Diari de Sant Cugat 323 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres 11 de febrer del 2000

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Sumari Sant Cugat començarà el mes de març la recollida selectiva de la brossa orgànica

Núm. 323 Any VII

2 2 5 ptes.

El Pi d'en Xandri encara no es pot desapuntalar

Pàgina .? a 6

Joaquim Triadú, nomenat conseller de la Presidència de la Generalitat Pàgina H

Continuïtat a la segona edició de la Mostra d'Ensenyament públic de Sant Cugat Pàgina 19

Balanç negatiu de l'exercici de Sharp amb la pèrdua de 1.200 milions de pessetes Pàgina 24

El sènior «A» de tennis de taula de la U E S C jugarà la promoció d'ascens a 2a Nacional

El popular arbre bicentenari sobreviu tres anys després de l'atac vandàlic Pàgina 14 Foto: Xavier Larrosa

Pàgina 2H

Galiardo i Conesa protagonitzen avui 'Las lunas' al TeatreAuditori

C Arxiu Municipal adquireix per subhasta un document del S.XII que pertanyia al Monestir Es un dels pocs documents que se salven de marxarfora de l Estat espanyol

Pàgina 39

Pàgina 36

ELS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles...

Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD contimié vetllant per la seva llar

i tot per TRUCA I INfORMA-TE'N

,„

10.800 ntél

TEL 93 589 62 82

SISTEMES D! SEGJIEW KWittiNBDfl«MO XWÏ.X

i ;

AfcUuit Companys, SO-hL 93 5 W 1 7 W-Sürt Cugat <M Vallès

HS4CANTONS

CLUB DEL

EXCURSIÓ

yíí mi

...-1 i

SUBSCRIPTOR

gratuïta de 2 h amb guia. Cada setmana, el primer subscriptor que passi per ELS 4 CANTONS rebrà un tiquet gratis per a 2 persones. La diversió està assegurada

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard

Sant

^ROSÜ Müíeu,

soprano

Cugat

Al Teatre-Auditori Divendres 11 i 18 de febrer, a les 19.30 h

'Hugcnia ^jasull i Oriol Castanyer, piano

GRATIS per als primers subscriptors de

LÍRICA • SARSUELA

ELS

CANTONS

que vinguin

a recollir-les

OBRES PRÒPIES I MUSICALS >«»«»•»•«*#»«»:

Organitza: Associació Musical Aula de So En b e n e f i c i d e les o b r e s d ' a d e q u a c i ó d e la nova seu d e l C o r Infantil Sant C u g a t

tr ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

Amb el suport de: L'Excel·lentíssim Ajuntament de Sant Cugat Teatre-Auditori del Centre Cultural TOT Sant Cugat Els 4 Cantons

9 3 5 8 9 6 2 8 2 • de dl a dv, de 9 a 20 h

EISí CANTONS ^^^^

El tenia de la

hetmana Mveiirím.

R e s i d u

11 tir febrer tiri JtW

i #? i

Sant Cugat fa un pas més en la recollida selectiva de residus

Una solució al problema dels residus E.C.

Esposa en marxa la campanya de separació de la brossa orgànica Sant Cugat participa des de Sant Cugat començarà al mes de març la recollida selectiva de la brossa orgànica, i s'iniciarà d'aquesta manera la segona fase de l'experiència Residu Mínim que s'aplica des de fa set anys a la ciutat. Per dur a terme aquesta iniciativa, des de l'Ajuntament i el CEPA s'ha

posat en marxa una campanya d'informació ciutadana i s'han preparat els elements necessaris per poder fer la separació a les llars. A partir d'ara, els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat disposaran d'un cubell específic de color marró on hauran de llençar totes

aquelles deixalles d'origen animal i vegetal. S'intal·laran també contenidors especials de color crema que serviran per recollir tota aquesta brossa. La matèria orgànica anirà a parar finalment a la planta de compostatge de Sant Cugat, que s'inaugurarà a finals de març.

ESTKR CASTANYER

-Sant Cugat "A Sant ( Aigat reciclem la brossa orgànica per fer-ne compost": Amb aquest lema ha començat a la nostra ciutat la campanya de recollida selectiva de brossa orgànica corresponent a la segona fase de l'experiència Residu Mínim. El projecte, impulsat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i per l'Ajuntament, té l'objectin de reduir la quantitat de residus que es generen al municipi i aconseguir un aprofitament del setanta-cinc per cent de les nostres escombraries. Per la responsable del CEPA de Sant Cugat, Imma Casajoana, és molt necessari dur a t e r m e aquest procés ja que "la brossa orgànica equival a quasi la meitat de les escombaries que generem a la llar, i per això és important reaprofita-la". Per aconseguir això, s'ha posat en marxa una campanya informativa i s'estan preparant totes les infraestructures necessàries per poder fer la separació i la recollida d'aquest tipus de brossa. D ' u n a banda, s'està finalitzant la planta de compostatge, ubicada a la . zona de Can Galopa, on es durà a terme tot el procés de reaproFitament i fabricació de compost. Imitant el procés natural de descomposició de la matèria orgànica a través de bacteris,

•

I,ti nova campanya de Rendu Mínim consisteix a separat i iccupiiai tota lu l·itiwi orgànica l'OM) (,/• DIDA fongs i altres éssers vius del sòl, aquesta planta té la finalitat de convertir la brossa orgànica en un adob natural. Per garantir l'èxit d'aquest procés però, és molt important que la separació de la brossa orgànica es faci ja des de les llars, i per això, des del CEPA i l'Ajuntament, posaran a disposició de totes les famílies santeugatenques uns cubells especials per llençar-hi aquesta brossa, unes bosses compostables de paper o de blat de moro en lloc de les tradicionals bosses d'escombraries, i uns contenidors específics per aquestes deixalles, que se'situaran al costat dels contenidors actuals de bros-

CATALONIA CERÀMIC

EXPOVENDES: RNTWI Ora. Sanf Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

sa barrejada. En total, està previst instal·lar més de 200 contenidors nous, que seran de color crema i amb la tapa marró i que tindran un circuit de recollida diferenciat del dels contenidors normals. "Hem de pensar que si fem ben fet el procés de separació de les escombraries ja des de casa, recuperar la brossa orgànica és molt fàcil", ha explicat I m m a Casajoana, i ha afegit també que "es tracta d'un projecte molt important perquè l'adob és molt necessari; a Catalunya hi ha molta necessitat d'adob orgànic". La campanya per la separació de la brossa orgànica es va presentar a finals

CONEIXEU-NOS,

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

del mes passat i ja s'ha posat en marxa amb diferents actuacions informatives i de conscienciació ciutadana. Totes aquestes actuacions es duran a terme de forma esglaonada, implantant progressivament la campanya als diversos barris de Sant Cugat. Amb aquesta finalitat, el municipi ha estat dividit en sis grans zones, i d e m o m e n t , la campanya ja s'ha començat als barris de Sant Francesc, Coll Fava i Can Magí. Tot i això, la separació dels residus orgànics no es començarà totalment fins a mitjans de març, quan es posin els contenidors i s'inauguri la planta de compostatge.

• • • • • • •

l'any 1993 en l'experiència Residu Mínim, un projecte que es desenvolupa a diferents municipis de Catalunya i q u e compta amb la col·laboració de diversos grups ecologistes i de diferents administracions públiques. L'objectiu d'aquesta iniciativa és trobar solucions ecològiques al problema dels residus municipals recuperant la major part possible de deixalles. Per aconseguir això, el projecte parteix de la participació ciutadana, una participació que s'ha articulat en dues etapes: una primera fase per a la implantació de la recollida selectiva d'alguns materials, i la segona etapa comença amb la construcció de noves deixalleries i plantes de compostatge que han de permetre recuperar i aprofitar el setanta-cinc per cent de les nostres escombraries. Actualment, Residu Mínim s'aplica al cent per cent als municipis de Molins de Rei i Castellbisbal, i de forma parcial i progressiva a 28 municipis més de Catalunya. L'experiència de Sant Cugat Sant Cugat és una de les primeres ciutats en recollida selectiva d'alguns materials. Des de fa set anys, l'experiència Residu Mínim s'ha anat implantant al nostre municipi amb un gran èxit i durant la primera fase del projecte la participació ciutadana ha estat força alta. Ara, un cop completada la primera etapa, la construcció de la deixalleria i la planta de compostatge permeten iniciar el pas següent: la separació i recuperació de la brossa orgànica.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Setmana

ELS/CAIYTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

E n t i t a t s

Sant Cugat promou el compostatge casolà arreu de Catalunya K.C. - Sant Cugat -

Sant Cugat compta des de fa dos anys a m b una Xarxa d'Amics del Compostatge Casolà, una iniciativa que va sorgir amb un doble objectiu: d'una banda. estendre la pràctica de l'autocompostatge i de l'altra, donar a conèixer als santcugatencs el procés de separació de brossa orgànica. La Xarxa d'Amics del Compostatge Casolà va néixer l'any 1998 arran d'uns cursos sobre separació i recollida de brossa orgànica q u e van fer-se a Sant C u g a t , "Vam pensar que Sant Cugat era

un lloc idoni per fer compostatge casolà", ha explicat la responsable del CEPA, Inima Casajoana, que afegeix que "hi ha molts habitatges unifamiliars i cases amb jardí, i aquest és un bon marc", l'na de les principals activitats d'aquesta xarxa, formada per unes setanta persones, és la de posar en contacte tots els seus membres i crear un espai d'informació, intercanvi d'idees i experiències per tal que totes aquelles persones que practiquen Pautocompostatge puguin consultar dubtes i trobar una solució als seus problemes. D'altra banda, aquesta plataforma és també un punt de suport

fciij^

La Xarxa d'Amics del Compostatgt ( asula n uneix attualmentgent de tot Catalunya FOT.: 4 CANTONS per tota aquella g e n t q u e comença a practicar el compostatge casolà i que necessita el recolzament de persones més experimentades. Tots aquests contactes es fan per via telefònica o través de l'adreça d'Internet o el butlletí del CEPA, i des

d'aquest any, a més, també s'organitzen trobades semestrals entre tots els membres. Tot i que inicialment, la Xarxa era d'àmbit local, actualment acull gent d'arreu de Catalunya, i segons Casajoana, "això ens permet conèixer millor el nivell

d'interès que hi ha sobre aquesta pràctica i quina n'és la implantació". Amb aquest objectiu, des d'aquest grup s'actualitzen constantment un cens i una estadística que permeten tenir informació sobre la pràctica de l'autocompostatge al nostre país.

E n t r e v i s t a

Mercè Girona. Responsable del CEPA "Sant Cugat és un dels primers municipis en recollida de materials parcials" K.C. - Sant Cugat -

I .'experiència Residu Mínim, que s'aplica a Sant Cugat des del 1993, s'està seguint també a diversos municipis de (latalunya, tot i que a la gran majoria només s'està fent de forma parcial. I n dels principals objectius d'aquest projecte és aconseguir recuperar el 75 per cent de la brossa orgànica de Catalunya, però segons la m e m b r e del CEPA, Mercè Ciirona, al nostre país se n'està recuperant només entre un 2 i un 3 per cent. - Quin és 1* objectiu d'aquesta campanya de separació de la brossa orgànica? - 1,'nbjcctiu més important és aprofitar el 75/lf de la brossa que generem a casa nostra, recuperar com més materials millor de les deixalles. Això s'ha de fer amb alguna metodologia i la base d'aquesta separació és que a casa se separi la brossa orgànica; que tot allò que es descompon i que té un origen animal o vegetal, se separi de la resta de brossa. - En quin grau és important la participació ciutadana? - 1 lem de pensar que la brossa orgànica representa quasi la meitat de les nostres escombraries, i si la separem es portarà a una planta de compostatge i allà. amb un procés molt senzill, es converteix en un adob natural que s'aplica als sòls. Si la separació es fa correctament des de casa, facilitarem que a la planta de compostatge es pugui fer un com-

post de qualitat. - En temes de reciclatge, quina és la situació de Sant Cugat respecte a altres municipis? - En reciclatge, de paper i cartró és el municipi que té la ràtio més alta de Catalunya, i de vidre també té una de les ràtios més altes i d'altres materials com ara ampolles de cava o oli és dels que en recull més. Ja d'altres materials com piles o medicaments, està més o menys al mateix nivell que altres municipis que estan fent recollida selectiva. Globalment podríem dir que Sant Cugat és un dels primers municipis en recollida selectiva de materials parcials.

- ACatalunya tenim una llei de les més avançades, de les primeres que es va fera Europa: la Llei catalana reguladora de resiuds. que es va aprovar l'any 1993 amb cl consens total de tots els partits, i per la qual s'obligava que el juliol del 1997 tots els municipis de Catalunya que tinguessin més de 5.000 habitants havien de separar i recuperar la brossa orgànica. Estem a l'any 2000 i només s'està recuperant una fracció que no arriba ni al 5%. Això és d'una gran irresponsabilitat, per no concretar i no aplicar unes lleis que per al respecte pel medi ambient i la qualitat de vida global dels catalans, són molt necessàries..

- Això fa esperar uns resultats positius d'aquesta segona fase? - Esperem que sí. En aquests sis anys, hem estat observant que la gent d'aquí és sensible i respon, que a Sant Cugat hi ha una base social participativa important. - I pel que fa a Catalunya, quina és la seva situació respecte a Europa? - En general, respecte a la majoria de països centreeuropeus i nòrdics, i respecte a Itàlia, com un fet diferencial de la resta del sud d'Europa, estem bastant malament. En aquests moments, en els 28 municipis catalans on s'està fent alguna cosa per separar la brossa orgànica estem recuperant entre un 2 i un 3 per cent de tota la matèria orgànica de Catalunya i això és molt poc.

- Quina creu que és la causa d'aquesta situació? - No s'hi han posat prou instruments, no hi ha hagut prou voluntat política per part de molts ajuntaments, que són els responsables que es recuperin i es tractin correctament els residus. \ o hi ha hagut prou valentia ni prou decisió política per tirar-ho endavant, i això és molt denunciable. Els grups ecologistes i entitats cíviques que ens movem i ens preocupem per aquests temes pensem que estem en una situació molt irracional, perquè es podria fer perfectament la separació de la brossa orgànica.

- Quina és la diferència respecte a altres països europeus?

- Quines són les primeres mesures que caldria pendre? - Hauríem de començar per apujar cl cost de llençament en abocadors. L'abocament ha de ser molt més costós perquè s'han d'aplicar me-

Merrè Girona e's una de les coordinadores del projecte Residu Mínim K: X.I.. sures preventives, etc. I actualment, això no ho paguem a l'abocador sinó a través d'impostos indirectes que la Generalitat ha de fixar per descontaminar, per tancar abocadors, etc. I fins que això no es resolgui d'una manera seriosa, és a dir, fins que l'abocador no sigui molt més car que ter recollida selectiva, aquest serà un límit important per als ajuntaments, que hauran d'apujar la taxa d'escombraries. - Quina hauria de ser la funció de la Generalitat, doncs? - La Cieneralitat hauria d'aplicar la llei reguladora, hauria de pressionarels ajuntaments perquè tirin endavant aquesta llei. També hi ha un altre mecanisme que ja es preveu a la llei reguladora de residus-perquè hi hagi recursos econòmis per als ens locals i en general per la junta de residus: es tracta d'aplicar un cànon de residus per a les instal·lacions finalistes de tractament de residus: és a dir, aquell municipi que porti més rebuig a un abocador o incineradora, pagarà tant per quilo, i això anirà a un fons econòmic de residus, un fons que servirà per pagar la

recollida selectiva, campanyes d'educació ambiental, etc. Això ja estava previst però la Generalitat mai s'ha atrevit a fer-ho perquè ha trobat molts impediments per part dels industrials, per part dels ajuntaments... - I com valora la resposta de l'Ajuntament de Sant Cugat? - Home, els municipis que han tirat endavant el model Residu Mínim han sigut agosarats a l'hora de decidir una forma de fer molt més ambiciosa que un altre municipi que estigui fent recollida selectiva normal. Aquí han volgut ser dels primers a aprofitar com més deixalles millor, i en aquest aspecte hem d'estar contents de la resposta de l'Ajuntament, perquè ha apostat perquè es tiri endavant un model en què es procura que tot vagi a plantes de reciclatge. Evidentment, sempre hi ha problemes, i no sempre se segueix el ritme que el model i el conveni Residu Mínim voldríem , hi ha una mica de retard, però sí que podem dir que l'Ajuntament de Sant Cugat ha optat per un model sostenible.

Setmana

ELS-i CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

E q u i p a m e n t

La planta de compostatge es posarà en marxa d'aquí a poques setmanes La instal·lació permetrà recuperaria brossa orgànica i convertir-la en compost

Materials Deixalles orgàniques • Restes de fruita i de verdures. • Restes de carn i peix.

E.C. • Marro del cafè. ! La planta de compostatge de Sant Cugat, ubicada als terrenys de Can Galopa, estarà finalitzada aquest mes de març. D'aquesta manera, la nostra ciutat podrà iniciar definitivament el procés de separació i recuperació de la brossa orgànica. Amb una superfície de 5.384 metres quadrats, aquesta instal·lació, situada al costat de la deixalleria municipal, funcionarà amb el sistema de compostatge mixt, és a dir, el procés de tractament i recuperació dels residus orgànics passarà per diferents fases de descomposició i maduració de la matèria que es faran en espais clarament diferenciats. El tractament començarà en una primera zona de recepció i pretractament de la brossa, seguida dels túnels de descomposició, des d'on s'accelerarà la putrefacció dels residus i es conduiran les possibles olors resultants a bioflitres. En la segona etapa, el material descompost s'apilarà durant diverses setmanes dins unes naus de madura-

I • Restes d'infusions. • Closques d'ous o de fruita seca. • Taps de suro. • Papers bruts. • Llumins. • Restes d e plantes i del jar dí. • Excrements d'animals.

La planta està situada als terrenys de Can Calopa i té una superfície de 5..1S4 metres quadrats VOTO: X. I.. ció, i finalment, els processos de refinament i emmagatzematge del compost tindran lloc en una tercera zona, formada per uns coberts. Per acabar, la planta compta també amb una oficina de control per al personal. El funcionament de la planta començarà a mitjans de març

C a m p a n y a

i s'anirà completant progressivament a mesura que tots els barris de Sant Cugat separin la brossa orgànica. "Estem en un procés d'arrencada", explica el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, i afegeix que probablement parlaran "amb alguna superfície comercial

o amb els mercats municipals per veure quins seran els primers subministradors de brossa orgànica per fer funcionar la planta. A poc a poc ja començarà el funcionament normal que durà tot Sant Cugat a separar la brossa orgànica fins que es pugui fer un compost de qualitat".

• Altres deixalles d'origen animal o vegetal.

Totes aquestes restes s'han d e posar al cubell específic per a la brossa orgànica, i després llençar-ho al contenidor adequat, directament o dins de bosses autocompostables.

i n f o r m a t i v a

Les xerrades informatives comencen amb un bon nivell de participació Els veïns de Sant Francesc han estat els primers convocats E.C. - Sant CugatUnes 150 persones van assistir dimarts a la primera reunió informativa que ha organirzat l'Ajuntament per explicar als santeugatencs l'objectiu i funcionament de la separació de la brossa orgànica. La campanya informativa ja va començar a finals de gener amb els cartells publicitaris i continuarà ara amb diferents activitats de divulgació adreçades a famílies, associacions de veïns, entitats i sectors de la ciutat. Entre les iniciatives programades, destaquen les reunions amb les entitats i associacions, les xerrades amb els veïns, la instal·lació de punts infor-

matius, visites a tots els habitatges barris de Sant Francesc, Coll Fava que no hagin assistit ni a les xerrai Can Magí. La campanya infordes ni als centres d'informació, acmativa ha començat aquesta settuacions als centres d'ensenyament mana amb xerrades per als veïns i visites als grans generadors de de Sant Francesc, i de moment, la brossa orgànica. Tot Rpr/7<:pt]Ç' "/*Vc valoració és molt això es completarà. ' positiva. Així ho un cop iniciada la se- SatítCUgatetlCS SOM ha explicat el tiparació de la brossa • . i i nent d'alcalde de orgànica, amb actua- CtUtadaflS amb Utlü S e r v e j s , - r b ; m s cions de seguiment i ültü COnSClhlCia Joan Recasens. visites organitzades ,, ,, que ha dit estar pels veïns a la planta " ÜQU6STS t€t?l€S "molt satisfet de de compostatge. la participació" i Aquest procés d'eha afegit que és ducació ambiental es farà d'una mamolt optimista amb cl resultat d'anera gradual, i per això s'ha dividit quest projecte ja que "els santeuel municipi en sis zones diferents, gatencs som ciutadans amb una la primera de les quals comprèn els alta consciència d'aquests temes".

yfíar

;% • Ajuntament 'lli de Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat per fer-ne compost hi campanya informativa s'ha iniciat aquesta setmana al primer sector !•': CEDIDA

Ofertes recomanades CENTRE_DE LA IMATGE Plaça del Dr. Ga/tés, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, 14

Tel. 93 675 57 24

igital f' teu distribuïdor de cameres pomi' j material digital Kodak a Sant Cugat

Nikon Zoom 210 1 6 . 9 0 0 ptes (iva inclòs)

Nikon Zoom 400 2 1 . 5 0 0 ptes (ura Inclòs)

Setmana

FLS/CA1YIX>NS Divendres, 11 de febrer del 2000

E n q u e s t a

Sap de què consta i per què serveix la s e p a r a c i ó d e la bro ssa orgànica Sant Cugat està iniciant aquests dies la campanya per la separació i recuperació de la brossa orgànica. De moment, el CEPA i l'Ajuntament ja han iniciat les primeres xerrades informatives sobre el procés, i una bona part dels santcugatencs coneix

ja el funcionament i la finalitat d'aquesta iniciativa. D'altra banda, alguns ciutadans encara no tenen clar en què consisteix però ho relacionen amb la separació de residus feta fins ara i coincideixen a dir que l'objectiu és la millora del medi ambient.

ANTONI JORDÀ 66 ANYS JUBILAT

ROS\ \ 1 \ R I \ \1 ( \ R \ / 43 ANYS

DANIELyl LB\I)\S 16 ANYS

DANI GÓMEZ 11 ANYS

MESTRESSA I)K CASA

ESTUDIANT

ENGINYER FORESTAL

GERMAN LLERENA 28 ANYS EDUCADOR AMBIENTAL

"Més o menys crec que sé què és. Km sembla que aquesta recollida consisteix a dividir i separar el cartró, el vidre, el paper etc, per conservar la naturalesa".

"Bé, gaire bé no sé què és, però jo a casa meva ja separo algunes deixalles. Suposo que això serveix perquè no hi hagi tanta contaminació i poder reciclar".

"No sé en què consisteix la recollida de brossa orgànica ni tampoc per a què serveix. Espero que amb les xerrades m'informin de què és i què haig de fer".

"Es tracta de separar de la brossa de casa el què és orgànic, és a dir, restes vegetals, aliments i allò biodegradable, del que no ho és. I amb tot això que és biodegradable, llavors es fa compost".

"Jo ho estic explicant a la gent, perquè sóc del CEPA, que som els que ho estem organitzant, o sigui que sí, sé en què consisteix la separació de la brossa orgànica i com s'ha de fer la separació".

OSCAR HAKTOMKU

25 ANYS

MÒNICA VISA 32 ANYS

LAIA CASTELLÓ 18 ANYS

ESTUDIANT

HIGIEN1STA DENTAL

CARLES MALLORQUÍ 17 ANYS ESTUDIANT

ESTUDIANTA

CRISTINA ESCORRIOLA 3 7 ANYS DEPENDENTA

"Més o menys sé en què consisteix i ho veig favorablement, però penso que això és només a nivell de residus i que a nivell d'ecologia hi ha molts temes que s'haurien de plantejar a la ciutat ".

"No sabia que es fes una campanya a Sant Cugat, no ho he seguit, però sé que això funciona amb uns contenidors específics on es porta la deixalla que es pot reciclar o que pot ser d'adob".

"La idea és recollir la brossa orgànica per fer-ne compost, s'ha de recollir aquesta brossa i posar una part de brossa orgànica seca i una part d'humida, i amb un temps de 4 a 9 mesos se'n fa compost".

"Bé, es fa una recollida selectiva de matèria orgànica i llavors es porta a la planta de compostatge per recuperar-la i poder-la tornar a utilitzar com a adob per a la terra".

"Suposo que consisteix en el fet de separar cada material perquè després, a l'hora de cremar-lo o destruir-lo, puguin haver-hi més facilitats i que ecològicament sigui més favorable".

EIS4CATNTONS eis4c antons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"

EIS4C4NTON3

Política

Divenrlres. II rle febrereiel 1000

La casa de la vila Laura Sànchez S à n c h e z . R e g i d o r a del PSC

"En política, les dones som més constants i pacients que els homes" JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

Igual que la seva companya de files Carme Sansa, Laura Sànchez ja va estar a l'oposició socialista entre 1991 i 1995, el per í o d e en q u è la m a j o r i a d'Aymerich era més absoluta. Ara torna a estar a l'Ajuntament de la mà de Jordi Menéndez, a qui considera com un "veritable animal polític". D e s d'aquella època creu que les coses han canviat molt. Primer per la debilitat de Cil" i, a més. "ara tenim més regidors i això vol dir més eficàcia". - Aleshores vostè encara deu haver notat niés els canvis que altres dels seus companys? - Coincideixo amb les valoracions que ja han fet els meus companys de grup. El tarannà de Recoder i el seu e q u i p és molt més amable i dialogant. No li importa retirar un punt de l'ordre del dia sinó hi ha un ampli consens en coses importants. Acostumada a l'equip de Joan Aymerich, és un abisme. - Creu que si Recoder hagués tingut majoria absoluta mantindria aquest estil obert? - Potser no tant. N o obstant, penso q u e sí, q u e és cosa del caràcter. Amb majoria absoluta, Joan Aymerich era bastant difícil. Sempre deia l'última paraula. Era una persona molt crispada en el tracte polític. En el personal, no. - Com ha trobat l'àrea de Seguretat Ciutadana i Règim Intern? - Encara haig de mantenir entrevistes amb els caps de la policia local i municipal i amb els representants sindicals, i altres persones que em poden informar sobre l'estat d'aquestes àrees. No obstant això, s'està posant en e v i d è n c i a la falta de pressupost. Per exemple, si no hi ha més agents és per raons econòmiques no per manca de voluntat política. - Què suposa l'increment de la plantilla de la policia municipal?

Ln vuitena regir/ora del PSC. és unii dona amb sentit de l'humor i multa experiència política FOTO: AVI 17

- Un sol agent municipal més suposa un increment aproximat de vuit milions al pressupost. Això implica una persona fixa, un salari i una persona que el reemplaci fora de les hores de servei. És lamentable, però, que en l'actualitat es prioritzin més les consideracions econòmiques que les persones. - Vol dir que per vostè la qüestió econòmica està en segon pla? - El grup municipal socialista, tant abans com ara, segueix un criteri comú en què prevalen les p e r s o n e s p e r d a m u n t d e les q ü e s t i o n s e c o n ò m i q u e s i la col·lectivitat per damunt de les individualitats. Tot això ho tenim molt clar. Substancialment les diferències entre un i altre grup municipal estan en les prioritats a l'hora de repartir les prioritats pressupostàries. - Quines zones de Sant Cugat necessiten més presència policial? - Sens dubte, els districtes: la Floresta i les Planes, sobretot. H e m rebut queixes dels veïns en aquest sentit. - Quina és la reivindicació més corrent? - Fonamentalment es queixen de falta de vigilància. La gent quan baixa del tren a les esta-

cions se sent molt desemparada. Hi ha una patrulla que està fent un excel·lent treball però no n'hi ha prou. Amb tot, tenim sort de viure en un poble poc conflictiu, perquè els barris estan una mica abandonats.

Una política

romàntica «Laura Sanehez és una antiga militant socialista. Va adherir-se el 1 9 7 5 a Suïss a , o n residia a l e s h o r e s . D e s d'el 1 9 8 1 r e s i d e i x a Sant Cugat del Vallès, on é s vam persona coneguda per la intensa activitat social q u è ha desenvolupat des «jue va arribar» Dotada de sentit artístie, és pintora í fins fa dos mesos va ser la presidenta de Firaru lis declara «na polític I romàntica i defensa els va» i lors reivindicatius del fe[ minÏBine» Nascuda a Don Benito (Badajoz) i and) una família d'orígens c o s m o polites» afïnna q w n o entén els fanatismes de cap m e n a . Assegura que *'els polítics son gent norma) interessada en els problemes de la g e s t aormaF'./J.S.

I.ARROSA

- Creu que Cil acabarà el mandat? - É s una incògnita, ('rec que Recoder ha heretat una situació complicada. No pot invertir ni elaborar pressupostos i, a més, ha de rematar els projectes iniciats en el mandat d'Aymerich. - Davant d'aquesta situació de precarietat política, quina actitud adopta el PSC de Sant Cugat? - Poden comptar amb el nostre suport en tots aquells temes que s'ajustin a les nostres propostes programàtiques. La nostra no és una oposició frontal, menyspreadora de l'activitat de govern. - Quina opinió li va merèixer la participació d'independents a la llista de les municipals? - En el moment que es va proposar, les dones del partit comentàvem el següent: "Ara no només hem de voler estar al costat dels homes sinó també dels independents". Però l'experiència m'ha demostrat que es tracta d ' u n s excel·lents companys. Estan molt preparats i tenen una idea àmplia de la democràcia. En aquest m o m e n t em sembla molt bé. - Què vol dir? - Des del partit també reivindiquem que si la gent pensa el mateix que nosaltres, ja podrien

fer-se militants. - Q u è opina de les primàries? - A Sant Cugat no ha plantejat cap problema. De fet, Joan Cava no es cansa de repetir, de totes les maneres possibles, que no ha passat res. Aquí estic jo de prova que a les primàries no donava suport a Jordi M e n é n d e z i, en canvi, em va incorporar a la seva llista. - Per què? - Per què t'inclou una persona a la seva llista? Doncs perquè dintre del partit estàs ben considerada, perquè sóc una persona coneguda a Sant (-ugat ja que he estat en moltes associacions. I, a més, per ser dona. - Hi ha alguna diferència entre l'home i la dona polítics? - Les doncs són molt treballadores. Pel nostre partit han passat molts homes amb molta capacitat però que es cansen molt d'hora. Les doncs són més constants. - Troba alguna raó en aquest cansament masculí? - Per norma general, els homes són més impacients per arribar als llocs. Les dones, al contrari. hi estan per vocació. Jo sóc una política romàntica. Crec que s'ha de millorar la societat, combatre les injustícies... Si sóc a les llistes, hi sóc. I, si no, no m'enfado, continuo endavant sense més complicacions. - Li atreu la idea de fer de Sant Cugat un pol d'activitat artesana? - Va ser una idea de tots. No obstant això. penso que és un camp amb moltes possibilitats d'integració laboral per als joves, en el qual encara no hem aprofundit. N o m é s cal pensar que a Sant Cugat es feien tapissos o es tallava pedra... I tot allò ha desaparegut. A més. es podrien crear escoles taller. Cal tenir en compte que iniciatives com aquestes reben el suport dels fons europeus. T e n i m , a més, l'avantatge d'estar molt a prop de Barcelona. - Vostè és també pintora. Com està la situació de l'art a Sant Cugat? - Hi ha un moviment artístic increïble, però a títol privat i personal. Tant l'Escola d'Art com altres centres han estat un gran planter d'artistes plàstics a m b molt d'entusiasme. Cal dir que l'Ajuntament ha donat sempre el suport logístic necessari.

PoMca

ELS4CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

N o m e n a m e n t s

Triadú pren possessió del nou càrrec de conseller de la Presidència El polític de CDC ha ocupat càrrecs a la Generalitat des de 1983

'Xavier Trias deixa el llistó molt alt i ara intentarem continuar amb la tasca que ha fet"

R K D A C C I O / I N I R A - ACN

- Barcelona El santcugatcnc Joaquim Triadú ( C D C ) va prendre possessió del seu càrrec com a nou conseller de la l'residència, en substitució de Xavier Trias, el 7 de febrer passat. En un acte que es va celebrar al Palau de la Generalitat, el president Jordi Pujol va assegurar que aquest n o m e n a m e n t s'afegeix a d'altres q u e el govern ha realitzat en els darrers mesos per encetar "una nova etapa en la qual es treballarà per la identitat, el progrés i la cohesió" de Catalunya. Després de prendre possessió del càrrec, el nou conseller de la l'residència, Joaciuim Triadú, va explicar que agafa el relleu de Trias "amb molta il·lusió". Triadú va tenir unes paraules per al seu antecessor i va assegurar q u e X a v i e r Trias, q u e s'incorpora com a candidat de CiU a les eleccions generals del

Posteriorment i fins a finals de 1988 va exercir de subdirector general de Relacions Institucionals del Departament d'Ens e n y a m e n t de la Generalitat. De l'octubre de 1988 fins mitjans de 1990 va exercir de subdirector general de Relacions Institucionals del Departament

Pujol amb et nou < on'i llei Joaquim Triadú a In Sala di Sf ions del govern de la Generalitat F: ACN 12 de març, "deixa el llistó molt versitat de Barcelona i diplopartamentals del Departament alt" i q u e a partir d'ara "intenmat en Dret Civil Català de la de la Presidència de la G e n e tarem continuar a m b la tasca Càtedra Duran i Bas de la Uniralitat. L'any següent va passar que ha fet". versitat de Barcelona. a ser cap de secció d'Afers GeNascut a Barcelona l'any 1959, nerals de la Direcció General La seva carrera a l'administraestà casat i té un fill i dues filles, d'Ensenyaments Professionals ció catalana va començar el fei viu a S a n t C u g a t d e s de fa i Artístics d e l D e p a r t a m e n t brer de 1983 quan va exercir de anys. d'Ensenyament, càrrec q u e va col·laborador tècnic a la DirecÉs llicenciat en Dret per la Uniocupar fins al febrer de 1987. ció G e n e r a l d'Afers I n t e r d e -

de Cultura. T a m b é va ser secretari general del Departament de Cultura i, posteriorment, secretari general de Comunicació i Estudis del Departament de la Presidència. El 1996 passa a exercir de secretari general del Departament de la Presidència, càrrec que ha desenvolupat fins fa pocs dies abans no s'ha incorporat com a nou conseller de Texecutiu català. Joaquim Triadú, juntament amb Xavier Pomes són dos consellers d e la G e n e r a l i t a t q u e viuen a Sant Cugat. Pomes és reponsable d'Interior.

I n c o r p o r a c i o n s

Manel Pardo, nou militant de Convergència Democràtica L'exlíder del PI vol "seguir treballant per la ciutat" MAGDA MKNDKZ - Sant Cugat -

L'exlíder del Partit per la Independència (PI) a Sant Cugat, Manel Pardo, és des de gener nou militant de la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Pardo va afirmar que les ganes de treballar pel municipi i la identificació amb el sector més nacionalista del partit h a n e s t a t els aspectes q u e l'han decantat a militar a C D C , "una decisió totalment personal", segons va explicar. "Les eleccions municipals em van donar molta trempera per voler seguir treballant", va explicar Pardo, q u e creu q u e "a C D C hi ha voluntat per fer créixer el país. T a m b é vol aconseguir la sobirania, d'una manera diferent a la q u e havia portat a terme fins ara, però en cap cas incompatible". L'exlíder del PI a Sant Cugat va plantejar com a principal cau-

JERC inicia una nova campanya

Pardo va estar acompanyat de Ramon Bonastre i Mercè Conesa F.X.L. sa de la seva inscripció a C D C "poder continuar treballant pels ciutadans".A més, Pardo va assegurar q u e "tenim voluntats molt properes, i d'aquesta manera passaré a enfortir la diversitat d'un partit gran". Una de les primeres tasques que han encarregat a Manel

Pardo des de C D C és l'organització d'un cicle de conferències que portaran per títol Catalunya s. XXI: opcions del catalanisme polític. Les xerrades començaran a finals de mes i s'allargaran fins al juny, i tenen com a prinicipal objectiu mantenir la identitat catalana.

MM -SantCanatLes Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC) de Sant Cugat ha iniciat una c a m p a n y a d'àmbit local per la normalització lingüística. Una de les primeres accions q u e portaran a terme serà proposar a tots els partits polítics q u e realitzin els actes de la campanya per a les eleccions generals íntegrament en català. La campanya porta per títol Parlar malament el català és millor que no parlar-lo i té l'objectiu

d'"incentivar l'ús de la llengua, sense obligar ningú", segons va explicar un dels m e m b r e s de J E R C , Enric Faus. Després de les eleccions, reprendran la campanya amb l'inici de converses amb associacions d'immigrants i cases regionals de Sant Cugat. A més, també proposaran al Centre Comercial editar la seva propaganda en català, faran un cartell que promocioni el consum d e productes en català i demanaran un 50% de pel·lícules doblades al català als cinemes de la ciutat.

PoKÜca

Q S / C A N T O N S Divendres, 11 eiefebrer del 2000

T o r r e

N .& g r a

Per Recoder, les crítiques sobre Torre Negra són "electoralistes"

Jorge Fernàndez i Berta Rodríguez fan campanya

IC-V i PSC insisteixen en la "paràlisi" de CiU JOSKI' M. VAIXF.S

- Sant Cugat Torre Negra i la seva preservació integral; la història continua. Si la setmana passada E R C abandonava la Comissió especial de seguiment dels instruments de planejament de Torre Negra i rodals, aquesta IC-V i PSC acusen, sense abandonar la Comissió, l'equip de govern municipal de CiU de paralitzar el procés. Ambdós partits de l'oposició asseguren que des del mes de maig no s'ha contestat la documentació requerida per les comissions d'Urbanisme de Barcelona i Catalunya: "No s'ha fet res de res". Els portaveus dels grups municipals del PSC, Jordi Menéndez, i d'IC-V, Joan Balada, a d v e r t e i x e n q u e a la "paràlisi" de l'afer Torre Negra cal afegir l'abandonament definitiu de la comissió de l'equip redactor del parc rural del sector i l'abandonament temporal d'ERC.

Balada i Menéndez durant la rodade premsa conjunta Foto: X.L. tècnics i juristes de l'AjuntaL'alcalde de Sant Cugat, Lluís ment estan treballant, però que Recoder, assegura que l'acusala marxa d'Albert Cortina de la ció de paràlisi "és falsa i l'opoComissió de Seguiment obliga sició ho sap". Per Recoder, el a trobar un nou equip que pardesmarcament d ' E R C repon a ticipi en l'elaboració de la do"finalitats electoralistes" i les c u m e n t a c i ó r e q u e r i d a per la crítiques d'IC-V i P S C no teComissió d'Urbanisme de Canen cap fonament. L'alcalde ha talunya. explicat a ELS 4 CANTONS que

IC-V demana una comissió d'investigació

per l'HGC

MAGDA MÉNDEZ

REDACCIÓ

- Sant Cagat -

- Saat Cugat -

El s e c r e t a r i d ' E s t a t , J o r g e Fernàndez Díaz va ser dilluns a Sant Cugat en un nou acte de precampanya que va celebrar el Partit Popular al restaurant Can Cabassa. A l'acte hi van assistir diversos directius del P P a Catalunya, i la portaveu municipal i número 3 a les llistes per Barcelona, Berta Rodríguez. Fernàndez Díaz va atacar en el seu parlament el pacte que han realitzat P S O E i IU que, segons el seu parer, "no està fet des de la il·lusió ni la convicció, sinó des de la feblesa". El secretari d'Estat també va destacar l'"esperit dialogant" del PP en aquests darrers 4 anys i va afirmar que. "és convenient mantenir una entesa a m b Coalició Canària i C i U " També va elogiar Berta Rodríguez, ja q u e "compleix tots els requisits: és dona, està preparada, té il·lusió, i representa una comarca m o l t i m p o r t a n t , el Vallès Occidental".

El grup parlamentari d ' I n i ciativa per C a t a l u n y a Verds (IC-V) va realitzar dies e n r e re una visita per diferents ciutats vallesanes. L'aturada de Sant Cugat es va centrar en una reunió a m b el president de l'Hospital General de Catalunya ( H G C ) , P e r e N a r b o na, i una posterior reunió amb el comitè d ' e m p r e s a . Els diputats Josep Lluís L ó p e z Bu11a i D o l o r s C o m a s van e x pressar la seva p r e o c u p a c i ó per la situació del centre hospitalari q u e mesos e n r e r e va p r e s e n t a r fallida voluntària. Els d i p u t a t s d ' I C - V van advertir que la situació de crisi actual representa una amenaça d'abocar a l'atur 634 treballadors d e l ' H G C i, en a q u e s t s e n t i t , van a n u n c i a r la p r e sentació al P a r l a m e n t d ' u n a moció per constituir d'una comissió d'investigació q u e faci el seguiment judicial i de les propostes de solució del centre hospitalari de Sant Cugat.

Çaparrots de Vanv Çaparrots de Sant Cuaatx Per primer any i esperem que per molts més, els Çaparrots de Sant Cugat us animem a participar en l'elecció del Caparrot de l'any. D'aquesta manera volem fer un reconeixement a aquells santcugatencs que no sortiran mai als llibres d'història però que sense la seva valuosa presència aquest poble no seria Sant Cugat.

De les propostes següents creus que es mereix ser el Caparrot de l'any i, per tant, fer un capgròs com ell? |ose» PROS

Quina és

JOAN SANCHEZ

la teva proposta per

rn | Caparrot de Pany?

>*»T»t»+*»n··+4 # « M*«*

****+,··+m**k****t

Ompliu aquesta butlleta (poseu una "x") amb les propostes que us suggerim (us convidem també a proposar-ne de noves) i dipositeu-la a les bústies que hi haurà des del dia 4 de febrer fins al 4 de març a: Casa de Cultura - Ràdio Sant Cugat - TOT Sant Cugat / Els 4 Cantons Esbart Sant Cugat - Ateneu Santcugatenc - Club Muntanyenc Hi col·labora

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

M S I CANTONS "•I tilri i* í i i t Ciliat"

EIS 4 CANTONS

nuo

Divendres, II de febrer del .000

E d i t o r i a l

Torre Negra necessita més que puntals

EUS CANTONS ii.lii independent de Sjnt (.ujíjt del Nallès

Premia Local de Sant Cugat, S.L.

Carrer S.un A n l · i m . 4 J - 4 4 . ( I M ' i n S.uit C u ^ j t del ValleI c l •H ^S{>>>: SJ - l-'ax l f í í,;4 _'<l _'4 K d u in i · l i - u m n i t j http:,'''\ i l . i u c h L i i i n r V m i e u n j t Adtee.i ele<. triiniL'j. c M i jniiMis(«ti»t\.i(itL-uiíJt.i'i>m

Consell d'Administració R.nnnnCrjiHprfSKlonti Josep M ( i j h r c t i / i t , l'ert- Y v | n e t d j i \ a \ ier I orne I h (editor delegat)

Director Josep Maria Villès

Redacció Tema iir la M-luiana: hster liasranver: Polític a/Opinió: Josep M . VjIltS: S o r i r l a l / F n t o r t i : Anna Rorau; l-'.ciHiomia: Joan Soriano; C u l t u r a : Tom Moniene^ro. KM|MHÍN: - \ l e \ I.ópe/;

Comercial ( a r m e n Kv.irjl.ir

Consell Editorial H.iimin f i u u '.president i, Josep M < i j h r e r i / o | \ ieepresident), V k t o r .-Me \.in d re. I' 'rjiuesL ( l a i l m . Jordi ( IJSJS, Narcís Oasianvcr, Albert de l'.tMo. \ a \ i e r I omells. Rovell Pedró. Ramon Pros, l.luis l'ui-;. Ktnih Reiié. Monr.-.errjc Riambau, Paco Soler. J'isep A leivido. Juan Tortosa. Josep M . Sans Travé, Jnan Ir.A.nii). V i r u /al.ala. Manel Pardo i Pepa Martín

ls darrers tres anys han estat molt crítics per a l'estimat Pi d'en Xandri, un dels arbres més populars de Sant Cugat que sobrepassa els 200 anys d'història. Més conegut que per la seva antiguitat és per l'atac que va patir el 2 de febrer de 1997, quan uns desconeguts van intentar acabar amb ell. Tal va ser la ferida que li van originar, que va necessitar ser tractat per no augmentar-ne el mal i apuntalat per evitar-ne la caiguda. Han passat tres anys i el Pi aguanta, amb suports, però aguanta. L'Ajuntament s'encarrega constantment de les cures i els santeugatencs l'observen sempre que passen al seu costat tot pensant: "Però qui va

Subscripcions Smdj (mnitv Fotografia \ . n i l.jrrosa i K d i u i d l a r i n v e s

Disseny i maquetacló Jo,m 1-nettes i Marta (lahrol

poder ser capaç?". El mal està fet i l'autor difícilment mai es trobarà, sifinsara no ha estat possible. Ara cal que no només aguanti l'apreciat Pi sinó també el seu entorn. Toca reclamar una vegada més la preservació integral d'aquest entorn natural tan preuat que tenim els santeugatencs, que s'estudiï la millor solució perquè no s'hi urbanitzi ni s'hi edifiqui. Evidentment no es pot demanar als propietaris del terrenys, sobretot a aquells q u e hi viuen i que no tenen interessos immobiliaris, que abandonin les seves propietats o q u e les cedeixin a canvi de res. Cal estudiar una vegada per totes la millor solució per a totes les parts i executar-la abans no si-

gui massa tard, abans que els més poderosos exprimeixin totes les vies legals per donar la volta a la truita i aconseguir construir la Urbanització del Pi d'en Xandri. El procés de preservació es troba ara només apuntalat, com el Pi. L'Ajuntament i la Comissió especial de seguiment dels instruments de planejament de Torre N e gra i rodals han d e redreçar definitivament aquesta situació i assolir l'objectiu reclamat des de la societat civil i política. Després de tants anys lluitant per la seva preservació ningú no entendria qualsevol altra sortida. És temps d'acció, però també de seny evitant per part de les formacions polítiques rauxes electoralistes.

Correcció HlaneaPi

Els papers d e la història

Impressió R o d n i p r e s ' l e l 472 40 OS 95

Distribució Mailing Vallès S | , lel.SS'í ?.WI Dipòsit legal (;l-40S-<M l·l> 4 (.ai.tiim c\|nessj i'mlument la sc\ a opinin en CIN editorials. Els ami Ics Mfjn.us e\prc*scn l'opinió dels sens autors, • jiie /•/> 4 {'.dtil·iHs nu l'.i se\ .i neiessàriament. l'iil·lKJeio adherida J:

(S)ACPC

^ hWtè loóoreao, S. Locd 7 k i fa 519 23 71 SoalCuact

/ " Distribució d*ELS 4 CANTONS aLs subscriptors

a pocs dics s'ha sabut que en una sala d e s u b h a s t e s b a r c e l o n i n a s'han posat a subhasta pública diversos lots de documents, alguns dels quals pertanyien a la història del nostre monestir, pergamins des del segle XII que, si bé no desvetllen grans dades sobre la nostra història més propera, sí que són testimoni directe d'aquesta història. Tot i la manca pública d'informació d'aquest tipus de transaccions historicocomercials, alguns col·leccionistes locals i l'Ajuntament van adonar-se q u e calia acudir-hi i pujar per tal q u e aquests documents quedessin d'una manera o altra

C a r t e s

en el nostre municipi. Una part dels documents s'han recobrat, i l'Ajuntament ha recuperat un manuscrit del bisbe Guillem, però la limitació pressupostària i l'alt preu del conjunt de lots va impedir que diversos documents, alguns molt valusosos, anessin a parar a mans de fora de l'Estat, no sabem si col·leccionistes particulars o algun museu. Esperem que sigui el cas darrer, ja que els nostres estudiosos d'una manera o altra podran fer-ne ús, encara que sigui a través de còpies. Tot això mereix una reflexió i creiem q u e tot plegat é s una situació p e r lamentar. D'una banda cal regular aquest

d e l s

tipus d'activitats q u e porten a especular i expoliar el nostre patrimoni, deixant indefenses institucions del país. Fa poc t e m p s l'acció d'uns particulars va evitar la subhasta del llibre d'or de la Generalitat Republicana, que finalment van retornar a aquesta institució. I d e l'altra, cal aconseguir per part de les nostres administracions, els recursos necessaris perquè encara q u e sigui a última hora, in extremis i a cop de taló, s'eviti que els bocins de la nostra història s'escampin per arreu i omplin un llegat documental propi, e n el cas del monestir, molt minso.

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

plicat en els fets q u e vostè desancionar qui incompleixi nuncia. E s p e r o i desitjo q u e aquest p u n t . É s p e r a q u e s t m o t i u q u e la per la seva part r e c u p e r i la confiança q u e avui ens ha tret. seva d e n ú n c i a e n els mitjans de comunicació està justificaLa seva d e n ú n c i a pública en Josep Peris Granell da. D i t això, les persones no mitjans de comunicació, conh e m d e funcionar p e r reglaforme no estan exposats els m e n t s ni d e c r e t s , sinó assup r e u s e n d i f e r e n t s llocs d e Protegim Torre Negra it mint responsabilitats i obligav e n d a . li fa p r e n d r e a q u e s t a cions q u e cada tipus d e feina decisió i, a m é s , no pensa torEl passat 28 d e gener de 2000 nar al mercat, com fan les se- requereix. Jo, com a assentaes publicava e n aquest periòdor, procuro tenir transparènves amigues. cia e n els preus, higiene e n el dic una notícia sobre la darreDoncs bé, és una decisió lliura reunió de la Comissió E s lloc, tracte cordial, qualitat del re q u e vostè pren i del q u e e s p e c i a l R o d a l s d e la T o r r e p r o d u c t e i preus competitius, tracta és d'aclarir c o n c e p t e s , Negra on s'exposava la meva q u e é s el q u e exigeix avui dia de donar la cara i de buscar soopinió sobre la continuïtat o el mercat. lucions e n les parts implicades. El client, com a ciutadà, té la no d e l'antic e q u i p redactor. Per a q u e s t motiu voldria fer seva responsabilitat e n b e n e El mercat té un reglament q u e els comentaris següents: tots els a s s e n t a d o r s h e m d e fici seu: no entrar animals en el m e r c a t i no fumar o n hi 1- D e s de la Plataforma Cíviconèixer i, un d ' a q u e s t s aparca s e m p r e h e m d e f e n s a t la hagi aliments, ja q u e perjuditats marca l'obligatorietat d e continuïtat de l'antic equip reca la q u a l i t a t dels m a t e i x o s . col·locar en llocs visibles els dactor, c o o r d i n a t pel senyor preus dels productes. Si no és Per la meva part, senyora LauA lbert Cortina, p e r tal d ' a així, l'Ajuntament, a m b el seu ra, m ' h e manifestat públicafrontar la resposta d e la resom e n t , t o t i no sentir-me imdirector al c a p d a v a n t , ha d e

Assentador del Mercat Torre Blanca a Laura Clara Navas

lució d e la Comissió d'Urbanisme de Catalunya. I per tant, així ho vàrem manifestar a la Comissió d e s e g u i m e n t . 2-La posició del senyor Albert Cortina és per tots coneguda i argumentada e n aquestes mateixes pàgines. P e r s o n a l m e n t m'hauria agradat q u e el senyor Albert Cortina hagués continuat, tant per la seva vàlua tècnica com per la seva sensibilitat per aconseguir la protecció integral i definitiva d e Torre N e g r a . I p e r t a n t , lam e n t o q u e les condicions actuals no siguin garantia suficient per tal q u e continuï. 3- La reunió del passat 26 d e g e n e r d e 2000 es va acordar c o n v o c a r un c o n c u r s p ú b l i c per tal d e constituir u n e q u i p tècnic amb l'objectiu clar d'assolir l'aprovació definitiva d e la modificació d e l Pla G e n e ral Metropolità aprovada pro-

visionalment per l'Ajuntament de Sant Cugat. Amb aquest encàrrec, la Comissió p r e t é n dotar-se d'un e q u i p tècnic q u e continuï l'estratègia dissenyada i a p r o v a d a p e r l ' a n t e r i o r C o m i s s i ó d e S e g u i m e n t Rodals d e la Torre Negra. 4- És evident q u e el canvi d'eq u i p d e g o v e r n i la seva i n corporació a la d i n à m i c a administrativa d e l'Ajuntament no h a n f a c i l i t a t l ' i n i c i d ' a q u e s t a nova etapa, però e s p e rem q u e a partir d'ara siguem capaços d e dotar-nos dels e s tris i garanties polítiques per assolir la protecció integral d e la Torre Negra i la conservació d e la Queixalada. Si no és així, la nostra feina a la C o missió no tindria sentit.

ManelCunill

(ADENC)

& S / C A N T O N S DwettMs.il

Opinió

defebrer del'2000

C a r t e s

d e l s

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i es imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva cl dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Soroll D i u e n q u e ara fan controls sònics??? C e n t r e urbà, p e r e x e m p l e : Francesc Moragas-Sant Bonaventura, els veïns no han vist mai cap control. Molt de soroll, s e m p r e . Uns 70 d e c i b e lis, potser. Motos a molts més. Trànsit, obres, camions, alarmes. Una rnegafonia abusiva i absurda. D ' u n acte, n ' h e m contat l'avís r e p e t i t v u i t a n t a vegades. C a p de setmana: rnegafonia del pavelló. F e s t e s a la plaça Barcelona: 120 decibelis. D e vegades les sirenes dels policies s e m b l e n jugar a persecucions. D e tant en tant arriba un municipal i es posa a tocar el xiulet. Això sí, a l'Aj u n t a m e n t hi ha un fulletó bonic i decoratiu relatiu al tema. A.R.R

La quota gai D ' u n temps ençà observo una t e n d è n c i a als mitjans escrits i audiovisuals a atorgar una quota fixa d'aparició a gent pel sol fet de ser gai. E x e m p l e s variats, c o m programes televisius a cadenes p ú b l i q u e s i privades i presentadors d e gales i e s p e c t a c l e s llueixen la seva fesomia a m b la sola gràcia de ser alternatius,

s e n s e la m é s m í n i m a n o c i ó q u e l ' e n t r e t e n i m e n t no té res a veure a m b la barroeria i sense tenir el m é s m í n i m grau d e qualitat per conduir un espai televisiu o una entrega de premis. Suposo que és una moda però la trobo t e r r i b l e m e n t injusta: ningú no es m e r e i x protagonisme pel sol fet de tenir una conducta sexual, una raça o un sexe d e t e r m i n a t , sinó per la qualitat intrínseca de la professió q u e exerceix o pel missatge q u e ha d e transmetre al seu públic. Fa u n s q u a n t s a n y s , la mateixa moda va sorgir arran de la incorporació de la dona al treball: q u o t e s fixes a partits p o lítics, a mitjans d e comunicació i altres espais, sense la més mínima plusvàlua d e qualitat, pel sol fet d ' u n feminisme militant i m a l e n t è s . D ' a l t r a b a n d a , la g e n t q u e d u r a n t tants anys ha aconseguit un r e c o n e i x e m e n t com a artistes o intel·lectuals, o senz i l l a m e n t bons professionals en el seu terreny suportant la falta de comprensió i d'acceptació de les seves t e n d è n c i e s sexuals, el fet d e ser dona o d e pell fosca o groga, ara es d e u e n fer c r e u s d e no haver nascut més tard: totes les llances se'ls haurien tornat flors. A veure si c o m e n c e m a ser re-

el cas de la Torre Negre és per llogar-hi cadires !! Sembla una pel·lícula de por amb entregues per capítols

a l m e n t tolerants i apreciem el valor afegit de les p e r s o n e s sense tenir en compte res més. E n aquest aspecte. Ics quotes, etiquetes o clixés s'han d'abolir. Però es veu que si no funcionem a m b elles, la vida no se'ns fa prou agradable. D e fet, ens agrada mirar un programa, i riure a costa d'un personatge pel sol fet de le seves peculiaritats. Es porta, queda bé i sob r e t o t v e n . A mi em s e m b l a q u e és el mateix q u e anar al zoo a badar davat la gàbia d'en Floquet de N e u : se'ns en fum si viu estressat o q u è pot fer si l ' e n s e n y e s , l'únic q u e e n s importa és veure'l menjar cacauets i de quina mida té els artributs. Ara b é , si us plau, fins q u e no a c o n s e g u i m a i x ò , no siguem hipòcrites: seguim sent, encara q u e ens costi reconèixer-ho, racistes, sexistes i intolerants. Menys mirar qui governa a Àustria i més mirar-nos al mirall no ens aniria malament! Ah, i no e n poso e x e m p l e s . Tothom els trobarà fàcilment.

Joan

Garriga

"Nivell de vida, nivell de brandi" A la contraportada de La Vanguardia del 8-2-2000 fan una entrevista al nou conseller de la Presidència d e la G e n e r a l i tat, Sr. Triadú. D e la casella de dades personals he extret la següent perla, q u e no es pot desaprofitar: "Sóc nascut a Barcelona. Visc a Sant C u g a t perquè no e m vaig poder permetre fer-ho a Barcelona". Davant d ' a q u e s t a afirmació, potser feta sense reflexionar, em permeto opinar per trobarme en un cas similar (com tants d'altres). H o m e , jo diria q u e més aviat el q u e d e u haver volgut dir el senyor Triadú és q u e a Barcelona no trobava un habitatge adequat a les seves necessitats en el barri on va néixer i créixer ( m ' i m a g i no q u e Sarrià-Sant Gervasi o els voltants) i q u e atret per l'oferta immobiliària d ' a q u í , va optar per l'emigració. Ara b é , Sr. Triadú, a m b tots els respectes, estic segur q u e si hagués volgut quedar-se a Barcelona hauria t r o b a t un lloc q u e li fes patxoca i q u e s'avingués a m b les seves possibilitats e c o n ò m i q u e s . Ara bé, fora del seu ///// original. E m pregunto, potser si hagués respost el mateix en cl suposat cas q u e el partit q u e r e p r e -

Sí noi!! Se'n va un dels tècnics del pla de protecció de la zona i ERC decideixen que és el millor moment per deixar la Comissió de seguiment, ...Tu ho entens ?

s e n t a g o v e r n é s a Barcelona, llavors segurament hauria b e neït el nivell de vida barceloní, el seu c r e i x e m e n t sostenible (paraula de moda, per cert) i la seva xarxa d ' e q u i p a m e n t s . F i n a l m e n t , com el Sr. Triadú, jo tampoc sóc fill de Sant C u g a t . sóc un n o u v i n g u t c o m vostè. Però crec q u e a q u e s t e s afirmacions p o d e n m o l e s t a r molts joves fills del poble q u e han d'emigrar cap a viles veïnes per manca d'oferta d'habitatge assequible ( q u e Promusa em perdoni). Són els noumarxats. E n nom d'ells i com és difícil q u e surtin mai a la Contra de La Vanguardia, em p e r m e t o trencar una llança a favor seu. Potser sí que quan el Sr. Triadú va pujar de la ciutat, l'habitatge era assequible, però jo fa dos anys q u e busco i encara no h e t r o b a t res q u e e m " p u g u i p e r m e t r e " , c o m ell diu. Serà qüestió d'emigrar un altre cop? H o m e , e m sabria greu. Com deia una falca publicitària, viure a certs llocs d ó n a caché, c o m b e u r e c e r t s conyacs: "Nivell de vida, nivell de brandi", oi Sr. C o n s e ller?

Joan Garriga i Balcells

...no, però estic més tranquil des de l'alcalde ha dit que mentres ell estigui al càrrec no s'hi faran cases ... que si no !! No sé, no sé... et recordo que l'anterior alcalde també ho va dir, i ja no i és !!

-&&m EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

els4canton$@totsantcugat.com

BELL & ASSOCIATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona. 11 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

Opinió

ELS/CANTONS Divendres, 17 de febrer del 2000

t e r r a t

Malgrat tot, hi p o d e m participar XAVIER BOIX ROCA

l dilluns 31 de gener passat em vaig estrenar com a nou membre del Consell General de l'Organisme Autònom Municipal Centre Cultural i. carai, quina estrena. D'entrada la convocatòria es fa amb un retard superior al que disposen els estatuts (un mínim de sis mesos), tot i que a petició meva, el president del mateix, el senyor alcalde, es va comprometre a celebrar la propera sessió en un termini més curt, durant el mes de juny. A més, aquesta convocatòria, tic forma sorprenent, no anava acompanyada de cap informació més enllà tic l'ordre del dia. fet aquest que ressalta el tarannà poc participatiu que s'empaita en aquests fòrums de discussió en els quals podem participar la ciutadania i els representants d'aquesta. Explicar als lectors que en aquest Consell estan representades les AY, el consell de Cultura, els grups polítics del ple i, de forma majoritària, els representants de l'equip de govern i els tècnics, així com el director de ràdio Sant Cugat i el director del Centre Cultural. Més preocupant, però, em sembla la composició de la junta de govern, que no representa ni de lluny la composició del ple de la corporació, fet aquest que caldria reconduir i que presentarem des del grup polític que represento en propers plens tant pel que fa a la composició d'aquest com a la reforma dels estatuts de tots els organismes autònoms. Subratllar que encara avui no s'ha convocat el consell de l'organisme autònom de l'OAMCIC ( t o t i que ja hi ha hagut canvis en la composició). D'altra banda, cal denunciar la presentació de l'avaluació sobre l'informe anual de realitzacions corresponent a l'any 99

S e v e r

per part del senyor Seix, sense suport documental i de la mateixa forma l'informe sobre el pla anual d'actuació de l'organisme fet per la senyora Ponsa. En a m b d u e s presentacions no cal dir que sonava tot a flors i violes, introduint aspectes que són positius, com ara els abonaments del 20% per als joves (que portin el carnet jove), el 50% si s'hi va 1 hora abans del c o m e n ç a m e n t de les representacions, e t c , de forma que els números és clar que quadren pels seus gestors però no així pels que representem opcions diferents. Senyor Seix. 45.000 esp e c t a d o r s en 70 e s p e c t a c l e s , encara _, que semblin uns números increïbles només representen un 80% d'ocupació i. tenint en compte que els criteris a l'hora de triar els espectacles es limiten al fet que siguin en format bàsicament professional fan que si més no, dubtem de la vostra bona gestió. Que s'hagin fet 9 espectacles en un any per les escoles, 7 representacions per a infants i 14 representacions d'entitats del poble, només fa q u e recalcar el caràcter elitista que ha conferit a aquest espai la vostra gestió amb el consentiment de l'anterior equip de govern i sembla que el de l'actual. Les produccions que tant sembla que cuideu han anat adreçades a companyies de fora de Sant Cugat en la seva major part, ja que només 2 han estat per les del municipi i 2 per personalitats del nostre po-

ble: cal afegir, però, que en aquest aspecte es va apostar sobre segur (Jordi Bosch i Glòria Rognoni). Preguntin en quines condicions s'han produït les produccions de Tetrateatre, l'única companvia de teatre professional de Sant Cugat, que sembla que s'ha fet únicament per cobrir l'expedient. El fet que no hi hagi gaire presència juvenil ho basen al fet que falten interlocutors, no deu ser perquè el preu de les entrades és massa alt pels ingressos del públic jove . A hores k •J%i^ d'ara la biblioteca en<r? cara no esta a la xarxa de biblioteques de la j . ** Diputació, fet aquest que contrasta amb la resta de biblioteques d e la comarca. Però davant d'aquestes informacions ens tranquil·litza que ens informin que s'encarregarà un estudi de costos a una empresa privada, fet aquest que no ha passat ni t a n sols p e l p l e , p e r tal d e racionalitzar i millorar la gestió interna, i obrirà vies de nous ingressos. Saben que el senyor Seix cobra més que el nostre alcalde? Davant d'aquests fets i informacions només des del nostre grup i des del PSC es van demanar explicacions sobre la poca participació de les companyies locals, tant amateurs com professionals, de l'estat de comptes, i des de la Presidència va haver-hi compromís de presentar aquestes informacions en la propera sessió, a més d'iniciar un treball de cercar

£ /

T i t o

noves vies de producció d'espectacles de grups locals, així com la seva promoció fora de Sant Cugat, fet aquest des del meu punt de vista molt positiu, però que sembla que es va treure de la màniga el senyor Recoder davant la situació que s'estava denunciant. A petició de l'AY de les Planes, la senyora Ponsa també es va comprometre a estudiar descomptes especials per a la gent gran, però s'ha de subratllar la intervenció d'aquesta AY, que va posar de relleu el fet que aquesta instal·lació que ens ha costat tant als ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat i que ens segueix costant (en els darrers pressupostos es van haver d'afegir més calés al que aporta normalment l'Ajuntament) no ha aconseguit trobar el seu lloc dins la infraestructura cultural del nostre poble, que tot i les referències de la regidora de serveis personals, és de totes totes insuficient, com en altres camps de serveis a la ciutat. Les referències a La Unió no tenen sentit, si tenim en compte que és una entitat privada que cobra per la utilització de les seves instal·lacions. Per finalitzar, només vull apuntar que seria bo que en la propera sessió ens informessin de l'estat del contracte dels cinemes (per tal de poder engegar accions cap a aconseguir un cinema no només comercial sinó representatiu de més continents i d'acceptació d e les quotes de l'ús del català; sembla mentida que CiU no hagi fet res per aquest aspecte) i del bar Cafè x\uditori i, si més no, també les condicions laborals dels treballadors d'aquestes subcontractacions i del personal del Centre Cultural. Xavier Boix Roca és representant d'IC - Verds

porxo

Un pensament de sal, només MARTI' OLAYA

A TOTS

ftKÇ>

CMOHUS NOV1S A*h

CM.

UTNÍ.ÍTZfcÇ-lO.S'

neu a saber per què. fa unes quantes setmanes, en aquella mena de bogeria col·lectiva d'anar de botigues, se'm va donar per fer orelles a expressions que tenen a veure amb quantitats, temps o mesures. Unes expressions que curiosament es prodiguen a la xarxa de botigues i botiguetes de Sant Cugat, però que difícilment pots escoltar a les grans superfícies, on la compra és silenciosa, tu i el carro llegint dígits, tu i el carro esquivant carros, tu i el carro trinco-trinco a la caixera que et somriu (no sempre). L'observació, però. em fa pensar que potser el nostre idioma és imprecís, o que potser ho som la gent. Tant que parlem de pun-

tualitat i som capaços de q u e dar amb el botiguer: "Vindré d e m à cap allà quarts de dotz e . . . " . Quan fas càbales sobre la imprecisió palesa, el botiguer et deixa glaçat: "Justa la fusta! Li ho tindré a punt". El client, en un altre cas, demana: " p o s i - m e ' n d o s - c e n t s grams" (ja ningú diu mitja lliura!). Qui ha fet la pesada, diu; "Passa una mica, li va bé?". 1 la resposta sempre és afirmativa, com si de fet el que es volia eren dos-cents quinze grams i no mitja lliura. En les converses, bo i esperant, pots captar aparents divagacions que tanmateix reflecteixen allò que es-vol dir, sovint rubricat per tina exclamació que denota una total comprensió: "Què diu,

ara!". Com, per posar un exemple, allò del pèl. Mireu si n'és de prim un pèl, però serveix per mesurar l'abast d'un accident o la proximitat d'una catàstrofe. Per posar-ho en solfa: algú diu: "i va anar d'un pèl que no xoquen", o potser més esborronador encara: "va anar ben bé d'un pèl que no es casa a m b la noia de Can Grandeses". Hi ha un gavadal d ' e x e m p l e s (quants?). Un m u n t d'expressions. Una colla de gent que les prodiguem, sense adonar-nosen. El català és ric. Però ara que hi penso. L'àvia de casa, que era andalusa, també deia: " D a m e unas pocas". I jo sabia quantes avellanes li havia de donar. Marti Olaya és escriptor

Upmio

ELS /CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

llotja

Medi ambient, urbanisme i Via Verda ROGKR C A B . M . U ' .

uan un excursionista (o passejant) puja al cim de la Mola a la mun: Sant Llorenç del Munt i mira cap a la torre de comunicacions de Collserola, observa a la seva esquerra un seguit quasi continu edificat, format pels municipis de Castellar, Sabadell-Sant Quirze, Barberà, Badia i Cerdanyola, ja a la falda de Collserola. Tanmateix, a la dreta d'aquell observador, una altra filera d'edificacions comprèn els municipis de Matadepera, Terrassa, Rubí i Sant Cugat, que també és a la falda de Collserola. Aquest observador veurà que enmig d'aquestes dues fileres, el predominant és el verd o bé terreny no urbanitzat. L'espai així delimitat és el que l'any 1996 va ser batejat com a "Via Verda Sant Lorenç-Collserola", per l'entitat Fòrum Terrassenc, per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge. Als diferents municipis per on passa la Via Verda, diverses associacions o entitats ens hem

agrupat en una plataforma per defensar aquests espais, mantenint-los i millorant-los en les seves actuals funcions no urbanes ni industrials. Ja al seu dia el Fòrum va editar un tríptic on hi havia un decàleg d'accions, totes encarrilades a promoure la rehabilitació i millora d'espais naturals, millora paisatgística, planejaments urbanistes en consonància amb el medi que ens envolta, etc, etc. I tot això per què? En primer lloc volem connectar els espais naturals perquè està demostrat que si aïllem un parc natural envoltant-lo d'urbanitzacions i d'edificacions industrials o de tota mena, les diverses espècies animals i vegetals acaben degenerant, degradant-se, i amb això desapareix el mateix concepte de parc o espai natural. Cal interconnectar la natura (les diferents espècies de vida) fent que tinguin vies de comunicació talment com nosaltres les tenim per desplaçar-nos al darrer racó

on ens interessi anar. Dins dels espais de la Via Verda hi ha molts indrets amenaçats. Pensem que aquí, al Vallès, estem densament urbanitzats, industrialitzats i amb moltes hectàrees ocupades com a vials

Ens cal presei~var la naturalesa, no sols com a preventiu de contaminació, sinó també com afont de qualitat de vida de tota mena, equipaments, etc. Sols la ciutat de Barcelona, per regenerar el seu aire, necessita de tots els espais naturals declarats oficialment com a tals de tot Catalunya (1). Ens cal preservar la naturalesa, no sols com a preventiu de contaminació, sinó també com a font de qualitat de vida, de serveis me-

diambientals vitals com ara preservació de sòl, aigua i atmosfera de qualitat, etc. Fins ara hem aconseguit que es reconeguin com a espais agrícoles i forestals, terrenys dins la Via Verda amenaçats d'edificació, així com que diferents municipis per on passa s'adherissin el 1997 a un manifest per a la seva preservació i protecció. Malgrat això, si bé sembla aparcada la idea del 4t Cinturó, que amb la gratuïtat s'aprofitarà millor l'autopista A-7 i també la via del tren Martorell-Mollet per a passatgers, tot això en la nostra línia, sorgeixen contínuament amenaces com ara els camps de golf de Terrassa, Cerdanyola i Rubí, els espais agrícoles de Can Gambús (Sabadell) i altres; tot, a més, derivat d'un Pla Territorial Metropolità dels anys 70, com el túnel d'Horta, etc, i del qual cal una solemne revisió. Per donar a conèixer tot això a la ciutadania del Vallès Occidental, la plataforma ha programat una sèrie de xerrades als di-

ferents municipis a raó d'una o dues al mes, acompanyades d'una exposició itinerant, que aniran seguides d'unes caminades, en diumenges, passant per aquells espais de la Via Verda directament amenaçats d'artificialització. El primer acte de presentació i aclariments a la ciutadania tindrà lloc el proper dimecres dia 16 de febrer, a l'Ateneu de Cerdanyola i la caminada serà de Cerdanyola a Sant Cugat, el diumenge 27 de febrer, sortint de Cerdanyola a les 10 del matí (de l'Ateneu), passant pel Puig de la Guàrdia, Can Coll, Torre Cendrera, Pi d'en Xandri i fins al monestir. Us hi esperem!

Roger Caballé és membre de la Plataforma Cívica per la Via Verda Sant L·lorençCollserola

(1) Àrea, núm. 7, revista de debats territorials de la Diputació

s o t e r r a n i

La Federació Veïnal es diu de cinc maneres XAVIER LABORDA

a Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV) és una entitat de la ciutat. Amb aquesta esperem contribuir a la riquesa social de la població perquè permet participar en la cerca de solucions de qualitat per als problemes col·lectius. Un any de treballs i de coordinació entre les associacions ens ha estimulat a fer aquest pas que va de l'aplegament informal a la constitució recent com a entitat jurídica. Ha estat un any de debats i d'aportacions nostres sobre problemes considerables en impostos, sanitat, urbanisme, medi ambient i serveis socials. I ara, responsabilitat democràtica de ser representatius. És possible que parlar d'associacionisme veïnal faci pensar en reivindicacions. Les reivindicacions contra les taxes injustes, com la de sanejament, o contra els rebuts abusius de l'aigua i l'electricitat, que penalitzen les famíliesi no promouen

l'estalvi energètic dels grans consumidors. Pot ser que dir 'moviment veïnal' recordi les reiterades peticions per una sanitat pública eficaç, per un ensenyament públic digne o per la conservació del medi ambient de la ciutat. I, en efecte, l'acció veïnal es diu d'aquesta manera: reivindicació. Però la participació veïnal també es diu de quatre maneres més, que són les de festa, fòrum d'opinió, suport a les entitats de la ciutat i, finalment, suport als mateixos associats. I tot això és el que representa la nova federació veïnal, ja que en aquests aspectes hem treballat durant l'any de coordinació que esmentàvem. Diguem, però, perquè és així i es diu de cinc maneres. La Federació es diu també festa perquè ha participat en la festa d'entitats coneguda tradicionalment com a Festa de Tardor. La Federació es diu fòrum d'opinió perquè ha obert un marc

d'expressió i de reflexió, de la qual cosa parla el debat dels alcaldables amb els veïns, celebrat a la Casa de Cultura el maig passat o bé la difusió de comunicats de premsa que recollien

Quan parlem de les associacions veïnals és més exacte dir que són reivindicatives, festives, creadores d'opinió, receptives a les propostes d'entitats...

les nostres opinions com a veíns. La Federació es diu també suport a les entitats de la ciutat, perquè es fa ressò de propostes d'aquestes referides a la conservació de la pedrera Berta o de la Torre Negra, i també participa de la vida institucional amb la presència dels seus re-

presentants a Promusa, als Consells de districte i al Centre Cultural. I, finalment, la Federació es diu suport als seus associats, ja sigui en peticions concretes, com ara la urbanització o l'enllumenat de carrers, ja sigui en aspectes generals, com l'aprovació del PERI de les Planes, l'ús social de la caserna de Mirasol i del casal de la Floresta, la supressió de les antenes de telefonia a zones urbanes o la desestimació del projecte d'autovia a Valldoreix. Per tant, quan parlem de les associacions veïnals és més exacte dir que són reivindicatives, festives, creadores d'opinió, receptives a les propostes d'entitats i institucions, i canal de les inquietuds i aspiracions dels seus associats. I la Federació o FAV7 Sant Cugat vol representar aquests cinc vessants, no tan sols legítims sinó molt profitosos per a la participació democràtica a la ciutat. Per cloure aquesta presenta-

ció, val a dir que les dues primeres iniciatives de la FAV Sant Cugat desenvolupen aquest compromís social. En primer lloc, la Federació dóna suport a la plataforma popular de condonació del deute dels pobles empobrits, ADÉU Deute Extern. I en segon terme, però no menys important, l'elecció de l'Ateneu Santcugatenc com la nostra seu social, vol ser una mostra de gratitud a aquesta entitat que ens ha acollit i també una forma de petició a les institucions municipals per tal que donin suport a l'Ateneu, que s'ha convertit en un actiu casal d'entitats. Aquesta és també casa nostra i esperem que també la vulgueu fer vostra. Aquests són els nostres inicis i confiem que vulgueu acompanyar-nos!

Xavier Laborda és president de la Federació d'Associacions de Veïns

EIS 4 CANTON

Entorn

Divendres, 11 de febrer del 2000

A n i v e r s a r i

hi Pi d'en Xandn <ontinua resntwt-se a ïngres \w •.oferta, recuperant-se lentament atesa la SCÍ a edat. que supera els dos-cents anys dettda

FOTO: XAVl

lARROSA

El Pi d'en Xandri s'aferra a la vida

Larbre supera un any més, però està molt dèbil i s'han detectat insectes barrinadors a la capçad A.WA BORM

La ciutat continua tenint viu un dels emblemes de la seva identitat. El Pi d'en Xandri ha celebrat dret el tercer aniversari de l'agressió que va patir el 2 de febrer de 1997, quan uns delinqüents van provar de tallarlo, provocanr-li tres ferides que van ser qualificades de "molt greus" pels tècnics experts que el van socórrer. Malgrat la duresa de les ferides sofertes, després d'aquest temps aquest pi pinyoner amb silueta característica continua aferrant-se a la vida. "La notícia més important en aquests moments", assegura Jordi Torrijos, cap de Servei de Parcs i Jardins, "és que ha superat un any més, però no podem oblidar que es tracta d'una conífera d'edat avançada". I que, segons ha confirmat el tècnic, se li ha detectat la presència d'un insecte (el tomicus destruens) que podria causar-li problemes. I les darreres mostres del seu estat reflecteixen que el Pi d'en Xandri està "una mica dèbil", afirma To-

rrijos. Segons el responsable de la seva cura durant aquest temps, "la possible plaga està controlada, però no podem llançar Ics campanes al vol, i cal prestar-li una atenció constant per poder-lo ajudar a recuperar-se". Perquè aquest arbre ja ha superat la mitjana d'edat de lu seva espè-

Segons els tècnics, la possible plaga de moment està controlada i rinsecte no hauria de provocar majors danys al pi

cie. T é 226 anys i continua brotant, però segons els especialistes, qualsevol agressió externa (llegiu-hi incidències del clima o malalties) poden fer-li un mal mortal. De tota manera els tècnics municipals continuen aplicant-li Ics cures necessàries, sempre tenint en compte les seves necessitats. Des del moment de l'agressió, el

Pi d'en Xandri ha tingut una atenció constant, "perquè cal anar molt amb compte", assegura el responsable de Parcs i Jardins. És per aquest motiu que se li apliquen diferents tipus de seguiments: es controla el desenvolupament fisiològic, mesurant els nous branquillons i les noves fulles, la densitat de cobertura de la capçada i l'evolució del tancament dels talls. També se li aplica un tractaments fitosanitaris i nutricionals prestant molta atenció perquè no l'afecti cap plaga ni malaltia. I continua vigent el seguiment tècnic biomecànic. En aquest darrer apartat, cal destacar que el Pi d'en Xandri haurà de continuar rebent el suport actiu dels puntals de fusta amb què es va afermar a terra després de l'agressió. "Les ferides van ser molt profundes", afirma Torrijos, "i amb una recuperació tan lenta, sense els puntals es podria esquerdar amb un cop de vent fort". Malgrat l'agressió i la seva edat avançada el Pi d'en Xandri continua, però, oferint la seva figura redreçada a la silueta de la ciutat.

Una UrnUm constant * Om a tetes les espècies viw% el pas dels anys també éekçi l'empremta en el Pi d'en Xàg^ dri. L'arbre que ha donat 3a seva silueta a moltes de les do la ciutat compta ja amb

oblidar, com reco-

fatenert, greu i que nquequaipropera pugui ser :»els pkjors

Píd'enXan^ ^ açostucaca a arribar exetoplars de Ja seva Baçls darrers anys, un Xandri molt més que ;~«ea adversitats, com la forta newt$s de principis dels any» smsm»que B va fer pe^re part de J», Èdels noms que el fa capçada. Malgrat els problemes :,ea aquest moment, remblema vegetal de Sant G&* S altre paràsit pot gat ha continuat en peus, setnfse . L'atenció que se li aferrant-se a Sa vida. \,, i tècnics rauL'agressió soferta el febre* ék i i dels del Servei de Pro1997 va ser quasi mortal. &i*3M$ un fet amb ei que els sunteuga- teeejódcJs Vegetals de la Genetencs han anant convivint Í qüÇ ,és mnlta, tenint en es va recordant de maneta nt& factors. La intensa aquestes dates. En el t$p* i al pi, però, serà cer aniversari, el pi continua via, Una lluita constant / A. B. M.

Entorn

ELS4CANTONS Divendres, 11 defebrer del2000

Transports

Activitats populars per reivindicar la Via Verda La parada de Sant Cugat tanca el 1999 amb un increment de viatges del 2,8%

L?estació santcugatenca del Metro del Vallès és la tercera més emprada

A. B. M. - Sant Cagat-

A. B. M. - Sant Cugat -

Sant Cugat continua sent una parada important dins dels trajectes que efectua diàriament la línia dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat coneguda com el Metro del Vallès. Així ho demostren les xifres del 1999 que ha fet públiques l'entitat, que reflecteixen un increment de viatgers respecte al 1998 del 2,8%. En total han estat 2.637.763 viatgers els que han comprat els seus t i q u e t s o a b o n a ments en l'estació local. Una xifra que situa la ciutat en la tercera del rànquing de les més utilitzades. Només dues parades a la capital catalana s u p e r e n a q u e s t e s xifres. L'estació de plaça Catalunya va superar els deu milions de viatgers, i la de Provença, segona en aquest llistat de les més emprades, va tenir més de sis milions de registres.

Diferents grups ecologistes i altres entitats han posat en marxa un seguit d'activitats per reivindicar la protecció del corredor natural que enllaça la serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt, conegut com la Via Verda. Xerrades i exposicions informatives, amb caminades populars per donar a conèixer els sectors que s'hi emmarquen són algunes de les iniciatives ja concretades que es duran a terme. en principi, des de finals de febrer fins al mes de juny.

Les obres d'ampliació de l'estació santcugatenca continuen dins dels terminis previstos FOTO: XAXlIARROSA.

Immediatament per sota de la de Sant Cugat se situa la de Sarrià, amb una xifra que s'apropa als dos milions i mig de tiquets. D'altra banda, des del gabinet de premsa dels Ferro-

carrils Catalans de la Generalitat s'ha confirmat que les obres d'ampliació de l'estació santcugatenca, que van començar ara fa sis mesos, continuen el seu procés ajustantse a les p r e v i s i o n s . El

projecte preveu la construcció d'un nou edifici que faria les funcions de vestíbul, així com l'arranjament de les taquilles d'informació i expedició de bitllets per als usuaris de la línia.

L'EMD estudia on pot ubicar un pàrquing per a motos en l'estació de Valldoreix A. B. M.

La nova construcció del pàrquing de l'estació de Valldoreix no ha resolt el problema de l'aparcament a tots els usuaris de la línia del Vallès. Alguns dels viatgers que fan servir aquesta estació santcugatenca han expressat la seva disconformitat amb les noves obres. Són els veïns q u e s'apropen a la parada valldoreixenca en motocicleta: alguns afirmen que no se'ls ha tingut en compte a l'hora de construir el nou aparcament, i que si no volen deixar-la a sobre de la vorera tenen molts problemes per trobar un espai adient.

Una manifestació q u e ha d e s m e n t i t el p r e s i d e n t de l'Entitat Municipal Descentralitzada, M i q u e l Paraira. "De moment", assegura el president, "les motos tenen molt més espai que el que hi havia a b a n s " , a l · l u d i n t a l'ampliació de les voreres on s'estacionen les motos fins ara, "però de tota manera ho estem estudiant, per veure a quina de les zones podem habilitar un espai més adient on ubicar-les". Des de Ferrocarrils Catalans de la Generalitat també s'ha reconegut que s'està estudiant la qüestió per buscar una solució a l'aparcament de les motocicletes a l'estació de Valldoreix.

Sant Cugat també hi participa El Gmp Natura del Club Muntanyenc és el referent local d'aquesta plataforma reivindicativa que aposta per "protegir la zona i minimitzar l'impacte mediambiental que podria provocar al Vallès un entorn urbà continu", sosté Lluís Llerena, membre d'aquest col·lectiu local.Sant Cugat serà un dels escenaris d'alguns dels cinc itineraris ja concretats que repassaran la Via Verda. El primer serà el proper 27 de febrer: sortirà de l'Ateneu cerdanyolenc i arribarà al Monestir santeugatenc.

I n f r a e s t r u c t u r e s

- Valldoreix -

La primera d'aquestes cites és una exposició que ja es pot visitar a l'Ateneu de Cerdanyola: amb el títol Uentoru que volem, la mostra reflecteix la voluntat dels organitzadors, : "la protecció immediata d'aquestes zones", afirma Roger Caballé, un dels membres de la Coordinadora Via Verda de Cerdanyola, "i amb l'organització d'aquests actes esperem que la gent s'hi impliqui".

El segon itinerari, que enllaçarà Sant Cugat amb Rubí, està previst per al diumenge 26 de març. Però abans la ciutat acollirà també una xerrada informativa sobre aquesta demanda de protecció (el 24 de març) i una exposició que il·lustrarà aquesta demanda i que es podrà visitar durant tota la setmana (des del dia 20 de març). Si la resposta ciutadana és positiva, els organitzadors d'aquestes activitats han anunciat que el mes de juliol podria realitzar-se una caminada que comprengui part dels cinc itineraris, és a dir, que enllaci /.ff motos continuen apunant <i stibtt de la vorera FOTO X.W'1 LARROSA. Collserola amb Sant Llorenç.

CONTRIBUÏM A FER DE SANET C U G * f Í N Í A CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Ó ® •;:.;. Empresa ' líder en ei seu sector i

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graells, 35 Tei. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leoneíli@leone!ILcom web: wwwleonelli.com

Entorn

ELS /CANTONS Divendres, 11 de ftbrtr del 2000

Construccions

La façana de l'edifici de Serveis Torre Blanca s'arranjarà aviat

Comença el primer màster en gestió paisatgística

Els arquitectes responsables de Pobra realitzen elprojecte d'adequació A. B. M.. - BeHatarra/ Sant Cugat A. B. M . - Sant Cugat Kls d e s p e r f e c t e s tic la façana de l ' e d i f i c i de Serveis Torre Blanca ( u b i c a t d a v a n t d e l m e r c a t ) seran a r r a n j a t s en breu. "l'.n aquest m o m e n t ' . assegura L l u í s I l o s t a . C a p d ' A r c a i l e l I ) e p a r r a m e n t de ( l i u t a t S o s t e n i b l e de l ' A j u i i t a m e n t de Sant Cugat. "s'està r e a l i t z a n t el p r o j e c t e per c o m p r o \ ar < |iunes son les actuat ions q u e s ' h a u r a n d ' e teetuar". S e g o n s I l o s t a , son els m a t e i x o s a r q u i t e c t e s a u t o r s de l ' e d i f i c i els q u e s'han fet càrrec d ' a q u e s t e s t u d i : A r t i g a s i S a n a b r i a , a q u i t a m b é es va a d j u d i c a r el disseny d e l ( ' e n tre ( ! ui tu ral. I .es lloses tic la tacana tic l ' e d i f i c i c o n s t r u ï t per l ' m m u s a ( c o m t a m b é havia passat a m b les de m a r b r e

q u e recobreixen la façana del C c n r r c C u l t u r a l )es van d e s p r e n t l r e a c a u s a d e l s forts v e n t s tlel m e s tic d e s e m b r e .

DADES DEL

La setmana passada es va inaugurar a la Universitat Autònoma de Barcelona (l'AB) el primer màster en intervenció i gestió del paisatge. Segons un dels directors. el geògraf santeugatenc Jaume Busquets (exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat), "es tracta de la primera iniciativa a l'Kstat orientada a aconseguir tècnics especialistes en aquestes àrees, tal com es ta a altres països europeus: aquí, fins ara, només teníem una possibilitat sobre l'arquitectura del paisatge".

"^%^'Ï;

^ •""V

/ / y

fy* ',.: •>s-

Kl màster, de 500 hores lectives repartides en dos cursos, té com a finalitat la formació d'experts en aquest camp, basant-se en el caràcter interdisciplinari dels estudis: des de la geografia i l'anàlisi del territori, fins als aspectes jurídics i econòmics, passant també pels aspectes ambientals. Kl curs Imatge de l'n/ifiri de Serveis 'I or/y Hlanea amb tanques de [troteu ió i detall dels buits que hi han deixat les lloses F X I serà tant teòric com pràctic i hi col·laboren diferents ajuntaments " L ' A j u n t a m e n t ja va p r e n d r e da es va d e m a n a r el p r o j e c t e Blanca c o m p t a a m b vint ofii altres centres docents, com l'Ksles m e s u r e s c a u t e l a r s n e d ' a r r a n j a m e n t i la seva e x e e i n e s , d i s s e t locals c o m e r cola Superior d'Arquitectura del cessaries", assegura Hosta, cució". cials i dos p à r q u i n g s , u n d e Vallès ubicada a Sant Cugat. q u e afegeix q u e " d e s e g u i L'edifici d e S e r v e i s T o r r e p ú b l i c i un a l t r e d e p r i v a t .

SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

EIS <ÍGANTQB6 Telèfon

Fax

El dm de casa. DADES DE LA S U & I Ï | í £ f e f Data d'alta Adreça d'entrega

DADES DE LA

N c M r e i e Subscripcions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDOJoficinaDnDDdcnn núm compteC Titular • Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la

per

fax al 93 674

Sant Cugat del Vallès,

20 24 o portar-la

al C. Sant

. . . . del 2000 SIGNATURA

Antoni,

42 - 44

„

•

—

Entoni

D J 3 4 C A N T O N 5 Divendres, 11 defebrer del >OQÚ

i»

CARRER DE SANTA MARIA:

L HERÈNCIA MES ACTUAL

c r i*

s a n t

El i arrií tic Sa ii la M/t ritt cstit si/tttií cu tint,

in t's <l·iilrit(itt:< /lc la

.HÜ (Bairií·aiirí

es dels inicis del XIX, i durant bona d'anys va portar el nom de Francesc Layret. Uns part del segfe, el carrer de Santa Maria anys abans* el que una vegada va ser el petit estava conformat per un sol nucli de carrer que portava al paratge que s'anomenava cases a banda i banda de la via, just al costat est • la Vinya de Gal Rei, va esdevenir un espai prindel Torrent de la Bomba. Donat el seu cèntric . cípal de ía vtda ciutadana, gràcies a l'arribada traçat, va ser només començar el nou segle que del ferrocarril, el 26 d'octubre de 1917. Des d'al'augment demogràfic va provocar una ràpida questa data, aquesta via va esdevenir l'itinerari urbanització del carrer. Ja als anys trenta, anys de vers l'interior def nucli urbà a partir de l'estació. gran activitat política i cultural, la instauració de Històricament, el seu especial emplaçament l'ha la República va provocar el canvi de nom del convertit en un carrer dotat de nombrosos equicarrer de Santa Maria, que durant un bon grapat paments, des del clavegueram fins a la pavi-

mentació í l'enllumenat* però també des dels habitatges ftns ais establiments públics, els comerços, que, amb una intensa tasca de difusió del carrer, conformen a hores d'ara el principal atractiu de la via. En efecte, els serveis comercials d'un carrer que ha acabat esdevenint peatonal són ara l'element identïftcador de l'esperit d'aquesta via. Un carrer, el de Santa Marià, doncs» que juga un paper central en el teixit social ée Sant Cugat i que continuarà fent-no en els propers anys.

sec i dolç

Imagiriarium

JOGUINES Obsequia per a:

BATEIGS COMUNIONS CASAMENTS ANIVERSARIS...

Santa Maria, 37 Sant Cugat Tel. 93 590 30 88 Horari: Matins de 10 a 14 h Tardes de 16.30 a 20.30 h

El millor assortiment de:

FRUITS SECS CARAMELS I LLAMINADURES (Santa Maria, 44 - Tel. 93 674 1 5 3 2 )

Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53

Publicitat

FLS / CANTONS Divendres. / / de febrer del 2000

M A N O L O BELZUNCE

OS 4 CANTONS

Societat

Divendres, 11 defebrer del 2000

J o r n a d e s

El continuisme marca la Segona Mostra d'Ensenyament Public a Sant Cugat

L'església protestant de Valldoreix obre les portes A. B. M.

Els organitzadors volen debatre enguany les interrelacions entre escola i ciutat assegura Anna Fito, directora del Centre d'Ensenyament Primari (CEIP) La Floresta, i "també hem "Les primeres edicions són im- de seguir vetllant perquè el mapa portants perquè reflecteixen les escolar s'apliqui en els terminis esil·lusions posades en un projecte, tablerts i es prevegi el desenvoluperò les segones encara ho són més pament futur amb més temps", perquè marquen la continuïtat, i apunta Ismael Lecina, director del un projecte no és res si no té con- CEIP Joan Maragall. Perquè si hi ha una cosa que continuïtat". Per Griselda Martí, pretinua preocupant la sidenta de la Coordinadora Lü mOStrÚpretén comunitat educativa és ue con re de Mares i Pa* trolar les solucions res (AMPA) MCeSSítatS que encara té que es posen a les necessitats actuals i d'alumnes de estar molt atents per Sant Cugat, reivindicar aquelles aquest és el tret lllllllll m i l l que vagin sorgint", que caracteritafirma Fito. Una za la Segona perspectiva que, segons ha recoMostra d'Ensenyament Públic de negut la tinent d'alcalde de SerSant Cugat. veis Personals de l'Ajuntament de Un tret que han destacat també Sant Cugat, Àngels Ponsa, es comaltres membres de l'organització, la Comissió per l'Ensenyament Pú- parteix des del consistori: "No noblic de Sant Cugat. "Els objectius més valorem de manera molt pod'aquesta segona mostra és conti- sitiva aquesta iniciativa, que és una nuar demostrant la línia d'unitat manera de donar a conèixer tot el que ja es va implantar a la ciutat que s'està fent a Sant Cugat en amb la realització de la primera", aquest camp, sinó que també comANNA BORAI'

d'Associacions

üindicaraquelles

- ? "f "

rensenyament públic

C e r t à m e n s

El sisè Gran Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls d e Saló introdueix novetats

dinarpopula- I \l\RROS\ Les jornades es tancaran diumengeun amb partim les seves inquietuds i tre- l'àmbit santcugatenc". ballem perquè tots els problemes De moment, però, les mirades esreals que existeixen es vagin solu- tan centrades en aquesta segona cionant amb vista també al futur". mostra que es va inaugurar ahir a la La cinenc d'alcalde ha manifestat tarda i que durarà fins a diumenge que els terminis del mapa escolar vinent, debatent sobre les interres'estan complint: el curs vinent en- lacions entre ensenyament i ciutat trarà en funcionament el quart ins- i reflectint, amb una exposició fotitut, que començarà amb un grup togràfica, els millors moments esde professors de l'institut Angele- colars dels centres d'ensenyament ta Ferrer, "amb molta experiència públic santcugatencs. en l'ensenyament i coneixedors de

-Va

Demà dissabte s'inaugurarà de manera oficial la nova seu de l'església protestant de Valldoreix. L'acte començarà a les dotze del matí i comptarà amb l'assistència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i del president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Paraira, a més d'altres convidats entre els quals hi haurà nombroses personalitats del món protestant. Josep Monells, pastor de l'església, ha destacat la importància d'aquest acte, "que té un valor de testimoni de convivència molt important". Entre els objectius que es planteja la comunitat estan, segons el pastor, l'honor a Déu, ajudar els creients a créixer i els no conversos a conèixer Crist, a més d'obrir-se a tota la societat per posar-se a la seva disposició, introduint una conselleria oberta a tothom i realitzant obres de caràcter social i solidari com les que ja estaven realitzant fins ara.

La història del monestir, a la Llar d'Avis A. B. M.

A. B. M.

Més jutges per dictaminar quines seran les millors parelles de ballarins, i una exhibició de balls estàndard per part de sis parelles entrenades per a l'ocasió seran les dues novetats del sisè Gran Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls de Saló que es desenvoluparà al pavelló d'esports municipal el proper 27 de febrer. "Mantindrem com a mínim els cinc jutges per pista", explica un

dels directors del certamen, Jesús Curto, "i a les tres categories més altes que en siguin set". Segons Curto, els participants agraeixen aquesta diversitat de criteri

"que fa molt més acurada la puntuació, i més tenint en compte que tots són jutges titulats". La segona novetat representa un canvi respecte a edicions anteriors: l'exhibició que sempre inclou el Gran Trofeu enguany no serà de dos ballarins internacionals, sinó sis parelles que oferiran una coreografia nova. Aquesta Formació Interclubs Sant Cugat farà una dansa en què s'inclouran els cinc balls estàndard presents al campionat (els valsos anglès i vienès, el tango, Vslow fox i el quick-step), exhibició que ha estat preparada per l'entrenadora del centre organitzador del certamen, l'Escola de Balls de Saló Sant Cu-

"El que destaca del monestir és la grandiositat del conjunt, amb el millor claustre de Catalunya i un dels millors de l'Estat". L'historiador Antoni Borràs serà el ponent de la segona conferència del cicle de xerrades mensuals que organitza la Llar d'Avis de la ParròCentenars de parelles de ball ompliran el diumenge 21 elpavelló municipalquia. E: X. L. continua sent molt alt, "i això es gat. Borràs, segons ha explicat a ELS Entre els objectius d'aquest reflecteix també a l'hora d'orga4 CANTONS, farà una repassada sisè campionat, els organitzadors nitzar el campionat, perquè dohistòrica, "lleugera i intel·ligible", destaquen que esperen superar nem el millor de nosaltres made l'evolució d'aquest monument la barrera de les 506 parelles que teixos". L'únic que lamenten els santcugatenc, "amb tot el que s'hi van inscriure l'any passat. organitzadors és no poder discomporten els tres segles de cons"EI prestigi d'aquesc Trofeu", posar d'un pavelló municipal "no trucció, des de les relacions socials assegura Curto, "ja està més que tan obsolet i més còmode per als fins al reflectiment de les difereconegut entre els ballarins de participants i espectadors, però rents tendències artístiques". Serà l'Estat". Pel codirector del cam- aquest serà el nostre repte per a dijous a partir de les sis de la tarpionat, el nivell santcugatenc properes edicions". da als locals de la Llar.

Societat

U S /CANTONS Divendres, II de febrer de /M0

T r o b a d e s

Lluís Puig o f e r e i x una visió d e Xile al CMSC

Les ràdios municipals opten per més continguts i més finançament

A. B. M.. - Sant Cnaat A. B. M. - s a n t Cugat -

ma, " p e r q u è a R S C s e m p r e s'ha d o n a t tota la informació local, a m b un gran s e g u i m e n t d e l ' a c t u a l i t a t " . El r e p r e s e n t a n t d e la ràdio local, q u e va fer d e m o d e r a d o r e n u n a d e les p o n è n c i e s del c o n g r é s , c o i n c i d e i x a m b els seus col·legues a destacar q u e "el q u e sí n e c e s s i t e n les ràdios m u n i c i p a l s , els grans r e p t e s ,

El C o n g r é s d e R à d i o s M u nicipals c e l e b r a t a q u e s t cap d e s e t m a n a a B a r c e l o n a ha consensuat nous reptes ent r e e l s r e s p o n s a b l e s d e les e m i s s o r e s q u e hi han participat. M é s f i n a n ç a m e n t i u n reforçam e n t dels continguts locals són f els dos Sant Cugat éS Una

Albert Mallot: "Ràdio

grans ítems que cal m i l l o rar. Per al cap d'Informatius de Ràdio Sant Cugat, Alb e r t Mallol, "a la c i u t a t , els grans r e p t e s q u e es p l a n t e g e n a l g u n e s d e Ics e m i s s o res ja els t e n i m assolits d e s d e fa t e m p s " . P e r Mallol, el t e m a del r e f o r ç a m e n t de c o n t i n g u t s no és cap p r o b l e -

passen per aconseguir un m a r c legal de molt més concret que eviti molts dels problemes q u e es p l a n t e g e n a c t u a l m e n t a les Hi» emissores". Seg o n s Ma lloí, un m a r c legal m é s d e t a l l a t p e r m e t r i a la c o n s o l i d a c i ó d e moltes d ' a q u e s t e s ràdios " q u e després de tants anys e m e t e n t encara t e n e n alguns p r o b l e m e s a m b les f r e q ü è n c i e s " . Mallol t a m b é d e s t a c a la i n t r o d u c c i ó i a c t u a l i t z a c i ó

les capdavanteres en molts aspectes"

Sopena i Fornells també van participar en un debat FOTO: ACN. d e les n o v e s t e c n o l o g i e s e n m o s t r a orgullós d e la s i t u a aquestes emissores municició d e l ' e m i s s o r a s a n t e u g a pals, q u e " n e c e s s i t e n posart e n c a : " E s una d e les c a p d a se al d i a " , si volen c o m p e t i r v a n t e r e s " , assegura. a m b d'altres de més generaEl C o n g r é s d e R à d i o s M u listes. n i c i p a l s va c o m p t a r a m b la participació d e 150 m e m b r e s P e l q u e fa als altres r e p t e s d e diferents emissores d e tot globals, el cap d ' I n f o r m a t i u s el país. de R à d i o Sant C u g a t es

iI nn i i c ci it a i i t t i v vt e t ï st

El projecte Poema per la Pau supera els tres mil versos Els organitzadors sol·licitaran la inscripció en el Rècord Guiness REDACCIÓ

La iniciativa ha triplicat els objectius previstos. A m b les directrius d'engegar una iniciativa per potenciar la sensibilització ciutadana per la pau, un grup d'amics i l'organització no g o v e r n a m e n t a l (ONCi) E n s m o v e m van promoure l'agost del 1996 la realització del q u e en aquells moments només era un projecte: aconseguir que la ciutadania enviés un poema a un apartat de correus santeugatenc. Les úniques indicacions eren q u e havia de tenir com a mínim quatre versos i q u e , també com a mínim, un dels seus mots havia de ser la paraula pau. Els organitzadors van fer arribar aquesta original convocatòria a més de quatre mil entitats culturals de tot l'Estat espanyol sol·licitant q u e els ajudessin a m b la divulgació, així com a molts altres països mitjançant les ambaixades, algunes orga-

nitzacions de cooperació i dels mitjans d e comunicació. E n principi, segons reconeixen els organitzadors, la fita era superar els mil versos des d e l'agost fins a l'abril d e l'any següent: i es van duplicar. Reconeixen q u e actualment encara se'n reben alguns, i que ja s'ha superat la barrera dels tres mil

Amb els tres mil versos s'editarà un llibre que ajudarà afinançarun projecte de cooperació versos sobre la pau. Aquests poe m e s han arribat des d e molts punts de l'Estat espanyol, però també des de països com Puerto Rico, Cuba, Perú, Guatemala, Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai, Brasil, V e n e ç u e l a , Colòmbia, França, Itàlia, Guinea Equatorial, Egipte....

Ara s'ha sol·licitat la inscripció e n el llibre dels Rècords Guiness Internacionals i la fita immediata és editar-ne un llibre. Es titularà LUni- Vers per la pau, en principi tindrà dues-centes pàgines i es provarà d e difondre per tots els països q u e hi han col·laborat. " F e m una crida a tots els participants perq u è es posin en contacte a m b nosaltres", afirma el coordinador del projecte Josep Pla, "per veure com agilitzem el procés, t a m b é h e m obert un c o m p t e per recaptar fons per poder-lo finançar".Els beneficis d'aquesta publicació, q u e compta a m b el suport de l'Editorial Columna-Viena i a m b la col·laboració del S P E P (Seminari Permanent d'Educadors i Educadores per la Pau) aniran destinats a un projecte solidari. Es tracta d ' u n projecte d e cooperació al d e s e n v o l u p a m e n t q u e duria a terme l ' O N G Arquitectes Sense Fronteres i que basa les seves directrius d'actuació en la sensibilització.

Sorpreses a la campanya pel Deute Extern

La història, la geografia, els costums dels seus habitants... Els santcugatencs tindran l'oportunitat de fer un viatge fins a Xile només assistint a la conferència que el santcugatenc Lluís Puig oferirà al Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) el proper diumenge, 13 de febrer, a partir de les set de la tarda. "Serà una mostra audiovisual del recorregut que vaig realitzar a finals del 1998 pel país sud-americà", explica Puig, un dels socis fundadors del CMSC amb experiència en aquest tipus de conferències. La xerrada tindrà dues parts; a la primera, el ponent exposarà la història de Xile fins a situar-la en l'enderrocament de Salvador Allende i l'entrada al poder d'Augusto Pinochet, a banda de mostrar amb imatges el recorregut per tota la serralada andina fins a Bariloche. La segona part reprendrà el viatge per la Patagònia des dels llacs de Portomon fins a la llacuna de Sant Rafael, on hi ha una gelera d'enormes dimensions.

S'amplien els tallers per a malalts mentals

A. B. M. - Sant Cnaat •

A. B. M.

La campanya A D É U (Adéu deute Extern Usurer) Deute Extern està prenent embranzida en les darreres setmanes. Quan falta un mes perquè es dugui a terme la consulta popular, els membres de la plataforma santeugatenca han preparat diferents activitats per provar de sensibilitzar més la població. La primera serà demà: una activitat reivindicativa sorpresa que els membres de la plataforma faran al migdia a la Creu del Terme.

Els tallers d'activitats per a malalts mentals que l'Ajuntament de Sant Cugat organitza al Casal de Cultura de Mira-sol han patit aquest segon curs un replantejament. "L'objectiu", assegura Xavier Sarasíbar, psicòleg del departament de Serveis Socials del consistori santeugatenc, "és integrar encara més aquests ciutadans a la resta de la comunitat".

Però no serà l'única, a banda dels tallers de realització de pancartes (en els quals han participat també veïns de Rubí, Cerdanyola i Setmenat), els santeugatencs estan preparant uns cursos de formació per als dies 19 i 26 de febrer. En aquestes trobades s'explicarà tant quin serà el paper dels col·laboradors que estaran a les meses (ja s'han cobert tots els col·legis electorals) com dels que faran d'informadors dels c i u t a d a n s q u e p a r t i c i p i n en aquest referèndum.

Dl-

I amb aquesta directriu -oferir un recurs de lleure i de relació social a malalts mentals adultss'ha ampliat l'oferta d'aquest tipus de tallers, "abarcant a la vegada altres àmbits", assegura Sarasíbar. Classes d'hípica o de natació, sortides socioculturals a diferents indrets del país i altres activitats complementaran les classes de manualitats que ja es d e s e n v o l u p a v e n durant la primera edició. L'altra novetat d'aquests cursos és que els participants podran inscriure's lliurement sense la. necessitat que un tècnic dels serveis socials apunti la possibilitat.

Societat

H i * /CANTONS Divmdm, II de fehrer del >000

i s ï &c I ó

Vallès Sense Fronteres observa algunes clarianes a la nova llei d'estrangeria El col·lectiu espera que Pentrada en vigor definitiva no sigui conflictiva ANNA BORAI;

- Sant Cugat La nova llei d'estrangeria (aprovada el d e s e m b r e ) ha suscitat algunes reaccions entre el col·lectiu d'immigrants de la ciutat. Els problemes que va causar la seva primera entrada en vigor, a principis d'aquest mes, han evidenciat "una manca d'informació i coordinació molt gran". Aquesta és la primera impressió que apunta el representant santc u g a t e n c de Vallès S e n s e Fronteres, lones Amtia. Però els col·lapses que van tenir algunes delegacions de govern de l'Estat els primers dies no és el que més ha sobtat els m e m b r e s d'aquesta agrupació vallesana. "De moment", reconeix Amtia, "no hem t i n g u t cap p r o b l e m a , però debatrem a fons la nova llei i esperarem preparats a veure com s'aplica a partir del 21 de març, que desitgem que sigui de manera correcta".

mostrar la seva residència", assegura el representant de Vallès Sense Fronteres a la ciutat, "quan s'ha passat dos anys obtenint negatives per a qualsevol acreditació i amagant-se perquè no el poguessin fer fora del país per aquest motiu". Des de Vallès Sense Fronteres pensen, però, que malgrat els punts sense aclarir, i el fet que manqui molta informació,"si la llei s'aplica de manera correcta pot afavorir molts immigrants", assegura lones Amtia, "sobretot a l'hora d'aconseguir una feina més digna, perquè en principi es començaran a reconèixer totes aquelles titulacions que molts immigrants tenien i no Tot i els dubtes, Vallès Sense Fronteres ha rebut la nova llei com a positiva F: X.L. podien exercir". nou text legal. Però, segons conclou Amtia, Amtia assegura que la nova Amtia no té cap dubte en as- "entre la teoria i la pràctica llei no afecta en res els immigrants de l'associació que senyalar que la més destaca- sempre hi ha una gran distànresideixen a Sant Cugat, "per- da és la necessitat d'acreditar cia i malgrat que s'aprovi una la residència per sol·licitar el llei s'haurà de vetllar perquè què tots tenen els papers en regla", però que tot i així ob- permís legal. "Com volen que també es pugui dur a la quoserven "punts negres" en el algú tingui cap paper per de- tidianitat".

S o l i d a r i t a t

Comença la campanya de recollida de material a favor dels damnificats veneçolans

Centenars de santeugatencs diuen adéu a Bernat Vaquè REDACCIÓ. - Sant Cugat -

El Monestir es va omplir ahir al matí. De gent, però també de sentiments de melangia i tristor. El jove Bernat Vaquè va rebre un adéu multitudinari de tots aquells amics, companys, professors, entrenadors i familiars que van voler fer companyia als seus pares durant el seu sepeli. El dia anterior, dimecres a la tarda, tots els estudiants de secundària de l'Avenç, on Bernat Vaquè assistia a classe, van participar en un homenatge íntim amb què els amics més propers a Bernat Vaquè i els seus professors, "els que hem tingut la sort d'estar a prop teu", van voler recordar-lo. Bernat Vaquè tenia quinze anys i era capità de l'equip cadet d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat, a banda de set membre de l'Esbart Sant Cugat i del Club Muntanyenc. Portava des del dia 22 de gener a la UCI amb traumatisme craneoencefàlic produït, segons fonts properes a la família, per l'impacte amb un altre esquiador.

Els subscriptors d'E4C reben la Cinesacard REDACCIÓ -Sant Cagat -

A. B. M. -Sant Cugat -

Un quinto solidari, la recollida de material, la captació de diners i una possible subhasta d'art són les activitats previstes en la campanya de cooperació que s'ha engegat al municipi a favor dels damnificats veneçolans. Una iniciativa sorgida d'una ciutadana veneçolana que viu al municipi que ha estat recollida per l'Ajuntament de la ciutat, mitjançant l'oficina Sant Cugat Solidari i per l'assemblea local de la Creu Roja, i que comptarà amb la participació de l'Esbart Sant Cugat, de Ràdio Sant Cugat i dels tres instituts d'ensenyament secundari de la ciutat (Angeleta Ferrer, Leonardo da Vinci i Arnau Cadell). La primera activitat serà demà dissabte, dia 12 de febrer i es durà a terme als locals de l'Esbart Sant Cugat, es tracta d'un quinto solidari al qual es convida a participar a tota la ciutadania del municipi. Es desenvoluparà

des de les set de la tarda fins a les dues de la matinada i el 50% dels premis del quinto aniran destinats a Veneçuela. "La situació al país sud-americà és força greu", assegura Maria Franquesa, responsable de l'oficina municipal de solidaritat, "i des d'aquí hem de fer tot el possible per provar d'ajudar tota la gent que s'ha vist perjudicada". És per aquest motiu que s'ha organitzat també una recollida de material. Bolquers, llet en bric, productes enllaunats, biberons, menjar infantil, llençols... Els ciutadans ja poden dur tots aquests productes als locals de la Creu Roja i Ràdio Sant Cugat, fins al mes de març. I durant la setmana que ve (del 14 al 19 de febrer, també els tres instituts seran centres de recollida, tant de material com de diners, atès que els alumnes han convocat "la setmana de les 100 pessetes per Veneçuela". Perquè la campanya solidària d'emergència també preveu la possibilitat que els ciutadans puguin

Els lectors assidus d'ELS 4 CANun premi per la seva fidelitat. El diari de Sant Cugat i la Companyia d'Iniciatives i Espectacles (CINESA) entregaran a tots els subscriptors d'aquest setmanari la Cinesacard, una targeta que segons els promotors, "neix amb l'objectiu de reconèixer amb fets la fidelitat d'aquests clients cada vegada que vagin als Cinemes Sant Cugat". Els subscriptors d'ELS 4 CANTONS només hauran de presentar la targeta a la taquilla quan vagin al cinema i rebran dos punts per cada entrada que comprin. Amb 10 punts tindran un refresc, amb 20 punts, 1 entrada per al cinema, i amb 30 punts, una entrada per al Els organitzadors han establert diferents punts on poder deixar el material F.:X. L. i un Menú clàssic (refresc cinema i crispetes). fer aportacions econòmiques. el desenvolupament d'una subEls òbols es podran dipositar en hasta d'art que compta amb la Aquest acord de col·laboració diferents guardioles que diver- col·laboració del Consolat de Ves'emmarca en la línia de serveis sos voluntaris (de la Creu Roja neçuela. Tot d'activitats per una que des d'Eus 4 CANTONS s'ofeperò també alguns de particu- campanya solidària que per Pireixen als subscriptors, que ja gaulars) deixaran en alguns establi- lar Rodríguez, membre de la deixen d'altres avantatges com ara ments comercials, entitats i al- Creu Roja, "sense la implicació nombrosos descomptes a diferents tres punts de la ciutat. i participació ciutadana no es pocomerços de la localitat o enLa campanya té previst també dria dura terme". trades per a espectacles. TONS rebran

Societat

HJS HvMVTONS Divendres. 11 de febrer del >i\V

R e c i t a l s

S'organitza un concert per recaptar fons per al nou local del Cor Infantil Serà al 'Teatre-Auditori, amb la soprano Rosa Mateu

L'escola Waldorf exposa les seves inquietuds a la ciutadania A. B. M. -Sant Cugat-

Afirmen que els primers mesos d'existència a Sant Cugat han estat molt fructífers, i volen compartir les experiències d'aquest primer curs a la ciutat amb la resta de la població. Els membres de l'escola Waldorf han planejat alguns actes per a aquest trimestre amb l'objectiu de donar-se a conèixer i explicar en què consisteix la pedagogia q u e apliquen i q u e dóna nom al centre.

IJI soprano Rosa Mateu cantarà al Teatre-Auditon el 27 defebrer FOTO: CEDIDA A. B. M.

professora de tècnica vocal. "És una satisfacció personal per a mi", ha reconegut Mateu a E L S

D e s p r é s de d e u anys d ' e xistència, cl Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat continua tenint l'agenda d'allò m é s atapeïda. Són molts els projectes en els quals s'han embarcat els seus membres per desenvolupar en un futur immediat. I perdonarlos cabuda i poder-los dur a terme e n les millors condicions, l'associació Aula de So ha adquirit uns nous locals.

4 C A N T O N S , "poder participar

Per poder fer front a aquesta "important despesa", segons ha reconegut el president de l'entitat, Martí Marín, l'associació ha organitzat un concert benèfic. Serà el proper dia 21 de febrer al Teatrc-Auditori, i estarà protagonitzat per la veu d e la soprano Rosa Mateu, q u e des de fa cinc anys col·labora a m b l'entitat santeugatenca com a

en aquest recital". I n concert que estarà dividit en dues parts i en el qual també s'hi podran sentir les veus dels m e m b r e s del Cor Infantil, i comptarà amb

Mateu: "Em fa molta il·lusió participar en la gran tasca musical que està fent el Cor Infantil a Sant Cugat"

l'acompanyament d'Eugènia Gasull i Oriol Castanyer al piano. La p r i m e r a p a r t i n c l o u r à cançons d'Enric Morera, de Granados i de Pablo Luna, entre al-

tres compositors. A la segona part del recital, Mateu oferirà dues cançons seves, q u e seran acompanyades per altres peces de compositors com Guinovart o Moisès Bertran.La soprano i el Cor Infanil interpretaran peces de Myfairlady i de WestSieie Story a m b les quals es tancarà aquest recital. A banda d'aquest concert, el Cor Infantil té altres cites per a aquests primers mesos de l'any. La celebració del desè aniversari i la participació en el congrés de premsa comarcal q u e se celebrarà a la ciutat c o m p a r t i r a n agenda amb la presència a competicions com la de Cantonigròs o amb les sortides que l'entitat té previstes a diferents indrets del país i també a l'estranger, entre les quals hi ha projectes com participar en un recital a H o n g r i a i e n u n a l t r e a Veneçuela.

La primera cita per a tothom que hi estigui interessat serà el proper 25 de febrer. La Casa de Cultura de Sant Cugat acollirà el desenvolupament d'una xerrada informativa que posarà a l'abast de tothom les directrius d ' a q u e s t a pedagogia. "Volem presentar el que l'any passat era una il·lusió", afirma Roser de las Heras, mestra i responsable pedagògica de l'escola, "en el fet en què s'ha convertit, definint quines són les idees que mouen aquesta iniciativa". Aprendre jugant La pedagogia Waldorf és una iniciativa educativa destinada als infants d'entre 3 i 6 anys, amb un esperit "molt difícil de concretar amb només uns mots", explica De las Heras, "però que es basa a potenciar al màxim l'aprenentatge a través del joc, sempre amb materials naturals, aprofitant que en aquesta edat els infants tenen les forces d'imitació molt marcades i una gran capacitat i imaginació". La segona activitat d'aquest trimestre serà una jornada de portes obertes al centre santeugatenc: el dia 2 de març entre les 17 i les 19 hores. L'escola és al carrer Ferran Romeu, número 33-A, i compta amb 11 alumnes que vénen d'arreu de la comarca.

La ruta de Sant Medir M.A.R. • Sant Cugat -

La cita era diumenge a Ics nou del matí, davant de l'estació. I na trentena d'excursionistes, barcelonins quasi tots, volen fer una ruta guiada cap a l'ermita llunyana. Havien fet una inscripció prèvia q u e s'omple molt aviat, al Patronat de Collserola. Cinc voluntaris porten la sortida. Durant la caminada de quatre o cinc hores es fan unes quantes aturades a llocs interessants per explicar-los-els una mica. D e cara a l'Ajuntament, una notícia breu del poble i aquella vella masia q u e hi dorm a prop. El Pi d'en Xandri és observat en tota la seva alçada de més d e vint metres i 200 anys, vell i recuperat perquè vol viure uns q u a n t s anys m é s a m b tranquil·litat. La Torre Negra. mil·lenària, l'acompanya. L'esmorzar a Sant Adjutori és amanit amb les lamentacions, interrogants i indignació habituals pel seu estat deplorable. C o m és possible? Situació similar al forn ibèric. Observació dels contrastos d e vegetació e n t r e el bosc mediterrani d e pi i alzina amb el de ribera, ple d'avellaners, algun om i grans falgueres. F i n s a Sant M e d i r cal anar passant la riera sis o set vegades. L a molèstia del fanguer q u e d a c o m p e n s a d a per algun racó b e n bonic, les petites cascades fan una aparença d e riu naixent d'alta m u n t a n y a . Soq u e s a m b líquens. Històries de fa 600 milions d'anys, quan un fong parasitava una alga i l'atac es va tornar simbiosi, ja per sempre : tu fas aliment, ja q u e pots fer la fotosíntesi, jo et protegeixo p e r q u è no se't m e n g i n . I fins ara, u n organisme doble. Un bon caminet i la font d e l ' E r m e t à c o m p l e ten un matí q u e ha fet feliç a tothom.

Campanyes

El Concurs de Petons del Sant Cugat Centre Comercial crea expectació Més de 150 parelles pugen a fescenari durant els tres primers dies RKDACCIÓ - Sant Cugat -

Totes lesfotografiesdel concurs seran exposades fins al dia 15 F.: XAVl

lARROSA

El primer concurs de petons està sent tot un èxit. Així ho han r e c o n e g u t els organitzadors i t a m b é ho acrediten els quasi dos c e n t e n a r s de fotos que ja comencen a omplir l'espai d e l'entarimat situat a un

dels vestíbuls del Sant Cugat C e n t r e Comercial. A q u e s t a iniciativa, organitzada p e r c o m m e m o r a r a m b tots els clients de la gran superfície el dia dels enamorats, continuarà durant aquest cap de setmana i les fotografies de t o t e s les parelles q u e p u g e n

aquests dies a l'escenari s'exposaran fins al proper dia 15. Serà e n aquesta data quan el jurat, compost per una representació dels comerciants del c e n t r e , fallaran el v e r e d i c t e q u e atorgarà el p r e m i d ' u n a nit a l'hotel Arts, a m b el sopar inclòs.

Societat

ELS ÍCAOT0N5 Divendres, 11 de febrer del 2000

" C à s t i n g "

R à d i o

Sant

Cugat

"No hi ha pobles bilingües99

Víctor Alexandre. Periodista

"Vull deixar de ser una veu •>} per ser una persona

MAGDA M É N D E Z

Víctor Alexandre va ser el candidat del 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat el dia 25 d'octubre de 1999. La seva llarga experiència professional en tot tipus de mitjans de comunicació, com Ràdio Joventut, Ràdio 4, 'Avui', Cadena Ser i Televisió de Catalunya, entre d'altres, ha estat marcada per un nacionalisme que ha estat present en tots els àmbits de la seva vida. Alexandre es va mostrar seriós i disposat a respondre les preguntes plantejades, així com realitzar les proves que se li van proposar. Alexandre actualment col·labora a la tertúlia de 'Crònica d'avui' a TV3 i té al mercat un nou llibre: 'Jo no sóc espanyol', que ha estat número u en vendes durant moltes setmanes a Catalunya. JORDI RAMOS

- Des que va començar en el món del periodisme, sempre s'ha sentit atret per la ràdio. Per què aquest mitjà i no un altre? - Suposo que perquè ja tenia una vena artística. Jo volia ser actor de jovenet i les circumstàncies de l'època no ho permetien. Però la meva vocació de comunicar-me amb la gent persistia i la ràdio era un mitjà molt més pròxim i assequible. - Vostè va ser un dels impulsors del català en la ràdio. Va costar molt en una societat on encara es tenia por del que pogués passar? - Costava, els anys que van envoltar l'època de la mort d'en Franco no era normal sentir parlar català en ràdio llevat de programes que fessin referència a cançons catalanes o segons quins t e m e s localistes. Aleshores jo vaig demanar a la direcció de Ràdio Joventut que em deixessin presentar música estrangera en català i m'ho van permetre. Després ja va arribar el moment del programa Mil por mil en què jo presentava un espai dintre del programa que es deia: "Dilluns, dimecres i divendres, la música pop presentada en català per Víctor Alexandre". Quines coses! - Què va fer en els inicis de Ràdio 4? - Ràdio 4 neix el 1976 i jo ja hi era abans durant el període de proves. Començo fent Trobada, que era un programa musical. És una època molt maca de la ràdio en què tot Catalunya ens escoltava, era l'única emissora en què es parlava en català i érem la nineta dels ulls dels catalans. Era molt agraït.

- Una mica més tard en va denunciar els directors per afavorir el PSOE a les eleccions autonòmiques del 1 9 8 4 . Quines conseqüències li va comportar això? - Doncs unes terribles conseqüències perquè a banda d'una suspensió de feina i sou durant un mes, com que era una empresa estatal no m'havien de treure al carrer sinó simplement m'havien de treure del micròfon. Aleshores jo anava cada dia set hores a la ràdio i tot el que em demanaven era que segués en una cadira. - Alemanya va suposar un bon parèntesi en la seva vida. - Sí, quan veig que no hi ha sortida decideixo anar-me'n de l'emissora temporalment i m'en vaig a Alemanya fins al juny del 1988. Em va anar molt bé, em vaig enriquir molt professionalment, personalment i econòmicament. És un país que m'estimo moltíssim. . - Ha estat també l'encarregat de posar veu a diferents programes de T V 3 . Se sent una mica desaprofitat?

Les preguntes •Creu que s'ha aprofitat de la seva fama c o m a periodista per escriure un llibre? Jo, d e fama, n o en tinc. Vaig ser conegut ai principi de Ràdio 4 perquè era una emissora coneguda, no de cara, sinó el nom, p e r ò dubto que la gent que ha comprat el meu llibre sàpiguen qui és Víctor Alexandre, El compren pel tema, i això m'omple d'orgufl. Els interessa el nostre país. • C o m é s c o m p a t i b l e ser

Alexandre viu a Sant Cugat des de fa 22 anys - Sí, això ho he patit una mica. Les persones tenim tendència a etiquetar les altres persones, ens és còmode conceptuar-les i oblidar-nos-en. I jo, que he estat una veu, quan a mi el que m'agrada és escriure i fer altres coses, doncs jo el que dic és que el que estic desitjant és deixar de ser una veu per convertir-me en una persona. - Expliqui'ns en què consisteix el projecte que porta ara entre mans, el llibre 'Jo no sóc espanyol'. - És un llibre amb vint converses i gira a l'entorn de la identitat dels catalans. I algú em pot dir: Per què no dir: "Jo sóc català"? Doncs per una raó: perquè això és com no dir res, és una evidència molt gran. Dir "Jo no sóc es-

de La Veu universalista i catalanista alhora? És molt senzill. És tan compatible com ser espanyol i ser universalista. • Q u i n é s el pitjor ' c à s t i n g ' que ha passat a la seva vida? Quan vaig fer la pel·lícula Victòria! vaig fer un càsting i estava nerviós, però e m van agafar. E m costa menys ser u n altre q u e ser jo mateix. Les entrevistes personals són més dures, perquè no et pots escudar darrere de ningú.

panyol" resulta molt més il·lustratiu, perquè a vegades una manera d'afirmar qui ets és negant allò que no ets quan convé. Hi ha qui creu que per ser alguna cosa en aquesta vida s'ha de ser espanyol, jo penso que per ser universal n'hi ha prou a ser català. — Quin és l'objecte significatiu de la seva vida que ha portat aquesta nit? - H e portat la resposta per escrit que em van donar els directors de Ràdio Joventut quan vaig demanar presentar cançons estrangeres en català. 'Càsting' s'emet rada dilluns rfll a 12 de la nita RSCW.5 FM). Repetició de l'entrevista a Gabriel Ruiz. aquest dissabte 12 de febrer a tes 14 li.

Les

proves

EMILI BELLA

-Va haver d'escriure uns versos que van convertir-se en reflexions sobre C a t a l u n y a : "Contra la pluja àcida de l'autoodi, obrim el paraigües d e rautoestima", i "Hi ha qui prefereix ser frontissa en porta aliena que portat en casa pròp i a -També va interpretar fragments del diàleg de quatre pel·lícules: Titànic, Perer Pan, Centaum del desert i Casablanca.

- Els periodistes són més escriptors que literats? - Si us heu fixat en els diaris, moltes vegades hi ha articles que hi posa el nom de l'autor i a sota, "periodista i escriptor". 1 es diu que és una obvietat. El mateix Quim Monzó ho diu: que el periodista és un escriptor i a l'inrevés. Avui en dia les coses estan molt barrejades. - Es possible el bilingüisme en l'àmbit català? - El bilingüisme és possible en l'àmbit de qualsevol persona que hi ha en aquesta humanitat. Hi ha persones que són bilingües per raons diverses, però el que no hi ha en el món són pobles bilingües. Cada poble té una llengua que és la que li dóna la seva cultura, malgrat que coneguin altres llengües. - Quina és la millor floreta que li han dit mai? - Professionalment? Pff, no és la millor, m'han dit que tinc una veu maca, però la veu té un valor relatiu, perquè el més important és el que una veu diu, no com ho diu. - Digui'm el títol d'una pel·lícula en què surtin dues tortugues gegants barallant-se. - Bé, jo vaig veure una pel·lícula quan era molt petit que sortien tortugues gegants. Per mi era la primera pel·lícula que veia. - Som ciutadans del món? - Sí, ho som. Hi ha diferents maneres de ser-ho, la nostra és la catalana, però n'hi ha d'altres. - Ara li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu. - Josep M. Bachs: un mestre de l'autodomini davant el micròfon. - Àngel Colom, amb capacitat d'engrescar un sector de la societat. - Ràdio Sant Cugat: disposa d'unes instal·lacions que estan per sota de la capacitat de les persones que la fan. - M. Pau Huguet: una periodista que ha creat un personatge. - Moriria per defensar les seves idees polítiques? Crec que si són lloables, d'universalitat, és bo morir per aquestes idees. Ningú no ha de morir per circumstàncies com aquestes. Però prefereixo morir defensant la llibertat del meu poble que morir de càncer.

1 has de sentir JOTA

SANT CUGAT

EIS I CANTONS

Economia R e s u l t a t s

Sharp perd 1 . 2 0 0 milions La correcció de despeses d'exercicis anteriors, causa del balanç negatiu del 1998 S h a r p E l e c t r ò n i c a Espana va d o n a r p e r a c a b a t el s e u darrer exercici fiscal a m b 1.200 milions d e pessetes d e pèrdues, d a v a n t els 1 5 milions d e g u a n y s o b t i n g u t s e n l'exercici a n terior. La filial d e la m u l t i n a c i o n a l j a p o n e s a va o b t e n i r una xifra d e n e g o c i d e 3 8 . 0 0 0 milions d e p e s s e t e s el 1 9 9 8 .

RKDU.CK')

- Sant Cugat -

L'empresa Sharp Electrònica Espana, situada al polígon Sant Joan de Sant (lugat, va finalitzar el seu darrer exercici fiscal amb unes pèrdues de l.200 milions de pessetes, contra el saldo positiu que va registrar en el mateix període de l'any anterior, quan la filial de la companvia japonesa va obtenir 15 milions de pessetes de beneficis. Sharp va tancar aquest exercici amb un volum de negoci de 38.430 milions de pessetes, i espera finalitzar el balanç del 1999 el març v i n e n t s u p e r a n t els 39.000 milions de pessetes de negoci. Dos terços de les vendes de la filial espanyola de l'empresa c o r r e s p o n e n a exportacions, principalment als mercats

europeus. Les pèrdues d'aquest exercici (tancat el 31 de març de l'any passat) es d e u e n a la forta correcció sobre les despeses d'exercicis anteriors que ha hagut de realitzar l'empresa. La revisió de productes defectuosos, juntament amb els fons destinats a proveir existències són a l g u n e s de les d e s p e s e s q u e destaquen en el capítol negatiu del balanç de la companyia. Per tal de compensar aquestes despeses, la companyia santeugatenca ha rebut una injecció de 500 milions de pessetes de la seva casa matriu japonesa. L'empresa, que vol consolidar el seu actual volum de negoci, projecta augmentar les vendes als mercats que té oberts als països de la Unió Europea i d'Europa de l'Est. És en aquestes dues regions on Sharp destina

Eleccions al Comitè

Sharp ha rebut 500 milions de pessetes de la seva matriu /*' .V /, la majoria de la producció. L'empresa va obtenir fa tres anys el primer certificat de qualitat atorgat a Catalunya pel seu procés de producció respectuós amb el medi ambient, gràcies al qual l'empresa va acordar reduir una part de l'energia que destina als seus processos productius. La

planta que Sharp té al polígon Sant Joan compta amb una plantilla de 1.048 treballadors, i està destinada a fabricar televisors i aparells de fax. L'estiu passat, el Comitè d'Empresa i la Direcció de la planta van arribar a un acord per tal d'augmentar el sou de la major part dels opera-

• Dimecres passat es van cel e b r a r e l e c c i o n s al c o m i t è d'empresa de Sharp Electrònica E s p a n a , d e s t i n a d e s a l'ampliació d ' a q u e s t òrgan a m b 4 nous membres. Ftc-Coc va revalidar la seva majoria, a u g m e n t a n t així la seva representació en dos d e legats, el que situa a la força sindical amb 8 representants al c o m i t è d ' e m p r e s a . T a n t l i G T com L'soc van obtenir un nou delegat, i t e n e n ara respectivament 6 i 5 delegats i al comitè. / T. M. ris de la fàbrica, sobretot dels especialistes i auxiliars administratius, amb una pujada del; 2%. Amb aquest acord els treballadors van posar punt final a les accions de protesta que van protagonitzar per reivindicar tant a q u e s t a u g m e n t d e sous com altres punts.

Comerç

E l e c t r ò n i c a

JVC Espana de Sant Cugat augmenta la facturació en un 2 2 %

Els comerciants del sector de la plaça Barcelona constituiran una associació

La filial tanca el 1998 amb 134 milions de benefici RKDACCIÓ

- Sant Cugat -

JVC Espana va finalitzar l'exercici fiscal del 1998 amb una facturació total de 12.466 milions de pessetes, fet que suposa un increment del 117< respecte a l'exercici anterior. Aquests resultats de la filial espanyola de Víctor Company of Japan (JVC) permeten a la companyia amb seu corporativa a Sant Cugat consolidar-se en el q u a r t lloc d e la v e n d a d ' e lectrònica de consum al mercat espanyol (el tercer e n t r e les marques japoneses), i convertir-se en la cinquena filial europea del grup JVC. Els benefi-

cis de l'exercici passat, tancat el 31 de març del 1999, van arribar als 134 milions de pessetes, a m b un a u g m e n t d e més del 150% sobre els 52 milions que va registrar la companyia com a beneficis del 1997. S e g o n s fonts d e J V C , a m b aquestes xifres la companyia inicia el seu desè aniversari a Espanya "amb unes excel·lents expectatives", que esperen veure ratificades d u r a n t el p e r í o d e 1999-2000. La fabricant d'aparells electrònics aposta per un i m p o r t a n t c r e i x e m e n t en els propers mesos, creixement avalat per les xifres obtingudes en el primer semestre de l'exercici en curs, e n el qual la com-

panyia ha facturat entorn del 20% més que durant el mateix període de l'exercici anterior. JVC ha rebut recentment tres premis EISA, en reconeixement a l'esforç de la companyia en investigació i desenvolupament de nous productes audiovistials. L'empresa s'està especialitzant darrerament en les noves tecnologies digitals, com els sistemes de vídeo, de gravació digital i el minidisc. A més, JVC és una de les tretze empreses que conformen el club D V D , una entitat per a la promoció del disc versàtil digital, futur substitut de les cintes de vídeo, i que rec e n t m e n t ha estrenat pàgina web.

T. M. S.

Les botigues i comerços emplaçats en la zona comercial de la plaça Barcelona i les rodalies van decidir dimecres passat la constitució d'una associació que impulsi Ics reivindicacions comunes. Els botiguers, que van triar una junta gestora provisional, van tractar, a més, diversos temes relatius a la situació del comerç en el cèntric sector de Sant Cugat. D ' u n a banda, els comerciants, que ja han tingut diversos contactes amb Sant Cugat Comerç per tal d'unir esforços en la resolució de diversos te-

mes urbanístics, van aprovar una llista dels aspectes que tenen previst reivindicar en una propera reunió amb l'Ajuntament, amb data encara indeterminada, entre els quals es troba l'ampliació de voreres, la millora de la il·luminació i de l'enjardinament i la solució dels problemes d'aparcament. Els comerciants tenen previst que aquests i altres temes siguin tractats en la reunió que hi haurà dijous entre Sant Cugat Comerç, a m b qui continuaran treballant plegats, i responsables de l'Ajuntament. A la reunió es va fer balanç, a més, de la campanya de Nadal, que es va considerar força positiva en general.

Economia 25

U S I CANTONS Divendres, 11 de febrerdel2000

l e s empreses;

ESCOLA HÍPICA

COLLSEROLA

Els cavalls són la passió d'Enric Piguillem (Barcelona, 1961). Reconegut consumat en proves hípiques, Piguillem ha muntat l'Escola d'Equitació Collserola, la primera amb professorat titulat del Vallès. La seva pretensió és ensenyar la gent a muntar a cavall sense ensurts desagradables, Però el seu somni és posar la cultura del cavall a Catalunya a nivell europeu. Per això, no dubta a participar a la passada de Sant Antoni, on la seva escola sempre s'emporta els primers premis. "Simplement per la falta de formació dels altres participants", insisteix. Se sentirà satisfet quan algú el destroni; els seus propòsits hauran tingut ressò.

Enric Piguillem. Propietari

"Només vull ensenyar a gaudir d'un passeig a cavall sense perill" JOAN SORIANO

- Sant Cugat- D'on sorgeix la inquietud per crear uiia escola d'equitació? -Tota la vida he participat en concursos d'hípica. Aquesta activitat cm va permetre viatjar arreu d'Europa i observar que hi ha una gran tradició d'escoles d'equitació. A França, Anglaterra, Alemanya tothom n'aprèn amb professorat titulat. En canvi, a Espanya aquesta oferta no existia. - Aleshores què es fa a les tradicionals hípiques? - A les hípiques sempre hi ha un senyor que ensenya a muntar a carall, però no hi ha títols. Però de muntar a ser professor d'equitació hi ha un abisme. Volem esborrar la imatge que per aprendre a muntar has de caure moltes vegades. Si això passa és que hi ha un mal director, un mal professor o mals cavalls. - Quan comença aquesta escola? - El proper mes de juny farà tres anys. Finalment vaig decidir-me a posar el meu gra de sorra perquè la gent pugui gaudir de veritat. Sense passar-ho malament ni patir. En tres anys hem passat a ser la segona escola d'equitació que fa més classes arreu d ' E s panya. - Com és aquesta preparació de la qual parla? - D'entrada els cavalls ja són diferents. Estan preparats, han tingut una doma i tenen un caràcter especial, diferent al del típic cavall de l'hípica. També cal uns professors que sàpiguen què estan fent, amb el títol de socorristes, de monitor, amb el suport de la

- INo tem l ' a p a r i c i ó d e competència? - Crec que els que surtin de la Piguillem assegura que l'estressantritmede vida afavoreix l'equitació, una pràctica molt relaxant FOTO: X. IA RROSA nostra escola donaran una imatge nir molt en compte. reix, està a l'abast de tothom. Els federació. diferent a la que ara predomina. — Quantes hores necessita una grups d'aprenentatge són, com a - Quantes escoles hi h a a CataServirà per crear més afecció i que persona per adquirir un nivell màxim, de cinc genets. Ensenlunya? tots tinguem més clients. El probàsic? yem a preparar un cavall, alimenblema real és el de la mala imat- Inclosa la meva, tres. Per entació, veterinària, farratges, esge que el que fa és destruir l'asenyar a passejar a cavall, només - Per garantir a qualsevol persona quilat... fecció. Si som pocs i destruïm és hi ha aquestes tres. que comenci de zero un bon equimolt pitjor que si som molts i crelibri i un bon domini sobre el ca- D'on provenen els estudiants? - L'aprenentatge suposa adequar em. De tota manera no és fàcil la muntura al genet? - De Sant Cugat i Barcelona. Pel muntar una hípica perquè a Sant seu nivell de renda, Sant Cugat - Lògicament. Els professors han Cugat un pam de terra val molts és un gran mercat potencial. Un de tenir un coneixement perfecdiners. (Riu) 30% dels alumnes són estrangers te dels cavalls que tenim a l'escoresidents en aquestes dues ciula. Hi ha d'haver cavalls amb di- Per què no hi ha suport institats. El primer que fan quan arriferents caràcters adaptats per cada tucional? ben a Sant Cugat és cercar l'escoetapa de l'evolució del genet, des - És una qüestió de cultura. Als la anglesa i una escola d'equitació. d e cavalls molt t r a n q u i l s p e r països europeus, l'estampa del Aquesta demanda forma part de la aprendre a seure, agafar les rencavall és molt habitual entre els seva educació. Els primers clients gles i com posar els peus, fins a mateixos dirigents polítics. Hi que vaig tenir van ser suïssos, la facavalls amb nervi per fer salts. El ha, aleshores, més sensibilitat. mília Sutter. mateix funcionament de l'escola La mateixa geografia -són països vall calen 100 hores. Aquestes horequereix que hi hagi cavalls amb més verds i amb una orografia res es divideixen en 50 hores - Per què va triar Sant Cugat? un alt nivell d'ensinistrament. més baixa- facilita la criança del d'equilibri i en unes altres 50 de - Sant Cugat és un dels pobles cavall. A Espanya, tenim sort de domini i coneixement general del amb més població equina d'Es- Costa molt de mantenir un cala infanta Elena que és una bona cavall. panya. Hi estan censats uns 1.000 vall? aficionada als cavalls i ha fet que exemplars. El nivell de renda — I quants diners? - El cavall costa de mantenir el una part de l'alta societat esmitjà-alt, pel Parc de Collserola i - Fer un curs d'equitació costa mateix que consumir dos paquets panyola s'hagi interessat p e r per la proximitat de Barcelona són 12.000 pessetes al mes. Crec que, de tabac ros al dia, unes 40.000 aquest món. altres arguments que s'han de teper les contraprestacions que ofepessetes al mes. Això inclou els

"Es calcula en 100 hores el temps necessari per dominar el cavall"

E n t i t a t s

Constituït el nou Consell Tecnològic, amb fort interès per les comunicacions T O N I MONTENEGRO

-SaatCugatL'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va presidir la constitució del nou Consell Tecnològic en una reunió que es va dur a terme dies enrere. L'encontre va servir perquè l'alcalde tractés amb els integrants del Consell diversos temes d'actualitat q u e

farratges, vacunacions i desparasitacions anuals, més els serveis propis de l'escola: vestuaris, dutxes, bar, pistes, enllumenat.. Amb un horari de 10 del matí fins a les 10 de la nit qualsevol dia de l'any. - En quin estat es troba l'economia del cavall? - La presència de molts directius d'empreses estrangeres a Espanya ha engrescat molt el mercat perquè el cavall de pura raça espanyola és molt apreciat per al passeig. L'augment del nivell de vida també ha suscitat més interès entre la població espanyola. A més, avui en dia els millors cavalls de raça espanyola estan naixent a Catalunya, concretament al Vallès. - Està de moda muntar a cavall? - És una tendència a l'alça. Crec que l'estressant règim de vida actual fomenta activitats com l'equitació, que és una escapatòria a aquesta situació. Amb un cavall no pots anar amb presses perquè el posaràs nerviós i no hi haurà res a fer. Muntar obliga a l'autodomini, al relaxament, a la tranquil·litat, perquè s'està en contacte amb un animal que també té dies bons i dolents.

afecten el municipi, en el marc d'una entitat creada per al foment de la col·laboració de l'Ajuntament amb empreses i institucions per al d e s e n v o l u p a m e n t econòmic i tecnològic. Durant la reunió de l'ens autònom, convocat per primera vegada en aquest mandat, l'alcalde va detallar els resultats d e la reunió q u e va m a n t e n i r

amb el secretari d'Estat d'Infraestructures, Albert Vilalta, el mes de desembre passat, en el transcurs de la qual es va tractar el projecte d'instal·lació de l'estació vallesana del TGV, que correspondrà a Sant Cugat. El Pla de Comunicacions de l'autopista A7 va ser també un dels aspectes que Lluís Recoder va presentar davant el con-

sell. El Pla, destinat a la millora de la connexió de les parts de la ciutat a banda i banda de l'autopista, preveu la supressió dels semàfors situats al creuament de l'autopista per tal de situar-hi rotondes. El nou Consell Tecnològic va comptar també amb la presència tant del director de Correus de Catalunya, Ramon Marín, com del director de Projectes del consorci Localret, Daniel Clivillé. D'una banda, el responsable de Correus es va referir a la nova estructura organitzativa del servei a la ciutat, mentre que Clivillé va explicar com es farà el desplegament de la xarxa de cable de fibra òptica al municipi.

F o n t s d e l ' A j u n t a m e n t van apuntar que un dels objectius de la trobada va ser fer una reflexió sobre el futur d e l'ens autònom, al qual es va referir l'alcalde dient que les funcions de l'organisme han de ser "servir com a punt de trobada de l'Ajuntament amb sectors econòmicament importants", dels quals s'ha d'aconseguir la implicació en la vida del municipi, i "funcionar com a nucli d'informació i reflexió sobre el desenvolupament econòmic de la ciutat". Cinc noves institucions van integrar-se al Consell Tecnològic; amb això són ja 28 les entitats que formen part de l'organisme.

Societat

ELS4CAlVroN§ Divendres, 11 de febrer dtl 2000

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

EL PI D'EN XANDRI RESPIRA PERÒ PATEIX Ha passat un any més. Un dels emblemes santcugatencs per excel·lència continua donant ombra malgrat les tres ferides punyents que algú li va fer a consciència. El Pi d'en Xandri ha vist de tot en 226 anys, i continua erecte... però ja és molt gran i ha de mesurar les seves forces. Aquests dies està pendent i vigilant, amb l'ajut dels tècnics que el cuiden, d'uns insectes que se li han posat a la capçada: ell i quasi tots els santcugatencs es peren que no li facin gaire mal. Pàgina 14 FOTO:XAYI

L'ESTACIÓ

LOCAL,

LARROSA

TERCERA

Les obres del nou edifici de l'estació santcugatenca dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat continuen el seu pas tal com estava previst. Mentrestant, els usuaris continuen fent servir d'allò més aquesta parada: Sant Cugat és la tercera en el rànquing d'estacions més emprades de la línia del Metro del Vallès: més de dos milions i mig de tiquets així ho avalen. Pàgina 15 FOTO: XAVI

LARROSA

UNA FOTO QUE NECESSITA

MIL

PARAULES

Es tracta simplement d'una conferència de premsa dels portaveus de dos grups municipals, IC-V i PSC. No es tracta, doncs, pel que podria semblar per la fotografia que Joan Balada s'integri al PSC-PSOE, ni de lluny, que quedi clarl Pàgina 9 Foto: XA VI

UN SOLDAT RUS A

L'AUDITORI

'Història del soldat', d'igor Stravinsky, juntament amb unes altres dues peces representatives de la més original música simfònica del segle XX, com ara 'Concert Tango per a fagot i orquestra' de Piazolla i 'Bolero' de Ravel, van ser els tres plats que contenia el menú musical que va oferir divendres passat el Teatre-Auditori, amb la intervenció de la ballarina santcugatenca Gemma Rius. Pàgina 37 Foto: XA 17 LARROSA

LARROSA

Societat

& S 4 CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

L A S E T M A N A EN IMATGES LES LLOSES VOLADORES TORNARAN A LLOC Ja s'està realitzant el projecte que estudia com es durà a terme Tarranjament de Vedifici de Serveis de Torre Blanca: les lloses de la façana es tornaran a col·locar, provant que aquesta vegada el vent no les faci volar. Mentrestant, els ciutadans hauran de comprendre que, per si de cas, les tanques de protecció continuaran durant un temps. Pàgina 16 FOTO: XA

VILARR0SA

UN CONSELLER

ESPERAT

Tenia tots els números d'ocupar una conselleria important de la Generalitat de Catalunya. De fet, feia temps que ocupava els principals llos de les travesses dels analistes polítics. El torn del santcugatenc Joaquim Triadú ha arribat amb la marxa de Xavier Trias a Madrid com a cap de llista de la coalició nacionalista CiU a les eleccions generals del 12 de març. Pàg. 8 Foto:

TORNARAN

INTRA-ACN

PUJAR?

El sènior "A " de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat ja s'ha classificat matemàticament per disputar la promoció d'ascens a Segona Nacional. Si finalment assolissin l'ascens, els vermell-i-negres aconseguirien el cinquè ascens consecutiu. El cert és que s'ho mereixen. Pàg. 28 Foto: EDUARD

FARINYES

TLels

mobles

corre ífà mobles Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS I CANTONS

28 Tennis

t a u l a

Atletisme

La UE Sant Cugat s'assegura jugar la promoció d'ascens a Segona Nacional

Arriba el I Cros Ciutat de Sant Cugat El sènior "A " es classifica matemàticament quan falten tresjornades d'atletisme Enguany podria produir-se el cinquè ascens consecutiu del sènior "A" de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat De moment, però, els de Benito Moreno ja s'han clas-

sificat de manera matemàtica per disputar la promoció d'ascens a Segona Nacional. Líders imbatuts i quan falten tres jornades perquè acabi el campionat, els vermell-i-negres són un dels clars

aspirants a l'ascens, malgrat que El Ciervo de Sabadell s'ha reforçat amb dos jugadors de contrastada experiència que han militat en les millors categories del tennis de taula estatal.

El pare de la Pollancreda serà l'escenari aquest diumenge de la primera edició del Cros Ciutat de Sant ( aigat, prova puntuable per al Campionat Comarcal de Cros que organitza el Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa. Kl I Cros Ciutat de Sant Cugat compta amb l'organització conjunta de l ' O M E T (Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom) i les seccions d'atletisme i d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Ai.i-.x l.oi'i./ - Sant Cugat -

Kl sènior "A" de tennis de taula de la 1 'ni(') Esportiva Sant (lligat va aconseguir diumenge al pavelló municipal quan falten tres jornades perquè finalitzi el campionat de lliga al grup primer de Tercera Nacional la classificació matemàtica per disputar c\ playoff d'ascens a Segona Nacional. D'aquesta manera, Knric Bosch i Josep Anton, dos dels integrants del conjunt santeugatenc. coincidien a afirmar que "la temporada no ha pogut ser més positiva". De fet, la l K Sant Cugat ha estat líder imbatut a la competició des que es va iniciar, el 24 d'octubre. De fet, el sènior "A" és l'únic equip dels 32 que hi ha a Tercera Nacional que no ha cedit cap desfeta. L'equip que entrena Benito Moreno és líder en solitari a la classificació, perseguit a un punt per Kl Ciervo de Sabadell. Els vermell-inegres han guanyat els onze partits que han disputat. "El proper objectiu que ens hem proposat és acabar primers de grup", ha assenyalat Enric Bosch. Si és així, els santeugatencs jugaran la promoció d'ascens en un grup de quatre equips, dels quals dos hauran estat segons al seu grup. El 19 de març la UE Sant Cugat tancarà la seva participació a la lliga visitant la pista del segon a la taula, el Ciervo. Aquest partit serà clau per determinar finalment quin d'aquests dos conjunts debutarà a la promoció d'ascens com a campió de grup. A

A.L. - Sant Cugat -

El sènior "A " de tennis de taula va vèncer diumenge per 4 punt\ a 0 al Sant Andreu FOTO EDI 'ARD FARLXYF.S l'anada, els santeugatencs van vèncer per 4 punts a 1. En qualsevol dels casos els dos primers jugaran la promoció d'ascens. En les últimes setmanes, el club sabadellenç ha fitxat dos jugadors amb molta experiència que han militat en les categories més altes del tennis de taula estatal. Aquestes dues incorporacions són Pere VVeisz i Xavi Garcia. Bosch i Anton, que van assabentar-se d'aquest fet per aquest setmanari, el van analitzar de la manera següent: "Són dos fitxatges que estan molt per sobre d'aquesta categoria. Guanyar-los serà impossible". El/i^rv-o^d'ascens a Segona Na-

cional es jugarà els dies 25 i 26 de març al local de la Federació Catalana d e Tennis de Taula. Hi haurà dos grups de quatre equips on tan sols un s'assegurarà l'ascens, malgrat cada any acaba pujant més d'un equip. Els components del sènior "A" són Enric Bosch, Josep Anton, Xavi Rodríguez, Andrés Fernàndez, Miquel Penafiel, i també els juvenils Alex Larrea i Eric Suàrez. El primer equip de la secció de tennis de taula de la UE Sant Cugat ha assolit quatre ascensos en les últimes quatre campanyes i després d'onze anys d'història es troba en la categoria més alta en què mai ha militat.

Per completar la seva participació a la lliga, l'equip de Benito Moreno haurà de jugar a les pistes de l'Horta i El Ciervo i rebrà l'Ateneu Fio de Maig. L'Open Barcelona en acció Aquest cap de setmana, els sèniors Enric Bosch i Josep Anton, i també els juvenils Alex Larrera, Eric Suàrez i Alberto de Àngel participaran en la tercera fase del III Open Barcelona. La secció de tennis de taula de la U E Sant Cugat també té previst prendre part en la primera prova del III Open Catalunya, que s'iniciarà el 26 de febrer.

Aquesta és una de les cinc proves puntuables per al Campionat Comarcal de Cros. Fins ara, ja se n'han celebrat tres, a Terrassa. Rubí i Castellbisbal. La competició comptarà des de la categoria benjamí fins a la sènior, tant en la categoria masculina com en la de de fèmines. Cada categoria haurà de completar el seu recorregut concret. Així, els benjamins i l'aleví femení faran 1.150 metres; l'aleví masculí i l'infantil femení, 1.500; el cadet i juvenil femení i l'infantil masculí, 2.000 metres; i els sèniors, 3.000. Pel que fa als guardons, rebran medalla els vuit primers classificats de cada categoria i sexe. En sènior, rebran trofeus els tres primers classificats. Un any més, l ' O M E T ha preparat per als nois i noies de Sant Cugat les sortides d'Esquí Escolar. Aquells que tinguin entre 6 i 16 anys s'hi poden inscriu-re. Diumenge passat va tenir lloc a la Molina la primera sortida programada. La resta es faran el 20 de febrer, i el 12 i 26 de març. L ' O M E T també ha preparat una competició d'esquí alpí.

"^^v—OPI SiRVÏIS IMTBGRAU P I COMUNICACIÓ V

Sartt&rfíi, 37 0819S Sant Ca§at «feï V ^ » : M « 5 M 8 Ç f i O fex. 93 $90 86 ?5 £ * * &

JCW"

Esports

ELS /CANTONS Dkendreí. 11 de febrer del >000

C o Qr d i n

r a

E n t i t a t s

í v e

Recoder es reunirà amb la plataforma en una trobada que es preveu clau

El CV Sant Cugat rep el primer, L'a/caldepresentarà eh recursos econòmics que téperfer instal·lacions el CV Quart À.L.

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, i la Coordinadora d'Entitats Esportives del nostre municipi, tomaran a trobar-se per tercera vegada dimarts a les vuit del vespre en una reunió en

què l'alcalde haurà d'exposar quina és la situació actual del nou pla d'equipaments esportius, i el que és més important, amb quins recursos econòmics es pot comptar per a la

construcció de noves dependències municipals. Mentrestant, la Coordinadora d'Entitats Esportives va reunir-se dilluns passat a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat.

ALEX LÓPEZ

-Saat Cugat L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i la Coordinadora d'Entitats Esportives del municipi s'entrevistaran dimarts vinent a les vuit del vespre a l'Ajuntament. Aquesta serà la tercera trobada entre el consistori i la plataforma. En un principi, Recoder explicarà a la plataforma esportiva quina és la darrera hora sobre el nou projecte d'equipaments esportius i, sobretot, quina és la quantitat de diners que el consistori podrà disposar per a aquest any 2000 per construir noves instal·lacions esportives a la nostra ciutat. Per contra, la Coordinadora, que en les últimes setmanes havia exigit aquesta reunió amb urgència, també vol comunicar a l'alcalde altres qüestions importants com és l'arranjament immediat d'algunes instal·lacions municipals. Dilluns passat, la plataforma esportiva va reunir-se a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat on bàsicament van tractar-se tres punts principals: l'arranjament urgent d'algunes dependències, l'obligatorietat que existeixi una partida únicament per inversions

El sènior femení del ClubVoleibol Sant Cugat afronta demà a partir de les sis de la tarda al pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix un dels partits més importants de la temporada ja que rep el líder de la Primera Nacional, el CV Quart. Tot i que el conjunt vermell-i-negre ocupa ara mateix la tercera posició, compta amb el mateix balanç que els dos primers a la taula, el CV Quart i la Universitat d'Alacant. El cap de setmana passat, però, mentre les jugadores de Zoran Nikolovski derrotaven a domicili el CV Rubí per 0 sets a 3, el CV Quart ensopegava a casa amb el CV L'Illa Jordi per 2 sets a 3.

Malgrat que en aquests moments el conjunt santeugatenc no ocupa una de les dues posicions que donen accés a participar a la prom(x:ió d'ascens, sí que depèn d'ell mateix per assolir-ho. Per contra, el CV L'Illa Jordi és quart però amb un partit menys. Un tota!de dotze entttat\ van ser pte\ent\ en una nin a trobada de la ( nmdinadora d'Entitats Esportries /• O'l O X /.. Mentre en aquesta jornada el d'instal·lacions esportives i que a va valorar les declaracions que però ens agradarà saber si el que sènior femení local s'haurà de partir d'ara les subvencions que va fer el regidor d'Esports de afirma el regidor d'Esports es veure les cares amb el CV Quart, atorga l'Ajuntament siguin públil'Ajuntament, Jaume Tubau, a podrà corroborar en la reunió de el CV L'Illa Jordi rebrà el C D ques i es donin a conèixer. Ei,s 4 C A N T O N S en una entredimarts a m b l'Ajuntament. Si Dolores, penúltim classificat, i la vista publicada la setmana pasno es corrobora, pensarem q u e Universitat d'Alacant rebrà tamResposta a Tubau sada. E n aquest sentit, Antoni s'està parlant de coses q u e no bé l'Algaida, cinquè a la taula. Pérez, president de la plataforsón i si no són des de la CoordiNikolovski podrà comptar per ma, ha explicat que "són unes La Coordinadora d'Entitats Esnadora considerem q u e no és aquest xoc amb totes les seves declaracions molt optimistes, correcte fer-ho". portives de Sant Cugat també jugadores.

F u t b o l

El Sant Cugat Esport perd a Valls i posa mig peu a la Regional Preferent Els locals són cuers a onze punts de la permanència A.L. - Sant CMgat -

El Sant Cugat Esport va encaixar diumenge passat la quinzena derrota al campionat de lliga de Primera Catalana en perdre al terreny de joc d'un adversari directe, el

Valls, que ara mateix és cinquè per la cua amb 12 punts més que els vermell-i-negres. Els santeugatencs continuen una jornada més com a últim classificat de la categoria, però ara a onze punts de la zona de permanència. L'equip q u e dirigeix Hans Schònhofer rep diumenge al matí

GASOIIi Ports gratuïts

el Palafrugell, conjunt que ocupa la part mitjana baixa de la taula amb 29 punts. El primer equip de l'entitat que presideix José Ramon Alacid provarà de vèncer el que suposaria la segona victòria al camp municipal d'esports aquesta temporada. El seu rival ha guanyat dos partits fora de casa.

Hans Schònhofer, tècnic del Sant Cugat Esport- FOTO: ED CARD FA RLVYES

Tel. 93 5801162 C / A S / 4

& ^

V V A

Contestador les 24 h

ESPA|

Distribuïdor oficial

Esports

ELS4CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

Tennis

Corretja Mera l'equip estatal que obté el passi als quarts de la Davis La selecció derrota Itàlia per un còmode 4 a 1 Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

El tennista santeugatenc Alex Corretja, com a integrant de l'equip espanyol de la Copa Davis, ha aconseguit cl passi per disputar els quarts de final d'aquesta competició. Finalment, l'equip estatal va desfer-se d'Itàlia per un contundent 4 punts a 1, en l'eliminatòria corresponent a la primera ronda del Grup Mundial de la Copa Davis 2<XX). Aquesta primera ronda va jugar-se en terra batuda al Club de Tennis Múrcia des de divendres fins diumenge passat. Corretja, que va ser l'escollit per liderar la selecció estatal de tennis, va superar amb èxit el seu partit d'individuals i també el de dobles, fent parella amb Joan Balcells. El santeugatenc va ser qui va aconseguir el segon punt de l'eliminatòria en derrotar amb comoditat Andrea Gaudenzi per 4-6, 6-1, 6-1 i 6-1 en 2 hores i 20 minuts de joc. D'aquesta manera, el santeugatenc va sumar la quar-

ta victòria del sis partits en total que s'han enfrontat ambdós tennistes. Va ser en els dobles, però, que el conjunt estatal va assegurar-se l'eliminatòria. Corretja i Balcells van aconseguir el tercer i definitiu punt en vèncer Andrea Gaudenzi i Diego Nargiso per 6-3, 6-4 i 6-1, en 1 hora i 48 minuts de joc.

El santeugatencfa un gran paper i suma dos dels quatre punts del combinat estatal de tennis Amb aquest triomf, Balcells reivindicava la seva condició d'excel·lent doblista, mentre que Corretja desfeia els últims resultats negatius en dobles i sumava la seva primera victòria després de quatre derrotes com a jugador de dobles. L'últim precedent en què la se-

Hoquei

lecció estatal havia assolit una victòria també molt clara va ser l'any 1991 quan va jugar contra Canadà en La Manga del Mar Menor (Múrcia). Amb tot, de les onze vegades que s'han vist les cares Espanya i Itàlia, els italians s'han endut el triomfen set ocasions. Després de la destitució de Manolo Santana com a capità de l'equip estatal de la Copa Davis, l'anomenat G-4 o Projecte 2000 va debutar amb molt bon peu. Els màxims responsables ara de la selecció són JavierZWw Duarte, entrenador d'Alex Corretja. Josep Perlas, tècnic de Carles Moya i Albert Costa, Jordi Vilaró, responsable de Fèlix Mantilla i Juan Avendafio. Duatre, que en aquesta ocasió va erigir-se com el màxim responsable del combinat estatal, va comptar amb Alex Corretja, Albert Costa, Francisco Pato Clavet i Joan Balcells. En la darrera edició de la Copa Davis, Espanya va quedar eliminada en primera ronda davant Brasil i va haver de lluitar per asse-

A/ex Corretja va vèncer al partit d'individuals i també al doble FOTO: X.L.

gurar-se l'eliminatòria al Grup Mundial. En el cas que sigui convocat de nou, Corretja, actual número 26 al rànquing ATP, s'haurà d'enfrontar a Rússia en quarts de final de la Copa Davis i ho farà també en una seu de l'Estat espanyol

encara per determinar. L'equip rus va ser semifinalista en l'edició passada i amb Yevgeny Kafelnikov té un dels equips més forts de la Copa Davis. L'equip estatal no ha sigut mai campió de la Copa Davis de tennis. Aquesta eliminatòria es farà del 7 al 9 d'abril.

P e t a n c a

p a t i n s

El CE Vendrell desfà en Pultím segon de partit deu

EL CP Mira-sol jornades d'imbatibilitat del Patí Hoquei Sant Cugat baixa a la sisena divisió Malgrat la desfeta, els de Lluís Sànchez mantenen la quarta posició Al.KX LOI'KZ -Sant Cugat -

l'n gol del (:E Vendrell en l'últim segon de partit va desfer dissabte passat deu jornades d'imbatibilitat del Patí Hoquei Sant Cugat. Els tic Tarragona van endur-se la victòria per 4 gols a 5. Després d'un parcial d'l gol a 3, el Patí Hoquei va aconseguir capgirar el signe del partit i establir el 4 a 3 quan faltaven tres minuts per al final però els rivals van tornar a remuntar amb dos gols més. Malgrat la desfeta dels vermell-inegres, aquests no perdran la quarta posició ja que el Juneda va perdre també a casa amb L'Hospitalet per 6 gols a 9. D'aquesta manera, cl Patí Hoquei és a 7 punts del líder, el Reus Deportin, i a tres del Monjos, que és tercer però amb un partit menys. Així, els santeugaterics encapçalaran per segona jornada consecutiva la quarta posició a la classificació del grup "A" de Primera Catalana.

El Vendrell va imposar-se dissabte al Pati Hoquei per 4 gols a 5 en un final vibrant

Després del partit, el tècnic del sènior masculí. I .luís Sànchez confessava que aquesta havia estat la primera vegada que com a jugador i entrenador havia perdut un partit en l'últim segon: "Ens ha deixat a tots glaçats". L'entrenador santeugatenc va explicar que està convençut de la reacció aquesta

mateixa jornada dels seus jugadors perquè a aquests "no els agrada perdre ni al parxís". El calendari que ha d'afrontar a partir d'ara el Patí Hoquei Sant Cugat és força assequible si tenim en compte que ha de visitar les pistes del Cornellà i del Vilanova i han de rebre el Casal de

/• () l U: t. DVA KU

r'ARINYES

l'Espluga, 'l'al com ha apuntat Sànchez, "aquests partits cal que els guanyem si volem tomar a agafar una línia ascendent". Respecte als dos punts perduts, l'entrenador local ha considerat tjue "caldrà anar a buscar aquests dos punts davant altres partits més difícils de puntuar".

El Club Petanca Mira-sol, que aquesta temporada ha militat al grup quart de la cinquena divisió masculina, ha perdut la categoria després que no hagi superat amb satisfacció la promoció per a la permanència. A l'anada d'aquest p/oy-qffdc descens, el CP Mirasol va imposar-se a Mira-sol al Farga Sants " B " per 10 a 6, però a la tornada va perdre al barri de Sants de Barcelona per 11 a 5. Quant a la resta de clubs santcugatencs que també participen en les seves respectives categories, totes les entitats locals s'han assegurat la categoria. Així, en categoria masculina, el CP Sant Cugat "A" seguirà a segona divisió, el CP Sant Francesc "A", a quarta divisió, l'Atlètic Sant Cugat "A", a cinquena divisió, el CP Sant Cugat " B " , l'Atlètic Sant Cugat "B" i el CP Sant Francesc "B" a sisena divisió. En fèmines, el CP Mira-sol i el CP Sant Francesc tornaran a jugar a la quarta divisió. /A.L.

Esports

E L S / C A N T O N S Divendres. 11 de febrer deUCOO

H a n d b o l

Taekworsdo

La UE Sant Cugat venç el Sant Esteve i cada cop és més a prop de la salvació Els santcugatencs volen El primer equip de la secció d'handbol de la UE Sant Cugat va tomar a fer un pas de gegant per assegurar-se la categoria diumenge al pavelló municipal en guanyar el Sant Esteve Sesrovi-

El campionat estatal, una de freda i una altra mantenir-se guanyant el Cardedeu i el Gavà de calenta

res per 33 gols a 25. Els santcugatencs, que s'han imposat a casa en els últims tres partits com a equip local, són lluny de les places de descens, concretament a sis punts. Ara són onzens

a dos punts del novè, el GEiEG. Els vermell-i-negres tenen ara dos compromisos molt importants: han de visitar el Cardedeu, últim a la taula, per rebre després el Gavà, penúltim.

ÀLKX LÓPKZ t Cugat -

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va aconseguir diumenge davant el Sant Esteve Sesrovires una "victòria imp o r t a n t " e n el seu camí d e mantenir la categoria. El conjunt santeugatenc va obtenir la tercera victòria consecutiva al pavelló municipal que l'allunya de les dues últimes posicions de descens directe, que ocupen el Cardedeu i el Gavà. Els vermell-i-negres són a sis punts d'aquesta perillosa zona. El conjunt local va desfer-se del seu adversari amb un resultat còmode, 33 gols a 25. L'entrenador de la U E Sant Cugat, Joan Sancho, ha apuntat que "passem per un dels millors moments de la temporada. Des de les vacances de Nadal fins ara l'esperit és un altre i això es demostra amb els resultats. El tècnic està del tot convençut que "si continuem en aquesta mateixa tònica, la permanència està cada cop més a prop". Ara, els vermell-i-negres són onzens a la classificació a m b 13 punts, a només dos del novè, el G E i E G de Girona.

F u t b o l

La UE Sant Cugat va superar diumenge el Sant Esteve Sesruitre.\ per 33 gols a 25 FOTO: EDUARD L'entrenador santeugatenc també ha explicat que guanyar a casa en aquesta categoria és bàsic per salvar la categoria: "S'ha de guanyar a casa perquè el que s'hi perd després s'ha de recuperar fora i guanyar a domicili és molt difícil". D e fet, els locals tenen un balanç a fora molt negatiu.

s a l a

L'Olimpyc perd amb rindiLstrias i s'allunya de les places d'ascens L'Olimpyc La Floresta continua passant el pitjor moment de la temporada després de perdre els tres últims partits de la lliga contra l'Alfa-5, el FS La Almúnia i dissabte passat a casa davant l'Industrias García "B". Els florestans van ensopegar amb un conjunt que lluita per no ocupar una de les últimes posicions a la taula i que ara mateix té 14 punts menys que l'Olimpyc. La derrota per 2 gols a 3 de dissabte al pavelló municipal amb l'equip de Santa Coloma de Gramenet no ha fet variar la quarta posició als de la Floresta, però ara

són a dotze punts del primer classificat, l'Alfa-5, i a tres del tercer, l'Èpic Casino de Terrassa. Després del partit amb l'Industrias García, el tècnic de l'Olimpyc La Floresta va criticar l'actitud d'alguns dels seus jugadors, que va qualificar d"'incomprensible". Ruiz va explicar que "aquest fet no em preocupa, sinó que m'empipa. El tècnic va dir també que "amb aquest partit s'han perdut tres punts molt importants". Aquest cap de setmana, al conjunt florestà li toca descansar. Tot i això, es mantindrà en la quarta plaça sigui quins siguin els resultats d'aquesta jornada. L'altra setmana es desplaçarà a la pista del Corbera, novè a la taula. /A.L.

Dos partits clau Cardedeu, últim classificat, a fora, i Gavà, penúltim, a casa, són els dos propers adversaris a la lliga. Sancho té molt clar que "en cas de guanyar aquests dos partits, molt malament haurien d'anar-nos les coses per perdre la ca-

F u t b o l

FAR/XYES

tegoria . El tècnic també ha apuntat que amb 20 punts el seu equip mantindria segur la categoria. Amb tot, però, podria mantenir-se a Primera Nacional amb menys punts ja que els últims tres classificats haurien de guanyar molts partits per atrapar-los.

El FS Winterthur Sant Cugat va derrotar dissabte a la tarda el Montsant per 5 gols a 4 aconseguint d'aquesta manera la segona victòria consecutiva al campionat. L'entrenador-jugador santeugatenc Jaume Estrada ha explicat que "estem en la bona línia i hem demostrat que cada cop anem a més". L'equip santeugatenc ocupa en aquests moments la sisena posició a la classificació amb 28 punts, a vuit punts del líder que és el La Unión. Segons el tècnic, "el més important és no despenjar-nos de la part alta de la classificació". En aquests

Ducs han estar les esportistes santeugatenques que han participat aquest cap de setmana passat en el Campionat d'Espanya Absolut de taekwondo: Elisenda López (25 anys) i Erika Castaneda (19 anys), campiona i subcampiona en pes ploma al campionat català. Però no totes dues van tenir la mateixa sort: la primera va obtenir la medalla d'argent (en caure davant Sònia Reyes, de Castella-la Manxa), una posició de la qual López reconeix estar "satisfeta". Castaneda, però, va sortir lesionada del segon combat: "la meva contrincant", assegura la jove santeugatenca, "em va colpejar al cap quan em col·locava bé les proteccions", una acció que tant Castaneda com López han reconegut "molt poc esportiva". La jove taekwondista espera estar recuperada de les cervicals per al proper campionat, l'universitari, que es realitzarà a finals d'aquest mes: "si no em fa gaire mal", assegura, "competiré".

Rugbi

El Sant Cugat s'imposa al Torneig d'Egea

s a l a

El Winterthur desitja atrapar el Barca amb una victòria a domicili Cugat -

A.B. M . - Alacant / Sant Cugat -

m o m e n t s , els s a n t c u g a t e n c s compten amb un balanç a la lliga de nou victòries, un empat i sis derrotes. El proper compromís dels santcugatencs els durà dissabte a la tarda a jugar a la pista del FC Barcelona "B". que tan sols suma tres punts més que l'equip local. L'entrenador vermell-i-negre ha reconegut que "és l'equip que m'agrada més del grup i serà molt difícil guanyar-los, però si els hi sabem jugar els podem sorprendre". Per aquest enfrontament amb el FC Barcelona "B", Jaume Estrada podrà tornar a comptar amb els sancionats Carlos Sànchez i Alberto. /À.L.

- Sant Cugat -

Els equips de base del Club de Rugbi Sant Cugat van obtenir el cap de setmana passat uns resultats extraordinaris en el seu desplaçament a Aragó on van jugar un torneig de caràcter amistós. El CR Sant Cugat es va acabar, imposant en tots els partits que va disputar a la localitat d'Egea de los Caballeros (Saragossa). Tots els e q u i p s santcugatencs van enfrontar-se a un combinat de dos conjunts d'Aragó. Els benjamins del CR Sant ( àigat van vèncer 2 a 6, els alevins 1 a 5. els infantils 2 a 8, i finalment, els cadets 7 a 17. Dissabte al matí, se celebrarà a les instal·lacions del Júnior una trobada en categoria benjamí i aleví de diversos equips que jugaran enfrontaments amistosos. D'altra banda, el conjunt infantil de l'entitat santeugatenca també participarà en una trobada que se celebrarà dissabte al matí a Sant Boi. /A.L.

Esports

E L S /CATSTOÍNS Dtvmdirs.

11 <li khrr

rí/.ViV

k ^*

FUTBOL 1a Catalana

2a Div. Aleví

Cadet femení

12.00 Júnior-Sant On i r/c nUí 11.15 PB Sant ( ii^at-l .unien l^.i^l

16.00 \ Y. S. Cug.it-Mas Ram ulsl

1 2 . 0 0 Sant Ciigat-P.ilai'riigcllldg)

l a Div. Benjamí

2a Regional

10.00 PBS.Cugat- « B - L a Romànicauk) 13.(M) Fontetcs-Sant Cugat »B- ids) 1 0 . 3 0 Andakicía-PB Sant (iugat ids)

FUTBOL SMIM

Preferent Pre-benjamí

2 0 . 1 5 Barcclona-W. Sant Cugat (ds) Olimpyc Floresta (descansa)

1 2 . 0 0 La Planada-I.a Farga (dgi

3a Regional 1 7 . 0 0 P. Sau Pedro-Júnior (dgl 12.0O Mira-stil Adcsa-( lamí Vell <dg> 1 2 . 0 0 l'B Sant (àinat-Sunt Andreu Ulg)

1 2 . 3 0 PB Sant Cugat-Fontetes (ds) 1 l.OO Sta. Perpctiia-Sant Cugat (ds)

1a Div. Pre-benjamí

Preferent Juvenil

Sant ('ugai-I .a ('.oncòtdia

1 1 . 3 0 Sallent-Sant Cugat (dg)

2a Div. Femení

2a Div. Juvenil Júniot-Sant Cugat Badia-PB Sant Cugat

16.15 17.45 09.30 10.00

Júnior 15.30 PH Sant Cugat-Laictà (ds)

2a Cat. Juvenil f e m .

Juvenil

La Roca (descansa)

19.30 ('.erdanyola-PH Sant Cugat (ds)

1a D i v i s i ó

1a Catalana Cadet

Infantil

1 6 . 1 5 Sport Caravaning-Chcss (ds)

16.45 l ' E Sant Cugat-Gavà

1a Divisió femení

2a Catalana Cadet

1 0 . 3 0 Sant Feliu-PH S. Cugat-.A.· (ds) 1 4 . 0 0 PH S. Cugat«B»-Hospitalct (ds)

1a Nacional «A»

Femení base

Juvenil femení

W. Sant Cugat (descansa)

Hospitalct-CV Sant Cugat

1 6 . 0 0 UE Sant Cugat-Wïnterthur (ds)

2a Div. Infantil

1a Div. Aleví 1 0 . 0 0 Cerdanyola-Sant Cugat (ds) 0 9 . 3 0 Sant Cugat-Jabac C. Jofresa (dg) 1 2 . 0 0 Terrassa-PB Sant Cugat (ds)

Cadet femení CV Sant Cugat «A»-Winterthur CV Sant Cugat «B» (descansa)

2-1

2a Regional l ,a Farga-I ,lano Sabadell

2-3

3a Regional Montserrat-Mira-sol Adesa Camí Vell-PB Sant Cugat

t-0 1-4

1a Divisió

1 0 . 3 0 l ' E Sant Cugat-LSG (dg)

Infantil

RC Polo-Júnior

1 2 . 0 0 La Mercè-UE Sant Cugat (ds)

1 0 . 1 5 Olimpyc Floresta-S. Vicenç (ds) 10.00 Martorell-W. Sant Cugat (dg)

19.00 l'E S. Cugat «A»-Sabadell «B» (ds) 17.30 l'E S. Cugat -B-Verge de Neus (ds)

Gavà-Sant Cugat

2-0

Preferent Juvenil Sant Cugat-Tortosa

1-2

Aleví

3-2

Terrassa-Sant Cugat >C • Sant Cugat-Jafrac Mollet-PB Sant Cugat

1-12 0-2 7-0

3-1

4-0 3-2 6-0 l-l

1-0

l a Nac. femení 0-3

2-1

1a Catalana CV Sant Cugat-Llars Mundet

Champion Floresta-Intercostas

Olesa-Mas Janer Montomés-W. Sant Cugat Castellbisbal-Les Planes

P H Sant Cugat«A»-GEiEG Ina S. Just-PH Sant Cugat«B»

CV Rubí-CV Sant Cugat

2a Divisió «A»

0-3

5-5

Juvenil femení

Femení base

11-5 2-9

Aleví PH Sant Cugat-GEiEG

4-17

Benjamí PH Sant Cugat «A»-Sant Feliu

4-1

Prebenjamí

CV Sant Cugat-Sant Martí 1-6 6-1 8-1

Sentmenat-W. Sant Cugat

3-1

Cadet femení

Gelida-PH Sant Cugat «B» P H Sant Cugat «A» PH Sant Cugat «C»

2-3 descansa descansa

Hospitalet-CV Sant Cugat «A» 3-0 CV Sant Cugat «B»-Santa Maria P i . . . 3-0 Col. Martí-CV Sant Cugat «C» 2-1

3-0

VV. Sant Cugat-Montsant

W. Sant Cugat

ESQUAIX

3-5

1a Categoria

HOQUEI HERBA

C N Catalunya-Sant Cugat «B»

descansa

0-4

Veterans

1a Divisió Línia 22-Júnior

4-4

Sant Cugat «A»

descansa

l a Catalana 3a Catalana «B» UE S. Cugat «B»-S. Ramon Sant Cugat -A» -Sant Medir Sant Cugat <.B» -Can n'Oriol

75-61 69-53 47-74

2a Catalana femení 39-34

5-3

2a Div. Infantil

l a Div. A l e v í

VOLEIBOL I -2

Cadet

1a Div. Infantil

PB Sant Cugat-Esc. Bonaire Los Merengues-Mira-sol Sant Cugat

1a Divisió Vilassar-Chess

2a Div. Juvenil

2a Div. Femení

Santpedor-UE Sant Cugat San Julíàn-PB Sant Cugat

1 4 . 0 0 UE Santboiana-Sant Cugat (ds)

T *: T ::S;:

2a Divisió fem. «B» 3-1

Cadets

l'E Sant Cugat-Lleida .. (ajornat pel 25.2)

Preferent Infantil Unific. Llefià-Sant Cugat

Sant Cugat-Andalucía

1 2 . 0 0 Sant Cugat «A»-Martorell (dg)

PATINS

1a Catalana

Olimpyc Floresta-Transportes

BÀSQUET

2a Div. Cadet Sant Cugat-Can Rull Sant Cugat-S. Lorenzo F. Sabadell-PB Sant Cugat E. Cerdanyola-Mira-sol

Preferent Pre-benjamí

2-2 1-1

1a Div. Cadet PB Sant Cugat-Ripollet

6-3 0-6 l-l

RUBGI 3a Categoria

HOQUEI

Mas Janer «A»-Navareles

Roureda-Sant Cugat Can Rull-PB Sant Cugat PB Sant Cugat-Pajaril

Sant Cugat «B»-Metasport's (dl-dv)

HERBA

Camp. Cat. femení

1a Divisió femení

1a Div. Benjamí

PB Sant Cugat-Fígaro

2a Div. Juvenil Sant Cugat-Lepamo PB Sant Cugat-Can Oriach

3-0 12-0 2-1

Pre-benjamí

Veterans

HOQUEI AD Rimas-Júnior

Cadet

ESQUAIX 3a Categoria

3a Divisió

Castellar-W. Sant Cugat Olimpyc Floresta-Vilamajor

Sant Cugat-Andalucía PB Sant Cugat-San Lorenzo Cerdanyola-Sant (aigat

1a Catalana

12.00 PH Sant Cugat «A»-Mataró (ds) 11.00 P H S. Cugat « B - S e n t m e n a t ( d s ) 11.00 PH Sant Cugat «C-Igualada(ds)

12.45 Castellar-W. Sant Cugat (dg) Olimpyc Floresta (descansa)

d E S n

FUTBOL

Prebenjamí

l a Catalana

Cadet

Júnior femení

0 9 . 3 0 Ripollet-PB Sant Cugat (ds) 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Castellar (ds) 1 0 . 0 0 Mira-sol A.-Can Parellada (ds) Roureda-Júnior

1 2 . 0 0 CV Sant Cugat-Quart Poblet (ds)

2a Div. Juvenil

17.00 Mas Janer-Castellbisbal (ds)

Júnior

13.00 PH Sant Cugat «A-Ina S. Just (ds) 12.00 P H S. Cugat «B»-Sentmenat (ds)

l a Nac. femení

Arenys-CV Sant Cugat

1 2 . 3 0 Viladecans « B - U E S. Cugat (dg)

1 6 . 0 0 PB Sant Cugat-Barberà (ds)

Benjamí

VOLEIBOL

1a Catalana

2a Catalana femení

1a Div. Infantil

Valls-Sant Cugat

15.30 Sant Feliu-PH Sant Cugat (ds)

1 2 . 3 0 Santpedor-Mas Janer (dg) 1 2 . 1 5 W. Sant Cugat-Olo (dg) 1 7 . 3 0 L e s Planes-Montomés (ds)

1 7 . 3 0 Sabadell-UE S. Cugat «A» (ds) 19.30 Elvira Cuyàs-Sant Cugat «B» (ds) 17.00 Sant Cugat «B- -Can Parellada (ds)

1 8 . 0 0 Sant Cugat-Mercantil (ds)

Aleví

l T E Sant Cugat-Terrassa

2a Divisió fem. «B»

3a Catalana «B»

Preferent Infantil

PI I Sant Cugat (descansa)

BÀSQUET 1 7 . 3 0 Les Corts-UE Sant Cugat (ds)

S. Sabadell-Sant Cugat (ds) PB Sant Cugat-Mercantil (ds) K. Sabadell-Sant Cugat (dg) Mira-sol -La Romànica (dg)

Fèmines

l a Cat. Juvenil

Olimpyc Floresta-Rodenc At. (dg) Big Tony's Llinars-Champion Floresta

2a Div. Cadet

l a Divisió nacional Cardedeu-LE Sant Cugat

2a Divisió «A»

1a Div. Cadet 1 7 . 4 5 Sabadell-CKF Sant Cugat (ds) 1 1 . 3 0 San t Quirae-PB Sant Cugat (ds) 1 1 . 0 0 Júnior-Jabac (dg)

19.00 Corncllà-PH Sant Cugat (ds)

Sant Andreu-l'E Sant Cugat

0 9 . 0 0 Mas Janer « A - R Andorra (dg)

1 6 . 0 0 Kontetes-PB Sant Cugat (dg)

HMmOBÚL

0-3 2-2 descansa

FUTBOL

SALA

HOQUEI

l a Divisió Nacional

1a Catalana

UE Sant Cugat-Sant Esteve

PH Sant Cugat-Vendrell

33-25

l a Cat. Juvenil UE Sant Cugat-Sant Quirze

17-17

PH Sant Cugat

2a Cat. Juvenil f e m .

Júnior

l ' E Sant Cugat

Ina Sant Just-PH Sant Cugat

descansa

1a Catalana Cadet 2-3 5-4

PATINS

PH Sant Cugat-GEiEG

22-30

Infantil

TAULA

3a Nacional U E Sant Cugat-Sant Andreu

4-0

4-5

1a Provincial Igualada-UE Sant Cugat descansa

2-4

4-0

2a Provincial U E Sant Cugat-Barcino Arenys-UE Sant Cugat

1-4 4-3

Juvenil

Juvenil 23-26

2a Catalana Cadet Malgrat-UE Sant Cugat

TENNIS

Fòmines

La Roca-UE Sant Cugat

1a Nacional «A» Olimpyc Floresta-I. García W. Sant Cugat-Monsant

HANDBOL

53-35

UE Sant Cugat

descansa

Infantil U E Sant Cugat-Bagà Petrocat

0-5

Esports

ELS ;ÍCA|V"U!NS Divendres, II de febrer del 2000

T e r c e r a Regional G R U P 14

fWTSOfc

Segona Catalana

Montserrat-Èpic C a s i n o

6-5

Sant Cugat-Vendrell

4-5

G R U P 1 Femení

Tallers-Sicoris C

4-4

Rubí-Manresa

2-1

Martinenc-Cornellà C P Monjos-L'Espluga Reus Dep.-Vilanova

5-2 0-0 8-4

Primera Catalana Masnou-Palafrugell Valls- S a n t C u g a t Júpiter-Granollers Prat-P. Mafumet Vilassar-Castelldefels . . . Vilafranca-Peralada Ripollet-Gramenet B Cerdanyola-Andorra Santboià-Sant A n d r e u . . . Manresa-Igualada

0-1 2-1 2-1 2-1 .4-0 2-0 3-3 2-1 .0-1 2-0

Pueblo Nuevo-San Lorenzo .0-6 Can Boada-Les Fonts 1-1 Rubí-P. San Pedró Montserrat-Mira-sol A

2-3 1-0

Camí Vell-PB Sant C u g a t . . .1-4 Sant Quirze-Depuradores . . .1-6 R. Llorens-Matadepera .anul·lat S. Andreu-Castellbisbal .anul·lat Júnior-Ol. Can Fatjó suspès

APB«B.»·JMSantGervasi . .42-41 .66-70 Olesa-L'Hospitalet Viladecans «A»-Martorell .61-31 C E S B - J o s e p T o u s . . . . .46-44 Sant Martí-Construccions .55-66 Viladecans «B»-S. Nicolau 68-79 Santpedor-UE S. C u g a t .39-34 Bellsport-Vilanova . . . .32-40

Hospitalet-Alfa 5

3-5

Corbera-Almunia

3-1

Olimpyc Floresta-Industrias G. 2-3

Eq.uln

PJ..PG

St. A n d r e u

Júpirer

.PE. . .PP .....GF... GC ,R«ti.

54 46

PJ PC

S.Andreu

Júnior

Punta

21 41

Vilassar

Mira-aoIA. 1 8

Vilafranca

R.San Pedró 18

Gramenet Ccrdanvula

23 23

36 35

Rubí

Can Fatjó

II 11

.36 29 28

Peralada

San l^orenzo 18

Manresa

C a n Boada

.50

Santboia

Montserrat

Prat

Depuradores 18

Ripollet

l>cs Fonts

R.Llorens

1». M a f u m e t 23 Palafrugell

Castelldclfcls 23 Masnou

P B S Ciutat 17

C a m í Vell

RNuevo

SantQuirve

Valls

Igualada

Granollers

Andorra

S a n t Cugat 2 3

La propera (13 de febrer): Manresa-Masnou; Igualada-Santboià; Sant Andreu-Cerdanyola; Andorra-Ripolleç Gramenet-Vilafranca; Peralada-Vilassar; Castelldefels-Prat; R Mafumec-Júpiten Granollers-Yalls; Sant Cugat-Palafrugell.

La propera (13 de febrer): Depuradores-Pueblo Nuevo; San LorenzoCan Boada; Les Fonts-Ramon Llorens; Matadeperenc-Rubí; San Pedro-Júnior; Can Fatjó-Montserrat Mira-sol-Camí Vell; PB Sant Cugat-Sant Andreu; Castellbisbal-Sant Quirze.

Segona Regional

Primera Catalana

GRUP 5

GRUP 2

Tibidabo-25 Setembre

6-0

Ripollet-La P l a n a d a La Farga-Llano Mil·lennari-Cerdanyola . . S a n Pedro-M. Egara L a Romànica-Castellar . .

3-0 2-3 .0-1 2-2 .4-3

Sabadell-Can Rull Barberà-Montbui Badia-Juan X X I I H

1-1 3-2 2-1

Eouip

Grup Barna-Andorra

. .72-59

C a l d e s « A » - N . Sabadell 67-55 Sedis «A»-Sf. T e r r a s s a N . Terrassa-Les Corts

.77-88 .77-59

Ripollet «A»-Sant Pere 101-121

51 25

63 22

Sicoris

Juneda

60 22

Kpic C a s i n o

Mollerussa

Marrinenc

Ina Sant Just

Vila-seca

Hospitalet

Cornellà

Vendrell

Punta

PC PP

-Sant Pere

1385

1239

Cerdanyola

Andorra

1339

1210

25 Setembre Sabadell

211 211

12 III

2 4

6 6

46 45

37 39

3« 34

N . Terrassa

Sf. ïerrassa

6 7

1155

1096 1167

28 28

La F a r t a

Rubí -A-

1337

1297

l.d Planada

211

G r u p Barna

1266

1180

1199

1230

nhidjfxi

11. Cerdanyola

Badia

l E S . liifoit

M. Kgara

Sedis

SanPedm

2(1

i^es (XUTS

1303

1287

1187

1217

Sant Medií

1213

1283

211

(baldes "A.

1055

1145

Montbui

2(1

Ripollet - A -

1300

13%

l.a Romànica 2 0

N . Sabadell

1201

1187

Ripollet

Lleida

1140

1131

Llani,

41)

Castellar

Millcnnan

Sant Jordi - A -

6 1

10 17

927

1318

X24

Consruccions

10X1

866

Santpedor

795

677

Corbera

Industrias G.

Manresa

3 5

4 8

Bellsport

XI3

799

Vilanova

892

879

TallcisC.

Viladecans «A- 17

850

XX6

C N Sabadell

Sant Nicolau

950

9X4

Montserrat

APB

754

X35

Rubí

GKSB

803

784

Hospitalet

Viladecans . R . 17

983

1022

Sant Martí

834

915

Martorell

819

946

I E S . Cugat

733

968

Sant G e n asi

653

X42

La propera (12 de febrer): N. Sabadell-La Murga; Èpic Casino-Pol. Andorra; Sicoris-Montserrat; Manresa-Tallers; Alfa 5-Rubí; La Almunia-Hospitalet; Industrias G. Corbera.

La propera (13 de febrer): Martorell-Olesa; L'Hospitalet-Sant Gervasi; Vilanova-Santpedon UE Sant Cugat-Viladecans «B»; Sant Nicolau-Sant Martí; Construccions-CESB; Josep Tous-Viladecans «A»; Bellsport-APB.

L'Espluga

(I II

Geniol el Pla

1 12

Calafell

1 12

Vilanova

117

HOQÜEJfffiRBA

Divisió d'Honor Femení Primera Nacional A

L a Unión-Elèct C i e m L'Esclop-Llopart 3 W. Sant Cugat-Montsant Sant Andreu-Barcelona

4-2 .5-4 5-4 6-4

Caldes-Babar Català Metalnox-Vilassar Manacor-Gràcia

4-6 7-7 7-3

C l ) Terrassa 11

\JÍ Union

.56 34

GC Punta

Manacor

Vilassar

Barcelona

61)

Babar Ca tal;

V . Sant Cugat

Punta

Elèctrica Ciem

La Roca

449

371

Gracia

Sarria de Ter 16

425

3X5

L'Esclop

16 16

Manyanet

422

3X5

Montsant

Laminados

437

416

Llopart 3

Castelló

387

367

Metalnox

Sant Esteve

414

420

Caldes

Tres de Mavn 16

415

421

Maxon

València

363

380

Sant Andreu

GKiKG

417

425

Bordils

362

378

I E S . Cugat 1 6

418

436

Cardedeu

16 16

4 2 I

0 3 2

375

I 1 13

3X0 383

435 405 423

La propera (13 de febrer): Bordils-GEiEG; Ciudad Encantada-Sarrià de Ter, Tres de Mayo-Sant Quirze; Sant Esteve-Castelló; Cardedeu-LK Sant Cugat: Gavà-La Roca; València-Laminados.

Primera Nacional A

La propera (12 de febrer): Maxon-Elèctrica Ciem; Las Palmas-Llopart 3; L'Esclop Monsant; Sant CugatBarcelona; Sant Andreu-Babar Català; Caldes-Vilassan Metalnox-Gràcia; Manacor (descansa).

H0<8iei PATï«S

Valdeluz

R.Sociedad

Sardincro

C l u b ( í a m p o 11

Ar. Terrassa

l'..Sevilla

RC Puln

ClubKcara

Júnior

Equip

La propera (12 de febrer): Hospitalet-Vila-seca; Calafell-Juneda; Vilafranca-Genioel Pla; Vendrell-Mollerussa; Comellà-Sant Cugat; Casal l'Espluga-Martinenc; Vilanova-CP Monjos; Reus Dep.Ina Sant Just.

GRUP 6

FUTBOL SALA

La propera (13 de febrer): Sant Jordi-Caldes; N. Sabadell-Grup Barna; C. Andorra-lï. Cerdanyola; Sant Medir-Ripollet; Sant Pere-N. Terrassa; Les Corts-UE Sant Cugat; Lleida-Sedis Mausa; Sferic Terrassa-Rubí.

La Murga

La propera (13 de febrer): Juan XXIII-Tibidabo; 25 de Setembre-Ripollet; La Planada-La Farga; Llanó-Mil·lennari; E. Cerdanyola-Lumen; Maurina E.La Romànica; Castellar-Sabadell; Can Rull-Barberà; Caldes-Badia.

990

Gavà

Can Rull

S a n t Q u i r z e 16

Juan XXIII

28 27

L'Hospitalet

1 2 6 1 1197

Pol. Andorra

1.306

Punta

Baibcti

816

Rubí «A»-Sant Jordi «A» .61-43 U E S. C u g a t - L l e i d a . .ajornat

918

U . C e r d a n y o l a - S . Medir 6 2 - 9 2

P H Sant Cugat

Sarrià de Ter-Bordils 29-21 GEiEG-València 24-28 Laminados-Gavà .25-22 La Roca-Cardedeu 21-19 U E S. Cugat-S. Esteve . . 3 3 - 2 5 Castelló-Tres de Mayo 24-24 Sant Quirze-Manyanet . . .26-27

49 26

Cl" Monjos

Primera N a c i o n a l GRUP C

GC P U M S

Almúnia

BÀSaMET

GF 102

GC Punta

907

Josep Tous

KIS2

Viljfranta

104

Olesa

Punto

PJ PG

Reus Deportin

PJ PG PE PP

Equip

Alfa 5

Otimpyr Flor. 16

Equip

Punta

La propera (9 d'abril): Júnior-Universidad Sevilla; R. SociedadClub de Campo; RC Polo-Club Egara; Sardinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

Primera Divisó Masculí Club Egara-Polo Auetic 1952-AD Rimas C a n Salas-At, Terrassa Barceloní S.-EHC

2-1 0-1 2-1 1-6

Pedralbes-Honigvogel Línia 22-Júnior

1-1 4-4

Equip

P J PG

Punta

Ar. Terrassa

KHC

.36

Atlètic 1952 15

Júnior

HonievoKcl

C l u b Keara

C a n Salas

Polo

A I ) Rimas

16 10

Línia22

Primera Catalana

l'edralbes

GRUPA

Barceloní

GRUP 5

Ina Sant Just-Vila-seca Juneda-Hospitalet

0-1 6-9

PoL Andorra^CN Sabadell . 3-1

Geniol el Pla-Calafell Mollerussa-Vilafranca

0-0 7-3

La propera (12 de febrer): Rimas-Júnior; Polo-At. 1952; Honigvogel-Club Egara; EHC-Pedralbes; At. Terrassa-Barceloní S.; Can SalasLínia ZZ.

Esports

VOUBBOL Primera Nacional Femení G R U P B Rubí-Sant Cugat

E L S í C A N T O N S Divendres, II de febrer del 2000

Sani Cugat

IH 27

[lla Sant Jordi

4(1

14 26

Algaida

25 -5 M

Algar

Santa Coloma

.11

31 11

0-3

Algaida-Algar

2-3

Dolores-Terol

3-2

Hortons-Univ. Alacant

0-3

Ciutadella-Algar

3-0

Quart-Illa S a n t J o r d i

2-3

Equip

SP Punta

tjuàn

lí> 21

l'rm Alacant.

16 27

Ciutadella

26 21

RuM

4(1 19

Dolores Hortons

La propera ( 1 2 d e febrer): CV Sant Cugat-Q. Poblet; Illa Sant Jordi-Dolores; Algar S u r m e n o r - H o r t o n s ; Univ. Alacant-Algaida; Santa ColomaRubí.

Infantil masculí

FUTBOL A-7

11.30 (:cntre ()hert-Avenç (ds) 0 9 . 0 0 Àgora-Cavull Bernat (ds)

Femení

Infantil femení 1 0 . 1 5 Afiora -Torre del Palau (ds) 10.15 (àstcllbisbal-l 'F. Sant Cugat (d.s) 10.15 IKS Matadepcu-Avençldsi

Aleví masculí 10.00 1)9.00 12.00 13.00 10.00 11.00

Sant Jordi «A-Santa Isabel (ds) Ferran (:iua-Regina Carmeli (ds) Pins del Vallès-Avenc (ds) Joan Maragall-Pure/a de Maria (ds) Centre Olx-rt-Catalunva (ds) Sant Jordi •• H-l'la Farreras (ds I

Aleví femení 1 3 . 0 0 Avcnç-Sant Jordi (ds)

Benjamí 11.00 13.00 09.00 09.00 11.00 10.00

Pins del Vallès-Mansts Rubí ids) Verdaguer-Avenc <ds) Catalunva «N-Pla Farrera* (ds) Pins defYallòs-Sant Jordi «A» (ds) l.a Floresta-Sant Jordi -B» (ds) Santa Isalx.-1-Catalunva «A- (ds)

BÀSQUET 44-25 36-51 2-0 24-32 59-44 2-0

Aleví masculí Sant Jordi «A»-Ferran Clua 59-16 Pins Vallès-Santa Isaltcl 44-35 Avenç-Regina ('armeli 47-38 Joan Maragall-Centre Obert 44-44 Sant Jordi ·<B»-í>ore/a de Maria . . . .2-0 Pla FarTeras-Catalunya 2-0

Aleví femení Col. Carme-Avenç

33-20

Benjamí Verdaguer Maristes Rubí Catalunya «B»-F"erran Clua Pins Vallès-Avenç Sant Jordi -A»-Pía Farreras Santa Isabel-Sant Jordi «B» Centre Obert-Joan Maragall Collserola-Cataliniya -A« Regina Carmeli-Agora

Liceo Egara-EE Foiró «B» (ds) EE Foiró «A-Mira-sol (ds) Maurína Egara-La Farga (ds) Escola Pia «A»-Avenç idsi

54-15 22-32 33-29 52-18 23-15 0-2 21-22 51-8

Alta S.S.

~l 2 0 0 . 0 0 0 p t e s . s u p e r a b l e s

II)

C e u Inefc-Axxon

3-1

Santa Coloma

3-2

Arenys

Mongat

A r e n y s - A t Segre

. . .0-3

C V Sant Cugat-Llars Mundet .0-3 Martorell-Montgat

3-1

taaip

iy,_. PO rr

se.

»•>•«•

Almacelles

S. Pere i S. Pau

Ceu Inefc

At. Segre

Martorell

S. Cugat « B - N Terrassa «C» (ds) Àgora «C-Jabac C. Jofresa »B. (ds) Sagrat Cor-Sant Cugat «A»(ds) Vedruna-Àgora «C»(ds) San Cristobal «C-Agora «B- (ds) Maurina Egara «B·-Júnior(ds) Àgora «A—Maurina Egara «A» (ds)

A-11

La propera ( 1 3 d e febrer): Martorell-S. Pau i S. Pere; AlmacellesArenys; At. S e g r e - C e u Inefc; M o n g a t Sant Cugat; Llars Mundet-Santa Coloma; Axxon-Prat «A». TEWÍS TAULA

N o u Barris-Ripollet Sant Cugat-Sant Andreu Falcons-Horta El Ciervo-Ateneu PJ

«•H»

4-0 4-0 4-0 4-1

?° . T..*T

UE Sant Cuitat

KlCicrvo

Falcons

Ateneu

Ripollet

St. Andreu

Nou Barris Horta

11 II

1 2

10 9

8 12

37 35

10 9

La propera ( 1 6 d e febrer): Horta-Nou Barris; Sant Andreu-Ateneu; Ripollet-El Ciervo; 11E Sant Cugat-Falcons Sabadell.

Tercera Nacional Grup 1

10.00 Verdaguer «A>-Ferran Clua «A» (ds) 1 3 . 0 0 Avenç «A» (descansa)

Infantil 1 2 . 0 0 Thau-Rubí Norte (ds) 1 3 . 0 0 AV El Pinar-Avenç (ds)

Benjamí

Aleví 1 2 . 0 0 Les Planes-Joan Maragall (ds) 0 9 . 0 0 Montserrat-Balmes (ds) 1 0 . 0 0 Ferran Clua-Rubí N . «B» (ds) 12.00 Santa Isabel-Liceo Politècnic (ds) 1 3 . 0 0 Joan Maragall-Col. Europa (ds)

09.00 11.00 13.00 12.00 10.00

Ferran Clua «C-J. Maragall «B» (ds) S. Isabel »B»-Catalunva «A» (ds) J. Maragall «A-Torrcïa Llebre (ds) Catalunva «B»-Santa Isabel «A» (ds) Ferran Clua «B-Avenç (ds)

VOLEIBOL Juvenil femení 09.00 A. Ferrer-V'iladecavalls (ds)

Cadet femení

Benjamí

Infantil

1 2 . 0 0 CV Sant Cugat-Viladecavalls (ds) 11.00 Terrassa «B-Agora (ds)

10.00 J. Can Jofresa-Avenç (ds) 12.00 Col. Europa-Thau »B» (ds) 10.00 S. Pere Lumen-La Farga «B» (ds) 1 0 . 0 0 C N Terrassa «B-Mirasol «B» (ds) 10.30 Júnior-Viladecavalls (ds) 13.00 EE Foiró-JabacC. Jofresa «A-tds) 10.00 Rubí «A-Thau «A- (ds) 11.00 Castellbisbal « B - L a Farga »A- (ds) 10.00 Sagrat Cor-Avenç .<B» (ds) 0 9 . 0 0 Sant Cristobal «A-Avcnç «A» (ds) Mira-sol «A» (descansa)

Cadet

12.00 13.00 12.00 10.00 11.00

FUTBOL A-7

FUTBOL A'l

FUTBOL

SALA

10.00 Leonardo da Vinci-Èpic Casino (ds) 11.00 Maristes-EE Foiró (ds)

Juvenil 1 1 . 0 0 I E S Angeleta F.-Can Fatjó (ds)

Aleví Maristes «B—EE Foiró «B» Castellbisbal-La Farga EE Foiró «A—Maristes <• ASchola «A—Mira-sol Les Fonts «A—Avenç

14-4 8-1 4-5 0-2 0-2

Benjamí Avenç «C»-Escola Pia «C» Thau -B»-Can Jofresa «B» San Lorenzo «B—Col. Europa Can Fatjó « C - L a Farga «B» Mira-sol «B-Pere Viver «BCan Tries-CF Júnior Mira-sol «A—Escola Pia «A» Dosa Salesians-EF. Fuiró Thau «A—San Lorenzo «A» La Farga «A—Rubí -A» Avenç «B-Castellbisbal «B» Avenç -A—Castellbisbal «A»

d-2 2-0 2-0 2-0 0-2 2-0 0-2 1-1 2-0 0-2 2-0 0-2

Pre-Benjamí Àgora « D - S a n Cristobal «DSant Cugat «B-Can Jofresa «B» CN Terrassa •C»-Sant Cugat «A» Sant CristobaI%«C»-Júnior Col. Vedruna-Agora -B» §ant Llorenç-Agora «C~ Àgora «A—Matadepera

••. f

0-2 0-2 2-0 0-2 0-2 0-2 0-2

W.B-

• Experiència minima de 2 anys • Haver treballat amb suport informàtic • Comptabilitat • Nivell all d'anglès • Vehicle propi • Lliure servei militar • Edat entre 25-35 anys Enviar CV. al fax: 93 588 14 39

Àgora-EE Foiró

FUTBOL

Blanxart-I^eonardo da Vinci (ds) Arnau Cadell-Suria (ds) Avenç-Rubí «A»(ds) Col. Viaró-Èpic Casino (ds) Centre Obert-Rubí «B». (ds)

11-2

Infantil femení 1 1 . 0 0 Angeleta Ferrer-El Pinar (ds) 12.00 Sagrat Cor-Avenç (ds) 10.00 Les Planes-Àgora (ds)

Aleví

Aleví 1 1 . 0 0 Pau Casals «A»-Avenç -B» (ds) 0 9 . 0 0 Agustí Bartra-Ferran Clua «B» (ds) 1 3 . 0 0 Ramon i Cajal «B»-Catalunya (ds) 12.00 Ramon i Cajal «A-Avenç «C» (ds)

Ramon y Cajal «A»-F. Clua «B» Verdaguer «A»-Catalunya Ferran Clua «A—Avenç «C» Avenç «A»-Verdaguer «B»

Masculí 6-1 6-2

Empresa de Rubí

3(1

Llars Mundet

10.30 Àgora-Sant Francesc (ds) 0 9 . 3 0 Matadepera-EE Foiró (ds)

B U S C A ADMINISTRATIU/IVA "1 C a r n e t s B l i C

NANOBOL

D Zona Sant Cugat i Rubí

Masculí

Femení

Infantil femení IES Santa Eulalia-Agora l'K S. Cugat-Cult. Pràctica Avcnç-IFSV'allparadís

09.00 13.00 09.00 09.00

CV S. Cugat

FUTBOL

Aleví

Júnior-Dosa. Salesians Escola Pia-Àgora

Infantil masculí Dosa Salesians-Centrc Obert •\venç-Cast,ellliishal Sant Jordi-Agora

12.00 Àgora-Cavall Bernat (ds) Júnior (descansa)

Axxon

3-1

13.00 13.00 11.00 12.00 10.00 11.00 12.00

BÀSQUET

Prat - A -

S. P e r e i S. P a u - P r a t

Pre-Benjamí

12.00 Centre Obert-Agora (ds) 10.00 Collserola-Regina Carmeli (ds)

::£:? e;:;:»;; *;: R: G * :l;

Masculí

Santa Coloma-Almacelles

Terol

Primera Catalana

6-2 0-8 6-2 7-1

Benjamí Ferran Clua «C»-F. Clua «A» 8-0 J. Maragall «A»-Catalunya «B» 8-0 Ferran Clua «B»-Torre Llebre 8-90 Santa Isabel «B--J. Maragall «B* .. .ajornat Avenç-Santa Isabel «A» ajornat

SALA

Cadet KEFoiró-Col. ElCim I .eonardo da Vinci

10-4 descansa

VOLEIBOL

Juvenil IES Angeleta F.-Frankfurt Aleman

Infantil Avenç-Bullidor

13-1

Juvenil femení Angeleta Ferrer-Montserrat Roig

1-2

Cadet femení Çol. Martí-CV Sant Cugat Àgora-IES Santa Eulàlia

HANDBOL

2-1 0-2

Infantil femení

Infantil Rubí-Leonardo da Vinci Avenç-Maristes Rubí Col. Martí-Centre Obert Ramon i Cajal fm.-Col. Viaró Col. Carme «A—Arnau Cadell

24-30 33-3 0-2 6-33 ajornat

Aleví Viaró-Joan Maragall La Floresta-Collserola Ramon y Cajal «B-Avenç «B»

6-2 8-0 0-8

Angeleta Ferrer-Sagrat Cor El Pinar-Col. Martí , Nicolau Copèrnic-Col. Avenç Rubj « C - U R E Les Planes C E Àgora-Col. Carme

2-0 0-2 2-0 0-2 1-2

Aleví Pla Farreras-URE Les Planes J. Maragall -A-Ferran Clua «B. Cultura Pràctica-La Floresta Col. El Pinar

0-2 2-0 2-0 descansa

09.00 Les Planes-El Pinar (ds) 10.00 J. Maragall «B»-Pla Farreras (ds) 11.00 Ferran Clua <.B»-F. Clua «A» (ds) 12.00 La Floresat-Joan Maragal (ds) Cultura Practica (descansa)

JOCS ESPORTIUS ESCACS Classificació Col·legi

Punts .

Albert ADELL Avenç 4 Marc CARCELLER . . . A Ferrer 3 Jamil SA1D Avenç 3 Sergi PEREIRA Avenç 3 Àlex CARCELLER J. Maragall... .2 Marc MÉNDEZ —Avenç 2 Quim LLAUGER Avenç 1 Carles ZAPATA Avenç 1 Marta SORIA P.Farreras ...1 Jan COROMINAS Avenç 0

Calendari A. Adell-S. Percira M- Méndez-M. Carceller J. Said-Q. Llauger M. Soria-A. Carceller Àlex J. Corominas-C. Zapata

Resultats M. Carceller-A. Adell A. Carceller-J. Said S. Pereira-Q. Llauger A. Artola-M. Méndez M. Soria-J. Corominas C. Zapata-A. Vivancos B. Brli

.0-1 .0-1 1-0 0-1 1-0 I -0 descansa

DE PARTICULAR A PARTICULAR

ES V E N P I S A St. Cugat, a 5 min. de l'estació i 100 m del mercat Pere San, 125 m2 + 19 m2 de terrasses, 5 dormitoris, cuinaoffice, sala-menjador, 2 banys, pàrquing. Preu: 35 M

Tel. 93 674 80 67

necessitem • • • •

il luminador/a tècnic/a de so maquillador/a actors/actrius per rol laborar

C.VR1METRATGE

654 23 50 14

CMJOOtyó • Tot per < ^ B d o n a embarassada • M o d a Irípntil • Especla(l||>s e n puericultura i llistes d e : | i i ^ e m e : r ! | f Descomptes espl|||:||iiliies nombroses Santiago Rusinol, 30 • Tel. 93 674 55 80

ELS-f CANTONS Divendres, 11 de febrer del >ÓO0

Grifiil Oil, s. L. Servei Estació

GASOL·I CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES 1 PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

E.S. CENTRE

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaCÍOnS

d e SerVei

(93) 674 06 07

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 5 8 9 45 55

Les

noces , ae la setmana

Juan Manuel Y.apata i Mònica López rk C.atarreta

Maria Jesús Esta/tan i Aritonio Alvarez

EIS 4 CANTONS £

Espectacles

Cultura

Divendres. II ile febrer del 2000

H i s t ò r i a

L? Arxiu Municipal adquireix en subhasta un pergamí del segle XII C",< «V44V <*•*/

*>v ï y>** v.^e

-At-ty-M

Desinterès institucional cap a un importantfons documental ** T O M MovnAKGRO - Sant Cugat L'Arxiu Històric Municipal de Sant ( àigat ha recuperat un pergamí manuscrit del segle XII pertanyent al Monestir, d'especial importància per al patrimoni documental de la ciutat pel fet de tractar-se d'un document original que, a més, conté la firma real del bisbe de Barcelona, Ciuillem. Kl document va ser adquirit per l ' A j u n t a m e n t mitjançant subhasta pública a instàncies del mateix alcalde, Lluís Recoder. Amb tot, el gruix de l'important fons documental que es va subhastar el 11 de gener passat a la Casa de Subhastes de Barcelona va acabar en mans privades, molt posiblcment extrangercs. La subhasta d ' a q u e s t s documents medievals catalans comptava a m b sis e x e m p l a r s que al·ludien directament a Sant Cugat (vegeu Ei..s4 CANTONS, número 521), tot i que la dotació

econòmica q u e hi va destinar l'Ajuntament no va p e r m e t r e l'adquisició més que d'un d'ells. Per contra, entre els que no entraran a formar part del patrimoni col·lectiu, almenys pel moment, està, entre d'altres, una molt poc habitual carta de millora del Monestir, de l'any 1075 i un interesant cartulari. El consistori, l'única instància pública que ha aconseguit la titularitat d'un dels d o c u m e n t s subhastats, sí que va poder accedir a aquest manuscrit del bisbe Guillem, el preu del qual va q u e d a r fixat f i n a l m e n t e n 225.000 pessetes. El d o c u m e n t és un pergamí amb data del 8 d'agost de 1158, de 26 per 16 centímetres i en bon estat de conservació. A través d'aquest manuscrit, el cap del bisbat de Barcelona es dirigeix al'abat Raimon de Sant ('ugat per atorgar-li oficialment la titularitat de totes les esglésies fundades pel mateix Monestir però q u e els m u s u l m a n s van destruir. El document recull les

escriptures de compres i vendes des de la fundació del Monestir, fet d'importància cabdal en la recaptació de tributs. Malgrat que la informació que conté aquest pergamí ja era coneguda amb anterioritat, ja que apareix ja al cartulari del Monestir. de Rius i Serra, fet pel qual el document no iniciarà cap nova via de recerca històrica, fonts de l'Ajuntament en consideren important l'adquisició perquè és "el document original i conté la firma atitògrafa del bisbe de Barcelona". En a q u e s t sentit, en paraules de la directora de l'Arxiu Històric Municipal, Gemma Foj. el document, que passarà a formar part de la col·lecció de pergamins d'aquest arxiu, "és d'una gran importància pel patrimoni de la ciutat", i amb aquesta compra "no anirà .i parar a mans privades". Segons Gemma Koj, actualment hi ha catalogats alguns documents similars al que ha estat objecte de compra per part de l'Ajuntament, "la majoria a l'Arxiu de la

El manuscrit ta ser redactat el 8 d'agost de /158 FOTO: X\Xl C o r o n a d ' A r a g ó " , i tot i q u e aquest "no és dels més importants, s'havia de tenir". Aquesta és la primera vegada que l'Aj u n t a m e n t de Sant C u g a t ha patticipat en un acte d'aquest tipus, tot i que, segons Gemma Foj, l'Arxiu estarà atent a properes subhastes, ja que aquest

IARROSA

servei vol potenciar la recuperació del patrimoni documental de la ciutat, augmentant així la col·lecció municipal. En aquests moments, la institució custodia no només fons d'entitats, sinó també tota la documentació administrativa de l'Ajuntament, a banda de fotografies i diaris.

H i s t ò r i a

Es publiquen els ' Dietaris de la Generalitat9 del període dels Segadors L'Arxiu Nacional supervisa aquesta singular crònica T. M. S. - Sant Cagat -

Ha estat publicat recentment el cinquè volum dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, que engloba els esdeveniments del període que va de 1623 a 1644, i que ha estat confeccionat sota la supervisió de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). L'edició dels Dietaris de la Generalitat, un extens diari que va dur a terme la institució entre 1411 i 1714 i que esdevé una exhaustiva crònica dels fets polítics, econòmics i socials que van succeir a Catalunya durant més de tres segles,

ha comptat amb la direcció de Josep Maria Sans, director de l'ANC, per qui l'obra constitueix "una peça històrica imprescindible" per conèixer tant el funcionament i l'activitat de les institucions del país com les seves relacions a m b el C o n s e l l d e Cent i amb la cort hispànica. Aquesta cinquena entrega dels v o l u m s - h i ha prevista la publicació de la sisena part abans del 23 d'abril, d'un total de deu volums-correspon al període que va anar de la convocatòria de Ics C o r t s d e 1626 a l'inici de la Guerra dels Segadors, i, amb un total de 2.258 pàgines, relata els principals aspectes de la vida po-

lítica a la Catalunya del segle XVII. Entre aquests fets destaca la mort de Pau Claris el 1641 o la inauguració de la Junta General de Braços un any abans. Josep Maria Sans destaca la importància d'aquests dietaris, atès que "no hi ha gaires països amb unes cròniques com aquestes. tan seguides i tan allunyades en el temps, i d'un abast cronològic tan ampli". L'edició dels 109 volums manuscrits originals - d i positats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó- va a càrrec de la Generalitat, i ha comptat amb un equip de paleògrafs i historiadors i amb el pròleg de Pere Molas i Joan Lluís Palos.

Carbonell clou el cicle Çarlemany El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Eduard Carbonell, va tancar la setmana passada el cicle de conferències sobre Çarlemany que s'ha dut a terme des del 13 de gener passat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). El cicle, organitzat per l'ANC i per l'Associació d'Amics de la Unesco Yalldoreix-Sant Cugat, s'ha desenvolupat de forma paral·lela a l'exposició que, sobre el mateix tema, ha organitzat el MNAC, i pretén recuperar la figura d'un artífex del naixement d'Europa,

en un context d'unitat de diferents regions del continent, de moneda comuna i de proximitat del món àrab. Durant el seu parlament, Carbonell va repassar el panorama de l'art carolingi, un art "que recupera l'ideari clàssic de la Roma de Teodosi o Constantí amb la intenció d'unificar Europa", però que no pot evitar grans influències àrabs i bizantines, conformant "una rica barreja d'estils". L'ANC presentarà el març un cicle de conferències sobre ètica. / ' ! ' . M. ( S A N T C I ' ( Í A T )

Cultura

ELS/CAIVIONS Divendres, 11 de febrer del 2000

Música

L'OBC va estrenar amb v •. un nou repertori èxit d'autors contemporanis ESTKR C.\STANYKR - Sant Cugat El Teatre-Auditori va acollir divendres passat l'estrena del concert amb repertori d'autors contemporanis de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Lawrence Foster. Prop de 500 persones van assistir a aquesta actuació, durant la qual es van poder sentir peces de compositors com Igor Stravinsky. Astor Piazzolla o Maurice Ravel. El concert va comptar, a més, amb una escenificació de l.n història ilel soldat d'Stravinsky, que va ser molt ben rebuda pel públic santcugatenc. I. actor M i n g o Ràfols, acompanyat per la ballarina Gemma Rius i seguint la música i les indicacions de Foster, va ser l'encarregat de donar vida als diferents personatges d'aquesta obra d'escena, que va ser escrita pel compositor rus durant la Primera Guerra Mundial. Després

de l'èxit obtingut en aquesta primera part, l'actuació de l'OBC va continuar amb un repertori més convencional. Entre altres peces, la formació va interpretar el Concert per a fagot i orquestra de Pia/zolla i el Bolero de Maurice Ravel. L'actuació de l'OBC al TeatreAuditori va poder comptar també amb una espectadora molt especial. I és que Laura Escalada, vídua del compositor argentí Astor Piazzolla, va viatjar fins a Catalunya i fins a Sant Cugat per escoltar una nova versió de la peça Cuatro estaciones porfr/kfamb arranjaments d'Osías Wilenski. Escalada es va mostrar molt satisfeta del concert i va aplaudir l'orquestració de Wilenski i la interpretació de la solista Sílvia Coricelli. Després de l'estrena a la nostra ciutat, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ha portat aquesta setmana el mateix repertori a l'Auditori de Barcelona. FORCva oferirà Sant Cugat un variat repertori de eompositors contemporanis ROTO: EDUARD FARINYES

E s

c t a c i e s

L'Oliver de Sílvia Servan enceta les tardes de teatre al Casal de Valldoreix El Grup Espiral organitza la cinquena edició del cicle TOM

MONTENKGRO

- Valldoreix -

Imatge de l'actuació de l'actriu santeugatenca . R: E. F.

Sílvia Servan va ser l'encarregada d'iniciar el cicle de teatre al Casal Cultural de Valldoreix a m b un h o m e n a t g e a Joan Oliver en forma d'espectacle teatral i musical, que va tenir lloc d i u m e n g e passat. Una fresca mirada per l'obra de Joan Oliver, el m u n t a t g e q u e va encetar aquest cinquè cicle de teatre, va voler fer un repàs pels principals temes i inquietuds del poeta i dramaturg sabadellenc. cadascun dels (mals ( e l s n e n s , e l s a n i m a l s , els vells...) va esdevenir un acte de la funció. F^Is diferents espais, introduïts per les notes

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

de la guitarra de Guillem Bernabé i de la viola de Susanna F'ernàndez, van anar conformant un especial ideari de l'obra de Pere Quart, no només a través dels seus poemes, sinó també amb llenguatges escènics tan poc usuals, però, d'altra banda, c o m p l e t a m e n t oliverians, com ara el teatre d e titelles. Grup de Teatre Espiral organitza un any més aquest cicle d'espectacles teatrals, que convoca cada primer diumenge de mes molts dels més interessats en propostes teatrals fresques i de petit format. Segons Trini Escrihuela. una de les components de la companyia, tant les particulars dimensions de l'es-

3) 93 590 68 80

pai a m b què c o m p t e n , " q u e ajuden a crear un ambient íntim i de complicitat", com una acurada selecció dels espectacles, "pensats per a un públic molt heterogeni" són els principals al·licients d'aquesta proposta. Tot això, a m b ànim de "sensibilitzar cl públic perquè compti amb el teatre d e qualitat q u e té al costat de casa". G r u p de Teatre Espiral, una companyia nascuda a partir de m e m b r e s de la Coral Harmonia, celebra aquest any el desè aniversari, fet pel qual presentaran el juny vinent, en finalitzar aquest cicle, un espectaele-recull de les obres que han representat en aquesta dècada de vida.

Sant Just Bonavista 63-65 > 93 480 36 00

Cultura

ÍLS4CA1VIONS Divendres, 11 de febrer del 2000

L'Escola Fusió convida a La Flauta Màgica de Figueres

Des de la història Un espai de Pere Vivó i GíM

Els monestirs de Montserrat i Sant Cugat amb conflictes! (I) Él santuari i la devoció a santa Maria, sota l'advocació d e Montserrat, viscuda pel poble d e S a n t C u g a t des d e segles, és indubtable. Però una cosa és el santuari i una altra és ei monestir. Dos monestirs q u e , agermanats durant segles per p e r t à n y e r a la mateixa c o n gregació benedictina, la tarrac o n e n s e , van sofrir una profunda crisi. La documentació l'hem trobada en ei mal anom e n a t "Manuscrit a n ò n i m " , perquè d'anònim no e n té res, atès q u e sabem q u e va ser redactar pels monjos de Sant Cugat. Algunes dades per situar-nos: F e r r a n II d e C a t a l u n y a i V d'Aragó, el Rei Catòfíc, sembla que, més per raons polítiques q u e religioses, va aconseguir q u e Montserrat passés a formar part de la congregació d e Valladolid, molt m é s austera q u e la tarraconense. El canvi d e congregació va suposar p e r

& Montserrat q u e d a r gairebé despoblat d e monjos catalans. Això s'esdevenia ei 1497. En Pexelaustració del 1835, encara, dels 100 monjos de la comunitat, 6 0 eren castellans i n o m é s 40 catalans, l'na convivència q u e va resultar sempre difícil: d i f e r e n t cultura, llengua, m e n t a l i t a t , interessos... El conflicte s'inicià q u a n al m o n e s t i r d e M o n t s e r r a t , el papa (çl valencià Alexandre V!) el rei i l'abat comendatari d e Sant Cugat, fra Jofre Sort, van intentar q u e el nostre monestir passés t a m b é a l'obediència d e Valladolid. La cosa n o va ser una simple conversa fraternal entre dos monestirs,

eom alguns historiadors ens Han volgut vendre, sinó que es tractà d*an autèntic i fins i tot, violent enfrontament. Veiem alguns textos q u e parien per si mateixos: M E» dterttpo d e este comenda-

tarto padeció este monascerío { d e S a n t Cugat) la peste en el ittò- 1490 q u e fue c o m ú n en e s t e Principado, e hizo en él muehos estragos, pero e n este monasterio fueron tales que lo dejó casi desierto y sin moradores. Pero no fue menor otra persecución q u e padeció, q u e sucedikfndo después de la peste, eTa bastante para reducírle e n nada. Esta fue originada d e haber iroentado los monjes y abad d e Montse rrate [es tracta d e l'abat Cisneros] reducir al estado de la reforma, que ellos habían admrtido. Y con la fuerza obügarona este monasterio q u e la admitíesen. Y por ésto, después d e eílo3 haber solicitado a m u e l p s monjes d e este monasterio con haiagos y otras cosas a q u e eonsintíeran la referma, com n o la pudieran conseguir con b k n d u r a , se valieron d e U fu&za. Y así el 4 de rnayo d e 1 5 0 3 , n o d u d a r o n c o m p a t e é e r s n gran turba d e

T. M. S. - Sant Cugat -

m o n j e s d e M o n t s e r r a t e los cuales a fuerza asalataron la puerta principal del monasterio y la rompieron y entraron. Pero no tardaron mucho en ser rehusados de nuestros monjes y fueron obligados a huir y volverse a su monasterio. E n tanco que [l'abat de Sant Cugat] pasó a nombrar por su Vicario general a un monje observante de Montserrate. Sintieronlo mucho los monjes d e Sant Cugat, y quisieronlo sacar dei monasterio porque se explico el comendatario q u e lo había hecho por reducirlos a la reforma..." Seguirem, perquè això n o m é s ha començat. Us prometo q u e hpei-Uath seguirà sent la mar de s o r p r e n e m i interessant... Allò q u e d i u e n q u e "qualsevol temps passat va ser millor", aquí, t o m a a ser m e n t i d a . . . !

C o n c e r t s

Diumenge vinent tindrà lloc una trobada entre l'escola de música Fusió i l'escola La flauta màgica de F i g u e r e s , en el transcurs de la qual hi haurà un concert amb la participació de conjunts de les dues escoles i que tindrà lloc a la tarda a l'escola de música Victòria dels Àngels. La trobada, que és la resposta a la visita q u e va fer l'escola s a n t e u g a t e n c a a F i g u e r e s cl juny de l'any passat, té previst iniciar-se al matí amb una visita als claustres del Monestir. així com pel centre de Sant (!ugat, per realitzar, ja a la tarda, un concert a l'Aula Magna de l'Escola M u n i c i p a l d e M ú s i c a Victòria dels Àngels, en què intervindran diversos grups de música de cambra d'una escola i de l'altra, l'Orquestra Infantil Fusió, l'Orquestra Juvenil F u s i ó i l ' O r q u e s t r a La Flauta Màgica. El concert finalitzarà amb una composició interpretada per m e m b r e s de les dues escoles.

Conferència d'Imma Pueyo sobre el barroc al Centre Borja

La S i m f ò n i c a d e Sant Cugat va organitzar n o v a m e n t les joves trobades de música

T. M. S. TOM

MONTKNK(;RO

- Sant Cugat Al voltant d'una cinquantena de nois i noies d'arreu de Catalunya van asistir el cap de setmana passat a les Trobades de Música Simfònica que organitza periòdicament l'Associació Orq u e s t r a S a n t C u g a t , a m b la col·laboració de l'Escola Fusió i del Centre d'Estudis Musicals especialitzats de Sabadell, i que van comptar amb la presència d e cinc professors de l'Orquestra Simfònica i de tres directors. Tots plegats van començar l'estada musical al municipi dissabte, amb una intensa jornada d'assajos parcials per famílies d'instruments. Els intèrprets, a càrrec d'instruments de vent, de corda i de percussió, i alguns dels quals procedents de Lleida, de Cirona o de Martorell,

van realitzar més de deu hores de treball en comú el dissabte, q u e van c u l m i n a r d i u m e n g e amb un assaig final i la presentació, al migdia, d'un concert de cloenda a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Els joves concertistes, que havien fet nit al Centre Borja, van realitzar un concert amb un programa molt ampli i heterog e n i . Un inici

Els nois i noies van tenir un dissabte

intens, amb més de sorprenent, amb el Bon dia

deu hores d'assajos dei grup de rock Els P e t s , va donar pas a la Tarantella italiana d'Alfred R e e d , i a q u e s t a a la popular Moon River del cinematogràfic Henry Mancini. A les flautes i clarinets que van interpretar la primera peça, es van afegir els intruments de vent a la segona composició, i els de corda a la tercera, i així, tots junts, van continuar el concert interpre-

.V»/w nines tan poder gaudir d" un c/ip de setmana simfònic FOTO: E. F tant obres més clàssiques de compositors com Rossini, Txaikovski o Strauss. El concert va finalitzar a m b una part de la Simfonia número cinc de Dvorak. Jordi Picorelli, Santi Serrate i Josep Ferré van actuar com a directors del concert, que va donar pas a una entrega de diplomes d'assistència a càrrec de Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de serveis personals. L'Associació Orquestra Sant Cugat organitza aquestes Trobades de Música Simfònica, que es duen a terme cada tres mesos, i que estan adreçades a nois i noies a partir de 13 anys q u e hagin cursat el grau elemental de la Logse de corda,

de vent i de percussió. Segons Flora Puntos, presidenta de l'associació, les Trobades "donen la possibilitat que els nens toquin en una orquestra simfònica", q u e és "una experiència molt enriquidora". D'altra banda, el proper dissabte dia 19 hi ha previst un concert d'obertures i d'àries d'òpera al Teatre-Auditori de Sant Cugat, en què participaran, a banda de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat sota la direcció de Josep Ferré, el Cor Aulos, el Cor de Cambra del Monestir i Música Escènica de Barcelona, un concert que es va realitzar el 24 de n o v e m b r e passat al Gran Teatre del Liceu.

La historiadora de l'art i pintora santeugatenca Imma Pueyo donarà la seva mirada del tenebrisme barroc a través de la pintura de Caravaggio en una conf e r è n c i a q u e se c e l e b r a r à el proper dilluns al Centre Borja. La conferència, inclosa en el cicle que l'entitat destina a l'art des del gener passat, farà un recorregut per les obres més significatives del pintor italià, per tal d'oferir algunes d e les claus de la pintura del pintor barroc, moltes de les quals han influït en artistes posteriors. Segons Imma Pueyo, per qui la pintura de Caravaggio "s'ha c o m e n ç a t a estudiar molt rec e n t m e n t " , el pintor italià és "l'iniciador, no tan sols del barroc, sinó del tenebrisme". L'ús selectiu de la llum, el sentit conceptual del moviment i de la composició o el naturalisme i el realisme en la seva pintura són alguns dels aspectes que la professora d'art destacarà de l'obra de Caravaggio.

Cultura

ELS4CANF0NS Divendns, 11 de ftbrer del 2000

Les

sales

d ' a r t

Lluís Ribas. Responsable de /'Espai Lluís Ribas

Ara es ven menys per la firma, perquè la gent té més criteri" TONI MONTENEGRO

L'Espai Lluís Ribas s'ha consolidat a Sant Cugat com un punt de constant presentació i reflexió de noves propostes artístiques. Subjecte al criteri estètic del seu impulsor, però lliure, d'aquesta manera, de tot condicionament comercial, la sala té l'encert de mantenir una línia independent i coherent, reclam per a qui no deixa d'acudir molt entès en art. - Quins van ser ek orígens del seu espai d'art? - J o volia fer un espai que tingués obra meva en permanència, creant un club d'amics que centralitzés la meva pintura. Més tard vaig voler que la sala fos accessible a altres artistes, i no només als que comencen, sinó en general a la gent que estima la pintura i que no pot entrar en el circuit comercial, tot i que alguns d'aquests artistes, que no són prou coneguts a Catalunya, tenen un merescut prestigi a la resta d'Espanya. De fet, es pot dir que aquesta galeria ha nascut perquè la gent agafi afició per la pintura. - Creu que ha aconseguit fugir dels aspectes més comercials? - J o no sé si això és millor o pitjor, però aquesta no és una galeria convencional, d'aquelles que es lloguen durant quinze dies per fer-hi una exposició. L'Espai Lluís Ribas exposa la pintura d'aquell artista que jo crec que agradarà als

meus clients, o la del pintor sense possibilitats d'entrar en el circuit comercial i a qui puc ajudar. El que vull, en definitiva, és mostrar la pintura en la qual crec. - La pintura que es pot veure a la seva galeria s'adscriu en una línia molt reconeixible? - És cert que crec més en la pintura figurativa que en la pintura d'avantguarda. Tot i això, jo també en pinto d'avantguarda i tinc avantguarda al meu fons d'art. En realitat, jo crec en la bona pintura en general, però la figurativa acostuma a amagar menys el què té darrere, i en avantguarda has de confiar més en firmes concretes. - Què li demana la gent que ve a la seva galeria? - Després de vint-i-cinc anys dedicant-m'hi puc dir que conec el món de l'art. El meu client ho sap i em demana que li ofereixi una pintura prou creïble i de qualitat, amb una honestedat que jo diria que està per sobre de la mitjana. A casa meva el que menys m'importa és l'element comercial. - Quins són els propers projectes de la galeria? -Organitzarem un premi de pintura infantil per a la festa major. Ho fem com a forma de fomentar la pintura, perquè qui pensi que la pintura és vendre un quadre, va equivocat La pintura s'ha de fomentar i ajudar. - D'aquí a poc marxa cap a Nova York un parell de mesos...

Més de 1.400 visitants a l'exposició de Jaume Muxart T. M. S.

Unes 1.400 persones hauran passat pel claustre del monestir de Sant Cugat per visitar l'exposició Montserrat de Jaume Muxart quan la mostra tanqui les portes el proper dium e n g e dia 13. Segons J a u m e Canals, galerista i organitzador de l'exposició, aquest important nombre de visitants converteix la mostra en "un èxit de públic sense precedents a la ciutat".

l'Espai Ribas impulsa constantmentnous valors FOTO: EL·S 4 CANTONS - Wally Findlay, una de les millors galeries del món, ha volgut comptar amb mi per a la inauguració d'una exposició meva. A més, també inauguro una exposició a East Hampton. A Nova York, on m'hi estaré dos mesos, pintaré els quadres de gran format de les exposicions i contactaré amb un crític a qui no conec personalment però que està escribint un llibre sobre la meva obra que presentaré el novembre. - Nova York és ara per ara la capital de l'art. Què té de nou per a vostè el fet d'exposar-hi? - La gent que entra a veure la teva pintura en un lloc o altre sempre és la mateixa. La pintura interessa a una determinada gent, sensi-

b\c i amb interès per l'art. El que sí que canvien són les proporcions. Només aJ barri de Soho de Nova York la crisi del mercat de l'art del 1992 va suposar el tancament de 2.000 galeries... — Preveu grans canvis a curt termini en el panorama artístic? - Estic notant una tendència a comprar cada vegada menys firma perquè la gent té cada cop més criteri. L'art és una cosa sensitiva, i la sensibilitat de la gent va canviant amb el temps. Per això s'ha de comprar deixant estar les marques, pensant en el que transmet la pintura, sigui coneguda o no. Ara ens refiem més dels sentiments, de la connexió amb el missatge de l'artista.

Canals es mostra agraït per la "gran repercussió mediàtica" que ha tingut aquesta iniciativa privada, tot i que es mostra " d e s e n c a n t a t de l'apatia i la poca resposta que ha mostrat el públic de Sant Cugat". Amb tot, el responsable de Canals Galeria d'Art, que ha destinat quatre milions de pessetes a la iniciativa, n'atribueix l'èxit a "un conjunt d'ingredients", entre els quals destaca el fet d'haver "lligat l'art modern amb el monestir de Sant Cugat i, sobretot, d'haver comptat amb el valor de l'obra de Jaume M u xart".

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

e a t r e

Galiardo i Conesa proposen una reflexió sobre la vellesa al Teatre-Auditori T. M. S.

Un vell que, esperant el fill que el durà a la residència, parla amb el record de la seva dona morta amb la música de Bach de fons... Aquesta és l'escena d e partida que planteja Las últimas lunas, l'obra de Furio Bordon que es presenta aquesta nit al TeatreAuditori de Sant Cugat. El muntatge, que sota la direcció de José Luis García Sanchez interpreten Juan Luis Galiardo, Carme Conesa i Jordi Soler, ha recorregut els teatres de tot l'Estat amb un extraordinari èxit de públic i de crítica, i ha esdevingut un in-

quietant element de reflexió per a uns espectadors per a qui, en una societat hedonista, la mort i la degeneració de l'ésser humà ha passat a ser un tema tabú. Per Rafael Azcona, que ha fet l ' a d a p t a c i ó del t e x t , un t e x t "dens de veritat i de vida", l'obra "és un exercici de lucidesa i d'ironia", que presenta la situació quotidiana d'un fill que porta el seu pare a una residència per fer, no ja una reflexió sobre la vellesa, sinó també del sentit de l'existència. En la primera part de l'obra, el pare recorda la seva dona ja desapareguda, amb qui parla en un diàleg entre cruel i tendre de l'a-

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS • Aprenentatge de totes les tècniques • Iniciació al dibuix i a la composició - Preparació proves accés a Belles Arts

NENS

torit-tl'tim.uh

I as últimas lunas' FOTO CEDIDA

mor i de la mort, i que està interpretada per Carme Conesa. L'actriu catalana, que assegura que "és la gent jove qui s'ha mostrat més interessada per l'obra", considera que cl més complicat per a la confecció del seu personatge ha estat "crear una dona que no existeix fora de la ment

del seu marit, tot i que ella no ho sap". El segon acte, que transcorre a l'asil, presenta un personatge serenament resignat davant la immediatesa de la seva mort, fet que serveix a un esplèndid Juan Luis Galiardo per enfilar a m b energia i amargor un emotiu final.

' Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys • Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tantes: de dilluns a dilous de 17 a 21 h Mvandra* tancat (dapanent d * curaoa aspacttlcs)

C/ Sant Ramon, 21 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 91 44

Cultura

ELS/CAOTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

r e p o r t a t g e

L'any 987 apareix esmentada l'església de Santa Maria de Vallvidrera en el terme de Valldoreix. Parròquia des del segle XIII. encara ho és i depèn de la de Sant Cebrià. L'edifici actual, gòtic, data del segle XVI. Humil i amagat, té un cementiri enganxat fent-li de placeta. La petita campana dóna fe de la seva existència.

L'església de Santa Maria de Vallvidrera, recòndita i p r o p e r a "No em vulguis consolar de la mort..." (Homer) MARIÀNKÍKI.A ROVIRA

- Sant Cugat -

Immcrsos en el soroll, - q u e no es perd d'oïda ni al carrer d e les tres p l a c e s - es poden tenir ganes de trobar un lloc plàcid i una mica perdut, com un monestir oblidat on sentir cants angelicals. L'església de Santa Maria no és un monestir però ofereix una calma ancestral,tot i ser a prop de la carretera. L e s o b r e s q u e foradaren el t ú n e l de la serra h a v i e n començat el 1912. l ' n any després hi va haver un ensorram e n t de terra i van morir-hi dos t r e b a l l a d o r s italians. La guerra mundial ocasionà, més e n d a v a n t , l ' a t u r a d a de les o b r e s . Al B a i x a d o r ( a m b a q u e s t a via q u e és l ' ú n i c a d'amplada europea) és a prop de l'església, hi duu un carrer a m b alguna casa abandonada. El fondal és molt, molt humit, tant com aquests hiverns nostres que no s'acaben mai, pegues de ser encarats al nord que queden compensades a l'estiu. D u e s rieres s'hi troben fent una cruïlla q u e veu créixer uns plàtans altíssims; han vençut el campanar en la cur-

sa per tocar el cel. L'esglesiola fou cl nucli primer del poble de Vallvidrera. La porta és oberta els matins d e d i u m e n g e cap a les d e u . L'edifici de la vella rectoria, abandonat molt de t e m p s , hi és adossat. La vegetació creix mig salvatge, un magraner ple de petites magranes seques acompanya el llorer i la nesprera q u e acaba d'obrir la primera flor. "Aportacions per arreglar el c e m e n t i r i " i segueix la llista d e les quantitats, més de seix a n t a , la majoria de 15.000 pessetes. Els cent-vint nínxols fan, en tres murs, l'espai com de placeta q u e protegeix l'església, ja massa desgastada, de freds i t e m p e s t e s . A l e s h o r e s sona la c a m p a n a humil, q u e no vol destorbar la p l a c i d e s a s e c u l a r . Q u a n no passen cotxes per la ruta veïna, la calma és tan p e n e t r a n t com la fredor. "S'esbadella entre m u n t a n y e s / eixa vall fresca i gentil ... allí roses i roselles/ en floreixen més de mil", diu el poema de Verdaguer reproduït a la paret. T a m b é parla d e Medir i Sever, q u e compartien palmó.

C r ític 0

d e

A l'interior sis persones esperen l'ofici. Quatre altars, una petita pissarra a m b avisos i la corda de la campana que penja a prop del retrat de rajoles d e m o s s è n Cinto.Va venir a morir a prop, dalt a la Vila Joana. Els parroquians antics encara són e n t e r r a t s en a q u e s t cementiri de mida medieval. Rere l'altar ja no hi ha un retaule barroc. Cansat de mals tràngols, ha anat a parar a un gran monestir, Poblet, on ara reposa abatut i fragmentat. Representa escenes de la vida i m o r t d e la Verge. El C í s t e r vetlla ara la pintura. E s g l é s i a d i v e r s a i variada. M i s s i o n e r s de barba blanca q u e ajuden la pobra gent de terres l l u n y a n e s i a vegades tornen a Vallvidrera. Persones extraordinàries com Pere Casaldàliga, vivint i lluitant amb els indis t a p i r a p é contra les agressions dels fazendeiros. T a m b é el gran líder que se'n va a l'Àfrica a dir que no utilitzin p r e s e r v a t i u s , cosa q u e farà augmentar les ja nombrosíssimes morts per la sida. La campana va tocant les hores i els quarts, la vall dorm, les terres m u l l a d e s d ' a i g ü e s

Rere l'altar hi havia un retaule barroc sornes e s p e r e n algun raig de sol que només veuen de lluny. S'alça un c a n t h u m i l , p r e c s d ' a q u e s t a vida q u e s ' a c a b a q u a n s ' a c a b a . Ja li d e i e n a l'lisses a 1 'Odissea q u e no cal cercar consol per la mort, deu ser m i l l o r m i l l o r a r a q u e s t a vida. Ja ha plogut des d'aquell anv 987. El 1391 l'església d e p e nia de la seu barcelonina, es va refer el 1520, formà part del castell d'Olèrdola i va ser dels Relat, R e q u e s e n s , de la corona ... L'any 1892 s'agrega a Sarrià, després de la Guerra Civil restà abandonada. La z o n a d e V a l l v i d r e r a es convertí en centre d'estiueig d e l s capitalins-. El 1905 hi arribà el tramvia i un any després, el funicular. El tren de la natura fou efímer, la mina Grott resta tancada i el pantà espera ser reomplert i convertit en espai humit, regenerada l'àrea i feta educativa. A l'entrada d e l'església hi

abunda la parietària e n t r e les altres herbes. Una teoria feia derivar el nom de Vallvidrera d'aquesta planta, usada als tallers de vidre. Seca i cremada, la seva cendra serviria per polir. Ara n ' a g a f e s u n a fulla i q u e d a e n g a n x a d a a la roba. Enllà, uns graons fan una cascada de molses, aquests vegetals humils sense arrels ni fulles, i m p o r t a n t s perquè mantenen la humitat quan cal. Tornem, passem cruïlles. Llocs de pas com les fronteres, q u e s'acaben i no s'acaben. Són biològicament inter e s s a n t s p e r q u è hi n e i x e n noves formes de vida, per la necessitat d'adaptar-se a l'arribada de sers nous i diferents. Si som a la frontera de la capital, potser sorgirà una nova generació q u e millorarà l'antiga. Allà, una mica lluny, no gaire lluny, molt lluny, la campana d e Santa Maria bat les hores i els m i n u t s , impertorbable.

t e a t r e

Música del segle passat JPUARP lENKR Stústea OBC Música: l. Saavinskv, A. PiazzoUa i M. Rave) Narrador: Mingo Ràfols Ballarina: Gemma Rius Conògtrrf: Carles .Salas Fagot solista: Sílvia Coricetli Director: Lawrence Foster Lloc i Sa: Teatre-Auditori. 4 de febter El programa de l'OBC era una proposta (encara!) agosarada del mestre Foster. Tant, que a ta primera part, La història (klsoldat, d'Stravmsky, es va produir la deserció de cinc o sis espectadors, s»poso que mortificats per la wtoAnttítí que, us n'adoneu?, ja és del segle passat. Ei grup instrumental de l'OBC, violí, clarinet, oboè, trompeta, trombó, contrabaix i timbals, servia de suport musical a l'únic actor sobre l'escenati, Mingp Ràfols, que era narrador, soldat i diable, una perfomante macitsada dels diversos

iper atrapar l'atenció i com- l'OBC, Sílvia Concedí, també argenti-! idel públic. (íernnva Rius, gràcil, na, t » ens vaferoblidar l'original destí-1 <*«Mi»Pdre al to eclèctic de la corco» «atari, el bandoneó, que li atorga una ^ tot «robolcalkt per una iWumt- proesa dins del mestissatge original. La avinsky descobreix dkfida conversa del solista amb la corda, ei jazz ab3& anys» Suïssa, on viu una extraordinari cl trio violí, viola, violoncel temporada i compon aquesta obra, petita iSïmmnuporteSo, amb cl seu final barroc, ca k seva extensió, però punyent i pfcs- efectes sonors de gran eficàcia que l'emparenta atmbelsimfonisme de principis sttdc.ts&i&sfltattíquesi tonals, lliure de segle. Per tancar, el conegut fío/erv de tjujfecTOtlwifcaeiói, alhora,fiuitd'un de Rave!, un únic tema de trenta-dos intel·ligent Joc d'airoses harmonies. compassos repetits obstinadament, senÀngel Jesús García, ei concertino de se canvi de tonalitat, només la metafòl'OBC, magnífic com sempre, i Larry rica combinatòria orquestral, fins que Passin, clarinet i Rodney Mack, tromuna inesperada modulació final trenca peta, amb una sonoritat enlluernadora. A la segona part, el Ctmart Tangoper afo- el paroxisme, com si el director, exerga i orquestra, versió de les Cttatn esta- cint d'hipnotitzador. digués al públic: ciones porteSas, de l'argentí Astor Piaz- "Prou!". El que és sorprenent de l'efecte, sempre aconseguit, és que el seu zolla i cura d'Osias Witcnski, present al coneixement i la simplicitat minimalisTeatre-Auditori, així com la vídua de ta, fascina i és un veritable tourdeforce per l'autor, Laura Escalada. La música de a qualsevol grup instrumental que, en PíazzoUa, partint del tango elemental, és d'una força emocional evident i. tot i aquesta ocasió, va tocar amb un nivell molt alt. l'extraordinària actuació de la fagot de

Dissabte de teatre a Mira-sol Kl Casal Cultural de Mira-sol va ser l'escenari dissabte passat de l'obra Els dos cavallers de Veronci, a càrrec de la companyia Tabula Rasa i sota la direcció de Marina Julià. Els dos cavallers de Yerona és una comèdia de Shakespeare ambientada en el segle

XVI. La novetat d'aquesta nova versió resideix en la traducció que ha fet del text clàssic un dels c o m p o n e n t s d e la companyia, Lluc Potrony. La funció va ser la preestrena d'un muntatge que es durà properament a Barcelona./ T. M. (MlRA-SOL)

Cultura

ELS4CAIVroi>S Divendres, 11 de febrer del 2000

Exposicions

L l i b r e s

Olis de bodegons i de Pilar Canela porta 'Els calius del terres atansen Jordi marbre' a la llibreria Paideia Prat a l'Espai Ribas Josep Colet presenta aquest conjunt de poesies TONl MONTKNKGRO - Sant Cagat La llibreria Paideia va ser l'escenari que va triar Pilar Canela per a la presentació dilluns passat del seu últim llibre, Els calius del marbre, acte que va introduir Josep Colet. Els calius del marbre, una obra introspectiva que intenta trobar respostes sobre la condició de l'ésser humà a través d'un viatge a mig camí entre la creació poètica i l'anàlisi psicològica, és la segona obra de l'escriptora cerdanyolenca, després d e Com un (parèntesi) de foc. Segons Colet. la poesia ha de tenir "necessàriament els canvis de sensibilitat que li confereix el seu context històric", ja q u e només així pot "connectar" a m b el públic a qui s'adreça. En aquest sentit, Colet va afirmar que les inquietuds de Pilar Canela per la psicologia tenen "l'encert de portar al terreny de la poesia" l'estudi de l'ésser humà des de la psicologia.

El contrast és unti de les paraules preferides de Prat K: XAVÍ LARROSA T. M. S.

L'Espai Lluís Ribas continua comptant a m b els joves valors en l'aposta q u e fa per la pintura més fresca i actual. Aquest és el cas de Jordi Prat, l'artista que exposa des de la setmana passada a la sala santcugatenca. Prat, q u e p r e s e n t a d o t z e dels seus treballs més recents, opta en aquesta mostra per tractar dues sèries molt diferents, amb les quals es pot comprovar com un estil madur i ric en matisos és capaç d'estar al servei de composicions d ' a m b i cions molt diferents. En les re-

presentacions dels terres barcelonins Prat aconsegueix transmetre la intensitat de les vivències més quotidianes mitjançant la meticulositat en la representació d ' u n grapat d e vulgars e l e m e n t s . E l s b o d e gons, en canvi, es veuen afavorits per l'intens sentit de la llum del pintor barceloní; tant és així que es pot dir q u e podria prescindir del color. En la segona exposició q u e presenta a la galeria de Sant Cugat, Prat continua, doncs, confiant e n el contrast per remarcar la concisió de la seva pintura, que, segons ell mateix afirma, amaga un intens conflicte creatiu.

C r í t i c a

Colet reconeix que el llibre, "ple d'imatges i de metàfores" i a m b alguns dels seus poemes nascuts d'un seminari d'investigació poètica que van compartir autora i proleguista, té una lectura "que sembla complicada a primera vista". D e fet, el llibre, que consta de tres grans parts ("això", " a l l ò " i

d "a r f

La natura com afons

d'inspiració 'DEL GEST I EL ROSTRE"

TATlfthfr BLAjfJftUJS

Lloc: Casa d e Cultura Autors: Eva i Eric Bach Tècnica: olis s/tela i escultura en bronze i terraconta Dades: fins al 10 d e febrer

É s e v i d e n t q u e q u a n llegiu aquestes línies ja n o us serà possible anar a visitar aquesta exposició, però és aleshores quan us adonareu del q u e us heu deixat perdre, as't la vïe\\\ Entrar a l'espai cultural q u e ens ofereix la Casa de Cultura ha e s t a t una e x p e r i è n c i a metamorfòsica estupenda, Ics parets desprenien pura naturalesa, tot plegat semblava un

L'obra de Pilar Canela combina psicologia i poesia E: XA \ I l.A RROSA "allà"), està concebut com un epílegs, escrits amb una mètrisol poema circular, en q u è la ca diferent a la resta del llibre, mirada analítica i concisa d e la basada en el que ella anomena realitat que té l'autora -es posa megasonet, la clàssica estrucal servei d e l'emotivitat, del tura anglesa bastida a m b dos contingut. versos finals a cada estrofa. La primera part, "això", és a la L'autora va parlar t a m b é del vegada la introducció dels eleseu proper llibre, q u e es tituments q u e conformaran el cos larà Com si m'bi anés la vida, del de l'obra i un intent de penetrar qual va avançar que el pròleg e n la realitat a través de l'inanirà a càrrec de Josep Maria conscient. Els 15 poemes que Xirinachs i que "trencarà motconformen la segona pa* - del l l e s " . Pilar C a n e l a , q u e és llibre presenten la mesura q u e psicòloga i q u e dedica t a m b é presideix la consciència. Finalalguns dels seus esforços al cant ment, la tercera part ("allà") és coral i a la pintura (la portada un al·legat en clau lírica de l'id'aquest llibre és obra de la madealisme que hi ha darrere de teixa Canela), va impulsar unes tota acció humana. El conjunt desaparegudes trobades de pode poemes finalitza a m b tres esia a l'Ateneu d e Sant Cugat.

bosc, on rere cada branca, s'am a g a v a u n m i s t e r i ó s rostre s e m p r e revestit pels fullatges dels arbres, la subtilesa d'una fulla d e p a p e r c a i g u d a d e qualsevol part, p e r ò s e m p r e integrada en l'entorn. U n país e s o t è r i c , secret, o n tant era si el q u e hi trobàvem eren peixos, ocells, insectes o fades encantades, sempre e n un espai prou espaiat per p o der escapar çn un m o m e n t d o nat. T o t u n m ó n surrealista e n s e m b a u c a v a i e n s treia l'alè per, de sobte, trobar-nos davant d'escultures que semblaven sorgir sobre pedestals com a resultat d'un entorn sa, verge i espontani, carregat de colors q u e et permetien res-

fins el 22 de febrer pirar sentint-te lliure i relaxat. Fantasies fetes realitat, sempre acompanyades per objectes tridimensionals trets de les formes més suggeridores de la natura, d e les seves sensacions, dels seus colors neutres, càlids i lleugers que ens han acompanyat durant tot cl nostre somni, a través d ' a q u e s t bosc ple d e sorpreses agradables. Espero q u e la meva interpretació hagi estat suggeridora perquè la propera vegada que l'Eva vulgui fer-nos gaudir del seu més preuat tresor, el seu com a escultora i cl de l'Eric, podeu tenir l'oportunitat de submergir-vos en un món surrealista ple d'imaginació i poder creatiu.

Bodegti Oli sobre tela. 100 x 73 cm.

Santiago Rusihol, 52 - Sant Cugat

sínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ELS íCANTONS Divendrts, 11 defebrtr del 1000

E x p o s i c i o n s

U E s c o l a Municipal d'Art e x p o s a ex-libris a la Biblioteca Dotze alumnes de Fescola presenten una trentena d'obres T O M MO\II-'.NK(;RO

-SantCugatA Ics darreries del segle XIX tot llibre que es preuava de ser-ho portava fixat a la part interior de la seva tapa de davant un ex-libris. Kls ex-libris, vinyetes amb la funció d'identificar el propietari de la biblioteca a què pertany un determinat llibre, han estat objecte de treballs artístics durant segles, i compten fins i tot amb una Associació d'Ex-libristes a Barcelona. Alumnes de l'Kscola Municipal d'Art presenten aquests dies una exposició d'aquestes originals peces a la Biblioteca Municipal. La mostra consta d'una trentena de

peces realitzades per una dotzena d'alumnes del Cicle d'Il·lustració de l'escola. Les peces estan confeccionades mitjançant la tècnica del gravat, i, en paraule s del responsable de la mostra, Artur Margalef, "són un intent de recollir un procediment tradicional per incorporar temes i clements moderns". Els ex-libris, que van divulgarse al mateix t e m p s que la impremta però que van proliferar especialment a finals del segle passat amb la pujada de la burgesia al poder, havien perdut importància amb la difusió i abaratiment dels volums. Tot i això, segons el mateix Margalef, els exlibris "estan tornant a popularit-

zar-se". A banda dels gravats més ortodoxos, l'exposició compta amb alguns treballs que fan servir el collage i els mitjans informàtics, tot i que la idea original era que els alumnes, que al curs de l'Escola Municipal treballen la il·lustració de textos, posessin en pràctica i desenvolupessin els coneixements assolits en gravat. Cada ex-libris compta necessàriament amb el nom del propietari del llibre o amb uns símbols que el caracteritzen. Entre els diferents motius que il·lustren els ex-libris de l'exposició es poden trobar tant elements adscrits al llibre i a l'ex-libris com un personatge llegint o un escut heràl-

/' A teme\ f/uee\ presenten a la mostra JW; molthrh••/«W/M I-OIO X l dic, com altres de més trencadors, com reminiscències del tatuatge o al·lusions al còmic, sense oblidar l'ús de flors que tant va predominar en la creació d'aquests elements durant el modernisme, però sempre a la recerca de la personalització del llibre. Artur Margalef, que destaca el

u p o s i c s o n s 6

Exposició E1 gest i el rostre' de Martí García Cros a la Sala Rusinol T. M. S.

darda (•rus ilirlicii In stin pintura bàsicament a la figura humiliïn /•'.: X. I,.

C r í t i c a

La Sala Rusinol va inaugurar dijous passat una mostra dedicada a la tècnica pictòrica de Martí García ('ros. L'artista barceloní, que dedica els seus esforços especialment a la figura humana, porta a la galeria santeugatenca alguns

dels seus millors retrats, molts dels quals familiars, a més d'alguns dibuixos de temàtica femenina (en què s'ha especialitzat) i de diversos bodegons. En paraules el mateix artista, la pintura de García Cros intenta "trobar el gest exacte del model", és a dir, transmetre a l'espectador aquells elements més defini-

treball realitzat pels alumnes, troba molt positiva l'experiència que ha resultat de la col·laboració de l'Escola Municipal d'Art amb la Biblioteca, que ofereix el seu espai. La mostra d'ex-libris estarà a disposició del públic fins al proper 29 de febrer. toris del personatge observat atenent-se fidelment a la seva imatge. L'ofici en el traç de la línia, la llum en la representació justa del volum i l'originalitat en la recerca de la mirada més creïble de les persones són tres dels elements essencials en l'obra que presenta l'artista a la Sala Rusinol. García Cros, habitual de diverses sales de Barcelona i Madrid, amb una escola de dibuix que porta el seu nom i responsable del retrat de gran nombre de personatges de la vida social i institucional. esdevé una interessant proposta per als amants de la pintura que confien en el color com a vehicle principal d'expressió, i en la llum com el seu contingut.

c $ ÍÍ & m a

"Tornen les joguines!" ISABEL SÀKX

Pel·lícula: Toy Story 2 Director: John Lasseter Actors molt animats: Woody (no l'Allcn, p r e c i s a m e n t ) , Buzz Lightyear i la resta Durada: 94 minuts Ja tornen, ja són aquí! Han arribat les joguines de Toy Story en una seqüela q u e , aquesta vegada sí, és tan bona o més que la primera pel·lícula de la sèrie. l e t indiscutible pel que fa als aspectes tècnics, un autèntic prcxligi en el món de l'animació, i és que en cinc anys què han passat des de la producció de l'anterior, el disseny per ordinador ha donat passos d e gegant. Eet també cert si ens referim a la història. Toy Story 2 no és tan sols un divertiment sinó un conte de primer ordre, a m b un guió impecable i un rit-

me perfecte, del qual cal destacar el clímax - c o m si d'un llargmetratge convencional es tractés-, una seqüència que té lloc a l'aeroport, amb un encad e n a m e n t d e situacions q u e atrapa totalment l'espectador de qualsevol edat. En aquesta ocasió el tema central és el rescat de Woody, el cowboy, que ha estat segrestat per Al, un comerciant de joguines molt poc escrupolós. Dirigeix l'operació Buzz Lightyear, el guerrer de l'espai, liderant el grup d'amics més atrevits de Woody, entre els cjuals es troba el senyor Patata. Al magatzem d'Al tots trobaran sorpreses, des de Ics més divertides (cas de certa joguina que va ser encarregada massa tard i que ha quedat per vendre en quantitats industrials a

les prestatgeries), fins a altres de més tristes (la història de Jessie, un nou personatge), sense o b l i d a r - s e d e c o n t í n u e s referències i acudits ben trobats sobre unes pel·lícules sobradament conegudes pel públic. Toy Story 2 és tan completa que resulta obligat no retardar-se a l'hora d'entrar a la projecció, ja que hi ha un curt de Pixar com a aperitiu de luxe, al mateix temps que resulta impossible sortir en acabar-se el film ja que no és ocasió de perdre's els títols de crèdit. És clar que, en realitat, acabarem sense assabentarnos de qui és qui i què fa, ja que el que importa de debò és veure les (suposades) preses falses, que inclouen un cameo de Heinrich, el centpeus de Bichos. Tot un clàssic, just acabat d'estrenar.

Budesca i Casamada a Canals Joaquim Budesca i Ràfols Casamada ocupen aquests dies sengles sales de la galeria Canals. l ' n i altre pintor conformen una significativa mostra de l'art català del segle XX. La poesia

pictòrica de Budesca, completament original en la tria de temes. colors i de procediment contrasta amb la figuració esquemàtica de Casamada, amb obres dels anys 80. / T. M. (SANT CI'CÍAT)

EIS4CANT03\S

Comarca

Divendres, II de febrer riel 2000

Terra

C i u t a t s

Ajornat el judici per presumpta estafa a cinc inversionistes L'Audiència d e Barcelona va ajornar, a causa de la incompareixença del testimoni principal, el judici que se celebra contra dos empresaris acusats d'estafar un centenar d'inversionistes, entre els quals hi ha dos veïns de Sabadell, dos de Cerdanyola del Vallès i un de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a través de la societat Inverac, dedicada a la compra de valors en borsa. Entre els perjudicats, hi ha cinc veïns de Sabadell, Cerdanyola i Montcada i Reixac, a qui van estafar presumptament un total de 18.300.000 pessetes. El judici ha estat ajornat fins al 2 de març perquè no ha estat localitzat un dels principals test i m o n i s d e l'acusació, J e s ú s Àngel M.G., que, segons els processats, era el responsable de l'empresa Inverac després de la seva contractació i, segons l'acusació, era com un home de palla, que va ser utilitzat en aquest afer. Sí que van declarar, però, diverses e m p l e a d e s de l'empresa q u e han relatat q u e es pensaven que els màxims responsables eren els processats, perquè s'hi van entrevistar i, de

fet, ells hi treballaven des d'abans de la contractació de Jesús Àngel M.G. El fiscal demana 8 anys de presó per a Alberto Costa Canals i Jordi Costas Salgado, com a responsables de la societat Inverac, que van adquirir al seu propietari el 1991, i que es dedicava a la captació d'inversions de particulars q u e es d e s t i n a v e n a comprar valors en borsa de renda variable. La societat, en ser adquirida, tenia molts deutes i molt poc patrimoni, i els processats, que tenien des d'un principi una intenció delictiva, segons l'acusació, van fer constar com a comprador un jove que acabaven de contractar com a secretari de Direcció del negoci. Els processats, d'acord amb el seu pla, van començar a atraure petits inversors a qui oferien operacions a curt termini i d'elevada rendibilitat, i si bé e n un principi tornaven els diners i beneficis, a mesura que els inversors anaven confiant en el negoci, van deixar d e pagar els interessos, segons el fiscal. /Intra-ACN

T e r r a s s a

Pujol deriva en PAjuntament el compromís en la construcció del golf El president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha limitat la responsabilitat de l'administració catalana en la construcció del camp de golf de Terrassa a les qüestions referents a l'aigua de la depuradora, a l'impacte ambiental i al respecte de les normes urbanístiques. En resposta a la pregunta oral formulada pel portaveu d'Iniciativa-Verds, Joan Boada, que ha demanat la implicació de la Generalitat per "posar fi a l'especulació del territori", Pujol ha assegurat que "és a l'Ajuntament de Terrassa a qui correspon intervenir en el model de ciutat". El president ha man-

tingut que el govern "sempre ha volgut que els terrenys on s'ha de construir al camp de golf no creessin un impacte massa negatiu" i ha recordat que anys enrere la Generalitat es va oposar a la construcció de la presó q u e va acabar f e n t - s e a C a n Brians. Boada ha implicat la Generalitat en una "operació d e privatització d'un espai d'ús públic q u e s u p o s a r à la tala d e 50.000 arbres, el c o n s u m d e quatre milions de litres d'aigua i la pèrdua d'un corredor ecològic". Pel portaveu d'IC-Verds, Pujol "pot governar en benefici de generacions futures o com a especulador". /Intra-ACN

.' popularment com ei Capità Timó Foto: Intra-ACN

Demanen 13 anys de presó per al Capità Tïmo per estafar 8 5 milions El fiscal demana provisionalment 13 anys de presó per a José Manuel Quintia Barreiros, conegut com el Capità Timó, per haver estafat 85 milions de pessetes a un industrial de Terrassa en oferir-li negocis avantatjosos amb l'Exèrcit. L'encausat, que es feia passar per capità de l'Armada i anava a m b uniforme militar, és processat a l'Audiència de Barcelona juntament amb uns altres

dos inculpats. El judici, que va començar ahir dijous a la sala polivalent del Palau de Justícia de Barcelona, s'ha ajornat fins al proper dimarts en espera que el tribunal de la secció vuitena resolgui sobre la petició de suspensió de la vista que han formulat els advocats d e la defensa. Segons els lletrats, el procedim e n t s'hauria d'anul·lar parcialment perquè no es van res-

pectar drets fonamentals d'alguns dels processats, com el dret a saber quins són els càrrecs contra ells abans de ser interrogats, i perquè les diligències judicials s'han tramitat d'una forma inadequada, tenint en compte les elevades penes de presó. El fiscal, José Joaquín Pérez de Gregorio, demana en el seu escrit 9 anys i 8 mesos de presó per als altres dos processats. /Intra-ACN

C a s t e l l b i s b a l

C e r d a n y o l a

Bulla alerta de

Condemnat a sis anys per violació

la situació d'Iar Sistal El diputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament, José Luis López Bulla, ha alertat de la possible pèrdua de 500 llocs de treball al Vallès si la Generalitat no posa remei als insistents rumors de tancament de la planta de Castellbisbal d'Iar Sistal, l'antiga Corberó. Segons el diputat ecosocialista, correspon a la conselleria d'Indústria el paper de demanar explicacions a l'empresa "perquè n'aclareixi la situació real" i en confirmi o en desmenteixi el possible desmantellament i trasllat a Tunis. Bulla ha advertit, però, que Iar Sistal no ha presentat cap expedient i ha demanat que l'empresa segueixi funcionant. Per Bulla, l'antiga Corberó ha renovat maquinària en els últims anys, ha augmentat el 50% de la

productivitat i ha reduït costos en un 20%, fet que prova que l'empresa "és rentable en les condicions actuals". Amb aquests elements, el diputat ecosocialist emplaça el conseller d'Indústria, Antoni Subirà, a defensar la continuació d'una empresa "que representa un dels últims vestigis del sector industrial en q u è Catalunya ha estat pionera com és la fabricació de cuines". En cas contrari, segons Bulla, Subirà "consolidarà una imatge de conseller d'enderrocs més que de foment de la indústria". I C Verds va anunciar la intenció de presentar al ple una interpel·lació al consell executiu sobre la política industrial, especialment pel que fa al sector metal·lúrgic del Vallès. /Intra-ACN

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys de presó un veí de Sant Feliu de Llobregat que va agredir sexualm e n t una amiga de la infància quan estava sota els efectes de l'alcohol i després d'haver-la traslladat a un descampat de Cerdanyola del Vallès la matinada de l'I 1 de juliol de 1997. La sentència ha estat dictada pel tribunal de la secció tercera d e l'Audiència, i considera provat que el processat, Carmel P.P., de 38 anys, va penetrar v a g í n a i m e n t la v í c t i m a després d'haver consumit junts unes copes en un bar de Barcelona i quan va convèncer-la d'acompanyar-la a casa en cotxe. /Intra-ACN

ELS4C4NTONS

Immobiliària Divendres, 11 de febrer del 2000

A R E N A S A N ALQUILER • Gran cartera Pisos desde 78.000 hasta 250.000 ptas. Casas desde 90.000 hasta 1.000.000 ptas. P. EJEMPLO: Pla del Vinyet, piso 100 m2 + 60 m2 jardín, 4 hab. + 2 b., calefacción i sol. 112.000.

ALQUILER • Despacho z, Can Gatxet Sup.: 62 m2. Diàfano, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking. Alquilen 75.000 ptas. • Piso nuevo z. Monasterio Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, corina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural, suministros contratados. Alquilen 70.000 ptas.

C / E n d a v a U a d a . 2 1 bx • T e l . 9 3 5.89. 4 5

VENTA • Pisos en venta desde 16 hasta 91 M. Obra nueva desde 19,8 M. P. EJEMPLO: Nuevo, 4 hab., 2 banos, terraza 25 m2, t / exterior, calefacción, 2 pi. pàrking, z. comunit. y piscina 38.5 M. • Sant Cugat, Valldoreix, Mira-sol y la Floresta Gran cartera de torres adosadas y um'familiares en proyecto, obra nueva y 2" mano, desde 27 hasta 195 M. ijCONSÚLTENOSÜ

P I S O S EN V E N T A • Z.Torreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional 19 M • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pL pàrking. Estado impecable 26.5 M • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable 43.5 M

• Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2 48 M • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bano, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-office, sal.comedor 26 m2 y jardín privado 48 M

ALQUILER • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. bano compl., trza A partir de 45.000 • Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol 85.000 • Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 banos, trza., parquet 80.000 • LOCALES Z. Centro. A partir de 60 m2. Muchas posibilidades A partir de 70.000 VENTA • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., c o c , bano compl., balcón . .12.600.000 • Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc.-off., 2 b., gran trza. Muy buen estado . .33.000.000 • Cerca Monasterio. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc T/reformado, muy b. estado .20.400.000 • La Floresta. Junto FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sal., cocina, 2 b., desp. Mucho sol y vistas 40.000.000

• Can Trabal. Casa individual, 2 habitaciones, comedor con chimenea, cocina y bano. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servicios de alta 14 M • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., saL-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia 17 M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.com., coc-offïce, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking 125.000 ptas./mes • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc.-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta 130.000 ptas./mes • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero 150.000 ptas./mes

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

TORRES ADOSADAS EN VENTA

F I N_jt,

? I i f t i a H 8 t * ; 4 2 ' • « . T M * : : 9 S , ; S a » . 0 3 0 7 : / F. MaCÍài.^e»-»:;l9^«^«: : a»ÍS6fife:

L T I • Junto Mercado. Centro, atico dúplex nuevo, magnífica terraza, vistas, m. sol, estado y situación inmejorable, 3 hab. + est., 2 b. + aseo, sala indp., acab. 1" cdad.43.950.000 (264.144,81 euros) • Ctra. Cerdanyola. Para entrar a vivir, gran terraza. 80 m2, parquet, carp. aluminio, cocina y banos nuevos. En perfecto estado 27.450.000. (166.977,82 euros) • Atico dúplex. 200 m2, 5 hab., 2 b. comp., aseo, amp. sal.-com., coe-of. Perf. orient, y sit., z. com. c/piscina, acab. lujo, trza.60 m2, solàrium 100 m2 67.000.000 (402.678,10 euros) • Pla del Vinyet. Gran piso, 4 hab., aseo, coe-of., todo exterior.46.990.000 (euros 282.415,58) • La Floresta. PI. Centro. Magnífica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, 4/5 hab., 3 banos, cocina-office, calefacción, gran piscina. Vèalo 57.750.000 (347.084,49 euros) • Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados calidad, jardín, pi. pk desde . . 39.150.000 • Av. Lluís Companys. 3r piso, 70 m2, 3 hab., b., salón, cocina, ascensor 21.750.000 • Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar 17.500.000

AW. R i u s í T a u l e t . 3 3 * Te*. :8s3WSmm.<?% ? 1

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

:-mbmMm^.-M»Wi^, \2 * Tet. 9 3 589 00 66

T E L L V I PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 e ) , piscina • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c.) UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.)

19.000.000 35.000.000 60.000.000 44.000.000 75.000.000

35.000.000 55.000.000 65.000.000 89.250.000 160.000.000

C/ Santiaao Rusfftol. 32 • 1*1. 93 675 10 ÍO

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.20 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

65.000 80.000 90.000 300.000

R1»s i Taulet. 4 • Tel. 9 3 6 7 4 .12 4 1 - 9 3 6 7 4 13 6 6

B I L I A VENTA • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 plazas pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta l a : 1 suite, 2 habitaciones, y bano. Planta 2 a : estudio, solàrium y excelentes vistas. Decoración y muebles a medida

57 M

A L Q U I L E R (gastos comunidad incluidos) • Piso en Coll Fava. Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, pàrking, trastero y piscina 110.000 • Atico en Parc Central. 3 hab., 2 banos, parquet, calefacción y aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina 185.000 • Piso c/ Vallès. 3 habitaciones y bano 65.000 • Piso c/ Xerric. 4 habitaciones, 2 banos y calefacción 95.000

• Dúplex Parc Central. Finca 2 anys, 120 m2, piscina i pàrquing

52 M

• Unifamiliar Valldoreix. 227 m2, solar 690 m2, 3 dorm. dobles, 2 banys i pàrquing

52.5 M

• Unifamiliar Valldoreix. Finca 3 anys, 200 m2, solar 400 m2, 2 pk, traster i piscina

54 M

• Adossada El Colomer. 180 m2 i jardí privat 100 m2

57 M

• Unifamiliar Mira-sol. En construcció, 220 m2 i solar 427 m2

63 M

• Unifamiliar Valldoreix. Nova a estrenar, 315 m2 i solar 600 m2

82 M

• Unifamiliar z. Golf 230 m2, 5 dorm. (1 suite), 4 banys, lav., 2 pk, trast. z. com. c/pisc

.92 M

• Unifamiliar Mira-sol. Nova a estrenar, 365 m2 i solar 600 m2

93 M

HER

I M D E S A

F I N LÍQ U E S

PISOS • Rubí-Lomas. Ref. 1051. Piso 88 m2, 3 hab., bano y cocina muy bien, terraza 14 m2, ascensor, calef., puertas embero, ventanas de aluminio. Impecable 16.000.000 • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bano, a. y coc. origen. Ideal parejas. .10.000.000 • Rubí-Norte. Piso 75 m2, 2 hab., bano y cocina impecables, balcón, puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 18.650.000 • Rubí-Nueva promodón. Z. .Mercado. Pisos 90 m2, 3 hab., pàrking opdonal y trastero, muy soleado. Acabados de primera calidad. Últimos pisos a la venta desde 17.520.000 CASAS Y TORRES • Rubí-Ca n'OríoL Ref. 3369. Casa 280 m2, 4 hab., 2 banos, cocina, 2 terrazas, calefac. Todo nuevo. Impecable • • .33.500.000 • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Ultimas casas desde. . . .33. 500.000

VENTAS • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suite con banera hidromasaje), bano con ducha, aseo, sal.com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buhardilla 30 m2 con chimenea, terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semiamueblada 56.650 M • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 banos, aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comun. Comp. reformado, alarma, pers. eléct., parquet aire acond. en sal.-com. . . .60 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet aire acond. en salón-comedor 67 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. . .105 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con baiio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M Plaça Octavià. 8 • Tel. 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 57

]:£etvànml·,;Mmmm * .Tali «3.:es*7-m.M%

F I N D PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural. Ocupación inmediata 18.200.000 • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext.), 1 b., ascensor, soleado 19.500.000 • 923 - Pta del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast, pisc. com. Solo estrenado 33.600.000 • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2,1 pk, trast, jardín com. . .34.500.000

VENDES • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics

Des de 20.720.000

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834

24.000.000

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i pisdna privada. C-970

45.000.000

• Valldoreix. Unifam. 4 hab. + 1 suite, saló 40 m2, cuina 20 m2, trsa. 25 m2, i pk. C-971 . .54.000.000 TORRES ADOSADAS • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , saL-comedor, codna, 3 hab., 3 banos, aseo, estudio c/bafio y terraza, calefacdón, etc 53.000.000 • 921 - Z. P. Centrat Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast, sat-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/rrza. Impecable 63.000.000 Av. Lluís C o m p a n y s , 8 - Tet. 9 3

675

F I

55 - 93

589

60.000.000

• Mira-sol. Casa 5 hab., 2 banys + aseo, terrassa, pàrquing 3 pi. i traster. C-879

90.000.000

Dos de Maia. 2 5 . T e l . 9 3

• Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) • Pis a prop estadó. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacdó

75.000 90.000

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacdó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic A prop estadó. 3 hab., bany, terrassa, calefacdó, reformat 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

F I

• Can Picanyol. Adossada 4 hab. + estudi i saló amb xemeneia. C-751

LLOGUERS

WsMmrtMx,

• Pinar. Unifam. en construcdó, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 plX-943 . .60.000.000

589 84

N M A

VENDES • Pis cèntric. 4 dorm., bany, lavabo, ascensor, vistes Tibidabo, reformat • .Pis. cèntric. . . . 140 . . m2, . 4. dorm., 2 banys, saló 32 m2, gran terrassa, ascensor, pàrq. Impecable • Pis. z. Pla del Vinyet 230 m2, saló 40 m2, 4 dorm., 2 b., terr. Mançarda, pk, traster, pisdna. • Adossada z. Sant Domènec. 4 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2, pàrquing (2 c.) . • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat pàrquing, traster i terrassa . . • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster. . • Torre d a t Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes • Torre Valldoreix. Z. estadó, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys, calefacdó gas. Bon estat • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suittes), 4 b, lavabo i pisdna • Despatx cèntric Z. Creu Roja, 100 m2 amb 5 divisions i molta llum • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex, lavabo. Bon estat • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones. VENDA o LLOGUER.

C I D E N T E

R I V E R

IMMOB.

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57.800.000 • Casa individual Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios 72.000.000 • Piso trentè Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28.500.000 • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., baiio, aseo, reformado, parquet pàrking 40.950.000 • Àtico triplex. Zona estadón. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/pisdna 84.900.000

• Junto FGC • Pisos y àticos

• 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

» l a ç a O C t a V i à , 4::*:;:9.3fc. 5 ; » 0 ; 5 4 . 5 4 : »

9 3 67<4 8 *

03"

LLOGUERS • Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estadó 69.000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets

55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitadons, cuina i bany complets, terrassa

65.000

• Locat C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

Av. Lluís Companys, 2 2 • Tel. 9 3

F I

674

14 9 1 - 93

A L L

674

VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opdonal (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

immàm^^

D '

loeàl i» *««*tra4*.:itfsr'BtmmiMm,^ fi *. Tett 93 "674 SS Oi..

L E Ó N

VENTAS

._1C

LLOGUERS

• Mas Janer. Torre con 3 habitadones, bano + aseo, codna espadosa, garaje y jardín en perferto estado. Para entrar a vivir 38.5 M • Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 banos, patio interior 65 M • Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona 68 M

,:;ltaÍï:filaÍÍ4l::€ínto V e É ï J a à u e f í

1 9 * V a l l d o r e i x - Tet. 9 3 ï 5 8 9 : . 3 5::im

PISOS • Rbla. del Celler. 4 1 . 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opdonal) 125.000 CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod. Passatqe del Celler, s/n

• 93

589

A S A - Empresa germano esponola de Servicios Inmobiliarios -

VENDES Ref. Ref. Ref. Ref. Ref.

23 M . 41M .75M 39.9 M 41,5 M . 65M 31,5 M 64 M 155 M 24 M 25 M

60::* ?et;;.9& .674 6 7 I S € 9 3 . 5 8 9 3:3 JSS-

NUEVA PROMOCIÓN

• • • • •

135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

73 M 30 M 17,5 M 45 M 42 M

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estadó, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes^mes Dr. M u r i l l o , 6 . S a n t C u q a t * T e L 9 3

675 62

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEOIDA iQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selecdón cuida especiaunente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, tDónde operamos? SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. tNuestros clientes? Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castetlano. HEMOS AUUAOO A MAS DE 100 FAMfUAS EXIRANJERAS A SANT CUGAT Beltran i RózDitt*. 8 . Barcelona

Tel. 93

204

Salut

ILS-/CANTONS Divendres. 11 de febrer del 2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA

Centre de Rehabilitació SUSANA NICOLETTt Sant Antoni, 74. •a 93 674 74 37

Fisioteràpia

Laboratoris

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. O ViUà. 49.

LABORATORI DR. ECHEVARNE

n 93 674 48 72

Cirurgia

DRA. M . D O M I N G O GALLART Medecina general, dietètica. Dillluns. dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5. 1 r 3a

INPROSS Atenció i companyia a persone9 grans. "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la lat trastorns especials. Salut i reserves adomlcft. Av. Torre Blanca. 2-8, 3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5893967 TELE ASSIS. INPROSS 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans. malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r A. T* 93 589 3 9 67

« 9 3 589 39 26 « 6 0 9 331080

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge oe capçalera. Visites a rjorradli-mútues. Major, 36. 2n. « 9 3 674 0 0 25

Homeopatia H O M E O P A T I A D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada. 20.1 r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

Odontologia C L Í N I C A DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantalogia, pròtesis. odontopediatna, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. « 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DEFUNCIÓ T E M P O R O M A N D I B U L A R Av Torre Blanca, 2-8. 2n A, despatx 6.

(LI.

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatía y masaje terapéutico

« 9 3 675 6 3 39

Infermeria

D R FERRAN FERRAN VftA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medrfiac Francesc Moragas. 48, ent. 2a. » 9 3 6 7 5 4 8 53

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, rjficullats de relació, trastorns a l'adolescència. psicoteràpia Hores convingudes, Francesc Moragas, 25-27, 2h 1a. « 9 3 674 36 53 « 93 418 48 48

La depressió és un estat de malestar que afecta t o t el cos, l'estat d'ànim i els pensaments. Per superar-ho es necessita un enfocament adequat, que generalment sol venir de la mà d'un professional, perquè si no, es pot eternitzar fent que l'individu no visquí tranquil ni evolucioni. De vegades cal arribar a tocar fons perquè la persona redreci la seva vida i surti enriquida i enfortida de l'experència. Hi ha diferents factors: psicològics (depressions neuròtiques), socials o genètics (depressions bipolars majors) i es manifesten des d'estats de dol per la mort d'un ser estimat, idees desvaloritzadores, malalties imaginàries, prejudicis, etc. D'entre aquestes causes destaca el fet que l'activitat laboral es basa en bona part en la competitivitat, rivalitat, rapidesa de la informació, e t c , i els ciutadans més sensibles es veuen abocats a la depressió, t o t i que la societat industrial n'ha elevat la qualitat de vida. és molt important que la persona que visita el metge amb símptomes de depressió sigui escoltada per entendre què s'hi amaga darrere i no rebi medicació sistemàticament.

Dr. JESÚS CABNICER: Pediatre, Gastroenteròleg EVA M ' de LA PENA Logopeda infantil

INSTITUT P S I C O M È D I C S A N T CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11112 « 9 3 589 37 8 7

SlLVlA LLUMÀ: hkòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada. 20. tr 3a » 9 3 6 7 4 72 16

Tel. 93 589 35 48

Tocoginecologia Obstetrícia

AlNA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pedtatna - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8, 3r pis. « 93 589 35 48 » 649 93 59 37

Si vol

DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes; Av. Catalunya, 21, 4t 1a. « 93 589 48 0 8 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. ANNA PUJIBET I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallada, 21, i r . * 9 3 589 29 95 « 9 3 6 7 4 2 0 79

anunciar-se

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

en aquesta secció,

Traumatologia

Companys/Colom)

DRA. M . JAUME SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h 116-20 h. Pg. Sant Magi, 22, baixos « 9 3 674 2 3 3 5 CLÍNICA DENTAL

J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 5 8 9 6 3 13 « 6 2 9 16 9 5 3 6 C E N T R E SANITARI CAN M O R A Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any.

JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10, « 9 3 5 8 9 18 8 8

La depressió Símptomes • Estat d'ànim trist, ansiós o sensació de buit. • Disminució d'enegia, fatiga, inhibició. • Pessimisme i desesperança. • Inquietud i irritabilitat. • Sentiment de culpa, inutilitat o incapacitat. • Pèrdua d'interès o de plaer en passatemps amb què anteriorment es gaudia. • Insomni o hipersomni. • Dificultat per decidir, concentrar-se i memoritzar. • Idees o intents de suïcidi. Com enfrontar-se a la depressió • Reflexionar sobre el que es fa i se sent. Assimilar el que s'està patint i pensar sobre la situació real. • Esbrinar i acceptar com a normal en quines situacions se sent incomoditat, ridícul, vergonya, ràbia, sotmetiment, etc. • Establir seqüències de les situacions externes actuals i les reaccions emocionals que produeix cadascuna. • Aclarir quines són les pròpies necessitats: afecte, assertivitat, reconeixement professional, plaer sexual, etc. • Treure conclusions: pensar sobre el que se sent després d'aquest procés i, si convé, fer alguna acció ai respecte.

truquin's al telèfon

DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona. 21, 1r 3a. « 93 674 4 3 46 « 93 589 0 5 34

;«««««««««««<

Consell de la setmana:

Hi col·laboren:

M . D . C A R R E R E S BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 15 2 6 « 93 674 01 4 7

Podologia

» 93 674 72 40

CENTRE SANITARI C A N M O R A Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any. . « 9 3 589 4 3 4 4 « 6 0 9 34 33 44

Otorinolaringòleg

6752212

PI. Unió, 3. 2n 1a.

9 3 589 4 3 5 8

Aiíta

«5890396

CLÍNICA DENTAL M A J O R

•B 93 589 4 3 57

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo. 21. « 9 3 589 51 06

Pediatria

Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, 1r 2a « 9 3 589 70 40

9 9 3 5896483

J.R. ESQUIROL CAOSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas, M. Fiatc, Previasa., Mútua HGC. Urg 24 h, domiciN.

AL N E N I ADOLESCENT

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes. 5. 2n 3a. « 9 3 589 4 0 5 1

CENTRE DE SALUT OCULAR

CUNICA DENTAL DR. BRANDT

3 9 3 6 7 4 6 3 29

CENTRE D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av Torre Blanca, 2-8 2a planta. desp 8-9.

« 9 3 589 6 0 55.

Metge capçalera

CENTRE D'ATENCIÓ INTEGRAL

Psicologia-Psiquiatria

Santiago Rusinol, 17, baixos.

Geriatria

Consult. Centre Mèdic

Dietètica-Nutrició

Major, 23-25. 1r3a « 93 675 64 77

Oftalmologia

DR. FERNANDEZ LAYOS QERVAL, GERIATRIA DEL Orurgia general, aparell digestiu. ASC- VALLÈS S L Previasa-Sanltas. Atenció a persones grans en et aau Av. Torre Blanca. 2-B, 2n, A1. domicili. Assessorament a llurs famt•o 93 589 47 00 liars. Gestió de restdònctes i altres recursos. Infermeria. Formació: Cl Àngel Guimerà, 3. «936740804

C E N T R E M È D I C SÀBAT Certifccals de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinot, 2. entr. 1a. w 93 674 15 26

« 9 3 5894344 « 6 0 9 34 3 3 4 4

VALLS - B U L D Ú

* • " "

SERVEI D'INFERMERIA ; M TOTS ELS DIES DE L'ANY

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

CUNICA DENTAL V

SERVEI A D O M I C I L I D ' I N F E R M E R I A

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

CENTRO DE ECOMEDICINA

Tel.

93 675 64

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Sant Cugat NATUROPATÍA MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

IRIDOLOGÍA

Ayu,

imiento Tel. 93 675 63 39

j I

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16

Estètica

E L S •/-CANTONS Divendres, 11 de febrer del JiW

ToT CAbEll

Estètica i Bellesa l'article:

Pintar els llavis

La boca que quan és bonica parla per si mateixa pot resultar més atraient seguint alguns consells i certa habilitat. S'entén per uns llavis perfectes els simètrics, que ni són massa gruixuts ni massa fins i es dibuixen en forma de cor. Però no tots els llavis responen a aquest ideal, i per variar la forma dels llavis s'ha de fer ús del maquillatge correctiu. Només caldrà tenir a mà un perfilador, emprar-lo correctament i procurar que el pols no traeixi.

Maquillatge o pólvores. És el pas previ al maquillatge i serveix per emblanquinar-lo i fixar-lo.

Linials i sense forma Caldrà dibuixar la forma de cor en el llavi superior. Es perfila des del centre cap als laterals i tot seguit s'omplen amb el pintallavis escollit. Al moment de triar el t o caldrà tenir en compte si els llavis són gruixuts o fins.

Llapis de color • De dia. A més de maquillar n'hi ha que alhora protegeixen la pell dels llavis; de totes maneres mai us heu d'oblidar de protegir-los perquè la seva pell manca de melanina i per això és vulnerable als rajos ultraviolats. • De nit. Desmaquilleu-vos abans d'anar a dormir i hidrateu també el contorn de la boca. COLORS EN HARMONIA Els colors de pintallavis que més s'usen en el nostre país son els marrons, possiblement perquè afavoreixen a qualsevol edat i color de pell. No obstant això, els professionals aconsellen fixar-se en el color dels cabells i dels ulls: Beix marronós. Per a cabells rossos, ulls clars i pell pàlida i daurada. Combinat amb ombra d'ulls beix, torrat, blau, verd, gris o bordeus; coloret beix i torrat. Vermell ataronjat Per a cabells marrons clars, foscos i pèl-rojos. Combinat amb ombra d'ulls beix, marró, verd, blava-gris o lila; coloret en beix ataronjat o torrat ataronjat. Violat rosat. Per a cabells rossos, marrons clars i cendra. Combinat amb ombres d'ulls marfil, marró, blau, gris i verd; coloret en rosa-violat i beix rosat. Granat marronós. Per a cabells marrons foscos, pèl-rojos i cendres foscos. Combinat amb ombres d'ulls de color violat rosat, marró granatós, blau i verd; coloret en marró i bordeus.

lJ>C4cí

IM^LK

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOTPErMTU i ALS MILLOR PREUS

93 589 60 88

DEFECTES MÉS COMUNS

Pinzell. N'hi ha que serveixen per corregir (curts, rectes, plans i tous) i uns altres per pintar l'interior dels llavis (la part ampla per a l'interior i el lateral per perfilar-los).

Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

ESTRIS

Perfilador. És molt important perquè permet ressaltar la forma natural i perfeccionar-la amb uns senzills trucs: • Efecte natural. Perfilador de color beix, barra de llavis transparent i pinzellades sobre aquest de color vermell o rosa. • Sense perfilar. Se'n dibuixa el contorn, es difumina amb un pinzell, s'hi estén el color i es torna a difuminar el contorn. • Resistent a l'aigua. S'escull un perfilador waterproof d'un beix rosat i després se'n pinta l'interior.

Molt fins Es comença perfilant els llavis per la part externa de la línia natural per augmentar-ne visualment el volum, no més d'1 o 2 mm del perímetre. Per ferho es pot emprar un llapis perfilador de color beix per al dia o daurat per a ta nit i finalment s'omplen els llavis amb colors clars, brillants i nacrats. Els roses f beix són els més afavoridors.

C/ DEL SOL 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia

Tractaments facials Tractament anti-estrès Peelrng corporal amb productes naturals

**sí>

\L d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpla

Centre SPA

I algoteràpfa per. ciàtica i lumbàlgia

Sant Cugat del Vallès

contractures i tendinitis acne psoríasis artrosis artritis cel·lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890148

utt-Uon(rol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto. 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

Massa forma de cor Es tracta d'arrodonir amb el perfilador l'angle excessivament accentuat que forma el cor. Després es maquillen de la manera següent: per als gruixuts, colors foscos i mats; i per als més fins, clars i e l C o n s e l l brillants.

LÀSER (Erbio-Yag) Augmenta lleugerament el llavi superior, sense haver d'injectar-hi cap material inert que s'absorveixi.

centre

Hidroteràpia Tractament natural pels peus

M o l t gruixuts En aquest cas es redueix el contorn dels llavis amb el llapis just per la part interna, d'1 a 2 mm. Els tons més afavoridors seran el foscos i mats, per exemple els vermells vi i els marrons,

CIRURGIA ESTÈTICA Un cop superada una prova d'al·lèrgia, s'injecta en el llavi un material d'ompliment innocu i durador (fragments de metacrilat i col·lagen). La intervenció és senzilla i dura només 15 minuts.

• Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges

Asimètrics Es redibuixen amb el perfilador per aconseguir uniformitat. Al moment d'omplir-los s'aconsellen dos tons de la mateixa harmonia, amb el més fosc es maquilla el llavi gruixut i amb el clar, él més fi.

Caiguts Convé aixecar les comissures de la boca redibuixant-ne els contorns. Per això es perfila en un to fort només en el centre del llavi inferior. Si es vol perfilar el llavi superior, caldrà aplicar-hi un to més clar, tot i que no és obligatori, i finalment se n'acoloreix l'interior. Els vermells clars i els roses són els més apropiats.

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÉS

No ho feu mai

Linials i sense forma No sobrepasseu de 1/2 a 1 mm ta línia natural dels llavis. Molt fitis No empreu llapis de tons foscos ni mats perquè els aprimaria encara més. Astméfrics Els perttadors han de ser sempre del mateix color que el pintallavis. Moft gruixuts No useu pintallavis de tons brillants, clars i nacrats, perquè l'únic que s'aconseguirà amb aquests colors és l'efecte contrari. Caiguts No s'ha d'arribar amb el perfilador fins a les comissures dels llavis per dissimular-ne el decaïment per l'expressió rígida del rostre. Massa forma de cor Està prohibit emprar torts diferents en el perfilador i llapis per a llavis.

Gastronomia

ELS /CANTONS liknulrn.

II //,M'irr/hl 2000

La cuina d e casa IKLPJUfi? "fitítóJ

COPES i SOPARS BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JUONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Cami de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

5ant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 674 1047 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 5940 01 Copes i sopars

Av. Lluis Companys, 24 93 6751503 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

PAIPA

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN EDO

ITALIANS

TORRADA GRILL

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN BARATA

LA CANTONADA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01 ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Com si fos de tota la vida

la xocolata... jf^jfy. els entrepans... - f K f K el cafè... <j>fvfH les pastes... fi^ffs. el SUÍS...

**V*K

àmnlWi tl-MlM Sant Martí, 9 (nstmittcAFicREiitoM) Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

9 Mercat Municipal Torrebhnca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Calamarsos amb la tinta

l a r e c e p t a d e V7. Àngels Quadrus

Mercat Pere San

Ingredients:

Parada 1.04 12 calamarsos 1 ceba grossa 3 grans d'ait 15 g de farina oli d'oliva sal pebre

4»

afegeix la farina i els calamarsos. S'h* tira sal, pebre, els alls picats t fa tinta barrejada amb una mica d'aigua, i es deixa coure uns 15 minuts. Al moment de servir-ho es pot acompanyar amb arròs bullit passat per aigua freda, perquè en quedin el grans separats, i posat en flameres individuals, segoíis eís comensals, perquè agafi la forma $e\ mottfo..

Tel. 93 589 14 18

I I Mesón Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

MT Consell:

Elaboració:

Convé que els calamarsos siguin mitjanets i Es netegen els calamarsos, es retiren i es re- tendres.Poseu-hi la sal en l'últim moment, així no s'enduriran. serven les bossetes de tinta que contenen. En una cassola de terrissa s'hi posa oti i se so- Recordeu que la cassola de terrissa s'ha de fregeix la ceba ratllada. Quan s'ha daurat, s'hi protegir amb un difusor.

LW&^C-^ ^

MASIA

AralMc R I B

t, 1

*<*N<M*f [ &£*£

í'%

WA< <£*TJM/

Of>0 ^i-'

<-!•*» y<" Y4#*>

=500.

EL CASINET

(Mrrral V.-U)

ESPECIALITAT EN BRASA ('.unís i vt'rriíirt'S brasa 4!o<]u<'* xapala Cargols a la llauna

Dues Hfi()i,cs di- pa allargat i cruixent,, qustosa carn de porc, ceba fresca i la seva deliciosa salsa barbacoa i

RESTAURANT

1,1. n S8<> 72 71

SI I I ( I i I1 Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Menú diari i entrepans Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

una tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 674 Í O 4 7

f ^W' »A«0

J*r* BM» RESTAURANT

Bar Restaurant

Tota

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

EIS4CAINT0N3

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 33 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1 r 2a 9 3 6 7 4 41 64 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D 93 674 44 69 U. GRIERA CABELLO Fces. Moragas, 5 3r 3a 93 674 44 94

BARSTOP Rius i Taulet, 56 9 3 5 8 9 * 2 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 935894790 CABALLU PETIT Cerveseria 93589*456

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 936740649 CUGART Torrent Bomba, 14 93 674 4 3 9 0

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 8 9 22 4 7

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 93674*509 SUN BIKE Can Matas, 2 935891757

CARNISSERIES ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B 93 6 7 5 * 8 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 935896561 608494519 DANIEL CALATAVUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93 675 18 03 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 936742601 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 935894147

•

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 935893806 _

CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93674*903 _ EL PUNT Copes i sopars 6 7 0 5 9 4 0 01

COPISTERIES

TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 85 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 936753065 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 5 8 9 * 4 * 8 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

M.TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. 936742624 934*70759

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9 3 6 7 4 0 3 08

EL PONT Girona, 3 936750*75

FLORISTERIES

Sant Antoni, 24 93589 7442

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93674*38* 93675*820

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 936753653

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, B 9 3 5 9 0 6 0 71

BELSCONXXLS.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te/. 93 675 32 6 7 bafecorooB8naxo.es

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 93674*546

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 936741398

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14

93675 56 74

PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 9 3 6 7 4 7* 64

FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93 674 7 0 6 8

GALERIES D'ART MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 2' 93 589 30 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 93 589 30 65

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, A 936746500

CENTRE COMERCIAL ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 675 30 12

PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 93565 4 9 0 0

CENTRES PSÍQUICS ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 936744469 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93 674 17 84

TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 5 0 4 8

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A 93 589 54 43

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell. 6 Tel i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes

Av. LI. Companys, 36 93 675 56 53

BALLS DE SALÓ PEPE ASENSIO Anselm Clavé. 14 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 * * 9 8

RODÓ Rius i Taulet, 6 93 6 8 9 8 2 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 93 5 8 0 * 5 00 _ FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 5 8 9 3 * 2 *

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 93 6 7 4 5 3 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9 3 6 7 5 5 9 53

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 935906980 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques < Acadèmia. Sant Ramon, 21 93675 9*44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 3 9 ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8 * 0 8 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 93 589 28 3 3

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 9 3 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93675475» CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 936754902

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93S892264 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 6 7 5 2 2 01 WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 9 3 5 8 9 6 0 72

IMMOBILIÀRIES

ADOLF TaHer d'art Pere Mas, 17. Valldoreix 936746028

GELATS ARTESANS LA JUONENCA Major, 29 93 6 7 5 2 5 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 53

ENTITATS BANCÀRIES

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 6 7 4 6 * 7 2

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 6 7 5 * 9 0 4

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavè, 20 93 5 9 0 8 2 79

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 93 589 7 5 * 2 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93 6 7 5 3 * 0 0 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 9 3 5 8 9 3 8 52

SANT CUGAT ESPORTS S.L. " PI. Quatre Cantons 93674308* SQUASHSANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 930749882 UESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

ADMINISTRACIÓ N. 2. Major. 33 93 674 0 1 74

lllIQH»;

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 5 8 9 0 0 1 4 MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0 0 2 3

SCOOTY LÚDIC

Xerric, 8 93590 6189

MODA CONFECCIÓ LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victoria, 48 93 5 8 9 2 0 1 8 LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 7 8 0 0 LES PLANES 93675 5105

LLIBRERIES PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 935898617

MARMOLES SANT CUGAT Can Faljó deb Aurons Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 5 1 0 8

BENETTON Santa Maria, 21

93 674 85 02 BLUEMOON Major. 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

93675 02 67 CAMPMANY Valldoreix, 16 93 674 14 8 2 LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6 93 589 86 69 PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 93 589 72 32 TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97 VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 55

Veure pagines 44-45

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935908060 PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 5 6 VALLÈS , TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 5 9 0 8 0 60

INSTAL·LACIONS

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 1 9 31 MES MARCS Enric Granados, 15 93 5 8 9 1 4 29

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 656 89 0 1 4 9

A. ZAMORA, S L MsCinto Verdaguer, 18 935812638 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 6 0 5 8

POU D'ART

Balmes ,35 935906086

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93674 7596

INFORMÀTICA ELECTRODOMÈSTICS

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ N.1 Valldoreix, 67 A 93 589 47 42

93674 79 68

CRISTALLERIES

93 674 5 7 4 7 SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0

MC DONALD'S Ct Comercial St. Cugat 936744654

HÍPIQUES

OFINOVA Lluís Companys, 18 9367523 73

CONSTRUCCIONS

HAMBURGUESERtES

HERBOLARIS DIETÈTIC)

ARPALI Valldoreix ,45

COPISTERIA THER

93 5 8 9 2 2 3 2 _

ENQUADERNACIONS I

FERRETERIES

93 67496 02

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 6 7 5 2 9 02

CONGELATS

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 93 675 4 7 5 7

Francesc Moragas, 29 935896088 DISON ESTILISTES Martorell, 12 935895657 ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 8 5 6 3 FORMA'S Elies Rogent, 18 A 936754006 JUANI Xerric, 28

93674 6 6 9 9 JEANLOUSDAVC Flaca Dr. Gates, 5 936756170 PERRUQUERIA VERDI CasHIejos, 11 93 589 53 54 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent 4a Cerdanyola

93692 7904

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 935891799

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONELU, S A COMPONENTS ELECTROMCS PERA MOTOCICLETES Av.Graets,35 935906666 TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 674 36 88 TALLER MECÀMCCP. CANALS Sant Llorenç, 27 9 3 6 7 4 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6 9 5 0 TALLERESMENA Pg,Torreblanca,13 93 6 7 4 5 3 01

TELEFONIA A B TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 93 589 8 7 0 2

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93589 2529

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 93675136

TINTORERIES TNTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 93 6 7 4 1 1 82 TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 674 11 83 TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Rbatallada. 34 936752228 TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 936744167

REPARTIDORS OBJ. REGAL

MAT, CONSTRUCCIÓ

PERRUQUERIES CARNEIBOSCH

BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 935897202

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 9 3 5 8 9 2 3 7*

FOAP Rius i Taulet, 27

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 93 5 8 9 4 4 22 93 6 7 5 5 1 5 1

93 674 05 03

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 85 63 KA1ACENTER Del Sol, 22 9 3 5 9 0 05 4* SILUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 9 3 5 8 9 2 3 43

SUMINISTROS VALLDOREIX Mss.J. Verdaguer, 107 93 674 14 90

MENJARS PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVÉ Sant Marti, 9 93 589 82 75

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1 r 1 a 9 3 5 8 9 0 1 51 STANZA Valldoreix, 10 93 674 65 98 PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5891732

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 6 7 4 4 2 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 8 0

VETERINOS RiusiTaulet. 31 93589 7 1 4 0

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 93 6 7 4 * 5 3 2

ÒPTIQUES MERCERIES LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 935902680

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 9 3 5 8 9 44 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 93 5 8 9 5 0 72

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n 9 3 589 8 9 9 9

Via, 6 93 6 7 4 0 3 16

SABATERIES

CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9 9 4 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa, 1

93 675 24 0*

JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 96

MOBLES DECORACIÓ

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 9 3 6 7 5 1299

93 674 09 95 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 69 45 Tel. urgències 908898136 93674 6 9 4 5

LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 6 7 5 3 2 74 TATER'S Sant Antoni, 62 936755506

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta 666428142 BERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 93 589 16 78 USSIATOURS Plana Hospital 93589 6150

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA

Cultura

De dilluns a divendres • De 7.0(1 h a N.DO h El despeitador, amb Salva Vallvé • De.S.OOha 10.00 h l'riinmi

Planti. amb ( i e n i I .o/.ano

• De 10.00 h a 13.00 h Cambirota. cl maga/ín, amb Clara Borrell • De l.i.OO a 13.30 h Síint Client Avui: I "informatiu, amb Josep

M. Mim • D e 13.30 h a 13.50 h l'.cntnvista(repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Ami' molt de gust. l'espai dr gastronomia, amb Pep Blancs • De 14.00 h a 17.()()h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00h l'andana, el magazíu amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, cl musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'.espoitiu. amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h lil millor del magaz/'u • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Roct World (dimarts). Dauce hgeud(d\mccrcs), ChillOut (dijous). Jazz (.dea (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que ijiieda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de Ics 24 li Música al ten instat •Dc7a24h. (!ada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 li

Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 15.00 li

11 DIVENDRES

12 DISSABTE

ELS /CWTONS llnnulin. II //, fel·iei ÍÍ/.'ÍVI'

Pot fet. El matisin i l'humor. Amb Jesús lbmé i Xavi Rodríguez • De 15.00 h a 14.00 h Aiant-mab.. Ei/ijormatin d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb I )avid Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Rcinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Pla\; amb Sònia ('armona • D e 19.(X) h a 21.00 h Buc d'assaig, amb (Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatte • A partir de Ics 11 h Música al teu rostat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 li Espoit en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Sostra dansa/ Ea sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pallissa • D e 13.30 h a 14.00 h Espoit en marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h l'al com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h fío/i rotllo, presentar per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h B/tt d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Espoit en marxa .fa edició • A partir de les 11 li Música al teu costat

L'ensenyament

públic

es mostra

DlliMKNCiE

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. II MOSTRA D ' E N S E N Y A M E N T PÚBLIC. Conferencia Polítiques educatives a la UE: elpaperdelmuniapi a l'educació, a càrrec de Erancesc Raventós, professor del departament de Teoria i Història de l'Educació. Org. Ajuntament i Comissió d'Ensenyament Públic a Sant Cugat. A ia Casa de Cultura. CELEBRACIONS I TROBADES • A les 8 h. Calçotada popular. Preu: 3.400 ptes. Org. Col·lectiu de la Cient (iran de la Floresta. Col. Ajuntament. Sortida: del Pont del Diari. • A les 19 h Quinto solidari per Veneçuela, dins la campanya d'ajut a Veneçuela. El 50% dels premis es destinaran a aquest país. Org. Esbart Sant Cugat. Col. Ajuntament. A l'Esbart Sant Cugat.

EXCURSIONS I SORTIDES • A les 9 h. Passeig per Collserola: Cerdanyola-Riera de Sant Cugat-Can Calders. Org. CMSC. Trobada: davant del ('MSC.

CELEBRACIONS I TROBADES • A les 10 h. I C R O S POPULAR d e Sant Cugat. Campionats: escolars, esquiadors del CMSC i secció d'Atletisme del CMSC. Org. Ajuntament, OMET, CMSC i Consell Esportiu del Vallès Occidental. Informació O M E T (escolars) i CMSC (federats). Al parc de la Pollancreda. • A les 12 h. Ballada de sardanes. Org. Entitat Sardanista d e Sant Cugat. Col. Ajuntament. A la plaça Octavià. • A les 18 h. Cafè de les Arts. Col. Ajuntament. A la Unió Recreativa i d'Esports de ia Floresta. TEATRE • A les 12 h. Obra El viatge de n'Andreu Santandreu a ia recerca del perfum que fa tornar guetpo, amb el Teatre de la Sargantana. Preu: 500 ptes. (socis, 450 ptes.) Org. La Xarxa. Col. Ajuntament. Al Teatre-Auditori del Centre Cultural. CINEMA I PROJECCIONS • A les 19. Projecció sobre Xile (història i geografia), a càrrec de Lluís Puig Tuneu. Org. CMSC.

14 DILLUNS

CONFERENCIES I XERRADES • A les 18.30 h. Debat i vídeo Què e's el deute extern?, dins d e la campanya Deute extern, deute etern, de Justícia i Pau amb la col·laboració de Josep Iglesias. Org. Ajuntament i Doble Via. A l'Espai Jove del Centre Cívic de la Floresta.

DIMARTS

CONFERENCIES I XERRADES • A les 20.00 h. Cicle de Conferències al Centre Borja Tenebrismebarroc: Caravaggio, a càrrec d'Imma Pueyo, llicenciada en Història, professora d'art i pintora. Org. Centre Borja. Al Centre Borja.

16 DIMECRES

17 DIJOUS

ciutat

Jet fa temps que tothom parla de la seva qualitat, i malgrat les mancances estructurals que tothom li reconeix, continua lluint tota la seva esplendor. Aquests dies la posarà a la disposició de tots els seus conciutadans: Pensenyament públic de Sant Cugat s'ha posat de llarg i torna a exhibir-se a la Casa de Cultura. La Segona Mostra es desenvolupa aquest cap de setmana i manté l'esperit obert com ho va fer fa dos anys: l'esperança que tothom s'hi apropi per conèixer (o reconèixer) Fensenyament públic de la ciutat i a la vegada participi en els debats que s'obriran per veure com es pot millorar dia a dia. Xerrades, debats, exposicions fotogràfiques i activitats lúdiques en una Segona Mostra que es tanca diumenge amb un dinar popular.

II MOSTRA D ' E N S E N Y A M E N T PÚBLIC • A les 12 h: Trobada per a la cercavila. A les 13 h: Actuació Els llunàtics al Brasil. A les 14 h: Dinar popular a la Llotgeta del Monestir. A les 15.30 h: Fi de festa i lliurament de premis. Org. Ajuntament i la Comissió d'Ensenyament Públic. A la plaça Octavià i a la Llotgeta del Monestir.

a la

CONFERENCIES I XERRADES • A les 17 h. Conferència Els fills preadolescents i adolescents, a càrrec de Carina Escolà. Org. Grup de Doncs de la Creu d'en Blau. Coí. Ajuntament i Doble Via. Al {'entre Cívic de les Planes. • A les 19 h. Conferència Bombes d'insulina. Org. As. Diabètics de Catalunya. Col. Ajuntament. A la Casa de Cultura. CONFERÈNCIES I XERRADES - • A les 18.00 h. Història del monestir, a càrrec d'Antoni Borràs SJ, historiador i director de ia biblioteca del Centre Borja. Org. Llar d'Avis de la parròquia. A ia Llar d'Avís de la parròquia.

S A L K S M l N1CIPALS (Casa de Cultura) • II Mostra d'Ensenyament Públic. Fins al 20 de febrer. • Biennal V.O. Mostra d'Art |ove del Vallès Occidental. Del 14 al >6 de febrer. • Impressions de rock santcugateiic. De Daniel Codorniu. Fins al 26 de febrer. • Exposició interactiva Us colors del blau. \ 'n viatge pel cicle de l'aigua. Del 14 al 27 de febrer, visites guiades els diumenges. • Ex-Libris. Alumnes de grau superior d'Il·lustració de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat. Fins al 28 de febrer. A la biblioteca del Centre Cultural. • Tècnica i efectes d'exposició. Fotografies realitzades amb la tècnica d'exposició a la llum. Fins al 28 de febrer. A l'Escola Municipal d'Art. • Manolo Belzunce Collages. Del 17 de febrer al 6 de març. Al claustre del monestir. SALES PRIVADES • Col·lectiva. Del 12 febrer al 9 de març. A Pou d'Art (Balmes, 35). • Garcia Cros El gest i el rostre. Fins al 22 d e febrer. A la Sala Rusinol (Santiago Rusinol, 52). • Ràfols Casamada, fotografia, i Budesca, pintura. Fins al 27 d e febrer. A Canals, Galeria d'Art ( c / d e la Creu, 16). • Jordi Prat, olis. Fins al 27 de febrer. A l'Espai Lluís Ribas (Gorina, 13). • Josep Moscardó, pintura i escultura. Fins al 28 de febrer. A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14). • Ferran Martí. Permanent d'obres d'aquest artista. A l'Estudi Ferran Martí (c/ Gorina, 8).

TEATRE IMSúltimaslunas, de l'urio liordón. , 11 de febrer, a les 22 h.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

EM D Valldoreix

AAPPIWMifa-sol

AJUNTAMENT

Ctre. Cívic les Planes

936742018 :

93 675 51 05

Municipal (Valldoreix!

908 79 51 25

Sartt Cugat

93589 22 88

AAW V. Carme Mira-sol 93 67410 03

Cines Ciriesa (reserves) 935890941

Comissaria St. Cugat

93 674 7612

Casa de Cultura

9358913 82

AAW St. Joan Mtra-soi 936747103

Cines Yelmo (reserves)

902124134

DNI (Cita prèvia)

93589 3080

EMD Valldoreix

93674 2719

Consumidors

CÜ*i Muntanyenc

93674 5396

Urgències

OMIC

93589 3188

OiraideiaÜnïó"

93674ÏQW

PROMUSA

93 58917 32

ptorTsàSÍCÜ^Ï

93"o75~2655T

QaTtfAvïPanoquia

93"5890598

Aigües la Floresta

936742Ò1ÜF

PtsciraValtóoíeí*

93675 40 5 í f

Catalana de Gas

93 7252944

93 26845 67

BOMBERS 936928080

BeSaterra

CAP" "

T~-

~93S8ÏÏÏ22~

085 j |

Generalitat

ASStSTtNOA SANITÀRIA

'93'6W80W|

rtóVSaril Cugat

Wt^^^it»MCMSÍ6 1

CAP - Urgències 93 589 78 00

Ctre. Aizheimer St C.

93674 23 83

;

Asot:

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

ORS"""."

)•

•

Dispensari iaFioresta

~93mnW"

General de Catalunya

935891212

Grup Sup. Immigrants

valld'Hebrori

93427 2000

Sant Cugat Comerç

Sant Joan de Déu

932034000

Telèfon de l'Esperança 93414 4848

: ASSOCIACIONS AAPP W Can Majó Val .93674 5049

93 6991892

r''Íte'4Çantons''1

9358962®'

FECSA (atenció cfent)

900 7373 73

93675;:5958''

FECSA (avaries)

900 74 74 74

935881674

p'WsptCÍ^rtI

935835798

Germanor Cavis

93674 7096

ENHEflRubí

T'"'^d^!SartS$

" WípèT

C.CasteBaro-Manctiagc> 93589 7605

QÏírtoJtValdoreix

Correus

936753503

ENTITATS

Ceníe Soc. San. LF

091.

IWiii^wipHWia' ~"'~~ "' lHpsfpT~~[

Funerària

93 589 55 52

Repsof-Butà

936741580

SOREA

935890021

m, CASAL DE iOÍ CULTURA DE ílfl VALLDOREIX Informació I Inscripcions De dimarts a divendres De9a13 ide17a19h

JOIERIA a la cera perduda Dimecres de 16 a 18 h

Aeroport

93478 5000

•

• GYM-AERÒBIC

Dimecres de 20.30 a 22 h

Dimarts i diious de 9.30 a 10.30 h

Carreteres

932042247

"":""ÜBSPlanes

93204 7503'

FSC

932051515

Arxiu Municipal

935890712

'"'"'M'pereOctavià

93674ÏÏ63:'

Grua

936743371

ArxkfNac. Catalunya-

9358977 88

'''l^idoreix

93'674Ò569'I

RENFE

934900202

DIBUIX I PINTURA

POU

933188750

per a adults

Ràdio Taxi

9358944 22

Dilluns de 19 a 21 h

Taxis (parada)

936740997

VaBdoreix (parada)

936741111

AAPP Montserrat VaH.

93 674 21 05

Casal d'Avis SC

9358916 38

AAProp. iV. laFlorestf 93674 2089

Casal Valldoreix

9367445 99

AAW AkjuaHonga Flor. 93674 5129

Ctre. Cívic ía Floresta

935890847

POLICIA

: CuWpoNactonaí

93674 7858

~"jM»fiícipa! i Protecció Civil

092

Divendres 11

Fomós

Manel Farrés, 9 5 (P. Centrat)

936740512

Dissabte 12 S t a . fculàlia v g . mr. p a t r o n a d e B a r c e l o n a i St. D a m i à s o l d . mr.

Dissabte 12

Serrat

Pg. Baixador, 78. Mira-sol

93 674 23 72

D i u m e n g e 13 Sts. B e n i g n e prev. mr., H a u , J o a n i Dídac S . J . m r s . i M a u r a mr.

Diumenge 13

R. RMère

Dr. Murillo, 1

9 3 6 7 4 04 30

D i l l u n s 14 St. Ciril m j o . i M e t o d i b i s b e s , Valentí prev. mr., Vidal i P r ò c u l m r s .

Dilluns 14

Domènec

Pg. Sant Magí, 5 0

9 3 6 7 4 3 3 53

D i m a r t s 15 • St. Fausti g e r m . m r s . , C l a u d i d e la C o l o m b i é r e S.J. i S t a . ü e o r g i a v g .

Dimarts 15

Llorens

Santa Marta, 27

93 6 7 4 1 5 3 1

Dimecres 16

Cullelt

Ptge. Diputació, 6

93 674 0 3 6 4

i Dijous 17 _ ^ ^ T T ^ _ T ^ _ „ _ _ ^ ^ « _ _ ^ : S t s . K ó m u l c o m p . m r s . , Silvi b i s b e i Julià d e C a p a d o c i a mr.

Dijous 17

R. Rivière

Dr. Murillo, 1

93 674 04 30

; D i v e n d r e s 18 i Sts. S i m e ó b i s b e mr., Eladi i Flavià bisbes i B t o . J o a n d e Fiésole.

i CSfUESIl SJSOT CUGAT

•

" P U N T " Taller de plàstica Dimarts de 17.30 a 18.45 h

• JAZZ Infantil Dimecres de 17.30 a 18.45 h

ESTAMPACIÓ

•

s/roba-batik i seda

TEATRE infantil

Dimecres de 10.15 a 11.45 h

Dijous de 17.30 a 19 h

Diumenge 13 de febrer > TITELLES INFANTILS: El rei i el gall. Cia. Aventutxu. Entrada: 200 ptes. A les 12 h, al Casal de Cultura de Valldoreix. Organitza: EMD de Valldoreix. Dissabte 19 de febrer 1

: D i m e c r e s 16 i St. O n è s s i m b i s b e , Elies, J e r e m i e s , Isaies i S a m u e l i Daniel m r s .

ORFEBRERIA Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19.30 h Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

IOGA

9367425 70

Casal Cultural Mira-sol 935892018

VISITA COMENTADA pel barri de Santa Maria del Mar, a càrrec de Francesc Orriols i Navarro. Informació al tel.: 93 674 41 42. Inscripcions: al Casal de Cultura de Valldoreix i al Museu de Valldoreix: d i vendres de 18 a 20 h. Preu: 500 ptes., socis: 300 ptes. A la plaça Sant Jaume-Palau de la Generalitat. Organitza: Valldaurex (Centre d'Estudis Valldoreix). Col. EMD de Valldoreix.

mmo SAÈYT mmi Stigmata

Sant Cugat I

ToyStory2

B sexto senüdo

16.00 -1B.tS-2u.ÉH22ï45

Sant Cugat 2

Steepy HcHIow

^mo2j

;

• •• J ·-. * 'i "

American beauty

16.36; 13,15;- 22.90

Sant Cugat 4

Cofidenados a fugarse

0 dilema

Las cenizas de Àngela

Segunda piel

http://www.cinesa.es

2§ SETMANA

ESTRENA

k 4 : 16,15 - 18,15 - 20,15 - 22,15 GOLFA: 00,25 APTA

Dia de l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

S A L A 3 : 1 6 , 3 0 - 1 9 , 1 5 - 22,00 G O L F A : 00,30 18 A N Y S

Venda anticipada

4§ SETMANA

5§ SETMANA

BIsAUTY

M M £ESE S Carnet Jove

17.15-20.00-2230

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2§ SETMANA .-vtf f i í A N

17.00-19.45 -22.35:

17.30-19.45-22.40 Yelmo9

16.15 -18.15 - 20,15 - 22.11 Yelmo f

ZWSKHT CUGAT

16.00-18.30 -20.40-22.45

16.00 -19.15 - 22.20 Ye.roo8

MmM |1 coteccronista de huesos

ToyStory2

17.15-19.45-22.40

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 YettTto 7

11.50-16.51-f2-P YeJm£>3

Sant Cugat 3

16.00-18.15-20.30-22.50

16.15-18.30-20.30-22.46 YeJmo6 Yefmo6

B sexto serrtido

El dilema

Pàrking 2h. gratis

Dimecres de 12 a 13.30 h

Arxiu Gavin

93674 2197

— . C/hirmiai«//umBGM. COMWW.

VITRALLS DECORATIUS

TRANSPORTS

LLEURE

AAPP i W Valldoreix

PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

13*58ÏTT5J"

9367403 22

Plaça del Casal, s/n. Tet. i fax 93 589 82 69

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

SALA 2 GOLFA: 01,00

13 ANYS

S A L A 1 : 16,00 - 18,15 - 20,30 - 22,45 G O L F A : 00,55 13 A N Y S

SB £S O

Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament àrnb targeta de crèdit

Sessions numerades

^fliilLE8' ' e l%™J . 902*33 32 31

ELS4CANT01NS 52

Divendres. í i de febrer del 2000

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÉS

Josep

iel i Gubert. Exdirectorgeneral deNestlé

Ensenyament loRDi CASAS

"Suïssa no només és el país dels rellotges i les xocolates" envolupat també la microtecnologia o la indústria química. No podem oblidar tampoc que és un país encara bastant agrícola. I n 38% de la població suïssa habita en zona rural. - Vostè va instal·lar-se a viure a Sant Cugat l'any 1 9 6 9 . Des de llavors, sempre ha viscut amb una cama a Sant Cugat i una altra a Suïssa. Què ens pot dir del nostre municipi? - Quan vaig marxar, Sant Cugat era fonamentalment un poble gran. Si no hagués vingut durant 25 anys n ' h a u r i a q u e d a t impressionat. Ara és una ciutat petita. Sant Cugat és un gran atractiu. VA que era poble té un estil i una categoria. El que ara és una ciutat moderna és més còmode. El que caldria ara seria consolidar Sant Cugat, més que anar a buscar ser una gran ciutat.

Al.KX I.OI'KZ

- Sant Cugat Josep Daniel va venir a viure aquí l'any 1969. Va quedar-s'hi fins al 1975, que va ser traslladat a la central de la casa Nestlé a Yavey (Suïssa). Des de llavors ha viscut a cavall entre Sant Cugat i Suïssa. I la dedicat tota tina vida a la seva empresa de sempre, en què va arribar a ser director general de Nestlé. Va convertir-se en cl primer espanyol que accedeix a aquesta posició. Ks perit, professor i intendent mercantil per l'Kscola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Ara, jubilat, es mira les coses des d'una altra perspectiva i assegura que Sant Cugat l'enamora. - Quins van ser els seu* primers passos a Nestlé'!1 - La casa Nestlé té en el món més de 130 anys. Ks va crear l'any 1867. A l'Kstat espanyol es va intoduir l'any 190.5. això vol dir que d'aquí a cinc anys ja farà cent anys. La meva activitat professional a N e s t l é va comentar al carrer Aragó de Barcelona el 1957. Allà hi vaig estar fins l'anv 1975. Kn aquella època l'empresa tenia 2.000 empleats de 80.000. Nestlé Kspanya ha ocupat sempre un lloc important perquè s'ha situat entre el cinquè i el vuitè mercat. Així que vaig començar als 23 anys, acabava de ser intendent mercantil, i vaig tenir la sort de poder desenvolupar una activitat nova en aquella època, que no existia pràcticament a Kspanya, que eren els estudis de mercat, això que ara és tan normal. - Parli'm dels productes no alimentaris. - Kn el camp farmacèutic, tenim una empresa líder mundial que es diu Alcón, de productes oftàlmics. També tenim una empresa farmacèutica que es diu Calderma, de productes dermatològics i tenim una gran vinculació amb L'Oreal de París de perfums i cosmètica. - A nivell mundial, quin és el

Josep Daniel Ini dedimi nua In seva vida a Nestlé FOTO: X.W'I I.ARROSA moment que viu [Nestlé? - Ha progressat de forma constant. Kn aquests moments té uns 230.000 empleats, unes 500 fàbriques, més de 82 països diferents i ocupa la posició número u en una sèrie de p r o d u c t e s , c o m ara els dietètics infantils, els làctics, el cafè soluble, la xocolata, l'aigua mineral. Kn altres p r o d u c t e s

lloc fem xocolata des de l'any 1929, en segon lloc perquè la marca Nestlé és un signe de garantia per al consumidor, tercer, perquè l'origen és Suïssa, i Suïssa és el país que fa millor la xocolata i finalment, perquè el 1989 va fer una adquisició molt important d'una empresa anglesa. — Quin és l'estat actual del camp de la investigació? - Pel que fa a l'alimentació, Nestlé és de llarg l'empresa que hi dedica més a la investigació. La investigació, conjuntament amb la qualitat, és la base de l'èxit de Nestlé. - Suïssa és el país dels rellotges o de la xocolata? - Ks un país de diverses coses, entre les quals trobem els rellotges i la xocolata. Cal tenir molt present que Suïssa ha des-

"Aquestpaís ha desenvolupat també la microtecnologia i la indústria química"

som el número dos. Avui dia si no ets número u o dos. és molt difícil progressar a causa de la reestructuració i a la concentració del comerç sobretot, i a més a més, perquè el consumidor agafa confiança amb un nombre molt limitat de marques. - Nestlé és l'empresa més important que coneixem de xocolates? - Sí que ho és perquè en primer

v a-Ul è

Teca&©

- Què és amb el que se sent més identifica! del nostre municipi? - La plaça de l'Ajuntament. T é uns carrers molts silenciosos que conviden a passejar-hi. El monestir i el claustre són entranyables i als seus voltants s'hi està fent una molt bona remodelació. A Sant Cugat hi ha una gran inquietud intel·lectual i cultural. Per molts, el nostre municipi és un lloc no només per dormir-hi sinó per viure-hi. S'ha transformat en una localitat que t'ofereix tot tipus de serveis. Ja no cal anar a Barcelona. - Vostè és soci del Club de Golf Sant Cugat i en va formar part de la junta directiva. Què ens pot dir d'aquesta etapa? - Aquella etapa va ser molt interessant perquè el golf era el jardí de m o l t e s famílies. E n a q u e l l a è p o c a vam c o m p r a r quinze forats que encara no eren propietat del club. Des de llavors, s'ha millorat des de molts punts de vista. És un camp molt tècnic i cal no oblidar que és el més antic de Catalunya. Més de la meitat dels seus socis són santcugatencs. És un club totalment social.

Malgrat que la darrera editorial m'invita a dedicar la columna a suposades febrades d'alguns polítics locals, de moment no penso fer-ho. I no perquè consideri poc important el motiu de la febre, ans al contrari. Tampoc no penso opinar sobre el mal gust d'incloure entre els candidats a caparrot de l'any (de quin any?) a un mossèn ja mort. Ni al concurs de petons (amb llengua o sense?) convocat per un comerç local, concurs al qual ja dic des d'ara que no penso participar-hi, mai no he estat un gran petonejador. Ni tampoc penso parlar de la darrera parida grafítica que he vist a la paret d'una entitat financera situada a prop de casa. Vull parlar d'ensenyament. Els que per raons d'atzar hem arribar tard a això deia informàtica i els idiomes i ens hi hem de barallar, sabem molt de la seva importància i, sobretot, de la necessitat de parlar de formació permanent. Tot això ho dic arran de l'entrevista feta a un seguit de directors/es i professors/es de l'escola pública local. El resultat és dels més significatius que he llegit darrerament. Malgrat pertànyer a un municipi on l'ensenyament públic és demolia qualitat, afirmació feta per una professional del ram i que sens dubte cal compartir, aquest és cl diagnòstic de les mancances: necessitat de més pressupost i recursos humans, sobretot en serveis administratius; mancança d'especialistes en informàtica. música, plàstica i psicomotricitat; cal desenvoluparé! mapa escolar per esmorteir els desequilibris entre privada i pública; preveure en funció del creixement demogràfic; pensar en un cinquè institut, quan el quart tot just es posarà en marxa provisionalment el curs vinent; i cal afegir-hi les de les escoles de música i d'art i de les escoles bressol. Evidentment pensar que tot això es resoldrà en poc temps, i a més en èpoques de contrareformes fiscals, és una bogeria. Ja em donaria per satisfet si es fes el suficient perquè els nens i les nenes anessin una mica més contents al col·legi. Jo mai no vaig aconseguir anar-hi de bon grat. Encara que eren uns altres temps. Amb uns altres professors, uns altres mètodes, uns altres llibres, uns...

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs