i 26 de desembre i 1 i 2 de gener. Horari: de 18.30 a 20.30 Telèfon de contacte: 977500786. Pessebre vivent a Camarassa (Noguera) Lloc: carrers i places de la vila. Dies: 26 de desembre i 1,2 i 6 de gener. I lorari: 18.30 i 2()h. Telèfon de contacte: 973420009 i 973420169. I a Bàscara, Martorelles. Rupit. Pals, Térmens...

OS 4 CANTONS

Economia

Divendres. 24 de deiembre de 19W

Private i Penthouse units per fer pel·lícules

L a b o r a l

Comitè d'Empresa i Direcció de Sharp tornen a necessitar la mediació del tribunal

V B. NI. - Sant Cugat -

I.es ducs j;rans empreses del sector de l'entreteniment per adults estan a punt de llançar al m e n a t la primera pel·lícula produïda de manera conjunta. L'acord entre les dues gegants del sector implica la producció, distribució i promoció d'una sèrie de films per adults "d'alta qualitat", que contemplarà d u e s \ c i s i o n s , una de suau i una altra de mes dura. Segons han confirmat des de Privaré (Nlilcap Nlcdia (iroup té la seu a Sant ( aigat des de fa més de dos an\ s) la major part de les tasques corren a càrrec seu: els temes de producció i filmació (aconseguir les actrius, escollir les localitzacions per als escenaris, muntatge de les cintes...), tant de la versió suau com de la més dura. La participació de P e n t h o u s e en el projecte preveu la distribució tle la versió suau pels seus canals habituals. Es la primera vegada que les d u e s grans indústries de l'an o m e n a t e n t r e t e n i m e n t per adults treballen en un projecte conjunt.

Mentre s'acaba de discutir el calendari del 2000 els sindicats preparen eleccions A\\\

BORAI

- Sant Cugat El Comitè d'Empresa i la direcció de la planta santeugatenca de Sharp han tornat a necessitar ajuda externa per solucionar algunes diferències de criteri. Aquesta \ egada, el problema ha vingut donat per l'establiment del calendari per al 2(XX): l'empresa plantejava que els dies ,\ 4 i 5 de gener els treballadors fessin testa, i que els recuperessin més enda\anr durant alguns dissabtes. "Els treballadors no volen haver de recuperar aquests dies perdent-ne alguns de cap de setmana", explica a El .s 4 CANTONS Juan Villena, membre del COP, "i a l'assemblea on se'ls va preguntar si estaven d'acord va sortir per gran majoria que no volien aquest canvi". Segons han explicat els representants dels diferents sindicats, després de diverses propostes per ambdós bàndols, ni Direcció ni Comitè han arribat a un acord. "Des del Comitè havíem demanat alguna concessió com ara que

es recuperessin només dos dies i mig per poder-ho lligar amb una altra mitja jornada" explica Eduard Pomar (represetanr d'l '(i'l'), "però la Direcció no ho ha acceptat". Segons reconeixen els membres del Comitè, tampoc aquest ha pogut acceptar l'altra oferta que es feia des de la Direcció, lis proposava com a alternativa als dissabtes, fer servir els dies extres dels dos ponts previstos en el calendari de l'any vinent, i també la possibilitat de canviar-ho per algun dia festiu. Però segons n'han confirmat els representants, els treballadors tampoc hi han estat d'acord. Aquesta discrepància ha provocat que Direcció i Comitè tornin a necessitar de nou la intervenció del Tribunal Laboral de (Catalunya, amb el qual -segons les darreres informacions facilitades abans del tancament de l'edició d'aquest setmanari-s'havien de reunir ahir dijous a la tarda, atès que els treballadors de Sharp comencen les vacances de Nadal avui divendres (en principi previstes, segons el

/ muní no e\ta dettdtlel'calendaripera l'any AW a Sharp /• \ / \RRO.SA Comitè, fins al dia 2). D'altra banda, les diferents seccions sindicals de la fabrica viuen aquests dies un clima preelectoral. El dia 10 de gener està fixada la constitució de la mesa electoral que determinarà el dia en què els treballadors de Sharp (la categoria de no qualificats) escolliran els

O c u p a c i ó

Pla d'Ocupació del Vallès Occidental porta a Sant Cugat tres projectes E/sJovfs són al punt de mira d'aquestes iniciatives A. B. NI. - Sant Cugat'Ires nous projectes i tres noves vies d'actuació. El Pacte d'Ocupació Territorial del Vallès Occidental torna a portar projectes a Sant Cugat, en dos dels quals els joves tenen un paper prioritari. "La idea és enfocar-ho d'una manera molt clara", afirma Jordi Farrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, "i la prioritat és actuar sobre els sectors de la població que poden tenir més dificultats per accedir al món laboral". En aquest sentit, els programes que han començat aquesta set-

mana a la ciutat van adreçats a una trentena de joves entre els 16 i els 18 anys. Seguint la línia dels ja desenvolupats dins del projecte Youthstar, els dos cursos tenen com a prioritat, segons Farrés, facilitar formació teòrica i pràctica als joves sobre un tipus de feines q u e en aquests moments té molta demanda i que els pot facilitar l'entrada al món laboral. El primer, d'uns sis mesos de durada, està immers dins dels paràmetres de les noves tecnologies: mostrarà als joves les tècniques que necessita l'aprenentatge del manipulat i muntatge de material informàtic. I el segon, a

banda de tractar també el manipulat de sistemes informàtics, introduirà també a un grup de major edat en les tècniques per al manteniment, muntatge i desmuntatge de tot tipus d'electrodomèstics. Aquests programes que acaben d'engegar estan compostos per classes teòriques i compten també amb la part pràctica, que es desenvolupa en col·laboració amb diferents empteses del municipi. La seva subvenció, coordinada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental prové en gran mesura de fons de la Comunitat Europea. Però no són els únics a què s'adscriu l'Ajuntament, que tam-

bé opta, tal com ha reconegut Farrés, a altres programes organitzats per la Diputació i la Generalitat de (Catalunya, "perquè Sant Cugat és un motor econòmic i hem d'estar molt al dia, i hi treballem molt, en tot el que fa referència a les matèries d'ocupació". fines matèries que estan explorant noves vies. Com per exemple el programa Niovallès, que en la seva segona fase s'ha centrat no només en l'aspecte laboral sinó també en el de facilitació de serveis. El tercer projecte santeugatenc va en aquesta línia. Començarà el gener i consta de dos vessants: el primer és un estudi sobte la població major de 65 anys i les necessitats d'atenció domiciliària que poden tenir, i la segona se centrarà a facilitar una formació de suport a totes aquelles persones - n o necessàriament professionals, fins i tot voluntaris- que es fan càrrec dia a dia de la gent gran.

quatre nous representants al Comitè que s'estableixen per llei després d'un augment de plantilla. Aquestes eleccions parcials al Comitè han fet que tornin a sortir velles renyines entre alguns dels sindicats, malgtat que tots confirmen que esperen obtenir bons tesultats.

Promoció del carrer de la Creu A. B. M. - Sant Cugat Un sorteig de diferents prod u c t e s e n t r e tots els seus clients és el punt central de la c a m p a n y a nadalenca q u e ha e n g e g a t l'associació de com e r c i a n t s d e l c a r r e r d e la C r e u a fi d e p r o m o c i o n a r la seva zona i convidar tots els santeugatencs no només a passar-hi sinó també a aturar-s'hi. Com cada any, i com fan molts altres sectors de la nostra ciutat, s'ha decorat el carrer amb llums i altres motius nadalencs, però els comerciants del carrer de la C r e u , segons ha c o n f i r m a t el seu p r e s i d e n t , J a u m e Valls, han volgut p o sar-hi un p u n t m é s d'atracció i "fer alguna cosa nova" per a q u e s t e s festes.

Publicitat

ELS /CANTONS Divendres, >4 de desembre de 1999

Bon Jiadal i un miiïor Jïlivteni ^ • " I tV I ••••• # • • aPB*àl

CINE5R SANT CUGAT

En aquestes Festes tenim bons moments de tine per a compartir

GRATIS

Moments per a riure, per somniar, moments plens d'emoció. Amb tots els avantatges i comoditats que només CINESA et pot oferir. Aquestes Festes deixa't seduir per tota la màgia i l'encant del millor cine. Gaudeix de moments intensos. Moments per a compartir.

ItetaiteMtuftstebuMettijuittambtatevaaftrada refaràs BUS bossa de deJtóoses

CRISPETES S a l SANT CUGAT Ptomocié vàlidafinsel 15 de Gener de! 2000

W^0^^ú

Vertda d'entrades les 2 4 hora»

ServiCaixa ;* "bt.a.v,

a^esf*

Un nou avantatge CINESA

CINESfl

* U uenda par «attCm supam un recèmc d * 50 Pfcs. p«r b e u t a t

ffhmmount/Wmtm. • COMPANY

Pàrking 2h. gratts

Dia de respectada-

Carnet Jove

•«MMimaiüdl

.nuwwimaai

«KSWIMIÍ

Carnet d'estudiant Venda anticipada Carnet més universitari detocalitets grans defóanys

' üwawaaadl

'jjnlm.dC

Venda les 24 h. per ServiCaixa

Accessos itBnusvàttds

Pagament amb targeta de crèdit

Btóaques pera nens

Avda. Pià del Vinyet s/n • 08190 Sant Cugat • BARCELONA - http://www.ciftesa.9S

Sessions numerades

Sesàom goM»

üf

Economia

Les empreses:

FESTA

H.S /CANTONS lYnnjtlrrs. 14,1, ,l,<nnlnr ,!, !'/</»

DOLÇA

Encara no havia obert les portes i la botiga Festa Dolça ja tenia el seu primer encàrrec: preparar més de 1.000 bosses amb llaminadures per al t i ó de l'Associació de Comerciants de Centrestació. Fundada per una societat familiar de cinc persones de l'Hospitalet, l'establiment, dedicat a subministrar el material imprescindible per a qualsevol festa infantil, està obert oficialment des del 15 de desembre. Malgrat el poc temps, la responsable de la botiga, Maria José Vàzquez, està molt satisfeta de la " d o l ç a " rebuda dels consumidors santcugatencs.

Maria J o s é Vàzquez. Cap de vendes

Cada vegada hi ha més Ilepolies en els lots de Nadal de les empreses" JOAN SORIANO - Sant Cugat —Perquè \au I rial- aquest nom |HT a la l>olij;a? -I )e fet, l-'cstéi I )olea indicu molt he la intciícií'i del nostre establiment. Estem especialitzats en la preparació de testes infantils i en la pro\ isií i de tots aquells articles típics d'aquests esdeveniments. No obstant ai\o, com es pot veure, també tem \cnda al detall de llaminadures, t'ruits secs i altres productes adreçats al públic infantil. —Sent de l'Hospitalet. r o m és que us \ a u decidir per SiUit (Jufíal'í — \lIí hi ha moltes botigues de llaminadures que funcionen. Per instal·lar-nos vam mirar moltes /ones. però la que més ens va agradar \ a ser Sant ('ugat, pel seu nivell de renda. També vam valorar la possibilitat d'instal·lar-nos a Cerdanyola. Rubí o al mateix Baix Llobregat, però finalment vam optar per Sant ( higat. —Aquests factors \ a n influir a Tliora de triar aquest loeal del earrer Villa? -(Certament. a<|uí a la \'ora hi ha un parv ulari, i l'estació. A més, per aquí passen els nois de l'institut i els alumnes dels col·legis. Kl lloc ens \a semblar ideal. A més, vam tenir coneixement per una immobiliària de la disponibilitat d'aquest local, que, per les seves condicions, s'ajustava a les nostres demandes. A Sant Cugat

h'cst/i Dolça rs ima empresa e/e capital'familiar l-'O'l'O: X I.ARROSA hi ha una bona oferta de locals comercials, però, generalment són molt grans i, per tant, cars. -Els santciífiatcnes són, dones, niés Uejiolers? -Potser, sí (riu). Per això. hi ha aquí una de les pastisseries més reconegudes de Barcelona. El cert, però, és que també hi han contribuït altres factors com els preus de lloguer, la ubicació i la freqüència tic pas de la gent. —(guilla és la llaminadura niés sol·licitada? -Ara està de moda una d'enorme, amb forma de cocodril. -El famós núvol, <pie ha iK'rdut punts? - E n absolut. El que passa és que ara es presenta amb moltes for-

mes diferents: embolicada, com un Pare Ni >cl. amb forma i gust de síndria... Els núvols s'han diversificat, però encara són els reis deies llaminadures. —I les que tenen menys sortida? -Els "cucs" han deixat de tenir una gran demanda. —I pel que fa als fruits secs? -Els més clàssics -blat de moro, pipes i pistatxos- són els més comprats. Potser, les ametlles són les que menys... —Qui compra niés. els nens <> els adults? -Els nens en són els grans consumidors. Però l'altre dia, va entrar un noi de gairebé 30 anys que sol·licitava "ossets" petits. Ens va

iíç^ffjfi*> Q(b ... on trobareu de tot per a la vostra festa i alguna cosa més.

articles per a festes i llaminadures c/ Villa, 5. Sant Cugat

93 589 36 08

explicar que feia molt temps que els cercava i no els havia trobat. Li'n vam subministrar de grans i ha tornat. -Kls hàbits de c o m p r a entre adults i nens t a m b é sém diferents? - Els nens vénen amb els vint duros. Sempre estan ajustant la seva compra a aquesta quantitat. (Constantment demanen quant els falta per completar les cent pessetes... —I els grans? -Aquests van posant fins que els sembla que ja en tenen prou. Per un adult, el preu no té la mateixa importància que per un infant, és clar. —El Nadal és una lx>na època |HT a establiments r o m Eesta Dolça? - E s t e m preparant un encàrrec amb llaminadures típiques del dia de Reis per a una empresa. Cada vegada més creix la tendència a incloure, juntament amb els turrons, el cava o els embotits, un paquet de llaminadures en els lots de Nadal. És tina adaptació d'aquelles Ilepolies que es regalaven als nens el dia de Reis. —El carbó de sucre eneara en forma part? -Sí, però va molt a la baixa. En el consum de llaminadures també hi ha modes. -L"aiiy nou taml>é es un IKÍII moment? -Estem preparant moltes bosses de cotilló per a festes de particulars. Aquesta tendència té dos

pols. D'una banda, hi ha la gent jove que lloga un local i compra les bosses de cotilló fetes: i. de l'altra, hi ha la gent gran que no surt de casa però que també celebra l'arribada tic l'any nou. —Els fabricants de llaminadures taml)é han previst el canvi de mil-lcuiii? -Sens dubte. No només hi ha curós de xocolata, sinó que també s'han preparat rèpliques reduïdes i de mida real del cava de l'any 2000. Es l'única beguda que es menjarà la nit de Cap d'Any. —Què és imprescindible en una bossa de cotilló? -(Coses per fer soroll, la trompeta i el matasogres. I el eonfeti, és clar. —On es troba la concentració més «iran de fabricants de llaminadures? -A la Comunitat Valenciana. I li ha una gran tradició: xocolatera. especialment. Però també hi ha productes d'importació. En concret, hem rebut encàrrecs d'alguns clients de Sant Cugat de subministrar-los uns caramels distributïs als Estats l'nits i Anglaterra. —() sifíiii. que també projH»reioneu encàrrecs especials? - D e fet, aquesta és una de les línies de treball de Eesta Dolça. En posaré un exemple. I le confeccionat un encàrrec de xocolata de Reis per a adults en unitats de 200 pessetes. Hem fet la tria dels elements per aquesta quantitat, hem mostrat el model i l'hem subministrat, l'n altre, per a un aniversari ens van demanar paquets complets de llaminadures sense embolcalls... No només subministrem el que tenim a la botiga sinó que també adaptem la nostra oferta de servei a les demandes dels clients.

ius esperem!

EIS4CANT0N3

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22.1r2a 93 6744164 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A- toc. D 93 674 44 69 LI. GRIERA CABELLO Fces. Moragas. 5 3r 3a 93 674 44 94

BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 5 8 9 1 2 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 589 47 90 CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 14 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 936740649 CUGART Torrent Bomba, 14 93 674 43 90

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 936752902

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, l_ B 93 67518 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a

93 569 65 6* 608 49 45 19 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93 675 18 03 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 93 674 26 0 * JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 41 47 MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria. 38, 3r 2a 93 589 30 65

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 IS[09 SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 67444 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona. 11 93 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000 T.M.G. TALLERS Borrell. 6 Tel i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys. 36 93 675 56 53

BALLS DE SALÓ PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 93G754937

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 935891198

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 935893806

ENQUADERNACIONS • H E R B O L A R I S DIETÈTICA M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. 93 674 2 6 2 4 93 417 0759

in CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars 670 59 40 0 *

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9 3 6 7 4 03 08

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 936753065 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 14 18 TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 5747 SAGARRA Endavallada, 22 93 674 Of 60

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45 93674 9 6 0 2 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 9158? 7 4 4 2 COPY-GRAFIC Can Matas, 8

93 67536 53

CONSTRUCCIONS BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 936753267 belsconxxi@nexo.es FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 7* 64 TOBELLA MILAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 5 7 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 93 589 02 71

PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A 935895443 RODÓ Rius i Taulet, 6 93 6 8 9 8 2 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 9 3 5 8 0 * 5 00 FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 589 3 * 2 *

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 93 675 9* 44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8 * 0 8 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 9 3 5 8 9 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 93 589 7 5 * 2

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 93 674 53 96

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93 675 31 00

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla, Ribatallada, 20 9 3 5 8 9 38 52

ADMINISTRACIÓ N. 2. Major, 33 93 674 01 74

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 1 3 8 * 93675*820 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 93590607*

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 93674*546

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674**40

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6 7 4 8 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 93 589 5 7 7 6 SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 5* CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 93 675 49 02

Balmes ,35 93590 6086

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 589 22 64

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 9 3 6 7 4 61 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavè, 20 935908279 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674 3 0 8 * SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 9 8 62 UESC Cànovas delCastillo, 9 93 6 7 5 2 3 90

LES PLANES 93 675 5 * 0 5

LLIBRERIES PAPERERIES

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 93 5 8 9 6 0 72

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 93589 8 6 * 7

IMMOBILIÀRIES

INFORMÀTICA

MODA CONFECCIÓ

JEANLOUIS DAVID Plaça f>. Galtes, 5 9 3 6 7 5 6 1 70

BENETTON Santa Maria, 21 93 674 8 5 0 2 BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 93 589 53 54

93 675 02 67

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

CAMPMANY Valldoreix, 16 9 3 6 7 4 1482

93 692 79 04

LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 93 6 7 5 J 5 5 6

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 9 3 5 8 9 72 3 2 TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

VALLÈS ^ TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935908060

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L Ms.Cinto Verdaguer, 18 93 589 2 6 3 8 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 6 0 5 8

MES MARCS Enric Granados, 15 935891429

MASSATGES ESTÈT. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 656 89 0 1 4 9

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 55

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529 MUSICAL S T J C U G A T

Rosselló, 13 93 675 47 57

POLLERIES

MASSATGES ESTÈT,

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 93 67485 63

SUMINISTROS VALLDOREIX Mss.J. Verdaguer, 107 93 674 14 90

KAUA CENTER Del Sol, 22 93 590 0 5 4 * SILUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 93 5 8 9 2 3 4 3

VALLÈS NET SarttFiamon,4 93 674 89 18

REPARTIDORS OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix. 49 93589 7202

RESIDÈNCIES OBRES CONSTRUCCIONS

93 674 65 98

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 80

MENJARS PREPARATS •

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 93 589 44 95

JARDINERIES Uaceres, 12 93 6743694

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 93674*532

MERCERIES LA PERLA Major. 3 93 674 01 38

Villa, 9 93 674 13 96

MOBLES DECORACIÓ

Valldoreix, 33 93 6749940 ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 93 5 8 9 5 0 72 SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ N. 1 Valldoreix, 67 A

PARAMENT DE LA LLAR

CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

TMTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 .

Q?7*±1J& TMTORERIA ST. CUGAT Rtta.RbataHada.34 93 6 7 5 2 2 2 8 TINTORERIA ST.CUGAT Av. Lluís Companys, 2 936744167

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa, 1 93 675 24 01 SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n 93 589 89 99

ASS. RADIO TAXI 93 58944 22 93 675 51 5 *

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 6 9 4 5 Tel. urgències 908 89 8 * 3 6 93 674 6 9 4 5 LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93674*305 VETERINOS Rius i Taulet, 31 93 589 7 * 4 0

V»à,6 93 674 03 16

MISSATGERS Ildefons Cerdà, 4 93590 2660

TINTORERIES TNTORERIAST. CUGAT Sant Antoni, 1 93674**82

GENEV1EVE LETHU

SABATERIES

MRW

JOGUINES NINS

MIREIA'S

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 674 4 2 2 3

STANZA Valldoreix, 10

ÒPTIQUES

TELEFONIA A H TELECOM Teleforiia i ocftiunicaaons Ora. os Cerdanyola, 49 935898702

TRANSPORTS

PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589*732

ROSTIDORALA LLENYA OLIVÉ Sant Martí, 9 9 3 5 8 9 82 75

TALLERESMENA Pg. Torreblanca, 13 9 3 6 7 4 5 3 01

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rcdoreda, 8 93 589 23 71

CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a 93 589 01 51

INSTITUTS BELLESA •

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6 9 5 0

PISCINES FERRON Rius i Taulet 20 9 3 674 6 8 4 7

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 93 6 7 5 * 3 8 ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93589*93*

TALLER MECÀNIC C P . CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62

LLEGUMS

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 9 3 675 5 * 08

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 674 36 88

PESCA SALADA I SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 33[5908060

HAMBURGUESERIES M C DONALD'S Ct Comercial St. Cugat 93674 4654

LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00

PAPELEPJALUFA C. Valldoreix, 23 93 590 61 19

GARDEN ROCAMORA

GIMNASOS ESPORTS

MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 * 8

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0*

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 9 3 6 7 5 25 86

LLARS D'AVIS

NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av.Graefe,35 93 5 9 0 6 6 66

JUANI

Xerric, 28 93 674 66 99

IÜUÜ

FOTOGRAFIA.VIDEO

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 93 675 56 74

INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0 0 2 3

93 589 86 69

Veure pàgines 36-37

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 4 0 06

MOBLES JARDÍ

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93 674 75 98

FLORISTERIES

POU D'ART

ENSENYAMENT

TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 50 48

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 936755953

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 9 3 675 01 75

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 93 674 1285

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 6 7 4 0 0 60

93 589 4742

93 590 6189

OFINOVA Lluís Companys, 18 93 6 7 5 2 3 73

ASSEGURANCES « C E N T R E COMERCIAL' J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 675 30 12

CONGELATS

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93.675 12 99 LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

PERRUQUERIES

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 EGA MOBLÉS Cànovas del CastJlo, 2 93 589 0 0 * 4

DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 589 56 57

MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 0 2 6 6

ESTILISTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 93 6 7 4 8 5 63

CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 6 0 88

REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 3 2 74 TATER'S Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuis Companys, 50 93 5 8 9 1 7 9 9

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3 La Floresta 666428142 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 93589J6_78 USSIATOURS Plana Hospital 93 5 8 9 6 * 5 0

XARCUTERIES TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONELUSACOMPO-

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 9 3 674 0 8 1 *

EIS4CAINTaNS

Immobiliària l)iiri«//rs. 24 dt dtsrml·ir iif 1999

E N A ALQUILER • Despacho z. Can Gatxet. Sup.: 62 m2. Diafàno, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking. Alquiler: 75.000 ptas. • Torre adosada nueva. X / Salvador Espriu (Z. Coll Fava Caprabo). Sup.: 200 m2, 3 hab. (1 suite con vestidor), 2 banos, 1 aseo, salón-comedor 30 m2, cocina-office, buhardilla 35 m2, armarios empotrados, terraza 30 m2, garage 2 coches, sala de màquinas, calefacdón a gas, suelo de màrmoly gres. Suministros contratados y zona comunitària con pisdna. Alquiler: 150.000 ptas. • Piso con terraza 100 m2. Z. Monasterio. Sup.: 90 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completes, amplio sal.com., cocina-office, galeria, todo exterior, calefac. gas, suministros contratados, pk. Alquiler: 97.500. • Piso z. Monasterio. Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso saL-com., cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefac, gas natural, suministros contratados. Alquiler: 70.000.

::£^^«^M^«ia..:2i;;:«»K..*;^Miii^^a^siiM^

; ; G R A N O F E R T A EN A L Q U I L E R E S ! ! • Ayuntamiento. 3 hab., amueblado: 85.000 ptas. • Casita pueblo. Jardín privado, reformada: 90.000 ptas. • P. Central. Nuevo, 2 hab., jardín privado: 92.000 ptas. • La Floresta. Apartamento 2 hab.,calefacdón. Totalmente reformado, a estrenar,: 85.000 ptas. • C Fava. 3 hab., 2 banos, pàrking y trastero: 110.000 ptas. • Centro. 4 hab., z. comun. y pisdna, pàrking, calefacción: 115.000 ptas. • Pisos, Adosadas y Unifamiliares de alto standing DE VENTA Y ALQUILER. • Pla del Vinyet. Pisos obra nueva desde 28 mill. Z. Comunitària y pisdna, terraza, jardín... Sant Cugat Valldoreix, Mira-sol, la Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., Ados. y Pisos en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS !! SRES. PROPIETARIOS, NOS URGEN VIVIEN DAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CLIENTES Horario continuador de tunes a sóbado, de 9 a 21 h C/ Valldoreix, 5 8 • Tet. 9 3 5 8 0

74 - 93

589 81

F I N

T O R R E S EN V E N T A • Z, Golf. Adosada de lujo. Sup.: 350 m2 vivienda + 70 m2 de jard. priv., 5 dorm., 3 banos, 2 aseos, sit. privilegiada y mag. panoràmica al golf Sant Cugat. Predo: 74 Mill. • Mira-sol. Unif. Z. Centro. Sup.: 263 m2 vivienda + 48 m2 trzas. + 33 m2 sótano. Solar: 568 m2, 4 dorm., 3 banos, 1 aseo, pisdna, zona tranquila y residendal. Predo: 75 Mill.

ALQUILER • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. bano compl., traza. A partir de 45.000 ptas./mes. • Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol. 85.000 ptas./mes. • Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 banos, trza., parket. 80.000 ptas./mes. • LOCALES Z. Centro, a partir de 60 m2. Muchas posibilidades. A partir de 70.000 ptas./mes. VENTA • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., balcón. 12.600.000. • Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc-off., 2 b., gran trza. Muy buen estado. 33.000.000. • Cerca Monasterio. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc T/reformado, muy b. estado. 20.400.000. • La Floresta. Jto. FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sal., c o c , 2 b., desp. Mucho sol y vistas. 40.000.000

• Can Trabal. Casa individual, 2 habitadones, comedor con chimenea, codna y bano. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servidos de alta. Predo: 14 millones. • Jto. Estadón. Piso alto 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia. Predo: 17 Mill. • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2. Precio: 32 Mill. • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificadón 20 a/10. Es edificable en el acto. Predo: 30 Mill. • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2.1. Alta y soleada. Predo: 40 Mill. • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-offke, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking. Predo: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servidos de alta. Predo: 130.000 ptas./mes.. • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y pisdna comunitària, pàrking + trastero. Precio: 150.000 ptas./mes.

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comun. - 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano -65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ase. - 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. - 75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comun. - 100.000

• Centro. Piso a actualizar, 3 hab., bano, cocina, perfecta orientación. 18.500.000. • Parc Central. Pisos de obra nueva desde 39.150.000. con plaza de pàrking. • Centro pueblo. 3 hab., salón independiente, sol y balcón. 17.990.000. • Zona El Colomer. Gran piso, 4 hab. dobles, (1 suitte), 2 b., salón 40 m2 independiente, 2 pi. pàrking + trastero, piscina, sol, vistas, todo exterior. 54.950.000. •Z. Monasterio. 170 m2, 3 hab. dobles, amplio salón, estancias muy amplias, totalmente exterior, muy luminoso, pi. de pàrking. 48.700.000 (292.692,89 euros). • Cerca estadón. A reformar, 4 hab., bano, alto, luminoso, z. tranquila. 17.500.000 (105.177,11 euros). • Centro. Av. R. i Taulet. 150 m2, 4 hab., 2 b., aseo, amplísimo salón, coc-off., perf. orientarien. Para entrar a vivir. 41.250.000. (247.917,49 euros). • Cerca FGC. Piso 70 m2, 2 hab. + estudio, alto, luminoso, bano, ascensor, algunas reformas. 21.750.000 (130.720,13 euros).

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos PVP: 30 M.

P I S O S EN V E N T A • Z. Centro. Reformado. Sup.: 91 m2, 3 dorm., 1 bano, calefac. a gas, ascensor, sal.-com. de 24 m2. Predo.: 23.9 Mill. • Z. Estación. Sup. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascensor, 1 pk. Magnífïcos acabados. Predo: 36.1 Mill. • Z. Arrabasada. Dúplex en construcdón. Sup. vivienda 108 m2 + 50 m2 solàrium, 3 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascens., 1 pk. + trastero. Acabados calidad. Predo: 39.5 Mill.

Av. Rius i Taulet. 3 3 *

Rfctífc d « l : , £ « l í © i r V : : 2 : # t & t í ; . : 9 3 5 8 9

*e$,:MmMmmímfi

T E L L

I A T I PISOS • C/ Domers. 50 m2, estudi 1 dormitori. 16.000.000. • Rbla. del Celler. Àtic, 3 dormitoris. 17.000.000. • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors. 19.000.000. • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina. 35.000.000. • C/ Villa (Golf). 100 m2, 3 dormitoris, 2 banys, parquing. 39.000.000. ADOSSADA • C/ Santa Rosa, 14.170 m2, jardí, garatge (2 c ) , 3 dormitoris. 45.000.000. UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2. 35.000.000. • Mira-sol (5 min. estació), totalment restaurada. 39.500.000. • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses, 89.250.000. • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c ) . 160.000.000.

C/:.Santta«o. Rusfl»o*„...3.2!...· T e l . 9 3 <s.7.»...JiO.::3t»;;:

VENTA

OO ^6:?

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados. 37 M. • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina. 44.20 M. • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín. 46 M. • Mira-sol. Finca senoriat, 280 m2, 800 m2 solar. 78 M. V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk. 16.8 M. ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reform. 65.000. • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab. 80.000. • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado. 90.000. • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín. 300.000.

••memmmsmmim&m * T«U ©s..6*4:1.2,** -j»3dmmmm·im-;

F.S1»/%I

RESKRVAT

PI:R

vos T É :

• PISOS EN PARC CENTRAL. Acabados de alto standing. • Àtico. 140 m2 útiles, 3 hab. dobles con armarios emp., 2 banos, coc-off., salón comedor, lavadero, terraza 100 m2, 3 pi. de aparcamiento, zona com. con piscina y sala comunitària. 85 M • Planta baja. Tipo dúplex, 210 m2 útiles, 6 hab. c/armarios emp., 3 banos, coc-off., sal.-com.40 m2, lavadero, trza. y jardín 80 m2, 2 pi. aparcam., zona com. c/piscina y sala comunitària. 69 M • Piso. 140 m2 útiles 4 hab. c/armarios emp., 3 banos, cocina-office, salón-comedor 40 m2, lavadero, terraza 14 m2, 2 pi. de aparcamiento, comunidad c/piscina y sala comunitària. 55 M

SI e l s e u n e g o c i é s ljnuuol»lll«rl, trn«|ul*ms» T e n i n t © o « « H e l o n s molt especials

ALQUILER • Piso c/ Xerric. 4 hab., 1 bano, calefacción, recién pintado. Incluye gastos com. 85.000 • Piso en Coll Fava. Nuevo, 4 hab., 2 b., parquet, park., trast, y piscina. Incluye g.com. 120.000 • Local. 80 m2. en c/ La Mina. Incluye gastos de comunidad. 80.000

589

SS2 ( s ò ^ i i )

HER

I M D E S A

F I N Q U E S

PISOS • Cerdanyola-Centro. Píso 85 m2, 4 hab., bano y coc. refm., calef., 2 balcones y trastero. 14.300.000. • Rubí-Progreso. Piso seminuevo 75 m2, 3 hab., bano, cocina, balcón, ascensor y calefac. 15.500.000. • Rubí-Ca n'Oriol. Piso de 4 hab., bano, aseo y cocina impecables, balcón, calef. 12.500.000. CASAS Y TORRES • Rubí-Rf. 1678. Vallès Park. Torre nueva 150 m2, 3 hab., baiio, cocina, garaje, parcela 450 m2. Acabados l a calidad. 27.300.000. • Rubi-Castellnou. Torre 145 m2, 3 hab., bano, aseo, cocina, terraza, calefacción, garaje, piscina, parcela 700 m2. 26.600.000. • Rubí-Ca n'Oriol. Casa unifamiliar 100 m2, 3 hab., bano, aseo, cocina, terraza, calefacción, seminueva. 22.000.000.

VENTAS • Coll Fava. Atico dúplex, 120 m2, 3 hab. (1 suitte), 2 b., sal.-com. 28 m2, coc, trza., buh. 30 m2 c/ trza. 25 m2, 1 pi. pk., jardín com. c/piscina. 45 mill. • Plaza Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dob., 2 b., sal.-com. 45 m2, coc-off., trza., acab. l a calidad, perf. estado. 44.5 mill. Pàrking opcional 1.5 mill • C/ Mariné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 b., aseo, sal.-com. 40 m2, coc-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comunitària. Comp. reformado, alarma, pers. elect., parket, aire acond. en sal.-com. 60 mill. • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parket, aire acond. en sal.-com. 67 mill. ALQUILERES • C/Santa Teresa. Apartamento 65 m2, 2 hab., 1 b., sal.-com., coc, trza. 8 m2, 1 pi. pàrking, trastero, zona com., con piscina. 105.000 ptas./mes.

Placa Octavi*. » • Tel. 93 675 43 0 2 - 93 674 57 04

I N D PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b„ calef. radiad., ascensor, gas natural, ocupación inmediata. 18.200.000. • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext), 1 b., ascensor, soleado, 19.500.000. • 923 - Pla del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc. com., solo estrenado. 33.600.000. • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2, 1 pk, trast., jardín com. 34.500.000. TORRES ADOSADAS • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , sal.-com., coc, 3 hab., 3 b., aseo, estudio c/barïo y trza., calef., etc. 53.000.000. • 921 - Z. P. Centrat. Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast., sal.-com. 40 m2, coc-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza., impecable. 63.000.000.

VENDES • Golf. Planta baixa 70 m2, 2 hab., 2 banys, menjador 26 m2, cuina 10 m2, terrassa 40 m2, pàrking 2 places + traster, calefac, zona enjardinada. 30.500.000. P-2744. • Valldoreix. Unifamiliar 330 m2, parcela 1072 m2, 8 hab., 3 banys, cuina-offïce 11 m2, terrassa 125 m2, jardí 1.000 m2, pàrking 4 places + traster. 78.000.000. C-923. • Mira-sol. Casa 300 m2, 5 hab., 2 banys + aseo, saló 30 + 10 m2, terrassa, park 3 pi. + trast., parquet, calef., a/a. 90.000.000 . C-879 • Estación. Pis 130 m2 , 4 hab., bany + aseo, saló 33 m2, terrassa 36 m2, park 2 pL, gas, calef., ascen. 37.000.000. P-2694 • Sant Cugat Local cèntric i comercial. Lloguer:150.000 + IVA, Traspàs 3.000.000 . En ple funcionament. • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics. Des de 19.900.000.

D o s d e M a í o . 2 5 . Tel- 9 3 5 8 9 8 4 OO

LLOGUERS • Pis. A prop Creu Roja, 3 hab., bany, calefacció, tot exterior. 60.000 + 1.200 comunitat. • Pis. A prop estació, 2 hab., tot reformat, calefacció, subministraments d'alta. 65.000 ptes. C. inclosa. • Pis. A prop estació, 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció. 90.000 ptes.. • Pàrking lloguer. C/ Sant Jordi. 11.000 ptes. VENDES • Àtic triplex. Cèntric, 120 m2, 3 hab.+estudi, parquet, calef., terrassa, 45 m2 extenor. 42.500.000 ptes. • Casa. El Colomer, adossada, 150 m2, 3 hab., + estudi, 2 banys, aseo, calefac, jardí 25 m2, llar de foc, pàrking. 45 milions. • Pis nou. A estrenar, a prop estació, 100 m2, 4 hab., 2 banys, calef., parket, pi. pàrking i traster. 37 milions. • Pis. Rius i Taulet, 120 m2, 4 hab. dobles, 2 banys, tot esterior, calef., parket, aire cond., ten-assa, pàrking, 40 milions.

VENDES • Pis. Cèntric, 4 dorm., 1 bany, 1 lavabo, ascensor, vistes • Pis. C/ Bellaterra, 110 m2, 4 dorm., 2 banys, vistes, sol, pàrquing opcional

23 M. 28 M.

• Pis. Z. Mercat nou, 3-4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, pàrquing, traster, piscina

32.8 M.

• • • • • •

44 M. 31,5 M. 50 M. 64 M. 150 M.

Pis. Cèntric, 135 m2, possible 200 m2, 5 dorm., 3 banys, pàrquing i trast, pisc Torre. Al costat de Montserrat, solar 990 m2, casa 230 m2, pàrquing, celler. Impecable Torre. Valldoreix, cèntrica, solar 866 m2, casa 150 m2. Per reformar Torre. Z. Estació Valldoreix, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys. Bon estat Torre. Tibidabo, 7 dorm. (2 suites), 4 banys, lavabo, piscina climat. Impecable LOCALS, DESPATXOS, PLACES DE PÀRQUINGS en diverses zones. Av. Lluís Companys. 5 2 •

I D E N T E iATENCION! Magnifico piso de alto standing (ATICO DÚPLEX) Inmejorable ubicación CARACTERÍSTTCAS • Puertas de roble • 240 m2 • Carpinteria de aluminio • 4 dormitorios (Climalit) (inicialmente 6 dobles) • Parquet • 4 bahos completos • Doble acristalamiento • Salón-comedor 60 m2 • 2 Pàrkings • Estudio 70 m2 • Trastero • Calefacción y aire • Zona GOLF Sant Cugat aconditionado. Precio: 78.000.000 ptas.

mmmmmmmïmm^mmmmmmmmmmm LLOGUERS • Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estació. 69.000. • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets. 55.000. • Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, terrassa. 65.000. • Local C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2. 60.000.

Av. Lluís

93 6 7 *

I M M O B .

76 - 93 589

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 bahos, estudio, terraza. 46.000.000 ptas. • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 bafios, 3 pàrking, trastero.56.000.000 ptas. • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, cocoffice, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina. 57.800.000 ptas. • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios. 72.000.000 ptas. • Piso trentè Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc-off., 4 dorm., 2 b., 28.500.000 ptas. • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking. 40.950.000 ptas. • Atico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina. 84.900.000 ptas. Placa Octavià, *

* 93

589

54 54

•

674 84

VENTA • Z. Centro-Estación. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac Para entrar a vivir. 25 mill. • Z. Centro-Estación. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, baflo, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho. 14 mill. ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar. 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas). ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond. 240.000 alquiler. Traspaso a convenir. S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

V i l l a . 1 - l o c a l 8 i.*«rtrt>da per Or. Murillo, 2 li * T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

Compari

A L L VENTAS • Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bano + aseo, cocina espaciosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir. Precio: 38.5 mill. • Sant Cugat Casa de pueblo comptetamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 bahos, patio interior. Precio: 65 mill. • Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona. Precio: 68 mill.

LLOGUERS Pisos • Rbla. del Celler. 4 1 . 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament. • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí com. Des de 87.000 ptes./mes. • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opcional). 125.000 ptes./mes. Cases • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 ptes./mes. Locals • Av. Francesc Macià. 55 m2, ideal per a negoci. Passatge d e l Celler, s/n • 9 3

Ref. Ref. Ref. Ref. Ref.

- Empresa germano espanoia de Servia'os Inmobitiarios -

VENDES • • • • •

589

135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses. 73 M. 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa. 30 M. 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació. 17,5 M. 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing. 45 M. 155. Torre amb piscina, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases. 42 M.

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. 250.000 ptes./mes. • Ref. 154. Pis a prop estació, 4 hab., bany, aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. 120.000 ptes./mes. Dr. M u r i l l o . 6. S a n t Cuaat * Tel. 9 3

675 62

TENEMOS LA VIVIEN D A A SU MEDIDA jQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida esperialmente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez * Eficàcia • Trato y seguimiento peisonaSSzaào En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just, tDónde operamos? SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. iNuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano. HEMOS ALCHADO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTIUuUERAS A SANT CUGAT l«*«t»^iÍ.i.í;í«diébt(Ééi;:'«^ B a r c e l o n a ^ » . . , T e l . 9 3 2 0 4 Ï I 5 5

EISI CANTONS

Divendres, -V de desembre de /WC

Futbol

sala

Futbol

L'Olimpyc venç el tercer i ja és colíder del grup amb l'Alfa-5 Uentitat florestana celebra dimecres vinent Fassemblea anual de socis L'Olimpyc La Floresta d ' À n g e l Ruiz ha aconseguit atrapar el fins ara líder del grup cinquè d e P r i m e r a N a c i o n a l " A " , I'Alfa-5 de Barcelona, en derrotar per 7

gols a 4 dissabte passat al pavelló municipal l'Èpic Casino de Terrassa, q u e es presentava al nostre municipi c o m a tercer i c o m a conjunt i m b a t u t L'equip bar-

celoní no ha puntuat aquesta jornada perquè li va tocar descansar. Aquests dos equips s'enfrontaran a Barcelona e n l'última jornada d e la primera volta.

[.'()limpvc 1 ,a Floresta ha volgut acomiadar l'anv I W í a m b una excel·lent \ ietòria enfront del fins lla\ i us tercer classificat, l'F.pie (Casino i afrontarà la primera jornada del nou mil·lenni compartint liderat amb l'Alfaó. FI conjunt florcstà va tornarà demostrar el perquè de la seva classificació i va superar en un gran partit de futbol sala l'F.pie ( Casino de Terrassa. per 7 «ois a 4. Aquest triomf local ha provocat que els de La Floresta atrapin el líder del grup cinquè de Primera Nacional "A", 1'Alfa-5 de Barcelona, que la jornada passada li va tocar descansar. D'aquesta manera, amb un total de 1H punts a la taula ambdós equips comparteixen el liderat.

L'Olimpyc La Floresta continua acumulant dades significatives com per exemple aquestes sis jornades consecutives sumant els tres punts en joc. Després de situar-se

El Winterthur goleja l'Esclop i es consolida al cinquè lloc À.L. - Sant Cugat -

La victòria de l'FS Winterthur Sant Cugat de dissabte al pavelló municipal davant l'FS L'Fsclop-Eseola Pia de Sabadell per un contundent 8 gols a 5 ha consolidat l'equip santeugatenc en la cinquena posició al grup sisè de Primera Nacional "A" amb un total de punts fins ara de 19. El conjunt local és, però. a tres punts del quart, l'FS Babar-Català i a vuit del primer classificat. l'FS La l'nión de Santa Coloma de Gramanet. En el partit de dissabte, va dirigir el primer equip Josep Gonzalez, jugador d'aquest conjunt i també coordinador dels equips de base de l'entitat. Segons Gonzalez, l'objectiu del Winterthur no ha de ser un altre que el de situar-se "a la part alta de la taula i si pot ser entre els tres primers, molt millor encara".

Ai. I X Loi·i-:/ - Sant Cugat -

Respecte al partit de dissabte al pavelló municipal, el tècnic de rOlimpyc Àngel Ruiz ha dit que "va ser un gran partit en què el públic s'ho ha passat molt bé. H e m demostrat que tenim un bon equip i hem resolt la nostra assignatura pendent fins ara: oferir una bona imatge a casa contra un rival tan complet com l'Èpic". El conjunt local tan sols ha perdut quatre punts a casa aquesta temporada: un contra La Almúnia i tres amb el Rubí. El cert és també que els seus jugadors van aconseguir una fita que cap equip havia assolit encara: vèncer l'equip de Terrassa.

sala

ja etapatmriMent M É rWt-5 FUt B W FMMVB

segon a la taula en les darreres tres jornades, ara continua ocupant la mateixa posició però amb els mateixos punts que el líder. A més, dels últims onze partits disputats, l'Olimpyc n'ha guanyat nou. "Aprofitarem les vacances de Nadal per relaxar-nos". Àngel Ruiz apunta que després de les onze primeres jornades de lliga el seu equip mereix un descans i gaudir així dels resultats obtinguts. El 8 de gener, l'Olimpyc remprendrà la competició i ho farà a la pista de l'actual tercer, el Sícoris de Lleida. Després d'aquest partit, els de La Floresta tancaran la primera volta rebent el Manresa a

casa i visitant la pista del primer classificat, PAlfa-5. L'entrenador florcstà està convençut que el seu equip "pot continuar fent mal. Els jugadors estan molt motivats". De fet, el tècnic opina que "les coses només ens podrien anar millor si anéssim líders en solitari". Dimecres, assemblea El proper dimecres, el president de l'entitat, Joan Ramon Subirats, presidirà l'assemblea de socis que tindrà els punts següents en l'ordre del dia: balanç esportiu i econòmic de la temporada 1998 1999, la situació actual respecte a la Coordinadora d'Entitats Es-

portives de Sant Cugat, els actes celebrats en la commemoració del vintè aniversari de l'Olimpyc La Floresta, el futur de l'entitat, la relació del club amb l'Ajuntament i el darrer apartat serà el de precs i preguntes. L'assemblea se celebrarà en primera convocatòria a dos quarts de nou de la nit i a tres quarts de nou en segona. Aquesta tindrà lloc al Centre Social i Sanitari de la Floresta. D'altra banda, la Junta Directiva de l'Olimpyc continua treballant perquè el 2 de gener se celebri un torneig benèfic de futbol sala amb l'objectiu de recollir joguines perquè cap nen de la Floresta es quedi sense Reis.

El conjunt que habitualment dirigeix l'entrenador-jugador Jaume Estrada va sumar dissabte no només el tercer triomf consecutiu a la lliga sinó també el tercer triomf seguit amb un resultat més que clar al marcador. Després d'apallissar d C N Caldes i el Sant Andreu, dissabte el Winterthur va seguir la mateixa tònica. En aquest mateix sentit, Gonzalez detalla que "un partit és fàcil quan tu també fas alguna cosa perquè aquest sigui fàcil". El proper xoc a la lliga del Winterthur no serà fins al 8 de gener, quan els locals visitaran la pista del líder, l'FS La Unión. Després d'aquest partit, mancaran dues jornades perquè finalitzi la primera volta i els rivals a batre seran el Maxon " B " a casa i La Unión i l'Elèctrica Ciem a fora.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... r Ens adeqüem al seu LLOGUER D'AUTOCARS pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort. L .. -J Anys i quilòmetres d'experiència

SarbuS

Tel 93 580 67 00

Esports

E L S f C A N T O N S Divendres, 24 de desembre de 1999

F u t b o l

El fitxatge d'un davanter podria provocar la baixa d'algun jugador

A AL·cid també el preocupen les finances •José Ramon Alacid, president del Sant Cugat Esport FC, ha alertat aquesta mateixa setmana que la situació econòmica que viu l'entitat pel que fa al primer equip és "crítica". Alacid ha confessat q u e " e n aquests moments no tenim diners. I )epenem de la subvenció que ens doni l'Ajuntament i si el consistori ens troba finalment un patrí)cinador". El màxim responsable de l'entitat ha assegurar que el club s'ha de reunir al més aviat possible amb el consistori per trobar una solució a l'afer "Es clar que cal una trobada urgent amb l'Ajuntament. ('.om a mínim hem de saber què és amb el que podem comptar".

Fa setmanes que elpresident i el tècnic treballen en la incorporació d'un golejador El S a n t Cugat Esport FC pensa a incor-

q u e una setmana més tanca la classifi-

municipal d'esports per 0 gols a 6 davant

porar a la disciplina del primer equip un

cació d e Primera Catalana. Els vermell-i-

el C e r d a n y o l a d e M a t a r ó . A r a , e l s d e

d a v a n t e r q u e marqui diferències i que

negres, que són a set punts d e la per-

Schònhofer, afronten tres jornades que

serveixi de revulsiu per al primer equip,

manència, van caure golejats diumenge al

podrien marcar el desenllaç final.

AI.KX Lói'F.z

- Sant Cugat El Sant Cugat Esport va caure apallissat al camp municipal d'Esports pel Cerdanyola de Mataró per un contundent 0 gols a 6 en cl que ha significat la derrota més clara de la present temporada, l'n cop ja disputades les disset primeres jornades de lliga, l'equip santeugatenc continua, una setmana més, ocupant la darrera posició a la taula en una situació realment crítica. Amb el transcurs de les jornades, el primer equip s'ha anat enfonsant a la taula fins a situar-se a set punts de la zona de permanència, que ara ocupa el Granollers. L'Andorra i el Prat són els equips que en aquests moments perdrien la categoria. La lectura que en fa l'entrenador-jugador s a n t e u g a t e n c Hans Schònhofer és la següent: "Hem de fixar-nos en nosaltres mateixos i guanyar partits. Cada cop estem en una situació més crítica perquè cada cop ens enfonsem més a la cua de la classificació". Schònhofer creu que "encara hi ha temps per sortir-se'n però si continuem cedint terreny ens trobarem que molt abans que acabi la lliga haurem perdut la categoria".

El Cerdanyola de Mataré va endossar diumenge al municipal la derrota més clara que ha patit el Sant Cugat enguany FOT!: XAVIURROSA

Tres jornades clau Les tres jornades següents podrien marcar el desenllaç final del Sant Cugat aquesta campanya. Els vermell-i-negres haurien de sumar els tres punts en la seva visita al camp del Ripollet el dia de Reis per després jugar a casa dos

partits consecutius contra el Vilafranca i el Vilassar de Mar. El tècnic local ha assegurat que "si en aquests tres enfrontaments no sumem punts, el forat que es crearà entre nosaltres i el quart per la cua ja serà massa gran". Hans Schònhofer ha indicat queia incorporació d'un porter i un da-

vanter podria significar donar la baixa a algun jugador: "Si hi ha algun jugador que des del cos tècnic considerem que no tindrà opcions de jugar la resta de la lliga, ho comunicarem al jugador. Si és cert que sí augmentem la plantilla, haurem de dir a algun jugador cjue no comptem amb ell".

La Junta Directiva i cl cas tècnic del Sant Cugat Esport treballa des de fa setmanes en la contractació d'un porter, que substitueixi la marxa voluntària de Juanjo, i la d'un davanter resolutiu. José Ramon Alacid ha confirmat que la intenció és la de trobar un porter abans que el seu equip visiti el Ripollet el dia de Reis. Sobre el fitxatge d'un davanter experimentat, Alacid ha reconegut, però, que "en aquestes alçades de la temporada és difícil trobar un jugador contrastat. A més, aquest jugador costarà uns diners que no teníem previst emprar". Malgrat que el seu equip tanca la classificació, el president de l'entitat segueix confiant en el seu cos tècnic. /A.L.

K à r t I n

Marc Gené lliura a Campos i Cebriàn el Fórmula Catalunya A.L. - IMçè de Van / Sant Cugat Un dels dos únics pilots catalans dels 22 privilegiats que corren a la Fórmula-1, Marc Gené, va lliurar dissabte el trofeu de campions de la vuitena edició del Campionat Fórmula Catalunya de Kàrting, q u e organitza el Kàrting Vallès, als dos pilots santeugatencs que s'han imposat enguany en les seves respectives categories: Oliver Campos, en cadet, i Marc Cebriàn, en aleví. En el decurs del sopar que es va celebrar al restaurant Can Romeu de Lliçà de Vall al qual van assistir unes 175 persones, es van lliurar els trofeus

del Fórmula als cinc millors de les cinc categories establertes: 125 ce, sènior, júnior, cadet i aleví. Curiosament, enguany, de les cinc, en dues ha vençut un pilot santeugatenc. Oliver Campos també es va endur un any de pista gratuïta al Kartòdrom Catalunya, mentre que Marc Cebriàn va endur-se un xassís. A banda de Marc Gené, també van presidir Tacte l'alcalde de Lliçà de Vall, Andreu Carreras, i el regidor d'Esports de l'Ajuntament, Jaume Castells. El Kàrting Vallès va fer entrega d'una placa a G e n é a m b m o t i u d e la seva presència al sopar i també en reconeixement a la bona temporada que ha fet enguany en el seu

lluny i, qui sap, a pilotar un Fórmula-1: "Estic segur que algú de vosaltres ho aconseguirà", va dir als pilots presents, mentre va assegurar també que "el kàrting és la millor escola". Respecte a la seva participació la propera temporada, creu que serà millor que la primera. Marc Gené va dir també que "no m'hauria imaginat mai que aquesta temporada puntuaria. Espero que l'any vinent encara sigui millor".

El santcuaateM Oliver Campos va rebre el trofeu del Fórmula de la a d de Marc üené FOTO: F.4C

primer any com a pilot de la Fórmula-1. L'organització també va deixar escollir a Gené un revolt que a partir d'ara durà el seu nom. El pilot de Sabadell va triar l'anomenada corba de la Coca-cola, que a partir d'ara es dirà revolt Marc Gené. El pilot sabadellenc

va afirmar que "pilotar un Fórmula-1 és un somni que he pogut complir perquè el somni de qualsevol pilot és arribar a la Fórmula-1". Marc G e n é , que va iniciar-se al món dels karts als 12 anys, va encoratjar tots els aficionats a seguir treballant per arribar

Els altres tres pilots santeugatencs que també han participat amb èxit al Fórmula Catalunya són Jordi Monserrat, que ha estat segon en sènior, Daniel Campos, tercer en cadet, i David Cebriàn, que ha acabat sisè en aleví. La p r o p e r a e d i c i ó , q u e començarà el febrer, dos pilots locals estrenaran categoria. Aquests seran Oliver Campos, en júnior, i Marc Cebriàm, que ho farà en cad e t Els cinc pilots santeugatencs tenen l'objectiu per a la propera campanya de fer-se amb el títol.

Esports

ELS4G4IVrOINS Divendres, 24 de desembre de 1999

Hoquei

p a t i n s

H a n d b o l

Pérez: "Esportivament, el club és en el seu millor moment" Pel president, el sènior masculí, cinquè a la taula, és "l'equip revelació del grup" Dels cinc equips que precedeixen el sènior masculí del Patí Hoquei, tan sols dos han estat els equips capaços d e vèncer els de Lluís Sanchez. I aquests han estat cu-

ríosament els dos primers classificats: el Reus Deportiu i el Vilafranca. L'actual tercer a la taula, el C H Juneda, tampoc no va ser adversari pels vermell-i-negres, que

es van acabar imposant per 6 gols a 4 . Així, els santcugatencs continuen en la sisena posició a la taula després de sis jornades consecutives sense perdre.

Al.l-A LÓI'KZ

Kl sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant ( àigat va tornar a demostrar diumenge al pavelló municipal el perquè de la seva actual sisena posició a la taula amb 15 punts i un balanç en el campionat de sis victòries, tres empats i tres derrotes. L'equip que dirigeix Lluís Sanchez va desfer-se de l'actual tercer classificat, el (.H Juneda, per 6 gols a 4 en el millor partit de la present temporada dels vermell-i-negres.

Kl Patí Hoquei ja ha jugat amb els cinc equips que el precedei-

AL. - Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat passa en aquests moments un dels pitjors moments de la temporada després d'encaixar dissabte a la pista del GEiEG de Girona la tercera derrota consecutiva a la lliga. De fet, els jugadors de Joan Sancho van caure derrotats en la desfeta més clara q u e han patit aquesta temporada. L'equip gironí va desfer-se sense problemes per 29 gols a 19.

- Sant Cugat -

D'aquesta manera, el Patí Hoquei continua ocupant la millor posició a la taula que mai anteriorment havia assolit el primer equip de l'entitat a Primera Catalana, la categoria més alta que ha militat. Antoni Pérez, president del PH Sant Cugat ha analitzat la situació actual del sènior masculí: "A principis de temporada no pensàvem que en aquests moments seríem a la part alta de la taula". Amb tot, Pérez ha explicat que malgrat l'excel·lent trajectòria del conjunt santeugatenc fins ara, el principal objectiu continua sent el de mantenir la categoria.

La UE Sant Cugat encaixa la derrota més contundent

Amb aquesta derrota, la UF. Sant Cugat no ha pogut abandonar la dotzena posició a la taula del grup " C " de Primera Nacional. Els vermell-i-negres tan sols han sumat fins ara 7 punts. Abans que finalitzi la primera volta, el conjunt que entrena Joan Sancho ha de rebre l'Handbol Bordils, cinquè a la taula amb 14 punts. Aquest partit no es jugarà, però, fins al 16 de gener.

El tMtr MKalí v« fer el nHtar partit •> la tams·r·sa i va saaar al ttu novè punt al aavelM municipal FOTO: XJWILMMSA

xen a la classificació i tan sols han estat dos els conjunts capaços de derrotar-los: el Reus Deportiu, líder del grup "A" i el Vilafranca, segon classificat. "També hem sabut tractar de tu a tu els equips grans", ha analitzat Pérez. El mandatari santeugatenc ha volgut anar encara més lluny i ha explicat que

G i m n à s t i c a

"som un dels equips del grup que estem sorprenent més. Crec que som l'equip revelació de la temporada". El millor moment Antoni Pérez ha apuntat també que "esportivament, el club pas-

sa pel seu millor moment" després dels seus 30 anys d'història. Abans de tancar la primera volta a la competició de lliga, el conjunt vermell-i-negre haurà de jugar contra el Vila-seca, novè, a fora, L'Hospitalet, setè, a casa, i el Calafell, últim i setzè classificat, a fora.

Un cop disputat aquest xoc, s'hauran de jugar les últimes tretze jornades de lliga que decidiran el campionat. En aquesta línia, la U E Sant Cugat haurà de lluitar de valent per no perdre la categoria. Els santcugatencs són a només un punt de l'onzè, el Sant Quirze, però a només dos de l'avantpenúltim, que és el Gavà. El Cardedeu és l'equip que tanca la classificació.

R í t m i c a

El II Festival de Nadal del Club Muntanyenc clou amb molt èxit Unes 350 persones assisteixen a Fexhibició de FEscola dIniciació AL.

L'Escola d'Iniciació de la secció de gimnàstica rítmica esportiva del Club Muntanyenc Sant Cugat va celebrar amb molt èxit la segona edició del Festival de Nadal, que va tenir lloc diumenge passat al pavelló municipal. En aquesta exhibició, que van presenciar unes 350 persones, van participar-hi les 115 nenes d'edats compreses entre els 4 i els 15 anys. Aquestes van desenvolupar exercicis de conjunts i van emprar els quatre aparells. Després, totes les gimnastes juntes sobre el tapís van dibuixar dues paraules: "Nadal" i "2000". També van actuar les representants del club que el

proper 29 de gener competiran al nivell III -el més alt que existeixa la Copa Catalana i també les que per primera vegada participaran als Jocs Escolars, que serà el 26 de febrer. Finalment, també van exercitar-se aquelles gimnastes santeugatenques que entrenen al CAR de Sant Cugat, mentre que el Sensilis Catalunya, recentment proclamat campió d'Espanya de Conjunts a Valladolid, va cloure el certamen amb l'exercici de cinta que va vèncer l'estatal. Aquest conjunt l'integren dues gimnastes del CM Sant Cugat: Andrea Rubino i Tània Santolària. Gemma Torrent, coordinadora de l'Escola d'Iniciació, va valorar l'exhibició com a "molt positiva. El públic ha pogut analitzar l'e-

volució d'una gimnasta des que comença fins que es desenvolupa coma gimnasta". L'Escola, en progressió "El nivell de l'Escola d'Iniciació comença a ser força elevat. Cada cop les gimnastes estan assolint un nivell més alt", ha declarat Torrent. Aquest fet ha estat provocat, sens dubte, per l'ampliació d'instal·lacions de què disposa la secció per entrenar des d'aquesta temporada. En aquest sentit, la coordinadora de l'escola detalla que "el fet de comptar amb més espais on entrenar ha afavorit en la qualitat dels entrenaments". Al juny, es farà el festival de cloenda de la temporada.

L« 115 aaaas da l'Escala rwdadé vaa

alNFasthalaeNaaalFaltaMUFMMYIS

Esports

U S / G \ N T O N S Divendres, 24 de desembre de I9W

Ho a « e i

h &r h a

B à s q u e t

El Júnior femení rep la vuitena derrota consecutiva a la lliga El cos tècnic havia de fer ahir una reunió de caràcter urgent El Júnior femení continua ocupant la darrera posició a la taula a la Divisió d'Honor després de caure a Madrid per 2 gols a 0 davant el Club de Campo. Les

santeugatenques no tornaran al campionat de lliga fins al 9 d'abril, quan rebran la Universitat de Sevilla, setè a la taula amb tres punts més que el blau-i-

negre. La situació q u e viu el Júnior femení é s crítica, ja que é s en zona d e desc e n s directe a un punt d e la promoció i a cinc de la permanència.

- Sant Cugat -

J o c s

El e n tècnic del Júnior femení s'havia de reunir ahir per tal de trobar solucions urgents que necessiti el conjunt FOTO: EDUARD FMINYES

nador, Manel Cargol, preparador físic del primer equip masculí i femení, i Luci López, jugadora del primer equip i també entrenadora del juvenil femení. Oriol Bagunyà ha assenyalat que "no esperàvem que les coses ens a n e s s i n tan m a l a m e n t " . En aquesta reunió es decidirà qui-

La crítica situació que passa en aquests moments el conjunt femení del Júnior ha provocat que el cos tècnic hagi convocat una reunió d'urgència, una trobada que en un principi s'havia de fer ahir. En.la reunió de treball hi havien de ser presents Núria Olivé, Oriol Bagunyà, segon entre -

nes mesures es prenen per redreçar l'actual situació de l'equip. I ^n dels temes per tractar serà el paper que a partir d'ara han d'assumir les jugadores juvenils. El primer equip femení tornarà als entrenaments el dilluns 10 de gener per començar a preparar la Copa Federació, que s'iniciarà el

E s c o l a r s

Fio, Canovas, Collados i Cascalló, segons a la segona prova del Cros Comarcal - Rubí / Sant Cugat -

Els atletes del Club Muntayenc Sant Cugat, Àngela Fio, en categoria infantil femení, Ester Canovas, en cadet femení, Marcos Collados, en cadet masculí, i Oriol Cascalló, en juvenil masculí, van acabar en segona posició en la segona prova de les cinc puntuables pel C Campionat (Comarcal de (Iros, que organitza el Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa. Aquesta cursa, emmarcada dins el XXII Cros de Rubí, que es va celebrar diumenge passat a les pistes d'atletisme de ('ari Rosés, va comptar amb la participació d'uns 700 atletes distribuïts en vint categories. Tant Fio, Canovas, com Cascalló no van poder repetir la primera

La UE Sant Cugat encaixa la derrota més clara a la lliga À.L. • Sant Cugat -

El sènior "A" de la Unió Esportiva Sant Cugat va perdre dissabte el sisè partit de la present temporada del grup segon de Primera Catalana. VA conjunt santcugatenc va caure a la pista del Club Natació Terrassa sisè a la taula, per un clar 77 punts a 62. Sens dubte, aquesta ha estat la derrota més contundent que ha patit l'equip que dirigeix David Barbens. Però, malgrat la desfeta. la l"E Sant Cugat continua ocupant una bona posició a la classificació. A manca de dues jornades perquè acabi la primera volta, el sènior "A" masculí és setè a la taula de set/e equips amb un balanç positiu de set victòries i sis derrotes.

A L K \ LÓPKZ

L'equip femení del Júnior va perdre l'últim partit de lliga deia primera etapa a la Divisió d'Honor. un campionat que s'aturarà fins al l> d'abril, quan l'equip santcugatenc rebrà la l niversitar de Sevilla, setè a la taula amb 7 punts. Després de les on/e primeres jornades. el Júnior masculí continua últim classificat en /ona de descens directe amb tan sols quatre punts, a un de jugar la promoció de descens i a cinc de la permanència. Dissabte, el conjunt que dirigeix la jugadora-entrenadora Núria Olivé, va perdre a Madrid, al terreny de joc del (llub de (iampo, cinquè classificat. per 2 gols a 0. gols que van anotar l'equip local amb només dos minuts i quan només mancaven deu minuts perquè finalitzés el xoc.

posició que van aconseguir en la primera prova celebrada a Terrassa. Les altres tres curses que completaran el Campionat Comarcal de Cros tindran lloc el 16 de gener a Castellbisbal, el 13 de maig a Viladecavalls i en una data encara per determinar a Sant Cugat. El que serà la primera edició del Cros Ciutat de Sant Cugat compatarà amb l'organització de l'OM E ' f (Oficina Municipal d'Esport per a Tothom) i les seccions d'atletisme i esquí del ClubMuntanvenc Sant Cugat. La data encara no ha estat confirmada per part de l'organització però sí s'ha decidit que la prova se celebrarà al parc de la Pollancreda. L'organització premiarà els millors classificats de la cursa. /A.L.

cap de setmana del 15 i 16 de gener del 2000. D e r r o t a del masculí El Júnior masculí va perdre al camp del Club Egara per 2 gols a 1 però és tercer a la taula, a dos punts del líder, l'Atlètic.

Després de la tretzena jornada de lliga, l'equip vermell-i-negre tan sols ha encaixat una desfeta a la Sala escolar, mentre que lluny de casa tan sols s'ha imposat en dos desplaçaments. Abans que acabi la primera volta de la competició, la UE Sant Cugat haurà de jugar per segona jornada consecutiva fora i ho farà a la pista del CEB Sant Jordi de Rubí, que és últim amb un pobre balanç d'una victòria i dotze derrotes. Després, en la darrera jornada, la UE Sant Cugat rebrà la visita del quart classificat, el Sedis-Mausa.

V o I e l h o i

El C V Sant Cugat iniciarà la segona volta a la pista del Jamon de Terol com a líder Aquest enfrontament no se celebrarà fins al 15 de gener A.L. - Sant Cugat l "na jornada més, el sènior .femení del Club Voleibol Sant ( \\gat continua encapçalant la primera posició a la classificació de Primera Nacional en superar dissabte al pavelló de voleibol tic Sant Cugat a Valldoreix un fluix CE Hortons per 3 sets a 0 amb parcials de 25-18, 25-16 i 25-22. El tècnic d'aquest equip, Zoran Nikolovski, ha reconegut que "no esperava guanyar l'I lortons amb tanta comoditat". De fet. Nikolovski va aprofitar la poca entitat del seu adversari per fer proves i fer jugar aquelles jugadores que habitualment disposen de pocs minuts de pista. El CV Sant Cugat és ara mateix

líder provisional al grup " B " , ja que el CV Quart i la Universitat d'Alacant compten amb un partit menys i el CV L'Illa Jordi encara n'ha de jugar dos més. Segona volta decisiva El 15 de gener, el CV Sant Cugat iniciarà la segona volta jugant a la pista del Jamon de Terol, que és vuitè de dotze equips. Aquesta segona volta marcarà el desenllaç final del campionat i tot apunta que seran quatre els equips que lluitaran per ocupar una de les dues primeres posicions que donen accés a disputar la promoció d'ascens. Aquests quatre conjunts són el CV Sant C u g a t , el CV Quart, la l universitat d'Alacant i el CV L'I lla Jordi. D'aquests quatre

adversaris, el sènior femení haurà de jugar amb tots a casa amb l'excepció de la Universitat d'Alacant. El tècnic croata ha reconegut que "aquest factor és important a tenir en compte". Però l'entrenador santeugatenc, una vegada més, ha demanat respecte per la resta de conjunts del grup alhora que ha valorat que al cap i a la fi "tots els partits són importants perquè tots valen dos punts". A més, el màxim responsable del primer equip femení de l'entitat està convençut que els rivals més fluixos del grup quan s'hagin d'enfrontar al CV Sant Cugat ho faran "al 100% de les seves possibilitats. A l'equip li aniran bé les vacances de Nadal per afrontar una segona volta clau al campionat.

Esports

ELS-íCAINTOINS Durndrrs.

24 tk ihsrwhre d,- l</<><>

. • jf- 4| t l

(*Ï

*·'*r*'*é' #?* FUTBOL

1a Div. Aleví

rumoi

Can Oriach-St. Cugat St. Cugat-Rubí

1a C a t a l a n a Sant Cugat-( x'rdany >la \1

0-4 l-l

2 a Div. Aleví Júnior-O. Can l'atjó

l.al'arga-CaldcsM

Artigucnsc-Sant ( Uigat K

.VI

Sant (iugat-Gramenet

4-2

2 a Div. Juvenil Sant Cugat-Mercantil Can Oriach-Jónior

I -13 7-3

4-6

Femení base

l a Div. Benjamí

Síiria-W. St. Cugat

8-0

1-3

Preferent Pre-benjamí Ripollet-Sant Cugat

1a Div. Juvenil

7-4 8-5

CVSt. Cugat-Sta. Isabel

HOQUEI

2a Div. Juvenil \V. St. Cugat-Coplasri Rnbinenc . . . .8-2

7-1

St. Cugat FC-Sp. Rubí San (iristobal-St. ( amat At. Madrid-Mira-sol

1a Div. Pre-benjamí

\V. Sant Cugat

Sant. Cugat-Barberà Sant. Cugat-Sant Cristobal Sant Cugat-Viladecavalls

Infantil

5-0 3-1 3-5

3-4 4-2

P r e f e r e n t Infantil Mataró-Sr. Cugat

8-1)

2 a Div. Infantil Rubí-St. (iimat \lira-sol-Joscp M. Gené Kóinulo Tronchoni-Júnior . . . .

2-4 2-7 3-0

2-0

ESQUAIM

.2-1

3a Divisió

l a Divisió Club F^gara-J únior.

\V. St. Cugat-Sabadellcs

St. Cugat

HOQUEI 5-7

PATINS TENNIS

1a C a t a l a n a 6-4

P H St. Cugat-Congrés

29-19

7-1

1-6

l a Catalana CN Terrassa-UE St. Cugat «A» . . . 77-62

Sitges-PH St. Cugat

VOLEIBOL

Proa St. Medir-l T K St. Cugat . . . .73-61 B St. Cugat «A-St. Raïm m N 66-70 B. St. Cugat «tW-lnima -H» 53-64

l a N a c i o n a l femení CV St. Cugat-Hortons

2a Catalana femení

1a Catalana

2-8

Ccrdanyola-PH St. Cugat «A» PH St. Cugat -B.-Vilanova

2 a Provincial 3: a Provincial

.59-71

CYStCugat-Incfc

4-1

Juvenil

4-2 5-9

I-4

Infantil UF. St. Cugat

l ' E St. Cugat-Construccions

0-4

Èpic/Casino-l'E St. Cugat

Infantil

3-0

4-3

l E St. Cugat-El Ciervo

Juvenil

3 a Catalana «B»

1a Provincial

Nou Barris-UE St. Cugat

Júnior PH St. Cugat-Hospitalet

TMULA

Sallent-UKSt. Cugat

Fèmines

1a N a c i o n a l G E i E G - U E St. Cugat

descansa

HANDBOL BÀSQUET

1-1 1-1 2-4

8-5 2-4 3-2

Divisió d'Honor f e m . Club de Campo-Júnior

2 a Div. Cadet

1a Div. C a d e t

2 a Div. C a d e t

Bigues-PHSt. Cugat ..\.. PHSt. Cugat-B-Corbcra Igualada-PHSt. Cugat «C>.

HEBBA

PH Sant Cugat-Juneda Júnior-S. Julian Sabadell CF.F St. Cugat-O. Can Fatjó

Prebenjamí

C a d e t femení

17-0 1-4

11-3

Mollet-Sant Cugat

Veterans

0-3

1a N a c i o n a l « A »

Meridiana-\V. St. ( àigat

P r e f e r e n t Benjamí 7-0

PH St. Cugat . A - C K S PH St. Cugat-B-Corbera

2a Div. «B» femení Can ()riach-Sant Cugat

Ji'mi(ir-Sant \ndrcu B

Benjamí .3-0

7-0

1-1

3 a Regional

Blume-CV Sant Cugat (Mimpyc Floresta -Èpic Casino W. St. Cugat-F.scola Pia

0-6

2 a Regional

Juvenil f e m e n í

SALA

descansa

Aleví 3-2

Cerdanvola-PH St. Cugat ..

.7-5

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

DOMNA ESPECTACLE PE POESIA, MÚSICA I PANSA

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORS QUE VINGUIN A RECOLLIR-LES El paper de là d* amorosa medieval fins m ttoétres dies. Un recorregut des Mfé fins a Vadquisíéi Dissabte 25, a les 20 h Diumenge 26, a les 20 h Dilluns 27, a tes 22 h

A la Sala Capitular del claustre del monestir

Organitza: [WlAJwilwMftt d .

Recomana: ELS4CANTON5

ca #vm.

Esports

ELS i C A I Y I W S Divendres, 24 de desembre de 1999

Tercera Regional G R U P 14

mmm

Primera Catalana Gramenet-Andorra 3-0 Peralada-Sant Andreu 4-2 Castelldefels-Igualada 0-1 P. Mafumet-Manresa 3-0 Granollers-Santboià 4-3 Sant Cugat-Cerdanyola M. .0-6 Palafrugell-Ripollet 2-1 Valls-Vilafranca 3-1 Júpiter- Vilassar 0-1 Masnou-Prat 1-0

Segona Catalana G R U P 1 Femení

Montserrat-Camí Vell 9-2 Júnior-Sant Andreu 7-0 Rubí-Sant Quirze 4-0 Can Boada-PB Sant Cugat .7-1 Pueblo Nuevo-Mira-sol 0-6 Les Fonts-San Pedró 2-2 R. Llorens-Castellbisbal anul·lat Depuradores-Matadepera anul·lat San Lorenzo-Olesa . .no acabat

Sant Nicolau-APB 35-46 Sant Cugat-Construccions 59-71 Vilanova-CCR 42-52 Bellsport-Martorell 54-38 Santpedor-L'Hospitalet .47-41 Viladecans «B»-S. Gervasi .76-41 Sant Martí-Olesa 34-65 CESB-Viladecans «A» .40-50

Equip PJ PG St. Andreu

PP 1

GF ..

Punts

Equip

PJ PG

Júnior

Sant Andreu 1.1

49 42

Punta

Olesa

CCR

7NV

PC (>01

651

564

Construccions 12

7r^,

ó5.1

(iramcncl

Mira-ml

1.1

llcllsport

597

554

.11

Rubí

L'Hospitalet

671

574

Ccrdar.vnlaN 17

.1.1

Can Boada

1.1

Santpedor

564

493

' 19

Santboià

San l,orcn/o 1.1

Vilanova

645

d.lo

Peralada

Canr.it»;

Al'l!

Igualada

San Pcdto

1.1

Vilassar

Castelldefels 17

Montserrat

Vilafranca

1' Mafumet 17

1.1

-IX

5S9

594

5911

!>.!.!

In 16

.17

Depuradores l i

4.1

.14

Sant Nicolau

6t>4

7211

Lesionis

.1.1

Viladecans - R . U

',2(1

5S5

oos

.'!

553

713

R. Llorens

1.1

III

Saiit Cugat

Sruil t".u*iat

Ripollet

Camí Vell

1.1

M.W1..H

SamQmt/c

Manresa

I' N u c s o

19 IS

La propera (9 de gener): Dcpuradores-Camí Vell: Sant AndreuMontscrrat T; Sant Quirze-Júnior. Castcllbisbal-Rubí; PB Sant Cugat-PB R. Llorens; Mira-sol Adesa-Can Boada; Can Fatjó-Pucblo Nuevo T ; P. San Pedro-San Lorenzo; Matadepera-Les Fonts.

Viladecans-A-1 I

517

591

.SantCienasi

477

651

L a propera (9 de gener): Olesa-CESB; Sant (ien asi-Sant Martí; LHospitalet-Viladecans •.!$•>: Martorcll-Santpedor; CCR-Bellsport; Construccions-Vilanova: Sant Nicolau-UE Sant Cugat; Al'B-Viladccans «A».

HAWBOt

Segona Regional GRUP 5

Primera Nacional GRUPC

Primera Catalana GRUP 2

La Romànica-Sabadell . . .1-4 Lumen-Barberà 0-5 Mil·lenari-Badia 1-2 La Farga-Caldes M 1-1 Ripollet-Can Rull 3-2 Tibidabo-Castellar 3-6 Juventut 25-Maurina 2-1 La Planada-E. Cerdanyola 1-0 Juan XXIII-Llanó 1-0

Andorra-Sant Pere . . . .78-65 C N Sabadell-Les Corts .81-66 Grup Barna-Sf. Terrassa78-67 Cerdanyola-Rubí 72-68 Ripollet -Sedis 72-75 CN Terrassa-S. Cugat «A» 77-62 Sant Jordi -San Medir . .58-46 Caldes-Lleida suspès

Equip Sabadell

PG 9

GF 38

GC 27

Punta

PC Punts

Pf Pf

3 975

880

Sf. Terrassa

4 9.11

801

Andorra

4 945

897

30 St. Pere

Li Furga

Cerdanvola

.14

Lumen

1.1

Barbeta

.11

Sedis

5 928

898

Tibidabo

.10

Cerdanyola

5 «66

Maunna

C N Terrassa

1.1

2.1

,124

GC Punta. 281

La Roca

337

279

Sarrià Ter

3111

295

Monjos

Mollerussa

36 15

Sant Cugat

4,3 1 5

Hospitalet

48 11

Maninenc

56 11

Vïla-seca

46 10

Ina Sant Just

O l í i n p i r F.

Cornellà

Vendrell

Sicoris

L'Kspluga

Kpic Casino

( í c n i o l el l·la

l.a Almúnia

4.1

Vilanosa

La Murga

Calafell

Andorra

Industrias

Tallers

Manresa

Corbera

,15

4(1

C N Sabadell 1 1 3

l'R Montserrat 12

Rubi

5(1

Hospitalet

5.5

L a propera (8 de gener): Alfa 5-La Almúnia; Manrcsa-Industrias; Sieoris-Olímpic Floresta; Èpic Casino-("orbera; N. Sabadcll-Hospitalct; La Murga-Rubí; Andorra-'Pallers.

Primera Nacional A

L a propera (9 de gener): Comellà-L'Espluga; Vendrell- Vilanova; Vilafranca-Reus; Calafell-Monjos; Hospitalct-Martinenc; Vila-seca-PH Sant Cugat; Juneda-Mollerussa; Ina Sant Just-Geniol el Pla.

317

312

Bordils

275

271

14 14

Casrelló

294

28,1

tíKiKG

527

325

850

Laminadus

,114

.11,1

6 813

791

València

261

282

HOOÜEf MgBSA

Divisió d'Honor Femení S P V 51-Un. Sevilla Club Campo-Júnior F C Club Egara-R. Sociedad At. Terrassa-Club Polo C D Terrassa-Sardinero

. . . .

4-0 .2-0 .0-4 .0-3 .3-2

G R l 1P 6 Equip

Vilassar M.-FC Barelona . Gràcia-Montsant Manacor-Llopart Metalnox-Ciem Caldes-Maxon Sant Andreu-Las Palmas . . W. Sant C ugat-L'Esclop . . PJ PG

U s Palmas

4.5

Vilassar M.

Manacor

.6-5 0-2 4-3 4-3 5-4 .2-3 .8-3 Punta

C l ) Terrassa II

111

II)

Punta 21 19

M'V 51

R Sociedad

Sardinero

C l u b C a m p o 11

Ai 'Icrrassa

l'n. Sevilla

C l u b Polo

CluhKgara

Júnior FC

Babar-Català 11

W. San Cugat 11

Barcelona

.18

Gràcia

Montsant

GaWcs

511

Cicm

Mctalnox

L a propera (4 de gener): Júnior FC-Universidad Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC PoloClub Egara; Sardinero-At. Terrassa; CDTerrassa-SPV'51.

Primera Divisó Masculí

1,'Ksclop

Llopart

Maxon

Línia 22-Atlètic 1952 . . .1-4 Club Egara-Júnior F C . .2-1 Pedralbes H C - A D Rimas 2-1 Barceloní Stick-RC Polo 0-3 L a propera (8 de gener): Babar-Vilassar M.; Barcelona-Gràcia; Can Salas-Honigvogel . . .3-2 Monsant-Manacor; I ,lopart-Metal- Atlètic Terrassa-EHC . .2-1

Sant Andreu 11

St. Esteve

Tres de Mayo 12

Alia 5

Euulp

Sarrià Ter-Castelló . . . .23-23 GEiEG-UE Sant Cugat .29-19 Bordils-La Roca 23-16 Les Corts-Laminados . .27-26 Tres de Mayo-Gavà . . . .25-22 Sant Esteve S.-Cardedeu .33-28 València-Sant Quirze ..22-18

Les Corts

GC Punta

La propera (6 de gener): Masnou-Andorra; Sant Andreu-Gramenct; Igualada-Perelada; ManresaCastelldcfels; Santboià-R Mafumet; Cerdanyola M.-Granollers; RipolletSant Cugat; Vilafranca-Palafrugell; Vilassar M.-Valls; Prat-Júpiter.

Pal.tfruecll

5.11.

N-lllt Martí

Valls

CKSB

Martorell

2.1

PJ PG

Vilafranca Juneda

2.1

Equip

0-4 7-4 .4-2 6-7 4-7 .5-7

Punta

(úpuct

Ind. Garcia-Sicoris Olímpic Flor.-Èpic Casino Corbera-CN Sabadell . . . Hospitalet-La Murga Rubí-Andorra Talleres-PB Monterrat . .

nox; Ciem-Caldes; Maxon-Sant Andreu; Las Palmas-W. Sant Cugat; Escola Pia (descansa).

.10

l ' E Sant Cugat 1 3

6 906

889

Sant Quirze

282

524

Punta

l.a Planada

Rubi

7 942

953

Sant Cugat

302

335

Atlètic 1952 13

Juan XXIII

Sant Medif

7 862

919

(lava

2X7

307

At. Terrassa 13

Jutentut 25

.12

G r u p Barna

7 907

85.1

Cardedeu

29(1

316

Júnior

KHC

Badia

Can Rull

Caldes M.

lli

Llanò

Mil·lenari

La Romànica 14

Ripollet

Castellat

14 15

La propera (9 de gener): Juan XXIII-Sabadell; Barberà-La Romànica; Badia-Lumen; Caldes M.Mil·lenari; Can Rull-La Farga; Castellar-Ripollet; Maurina E.-Tíbidabo; E. Cerdanyola-25 Setembre; Llanó-La Planada.

I>es Corts

7 852

859

Caldes

6 744

822

C N Sabadell

8 878

852

Lleida

7 875

861

Ripollet

9 895

958

Sant Jordi

12 709

945

La propera (9 de gener): Sedis-CN Terrassa; Rubí-Ripollet; Sf. Terrassa-Cerdanyola; Lleida-Grup Barna; Les Corts-Caldes; Sant PereCN Sabadell; Sant Medir-Andorra; Sant Jordi-UE Sant Cugat.

L a propera (16 de gener): Cardedeu-València; Gavà-Sant Esteve; Laminados-Tres de Mayo; La Roca-Ciudad Encantada;UE Sant Cugat-Bordils; Castelló-GEiEG; Sant Quirze-Sarrià de Ter.

FUTBOL SALA

Primera Nacional A GRUP 5 La Aimunia-Manresa

.3-1

Equip

HOOLtElRA-nKS

Primera Catalana GRUPA Comellà-Ina Sant Just L'F^phiga-Vendren VijWiova-Vilafranca Reus-Calafell Monjos-Hospitalet Martinenc-Vila-seca Sant CugatJuneda Molerussa-Geniol el Pla

Reus

PJ PG

PE PP

12 10

1 1

4-3 4-5 3-5 8-1 5-3 4-3 6-4 1-3 GF GC Punta 72

36 21

PJ PC

1.1

Honigvogcl 13

Polo

Club Kgara 13

Can Salas

Rimas

Línia 22

Pedralbes

Barceloní

La propera (10 de gener): Júnior-At. 1952; Ririias-Club Egara; Polo-Pedralbes; Honigvogel-Barceloní; EHC-Can Salas; At. Terrassa-Línia 22.

Esports

Primera Nacional

Femení

( Í R I P H

H J S / C O T O N S /)iiY>i{/r,:<. 24 de desembre de l</V9

1 n i v AI.K . u i .

[,111a J . , i , l

Z>>

Ms-mla

•>

AljyrSumiiMKir

SjntjCul.iniu

Masculí

.'.' 17

.'II

CV S a n t C u g a t

2 t 16

_'i

: Ï

2'. IS

Algaida-( antadella

3-0

Rulii

lli

.'.

lï

Rtibí-Dolores

3-2

M.,n..ii-

l n i v . Alacaiit-Illa Jordi

3-2

( lur.uldl.

PJ PC PP SC SP Punt*

i:v si. Cim,»

:«> i.í 2\

2-0 tlcscansa

Infantil femení 71-59 Ï7-.VS i2-.ï.S

Aleví masculí Xcrdamicr-Joan \Firagall 0-2 (.entre ()l>crt St. Jordi •• AS-47 Pins \allés-( '.it.iliin\a .S7-.V) (.entre (íbert-lerran i í -lua 27-.sO St. Jordi <B -Regina Carnieli . . . 7 - 1 1 5 \\eni-Pla l-arreras 55--4>> Santa Isabel descansa Pnre/a de Maria tlcscansa

0-3

Awm

Montgat-Axxon Martorell-Prat

3-0

Arcnvs

C V Sant Cugat-Inefc

3-2

Moiucat

lli

«i

Santa Coloma-Arenvs

Catalunya «B»-St. Jordi ••\· Pins Vallès-Santa Isabel Joan Maragall-PIa Farreras St. Jotdi «B-Collserola (Catalunya «A»-Ferran i O n a A\ enc-Marisr.es Rubí (.'K Agora-Pins Vallès

10-.Ï2 50-0 14-46 .4-10 10-05 20-15 12-55

FUTBOL A~7 Femení (I-1 K-0

l E Sant Cugat-El Ciervo Eoulp

P J PG

l K, Sant « u n a ! KlCicno

3-0

Aleví femení U-12

Benjamí 24-22

Equip

Almacelles

.<-'

7 7:1

Si, l'crc i St. Pau

1(1

I n 21

I ne IV

17 IS

Dosa Salesians-La Farga «A» Olímpic C. Fatjó-Avenç «A» C l ; Júniot Than i-A'.

PwMS

1-1 2-0 descansa tlcscansa

l'oiro -A-Castellbisbal Viladecavalls-La l'arca Avenç-Club Cimal KK Foitó «B» Adesa-Mira-sol

S-0 7-5 H-l descansa descansa

1(1

Avenç »C»-S. Lorenzo «B» 2-0 CN 'lerrassa « C - T h a u «B» 0-2 La Farga <-B»-F.sc. Ribas 2-0 S. Cristobal « d - A d c s a Mira-sol . . . .2-0 Kh' Foiró-S. Cristobal • B» 0-2 Jabac C. Jotrcsa <A -Avenç B . . . .2-0

lli

I ï

211

St. Andri·ii lluna Nou Hams

5-1 6-5

I'crran Clua «A—La Floresta

,.S-(1

Benjamí 11-2 ajornat

I R K Les Planes-Santa Isabel 2-15 ('oi. Furopa-Ferran i Clua 5-1 Liceo Politècnic-C. M o n t s e r r a t . . . .0-14 Rubí Xurtc «A.i-Joan Margall 5-1 Rubí Norte .B.-Col. Balmes 4-0 J. Maragall descansa

Ferran Clua *B»-l'"erran C. «('» (Catalunya «A»-Joan Maragall »B» Torre Llebre-F'erran Clua «A>Catalunya «B»-Santa Isabel Avenç-\'iar<)

. . .5-5 .. .2-6 . . .0-8 0-H ajornat

W&LEimL Juvenil femení IKS .\ngeleta F'errer-\. C o p è r n i c 0-2

Cadet femení

Infantil 0-1 tlcscansa

mWBBOL

IKS Blanxart-CV St. Cugat IF.S I,a .Serreta-( :K Àgora

Infantil

Infantil femení

1F.S Blan.xart-IK.S Arnau Cadell 26-24 1KS L e o n a r d o D.V.-Maristes . .27-24 Suria-Col. Avenç 14-50 C c n t t e Obert-Col. C a r m e .'B» .15-17

Ferran Clua «B»-Avenç -A»> ,'\\enç «C..-|oan Maragall Catalunya-Avenç «B»

Cadet

1-2 1-2

IFS Angeleta F -I RF Les Planes .. .2-0 CV Rubí 1.A-CK Àgora 2-0 ()ol. Avenç descansa Col. Kl Pinar-CN Sabadell «B-ajornat

Aleví

SALA

JOCS

Aleví

FUTBOL A-11

FUTBOL

CFÀgora-ChibRacó 1-. 1'^ l-Oiri')

Kl.irdoMai);

Rubí Norte-Col. Avenç 1KS F'.l Bullidor-Col. Thau

Blaus-Crocs

PC Punt*

Kipollci

Infantil

Prebenjamí

P P PF

Arcnvs M.-SPSP: .Vxxon-Martorell;. At. Segre-Santa Coloma; Inefc-Santa (Coloma; Prat-CV Sant Cugat; AlmacellesI.lars M u n d e t .

I.eonardo D.V.-Col. Martí «A» l ' D 16 setcmbrc-KK Foiró

St. Cugat «D»-Viladccavalls i-S St. Cugat «C»-S. Cristobal «I)» 1-1 Àgora «C»-SagratCor 2-0 Sant Cugat «B—Viladecavalls «B- . .0-2 Terrassa «C··-Agora «B>. 0-2 Sant Cugat »A>-.Sant Cristobal <[)>• .2-0 ('an Tries-CF" Júnior 0-2 Àgora <·A·>-Sant Oistobal «B» 2-0

4-1

La p r o p e r a {10 «le g e n e r ) :

Patufets

Aleví

Benjamí

1 ,a 1- lorcsta-Re"ina < iarmcli

Agnra-Júnior Júnior-Col. Cim

Col. A n d c r s e n - \ \ e n c

1-3

La |»roiM*ra 4 15 Ae «.ener): Terol-C\ SantCngat;Dolotes-Sjnta Coloma: Cintadella-Rubí; L'Illa Sant Jotili-Algar Surmenor; y n a r t - l H i \ . .Macant: Algaida-Rnbí.

Infantil masculí

\\cnç-lF.S Matadepera < iol. ïccnns-l \: Sant ( aigat I .ICCII l.g.ir.i

Llars Munilct Sania Coloma

Llars M u n d e t - A t Segre

|í

Nacional

Grup 1

. 3-1

< '

Tercera

l-'A-nns

BÀSQUET ( ientre ()bert-F'.scola Pia (àil. Avenç

.'.' 17

i.,

Equ4p

1-3

.í

Santa Coloma-Qiiart

1(1

21 IX

IL-rol

Ilnlorcs

2r.

l'ial

3-0

1-3

MjrMrdl

Almacelles-Sant Pere i S.P.

Algar Surmenor-Terol

Ai. S c a c

:->

( ] V St. (Àigjt-1 l o r t n n s

Primera Catalana

• '

ESPOBfiUS

H-0 8-0 6-2

Ferran Clua «A»-Pla Karreres . . . .2-0 I R K L e s Planes-Cultura Pràctica 0-2 Ferran Clua «B»-La Floresta . . . .2-0 J. Maragall «B»-J. Maragall «A» ajornat

ESCOLABS

19&9-20&&

Classificació després de la 2a ronda ESCACS

y . LLAWGKR-A. ADKI.l

0-1

\ l CARCKLLFR-J.SAID

1-0

2 Punts

Avenç

Infantil

Marc C A R C K L L F . R

2 Punts

Angeleta Ferrer

Infantil

Àlex C A R O K L I . K R

2 Punts

Joan Maragall

Benjamí

Qnim L L A U G K R

I Punt

Avenç

Aleví

Jamil S A I D

I Punt

Avenç

Aleví

Marc M É N D E Z

I Punt

Avenç

Aleví

Scrgio P E R E I R A

I Punt

Avenç

Aleví

0 Punts

Avenç

.Aleví

Abel A R T O L A

0 Punts

Avenç

Benjamí

Carles ZAPATA

0 Punts

Avenç

Aleví

A. VI VANC( )S-J. (:< )R( )\IINAS

Berta B R L I

0 Punts

Avenç

Benjamí F e m e n í

B BRI.I-V AR'I'OLA

Alba V I V A N C O S

0 Punts

Avenç

Benjamí F e m e n í

A g e n d a 15.1.2000

Resultats

Albert A D K L L

V C A R C F L L K R - A . ADF.LL y. LLAlCiFR-MCARCl-LLFR

Jan C O R O M I N A S S. P F R F I R A - M . M F N D F . Z

J.CORO\llN.\S-.V CARCFLI.F.R .0-1 J. SAID-C. XAPATA M. M F N D K Z - C . ZAP/VIA

1-0

V ARTOLA-S. PF.RFIRA

ll-l

!BÍflÍ|'.Í.:^ilil

müMmàm^M:

fcmprt'sa ílt> (itinn'ntacif'm ctm oficina* en \ tillditrt'ix selerriíma RESl'OMSARI.E COMERCIAL ífllt' ctini[>lti /os sipuivntes reffiíisitos: ^i^W^iS^íWMj^fiiJrfj^^

'.i::i;||; 7::i:7. ::; :

||MQlïHN*WMK^;ijirfc;^tt^

• S* «notaren mn<Mina*nt9t y ««pw hwieia <m la :

| ^:y«i(s>fai^rt: «»* mmmmmmf

tfiri%H'WiïftfHÍ·:irirtt^ÍB.

conquro

FIN DE ANO

<• Estufa electrònica fixa de paret 7'.

uu—lruni cow wro»Mn«: Recursos Humaaos.ftefSAM 0S190V^dorea,

••* *5* ••• ^ ^* ^* & *í* ^ ^ ^ ^ ^ *5* í* *•*••* ••*

•> Anorac de plomes infantil

551

SEMPRE E l S MILtORS PREUS LLENÇOLS • EDREDONS

Familia en la Floresta, se ofrece como canquro, 30.000 ptas./nirio

(SiCugat)

TOVALLOLES • COIXINS FUNDES SOFÀ • NÒRDICS M A N T E S • BARNUSSOS JOCS DE TAULA TOT TIPUS DE CORTINES PfR A IA SEVA LLAR

Tel. 93 674 96 94

P l a ç a O c t a v i à (Al costat del Monestir)

589

(dejar mensaje)

Tel. 9 3 6 7 5 90 20

OS 4 CANTONS £

Espectacles

Cultura

Divendres, 24 de desembre de 1999

E s p e c t a c l e s

El Teatre-Auditori obre el 2 0 0 0 fent una forta aposta per la poesia

El Ideeu deixa Sant Cugat sense òpera

Dansa i músiques del món, protagonistes també de la programació La poesia, la dansa i les músiques del món seran les grans protagonistes de la programació del Teatre-Auditori durant els primers mesos del 2 0 0 0 . Malgrat continuar amb la tònica de diversifica-

ció de l'oferta que s'havia proposat, el Centre Cultural prescindeix totalment de l'òpera durant aquest trimestre. Noms propis com ara els de Paco Rabal, Ismael Lo o José Luis Galiardo i grups

com B'net Marrakech ajuden a conformar la programació d'un teatre que estreny llaços amb el Romea de Calixto Bieito i que farà descomptes en els abonaments per a joves.

Te >\i MONTKNKGRO - Sant Cugat -

La poesia serà el gènere protagonista de la temporada en el Centre Cultural de Sant Cugat. L'obra de Pere Quart Això guixa obrirà el nou trimestre, per deixar pas als versos de Miquel martí i Pol en Espai pel somni.

En paraules del director del Centre Cultural, Tomàs Seix, un dels objectius de la programació ha estat "introduir la poesia com un llenguatge més", al mateix nivell que la dansa o el teatre. El teatre tindrà un pes molt important, amb quatre muntatges, entre els quals destaquen les dues obres procedents del Teatre Romea (La

El Teatre-Auditori ofereix una programació heterogènia i amb grans noms. FOTO: A',117 l.ARROSA

presa i Tots eren fills meus). Seix

es mostra "disposat a col·laborar amb el Romea", i avança la possibilitat d'arribar a acords de coproducció amb el teatre que dirigeix Calixto Bieito. Quant a la programació musical, destaquen el recital d'òpera de Jaume Aragall i els concerts de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i de la Simfònica del Vallès amb la Cambra d'Andorra. A més, dintre del cicle de músiques del món, hi haurà l'actuació del senegalès Ismael Lo, autor de Tajabone, inclosa a la banda sonora de l'última pel·lícula de Pedró Almodóvar, i del grup de dones marroquines B'net Marrakech.

Més poesia, amb Joan Oliver i Paco Rabal • La poesia serà el gènere protagonista a la temporada que s'iniciarà el proper mes de gener al Centre Cultural. El Teatre ha programat un total de tres espectacles de poesia per als propers tres mesos. D'una banda, l'Auditori té previst estrenar el set de gener Això Guixa, un muntatge basat en textos de Pere Quart, i protagonitzat per Ignasi Riera i Montse Guallar, que ofereix un recorregut per la vida de Joan Oliver, un dels poetes

més incòmodes del segle. El seguirà Espai pel Somni, amb música d'Àngel Pereira i veu de Nina, sobre textos de Miquel Martí i Pol. Després arribarà Queridospoetas, una selecció dels poemes de grans autors de la literatura castellana d'aquest segle, interpretats per Paco Rabal i Maria Asunción Balaguer. El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, va explicar que el Teatre-Auditori "sempre ha tingut clar que havia de tractar la poesia com un

llenguatge més, col·locant-la en el lloc que li correspon, ja que sempre ha concebut la poesia com un mitjà d'expressió personalitzat". El director de l'obra Això Guixa va aprofitar la presència a la presentació de la programació del Centre Cultural per trencar una llança a favor d'"una societat civil que ha estat capaç de retre el just homenatge a Joan Oliver", que ha estat obviat en el centenari del seu naixement per totes les administracions./T. M.

* El cicle òpera a Catalunya qae organitzaven «1* Amics de l'Òpera de Sabadell desapareixerà del cartell del Teatre-Auditori aquest trimestre. El director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix, va justificar aquesta decisió com una "qüestió d'adaptar la programació al públic del teatre". En opinió de Tomàs Seix, la recent obertura del Gran Teatre del Liceu, amb programes dobles, ha estat causa directa que òperes com Maria Stuarda o Etistr d'amore no hagin funcionat al Teatre-Auditori de Sant Cugat. En aquest sentit, Seix afirma que "és clar que al públic no li interessava" aquesta part de la programació, A això Tomàs Seix afegeix l'alt cost que suposa programar òperes de qualitat, tot t que destaca sobretot el fet que bona part del públic d'aquest gènere ha adaptat el seu temps d'oci a altres arts escèniques, principalment al teatre. El Centre Cultural estudia altres alternatives que siguin compatibles amb l'oferta que planteja el Liceu, com ara el cas de la coproducció d'una òpera contemporània que s'acaba d'escriure per al festival de Peralada. El Centre Cultural sí té previst un recital de Jaume Aragall, considerat per alguns com el millor tenor líric de món./ T. M.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat W Lucas

f/WTV

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món C t r a . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l Vallès - (Barcelona)

Cultura

R S ICAIYRJNS Dunidres. 14 de desembre d,• 1WV

e c i a c

La força d'IT Dansa torna a captivar el públic santeugatenc KSTKR CASTANYKK

-SAnt Cugat -

I-'. Is in: is l·iilliihns i on mnstrar les seves «raus iijitil/ih pern In diinsu. 1010:1:1)1 M\l> /-.I Al/A YkS.

C r í t i c a

Minimalisme DANSA: IT Dansa Direcció artística; Catherine Mktd. lloc i dia: Teattr-Auditori. 20 de nvvemhre. Cor Maílrigtd. Directora: Mima Barrera. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 17 de desembre. La teoria exposada per Catherina Allard, és a dir. cal que els joves estudiants de dansa puguin realitzar-se, a través d'una plataforma com la seva companyia q u e dóna l'opció d'actuar en l'àmbit "normal", respon a una intenció plausible que té inconvenients i avantatges, com totes les coses. La part, diguem-ne, negativa seria l'evidència que ens trobem davant de gent molt jove que comença i presenta, en alguns moments, les carències íò-

màxim

giques de la seva condició. La part positiva que l'entusiasma i l'enorme il·lusió sura per tot arreu, i dóna a l'espectacle una força convincent que es tansmet al públic. I ,a primera coreografia, Re/nugmt s'entenen!, de Joaquim Sabaté, amb música feta amb un collage d'aires gitanos centreeuropeus, és imaginativa, alegre, vital i barreja diverses maneres de fer amb moltes possibilitats de lluïment personal de les 4 .ballarines i 3 ballarins. Va continuar l'espectacle amb Via y>«/gBdeJennifer Hanna, un intent de translació de la mitologia hindú i música minimalista de Philip Glass, interpretada per dues ballarines (una suplent de la prevista, que es va lesionar) i 5 ballarins, sense gaire fluïdesa i un punt reiterativa.

Però seria a la segona part on veuríem el millor de la nit. Primer, Monocrom rxnl/o de Jacopo Godani, amb música creada pel mateix coreògraf a base d'utilitzar sons, sorolls, distorsions cromàtiques i sèries seqüencials de moviments d'una punyent intensitat, eficaç estèticament i contundent formalment. per passar a una escena neta, parcialment il·luminada, amb el (^>r Madrigal ocupant una part de l'espai per interpretar quatre cançons d'Antonín Dvoiïík. que tres parelles feien visibles en la seva dolcesa i simplicitat, a base d'una coreografia tan ttóure com clàssica. Moviments naturals, mínims, suficients, creant espais recollits, recuperant la música especialment romàntica d ' E \ e n i n g Songs, amb coreografia del gran Jiri Kyliàn.

IT Dansa, la Jove Companyia de Dansa de l'Institut del Teatre va presentar amb gran èxit el seu darrer espectacle al Teatre-' A u d i t o r i de S a n t C u g a t . Kl muntatge, integrat per quatre coreografies molt diferents, va captivar el públic santeugatenc. l'n dels m o m e n t s més destacats de la nit va ser la darrera coreografia, quan els joves ballarins van poder comptar amb l'actuació en directe del Cor Madrigal, tots en un mateix escenari. La primera coreografia, Remugant s'entenen, de Joaquim Sabaté. va omplir l'escenari d'un estil jove i desenfadat, que fins i tot, en algun moment, va fer riure el públic santeugatenc. Amb la segona coreografia, Via Durga. de Jennifer Hanna, I T Dansa va presentar al Teatre- Auditori un estil de ball molt diferent, adaptat en aquest cas a la història de Durga, una deessa de la mitologia hindú. Ja a la tercera coreografia, que en aquesta ocasió era de Jacopo Godani i es titulava Monocroma Oculto, els joves ballarins van reproduir tot un joc de moviments i formes que permetien veure les possibilitats físiques dels mateixos ballarins. Per últim, i amb una

coreografia de Jiri Kvlian. 1 1 Dansa \a presentar el muntatge més clàssic de la nit, un muntatge que va comptar amb l'acompanvament en directe del Cor Madrigal i que va ser molt ben rebut pel públic. Després de l'actuació, tant els ballarins com la directora de In companyia. Catherine Allard, es mostraven molt satisfets de l'actuació: "han ballat molt bé i el públic també s'ha portat de meravella i ha entrat des del principi en l'espectacle". La directora cl'I'L Dansa va afegir també que per ella era molt especial veure l'evolució que han fet alguns dels nous ballarins, i va comentar que per a tots ells és una sort poder actuar en un escenari com el del Teatre-Auditori. El llançament a la lama I T Dansa, la Jove Compan\ia de Dansa de l'Institut del Teatre, integrada pels joves d'aquest Institut que es graduen en dansa, és una companyia que funciona a cavall entre l'escola i les companyies professionals. "Ells p o d e n passar dos anys aquí, aprenent la professió i preparant-se per entrar a formar part de les grans companyies nacionals o de l'estranger", va explicar Allard.

C o n c e r t

El Teatre-Auditori presenta u n concert de Nadal "destinat a tothom" T O M .MONTKM-'.CÍKO

- Sant Cugat El Teatre-Auditori proposa per al diumenge vinent un concert de Nadal amb el propòsit d'aprofitar el to distès de les festes per tal d'acostar la música clàssica al gran públic. L'encarregada de portar aquest toc musical al Nadal d'enguany de l'Auditori serà la formació concertística txeca Festival Orchestra ()strava, sota la direcció de Leos Svarovsky Peces de Johann Strauss, Franz Léhar, Jacques Ottenbach o Fraderich Loewe donen forma a un repertori molt amè, que, en paraules de la responsable de la

gira espanyola de l'orquestra, Imma Grimal, constitueix una mostra de "música de gran nivell però completament popular, i, per tant, destinada a toth o m q u i v u l g u i p a s s a r una estona divertida amb música d'aquella q u e taral·lejem tot sovint". El concert, que tindrà sessions de tarda i vespre, comptarà amb la veu de la soprano terrassenca Peresa Vert, i forma part d'una gira que portarà a aquesta formació musical per primera vegada a diferents indrets de Catalunya. Els valsos, polques i àries que conformen el repertori que oferirà l'orquestra txeca a l'Audito-

I,a formació txeca, ele reconegut prestigi europeu, actuaré) per primera vegada a Catalunya FOTO: CEDIDA. ri "faran disfrutar el públic en un a m b i e n t festiu", segons Imma Grimal, "tot i que hi ha alguna peça de caràcter més innovador i complex com ara la

marxa [Entrada dels gladiadors] de Funk". composició que obre la segona part del programa. La Festival Orchestra Ostrava és una o r q u e s t r a fundada el

1954, pertany a la Filharmònica Janek. Va néixer com a formació musical de la Ràdio Txeca, i va aconseguir ràpidament un gran prestigi.

Cultura

ELS? CANTONS Divendres, 24 de desembre de 1999

J a u m e Muxart. Pintor que exposa al monestir

"Crec més en Part dels nens petits que en el dels adults" Al RA CüSTA - Sant Cugat Diu que quan els nens creixen comencen a imitar la realitat a l'hora de pintar i aleshores "es fan malbé, perden creativitat i força". Potser per això J a u m e Muxart ha guardat un alè d'aquella infantesa que va viure de menut a Martorell i l'ha vessat damunt la tela e n una explosió de colors i masses que simbolitzen els cims forts i de línies segures d e la muntanya màgica. Potser a la vida també caldria ser una mica nens per poder arribar als 77 anys amb l'esperit i la saviesa d'aquest gran home... - L I de gener del 2 0 0 0 inaugura l'exposició "Montserrat" als claustres del monestir. Què suposa per a vostè aquesta data i com es reflectirà a la mostra? - A la mostra no l'afectarà en absolut però sí a mi perquè jo acostumava a celebrar el dia de C a p d'Any a m b uns amics de Palamós i enguany no ho podré fer. Però, vaja, ho celebraré amb la pintura, que potser m'agrada més i tot perquè jo, abans que res, em sento pintor. Hi havia un mariner que deia que per ell navegar era imprescindible, però viure no. Per a mi la pintura potser no és tant com això però quasi, quasi. - Tots els quadres de l'exposició evoquen la muntanya de Montserrat, un paisatge molt especial per a vostè oi?

- Sempre. La meva pintura és molt sincera perquè pinto d'instint. Això no vol dir que no pensi, però q u a n p i n t o millor és quan m'oblido de tot i em deixo endur. Algú va dir que els artistes tenen un àngel que en un moment donat els agafa la mà i e l s t r a n s m e t l'art. P e r a mi aquest àngel és l'instint, la inspiració.

pintessin amb por, que es deixessin anar. Cal dominar l'ofici però també, a última hora, un ha de saber desfer-se'n per fer el que vols. Cadascú és diferent, amb formes diferents de pensar i sentir i, per tant, no es pot imposar un estil o unes formes, ni provar de copiar l'art d'altres. L'únic que sempre vaig demanar als m e u s alumnes és que fossin valents i aportessin alguna cosa.

- Ha pintat la muntanya de tots els colors i a totes hores... - He probat de representar una - Una altra etapa important Montserrat variable perquè m'ade la seva història fou el pas graden les pe per l'Escola Cadres grises, però " La pintura és COm talana del Tapís també les roses. . d'aquí Sant CuM'interessa esUn piüUO OU ek gat. Què li va supecialment obposar c o m a ar-

colors són notes que

servar les divertista? s e ss fases fases dd ee ll . L'Escola co lor: la Mont- nO poden desafinar' Catalana del Taserrat del matí P' s ' a v a portar sob r e t o t en J o s e p la de la tarda, la lllllllllll:! lllllllllll Grau Garriga, al del vespre... H e qual jo ja coneixia de feia molts fet cent quadres però en podia haver fet mil perquè a cada moanys. En aquella època jo ja em m e n t és diferent i cada racó és dedicava a l'abstracte i un dels bo per pintar. primers tapissos que vaig fer era a m b a q u e s t a t e n d è n c i a . Allà - Als nens també els agrada vaig conèixer un gran artesà que molt donar colors sorprenents després esdevingué artista: en als objectes habituals... Royo. Era un home que sabia - Jo he estat catedràtic i fins i interpretar i executar perfectatot degà de la facultat de Belles ment les obres, va fer un tapís Arts de Barcelona però crec més estupend a partir d'un disseny en l'art que fan els nens petits que li vaig mostrar. Aquella Esque en el dels adults. Quan els cola va anar molt bé i va ser una meus néts vénen a casa el prillàstima que es tanqués perquè mer que fan és demanar-me un

Muxart ha participat en gairebé 200 exposicions. FOTO: XAVILARROSA. obra quan es té tant per triar? - Muntar les exposicions és una de les coses que més m'agraden perquè és com fer un altre quadre. Has de lligar u n e s obres amb les altres, decidir quines tries, l'espai que deixes entre elles, buscar els equilibris necessaris... La pintura és com un piano on els colors són notes que no poden desafinar. El que passa és que l'oïda és molt més potent i quan un desafina cantant marxes, es nota però en canvi, desgraciadament, molta gent desafina amb el color segons les lleis de la plàstica i ningú t a n c a e l s u l l s i diu p r o u d'això.

"Lúnic que demanava als meus alumnes és quefossin valents i aportessin alguna cosa"

- Sí, jo sóc d e M a r t o r e l l i aquesta muntanya ha marcat en gran part tota la meva infantesa. Com deia en Francesc Pujol, els de Martorell tenim Montserrat d a m u n t la calaixera, p e r q u è quan obrim la finestra sempre apareix, immensa, aquella muntanya fantàstica! Per això l'he pogut pintar de memòria, a partir dels sentiments i les emocions que em va inspirar i que encara guardo molt a dins. El Montserrat que jo pinto és molt meu, no té res a veure amb el de la màquina fotogràfica, que és el de tots. — Emoció per damunt de raó?

Muxart diu que el reconeixement mésvaluós és la seva pròpia satisfacció dai aní una obra ben feta. FOTO: X.I.. paper i colors, i pinten d'una manera! A vegades em pregunto c o m és p o s s i b l e q u e facin aquells dibuixos amb aquells colors, aquell sentit de l'equilibri... Llàstima que després, en créixer, els facin malbé. — Vol dir que la disciplina escolar resta esperit artístic? - Quan els meus alumnes venien a fer els cursos superiors el primer que els deia és que no

era un centre important. - Precisament ara s'està remodelant la Casa Ayniat per recuperar aquella escola com a Centre d'Art Tèxtil... - Doncs trobo que és fantàstic. Es una bona notícia no només per a Sant Cugat sinó per a la plàstica catalana. Molt bona notícia. — Com es prepara una exposició representativa de la seva

— Ara que arriba a la tardor de la seva vida, què opina de la seva carrera? - Que he tingut sort però que també m'he equivocat molt i no només en la pintura. Tot \ així estic satisfet p e r q u è h e sabut fer cas del meu instint, sobretot a l'hora de pintar, i això m'ha donat molta seguretat. Potser estic dotat per la pintura i no ho estic gens per altres coses...

La Unió proposa un Nadal ple de sàtira TONI MONTEXEGRO

-SaMtCuaatLa Unió S a n t c u g a t e n c a ha optat aquestes festes per una proposta diferent, fent de la sàtira al Nadal el tema central de l'espectacle q u e p r e s e n t a el proper diumenge a la seva seu. El muntatge, dut a terme pels participants als tallers de teatre q u e organitza l ' e n t i t a t a m b gent de totes les edats, s'ajuda dels exercicis d e clown q u e han assajat durant mesos els actors novells per construir un reflex sarcàstic de les modes i les actituds de YHomo nadalencus. La responsable dels tallers, Sílvia Cerdàn, assegura q u e l'espectacle està pensat perquè "que sigui el mateix públic qui faci una reflexió" sobre la forma com celebrem el Nadal. El muntatge, que Cerdàn defineix com "una bona manera de pair els canelons", està est r u c t u r a t en d i v e r s e s parts, construint "una mena de bombardeig de diferents seccions". A través d'aquestes parts l'espectador contempla astorat les evolucions d'una Sagrada Família gens convencional, la gestació de les notícies a una ràdio o la il·lusió postal dels nens cap als Reis d'Orient, a través de textos tan heterogenis com els pertanyents a les obres de Sànchez Finisterre o Joan Oliver.

Cultura

ELS-ÍCANTONS Divendres. . V / W w í / r * /CCC

C o n c e r t

Dissabte de nadales als districtes Èxit de públic a les actuacions dels cors Au los, Stel la, Tardor i Harmonia

1:1 < ii r S tella va amplií la parròquia de Mostra Ï O M M < ) \ I KNKtiRl) - Districtes -

Kls districtes de Sant Clugat van començar a celebrar el Nadal dissabte passat a m b l'actuació de quatre formacions corals a d i f e r e n t s p u n t s d e l municipi. Parròquies i centres culturals de Valldoreix, la Floresta i Mira-sol van ser els escenaris on di

mot jove, lia establert al llarg de la seva curta història un ritme de treball molt d i n à m i c , amb més de cent concerts en només cinc anys. 'lot i que el Nadal sembla una època idònia per aquest tipus d'espectacles, el director de la coral, Jordi Piccorelli, creu q u e precisament per això "hi ha una saturació del mercat", que alguns grups estan començant a evitar "buscant l'especialització i la innovació en el repertori, per tal de no fer m a l b é l'interès del pú-

Les veus de quatre corals van portar el

verses corals van o f e r i r al nombrós públic present el seu e s p e c i a l regal de N a dal. Kl (lor Aulos va a c t u a r d e bon matí al (lasal Cultural de Mira-sol, amb un ampli repertori (madrigals i cançons del segle XVI, així com composicions d'autors hispanoamericans del segle XX, entre d'altres) q u e tot just va incloure alguna peça religiosa. Aulos, un grup coral

Nadal a diferents

punts del municipi biic". El director de la C o r a l L ' H a r m o n i a , G u i l l e m Borràs, q u e coincideix a considerar que "al Nadal hi ha un a m b i e n t molt més propici" per al cant coral, va optar en canvi per un repertori e m i n e n t m e n t nadalenc en el c o n c e r t q u e va dirigir a la parròquia de Sant Cebrià de

• L a Coral Serra d'Or presentarà el seu tradicional concert de Nadal al monestir de Sant Cugat el proper diumenge, dia de Sant Esteve, a m b un repertori format per composicions de müm» religiosa i popular catalana. L'actuació, q u e comptarà amb una primera part tt aippflL·i, seguida d'una altra d'instrumental, vol ser, segons la responsable de la coral. Pilar Deiros, "una ocasió d'oferir cançons en una òpoea en què és possible transmetre alegria i pau". El concert, e n q u è segons Deiros, la coral "posa els esforços de tot un any", estarà dirigit pel mestre Andreu Recassens. / T. M.

Nadales al Centre Social i Sanitari de la Floresta, amb el cor Tardor. F: l:.F. Valldoreix. Kl programa de la Coral L'Harmonia, un conjunt que va néixer curiosament d'un grup de matrimonis, estava estructurat, igual que el del Cor Aulos, en dues parts, ta primera de les quals va ser a cappella. Si bé Harmonia dedicà pràcticament tot el concert a les nadales, fruit, potser, dels nous gustos del públic, aquestes van exemplificar una àmplia varietat d'estils i d'èpoques, des d'una cançó de bressol veneçolana fins a l'oratori de Nadal de Bach. Guillem Borràs creu que la principal gratificació que reben els intèrprets de les corals és "la satisfacció de saber que el

que estàs aixecant surt endavant i té èxit". Aquest va ser un dels motius que va fer que un col·lectiu de gent gran es decidís a crear la Coral Tardor, un veterà grup de cant que va actuar al Centre Social i Sanitari de la Floresta, també amb un repertori en què les nadales van ser el plat fort. La intensa jornada musical va comptar també amb la presència del repertori distès i festiu de la Coral l'Aplec i del Cor Stella, q u e van oferir un concert de Nadal a l'església parroquial de Nostra Senyora de Montserrat de la Floresta, on es va congregar un gran nombre d'assistents.

Cultura 49

US /CANTONS Divendres, 24 de desembre de 1999

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Els mon «ets

els mongeta ens en parla extensament un document redactat entorn del 1500- Eren un grup d'infants, adolescents i joves que, fent plena vida en el monestir, estaven al servei del culte. També, amb unalcre objectiu: ser bressol de possibles vocacions monàstiques. De vegades, pas a pas, de mongets arribaven a monjos. Fins alguns havien arribat a abat, com ens consta, per exemple, el cas de Pabat Solaneli, 17U-1726. Però, coneixent el marro, estem segurs que, tots aquells infants procedien de famílies nobles, en cas contrari, ser monget, no els hauria servit de res? Recordem que una condició imprescindible perquè algú es pogués creure en vocació de monjo de Sant Cugat, era la d'estar també segur que els títols de noblesa familiar no coixejaven per enlloc. Una comissió ben entesa ja tindria bona cura d'estudiar-hoï ï qui-

nes eren les raons de tan dura i essencial condició? Aquesta tan convincent. Perquè sempre ha estat així! D'aquest document tan interessant i fins divertit -publicat en la col·lecció' parroquial "Trossos de la nostra història"- n'extraiem algunes dades, suficients per adonar-nos de com anava la co$a... Vivien sota l'autoritat immediata del "mestre de mongets", més tard anomenat "mestre de gramàtica". Normalment, aquest mestre, no era un monjo, sinó un frare foraster o un capellà secular, entès en cant i en litúrgia i capaç d'enseayar-los, a més de llatí, les altres matèries habituals en aquell temps. Era responsable de la seva bona educació» especialment de la disciplina: fer-lo» llevar a fhora, ser .els primers a arribar a l'església per al cant de tes matines (les 6 del matí)., anar sempre ben arrenglerats. .. Ensenyar-los a llegir bé

Conferèncie

Amics d e la UNESCO p o r t e n l ' E u r o p a d e Carlemany del segle IX a P A r x i u Nacional T O M MONTENEGRO - Sant Cugat -

Quan la nit de Nadal de l'any 800 el papa Lleó III coronà Carlemany com a emperador, els seus dominis s'estenien per bona part dels territoris que conformen l'Europa actual, incloent-hi els comtats catalans. L'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix- Sant Cugat ha organitzat en col·laboració amb l'Arxiu Nacional de Catalunya el cicle de conferències "El naixement d'Europa: 1200 anys de la coronació de Carlemany", com a commemoració dels 1200 anys de l'ascens a emperador del monarca franc. Les conferències formaran part d'una exposició dedicada al temps de Carlemany que s'està duent a terme al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i que suposa l'última escala d'una gira que es va iniciar el juny passat a Alemanya i que ha portat la mostra per Itàlia, Croàcia i Anglaterra.

Segons la presidenta de l'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, Anna Domènech, l'exposició vol aprofitar l'efemèride per tal de "reivindicar la figura de Carlemany", ja que fou el primer gran personatge històric que va aglutinar les terres de l'antic Imperi romà d'Occident, dotze segles abans de l'actual procés d'integració europea. Les conferències, que estan programades per als dijous del mesos de gener i febrer, tractaran diversos aspectes polítics i culturals del context històric que va viure el rei franc, com la Marca Hispànica o la construcció d'Europa, així com l'entorn cultural i artístic dels carolingis. Un dels aspectes més interessants del cicle de conferències, segons la historiadora Montserrat Rumbau, és "comprovar com hi ha diversos paral·lelismes entre la Unió Europea actual i l'Europa de Carlemany", com ara l'aparició d'una moneda comuna, la nombrosa presèn-

en públic. Guardar l'inventari de !a roba que portaven en entrar per retornar-los-el en sortir. Que no malgastessin cap diner (res, doncs, de sortir per anara compar pipes?). Feien molta vida al claustre. Si es trobaven amb un senyor monjo l'havien de saludar amb una inclinació de cap. Si passava el senyor abat, li havien de besar la mà, sense mai dirigir-li ta paraula, llevat que ell ho fes primer. No podien portar barret. En el cant dei Müerere, quatre, havien d'estar postrats a terra al cor. Tenir cura dels ornaments. Saber respondre a qualsevol dubte litúrgic que un monjo tingués. Per torns, servir al menjador í, aquell dia, menjar drets...

Compte enrere del 'Dorana' de Tetrateatre T. M. S.

La companyia santeugatenca Tetrateatre ha entrat aquesta setmana en la recta final per a l'estrena del seu espectacle Dotnna: de la imatge a la veu, que es representarà els propers dies 25, 26 i 27 de desembre a la Sala Capitular del monestir, lloc on s'estan duent a terme els asd'aquell temps! Però, no oblisajos durant tota aquesta setdem qtte, encara fa quatre mana passada. dies, la pedagogia imperant era la de: *'la lletra amb algun La companyia Tetrateatre, clateílot entra millor", i, en fa una formació dedicada al dequatre més que, a casa o a senvolupament de noves prol'escola, no es podia "replipostes teatrals, presenta cada car" al que deien els pares o any des de 1995 un espectacle els mestres... poètic al monestir. Una de les principals novetats que tindrà Tanmateix, les coses han ben el muntatge d'enguany és el canviat Ara, cada dia hi ha canvi en la ubicació habitual mé> pares que no poden reque rep el públic que assisteix plicar als seus fills i més mesa l'obra, que en aquesta ocasió tres esïressats i esporuguits podria ser disposat en forma de Quan hi havia "•rasarà" (vol davant dels seus senyors alumsemicercle, a la manera dels dir barbre)havien de traginar nes..» Ens caldrà trobar, una amfiteatres grecs. llenya des del forn i escalfar tercera *ia? l'aigua necessària: per a l'aSegons el tècnic de l'àrea de faitat de k barba, la tonsura... Cultura de l'Ajuntament, RoLa disciplina devia ser dura, geli Padró, hi ha hagut poc moperquè dura era la pedagogia viment pel que fa a la venda de localitats, que es poden adquirir anticipadament a la Casa de Cultura, tot i que "el fet d'haver venut poques entrades està dintre del que s'esperava, ja que normalment molta gent compra el seu seient el mateix dia de la representació". Padró considera que la iniciativa de portar el teatre al monestir al Nadal "està totalment consolidada", ja que cada any s'omple l'aforamcnt de què consta la Sala Capitular del monestir, que és de prop de 150 persones, tot i que reconeix que es tracta d'espectacles destinats a un públic determinat pel seu caràcter més aviat "selectiu". Rogeli Padró ha volgut destacar el gran treball de preparació que ha calgut per dur a terme Dotnna, un espectacle que compta amb l'ajuda de l'Ajuntament en diferents tasques logístiques i publicitàries des de Les ronferències i otmidei\en amb una mostra sobre el rei fram /• OIO: ARXIU fa tres mesos, però que ha deeia de musulmans i la voluntat mandat l'esforç dels intèrprets tenen previstes una sèrie de sord'aconseguir una unitat histò- tides que es duran a terme l'úldes de molt temps abans. rica estable d'Europa. Segons tim dissabte de cada mes i que, Domna, una iniciativa de la diRumbau, "la introducció de la segons Anna Domènech, tenen rectora Dolors Vilarassau plancultura carolíngia als comtats com a objectiu "ajudar a aproteja un recorregut històric per la catalans, un procés que va arri- fundir en el llegat de l'empefigura de la dona a través de la bar en bona mesura a través de rador franc a Catalunya", amb literatura mitjançant un munl'Església, va comportar un no- visites a Ripoll, la Seu d'Urgell tatge pluridisciplinari, en què table desenvolupament de la o Girona. A una d'aquestes sorés central el mestissatge de culregla de Sant Benet a les nos- tides correspondrà l'exposició tures. L'obra, que utilitza els tres terres, establint al mones- que té lloc al MNAC. llenguatges propis de la poetir de Sant Cugat un dels seus Amics de la UNESCO és una sia, la música i la dansa, compprimers centres". associació que té com a objecta amb una selecció de poemes Coincidint amb el cicle de tius la promoció de l'educació, de diverses tradicions ibèriques conferències, els organitzadors la cultura i la ciència. i anglosaxones.

Cultura

ELS / C A I Y I W S Divendres, 24 de desembre de 1999

P i n t u r a

El joc de contrastos de Marta Ballvé., a la Casa de Cultura

Alavedra guanya el Cambrils de pintura

Cinquanta postals de Nadal segons Lucas Varity

I!artista tanca cicle pictòric amb una retrospectiva

Mnrtii llnlhr

rmitimiii treballant ,n»l> l'en}tanta»!nit

T O M M O N I KNKÍIKO

- Sant Cugat " M ' h e cansat que cadascuna de Ics meves obres s'inscrigui en cl conjunt, ara busco en cada composició coses d i f e r e n t s " . Aquesta frase resumeix l'actual m o m e n t creatiu de la pintora santcugatenca Marta Ballvé. L'artista, que va presentar dimarts passat a la Casa de Cultura un conjunt d'obres corresponents als dos anys anteriors, admet que es troba a l'inici d'un nou cicle, en què. si bé continua la reflexió a l'entorn del concret i l'absolut a través de la combinació de la figuració i de

i l aiitaaniihinr

l'abstracció, la seva pintura ha deixat de banda alguns dels elements estilístics d'obres anteriors per centrar-se en "l'essència de la pintura", o. tal com diu el lema de l'exposició, en la recerca de "el sentit més pur deies coses", tot i que continua reservant un espai central tant al color, com, especialment, al moviment. Fruit d'això, la seva actual recerca creativa, q u e coincideix amb una intensa activitat. està donant lloc a un conjunt d'obres molt heterogènies. On tal vegada treballa la textura del pinzell pot faltar-hi més tard substància, i on un primer

FOTO: X.W'l

I.AKROSA.

cop d'ull revela tranquil·litat hi apareix en segon terme, la tensió. Segons Ballvé, però, "hi ha un principi comú, que és l'antagonisme", que fa que els elements que conformen els seus quadres "estiguin en lluita permanent", un fet que basteix les seves composicions d'una intensitat poc freqüent. La pintora ha traslladat aquesta renovació a l'ús de materials com ara el cartró i el paper a les seves obres, que sovint inclou mitjançant el collage, i abandona l'acrílic en favor de l'oli. L'obra de Marta Ballvé es pot veure a la Casa de Cultura fins al 23 de gener.

T. M. S.

- Sant Cugat/ Cambrils -

- Sant Cugat -

L'artista santeugatenca Katia Alavedra ha resultat guanyadora del dinovè Premi de Pintura Vila de Cambrils, que es va fallar el passat 13 de novembre a la vila del Solsonès, amb l'obra Mediterrània. Les obres de Katia Alavedra, d'un figurativisme impecable, destaquen per la relació que estableixen unes formes geomètriques en contrast amb la figura. tema central de la seva obra amb els paisatges urbans. La superposició de colors primers en els personatges dels seus quadres permet crear una intensa sensació de realisme. Per la pintora. presentar-se a concursos de pintura permet "confirmar" si continua endavant, ja que "el solitari treball de l'artista requereix referències externes que el jutgin".

Ln any més l'empresa Lucas Varity va organitzar a la Casa de Cultura l'exposició de les nadales que han realitzat els fills i filles dels treballadors. La iniciativa, que en paraules del cap de comunicació de la factoria, Miquel Bonet, pretén "ajudar perquè fills dels treballadors se sentin implicats en l'empresa", va rebre una important presència de públic. L'exposició compta amb més de cinquanta nadales, realitzades per nens d'entre 4 i 14 anvs. en què apareixien sense cap excepció els motius i els personatges més característics del Nadal, des de els Reis d'Orient fins a l'arbre de Nadal, passant pels pessebres, les estrelles i els regals. La mostra va culminar dissabte amb un lliurament de premis a les deu millors nadales, i l'elecció d e la postal guanyadora d'aquesta onzena edició, una reproducció de la qual servirà per felicitar les festes a diversos proveïdors d'arreu del món. L'empresa de components d'automoció va aprofitar l'exposició per realitzar un concurs de fotografia, amb instantànies de països com ara el Senegal i Xile. Lucas Varity participarà com cada any en la cavalcada dels Reis d'Orient en el seu pas per Sant Cugat.

Alavedra creu que aquest primer lloc resulta especialment interessant en quant p e r m e t " d o nar-se a conèixer entre els jurats, personalitats amb criteri i reconegudes públicament". No és aquesta la primera vegada que l'artista d'origen txec guanya un certamen pictòric. Obres de Katia Alavedra han obtingut primers premis al Concurs Sant Vicenç de Sitges el 1997 i al santeugatenc Francesc Cabanes Alibau el 1998. El juliol vinent l'artista inaugurarà una exposició individual a Suïssa.

P i n t u r a

Montserrat Masdéu proposa un itinerari pels seus espais universals L'artista barcelonina exposa a la Sala Rusinol T. M. S. - Sant Cugat -

L ' a p a r i c i ó de les p r i m e r e s llums al Mercat de Ics Flors de París, la subtilesa dels contrastos cromàtics a la Tosca na italiana. el treball de la perspectiva i el color als p a l a u s d e Venècia... són n o m é s alguns dels principals c l e m e n t s que envolten l'obra pictòrica de la barcelonina Montserrat Masdéu. La pintura d ' a q u e s t a artista internacional, que compta amb obra p e r m a n e n t a museus d'arreu del món i q u e passa per ser una de les grans figures del panorama pictòric e s p a n y o l ,

s'exposa aquests dies a la Sala Rusinol, a m b una e x t e n s a col·lecció de treballs, molts de grans dimensions, en què l'autora aprofundeix en el seu ric univers personal. La formació de M o n t s e r r a t Masdéu és molt dilatada: ha estudiat a la Llotja i a l'Escola M a s s a n a . així com t a m b é al Reial Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva obra destaca per l'ús sobri d'un particular estil formalista, a b s o l u t a m e n t reconeixible, a partir del qual l'autora recrea espais singulars amb un gran domini del dibuix, especulant amb ambients atractius, en què es combinen els

ocres intensos de les edificacions a m b el cromatisme sincopat i voluptuós dels elements florals. Per al responsable de la mostra. el galerista Ignasi Cabanas, el més paradoxal de l'obra de Montserrat Masdéu és que es tracta d'una pintora "capaç de reunir la senzillesa de les persones humils amb una expressió universal dels motius dels seus quadres, que aconsegueix el miracle d'atraure i connectar amb tothom". És per això, tant com pels cinc anys que han passat de la seva darrera exposició a la Galeria Rusinol de Sant Cugat (aquesta n'és la tercera), que la mos-

nostra de Muntser/at Masdéu ha aixecat multa expectació FOTO: X. /..

tra ha despertat una gran expectació entre els molts santcugatencs que saben apreciar l'encert de la paleta contingudu d e M o n t s e r r a t M a s d é u . L'exposició, q u e va ser inau-

gurada a m b gran afluència de públic el passat dijous dia 16 a m b el parlament del prestigiós crític d'art Francesc Galí. romandrà oberta fins al proper dimarts 11 de gener.

C u l t u r a 51

ELS /CAIVIWiS Divendres, 24 de desembre de 1999

E í

e p o r t a t g e

Els c ò d e x s són els llibres a n t i c s e s c r i t s e n p a p i r o p e r g a m í , d i f e r e n t s d e l a n t i c s rotlles o rotulus. H i ha c ò d e x s d e p a p i r d e l s e g l e II a C i d e p e r g a m í e n pells d ' a n i m a l s d i v e r s o s d e s d e l s e g l e I. La difícil ciència q u e els e s t u d i a i d e s x i f r a é s la p a p i r o l o g i a . A S a n t C u g a t hi ha un d e l s p o c s e s p e c i a l i s t e s , així c o m 2 . 0 0 0 c ò d e x s .

Papirs i pergamins, preservadors de sabers antics " £ / món és una escriptura secreta" (Ponç M A R I A X G K L A ROVIRA

- Sant Cugat -

El Centre Borja és una mena de magatzem de sabers i savis secrets. El pare Josep O'Callaghan és un dels dos especialistes en papirologia que hi ha en tot l'Estat. Català de mare mallorq u i n a . li q u e d a lluny a q u e l l avantpassat irlandès que va venir aquí el 1715. Doctoren Filosofia i Filologia clàssica, sap unes quantes llengües i domina el grec antic. Ha sigut professor a Roma 24 anys. - Quan feia el batxillerat m'agradaven les matemàtiques, no podia veure Ciceró ni la seva sogra ni el professor. La vocació per les llengües antigues em va venir a la Companyia de Jesús i la passió pels papirs a Milà, i vaig veure que aquí tot estava per fer. Encara ara no hi ha, ni a Catalunya ni a Espanya, cap càtedra ni escola de papirologia. Mirem llibres i documents, set volums del diccionari de papirologia en alemany, gramàtica dels papirs... A les parets del despatx, reproduccions que els experts no confonen amb els autèntics. Ben desats, còdexs molt importants, alguna peça única com el perga-

mí de 448 pàgines amb l'evangeli de Marc, Lluc i Joan. - El segle IX, però, ho té aquesta categoria. Aquest és en pergamí enquadernat, escrit amb compte, d'inicis del V. És únic al món. No em faci dir com el vaig portar, és secret professional! Josep O'Callaghan riu sovint, mentre explica com anava pel Caire a pescar papirs i va trobar una professora de Roma. Els experts en expedició no es coneixen, diu, hi ha molta competència, perquè els americans van amb el dòlar fàcil i s'ho volen quedar tot. - He estat unes quantes vegades a Egipte, ja fa anys. És la pàtria del papir, s'hi conserven per la sequera que hi ha. Ara anem publicant...D'aquests 2.000 papirs i pergamins, n'hem desxifrat més o menys la meitat. La planta del papit és el Cyperus papyrus i s'assembla a una que hi ha per aquí als jardins, dita popularment paraigües. De tronc triangular, s'aixafa i premsa, i se'n fan làmines fines que es van unint fins a fer un continuïn. L'artesà egipci treballa amb ull clínic i els papiròlegs també. - Es una ciència apassionant

Puigdevall)

però complicada, el grec clàssic és difícil, i aquesta variant egípcia encara més. En alguns còdexs els escribes eren poc cultes i feien faltes, cosa que dificulta la traducció. Hi ha una carta d'un nen... a veure si la trobo. Miri, sí, vol que l'hi llegeixi: "Theó saluda el seu pare Theó. Gran cosa vas fer! No em vas portar amb tu a la ciutat. Si no em vols portar a Alexandria, no t'escriuré, ni et parlo, ni et desitjo bona salut. No t'agafo la mà ni et torno a saludar mai més... Ja ens vas enganyar el dia 12, quan vas salpar. Ara et dic que m'enviïs a buscar, si no, no menjo ni b e c . El 18 del mes de T y b i . Dona-la a T h e ó del seu fill T h e onet." Es veu que aquesta carta - d e l segle II o I I I - va fer suar els científics d'Oxford. Finalment traduïda, és tan actual que podria ser escrita ahir per un nen ben empipat. La intuïció també és necessària en aquest treball de desxifrar les paraules coptes o gregues que s'escriuen en columnes regulars. Per poder llegir els fragments petits, s'ha de tenir en compte l'ordre vertical i horitzontal. Un llibre de text d'ESO, crèdit 1 de Religió, parla de

* ïiAXiXXiA^y

ÏCXOAMÀMA

•creiKriTeH^íx U»MG*jCIYCIXU enHerA»Mc-*j NcAYCAxee "rReqyAMON MrÏMOtUI^O*

MMOCXGrfUJH

ceNJcr4«ie!gHi c s *iTxrrofyNr >fte»afcnexAi fü>M(;NCèMO *X=MOCMJ»\1SÜ| ay-rf*ífu>e«f ^oxwxoxei ajANMOY*SM*i MCAO|OMM*T N*QOY*fNKf**# OYMHTtJOY mmoKhmtAK - X é M r r o y e i M e enrMM%'Ay erfqJAXGAY«> fcO>KeiE0AO>4 Xf^TY*iAYeiJSE> Un paprí antir. FOTO: CF.DIDA

e*fAíei<Xd>Af

la descoberta important que va ser el desxiframent per Josep O'Callaghan d'un tros de la famosa cova de Qumran. -Vaig tenir sort... D e m a n o el fragment que m'interessava més, en foto per raigs infrarojos, al museu de Jerusalem. És de Marc, i ara té un valor incalculable. Hi diu, a veure... "no havien entès el fet dels pans... arribaren a terra i atracaren." (Marc 6, 52-53). De l'Evangeli, a tot el món hi ha 100 papirs i 5.000 manuscrits en pergamí. El telèfon interromp la frase, li demanen que vagi a Còrdova a fer una conferència. Aquí ha donat classes a la l ' n i versitat. - Els millors especialistes, com en tot, són els alemanys. Aquí, per continuar aquesta tasca... ho hauran de fer els joves, que s'espavilin com vaig fer jo. Ja sóc grandet, per poder-ho acabar. No hi ha cap escola de papirologia, ni

càtedra, ni aquí ni a Espanya. La ciència és cara, el científic no té diners i el mecenes no té ciència. Josep O'Callaghan diu que fa propaganda de Sant Cugat a tot el món. La revista de papirologia que publicà durant 22 anys -primera i única- es deia Castroctaviana. Paraules antigues vives. Ara ha passat una cosa al·lucinant: Mary Morgan, afroamericana de Geòrgia, s'ha retrobat amb Bendu Jabati a un poblat perdut de Sierra Leone, -rebuda amb honors de cap d ' E s t a t - gràcies a una cançó funerària q u e a m b d u e s canten des de sempre. Raptada i esclava durant generacions, una dona d'allà va tansmetre a la filla, i així una a l'altra durant 200 anys, aquella música d'una llengua perduda, que s'ha identificat ara després de diverses investigacions. El miracle de la paraula i l'esperança.

MTefe*fK»K

MONTSERRAT MASDÉU

EIS4CANTONS

"Entre dos mil·lenis" fins /'77 de gener

"el diari de Sant Cugat"

hem canviat d'adreça de correu electrònic. A partir d'ara podeu enviar-nos els vostres missatges a:

els4cantons@totsantcugat.com Salb Busiíïol

Santiago Rusifïol, 52 - Sant Cugat Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Gastronomia

ELS4CAIVTOÍ>S Divendres. 24 de desembre de 199Q

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès BILIAR FRANCÉS (CARAMBOLA | NUAR AMBOCÀ - POCH 5 1

BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JUONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Cami de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Xenïç30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 5893445 Cuina catalana casolana

OLIVER BJK EHtm

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Sabadell, 41 670 5940 01 Copes i sopars

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

NAKHALA

Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

Placa Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sabadell, 9 93 6745871 Cuina marroquí i pizzes

CAN EDO

ITALIANS

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA

LA CANTONADA

TORRADA GRILL

Ctra. Rubí a 5abadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

Plaça Pere San, 6-8 93 58972 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 2586 Gelats artesans i cafeteria

PI. P«rf San. 6 ««,

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I

Carrer de b Torre, 14

Mercat Municipal Torrebbnca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

carn picada, de la manera següent: 3/4 kg de vedella i 1/4 kg de porc, barrejat bé amb farina, 1 ou sencer i 2 rovells, all trinxat, julivert tallat petit, pa ratllat, molla de pa de motllo sucada en una mica de llet, sal i un pessic de pebre. Amb tots aquests ingredients es forma la mandonguilla, que s'embolica amb unes fulles de la col tfpica de brou. En els últims 5 minuts de cocció s'hi afegeix un tros de botifarra

Preparació: í mm S'agafa una olla ben grossa amb molta aigua, s'hi tiren en la quantitat determinada els ossos d'espinada de vedella, la gallina i les verdures netes (pastanagues, xirivia, naps, porros i api). Al cap d'1 hora s'hi posa e! pollastre, la vedella, l'orella de porc i l'os de pernil. Quan arrenca el bull, s'hi tiren els cigrons, que 12 hores abans s'hauran tingut en remull amb aigua, sal i un pessic de bicarbonat. Els cigrons no poden interrompre el bull, per tant, la resta dels ingredients no s'hi afegiran fins que aquests estiguin cuits, i si hem d'introduirhi alguna cullera, hauria de ser de fusta. Uns 20 minuts abans d'acabar la cocció s'hi afegeix la col, les patates i la pilota, que es prepararà amb

per carn de la bona

Caldo i carn d'olla del Nadal 99

Consell: Les verdures (coi i patata) es poden bullir a part perquè no es trenquin en la cocció i la seva aigua de bullir s'afegeix al caldo principal. Aquest dia de Nadal procureu ser solidaris amb les persones que passen fam. M. Àngels Quadras

MASIA

C a r n s i v e r i l u r e s brasa

Coque* xapata (Cargols a la llauna

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sani Cugat •FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Pg. Francesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Av. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colom, 30, i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (ia Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 31 -(laRoresta)

11111

catalana

casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

Augusta

CAFETERIA RESTAURANT

C. Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96

KM'KKPANS

ARNAU

COMBINATS Cuina

Tel. 93 589 14 18

BAR RESTAURANT CAFÈ

PLATS 1111

Mercat Pere San Parada 1.04

l'Inca \uinista. I

KSI'KCIALS

ESPECIALITAT EN BRASA

Sant Martí, 9 w 50 m del CAP Í CREVROJA Tel. 93 589 82 75

negra.

(Mrirat Yt-lll Tel. <M >H<» : i

4t\V»tilM M£*Ü ffi ffltffitíb útiïtmsülHsséti supufami

Sí*** si«Baiiiuwii..„'.;//// */.'//.

Tel. 93 674 12 85

PLATS PREPARATS PER ENDUR

Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

BAR MELMELADA

Ingredients: Segons els comensals

PI. Barcelona 93 675 52 46

ROSTIDORA LLENYA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

la recepta:

Com si fos de tota la vida

MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE

PLATS DEL DIA Trl. <).l .',ll<> 8 8 9 0

R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

fiEUStf KQttKflyStt 8£ W»8l f6K£ftÍ»iei2IÍt»ac90liaLB'$

n I! \\ Sant Cugat Centre Comercia!

Cultura

ELS / C A M O N S Divendres, 24 de desembre t/e 1999

Ixiua M e d i c a Centre de Rehabilitació SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74. « 9 3 674 7 4 3 7

Cirurgia DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Prevtasa-Sanitas. Av. Torre Blanca, 2-B,2n, A l . « 9 3 58947 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduh* i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinot, 2, entr. l a . « 9 3 674 15 2 6

Dietètica-Nutricio DRA. M . D O M I N G O G A L L A R T Medicina general, dietètica. Dtllluns. dimecres i divendres, hores con-

0 ( a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Vena, a domicii-mutuas Major. 36. 2n. t t 93 674 00 2 5

C/VWà.49. « 9 3 674 48 72

Geriatria GERVAL, GERIATRIA D E L VALLÈS S L Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a iiurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. • «936740804

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS' avis i nens. control de malalts, ajuda a la Dar. trastorns especials. Salut i reserves adomicifi. Av, Torre Blanca. 2-8,3r, desp, 11112. « 9 3 5893967

T E L E ASSIS. I N P R O S S 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r A. « 9 3 589 3 9 67

vingudes. Plaça Doctor Galtes, 5.1r 3a,

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Ora. Anna R. Cerdà « Dra. Rosario Sagarna • Dra Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp. 8-9.

LABORAT ORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol. 17, baixos. « 9 3 589 6 0 55.

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, protests. odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. «936750803

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Hibatallada. 20.1r 3a. « 9 3 674 72 16

CLÍNICA DENTAL DR. BRANOT Ortodòncia i odontologia general. Santa Mana, 9.1r2a. » 93 589 70 4 0

PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicna adolescent. Av. Torre Blanca. 2-3. 3r pis. « 9 3 674 57 9 8 9 3 5 8 9 3 5 48

CLÍNICA ORTODÒNCIA I D I S F U N CIÓ TEMPORO-MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-fl. 2n A, despatx 6. «5890396-6752212

DRA. M . J A U M E SAURA Ctinjca dental. Dl a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magí, 22, baixos. « 9 3 8 7 4 2 3 35

Metge capçalera

Fisioteràpia SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa.

J . R ESQUIROL CAUSSA Geriatna. Av. Torra Blanca, 2-8 Ass. Sarut., Agr. Mútua, Sanitas, M, Fiatc, Prev., Mut. HGC. Urg, 24 h, domicÉ.

« 9 3 589 39 26. « 6 0 9 331080

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència. psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 9 3 674 36 53 93 418 48 48

DRA. A N N A P U J I B E T I C A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallada. 21.1r « 9 3 589 2 9 9 5 93 674 20 79

Podologin J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, orteste, plantilles ortopèdiques, papilomes. ctruro,ta del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 629 16 95 36

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. «935895106

Psicologia-Psiquicitria C E N T R E PSICOTERÀPIA D E L VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

• Teleassistència, servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens • Atenció i companyia a persones grans

MARIA DOLORS C A R - RERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusifïol. 2. em 1a. « 9 3 6 7 4 15 2 6 « 9 3 6 7 4 0 1 47

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes... • Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

Tocoginecologia-Obstetrícia

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

INSTITUT P S I C O - M È D I C SANT C U G A T Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12, « 93 589 3 7 8 7

Pediatria

« 93 589 43 57 93 589 4 3 58

Pedagogia- Logopèdia BEGONA VINALLONGA Pedagogia logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge. Villa. 5-7. 1r 2a. « 9 3 589 12 15

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3, 2n 1a. {LI. Companys/Colomí « 9 3 6 7 4 72 40

Laboratoris

•a 93 674 63 29193 589 64 83

D R FERRAN FERRAN VB_À Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac. _ Francesc Moragas, 43. ertt. 2a. W 93 6 7 5 4 8 53

Mútues UNION MUSEBAIBESVICO Mútua d'Accidents de Treball núm. 271 Plaça Augusta, 3. « 9 3 675 10 0 2 F a x 9 3 675 10 0 2

INPROSS

Plaça Or. Galtes, 5, 2n 3a. « 9 3 589 4 0 5 1

Otorinolaringoleg

DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 4t l a « 9 3 589 48 0 8 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

• Transports especials: individuals i en grup

DRA. MILAGROS M A R T Í N E Z MEDINA I J . J . GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas. 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Traumatologia

JOSEP D O M I N G O P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària. Previasa, Medytec. Poíiclíníc Torreblanca, 2-8, 2 a - l 0 . « 9 3 68918 88 DR. FERMIN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21,1r3a. » 9 3 674 4 3 4 6 93 589 05 34

Av. Torre Blanco, 2-8,3r A, desp. 11 -12 SANT CUGAT [EVATifS

# • # # # # • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • * • • • • • • • • •

c i is§ wmm^::: mm'rnmm e YELMO SANT CUGAT

CiNESA SANT CUGAT

ÍIIKA T Anaydftjf

18,00-1&.10-aaatl·&tt

Tarzari

17JD0- W45 -22,35

16.10-18.10-26,21* 22.30 YeJmoJ Saatase

Yetmoa

fr^bJBewa 16.00- 1S.15-m3Q»&4S ^ ^ 3

18.00-18,15-20,30-22.50

16.00-18.15*20^22.40 Yetmo7

mOO-18.15-20.00/22.50

**&m

8ooftigef,«l pto*ro Q77:Brnui^nuncae8Suticientc

16.QQ-19.15-22.QQ ^ ^ 4

Sant Cagat 4

AiftftfryObéli* 16.10-19.06-22.00 Yeimo5

Anayriroy

mS S O T I T 2è SETMANA

;...

CUGAT

16.15-18.30 -29.#*22.45 Vyn»« 837: 16.00-18.15-22.48 Yeímo9 Eiliíi&ftMMftMs

Tots els divendres i dissabtes http^Avww.cinesa.es S E S S I O N S " G O L F E S "

2 a SETMANA

16.45-19.45-22.35

4 a SETMANA

wm-nM-nm

Els dies 24 i 25 es faran horaris especials

V- SETMANA

5 ? SETMANA

S A L A 2 : 16,00 - 18,15 - 20,30 - 22,45 G O L F A : 01,00 13 A N Y S

CINESH Qhnmaml/VmeSM. —

tamm

Carnet d'estudiant universitari

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

minusvàl'ids

Pagament amb atleta de crèdit

Venda per telèfon

902-33 32 31

Cultura

ELS /CATVIÜNS Divene/res. 24 ite desembre rie 1999

t o wmm

De dilluns a divendres • l)c 7.00 h a 8.00 h /•'./ despeitador amb Salva Yallvé • [)cS.(K)ha l().(K)h Pnmera Plana, amb Geni Lozano • D e 10.00 h a 13.00h (iambimta. el maga/ín, amb (llara Borrell • De 11(K)a 15.30 h Sani Cugat Avui: l'informatiu. amb Josep M.Miró • De 13.30 li a 1350 h /'.entra ista (repetició), amb Geni Lozano • De 13.50 h a 14.00 li Amli molt f/f gust, l.'espai f/r "astronomia. amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda. amb Kstcvc Llop • D e 17.00 h a 10.00 h Fandiina. el magazin amb Iolanda Casas • De 10.00 ha 20.00 h Al llom. el musical, amb Saba Yallvé • De 20.00 h a 20.33 h l'.espoiiiii. amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h /'.'/ millor f/f I magazín • De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssiía (dilluns). Rock World {dimarts), ])aucc l/geud (dimecres), C.hillOut (dijous), Jazz- Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Músini fil teu /ostat •De7a24h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius. • De 8.00 ha 10.00 li Fs cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 1100 h

p r o p o s t a

Por fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 1100 h a 14.00 h Avant-matx. /'.informatiud'esports • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena. FJprograma de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Pla\, amb Sònia (larmona • De 19.00 h a 21.00 h Bne d'assaig, amb (larles Roca • De 21.00 h a 22.0(1 h F.ntre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h I.a missa del Monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ l.a sarsuela! Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa la edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb (iarles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 11 Música al teu costat

El teatre emblemàtic

Nadal

Vn any més, amb l"arribada del Nadal la companyia santeugatenca Tetrateatre representarà respectacle nadalenc que ha preparat durant tot l'any. En aquesta ocasió, la directora del grup, Dolors Vila rasa u, ha preparat un espectacle poètic dedicat a les dones. Sota el títol de Domna, els actors recitaran, en diverses llengües, alguns dels poemes més sentits de l'edat mitjana en una reflexió sobre les dones i el mestissatge cultural. Com sempre, Factuació es farà a la Sala Capitular del monestir els dies 25, 26 i 27 de desembre. No us ho perdeu! Aquesta companyia mai decepciona el públic.

ii-l·l·^v-xvl·l·i·y^^íK·a^::^::^:

24 [)l\ KM>RKS

ESPECTACLES INFANTILS

SALES M U N I C I P A L S (Casa de Cultura) • Frederic Cabanas: «A grans trets. Santcugatencs per un tinal de segle». Mostra de caricatures. Fins al 15 de gener.

• De 10.30 a 14 h- Jocs amb Guixot de Vuit Gargot de Joc. Org. Ajuntament. Al Pla del Vtnyet. • De 18 a 20 h. Pessebre vivent. Org. Grup de Joves de la Parròquia. Col. Ajuntament. Als Jardins del Monestir • A les 18.30 h. Teatre amb la Pera Llimonera i l'obra Llorenç de fòiia i la catifa voladora. Org. Aj. Al Nadal a l'Knvclat. M Ú S I C A , RECITALS I BALL • Cantada de Nadal al carrer, a càrrec del (lor Infantil i Juvenil Sant ( àigat. Org. Aula de So. Pels carrers de Sant Cugat.

• Marta Ba Hallve, pintures. Del Uc 21 de desembre al l'S de gener.

CELEBRACIONS I TROBADES • Després de la missa festa de vigília de Vidal. Org. I REP. A la l nió Recreativa i Esportiva de la P loresta. • A les 24 h. Col·laboració missa del gall i teatre. Org. Ag. Cuit. i Musical les Planes. Col. Parròq. les Planes. Al Santuari Ml) Salut.

• J a u m e Muixart, p i n t u r e s . ••Montserrat». De I'l de gener al 15 de febrer. Al claustre del monestir de Sant Cugat.

MÚSICA, RECITALS I BALL • A les 22 h. Domna, poesia, música i dansa. Org. Aj. Preu: 1.500 pres. A la Sala Capitular del claustre del monestir.

DISSAHTK

26 DII'MKMJK

ESPECTACLES INFANTILS

SALES PRIVADES

• A les 18.30 h. Teatre musical amb l'oc de Retruc i Pobra Eh tres pèls del diable. Org. Aj. Al Nadal a 1 En\elat.

• Col·lectiva petit format, pintura i escultura. Fins al 30 de desembre. \ La Galeria (c/ Sant Jordi. 14).

TEATRE • A les 19 h. E/s Pastorets. Org. Mira-sol Tcar.rc.Col. Aj. i AA Madcac. Al leatre del Casal Cultural de Mira-sol. • A les 19.30 h. Espectacle satíric Clovn. f/osr/í, Ciomi amb la Cia. Intolerable. Org. La Unió Santcugatenca. A La Unió. • A les 20 h. Els Pastorets. Org. Veïns de la Floresta. Col. Aj. i la l'REF. A la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta

• Mercè Diogènc i Neus Colct, pintura i escultura. Fins at 31 de desembre. A Canals Galeria d'Art (c/de la Creu, 16).

MÚSICA, RECITALS I BALL • A les 19. 30 h. Concert de Nadal amb el grup T h e Minstrels. Org. Aj. i Doble Via. Al Centre Cívic de ies Planes. • A les 20 h. Domna, poesia, música i dansa. Org. Aj. Preu: 1.500 ptes. A la Sala Capitular del claustre del monestir. • A les 21.30 h. Concert de la (loral Serra d'Or. Org. Coral S.O. Col. Aj. i Parròquia St. Pere d'Octavià. Al monestir.

21 DILLUNS

• Per Nadal, l'art s'imposa. Fins al 4 de gener. A l'Ateneu Santcugatenc (pi. Pep Ventura, 1).

ESPECTACLES INFANTILS • De 10.30 a 14 h. Tallers amb Sim Salavin amb Mapa i La Sargantana 11<esta del Cartró. Org. Aj. Al Nadal a l'Envelat. • A les 18.30 h. Teatre amb Catacrac i Pobra La Ventafocs.Org. Ajuntament. Al Nadal a l'Envelat.

• J. Cirau Garriga. Fins al 5 de gener. Al CMSC (pi. Barcelona, 5).

MÚSICA, RECITALS I BALL • A les 18 h. Actuació de la Coral Tardor. Org. Col. Gent (iran de la Floresta. A la Residència Ntra. Sra. de Montserrat. • A les 22 h. Domna. poesia, música i dansa. Org. Aj. Preu: 1.500 ptes. A la Sala Capitular del claustre del monestir.

28 DIMARTS

• Manuel Millet, ceràmica. Fins al 9 de gener. A l'Espai Lluís Ribas (c/Gorina, 13).

ESPECTACLES INFANTILS • D e 10,30 a 14 h. Tallers de citc amb Tot Circ. Org. Ajuntament. Al Nadal a l'Envelat, • A les 18.30 h. Espectacle amb Teatre d e cordó i l'obra Retorn al país del Mai més. Org. Aj. Al Nadal a l'Envelat.

• Col·lectiva de Nadal, pintura. Fins al 12 de gener. A Pou d'Art (c/Balmes, 35).

TEATRE • D e 10.30 ST 14 h. Humor a m b L e o Bassí, Instintos ocultos. Org. Ajuntament. Preu: 700 ptes. Al Nadal a l'Envelat:

29 DIMECRES

30 lïïjòi:s

• Esther Villar, pintura. Fins al 27 de gener. A Galeria La Terra (Mercantic).

ESPECTACLES INFANTILS

- • De 10 3 14 h. Tallers amb Pep Gómez, Contes depapimflèxia i taller danses amb l'Esbart S.O Org. Aj. Al Nadal a l'Envelat • À les!8.30 h. Màgia amb Sim Salavim i l'espectacle Pota de conill. Org. Ajuntament. Ai Nadal a l'Envelat. " ^tfhsM Ú S I C A , RECITALS I BALL • A les 19.30. Dansa Mascaró de Proa. Org. Esbart Sant Cugat. Preu: 500 ptes. (600 no socis). A l'Esbart Sant Cugat. I

ESPECTACLES INFANTILS • D e 10.30 a 14 h.Tallers amb l'Obrador Lúdic. Org. Ajuntament. Al Nadal a l'Envelat. • A l e s l 8 3 0 h. Teatre de la Comèdia a m b l'obra Perot lo lladre. Org. Ajuntament. Ai Nadal a l'Envelat.

MUSICA, RECITALS I BALL • A les II h. Jazz amb la Vella Dixieland i l'espectacle Hot Time. Org. Ajuntament. Preu: 700 ptes. Al Nadal a l'Envelat

l ' í 1 * > > ,,

CONCERT

ï I | £

• Concert de Nadal amb la Festival Orchestra Ostrava. 25 de desembre, a les 19 h i 26 de desembre, a les 22 h.

Cultura

ELS -/CANTONS Divendres, 24 de desembre de 1999

EMD Valldoreix AJUNTAMENT

Cines Cínesa (reservis) 93 589 0941

Sant Cugat

93589 22 88

Cines Yelmo (reserves) 90212 4134

Casa de Cultura

'"93'589'Ï382

Club Muntanyenc

93 674 53 96

WDWdoreiiT'

"936741719"

Coral de la Unió

936741006

"OMÍC

"l35ir3788

Esbart Sant Cugat

93675 2Í52~

Llar d'Avis Parròquia

93 589 05 98

PRÒMÜSÀ"

'93589Ï732"

' PiscinavaJdorè*(

CAP - Urgències

935891122 9358944"55

Centre Soc. San. Ï F

sesraTsoo

"""

Ctre. Alzheimer St. C.

MrrjA>ISCÒMÚr«CÀCtO"

" ~

Els 4 Cartons

WM'&W]

Radio Sant Cugat

93 675 59 59

Tot Sant Cugat

93674 8661

Creu Roja Sant CugaT Creu Boja Valldoreix

Telèfon de l'Esperança 934144848

Hisenda

93 5891155

Jutjat

93674 6696

\ Dia 2 9 \ S t s . T o m à s B e c k e t , bis., m r ; D a v i d , r e i , prof.; Víctor, m r TAI-TXÍ (Nou curs) Inici gener Divendres de 9.30 a 10.30 h J O I E R I A a la c e r a perduda Inici gener. Dimecres de 16 a 18 h

•

\ Dia 31 i S t . S i l v e s t r e I, p a p a i S t a . C o l o m a , v g . m r

PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

Valldoreix

IOGA Dimecres de 2 0 . 3 0 a 22 h

93 204 7503 936741Ï63 93674 0569

•

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

•

~AÀ^7wv3ídwè]7

E S T A M P A C I Ó s/roba-batik i seda Dimecres de 10 15 a 1 ' -U: n

POLICIA

"ÀAPP'Montserrat Vaii AA Prop. i V. ia Floresta 93674 20 89

Cuerpo Nacional

AAW Aiguallonga Flor. 936745Í19

Municipal i Protecció Civil

"TAPrÏÏWMÏa^oT

Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 93 5 8 9 8 2 69

•

St. Pere Qctavià

AWwCanMalóValï

\ Dia 28 : Els S a n t s I n n o c e n t s , m r s . St. A b e l . S t a . D o m i n a , v g . m r

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De9a13 i d e 1 7 a 1 9 h

PARRÒQUIA Les Planes

ASSOCIACIONS

I Dia 2 7 \ S t s . J o a n , apòstol i evangelista i Teodor. m o n j o .

CASAL DE flj CULTURA DE Tllt VALLDOREIX Mll

i Dia 3 0 :: S t s . M a n s u e t . m r ; R a i n e r i , b i s b e . S t a . A n í s i a , m r

ORGANISMES OFICIALS

Dispensari la Floresta

i Dia 26 • La S a g r a d a F a m í l i a i S t . E s t e v e , p r o t o m à r t i r .

936754055

ASSfSTENCtA SANITÀRIA CAP

Dia 25 i El N a d a l d e N t r e . S r . J e s u c r i s t . S t a . A n a s t à s i a . mr.

936742Ó18"

AAW V. Carme Mira-sol ~ AAW St. JDan Mira-sol Consumidors

93 674 78 58

! Divendres 24

Salavert

Santiago Rusinol, 38

•

93 674 0 6 45 l

ORFEBRERIA

092.

Nivell 1. DIJOUS de 17.30 a 19 3 0 h

•

M j n i c i p a i ^ o r e i x j ' " ' 90Í79 5Í25' Comissaife St; . Cuigjüt

83 6?4 7612

DNI (Cita prèvia)

93 589 30 80

Urgències

GYM-AERÒBIC Dimarts i dijous de 9.30 a 10.30 h ! Dissabte 25

Serret

Pg, Baixador, 78 (Mira-sol)

•

93 674 23 72:

JAZZ INFANTIL I JUVENIL D m e c r e s de 17.30 a 2 0 . 2 0 h

091

• BOMBEBS BeBaterra Generalitat Rubí- Sant Cugat

9369280 80 085 '93699808Ò'

ENTITATS ASOT

'93675 35 03

CPÀ

'93'589Ï674

cTCa5eÍanc.'-"S'rchego 93 589 76 05 G^manoTCavis

93 589^798

'Grup Sup. Immigrants

93 674 9314

P U N T «Taller de plàstica» Dimarts de 17.30 a 18.45 h

SERVEIS

-— — -

Arxiu Gavin

93674 25 70

Arxiu Municipal

93589 OTÍF

Arxiu Nac. Catalunya

93674 20 89 93 725 29 44

Correus

936747096

•

ENHER Rubí

936991892

T E A T R E per a nens i joves Dijous de 17.30 a 20 h

FECSA (atenció dient)

90073 73 73

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Funerària

9358955 52

Repsol-Buta

93 67415 80

SÓREÀ

9358900 21

Diumenge 26

Llorens

Santa Maria, 27

93 674 15 31

Dttkins 27

Texidó

RrJa. del Celler, 97

93674 77 49

Dimarts 28

Moral

Santa Teresa, 40

936753344:!

"sfmWm

Casai CÜturat Mira-sol 935892018

Aeroport

93478 5000

Carreteres '

93204 2247

'i:- FGC

932051515

Grua

593674 3371

Beriflguès

Lluís Companys, 46

93 674 04 83:;

934?0<S02

RENFE

93318 8750

9367445 99

Ràdio Taxi

935894422

f&jGüsàO

Isern

Pg. La Floresta, 9 (la Floresta) 9315741863

Ctre. Cívic la Floresta

935890847

Taxis (parada)

936740997

l-De&a&ri

R.Füvièie

Dr.Murillo, 1

Ctre. CMctesPlanes

936755105

Valldoreix (parada)

936741111 ,

"935891638

Casal Valldoreix

Port

"Dimecres 29

Casal d'Avis SC

VITRALLS DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h

Diumenge 2 de gener

TRANSPORTS

LLEURE

•

Catalana de Gas

Aigües la Floresta

8367404 3 0 :

* EL CARTER ^ C ' A recollirà les cartes dels nens i nenes. O r g . Associació de Propietaris i Veins de Valldoreix De 18 a 20 h. A la seu de Propietaris i Veïns de Valldoreix.

Dimecres 5 de gener # ARRIBADA I CAVALCADA DF S.M. ELS REIS D'ORIENT a l'estació dels FGC de Valldoreix Mentre esperem l'arribada dels reis. música per a tots a m b G o g i M a g o , a les 18.15 h. Org. Creu Roja Juventut d e Valldoreix i EMD de Valldoreix Hi col·laboren entitats, associacions i particulars. Horari previst d ' a rribada dels Reis: 18.45 h. A la plaça d e l'Estació dels FGC d e Valldoreix.

$ J I M M . SANT C M S É 1 M , Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei finalitza el seu reconegut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a tes hores en punt fins a les 22.00h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins ates21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC dè Sant Cugat. Recorregut Av. Pla del vlnyet, Francesc Moragas, av. Rius i Taulet, pg. Sant Magí, La Mina, Abat Armengol, av. Francesc Macià, La Torre, plaça Octavià, Santiago Rusinol, av. Rius i Taulet, av. Lluís Companys, estació Sant Cugat i CAP de Mira-sol.

-LES PLANES

Sortides £ § de f . Colom -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.15 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de l'estació -Dies feiners. 1 a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h Recorregut. F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Lluís Companys, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom • A 3. SAHT CUGAT-RUBI-TERRASSA -Dies feiners. 1a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

V UNIA 2 . NUCU URBÀ DE SANT CUGAT

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts dècada hora fins a les 22.16 h

-Dies feiners. 1a sortida: 05.16-05.40 i als 40 minuts de cada horafinsa les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada horafins ales 22.10 h -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h - D i s s a b t e s i festius. 1a sortida: 09.23 h-09.53 h í als 23 i 5 3 minuts de cada hora fins a tes 2 2 2 3 h

Sortides des de l'estació FGC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

•Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació -Diumenges i festkis.1a sortida: 06.45h i ats 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). FGC, Colomer, Sant Domènec

ELS4CANTONS 56

Durridn·. 24 de desanl·rt ile l'M

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Maria D o l o r s Vilarasau. Directora de teatre

Desconcentrar IORDI CASAS

"Domna** pretén ser una reflexió sobre la dona" petir-te a tu mateix. Aquest és, potser, l'espectacle q u e té més fortament un sentit temàtic d e tots els que hem fet fins ara. Tetrateatre intenta ser personal. Fem el teatre que volem fer i de la manera que el volem fer i això _és una cosa que pot dir molt poca gent.

ÀI.KX LÓPEZ - Sant Cugat La companyia Tetrateatre presenta demà a la nit Domna, un muntatge que es podrà veure fins al 27 de desembre u la Sala Capitular del claustre del monestir. Maria Dolors Vilarasau, directora de la companyia, fa balanç de l'obra i dels quatre anys de Tetrateatre des q u e es va fundar l'any 1995, després d'estrenar a la Fira de Teatre de Tàrrega Una nit qualsei'ol. - <^ni- podrem veure dissabte a la Sala Capitular del claustre del monestir? - A l'espectacle hi ha dos temes centrals importants: el mestissatge de cultures i el que és pròpiament el tema argumental de l'obra, q u e és la dona. Quant al mestissatge de cultures. Adolfo Osta fa un munt d'anys que treballa en versions originals i sobre diverses cultures de l'edat mitjana. En comptar amb ell com a intèrpret, vam pensar que seria molt interessant poder fer un espectacle medieval. - Hi ha una barreja important de cultures beu diverses... - H i ha una primera part de l'espectacle en què agafem tres cultures diferents: la galaicoportuguesa, l'andalusí i després els trobadors. EJs actors, però. ho recitaran en català. - 1, per què la dona? - S í , curiosament hi havia molts poemes q u e estaven posats en boca de dona. Per exemple, a les cantigas de amigo és la dona qui patia en primera persona, i es lamenta davant el mar perquè ha marxat el seu estimat a la guerra. Curiosament, també en el món andalusí coincideix aquest fenomen. L·esjanrAas, que són els primers textos que es conserven en llengua castellana, també són posats en boca de dona, malgrat estaven escrits per homes. Aquest va ser el punt d e partida per poder lligar el sentit de l'espectacle. D'altra banda, vaig poder observar que cada un dels blocs era

He llegit al darrer número d'ELS 4 CANTONS diverses pàgines de-

- P e r q u è vau escollir Domna com a títol d e l'obra? - Perquè és un dels poemes o cançons que representem a l'obra. Crèiem que Domna s'entenia que volia significar "dona" i donava també aquesta idea medieval. - Ens podríeu explicar quins van ser els orígens d e Tetrateatre? - El grup es va constituir en el primer muntatge poètic que es va fer a la Sala Capitular. FI vam fundar Joan Llamas, Carles Casas, Joan Barlanga i jo. Tetrateatre és un joc d e paraules que els locutors de ràdio encara no han pogut superar mai. Els quatre que intagrem la companyia vam Mana Doto/s Vilarasau à la dinrlva de Domna'. FOTO: XAY! IARROSA recitar el Poema de Nadal. A par— Domna és un homenatge a la tir de llavors ens vam fundar i el un microcosmos poètic que no dona? .primer espectacle q u e vam fer tenia gaire a veure amb la realiNo sé si ho és, pretén ser una va ser Una nit qualsevol, obra tat. E n aquest món litarari com reflWríó sobre la dona. Aquest, que vam estrenar a la Fua de Temés alaben la dona, a la realitat là però, és un tema q u e tenia gaatre de Tàrrega l'any 95. dona no té cap estatus social, no, Vnes d e fer algun dia. Personals .._— D e s p r é s d ' a q u e s t s q u a t r e és considerada ningú, és només ment, e l s " rs, quin balanç pot fer de Teun o b j e c t e d e al·lea teatre. bellesa poètica. ressat. E n aquest - E n a q u e s t s m o m e n t s tan- I c o m és muntatge hi han quem uiS cicle. En els últims tres aquesta dona? participat moltes anys ja hem tingut el nostre pro- Cusiosament dones i de cop ha pi públic. Hi ha hagut una cones posa en boca adquirit u n altre solidació. A partir d ' a r a , c o d'home una caire. La dona ha mençarem una aposta nova amb dona idealitzada, fet aquest pas cap nosaltres mateixos, estem coguapa, alta, deal món del treball i l'alliberació mençant alguna cosa u n a altra essa, senyora, pels núvols. però al mateix temps encara és vegada. Si algun sentit té Tetra- Com es va decidir a acabar un afer p e r resoldre. Aquesta teatre, és poder dir-hi la nostra i de definir l'espectacle? temàtica serà un dels reptes d'afer-hi la nostra. - Quedava un espectacle molt quest nou mil·lenni. visual i molt plàstic, però vaig - Després de representar creure que si el tema central ha- Una vegada més, Tetrateatre Domna a Sant Cugat... via de ser el de la dona, havia de h a apostat p e r la novetat. - D o n c s e s p e r o q u e no es quedar alguna cosa més nua i - No m'ha agradat mai fer res quedi aquí. La idea és repremés essencial. Alguna vegada noigual. Quan acabo de fer un drasentar l'obra a Barcelona. A fora saltres havíem de parlar d e noma, m'agrada fer una comèdia i de Sant Cugat comença a exissaltres mateixes. Aleshotes vaig quan he fet una cosa d'una matir u n reconeixament cap a la pensar a fer una part actual de nera, després m'agrada fer-la d'unostra feina. La crítica ens ha l'espectacle. na altra. No hi ha res pitjor a re- tractat molt bé.

de tiïctóna serà un dels reptes del nou mil·lenni"

dicades als consells de districte, és a dir, a la desconcentració administrativa. Inclòs un article d'un regidor local, la qual cosa és d'agrair tenint en compte, almenys així m'ho sembla, que tenim una classe política àgtafa. Exceptuant, òbviament, la quantitat d'introduccions, pròlegs i presentacions de tot tipus del nostre alcalde, tema en el qual tenim una llarga i treballada tradició. La lectura d'aquestes pàgines m'ha produït una sensació d'extrema reiteració. Els temes que hi ha sobre la taula, i probablement no pot ser d'una altra manera, són els de sempre: enllumenat, clavegueram, urbanització, transport públic, seguretat ciutadana, ctc. El que sorprèn, però, és tornar a llegir que en tal o tal assumpte no s'ha tingut en compte l'opinió del consell afectat. Després de la paràlisi forçada (i potser forçosa) de l'anterior mandat, hom esperava un nou tarannà en la seva represa. l l i veig cares noves, començant per la de la Presidència, però no sembla que les coses hagin canviat substancialment Estem davant un tema complex. Ho vaig viure, i en vaig treure algunes idees que el pas del temps no ha desmentit, quan em dedicava aia^estió de la cosa pública. Per definició, i aquí la inèrcia i la mandra hi juguen un paper que no cal menystenir, el poder -per dir-ho d'alguna manera- es resisteix a repartir joc. Informar i c o n s u l t a r implica dedicar-hi temps, recursos humans i paciència (tot i partint de la base que la darrera és un dels actius que s'espera de tot polític). D'altra banda, la creació de mecanismes de participació no garanteix per si mateixa la seva continuïtat i, sobtetot, la seva eficàcia. Es imprescindible que la societat civil més activa s'hi comprometi. Tot i reconeixent que la falta d'atenció pot arribar a cansar, per més bona voluntat que s'hi posi. És d'aquells temes que no tenen una solució fàcil i del qual en parlarem durant anys. El que és segur, i en temps d'incerteses com l'actual no és poca cosa, és que sobreviurà el traspàs de mil·lenni i restarà indemne a T'efecte 2000".

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs