Diari de Sant Cugat 320 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres 21 ele gener eiel 2000

ÜS4GVNT0NS El "diari" de Sant Cugat

Sumari S'apunta Berta Rodríguez com a candidata al Congrés després de Josep Piqué Pàgina 9

Núm. 320 Any VII

225 ptes.

Correus vol acabar amb el seu servei nefast La direcció es compromet a normalitzar el servei abans del 30 de maig

Cortina demana a la comissió de seguiment que es posicioni sobre la preservació de TN Pàgina 17

Sant Cugat s'adhereix a la campanya "El desenvolupament, un dret de tots els pobles" Pàgina 20

La Unió Esportiva Sant Cugat s'allunya del descens apallisant el Bordils Pàgina 28

El tenor català Jaume Aragall actua aquesta nit al TeatreAuditori de Sant Cugat

Sant Cugat tindrà cinc codis postals i una nova oficina per a la distribució de cartes

Genets, cavalls i carruatges sortiran al carrer

Pàgina .?5

aquest diumenge per Sant Antoni

Entrevista a Ignasi Cabanas a la nova secció del diari 'Les sales d'art'

Els regidors Ponsa, Tubau i Ferrés, banderers de la festa d'enguany Pàgina 3 a 5

Pàgina 37

CATALONIA CERÀMIC

•

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

~^St ^ ~ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

SECUNDA JA

HORARI: dl. a dv. de 8 a 13 h i de 15a20h ds. de 9 a 13 h i de 16a20h

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

EXPOVENDES: pmw Gra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona! Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Publicitat

Ara tota

ELS /GUYTONS fíkritdm. 21rienener del 2000

amb la

RACC

informació

tindràs a casa

teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari US4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa E3S í CANTONS

Nom:

w.é$^B-

Adreça: CP:

Població ..

DArr WWW

CUIB

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a Ri b a t a N a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

ELS 4 CANTON ^^_*

El tema de la

hetmana Divendres, -I de gener del 2000

F e s t a

S a n t

%n t o n i

A b a t

Cada any, els carrers de Sant Cugat acullen nombrosos carros i genets a cavall que participen en la tradicional cavalcada del dia de sant Antoni abat FOTO; Fl.S 4 CANTONS

Una festa amb més de cent anys La tradició de Sant Antoni abat se celebra a la nostra ciutat des de finals del segle passat ESTER CASTANYER

Des de fa més de cent anys Sant Cugat celebra cada any la festa de Sant Antoni abat. Pels volts del dia 17 de gener-dia de sant Antoni- la nostra ciutat organitza la tradicional cercavila dels Tres Tombs i la benedicció dels animals. Els orígens d'aquesta festa a la nostra ciutat els trobem a finals del segle passat, quan Sant Cugat era un poble eminentment agrícola. Així ho explica l'actual president de la comissió de Sant Antoni, Josep Masó, que comenta que "'hi havia molts pagesos que

tenien molts cavalls, i és clar, això es feia per als animals i la gent del poble". Amb el pas dels anys aquesta festa ha anat canviant i ha

Masó: "A Sant Cugat hi ha molta participació, és una festa ben maca i quasi tothom que surt és gent del poble"

passat de ser una tradició de la pagesia a ser celebració popular que s'ha mantingut gràcies a les hípiques i a l'afició que hi ha pels

cavalls. "A Sant Cugat surt molta gent, hi ha molta participació". "Es una festa ben maca, quasi tothom que surt és gent del poble, i en canvi hi ha molts llocs on la participació que hi ha és quasi tota de gent de fora. A la nostra ciutat hi ha molta afició pel cavall". D'aquesta manera, la festa de Sant Antoni abat arriba aquest any al 114è aniversari, amb Túnica interrupció dels tres anys de Guerra Civil, i malgrat els canvis que s'han anat produint, la celebració conserva encara la tradició de treure a passejar els animals i portar-los a beneir a la plaça del Monestir.

Reivindicant * La tradició del dia de sant Antoni Abat es remunta a tes antigues tardicïons hivernals pfecristianes, quan els pobles retien culte als déus pastorals perquè protegissin ei bestiar. Amb ei pas dels anys però, fesglésia va recollir aquests ritus i els va convertir en una festa popular que s'ha mantingut fins als nostres dies, tot i que de maneres diferents. A Sant Cugat, aquesta és una de ics celebracions més arrelat s , ja que recorda el passat

el passat agrícola i vinyater de la ciutat. Segons explica Rogelí Padró, tècnic del departament de Cultura de i'Ajuntament, "aquesta festa ha de tenir també una funció pedagògica i ha de servir per explicar als més petits del municipi quin és cl nostre passat recent". D'altra banda» a molts llocs d'Europa, la festa de Sant Antoni abat és també una manera de retre un homenatge als animals de companyia, que avui dia, són els mes habituals.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

W R I W

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n

- 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l Vallès - (Barcelona)

Setmana La

ELS /GWrONS Divendres, 21de 'generdel2000

c a v a t g a d a

el mateix Lluís Recoder entregarà un record a tots els participants i lliurarà els trofeus als millors g e n e t s d ' a q u e s t any. D'altra banda, al llarg de tot el recorregut, la cercavila farà diverses parades en cases tradicionals de la nostra ciutat, com per exemple a Ca la Juliana o al ("entro Popular Andaluz, on es rep tota la comitiva amb una petita festa.

La tradició d e Sant Antoni recorrerà els carrers de la ciutat K.C. - Sant Cugat -

Sant ('ugat celebra un any més la testa de Sant Antoni abat, patró dels animals. Aquest diumenge. dia 23 de gener, els carrers d e la c i u t a t t o r n a r a n a omplir-se de carros, cavalls, i d'altres animals domèstics, que com ja és habitual, rebran una benedicció a la plaça del Monestir. La festa començarà a dos quarts d'onze del matí a l'avinguda Pla del Vinyet, davant del mercat de Torre Blanca, on està previst que es reuneixin tots els participants amb els seus carros i els seus animals, principalment cavalls. Des d'allà mateix, sortirà la rua dels Tres Tombs, que a la nostra ciutat ja no es fa al voltant d'una plaça com era tradicional sinó que volta pels carrers de la ciutat. Segons Josep Masó, president de la comissió de festes de Sant Antoni abat " a n t i g a m e n t els Tres Tombs es feien al voltant de la plaça del Monestir, però nosaltres ja no ho fem així p e r q u è

abans eren només els animals del poble i ara ja hi ha massa carros i cavalls i no podia ser". A q u e s t any, la rua c o m p t a r à amb la participació dels llancers de la Guàrdia Urbana de Barcelona, de l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes i de la Colla Musical Cornetes i Tambors de Martorelles, que amenitzaran la cercavila. Un any més, la comitiva recorrerà els principals carrers de la ciutat, passant pel Pla del Vinyet fins a Cànovas del Castillo, plaça d e l s Q u a t r e C a n t o n s i plaça del Monestir. Com ja és tradicional, un cop a la plaça d'Octavià, la comitiva s'aturarà a la p l a ç a d e l M o n e s t i r , on mossèn Blai Blanquer s'encarregarà de fer la benedicció de les cavalleries i dels diversos animals. "Tot i que el cavall és l'animal protagonista d'aquesta festa, des de fa uns anys la gent t a m b é porta a beneir alguns animals domèstics com ara gossos o gats, principalment animals de companyia" exlica Josep Masó. LIn cop finalitzada la

Una missa al monestir va inaugurar dilluns la festa de Sant Antoni abat La celebració del dia de sant Antoni abat ja va començar dilluns, amb una missa solemne al monestir de Sant Cugat. L'ofici, que va estar presidit pel rector de la parròquia de Sant Pere. mossèn Blai Blanquer, va c o m p t a r a m b l'assistència de més d'un centenar d e p e r s o n e s . Kntre els a s s i s t e n t s , va d e s t a c a r la presència dels membres de la comissió de festes de Sant Antoni, instaurada ja fa anys amb l'objectiu de preparar aquesta festa, i de diversos representants de l'equip de govern municipal, que enguany seran els banderers d'aquesta celebració. Durant la missa, mossèn Blanquer va recordar la història de sant Antoni i com s'ha convertit en el patró dels animals. El rector de la parròquia va aprofitar també per recordar la importància d'aquesta festa i del seu missatge, un missatge que ens recorda que els homes no som els únics éssers vius del planeta i q u e h e m d'estimar i respectar els animals. "L'atenció posada sobre les obres de la creació és el que procura la festa de Sant Antoni. H e m d'adonar-nos

que no estem sols al planeta sinó que som un vivent entre els vivents, hem d'estimar la creació i mirar de conservarla". Després de l'ofici, mossèn Blanquer va fer una valoració molt positiva de la tradició que té aquesta festa a la nostra ciutat i de la quantitat de persones que havien assistit a la celebració. "Hi ha hagut molta gent, no oblidem que Sant Cugat era un poble amb una arrel agrícola notable i per tant, amb una important ramaderia. És per això que la festa tenia molta importància". El rector va destacar també la continuïtat d'aquesta tradició, que a diferència d'altres pobles, s'ha mantingut fins ara a la nostra ciutat, amb l'única interrupció dels tres anys de Guerra Civil. "Això és notable p e r q u è a molts llocs el canvi de vida va fer que ja no hi hagués l'animal i el carro i es perdés la festa, però aquí s'ha mantingut". T a m b é dilluns, i després de la missa, tots els assistents a l'ofici van poder gaudir d'un bon esmorzar al restaurant La Bolera, i van iniciar així la celebració d ' a q u e s t any de la festa de Sant Antoni abat.

Pel que fa al nivell de participació en aquesta cercavila. Josep Masó ha explicat que no ho poden preveure perquè "hi ve qui vol, es tracta d ' u n a cosa molt espontània". Els principals protagonistes, però, seran un any més els cavalls, ja que a Sant Cugat la tradició de l'híCom cada any, els animals seran els protagonistes d'aquesta festa . F: 4C. pica està força arrelada i la majoria d'aquests centres participen en la tradició i treuen els benedicció, començarà la caMajor, Can Magí, barri de Sant seus millors cavalls a passejar valcada, que aquest any, i per Francesc, plaça del Coll, carreper la nostra ciutat. c o m m e m o r a r l'arribada del tera de Cerdanyola, carrer VallAquest any, la festa tindrà tam2000, comptarà amb la presèndoreix, plaça de l'Estació i rambé un caràcter especial ja que cia de les tres banderes de sant bla Ribatallada, entre d'altres, i servirà per fer un homenatge a Antoni que hi ha a la nostra ciuarribarà fins a la plaça Barceloun dels seus principals puntals: tat, una de les quals té més de na, on serà rebuda per l'alcalde Joaquim Bell, que va morir el cent anys. La cavalcada contide Sant Cugat davant d e l'Ames d'octubre passat. nuarà el seu passeig pel carrer juntament. Serà aleshores quan

E x p o s i c i ó

La Casa de cultura acull la primera mostra sobre el dia de Sant Antoni Lexposició recull 35 imatges d'aquesta festa tradicional E.C. - Sant Cugat -

La Casa de Cultura acull des de dilluns passat una exposició fotogràfica sobre la festa de Sant Antoni a Sant (Àigat. Amb el títol La festa de Sant Antoni, una tradició, aquesta mostra és un recull de les fotografies que ha fet durant anys el santeugatenc Manuel H u g u e t amb motiu d ' a q u e s t a c e l e b r a c i ó . Aquesta exposició és una novetat de la festa d ' e n g u a n y i p e r m e t seguir la història d'aquesta tradició, que es manté a la nostra ciutat des de finals del segle passat. Manuel H u g u e t , fotògraf aficionat, participa des de ja fa anys en la cavalcada de Sant Antoni, a m b el seu carro i cl seu gos. D u r a n t les darreres edicions, H u g u e t ha aprofitat també per fer fotografies d'aquesta diada, sobretot de la cavalcada i de la benedicció dels animals. La festa de Sant Antoni, una tradició presenta un total de 35 fotografies que p e r m e ten a l ' e s p e c t a d o r fer un seguiment de les diferents èpoques i diferents moments d'aquesta festa. Les imatges, la majoria en blanc i negre, reprodueixen escenes tan habituals com el pas dels carros engalants a m b flors o la marxa dels genets muntats dalt dels cavalls, també engalanats.

l'exposició d'Huguet e's un i ei ull d'imatges típiques d'aquesta festa h.: 4.C. Aquesta exposició presenta també algunes fotografies més actuals i de color, on es posa de manifest la nova tradició de portar a beneir tot tipus d'animals de companyia, sobretot gossos i gats. Per Manuel Huguet, q u e ha viscut s e m p r e a Sant Cugat, "aquestes fotografies són una manera de seguir el pas del temps a la nostra ciutat". Huguet, de 38 anys, participa a la festa de Sant Antoni des que tenia 5 o 6 anys i segons afirma, "des d'aleshores la ciutat ha canviat molt". "Jo encara recordo l'època en què era un poble sobretot rural". Aquest és el primer any q u e s'organitza una exposició rela-

cionada amb la diada de sant Antoni abat. Coincidint a m b l'inici de l'any 2000 i a m b el caràcter especial que els organitzadors volen donar enguany a la festa, el president de la comissió d e Sant Antoni, Josep Masó, ha explicat q u e "aquesta mostra contribueix a commemorar els més de cent anys de tradició a la nostra ciutat". Massó ha afegit també que des de la comissió no s'havien plantejat mai la possibilitat de fer una exposició, però q u e quan van rebre la proposta van estar encantats. L'exposició La festa de Sant Antoni, una tradició es podrà veure a la Casa de Cultura fins al dia 23 de febrer.

Setmana

ElS4CAIVroNS Divendres, 21 degener-del2000

t e s

banderes

La cavalcada de Sant Antoni abat comptarà aquest any amb uns banderers d'excepció

Ball de fi de festa amb la Cotton Club Big Band

Membres de la comissió i de Pajuntament portaran les 3 banderes E.C. - Saat Cugat -

E.C.

"Aquesta ha estat una iniciativa de la comissió de festes de Sant Antoni, i en especial del seu president", explica J a u m e Tubau " a q u e s t any han v o l g u t agrair així a l'Ajuntament la seva participació i la seva col·laboració en la festa de Sant Antoni". Tubau ha afegit també que l'important no és que ells tres hagin estat els esollits per portar la bandera sinó que "es tracta d'un acte d'agraïment a la dedicació de tot l'Ajuntament".

- Sant Cugat -

La comissió de festes de Sant Antoni abat vol celebrar aquest any l'arribada del 2000 i ho farà a m b u n a festa e s p e c i a l q u e tindrà com a banderer i cordoners tres representants de l'Ajuntament de Sant Cugat. D'altra banda, i per commemorar aquesta data i els més de cent anys de tradició a la nostra ciutat, aquest any, i de manera excepcional, la cercavila passejarà les tres banderes de l'entitat, una de les quals ja té 114 anys. Aquestes banderes seran transportades per diferents membres de la comissió de festes i també per alguns representants de l'Ajuntament de Sant Cugat, que aquest any són els banderers de la festa. La bandera més antiga la carregaran alguns dels participants més veterans de la festa de Sant Antoni, la majoria dels quals han estat en alguna ocasió els banderers d'aquesta celebració. La

l·.l\ bandeters de la festa seran 3 representants de IWjuntament l· V / segona bandera la duran aquest questa festa, Joaquim Bell, reany diversos membres d e la cocentment desaparegut. Pel que missió de festes de Sant Antoni fa a la tercera bandera, la més abat. Entre altres noms, destanova, els encarregats d e portarquen enguany el de Josep Masó, la seran els regidors de CiU a president de l'entitat, Anna Sel'Ajuntament d e Sant C u g a t , gura, vocal, o Jordi Bell, tresorer Àngels Ponsa, que serà la bande la comissió i fill d ' u n dels derera, i Jordi Ferrés i J a u m e principals organitzadors d'aTubau com a cordoners.

Relacionada amb el dia de Sant Antoni, a la nostra ciutat existeix una altra tradició per la qual la bandera de sant Antoni es porti també fins a Sant Medir el dia 3 de març. Segons la tradició, a més, els responsables de carregar la bandera han de ser els mateixos banderers. Tot i que aquesta tradició no s'ha seguit tots els anys, Tubau ha comentat que "en principi, aquest any està previst fer-ho i ho hauríem de fer nosaltres, i queda per veure, però, si aquell dia podrem anar-hi".

h i s t ò r i a

" 1;

Sant Cugat celebra des de fa anys la festa de Sant Antoni abat amb un ball popular i un repartiment de premis que posen punt final als actes més tradicionals dels Tres Tombs o la benedicció dels animals. Aquest any, i tal com ja s'ha anat fent en les darreres edicions, el ball se celebrarà a La Unió Santcugatenca, i estarà amenitzat per la música de la Cotton Club Big Band, que dirigeix el valldoreixenc Jordi Barceló. Tradicionalment, aquestes activitats es feien en un e n v e l a t q u e es muntava especialment per a l'ocasió, però ja fa uns anys que la comissió de festes de Sant Antoni va decidir començar a ferho a La Unió. Segons ha explicat

ELS 4

CANTONS

president de la comissió organitzadora, J o s e p Masó, "vam veure que muntar un envelat era molt complicat i molt costós, i per això vam deixar de fer-ho". Una altra activitat tradicional a la nostra ciutat en aquest dia de sant Antoni és el concurs entre tots els carros que participen a la cercavila per escollir els que estan més ben engalanats. Durant la cavalcada, un jurat s'encarregarà d e d e t e r m i n a r els guanyadors d'aquest any, i ja a la tarda, durant la mitja part del ball, es farà Tacte de lliurament d e premis. Com ja és habitual, els guardonats d'aquest any rebran una copa com a record d e la festa. Josep Masó explica que Tobjectiu "és que tothom q u e di content perquè hi tornin a participar Tany que ve. Per això, el que fem és donar unes copes als cavallistes que van més ben posats, i igualment també hi ha tres premis per als carros, per als q u e vagin m é s ben arreglats". D'altra banda, tots els assistents a la festa de Sant Antoni tindran un record d'aquesta celebració i podran participar també en un sorteig organitzat per la comissió d e festes d e Sant Antoni i pels diversos establiments col·laboradors. Aquest any, entre els diferents productes que es sortejaran -la majoria, articles cedits pels diferents comerços- els participants tindran l'oportunitat de guanyar un xai o un porc, dos dels animals amb més protagonisme en les festes de Sant Antoni de fa uns anys.

Uart i la literatura han relacionat sempre la figura de sant Antoni abat amb els animals" Amb els anys, la festa religiosa ha deixat pas a la tradició popular E.C. - Sant Cugat -

La festa de Sant Antoni, una tradició que té les arrels en els rituals precristians, va ser recuperada per l'església catòlica, que basa aquesta festivitat en la vida i obres d'aquest sant. Sant Antoni abat va ser un monjo que, segons està documentat, va néixer a E g i p t e cap a l'any 250. Després de veure la mort dels seus parcs, va repartir els-ne els béns entre els pobres i es va retirar a fer una vida de penitència i reflexió. D u r a n t aquell temps, una època en què hi va haver molts p r o b l e m e s dins la mateixa església, sant Antoni va mantenir la fe i va animar també els altres cristians a mantenir-la malgrat el perill i les presecueions de Dioclesà. El fet que aquesta figura hagi estat presentada com a patró dels animals prové del seu afany per superar els obstacles i mantenir una vida digna i acord amb la seva fe, ja que tot aquest esforç

.Mossèn fílai Rlanquer presidirà un any més In cerimònia de benedicció dels animal, I:. 4.(.. i tots els seus dubtes han estat reproduïts per l'art i la literatura com les temptacions de sant Antoni, unes reproduccions en què sovint apareixen animals. També a la tradició popular s'ha associat sempre la figura d'aquest personatge amb el porc. Es per aquest motiu que, segons

mossèn Blai Blanquer, rector de la parròquia de Sant Pere, " amb el pas dels anys, sant Antoni ha estat invocat com a advocat dels animals. Això. es una tradició molt poc històrica, que prové de l'art i la literatura, però que s'ha fet molt popular". Per mossèn Blanquer "d'aquí ve que quan

es va buscar un patró per a la gent que cuidava els animals, i en especial dels animals de granja, se'n va confiar el patronatge a sant Antoni abat". Actualment, a tota aquesta festa d'origen religiós s'hi ha afegit una part més popular la cavalcada i la benedicció dels animals".

El gran ball de Sant Antoni amb la Cotton Club Big Band i la posterior entrega de premis c o m e n ç a r a n a partir d e dos quarts de set de la tarda.

Enquesta

ELS /CANTONS

Divendres, 21 de gener de! 2000

E n q u e s t a

Sap d'on prové la tradicional festa d e l d i a d e Sant Antoni abat? Un any mes. Sant Cugat celebrarà el dia de Sant Antoni amb la tradicional cavalcada i la benedicció dels animals. Aquesta és una festa molt arrelada a la nostra ciutat i són pocs els santcugatencs que no la coneixen; t o t i així, hi ha moltes persones que no saben quin és l'origen d'aquesta celebració. Mentre

que alguns coincideixen a buscar-hi un origen rural, en la pagesia del segle pas sat, altres opinen que l'origen és religiós i que prové de la vida d'aquest sant. El que sí que tenen tots d a r és que. inicialment, aquesta festa estava destinada sobretot als animals relacionats amb el món agrícola i rural.

INDUSTRIAL

JOAQUIM VÀZQUEZ 65 ANYS JUBILAT

CINTO COLOMER 75 ANYS JUBILAT

MARIA ASUNCIÓN PUJOL 55 ANYS MESTRESSA DE CASA

"Es una tradició antiga que suposo que ve dels pagesos que tenien animals. En aquesta època, com que feia fred, els reservaven perquè no sortissin al camp i aprofitaven per fer la festa".

"La tradició de Sant Antoni no sé exactament d'on ve, però visc a Sant Cugat des de fa trenta anys i aquesta festa m'agrada molt perquè sempre hi he anat, sempre hi he estat".

"Jo no sé d'on ve aquesta tradició ni quin n'és l'origen, sé que és la festa dels pagesos de tota la vida i sé que es beneeixen els animals, però no sé d'on ha sortit aquesta celebració".

"Sí, aquesta és una tradició que ve de la festa dels animals del camp, de sant Antoni abat, que és el seu patró. Sempre es fan els Tres Tombs. És una festa tradicional catalana i de tot arreu".

ÀNGELS MORA 52 ANYS JUBILADA

JAUME BOLDÚ 6 9 ANYS JUBILAT

JAUME PUJOL 65 ANYS ERARE

PEP BLANES 69 ANYS ARTISTA

"Fa molts anys que he vist celebrar aquesta festa, des de petita, però no sé d'on ve. Es la festa dels animals i tot això, però no sé quin n'és l'origen, com va néixer aquesta tradició".

"Home. aquesta festa ve de molts anys enrere. Ja havia conegut molta gent que se'n ciudaven fa molts anys. Ara és molt diferent d'abans i crec que està més bé, hi ha més participació".

"I ,u tradició de Sant Antoni prové del fet que els frares feien guardiola, engreixaven un porc, aquell dia el mataven i el repartien entre els pobres. Ara s'hi han afegit molts altres animals".

"La tradició de Sant Antoni es remunta quasi a la vida del sant. Ell era un amant dels animals. sobretot dels quadrúpedes,! aquesta estimació ha continuat i ha arribat fins avui dia ".

TON i GÓMEZ

5 5 ANYS

Ofertes recomanades CENTRE DE LAJMATQE ^'.n. i .;• i f ' :5,.i,'r«s. y - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

igital El teu distribuïdor de cameres pomt j material digital Kodak a Sant Cugat

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

Una n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s en 15.000 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210 1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs)

Canon Prima Súper Zoom 135 4 1 . 1 0 0 ptes. (iva inclòs)

Publicitat

ELS-/-CANTONS Divendres. 11 de gener del2000

Griful Oil. S.L, Servei Estació G À S Ó O CA

-is

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS

- Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE

Estacions de S e r V d

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 0 6 07

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

ua -<m - -i,

• - t : * ^ " • * > • % &

[i] ,;^>v^":r.v2?'- <-V-:

T 0 B E L L A Nou telèfon: 93 590 69 80

Santiago Rusinol, 49

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

U S 4 CANTOVS

Política

Divendres, 21 de gener del 2000

La casa de la vila Marta

Sesé.

Regidora

del

PS C

"No es poden municipalitzar els sentiments, però sí la solidaritat" JoSKP M. V.M.I.KS - Sant Cugat -

A c t u a l m e n t treballa en una immobiliària. Ha estat a TAPA de l'Escola Bressol de Valldoreix i tic l'Escola Eerran i Clua. Ha estat m e m b r e de la coordinadora d'Associacions de Pares d ' A l u m n e s de l'Escola Pública. I ara s'ha e n d i n sat en la política de la mà de l'agrupació socialista de Sant Cugat. Es regidora i s'ocupa dels temes que afecten els serveis socials. — Es una "santeugatenca pel canvi" i. per tant, no milita al l ' S C . d o n i c o m e u c a la seva història? - La proposta del cap de llista dels socialistes de Sant Cugat. Jordi M c n é n d e z , m'ha causat un petit ensurt i penso que això és molt seriós i que és una responsabilitat q u e no sé si podré portar a t e r m e . Però després penso que no sóc jo la q u e em presento sinó tota una colla de gent que hi ha al darrere que p o d e n venir a d e m a n a r - m e ajuda per p r e o c u p a cions que poden tenir i jo no sóc tal jo com a Marta sinó un grup de gent. Jo dono la cara, però arreglo les coses conjunt a m e n t a m b un grup de gent.

Síui la Sesé t on li w/ i •.tar molt il·lusionada participant de la política de Sant Cugat FOTO: X.I..

part d e l'administració local. La g e n t que ve a veure Sant C u g a t diu q u e és una c i u t a t molt bonica, però hi ha molts p r o b l e m e s . Els p o b r e s cada v e g a d a són m é s p o b r e s perq u è la ciutat és més cara, i la gent q u e és d'aquí de tota la vida ha de marxar p e r q u è no té prou diners per quedar-s'hi. Són realitats molt d u r e s q u e l'administració m o l t e s vegades no acull; jo sempre dic que no es pot m u n i c i p a l i t z a r els s e n t i m e n t s , però sí q u e es pot — (^uè mania i «piè es pot mi- m u n i c i p a l i t z a r la s o l i d a r i t a t q u e és el q u e ens correspon. llorar en l'àmbit dels s e r v e i s - Què aporta al grup munisocials? cipal socialista? - En serveis socials sempre he - M ' i m a g i n o q u e estic aporconsiderat q u e som la ventat a n t , de v e g a d e s em c o m e n focs de l'administració. É s on ten, la frescor del no haver eses d e s t i n e n m e n y s d i n e r s i tat mai i m p l i c a d a en res això crea unes mancances de relacionat amb la política. Les s e r \ e i s . Moltes vegades no se novetats m'il·lusionen, i tinc sap què és un assistent social ganes de fer i de p o d e r proi des de l'administració no hi posar m o l t e s coses, i de b e ha prou informació per saber llugar-me i parlar molt a m b la on has d'anar, no se saben els gent. Puc aportar un tarannà recursos que es t e n e n . I la ved'ingenuïtat dins de tot aquest ritat és q u e és una part q u e món de la política q u e d e veafecta molt la ciutadania. A mi gades és molt complicat i que m'agradaria que els serveis sorequereix anar molt en c o m p cials d'aquí fossin com els de te amb el que dius i el que tas. Suècia, però també e n t e n c I m a g i n o q u e la persona q u e q u e no paguem els mateixos ha estat molt t e m p s en la poimpostos. Manca molta inforlítica té uns trets característics mació en aquest aspecte per

i aquests són els que jo no tinc i espero no agafar mai. - Després de mig any com a r e g i d o r a , c o m v e u la màq u i n a de l ' a d m i n i s t r a c i ó ? Lenta, àgil, c o m p l e x a , fàcil? - M'imaginava q u e era com és

i»i#imfi·t • Diu tot el que p e t m i atxò èn polftiea «stít totalment prohibit. í justament això és cl que pretén aportar als seus companys del grup municipal socialista durant aquests quatre anys, la seva confessada ingenuïtat i la seva inexperiència política, però alhora les seves ganes de percebre les jflqaietuds de la gent i de poder col·laborar a fer una ciutat millor. Assegura amb les seves paraules, i ho reafirma amb !a seva mirada, que el diàleg ha d'estar per damunt de qualsevol partit polític: "lli som per entre tots intentar que tot funcioni de la millor manera. Estem condemnats a entendren's i penso que val la pena'VJ.M.V

per tal com van les coses, però un cop ets a dins t'agradaria q u e tot fos molt m é s ràpid, q u e tot s'engegués i q u e lespropostes fossin ràpides, q u e no hi hagués tanta burocràcia, q u e no fos tot tant complicat. T i n c la sensació de lentitud. Imagino q u e la política és això i q u e tot és més lent del q u e ens agradaria a tots plegats i q u e ens h e m de cenyir, en tot cas. al que hi ha i si podem millorar-ho els que hi som, doncs endavant. - Des de les darreres e l e c cions hi ha m é s dones a l'Aj u n t a m e n t , p e r ò s ó n suficients? La d o n a e n c a r a no està al lloc que li correspon? - Es la dona mateixa la q u e s'ha d'esforçar perquè fins ara les coses han estat d'una d e terminada manera. No és que haguem de demostrar res, perq u è ja està demostrat, però no ens hauríem de deixar passar la mà per la cara. Ens anirem introduint a poc a poc i sense fer grans escàndols ni baralles que crec q u e és la manera de fer Ics coses. E s t e m fent molta feina. - Es pot governar l'Ajuntament de Sant Cugat en minoria? - Jo no dubto q u e estiguin tre-

ballant molt. s'han de posar al dia de moltes coses. Són dotze a n y s . I m a g i n o q u e hi ha m o l t e s coses q u e e s t a v e n al calaix i q u e s'haurien d'haver posat en marxa abans. Però lòg i c a m e n t és difícil g o v e r n a r una ciutat a m b a q u e s t n o m bre de regidors i que aleshores la lentitud i la burocràcia q u e c o m e n t à v e m abans a u g m e n ta, encara costa m é s de tirar endavant el projecte de ( a l " . Arribarà un m o m e n t q u e es posaran d'acord a m b alguna força política de l'oposició i q u e aleshores serà més fàcil g o v e r n a r . N o sé a m b q u i n a força. Ja saben quines són les opcions plantejades i ells han de pensar q u è és que els pot anar millor p e r q u è ha de ser complicat governar d'aquesta manera, oi? — Es creu la proposta de govern entre CiU, PSC, IC-V i ERC? - N o crec q u e sigui una proposta tan complicada. Penso que en molts temes estem d'acord. Si r e p a s s e s els programes electorals veuràs q u e hi ha coses en q u è hi estem d'acord i d e les altres, en p o d e m parlar, per això hi som. Hi som per g o v e r n a r e n t r e tots una c i u t a t , p e r i n t e n t a r q u e tot funcioni de la millor manera, que la ciutat s'engegui. Estem c o n d e m n a t s , fins i tot, a ent e n d r e n ' s i p e n s o q u e val la pena q u e ens e n t e n g u e m . En política passen tantes coses i tants pactes q u e , per q u è no aquesta possibilitat? — Es tornarà a p r e s e n t a r a les e l e c c i o n s ? - Són quatre anys i poden passar moltes coses. Si realment el servei q u e hagi fet és prou vàlid, jo e n c a n t a d a de ser regidora altra vegada, però si no, fora. T a m p o c no p r e t e n c ser polític tota la vida i enganxarme al carro i no deixar-lo anar. Jo tinc molt clar q u e en política és necessària la renovació. Si vols q u e et digui la veritat, estic molt c o n t e n t a d'estar amb aquest tema de la política perquè és com la il·lusió de poder fer alguna cosa i em sap greu que no em pugui dedicar també a la coordinadora d'APA p e r q u è tantes coses no es pod e n fer. E n t r e la feina, la política i els m e u s fills no-tinc més t e m p s .

Política

ELS4G\IVIONS Divendres, 14 de gener del>000

P r e c a m p a n y a

M u n i c i p a l

Piqué destaca el bon moment del sector empresarial Berta Rodríguez, probable candidata al Congrés MAGDA MKNDKZ

D'altra banda, Piqué va destacar "l'extraordinària transformació" d e l m ó n e m p r e s a rial al Vallès, "adaptant-se als

de continguts, fruit d ' u n govern en minoria". D a v a n t a q u e s t e s c r í t i q u e s , l'alcalde L'inici d e l'any polític a l'Ade Sant Cugat, Lluís Recoder, j u n t a m e n t de Sant C u g a t ha va recordar q u e el pacte local estat breu, segons es d e s p r è n assolit al Congrés de Diputats del primer ple municipal cea m b el suport dels grups parlebrat dilluns passat. Un total lamentaris del P P i del P S O E de vuit punts configuraven preveu dotar d e més coml'ordre del dia, però només un p e t è n c i e s les c o m i s s i o n s d e total d e q u a t r e p u n t s e s p o - govern dels a j u n t a m e n t s e n d r i e n qualificar d ' e f e c t i u s . d e t r i m e n t del p l e municipal. A q u e s t s van ser l ' a p r o v a c i ó El pacte local es reserva p e r per u n a n i m i t a t d ' u n a m o c i ó al ple municipal el control d e de suport al po- r ' 1 1J l'acció de go- Saat Cugat -

Piqué i Rodríguez es van trobar amb els empresaris de la ciutat Foto: R.F. sectors d'alta tecnologia, q u e és el futur". Pel q u e fa a Sant Cugat, el portaveu del govern va afirmar q u e "convé facilitar l'accés al c e n t r e d e la ciutat d e m a n e r a q u e e s p u g u i competir a d e q u a d a m e n t a m b el q u e representa les grans superfícies". E n a q u e s t sentit, Piqué es va mostrar convençut que "el comerç local ha de jugar sempre un paper essencial en el panorama econòmic del país". El ministre t a m b é va aprofitar el seu discurs p e r deixar una porta oberta a possibles pactes postelectorals, afirmant q u e "si b é aspirem a guanyar

la majoria absoluta, és cert que s ' h a d e c o n t i n u a r a m b la col·laboració que s'ha produït en aquesta legislatura". D ' a l t r a b a n d a , la p o r t a v e u popular, Berta Rodríguez, és probable q u e formi part de les llistes per Barcelona, malgrat q u e va assegurar sorpresa dimecres passat a la nit q u e e n cara ningú no li havia confirmat res. A m é s , e n clau local t a m b é hem de destacar q u e s'ha confirmat que el santcugatenc Josep Albert Sempere anirà a les llistes d ' E s q u e r r a Republicana d e C a t a l u n y a al C o n g r é s dels Diputats.

bie timorès (ve- ^ uicaiae assegura v e r n S e g o n s g e u p l a n a n ú - q u e a r a s^aprOVetl R e c o d e r , ara ja mero 21), una , i no e s necessamoció p e r c o n tftèS tCttlCS ü la ri" dur per a l'avertir Catalunya comissió de govern Pfovac10 al p |e en província d'alguns dels t e única q u e es va segons la nova mes q u e finsara aprovar a m b el era obligat. R e legislació suport de CiU, coder, tot i maIC-V i E R C , i nifestar que dos punts de molts temes tràmit de l'àrea de Ciutat Soss'estan aprovant e n comissió tenible. Pràcticament tots els d e g o v e r n o q u e ell m a t e i x grups polítics van q ü e s t i o n a r c o m a alcalde t é p r o u c o m a q u e s t fet, però la m é s dura p e t è n c i a p e r donar-los llum va ser la regidora portaveu del v e r d a , va r e c o n è i x e r q u e PP, Berta R o d r í g u e z , q u e va aquest primer ple del 2000 no qualificar l'ordre d e l dia d e l destacava per un gran nombre ple de "penós" no tan sols per d'iniciatives de l'equip de gola falta de punts sinó per aprovern. Recoder va defensar la var t e m e s q u e a f e c t e n " e l s idea d'aprovar m o c i o n s q u e ciutadans del planeta, però no afecten els santcugatencs "en són t e m e s concrets pels santtant q u e m e m b r e s d e la h u c u g a t e n c s " . Francesc Godàs, m a n i t a t " i va c o n v i d a r e l s regidor portaveu d'IC-V, tamgrups a no aprovar-los si no hi bé es va referir a un ple "curt estan d'acord.

Municipal

Menéndez retreu a Palcalde les seves crítiques a Voposició Recoder destaca el bon clima existent entre tots els grups JOSKP M. VALLÈS

- Sant Cugat El regidor portaveu del PSC a l'Ajuntament, Jordi Menéndez, va preferir no repetir les crítiq u e s d ' a l t r e s p o r t a v e u s dels grups polítics de l'oposició sobre el contingut del ple municipal, i va concentrar Ics crítiques de tot el seu grup en un únic prec. Amb la s e n t è n c i a d e Ciceró: "S'ha d'acudir als atacs personals quan la causa no pot ser defensadr amb raons", Menéndez va retreure a l'alcalde Lluís Recoder que manifestés dics enrere que la principal activitat de l'oposició hagi estat la de no facilitar l'acció de govern muni-

••

JOSEP M. VALLÈS

- Sant Cugat -

El ministre portaveu del Govern, Josep P i q u é , va ser dissabte a la nostra ciutat e n una trobada informal a m b r e p r e sentants del món econòmic i e m p r e s a r i a l d e Sant C u g a t i de Rubí. A Tacte, celebrat al restaurant Can Cabassa, també hi van assistir el d i p u t a t al Parlament de Catalunya, Eranc e s c V e n d r e l l , el p r e s i d e n t provincial, Xavier García Albiol, els regidors d e l P P d e l consistori i la junta de la secció local del partit. El t a m b é cap de llista popular p e r la c i r c u m s c r i p c i ó d e Barcelona a les properes eleccions generals va t r a n s m e t r e un "missatge de confiança" als empresaris, afirmant q u e "és molt important " mantenir-la per "fer un país o p t i m i s t a i amb empenta". Piqué també va comparar la inflació actual a E s p a n y a , q u e é s del 2,7%, a m b la d e l s E s t a t s U n i t s , a més de destacar l'augment de llocs d e treball a l'Estat. " D e fet, un dels principals problemes q u e m ' h a n plantejat els empresaris és la dificultat per trobar mà d'obra qualificada" va explicar el ministre.

• *

L'oposicío qüestiona un ple municipal curt de continguts

cipal ("Només voluntat d e fer fracassar el govern i de posar pals a les rodes". E L S 4 C A N -

municació d ' à m b i t local, comarcal i nacional abans de finalitzar l'any passat. L'alcalde va TONS, núm. 317). Aquestes dereconèixer que en un moment claracions, segons M e n é n d e z , determinat de la roda de prem"no s'adiuen a m b la millora del sa va parlar del paper de l'opoclima existent propiciat per tots sició i que les seves declaracions els grups municipals". El portenien un altre significat del ret a v e u socialista va anar m é s collit per la premsa. Segons Reenllà i va recordar q u e els regicoder, el q u e volia dir es q u e dors de l'oposició també repre"la dinàmica d'oposició comsenten la ciutat de Sant Cugat i porta moltes vegades oposar-se q u e aquesta "desqualificació a coses que des de la dinàmica genèrica és del tot inacceptade govern es veuen d'una altra ble". manera ben diferent". L'alcalde Lluís Recoder va in- Recoder va afegir que mesurarà les seves paraules en el pròxim tentar matisar les seves declae s m o r z a r d e N a d a l a m b la racions realitzades en una roda premsa d'enguay, "si és que l'he de premsa-esmorzar amb els rede fer". presentants dels mitjans de co-

PERDUT AIRTOUR "Catalunya des de l'aire" Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes. Informació: 666.42.81.42 http·.//airtour .pvirt.com e-mail: airtour@airtel.net

sobre amb felicitació i postal amb nom i adreça a l'estació dels FFCC de Sant Cugat la nit del 5/1/2000 Té gran valor personal ES GRATIFICARÀ

TEL. 93 725 13 03

•MMM^'alttÉfiiriSiJiil} ilti: lÀíiiiii i;/t ••'••'•:. J ^ r " ^ ^ i

SISTEMES DE SEGURETAT J

:NfeÉÈÍ§|f . i*^i|?ii;;;;

MSSEKEEm SISTEMES DE SEGURETAT cowtfwtns DOHcnaiKiiciKa&

Lluíi Company*, 50-Tel. 93 589 17 99-SontCooatd·IVoUé»

OS 4 CANTONS

nuo

Divendres. 21 de gener del 2000

E d i t o r i a l

E1S CANTONS Stmi.in.in i r u l c p e n d e n t ilc Sant (.uijar del \ a l l è

Sant Cugat tindrà un servei de Correus

«•:

) ^ " L o c . l d e Sant C u g i t , S.L.

C a r r e r Sant - \ n t . m i . 4 > - 4 4 . - Ü.si'M) S J I I I C u g a t del Vallès Tel. <>.! SH4 62 H: - l a x «i.l f>74 20 24 Kilie.ó e l e c t r ò n i c a : hltp://v t l a w e b . c o m / s a n t c u K J t A d r e ç a e l e c t r ò n i c a : els4cann>ns@t<Hsan t e u l a t . c o m

Consell d* Administració Kjmon (iran (president) Jiisep M. (l.il>rcn/u. l'ere F.squerda i Xavier Furnells (editor delegat)

Dlrvctor J o s e p Maria \ a l i e s

Ftodacclo T r m a Af la nt-liimna: Kstet ( I j M j n v c r ; Polítira/OpinM: J o s e p M. Vallès; Sitcirtat/Kiitorii: Anna Horau; F>onoinia: Joan Soriano; C u l t u r a : limi M n n t c n e ^ r o : Kn|M»rti·: A l e \ l . o p e / ;

Comercial ( I j r m c n K\aralar i V i t i u Massana

Consol Editorial R a m o n Cfjii ( p r e s i d e n t ) , J o s e p \ l C j b r e n / . u (\ i t e p r c s i d c n i l , Víctor A l e x a n d r e , F r a n c e s c (^arbó, Jordi < )asas. Narcís ( Castanyer, -\lbcrt de Pablo, l'ere K s q u e r d j . Xavier Fornells. Rogcli P e d r ó , R j m o n ['ros. L l u í s Puig, Kmili Rerïé, M o n t s e r r a t R u m b a u , Paco Soler. J o s e p V T e i x i d ó , Joan Tortosa, J o s e p M Sans Travé. Joan T r o \ a n o . Núria /.abala

Subscripcions Sinda ( i ó m e /

Fotografia X.i\ i [..irrosa i K d i u r d F j r i n v e s

Disseny i maquotació Joan I n e r t e s i Marta C a b r o í

Correcció manca l'i

Impressió R n t n n p r c s U I >í72 4(MIS <Í>

Distribució M n l i i m \ a l l o s S 1. lel. s w 2 í 71 Dipòsit let:al. (Ü-4II.S-TÍ

irtu k •, M^iiat

j opinió ci! els editoruls m o d e l s seus autors,

(i)ACPC

s.c. ^-^ 0 ' M«(e lodorad*, 8 Local 7

M.FixSn2371 .

Distribució ú'L·LS 4 CANTONS als s u b s c r i p t o r s

SontCugot

orreus s'ho juga tot a una carta. La direcció assegura que a finals del mes de maig el servei de Correus a Sant Cugat funcionarà amb normalitat. És a dir, sense col·lapses desmesurats, sense retards exagerats en la distribució... un servei que malauradament desconeixem. Només podem donar un vot de confiança i ser pacients a l'hora d'observar que les cartes arribaran pròximament amb el temps que els correspon. A ningú li importarà rebre convocatòries, invitacions o cartes més o menys importants amb bastant retard durant quatre mesos més. Ramon Marin, director territorial de Correus a Catalunya, ha presentat juntament amb l'alcalde Lluís Recoder les diferents actuacions que s'estan executant per tal d'assolir l'objcctiu esperat per més de 50.000 persones (santeugatencs). La divisió del municipi en cinc codis postals ha de reduir el temps de classificació de la correspondència, feina que es farà en una nova oficina més gran que l'actual. Inicialment estava previst que l'oficina de la rambla de Can Mora es tanqués, però finalment s'ha decidit mantenir-la oberta per atendre el públic exclusiva-

C a r t e s

ment. Una decisió encertada, si tenim en compte que el nou local, que inicialment també havia de ser d'atenció al públic, no ès gaire cèntric. El local actual, prèvia adequació de les seves instal·lacions, podrà afavorir el treball dels funcionaris de Correus i el tracte amb els usuaris, el

El que és incomprensible és que hagin hagut de passar anys i anys abans no s'ha decidit posar fil a Fagulla

conjunt de la població. El local destinat només a la distribució també haurà de facilitar el treball de classificació de tota la correspondència del municipi. L'ampliació i reorganització de la plantilla és, en principi, també una mesura positiva que ha de resoldre el defectuós repartiment actual. Tot plegat, una inversió que supera els 250 milions de pessetes i que ha estat

d e l s

fruit de la negociació que l'Ajuntament de Sant Cugat ha dut a terme els darrers anys amb la direcció de Correus. De ben segur que l'Ajuntament i. sobretot Correus, ha fet un esforç considerable per tal d'elaborar el millor pla possible per a Sant Cugat, però el que veritablement sempre serà difícil de comprendre és que hagin hagut de passar anys i anys abans no s'ha decidit posar fil a l'agulla i pensar que Sant Cugat, a més de la seva complicada orografia és un municipi que en els darrers anys ha tingut un creixement demogràfic i urbanístic important; no només n'ha augmentat la població any rere any sinó que també s'han urbanitzat nous barris i, per tant, cada vegada tenim més carrers, concretament superem els 300 quilòmetres lineals. Ara toca a la ciutadania demostrar que és capaç de col·laborar amb Correus comunicant des d'aquest mateix instant a familiars, amics, empreses, bancs... les noves dades que hauran d'afegir per enviar correctament la correspondència a la població de Sant Cugat. Així que, en una petita part, que el funcionament de Correus sigui àgil i eficaç dependrà del conjunt de la població.

l e c t o r

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Degradació modiambiental a Sant Cugat i rodalia

Els plàstics s'amunteguen a les voreres de la carretera de Vallvidrera ja sortint de Chic. Al creuament de la Floresta continuen cap a aquesta barriada i el gruix principal es posa de manifest fins a l'estació de les Planes. A partir d'aquí ja és net (municipi de Barcelona), com també estan nets alguns carrers de Sant Cugat amb construccions d'alta categoria. Les pistes forestals que uneixen Sant Cugat amb Can Borrell estan també farcides de brutícia inorgànica, a causa principalment del pas de vehicles i sense que el que se'n beneficia faci res per netejar-les.

Les pintades a façanes de la via pública: mireu sinó la zona del Teatre-Auditori i d'escoles públiques. L'augment de la pol·lució i la conversió de Sant Cugat en ciutat dormitori. La construcció brutal que elimina i eliminarà (vegeu nous projectes) qualsevol àrea de lleure i es va endinsant al parc de Collserola. La situació de caos circulatori que viu la nostra ciutat, i pro-

veu sinó de sortir de la ciutat qualsevol dia des de les 7.30 hores fins a les 9 hores del matí. Ara ens parlen de construir l'estació vallesana del TGV a Sant Cugat on, els quatre de sempre, faran el gran negoci, mentre els altres en patirem les conseqüències (degradació, construccions, sorolls, massificació, augment de la circulació, pèrdua d'espais, etc). Això sí, podrem anar a Saragossa en

ttSSC.Vv

BELL !& ASSÒCJ ATS / «Ull»!*-

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674

1 hora i 20 minuts, gairebé el mateix temps que algunes persones de Valldoreix necessiten per anar a Sant Cugat amb transport públic. De tot això, en diuen progrés, dinamització i c r e i x e m e n t econòmic. Ja m'agradaria a mi poder sentir l'opinió dels nostres fills d'aquí a uns quants anys!!! JOSEP M. PUJOL (Sant Cugat)

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics 17 84'Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

Gas al carrer

Vallès

Sóc un veí del carrer Vallès i estic indignat perquè l'empresa instal·ladora de gas (Somgas) fa més o menys un mes i mig que va instal·lar el gas al bloc número 60-62, van trencar la vorera, hi van posar unes tanques i visca la Pepa, aquí està tot aixecat, les tanques fent nosa, fins i tot alguna ha caigut sobre algun cotxe i aquí no s'acosta ningú, aquestes coses suposo que Urbanisme o els zeladors haurien de denunciar-ho, o és que només estan per mirar on fan obres, i quan han pagat els permisos ja poden fer el que vulguin? JOSEP JUSTO SABATÉ (Sant Cugat)

Opinió

ELS/CAIVIONS Divendres, 21 e/e gener llei 2000

C a r t e s La Floresta,

any

2000

Tinc la sort de viure en un lloc t r a n q u i l com la Floresta i la desgràcia de disfnttar dels serveis de Sant Cugat. Visc rodejat d'alta tecnologia (torre de Collserola, parcs tecnològics, autopista, metro del Vallès), però manquen els serveis bàsics de què disfruten els ciutadans de la capital. A moltes zones de la Floresta no hi ha xarxa de clavegueram, ni canalització d'aigües pluvials als carrers. Patim els desavantatges del progrés (soroll del tren i del trànsit per l'autopista, així com la contaminació lumínica provocada pel peatge durant la nit), i d'altra banda, tenim unes instal·lacions telefòniques i elèctriques obsol e t e s , u n s carrers t o t a l m e n t abandonats i també: un pèssim servei de Correus. El 13 de gener, per exemple, em va arribar una carta de Barcelona (a 5 minuts i 410 pessetes de distàn-

cia) del dia 20 de desembre. Visc en aquest municipi des de l'any 1983. En 17 anys, els únics canvis que he viscut als voltants de casa meva han estat l'enllumenat d'alguns carrers i la instal·lació de cables trifàsics per part de Fecsa. Això sí, en aquest t e m p s s'ha fet una autopista amb una espectacular àrea de peatge, destruint tota una vall del parc de Collserola, i s'ha fet un centre urbà de disseny, mentre continuen aturats molts plans urbanístics dels districtes. Potser els dirigents polítics del nostre Ajuntament haurien de valorar si tracten igual el centre de Sant Cugat que la perifèria. Sembla que dels centralismes, no se n'escapa ningú. JUANA.

GAMERO (Sant Cugat)

d e l s

Carta al Sr.

l e c t o r s

Recoder

Ja ha passat Nadal, les festes, els Reis, els torrons... I ens hem p l a n t a t a l'any 2000. L e s joventuts d ' E R C volíem fer una carta als Reis. però el nostre caràcter republicà i la nostra creença en la política ens han fet canviar el destinatari de la nostra carta. Així, senyor Recoder. de cara a l'any 2000 ens agradaria: - La creació d'un pla d'ocupació jove que vinculi les grans empreses del municipi, fomentant la inserció laboral dels joves al marge de la precarització laboral que representen les F / I T . - Creació d'un pla d'habitatge de lloguer amb preus accessibles pels joves, tasca q u e pot e x e r c i r P o m u s a en c o m p t e s d'asfaltar carrers. - Potenciació de l'ensenyament públic, laic, català, de qualitat i promotor de valors com la cultura de la pau. Volem el quart

institut ja, volem més beques i una biblioteca u n i v e r s i t à r i a , amb horaris dignes i un fons bibliogràfic al nivell d'una ciutat culta. - Un veritable pla de suport a les entitats que treballen en el poble, especialment per aquelles que treballen per la integració de disminuïts físics i psíquics. - V o l e m urbanisme no especulatiu, respectuós a m b el medi ambient, que La Caixa i el Núnez no destrueixin els espais verds que ens queden. Així com la reactivació del programa de Residu Mínim, en definitiva, avançar cap a l'agenda 21. - Volem un pla de transports p ú b l i c s com cal, a m b b u s o s llançaderes als districtes, a preus joves. Més carrils bici, amb pàrquings segurs per a aquestes i més zones de vianants. - Demanem un impuls a la solidaritat, que no es basi únicament en el 0,7%, demanem ges-

tionar de l'Ajuntament a favor de la condonació del deute extern. - Necessitem de noves infraestructures esportives, el creixement desmesurat de Sant Cugat no s'ha fet d'acord amb les necessitats dels ciutadans. - Els joves de Sant Cugat volem un consell de la Joventut, on siguem els joves els qui decidim, de baix cap a dalt, necessitem de locals d e trobada i d'intercanvi, autogestionats com el CSO de Torre Blanca. E p definitiva, volem un Sant Cugat obert, verd, mestís, socialment just i a m b ciutadans lliures i no una ciutat dormitori, temple de la hipoteca d'aquells que busquen la qualitat d e vida que ofereixen les grans immobiliàries.

den ser el fil conductor a través del qual els alumnes descobreixin on som i d'on venim, els canvis climatològics, les estacions, el cicle agrari, o tal vegada un referent per enriquir la programació globalitzada a les escoles. Abans de finalitzar, deixeu-me recordaren Joaquim Bell, un dels puntals de la festa de Sant Anto-

ni, que el passat mes d'octubre ens va deixar. En Quimet, així el coneixíem, fou un bon esportista, amant de les coses d e casa, un bon conversador, entranyable amic..., el darrer matalasser de Sant Cugat i una gran persona.

JORDI GUIMERÀ I SANS I ENRIC FA US I AGULLÓ (JERCSant Cugat)

t e r r a t

Fes ta festa ROGELI PEDRÓ

a festa de Sant Antoni és un cúmul de ritus i celebracions hivernals precristianes, en què els pobles retien culte als déus pastorals per tal de protegir els animals de peu rodó i porquí. L'església va saber aprofitar aquestes velles tradicions, els va posar el segell de la casa i, fins ara, ha sobresortit l'esperit religiós per sobre el profà. Potser gràcies a això s'han fet més populars i celebrades algunes festes nascudes ara fa 2000 anys. En aquest sentit hauríem d'estar agraïts als protectors d'una part del patrimoni folkloricocultural. En alguns indrets d'Europa la festa de Sant Antoni no es coneix tal com l'entenem nosaltres. La festa entorn del Sant va desaparèixer i ara mateix té un sentit més carnavalesc. La forma i continguts són diferents, més referits als genis de les muntanyes, a l'home salvatge. Potser els menys influenciats, encara parlen de la llegenda d'un personatge misteriós, un dimoni que es troba amb el llop en un dels seus viatges, un sàtir o bé un centaure en què la teatralització ocupa la part més important. 1 parlant d'animals, em ve a la memòria una rondalla que s'explica a l'Alta Ribagorça. Diuen que en un poblet d'aquesta comarca estaven a mata-degolla per l'elecció del batlle. En veure que no podien posar-s'hi d'acord, van decidir tirar una poma costa avall del carrer més costerut del poble i donar la vara de batlle a qui arri-

bés a agafar-la primer. Així ho van fer. Tot just havien deixat anar la poma des de dalt del carrer, va sortir un porc d'una cort, la va agafar amb el morro i se la va menjar. Fidels a la paraula donada, van haver de nomenar batlle al porc. I diuen que, durant el seu mandat, el poble va anar més bé que mai. Des de sempre ha existit una relació força inversemblant entre els animals i les persones. No cal parlar dels animals domèstics, alguns, amics inseparables de Phome, d'altres que han servit per establir comparacions (angoixes i dèficits) com és el cas del Llibre de les bèsties, de Ramon Llull. A Catalunya hi ha diversos pobles que, fidels als orígens, celebren la festa de Sant Antoni de forma diferent. A Balsareny, per exemple, celebren la festa dels Traginers. Fan torrades al voltant de la foguera i les acompanyen de botifarra. Després s'inicia la cavalcada amb molts genets i carros de tota mena que recorden l'antiga feina dels traginers de la zona. Al Penedès i Camp de Tarragona es fa un ball de dimonis, l'argument del qual consisteix a recordar tristament el fet de no aconseguir pervertir el sant. Als Ports de Morella celebren la Santantonada. Fan una bona foguera i després, els allà reunits, són arrossegats pels dimonis cap a la plaça alhora que van dient improperis al sant per tal de temptar-lo.

En altres indrets es fan diferents representacions on es repeteix la lluita entre el bé i el mal, el sant i el dimoni. Des d'un punt de vista utilitarista i pràctic, molts de vostès es deuen preguntar per què serveix recordar i celebrar aquesta o altres festes. Jo hi he trobat algunes respostes. La festa ajuda al trencament de la rutina diària. Contribueix a situar-se i a integrar-se en un indret determinat i ens situa en el temps a partir del cicle festiu. Es motiu de retrobament amb el col·lectiu social més proper, ara que hi ha tants elements que ens separen o aïllen. Serveix per integrar diferents col·lectius socials. Es una manera de socialitzar els més petits. És una vàlvula d'escapament social i de pervivència del sistema establert. Serveix per apaivagar els problemes socials. S'utilitza per recuperar el desgast físic a través del canvi de ritme, la gresca, els àpats i la participació en activitats diferents. Serveix d'alliberament i ofereix la possibilitat d'un canvi d'actitud envers els problemes quotidians, encara que només sigui durant unes hores. La festa és ('indicatiu de bona salut del teixit associatiu o l'estructura social que la fa possible. Les festes poden ser treballades pels educadors com a centres d'interès per tal d'afavorir llur consciència comunitària. També po-

E l

Rogeli Pedró i Fontanet és tècnic de Cultura de l'Ajuntament

S 0 v e r

Q.UE

W?res

PEÍI a o e

CASC

e n

T i t o

vU HAN moctes

«Si p e s Les o a « e s s s P e « sí cftM UM TB.CS

Sei

Jttii-

..rnK l~^>-

K==J

ELS /CANTONS Divendres, 21 de gener del 2000

p o r x o

'Efecte 2 0 0 0 ' IOSEP CANALS

a som al 2000, i els nous aires d'aquest nou temps ens comencen a afectar també a t Cugat, ja que en els propers deu anys hem de deixar clar el projecte de ciutat que desitgem, si volem seguir sent dormitori d'elit o ciutat viva tots els dies de l'any. HI 1999 els caps de setmana tenien la dinàmica de Ics ciutats dormitori i de vacances del nostre entorn, però la resta dels dies la ciutat es convertia en el gran dormitori barceloní. Avui ['efecte 2000 ens domina i volem veure realitats dels projectes polítics, tant dels uns com dels altres, i volem saber q u è pensen fer del Sant Cugat del

nou mil·lenni. Els que creiem en la força cultural d'aquest indret mil·lennari demanem a l'administració local estímul i inversió d'idees a fi de fer destacar una vegada per totes la nostra ciutat com a ciutat cultural. És m o m e n t d'invertir pensant en la propera dèc a d a ; a v u i S a n t ( J u g a t té c a p a c i t a t per a d a p t a r - s e a la mundialització dels nous temps, però cal que les classes dirigents comencin a creure amb forca en les indústries culturals. Fa pocs dies un ampli estudi de la Fundació Jaume Bofill, titulat Informe per a la Cataluya del 2000, indicava, com tantes vegades s'ha manifestat des del món cultural, que en els últims

deu anys, Catalunya ha perdut pes a Espanya i e n el món, posant com a exemple que la inversió en cultura per part d'entitats públiques i privades és un vint per cent menor que a la ciutat de Madrid. Dit estudi assenyala el paper precari de la classe dirigent en relació amb les indústries culturals. La dificultat per vertebrar una política cultural nacional fa q u e n o hi hagi una orientació clara sobre els objectius globals per als pròxims deu anys, així com la poca inversió del sector privat. La inèrcia de l'administració (com la santeugatenca) en l'última dècada, que ha ignorat la tradició de la indústria local, per-

petua la cultureta. Ha dut a terme, tal com diu l'informe, una tàctica cultural qualsevol i ha tingut més en compte el vot que la concepció d'una proposta cultural de futur sent una cultura de façana la de CiU i el P S C principalment, ja que són ells els que encapçalen les principals institucions que controlen les plataformes d'expressió. La solució al problema, segons l'ampli estudi de la Fundació Jaume Bofill, rau en una política que mobilitzi recursos públics i orienti els privats, que corri el risc d'elaborar un pla per construir un país q u e c o m p e teixi en el mercat mundial. Avui, en l'inici del 2000, aquest Sant Cugat d'elit té molt a dir

per sortir del dormitori cultural en q u è estem, les inèrcies del franquisme ja són fora i avui aquí tenim gent entusiasmada a fer destacar la nostra ciutat en el món cultural nacional i internacional. Ara cal veure si la política de l'equip Recoder reconeix la falta de projecte polític cultural del seu antecessor i recull les consideracions del Llibre blanc de la cultura i les de l'Informe per a la Catalunya del 2000. Si volem ser un p u n t cultural dels nous temps, cal demostrarho en aquest 2000.

Josep Canals és galerista

s o t e r r a n i

Molt avenç, però amb crims encara MONTSERRAT RUMBAU

ra que ha passat el moment tan esperat i alhora tan temut del canvi de millenni, pots reflexionar fredament sobre tot el que s'ha dit i s'ha fet en relació a aquest moment i, un cop superat aquest traspàs cap al nou mil·lenni, sense que hagi passat cap de les anunciades tragèdies, podem reflexionar també en quina situació ens trobem. 1 t'adones que el teu món s'ha fet gran, que ens trobem ja immersos en l'anomenada globalització, una paraula força nova però que ha esdevingut ja imprescindible perquè reflecteixi una realitat molt concreta i actual. I t'adones també de la força i de la pressió dels mitjans de comunicació: ho han envaït tot, són els que marquen les pautes que s'han de seguir i els que ens obliguen a entraren la seva dinàmica tant si t'agrada com

no. I et tergiversen els fets, el que és important poques vegades t'arriba, no se'n parla, no interessa, ho poden repetir una infinitat de vegades. I a través dels mitjans de comunicació ens hem assabentat de les pors que han anat creixent i expandint-se en diferents països, unes pors que han fet que s'hagin construït refugis i acumulat aliments tot esperant una hecatombe, que vindria anunciada per les diferents catàstrofes que han anat succeint-se en aquest últim temps. I també pels mitjans de comunicació hem estat testimonis de les impressionants festes que s'han fet a tot el món, sobretot a les grans ciutats. Nova York apareixia coberta per una nevada de confeti que havia caigut sobre milers i milers de persones. París oferia un espectacle pirotècnic des de la torre Kitïèl re-

alment espectacular, i Barcelona presentava l'home del nou millenni, un gegant ple d'homes amb un cor vermell que bategava, espectacle que torna a donar a Barcelona la primícia del disseny i de la imaginació, encara que ha estat criticat per unes quantes dones que al seu tom han estat també c r i t i c a d e s p e r haver-se expressat només en castellà. I en totes aquestes celebracions, una constanc una borratxera d'alegria, és com si estiguessis obligat a ser feliç, a estar alegre, a seguir el ritme trepidant que se t'imposa des de tot arreu. Però, calia tot aquest muntatge que s'ha fet entorn del traspàs al nou mil·lenni? Fiem quedat saturats d'alegria, de festes, però si mirem el nostre voltant, veurem que tot és un miratge, que no n'hi ha per tanta alegria ni per tanta autocomplaença. Sí, hem

fc)EÜ, APEÜÜ... a Ü E FAIG TARD!? JA T'EXPUCARi ÜH ALTJE PIA AIKÒ DE LA GRATUÏTAT PE L AUTOPISTA

arribat al 2000, i hem avançat molt, sobretot en l'àmbit de la tècnica i de la ciència, és increïble fins on hem arribat, però com a persones, hem millorat gaire? Fa quatre dies hi havia una guerra a la nostra Europa tan civilitzada, i en aquella guerra es van fer les més inimaginables barbaritats, quan semblava que després de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial ja mai més es tornarien a repetir crims com els que en aquell moment es van cometre. Però s'han tornat a repetir, i ara és el poble txetxè el que està sent massacrat pels russos, i tothom calla perquè els russos amenacen amb les seves arm e s n u c l e a r s si hi ha cap ingerència, i a l'Àfrica milers de persones es consumeixen per la misèria, pel sida i per infinitats de conflictes armats que estan imposant la llei del terror, i podríem

continuar, però no cal anar tan lluny; aquí a casa nostra també en tenim, de misèries, i de moltes menes. Doncs a què ve aquesta necessitat de celebrar d'aquesta manera tan desmesurada aquest canvi de mil·lenni? A què ve tanta alegria? Per què hem d'estar tan i tan contents? Realment la nostra realitat mereix aquest esclat de complaença i satisfacció? Potser seria millor adonar-nos del molt que encara ens queda per fer, de com podem millorar, de com lluitar contra les misèries que ens rodegen, de com estem evolucionant tots plegats i sobretot com aconseguir ser immunes a la manipulació constant en què ens veiem sotmesos.

Montserrat Rumbau e's historiadora

AQUEST £ S DEL MORRO FORT»! "DIU QUE AMB EL QUE HA COSTAT ACONSEGUIR LA GRATUÏTAT DE LA A - 7 SC SENT AMB EL DEURE MORAL DE f ASSAR-ftl TOTS ELS DIES...VA DE SANT CUGAT A &ELLATERRA k TREBALLAR I ES TROBA QtfE NO «I HA SORTIA FINS A MOLLET»! £ S DELS QÜE CREIEN OÜE U S CUES DELS LATERAL*?EREH NOMÉS ¥Et NO PAGAR EL)?EATGE5>f!

<"<ftc

*©

& S /CANTONS Divendres, 21 de gener del 2000

l l o t j a

Joves, músics, preparats i amb un futur prometedor ÀNGELS PONSA I ROCA

ixí és com definiria els integrants de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) després d'haver-los sentit en els seus dos primers concerts. La JONC és una orquestra formada per nois i noies, estudiants dels darrers cursos d'instrument en diferents centres del nostre país que, amb entusiasme per la música i rigor en la interpretació, aconsegueixen fer vibrar l'Auditori de Barcelona ple de gom a gom. Després d'aquesta referència general, m'agradaria fer menció d'una realitat que com a santcugatenca m'enorgulleix. Entre aquests joves músics, n'hi ha quatre que són conciutadans nostres, l'Ariadna Rodríguez, el Sergi Claret, el Roger Roca i el David Franc, tots integrants de l'Orquestra Sant Cugat. És per

això que, en aquest punt es fa necessari un reconeixement especial a la nostra orquestra i sobretot al seu director, en Josep Ferré, una persona que ha cregut sempre en el potencial dels joves per fer-nos arribar bona música i un incansable treballador amb els joves intèrprets des de ben petits. Crec sincerament que en la música de la JONC hi ha una part de mèrit d'en Josep Ferré. Hi ha un altre aspecte important a destacar i és que aquests músics santcugatencs han estat formats en centres de la nostra ciutat, com l'Escola Municipal de Música o l'Escola Fusió. Vol dir, per tant, que comptem amb professionals de l'ensenyament musical de gran nivell, i aquesta és una prova més d'un fet que ja fa temps que constatem a la nostra ciutat.

Sant Cugat és un dels municipis de Catalunya amb més estudiants de música per habitant, i això no és una casualitat, sinó que més aviat es deu a una con-

Sant Cugat és un dels municipis de Catalunya amb més estudiants de música per habitant, i això no és una casualitat

fluència de sinergies. D'una banda, unes escoles de música que ofereixen un ensenyament de qualitat, tant des de la iniciativa privada com pública; un

professorat professional i engrescador; unes famílies motivades per la cultura musical dels seus fills i filles i, segurament, també una administració municipal amb sensibilitat per facilitar tot allò que està al seu abast per fer-ho possible. Tot plegat fa pensar en un futur esperançador per a aquests joves, no només perquè podrem gaudir de la seva música, sinó també per la necessitat dels valors que aporta el fet musical en una societat com la nostra, sovint massa materialista, i a voltes mancada de sensibilitat. Tornant a l'inici, no voldria acabar sense felicitar i encoratjar aquests joves que estan fent de la música la seva professió. Una professió que exigeix una dedicació exclusiva i absorbent, que de ben segur no és possible si no hi ha quelcom més en ells

que un interès professional. Una professió que els aportarà unes satisfaccions personals impossibles d'imaginar en altres feines, però que també els exigirà uns esforços igual d'impensables en altres àmbits. Es per aquest motiu que cal lloar la feina feta per totes les persones que han dedicat quelcom més que el seu temps a la iniciativa de la JONC, una aposta d'inversió de futur del govern de la Generalitat de Catalunya que sincerament agraeixo, a més de compartir el desig de la consellera d'Ensenyament, que en el mateix programa de mà de l'últim concert escrivia: "Que l'experiència els faci més bons músics i més bons ciutadans."

Àngeh Ponsa i Roca és tinent d'alcalde de Serveis Personals

b a l c ó

Mirant vers Euskadi JORDI CASAS

s interessant veure com es construeix una nació, encara que sigui des de la discrepància i/o la mera curiositat intel·lectual. No és altra cosa el que està succeint a Euskadi des de setembre del 1998, data de l'inici de la treva d'ETA (avui ja trencada) i de la signatura del Pacte de Lizarra. No sóc jo qui ho diu, sinó els mateixos nacionalistes, són ells qui parlen de "procés de construcció nacional". No és una gran contradicció? Perquè, ^"com es pot parlar de construcció nacional des de plantejaments que defensen l'existència ancestral de la nació, i de determinats drets històrics que hi són inherents, més enllà i/o independentment de les realitats politicoinstitucional i social? No, no n'hi ha cap de, contradicció, vist des de l'òptica nacionalista, òbviament. Parlem-ne una mica. Sempre he pensat que el desllorigador de la situació basca està a les mans del PNB, pel seu pes històric, politcoinstitucional i social. Un partit que, en un Hibre recent, fia estat qualificat de "pèndol.;pacrtètiei"v Efectivament, sem- . pfe s ' I f is*fuï^íiòr^;fÓBa-.

i et pragai|ítaB|f fx*t« (f>óstura probabfcrrfeftf ^^pife&éíferfà per réxteheWató^ütfcíhía).ï, aquesta ésïa^rtQycèft»itóhïbàreap dubte que dés de-fa1 meSosTopció s'ha decantat vers el primer

component del binomi suara esmentat Aquest canvi va iniciar-se amb el Pacte de Lizarra, va anunciar-se de forma més concreta en un document del 3 de desembre del 1999 i s'ha formalitzat i ampliat en el document aprovat en la III Assemblea General dels dies 15 i 16 d'aquest mes ("Reconèixer el ser per decidir"). El document no diu res de nou als qui hem seguit atentament els esdeveniments del País Basc, sobretot durant el darrer any i mig, però aporta -en un text d'estructura complexa- una bona dosi de clarificació política. Deixar clar quin és el punt de partida, els objectius que es volen assolir i els mitjans que es proposen per ferho, no és poca cosa. I això és el que fa el document. S'hi indica que es vol "un autogovern integral, ple i propi", mitjançant l'exercici del dret a l'autodeterminació, impulsat en primer lloc per l'entesa entre les forces nacionalistes i a partir de "la realitat política i dels marcs jurídics vigents" i del respecte d'ambdós. El plantejament és impecable. Per tant, res a dir. Potser només dues objeccions: a) El dubte raonable que r d^ I S disp^iò^addiciomls de la CónstiíUéió del 1978 es puguin deduir "drets propis i preexistertts" assimilables a la sobirania política (però en toc cas això ho r 1jafi de dir èts juristes); i b) El dret -'jf pensar que l'altra part contractant, la' resta de l'Estat, té quelcom per dir sobre el tema, en lí-

nia amb la reflexió i dictamen del Tribunal Suprem del Canadà de l'agost del 1998. Amb això darrer no vull, però, negar el fet que la resolució del futur del País Basc està a les mans dels seus ciutadans. És una qüestió de lluita, esperem que democràtica, per l'hegemonia sociopolítica. Ja ho he dit al principi, estem en un procés de construcció nacional, el que està en joc és si es farà en clau nacionalista. En definitiva, si l'objectiu serà l'as-

fetitzant un Euskadi o Euskal Herria compost de sis territoris. Això darrer ens porta al rovell de l'ou. El document del PNB esmenta amb claredat, en l'apartat "Claus del procés polític", que "l'element fonamental és l'extensió i afirmació de la consciència nacional (l'aposta pel ser) al conjunt dels ciutadans d'Euskal Herria", perquè "un poble i una consciència nacional no es crea per l'establiment d'un determinat entramat institucional". Es tracta que "el resultat del procés polític que ens proposem portar a terme Semprè he pensat que el suposi que tots, ciutadans i territoris [sic], puguin incorporar-se al desllorigador de la subjecte polític Poble Basc". En situació basca és a les definitiva, els nacionalistes han quelcom legítim però promans del PNB, pel seu decidit blemàtic, que Euskal Herria és pes històric, politcoinsti- un tot repartit entre dues comunitats autònomes d'un Estat i un tucional i social departament d'un altre. I el que ho fa especialment problemàtic, al marge dels impediments politicoinstitucionals, és que el nacionalisme només és electoralsoliment d'un nou estatus polític ment hegemònic en dos dels sis (diguem-ne independència o no) territoris reivindicats, Biscaia i o la consolidació d'una configu- Guipúscoa. Però ja està dit, es ració de caràcter federal; si els sig- tracta d'estendre la consciència nacional, que els ciutadans d'anes d'identitat es basaran en una quests territoris s'assabentin que concepció monolítica de poble i són bascos i que són posseïdors cultura aliena a un bagatge històde determinats drets històrics. En ric i cultural comú o s'apostarà per definitiva, que abandonin la seva concepcions laiques i obertes de "alienació nacional". nació i cultura; i, last btit not least, si s'actuarà a partir de l'Euskadi I això ens porta a la darrera reflerealment existent o se seguirà pro- xió: és possible aquesta lluita per

l'hegemonia al País Basc -és a dir, per la construcció d'un projecte de país en clau nacionalista- en un marc de respecte als drets inalienables dels ciutadans (els únics existents)? Aquí els dubtes són immensos. Tot el procés viscut els daners mesos apunta vers una altra direcció: les declaracions solemnes de respecte a la legalitat vigent, mentre es promou la promiscuïtat política amb els que només donen un valor instrumental a les institucions; i les crides a la pau, mentre s'espera el vot dels que no condemnen ni la violència assassina (ETA), ni la violència anomenda de baixa intensitat (kale borrokd), ni la coacció (acompanyada de danys materials) als polítics no nacionalistes, ni l'extorsió als empresaris. En definitiva, es tracta de saber si la iniciativa política la seguirà portant el nacionalisme no democràtic, com succeeix des de setembre del 1998, o si la proposta programàtica del PNB es fa segons un sincera decisió de confrontar democràticament el seu projecte amb el de tots els altres, sense la hipoteca de les armes, encara que sigui disfressada d'aposta per la pau. L'assoliment de la pau ha de ser una condició sine qua non, no un mètode per fer avançar determinades propostes polítiques.

Jordi Casas és col·laborador a" ELS 4 CASTONS

EIS 4 CANTONS CLUB DEL

SUBSCRLPTOR

rfM** C L U B S A N T CUGAT C A R Sant Cugat

c / Sant J o r d i , 3 3 - 3 5 • S

CADA MES R I C A L E M 5 VIPS EXCLUSIUS DE LA CARPA A M B ELS QUALS PODREU CAUDIR DE 5 CONSUMICIONS GRATUÏTES

Matrícula a meitat de preu

/.MS®í

Recolliu el ual que us farem i gaudireu d'un dte. del 50% en el preu de la matrícula

VENIU ASUSCAR-LOS!

Si visiteu la sala de l'artista santcugatenc LLUÍS RIBAS,

rebreu

CLUB D'ART Cl Gorina,

13. Sant

Cugat

una magnífica reproducció

Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa. Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de cada dia. Afanyeu-vos!

« ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

93 5*9 62 82

• de dl a dv, de 9 a 20 h

ELS-iGUNTONS Divendres, 21 de gener del 2000

Les

noces r de la setmana

Joie Manuel Camón i Rosario Bastida

Antonio Rodríguez i Rosario Àvila

Antonio Soldevila i Maria Josefa Olmo

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

EISÍ CANTONS

Entorn

Divendres, £1 de gener del £000

U r b a n i s m e

Coll Fava busca solucions Ja han començat les accions efectives per resoldre els problemes urbanístics M,\(ii)\ M K N D K Z - Sant Cugat -

Kls problemes urbanistics que en els darrers anys han sorgit al barri tic Coll Fava comencen a arribar a la seva fi. I íesprés de mesos treballant en un projecte de remodelació. en què es preveu arranjar els desperfectes, es preveu que la constitució d'una comissió especial de seguiment acceleri les solucions. Les voreres han estat les més perjudicades. Fls arbres de ribera que es van plantar a la zona han aixecat l'asfalt; a més, la part dedicada a gespa, que actualment tan sols és un tros de terra, crea més d'un problema a la gent que surt del vehicle, estacionat al costat. Un altre dels aspectes que també es prioritzen són les lineals interparcs per a vianants, que també han patit l'esquefdament de l'asfalt. El projecte inicial, que va començar a construir-se el 1994, tenia un percentatge destinat a habitatges de tan sols el 29%. La resta (71%) es destinaria a zones

verdes, vials i equipaments esportius, escolars i socioculturals. Diferents requalificacions urbanístiques dels darrers anys han originat que una part important del que s'havia de destinar a equipaments hagi passat a ser també d'habitatges. Al cap de poc temps d'haver-se finalitzat les obres, els problemes amb l'asfalt i les voreres van començar a aparèixer. Aquestes deficiències han fet que l'Ajuntament, en el dia d'avui, encara no hagi recepcionat les obres. En el ple del mes de desembre passat els grups d'esquerres del consistori, amb el suport del PP, van demanar la creació d'una comissió especial d e s e g u i m e n t de les obres, que s'ha constituit aquesta setmana. En principi, CiU es mostrava contrari a la constitució d'aquest grup de treball perquè considerava que era un tema que no afectava tot el conjunt de la ciutadania, i afirmava que es podia fer el seguiment de les obres mitjançant les comissions informatives d'Urbanisme.

«:4V

' * »

•

Les aneh dels pollancres han esberlat part delpaviment FOTO: XAVl i ARRÒSA

Òrgans

La comissió de seguiment Coll Fava neix per assegurar les reparacions El clima de diàleg predomina a la primera reunió MM.

Reunió constitutiva de la i omissió FOTO V i l / / IAÍ/ÍOS I

Dimarts es va constituir la comissió especial de seguiment de les obres d e reparació de Coll Fava, en una reunió celebrada a l'Ajuntament. Aquest òrgan servirà per fer un seguiment constant del procés de les obres que cal realitzar al barri santeugatenc.que es troba en males condicions urbanístiques. La comissió està formada per re•presentants de l'equip de govern municipal, dels diferents grups municipals i de l'Associació de Veïns de Coll Fava. Una de les tasques més urgents (jue es planteja la comissió és portar a terme les obres de reparació

de la urbanització del barri, ja q u e , com explica el president de la comissió i tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó "és una obra que considerem que no esta ben feta i, per aquesta raó, encara no ha estat recepcionada per l'Ajuntament de Sant Cugat". Tant els representants municipals com els veïnals han coincidit a destacar cl "clima positiu i dialogant" de la reunió de di marts. L'únic p u n t de discrepància va sorgir davant el plantejament del consistori d'acceptar les obres quan s'hagin reparat les que no van ser ben executades. "Creiem que cal insistir en el fet que es porti a terme el 100% del projecte", va afirmar

el p r e s i d e n t de l'AV de Coll Fava, Ivó Güell. "Si no es fa, apareixeran més endavant alguns problemes que afectaran els veïns del barri i després tota la població, perquè la reparació haurà d'anar a càrrec de l'Ajuntament", va afegir. En aquesta primera cita també es va determinar una reunió amb la junta de compensació, de la qual l'empresa constructora del barri, Vèrtix, n'és una part majoritària. En aquesta trobada es preveu plantejar el projecte d'arranjament urbanístic que ha elaborat l'arquitecte Jaume Pujol. per tal de començar les obres de millora de l'estat dels carrers i les voreres de Coll Fava com més aviat millor.

SERVEIS INTEGRALS DE COMUNICACIÓ ItíWtiUt Corporativa • Dis$*ny Gràfic i EdftOrtat • fsfcUtttit !H«*«y <tt FtgtM* Web • Projecte i M«ntatg« d'Etttirts • rrwItKStS F*ri*<Bttit*

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 $6 25 E-ntait; cor«u#p«»raiffiieacte,coH)

Entorn

ELS /CAOTONS Divendres, 11 dt gener delïQOQ

T o r r e

N e g r a

Cortina demana a la nova comissió de seguiment que es posicioni

El consistori vol controlar la despesa d'energia al municipi

L'alcalde vol que l'advocat s'expliqui en una reunió extraordinària A.B.M. ANNA BORAK -Sant Cugat-

Tothom demana explicacions. La darrera reunió de la comissió de seguiment de Torre Negra ha produït alguns dubtes a molta gent. D'una banda, els membres d'aquest òrgan encara no tenen clar si l'advocat Albert Cortina (coordinador de l'equip redactor del projecte de protecció) continuarà al capdavant de l'equip jurídic assessor. De l'altra, Cortina ha reconegut a E L S 4 CANTONS que va fer arri-

bar una instància a la comissió, però fent una sèrie de preguntes que, segons assegura, encara no li ha contestat ningú. "Els polítics i els membres de la comissió han de posicionar-se de manera clara sobre la seva autèntica voluntat política, han de definir si volen preservar de manera integral la zona de la Torre Negra tal com estipulava el projecte o si s'estan replantejant altres coses". L'advocat assegura que "com a professional, i com a ciutadà de Sant Cugat, sempre estaré implicat amb

el tema i defensaré fins alfinalque la zona sigui parc rural", però reconeix que "no m'han donat les garanties polítiques per continuar en aquesta línia". I mentre Cortina defensa que si la comissió s'està plantejant una etapa "revisionista", no podran comptar amb ell, l'alcalde manifesta que la voluntat de tots els grups polítics actuals continua igual que abans, volent "la preservació integral de la zona". Segons Recoder, per continuar endavant encara necessitaran assessorament jurídic i la intenció seria que fos per part de qui l'ha donat fins ara. L'alcalde ha anunciat que es farà una reunió extraordinària la setmana vinent "per convidar Cortina perquè s'expliqui" . Més protecció Durant aquesta trobada de la comissió de seguiment també es va tractar un dels temes que preocupa des de fa molt temps als ecologistes: la protecció de la Queixalada. Per Lluís Llerena, membre de la

La comissió de sediment de Tom Negra es reunirà també la setmana vinent F: X. L.

Plataforma Cívica, "malgrat que hem perdut Can Vilallonga i la Costa del Golf, caldria preservar "el turó del Lluch, la Colònia Duran..., i per totes aquestes zones caldria analitzar quina n'és la situació i què es pot fer per protegir-ho". L'alcalde, Lluís Recoder, es va reconèixer sensible a aquestes peticions. De fet, l'alcalde va explicar

que s'havia denegat un programa d'actuació urbanística en el sector del turó del Lluch recentment. "Evidentment", conclou l'alcalde, "hem quedat que es farà un estudi per veure com es pot preservar allò que es pot preservar, perquè en aquests sectors hi ha zones que tenen la qualificació de sòl urbà í nosaltres hem de respectar la llei".

H a b i t a t g e s

L'Ajuntament demana que s'arregli la casa del carrer Sant Medir REDACCIÓ. - Sant Cugat -

/• A twm* liiiiiruii de if-t/iiinn In utvi <> tet-lu endermair E: XAVl.

IARROSA

La casa e n runes del carrer Sant M e d i r haurà d e ser arreglada o r e m o d e l a d a . A q u e s t habitatge (que es pot observar a la fotografia del costat) ha arribat a u n p u n t d e d e t e r i o r a m e n t q u e pot ser perillós per a la seguretat ciutadana, així a l m e n y s ho van e s t i m a r els t è c n i c s d e l ' A j u n t a m e n t d e Sant C u g a t al m o m e n t d e redactar Pinforme. El t i n e n t d'alcalde d e C i u tat Sostenible, Joan Carbó, ha assegurat q u e d e s d e l consistori ja es va e s t e n d r e una or-

dre d ' e x e c u c i ó als a m o s d e l ' h a b i t a t g e . " L ' o r d r e " , argumenta Carbó, "obliga p e r llei els propietaris d e l ' i m m o b l e a restablir les condicions d e seguretat i salubritat, i a evitar l'alteració d e l ' o r n a m e n t p ú blic". Després de trenta dies per presentar al·legacions i dos mesos p e r a realitzar les r e formes p e r t i n e n t s ( q u e , s e gons el t i n e n t d ' a l c a l d e , e s c o m p l e i x e n a finals d ' a q u e s t mes d e g e n e r ) els amos hauran d e t e n i r la casa rehabilitada d e forma segura o optar per la segona alternativa: l'enderroc.

Reduir el consum d'energia i millorar la qualitat dels serveis en els centres municipals és l'objectiu de l'estudi que s'ha engegat des de l'àrea de Ciutat Sostenible en col·laboració amb l'Institut Català d'Energia de la Generalitat de Catalunya (ICAEN). L'experiència pilot es durà a terme a dos cenetres d'ensenyament infantil i primari del municipi: Joan Maragall i Pins del Vallès. Fins ara, els tècnics de l'ICAEN, acompanyats pels tècnics municipals, han recollit les dades necessàries per fer una anàlisi de la despesa energètica d'aquests dos equipaments, estudiant a la vegada quines són les mesures que es podrien aplicar per reduir aquest consum. L'estudi ha estat ben rebut pels directors dels centres educatius, tot i que han expressat la seva inquietud sobre si servirà d'alguna cosa. "No és el primer cop que es fan estudis i després no s'aplica cap canvi" assegura Ismael Lecina, director del centre Joan Maragall, "i a més de conèixer la despesa", argumenta Montse Carque, directora del Pins del Vallès, "l'ideal seria poder rectificar aquests consums". G a p a l'estalvi energètic Per la seva banda, Joan Carbó, tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, explica que "la voluntat és incloure ja als pressupostos una partida per poder aplicar aquestes mesures". El pas següent, tal com ha confirmat a ELS 4 CANTONS el ti-

nent d'alcalde, és ampliar aquest estudi i les correccions pertinents per aconseguir un consum menor a tots els edificis municipals, "tenint en compte", puntualitza Carbó, "que en les construccions noves ja adoptem les mesures necessàries des del principi". Pel responsable de l'àrea de Ciutat Sostenible, "tots els ciutadans hem d'anar cap a un consum més responsable de l'energia, i el primer a donar exemple ha de ser l'Ajuntament". Paral·lelament a l'estudi, el consistori ha editat un tríptic que es repartirà a la ciutadania amb consells pràctics per aconseguir un estalvi d'energia.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT U N A CIUTAT MÉS ECOLÒGICA §;•; 1|lTÍ|H*eSà '§ líder en ei seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graelfs, 35 Tel. 93 590 86 66 Fax 93 590 66 67 8-mail leonei i@íeonelli.com web: wwwieoneiy.com

Entorn

ELS / C A l V r W B Dnrndres. >l de gener del >iW

PASSEIG DE FRANCESC MACIÀ:

I s

c a r r r s d

s Ull Bïiipiï'airi

l passeig de Francesc Macià que coneixem avui, una de les més extenses vies urbanes de Sant Cugat, és el fruit de successives reformes i ampliacions urbanístiques, i ha acabat esdevenint el traçat més característic per arribar a la zona nord del municipi, 'lot i el seu

caràcter de via connectora del centre de la població amb la ronda Nord, Francesc Macià no ha esdevingut encara un vial de comunicació príoritari a ta ciutat. No cal oblidar, però, que el passeig ha estat capaç d'aconseguir un important paper dinamitzador d'algunes de les zones residencials

de la ciutat, amb una doble funció lúdica i comercial. La via transcorre paral·lelament al traçat ferroviari que arriba de Sabadell, i desemboca a la rambla del Celler, i amb això aconsegueix unir, mitjançant un agradable passeig, dues de les més importants zones verdes del municipi.

u Q Cl

el perolet

í * 4 «CUTERIA • M E M ^ jerseis i complements

Av. Francesc Macià, 67 Av. Francesc Macià 57 Sant Cugat del Vallès 93 589 71 60

Av. Francesc Macià, 85 A local 2 (Coll Fava) 08190 Sant Cugat • Tel. 93 589 3614

Tel 93 675 53 03

Entorn

ELS4CANTONS Divendres, 21 de gener del2000

BASTINT LA CIUTAT DEL SEGLE XXI

I 3

Un nou passeig residencial

n un context en què molts vells espais carregats d'història veuen com es perden fragments dels seus records, és a dir, parcel·les de la nostra identitat col·lectiva, apareixen nous elements urbans que pretenen ajudarnos a crear una ciutat nova. Un exemple d'això és el passeig Francesc Macià, una via que ha redreçat l'activitat entre la zona nord i el centre del municipi sense renunciar al seu esperit inicial. Els més grans recorden el traçat d'aquesta via destinat a usos ben diferents. Un recor-

El modern Francesc Macià aconsegueix crear teixit social en barris 'recents'

regut anàleg al de l'actual passeig Francesc Macià el feia un camí que unia el monestir amb el cementiri, i aquest amb la coneguda creu de Coll Fava, desapareguda durant la Guerra Civil. Era, de fet, el que es coneixia com a camí "d'anar a Coll Fava", nom que encara roman per referir-se a la plaça que actualment substitueix aquesta tradicional creu de terme.

r r r s e Aquesta via dona coherència a alguns dels nous espais urbanístics de la ciutat FOTO: XAVI LARROSA

Modernes urbanitzacions a principis de segle van convertir algunes parts d'un camí secundat per terrenys de cultiu particulars de vinya i cereals en un important carrer La via, coneguda en un principi com a passeig de Cànovas del Castillo, pren el nom actual (obviant el període de la dictadura) el 1934, arran de la defunció el desembre de l'any anterior al nomenament del primer president de la Generalitat de Catalunya. Una moderna deno-

minació que no va conservar, però, la plaça dels Quatre Cantons, que va dur també durant algun temps aquest mateix nom. Aquest homenatge al president Macià, vinculat directament amb la vila per haver inaugurat el que és ara l'Escola Joan Maragall, ha de servir també per recordar el gran activisme cultural i polític que va tenir en els anys de la República un Sant Cugat immergit en un important corrent de progrés i liberalitat.

COPERSE P£fï»IAIVAír

TCLrCs *

El passeig Francesc Macià que coneixem avui és un modern espai enjardinat que, tant pel llarg recorregut que té com pel fet que travessa diferents contextos de la ciutat, contribueix a traçar nous intercanvis entre el teixit social del municipi. Si bé ha perdut definitivament la seva primera identitat rural, Francesc Macià ha estat capaç de desenvolupar una important funció de cohesió urbanística, relacionant espais molt diversos.

Oh/...

Centre de Perruqueria i Estètica -i.f

<i (Zottlnas

Dntetiotes

(estoics)

papereria i>

^yHototlzación Y autotnatismos de petsianas, totdos if ccntlnas ^Setvicio ^IPenta

de tepatación

material de peisianas

Av.Francesc Macià, 52. Local 2 Tel 93 589 81 29

,v^

t ?.co'

^vv <$& Av. Alfons Sala, 9 Av. Francesc Macià, 61 Tel. 93 589 53 28 08190 St. Cugat del Vallès

Pg. Francesc Macià, 67 (Coll Fava) 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 51 16

S jt

EIS 4 CANTON

Societat

Divendres, 21 de gener del 2000

Campanyes

Sant Cugat Solidari il·lustra sobre la necessitat del desenvolupament L oficina local s'adhereix a la iniciativa de la Generalitat ANNA BORAI

El desenvolupament, un dret de tots els pobles, és l'eslògan de la segona campanya de sensibilització que ha engegat la Generalitat de Catalunya amb la int e n c i ó " d e c o n s c i e n c i a r la població i donar a conèixer la injusta distribució de la riquesa al món". Amb el mateix objectiu, "fer patents els desequilibris i la relació de dependència en els fluxos econòmics entre el Nord i el Sud", s'ha sumat a la campanya l'Ajuntament, mitjançant l'oficina municipal Sant Cugat Solidari i comptant també amb la participació de diferents organitzacions no governamentals del municipi. "Hem volgut participar directament en aquesta c a m p a n y a " , a s s e g u r a Maria Franquesa, responsable de l'oficina municipal de Solidaritat, "aprofitant el caràcter descentralitzador que li ha volgut donar enguany la Generalitat", "i seguint directament", matisa Àn-

gels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, "els objectius prioritaris que vam establir quan vam crear aquesta oficina". Sensibilitzar la població i donar a conèixer les diferents causes solidàries que es vehiculen cap a la ciutadania a través dels col·lectius locals. Aquestes són

Lobjectiu de la campanya és crear espais de reflexió i debat, de participació i cooperació les línies directrius d'una oficina que, segons Ponsa, "ha començat l'any apostant per l'activitat". Així, poques setmanes després d'organitzar les primeres jornades solidàries en les quals es van explicar els projectes de cooperació més importants desenvolupats l'any passat. Sant Cugat Solidari lidera aquesta nova ini-

ciativa, en la qual es preveuen nombroses activitats. De xerrades a projec cions La campanya El desenvolupament, un dretdekpobles es durà a terme al municipi materialitzant-se amb nombroses activitats, que faran durar el programa durant tot el trimestre. Les primeres cites d'aquesta iniciativa es donen ja la setmana vinent. Es vinculen directament a la campanya ADÉU Deute Extern i es realitzaran conjuntament amb la plataforma santeugatenca que la promou a tot el Vallès. Seguint la línia de "crear espais de reflexió i debat, de participació i de cooperació", els primers actes seran dues xerrades sobre el deute extern, les seves causes, les seves conseqüències i el perquè de la necessitat de la seva condonació. Per dur-les a terme es comptarà amb la presència de Juan Martínez, càtedra UNESCO de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i amb Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau. El primer

IM situació del poble sahrauíserà un dels temes que abordarà la campanya E: X.L.

parlarà sobre el Deute extern aquest diumenge a les 19 hores als locals de la parròquia de Sant Pere, al monestir de Sant Cugat, i el segon tractarà el tema de La banca ètica i altres alternatives al deute extern el proper dijous, a partir de les 20.30 hores al Casal Cultural de Mirasol. Però aquest no serà l'únic tema de la campanya. Pels mesos de febrer i març ja es tenen previstes altres alternatives: el poble sahrauí i la seva lluita per l'autodetermi-

nació serà l'altra gran cita. El 24 de febrer el Casal Cultural de Mira-sol acollirà una xerrada sobre els camps de refugiats i la projecció del curtmetratge Lalia, que ha dirigit l'actriu santeugatenca Sílvia Munt, que presentarà l'acte. Per cloure aquest primer trimestre, durant el mes de març es convocaran tots els nens i nenes dels esplais i agrupaments escoltes del municipi per sentir els Contes de la mar salada que els explicarà Ramon Roma.

M o c i o n s

Sant Cugat se solidaritza amb la voluntat d'independència del poble timorès El PP demana que aquestes qüestions no es portin al ple A. B. M.

Commoció per la violència genocida desfermada contra el poble de Timor Est després d'haver exercit exemplarment el dret d'autodeterminació. Aquesta és la motivació que es reflecteix a la declaració institucional del Parlament de Catalunya a la qual s'hi ha sumat, per decisió unànime de tots els membres, el ple del consistori de Sant Cugat. Amb una moció institucional, tots els grups polítics amb representació consistorial han fet pública la seva repulsa al que han qualificat com una "greu situació". Perquè. tal com explica l'argumentació d'a-

questa iniciativa política, "el referèndum fet a Timor Est, sota els auspicis de l'Organització de les Nacions I nides, ha posat de manifest la inequívoca voluntat d'independència del 80% de la seva població". La moció també va deixar clara l'opinió que tenen els polítics locals sobre quina ha estat la resposta internacional. "Trobem a faltar accions més decidides, i que els governs espanyols i català donin un suport explícit -polític i econòmical poble timorès", va assegurar Eduard Pomar, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i va reiterar en la seva intervenció una posició que tots els gnips havien sotasignat amb la mex-ió: "pensem que

les accions empreses per les Nacions Unides", explica el text aprovat, "si bé tard però necessàries, són insuficients". "És necessària", afegia Àngels Ponsa des de l'equip de govern (CiU) "més decisió i rapidesa d'actuació davant d'aquest genocidi". Des del gmp socialista, Jordi Menéndez va apuntar més enllà demanant "una reforma necessària d'aquest organisme, sobretot del seu Consell de Seguretat". La necessitat d'aquestes mocions Tots els partits van expressar solidaritat amb al poble timorès. Tots van estar d'acord que aquestes situacions no s'haurien de donar. Però no tots van reconèixer el mateix

E/s pa nits polítics van assenyalar la necessitat d'emprendre accions al Timor E: X. /..

grau d'importància o necessitat de fer mocions d'aquest tipus: d'una banda, Joan Balada, d'Iniciativa per Catalunya-Verds, va voler remarcar en la seva explicació de vot que "mocions com aquesta tenen un valor clar, no només per la demostració de solidaritat, sinó també perquè les ONG del municipi sentin que tenen cl suport d'un consistori que comparteix les seves preo-

cupacions . De l'altra, Berta Rodríguez, portaveu del Partit Popular, malgrat reconèixer la situació de Timor com a "trista i indignant" va sol·licitar al consistori que s'estudiés la possibilitat de delimitar de quin tipus han de ser les propostes que es poden dur al ple, considerant que un ajuntament s'ha de centrar més en temes i problemàtiques locals.

Societat

ELS/CANTONS Divendres, 21 de gener del 2000

C o n f e r è n c i a

"Veneçuela és u n país fantasma que necessita Pajut internacional'' ANNA BORAI:

"És com si t'aixequessis un matí i hagués desaparegut tota la Costa Brava". Divendres passat, dues estudiants veneçolanes van provar de definir al Casal Social Okupat Torre Blanca els efectes de la "desgràcia" que ha desfet Caracas i ha sacsejat l'esperit dels habitants de Veneçuela. Davant una audiència d'una cinquantena de persones, Marisela Montenegro i Alejandra León van exposar no només com va succeir la catàstrofe que ha ocupat les portades dels mitjans de comunicació sinó també quins són els refe-

rents històrics que han situat el seu país en la posició que es troba actualment: "de total desesperacio . Per les dues estudiants, que tot el poble veneçolà s'hagi bolcat de manera solidària amb els seus compatriotes és molt emotiu però no suficient. Tant Montenegro com León van coincidir a assenyalar que "els damnificats necessiten l'ajut humanitari internacional de manera urgent, i si no l'estan rebent, tal com s'ha donat en altres països sud-americans amb catàstrofes similars és perquè Veneçuela és un país fantasma del qual no es té gaire informació". Per les dues ponents, els mitjans

La Plataforma de Solidaritat està organitzant diferents actes per recollirfons per als damnificats F: E. FARJNYES de comunicació han esbiaixat la informació, donant-li càrregues polítiques i vinculant el president del país i el seu origen militar a les causes d'una catàstrofe "que ningú podia preveure, perquè a Veneçuela tothom creia que mai hi passa res,finsara". Durant les més de dues hores que va durar la trobada amb els santcugatencs, les dues veneçola-

nes van provar de contextualitzar i argumentar el perquè d'aquesta "poca resposta" internacional: "No només no existeixen ni llaços afectius ni tradició de cooperació amb el nostre poble, sinó que a més, es té la impressió que Veneçuela és un país molt ric: i sí, en petroli i minerals; però no en la qualitat de vida d'una gent que és en gran majoria molt pobra".

O c u p a c i ó

Marisela Montenegro i Alejandra León formen part de la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Veneçolà que ha engegat la campanya De poble apoble. La intenció és evitar els intermediaris i aconseguir que la solidaritat dels catalans arribi de manera directa als projectes de reconstrucció i d'ajut als damnificats que s'estan engegant a Veneçuela després del sisnistre.

S o l i d a r i t a t

Els participants en un curs del SOM podrien rehabilitar el Celler Cooperatiu

Sant Cugat aporta prop de 7 0 0 . 0 0 0 pessetes a la casa per a nens amb malalties llargues

EIs primers mesos del curs rebran formació teoricopràctica REDACCIÓ

A. B. M.

Setze són les persones que participen en el curs que el Servei Municipal d'Ocupació (SOM) de l'Ajuntament de Sant Cugat està posant en marxa amb vistes al sector de la construcció. Tot i que continua en la línia de tots els programes d'aquestes característiques que es desenvolupen des d'aquest departament municipal, aquest curs té algunes connotacions especials: els integrants del curs podrien prendre part en el projecte de rehabilitació del Celler Cooperatiu. "Es tracta d'un projecte per promoure l'ocupació de col·lectius amb dificultats d'inserció laboral", explica Jordi Farrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, "i en aquest concretament, quan tinguin més coneixements, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament i la tutoria directa dels seus professors, acabaran executant una obra civil en algun dels edificis del municipi". Les persones que participen en

La campanya de recollida continua, però el primer balanç ha estat molt positiu. Ja han començat , •-' les obres per a la construcció de Í:;> , \> ífüfilk£ ^"M'la primera casa d'acollida per a mM' '*•' : ÍÉHip * \ m HlfIL fi nens amb malalties de llarga du;i ;JL ::f|| p:;:WÍ rada de l'Estat. I els santcugatencs també hi han col·laborat. Es tracta de la primera residència d'aquestes característiques que la Fundació Infantil Ronald McDonald ubica a l'Estat espanyol, i s'està construint concretament a 'M$Í80&ï::M>i • K Barcelona, on l'Ajuntament els ha cedit uns terrenys en el passeig de la Vall d'Hebron. "És un pro*•< 4 jecte en què, des de MacDonalds, La rehabilitació del Celler esfaria un íquuiL ivp, el coneixements necessaris F:X. hi Ltreballem des de fa força temps", explica a ELS 4 CANTONS aquest programa, totes majors de què puguin tenir mancances. "És Laurent Deleval, franquiciat de quaranta-cinc anys, aprendran du- un programa de tractament intela companyia a Sant Cugat, "i hem rant un any l'ofici de la construcció. gral", afirma Farrés, un programa de reconèixer que la resposta dels Abans de fer directament de cons- que compta amb subvencions de nostres clients santcugatencs ha tructors, però, hauran de passar els fons socials europeus i de la Geneestat molt positiva". primers mesos rebent formació teò- ralitat, no només per al material que es farà servir i per desenvolupar el rica i pràctica. No només classes En total, al restaurant de Sant vinculades amb el sector de la cons- projecte, sinó també per pagar les Cugat s'han recollit prop de trucció, sinó també amb altres no- remuneracions i la cotització dels 700.000 pessetes, tot i que des de cions bàsiques de les matèries en setze participants en el curs. la companyia promotora d'aques/ /

f|f : f | : •;^:.;:.:;

^t <•

| J

i £:/•:-:••:?.•*

IM HP f

h V:v-:-:;;^^^y:^

EIS4CWIONS

ta iniciativa prefereixen parlar en termes globals: a tot l'Estat espanyol s'han recaptat en aquest primer any de campanya més de 100 milions de pessetes. "Però hem de continuar treballant", reconeix Deleval, "perquè aquesta no sigui l'única casa d'acollida i per poder anar col·laborant a sufragar-ne els manteniments". Perquè la Fundació Infantil Ronald McDonald, tal com n'ha manifestat el president, Philippe Walch, té "un gran repte per endavant, que és posar en marxa noves cases que contribuiran al benestar d'aquells infants que han de fer front a una malaltia en companyia dels seus familiars". La Casa Ronald MacDonald de Barcelona es preveu que entri en funcionament el desembre del 2000, tindrà uns mil metres quadrats de superfície, amb tot tipus d'estances (des de sales de joc fins a biblioteca) i les quinze habitacions per a les famílies i els infants malalts que hagin de residir a prop de l'hospital per continuar els tractaments de les seves malalties.

hem canviat d'adreça de correu electrònic. A partir d'ara podeu enviar-nos els vostres missatges a:

"el diari de Sant Cugat"

els4cantons@totsantcugat.com

Societat

USICANTONS

Con

v e r s e s

E n t i t a t s

La n o v a seu del CMSC haurà d'esperar al pla d'equipaments Ualcalde afirma que s'estan estudiant totes les possibilitats A. B. M. - Sant Cugat Kl Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) tindrà una seu que no haurà de compartir amb altres entitats, serà d'entre l.(KK) i 1.500 metres quadrats i estarà u b i c a d a en un lloc c è n t r i c . Aquests són els únics tres punts clars que han transcendit de les converses entre l'alcalde de Sant ( higat. Lluís Recodcr. i el president del CMSC, Narcís Castanyer. "Són les tres condicions que necessitem a l'entitat", reconeix Castanyer, "i que hem reiterarà l'alcalde quan ens ha demanat una mica més de temps per donar-nos alguna solució ". I na resposta que, segons Lluís Recodcr, "s'està estudiant, analitzant-ne totes les possibilitats". P e r q u è el q u e ja va reconèixer al principi el batlle és que des del consistori es faria tot el possible per trobar una sortida a la manca d'espai del club local. Ara, mantenint-se en aquesta lí-

Divendres. 21 de gener del 2000

Els castellers comencen a assajar pensant en les construccions de vuit A. B. M.

dament la forma que teníem a final de la temporada passada per poder-nos posar a treballar amb les Una trentena de joves santeugaconstmecions de vuit". tencs han tornat ja a l'activitat casAquesta serà una temporada molt tellera. Els castellers de Sant Cugat activa, segons han explicat a El.s4 han començat els assajos a l'Esbart CANTONS els dos caps de colla. Sant Cugat amb els nens i nenes "perquè ja abans de començar tede la colla (els nim concertades menors de quinmés actuacions Els castellers de ze anys), així que la temporada com també s'hi Sant Cugat voldrien passada", diu Ignahan afegit alsi Escamilla. que poder participar guns dels grans reconeix que els per poder co- enguany etl el Concurs de agradaria pode

mençar a cons-

l.ti junta del Club Muntanyenc fa temps que mvtndua una seu im > ytm h V nia, tant Recoder com Castanyer han reconegut que caldrà esperar que "el pla d'equipaments estigui enllestit", "però ens han assegurat", puntualitza el president, "que serà un lloc cèntric". La demora, doncs, no molesta als representants de l'entitat ex-

cursionista, sempre que sigui abans de les eleccions a la presidència de l'entitat el mes de juny, atès que Narcís Castanyer va anunciar fa unes setmanes que si no es tenia resolt el tema de la seu no tornaria a presentar la seva candidatura.

castdh

Tarragona

truir algun casteli. Serà el febrer, però, quan tota la colla es posarà a treballar perquè inauguraran la temporada per Sant Medir. Els membres de la colla local l'encaren amb "ganes i il·lusió". "Després ja veurem com resulta quan passin els mesos", explica un dels caps de colla, Marc Maymó, "però de moment la il·lusió hi és i volem aconseguir recuperar ràpi-

P a r t ^P a r

cn d

concurs de Tarragona, on participen les millors colles. Els castellers comencen, doncs, una temporada en la qual es reconeixen "més tranquils i amb més possibilitats", perquè disposen del pavelló municipal fins que puguin tornar a assajar al Celler Cooperatiu. El seu president, Josep Maria Tanco, ha fet una crida a la població perquè tothom que ho vulgui s'afegeixi a la colla.

E n t i t a t s

La junta directiva de La Unió vol unificar les mensualitats dels socis La mesura es presentarà a l'assemblea que es realitzarà elfebrer A. B. M.

Tots els socis de La l nió Santcugatenca hauran d'abonar a l'entitat alguna mensualitat, encara que es podran continuar acollint a algun dels descomptes depenent de la situació personal. Aquest va ser el punt central de la reunió entre la junta directiva i els socis que es va desenvolupar dilluns passat en les dependències de l'entitat centenària. "Moltes de les quotes estaven ja desfassades" argumenta Josep Puig, president de La l'nió, "i si volem que l'associació vagi endavant, hem de regularitzar i unificar aquests pagaments". La mesura, s e g o n s el p r e s i d e n t de l'entitat, va ser ben rebuda per la cinquantena de socis que van assistir a l'acte, alguns dels quals es van oferir per acabar d'estudiar una iniciativa que, per Puig. "és molt necessària".

1.ajunta de la l'nuí vol que tothom pugui aprofitat tes instal·lacions F.: X.

El canvi principal raurà a fer pagar tothom algun tipus o altre d'abonament Tal com han reconegut des de la junta directiva, els socis

de l'entitat en situació de jubilació no abonaven cap tipus de mensualitat, així com també hi havia diferents bonificacions per a quotes familiars. Segons Puig, "era evident que aquesta situació s'havia de regularitzar, perquè en l'actualitat tampoc es donen les circumstàncies que succeïen quan es van establir aquests paràmetres: avui dia tothom compta amb algun tipus d'ingrés també quan arriba el moment de deixar la feina". Noves quotes, nous projectes Ara, doncs, tots els socis de La l nió sense excepcions aportaran alguna quantitat a les arques de la societat si la mesura s'aprova en la propera assemblea general, que es preveu que s'avanci i es realitzi a mitjans del mes de febrer. Malgrat aquesta renovació, Ics quotes continuaran establintse en diferents categories, depenent de la situació de cada soci. Es mantenen tres grans grups de pagament, dividits segons les edats: fins als catorze anys, dels

quinze als divuit anys, i dels divuit en endavant. En aquest darrer subsector serà on s'aplicaran algunes de les bonificacions: els matrimonis disposaran d'una quota diferent segons si superen o no les 100.000 pessetes d'ingressos mensuals; i de la mateixa manera es consideraran amb atenció les persones jubilades que no arriben a les 60.000"pessetes d'ingrés mensual. Una altra de les innovacions seran les modalitats de pagament: els socis podran abonar les mensualitats en dos terminis, però sempre abans que s'acabi el mes de juny. Pel que fa a les tarifes de cada grup, les quantitats actualitzades encara no estan decidides: la junta ha reconegut que estudiarà les possibilitats i es presentaran a l'assemblea. D'altra banda, entre els acords d'aquesta reunió també va sorgir la idea de treure "més rendiment" de totes les dependències de què diposa l'entitat. " H e m d'acabar de transformar La Unió", afirma Puig, "i aconseguir que tothom la pugui aprofitar".

Societat

ELS / CATYI10NS Divendres, 21 de gener del 2000

S e g u r e t a t

c i u t a d a n a

Els veïns de Mira-sol demanen prudència als conductors i més senyalització viària a VAjuntament

Per parlar sobre drogues cal saber-ne tota la informació"

El modernisme local enceta el cicle Cultura i Societat

A. B. M.

Tot depèn. Per parlar sobre drogues amb coneixement de causa cal tenir en compte molts factors que moltes vegades no es tenen en compte. Aquest va ser el missatge donat per Aurelio Díaz, professor del departament d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en la primera trobada de la Cafeta Insubmissa convocada pel Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat per cada dilluns.

El modernisme va tenir les seves primeres manifestacions a finals, dels anys vuitanta del segle passat. Però a Sant Cugat aquestes noves tendències van arribar a m b una d è c a d a d e r e t a r d . Aquest serà el punt de partida de la primera xerrada d'aquest trimestre que convoca el Casal Borja per al seu ja tradicional cicle de Cultura i Societat. Tal com ja va avançar aquest setmanari la setmana passada, els organitzadors han volgut donar sortida a les demandes dels seus assistents habituals i han centrat aquest trimestre "d'hivern"del cicle en el món de la c u l t u r a . I l ' h i s t o r i a d o r local Domènec Miquel serà el primer a abordar aquesta temàtica, enfocant la seva exposició en les interrelacions modernístiques del municipi amb la capital catalana aquest dimarts a partir de les vuit del vespre.

A. B. M.

"Prou accidents. Tortugues d'obra ja!". Aquest és l'eslògan que reflecteixen les noves pancartes que han penjat alguns dels habitants de Mira-sol demanant més mesures de seguretat com a conseqüència dels nombrosos accidents que hi ha hagut en algunes de les vies del disticte. Concretament les noves demandes centren la seva atenció en les cruïlles entre el carrer Àvila, l'avinguda Bilbao i la rambla del Jardí. Els veïns d'aquesta zona han fet pública la seva queixa, producte d'una preocupació que fa temps que existeix i que es continua repetint periòdicament: excessos de velocitat, imprudències i mancança de mesures per controlar els dos primers factors provoquen, "massa sovint" per als mirasolencs, accidents de trànsit. A les mans deb conductors La qüestió va arribar fins al ple de l'Ajuntament on diferents grups polítics van recordar a l'equip de govern les demandes del veïns. EI problema, segons va argumentar Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, "és de solució difícil". Per Recasens, la zona està prou senyalitzada i té prou visibilitat perquè no es produís cap accident: "Des de l'Ajuntament estem estudiant com po-

"El que s'ha de deixar clar d'entrada", va afirmar el professor, "és que es tracta d'un tema molt complex". I, per provar d'aclarir una mica els termes d'aquesta qüestió, Díaz va introduir en el seu discurs paràmetres com la substància de la qual es parla, les diferències segons l'individu que la pren, i d'altres, com el col·lectiu al qual pertany o Els veïns de Mira-sol volen respostes per pal·liar els accidents de trànsit F.: X. el context sociocultural que l'envolta. dem posar solució al tema, tot i que cienciació que vam encetar", exdepèn en gran mesura dels conplica Josep Maria Àngel, president ductors". Argumenta a la vegada de l'Associació de Veïns Sant Joan El dilema de despehalhzar-les que estadísticament no és un punt de Mira-sol, "està donant en gran gaire més conflictiu que molts d'alpart els seus fruits, però s'ha d'aLa Cafeta va permetre també tres que hi ha al municipi. I en nar recordant als conductors i d'això abordar el tema de la penalització aquesta línia s'han expressat també se n'han d'encarregar les institude les drogues. Per Díaz, "desapales associacions de veïns del discions". Per als mirasolencs, ni les reixerien la majoria dels problemes tricte, les quals continuen demacruïlles de l'avinguda Bilbao són actuals: la indefensió dels consunant als conductors que siguin les úniques del districte que es pomidors tant pel que fa als preus com "molt més prudents", i recorden al drien definir com a conflictives, ni a la qualitat del producte, que esmateix temps al consistori "que és suficient la conscienciació i la taria molt més controlada i no tincontroli millor" aquest aspecte. prudència dels conductors. "Però dria tantes repercussions". Tot i Perquè a Mira-sol ja fa dos anys mentre hi hagi gent incívica", reque, segons Díaz, per a la salut púque es demana més prudència als coneix Marta Mufioz, presidenta blica són molt més conflictives les conductors i més mesures al conde l'Associació de Veïns de Miradrogues legalitzades com el tabac o sistori. "La campanya de conssol, "continuarem lluitant". l'alcohol.

N o m e n a m e n t s

"Sant Cugat va rebre l'influx del modernisme més tard, però la seva presència va ser important, i a la vegada també influent per al d e s e n v o l u p a m e n t d'aquest estil en altres indrets", assegura Miquel. Segons l'historiador, hi ha m o l t s p r o j e c t e s arquitectònics que no es van arribar a dur a terme però que van deixar la seva empremta en algunes de les construccions modernistes més conegudes d e la capital catalana.

R e f e r è n d u m

Josep Maria Vallès assumeix la direcció d'ELS 4 CANTONS

La plataforma local A D É U D e u t e Extern porta la iniciativa al 6 0 % del Vallès

Vallès treballa en ractualitat informativa de Sant Cugat des de 1991 A. B. M. REDACCIÓ -Sant Cugat -

Josep Maria Vallès i Navarro, periodista santeugatenc i director editorial de Premsa Local SL, ha estat nomenat nou director d'Ei-s 4 CANTONS. Vallès treballa en l'actualitat informativa de Sant Cugat des del 1991. A més d'haver estat en mitjans de comunicació escrits i audiovisuals d'àmbit nacional i comarcal. es va iniciar en el món peridodístic a Ràdio Sant Cugat, feina que va compaginar com a redactor del TOT Sant Cugat \ d'F.i.s 4 CANTONS alhora. L'any 1994 va ser nomenat cap de Redacció del TOT Sant Cugat i a finals del 1997,

director de la revista. La setmana passada l'editor i president de Premsa I^ocal SL, Ramon Grau, va nomenar Josep Maria Vallès nou director d'aquest setmanari, després de la marxa de l'anterior directora, Aura Costa que, després de quatre anys en aquest mitjà de comunicació, deixa Sant Cugat per començar una nova etapa professional. El nou director ja ha iniciat una reestaicturació de cadascuna de les seccions d ' E L S 4 CANTONS per in-

corporar-hi algunes novetats que vol enllestir les pròximes setmanes, alhora que estudia un nou disseny de la maquetació del diari. Paral·lelament, Josep Maria Vallès

-Sant Cugat -

Jovp \tarta\allt<; l·OIOl·'JC té previst adreçar-se a les diferents institucions, associacions i entitats del municipi per demanar-los que "col·laborin amb la seva implicació a fer que aquest mitjà de comunicació estigui cada cop més a prop dels santeugatencs i pugui reflectir la realitat de tots i cadascun dels racons del nostre municipi".

La plataforma santeugatenca d'ADÉU (Adéu Deute Extern Usurer) Deute Extern ha aconseguit l'adhesió a la campanya de referèndum del 60% de poblacions de les comarques del Vallès. Segons ha confirmat Dani Gómez, un dels membres, totes les poblacions amb major nombre d'habitants ja s'hi han sumat: és el cas de Rubí, Cerdanyola, Terrassa, Sabadell, Castellar, Granollers, Caldes de Montbui, Mollet i les Franqueses. Ara des de Sant Cugat, com a coordinadors de la campanya a nivell vallesà, continuen provant que altres municipis també participin en

aquesta iniciativa. Pel que fa a la resposta que està obtenint ADÉU Deute Extern a Sant Cugat, ja són 25 les entitats locals que han expressat el seu suport al referèndum. També són 25 les meses electorals que ja tenen concertades els membres de la plataforma, que tot i així, esperen que abans del dia 12 de març es puguin tenir cobertes les 40 meses electorals del municipi. La idea de la plataforma és arribar a tots els ciutadans, perquè coneguin què és el deute extern, quines repercussions té en els països subdesenvolupats, per què se'n demana la condonació i que donin la seva opinió el mateix dia de les eleccions generals.

O S í CANTONS

Economia

Diíniíins. 21 ili

ymrdrl.

e r v 0 i s

Correus invertirà 2 5 0 milions de pessetes per millorar la qualitat del repartiment a Sant Cugat La posada en funcionament del nou local de Correus que s'està habilitant al carrer Ildefons Cerdà, la rehabilitació de l'actual ubicació del servei postal, i I ampliació de plantilla amb la creació de cinc nous llocs de treball, són algunes de les mesures en les quals la direcció territorial de Correus té previst invertir prop de 250 milions de pessetes per aconseguir que el seu repartiment tingui la quali-

tat que necessita Sant Cugat. A més, s'hi introdueixen canvis nous: el municipi serà la primera ciutat que sense ser capital de província ni administració postal serà seccionada en cinc districtes per agilitzar la classificació. La situació, segons assegura el màxim responsable de Correus a Catalunya, haurà canviat a finals de maig, però per aconseguir-ho demanen la col·laboració de la ciutadania.

l'alcalde i cl director de Correus a Catalunya van anunciaries millores /•.' ; X. /.. A. B. M . - Sant Cugat -

coder, va presentar les mesures que des de l'organisme que dirigeix s'han previst per posar solució a la "mala qualitat" del repartiment a Sant Cugat. Per canviar cl que és una realitat des de fa molt temps, (lorreus

"Fa bastants anys que el servei de Correus a Sant Cugat és un problema i reconeixem que és històric però no volem que sigui endèmic". Lluís Recoder, alcalde de Sant ( 'ugat, reconeixia d'aquesta manera la voluntat tant de l'Ajuntament de la ciutat com de la direcció de Correus de posar fi a una situació que ha passat en aquests anys per alguns moments crítics.

Sant Cugat és la primera ciutat no capital que es divideix en districtes postals

" L e s acumulacions han estat permanents, amb endarreriments inexplicables i desmesurats, però cot canviarà abans de finals del mes de maig". Kl director territorial de (lorreus a Catalunya, Ramon Marín, acompanyat per Re-

hi ha invertit diners i idees. Dels primers, 250 milions de pessetes estan previstos per aplicar en diferents partides: uns 75 milions de pessetes per a les obres del

nou local al carrer Ildefons Cerdà (per a la distribució i classficació, comprat a Promusa per 110 milions de pessetes), entre 50 i 60 milions més per a l'adequació de l'actual seu per a l'atenció al client (s'està negociant amb el consistori la possible compra) i una part també es preveu per a l'ampliació de la plantilla amb cinc nous llocs de treball (es reforça sobretot el repartiment amb moto, "atesa la gran extensió i la poca densitat d'aquest municipi", segons Marín. M é s districtes postals Una altra partida anirà destinada a notificar a les empreses de subministraments i a tots els ciutadans els canvis en els distric-

tes postals de la ciutat. Sant Cugat serà la primera ciutat de l'Estat espanyol que sense ser capital ni administració postal estarà dividida en districtes: els nous c o d i s s e r a n per a M i r a - s o l (08195), les Planes (081%), Valld o r e i x (08197) i la F l o r e s t a (08198). Sant Cugat mantindrà el 08190, però a més dels nous codis s'introduirà la figura de les seccions, que tindran dos dígits, i que els ciutadans hauran d'incloure en les seves adreces per agilitzar la calssificació postal. Per a c o n s e g u i r dur a t e r m e aquests canvis amb èxit, Marín va reconèixer que és necessària la col·laboració de tota la ciutadania, que és qui haurà de donar a conèixer i fer servir aquests

P a c t e s

O r d e n a n c e s

Sant Cugat Comerç espera que s'aprovi la prolongació del Pla de Dinamització Els comerciants asseguren que necessiten més temps per aplicar-lo A. B. M.

La junta directiva de Sant Cugat Comerç (SCC) ha adreçat al departament de Comerç, Indústria i Serveis de la Generalitat una sol·licitud per entrevistar-se personalment amb el director general de Comerç, Jaume Angerri. El punt principal de la trobada, segons ha manifestat a El -S 4 ('.\NTONS la presidenta de l'associació, Maria Kulàlia F^gea, és la prolongació dels termes del Pla de Dinamització que s'ha engegat durant el 1999. "La sol·licitud se centrarà sobretot", ha explicat F,gca, "en la figura del dinamitzador". Per als comerciants sant-

cugatenes, és evident que s'han après i aplicat moltes coses en favor del sector local des que el pla va entrar en ple vigor (es va signar el mes de juliol), "però hem disposat de molt pot temps", assegura la màxima responsable de SCC, "per dur-ho tot a la pràctica, i encara ens queda molt per fer". Així. el que es demana exactament és que -tal com s'està fent fins ara—el sou d'aquest dinamitzador comercial que porta un any treballant en la millora del comerç a Sant Cugat continuï corrent a càrrec de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, mitjançant les subvencions pertinents de la Generalitat. Una demanda que de moment

nous codis. De moment. Correus ja ha rebut el suport de l'Ajuntament de la ciutat, que els cedirà un local al carrer Esperanto fins que puguin mudar-se al del carrer Ildefons Cerdà. Fils compromisos assumits per l'ens estatal passen, a més. per aconseguir la millora de les oficines de Valldoreix i la Floresta (qualificada de "xiringuito" pel mateix alcalde). A partir del maig, Correus assegura que les cartes de serveis locals es repartiran en un dia (el 90%), les provincials en dos dies (el 95%) i la resta en tres dies (també el 95%). Els treballadors han qualificat aquestes mesures com a "molt positives", encara que manifesten que s'haurien d'haver aplicat abans.

encara no ha estat recollida per Angerri, però que ha comptat amb el suport del regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jaume Tubau. "És molt raonable", ha assegurat el regidor, "que es demani una mica més de temps per dur a terme el Pla i no crec que des de la Generalitat s'hi posi cap inconvenient". Pel que fa a la moratòria per a les grans superfícies comercials, Egea ha reconegut que "un any només dóna temps per pensar", però que aquesta mesura "s'hauria de revisar més a fons". I amb això ha coincidit Tubau, bo i matisant que "com a mínim ja es té una primera mesura amb la qual seguir treballant".

L'aprovació de la taxa del Patronat d'Educació torna a quedar sobre la taula A. B. M . - Sant Cugat -

Els centres del Patronat M u nicipal d ' E d u c a c i ó m a n t i n dran de m o m e n t les mateixes taxes tpie l'any passat. D e s prés q u e l'oposició d e s e s t i m é s la seva aprovació e n el ple extraordinari d ' o r d e n a n ces fiscals q u e es va d e s e n volupar a finals d'any, l ' e q u i p d e govern va tornar a p r e s e n tar a q u e s t p u n t en l'ordre del dia d e l ple c o r r e s p o n e n t al mes de gener, realitzat dilluns passat. P e r ò l'alcalde va decidir e n retirar la seva p r e s e n t a c i ó , i va considerar "absurd tornar-

lo a plantejar", va a r g u m e n tar als mitjans d e comunicació locals, "si cap altre partit tenia previst donar-li s u p o r t " . Tal com va anunciar la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per a la matrícula d e les escoles bressol es m a n t i n d r i e n els p r e u s de l'any passat, però es revisaria l ' o r d e n a n ç a a m b vistes a altres centres com l'escola d'art o la d e música. Els partits d e l'oposició, han reiterat la necessitat d e revisar "a fons" les d e s p e s e s i necessitats d'aquests centres, per actualitzar tant els p r e u s c o m els c r i t e r i s d ' a p l i c a c i ó d ' a q u e s t e s tarifes.

Economia 25

U S ÍCAIYrONS Divendres, 21 de generdel'000

Les empreses;

GYM BLOCK, FA SOL, OK

Sílvia Raventós és un model d'eficàcia empresarial. En només cinc anys, aquesta amant de l'estètica i el benestar corporal ha creat una cadena d'establiments dedicada a satisfer les necessitats dels santcugatencs en aquests quefers. En total, els seus negocis són tres: el gimnàs Block, el solàrium Fa Sol i el recentment obert centre d'estètica OK, tots estratègicament ubicats a la zona de l'estació. Però la seva tasca fundadora encara té més corda. Per a les primeres setmanes del mes vinent prepara la inauguració d'un centre dedicat exclusivament a l'atenció a la dona embarassada. Es dirà -per descomptat- Nou mesos.

Sílvia Raventós. Directora U

La paraula 'wellness' sintetitza la filosofia del benestar físic"

JOAN SORIANO

- Sant GMgat - Com h a creat en només cinc anys una x a r x a d'establiments dedicats a la c u r a del cos? - Senzillament, a mesura q u e ha anat creixent la demanda. Per exemple, a Block hi havia un aparell de sol que tenia overbook'tng. Aleshores vaig crear l'establiment Fa Sol, que tenia un departament d'estètica. Al poc temps, aquesta àrea nova ja estava col·lapsada i vaig decidir crear OK. Un altre cas: dintre del gimnàs hi ha embarassades q u e ja n o c a b e n a la c l a s s e , doncs ara he c o n c e b u t " N o u mesos", un establiment de pròxima inauguració. S e m p r e he obert negocis quan he vist que poden satisfer de manera factible una demanda. N o me'ls invento; surten sobre la marxa. - El centre d'estètica OK tamb é va n é i x e r d ' a q u e s t a p e r cepció? - La creació d'OK té la seva gràcia, perquè vam disposar abans del local que de l'activitat. Quan vaig trobar-lo, em vaig dir. "Aquí hem de muntar alguna cosa perquè està ben situat". Aleshores vaig pensar què faltava a Sant Cugat i vaig apostar per un negoci d'estètica més definida que la de l'oferta actual, amb depilació làser, cirurgia plàstica, fangoteràpia... - Quina va ser la p r i m e r a activitat c o m a e m p r e s à r i a ? - Va ser una escola de dansa a Badalona. - Com va a r r i b a r a Sant Cugat? - Des de Cerdanyola, on havia

Sílvia Raventós, l'empresària ha fet de Sant Cugat la capital de/s seus negocis. FOTO: XAVIER I.A RROSA. anat a fer-me càrrec com a directora del g i m n à s Altis. E n aquella època se'm va ocórrer muntar un establiment a Sant Cugat. Aleshores, amb la col·la-

"Una clau de l'èxit està en el servei professional i personalitzat" boració d'altres persones, vam obrir el gimnàs Block, que amb cinc anys ja és el més veterà dels centres de Sant Cugat. — Té algun nom la filosofia que inspira aquests negocis q u e c o n j u m i n e n la g i m n à s t i c a i l'estètica? - Jo tinc una paraula per defi-

nir-la: wellness. Significa benestar, salut, viure amb harmonia amb el propi cos. - En la seva opinió, quina és la c l a u del seu èxit? - Donar als nostres clients el mateix servei que poden tenir a Barcelona amb un tractament molt personalitzat. El meu lema és tenir a Sant Cugat el millor personal en cada negoci. L'expressió: "Estic farta de baixar a Barcelona" és un avantatge al nostre favor q u e el sector serveis ha de saber aprofitar. - Amb aquest ventall de serveis d e u h a v e r fet publicitat fora d e Sant Cugat? - No m'interessa. A Sant Cugat hi ha prou demanda. - Sembla que els negocis li van bé. - Block està a ple rendiment, pràcticament col·lapsat. De fet, tenim ja en marxa un projecte

Estudis

Sant Cugat lidera amb Rubí el creixement industrial a la comarca Les taxes anuals d'activitat econòmica han arribat al 7% A. B. M.

Sant C u g a t ha encapçalat el r à n q u i n g de ciutats de la comarca de creixement de l'activitat econòmica. Conjuntament amb Rubí, ha format part dels sectors de la província que han mantingut quotes més altes de

creixement industrial, arribant en algun dels períodes al 7%. Així ho estipula un estudi publicat recentment per la Diputació de Barcelona. El treball, realitzat per dos economistes i professors de la Universitat de Barcelona (Manuel Artís i Jordi Surinach), ha partit de les estimacions del creixement del va-

lor afegit brut no agrari, dividint la província en 21 subsectors i estudiant-ne l'evolució des del 1992 fins al 1998. En aquest període, el sector R u b í - S a n t C u g a t ha estat un dels capdavanters, fins i tot durant els primers anys, en què la línia general va marcar la recessió de l'activitat econòmica (pe-

de trasllat i ampliació de les instal·lacions. Fa Sol es troba en una situació semblant. Les perspectives d'OK són bones. - Abans h a parlat d ' u n n o u es-

"Els joves han d'entendre que matxacar-se no és sinònim de salut" tabliment exclusivament destinat a embarassades e n t r e els projectes més immediats... - S í , es tracta de Nou mesos. El centre hi feia falta, perquè a més de la gimnàstica prepart es tractaran també temes com ara l'alletament. Els grups seran red u ï t s , el t r a c t a m e n t i el

ríode de dos anys durant el qual el sector d e la localitat continuava pujant en un 2%). Per posar un exemple, mentre el període es va caracteritzar per una mitjana provincial de creixem e n t anual acumulatiu del 2,07%, zones com la riera d e Caldes, el Baix Llobregat Nord, el Prat del Llobregat i Rubí-Sant Cugat creixien amb quotes superiors al 6%, just a les antípodes de la taxa de la capital catalana, on l'activitat industrial enregistrada queia a una velocitat del 0,71%. Pel tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Pasqual d'Ossó, aquest creixement "no és casual, sinó un clar exem-

monitoratge estaran molt personalitzats. Es faran reunions, col·loquis... La inauguració es preveu per principi d e febrer. - Els santcugatencs es p r e o c u p e n molt pel seu cos? - És gent que es cuida. G e n e ralment, els notres clients comencen a venir al gimnàs, però allà veuen una promoció de Fa Sol i van al Fa Sol. Allà veuen l'anunci de fangoteràpia a OK i hi acudeixen. És una roda, una cosa porta a l'altra. I n t e n t e m aprofitar el primer contacte amb el g i m n à s per d e s p r é s oferir bons serveis a bon preu als altres establiments. - Ha augmentat la presència del públic infantil al gimnàs? - Sí. De fet, tenim una secció infantil que es diu Kid-Block. P e n s o q u e l ' a u g m e n t es d e u més a la preocupació d e les mares perquè els fills formin un grup d'amistats i una manera de viure més sana que per la necessitat d'exercici físic. - Esteu detectant casos d e vigorèxia, l'anorèxia del gimnàs? - Sí. Normalment, es manifesta en una obsessió constant per estar en forma i pel menjar. Hi ha noies que vénen al gimnàs i diuen: "Vinc a la classe per matxacar-me i suar", i només tenen un gram de greix. Intentem fer comprendre als joves q u e això no és sinònim de trobar-se bé. - E n c a r a és l'aeròbic l'activitat més sol·licitada? - En absolut. La demanda d'aeròbic està baixant molt. L a prova és que abans e n tenia sis o set hores setmanals i ara no en tinc cap. La gent ara vol fer una classe no gaire complicada i cremar. Ara estem e n u n a època poc definida. Hi ha de t o t steps, funiy, ballar... Ara bé, entre els adults es reclama un tipus d e classe més tranquil·la. É s la filosofia del wellness. E n aquest cas es m a t e r i a l i t z a e n u n a gimnàstica més personalitzada, més ajustada a cada tipus d e demanda. - I les p r à c t i q u e s o r i e n t a l s ? - El ioga no té daltabaixos. És una pràctica de grups molt estables, que sempre aguanta. E n canvi, la demanda de tai-txí no ho és tant.

ple de la qualitat de la ciutat". "Des del sector de la indústria", ha apuntat D'Ossó a El.s 4 C A N TONS ,"fa temps que es té la percepció que Sant Cugat és una ciutat completa on val la pena instal·lar-se". Les claus d'aquest èxit de participació industrial, sobretot del sector terciari i dels serveis, passen, segons el responsable de l'àrea econòmica de l'Ajuntament santeugaterve, "per \a bona comunicació que té la ciutat, i les bones característiques d'entorn q u e proporciona la ciutat: des de l'urbanisme fins a la societat, passant per la proximitat de diferents centres de formació, com ara els universitaris".

Societat

ELS /CAIW0N3 Divendres, 21 de gener del 2000

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

DIUMENGE, SANT

TOTS ALA RUA DE ANTONI

Aquest diumenge a Sant Cugat tindrà lloc la tradicional rua d'animals de Sant Antoni després que dilluns passat se celebrés a resglésia del monestir Vofici solemne amb la benedicció del pa que, com recull la fotografia, posteriorment es reparteix entre els assistents. Pàgina: 3 a 5 FOTO: EDUARD FARINYES

BERTA,

MÉS A PROP DE PIQUÉ

Aquesta setmana la premsa d'àmbit estatal ha fet ressò de la possible incorporació de la regidora del PP de Sant Cugat, Berta Rodríguez, als primers llocs de la llista al Congrés, que Josep Piqué encapçalarà per Barcelona. Rodríguez desconeix si el PP ha pres cap decisió sobre això. Pàgina: 9 FOTO: EDUARD FARINYES

I UN, I DOS, I TRES! La II Convenció d'Aeròbic Ciutat de Sant Cugat va aplegar més d'un centenar d'esportistes al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el cap de setmana passat. Pàgina: 31 FOTO: EDUARD FARINYES

SALVEM

COLL

FAVA!

Aquesta setmana s'ha constituït la comissió especial de seguiment de la reurbanització del barri de Coll Fava. Equip de govern municipal, grups de l'oposició i veïns del sector esmentat han establert les bases per aconseguir que rempresa responsable de la urbanització garanteixi la resolució dels desperfectes. Pàgina: 16 FOTO: XAVIER LARROS

Societat

EL&f CANTONS Divendres, 21 de gener del 2000

L A SETMANA EN IMATGES

CORREUS: SOLUCIONS A LA VISTA Finalment el local del carrer Ildefons Cerdà, que Correus va adquirir a Promusa, es destinarà únicament a la classificació i distribució de cartes i es mantindrà el local de la rambla de Can Mora d'atenció al públic. Si tot el pla de millores funciona correctament, els retards de Correus a Sant Cugat finalitzaran a finals del mes de maig. Pàgina: 24 FOTO: XA VIER LARROSA

FILA ZERO DESEMPOLSA SEGARRA A LA UNIÓ La companyia de La Unió, Fila Zero, estrenarà una de les obres més clàssiques del repertori català: L'hostal de la Glòria, de Segarra, la història d'un triangle amorós en un hostal. El text, en vers, contrasta amb les adaptacions que Fila Zero ha volgut donar a Pobra, com ara l'aparició d'uns personatges que reforcen les escenes mitjançant cançons pop i l'ambientació actual de les actituds dels personatges. Pàgina: 35 FOTO: XA VI LARROSA

SANTCUGATENCS

'APRESSATS'

Divendres es va representar al Teatre-Auditori l'obra de Connor McPherson La presa, un text basat en l'aprofundiment en personatges quotidians i unes interpretacions intenses i vibrants van aconseguir transformar durant dues hores el Teatre-Auditori en un bar d'un vulgar lloc d'Irlanda. Pàgina: 37 FOTO: XAVI LARROSA

i els mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS I CANTONS

Divendres, 21 de gener del 2000

H a n d b o l

T e n n i s

La UE Sant Cugat s'allunya del descens apallissant el Bordils

Alex Corretja és convocat per jugar la Copa Davis Els vermell-i-negres inicien la segona volta diumenge a casa davant el segon Després d'encaixar tres derrotes consecutives a la lliga, l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va aconseguir al pavelló municipal la victòria més clara de la pre-

sent temporada en vèncer el Bordils per 31 gols a 23. Aquesta victòria facilita que els vermell-i-negres abandonin la zona de descens i escalin un lloc a la taula en de-

triment del Sant Quirze. Diumenge, els locals, en partit corresponent a la primera jornada de la segona volta, reben el segon, el Manyanet, que té deu punts més.

En la seva quarta participació a l'Open d'Austràlia, el primer Grand Slam de la temporada, el tennista santeugatenc Alex (!orretja no va poder superar la segona ronda d'aquest torneig celebrat al Rod Laver Arena de Melbourne. L'australià Lleyton Hewitt, que la setmana passada el va derrotar en les semifinals de l'ATP Tour de Sydney, el va eliminar dimecres de la competició en superar-lo per un còmode 6-0,6-0 i 6-1. En primera ronda, Corretja va imposar-se al tennista d'Armènia Sargis Sargsian per 7-6 (7-5), 6-4 i 6-4. A l'Open d'Austràlia, Corretja no va ser designat cap de sèrie.

Al.KX Lol'KZ - Sant Cugat -

Kl primer e q u i p de l;i secció d'handbol de la l'nió Ksportiva Sant Cugat ha deixat d'integrar placa de descens en apallissar diumenge al pavelló municipal el Bordils pcr.M golsa Ih. Amb el triomf més clar de la present campanya, els locals han avançat un lloc a la taula del grup "(1" de Primera Nacional i ara passen a ocupar l'onzè lloc de catorze equips amb 9 punts. Jordi Tomàs, segon tècnic de la UE Sant Cugat, ha matisat que després de tres derrotes consecutives a la lliga, aquest "era un partit mok important per a nosaltres en què el més destacat era assolir els dos punts en joc". Tomàs espera que, a partir d'ara, l'equip "agafi embranzida i pugui escalar algun lloc més a la classificació". Amb aquesta victòria, l'equip santcugatenc ha avançat el Sant Quirze i s'ha apropat fins a tres punts del Bordils, q u e conjuntament amb el València sumen 12 punts. Amb aquest enfrontament davant el Bordils, la UE Sant Cugat ha finalitzat la primera volta a la lliga en què, segons el segon entrenador santeugatenc, han jugat "molts pocs partits" on no han tingut "opcions de guanyar-los". Jordi Tomàs ha volgut defensar els seus homes tot afirmant que tenen "un conjunt que no és tan feble com la gent es pensava", malgrat també detalla que per superar els partits amb una victòria "és un equip que ha de jugar molt concentrat". La primera jornada de la segona volta farà possible que l'equip que

AL. - Melbourne / Sant Cugat -

caiiMks^ •! MamMt, a s MtM tnoi jrasis pmpifiuilzlli Mai réifc U dirigeix Joan Sancho torni a jugar per segon diumenge consecutiu al. pavelló municipal. L'adversari no és precisament dels més fàcils ja que la IIE Sant Cugat rebrà el Manyanet, segon classificat amb 19 punts. Tal com ja va succeir la temporada passada, el sènior masculí d'handbol provarà de vèncer aquest conjunt, que la temporada anterior va renunciar a pujar a Divisió d'Honor " B " per motius econòmics. Amb tot, els partits que enfronten la UE Sant Cugat i el Manyanet són xocs de molta tensió ja que entre ambós conjunts existeix una forta rivalitat. Tomàs recorda que "a l'anada, vern tenir les nostres opcions per guanyar".

Sant Quirze, GavàiCwxkdeu són eh adversaris més directes •Si la l ' E Sant Cugat voí assegurar-se la permanència, ha d'acabar la lliga situat, com a mínim, en la quarta posició per la cua. Els rivals més directes que haurà de tenir en compte i guanyar quan s'enfrontin a aquests equips són el Sant Quirze, el Gavà i el Cardedeu, els tres últims classificats. Els de Joan Sancho hauran de visitar la pista del cuer Cardedeu però, en canvi, rebran el Gavà i el Sant Quirze. Tal com ha explicat Jor-

di Tbmàs, **tçmm són c& tres partits mes importants 4efesegona volta perquè sóa adversaris directes". La UE Sant Cugat teurl íte completar la segona volta al campionat jugaaça easaetattr» el NfanyaiN&4$$·jWBafevel «J Gavà, La Roca, el Sam Quirze i el GEiEG, rfteas» que Jugaran a les pistes de TC&j^Tres d<? Mayo, Cardedeu, Comercia! La» minados, València, Castelló, Sarrià de Ter i Bordils. /À.L.

Corretja no va poder assolir la setmana passada el que hauria significat la segona final consecutiva a l'ATP de Sydney. Hewitt, que acumula a l'ATP Tour 2000 onze victòries consecutives, va superar el santeugatenc en semifinals per un doble 6-4. L'australià, q u e anteriorment havia guanyat també l'ATP d'Adelaida, seria finalment el vencedor a Sydney. La tercera participació d'Alex Corretja en aquesta prova la va saldar amb un balanç de tres victòries -contra Cedric Pioline, Hicham Arazi i Slava Dosedel- i una derrota. Aquest torneig s'ha celebrat al Centre de Tennis del Parc Olímpic de Sydney, futur escenari dels Jocs Olímpics de Sydney. A l'Open d'Austràlia, s'ha confirmat la presència d'Alex Corretja en la primera eliminatòria del Grup Mundial de la Copa Davis, que se celebrarà del 4 al 6 de febrer a Múrcia, on l'equip espanyol s'enfrontarà a Itàlia.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00

Esports

ELS /OUVTONS Divendres. 21 de gener del 2000

F u t b o l

s a l a

Hoquei

29 patins

L'Olimpyc visita el líder amb la intenció de tornar a ser colíder

El Patí Hoquei és cinquè a quatre punts Aquest partit tanca la primera volta a la lliga del grup cinquè de Nacional "A de l'ascens La victòria que dissabte passat va aconseguir l'Olimpyc La Floresta a la seva pista davant el M a n r e s a per 5 gols a 3 fa q u e l'equip q u e dirigeix À n g e l Ruiz es

desplaci d e m à a la pista del líder, l'Alfa5 de Barcelona, c o m a segon classificat, posició que mantó en les últimes jornades del campionat. Els florestans, perseguits

a la taula per dos equips, Sícoris C l u b i Èpic Casino de Terrassa, tenen dos desp l a ç a m e n t s consecutius d e molta dificultat: Alfa-5 i FS La A l m ú n i a .

victòria al campionat. En aquesta línia, l'entrenador Àngel Ruiz ha confirmat que "és cert que es tracta d'un partit molt difícil, però nosaltres sortirem a la pista a guanyar". Ruiz està del tot convençut que als barcelonins, si finalment s'acaben imposant, "els costarà molt guanyar-nos". El màxim responsable del primer equip de l'entitat també ha matisat que "si perdem, tampoc no passa res, perquè anar a la pista del líder i perdre és el més normal del món". Amb tot, el tècnic espera demostrar demà que "tenim un nivell molt similar ambdós equips", malgrat l'Alfa-5 compti a les seves files de jugadors amb molta experiència que han militat a Divisió de Plata.

ALKX L Ó P E Z

L'Olimpyc La Floresta es desplaça demà a la tarda com a segon classificat al grup cinquè de Primera Nacional "A" a la pista de l'actual líder, PAlfa-5 de Barcelona. que suma tan sols tres punts més que els florestans. L'Olimpyc no va desaprofitar dissabte passat l'oportunitat de sumar tres punts més a la lliga que fan possible que els d'Àngel Ruiz juguin aquesta jornada per recuperar el coliderat que van perdre fa dues jornades a la pista del Sícoris Club, tercer a la classificació amb un punt menys que els de la Floresta. Aquest partit entre Alfa-5 i Olimpyc correspondrà a la darrera jornada de la primera volta del campionat. L'Olimpyc La Floresta va superar el Manresa FS, vuitè a la taula, per 5 gols a 3 en un partit en què els locals no van jugar bé. L'entrenador florestà Àngel Ruiz reconeixia la seva responsabilitat pel fet que el seu equip no hagués practicat un bon futbol sala: "Els meus jugadors han fet justament el que jo els havia demanat que fessin. Sóc conscient que no ha estat un partit bonic ni vistós però del que es tractava era guanyar el partit per arribar com a segon a la pista de l'Alfa-5".

Dues jornades clau

tOfeaayc « saan, pari al S o n i i Itpk M m «aa a m i a tai ants aan florestans FuTtt LF.

Després de perdre a Lleida a la pista del Sícoris Club per 8 gols a 2, l'equip local necessitava assolir una victòria per confirmar que no s'havia trencat la bona línia que està demostrant el primer equip des que va començar la lliga. Després de les tretze primeres jornades de lliga, l'Olimpyc La

Floresta continua, una jornada més, com a segon a la taula, però seguit per dos equips: a un punt el Sícoris Club i a tres l'Èpic Casino de Terrassa. Els jugadors florestans visitaran l'Alfa-5 demà amb molt de respecte el seu adversari però sense renunciar a endur-se l'onzena

L'Olimpyc ha d'afrontar en les dues properes jornades de lliga dos difícils desplaçaments lluny del municipi a les pistes de l'Alfa-5 i l'FS Almúnia, setè. Ruiz ha confessat que considera difícil"el desplaçament a la pista de l'Almunia perquè allà hem d'anar a guanyar i quan van venir a jugar a casa em van agradar moltíssim". Tot i que els de la Floresta tan sols han perdut tres punts de fora, Ruiz creu que "es poden arribar a perdre els sis punts".

A.L. - Sant Cugat -

L'entrenador del sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat. Lluís .Sànchez, pot complir dissabte l'objectiu que es va fixar després de les vacances de Nadal: guanyar els tres últims partits de la primera volta. Si fins ara l'equip vermell-i-negre s'ha desfet de l'Aiscondel Vila-seca i de L'Hospitalet, aquesta jornada, corresponent a la darrera de la primera volta, pot superar l'últim i setzè classificat amb tan sols 5 punts, el Calafell. Diumenge al pavelló municipal, el Patí Hoquei Club va vèncer L'Hospitalet per 6 gols a 5 amb un gol de Gonzalo Munoz quan tan sols faltava poc més d'un minut perquè acabés el xoc. Amb aquest resultat, per segona jornada consecutiva, el conjunt santcugatenc manté la cinquena posició a la taula amb 19 punts, ara a només quatre punts del primer lloc, que encapçalen Reus Deportiu i Vilafranca. Així, els de Lluís Sànchez són a tan sols quatre punts de les dues primeres posicions que donen l'ascens directe a Primera Nacional Catalana. El conjunt, que tan sols ha encaixat tres derrotes de catorze partits jugats, porta vuit jornades sense perdre. L'equip debutarà a la segona volta a Vilafranca.

V o l e i b o l

El C V Sant Cugat perdrà el liderat a favor del C V Quart El sènior femení, que descansa, podria passar a ser tercer A.L. - Sant Cugat -

El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat perdrà el liderat al grup "B" de Primera Nacional aquest cap de setmana. Al conjunt que entrena Zoran Nikolovski li toca descansar aquest cap de setmana, mentre que els seus tres adversaris més directes a la classificació tenen tres enfrontaments molt assequibles. El CV Quart, segon amb un punt menys que les santeugatenques, reben el setè, l'Algar Surmenor; el CV L'Illa Jordi, tercer, també juga a casa contra el CV Terol, vuitè, i la Universitat d'Alacant visita el cuer de la categoria, que

encara no ha guanyat cap partit al campionat, el C D Dolores. Després d'aquesta tretzena jornada de lliga, el CV Sant Cugat podria passar a ocupar el tercer lloc, però en el pitjor dels casos compartiria els mateixos punts. Victòria a Terol En la darrera jornada, el conjunt santeugatenc va fer-se amb una victòria a la pista del CV Terol per 1 set a 3, amb parcials de 1325, 25-16, 29-31 i 20-25. Aquest enfrontament va correspondre a la primera jornada de la segona volta i va veure com les jugadores de Zoran Nikolovski aconseguien la vuitena victòria conse-

cutiva al campionat de lliga. Després que aquest cap de setmana el sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat descansi, aquest conjunt haurà d'afrontar la jornada següent un compromís del tot seriós. El conjunt local haurà de rebre l'actual tercer a la taula, el CV L'Illa Jordi. A la segona volta de la competició de lliga, les jugadores de Zoran Nikolovski hauran de jugar a casa contra el CV L'Illa Jordi, el CV Quart de Poblet, el C D Dolores i el CV Ciutadella, mentre que s'hauran de desplaçar a les pistes del CV Rubí, del CV Santa Coloma, el CV Universitat d'Alacant, l'AD Algar Surmenor i el C E Hortons.

vespres de nenes jenaées can a Mat d CV Saat Capat eeiura fc tar prienr Iwc FITI: E.F.

Esports Coordinadora

ELS/CAIYIÜNS Divendres, 21 de gener del 2000

d'entitats

La plataforma tanca amb ERC i IC-V les reunions polítiques Al,K\ LÓI'KZ

La Coordinadora d'Entitats Esportives va tancar dimarts a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat cl segon cicle de trobades amb tots els grups municipals de l'oposició. Des del juny passat, quan es van celebrar Ics eleccions municipals i europees, la plataforma esportiva s'ha reunit amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el Partit Popular (PP), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa perCatalunyaVcrds. La primera ronda de trobades es va celebrar entre els mesos de maig i juny passats. Dimarts, però, els dos partits polítics que van trobar-se amb la Coordinadora van ser primer, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i, posteriorment. Iniciativa per Catalunya-Verds. Els clubs presents a la trobada van ser el Club Esgrima Sant Cugat, el Futbol Sala Mas Janer, la Unió Esportiva Sant Cugat, el Club Voleibol Sant Cugat, el Patí Hoquei

Club Sant Cugat, la Penya Blaugrana Sant Cugat i el Grup Excursionista la Floresta. Eduard Pomar, portaveu del grup municipal per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), acompanyat per Sara Bertran, regidora per aquest partit, van escoltar les demandes i la problemàtica de la iFnaceKSMlis,#UcktinpwbUwya-Vgnb,VM nmm-tt «n* h CiodlMfcu FITO: XJW UWM

Els pressupostos del 2000 va ser el principal tema de debat en la trobada Coordinadora d'Entitats. Pomar va afirmar en la trobada que "el nostre grup coincideix totalment amb les reivindicacions de la plataforma" i per aquest motiu va comprometre's com a grup de l'oposició: "Farem tot el possible perquè als pressupostos d'aquest any hi hagi una partida d'esports destinada a instal·lacions i que hi hagi

un compromís per part de l'equip de govern de fixar uns terminis per la seva execució". D e fet, Eduard Pomar va comprometre's perquè en la negociació que es faci amb els pressupostos del 2000 el seu grup polític lluiti "perquè les màximes partides es destinin a l'execució del pla d'equipaments esportius", del qual el desembre l'alc a l d e de Sant C u g a t , L l u í s Recoder, en va presentar la primera fase teòrica a la plataforma esportiva. Després de la trobada de treball amb ERC, la Coordinadora va reunir-se amb Francesc Godàs, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per C a t a l u n y a - V e r d s . Godàs, a banda de donar tot el su-

port a la plataforma, va indicar que la millor via per aconseguir diners per poder fer nous equipaments esportius és la de requalificar antics terrenys. Godàs ha apuntat que "l'amortització del deute és possible que pugui esperar i en canvi les demandes de la Coordinadora no poden esperar més. Són necessitats urgents que cal cobrir ara". IC-V, que també coneix el nou pla d'equipaments esportius, també recolzarà que als pressupostos del 2000 que s'han d'aprovar en les properes setmanes, hi hagi una partida important per a esports. El portaveu d'aquest grup municipal també ha afirmat que "la Coordinadora s'ha transformat en un grup de pressió que ha fet

B à s q u e t

que tots els partits polítics que som a l'Ajuntament, governant o des de l'oposició, tinguem l'esport com una de les nostres prioritats". Antoni Pérez, president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, ha dit que "la resposta per part d'ERC i IC-V és molt favorable" i també ha valorat de forma del tot positiva aquest segon cicle de trobades amb l'oposició: "El diàleg que hem mantingut amb tots els grups ha estat molt bo i clar". La plataforma espera poder trobar-se amb l'alcalde als propers vint dies. Mentrestant, elaborarà un dossier amb totes les instal·lacions malmeses i que cal arranjar amb urgència. La propera reunió de la plataforma serà el dia 31.

Hoquei

La UE Sant Cugat tanca la primera volta en un exitós sisè lloc que el manté a la part alta El sènior "A ", que demà rep el Rubí, té el mateix balanç que el quart

herba

El Júnior venç el campió del Català - Sant Cugat -

A.L.

junta directiva i el cos tècnic de l'entitat. En aquest sentit, David Barbens ha apuntat que "si a principi de temporada ens haguessin dit que estaríem classificats on estem ara mateix, no m'ho hauria cregut". L'entrenador s'ha mostrat "del tot satisfet" amb el treball dels seus homes, així com també ha dit que "el fet que la gent ens vegi guanyar cada cop q u e juguem a casa fa que costi molt poc crear ambient de bàsquet a Sant Cugat".

- Sant Cugat -

I )csprés de l'última jornada de la primera volta, l'equip sènior "A" masculí de bàsquet de la l nió Esportiva Sant ('ugat ha avançat un lloc a la taula classifieatòria i s'ha col·locar sisè. però amb el mateix balanç de nou victòries i sis derrotes que cl quart i cinquè classificat, el Club Natació Terrassa i el CB La l'nió-Cerdanyola respectivament. Dissabte a la Sala Escolar, els homes de David Barbens van tornar a demostrar el perquè tan sols un equip aquesta temporada -el Winterthur Les Corts- els ha derrotat a casa. La l ' E Sant Cugat va desfer-se del Sedis-Mausa de la Seu d'l rgell, fins llavors més ben classificat que els santeugatencs, ni més ni menys que per disset punts de diferencia: 98 a 81. El tècnic \ crmell-i-negre ha assegurat que la primera part de dissabte va ser "perfecta", i el seu equip va oferir sens dubte "els millors vint minuts del campionat". De

Comença el segon tram

La UE Swt Ca|tt cwwçi tan* la

fet, al primer temps els vermell-inegres ja guanyaven per 62 punts a 35. Segons Barbens, "a casa juguem molt còmodes". "Els jugadors ho noten". La segona victòria consecutiva a la lliga de la UE Sant Cugat també ha propiciat que els locals hagin vençut els dos darrers enfrontaments amb dos

voiu i i i iiiga FOTO: EDUAM HUUNYES

resultats intlats. Aquesta última jornada és la que cl conjunt santcugatenc ha aconseguit sumar més punts. La l ' E Sant Cugat ha clos la primera volta al grup segon de Primera (latalana superant de totes totes Ics perspectives que a principi de temporada s'havia fixat la

El sènior "A" masculí tornarà a jugar demà a casa, en partit corresponent a la primera jornada de la segona volta. El rival a superar serà el Bàsket Rubí, que a l'anada va superar els vermell-i-negres. Barbens ha confirmat que l'equip té aquesta "espina clavada" que vol treure's perquè "és un dels partits de la primera volta que podríem haver guanyat". El partit començarà a dos quarts de set de la tarda a la Sala Escolar.

L'equip femení del Júnior va aconseguir davant l'actual campió de Catalunya i líder en solitari a la lliga de la Divisió d'Honor, el C D Terrassa, el que encara no havia fet aquesta temporada a les seves instal·lacions: guanyar un partit oficial. L'equip santeugatenc va desfer-se de les terrassenques per un clar 3 gols a 0 en la primera de les deu jornades del Campionat de-Catalunya d'hoquei herba. El C D Terrassa no va poder comptar amb les jugadores internacionals que en aquests moments estan concentrades amb la selecció estatal per jugar el preolímpic, que també jugarà la santeugatenca Luci López. La segona jornada del Català durà el Júnior a jugar al terreny de joc de l'Atlètic de Terrassa, abans que en la tercera jornada la competició obligui les locals a descansar. En aquests moments, el Júnior estaria classificat per disputar la Copa Federació. /A.L.

Esports

ELS IGWTONS Divendres, 21 de gener del 2000

A e r ò b i c

Futbol

La II Convenció d'Aeròbic aplega més d'un centenar d'esportistes Lucas Pérez puntua el Ciutat de Sant Cugat amb un Un any més, Gimnàs Sant Cugat continuarà apostant per l'aeròbic a la nostra ciutat. Així va quedar constatat diumenge al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldo-

neix en la segona edició no consecutiva d'aquesta prova no competitiva. Hi van participar més de 1 0 0 persones de diversos punts de Catalunya i també hi van prendre

El mig Àlex és la tercera baixa del "9,75 sobre 10"Sant Cugat

part una esportista de Granada i quatre d'Andorra. El proper certamen que organitzarà Gimnàs Sant Cugat serà el juny, que es farà la V Marató d'Aeròbic.

A.L.

El fins ara migeampista del Sant Cugat Esport, Àlex Martínez, ha deixat de ser, per motius personals, jugador del primer equip de l'entitat que presideix José Ramon Alacid. Amb la baixa d'Alex, ja són tres els jugadors que per diveros motius han causat baixa al club. D'altra banda, a finals de la setmana passada es va incorporar al primer equip el jugador santeugatenc César Crespo, que havia estat cedit a finals de la temporada passada al Can Parellada de Terrassa de Primera Regional. Crespo ha estat repescat per cobrir la baixa del capità Xavi Jansà, a qui una greu lesió ha obligat a deixar la pràctica activa del futbol. César Crespo ja va disposar diumenge passat d'alguns minuts a la segona meitat. D'altra banda, la junta directiva i el cos tècnic del Sant Cugat continuen buscant un davanter per incorporar-lo al primer equip. En el terreny esportiu, el conjunt de Hans Schonhòfer va empatar diumenge a 1 gol al camp municipal d'Esports contra el Vilassar de Mar, tercer a la taula. Aquest cap de setmana visita el Prat, tercer per la cua però amb cinc punts més que els locals.

ALKX LÓPEZ

Sota cl lema d'"Esport per a Tothom", Gimnàs Sant Cugat va organitzar diumenge al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix la II Convenció d'Aeròbic (íiutat de Sant Cugat, que va comptar amb una àmplia participació de més de 100 persones. El muntatge d'aquest acte esportiu no competitiu va ser de Gimnàs Sant Cugat, que va comptar amb la col·laboració d'Ensefianzas ORTHOS i l'Ajuntament de la nostra ciutat. El certamen va comptar amb la presència de Jaume Tubau, regidor d'Esports del consistori. Un dels punts més destecats d'aquesta segona edició no consecutiva -la primera es va celebrar el gener de 1998-va ser l'assistència d'esportistes provinents de diferents punts de la geografia catalana. Però per si aquesta dada no fos prou, cal fer esment que fins i tot al Ciutat de Sant Cugat hi va haver una participant de Granada i també quatre d'Andorra. Finalment van ser més de 500 persones les que al llarg de diumenge van seguir en directe

F u t b o l

Elpwe«d«»rt·Wí·S^C^rt·IWM·reà«wr·te«arií·UHC«»«^étf/Urè»kCirt»téeS«itC^»f

aquesta convenció d'aeròbic. El públic també va poder veure una actuació de hip-hop d'un grup infantil de Gimnàs Sant Cugat. Aquesta segona edició va celebrar-se al llarg de tot el dia de diumenge i va ser conduïda per set dels millors monitors d'aerò-

IFUMYB

bic que van impartir diverses clas- Gimnàs Sant Cugat, ha puntuat ses de balls llatins, hip-hop, aero- la prova amb un "9, 75 punts sodance i step. Aquests professors bre 10", i ha assegurat que penvan serClaudio Lima, Fidel Bui- sa "continuar organitzant actes ka, Marce Sierra, Irene Pallarès, d'aquest tipus". Israel Mallebré, Joan Carles Valls Gimnàs Sant Cugat organitzarà i Jessica Expósito. el juny la V Marató d'Aeròbic Lucas Pérez, director de Ciutat de Sant Cugat.

s a l a

El Winterthur Sant Cugat es converteix en l'equip més golejador del seu grup A.L.

El triomf de dissabte al pavelló municipal sobre el Maxon "B" de Montcada i Reixach per un contundent 12 gols a 4 ha provocat que l'FS Winterthur Sant Cugat passi a ser l'equip que anota més gols al grup sisè de Primera Nacional "A". Aquesta ha estat la segona vegada que aquesta temporada l'equip santeugatenc apallissa el seu adversari per vuit gols de diferència. La primera ocasió va ser en la novena jornada del campionat a casa i contra el CN Caldes. Els vermell-i-negres van vèncer per 10 gols a 2. De fet, cal cons-

tatar que en les últimes cinc jornades de lliga els jugadors santcugatencs han transformat 39 dels 70 gols que han marcat fins ara. El jugador-entrenador del primer equip del Winterthur, Jaume Estrada, ha explicat que "estem sabent aprofitar aquesta bona ratxa de joc i de resultats. Estem oferint un nivell força alt i una línia que cada cop va a més". Passen a ser cinquens Els tres punts aconseguits davant el penúltim a la taula ha proporcionat que l'FS Sant Cugat avanci un lloc a la classificació en detriment del FC Barcelona "B".

•*

* *

iram amaini D munyir per »im pns m anaiucH per sagnia vegin aquesta

Ara, els santeugatencs són cinquens amb 22 punts, a vuit del líder, el La ünión, i atres del quart, el Babar-Català. En el que serà la darrera jornada de la primera volta a la lliga, el conjunt local es desplaça demà a Mallorca per enfrontar-se a l'Elèc-

trica Ciem, setè a només tres punts dels santeugatencs. Tal com reconeix Jaume Estrada, "enguany ja tenim una mala experiència de jugar a Mallorca després de perdre amb el Calvià". Per a aquest partit, el tècnic no podrà comptar amb Javi López,

que es va lesionar dissabte i pateix un fort esguinç al turmell esquerre que l'obligarà, com a mínim, a estar un mes sense jugar. El tècnic ha dit que espera recuperar aviat aquest jugador perquè "és un jugador molt important per al nostre conjunt".

Esports

ELS /CANTONS Divendres. 21 de gener del 2000

i wm m M.WW:;&-*-*.M

FUTBOL

1a Div. Benjamí

1a C a t a l a n a

10.00 Sant Cugat-Can Rull (ds) 10.00 Cerdanyola-PB Sant Cugat (ds) 10.00 PB SantCugat-Mogoda (ds

12.00 Prar-SantCugatklg)

:* m,

19.00 Alfa 5-Olímpyc La Floresta (ds) 18.30 Elèctrica Ciem-W. St Cugat (ds)

2 a Catalana Cadet

Benjamí

Pnlinyà-UE Sant Cugat

PH St. (lugat •• A» (descansa) PH Sr. Cugat -li- (descansa)

1a Divisió 16.00 Chess-Gràcia (ds)

Prebenjamí

Preferent Pre-benjamí

2 a Regional 12.00 La Farga-M.iurina F.gara (dg)

13.30 Barberà-PB Sant Cugat (ds) 12.00 Sant Cugat-Palau Plegamans ids)

3 a Regional

l a Div. Pre-benjamí

12.00 Rubí-Mira-sol-Adcsa (ds) 16.00 Júnior-PB Sant ( lligat (ds)

Roureda-Sant Cugat (ds)

2 a Div. Femení

P r e f e r e n t Juvenil

12.00 Matadepera-PB Sant Cugat (dg)

VOLEIBOL

1a Divisió femení 21.00 Canovellcs-Mas Janer «A» (ds)

1a C a t a l a n a

2a Divisió «A»

CV Sant Cugat-At. Segte

Vilafranca-Olímpyc La Floresta Pla del Llobregat-Champion

Juvenil f e m e n í

12.00 PI I St. (lugat «A-Palau l> (ds) 16.00 Col. S. Josep -PH St. Cugat -B- (ds) 11.00 PI I Sant Cugat -C-Ribes (ds)

ESQUAIX

S. Pere i S. Pau-CV Sant Cugat

18.00 Sant Cugat-Tarragona (ds)

2 a Div. fem. «B»

2 a Div. Juvenil

17.30 Les Planes-Pony's (ds) 12.15 W. Sant Cugat-Martorelles (dg)

C a d e t femení

Femení

CV Sant Cugat «A—B. Mataró CV Sant Cugat «B-CN Sabadell

Sant Cugat «B»-New Sport (dv)

Can Oríach-Sant Cugat Sant Pere Lumen-PB Sant Cugat Júnior-Can Rull

BÀSQUET

1a Div. C a d e t

18.30 UE Sant Cugat-B. Rubí (ds)

2a Div. Juvenil

HOQUEI HERBA

RUGBI

3 a Catalana «B»

13.00Cercle-Olfmpyc La Floresta (ds) 19.00 N. Sabadell-W. Sant Cugat (ds)

C a m p . C a t . femení

3 a Divisió

Femení base W. Sant Cugat (descansa)

l a Catalana

13.45 CEF Sant Cugat-Jabac (ds) 17.45 PB Sant Cugat-N. Terrassa (ds) ll.OOJúnior-Jabac(dg)

19.30 Gracia «A»-B. S. Cugat «A» (ds) 1&45 FMTE-B. S. Cugat -B» (ds)

2 a Div. C a d e t 09.15 Sant Cugat-Esc. Cerdanyola (dg) 16.00 Sant Cugat-PB Sant Cugat (ds) 16.00 Can Trias-Mira-sol-Adesa (ds)

2 a Catalana femení

Cadet

17.00 Mas Janer-Casserres Àbac (ds)

12.45 UE Sant Cugat -Vilanova (dg)

Cadet

Júnior

Cercle-Olímpyc La Floresta N. Sabadell-W. Sant Cugat

Sant Cugat-Gòtics

HOQUEI

20.00 UE Sant Cugat-AESE (ds)

P r e f e r e n t Infantil

Sant Cugat-Bonanova

At. Terrassa-Júnior

3 a Divisió

PATINS

l a Catalana

Infantil

21.30 Calafell-PH Sant Cugat (ds)

TENNIS

Femines

3 a Nacional

12.00 Ferran Martorell-Sant Cugat (ds)

Júnior femení

1a Div. Infantil

11.15 UE Sant Cugat-Bellsport (dg)

10.00 Martorell-Olfmpyc Floresta (dg) 12.00 Sant Julià-W. Sant Cugat (ds)

17.30 Jàbac-PB Sant Cugat (ds)

Infantil

Aleví

18.00 Jonquerenc-PH Sant Cugat (ds)

Babar-Olímpyc Floresta

Júnior

09.15 UE Sant Cugat -Jov. Badalona (ds)

2 a Div. Infantil 09.00 Sant Cugat-PB Sant Cugat (ds) 10.00 Sp. Rubí-Mira-sol-Adesa (dg) Júnior (descansa)

Cadet

10.00 Congrés-PH Sant Cugat «A» (dg)

17.00 UE Sant Cugat «A. -N. Terrassa (ds) 15.30 UE Sant Cugat «B»-Sant Quirze (ds)

l a Div. A l e v í

Cadet femení

09.00 Sant Cugat-Esc. Cerdanyola (ds) 11.15 PB Sant Cugat-Mollet (ds) 10.30 Los Merengues-Sant Cugat (ds)

09.45 UE Sant Cugat-Canyelles (dg)

2 a Div. A l e v í

FUTBOL

12.00 Sp. Rubí-Júnior (ds) 10.00 Sant Quirze-PB Sant Cugat (ds)

Juvenil

HANDBOL

15.30 PH SL Cugat-Salle Bonanova (ds)

l a Divisió m a s c . 12.30 UE Sant Cugat-Manyanet (dg)

l a C a t . Juvenil UE Sant Cugat-Patdinyes

SALA

Nou Barris-UE Sant Cugat

l a Provincial UE Sant Cugat-Prat

2a Provincial UE Sant Cugat-Sallent

Juvenil

14.00 PH St. Cugat«A»-Vlc (ds) 14.00 Congrés-PH St. Cugat«B» (ds)

UE Sant Cugat-Mollet

Infantil

Aleví

2 a C a t . Juvenil f e m .

1a N a c i o n a l « A »

Infantil

TAULA

13.00 PH Sant Cugat-Salle Bonanova (ds)

UE Sant Cugat-Mollet

UE Sant Cugat-Banyoles

R £ S U

PB Sant Cugat-Sant Cugat

FUTBOL

Pre-benjamí

1a C a t a l a n a Sant Cugat-Vilassar de Mar

l-l

2 a Regional La Farga-Castellar

l-l

0-2

Veterans Castelldefels-Sant Cugat

4-7

2 a Div. Juvenil Sant Cugat «A»-Lleida Sant C'ugat -B»-Andalucia

l-l 2-2

2 a Div. C a d e t Sant Cugat «A—Terrassa Can Rull-Sant Cugat «B» Mira-sol Adesa

6-1 3-5 descansa

FC Barcelona-Sant Cugat

2a Div. fem. «B»

Juvenil f e m e n í

Fontetas-Sant Cugat

Olo-Mas Janer Pony's -Sant Cugat

Z-2

98-81

B. S. Cugat «A-Vilanova V. 68-53 UE S. Cugat -B-Creu Sabadell .. .75-71 B. Sant Cugat «B-JM Claudina ... .4742

Sant Cugat -B—San Cristobal San Lorenzo-Sant Cugat

Cadet

6-2

W. Sant Cugat-Joviat . . .".

5-3

4943

51-59

31-24

Granollers At.-UE Sant Cugat . . . .36-25

2a Catalana Cadet 5-3 124

UE Sant Cugat-Barberà

Jàbac-Sant Cugat

1a Div. Benjamí

1a Divisió 3-3

F. Dosrius-Chess FS

1a Divisió femení

ajornat

52-6

I-3

Juvenil (:P Vilafranca-PH St. Cugat

5-99

6-2

TENNIS

TAULA

3 a Nacional UE SantCugat-F. Sabadell . . . ajornat

1a Provincial UE S. Cugat «P-Els 8 de la Garriga .14

2 a Provincial Mollet-UE Sant Cugat

- . . . . .04

Infantil Mataró-PH St. Cugat«A» PH St. Cugat«B—Sant Ramon

5-1 64

Aleví Matató-PH Sant Cugat

Preferent Benjamí

6-5

Fèmines PH Sant Cugat «A—S. Ramon

1a Divisió masc.

56-5

1a Catalana

Júnior

l a Catalana Cadet

SALA

Montjuïch-Sant Cugat

PATINS

PH Sant Cugat-Hospitalet

HANDBOL

Olímpyc Floresta-Manresa W. Sant Cugat-Maxon -h~

2-3

_ _

GEiEG-Sant Cugat «A»

PH Sant Cugat-Sant Feliu

l a Nacional «A» 2-4 0-15

RUGBI

3-2

Cadet

UE Sant Cugat-Bordils

FUTBOL

0-3

C a d e t femení

HOQUEI

Collbató-Mas Janer

PH St. Cugat «B-Igualada 04 Capellades-PH Sant Cugat «C» 8-1 PH St. Cugat «A» descansa

3 a Catalana

2 a Catalana femení

UE Sant Cugat-S. Bonanova

1a Div. A l e v í

W. Sant Cugat-Artextil

Prebenjamí

2-0

3 a Divisió

3 a Catalana «B»

APB-UE Sant Cugat

CV Sant Cugat-Esplugues

2 a Div. Juvenil

1a C a t a l a n a UE Sant Cugat-Sedis-Mausa

3-1

SESE- CV Sant Cugat

Pallejà-W. Sant Cugat

17-0

1-5

2-1 suspès

Femení base BÀSQUET

I-3

1a Catalana

2 a Divisió «A»

Preferent Pre-benjamí

2 a Div. Infantil Terrassa-Sant Cugat

CV Terol-CV Sant Cugat

Axxon-CV Sant Cugat

2-6

Júnior

P r e f e r e n t Infantil

3-5

Olímpyc Floresta Mampar Bruc .. .0-3

Rubí-Sant Cugat « C

3 a Regional R. I.lorens-Mira-sol Adesa

Mas Janer «A—Sant Estc\ e

VOLEIBOL

Benjamí

1a Nacional fem.

PH SL Cugat «B»-Igualada PH St. Cugat «A»

8-1

PETANCA 2 a Divisió Pomar-Sant Cugat« A»

11-5

6 a Divisió 0-20 descansa

At. Sant Cugat-Concordia Sant Cugat-At. Cetdanyola

6-10 13-3

Esports

ELS /CANTONS Divendres, >1 de gener del 2000

Can Rull; La Romànica-Caldes M.; Sabadell-Badia; Barberà-Juan XXIII.

mmm.' Primera C a t a l a n a

Ripollet-Lleida; La UnióCerdanyola-Les Cbrts; Grup Barna-Sant Pere; Caldes «A»Proa; Sedis-Sant Jordi.

Laminados-Sant Esteve; Gavà-Cardedcu.

FUTBOL SALA

Tercera Regional Valls-Júpiter 0-1 Palafrugell-Prat 1-0 Sant Cugat-Vilassar 1-1 Granollers-Vilafranca . . . .2-2 P. Mafumet-Ripollet 2-3 Castelldefels-Cerdanyola M. 3-1 Peralada-Santboià 2-1 Gramenet-Manresa 2-3 Andorra-Igualada 4-1 S a n t A n d r e u - M a s n o u . . . .1-0

G R U P 14 Camí Vell-Sant Andreu 1-9 Montsrerat-Sant Ç h i i r z e . . . . .2-0 Rubí-PB Sant Cugat 3-2 P B R. Llorens-Mira-sol A . ..0-2 C a n Boada-Ot C a n Fatjó . . .1-3 P u e b b Nuevo-P. S a n Pedró 2 - 4 Les Fonts-Depuradores 4-4 Júnior-CasteDbisbal anul·lat

Equip

PJ PG

Sr. Amireu

2(1

Júpitcr

Vilassar

Peralada

S. Lorenzo-Matadepera .anul·lat

Pom*

1.1

.19

Equip

PJ PG

Júnior

Ciramcncr

21)

S. Andreu

\llafranca

211

Segona Catalana

Primera Nacional A

G R U P 1 Femení

GRUP 5

Vilanova-Sant Nicolau . . .58-43 BeUsTaort-Ckjnstruccions.. 2 6 - 3 9 Santpedor-CCR 52-39 Viladecans«B»-Martorell. Sant Martí-L'Hospitalet.. Viladecans «A»-01esa «B» A P B - U E Sant Cugat C E S B - S a n t Gervasi

Piuna

Mn-tolA.

211

Cctdamola M.20 Castelldefels 20 Manresa

1'. M a f u m e t 20 Igualada Palafrugell

211 20

8 9 6 8 8 8 7

6 2 10 3 3 3 4

6 9 4 0 9 9 9

29 40 32 24 34 24 30

n 27 23 20 41 32 29

Rubí

.56

29 28 27 27 27 25

Canl'arjó

PSanPcdro

< j n Boada

44 49

26 24 33

32 28 27

Olesa

894

CCR

747

Construeeions 14 L'Hospitalet Santpedor

Bellsport

657

677

Vilanova

735

Montscrrar

AI'B

617

Depuradores 15

Ix-sl-'onts

PB R. Llorens 15

(iranollers

l'S

P B S . Cugat 1 5

Valls

Camí Vell

l'rar

Sant Quirze

Andorra

PucHiiNuevul.5

La propera (23 de gener): San Lorenzo-Les Fonts; Pueblo Nuevo-Matadeperenc; Can Boada-P. San Pedró; PB R. Llorens-Olimpic Can Fatjó; Rubí-Mira-sol Adesa; Júnior-PB Sant Cugat; MontserratCastellbisbal; Camí Vell-Sant Quirze; Sant Andreu B.- Depuradores.

670 711 675

25 25 24

571 650 766

676

647

Sant Nicolau

7f>6

Viladecans «A»13

649

678

676

724

743

740

Viladecans - B - 1 3

Martorell

I E Sani Cugat 14

SanrCcrsasi

642 802

686

773

620

821

509

695

19 19

h A

Alfa 5

13 11

Olímpic F.

13 10

Kpic C a s i n o 13

La Murga

Pol. Andorra 14 Almúnia

Manresa

CKSB

Sant Martí

La propera (23 de gener): Masnou-Valls; Júpiter-Palafrugell; Prat-Sant Cugat; Vilassar M.-Granollers; VilafrancaPobla Mafumet Ripollet-Castelldefels; Cerdanyola M.-Perelada; Santboià-Gramenet; Manresa-Andorra; Igualada-Sant Andreu.

804

889

211

PJ...PS.PE

SiconsC.

Ripollet

ajornat

San l^ofenzo 15

Masnou

Sant Ciunu 2 0

2-7 .5-3 1-3 6-7

R u b t C N Sabadell .5-2 TaüersC.-La Murga 3-4 Montserrat-Pol. A n d o r r a . . . 3^3 Equip

Sanrboià

.64-62 .42-59 63-57 49-43

Industrias Garcia-Alfa 5 Olímpic Floresta-Manresa . . Corbera-Sicoris C Hospitalet-Èpic Casino

6 4

4 3 3

4 4 6

.58

22 21 15

[nd. Carcia

Tallers C .

Corbera

C N Sabadell 13

Rubí

Montserrat

Hospitalet

La propera (22 de gener): La Almunia-Industrias Garcia; Alfa 5Olímpic Floresta; Manresa-Corbera; Sicoris C.-Hospitalet; ÈpicCisino-Rubí; N. Sabadell-Tallers; La Murga-P. Montserrat.

La propera (23 de gener): Olesa-APB; JM Sant Gervasi-Viladecans «A»; L'Hospttalet-CESB; Martorell-Ass. Sant Martí; CCR-Viladecans «B»; Construccions-Santpedor, Sant Nicolau-Bellsport; l'E Sant Cugat-Vilanova.

GRUP A Ina Sant Just-L'Espluga Vilanova-Cornellà

6-0 4-5

R e u s Dep.-VendreU

9-1

C P Monjos-Vilafranca Martirieric-CalafeD PHSaiitCugat-Hospitalet Mollerussa-Vila-seca

4-3 5-4 ..6S 2-0

Geniol el Pla-Juneda

Equip

PJ PC

Vilafranca

GRUP 5 Sabadell-Barberà 0-5 La Romànica-Badía 1-0 Lumen-Caldes M 1-3 Mil·lennari-Can Rull 2-3 L a Farga-Castellar 1-1 Ripollet-Maurina 2-1 Tibidabo-E. C e r d a n y o l a . .1-1 Juventut 2 5 - L l a n ó 4-0 L a Planada-Juan X X I I I . .2-1 Equip

Barberà

3(1

La Farsa

Saludeu

Punts

Primera C a t a l a n a GRUP 2 Andorra-Sant Jordi «A» . .87-40 C N Sabadell-Sant Medir . .67-68 Caldes «A»-Sant Pere . . . . 5 4 - 6 0 Grup Barna-Les Corts 73-81 U . Cerdanyola-Lleida 73-69 Ripollet-Sf. Terrassa 68-60 C N Terrassa-Rubí «A» . . .61-60 U E SantCugat «A»-Sedis 98-81

Equip

Sant Pere

1116

1001

Andorra

1122

1009

Jiuentm _\s

Sf'lerrassa

1071

931

Tibidabo

1001

999

Can Rull

CNlerrassa

955

918

1 K Sani Cugat 1.5

1081 1021

Sedis Mansa

1076

1077

Les Corts

993

991

Badia Juan XXIII Lumen

17 17 i;

7 S 9

Cerdanyola

Equip

La R.*.a

Mansanct

Sarrià ï c r

Sani l'.steve 13

(ïrupBarna

1042

989

Caldes M

Kuhi-A.

1092

1095

La Romànic

Sant Medir

1001

1076

Ripollet

Caldes

8,57

942

Castellar

Ripollet

1044

1108

Llanii

C N Sabadell

1012

MKXI

Mil-lennjn

Lleida

«%

Sani J o r d i - A .

800

Castell.) Laminados

13 13

5-6 7-4 4-2

Equip

PJ PG

Lalnión

Vilassar M. Manacor

3-7 ..5-6 ..12-4 5-4

Punta

3(1

llabar Català 13

H . Sani ducat L'I

Barcelona

Klèct. Ciem

Punt*

563

502

Cràcia

547

507

Montsant

5(1

343

521

Mctalnov

340

333

C \ Caldes

318 348

303 341

15 15

Khsclop Llopart 3

13 13

4 4

I 1

8 8

60 51

C l 1 Monjos

1.3

P H Sant C u p * 14

Mollerussa

Martincnc

Cornellà

Hospitalet

Ina Sant Just

Vila-seca

.54

Vendrell

L'Ksplurçi

1(1

Geniol et Pla

.30

Vilanova

Calafell

La propera (23 de gener): L'Espluga-Vilanova; Cornellà-Reus Dep.; Vendrell-Monjos; Vilafranca-Martinenc; Calafell-PH Sant Cugaq Hospitalet-Mollerussa; Vila-seca-Geniol el Pla; JunedaIna Sant Just.

339

342

Mason

298

302

Sant Andreu 13

València

CIUIBIII

.147 286 333

308

349 303 358

357

HOQUEI rERBA

R. Sociedad 11

Sardinero

Club Campo 11

At. Terrassa

11. Sevilla

RCl'ulo

< :iub Kryra

Cl)'lerrassa 11 Valdcluz

Júnior

Punt)

La propera (9 d'abril): Júnior-lIniversidad Sevilla; R. SociedadClub de Campo; RC Polo-Club Kgara; Sardinero-Atlètic Terrassa; Cl) lerrassa-Valdcluz.

Primera Divisó Masculí PJ

Atlètic 1952 1.1

Pum*

At. Terrassa

Júnior

KHC

2(1

HoniKvofícl

RCPolo

Sant U u i r z e 13

13 12 9

Clavà

308

330

Cardedeu

1(1

311

341

L a propera (22 de gener): Vilassar M.-Gràcia; Babar Català-Manacor; Barcelona-Metalnox; Montsant-Caldes; Llopart 3-Sant Andreu; Klèct. Ciem\V. SantCugat; Maxon «B—L'Esclop; La Cnión (descansa).

1109

La propera (23 de gener): CN Sabadell-Andorra; UE Sant Cugat «A»-Runí: CN Terrassa-Sferic Terrassa;

(,5

Bord.Is CL'ikC

Femení

Divisió d'Honor

Tres Mayo

l ES.

OC PUM»

Equip

Maurma

La propera (23 de gener): Juventut 25-La Planada; Tibidabo-Llanó: Ripollet-Escol. Cerdanyola; La Farga-Maurina Kgara; Millennari-Castellar; Lumen-

21-25 21-23 .34-28 26-23 .31-23 24-20 26-33

Punt.

K.Ccrdansn a 17 La Í'IJIUIIJ

Cardedeu-València Gavà-Sant Esteve S Larninados-Tres de M a y o La Roca-Manyanet U E SantCugat-Bordils . . Castelló-GEiEG Sant Quirze-Sarrià de Ter

Primera Nacional A GRUP 6

CNCakfes-Llopart3 SantAirdreu-ElèctCiem W.SantCugat-MaxonB. L'Esclop-La Union

Primera N a c i o n a l GRUPC

Reus P e p .

Gràcia-Babar Català Manacor-Barcelona Metalnox-Montsant

BÀSQUET

1-6

Juneda

M-Jp

S e g o n a Regional

La propera (23 de gener): Sarrià de Ter-Yalència; Sant Quirze(jEiKCi; Castelló-Bordils; CE Sant Cugat-Manyanet; La Roca-Trcs de Mavo;

HQrVWBFWnNS Primera Catalana

C l u b Ktíara

C a n Salas

Rimas

22,

Línia 22

15 1.5 25

l'edralbes

Barceloní

La propera (30 de gener): Jtínior-At. 1952; Rimas-Club Kgara; RC PoloPedralbes; Honigvogel-Barceloní; EHC-Can Salas; At. Terrassa-Línia 22.

Esports

E L S / C A N T O N S Divendres,

l'niv. Alacant

Algaida

Illa Sant Jurdï

VOUIBOL

Primera Nacional Femení GRUPB

Santa Coloma

Algar Surmenor

Terol-CV Sant Cugat Dolores-Santa Coloma

1-3 2-3

Terol

Rubí

Ciutadella-Rubí

3-0

Ciutadella

Hortons

Dolores

Illa Jordi-Algar Surmenor .. 3-0 Quart-Univ. Alacant 3-0 Algaida-Rubí 3-1 u-v c:v si.

i.ugal

Oiurr

•J

SP PMM

i:<

.VI

III

Llars Mundet-S. Pere i S. Pau 1-3 Aknacelles-Mongat 3-1 A t Segre-Martorell 2-3 Axxon-CV Sant Cugat 3-1 Prat-Santa Coloma 3-1 Ceu Inefc-Arenys 3-2 ••>*•

La propera ( 2 2 de gener): Algaida-Santa Coloma; Hortons-Rubí; Ciutadella-Santa Coloma; Dolores-1'niv. Alacant; Quart d e Poblet-Algar; L'Illa Jordi-Terol.

r>j

pa rr

Benjamí

39-34 21-36 16-59 12-42 85-20 descansa descansa

Aleví femení Avenç

La Floresta-Sant Jordi «A» R. Carmeli-Santa Isabel Catalunya «B—Pla Farreras Pins del Vallès-Joan Maragall Sant Jordi «B—Ferran i Clua Collserola-Maristes Rubí Catalunya <.A»-Pins Vallès Avenç-CE Àgora

14-27 53-16 18-18 88-8 26-44 12-14 20-78 48-14

FUTBOL A-7

('l.is.ses tic: • l'i.int) • (iuit.irr.t • [ . k ' n g u . u u c mii.sical • Violí • Kkiut.i t r a v e s s e r a • I n i c i . u n í a l.i n i u s i c u C Murtorcll. il Ifl >).s S S 9 2 S .-Í3 SANT C I C A T

2(1

At. Segre

Tercera Naciona

Martorell

l»

Grupl

Prat

•

l'E Sant Cugat

2»

Kl Cicrvo

Falcons

Ripollet

lr>

Flor de Maig

St. Andreu

Horta

N o u Barris

Mongat-Llars Mundet.

Àgora «C-Agora «B» (ds) Sant Cugat « B - S p . Rubí «C-. (ds) Sant Cugat «A-Jabac (:. J. (ds) Sant Llorenç-CF' Júnior (ds) CE Àgora « A - S . Pere Lumen (ds)

••«•>

La propera (23 de gener): Sant Pere i Sant Pau-Ceu Inefc; Arenvs M.-Prat; Martorell-Almacelles; Santa Coloma-Axxon; CV Sant Cugat-At. Segre;

TENNIS TAUtA

1 .4-3

Aleví 13.00 F R E Les Planes-Ferran i Clua (ds) 1 2 . 0 0 Santa Isabel-Joan Maragall (ds) 1 2 . 0 0 Maragall Rubí-Col. Balmes(ds) 1 0 . 0 0 Col. Europa-Rubí N. -B» (ds) 11.00 Liceo Politèenic-Rubí N. «A» (ds)

pp 14

La propera (23 gener): Nou-Barris; HE Sant Cugat; SabadellRipollet; El Ciervo-Sant Anc reu; Flor de Maig-Horta.

1 0 . 0 0 J. Maragall «A-Avenç (ds) 0 9 . 0 0 Santa Isabel «A-Ferran Clua A\- (dsl 13.00 Torre de la Llcbrc-Catalunva »B» (dsl

WOlEiBOl Juvenil femení

HANBBOL

Infantil

A-11

10.00 Col. Carme «A»-Leonardo V. (dsl 1 2 . 0 0 Avenç-IES Blanxart (ds) 1 1 . 0 0 M. Rubí-Arnau Cadell (ds) 1 1 . 0 0 Viaró-Col. Carme «B» (ds) 1 3 . 0 0 Ctre. Obert-Ramon i Cajal (ds)

Aleví

Cadet 10.00 Ixonardo V. -CE Guadalhorce (ds) 13.00 E E Foiró-Col. Carme (ds)

Juvenil 1 0 . 0 0 El Pinar-IES Angeleta Ferrer (ds)

Adesa Mira-sol-La Farga «B» Col. Vedruna-CF Júnior La Farga «A»-Jabac Jofresa «A» 'Fhau «A»-Dosa Salesians

0-2 0-2 0-2 2-0

Prebenjamí Rubí-CE Sant Cugat «A» Àgora «B»-Can Trias C F Júnior-Bisbat d'Egara UE Rubí-CE Sant Cugat «B>.

0-2 0-2 2-0 24)

Infantil

Femení 4-3 descansa

L i c e o E g a r a - C E Àgora E E Foiró-Col. Sant Francesc

1 0 . 0 0 Viaro-Collserola (ds) 0 9 . 0 0 Joan Maragall-La Floresta (ds) 1 0 . 0 0 Ferran Clua «A»-A. Bartra (ds) 1 2 . 0 0 Avenç « C - A v e n ç «B» (ds) 1 3 . 0 0 Catalunya-Ferran Clua «B» (ds) 1 1 . 0 0 Avenç «A»-Montessori (ds)

Benjamí 1 1 . 0 0 Ferran Clua «C»-Catalunya «A» (ds) 1 2 . 0 0 J. Maragall «B-Ferran Clua -A- (ds)

Aleví Santa Isabel-F'erran i Clua Col. Europa-Joan Maragall FRE I^es Planes 11 RE Les Planes

7-1 2-9 descansa descansa

0-14 1-2

E E F'oiró «B—Sagrat C o r Castellbisbal-Fscola Avenç Maurina F.gara-F.F^ Foiró «A» L a Farga-Escola Ribas Adesa Mira-sol-Les Fonts «A» Escola Pia-Adesa Mira-sol

3-0 0-2 11-2 3-2 7-0 7-6

'l'hau «B»-Escola Avenç «C»

FUTBOL Cadet

Esc. Industrial-Leonardo da V. .. .ajornat E E Foiró descansa

Juvenil 2-0

IES Angeleta Ferrer-Can Fatjó

.3-1

Col. Martí (F) -Col. Viaró Leonardo da Vinci-Avenç Arnau Cadell-Hàndbol Rubí Cultura Pràctica-Ctre. Obert

22-58 2-6 0-8 ajornat

Benjamí J. Maragall «B»-Catalunya -A44 Ferran Clua «A—Santa Isabel «B» .. .0-8 Catalunya «B»-FerranClua «B» 0-8

nflTIUe TEflCHER

• Escudos herriUüc.is por er.cnrci >

HeouiR E D

• Paisanes, textos,

c o n s t r u c c i ó i mantenim e n t

1 2 . 0 0 Angeleta Ferrer-Rubí «B» (ds) 1 1 . 0 0 F.IPinar-Avenç(ds) 10.00 FRE Les Planes-\. Sabadell «B» (ds) 1 0 . 0 0 Rubí « C . - C E Àgora (ds)

Aleví 11.00 09.00 13.00 12.00

Pla Farreras-Joan Maragall «A» (ds) E Clua «A-Cultura Pràctica (ds) J. Maragall « B - L a Floresta (ds) F R E Les Planes-F Clua -B» (ds)

Torre de la Llebre-Avenç 5-3 Joan Maragall«A»-Santa Isabel «A» .6-2

2-0

Cadet femení 12-10 ajornat . . .ajornat . . .ajornat

ELAUIBE

• Artícuios regí íia--^

Infantil femení

Col. Carme-Angeleta Ferrer

Joan Maragall-Ferran Clua «B» Ferran C l u a «A»-Avenç «B» I ,a F'Ioresta-Catalunya Avenç « O - A v e n ç «A»

SALA

1 0 . 0 0 CV Sant Cugat-Sagrat Cor (ds) 1 3 . 0 0 C E Àgora-Cultura Pràctica (ds)

Juvenil femení

HANDBOL

Aleví

Cadet femení

VOLEIBOL

Infantil

Carme Talleda M Ú s i c :l

FUTBOL A-11

Benjamí descansa

Cculnfec

Infantil femení

Joan Maragall-Catalunya Pins Vallès-Santa Isabel Ct. Obert « A - R . Carmeli Ferran i Clua-Pla I'arreras Avenc-Pureza de Maria Centre Obert «B» Sant Jordi «B»

Arcnvs

FUTBOL SALM

•:«;:?:&:-r: *

14-78

S. Andreu-Flor de Maig ...4-3 RipoIlet-ElCiervo ...1-4 U E S . C u g a t - F . Sabadell . .ajornat

0 9 . 0 0 Angeleta Ferrer-Cavall Bernat (ds)

1 l.(M) La Floresta-Santa Isabel (ds) 12.OO Sant Jordi ...\-Pla Farreras a(ds) 1 0 . 0 0 Regina C.irmeli-Jojn Maragall (ds)

Verdaguer-Sant Jordi "A»

13.00 13.00 13.00 11.00 12.00

Les Fonts « B - E E Foiró - B - (ds) E E Foiró « A - E s c . Pia -A» (ds) Schola «A»-La Farga (ds) Viladecavalis-Mira-sol Bacó (ds) (descansa)

C F Júnior-Escola Pia C E Àgora

Prebenjamí

0 9 . 0 0 S. Cristobal «D>-Thau • B» (ds) 1 0 . 0 0 Avenç « C - Terrassa ••('.- (ds) 1 0 . 3 0 S. Pere Lumen-Mira-snl Bacó (ds) 1 1 . 3 0 La Farga « B - J o a n XXIII (ds) 10.30 CF Júnior-M.Auxiliadora <A»(dsl 1 0 . 0 0 E E Foiró-La Farga «A» (ds) 1 1 . 0 0 San Lorenzo «A»-Avenv «B» (ds)

Aleví masculí

0 9 . 0 0 Àgora-EF Sabadell (ds) 1 2 . 0 0 Escola Pia-EE Foiró (ds)

18-26 45-16 0-2

3ti

10.00 09.00 11.00 09.00 Avenç

FF. Sant Cugat-Cingle Col. Carme «A—CE Àgora Avenç-( lavall Bernat

Infantil

Castellbisbal-CO Sant Cugat . . . .60-29 Avenç-Sagrat Cor 56-47

Llars Mundcc Santa Coloma

Aleví

Infantil masculí

FUTBOL

BÀSQUET

1 0 . 0 0 Cavall Bernat-CF Júnior (ds) C E Àgora-IKS Blanxart (ds)

(W.(K) [)osa Salesi.ins-l F. Sant Cugat (ds) 1 2 . 1 5 1KS Fcrrassa-Avenc (ds) C E Af;ora (descansa)

Femení

R C

Infantil femení

Benjamí

SPerciSPau

FUTBOL A-7

11.00 Yerdagucr-( 'atalunya (ds) l.í.(M) Joan Maragall-Santa Isabel (ds) 12.00 Centre Obert «B-Pins Vallès ids) 0 9 . 0 0 Centre Obert «A-Pla Farreras (ds) (W.00 Ferran i Cluu-Pureza Maria (ds) 1 2 . 0 0 Sant Jordi • B·-Avcny (ds) Sant (àigat A- (descansal Regina (larmeli (descansa)

Axxon

Almacelles

1 1 ..'{0 ( : c n t r c ()bcrt-( :ol. (:ingle (ds) ( W . 0 0 I )osu Salesians ...-V-Avenc (ds) 12.1-5 CK Àgom-Dovi Salesians «B« (dsl

Aleví masculí

CV Sam Cugat

Mongat

te rs_»

1 0 . 0 0 Jabac C. Jofresa-Thau «A>. (ds) 0 9 . 0 0 C N Terrassa-Avenç <A» (ds)

10.00 (:atalun\a •• ll-I'ins \'allès (ds) 1 1 . 0 0 Sant Jordi « B - M . Rubí(ds) 1 1 . 0 0 Ferran i Clua-Pins Vallès (ds) 1 2 . 0 0 Collserola-CEÀgora (dsl 1 3 . 0 0 Catalunya «A—Avenç (ds)

BÀSQUET Infantil masculí

Primera Catalana Masculí

21 de gener del 2000

• F.f.l.

• Work in Sant Cuiat

609 603 200

Col. Carme-CV Sant Cugat IES Blanxart-CE Àgora

2-0 1-2

Infantil femení Nicolau Copèrnic-El Pinar Col. C a r m e - F R E Les Planes C E Àgora-CN Sabadell «A» Avenç-Angeleta Ferrer

2-0 1-2 0-2 ajornat

Aleví Ferran Clua «B—Pla Farreras 2-0 Cuit. Praceica-J. Maragall «B» 2-0 J. Maragall «A—Ferran Clua «A» ajornat La F l o r e s t a - U R E L e s Planes ajornat

Es traspassa BOTIGA per canvi de domicili 2 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes. Tel. 6 5 4 21 6 3 4 2

HS4CANTCB\S £

•

Espectacles

Cultura

Divendres, 21 de gener del 2000

M ú s i c a

Ajornat el recital d'Aragall El Teatre-Auditori ajorna el recital d'aquesta nit per indisposició del tenor català T O M MONTENEORO

- Sant Cugat Trenta-sis anys de trajectòria professional han convertit la veu de Jaume Aragall en una de les més belles experiències estètiques del panorama musical internacional. Una experiència de la qual es podrà gaudir pròximament en un recital que tindrà lloc al Teatre-Auditori. Aragall, nascut a Barcelona el 1939, és una de les personalitats operístiques sorgides a l'empara del Liceu, gràcies al qual va accedir als cercles lírics italians, iniciant la seva carrera a La Fenice de Venècia i a l'Scala de Milà. Descrit per alguns com el millor tenor líric del món, judici que subscriu el mateix Luciano Pavarotti, el barcelonès ha estat guardonat, e n t r e d'altres, amb el premi Giuseppe Verdi de Busseto i la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. El tenor havia de p r e s e n t a r aquesta nit un recital basat en cançó italiana, cançó napolitana i àries d'òpera, un programa

Jaume Aragall s'ha creat un llor d'honor en el panorama operístic FOTO: XAVIER LARROSA q u e domina a la perfecció, ja que el cantant està especialitzat en el repertori italià. La primera part del concert q u e oferirà m é s e n d e v a n t c o m p t a r à amb les composicions de Bellini, Donizzeti, Verdi i Di Capua, incloent-hi Fenesteche lucive, una antiga cançó n a p o l i t a n a , per

passar a una segona part dedicada a Tosti i a Puccini, excepte per YAria de lenski de Txaikovski. El tenor actuarà acompanyat del piano de Marco Evangelisti, pianista oficial dels concursos internacionals de cant Francesc Vinyes, Montserrat Caballé i Jaume Aragall.

L'actuació del tenor era un dels plats forts de la programació musical d'inicis d'any al C e n tre Cultural, q u e d e d i c a una part significativa del programa del primer trimestre a músiques del món, a m b Ismael Lo i el grup de dones marroquines B'net Marrakech.

El recital contribuirà a compensar la desaparició del cicle O p e r a a Catalunya q u e organitzaven els Amics de l'Òpera de Sabadell, una oferta que després d e la recent obertura del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb programes dobles, va deixar de funcionar. En aquest sentit, el director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix, va afirmar que "és clar que al públic no li interessava" una programació com la q u e es projectava ( a m b les òperes Maria Stuarda o Elisir d'amore), cosa que, afegint-hi l'alt cost que suposa programar òperes de qualitat, ha fet posar en marxa alternatives compatibles a m b l'oferta del L i c e u , com íes coproduccions o els recitals. Durant el concert previst inicialment per aquesta nit, d'un dels principals tenors operístics del món, q u e ha actuat als més prestigiosos teatres, Aragall havia d'oferirà la seva veu, qualificada per alguns de "privilegiada, que vessa calidesa, elegància i humanitat".

T e a t r e

Fila Zero estrena a La Unió 6

L'hostal de la Glòria 9 de Segarra

Lobra, en clau actual, presenta un triangle amorós T. M. S. - Sant Cugat T e a t r e en vers, un triangle amorós, cançó pop i l'excel·lent llenguatge poètic segarrià són alguns dels elements que proposa la companyia estable de La Unió Fila Zero a partir del proper dissabte dia 28, amb l'estrena de l'hostal de la Glòria, de Josep Maria de Segarra, amb motiu del centenari de La Unió Santcugatenca. Kl muntatge, sobre una de les peces més sòlides del teatre clàssic català, centra l'atenció de l'espectador en una relació afectiva a t r e s b a n d e s e n t r e el matrimoni propietari d'un hos-

tal, on té lloc Facció, i la jove germana de la dona, que provoca en el marit l'enamorament que l'ajudarà a fugir de la seva monòtona vida, tot i que apartant-se de la imatge pairal que sempre ha aparegut a les peces de teatre clàssic català. Segons el director del muntatge, Eduard de Riquer, l'obra, "un gran canvi en relació amb anteriors representacions", té algunes adaptacions "que persegueixen l'apropament dels personatges a un públic actual". I "na d'aquestes adaptacions és la introducció de tres cantants que aniran apareixent durant l'espectacle i que reforçaran els tons còmics i dramàtics de les situa-

cions de l'obra, uns personatges que han ajudat també a vèncer les "dificultats" que hi ha en compatibilitzar un teatre de vers "'en aparent contradicció amb la intensitat del t e m a " . D e fet, amb paraules de l'actriu Núria Aragonès, en el paper de Glòria, un dels principals atractius del muntatge és aquesta "posada en escena, tan actual". Es per això que De Riquer creu que molta gent es veurà reflectida en els personatges que presenta l'obra. El director porta a La Unió la versió de 1931, ja que "treballar amb el text original ha permès rescatar el ric llenguatge de Segarra". Segons el protagonista

'L'hostalde la d/ò/ia' is un ,la»i, ^ania de l'obra, Ignasi Escamilla, el text té un gran interès estilístic, com ho demostra una mètrica "que s'adapta al ritme del text canviant les rimes i els versos". Escamilla, que destaca la facilitat que tenen els personatges de mostrar emocions molt diferents al llarg de l'obra, "fet q u e és

FOTO: XAVI LARROSA

molt enriquidor per a un actor", considera que el públic es delectarà amb l'interessant final de l'obra. L'hostal de la Glòria es podrà veure els propers dies 28, 29 i 30 al teatre de La Unió. L'entitat vol promoure un clàssic anual dintre d e la seva programació.

Cultura

ELS /CAIVIÜNS Divendres. 21 de gener del 1000

Des de la història

Gausac' ret homenatge a Joan Auladell

Ull e$jpai de Pere Vivo i Gili

L'ofici de sagristà menor El mateix document -redactat pels voles dei 1500-que èh» parlava de la vida dels mori-'-' gets i el seu mestre, avui efia apropa a l'ofici de sagrmà «sonor. Heus acf alguns dels trets d'aquest ofici: Pertoca a l'abat concedir ei «atrec. L'elegit no cal que sigui prevere (capellà), però sí monjo (devia ser el que en altres llocs anomenaven "frare Ilec*), Abans no en prengui possessió cal que davant del notari de la vila i de dos monjos com a testimonis es faci inventari de tot. Després se fi farà e n trega de les claus. Dormirà'a l'església "i en farà la seva pròpia casa" (aquesta condició, u n a mica dura, no crec q u e arribés gaire enllà en el temps. On í com dormiria? És clar que la higiene d'aquell temps no era com la nostra...). Serà responsable del toc de tes campanes i convocarà e l cot per a la pregària i al refetor ( m e n j a d o r ) per a l s à p a t s .

Tindrà cura que la capella del : :; a l'abat, un ciri. Ha de tenir # f è (Hoc de reserva de fe*. '• í sempre a ptme els ornaments caristia) no estigui mai Sensç* "'per a tes celebracions i enllum i que la cera que s'hi cre- dreçar-los. Facilitar els bordons mí «to sigui reutilitzada, sin6 de plata per a les processons, la sempre nova (quan parlen de mttra i la crossa (el bàcul) per la capella de) corpus es deuen a fabat. Haurà de fer les hòsreferirà la capella encara avui ties (el pa per a les misses es situada a ia base del campanar, coïa i preparava ai mateix moSoc de reserva habitual de l'eu- nestir. La forma rodona se li caristia). Serà responsable -de donava mitjançant una mena dia i de nit- de la il·luminació de tisores o molls). Comprar el dels altars i de cada indret dç, vi per a les misses. Fer rentar l'església, i del claustre amb la roba i fer-la adobar sempre més o menys candeles, ciris o - que calgui, si no és que l'adob llànties segons les festivitats! hagi de costar més de S lliunecessitats. Al matí obrirà ta res. Tenir a punt i portar l'enporta de l'església en tocar * çenser. Prima i la tancarà després de Tenir un càntir d'aigua darrela missa major, A la tarda ia tot-, ir major sempre que no narà 8 obrir abans de vespf aigua al claustre (una per tancar-la un cop finides. lnota ben humana, tanmateix! En {es grans diades no sol* Devia ser per beure durant les obrirà la portalleta, sinó tam- llargues estades al cor, espebé tes portes grosses. Tindrà a cialment a l'estiu, quan l'aigua pum les candeles per veure's- acostumava a escassejar a h hi al cor per a les lectures, E». font del claustre i la set podb fa festa de la Candelera donarà ser més viva). Fer el monua cada monjo una candela, perd ment el Dijous Sant. Tenir

T. M. S.

neta la sagristia i l'altar major i deixar la brutícia ai final de l'església perquè la recoliissin els manats (els manats eren els criats o servents del monestir). El D i u m e n g e de Rams, donar un ram de palma a t'abat i a

cada monjo, una creu de palma Ficada en una canya ben prima. Heus ací un munt de petits trossos de vida-amb ressons de passat, però també amb ressonàncies de present; sigui amb el culte que perdura a través de la parròquia, sigui amb la curiositat o l'estimació que to» espurna d'història del monestir suscita sempre en molts santeugatencs...

Teatre

Vilarasau: 6 L 9 Ajuntament n o vol p r o d u c c i ó teatral fora del Centre Cultural 9

T O M M O N I KNEGRO

- Sant Cugat L'actriu i directora de l'espectacle Domna, r e p r e s e n t a t rec e n t m e n t al claustre del monestir de Sant C u g a t , Dolors Vilarasau, ha manifestat la seva indignació per les declaracions q u e va realitzar la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, durant la valoració dels resultats de les activitats nadalenques d'enguany a la ciutat, i en les quals Ponsa afirmava que les representacions de l'obra Domna eren l'únic capítol negatiu de tota la programació, perquè va rebre una resposta ciutadana molt baixa. Vilarasau, que desmenteix "rot u n d a m e n t " q u e el n o m b r e d'assistents correspongués al que va difondre la tinent d'alcalde, unes 160 persones, assegura que es veu absolutament recolzada pel favor del públic, i retreu a l'equip de govern de l'Ajuntament una "falta total de compromís amb la iniciativa cul-

tural de la companyia", que la directora va fer e x t e n s i b l e a qualsevol iniciativa de producció d'espectacles que es dugui a terme "fora de l'empara de l'elit del Centre Cultural". La responsable de la companyia Tetrateatre, que porta sis Nadals estrenant espectacles dintre de la programació de la ciutat, es mostra sorpresa del fet que la reflexió sobre la continuïtat de l ' e s p e c t a c l e q u e va proposar C a r m e P o n s a e n la r o d a d e premsa "no s'hagués traslladat primer a la mateixa companyia", i nega taxativament que l'aportació econòmica que fa el consistori fos d'un milió de pessetes, tal com es va fer públic. Vilarasau, a més, es reserva el dret a decidir la retirada de l'activitat que estrena cada Nadal, tot afirmant que "totes les possibilitats estan obertes", i retraient a l'Aj u n t a m e n t " q u e fins i tot es mostri susceptible que se li agraeixi públicament la participació en l'espectacle". La directora, que va realitzar aquestes declaracions en una

Vilarasau afirma i/ue no s'ha sentit recolzada FOTO: XAYI l.ARROSA roda de premsa (pic va comptar amb l'assistència en ple de la companyia Tetrateatre, va afirmar que el grup de teatre ha volgut fer des dels seus inicis "un projecte cultural que relacioni el teatre i les arts simfòniques, realitzat com a una aportació a la ciutat i per amor a la professió i a la cultura". Aspectes concrets com la falta d'una campanya de difusió que. en paraules de Dolors Vilarasau, "s'ajustés a l'especificitat que té l'obra", la programació d'un concert en un espai annex que coincidia amb una de les representacions. ei la falta de contacte entre la tinent d'alcalde i la companyia van servir a Vilara-

sau per afirmar que "l'Ajuntament no ha sabut encaixar-nos perquè no hi havia interès en el que s'estava fent", tot i que agraeix "l'esforç" d'aquest, "sobretot el del personal de l'Area de Cultura". Fonts de l'Ajuntament van voler puntualitzar que els responsables de cultura del consistori "es van limitar a constatar dalles objectives" i que la companyia Tetrateatre "ha comptat sempre amb el suport i la col·laboració de l'Ajuntament". Les mateixes fonts van voler remarcar que el consistori impulsa totes "les iniciatives culturals que sorgeixen de les entitats del municipi".

El Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat ( G E L ) ha editat el número d'hivern de la revista de periodicitat bianual Gausac, en q u è Tentitat dedicada a potenciar la recerca local i comarcal fa un repàs per temes tan diversos com ara un estudi de la riera de Sant Cugat o una reflexió sobre la història del paisatge a través d'una zona de l'Empordà. Tanmateix, entre els continguts de la revista destaca un article sobre la figura de Joan Auladell entorn del seu treball en matèria d'història de la ciutat. Amb motiu dels seu vuitantè aniversari, la publicació rememora l'important paper que va desenvolupar Auladell en la recerca històrica sobre Sant Cugat durant el franquisme. L'historiador és l'autor també de l'últim fascicle de la sèrie Trossos de la nostra història, sota el títol de "El rellotge del campanar del monestir". En el seu espai de seccions, Gausac torna al 1969 per revisar les excavacions arqueològiques dutes a terme aquell any al monestir i retrocedeix fins al 1831 per recuperar la descripció que va fer de Sant Cugat el Diccionario Geogràfico Universal. Segons el director de la publicació i historiador, D o m è nech Miquel, Gausac "pretén fomentar el c o n e i x e m e n t de Sant Cugat des del rigor científic". En paraules de Miquel, la revista, "adreçada al públic e n g e n e r a l " , s'ha erigit com "una revista d'estudis locals de temàtica àmplia, centrada no només en temes històrics, sinó t a m b é en molts d'altres, com els geogràfics, urbanístics o econòmics". Tot plegat correspon a una de les p r i n c i p a l s a c t i v i t a t s del G E L , una entitat constituïda el 1991 amb la vocació de "recollir tots els treballs que apareixen sobre Sant Cugat per difondre'ls", segons Miquel. EI G E L realitza t a m b é una important tasca de reivindicació del patrimoni històric del municipi, del q u a l , s e g o n s ell. "comencem a disposar d'un nivell considerable de coneixements", formant part de la Comissió Municipal de Patrimoni. Una de les fites pendents del grup és esdevenir centre d'estudis, tot i que el seu modest organigrama és capaç d'anar per e n d a v a n t d'altres centres de Catalunya quant a dinamisme i a ritme de publicació de treballs.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres. 21 de gener del 2000

e s

•s a I e s

d ' a r i

Ignasi Cabanas. Director de la Sala Rusinol

"Ningú ha deixat de comprar-me el quadre que li ha agradat'.99 T O M MONTENEGRO

-Sant Cuajat-

El maig d'enguany la Sala Rusinol celebra el catorzè aniversari. El seu director, Ignasi Cabanas, fa balanç de la trajectòria d'una galeria en la qual ha volgut divulgar el més representatiu de la pintura figurativa del país, sense deixar de ser fidel al seu c o n c e p t e de l'art i de la vida. - La seva és una família amb unes arrels molt lligades al món de l'art. Va influir això en el fet que es decidís a crear un espai pictòric? - Va ser el fonamental, el fet q u e propicià que tiréssim endavant el projecte d'obrir la galeria l'any 1986. A casa es parlava d e la p i n t u r a com d e la cosa més quotidiana, i el projecte d ' u n a galeria s'assumia com una cosa d'allò més normal. - Quin espai creu que ha acons e g u i t crear-se la galeria e n aquests quasi 14 anys? - Ara per ara som la galeria més antiga de Sant C u g a t . I som una galeria en què h e m treballat sempre tenint en compte una p e r s p e c t i v a seria i molt professional. Un e x e m p l e d'això són els certificats de les obres, que la Sala Rusinol està fent des de la primera obra. Actualment atorgar un certificat és normal, però fa 14 anys no es

feia. - Quin tipus d'obra espera trobar el client fidel de la sala? - Aquest és un aspecte de la pintura que he tingut clar des del primer moment. En pintura hi ha m o l t e s formes molt marcades d'expressar-se, però hem volgut donar a la Sala Rusinol, de forma p r e m e d i t a d a , un caràcter fortament figuratiu, ja que des de sempre hem considerat que la pintura havia d'expressar el q u e veiem, i que ho ha de fer d'una forma plàsticament bella. Considero que hi ha molts tipus d e pintura en què s'admeten coses que una persona sana no a d m e t com a belles. És clar q u e es pot experimentar, però el resultat ja no és moltes vegades una cosa que inspiri i acompanyi. El que reuneix la Sala Rusinol té el comú denominador de la sensibilitat, de la cosa q u e t'atrau i amb la que et trobes de gust, tot i amb conceptes q u e poden ser molt variats. A més, com a director de la galeria, hi he volgut portar sempre obra interessant, mai una cosa que no estigués convençut q u e era art. - Q u i n s han e s t a t els g r a n s moments de la galeria? - L'època més important correspon al primer any, q u e pot ser moltes vegades el que marqui la p o s t e r i o r c o n t i n u ï t a t . Més endavant trobem la celebració del desè aniversari de la

La sirena' de Zemlinsky al Palau REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Una faula de l'escriptor danès H a n s Christian A n d e r s e n va inspirar a Alexander von Zemlinsky la composició del seu més important poema per a orquestra, La sirena, estrenat a Viena el 1905. Zemlinsky, que va ser director de l'Òpera de Praga, va acabar els seus dies en la misèria, però la seva obra, un valuós pont entre la música de Mahler i Richard Strauss i la de la segona Escola de Viena, ha e x p e r i m e n t a t un n o t a b l e procés de revalorització concertística i discogràfica en els darrers anys.

Sala Rusinol és la galeria degana de la ciutat FO TO: XA VI I.ARROSA sala, amb un homenatge al meu pare, quan feia tot just un any de la seva mort. - Creu q u e ha aconseguit aglutinar un públic homogeni? - Jo c r e c q u e sí, i això s'ha aconseguit gràcies al fet q u e ens h e m marcat un estil molt concret i que hem volgut sempre donar la cara a m b el q u e presentaven i això ens ha donat la fidelitat d'un públic que ens ha ajudat a crear un fons d'art d ' u n s 500 socis amb els quals tenim gran afinitat. - Li sembla important el paper que desenvolupen els fons? - S í , és imprescindible. El nostre fons d'art va néixer just amb

la galeria. En aquella època no totes les galeries l'utilitzaven, ja q u e hi havia molta facilitat per vendre, i tenir un fons d'art era una complicació perquè implicava tenir un control de la gent i semblava arriscat deixar e m p o r t a r - s e els q u a d r e s a la g e n t a mig pagar. N o s a l t r e s vam creure q u e la galeria havia de donar aquesta opció de comprar art amb quotes mensuals. Durant tot aquest temps h e m contribuït p e r q u è molta g e n t s'hagi fet una col·lecció d'art important, i puc dir q u e n i n g ú no s'ha q u e d a t s e n s e comprar-me un quadre que li hagi agradat.

Fruit d'això, l'Orquestra Güzenich de Colònia, un dels conjunts simfònics amb més tradició d'Alemanya, va interpretar dimecres passat al Palau de la Música Catalana de Barcelona La sirena de Zemlinsky, un ext e n s p o e m a orquestral postromàntic amb fortes ressonàncies simbolistes, el manuscrit del qual va romandre inèdit fins fa poc temps. L'acte va ser patrocinat per la coneguda e m presa de productes congelats La Sirena.

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

T e a t r e 6

El muntatge La presa' va omplir el Teatre-Auditori de fantasmes

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS - Aprenentatge de totes les tècniques ' Iniciació al dibuix i

E.C. -Sant Cugat-

l'n bar d'un petit poble d'Irlanda i l'aparició d'una dublinesa desconeguda són el punt de partida de La presa, un muntatge basat en un text de l'escriptor Connor McPherson i dirigit per Manuel Dueso que va arribar divendres passat al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Davant de nies de 500 persones. els actors Borís Ruiz, Josep Julien, Xavier Capdet i Andreu Benito van esforçar-se per impressionar la seva nova veïna -Àngels Bassas- i desacreditarse els uns als altres. A partir d'a-

quest argument. La presa es va convertir en un seguit de contes i narracions de fades i de fantasmes que van anar explicant cada un dels personatges i que van arribar al seu punt culminant quan la noia els va explicar el motiu del seu trasllat a aquell poble: la mort de la seva filla i el seu desig d'allunyar-se de la realitat. Amb un brillant monòleg, Àngels Bassas va captivar l'atenció del públic, q u e per uns moments no es va atrevir ni a respirar. Per l'actriu, " a q u e s t és un m o m e n t molt bèstia, és un moment de reflexió i de pausa, com si et passés per davant tot el q u e acabes

a la composició ' Preparació proves accés a Belles Arts

NENS

l'adini Angel\ fíe/\\a\ la ••ei la gran protagormtade la liiruió FOTO XI d'explicar. A l'espectador tamtext d ' u n a gran senzillesa, i bé passa allò i és un m o m e n t soprèn que algú tan jove - e l va en què es podria tallar l'aire, és escriure quan tenia només 25 molt bonic". Bassas va comenanys- pugui escriure això". tar també que un dels mèrits Després d'aquesta represend'aquesta obra és el text. un estació a la nostra ciutat, el muncrit del jove escriptor Connor tatge La presa continua aquests McPherson que segons Àngels dies la seva gira arreu de CataBassas "és sorprenent"."Es un lunya.

Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardes: de dilluns a dijous de 17 a 21 h D t v · n d r M tancat (depenent de cursos específics)

C/ Sant Ramon, 21 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 675 91 44

Cultura

ELS4CAlVrONS Divendres, 21 de gener del 2000

r e p o r t a t g e

Entre l'Escola d ' A r q u i t e c t u r a i l'Hospital G e n e r a l hi d o r m la v e l l a m a s i a d e c a n R a b e l l a . La p a r t m é s a n t i g a t é uns 4 0 0 a n y s i el c o s p r i n c i p a l , un s e g l e . Fa u n s q u a n t s a n y s q u e hi ha una e s c o l a d ' h í p i c a , e l s c a v a l l s p a s s e g e n p e r o n a b a n s t r a n s c o r r i a u n a via r o m a n a .

La masia de Can Rabella: Cavalls dalt el Tossal "Oblidaries t'airosa i fresca cabanya ?" (Rubió i Ors) MARIANGI-XA ROVIRA

Aquesta masia va tenir noms, històries i habitants diversos. Ara els cavalls hi dormen i hi passegen, majestuosos o mansos, torça lliures encara. La gran propietat que tenia 160 hectàrees fa segles, en té ara unes 15. S'hi cultiven cereals en un intent, potser, de no perdre del tot la vida pagesa. - Kncara s'hi planta blat i ordi, s'hi treballen unes sis hectàrees. Oc pagesos, a Sant C u g a t en queden molt pocs, prop de casa n'hi ha un q u e té horta i va a v e n d r e a Barcelona, com feia tothom abans. Qui m'ho comenta i acompanya és el propietari, Pere Estapé. M'ensenya la masia, la part antiga amb la paret inclinada, vella i cansada de quatre segles d'aguantar la vida amb totes les calors i pluges i ventades. Abans d'entrar cal vèncer l'aprensió, per si el cavall-porter etzibarà alguna coca. - Aquesta teulada és del 1885. Els mobles que hi havia els vam dur a casa en morir els oncles, fa més de trenta anys. Els masovers hi van ser des de 1911 a 1%7; després un vaquer s'hi va estar fins l'any 88. Durant vuit anys no hi havia ningú, estava

en mal estat... Ara fa quatre anys que hi ha cavalls. M'explica que s'havia fet un contracte de parceria a principis de segle, però als masovers no els resultava i es va passar a lloguer. El 1967 encara pagaven 1.500 p e s s e t e s . Hi havia dos pous, de tant en tant s'hi posava calç i després d'uns dies l'aigua ja era bona. Veiem el lloc dels cups i les rampes per on es carregaven les collites. - Sí q u e ha canviat tot molt... Els anys quaranta a Sant Cugat hi havia uns 6.000 habitants. Enyorar? Sempre enyoro la joventut! El panorama és esplèndid, el tossal p e r m e t una visió molt ampla, Puig Madrona, Montserrat davant plantant cara, Sant Llorenç... C o n t e m p l e m estupefactes les noves c o n s t r u c cions, a prop de l'Hospital, l'estació de la gran velocitat, perquè puguem arribar en pocs minuts ben lluny, no se sap on. Uns quants cavalls fan la pista una vegada i una altra, d'altres són a la quadra, un defuig la carícia, l'altre la busca, l ' n nen tot equipat surt amb el seu corser a passejar. Arriba un cotxe amb remolc i volen fer-hi pujar un gran animal, marró, lluent, amb una taca blanca, el cap alt, orgullós, que es resisteix a ser tan-

C r i f I c

La força de la

cat.

Ve l'Eduardo i m'explica que participa en proves internacionals, i que ha sigut dues vegades campió de Catalunya. Una euga també és campiona, es diu Secret Skay i és preciosa; negra com la nit, deixa que t'hi acostis només després d'estudiar-te una estona. Arriba gent, algú explica que volen fer un museu actiu del carruatge, amb taller per a la restauració. A Sant Cugat n'hi ha molts q u e haurien de ser reparats. N o gaire lluny una dona renya un poni, el lliga mentre li demana que es comporti. Aquest va ser lloc de batalles. A laGuerra de la Independència, la de sant Domènec fou sonada, la seva extensió devia arribar fins aquí, es comenta que hi van morir divuit francesos i dos hússars espanyols, que són enterrats al cementiri de Valldoreix. Cavalls en repòs o al trot, una t r e n t e n a q u e r e s p i r e n l'aire d'aquesta masia que ja no fa de masia. Mamífers perissodàctils forts i àgils, que s'estimen la llibertat. Uns quants dormen sempre fora perquè tancats a la quadra picaven de potes a la paret i es lesionaven. Les mantes els protegeixen de l'hivern. El mot 'cavall' ve del llatí ca-

t e a t r e

paraula

F.niiAttn IKNKR

Teatre: LA PRESA de Conmr McPkerson. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Ange/s Bassas, Xavier Capdet, Miquel Gelabert, Josep Julien i Botis Ruiz. Direcció: Manel Dueso. Escenografia: LI.Corbella. Lloc i dia: Teatre-Auditori. i4de gener.

El plantejament no pot ser mes senzill: un escenari, ert aquest cas el pub d'un poble irlandès. Un temps lineal, idèntic al de l'obra. Cinc personatges normals, quasi prototipus. Un llenguatge planer, a voltes groller, en funció del protagonista. Unes històries conegudes, amb una lleugera incursió al misteri dosificat i res més... Per que, doncs, el públic escolta en silenci ( a m b la inevitable

presència d'un mòbil!) tot allò que van desgranant els actors? Sens dubte per la força de la paraula, la base del teatre, ei regal * d'aixecar la quarta paret i deixar que l'espectador sigui un voyeur privilegiat, que veu sense ser vist, la màxima aspiració, una petita manera de ser Déu per poques peles. Però és clar que tot això, en unes històries que no tenen res de l'altre món, amb el seu punt de sorpresa, això sí, que li posa un pessic de sal a la condimentació de la sopa d'experiències diverses, exposades per tres dels quatre homes, primer, abans de la darrera girada de l'única dona, necessita per arribar a ser el que és. un veritable joc d'interpretació, uns actors que facin seus els personatges, que se'ls creguin per fer-los

creïbles i interessants pel públic. Bocis Ruiz està esplèndid com a Jaek, domina ei gest, cl to de ia veu, els silencis que tant difícils són. Àngels Bassas té un rol difícil, una ària al final de l'obra que necessita abocar tot d'una amb contenció però dramatisme alhora. Miquel Gelabert, el darrer actor incorporat a la companyia, faceciós, al principi, convoca el públic en una llarga disertació plena d'emotivitat. Xavier Capdet és un lineal bon home, un tranquil pagesot, exacte en cl to i cl gest i, finalment, Josep Julien sap trobar el punt de distanciament per apropar-se a la nouvinguda. La direcció de Dueso és, a la vista dels resultats, una feina ben feta, un treball q u e mostra nivell professional i amor per l'obra escollida.

Vna trentena de cavalls respiren l'aire de la masia FOTO: XAYl I.ARROSA ballus; Coromines la trobà documentada per primera vegada l'any 1030. Abans s'havia dit 'caval' o 'cavallo'. Primer havia designat un rossí vell o castrat. "Barons, los cavals valen molt en esta terra, e cada un no-n à sinó un, e val més un caval que 20 sarraïns". Podia haver inspirat les aventures de l'oest americà, canviant sarraïns per indis, però és un text de les Cròniques de Jaume I. Quan a principis de l'edat mitjana 'cavall' va substituir equus, can Rabella encara no existia. Pels rodals podia haver-hi alguna casa humil, antecessora de les masies posteriors. Successora de les vil·les romanes que s'aixecaven a l'entorn, prop de la riera on es pescava. Ara a les rieres fa temps que no s'hi pesca, en canvi, s'hi acosten els sen-

Valldoreix fa la seva marató cultural T. M. S.

glars a beure-hi. Canvis i canvis, també del clima. Aquesta ha estat la dècada més calorosa del segle, gràcies, en part, a la velocitat i l'energia cremada, que fem anar atmosfera amunt. Ni un pam de net! El ministeri de Defensa planeja crear una xarxa de satèl·lits militars que costarien 27.000 milions. La galàxia N G C 4214 és a tretze milions d'anys llum, que és una distància considerada propera. Allà hi ha una activitat intensa de formació d'estrelles. El Hubble va fer-hi unes fotos espectaculars que ara s'analitzen. Estrelles massives blaves, cadascuna brillant com 10.000 sols. Les velles brillen menys. L'excés de llum impedeix les mirades cap al cel misteriós i recòndit...

Homenatge a Pere Quart dels Maulets T. M . S. - Sant Cagat -

Diferents entitats culturals de Valldoreix han organitzat la primera edició d'una marató cultural que tindrà lloc demà dissabte al Casal de Cultura del districte, i que comptarà amb la presència de diverses agrupacions socials, veïnals, corals i teatrals. Amb paraules d'una de les organitzadores de la trobada. Mercè Costa, la marató té la voluntat "d'establir vincles entre les diferents associacions", ja que moltes vegades les mateixes entitats no tenen present que "a Valldoreix hi ha més activitat cultural de la que pensem". Durant tot cl dia, els assistents a l'acte podran gaudir del bo i millor de Ics entitats del districte.

En el marc de les commemoracions de l'any Oliver, el col·lectiu Maulets retrà un especial homenatge a l'escriptor sabadellenc en un acte que tindrà lloc el proper dijous a la Casa de Cultura, i en què participaran l'actriu Sílvia Oliver, filla del literat, i l'escriptor i polític Ignasi Riera, que va presentar la setmana passada a Sant Cugat l'espectacle Això Guixa, basat en textos del mateix Joan Oliver. Segons Ignasi Riera, l'escriptor "és un personatge difícil, encara avui, per a molta gent"'. L'acte constarà de dues parts: una conferència sobre la vida de l'autor i un recital de poemes a càrrec de la seva filla.

Cukura

ELS4CANIÜN5 Divendres, 21 de gener del 2000

E x p o s i c i o n s

La natura en l'aquarel·la de Xavier Sanagustín a la Rusinol La mostra presenta la suau calidesa dels paisatges

ÍM captació directa de la natura inunda les obres de Sanagustín d'una granriquesacromàtica F.: XA VI LA RR OSA T O M MONTENEGRO -SMrtCugat-

Xavier Sanagustín és un d'aquells pintors capaços de definir explícitament els sentiments que evoca la contemplació de la natura amb un llenguatge figuratiu basat en dibuix posat al servei del color. L'obra d ' a q u e s t pintor d'origen aragonès, però català d'adopció, conrea l'ús d'una aquarel·la a m b vocació d e transparència, ja que una personal gamma cromàtica aconsegueix en els seus quadres càlids ambients, i hi conjuga un emocional sentit de la llum. Una mostra de les últimes obres

de Xavier Sanagustín es poden veure des de dimarts passat, i fins a I'l de gener, a la Sala Rusinol, sota el títol 25 anys d'aigua i colors, nom amb el qual la galeria vol homenatjar l'aniversari d'un quart de segle fent exposicions, que han dut el pintor a diversos punts d'Europa i Amèrica. D u r a n t el recorregut per 45 aquarel·les amb paisatges del Pirineu, la Costa Brava i Galícia, el pintor introdueix el públic en una obra que busca "el moment precís, la vivència de la natura", segons Sanagustín. Fidel a la ràpida expressió de la tècnica que fa servir, aconseguint d'aquesta

C r í t i c a

l'excel·lència formal, l'artista es mostra fortament interessat en el dibuix, i reserva les possibilitats del color per representar certes atmosferes, que d'altra banda s e m b l a q u e s ' e n c e n g u i n , contrallums, plens de força, i jocs amb l'aigua. Tot en funció d'un impressionisme colorista i lluminós. El pintor, que intenta fer "composicions diferents de les tradicionals", assegura q u e "és un apassionat de l'aquarel·la", i que la natura és el seu "model ideal", de la qual intenta copsar tots els matisos, aprofundint en la rica gamma que té durant els seus diferents estats.

TATIANA BLANOUÉ

És evident que no cal que faci cap mena d'introducció pel que fa a l'artista, ja que tothom sap de què s'està parlant quan anomenem en Muxan. Bé, encara que no sigui així voldria que tots aquells que encara no han tingut l'oportunitat de conèixer-lo ho facin, perquè entrar en la seva pintura vol dir entrar en un món de fantàstica creativitat, de foscor plena de lluminositat. de figures femenines plenes de misteri, d'entorns per a cots nosaltres coneguts pfens d'energia magnètica. Voldria centrarme en les peces que es presenten al claustre, sense deixar de banda, ja que com sempre pren

Surrealisme i natura d'Eva i Eric Bach a la Casa de Cultura

L'exposició recull treballs de les últimes tres dècades FOTO: XAVILARROSA T. M. S. -SaatCagttDimecres es va inaugurar a la Casa de Cultura una mostra de les obres de la parella formada per Eva i Eric Bach, que recull alguns dels treballs d'aquests artistes alemanys amb llarga relació amb Valldoreix. L'exposició, que romandrà oberta fins al 10 de febrer, es divideix e n dos grans espais. D ' u n a b a n d a , Eva M o s h a c k Bach inclou una gran varietat d'escultures, amb tècniques i materials molt diferents, des de bronzes de personatges de la vida social a petites terracotes

que celebren la naturalesa, moguda sempre pels processos elementals que es donen al nostre e n t o r n , "a l ' e s p e r i t viu q u e dóna la forma a tot ésser" natural, segons diu. Si bé les obres d e l'escultora cerquen sempre el llenguatge propi dels materials, Eric Bach presenta dibuixos i pintures, algunes pertanyents a col·leccions privades, d'un càlid surrealisme, molt interessat en la perfecció tècnica. El pintor, mort el 1991, va saber nodrir les seves pintures amb el caràcter mediterrani, i destaquen de la seva producció les il·lustracions de 24 sonets de Luis de Góngora.

é *& r t

On el saber de la innocència experimentada juga un paper rellevant Lloc: claustre del monestir Autor: Jaume Muxart Tècnica: Olis si tela Dades: Fins al 15 degmer

part dels esdeveniments culturals més rellevants a la nostra ciutat, la Galeria Canals. Entrar actualment al claustre és entrar en un món on la natura és la nosíra més evident protagonista, on l'espessor de les seves pinzellades es tradueix en gruixos invisibles en la nostra més clara objectivitat en fixar-nos en les roques de Montserrat. Muxart aconsegueix amb l'espàtula la textura idònia per representar la visió que els nostres ulls tradueixen quan mirem cap a la muntanya i la llum del sol fa que cada un dels racons d'aquest enorme monument ens concedeixi l'oportunitat de reconèixe'ls en diferents universos plens de colors. Les seves formes no deixen de ser casuals tal com les ha fet el pas del temps, la innocència de la seva

'25 ANYS D'AIGUA I COLORS' dimarts 1 de febrer últim dia

representació acompanya la naturalitat que sempre hi hem trobat. Cal sentir-se ben rodejat per les seves pintures per, fins i tot, poder sentir l'aroma que desprèn la terra amb el pas del vent. Roca amb roca carregada d'història condimentada amb la qualitat pictòrica d'algú que no tan sols coneix la seva feina sinó també allò que està pintant. No vulgueu deixar-ho passar, aneu-hi i visiteu aquesta fantàstica exposició, debteu-vos embaucar per l'art, i intenteu esbrinar els racons desconeguts així com les formes que ens són tan familiars a través de tota l'exposició. Formeu part de cada un els quadres, gaudiu-los i feu-vos-els vostres, intenteu veure tot el que l'artista hi plasma i representeu a la vostra manera el que allí s'hi pot llegir.

Poble del Pinneu. 61 x 46

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

SalBlÉusmol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 21 de gener del 2000

A n i v e r s a r i s

La Coral Sant Cugat inaugura els actes del seu 2 5 è aniversari La formació no deixa de mirar alfutur durant les celebracions MAÍÍDA M K N D K Z - Sant Cugat -

La Coral Sant Cugat del Club M u n t a n y e n c ( C M S C ) va començar dissabte els actes d e commemoració del seu 25è aniversari. I 1 na jornada bàsicament institucional, però a m b el toc musical indispensable a càrrec de la mateixa formació, va servir com a inauguració oficial de tot un any d'activitats. El primer acte del 25è aniversari es va celebrar a l'aula magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, i hi van assistir prop d'un centenar de persones, entre les quals hi havia l'alcalde de la ciutat. Lluís Recoder, membres del consistori, d i r e c t i u s del C M S C , a n t i c s membres i directors de la formació i representants de diverses entitats culturals del municipi. El president de la Coral Sant Cugat, Gabriel Caragol, va fer un ràpid repàs a la història de la formació que "durant aquests

l'.acte es va celebrar a l'aulamagna de l'Escola Municipal de Música /•VW: EDUARD FARINYES vida amb força". 25 anys ha fet moltes coses, pormés representatives, testimoni El president del CMSC, Nartant fora de les nostres fronteres d'excepció del d e s e n v o l u p a cís Castanyer, també va fer un el nom de Sant Cugat". Carament de la ciutat". discurs mirant endavant. "No gol també va fer un repàs als acLa inauguració va acabar amb cal quedar-nos en el passat, crec tes de commemoració de l'ela interpretació de VHimne de que és necessari tenir un repte femèride, però va remarcar que Mendelssohn, a càrrec de la Code futur", va afirmar. Per la seva "la Coral ha de continuar molts ral, acompanyada pel quartet de banda, Recoder va descriure la anys". "Després d'aquest anicorda Miró i Gemma Navarra, Coral com "una de les entitats versari ha de reprendre la seva de l'escola Fusió, al piano.

E x p o s i c i o n s

L'heterogeneïtat i la riquesa expressiva de la col·lectiva del grup L'ou d'au inunda P o u d'art 'Uou es mou' és la primera exposició conjunta dels nou artistes T O M MOMENEÜRO

Els artistes que conformen l'espai d'art L'ou d'au van presentar dissabte passat la seva primera col·lectiva a la sala Pou d'art, on exposen la producció més actual de cadascun dels nou pintors que s'agrupen sota aquest nom. La mostra L'ou es mou està concebuda en dos grans espais, el primer dels quals està destinat a la reflexió entorn del nom del grup, i en el segon es pot veure una mostra de les obres dels components del grup. L'exposició es mou en l'heterogeneïtat m é s absoluta, ctwa que, segons Arturo Urbanos, un dels artistes que participen e n la iniciativa, "lluny de conformar una barreja desconcertai»l , \ mostra "la força i l'interès del. treball de cadascú". Durant el recorregut, l'esforç creatiu d ' e x p e r i m e n t a c i ó d e l'espai de Tadin contrasta amb l'espontània expressió figurativa sobre paper dels productes d'un

La col·lectiva mostra part del treball deL'ou d'au FOTO: XAVI LARROSA mercat indi de Marta Aguas, i les propostes d'Àngel Pérez Vico entorn dels objectes i espais de la vida quotidiana que apareixen al costat de les peces sobre sons vocàlics, d'una gran força, de Dominique Olmos. El recorregut es completa amb les obres conceptuals d'Arturo

Urbanos, "reflexions sobre el t e m p s " en q u è la cultura de masses té un paper essencial, segons diu ell mateix, però també amb les aportacions d e Rosa Vernet, amb una interessant tasca de recerca del sentit espacial dels objectes, de Chiqui Martín, de gran capacitat de com-

posició i amb una pintura que desborda pels cromatismes, de Carmen Plazuelo, amb una sensual pintura figurativa, i de les peces d'Anabel Gallo. Tot aquest conjunt de creadors va néixer de les inquietuds d'un grup d'exalumnes de l'Escola Municipal d'Art que actualment realitzen les creacions en un mateix espai a m b la voluntat de crear inquietud artística en el municipi. Tot i que els membres de L'ou d'au no es dediquen professionalment a la pintura, fet que Arturo Urbanos considera un avantatge, ja que "l'obra no es veu condicionada per criteris comercials", al taller que centralitza l'activitat del col·lectiu "sempre hi ha una activitat màxima", segons LIrbanos. A més, el fet de treballar plegats "resulta enriquidor i motivador perquè hi ha un ambient molt estimulant". L'exposició restarà oberta al públic fins al deu de febrer vinent a la sala Pou d'art.

L'art digital d'Adolf a concurs T. M. S.

L'artista santeugatenc Adolf té previst participar en la segona exposició internacional de missatges electrònics convocada per la Fira d'Art Contemporani de Marbella (Màlaga), un certamen que recull els treballs de tema i tècnica lliures de tota mena d'artistes plàstics. El pintor, que presentarà a la mostra les obres de tots aquells que les hi facin arribar abans del 27 de febrer, creu que aquest concurs pot ser "capaç de donar a conèixer mundialment un artista" que aporti un treball interessant. Adolf es mostra convençut que "un artista pot tocar moltes tecles", i creu que Internet pot provocar una revolució tant en el treball de l'artista com en el mercat de l'art. El pintor santeugatenc, que va participar en l'anterior edició d'un certamen que va reunir més de 2.000 treballs, i que va quedar seleccionat, remunta els seus treballs en art digital fins al 1996 i ha confeccionat electrònicament la portada de la revista Gausac.

Manel Camp i Jazz quartet al Clàssic T. M. S.

El reconegut pianista i compositor Manel Camp i el soswinger del Jazz quartet seran els encarregats d'iniciar un nou trimestre musical a la sala Clàssic de Sant Cugat amb l'actuació Jazz so/igs el proper dissabte. El concert, un acostament a la música de grans autors, respon, segons els responsables del cicle, a la voluntat de "continuar amb la línia marcada fins ara", caracteritzada per "oferir als clients una estona agradable, mitjançant un ampli ventall d'ofertes musicals". Els responsables del Clàssic asseguren que, ateses les dimensions de la sala, durant les actuacions es creen "uns ambients íntims" que conviden el públic "a descobrir nous tipus de música i l'artista a urt compromís més gran". Amb aquesta iniciativa, el popular local d'esbarjo ha volgut reprendre el cicle iniciat l'any passat. Clàssic destaca la col·laboració q u e oferirà la marca d'instruments Roland que patrocinarà diferents concerts.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 21 de gener del 2000

X e r r a d e s

Cinema

Els cinemes Icària presenten Curt Ficcions amb Sílvia Munt La mostra de curtmetratges

Cicle sobre el món i la cultura carolíngia a L'ANC

EI cicle de curts pretén impulsar i promocionar aquest gènere FOTO: XAVILARROSA

L'artprerotnànic va centrar la primera xerrada FOTO: XAVI LARROSA

REDACCIÓ

Els cinemes Icària Yelmo Cineplex de Barcelona va inaugurar ahir una nova edició de la mostra de curtmetratges Curt Ficcions. Aquesta tercera edició del certamen presenta sis programes temàtics a m b tres sessions cadascun i un total de 38 pel·lícules, que conformen un panorama dels millors curtm e t r a t g e s espanyols de producció recent. La mostra, q u e finalitzarà el proper dia 26 de febrer, tindrà quatre apartats de premis, i preveu organitzar una taula rodona

a m b la participació d ' a l g u n s dels més destacats directors del cinema espanyol. E n aquesta edició, C u r t Ficcions 2000 coincidirà amb l'entrega dels premis Goya, el 29 d e gener, motiu pel qual s'organitzaran diversos actes amb la participació dels curtmetratgistes nominats als premis. De fet, en aquesta edició Curt Ficcions projecta tots els curts nominats per als premis Goya. La mostra comptarà amb l'exhibició, en l'apartat Políticament incorrectes, del film Lalia d e l'actriu i directora santcugatenca Sílvia Munt. T a m b é participaran actors i directors com

ara Achero Manas, Aitana Sànchez Gijón o Gabino Diego. Els responsables dels cinemes Yelmo Cineplex creuen que ara és el m o m e n t que el curtmetratge sigui "un producte comercial i amb possibilitats d'atraure un públic amb ganes de veure coses noves". Posteriorment a la cloenda de Curt Ficcions als cinemes Icària de Barcelona, hi ha prevista una gira per diverses ciutats espanyoles i llatinoamericanes. Durant els últims anys la producció de curtmetratges a Espanya està creixent al mateix t e m p s q u e ho fa l'interès del públic per aquest gènere.

C r í t i c a

Mestres

destructors

MAGDA M É N D E Z

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) torna a acollir a q u e s t s dies un nou cicle d e xerrades organitzades per l'Associació d'Amics d e la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat. En aquesta ocasió, els anys del regnat d e Carlemany són l'eix central dels col·loquis, que van començar dijous de la setmana passada. L'art en el món carolingi va ser la conferència que va donar el tret de sortida. En aquesta xerrada, que va anar a càrrec de la conservadora de l'art romànic del M N A C i historiadora d e l'art,

Montserrat Pagès, es van tractar diversos aspectes d e l'art en aquesta època, d'estil preromànic. Els castells i les esglésies van ser els dos tipus d'edificacions q u e van centrar les explicacions de Pagès, davant el més d'un centenar d e persones que o m p l i e n la sala d ' a c t e s d e l'ANC. El cicle, que porta per títol El naixement d'Europa es fa cada dijous, fins al 3 de febrer, tractant temes com ara l'entorn cultural o la situació històrica de l'època carolíngia. EI punt final serà una visita a l'exposició sobre Carlemany al M u s e u Nacional d'Art de Catalunya.

c i n e

ÍSàBELSàE£ Pel·lícula: Secuestrando a la Srta. Tingle Director. Kevin Wtlliamson Actors: Helen Mirren, Katie Holmes. Mama Coughlan Durada: 97 minuts "Quan som joves la gent que té influència o autoritat ens deixen una marca inesborrable". A q u e s t a afirmació d e C a t h y Conrad, productora de Secuestrando a la Srta. Tingle, és el motor de la primera pel·lícula q u e dirigeix el guionista Kevin WiUiamson, autor d e les darreres produccions de terror adolescent. com ara Serrant. Una professora, deliberadament cruel, provoca la rebel·lió d'un grup dels seus estudiants. Secuestrando a la Srta. Tingle té elements autobiogràfics. Quan

Wílliamson anava a l'institut, una professora de literatura, segons confessa, el va interrompre mentre llegia el seu treball d e final d e curs, dient-li: " É s una m.... N o tens dret q u e t'escoltem. Oblida els teus somnis de ser escriptor". L e i g h Ann (Katie Holmes) és Valteregp d e Williamson. C o m ell, es troba a m b el fruit d e l s e u e s f o r ç menyspreat per una professora més interessada a humiliar els joves que a ensenyar-los. A més, la seva avaluació és decisiva pel futur d e la jove. El tema resulta molt familiar i fa fàcil poder-se identificar amb els joves protagonistes. En canvi, el film té una factura força irregular. G l o b a l m e n t , és un producte d e consum, fàcilment obiidable; d'altra banda, les ac-

tuacions, escenes considerades individualment o diferents moments dels diàlegs arriben a sei fins i tot excel·lents. Destaca, com és natural, l'actriu britànica H e l e n Mirren, que aconsegueix fer un retrat notable de l'odiosa professora. La debutant Marisa Coughlan en el paper de Jo L y n n , la millor amiga de L e i g h A n n , brilla a m b llum pròpia. El problema bàsic rau en un guió desequilibrat, en el qual la comicitat no sempre troba el seu punt just, on situacions tenses es dilueixen, i que té un final q u e resta punts als breus moments en els quals llueix el talent, deixant a continuació aquest buit tan conegut d'arribar a entreveure allò que podria haver estat però q u e s'ha perdut irremeiablement pel camí.

Los marchosos p o r t e n la gresca a La Unió La sarsuela còmica Los clerecies. un clàssic del gènere líric, va ser representada amb èxit pel grup de teatre del casal d'avis de Valldoreix diumenge passat en el marc de La Unió Santcugatenca. La companyia Los marchosos del Vallès van aprofitar

l'espectacle per realitzar tota una primera part de plc/y backs d e cançó lleugera. T a n t les situacions hilarants dels personatges de la sarsuela com el ritme divertit de la música van tenir una bona acollida. / T. M. S. (SANT CL GAT)

EIS 4GVNTO1NS

Immobiliària Durut/m, 21 degeneír del .Vi'i1

ALQUILER • Despacho z. Can Gatxet. Sup.: 62 m2. Diafàno, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking. Alquiler. 75.000 ptas. • Torre adosada nueva. .C/ Salvador Espriu (Z. Coll Fava Caprabo). Sup.: 200 m2, 3 hab. (1 suite con vestidor), 2 bahos, 1 aseo, salón-comedor 30 m2, cocina-office, buhardilla 35 m2, armarios empotrados, terraza 30 m2, garage 2 coches, sala de màquinas, calefacción a gas, suelo de màrmoly gres. Suministros contratados y zona comunitària con piscina. Alquiler 150.000 ptas. • Piso con terraza 100 m2. Z. Monasterio. Sup.: 90 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completes, amplio sat.com., cocina-office, galeria, todo exterior, calefac. gas, suministros contratados, pk. Alquiler: 97.500. • Piso z. Monasterio. Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso saL-com., cocina equip., lavadero, tot. xterior, calefac, gas natural, suministros contratados, pi. pàrking. Alquiler 75.000.

EN Pisos

G R A N CARTERA DE V I V I E N D A S VENTA EN A L Q U I L E R

desde hasta y obra nueva desde

Adosadas . . .desde hasta

16 mill. 84 mill. 19,8 mill.

Pisos en alquiler desde hasta

59.000 250.000

38 mill. 75 mill.

Casas en alquiler desde 90.000 hasta 1.000.000 Unifamiliaresdesde 27 mill. hasta 195 mill. CONSÚLTENOS !! Sres. propietaríos, nos urgen viviendas en alquiler por gran cartera de clientes Horario continuado: de Lunes a sabado. de 9 a 21

C/Endavallada. 2 1 bx - Tet. 9 3 5 8 9 4 5 6 6

PISOS EN VENTA • ZJorreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional. Precio: 19 milL • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pL pàrking. Estado impecable. Precio: Z6.5 mill. • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable. Precio: 43.5 milL

TORRES ADOSADAS EN VENTA • Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2. Precio: 48 mill. • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bano, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-office, saLcomedor 26 m2 y jardín privado. Precio: 48 milL

IgMMfcMblJ

lúíwmïimiK F I N

ALQUILER • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. bano compl., trza. A partir de 45.000 ptas./mes. • Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol. 8 5 . 0 0 0 ptas./mes. • Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 banos, trza., parquet. 80.000 ptas./mes. • LOCALES Z. Centro. A partir de 60 m2. Muchas posibilidades. A partir de 70.000 ptas./mes. VENTA • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., balcón. 1 2 . 6 0 0 . 0 0 0 . • Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc.-off., 2 b., gran trza. Muy bueh estado. 3 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . • Cerca Monasterio. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc. T/reformado, muy b. estado. 2 0 . 4 0 0 . 0 0 0 . • La Floresta. Jto. FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sal., c o c , 2 b., desp. Mucho sol y vistas. 4 0 . 0 0 0 . 0 0 0 .

iMúmmumi t a t .

A NT

IÓ * T e l . 9 3 6 7 4 . 7 2 5

F I N

• Can Trabal. Casa individual 2 habitaciones, comedor con chimenea, cocina y bano. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho soL Todos los servicios de alta. Precio: 14 millones. • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., saL-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/día. Precio: 17 MilL • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2. Precio: 32 MilL • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 MilL • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Precio: 40 MBL • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, saL-com., coc-ofiïce, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking. Precio: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc-off„ bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta. Precio: 130.000 ptas./mes.. • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, saL-com., coc.-off. t o t equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero. Precio: 150.000 ptas./mes.

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comun. - 110.000. • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comun. - 120.000. • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano -65.000. • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ase - 65.000. • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000. • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. - 75.000. • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000. • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 100.000. H o s n i t a í . 4 1 • T e l . 9 3 S » 9 0 3 0 7 / F. M a c i à . 6 9 • 9 3 ; © 7 4 2 * &St

L T I • La Floresta. PI. del Centre. Magnífica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, piscina. Inmejorable. 57.750.000. • Parc Central. 135 m2, obra nueva, 4 hab. dobles, salón 40 m2, cocina-office. Impecable, z. comunitària c/piscina, plaza de pàrking. 54.600.000. • Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados de calidad, jardín, pi. pk desde 39.150.000. • PI. Augusta. Piso 170 m2, 4 hab., estancias muy amplias, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 48.700.000. • Av. Lluís Companys. 3 e r piso, 70 m2, 3 hab., b. salón, cocina, ascensor. 21.750.000. • Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar. 17.500.000. • Cerca Squash . Piso para entrar a vivir, 3 hab., bano, salón independiente y cocina. 17.990.000. • Bellaterra. Casita 3 hab.+ banos, salón c/chim., b. jardín, b. comunicada, b. orientación. 47.700.000. • À. Guimerà. F. seminueva, 3 hab., b. y aseo, amplio salón, trza., pi. pk, trastero, acab. edad. 36.950.000.

Av. Rius i T a u l e t . 3 3 • T e l * 9 a 5 8 9 7 1 7 4

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP: 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos. PVP: 30 M.

R b t a . d e l C e l l e r . Z •Tel.

T E L L

I ATI PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina • Sant Eduard (Eixample), àtic dúplex, 175 m2, pàrquing UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.)

19.000.000 35.000.000 60.000.000

35.000.000 55.000.000 89.250.000 89.250.000 160.000.000

C/ Santiaao Ruslftol. 3 2 • Tet. 9 3 6 7 5 Í O l O

V E N T A DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M. 44.20 M. 46 M. 78 M.

V E N T A DE PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M.

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

65.000 80.000 90.000 300.000

C/ R i u s t T a u l e t . 4 • T e t . 9 3 6 7 4 1 2 A l - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

VENTA • PISOS EN PARC CENTRAL. Acabados de alto standing. • Àtico. 140 m2 útiles, 3 hab. dobles con armarios emp., 2 banos, coc.-off., salón comedor, lavadero, terraza 100 m2, 3 pi. de aparcamiento, zona com. con piscina y sala comunitària. . .85 M • Piso. 140 m2 útiles 4 hab. c/armarios emp., 3 banos, cocina-office, salón-comedor 40 m2, lavadero, terraza 14 m2, 2 pi. de aparcamiento, comunidad c/piscina y sala comunitària. . . .55 M • Casa adosada en El Colomer. Planta sótano: 2 pi. pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta l a : 1 suite, 2 hab., y bano. Planta 2": estudio, solàrium y excelentes vistas. Decoración y muebles a medida 58 M. ALQUILER • Piso c/ Xerric. 4 hab. , 1 bano, calefacción, recién pintado • Piso en Coll Fava. Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, park., trast, y piscina • Local. 80 m2. en c/ La Mina

9 3 5 8 9 OO 6 6 , ;

85.000 110.000 80.000

PISOS • Rius i Taulet. Menjador-estar, cuina-office, 4 dorm., 2 banys, terrassa, parquet, calefacció, pàrquing opcional. 28.000.000. • Z. Estació. Nou a estrenar. 100 m2, menjador-estar, cuina-office, 4 dormitoris (1 suitte), 2 banys, calefacció, parquet, pàrquing i traster. 37.500.000 TORRES ADOSSADES • Pla del Vinyet. 215 m2, jardí privat 30 m2, menjador-saló, cuina-office, 4 dorm 2 banys, lavabo, estudi, terrassa solàrium, calefacció, pàrquing 3 places. 49.500.000. • El Colomer. Casa cantonera 180 m2, jardí privat 100 m2, 1 suitte, 1 dorm. doble, 2 banys, gran estudi. 57.000.000. • Z. Can Picanyol. 300 m2, jardí privat 70 m2, menjador-estar, cuina-office, 4 dorm. (2 suittes), 3 banys, lavabo, estudi, calefacció. Garatge 3 places. Zona comunitària amb piscina. 75.000.000. • El Colomer.320 m2, gran menjador-estar, cuina-office, 4 dorm. (1 suitte), estudi, 3 banys, 2 lavabos, zona servei, sala de jocs, garatge 2 places. 78.000.000.

H E R

I M D E S A

F I N Q U E S

PISOS • Rubi-Can Fatjó. Ref. 1190. Piso 60 m2, 2 hab., b. y coc. impecables, balcón, calef., puertas de roble, ventanas de aluminio. Impecable. Para entrar a vivir. 15.550.000. • Rubí-Norte. 25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bafio, aseo y cocina de origen. Ideal parejas. 10.000.000. • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1595. Piso 170 m2, 3 hab. (2 dobles], 2 b., aseo y coc. impecables, 2 balcones, ascensor, calefacción, puertas de embero, ventanas dimatizadas. Todo exterior. Impecable. 26.300.000. CASAS Y TORRES • Rutri-Vallès Park. Ref. 2680. Torre 107 m2, 3 hab., b., aseo y coc. nuevos, patio 500 m2, garaje 94 m2. 28 000 000 • Rubí-Centro. Ref. 3581. Preciosa casa en el centro 170 m2, 3 hab., bafio, aseo y cocina impecables, terrazas, calefacción. Reformada tipo rústica. Impecable. Véala. 40.950.000. • Rubí-Can Roses. Nueva promodón de casas unifamiliares. 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 b. completes y aseo, ascensor, garaje 2 pi. Acabados la calidad. Ultima casa en venta desde 33.500.000.

VENTAS • Coll Fava. Àtico dúplex, 120 m2, 3 hab. (1 suitte), 2 b., sal.-com. 28 m2, coc, trza., buh. 30 m2 c/ trza. 25 m2, 1 pi. pk., jardín com. c/piscina. 45 M. • Plaza Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dob., 2 b., sal.-com. 45 m2, coc.-off., trza., acab. l a calidad, perf. estado. 44.5 M. Pàrking opcional 1.5 M. • C/ Mariné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 b., aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comunitària. Comp. reformado, alarma, pers. elect., parket, aire acond. en saL-com. 60 M. • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parket, aire acond. en sal.-com. 67 M.

Cervar»t«». 52. Rubí • Tel. 93 697 45 62

Plaça Q c t a v i à , 8 • T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

ALQUILERES • C/ Santa Teresa. Apartamento 65 m2, 2 hab., 1 b., sal.-com., coc, trza. 8 m2, 1 pi. pàrking, trastero, zona com., con piscina. 105.000 ptas./mes.

F I N D PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas naturaL Ocupación inmediata. 18.200.000. • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext), 1 b., ascensor, soléado, 19.500.000. • 923 - Pla del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc com. Solo estrenado. 33.600.000. • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2, 1 pk, trast., jardín com. 34.500.000.

VENDES

TORRES A D O S A D A S • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , sal.-com., coc, 3 hab., 3 b., aseo, estudio c/bafio y trza., calef., etc. 53.000.000. • 921 - Z. P. CentraL Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c , trast, sal.-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable. 63.000.000.

• Pinar. Unifamiliaren construcció, 220 m2, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi 23 m2, saló 30 m2, cuina 14 m2, pàrquing 2 pi., gas, calef. 60.000.000. C-943. • Valldoreix. Unifamiliar 130 m2 + 60 m2, 800 m2 terreny, orient, sud, 4 hab., 2 banys, cuina 14 m2, pàrquing 17 m2, traster, calef., carp. ext. alumini. 61.000.000. C949. • Mira-sol. Casa 300 m2, 5 hab., 2 banys + aseo, saló 30 + 10 m2, terrassa, park 3 pi. + trast., parquet, calef., a/a. 90.000.000 . C-879 • Sant Cugat. Local cèntric i comercial. Lloguer:150.000 + IVA, Traspàs 3.000.000 . En ple funcionament. • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics. Des de 19.900.000.

Avi íltuïs C o m p a n y s . 8 » Tel, 9 3 6 ? S 3 3 5 5 - 9 3 5 8 9 2 6 43

Dos de Maia. 2 5 . Tet, 9 3 5 8 9 8 4 OO

I N M A R B A

F I . N J] LLOGUERS • Pis. A prop Creu Roja, 3 hab., bany, calefacció, tot exterior 60.000 (+ 1.200 comunitat) • Pis. A prop estació, 2 hab., tot reformat, calefacció, subministraments d'alta, c. inclosa . 65.000 ptes. • Pis. A prop estació, 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció 90.000 ptes. • Pàrking lloguer. C/ Sant Jordi 11.000 ptes. VENDES • Àtic triplex. Cèntric, 120 m2, 3 hab.+estudi, parquet calef., terrassa, 45 m2 exterior. 42.500.000 ptes. • Casa. El Colomer, adossada, 150 m2, 3 hab., + estudi, 2 banys, aseo, calefac, jardí 25 m2, llar de foc, pàrking 45 M. • Pis nou. A estrenar, a prop estació, 100 m2, 4 hab., 2 b., calef., parket pL pàrking i traster . . . 37 M. • Pis. Rius i Taulet, 120 m2, 4 hab. dobles, 2 banys, tot esterior, calef., parket, aire cond., terrassa, pàrking 40 M.

VENDES • Pis. Cèntric, 4 dorm., bany, lavabo, vistes, ascensor. Impecable • Pis. C/ Bellaterra, 4 dorm., 2 banys, terrassa, vistes i ascensor

23 M. 27 M.

• Pis. C/ Dos de Maig, 5 dorm., 3 banys, pàrquing, traster, z. comunitària i piscina • Pis. Z. Pla del Vinyet, 230 m2, 4 dorm., 2 banys, gran saló, 2 pi pàrquing i traster

44 M. 75 M.

• Torre. Al costat de Montserrat solar 990 m2, casa 230 m2, pàrquing, celler. Impecable 31,5 M. • Torre. Z. Estació Valldoreix, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys. Bon estat 64 M. • Torre. Vistes Golf, alt standing, solar 575 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (2 suites), 4 banys, lavabo, . . pàrquing 3/4 cotxes, piscina climatitzada. Impecable 150 M. • DESPATXOS, LOCALS I PLACES DE PÀRQUING en diverses zones.

Valldoreix. 6 0 * Tel. 9 3 674i. «.* *S - 9 3 S 8 9 3 3 6 8

F I

D E N T E

I V E R

;ATENCIÓN! Magnifico piso de alto standing (ÀTICO DÚPLEX) Inmejorable ubicación CARACTERÍSTICAS > 240 m2 • Puertas de roble > 4 dormitorios • Carpintería de aluminio (inkialmente 6 dobles) (Climalit) «4 banos completes • Parquet > Salón-comedor 60 m2 • Doble acristalamiento > Estudio 70 m2 «2 Pàrkings > Calefacción y aire • Trastero acondirionado. • Zona GOLF Sant Cugat Predo: 78.000.000 ptas.

; C / C a s t i t t e i o s , 3 * * Tel» 9 3

IMMOB.

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc-offïce, aseo, lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 ptas. • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc-offïce, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 ptas. • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, cocoffïce, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina .57.800.000 ptas. • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios . . . .72.000.000 ptas. • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b. .28.500.000 ptas. • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc-offïce, Lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40.950.000 ptas. • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina . . .84.900.000 ptas.

G7m.:M®m&.

Plaça O c t a v i à . 4 * 9 3 5 8 9 5 4 5 4 •

93 674 84 03

T I L LLOGUERS • Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estació 69.000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets

55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, terrassa

65.000

• LocaL q Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

Av. Lluïs Comeam/s. 2 2 • TaL 9 3 6 7 4 1 * 9 1 - . . 9 3 . 6 7 4 . » 9 7 A L L

F I N

Villar 1 - local S (entrada »er Or. Murillo, aiV * Tel. 9 3 6 7 4 8 8 OI

D '

VENTAS

LLOGUERS

• Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bafio + aseo, cocina espaciosa, garaje y jardin en perfecto estado. Para entrar a vivir Predo: 38.5 M. • Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 banos, patio interior Predo: 65 M. • Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona Predo: 68 M.

RamMa M> Cïnto Vérdaauer, X9. Valldoreix * Tel. 9 3 5 8 9 3S 17

M A Ref. Ref. Ref. Ref. Ref.

PISOS • Rbla. del Celler. 4 1 . 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí com. Des de 87.000 ptes./mes. • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opdonal). 125.000 ptes./mes. CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 ptes./mes. LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.

-Passatge <Jel.:;CMle^i:s/ri^i. 93?; 589; 4 9 :44:

A S A - Empresa germano espanola de Servicios Inmobiliarios

VENDES • • • • •

VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir. 25 M. • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bafio, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho. 14 M. ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar. 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas). ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond. 240.000 alquiler. Traspaso a convenir. S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing 155. Torre amb pisdna, 3 tiab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

73 30 17,5 45 42

M. M. M. M. M.

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estado, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes./mes

ZOri Murillo, 6» Sant Cugat * Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA jQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selecdón cuida espedalmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado jDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. tNuestros dientes? Multinarionales, Entidades finanderas y Consulados. jldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano. HEMOS ALOJAOO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

:;Bèl*ram T:ÏRSZÓÍ8*,.:8.:.Barcelona *: V<éL·Mmïmm&& 2.G..

Publicitat

ELS4CAIVI100S Divendres. 21 de generdel'.'000

Fer-se subscriptor surt a compte

EIS4CANTONS

Cada setmana <i casa sna

Cada setmana rebrà el "diari" a casa seva o allà on vostè desitgi

Gratuïtament li entregarem la targeta del "'Club del Subscriptor" amb un món d'avantatges

Podrà tnsertar-hi, gratuïtament, anunci»

Serveis gratuïts i descomptes a establiments de Sant Cugat

Passeigs a cavall

El "diari" de Sant Cugat

Per saber què passa a Sant Cugat

Benvingut

al CLUB Avantatges amb el "diari" 2 treballs que parlen de Sant Cugat Un regal únic i limitat 1

?~2

S--

L S pW'i

Gratuïtament p e r als nostre* stiliscríplors

* Í m '£**+

Solàrium Sessions de gimnàs

Perruqueria

Zí? /?///«• per fer a peu o en bicicleta des de Sant Cugat per descobrir la nostra serra

...i moltes coses més!

CINEMA I TEATRE DE FRANC

INFORM-SE'N

93 589 62 82

93 674 20 24

16 Fitxes amb els mites i les històries més santcugatenques. Inclou un CD enregistrat amb les veus del teatre i la ràdio de la ciutat

A m b el carnet del CLUB, benzina més barata 2 ptes. de regal per litre

Entrades per a sessions dels cinemes i d^espectacles teatrals, tant de Sant Cugat com de Barcelona

Salut

ILS /CANTONS Divendres, 21 de gener del 2000

Medicina i Salut G \J IA

M E DIC A

SUSANA NICOLETTI

Sant Antoni, 74. « 9 3 6 7 4 74 37

Cirurgia DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia genera), aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanrtas. Av. Torre Hanca, 2-B, 2n, A1.

«935894700

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especiafóats. Santiago Husificrt, 2, entr. 1a. » 93 6 7 4 1 5 28

Dietètica-Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica. DiHtuns, dimecres i divendres, hores convingudes. Raça Doctor Galtes, 6,1r 3a. B 9 3 6 7 4 6 3 2 9 i 9 3 589 64 8 3

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp. 8-9.

GERVAL, GERIATRIA D E L VALLÈS S L Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i cursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. «936740804

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts. ajuda a la lar. trastorns especials. Salut i reserves adornica. Av. Torre Blancs. 2-8,3r, desp. 11112. « 9 3 5893967

TELE ASSIS. I N P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur t de poc cost. Av Torre Blanca. 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

Homeopatia H O M E O P A T I A D E LA I N F À N C I A I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Rbta. Ribatallada, 20 • 1er 3a « 9 3 674 72 16

« 9 3 58943 57 93 589 43 58

Ecomedicina AYUR Pt. Ajuntament Msturopatia y masaje terapéuttco

J . R ESQUIROL CAUSSA

CENTRE DE SALUT OCULAR

Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 As. Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas. M. Fiatc. Previasa., Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili.

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 5895106

« 9 3 58939 26. « 609 33 10 80 Dia. MONTSERRAT GARRIGA Metgs de capçalera, visites a dandí-mútues. Major, 36.2a TT 9 3 6 7 4 0 0 2 5

Mútues

Pedagogia-Logopèdia

U N I O N M U S E B A IBESVrCO' Mútua d'Accidents de Treball núm. 271. Plaça Augusta, 3. « 9 3 6 7 5 1 0 02 Fax 9 3 6 7 5 10 0 2

BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge 1 aprenentatge. Villa. 5-7.1r 2a. « 93 589 12 15

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, irnplantologia, pròtesis, odontopedtatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. « 93 675 08 03 C L Í N I C A DENTAL D R . B R A N D T Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, Ir2a. « 9 3 589 70 4 0

DRA. M . JAUME SAURA Cínica dental. Dia dv 9-13 h i 16-20 b. Pg. Sant Magí, 22, baixos. « 9 3 6 7 4 23 35

» 93 675 63 39

Fisioteràpia

Laboratoris

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia Ass Sanitària, Fiatc, Aslsa C/Vilta.49

LABORATORI D R . ECHEVARNE

« 9 3 6 7 4 4 8 72

« 9 3 5 8 9 6 0 55.

INPROSS

Otorinolaringòleg

CLÍNICA DENTAL M A J O R PI. Unió. 3, 2n 1a. ( U Companys/Cotom) « 9 3 6 7 4 72 40

SERVEI D'INFERMERIA Servei a domicili tots els dies de l'any. « 93 589 43 44 « 6 0 9 34 3344

Psicologia-Psiquiatria CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VAUES Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes, 5. 2n 3a. « 9 3 5 8 9 40 51

DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac. Francesc Moragas. 48, ent. 2a. « 9 3 6 7 5 48 53

CLÍNICA ORTODÒNCIA IOISFUNCrO T E M P O R O - M A N D I B U L A R Av. Torre Blanca, 2-6,2n A, despatx 6. «5890396-6752212

Infermeria

Santiago RusMoL 17, baixos.

Oftalmologia

Metge capçalera

Geriatria

Centre de Rehabilitació

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L D Ú

Major, 23-25 1er3a « 9 3 6 7 5 6 4 77

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

ORA, PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultat» d * relació, trastorns a l'adotescènda, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n ta. « 93 674 36 53 93418 48 48

•Teleassistència, servei 24 hores

INSTITUT P S I C O M È D I C SANT CUGAT Psicologia cNnica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r A. desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 7 87

• "Cangurs" d'avis i nens • Atenció i companyia a persones grans

M. DOLORS CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol. 2, ent. l a . « 9 3 6 7 4 15 2 6 » 9 3 6 7 4 01 4 7

Pediatria JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Ftbla. Ribatallada. 20, 1 r 3a. » 9 3 674 72 16

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes... • Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjais...

Tocoginecologia-Obstetrícia • Transports especials: individuals i en grup

DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Toooginecologia. Hores convingudes. Av.Catalunya. 2 1 , 4t l a » « 3 589 48 0 8

AÏNA-PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r pis. 93 589 35 48 6 4 9 9 3 5 9 37

« 93 674 74 09 Particular

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ M E DINA I J . J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125, Ir2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

DRA. ANNA PUJIBET I ALOES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallacta, 21,1r. « 9 3 589 2 9 9 5 93 674 20 79

Traumatologia

Podologia

JOSEP D O M I N G O PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària. Previasa. Medytec. Poiictfnic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « « 3 5 8 9 18 8 8

J O S E P M . FREIXEDES Malertjes del peu, ortesis, plantiHes ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 13 « 6 2 9 1695 36

D R F E R M Í N ARAMBURO Cfrwsgta ortopèdica traumatoiógica. Hores convingudes. Girona, 2 1 , I r 3 a . « 4 3 674 43 4 6 93999 05 34

Av. Torre Bkmco, 2-8,3r A, desp. U-l 2 SANT CUGAT DEL VALLÈS

« * * * « * « * * « V « « f c * * * * W « « * g » « ,

Els riscos del

Consell de la setmana:

SERVEI D'INFERMERIA TOTS ELS DIES DE L'ANY

'piercing'

i f p í ^ c ^ , lartderrtódades i» llavi D a attres parts del t«s i mal

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

CUNICA DENTAL V

telx en el cas d'alguns tatuatge* i mícropjgíBer^atíorts, B probterna m tçtm m m respeeten les coridkiora 8>í«t<ne$ ^higiene ert llastrwmemai tints, pigments i-pe^sonaí <$m hi U*> tervenen, ja que es dona urt iitiportartt intrusisme en l'exercici d'aquest t^m d'acttvítatsL i m' realitzen de vegades ert botigues de raotla o en el mateix carrer í ar«i> m personal potfor» mal Així doncs, els estris emprats Víian d'esterilitza r després de cada perforació, que es farà <&mpr& &mb $mnu i fes anelles hawan de ser de qualitat {s'aconsellen d'wm 14 qyírets^ Per aquesta t&ò els especialistes r*o aco-nselïen ia pistola per a les orelles pwwh sor* djfit&s de desinfectar I ert casos d'aMèrgies s'eïiminarta. l'ús d'arvestèsícs per la possible mttíàtk an& «I

tott-vn volaré Muir P e u d ^ o l a fearra de '£&«&$, bsf&acïode b^t^l'depertdrà dçf resultat que es fíeíengui otité^^ Ja que a més d'ttrtà fur^tó estètica els purití escollits solen ser estraté#b? poden actt^f^ilgyries funcions bàsiques &ftM$t**Ssrm <éomei plaer) tal com •passa mfofMw#te«*. PeV af*o és tar* important que i# pèesarja <|ue ho- í&rti a ia pràctica Per mWiitesr qualsevol, descuit Sanitat ha mettcíonagy íinsmimentai tints, pigrirents, persona. I §0Ofe$. I n aquesta Urtfàel mes de juliol passat s'aprovava peï ordre ftitnístedàï i $e.gyint & nonnatlva europea, que aquelles per* sones sotmeses a la perforació de la pell o mucoses seran excloses de ia donació de sang durant m arjjfc, Aïfiíi aquesta raarma es pretén garantir la seguretat de Testat de la sang davant 'un «se "çwsM®, encara vpm repot*V Í

l: I (I ú

SERVEI A DOMICILI D INFERMERIA

Major, 23-25, 1er 3a

CENTRO DE ECOMEDICINA

Tel

93 6 7 5 64 77

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Sant Cugat

NATUROPATÍA

MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA

CENTRO BSALUD OCULAR

IRIDOLOGÍA

DR. J . ARMENTIA DRA. A. MATHEU

Ayw

imiento Tel. 93 675 63 39

—i

A I I S -

OFTALMOLOGIA

C/ D O C T O R M U R I L L O , 21 SANT C U G A T DEL VALLÈS

TEL. 93S 895 1 06

Estètica

ELS /CANTONS Divendres. 21 e/e gener del 2000

Estètica i Bellesa

ToT CAbEll

ESTILISTA SOLÀRIUM ESTHETICIENNE PROMOCIÓ ESTÈTICA

Les màscares facials

l'article: Les màscares contenen una major concentració de principis actius que les cremes i normalment s'apliquen en capes gruixudes per produir un efecte obstructiu en la pell, de manera que s'activi la microcirculació sanguínia. Actuen a dues bandes: en la superfície de la pell, on tenen un efecte instantani que es percep amb la vista i el tacte, i en les capes més profundes, que va estimulant a llarg termini.

MÀSCARA COSMÈTICA Purificadora <=> Cutis mixt i gras Desincrusta les impureses de l'epidermis i tanca els porus dilatats, deixant una pell mat i lluminosa. També regula l'aparició de sèu. S'estén en una capa fina i uniforme per t o t el rostre, menys pel contorn dels ulls, i després de 5 minuts, es retira amb aigua abundant. Algunes es retiren amb certa dificultat t resulta més còmode fer-ho amb una esponja humida i esbandir a continuació. Hidratant <=> Cutis sec o deshidratat Cobreix la capa còrnia d'un film protector que impedeix l'evaporació de l'aigua, i arriba a capes profundes. Gràcies a la seva acció, la pell es mostra llisa, suau i fresca. S'aplica en una capa gruixuda, es deixa actuar 10 minuts i abans de retirar-la (mai amb aigua) es fan massatges suaument al rostre per afavorir-ne l'absorció. Es pot aplicar dos o tres cops per setmana. Les màscares hidratants són excel·lents tractaments per a les mans i haurien d'emprar-se un cop per setmana. També són molt efectives en els llavis, on el seu efecte resulta espectacular. Calmant <=>. Cutis sensible La seva acció acaba amb la sensació de t i bantor o coentor que produeixen les reaccions d'intolerància, i deixa la pell hidratada i suau. S'aplica a la pell i es deixa actuar durant 10/15 minuts, després dels quals es retira amb un clinex. Es pot usar tants cops com es vulgui i també serveixen per al contorn dels ulls i per als llavis. Refermador <=* Cutis madur o malmès

Tractaments: Facials i corporals Maquillatge Depilació a la cera: tèbia i calenta Manicura - Pedicura Massatges

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

La gran concentració d'actius reestructuradors, nutritius i hidratants que conté el converteixen en un poderós anttenvelliment. L'efecte és immediat: allísa, omple les arrugues i referma el contorn dels ulls. S'estén en una capa gruixuda i es deixa actuar 10 minuts. S'obtindrà més rendiment del producte si prèviament s'ha exfoliat la pell. Revilatitzador <=> Cutis madur o apagat Regenera la peti aportant vitalitat a les cèl·lules cansades i estimula els mecanismes de defensa davant l'envelliment. Gràcies al seu efecte immediat, els trets del rostre se suavitzen però els autèntics beneficis es perceben amb aplicacions periòdiques. Actua durant 10 minuts, es retira amb una tovalloleta i pot repetir-se 1 o 2 cops per setmana.

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 SANT CUGAT DEL VALLÈS

NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores 100% cabells naturals Tel. 93 589 46 51

u q

d'estètica

0 / Francesc Moragas. 25 • Tel. 95 6™S 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

u e

r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al s e r v e i d e S a n t

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

Cugat

des de 1955

93 589 60 88 C/ F r a n c e s c M o r a g a s , 2 3 b i s

Tractaments corporals Micropigmentació Tatuatges C / DEL SOL, 22 0 8 1 9 0 SANT CUGAT Tfno. 9 3 590 05 41

Massatge biosmòtic

l'_sItl'licLi h n r c eonvintuuies

ler

0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès

Iogurt <=> Cutis sec Es barreja en un bol 1 culleradeta. de mel i 1 de llevat de cervesa, 1 de iogurt i 3 d'infusió concentrada de consolda. Es remou bé fins a obtenir una pasta i abans d'aplicar-la sobre el rostre es fa un massatge a la pell i unes palmejades amb d'oli.

Camamilla « Cutis sensible Es mesclen 2 cullerades de sego d'avena, 3 d'infusió concentrada de camamilla i una mica de mel. Quan se n'ha obtingut una pasta, s'aplica directament sobre la cara i coll i després de 10 minuts es retira amb infusió de camamilla tèbia.

centre

*£>

uet-L·onirol

MÀSCARA NATURAL

M e l ó <=> Cutis flàccid Es prepara un liquat de meló i poma a parts iguals i s'aplica amb un drap fi en aquelles zones afectades. Es deixa actuar 20 minuts i s'esbandeix amb aigua.

Í~"V

<***»>

Maduixes <=> Cutis gras Es fa una màscara a base de 120 g de maduixes, 2 culleradetes de llet en pols i 1 de suc de llimona, que s'estén pel rostre i després d'uns minuts s'esbandeix amb suc de llimona.

Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria

C: Esperanto. 12 int. D. Tel 93 >89 23 4?

si vols anunciar-te, (1 t r u c a ' n s JH

al «"Si 9 3 SetSI 6 2 S 2 C e n t r e SPA^

Ouiromassatge

Tractament

fangoteràpia

i algoteràpia

Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès

@) SaCut •jj 'MaturaC HI amb fes III mans

contractures i tendinitis acne psoriasis artrosis

Peeling corporal amb productes naturals

per:

ciàtica i lumbalgia

artritis Sant Cugat del Vallès

cel·lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

el conse li: i r

«És imprescindible que abans d'aplicar-hi la màscara, la pell estigui perfectament neta i desmaquillada. • Abans d'aplicar la màscara de bellesa cal llegir i respectar les indicacions del producte sobre la manera d'aplicació i el temps de permanència per obtenir el major benefici possible i evitar qualsevol contratemps. • És molt recomanable prendre un bany mentre actua la màscara (excepte quan es tracti d'una purificadora),perquè la calor i el vapor n'afavoreixen l'absorció.

•Quan la màscara s'ha d'esbandir amb aigua, haurà de ser tèbia i en acabar, freda, ja que és una manera d'afegir tonicitat i estímul extra.

• Un cop aplicada la màscara és molt convenient passar per la pell un cotó amarat en tònic o vaporitzarhi aigua termal.

També existeixen altres màscares específiques: Per als cabells, que nodreixen i reparen qualsevol alteració. Per al contorn dels ulls, que calmen i vitalitzen aquesta delicada zona. Per als llavis, per hidratar-los i suavitzar-los, així com les arrugues del contorn. • D'efecte immediat per esborrar els signes de cansament a l'instant.

Gastronomia

ELS /QUVTONS Divendres, 21 de gener del 2000

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès Com si fos d e tota la v i d a BILIAR FRANCÉS ICARAMBOÍA] NUA» AMERICA - POCH 5 1

BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet 47 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

93 589 5083

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

la xocolata... f f v f f v els entrepans... f f v f f v el cafè... f f v f f v les pastes— •ff^ffv el suis... * f v f f * -

93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

àBmínÈiaàeate/it^ts

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 936741047 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

NAKHALA

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sabadell, 9

CAN EDO

ITALIANS

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Sant Jordi

CAN BARATA

LA CANTONADA

TORRADA GRILL

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 5842332 Creps, amanides, menús

Plaça Pere San, 6-8 93 58972 74 Especialitat en brasa

Sant Martí, 9 (tstmMCAncuEVRojn) Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

Plaça Mas Roig, 4

PI. Barcelona 93 675 52 46

93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes

93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CANCASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 6751033 Peix i marisc fresc

St Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LAJUONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 6752586 Gelats artesans i cafeteria

per carn de la bona • • I I I I I I I I I I · I I I I I I I I · I I I I I

Carrer efetalòrre, 14 Tel. 93 674 12 85 #

Mercat Municipal lbrreblanca "faula 1.6 Tel. 93 675 30 65 'PlatiUo'

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

empordanès

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Mercat Pere San part. En una cassola es fa un sofregit de ceba i tomàquet, que es deixa coure lentament firis que està al punt. Es fa la picada amb un morter i quan sigui ben fina, s'afegeix ai sofregit. Tot seguit s'hi uneixen les pastanagues tallades a rodelles i patates tallades a daus. S'hi posa també el got de vi i aigua o brou, segons es vulgui.

ingredients: - 1 kg de carn de vedetía - pastanagues - patates tendres - ceba - tomàquet - oli d'oliva - sal - pebre - picada (nous, ametlles i avellanes torrades) - 1 got de vi blanc sec - aigua o brou

Quan tot és quasi cuit, s'hi afegeixen els talls de carn i es fa coure tot plegat una estoneta, ben lentament i amb la cassola tapada,

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

Büttearx Tota Bar u nRestaurant a tradició PI. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

CAFETERIA RESTAURANT

Consell: Aquest plat de l'Alt Empordà s'ha de fer amb paciència, i ull amb el tomàquet, que se n'ha de posar poc, perquè disgusta la carn i es podria endurir.

Elaboració: Es talla carn de vedella tendra a trossos de mida regular, s'enfarinen i es fregeixen amb oli en una paella. Quan estan cuits es deixen a

1*8411 li p n i? C Sant Jordi, 33 - Tel.93 589 14 96

Y**fM<»« mim PI. Pere San, 6 2<-T-7<f\

Plaça Augusta. I

MASIA

ENTREPANS ESPECIALS PI .ATS COMIÍINVIS , Vls l,KI I),A

r«i. <).) si» 7> 7\

ESPECIALITAT EN BRASA

s i n t

(lariis i v e r d u r e s h r a s a

Cuina catalana

( i g i i

casolana

< IM|IH- xanala

Menú diari: 1.100 ptes.

Canfols a la llauna

Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar "'

Augusta

T.I. ' l i Sil') Itll 'Ml

BAR RESTAURANT CAFÈ

/KRN/KU MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE P Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

m IS Bí iKWI&tltt i£ ittMi 1« BeflKM DEL2MI £i «t MIMIS'S

IMPNMhgg Sant Cugat Centre Comercia)

Publicitat

FLS4CANTON5 Divendres, 21 de gener del 2000

A GRANS TRETS Stut/ií l>>M

Santcugatencs de finals de segle

1.900 pfe.i. IVA ira Iin

Cent santcugatencs dibuixats per

en Frederic Cabana* Anàlisis grafològiques

Barrachina

EIS4GVNTONS El "diari" d e Sant Cugat

,-ïOKS 4CAÏ*

EIS4CANTON5

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a 93 674 4164 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D 9 3 6 7 4 44 69 LI. GRIERA CABELLO Fces. Moragas, 5 3r 3a 9 3 6 7 4 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 9 3 6 7 5 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B

93 675 18 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6» 6084945*9 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a 93 675 18 03 JORDI CUFl BORRELL Av. Vall d'Or, 2 93 674 26 0 * JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93589 4 * 4 7

BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 5 8 9 * 2 99

CONGELATS

•

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 93 589 38 06

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 5 8 9 4 7 9 0 CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 14 56

CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 6 7 4 * 9 0 3 EL PUNT Copes i sopars 6705940 0*

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. 93674 2624 904*70759

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08

Ct Comercial St. Cugat 93 6 7 4 4 6 54

Jí HERBOLARIS DIETÈTIC

ADMINISTRACIÓ N. 1 Valldoreix, 67 A 935894742

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

ADMINISTRACIÓ N.2. Major, 33 93 674 01 74

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 675 59 53

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 935893065

ASSEGURANCES

CUGART

COPISTERIES

Torrent Bomba, 14 93 67443 90

EL PONT Girona, 3 936750*75

HIDROFLOR Av : Joan Borràs, 54 Valldoreix

93 674 75 98

ARPAU

Valldoreix ,45 93674 9602

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 936741509 SUN BIKE Can Matas, 2 93589*757

FLORISTERIES

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 935897442 -

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 * 3 8* 93675*820

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 9 3 6 7 5 3 6 53

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 9 3 5 9 0 60 7*

OFINOVA Lluís Companys, 18 93 6 7 5 2 3 73

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 93674*285

CONSTRUCCIONS BELSCONXXLS.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 675 32 6 7 bafscorw»enexo.es

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 9 3 6 7 5 30 65 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 M589*4*8

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 93 6 7 4 * 3 9 8

TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 5747

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 93674*546

ELECTRODOMÈSTICS

SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 * 6 0

PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 93674 7 * 6 4

ifl! HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674**40

ASSESSORIES

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93 6 7 4 * 7 8 4

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 93 590 6 9 8 0

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 93 565 49 00

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93 674 7 0 6 8

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 936759*44

TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93674 5048

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*2»

CERÀMIQUES VICAT 2 Cami Can Calders, 8 A 9 3 5 8 9 5 4 43

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 Tel i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 93675 4937

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 * * 9 8

RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 82 80 .

. .

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 9 3 5 8 0 * 5 00 FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 05 03 935893*2*

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 936745396 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

ESPAI LLUfS RIBAS Plaça Gorina, 13 9 3 5 8 9 57 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93675 4 7 5 * CANALS GALERIA D'ART De la Creu. 16

936754902

ENSENYAMENT

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 5 8 9 5 6 57

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0 0 2 3

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898*08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 935892833

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 19 04

POU D'ART Balmes ,35 935906086

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 2 2 0 * WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 9 3 5 8 9 6 0 72

IMMOBILIÀRIES Veure pàgines 42-43

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6* 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavè, 20 9 3 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674308*

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 93589 7 5 * 2

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93674 9 8 6 2

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32

UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

93 6 7 5 3 * 0 0 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 9 3 5 8 9 3 8 52

M C DONALD'S

BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 5 6 VALLÈS , TECNOLÒGIC Raça Unió, 3 93 5 9 0 8 0 60

INSTAL·LACIONS A ZAMORA, S L MsCinto Verdaguer, 18 935892638 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 6 0 5 8

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 9 3 6 7 4 85 63 KAM-A CENTER Del Sol, 22 93 590 05 4 * SILUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 93 5 8 9 2 3 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 3 6 9 4

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 85 63 FORMA'S Elies Rogent, 18 A 93 6 7 5 4 0 06

LES PLANES 93 675 5 * 0 5

TALLER MECÀNIC C P . CANALS Sant Llorenç, 27 93674 63 62

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 935895354

CAMPMANY Valldoreix, 16 93 674 *4 82

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ert. 4a Cerdanyola 9 3 6 9 2 79 04

935898669

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 93 589 8 6 * 7

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 9 3 5 8 9 72 32

MARBRES

JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 96

MUSICAL ST.CUGAT Rossetó, 13 93675 4 7 5 7

MES MARCS Enric Granados, 15 9 3 5 8 9 * 4 29

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 93674 5 7 5 2

FERRON Rius i Taulet 20 93 674 68 4 7 PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 589 2 5 2 9

POLLERIES

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 65689 0 * 4 9

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8

BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 935897202

MAT. CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 SUMINISTROS VALLDOREIX Mss.J. Verdaguer, 107 93 674 *4 90

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a 93589 0 * 5 * STANZA Valldoreix. 10 93L67465 98

MENJARS PREPARATS

PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589*732

ROSTIDORALA LLENYA OLIVÉ Sant Martí, 9 93 5 8 9 8 2 75

ÒPTIQUES

MERCERIES

TEMDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 9 3 5 8 9 44 95

LA PERLA Major, 3 93 674 0 * 38

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda, 1 -5 93 6 7 5 * 3 8

REPARTIDORS OBJ, REGAL

MAIUNG VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 93 5 8 9 2 3 7»

MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9940 ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 4 5 7*

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 935892232 EGA MOBLES

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 93 5 8 9 8 7 0 2

•

PARAMENT DE ULLAR GENEVKVE LETHU

SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93675*299 LA LIONESA Valdoreix,79 9 3 6 7 4 07 7*

TMTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 6 7 4 * * 8 3 TINTORERIA ST. CUGAT Rota. Rbatateda, 34 93 6 7 5 2 2 2 8 TMTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 93 6 7 4 4 * 6 7

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 9 3 5 8 9 44 22 93675 5 * 5 *

RESIDÈNCIES

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 6 7 4 6 9 4 5 Tel. urgències 90889 8 * 3 6 M 6 7 4 6945

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiego Rusinol, 30 93 6 7 4 5 5 8 0

VETERINOS Rius i Taulet, 31 93589 7 * 4 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vílà.1 9 3 6 7 5 2 4 0* SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n 93 589 8 9 9 9

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta

666428» 42

Vila, 6 93 674 03*6

PASTISSERIES

TMTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 93674**82

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 6 7 4 4 2 23

SABATERIES

CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 93 674 0 9 9 5 93674*550

TALLERESMENA Pg.Torreblanca,13 93 6 7 4 5 3 0 *

TINTORERIES VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 *

MOBLES DECORACIÓ

TALLERS TORNER Plara de l'Hospital, 35 93674 6 9 5 0

TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 00 97

MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuronsCampoamor,12 - Nau 3 93 6 7 5 5 * 0 8

MRW Ildefons Cerdà, 4 93 5 9 0 2 6 8 0

TALLER ELECTROSOL Sol, 19

LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6

LLIBRERIES PAPERERIES

MISSATGERS

LEONELLL SA. COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graefe, 35 93 590 66 66

JEANLOLKSDAV» Plaça Dr. Galtes, 5

JOGUINES JOGUWESMARGA Santa Maria, 44 93674*532

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

93 674 36 88

93 675 6* 70

LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800

93 589*799

JUANI Xerric, 28 93 674 66 99

BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 5 9 0 8 0 60

GELATS ARTESANS LA JUONENCA Major, 29 936752586

MODA CONFECCIÓ

U21LSJ SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 935892264

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7 9 6 8

FUSTERIES

CENTRES PSÍQUICS DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69

MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 0 2 66

HIDROCULTIUS FERRETERIES

CENTRE COMERCIAL J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 675 3 0 * 2

Francesc Moragas, 29 93 589 6 0 8 8

93 590 6*89

GALERIES D'ART MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 30 65

Cànovas del Castïlo, 2 93589 0 0 * 4

REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74 TATER'S Sant Antoni, 62 936755506

IBER PLAN VIATGES VaMoreix.59 9 3 5 8 9 * 6 78 USSIATOURS Plana Hospital 935896*50

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA

SEGURETAT PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH

AUX-VYD Av. Ltis Companys, 50

Francesc Moragas, 26 93674 08 **

Cultura

E L S / G W I W S Divendres. 21 de «enrr clel 2000

De dl·lluns a divendres

Poc fet. PI magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 7.(K) h a <S.(K) h • D e 13.00 h a 14.00 h F. I despertador. amb Salva Vallvé •DeH.OOha ÍO.(K) h Avant-matx. l'.infonnatiud'esports Primera Plana, amb Geni I -o/ano • D e 14.00 h a i 5.00 h • De lO.OOha 13.00 h Vallès sense Frouteirs (repetició) Cambimta. el maga/ín, amb ("lara Borrell • D e 15.00 ha 17.00h • D e 13.00 a 13.30 h Àlbum, amb David Villena San! Cugat Avui: /'informatiu. ami) Josep • De 17.00 h a 18.30 h M. Miró l'estrena. P.l programa de cinema. Amb Xavi • D e 13.30 h a 13.30 li Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia 1'.entrevista (repetició), amb ( íeni I .n/aiui • D e 18.30 h a 19.00 h • De 13.30 h a 14.00 li Ràdio Plax. amb Sònia Carmona Amb molt de gust. l'espai de gastronomia, • D e 19.00 h a 21.00 h amb Pep Blancs Hac d'assaig, amb ( larles Roca • D e 21.00 ha 22.0()h • De 14.00 ha 17.00 li Vol de tarda, amb Kste\e Llop V.ntrebambolines. Programa de teatre • D e 17.(K)ha 19.00 li • A partir de les 11 h Música al teu costat l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • De 19.00 h a 20.00 li Diumenge Al lloro, el musical, amb SaKa Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • 1 )e20.(K) h a 20.33 li La missa del monestir l'.fsportiii, amb Gemma Montero • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.33 h a 21.00 h . Mites i llegendes de Sant Cugat /'.'/ millor del magazín • D e 9.30 h a 10.00 h • De 21.00 h a 22.00 h F.sport en maixa la edició Sona clàssica (dilluns), Rock World (di• D e 10.00 h a 13.30h marts), Dau/el/gendUWmctrcs), C/iillOnt Xostra dansa/ Pa sarsuela/ Roda d'amics (dijous), Jazz Cava (divendres). amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e ' l 3.50 h a 14.00 h • De 22.00 h a 24.00 h F.sport en marxa Ja edició PI'/ne i/neda del dia. amb Joan Vallvé • D e 14.00 h a 16.00 h • \ partir de les 24 h l'al com érem. amb J. M. Alvira Música id teu costat • D e 16.00 h a 19.00 h • De 7 a 24 h. Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta (!ada hora informació local als Bulletins Informatius. • De 19.00 h a 21.00 h Wuc d'assaig. amb Carles Roca Dissabte • I )c 21.00 h a 22.00 h •_I)cK.00ha l().(K)h F.sport en marxa Ja edició Ps tap de setmana, amb Joan Vallvé • A partir de Ics 11 h Música al teu costat • De 10.00 h a 13.00 h

Diumenge

tots a la rua de Sant

A q u e s t d i u m e n g e 23 d e g e n e r els s a n t e u g a t e n c s sortiran n o v a m e n t al carrer per gaudir un any m é s d e la tradicional rua i b e n e d i c c i ó d e Sant Antoni. G e n e t s , cavalls i carruatges ompliran els carrers d e la ciutat tot desfilant d a v a n t les m i r a d e s a t e n t e s dels m é s m e n u t s i t a m b é dels grans. Ks tallaran els carrers al trànsit d e vehicles p e r q u è els animals p u g u i n passejar al seu aire. La rua c o m e n ç a r à al Pla del Vinyet i la b e n e d i c ció la farà m o s s è n Blai B l a n q u e r a la plaça Octavià.

MÚSICA. RECITALS I BALL DISSABTE

• A les 18 h. Concert Jove a càrrec de grups del municipi. Org. UREF. A la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. • A les 22 h. Cafè-espçctaele: Seramabk. Música, teatre, màgia i copa. Org. Ajuntament-Madeac. Al teatre del Casal Cultural de Mira-sol. TEATRE • A tes 22 h. VHostal de la Glòria, de JM. de Segarra, a càrrec de Fila Zero. Amb motiu de! centenari de La Unió. Org. La Unió Santeugatenca. A La Unió Santcugatenca.

23 DIl'MENGÉ

EXCURSIONS. SORTIDES I TROBADES • A les 9 h. Passeig per Collserola: Vallvidrera-Castellciuró-Vallvidrera. Org. CMSC. Sortida: davant del CMSC.

CELEBRACIONS I TROBADES F E S T A D E S A N T A N T O N I ABAT. Org. Comissió d e Festes de Sant Antoni. Col. Ajuntament. - A les 10.30 b. Concentració al Pla del Vinyet. - A les 12 h. Benedicció a la plaça del Monestir i començament de ta cercavila. - A les 18.30 h. Bal! de San Antoni amb la Cotton C l u b Big Band i repartiment de premis als mitlors carruatges i genets, a La Unió.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 19 h. El deute extern, a càrrec de Juan Martínez, càtedra Unesco de la UPC. Actes de ta 2a Campanya de sensibilització Nord-Sud: El Desenvolupament, un Dret de Tots els Pobles. Org. Plataforma Adéu Deute Extern Sant Cugat. A la parròquia del monestir.

24 DILLCNS

25 DIMARTS

26 DIMECRES

27 nijoi's

Antoni

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Els pares i les mares, com podem orientar els nostres fills, a càrrec d'Isabel Arimany, especialista en orientació professional de l'Institut DEP. Xerrades d'Orientació Acadèmica i Professional. Org. Aj. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 20 h. Ciències de l'Educació (Pedagogia, Mestre, Educació Social i Psicopedagogia), a càrrec de Màrius Martínez, coordinador de la diplomatura d'Educació Social de la UAB. Xerrades d'Orientació Acadèmica i Professional. Org. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura. • A les 20 h. L'arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès, a càrrec de Domènec Miquel, historiador. Cicle Cultura i Societat del Centre Borja. Org. Centre Borja. Al Centre Borja.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 20 h. Ciències ambientals i Biologia, a càrrec de Lluís Tort, professor de Biologia de la Facultat de Ciències de la UAB i Veterinària i Ciències i Tecnologia dels aliments, a càrrec de Margarita Martín, vicedegana d'Estudiants de la facultat de Veterinària de la UAB. Xerrades d'Orientació Acadèmica i Professional. Org. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A ta Casa de Cultura.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 20 h. L'Art en el món carolingi, a càrrec de Montserrat Pagès i Paretats, conservadora de l'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Org. Amics de la Unesco-Valldoreix-Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Catalunya. A l'Arxiu Nacional de Catalunya. • A les 20 h. Cicles Formatius de Grau Superior, a càrrec de Ferran Castrülo, tècnic de la Direcció General d'Orientació i Innovació Educativa de la Generalitat de Catalunya. Xerrades d'Orientació Acadèmica i Professional. Org. Ajuntament. Cot. UAB i la Diputació de Barcelona. A ta Casa de Cultura. • A les 20.30 h. LM banca ètica i altres alternatives al deute extern, a càrrec d'Arcadi Oueres, president de Justícia i Pau. Activitats de la 2a Campanya de Sensibilització Nord-Sud: EI Desenvolupament, un Dret de Tots els Pobles. Org. Ajuntament-Madeac. Al Casal Cultural de Mira-sol.

SALKSMl MCIPALS (Casa de Cultura) • Festa de Sant Antoni. Recull de Manuel Huguet. Fins al 23 de gener. • Una mirada al món. Activitats de la 2a Campanya Sensibilització Nord-Sud. Fins al 31 de gener. • Eva i Eric Bach, escultura, pintura i dibuix. Fins al 10 de febrer. • Jaume Muxart, pintures, Montserrat. Fins al 13 de febrer. Al claustre del monestir de Sant Cugat. • Marta Ballvé, pintures. Fins al 23 de gener.

SALES PRIVADES • Esther Villar, pintura. Fins al 11 de gener. A Galeria La Terra (Mercantic). • Josep Moscardó, pintura i escultura. Fins al 29 de gener. A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14). • Laurentino Martí, aquarel·les. Fins al 30 de gener. A l'Espai Lluís Ribas (c/ Gorina, 13). • Col·lectiva del grup L'ou d'au: L'ou es mou. Fins al 10 de febrer, A Pou d'Art (c/Balmes, 35). • Javier Sanagustín, aquarel·les. 25 anys d'aigua i colors. Fins l'I de febrer. A la Sala Rusinol (c/ Santiago Rusinol, 52). • Mercedes Arribas, pintura. Fins al 3 de febrer. A l'Espai Gorina (c/ Gorina, 6). • Ferran Martí. Permanent d'obres d'aquest artista. A l'Estudi Ferran Martí (c/ Gorina, 8). MUSICA Recital de Jaume Aragal

Cultura

E1S i G V r m j N S Divendres. 11 de gener del 1000

EMD Valldoreix AAPP í W MwB-soi

AJUNTAMENT

Ctre Civic tes Planes

93 674 2018

936755105

Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

93589 22 88

AAW V. Carme Mira-sot 93 67410 03

Cines Cmesa (reserves) 93 5890941

Comissaria St. Cugat

93 674 7612

. Casa de Cultura

9358913 82

AÀW St. Joan Mira-sol 93674 71 03

Cines Yelmo (reserves) 902124134

DNI (Cita prèvia)

93 589 30 80

EMD Valldoreix

93674 2719

Consumidors

Club Muntanyenc

93674 53 96

OMC

935893188

Coral de la Unió

936741006

PROMUSA

935891732

Esbart Sant Cugat

936752652

Üar d'Avts Parròquia

935890598"

Aigües la Floresta

93 674 2089

Piscina VaSdrjrerx

936754055

Catalana de Gas

93 7252944

Correus

9367470'96

ÉNHERRifbí

93699ÏÒ92

FECSA (atenció client)

900 73 73 73

Sant Cugat

9326845 67

BOMBERS BeSaterra Genera&tat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA T

CAP

936928080

~ " 935891122

CAP - Urgències

9358944 55

Centre Soc. San. LF

9358978 00

Ctre.AfehetrnerStC.

93'6742383

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

085

flubí-Sant Cugat

MMrtSCOMUÍflCACIÓ ENTITATS 936753503

ASC»

"'83675B9¥'"

FECSA (avaries)

900 74 74 74

ïfotSsr! Cugat

"9367<ip6í""

Funerària

93 5895552

Repsoi-Butà

93 674 1580

TAI-TXf Divendres de 9 30 a 10.30 h

SOREA

93 5890021

C.CasteHano-Manchegp 93 589 76 05 Germanor Cavis

935885798

General de Catalunya

93 5891212

QrupSup. Immigrants

936749314

Hisenda

935891155

93427 20ÒÒ

Sant Cugat Comerç

93674 0322

Jutjat

93674 6696

„

;

OFKWrSSMESÒOCIALS

932034000 PARRÒQUIA

UEUBE

; U s Planes

1S"6742570"

Arxiu Gavin

93478 50 00

Carreteres

932042247

FGC

932051515

Arxiu Municipal

935890712

St PsreOctavíà

936741163

Grua

936743371

Arxiu Nac. Catalunya

93589 77 88

Valldoreix

936740569

RENFE

934900202

AAPP i W Valldoreix

Port

Casal Cultural Mira-so

93589 2018

Casal d'Avis SC

935891638

AA Prop. i V. la Floresta 93674 2089

Casal Valldoreix

936744599

Cuerpo Nacional

ÀAWAiguallongaFlor.

Ctre. Cívic la Floresta

935890847

Municipal i Protecció Civil

Divendres 21

93674 2197

9367451 29

Serret

Pg. Baixador, 78. Mira-sol

POUCIA '93674785Ï 092

Taxis (parada)

93674 09 97

VaBdoreíx (parada)

936741111

93 674 23 72

Dia 22 ^ _ ^ _ ^ Sts. V i c e n ç , d i a c a mr; A n a s t a s i , m)o. mr. i Víctor i ü r o n c i m r s .

9367404 30

Pia 23 Sts. I l d e f o n s a r q . ; S e v e r i a i A g a t a n g e l m r s ; A r m a n d a b . i A q u i l a , mr.

R. Riviere

Dr.Muritto, 1

Diumenge 23

Isern

Pg. La Floresta, 9. La Floresta 93 674 18 63

Dia 24 Sts. F r a n c e s c d e S a l e s , b i s b e dr.; I i r s , mr. sur. a b . i Felicià, a b .

D i t a 24

Llorens

Santa Maria, 27

93 67415 31

Dia 25 Sts. A n a n ï e s , J u v e n t i i A g a p e , m r s . i S t a . Elvira, v g . mr.

Dimarts 25

Cullell

Ptge. Diputació, 6

93674 03 64

Dia 26 Sts. Timoteu i I itus, b i s b e s ; l e ó g e n s , b i s b . mrs. i Sta. Paula, v d a . m j a .

93674 04 30

Dia 27 Sta. À n g e l a d e M è n c i , v g . t u n . ; S t s . fcnnc d ' O s s ó , s a c . t u d i fcmen, a b .

93 674 0645

Dia 28 Sts. T o m à s d ' A q u i n o , d o m . dr.; Valen i Julià, b i s b e s i Flavià m r s .

R. Riviere

Dijous 27

Salavert

Dr. Murillo. 1 Santiago Rusinoi, 38

Yelmo 1 Sant Cugat 1

Sant Cugat 2

•

"PUMT" PLÀSTICA Dimarts de 17.30 a 18.45 h

ESTAMPACIÓ •/roba batic i seda Dimecres de 1C. 15 a 11.45 r>

TEATRE per a nens Dyous'de 17.30 a 19 h

•

VITRALLS decoratius Dimecres de 12 a 13.30 h

ESCOLA DE M Ú S I C A ANDANTE

Divendres 28 de gener • CONFERERÈNCIA sobre El retaule de tots els sants de Pere Serra al monestir de Sant Cugat, a càrrec de Mireia Navarra Munuera. Informació: tel. 9 3 674 41 42. Inscripcions: al Casal de Cultura de Valldoreix i al Museu de Valldoreix, divendres de 18 a 20 h. Preu: 500 ptes., socis: 300 ptes. Org. Valldaurex (Centre d'Estudis de Valldoreix). Col. EMD de Valldoreix i Institut d'Estudis Medievals. A les 19.30 h al c o n v e n t d e Misioneres dels Sagrats C o r s de J e s ú s i Maria.

Dissabte 29 de gener i diumenge 30 • I CICLE DE SO, CINEMA I ART CONTEMPORANI. Dissabte: MÚSICA JOVE (de 19 a 1.30 h). Diumenge: CINEMA (de 18 a 23 h). Org. Dring (Joves de Valldoreix) Hi col labora' EMD de Valldoreix Al Casal de Cultura de Valldoreix

Sant Cugat 3

,_^^^______.

Tarzàn/Anayelrey

Sant Cugat 4

AstémyObélix/Elsortefo

Condenados a fugarse

CUGAT

ESTRENA

Secuestrando a la Srta.Tit>gte

http://www.cinesa.es

Camet Jove

Camet d'estudiant universitari

Venda anticipada

16.15-18.30-20.40-22.45

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA

BSBS2S3 ® i Dia de l'espectador

16.00-18.15 -20.30-22,45

Y8lmo9

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 Yelmo 5

S SANT 0!

16.00-18.15/20.30-22.50

17.15-20.00-22.40 Yelmo 8

Segundapiel

B corazón del guerrer»

El sexto sentido

16.00-18.00/19.45-22.35

16.00-18.15-20.30-22.40 Yelmo 7

16.00-18.15-20.30-22.45 Yelmo 4

El corazón del guerrero

17.00-19.45-22.35

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 Yelmo Yelmo 66

16.00 - 20.20 /18.10 - 22.30 SJeepy Holiow 16.00-18.15-20.30-22.45 y e | m o 3

Sleepy Holiow

Pàrking 2h. gratis

GYM-AERÒBIC Dimarts i dipus de 9.30 a 10.30 h

Las cenizas de Àngela

Ei sexto sentido

Secuestrando... / Un marido ideal

r y W w r w í /UNKERSAL

« IOGA Dimecres de 20.30 a 22 h

wimú SANT «MW

m&m SJWÍ rimm

CINE5H

• BALLS DE SALÓ Divendres de 22 a 23.30 h

DIBUIX I PINTURA per a j o v e s i a d u l t s Dilluns de 19 a 21 h

" 935894422

Dissabte 22

Dimecres 26

•

JOIERIA a la cera perduda Dimecres de 16 a 18 h

9331887 50

Radio Taxi

Infantil 17.30 a 18.45 h Juvenil 18.50 a 20.20 h

ORFEBRERIA Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19.30 h Nivell 2. Dimarts de 17.45 a19.45 h

•

Aeroport

93Ía3475Ü3

AAPPMontserrat V a l . 9 3 674 2Í 05

JAZZ Dimecres de JAZZ Dimecres de

TRANSPORTS

AAPP W CanMajóVaB. 93674 50 49

ASSOCIACIONS

Plaça det Casal, s/n. Tel i lax 93 589 82 69

PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

ftàdu Sant Cugat

936747615"

Telèfon de l'Esperança 934144848

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De9a13 ide17a19h

935696282

1B67Ï2T5ÍT

fi li

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

8s4Carrtons •;•.

Dispensari la Floresta

Sant Joan de Déu

091

SERVEIS

936998083

Creu FÏòjavSdoreTx

ValltfHebron

Urgències

Ull

Carnet més grans de 65 anys

29 SETMANA

3§ SETMANA

SALA 1 : 1 8 , 1 0 . 22,30 G O L F A : 00,30 APTA

SALA 1:16,00 -20,20 13 ANYS

S i

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

^HWMI....

Pagament amb targeta de crèdit

§S S3 Sessions JkmitmM-M numerades

Venda per -••:• '!»:•••:••:«£ telèfon 902-33 32 31

HS4GVNIUNS

Divendres. '.I (te gener del 2000

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Concha Cardona. Editora virtual

"Una persona que escriu ha de tenir qui el llegeixi" què encara no es te en compte la possibilitat de ser editora virtual. - T a m b é ofereix altres serveis complementaris... - Es el que nosaltres coneixem amb el nom de Sala d"Estar. És un espai q u e ens serveix per trencar el concepte del que és una editorial digital. Oferim altres serveis com per exemple enllaços amb altres vvebs, que trobem que és una cosa interessant. Aquí és on també trobaran petits articles i curiositats, entre altres ofertes interessants. Estic francament molt animada perquè amb el poc temps que fa que vam néixer la resposta que hem obtingut és per sentirse orgullós.

Al.KX LÓI'K/. - Sant Cugat El 5 de n o v e m b r e passat va néixer l'editorial virtual i gratuïta C. Cardona G a m i o Ediciones, una de les primeres que existeixen a l'Estat. Aquesta editorial digital que dirigeix l'editora Concha Cardona vol donar una oportunitat a aquells escriptors que vulguin publicar la seva obra i també pretén fer la lectura més accessible a la gent. La seva web és www.infonegocio.com/ccgediciones. L'obra central d'aquesta editorial és l.a Canción de la Manzana, escrita per Estrella Cardona. - Com definiria Concha Card o n a Gamio Ediciones? - Es una editorial digital. Es la resposta a un projecte d ' u n a idea que vaig tenir fa tres anys. Volia publicar les obres que escriu la meva germana Estrella i vaig decidir fer-ho realitat mitjançant Internet. Aquest fenomen desconegut fins ara per mi és un món apassionant. Mai vaig arribar a pensar q u e m ' e n t u siasmaria tant. No és un món tan competitiu com sembla i té un gran futur per endavant. Hi ha molta solidaritat i és un món màgic. - Com se li va o c ó r r e r aquesta idea? - Volia publicar les obres que fins llavors havia escrit la meva germana perquè creia que era una llàstima q u e la seva obra mai no arribés a ser publicada. No volia de cap de les maneres que el que havia escrit quedés arraconat en un calaix. Penso que una persona que escriu n'ha de tenir una altra que la llegeixi. Volia publicar les seves obres en paper però era massa car. Va ser el maig del 99 quan em vaig preguntar per què no fer-ho per Internet. - Q u è és el q u e hi p o d e m t r o b a r els internautes? - La idea originària era la de publicar obres de la meva germana, p e r ò l ò g i c a m e n t e s t e m

Concha Cardona és l'editora efaquesta editorial'virtualFOTOXA\'I

oberts a altres autors. T a m b é c o m p t e m a m b Melsi Pclfort, traductora literària que està traduint autors clàssics alemanys. Així doncs, cerquem escriptors que estiguin dins de la filosofia q u e té l'editorial.

IARROSA

p r i m e r s mesos d e funcionament? — Estic realment molt satisfeta. Hi ha hagut una resposta magnífica per part dels navegants. Anem treballant a poc a poc i l'anirem polint i millorant. — La Canción de és ü OÇUell la Manzana

'' Volem donar una

adrícada"

OpOítUnítOt

a q u e s t a e d i t o - eSCtiptOr rial digital?

- A totes aque-

QUe eS VülgUÍ v.

donar a conèixer

lles p e r s o n e s que tinguin aficions literàries p e r q u è p u g u i n v e u r e la seva pròpia obra p u b l i c a d a . A tot aquell que li agradi la poesia, sap que té una porta oberta a C. Cardona Gamio Ediciones. La w e b l ò g i c a m e n t t a m b é va adreçada a tot aquell que li agrada llegir, i a més, és d'accés gratuït al públic. — El 5 d e n o v e m b r e us v a u connectar per primera vegada a la x a r x a . Com h a n estat els

l'obra central de la seva editorial. Q u è ens en p o t

- Es una novel·la d'humor futurista escrita per Estrella Cardona Gamio. L'obra transcorre a Lantornia. - Es clar q u e dins el món editorial és u n a novetat i m p o r tant? - No sé si devem haver estat els primers a prendre aquesta iniciativa però el que sí puc dir és que hi ha molt poca informació sobre això. Em vaig haver de donar d'alta com a editora per-

- Quin ha de ser l'objectiu a curt o mig termini de C. Card o n a Gamio Ediciones? - Convertir tota aquesta literatura en llibres de paper. Es una idea romàntica però q u e provarem que es faci realitat. - Quin seria l'anàlisi q u e faria ara per a r a del m ó n editorial virtual? - Totes les grans editorials ja han ideat la seva pròpia web. Es un fet curiós, però els llibres es venen molt per Internet. De fet, és el que més es ven a través de la xarxa. Des de sempre, hi ha hagut poca tradició a comprar llibres, però per I n t e r n e t , en canvi, sí que hi ha interès. - Es una manera excel·lent d e donar-se a conèixer per als j o ves escriptors? - I tant! És vertaderament una llàstima perquè hi ha molta gent que escriu molt bé i no es poden donar a conèixer. És una manera de donar-los una oportunitat. Nosaltres volem deixar una porta oberta perquè el món de l'escriptor és molt difícil. - També és una m a n e r a original de fer q u e la l e c t u r a sigui més accessible a la gent? - No cal oblidar que és un servei gratuït q u e es vulgui o no facilita que la gent agafi més simpatia per la literatura.

Merda canina IORDI CASAS

Sóc dels que no acaba de comprendre aquesta dèria pels animals de companyia que ens env a e i x d e s d e fa u n s a n y s ( e n t e n c per animals de companyia aquells que només serveixen per això, ja que els comestibles ens han acompanyat des del neolític). L'experiència (de companyia, s'entén) que vaig tenir amb un gat, va acabar tan malament que vaig decidir fer creu i ratlla. N o comparteixo la dèria, però l'entenc. És una manera de compensar l'insuficient (o excessiva) companyia humana. D'altra banda, ningú no negarà que és una afició que ha potenciat de forma gens m e n y s t e n i b l e el sector serveis ( s e r v e i s a n i m a l s , en aquest cas).Un cop ha quedat clar q u e no tinc una animadversió especial envers els animals de companyia, voldria entrar en m a t è r i a . Se sap q u e . afortunadament, cada cop més els propietaris (o passejadors) de gossos, que solen ser pràctic a m e n t els únics animals de companyia que surten al carrer a c o m p a n y a t s (i valgui la redundància), acostumen a sortir amb bosses de plàstic o papers a les mans o a les butxaques. També es coneix la finalitat d'aquests objectes: recollir i dipositar en un lloc adient el resultat de les necessitats fisiològiques d'aquests animalons. Em consta que en molts casos es fa així, ho he vist moltes vegades. És per això que no acabo d'entendre el que l'altre dia vaig poder observar al recinte del monestir, exactament a la paret que dóna al passeig dels plàtans. Vaig entretenirme a fer un recompte (superficial, per raons òbvies) i vaig comptar un total de trenta-dos excrecions canines clarament diferenciades i diferenciables. Es concentraven en aproximad a m e n t uns n o r a n t a m e t r e s quadrats, cosa q u e implica una densitat d'una excreció per cada tres metres quadrats. És impossible que aquesta concentració sigui producte de l'atzar. D u b t o que els gossos tinguin una clara preferència envers determinats racons monàstics. Per tant, i perdoneu la meva contundència, només em queda preguntar: què feien mentrest a n t (i s o b r e t o t d e s p r é s ) els Homo sapiens de companyia?