Diari de Sant Cugat 322 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres 4 tie febrer del 2000

EIS4GVNTONS El "diari" de Sant Cugat

Sumari Sant Cugat acollirà la Segona Mostra d'Ensenyament Públic del 10 al 12 de febrer

Súm. 322 A/n Vil

225 ptes.

Rècord de participants a la XVII Mitja Marató

Pàgina .? a 6

Recoder assegura que el Registre de la Propietat es constituirà a la primavera Pàgina 16

L'Ajuntament suspèn el contracte amb la gossera que presumptament maltractava animals Pàgina 20

Xavier Laborda presideix la nova Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat Pàgina 21

El Grup ISS de serveis de neteja trasllada la seva seu corporativa a Sant Cugat

Els millors atletes locals van ser Albert Garcia i Alba Caballé FOTO.- EDUARD FARINYES Editorial i pàgines 30, 31 i 32

Pàgina 2H

L'OBC i la ballarina santcugatenca Gemma Rius actuen avui al Teatre-Auditori

ERC abandona la Comissió Torre Negra per considerar que CiU i PP volen urbanitzar el sector PSC i IC-V coincideixen amb part dels arguments dERC, però no deixen la Comissió

Pàgina .?•¥

Pàgina 9 CATALONIA CERÀMIC

U S 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

•

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles... i tot per TRUCA I INFORMA-TE'N

,„

10.800 SSL

TEL. 93 589 62 82

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

**>••;=-• | : l f

•

OÀRWOA

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

- 5 -.5*V-SR# HORARI dl. a dv. de 8 a 13 h i de 15a20h ds. de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

EXPOVENDES: KENIWI Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Taller, fabricació pròpia Exposició i venda C. Xerric, 2 (M.AjíHrtam·nt}

sIcM Tel / Fax 93 $78 29 0* £ T·ljSSttPSSfís | § Ó81M«Mirèfà·ttf·l«*II*s £ Ü aSà

EIS 4 CANTONS CLUB DEL

SUBSCRIPTOR

ARA, MÉS AVANTATGES DEL CLUB !!

CINESH A

Cpammotuill UNIVERSAL COMPANY

Per als primers subscriptors que vinguin a recollir-les. Afanyeu-vos-hi!

(*)

ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA (dies feiners)

n ENTRADES de franc per a la SESSIÓ DE TARDA (feiners) CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada.

SQUASH CLUB SANT CUGAT c/ Sant J o r d i , 3 3 - 3 5 • Sant C u g a t

CLUB D'ART C/ G o r i n a , 13. Sant Cugat

Una magnífica reproducció per als subscriptors que visitin la sala de l'artista santcugatenc *

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

Matrícula a m citat de p r e u

Recolliu el ual que us farem i gaudireu d'un dte. del 50% en el preu de la matrícula

9 3 5 8 9 6 2 8 2 • de dl .1 dv, de 9 a 20 h

EIS4CANTWS ^^^7

El tema de la

Setmana Divendres, 4 de febrer deí Jt h \

Ensenyament

Cescola pública es mostra a la ciutat Arriba la Segona Mostra d'Ensenyament Públic amb el lema "Escola i Ciutat" La Casa de Cultura i la plaça del Monestir seran els principals escenaris de la Segona Mostra d'Ensenyament públic a Sant Cugat, que se celebrarà a finals de la setmana vinent. Aquesta iniciativa està promoguda per la Comissió per l'Ensenyament Públic de la ciutat i consistirà en tres dies de xerrades i activitats informatives i d'animació infantil. Totes aquestes propostes estaran relacionades amb el lema escollit per a les jornades: "Escola i Ciutat".

E S T E R CASTANYER

- Sant Cugat Sant Cugat acollirà la setmana vinent la Segona Mostra d'Ensenyament Públic de la ciutat, una iniciativa organitzada per la Comissió d ' E n s e n y a m e n t Públic del municipi amb l'objectin de potenciar les escoles públiques de la ciutat. La mostra començarà el proper dijous 10 de febrer i s'allargarà fins al dissabte dia 12, amb diferents conferències i activitats d'animació relacionades amb el lema "Escola i Ciutat". Ara fa dos anys, la C o m i s s i ó d'Ensenyament Públic de Sant Cugat -formada per representants dels pares i per representants dels m e s t r e s - va decidir crear una mostra de l'ensenyament públic a Sant Cugat i fomentar així els centres públics de la ciutat. Davant de l'èxit obtingut en aquella primera ocasió. aquest any s'ha organitzat la segona edició d'aquesta mostra amb la mateixa finalitat. Així

ho ha explicat la presidenta de la Coordinadora d'AMPAS del municipi, Griselda Martí, per qui l'objectiu d ' a q u e s t a proposta "és demostrar a la ciutat que hi ha l'ensenyament públic que funciona, que aplega pares i mestres i alumnes, i que junts fem una mostra i treballem per dir a la gent que existeix l'escola pública i que hi ha molts pares que hi confiem". Enguany, el tema central d'aquesta mostra serà la relació entre la ciutat i l'escola, i sobretot la relació entre l'Ajuntament i els centres educatius. Segons Anna Fito, directora de l'Escola La Floresta i m e m b r e del Consell per l'Ensenyament Públic de Sant Cugat, "hem escollit aquesta qüestió perquè considerem important parlar sobre la necessitat d'acostar les escoles als municipis, creiem q u e com més propera sigui l'entitat q u e es fa càrrec dels c e n t r e s d'ensenyament, més fàcil serà resoldre els p r o b l e m e s ' . Per tractar aquests temes, s'han pro-

l.ii \l»\ti/i e\tii orgfiiut;<idH fiu !u ( omi^nipa

gramat diverses activitats entre les quals destaquen dues xerrades informatives que es faran els propers dijous i divendres a la Casa de Cultura. La primera conferència estarà dedicada a la relació e n t r e ciutat i qualitat d ' e n s e n y a m e n t dins de Cata-

Programa de L· Segona Mostra d'Ensenyament Públic \

Dijous 1 0 d e febrer:

«19.00 hores: Inauguració de la Mostra i de i l'exposició fotogràfica. i f Joc: Casa de Cultura. « 20.00 hores: Conferencia: Ciutat i qualitat \ d'riisenyamenl: la realitat a Ca'l talunya. Joan Subirats, profesI sor de la Facultat de Ciències Polítiques l ' A B . Lloc: Casa de Cultura.

Divendres 1 1 de febrerï

Dissabte 1 2 de febrer:

« 20.00 hores: Conferència: Polítiques educatives a la Unió Europea: el paper del municipi a l'educació. Francesc Raventós, professor del departament d e Teoria i Història d e l'Educació de fa UB. Lloc: Casa de Cultura.

« 1 2 . 0 0 - 14.00 hores: Inici de la cercavila i actuació Els Llunàtics al Brasil.

I1 ininyimentPul·ln

h. ( h.DID.X

lunya i serà a càrrec del professor de Ciències Polítiques de la l'AB, Joan Subirats. La segona xerrada estarà centrada en les diferents polítiques educatives de la Unió Europea i el paper que hi jugen els municipis i la farà el professor d e Teoria i

Història de l'Educació de la UB Francesc Raventós. D'altra banda, i per completar aquesta segona mostra de l'ensenyament públic a Sant Cugat, dijous s'inaugurarà a la Casa de Cultura una exposició fotogràfica dedicada a les escoles del municipi i on es podran veure des d'imatges fetes per una fotògrafa professional fins a les fotografies fetes pels m a t e i x o s alumnes. També dins d'aquestes jornades, els més petits podran gaudir de les diverses activitats lúdiques q u e es faran dissabte -darrer dia de la most r a - i entre les quals hi haurà una cercavila pels carrers d e Sant Cugat, un dinar popular i un parell d'espectacles d'animació. Totes aquestes activitats comptaran amb la col·laboració dels diversos centres d'ensenyament públic del municipi, des de les escoles de primària i secundària fins a altres centres de formació com l'Escola Municipal d'Art o l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. "El que és important és que hi col·labori tothom", explica Griselda Martí i afegeix que "aquí a Sant Cugat hi ha un moviment per part dels mestres molt important, i a través de la Comissió d'Ensenyament ens reunim una vegada al mes per fer coses conjuntament. Darrere d'aquesta mostra hi ha molta gent".

Tant sí vostè és a casa com si no hi és... AUX.VYD continua vetllant per la seva llar

« 14.00 hores: Dinar popular. « 15.30 hores: FÍ de festa i entrega de premis a m b Els LLunàtics i la Pruna. Lloc: PI. Octavià i Llotgeta Monestir.

SISTEMES

SEGURETAT J

Prestigi, Seguretat i Servei

WMiUL·ÈlàSSWM SISTEMES DE SEGURETAT CMMNTSMMÓKSIIIIHKGÒ

Uuis Company», 50-T»t. «8 589 tjf 99-Sarrt Cu»at íW Vatü.

Setmana

ELS4CANTONS Divendres. 4 de febrer del 2000

I n f r a e s t r u c t u r e s

Els nous equipaments escolars c o m e n c e n a ser una realitat El curs vinentja entrarà en funcionament el Quart Institut provisional E.C.

Des d'aquest curs, la reforma educativa ja funciona al c e n t per cent a la nostra ciutat. Durant els darrers anys, els diversos centres d'ensenyament del municipi, especialment els de secundària, han dut a terme tot un procés d'adaptació per poder acollir els nous plans d'estudis previstos a la L Ü G S E . Ara. el repte (pic es planteja la nostra ciutat és finalitzar els equipaments educatius necessaris per poder acollir la gran demanda de places que hi ha a la nostra ciutat, un procés que ja comença a fer-se realitat. Actualment, s'estan finalitzant ja Ics obres del nou edifici de l'Escola Collserola, un edifici situat al costat de l'actual i que acollirà els estudiants d'aquest centre. Això p e r m e t r à q u e , de cara al curs vinent, l'antiga escola es pugui fer servir de forma provisional com a quart institut de Sant Cugat. D'altra banda, tam-

m a n d a del m u n i c i p i . Segons Griselda Martí, presidenta de la C o o r d i n a d o r a d ' A P A S d e Sant Cugat, "ara el que cal és fer u n s e g u i m e n t d ' a q u e s t e s obres i començar a pensar ja si no faran falta més equipaments veient l'actual creixement de la ciutat". En aquest sentit, les principals reivindicacions q u e es plantejarien des de la comunitat educativa del nostre municipi serien un cinquè institut, una nova escola de primària i una altra escola bressol. La reivindicació principal és però que hi hagi una previsió d e futur q u e p e r m e t i programar nous equipaments en funció de les necessitats. Així ho explica Griselda Martí: "El més important Terrenys on es construït d la IUK a e\i de niaPla del Vinyet 1< XA\ 11 \R()S\ és que hi hagi una previsió de gat. Des de la Comissió de l'Enbé s'han iniciat ja els passos nefutur, que no passi com ara, que senyament Públic del municipi cessaris per construir una nova s'ha esperat fins al darrer movaloren positivament que s'haescola a l'avinguda Gaudí i trasment quan ja no es podia espegin iniciat ja les obres necessàlladar.allà l'Escola Pla i Farreras. rar més. S'han de preveure les ries per fer realitat aquests nous Un cop fet això, l'actual edifici necessitats des d'abans perquè e q u i p a m e n t s , però r e c o r d e n del Pla i Farreras, ubicat a l'ano t o r n e m a arribar a aquest que s'ha de començar a pensar vinguda de Can Ragull podrà punt en què els instituts estan ja en noves instal·lacions q u e convertir-se de forma definitiva saturats". puguin absorbir la creixent deen el quart institut de Sant Cu-

A n n a Fito. Directora de f Escola La Floresta i membre de Vorganització de la Mostra ;

A Sant Cugat V ensenyament públic és de molta qualitat" K.C. - Sant Cugat Per segona vegada, la Comissió per l'Ensenyament Públic de Sant Cugat ha organitzat una mostra dedicada als centres públics de la ciutat. Segons Anna Fito. directora de l'Escola La Floresta i m e m b r e de la C o missió organitzadora, l'objectiu d'aquesta iniciativa es donar a conèixer l'escola pública i fomentar la relació i la unitat entre els diferents agents que interven en aquest ensenyament. - Quins són els principals r e p teu q u e es p l a n t e j a a q u e s t a mostra? - l ' n dels r e p t e s més importants és començar a transmetre una i n q u i e t u d , c o m e n ç a r a plantejar la relació que hi ha d'haver entre escola i municipi. - Aquest és el lema d e la mostra. P e r q u è vau decidir t r a c tar aquesta qüestió? - S e m p r e b u s q u e m un t e m a central per a la mostra, i aquesta vegada vam pensat a parlar sobre escola i municipi perquè quan hi ha eleccions surt molt aquesta qüestió, es parla molt

d e la necessitat d'acostar més les escoles als municipis i dels seus avantatges i inconvenients. - Quins en serien els avantatges? - H o m e , si el municipi es fes càrrec de l'ensenyament, seria una entitat més propera que la Generalitat i això suposaria que. potser, els problemes es podrien resoldre amb més facilitat. Un coneixement més directe de la realitat hauria de possibilitar q u e els problemes se solucionessin amb més diligència. - I els inconvenients? - Podria passar com en alguns països europeus on es plantegen interrogants com què passa a m b un canvi de govern o com es fa la selecció de mestres. Hi ha moltes incògnites que no estan prou treballades ni estan resoltes. - Quina és la situació de l'ensenyament públic català resp e c t e a la d ' a l t r e s països europeus? - A Europa hi ha de tot, països més centralistes i països on la titularitat està més compartida. Penso que aquí hi ha molt poca autonomia, tot està ditigit des

Fito considera important aconseguir més autonomia per als centres F: X.L. de dalt. Com ja he dit, crec que t e n e n una autonomia per gescom més proper sigui l'organistionar-se. me que els mana, més fàcil és — C o m v a l o r a el nivell d e que funcioni. També penso que l ' e n s e n y a m e n t públic a S a n t s'hauria de confiar una mica Cugat? més en la direcció dels centres - Crec q u e a Sant Cugat l'eni donar-los més autonomia, s e n y a m e n t públic és de molta econòmica i de gestió. qualitat. Hi ha un treball per — A q u e s t a és u n a d i f e r è n c i a part de tots els e s t a m e n t s imi m p o r t a n t r e s p e t e als c e n t r e s plicats en l'educació, i a pesar privats? de la poca autonomia q u e te- E v i d e n t m e n t . Mentre q u e a nim en tots els àmbits, els cenl'escola pública no tenim cap tres f u n c i o n e n molt b é . P e l tipus d'autonomia, els centres que fa al nivell d'aprenentatge privats o concertats reben una dels alumnes, crec q u e el nipart de diners públics i alhora vell és tan bo com el de qual-

Calendari d'actuacions * D u r a n t aquest any 2000, ' e s t à p r e v i s t q u e finalitzin les obres d e construcció del nou edifici de l'Escola Collserola. • C u r s 2000 - 2001: L'actual edifici d e l'Escola Collseroia acollirà d e forma provisional c l q u a r t institut, q u e ha d e començar a funcionar el proper curs. S e g o n s les p r e v i s i o n s , e n a q u e s t c e n t r e hi c o m e n ç a ran els a l u m n e s d e Primer i Tercer d'ESO. • D u r a n t l'any 2000. hi ha prevista la redacció del proj e c t e d e la nova escola d e pHmaria d e Pla del Vinyet i la licitació d e les obres (El projecte d'aquesta escola es va adjudicar ja la tardor passada.)

I ! ; '

• C u r s 2002 - 2003: Entren en funcionament la nova escola d e primària I d e Pla del Vinyet ( q u e aco- ! Hírà els a l u m n e s d e l'actual C E I P Pla i F a r r e r a s ) i el quart i n s t i t u t (ubicat defin i t i v a m e n t a l'edifici d e l'actual .escola Pla i Farreras ),

sevol escola privada. — I quines són les principals necessitats d e l ' e n s e n y a m e n t públic a la n o s t r a c i u t a t ? - Igual q u e a la resta de Catalunya, faria falta més pressupost i una dotació més alta de recursos h u m a n s , com per e x e m p l e més personal administratiu, q u e actualment ens fa molta falta. Una altra cosa molt important és q u e hi hagués una previsió de les necessitats per no arribar als nivells de saturació actuals. - En la p r i m e r a m o s t r a es van p l a n t e j a r dos r e p t e s : la implantació d e la reforma i la construcció de nous equipaments. Com estan aquestes qüestions? - Pel q u e fa a la reforma, considero q u e hi ha hagut un bon t r a s p à s . La prova és q u e un tant per c e n t molt elevat dels alumnes q u e han fet la primària e n c e n t r e s p ú b l i c s contin u e n la secundària, i q u e fins i tot estudiants d'escoles concertades van a fer la secundària als instituts públics de la ciutat. - I p e l q u e fa als e q u i p a ments? - Els terminis es van complint, tot i q u e amb retard. Això es compleix quan ja no es pot esperar més, fa falta una previsió. Aviat caldrà començar a pensar ja e n un c i n q u è institut i en un altre centre de primària.

Setmana

ELSÍGMVTONS Divendres, 4 defebrer del >0OO

A n t e c e d e n t s

La Primera Mostra d'Ensenyament Públic va ser tot un èxit E.C. - Sant Cugat -

La Primera Mostra d ' E n s e nyament Públic de Sant Cugat va néixer ara fa dos anys arran de la iniciativa d'un grup de parcs i mestres que volien organitzar algun tipus d'activitat conjunta i fomentar així les escoles públiques de la ciutat. Amb aquesta finalitat, a mitjans del mes de febrer de l'any 1998, es van programar quatre dies plens d'activitats, entre les quals van destacar les xerrades i els debats, les propostes lúdiques i una exposició informativa sobre l'oferta de l'ensenyament públic

de Sant Cugat. Tots aquests actes van comptar amb el recolzament i la participació de la Coordinadora d'APAS de la ciutat i dels diferents centres d ' e n senyament públic, incloses l'Escola Municipal de Música Victòria d e l s À n g e l s i l ' E s c o l a Municipal d'Art. Aquestes p r i m e r e s jornades dedicades al sector públic de l'ensenyança van ser tot un èxit i van servir per demostrar, entre altres coses, la gran implicació dels diferents agents que intervenen en l'educació i el nivell i la qualitat de l'ensenyament públic del nostre municipi. D'altra banda, durant aquesta pri-

I,'exposició de la /'/imeia . Mo\trn c/7'.it vnyament l'iiMn c/c In autat va se/ mul! heu acollida pels •iantcugatenis /*': 4C.

mera mostra també es van plantejar alguns dels principals reptes de l'ensenyament públic a Sant Cugat, uns reptes que en aquell moment eren la implantació de la reforma educativa i la construcció de nous e q u i p a ments educatius.

També com a resultat d'aquesta primera experiència, l'Ajuntament va animar els m e m b r e s d e la C o m i s s i ó p e r l'Ensenyament Públic de Sant Cugat perquè continuessin organitzant aquestes jornades. Per últim, i davant l'èxit de contin-

guts i de participació, la comissió organitzadora va publicar la primera guia sobre e n s e n y a m e n t públic a Sant Cugat, un llibre que es va acabar l'any passat i que recull tota la informació i els continguts tractats durant aquelles jornades.

E x p o s i c i ó

Un recorregut fotogràfic per les escoles públiques de Sant Cugat La Mostra recull imatges de les escoles i fotografies fetes per alumnes E.C. - Sant Cugat -

La Casa de Cultura acollirà, a partir del proper dijous i durant tres dies, una exposició fotogràfica dedicada al món de l'ensenyament públic a la nostra ciutat. L'exposició, que es titularà Moments escolars, formarà part de la Segona Mostra d ' E n s e n y a m e n t Públic de Sant C u g a t q u e se celebrarà entre els dies 10 i 12 d ' a q u e s t mes. Amb l'objectiu d'il·lustrar a m b imatges la realitat diària en les diverses escoles públiques de la ciutat, la comissió o r g a n i t z a d o r a d e la S e g o n a Mostra d ' E n s e n y a m e n t Públic ha organitzat aquest any una exposició fotogràfica amb tres parts molt diferenciades. D'una banda, hi haurà un apartat històric (pic sota cl títol de Línia del temps p e r m e t r à veure diversos d o c u m e n t s i fotografies relacionades amb la història dels centres educatius pú-

blics de Sant Cugat, des dels seus inicis fins a l'època actual. Entre altres d o c u m e n t s , en aquest recull hi haurà des d'imatges de festes celebrades a les e s c o l e s fins a l ' a c t e d ' i nauguració d'algun centre del municipi. Tota aquesta recerca l'han dut a t e r m e un grup de m e m b r e s de la Coordinadora d'APAS, que han estat recollint material tant particular com el q u e hi ha recopilat a l'Arxiu Municipal de Sant Cugat. C o m p l e m e n t a n t aquesta primera part de l'exposició, hi haurà t a m b é una mostra d'elements decoratius i objectes relacionats amb el món escolar, que aniran des de les antigues i m p r e m t e s d e gelatina fins a aparells representatius de l'època actual. l'na segona part de l'exposició la formaran una mostra d e fotografies fetes pels mateixos alumnes dels centres. Ismael L e c i n a , director d e l'Escola Joan Maragall i m e m b r e de la comissió organitzadora, ha ex-

plicat que "l'objectiu d'aq u e s t a iniciativa és q u e els n e n s i n e n e s participin en aquesta mostra, i hem pensat que aquesta era una bona man e r a " . A q u e s t a iniciativa ha c o m p t a t a m b el recolzament d e tots els centres d'ensenyam e n t públic de la ciutat, que han a n i m a t els e s t u d i a n t s a participar en aquesta exposició i els han donat les facilitats necessàries per poder fer les fotografies, que havien d'estar relacionades a m b cl món escolar. Amb aquesta mostra, q u e estarà integrada per una selecció de 30 o 40 fotografies de cada centre, la Comissió per l'Ensenyament Públic de Sant Cugat ha o r g a n i t z a t t a m b é un concurs en q u è es premiaran les cinc millors fotografies amb una camera fotogràfica per a cada un dels autors. Els noms dels cinc guanyadors es donaran a conèixer el dissabte 12 de febrer, i l'entrega dels premis es farà d u r a n t l'acte d e

Eugènia Antoranz es dedica c/W de fa anys al món de la fotografia

cloenda de la Segona Mostra d ' E n s e n y a m e n t Públic a Sant Cugat. Per acabar, una darrera part d'aquesta exposició serà un recull de fotografies fetes per la jove fotògrafa s a n t e u g a t e n c a Eugènia Antoranz. En a q u e s t apartat, es podran veure una trentena d'imatges en blanc i negre que, sota el títol Moments escolars, reprodueixen diferents instants de la vida diària en una escola p ú b l i c a . P e r fer aquest recull. Antoranz ha dedicat prop d'un mes a recórrer els 13 centres d ' e n s e n y a m e n t públic del municipi i fotografiar els nens i nenes durant Ics

seves activitats. Segons ha explicat la fotògrafa, "la idea és que no s'hi reconegui cap centre en particular, el q u e vull mostrar és l ' e s p e r i t d e l'ens e n y a m e n t públic, q u e tot el que es veu a les fotografies pugui ser universal". Amb aquesta finalitat, Eugènia Antoranz presenta un recull d ' i m a t g e s en què es poden veure les criatures jugant al pati, a la classe o dinant al menjador. D'altra banda, i a més d ' a q u e s t e s fotografies, la mostra comptarà t a m b é a m b una projecció de diapositives en blanc i negre i de color fetes per la mateixa Eugènia Antoranz.

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça deí Dr Galtes, 9 - Tel 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Mana, 14

fel

93 675 57 24

|digital El teu distribuïdor de cameres l>üint i material digital Kodak a Sant Cugat

K: X.L.

Nikon Zoom 210

Nikon Zoom 400

1 6 . 9 0 0 ptes (iva inclòs)

2 1 . 5 0 0 ptes (iva incití)

Setmana

ILS-/CAlVIO>B Divendres. 4 f/e febrer del 2000

E n q u e s t a

Quins són els reptes principals de l'escola pública a Sant Cugat? La setmana vinent es farà la Segona M o s t r a d'Ensenyament Públic a Sant Cugat. A m b aquesta iniciativa es plantejaran algunes de les principals necessitats i alguns dels reptes que ha d'afrontar aquest ensenyament. Entre tots aquests

MI l<( I \l KJO 5 0 WVS

reptes, els directors d e les escoles públiques de Sant Cugat destaquen sobretot la necessitat de crear nous equipaments, així c o m la necessitat de disposar de més pressupost i més recursos, no només materials sinó t a m b é humans.

ARTUR MARGALEF 4 3 ANYS

ISMAEL LECINA 46 ANYS

DIR. ESCOLA COLLSEROLA

MONTSE CARQUI. 45 ANYS DIR. KSCOI.A PINS DEL VALLÈS

DIR. ESCOLA MUNICIPAL i ) ' \ R T

DIR. ESCOLA JOAN MARAGALI.

RAEAEl. CAO 4 9 ANYS DIR. ESCOLA J. PLA 1 EARRERAS

"De reptes, n'hi ha molts. Fan falta més recursos econòmics i més recursos humans, sobretot administratius, un tècnic d'informàtica o especialistes en música, psicomotricitat o plàstica".

"En aquest moment, el principal repte de l'ensenyament públic de Sant Cugat és donar resposta a les necessitats reals de la població. Cal apropar més el que és l'escola a la demanda real".

"Dins el que són les escoles d'art, una reivindicació important és la de clarificar-ne la situació dins el mapa escolar i determinar el futur quant a cicles formatius. Estem pendents d'una reforma".

"Cal aconseguir l'acompliment del mapa escolar, que ja està pactat però cal desenvolupar-lo. I això acabaria de solucionar els desequilibris actuals entre l'oferta pública i la privada".

"El principal repte és el de tenir l'ambició de donar el millor servei possible a la població. Això vol dir ampliar serveis i créixer al mateix nivell que està creixent la nostra població".

(ARMI. POMES 5 3 ANYS DIR. ESCOLA J. EERRAN I CLUA

JOAN JOSEP GUTIÉRREZ 42 ANYS DIR. ESCOLA MPAL.DE MÚSICA

TOM GONZALEZ 3 6 ANYS DIR. ESCOLA CATALUNYA

KSTHER BILLAR 50 ANYS PROP. ESCOLA LA FLORESTA

ROSA FERRER 41 ANYS PROF. ESCOLA GARGOT

"Actualment, el repte està en la secundària. Cal el quart institut perquè la demanda d'aquest segment de població és la més important i s'ha de poder oferir des de I'ensenyameçt públic".

"Com a escola de música, el que m'agradaria és que aquestes escoles arribessin a ser considerades un centre educatiu normalitzat dins l'ensenyament i el panorama educatiu en general''.

"Un dels principals objectius és assolir un bon aprenentatge dels alumnes com a persones i com a ciutadans. També fan falta més recursos i personal, per donar una atenció més personalitzada".

"Una necessitat actual és aconseguir que se'ns concedeixi més material i més pressupost. D'altra banda, també és molt important reivindicar que hi hagi especialistes de plàstica. "

"En l'etapa de guarderia, de 0 a 3 anys, falten moltes places, ja sabem que no és una etapa obligatòria però fan falta més places, per la feina de les mares però també per l'educació dels nens".

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

W R I W

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a . de Cerdanyola, s/n

- 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l Vallès - (Barcelona)

PuMicital

ELS í CANTONS Dkendres, 4 de febrer del 2000

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS 4 CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS 4 CANTONS

Nom: Adreça: CP:

BS4CAS& Població

r r reu»

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

OS 1 CANTONS

Política

Divendres. V <l, febrer del 2000

La casa de la vila Ramon P a l a c i o . Regidor

del

PSC

'L'economia de Sant Cugat necessita vincular les empreses i els instituts" JOAN SORIANO

- Sant Cugat Molt vinculat al món reivindicatiu tic Ics associacions de pares i marcs de Ics escoles, Ramon Palacio es considera un "nouvingut" a la política. Independent al grup municipal del PSC, subratlla c|ue ha observat en els militants socialistes de Sant Cugat grans dosis d'altruisme i generositat. Malgrat la seva àmplia experiència en ensenyament, té assignada la cartera de Promoció Econòmica. "S'ha de fer de tot", puntualitza cl regidor. - Les àrees municipals de P r o moció Econòmica van sorgir a finals dels anys 8 0 per combatre f o n a m e n t a l m e n t l'atur. Creu q u e és aquesta e n c a r a la funció d'aquesta cartera? - Sant Cugat no es caracteritza per ser una ciutat amb atur, però el que hi ha és fonamentalment juvenil. Per això, la promoció econòmica s'ha d'entendre com un tema de futur. S'ha de garantir que d'aquí a uns anys el teixit econòmic de la ciutat absorbeixi els treballadors locals. I ,a tasca consisteix a promoure el futur econòmic de la ciutat d'una manera global. A més, si no féssim res. Sant Cugat acabaria sent una ciutat estrictament residencial. - L'Ajuntament té projectes de p r o m o c i ó econòmica en cartera? - S'ha donat la circumstància desagradable que, en el que portem de mandat, l'equip d e gov e r n e n c a r a no ha fet c a p proposta de promoció econòmica. - A què ho atribueix? - No hi ha iniciatives polítiques de cap tipus, ni pressupostàries ni urbanístiques. En les dues, l'equip de govern ha estat molt poc emprenedor. - També en c o m e r ç ? - És l'única excepció. L'equip de govern ha centrat les seves iniciatives en aquesta àrea. Hi ha un regidor de comerç que ho esta fent molt bé. Però insisteixo e n el fet q u e no s'han vist

Palacio comparteix /irea municipal amb el seu company de llista, el també independent Calsamiglia FOTO: X. L. m é s i n i c i a t i v e s en cap altre camp. - Farà el PSC el p r i m e r pas? - Nosaltres hem estat en reserva. Tampoc hem tret iniciatives -això és cert-, però és clar que les traurem. - S'han m a r c a t un termini per fer-ho? - N o tenim una marca al calendari que indiqui que a partir d'aleshores ho farem. Diferents circumstàncies expliquen l'actitud del grups municipals. Les vacances d'estiu, la celebració de les eleccions autonòmiques i ara de les generals que expliquen aquesta paràlisi. Però qui té la responsabilitat de portar la iniciativa és l'equip de govern, que va guanyar les eleccions. - L'estació del TGV serà un pol de creixement? - Sí. Però Sant Cugat no ha de dependre de tenir o no una estació del TGV. A més, hi ha el perill que per la seva ubicació, a tocar de l'Hospital General, es transformi en un bunyol fora del nucli urbà. N o val q u e hi comencin a créixer com a bolets restaurants i hotels al voltant de l'estació. Cal integrar el lloc de l'estació en la planificació global de tot el municipi. - I la nova unia de rodalia de Renfe, quin efecte tindrà?

- S e g u r a m e n t serà molt més important per a la vida ciutadana la posada en marxa de l'estació de passatgers de Coll Fava que la del TGV. Ens permetrà estar vinculats a zones industrials del Vallès i ens oferirà l'oportunitat

1 f l tfti'jMHxfrf Oportunitat?

*!^a#e»t «i popular barri ét Sani Andreu de Barcelona, Ramon Palacio resideix s Sant Cugat des del | 1 9 8 7 , CaaatiawbdosfiO», , confessa ç n e l e s deficièncie» e n eqaJpantents e s c o lar» que pateix Sant Cugat l'han portat p r i m e r a l a vida pública i, fwabnent, a l'activitat política. A u r a » «nte les adnüjttistraeias» p a b ü q a e s estan oWigade» a erear un mare d e CUBvivència &oeial fonamentat -«» «1 c o n c e p t e d'igualtat d'oportunitat»* **i*er « u aquesta »'h* d * donar e n dues àrees eoneretess en~ *eByamenti*aHital.ïsiem mi é* m é s úxBMXrtaist la j«»»

,» .-©».

d'entrar a Barcelona pel Baix Llobregat. - C o m a f e c t e n la i m a t g e d e Sant Cugat casos c o m el del Deutsche Bank, s e m p r e pendent de m a r x a r ? - El procés d'instal·lació de seus de grans empreses a Sant Cugat que es va iniciar fa deu anys està aturat. El projecte d'instal·lar la central de La Caixa, per exemple, està paralitzat. En la pràctica, el Deutsche Bank ja ha marxat, però com que té un edifici immens, ha llogat les seves oficines a altres empreses. La major part de l'activitat que es registra en aquell immoble ja no és del Deutsche Bank. El problema és que aquestes empreses - C a n Sant Joan, Hospital General, H P - no es vinculen a la ciutat. Són bolets distribuïts per fora de la ciutat sense que tinguem coneixement ni incidència sobre la seva marxa. - Aleshores, quin avantatge aporten al municipi amb la seva presència? - Des del punt dé vista financer i d'imatge de prestigi de la ciutat, és bo. Però encara seria més bo que els teixits estudiantil i econòmic de la ciutat es vinculessin. N o és només un problema del nombre d'estudis professionals q u e s'imparteixen a

Sant Cugat, sinó de la seva vinculació amb les grans empreses com HP, Boehringer o Deutsche Bank... Caldria que els alumnes d'aquí hi fessin pràctiques i que els professionals de les empreses participessin directament en la preparació dels alumnes en els centres escolars. Seria ideal que la formació professional q u e s'imparteix a Sant Cugat estigués orientada per les expectatives de treball. - Creu q u e d o n a r i a resultat? - És bo per als dos col·lectius. Les empreses podran comptar amb personal ja específicament preparat, i els alumnes trobaran feina més fàcilment i a prop de casa. S'ha de forçar la imbricació entre el teixit estudiantil i l'econòmic. - Destacaria algun sector q u e caldria potenciar? - Nosaltres entenem Sant Cugat com una ciutat equilibrada. Ha de tenir, e v i d e n t m e n t , un c o m p o n e n t residencial, d'indústria neta, artesana i comercial. Però pel seu potencial i perq u è no s e ' n parla g a i r e jo destacaria el vessant turístic. Actualment, Sant Cugat està fora d'aquests circuits. En canvi, tenim a favor molts elements patrrmonials i geogràfics com per exemple, el monestir i la proximitat a Collserola i Barcelona. Aquests elements encara tindran més valor amb l'estació del T G V i la derodalies. - Els hotels u r b a n s i el càmping q u e proposa el seu grup són un p r i m e r pas? - Sant Cugat no té hotels urbans. I és probable que amb la construcció de l'estació del T G V continuï sense tenir-ne. També és estrany que havent estat ciutat estudiantil i tenint terreny no existeixi un càmping municipal. - I pel q u e fa a l ' à r e a d e les noves tecnologies? - Sant Cugat no ha aprofitat bé la influència per avançar en l'estesa de cable de banda ampla de la ciutat. L'experiència de popularització d'Internet que suposa Sant Cugat Obert està res u l t a n t u n fracàs. E s u n a plataforma teòricament perfecta, però desconeguda per la població. El més trist és que ha comptat amb els ingredients necessaris per funcionar i el patrocini d'entitats, com ara Retevisión, perquè la seva implantació pogués haver estat un èxit.

nS-lCANIQNS

Política

Divendres, 4 de febrer del >000

Torre

Negra

ERC fracassa en Pintent de desautoritzar la Comissió TN Cap partit entén la decisió d'abandonar Vòrgan de debat JOSEP M. VALLÈS - La HorMta -

Esquerra Republicana de Catalunya ha donat un cop fort damunt la taula, però aquest ha fet poc soroll. Eduard Pomar, president de la secció local i regidor portaveu de la formació, ha a n u n c i a t q u e a b a n d o n e n "temporalment" la comissió especial de seguiment dels instruments de planejament dels rodals de la Torre Negra ( T N ) , que està integrada per tots els grups municipals i per representants dels popietaris del sector de T N . La decisió que ha portat E R C a emprendre aquest pas és la seva p e r c e p c i ó q u e CiLÍ, "amb el suport del P P " , p r e t e n e n e n g e g a r un procés que "obri les portes a la urbanització total o parcial" de T N . Aquesta és l'afirmació més contundent realitzada verbalment i t a m b é per escrit per part d ' E R C a través d'un ampli com u n i c a t . Aquesta percepció, però, no coincideix amb la també contundent resposta de l'alcalde i president de la Comissió T N , Lluís Recoder, realitzada a través d ' u n breu c o m u n i c a t : "Cal que tothom tingui ben clar q u e m e n t r e sigui alcalde de Sant C u g a t , Torre N e g r a no s'urbanitzarà ni s'edificarà". Tant CiU com la resta de partits

polítics han mostrat sorpresa per la decisió d ' E R C . Tot i això, tant Iniciativa per CatalunyaVerds (IC-V) com el Partit dels Socialistes d e Catalunya (PSC) qüestionen la lentitud del procés de preservació de T N . Jordi Menéndez, regidor portaveu del PSC, e n t é n q u e "no es poden abandonar els òrgans institucionals", però assegura que comparteix la "preocupació" d ' E R C sobre l'afer T N i, en aquest sentit, adverteix l'existència d'una "manca de celeritat de l'equip de govern a resoldre els temes més importants de la ciutat". Menéndez, i n d e p e n d e n t m e n t de coincidir a m b E R C q u e CiU està "treballant" un pacte a m b el PP, " a q u e s t e q u i p d e govern no arrenca" set mesos després de la constitució del nou Ajuntament. Francesc Godàs, regidor portaveu d'IC-V, està convençut q u e la Comissió T N té "raó d'existir" i es manifesta en "desacord" amb E R C per la seva "falta d'educació política" en abandonar la comissió "sense haver parlat a m b la resta de rep r e s e n t a n t s " d ' a q u e s t òrgan. No obstant, Godàs reconeix sentir "certa inquietud perquè el tema de T N encara no està resolt". Finalment, Jaume Tarragó, regidor del Partit Popular, opina que l'anunci d ' E R C respon a

-LaBorosta-

La modificació del Pla General Metropolità (PGM) per l'eliminació de l'anomenat vial de cornisa va aconseguir la unanimitat de tots els membres de la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d e Valldoreix. Aquest era un dels punts clau en l'ordre del dia del ple de Valldoreix, que es va celebrar dijous de la setmana pasada. D ' a q u e s t a manera, l'ens administratiu treballarà conjuntament amb el consistori del municipi per aconseguir aquesta modificació del P G M dins el

ACN

- Sant Cagat Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), com a entitat legalment hereva del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), ha reclamat una indemnització per béns confiscats durant el franquisme per l'oficina de Barcelona que reclutava mossos per entrenar-se al camp de golf de Sant Cugat. En aquella època, la instal·lació havia estat expropiada per a les funcions de camp d ' e n t r e n a m e n t militar.

Eduard Pomar i Sara Bertran FOTO: XAVI1ARR0SA. "una necessitat d'aparèixer als a m b el sector T N . L'alcalde mitjans de comunicació". TarLluís Recoder i el regidor Tarragó assegura que la posició del ragó coincideixen q u e no cal P P pel que fa a T N "mai no ha cap referèndum perquè existeix canviat", que no té en compte "unanimitat" entre tots els parcap altra possibilitat que no pastits polítics per preservar T N . si per la preservació integral del M e n é n d e z recorda que aquessector. Davant les declaracions ta és una proposta del PSC q u e d ' E R C , el r e p r e s e n t a n t del es va presentar durant la passagrup popular a la Comissió T N da campanya electoral d e les insisteix en el fet que actualmunicipals i que, per tant, es ment "no hi ha cap pacte verbal mostra favorable a conèixer l'oni escrit amb CiU", però anunpinió de la ciutadania anys descia q u e "algun dia arribarà perprés de la mobilització popular. què és a m b el grup que hi ha I Godàs també creu positiu ormés afinitat". ganitzar un referèndum popular perquè, tot i no ser vinculant, E R C proposa organitzar un repot ajudar l'Ajuntament a prenferèndum popular per renovar dre una decisió al respecte. el compromís de la ciutadania

Unanimitat per la supressió del vial de cornisa al ple de Valldoreix terme de Valldoreix. Així s'evitaria tenir un vial de 30 metres d'amplada pel mig del districte i es podrien retirar las afectacions dels t e r r e n y s d e molts veïns. "La connexió que havia de facilitar aquesta via ja està coberta per altres elements que ja estan construïts", va explicar el p r e s i d e n t de l ' E M D , M i q u e l Paraira. "És una pèrdua innecessària d e diners e n la seva construcció i comportaria la destrucció de part del nostre patrimoni natural". Per la seva banda, la portaveu del PSC a l ' E M D , Carmen Pérez, va voler destacar la iniciativa ciutadana que ha aconseguit recollir més de mil signatures a

IC-V reclama l'oficina de reclutament de Sant Cugat a Barcelona INTRA -

P I e

MAGDA M É N D E Z

Heliminació del vial de cornisa va centrar el ple FOTO: XA 17IARROSA. favor de la supressió del vial de cornisa. La representant socialista, però, va lamentar "la magnífica ocasió perduda" per fer un apropament de l ' E M D a les associacions de veïns.

El ple de Valldoreix també va aprovar la convocatòria del primer Concurs de Música de Cambra de Valldoreix. Aquest se celebrarà el cap de setmana del 8 i 9 d'abril.

L'oficina, situada al n ú m e r o 433 de l'avinguda del 14 d'abril (l'actual Diagonal de Barcelona), havia estat arrendada pel partit i ara se'n demana una i n d e m n i t z a c i ó d e 4.250.400 pessetes. L'informe de la formació ecosocialista sobre la restitució del patrimoni incautat al P S U C ha fixat l'existència d'aquests béns a Pins del Vallès (nom amb què es va rebatejar Sant Cugat) a través de proves fefaents com escriptures o majoritàriament indiciàries en revistes com Treball. El camp de golf de Sant Cugat va ser expropiat a la Generalitat i transformat en camp d'entrenament militar per a la formació de l'Exèrcit Regular promogut pel P S U C . Aquest model d'organització militar s'oposava al sistema de milícies defensat pel P O U M i la C N T . Segons l'historiador santeugatenc José F e r n a n d o Mota, el c a m p de golf d e Sant C u g a t queda fora de la llei de restitució i compensació per ser un bé expropiat i els beneficis econòmics per al PSUC es limitarien, doncs, a l'oficina d e reclutament de Barcelona. La vinculació de Sant Cugat a m b el patrimoni incautat als partits, al cap i a la fi, continua sent nul·la. En una primera fase d'estudi, E R C i el P S U C havien inclòs tres immobles a m b els quals podien tenir una vinculació de propietat o de lloguer. Els locals dels republicans, al número 28 del carrer Mir i al 32 del carrer Major, van acollir el Casal Català i el Centre Republicà d'Esquerra, però tots dos casos tenen el seu origen de traspàs en expropiacions a la Lliga o a simpatitzants d e dretes. L'immoble on es reunia el PSUC, l'antiga Casa Tadco del carrer Santa Maria 29 (aleshores Francesc Layret), també va ser cedit per l'Ajuntament provenint d ' u n a expropiació.

EIS 4 CANTONS

Opinió

^ s L .

Diveiiihrs, 4 d,- frhnrdel

E d i t o r i a l

FLS CANTONS %

-\W

Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

La Mitja Marató és cosa de tots

lel : ' : l,!i,:rJúl, V l l ^ l ekxlH

Consell d'Administració R.tiiL.iii lif.iu 'iHcsuk-nO l'ere l-v f «icid.M \ J \ icr Itirnclls (editor delegat)

|osc|»M. C i l m - n / n

ant ( lugat va tornar a demostrar diumenge, una vegada més, que s'estima la seva Mitja Marató i que se la fa seva. L'organització, la Comissió Atlètica de Curses, va tornar a estar a l'alçada de les circumstàncies evidenciant que està del tot preparada per convertir-se ben aviat en una de les curses de més prestigi de les proves de mig fons del calendari català. I diumenge, els atletes així ho van constatar. Més de mil corredors van donar-se cita pels carrers de la nostra ciutat aconseguint

Director J . . s e p M j n j Vjliès Redacció tVuin de la •«•IIIIHIIH: Ksler í !aMjn\ er; P u l i l i r a / O p í i l i ó : Jiwcp M . Vjllès. S o o i e t u t / K n l u r n : A n i u B o u i í ; r > » n o i u i a : J<un Soriano; r u l l i i r n : 'l·iin M o u t c n c ^ i i ) . Empori*: A l c \ Lópc/.,

Comerç tal ( i j r m c n Kyjratar C o n s * ! ! Editorial Ramun í j r j u i president). Josep M ( ! j b r e n / o (viccprcsidcnt). Víctor A l c v i n d r c . Ir.nn.es.. < .jrbó, Jon.1i CJSJS, Narcís Cjsianvcr, A l h c n de l'alií... X ^ i c r Fornells. R o n d i l'cdrú. Ramon Pros, Lluís l'iui;, Kmill Renc, MontM'mir Rumbau, I ' J K I Soler, Josep A. l e i x u l o , Joan l o r t n s j . Josep M . Sans 'Irave. Juan Trovano. Núria /ahala. Manel l'ardo i Pepa Martín

Subscripcions Snula Gómez

la participació mes alta dels últims anys. Els santeugatencs van vibrar amb la ja dissetena edició-des del 1984 no s'ha deixat mai de celebrar-, i van omplir els carrers donant el q u e els atletes agraeixen més: suport incondicional. Finalment, no es va poder batre ni el rècord del circuit ni el de la prova, però d'aquesta manera en la propera edició aquest serà un nou incentiu. Més de 300 atletes locals van fer q u e també se superessin les expectatives inicials i q u e aquesta Mitja Marató hi ha-

gués més participació local respecte als últims anys. Un bon exemple de ciutadania cl va donar cl santeugatenc Carles Solà, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (l'AB), que no va voler perdre's l'ocasió de participar en un dels actes esportius més peculiars de la nostra ciutat. Enguany, l'organització va crear una nova iniciativa, la I Maratoneta, una cursa per als atletes més petits, que també va tenir una bona acollida.

Fotografia \ a \ i l.artosa i Kduard Karinyes

Les 'febrerades' d'ERC

Disseny i maquatactó Joan Fuertes i M jrta ( ialirol Correcció HbneaPi Impressió R o t i m p r c s ' l c l . 1>7Z 40 OS 9.S

robablement és fruit de la casualitat, però el febrer és el mes de l'any en q u è la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya pren les decisions més dures i, sobretot, més noticiables. No és cap crítica, probablement només una coincidència més susceptible de ser analitzada per la sessió L'estirabot que la secció Editorial d'aquest diari. Però si bé fa tres anys anunciaven estudiar la seva continuïtat a l'equip de govern amb CiU, ara anuncien la seva marxa "temporal" de la comissió especial de seguiment dels instruments de planejament dels rodals

Distribució M j i l m t ; Vallès S I . Tel. ?Wí >.1 71 Dipòsit l e y j l <í!-40.S-V,1 /•/« 4 < iini'i'i- espies vi miKJincnr la s o J opinió en els editorials. l-'.ls aitn U's Mfíiuix e\|ire-.sen l'opinió dels sens autors. IIUC /• A -f { tiuf-ih- un l'.i se\a neeessànjmeiit.

(s)ACPC

C/tan.U*mà,l.l»d7 UFnS»2371

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

SaüCigiil

C a r t e s

dels

de la Torre Negra (abans comissió de seguiment per a la preservació de Torre Negra i Rodals). La jugada, però, no ha sortit com podien esperar. I això ha passat simplement perquè l'estratègia no ha estat la correcta. Si Pomar (ERC) hagués parlat prèviament a m b els seus " c o m p a n y s " M e n é n d e z (PSC) i Godàs (IC-V) el resultat hauria pogut estar la marxa de tres grups polítics de la Comissió Torre Negra , si bé, no ho oblidem, el PSC i IC-V concideixen amb E R C q u e la preservació de Torre Negra "no va pel camí més recte i més

ràpid". Per tant, el pes de la jugada hauria tingut unes conseqüències prou importants. Per sortir de dubtes, però, l'alcalde Lluís Recoder assegura en un comunicat que "mentre sigui alcalde no s'urbanitzarà ni s'edificarà" Torre Negra, però el que vol la ciutadania és molt més que bones intencions. El q u e la població necessita saber amb claredat és com i quan definitivament no es construirà a Torre Negra, i per què existeixen dubtes sobre el procés si hi ha un consens institucional en aquest afer.

l e c t o r

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Correus amplia fins a 5 als codis postals

He llegit als mitjans informatius locals que Correus amplia fins a 5 els codis postals de Sant Cugat i que farà una inversió de més o menys 250 milions per millorar el servei. Sóc crèdul per naturalesa i això vol dir que quan una autoritat proposa un canvi per una millora, d'entrada m'ho crec. Ara bé, l'invent q u e estan proposant, fins quan millorarà el servei? Que una carta que havia d'arribar abans del 15 de desembre, en comptes d'arribar el 15 de gener (com ha succeït molts cops), arribarà no més 15 dies més tard de quan havia d'arribar? O realment funcionarà bé? Jo penso donar un temps de confiança perq u è s'engegui el projecte i per començar a v e u r e ' n resultats, però si continuen fent la feina

mal feta, potser sí que encapçalaré alguna manifestació on sigui protestant grollerament, com les que jo mateix he criticat. .V.i/.i:i/x;«

TMA

FE.WUAR

(aclariment)

De resultes d'una carta publicada a E L S 4 C A N T O N S i al

TOT

Sant Cugat, vaig tenir una molt agradable conversa amb gent de l'empresa TMA al Club Mun-

tanyenc Sant Cugat. Ells van aclarir que tenen permís municipal per buidar els pous morts d'algunes cases del municipi en alguns col·lectors del poble, i probablement aquella denúncia de la qual en parlava es devia referir a aquesta activitat normalitzada. També vam comentar que els residus industrials aquí a Catalunya reben un tractament molt seriós, sobretot si es compara amb la resta d e l ' E s t a t e s p a n y o l . Anecdòticament es va comentar que les plantes de tractament que

BELL !& $SSp(ÍATS

té T M A a la comunitat Valenciana tenen problemes perquè hi vagi la brossa, ja que amb la complicitat de l'administració, la major part de la brossa va a abocadors il·legals o a m b n u l · l e s condicions de seguretat. Es per aquesta conversa, q u e vam quedar d'acord a considerar el terme 'corrupció' fora de lloc i per la qual cal que jo demani disculpes. No és voluntat meva criminalitzar qualsevol persona o entitat q u e pugui ser sospitosa d'atacar el medi ambient. Ben al

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84·Fax93

contrari: cal convèncer-se que la major part de tots nosaltres volem millorar les relacions que té l'home amb la natura. Per exemplificar les bones intencions de TMA, vull explicar la posició de les persones de l'empresa T M A respecte a un tema pel qual el moviment social (tant el Grup de Natura del C M S C com associacions de veïns) estem començant a lluitar. Em refereixo a la cantera Berta, on l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient hi vol posar u n a b o c a d o r d e r e s i d u s municipals lligant-ho al tancament de l'abocador del Garraf. Ells estaven d'acord amb la postura d e l G r u p d e N a t u r a del CMSC i consideraven que no s'hi podia fer un abocador com el del Garraf o Vacarisses, ja que la proximitat de la població ho impedia.

590 30 10 '08190 SANT CUGAT

MIQUEL

VALLMITJANA

SOLER

Opinió

ELS -ÍCANTONS Divendres. 4 de febrerdel 2000

C a r t e

d e l s

l e c t o r s

Lis textos ttamesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i cl número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva-el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho-consideri oportú.

Política

cultural

Vàrem anar tota la família a veure l'espectacle Domna al monestir. Per a nosaltres va ser una sorpresa trobar-nos davant d'una obra tan ben construïda i interpretada. La sorpresa va continuar, però, en llegir els comentaris que la Sra. Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, va fer en valorar-la, menystenint-la en funció, diu, d'-un escàs èxit de públic. Programar actes abocats al gran consum cultural no sempre és garantia de la seva bondat, ans al contrari, i haurien de ser els ens públics els primers a esforçar-se per oferir a la gent obres de qualiat que, moltes vegades, no tenen acollida en els circuits comercials. Com que amb el comentari anterior no n'hi havia prou, la sorpresa ha continuat aquesta setmana amb la lectura de l'article sobre la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) que ha actuat a l'Auditori de Barcelona. La responsable de Cultura de la ciutat fa una apologia dels estudiants i de les escoles de música de la nostra ciutat, i en canvi no fa cap referència a quin és el paper que té l'Ajuntament sobre la projecció futura d'aquests estudiants ni quins canals posa a la seva disposició per facilitar el desitjat pas a la professionalització. En una ciutat en la qual no hi ha cap festival musical, ni cap cicle estable de joves intèrprets, on fins i tot el rècord de Pilar Roig s'esgota amb un monument, sense aprofitar la seva memòria en la impulsió d'iniciatives que permetin que els actuals estudiants de música puguin projectar-se cap al públic, aquests focs d'artifici semàntics només serveixen per emmascarar la pobresa dels plant e j a m e n t s m u n i c i p a l s en aquest tema. Parlar avui dia de sensibilitat municipal ja no passa el plat a taula a ningú. Calen polítiques actives, o dit en llenguatge col·loquial, calen propostes a la societat per demostrar que aquesta sensibilitat existeix. Crec que sense massa esforç seria possible, en coordinació amb la gent que realment està fent pedagogia musical, cercar la manera més adient de generar una activitat que recollís tant la demanda del consumidor com la del preprofessional, d o n a n t a

la gent jove l'oportunitat de començar a familiaritzar-se amb el públic i els escenaris. Seria bo por a tothom que l'Ajuntament prengués la iniciativa en aquest tema enlloc de

reduir el seu paper al de comentarista del que està passant, ja que amb una actitud autocomplaent com l'esmentada abans, difícilment trobaran resposta les necessitats que hi ha tant en aquest sector com en el de molts altres.

ANTONI SANTOS I RENOM

Vida o

simulació

Vaig llegir a la contraportada d'El país la trista història del súbdit francès Bernard Romain. Després de trenta anys de matrimoni, amb dos fills i una feina a l'OMS de Ginebra, un bon dia, en llevar-se va agafar una escopeta i es va carregar la dona, els dos fills i després els seus pares, que vivien a una casa propera. A primera vista semblava un fet sorprenent i esglaiador. Però recentment, arran de la feina meticulosa i d'un gendarme de la policia francesa, es va descobrir la veritat: aquest subjecte - q u e després es va suïcidar- duia una vida de perfecta simulació. De cara a la seva família era metge funcionari de l'OMS a Ginebra i cada dia sortia de casa cap a la feina, quan en realitat es passava les vuit hores laborals a qualsevol pàrquing d'un centre comercial i aconseguia els ingressos familiars amb el contraban fronterer de béns entre Fraça i Suïssa. Ni metge ni res, tot fals. Evidentment, dur una vida falsa arriba un moment que desequilibra fins al punt que és més fàcil la sortida de l'aniquilament dels teus i de tu mateix que la sortida de treure's la disfressa. A petita escala, i si som sincers i fem una autoanàlisi de sinceritat, tots tenim un bri de Bernard Romain dins nostre: Qui no ha amagat una veritat per por a fer mal? Qui no ha fingit una dolència en la recerca d'atenció? O qui no ha simulat un estatus benestant mentre els números vermells li ballaven la Macarena al compte corrent? Si més no, la vida és una gran simulació. La simulació de la felicitat que tots cerquem i que quan trobem no sabem conservar. Llavors quan la perdem a voltes ens muntem -com en Jim Carrey a Elshow de Truman- un decorat cinematogràfic que ens protegeix del dolor.

JOAN GARRIGA

Un servei públic plar (o no}

exem-

D'algun temps ençà, passa amb freqüència que els autobusos que tenen parada just davant de l'estació de Sant Cugat estacionen en bateria, és a dir, un al costat de l'altre, i fa impossible que cap automòbil pugui accedir per l'únic lloc possible a l'aparcament de FGC. Davant d'aquesta situació, motivada segurament per IVfecte 2000, vostès tenen dues opcions. La primera és intentar convèncer l'empleat de la companyia que l'autobús està entorpint l'accés al pàrquing. No servirà de res, l'empleat en qüestió, elegantment uniformat, amb cara atònita i en un to fanfarró més propi dels habitants del centre d'Espanya, els respondrà que ha de respectar l'horari i que no se n ' a n i r à fins que no toqui. Mentrestant, vostès aniran perdent trens i més trens fins que l'elegant empleat ho consideri oportú. La segona opció és d'alt risc, o sigui que vostès ja poden intentar colar-se per l'accés següent però en direcció prohibida; en aquest cas es trobaran amb un agent de l'autoritat competent que els sancionarà perquè els arbres no li deixen veure el bosc (és a dir, els autobusos). Com deia la meva àvia, la feina bien feta no té fronteres.

EMILIO

ARADAS

Esport a Sant

GAI.LOFRÉ

Cugat

Fa poc vaig anar a Rubí perquè la meva filla havia de jugar un partit de bàsquet i em vaig quedar bocabadat de les instal·lacions esportives que hi ha a Can Rosés. Em vaig adonar encara més de les carències que pateix Sant Cugat en aquesta matèria. L'Ajuntament hi hauria de fer alguna cosa, ja som més de cinquanta mil i quasi tenim les mateixes instal·lacions que quan érem molts menys.

JVAN A. ROMAN

Degradació mediambiental a Sant Cugat i rodalia iQue raó que té el Sr. Josep M. Pujols, que amb el seu escrit que va sortir publicat en el número 698 del TOT Sant Cugat es manifesta molest per

la degradació mediambiental que sofreix Sant Cugat i rodalia! Només per posar-ne un exemple, diré que en alguns racons del parc de la Pollancreda s'hi amuntega la mateixa porqueria des de ja fa més d'un any, sense que ningú es preocupi per retirar-la. M'he posat en contacte diverses vegades amb el departament de Medi Ambient de l'Ajuntament per intentar que hi fessin alguna cosa per solucionarho, però no ha servit per a res. La brutícia segueix al seu lloc. Per això vull sumar-me a tots aquells que estan en desacord amb la política mediambiental de l'Ajuntament de Sant Cugat.

ALEXANDER

L'ermita

WINTZER COLI.

del Sant

Crist

El fascicle Viure, resum de l'any, encartat en el número del 28-1-00 del periòdic ELS 4 CANTONS, publicava una ressenya de la reconstrucció de l'ermita del Sant Crist de Llaceres amb el títol El Sant Crist torna a fer bona cara. Per tal d'afavorir l'exactitud de la memòria col·lectiva hi faig les observacions següents: - L'acte de benedicció va tenir lloc efectivament el dia de la festa major passada, però no va consistir en una missa solemne, com indica la nota, sinó en una pregària a la qual en van seguir moltes més durant tot el dia. - La col·laboració de l'Ajuntament a la reconstrucció de l'ermita es va limitar a la plantació d'una renglera d'arços sobre el mur de contenció i en manifestar la voluntat política de remodelar l'entorn -que és un espai públic força descurat- i que avui encara està com estava. - El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat es va fer càrrec de la restauració dels frescos de Grau-Garriga per un valor estimat de 800.000 pessetes. - Els primers treballs a l'ermita es van fer fa gairebé tres anys, quan va començar a ensorrar-se la teulada. El cost de tots els treballs -des de l'estudi inicial dels fonaments fins als a c a b a t s - ha .pujat 16.822.617 pessetes. - La parròquia va encapçalar, com era el seu deure, la Comissió per a la restauració de l'ermita del Sant Crist de Llaceres, en la qual, per la seva demostrada sensibiliat, hi van prendre part molts components de l'Associació per la

Preservació del Patrimoni Cultural. - Com que la campanya inicial: "Que en puguin gaudir els nostres fills" va tenir una resposta insuficient, la parròquia va anar recollint donatius i fent algunes col·lectes dominicals extraordinàries per a l'ermita. La del proppassat 30 de gener va acabar de liquidar el deute. - El nombre d'aportacions que han fet possible la reconstrucció de l'ermita des del 276-97 al 30-1-00 s'acosta a les cinc mil (4.951) i n'hi ha hagut de tots els formats. Així que avui la Comissió i tota la parròquia de Sant Pere tenim el goig d'oferir a tots els santcugatencs, sòbriament rejovenit, un punt de referència de la pròpia identitat cristiana i una obra d'art que ha adquirit una nova bellesa: la de ser una obra de participació.

BLAIBLANQUER

ICITRINA PREV.

A les nostres municipals

autoritats

Com a president de l'Associació de Veïns del Parc Central i en nom de la mateixa, he de comunicar a les nostres autoritats municipals el que en repetides ocasions hauran pogut observar. iÉs lícit que dintre d'un terme municipal pugui realitzar-s'hi grups d'acampada, amb caravanes i romandre dintre del terme durant dies, mostrant una imatge que realment no hauria de correspondre a la nostra ciutat? Doncs sí, això existeix en l'actualitat, i pot veure's aquest espectacle gratuït, amb tots els estris a l'exterior, fins i tot roba estesa al sol, en la zona de Can Mamet, just a l'entrada o sortida a la carretera o rotonda per on transcorre l'autopista direcció Terrassa/Manresa. Suggereixo primerament constatar aquest fet, i en segon lloc, si aquesta acampada no és lícita, per part generalment de vehicles amb matrícula estrangera, la conveniència de la col·locació de cartells, almenys en dos o tres idiomes indicant la PROHIBICIÓ D'ACAMPADA, perquè aquest espectacle en endavant no hagi de produir-se, o si no que la nostra policia local actuï en conseqüència.

JVAN SEGURA RAMOS

Opinió

E 1 S 4 C A N 1 W B Divendres. 4 de febrer del 2000

t e r r a t

L'apologia del dia IOSEI' D A N I E L G U B E R T

conclusió q u e la del dia és la m é s significativa i uniforme: sempre la mateixa durada, vinti-quatre hores. El mil·lenni, el segle i, fins i tot, l'any, solen ser molt amplis. A més, l'any no és c o n s t a n t , ja q u e cada q u a t r e hem d'afegir-li... un dia. L'hora, el minut i el segon són massa fugaços per constituir un lap-

e retorn a Sant Cugat després de molts anys vivint al país dels rellotges (Suïssa) que dicten el nostre temps, he meditat, com suposo que t a m b é molts de vosaltres, en els conceptes 'segle' i 'mil·lenni'. Q u e si canvien, que si no canvien: fins al darrer segon del 99 no ens hem posat d'acord sobre el tema. No obstant, d'alguna cosa n ' h e m tret l'entrellat. S'ha celebrat el fet que per primera vegada després de 1.000 anys i per darrera, els propers 1.000, hem estat espectadors del canvi simultani de quatre xifres alhora. El proper 31 de desembre, a mitjanit, celebrarem (novament?) el canvi de segle i de mil·lenni. Però avui només m'interessa l'apologia del dia: porció de temps en què fem sense defallir gents una llarga corrua de gestos repetitius mentre la Terra acompleix puntualment un gir complet sobre el seu eix. De totes les mesures del temps al nostre abast, un arriba a la

S e v e r

"De totes les mesures del temps al nostre abast, un arriba a la conclusió que la del dia és la més significativa i uniforme"

se d e t e m p s a m b u n a c e r t a entitat en què es pugui realitzar una tasca d'alguna manera visible. Potser només ho aconse-

gueixen els esportistes d'elit. Si bé el segon (i més encara la centèsima de segon) és el lapse de temps que ens trasllada d'un any, d'un segle i fins i tot, d'un mil·lenni a l'altre. N o m é s la rotació de la Terra sobre el seu eix, durant 24 hores, és a dir, un dia, té al m e u p a r e r a u t è n t i c a e n t i t a t . Aquest fet s'ha manifestat molt clarament durant les hores que la televisió ens ha regalat amb les imatges de l'alba i la posta de sol esglaonades en diferents usos horaris de la Terra durant el darrer dia d e 1999. H e m p o g u t apreuar com es van construint els trossos de dia fins completar el final de la rotació. Partint, doncs, del principi que el dia és la mesura ideal del temps, la més perceptible, la que es repeteix més vegades en les nostres vides de manera racional, he pensat que seria interessant recalcular els anys de cadascun de nosaltres, expressant-los en dies: 18.262 dies als cinquanta, i en el meu cas hauria d'arribar

T i t o

als 24.000 el proper 7 d'abril. S'imaginen la de coses, gestos i actes més o menys repetitius que he fet en 24.000 dies d'existència? És fàcil establir un barem i sorp r e n d r e familiars i amics enviant-los les nostes felicitacions en complir 15, 20 o 25.000 dies de vida.

cada dia, sense esperar fer-ho de manera més espectacular a fi de l'any. De fet, a la nostra parla habitual s'ha adoptat el nom 'dia' per exposar diverses idees, tal com 'viure al dia', 'un dia sí, l'altre també', 'tot el sant dia', 'tots els dies de la meva vida', 'tenir el dia girat', o d'altres en les quals la paraula 'dia' s'utilitza per espaiar activitats o actituds, tals com 'd'un dia per l'altre', 'hi ha més dies que llonganisses', 'el dia més llarg', 'el dia D', 'el dia del Judici Final', etc.

"Millorem en alguna cosa nostra cada dia, El mil·lenni, el segle i fins i tot, sense esperarfer-ho de l'any, són excepcionals, però el manera més espectaculardia quotidià, és més a la vora nostra: és més h u m à , p e r m e t afí de Pany " modelar les nostres vides a poc

a poc! Donem-li el protagonisme que es mereix!

La meva proposta és senzilla: donem al dia tot el protagonisme que té en les nostres vides. Millorem en alguna cosa nostra

Josep Daniel Gubert és Economista

porxo

Mercats del Tercer Món FONTCUBKRTA

e llegit una carta d'una lectora publicada a la "Bústia" d e l Tot Sant Cugat (22 al 28 de gener del 2000). Es titula Manca de preus al mercat Torreblanca i parla q u e a les p a r a d e s del m e r c a t no s ' e x h i b e i x e n els preus del articles i q u e hi ha deixat de comprar perquè no té ganes d'anar a preguntarlos un per un, parada per parada. Prefereix anar als hipers o a les grans superfícies perq u è , a més del preu, li deixen triar la fruita.

EIS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat

els4cantons@tptsaíitcugat. com

La s i t u a c i ó d e la q u e i x o s a l e c t o r a — s e m b l a q u e no és l'única perquè diu que moltes de les seves amigues han deixat t a m b é de comprar-hi per a q u e s t m o t i u — e m fa recordar els mercats del països del Tercer Món q u e conec. A mi m'agrada anar als mercats de cada ciutat q u e visito. És una visita q u e em p e r m e t descobrir la gent autèntica del poble. Doncs bé, a la majoria de mercats no hi posen els preus. Sabeu per què? Perquè els ven e d o r s i els c o m p r a d o r s j u -

guen l'apassionant joc del regateig. Tu preguntes i et diuen un preu molt més alt. Tu els n'ofereixes la m e i t a t i finalm e n t q u e d a en un "ni per a tu ni per a m i " . Això passa també en els nostres mercadillos. Jo e m pregunto: no deu ser q u e en el mercat Torreblanca han imposat el regateig? Buscant potser noves t è c n i q u e s empresarials per a c o m b a t r e científicament l'impacte competitiu de les grans superfícies importen del Tercer Món t è c n i q u e s vàlides des de l'edat de pedra. A vegades funcionen. En el món en q u è vivim, que s'ha fet petit gràcies a l'Internet, la mobilitat social o els viatges, l'aplicació d e velles i d e e s d ' a r r e u a v e g a d e s són un èxit. Jo recomanaria a la q u e i x o s a lectora del TOT q u e torni una altra v e g a d a i a c t u ï d e la m a t e i x a m a n e r a que ho faria en un mercat d'un país africà o asiàtic. Regategi. Ofereixi la m e i t a t del q u e li demanen. Potser finalment traurà millors preus. A mi per-

sonalment, aquestes tècniques tan innovadores no m'agraden i no em sentiria c ò m o d e actuant així. Cal conèixer tants preus d e tants articles per poder oferir un preu r a o n a b l e ! Jo seguiré a n a n t als llocs on vegi els preus i on pugui triar la fruita. Si comprés a llocs on no hi a preus visibles sempre tindria la sensació que el preu que e m d e m a n e n no és el mateix per a tothom. Sempre pensaria que no li d e m a n e n el mateix preu a un client de tota la vida q u e a un passavolant. S e m p r e pensaria q u e si faig cara d'innocent em p o d e n demanar un preu més alt q u e a u n a a l t r a p e r s o n a a m b cara Senterada. Per cert, què en diu l'Ajuntament?. N o és obligatori q u e hi f i g u r i n t o t s e l s preus en els mercats municipals? E n els m e r c a t s d e les ciutats del Tercer Món sembla q u e no ho és.

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

ï I o t / a

No, Sr. Cortina, no s'edificarà a Torre Negra lOAN CARBÓ I SKRINANA

uan en l'anterior m a n d a t mun i c i p a l s'inicià el p r o c é s d e protecció de Torre Negra coíefTç"ava un camí decidit i valent per tal d e c o n v e r t i r en no u r b a n i t z a b l e aquesta zona de Sant Cugat, d'alt valor natural i paisatgístic però t a m b é s e n t i m e n t a l per a tots els s a n t c u g a tencs. E n la reunió de la comissió de seguiment de maig del 97 es van plantejar cinc vies per a la p r e s e r v a c i ó i tots els m e m b r e s de la Comissió varen decantar-se per la s e g ü e n t :

quals el nostre, i és per a q u e s t motiu q u e s'inicià el camí de protecció. A finals de juliol de 1999 la Comissió d'Urbanisme d e Catalunya ( C U C ) retornà a l'Ajuntament l ' e x p e d i e n t sense entrar a valorar-ne el contingut Fins que no es c o m p l e t é s el d o c u m e n t presentat ja q u e , al parer d e la C U C , el d o c u m e n t és t è c n i c a m e n t i n c o m p l e t i, cas d ' h a v e r de fer front als tribunals, cal q u e l ' e x p e d i e n t sigui impecable si es vol assolir l'objectiu de protecció.

Metropolità per la protecció de Torre Negra necessita aquest diàleg. Així doncs, a m b a q u e s t e s incerteses, el procés continua endavant amb la intenció d'aconseguir que es produeixi u n p r o n u n c i a m e n t d e la C o m i s s i ó d ' U r b a n i s m e de Catalunya favorable al canvi de qualificació defensada des de Sant Cugat i, paral·lelament, hem i n i c i a t cl n e c e s s a r i d i à l e g a m b els age nts implicats, amb els titulars de drets legítims a la zona, i a m b les ins-

A m b la vocació de titularitat pública que té el sistema de Parc Rural, la Comissió e n s d e m a n a la fórmula d'adquisició del sòl i ens fa entrar d'una forma decidida en el tema de la valoració. E n a q u e s t sentit, el Sr. Cortina manifesta en el seu article la conveniència d'assolir acords i consens amb tots els agents implicats i diu que creu que les màximes garanties q u e el proc e d i m e n t d e preservació pot establir respecte a possibles i indesitjables recursos d a v a n t d e l s t r i b u n a l s és l'adopció d e mesures d'acord amb el conjunt d'agents implicats en el futur Parc Rural. C e r t a m e n t q u e comparteixo la seva opinió.

titucions q u e p o d e n c o n t r i b u i r a fer realitat la implantació de Parc Rural. Si l'estratègia de defensa de la posició municipal per la preservació de la Torre Negra va ser dissenyada per uns professionals contractats, ens va semblar lògic q u e fossin ells mateixos els qui la continuessin defensant i d'aquí l'oferta professional a l'equip coordinat pel Sr. Cortina. Per tant, si la voluntat de preservació municipal continua sent clara, cal preguntar-se q u è és el que ha motivat q u e qui va coordinar el disseny de l'estratègia juridicotècnica de protecció declini l'oferta de col·laboració q u e se li fa des de l'Aj u n t a m e n t en la nova etapa q u e s'inicia en aquest procés, quan sembla q u e tornarem a necessitar d ' u n assessoram e n t professional extern al consistori per assolir l'objectiu proposat.

" D e l sòl urbanitzable no programat al sistema general d'espais lliures del sòl no urbanitzable d'especial protecció. Els rodals de la Torre Negra com a zona protegida amb la classificació legal de Sistema General de Parc Rural dins del sòl no urbanitzable d ' e s pecial p r o t e c c i ó . T i t u l a r i t a t p ú b l i ca/privada de la zona protegida". La voluntat conscnsuada dels grups m u n i c i p a l s era clara, i ferma l'opció per la fórmula clarament més proteccionista de les cinc possibles que els tècnics posaren damunt la taula. Es tenia clar que aquest procés plantejava una sèrie d ' i n c e r t e s e s q u e c o n t i n u e n existint i el q u e no tingui cap d u b t e sobre el resultat final del camí encetat o bé no sap d e q u è p a r l e m o és un irresponsable, perquè ni el dret ni l'urbanisme són una ciència exacta. Q u è ha canviat avui en relació a m b la situació de fa més de dos anys pel que afecta a la protecció de l'àrea de la Torre Negra? Doncs sembla que ben poca cosa: a la ciutat hi ha nova gent al consistori i un nou e q u i p d e govern a m b la voluntat política clara de preservar la zona. Q u a n el Pla G e n e r a l Metropolità de 1976 d e t e r m i n à la qualificació de sòl urbanitzable no programat de l'àrea-; formulà una opció que, transcorreguts més de 20 anys, cal i volem revisar com tantes altres d e t e r m i n a c i o n s d ' a q u e s t Pla q u e , no ho oblidem, és la llei q u e ordena el c r e i x e m e n t d e Barcelona i els municipis del seu entorn, entre els

Estic convençut que el d o c u m e n t era un d o c u m e n t poc parlat a m b els propietaris, a m b la Generalitat i a m b els tècnics municipals i crec sincerament q u e una modificació del Pla General

Un professional del dret, davant l'o-

ferta d'una proposta de treball pot tenir la legítima aspiració de d e m a n a r al seu client, en aquest cas l'Ajuntament de Sant Cugat, garanties de respecte a la seva estratègia en la defensa de l'obj e c t i u q u e se li ha e n c o m a n a t . Si al senyor Cortina no se li ha discutit cap dels seus plantejaments és, si més no, s o r p r e n e n t el declinament de l'oferta q u e se li ha fet des de l ' A j u n t a m e n t d'assumir la coordinació de l'equip tècnic en aquesta nova etapa, i més encara q u e ho faci al·ludint a una suposada intenció revisionista de la línia de protecció e n c e t a d a en l'anterior m a n d a t - i cal recordar que altres m e m b r e s de l ' e q u i p redactor no t e n e n la mateixa o p i n i ó - suposició que q u e d a p l e n a m e n t d e s m e n t i d a , no n o m é s per les manifestacions polítiques de l ' e q u i p de govern i de tots els grups del consistori, sinó també per la confiança que implica demanar-li que assumeixi l'encàrrec i q u e ho faci segons la línia de defensa de la posició municipal que ell i el seu e q u i p van dissenyar. I no p o d e m oblidar que els polítics q u e no tenim formació jurídica hem dit el que volem -protegir Torre N e g r a - i són els tècnics els qui ens han de dir com s'ha de fer. Cal, doncs, preguntar-se quins són els motius reals que han mogut el senyor C o r t i n a a rebutjar l e g í t i m a m e n t l'oferta i a esbombar la decisió presa amb argumentacions més polítiques q u e no pas t c c n i c o j u r í d i q u e s . Ben cert q u e per n o s a l t r e s és una incògnita i una decepció, però no cal donar-hi més importància. Altres equips tècnics tenim al país i de ben segur que no ens faltaran professionals decidits a tirar end a v a n t a m b el camí e n g e g a t d e protecció d'aquesta part de Collserola.

Joan Carbó i Serinana és tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible

DONCS SEMBLA QUE SA HAN COMENÇAT, TU I!

... MIRA, E L woü w t U T O f t V ÜRBAHISME H

EL MEU AVI SEMttE DEIA ... ?ER AMAR A BARCELÓ HA HO HAURÀS D'ANAR-HI AMR TARTANA. fODRÀS FUJAR AL METRO A l ESTACIÓ *E " ? l DEU X à N M l " !f

HE SEHTIT QUE HI «A PRE55IOMS DE DALT PE TOT fER *©&AR ORDRE I » L'AFER DE LA "tom NEGRA H

CAN BORRELL" !!

a£—

=»* _*»-

C3&S**ítv2W

ELS / C A T Y I Ü N S Divendres, 4 dt febrer del 2000

s o t e r r a n i

Sobre la sanitat a Sant Cugat EUiA

amb fons públics el funcionament de m e t r e s q u e estableix la legislació sapreocupa el futur laboral del seus setsquerra Unida i Alternativa va centres privats i perquè en l'actual debat nitària sobre mínims i màxims de pocents treballadors, que no tenen per què apostar clarament, en les recents entre l'administració del centre i les diblació (5.000 i 25.000 habitants) que han eleccions autonòmiques i munipagar els errors de gestió en els quals no verses institucions no s'esgrimeixen rad e ser c o b e r t s per c e n t r e s d ' a t e n c i ó cipals celebrades a Catalunya, per la detenen ni art ni part. ons, recolzades en estudis competents, primària. fensa de la sanitat pública (o sigui de Exigim, per tant, que es publiqui, si que demostrin la necessitat d'un estapropietat i gestió públiques) com a eina En l'àmbit comarcal, però també pel existeix, algun estudi de planificació sabliment hospitalari d'aquest tipus amb bàsica per garantir el dret a la salut per seu abast q u e va més enllà del Vallès nitària o de recursos hospitalaris que derelació als establiments ja existents a la a tots els habitants. N o obstant, aquesOccidental, un altre dels punts conflicmostri la necessitat d'una instal·lació d'acomarca (Hospital de la mancomunitat ta queda un cop més postergada davant tius del sistema sanitari ho tenim en cl quest tipus, o que es realitzi en el seu Sabadell-Terrassa, Ics exigències dels cas d e l ' H o s p i t a l defecte. Si un estudi hospitals de Sabamecanismes de General de Catalunen demostrés la nedell, Mútua de Temercat, veritable reya, on la iniciativa cessitat, la conclusió "/£/ Centre d'Atenció rrassa i Hospital de gulador de les presprivada, responsable a e x t r e u r e seria imSan Làzaro, e t c ) . "No admetem que l'Hospital mediata, la seva intacions d'un dret bàdel mateix acaba de Primària de Sant Cagat sic. com és el de la fracassar, i és. un cop a màxim s'a- General de Catalunya s'integri c o r p o r a c i ó , no a la gaudeix del dubtós honor de més!, l'administra- Com salut dels ciutadans, firma que "quant a X H U P , en q u è coea l'cmpar de les po- ser un dels primers a assajar ció pública la que ha qualitat assitencial, a la Xarxa Hospitalària xisteixen centres púlítiques neoliberals l'hospital és dels blics i concertats, sinó / .• • . d'acudir d'emergènd'Utilitat Pública " impulsades pel gomillors del mercat, la seva incorporació al la seva gestió per una . . . ,. i per t a n t a b s u r d vern de CiU. Ho r nances i el funciopatrimoni públic de •^ eia a sanejar les n podem comprovar nament de la Generalitat i l'esq u e desaparegui", ," •£jLp3"H^ institució privada " en l'àmbit local en l'establiment. No a m b paraules del tabilitat dels seus trela cada cop més ineadmetem que seu president, Pere balladors. Si demosficaç actuació de l'úaquest hospital s'inNarbona, en declat r é s el c o n t r a r i , nic (!) Centre d'Atenció Primària de Sant tegri a la X H U P (Xarxa Hospitalària d'Uracions al periòdic local Gran de Sant només cabria reflexionar sobre els meCugat del Vallès, que gaudeix del dubtilitat Pública) com afirma l'acalde de Cugat del Vallès, del dijous 20 de gener canismes q u e assegurin la continuïtat tós honor de ser un dels primers a assaSant Cugat, Lluís Recoder (vegeu E L S del 2000, on admet que l'únic criteri d'elaboral dels seus treballadors en altres jar la seva gestió per una institució pri4 C A N T O N S , 3 de d e s e m b r e d e 1999) ficàcia utilitzat per defensar el que es centres on siguin necessaris, i la reconvada (a càrrec de la Mútua de Terrassa), perquè significa la seva incorporació als perfila com a una mala aventura inverversió de l'edifici per a altres usos que es sobrecarregada de p a c i e n t s , q u e d e sistemes de concertació mitjançant els sionista és el benefici econòmic, no les consideressin socialment pertinents. mostra la necessitat urgent d'habilitar quals els successius governs de CiU han necessitats sanitàries o socials de la pouna segona Àrea Bàsica de Salut per a procedit a consolidar la privatització de blació a la qual p e r e s u m p t a m e n t va Esquerra Unida i Alternativa Sant Cugat del Vallès, complint els paràl'atenció sanitària a Catalunya, a finançar adreçada la seva activitat. N o m é s ens de Sant Cugat

Des

d e í

Turó

Can

M a t a s

Sr. Alcalde, qui genera l'oposició? À N G E L CASAS

n el passat ple municipal, el portaveu del PSC va demanar, molt encert a d a m e n t , explicacions a l'alcalde per les seves manifestacions nadalenques, que l'oposició "posava pals a les rodes" i que era incoherent. Per justificar això, va remetre's a la "incombustible" taxa de sanejament, que tota l'esquerra municipal va votar en contra, excepte el PP, que també tenia en el programa la seva eliminació. Per tant, d'incoherència programàtica de l'esquerra, res de res. I tampoc tal com va dir l'alcalde, que en les ciutats on governa l'esquerra, també havien apujat la taxa. Cal dir-li que als llocs on l'han apujat mai han tingut la taxa incorporada dintre de l'IBI com aquí, o com a Terrassa. Sabadell i Cerdanyola, que continuen sense taxa.

Jo entenc que quan diu "posar pals a les rodes" vol dir posar en dificultat la realització de propostes del seu programa. Però si mirem ara el que deien tots els programes respecte a la taxa de sanejament, v e u r e m que mentre CiU no en deia res, tots els altres d e i e n d'eliminar-la. Qualsevol govern municipal, sigui amb majoria absoluta o sense, posa als altres partits en l'oposició en el m o m e n t en q u è comença a governar, sense el compromís de posar en el seu programa de govern propostes coincidents, sinó per les complementàries, pel q u e cal ferho. Per què complementàries? Doncs perquè si són iguals, ja les tirarà endavant el partit majoritari del govern, i no li cal cap pacte, ja que els vots ja els tindrà de tots els que hi coincideixin, estiguin o no al govern.

Hauria de ser la complementarietat dels p r o g r a m e s el q u e hauria de ser motiu del pacte entre força majoritària i minotitàries, per assegurar la consecució del programa majoritari i la millora amb propostes dels minoritaris. Q u e l'oposició ha de tenir sota control l'equip de govern respecte al que deixa de fer, el que fa, com ho fa i quan costa, també. Però això també ha de ser una autoexigència dels qui governen. El seu govern, com millor pot c o m p r o m e t r e a m b les s e v e s propostes als partits minoritaris és valorant i incoporant propostes d'ells, que no sent coincid e n t s ni contràries, són complementàries pel millor servei als ciutadans. Sr. Alcalde, no desconfiï més dels altres partits, que tots volen

el bé dels ciutadans. N o faci més de llanero solitario, que això perjudicarà els ciutadans i en conseqüència el seu govern. Miri què han fet altres ajuntaments del Vallès. Per exemple a Rubí, on IC-V no tenia majoria absoluta, va pactar amb el PSC. A Terrasa, on el PSC té majoria absoluta està buscant el pacte amb CiU i/o IC-V. A Sabadell, on el PSC no tenia majoria absoluta, va pactar amb CiU, E R C i m e m b r e s d'IC-V. A Cerdanyola, on el P S C tenia majoria absoluta, va pactar a m b IC-V. Per acabar amb exemples de tot tipus, posaré el de Castellar del Vallès, on CiU tenia majoria absoluta i no obstant, va pactar amb PSC i E R C , i no ha estat impediment per al seu alcalde ser recentment nominat Secretari Nacional d'Organització per CDC.

Ara té a la mà la possibilitat de realitzar-ho. Si hi posa voluntat i habilitat, pot aconseguir pactar els pressupostos amb els partits minoritaris. Li recordo, encara que no li faci falta, que els regidors minoritaris representen en conjunt un pes polític del 64% del consistori i per tant, de les propostes dels seus programes, i que aquestes, en uns pressupostos d'inversions per a aquest any, haurien de tenir com a mínim, un 60% del total que pensin destinar a aquest capítol. Pactar per aconseguir millores per als ciutadans honora els qui pacten, i no pactar per amor propi de partit, devalua els partits per un partidisme que els ciutadans rebutgen.

Àngel Casas és exregidor del PSC

a S 4 CANTONS Divendres, 4 defebrer del2000

Les

noces , ae la setmana

Eduard Alberta i Marta Santillana

Alberta Tarragó i Paula Jaroslavsky

Àngel Marques, i Laura l.luhen

P&E

^•PHll&Will^^il^^W^ pllIllÉlllI

ulli 08190 Sant Cugat del Vallès mm*.,

Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-maH: <V*XffiíMmsm

EIS1 CANTONS

Entorn

l)k;u/lr,,; 4 febrer/tel >0ÚO

Campanyes

Sant Cugat és u n a ciutat cada c o p menys sorollosa Les sancions per excés de decibels comencen a donarfruit ANNA BoRAI - Sant Cugat -

I-objectiu és vetllar per la salut de la població, la base el civisme ciutadà. Sobre aquests dos eixos primordials s'està desenvolupant la campanya per controlar el soroll a la ciutat que va engegar fa unes setmanes el consistori de Sant Cugat. Les primeres passes van ser l'elaboració del mapa sònic de la ciutat i l'aprovació de l'ordenança municipal del soroll, que permet sancionar aquells que provoquin un soroll per sobre dels decibels establerts com a màxims recomanables. Quin/e dies de controls van servir per fer-se una idea de quin és el volum acústic que provoquen els vehicles que circulen per la ciutat, a la vegada que van fer les feines de difusió d'aquesta campanya. amb el suport d'uns tríptics que informaven els ciutadans tant de quines són les normatives que vetllaran perquè a Sant (Jugat no creixi la contaminació acústica com de quines són les mesures

que es poden aplicar per no superar els límits de soroll. Kn aquest m o m e n t ja ha començat l'etapa sancionadora. 1 ,'Ajuntament podrà exercir mesures coercitives, amb multes a partir de les 2().0(K) pessetes, a aquells que cometin alguna falta. I de fet, ja ha començat a fer-ho, tot i que els responsables d'aquesta carn-

Silenciant les motocicletes • Dels primers resultats de la campanya del soroll s e ' n desprèn que les motociletes són els agents que causen un increment major de la contaminacidacústicadel municipi, Les motocicletes han rebut el major control, amb intervencions i, en el cas corresponent, sancions, que la'resta d e v e h i c l e s . c n una iniciativa que també ha controlat el volum sonor d'algues locals d e ï à ciutat/ A. B. M.

panya, els tinents d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan ( larbó. i Seguretat Ciutadana. Jordi Farrés. han destacat que l'objectiu prioritari és "que tothom es concienciï" i que, per tant, es deixarà un marge de temps perquè l'infractor solucioni l'emissió de soroll. Primers resultats Quan encara no s'ha acabat l'estudi que analitzarà la dimensió que ha assolit la campanya en aquest període, Carbó ja aventura que "el problema el provoquen sobretot les motos". Segons el màxim responsable del departament de Ciutat Sostenible, l'homologació dels sonòmetres que controlen la contaminació acústica han detectat infraccions que en la major part corresponien a aquest tipus de vehicles, però que en general són pocs els vehicles que no s'adequen a la normativa. "Dels 300 controls durant els quinze dies inicials", explica Carbó, "el 85% eren correctes". Durant la segona part d'aquesta

La campanya del soroll prova de conscienriar la pobl/uió

campanya s'han efectuat 200 controls més, dels quals un 8% anaven acompanyats de la sanció corresponent, com ara un local que emetia un soroll més elevat que el permès, o a l'amo d'un gos q u e bordava i destorbava el descans dels veïns. "En aquests moments", reconeix Jordi Farrés a E L S 4 C A N TONS, "quan encara en falta la va-

O r g a n i s m e s

La constitució del registre de la propietat a Sant Cugat serà una realitat a la primavera

/•' X I

.\RROS\

loració global, podríem dir que la campanya ha estat molt positiva: s'ha informat a tota la ciutadania de la necessitat de fer menys soroll i de denunciar el que es faci, i s'han reduït el nombre de denúncies". Sant Cugat, doncs, tal com anunciava l'eslògan d'aquesta primera campanya, "Avança sense fer soroll".

Sancionada la tala d'un cedre de 2 0 metres REDACCIÓ

Recoder confirma que només falta Paprovació del Consell de Ministres A. B. M.

La constitució física del nou registre de la propietat a Sant Cugat serà una realitat a la primavera. Així ho ha confirmat l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, q u e ha afirmat q u e si es compleixen les previsions, el nou òrgan estaria ja constituït a la primavera. Abans, però, el registre de la propietat santeugatenc haurà deler encara algunes passes. Rec o d e r ha manifestat a F.l.s 4 C A N T O N S haver-se posat en

contacte recentment amb el director general dels Registres i el Notariat del ministeri de Jus-

tícia ubicat a Madrid, Luís Maria Cabello, q u e li va assegurar que el Consell de l'Estatja tenia la proposta d'aquesta nova demarcació i que només faltaria l'aprovació del Consell de Ministres. Una aprovació que, segons Recoder, "em va assegurar que es faria en breu".L'alcade ha reiterat la seva voluntat que el registre es constitueixi aviat, tot destacant q u e era un dels objectius prioritaris ente les necessitats del municipi q u e va defensar en el seu programa electoral, conjuntament amb la millora del servei de Correus i la creació d'un jutjat propi per a la ciutat.

/-./ Hgi.stte de la propiel/il' i!\ una di Us iriiiiidiiaiinih

\MM/\ a la nulat I" X I

- Saat Cugat -

El propietari d'una de les finques del carrer Andana haurà de compensar el municipi per haver talat un cedre de grans dimensions (2.4 metres de perímetre per uns 20 d'alçada) sense llicència municipal. El consistori ha obert a aquest santeugatenc un expedient sancionadorque l'obliga a realitzar una sèrie d'actuacions per restituir la vegetació afectada. En l'àmbit privat haurà de realitzar un projecte d'enjardinament i plantació d'arbrat dins del seu terreny (mínim de deu arbres d'espècies nobles i majoritàriament autòctones). I en l'àmbit públic haurà de plantar espècies arbrades (vuit arbres) en diferents zones verdes de la ciutat, treballs que haurà d'efectuar abans del 30 de març.

Entoni

ELS ICANTONS Divendres, 4 defebrer del2000

C o m u n i c a c i o n s

Cinc operadors s'interessen a dur el cable fins a la ciutat

A XI

v x^»

Menta podria tenir la xarxa acabada el 2001 w A. B. M.

Jazztel, Retevision, Al-Jt (Uni2), i Menta són els quatre operadors de cable que han expressat el seu interès per compartir amb Telefònica l'oferta d'aquest servei en el mercat santcugatenc. El primer a arribar, però, serà Menta, amb qui l'Ajuntament i Localret (Consorci Local per al Desenvolupament de les Xarxes de Telecomunicacions i les Noves Tecnologies) està negociant. "En principi el compromís seria tenir la xarxa enllestida entre el 2000 i el 2001", assegura l'alcalde, Lluís Recoder, "i és molt important que Sant Cugat tingui operatiu el cable, amb certa urgència, si volem que les seves empreses tinguin els mitjans per ser cada cop més competitives, perquè l'ús de fibra òptica és cada cop més quotidià". En aquest sentit s'ha manifestat també Daniel Crivillé, cap de Projectes de Localret, que defensa que "a més, l'arribada de cinc operadors facilitarà una llibertat de preus que afavorirà molt l'usuari, que

també podrà disposar d'eines molt vàlides com ara Internet a gran velocitat i amb una tarifa plana". Segons el cap de Projectes de Localret (organisme que engloba prop de 750 municipis de Catalunya) en aquest moment el cable ja ha arribat a la ciutat mitjançant la línia dels Ferroca-

Des de Localret es demana una legislació per regular la intal·lació d'antenes de telefonia mòbil rrils Catalans de la Generalitat. "En aquest moment, Menta està estudiant el tipus de xarxa que vol emprar a la ciutat i un cop ho decideixi començaran les obres". Per agilitzar aquesta implantació, l'Ajuntament cedirà les instal·lacions de l'antiga seu de la policia local perquè la puguin fer servir com a centre d'operacions. Si es compleixen les previsions, abans

del 2002 estarà cablejat el municipi.

*·2&S8S5S8&& $?$#'

IMpy

Regulació per als mòbils

SÉ^ ^ » L * * ) •

D'altra banda, la proliferació de l'ús de la telefonia mòbil ha estat el que ha impulsat Localret a proposar una ordenança reguladora sobre la instal·lació d'antenes "Ja se'ns han presentat alguns problemes", explica Recoder, que també és vocal de la junta de la demarcació nord-oest d'aquest consorci municipal català. Segons l'alcalde, algunes companyies no demanen cap llicència municipal per instal·lar les seves antenes, "i en algun cas", afirma Recoder, "també les hem hagut de denegar". Per Xavier Marcet, director de Localret "és evident que parlem d'una necessitat saber on es poden col·locar i potenciar que diferents operadors puguin compartir les instal·lacions efectuades amb l'objectiu de reduir l'impacte". Des del consorci s'està potenciant l'establiment d'un diàleg entre les diferents administracions catalanes per trobar-hi una solució.

Ï5<w*-Si•P"J]y v

*ís!f'

' *? "*•"«

~~"

**"

*f i

K^ - "

-**

IP# L_

^KV

3^^^^^^H WJIP^WW

mm*-

PP** -

!>** '^n»-

, *•

í*

tÀ,*

iT:*

& ;

La ciutat estarà cablejada d'aquí dos anys. FOTO: XAVILARROSA

C o l · l a b o r a c i o n s

r g a n s

Els alcaldes de Sant Cugat i Rubí volen compartir les plantes de reciclatge

Sant Cugat haurà d'esperar Pany vinent per poder tenir un jutjat propi

Recoder i Pallejà conversen sobre com tractar els residus conjuntament A. B. M. A. B. M./ INTRA-ACN

Els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí podrien compartir l'aprofitament del servei de les plantes de reciclatge i triatge d'aquests dos municipis. Aquesta és la voluntat dels seus dos alcaldes. Lluís Recoder i Eduard Pallejà, els quals han reconegut haver iniciat les c o n v e r s e s per veure com aquest desig inicial es pot dur a la pràctica. Pallejà va reconèixer a la premsa que amb Recoder "hi ha molt bona sintonia respec-

te a la qüestió de compartir els serveis de les dues plantes". I per la seva banda, l'alcade de Sant Ciugat s'ha manifestat en els mateixos termes, tot apuntant que tot just ara s'inicien les converses que duran a terme els regidors que tracten els temes de Medi Ambient i recuperació dels residus. La planta de compostatge de Sant Cugat està apunt de ser inaugurada, mentre que la planta de triatge de Rubí no estarà enllestida fins a l'estiu, però si les negociacions arriben a bon fi, "l'endemà d'inaugurar-la podríem compar-

tir-ne els serveis", ha assegurat Pallejà. "L'aprofitament conjunt", ha manifestat Recoder, "seria una molt bona solució". Tots dos alcaldes reconeixen la necessitat que els municipis catalans comencin a conscienciar-se de la necessitat de recuperar les deixalles que produeixen i disminuir l'impacte ambiental que aquestes provoquen, així com de compartir els serveis per optimitzar els recursos que necessit e n els a j u n t a m e n t s per desenvolupar les seves tasques.

Una de les reivindicacions socials que es van repetint al pas dels anys haurà d'esperar l'any vinent per veure's materialitzada; Sant Cugat no disposarà d'un jutjat propi durant el 2000. La ciutat no es troba entre el llistat de noves creacions d'aquests òrgans que ha anunciat recentment la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Núria de Gispert L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha manifestat a aquest setmanari que el tema del jutjat "està una mica verd, però el te-

nim molt present atès que és una de les prioritats que tenim des de l'equip de govern". Per Recoder, que Sant Cugat tingui jutjat propi és una gran necessitat, i és per aquest motiu que, segons ha anunciat a E L S 4 CANTONS, es reunirà amb la consellera en breu per mirar de concretar més aquest tema. Les noves creacions anunciades des del departament de Justícia apunten la creació de vint-i-tres nous òrgans jurisdiccionals, amb quatre nous jutjats al Vallès Occidental: el de primera instància i instrucció número 5 de Rubí, el número 6 de Cerdanyola i jutjats socials a Sabadell i Terrassa.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA • Empresa ' líder en el seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

^ • ·

Av. Graelts, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leoneNi@leonelli.com web: wwwleonelli.com

Entoni

ELS4CA1YTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

AVINGUDA RIUS I TAULET

I s

c a r r

r s

d e S

'I11 muní 11 hi

&í

[MUr-lr-biTi

f u 9 a í

l'avinguda Rius i Taulet de mitjans del segle XIX predominaven les edificacions destinades a habitatges, de línia purament rural, sobre les quals Madoz assenyala en el seu Diccionario del 1846, que "la major part tenen de dotze a tretze vares d'elevació" -poc mes de deu metres-. Així mateix, segons la Topografia Mèdica de Sant Cugat del VatUs del 1905, les cases d'aquesta zona del municipi estaven

formades per una planta baixa, amb una cuina» un menjador i un celler a la part del darrere, amb espais per a l'aviram, conilleres o porquera, ei pou destinat a l'abastament d'aigua i la comuna, mentre que la part superior comptava amb elis dormitoris, les golfes i el graner. Al carrer, tocant a la porta, solia haver-hi una aigüera per a la bugada i la neteja dels estris domèstics. Contrasta, doncs, l'aspecte que presentava Rius

i Taulet fa un segle amb el que presenta actualment. Uavinguda és ara una de les tres grans vies d'entrada i sortida del centre de la ciutat, i l'única que el connecta directament amb un municipi veí. El seu traçat, que creua les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat al costat de la plaça Rafael Casanova, parteix de la plaça dels Quatre Cantons per arribar a la ronda Nord i a Rubí, passant per la carretera de Vallvidrera.

astellví SERVEIS ADMINISTRATIUS, N I h

ASSESSORAMENT

S.L.

B hus-f. ïyr,

L A B O R A L I FISCAL

ADMINISTRACIÓ ASSEGURANCES TRÀMITS I GESTIONS

DE F I N Q U E S GENERALS

vetennos HOSPITAL OBERT LES 24 H.

ADMINISTRATIVES

COMPRA I V E N D A DE F I N Q U E S

Perruqueria

Ap. Correos, 30 • Rius i Taulet, 4

Tels. 93 674 12 41 / 93 674 13 66 • Fax 93 674 12 58 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (8ARCEL0NA)

Taulet. 31

93 589 71 41 • 0 Gratuït

Entorn

ELS4CAIVIWS Divendres, 4 dr febrer del &W

ELS PRIMERS ESPAIS URBANITZATS

Un camí integrat en la ciutat

ot i ser un dels espais urbans més antics de la ciutat, l'avinguda Rius i Taulet és una de les vies que té una clara data de naixement: 1889. Va ser en aquell any que es va decidir donar el nom del polític català -promotor de l'Exposició l niversal del 1888 i nomenat marquès d'Olèrdola- al tram urbà de la carretera de Rubí des del seu començament, a la placa dels Quatre Cantons. Amb el nom, l'avinguda va prendre també una vinculació més estreta amb una ciutat en constant creixement. L'avinguda Rius i Taulet neix. per tant. de l'apropiació de la ciutat d'un camí de ferradura que des de temps antics, i fins a la dècada vuitcentista dels setanta, facilitava el trànsit entre Sant Cugat i Rubí, fet que va canviar radicalment el 1872, amb la construc-

Va ser la primera en tenir semàfor i un incipient servei de clavegueram el 1881

ció del segon tram de la carretera de Gràcia a Manresa i Terrassa. Aquesta carretera va néixer com a continuació de la carretera entre Gràcia i Sant Cugat per Collserola (serà la carretera de la Rabassada o Arrabassada), i va ser auspiciada per la Diputació de Barcelona. Quatre eren els espais que travessava aquest camí: Can Rabella i Can Cabassa, d'una banda, uns massos que des de l'arribada de la fil·loxera dedicaven els seus esforços als cereals, les proximitats de l'ermita de Campanya

d fil L antic camí era utilitzat per les noies que treballaven s les fàbriques de Rubí FOTO: XAVILARROSA.

i Can Sant Joan. Espais que van veure's afectats d'una manera molt important pels canvis demogràfics que la modernització de la xarxa viària va ocasionar en el Vallès, que va permetre, per exemple, el successiu establiment de serveis d e transport de viatgers a m b diligències: una a m b Barcelona el 1878 i una altra amb Cerdanyola el 1887, que van subsistir fins a la primera dècada d'aquest segle i que van ser precursores del ferrocarril. Els carrers i les places del Sant Cugat d'aquell t e m p s no tenien pavimentació, i hi continuarien sense fins ben entrat el segle actual. A les èpoques de secada, esdevenien incòmo-

des espais polsegosos, en els quals s'endinsaven les dures llames dels carros, i quan plovia, es convertien en grans fangars, a causa, moltes vegades, de l'aigua que queia directament a la via des dels edificis. El 1881 s'acordà desviar les aigües que baixaven pel que ara és l'avinguda Rius i Taulet i el del Camp de Sant Sabí cap al torrent, pel carrer Santa Maria, en el que va ser una de les primeres actuacions en matèria de clavegueram a la ciutat. El fet és que aquesta vella avinguda ha estat, a més, una font de canvis constants per a la ciutat. La instal·lació del primer semàfor de Sant Cugat

el 1963 (fa només 37 anys) va tenir com a protagonista la confluència dels carrers de Santa Maria i l'avinguda Rius i Taulet, punt que és, d'altra banda, l'encreuament de les carreteres de Gràcia a Manresa i de sant Cugat a Cerdanyola. L'avinguda és ara un espai modern que combina tres aspectes centrals de la vida de Sant Cugat: les comunicacions, la vivenda i el comerç, i es converteix en l'eix vertebrador de la meitat oest de la ciutat, no tan sols per la seva estreta relació amb la carretera de Rubí i de Vallvidrera, sinó per ser una font d'esperit comercial i de serveis a veïns nous i vells.

EIS 4 CANTONS

Societat

Divendres. 4 de feiner di 12000

o r g a n i s m e s

El Nobel Adolfo Pérez Esquivel inaugura l'Escola de Cultura de Pau El santcugatenc Vicenç Fisas coordina la dipíomatura \ \ \ \ BoKAl - Bellaterra -

"l-'.K conflictes cal enfrontar-los i solucionar-los. mai eludir-los. perquè l'objeeriu é\s que es resolguin i per això es necessiten d e c i s i o n s i l u c i d e s a . I és en aquest sentit q u e l'Kscola de ( ailtura de Pau pot ajudar molt". Amb aquestes paraules el premi Nobel de la l'au Adolfo Pérez Ksquivel va donar la benvinguda de manera oficial a la noves instal·lacions d'aquesta escola, inaugurades dimarts passat a la I mversitat Autònoma de Barcelona amb la presència del seu rector. (larles Solà, del conseller de Presidència. Xavier Trias, i

del coordinador de la no\ a dipíomatura de cultura de pau i alhora càtedra l ' N K S C O per la Pau i els Drets 1 lumans, el santcugatenc Vicenç Kisas. "Ks tracta d'una passa summament significativa", argumentava Pérez Ksquivel, "pera la consecució de l'impuls de conceptes nous per a la societat com cl restabliment de la convivència entre els pobles". Perquè, si alguna cosa va voler deixar molt clara el Nobel de la Pau des de 1980, és que és necessari un canvi de mentalitat per superar "la cultura de la violència a la qual estem sotmesos". El Nobel argentí, defensor del respecte als drets humans des de

fa més de trenta anys. va esgrimir també durant la conferència organitzada amb motiu de l'organització que "la societat actual va evolucionant amb cada cop més avenços científics i tecnològics, però cada cop s'enregistra un deteriorament més profund dels valors". I n s valors de respecte. comunicació i estimació pels altres que, per Pérez Ksquivel. cal promoure en qualsevol àmbit: per l'argentí, el diàleg és la via per solucionar coflictes com el de Txetxènia, o el del terrorisme del País Basc que no va dubtar a condemnar, de la mateixa manera que es va manifestar favorable a jutjar Pinochet, "perquè la impunitat en detri-

\elolfo Pe're-z F.sqiuvel amb Carles Solà i Virem Fisas /•'.: X. I.ARROS.X

ment de l'enfortiment de la democràcia, i aquest cas està fent mal a tota la humanitat". Pérez Ksquivel va aprofitar per fer una crida a tothom que aprofiti amb accions aquest any que ha estat declarat per les Nacions Unides com l'Any Internacional de la Cultura de Pau, en el qual

S & r v 0 i s

C Ajuntament de Sant Cugat suspèn el contacte amb la gossera de Mataró fins que s'aclareixi el cas

s emmarca aquesta nova escola, el coordinador de la qual, Vicenç fisas, afirma que "hem d'estar molt c o n t e n t s " . Pel santcugatenc, és primordial que l'interès per la pau vagi creixent tlns que desaparegui la tendència d'optar per la violència per resoldreels conflictes.

Dos anys i tres mesos per estafes REDACCIÓ/ I N T R A - A C N

El consistorifeia poc temps que sacrificava els animals de la ciutat amb aquesta empresa A. B. M. - Sant Cugat -

I/'esquitx del cas de maltractaments d'animals a la gossera de Mataró ha arribat fins a Sant Cugat. Kl consistori santcugatenc estava entre els cinc ajuntaments vallesans que l'Associació per la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) va denunciar per contractar empreses que no respectaven la llei de protecció dels animals a l'hora de sacrificar els gossos i gats sense amo. "Kls primers sorpresos vam ser nosaltres", explica Marta Subirà, regidora de Comunicació i Promoció de la Ciutat, que ha assegurat que feia molt poc temps que es treballava amb aquesta empresa.Tant Subirà com Joan Antoni Quílez, propietari de la residència canina que es fa càrrec a la ciutat de la recollida d'animals abandonats, han confirmat a aquest setmanari que fins ara, els gossos i gats que havien de ser sacrificats es duien al centre de zoonosi de la Diputació de Barcelona, però que aquest cen-

l.ii llei obliga les empreses a apliear l'eutanàsia als animals sense provoea r-los dolor i patiment FOTO: XAXI

tre no podia continuar fent-se càrrec de tots els animals de la comarca "i ens van recomanar el centre de Mataró, que en principi complia totes les normatives", assegura Subirà. En el moment de conèixer la notícia, l'equip de govern del consistori, santcugatenc va decidir suspendre immediatament la relació amb l'empresa sacrificadora, "fins que s'aclareixin tots aquests fets". Des d'ADDA s'ha denunciat que

SACPA, l'empresa que doava servei a la gossera de Mataró, intoxicava amb C 0 2 els animals sense que aquests haguessin estat sedats. "La problemàtica de l'abandonament d'animals", afirma Subirà, "és un tema que ens preocupa molt, perquè a Sant Cugat tenim zones on venen des d'altres municipis a abandonar les seves mascotes". Des del consistori s'està enllestint la r e m o d e l a c i ó d e

LARROSA

l'ordenança sobre tinença d'animals de companyia que inclourà campanyes informatives per conscienciar la ciutadania perquè no els abandoni i en tingui cura de l'esterilització. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, la ciutat és una de les poques que té un índex més alt de retorn dels animals que es recullen: el 40% es queden a la ciutat, un 33% amb els seus propietaris i un 7% són adoptats.

- Sant Cugat -

Un veí de Sant Cugat ha esat condemnat a dos anys i tres mesos de presó per l'Audiència de Barcelona. Se l'acusa d'haver estafat 38 empreses (quatre de les quals del Vallès Occidental) mentre estava a càrrec de la gerència de l'empresa Gasóleos de Catalunya. Segons la resolució de l'Audiència, el santcugatenc va estafar un mínim que supera Ics trescentes mil pessetes, entre els anys 1993 i 1997. L'estafa es produïa en subministrar menys carburant del que s'estava venent. atès que s'havien manipulat els comptadors dels camions cisterna que transportaven la benzina, per la qual cosa també s'ha imputat un dels conductors de la companyia. Segons investigacions de la Guàrdia Civil, la manipulació proporcionava als estafadors 24 litres per cada 500 que se subministrava. Si el Trib u n a l S u p r e m confirma la sentència, a més d'ingressar a la presó, J.M.M.J. quedaria inhabilitat per treballar com a industrial.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

J o r n a d e s

Lfètica sobre Fus de teixit fetal en la investigació es debat al Centre Borja A. B. M„ - Sant Cugat Catorze científics europeus es van reunir el cap de setmana passat a Sant Cugat en cl marc d'un projecte comunitari en què participa l'Institut Borja de Bioctica (IBB), coordinador i amfitrió d'aquesta trobada. Les jornades de bioctica, amb el títol cYOrientdfions ètiques en la utilitzaria del teixit fetal i embrionari per a transplantament responien a una tercera posada en comú dels avenços d'un projecte científic que es t r e b a l l a d u r a n t q u a t r e anys amb la participació d'especialistes de diferents paï-

sos europeus, entre els quals hi ha els professionals del centre santeugatenc i representants d'Holanda, Portugal, Bèlgica, Itàlia, França, i el R e g n e l ' n i t , a m b la ponència especial de científics suecs. Durant tres dies (dijous, divendres i dissabte passat), els científics han tractat temes i qüestions tècniques estretament vinculats amb l'objecte de l'estudi. En aquesta tercera trobada (la primera va ser a Amsterdam -Holanda-, i la segona a Porto —Portugal-) el punt principal era extreure les conclusions so. bre les e n q u e s t e s q u e des dels diferents centres cien-

tes investigacions, i a les dones que han d'avortar, per saber si estan d'acord o no amb aquestes recerques". Els resultats, però, s'hauran d'analitzar en la propera trobada, que es desenvoluparà a Amsterdam: "Eren pocs els participants que havien pogut desenvolupar al complet les enquestes, atès la delicadesa del tema a tractar", assegura Terribas, "i les dificultats que planteja el fet que el marc legal és molt variat als diferents països que hi participen". La reunió de Sant Cugat, però, ha servit per posar de manifest un tret característic d ' a q u e s t projecte comunitari que, per la directora del centre, és força significatiu: la joventut dels científics participants "tots L'Institutfío/jtide fiioètica participa en un projecte europeu F: CEDIDA tenen entre 35 i 45 anys, un fet que demostra que hi ha tífics havien d'haver realit- p o s s i b l e s p r o v e ï d o r s d ' a una generació jove que s'inzat en els darrers mesos. quests teixits, els centres que teressa i inquieta pel camp " L e s e n q u e s t e s a n a v e n practiquen els avortaments i de la bioètica, en el qual s'hi adreçades a sectors molt im- que col·laboren amb els cent r e b a l l a d e s de fa m o l t s plicats", explica Núria Ter tres de recerca; als científics anys". ribas, directora de l'IBB, "als que s'encarreguen d'aques

E n t i t a t s

Campanyes

La Federació d'Associacions Veïnals neix ami) F adhesió de deu entitats

Els millors petons rebran el seu premi a Sant Cugat

XavierLaborda és elprimer president d'aquest nou organisme

Centre Comercial

A: B. M:

REDACCIÓ.

- Sant Cugat -

Divendres passat es va constituir de manera oficial la nova Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat del Vallès. L'acte constitutiu va comportar l'adhesió a aquesta nova entitat de deu associacions de veïns del municipi: la de les Planes, la de Can Borrull, la de la Floresta, la de Can Casulleres, la de Can Majó (a Valldoreix), la de Mas Janer, la de Sant Joan (a Mira-sol) la de l'Arrabassada Alta, la de SerretaBosch-Saladrigues i la del Monestir-Sant Francesc. La reunió també va servir per elegir la primera junta d'aquest nou organisme. Les associacions adherides van escollir Xavier Laborda (de l'associació MonestirSant Francesc-Plaça del Coll) com a president, amb la vicepresidència de Josep Maria Àngel (de l'Associació Sant Joan de Mira-sol) i a Conxa Martínez (de l'Associació de La Floresta) com a secretària. La junta de la Federació estarà composta per un representant de cada associació adherida, "així", explicava a ELS 4 CANTONS el nou president, "s'afavoreix el debat i la representativïtat real de tots els membres". Per Laborda, la creació d'aquesta Federació és sinònim d'una "molt bona notícia". Segons el primer president d'aquest nou organisme, "el fet de tenir una

La Federació té la voluntat de vetllarpels veïns de la ciutat R: XAVILARROSA

Federació ens donarà més força a l'hora de provar de solucionar els nombrosos problemes que són comuns a totes les associacions del municipi". La Federació també representarà els veïns santeugatencs en organismes supramunicipals. Entre les primeres accions aque s'han d'emprendre hi ha presentar-se oficialment a

l'alcalde de Sant Cugat "per començar a iniciar el diàleg". Laborda espera que siguin més les associacions de veïns del municipi les que s'adhereixin i que no ho han fet encara "perquè no han tingut temps d'exposar-ho en les seves assemblees pròpies per demanar l'opinió dels seus associats".

Seguint amb la línia de festejar amb els seus clients qualsevol tradició sociocultural, Sant Cugat Centre Comercial engegarà dilluns una campanya per festejar el dia dels enamorats. Fs tracta d'un concurs nou: amb motiu de la commemoració de Sant Valentí, els organitzadors premiaran el millor petó. Per dur a terme aquest certamen, que durarà des del dia 7 fins al dia 12 de febrer, s'ha preparat un escenari decorat especialment per a l'ocasió, que estarà ubicat en un dels vestíbuls del centre. Hi podran pujar totes les parelles que hi vulguin participar, i l'únic que hauran de fer és deixar-se retratar mentre es fan un petó. Durant tots aquests dies, de 5 de la tarda a 9 del vespre, tots aquells que ho desitgin podran desfilar per davant de la camera. No hi haurà límits d'edat, i les úniques normes del concurs seran "les establertes per l'educació i el bon gust", segons han fet constar els organitzadors, que s'han reservat el dret d'admissió per a la participació. Només pel fet de pujar a l'estrada i participar-hi, les parelles obtindran un obsequi immediat, així

Els petons tindran premi F: X.L.

com rebran, un cop acabi el concurs, una còpia del retrat de la seva mostra d'afecte. Les fotografies seran exposades a l'escenari fins al dia 15, data en què es farà públic el veredicte. El jurat d'aquest primer concurs de petons estarà format per una comissió de comerciants del mateix centre comercial. I el premi d'aquest gran Concurs óe Petons serà l'obsequi s'un nit a l'Hotel Arts de Barcelona: el guardó, per a dues persones, inclourà el sopar i l'allotjament en aquest hotel del Port Olímpic de la capital catalana.

Societat

ELS /CAIYTGNS Divendres. 4 de febrer del 2000

X e r r a d e s

Arcadi Oliveres: "El deute extern és el problema més greu del món actual"

Un 'quinto' popular enceta una campanya pro-Veneçuela

El president de Justícia i Pau parla a Mira-soldels avantatges de la banca ètica A. II. M. - Sant Cugat-

extern, i a la vegada va apuntar algunes solucions q u e els ciutadans poden dur a terme, com ara reduir el nivell de consum o provar de no alimentar la roda econòmica que fa engrossir cl d e u t e , evitant les inversions particulars en fons que especulen al Tercer Món i sol·licitant la creació al país de banques ètiques que gestionin els diners sense perjudicis de tercers.

\. u. \i. - Mira-sol/ Sant Cugat -

"La gent no ha pres consciència (|ue actualment, el problema del deute extern es la primera v i o l a c i ó d e l s D r e t s Humans". Kl \ icepresident de Justícia i l'au i de la Fundació per la l'au, Arcadi Oliveres, va ser molt contundent durant la xerrada realitzada al Casal Cultural de Mira-sol dijous passat: "Kl deute extern provoca a una gran part de la població una mancança de cobertura de les necessitats bàsiques, i s'ha de tenir molt en compte que actualment la fum és la primera causa de mort al mini, prenent més de ()().()()() vides al dia deies quals dues terceres parts són d'infants". l'el p o n e n t és molt clar q u e "els governs creditors són uns criminals, perquè exigeixen uns deutes que mai es podran arribar a pagar". Oliveres va basar les seves afirmacions en el fet que "tot l'ajut solidari que aporta el

Oliveres va ser el primer ponent del nou rirle solidari til Casal de. Mira-sol K: X. /..

Primer Món als països necessitats sumen 50.000 milions de dòlars anuals, m e n t r e q u e els països n'han de pagar cada any més de 250.000 milions en concepte de d e u t e e x t e r n " . Però aquestes no són les úniques xifres que va posar de manifest

el conferenciant, que va assegurar que "els països endeutats estan tornant uns diners que no els hem donat, perquè més de tres quartes parts del deute són en concepte d'interessos". Oliveres va analitzar la situació de la problemàtica del d e u t e

La xerrada d'Arcadi Oliveres s'emmarcava dins del cicle informatiu que ha engegat la plataforma ADKU D e u t e Kxtern amb motiu del referèndum popular que es realitzarà el proper dia 12 de març a unes 180 ciutats de l'Estat espanyol (més d'una vuitantena de catalanes). Aquesta primera conferència va servir a la vegada per encetar el nou cicle de xerrades solidàries q u e es d e s e n v o l u p a r à m e n sualment al Casal de Cultura de Mira-sol, organitzades conjuntament amb l'oficina municipal Sant Cugat Solidari.

L'oficina Sant Cugat Solidari i l'Assemblea Rubí Sant ( aigat de la Creu Roja han decidit engegar una campanya conjunta a favor dels damnificats que pateixen les conseqüències de les fortes pluges caigudes a Veneçuela cl mes de desembre i que va afectar centenars de milers de persones. Recollint la proposta d'una ciutadana santeugatenca amb família al país afectat, els dos ens desenvoluparan diferents activitats amb l'objectiu de recollir fons per poder ajudar a la reconstrucció del país. I la primera activitat, la que encetarà la campanya, serà un quinto solidari que es desenvoluparà als locals de l'Ksbart Sant Cugat el proper dissabte dia 12 de febrer. La campanya, que durarà tot el mes de febrer, inclou també una recollida de donatius a guardioles específiques, així com la recollid de material i una subhasta d'obres d'art que comptarà amb la donació de peces per part d'artistes veneçolans i santeugatencs.

C o n v o c a t

C o n f e r è n c i e s

o r f e s

Xavier Formiguera: "L?l 1,1% de la Caparrots volen que la població catalana és obesa" ciutadania esculli el Uespecialista en nutrició destaca la gravetat d'aquesta malaltia caparrot de Pany A. B. M. A. B. M.

guna de les butlletes que publica Ei.s 4 CANTONS (vegeu pàg.

1 AI conferència convocada per Atena, I )ones de Sant ( aigat va tenir dimecres passat una resposta de pes: més d'una vuitantena de persones es van apropar a l'Ateneu Santcugatenc per seguir amb atenció les explicacions del doctor Xavier Formifjucra, cap de- la unitat de Irastorns de l'Alimentació de l'hospital ( ï e r m a n s Trias i Pujol de Badalona. I és que el tema també era d'envergadura: les causes i conseqüències de l'obesitat. "Kl primer que cal tenir molt en compte és que es tracta d'una malaltia", va sostenir Formiguera, "i que com a tal té unes causes i també unes conseqüències, que poden arribar a ser molt gteus". Kl també president electe de l'Kuropean Association for the study of Obesity va donar les causes d'aquesta afecció que afecta, a Catalunya, més del 99? dels homes i el 159? de les dones. "L'obesitat és multifactorial: és genètica però també provocada per factors ambientals -com el sedentarisme o una

/// primera xerrada de Pany (ÍAtena vaaplegtr més de vuitanta de persones F..X. I..

mala alimentació- que condicionen el moment d'aparició i la magnitud", va argumentar el doctor. Formiguera va explicar que l'obesitat provoca als que la pateixen "un detriment real de la seva qualitat de vida, produint gteus problemes metabòlics com la diabetis, el colesterol, i cardiovasculars (com la hipertensió. els infarts o les angines de pit). L'obesitat es diagnostica quan l'índex de massa corporal (resultant de dividir el pes d'una persona, en qui-

los, entre el quadrat de la seva alçada, en metres) se situa per sobre de 30 (de 20 a 25 s'estipulen els paràmetres considerats com a normals i de 25 a 30 es cataloga com a sobre pes). Per F"ormiguera, no només s'ha de realitzar un tractament integral (amb més exercici, dieta alimentícia i assessorament psicològic: molt lluny dels "miracles que molts espeten") sinó que "l'obesitat s'hauria de prevenir ja en l'entorn infantil, evitant l'alimentació rica en greixos".

El col·lectiu Caparrots de Sant Cugat han volgut començar el primer any sencer de vida amb iniciatives i activitats. I entre els objectius marcats per aquest curs destaca la convocatòria del primer concurs per designar qui serà el caparrot de l'any. Segons afirmen els membres d'aquesta nova entitat santeugatenca, "volem fer un reconeixement a aquells santeugatencs que no sortiran mai als llibres d'història però que sense la seva valuosa presència aquest poble no seria Sant Cugat". En aquest sentit. Caparrots de Sant Cugat volen que sigui la mateixa ciutadania la que s'impliqui en aquesta decisió. "El nostre objectiu", explica Quim Pla, president del col·lectiu santeuatenc, "és que tothom pugui escollir a qui li faria aquest homenatge". Fls per això que durant tot el mes de febrer, fins al dia 4 de març, els santeugatencs que ho desitgin podran fer servir al-

25 d'aquest exemplar) durant quatre setmanes i optar per alguna de les propostes. "En principi", assegura Pla, "nosaltres hem fet les cinc propostes que considerem més destacades per a aquest primer any. però estem oberts també a qualsevol altra proposta". Els cinc primers nominats d'aquest caparrot de l'any són: Josep Pros, Jordi Franquesa, Pep Miramunt. mossèn Juli i Joan Sànchez. F^l guanyador serà immortalitzat en un dels caparrots del col·lectiu, i es podrà lluir a totes les festes en les quals participin, estrenant-se a la festa d'entitats que es desenvoluparà a la ciutat el mes de maig. "Esperem que la iniciativa sigui ben acollida", argumenta el president, que afirma que entre els objectius del grup per aquest any hi ha el de "consolidar l'entitat i poder participar en totes les festes del municipi que s'organitzin".

Societat

ELS4CANIÜN5 Divendres, 4 de febrer del 2000

La Guerra Civil, centre al febrer de la Cafeta Insubmisa A. B. M.

C e l e b r a c i o n s

El CEIP Ferran Clua prepara la gran festa del seu 2 5 è aniversari

F o I k i o r

L'Entitat Sardanista de Sant Cugat ja prepara la segona ballada

- Sant Cugat REDACCIÓ.

Kl Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) ha valorat de manera positiva la primera experiència de les xerrades convocades durant el gener sota el nom de Cafeta Insubmisa. La bona acollida ha promogut que el cicle de conferències s'instauri com una de les activitats fixes al Casal Social O k u p a t , amb la novetat que es faran amb una periodicitat quinzenal. Per al mes de febrer, els membres del CASC ja han delimitat les que seran les propostes que giraran entorn de la Guerra Civil espanyola. Dilluns dia 14 es parlarà de la revolució social amb un vídeo sobre l'experiència anarquista; i dimarts dia 29 les imatges d ' u n altre d o c u mental {Les dones del 36) il·lustraran el paper femení durant la guerra. Les trobades comencen sempre a les vuit del vespre. Està previst que al març s'enfoquin a les xerrades diferents aspectes del sindicalisme.

- ValMorelx-

La Direcció i l'Associació de Pares del Centre d'Ensenyament infantil i Primari Ferran i Clua han encetat els preparatius per a la gran festa de celebració del que serà el seu vinticinquè ani-

versari. De moment, s'ha fet una crida als pares d'alumnes i exalumnes del centre p e r q u è portin qualsevol tipus de materials (fotografies, t r e b a l l s , e t c . ) p e r muntar una gran exposició retrospectiva de l'activitat del centre durant aquests anys.

C e r t à m e n s

L'UPC i Arquitectura enceter la darrera setmana del Cicle d'Orientació Acadèmica Molts snntcugatencsftvan apuntat „ l„pnma/i ballada K: E. FAR1NYF.S RKDACCIÓ.

El panorama general de la Universitat Politècnica de Catalunya i els estudis d'arquitectura seran els protagonistes de la conferència que encetarà dilluns la darrera setmana del cicle de xerrades

d'Orientació Acadèmica i Professional d'enguany. Fins dijous vinent s'explicaran també altres carreres com (Ciències Empresarials, Física, Química, Geologia, Matemàtiques o Belles Ans. Les xerrades comencen a les vuit del vespre i es desenvolupen a la Casa de Cultura.

Nou telèfon: 93 590 69 80

REDACCIÓ -Saat Cugat -

L'Entitat Sardanista de Sant Cugat es va estrenar amb èxit diumenge passat. Molts santeugatencs van ballar al ritme que va marcar la Cobla Jovenívola II de Sabadell. L'audició mensual de

S a n t i a g o R u s i h o l . 49

sardanes torna a ser, doncs, una realitat al municipi, de la mà d'aquesta nova entitat que neix amb l'objectiu de promocionar el coneixement i la pràctica del ball tradicional del país per excel·lència. L audició vinent està convocada per al dia 13 de febrer, a càrrec de la Jovenívola de Sabadell.

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Societat

ELS /GWIUN5 Divendres, 4 de febrer del 2000

C à s t i n g "

Ràdio

Sant

Cugat

Ni carn, ni peix

Patrícia de No. Flautista

JORDI RAMOS

"No canviaria la flauta per res" Patrícia de No va presentar-se al 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat el dia 11 d'octubre de 1999. No va posar impediments a l'hora de respondre les preguntes de La Veu, superar les proves o el qüestionari. Quant a les respostes: espontània, directa, senzilla i alegre. Caldrà tenir en compte la seva disponibilitat total en futures ocasions. Habilitats: tocar la flauta travessera. Durant la prova va posar en pràctica els coneixements i l'experiència que ha adquirit al llarg de tota una carrera internacional en el món de la música, actuant en orquestres i com a solista. Això sí, sempre amb un peu a Sant Cugat.

EMILI IÍI I.I \ -Sant Cugat-

Km dic Patrícia de No. Vaig néixer a Terrassa el IS d'abril del 74. Sóc soltera. - Veiem q u e es dedica a ser flautista des dels deu any-. i que fins ara ha fet actuacions a Catalunya i a l'estranger. Faci un balanç de la seva c a r r e r a . - De moment estic contenta del que estic fent. en aquesta professió has de saber demanar i alhora conformar-te a m b cl q u e fas. Treballo en la meva especialitat, que ja és molt. i bé. la valoració és molt bona. - Com va començar la Patrícia <le INo en el m ó n de la música? - Doncs vaig començar de la mà de la professora de música de l'escola quan era petita, tocava la flauta de bec. Sembla que e m sortia bé, m'agradava i a casa sempre s'ha escoltat molta música clàssica. El m e u pare i la meva mare han estat molt amants de la música. Vaigentat al conservatori i vaig agafar la flauta, fins ara. - Van ser els seus pares q u e la van a p u n t a r al c o n s e r v a t o r i . Q u è en pensa? - El fet d'obligar crec q u e és una cosa pejorativa pels nens. Se'ls ha d'induir. Tots els pares volen sensibilitzar els fills, sigui a través de la dansa, la música, el dibuix o els esports. Jo crec que s'ha de fer. Als nens se'ls ha d'ensenyar moltes coses, d'una manera lúdica. - Alguna vegada ha comentat q u e el cant és l'essència d e la música. P e r q u è n o s'ha dedicat a cantar, aleshores? - Primer de tot, perquè aquí, a Sant Cugat no hi ha una escola de cant. A veure, hi ha la coral que porta el Martí Marín, però

bé, no vaig fer cant perquè els nens comencen a fer-ne de més grans. De tota manera, segurament no hauria agafat cant. El que m'agradava era la flauta, i ara no ho canviaria per res. - Com més toca la flauta, niés s'adona q u e li q u e d a niés p e r aprendre? - Sí, és com en tot. Es il·limitat. Et reconeixes més els errors, perquè com que tens les cines i coneixes millor l ' i n s t r u m e n t . també saps els errors que pots arribar a tenir. - A q u è ha renunciat p e r pod e r - s e d e d i c a t al m ó n d e la flauta? - L'única cosa a què he renunciat és a més temps per fer altres coses. T e m p s en general. Gràcies a Déu, no he hagut de renunciar a res, perquè sempre ha estat la meva vocació. Q u è millor q u e d e d i c a r t o t el m e u temps al que m'agrada? La veritat és que és un luxe. - P a r l i ' n s del disc c o m p a c t e q u e està p r e p a r a n t d e música clàssica. - Això no ho podré engegar fins al f e b r e r p e r q u è t i n c c o s e s

Les preguntes •Què salvaria primer d'un incendi, la seva flauta travessera o el seu gat? Evidentment, el meu gat. Sense cap mena de dubte. La flauta travessera és un objecte que no té vida, sinó que sóc jo qui li dono vida. Salvaria el meu gat. Es diu Fèlix, perquè és idèntic a! dels dibuixos. No hi vaig haver de pensar gaire. •Ha hagut de tocar moltes flautes per arribar a ser on és?

- P e r què es diu Patrícia? Un caprici de la meva mare. - Com es diu la seva flauta? Heinz, perquè és la marca de la flauta, americana. - L'art de tocar la flauta o l'art de tocar la pilota? No, l'art de tocar la flauta. - Triï un escenari. El Covent Carden. - Un asmàtic n o pol tocar la flauta? Sí que pot. - Quin és l'animal que més fàstic li fa? Cap. - Carn o peix? Cap. - Cada quan va a missa? Mai. - C o m voldria q u e la r e c o r dessin? Com una persona justa i bona. - Quin llibre està llegint acPtitríiiii de No està preparant In ;vv/iunió d'un Cl) /•'.- A'.tlY I.ARROSA tualment? abans. M'estimo més fer les co- música. Els meus pares m'han Actualment no estic llegint cap ses a poc a poc .i ben fetes. Ara mostrat una sensibilitat, un resllibre. tinc feina. Ara hi ha una mena pecte per Ics persones i també Faria una vaga de fam p e r de frenetisme a m b la música. per la resta de coses q u e e n s un animal? Els productors van bojos per ceenvolten, com els animals. Per lebrar el canvi de mil·lenni. El això col·laboro en una associació Si es donés el cas, sí. disc serà el repertori més imanimalista - Es positiva o és negativa? portant que hi ha de música per Positiva, sempre. - Quin és l'objecte significatiu flauta i piano, el repertori "clàsLes corrides d e toros són im en la seva vida, q u e h a p o r t a t sic", que no cal que sigui de l'èart? aquesta nit? poca de Mozart. No, són una tortura. - M ' h e decidit pel meu coixi- Si estigués a punt de morir — Li costa m a n t e n i r els amics, net, de quan era petita. És q u e de gana i només tingués un Stesi viatja tant? no duia pipa i.l'única cosa q u e ak tàrtar a m à , se'l menjaria? em posava a la boca era la flau- N o . Perquè els meus amics, Això és posar-me contra la pata. S e g o n s la meva mare, no si no m ' a c o m p a n y e n allà on ret! Mmm...probablement no. me'n desprenia mai, del coixivaig físicament, ho fan sentinet. Sempre hi he estat lligada. - Ara li diré u n a sèrie d e noms m e n t a l m e n t i espiritual. Els i m ' h a u r à de dir un adjectiu: amics sempre els tinc aquí (al Càsting s'emet cada dilluns - Mozart. sublim. cor). d'11 a l'de la nit a RSC(9I.5 FM). - Josep Lluís Nunez: un especu— C o m va sorgir la seva passió Repetició de l'entrevista a lador. pels animals? Francesc Orella, aquest - És innat. És com el fet de fer dissabte 5 de febrer a les I4h - El nou Liceu: esplendor. - El claustre del Monestir, puresa. - Josep Ferrer. Entranyable. - Ràdio Sant Cugat la ràdio de sempre. Només una; la que porto dins MAGDA MÉNDEZ - Orquestra Simfònica del Vallès: una orquestra d'amics. l'estoig, (Riu) •Si el cant és l'essència de - Per comprovar la seva habili- Fèlix Rodríguez de la Fuente: el la música, quina es l'essèntat tocant la flauta travessera, meu mite d'infantesa. cia de la vida? se li van plantejar una sèrie de - Ana Obregón: l'anul·lació de la dona. Això sí que és una bona prepeces per interpretar de magunta. L'essència de la vida? . nera improvisada. Cal destacar - Estofat de vedella: m'estimo més l'adaptació de La vaca UeUmt. L'art. no opinar. - Donada la seva afició per fer •Quin na estat el pitjor càs- Lluís Recoder. tinc ganes d'investigar-lo. ting que ha passat mai a la expedicions, se li proposà la missíé de salvar de Pexíincld - Q u è e n pensa d e la manipuseva vida? un escorpí groc. Va aconseguirlació dels animals q u e feia el Va ser quan em van cridar per conte El Flautista d'Hamelin! tocar en una orquestra i em ho, tot responent correctament N o va ser una manipulació, enles preguntes sobre animals van enredar forca. Sempre he cara els va fer un favor. pecat d'innocent. que se li van plantejar.

de La Veu

IJ has de sentir * IttF·JwBf Afc#K

- Sant Cugat -

Les

proves

li f ^li

ISC IÀDI0 SANT CUGAT

Publicitat 25

ELSJCA1NTONS lïk-eii<ins.4 rlefebrerrlel >ih\

Griful Oil. Servei Estació

GASOlt CAEEFACCIO CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaCÍOnS d e SerVei

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55

(93) 674 06 07

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

Cauarrots de Vanv Caoarrots de Sant Cuaat, Per primer any i esperem que per molts més, els Caparrots de Sant Cugat us animem a participar en l'elecció del Caparrot de l'any. D'aquesta manera volem fer un reconeixement a aquells santcugatencs que no sortiran mai als llibres d'història però que sense la seva valuosa presència aquest poble no seria Sant Cugat.

De les propostes següents creus que es mereix ser el Caparrot de l'any i, per tant, fer un capgròs com ell?

•.l*»·U*UH·^*UM»**U*U*U»U***t*U

lo$&> PROS

iQuirïa és

JOAN SAKCHEZ

lla teva | proposta Iper

(Caparrot r-i I de l'any?!

£ ^ - in mimi. *»••»** *·i··i«n<·«M n«*^É a·»)i··M·« ..n .·· M« ·n» Ompliu aquesta butlleta (poseu unaJ "x") amb les propostes que us suggerim (us convidem també a proposar-ne >

de noves) i dipositeu-la a les bústies que hi haurà des del dia 4 de febrer fins al 4 de març a:

Casa de Cultura - Ràdio Sant Cugat - TOT Sant Cugat / Els 4 Cantons Esbart Sant Cugat - Ateneu Santcugatenc - Club Muntanyenc

4»

Hi col·labora

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EIS4CANTON5 "•I «ari *•torttaflat"

Societat

ELS-ÍCAIYTONS Divendres. 4 de febrer del 1000

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

EL CIRCUIT

URBÀ

Sant Cugat ha estat novament notícia per la quantitat de corredors d'arreu del país que ens han visitat per participar a la XVII Mitja Marató. La millor notícia, però, ha estat l'augment considerable de participants i la perfecta organització. L'any que ve... més! Pàg. 30 a 32 FOTO: EDUARD

SANT

CUGAT JA TÉ

FARINYES

PILOT

F.l santcugatenc Ruben Xa us ha estat presentat aquesta setmana com a nou pilot de l'equip Ducati Perforance. Fs la propera diada de Sant Jordi quan està previst el seu debut al mundial de Supersport al circuit australià de Philip Island. Sort i prudència! Pau. 33 FOTO: EDUARD

FARINYES

'BESOS* HO DEIXA CLAR: "VIVIR ASÍ ES MORIR DE

AMOR"

El públic que va omplir divendres passat el Teatre-Auditori de Sant Cugat per veure l'espectacle Besos de Carles Alberola no va endur-se cap lliçó magistral sobre les relacions humanes però va disfrutar d'allò més amb les cançons d e m o d é que el grup valencià els va presentar. Tots hi eren, tots: Dyango, Pera les, Julio Iglesias, Raphael... Pàg. 39 FOTO: XA VIER

DONEM-NOS

LES

MANS

La creació de la nova Entitat Sardanista de Sant Cugat ha permès que la ciutat recuperi la seva antiga tradició de fer honor al ball tradicional català, com a mínim, un cop al mes. Les rotllanes van ocupar la plaça Octavià diumenge passat per donar la benvinguda a un nou col·lectiu que té com a objectiu principal promocionar la sardana al si del municipi i que els santcugatencs tornin a donar-se les mans entre saltirons i sons dels flabiols, mentre gaudeixen de la dansa que més caracteritza la identitat del poble català. Pàgina 23 FOTO: EDUARD

FARINYES

LARROSA

Societat

ELS-ÍG41VI1O0S Divendres, 4 de febrer del 2000

L A S E T M A N A EN I M A T G E S LA PAU NO TÉ FRONTERES Aquesta setmana s'ha inaugurat de manera oficial la nova seu de rEscola de Cultura de Pau, que ha iniciat la seva activitat lectiva aquest curs. El padrí d'aquesta estrena ha estat Adolfo Pérez Esquivel, Nobelde la Pau el 1980, que va coincidir amb els criteris d'aquesta nova diplomatura coordinada pel santcugatenc Vicenç Fisas i va fer una crida a tothom perquè s'aprofiti l'Any Internacional de Cultura de Pau i es deixi enrere la violència com a resolució dels conflictes, obrint sempre la via al diàleg. Pàg.20 FOTO: XAVI LARROSA

LA GLÒRIA OBRE UN HOSTAL A LA

UNIÓ

L'obra de Josep Maria de Sagarra L'hostal de la Glòria va ocupar les tardes de La Unió Santcugatenca el cap de setmana passada. El grup de teatre Fila Zero va treure la pols del text sagarrià, va afegir-hi uns tocs musicals i va presentar una obra que, tot i en vers, és d'allò més actual. Pàg. 42 FOTO: XA VI LARROSA

VALTRE

PLE DE

VALLDOREIX

El ple de la junta de veïns de Valldoreix es reuneix per solucionar temes que afecten els ciutadans i ciutadanes d'aquest sector del municipi com ha estat el cas de la darrera reunió que els representants polítics s'han posicionat en contra del vial de cornisa. Aquesta setmana, però, també s'han tractat temes que només afecten l'organització interna d'aquesta administració i que, potser, s'haurien de tractar de portes endins i no copsar una part important del debat públic. Pàg. 9 FOTO: XA VILARROSA

}

ÀMTLels

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS i CANTONS

Economia

D'K tn/Ires, 4 de febrer del JÍ k h>

S e r v e i s

n e t e j a

La multinacional ISS trasllada la seva seu corporativa a Sant Cugat Les comunicacions, aspecte clau en la implantació del grup danès To\i

MOVI'KNWÍRO

- Sant Cugat El grup danès ISS, líder mundial en serveis de neteja, ha traslladat la seva seu social espanyola al polígon industrial de Can (iraells. a Sant Cugat, fet pel qual el municipi passa a ser el centre d'operacions de la tercera empresa del sector de la neteja a Espanya. En l ' e s t a b l i m e n t d ' a q u e s t a nova seu la companyia ha valorat especialment les bones comunicacions que presenta Sant Cugat, que en paraules del director comercial i tic màrqueting d'ISS Espanya. Alex Bosch, són "immillorables, no tan sols per l'accés viari, sinó per les infraestructures ferroviàries" amb què compta la ciutat i que possibiliten un ràpid accés dels treballadors al centre. L'establiment d'aquesta nova seu al municipi -l'anterior estava a Barcelona- permet a l'empresa tenir resoltes les comunicacions en zones com el Vallès O c c i d e n t a l , el Barcelonès, el

Grans

gran part per un rotund pla d'inversions, basat en les adquisicions d ' e m p r e s e s espanyoles. "La compra de noves companyies a Andalusia, la zona centre de la península i a Galícia". juntament amb l'ampliació del negoci de la divisió cap al multiservei (des de la gestió de residus al correu intern) són. segons Alex Bosch, les línies que marcaran el desenvolupament de la companyia a curt termini. ISS Espanya ha finalitzat recentment un pla estratègic que l'ha dividit en cinc grans àrees de negoci relacionat amb la higiene: alimentació, hospitals, industrial, comercial i grans comptes. En paraules del director general de la companyia, aquesta segmentació respon a "la necessitat d'adequar i especialitzar l'activitat a les necessitats" dels clients. Entre els contractes signats recentment es troba el conveni amb Eerrocarrils de la (ieneralitat de Catalunya per a la neteja, e n t r e d'altres, dels trens de les línies de Barcelona amb Sabadell i Terrassa.

Recentment instal·lada a Espuma. IVV du II terme un plu d'intc^iaïm depenones disminuïdes F.: XAVI l.ARROSA Baix Llobregat o Osona, llocs on es t r o b e n e l s p r i n c i p a l s clients del grup a Catalunya. Segons Bosch, a banda d'aquest aspecte logístic, ISS Espanya ha volgut optar per "un polígon industrial en creixement, amb la constant aparició d'oficines i serveis" com és Can

Graells. Malgrat això, l'empresa espera una més ràpida "finalització dels treballs d'enjardinament del polígon". El trasllat del centre operatiu, q u e ha c o i n c i d i t a m b el c o mençament del nou exercici fiscal, té especial rellevància en tant que suposa la consolidació

de la companyia a Espanya, on és present des de fa poc menys d'una any. Tot i aquesta recent implantació, ISS Espanya és ja la tercera empresa de gestió de serveis de neteja especialitzada i de m a n t e n i m e n t de l'Estat, amb una facturació d'l 1.500 milions de p e s s e t e s el 1999, en

ISS Espanya compta ja a m b una plantilla d'unes 4.450 persones, al voltant de 200 de les quals són d i s m i n u ï t s , ja q u e l'empresa desenvolupa un pla social destinat a estimular la inserció de disminuïts. El grup danès és líder mundial de la neteja especialitzada, i té presència a 32 països d'Europa, Àsia i l'Amèrica del sud.

s u p e r f í c i e s

Els comerciants insten la Generalitat a prendre mesures davant la fusió La Comissió autoritza la unió de Pryca i Continente T. M. S. - Sant Cugat Diverses associacions de petit i mitjà comerç de la comarca han mostrat el rebuig a la decisió de la Comissió Europea d'autoritzar la creació del nou grup resultant de la fusió de les grans cadenes de distribució franceses Correfour i Promoclès ( q u e o p e r e n sota les marques Pryca i C o n t i n e n t e ) . La decisió de la Comissió Europea q u e dóna llum verda a l'intercanvi accionaria] e n t r e les dues e m p r e s e s es basa en la convicció que no es produiran problemes de c o m p e t è n cia entre els proveïdors, i dei-

xa a mans dels governs de la l ' n i ó la potestat d'analitzar i prendre mesures en el cas que es donin posicions de domini del nou grup en determinades zones. Els p e t i t s c o m e r c i a n t s del Principat, que van veure com la (ieneralitat va aplicar al seu dia una moratòria en la concessió de llicències a grans superfícies comercials, confien ara que l'administració catalana prengui "les mesures escaients" per tal d'evitar "una clara posició de monopoli", segons l'Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, entitat a la qual pertany Sant Cugat Comerç.

Per aquesta organització, que no s'ha vist "sorpresa per la decisió de la Comissió", la posició de domini de l'empresa resultant perjudicarà tant fabricants c o m c o n s u m i d o r s , i p o t fer "tancar les portes" a uns 2.000 comerços. Un dels casos més significatius s'establiria a T e rrassa, on Correfour-Promodès controlaria almenys el 60% del m e r c a t d e la c i u t a t , s e g o n s fonts de la Cambra de Comerç. En aquest sentit, la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Knlàlia Egea, apunta que el nostre municipi, "amb un 57% d'espai comercial ocupat per grans superfícies", seria "una de les ciutats més afectades"

Per la Cambra de Terrassa, la fusió perjudica el petit comerç F..X. L. per la fusió que ara s'ha autoritzat. Amb tot, és el Tribunal de la Competència espanyol qui s'ha d e p r o n u n c i a r ara e n t o r n al conflicte, ja que del seu informe es desprendrà si les comp e t è n c i e s a l'hora d ' e s t a b l i r restriccions al nou gran grup

corresponen a la Generalitat o a l'administració central. F o n t s d e Pryca c o n s u l t a d e s han rebutjat donar a conèixer la postura d e l'empresa respecte a l'autorització de la fusió en tant q u e el govern d e l'Estat no doni a conèixer les conclusions d'aquest informe.

Economia 29

ELS í CANTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

Les empreses:

PUNT

CLAU

FERRETERS

Jordi Quílez fa més hores que un rellotge. Treballa amb la sola companyia d'un lloro a la seva ferreteria. Demana disculpes per haver de fer l'entrevista drets al mostrador, però no disposa d'un altre lloc. Ubicada des de fa quinze mesos a la avinguda Francesc Macià de Coll Fava i batejada amb l'atractiu nom de Punt Clau, és l'única del barrí. Això demostra la visió comercial de l'entrevistat, una qualitat que reforça amb un esperit de servei a prova de bomba. "El més important és ajudar el client. Un client satisfet en porta un altre. Aquesta és la millor publicitat", assegura. La visita de tres clients en només mitja hora va interrompre l'entrevista altres tantes vegades.

Jordi Quílez. Administrador

"Una eina dolenta costa el 2 0 % del preu d'un model de qualitat•>r> JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

- Existeix la complicitat entre el ferreter i el client? - Hi ha una cosa molt clara. De la mateixa manera que estàs servint als clients, ells t'estan ensenyant cada dia. Darrere del mostrador jo he après moltes coses cada dia. Et demanen coses que no has vist en la teva vida, però els acabes subministrantho. Cal tenir en compte que donem servei a pintors, serrallers, mecànics, fusters i el q u e faci falta.

- Per què s'ha instal·lat a Coll Fava? - Estava treballant en una altra ferreteria de Sant Cugat i vaig decidir instal·lar-me pel m e u compte quan vaig veure que entre cl barri de Coll Fava i el que s'està fent a Can Roquetes podria haver-hi negoci. De moment penso que no m'he equivocat. Entre aquest barri i l'altre està previst que vinguin a viure al voltant de 12.000 persones, una tercera part de la població q u e tenia Sant C u g a t fa d e u anys. - Qui és el seu client? - Vaig muntar la ferreteria pensant en els clients particulars, però també he agafat industrials i petites empreses del voltant. Si jo em pensava aleshores q u e l'industrial podria representar el 15% de la facturació, resulta que està assolint el 40%. Això té els seus avantatges i els seus riscs. - Quin és el secret p e r p o r t a r una ferreteria? - Ser molt sincer i complir quan et compromets amb els clients. Aquest és un requisit que almenys en el ram de la ferreteria no es compleix com cal. Si em comprometo a dir que demà a la tarda un client tindrà el seu encàrrec, estic obligat a complir tant en terminis de lliurament com en condicions. - Alguna r e c o m a n a c i ó més? - S'ha d'intentar ajudar el client. Hi ha molta gent que sap que hi ha una ferreteria, però no sap què fer amb els productes que

El seu lloro Rex acompanya Jordi Quílez a la ferreteria de Coll l-'avà FOTO: XAVI I.ARROSA aquí es venen. L'altre dia, per exemple, vaig ajudar a muntar un armari metàl·lic a un client que no sabia com fer-ho. S'ha de tenir cura d'aquestes coses

"Ofereixo ajuda a molts clients perquè no saben com funcionen les eines" perquè un bon servei és la millor publicitat. - I u n a bona organització d e l'espai n o és fonamental? - És fonamental, però tampoc és imprescindible. En una ferreteria es m o u e n tantes coses q u e t a m p o c hi ha t e m p s per col·locar-les al lloc tal com hi

F a r m a c è u t i q u e s

Boehringer augmenta la plantilla un 1 9 % T O N I MONTENKCRO - Sant Cugat -

La planta de producció que té l'empresa farmacèutica Boehringer Ingelheim a Sant Cugat ha contractat 55 nous treballadors com a resposta als augments de producció previstos i al llançament de nous productes, així com per l'inici de l'exportació d'una part de la seva

altres vegades en q u è a dos quarts de nou ja tens feina i, fins i tot, s'acumula la gent. És imprevisible. - P e r q u è hi h a t a n t a diferència d e p r e u e n t r e unes m a r q u e s i altres d'eines? - Hi ha molta eina feta a Àsia que no val per a res i hi ha eines espanyoles, europees o americanes que són més bones. Una eina dolenta acostuma a valer el 20% del que pugui costar una de qualitat. Pots arribar a trobar claus angleses per 300 pessetes, però una de qualitat estarà sobre les 2.000. Evidentment a més a més dels preus hi ha moltes més diferències.

producció als Estats Units, una vegada obtinguda l'aprovació de l'administració nord-americana. Segons el responsable de recursos humans de la planta de la multinacional alemanya, Juan Manuel Martín, els nous contractes, amb una duració de sis mesos i destinats a la creació d'un torn de nit, "podrien passar a indefinits, d e p e n e n t de la conjuntura econòmica", i en cas

arriben. D e vegades és més important tenir els contactes necessaris per aconseguir cl que et demanen ràpidament i a un preu raonable. - Quantes referències es t r o ben en aquesta ferreteria? - Porto 15 mesos tteballant aquí i porto 5.000 referències. Aquestes són les més comunes. Amb la suma dels centenars de catàlegs que corren es pot arribar a 70.000 o 80.000 referències. Un majorista d e ferreteria pot operar tranquil·lament diàriament amb aquestes xifres. - Quins són aleshores els p r o ductes més sol·licitats? - Es tracta d'un barri de pisos nous, per tant les necessitats derivades de l'habitatge constitueixen el gran bloc de les demandes dels clients particulars. Des de portalàmpares quan acaben d'entrar a la casa, als topalls

que es confirmi l'augment de la producció. Amb aquests nous treballadors la fàbrica de Sant C u g a t incrementa un 19% la plantilla, i compta ara amb 358 treballadors. La majoria dels nous llocs de treball corresponen a treballadors joves de la zona del Vallès. D'altra banda, la planta va ser escenari el n o v e m b r e passat d'una trobada internacional d'especialistes en la indústria farmacèutica mundial. El centre que té Boehringer I n g e l h e i m a Sant C u g a t - u n dels cinc amb què compta a Eur o p a - é s el responsable del subministrament de productes farmacèutics a més de 60 països.

de les portes, els panys nous, els trepants i broques per penjar els quadres...Totes aquelles coses relacionades amb l'establiment del nou domicili.

"Crec que el nom de Punt Clau per a la ferreteria és una autèntica troballa " - H i h a algunes h o r e s o dies en q u è hi hagi més p r e s è n c i a d e públic? - Tant de bo ho pogués saber, perquè obriria menys hores. Realment estic obrint moltes hores. Hi ha dies que obres a les vuit del matí i fins a les nou no hi entra ningú. En canvi, hi ha

No a la vaga de transports T. M. S. - Sant Cugat Les patronals espanyoles del transport van desconvocar la vaga que hi havia prevista la setmana passada, en espera de reprendre les negociacions a m b una comissió integrada per representants dels ministeris d'Indústria, Foment i Economia, un nou interlocutor q u e les organitzacions de transportistes con-

- Evidentment no pot fer distribució domiciliària. - També en faig al migdia. I vaig als magatzems a cercar gènere al migdia. Molts dies no dino, però ja sabia on em ficava abans de començar. - P e r què té un lloro a la ferreteria? - Són animals que no poden estar sols. Fa un temporada es va quedar sol a casa i va començar a arrencar-se les plomes i es va deprimir. Però des que és aquí s'ha fet el doble de gran del que era i ha millorat molt. Els nens quan passen per davant de la ferreteria en sortir del col·legi entren a veure'l. És un mimat i un reclam publicitari (Riu). - Com se li va a c u d i r el n o m d e P u n t Clau? - Sopant amb els amics. Amb aquestes dues paraules es juga amb molts significats. Traduintlo al castellà significaria 'punto clave', 'punto llave' o 'punto clav o ' . D e fet, crec q u e és una autèntica troballa. És un nom molt atractiu.

sideren ara com a vàlid. Des del Gremi de Transports de Mercaderies del Vallès Occidental s'assegura, però, que en cas que no hi hagi un acord, la convocatòria de vaga prevista pels dies 26, 27 i 28 -esperada en un clima "tens i expectant"- es podria dur a terme el febrer. Així mateix, fonts de la Confederació Empresarial de Terrassa (Cecot) apunten que "gair e b é t o t el t r a n s p o r t p e r carretera de la comarca" se sumaria a les aturades en cas que no s'arribin a solucions tant en en la fiscalitat del transport com en la rebaixa dels preus dels combustibles.

US 4 CANTONS

X V i í

M i t j a

M a r a t ó

Sant

Cugat

Més de mil atletes fan gran la cursa Un total de 1.060 corredors superen la participació de la prova dels últims anys En el número ja disset de la Mitja Marató de

aquest motiu que diumenge es va poder su-

ria masculina, i la corredora de Saragossa

van estar a l'alçada de les circumstàncies i van

Sant Cugat s'ha tornat a demostrar que per

perar amb escreix la participació de les últi-

Maria Jesús Zorraquín. Youines no va poder

animar als atletes des de tots els punts de la

molts atletes aquesta és una de les proves

mes edicions. Els vencedors de la prova van

rebaixar ni el record de la prova ni tampoc

ciutat. La matinal atlètica va cloure amb el

del mig fons català de més prestigi i és per

ser el marroquí Mustafà Youines, en catego-

del circuit. Una edició més, els santcugatencs

lliurement de trofeus i premis als millors.

I.i/ MII l'nin <li hi iitrui. ijiu lii iii donar Jaume ïubau. regidor d'l•</><> r/s di IWjiintan/ent, va ser molt cspectai idai Youines. Pascual i AMerra/iim van fer una arribada moll emocionant

11M A L I A I.OI·I-./.

hiinv F.ni \KD 1"\KI\M;S - Sant Cugat -

I )csprcs de molts anys sense poder superar la barrera dels l.(KX) participants, enguany, en la XVII Mitja Marató de Sant ( ai^at, l'organització ha pogut acomplir el principal objectin que s'havia proposat: superar la xifra dels CXK). Diumenge al matí, els santcugatencs van tornar a demostrar que la cursa també és d'ells i van sortir al carrer per donar suport als 1.060 atletes que van participar en aquesta edició. L'organització, la Comissió Atlètica de Curses, integrada per membres del Club Muntanyenc i del Club Natació, ha vist d'aquesta manera compensat el seu treball de molts mesos de feina. Jaume ( àfuentes, president de la Comissió Atlètica de Curses, va mostrar-se satisfet un cop finalitzada la mitja marató i va assenyalar que a partir d'ara mateix començarà a treballar per l'edició de

l'any 2001. "La valoració que en faig només pot ser positiv i", va explicar Cifuentes. LI fet que s'hagi pogut fer realitat l'increment de participants és, segons el president d'aquesta comissió. "un dels grans èxits d'aquesta nova edició. Hem superat amb escreix les previsions inicials". Els dos grans \ e n c e d o r s d'aquesta XVII Mitja Marató de Sant Cugat, el marroquí .Mustafà Youines, del T 2 L'Hospitalet, en categoria masculina, i la corredora de Saragossa Maria Jesús Zorraquín, del Fila Domingo Catalan, en fèmines, van lloar un cop celebrada la cursa l'organització d'aquesta. Al respecte. Cifuentes va explicar que "una de les nostres prioritats de la cursa són els corredors que hi prenen part i per això atenem tots els corredors de la millor manera que podem. Ks per això que e n t e n e m que els atletes que venen a participar-hi valorin la nostra Mitja Marató". En aquesta ja dissetena edició. també s'ha pogut comprovar un augment de participació pel que

fa a atletes locals. Més de 3(X) santcugatencs, entre ells el mateix rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (l "AB), ( larles Solà, van fer encara més important una de les curses que formen part del calendari de mig fons català. I és que la Mitja Marató de Sant ( àigat és, quasi amb tota seguretat.

Mustafà Youines no pot rebaixa?* el rècord del circuit que ostenta Benito Ojeda des de redició de Pany passat

després de les carreres de Barcelona, Granollers i Sitges, una de les mitges maratons de més prestigi a Catalunya. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que va presidir el lliurament de premis i trofeus als diferents vencedors de la matinal atlètica, va voler considerar que "el prestigi d'una cursa costa molt de guanyar

i en canvi és molt fàcil de perdre". Recoder va destacar així la importància d'aquesta prova. La ("omissió Atlètica de Curses presentava per a l'edició d'aquest any dues novetats: la primera Maratoneta, una cursa per als més petits, i també hi havia un incentiu econòmic per als tres primers corredors o corredores que rebaixessin la rècord del circuit, que ostenta Benito Ojeda, del Fila Domingo Catalan. VA registre és d'l hora, 7 minuts i 25 segons, i el va obtenir en l'edició de l'any passat. Finalment, però, no hi va haver cap rècord, probablement per l'absència d'Ojeda, que a darrera hora -malgrat la seva assistència havia estat confirmada per ell mateix- no va poder-hi ser present perquè ha estat pare. Tot el nostre municipi, excepte la Floresta i les Planes, va poder seguir en viu i en directe aquesta cursa, que any rere any compta amb el suport incondicional de tots els santcugatencs, que viuen amb il·lusió un dels actes esportius més emblemàtics de la ciutat.

Participació dels últims

1996 1997 1998 1999

anys

847 780 775 900

2000 1.060

Esports

ELS /CAOT0N3 Divendres, 4de febrerdel 2000

hi vencedor. Mustafà Youines. va fer un temps d'l Ao/a, <¥ minuts i f i segons

l,'organització va acomplir l'objectiu inicial de superar eh 900 corredors en la Mitja Marató de Sant Cugat

Youines i Zorraquín debuten a la Mitja Marató amb una victòria La guanyadora va desplaçar-se des de Saragossa L'atleta marroquí del T 2 L'Hospitalet Mustafà Youines, amb un temps d'l hora, 8 minuts i 33 segons, en categoria masculina, i Maria Jesús Zorraquín, del Fila Domingo Catalan, amb un registre d'l hora 21 minuts i 9 segons, en fèmines, van ser els guanyadors absoluts de la XVII Mitja Marató de Sant Cugat. Curiosament, ambdós atletes, que corrien per primera vegada aquesta prova, van acabar imposant-se. Mustafà Youines, que té com a millor marca personal en una mitja marató en 1 hora, 4 minuts i 19 segons, registre que va aconseguir a la Mitja Marató de Tolosa, en què va ser el segon classificat, va explicar que "venia amb la intenció de batre el rècord del circuit però no ho he pogut aconseguir perquè he estat dos mesos malalt i no he pogut entrenar". De fet, aquesta era la primera carrera de Youines després d'una grip. L'atleta nord-africà també va reconèixer que "la no-participació de Benito Ojeda m'ha facilitat molt el triomf d'avui". Mustafà

Youines té com a millors resultats un primer lloc a la Mitja Marató de Banyoles, una segona posició a Tunis i una tercera plaça a Roda de Ter. D'altra banda, la vencedora en la categoria femenina, Maria Jesús Zorraquín, va desplaçar-se expressament des de Saragossa per tal de poder prendre part a la Mit-

Zorraquín assegura que "la gent de Sant Cugat s'ha bolcat amb els atletes. Ha estat molt emocionant"

ja Marató de Sant Cugat. La de Saragossa va millorar el temps assolit l'any passat per la que llavors va ser primera, Montserrat Bergadà, del Club Atlètic Castellà, amb 1 hora i 22 minuts.Enguany, Bergadà ha finalitzat segona. Zorraquín és l'actual vuitena classificada al Campionat d'Espanya

de Mitja Marató i ostenta el rècord d'Aragó en marató amb un temps de 2 hores i 46 minuts. La seva millor marca en una mitja marató la va aconseguir el 9 de gener passat a la Mitja Marató de Sitges: 1 hora, 15 minuts i 49 segons. Zorraquín va afirmar que "no venia amb la idea de guanyar i fer-ho ha estat una sorpresa molt agradable". L'atleta va voler destacar per damunt de tot "l'ambient que es respira en aquesta cursa. La gent de Sant Cugat s'ha bolcat amb els corredors. Ha estat molt emocionant". Respecte al circuit, Maria Jesús Zorraquín va coincidir amb la resta de corredors alhora de valorar-lo de "molt dur", tot i que va apuntar que "cada circuit té les seves pròpies característiques. Si l'orografia de Sant Cugat és així, d'aquesta manera haurà de ser la seva mitja marató". L'atleta santcugatenc Manel Murillo, segon classificat en la Mitja Marató de Sant Cugat el 1996 i tercer en l'edició del 1997, no hi va participar.

'/.atraquin, Bergadà i Forn t an ser les tres primeres classificades

Resultats Pòdium CATEGORIA MASCULINA (21,097 KM) 1 Mustafà Youines (T2 L'Hospitalet] In. 8 min. 33 seg. 2 Albert Pascual CC.A. Vilanova] In. 8 min. 34 seg. 3 Dahmni Abderrahim (Top Line] In. 8 nin. 34 seg.

CATEGORIA FEMENINA (5.2 KM) 1 Maria Jesús Zorraquín (Fila] lh. 21 min. 9 seg. 2 Montse Bergadà (CA. Castellà] 1 h. 22 min.

3 Teresa Forn (Fila) lh. 26 min. 19 seg.

Excursions - Escoles - Empreses • Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 67 00

Esports

ELS /CAIYTONS Divendres. 4 e/e febrer del Í000

La primera edició de la Maratontta va acollir 110 participants

La sortida de la categoria Mini de la Maratoneta també va aixecar molta expectació entre el públic assistent

Pòdium 1 Maratoneta

Pòdium per categories

CATEGORIA MINI 1 F e r r a n Alvarós 1 Axel Gonzàlez

2 Jan Fernàndez 3 Aleix Gonzàlez

2 Julio Merlos 1 Laura Benedicto

I i

•g»

2 Mireia l'nzeta 3 Mustafà Youines

31 Adriana (Carreter Víctor Galan

4 Dahmni Abderrahim

3 |

2 Nikolai Narvàez

•S

3 Albert Dueso 1 Judith Garcia

2 Laia Miralles

•S

3 Júlia Vila

CATEGORIA MAXI *i

1 Ignasi Sols

§ ,=

2 Raui Puga

3 E d u a r d Priba

1 Anna Garcia

•fi —

2 Esther Martínez

3 Àngela Fio 1 Rafa Espejo

B * m

2 Cario» Cantalejo 3 Marcos Collados 1 G e m m a Murillo

•fi

2 Maria Mar

1 , _

Carles Solà. rector de la Universitat Autònoma de Barcelona ll'Mi) nei dt Sani ( u^eit La I Maratoneta ha estat una de les principals novetats d'aquesta XVII Mitja Marató de Sant Cugat. Els atletes més joves també van disposar, d'aquesta manera, de l'oportunitat de reivindicar les seves qualitats que d'aquí a uns anys els faran atletes consagrats. Així, la Maratoneta, entre la categoria Mini i la Maxi, va reunir un total de 110 participans. "La valoració de la Maratoneta és positiva, malgrat que calgui millorar alguns aspectes de cara l'edició de l'any vinent", ha dit Jaume Cifuentes que, d'altra banda, ha confirmat l'interès de donar-li continuïtat en aquesta nova iniciativa. Segons el president de la Comissió Atlètica de Curses, "la Maratoneta ha donat molta vida a la Mitja Marató". En la mateixa línia, Lluís Recoder, l'alcalde de la nostra ciutat, va afegir que "la Maratoneta és una idea molt bona i encertada perquè crea afició i està a l'abast de tothom. A més, és una manera d'anar introduint als més joves en el món de l'atletisme". En les disset edicions que s'ha

disputat la Mitja Marató, en cap ni una un atleta santeugatenc n'ha estat el guanyador. Els millors atletes locals d'enguany van ser Albert Garcia, del Delphi, i Alba Caballé, del Club Muntanyenc Sant Cugat Garcia, que hi ha pres part en les disset edicions, va reconèixer que "la lesió de Sergi Solivelles, que anava molt destacat, ha fet que jo hagi guanyat però el vencedor moral és ell". El corredor local també va incidir a destacar que "cada cop hi corren més santeugatencs" i que "el més bonic ha estat la participació, el públic, el color i l'ambient". 2 5 0 . 0 0 0 pessetes en premis Després de la carrera es va celebrar el tradicional lliurament de premis i trofeus als vencedors. L'entrega va ser a càrrec de Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, Jaume Tubau, regidor d'Esports i Comerç del consistori, Joan Recasens, tinent alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Jan Carbó, tinent d'alcalde de Ciutat

Sostenible, Narcís Castanyé, president del Club Muntanyenc, Joaquim Vidiella, president del Club Natació, Joan Perearnau, representant de la casa Fila i Jaume Cifuentes, president de la Comissió Atlètica de Curses. En total l'organització va lliurar 250.000 pessetes en premis per als millors classificats. La comissió organitzativa entrega premis en metàl·lic des de l'edició del 1998. Dos anys abans es va presentar el nou recorregut de la cursa, que és l'actual circuit. La Mitja Marató no s'ha deixat de celebrar des de l'any 1984 i el rècord de la prova el té Emiliano Garcia des de la setena edició, amb 1 hora i 6 minuts. Enguany, el principal patrocinador de la cursa ha estat la marca esportiva Fila, que per primer any ha recolzat la prova. L'anècdota de la jornada va ser el fet que a l'hora de donar la sortida, Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament, no se li va disparar la pistola i va haver de donar la sortida amb la mà.

5 José Maria Collado

6 Francisco Palacios

7 Maria Jesús Zorraquín

9 Teresa Forn

9 Dolores Ortega

i r local: . Albert Garcia

IrtocaH Alba Caballé

Fila Domingo Catalàn

Esports

ELS /CAJVTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

Motor

Xaus omple a vessar La Carpa Més de 200 persones assisteixen a la seva presentació com a nou pilot de Ducati Ruben Xaus va presentar-se divendres a La Carpa Sant Cugat com a nou pilot oficial de l'equip Ducati Perforance. Durant la roda de premsa que va oferir als mitjans de comuni-

cació, el jove pilot de 21 anys va assegurar que el seu objectiu és assolir el títol mundial de Supersport en el que serà la seva segona temporada que prendrà part en aquest

mundial. L'any passat ho va fer amb la casa Yamaha. Pablo Silvàn, representant de Ducati a l'Estat espanyol, va declarar que Ruben Xaus és al millor lloc i al millor moment "Con-

El pilot santcugatenc va descobriria Ducati 748 RS amb la qual pilotarà al mundial FOTO: EDUARD FAR/M I-S Àl.KX LÓPKZ

La Carpa Sant Cugat es va quedar petita divendres a la nit en Tacte de presentació del pilot santcugatenc de motociclisme, Ruben Xaus, com a nou pilot oficial de l'equip Ducati Performance, que a partir del 23 d'abril competirà amb una Ducati 748 RS en la que serà la seva segona participació al Campionat del Món de Supersport. Més de 200 persones van omplir a vessar La Carpa Sant Cugat i així van voler donar suport incondicional a un jove pilot de 21 anys que s'ha proposat com a principal objectiu fer-se amb el títol mundial de l'especialitat. Xaus va e x p l i c a r q u e estava "sorprès de veure tanta gent. Ha estat impressionant veure tanta gent que ha volgut estar present a Tacte per recolzar-me". Entre els assistents s'hi va poder veure l'atleta català Reyes Estévez, bon amic del santcugatenc. L'acte de presentació de Ruben Xaus per la casa italiana va ser presidit per Francesco Favianne, coordinador de vendes i importació de la firma bolonyesa, que va desplaçar-se expressament des d'Itàlia fins a Sant Cugat per poder estar al costat de Xaus, Pablo Silvàn, representant de Ducati a l'Estat espanyol, i Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament de

fiem plenament en ell i segur que serà un pilot que marcarà època". El santcugatenc debutarà al mundial de Supersport el 23 d'abril al circuit australià de Philip Island.

Xaus va qualificaria seva nova moto de "molt competitiva" FOTO: E.F.

Sant Cugat. Francesco Favianne va considerar Xaus com "un pilot bo, jove i amb moltes ganes de córrer per Ducati". Pablo Silvàn, per la seva banda, va afirmar que "Ducati ha apostat fort per disposar d'un pilot de nivell i amb molta projecció de futur. Ruben Xaus és al millor lloc i al millor moment" i que confien" plenament en ell i segur que serà un pilot que marcarà època". Finalment, Jaume Tubau, que va excusar la presència de Talcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, per motius d'agenda, va definir el santcugatenc de "jove esportista i triomfador. T é molt clar el seu futur, sap que vol triomfar i que vol ser campió". El regidor d'EsRuben Xaus, que va entrevistar-se amb Lluís Reiodet, vapmiiutit i/m \i yiaiiw el mundial Tofentà a la tintat 10IX) X l.

Ruben Xaus: "Penso lluitarfins alfinal, fins que aconseguim la meva fita, que és el títol mundial de Supersport"

ports també va voler accentuar el fet que el pilot local "viatja molt i sempre presumeix de la seva condició de català i de santcugatenc". Ruben Xaus va deixar ben clar en la roda de premsa que la fita que s'ha proposat no és altra que la de proclamar-se campió del

món: "Penso lluitar fins al final, fins que aconseguim la meva fita, que és la d'assolir el títol mundial de Supersport". Xaus va explicar que una de les seves millors qualitats és que sempre aspira "al màxim" i sempre dóna tot el que pot sobre la moto. Ja té ganes "que comenci el campionat per guanyar". El santcugatenc també va dir que el seu somni és "ser campió del món". Durant Tacte de presentació, Ruben Xaus va descobrir la Ducati 748 RS que pilotarà aquesta temporada. El jove pilot va definir-la com "una moto molt fàcil de portar. Es una moto molt competiti-

va", i està segur que li respondrà. Xaus i Ducati van signar contracte al desembre que els lligarà les dues properes temporades, però amb opció a una altra. Xaus espera poder fer el salt la temporada 2001 a la categoria de superbikes i posteriorment ascendir als 500cc. La primera prova al mundial de Supersport serà el 23 d'abril al circuit australià de Philip Island i l'onzena i última serà a Imola (Itàlia) el 15 d'octubre. Xaus va marxar dimarts a Austràlia per continuar la seva preparació de cara al mundial. La campanya anterior va ser cinquè de 36 pilots i va pujar cinc vegades al pòdium i

va ser vencedor a Misano. Dimarts de la setmana passada Ruben Xaus va entrevistar-se per primera vegada amb Talcalde de la ciutat, Lluís Recoder, i també amb Jaume Tubau. Després d'aquesta trobada, Tubau va assegurar que l'Ajuntament s'havia compromès "a posar-lo en contacte amb empreses multinacionals del municipi" per poder esponsoritzar-lo. Per la seva banda, Xaus va considerar la reunió "més d'amistosa que oficial" i va assegurar "M'agradaria venir a Toctubre al balcó de l'Ajuntament a oferir el títol mundial de Supersport a la meva ciutat".

Esports

ELS /CANTONS Divendres. 4 de febrer del 2000

Jaume Tubau. Regidor d'Esports i Comerç de FAjuntament

"A nivell d'inversions, la prioritat número u són les instal·lacions" Al.KN I.Ol'hZ - Sant Cugat -

— La Coordinadora «i' Kntiltits Esportives ja s'ha reunit amb tots els grup* polítics de l'oposieió. Quina és la valoració que en fa el re«íi<lor «l'Esports? - l.a valoració és positiva perquè al cap i a la fi em sembla que. més o menys, tots pensem el mateix i diem el mateix, lots pensem que les instal·lacions esportives de Sant ( Cugat s'han de millorar. Sant Cugat és un poble, com ja hem dit moltes vegades. que ha crescut molt i les instal·lacions esportives que tenim no són les que ens mereixem ni tampoc les que necessitem. Per tant, des d'aquest punt de vista, tots tenim molt clar el que volem, ara el problema és buscar recursos per trobar els diners que fan falta per poder construir nous equipaments esportius. Kstic content que la Coordinadora vagi seguint aquest camí que al seu dia van dir que era un camí de diàleg, no només amb l'equip de govern, sinó també com és lògic, amb totes les forces que tenen representació a l'Ajuntament. Kntrc tots, segur que trobarem la forma de bastir la ciutat c o m es m e r e i x : a m b instal·lacions esportives. - J a heu presentat la primera fase <lel nou projecte d'equi-

paments esportius a tots els grups de l'oposició. Aquests han vist amb bons ulls el projecte... - Sí, és cert. Kls tècnics han fet una molt bona feina i la prova és aquí. Ara, el que ens toca a tots, no solament a l'equip de govern sinó t a m b é tots els representants de l'Ajuntament és bus-

"FJI la propera reunió amb la

Coordinadora,

els podrem dir eh diners de què disposem per gastar-nos al 2i W

car aquestes fonts d'inversió per fer el que volem. Però jo sóc optimista en aquest aspecte i penso que en aquest any 2000 ja s'ha de començar a veure alguna cosa. No sé quan, però ja s'ha de començar a veure alguna cosa que serveixi per LI un futur. Tot el que farem aquest anv 2000 ja està pensat perquè vagi lligat amb totes les actuacions que farem aquests quatre anys. - Des que vau mantenir l'última reunió el desembre amb la Coordinadora, quin ha estat el treball que s'ha fet en la recerca de recursos e c o n ò mics fins ara? - Acabar de perfilar realment

el que volem. Kls nostres tècnics ja s'han entrevistat en diverses ocasions amb tècnics de la Generalitat. Cal no oblidar que totes les instal·lacions esportives són estandarditzades, per tant se sap ben bé el preu i ara estem amb l'estudi econòmic per saber e x a c t a m e n t el que volem que ens costarà. 1 lo estem enllestint pràcticament. També hem fet alguna reunió per b u s c a r s u b v e n c i o n s . Ks molt clara que la prioritat núm e r o u a nivell d ' i n v e r s i o n s aquest any, que són Ics instal·lacions esportives. - La propera reunit» que mantingueu amb la plataforma es podrà presentar definitivament el nou pla i definir els diners que se'n poden disposar per dur-lo a terme; 1 - F.sperem que sí. Jo sé que el que vol la Coordinadora, i a més està en el seu dret, i a més a més ho trobo encertat, és que vol dir-hi la seva abans que s'aprovin els pressupostos. No sé quan es farà aquesta reunió amb la Coordinadora però el que sí sé és que serà aviat. Kn aquesta trobada es poden marcar molt bé les directrius i es poden extreure idees molt clares. Podrem dir a la plataforma els diners de què d i s p o s e m per gastar-nos aquest any 2000. - Vostè ja deu saber que la Coordinadora està elaborant un llistat d'instal·lacions que

Iii II nu Inhali i milin ii tinhiii 11- in ni o> iiiiiiuinii • iiui'siiih

estan m a l m e s e s i que cal arranjar amb urgència... - Sí, això ja ho he llegit. Km sembla molt bé que ho facin però si volen jo els estalviaria la feina. Kls asseguro que ho sabem perquè els tècnics de l'Ajuntament s'estan fent un fart de visitar les instal·lacions. Kl que està clar és una cosa i és que ells són els usuaris. (Juc estiguin tranquils perquè hi estem a sobre - Encara s'han d'aprovar els pressupostos. Hi haurà una partida exclusivament per esports... - Abans de fer-ne la valoració final ens reunirem amb la Coordinadora perquè ens donin el

l·'O'l'O:XI..

seti p u n t de vista de com ho hem enfocat. Kl fet de presentar anteriorment el projecte d'equipaments esportius a la Coo r d i n a d o r a q u e no pas a l'oposició va ser un motiu de polèmica. Kls grups polítics de l'oposició es van molestar perquè no els ho havíem ensenyat abans a ells. La Coordinadora ha de marcar unes prioritats que segueixi la línia que vol l'equip de govern. - Vostè ha dit que hi haurà una partida exclusiva per esports en els pressupostos... - Això és claríssim. L'alcalde no es cansa de repetir que la prioritat número u d'aquest any són les instal·lacions esportives.

E n t i t a t s

La Coordinadora exigeix a l'alcalde que respecti la reunió que ell havia pactat Al.lA LÚI'KZ - Sant Cugat -

I ,a (Coordinadora d'Entitats Esportives no està disposada a continuar esperant la reunió que els havia de trobar amb l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, pactada per a mitjans de gener. En la darrera reunió de la plataforma, que es va celebrar dilluns a la nit a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat, els membres de la (Coordinadora van exigir a Recoder que respecti el seu compromís de reunir-se amb ells en una data concreta. Antoni Pérez, president de la plataforma esportiva,

va afirmar que "la (Coordinadora accepta l'ajornament però el que no admet és que la trobada s'ajorni indefinidament. Espero que aquesta reunió es pugui fer com a màxim abans del dia 15 de febrer". Pérez ha argumentat la postura de la plataforma: "No sé si l'alcalde ens ha de dir res però nosaltres sí hem de dir coses. En el moment que nosaltres demanem una reunió és perquè tenim interès a escoltar i dir. Tenim coses a dir i a demanar i per això volem la reunió". Aquesta setmana la plataforma ha enviat per registre una carta a Lluís Recoder exigint, una vegada més, trobar-se. En la propera trobada amb l'al-

l'n total de nou entitats van trobar-se dilluns n la Penya Blaitgrana Sant Cugat ¥010.

calde, la plataforma demanarà a Recoder que doni suport a dos clubs que ja fa molt de temps estan pagant lloguers per poder practicar el seu esport al municipi. Aquestes dues entitats són el Club Esgrima Sant Cugat i el (Club de Rugbi Sant Cugat. Segons Pérez,

"són entitats de Sant (Cugat que estan fent esport igual que qualsevol altre club, i en canvi, estan utilitzant un lloguer per fer servir una instal·lació privada. (Creiem que el consistori ha d'ajudar-lcs econòmicament". Els clubs presents a la reunió van

X.W 11

ARROW

ser l'Olimpyc, el CV Sant Cugat, el Club Esgrima Sant Cugat, la PB Sant Cugat, el Grup Excursionista La Floresta, la Fundació UE Sant Cugat, la VE Sant Cugat, el PH Sant Cugat i el Mas Janer. La propera reunió serà dilluns a dos quarts de nou del vespre.

Esports

ELS4CAJXIWS Divendres, 4 de febrer del 3000

-f.wm* o • n :;T •:? wwvmwmmï *

FUTBOL

1a Div. Benjamí

1a Catalana 12.00 Valls-Sant Cugat (dg)

10.00 Roureda-Sant Cugat (ds) 09.30 Can Rull-PB Sant Cugat (ds) 10.00 PB Sant Cugat-Pajaril (ds)

2a Regional

Preferent Pre-benjamí

12.00 La Farga-Llano Sabadell (dg)

3a Regional

Q S •»! »

*i!

19.00 Olimpyc Floresta-I. García (ds) 17.15 W. Sant Cugat-Monsant (ds)

13.00 PH Sant Cugat-GEiEG (ds)

1a Divisió femení

1a Div. Pre-benjamí

2a Divisió «A»

Preferent Juvenil

12.00 PB Sant Cugat-Fígaro (dg)

Benjamí

Olimpyc Floresta-Can Calet Champion Floresta-lntercostas (dg)

2a Div. Femení

18.00 Olesa-Mas Janer (ds) 16.00 Montomés-W. Sant Cugat (ds) 19.00 Castellbisbal-Les Planes (ds)

2a Div. Juvenil

VOLEIBOL

10.30 Sant Feliu-PH Sant Cugat «A» (ds) 20.00 CFS-PH Sant Cugat <B» (dv)

1a Nac. femení

Prebenjamí

CY Rubí-CV Sant Cugat

2a Divisió fem. «B»

18.00 Sant Cugat-Tortosa (ds)

1a Catalana Juvenil femení

Femení base

CV Sant Cugat-Sant Martí

BÀSQUET

16.30 Seritmenat-\V. Sant Cugat (ds)

Cadet femení

1a Div. Cadet

l a Catalana

2a Div. Juvenil

UE Sant Cugat-Lleida (ajornat fins el 25.2)

Hospitalet-CV Sant Cugat «A» Santa Maria Pi-CV Sant Cugat «B»

13.4-5 CKF Sant Cugat-S. Quirze (ds) 17.45 PB Sant Cugat-Ripollet (ds) 11.00 Júnior-Can Jofresa (dg)

3a Catalana «B»

11.45 Olimpyc Florcsta-CFT (dg) 12.45 VV. SantCugat-Montsant (dg)

2a Div. Cadet Sant Cugat-Can Rull (dg) PB Sant Cugat-S. Lorenzo (ds) F. Sabadell-PB Sant Cugat (ds) F. Cerdanyola-Mira-sol (dg)

Preferent Infantil

2a Div. Infantil

2a Categoria

2a Catalana femení

Canovelles-Granollers VV. Sant Cugat (descansa)

l a Divisió

Sant Cugat «B»-01impus

12.30 Santpedor-UE Sant Cugat (dg)

Línia 22-Júnior

Veterans

Júnior

Infantil

Camp. Cat. femení

Sant Cugat «A» (descansa)

Gavà-Olimpyc Floresta 10.15 VV. Sant Cugat-Les Curts idg)

Júnior-Cluh F^gara

Duran-Sant Cugat «A»

18.00 El Bruc-Mas Janer (ds)

HOQUEI HEBBA

Cadet

3a Categoria

Aleví

10.30 CSC-UE Sant Cugat (dg)

10.00 San Julian-PB Sant Cugat (ds)

l a Categoria CN Catalunya-Sant Cugat «B»

3a Divisió

Júnior femení

1a Div. Infantil

ESQUAM

17.30 UF. S. Cugat «B»-S. Ramon (ds) 19.00 Sant Cugat «A» -Sant Medir (ds) 17.00 Sant Cugat «B» -Can n'Oriol (ds)

16.00 UE Sant Cugat-CEB (ds)

12.00 l'nific. Llefià-Sant Cugat (ds)

16.00 Gelida-PH Sant Cugat «B» (ds) PH Sant Cugat «A» (descansa) PH Sant Cugat «C».(descansa)

Llars Mundet-CV Sant Cugat

Sant ( Xigat-I .epanto PB Sant Cugat-Can Oriach Maurina Kgara-Júnior

09.15 17.45 09.30 10.00

Aleví

16.00 Malgrat-UE Sant Cugat (ds)

19.00 Vilassar-Chess (ds) 09.00 Mas Janer «A-Navarcles (dg)

Mollet-Sant Cugat

14.00 PH SantCugat-A-GEiEG (ds) 17.00 Ina S. Just-PH Sant Cugat-B» (ds)

2a Catalana Cadet

1a Divisió

11.00 Mollet-PB Sant Cugat (ds) 12.30 Sant Cugat-Andalucía (ds)

16.00 Júnior-Olímpic Can Fatjó (ds) 11.30 Montserrat-Mira-sol-Adesa (dg) 17.00 Camí Vell-PB Sant Cugat (dg)

16.45 La Roca-UE Sant Cugat (ds)

TENMIS

Olimpyc Floresta-La Carpa

HOQUEI

Infantil

3a Nacional

09.15 UE Sant Cugat-Vilanova (ds)

16.00 PB Sant Cugat-Esc. Bonaire (ds) 09.30 Los Merengues-Mira-sol (ds) 12.00 Júnior-Can Trias (ds) Sant Cugat (descansa)

Cadet 16.00 Cerdanyola -UE Sant Cugat «A» (ds) 10.30 Horta-UE S. Cugat «B» (dg)

1a Catalana

11.00 l IE Sant Cugat-Sant Andreu (dg)

HANBBOL

21.00 PH Sant Cugat-Vendrell (ds)

1a Divisió nacional

Fèmines

l a Provincial Igualada-UF. Sant Cugat

1a Div. Aleví

Cadet femení

12.30 UE Sant Cugat-Sant Esteve (dg)

PH Sant Cugat- (descansat

09.30 Sant Cugat-Andalucía (ds) 11.15 PB SantCugat-San Lorenzo(ds) 10.00 Cerdanyola-Sant Cugat (dg)

10.30 CEB-UE S. Cugat (ds)

1a Cat. Juvenil

Júnior

10.30 UE Sant Cugat-Sant Quirze (dg)

18.15 Ina Sant Just-PH Sant Cugat (ds)

2a Cat. Juvenil fem.

Juvenil

UE Sant Cugat (descansa)

15.30 PH Sant Cugat-GEiEG (ds)

1a Catalana Cadet

Infantil

2a Div. Aleví

FUTBOL

12.00 25 Setembre-Júnior (ds) 11.15 Can Rull-PB Sant Cugat (ds)

l a Nacional «A>

l a Div. Pre-benjamí

FUTBOL

Sant Cugat-Lumen

1a Catalana Sant Cugat-Júpiter

Veterans Mollet-Sant Cugat Sant Cugat-Badia

0-3

2a Catalana femení UE Sant Cugat-Bellsport

suspès 2-1

2a Div. Cadet Can Oriach-Sant Cugat P". Sabadell-Sant Cugat Mira-sol Adesa-Merengues

FUTBOL

1-5 6-3 0-5

La Almunia-Olímpyc Floresta VV. St. Cugat-Llopart 3

Juvenil femení

PH St. Cugat «B.-Congrés Z-i

Juvenil femení 3-0

Cadet femení CV Sant Cugat «A»-Rubí Mataró-CV Sant Cugat <• B» Sant Cugat-IESTerrassa

2-3 0-3 0-2

6-6

HOQUEI

1a Cat. Juvenil 25-26

3-5

Gòtics-Sant Cugat

17-14

1a Categoria

Fèmines Folgueroles-PH Sant Cugat

0-8

Júnior PH Sant Cugat «A-Gelida

11-2 3-d

i-Z

Palau-PH Sant Cugat

3-10 1-3

3-0

PH S. Cugat «A-Sants Monjuic

3a Nacional 3-4

l a Provincial 3-4

2a Provincial Arenys-UH; Sant Cugat

ajornat

Juvenil 7-7

Benjamí

1a Catalana

TAULA

UE Sant Cugat-Torelló

Aleví

l a Nac. femení

TENNIS

Ripollet-UE Sant Cugat

Juvenil

Palau-PH St. Cugat«A» PH St. Cugat«B»-Tremp

WGLEIBQL

Z-Z

3-3

Infantil

Almacelles-CV Sant Cugat

0-72

Sant Cugat «A»-Malibú

l a Catalana Vilafranca-PH Sant Cugat

2a Catalana Cadet

CV Sant Cugat-llla Sant Jordi

29-24

1-1

HOQUEI PMJ1MS

Palau-PH St. Cugat

Femení base

BUÚBI

ESQUASK

4-3 3-5 4-3

1-1 3-4 descansa

Cadet

1a Divisió masc.

UE Sant Cugat «B»-Sant Quirze . .55-4

2a Div. fem. «B»

Prebenjamí PH St. Cugat «R.-Congrés Vilanova-PH Sant Cugat »C» PH St. Cugat «A»

Sant Cugat-Reus

HEBBA

Júnior-Atlètic 1952

HANDBOL

UE Sant Cugat «A»-Sant Miquel .29-24 5-3 6-7

0-2

3a Divisió

Martorcll-Olímpyc Floresta

1a Catalana Cadet

l a Divisió femení

2a Div. Juvenil

UE Sant Cugat-Bagà Petrocat

Aleví

UE Sant Cugat-Sant Vicenç

SALA

VV. Sant Cugat-Rubí 8-0 2-1

6-2

2a Cat. Juvenil fem.

Mas Janer Miami VV. Sant Cugat-Castellbisbal 0-2

Olimpyc Floresta-Castellví Manresa-VV. Sant Cugat

San Miquel-UE Sant Cugat

Can Clos-Mas Janer «A»

1a Div. Benjamí Sant Cugat-At. Madrid Sant Cugat-Cerdanyola

descansa

1a Nacional «A»

2-0 3-1

Infantil

Tres de Mayo-UE Sant Cugat . . .27-22

0-9

2a Div. Aleví Júnior-Fontetas

descansa

UE Sant Cugat

1a Div. Aleví Sant Cugat-Terrassa Mercantil-Sant (Aigat

36-46

Infantil

2a Div. Infantil Esc. Sabadell-Sant Cugat Mira-sol Adesa-Q>mcrcio C Júnior-Maurina

UE Sant Cugat

descansa

Infantil

l a Divisió

Júnior

2-8 I-4 3-5

Preferent Infantil Sant Cugat-Premià

3a Catalana «B» IPSI-S. Cugat «A» 75-73 Pedagogium-B. S. Cugat «B» . . . .43-71 Azzurro-B. Sant Cugat «B» 68-45

1a Div. Cadet Ripollet-CET Sant Cugat N. Terrassa-Júnior

1a Catalana

Juvenil UE Sant Cugat (descansa)

Winterthur Bcn-CV S. Cugat

Cadet

1-2

2a Div. Juvenil

4-6

2a Provincial UF; Sant Cugat-Barcino

Manresa-CV S. Cugat

3a Divisió

VV. Sant Cugat

Sferic Terrassa-UE Sant Cugat ... .83-92 3-2

1-2

Mas Janer-Valldaura

BÀSQUET suspès

3a Regional Mira-sol Adesa-Júnior

Èpic Casino-VV. Sant Cugat 5-0

2-4

2a Regional Esc. Cerdanyola-La Farga

SALA

TAULA

PATimS

UE Sant Cugat-Palcons Sabadell.. .1-4

Infantil 5-3

Falcons Sabadell-UF; Sant Cugat.. .3-2

Esports

nada; La Farga-Llanó Sabadell; MillcnariEsc. Cerdanyola; I.unicn-Maurina Kgara; La Romànica-Castcllar; Sabaddl-( ).in Rull; Barberà-Caldes; Badia-Juan XX11I.

í'mmXtt Primera Catalana Palafrugell-Valls 1-1 Sant Cugat-.lúpiter 2-4 Granollers-Prat 0-1 P. Mafumet-Vilassar 1-2 C a s t e l l d e f e l s - V i l a f r a n c a . .1-2 Peralada-Ripollet 3-3 G r a m e n e t - C e r d a y o l a M . . .3-2 Andorra-Santboià 2-2 S a n t A n d r e u - M a n r e s a . . . .2-1 Igualada-Masnou 1-2 Equip

PJ PC PC

CC PiMto

Sr Andreu

4.1

Jiipucr

-I

\ilassar

-1

41)

(ir.inicnct

1(1

3.S

Vilafranca

1(1

Peralada

ELS ICAIYPONS Divendres, 4 de febrer del 1000

La propera (6 de febrer): Grup Barna-Andorra: ('aldes-N. Sabadell; Sedís Mausa-Sfcric'lerrassa; I K Sant Cugat-Llcida: N. Terrassa-I.csCorts; Ripollet-Sant Pere; I ,a 1 inió-Sant Medin RubíSant Jordi.

T e r c e r a Regional

Segona Catalana

G R U P 14

G R U P 1 Femení

D e p u r a d o r e s - S a n L o r e n z o . .1-8 L e s Fonts-Pueblo N u e v o . . . .1-1 S a n Pedro-R. Llorens 5-2 C a n Fatjó-Rubí 1-1 Mira-sol A d e s aJ ú n i o r 3-2 S a n t Q u i r z e - C a m í Vell 1-4 M a t a d e p e r a - C a n B o a d a .anul·lat Castellbisbal-Camí Vell .anul·lat P B Sant Cugat-Montserrat .suspès

Sant Gervasi-Olesa 58-59 UESantCugat-Bellsport .3646 Sant Nicolau-Santpedor . .32-56 Construccions-Viladecans «B» .86-57 Josep Tous-Sant Martí 70-52 MartoreU-CESB 47-61 L'Hospitalet-Viladecans «A» 65-34 VUanova-APB .55-38

Equip

lli

Equip

PJ PG PE PP

( cnlain.ila \ l 11 III

S. Andreu

17 14

JMor

17 13

CC Punts

16 Jusepïbus

Santi*.i.,

Manresa

NhW.4.

17 13

I'. Mafumet 11

.36

Ruhi

17 II

.36

Ripollet

Can Katjó

17 II

.16

(jstclldelcls 22

Sun Pedró

17 10

Masnou

CanBouda

l'rat

Igualada

l'alafruiíell

1(1

Valls

Cranollers

Andorra

S. I .oren/o

(ixvanjeiiim« 16

1015

XI1

16 16

920 5

756

75X 643

7X1

759

X5,

Viladecans - B - 16

915

X47

943

.19

Viladecans -A- 16

7X9

X55

APB

712

794

CKSB

757

740

Sant Nieotau 16

X7I

916

Sant Marti

779

7KX

699

II)

PB S. C i p l 1 6

CamíNcll

PNucvo

Sant Ouira: 16

hmn

Martorell

I E S . Cap* 16

Sant (iervasi

X49 XX5

20 19 IX

La propera (6 de febrer): APB-Sant Gcrvasi;<Oiesa-L'Hospitalet; Viladecans «A—Martorell; CESB-Josep Tous; Sant Martl·G>nstruccioris; Viladecans «B— Sant Nicolau; Santpedor! K Sant Cugat; BelKport-Viranova.

Juan XXill-Juventut 25 . .1-3 La Planada-Tibidabo . . . . 3 - 3 Llanó-Ripollet 1-1 E. Cerdanyola-La Farga . .3-1 Maurina-Mil·lennari . . . . 3 - 1 Castellar-Lumen 3-2

Barlicrà

Lil·i.

18 I »

Sabadell

» «

«e PM»

7(1

19 III

.3X 33

K Ccnlinvoli IX III

Primera Nacional GRUPC

Primera Catalana GRUP 2 Sant Jordi-N. Sabadell .53-69 Andorra-Cakks 91-64 Sant Medir-Grup Barna 63-78 Sant Pere-La Unió . . . . 7 9 - 6 3 Les Corts-Ripollet 75-76 Lleida-IN. Terrassa . — 5 5 - 5 6 S. Terrassa-UE S. Cugat «A.83-92 Rubí-Sedfs 91-71

Jtnentui25

I»

III

U Planada

Lumen

19 II)

Tthid.il»

(JnKull

Badia

3X 27

••"•» Andorra Sanc Pere N. Terrassa 1F.S. ( « « > . - \ SI*.'lerrassa

.V»

.32 27

Juan X X I I I

3X 27

Caldes

26 26

Rubí Sedís Grup Barna l.j Romànica 19

.12

l.lanó

Castellar

311

Ripollet

211

Mil·lcniun

l'I

1.1

l>es (àrrts Sant Mcdir Caldes

La propera (6 de febrer): \ Tibidabo-25 de Setembre; Ripollet-La Pla-

PJ 17 17 17 17 17

13 13

4 4 6

lli 10

PP 12X0 1264 I07X

PC 1138 MW 1037

1261 1 1 9 7 I2IX

1090

.30 .10 2X

CarrJedeu-L^onnados . . . 2 9 - 3 4 GEiEG-Sarrià de T e r . . . . 2I>23 Bordfls-Sant Quirze 25-16 Manyanet-Casteló 22-22 Tres de Mayo-UE S. Cugat 27-22 Sant Esteve-La Roca . . . . 2 5 - 2 4 Valènòa-Gavà 2623

•nki

17 17 17 17 17 17 16

III 9 9

7 X X

> s

X 7 7

9 10 9

11.17 1276 1226 M'M 112X 1121 '«X

MW 1254 1199 1121 1140 1221 109(1

P«

H__je_9P . - «

Vilafranca

16 12

Cl'Monjos

16 12

PJ PG PE PP Alfa 5

1.3

GCPunto

SkonsC.

Kpie Casin.,

.39

1(1

(>lyni|Nr F.

Almiinu

La Mur^a

I'. Andorra

2.1

Manresj

Tallers

Corbera

N. Sabadell

Indústries ( i .

Montserrar

Rubí

Hospitalet

GF GC Punts 94

47 27 42 26

51 25

58 22

Juneda

16 II

Mollerussa

Ina Sant Just

4X 16

Marti nent

\ ila-sca

5X 14

Cornellà

59 14

Hospitalet

Vendrell

X2 10

L'Kspluga

Geniol el l'la

16 .3

.34

Vilanova

109

Calafell

L a propera (5 de febrer): P. Andorra-N. Sabadell; Montserrat-Èpic Casino; Tallers-Sícoris Club; Rubí-Manresa; Bellsport-Alfa 5; Corbera-La Almúnia; Olímpic Floresta-lndústrias García.

L a propera (6 de febrer): Ina Sant Just-Vila-seca; Juneda-Hospitalet; Geniol el Pla-Calafell; MoHerussa-\rilafranca; PH Sant Cufíat-Vendrell; Martinenc-Cornellà; CP Monjos-L'Espluga; Reus Deportiu-Vllanova.

HOQUHrffiHBA

Primera Nacional A

420

352

SairiàTcr

396

.164

Manyanet Uminados Castelló

15 15

9 X

2 1

4 4

395 412

359 394

P —

La Unión-Maxon

2-6

L'Esdop-ElècLCSem 1-2 lJopart3-W. Sant Cugat ....6-7 Sant Andreu-Montsant . . . . 3-4

363

343

3K9

3X7

Bordils

341

27 27 2

391

397

27 CKiKC

393

.197

Valentia

X 335

356

1 K S . ( u,al LI

111

SantQuirft- 15

.349 40X

(ia\j

35X

.3X0

Cardedeu

364

402

26 26 385

R.Stniedad 11

\akkloz

Club Camp» I I

At. Terrassa 11

l . Sevilla

RCINJo

•

Sardincro

PJ P B P« PP

I.alnirin

ClubKi-ara

Vilassar

J- •

• »

Manacor

Barectona

BabarCatalà

W. S x l i q H

T»

«6

KKxt.dern

Gràcia

OC P a a »

C l > lerrassa I I

•qui.

L a propera (9 d'abril): Júnior-Universidad Sevilla; R. SociedadClub de C jmpo; RC Püio-Chib Egara; Sardinero-Atlètk Terrassa; CDürrassa-Yaldeluz.

Montsant

I.Kstlof,

Llopart.!

6(1

Caldes

••->

Metalnox

Maxon

Sant Andreu

.6-5 7-4 .6-4

Sant K s i e i c 15 15

Femení

GRUP 6

P r i m e r a Divisó Masculí

P—»

LaRnea

TrodcMiyiiLS (Cerdanyola

Mawma

16 13

l'H Sani ( a m m 1 6

CÀaMes-Bflrvelona Metatnox-Babar Català Manacor-Vilassar

Can Rull-La Romànica . . .2-2 Caldes-Sabadell 1-0 Badia-Barberà 3-6

PJ PG

ReusDeporTin

Divisió d'Honor La propera (6 de febrer): Puebto Nuevo-San Lorenzo; Can BoadaLcs Fonts; PB R. Llorens-Matadeperenc; Rubí-P. San Pedró; Júnior-O. Can Fatjó; Montserrat-Mira-sol Adesa; Camí Vell-PB Sant Cugat; Sant Andreu-Castcllbisbal; Sant Quirze-Depuradores.

GRUP 5

w »

Arfa5-Corbera 8-5 Almunia-Oümpyc Floresta . .5-3

Equip

929

612 X00

Segona Regional

•*•*,

7-0 8-2 9-2 4-3

R. Llorens

4-4

N . Sabadell-Montserrat Èpic Casino-Tallers Sícoris C.-Rubí Manresa-Hospitalet

L a Murga-P. Andorra

Depuradores 17

Montserrat

La propera 6 de febrer): \ lasnou-Palairugell; Valls-Sant Cugat; Júpiter-Granollers; Prat-P. Mafumet; VilassarCastclklefels; Vlbfranca-Peralada; RipolletGramcnet: Cerdanyola-Andorra; Santboia-Sant Andreu; Manresa-Igualada.

GRUP 5

X37 770

Vilanova

1016 X74

Bellsport

3 .3

Santpedor

13 13

Primera Nacional A

PG P P

L'Hospitalet

Calafell-Mollerussa 6-4 VUafranca-PH S a n t C u g a t . 3 - 3 Vendrell-Martinenc 4-6 Comellà-Monjos 6-3 L'Espluga-Reus D e p 1-7 Vilanova-Ina S a n t J u s t . . . . 4 - 1 2

RJTBOtSAU

L a propera (S de febrer): Maxon «B» (descansa); Elèct. Ciem-La Unión; Llopart 3-L'Esclop; Montsant-Sant Ciirçiq Barcelona »B»-Sant Andreu;Babar Català-Caldes; Vilassar M.-Metalnox; Graeia-Manaeor.

Aliem- I9S2 13

.\L 'lerrassa

W»-»

KHc:

Hnnifryoeel

RCI>olo

{;lub K^ira

Can Salas

Rimas

1.3

Unia 22

Pcdralbcs

26 25 24

Ripollet

1199

1269

N. Sabadell

1146

1120

Lleida

1140

1131

Sant jiaxli

XK4

1257

Bareetonf

HOQUEI PftTJNS

La propera (6 de febrer): GFjFXi-València; Sarrià de Ter-Bordils; Sant Quirze-Ciudad Encantada; CastellóTres de Mayo; UE Sant Cugat-Sant Esteve; La Roca-Cardedeu; LaminadosGava.

Primera Catalana GRUPA Vila-seca-Juneda

Hospitalet-GeniolelPk

4-1

L a propera (6 de febrer): Línia 22-Júnior; Atlètic 1952-AD Rimas; Club Egara-RC Polo; PedralbesHonigvogcl; Barccloní-EHC; Can Salas-At. Terrassa.

Esports

ELS'íCAIVITONS Divendres, 4 de febrer del >000

l niv. VL·i.uH

(V Sani Cli)inl

,V1

li,

_\S

1K 25

Primera Nacional Femení GRUP B Dolores-Ciutadella 2-3 C V Sant Cugat-Illa J o r d i . . . .3-2 Terol-Quart 1-3 Santa Coloma-Hortons AJgar-Dolores l niv. Alacant-Ciutadella . . . Rubí-Algaida Equip

Uiurt

]-'

-III

3-0 3-0 .3-1 2-3

SP Punt* 1.1

14 f.mu.ld

ir,

kill.i

l'f

I crol

"vi

Homm-,

llnlnrcs

Saiil üiijínl

Masculí

lli

l.<

1 -

1 '

0-3

Llars Mundet-Martorell

2-3

Vi-n\ï

Axxon-Arenys

3-0

M.in-.n

Almacelles-Sant C u g a t

3-0

A t Segre-Santa Coloma

0-3

Pum* 2<)

1 *

Muriordl

\\\im

(:cu incii-

•>

La pro[H*ra (6 de f e b r e r ) : Sant l'ete i Sant Pau-Prat: C c u InefcAsMin: Arenvs-At. Seure: Santa Colom a - A l m a t e l l c s ; CV Sant C u g a t - L l a r s Munet; Marcorcll-Montgat.

Tercera Nacional Grup 1 A t e n e u - N o u Barris

BÀSQUET Infantil masculí 0 9 . 0 0 Dosa Salesians-Centre Obert Ids) 12.45 Avenç-Castellbisbal (ds) 0 9 . 0 0 Sant Jordi-Àgora (ds)

Infantil femení 1 0 . 1 5 I ES Santa Eulàlia-Àgora (ds) 13.00 l K S. Cugat-Cult. Pràctica (ds) 11.30 Avenç-IES Vallparadís (ds)

Aleví femení 1 0 . 1 5 Col. Catme-Avenç (ds)

FUTBOL A-7 Femení 10.30 Júnior-Dosa Salesians (ds) 10.30 Kscola Pia-Àgora (ds)

Aleví 11.30 Maristes «B»-EE Poiró .<B» (ds)

FUTBOL

Centre Obert-Sagrat Cor Cingle-Avenç Agora-Regina Carmeli

42-53 23-53 46-43

Infantil femení Agora-Col. Carme «B» l ' E Sant Cugat Avenç

ajornat descansa descansa

Aleví masculí Catalunya-Centre Obert Joan Maragall-Santa Isabel Centre Obert «A»-Pla Farreras

79-30 39-56 35-2

Aleví femení Avenç-Col. Vedruna

14-30

S. Cristobal «D»-Avenç «C» Esc. Pia «C«-Thau «B» Col. Europa-Maristes «B» La Farga «B»-S. Cristobal «C» Sp. Rubí-Mira-sol «B» PB R.Llorens-Mira-sol «A» E E Foiró-Thau «A>. S. Ixirenzo «A»-La Farga «A» Rubí «A»-Avenç «B» Pere L u m e n «A—Avenç «A»

Benjamí

Prebenjamí

Regina Carmeli-Joan Maragall .. .59-12 Ferran i Clua-Pins Vallès 14-29 La Floresta-Pla Farreras 24-28 Sant Jotdi «B—Escola Avenç 13-39

Sant Cugat «A»-S. Pete L. «B« Sp. Rubí «C»-Àgora «D» S. Cristobal «D»-S. Cugat «B» Júnior-Vedruna

KlCicu.i

lli

l'I

I .ik-ms

lli

AIL·IILII

2'>

Ri|villci

li)

_>.ï

V . Andreu

l'I

Hort.i

III

lli

V m U.un.

lli

4-0

l.a p r o p e r a <6 de f e b r e r ) : Lluïsos-Molins de Rei; I g u a l a d a - I E Sant Cugat: Tnrelló-Ag. Congres: PratSallent: Els S de la Carriga-Ripollct.

# '«'1*

Juvenil femení 11.00 Angeleta l'cttet-Montserrat Roig(ds)

FUTBOL sMiM 10.00 EEFoiró-Col. El Cim (ds) Lennardo da Vinci (descansa)

Juvenil 09.00 1ES Angelcta E-Frankfurt Aleman (ds)

1 1 . 0 0 Viaró-J. Maragall (ds) 1 0 . 0 0 La l·loresta-Collserola (ds) 1 0 . 0 0 Ramon v Cajal «B»-Avenç -B» (ds) 09.00 Ramon v Cajal ~A»-E Clua «B» (dsl 1 0 . 0 0 Verdaguer •.A»-Catalunya 1 3 . 0 0 Ferran Clua <'A»-Avenç «C» (ds) 1 2 . 0 0 Avenç «A>-Verdaguer «B» (ds)

Cadet femení 11.00 Col. Martí-CY Sant Cugat (ds) 12.00 Àgora-IES Santa Eulàlia (ds)

Infantil femení 13.00 12.00 13.00 12.00 09.00

Angeleta l'errer-Sagrat O i r (ds) El Pinar-Col. Martí (ds) Nicolau Copèrnic-Col. Avenç (ds) Rubí . C - l ' R E Les Planes (ds) CE Àgora-Col. Carme (ds)

Aleví Benjamí

Aleví 09.00 10.00 12.00 13.00

Rubí-Leonardoda Vinci (dsl Col. (:arme «A·-Arnau Cadell (ds) Avenc-Marist.cs Rubí (ds) Col. Martí-Centre Obert (ds) Ramon i Cajal fm.-Col. \ iarú (ds)

Aleví

13.00 Ferran Clua « C - E Clua »A» (ds) 10.00 Santa Isabel -B»-J. Maragall «B» (ds) 11.00 J. Maragall «A»-Catalunya «B» (ds) 1 2 . 0 0 Ferran Clua «B»-Torre Llebre (ds) 0 9 . 0 0 Avenç-Santa Isabel -A» (ds)

Les Planes-Rubí N. (ds) Montserrat-Santa Isabel (ds) J. Maragall-J. Maragall (ds) Balmcs-Europa (ds)

2-0 0-2 2-0

3-2 4-1

Ferran Clua-Joan Maragall Santa Isabcl-Rubí N. «B» J. Maragall-Rubí N. «A» C. Europa-Liceo Politècnic

3-2 11-3 5-9 15-0

0 9 . 0 0 Pla Farreras-LRE Les Planes (ds) 10.00 Ferran Clua «A..-J. Maragall «B« (ds) 11.00 J. Maragall -A-Ferran Clua «B» (ds) 1 1 . 0 0 Cultura Practica-La I-'loresta (ds) Col. El Pinar (descansa)

Sta. Isabel «A-Torre de la Llebre . .0-8

VOLEIBOL

FUTBOL M-í 1

Juvenil femení

HANDBOL

Infantil

IES S. Eulàlia-Angeleta Ferrer

Infantil

Maristes-Àgora EE Foiró -C. Sabadelles

2-0 2-0 2-0 2-0

PC Punt.

10.00 11.00 10.00 12.00 09.00

Àgora «B—Sant Llorenç Àgora «C»-Bisbat dT^gara Terrassa «A»-Àgora «A»

2-0 2-0 0-2 2-0 1-1 2-0 0-2 0-2 2-0 2-0

Infantil

1 2 . 0 0 Avenç-Bullidor(ds)

Benjamí

10.30 Àgora-EE Foiró (dsl

Infantil

2-7 5-2 1-10

III

Masculí

13.00 Àgota « D - S a n Cristobal «D» (ds) 13.00 Sant Cugat «B-Can Jofresa «B» (ds) 11.00 CN Terrassa «C-Sant Cugat «A» (ds) 10.00 Sant Cristobal «C-Júnior (ds) 12.00 Col. Vedruna-Àgora «B» (ds) 11.00 Sant Llorenç-Àgora «C» (ds) 12.00 Àgora «A—Matadepera (ds)

E E Foiró «B»-Bisbat d'Egarà Avenç-Maurina Egara La Farga-EE Foiró «A»

wüiEmm

Pre-Benjamí

Aleví

III

MMKiïB&l

Cadet

Júnior-El Cim C E Agora-Dosa Salesians

Infantil masculí

4-fi

0 9 . 0 0 Avenç «C-Kscola Pia «C» (ds) 11.00 Thau «B-Canjofresa «B» (ds) 10.00 San Lorenzo «B»-Col. Eutopa (dsl 10.00 Can Fatjó « C - L a Farga «B» (ds) 13.00 Mira-sol «B-Pere Viver «B» (ds) 09.30 Can Tries-CF Júnior (ds) 11.00 Mira-sol «A-Escola Pia -\- (ds) 10.00 Dosa Salesians-EE Foiró (ds) 10.00 Thau «A-San Lorenzo «A» (ds) 10.30 La Farga «A»-Rubí «A» (ds) 10.00 Avenç «B-Castellbisbal «B» (ds) 10.00 Avenç <.A»-Castellbisbal «A» (ds)

Femení

BÀSQUET

í J

Benjamí

FUTBOL A~7

I Y. Sani ( iifiíl

* *<«

* ï Castellbisbal-La Farga (ds) EE l·'uiró «A-Maristes «A» (dsl Schnla «A-Mira-soI (ds) Les Fonts «A-Avcnç (ds)

Equip

0-4 2-4 3-4

'»

& s>

10.00 09.00 09.00 11.00

1 Iortii-Hl ( à ' e r v o Siuil A n d r e u - F . Sabadell Ripollet-l l i S a n t C u g a t

Al N c t ^ '

2' 2",

M o n g a t - S . P e r e i S. P a u

Alnuidl^

~ ' <>

Vima<:..li>m.i l.l.ir^ M m u l c i

S. I>JU i S l'crc

l.a p r o p e r a ( 5 d e f e b r e r ) : Rubí-( )V Sant (:u«at; Algaida-Algar Surmcmii; Dolorcs-Terol; H o r t o n s - U m \ . Alacant; C i u t a d e l l a - A l g a r S u r m c n o r : Quart Pohlet-L'Ila Sant Jordi.

l'Ml

Primera Catalana

1-15 2-0

Cadet 4-0 10-5

Infantil Esc. Thau-Í Jlub d'Aran IES El Bullidor-Esc. .Venç

23-1 1-7

Aleví l'RF; Les Plancs-C. Montserrat

28-19 23-16 13-26 ajornat

Aleví

FUTBOL SMLM Nicolau Copèrnic-Leonardo V. Encola Pia-E^F; Foiró

Leonardo V.-Súria Centre Obert-F.pic Casino Viaió-Cultura Pràctica Arnau Cadell-Avenç

.0-9

Viaró-La Floresta Collserola-Joan Maragall Verdaguer «A«-Avenç «B» Ferran Clua »A.»-Ferran C. «B» Avenç «C»-Catalunya Avenç «A—Pau Casals «B»

7-1 2-6 0-8 7-1 8-0 8-0

Benjamí Ferran Clua « C - S t a . Isabel «B» 8-0 Catalunya «A»-l-'erran Clua «A» . . .5-3 J. Maragall «A—Ferran Clua «B» . . .0-8 Avenç-Catalunya «B» 8-0

2-0

Cadet femení CV S.Cugat-IES Terrassa «AIKS La Serreta-CF; Àgora

0-2 2-1

Infantil femení Col. Martí-Angeleta P'errer Rubí « B - E l Pinar Avenç-Rubí «A» l ' R E Les Planes-CN Sabadell C N Sabadell « B - C E Àgora

2-0 2-1 1-2 1-2 1-2

Aleví Col. FI Pinar-Pla Farreras 2-0 l ' R E Les Planes-FerranC. «A» . . . .0-2 J. Maragall « B - J . Maragall «A» 0-2 I". Clua «B»-( ailtura Pràctica 0-2 La Floresta descansa

S3SSÜ.€'1IL!S'Í

Saboles i Complements

CflSWWfl

Sant Antoni, 62 (Cantó Valldoreix) Valldoreix 22-24. Tel. 93 675 55 06 CELLER CENTRE • Rbta. del Celler, 29, local 11. Tel. 93 58959 29

Mosies mMASseaft • /ICTCIÍS peefiNENS pemí i noaimi mfitsHéíJcves Santiago Rusiftol, 37 T«f, 93 5«9 Z2 32

Salums LLEGUMS CUITS, BACALLÀ I CONSERVES oooooo

Sant Antoni, 50

Tel. 93 674 57 52

Com cada any, us confeccionem la disfressa de CARNESTOLTES Plana de l'Hospital, 3-5 Tel. 93 589 86 69

O Z o n a S a n t Cugat i Rubí O Carnets B l i C O Alta S.S. "I 2 0 0 . 0 0 0 ptes. superables

EIS 4C4NT0P© A

•

Espectacles

Cultura

Divendres, 4 de febrer del JOOO

••MiiiiMin

E s p e c t a c l e s

UOBC interpreta Stravinsky, Piazzolla i Ravel a PAuditori 'La història del soldaf obre el concert d'aquesta nit T O M M O N IT.NKCRO - Sant Cugat -

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBO), sota la direcció de Lawrence Foster. presenta aquesta nit al Tcatre-Auditon de Sant C u g a t un m u n t a t g e basat en obres tic tres grans compositors del segle XX, i en què s'interpretarà l'obra d'escena per a conjunt de camera, actors i ballarí 'Ltf història delsoldat, que obrirà l'espectacle. Aquesta obra, una famosa composició del rus Igor Stravinsky comptarà amb la veu de Milito Ràfols i l'expressió corporal de la ballarina santeugatenca (íemma Rius, sobre una

coreografia de Carles Sala. La història del soldat és una composició de 1918 basada en una faula russa, que tracta de la tornada a casa d'un soldat pobre que es veu temptat pel dimoni. Fer a Ràfols, actor que ja ha participat en altres m u n t a t g e s q u e combinen diferents llenguatges escènics, "també hi va haver una temptació molt forta per part de [Lawrence] Foster cap a mi", ja que el "va seduir la idea d'interpretar tots els personatges que intervenen en l'obra". Aquest "repte" de Ràfols, assolit al seu dia per actors de la talla de Charles Lawton, és una de les particularitats del muntatge que presenta l'OBC en la primera part del seu concert d'a-

vui, un muntatge, d'altra banda, que com el mateix actor diu "no s'acostuma a representar amb tots els elements [música, veu i dansa], sinó de forma separada". A banda de l'obra del músic rus. considerat com un geni del ritme i de la textura musical, el programa d'aquesta nit constarà de dues parts més. ambdues caracteritzades per la seva singularitat i q u e acaben de conformar un programa ric i variat. D'una banda. l'OBC interpretarà Concert Tango pera fagot i orquestra, del compositor i bandoneonista argentí Astor Piazzolla. Concert Tango... és una curiosa composició, que va contribuir a revolucionar el món del tango,

FA concert serà a carrer de Lawrence Foster FOTO: XAYILARROSA. d ' u n m ú s i c q u e va v i u r e al cidir amb Astor Piazzolla. La diBronx de Nova York i que va to- recció del nordamericà Lawcar amb Carlos Gardel a l'edat rence Foster, que ha estat al capde quinze anys. d a v a n t d e les p r i n c i p a l s El concert finalitzarà a m b el orquestres del món, presidirà l'econegut Bolero de Maurice Raxecució d'aquestes tres obres, vel, una obra escrita i estrenada una significativa mostra de la el 1928, i en la qual el parisenc música simfònica més original, va incorporar alguns sons típics excitant i innovadora d'aquest de jazz, aspecte en què va coinsegle XX.

T e a t r e

Gemma Rius. Ballarina

"Actuar al Teatre-Auditori és un gran repteW

El muntatge 'Besos' va omplir de música i humor el Teatre-Auditori

T. M. S. G e m m a Rius és la jove ballarina d e Sant Cugat q u e intervindrà aquesta n i r e n l'obra La història del so/dat. Per aquesta estudiant de Física, q u e fa classes al grup d e dansa de la U AB, la dansa és per sobre de tot una forma de - Quin és el teu paper a La història del soldat? - L'obra està concebuda c o m una peça musical a m b una part d e narració. E n el p a p e r d e princesa intervenen dues ballarines - u n a d e sola en la versió de l'OBC]-, paper q u e faig jo. Ballo una perita suite d ' u n tango i un vals. - Quines dificultats u* h e u trobat amb ei coreògraf, Carles Sala? - El q u e ha representat m é s dificultats és l'adaptació. L a q u e representem no és la versió original, és més curta i està molt tancada en l'obra.

Rius compagina ~ B-hauotta trenàBar l i - E m fa molta il·lusió.

repte molt gran, perquè és la primers vegada que faig de solista, amb música en directe, imeraccionant amb un actor... — En quin moment et trobes de la teva carrera?

el ball F..XAVÍLARROSA. - D e fet tinc una mica de por en a q u e s t sentit. H e fet poques coses com a professional i ara compagino estudis i ball. - Què és el que t'agrada niés del q u e fa»? - M'agrada ballar p e r a mi, m ' h o passo molt b é ballant.

FA muntatge 'Resi/s' compta només amb la participació de 5 actors F: X. L. ESTKR CASTANYKR - Sant Cugat Més de 500 persones van assistir divendres passat a la representació de l'obra Besos, un espectacle de la companyia Albena Teatre dirigit per Carles

Alberola. Durant una hora i mitja, el públic s a n t e u g a t e n c va poder gaudir de l'humor i les històries d'amor i desamor explicades per cinc actors a partir dels fragments d'algunes de les cançons més congudes d'artistes com Dyango, José Luis Perales o Camilo Sexto.

Cuitarà

ELS4CANTONS Divendres, 4 defebrer del 2000

E n t i t a t s

Homenatge als artistes que han passat per la portada de 'Gausac' En Pacte es va presentar el número d'hivern de la revista T O M MONTENEGRO

El Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL) va fer balanç divendres passat de la seva tasca durant els últims mesos, amb la presentació del número quinze de la publicació bianual de l'entitat, Gausac. L'acte, conduït pel p r e s i d e n t del G E L , Jordi Casas, i en què va participar el director de Gausac, D o m è n e c h Miquel, va servir perquè l'entitat expressés el seu reconeixement als artistes santcugatencs que al llarg de set anys han anat confeccionant les portades de la revista. Segons Casas, l'entitat, sorgida com "un grup impulsor de la recerca i l'estudi", ha complert amb "el compromís que va assolir al seu dia", valent-se tant de la tasca realitzada per la revista com d e la convocatòria d'un premi de recerca. El Premi Gausac de recerca, del qual recentment se n'han publicat les

Els artistes va rebre una portada commemorativa FOTO: E. FARIXYES. bases de la setena edició, és una convocatòria destinada a premiar els treballs relacionats amb les ciències socials d e la ciutat. L'acte, presidit per la tinent d'alcalde Mercè Conesa, va concloure a m b l'atorgament d'una portada extraordinària als artis-

tes Joan Tortosa, Carles Tarradillos, Ignasi Foj, Paco Minuesa, Maria Llopis, Imma Pueyo, Eulàlia Llompart, Adolf, Bibiana Pedemonte, Josep Grau-Garriga, Ferran Martí, Tatiana Blanq u é , Mercè Diògene, Michel Goday i Maria Fabre.

Sílvia Servan recita Joan Oliver a Valldoreix

'Interpretació dels somnis 9 de Freud al Casal Borja

T. M. S.

"Una fresca mirada per l'obra de Joan Oliver" és la proposta que presenta l'actriu Sílvia Servan diumenge vinent al Casal Cultural de Valldoreix. El muntatge, basat en els poemes del poeta i dramaturg sabadellenc, s'acompanyarà a m b diverses peces musicals a càrrec de Guillem Bernabé a la guitarra i de Susanna Fernàndez a la viola, i comptarà amb una part de teatre de titelles. Sílvia Servan ha volgut escollir els poemes "més frescos, q u e puguin arribar més fàcilment al públic" per tal que la gent "perdi la por a escoltar poesia". Per aconseguir-ho, Servan ha fet un repàs tant de les diferents etapes de la producció literària de Joan Oliver com de les seves principals inquietuds. Els animals, els nens, els avis, l'amor i la pàtria, i la ideologia conformen les diferents parts de l'espectacle de Servan sobre l'autor de Vacances pagades, un autor q u e resulta "actual i gens arcaic", en paraules de l'actriu.

El cicle de conferències organitzat pel Casal Borja va presentar dimarts passat una conferència de J a u m e P a t u e l entorn del llibre de Sigmund Freud La interpretació dels somnis. El psicoanalista va realitzar la presentació i el comentari d ' a q u e s t a obra en ocasió del centenari de la seva publicació, centrant-se en els aspectes socials més revolucionaris de les tesis del neuròleg i psiquiatre austríac, així com en la forma com el freudisme interpreta els somnis. El proper dimarts hi haurà ocasió de tornar a escoltar aquesta conferència.

L l i b r e s

L'art en el sentit més ampli és el tema de les conferències que, sota el nom Cultura i societat, du a terme el Casal Borja durant la seva programació d'hivern. Des del gener passat fins al 14 de març, el casal tractarà aspectes diversos com l'arquitectura modernista, la pintura de Caravaggio, l'art xinès, la pintura russa del segle XIX i la iconografia de la crucifixió.

Color Dansa repeteix a l'Auditori

Josep Maria Figueres presenta un estudi del 'Diari català 9

T. M. S.

Edita també 'Diari de presó' de Carrasco i Formiguera

-Saat Cugat-

noma d e Barcelona a dirigir l'edició del Diari de presó del polític i advocat executat el 1938. El llibre es va presentar la setmana passada, en un acte presidit per Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya, i amb aquest "text testimonial i íntim" Figueres ha volgut "recuperar part del patrimoni col·lectiu", en un homenatge a un dels personatges més interessants del seu temps. Unes hores abans, Figueres va presentar un altre llibre, en aquest cas l'edició de la seva tesi doctoral, editada per l'Institut d'Estudis Catalans i premi Nicolau Olwer, que glossa la histò-

L'espectacle Pa que'... pa na! de Color Companyia de Dansa sota la direcció de la ballarina i coreògrafa Rosa Maria Grau tornarà demà al Teatre-Auditori. El Centre cultural ha volgut reprogramar aquest espectacle davant l'èxit que va tenir la companyia el novembre passat a la ciutat, amb un muntatge q u e barreja dansa contemporània i flamenc mitjançant una escenografia basada en els contrastos i els jocs de llum, en un nou concepte d'expressió farcit de contemporaneïtat. Pa qué... pa na és el tercer espectacle de Color Dansa, una companyia dedicada a explorar n o u s llenguatges en el món del flamenc.

T. M. S.

" M a n u e l Carrasco i F o r m i guera era una persona íntegra, que va dir sempre el que creia sense claudicar mai. Va defensar una línia política i intel·lectual coherent i única al llarg de la seva vida, i fins les últimes cons e q ü è n c i e s " . El comunicòleg Josep Maria Figueres és taxatiu en la seva opinió de Carrasco i Formiguera, una figura l'exemple polític de la qual "té plena vigència" avui dia, motiu que ha dut aquest professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autò-

ria del primer diari e n català, Diari català. Segons el pofessor de comunicació, l'aspecte central de l'obra resideix en el fet que Diari català va ser "el periòdic que va formular per primera vegada una teorització del catalanisme i del federalisme". El diari va tenir una "important influència" sobre amplis sectors socials de Catalunya, i va demostrar que "el català podia ser una llengua apta pel periodisme informatiu i de comb a t " , així com u n vehicle de cosmopolitisme i obertura. L'aportació d e Figueres, un dels primers estudis de la història d'un diari que no ha comptat

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

Josep Figueres F: ELS 4 CANTONS amb l'arxiu del mitjà i que s'ha basat, no en la línia política que es d e s p r è n d e l s fons h e m e rogràfics que ens han arribat, sinó en la seva vida i obra, té gran importància quant a marc teòric per a estudis propers. Tot plegat, per tal de "no deixar que s'arraconi la literatura del que li toca perdre".

1 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

Cultura

U S ÍCANIUNS /feníem, 4 de febrer del 2000

Canals presenta obra de Bucles ca i Cas amada

uè

Des de la història Un eftpai de P e r e Vivó i GiB

Sobre l'ofici del tiraeordes i altres D o n e m una darrera mirada ai document del 1500 sobre els diferents oficis al monestir. L'ofici del tiraeordes: Es el prior qui el nomena. Ha de dormir sempre al claustre (com ho havia de fer a l'església el pobre sagristà menor). \ ' o ha d'ajudar en res el sagristà menor, cadascú a la seva feina. Ha d'escombrar el cor Ics quatre festes anyals, també per Tots Sants i per Sant Cugat. (Només? Massa net no l'hi tenien pas! Al segle XVIII consta que els "manats" havien d'escombrar l'església una vegada al mes. Alguna cosa havíem guanyat amb dos-cents a m s ! ) . Ha de' posar i treure Ics estores al cor i a l'altar. (Tot hi és precisat, per exemple: per Quaresma. res d'estores.) Kl diumenge al matí ha de buidar Ics piques, netejar-les i omplir-les d e nou d'aigua per ser beneïda. Ha de ben distingir els diferents tocs dels senys (els s e n \ s són les

c a m p a n e s . A l'hora de fer la distinció entre tants i diferents tocs, eli pobre tiraeordes devia haver d e tenir un cap com un ordinador per aclarir-s'hi: "Tocar dos senys petits i esventats. N o m é s esventar i prou. Voltar. Mig voltar. Fer dos senys esventats. Dos senys esventats i clars. D o s s e n y s clars i sobtats...* 1 . (Els dos senys devien ser tes c a m p a n e s d e l'espadanya plantada sobre on acaba la part romànica del campanar. Taf com ara el tenim, és obra d e l'abat Gayolà i construïda a partir de mitjans de! segie XVIII. T a m b é , penjada al campanaret del cimbori. hi havia una campana molt usada i popular, era la Gambirotu. Q u e vol dir, més o m e n \ s, alegre o joganera.) El domer oheddomedari o setmaner: Encarregat, durant la setmana, d'iniciar o presidir la pregària... El prior del claustre: Respon-

s a b l e » . « o f » e # les faltes comen&Mi&spt el rés d e l'ofici. El # £ 4 $ N a d a l c e l e b r a r la m i $ 9 t 4 c l ' g a l l ' ç l Dijous Sant, "lamtssadels pobres", a l'altar d e S$fcta Maria (el monestir tenia «Jjf^J-vÜegi d e c e l e b r a r a < | Í | | É p | d u e s misses en honoj^KfcMiare de Déu, abans d é l i ^ & s ^ s solemnes, pròpies d ^ l i l è s t e s d u e s diades). H a d ' a d j p | M s t r a r e l s sagram e n t s a?f©Í£'çís monjos malalts. Etï a l f e n ç í a d e l'abat o del prior rai||or (segona autoritat al ïàdíM&iir) podrà concedir algunes llicències als monjos.

oficis a m b els seus corresponents drets i deures envers l'església i el culte: El <te l'abat, prepòsk majo^.píqpoét penitent, eai^ibrefi infermer, obrer, celleret, íp>n|0Si,custQdÍ5, diaques, pfevef6*í beneficiat d e sant Antoni, d e sant Bartomeu, del S a n i f sperit, ; de sant Jaume, del èo*|«tò C h m t i , de Tots e b $wm, d e s&nta F e , d e santa Maria.

El prior major: E n absència de l'abat, el supleix e n tot. El sagristà major: l ü t i m responsable d e tot el que afecta a l'església i a la litúrgia; portes, il·luminació, campanes, campaners, tiraeordes, neteja... El d o c u m e n t ens recorda - a m é s deis m o n g e t s i del seu mestre, ja c o m e n t a t s - altres

Però, acabem a m b el més divertit q u e h e trobat i q u e ens recorda que el monestir també era com una gran casa d e pagès. Hi diu, quan parla dels deures del beneficiat o rector de Santa Maria: e n cada festivitat d e la Mare de D é u ha d e regalar, a tots els residents del monestir, un o u . . . "

C o n f e r è n c i e s

El mes de febrer està dedicat a Canals Galeria d'Art als pintors catalans Joaquim Budesca i Ràfols Casamada. D'una banda, a la sala 1 de la galeria s'exposen els treballs singulars de l'artista Joaquim Budesca, uns treballs en què el pintor ha volgut reflectir "la poesia de paisatges catalans" mitjançant l'evocació amb el color de les textures i dels volums d'aquests. La pintura de Budesca, e s q u e m à t i c a i simple. persegueix portar a la imaginació de l'espectador els seus ambients per traspassar-hi l'experiència estètica. D'altra banda, la sala Z de la galeria presenta l'obra del barceloní Ràfols Casamada, un dels més reconeguts pintors de la postguerra, integrada per pintures i dibuixos dels anys vuitanta. Les obres de Casamada destaquen pel seu intens cromatisme, vinculat a l'espai, l'n pot, un pinzell, una finestra... són elements que el pintor expressa molt líricament.

Maulets homenatja el Joan Oliver m é s radical i políticament incorrecte

Ignasi Riera. Escriptor i polític <.<.

En Fany Oliver ens h e m descuidat del seu vessant d'autor teatral"

rar-nos les coses amb sentit crític, i aquesta és una de les grans - Sant Cugat aportacions que ell ens ha deixat. A més, en la figura d'Oliver Nebot de Joan Oliver, però netrobem una de les persones que bot sobretot del seu llegat inhan dit més clarament cl que tel·lectual, Ignasi Riera porta un pensen; no només veia la realiany intens. Aquest escriptor i tat de forma crítica, sinó que polític defensa en el seu ascense'n queixava. dent el seu caràcter "d'autor pispablc". ja que veu tom se li em— Q u è li h a semblat el conporten tots els llibres de Pere j u n t d'actes q u e s'han fet en Quart quan fa alguna de les serelació a m b l'any Oliver? ves conferències. - És cert q u e durant aquest — Q u è li h a semblat l'expe- any s'han fet moltíssims actes. riència d e representar els texEl que és difícil en relació amb tos d'Oliver, a m b Això guixa? Oliver és que els representants - En el teatre jo he trobat una oficials es posin d'acord per hosintonia molt especial amb Olimenatjar-lo, perquè mai han pover, perquè citar les seves pagut establir un consens entorn raules és poder utilitzar el llende la seva figura. Potser per això guatge més políticament s'ha descuidat el vessant teatral incorrecte però més intel·ligent d'ell. Amb l'escassetat que tei punyent. nim d'autors teatrals, jo crec que — Q u è és el q u e c r e u q u e ens Oliver hauria de ser una de les figures que es representessin al ha llegat J o a n Oliver a m b la costat del més important teatre seva fornia d e v i u r e i d ' e s clàssic català, i amb això vull dir criure? — Ell va ser un personatge que en els teatres públics. El ball robat o La fam són obres imporno es va deixar mai marcar gols. t a n t í s s i m e s , i no s ' e s t r e n e n . Hem d'aprendre, per tant, a mi-

T. M. S. - Sant Cagat -

T. M. S. - Sant Cugat -

T O M M O N I KNKÍ.RO

Oliver desperta expertarió l'.'.X. /.. També haig de dir que en molts pocs d'aquests actes s'ha destacat aquesta mena d'obsessió que tenia Joan Oliver per la llengua. — Pel que sembla, té prevista la publicació d ' u n volum ben gruixut d'escrits inèdits de l'autor. .. - Sí ara sortirà un llibre meu on faig una revisió de molta documentació d'Oliver, incloses un bon grapat de cartes. — Ens p o r t a r à sorpreses aquest llibre? - No ho crec, les seves fòbies són públiques. Això sí, pot servir per recordar determinades postures d e certs personatges en certa època, davat el catalanisme o les institucions.

Els records i comentaris d'Ignasi Riera i la recitació de Joan Berlanga sobre versos del poeta van ser els protagonistes en la conferència-homenatge que Maulets va voler realitzar a Joan Oliver la setmana passada a la Casa de Cultura. L'acte, que no va comptar a m b l'assistència prevista de la filla de l'escriptor, Sílvia Oliver, va ser un repàs general però exhaustiu per la vida i l'obra de l'intel·lectual sabadellenc, en el que no van faltar els c o m e n t a r i s en relació amb l'ideari i el compromís polític d'Oliver. El fil conductor es va esdevenir en la figura d'Ignasi Riera, que va començar vinculant l'autor amb l'independentisme català per continuar definint la reivindicació central de l'escriptor: la llengua.Tant en la llengua com en les fïlies i fòbies de l'escriptor va estar centrada la resta de la xerrada, que va comptar amb els apunts en forma de recitacions de l'actor Joan Berlanga. A través d'aquests as-

pectes de la vida de Joan Oliver, Riera va referir-se a episodis de la vida de l'escriptor com ara el seu exili o les baralles amb les personalitats més rellevants del país (Oliver tenia una gran habilitat per als jocs de paraules). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un dels aspectes més interessants de la vida d'Oliver, i que Riera no es va estar d'explicar, és el capítol d'antipaties fèrries que va conrear l'escriptor, que van anar des de Josep Tarradellas fins a Jordi Pujol. Per Ignasi Riera, Oliver no era "una persona intolerant, al contrari, era molt tendre", però no va amagar mai "el q u e pensava". Aquest tret de la personalitat de l'escriptor, fill d'una de les f a m í l i e s m é s r i q u e s del Vallès, el va convertir en un dels personatges més compromesos i controvertits de la seva època, que fins i tot va resumir la seva vida dient: "Navego contra corrent i vaig quan hi torna". De fet. Oliver va anar contra tot allò que representés els poders absoluts: la monarquia, la jerarquia eclesiàstica, el capital...

Cultura

ELS í CANTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

Les

sales

d ' a r t

Ferran Martí. Pintor i galerista

"Cap galerista pot explicar 99 millor que jo el meu quadre T O M MÒNTENEGRO

Hi ha pintors que per poc que puguin fugen del mercat de l'art, i Ferran Martí n'és un exemple. Aquest pintor, que es considera un privilegiat en poder oferir directament al públic la seva obra, té entre els seus projectes la publicació d'un recull d'apunts sobre llapis i la confecció d'una sèrie sobre Sant Cugat. Entre els seus quadres, d'un intens ús del color, hi ha una curiosa sèrie d'autoretrats q u e abasten les diferents etapes de la seva vida. - Com va sorgir l'oportunitat de tenir la seva pròpia galeria? - Tot va començar quan una joieria em va demanar tenir alguns dels meus quadres a l'aparador, quadres que d'altra banda van suscitar molt interès. En aquells moments jo exposava a diferents llocs, però vaig adonar-me que en un espai en què el públic no et coneix, en quinze dies no es pot valorar la qualitat d'una pintura. Una obra hauria d'estar com a mínim un mes exposada perquè la gent arribés a entendrela. - Recomana l'experiència a altres artistes? - Qui sap de la seva pròpia pintura és el pintor, i no pas el galerista. És molt important per a un pintor poder muntar la seva pròpia galeria, perquè li dóna una llibertat increïble. A mi em per-

met fer l'obra que e m ve de gust i dedicar el t e m p s necessari a cada obra, sense presses, i tenirla projectada i exposada durant el temps que vull. Això m'ho ha ratificat viatjar per França. Allà és molt curiós com a qualsevol poble més o menys important tots els pintors tenen la seva pròpia galeria. A més, la galeria d'un pintor té sempre una personalitat diferent. La gent que ve és com si vingués al meu estudi, i pot contemplar totes les sèries que he anat fent . - I n o cal a n a r a la inauguració p e r parlar a m b el pintor... - Exacte. Aquesta és una cosa que molts m'agraeixen, perquè a ja galeria poden parlar amb mi i arribar al fons del quadre. Ningú no pot saber explicar millor que jo el meu quadre. - Q u a n u n pintor exposa i ven els seus propis quadres hi ha el risc q u e la seva galeria acabi sent u n p r o g r a m a d e discos sol·licitats? - En realitat jo segueixo una línia personal molt concreta, i tinc la sort que la gent connecta amb el meu treball. A Sant Cugat hem d'estar orgullosos de tenir un públic molt entès, que es preocupa realment pel que es fa de nou. D'altra banda, jo no tinc marxant que em suggereixi canvis segons els gustos del públic... - Tanmateix, el fet q u e el seu espai d'art s'aparti d e la galeria c o n v e n c i o n a l l ' i m p e d e i x

C r í t i c a

Un mite

Pel·lícula: Juana de Arco Director: l.uc Besson Actors: Milla Jovovkh, John Maliovich, Faye Dunaway Durada: 160 minuts Quina és la lectura moderna que dóna Luc Besson del personatge mític-històric de Joana d'Arc? La pel·lícula té tots els ingredients per donar una visió més propera a la bogeria q u e a la s a n t e d a t . El t r a c t a m e n t que dóna al personatge d e Joana d'Arc correspon gairebé al mil·límetre al d'una persona pertorbada per idees delirants i al·lucinacions. Una proposta agosarada e n la qual ningú no surt ben parat, ni l'heroïna ni els seus enemics» per més q u e p u g u e m sentir-

L'Espai Lluís Ribas exposa el realisme de Jordi Prat T. M. S.

N o m é s un any després de la inauguració de la seva primera exposició a Sant Cugat, el pintor Jordi Prat va tornar dimarts passat a l'Espai Lluís Ribas per presentar un conjunt d'una dotzena de noves obres. Les composicions del jove artista, que es divideixen en dues sèries: uns sobris però elaborats bodegons i unes originals mirades al terra d e carrers, reflecteixen a m b contundència l'enorme treball de concisió de Prat. El pintor, q u e es mostra "partidari del c o n t r a s t " , diu q u e les seves obres són una lluita, ja que assegura que el seu treball es basa en "construir per després desfer". Ferran Martí només expou a la -.l'.a galeria FOTO: CEDIDA. comptar amb un instrument ta i se'n va perquè no ha concom és la inauguració d'obra... nectat amb la teva pintura i hi - E n a q u e s t sentit perdo l'avantatge de la repercussió en els mitjans, però cal tenir en compte q u e no és el galerista qui organitza l'exposició, sinó que és el pintor qui es gasta uns diners per accedir-hi. Jo miro de fer una renovació anual per Nadal, en què em poso en contacte amb els meus clients per explicar-los en q u è consisteixen els meus nous treballs. - Q u è c r e u q u e ofereix de diferent el seu espai d ' a r t ? - Qui em coneix ja sap el que ve a veure, i qui no em coneix queda sorprès d e dues maneres. Hi ha la gent que entra, dóna la vol-

c i n e

qüestionat

nos molt a prop d'una noia víct i m a d e l s e u t e m p s , d e les conspiracions polítiques, i de si mateixa. L'elecció d e Milla Jovovkh és força efectiva, sent d e gran ajut el seu rostre bell i expressiu. Jovovich fa un autèntic tourde forn, per donar vida a un personatge tan c o m p l e x , i n t e r preta a m b vigor inusual les escenes de batalles. En canvi, els m o m e n t s difícils d e ia seva confrontació a m b la cort i el seu judici són un repte massa alt per a una actriu a m b poc rodatge. La conseqüència és q u e el. drama d e Juana d'e Arco n o arriba a sentir-se a m b la profunditat q u e hauria d e fer-ho. N o cota la culpa és é e l'actriu sinó q u e ve del guió. Besson p r e s e n t a certes a m b i g ü i t a t s ;

ofereix tots els ingredients per donar el perfil d'una psicosi com a clau del personatge però és evident q u e el director ha donat dues passes enrere abans de comprometre's amb una visió trencadora del mite. El resultat és pura confusió. El sentit d e la r e a l i t a t q u e J o a n a mostra a la presó q u a n parla a m b la seva consciència (Dustin Hoffman) va en contra i ens dóna una altra imatge possible. Els m ü l o i s m o m e n t s d e la pel·lícula es troben en les escenes de batalles. Besson destaca pel tractament de l'acció i el seu sentit d e l'estètica, q u e es pot observar en les imatges impactants d e les visions o la fugida d e la petita Joana sota la pluja. VÏÍ gran espectacle amb personatges incomplets.

ha qui hi accedeix a un altre nivell, entrant en el joc. La meva pintura no és fàcil. - Els seus últims treballs tenen a veure a m b Montserrat. Q u è té la m u n t a n y a q u e a t r a u tant? - Montserrat és un tema dificilíssim, en q u è molts p i n t o r s s'han estrellat. Jo mateix m'adono que és difícil el contacte directe, i m'hi estic a propant poc a poc. - C o m t r o b a el p a n o r a m a pictòric d e Sant Cugat? - La ciutat és un lloc d'un gran nivell, on totes les expressions pictòriques tenen el seu públic.

Canela porta la seva poesia a Paideia T. M. S. - Sant Cugat -

Josep Colet presentarà el proper dilluns a la llibreria Paideia el llibre de Pilar Canela Els calius del marbre, una reflexió en llenguatge de vers sobre la condició psicoanalítica de l'ésser humà. La poeta i psicòloga cerdanyolenca, impulsora d'unes desaparegudes trobades de poetes a l'Ateneu de Sant Cugat, defineix aquest llibre de poemes com "un viatge a través dels subjectes de la nostra personalitat" q u e intenta donar una resposta positiva a l'eterna insatisfacció de l'home. Els p o e m e s d e Pilar Canela destaquen per un enorme rigor mètric, en q u è es "fonen", segons Colet, "metàfores líriques i imatges brillants".

Els terres, "espais molt quotidians i c o n t e m p o r a n i s " , serveixen a Jordi Prat per repassar la intensitat d'elements amb els quals convivim diàriament (un bitllet de metro, un diari, una llauna), allunyant-se, però, d e l'hiperrealisme, que és, segons diu ell mateix, "massa fred i massa fotogràfic".

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS • Aprenentatge de totes les tècniques

• Iniciació al dibuix i a la composició • Preparació proves accés a Belles Arts

NENS • Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys • Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardes: de dilluns a dijous d e 17 a 21 h DhTSfMsfaa tancat (dspanaffl da cursos aspsctftcs)

C / Sant Ramon, 21 08190 Sant Cugat del Vallès Tal. 93 675 91 44

Cultura

ElS4CAIYIO>S Divendres, 4 de febrer del .Wi'

r e p o r t a t g e

El doctor Ramon Margalef va professar la primera càtedra d'Ecologia de l'estat el 1967. El premi Huntsman de 1980 li reconeixia l'aportació cabdal en l'oceanografia. Ha estudiat la gran organització del plàncton i d'altres éssers vius integrats en els seus medis.

Collserola: "Cal educació, més que obrir carreteres*.55 "On és la gran esperança?" (Jean Daniel) MAKIANXÍKI.A ROVIRA

- Sant Cugat La cinquena planta de la facultat d e Biologia d e la l ' B té nombrosos despatxos. En un de minúscul parlo a m b el doctor Margalef, jubilat però actiu. Savi i escèptic, cl primer ecologista es mostra d e c e b u t per com van Ics coses, mentre recorda treballs seus de camp pel nostre entorn. - J a fa molts anys, estudiava organismes petits per sant Medir, al llac que en deien de l'Ksperanto. Recollia mostres, també al pantà de Vallvidrera on hi havia moltes coses interessants, de tots els grups, dotzenes i dotz e n e s d ' o r g a n i s m e s ; és una pena que s'hagi fet malbé. Els seus nombrosos llibres són bàsics en l'ensenyament de l'Ecologia. De tot el que hi havia al pantà -i pot tornar a havern'hi si es recupera- i de la riquesa natural de la muntanya, comenta que caldria fer-ne plafons, mapes explicatius i exposicions. - A Collserola hi ha una gran diversitat, el que ens cal és més educació i no carreteres. N o més es conservarà si a Barcelona pensen que fa senyor tenir un petit parc, a més del camp del Barca i el Museu d'Art Contemporani. El trobo pessimista i e m diu q u e no, q u e és realista. Això sembla imparable... Abans la gent es distingia en el vestir, comenta, i ara amb els cotxes. Les nostres àvies vivien sense envasos i ara cadascú produeix un quilo i mig de residus al dia. S'amplien els límits i la com-

petició. Potser els ecologistes també han d'entrar dins la roda, i tenir un cotxe més gran per atrapar els altres. - S ' e x a g e r a l'ús de l'automòbil, som molts m é s i hi ha molta pressió sobre l'entorn, és com un formiguer. Tots els governs tendeixen a fer el mateix, incidir més en la naturalesa. He conegut ecologistes avant la lettre, amb el Llibre Blanc de la Natura ja estàvem en contra de l'abocador del Garraf, és una barbaritat fer-lo en unes muntanyes càrstiques. Prioritats. Diners. Compren un quadre de 4.000 milions mentre la protecció de l'entorn té tantes mancances. Al Pirineu s'acaba de morir l'última cabra que q u e d a v a de la seva e s p è c i e i moltes altres són en perill. A l'Amazònia es desforesta cada any una extensió com Bèlgica, les espècies desapareixen abans d e ser d e s c o b e r t e s i es perd l'herència genètica. El VVorldwatch Institute diu que la borsa i Internet no deixen veure com la Terra es degrada. El doctor Margalef lamenta no recordar com abans els noms científics ni tenir tant fi el sentit de l'orientació al camp, q u e era com una brúixola. Parlem de la divulgació que falta; com es coneix, per exemple, la fauna de fora i no la nostra. La gent identifica girafes i óssos i no la fagina, el toixó, el liró i la geneta que tenim a tocar. Collserola encara ens és desconeguda. T r e u r e el Tibidabo - La naturalesa està molt degradada. caldria recuperar el

que es pugui. Com al Tibidabo, que diuen que les atraccions no van bé. Doncs que ho treguin, i podrien preguntar a la gent q u è s'hi pot fer, allí. N o van aprofitar l'incendi del Liceu per fer-lo nou? Doncs igual. Però tenim les de perdre, és l'ocasió d e fer-ho i no ho faran. S'ha de ser realista, el país no dóna per més, ens falta matèria grisa. No ho arreglarem. Les crítiques s e m p r e són mal r e b u d e s . La gent es manifesta però vol els serveis al poble del costat. No es pot esperar gran cosa. Pressió econòmica. Gent poc sensible... - No em fan mai cas, més val no parlar-ne. L'altre dia vaig tenir un disgust, allà a la Pompeu Fabra, on hi ha el dipòsit dalt el terrat (van treure aigua per por que anés a la biblioteca i ara és el femer de les gavines). Hi havia uns suports de bombes molt interessants, una arqueologia industrial bonica de les aigües freàtiques i ho han destrossat tot. Surt a la conversa el nou Jardí Botànic però no en vol parlar, perquè ja hi mostrà el desacord i l'autoritat se li enfadà. La veu sàvia q u e clama al desert... Un altre savi, Josep Pijoan, (autor de Summa Artis i salvador de la pintura romànica de Boi) ja lamentava q u e el seu país no li havia demanat mai res, mentre el reclamaven molt a l'estranger. Un país q u e fa intel·lectuals desvagats quan hi ha tant p e r fer. C o m s'actua? Hi ha l'aprovació de la U"E per un projecte. Milions. N o es demana l'opinió dels millors especialis-

7 e a

Ramon Margalef és un dels primersecologistes FOTO: XAVI LARROSA tes, sinó que s'encarrega un prollera, però ara l'han arreglada i no sé si encara n'hi ha. jecte bonic a un arquitecte faMetazous triploblàstics amb una mós. trompa que utilitzen per pescar, Un gran científic respiren per la peli. Mesuren uns mil·límetres i solen viure al mar. El biòleg-ecologista somriu, Potser en queda algun a la font, dient que s'ha divertit molt, a la esperant els deixebles del docvida. Recorda com anava, de vaitor Margalef p e r q u è els estulet, pels avencs del Garraf. Més diïn. lluny, fins a Xicago, va anar-hi molt més tard a impartir cursos. Perspectives in Ecological Theory recull aquelles lliçons i el col·loca entre l'elit científica mundial. Ramon Margalef és l'afabilitat i naturalitat en persona. Me l'imagino trescant a la recerca de crustacis mínims, per llacs i basses del país, fins a dur la seva curiositat a la mar. Saber, conèixer, divulgar... Tenir curiositat és estar viu. Incideix, una i altra vegada, en la necessitat de donar prioritat a l'educació infantil. Comentem les dificultats dels mestres per fer sortides de camp, ara. Si els pica una vespa, potser els posen una demanda ! - El més sorprenent que vaig trobar per Collserola? Els nemertins de la font de la Bude-

fre

Fila Zero representa 'Uhostal de la Glòria'en el centenari de La Unió T. M. S. - Sant Cugat -

Fila Zero va tornarà L·i Unió amb Sagarra FOTO: XAVl LARROSA

La companyia de teatre de La Unió Santcugatenca Fila Zero va dur a terme el cap de setmana passat a la mateixa entitat les representacions que tenia previstes de l'obra de Josep Maria de Sagarra L'hostal de la Glòria, el clàssic del teatre català basat

en els amors i d'un hostaler i la seva jove cunyada. El muntatge, dirigit per Eduard de Riquer, volia fugir de la imatge tradicional dels textos de teatre clàssic i n t r o d u i n t e l e m e n t s contemporanis per acostar l'obra a tot tipus de públic, encara que conservava tant el vers original sagarrià com el català propi dels anvs trenta.

- S'hauria de treure el que fa nosa, deixar que la naturalesa faci la seva i estimular la gent amb instrucció, mapes i esquemes als museus. Miri el Museu de Geologia, és una misèria i el de Zoologia està com als anys 50. En canvi al Seminari hi havia una col·lecció fantàstica i l'Ajuntament no l'ha comprat. Barcelona és una ciutat que pot, però llencen milions, la gent va al futbol. Miri els diners q u e mou el futbol i l'art, la línia va molt amunt, i la ciència es manté igual. Però e m d i u e n q u e perquè dic les coses, potser tindré problemes, a veure si això serà el meu testament! És escruixidor veure fotos aèries del territori fragmentat per l ' a u g m e n t d e c a r r e t e r e s , diu Ramon Margalef. I q u e fer diners és fer merda. Margalef de Margalef, on manaven els frares i acceptaven gent arreplegada. Arreplegats tots, caldria fer treballar el cap i dir prou. R e s pectar l'entorn on tot es recicla i reabsorbeix, en el gran viatge de la vida. Conèixer musaranyes i artròpodes, petits animals a vegades molt bonics, plens de misteri. Amagats al camp i a la serra, a prop de casa, fins que els omplin d e c i m e n t . E n t e n d r e i apreciar, c o n s e r v a r b o s c o s i m u n t a n y e s , turons nevats de gebre q u e encara ens q u e d e n a la vora, a prop de les rieres que canten.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 4 de febrer del 1000

www.ripï&y*GÍite*com ]ANA

Amb l'any inaugurem una columna de comentaris sobre el món del cine, des de festivals de curtmetratges, on els aspirants, el futur del nostre cinema, poden trobar una plataforma per donar-se a conèixer, a esdeveniments de tota mena, guardons, curiositats o reflexions sobre aquest fenomen social, situat entre la indústria i l'art, i que ha marcat profundament el segle XX. Deia Arnold Hauser a Ja seva obra Historia social de la literatura y elarte, que els millors testimonis històrics d'una societat els constitueixen les manifestacions artístiques i culturals. Les cròniques històriques són la imatge distorstonada de la realitat, sempre escrites des del punt de vista del poder, del vencedor. Com a màxim, són la lluita dialèctica entre poder i oposició. Els arguments són enganyosos, plens de fal·làcies. Curiosament és la ficció la que dóna el millor testimoniatge d'una època, un temps i un lloc. Des d'altres segles ens han arribat escultures, gravats, pintures i una ingent producció literària que ens ha permès entendre, amb més o menys fortuna, la vida fora dels palaus i els camps de batalla, apropantnos ai dia a dia de les poblacions i la gent. El pensament i tes inquietuds humanes troben el seu millor vehicle d'expressió a través de l'art. Fem una mica de cidncia-ficció. Sempre que disposin d e màquines adequades per ïcproduir els quilòmetres de cel·luloide o els discs digjtalit-

l'art is et millor vekicle d'expressió del pensament R: RIS 4 CA N'l ï). V.V zats, les generacions que ens les com King Kong, d'altres són seguiran (amb permís de qual- més específics, com E. T. o sevol catàstrofe natural o arti- 2001, una odissea de l'espai. Hi ficial que pugui patir la huma- ha contes esgarrifosos, com ara nitat sencera) tindran al seu Psicosi o LospdjaroSy ambdues abast la informació més im- d'Hitchcock, un autor que pressionant que raai ha existit, sembla ua creuament de Petant per la seva quantitat com rrault i Edgar Allan Poc. O no per la seva qualitat Sentiran les es troben uns certs paral·lelisnostres veus, la pronunciació mes entre Psicosi i La caputxeexacta de cada idioma i de tota vermella, en la versió més tes les seves variants; ot>scrva- crua? Hi ha material per a una ran com viuen les diferents tesi, feta sense complexos.El classes socials, revolució dels més sorprenent serà que aquecostums, modes, estils, decora- lles peMícules més criticades ció, mitjans de transport, El i rebutjades podrien convercanvi en els valors socials, in- tir-se en ets millors testimoterculturaiment i intracultural- nis. Perquè allò que neguem ment. L'ombra allargada dels acostuma a ser la meitat fosca personatges més influents, com de la nostra realitat. El landisFreud, Dansin, Hitler -mal mo podria ser un bon exemque ens pesi-, Marxo Einstein. ple; Independence Day, també. Ara bé, possiblement la infor- L'infantilisme i la banalitat esmació més significativa serà tan més presents a les nostres aquella que expressa els nos- vides del que volem reconèitres somnis, allò que desitgem xer. en. el fons del cor: Són els mites Gom va dir l'actriu Lilian i llegendes del segle XX. Al- Gish, "hom no surt igual desguns es repeteixen, com el de prés de veure una pel·lícula la bella i la bèstia, en pel·lícu- que quan va entrar". Mai.

'Nus' a la Floresta La Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta va presentar dissabte passat a la seva seu l'obra Nus, un muntatge basat en la relació d'una parella jove. L'obra, ambientada en els anys setanta,

consta de tres escenes, aparentment sense relació, però on es van introduint elements que esdevenen desconcertants. Nus es representarà properament a Barcelona. / T. M. (LA FLORESTA)

'Chorros de o r o ' a les Planes L'Agrupació Teatral de la Floresta va dur l'obra Chorros de oro dissabte a la tarda al Centre Cívic de les Planes. Chorros de oro un popular sainet dels germans Quintero, presenta la història d'una parella andalusa madura i de la desatesa nena del marit, tot plegat portat al terreny de la comicitat pel joc d'equívocs que el llenguatge s'encarrega de fer. Aquesta és la primera obra d'un cicle de teatre de petit format que es representarà cada últim dissabte de mes al Centre Cívic. /T.M.

Crit i6

i e a

t e a t r e

(LES PLANES)

OAtaciA ciao^

Sareàsfie musical de la memòria"

"DEL GEST I EL ROSTRE" du alsfestivalsde Sitges i de Tàrrega, ens presenta ara un muntatge fet amb la col·laboració de Ro» herto García (un rècord a 0 tu o res amb Ferran Torrent) que torna a girar, sorneguer, al voltant de l'amor, el desamor i la parella, siguin quins siguin els components de la mateixa (home-dona, home-home o dona-dona) amb la gràcia habitual d'Alberola, un tros de còmic, capaç d'entrar al públic desdcl primer moment i fer possible i, sobretot, risible qualsevol situació, en De cop i volta sona una música, una aquest cas amb un diàleg farcit, de cançó i la memòria (aquesta gran frases extretes de les lletres de fabuladora, que deia Botges) us por- cançons, que van des dels boleros ta a un vell indret; al costat d'una dels 40 a èxits pop dels 90, que tots persona, en el límit del temps. La coneixem ens agradin o no, perquè capacitat de ia música de projectar- formen part de la banda sonora d'u; nos al passat és una experiència que na vida: la nostra. tots, sobretot els que tenim alguns La frescor de ia llengua, e} joc inanys, hem sentit moltes vegades. Carles Albcrota, autor i actor, assi- ca» BESOS de Carles Aiberoia i Robert© García Intèrprets: Inés Díaz, Carles Aiberoia, Verònica Andrés, Carme Juan i Alfred Picó. Espai escènic i il·luminació: Caries Alfaro Vestuari: Rocío Cabedo Arranjaments musicals: Fernando Graneu Coreografies: Rosa Ribes Lloc i dia: Teatre-Auditori. 29 de gener

català que és el valencià, una cadència, un so, que suporta molt bé et cinisme d'unes situacions quotidianes, plenes de veritat i alhora d'inversemblança, en fer xocar la incongruència del comportament humà amb la reincidència de les trompades morals i sentimentals. passa amb rapidesa i sense deixar reposar l'espectador que riu i riu, per sortir després amb ia sensació que més val fer això,riure,i no pensar-hi gaire perquè si no... Tres dones i dos homes que actuen, canten i ballen alternant-se en rols diversos, trenta personatges que, sense canvi de vestuari, senzillament presentant-se amb el seu nom i, de vegades, condició laboral, ens mostren una realitat humana múltiple i convincent. Ah!, l'espectacle es representa en valencià però un terç de les paraules, les cançons, són en castellà, i no passa res.

del 3 al 22 de febrer

^^T* ~ ^^É

•nt/vl^l

Retrat familiar. Col-Iecciò particular Oli sobre tela. 1161 116 cm.

geis^

Sal|;i usínol

Santiago Rusifïol, 52 - Sant Cugat Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

ÜS4C4NTONS

immobiliària Divendres. 4 de febrer del1000

E N A S A

N ALQUILER • Gran cartera Pisos desde 78.000 hasta 250.000 ptas. Casas desde 90.000 hasta 1.000.000 ptas. P. EJEMPLO: Valldoreix, unifamiliar tot. amueblada, calefac. parquet, sol t/dia. 90.000.

ALQUILER • Despacho z. Can Gatxet Sup.: 62 m2. Diàfano, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking. Alquilen 75.000 ptas. • Piso nuevo z. Monasterío Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bafio completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural, suministros contratados. Alquilen 70.000 ptas.

VENTA • Pisos en venta desde 16 hasta 91 M. Obra nueva desde 19,8 M. P. EJEMPLO: Nuevo, 4 hab., 2 bafios, terraza 25 m2, t / exterior, calefacción, 2 pi. pàrking, z. comunit. y piscina 38.5 M. • Sant Cugat, Valldoreix, Mira-sol y la Floresta Gran cartera de torres adosadas y unifamiliares en proyecto, obra nueva y 2a mano, desde 27 hasta 195 M. jjCONSÚLTENOSÜ

^ïïa§^tíÉiïaii:^

PISOS EN VENTA • Z.Tonreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm. 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional. Precio: 19 milL • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pi. pàrking. Estado impecable. Precio: 26.5 mill. • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable. Precio: 43.5 mill.

TORRES ADOSADAS EN VENTA • Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2. Precio: 48 mill. • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bano, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-offke, saLcomedor 26 m2 y jardín privado. Precio: 48 milL

ALQUILER • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. bano compl., trza. A partir de 4 5 . 0 0 0 ptas./mes. • Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol. 85.000 ptas./mes. • Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 bafios, trza., parquet. 80.000 ptas./mes. • LOCALES Z. Centro. A partir de 60 m2. Muchas posibilidades. A partir de 70.000 ptas./mes. VENTA • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., balcón. 12.600.000. • Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc.-off., 2 b., gran trza. Muy buen estado. 3 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . • Cerca Monasterío. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc. T/reformado, muy b. estado. 20.400.000. • La Floresta. J t o . FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sal., c o c , 2 b., desp. Mucho sol y vistas. 4 0 . 0 0 0 . 0 0 0 .

IB^gggl F I N • Can Trabal. Casa individual, 2 habitaciones, comedor con chimenea, cocina y bafio. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho soL Todos los servicios de alta. Precio: 14 millones. • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., saL-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/*'a. Precio: 17 MilL • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2. Precio: 32 Mill. • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califïcación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 MUL • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Precio: 40 Mill. • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, saL-com., coc.-office, bafio completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking. Predo: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc.-off., bafio completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta. Precio: 130.000 ptas./mes.. • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com„ coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero. Precio: 150.000 ptas./mes.

iM>mïmimíwmL\Jk&mmàm>m}eÀ

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000. • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comun. - 120.000. • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bafio -65.000. • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ase - 65.000. • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000. • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase - Calef. - 75.000. • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000. • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 100.000. H o s n i t a L 4 1 • T e t . 9 3 . 5 8 3 . 0 3 Q.7 /

• La Floresta. PI. del Centre. Magnifica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, piscina. Inmejorable. 57.750.000. • Parc Central. 135 m2, obra nueva, 4 hab. dobles, salón 40 m2, cocina-office. Impecable, z. comunitària c/piscina, plaza de pàrking. 54.600.000. • Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados de calidad, jardín, pi. pk desde 39.150.000. • PI. Augusta. Piso 170 m2, 4 hab., estancias muy amplias, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 48.700.000. • Av. Lluís Companys. 3 e r piso, 70 m2, 3 hab., b. salón, cocina, ascensor. 21.750.000. • Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar. 17.500.000. • Cerca Squash . Piso para entrar a vivir, 3 hab., bano, salón independiente y cocina. 17.990.000. • Bellaterra Casita 3 hab.+ banos, salón c/chim., b. jardín, b. comunicada, b. orientación. 47.700.000. • À. Guimerà. F. seminueva, 3 hab., b. y aseo, amplio salón, trza., pi. pk, trastero, acab. edad. 36.950.000.

Av, *«t*s í Ta«tet,:33 *: r*wmmmmw% r±r

• 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M. • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP: 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos. PVP: 3 0 M.

;í:R&tA» d e l C e l l e r . Z *..TM,.>9'3. '£'&&:

I N I C I A T I PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina • Sant Eduard (Eixample), àtic dúplex, 175 m2, pàrquing UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c )

tmmm

T E L L 19.000.000 35.000.000 60.000.000

35.000.000 55.000.000 89.250.000 89.250.000 160.000.000

:,€& .S&*!*tSiitt«:.ft«*iÍÍ8fe

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edifïcados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M. 44.20 M. 46 M. 78 M.

V E N T A DE P I S O S • Rubi. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M.

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

65.000 80.000 90.000 300.000

C/ R1us i T a u t e t , 4 • Tel. 9 3 6 7 4 1 2 Al - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

I M M O B I L I A VENTA • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 pi. pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta 1 * : 1 suite, 2 hab., y bafio. Planta 2": estudio, solàrium y excelentes vistas. Decoración y muebles a medida ALQUILER • Piso en Coll Fava Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, pàrking, trastero y piscina • Àtico en Parc Centrat 3 hab., 2 bafios, parquet, calefacción y aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina

• Estudi nou. 45 m2, en un ambient. Zona comunitària amb piscina

26 M

• Pis Rius i Taulet. 4 dorm., 2 banys, terrassa, parquet i calefacció. Pàrquig opcional

28 M

• Pis z. Estació. A estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, calef., parquet, pk i traster37.5 M 58 M.

• Adossada El Colomer. 180 m2, jardí privat 100 m2

57 M

• Unifamiliar Valldoreix. Finca 3 anys, 200 m2, solar 400 m2, 2 pk, traster, piscina

54 M

• Unifamiliar Valldoreix. Nova per estrenar, 315 m2, solar 600 m2

82 M

• Unifamiliar Mira-sol. Nova a estrenar, 365 m2, solar 600 m2

93 M

110.000 185.000

• Unifamiliar Mira-sol. En construcció, 418 m2, solar 600 m2

110 M

HER

F I N Q U E S

I M D E S A

PISOS • Rubi-Lomas. Ref. 1051. Piso 88 m2, 3 hab., bano y cocina muy bien, terraza 14 m2, ascensor, calef., puertas emb., venta. Aluminio. Impecable 16.000.000. • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bafio, a. y coc. origen. Ideal parejas. 10.000.000. • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1580. Àtico 75 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza BO m2. Ascensor, calefac, puertas embero, ventanas aluminio, pàrking incluido. Impecable 23.850.000 • Rubí-Nueva promoción. Mercado, 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y trastero. Muy soleado. Acabados l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17.520.000. CASAS Y TORRES • Rubí-Vallès Park. Ref. 2680. Torre 107 m2, 3 hab., b., aseo y coc. nuevos, patio 500 m2, garaje 94 m2. 28.000.000. • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde. 33. 500.000.

VENTAS • Plaza Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dob., 2 banos, sal.-com. 45 m2, cocina-offïce, terraza, acabados l a calidad, perfecto estado. 44.5 M. Pàrking opcional. 1.5 M. • C/ San Eduardo. Piso 140 m2, 4 hab. (1 suitte), 2 banos, sal.-com. 35 m2, coc.-office, terraza, 2 pi. pàrking, trastero, zona comunitària. 46.8 M. • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suitte con banera hidromasaje), bano con ducha, 1 aseo, sat.-com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buh. 30 m2 con chim., terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semi-amueblada. 56.650 M. • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 b„ aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comunitària. Comp. reformado, alarma, pers. elect, parket, aire acond. en sal.-com. 60 M. • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parket, aire acond. en sal.-com. 67 M. • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf., estado. Acabados l a calidad 105 M

.C«rvant«*....sa, HMM..?» ...X*L·.:&à. 6 9 7 4 5 6 2 .

F I N D PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural. Ocupación inmediata. 18.200.000. • 897 -Av. Lluis Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext.), 1 b., ascensor, soleado, 19.500.000. • 923 - Pla del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc. com. Solo estrenado. 33.600.000. • 785. Z. Golf. Sat.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2, 1 pk, trast, jardín com. 34.500.000. TORRES A D O S A D A S • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , sal.-com., coc, 3 hab., 3 b., aseo, estudio c/bafio y trza., calef., etc. 53.000.000. • 921 - Z. P. Central. Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c , trast, sal.-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable. 63.000.000.

VENDES • Valldoreix. Casa 80 m2, solar 432 m2, 2 hab., saló 30 m2, terrassa, parquing, calefacció i piscina privada. 45.000.000. C-970 • Valldoreix. Unifamiliar 220 m2, parcela 400 m2, 4 hab. + 1 suite, saló 40 m2, bany, aseo, cuina 20 m2, terrassa 25 m2, parquing i calefacció. 54.000.000. C-971. • El Colomer. Adossada 200 m2, orient, sud, 3 hab. + estudi, saló 30 m2, 2 banys + aseo, jardí 40 m2, parquing 2 pi., traster, calefacció i zona com. amb piscina. 57.750.000. C-973 • Pinar. Unifamiliar en construcció, 220 m2, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi 23 m2, saló 30 m2, cuina 14 m2, parquing 2 pi., gas, calef. 60.000.000. C-943. • Mira-sol. Casa 300 m2, 5 hab., 2 banys + aseo, saló 30 + 10 m2, terrassa, parquing 3 pi + trast parquet, calef., a/a. 90.000.000 . C-879 • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics. Des de 20.720.000.

Av. Lluís Companys. 8 • Tel. 9 3 6 7 5 3 3 5 5 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

Dos de Maig. 25. Tel. 9 3

JjTi LLOGUERS • Pis. A prop Creu Roja, 3 hab., bany, calefacció, tot exterior 60.000 (+ 1.200 comunitat) • Pis. A prop estació, 2 hab., tot reformat, calefacció, subministraments d'alta, c. inclosa . 65.000 ptes. • Pis. A prop estació, 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció 90.000 ptes. • Pàrking lloguer. C/ Sant Jordi 11.000 ptes. VENDES • Àtic tríplex. Cèntric, 120 m2, 3 hab.+estudi, parquet, calef., terrassa, 45 m2 exterior. 42.500.000 ptes. • Casa. El Colomer, adossada, 150 m2, 3 hab., + estudi, 2 banys, aseo, calefac, jardí 25 m2, llar de foc, pàrking 45 M. • Pis nou. A estrenar, a prop estació, 100 m2, 4 hab., 2 b., calef., parket, pi. pàrking i traster . . . 37 M. • Pis. Rius i Taulet 120 m2, 4 hab. dobles, 2 banys, tot esterior, calef., parket, aire cond., terrassa, pàrking 40 M.

589 84

N M A

VENDES • Pis. Cèntric, 4 dorm., bany, lavabo, vistes, ascensor. Totalment reformat

23 M.

• Pis. C/ Bellaterra, 4 dorm., 2 banys, terrassa, vistes i ascensor. Parquing opcional

27 M.

• Pis. Z. Pla del Vinyet, 230 m2, 4 dorm., 2 banys, saló 40 m2, mansarda , ase 2 pi parquing. . . . 75 M. • Torre unifamiliar. Al costat de Montserrat, solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys. Impecable

31 M.

• Torre Valldoreix. Costat estació, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys. Bon estat

64 M.

• Torre vistes Golf. Alt standing, solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 banys, lavabo, . . parquing 3/4 cotxes, piscina climatitzada. Impecable

150 M.

• PLACES DE PARQUING I LOCALS en diverses zones.

:mmmmsm..-immw4&-Mm&m *?&•%& -^93 :s«9 mwm. I

F I N C A

NUEVA

D E N T E

I M M O B .

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 ptas. • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 ptas. • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina .57.800.000 ptas. • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina; frontón, columpios . . . .72.000.000 ptas. • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b. .28.500.000 ptas. • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40.950.000 ptas. • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina . . .84.900.000 ptas.

PROMOCIÓN

• J u n t o FGC • Pisos y à t i c o s • 2 y 3 hab. + estudio • A c a b a d o s de l a c a l i d a d

DESDE 2 0 . 7 2 0 . 0 0 0 ptas.

wmmmmsízmx: <*TM.-:9% 675 i s *m.

Octavià. 4 - 9 3

589 54 54 -

93 674 84 03

T I L LLOGUERS • Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estació 69.000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets

55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, terrassa

65.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

VIUà, i - l o c a l S (entrada per Or. Murillo, 2 1> * T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

Av. Uuís Companys, 22 • Tel. 93 674 14 91 - 93 674 14 97

F I

A L L

D '

VENTAS

LLOGUERS

• Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bano + aseo, cocina espaciosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir Precío: 38.5 M. • Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 banos, patio interior Predo:65M. • Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona Prerio: 68 M.

S;:ïí«^»taIlStlliG3intb WéMttmir,

*9*;Vmtíioife*x::;:*"Tel. 9 3 'iSWt-MSU-tM:.

Ref. Ref. Ref. Ref. Ref.

PISOS • Rbla. del Celler. 4 1 . 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí com. Des de 87.000 ptes./mes. • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opcional). 125.000 ptes./mes. CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat. 150.000 ptes./mes. LOCALS • Av. Francesc Macià. 55 m2, ideal per a negoci. Passatge del Celler, s/n

• 93

589

A - Empresa germano espanota de Servidos InmobiUarios -

VENDES • • • • •

VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir. 25 M. • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho. 14 M. ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar. 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas). ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond. 240.000 alquiler. Traspaso a convenir. S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de parquing, terrasses 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, parquing 155. Torre amb piscina, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

73 30 17,5 45 42

M. M. M. M. M.

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, parquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estació, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes./mes

t>r. M u r i l l o . 6 . S a n t C u a a t * T e l . 9 3 6 7 5 6 2 7 5

TENEMOS LA VTVIENOA A SU MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida esperialmente el buen estado de cocinas y bafios. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado jDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. tNuestros clientes? Multinacionales, Entidadesfinancierasy Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, ftaliano, catalan y castellano. HEMOS ALOJADO A MÀS DE 100 FAMÍUAS BCntANJERAS A SANT CUGAT Beltran i Rózoide, 8. Barcelona »

Tet. 9 3

204

Salut

ELS Í C M Y T O N S Divendres, 4 de febrer del 2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA Fisioteràpia

Centre de Rehabilitació SUSANA N I C O L E T T I Sant Antoni, 74. f 9 3 674 74 37

Laboratoris

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. C/ ViHà, 49.

« 93 674 48 72

LABORATORI DR. ECHEVARNE

C L Í N I C A DENTAL VALLS - B U L D Ú Major, 2 3 - 2 5 1r3a « 9 3 675 64 77

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5,2n 3a. « 9 3 589 4 0 51

Santiago Rustnol. 17, baixos V 9 3 589 6 0 55.

INPROSS

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR

Cirurgia

Geriatria

Metge capçalera

DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, apareU digestiu. ASCPrewasa-Sanitas, Av, Torre Blanca. 2-B, 2n, A l .

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS S L Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. «936740604

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitas, M. Fiatc, Previasa Mútua HGC. Urg 24 h. domicili

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avís i nens, control de matatts. ajuda a lafar,trastorns espedats. Salut i reserves a domes. Av. Torre Banca. 2-8,3r, desp. 11 i 12. 0 9 3 589 3 9 6 7

D r a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capça'era Visites a domicilMnútuas. Major. 36, 2n t r 9 3 6 7 4 0 0 25

« 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir í armes. Mediana interna, especialitats. Santiago Rusifiot. 2, entr. 1a. t t 9 3 674 15 2 6

Dietètica-Nutrició DRA. M. D O M I N G O GALLART Medicina general, diotòtlcs. DMJuns. dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5.1r 3a.

T E L E ASSIS. I N P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics 0 convalescents, a qualsevol hora del dia 0 la nit. Sistema senzi8, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Sanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

tr 93 589 64 8 3

Homeopatia HOMEOPATIA D E LA I N F À N CIA t L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Cot: 15.097 Rbla RibataHada. 20.1 r 3a « 9 3 6 7 4 7216

V 93 509 43 57 w 93 589 43 58

Infermeria

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatia y masaje terapéutico

« 93 675 63 39

SERVEI D'INFERMERIA Servei a domicitj tots ets dies de Pany. « 9 3 589 4 3 44 « 6 0 9 34 3 3 4 4

Consell de la setmana: El sistema immunitari de l'organisme, que ens defensa dels elements perjudicials de l'entorn un cop els detecta, engega un seguit d'accions per aconseguir eliminar-los. I una d'aquestes manifestacions és l'al·lèrgia que s'activa per un error d'aquest reconeixement, mostrant una resposta exagerada amb substàncies que normalment no provoquen cap reacció. De vegades aquesta es tan desmesurada que altera el funcionament deb òrgans del cos i fins i t o t pot fer perillar la vida de l'individu, i n alguns casos hi ha un factor hereditari, anomenat atopia. Les «Jlèrgie* m e * conegudes són: • Reacció a la penicil·lina, que pot causar fins i t o t ta mort per la dilatació dels vasos sanguinis amb baixada de la pressió interior. • Rinitis al·lèrgica, que provoca inflamació de la mucosa del nas, augment de la secreció nasal i esternuts repetits. Al voltant del 40% d'aquestes persones arriba a patir asma bronquial. • Èczema en la p e l l , que és una alteració molt estesa, i del 70% dels qui ho presenten tenen un parent proper que també ho pateix. • Asma bronquial, que presenta una inflamació de les vies respiratòries, constricció dels seus músculs i augment de secrecions.

Otorinoloringoleg DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medrfiac. Francesc Moragas, 48. ent 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 53

Odontologia C Ü N I C A DENTAL AUTRAK Odontologia generat, impiantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8.2a. 11. « 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca. 2-8,2n A, despatx &

«5890396 « 6752212 C L Í N I C A DENTAL M A J O R PI. Unió. 3,2n 1a. (Li. Companys/Cotom) « 9 3 6 7 4 72 40

D R A M . J A U M E SAURA" Cínica dental D i a d v 9 - 1 3 h i 16-20h. Pg. Sant Magí, 22. baixos « 9 3 6 7 4 2 3 35

DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 2527, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

J.M. COROMINAS CASARAMONA PecSartria, asma infanM. Mon» convingudes Rbla. Rtbatatlada, 20.1r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

• Teleassistència, servei 24 hores

INSTITUT P S t C O M È D I C SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av, Torre Blanca, 2-8,3rA; desp. 11 i 12 «935893787

• "Cangurs" d'avis i nens • Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes... •Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

Tocoginecologia Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21,4t 1a. « 9 3 589 4 6 0 8 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Partfçuiar

AÏNA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-6.3r pis. « 9 3 5 8 9 35 48 « 8 4 9 93 59 37

• Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 1 3 07

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Péctatrta. Vitalicio Saiud Mapfre. Endavattada.21, tr « 93 589 29 95 « 9 3 674 20 79

Traumatologia

Podologia

JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària, Previasa, Medytec. Polícltnic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 9 3 58918 88

J O S E P M . FREIXEDES MafaHios dei peu, ortesis, pfantüles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes « 9 3 5 8 9 6 3 13 « 8 2 9 16 95 36

DR. FERMÍN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatoiògica. Hores convingudes. Girona, 2 1 , 1r3a. « 9 3 6 7 4 43 46 « 93 589 05 34

Les al·lèrgies Entre els agents al·lergens es troben: • La pols domèstica de l'aire, concretament els àcars, aranyes petitfssiírmcpfc es troben en la pols. S'aconsella pescindír de cortines, moquetes i catifes, perquè solen contenir-ne. • £1 pol·len de les plantes que floreix, especialment dels plàtans, pinsocereals. • Els fongs microscòpics de l'ambient, coincidint amb les estacions de l'any en què abunden més. • Els animals, amb de les nombroses substàncies que se'n desprenen con» ara caspa, pèl de gat, gos, hàmster, etc També n'hi ha a les plomes d'aus o els capolls deb cucs de seda. • Alguns aliments com eh ous, peix, marisc, productes fàctics, cereals, llegums, fruites, etc, ja sigui perquè algun dels seus components estigui en mat estat o per la mancança d'algun enzima digestiu en particular. Els símptomes d e les al·lèrgies i les circumstàncies sota les quals es produeixen són estudiades amb anàlisis de sang i a través de la reacció d ' u n s pegats q u e c o n t e n e n substàncies susceptibles de fer reaccionar. Els tractaments més emprats són: cromoglicat de sodi, antihistamínics i corticoesteròides. També s'administrava l'agent al·lergè per afavorir-ne la tolerància, però està caient en desús.

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1 a. « 9 3 6 7 4 15 2 6 « 93 674 01 47

Pediatria

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia 1 odontologia general. Santa Maria, 9, 1r 2a. « 9 3 5 8 9 70 4 0

0936746329

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av Torre Blanca, 2-8,2a planta, desp. 8-9.

« 9 3 589 39 26 « 6 0 9 3310 80

Oftalmologia Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21 « 93 589 51 0 6

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11-12 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SERVEI D'INFERMERIA TOTS ELS DIES DE L'ANY

Tel. 93 58943 44 609 34 33 44

CLÍNICA DENTAL V

SERVEI A DOMICILI

Major, 23-25, 1er 3a

CENTRO DE ECOMEDICINA

Tel. 9 3 6 7 5 6 4

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Sant Cugat

NATUROPATÍA

MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA

• CENTRO

I BSALUD 1 OCULAR

IRIDOLOGÍA

D'INFERMERIA

DR. J . ARMENT1A D R A . A . MATHEU

Ayur

imiento Tel. 93 675 63 39

OFTALMOLOGIA •

DOCTOR MURILLO.

SANT CUGAT

DEL

VALLÈS

T E L . 9 3 5 B<»5 1 0 6

Estètica

ELS /CANTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

ToT

Estètica i Bellesa l'article:

Maquillar

els ulls

CADEII Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

Els ulls, que tanta inspiració han despertat, són el tret més atraient i rellevant del rostre, per l'expressivitat que li dóna. Es considera que els ulls més bonics són els grans i ametllats i sobre aquest ideal giren totes les correccions, que es pot dir que n'hi ha tantes com formes diferents d'ulls. Depenent dels tons escollits i les zones on s'apliquen, s'aconsegueixen unes mirades profundes, serenes, lluminoses o atrevides. COSMÈTICS NECESSARIS Llapis • Llapis. Aconsegueix engrandir un ull petit, aixeca uns ulls caiguts i afegeix vivacitat a la mirada. També serveix per retocar les celles o espessir les pestanyes si es puntegen en la línia de naixement. • Kajal o kohl. Prové del desert africà i per les seves propietats s'emprava com a protector ocular davant el fort vent de la zona. La seva textura és més suau que el llapis convencional i els seus components fan la mirada més intensa. • 'Waterproof. Té uns ingredients que el fan resistent a la humitat, per això es recomana per a la pràctica d'esports i per a l'estiu, ja que permet submergir-se a l'aigua, sempre que no es freguin els ulls. 'Eyeliner' Existeix el tipus pinzell que està amarat de tinta i requereix bon pols i molta precisió o bé en forma de rotulador, que no requereix tanta experiència. Segons ei traç de la línia els efectes variaran: • Ratlla fina. Es dibuixa des del llacrimall fins al final de la parpella superior, amb la qual cosa s'obté naturalitat. • Ratlla gruixuda. S'inicia a ta meitat de la parpella superior fins a l'extrem i aconsegueix engrandir i enfonsar uns ulls prominents, alhora que aporta força a la mirada. • Ratlla esbiaixada. Comença molt fina en el llacrimall i acaba gruixuda en l'extrem. Puja els ulls caiguts i dóna un aire felí i sofisticat. Ombra • Corrector d'ulleres. Serveix per retocar els punts grisencs de les parpelles, sobretot la zona ullerosa, junt ai llagrimall i sota les celles. Es difumina amb els dits i es fixa amb pólvores soltes. S'ha d'escollir un to més clar que el color natural. • Ombra. Per a un estil naïf, que aconsegueix una mirada natural i ingènua, es cobreix tota la parpella superior amb un halo de color sense degradar ni difuminar, des de les pestanyes fins a les celles. Amb una espongeta s'aplica un ombrejat molt f i que perfili les pestanyes inferiors. Per a una altra de sofisticada, s'aplica el color clar junt al llagrimall i el t o fosc s'estén des de ia meitat de la parpella fins més o menys al plec de les temples. Màscara de pestanyes • Espessidora. Dóna un efecte de més densitat. • Allargadora. Gràcies al disseny del raspall les pestanyes semblen més grans i permeten un ras-

pallat al llarg. • Resistent. També anomenada waterproof perquè resisteix la humitat i la calor. Es recomana fer-ne una sola passada perquè no quedin massa rígides. CORRECCIONS POSSIBLES Ulls massa junts • Celles. No han d'estar massa poblades i entre elles hi ha de quedar la major distància possible. L'inici de les celles hauria de ser en el llacrimall. • Ombres. Les més clares aplicades junt al pont del nas i les fosques, cap a la cua de l'ull. • Perfiladors. És molt important evitar les línies molt a prop del nas i el llacrimall. Ulls massa separats • Celles. Haurien de ser com més juntes millor. • Ombres. Empreu les fosques a prop del nas i les clares per a l'extrem de l'ull. • Perfiladors. El traç ha d'arribar al llacrimall per recobrir tota la vora de l'ull i reduir distàncies. Ulls rodons • Celles. Es depilen en traços fins i poc corbes perquè allargui visualment l'ull. » Ombres. Són preferibles els duos o trios de colors. Se n'apliquen de pàl·lides per tota la parpella, les més clares entre les pestanyes i el plec intermedi, i les més fosques entre la línia interna i la celta, en forma esbiaixada. • Perfiladors. Es contorneja tot l'ull amb llapis. • Màscara de pestanyes. Es maquillen inclinantles cap a l'exterior de les parpelles i celles. Ulls caiguts • Celles. Afavoreixen més les que es depilen de més a meyns espessor i en forma ascendent. • Ombres. Convé emprar tons foscos des de la meitat, en forma ascendent i ben difuminada. • Perfiladors. Per elevar visualment la parpella, es traça una línia ascendent amb el perfilador fins a l'extrem de l'ull. • " Màscara de pestanyes. Interessa aquelles que més les poden allargar.

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tractaments corporals Micropigmentació Tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia

Süfllt

i i T <Hatura(

Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

d'estètica

< / Francesc Moragas. 2S • Tel 9 3 6 ~ ï 5X 55 0K190 Sani Cugat del Valies

Centre SPA ^ ^ ^ ^ igA

Hidroteràpia

entre

amb ics mans Sani Cugat del Vallès

Tractament de langoteràpla i algoteràpia per: ciàtica i lurnbàlgía contractures i tendinitis acne psoríasis artrosis artritis cel·lulrtis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 f 49

uet-L·ontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

O Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

UHs enfonsats el consell: • Celles. Han de tenir un traç f i . • Ombres. Una de brillant i nacrada per a la parpella mòbil. Amb les de tons foscos es poden crear falses Unies interiors, per sobre de la na- • Perquè el maquillatge d'ulls resulti perfecte és important que les tural. parpelles, celles i pestanyes estiguin ben desmaquiltats, sense hu« • Perfiladors. És millor evitar els llapis foscos i mitat rà restes de maquillatge. En el moment d'aplicar el maquillatge es pot donar lluminositat a la mirada amb un les celtes retocades no han de tenir pèls a mig créixer. perfilador blanc o de to rosat en l'interior de la parpella inferior. • Una manera de facilitar el traç de Y eyeliner seria recolzar el dit pe• Màscara de pestanyes. Es pot aplicar en poca tit sobre la galta alhora que es fa desplaçar ['eyeliner. Una altra conquantitat o prescindir-ne. sistiria a aixecar lleugerament la cella cap amunt amb els dits de l'altra mà. UHs prominents

Petites solucions

• Celles. Com més espesses millor. • Ombres. Sota les celles, ombes clares; fosques per a la linia interna de la parpella i de color mitjà per a la resta. Mai maquilleu la parpella inferior amb tons foscos. • Perfilador. Llapis fosc per perfilar l'interior de la parpella. • Màsqueres de pestanyes. Carregueu força les superiors.

• Per corregir els trets equivocats serà molt útil amarar un palet de cotó de ioció desmaqutlladora. • Es pot donar més volum a les pestanyes sí abans de maquillar-les s'empolsen amb pólvores soltes. • Es pot refermar la mirada passant la màscara de pestanyes per les celles, de color marró per a persones rosses i negra per a morenes.

Gastronomia

ELS Í C A N I U N S Divendres, 4 de febrer del 1000

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès

Com si fos de tota la vida BIUAI FRANCÉS (CARAMBOLA) BILLAR AMf RICA - POCH 5 1

BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JMONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Vilià, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Placa Octavià, 6 93 67410 47 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 5940 01 Copes i sopars

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MASROIG

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

NAKHALA

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sabadell, 9 93 674 5871 Cuina marroquí i pizzes

CAN EDO

ITALIANS

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA

LA CANTONADA

TORRADA GRILL

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

m Sant Martí, 9 tcsomMCAFiutEuiiojA, Tel. 93 589 82 75

6 albergínies 25 g de pernil salat 50 g de formatge ratllat 1/2 I de llet 50 g de mantega 25 g de farina 3 ous l ceba 1 pols de sal

Elaboració: S'agafen albergínies amples i curtes i es tallen al llarg per la meitat. Amb una culleradeta es buiden en forma de barquetes, s'assaonen amb sal i es posen a l'inrevés una bona estona perquè escorrin l'aigua. Després es fregeixen en oli sense que arribin

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • i

Carrer de lalorre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Albergínies 'soufíées'

Ingredients:

la xocolata... -ffvffv els entrepans... -ffvffv el cafè... * > v ^ f v les pastes... - f K f f v el suis... * f v f f v

88»

la r e c e p t a (le M. Àngels Quadras

ROSTIDORA LLENYA

a torrar-se. Es fa un sofregit amb ía ceba picada i quan es comenci a daurar, s'hi afegeix la polpa de les albergínies i el pernil. Es cou a foc fent, s'hi afegeix la farina i la llet, i es barreja tot. A fora del foc s'hi afegeix una mica de formatge i els rovells d'ou. Les clares es baten a punt de neu i es barreja tota la mescla de farcir. Es col·loquen les albergínies en una plata d e . forn, s'omplen de la pasta anterior, s'espolsen amb formatge ratllat i s'hi escampa mantega fosa. A continuació es fiquen al forn fins que estiguin gratinades.

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

ÉÜI ^?

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

* ¥ mut

eson

Bar Restaurant

Tota

una tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6>VA Í O 4 Z

CAFETERIA RESTAURANT

Ara! MC R I B

Consell: És important que les albergínies siguin del temps, les clares a punt neu s'hi afegeixen al moment de posar les albergínies al forn. C. Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96

I I . I V i r San. (> T...

Plaça A u t i s t a . I

MASIA

KNTKK.I'AINS

(Mtnal VII)

KSI'KCIALS l·I.VIS COMIÍIWJS

ESPECIALITAT EN BRASA ( l a n » i \ r n l i i r r * liru*a <!oi|iir- \ ; m u t a i \iir*io\> a la l l a u n a

si ni (

Cuina catalana

casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar ''' VIS "Kl

Augusta

J«-l.

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARN/KU MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE

' l . ï .">««J HH 'Hi

P Francesc Macià, 7 1 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

=500. Dues llesques de pa a l l a r g a t i cruixent, gustosa carn d e porc, ceba fresca t la seva deliciosa salsa b a r b a c o a

O S í CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 9 3 674 4 * 6 4 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - toc. D 9 3 6 7 4 4 4 69 U. GRIERA CABELLO Fces. Moragas. 5 3r 3a 93 674 44 94

BARSTOP Rius i Taulet, 56 9 3 5 8 9 1 2 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 935894790 CABALLU PETIT Cerveseria 9 3 5 8 9 / 4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 0649 CUGART

Torrent Bomba, 14 9367443 90

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 9 3 6 7 5 29 02

ANTENES PARABOLIQUE0 ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B 9 3 6 7 5 1835 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a

93 589 65 6» 608 4 9 4 5 1 9 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a 93 675 18J»^ JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 93 674 26 0 1 JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 935894147

BICICLETES

_. _-_... CARDONA Valldoreix, 41 9367415 09 SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 1 7 5 7

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 93 674 1 2 8 5 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 3 0 6 5 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 1 4 18 TUBAU Passeig Rubí, 108

CONGELATS

; ENQUADERNACIONS1

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 935693806

M.TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. 936742624 934170759

£1 CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 936741903 EL PUNT Copes i sopars 670 5 9 4 0 0 1

COPISTERIES

HERBOLARIS DIETÈTIC/ GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 6 7 4 0 0 6 0 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 6 7 5 5 9 5 3

EL PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 1 7 5

HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

93 674 75 98

ARPAU

Valldoreix ,45 93674 9 6 0 2 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 9 3 5 8 9 74 4 2 COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 6 7 5 3 6 53

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 9 3 5 9 0 60 71

OFINOVA Lluís Companys, 18 93 6 7 5 2 3 73

CONSTRUCCIONS

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluis Companys, 29 93 674 13 98

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 93674 1546

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 M 6 7 4 71 64

m HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 1140

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 5 8 9 2 2 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 01

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068

IMMOBILIÀRIES Veure pàgines 44-45

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 93 5 8 9 3 0 6 5

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castüb, 4 93674 6500

'CENTRE COMERCIAL, ASSEGURANCES J.G.

ASSOCIATS

PI. Barcelona, 9 B 93 675 30 12

PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 935654900

CENTRES PSÍQUICS ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 936744469 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93674 1784

TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 5 0 4 8

CERÀMIQUES VICAT 2 Cami Can Calders, 8 A 935895443

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000 T.M.G. TALLERS Borrell, 6 Tel i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 93 675 56 53

BALLS DE SALÓ PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 1 1 9 8

RODÓ Rius i Taulet, 6 93 6 8 9 8 2 8 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 1 5 00 FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 935893121

CLUBS D£ MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 935906980 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 936759144 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 1239 ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8 1 0 8 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 935892833

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 936751904

ESPAI LLUIS RIBAS Plaça Gorina, 13 S35895776 SALA RUSINOL Santiago Rusinol 936754751 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 9 3 6 7 5 4 9 02 POU D'ART Balmes ,35 935906086

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 93 6 7 5 1 6 56 VALLÈS A TECNOLÒGIC Raça Unió, 3 93 5 9 0 8 0 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L Ms.Cinto Verdaguer, 18 91589 2638 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 M 6 7 4 6058

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38

93 674 85 63 KALA CENTER Del Sol, 22 93590 0541

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 9 3 6 7 5 2 5 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 6 7 4 6 1 7 2 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 I » 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674 3 0 8 1

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 os COQ 7E «? 935897512

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 936/49862

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93675 3100

UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 9358938 52

ADMINISTRACIÓ N.2. Major, 33 9 3 674 01 74

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3

LUDOTEOUES SCOOTYLUOtC Xerric, 8 93 590 6 1 8 9

MC DONALDS

SILUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 9 3 5 8 9 23 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 9 3 6 7 4 15 3 2 .

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 936748502

LLARS 0 AVIS MIRA-SOL Victòria, 48

BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 0 2 6 7 ^

LA FLORESTA Pearson, 36 9 3 5 8 9 78 00 LES PLANES 93675 5105

CAMPMANY Valldoreix, 16 93 674 14 82

local 6 93 589 86 69

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 93 589 8 6 1 7

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28

93 589 72 32

JOGUINES NINS Villa, 9

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 1 9 3 1

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 93675 4757

MES MARCS Enric Granados, 15 9358914 29

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 4 5 71

ESnUSTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 85 63 FORMA'S Elies Rogent, 18 A 936754006

Xerric, 28 93 674 66 99 JEANLOUISDAVD Plaça Dr. Galtes, 5 93 675 61 70 PERRUQUERIA VERDI Castiltejos, 11 93 5 8 9 5 3 54 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ert. 4a Cerdanyola

93692 7904

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 5 7 52

FERRON Rius i Taulet 20 93674 68 47 PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

MASSATGES ESTET SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 65689 0149

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 93589 7202

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 SUMINISTROS VALLDOREIX Mss.J. Verdaguer, 107 93 674 14 90

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria. 9,1r 1a 93 589 0 1 5 1 STANZA Valldoreix, 10 93 674 65 98

MENJARS PREPARATS

PROMUSA Av. Torreblanca 2-8 589 1 7 3 2

ROSTIDORALA LLENYA OLIVÉ Sant Martí, 9 93 589 82 75

ÒPTIQUES

MERCERIES

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 93 589 44 95

LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

•

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 93 675 1 3 8

REPARTIDORS OBJ, REGAL

PARAMENT DE ULLAR

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 93 5 8 9 2 3 71

CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 32 EGA MOBLES

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONELU SA. COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av.Graete,35

93 59066 66 TALLER ELECTROSOL Sol, 19 9 3 6 7 4 3 6 88 TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 6 7 4 6 3 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 93 674 6 9 5 0 TALLERESMENA Pg. Torreblanca,13 93 674 5 3 0 1

TELEFONIA A R TELECOM Telefonia i oomunicacions Ctra de Cerdanyola 49 93 5 8 9 8 7 0 2

SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 675 12 99 LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 0 7 71

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 674 1 1 8 3 TMTORERIA ST. CUGAT Rbb. Ribatallada, 34 936752228 TMTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 93 674 4 1 6 7

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 9 3 5 8 9 44 22 93 675 5 1 5 1

RESIDÈNCIES

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 69 45 Tel. urgències 90889 8 1 3 6 93674 6 9 4 5

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 6 7 4 5 5 8 0

VETERINOS Rius i Taulet, 31 93589 7140

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA vllà,1 9 3 6 7 5 24 01 SÚPER HOGAR Plaça Octavia, s/n 93 5 8 9 8 9 99

GENEVIEVE LETHU Villa, 6 9 3 674 03 16

PASTISSERIES

TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 93 674 1 1 8 2

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 674 42 23

SABATERIES MOBLES DECORACIÓ

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 9 3 5 8 9 50 72

93 589 5 6 5 7

TINTORERIES VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 55

93 674 13 96

MIREIA'S Valldoreix, 33 936749940

DISON ESnUSTES Martorell, 12

TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 6 7 4 0 0 9 7

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dete Aurons Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 5 1 0 8

MRW Ildefons Cerdà, 4 93 5 9 0 2 6 8 0

935891799

LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5

LLIBRERIES PAPERERIES

MISSATGERS

Francesc Moragas, 29 93 5 8 9 6 0 88

JUAM

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935908060

GALERIES D'ART MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 293 589 30 65

MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 0 2 6 6

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 9 3 5 8 9 60 72

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968

FUSTERIES

M 6 7 4 5747

ADMINISTRACIÓ N.1 Valldoreix, 67 A 935894742

93 5892018 „

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 1 3 81 936751620

BELSCONXXI.SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93 6 7 5 3 2 6 7 beteconxxranexa.es

Cànovas del Castilo, 2 935890014

HIDROCULTIUS FERRETERIES

Valldoreix

SAGARRA Endavallada, 22 936740160

CAL CRISPIN Santiago Rusiftol, 23 936740308

Ct Comercial St. Cugat 936744654

REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb

avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta 666 4 2 8 1 4 2 IBERPLAN VIATGES Valldoreix. 59 93 589 16 78 USSIATOURS

Plana Hospital 93589 6150

TATER'S Sant Antoni, 62 93 675 56 06

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA

SEGURETAT PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH

AUX-VYD Av. Uufe Companys, 50

Francesc Moragas, 26 93674 0811

Cultura

De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h h'.ldespertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb (ieni Lozano • D e 10.00 h a 13.00 h Gamhimta, el magazín, amb Clara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'entrevista (repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • D e 14.00 ha 17.00h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al llom. el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportin. amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Roc/t World (dimarts), Dance I sgend (dimecres), ChillOnt (dijous). Jazz Cerca (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h . Música al teu costat •De7a24h. Cada hora informació local als Bulletins Informatius. • D e 8.00 h a 10.00 h Es tap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 15.00 h

5 DISSABTE

ELS /CAlYroNS Divendres, 4 de febrer M 2000

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'.injonnatiudesports • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a lS.50h l'estrena. Elprograma de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 1900 h Ràdio Pla\. amb Sònia Carmona • De 19.00 h a 21.00 h Ruc d'assaig amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

• De 8.00 h a 9.00 h IM missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9,30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • De 10.00 h a 13.30 h Xostra dansa/ La sarsuela! Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h l'al com érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon ivtllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h llucd'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 11.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 11 h Música cdteu costat

Süvia Servant inicia hi temporada

de teatre de

l'actriu santeugatenca Sílvia Servant inicia aquest cap de setmana la temporada de teatre que el Grup Espiral programa al Casal de Cultura de Valldoreix. Per començar a fer boca, Servant proposa a l'auditori Una f r e s c a m i r a d a p e r l ' o b r a d e J o a n O l i v e r . El poeta i dramaturg sabadellenc serà, doncs, el coprotagonis/a d'aquesta primera trobada que comptarà també amb una part musicada. Guillem Bernabéa la guitarra i Susanna Eernàndez a la viola posaran les notes a la recitació de poemes en una actuació que es complementarà amb una part de titelles. Tots els complements preparats perquè els santeugatencs puguin gaudir de bons espectacles sense haver de sortir del municipi.

CELEBRACIONS I T R O B A D E S • A les 22 h. Nit màgica amb sopar. Org. Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. A la UREF. TEATRE • A les 22 h. Els dos cavallers de Verona, de \V. Shakespeare, amb la companyia Tabula Rasa. Org. Ajuntament-Madeac. Al Casal Cultural de Mira-soi.

6 DHMHNfil·.

7 D I U . l NS

8 DIMARTS

9 DIMECRES

10 DIJOUS

EXCURSIONS, SORTIDES I TROBADES • A les 9 h. Passejos per Collserola: entorn de la riera de Vullpalleres. Org. CMSC. Sortida: davant del CMSC. • A les 8 h. Excursió matinal a la Serra de l'Obac. Org. CMSC. Sortida: de la plaça Octavià.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Panorama general de l'UPC, a càrrec de José Luis Andrés, director de la EU Politècnica del Baix Llobregat de l'UPC i Arquitectura, a càrrec de Ricard Pies, director de l'ETS d'Arquitectura del Vallès de l'UPC. Org. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura. CONFERENCIES I XERRADES • A les 20 h. La interpretació dels somnis, a càrrec de Jaume Patuel, psicopedagog i psicoanalista. Presentació i comentari del llibre de Sigmund Freud, amb motiu del seu primer centenari. Org. Centre Borja. Al Centre Borja. • A les 20 h. Ciències Empresarials, a càrrec de Francesc Gómez Valls, professor de l'Escola Universitària d'Empresarials de Sabadell de la UAB i Ciències Econòmiques, a càrrec de Jordi Rosell, professor d e la facultat d'Econòmiques de la UAB. Org. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura. CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Física, a càrrec de Santiago Surinach, coordinador de la llicenciatura de Física de la facultat de Ciències de la UAB. Química i Enginyeria Química, a càrrec de Francesc Godia, catedràtic d'Enginyeria Química de la UAB. Geologia, a càrrec de Joan Francesc Pínella, professor de la facultin de Ciències de la UAB. Matemàtiques, a càrrec d'Agustí Raventós, professor de la facultat de Ciències de la l'AB. < )rg. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura. CINEMA I P R O J E C C I O N S • A les 20 h. Pàjaros, 2a Sessió del cicle dedicat a A. Hitchcock. Org.: Ajmuament-Madeac. Al Casal Cultural de Mira-sol. CONFERENCIES I XERRADES • A les 20 h. Belles Arts, a càrrec de Valerià Cortés, cap d'Estudis de la facultat de Belles Arts de la I B . Escola Municipal d'Art i Disseny, a càrrec d'Artur Margalef, director de l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Sant Cugat. Org. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura.

1 ^ DIVENDRES

Valldoreix

CONFERENCIES I XERRADES • A les 19.30 h. Acostant-nos a la solidaritat: situació actualde desigualtats almón. Origen i causes de l'empobriment dels països del Tercer Món. Org. Ajuntament-Doble Via. Al Centre Cívic de les Planes.

SALKS MUNICIPALS (Casa de Cultura) • Festa de Sant Antoni. Recull de Manuel Huguet. Fins al 6 de febrer. • Eva i Eric Bach. escultura, pintura i dibuix. Fins al 10 de febrer. • Argelers, documental sobre els camps de refugiats de 1939. Fins al 10 de febrer. A l'Arxiu Nacional de Catalunya. • Mostra de l'ensenyament públic. Fins al 12 de febrer. • Jaume Muxart, pintures, .Montserrat. Fins al 13 de febrer. Al claustre del monestir. • Ex-Libris, treballs dels alumnes de grau superior de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat. Fins al 28 de febrer. A la biblioteca del Centre Cultural. SALES PRIVADES • 100 indrets de Catalunya que cal conèixer. Fins al 6 de febrer. A La Unió Santeugatenca. • Col·lectiva del grup L'ou d'au: L'ou es mou. Fins al 10 de febrer, A Pou d'Art (cl Balmes, 35). • Jordi Prat, olis. Fins al 27 de febrer. A L'Espai Lluís Ribas. • Ràfols C a m a d a , fotografia. Fins al 27 de febrer i Budesca, pintura. Fins al 27 de febrer. A Canals, Galeria d'Art (cl de la Creu, 16) • Josep Moscardó, pintura i escultura. Fins al 28 de feber. A : La Galeria (cl Sant Jordi, 14). : • Ferran Martí. Permanent d'o' bres d'aquest artista. A l'Estudi Terran Martí (c/ Gorina, 8)

Ml'SICA OBC (Orquestra simfònica de 0 ír colona i Nacional de Catalunya). 4 de febrer, a les 10 del vespre.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 4 de febrer del 2000

EMO Valldoreix AAPPiWMira-sol

AJUNTAMENT

Ctre.Cwic les Planes

936742018

936755105

Municipal (Valldoreix) Comissaria St. Cugat

Sant Cugat

93 589 2288 '

MVV : «CaBWMÍa^'93'674'ÍÓQ3''

OnesCinesa (reserves! 935890941

Casa de Cultura

93 58913 82

AAWSt.JoanMira-sol 93674 7103

Cines Yelrno (reserves) 90212 4134

DNI (Cita prèvia)

EMD Valldoreix

93674 2 7 1 9 ;

Club Muntanyenc

93 674 53 96

Urgències

OMIC

935893188

Coral'de iaünio

93 6741006

PROMUSA

~~ "Coreumidore ~

Beflaterra ASSISTÈNCIA SANltÀRM CAP

93 268 45 67~

B0M8ERS

935891732

'93892 8080

Generalitat

085

RUÍJÍ- Sant Cugat

935891Ï22

93589 7800

ESTIWÍTS'"

Ctre. Atzheimar St. C.

93 674 23 83

AS»

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34;

Creu Roja Valldoreix

93674 2459

Aigües la Floresta

Piscina Valldoreix

93 6754055

Catalana de Gas

93725 2944

Correus

93674 7096

ENHER Rubi

936991892

FECSA (atenció client)

'9T675"3503~

900737373

FECSA (avaries)

900747474

EMCanfons

"ÍÍléfo'S^"í^'''.'''T^87SÍ»»'' TbtSantCugat

" CPA 935891674 '"""acitóítopliarSiegi'W 589 7605

' 935896282

936748661

Repsol-Butà

9358957 98

93 5891212

GriïpSup. Inroigrants

936749314

Hisenda

93 $891155

~<B42f200CÍ~

Sant Cugat Comerç

: 936WÍJ3 22

Jutjat

93(3748696

General de Catalunya

Sant Joan de Déu

9320340 00

Telèfon de l'Esperança 9341448 48

ASSOCIACIONS " AAPP W Can Majó Vaü. 93 674 50 49'

JWÍtóOÜÍ|"

üjamÉ

Aeroport

93 4785000

Carreteres

932042247

9320*7503

FGC

932051515

936741163

Grua

9367433 71

936740669

RENFE

934900202

Port

93 3188750

Ràdio Taxi

935894422

Taxis (parada)

936740997

C'aS'c*N'^-^'''W^'MtS'' Casaid'·Àvfe'SC

»SB8Ï€SSp"

AAProp iV. la Floresta 936742089

Casai'VaJidoreix

9^874 4 5 9 Í '

Cuerpo Nacional

AAWAiguaAonaaFlor

Ctre. Cívic la Floresta

935890847

MÓniQpaí i Proteccà Chrif

WÜÇIA'';Í

93 674 7858 1)92

PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

TRANSPORTS

SlPereÒctavil

93 674 2105

De 8 a 13 anys Divendres de 18.50 a 20.20 h " P U N T " Taller de plàstica De 4 a 7 anys Dimarts de 17.30 a 18.45 h

• IOGA Dimecres de 20.30 a 22 h

• VITRALLS decoratius Dimecres de 12 a 13.30 h

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

•

TEATRE pera nens

ESTAMPACIÓ s/roba batic i s e d a Dimecres de 10.15 a 11.45 h

VaBdoreix (parada)

Divendres 4

Llorens

Santa Mana, 27

936741531

Dissabte 5 S t e s . À g a t a v g . mr., Felicia n e n a , mr. i S t s . Avit i A l b u i , b i s o e s .

DissaWe5

CulleH

Ptge. Diputació, 6

9 3 674 0 5 « 4

D i u m e nngg e 6 S t . Hau M i k i c o m p s . m r s . ; l i u a r i , c a r d ; l e o t i l mr. i S t a . D o r o t e a v g .

Diumenge 6

Isern

Pg. La Floresta, 9. La Floresta 93 $ 7 4 1 8 6 3

Otttun$7

Salaven

Dimarts 8

Texktó

' Santiago Rusifiot, 3 8

JAZZ Juvenil

•

iesPtariès

93674 2197"

De 5 a 7 anys Dimecres de 17.30 a 18.45 h

•

í»5890712~

AAPPMontserralVall.

JAZZ Infantil

JOIERIA a la c e r a perduda Dimecres de 16 a 18 h

'936742570';

"'''vSdOreïii

TAI-TXI Nou curs Divendres de 9 30 a 10,30 h

935690021

ÀSipitünícïS

S Í S N ^ C a W w í y a ~ ~ " 9 ¥ 5 ^ 77 88~

Plaça del Casat, s/n, Tel i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

9367415 80

Àrai'Gaviri

'ÀAPPÏW VaSdweix

936745129

93674 2089

"93589'55S£ V "

Funerària

OfiGAWSMESOOCIALS

GermaWCavs

Informació i inscripcions De dimarts a divendres Dé9a13 ide17a19h

SERVEIS

93 675 26 52 93 589 05 98

93674 7615

Dispensari la Floresta

Vall d'Hebron

091

Esbart Sant Cugat

»OTJAÍ«apJWÀCt<ít

CAP-Urgències Centre Soc. San. LF

93 5893080

Llar d'Avís Parròquia

93 699 80 80

„„ CASAL DE f t CULTURA DE W VALLDOREIX

908795125

De 6 a 10 anys Dijous de 17.30 a 19 h

•

ORFEBRERIA Nivell 1.Di|Ousde 17.30 a 19.30 h Nivell 2. Dimarts de 17 45 a 19.45 h

TEATRE per a joves D'11 a 15 anys Dijous de 18.30 a 20 h

•

QYM-AERÒBIC Dimarts i dijous de 9.30 a 10.30 h

ESCOLA DE M Ú S I C A ANDANTE

Dilluns 7 r ^ _ _ _ ^ _ _ _ _ _ r _ _ ^ - ^ ^ St. H i c a d rei, A d a u c mr. i S t e s . J u l i a n a v d a . i C o l e t a v g .

93 6 7 4 0 6 4 5

Dimarts 8 Sts. J e r o n i Elimià f u n . , H a u l o , L u c i i (Jinac m r s . i S t a . E l i s e n d a v g .

936747749

Dimecres 9 „ _ ^ _ T „ ^ Sts. Sabí i A n s b e r t b i s b e s , Nicetor m r i S t a . A p o l · l ó n i a v g . mr.

936740463

Dijous 10 , _ ^ , S t e s . E s c o l à s t i c a v g . i S o t e r a v g . mr. i Ireneu i ü u i l l e m e r m .

936763344

D i v e n d r e s 11 M a r e d e Déu d e Lurdes, Sts. Benet d'Aniane a b . i Gregori II p p .

Diumenge 6 de febrer

Diumenge 13 de febrer

TEATRE: La comèdia d e /'o//a. Rambla, del Celler, 9 7

Dtmecres9

Beringues

DIJOUS 10

Moral

"Av. Lluís Companys, 4 6 Santa Teresa, 4 0

TITELLES: SI rei i et gall. Cia. Aventutxu. Entrada: 200 ptes. A les 12 h. al Casal de Cultura de Valldoreix

Cia. d e teatre X que sí. A les 19 h al Casal d e Cultura de Valldoreix Org.:

Grup d e Teatre Espiral

Hi col·labora: EMD de Valldoreix

Organitza: EMD de Valldoreix

14 TOMO SANT CUGAT

CIIÜESA SANT CUGAT

SantCugaM ifoana de Arco / SteepyHotew Sant Cugat 2

16.15 -18.30 - 20.30 - 22,40

16.30/19.30-22.00 Bsextosentido 16.00-18.15-20.30-22,45 ^ , « , 3

Bsextosentido Sant Cugat 3

16.00-18.15-20.30-22.45

SteepyHoBow 16.30-18.1$-22.00 Yelmo4

American beauty Sant Cugat 4

17.15-19.45-22.40

B coteccionísta de huesos 16.15-18.15-20.15-22.15 ^hno5

ToyStory2

S SJCTIT C U G A T ESTRENA

ESTRENA

http://www.cinesa.es

17.30-20.00-22.40

lascenizasdeAfrgeJa Yelmo 6 JuanadeArco Yelmo? TarzOT/Bawatén del guerrera Yelmo 8 CondenarJosafugarse Yetmo 9 Segunda pjel

£fhm/w»rHf/ UNWS1SAL

Dia de l'espectador

16,00/18.00-20,20-22.50 16.00-18.30 -20.40-22.45

2§ SETMANA

3à SETMANA

Carnet Jove

® S © S ® S 5

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

17.15-20.00-22.40

4 5 SETMANA

GOLFA: 00,50

QS §

Pàrking 2h. gratis

16.00-19.15-2250

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

S A L A 4 : 16,15 - 18,15 - 20,15 - 22,15 G O L F A : 00,25 APTA

CINE5H

1?i»-19.45 -22.35

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

13 A N Y S

V ?elèforf r 902-33 32 31

ELS4CANIÜNS

Divendres. 4 de frhrr del 1000

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Jordi Lara. Director del programa 'Sardana' del Canal 33

Deute, adéu! IOKDI CASAS

"Vull trencar els prejudicis que es té de la sardana" Al.KN I.OI'KZ

- Sant Cugat Jordi Lara és santcugatenc des de h tres anys. Dirigeix el programa Sardana del (!anal .vi ara ta un any. Sardana és un magazín musical de trenta minuts, que s'emet els dissabtes, diumenges i dimecres. — Expliqui'ns quin* van ser els orígens de Sanlaiiu i r o m s'ha anat desenvolupant amb «'1 pas dels seus cinc anys d'existència. - Va néixer per donar resposta a una demanda d'un sector social torça ampli del món de la sardana. que volia tenir el seu espai a la televisió, però el seu espai d'una forma estable. Ja feia anys que a Televisió de Catalunya hi havia unes emissions on es passaven una colla d'aplecs. una agenda sardanista, però és clar, això no era estrict a m e n t un programa gtiionat. l'Ira una transmissió en directe d'un aplec. Llavors, es va dissenyar un programa de trenta minuts pensat per a tretze capítols o emissions on es volia tocar tot el ventall de coses que hi ha al voltant del món de la sardana, a part de la dansa, les colles, les cobles, les diferents propostes musicals, els diversos grans autors de la música catalana que han escrit per cobla. Ks va fer un disseny d'una escaleta molt àgil, amb deu seccions cada capítol. (lada secció és molt curta i tot està postproduït. Després dels tretze primers capítols, com que el programa funcionava, es va continuar apostant pel programa. lis van ampliar els continguts perquè el programa pogués tenir una c o n t i n u ï t a t setmanal i un interès del gran públic. - Q u è és el q u e us plantejàveu. doncs? - Kl plantejament de base de tot el programa era el de trencar amb una colla de prejudicis i de motllos que la gent té al voltant del món de la sardana, com per

Jordi Lara à director de 'Sardana' FOTO: V.-U7 I.ARROSA música catalana i sardanes. Kn e x e m p l e , que és carca. Ks un segon lloc, trencar una colla de programa senzillament musical. prejudicis. Ks a dir, la gent que Kn lloc de parlar de /icavy meta! no és d'aquest món o que no parlem de música catalana i de només el desconeix sinó que en cobla. pot tenir una idea equivocada, — Fa tres anys q u e viu a Sant que pugui fer zàCugat, p e r ò en fa deu que va cantenir el p r i m e r "La sardana, com és a elp'nprograma g i topari amb objectiu artístic, viar la visió que té contacte amb d ' a q u e s t m ó n . l'Esbart... inesgotable. Tenim Fem moltes pro- Ka deu anys veritables joies" duccions de clips. vaig hi treballar Sardana és un en un espectaprograma que, cle, llavors ho com que parlem vaig fer com a de música catalana, és diferent músic. Vaig perdre el contacte d'altres programes musicals que amb l'Ksbart fins que fa set anys tenen l'ocasió de comprar coses vaig començar a sortir amb una a fora, com ara concerts gravats noia de Sant Cugat. Des d'alesa Alemanya. Nosaltres tot ho hores estic vinculat a Sant Cuhem de produir nosaltres. Fins gat. — Què és el que preteneu amb i tot, els clips, per exemple, els gravem nosaltres. Mirem de fer Sardana'i clips en q u è el d e n o m i n a d o r - Tenim diversos objectius. El comú són només instruments primer és donar resposta aquescatalans, però a m b propostes ta demanda que hi havia que hi molt diverses com per exemple hagués un programa estable de

a J-l K-

*4——i

fusionar tenores amb base roquera. Pel que fa a la dansa, treballem molt amb esbarts, que n'hi ha alguns que estan fent una feina molt creativa a partir de la dansa tradicional catalana. - Quina és la teva definició de la s a r d a n a ? - Kl q u e t o t h o m ha de tenir molt clar és que una cosa és la sardana com a fet social, és a dir, la gent que es mou en agrupacions sardanistes, i l'altra és la sardana com a objecte artístic, com la dansa creativa i com a música. I en aquest sentit és inesgotable perquè tenim veritables joies del món de la sardana com compositors com Joaquim Serra, Juli Carreta, Eduard Toldrà, Knric Morera, e n t r e molts d'altres actuals que estan escrivint cobles o sardanes molt interessants. Com a objecte artístic és una cosa que d'alguna manera jo vull reivindicar més a través del programa.Kl que pretendria és que així com la gent coneix el Carlos N ú n e z , q u e toca la gaita gallega, la gent conegués el Jordi Molina que toca la tenora catalana, i a més a més ho fa molt bé. — Des d'aquests dos punts de vista, com analitzaries els m o viments que hi h a a Sant Cugat? - A Sant Cugat hi ha un aplec estable que sobretot, per la via de la dinamització lúdica, fan molt bona feina. Jo sobretot he tingut contacte amb la gent de l'Ksbart i en concret amb el Joan Serra i el Quim Serra. Moltes vegades els he trucat i han volgut col·laborar sempre amb el programa. Segurament em deixo coses que no conec perquè estic en procés d'integració però espero conèixer-les aviat. En q u è us diferencieu d'altres p r o g r a m e s musicals? - Nosaltres mateixos ens inventem la proposta. També fem propostes als grups. Mirem d'estar a l'avantguarda i de donar i d e e s per revitalitzar a q u e s t món.

Kl proper dotze de març estem convidats a participar a la festa d e la d e m o c r à c i a per a n t o nomàsia: les eleccions. Que ho fem amb empenta i esperança. això ja és una altra qüestió. Kls normalment abstencionistes a q u e s t cop p o d e n sentir-s hi atrets i els que habitualment ja votem, tenim un motiu més per atansar-nos al nostre col·legi electoral. Efectivament, un sector de la societat civil ens convida a votar per partida doble. Kns convida a una votació en què no hi hauran actes signades per presidents, vocals, interventors i apoderats, ni els seus resultats seran políticament vinculants. Aleshores, per què hem de fer-ho? Senzillament, per dignitat (s'hi pot afegir també, i ho deixo a elecció del lector, la paraula solidaritat). Kls impulsors a casa nostra són els mateixos. en petita o gran part, que fa poemes de cinc anys van fer incorporar el 0,7% a les preocupacions pressupostàries de l'Ajuntament. Amb ells vaig compartir focs de camp (sense foc), fredes nits hivernals i, sobretot, llargues converses per determinar la base imposable del desitjat i, avui ja assolit, percentatge. Cinc anys després em demanen - d e forma absolutament innecessària, no cal dir-ho- que parli del deute extern dels països subdesenvolupats i de l'oportunitat que tenim tots plegats per pronunciar-nos, el proper dia 12 com ja he dit, a favor de la seva condonació. Les dades són conegudes: el Sud subdesenvolupat és transferidor net de diners, via pagament d'interessos, al Nord desenvolupat. Podria seguir, però és innecessari, només cal llegir el darrer informe de l'ONU. La manca de sensibilitat envers un tema com aquest només pot ser el producte de la ignorància i/o del cinisme. Deia primera, malgrat viure en un món internetconnertat, n'hi ha força. Del segon, n'hi ha les suficients dosis per suportar un món profundament desigual i desequilibrat. Ara tenim l'oportunitat de reconvertir-ne una petita part en generositat i esper a n ç a . I p o t s e r , fins i tot. s ' a c o n s e g u e i x fer d i s m i n u i r l'abstencionisme electoral.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs