Diari de Sant Cugat 321

Divendres 28 de gener del 2000

EIS4CANTONS El " d i a r i " de Sant Cugat

Sumari Ponsa i Solà debaten el nou cicle d'Orientació Acadèmica i Professional

Núm. 321 Any VII

225 ptes.

La ciutat es lleva freda i nevada

Pàgina 3 a S

Es presenta la segona fase del projecte Residu Mínim: la separació de brossa orgànica a les llars Editorial i pàgina IS

Coco Comín supera el primer 'Càsting' d'ELS 4 C A N T O N S , nova secció del diari Pàgina 23

La I Maratoneta, una de les principals novetats de la Mitja Marató d'enguany Pàgina 29

Jaume Aragall actuarà finalment al TeatreAuditori per Sant Medir, el 3 de març Pàgina 40

Vicenç Trabal enceta la nova secció mensual 'Santcugatencs il·lustres' de Joan Auladell Pàgina 42

La neu provoca talls de trànsit i reducció de la jornada d'alguns col·legis FOTO-.X.L. Pàgina 28

Baixa el nombre de visites del principal atractiu cultural de Sant Cugat, el monestir Lany passat van visitar el monument 361 persones menys que el 1998 Editorial i pàgina 35

ELS4GVNT0NS

Gener 0 0

S A N T

C U G A T

gratuït

F"l CATALONIA k^JCERAMIC Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció.

CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès Tel. 93 580 15 0 0 - Fax 93 580 15 5 1 .

EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fàcil accés Horari: De dilluns a divendres, de 8 a 13 h i de 15 a 20 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

2

Publicitat

ELS<Í CANTONS Dwendns, 28 de gener del >000

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS4CANTONSde Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTONS

Nom:

ny£SS£ff-

Adreça: CP:

Població

RACC Jp F-F €1.118

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a Sant C u g a t : R a m b l a R i b a t a 11 a d a, 20 • Tel. 93 495 50 71

Vilire

Resum de l any

Divendres, JVĂ? de gener del 2000

IXS 4 CANTONS ^^^^

am

El tema de la

hetmana Divendres, 28 de gener del 2000

J o r n a d e s

d ' o r i e n t a c i ó

a c a d è m i c a

Tots els estudis i professions visitaran aquests dies la Casa de Cultura Comença el Programa d'Orientació Acadèmica i Professional La Casa de Cultura acull des d'aquest dilluns la novena edició de les Jornades d'Orientació Acadèmica i Professional, una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Cugat que té l'objectiu de donar informació i guiar tots aquells joves

que estan finalitzant una etapa dels seus estudis i que han de decidir què volen fer l'any que ve. Tal com ja es va fer en les darreres edicions, les jornades han començat aquest any amb un cicle de xerrades informatives sobre

els estudis superiors, i continuaran amb un minisaló de l'ensenyament i amb un servei d'entrevistes individuals.

Totes aquestes activitats es faran a la mateixa Casa de Cultura i s'allargaran fins al mes de maig.

Les xerrades d'Orientació

DiStans» 3 1 de g e n e r :

• Medicina • Infermeria i Fisioteràpia Dimarts, 1 de febrer; • Filologies, Filosofia, Humanitats, Geografia i Història • Ciències de la Corrmriicacifj

KSTERCASTANYER

- Sant Cugat -

Dimecres, 2 de febrer; L'Ajuntament de Sant Cugat ha organitzat un any més el Programa d'Orientació Acadèmica i Professional, una iniciativa adreçada a tots aquells joves que estan acabant una etapa dels seus estudis i han de decidir si volen seguir estudiant o si volen incorporar-se al mercat laboral. L'objectiu d'aquest programa, que va iniciar-se ara fa nou anys i que depèn de les ares de cultura i joventut i d'ensenyament, és donar tota la informació possible als nois i noies i ajudar-los d'aquesta manera a prendre la decisió. Amb aquesta finalitat, el Programa d'Orientació Acadèmica i Professional consta de 3 grans blocs: un primer bloc de xerrades destinades a parlar dels diferents àmbits d'estudi i professionals, un minisaló de l'ensenyament amb tota la informació disponible sobre aquest àmbit, i per acabar, un servei d'entrevistes personalitzades per a q u e l l s q u e encara no tinguin clar què volen fer i vulguin una orientació més individual.

Com ja és habitual, el Programa d'Orientació Acadèmica i Professional ha començat aquest any amb el cicle de xerrades. En total, s'han programat 12 conferències en les quals es parlarà dels diferents àmbits d'estudi i professionals que existeixen ac-

• Informàtica • informàtica tècnica Dijous, S de febrer: • D r e t i Relacions Laborals • Ciències polítiques i sociologia Dilluns, 7 de febrer: • Panorama genera! U P C • Arquitectura Dimarts, 8 de febrer: • Ciències empresarials • Ciències econòmiques Des d'aquesta setmana, els estudiants poden informar-se a les xerrades d'Orientació Acadèmica i Professional F: X.L.

tualment. Les conferències, que ja van començar dilluns i s'allargaran fins al dia 10 de febrer, van adreçades especialment a aquells joves que estan finalitzant els estudis secundaris i que volen accedir a estudis superiors, ja siguin universitaris o cicles formatius de grau superior. "La idea de fer aquestes xerrades va sorgir ara fa nou anys, quan vam veure que hi havia una necessitat entre una part important dels joves q u e havien d'accedir al món universitari o als estudis superiors", explica Manel Turón, tècnic de Joventut de l'Ajunta-

ment de Sant Cugat, i afegeix: "Vam veure que molts d'aquests estudiants necessitaven algú que els ajudés, necessitaven tenirne informació". Amb l'objectiu de facilitar aquesta informació, les conferències les imparteixen professors especialitzats en cada una de les titulacions o àmbits que es volen tractar, i durant les xerrades es plantegen diverses qüestions com ara les vies d'accés, els plans d'estudis i les assignatures o les sortides professionals. Moltes d'aquestes xerrades serveixen també per parlar del que és la universitat i

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

de les diferents propostes lúdiques i culturals que ofereix el c a m p u s . " A q u e s t e s xerrades sempre tenen públic, contiua havent-hi una necesitat". "Al llarg d'aquests nou anys que fa que funcionen, s'ha demostrat que als joves els interessa aquesta iniciativa i també que hi ha una bona sintonia amb els pon e n t s " , explica Manel Turón.

Després del cicle de conferències, el Programa d'Orientació Acadèmica i Professional es reprendrà a finals d'abril amb el minisaló de l ' e n s e n y a m e n t i amb les entrevistes individuals.

3) 93 590 68 80

Dimecres, 9 de febrer:

• Física, Química i Enginyeria Química, Geobgia, Matemàtiques Dij«B&, 1 0 de febrers • Belles Arts • Escola Municipal d'Art i

Disseny

vs$sjarmsfa Casa de Cultura a partir de ki 2Q.Q0hm&.

Sant Just Bonavista 63-65 ) 93 480 36 00

viure Resum de Vany

Dit -end res. IS de gener del 2000

SUMARI

ELS CIUTADANS ESCULLEN ELS SEUS REPRESENTANTS

P. 4

L'ECOLOGIA: PRIMERA PLANA EN MOLTS MOMENTS DE L'ANY NOVES INSTAL·LACIONS

ELS4CANTONS El " D i a r i " d e Sant C u g a t

ES CREA A LA CIUTAT UNA OFICINA SOLIDÀRIA

Sant Antoni, 42-44 - Tel. 93 589 62 82

P. 12

§g

premsa gratuïta catalana

^

Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

VIURE A SANT CUGAT

SANT CUGAT COMERÇ RENOVA IMATGE PELS VINT ANYS DE VIDA

Coordinació: Anna Boraii Comercial: Carmcn Kyaralar

P. 20

VICTORIA DE L'ESPORT LOCAL P. 22

DisMMiy i maquetació: Maria Cahrol Redacció: Anna Koran Correcció: Blanca I*i Fotografia: X. l,arrosa i K. Karinyes Direcció: Jnscp Maria Valle* Distriïmció: Cariïn Roilrí^ncx C U Ï I Ï K N / D.L.: li-t<>.96H-»7

SANT CUGAT, UN GRAN CENTRE DE CULTURA Galeria d'art Els tallers

Fins el 10 de febrer

P. 23

El col·lectiu l'Ou d'Au per a joves i adults

DIBUIX I PINTURA (nivell inicial) per a nens i nenes de 4 a 12 anys

L EXPRESSIÓ PLÀSTICA de dilluns a divendres de 17.30 a 19 h dissabtes d'11.30 a 13.30 h per a nois i noies de 10 a 17 anys Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86 08190 Sant Cugat del Vallès poudart@retemail.es http://personal2.es/poudart

L EXPRESSIÓ PLÀSTICA dilluns de 17.30 a 19.30 h divendres de 17.30 a 19.30 h

dimarts de 18 a 20 h dimecres de 17 a 19 h

PINTURA A L'OLI (nivell avançat) dissabte d'11.30 a 13.30 h

TALLER OBERT DE PINTURA A L'OLI dijous de 19.30 a 21.30 h

r DIBUIX DE MODEL dimecres de 19.30 a 21.30 h

|- PROCEDIMENTS PICTÒRICS dijous de 19.30 a 21.30 h

Viure Resum de Vany

Divendres, 2S de gener del 2(W

L'ANY 1999 DONA NOUS AIRES AL PANORAMA POLÍTIC DE SANT CUGAT En l'àmbit polític, el 1 9 9 9 ha estat, sens dubte, un any de replantejaments. Però en el municipi de Sant Cugat a primera vista els canvis han estat mínims: els vots dels santcugatencs van tornar a donar la victòria a C i U , aquesta vegada amb Lluís Recoder com a cap de llista després dels 12 anys de Joan Aymerich com alcalde.

Alguna cosa, però, ha canviat en l'entramat polític de la

ciutat: tant en els comicis per a l'alcaldia de la ciutat, com en els que decidien qui conformaria la junta veïnal de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, molts votants van optar per donar el vot a les formacions d'esquerres del municipi. Al final, victòria per a Convergència i Unió, que també va sortir victoriosa en les eleccions als parlaments de Catalunya i Europa.

El dia J de juliol es va constituir el nou consistori, que compta des d'aquesta legislatura amb 25 regidors; 9 de CiU. 8 del PSC, 4 del PP, 2 d'IC- V i 2 d'ERC FOTO: XA VILARROSA Polítics i ciutadans han cstretit lligams durant l'any que acabem de cloure. Quan es complia el vintè aniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics després del règim franquista, 43.781 santcugatencs van ser cridats de nou a les urnes per decidir quin grup polític volien que els representés en els propers quatre anys, en un consistori que passava de comptar amb 21 regidors a tenir-ne 25.

I si alguna cosa va quedar clara és que l'àmbit polític de la ciutat s'ha renovat. N o només en les persones que s'hi dediquen, sinó també en les tendències dels qui els escullen. D e s p r é s d'una intensa campanya electoral durant la qual més d'una força política va fer una crida a la participació, només 23.825 ciutadans van exercir el seu dret a vot, xifra q u e representava un 54,42% dels que podien haver-

ho fet i confirmava el q u e molts havien predit: la gran abstenció va afavorir els partits majoritaris. I Esquerra Unida i Alternativa, U N Í S i Partit per la Independència es van quedar sense representació consistorial.

Els resultats van donar clares diferències entre els col·legis electorals del centre i els que hi havia als districtes.

Però els resultats generals van tornar a convertir Convergència i Unió (CiU) en la força més votada: un total de 7.530 vots els van atorgar 9 regidors, un menys q u e en la legislatura anterior. El gtup local del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va protagonitzar la gran remuntada: l'agrupació va doblar el nombre de vots que havia obtingut en els comicis de 1995 i va passar de tenir 5 regidors a disposar-ne de 8.

Un tète a tite q u e havia començat a l'inici de la cam-

panya i va continuar fins al moment de nomenar l'alcalde, p e r q u è tant Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) com Esquerra Republicana de Catalunya ( E R C ) - e l s primers amb 2 regidors igual que el mandat anterior i els segons havent doblat la seva representació, que era d'un regidor- ja havien anunciat q u e votarien el candidat socialista, Jordi M e n é n d e z com a alcalde. Els 4 regidors del Partit Popular (un més que en la legislatura anterior), però, van decidir votar-se a si mateixos, fet que va proclamar alcalde Lluís Recoder, per ser el representant de la candidatura més votada pels santcugatencs.

A Valldoreix també es va mantenir la distribució que hi havia malgrat l'augment de vots a les forces d'esquerres: Presidència (Miquel Paraira) i dos vocals per a CiU, un vocal per al PP i un altre per al PSC.

Setmana

ELS-Í CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

Àngels Ponsa. Tinent d'alcalde de Serveis Personals

es de cultura i joventut i d'ensenyament de l'Ajuntament, i amb representants de l'EAP i de cada un dels centres educatius, i aquesta comissió és qui s'encarrega de dissenyar el programa, valorar-ne els resultats i determinar-ne els possibles canvis.

Es molt important la col·laboració amb els centres formatius, perquè estan en contacte directe amb els estudiants i coneixen les seves necessitats.

"La nostra esperança és que, c o m els altres anys, vingui molta gent" E.C. - Sant Cugat -

l in any més, l'Ajuntament de Sant C u g a t ha organitzat les Jornades d'Orientació Acadèmica i Professional per als estudiants de segon cicle del municipi. Per Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, l'objectiu d'aquest programa és resoldre les n e cessitats dels estudiants i orientar-los entre la diversitat d'opcions que els planteja el món acadèmic i laboral.

- Aquesta és j a la novena edició de les jornades. Hi h a alguna novetat destacada?

- Aquest any com a novetat hem programat dues noves xerrades que es faran paral·lelament al Minisaló de l'Ensenyament i que estan pensades per la gent que acaba quart d'ESO, que puguin tenir una informació prèvia. Als centres ja els orienten, però volem fer unes xerrades més generals sobre aquest tema.

- A banda d'aquestes xerrades, heu hagut de variar Festructu-

ra de les jornades per adapatarles als nous plans d'estudis?

- Com ja he dit, l'orientació dels estudiants d'ESO es fa des dels mateixos centres, que els guien cap al batxillerat o cap als mòduls professionals. El programa de l'Ajuntament no inclou això, nosaltres ens centrem sobretot en els estudiants que acaben el cicle formatiu de secundària i que poden entroncar amb alguna carrera universitària, amb mòduls professionals de grau superior o també amb el món laboral. I en aquest sentit, la idea és similar a la de fa nou anys, tot i que ha anat evolucionant.

- Al llarg d'aquests nou anys, quins h a n estat els principals canvis?

- Vam començar amb les xerrades, i a mesura que vam veure que tenien acceptació, ho vam anar ampliant, primer amb el Minisaló de l'Ensenyament i després amb les entrevistes personalitzades.

- P e r q u è aquestes dues innovacions, aquesta ampliació?

- Vam veure que hi havia una

Reaccions

- Aquesta setmana han començat les xerrades, hi ha algun canvi respecte l'any passat?

- Home, tot i que segueixin una mateixa línia, les conferències no són cada any iguals. N'hi ha que sí, que funcionen i es mantenen, però d'altres es van canviant segons les necessitats, les noves professions que surten, els mòduls professionals... En aquestes xerrades sempre hi ha algú de l'Ajuntament que està al cas de les preguntes que fan els estudiants, i això ens guia molt per veure què interessa o què falta.

Per Ponsa, cal tenir molt en compte les preguntes dels estudiants F:X.L. necessitat, que des dels centres consultar-ho amb calma, fer foanaven al Saló de l'Ensenyament tocòpies, aprofundir més i resolde Barcelona però que allà hi ha dre els seus dubtes. molt matèria i no tenien temps — Com determineu quins canper consultar-lo. Per això, des de vis cal fer o si hi h a mancanl'Ajuntament anem cada any a ces? aquesta fira i recollim material - Al principi de crear aquest prode consulta perquè després, els grama es va constituir una coestudiants de la ciutat puguin missió amb membres de les àre-

M i n i s a l ó

Els centres de secundària demanen que es dediqui més atenció als alumnes d'ESO

- Davant dels resultats obtinguts altres anys, quines expectatives teniu aquest any?

- La nostra esperança és que, com cada any, vingui molta gent i el resultat sigui positiu. Sempre ha funcionat molt bé i hi ha hagut molta assistència, tant a les xerrades com al Minisaló de l'Ensenyament o a les entrevistes individuals.Davant d'això, esperem que aquest any passi igual.

d'ensenyament

El Saló de l'Ensenyament enguany es c o m p l e m e n t a r à amb x e r r a d e s Els Joves podran consultar tota la informació sobre ensenyament

E.C.

Els centres d'ensenyament secundari de Sant Cugat valoren positivament que s'organitzin les J o r n a d e s d ' O r i e n t a c i ó Acadèmica i Professional però consideren q u e cal començarà enfocar-les m é s cap als n o u s plans d'estudi. Així ho han manifestat els responsables dels instituts públics Angeleta Ferrer i Leonardo da Vinci d e Sant Cugat i de l'IES Arnau Cadell de Valldoreix.

Entre altres qüestions, des d'aquests tres centres coincideixen a demanar una informació més adreçada als alumnes d e quart curs d ' E S O sobretot pel que fa a les xerrades que s'estan fent aquests dies. Pel director d'Angeleta Ferrer, Josep Lluís Domenjó, "aquesta iniciativa de l'Ajuntament és molt positiva i nosaltres sempre hi hem col·laborat, però ara el que cal és enfocar-ho una mica més als alumnes d ' E S O , cosa q u e

aquí al centre ja ho estem fent".

Tot i a q u e s t a mancança, des dels tres instituts han explicat que animen sempre als seus estudiants p e r q u è participin en aquestes jornades i han destacat la importància q u e es facin el minisaló de l'ensenyament i les entrevistes personalitzades.

Segons el cap d'estudis d e tarda de l'IES Leonardo da Vinci, Blai Ruiz, "allà tots els estudiants poden demanar la informació q u e els interessi i resoldre tots els seus d u b t e s particulars".

P e r acabar, els responsables dels tres instituts públics d e Sant Cugat s'han mostrat molt satisfets que s'organitzin també xerrades informatives per als familiars dels estudiants. "Els estudis són també un tema per als pares". "Ells també poden col·laborar en l'orientació dels seus fills i per això han de tenir informació, sobretot ara q u e han canviat els plans d'estudis", explica Jordi Beltran, director de l'IES Arnau Cadell.

E.C.

La Casa de Cultura acollirà a finals del mes d'abril el Minisaló de l'Ensenyament que organitza des de fa dos anys l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquesta iniciativa, inclosa dins el Programa d'Orientació Acadèmica i Professional, és una versió reduïda del Saló d e l'Ensenyament que s'organitza cada any a Barcelona i que té l'objectiu de facilitar als estudiants tota la informació relacionada a m b els seus estudis. Aquest any, a més, l'Ajuntament de la nostra ciutat ha programat t a m b é d u e s conferències que complementaran la informació d'aquest Minisaló de l ' E n s e n y a m e n t d e Sant Cugat.

Durant dues setmanes, des del dia 25 d'abril fins al 5 de maig, l'Espai Jove de la Casa de Cultura recollirà tota la informació disponible sobre l'àmbit de l'ensenyament a Catalunya i la posarà a l'abast dels nois i noies

del municipi. La finalitat d'aquest minisaló és, segons el tècnic de joventut de l'Ajuntament, Manel Turón, "que després de les xerrades d'orientació acadèmica, els joves de Sant Cugat puguin seguir prenent decisions però d'una forma més oberta, no només d'ensenyament uni-

La principal novetat d'aquest any són dues xerrades sobre quefer després del 4art d'ESO i sobre la UAB

versitari sinó totes les opcions, reglades o no". Amb aquest objectiu, a més d'un recull de les darreres novetats del Saló de l ' E n s e n y a m e n t d'enguany, el Servei d'Informació Juvenil de l'Ajuntament de Sant Cugat posarà també a disposició dels joves una connexió amb Internet

per als més curiosos així com una persona q u e s'encarregarà de resoldre els dubtes dels nois i noies i els assessorarà en les seves c o n s u l t e s . A q u e s t any, però, el Minisaló de l'Ensenyament incorpora una una novetat: paral·lelament a aquesta mostra, s'han programat dues conferències q u e volen comp l e m e n t a r tota la informació q u e podrà trobar-se en aquest saló. La primera xerrada, titulada / després de 4t d'ESO, què? està adreçada especialment als estudiants de quart d ' E S O i a les seves famílies i té l'objectiu d'assessorar-los sobre les diverses possibilitats q u e poden seguir els joves un cop finalitzat a q u e s t c u r s . La s e g o n a conferenciaven canvi, serà una presentació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i està adreçada als alumnes d e segon de batxillerat.

Les dues xerrades es faran a finals del mes d'abril, coincidint amb la tercera edició del Minisaló de l'Ensenyament.

Setmana

O S --/CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

Carles Solà. Rector de la UAB U

El sistema de beques cPEspanya és el pitjor cPEuropa"

Un servei d'entrevistes individuals E.C. - Sant C M * * -

E.C.

La Universitat Autònoma de Barcelona és, un any més, un dels principals centre col·laboradors de les J o r n a d e s d ' O r i e n t a c i ó Acadèmica i Professional que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat. Pel rector de la UAB, Carles Solà, és molt important que des dels municipis s'organitzin aquest tipus d'iniciatives, sobretot en un moment en què s'està canviant tot el pla d'estudis.

- Com valora que s'organitzin jornades d'orientació acadèmica?

- Jo crec que està molt bé. És una iniciativa paral·lela a l'acció que es fa des de la universitat per presentar els seus estudis i ajudar a la gent a escollir una carrera i una professió. En aquest sentit, aquest any la UAB col·labora amb més d e cent centres i ajuntaments i participarem també en alguna fira sobre ensenyament.

- Es important la col·laboració entre ajuntaments i centres

cions, en general, supera les 150 i això fa més difícil el procés d'elecció.

- Què es fa des d e la universitat per facilitar aquesta tria?

- A la UAB editem unes guies sobre les carreres i també tenim previstos dos dies per a la jornada de portes obertes, durant les quals hem programat visites al campus i cent xerrades informatives. Aquest any, a més, també organitzarem visites reduïdes per a estudiants i pares, ja que vam veure que les famílies hi estaven interessades i és important la seva participació.

Carles Solà, rector de la UAB F.:X. L. d'ensenyament?

Com es planteja això a l'hora - Molt. Hem de col·laborar tots a d'escollir? orientar els joves, i quan un ajun- Aquest any la reforma es posa tament inicia una iniciativa així, en marxa definitivament i afecta vol dir que hi ha una organització el cent per cent dels estudiants local que se n'encarrega i nosalde secundària. Nosaltres estem tres hi participem. a l'expectativa i intentem preparar-nos per aquest canvi. Hem de - Els nous plans d'estudis ofepensar que ara l'oferta de titulareixen cada cop més opcions.

- D a r r e r a m e n t s'està parlant molt de Districte Únic. Quines repercussions tindrà?

- És un nou procediment que s'establirà el curs 2001-02 amb la voluntat que els estudiants puguin triar qualsevol centre de l'Estat. Però suposa una dificultat d'organització important i també de beques i la seva efectivitat està per veure. H e m de pensar que el sistema de beques d'Espanya és el pitjor d'Europa.

C o n f e r è n c i e s

Una xerrada per als pares inicia el cicle de conferències d'Orientació Acadèmica i Professional

Un tercer servei del Programa d'Orientació Acadèmica i Professional són les entrevistes personalitzades, que es realitzaran a partir del dia 8 de maig. Aquest és la darrera activitat del programa d'orientació q u e organitza l'Ajuntam e n t d e Sant C u g a t per als e s t u d i a n t s que estan finalitzant un cicle educatiu, i està destinat a aquells joves q u e , després de les xerrades inform a t i v e s i d ' h a v e r assistit al Minisaló de l ' E n s e n y a m e n t , encara no t e n e n clar q u è és el q u e volen fer i desitgen una orientació més individual.

A q u e s t e s e n t r e v i s t e s van a càrrec d'especialistes de l'Inst i t u t d ' E s t u d i s i Professions d e Barcelona, i c o m p t e n tamb é a m b la col·laboració dels diversos centres d'ensenyam e n t secundari del municipi, q u e e n un principi són els encarregats d'informar i assessorar els a l u m n e s en aquetsa qüestió. " L e s e n t r e v i s t e s individuals són una darrera proposta", explica Manel Turón, tècnic d e j o v e n t u t d e l'Ajuntament d e S a n t C u g a t , " s i ha p a s s a t el t e m p s , han assistit a alguna xerrada i alguns estudiants encara no han acabat de prendre una decisió, q u a n arriba el m e s de maig nosaltres els oferim la possibilitat de parlar a m b una persona q u e els farà una e n t r e v i s t a personal a la seva mida i q u e els donarà el ventall d'opcions i potser els acabarà d'aclarir el panorama".

Aquest és el darrer servei que s'ha incorporat al P r o g r a m a d'Orientació Acadèmica i Professional i fins ara ha tingut força d e m a n d a : l'any passat, prop d e 40 joves de la nostra ciutat van sol·licitar una d'aq u e s t e s entrevistes personal i t z a d e s . "Vam v e u r e q u e a q u e s t a era una n e c e s s i t a t , q u e tot i que als propis instituts ja hi han psicòlegs o pedagogs q u e fan aquesta funicó, no podien absorvir tota la demanda".

El cicle s'allargarà fins alfebrer amb xerrades sobre les diferents titulacions E.C. - Sant Cugat Els pares d'estudiants de secundària van ser dilluns els protagonistes de la primera xerrada d'orientació acadèmica i professional. Aquest any, l'Ajuntament de Sant Cugat ha volgut obrir aquest cicle amb una conferència informativa destinada a assessorar els familiars dels estudiants que estiguin a punt de finalitzar l'educació secundària i hagin de decidir quins estudis superiors volen fer o si volen incorporar-se al món laboral. Isabel Arimany, especialista en orientació professional a l'Institut d'Estudis i Professions de Barcelona, va ser l'encarregada d'explicar als assistents de quina manera poden guiar els seus fills en aquesta decisió. Kntre altres coses, Arimany va subratllar la n e c e s s i t a t de tenir en compte aspectes com la personalitat, els interessos o les habilitats del jove, així com la seva formació anterior i les seves ca-

/ / / ( IIMI de (ultura mullaque\t\

pacitats. Isabel Arimany va recordar als familiars que el seu objectiu ha de ser ajudar els nois i noies a p r e n d r e una decisió responsable i reflexionada però respectant sempre l'opinió dels fills.

Després d'aquesta primera xerrada destinada als pares, el ci-

dic il nili de \eiindc

d'tirieiittuio iinidèmuei i prof<<-\lonal E: X. I..

cle va continuar dimarts amb una conferència sobre les ciències de l'educació. El coordinador de la diplomatura d'Educació Social de la UAB. Màrius Martínez, va explicar davant d'una trentena de joves Ics principals diferències entre les titulacions de Pedagogia, Mestre,

Educació Social i Psicopedagogia. Com cada any, la xerrada va servir per aclarir als estudiants aspectes com quines són les vies d'accés a cada carrera, q u i n s plans d'estudis tenen o quines són les sortides i els perfils laborals de cada una d'aquestes professions.

Les entrevistes individuals del P r o g r a m a d ' O r i e n t a c i ó Acadèmica i Professional s'han de concertar p r è v i a m e n t a través del Sevei d'Informació Juvenil de la Casa de Cultura i es duran a terme a partir del dia 8 de maig. D'altra banda, tots aquells nois i noies q u e ho vulguin, també podran d e m a n a r informació o plantejar els seus d u b t e s al Servei d ' I n f o r m a c i ó J u v e n i l d e la Casa d e Cultura.

Viure Resum de Vany

Divendres. 28 de gener del 2000

ÜA

Program Accés

/

Ni^ \^

ESCOLA D ' I N F O R M À T I C A

Col·legi Oficial ! de Gestors Administratius de Catalunya

CASAS i G. S.L \

GESTORIA

GENER: INICI DE NOUS CURSOS

CASAS

Horaris: matins, tardes I vespres CURSOS:

AVANTATOCS:

/Multimedia I retoc fotogràfic

/ M a t r i c u l o gratuïta

/win-95 + Word + Cxcel+Access / « o r e s lliures p e r p r a c t i c a r / N a v e g a c i ó per Internet

/ O r u p s reduïts ( m à x . 6)

/ i n f o r m à t i c a per a nens

/ c o n d i c i o n s especials

/ D i s s e n y d e p à g i n e s w e b / P e r a famílies nombroses / v i s u a l B a s i c . "C" I Java

RBLA.CANMORA,18 Tel.

9 3

S O O

Http: www.saiacces.com

PRODUCTES NATURALS PER A JARDÍ % « * •

Fusta tractada per a l'exterior i mobles de jardí de fusta tropical

Rotllos per a tanques i ombres de bruc, vímet i bambú, Pèrgoles - Refugis - Casetes - Tanques i portes de fusta Jardineres - Lloses - "Bordures" - Taules picnic - Bancs Papereres - Panells per a separacions, etc.

• • • • • • •

Administració i gestió empresarial Fiscal - Laboral - Comptable - Jurídic Administració i lloguer de finques Transmissions i successions Assegurances Vehicles Autoescola

Av. Lluís Companys, 22 Tels. 93 674 14 91 • 674 14 97 • Fax 93 589 40 09 Ap. Correus 337 • 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: casasig@aranzadi.es gestoriacasas@mugenat.es

CERRAJEROS 93 589 70 00 URGENCIAS 24 HORAS

";---"i

Abrimos Dis Ctra. Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 • Fax 93 674 79 16 Sant Cugat del Vallès

OBERT: dies feiners de 10 a 14 hi de 17 a 20 h -dissabtes de 10 a 14 h

sueïoymmi^s a comunidadéé. •.

.:•*•#

Setmana

ELS/CANIÜNS Divendres, 28 de gener del 2000

Enquesta

Com valora les jornades d'orientació acadèmica i professional?

L'Ajuntament de Sant Cugat ha programat un any més el cicle de xerrades d'orientació acadòmica i professional per informar els estudiants de secundària sobre les sortides acadèmiques i professionals. Des dels alumnes de grau mitjà del municipi, aquestes jornades es valoren molt positivament ja que una

bona part dels estudiants coincideixen a afirmar que als seus respectius instituts no els en donen gaire informació. La majoria dels joves esperen que. amb aquestes xerrades de l'Ajuntament, podran tenir mós dades sobre aquells estudis i professions que els interessen i que això els ajudarà a l'hora de decidir.

BÀRBARASENDINO 17 ANYS ESTUDIANT

NOEMI IBANEZ 17 ANYS ESTUDIANT

MARIA SOLER 15 ANYS ESTUDIANT

ROSER lORDhR^ 1 5 ANYS ESTUDIANT

"Trobo que està molt bé que es faci això perquè hi ha molt poca informació sobre carreres i sortides de batxillerat i KP. He vingut per aclarir-me una mica, perquè encara no se què vull fer".

"Aquestes xerrades estan molt bé perquè a l'institut encara no ens n'han donat gaire informació. A mi hi ha algunes carreres que m'agraden però vull informar-me de quines són les diferències".

"Ks interessant. Jo per exemple no estic gens orientada, no sé gaire de què va la cosa ni què fer després. A l'institut ens n'informen una mica però aquí espero trobar més informació".

"Aquesta és una bona manera d'informar-te i trobo que està molt bé. Es una cosa molt important perquè has de triar el teu futur i això et serveix per tenir més sinformació i estar més segura".

KiNASl ALAVKRN 17 ANYS ESTUDIANT

JAUME RIFA 16 ANYS ESTUDIANT

l.IDIA ANDÚJAR 17 ANYS ESTUDIANT

FILOMENA RODRÍGUEZ 16 ANYS ESTUDIANT

"Crec que està molt bé perquè aquestes xerrades t'ajuden a encaminar-te , jo almenys estic molt perdut i espero que em donin alguna orientació. Al meu institut no en donen gaire".

"Normalment no tenim gaire informació, als instituts ens ho expliquen però no hi ha professionals com hi haurà aquí. Jo he vingut perquè espero aclarir coses sobre allò què vull fer".

"Per a mi està molt bé, perquè com a mínim al meu institut no ens n'han explicat gran cosa. Jo estic a segon de batxillerat i gairebé no sé res de les carreres. Espero que aquí me n'informin".

"Crec que està molt bé perquè ens guien a nosaltres, que no estem gaire segurs. Als instituts no donen prou informació i jo vull saber quines sortides hi ha o com puc entrar a fer el que vull fer".

Viure Resum de l'any

Divendres. J,S de gener del 2000

ELS DISTRICTES REPRENEN ELS PLEINS DELS CONSELLS Les darreries del mes de novembre van portar a la ciutat una nova notícia en l'àmbit polític: es van tornar a constituir els plens dels consells de districte als barris de Mira-sol. la Floresta i les Planes.

El nou alcalde i el nou equip de govern estrenats el mes de juliol van crear algunes expectatives. que han conviscut en els inicis d'aquest nou període dels consells de districte amb els vells temors d'èpoques anteriors que. segons els veïns d'aquestes /.ones, havien transformat aquest òrgan de participació en una simple assemblea informativa.

Però tant els grups polítics com els representants veïnals han donat un vot de confiança a aquesta nova etapa encetada, amb un gran desig com a objectiu ineludible: que els consells de districte esdevinguin un autèntic feedback amb els veïns que després es tradueixi en operativitat política. I ja en les primeres reunions - a m b Joan Recasens, tinent d'alcalde de

Polítics i ciutadans han posat moltes esperances en aquesta turca etapa dels consells de districte FotoXAVI L·MIROSA dans. que són els qui millor coneixen les mancances del seu entorn. I en la mateixa línia es van manifestar florestans i planencs. Els primers, van recordar mancances com ara la del clavegueram, la recuperació d'espais públics o la millora del

transport; m e n t r e q u e els segons van centrar l'atenció en la necessitat de prioritzar l'arranjament i desenvolupament urbanístic d'un districte que encata espera el pla especial de reforma interior que legalitzi gran part de la seva extensió.

ES REVISEN L'ESCUT I ELS NOMS DELS CARRERS

El consistori

Sant Cugat s'apropa més a la Mancomunitat

Una moció institucional aprovada per unanimitat per tots els grups polítics amb representació consistorial van posar en marxa el mes de setembre un estudi que revisarà i modificarà l'escut heràldic de la ciutat. Aquesta decisió posava de manifest dues coses: que el màxim símbol de Sant (lugat no s'adapta a la normativa vigent fixada per la Generalitat, i que, segons investigacions recents, els símbols de l'escut potser no s'adequen a la realitat històrica del municipi.

L'any que acabem de cloure va dur una nova disposició consistorial, amb la creació de noves àrees i la reestructuració d'altres carteres.

També ha entrat en funcionament una nova figura, creada a petició del mateix alcalde. Lluís Recodet, i amb els vots favorables de Convergència i Unió i el Partit Popular.

Es tracta de la gerència de l'Ajuntament, un càrrec que, des del setembre, posseeix Rosa Vilavella.

Les seves tasques consisteixen a fer una proposició d'organització interna del consistori, coordinantne els diferents caps d'àrees, perfilant-ne els procediments administratius i vetllant perquè el sistema d'organització econòmica de l'Ajuntament es mantingui en coherència amb les idees d'austeritat imposades pel pla economicofinancer.

D'altra banda, un altre dels punts que va saltar a la palestra política del 1999 va ser el nomenclàtor viari. El ple va decidir, també el setembre, crear una comissió específica per valorar i decidir els noms que es posaran als carrers de la ciutat.

Aquest grup estarà format per un representant de cada partit polític, i les directrius d'actuació tindran en compte criteris com ara el nom de santeuga-

Serveis Urbans i Descentralització, com a president- tothom va posar fil a l'agulla. Els veïns dels tres districtes santcugatencs van aprofitar les sessions per fer la llista de temes pendents.

A Mira-sol les peticions van passar per una millora general

dels serveis (des dels sanitaris fins als educatius, passant per les infraestructures culturals i les necessitats viàries). Els mirasolencs van recordar als polítics que per aconseguir la millora del districte cal potenciar la participació dels ciuta-

L'escut de Sant Cugat haurà de canviar la sna imatgt h oto X. L. tencs que hagin destacat pel seu treball en bé de la ciutat, noms de dones que s'hagin distingit pet la seva tasca en difetents

àmbits, noms de persones que hagin treballat per les llibertats democràtiques, per posar alguns exemples.

©

compta amb una nova gerent

Assumint el que va qualificar com a "repte", Vilavella va renunciar a la gerència de la Promotora Municipal de l'Habitatge (Promusa) que ocupava fins llavors.

Sant Cugat ha iniciat durant aquests primers mesos de legislatura les primeres passes per integrar-se a la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'equip de govern es va comprometre a establir els primers contactes institucionals amb la presidència de l'organisme supramunicipal. L'objectiu d'aquesta primera aproximació serà estudiar si la integració de Sant Cugat a l'ens seria beneficiosa per a la ciutat, una valoració que, tal com es va anunciar, es farà després de la recollida d'informació i de l'anàlisi dels informes pertinents pet estudiar la conveniència de l'adhesió.

Tots els grups de l'oposició (Partit dels Socialistes de Catalunya, Parit Popular, Iniciativa per Catalunya-Verds, i Esquerra Republicana de Catalunya) van manifestar al moment oportú la seva satisfacció per aquesta decisió.

EIS 4 CANTONS CLUí UDEL

SUBSCRIPTOR

La companyia MEA CULPA presenta Espectacle basat en Els monòlegs de vagina

VAGINES

d'Eve Ensler

« • • & # • # • • • « • • « # # $ • » $ • • # • •

"Es una aposta per la sensibilitat, el sentit de l'humor i de l'amor per la dona"

"Una lectura oberta, real i commovedora del món de la dona"

Sala Xavier Fàbregas

us 3 de febrer a les 22

C/ Terol, 26-28 (Gràcia) Barcelona

i? i

su

GRATIS produït per:

III I'

i?

que

als primers CRIPTORS icin ja reserva

recomanat per: ELS4CAJNTONS

«ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

Ü 93 589 62 82 de dl a dvt de 9 a 20 h

Viure Resum de Vany

Divendres, 28 de gener del 2000

SANT CUGAT ENCARA EL 2000 AMB MOLTA FEINA FETA Durant el 1 9 9 9 han estat moltes les instal·lacions que s'han inaugurat al nostre municipi. Des d'un nou Parc de Bombers fins a tenir tanatori propi, la ciutat ha anat veient com al Ilag dels mesos es materialitzaven completament alguns dels projectes dels que j a feia molt temps que se'n parlava.

Nova deixalleria municipal, començament de les Serà una de les estacions importants del ramal que passarà per Catalunya. La notícia es va confirmar a finals d'any: Sant Cugat serà la ciutat vallesana que acollirà una de les parades catalanes del Tren de Gran Velocitat.

Però aquesta no ha estat l'única notícia important de l'any quant a infraestructures i instal·lacions. Nombroses i importants han estat les inauguracions que al llarg dels mesos s'han anat descobrint a la ciutat.

El nou Parc de Bombers en va ser una. Sant Cugat i Rubí continuaran compartint el Parc, ara ampliat i renovat, del cos de bombers de la Generalitat. Un Parc que té capacitat per a 60 bombers i 14 vehicles. També el tanatori va ser una de les inauguracions esperades, situat a prop de l'Hospital General de Catalunya, amb més de set-cents metres quadrats. L'edifici té quatre sales de vetlla, diverses cambres refrigeradores i una sala per practicar autòpsies. El nou edifici donarà sortida a un servei que des de feia temps es considerava necessari.

Com necessària era també, en l'àmbit mediambiental, la inauguració de la nova deixalleria municipal, situada a Can Calopa, on també s'han començat durant aquest any les obres del que serà la pantà de compostatge que permetrà tancar el projecte de reciclatge selectiu d'escombraries Residu Mínim. La deixalleria va entrar en funcionament a finals d'any, i es va rebre amb una gran festa lúdica en què van participar centenars de ciutadans.

Altres estructures acabades i posades en funcionament durant l'any que es resumeix en aquest número han estat, per posar alguns exemples, el pont sobre la B-30 que uneix dues zones industrials i de serveis de la ciutat. O el pàrquing de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a Valldoreix, que va servir per anunciar que també l'estació de les Planes en tindria un. Pel que fa a les estacions, el 1999 va dur

obres de la planta de compostatge, inauguració del pàrquing del monestir, del de l'estació de Valldoreix, un pont sobre la B-30, l'anunci del nou registre de propietat... Tot s'ha anat descobrint amb una notícia de fons que ha anat sorgint en diferents ocasions al llarg dels mesos: el T G V pararà a la ciutat.

•òmi· TWT

El nou Parc del Cos de Bombers de la Generalitat inaugurat durant el 1999 té capacitat per a 60 bombers i 14 vehicles FOTO: XA

l'anunci i el començament de les obres de remodelació i ampliació de l'estació de Sant Cugat, així com el reconeixement per part de la direcció del FCG que s'estava estudiant la possibilitat de fer un bitllet únic metropolità que inclouria les estacions del municipi.

Un dels projectes que es va materialitzar i es va inaugurar, però que no ha tingut bon començament ha estat el del pàrquing del monestir. Amb tres plantes i dos accessos, la instal·lació, que forma part del projecte conegut com Eix Verd, disposa de 197 places (per a 177 cotxes i 20 motocicletes) però va haver de ser tancat durant algun temps a causa de les filtracions d'aigües.

Aquest era un dels pàrquings promesos per desenvolupar el projecte de vianalitzar al màxim els carrers del centre històric de la ciutat. Un projecte que ha traspassat l'any i continua sent una de les fites de molts sectors de la societat santcugatenca.

m®$ €|Sr4M el 1999

tH^·im·.-'V·'W*

-Wjj^cntregar jtp? clfttís d * » - : > b i t a t g ^ ; d « ta : daííèra m d | p C < l c

é y ' f

*; Les catfggucs'viift·scf ','^jj J principis rattjr. es van jcntregàr élHffòfos tlçla zona de ià çaarçtera de *Jes Roquçifcï;.% a finals d'any els.d$ïtt-ia»na de Torre Blaagty..

La ^ora&&é que s'ha. via de.ijfòi3&g$iif a construir a la $ & r ç ^ : i & n Cabasaa flfcj;:^:^£Sfoiï

1Í

causa del é^íoÍb|ti^nt arqueològic .d'uní jaciment que da£a del segle | | abaas de'Qcist. : v·í.-í-j·y 1-

.^mt;

VILARROSA

EIS4C4N1WS

Política

8

Dk en tires, 2H de gener del 2í \'<•>

La casa de la vila Pau C a l s a m i g l i a .

Regidor

del

PSC

"L'endeutament no és excusa per deixar passar un any sense invertir

•>•>

JOAN SORIANO

BBr^i^^B

JiimM

Economista de professió, Pau Calsamiglia explica que va entrar a la política local de la mà del socialista Àngel Casas, a m b qui va col·laborar molt estretament en matèria d'economia i finances municipals. D o m i n a àmpliament el tema perquè treballa al departament de Tresoreria de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat a la gerència de la UAB i a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Lògicament està a la comissió informativa d'Hisenda i Promoció Econòmica.

- S'ha advertit un canvi de tarannà al capítol financer?

- En la política fiscal no podem dir encara que hi hagi cap canvi. Però sí en el tracte. S'ofereix un actitud més receptiva, més d e consens. Fins i tot els mateixos m e m b r e s de l'equip econòmic tenen ara una major predisposició a compartir la informació. Però el canvi encara no s'ha notat en l'acció de govern.

- Pot ser el deute condiciona l'acció de govern?

- Crec que realment no és així.

Estic estranyat que el pressupost no tiri endavant, p e r q u è elaborar-lo no ha de ser difícil per diverses raons. La primera, perquè els capítols d'ingressos, q u e són la meitat del pressupost, ja sabem quins seran. I pel que fa a les despeses, no seria difícil arribar a un consens. Crec que l'equip de govern està trobant dificultats en les inversions.

- Per què?

- P e r q u è implica a u g m e n t a r l'endeutament. El Pla Econòmic-Financer va significar q u e no podríem fer pràcticament cap inversió si no hi havia venda d e patrimoni. Aquesta és la dificultat. A més, preparar uns pressupostos és un treball llarg. En condicions normals es comencen a preparar el setembre perquè s'aprovin el desembre.

Això vol dir q u e si s'estan preparant ara, no s'aprovaran fins

• W^ ™

syS

jifififc

^^^uÜ&>&&Jh2'

i^^^^n^m

1^^

"El centre s'està salvant per l'acció solitària dels comerciants ", diu Calsamiglia FOTO: XAVIER LARROSA al maig. La qüestió ja és urgent.

- Davant d'aquest panorama quina és l'actitud del PSC? - Sant Cugat no pot parar d'invertir. L ' e n d e u t a m e n t d ' u n a època anterior no és excusa per deixar d e fer-ho. Insisteixo q u e no seria difícil arribar a un consens. Tots els grups municipals sabem que cal fer una sèrie de coses, q u e l'esquerra ha estat sempre reivindicant. Em refereixo a fer equipaments esportius i socials, tot cercant un equilibri entre districtes, on realment falta una inversió important en clavegueram, enllumenat i pavimentació. La coincidència en aquesta matèria seria pràcticam e n t absoluta.

- I pel que fa al centre?

- En general, els districtes són z o n e s e s c a n d a l o s a m e n t malt r a c t a d e s r e s p e c t e al c e n t r e .

P e r ò r e a l m e n t la zona antiga està molt abandonada. A més de la qüestió tan comentada de la circulació, el cert és que els veïns del centre estem cotitzant impostos tota la vida sense veure'n cap retorn. Les accions empreses al centre estan dirigides per la iniciativa privada, no per l'acció del govern municipal.

- Amb quina urgència s'haurien de fer les inversions al centre per evitar que es de-

gradi?

- Nosaltres tenim un diagnòstic fet. Curiosament si s'està salvant el c e n t r e és per l'esforç enorme dels mateixos comerciants. N o m é s cal passejar pel c e n t r e p e r v e u r e com els co-

paratxles dW **£»t«m obert» * «*!»&&*«rar'V'seírÍB. consens** s ó » ex|ir«S9Íoaè

té vocaeiódNM eat »

merciants, pràcticament sols, sense ajudes de ningú, han sabut aguantar. Però no pot ser que això continuï com fins ara.

Creiem que és urgent posar-se a treballar de valent e n a q u e s t tema. N o es tracta només d'estudis puntuals de circulació, sinó de fer un pla integral que defineixi el sector i fer moltes actuacions en el plans urbanístic, arquitectònic i patrimonial. I per fer això cal f i n a n ç a m e n t i un gran consens.

- Què li sembla la tasca feta per Sant Cugat Comerç?

- Crec que mantenen una bona línia en qualitat i servei. Però això no és prou, correm el risc que s'acabin enfonsant. La simple omissió podria començar a interpretar-se com una acció en contra dels m a t e i x o s c o m e r ciants. Cal vigilar molt.

- A més d e la circulació, hi ha altres propostes de millora?

- La promoció de serveis equivalents als de les grans superfícies: restauració o hotels. És vergonyós que Sant Cugat no tingui una sola plaça hotelera al seu nucli urbà.

- Què va significar la posada en marxa del Pla Econòmic-Financer?

- El Pla Econòmic-Financer va suposar maquillar els comptes

municipals. Continua existint un deute de gairebé 9.000 milions de pessetes. La quantitat és important, però no ens hem d'espantar. En definitiva, va perm e t r e e n d e u t a r - n o s a m b els bancs i trobar vies de solució per satisfer els càrrecs amb els proveïdors.

— En matèria de tresoreria, c o m estan les arques municipals?

- Millor que abans. Primer, per l'aplicació del mateix Pla Econòmic-Financer, q u e va suposar una entrada de diners q u e va permetre saldar deutes i rebaixar els interessos de demora que aplicaven els proveïdors a les seves factures. Segon, per la baixada dels tipus d'interès, q u e ens ha permès reduir la càrrega financera a la meitat. I, per acabar, perquè la pujada dels impostos ha estat notable, tot i que no estem assolint el nivell de recaptació òptim. Creix la base fiscal del municipi, però encara hi ha molta morositat.

— A què es deu?

- No s'ha fet una actuació a fons en recaptació. Es va intentar fa tres anys i mai més no se'n ha sentit tomar a parlar. Crec que hi ha regnat una certa indisciplina perquè no hi ha hagut mai una actuació ferma en aquest sentit.

— Quines mesures aplicarien per contenir la despesa?

- Tenim una despesa excessiva en les concessions de brossa, enllumenat o jardineria. N o pod e m permetre la passivitat de l'equip de govern que ho resol amb un simple "és el que costa" i prou. En aquest camp estem disposats a col·laborar. Malgrat que la ciutat està feta, en aquest sentit, una mica sense estar-se d e res, estem pagant uns costos elevadíssims per habitant i m e tre quadrat. A més, el resultat tampoc és excepcional.

— Què és la campanya de regularització tributària del PSC? - Es tracta d'una mena d'aturada fiscal. Es comunica a cada deutor q u è té p e n d e n t d e pag a m e n t i se li dóna un t e m p s perquè es posi al dia, oferint tot un seguit de possibilitats en funció, per exemple, d e la seva situació econòmica. Aquesta fórmula permetria recuperar l'autoritat moral a una administració q u e ha estat poc activa en recaptació.

Vilire

Resum de l any

Divendres. JVI' de gener del 2000

SANT CUGAT DEFENSA CONVERTIR TORRE NEGRA EN PARC RURAL La comissió de s e g u i m e n t El nou panorama polític no va va c o n t i n u a r la feina, a m b representar cap canvi subsl'assessorament tècnic i jurítancial en el procés d e la prodic p e r t i n e n t , i abans d e mittecció de Torre Negra: tots els jans d'any es va entregar a la n o u s r e p r e s e n t a n t s polítics ('omissió d'Urbanisme de del consistori van expressar la Barcelona el dossier q u e , a seva voluntat, igual q u e ho posteriori, s'hauria d e reforhavien fet els seus a n t e c e s mar. sors, de protegir integralment la zona delimitada.

L'estudi realitzat va estiNous m e m b r e s u la comissió mar la possibilitat, i de fet això és el q u e s'ha defensat, La represa d e les comisde convertir la zona en un sions de s e g u i m e n t ha tingut parc rural. L e s comissions de una novetat important. Els s e g u i m e n t van anar definint propietaris santeugatencs d'aels t e r m e s i processos a questa zona s'han integrat a la seguir, i van rebre la visita comissió d e s e g u i m e n t . d ' a l g u n dels r e p r e s e n t a n t s Una comissió q u e continua dels propietaris, sobretot dels perfilant els t e r m e s p e r q u è la advocats de l'empresa conscomissió d e Barcelona doni el tructora N ú n e z y N a v a r r o , vistiplau definitiu q u e conq u e va arribar a proposar q u e vertirà Torre N e g r a i rodals e n cediria el 75% dels terrenys un parc natural preservat d e de q u è disposa a la zona si se manera integral. M e n t r e s t a n t , li permetia construir al Z5>% els ecologistes continuen restant. d e m a n a n t q u e s ' a m p l i ï la zona d'actuació a altres secl ' n a proposta q u e no va ser tors d ' i n t e r è s natural q u e admesa ni per ecologistes ni t a m b é s'haurien de protegir. per polítics.

La societat santcugatenca continua demanant que es protegeixi de manera integral la zona de Torre Negra F.: X.L.

La ciutat viu el seu primer

PRIMER JUDICI A DOS ECOLOGISTES Coacció. Aquest era el càrrec q u e s'imputava al primer judici en temes ecologistes que es va desenvolupar a la ciutat de Sant Cugat.

Montse Yalderrama i Miquel Yallmitjana, m e m b r e s del G r u p N a t u r a del C l u b M u n t a n y e n c d e Sant Cugat, van ser els dos ecologistes q u e van haver d'anar al Jutjat de l'au per explicar si havien coaccionat o no els operaris de la constructora q u e començava a actuar a la zona de la Costa del Golf.

N o van ser els únics, però, que van protestar contra aquestes obres. Nombrosos ecologistes de la ciutat, a m b el suport d'algunes de les entitats del municipi, van expressar el seu profund desacord per aquesta actuació urbanística. La zona coneguda com a Costa del Golf (a la banda dreta de l'Arrabassada) era una d e les que es consideraven urbanitzables i q u e els grups naturalistes de la ciu-

—

-

—

•

-

F.ls dos ecologistes van rebrt11 uiport mtiu dt polítics i entitats t tat volien requalificar pel seu valor paisatgístic per inclourela en la protecció que s'està duent a terme als rodals de Torre Negra.

Els ecologistes van e m p r e n dre accions de protesta, com

. • * • ; , , &

XI.

ara encadenar-se a les màquines excavadores, fet q u e va causar la denúncia q u e els va portar a judici.

Al final, els ecologistes van ser absolts però la zona està sent construïda.

dia sense cotxes

L'Agenda Local 21 comença a ser una realitat

El Dia M u n d i a l Sense Cotxes va comptar a m b participació santcugatenca, la ciutat es va sumar a la iniciativa i des d e l'Ajuntament i diferents e n t i tats del municipi es va aconsellar als conciutadans no fer ús del vehicle particular ni q u e fos un dia, i aprofitar el transport públic per desplaçar-se per la ciutat.

La campanya va tenir bona acollida e n t r e alguns sectors de la població, però ningú va afirmar que la resposta hagués estat massiva. Era un primer pas, però, per aconseguir descongestionar d e trànsit el centre de la ciutat, e n t r e altres mesures.

Un objectiu per al qual t a m b é es pretén aconseguir una solució a m b el conveni q u e l'Ajuntament de Sant C u g a t ha signat a m b el R A C C , q u e e s t u d i a r à les característiques santeugatenq u e s i plantejarà a l g u n e s solucions al problema.

La societat civil es va començar a mobilitzar. L'objectiu: fer entre tots que la consciència col·lectiva tingui més en compte, dia a dia, el respecte a l'entorn, tenint cura del medi ambient per aconseguir un món qualitativament millor.

Els preceptes dels manifestos coneguts com a Agenda Local 21 van arribar a la ciutat de la mà dels ecologistes del Grup Natura, que van aconseguir el suport explícit dels m e m b r e s de la Fundació Sant Cugat i del Club Muntanyenc.

L'objectiu, q u e Sant Cugat també desenvolupi el seu propi calendari per aconseguir ser molt més ecològica del que és actualment, un objectiu molt perseguit per tots els ecologistes del municipi, q u e han manifestat r e i t e r a d a m e n t el seu desig que les institucions i administracions t a m b é s'impliquin de manera "molt més activa i específica".

PoKlica

ELS4CA1VIONS Divendres, 28 de gener del 2000

S e c c i o n s

g e n e r a l s

Berta Rodríguez. Regidora i candidata del PP al Congrés de Diputats U

Em comprometo a aconseguir el màxim per al Vallès" JOSKP M. VALLÈS - Sant Cugat -

La notícia va sorprendre tothom, fins i tot la mateixa Berta Rodríguez, que va saber per la premsa que ocuparia el número tres de la llista del Partit Popular per Barcelona a les pròximes eleccions g e n e r a l s del 12 de març.

Rodríguez va encapçalar la llista del PP a les municipals d e Sant Cugat del 1999 i va aconseguir quatre regidors a l'Ajuntament. Després de mig any de regidora portaveu del grup popular a l'Ajuntament de la ciutat, Josep Piqué, actual ministre i cap de llista per Barcelona a les generals, decideix incorporar Rodríguez a la seva candidatura.

— Li va sorprendre formar part d e la c a n d i d a t u r a del P P d e Barcelona?

- Sí, p e r ò . n ' e s t i c c o m p l e t a ment satisfeta. Per primera vegada hi haurà al Congrés un diputat del Vallès. I, a més, serà una dona.

Rodríguez porta mig any a l'Ajuntament de Sant Cugat K: XI, - H a estat, potser, un r e c o - Anar a fer política a ^hulrid neixement al treball realitzat a vol d i r d e i x a r d e ser regidora Sant Cugat? d e l'Ajuntament de Sant Cugat?

- Considero que és un recolzament al treball realitzat pel - No, continuaré també amb PP de Sant Cugat. A les últimes la meva feina al grup municipal. eleccions municipals vam acon— P o d r à dedicar-se a ambdues seguir un regidor m é s q u e a les responsabilitats sense q u e c a p anteriors. en surti perjudicada?

E l e c c i o n s

- Jo crec que sí. La dedicació al Congrés només és un parell de dies la setmana.

- Q u è c r e u q u e B e r t a Rodríguez p o d r à a p o r t a r a Sant Cugat des del g r u p p a r l a m e n t a r i del P P al Congrés?

- Diners per a la nostra comarca. E m comprometo a aconseguir el màxim per al Vallès i Sant Cugat des de Madrid, possibilitant inversions per, potser, fer la ciutat esportiva de Sant Cugat, urbanitzar els districtes, fer un millors laterals de la B-30 o portar la R K N F E a Sant Cugat.

- Li h a n plantejat la possibilitat d ' o c u p a r u n c à r r e c al govern si Aznar guanya?

- No, tot just m'han comunicat la candidatura, que ja he acceptat. Estic molt agraïda a Josep Piqué, Alberto Fernàndez Díaz i a Jorge Fernàndez.

- Se sent coresponsable d e la r e t i r a d a voluntària de la llista d ' u n dels fundadors d'AP, Manuel Miliàn Mestre?

- N o , per res. Quan es fa una llista electoral mai no plou al gust de tothom. I l'anunci de Miliàn Mestre de no participar a la candidatura el va fer en calent, però s e g u r a m e n t s e n s e pensar-ho a m b deteniment. És una persona q u e s'ha de tenir en compte, no es pot desaprofitar.

g e n e r a l s

Campuzano acusa el P P i el PSOE de buscar tan sols el vot "nacionalista espanyol"

Quatre nous col·legis electorals pel 1 2 de març REDACCIÓ.

- Sant Cugat • Les properes eleccions generals que se celebraran el pròxim 12 de març comportaran el canvi de quatre col·legis electorals de Sant Cugat. Els electors que votaven fins ara a l'antic Centre de Salut s'hauran d'adreçar a la Casa de Cultura; els q u e ho feien a la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta, al Centre Social i Sanitari de la Floresta; els que votaven a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Mira-sol hauran de votar a l'Arxiu Nacional de Catalunya i, finalment, part dels que exercien el seu dret al vot al concessionari d'automòbils Volvo hauran d'anar al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat.

G e n s electoral Fins al mateix 12 de març es pot consultar el cens electoral al vestíbul de l'Ajuntament de Sant Cugat i a les oficines municipals descentralitzades. Hi figuren tots aquells espanyols inscrits al padró d'habitants de Sant Cugat fins al 30 d'octubre de 1999. La resta podran votar a la població de residència anterior.

El termini per corregir errors d'inscripció que afectin el dret de vot finalitza el 31 de gener.

Per consultes sobre els cens hi ha el telèfon 900 101 900.

Un candidat de CiU al Congrés va participara Fassemblea local de CDC MAGDA M É N D E Z

Carles Campuzano, un dels candidats a ocupar alguna de les primeres posicions a les llistes de Convergència i Unió (CiU) pel Congrés dels Diputats, va afirmar a la nostra ciutat que la campanya resultarà "poc interessant per als ciutadans". La raó és que, segons Campuzano, cap dels dos partits majoritaris estan tractant temes q u e afectin directament la població, com ara l'atur o les pensions.

Aquestes declaracions les va fer dijous de la setmana passada, quan va assistir a l'assemblea ordinària dels militants d e Convergència Democràtica ( C D C ) de Sant Cugat. "El P P apel·la al vot nacionalista e s p a n y o l , igual q u e el P S O E " , va assegurar un dels caps de llista de CiU. "Si la campanya continua per aquí serà molt poc interessant".

Carles Campuzano va explicar que la coalició nacionalista ba-

Cons ens procontinuïtat de PHGC REDACCIÓ.

- Sant Cugat La Junta de Portaveus de l'Aj u n t a m e n t , integrada p e r rep r e s e n t a n t s de tots els grups polítics, ha manifestat la "conveniència" que l'Hospital G e neral de Catalunya s'incorpori a la xarxa hospitalària d'utilització pública. La Junta ha manifestat la seva "preocupació" per la difícil situació que passa el centre hospitalari que recentment Campuzano, acompanyat de Recoder i Bonastre, va comparèixer davant la premsa amb més duna hora de retard F..EF va conduir els seus gestors a la saria la seva campanya en dos lia fer una llista amb represenfallida i, en aquest sentit, expacte fiscal q u e acabi amb la ineixos: la política de finançament tants civils i ha acabat fent una pressa el seu "convenciment" justícia q u e pateixen els catai el nivell d'autogovern de Callista a m b gent exclusivament q u e es tracta d ' u n centre q u e lans". P e r Recoder, aquest és talunya. A més, també va acusar del partit", va afegir. "presta un servei important" als un aspecte q u e repercutirà en el P P i el P S O E d e d e p e n d r e Per la seva banda, l'alcalde de ciutadans i manifesta la seva vola política municipal, ja q u e inde Madrid. " E n Piqué ha fraSant Cugat, Lluís Recoder, va luntat de dur a terme "accions fluirà en "el pressupost desticassat en tot", va afirmar conexplicar q u e "del resultat d'ap o l í t i q u e s p e r garantir-ne la nat per a cada ciutadà", millotundentment Campuzano. "Voquestes eleccions en depèn un continuïtat". rant-ne la qualitat d e vida.

Mltre

Dk 'en d res, 28 de gener del 2000

Resum de l any

HOSPITAL OBERT LES 2 4 H.

vetcnnos Medicina interna, laboratori, radiologia, ecografia, electrocardiografia, hospitalització, cirurgia, nutrició, assessorament, perruqueria.

Rius i Taulet, 31 • 9 3 5 8 9 7 1 4 1 • Q Gratuït ENVIA'NS AQUESTA BUTLLETA I ET PORTAREM TOTA LA INFORMACIÓ DEL 2000 A CASA

DADES DEL

SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms ...

Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

1 Telèfon

i/—'

Fax

El diari de casa.

&V. % DADES DE LA i

, ,, :,- TEi/A

Data d'alta ....£..£A£ ^•Jr·f&fià. X «•-• * ~Adreça d'entregf

DADES DE LA

i

-Subscripcions.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina Entitat DDnnoficinaDDDDdcDG núm compteDDDGDnXr Titular D Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la

per fax al 93 674

Sant Cugat del Vallès,

20 24 o portar-la

al C. Sant Antoni,

de

15

del 2000 SIGNATURA

HS4CANT0i>B

Opinió

10

i ^ ^ L ·

Divendres, 28 de gener del 2000

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setnunjri independent de Sant Cugat del Vallès j Pr·msa Local da Sant Cugat S.L. Carrer Sani Annini.42-44, - 0H19Ü Sani Cugat del Vallès l'cl <*?, Wi (>2 H2 - lax 93 h74 20 24 Edició electrònicj: h(tp,'/\ ilaweb com/santeugat Adreci clci crónici: cK4cjntons@totsantcugat.com

^

Cada brossa al seu lloc

Consol d'Administració Ramon (írau (president) Jov:p M (^ibreri/n, Pere Esquerda i Xavier Fornells (editor delegat) Director Josep Mana Vallès Redacció Te ni ii de la m-lmini: Ester Castanyer; Política/Opinió: Josep M. Vallès, Soc ieU t/En loro: Anna Borau; Economia: Joan Soriano; Cultura: Tom Momencgro; Rapurtai Alex López; Comercial Curmcn Kyaralar i Sònia Massana Conaell Editorial Ramon Gruu (president), Josep M. Cabrcrizo (vicepresident), Víctor Alexandre,Francesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo. Pere F.squerda, Xavier Fornells, Rogeli Pedró, Ramon Pros, l.luís Puig, Kmili Refié. Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano. Núria Zabala Subscripcions Sinda Gómez Fotografia Xavi Larrosa i Eduard Earinyes

S

ant Cugat inicia amb cert retard la segona i definitiva fase del programa de recollida selectiva de deixalles Residu Mínim. Cert retard no per manca d'interès de l'Ajuntament o de la ciutadania sinó per no haver disposat a temps dels equipaments necessaris per executar la separació de la brossa orgànica. Només fa uns mesos que es va inaugurar la deixalleria que la Generalitat va construir a Can Calopa i encara hauran de passar unes setmanes abans

Dmeeny I i Joan Fuertes i Marta Cabrol

sobretot, tothom es convenci de la necessitat vital de la implicació de tota la població. La recollida i recuperació de la brossa orgànica no només està obligada per llei sinó que és una de les vies per garantir una societat més sostenible. Cal, doncs, un esforç ciutadà per aconseguir que l'aplicació d'aquest programa de gestió de residus sigui un èxit. I Sant Cugat esdevindrà novament un referent per a la resta del país en matèria de recollida selectiva de deixalles.

El monestir, menys conegut

Correcció Blanca P i

Rotimpres Tel. 972 40 05 95 Mailing Vallès S L . Tel. 589 ZS 71 Dipòsit legal: GI-405-93 fris 4 ('.anions expressa úntcament la seva opinió en els editorials.

Kls amclcs signats expressen l'opinió dels seus autors, i|uc Eh 4 Cantons no fa seva necessàriament Publicació adherida v.

(DACPC Aiiociació Catalana de la Premsa Comarcal

C/M·rtibfcnfa,l.ljd7 W.fa5l»í37t D i s t r i b u c i ó A,ELS 4 CANTONS als subscriptors

no es posi en marxa la planta de compostatge. També fins al mes de març no s'hauran col·locat els contenidors nous i d'un color que els diferenciï de la resta ni es repartiran uns cubells a totes les llars per executar la segona fase. Mentrestant, però, l'Ajuntament i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) comencen la campanya d'informació ciutadana perquè tothom sàpiga en què consisteix la separació i recuperació de la brossa orgànica i,

'"'Ç*\

es xifres parlen per si mateixes. El Reial Monestir de Sant Cugat, tot i ser novament un dels monuments més visitats a Catalunya durant l'any passat, ha patit una baixada del nombre de persones que han mostrat interès a gaudir de la seva bellesa i la seva història millennària. Si el principal pols d'atracció cultural de la ciutat no és objecte d'una campanya de promoció, els resultats d'aquest any 2000 de ben segur que també aniran a la baixa. És cert que el Teatre-Auditori atrau, en bona part, públic de la rodalia i de la ciutat de

L:

C a r t e s

Barcelona, però no es poden concentrar tots els esforços de promoció cultural de la ciutat en aquest equipament. Tenim monuments històrics per ser visitats però, tal com han anunciat els responsables municipals, cal una campanya ferma i decidida d'atracció turística alhora que cal engegar, una vegada per totes, una acció per restaurar aquells elements que formen part del nostre patrimoni cultural i històric.

Un monestir i un claustre que van ser restaurats fa només sis anys amb una inversió privada important i del qual re-

d e l s

centment s'ha finalitzat la recuperació de l'orgue, no és de rebut que no només no n'augmenti el nombre de visitants sinó que aquests disminueixen.

A banda del treball que s'ha de realitzar en aquest sentit, caldria convocar una reunió del Patronat del Monestir, que fa mesos no ha celebrat cap sessió i fins i tot replantegar-ne la representativitat. Una reunió que també hauria d'abordar l'encara poca il·luminació del monestir, la prohibició de l'entrada de vehicles a la llotgeta i valorar l'actual projecte i execució de les obres dels seus jardins .

l e c t o r s

Els textos tramesos a a q u e s t a secció no han d ' e x c e d i r d e les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o p s e u d ò n i m si ho sol·licita, però l'original ha d e venir signat i és i m p r e s c i n d i b l e q u e hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o d e D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret d e publicar els textos tramesos, i el d r e t d e resumir-los q u a n ho consideri oportú.

També volia parlar-li, sen- jutjava militants abertza- fer servir el cervell i mirar yor Casas, de la violència les augmentant així la re- el problema real, esbrinar Simplement volia recordar que practiquen els estats pressió contra el moviment qui el va començar i qui a en Jordi Casas que la espanyol i francès a les basc (MLNV), i jugant exclou Paltre (negant-li el gent que parla d'una cons- presons, comissaries, etc, amb les vides dels presos seu dret a ser). Això ens trucció nacional d'Euskal cap a l'esquerra indepen- polítics bascos. El govern demostra que la immobiHerria (que per a la teva dentista. Davant la treva espanyol no ha mogut ni litat del teu cervell és més informació són set territo- d'ETA (que apostaven per unfilper arribar a un acord gran que la dels estats esi francès. ris!) no té contradiccions, la pau i la resolució políti- amb el poble basc. panyol En comtes de ser tan simperquè saben que els es- ca del conflicte, si no, no tats espanyol i francès no l'haurien fet), a les clava- plista i condemnar el maJORDI LÓPEZ respecten els drets bàsics gueres d'aquests estats es teix que el govern espandels pobles, assolits per les detenia, es torturava i es yol, podries anar més enllà, Nacions Unides; això és el que no els permet ser un »SSC.Ï, poble lliure. Ara, ells saAssessorament Fiscal i Comptable ben que si alcen la veu i Planificació Fiscal creen eines de treball (com Serveis d'Assessorament Financer el pacte de Lizarra, les asAssessorament i Planificació Laboral semblees de municipis, Serveis Jurídics "•>!P1> Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10' 08190 SANT CUGAT etc.) aconseguiran la indep e n d è n c i a .

A Jordi

Casas

0

Agraïment L'Assemblea de Creu Roja Sant Cugat-Rubí comunica a tots els seus col·laboradors, socis, voluntaris i amics que ha tancat les campanyes de postals i loteria de Nadal 1999 amb molt bons resultats. Volem agrair a tothom el suport prestat i, molt especialment, a l'Hospital General de Catalunya per la seva col·laboració, una vegada més, en aquestes campanyes. Gràcies a tots!!!

CRE U ROJA SANT CÜGA T RUBÍ

viure Resum

D/vt-n fires. JX de vener f/fl Jl k '< •'

de Pany

LA FESOMIA URBANA

I.rs palmeres de Iti placa Oetavià es van traslladar al pare de Marià Yayreda Foto:XA VI I.ARROSA Al llarg dels mesos, els santcugatencs han pogut anar apreciant diferents canvis en la fesomia externa de la ciutat. Molts són els indrets de Sant Cugat que han reflectit algun canvi o altre.

Però els canvis que es mantindran a la memòria dels habitants del municipi durant niés temps gràcies a la transformació que han suposat, són pocs. Per exemple, la

restauració de la font de la plaça Octavià: els tècnics municipals van apreciar que les palmeres que des de feia algunes dècades creixien davant del monestir estaven malmetent cada cop me's les instal·lacions del brollador. Kls arbres van ser trasplantats al parc Marià Yayreda i la façana del monument romànic es pot observar des del carrer Major en tota la

seva plenitud.

A més, s'ha remodelat la carretera Cerdanyola (voreres, mobiliari urbà...), s'ha vianalitzat el carrer Sant Esteve, s'ha canviat l'enllumenat en alguns dels carrers del centre i s'han començat a fer algunes altres reformes també als districtes: els accessos de les Planes i le clavegueres de la Floresta han estat els primers objectius.

LA PAU CORRE

Continua la polèmica per la taxa de sanejament l ' n a quota fixa de 6.500 pessetes més un plus variable en funció del valor cadastral dels habitatges és la nova taxa de sanejament q u e es va aprovar el mes de n o v e m b r e a m b els vots favorables de Convergència i L n i ó i el Partit Popular. l ' n a aprovació q u e va dur de nou als mitjans de comunicació la polèmica entre partits polítics i veïns sobre la taxa de sanejament. Sol·licit u d s d ' a c l a r i m e n t sobre cl cost real de la recollida selectiva i acusacions de doble imposició (perquè, segons alguns grups polítics, ja es cobra a l'IBI), a r g u m e n t a cions per defensar la necessitat de taxes com aquesta si es vol una ciutat s o s t e n i b l e i r e s p e c t u o s a a m b el m e d i ambient... La taxa de sanejam e n t va ser d e b a t u d a a consciència.

Al final, una remodelació de la taxa que per uns és errònia i per altres, una solució molt necessària.

Comissió pròpia per arreglar Coll Fava 1 /últim mes de l'any va portar l'esperança als veïns d'un sector del municipi. La llarga lluita dels veïns de Coll Fava va poder sumar un punt a favor: els grups de l'oposició (Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya-Yerds i Ksquerra Republicana de Catalunva) van aprovar la creació d'una comissió de seguiment específica per als tenies que afectin el sector de Coll Fava.

Fls veïns de la zona ja feia molt temps que reivindicaven una actuació contundent per solucionar els seus problemes, i que l'Ajuntament se'n fes càrrec per pressionar les promotores perquè arrangessin el seu barri. Ara, serà una comissió (on hi haurà membres de tots els grups polítics i també representants veïnals) la que vigilarà el desenvolupament d'aquests temes. L'equip de govern no va votar a favor d'aquesta comissió argumentant que ja es tenen organismes on considerar aquestes qüestions i defensant que hi havia diferents projectes en marxa per donar sortida a les qüestions de Coll Fava.

ENSENYAMENT II L'ensenyament va ser declarat per tots els grups polítics de la ciutat com a primera prioritat d'actuació. El consistori en ple va acordar definir les properes actuacions municipals transversalment i implicant-hi tots els departaments de l'Ajuntament, amb el compromís de seguir sempre el concepte de ciutat educadora on tots els seus c o m p o n e n t s interactuïn per aconseguir un municipi cada cop millor en tot i per a tots.

Molts infants es ian sumar al recorregut d'aquesta cursa pels carrers de Sant Cugat Foto:K4C Molts santeugatencs van fer la se\a pròpia passa per la Pau. Amb el fred. el gener del 1<M<> va portar a Sant Cugat una tic les activitats pacifistes amb ressò internacional. Amb el nom de

Pe.ice Run, un grup d'atletes van decidir començar l'any sortint de Lisboa i anar recorrent tot Furopa portant la torxa de la Pau. Sant Cugat va ser una de les

ciutats que van escollir per fer una aturada, durant el seu pas pel Yallès.

Aquesta cursa pacifista, amb caràcter bianual va comptar amb tot el suport local.

Però no va ser l'única notícia local en el camp de l'ensenyament. A banda de les reivindicacions ja antigues per millores quant a instal·lacions necessàries, també n'hi va haver d'altres. La Coordinadora d'Associacions de Mares i Pares i d'Alumnes (AMPA) va renovar la presidència, càrrec q u e ara posseeix Griselda Martí. l'na Coordinadora d'AMPA que treballa preparant la Segona Mostra de l'Ensenyament

Públic a Sant Cugat, mentre treien el llibre que reflectia la primera edició.

Fn l'àmbit estudiantil, molts a l u m n e s universitaris van assistir a Holanda a un congrés sobre la pau. Hi van assistir com a m e m b r e s d e l'Escola de Pau creada a la Universitat Autònoma de Barcelona per la càtedra l'NE/SC O sobre Pau i Drets Humans, q u e titula el santeugatenc Vicenç Fisas.

Però no són els únics estudiants q u e van sortir de Sant Cugat per anar a conèixer altres països, l'na trentena d'alumnes de grec dels instituts d'ensenyament secundari Angeleta Ferrer i Arnau Cadell van realitzar un intercanvi amb un institut d'Atenes (Grècia): primer van ser els santeugatencs els q u e van visitar la capital grega i els seus rodals i després van ser els grecs els qui van conèixer la realitat catalana.

Opinió

ELS/CANTONS Divendres, 28 de &ner del 2000

C a r t e s

Barnils, no afluixis...!

Com a fidel oient de l'excel·lent tertúlia radiofònica Postres de Músic (Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres de 15 a 16 h), vull fer un elogi sincer a la col·laboració que hi fa un fill de Sant Cugat: Ramon Barnils. Les seves sentències i comentaris són fetes des de l'opinió sincera del cronista de la realitat que no pensa i parla al dictat d'un partit o una corporació. Permeteu-me ressaltar dos exemples sobre temes d'actualitat que trobo encertadíssims: "La transició espanyola va estar feta per franquistes i antif r a n q u i s t e s , no pas p e r demòcrates" i "Espanya està constituïda sobre la nació més pobra i més mal comunicada (Castella). Es per això que no es pot permetre el luxe de perdre Catalunya i Euskadi. En canvi, Anglaterra (la nació més rica i ben comunicada del Regne Unit), sí que es pot permetre el luxe de perdre Irlanda...". Aquestes píndoles de lucidesa, com tantes d'altres, a banda defílies i fòbies de l'autor com a pròpies. Francament, trobava a faltar tanta clarividència des que ens va deixar en Pedrolo. Tots els que com jo encara mantenim la llum de l'esperança e n c e s a p e r q u è el nostre país tingui un futur diferent del que ens volen receptar li agraïm i l'animem a seguir: Barnils, no afluixis!

basuras, e t c , que dejo para otras ocasiones.

Quisiera atraer la atención hacia el camino de Sant Cugat a Papiol, al inicio de la calle Sierra. E n e s t e punto, existe desde hace mucho tiempo (diria que mas de un ano) una alcantarílla sin rejas, junto a la acera. C o m o m e d i d a de salvación, alguien ha colocado, también hace mucho tiempo, un trozo de valia encima, de tal forma que, cualquier persona, especialmente ninos, pueden poner el pie y, como mínimo, romperse un hueso. Ya no digamos personas mayores, con mayor fragilidad. Estoy seguro de que el Ayuntamiento debe esperar a que suceda un accidente grave para poner las medidas adecuadas, ya que también estoy seguro de que està informado de esta situación, y q u e ha sido este organismo el que ha puesto la valia. Yo me pregunto si son mas caras las rejas a reponer que la seguridad (o la vida) de los c i u d a d a n o s . Tal v e z el Ayuntamiento guarda sus recursos para gastarlos en el centro de Sant Cugat; los habitantes de Mira-sol deben ser de otro municipio. Si es así, díganme a qué municipio pertenecemos y d e v u é l v a n m e los impuestos que pago religiosamente cada afio, pues m e he equivocado en el destino del dinero.

Por cierto; la policia de barrio, ïsirve para algo?

ANTONIO GONZÀLEZ OLIVA

JOAN GARRIGA

Alcantarílla

peligrosa

El barrio de Mira-sol, parece ser que, por tradición, es un barrio dejado de la mano de Dios, a pesar de que estamos pagando unos impuestos al Ayuntamiento dignos del c e n t r o de Sant Cugat. N o deseo hablar de calles sin asfaltar, de falta de iluminación en las calles, de falta de Servicio de limpieza municipal, de anarquia en la ubicación de contenedores de

La primera trobada del 2000, al carrer L'Agrupament Escolta Berenguer el Gran, el Cau, actualment ens trobem sense local i realitzem, provisionalment les activitats a l'escola pública Pins del Vallès. El dissabte 15 de gener passat ens vam trobar, com cada dissabte, a les portes de l'escola, però aquestes no es van obrir; i vam haver de fer el Cau AL C A R R E R : un ma-

d e l s

11

l e c t o r

lentès entre els encarregats de la gestió de l'escola i l'Ajuntament? No ho entenem.

El mateix dia, nois/es, caps i pares de l'Agrupament celebràvem una trobada, que es va haver de traslladar, improvisadament, a la plaça de l'Ajuntament.

Durant la trobada es va realitzar un joc tot recordant els últims deu anys i tot allò que s'hi havia esdevingut, tant a l'Agrupament, com a Sant Cugat... i es va donar la benvinguda a l'any 2000, tot desitjant, entre moltes altres coses, q u e l c o m q u e t o t s teníem molt present: un nou local!!!, i és que dissabte passat algú ens va recordar que estem al carrer i que necessitem un nou local. La festa va acabar amb un gran berenar i una foto familiar a les portes de l'Ajuntament.

EL CAU

Servicio de Correos Normalmente, el servicio de Correos en este municipio (o al menos en Mirasol), deja mucho que desear. Las cartas siempre llegan con unos cuantos días de retraso, a u n q u e v e n g a n d e s d e el mismo Sant Cugat. Sin embargo, estos últimos días ha sido ya exagerado: el dia 12 de enero he recibido correspondència fechada de mas de un mes anterior. Una de las cartas era del Banco de Sangre del Hospital de Sant Pau, comunicàndome el servicio de extracción y donación de sangre para el dia 19 de diciembre, ya que soy donante voluntario. Esta carta llevaba matasellos de Barcelona del dia 13 de diciembre. Al recibirla, he pensado inmediatamente en las noticias aparecidas en estos días en los medios de comunicación, acerca de la falta de sangre con motivo de las fiestas navidenas. No cabé duda de que nuestro servicio de Correos ha puesto su granito de arena para q u e esta situación haya

empeorado; imagino que no he sido el único de los que, a causa de esta desinformación, nos hemos quedado sin colaborar en una causa social.

Quisiera que esta carta, por lo menos, pueda poner colorado a algun jefe de la oficina de Correos. Que se enteren de que la demora de una carta no es solo demora. Ello puede acarrear, en algunos casos, seriós contratiempos y problemas. Y no me digan que no hay personal suficiente; el trabajo se incrementa en estos días, las oficinas de empleo tienen cantidad inmensa de recursos temporales para hacer frente a ello. Ademàs, debe tenerse en cuenta que, si a Correos se le incrementa el trabajo, también se le incrementan los ingresos; por tanto, senores de Correos, parte de estos ingresos adicionales, destínenlos a dar un poco de trabajo a los parados. Es también una labor social, ademàs de un servicio comunitario, por el que cobran (y no poco).

ANTONIO GONZÀLEZ OLIVA

Carrers

de

Mira-sol

uns carrers del barri i m'agradaria saber amb quin criteri de selecció es decideix e n els q u e h a n d e ser asfaltats. Penso que hi ha uns carrers que haurien de tenir una prioritat i pel nom dels que vostès detallaven no es veu cap prioritat.

Com a usuària voldria que tinguessin en compte dos carrers, entre altres q u e també deuen tenir les seves prioritats, q u e són el carrer Soria on hi ha la guarderia municipal que ens tenen els pobres nens en un pati que cada vegada que hi passa un cotxe per la pols q u e s'aixeca respiren un aire irrespirable i, a més, la pols s'estén per tota l'escola. Comptin el que representa això si a més ten e n una c r i a t u r a a m b problemes d'asma. I després el carrer Salamanca, un carrer q u e fa baixada cap al passeig Baixador i q u e quan plou arrossega fang i aigua que queda tota dipositada on j u s t a m e n t para l'autobús que recull els nens que van cap a l'institut i que més d'una vegada queden remullats. Podria algun tècnic d'urbanisme donar-ne alguna explicació? Gràcies.

Fa uns dies vaig llegir en el seu diari que l'Ajuntament procediria a asfaltar

El

Sever

ROSA G. CORTES

i

en

Ti

t o

Viure Resum de l'any

Divendres, 28 de gener del 2000

asse.^ w#?y

V<? <k

(JATS

BELL& /

eaipa^'

JUVE, GAVARRA, BECH I ROVIRA ASSOCIATS, S.A. ASSESSORS FISCALS I LABORALS. CONSULTORS.

Assessorament Fiscal i Comptable FtÉaificació Fiscal Serveis d

GJ

12

Opinió

E I S í CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

El

p o r x o

Sobre les troballes arqueològiques recents del monestir DOMÈNEC MIQUEL

Les obres de condicionament de la zona nord dels jardins del monestir, iniciades la primavera passada, van motivar el redescobriment d'unes restes arqueològiques ja conegudes, però no estudiades. Com és habitual, unes troballes d'aquest tipus, i més perquè apareixen en el monestir, tingueren un ampli ressò en els mitjans d'informació locals i comarcals. Més enllà de la simple notícia, s'han publicat un parell d'articles monogràfics per donar a c o n è i x e r el seu a b a s t i característiques, tant de l'hipogeu com de la fleca, per tal que la població en restés correctament informada. En el mateix sentit, en repetides ocasions s'ha expressat públicament la voluntat municipal de conservació de les restes.

Per raons diverses, el nou consistori va procedir a una aturada tècnica de les obres alhora que modificava algunes de les propostes del projecte, a fi de perfeccionarlo i d'incorporar-hi les restes aparegudes. Actualment les obres generals s'han reemprès i segueixen a bon ritme. Pel que fa a l'hipogeu, s'ha reconstruït una part de la volta del corredor d'entrada, però encara falta acabar de buidar la runa del segment posterior a la zona enfonsada i la consolidació d'aquesta, així com resoldre l'accés des de l'exterior, que possibiliti la visita pública. D e manera provisional, i a fi d'evitar-ne el deteriorament, s'ha cobert amb unes planxes de ferro que eviten la penetració d'aigua de pluja i els canvis d'humitat sobtats en el seu interior. l'na vegada estiguin completades les obres, ateses les seves especials característiques,

> ; - '

>

~

™

^

La fragilitat de les restes trobades i el comportament incívic d'algunes persones, que van destrossar part dels paviments i dels murs del segle X, han fet aconsellable protegir la troballa amb el procediment habitual per a restes arqueològiques

el recinte serà visitable en règim guiat, com també ho són altres parts del mateix monestir, com el campanar, per e x e m p l e . Semblantment es pensa desenvolupar una proposta didàctica específica d'aquest espai, especialment adreçada a les escoles, per convertir-lo en museu.

També en aquest sector nord està prevista la recuperació del traçat de les antigues muralles, enderrocades a principis de segle, en el moment de la construcció del camp de futbol en aquell indret, i de les quals en queden els fonaments. Com no podia ser altrament, així que es va procedir a marcar dit traçat, va aparèixer una

HAs VISTP EL ? ? POSA LA BERTA JtODRiSÜES EH E U PRIMERS LLOCS DE LES LLISTES DE BARCELOHA..AMB LA QUAL COSA KHItK AL CONGRÉS DE DIPUTATS A MADRID ...Klx-ó i s VELOCITAT, i HO LA DELS AERÒLITS t>E GEL !!

carta al director preocupant-se pels pins q u e fa trenta anys van ser plantats, barroerament, sobre dites restes. No hi ha intenció de talarlos, llevat q u e algun perjudiqui greument la conservació dels murs soterrats. Aquesta obra està en curs d'execució i esperem veure-la acabada ben aviat.

Quant a l'edifici de la fleca, resta fora dels límits del projecte anterior i s'integra en el de la futura ordenació de la plaça de l'Om, espai situat entre la torre de l'hom e n a t g e , el palau abacial i els claustres. Com en el cas anterior, la intenció és procedir a la consolidació i restauració d'aquestes restes i deixar-les vistes com a testi-

NO M'ESTRANYARIA GENS QUE L'AZHAR Li ACABI DONANT |A CARTERA DEL ?IQIl€...

moni de les parts enderrocades del conjunt monàstic. Tanmateix, això forma part d'una segona fase que encara es troba en període d'estudi i disseny. La fragilitat de les restes trobades i el comportament incívic d'algunes persones, que van destrossar part dels paviments i dels murs del segle X, han fet aconsellable protegir la troballa amb el procediment habitual per a restes arqueològiques.

A tal efecte s'han col·locat uns geotèxtils sobre els nivells excavats i s'han cobert d'un gruix de sauló a l'espera que s'aprovi el projecte definitiu del sector. Una vegada siguin adjudicades les obres i es procedeixi a la seva execució, l'esmentada capa protectora serà retirada sense dificultats i es passarà a la consolidació dels vestigis perquè restin a la vista.

Cal agrair les mostres de preocupació d'alguns ciutadans pel que fa a la conservació del patrimoni cultural immoble de la nostra ciutat i e n especial del monestir.

Haurien d'entendre, però, que els mitjans de comunicació no consideren notícia el normal desenvolupament de les obres, fins q u e aquestes estan acabades i toca inaugurar-les. D'aquí l'esllanguiment informatiu d'aquestes darreres setmanes. Alhora, aprofitem l'avinentesa per seguir deplorant el comportament incívic d'altres persones que segueixen considerant la llotgeta un aparcament, o el passeig dels plàtans el pipican dels seus gossos.

Domènec Miquel és membre del Patronat del Monestir

...QÜAH ACABIS DE LLEGfe EL DIARI V 6 m t A R A N T EL SOPAR ... QUE VAIG A FER PRACTIQUES DE «TSAR BOTONS D'ESCÓ, NO FOS OCIE TAMBÉ EU CRIDESSIN DEL fARTIT !!

At>EU X*TOH

<3Í*B«*·.;

*-•*"-

Viure Resum de Vany

Divendres, 28 t/e gener del 2000

FER-SE SUBSCRIPTOR SURT A COMPTE

(.min setmana a rasa seva

EIS 4 CANTONS

Per saber què passa a Sant Cugat

El "diari" de Sant Cugat Cada setmana retirà d a casa seva o allà on vostè Gratuïtament ü entregareil la targeta del "Club del Sub·affpof*' amb un món d'av Podrà insertar-hi, gratuftanink anuncis classificats ;.

Benvingut al

CLUB

Avantatges amb el "diari" 2 treballs que parlen de Sant Cugat. Un regal únic i limitat 20 Rutes per fer a peu o en bicicleta des de Sant Cugat per descobrir la nostra serra i 16 Fitxes amb els mites i les històries més santcugatenques. Inclou un CD enregistrat amb les veus del teatre i la ràdio de la ciutat

INFORMI-SE'N ^&

93 589 62 82

MX\ 93 674 20 24

Amb el carnet del CLUB, benzina més barata 2 ptes. de regal per litre

CINEMA I TEATRE DE FRANC Entrades per a sessions dels cinemes i d'espectacles teatrals, tant de Sant Cugat com de Barcelona

Opinió

HS-ÍCAMONS Divendres, 28 de gener del 2000

La

13

l l o t j a

S'edificarà a Torre Negra?

ALBERT CORTINA RAMOS

A

questa és la pregunta que molta gent es fa avui. Alguns afirmen en veu alta que inevitablement s'hi acabarà edificant.

Altres ho expressen en veu baixa. D'altres no ho diuen però ho pensen.

Sincerament, no sé imaginar-me una nova urbanització a Sant Cugat que es digui "Torre Negra Park" on un rètol publicitari anunciï "Xalets i pisos d'alt standing dins la Serra de Collserola". Tampoc entra en el meu imaginari com a santcugatenc la visió d'un solitari Pi d'en Xandri (o de la seva soca) convertit en monument rural al bell mig de la plaça de disseny d'una urbanització de luxe.

No obstant això, aquesta és la visió negativa que corre de boca en boca aquests dies per alguns àmbits de la nostra ciutat: "A Torre N e gra s'hi acabarà edificant". I em faig la pregunta següent: s'estarà preparant un estat d'opinió favorable a una nova etapa revisionista en el procés de preservació integral dels rodals de Torre Negra?

El factor clau d'aquesta nova etapa seria la famosa "factura de la preservació". Qui paga el canvi de classificació d'uns terrenys que tenen expectatives d'urbanització per un Parc Rural on es doni prioritat a les expectatives de preservar i dinamitzar els valors ambientals, culturals, històrics, didàctics i paisatgístics d'aquest indret?

La pregunta no és gens fàcil de respondre. Els que ens movem fa anys en el camp de l'urbanisme i de l'ordenació del territori sabem que el nostre sistema jurídic només permet patrimonialitzar els drets edificatoris en un sòl urbanitzable no programat (com és el cas del sector de Torre Negra), quan s'han cobert un seguit d'etapes prèvies. Tràmits com aprovació per part de l'Ajuntament d'un Programa d'Actuació Urbanística (PAU) amb un Pla Parcial que el desenvolupi i obligacions com l'efectuació per part dels propietaris de les cessions per zones verdes, vials i equipaments, i l'urbanització total del sector, permeten als promotors sol·licitar llicències i patrimonialitzar els seus drets edificatoris. Si no s'han iniciat cap d'aquests passos, la propietat immobiliària s i m p l e m e n t té un t e r r e n y a m b expectatives d'urbanització i edificació. I a Sant Cugat això no és poc.

En els rodals de Torre Negra conflueixen en un mateix territori dos tipus d'expectatives: les expectatives dels propietaris d'edificar i les expectatives dels ciutadans a preservar i obtenir un Parc Rural que sigui la porta natural de la nostra ciutat al Parc de Collserola.

•

Com resoldre aquest conflicte d'interessos?

Valorant econòmicament ambudes expectatives. Cap dels agents esmentats ha patrimonialitzat encara els seus drets. Els propietaris legítimament defensen un interès privat. Els ciutadans defensen legítimament un interès públic.

Ambdós volen materialitzar els seus interessos legítims. Algú hi ha de mediar. Algú haurà de prioritzar. Algú amb coratge polític haurà de fer de rei Salomó.

I la pregunta està servida: quin cost econòmic ha de fer prevaldré l'interès públic dels ciutadans amb expectatives de preservar un espai de qualitat natural per sobre l'interès privat legítim dels propietaris que volen materialitzar les expectatives d'edificar de forma més o menys densa en aquest sector? Inevitablement ens trobem amb la "factura de la preservació".

No obstant això, amb aquest plantejament fins al moment present ja hem avançat molt res-

pecte al fantasma de les indemnitzacions multimilionàries. Ja ha quedat clar que l'Ajuntament pot desclassificar aquest sòl urbanitzable no programat i declarar-lo sòl no urbanitzable d'especial protecció, sense que hi hagin responsabilitats patrimonials per part de l'administració que ha iniciat el procés. Aquest canvi de règim jurídic és competència discrecional de l'Ajuntament, que mitjançant la modificació del Pla General Metropolità de l'any 1976, presenta a la Generalitat aquesta voluntat política basada en el principi d'autonomia municipal i en el dret a variar discrecionalment el plantejament, sempre que ho justifiqui suficientment. La justificació que acompanya la citada modificació del Pla General Metropolità en tràmit es troba en els Estudis Científics que vam elaborar diferents professionals i científics membres de l'anterior equip redactor.

Treballs que han estat valorats i avalats per diferents organismes públics i institucions de prestigi reconegut.

CATALONIA CERÀMIC

CONBXHWÍO^

Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Albert Cortina Ramos, és advocat urbanista

• Ceràmica • Sanitaris

KM* Atvosrra mm : JEC* ,„„„

EXPOVENDES: ICOTMU Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 4 6

Per tant, ara cal parlar no de les indemnitzacions per la pèrdua de les expectatives edificatòries, sinó del valor econòmic que tenen aquests terrenys en el cas que l'administració o entitats privades de conservació de la natura els volguessin adquirir per desenvolupar les seves funcions com a Parc Rural. Ens trobem, doncs, davant la necessitat de triar entre pagar el cost de la "factura de la preservació" o assumir els costos (que també es poden valorar econòmicament) de la pèrdua d'un espai de qualitat.

La fórmula fàcil és la que sembla que s'està imposant en certs àmbits de decisió. Edificar parcialment en els rodals de Torre Negra compensant als propietaris amb noves cases i xalets a canvi de la cessió dels camps i jardins que rodegen l'edifici de Torre Negra. És la fórmula "Torre Negra Park": un PAU desenvolupat mitjançant un Pla Parcial i la cessió més o m e n y s g e n e r o s a del Pi d ' e n X a n d r i i u n s quants metres més de zona verda amb gespa i jocs de nens per mantenir públicament. Amb aquesta solució que s'apunta, els professionals i científics que vàrem donar suport tècnic a la idea de la preservació integral dels rodals de Torre Negra no hi estem d'acord. E n aquesta nova etapa revisionista, nosaltres, per coherència i ètica professional, no hi participem.

No volem ser els arquitectes que signin el Pla Parcial de "Torre Negra Park". Potser hi haurà professionals que s'hi prestin, a revisar els nostres plantejaments inicials.

Sembla que els actuals responsables polítics no volen tenir en compte la fórmula de les permutes de terrenys o de sostre en altres sectors per desenvolupar dins o fora del nostre municipi. Aquesta fórmula, que és la que sempre hem defensat, s'anomenaria "factura metropolitana per la preservació" i representa un pacte de ciutat sobre els límits del creixement sostenible i equilibrat del municipi amb la implicació solidària d'altres administracions i entitats metropolitanes.

Finalment, sempre hi ha la solució adoptada per la Generalitat en el Paratge de Castell a Palamós: que les administracions, és a dir, tots nosaltres, paguin una quantitat d'euros durant uns quants anys fins que els terrenys del Parc Rural de Torre Negra siguin públics.

Correspon als nostres responsables polítics decidir per quina solució es decanten, en funció dels seus compromisos.

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

riure Resum

Divendres, 28 de gener del 2Í h h'

Bancaixa a Sant Cugat

«hllilL

Un nou veí, al servei de tots els veïns.

BANCAIXA, té ara una nova oficina a SANT CUGAT DEL VALLÈS, carrer Manel Farrés, 103 i desitja saludar tots eh que, com vostè, són els seus nous veïns.

Units amb aquesta primera salutació, posem a la seua disposició tots els serveis de Bancaixa.

La Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant, BANCAIXA es, pel seu volum, la quarta Caixa d'Espanya i junt al seu grup d'empreses, constitueix un dels primers Grups Financers Espanyols.

BASCAIXA 794- SA\T CUGAT DEL VALLÈS Manel Farrés, 103 08190 Sant Cugat del Vnttès Telf: 935 895 010

L'invitem a visitarnos, amb el desig de ser-li útils com un veí més.

MX4 Caixa d Estalvis de València, Castelló i Alacant

www.bancaja.es

de Vany

Viure Resum de Vany

Divendres, 28 de gener del 2i '< 'i'

Sempre els m

l'JKN VIC·n·3WiC5

iSs^sir

ABANS 2 S . S 0 Ó

a s 27.900

itM·hb.Fv.u.vét·.. ÍJ.

ABANS 2 6 . S 0 O

JSS1 23.900

P E S,

Santiago R u s i n o l , 49

35,900

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Nou telèfon:

EIS4C41NTON5

Entorn

14

Divendres, 28 de gener del 2000

M e t e r e o l o g i a

La ciutat es cobreix de blanc La neu arriba a 15 centímetres al Tibidabo, però no provoca incidents greus a la ciutat

Molls indrets de la ciutat van aconseguir en poques hores tenir una imatge d'estampa nadalenca FOTO: AVI 17 LARROSA

Només es van tancar al trànsit eh accessos per Val/vidriera i fArrabassada E: X. L. ANNA BORAI

La tradicional i típica imatge del Nadal a la qual els contes tenen acostumats molts infants va arribar a Sant Cugat amb un mes de retard, i només va durar unes hores.

Les baixes temperatures hivernals van cobrir la ciutat amb un mantell de neu durant tot el matí de dimarts. Entre dos i cinc centímetres de gruix va fer aquesta capa blanca, segons ha confimat a ELS 4 CANTONS el Servei Català de Meteorologia del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Les cotes més altes, però, se les va endur la serra: a Collserola la neu va arribar fins als quinze centímetres, "una nevada considerable per als poc més de quatre-cents metres del

Tibidabo", assegurava un dels membres d'aquest departament.

I el que podria haver estat un desastre per a molts si hagués continuat nevant durant gaires dies, no va passar d'una anècdota graciosa per a la majoria de la població.

"No hi va haver cap incidència destacable", reconeix Jordi Farrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Sant Cugat, "alguna petita topada entre dos cotxes, però tot va estar molt controlat des de primera hora".

Perquè el fet que es posés a nevar a mig matí, va ajudar els membres de la brigada del consistori a poder aplicar les mesures necessàries: segons ha confirmat Farrés, prop de quinze tones de sal van ser dipositades en els llocs de la via pública més conflictius.

La nen va permetre el gaudi dels més joies

FOTO: XAVI

LARROSA

La neu ho va cobrir tot de blanc però Sant Cugat va continuar al seu ritme habitual FOTO: XAVI LARROSA

Només les carreteres de Vallvidrera i l'Arrabassada van estar tancades durant algunes hores. En aquesta segona és on els Bombers de la Generalitat van haver d'assistir algun vehicle que s'havia quedat atrapat, tal com han reconegut des del seu departament de premsa. Però, en la mateixa línia que les declaracions del tinent d'alcalde, la nevada tampoc va ser un problema per als membres d'aquest cos.

A Sant Cugat, només el funcionament de la línia 3 (el que enllaça el centre amb la Floresta i les Planes) va veure alterat el seu funcionament habitual.

U n dia molt didàctic Els que més van notar les conseqüències del clima van ser, sens dubte, els infants de la ciu-

tat. Per a bé i per a mal. En aquest segon apartat, l'autobús escolar que porta als estudiants de les Planes fins al Centre d'Ensenyament Infantil i Primari de la Floresta no va arribar al seu destí, però a banda d'aquest apunt, la gran majoria de responsables dels centres d'ensenyament de Sant Cugat han manifestat a aquest setmanari que les classes van continuar amb tota normalitat. Només els instituts Leonardo da Vinci i Arnau Cadell van suspendre algunes de les classes de la tarda, "perquè molts dels estudiants viuen lluny dels centres i vam considerar que era més prudent permetre que tornessin d'hora a les seves llars", conclou el director de l'Arnau Cadell, Jordi Beltran, un fet que també es va reproduir en altres centres, pro-

duït per la possibilitat que quedessin tancats els accessos.

La resta de directors han reconegut, però, que molts dels progenitors dels seus alumnes els van anar a recollir al llarg del dia, abans de l'hora de sortida de classe, però que les escoles van continuar funcionant tal com és habitual. "A més, va ser un dia molt didàctic", assegura Mercè Alejo, directora del CEIP Collserola, "perquè vam poder aprofitar la nevada per fer algun que altre treball relacionat amb la neu", una activitat que va tenir els més petits d'allò més entretinguts. I és que, a mitja tarda ja no quedava rastre de la nevada, però sí que estarà molt temps reflectida en la ment de molts nens i decorarà durant algun temps les parets de moltes escoles del municipi.

Entorn

ÏLSíCANIWS Divendres, 28 de gener del 2000

15

R e c i c l a t g e

S'enceta la fase final del projecte Residu Mínim de retirada selectiva E/consistori apunta la necessitat de la participació ciutadana A. B. M.

L'objectiu és que el 75% de les escombraries que generen al municipi es reaprofitin i reduir al màxim l'impacte mediambiental que provoquen aquests residus. Això és el que està previst quan el projecte Residu Mínim s'apliqui a la ciutat al 100%, fet que, si s'acompleix el calendari, serà d'aquí a un any. Perquè Ajuntament i Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), responsable tècnic del projecte, han començat a perfilar els últims detalls per posar en marxa al municipi la segona fase del projecte de recollida selectiva d'escombraries.

Per desenvolupar-lo amb èxit, però, serà necessària la participació de tota la ciutadania. Així ho va manifestar l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, durant la roda de premsa que presentava aquesta fase final. I és que la campanya, que començarà el mes de març, pretén conscienciar tota la població de la necessitat de fer a totes les llars la separació també de la brossa orgànica, "perquè la clau de l'èxit de tot aquest

projecte rau en els propis ciutadans", conclou Mercè Girona, membre del CEPA És per aquest motiu que s'encetarà una campanya infomativa per explicar a tots els ciutadans què i com s'ha de fer aquest tipus de recollida selectiva.

Aquesta iniciativa, que comptarà amb suport publicitari, es durà a terme per zones. Les primeres seran

na, membre del CEPA santcugatenc, "a mesura que anem estudiant l'impacte i la resposta ciutadana".

En aquests termes també es distribuiran per la ciutat els contenidors especials (de color marró) que es faran servir per al doble circuit de recollida d'escombraries

Lacompliment del projecte Residu Mínim significarà la recuperació del 75% de les deixalles

El programa es podrà dur a terme perquè la planta de compostatge entrarà en funcionament, tal com va anunciar Recoder, abans del febrer. Allà es tractarà tota la brossa orgànica que es reculli al municipi.

Uns residus que, segons una de les responsables del CEPA, Mercè Girona, "són els més fàcils de reciclar, i a la vegada els que provoquen més problemes si no es tracten".

La recuperació i tractament de la brossa orgànica proporciona, segons els ecologistes, molts avantatges socials i econòmics, atès que s'impedeix que faci malbé el medi ambient alhora que se la converteix en un nutrient natural per al sòl. A la planta es transformarà la brossa en adob en tres mesos.

les de Sant Francesc, Coll Fava i Can Magí: els veïns d'aquests barris rebran a casa unes invitacions per assistir a una trobada informativa on, a més, se'ls entregarà un cubell i unes bosses de material reciclable perquè puguin començar la recuperació a les seves llars. "La campanya s'anirà estenent en fases pel municipi", explica Imma Casajoa-

Planta de compostatge oberta

/.., /au li tarà als ciutadans un cubell i bosses espectah FOTO: INTRA-ACN

Vm ciutat capdavantera ** • Qutófcsbaflys ia Generalitat v» cornençaféfetfiiar k Mei que obfigaria to&idfe mmkàpit de Catalunya à DJétcIrtr ics seves deüo» Bes, van^íre*ds municipis quç e» wMpmm* fexperüèacià pi» lot del p&jecte Residu M&èft, « ^ ^ j | » & el <k Sant Caga* <fcl%8&fc< Eo a<gttttt$$etfode, tal com des» mm una 4ç Ifi» lesponsaMe» ésà €cm«? <flfe»fegjg i Pofjecw» & «wcaao^CaSfi^ Mercè Gtawat, {aò^ltgpg&viíigutçiaisaa*' dpi de Úmmyz qae recupc» Uftnaj^^»bmd<»p«pericattífi>

*$kks sotsecot a b gran «!*)«<3WK«JKi6<àilBdaníi*'.

Aeabet dese&vdaparm^t d'aquesta sqp&st &sà del r^ojecte, .»^i&t«ci$ci^<!elftlKQs$a «^tni^S^C^sittatríatàaes· {a^^ttpdmagtaoo&aénZl Í0||BWtòats<|U0rt<kk»Ubr^. ,tMN0k^ifKMa6^#M3pe»' ' -"ití^a'tut ittftfaitaetir, CsóteJi^i^iMnlsnsdeReiíamfc &m ittòmmX Si <*<m*tfm6n «& tmcúm^^0*m^ySm<^ $*9«&elaHjHk$pi *fnb&&la· &«M«$ ^p» «seu» kffiMgorjwrt 4t te» «««» fafatòmj À. 8. M.

D i s t r i c t e s

La Colònia Pares j a disposa del sistema n o u d e clavegueram L·s obres han durat un mes i han costat 5 milions de pessetes A. B. M.

En total són 850 els metres lineals que s'han instal·lat amb nou clavegueram a la Colònia Parés de la Floresta. Aquesta nova instal·lació permetrà als propietaris de les 18 parcel·les que hi ha a la zona connectar-se al sistema públic de clavegueram.

Segons ha explicat Joan Recasens, tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, "l'Ajuntament haurà de fer un esforç perquè s'hi connectin tots els propietaris, perquè no tothom ho ha fet encara". Una mesura que l'alcalde, Lluís Recoder, ha qualifi-

cat d'imprescindible per poder evitar l'ús de pous per a les aigües negres.

Aquesta és la primera actuació que ha emprès l'Ajuntament per solucionar la demanda veïnal sobre el clavegueram de la Floresta. "Hem començat per la Colònia Parés", afirma l'alcalde, "perquè era una de les zones que més ho necessitava". Les obres han estat desenvolupades pels mateixos treballadors de la brigada municipal. L'adequació ha comportat aproximadament un mes de feina i ha suposat una despesa d'uns cinc milions de pessetes, comptabilitzant, segons ha clarificat Palclade, només el

material, "perquè si haguéssim adjudicat l'obra, ens hauria costat prop de 17 milions de pessetes".

Amb la realització de les obres també s'han pavimentat alguns dels accessos de la zona, col·locant-ne també enllumenat nou.

Unes obres que continuaran a altres zones del districte florestà, "on hi haurà més dificultat depenent de l'holografia" reconeix l'alcalde. Recoder ha assegurat que des del consistori ja s'està treballant per aconseguir ràpidament els recursos econòmics necessaris per solucionar aquesta qüestió a la Floresta, atès que el consistori no els podria sufragar tot sol.

També s'han renovat pavimentació i enllumenat FOTO: X.L.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Empresa ' líder en ei seu V sector A

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graells, 35 Tei. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maii: ieoneili@leonelli.com web: wwwieoneiH.com

Viure

Divendres, 28 íle gener del Jl h h >

Resum de l any

Griful Oil, s. L. Estacions de servei (93) 674 06 07

(93) 589 45 55

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

Botiga oberta 24 h els 365 dies de l'any Pastes i pa calent en tot moment Entrepans Begudes, vins i licors. Gel Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) Articles de regal, joguines Premsa i revistes Olis i accessoris automòbil "Vending"

r:?

kèim>f

• Botiga oberta de 6 a 22 h els 365 dies de l'any • Pastes i pa calent en tot moment • Entrepans • Begudes, vins i licors. Gel • Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) - Articles de regal, joguines - Premsa i revistes • Olis i accessoris automòbil • "Vending" • Briquetes .CARBONS

-:-dïBi '*

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

A,3 i C

16

Entorn

Hf>4CAIYroNS Divendres, 28 de gener del 2000

MERCAT DE TORRE BLANCA:

I s

c a

r r r d

n t C

<6IWfIP<8^a »"""#"

E

íw ties de circulació. Mirant de cara l mercat deToíre Blanca està situat. eaeipurjt ou el passeig del mateix '«èlttoir Centre Cultural, rodejat de diverses t verdes i immers de ple en la vida quonom pren fe denominació d'avintant de! nou barri sorgit a l'empar guda, entre el carrer fm Casals í l'avinguda Pla del Vinyet, un deia emplaçaments ^ T & t t í g a masia Torre Blanca com dels anmés perfectament comunicats del munici- t^cinplaçaroents de més enllà de la ram> èe! Celler, el mercat intenta esdevenir pi, ja que es trobà en una zona creuada per

EURONE

l'oferta di&rna que úimmítú Í | | l H f | i | i | | | sector, a títol de modern fbrumlp||l#ip|-f: per, que de ben segur con^le|iïH|«lÍ;h|-l:: ferta euluirai i de lleure, esde^|j||liH4N! dinaria importància en-ona z<|Rl':|i||jlfe|t|l incrementant veïtigtnosamer||ji||i|||||li ;í d'habitatges.

QUI ROS

tfrihh^dftfc^Akridbh

CENTRE D'ESTFTICA ESPECIALISTAS EN TRASPASOS SI QUIERETRASPASAR SU NEGOCIO

II

LLAMENOSÜ

C/ Elías Rogent, local 19 • Fax 93 590 28 01

Tel. 93 590 28 00

Tractaments facials Drenatge limfàtic Quiromassatge Algoteràpia Corrents interfacials Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06

Elies Rogent, 18 (Junt Mercat Torre Blanca) Tel. 93 674 09 53

08190 Sant Cugat del Vallès

£MÍ#^ÍI«£M;::

Vkire

Resum de l any

Divendres, 28 de gener del 2000

DOTZE MESOS AMB MOLTS OBJECTIUS PER SER SOLIDARIS Sant Cugat és una ciutat força solidària. Aquesta és la impressió de les organitzacions no governamentals del municipi que tot i així pensen que s'ha de continuar treballant perquè, en termes de solidaritat i cooperació, encara queda molt per fer.

Es tracta duna oficina municipal que te com a objectius principals la sensibilització de la població en tenies de cooperació i solidaritat.

Sant Cu^at Solidari va néixer el mes de juny de l'any passat amb el propòsit de coordinar i donar més empenta a les propostes que sorgeixen des de diferents col·lectius santcugatencs en termes de solidaritat.

Unes iniciatives que, com en anys anteriors, durant el 1999 van ser nombroses i variades. Kls diferents grups locals han encetat durant aquest període diferents campanyes, i projectes, que volen ajudar els pobles que més ho necessiten, o denunciar les situacions que no s'haurien de donar.

Durant l'any passat, per exemple, va néixer la plataforma solidària

Sant Cugat amb Kosovo. I na platafoma que amb els mesos es va transformar en la Coordinadora per la Pau amb l'objectiu de continuar sensibilitzant la ciutadania informant-la sobre aquests conflictes.

En la mateixa línia. Sant Cugat va participar directament en la campanya contra la proliferació de les armes lleugeres, s'ha implicat en la construcció d'un orfenat a Romania, ha acollit per segona vegada un grup de nens sahrauins sensibilitzant-se i donant suport a les seves reivindicacions d'autodeterminació. Alguns dels col·lectius van desenvolupar els seus projectes en diferents països, portant la solidaritat santeugatenca fins al lloc on feia falta. I"na tasca que, de ben segur, continuarà durant l'any que acabem de començar.

Durant el 1 9 9 9 es van encetar molts projectes en aquesta línia, unes actuacions que des del juny són coordinades i reben el suport de l'oficina Sant Cugat Solidari, que ha començat l'existència amb molta empenta.

Joan Aymerich, l'aleshores alcalde, va inaugurar l'oficina Sant Cugat Solidari al mes de juny Foto.X. LARROSA

ELS SANTCUGATENCS VIUEN LA SEVA FESTA

Sant Cugat Obert comença l'activitat Desenvolupats en el si d'una comissió de treball interdisciplinària i internacional de diferents ajuntaments de la Unió Europea, els punts d'informació van ser una iniciativa liderada pel consistori santeugatenc. Les noves tecnologies posen a l'abast dels ciutadans tot un munt de possibilitats, que van començar a ser assequibles a mitjans de l'any passat.

Sant Cugat Obert (la materialització d'aquest projecte telemàtic) es va presentar oficialment durant la mostra de Sant Cugat Actiu, amb la presència de l'aleshores alcalde de Sant Cugat, Joan Sis van ser eh guardonats en l'edició deh Santcugatencs de l'Any de 1998, realitzada al novembre FOTO: X. LARROSA Aymerich, i els representants dels altres dos socis per desenvolupar cional que s'atorga a alguna perniques. A part d'una gala que va Amb algunes novetats però amb el projecte: Deutsche Bank i sona que hagi destacat enormeprovar de ser "més dinàmica i el mateix esperit social, la festa Retevision. El seu principal ment per la tasca realitzada a la entretinguda", tal com ho definia dels Santcugatencs de l'Any es objectiu és obrir una nova porta localitat durant la seva trajectòria el director escènic Oskar Borràs, va dur a terme al Teatre-Auditori als serveis que rep el ciutadà des vital. Aquesta vegada va ser la novetat d'aquesta edició va ser del Centre Cultural el mes de de l'administració: a través d'InJosep Barberà, que va compartir la reducció del nombre de guarnovembre. ternet podrà aconseguir des de escenari amb els cinc guardonats: dons. La Comissió pels SantcuCentenars de persones van tota la informació del municipi, el taller Jeroni de Moragas, gatencs de l'Any va decidir assistir en directe a la gala d'enfins al pagament d'impostos o, en CAVIS, el Primer Congrés de la reduir a cinc el nombre de santtrega de premis, que molts altres una etapa futura, adquirir difeCiutat, la Creu Roja i el pare cugatencs reconeguts en cada ciutadans havien escollit mitrents productes de les botigues Lluís Victori. edició, a més del premi ja tradijançant les seves trucades telefòque hi participin.

Publicacions que copsen l'esperit de la ciutat En termes de comunicació, són diferents i variades les actuacions que es podrien remarcar d'un any que ha donat molt de si. Des de Premsa Local SL s'han encetat durant aquests dotze mesos que han quedat enrere diferents projectes estretament vinculats a la societat santeugatenca.

El primer, un nou col·leccionable que recull dotze dels mites i llegendes més conegudes a la nostra ciutat. Recopilades en gran majoria i coordinades en la seva totalitat per Rogeli Pedró, les dotze llegendes van arribar al carrer tant en forma escrita com amb la possibilitat de poder-les sentir narrades per algunes de les veus més conegudes del panorama local.

Una altra de les publicacions que es van editar en aquesta línia va ser A grans trrts, on figuren més d'un centenar dels personatges santcugatencs més coneguts, dibuixats per Frederic Cabanas i analitzats grafològicament per Eugènia Barrachina, tal com es feia a ELS 4 CANTONS.

Viure Resum de Fany

Divendres, 28 de gener del 2í k h'

ENTITATS I ASSOCIACIONS CELEU REN SEUS I ANIVERSARIS Si hi ha alguna cosa en què de manera unànime coincideix quasi tothom és que aquesta ciutat té un teixit sociocultural i associatiu molt actiu. Aquesta caracteristica de la població de Sant Cugat, lloada en diferents ocasions per algun que altre representant del Entitats que comencen, d'altres que deixen d'existir... el món associatiu i cultural sempre té tot de canvis, que es manifesten generalment per les nombroses activitats que totes desenvolupen al llarg de l'any, durant tota la vida.

En aquest aspecte, l'any 1999 han estat moltes les notícies que ha generat aquest sector de la població santeugatenca: sobretot pels nombrosos aniversaris, noves seus i celebracions que hi ha hagut al llarg dels dotze mesos.

Per exemple, l'escola La Floresta va celebrar l'any passat el vintè aniversari. I ho va fer convidant a tothom a participar de la seva festa. Els primers a respondre van ser, evidentment, els pares d'alguns dels alumnes del centre: una exposició va ser una mostra de les nombroses activitats amb què el centre va commemorar la seva edat. Com la del Centre Social i Sanitari del mateix districte, que també es va celebrar: l'espai complia quatre anys.

I els que també estaven, i hi continuen, de festa grossa són els socis i sòcies de La Unió Santeugatenca. L'entitat va començar a

govern català, s'ha posat de manifest durant l'any que es tanca: aniversaris d'escoles que porten 2 0 anys ensenyant o celebracions d'entitats que en porten 100 s'han sumat a altres associacions que estrenaven seu o estaven de festa.

celebrar a finals de l'any passat el seu centenari. El dia de la inauguració: trobades, cercaviles, cants corals i pregons amb artistes i polítics van donar per encetat l'ambiciosa celebració d'un aniversari que s'allargarà fins a finals d'aquest any. El programa d'activitats és nombrós i variat i, mentre estan de festa, els membres de La Unió continuen renovant l'entitat: façana i bar-restaurant nous i molts projectes per acabar de donar-li una nova forma on tothom tingui el seu espai.

I, mentre el Centre de Dia per a malalts d'Alzheimer celebrava el primer aniversari reivindicant ja un espai més gran, altres entitats estrenaven seu nova: ASDI va inaugurar les noves dependències a Valldoreix, on també tenen nou espai els Minyons Escolta de Catalunya. També la Creu Roja Valldoreixenca ha "posat guapa" la seu, i els Castellers de Sant Cugat, que encara esperen tornar al Celler Cooperatiu per assajar, van estrenar oficines i local a les dependències de l'Esbart Sant Cugat, amb qui han arribat a un acord de col·laboració.

Pujol va visitar la nova seu dels Minyons Escolta Foto.X. L.

L'Escola de La Floresta ha celebrat el seu vintè aniversari

ifats i exposicions Foto.XA VI LARROSA

La Unió Santeugatenca continua de festa: els cent anys de l'entitat són commemorats amb tot detall Foto.X. L.

o

Entorn

ELS4CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

ELS NOUS EQUIPAMENTS COMERCIALS

17

I 9

Ct

E

ls terrenys que conformen l'actual mercat de Torre Blanca tenen una de les més antigues referències que es recorden en el camí que comunicava la rambla del Celler, que anava a parar al mas Torre Blanca, amb l'avinguda del Ragull, que donava a Can Magí un important centre agrícola del Sant Cugat del segle XIX. Més tard, amb les diferents onades migratòries, aquesta notable unitat de treball i de residència agrícola que va ser el mas Torre Blanca va quedar incorporada dràsticament a la fi-

Un gran nombre de nous habitatges conformen el paisatge del mercat

sonomia urbana del municipi.

Un municipi que patia també grans canvis, i no precisament d'enllumenat o de clavegureram, sinó de veïnatge i de formes de viure.

Amb l'avinguda a que ens remet el nom d'aquest mercat convertida en una extensa via integrada al nucli urbà, la intensa vida comercial i veïnal de la zona de Torre Blanca han aca-

f

d El mercat està situat al centre de la més important infraestructuta cultural de la ciutat FOTO:

bat conformant un espai que ara conserva tot just un nom suggeridor com a prova del seu passat.

Centrar l'atenció, per tant, en el jove mercat de Torre Blanca és remuntar-se al 1987, la data d'inauguració. Amb una superfície comercial realment notable (1.942 metres quadrats), el mercat de Torre Blanca es troba emplaçat en el centre de la infraestructura cultural més important de la ciutat, que compta, entre altres instal·la-

INPROSS • Teleassistència •Atenció 1

domiciliària

Infermeria

cions, amb el modern Teatre Auditori.

A banda del seu veïnatge cultural d'excepció, el conjunt de comerços que basteixen el mercat es troben dintre d'una zona que cada vegada compta amb un nombre més elevat d'habitatges. El mercat, els cinemes, el mateix Teatre-Auditori, el conservatori, la biblioteca, els bars i les zones d'esbarjo conformen una important zona de serveis generals que cerca ser una resposta no sols a les ne-

cessitats d'aquests nous veïns sinó al conjunt dels habitants de Sant Cugat. Aquest dinàmic esperit ha estat el que ha mogut a iniciar la seva actual remodelació, ampliant-ne el nombre de comerços exteriors i modernitzant-ne les instal·lacions, amb la finalitat de.convertir aquest en un dels principals espais de vertebració de la vida quotidiana dels pobladors de la zona i deixant als equipaments culturals la tasca d'atracció de la resta de santcugatencs.

EtUQUERIA

FORMAS ASSESSORAMENT D'IMATGE PERSONAL EXCEL·LENT RELACIÓ QUALITAT PREU N O TANQUEM AL MIGDIA

93 589 39 67

CONSULTI'NS

XAVILARROSA

C / Elies Rogent, 1 8 A Tel. 93 675 4 0 0 6

9

t C u 9 a i

18

Entorn

ELS ÍCArVTONS Divendres. .V de gener del 2000

D i s t r i c t e s

i f t f r a e s t t u c t i t r e s

El P E R I d e les P l a n e s p o d r i a e s t a r aprovat a b a n s d e l 9 e s t i u Carbó vol pactar el text refós amb la Generalitat

L'estació de RENFE local serà per a passatgers abans de finals d'any

A. B. M.

A. B. M. - Sant Cugat -

Kl ple del mes de març podria tenir en l'ordre del dia la incorporació del punt per a l'aprovació del text refós del Pla Especial de Reforma Interior (PKRI) de les Planes que l'Ajuntament presentarà a la Comissió d'l rbanisme. Així ho ha reconegut el tinent d'alcalde de (!iutat Sostenible, Joan Carbó, que, amb el tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Joan Recasens, es van reunir amb els \eïns del districte a la comissió de seguiment que analitza aquest tema.

A b a n s q u e c o m e n c i el nou segle, els usuaris d e la R E N F E podran baixar en una e s tació s a n t e u g a t e n c a . S e g o n s han fet p ú b l i c des del depart a m e n t d e Rodalies d e R E N F E , la seva v o l u n t a t és q u e el ramal q u e enllaça Castellbisbal a m b Portbou (fins ara només de mercaderies) pugui d u r passatgers abans del d e s e m b r e d'enguany.

Segons ha explicat Maria del Mar Rodríguez, cap d e P r e m sa del d e p a r t a m e n t , el g e r e n t d'aquest servei, Josep Manau, està fent tot el possible perq u è a q u e s t calendari es compleixi. Però encara falten alguns estudis i a c o n d i c i o n a m e n t s p e r q u è la q u e es coneix com a línia Mollet-Papiol pugui transportar passatgers. Ja està fet l'estudi tècnic q u e li d ó n a el vistiplau: n o m é s s'haurà d'incorporar a la infraestructura un

"Només hem de complir algunes de les prescripcions que ens marca la (ieneralitat. amb la qual arribarem a un acord segur", afirma Carbó, ''esperem que en un remps raonable puguem parlar de PKRI aprovat", conclou Recasens. Si tot \a bé. Carbó pensa que abans de l'estiu es podria tenir enllestida la legalització urbanística de les Planes. Però abans caldrà arreglar algunes coses amb el text refós.

I'ei/uip dt guíim pHKiira <h /muntin titf\l refós al ple del març F.X. L. Ks tracta de tres paquets d'actuació: el primer referiria a la dotzena de parcel·les que la Generalitat no ha acceptat com a verd privat; el segon hauria de resoldre una figura de gestió que el govern català ha denegat (la consecució per la via gratuïta de solars d'equipaments i zones verdes); i el tercer són les prescripcions amb les quals l'A-

juntament provarà d'arribar a l'acord, perquè els veïns de la zona no tinguin problemes si volen edificar d'aquí a uns anys.

Per als dos polítics, ja està encarada la direcció cap a una solució definitiva d'aquest "tema complex", tal com l'ha definit Recasens ,"que podríem dir que objectivament és el més important actualment".

O b r e s

La corba del Gurugu a les Planes estarà pavimentada en unes setmanes Copcisa arranjarà un dels accessos a Vestació A. B. M.

Es tracta d'una de les reivindicacions veïnals més antigues de les Planes: els tres-tents metres linials de la corba del CJurugú, al passatge del I )esert (que connecta amb la carretera de Yallvidrera) estarà pavimentada en un parell de mesos. Tal com s'ha anunciat des de l'equip de govern, les obres d'arranjament ja han començat, i tenen previst també renovar l'enllumenat de la via (amb quinze punts de llum nous) i algun tram del clavegueram.

Aquesta obra, que realitzarà la brigada municipal, costarà cinc milions i mig de pessetes. Però aquesta no serà l'única inversió que es realitzarà aquestes setmanes al districte, atès que el consistori ha arribat a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per arranjar un dels accesos que porten a l'estació de les Planes. 1,'adequació del passatge de la Verònica serà a càrrec de Copcisa i costarà 1.650.000 pessetes.

sistema informàtic d'automatització, coordinar l'ús d e la via a m b el d e p a r t a m e n t d e Circulació, i solucionar un petit p r o b l e m a de m a n i o b r a a m b el d e p a r t a m e n t d'infraestructures.

A q u e s t a l í n i a , q u e e s va construir els anys 80 per deslliurar la capital catalana de part del t r à n s i t d e t r e n s d e mercaderies q u e tenien altres destinacions m é s al nord, necessitarà t a m b é una a d e q u a ció d e les e s t a c i o n s . P e r q u è també l'estudi de mercat n'ha r e m a r c a t la v i a b i l i t a t : la d e C e r d a n y o l a , de fet, funciona per a passatgers des d e fa alguns anys, i és molt e m p r a d a pels e s t u d i a n t s de la u n i v e r sitat Autònoma. Així, pel q u e fa a les p a r a d e s v a l l e s a n e s , R E N F E té previst condicionar t a m b é les e s t a c i o n s d e Sant C u g a t i de Rubí. Els projectes estan en marxa i el pressupost d'adequació podria ascendir prop de q u a t r e c e n t s milions d e p e s s e t e s .

La comissió de seguiment busca un nou equip assessor per assolir la protecció de Torre Negra A. B. M.

La Comissió Especial de Seguiment per la preservació de Torre Negra es reunirà d'aquí a quinze dies per definir els paràmetres del concurs que s'obrirà per decidir quin serà el nou equip que assessorarà l'Ajuntament a l'hora de resoldre les prescripcions que la Comissió d'Urbanisme de Barcelona ha presentat a l'informe presentat des de Sant Cugat.

"Amb aquesta decisió es posa punt final a si l'anterior equip redactor continuava o no en el procés de preservació", explicava el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, en acabar la reunió que va tenir lloc dimecres passat. Una reunió a la qual Albert Cortina, l'advocat que va axirdinar l'equip redactor del projecte de preservació, va assistir per explicar l'escrit que havia presentat amb anterioritat sobre si continuava o no al capdavant de l'assessorament extern del consistori.

Segons manifesta a l'escrit que va lliurar a tots els membres de la comissió, Cortina assegura que hi ha K l consistori ha encetat diferents actuacions als districtes FOTO: XAV1IARROSA un gran nombre d'interrogants que

des de l'equip de govern no s'han desvetllat i que, sense resoldre's "amb un debat polític previ i en profunditat, no permeten abordar un treball tècnic responsable". Per l'advocat, era necessari que l'equip de govern donés garanties que es respectaria la línia de treball encetada, que apuntava a la preservació integral de la zona.

Per la seva banda, Carbó ha manifestat que "des de l'equip de govern hem manifestat explícitament la nostra voluntat política de preservació, i ens agradaria que aquest procés es pogués dur a bon fi". Des del punt de vista ecologista, un dels membres de la comissió, Manel Cunill, argumentava en acabar la reunió que aquest és el tema "important i prioritari", apuntant que el que es necessita és un equip assessor competent, però que la continuïtat de l'anterior no era imprescindible per dur la requalificació endavant.

Una prioritat que també han reconegut en diferents ocasions la resta de grups polítics, tot i que ara no han volgut manifestar-se obertament fins no haver analitzat a consciència els temes tractats durant la reunió de la comissió.

Viure Resum de Vany

Divendres, 2H de gener del 2000

Festa de Tardor amb aigua i molta gent

LES FESTES MAJORS OMPLEN NOUS ESPAIS Els ciutadans de Sant Cugat continuen esperant any rere any les dates que els porten les Festes majors del municipi. I durant el l ' W Ics diferents testes grosses que s'organitzen al municipi van comptar amb alguna novetat addicional que les va fer encara més interessants. És el cas de la primera a aparèixer. El mes de juny passat la festa major de Sant Cugat va ser de les més concorregudes. I una de les claus de l'èxit va ser, sens dubte, una de les activitats programades que havia sorgit des de la societat civil però que va comptar amb tot el suport institucional. Sant Cugat va estrenar l'any passat l'Espai Lúdic de Barraques i la seva primera experiència, malgrat alguns aspectes q u e , com passa amb totes les coses noves, s'han de millorar, va comptar amb una gran resposta.

Totes les entitats que ho van desitjar van poder tenir

L'Espai Lúdic de Barraques va ser la gran novetat de la festa major de 1999 Foto.EDUARD la seva pròpia paradeta, on els santeugatencs s'hi anaven apropant per petar la xerrada o p r e n d r e alguna copa mentre gaudien de les diferents activitats que es desenvolupaven en l'escenari central. El parc de la Pollancreda va ser un dels

nous espais que es va omplir amb aquesta iniciativa.

De la mateixa manera que també es van omplir gran part de les activitats organitzades per les comissions de festes a la resta de celebracions organitzades durant els mesos següents en la res-

FARINYES

ta de zones del municipi.

Les festes de les Planes i la Floresta, la de Sol i Aire, la de Valldoreix i la de Mirasol també van tenir una gran resposta, que els organitzadors esperen que es repeteixi durant les que també s'organitzaran enguany.

Una de les activitats festives més arrelades i amb més tradició al municipi va patir aquest any alguna petita incidència. La Festa de Tardor que havia apostat en aquesta edició per alguna renovació va patir el petit entrebanc d'haver de conviure amb la pluja i amb una atapeïda agenda d'activitats que es desenvolupaven de manera paral·lela a la ciutat.

Reivindicant "més espais per al poble", els organitzadors de la Festa de Tardor, sentint la veu de totes les entitats del municipi que hi van voler participar, van decidir ampliar la zona de paradetes i van sortir dels jardins del monestir (d'altra banda, encara en obres) per ocupar altres indrets de la ciutat: el carrer Major, la plaça Pere San, la plaça Octavià..., diferents escenaris es van posar per a l'ocasió, als quals es va desenvolupar tot d'activitats que, malgrat la pluja, van ser seguides per una gran part dels ciutadans de Sant Cugat. Al final, com sempre, en fem una valoració positiva per tancar aquesta edició,

L'ENVELAT ESTRENA TRADICIONS DÈCADA I UBICACIÓ ENCARA VIVES Una de les activitats més prometedores del desembre va ser el Nadal a l'Envelat. I en aquesta edició, amb la que arribava al seu desè aniversari. cl ja tradicional envelat santeugatenc va presentar algunes novetats.

La més destacada va ser el canvi d'ubicació: T'envelat va deixar enrere les èpoqcs en què s'ubicava a la cèntrica plaça dels Quatre Cantons i va agafar per aquest Nadal de 1999-2(XX) un espai molt més ampli on poder-se desenvolupar i ampliar les activitats. El parc del Pla del Vinyet ha estat en aquesta edició d'aniversari la nova ubicació d'aquesta activitat nadalenca i malgrat les primeres pors dels organitzadors (s'encarreguen de muntar-lo des del departament de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat), la resposta del públic ha estat massiva.

Una resposta que ha fet bon ús de l'altra novetat. Atès l'espai més gran de què es disposava (i que ja es necessitava, segons van reconèi-

La nova ubicació de l'Envelat va ser tot un èxit Foto:XA VIIJÍRROSA Sant Medir continua sent una de les festes més estimades Foto:X. L. xer els mateixos responsables), el Nadal a l'Envelat va veure més que duplicat el seu espai, i en la mateixa proporció es va obtenir la resposta: van ser milers els nens i nenes, pares i mares i altres familiars que van assistir a algun espec-

tacle, taller o activitat infantil durant els dies del Nadal que va estar en funcionament l'Envelat, convertit aquesta vegada en tot un espai lúdic amb tot tipus d'inflables i activitats per tenir els més menuts molt més que entretinguts.

Com ja és tradicional i esperat, l'agenda folklòrica de la ciutat va comptar també amb el desenvolupament d'aquelles festes més tradicionals que se celebren des de temps immemorials com Sant Antoni abat o Sant Medir.

Un any més, centenars de santeugatencs i santeugatenques es van trobar amb els veïns barcelonins a l'esplanada de l'ermita de sant Medir, on, entre faves i senyeres, van sonar rialles per als més joves i sardanes per a totes les edats.

OS4QVINT0NS

Societat

19

Divendres, 28 de gener del 2000

Tradicions

El dia de les bèsties aixeca passió Centenars de persones participen a la festa de Sant Antoni abat celebrada diumenge

La cercavila d'enguany pels carrers de Sant Cugat va comptar amb la participació de me's d'una vintena de carruatges, entre els quals hi havia autèntiques peces històriques FOTO: EDUARD FARINYES ANNA BORAU - Sant Cugat -

Els santcugatencs van gaudir de la rua FOTO: EDUARD FARINYES

Qui li havia de dir a l'Antoni, que abans de ser sant es va retirar al desert de Nítria per dedicar-se a la pregària, que més de setze segles després de la seva mort encara es commemoraria la seva figura de manera massiva. La celebració de Sant Antoni abat, patró dels pagesos i benedictor dels animals, va tornar a ser multitudinària a la ciutat.

Centenars de persones van seguir diumenge al matí la ruta dels Tres Tombs que fa més de cent anys (concretament cent catorze) que es desenvolupa a Sant Cugat als voltants del 17 de gener. Ja de bon matí van ser molts els santcugatencs que es van concentrar a l'avinguda del Pla del Vinyet per veure com començava la cecavila que, durant prop de cinc hores, recorreria els carrers de la ciutat.

Una cercavila que va comptar amb la participació de més d'una vintena de carruatges, més d'una

quarantena de genets (de sis hípiques diferents), dues bandes musicals (la Colla Musical de Martorelles i là banda de l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes) i coronada, per primera vegada, per tres banderes (una del 1845).

Dues d'aquestes ensenyes eren portades per membres de la comissió organitzadora (membres de la junta actual i alguns dels més antics de la comissió de Sant Antoni) i la que encapçalava la rua enguany era duta per la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, amb el tinent d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, Jordi Farrés, i el regidor de Comerç i Esports, Jaume Tubau, com a cordonistes.

les tradicions més arrelades al municipi". "La veritat és que des de dalt del cavall la vius molt diferent", reconeixia Ponsa, mentre Tubau i Farrés destacaven que "el que més impressiona és veure la cara de felicitat de la gent", "sobretot dels nens", apuntava Farrés, "que són dels que més disfruten amb els caramels i els animals".

L'orgull de la tradició

I els animals van ser també els protagonistes de la festa: la tradicional, i esperada, benedicció va omplir de ciutadans i mascotes l'accés al monestir. Una resposta d'assistència que es va repetir a la plaça Barcelona, on concloïa la cecavila amb l'entrega de guardons als participants per part de la comissió organitzadora i de l'alcalde Lluís Recoder.

"Ha estat tot un honor", aquesta va ser la resposta unànime dels tres banderers que es van manifestar "molt contents i satisfets, d'haver pogut dur la bandera en representació de l'Ajuntament" i participar activament "d'una de

"És realment una festa amb molta participció i molt viscuda a la ciutat", assegurava Recoder, "és molt maca i està carregada de simbolismes: i a Sant Cugat molts més perquè ens recorda el poble pagès que ja no és, però que va ser fins no fa gaire".

Vkire

Divendres, 28 de gener del 2000

UN ANY MOLT OKUPANT LA MASIA FOLKLÒRIC El que sí va tenir l'any 1999 van ser diferents manifestacions de les més antigues i arrelades a l'agenda folklòrica del país.

La ciutat va tenir un any més el seu propi Aplec de la Sardana. Tres van ser les cobles que van tocar enguany al compàs del flabiol. Els organitzadors van voler donar entrada a una cobla jove per potenciar-ne la renovació i donar suport als qui comencen, amb un esperit que es volia transmetre també als sardanistes.

I l'Aplec d'enguany va reproduir les mateixes característiques que havien tingut els anteriors trobades, tancant-se amb una valoració positiva i havent comptat amb una bona participació.

Però els sardanistes no van ser els únics protagonistes dins d'aquest sector d'activitats lligades a la tradició. Sant Cugat també va comptar durant l'any que acabem de cloure amb gran protagonisme dins del món excursionista. De la mà del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC), la ciutat va acollir l'organització de diferents esdeveniments per al gaudi dels amants

de la muntanya. Alguns de ja celebrats amb anterioritat al municipi, d'altres, experiències noves que van comptar amb el suport logístic d'altres entitats.

Aquest és el cas de l'Aplec Excursionista dels Països Catalans.

Durant tot un cap de setmana, coincidint amb la castanyada, excursionistes d'arreu del país van anar arribant a la ciutat per prendre part en alguna de les conferències, projeccions d'audiovisuals o per caminar en alguna de les nombroes excursions organitzades pels membres del CMSC. Amb els lligams de la passió per l'excursionisme i la llengua, nombroses entitats dels països catalans van conèixer la ciutat i van valorar l'aplec organitzat de molt positiu I en el primer apartat, també sorgit des del CMSC, s'hi podrien incloure la Ruta dels Tres Monestirs, i la caminada popular a Montserrat.

L'estrella de les caminades va tomar a ser la Marxa Infantil de regularitat, de la qual s'estrenava nou circuit i hi van participar molts nens i nenes del municipi.

Resum de l any

Aprenent a conviure per valorar el viure En l'apartat social, Sant Cugat va comptar amb la posada en marxa d'una experiència d'allò més nova al municipi. Tot i que que ja s'havia desenvolupat en altres poblacions catalanes com a experiències pilot, i que a Barcelona capital ja es porta a terme amb tota normalitat i compta amb una gran resposta de participació.

El Casal ha organitzat nombroses activitats Foto: XA 17 LA RROSA "Deixa't anar, vine a okupar".

Alguns joves del municipi van decidir a mitjans d'any que la ciutat necessitava nous espais on poder desenvolupar diferents activitats per a tothom.

Amb aquesta filosofia, i tot considerant que no cal crear nous edificis perquè n'existeixen alguns que ningú no fa servir, els

joves, que es van batejar com Les masoveres i en Misifú, van obrir les portes de la Masia de Torre Blanca i la van convertir en un Casal Social Okupat.

Des d'aleshores són nombroses les activitats que s'hi han organitzat, donant cabuda també a reunions i actes d'algunes entitats santeugatenques

Viure i conviure, aquest és el nom del programa amb el qual es pretén acomplir diferents objectius, centrats en dues generacions: la gent jove i la gent gran. El departament de Benestar Social de l'Ajuntament, en col·laboració amb les entitats promotores del projecte i comptant amb la participació de la UAB van posar en marxa els mecanismes per aconseguir que les dues generacions contactessin: sol·licituds, entrevistes personals i presentació personalitzada. La finalitat: que els joves puguin disposar d'un habitatge quan surten a estudiar fora de la seva ciutat natal, i que els grans tinguin amb qui compartir el seu quefer quotidià. Viure i conviure de dues generacions per, també, apropar-les entre si.

LA CIUTAT S'ACTIVA LUCAS CANVIA AMB LA GRAN MOSTRA DE MANS Mentre Pere Narbona, director de l'Hospital General de Catalunya presentava la fallida voluntària de l'ens per poder sanejar el deute acumulat (un total de 17.000 milions de pessetes), el món econòmic de la localitat rebia una altra notícia també anunciada des de feia molt de temps: el rumor que la planta santeugatenca de Lucas canviava de multinacional es va materialitzar.

Milers de santeugatencs van passejar per la Mostra de Comerç de la rambla del Celler Foto:XA VILARROSA Sant Cugat Actiu va complir totes les expectatives. La cinquena edició d'aquesta Mostra de Comerç, Indústria i Serveis de la ciutat va tornar a ser tota una festa: els membres del sector van omplir amb la seva presència i els seus productes els 4.750 metres quadrats que tenia

la carpa instal·lada, com en les quatre edicions anteriors, en el camp de futbol municipal.

I els 187 estands que hi havia distribuïts per aquest nou espai comercial van rebre les mirades, i les visites de 75.312 santeugatencs i santeugatenques que s'hi van

apropar durant el eap de setmana.

La consolidació de Sant Cugat Actiu va deixar entre els comerciants i l'Ajuntament una incògnita per resoldre en les properes edicions: buscar una nova ubicació en la qual permetre que continuï creixent.

©

La transacció, que s'ha acabat de realitzar durant aquest mes de gener, tancava els mesos d'incertesa per als treballadors santeugatencs, que esperaven des de feia mesos que la seva factoria deixés d'estar a la venda. Delphi Automotive Systems adquiria a finals de novembre la planta de la localitat a TRW la multinacional americana que n'era la propietària fins aleshores.

I no només la factoria santeugatenca, perquè Delphi es quedava també amb totes les fàbriques de TRW que produeixen sistemes dièsel. La transacció es va realitzar per 140 miliards de pessetes.

La notícia va ser ben rebuda tant per la direcció de la planta, com pels representants dels treballadors. Ambdós sectors han començat el nou any amb el desig que aquesta venda signifiqui una certa estabilitat per al futur de la planta, una de les indústries més antigues i arrelades a la societat santeugatenca que ara s'està centrant en la fabricació d'un nou producte, el common rail.

Nou comitè Al mateix temps que rebien l'anunci de la compra, els treballadors van haver de decidir qui volien que els representés davant de la direcció durant els propers anys.

Les eleccions sindicals a Lucas van produir, per primera vegada des de feia molt temps, un empat tècnic: el COP deixava de tenir la majoria en el comitè i, tor i aconseguir més vots, es veia igualat per CCOO en nombre de delegats (en total 9 cada un), mentre U G T mantenia els cinc representants que ja tenia.

Viure Resum de Vcaiy

Divendres, 28 He gener del 2000

SANT CUGAT COMERÇ ES RENOVA DURANT EL SEU VINTÈ ANIVERSARI Posada de llarg, vestits de gala i ànims tic testa van presidir el sopar anual de Sant Cugat Comerç celebrat el novembre.

Perquè es tractava d'una trobada molt especial: l'associació de botiguers i comerciants del municipi celebrava el vintè aniversari.

I ho van fer recordant i homenatjant el passat que els ha portat fins on són. i esguardant i desitjant l'arribada d'un futur que els promet moltes coses. Perquè el 1999 marcarà, sens dubte, una cli\ ella en la història d'aquesta entitat santeugatenca. Moltes són les accions encetades durant aquests .ííó dics que s'han deixat enrere. activitats no només potenciades per la voluntat de renovació en entrar en la segona dècada de vida. sinó per les ganes de continuar oferint als ciutadans el bo i millor del comerç local.

Any 111*11, vidu imvü L'arribada del vintè aniversari per a Sant Cugat Comerç ha vingut acompanyada de moltes novetats. Nova imatge, materialitzada sobretot en un nou logotip identificador d'entitat i botigues adherides, i també noves activitats orientades sobretot a reactivar l'activitat comercial de la ciutat.

Perquè l'entitat santeugatenca ha encetat durant el 1999 un Pla de Dinamització amb l'objectin d'encarar amb totes les garanties un futur que es presenta molt prometedor si s'acompleixen les

Tots els presidents que ha tingut Sant Cugat Comerç durant aquest any van ser homenatjats durant la gala celebrada el novembre Foto: EDI ARD FAR1NYES expectatives, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat, de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa i del departament de Comerç de la Cíeneralitat de Catalunya, el Pla de Dinamització ha començat a deixar de ser teoria i esdevenir pràctica.

Campanyes de promoció puntuals durant tot l'any han obert boca amb vistes a accions més ambicioses. Sant Cugat Comerç ha començat la transformació mantenint el desig de sempre d'estar present entre qualsevol acte sociocultural del municipi, i ho ha fer alternant amb el projec-

te d'identificar amb banderoles les zones i comerços de la localitat.

Però també amb l'acord amb els gestors de la zona blava i alguns pàrquings de Sant Cugat per poder facilitar l'accés dels clients al centre de la ciutat. Així com amb l'experiència pilot de tancar

el carrer Valldoreix al trànsit rodat i crear, per un dia, un eix per a vianants que unia la plaça de l'Estació amb la dels Quatre Cantons.

Iot d'activitats i projectes pensant en els ciutadans de Sant Cugat, i en la millora d'un comerç que posa la qualitat com a signe de distinció.

MOVIMENT EL RACC JA TE UNA OFICINA A LA CIUTAT EMPRESÀRIA! Des de finals d'any. Sant Cugat disposa de la seva pròpia oficina d'atenció al client del Reial Automòbil Club de Catalunya. El RACC va decidir que havia de satisfer les necessitats de la zona i va obrir unes dependències noves a la ramblaRibatallada.

La nova oficina ja d'entrada compta amb més de vuit mil associats, i el seu director, David Marcel té l'objectiu d'incrementar substancialment aquesta xifra i assegura que al mateix temps es donarà a tots els socis el tracte que es mereixen. L'oficina santeugatenca no només atendrà els membres del RACC de la ciutat sinó que també va orientada als dels municipis veïns que no en tinguin.

/. 'oficina va ser inaugurada per l'alcalde i el president del RACC Foto: X. L.

Moltes de les grans indústries de la ciutat també han vist el 1999 com un any en què la seva activitat diària ha vist alterat el seu desenvolupament habitual per motius diferents.

Així, per exemple, la planta santeugatenca de Boheringer Ingelheim va ser notícia durant l'any passat per dues raons: la primera, perquè els reis de l'Estat espanyol van venir a inaugurar-la de manera oficial (va ser a Sant Cugat on van confirmar que serien avis per segona vegada). I la segona, perquè la multinacional alemanya va ptesentar el projecte del nou edifici que es construirà annex a l'actual i que acollirà la seu central d'aquesta companyia, des d'on se centralitzaran

les accions per a tot l'Estat.

En un terreny ben diferent, la fàbrica santeugatenca de Sharp va tenir un final d'any un xic tibant: comitè d'empresa i direcció van haver de necessitar intervenció externa per solucionar alguns dels seus problemes interns: el desenvolupament del conveni pels propers anys sembla que continua endavant durant aquestes primeres setmanes d'any.

I pel que fa a un altre tema, Hewlett Packard va batre el rècord de vendes amb 115.000 milions de pessetes, es va fabricar la impressora d'injecció de tinta número 100 milions, i es va nomenar Ignasi Fonts director general de la divisió.

20

Societat

ELS fCAIVIUINS Divendres, 28 de gener del JOtV

F e s t e s

hi lienedirrió al monestir ui ser molt conconrguda FOTO: EDUARD

FARIXYES

Jordi Farrés, Àngels Ponsa i Jaume Tubau van ser la banderera i cordonutes d'enguam FOTO h Dl \RD

URINYES

Més de cinc-centes persones assisteixen al ball de Sant Antoni L'enfrega de premis va comptar amb la música de la Cotton Big Band Recoderva ferentrega de recordatoris icopes a alguns dels participants FOTO.E. F: A. B . M .

- Sant Cugat -

l'Jballde la tarda va comptaramb l'assistència de més de 500 persones l'0l'<) k F

Carlota Piguillen va ser la genet mésjove de la cercavila F: EDUARD

FARINYES

La participació ciutadana no va ser positiva només al matí.

Més de cinc-centes persones, segons han fet públic els organitzadors, van assistir a la tarda al ball de Sant Antoni que es desenvolupava al teatre de La Unió Santcugatenca.

Enguany, la música era a càrrec de la santeugatenca Cotton Big Band, dirigida per Jordi Barceló, i els santeugatencs van poder disfrutar de diferents i variades peces musicals fins passades Ics deu de la nit. "Fins i tot l'alcalde va ballar", expressa orgullós Josep Masó, president de la comissió de Sant Antoni, "i ens va fer molta il·lusió la seva presència". Perquè, segons diuen, la tradicional festa santcugatenca no és només la cercavila del matí sinó que, de sempre, s'ha complementat amb aquesta trobada social.

Una gran festa, organitzada "perquè tothom s'ho passi bé" durant la qual s'acostuma a fer entrega dels premis als membres dels carruatges que més han treballat per sortir ben lluents a la cercavila del matí.

I en aquesta ocasió van ser 23 els carros que van prendre part en la cercavila santeugat e n c a . La majoria de pro-

cedència local, els carruatges que van desfilar pels carrers de la ciutat presentaven un aspecte d'allò més llampant: des de figures de dibuixos animats fins als carruatges més tradicionals i funcionals recreats a mida amb la seva època. La comissió ha mantingut enguany diferents categories: en la de carro carregat el premi va ser per Joan Torné, que va desfilar amb un carro ple de bales de palla; en la secció de carruatges es van endur el

La comissió de Sant Antoni va entregar diferents premis als carruatges millor engalanats premi els personatges de Walt Disney encapçalats per un gran D u m b o mòbil, reproduïts per decorar el carro que participava en nom de la carnisseria Tubau; i dins de la categoria de carros es van atorgar tres premis, al carro del Bambi presentat pels Geganters, al Follardo's City - u n a colla local va sortir emulant el farwest—, i el carro del guinyol (presentat per la Megatenda).

Molta participació, i molta imaginació, que van ser reco-

n e g u d e s a la tarda al ball, mentre que al matí s'havia guardonat els genets de les diferents hípiques participants (Collseroia, Severino, Sant Cugat, Can Codonyés, Sant Domènec, i Del Olivo), sobretot els que s'havien preocupat d'anar vestits per a l'ocasió.

"Es podria resumir que ha estat una festa molt maca", reconeixia el responsable de la comissió organitzadora. Per Masó, "és important que sempre tingui aquesta participació, perquè és una de les festes més antigues del municipi, una festa en què, any rere any, són moltes les persones que hi posen el seu esforç perquè el resultat sigui el millor". I per reconèixer aquesta festa, la comissió va retre homenatge a Joaquim Bell, membre de la comissió, mort recentment, "i també recordem especialment", afegia Masó, "Anton Juliana, que ens va deixar a principis de l'any passat".

Una festa, doncs, plena de records. Imatges d'un passat que també es podran apreciar durant unes setmanes, atès que la Casa de Cultura acull fins al proper dia 23 de febrer una exposició de fotografies fetes durant les festes de Sant Antoni desenvolupades a Sant Cugat en els darrers anys.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

c o n f e r è n c i a

Martínez: "El deute extern és una hipoteca eterna i impagable"

S'allarga la recollida a favor dels nens romanesos

21

£1 sopar anual contra el càncer serà el 19 de febrer

El càtedra UNESCO analitza els problemes dels països pobres A. B. M.

ANNA BORAU

Els crèdits econòmics concedits a països pobres per al seu desenvolupament sumaven el 1970 uns 200.000 milions de dòlars. El 1995 ja superaven els 2 bilions, una xifra que Juan Martínez, Càtedra UNESCO de l'UPC, va qualificar com a "hipoteca eterna i impagable".

Martínez va visitar diumenge la ciutat com a responsable de la coordinació a nivell català de la campanya ADÉU Deutre Extern. L'especialista va venir convidat per la plataforma santcugatenca que promou a la ciutat el referèndum social sobre la condonació del deute extern. L'objectiu d'aquesta conferència era explicar als ciutadans com s'ha arribat a aquesta situació, quines han estat les causes, quines són i seran les conseqüències i quines sortides existeixen per solucionar el que és un problema per a molts països del món.

Per Martínez, les causes que han dut aquests països a estar tan en-

A.B.M.

La resposta obtinguda fins ara ha estat d'allò més favorable, però els membres de l'associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-.Sant Cugat ha decidit allargar uns dies el període de recollida de material solidari per a Romania. "Amb les baixes temperatures encara no podem fer sortir els vehicles que duran tot l'ajut humanitari fins a la ciutat de Roman", explica la presidenta de l'entitat, Anna Domènech, "i, atesa la bona acollida de la campanya hem decidit allargar-la uns dies més".

A més, segons volen fer saber des d'aquesta agrupació santcugatenca, el nou orfenat que La plataforma ADE U Deute Extern organitza un cicle de conferències E: E. E s'està consrtuint amb la seva col·laboració i la dels francisdeutats amb els sistema econòmic cades, incidències del mercat (diinternacional (on el major presta- ferents crisis internacionals, i deva- cans catalans necessitarà "moltes coses més". Un orfenat que mista és el Japó, seguit d'Aleman- luacions monetàries) que han agreuja ha començat el seu projecte ya i França), són tant internes com jat la situació i l'han convertida en de materialització i que pretén externes i conjunturals. El ponent un peix que es mossega la cua: els poder donar acollida als centepaïsos han d'endeutar-se més per va defensar que no només la mala gestió dels seus governs ha portat a poder fer front als deutes. "Un pro- nars de nens abandonats que habiten en aquesta ciutat roaquesta situació, sinó que s'han anat blema etern que només se soluciomanesa. sumant, al llarg d'aquestes tres dè- naria amb la condonació".

Nou telèfon: 93 590 69 80s

a n t i a g o R u s i h o l , 49

La delegació santcugatenca de l'Associació Espanyola Contra el Càncer ja ha posat data per al desenvolupament del tradicional sopar anual que convoca l'entitat per recaptar fons. Serà el dia 19 de febrer i es farà a Vil·la Sàbat.

Segons ha reconegut la representant santcugatenca de l'Associació, Marta Martí, està prevista l'assistència d'unes 400 persones, tot i que encara no està tancat el llistat de comensals. "Sempre hem tingut molt bona resposta", afirma Martí, "i esperem que aquesta vegada sigui igual o millor que en anteriors edicions". Perquè, com explica la delegada, aquest sopar i la campanya de recaptació amb banderetes que es realitza cada mes de maig signifiquen gran part dels ingressos amb què l'Associació pot desenvolupar els programes d'ajut a les famílies vallesanes associades que es veuen afectades per aquesta malaltia (actualment superen la setantena). EI sopar tindrà també subhasta, tómbola, i un xou-espectacle sorpresa.

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Vilire

Divendres. 2H de gener del 2000

Resum de l any

Tant si vostè és a casa com si no hi és...

AUXVYD vetlla per la seva llar V # 1 /

• SEGURETAT CONTRA INCENDIS SISTEMES D'ALARMES PER CASES

n N

is

LJQZ5

•x

35

CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA

lï1

o o

p

.í; CIRCUIT TANCAT DE TV

it

CAIXES FORTES

PORTES DE SEGURETAT

I

Sr

PORTES AUTOMÀTIQUES •

'

—

^

T

REIXAT AUTOMATIC

S

!!l ^ZWZZ

TANCAMENTS PER A FINESTRES

IB MW

^

li B

ZC'*·'

om

PORTES AUTOMÀTIQUES EN GENERAL

La solució més adequada en seguretat integral SISTEA/IES

o

DE

SEGURETAT

Oi

jdouxxx

Prestigi, Seguretat i Servei

AUX

VYD

SISTEMES Dt SEGURETAT COMPLEMENTS D0MÒ71CSI DE PROTECCIÓ

LI. Companys, 5 0 - Tel. 9 3 5 8 9 17 9 9 - Sant Cugat del Vallès

Viure Resum de Uany

Divendres, 2H de gener del 2000

UN ANY MARCAT PER V-,. K\«OS I CELKBHACfONS l.a temporada que va cloure a mitjans de l'any passat va resultar, en termes generals, un bon campionat per als equips de la localitat.

La nota negativa la va tenir l'equip sènior masculí d'hoquei herba del (llub Júnior: els jugadors santeugatencs van perdre la categoria i van baixar de la Divisió d'Honor, on feia temps que competien a la Divisió.

Però en contrapartida, hi va haver també diferents equips del municipi que van aconseguir escalar places en els r.'inqiungs i van assolir una millor divisió, en la qual desenvolupen les seves competicions durant la lliga que en aquests moments es duu a terme, l'.s el cas del Pati 1 loquei Sant (lugat. de l'equip de tennis de taula i del de bàsquet Isènior masculí) de la l nio Esportiva Sant Cugat (l'ESC.i, del conjunt sènior masculí del (llub de Voleibol Sant (lugat, i de l'equip de pe tanca.

El PIISC, a les ordres de Luís Sànehe/., va pujar de segona a primera catalana després d'una molt bona temporada. I la mateixa esca-

Esport local

actiu aquí i projectat a fora Sant Cugat continua sent una plaça esportiva important. Molts esportistes santeugatencs projecten les seves trajectòries cap a fora. de la mateixa manera que molts altres esportistes passen, en un moment o altre de la seva carrera professional, per la nostra ciutat.

Es el cas. per exemple, del tennista Alex Corretja, fincat des de fa molts anys a Sant Cugat. Corretja ha tingut, però, diferents moments al llarg de l'any: d'arribar a posar-se en el número dos del rànquing mundial a acabar valorant la temporada com a força dolenta. El santeugatenc també va participar en la Copa Davis amb l'equip estatal. però el paper realitzat tampoc va ser d'allò més lloable.

F.ls iii'jjidors del Patí Hoquei Sant C.uyit van obtenir els finits d'una bona temporada Foto: EDI ARI) lada va fer el conjunt de bàsquet, gràcies a una reestructuració de les competicions. El tennis de taula va pujar de preferent a 3a Nacional l'equip de petanca de tercera a segona, i el sènior masculí del Club Voleibol va aconseguir classificar-se per competir enguany en primera catalana.

Pel que fa als aniversaris, la ciutat també ha tingut en aquest any passat dues celebracions importants. La primera a començar ha estat la de la Penya Blaugrana: l'entitat va organitzar al llarg de l'any diferents activitats (xerrades. sopars, ete.) per commemorar que havia arribat als vint anys d'història.

l·AMXYES

Els mateixos anys de vida que va commemorar l'Olimpyc La Floresta. Aquest club de futbol sala, ara amb vint anys d'història, va organitzar també diferents activitats, entre les quals van destacar un sopar de germanor i un partit del primer equip contra la Selecció Catalana Sub-21.

(Innipion* d<- kurds Una sort diferent van tenir Oliver Campos i Marc Cebrian. que es van imposar en el campionat Fòrum de Catalunya. Campos va ser campió cadet i el seu company va quedar com a primer classificat de la categoria aleví.

ELS CLUBS ACORDEN GIMNÀSTICA ACTlÀR PLEGATS DAURADA ff'.Jj&jT

LII Coordinadora vn néixer amb la intenció de lluitar per les millores esportives a la ciutat Loto: XAVJ LARROSA El dia 3 de maig es constituïa oficialment la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat en què hi són representats tots els clubs del municipi. Una plataforma d'acció que naixia amb l'objcctiu prioritari de ser una força comuna per reivindicar millores esportives

per a la ciutat, sobretot en l'àmbit de les infraestructures necessàries per practicar els diferents esports.

Amb aquest objectiu, els membres de la junta d'aquesta nova entitat. presidida per Antoni Pérez, s'han reunit amb tots els grups polítics locals, i amb l'equip de govern.

D'altra banda, una bona notícia va ser la de l'anunci, per part de l'equip de govern, del nou pla d'equipaments esportius: l'Ajuntament ha manifestat la voluntat de crear noves instal·lacions esportives al municipi, així com ha reconegut d'arranjar les que ja existeixen.

La rítmica té cada cop més practicants a la ciutat Voto: E. Per primera vegada a la història, dues membres de la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat (CYISC) es proclamaven campiones de l'Estat espanyol, en el si del XXV Campionat de Conjunts de Gimnàstica Rítmica Esportiva

FARLYÏES

desenvolupat a Valladolid el desembre.

Andrea Rubino i Tània Santolària van participar al campionat formant part del Sènsilis Catalunya, places que van aconseguir imposant-se cl mes de novembre al campionat català.

22

Societat

FLS í GVNTOINS Dnrtir/irs. Jti d, gem-r tM 2000

S S & C I a C S

Guardons

Private torna a guanyar el premi que atorga la millor revista del sector

La nova Entitat Sardanista s'estrena diumenge vinent Lobjectiu de la jove agrupació és instaurar una ballada mensual

RKinccu» - Sant Cugat -

A. li. M. - Sant Cugat -

La segona parr d'/•'./ Diari d.1mtinda ha estat el producte que ha permès a Private ajudiear-sc el p r i m e r p r e m i de " m i l l o r pel·lícula estangcra" d'un dels concursos més prestigiosos del sector.

Ks tracta del certamen que organitza anualment una de les revistes més importants internacionalment de la indústria de l ' e n t r e t e n i m e n t per a d u l t s .

AYN. Durant la cerimònia celebrada a Las Ycgas l'empresa t'incada a Sant ('ugat \ a ser unadc les protagonistes. I no només per aquest premi, sinó pel t'et que des de 11>(M és Private qui guanya any rere any aquest guardó.Des que va començar a rodar pel·líules el 1992. la companyia sanreugatenca ha aconseguit endur-se 15 dels guardons que convoca AYN.

Kl nou any ha arribat a la ciutat amb una nova agrupació sociocultural: l'Kntitat Sardanista de Sant Cugat. I n col·lectiu que neix amb l'objectiu primordial de promocionar entre la societat santeugatenca el coneixement i gaudi del ball tradicional de Catalunya per antonomàsia.

Private és reconeguda internacionalment

l'nes produccions que, segons ha c o m u n i c a t la c o m p a n y i a . cada cop tenen més demanda,

sobretot en el format DYD àmbit pel qual, segons ratifiquen, l'interès ha crescut notablement en el mercat. És per aquest motiu que la companyia ha decidit posar a disposició del públic quatre títols diferents cada mes, per poder satisfer la demanda creixent.

La Federació dels Veïns es constitueix avui

Dos membres del Pipa Club, al podi de Lleida

"Volem promoure el món sardanístic a la ciutat, fomentar-la a tots nivells", assegura Jaume Rodés, primer president d'aquesta organització local acabada de néixer, "i recuperar la tradició santeugatenca de tenir, com a mínim, una audició mensual perquè tots els amants d'aquesta dansa puguin gaudir-la".

De moment ja han convocat la primera cita per a q u e s t diumenge.

Serà a partir de les dotze del m i g d i a a la p l a ç a O c t a v i à .

Aquesta primera audició durarà unes dues hores i el programa estarà compost per sis sardanes:

/ / ntitat Sui clamsta te previstaja una segona audició per al dia 13defehtrr F:X. /..

Festeig (de R. Yilarasau), Menu-

deta (de J. Saderra), Colla roses roges (de C. Santiago), Saltirona (de J. Auferil), Bona festa (de J. Vicenç), i IM meva saltirona (de J. Capell). Aquesta primera audició serà un primer contacte amb el públic santeugatenc, que

esperen que "es vagi il·lusionant amb aquesta iniciativa", afirma Rodés, q u e reconeix q u e , de moment, l'entitat només la formen els membres de la junta directiva, "però esperem que hi hagi més santeugatencs per participar-hi".

C o n f e r è n c i e s

A. li. M. - Sant Cugat -

A. B. M.

Després d'un any treballant com a coordinadora, l'ens format per les associacions veïnals del municipi passarà a ser una Federació aquesta tarda. Serà a les vuit del vespre a l'Ateneu Santeugatenc, i en l'ordre del dia hi ha tres punts importants.

Kl primer és l'adhesió de cada associació de veïns que vulgui formar part d'aquesta nova Federació, la qual haurà de fer entrega de la documentació necessària. Kn principi, són una quinzena les associacions veïnals que han estat treballant en aquest tema durant uns mesos, fet pel qual alguns dels col·lectius promotors d'aquesta iniciativa afirmen que, si no hi ha cap sorpresa, a q u e s t serà el nombre mínim d'associats, tot i que les invitacions s'han fet arribar a 23 associacions locals.

Dos membres del Pipa Club Sant Cugat Josep Solé, actual president, i Maria Barderi van ser dels primers classificats de la fumada lenta que es va desenvolupar a Lleida dissabte passat. Barderi va rebre una copa per ser la primera dama classificada i Solé va quedar tercer amb un temps d'l hora i 12 minuts, poc menys que el primers classificats (el guanyador del Cercle de la Pipa de Barcelona, i el segon del Pipa Club de Saragossa).

Un cop formada la Federació i aprovats els estatuts, es d e signarà un representant de cada associació per a la junta directiva i s'escolliran les persones per als càrrecs d'aquesta.

Tot i cronometrar la fumada (amb els tres grams de tabac que s'empren habitualment), la de dissabte va ser "una trobada informar, segons ha reconegut Solé. L'objectiu era promocionar a la capital del Segrià la creació d'un club de pipa entre els aficionats locals, i per aconseguir-ho s'hi van apropar-a més de sis fumadors santeugatencs- membres del Barcelona Pipa Club, del Cercle de la Pipa de Barcelona,de l'Egara Pipa Club i del Pipa Club de Saragossa. La trobada va promoure una propera cita a Lleida per a la festa del caragol, el mes de

maig.

'Grassetes i orgulloses' serà la primera xerrada d'Atena, dones de Sant Cugat Tindrà lloc dimecres vinent, a càrrec del doctor Xavier Formiguera A. li. M. - Sant Cugat "La idea d'un interès a ser grassa és difícil d'entendre, però en canvi, poques persones deixaran de comprendre l'interès per ser prima, ja que s'adequa a les expectatives de qualsevol dona".

Atena, Dones de Sant Cugat vol portar aquesta afirmació molt més enllà, analitzant fins al més mínim detall totes les preguntes que es puguin relacionar a un tema que s'acostuma a vincular directament amb el món femení: el pes.

Aquest serà el tema central de la primera xerrada d'aquest any per al col·lectiu santeugatenc. Grassetes i orgulloses: una creuada per al se-

gle XXI? es el títol de la conferència que es desenvoluparà el proper dimecres (21.30 hores) a l'Ateneu Santcugatenc."És un fet que l'anorèxia nerviosa és una condició quasi exclusivament femenina, molt íntimament relacionada amb la compulsió per menjar i l'obesitat", per al col·lectiu santeugatenc "la por d'engreixar-se, l'obsessió pel menjar, menjar d'amagat i l'in-

Ek problemes depès (per defecte o excés)'associen s normalment a les dones F..-CEDIDA

terès a alimentar els altres ens porten a identificar els orígens del problema en les condicions socials de les dones a la nostra cultura".

Segons Atena, si els homes patissin aquest problema en el mateix grau s'hauria de buscar una explicació diferent. Però de tota manera aquest grup de dones han volgut que sigui un especialista el que expliqui quines són les característiques i les causes d'a-

questes afeccions: el doctor Xavier Formiguera serà l'encarregat d'obrir el debat Formiguera és especialista en medicina interna, endocrinologia i nutrició. Actualment és el responsable de la Unitat de Trastorns de l'Alimentació de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, així com president electe de l'European Association for the Study of Obesity.

Viure Resum de Vany

Divendres, 28 de gener del 2000

ELS ESPECTACLES OMPLEN L'AGENDA DELS CIUTADANS

Personatges culturals visiten la nostra ciutat Però no només han estat els espectacles i les exposicions d'art les mostres culturals que han tingut els santcugatencs durant l'any. Altres manifestacions artístiques també han estat presents en el panorama local durant l'any que hem tancat.

La literatura n'ha estat una.

Diferents autors han visitat la nostra ciutat per fer-hi conferències, per presentar-les o per donar compte de llibres propis o d'altri, tenint en compte que alguns d'aquests escriptors i escriptores resideixen a la nostra localitat.

Nous llibres com el de les escriptores residents a Sant Cugat Maribel Alvarez o Mariona Masferrer han sortit aquest any a les llibreries. Però també altres creadors han vingut a la ciutat per presentar les seves obres, com ara Isabel-Clara Simó que a la vegada va rebre un càlid homenatge dels seus lectors.

També cinema

El conegut ballarí i coreògraf Nacho Duato va visitar la ciutat amb la Companía Nacional de Danza en més d'una ocasió Foto: XA VILARROSA Dansa, òpera, teatre, música clàssica... A Sant Cugat, durant el 1999 hi ha hagut de tot i més.

Els ciutadans i ciutadanes de la localitat han pogut escollir durant aquest any entre les millors estrenes del panorama cultural.

Pels escenaris santcugatencs han passat des de companyies amateurs fins a consagrades figures del panorama internacio-

nal. I en tots els camps. En teatre, per exemple, la Mostra de Teatre a Valldoreix va rebre molt bona resposta del públic, amb companyies d'arreu del país. Al Centre Cultural s'hi van representar des de les obres més contemporànies com els Rumors de Segi Belbel fins a obres d'autors estrelles del clàssic, com per exemple Les dones sàvies de Molière.

Però el teatre no va ser l'únic protagonista de l'agenda cultural del municipi. Els concerts clàssics també van prendre part de les llargues nits culturals que ha tingut el 1999. Moments de glòria que també han tingut els cors i agrupacions musicals locals, en el mateix cartell programàtic que figures més conegudes com ara Albert Guinovart o Gerard Claret. I amb presèn-

cia també de cantautors que van visitar la ciutat per actuar en algun dels cicles programats.

La dansa també va dur a Sant Cugat figures del seu món.

Espectacles com el Pa qué... pa na de Color Companyia d e Dansa o escenificacions com les coreografies de Nacho Duato amb la Companía Nacional de Danza van fer les delícies dels aficionats a aquest art.

El setè art també ha estat notícia local. La darrera pel·lícula de Ventura Pons que en aquests moments està a les pantalles catalanes (Morir... o no) va enregistrar algunes de les seves seqüències al parc Central. La santcugatenca Sílvia Munt ha presentat en societat el seu primer curtmetratge i els premis Sant Jordi de Cinematografia convocats per RNE es van entre gar a Sant Cugat.

EL SANT CRIST TORNA EXPOSICIONS PER A TOTHOM A FER BONA CARA Després de més de dos anys de restauracions, l'ermita del Sant Crist de Llaceres es va inaugurar de manera oficial durant la festa major del 1999. Per la diada de Sant Pere, els santcugatencs van poder entrar per apreciar els treballs que s'hi havien fet, beneïts amb una missa solemne oficiada pel bisbe auxiliar de Barcelona.

Amb la iniciativa de l'Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural (APAC) i amb la col·laboració de l'Ajuntament es van fer les reformes necessàries perquè aquesta ermita centenària tornés a brillar amb llum pròpia: s'han restaurat les pintures de Grau Garriga, s'han fet nous ciments, s'han reforçat les parets i s'ha arreglat la teulada.

L'ermita del Sant Crist de Llaceres s'ha renovat Foto: XA VI LARROSA

Si aquest any 2000 ha començat pictòricament amb l'obra de Muxart omplint el claustre amb les formes i colors que l'artista dóna a la muntanya més coneguda del país, l'any 1999 va començar i es va tancar amb una de les figures artístiques locals més internacionals.

Josep Grau Garriga va visitar sovint Sant Cugat durant l'any que es resumeix en aquest número especial. No només per la necessitat de la seva presència, que suposava el desenvolupament del projecte que convertirà la Casa Aymat en un taller-museu de l'art tèxtil, sinó també per les dues exposicions que es van muntar a la ciutat amb la seva obra. La darrera, igual que la primera que va fer al municipi ara fa cinquanta anys, amb lito-

Josep Grau Garriga Foto: X. L. grafies i gravats que marquen la seva trajectòria professional, coneguda d'altra banda per les seves obres en tapís.

Sant Cugat ha continuat tenint durant aquest any una gran activitat expositora, tant en l'àmbit públic com en el privat, amb artistes que comencen i d'altres del tot consagrats.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

C à s t i n g

Recoder?

"No el conec"

Coco Comín. Coreògrafa i mestra de dansa <.<.

Sempre s'ha de ser polèmic, no es pot ser mai avorrit"

A partir d'aquesta setmana, ELS 4 CANTONS reproduirà el programa 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat (RSC), que s'emet cada dilluns d'11 a 12 de la nit. Aquest espai és una prova de selecció que passen diverses personalitats de la nostra ciutat, estructurada en tres parts: una conversa que ens permet conèixer el convidat, unes proves en què ha de demostrar les seves habilitats i un qüestionari de respostes ràpides.

Tot això, supervisat per La Veu, que hi intervé quan vol i fa les preguntes més punyents. I la primera a atrevir-se a passar el 'Càsting' de RSC va ser Coco Comín, el dia 4 d'octubre del 1999.

MAGDA M É N D E Z

-Sant Cugat-

Em dic Coco Comín i vaig néixer a Barcelona, el 22 d'abril del 1952. Sóc casada i tinc tres fills.

- Quina és la seva experiència en el m ó n d e l'espectacle?

- Vaig començar en el món professional als 17 anys, tot i que abans ja havia trepitjat escenari, com a amateur. De fet, és una història molt c o m u n a en tots aquells q u e ballen: començar en una escola i acabar professionalitzant-se si hi insisteixes una mica més.

- E n quins muntatges h a p a r ticipat?

- Com a ballarina, vaig estar a la companyia del Liceu, a principis dels anys 70, participant a les òperes, als ballets, etc.Després, com a coreògrafa, he participat en molts musicals fets a Barcelona, s o b r e t o t dels primers, com Memory, Tots dos. Germans de sang... Fins que vaig dec i d i r fer les m e v e s p r ò p i e s produccions. La darrera va ser Chicago.

- I actualment estàs p r e p a r a n t Thai's Jass. En q u è consisteix aquest muntatge?

- Ho hem posat amb dues esses, sent fidels als orígens de la paraula. Aquest muntatge és un musical, no és una revista, malgrat que està dissenyada especialment per a un local de sopar espectacle, però no hi ha text. Tota la trama argumental, que és la mateixa història del jazz des dels seus inicis fins als nostres dies, queda explicitada per les lletres de les cançons, que són en anglès, i per les coreografies. Nosaltres l'hem pensat per a un públic no n o m é s nacional, sinó internacional. Es per això que l'hem estructurat

d'aquesta manera.

- C r e u que aquests sopars espectacle són u n a b o n a sortida, en el p a n o r a m a actual?

- E s n e c e s s i t a u n lloc c o m aquest. A Barcelona havia existit l'Scala i ara no n'hi ha cap.

Aleshores, és una forma molt maca de veure espectacles, ass e g u t e n una taula a m b u n a copa a la mà: e n t r a m o l t b é .

Quan hi ha una cosa que falta en una ciutat i s'inaugura, l'èxit està assegurat, és per això q u e hi confiem tant.

- També està p r e p a r a n t u n alt r e muntatge en q u è es t r a c t a el t e m a d e la p o r n o g r a f i a d e s d ' u n vessant casolà. Com s'ha decantat per aquest tema?

- Casolà i còmic. Jo tampoc no l'he escollit tant, aquest tema.

Sabíem que volíem fer una obra de text, i es va encarregar a en David Plana i e n Sergi P o m peimayer una obra. I ells, el dia q u e ens en van fer la presentació e n s van s o r p r e n d r e a m b aquest tema, tractat amb molt d ' h u m o r , però no e x e m p t d e certa acidesa. Està molt b e n feta. Però està en un estat molt

Les preguntes «Utüiftuiria la seva ialluèncl* per aemtsegtür feina 9 ta seva filla?

(Riu) Sí. Encara no s'ha donat La opció, però sí que ha faria. Bé, Sí veiés que no V»k que BO té prou aptituds; BO ia utilitzaria, però com que crec que val i que té talent, doncs a vegades els amics estan per això.

- Digui el wom d'ona persona amb qui no treballaria mai*!» ei món de respectable.

Coco Comín està al capdavant d'Scèmc Barcelona FOTO: XAVI LARROSA. embrionari. D e fet, estem en etapa de càsting.

— Aquest t e m a e n c a r a pot ser polèmic e n la nostra societat.

Es b o q u e n ' h i hagi, dins el m ó n d e l'espectacle?

- Sempre és bo crear polèmica.

Perquè de vegades no és només per captar públic, sinó perquè l'art està obligat a denunciar coses o, si més no, a fer-ne parlar.

Sempre s'ha de ser polèmic, el q u e no es pot és ser avorrit.

Mai. — Q u i n e s condicions h a n d e tenir els estudiants de comèdia musical?

- És extremadament difícil fer totes les disciplines al mateix temps. La gent que ho executa a l'escenari realment té molt

de La Veu Mok durilla, aquesta pregun ta. Sí, ho diré: mai més amb en Ricard Reguant, I si em preguntes els motius, bé, m'agrada l'honestedat, m'agrada l'ètica, i jo funciono així, - Quin és el pitjor càsting que ha passat a la seva vida? jfo no rt'he passat mai, de càstings, personalment. Però el pitjor és sempre les últimes proves que he fet passar a algú. Sembla que no, però pateixo més que ningú,finsi tot més que qui ho passa.

24h. al t e u costat

23

mèrit. Jo sempre dic que els estudiants necessiten tota una sèrie de connotacions importants: u n a pell d e r i n o c e r o n t , u n a memòria d'estudiant, l'exactitud d'un matemàtic, sentit d e l'humor com el de Chaplin, una tècnica com la d e Pavarotti o Nureiev. Però t a m b é necessiten una família que els recolzi, es necessita un ambient a d e quat a casa, perquè és una feina molt inestable. I l'últim punt important és tenir talent, q u e és una cosa amb la qual es neix i és el que t'obre les portes.

Repetició del Càsting a Mònica Van Campen, aquest dissabte 29 de gener a les 14.00 a RSC.

Les

proves

JORDI RAMOS

- Tenint en compte l'experièrteiade l'aspirant en elcamp de l'enologia, va haver de tastar tres i vins i descobrir quin qui» era et més barat Ho va aconseguir fàcilment.

- Si & propietària d'una escola de teatre musical, havia d'aprovar un examen d'aquesta rmtts&Ét. No va saber que Over l&m&(W era una cançó de la pel»8p$a EfMàgcd'Qz.

EMILI BELLA

- Catalunya necessita p r i m e r u n canvi decisiu o aire fresc?

Aire fresc.

- Quin diari llegeix?

La Vanguardia i El Periódico.

- Com es diu la sèrie d e televisió protagonitzada p e r Àngels Gonyalons?

Condenadas a entenderse.

- Carles Sabater, a c t o r o cantant?

Carles Sabater, cantant.

- Nacho Duato o Cesc Gelabert?

Nacho Duato.

- Ser o no ser?

Ser. - Ficar o treure?

Ficar.

- Sí o sí?

Sí sí.

- Quina és la d a r r e r a cosa q u e h a somiat?

N o llevar-me a temps.

- Una pregunta difícil: digui el n o m d ' u n musical.

HelloDolly.

- Com és possible tant d e ritme?

Es porta integrat als cromosomes.

- Valldoreix independent?

N o cal.

- Júlia, J o r d i o E d u a r d ? (Els seus fills.)

Julijoedu.

- Ara ü diré una sèrie d e n o m s i m ' h a u r à de dir u n adjectiu: - Gené Kelly: Brillant.

- Ricard Reguant. Difícil.

- Àngels Gonyalons: Complicada.

- Broadway: El cel.

- Lluís Recoder. No el conec.

- Maria Giménez: Caducada.

- Ràdio Sant Cugat: Fantàstica.

- Karol Woyti/a: Necessita un canvi.

- Entitat Municipal Descentralitzada: ...No. - Eleccions al Parlament català: PSC. - I a r a , triï algú d e nosaltres tres.

El que m'ha fustigat menys, que em fa l'efecte que has sigut tu.

- Doncs seré j o qui li formuli la d a r r e r a pregunta d'aquest Càsting: Si n o hi ha cap p r e cedent a la seva família i el talent és innat, d ' o n ha sortit el seu?

Doncs, el que tu has dit, és un do que et ve donat amb el naixement, i unit a la feina i al treball.

HS4C4NTONS

Economia

24

Divendres, dH de gener del ^000

Mercat

a u t o m o v i í í s t i c

Frenada de les vendes de cotxes, amb nna lleugera pujada del 7 , 5 %

Reunió del Mercat de Torre Blanca i Comerç

Lany passat es van vendre un total de 2.216 vehicles al municipi T. M. S. - Sant Cugat -

tant del 8%. La important frenada de la venda de cotxes és deguda al dolent comportament de les vendes en el segon semestre de l'any, període en què les xifres mostren una disminució de les adquisicions de vehicles q u e no arriben a un augment del 5%. contra el 19,9%

RKDACCIÓ - Sant Cugat -

La bonança econòmica, juntament amb la davallada dels tipus d'interès i cl creixement del consum intern han estat els clements que han motivat molts santeugatencs a la compra d'un vehicle en els darrers tres anys.

I .a tendència, peni, sembla estancada arran de les xifres que ha dimt a conèixer el (iremi de \enedurs de Vehicles tic Barcelona. Segons aquestes dades, l'anv passat es van vendre LI Sant (innat un total de 2.27(i vehicles. fet que suposa un increment del 7,y< respecte a l'any anterior, una xifra sensiblement inferior al 22r:'t d'increment de les vendes amb el que va tancar 199N.

dels mesos que van de gener a juny, i quan els últims dos anys s'havia superat el 20%. Així, l'increment de les vendes al Vallès se situa per sota de la mitjana de la província, q u e és d ' u n 14,2%, un fet que no es donava des de feia alguns anys.

Segons fonts del sector, una

Digue'm on vius i et diré la marca del teu cotxe • 'lot i que la maica preferida dels vallcsans és Seat (l'any passat ,1.595 vehicles nous d'aquesta marca van arribar a la comarca des de la factoria de Martorell), segons les xifres, un santeugatenc optarà per un Volkswagen o un Opel a Thora tic fer-se a m b et seu utilitari. Si el vehicle és importat, possiblement opti per un Audi (marca q u e ha incrementat les vendes aquest any d ' u n 15,5%), quan l'any an-

Aquestes xifres, similars a les c o r r e s p o n e n t s al conjunt del Valies, retornen al sector als nivells de 1997. el primer any de l'actual cicle de reactivació del sector a la comarca, en què les vendes van augmentar al vol-

terior h a u r i a a d q u i r i t un Hyundai o un \ i s s a n , però si es prefereix la fabricació nacional i es viu a Sabadell, 'terrassa, Castellar o Montcada i Retxaç é s possible q u e tes preferències vagin encaminades cap a un Renault. Coíatentari a part mereix Valldoreix, on e n termes relatius, un d e cada quatre vehicles que es va adquirir l'any passat provenien d e l'importació, d ' u n total, això sí, de 3 1 . / T. M

A s s e g u r a n c e s

Catalana Occidente ven crèdits del Deutsche per 7 , 7 milions d'euros L acord amb el Deutsche Bank, positiu per a Ventitat T. M . S .

- Sant Cugat Kls agents financers de Catalana Occidente van captar 6,67 milions d'euros (1.276 milions de pessetes) l'any passat mitjançant crèdits hipotecaris i personals del Deutsche Bank. LI grup financer alemanv i l'asseguradora catalana v an signar un acord a principis del 1999 per mitjà del qual acordaven l'intercanvi de productes financers per tal d'oferir als seus clients un servei integral i unes condicions especialment competitives en pòlisses i hipoteques.

Durant aquest primer any de vigència de la col·laboració, que

ha permès a l'entitat asseguradora la formalització de 341 operacions. Ics dues entitats han desenvolupat un programa de formació permanent dels seus agents i han creat sistemes conjunts per a l'agilit/.aeió dels processos de tramitació d'operacions conjuntes, cosa q u e ha permès a Ics entitats la captació de noves vies de negoci.

F o n t s de l ' a s s e g u r a d o r a es mostren satisfetes del nou negoci captat per la companyia a través del D e u t s c h e Bank, ja que ha suposat dotar-se de noves cincs de servei per als seus 1,35 milions de clients, que demandaven solucions conjuntes de crèdit i assegurança.

l'entitat amplia els st i <i I

\ I

campanya de vacances de Setmana Santa i d'estiu menys positiva del que s'esperava, l'exhauriment progressiu del mercat potencial de compradors i una dràstica disminució de l'edat del parc automobilístic vallesà són algunes de les causes que ajuden a explicar uns resultats que si bé no són gens negatius, introdueixen forts dubtes pel que fa al creixement del sector deia venda de vehicles.

L'augment de les vendes de cotxes ha estat pràcticament generalitzat a totes les poblacions de la comarca, amb notables excepcions, com Valldoreix, on es va vendre un 35,4% de vehicles menys que l'any anterior, Rellinars, amb un 12,5% menys, i Cerdanyola, amb un 2% de matriculacions menys. Per contra, Sant Q u i r z e , a m b un 20,7%, Barberà, amb un 18,9% i Ripollet, amb un 18,5% són algunes de les poblacions on el creixement de les vendes s'ha situat sensiblement per davant de la mitjana vallesana.

L'holandesa Ahold compra Kampió

La Junta d ' A s s e n t a d o r s del Mercat de Torre Blanca i el regiror de Comerç. Jaume Tubau. van mantenir dilluns passat una reunió per tractar diferents aspectes del funcionament de la superfície comercial, davant la i m m i n e n t finalització de Ics obres de remodelació de Ics instal·lacions frigorífiques i del moll de càrrega del mercat, així com de la construcció de 15 locals comercials i la peatonalització del carrer Klies Rogent.

A preguntes dels assentadors, T u b a u va a s s e g u r a r q u e Ics obres de remodelació de l'espai públic són molt positives i necessàries per afrontar amb garanties la forta empenta en què es troba el sector de Torre Blanca durant els darrers anys. i va admetre la necessitat de dotar el mercat a m b un etjuip de climatització i de renovar el sòl, raó per la qual, la seva àrea intentaria gestionar l'aprovació d'una partida a càrrec dels pressupostos d'enguany.

Mercadona inaugura un centre logístic

T. M. S.

T. M. S.

- Sant Cugat -

- Sant Cugat -

La multinacional de distribució Ahold ha anunciat la compra de la cadena de supermercats catalana Kampió per uns 8.000 milions de pessetes, en el que suposa el d e s e m b a r c a m e n t a Catalunya del grup holandès, dins la seva estratègia d'expansió espanyola.

Kampió, q u e compta amb un establiment a Sant Cugat i que amb una facturació de 19.000 milions de pessetes cl 1999 dóna feina a un miler de treballadors, és una de les empreses més estretament vinculades al sector de la distribució a Catalunya, un sector sacsejat per una febre de concentracions de grans superfícies, i no preveu canvis en la línia comercial.

La cadena de supermercats M e r c a d o n a va inaugurar divendres passat el seu nou centre logístic, que ha suposat una inversió de 6.000 milions de pessetes, així com la creació de 400 nous llocs de treball. Situat a la localitat malaguenya d'Antequera, el nou centre de distribució culmina el procés d'expansió de la cadena en la meitat sud de la península, iniciat amb l'adquisició de la companyia Almacelles (iómez Serrano.

Mercadona és la primera cadena de supermercats de capital í n t e g r a m e n t n a c i o n a l i compta amb un total de IS.000 treballadors en els seus 400 supermercats, un dels quals està situat a Sant Cugat.

Viure Resum de Pany

Divendres, JS de gener del 1000

Economia 25

ELSJC4NTON5 Divendres, 28 degenerdel'2000

t e s empreses: RONDES, TELEFÈRIC,

CLÀSSIC

La seva última iniciativa ha estat la introducció de les sessions musicals del Clàssic, el local d'oci nocturn de la seva cadena. Des que va inaugurar el Rondes el desembre de 1993, l'activitat de Ramon Padrosa i la seva dona Soledad constitueix un exemple d'una trajectòria pionera en molt sentits. Els seus locals, concentrats a la zona de Torre Blanca, són una mostra de com captar i satisfer les necessitats dels seus clients sense perdre la identitat. Durant aquests sis anys, la seva ha estat una aposta molt personal per un model d'establiment, cuina i zona. Procedent del món de l'art -una disciplina molt santcugatenca-, l'èxit de Padrosa sorprèn perquè no tenia cap experiència prèvia en l'hostaleria.

Ramon Padrosa. Administrador

"Les parets dels tres locals són una recopilació de la nostra història" JOAN SORIANO

- Sant Cagat -

- R e c o r d i ' n s la història dels establiments.

- El primer va ser el Rondes.

Amb el temps, però, es va quedar petit. Les cues per aconseguir una taula eren una cosa habitual. Tot pensant en el públic d'una certa e d a t , vam tenir l'oportunitat d e llogar el local que avui ocupa 'lelefèric, que va ser c o n c e b u t com un espai m é s tranquil.

- Doncs l'èxit sembla acompanyar les seves iniciatives perquè també se'l veu ple.

- Haig de reconèixer que, en segons quins moments de la jornada, també està a vessar.

- Què va impulsar a obrir Clàssic, el t e r c e r establiment?

- Malgrat la nostra intenció que Telefèric fos un local a m b un ambient més tranquil, fer-hi la tertúlia és, segons a quines hores, impossible. El volum de gent, el soroll de la mateixa activitat la fan impracticable. El Clàssic va néixer per satisfer la necessitat dels nostres clients i la nostra d e comptar amb un establiment on poguessin trobarse relaxadament un grup d'amics, tot conversant o gaudint d'una actuació musical mentre prenen un cafè o una copa.

- Com s'aconsegueix q u e t r e s locals diferents tinguin u n estil comú?

- És el resultat d e la implicació d'un mateix. Es tracta d'estab l i m e n t s q u e reflecteixen la teva imatge. Encara q u e cada un sigui diferent existeix una coherència personal.

Ramon Padrosa és un hostaler amli èxit que no /..:... ..\/> - Com s'hi reflecteix ?

- F o n a m e n t a l m e n t per l'art.

Tant la meva dona, Soledad, com jo provenim professionalment del món de l'art. Els nos-

"Ainoha Arteta ha dit dels nostres productes que són 'exquisidíssims " tres establiments són una bona galeria d'aquesta afició, que va començar als 18 anys. Les parets dels locals són la recopilació de la nostra història.

- Com u s vau fer hostalers?

- Perquè a tots dos ens agrada menjar b é (Riu). A més, sempre m'ha agradat cuinar.

O c u p a c i ó

Sant Cugat tanca 1 9 9 9 amb plena ocupació T O N I MONTENEGRO

L'any 1999 s'ha tancat a Sant Cugat amb un notable retrocés dels aturats inscrits en l'Oficina de Treball de la Generalitat ( O T G ) , que a finals del mes de desembre constituïen el 4,87% de la població activa del municipi, un total de 1.087 persones, q u e es considera plena ocupa-

ció. El bon c o m p o r t a m e n t d e l'ocupació durant l'últim quadrimestre d e l'any passat ha estat decisiu en aquesta baixada a m b q u è s'inicia l'any, i q u e suposa un 0,9% d'atur menys que el registrat a finals del 1998, unes dues-centes persones en termes absoluts.

El tinent d'alcalde de Serveis I n t e r n s , Jordi F a r r é s , valora "molt positivament" aquestes

,—

• el sector FOTO. XAVIER I.ARROSA

— Q u è més us distingeix?

- El concepte del servei. Tant a Rondes com a Telefèric és el mateix client qui se serveix el menjar. Els nostres cambrers només serveixen a les taules el vi i les postres.

— Procedents de Barcelona, per q u è us vau i n c l i n a r p e r Sant Cugat?

- Abans d'obrir el Rondes jo ja coneixia Sant Cugat per raons professionals. M'agradava el lloc i l'ambient artístic de la vila. L'oportunitat ens la va donar l'ob e r t u r a del C e n t r e C u l t u r a l .

A l e s h o r e s hi vam v e u r e q u e Sant Cugat tenia molta projecció de futur.

— Per q u è els vostres locals es c o n c e n t r e n a la zona d e Torr e Blanca?

- La zona de Torre Blanca ofereix comoditat. És còmode aparcar, passejar i prendre un cafè.

El Centre Cultural està envoltat de serveis acollidors. Si no entres en un, pots entrar en un altre. No te'n vas sense sopar. Ens hi sentim molt bé.

dades, tot i que recorda que "encara cal continuar treballant", ja que considera que "els col·lectius que resten desocupats són els q u e troben més dificultats d'integració en el món laboral".

E"n aquest sentit, la caiguda de l'atur respecte a l'any anterior no ha estat rellevant en un o altre grup d'edat, fet q u e continua situant les dones d e més d e 30 anys com els habitants del municipi amb més dificultats a l'hora de trobar feina. Per sectors professionals, la clau de la baixada han estat els de la indústria i els serveis, mentre que la construcció s'ha mantingut.

Amb una desocupació situada en una taxa del 4,87%, més de

dos punts inferior a la mitjana de la comarca, només per sota de municipis com Matadepera o Rellinars, Sant Cugat se situa a m b a q u e s t e s dades c o m u n dels municipis amb millor comportament de l'atur del Vallès, la segona comarca amb un major creixement de la contractació.

Mentre q u e al Barcelonès i a la seva àrea d'influència es continua concentrant el 70,5% de l'atur de Catalunya, a Sant C u gat augmenta la població activa amb nouvinguts de la província sense deixar la tendència a la baixa de les xifres d'atur, fet que constata q u e els n o u v i n g u t s aporten al municipi nova ocupació.

"Ens sentim molt bé a Torre Blanca, és una zona còmoda per al públic" — Per q u è vau triar les tapes?

- Crec que van influir dos factors. El primer era q u e a Sant C u g a t no hi havia u n a oferta acurada d'aquesta especialitat gastronòmica. El segon i molt important és que Soledad és de Navarra, per la qual cosa la cultura del tapeo forma p a r t d e

l'ambient familiar. A més, ella és molt creativa i ha aportat a la cuina un sentit i forma diferents als habitual en el sector..

- Teniu alguna especialitat de creació pròpia?

- La soprano Ainhoa Arteta va definir les nostres croquetes de Santa Teresa amb maduixetes i crema com "exquisidíssimes".

- Per què ha tingut tan bona acollida la cuina de les tapes, els pinxos i els montadUoai - Catalunya ha transformat el concepte que es té al nord d'Espanya del pinxo. Mentre allà es menja per acompanyar el chateo, aquí constitueix el dinar o el sopar. A més, aquesta oferta gastronòmica pot satisfer les necessitats dels nostres clients: la d e m a n d a d e qualitat del producte, l'estalvi de temps i de la sensació d'atipament que produeix menjar en aquestes condicions tres plats.

- Es nota el ritme d e vida en els projectes hostalers?

- Ho explicaré amb el cas del Clàssic. El nostre projecte inicial era el d'un espai on la gent es reunís a fer tertúlia. Però la disponibilitat del temps dels clients ens va fer veure q u e aquesta proposta no era viable. Només disposaven de la nit per fer relació social.

- Com és el públic dels vost r e s establiments?

- És un públic molt respectuós que se sent molt acollit, tant pel local com pel professional. Tant tenim un matrimoni de la Bonanova que vé un cop per setmana a sopar com a les joves parelles amb nens, grups familiars, de companys de treball, d'estudis. És un públic que sap conviure.

- Què representa la miniatura del telefèric?

- El telefèric de Rondes el vam comprar a València i el vam instal·lar perquè simplement ens agradava. Però tant definia la joguina el Rondes q u e la nostra filla va suggerir que el nom del s e g ü e n t establiment havia d e ser Telefèric. Aquest segon el va fer el meu pare q u e és dissenyador industrial i maquetista. És una còpia del Rigi Major, existent als Alps suïssos.

2 6 è Concurs de la Cambra La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va celebrar dimarts passat Tacte d e lliurament dels premis del Vint-isisè Concurs d'Aparadors d e Nadal, que va comptar amb la presència del director d e Comerç de la Generalitat de Catalunya, J a u m e Angerri, i el president d e la Cambra. En relació amb Sant Cugat, els comerços guanyadors van ser Ridox decoració, Stanza, i Vila Electrollar./T. M. S.

26

Societat

ELS4CANTCKNS Divendres. 28 de gener del 2000

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

EL COLOR DE

L'HIVERN

Sens dubte és el blanc, associat amb puresa, i en aquest cas també amb fredor. La ciutat va estar coberta durant algunes hores de dimarts per una gran manta, de color blanc, que li van posar a sobre les baixes temperatures.

I els seus habitants s'ho van prendre amb tota la calma, amb aquella tranquil·litat que dóna mirar la neu quan cau. Tranquil·litat, perquè no hi va haver cap problema, gràcies al fet que la nevada només va durar, per a molts, només un instant.

Pàgina 14. FOTO:XAVI LARROSA

SER O NO SER Aquesta set/nana ha començat a Sant Cugat un nou cicle de xerrades d'Orientació Acadèmica i Professional organitzat per l'Ajuntament de Sant Cugat. Una iniciativa que facilita la decisió dels més joves de la ciutat a l'hora d'elegir quin camí han de seguir.

Pàgina 3 a 6 FOTO: XAVI LARROSA

ELS ANIMALS CAPTIVEN LA CIUTAT La ruta dels Tres Tombs va tornar a fer sortir gran part de la ciutadania al carrer diumenge passat. Sant Antoni abat va aconseguir que per un dia l'any els animals fossin els protagonistes de la diada. Nombrosos genets i carruatges van desfilar al so de dues bandes de música, mentre la població els admirava des de totes les perspectives. Les tradicions santcugatenques continuen captivant.

Pàgines 19 i 20 FOTO: EDUARD FARINYES

ELS DISTRICTES OBTENEN

RESPOSTA

La Floresta i les Planes han estat els centres d'atenció de l'equip de govern durant les darreres setmanes. Les necessitats evidents dels districtes han fet que la brigada de l'Ajuntament es posi mans a l'obra (mai millor dit) i enceti alguns dels arranjaments més prioritaris. De moment, la Colònia Parés de la Floresta ja té clavegueram instal·lat, i enllumenat i pavimentació en algunes de les zones. Ara la brigada treballa per arranjar la corba del Gurugú, següent prioritat a les Planes després de Fadequació del camí de Can Fio. IVw//csl5 i 18. Foto: XAVI LARROSA

Societat

ELS4CANTOPS Divendres, 28 de gener del 2000

27

L A SETMANA EN IMATGES

MENYS VISITES AL MONESTIR Aquesta setmana la Generalitat ha fet públiques unes dades que constaten la baixada de visitants al monestir i el claustre respecte al 1998. Tot i això, el monument santcugatenc continua sent un dels més visitats del país.

Pàg. 35 FOTO: EDUARD

FARINYES

ELS CAMPS DE REFUGIATS DE 1939 A

L'ANC

LArxiu Nacional de Catalunya (ANC) acull l'exposició Argelers no oblida la retirada i els camps de refugiats de 1939. Aquesta mostra fotogràfica es pot visitar al vestíbul de l'ANC des del 19 de gener.

Pàg. 39 FOTO: XAVIER

LARROSA

LA UNIÓ CONVIDA A CONÈIXER CATALUNYA La Societat Coral de La Unió Santcugatenca acull r exposició de més d'un centenar de fotografies del nostre país. Una gran oportunitat per acostar-nos a la renovada centenària Unió i, alhora, gaudir de la mostra fotogràfica.

Pàgina 40 FOTO: XA VIER LARROSA

mo bles

carre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4C4NT0ÏVS

28

Divendres, 28 de gener del 2000

F u t b o l

s a l a

F u t b o l

L'Olimpyc cau clavant l'Alfa-5 i passa a ocupar la quarta plaça

El Sant Cugat ensopega amb el Prat, un rival directe Després de ser segons moltesjornades, elsflorestans són superats per dos equips L'Olimpyc La Floresta va < a Barcelona la tercera derrota a la lliga a la pista del líder, l'AHa-5, que ara avantatja fins a sis punts els locals. Els d'Àn-

gel Ruiz, que van c a u r e per 4 gols a O, han clos la primera volta en la quarta posició al grup cinquè d e Primera Nacional "A". Diumenge al mati, l'Olimpyc visita el

sisè a la taula, PFS I*Almúnia, un bon equip que agrada molt a Ruiz. Els florestans provaran d e no encaixar la tercera derrota consecutiva fora d e casa.

El Sant Cugat Esport va deixarse diumenge tres punts clau en la seva visita al camp del Prat, un dels equips que lluita per evitar el descens a Regional Preferent. Kls de Hans Schonhofer van caure per 1 gol a 0 i s'enfonsen d'aquesta manera en l'última posició de la taula, a vuit punts de la zona de permanència.

Diumenge a Ics dotze del migdia el conjunt vermell-i-negre rep el segon classificat de Primera Catalana, el Júpiter, que suma ni més ni menys que 24 punts més que el Sant Cugat.

A I . K X Lól·i-'.z - Sant Cugat -

I )esprcs de quatre jornades consecutives encapçalant la segona posició a la taula. l'Olimpyc La l'Ioresta ha abandonat la segona posició del grup cin<|iiò de Primera Nacional " \ " en perdre dissabte a la pista de l'actual líder. l'Alfa-5 de Barcelona, per 4 gols a 0. Amb aquest partit va quedar tancada la primera volta al campionat de lliga. Àngel Ruiz, l'entrenador de rOlimpyc, ha reconegut que "va ser un partit dolent, especialment per part nostra. Vam jugar bastant malament i vam merèixer perdre". Segons el tècnic, "vam fer un dels pitjors partits de la primera volta".

L'Alfa-5 té com a principal fita aquesta temporada l'ascens de categoria. L'equip barceloní té entre les seves files jugadors molt experimentats que han jugat a Divisió de Plata. Kls de Barcelona, que tan sols han perdut un xoc a la lliga -va ser a la pista de la Penya La Murga-, són també l'equip que anota més gols i el que en rep menys. Alfa-5 i Olimpyc no s'havien enfrontat mai en competició oficial de lliga.

La derrota a Barcelona, la tercera de la temporada, no només ha propiciat que els de la Floresta passin a ocupar el quart lloc, sinó que els avancin a la taula el Sícoris Club i l'Èpic Casino. Els de Lleida tenen ara dos punts més que els florestans, mentre que els terrassencs sumen els mateixos punts que els d'Angel Ruiz. Després d'aquesta jornada, els florestans són a sis punts del primer clas-

A.L. - Sant Cugat -

E n t i t a t s

Convocada per dilluns la Coordinadora El ÍHWWT *t l'DHwpyt U Hwwtt Jwsl Brindi ptà-i cimaiç» i cénw t n « i itx ullmmm FBTI: BBMO FMBHYB

sificat.

Amb aquesta derrota, l'Olimpyc La Floresta s'ha acomiadat de la primera volta amb una posició que maquilla l'excel·lent paper que ha desenvolupat en les catorze primeres jornades del campionat.

L'entrenador Àngel Ruiz s'ha mostrat satisfet per la bona trajectòria del seu equip a la primera volta, malgrat hagin passat a ocupar el quart lloc. "És molt difícil aconseguir un parcial de deu victòries sobre catorze partits disputats", ha explicat Ruiz. De cara a la segona volta, el tècnic espera "repetir els resultats de la primera volta perquè ha estat una primera volta que la podem qualificar d'excel·lent".

L'objectiu de la segona volta ha der ser, per l'entrenador del primer equip, "tornar-ho a fer el millor possible". L'ascens a Divisió de Plata no és ara una fita que preocupi el tècnic ja que tal com detalla, "aquest no ha estat mai un objectiu per a nosaltres". El tècnic creu que la lliga no es començarà a decidir fins als últims set partits de lliga.

Visiten FAlmúnia Després de perdre en els dos darrers enfrontaments al campionat fora de casa a les pistes del Sícoris Club, segon, i Alfa-5, primer, l'Olimpyc es desplaça a la pista

del sisè, l'FS l'Almunia, que té set punts menys que els de la Floresta. Ruiz ha explicat que "és un equip que a mi m'agrada molt.

Serà un partit molt complicat on es poden perdre els tres punts en joc". De fet, després del partit amb el Manresa al pavelló municipal, el tècnic ja va advertir que el seu equip podria arribar a perdre els sis punts seguits a la competició. Per a aquest partit, que es jugarà diumenge al matí, l'entrenador florestà no podrà comptar amb els lesionats Jordi Reixach i Carlos Rueda. Reixach podria incorporar-se als entrenaments molt més aviat del que en un principi es podia pensar.

Dilluns vinent a dos quarts de nou de la nit a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat se celebrarà una nova reunió de la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat. El principal motiu de la trobada no és un altre que el d'elaborar un llistat de les actuals instal·lacions que necessiten des de fa molt de temps un arranjament urgent.

D'altra banda, la plataforma espera que l'Ajuntament es posi en contacte amb la Coordinadora per tal de trobar-se en el que serà la seva tercera reunió. /À.L.

Esports

ELS / C A I V I W S Divendres, 28 de gener del 2000

X V I I

M i t j a

M a r a t ó

de

S a n t

29

C u g a t

Que torni a ser una festa Superar el rècord del circuit i la I Maratoneta, principals novetats d'enguany D e s d e fa un munt d e mesos, la Comissió A d è t í c a d e Curses, integrada per m e m b r e s d e l C l u b M u n t a n y e n c S a n t Cugat i del Club Natació Sant Cu-

g a t treballa a fons perquè diumenge la X V I I edició d e la Mitja M a r a t ó d e S a n t C u g a t t o r n i a ser, c o m c a d a any, un èxit e n molts sentits. J a u m e Cifuentes

serà enguany i t a m b é l'any vinent el president d e la Comissió. Cifuentes ha assegurat que l'organització treballa a m b la intenció d e convertir-se e n una

d e les mitges maratons d e referència a Catalunya. Benito O j e d a , guanyador l'any passat, ha c o n f i r m a t j a la seva presència diumenge.

V.

SORTIDA

La Comissió Atlètica de Curses pretén en aquesta dissetena edició superar la xifra dels 900 participants FOTO: E4C ALKX LÓPKZ

- Sant Cugat S a n t ( J u g a t tornatà a viure aquest diumenge al matí un any més la Mitja Marató de Sant Cugat, que des de l'any 1984 no s'ha deixat mai de celebrar. Amb el principal objectiu de "superar els 900 participants", l'organització de la prova ha presentat una novetat molt significativa: incentivar econòmicament els tres primers atletes, siguin homes o dones, que superin el rècord del circuit, que ara mateix posseeix Benito Ojeda, del D o m i n g o Catalan Fondistes Club, amb una marca d'l hora, 7 minuts i 25 segons.

D'aquesta manera, enguany l'atleta Benito Ojeda, guanyador d'aquesta prova de fons en les últimes dues edicions, tornarà a ser una de les principals atraccions d'aquesta XVII Mitja Marató de Sant Cugat. D'altra banda, el rècord de la Mitja Marató de Sant ( Jugat el té Kmiliano Garcia, amb un registre d'l hora i 6 minuts.

Aquesta marca la va assolir en la setena edició d'aquesta cursa. De fet. Ojeda ha guanyat en tres deies cinc curses en què ha participat en aquesta Mitja Marató. Jaume (Jifuentes, president de la (Jomissió Atlètica de Curses, ha explicat que "els participants són l'objectiu de tot i com que a Sant ( Jugat sempre se'ls ha tractat molt be és normal que repeteixin".

I .'organització de la prova, que és

a càrrec de la Comissió Atlètica de Curses, formada per membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i del Club Natació Sant Cugat, també s'ha proposat per enguany "incrementar la participació d'atletes locals". Cifuentes ha volgut matisar quina és la "doble voluntat" que persegueix la Mitja Marató de Sant Cugat "Que sigui una cursa oberta a tothom però també buscar la manera de fer créixer la prova i de donar-li prestigi". En aquest segon aspecte trobem l'esforç que ha fet l'organització per tal de poder comptar a m b la presència d'excel·lents fondistes i de primera línia. L'any passat van guanyar Benito Ojeda i Montse Ber-

guedà.

Ser dels millors "No sé si la Mitja Marató de Sant Cugat és o no una de les millors proves d'aquestes característiques que se celebra a Catalunya p e r ò , si no ho és, p e r nosaltres és un repte aconseguirho". A Cifuentes li agradaria que un dels actes anuals més importants i tradicionals de la nostra ciutat pogués comparar-se amb altres mitges maratons, com per exemple la de Barcelona, Granollers o Sitges.

A banda d'incentivar de forma econòmica els tres primers atletes que aconsegueixin el rècord del circuit, que des del 1996 compta

Aquest é$ el recorregut que hauran de completar eh atletes •Recorregut de laXVfl Mitja Marató de Sant Cugat: Pla dei Vinyet - Cànovas del Castillo c. I .laceres - c. 'lórre Blanca - Pla del \ ï n \ c t - a\. (Jorts Catalanes - ctra. Roquetes - ronda Nord - c.

Pont de (Jan Yernet - c. Ventura Cassol - c. Carles Riba -c. Josep (Carner - c. Francesc Macià - c. de la Torre - pi. Octavià - c. Santiago Russinyol - c. Rius i Tatilet c. Mercè Rodoreda - c. Josep Vidal i Granes - c. Manel Farrés av. Alfons Sala - camí (Jan Gan-

xet - c. Ferran Soldevila - c. Ramon Muntaner - pi. Mira-sol av Bilbao - c. José lbarkv. Oiucha - pi. Can Borràs - via! perifèric Mira-sol - Hospital General de Catalunya - via perifèric Mirasol - av. Bilbao - c. Àvila - c. Jaume I - c. Joan Regla - camí (Jan Garxcr - a\. Can Picanyol - pg.

Olabarria - c. Safareig - c. Vila pg. (Jan Mora - rbla. Ribera - c .

Tres Places - C. Sant Portç - Ç.

Sant (Jrist de Llacercs - c. LIà>* ceres - pg. Antoni Gaudí.

Benito Ojeda, guanyador l'any passat, és eui pesseta el rècord del circuit FOTO: E4C

amb el mateix recorregut, l'organització presenta també com una de les dues principals novetats la primera edició de la Maratoneta, una prova per als atletes més joves. La I Maratoneta constarà de dues curses: la primera serà la Mini, que inclourà corredors de categories prebenjamí, benjamí i aleví, tant masculí com en fèmines. Fls d'aquesta categoria hauran de recórrer un circuit de 800 metres, que començarà a les 10.05 hores al Pla del Vinyet i finalitzarà al passeig Gaudí. Per contra, a la categoria Maxi, hi prendran part corredors infantils i cadets, també en categoria masculina i femenina. El circuit, però, serà de 2.500 metres amb la mateixa sortida i arribada que en la Mini. La prova s'iniciarà a les 10.10 hores del matí.

Fila patrocina la prova Per primer any, la firma esportiva Fila serà un dels dos principals patrocinadors de la Mitja Marató. L'altra és, un any més. La Caixa. I /'Ajuntament de Sant (Jugat també hi col·labora.

E1 lliurament de premis tindrà lloc a les dotze del migdia. Rebran premis en metàl·lic els cinc primers classificats de la general masculina i els tres primers de la general femenina.

I AI sortida tindrà lloc a les 10 hores del matí al Pla del Vinyet i l'arribada serà al passeig Gaudí.

importants La XVIIMitja Marató començarà aks 10 del matí dei Vinyet La principal fita ques'L·proposat la Comissió Atlètica és superar els 900 participants Es premiarà en metàl·lic els tres primers corredors que superin el rècord del circuit Benito Ojeda, guanyador de les

últimes dues edicions, és la principal atracció

30

Esports

ELS4CAlVrWB Divendres, 28 de gener del 2000

H a n d b o l

Hoquei

herba

La UE Sant Cugat supera un dels candidats a pujar, el Manyanet

El Júnior rep l'Atlètic 1952, líder de Primera Després de dues victòries consecutives, els de Sancho s'allunyen del descens L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va tornar a fer diumenge al pavelló municipal davant el fins llavors segon classificat, el Manyanet de Barcelona, un pas inv

portant de cara a mantenir-se a Primera Nacional. Els vermell-i-negres van imposar-se per 3 0 g o b a 26. Amb 11 punts és quart per la cua després de sumar dues victòries con-

secutives. A m b aquest resultat, els santcugatencs s'allunyen de la zona de descens directe, que ara és a quatre punts. Aquest cap de setmana, l'equip viatja a Tenerife.

Després de moltes setmanes sense competició al campionat de lliga masculina de Primera Divisió, l'equip masculí del Júnior rep a les seves instal·lacions l'actual primer classificat, l'Atlètic 1952, que té 18 punts, tan sols dos més que els santeugatencs, que ocupen la tercera plaça.

Quant a l'equip femení, dissabte jugarà el partit que l'havia d'enfrontar el cap de setmana passat amb l'Atlètic, en partit corresponent a la segona jornada del Campionat de Catalunya. Elcap de setmana passat no es va disputar cap enfrontament d'aquest campionat. Cal recordar que aquesta jornada al Júnior li tocava jornada de descans.

Les de Núria Olivé disputaran aquest partit al terreny de joc de l'Atlètic com a primeres classificades, després de superar en la primera jornada l'actual campió del Català, el CD Terrassa.

Al.l.X LÓI'EZ

L'equip d'handbol de la l'K Sant Cugat va sumar diumenge al pavelló municipal la segona victòria consecutiva a la lliga, en partit corresponent a la primera jornada de la segona volta. Kls jugadors que entrena Joan Sancho van vèncer per 30 gols a 26 cl fins llavors segon classificat del gnip "C" de Primera Nacional, cl Manyanet.

Amb aquesta important victòria, l'equip vermell-i-negre s'allunya amb el pas de les jornades de la perillosa zona de descens. Ara el primer equip de la secció d'handbol ocupa la quarta posició a la classificació amb 11 punts, a quatre de la zona de descens directe, posicions que encapçalen Gavà i Cardedeu, amb 7 i 4 punts respectivament.

A l'anada, els vermell-i-negres van perdre per 27 gols a 23. Entre aquests dos conjunts existeix una forta rivalitat que els seus enfrontaments encara els fa molt més especials. A més, el Manyanet va refusar, per problemes econòmics, pujar la passada temporada a Divisió d'Honor "B".

Aquests dos punts són molt importants pels de Joan Sancho ja

AL. - Sant Cugat -

LaKSartCosrtMMtàfalBtf·CMiM*rtf|·cth·j

que podran afrontar la seva lliga particular amb els equips de la part baixa amb més tranquil·litat.

Aquest any, sí La UE Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a Teneri-

fe a la pista de l'Expo-Tres de Mayo, que compta amb 14 punts i un balanç de sis victòries, dos empats i sis derrotes. Els santeugatencs provaran de tornar a fer saltar la sorpresa.

En aquesta segona volta del campionat hauran de jugar a partir d'a-

questa segona jornada cinc partits com a equip local, però set com a visitant El conjunt santeugatenc es jugarà la permanència amb el Sant Quirze, el Gavà i el Cardedeu. De moment, per mèrits propis, mereix mantenir-se.

Futbol

sala

El Winterthur torna a perdre a Mallorca

Motociclisme

Ruben Xaus es presenta avui a La Carpa com a nou pilot oficial de l'equip Ducatï ÀLEX LÓPEZ

El pilot santeugatenc de motociclisme Ruben Xaus celebra aquesta nit a La Carpa Sant Cugat la seva presentació com a nou pilot oficial de l'equip Ducati Performance. Després d'una temporada amb Yamaha, Xaus va signar el desembre el seu nou contracte amb la firma italiana. ELS 4 CANTONS ja va avançar en la seva edició del 8 d'octubre passat que les negociacions entre Xaus i la firma bolonyesa estaven molt avançades. Va ser llavors, quan el jove pilot de 21 anys va explicar que es tractava d'un projecte "molt atractiu i amb molt de futur" i que més a mig termini pot disposar "d'una

seriosa oportunitat molt bona amb aquest nou equip d'arribar a assolir la categoria dels 500 ce".

Ruben Xaus i representants de Ducati oferiran una roda de premsa a partir d'un quart d'onze de la nit i posteriorment se celebrarà un sopar. Durant l'acte, es presentarà la motocicleta en què Xaus participarà per segon any consecutiu al Campionat del Món de Supersport. Aquesta és una Ducati 748 RS. L'objectiu és el títol Després que la temporada passada el pilot local finalitzés el mundial en una exitosa cinquena posició -la seva millor classificacióenguany lafitaés "la de lluitar des

• XMS, ai 21 arys, M M mà «M fend 7« R pi Vm d

de la primera cursa pel títol. De ganes, no me'n falten i estic molt motivat per fer-ho". Ruben Xaus treballa amb la vista posada al Campionat del Món de Superbikes. "Vull fer el salt el 2001 a Superbikes", va declarar Xaus.

La primera cursa que pilotarà Xaus al mundial serà el 23 d'abril

•jSajen·BrtFflTftXi.

al circuit australià de Philip Island.

La cursa següent serà una setmana més tard al Japó.

Un cop feta la presentació, se celebrarà la Festa Ducati, que acabarà amb un sorteig de regals de la marca Ducati per als assistents.

Ducati ha preparat també una exposició dels seus models del 2000.

El Winterthur continua sense saber què és puntuar a Mallorca després de perdre dissabte a la pista de l'Elèctrica Ciem per un contundent 7 gols a 1. Anteriorment, els de Jaume Estrada van perdre a Calvià. En el partit de dissabte, l'última jornada de la primera volta, els santeugatencs van fer el pitjor partit de la temporada. Després d'apallissar el Maxon "B" per 12 gols a 4 i sumar 39 gols en els últims cinc enfrontaments de lliga, el Winterthur va caure davant un equip que ja l'ha atrapat a la classificació. Ara els vermell-i-negres han perdut una posició a la taula i són sisens amb 22 punts, però a tan sols tres de la quarta plaça.

Amb un balanç a la lliga de set victòries, un empat i sis derrotes, l'FS Winterthur Sant Cugat juga demà a la tarda a la pista del Llopart-3 de Barcelona. EI tècnic Jaume Estrada no podrà comptar amb el lesionat Javi López i el sancionat Alberto. /À.L.

Esports

ELS /CAMIONS Divendres. 28 de gener del 2000

H o q u e i

31

t i « s

El Patí Hoquei torna a apostar fort per l'escola de tècnics Per tercer any consecutiu, el president del Pati Hoquei Club Sant Cugat, Antoni Pérez, i Toni Sariol, coordinador de l'hoquei base i director de l'Escola d'Entrenadors, s'han tornat a preocupar per la formació de tècnics de la casa. L'Escola d'Entrenadors forjarà deu joves entusiastes amb moltes ganes d'aprendre.

A L F A LÓPKZ

- sant Cugat Kl Patí Hoquei Club Sant Cugat iniciarà el 14 de febrer la tercera edició de l'Escola d'Entre nadors, on el principal objectiu és el de formar futurs tècnics per al club. Enguany el curs ha estat dividit en dos nivells: el nivellll d'htxjuei base i el nivell 11 d'escola d'iniciació. Kl nivell II d'hoquei base està destinat a jugadors de l'entitat que com a mínim han dirigit un equip durant una temporada. Els assistents en aquest programa són els jugadors del primer equip masculí Daniel Anton, Ricard Benito, Gonzalo Munoz, i els júniors Pol Carulla i Guillem Pérez. Actualment, Anton és el tècnic de l'aleví, Benito, del preb e n j a m í "A", M u n o z , del prebenjamí "C", Carulla del prebenjamí "B", i Pérez, del benjamí "B". Des del 14 de febrer fins al 24 de maig, el cos tècnic del Patí Hoquei Club Sant Cugat impartirà set sessions pràctiques.

Aquestes són: motivació individual i de grup, metodologia i objectius, exercicis de tècnica individual, exercici de tècnica de tirs, exercicis de tàctica individual,

exercicis de joc d'equip i exercicis de tècnica individual per a porters. I Aíltima classe d'aquest curs, que es farà al pavelló municipal, serà el 24 de maig.

D'altra banda, pel que fa al Nivell II d'Kscola d'Iniciació, la primera de les quatre sessins de què consta aquest programa se celebrarà el 17 de febrer. El júnior Titín Garcia, el juvenil David Garcia, Víctor Pineda, i les jugadores del sènior femení Marta Munoz i Mònica Vidal. Tots aquests juga-

Des de fa tres anys el club es preocupa per la bona formació d'entrenadors

dors són col·laboradors habituals de l'Escola d'Iniciació del club.

Les classes impartides seran: motivació individual i de grup, metodologia i objectius, exercicis de tècnica individual de patí i exercicis de coordinació de grup. El curs acabarà el 13 d'abril i tindrà lloc a les pistes de Sant Francesc.

La principal novetat de la tercera edició de l'Escola d'Entrenadors és I M les sessiens seran totalment pràctiques FOTO: XJWILMROSA

\ diferència de Ics dues primeres edicions en que cl Patí I loquei s'ha\ia proposat donat una introducció teòru.i. en aquesta tercera edició les classes seran sessions pràctiques en pista. l'n projecte con-oliilat

\ntoni Sariol, director d'aquests cursos i coordinador de l'hoquei base del I'M Sant Cugat, ha explicat que la intenció de l'entitat en aquesta tercera edició de l'Escola d'Entrenadors és el de "formar entrenadors de casa". La Federació Catalana tan sols fa un curs per a tècnics cada quatre anys, però com apunta molt bé Sariol "hauria de ser la Federació qui ajudés a formar entrenadors".

Aquest interessant projecte que ja ha consolidat l'entitat local topa amb un seriós problema: "La manca d'instal·lacions fa que haguem de fer aquest curs en els entrenaments", ha detallat Antoni Sariol.

El CV Sant Cugat és quart després de la jornada de descans Les de Nikolovski reben LI lla Jordi en "unajornada clau "

El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat ha deixat d'ocupar el liderat al grup "B" de la Primera Nacional després que li toqués descansar en la darrera jornada i també que els seus adversaris més directes, el CV Quart, el CV L'Illa Jordi i la Universitat d'Alacant aconseguissin sumar dos punts davant els seus respectius rivals a la competició. El CV Sant Cugat ha passat a situarse quart a la classificació, empatat a 23 punts amb el CV L'Illa Jordi i la Universitat d'Alacant, i a només un punt del nou primer

classificat: el CV Quart.

L'equip santeugatenc tornarà dissabte a partir de les sis de la tarda al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix per enfrontar-se al CV L'Illa Jordi, segon a la taula però amb un partit menys. Aquest e q u i p compta amb un balanç d'l 1 victòries i tan sols 1 derrota.

Guanyar tots els xocs "L'única manera d'assegurar-se una de les dues primeres posicions que donen l'accés a disputar el^sry-ç^d'ascens és guanyar tots els partits que ens resten per disputar". Així de clar s'ha mos-

•El sènior masculí del Patí Hoquei (:iub Sant Cugatva tancar dissabte la primera volta a la pista del Calafell, últim classificat. amb una nova victòria» aquest cop per 4 gols a 7, D'aquesta manera, després de tesi quin/c primeres jornades d e lliga al grup "A" de Primera Catalana, l'equip que dirigeix I Juís Sanchez ha sumat 21 dels 28 punts possibles. Així, l'equip santeugatenc ha clos la primera \ olta del campionat en una meritòria cinquena posició si tenim en compte que el sènior masculí estrena enguany categoria. De fet, els vermell-inegres han encapçalat el cinquè lloc en les últimes tres jornades.

Amb la victòria de dissabte, el tècnic Lluís Sànche/ ha \ ist com s'acomplia ['objectiu que

s'havia fixat després de les vacances de Nadal: guanyar els tres últims partits d e la primera volta. Els santeugatencs han vençut i'Aiscondel Vila-see» i el Calafell fora de casa i L'Hospitalet al pavelló municipal. El balanç fins ara a la lliga és d e nou victòries, tres empats i tres derrotes.

Després d e nou jornades consecutives sense coneixeria derrota, el tècnic Lluís Sànchez ja va proposar-se Fa algunes set' manes provar d'acabar el campionat entre els quatre priroets.

Dissabte a la tarda, el conpmt local visita la pista del líder, el Vilafranca, que tan sots SUtna quatre punts més que els vermell-i-negres. A l'anada, el Patí Hoquei Club Sant Cugat va caure al pavelló municipal per 3 gols a 7./À.L.

B à s q u e t

V & l e l h o l

A.L

El Patí clou hx primera volta cinquè abans de visitar el Hder

trat el tècnic del sènior femení, Zoran Nikolovski. Si no és d'aquesta manera, l'entrenador santeugatenc apunta que el seu equip dependrà dels resultats que facin la resta de rivals directes.

Nikolovski ha assegurat q u e aquesta "és una de les jornades clau de la segona volta i és en partits d'aquestes característiques en què l'equip ha de demostrar les seves vertaderes possibilitats". A l'anada, les santeugatenques van imposar-se a domicili per 2 sets a 3. Per a aquest enfrontament, Nikolovski podrà comptar amb totes les seves jugadores per provar d e s u m a r el n o v è triomf seguit.

La UE Sant Cugat rep amb el Rubí la segona derrota de la campanya a la Sala - Sant Cugat-

L'equip sènior "A" masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat va caure derrotat dissabte a la Sala Escolar davant el Bàsket Rubí per 88 punts a 93 en un partit en q u è el conjunt visitant va merèixer guanyar. Aquesta ha estat la segona derrota fins ara de l'equip vermell-i-negre com a equip local al campionat de lliga de Primera Catalana. La primera desfeta es va produir amb el Winterthur Les Corts. Aquest partit corresponia a la primera jornada de la segona volta de la lliga i els santeugatencs tampoc no van poder guanyar un equip

que a l'anada ja va derrotar-los a la seva pista.

D i u m e n g e a la tarda, la U E Sant Cugat visita una de les pistes més complicades del grup ja que es desplaça a Terrassa per jugar davant l'Sferic. L'adversari dels santeugatencs és un conjunt que ocupa una bona posició a la classificació de Primera Catalana i que a la seva pista són un equip difícil de batre.

Si el sènior "A" masculí no vol allunyar-se de les primeres posicions de la taula classificatòria, segons el tècnic David Barb e n s , els seus h o m e s han d e guanyar, com a mínim, set partits fora de casa. /A.L.

Esports

32

H i ^ C A M O N S Divendres, 28 de gener del 2000

;.:«. S N « m'wmw:» Mmmt A G E N D A

11.15 PB Sant Cugat-Comen, Creu (ds)

FUTBOL

Sant Vicenç-UE Sant Cugat

15.30 PH Sant Cugat «A-Gelida (ds)

1 8 . 4 5 Llopart 3-W. St. Cugat (ds)

1a Div. Benjamí

1a C a t a l a n a 2 a Regional 1 2 . 0 0 Escot. Oerdanyola-La Farga (dg)

Preferent Pre-benjamí

3 a Regional

1 1 . 0 0 Mogoda-Sant Cugat (ds) 1 2 . 3 0 PB Sant Cugat-Ripollet (ds)

1 2 . 0 0 Mira-sol Adesa-Júnior (ds) 1 2 . 0 0 PB Sant Cugat-Montserrat (ds)

P r e f e r e n t Juvenil 1 2 . 0 0 Ferran Martorell-Sant Cugat (dg)

1a Divisió 1 6 . 0 0 Chess-Grup 4 (ds)

1a Divisió femení 1 9 . 3 0 Can Clos-Masjaner «A» (ds)

Aleví VOLEIBOL

14.45 Palau-PH Sant Cugat (ds)

Súria-Champion

Sant Cugat-(^an Fatjó (ds)

Salle Gràcia-Olímpic Floresta

1a N a c . femení

Benjamí

2 a Div. Femení

2a Div. fem. «B»

18.00 CV Sant Cugat-Illa Sant Jordi (ds)

1 2 . 0 0 PB Sant Cugat-Almeda (dg)

13.00 PH S. Cugat .A»-Sants Monjuic (dsl 12.00 P H St. Cugat « B - C o n g r é s (ds)

1 1 . 3 0 Mas Janer-Miami (dg)

Femení base

1a Catalana 10.00 Almacelles-CV Sant Cugat (dg)

Pre benjamí

Juvenil femení

11.00 PH St. Cugat «B-Congrés (ds) 0 9 . 3 0 Vilanova-PH Sant Cugat «C» (ds) PI I St. Cugat «A» (descansa)

11.00 Winterthur Bcn-CV S. Cugat (dg)

1 1 . 0 0 \V. Sant Cugat-Rubí (dg)

1a Div. C a d e t

1a C a t a l a n a

1 8 . 0 0 Ripollet-CKF Sant (aigat (ds) 1 8 . 0 0 Jabac-PB Sant ( aigat (ds) 1 9 . 0 0 N. Terrassa-Júnior (ds)

18.30 SfericTerrassa-l E Sant (:ugat (dg)

C a d e t femení

2a Div. Juvenil 12.00 Vincit-Olímpyc La Floresta (dsl

3 a Catalana «B»

10.30 Èpic Casino-W. Sant Cugat (dg)

1 6 . 3 0 IPS1-B. S. Cugat «A» (ds) 16.30 Pedagogium-B. S. Cugat «B* (dsl 17.00 B. Sant Cugat .B-Azzurru (ds)

3a Divisió

2 a Catalana femení

Cadet

1 2 . 4 5 UE Sant Cugat-Bellsport (dg)

Canovelles-Olímpyc Floresta Èpic Casino-W. Sant Cugat

Júnior

P r e f e r e n t Infantil

1 5 . 4 5 Palau-PH Se. Cugat«A» (ds) 1 4 . 0 0 PH St. Cugat«B-Tremp (ds)

l ' E Sant Cugat-Sant Quirze

1a Div. Pre-benjamí

BÀSQUET

(:an Oriach-Sanr (Àigat (dg) PB Sant (àigat-Jiiventut 25 (ds) F. Sabadcll-Sant Clugat (ds) Mira-sol Adesa-Merengues (dg)

Infantil

2a Catalana Cadet

1 2 . 1 5 W. SantCugat-Castellbisbal (dg) 1 7 . 3 0 Les Planes-Martorelles (ds)

2 a Div. C a d e t

16.45 Palau-PH S t Cugat (ds)

UE Sant Cugat-Sant Miquel

2a Divisió «A»

2 a Div. Juvenil PB Sant Cugat-Andalucia Sant Cugat-Badia Lepanto-Júnior

Juvenil

1a Catalana Cadet

1 0 . 0 0 PB Sant Cugat-Maurina E. (ds) 1 0 . 3 0 Sant Cugat-At. Madrid (ds) 1 0 . 0 0 Sant Quirzc-PB Sant Cugat (ds)

1 2 . 0 0 Sant Cugat-Júpiter (dg)

09.00 16.00 09.30 10.00

12.00 La Almunia-Olímpyc Floresta (dg)

16.00 CV Sant Cugat «A»-Rubí 16.00 Mataró-CV Sant Cugat «B» (ds)

3a Divisió Reus-Sam Cugat

17.00 Mas Janer-Valldaura (ds)

Cadet

MOQUES HERBA

Buc UBAE-Sant Cugat

1a Divisió Júnior-Atlètic 1952

l ' E Sant Cugat (descansa)

Infantil

Júnior femení

12.00 Olímpyc Floresta-Castellví (ds)

C a m p . C a t . femení

1 0 . 3 0 UE Sant Cugat-Vilanova (dg)

19.00 Manresa-W. Sant Cugat (ds)

Atlètic 1952-Júnior (ds)

Infantil

Aleví

2 a Div. Infantil

VE Sant Cugat (descansa)

Martorell-Olímpyc Floresta

1 6 . 0 0 PB Sant Cugat-Fontetes (ds) 0 9 . 3 0 Ksc. Sabadcll-Sant Cugat (ds) 1 0 . 0 0 Mira-sol Adesa-( kimcrcio C. (ds) Júnior-Maurina

Cadet

1 8 . 0 0 Sant Cugat-Premià (ds)

1a Div. Infantil 1 6 . 0 0 PB Sant Cugat-Mercantil (ds)

1a Div. A l e v í 0 9 . 3 0 Sant Cugat-Terrassa (ds) 1 0 . 3 0 Can Oriach-PB Sant Cugat (ds)

fiTOfgf

TENNIS

3 a Nacional Ripollet-UE Sant Cugat

1a Provincial UE Sant Cugat-Torelló

19.00 ÜE Sant Cugat«A. -Esc. Carme (ds) 17.30 UE S. Cugat .B»-Círcol Catòlic (ds)

HANDBOL

HOQUEI PATINS

Cadet femení

1a Divisió masc.

1a Catalana

1 6 . 0 0 UE S. Cugat-Es. Maria Ward (dg)

'l'res de Mayo-UE Sant Cugat

19.30 Vilafranca-PH Sant Cugat (ds)

l a C a t . Juvenil

Fèmines

San Miquel Col.-I IE Sant Cugat

1 6 . 0 0 Folgueroles-PH Sant Cugat (ds)

FUTBOL

SALA

2 a Provincial Arenys-l'E Sant Cugat

Juvenil l ' E Sant Cugat-Falcons Sabadell

Infantil

2 a Div. Aleví 1 2 . 0 0 Júnior-Fontet.^ (ds)

l a Nacional «A»

2 a C a t . Juvenil f e m .

Júnior

FUTBOL

l a Div. Aleví

FUTBOL SALA

UE Sant Cugat-Pardinyes

l a Catalana

Sant Cugat-F'sc. Cerdanyola PBSantCugat-Mollet Los Merengues-Sant Cugat

Prat-Sant < aigat

1-0

i-0 i-1 0-3

2 a Div. Aleví

2 a Regional La Farga-Maurina Fgar.i

2-1

3 a Regional Rubí-Mira-sol Júnior-PB Sant (jigat

3-1 3-0

P r e f e r e n t Juvenil Sant Cugat-' l'arragona

4-4

2 a Div. Juvenil

Sp. Rubí-Júnior PB Sant Cugat

2-0 descansa

Sant Cugat-Can Rull Badia-Sant Cugat Cerdanyola-PB Sant (lligat PBSantCugat-Mogoda

4-1 2-2 7-2

1a Div. C a d e t PB Sant Cugat-N. 'lerrassa Júnior-Jabac

O-l 2-1

Barberà-PB Sant (.ug.it

8-0 I -3 0-1 l-l

O-l

1a Div. Pre-benjamí Roureda-Sant Cugat Sant Cugat-Jabac C. Jofresa Sant Cugat-Sp. Rubí

4-0 2-0

6-0 5-0 4-2

P r e f e r e n t Infantil Ferran Martorell-Sant (lugat

9-0

1a Div. Infantil 6-0

Sant Cugat-PB Sant Cugat Sp. Rubí-Mira-sol Adesa Júnior

7^4 5-8 descansa

\ ilafranca-Olímpyc F'Ioresta

Infantil

8-8

2a Catalana Cadet 13Ò6

PH St. Ciigat.<A»-Vic Congrés-PH St. Cugat»B»

I-4

Aleví

Benjamí

WOIEIBOL

PI I St. Cugat .<A»

Femení base descansa

2a Div. Juvenil Cercle-Olímpyc Floresta N. Sabadell-W. Sant Cugat

6-1 1-3

Cercle-Olímpyc Floresta \ . Sabadell-W. Sant Cugat

1a Catalana (IV Sant Cugat-At. Segre

I-3

Pre benjamí

0-3

P H St. Cugat «A-Palau P. Col. S. Josep -PH St. Cugat «B» PH Sant Cugat «C»-Ribes

Juvenil masculí CV S. Cugat-Viladecans

descansa

7-0 1-3

7-1 8-3

S. Pere i S. Pau-CV S. Cugat . . . .ajornat

C a d e t femení CV Sant Cugat .<A»-B. Mataró 3-2 CV Sant Cugat «B.-CN Sabadell . . . .1-3 Sagrat Cor-CV Sant Cugat «C» 2-0

4-4

TENNIS

TAULA

3 a Nacional Nou Barris-UE Sant Cugat UE Sant Cugat-Falcons S

HOQUEI

88-93

1a C a t a l a n a Calafell-PH Sant Cugat

3 a Catalana «B» 51-75 60-80 ajornat

HANDBOL

Fèmines

1a Divisió masc.

Jonquerenc-l'I I Sant Cugat Sant Miquel-Pl l Sant Cugat

UE Sant Cugat-Manyanet

1a C a t . Juvenil

0-4 4-1

1a Provincial

PATINS

UE Sant Cugat-Prat

43-62

6-1 6-1 5-1

Juvenil femení

Cadet

Babar-Olímpyc Floresta

2 a C a t . femení

6-2 5-6

Salle Bnnano\a-PH Sant Cugat .. .ajornat

1a C a t a l a n a

Coll-UE Sant Cugat «B» Gràcia-B. Sant Cugat «A» FMTE-B. Sant Cugat «B»

PH St. Cugat-Salle Bonanova . . . .ajornat

UE Sant Cugat-Banyolcs

l-O

Sant Cugat-Martorelles

W. Sant Cugat

Juvenil

2 a C a t . Juvenil f e m .

PolinvíVl T", Sant Cugat

2a Divisió «A»

23-lh

Aleví

BÀSQUET

l ' E Sant Cugat -Vilanova

2a Div. Infantil

4-0 7-1

Martorell-Olímpyc Floresta Sant Julià-W. Sant Cugat

UE Sant Cugat - A»-Rubí Jàbac-PB Sant Cugat

Alfa 5-Olímpyc Floresta Elect. Ciem-W. Sant Cugat

Infantil

2 a Div. C a d e t Sant Cugat-Esc. Cerdanyola Sant Cugat-PB Sant Cugat Can Trias-Mira-sol Adesa

1a N a c i o n a l « A »

Falcons Sabadell-l W. Sant Cugat

2a Div. fem. «B»

1a Div. Benjamí

Preferent Pre-benjamí

Cían Oriach-Sant (lligat Lumen-PB Sant Cugat Júnior-Can Rull

TAULA

4-7

5-4 0-22

1-4

2a Provincial l JK Sant Cugat-Sallent

4-0

Juvenil l ' E Sant Cugat-Mollet

4-1

30-26

Infantil

Júnior Congrés-PH Sant Cugat «A»

I-9

UE Sant Cugat-Mollet

4-1

Esports

33

H S /CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

La propera (30 de gener): Juan XXIII-Juventut 25; La Planada-Tibidabo; Esc. Cerdanyola-La Farga; MaurinaMil·lenari; Castellar-Lumen; Can Rull-La Romànica; Caldes-Sabadell; Badia-Barberà.

•<-wmm Primera C a t a l a n a Masnou-Valls Júpiter-Palafrugell Prat-Sant Cugat Vilassar-Granollers Vilafranca-P. Mafumet . .

Ripollet-Castelldefels C e r d a n y o l a M.-Peralada .

G r a m a n e t B.-Santboià . . .

Manresa-Andorra Igualada-Sant A n d r e u . . .

Equip

PJ PG

St. A n d r e u

21

PE

PP

GF

1-1 1-0 1-0 1-0 .0-1 1-0 .2-0 .1-1 3-1 .0-1

G C Punts

14

41

18

48

25

40

Júpitcr

21

12

40

Vilassar

21

11

39

28

37

Peralada

20

1(1

31

29

33

10

42

27

32

9

38

32

32

Cerdanyola 21 Gramanet

21

T e r c e r a Regional G R U P 14 San Lorenzo-Les Fonts 2-3 Can Boada-P. San Pedró . . . 0 - 4 P B R. Llorens-Can Fatjó . . . 0 - 6 Rubí- Mira-sol A d e s a 3-1 Júnior-PB Sant Cugat 3-0 Camí Vell-S. Quirze . .impugnat Montserrat-Castellbisbal anul·lat P. Nuevo-Matadepera . .anul·lat

Equip

PJ PG

PE

PP

GF

GC

1

Punta

Segona Catalana G R U P 1 Femení

FUTBOL S A t A

Primera Nacional A GRUP 5

Olesa «B»-APB «B« 63-57 S. Gervasi-Viladecans «A» 45-46 L'Hospïtalet-CESB 51-49 Martorell-Sant Martí CCR-Viladecans <B» Construccions-Santpedor Sant Nicolau-Bellsport...

U E Sant Cguat-Vilanova

Equip

PJ

PG

PP

55-51 57-48 .40-43 .73-58 .43-62

PC Punts

Almunia-Industrias García . .6-5 Alfa 5-Olímpyc Floresta Manresa-Corbera Sícoris Club-Hospitalet Èpic Casino-Rubí N . Sabadell-Tallers C La Murga-Montserrat

Equip

PJ PG PE PP

Alfa 5

14

27

Sícoris C .

14

11

0

3

69

57

33

CCR.

15

12

3

718

27

l·Ipic C a s i n o

14

9

4

1

65

411

31

(Construccions 15

11

4

754

26

O l í m p y c F.

14

10

56

46

31

929

L'Hospitalet

15

II

4

855

724

26

l.a Murga

Santpedor

15

10

5

7CX)

611

25

Almúnia

7

Bellsport

15

9

6

735

723

24

P. Andorra

6

8

30

24

31

Jlínior

16

13

2

74

18

41

Viladecans «B- 15

7

8

858

857

22

Tallers C.

30

28

31

S.Andreu

16

13

1

64

25

40

Vilanova

15

7

8

797

809

22

Manresa

Manresa

21

9

27

27

30

Mira-tnlA.

16

12

0

48

19

36

Viladecans-A-15

7

8

755

790

22

Corbera

Rubí

16

II

2

59

26

35

Castelldefels 21

6

32

24

28

Can l-'atjó

16

11

2

57

26

35

9

23 24 30

Ripollet

21

Igualada

21

8

Palafru K ell

21

7

Masnou

21

7

Prat

20

6

Valls

21

7

Granollers

21

6

Andorra

21

6

Sant Cugat 2 1

4

30

16

9

33

27

C a n Boada

16

30

25

S. [xjrcnzo

16

24

31

4

48

9

0

49

37

27

7

2

57

41

23

26

25

Montserrat

15

7

2

41

39

23

19

23

24

Depuradores 16

6

3

54

46

21

28 31 13

P S . Pedró

20

27

4

28

19

39

20

15

77

10

16

55

6

40

24

Les Fonts

42

23

PB R. Llorens 16

3

1

12

39

21

P B S. Cugat 16

2

O

14

40

16

27

73

La propera (30 de gener): Palafrugell-Valls; Sant Cugat-Júpiter; Granollers-Prat; Pobla Mafumet-Vilassar; Castelldefels-Vilafranca; Perelada-Ripollet; Gramenet-Cerdanyola; Andorra-Santboià; Sant Andreu-Manresa; Igualada-Masnou.

16

6

31

2

C a m í Vell

15

1

3

II

Sant Quirze

15

1

2

12

15

59

12

20

71

PucbtoNuevolS

1

2

3 4

67

59

24

3

4

57

55

24

4

4

58

49

22

1

8

38

55

16

7

41

47

15

41

46

14

APB

15

6

9

674

739

21

Indústrias G.

14

50

72

14

Sant Nicolau

15

6

9

839

860

21

N . Sabadell

14

46

67

11

CKSB

14

6

8

693

20

Montserrat

14

47

74

II

Sant Martí

15

5

10

727

779

20

Rubí

14

44

63

10

Martorell

15

4

11

741

824

19

Hospitalet

14

5(1

7.5

3

U E S . Cugal

15

3

12

663

883

18

Sant Gervasi

14

3

11

554

741

17

La propera (30 de gener): Sant Gervasi-Olesa; l'K SantCugat-Bellsport; Sant Nicolau-Santpcdor; Construccions-Viladecans; CCR-Sant Maní; Martorell-CESB; L'Hospitalet-Viladecans; Vilanova-APB.

La propera (30 de gener): Depuradores-San Lorenzo; l^es Fonts-Pueblo Nuevo; Matadeperenc-Can Boada; San Pedro-PB R. Llorens; Can Fatjó-Rubí; Mirasol Adesa-Júnior; PB Sant Cugat-Montserrat; Castellbisbal-Camí Vell; Sant QuirzeSant Andreu.

GRUP 5

La propera (29 de gener): La Murga-Andorra; N. Sabadell-Montserrat; Èpic Casino-Tallers; SicorisC.-Rubí; Manresa-Hospitaleq Alfa 5-Corbera; La Almunia-Olímpic Floresta.

4-7

Hospitalet-Mollerussa Vila-seca-Geniol el Pla Juneda-Ina Sant Just

2-7 3-2 1-5

Equip

PJ PG

PE

PP

Vilafranca

1.5

12

I

2

72

39

25

R e u s Deportin

15

12

1

2

87

46

25

C P Monjos

14

11

1

2

84

44

2.3

Juneda

15

11

0

4

70

47

22

l'H Sani Cimal

15

9

3

3

71

55

21

Mollemssa

15

9

I

5

64

45

19

L u m e n - C a n Rull La Romànica-Caldes Sabadell-Badia Juan XXIII-Barberà

Equip

PJ

PG

PE

PP

GF

2-0 . . . .2-2 5-3 0-2

GC

Punlp

Barberà

18

II

0

7

64

31

33

l.aKarea

18

10

3

5

49

39

33

Sabadell

18

R. Cerdanyola 18 Juventut 25 La Planada l.umcn Tibidabo

18 18 IK 18

10 10 10 9 10 H

3 3 2 3 0 4

5 5 6 6 8 6

44 37 42 36 32 43

37 31 31 33 32 37

33 33 32 30 311 28

Sarrià de Ter-València . .

Gavà-Cardedeu Laminados-Sant Esteve .

L a Roca-Tres de Mayo . .

U E S. Cugat-Manyanet..

Castelló-Bordils Sant Quirze-GEiEG

Primera Catalana GRUP 2

Equip

PJ

PG

Sant Pere

15

12

PC Punta 3

1116 1001

27 Equip

Andorra

15

II

4 1122 1009

26

Sf. Terrassa

15

10

5 1071

931

25

11. Cerdanyola

15

9

6 1001

999

24

C N Terrassa

15

D E Sani Cugat 1 5 Sedis Mansa L e s Corts G r u p Rama Rubí - A .

Sant Medir Caldes

15 15 15 15 15 14

.30-23 27-24 30-24 33-25 30-26 23-18 25-26

6

955

La Roca

918

24

6 1081 1021

24

7 1076 1077 7 8 8 8

8

993 1042 1092 1001

857

991 989 1095 1076 942

23 23

J»J 14

PG 9

PE 4

PP 1

GF 5%

GÇ^ Punta 327

24

Ina Sant Just

15

6

2

7

50

44

14

15

6

2

7

51

68

14

VI la-seca

15

6

0

9

52

56

12

Cornellà

15

5

2

8

51

56

12

Hospitalet

15

4

4

7

51

64

12

Vendrell

15

3

4

8

5(1

65

10

L'Kspluga

15

5

0

10

51

75

10

Gcniol cl Pla

14

3

I

10

32

54

7

Vilanova

15

3

I

11

59

97

7

Calafell

15

2

1

12

35

75

5

La propera (23 de gener): L'Espluga-Vilanova; Comellà-Reus Dep.; Vendrell-Monjos; Vilafranca-Martinenc; Calafell-PH Sant Cugat; Hospitalet-Mollerussa; Vila-seca-Geniol el Pla; Junedaina Sant Just.

Primera Nacional A GRUP 6

Divisió d'Honor Femení

14

9

Barcelona

13

8

Babar Català

14

7

W. Sani Cuaal

14

Klcct. C i c m

14

Gràcia

14

10

3

59

54

31

10

3

53

36

30

3

75

45

29

4

66

48

25

3

57

55

25

7

6

71

60

22

7

6

64

59

22

7

7

64

7.5

21

2

373

344

20

Montsant

14

5

6

57

.52

18

1

4

373

337

19

Llopart 3

14

5

K

,54

60

16

Castelló

14

7

3

4

341

321

17

C N Caldes

14

4

7

60

76

15

Laminados

14

7

3

4

378

365

17

Mecalnox

13

4

6

51

68

15

Sant Ksteve 14

8

0

6

364

16

L'Ksclop

14

4

9

64

70

22

GKiKG

14

7

1

6

373

374

15

Maxon

13

3

8

57

83

22

Bordils

14

6

2

6

316

325

12

Sanr Andreu

14

I

12

48

77

22 20

T r e s Mayo València

14 14

6 6

2 II

6 8

564 309

375 333

GF

GC

Punta

48

10

21

11

iZ

5

R. Sociedad

II

24

14

Sardincro

11

14

9

C l u b C a m p o 11

12

13

7

.30

PJ

PG

C D Terrassa 11

10

Valdcluz

Ripollet

15

10 1044 1108

2(1

I K S. Cugat 1 4

5

1

8

363

384

11

Badia

18

7

6

5

39

32

27

C N Sabadell

15

10 1012 1000

20

S a n t Q u i r z e 14

4

0

10

333

383

8

JuanXXIIl

18

8

3

7

35

38

27

Lleida

Maunna

18

7

3

8

31

31

24

Sant Jordi «A>

Caldes

18

6

5

7

25

26

23

La Romànica 18

5

3

10

30

50

18

Llanó

18

5

2

II

25

37

17

Millennan

18

5

1

12

32

46

16

Ripollet

18

4

3

II

19

34

15

Castellar

18

4

3

II

27

44

15

16

La propera (30 de gener): Sant Jordi-CN Sabadell; Andorra-Caldes «A»; Sant Medir-Grup Bama; Sant PereLa Unió; Les Corts-Ripollet; Lleida-Terrassa; Sf. Terrassa-UE Sant Cugat; RubíSedis Mausa.

Gavà Cardedeu

14 14

2 1

3 2

9 11

335 335

354 368

PE 1 0

11

l!. Sevilla

II

12

17

RC Polo

11

.3

16

28

C l u b Rgara

11

2

1.3

.32

Júnior

11

2

8

28

La propera (9 d'abril): Júnior-Universidad Sevilla; R. SociedadClub de Campo; RC Polo-Club Egara; Sardinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

Primera Divisó Masculí Equip

PJ PG

PE

PP

GF

GC

Punla

Atlètic 1952 13

9

27

18

At. Terrassa

13

8

46

18

Júnior

13

6

36

18

16

KHC

13

6

25

20

15

Honigvogel

13

5

17

12

15

RCPolo

1.3

6

37

25

15

C l u b Ktpira

13

4

7

20

16

15

C a n Salas

13

6

3

27

25

14

Rimas

13

5

23

23

12 9

II

12

28

19

13

14

33

800 1109

Vilassar

GC Punta

4

32

14

13

GF

8

8

15

14

l.a l nión

PP

9

1

9%

Manacor

PE

14

9

999

PG

14

18

9

PJ

Manyanet

Can Rull

14

Equip

Sarrià T e r

363

GC Païm

Martincnc

A L Terrassa

Juventut 2 5 - L a P l a n a d a . .3-1 Tibidabo-Llanó 1-5 Ripollet-E. C e r d a n y o l a . . .0-1 L a Farga-Maurina 2-1 Mil-lennari-Castellar 2-1

GF

HOQUEI HERBA

Vilassar-Gràcia 4-7 Babar Català-Manacor 2-8 Barcelona-Metalnox 7-2 Montsant-CN Caldes 2-2 Llopart 3-Sant Andreu 3-2 Elèct Ciem-W. Sant Cugat . .7-1 Maxon «B»-L'Esclop .5-4

Primera N a c i o n a l GRUPC

S e g o n a Regional

Calafell-PH Sant Cugat

37

779

9

30

55

3

21

41

91

12

21

35

1

7-6 3-5 7-8 .5-2

GC Punta

15

Vilafranea

9

I

GF

Olesa

Santboià

I". M a f u m e t 21

12

4-0 0-4 9-2 6-2 5-7 3-3

L'Espluga-Vilanova Comellà-Reus Deportiu Vendrell-CP Monjos VUafranca-Martinenc

7 4

La propera (30 de gener): GEiEG-Sarrià de Ter, Bordils-Sant Quirze; Ciudad Encantada-Castelló; Tres de Mayo-UE Sant Cugat; Sant Esteve-La Roca; Cardedeu-Laminados; ValènciaGavà.

La propera (29 de gener): La Unión-Maxon .<B»; L'Ksclop-Elèc.

Ciem; W. Sant Cugat-Llopart 3; Sant Andreu-Monsanç Caldes-Barcelona; Metalnox-Babar Català; Manacor-Mlassar; Gràcia (descansa).

Línia 22

13

i

18

35

Pcdralbes

13

1

II

40

5

45

4

Barceloní

HOQUEI PATtNS Primera Catalana GRUPA

13

1

10

La propera (30 de gener): Júnior-AL 1952; Rimas-aub Egara; RC PoloPedralbes; Honigvogel-Barcelorií; EHC-Can Salas; At. Terrassa-Línia 22.

Esports

34

VOLEIBOL

Primera Nacional Femení GRl P B .3-2 1-3

Ciutadella-Santa C^oloma . . . .3-2 Dolores-Univ. Alacant 0-3 Quart-Algar 3-2 IUa Sant Jordi-Terol PJ

Omrt Illa Sani Jordi

t niv. Alacant

1,1

10

.1

.11

15

23

Sani Cagat

13

10

.1

33

Ib

23

Algaida

1.1

9

4

30

20

22

Santa Coloma

Algaida-Santa Coloma Hortons-Rubí

Eqta>

E L S 4 G M V r o N 5 Divendres, 28 de gener del 2000

14

d

8

Al Rar

28

31

20

8

21

26

18

Rubí

4

9

17

34

17

Ciutadella

5

6

21

21

16

Temi

3

10

17

31

16

Hortons

2

II)

8

33

14

I)ol„ r < ; s

0

12

6

36

12

3-0

PG

PP

SG

SP

1.1

II

12

11

PMM

i

ï7

12

24

1

.Vs

9

IS

La p r o p e r a ( 2 9 d e g e n e r ) : Sant Cugat-Illa San: Jordi; Terol-Quart; Santa Coloma-Hortons; Algar-Dolores; Univ. Alacant-Ciutadella; Rubí-Algaida.

Femení

Infantil masculí

1 2 . 0 0 Júnior-EI Cim (ds) 1 2 . 0 0 C E Àgora-Dosa Salesians (ds)

PJ

Almacelles

PG

PP

SC

SP

41

14 1.1

1(1

37

11

.2-3 1-3 2-3 .1^ 1-3 PHMI»

Aleví femení I3.«M1 Avenç-Col. Vedrunaids)

Benjamí Regina (iarmeli-Juan Maragall ulsi Ferran i ( Mua-Pins Vallès Ids) l.a Florest.i-Pla Farreras uK) Sant Jnrdi --B —Escola .Vent, uK.i

Prebenjamí

m $-Mi * ïMf&mè

Benjamí

Centre Obcrt-Col. Cingle I)osa Salesians «A—Avenç CE Àgora-I )osa Salesians - B -

46-54 38-26 .54-24

Infantil femení DosaSalesians-l'E Sant Cugat IES Terrassa-Avenç <'AiÀgora

2-0 ajornat descansa

Verdaguer-Catalunva 0-2 Centre Obert - B - P i n s Vallès 22-58 Ferran i Clua-Pure/a Maria 40-15 Sant Jordi «A» descansa Regina Carmeli descansa Joan Maragall-Santa Isaliel ajornat Centre Obert «A—Pla Farreras .. .ajornat

^ 1 ^ ^ a I a ^ a · l | ) U L · j | | | | | « ^ L · ^ U g ^ ^ . _ ^ .a^riÉaaaaaaW. aaaaaaat

FUTBOL M~7 Femení 1-2 ZA

Aleví Les Fonts « B - E E Foiró «BE E Foiró « A - E s c . Pia «A» Schola «A—La Farga Avenç

8-1 2-3 4-0 descansa

Benjamí

Aleví femení Avenç-Oastellhisbal Avenç-Cultura

La Floresta-Santa Isabel s2-13 Sant Jordi «A»-Pla Farreras 27-22 Catalunva «B»-Pins Vallès 22-44 Collserola-CEÀgora 20-10 Catalunya -A—Avenç 10-50 Regina (^armeli-Joan Maragall . . . .ajornat Ferran i Clua-Pins Vallès ajornat

Cavall Bernat-( '.V Júnior C E Àgora-IES Blanxart

Aleví masculí

6-26 20-28

31

21

32

20

Llars M u n d e t

27

Santa Coloma

24

Arenys

15

Montgat

Falcons S.-RipoDet El Ciervo-Sant Andreu Ateneu-Horta

UF. Sant Cugat

13

La p r o p e r a ( 3 0 d e g e n e r ) : Montgat-S. Pere i S. Pau; Llars M u n det-Martorell; Axxon-Arenys; Almacelles-Sant Cugat; At. Segre-Santa Coloma; Prat-Ceu Inefc.

25

At Sepre

14

.14

25

U

('.cu Inetc

13

.11

20

22

Prat

14

29

28

22

Martorell

14

29

30

21

FUTBOL

A-11

TENNIS TAULA

PJ

PG

9

9

4-2 4-0 4-0

36

18

Kl Ciervo

33

17

Falcons

26

15

Ripollet

23

13

Ateneu

25

13

St. Andreu

19

12

Horta

12

11 9

N o u Barns

Tercera Nacional Grup 1 Nou Barris-UE S. Cugat

0-4

Aleví 11.00 F R E Les Planes-C:. Montserrat (ds) 1 2 . 0 0 Ferran Clua-Joan Maragall (ds) 1 1 . 0 0 Santa Isabel-Rubí N . «B» (ds) 1 0 . 0 0 J. Maragall-Rubí N. «A» (ds) 12.00 Cl. Europa-l.iceo Politècnic (ds)

La p r o p e r a ( 3 0 g e n e r ) : Flor de Maig-Nou-Barris; Horta-Ciervo; Sant Andreu-Falcons Sabadell; Ripolletl T E Sant Cugat.

11.00 Avenç-Catalunya «B. (ds) 09.00 Sta. Isabel -A-Torre de la Llebre (ds)

VOLEIBOL

S. Cristobal « D - T h a u «B» Avenç «C—Terrassa «C» S. Pedró Lumen-Mira-sol Bacó

0-2 0-2 2-0

10.00 IES S. Eulàlia-Angeleta Ferrer (ds)

ffiMNBBOL

Infantil 0 9 . 3 0 Maristes-Àgora (ds) 0 9 . 0 0 EE Foiró -C. Sabadelles (ds)

FUTBOL SALM

Infantil

Cadet femení

11.00 1 xonardo V.-Súria (ds) 12.(M) Arnau (ladell-Avenç (ds) 1 3 . 0 0 ('.entre Obert-Epic Casino (ds) 1 2 . 0 0 Yiaró-Cultura Pràctica (ds)

11.00 CV S.Cugat-IES Terrassa «A» (ds) 1 0 . 0 0 IES La Serreta-CE Àgora (ds)

Aleví

Cadet 10.00 Nicolau Copèrnic-Leonardo V ids) 10.<M) Escola Pia-EE Foiró (ds)

Juvenil Euenteliviana-IES Angeleta Ferrer (ds)

0 9 . 0 0 Viaró-I.a Floresta (ds) 13.00 Collserola-Joan Maragall (ds) 1 0 . 0 0 Verdaguer <A-Avenç «B» (ds) 12.00 Ferran (llua •• V -Ferran C. «B» (ds) 1 1.00 Avenç «C-Catalunya(ds) 1 2 . 0 0 Avenç A - P a u Casals «B» (ds)

Benjamí Infantil

13.00 Sant Cugat »A-S. Pere I.. B- (ds)

BÀSQUET Infantil masculí

26 25

27

Benjamí (latalunya-Centre Obert (tls) Joan Maragall-Santa Isabel ulsi (lentre Obert «A- -l'la Farreras (ds)

7 8

Juvenil femení

KE Foiró «B-Bisbat d'Egara (ds) Avenç-.Maurina Egara (ds) La Farga-EE Foiró «A» (dsl Mira-sol-Esc. Ribas (ds)

0 9 . 0 0 S. Cristobal - 1 ) - A v e n ç -C» (ds) 0 9 . 0 0 Esc. Pia «C«-Thau «B- (ds) 1 2 . 0 0 Col. Europa-Maristes «li. (ds) 11.30 l.a Farga « B - S . Cristobal « C (ds) 0 9 . 0 0 Sp. Rubí-Mira-sol <B- (ds) 1 0 . 3 0 Jiínior-Pere Viver «A» (ds) 1 0 . 0 0 PB R. Llorens-Mira-sol •• \ (ds) 1 3 . 0 0 E E Foiró-Tbaii «A» (ds) 11.00 S. [.oren/o «A»-La Farga V i.ds) 1 0 . 0 0 Rubí «A-Avenç B> uKi 1 1 . 3 0 Pere I.unien «A-Avcnç ~.\~ (ds)

Aleví masculí

Axxon CV Sant C u g a t

Aleví 09.00 09.00 10.30 13.00

1 1.30 Àgora-Col. Carme -B- (ds) [ 'E Sant (àigat (descansa) Avenç (descansa)

Arenys-Prat Martorell-Almacelles Santa Coloma-Axxon C V Sant Cugat-At Segre . . .

Montgat-Llars Mundet

1 0 . 0 0 Sp. Rubí «C»-Agora «D» (ds) 10.00 S. Cristobal « D - S . Cugat «B» (ds) 1 0 . 3 0 Júnior-Vedruna (ds) 1 3 . 0 0 Àgora «B»-Sant Llorenç (ds) 1 3 . 0 0 Àgora «C»-Bisbat d'Egara (ds) 11.00 Terrassa »A»-Àgora «A- (ds)

A-7

BÀSQUET

Infantil femení

Masculí

S. l'ere i S. Pa

FUTBOL

0 9 . 0 0 Centre Obert Sagrat Cor (ds) 11.30Cingle-Avenç(ds) 1 0 . 1 5 Agora-Regina Carmel i (ds)

Primera Catalana

13.00 Ferran Clua «C-Sta. Isabel «B- (ds) 10.00 (jt.ilunva «A-Ferran Clua «A» (ds) 12.00.1. Maragall • A-Fcrran Clua «li., (ds)

1 3 . 0 0 Esc. Thau-Club d'Aran (ds) 1 3 . 0 0 I ES El Bullidor-Esc. Venç (ds)

La Farga «B»-Joan XXIII CF Júnior-M. Auxiliadora «A» San Lorenzo «A—Avenç «B» Jabac C. Jofresa-Thau «A» C N Terrassa-Avenç «A»

2-0 2-0 2-0 0-2 0-2

0-2 2-0 2-0 0-2 0-2

Infantil 21-11 11-1

El Pinar-IES Angeleta Ferrer

Avenç-EI Pinar

3-2

l'RE Les Planes-Ferran i Clua Santa Isabel-Joan Maragall

0-9 5-3

Col. Carme -A··-Leonardo V. Avenç-IES Blanxarr M. Rubí-Arnau Cadell Viaró-Col. Carme «B» (!tre. Obert-Ramon i Cajal

5-0

Col. Martí-Angeleta Ferrer (ds) Rubí «B..-E1 Pinar (ds) Avcnç-Riibí«A·>(ds) l RE Les Planes-CN Sabadell (ds) C N Sabadell « B - C E Àgora (ds)

Aleví 0 9 . 0 0 Col. El Pinar-Pla Farreras (ds) 10.00 l RE Les Planes-Ferran C. • A- (ds) 11.00 J. Maragall «B-J. Maragall -A» (ds) 1 2 . 0 0 F. Clua «««-Cultura Pràctica (ds) La l-'loresta (descansa)

Benjamí Ferran Clua «C»-Catalunya «A» J. Maragall «B»-Ferran Clua «A» J. Maragall «A-Avenç Santa Isabel «A-Ferran Clua «B» Tone de la Llebre-Catalunya -B»

8-0 5-3 5-3 0-8 7-1

UOLESBOL Angeleta Ferrer-Cavall Bernat

41-14 14-17 5-43 9-35 27-5

Viaró-( àrllserola Joan Maragall-La Floresta Ferran Clua «A»-A. Bartra Avenç ..O-Avenç «B» Catalunya-l·'erran Clua «B» Avenç »A»-Montessori

1-7 8-0 8-0 8-0 6-2 6-2

aaaaavflF

GENEVffiVE LETHL

13.00 09.00 10.00 09.00 12.00

Juvenil femení

MAMBBOL

Aleví

FUTBOL SALM Juvenil Cadet

Infantil

Infantil

FUTBOL A-11 Àgora-EF Sabadell Escola Pia-EF: Foiró

7-1 1-6

Aleví

Prebenjamí Àgora «C»-Àgora «B» Sant Cugat «B»-Sp. Rubí «C» Sant Cugat «A-Jabac C. J Sant Llorenç-CF Júnior CE Àgora «A»-S. Pere Lumen

Leonardo V. -CE Guadalhorce E E Foiró-Cnl. Carme

Infantil femení

nflTIUE TEfiCHER

0-2

Cadet femení CV Sant Ougat-Sagrat Clor C E Agora-Cultura Pràctica

0-2 1-2

Infantil femení El Pinar-Avenç 2-1 URE U s Planes-N. Sabadell «B» 2-0 Rubí « & - C E Àgora 0-2 Pla Farreras-Joan Maragall «A» 0-2 Ferran Clua «A»-Oultura Pràctica . . .1-2 J. Maragall « B - L a Floresta 2-0 F R E Les Planes-E Clua «B« 1-2 J. Maragall «B»-J. Maragall «A» . .ajornat

Es traspassa

R£QU!RED Llistes de noces • Articles de cuina eiiSTiiceii i •AITIRIIEIT Rius i Taulet, 20

93 674 68 47

C/Villa ,6 Tel. 93 674 03 16

• F.F.I. • Work in Sant Cugat

899

603 200

per canvi de domicili 2 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes.

Tel. 654 21 63 42

EIS4CANTCH\S £

^\

H

Espectacles

Cultura

35

Divendres, 28 de gener del 2000

P a t r i m o n i

El monestir, entre els més visitats El principal centre d'interès històric de Sant Cugat va rebre l'any passat 15.098 visitants turístiques. Per aconseguir-ho, un dels objectius principals, segons Ponsa, ha d e ser dotar el monestir de vocació artística, aspecte fortament positiu per a la promoció del m o n u m e n t .

Durant els últims anys, el monestir de Sant Cugat ha estat l'escenari de nombroses exposicions d'artistes de reconegut prestigi -actualment es pot veure Montserrat, d e M u i x a r t - i d'un ventall molt ampli d'altres activitats escèniques i musicals.

D e cara al futur, el m o n u m e n t santeugatenc mira cara a cara a la Seu Vella d e Lleida, que hi coincideix en el seu caràcter urbà, tot i q u e l'any passat va rebre el doble d e visites, amb 37.125, situant-se una vegada m é s com a tercer m o n u m e n t més visitat. Amb tot, les guies turístiques estrangeres ja estan habituades a ressenyar el monestir com un dels punts d'interès històrics de Catalunya.

T O M MONTKNKGRO

- Sant Cugat El m o n e s t i r d e Sant C u g a t continua sent un dels espais de Catalunya que, trien més turistes per a les seves visites culturals dintre del territori català.

Durant l'any passat un total de 15.098 persones van passar pel popular monument romànic, fet q u e el situa un any més com a uns dels principals elements arquitectònics catalans, al costat de la cartoixa d'Escaladei, a la Morera de Montsant, o el castell de Miravet.

El magnífic claustre romànic -obra d'Arnau Gatell-, format per un conjunt de 144 capitells d'una molt rica i variada temàtica, i els arcs de mig punt entre unes belles columnes, són dos dels principals e l e m e n t s que admiren els nombrosos visitants del monument. Molts es mostren admirats també per la portalada i la rosassa gòtica del temple del monestir.

Amb aquests notables elements formant part del conjunt arquitectònic, el monestir se situa en el vuitè lloc entre els monuments més visitats dels que estan gestionats pel departament de Cultura de la Generalitat.

Segons un recent informe d'aquest departament, els monestirs d e Sant Pere d e Rodes al Port d e la Selva i d e S a n t e s Creus a Aiguamúrcia són, amb diferència, els conjunts més visitats de Catalunya, amb quasi 220.000 persones entre els dos i amb tendència a continuar pujant- N o m é s el més d'agost, un total de 70.945 persones van visitar algun dels monuments gestionats per la Generalitat de Catalunya, de les quals més d e la meitat van correspondre al mo-

El monestir, gestionat per la Generalitat, és un element imprescindible de la vida a la ciutat FOTO: E.F. nestir d e Sant Pere d e Rodes.

Aquesta edificació empordanesa se situa cada any com el mon u m e n t més visitat del Principat, tot i q u e a q u e s t any ha rebut un important increment del n o m b r e d e visitants, a m b un creixement del 3 3 % respecte al 1998. Augment al qual es mostra aliè el Reial Monestir d e Sant Cugat, q u e e n t r e els 15.459 visitants del 1998 i els 15.098 d e l'any passat, ha baixat un 2,3% en el seu nombre de visites.

Aquesta xifra, que tot i consolidar el m o n u m e n t santeugatenc entre els conjunts catalans de mitjana força d'atracció tu-

rística, no es veu amb preocupació des del consistori, que relativitza aquest descens. Segons la tinent d'alcalde de Serveis

Et recinte romànic va ser visitatper 361 persones menys que en 1998 Personals, Àngels Ponsa, "el recompte del nombre de visitants del monestir d e p è n d e factors molt diversos", com és el cas

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

dels grups organitzats i d'escolars, que poden distorsionar mínimament les xifres. En tot cas, Àngels Ponsa assegura que aquesta baixada en el nombre de visitants, "que no s'ha detectat en les xifres a m b les q u e treballa l'Ajuntament", és "poc significativa".

P e r a la t i n e n t d ' a l c a l d e , la conservació del llegat artístic, e s p e c i a l m e n t pel q u e fa r e ferència al monestir, és un dels objectius més importants de l'eq u i p municipal, tot i q u e cal continuar treballant en la potenciació de l'emblemàtic mon u m e n t , sobre tot a m b la inclusió d ' a q u e s t en rutes

1 93 590 68 80

El m o n e s t i r r e p la m a j o r afluència d e públic durant els mesos de vacances estivals, Nadal i Setmana Santa, a m b una proporció majoritària d e visitants catalans, q u e fan la visita al recinte de forma no programada, tot i que destaca la visita, en a q u e s t o r d r e , d ' e s t u d i a n t s , g r u p s d e g e n t gran i altres grups organitzats.

Protegit des del 1884, el Reial Monestir de Sant Cugat va ser declarat m o n u m e n t nacional l ' a n y 1925, i l e s s e v e s d e p e n d è n c i e s van acollir fins al 1972 les instal·lacions de la Facultat de Filosofia i Lletres de la U n i v e r s i t a t A u t ò n o m a d e Barcelona.Històrica abadia benedictina, el monestir va ser el més important centre religiós del Comtat de Barcelona, vinculat originàriament a la restauració religiosa del P e n e d è s .

Sant Just Bonavista 63-65

3 93 480 36 00

36

Cultura

ELS/CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

Aquesta nit Segarra a La Unió T M. S. -SartCugat-

L'abat Gayolà era un rondinat» re. D'empenta ho era, bona part de la fesomia que encara té et monestir, és ell qui l'hi va donar. I, sovint, aquesta qualitat va lligada a aquest defecte. De cops de geni n'hi coneixem, qui sap-los. Les actes en van plenes. Avui ens fixarem e» <*« de. ben curiós i fins t tot, mirat amb ulls benèvols, divertit: la prohibició de jugar a pilotat Es veu que ja n'estava tip. El primer decret és del 1767. Poc cas n'hi van ferí Ei segon és del 1778.

L'abat, veft i encara més rondinaire, moria cl 1782. Diu el text primer: "Atenent que amb diferents edictes per Nós i nostres antecessors abats, expedits de la deguda forma i publicats, s'ha prohibit lo jugar a pilota i no obstant, contraient aquells i lo amb etls ordenat i manat, no han dubtat diferents persones en contravenir-los, originantse molts desordres i excessos.

Màatas-lfas, per això, en v h & t & fes presents, ordenar» i manar» a totes i qualseYGIS persones que, d'esta hora «% *v}mt» no jvgan ni a jugar sta***e«ífeen a pilota, ni en rtmguna altra espècie de joc o entreteniment en ningun dia ni hora de l'any en lo claustre d é baix, ni de dalt del present monestir. ïafccí mateix en ningun dia M ¥my m hora anres d'acaba* !ó Rosari Igualment s'sfc&mm&b a VW* a pilota ni altte j o c a l claustre i pati del putseat «ianesdr. Tot lo referit sola pena de 10 sous per a cada l» i cada vegada que contradiguin el present edicte o pena de presó si no té recursos per satisfer dits 10 sous. La qual pena serà executada sense excepció de persones. 26 de maig del 1767".

L'altre - d e t2 anys despréstot reconeixent el fracàs dels anterjors, hi afegeix: "El càst k afectarà tant a grans com a

é<tm celebrar-se los anar contra lo __, „ r. Donar mal e x e m p b §fe de fora. A causa d^questl^pe^eníment alguns s'fean reotét dfaasistír als sermons í a l'<àspScaci6de la Doctrina C a s t r a , Per tant no ens queda altri» «emei eficaç que multar ttàb $0 rals i 3 dies de Algunes «natacions sobre aquells ter^fBanyans: L'abat de Sant Cujgít tenia jurisdicció sobre la v % inerme, tant religiosa com éMl "ho joc de la pilota'*: ijadaraíment que no es «aejfcva'dei ftubol. El "profeta* CS&aper encara trigaria un parell de segles a regalar-nos el famós joc anglès, causa de tantes alegries í penes nostres i nostrades! £ s tractaria de l'antiquíssim joc del frontó: cl de rebatre ía pfieta contra un mur.

Quan parla de la prohibició, tmt al clàttstre de baix com de dalt, em sembla que el Sr. Abat,

aquí-sense dir-ho- volia matar \ dos pardals d'un tret N o crec ! que la mainada o el jovent dei la vila hi jugessin en aquests i llocs -era ja molt endins del \ monestir- em decantaria per «retife q»e ho deia pels monjos joves i potser també pels escolans. Els de la vila sí que ho ócvien fer al claustre í al pati.

Tampoc no em crec que ningú ; anés a parar a la presó... Els i volia espantar una mrca.,. De- \ via acabar tan infructuós com els anteriors, corn ja havia reconegut! El coneixien i l'estimaven, El van aguantar 36 anysl Ei que sí queda clar és la gran afecció de la jovenalla santeugatenca d'aquell temps a la pilota! Hi podríem ja descobrir la llavor del Club de Futbol Sant Cugat?

E s p e c t a c l e s

El musical ' B e s o s ' p o r t a a PAuditori u n a irònica b a n d a sonora dels 6 0 i 7 0 T O M MONTKNKGRO

"La felicidad, a, a, a/ no me la dio tu amor, o, o, o", "Bésame, bésame mucho/ como si fuera esta noche...", "Abanibí quiere decir te quiero amor"... Aquestes són frases que ningú no gosaria dir mai a la seva parella, però que molts no s'estan de cantar-les. La companyia Albena Teatre sota la direcció de Carles Alberola porta aquesta nit al Teatre-Auditori de Sant Cugat aquestes i altres cançons dels anys seixanta i setanta, amb un espectacle que apunta als més entranyables dels records del públic.

Alberola, que no menysprea en la seva tria ni les més horteres cançons de l'estiu ni els hits demodi de Los 40 principales, tot plegat desenvolupat en un decorat a mig camí entre Eurovisió i Escala Hift, i amb un vestuari molt sobri, assegura que la seva intenció "no és la burla, sinó fer una reflexió en to d'humor de

les misèries de l'amor i el desamor".

L'espectacle, en el qual Alberola ha participa també com a guionista i actor, en aquest cas amb el quintet format pels valencians Verònica Andrés, Inés Díaz, Carme Juan i Alfred Picó, està ideat com "un disc compacte de la banda sonora de la nostra vida". Un disc d'onze talls, on s'inclouen cançons de Dyango, Raphael, Camilo Sesto, Perales, Abba i Karina, interpretades en directe pels actors, que ballen i caracteritzen, també, a més de trenta personatges sense utilitzar recursos de caracterització "per no caure en la paròdia, que és una cosa que vam voler evitar des del principi", segons Alberola.

Els diàlegs, ràpids i afinats, i esquitxats de frases com u^a qué dedica el tiempo libre?", "qué dolor, qué dolor/ un hombre en el armario" o "Vivir así es morir de amor", sorprenen el públic quan de sobte donen pas a la cançó menys esperada, que si bé provoca la hilaritat en un pri-

Besas ve precedit d'un enorme e\it

mer moment, no triga a suscitar cert regust amarg en l'espectador, que no contempla precisament en l'espectacle la mirada més encoratjadora de les relacions de parella.

Segons Alberola, els personatges de Besos "són gent del carrer", gent que afronta els problemes més corrents amb un parell de versos musicats d'una cançó melòdica de tota la vida que, lluny de consolar-los i allunyar els temors de solitud, els endinsa cada cop més en el desconsol, i acaben triant les opcions que els dona un m'estima o un no m'estima.

Però Besos és per sobre de tot una comèdia agredolça sobre els

de crítica i de públic R: CEDIDA sentiments i les relacions personals en què s'encadenen aquestes cançons de tota la vida per construir unes situacions que porten l'espectador a somriure.

L'atracció del madur per la noia jove i innocent, l'apaivagament de la passió, la mala jugada dels fills, el temps, que no s'atura per a ningú, i l'irresistible desig sexual són temes que trobaran els espectadors que s'atansin aquesta nit al Teatre-Auditori i demanin una localitat per veure Besos.

Perquè quan, trobant-vos malament un dia, no heu escoltat una cançó de Perales o de Camilo Sesto... i de sobte us heu trobat pitjor?

Tot està preparat perquè aquesta nit es faci l'esperada estrena de l'obra L!hostal de la Glòria, de Josep Maria de Segarra al teatre de La Unió Santcugatenca per la companyia estable de l'entitat, Fila Zero.

L'hostal de la Glòria, un clàssic del teatre català, es basa en la relació amorosa entre el marit de la Glòria, una masovera que porta un hostal, i la germana de la dona. L'enamorament de l'hostaler i la noia, que permet al primer fugir de la seva monòtona vida quotidiana, construeix, al llarg de Pobra, les bastides d'un intens final.

El muntatge que ha fet la companyia, sota la direcció d'Eduard de Riquer i amb motiu del centenari de La Unió Santcugatenca, fuig de la imatge pairal que apareix sempre a les sòlides peces del més clàssic teatre català, i centra la seva atenció en els aspectes més essencials del caràcter dels personatges, com ara les contradiccions de la parella, el context social que els envolta, la futilitat de les accions..., i els conserva afegint elements innovadors, tot plegat per tal d'acostar el sentit de l'obra a tot tipus de públic.

Una d'aquestes adaptacions que persegueixen l'apropament dels personatges a un públic actual és la introducció de tres cantants en un annex de l'escenari que reforcen tant el sentit còmic d'algunes escenes com els aspectes més tràgics de les altres.

Una de les principals dificultats de l'obra d'aquesta nit és l'aparent contradicció que es presenta entre l'intens to dramàtic que té el text de Josep Maria de Segarra i el fet que aquest estigui destinat a ser interpretat en vers. Drama i vers s'uneixen en l'obra mitjançant un intens treball dels intèrprets, ajudats pel gran sentit estilístic del dramaturg català, que a L'hostal adapta el ritme a la mètrica, de la qual fa un ús extraordinari.

Un altre dels aspectes més atractius de l'obra és el fet que Fila Zero ha volgut treballar amb el ric llenguatge del text original del 1931, cosa que aporta a l'obra un nou element d'interès.

Després de la suspensió de l'estrena de l'obra el passat divendres dia 28, els espectadors podran veure L'hostal de la Glòria aquesta nit, demà dissabte i el proper diumenge.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

Les

s a i e s

d ' a r t

Josep Canals. Responsable de Canals Galeria d'Art

"A Sant Cugat sóc un provocador de sensibilitats des de fa 4 0 anys" TONI MONTENEGRO -Sant CvaatEs defineix com un provocador, i sap que les seves opinions provoquen controvèrsia. Josep Canals té una fe cega e n les possibilitats de l'art. Potser per això s'ha d o n a t a si m a t e i x l'encàrrec de mostrar l'art més compromès i progressista, que reconeix q u e moltes vegades no és "assimilat socialment", però que ell defensa com l'únic capaç de fer vertaderes aportacions a la societat.

- Vostè és un dels grans defensors de la iniciativa privada en el mercat de l'art, la intervenció de la qual ha fet de Sant Cugat una ciutat capdavantera en Fart a Europa...

- E f e c t i v a m e n t , crec q u e en aquests m o m e n t s la iniciativa privada és el motor de la societat, i que les administracions públiques es limiten a marcar unes determinades línies d'actuació q u e aquesta iniciativa privada, bàsica i fonamental, pot assumir o no. A Catalunya el paper dels pariculars en el mercat artístic té una llarga tradició, i és l'origen d e moviments com la Renaixença.

- Com a iniciativa privada i dintre d e la seva trajectòria trobem la referència impresc i n d i b l e a la Mostra d'Art Jove Català, que vostè ha creat i impulsat des de Sant Cu-

gat. Quines dificultats ha trobat durant la seva trajectòria al front d'aquesta iniciativa?

- Aquesta biennal d'art jove és una iniciativa inèdita en l'àmbit europeu, q u e ha aglutinat els esforços d e les administracions amb la iniciativa privada.

Això ha estat possible perquè h e m plantejat a les a d m i n i s tracions allò q u e tantes vegades ens han dit: el país el fem tant les entitats públiques com les privades. El resultat és una mostra molt i m p o r t a n t , q u e aquest any celebra la seva dotzena edició, i conforma un veritable resum de l'art nascut amb la democràcia.

- La biennal fa una clara aposta per la gent j o v e . Es una tendència que marca també el caràcter de la galeria Canals?

- S'ha de creure en els joves, que són els únics responsables d e les directrius q u e es marcaran en el futur. E n aquest sentit, l'art fet per la gent jove té una riquesa espiritual e n o r m e q u e marca les propostes més innovadores i interessants.

- La gent que entra a la seva galeria ho fa esperant que Josep Canals els plantegi les propostes més agosarades?

- La meva galeria és molt poc visitada. A part de la inauguració, durat el m e s e n s visiten unes trenta persones, tot i aconseguir sempre una gran repercussió m e d i à t i c a . Això passa

Canals és crític amb el context cultural de la ciutat. F.:XAVI LARROSA tració, em sembla vergonyós que no es tingui en compte artistes com Joaquim C h a n c h o , amb obres al Macba i a destacats m u s e u s e u r o p e u s , o Àngels River, la nostra millor art i s t a d ' a v a n t g u a r d a e n art d'instal·lació.

— Hi ha hagut, paral·lelament a la innovació, una aposta per les noves tecnologies?

- Qui no aposti per les noves tecnologies està fora de qualsevol postura d e progrés q u e es plantegi. Gràcies a Internet estic ara mateix en c o n t a c t e a m b tots els grans m u s e u s del m ó n , i per mitjà d ' a q u e s t , a més, puc dur un catàleg obert en xarxa.

p e r q u è som p u n y e n t s , transgressors d'una realitat molt conservadora que hi ha en l'aspecte artístic a Sant Cugat. Q u e algú dediqui part del seu temps a entrar en un espai en què passa alguna cosa a nivell sensitiu no és el freqüent ara per ara.

— Ha volgut fer de la Canals l'ovella negra de les galeries del municipi?

- Sí. Jo sóc un provocador de sensibilitats a Sant Cugat des d e fa quaranta anys, perquè trobo q u e cap consistori ha recolzat la inquietud per l'art que hi ha a Sant Cugat. Tal com es va fer fa trenta anys amb l'Escola d e Tapís, que no va rebre ni una sola ajuda de l'adminis-

37

Divulgació de l'obra de Jaume Muxart T. M. S. - Sant Cvgat -

Jaume Muxart va ser el guia excepcional d ' u n a visita com e n t a d a a la seva exposició Montserrat al claustre del monestir de Sant Cugat la setmana passada. Durant el recorreg u t M u x a r t va c o m e n t a r a s p e c t e s d e la seva t è c n i c a pictòrica, basada en un ús intensiu de la paleta, ja que, segons l'artista de Martorell, "l'element del pintor és el color". A més, Muxart va tractar temes centrals de la seva obra, com ara l'interès pel contrast, la seva recerca d'especials modelatges dels volums o el desinterès per la perfecció formal a favor de la intensitat emocional i les necessitats que copsa l'artista en la composició.

L'explicació va concloure amb la presentació del vídeo Muxart.

Sèrie Montserrat, un document audiovisual que recull el procés creatiu del pintor en les seves diferents fases per comprendre el seu personal univers pictòric, mitjançant també comentaris i anècdotes del mateix artista. Amb aquest document, realitzat per la santcugatenca DidacVideo, la productora vol encetar la producció de vídeos sobre pintors actuals. La presentació es va aprofitar per fer balanç de les visites a l'exposició del monestir, inaugurada el primer dia de l'any, per on han passat un miler persones, segons el seu promotor, Josep Canals, tot i que "la major part del públic és de fora de la ciutat".

M ú s i c a

Aragall cantarà finalment al Teatre-Auditori el març El tenor substitueix la companyia Danat dansa T. M. S.

de març, ja q u e una indisposició d'última hora va impedir la realització de l'acte per part d e l'artista. Els programadors del Centre Cultural han aprofitat el lloc que ha deixat en la programació de l'Auditori la dissolució de la companyia de dansa D a n a t , q u e n o p o d r à

-Sant Cugat-

El cantant és un dels principals tenors operístics del món E: XAVÏ LARROSA

El recital del popular tenor català Jaume Aragall que inicialment estava previst celebrar-se el passat dia 21 al Teatre-Auditori de Sant Cugat tindrà lloc finalment el proper divendres 3

Ofertes recomanades

ríiiiit

presentar el seu espectacle L'ull esbalaït, en homenatge a Luis Bufíuel, per incloure el recital d ' u n dels millors tenors lírics del món. El cantant conservarà el repertori inicial, basat e n cançó napolitana, cançó italiana i àries d'òpera, composicions en les quals està especialitzat.

«

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, 14

Tel. 93 675 57 24

|digital f i teu distribuïdor de cameres pomt' j material digital Kodak a Sant Cugat *fkonl«*i*»0

2 9 . 9 0 0 OU*.

M«*Muv1s M«

2 1 . 9 0 0 pt*K

38

Cultura

ELS4CA1VIWS Divendres, 28 de gener del 2000

El

r e p o r t a t g e

Bell I n d r e t , e n d i u e n d e l p a r a t g e a q u e l l , a la b a n d a d e M i r a - s o l . A p r o p d e la vil·la r o m a n a d e C a n C a b a s s a hi h a v i a e l c a m í q u e m e n a v a a l s M o l i n s d e l R e i . A r a e l q u e hi d o m i n a s ó n les g r u e s i c a s e s e n c o n s t r u c c i ó j u n t a l s solars c o b e r t s d e m a l e s h e r b e s .

C a n R a b e l l a hi é s a p r o p .

Les últimes masies: Can Rabella "Recordes aquells dos oms...?" (A. Miller) no ens faltava menjar perquè collíem de tot i teníem bestiar.

La mare havia anat allà a fer de minyona, sense res. Érem amics amb els amos, sempre vam ser ben considerats.

C o m e n t e m q u e , com q u e abans plovia molt més, la zona de Can Gatxet quedava feta un gran Hac, a vegades.

-El pitjor de la vida de pagès, que era molt dura, era la inseguretat de les collites pel fred, la pedra i les glaçades. Anàvem al poble sempre a peu, els dos quilòmetres els fèiem quatre vegades al dia. No hi havia cap transport, ni bicicletes. A Sant Cugat, amb 2.000 habitants, no hi havia cap botiga, ni plaça.

Això era un desert. La gent vivia del que tenia i, com a molt, feia canvis. I ara això és com Barcelona. La diferència és un abisme.

MARIANGKI.A ROVIRA - Sant Cugat -

El viatjant mirava per la finestra els edificis plantats on abans hi havia els grans oms i deia que caldria una llei contra els blocs de pisos. Passa a La mort d'un viatjant i a Mira-sol i les altres barriades de Sant Cugat.

A prop de Can Rabella la terra és menjada ràpidament per l'interès especulatiu.

Medir Badia, de 85 anys, va néixer a la masia i en va ser masover després dels seus pares.

Ara viu no gaire lluny, observant els grans canvis produïts a l'entorn i al poble.

-Llavors la vida era molt tranquil·la i pacífica, tots ens coneixíem, ens saludàvem i ens ajudàvem. Si algú canviava de casa venia a presentar-se. Ara quedem tancats sense conèixer ningú, és molt trist. Vius tancat entre desconeguts.

Falta d'escalfor en ambient de riquesa. A prop de la casa del Medir han crescut com bolets 200 habitatges, que en 3 anys seran 600. El sòl, a 500 el pam. Can Rabella, la masia dels cavalls, decadent i trista, s'ho mira sense saber què més veurà.

-Abans tothom havia de treballar i estalviar molt; almenys

El seu primer viatge a la gran ciutat el va fer als 12 anys, per guarir-se el braç de la greu mossegada d'un burro. Salvà l'extremitat al cap de tres mesos de ser a l'hospital del Sagrat Cor, on fins i tot ajudava a fer les cures. Barcelona? No en va veure res perquè aquells rodals eren camps, l'any 1926.

-Ara he vist tot Europa i Espanya. M'impressionà molt.

Holanda, la feina d'aquella

Critica ^

ée

gent, són molt patriotes: trenta quilòmetres de carretera al mig del mar per tancar-lo! M'agradà Turquia perquè s'assembla molt a com era això abans.

A Romania i Bulgària hi havia molta gent llaurant un camp gran, els vaig preguntar si no compraven tractors i em van dir que no, perquè la gent es quedaria sense treball. Itàlia pels monuments, Grècia per les ruïnes... M'ha ensenyat molt, no me'n penedeixo, encara que ara no tingui aquells diners.

Em comenta que els dos fills, als sis o set anys, anaven a agafar el tren i no arribaven a la taquilla i el cap d'estació els ajudava i vigilava. Aquella estació que no existia quan ell era petit, perquè si el tren arribava a Sant Cugat l'any 1917, a Mira-sol hi parava el 19 de març del 1948.

-Allà a casa, a Can Rabella, no hi havia llum, ni aigua ni carretera. Pel camí a l'hivern t'hi ensorraves, a vegades, era el pitjor. L'aigua la recollíem de la teulada a la cisterna. Quan feia temps que no plovia, era bruta, i aleshores la fèiem anar per un altre conducte i el tapàvem.

Com que hi ha molt de teulat, en recollíem molta. De dutxes, no en tenia ningú, et rentaves

Imatge actual de la masia de Can Rabella FOTO: X.L.

amb una regadora, i l'altre et tirava l'aigua.

A prop d'on viu el Medir ara l'entorn és ple de grues, herbes i porqueria. Només escombraries, diu. Evoca quan tot era groc, preciós, el camp ple de flors de gira-sol... Mentre les llavors maduraven les dones treballaven, dones normals, dones extraordinàries.

Cap de tan llegendària com, per exemple, una reina de Palmira, allà a l'Orient, Zenòbia: envaí Egipte, entrà a Roma triomfalment i fou vençuda per Aurèlia. Brutal com tants poderosos, n'assassinà marit i fill.

Una segona Cleopatra.

Coses que es poden aprendre si es viatja amb els ulls i les orelles ben oberts. I l'esperit.

D'altres s'aprenen per l'art i la

cultura, quan és a l'abast de tothom.

A la nostra ciutat, el bonic Centre Cultural és ben útil per presumir i donar imatge a fora.

Els preus a partir de 3.000 pessetes i fins a 8.000 pessetes fan que gran part de la població no en pugui gaudir. Autoritats i alguna institució que es diu cultural, volen veure només que, més o menys sovint, s'omple.

Mira-sol, el centre, masies que han deixat de ser-ho, cavalls que sí que en són... Terres que es perden sota el ciment, gent que es fa massa rica, gent que es fa massa pobra. Com diu la gran Mary Robinson, comissaria de l'ONU pels Drets Humans, les desigualtats i l'explotació són inacceptables.

t e a f.|#

' ••

;

* %'ï*

"Com POltver n o hi h a rei?

L* gent s'asseu, dins l'escena, al voltant de les tauletes que, AIXÒ GUIXA. Textos de Joan amb una claror tènue, il·luminen la nit densa, per escoltar Oliver, Pere Quart Dramatúrgia: Marta Pessarro* junts paraules que ens porten, clares i netes, algunes veritats dona í Pere Planella que avui ens vinclen l'ànima Direcció: Pere Planella Intèrprets: Montse Guallar i Ig* tensa.

Són en Nani i la Guailar, ell el nasi Riera Suport veu Joan Oliver: Jaume nebot i ara diputat, ella actriu, plena d'encant i de força emoMallofré Lloc i dia: Teatre- Auditori. 7 de cional que ens donen, com nott. de trinca, ara i aquí estrenat, del gener poeta les paraules, és a dir, et pa i la sal.

I la tècnica, eficaç, fa reviure Ens convoca l'Auditori a l'heper a nosaltres de les ombres H•' menacge d'un mestre que fou presencia que s'eleva, fent-se molt més que poeta, un hosraef més gran, imponent maldant not gran i fendre, sempre afcant ' per mantenir essències i no fer contra corrent, alçant la veu, com fan els altres que aprofiten home destre per reclamar, adéC tots moments per surar a l'aii ara, tot allò que ens varen pren- gua pudent. dre.

Poesia/teatre

Conversa,riu,s'emociona, s'adre#*. als dos ofictants, irònic, sardònic, lúcid, sarcàstic, i també Ün pèl dràstic. Amb emoció el fetrobera, després de passar molts tombants, igual d'honest, de fidel, intel·ligent, sense fàstic Falten homes com aquest, ens rnànca gent de primera, potser «I m*ú\o s'ha esberlat a la forja o sota l'atxa í ia història que ens aporta la Marta, amb el noi Rietet en Joan, la Montse, en Pere, diu ben clar que això no guixa.

O^rina pena, quina ràbia, quina basca, quina espera! Tots plegats, només cent trenta, fem un acte de presència per sentir que altó és possible. Somiem una quimera? Joan Oliver, Pere Quart, a m b tu, tenim tota

l'essència.

El jazz de Manel Camp o b r e l'any a Clàssic El popular local Clàssic va iniciar dissabte passat un nou trimestre d'actuacions musicals amb Jazz songs, amb l'actuació del pianista i compositor Manel Camp i el seu Jazz quartet. El concert, concebut com a un acostament a la música de grans

autors, amb versions de clàssics més o menys Jazzies, respon a una línia caracteritzada per oferir als clients del local una agradable estona, escoltant la música en directe de grups amb les més variades tendències i estils. / T . M. S. (SANT CUGAT)

Cultura

ELS4CA1VIÜNS Divendres, 28 de gener del 2000

E x p o s i

ei

on

UANC recorda els camps de refugiats de la Guerra Civil

brià, però també en poblacions com ara Barcarès, Vernet d'Ariege, Cotlliure, Bram, Setfons, En els darrers anys, les imatges Gars o Montoliu, en recintes crede columnes de persones esca- ats per a la detenció de la impant dels combats a l'antiga Iu- mensa allau humana que havia goslàvia o de la pèssima situació arribat a Franca procedent de la dels refugiats ruandesos als Guerra Civil, s'amuntegaven micamps de concentració al cor lers de persones, rodejades d'esd'Àfrica han colpit l'opinió pú- trictes mesures de seguretat i viblica espanyola. Amb tot, aquests gilades per soldats senegalesos. fets, que ara mateix es repeteiSegons Figuerola, davant un xen a Txetxènia, no són tan panorama desesperançador, aliens a la història espanyola com molts refugiats espanyols van opes podria pensar. Durant els me- tar per escriure sobre les seves sos de gener i febrer de 1939, en vivències, cosa que "els ajudael marc d'una guerra civil cruen- va a passar millor l'estada als ta, els exèrcits franquistes ocu- camps", uns drames personals paven Catalunya, originant així que "no han de desaparèixer del un dels majors èxodes de la nostre record". Molts d'aquests història recent espanyola. documents, que ara es poden Més de quatre-centes mil per- veure a l'exposició de FArxiu sones deixaren enrere el Princi- Nacional, constitueixen, en alpat amb l'esperança posada en guns casos, l'últim testimoni de persones que van morir als un acolliment a l'altra banda de la frontera francesa. Es tractava camps d'extermini nazis. Molde les restes de l'exèrcit repu- tes d'aquelles persones es van unir posteriorment a la resistènblicà, al qual acompanyava una cia francesa o van emigrar a païgran quantitat de població civil, sos com Mèxic, Gran Bretanya o incloent-hi nombroses personala Unió Soviètica, moltes vegalitats i dirigents del món polític des amb camins sense retorn. i sindical amb, responsabilitats L'exposició, destinada a divuldurant la República i la Guerra gar la dura vida dels presoners Civil, però també un important espanyols a França, dedica una contingent de persones de la part del seu espai a contextuamés diversa edat i condició solitzar la creació cial. França, però, Els CampS de d'aquests els va rebre recloent-los en camps ., , camps en el de concentració. concentració son un marc pre bèi·iic L'Arxiu Nacioeur eu En la °P nal de Catalunya aspecte poc conegut de (ANC) rememo. , mostra ha col·laborathil'Asra fins al proper la Guerra Civil, sociació d'Exsegons Figuerola 10 de febrer les presos Polítics, històries persomolts membres nals de moltes de de la qual van les persones que van estar re- assistir a la inauguració el passat closes en aquells camps, amb dia 19. Un dels components de una mostra tant de fotografies la junta de l'entitat, Joan Garcia d'aquells centres de reclusió com Tristany, creu que es tracta d'uamb documents personals dels na exposició "molt completa", i presoners que deixen testimoni reconeix que hi ha un interès rede la seva situació. novat, institucionalment i acadèArgelers no oblida la retirada i els micament, per "reconstruir la memòria d'aquella època", que camps de concentració de 1939 és, segons Carles Figuerola, comis- moltes vegades molta gent ha sari de la mostra, una exposició fet "grans esforços per oblidar", "bàsicament poètica, feta dels tot i que creu que aquest esforç records i documents de la gent arriba una mica tard.

L'entitat d'excombatents cataque va viure dins dels camps, i visual". En paraules de Figue- lana ha organitzat recentment rola, l'exposició, realitzada amb una recollida de signatures entre la col·laboració de l'ajuntament els veterans republicans per francès d'Argelers, permet re- aconseguir que s'aprovin uns cricordar uns fets que "moltes ve- teris menys restrictius en l'accés gades no es tenen en compte a les indemnitzacions que la Gehistòricament", com ara l'e- neralitat els va atorgar l'any 1990, xistència de camps de concen- i té prevista l'aparició d'un llitració d'espanyols "a 10 quilò- bre que recull les vivències d'exmetres del seu propi país". A les combatents i presos polítics, amb platges d'Argelers i de Sant Ce- abundants fotografies.

TONl MONTENEGRO

Larxiu desenterra els records visuals dels combatents

,4 la mostra es poden veure abundants documents personals dels exiliats FOTO: XAVl LARROSA

C r í t i c s

d ' a r t

Ganes de treballar i disfrutar p e r ò sobretot de crear TATIANA BLANOUÉ

Lloc: Galeria Pou d'art Autors: Grup de L'ou es mou Tècnica: mixta, olis, acrílics...

Dates:finsal 10 de febrer La Marta, la Domi, el Tadín, l'Àngel, l'Arturo, la Chiqui, la M. Rosa i la Carmen formen part de l'anomenat, i ara ja per tots nosaltres, conegut grup de L'Ou es mou. Feia molt de temps que una iniciativa com

aquesta.no es duia endavant r la ventat és que dóna gust adonar-se del que pot arribar a moure les gases de crear i disfrutar paral·lelament, amb í'art.

Sembla mentida que gent que treballen en un entorn absolutament diferent tingui tantes pnes de dir toc el que en el Pou hi podem trobar.

Val la pena anar-hi i contemplar cada una de les peces exposa-

des, tant en el context de grup com en l'individual, la càrrega d'energia que s'hi pot llegir ai» com la qualitat, són evidents.

Cada un dels nostres artistes aconsegueix d'una forma o altre, des del meu punt de vista, interpretar el moviment de fart

en la seva persona, com cada un sent ei que l'art li està dient.

Tots estan d'acord que si no s'engranm Tou aquesat no tindrà mai gran cosa a dir i per, tant la creativitat quedarà eom quelcom seese vida.

Es evident q u e i ' Í W «e», pot interpretar-se carn es vulgui, ara bé, no es pot negar que la sen> sacíó de progrés, de voler tirar endavant hi està latent, Cada peça *s d'un estil dife* rem, de»«Pun««^contemporani al neorealisme més minimalista» passant per allò més

contemporani, on la subtilesa de la poesia es reflecteix conceptualment, evidenciant-se la forta relació d'equíp qtic tots ells comparteixen.

No voldria entrar en detall en cada una de les peces exposades, ja que no em seria possible parlar-ne amb detall, així és que deixo que cada un de vosaites hi aneu i intenteu iden-

tiilcar-vos amb la que més us atragui.

Al meu parer és una exposició on h parrjctpacié del públic hauria de ser important perquè la varietat dels estils permet involucrar-se de ple amb el que allí s'està dient. En definitiva, he de dir que em semble molt bé el fet que un grup d'artistes es posin d'acord per exposar conjuntament i gaudir de Fart divertint-se com ho han fet ells.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

39

^0\RITV

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n

- 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l Vallès - (Barcelona)

40

Cuhura

flStCANTONS

Dwendres, 28 de generdel 2000

H i s t ò r i a

Puntualitzacions arqueològiques GRUP D'ESTUDIS LOCALS

- Mlra-sol -

Les notícies publicades a la premsa sobre la promoció d'habitatges al sector de Can Cabassa ja des dels inicis no han estat mai prou clares pel que fa a les restes arqueològiques que es troben en aquest indret. L'última notícia sobre el tema en qüestió, publicada en aquest mateix setmanari el 7 de gener passat, incorre altre cop en una sèrie de detalls inexactes, que condueixen a una interpretació errònia dels fets o, si més no, matisable. És per aquest motiu que aquest tema requereix una sèrie de puntualitzacions per col·locar les coses al seu lloc.

1 - El jaciment arqueològic de Can Cabassa va ser localitzat a finals dels anys 70 quan la llaura del camp va ocasionar l'aflorament en superfície de materials arqueològics (fragments de ceràmica, tesel·les de mosaic, material constructiu, etc). Un grup d'aficionats de Rubí va ser el primer a manifestar interès en el jaciment, i va dur a terme una sèrie de prospeccions superficials, amb recol·lecció de material, l'ns anys més tard els treballs per a la instal·lació de conductes de gas van motivar la troballa d'uns enterraments a la mateixa zona.

2 - L'existència d'aquest jaciment havia adquirit certa difu-

sobre les restes de Can Cabassa

sió gràcies a les publicacions aparegudes al Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí (1986, 1988) i després a Gausac (1994, 1998), revista editada pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i distribuïda també a l'Ajuntament. Cal destacar Ics aportacions de l'investigador Ramon Jàrrega, que a partir dels materials recollits superficialment, ja va apuntar la possibilitat que el jaciment fos una vila romana, amb una part residencial luxosa, i un abast cronològic des d'època romanoimperial fins a època tardoantiga.

3 - Tots aquests indicis van motivar que aquest jaciment fos inclòs a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, és a dir, a la carta arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, quan el 1988 l'arqueòleg Sergi Colomer va realitzar la part corresponent al Vallès.

4 - En el moment en què s'estaven redactant el PPO i el PAU del sector de Can Cabassa, l'arqueòloga territorial Araceli Martín es va posar en contacte amb l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat per tal d'informar sobre l'existència del jaciment i sobre la necessitat d'actuar al respecte, tal com exigeix la Llei de Patrimoni Cultural Català (llei 9/1993). Malgrat això, els plans van tirar endavant sense tenir en compte les restes arqueolò-

giques en cap dels seus apartats.

5 - Durant el període d'al·legacions anterior a l'aprovació inicial, tant el Servei d'Arqueologia com el Grup d'Kstudis Locals van presentar sengles al·legacions comminant l'Ajuntament perquè donés una solució a la qüestió de les restes arqueològiques de Can Cabassa.

6 - Finalment la promoció de l'obra va assumir els fets. El problema que es plantejava aleshores era el de saber quina era exactament l'àrea afectada pel jaciment, i quin tipus de restes s'amagaven sota el subsòl, en concret quina n'era l'entitat i el grau de conserva-

"L'aspecte més preocupant és el procés de deteriorament del que està sotmès el jaciment" "ï?$r ció de cara a una possible obligatorietat de conservar-les.

Tractant-se d'una vila romana de certa importància, es podrien localitzar restes d'un gran valor històric i artístic. Es obvi que en aquest cas caldria respectar aquestes restes i això comportaria modificacions en els projectes urbanístics per a la zona,

Fragments de ceràmica deles troballes FOTO: XL

de major o menor abastament en funció de l'extensió de les restes a conservar i de la seva superposició respecte al projecte inicial.

7 - En aquest sentit l'Ajuntament va encarregar dues intervencions arqueològiques, la primera realitzada per l'arqueòleg Pere Lluís Artigues el novembre de 1998, i la segona realitzada pels arqueòlegs Josep Pujades i Alba Rodríguez el febrer-març de 1999. Aquestes intervencions van consistir en l'excavació de rases i sondejos, i en destapar una part força extensa del jaciment. Cal deixar clar que el jaciment, per tant, encara no ha estat excavat. D'aquestes intervencions, però, es desprèn que la part coneguda del jaciment està força arrasada pel que fa a elements arquitectònics en alçat, tot i que el conjunt de restes detectades ofereix un gran interès des del punt de vista arqueològic. Tot i que en principi tot apunta que ningú no exigiria una conser-

vació obligatòria d'aquestes restes, aquesta assumpció no esdevindria definitiva fins a l'excavació total del jaciment atès que aquesta decisió no es pot prendre apriori. D'altra banda, el que sí que és inel·ludible és l'excavació total del jaciment, si més no de la part afectada per les obres, i seria recomanable la conservació d'alguns elements d'interès de cara a una rendibilitat social, de caràcter divulgatiu i didàctic.

8 - 1 ara mateix l'aspecte més preocupant d'aquesta qüestió és el procés de deteriorament al qual està sotmès el jaciment.

Recordem que ara fa pràcticament un any una gran part està al descobert, exposada a l'erosió provocada per l'aigua de les pluges, a la deshidratació produïda per l'exposició al sol, i també a l'acció dels furtius. Cal decidir de manera immediata si es comencen els treballs d'excavació arqueològica o si es torna a cobrir les restes per tal que quedin protegides.

E x p o s i c i o n s

La mostra 'Conèixer Catalunya9 arriba a La Unió Santcugatenca Lexposició compta amb més de 100 imatges del país MAGDA M É N D E Z

Més d'un centenar de fotografies conformen la mostra itinerant Conèixer Catalunya que es va inaugurar dimecres als locals de La Unió Santcugatenca. L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, el director de la campanya que porta a terme l'Associació Conèixer Catalunya (ACCAT), Xavier Tortres i el president de La Unió, Josep Puig.

L'exposició és un recull d'imatges de diferents indrets de Ca-

talunya, que mostren els diferents vessants del país, des de paisatges naturals als monuments més importants de diferents èpoques i estils.

Tortres va explicar la importància de no deixar a mans de l'administració tota la tasca de promoció de Catalunya. A més, va explicar que l'objectiu de la mostra era donar a conèixer tots aquests indrets, ja que, segons el director de la campanya, "per estimar una cosa, primer se l'ha de conèixer".

Per la seva banda, Recoder va qualificar la mostra de "molt interessant" per diferents motius, destacant-ne "la qualitat de les

fotografies i la idea que intenta transmetre". Lalcade de la ciutat també va voler remarcar que "moltes vegades no valorem el que tenim al voltant, perquè ens resulta molt quotidià".

L'exposició Conèixer Catalunya es podrà visitar fins al proper 6 de febrer i està oberta a tot tipus de públic. Malgrat tot, té espe/ expnsició estarà quinze dies a Sant Cugat FOTO: X.L. cial interès per als escolars, per això s'han organitzat visites a la il·lustratiu. Recoder va destacar pel Barcelonès. mostra, que portaran a terme to- aquest paper didàctic, afirmant La mostra compta, a més, amb tes les escoles de Sant Cugat. que "a la nostra ciutat, per sort, un espai dedicat exclusivament La visita es completa amb un es- hi ha molt públic potencial". a la comarca on es pot visitar. pai reservat per poder fer una L'exposició ja ha visitat un to- Entre les fotografies que la comexplicació àmplia sobre el patri- tal de 35 comarques i, després ponen destaca una vista del momoni natural i monumental del dels 15 dies que estarà a Sant nestir de Sant Cugat vist des de país, i la projecció d'un vídeo Cugat, continuarà el recorregut la Creu de Terme.

Cultura

H S 4 C A N I Ü P 6 Dwendns, 28 degener del 2000

H i s t ò r i a

Pergamins del segle X aporten llum a Porigen de 'Valldoreix'

XI i vénen acompanyats d'una cal·ligrafia i uns segells i signatures que Mestres creu "molt interessants".

L'estudiós es mostra satisfet de poder "contribuir a reconstruir la vertadera història" del municipi, i assegura que el lloc dels documents està a l'Arxiu Nacional de Catalunya, entitat que segons Mestres ja ha mostrat interès pels microfilms. Tot i que admet que hi ha molts materials històrics que atanyen a la Catalunya medieval disseminats per diversos punts del món, "tant és així que hi ha documents relacionats amb Sant Cugat a Sant Petersburg", Fèlix Mestres demana una "millor col·laboració de persones i organismes públics" per tal de gestionar millor tots aquells escrits que puguin aportar llum a . aspectes poc clars de la història. L'estudiós es remet a la "importància que té que molts particulars que són propietaris de documents de l'edat mitjana" no es reservin el dret de conèixer en exclusiva el contingut d'aquests, "com és el cas de masovers que pertanyen a antigues famílies".

Els documents avalen la tesi d'una derivació duAurexus' TONI MONTENEGRO - Sant Cugat -

Històrica ha estat sempre la polèmica a l'entorn de l'origen del mot 'Valldoreix'. Daurat, oreig, i lauridius són només alguns dels apel·latius que la cultura popular ha associat, amb més o menys fortuna, al nom de la població vallesana. Un conjunt de pergamins del British Museum de Londres al contingut dels quals ha tingut accés l'estudiós de la història santcugatenca Fèlix Mestres, poden desentrellar definitivament aquest curiós assumpte i donar llum a noves vies d'estudi d'aspectes relacionats amb la vida del municipi fa un mil·lenni.

El conjunt de pergamins, format per un total de 78 peces corresponents als segles X, XI i XII i al qual Fèlix Mestres ha arribat per mitjà de microfilmacions, forma part del fons documental del museu anglès des d'una data indeterminada, i el contingut d'algun ja havia estat publicat en relació amb estudis recents de Josep Maria Martí Bonet i de Pere Puig Ustrell.

L'interès d'aquests documents, escrits en un llatí tardà i que Fèlix Mestres ha volgut difondre, rau no tan sols en l'antiguitat de la informació que contenen, sinó també en el seu gran nombre i tipologia, cosa que permetria obrir o reprendre vies d'investigació com ara l'etimo-

Fèlix Mestres creu important que l'ANC accedeixi als documents K: X L

lògia del mot 'Valldoreix'. Segons Mestres, només cinc dels documents tenen a veure amb l'entorn del municipi, i correspondrien a la

"podrien aportar moltes dades també sobre aspectes com l'onomàstica dels pobladors de la vall, les referències cronològiques [la majoria

compra i ía ven- Guadamirus, Mirone da de finques en l'antiga vall

. . . t RatmUaUS

de es

uals es J q refereixen als

f

regnats de diferents reis francs] i els topònims".

Els documents contenen referències a t >; Ï &. noms com Guadamirus, Mirone i Raimundus. Així mateix, els documents revelen dades interessants en relació amb aspectes geogràfics i paisatgístics de la Valldoreix dels segles X i SOtl

d'A ara quaion s assenta ga,on ai^ns dels pobladors Sant A que apareixen als travésCugat. d'aquests documents es documents pot suposar l'e^|fçj£ x

xistència d'un antic habitant de la vall, de nom Aurexus, a partir del qual podria haver derivat el mot 'Valldoreix'. En paraules de Mestres, aquests pergamins

Mestres també denuncia la inoperància de les administracions en la custòdia d'alguns textos. En aquest sentit, l'estudiós al·ludeix a la subhasta d'un important fons documental particular i de titularitat confidencial que es va dur a terme ahir mateix a la Casa de Subhastes de Barcelona, amb pergamins de partir del segle XI, i on hi ha algunes referències al Sant Cugat de l'època, referències que, si no són tutelades per l'administració, corren el perill de "continuar amagades en fons privats durant anys, privant els historiadors de la possibilitat d'estudiar-los", segons Mestres.

41

Es presenta la 'Gausac' d e desembre T. M. S.

El Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL) presentarà aquesta tarda a la Casa de Cultura el número d'hivern de la revista de periodicitat bianual Gausac. Entre els continguts que destaca la revista i que tindran espai per al comentari durant la presentació, apareixen temes tan diversos com ara un estudi de la riera de Sant Cugat o una reflexió sobre la història del paisatge en relació amb uns treballs que es realitzen a l'Empordà, tot i que destaca l'homentge a l'historiador de Sant Cugat Joan Auladell, en forma d'un article biogràfic que glossa l'important paper de l'historiador en el context advers del franquisme.

La revista, dedicada a potenciar la recerca local i comarcal, pretén, en paraules del seu director, Domènech Miquel, "fomentar el coneixement de la ciutat des del rigor científic".

Amb això, Gausac és una publicació adreçada al públic en general i centrada en un ventall molt ampli de temes, en sintonia amb la tasca del GEL, una entitat constituïda el 1991 amb la vocació de potenciar i recollir tot tipus de treballs que aportin coneixements sobre l'àmbit local.

Tot i disposar d'uns recursos limitats, el GEL realitza també un important treball de reivindicació del patrimoni històric del municipi, i és un dels més dinàmics grups d'estudis del Principat.

"25 ANYS D'AIGUA I COLORS" fins l'I de febrer

m

v·ÍÇP 1

Els grups Hot Room, Sultan, Ladie Boheme i Clown a la Floresta La Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta va ser el marc que van triar quatre grups de Sant Cugat per oferir una actuació musical molt heterogènia, amb música per a tots els gustos. El concert a quatre bandes va comptar amb l'actuació

inicial del grup Sultan, que \ an encarregar-se de començar a fer ballar un públic juvenil que omplia el recinte amb peces de funky instrumental. Sultan van donar pas al grup Ladie Boheme, amb un pop que va connectar perfectament amb l'au-

ditori. Els tercers a aparèixer van ser Hot Room, amb un exitós repertori de versions, que van anar des dels Beatles als Red Hot Chilie Peepers, passant per Bryan Adams, i que van donar pas al grup Clown. / T. M. S. (SANT CUGAT)

CaMla d« Palafrugell. S6 x"7S

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

sífiol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

42

Cultura

U S Í CANTONS Divendres, 28 de gener del 2000

S a n t c u g a t e n c s

l l u s t r e s

Vicenç Trabal i Balasch (1867-1931). Polític JOAN AI'LADKI.I. I SERRABCKJI'NYÀ

- Sant Cugat En el darrer terç del segle passat vivia en la seva casa del carrer de Dalt i carreró de les Domes, a tocar la plaça Major o de la Constitució, Josep Trabal i Amigo, llaurador, natural de la vila, amb l'esposa Teresa Balasch Estrada. Era aquest el tercer enllaç matrimonial ja que havia enviudat, primer, de Paula Feliu i Puigcarbó. traspassada el 1857, i darrerament de Marianna Jaumandreu i Estaper, el 1860.

La casa pairal dels avantpassats, c o l i n d a n t amb l'antiga església parroquial de Sant Pere d'Octavià i la plaça, havia rebut el sobrenom popular de Cal Savi, apel·latiu, els Savi, amb què apareixen deno minats l'avi (1835) i germans (1845). El sobrenom, tal vegada feia al·lusió a la residència del notari del monestir i del terme -la casa del notari- amb e qual devien estar relacionats d'a guna manera els Trabal. Les notaries municipals havien estat abolides per llei (1862) essent incorporada Sant Cugat al districte notarial i partit judicial de Terrassa, amb el breu parèntesi (anys 1883 i subsegüents) en què ho fou al de Sabadell. Encara, però, en els primers decennis del nostre segle, en el mateix indret hi acudia regularment el notari forà per atendre assumptes de la localitat; ara la casa era ocupada per un descendent lateral, Francesc Vila i Trabla, ben conegut com a Cicerone del monestir.

Fou ell i el qui va desvelar-nos, l'any 1978, la personalitat del seu llunyà parent.

Teresa Balasch i Estrada, la darrera esposa de Josep Trabal, cinc anys més jove, era oriünda de Sarrià, filla de Vicenç Balasch, descendent del mas Can Balasch de Vallvidrera contigu al terme santcugatenc, germà fadristern de l'hereu Josep Balasch i Sallent, batlle de Vallvidrera (18421845). Els Balasch s'havien refugiat a Sarrià durant la Primera Guerra Carlina i acabaren fixanthi la residència.

Fruit d'aquest tercer matrimoni va ser un noi, Vicenç Trabal i Balasch, nascut a Sant Cugat el 10 de maig del 1867 i batejat dos

dies després en el temple parroquial del monestir, essent apadriant per l'avi, Pere Trabal i Pi, i la senyora Paula Pla. casada, de la vila.

Res no sabem concretament de la seva infantesa i joventut. Ben segur que els pares devien destinar-lo a cursar estudis fora de la localitat -el batxillerat i a Sabadell ?-

en el cens de població del 1886, quan comptava 19 anys, apareix com a "concursante" estudiant. El cert és que el 21 de maig del 1895, amb la vila en plena crisi provocada per l'aparició de la fil·loxera, la família, els pares i el fill Vicenç, de 28 anys, causaren baixa en l'empadronament per haver traslladat la residència a Sabadell.

El mateix camí emprendrien els propparents veïns Pere Auladell i Trabal, músic i paleta, casat amb Maria Assumpció Trabal i

El seu amora la ciutat el mogué a ocupar un escó de repdor al consistori

Pila. Ja en la capital vallesana i en una data que no podem percisar però que devia ser el 1896 o el 1897, va contraure matrimoni amb Emília Benesat i Babí, de la qual, i dels progenitors, tampoc podem aprotar notícies (els registres parroquials de Sabadell van ser destruïts el 1936).

Devia pertànyer a la família sabadellenca que va donar distingits farmacèutics i naturalistes, publicistes i investigadors industrials com Francesc de P. Benessat (Barcelona, 1910) o Fred e r i c B e n e s s a t i F o l c h (n.

Sabadell, 1848).

El nostre Vicenç Trabal hi exercirà de procurador dels tribunals durant molts anys, assolint un gran prestigi. Plenament integrat en la vida social i cultural de la seva nova ciutat d'adopció, milità, per sempre més, en l'Acadèmia Catòlica i en les files catalanistes de la Lliga Regionalista local.

El 1907, essent president de la Lliga, signà, amb el secretari Costa i Deu, uns entusiastes telegrames de felicitació i e n h o r a b o n a als diputats Sunyol, Puig i Cadafalch, i Abadal pels patriòtics discursos pronunciats al Congrés de Diputats, a Madrid, en defensa dels drets de Catalunya. El 1909, la Junta de la Lliga honorà el poeta mossèn Àngel Garriga i Boixader, rector de Cerdanyola i germà del també literat mossèn Ramon, amb una festa poètica en la qual foren recitades poesies de l'homenatjat. El seu amor a la ciutat el mogué a ocupar un escó de regidor en el consistori.

Amb tot, no oblidà pas la seva vila nadiua. El març del 1903, la Junta Restauradora del temple monacal creada pel cardenal Casanas, feu pública crida a la ciutadania del país invitant a la participació. Vicenç 'Trabal s'adreçà espontàniament al poeta i periodista Joan Maragall, membre d'aquella Junta, oferint la seva col·laboració i tota la propaganda que li fos possible conduir per al millor èxit de la iniciativa. Maragall li va trametre un bon nombre d' a Alocucions" per a la distribució adient.

L'aportació dels poetes catalans es manifestà amb els "Primers Jochs Florals de Sant Cugat", any 1907, essent els germans Àngel i Ramon Garriga caps visibles de les comissions organitzadora i qualificadora. Vicenç Trabal hi oferia un dels premis - u n objecte d'art-, destinat a lloar la vida i martiri de sant Medir, el sant pagès màrtir local: en guanyaren els accèssits el sabadellenc Joan B. Vives i Vinyas (.Historiant) i Pau Griera i Cruz (El bisbe i el pagès).

Entre els assistents a la festa hi

figuraren molts dels ofertors de premis, representacions de societats i agrupacions catalanistes (encapçalades per la Lliga Regionalista de Sabadell); a les taules de la premsa, redactors de La veu de Catalunya, e t c , i de Sabadell, Comarca del Vallès, La bandera regionalita i Revista Popular.

Hom no pot deixar d'entrellucar Vicenç Trabal com l'artífex discret i ocult que feu possible la

Sabadell va commemorar el 1999 el centenari del naixement de dos il·lustres conciutadans: Francesc Trabal i Joan Oliver, 'Pere Quart' gestació i feliç manifestació del certamen, de tan gratíssim record en la població.

L'acabament dels treballs de restauració se celebrà joiosament en una sonada Fira i Festa Major del 1910, amb participació i cloenda per l'Orfeó de Sabadell.

El nostre compatrici era membre de la Societat d'Iniciativa per a l'Embelliment de Sant Cugat del Vallès (1927-1936), entitat benèfica creada per enamorats de la notra vila per fomentar i col·laborar en el desenvolupament cultural i material que tot just s'estava iniciant.

Fruit del matrimoni amb Emília Bonassat foren dos nois, Josep Maria i Francesc de Paula, i una noia, Montserrat, una saga realment excepcional.

El progenitor, Vicenç Trabal i Balasch, expirà en la capital del Vallès el 20 d'agost del 1931, a conseqüència d'una greu malaltia que li minà la salut en pocs mesos. Va rebre tots els sants sagraments. Era, per l'edat, el degà dels procuradors de Sabadell.

Feia anys que s'havia retirat de la vida pública, consagrat totalment a la professió i a la família.

Et Diari de Sabadell i El Matí de Barcelona publicaren gasetilles necrològiques del "prestigiós procurador dels tribunals, fill del veí poble de Sant Cugat, pare del nostre caríssim company de

redacció, Francesc Trabal".

Aquest lleu assaig biogràfic d'un santcugatenc de meritòria labor desenvolupada a nivell local i comarcal, quedaria incomplet si no féssim esment del llegat cultural que el país li deu, no a ell personalment, sinó als seus fills, ardits innovadors i propagadors de concepcions estètiques ben oposades a la paterna. El cognom Trabal, de tan pregones i tradicionals arrels locals, ha adquirit projecció universalitzada.

Francesc Trabal i Benessat, nascut el 1889 a Sabadell, exercí, com el pare, de procurador dels tribunals. Ben aviat, però, manifestà la seva vocació literària i intel·lectual en el periodisme (Diari de Sabadell, La Veu de Catalunya, La Publicitat) amb la singular creació, amb l'Oliver Pere Quart i l'Armand Obiols, el seu cunyat, de la Colla de Sabadell, "amb ínfules de renovació cultural i social, donats a la plagasitat i a la facècia" (Oliver) que commogueren i escandalitzaren la burgesia benestant. Humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador, molt proper a les actituds dissolvents de les primeres a v a n t g u a r d e s e u r o p e e s .

"Humor amb vida nova per injecció d'essències clàssiques, personalíssim, modern i sa -proclamà C a r n e r - que no es marceix amb el pas del temps. Del Grup de Sabadell ens ve una llum elegantíssima, depuradora, una crítica civilíssima, una causticitat reconfortant".

Cofundador de la modèlica editorial La M i r a d a ( 1 9 2 4 ) , novel·lista original, elegant i exitós de L'home que es va perdre (1929) fins a Vals, premi Ceixells (1936). Traslladat a Barcelona (1929) tingué una compromesa activitat organitzativa durant la Guerra Civil que el portà a l'exili junt amb la família i altres intel·lectuals, a França primer, a prop de París i, finalment, a Santiago de Xile on expirà el 1957 sense haver pogut retornar a la pàtria.

Sabadell va commemorar el 1999 el centenari del naixement de dos il·lustres conciutadans, convpanys inseparables: Francesc Trabal i Joan Oliver, Pere Quart.

Ha estat una bona oportunitat per rememorar els orígens santcugatencs del progenitor del primer, Vicenç Trabal i Balasch, i poder expressar per aquest motiu la nostra particular adhesió al merescut homenatge.

ELS4GWÏÜNS eis4c antoiigitjptsantcugít. com "el diari de Sant Cugat"

'"lli

"1|

<• ~~*vh

Cultura

ELS /CANTOP6 Divendres, 28 de gener del 2000

C r f't $ c m

é

La veritat Pel·lícula: «Un marido ideal» Director. OHver Parker Actors: Rupert Everett, Jeremy Northam, Julianne Moorç Quina és la veritat? Una pregunta que es planteja a Un marido ideal, una deliciosa comèdía d ' i n t r i g u e s i enganys, situada al Londres de finals de segle XIX, basada en l'obra teatral de l'escriptor irlandès Oscar Wjjde. Un retrat corrosiu de la hipocresia de i'alta societat anglesa, recobert per la fina ironia i la subtilesa d'una adaptació que respecta l'esperit de l'original.

Malgrat sttuar-se en una altra època, un tret que perjudica no poques obres ja que sembla que marca distàncies amb la nostra societat, Un marido ide~ ^/segueix conservant actualitat i no poc interès.

e 9 n

Com a tret habitual en una producció britànica, la recreació d'ambients i comportaments és impecable* som impecable és l'actuació de tots els actors, entre els quals destaquen Rupert Everett (Pamic fidel en La bada de mi mejor amigà) en el paper d e Lord Arthur Goring. Everett es confirma com un dels actors més sòlids en el camp cinematogràfic internacional, un cop trencat el cercle més reduït en el qual s'ha mogut fins fa poc durant la seva Sarga carrera.

Lord Arttror Ooriftg, continua disfrutant de tots els plaers de la vida, sense eomprometre's mai, per disgust del seu pare, que el vol veure casat* pare de família i prenent exemple del seu bon amic Str Robert Chiltern 0eremy NortfsamX Chilteíïi és una jove promesa é&

E n t i t a t s

0

és... la política, un home ideal en tots els aspectes. El marit somiat per la idealista i inflexible Gertrude (Cate Blanchett), que sembla voler un cavaller d e la Taula Rodona com a espòs.

Quan ia intrigant Lady Cheveley.(una altra interpretació superba, a càrrec de Julianne Moorc) arriba de Viena, cl fràgil paradís s'esquerda i bufen vents d'escàndol. Lady Cheveiey posa contra les cordes Chiltern; a Ykome ideal només li queda un recurs: demanar ajut si seu amic, l'irresponsable Arrjhur Goring.

Una confrontació a base d'enginy es posa en marxa, on es barregen la lluita pel poder, Yzmbiúé í la guerra de sexes.

Producció notable que es mereix n a s recomanació: no la

OS 4 CANTONS tota Pactualitat de Sant Cugat

Les organitzacions de Valldoreix uneixen esforços en la marató T. M. S.

Les organitzacions i entitats de Valldoreix estan disposades a col·laborar per aconseguir dinamitzar la vida cultural al districte. Així es va posar de relleu en la primera edició de la Marató Cultural de Valldoreix, que va tenir lloc dissabte passat al Casal de Cultura.

Al llarg de sis intenses hores, organitzades en dues parts, es van anar succeint les actuacions de les diverses entitats i organitzacions culturals que conformen bona part de la tasca cívica i cultural al districte. El matí, orientat a xerrades culturals, es va iniciar amb l'actuació de la Coral Esclat de Germanor, i va comptar amb l'Arxiu Gavín, Valldaurex, la Creu Roja, l'Associació de Veïns de Can Majó i els Amics de la Unesco.

A la tarda, l'atenció es va centrar en l'espectacle, amb Los marchosos del Vallès, Teatre Obert, Teatre Espiral, la coral l'Har-

L'ambient va ser distès F.:X.L.

monia i les intervencions de la plataforma ADÉU Deute Extern i del Cau Amic.

Durant la jornada es va exposar i valorar la feina feta per les diferents entitats, així com els seus projectes, millorant el coneixement mutu i potenciant les accions de col·laboració.

Grifül Oil. S.L, Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

__

.

EStaClOnS d e SerVei

E.S. CENTRE

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 6 7 4 06 07 DISTRIBUCIÓ

43

DE G A S O L I S A D O M I C I L I

(93) 589 4 5 55 93 589 45

55

EIS4C4NTONS

44

Immobiliària Úrventireí. 2tí de gener del 2000

ALQUILER • Gran cartera Pisos desde 78.000 hasta 250.000 ptas.

Casas desde 90.000 hasta 1.000.000 ptas.

P. EJEMPLO: Valldoreix, unifamiliar tot. amueblada, calefac. parquet, sol t/día. 90.000.

ALQUILER • Despacho z. Can Gatxet Sup.: 62 m2. Diàfano, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking.

Alquilen 75.000 ptas.

• Piso z. Monasterío Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacrión, gas natural, suministros contratados, plaza de pàrking.

Alquilen 75.000 ptas.

VENTA • Pisos en venta desde 16 hasta 91 M. Obra nueva desde 19,8 M. P. EJEMPLO: Nuevo, 4 hab., 2 banos, terraza 25 m2, t / exterior, calefacrión, 2 pi. pàrking, trastero, z. comunit. y piscina 38.5 M. • Sant Cugat, Valldoreix, Mira-sol y la Floresta Gran cartera de torres adosadas y unifamitiares en proyecto, obra nueva y 2a mano, desde 27 hasta 195 M. üCONSÚLTENOSü

C/Endavaltada. 2 1 bx - Tel. 93 5 8 9 4 5 6 6

• Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacrión a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2. Precio: 48 mill.

• Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bano, aseo, calefacrión a gas, estudio 20 m2, cocina-office, sal.comedor 26 m2 y jardín privado. Precio: 48 milL

ALQUILER • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. bano compl., trza. A partir de 45.000 ptas./mes.

• Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol. 85.000 ptas./mes.

• Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 banos, trza., parquet. 80.000 ptas./mes.

• LOCALES Z. Centro. A partir de 60 m2. Muchas posibilidades. A partir de 70.000 ptas./mes.

VENTA • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., balcón. 1 2 . 6 0 0 . 0 0 0 .

• Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc.-off., 2 b., gran trza. Muy buen estado. 3 3 . 0 0 0 . 0 0 0 .

• Cerca Monasterío. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc. T/reformado, muy b. estado. 2 0 . 4 0 0 . 0 0 0 .

• La Floresta. Jto. FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sal., c o c , 2 b., desp. Mucho sol y vistas. 4 0 . 0 0 0 . 0 0 0 .

• Can Trabal. Casa individual, 2 habitariones, comedor con chimenea, cocina y bano. Trastero y bodega.

Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servicios de alta. Precio: 14 millones.

• Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., saL-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia. Precio: 17 MilL • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2. Precio: 32 Mill.

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificarión 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill.

• Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Precio: 40 MilL • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, saL-com., coc.-office, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking. Precio: 125.000 ptas./mes.

• Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., sal.-com. 30 m2, coc.-off., bario completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta. Precio: 130.000 ptas./mes..

• Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, saL-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero. Precio: 150.000 ptas./mes.

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000.

• Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc comun. - 120.000.

• C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano -65.000.

• C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Bari. - Calef. - Ase - 65.000.

• C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000.

• P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. - 75.000.

• Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000.

• C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 100.000.

• La Floresta. PI. del Centre. Magnífica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, piscina.

Inmejorable. 57.750.000.

• Parc Central. 135 m2, obra nueva, 4 hab. dobles, salón 40 m2, cocina-office. Impecable, z. comunitària c/piscina, plaza de pàrking. 54.600.000.

• Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados de calidad, jardín, pi. pk desde 39.150.000.

• PI. Augusta. Piso 170 m2, 4 hab., estancias muy amplias, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 48.700.000.

• Av. Lluís Companys. 3 e r piso, 70 m2, 3 hab., b. salón, cocina, ascensor. 21.750.000.

• Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar. 17.500.000.

• Cerca Squash . Piso para entrar a vivir, 3 hab., bano, salón independiente y cocina. 17.990.000.

• Bellaterra. Casita 3 hab.+ banos, salón c/chim., b. jardín, b. comunicada, b. orientación. 47.700.000.

• À. Guimerà. F. seminueva, 3 hab., b. y aseo, amplio salón, trza., pi. pk, trastero, acab. edad.

36.950.000.

• 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP: 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos. PVP: 30 M.

PISOS EN V E N T A • Z.Torreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 baftos, calefacrión a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional. Precio: 19 mill.

• Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pi. pàrking.

Estado impecable. Precio: 26.5 mill.

• Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacrión a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable. Precio: 43.5 mill.

TORRES A D O S A D A S EN VENTA

::*ii«.MM*.i.Taaiet>. 33 »;.memmmmamimmx

jmmJMm£Èm&*:&*mm (t&.m$.m®wm.;

I A T I VENTA DE TORRES

PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris. 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina • Sant Eduard (Eixample), àtic dúplex, 175 m2, pàrquing

19.000.000 35.000.000 60.000.000

UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.)

C/ S a n t t a a o J R w S T Í i o L ZZ..*..t<éi*::®&:M33

35.000.000 55.000.000 89.250.000 89.250.000 160.000.000

*.O...m. : :

• • • •

Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín Mira-sol. Finca sehorial, 280 m2, 800 m2 solar

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

37 M. 44.20 M. 46 M. 78 M. 16.8 M. 65.000 80.000 90.000 300.000

:Mmmmm!mtmm&!:.é: * Teí» s s 674;i:2.;:4i,> 93 :&mmwmmm I M M O B I L I A

VENTA • PISOS EN PARC CENTRAL. Acabados de alto standing.

• Àtico. 140 m2 útiles, 3 hab. dobles con armarios emp., 2 bahos, coc.-off., salón comedor, lavadero, terraza 100 m2, 3 pi. de aparcamiento, zona com. con piscina y sala comunitària. . .85 M • Piso. 140 m2 útiles 4 hab. c/armarios emp., 3 banos, cocina-office, salón-comedor 40 m2, lavadero, terraza 14 m2, 2 pi. de aparcamiento, comunidad c/piscina y sala comunitària. . . .55 M • Casa adosada en El Colomer. Planta sótano: 2 pi. pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta 1 * : 1 suite, 2 hab., y bano. Planta 2": estudio, solàrium y excelentes vistas. Decoración y muebles a medida 58 M. ALQUILER • Piso c/ Xerric. 4 hab., 1 bano, calefacción, recién pintado • Piso en Coll Fava. Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, park., trast, y piscina • Local. 80 m2. en c/ La Mina

85.000 110.000 80000

PISOS • Z. Estació. 70 m2, menjador-estar, cuina, safareig, 3 dorm., bany, terrassa. 17.000.000.

• Z. Centre Tot exterior, 150 m2, menjador-estar 40 m2, cuina-ofrice 20 m2, 4 dorm. (1 suitte), 2 banys, pàrquing. 47.000.000.

TORRES ADOSSADES • El Colomer. Casa cantonera 180 m2, jardí privat 100 m2, 1 suitte, 1 dorm. doble, 2 banys, gran estudi. 57.000.000.

TORRES U N I F A M I L I A R S • Valldoreix. Finca 3 anys. Vivenda 200 m2, solar 400 m2, menjador-estar amb llar de foc, cuinaoffice, 4 dorm. (1 suitte), 2 banys, aseo, estudi, calefacció. Garatge 2 places, traster i piscina.

54.000.000.

• Valldoreix. Nova per estrenar, 315 m2, solar 600 m2, menj.-estar amb llar de foc, cuina-office, gran estudi, 4 dorm. ( 1 suitte amb vestidor), 3 banys, marbre, parquet, calefacció, garatge 4 pi. celler, 79.000.000.

!miH.!„I.MtW-)

H E R

F I N Q U E S

I M D E S A

PISOS

VENTAS

• Rubí-Progreso. Ref. 1719 Piso 3 hab., aseo y coc. muy bien, balcón, puertas de embero y ventanas de aluminio. Muy soleado. Todo exterior Ideal parejas. 12.600.000.

• Rubi-Norte. 25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina de origen. Ideal parejas.

10.000.000.

• Rubí-Ca n'Oriol Ref. 1595. Piso 170 m2, 3 hab. (2 dobles], 2 b . , aseo y coc. impecables, 2 balcones, ascensor, calefacción, puertas de embero, ventanas dimatizadas. Todo exterior. Impecable. 26.300.000.

CASAS Y TORRES • Rubí-Vallès Park. Ref. 2680. Torre 107 m2, 3 hab., b., aseo y coc. nuevos, patio 500 m2, garaje 94 m2.

28.000.000.

• Rubí-Centro. Ref. 3581. Preciosa casa en el centro 170 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina impecables, terrazas, calefacción. Reformada tipo rústica. Impecable. Véala. 40.950.000.

• Rubi-Can Roses. Nueva promoción de casas unifamiliares. 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 b. completes y aseo, ascensor, garaje 2 pi. Acabados l a calidad. Última casa en venta desde 33.500.000.

• Plaza Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dob., 2 banos, sal.-com. 45 m2, cocina-office, terraza, acabados 1" calidad, perfecto estado. 44.5 M. Pàrking opdonal. 1.5 M. • C/ San Eduardo. Piso 140 m2, 4 hab. (1 suitte), 2 banos, saL-com. 35 m2, coc.-office, terraza, 2 pL pàrking, trastero, zona comunitària. 46.8 M. • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suitte con banera hidromasaje), bano con ducha, 1 aseo, sal.-com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buh. 30 m2 con chim., terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semi-amueblada. 56.650 M. • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 b., aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comunitària. Comp. refbrmado, alarma, pers. elect, parket, aire acond. en sal.-com. 60 M. • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parket, aire acond. en sal.-com. 67 M. • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/pisdna. Solar 900 m2. Perf., estado. Acabados l a calidad. 105 M.

Cervarrtes. 6 2 . Rubí •

Tel. 93 697 45 62

a Octavia, 8 * T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 57 0 4

F I N D PISOS

VENDES

• 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., catef. radiad., ascensor, gas natural.

Ocupadón inmediata. 18.200.000.

• 897 -Av. Uuis Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext), 1 b., ascensor, soleado, 19.500.000.

• 923 - Pla del Vlnyet 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc. com. Solo estrenado. 33.600.000.

• 785. Z. Golf. SaL-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2,1 pk, trast, jardín com. 34.500.000.

TORRES A D O S A D A S • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , sal.-com., coc, 3 hab., 3 b., aseo, estudio c/bafio y trza-, calef., etc 53.000.000.

• 921 - Z. P. Central Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c , trast, saL-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable. 63.000.000. ;Av,

• Ribatallada. Pis 130 m2 + terrassa 20 m2, 4 hab., 2 banys, saló 30 m2, parquet pàrquing + traster, gas, calefacdó, z. comunitària c/ pisdna. 43.000.000. P-2753 • Pinar. Unifamiliar en construcrió, 220 m2, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi 23 m2, saló 30 m2, cuina 14 m2, pàrquing 2 pi., gas, calef. 60.000.000. C-943.

• Valldoreix. Unifamiliar 130 m2 + 60 m2, 800 m2 terreny, orient sud, 4 hab., 2 banys, cuina 14 m2, pàrquing 17 m2, traster, calef., carp. ext. alumini. 61.000.000. C949.

• Mira-sol. Casa 300 m2, 5 hab., 2 banys + aseo, saló 30 + 10 m2, terrassa, pàrquing 3 pi. + trast, parquet, calef., a/a. 90.000.000. C-879 • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics. Des de 20.720.000.

Llwís C o m p a n y s , 8 » Tet, 9 3 6 7 5 3 3 5 5 . - 93.:&89 2 6 4 3 :

Des d e Maia. 2 5 - Tel» 9 3 5 8 9 8 4 OO

I

F I N HI

N M A

LLOGUERS

VENDES

• • • •

• Pis. Cèntric, 4 dorm., bany, lavabo, vistes, ascensor. Impecable • Pis. C/ Bellaterra, 4 dorm., 2 banys, terrassa, vistes i ascensor

23 M. 27 M.

• Pis. C/ Dos de Maig, 5 dorm., 3 banys, pàrquing, traster, z. comunitària i pisdna • Pis. Z. Pla del Vinyet 230 m2,4 dorm., 2 banys, gran saló, 2 pi pàrquing i traster

44 M. 75 M.

Pis. A prop Creu Roja, 3 hab., bany, calefacdó, tot exterior 60.000 (+ 1.200 comunitat) Pis. A prop estado, 2 hab., tot reformat calefacdó, subministraments d'alta, c inclosa . 65.000 ptes.

Pis. A prop estado, 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacdó 90.000 ptes.

Pàrking lloguer. C/ Sant Jordi 11.000 ptes.

VENDES • Àtic tríplex. Cèntric, 120 m2, 3 hab.+estudi, parquet, calef., terrassa, 45 m2 exterior. 42.500.000 ptes.

• Casa. El Colomer, adossada, 150 m2, 3 hab., + estudi, 2 banys, aseccalefac, jardí 25 m2, llar de foc, pàrking 45 M. • Pis nou. A estrenar, a prop estado, 100 m2, 4 hab., 2 b., calef., parket p i pàrking i traster . . . 37 M. • Pis. Rius i Taulet, 120 m2, 4 hab. dobles, 2 banys, tot esterior, calef., parket aire cond., terrassa, pàrking 40 M.

• Torre. Al costat de Montserrat solar 990 m2, casa 230 m2, pàrquing, celler. Impecable 31,5 M. • Torre. Z. Estado Valldoreix, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys. Bon estat 64 M. • Torre. Vistes Golf, alt standing, solar 575 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (2 suites), 4 banys, lavabo, . . pàrquing 3/4 cotxes, pisdna dimatftzada. Impecable .'.

150 M. • DESPATXOS, LOCALS I PLACES DE PÀRQUING en diverses zones.

Valldoreix. 6 0 » Tel. 9 3 6 7 4 6 7 1 5 - 9 3 5 8 9 3 3 .68

I

F I N C A

NUEVA • • • •

D E N T E

I M M OB • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 ptas.

• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 ptas.

• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, cocoffice, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, tenaza, z. comunitària c/pisdna .57.800.000 ptas.

• Casa individual Cerca FGC Valldoreix. Sup. const 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios . . . .72.000.000 ptas.

• Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. IÓ m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b. .28.500.000 ptas.

• Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet pàrking 40.950.000 ptas.

• Àtico tríplex. Zona estadón. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/pisdna . . .84.900.000 ptas.

PROMOCIÓN

Junto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de 1* calidad DESDE 20.720.000 ptas.

C / C a s t í l l e í O S , 3 3. * T e t . 9 3 6 7 5 I S 4 8

Placa Octavia, 4 * 9 3 5 S 9 5 4 5 4 •

93 6 7 4 8 4 03

T I L LLOGUERS

VENTA

• Av. Lluis Companys. 90 m2, 3 habitadons, 2 terrasses amb sol cuina i bany complets, galeria, calefacdó, a prop de l'estadó 69.000

• Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, codna + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir. 25 M. • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho. 14 M.

ALQUILER • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets

55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitadons, cuina i bany complets, terrassa

65.000

• Local C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

• C/ Solsona-Graells. A estrenar. 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas).

ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instatadones, gran terraza, aire acond. 240.000 alquiler. Traspaso a convenir.

SOLAR I N D U S T R I A L EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo.

PÀRKINGS EN VENTA Y A L Q U I L E R AV. Lluïs Còrtipanys, 2 2 * T e l . 9 3 6 7 4 H

V A L L

9 1 - 93 6 7 4 1 4 97

J::j/IlÍa.,;i.3...·*:..iOCat. S . ^ ^ t r a d à . ger Orí Mor»to,...2/1) • T e L 9 3 .67.4 8 8 . 0 1

D '

VENTAS

LLOGUERS

• Mas Janer. Torre con 3 habitadones, bano + aseo, codna espadosa, garaje y jardín en perfecto estado.

Para entrar a vivir Predo: 38.5 M. • Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 banos, patio interior Predo: 65 M. • Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona Predo: 68 M.

PISOS • Rbla. del Celler. 4 1 . 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pL d'aparcament amb traster, pisdna i jardí com. Des de 87.000 ptes./mes.

• Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opdonal). 125.000 ptes./mes.

CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat. 150.000 ptes./mes.

LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.

;::Ra;ln:t>tà: : iM;t..Ci-r»to ; Vèrd3auer,:. 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l * ."»:325f»;9..'.35 . i l E

Passatge d e l eeMfet&Is/ii * :93 5 8 9 4 9 4 4

M A VENDES • • • • •

- Empresa germano espaOola de Servidos Inmobitíarios -

Ref. 135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses Ref. 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa Ref. 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de festadó Ref. 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing Ref. 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

73 M. 30 M. 17,5 M. 45 M. 42 M.

TENEMOS LA VTVTENDA A SU MEDIDA iQué hacemos? iCómo trabajamos? iDónde operamos?

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estado, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes./mes

Or. M u r i l l o . 6 . S a n t Cuejat * T e l . 9 3 6 7 5 6 2 7 5

tNuestros clientes? tldiomas?

Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selecrión cuida esperialmente el buen estado de codnas y banos.

Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados.

Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

Beltran i Rózpide, 8. Barcelona *

Tet. 93 2 0 4 55 20

Sahit

46

ELSÍCAIYIWS Divendres, >8 de gener del 2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA

SUSANA NICOLETT1 Sant Antoni, 74. « 6 3 6 7 4 7 4 37

Laboratoris

Fisioteràpia

Centre de Rehabilitació

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia Ass. Sanitària, Fiatc,.

C/Villa, 49. « 9 3 074 4 8 7 2

LABORATORI DR. ECHEVARNE

C L Í N I C A DENTAL VALLS - B U L D Ú Major. 23 -25 1er3a « 9 3 675 6 4 77

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Dr. Galtes, S, 2n 3a. « 9 3 589 4 0 5 1

Santiago RusinoJ, 17, baixos. « 9 3 589 60 55.

INPROSS

Oftalmologia Cirurgia

Geriatria

Metge capçalera

DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPmviaea-Sanitas.

Av. Torre Blanca. 2-8, 2n, A1.

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS S L Atenció a persones grans en el Seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació: O Àngel Guimerà, 3. « 9 3 674 0604

A R . ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 As. Sanitària. Agrupació Mútua, Saratas, M. Fiatc. Previasa., Mútua HGC. Urfj. 24 h. dormcíli.

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGlrRS" avis i nens. control de malalts, ajuda a la Dar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili Av. Torre BlancB. 2-8,3r, desp. 11 i 12.

«933893967

Dra. MONTSERRAT GARRWA Metgs de capçalera Vts»esa*irricS-niútlM. Major. 36,2n.

Tf 9 3 674 0 0 2 5

TELE A S S B . INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, mafctta cromes o convalescents, a qualsevol hora del dia o ta nit. Sistema sena8, ràpid, segur i de poc cost.

Av. Torre Blanca, 2-8.3r A. «936893867

Odontologia

« 9 3 58947 00

Consuit. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes.

Medicina interna, especialitats.

Santiago Rusifïol, 2. entr. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26

Dietètica-Nutricio DRA. M . D O M I N G O G A L L A R T Medicins general, dietètica OWuns, dimecres I divendres. hores convingudes.

Placa Doctor Galtes, 6,1r 3a. « 9 3 674 6 3 2 9 i 93 699 64 8 3

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Om. Arma R. Cerdà • Ora. Rosario Sagama • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca.

Av. Torra Blanca. 2-8, 2a planta. deep. 8-9. « 9 3 589 43 57

« 9 3 589 39 26. « 6 0 9 3310 80

H O M E O P A T I A D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench.

Cot: 15.097 Rbla. Rlbataliada, 20 ter 3a « 9 3 6 7 4 7216

Oftalmologia. Conveni amb les pnncipals mútues.

Doctor Murillo, 21. « 9 3 5895106

« 9 3 674 3653

Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac.

Francesc Moragas. 48. ent 2a. « 9 3 675 4 8 53

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

Rbla. Rlbataliada, 20,1r 3a « 9 3 6 7 4 7216

Infermeria

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatia y masaje terapèutica

» 93 675 63 39

SERVEI O'INFERMERIA Servei a domicfa tots els dies de l'any. « 93 589 43 44 «609343344

DRA. M . J A U M E SAURA CBhlca dental. Dl adv9-13 h i 16-20h.

Pg. Sant Magí, 22, baixos « 93 674 23 3 5

• Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANOEZ B A S A N Tocoginecorogia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 , 4t 1a « 93 589 48 08 « 9 3 6 7 4 74 0 9 Particular

A&iA-PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent Av. Torra Blanca. 2 8, 3r pis.

88 589 35 48 649 93 59 37

• Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

DRA MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J. J . GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125,1r2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria Vitalicio Salud Mapfre.

Endavaltada, 21. 1r. * 93 589 29 95 « 3 6 7 4 2 0 79

Traumatologia

Podologia

JOSEP D O M I N G O P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària. Previasa, Medytec.

Pollclinlc Torreblanca. 2-8, 2a-10. « 93 5 8 9 1 8 88

J O S E P M . FREIXEDES Malaltes del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia det peu. Hores convingudes.

9 9 3 5 8 9 6 3 13 « 6 2 9 16 95 3 6

DRFERMÍNARAMBURO Cirurgia ortopèdica traurnstológlca.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r3a. « 9 3 674 43 4 6 9 3 5 8 9 0 5 34

93 589 43 58 C L Í N I C A DENTAL M A J O R Pt.Unló, 3.2n1a.

(U. Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 72 4 0

• "Cangurs" d'avis i nens

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26 « 9 3 674 0 1 4 7

Pediatria

CLÍNICA ORTODÒNCIA I W S F U N CtÓ T E M P O R O - M A N D B U L A R Av Torre Blanca, 2-8,2n A, despatx 8.

TT 589 0 3 9 6 - 6 7 5 2 2 1 2

• Teleassistència, servei 24 hores

INSTITUT PS1COMÈDIC S A N T CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11)12 « 9 3 589 37 8 7

Otorinolaringòleg

CLfNiCAOENTALAUTRAN • Odontologia generat, imptentotoglB, pròtesis, odontrjpadiatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Henca, 2-8,2a, 11. « 9 3 6750803

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

93 418 4 8 48

DR. FERRAN FERRAN VH-A

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia I odontologia general.

Santa Mana, 9,1r 2a. « 93 589 70 4 0

Homeopatia

DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 2527,2n 1a.

CENTRE DE SALUT OCULAR

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 -l 2 SANT CUGAT DEL VALLÈS

« « « ^ « « « « « « « « « • « « • « • « « « A A O

Consell de la setmana: Quan es parla del consum del tabac s'ha de recórrer als números per tenir plena consciència del problema: • Cada any moren al món 3.500.000 persones per consum de tabac • De cada 10 fumadors, 8 volen deixar-ho, però només una tercera part ho intenta de debò.

• L'edat mitjana d'inici se situa en els 13 anys.

• La població més fumadora es troba entre els 25 i 44 anys, seguit del grup de 16 a 24 anys.

• Els homes han reduït el consum de tabac, mentre que les dones l'han augmentat.

(Són dades procedents de Neuromadrid: Sociedad de Neumotogía y Cirugfa Toràcica de Madrid.)

El tabac és el responsable de l'aparició de més de 25 malalties, que podrien ser previngudes, retardades o mitigades su-

Deixar de fumar primint aquest hàbit També està comprovat que quan una persona vol deixar de fumar és molt important el rol del metge, ja que només amb el consell del facultatiu entre el 8% i el 10% dels fumadors ho han aconseguit.'

Actualment hi ha teràpies substitutives amb nicotina que tenen uns bons resultats, que alhora ha motivat seguir investigant per trobar-ne altres de similars i més perfeccionades. L'última es coneix com a Bupropión, un fàrmac antidepressiu no nicotònic emprat en el tractament del tabaquisme, moK eficaç en la deshabituació al tabac. De moment es comercialitza ai Canadà, Mèxic í als Estats Units, i es preveu que cap a finals d'any arribarà al nostre país.

Per la seva banda el ministeri de Sanitat ha engegat la campanya «Tallar en sec» per informar i sensibilitzar tota ta societat en general recordant els riscos que el tabac suposa per a la salut, informant dels efectes positius de no fumar i promovent el respecte de tes limitacions en els espais sense fum.

SERVEI D'INFERMERIA TOTS ELS DIES DE L'ANY

_

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

^

_

CLÍNICA DENTAL V

SERVEI A DOMICILI

-

,\

t

I

<,

-

B

t

I

d

i

D'INFERMERIA

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 64 77 PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

I

NATUROPATIA

MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA

Sant Cugat

I

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

IRIDOLOGÍA

L

Dra. Margarita

Ayw

•miento Tel. 93 675 63 39

Rabasa

Hostench

Col: 15.097

I

Rbla. Ribatallada, 2 0 - 1er3a Tel. 93 674 7 2 1 6

Estètica

HivíCANTONS Dwcndrrs, 28 de&ner del 2000

ToT

Estètica i Bellesa

CAIJEU Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria/

Tel. 93 589 46 51

Maquillatge

l'article: Tots els estilistes coincideixen a recomanar que al moment de maquillar s'ha d'obtenir com més naturalitat millor pel que fa al rostre, cosa gens fàcil d'aconseguir perquè sovint es cau en els excessos.

El maquillatge és un reflex més de la moda i el que ens arriba destaca per la versatilitat, la naturalitat, per uns colors lluminosos amb textures metal·litzades i translúcides, i potencia la personalitat destacant els ulls i boca.

Com que l'estat de ta pell s'ha revalorítzat, els laboratoris s'afanyen a trobar les millors fórmules que la protegeixin i K donin resplendor alhora.

Maquillatges per a pells seques La seva cremositat assegura una aplicació perfecta per als cutis secs i normals. També tenen un alt poder cobridor.

de base

Pólvores bronzejadores S'assembla al coloret però a diferència d'aquest, s'aplica per tot el rostre en lloc de centrar-ho en les galtes. Serveix per a tot tipus de cutis, encara que sigui molt clar, i pot semblar molt natural si se sap combinar la intensitat al moment d'aplicar-to.

Aquest producte es posa sobre una base hidratant o maquillatge de fons i admet retocs durant t o t el dia.

Coloret S'aplica en el pòmul, en el seu buit, i aixi es dona més atractiu a l'expressió. Oblideu-vos d'estendre'! al centre de les galtes perquè dóna una imatge de nina que ja no es porta. Quedarà més natural si s'aplica amb una bronja gran i rodona.

FASSPS A SEGUIR Maquillatges per a pells grasses 1. Netegeu i hidrateu bé la pell.

Són aquells que tenen un efecte mat i no oclu2. Apliqueu el maquillatge en petits tocs a la siu perquè la pell respiri. Així el maquillatge es, barbeta, a sobre de la boca, a la punta del nas, manté més temps. a sota dels pòmuls, enmig del front i lleugerament en el contorn dels ulls. Es pot fer amb Maquillatges arrtiarrugues Estan indicats per a cutis madurs i s'elaboren una esponja i eliminar-ne els excessos amb un a partir de liposomes, ceramides i filtre solar. mocador de paper.

La seva textura és molt fluida, per no accentuar 3. Poseu ei corrector per cobrir les diferències els trets d'expressió. Proporcionen una bona hí- de pigmentació i difumineu-ho bé. Si es posa dratació i prevenció en la formació d'arrugues després de la base, il·lumina una mica més.

4. Després de l'ombra dels ulls, s'espolsen els 0 taques. compactes pel rostre i coll perquè es fixi el maMaquillatge verd corrector quillatge.

Resulten molt útils per cobrir vermellors, taques, granets inflats o capil·lars violacïs. També dissimulen les arrugues molt pronunciades.

S'aplica sobre la pell neta i posteiiorment es cobreix amb maquillatge de fons.

47

CM^Í\%04ci p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOTPERATU t ALS MILLOR PREUS

9 3 5 8 9 60 8 8 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

O Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALIES

Ce*4c^

[f

m

• Tractaments corporals Micropigmentocio Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

centre

Massatge biosmòtic

Centre SPA

Quiromassatge Aromateràpia Hidrcrteràpia

d'estètica

Tractament de fangotaràpla I algotarapla pen ciàtica i lumbalgia contractures i tendinitis

"~g Salut í

Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

- - <Haturaí\ amb tes J mans

Sani Cugat del Vallès

acne psoriasis artrosis artritis cel·lulitis i aprimament

Cl Las domes, 11 (cant. pi. Pare San) Tel. 656890 149

uet • Uontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

Pólvores soltes Solen ser transparents perquè dissipin les bri1 larrtors, i així el to natural de la pell o el de fons aplicat queda a1 descobert. Després de l'aplicació el rostre apareix amb un aspecte enveli utat, unificat i de vegades un xic més clar. És preferible fer-ho amb una bronja de seda.

Pólvores compactes Es presenten amb color i serveixen per matisar el cutis i eliminar-ne les brillantors, per això s'aconsella escollir el mateix t o de la pell o bé un de més clar o de més fosc, segons sigui per portar de dia o de nit. Són ideals per retocar ei cutis ai llarg del dia.

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon %/LW

el conse 11: • Cares amples: S'aplica el coloret des del terç extern de les galtes cap a les temples, mai cap a la meitat de la cara perquè visualment s'eixamplaria més. Amb els tons roses amb torrats per endolcir el rostre.

• Gaites caigudes; S'apliquen boletes compactes (perfes), des de sota les orelles cap al coll o corrector fosc des del mento cap abaix* dif»minam-io,

%S|P ^WP ^ÜF

^kW WNHi.

^kmW wKSÚt

Com dissimular imperfeccions * Maxil·lars amples: Maquillatge corrector fosc en aquests i coloret ascendent cap a les temples.

L'ordre a seguir per al correcte maquillatge seria aquest: sobre la pell neta i hidratada s'aplica el ma* quillatge amb tocs suaus a la barbeta, sobre la boca, ei nas, sota els pòmuls, al front i lleugerament ai contorn dels ulls. S'estén cobrint coll i orelles. Esfa amb una esponja i se'n retiren els excessos arokun mocador.

• Cares rodones: Es tracta d'aportar llum «1front»olis i pòmuls.

• Marques! granets: Un to de maquillatge similar al de ta pell, aplicat en petits tocs pel nas, front i gal«Doble barbeta: S*a tes, estenent-lo cap enfora i difuminant-lo bé pel coll. tó capal coll, escombrant la zona. sota et coloret 1 *& borrissol facial: Amb maquillatge i pófvoressuaus en la barbeta.

en sentit contrari al naixement d'aquest.

• On s'ha de difuminar més perquè es nota moltes en el naixement dels cabells, orelles i barbeta.

• Els tons foscos donen profunditat i els clars ajuden a ressaltar, a partir d'això podeu dissimular ets defectes amb el maquillatge. Si teniu «I na» una mica ample, poseu-vos uns tocs foscos i ben difuminats en les ales abans de posar-bi et color definitiu.

• Compte a no posar-vos un excés de pólvores pèrquè et maquillatge podria esquerdar-se.

Gastronomia

48

ELS4 CANTONS fl«™fa J8 de gener delJ000

La cirina de casa BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 5891185 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Av. Lluís Companys, 24 93 6751503 Pizzeria, creperia

93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

Cuina catalana casolana

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

NAKHALA

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 58988 90 Cafeteria

Sabadell, 9

CAN EDO

ITALIANS

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

93 5894945

CAN BARATA

LA CANTONADA

TORRADA GRILL

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 58423 32 Creps, amanides, menús

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

- 1 cabeça d'alls

- filet d'anxova

Menú diari. Baguets calentes

- 3 tomacons escalivats - 1 truita de fesols -oli -sal - vinagre - pebre vermell

±

PI. Pere San, 6 •«.

Mercat Municipal ToiTebfanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

IA MASIA

EL CASINET

I Mercat VrD|

RESTAURANT

Tel. 93 üt» 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

per carn de la bona CarardetaTòrre, 14 Tel. 93 674 12 85

Consell: Tothom es disputa lapagiMrrrrtart de! xató, diuen qiieeï seu r í à i x ^ n ^ t v a ser accidental, que van,ser els pescadora que quan embarcaven per anar al mar portaven aquesta salsa per acompanyar el peix fèsc > que si r>o pescaven, la Wrejavert amb les escaroles. l'origen ó^açuestola* no es clar. Es fa er> diferents llocs: Sítgés, el Vendrell, Vilanova i la' Geltrú i Sant s?em úm Ribes. Tots amb un denominador comú. l'escarola.

-olives arbequines

BAR RESTAURANT

PI. Barcelona 93 675 52 46

Sant Jordi

:«&Émes, la nyoEs trinxen ies artwtS i/:"$pà, taceba, eis rar et bitxo, el pebre i alls, els tomacoris, f^T> Es barreja la salsa « ^ ^escarola i es deixa reposar. < ,-^f' Es menja amb la resiiljiefe ingredients.

- tonyina

- 1 llesca de pa fregit -1/2 ceba

La granja mereix una visita

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Xató del Vendrell

AfíMNia.

- 1 nyora

Si encara no ens coneixes,

Cuina marroquí i pizzes

Elaímracíó:

- bacallà

Tel. 93 589 82 75

93 674 5871

ingredients;

- 80 g d'avellanes

Sant Martí, 9 e so mui CAP i CKEUKOJA>

Xai, entrecot a la brasa

**'»££*?£ ^

-escafotes

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

la xocolata... ff^ff\.

•Is entrepans... f f v f f v • I cafè... * f v * K les pastes... f f v f f v • I SUÍS... 'ffvffv

93 675 0086

l a r e c e p t a (le M. \ngeh Quadras

-100 g d'amçtlles torrades

ROSTIDORA LLENYA

Com si fos de tota la vida

93 589 3445

Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

Salsa

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

Menú diari i entrepans i 111

( i i i t

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 He

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

IBÜteann Tota Baru Restaurant na tradició Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 67A TO 4 7

Ara! M e R I B

=500

ptes.

ics do pa allargat i cruixent, i;«irn de porc, ceba fresca i deliciosa salsa barbacoa

OS4CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 3 4 5 4 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 93 6 7 4 4 1 6 4 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D 9 3 6 7 4 44 69 U. GRIERA CABELLO Fces. Moragas, 5 3r 3a 936744494

BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 5 8 9 * 2 9 9 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 935894790 CABALLU PETIT

Cerveseria 93 589 14 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9 CUGART Torrent Bomba, 14 9 3 6 7 4 43 90

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 675 2 9 0 2

ANTENES PARABOLIQUE ANTENEX Àngel Guimerà, 2 935892247

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B 93 6 7 5 * 8 3 5 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93589 6 5 6 * 6084945*9 DANIEL CALATAYUD Rbta. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93675*803 JORDI CUFf BORRELL Av. Vall d'Or, 2 93 6 7 4 2 8 0 * JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 935894*47

BICICLETES

„»„„«»..

CARDONA Valldoreix, 41 9 3 674 Í 5 09 SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 9 3 6 7 5 3 0 65 TUBAU Mercat Pere San Parada 104

93 5 8 9 * 4 * 8 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

CONGELATS

•ENQUADERNACIONS

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 935893806

11 CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 6 7 4 * 9 0 3 EL PUNT Copes i sopars 670594001

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 0 3 0 8

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 6 7 4 0 0 6 0 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 59 53

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 93674 9 6 0 2

EL PONT Girona, 3 936750*75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13

COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 93 589 74 42

93674*3 8) 93 675*820

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 9 3 6 7 5 3 6 53

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 9 3 5 9 0 60 7*

OFINOVA Lluís Companys, 18 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 93674*546

BELSCONXXLSA Ptge. Font de Sant Rafael, 16-20, baixos Tel. 93 675 3 2 6 7 befaconjotf8nexo.es

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuis Companys, 29 93674*398

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674**40

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38,3r 2a 935893065

CENTRE COMERCIAL ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 6 7 5 3 0 * 2

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 6 7 4 4 4 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93 6 7 4 * 7 8 4

PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 935654900

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Àv. Viladelprat, 79 93674 5048

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A 935895443

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0 T.M.G. TALLERS Borrell, 6 TeliFax 93 6 7 4 3 4 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 93675 5653

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 93 675 4 9 3 7

RODO Rius i Taulet, 6 936898280 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 9 3 5 8 0 * 5 00 FOAP Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 5 03 93 5 8 9 3 * 2 *

CLUBS DE MUNTANYA

I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5

93 674 53 96 BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 * * 9 6

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

MAJIK Sant Jordi, 29 9 3 5 8 9 0 2 66

DtSON ESTILISTES Martorell, 12

ADMINISTRACIÓ N. 2.

Major, 33 93 674 01 74

MOBLES JARDÍ MDUBRUC Av.Ragull,9-19 93589 0023

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC

FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93 674 7 0 6 8

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 935906980 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ESPAI LLUÍS RIBAS

Plaça Gorina, 13 9 3 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93675475*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 936759*44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*239 ESCOLA THAU Vial Interpolar 935898*08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 935892833

ENTITATS BANCÀRIES

POU D'ART

Balmes,35 935906086

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 * 4 53

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 6 7 5 2 2 0*

IMMOBILIÀRIES Veur» pàgines 44-45

PROGRAM ACCÉS RUa Can Mora, 18 93675*556 VALLÈS „ TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935908060

93674 6*72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavè, 20 9 3 5 9 0 8 2 79

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 935893852

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, SJ_ Ms.Cinto Verdaguer. 18 935892638 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 6058

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMREZ Del Carme, 38 93674 8563 KALA CENTER De! Sol, 22 93590064*

93 6749862 UESC Cànovas del Castillo, 9 93 6 7 5 2 3 90

HAMBURGUESERIES M C DONALD'S

JUANI Xerric, 28 93 674 6 6 9 9 JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Gates, 5

PERRUQUERIA VERDI CastJllejos, 11

93 58953 54

93 692 79 04 LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6 935898669

LLIBRERIES PAPERERIES UJBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 93 5 8 9 8 6 * 7

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 93589 7232

MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5 * 0 8

ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93589*93*

MASSATGES ESTE,

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9367489*8

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 656890*49

BOHEMACRYSTALL Valktoreix, 49 935897202

FOAP Rius i Taulet, 27 93 6 7 4 0 5 0 3

SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 5 7 5 2

FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 935892529

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Toneblanca.Pda. 1-5 93675 * 3 8

REPARTIDORS OBJ REGAL

MAT. CONSTRUCCIÓ

LLEGUMS

MAHJNG VALLÈS, S.L MereèRodoreda.8 9 3 5 8 9 2 3 7*

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 936743694

Gil CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1 M a 935890*5*

Vaktore«x,10 93674 65 98 PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589*732

ROSTIDORAIA LLENYA OLIVÉ Sant Marti, 9 93 5 8 9 8 2 75

ÒPTIQUES

MERCERIES

TEOODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 9358944 95

LA PERLA Major, 3

93 674 0*38 JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 93674*532 JOGUINES NINS Villa, 9 93674*396

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 9 3 674 4 2 2 3

93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sol, 19

93 674 36 88 TALLER MEGÀMCCP. CANALS Sant Llorenç, 27 93674 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6 9 5 0 TALLERESMENA Pg.Toireblanca,13 93 6 7 4 5 3 0 *

TELEFONIA A R TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 93 589 8 7 0 2

TNTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 93674**82 TMTORERUST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 93674**83 TINTORERA ST. CUGAT RWaRbatateda,34 936752228 TMTORERIAST.CUGAT Av.Uis Companys, 2 936744*67

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 935894422 93 6 7 5 5 * 5 *

•

MRW Ildefons Cerdà, 4 935902680

PARAMENT DE LA LLAR

Tel. urgències

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 5 5 8 0

Plaça Octavià, s/h 9 3 5 8 9 8 9 99

GENEVEVELETHU

Via, 6 93 67403*6

936740995 93 674*550

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol. 45 9 3 5 8 9 5 0 72

CASAJUANA Galeries Sant JonS Santiago Rusinol, 37 Major, 6

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 4 5 7*

93 5892232 EGA MOBLES

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93675*299 LA LIONESA Vaktareix,79 9 3 6 7 4 0 7 7*

REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 6 7 5 3 2 74 TATER'S Sant Antoni, 62

VETERINOS Rius I Taulet, 31 93589 7 * 4 0

AJRTOUR viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta 886428*42 BERPLAN VIATGES

Vakkxeix,59 93589*6 78 USSIATOURS Plana Hospital 935896*50

93 675 55 06

XARCUTERIES SEGURETAT

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH

908898*36 93674 6 9 4 5

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vaa.1 9367524 0*

SABATERIES

CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius

936746945

SÚPER HOGAR

MISSATGERS

MOBLES D E C O R A C I Ó ^ MREIA'S VaWoreix, 33 9 3 6 7 4 99 40

LEONELLL S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graate, 35

VETERINARIS SUMMSTROS VALLDOREIX MssJ. Verdaguer, 107 93674*490

STANZA SJLUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 9 3 5 8 9 2 3 43

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

TINTORERIES VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855

MUBCALST.CUGAT Rosseló, 13 936754757

MES MARCS Enric Granados, 15 93589*429

PESCA SALADA i

93589*799

TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0 0 9 7

INFORMÀTICA APPLE CENTER Placa Unió, 3 935908060

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 93 675 40 06

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

WALL STREET INST. Av. Uuls Companys, 15 9 3 5 8 9 6 0 72

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674 3 0 8 *

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 936753*00

LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 7 8 0 0

IUiffli

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9 3 5 8 9 2 2 64

93 674 8 5 6 3

93 6756*70 BLUEMOON Major, 16.

Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93675 02 67

GELATS ARTESANS LAJUONENCA Major, 29 93 6 7 5 2 5 8 6

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93675*904

93 58975*2

BENETTON Santa Maria, 21 9 3 6 7 4 8 5 02

LLARS D'AVIS

1

CANALS GALERIA D'ART

De la Creu, 16 936754902

MODA CONFECCIÓ MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 * 8

93 589 5 6 5 7 ESTUSTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38

LES PLANES 93 675 5 * 0 5

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968

Valldoreix, 44-46 93674 7*64

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasSo, 4 93674 6500

Francesc Moragas, 29 935896088

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 9 3 6 7 4 75 98

GALERIES D'ART MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 2" 93 5 8 9 3 0 6 5

ADMINISTRACIÓ N. 1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2

Cànovas del Castillo, 2 93589 0 0 * 4

Xerric, 8 93590 6*89

FERRETERIES

93674 5 7 4 7 SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 * 6 0

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc.

936742624 934*70759

Ct Comercial St. Cugat 93 674 46 54

AUX-VYD Av. Uufe Companys, 50

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 9 3 674 0 8 11

Cultura

50

De dMuns a divendres • De 7.00 h a 8.00 li El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano • De 10.00 h a 13.00 h Gambirota, el magazín, amb (llara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'entrevista (repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, elmagazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.35 h a 21.00 h /'.'/ millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Roc/t World (dimarts), Dancs 1 sgend (dimccics), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres).

• D e 22.00 h a 24.00 h F.l que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • I )e 7 a 24 h, (lada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 13.00 h

28 mVKNDRKS

29 msSAHTK

30 D l ! MKNCiE

E L S 4 C A I V I O > S Divendres, 28 de gener del 2000

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h l'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 22 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h IM missa del monestir • D e 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ La sarsuela! Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja ediàó • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h lion rotllo, presentat per Raquel lniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Ruc d'assaig, amb ('.arlcs Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de Ics 22 li Música al teu costat

Aquest diumenge,

sardanes a la plaça

Octavià

De la mà de la nova Entitat Sardanista de Sant Cuaquest diumenge, 30 de gener ales 12 del migdia f \at, ots eh amants de la sardana tindran l'oportunitat de ballar-la tot fent rotllanes al costat del monestir.

Amb aquesta convocatòria s'inicia l'activitat d'aquesta nova entitat que cada mes té previst organitzar una ballada. La pròxima convocatòria ja està programada per al diumenge 13 de febrer.

SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura) • A les 22 h. UHostalde la Glòria, de JM. de Segarra, a càrrec de Fila Zero. Amb motiu del centenari de La l "nió. Org. I ,a Unió Santcugatenca. Ai teatre de La Unió Sanrcugatcnca.

• 1- esta de Sant Antoni, una tradició.

Recull de Manuel Huguet. Fins al 6 de febrer.

TEATRE • A les 22 h. Representació de l'obra Nus. Org. I "nió Recreativa i d'Esports de la Floresta. A la UREF. • K\a i Kric Bach, escultura, pin• A les 18 h. Representació de Chorros de oro. Org. Ajuntament-Doblc Via. Al ("entre Cívic de les Planes. tura i dibuix. Fins al 10 de febrer.

• A les 22 h. UHostal de la Glòria, de J.M. de Segarra, a càrrec de Fila Zero. Amb motiu del centenari de La l "nió. Org. • Jaume Muxart, pintures, 1 ,a l nió Santcugatenca. Al teatre de La Unió Santcugatenca.

Montserrat. Fins al 13 de febrer.

Al claustre del monestir.

EXCURSIONS, SORTIDES I TROBADES • Kx-Libris, treballs dels alumnes •Fins al 30 de gener inscripcions per a la XVII Mitja Marató de Sant Cugat i Maratoneta. Preu: 1.200 ptes. per als insdel cicle de grau superior d'il·luscrits a la Mitja Marató i 200 ptes. per als nens que facin ta Maratoneta. Org. CMSC. A la Secretaria del CMSC. tració de l'Escola Mun. d'Art de • A les 9 h. Passejos per Collserola: Colònia Montserrat-Serres de Can Julià i Can Rabassa. Sortida: davant del CMSC. Sant Cugat. Fins al 28 de febrer.

Org.: CMSC. A la biblioteca del Centre Cultural.

TEATRE

PROJECCIONS I VÍDEOS

• A l e s 19 h. Projecció: Ascensió al Mustag-Ata, amb JfoanM. Eguillor. Org. CMSC. A la sala d'actes del CMSC.

SALES PRIVADES • Josep Moscardó, pintura i escul• A les 12 h, Ballada de sardanes amb la colla Jovenívol» de Sabadell II. Org. Entitat Sardanista de Sant Cugat. Col. tura. Fins al 29 de gener. A La GaAjuntament. A la plaça Octavià. leria (c/ Sant Jordi, 14).

TEATRE • Laurentino Martí, aquarel·les.

• A les 18 h. UHostal de la Glòria, de J.M. de Segarra, a càrrec de Fila Zero. Amb motiu del centenari de l ,a Unió. Org. Fins al 30 de gener. A l'Espai La Unió Santcugatenca. Al teatre de La Unió Santcugatenca.

Lluís Ribas (c/Gorina, 13).

• Javier Sanagustín, aquarel·les.

CONFERENCIES I XERRADES 25 anys d'aigua i colors. Fins a l'I • A les 20 h. Medicina, a càrrec de Cartos Rodrigo, coordinador de la unitat docent de la UAB a Badalona í Infermeria i de febrer. A la Sala Rusinol (c/ Fisioteràpia, a càrrec de Josep Sànchez, professor de l'Escola Universitària d'Infermeria Gimbemat. Org. Ajuntament.

Santiago Rusinol, 52).

Col. UAB i k Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura.

• Mercedes Arribas, pintura. Fins al 3 de febrer. A l'Espai Gorina (c/ CONFERENCIES I XERRADES Gorina, 6).

• A les 20 h. La interpretació dels somnis^ a càrrec de Jaume Patuel, psicopedagog i psicoanalista. Presentació i comenta• Col·lectiva del grup L'ou d'au: ri del llibre de Sigmund Freud, amb motiu del seu primer centenari. Org. Centre Borja. Al Centre Borja.

• A les 20 h. Filologies, Filosofia, Humanitats, Geografia i Història, a càrrec de Joan Carbonell, professor de la facultat deL'ou es mou. Fins al 10 de febrer, A Pou d'Art (c/ Balmes, 35).

Lletres de la UAB. Org. Ajuntament. Col. UAB»la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura. : • 100 indrets de Catalunya que cal conèixer. Fins al 6 de febrer.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 20 h. Informàtica, a càrrec d*Anna Ripoll» professora de la Facultat de Ciències de la UAB. Informàtica Tècnica,: A La Unió Santcugatenca. a càrrec de Josep Guardiola, coordinador de la titulació d'Enginyeria Tècnica en informàtica de Gestió de l'Escola 1 • F'erran Martí. Permanent d'oUniversitària Tomàs Cerdà. Org. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura. bres d'aquest artista. A l'Estudi Ferran Martí (c/ Gorina, 8).

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Carlemany i la construcció d'Europa, a càrrec d'Kduard Carbonell, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Org. Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Arxiu Nacional de Catalunya. A l'Arxiu Nacional de CaTEATRE talunya.

• A les 20 h. Dret i Relacions Laborals, a càrrei de \ l . Jesús Espunv coordinadora de la diplomatura de Relacions La- Pesos borals de la UAB. Ciències Polítiques i Sociologia, a càrrec de Joan Botella, professor de la facultat de Ciències Polítiques 28 de gener, a les 10 del vespre. i Sociologia i de la UAB. Org. Ajuntament. Col. I AB, Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura.

I )c C. Alberola i R. García.

MÚSICA, RECITALS I BALL

1 DIMARTS

DIMKCRES

3 DÍjòirs

Cultura

ELS /CAJVTOFS Divendres. 28 de gener del 2000

AJUNTAMENT Sant Cugat

935892288

Casa de Cultura

9358S1382

EMD Valldoreix

936742719

OMIC

93 5893188

PROMUSA

935891732

935891122

CAP - Urgències

935894455

Municipal (VaBfJoreix)

93589094Ï

Comissaria St. Cugat

936742018

étràCMc les Planes

MVV St. Joan mastí CorasurrAtors

93 674 7Í 03 932684567

Cints VWmo (resaves) 902124134 Club Muntanyenc

Betlaterra

936928080

General·lai

7

085;

1

;£s&rtSarS Cugat

'93'6?52^52

üalcf'À^s Parròquia

'93'589W9Í" 9367l|)55

iPístWVSÉloréK

936742383

Creu Roja Sant Cugat

936741234

'

informació i Inscripcions * D© dimarts a divendres i: D è 9 a l 3 Í d e 1 7 a 1 9 h

SERVES Aigües la Floresta &ÈstenadeGas'

'" •937252944 " "

Gonéus ^JA^CÒWJWCACIÓ

Ctre. AlzheinwSt. C.

'

936753593:

ÍJPA'""'

"9Í58&ÍÉ74"'

•''«'68918»''

•l i t e S c & r t a » ;

935696282

FECSA ^ t e r t ó ó ; d i s ^ : 9 D 0 73 73 73

TAI-TXI

JAZZ Infantil

fïH^^ii^üiS^T

93f5595| 93674 8661

FECSA fcvarïssf J " J_Í_Q74 74 74"

Divendres de 9.30 a 10.30 h

Dimecres de 17.30 a 18.45 h

f ppWtCilgat*

9367476 Ï S

"^Qsmïanqrc^is

ÒRQÀNISÍffiS ÒRCIALS

" 935895798

93589T2Ï2''

GrupSup. immigranfe

936749314

' : 93'42?2000''

Sant~&j^Corr«rç'

"93I74Ó322'"'

General de Catalunya

Sant Joan de Déu

932034000

Telèfon de l'Esperança 934144848

Arxiu Gavm

9367425702

Arxiu Municipal

935890712

Arxiu Nac. Catalunya

AAPPWCanMajóVat 936745049 \

jlfjjiptX:

936ÍÍ9Í;

Aàroport

s:9§|?3|Ò0b

Carreteres

;íl§IIS?47 9pe(i?ii|;"'

FGC

93 2047503^

1 . fssfiasBS 1

93589 7788

i SStíoreix

POrt

936742197:

Casal Cultural Mira-sol 93 569 2018 '

AAPP Montserrat Va«,

936742105

Clsaid'ÀvisSC

93 5 8 9 Ï 6 W

PétiC»

:AAProp. i V. la Floresta. 936742089

Casal VaBdoreix

93 674 45 99

" f 'lue^oNaelbriàï' '•

M W «guaUonoa Flor, 9367451 29 :•

Ctre. Cívic b Floresta ~1Í3WWW'~

' 93 : Sï|'7|58 : ; v

ïí I f o r t e i ^ í P j T j f e i ó C p i ; I

Taxis (parada)

ïp2t

vajdorew (parada)

•

Dimarts de 10.30 a 12 h

•

9§31S8f|| 93 58S4ütÉ;:::;

Ràdio Taxi

•'

"PUNT" PLÀSTICA Dimarts de 17.30 a 18.45 h

PATCHWORK

&4gM|

RENFE

AAPPiWValktawx

Dimecres de 16 a 18 h

'9367*6^11 9367||^f'

VITRALLS decoratius

IOGA Dimecres de 20,30 a 22 h

Dimecres de 12 a 13.30 h

•

TEATRE per a nens

mmm

Grua

:

JAZZ Juvenil Dimecres de 18.50 a 20.20 h

~f~B?~:

IRAISPOBTS

pppAv"l.'"'T'

"MÜE^FÜ""".""-'

«SOCIACIONS

935891155

? 93 8741580

|pS89Ò021

SOREA

t pisSís \

• JOIERIA a la c e r a perduda

"•'"•'^:91SK'5552''

Funerària

Repsol-Butà :

Plaça del Casal, s/n.

Tel. i fax 93 589 82 69

mmkk

93674 7096

ENrlfiflubi'""'

Creu Roja Vaüdorax

WtfHetSron

091™"

tjrgèpcies

lïjt'SartCupt'

~~ ÀSDf

Dispensari lafloresía

93 5893080

DNI (Cita prèvia)

làflMilljjr

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

908 795125

^f^i^íítMo"

ÀSSBTÉJClASANlfito*

CAP

936755105

AAPPíWMira-sof

51

•

ESTAMPACIÓ

Dijous de 17.30 a 19 h

s/roba b a t i c i s e d a Dimecres de 10.15 a 11.45 h

TEATRE p e r a Joves Dijous de 18.30 a 20 h

•

•

ORFEBRERIA

BALLS DE SALÓ

Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19.30 h

Divendres de 20.30 a 22 h

Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

Divendres 22 a 23.30 h

QYM-AERÒBIC

ESCOLA DE M Ú S I C A

• Dimarts i dijous de 9.30 a 10.30 h Divendres 2 8

Texidó

Rbla. éú Celler, 9 7

9 3 6 7 4 77 4 9

Dia 29 S t s . Pere N o l a s c t u n d . ; S u l p i c i Sever b i s b e i A q u i l í p v r e . mr.

Dissabte 29

Beringues

Av. Lluís Companys, 46

9 3 6 7 4 04 83

Dia 30 , _ _ ^ _ ^ ^ , S t a M a r t i n a v g . mr., St. L e s m e s a b . , S t e s . S a b i n a mr. 1 tsatilde reina.

Oiumenge30

Moral

Santa Teresa, 4 0

9367S3344

Dia 31 Sts. J o a n B o s c o t u n d . , J u l i pvre., (Jiro m r s . i S t a . M a r c e l a v d a . b t a .

Oütuns31

Fornós

Manet Farrés, 95 (RCentraf)

93674 0*12

Dia 1 Sts. Cecili b i s b e mr., S t e s . B r i g i d a v g . i Veridiana m j a .

Dimarts 1

Serret

P. Baixador, 78. Mira-sol

9 3 6 7 4 23 72

Dia 2 La Purificació d e la Mare d e Uèu (Gandelera) i Sta. Caterina d e Ricci vg.

Dimecres 2

Isern

Dijous 3

Domènech

i

Diumenge 30 de gener

MÚSICA JOVE

CINEMA

De 19 a 1.30 h al Casal de Cul-

De 18 a 23 h, al Casal de Cultura de Valldoreix Org. Dring (Joves de Valldoreix) Hi col·labora: EMD de Valldoreix

tura de Valldoreix Org. Dring (Joves de Valldoreix)

Dia 3 ^ ^ _ F _ _ ^ _ „ ^ S t . Blai b i s b e mr., S t a . ü l a u d i n a l h e v e n e t v g . i ü e l e r i n a mr.

Pg. Sant Magí, 50

Dia 4 Sts. A n d r é s (Jorsini bis. mr., ü i l b e r t pvbre. i Sta. J o a n a d e Valois reina.

93 674 33 53

I CICLE DE SO, C I N E M A I ART C O N T E M P O R A N I Dissabte 2fl dn gannr

P g . La Floresta, 9. La Floresta 9 3 674 18 63

ANDANTE

Hi col·labora: EMD de Valldoreix

ramo SJMNFT SUSUT

mm$k smi m&m

Yelmol Sant Cugat 1

Las cenizas de Àngela

Hsextosentjdo

Un marido ideal IB corazón del...

16.00 - 20.25 /18.05 - 22.30

Sant Cugat 2

16.00-18.15-20.30-22.45

^ínr_o2_

Sant Cugat 3

16 00 -19.15-22^0 Yelmo 7

Steepy Hollow

__ _ _ _ _ _

El corazón del guerrero

Secunda piet 16.00-18,15-20.30-22.45

Yelmo6 Taraàn/Secuestrando a la Srta.... 16.0CI -18.00/20.15 - 22.40

juana de Arco 16.00-19.00-22.00. ^ 3 " "

Juanajtejtoo

17.00-19.45-22.35

^ _

_____

-17.15-20.00-22.50

17.15-20.00-22.40 Yelmo____

Yelmo4

Condenados a fugarse

Sant Cugat 4

16.00-18.30 -20.40-22.45

16,00-18.15- 20.30 -22.48 Yeímo9 16.00-18.15-20.30-22.46

El sexto serrtido

m

«ta» 5

SIIS/riMT CUGAT

16.15 -18.30 - 20.40 - 22.50

http://www.cinesa.es

2 § SETMANA

2§ SETMANA

ESTRENA

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES" 3a SETMANA

4 § SETMANA

S A L A 2 : 1 6 . 0 0 - 19,00 - 22,00 13 A N Y S

CINESH C/hramamlHimBS^.

Pàrking 2h. gratis

S@ Dia de l'espectador

Carnet Jove

S

Carnet d'estudiant universitari

S

Venda anticipada

íjg

Carnet més grans de 65 anys

S

Reserva per telèfon

S3

Venda les 24 h. als ServiCaixa

22

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

®

Sessions numerades

s

Venda per telèfon

902-33 32 31

ELS4CANTOINS 52

Divendres. ÍH de gener del 2000

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÉS

Sant Antoni Àngels Solé. Cap de Difusió i Exposicions MNCTC IORDI CASAS

66

Sant Cugat té un museu meravellós: el monestir" Al,K\ LÓl'KZ - Sant Cugat -

</r.

La santcugatenca Àngels Solé és, des de fa dos anys, cap de difusió i exposicions del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. Aquest museu nacional, que va néixer l'any 1983, durant el 1W9 ha rebut 84.000 visites. Kl març. el museu farà una campanya de difusió al nostre municipi.

— Què és el q u e podem trobar al Museu de la Ciència i de la Tècnica d e Catalunya'/ - Kn primer lloc, un edifici singular de bellesa incomparable.

D ' e n t r a d a , la gent se sorprèn quan ens visita per primera vegada. Ks una meravellosa fàbrica modernista de volta catalana. És el primer factor i motor per anarlo a veure. Després, un cop ja s'ha passat aquest primer filtre, la gent hi pot trobar unes exposicions molt interessants per dues raons: en primer lloc, perquè incorporen objectes i col·leccions del món tècnic i industrial que no trobarà enlloc més i després perquè podrà entendre processos industrials com ara el tèxtil.

També hi podrà trobar una exposició sobre l'energia, des de les primeres energies com ara les de sang, fins a les més actuals com les del petroli i l'electricitat. Aquesta també és una exposició molt interessant perquè som poc conscients de la importància que han tingut determinades energies en el decurs de la història de la humanitat. Hem de pensar q u e durant milers i milers d ' a n y s n o m é s s'han utilitzat energies de sang, q u e són les musculars. De fet, les energies que utilitzem ara la majoria encara són de fa 150 anys. També hi podem veure una col·lecció de transport bastant interessant i tot el que són els espais energètics d e la fabrica, q u e són preciosos i tenen l'encant que són els originals, de principis de segle. Hi ha molts motius per anar

Àngels Solé és cap de difusió i expomions del Museu FOTO: X.WI

a veure el museu.

- Quina és la finalitat que persegueix el museu?

- D'una banda, conservar i preservar la destrucció de patrimoni tècnic i científic de Catalunya i també la de divulgar i donar a conèixer la industrialització catalana de tal manera que per fer això, el museu no només es

IARRO.SA

museus nacionals: el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu Nacional d'Arqueologia i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica. Per tant, des d'aquest punt de vista és dels més importants, de ben segur. Però, a més a més, resulta que de ciència i tècnic és l'únic que existeix i en aquest sentit penso que és molt imuh portant.

"Es pot fer un seguiment de la història de Catalunya a través del monestir"

basa en el q u e pot fer la s e u central pel que fa a exposicions i de política d'adquisicions sinó que també vertebrem tot el que seria un recorregut pel patrimoni industrial d e Catalunya: són museus temàtics, cadascun dels quals explica una part d'industrialització.

— Podem considerar-lo, doncs, un dels museus més importants de Catalunya?

- A Catalunya tan sols hi ha tres

— A la gent que us visita, què és el que més li agrada?

- El factor sorpresa és l'edifici.

El visitant no s'espera trobar-se amb aquest edifici. Respecte a les exposicions permanents en aquest moment, la que agrada més és la fàbrica tèxtil, sobretot perquè és molt didàctica, que explica tot el procés. Amb la ciència i la tècnica el problema rau molt sovint en el fet que la gent

en general no tenim cultura científica i encara menys tecnològica.

— Q u è és el q u e fa especial aquest museu d'entre els altres?

- D'entrada, la temàtica és única. L'edifici és únic. I el plantejament expositiu és singular en tant que es basa en col·leccions que també són singulars i úniq u e s . L e s m à q u i n e s q u e té aquest museu no les veuràs enlloc cosa que també fa que tinguin un sentit molt especial.

— Diríeu que, en general, la gent visita molts museus?

- No. Està passant un fenomen molt curiós i és que el tracte cultural creix molt i cada vegada hi ha més municipis que estan adequant el seu patrimoni per tal que sigui una oferta interessant però, en canvi, el públic en general no augmenta la seva inquietud cultural. Així, que el consum no és proporcional a l'oferta de museus que hi ha, que a més, cada cop és més gran. En els centres escolars encara no hi ha una sensibilitat per educar els nens en aquests valors de consum cultural, en el sentit d'imbuir-se en el coneixement i de formar-se a través de tot el que pot oferir el museu. Els pares, amb un nivell mitjà, escassament porten els fills a visitar museus.

— Per què creu que Sant Cugat no té museu?

- Sant Cugat té un museu meravellós: el monestir. L'únic que cal fer és adequar-lo.Tampoc és necessari anar fent museus a tot arreu. Aquella dèria que tenim els catalans que a cada poble agafes quatre objectes i en fas una col·lecció no té cap sentit. Després això s'ha de mantenir. Al meu e n t e n d t e , Sant Cugat no necessita museus. Només amb el monestir ja tenim el punt d'atracció. El que passa és que no n'hi ha prou amb el monestir tal com està ara. Cal realitzar-hi una intervenció que doni sentit a la visita de la gent. Es pot fer un seguiment de la història de Catalunya a trabés de la història del monestir de Sant Cugat.

Sóc dels que les tradicions, per tradicionals que siguin, no els fa ni fred ni calor. No obstant això, el proppassat diumenge vaig atansat-me a la plaça del M o n e s t i r per v e u r e la b e n e dicció dels animals acollits al patronatge de sant Antoni abat. N o volia perdre l'oportunitat de veure una regidora i dos regidors de l'equip de govern municipal portant, resp e c t i v a m e n t , la tercera bandera santantoniana i els seus cordons. L'escena era impagable: els tres regidors dalt de cavall fent veure q u e es prenien la feina amb extremada seriositat (vés a saber, potser era així i tot!!). Hauria de recórrer a la memòria històrica dels s a n t e u g a t e n c s a m b més història -i probablement també amb més m e m ò r i a - que jo, però d u b t o q u e un nivell tal d'institucionalització de Tacte s'hagi produït ni tan sols quan les autoritats anaven bajo palio.

Vaig ser-hi l'estona suficient per veure una part de la desfilada de les autoritats e s m e n tades, rodejades d'un conjunt de banderes diverses: deu banderetes catalanes, una bandereta barcelonina i una b a n d e reta i una bandera (aquesta de dimensions considerables) espanyoles. Incomprensiblement, no en vaig veure cap de santeugatenca (i que cadascú ho interpreti com vulgui). El contrast a m b el q u e ens ensenya aquests dies una exposició de fotografies a la Casa de Cultura, és evident. Els cavalls, rucs i matxos han estat substituïts pels cavalls d'hípica. Les barretines, boines i gorres de plat per les gorres d e genets postmoderns i els barrets cordovesos i de picador. I els carros i les tartanes autèntics, per uns altres de lloguer.

Per no parlar de la música, no m'imagino un sant Antoni de fa trenta anys a ritme d e jazz.

N o és una queixa nostàlgica, tan sols una constatació. Sóc conscient que ja no som un poble de pagès (de pagesos, ja no n'estic tan segur). D e sobte em vaig sentir estrany entre tanta gent. Vaig fer una última llambregada per assegurar-me que al mossèn li quedava aigua beneita suficient i, tot esquivant la merda d e cavall acumulada als carrers, vaig agafar el camí de tornada a casa.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs