Diari de Sant Cugat 325 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres 25 de febrer del 2000

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Sumari Entitats de la ciutat busquen espais per desenvolupar les seves activitats

Súm. 325 Any VII

225 ptes.

Ja som 5 8 . 0 0 0 santcugatencs

Pàgina 3 a 6

CiU i P P eviten variar la composició dels organismes autònoms municipals Pàgina 9

Núnez denuncia l'Ajuntament per no executar a Torre Negra un pla urbanístic Pàgina 14

El Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls de Saló torna diumenge al pavelló municipal Pàgina IS

El F S Winterthur Sant Cugat es consolida a la part alta de la classificació general

Hi ha 57.818 ciutadans empadronats a 1 de gener del 2000 F: X.L. Pàgina 18

Pàgina 2H

La Carta Arqueològica de Sant Cugat presenta 89 jaciments de diverses etapes històriques Pàgina 36

L? oposició deixa sobre la taula el tret de sortida pels dos grans aparcaments del centre Ajornada la vtanalització del centre fins que roposició hi doni elvistiplau Editorial i pàgina 14

LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ EN CAIXES FORTES

S I S T E M E S DE S E G U R E T A T COMPl£M£NTS DOMÒTCS IDE PROTCOC Av. Lluís Companys, 50 (Abans Alfons Sala) Tel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

EIS4CANTON3

CLUB DEL

SUBSCRIPTOR

G R A T I S per als primers subscriptors que facin la reserva

DOMNA

AMB:

D e la imatge a la v e u

V . (iolors Joan

Poesia, música i dansa es fusionen en un espectacle en què el mestissatge cie cultures i la dona actuen com a eix vertebrador

fttrlano·g Mathikh

•Idolfo Manel

XilairiHau

(actor) • ('ari)K van de

(;<>nz(il<Z (actriu)

Mnnndonk(ballarina)

Ofila (cantant i llaüt) • /jjara Síísarra

(directora)

guitarra) • Philip

Imht rl-

ftourhard

('iumin<rli(tni

(vioií)

(clarinet)

ÜOÍtBfci

A Teatreneu (Sala Xavier Fàbregas) C/Terol, 26. Barcelona Dies 6, 13 i 20 de març, a les 21.30 h

i A-iMttfftnB (TOT! Producció: TETRATEATRE i l'Ajuntament de Sant Cugat

;*»

Cada setmana, el primer subscriptor que passi per ELS 4 CANTONS rebrà un tiquet per a 2 persones

ijfl

\-SJM

La diversió està

assegurada Excursions per la muntanya

• Sortides

Caps de setmana

i festius

• Per fer amb els amics o la

Només cal carnet

B-l

• Homologats

Sant

EL MUSEU DE LA DE TERRASSA Us convida a visitar-lo GRATUÏTAMENT durant tot el mes de MARÇ

o Al

C ugat

en grup amb

guia

per a dues

família

persones

Ctra. de Cerdanyola, 43 Granja Baiard

TLl visitant gaudirà d'una col·lecció de maquinària tèxtil excepcional i única a Catalunya, tant per la seva qualitat tècnica com pel seu estat de conservada. L'exposició recrea l'ambient úe lafabtica, el brogit i el moviment de la màquina de vapor, els telers i les màquines 4efikr,

Rambla d'Egara, 270 TERRASSA

Tel. 93 736 89 66

HORARI De dimarts ,1 divendres: de 10 a 1<I li Dissabtes. d u i r c i ^ e s i lestius: de !() ,i I '-. in ; '

tf ATENCIÓ AL S U B S C R I P T O R

la xida quotidiana aeb^aikégrs, com les tensions viscudes.

així ---••'£,.:..

93 589 62 82 . dediadv.de9a un i de 10*20h

EIS 4 CANTON ^^^j

El tema de la

hetmana Divendres, 25 de febrer del >L 'c k'

E n t i t a t

Diverses entitats sant/ ugate/u/ue\- utilitzen IWtiiiiit mm <i \tu \ocial /'

Fl·. castellet s flhfimtri tl'n/w/i pi m luonals mentre esperen poder tomar al Celler Cooperatiu F.

K/s espectacles de ball són algunes de les activitats tradicionals al local del Centro Popular Andalúz r: X.i..

CEDIDA

Fa uns mesos, l'agrupament escolta va Haver de deixar el seu local F: X.I..

Les entitats busquen nous espais Alguns col·lectius de la ciutat demanen locals per a les seves activitats E S T E R CASTANYER

- Sant Cugat -

S a n t C u g a t es caracteritza, des de fa anys, per una forta activitat social i cultural. Actualment. són moltes les entitats i associacions q u e existeix e n al m u n i c i p i i q u e ofereixen tot tipus de serveis a la població, des de propostes culturals per a tots els gustos fins a activitats esportives o socials per a p e t i t s i g r a n s . Al llarg dels darrers anys, però, i davant l'augment d e població q u e està registrant la nostra ciutat, són molts els col·lectius que busquen un espai adequat

per fer-hi les seves activitats. A banda de les entitats q u e t e nen un local propi, una gran majoria utilitzen com a seu social la Casa de Cultura, l'Ateneu, La Unió Santcugatenca o l'Esbart, e n t r e d'altres, però segons els mateixos col·lectius, aquests espais ja s'han q u e d a t petits. Així ho ha explicat el president de l'Ateneu Santcug a t e n c , Ramon Pros, p e r qui "el c r e i x e m e n t de la població no s'ajusta a m b el c r e i x e m e n t dels serveis, i les entitats ja no p o d e n a t e n d r e la d e m a n d a " . Pel president de l'Ateneu, davant del mapa social q u e existeix en a q u e s t s m o m e n t s a

Sant Cugat, "l'evolució de les entitats hauria d'anar cap a un t i p u s d e c o l · l e c t i u s a m b les portes obertes per a qualsevol altre grup o associació que necessiti un espai per trobar-se, aquesta és l'aposta q u e fem a l'Ateneu des de fa temps". Ramon Pros ha destacat que oferir un servei d ' a q u e s t e s característiques costa molts diners i q u e per això seria necessària més participació de l'administració i t a m b é de particulars, siguin associats o no: " E n s cal el suport públic i el dels santcugatencs", explica Pros. " É s important q u e a Sant Cugat hi hagi tots aquests espais d'ar-

ticulació de la societat civil ja q u e és una bona forma d'integrar els nous s a n t e u g a t e n c s , però per això cal la col·laboració de tots", afirma. En aquest sentit, des d ' a l g u n e s entitats com l'Ateneu, s'ha plantejat la proposta de destinar més subvenció als col·lectius, però no una subvenció per a les activitats sinó uns diners adreçats a les mateixes entitats Davant d'aquesta situació, des de l'Ajuntament de Sant C u g a t han m a n i f e s t a t la voluntat d ' a j u d a r les d i f e r e n t s e n t i t a t s a r e s o l d r e la p r o blemàtica dels espais adequant alguns locals municipals com

ara la Casa de Cultura o ajudant els col·lectius a trobar algun local q u e pugui adequarse a l e s s e v e s n e c e s s i t a t s . L ' a l c a l d e L l u í s R e c o d e r ha manifestat que des de l'Ajunt a m e n t " p o d e m d o n a r solucions individuals a problemes individuals, com vam fer per e x e m p l e amb els escoltes de la Floresta, quan els vam proposar arribar a una acord a m b la C o o p e r a t i v a d ' A i g ü e s per poder-ne utilitzar el local". Recoder ha afegit q u e "l'Ajuntam e n t no pot cedir locals a les entitats, ja que en principi, els edificis municipals són per a serveis municipals".

Setmana Club

ELS/CANTONS Divendres, 25 dr febrer dtl 2000

Muntanyenc

El CMSC està a Pespera de conèixer la ubicació dels terrenys pel nou local K.C. - Sant Cugat -

HI Club Muntanyenc Sant Cugat es una de les entitats que. des de fa un temps, es veuen afectades per la manca d'espai social. Amb prop de 2.í(X) socis i més de set seccions, els responsables d'aquest club demanen ja fa temps un terrenv a l'Ajuntament on poder constmir un nou local, més gran que l'actual. Després de diverses negociacions, l'Ajuntament de Sant Cugat es va comprometre, a mitjans del mes de gener, a cedir uns terrenys a aquesta entitat perquè pugui edificar el nou local. De moment, però, encara no es coneix

quina serà la ubicació d'aquest espai. tot i que des del consistori han assegurat que serà una zona cèntrica. "Estem pendents de saber quin serà el lloc exacte, nosaltres esperem que ens diguin alguna cosa abans de Setmana Santa", explica el president del (A1S( ]. Narcís Castanyer, que afegeix "una cosa que sí que hem demanat és que sigui un lloc propi per al club i no un espai dins un futur hotel d'entitats, perquè nosaltres ja tenim diverses seccions". Per altra banda, des d'aquesta entitat també s'ha fet la proposta de contruir un rocòdrom en el mateix espai, una proposta que (Castanyer espera"que no sigui cap problema". Des delClub Muntanyenchan posat de mamji t la manca d'espai pi < <i hih* 'i i\ n -mi'W. i adr iti/'- I \ I

CPA

El CPA haurà de deixar en un futur el seu local perquè puguin acabar-se les obres de Peix Macià E.C. - Saat Cugat Situat al darrere del Monestir, el Centro Popular Andaluz (CPA) es veu afectat per un planejament urbanístic que preveu la continuació de l'avinguda Francesc Macià per la mateixa zona on l'associació té el seu local. És per això que, en un futur, el CPA es veurà obligat a abandonar aquest espai i traslladarse a una nova seu. Davant d'aquesta possibilitat però, el president d'aquesta entitat, Gabriel Ruiz, es mostra molt confiat a trobar una bona solució abans que arribi el moment de marxar. "Nosaltres hem tingut una reunió amb Lluís

Recoder, que ens ha dit que li deixem uns mesos per estudiar la situació", comenta Ruiz. El president del CPA ha explicat també que de moment encara no s'ha ficat una data per començar les obres i que des de la seva entitat estan disposats a negociar amb l'Ajuntament per trobar una solució positiva per a tothom: "Estem disposats a escoltar, consensuar i dialogar", explica Ruiz, "el que importa és que hi hagi una voluntat per part de l'Ajuntament, i em sembla que hi és". Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cugat ha manifestat la seva voluntat de "buscar una opció que no desareu aquest centre de la seva ubicació actual".

Signi/ ^ 11 pla url/ani\tu, l'avinguda de Fram est Uai KI iili / tarà en part l'e%pai on hi ha el lo<al del (Ï/M /• .V /

B e r e n g u e r

Gran

L'agrupament escolta segueix buscant un espai per a les seves activitats E.C. - Sant Cugat Ara fa uns mesos, l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran, va quedar-se sense local. Des d'aquell moment, el centenar de nois d'aquest agrupament es reuneixen setmanalment a l'escola Pins del Vallès i

compten amb una casa a la Floresta per deixar-hi el material. "De moment, això és el que ens ha ofert l'Ajuntament, ja ens van dir que no ens podien donar local però que ens donarien recolzament", explica una de les monitores, Mireia Alegret. "Nosaltres estem buscant alguna cosa però per ara no tenim res", diu.

Els membres de l'agrupament organitzen activitats diverses, com aquesta botifarrada popular F: E4C.

Setmana

ELS-Í C A N T O N S Divendres, >5 de febrer del 1000

C a s t e l l e r s

La colla local continua assajant al poliesportin E.C. - Sant Cugat Una altra de les entitats que té problemes amb el local són els Castellers de Sant Cugat. Aquest grup feia els seus assajos al Celler Cooperatiu fins que van haver d'abandonar aquest espai a causa de l'estat tic deteriorament de l'edifici. Davant d'aquesta situació, i tenint en compte l'alçada que necessiten per poder pujar els castells, la colla local disposa des de fa un temps de la Sala Polivalent del Poliesportiu de la Rambla del Celler, on poden assajar amb un horari establert. Segons explica K/s castellers estan a l'espera que es facin les obres del Celler Cooperatiu F: X.I..

el seu president, Josep Maria Tanco, "mentre puguem fer servir aquesta pista, estem bé, hi ha algun p r o b l e m a d'horaris amb partits ajornats, però de moment estem bé". Tanco afegeix també que aquesta és una solució temporal i que estan a l'espera que es resolgui el tema del Celler: "Nosaltres esperem que comencin les obres de remodelació i q u e . quan estiguin enllestides, puguem tornar-hi". D'altra banda, i pel que fa al seu local social, els castellers compten a m b una sala de l'Esbart Sant Cugat, on poden fer les seves reunions i organitzar les seves activitats.

C CM

El col·lectiu m a n x e c demana u n local m é s gran per als seus associats E.C. - Sant Cugat -

D e s de fa uns vuit anys, el Centro Castellano M a n c h e g o de Sant Cugat està reivindicant un nou local on poder fer les activitats. Amb uns 270 socis, aquesta entitat no té prou espai

per als diversos tallers que organitza ni per guardar el material. És per això, que segons el seu p r e s i d e n t , J u a n C a r r a s co, "hem enviat una carta a l'Ajuntament demanant una reunió a m b l ' a l c a l d e , p e r q u è d'aquest tema encara no n'hem parlat mai amb Lluís Recoder".

FA' CCM organitza regulanu en t tallen i activitats pei al\ \eu\ \w/> /• /• /•

Firart busca un nou espai provisional E.C. - Sant Cugat El col·lectiu d'artistes santeugatencs, Firart, utilitza actualment com a seu un petit estudi del carrer de l'Endavallada , que comparteixen a m b una altra entitat. D e m o m e n t , i d e forma temporal, aquesta associació té previst organitzar allà les seves activitats i els seus seminaris fins que trobin un altre local més adient per establir-se. Fins fa uns dies, aquest col·lectiu tenia la seu a l'Ateneu Santcugatenc, però van decidir abandonar aquest local davant de la manca d'acord a m b els responsables de l'entitat. Així ho ha e x p l i c a t a E L S 4 C A N T O N S la presidenta d e Fi-

rart, Marta Majó: " H o vam deixar p e r q u è hi havia u n a incompatibilitat. Tot són espais compartits i no vam arribar a una entesa, no podien fer totes les activitats q u e volíem i aleshores no ens sortia rentable pagar la quota, no era una bona inversió". Majó ha afegit també que volen buscar un nou espai però que, per ara, el canvi de local és molt recent i encara no s'han posat en contacte a m b l ' A j u n t a m e n t per mirar d'aconseguir una altra seu social. Tot i això, la presidenta de Firart ha comentat q u e "fins ara no semblava q u e hi hagués locals disponibles, tot i q u e jo e s p e r o q u e en un futur n ' h i hagi i que nosaltres en poguem tenir un".

A j u n t a m e n t

L'Ajuntament vol alliberar alguns serveis municipals de la Casa de Cultura i cedir més espai a les entitats Recoder reitera també la voluntat de donar algun ús a la Masia de Torre Blanca E.C. - Sant Cugat -

PerRecoder.ralsoImmihinchidiuih

t.X.l..

L'Ajuntament de Sant Cugat ha manifestat la seva voluntat d'alliberar alguns dels serveis municipals que hi ha actualment a la Casa de Cultura i d'aquesta manera, poder cedir més espais a les entitats lo-

cals. Així ho ha explicat a El.s 4 CANTONS l'alcalde Lluís Recoder, que ha afegit que des de l'administració existeix la voluntat d'ajudar les entitats a buscar solucions als seus problemes: "Nosaltres podem mirar d'ajudar-los. tenim possibilitat de conèixer més oferta immobiliària de Sant Cugat, de trobar

locals desaprofitats i arribar a una solució, però nosaltres no tenim locals, els locals municipals són per activitats municipals. Nosaltres només podem donar solucions individuals a problemes individuals". En aquest sentit, Recoder destaca casos concrets com el Club Muntanyenc, que necessita uns terrenvs

per edificar un nou local, o com el CPA, que haurà de canviar d'ubicació per una qüestió urbanística. D'altra banda, l'alcalde ha anunciat també que des de l'Ajuntament tenen previst donar un ús a la masia okupada de Torre Blanca, tot i que encara no han determinat quina en serà la funció.

Ofertes recomanades CENJBE_DE LA IMATGE «0(17 del Or. Galtes, 9 • Tel. 93 675 56 74 • Sant Cugat Santa Maria. 14 Tet. 93 675 57 24

igital £1 teu distribuïdor de cameres pomt" / material digital Kodak a Sant Cugat

fent» Espfo 9ïS 3 9 . 9 0 0 pt«c (ta inclòs)

PMtax Espio 738 2 2 . 5 0 0 ptn. ( i n indis)

Setmana

ELS ÍCANIUNS Divendres, Z5 de febrer dei 2000

E n q u e s t a

Quina creu que és la solució per a les entitats que no tenen local? A Sant Cugat existeix un gran nombre d'entitats i associacions mort diverses. Actualment, una part d'aquestes entitats no tenen un espai per reunir-se i moltes ho fan en espais com la Casa de Cultura, l'Ateneu o la Unió Santcugatenca. Pels por-

taveus dels partits polítics de Sant Cugat i per moltes de les associacions, l'Ajuntament hauria de destinar més espais municipals, crear alguna infraestructura del tipus d'un hotel d'entitats o donar més subvencions a tots aquests col·lectius .

JORDI \ I I \ I \ D I /

BERTA RODRÍGUEZ

FRANCESC GODÀS

EDUARD POMAR

43 ANYS

40 ANYS

51 ANYS

36 ANYS

PoRTtt El PSC

PORTAVEU PP

"L'Ajuntament ha d'ajudar les entitats. No ho ha de resoldre tot, però sí que ha de contribuir a buscar solucions perquè les entitats puguin resoldre els seus problemes de manca d'espai".

"Nosaltres, des del Partit Popular el que proposem és habilitar la masia de Torre Blanca per a totes les associacions, per a totes les entitats. Però això és una cosa que no depèn de nosaltres".

JORDI CASAS

ANNA D O M I N M I I

QUIM PLA

TERESA ZARAGOZA

45 ANYS

49 ANYS

21 ANYS

49 ANYS

48 ANYS

PRES. GRUP ESTUDIS LOCALS

PRES. Ass. AMICS UNESCO

MEM. ENTITATS TRADICIONALS.

MEMBRE ATENA

PRES. PATÍ HOQUEI ST.CUGAT

"És complex, les entitats són diverses i les seves necessitats també. Caldria convertir la Casa de Cultura en un hotel d'entitats i veure altres locals municipals per ubicarhi entitas segons les necessitats".

"A moltes entitats ens aniria molt bé un local, no cal que sigui cada dia, pot ser compartit, però que sigui un lloc per poder treballar en condicions. Com la Casa de Cultura, però amb més serveis"

"Ens falta un espai per assajar, reunir-nos-hi i fer-hi activitats, i només hi ha la Casa de Cultura. Una idea seria fer una planificació de les necessitats i adequar els locals de l'Ajuntament".

"S'hauria de donar a les entitats una subvenció suficient perquè no s'hagin de tancar. L'Ajuntament hauria d'ajudar-hi. Moltes entitats estan fent funcions que hauria de cobrir l'Ajuntament".

"Hi hauria dues solucions, la privada, que se'n fessin càrrec les entitats, que és molt car, i l'altra, en què l'Ajuntament ajudés atenir un local. En el nostre cas, hauria de ser dins les instal·lacions esportives".

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

PORTAVEU

IC-V

"S'hauria de buscar un hotel d'entitats, que hauria de ser la Casa de Cultura, i que les dependències municipals que tenen allà les posessin en un altre lloc per destinar més espai a les entitats ".

PORTAVEU

JOSÉ FERNANDO MOTA 30 ANYS

ERC

"Entenen que els joves necessiten un espai per a ells i gestionat per ells. I per a les entitats hi ha dues solucions: destinar subvencions a les entitats com a tals i que l'Ajuntament els cedeixi locals".

PORTAVEU E U I A

"Actualment la Casa de Cultura ha quedat petita. S'hauria d'intentar fer hotels per a entitats i aporfïtar els locals que ja té l'Ajuntament, com el Celler Cooperatiu o el casal de la Floresta".

ANTONI PÉREZ

els4cantonj5itotsantcu£ e ít. coi ||r

Publicitat

H S 4 C A N I O N S Divendres, 25 de febrer del2000

VI GRAN TROFEU CIUTAT DE SANT CUGAT

DE BALLS DE SALÓ ORGANITZAT PER L'ESCOLA DE BALLS DE SALÓ SANT CUGAT DIRECCIÓ DEL TROFEU: PEPE ASENSIO I JESÚS CURTO

DIUMENGE 27 DE FEBRER AL PAVELLÓ MUNICIPAL

VENDA D'ENTRADES: Escola de Balls de Saló, Anselm Clavé, 14, o el mateix dia al Pavelló.

de &

Anastassia Maximova, entrenadora de l'EBSSC, I Marco Sietas

Anselm Clavé, 14. Sant Cugat del Vallès Tel. (93) 675 49 37 (de 16.30 a 22.30 h)

11 ANYS marcant el ritme a Sant Cugat

Hi col·labora:

^wClIG*

Inicií io h Horari recomanat: de 16 a 21.30 h Amb l'exhibició del GRUP DE BALL EN FORMACIÓ STANDARD INTERCLUB5-SANT CUGAT

1 ^ 4 CANTONS

Política

Divendres, 25 de febrer del 1000

La casa de la vila Josep Martí García Huesca. Regidor del PP

"Costa de creure que Sant Cugat no tingui eines de promoció econòmica' JOAN SORIANO

- Sant Cugat Ks alt i corpulent, però es nota que es una persona accessible, sempre disposada a parlar. Poc amic de fanatismes i engrescat per les possibilitats de servei públic que dóna el càrrec de regidor. és el tercer representant del Partit Popular al consistori i el vocal del seu grup a la comissió informativa de l'àrea econòmica. - Per què es va fer del PP? - Km vaig afiliar al PP la setmana després de l'atemptat terrorista contra José Maria Aznar. Km va captivar la personalitat d'aquesta persona que, després d'haver patit aquest tràngol, era capaç de refer-se i anar a treballar. Vaig poder escoltar-lo a la ràdio i veure que no li importava emocionar-se. Kins aleshores, Aznar m'havia semblat una persona freda i distant, però aleshores e m vaig adonar que no ho era. - Però abans, ja sentia simpatia pel PP? - Sempre he estat de tendència moderada, de centre. En temes econòmics, he estat partidari de l'economia de mercat i de la mínima intervenció de l'Estat. Recordo, però, q u e les primeres vegades vaig votar el C D S i no Alianza Popular. - Com es va fer regidor? - E m va cridar la Berta Rodríguez. Vam estar parlant diverses vegades i em va convèncer per figurar a les llistes. - Per què el va triar? - Sincerament, no li ho he preguntat mai. E m va telefonar un dia, vam estar parlant i li vaig dir q u e primer li havia de comentar a la família. Li vaig demanar seriositat i ganes de treballar per part de tots els integrants de la llista. M'ho va assegurar. - I què en va dir la família? - Em van donar molt de suport. Els m e u s p a r e s es van posar molt contents. D e fet, m'ho vaig estar raonant molt abans de donar una resposta. - Creu que Berta Rodríguez

Eljove regidor del Partit Popular opina que s'han de reconèixer les virtuts dels adversaris polítics FOTO: X. L. podrà dedicar-se amb la mateixa intensitat al municipi si surt com a diputada a Madrid? - Crec que la ciutat hauria de rendibilitzar la presència de la Berta Rodríguez al Congrés. El consistori hauria de rendibilitzar la presència dels nostres regidors en els diferents fòrums polítics, el Congrés i el Parlament. Està molt bé que ens demanin raons als plens, però si el tarannà és de millorar Ics coses, cal la cooperació. - Ha millorat la imatge del Partit Popular a Sant Cugat? - Crec q u e estar al govern de l'Estat ha donat una credibilitat al Partit Popular de la qual no disposava abans. A més els nostres discursos no es basen en el que hem fet sinó en el que cal fer i això dóna projecció de futur, esperança. I en l'àmbit municipal, c o m p t e m a m b J a u m e Tarragó, una persona que té coneixements, savoirfaire i capacitat. La seva presència proporciona molta tranquil·litat. - Què li sembla l'activitat municipal? - N ' e s t i c aprenent moltíssim. Com a usuari de l'administració, sempre he tingut present la imatge de la lentitud burocràtica. Però em va sobtar molt veure el treball del funcionari de la

finestra de registre d'Urbanisme... Les mans d'aquella persona, de les quals no veiem més que un bust abocat a una finestra, no paraven. - I l'activitat política? - Per a un regidor nou com jo

García Haee~ g a l del VdSèiH

í 4» ias* fettxm* «&» e k ttas.·xiU aqaí,

te i gtetff* :IK «total-Ü ee«t& tm è&rmíUïxi €%*»&*« i p o -

•éttwwà*« «ep»*** peBO

«grada

tÜfft prefereix. eae*r«r«t

*e«t mt^mtim té

la situació ha canviat moltíssim respecte al mandat anterior. Si la situació anterior era prou ferma p e r q u è es p e n s é s q u e podia aprendre sense ensurts, l'actual, en canvi, t'obliga a espabilar-te per nassos. És un estat continu de converses, de diàleg. D e setembre cap aquí, l'activitat dels polítics municipals s'ha increm e n t a t de manera important. - Li agrada la tasca de regidor en l'oposició? - D e vegades tinc la sensació sobre la tasca de regidor que si un no vol, no fa res i no passa res. Però si t'estimes la teva ciutat i pateixes per les coses, és inevitable que t'hi impliquis fins i tot en els detalls - Imagini's que el tema del finançament municipal estigués resolt, quines serien les seves prioritats? - Ho resumiria tot en un canvi de xip. Sant C u g a t ha d e p è s massa de l'activitat immobiliària, però a partir d'ara l'economia local hauria d'experimentar una nova fase de desenvolupament. Aquesta haurà de suposar q u e la gent també pugui desenvolupar aquí el seu treball a més de venir-hi a dormir. Jo no concebo la ciutat només per anar a dormir, la gent ha de fer-se amb la ciutat. Si un viu i treballa a la

mateixa ciutat, la c o m e n ç a a veure de manera diferent. - Com plasmaria aquesta idea? - Crec que l'estació de l'AVE podria ser una de les excuses. Se'n sentirà molt a parlar, de Sant Cugat, que a més és una ciutat fàcilment venible. Només ens cal una petita empenta. Sense cap dubte el tema de la promoció econòmica serà capital. Aquest mandat hauria de servir per establir els fonaments d'aquest projecte de ciutat que tots tenim clar però que no acabem de plasmar en un paper. És increïble que Sant Cugat no disposi d'una eina pròpia de promoció econòmica. - Es a la comissió informativa d'economia: l'Ajuntament ha sortit ja de la UVI? - No puc emetre un judici amb coneixement de causa fins que no vegi com s'ha l i q u i d a t el p r e s s u p o s t de l'any 1999 i la proposta dels pressupostos del 2000. Parlant de manera planera, la informació que a mi m'arriba des de l'equip de govern és que des de l'aplicació del pla de finançament l'eixugament del d e u t e està ben encarrilat, que el que abans es devia a proveïdors ara es deu a bancs, que d'aquí a uns quants anys haurem liquidat els crèdits. Però la meva reflexió en veu alta és: Si tinguéssim prou recursos per tirar e n d a v a n t un pressupost a m b una inversió necessària per a la ciutat, estaríem sense pressupost encara? - Hi ha lloc per a més situacions com la plantejada per la taxa de sanejament? - El P P va dir que sí a la taxa de sanejament com a concepte però la vam votar en contra de la pujada del 22% d e TIBI. Per això vam proposar - q u e es va acceptar- l'eliminació gradual de l'import de la taxa de sanejament. A partir d'ara s'han de fer servir els instruments a l'abast de l'Ajuntament per poder prescindir d'aquests ingressos. No es pot mantenir aquest afany recaptatori, en què el ciutadà cada vegada paga més i en què nosaltres només siguem capaços d e generar més despeses. El q u e recaptem per la taxa de sanejament és semblant al que paguem d'interessos cada any als bancs. Aleshores, de què serveix recaptar més si s'ho han d'endur els bancs?

Política

EIS/CAINTONS Divendres, 15 eie febrer del 1000

r g a n t s . m e s

No prospera la moció per variar la composició dels organismes autònoms

Ribo serà a la tria de la nova assemblea d'IC-V

CiU recorda que Foposició no va volerformar-hi part a Finici de mandat

K. B. - Sant Cugat -

La secció local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) celebrarà el proper dissabte 26 de març l'assemblea local del partit. A Pacte està previst q u e s'esculli una nova comissió política local. També es decidirà si es tira endavant la proposta de nou coordinador de la comissió, càrrec que abandona l'actual portaveu del partit, Francesc (iodàs.

K M I I J BKI.LA - Sant Cugat -

La moció presentada pel-PSC. IC-V i ERC al pic municipal de dilluns passat per variar la composició dels òrgans col·legiats dels organismes autònoms municipals va ser rebutjada per Cil i el l'I'. HI regidor d'IC-V. Joan Balada. va remarcar que "el consens i la discussió són els punts bàsics de la moció", que critica que els actuals estatuts dels diferents organismes "impedeixen que la junta de govern s'expressi de forma proporcional i democràtica". Les queixes de l'oposició respecte als organismes autònoms, el del Centre Cultural, el d'Educació i el de Comunicació i Informació ( O A M C I C ) . van encaminades a aconseguir "la correlació de composició del consistori amb aquests organismes ", afirmava Balada. "Cal la presència de tots els grups per representar els ciuta-

/.'ofiosiriíj no està (Tacord amb l'actual «estió dels organismes antimonis FO'I'O: XAVIFR I. A ROSSA guem d'assabentar fora de l'Ade d'Economia i Hisenda. Pasdans en tots els òrgans municij u n t a m e n t que s'ha canviat la qual d'Ossó, els ens funcionen pals de gestió", argumentava el directora de la ràdio", deia Pobé. portaveu municipal d ' E R C , mar. Eduard Pomar. També va recordar que quan CiU va rebatre les crítiques a la l'alcalde Lluís Recoder els va D'altra banda, tant IC-V com gestió dels tres organismes donar la possibilitat d'entrar a E R C van expressar la seva disdient que el que la moció proformar part de les juntes - m a n conformitat amb la manca d'inposa és una altra manera de gotenint la majoria de CiU-, van formació. I e n van posar un vernar. Segons el tinent d'alcalrenunciar-hi. exemple: "És fort que ens ha-

E l e c c i o n s

k i e c c i o n s

PSC, IC-V i ERC presenten Entesa Catalana de Progrés

EUiA e x p o s a les propostes del programa per als j o v e s

Hi assisteixen Cartes Bonet, Isidre Molas, Mercè Ribadidla

E B. - Sant Cugat -

E. B. - Sant Cugat -

Entesa Catalana de Progrés, la nova coalició al senat formada pe! Partit dels Socialistes (FSC), Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) va ser presentada divendres a Sant Cugat pels portaveus locals dels tres partits. Sota el lema "Al senat, junts", la formació neix amb l'objectin d'augmentar la representativitat catalana a la Cambra Alta, ja que se sumaria a C o n v e r g è n c i a i Unió, i amb la voluntat de trobar un reconeixement més gran del fet diferencial català, juntament amb la resta de fets diferencials de l'Estat espanyol. A l'acte de presentació d ' E n tesa a Sant Cugat, un dels primers de la nova coalició, hi eren presents els candidats al senat en representació del PSC, Isidre Molas, i d'IC-V, Mercè Ribadulla, a més del senador republicà Carles Bonet.

I nit t^iiiï HI eh ( ii i li > limit't ii In ( II\H dt ( altura I- OI <): X.I..

Aquest últim va destacar la importància de la nova unió de les esquerres progressistes i catalanes, que marca un nou capítol en el diàleg entre els tres partits. En la seva intervenció, Mercè Rivadulla, igual que l'historiador Isidre Molas, va mostrar la preocupació de la coalició per

L'assemblea d'IC-V comptarà amb la presència del president del partit. Rafael Ribó, a banda dels representants locals de la formació. L'acte es farà al restaurant Cal Sallent a partir de les 10 del vespre. Els temes que es tractaran a la reunió seran, en primer lloc, la situació actual de la formació. A més, es repassaran quins són els objectius d'IC-V per a les properes eleccions generals del dia 12 del mes que ve. Iniciativa per Catalunya-Verds aprofitarà per fer balanç de la situació actual per establir les línies d'actuació a Sant Cugat.

reformar el senat i donar una importància real a les administracions autonòmiques, i en especial a les locals, ja que l'aj u n t a m e n t "és l'administració més propera i la que està resolent gran part dels problemes que les altres administracions no fan".

Habitatge. Empreses de Treball Temporal ( F ' F T ) i universitat pública. Aquestes són Ics paraules clau que defineixen Ics actuacions previstes per als joves en el programa electoral d'Esquerra Unida i Alternativa. que va presentar dimarts el reponsable de l'Area de J o v e s d'EUiA a Catalunya i candidat número 25 per Barcelona a les eleccions del 12 de març, Enrique de la Pezuela. Per a aquest santeugatenc, el treball digne per tots i totes les joves es tradueix "en el tancament immediat de les E T T " , que "sobrecxploten" aquest col·lectiu. Es per això que Tacte es va fer davant d'una coneguda E T T santeugatenca. En la mateixa línia, EUiA aposta per una reivindicació ja tradicional: la llei de les 35 hores i la supressió de les hores extres abusives. D'altra banda, el partit vol "lluitar per un ensenyament públic, popular i de qualitat", que s'aconseguiria "incrementant la despesa en te-

m e s educatius fins al 6% del Producte Interior Brut (PIB)". De la Pezuela va exposar també les possibles vies de solució als problemes actuals de l'habitatge, que serien la promoció del cooperativisme i l'habitatge de lloguer. EUiA va criticar de nou "l'especulació del sòl que fan els capitalistes", i es va pronunciar a favor de la despenalització de Yokuparió, q u e afectaria el col·lectiu que hi ha instal·lat a la masia d e Torre Blanca, i l'augment de la pressió fiscal als propietaris d'immobles buits. Així mateix, l'àrea de joves d'EUiA va expressar el seu compromís de dur a terme aquestes propostes: "Si nosaltres entrem al govern farem tot el que estigui a les nostres m a n s p e r q u è es t a n q u i n les E T ' T " , afirmava el c a n d i d a t d'EUiA. Segons De la Pezuela. "esperem treure un o dos candidats per Barcelona" a les eleccions. D e cara a la campanya electoral, EUiA pensa organitzar accions per reivindicar un habitatge digne per als joves com una acampada el darrer cap de setmana a la plaça de Catalunya de Barcelona.

EIS í CANTONS

Opinió

^BH™

Divendres, 25 de febrer del 2000

Editorial

E1S CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

Premsa Local d« Sant Cugat, S L .

C a r r e r S J I H • \ n t » n i , 4 2 - 4 4 . 0N1W Sant C u ^ a t d e l Vallès Tel. ().í W > <>2 H> - I- J \ *i.A f>74 20 24 F.dició c l c i t m n K J l u i p : / / \ i l j u c l i . c o m / s j n t t n g a i • \ d r c \ J c l c i - t r ò i m J : L-ls4cJnt(inN(*t<itsjnii:u£üT..c<im

Consell d'Administració Ramon Grau (president) Josep M. Cabren/o, Pere esquerda i Xavier Fornells (editor delegat) Director Josep Maria Vallès Redacció Tema Av lu Mlinans: Kster Castanyer; Política: Kmili Bella i Joan Soriano; Opinió: Josep \ l . Vallès; Sori«>tat: Kster Castanyer i Magda Méndez; Kntorn: Kmili Bella; Kconomia: Toni Montenegro i Joan. Soriano; Cultura: Tom Montenegro; Esport*: Alex López; Comercial (firmen Kyaralar Consell Editorial Ramon d a u (president*. Josep M. Cabrerizo (vicepresident)A íctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Xavier Fornells, Rogeh Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig. Kmili René. Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Trovano, Núria Zabala. Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sinda Cïómez Fotografia Xau Larrosa i Eduard Farinyes Disseny I maquetacló Joan Fuertes i Marta Cabrol Correcció Blanca Pi Impressió Rotimpres l'cl. 972 40 05 95 Distribució Mailing Vallès S.L. Tel 5K9 23 7U)ipòsit legal: Gl-405-93 /• /• Vi,'(/(/,".i>• u\ pressa liiiiv.niu*nt Li teva opinió en els editorials Kls .irin k s Mi;njt% expressen I opinin dels seus autors.

(=)ACPC

C/ Mwté Rodorado, I. Local 7 W.r»x5W237l . SonCoggl

D i s t r i b u c i ó d'E Ui 4 CANTONS als subscriptors

El primer pal

ncara que a l'oposició no li agradi l'expressió, cada cosa, cada fet té un nom. Els grups m u n i cipals de l'oposició han col·locat plegats el primer pal a la roda de l'acció de govern municipal. En el ple municipal de dilluns passat l'equip de govern va presentar dos projectes per construir dos aparcaments necessaris per a la ciutat. Un per a la plaça dels Q u a t r e C a n t o n s , q u e facilitarà l'accés i la vianalització al centre històric i un segon a la plaça de Lluís Millet, més coneguda popularment com la plaça de l'Estació. El primer es vol construir sota la plaça dels Q u a t r e Cantons sense afectar cap propietat, un aparcament a m b capacitat per a uns 300 v e h i c l e s . El segon projecte, consensual prèviament a m b els Ferrocarrils d e la G e n e r a l i t a t d e Catalunya, q u e a més financiarien part de l'aparcament, i a m b la propietat de C a n Maristany, q u e no p r e s e n t a o b jecció al projecte. Els grups municipals de l'oposició no només no van ser gaire coherents amb els seus programes electorals on indicaven la necessitat de dos aparcaments com els presentats per l'equip de govern de CiU. sinó q u e a més algun va demostrar no haver mirat amb d e t e n i m e n t el projecte abans d'anar al ple municipal. Així, cl portaveu dels socialistes, Jordi M e n é n d e z , va apuntar q u e el projecte de l'aparcament de la

C a r t e s

plaça de l'Estació hauria d e comportar estudiar la possibilitat de fer la seva entrada soterrada pel carrer Lluís Comp a n y s . Un s u g g e r i m e n t q u e va sorp r e n d r e el t i n e n t d'alcalde de C i u t a t Sostenible, Joan Carbó, qui li va explicar que el projecte de l'equip de govern preveu j u s t a m e n t l'entrada soterrada i pel carrer d e Lluís C o m p a n y s , com s'observa en els plànols del pro-

Siguem seriosos. Quantes vegades els partits diuen que un ajuntament no ha de fer política sinó treballar per als ciutadans, resolent problemes i millorant els seus serveis? jecte. Un projecte q u e preveu a més la vianalització total de la plaça de l'Estació ja q u e la comunicació e n t r e els carrers Lluís C o m p a n y s i Àngel Guimerà serà per sota de la plaça de l'Estació; els vinants podran caminar sense necessitat d'esperar que els vehicles els ho permetin i els conductors no patiran més retencions davant l'estació. Tot i això, el regidor socialista afegeix que cal esperar a tenir l'estudi de mobilitat q u e està elaborant el RACC per saber si aquests aparcaments són n e -

d e l s

cessaris. T a m b é afegeix que "això passa per governar en minoria". És a dir, q u e si existís un pacte de govern potser, e n t e n e m , ja no seria necessari cap estudi de mobilitat per aprovar els projectes dels aparcaments. Amb un pacte, doncs, s'hi val tot. Sense pacte, l'oposició pot endarrerir projectes. Siguem seriosos. Quantes vegades els polítics d i u e n q u e un a j u n t a m e n t no ha d e fer política sinó treballar per als ciutadans, resolent p r o b l e m e s i millorant els seus serveis? L'oposició fa set mesos q u e diu q u e l ' e q u i p de govern q u e presideix l'alcalde Lluís Recoder no executa cap tema important, i quan a q u e s t el p r e s e n t a a m b tots els ets i uts, se li diu q u e cal esperar a tenir un estudi de mobilitat. És clar q u e la ciutadania no e n t e n d r à q u e es negui un servei a Sant Cugat, una ciutat q u e any rere any augmenta considerablement la població i, per tant, t a m b é el nombre de vehicles. Cal dir t a m b é q u e tampoc no s'entén q u e l ' e q u i p d e govern p r e s e n t i proj e c t e s d ' a q u e s t a e n v e r g a d u r a , treballats, q u e r e p r e s e n t a r a n una millora substancial... sense la seguretat que es p u g u i n tirar endavant, sense la garantia de tenir tots els vots segurs per donar llum verda al pas previ per la vianalització del c e n t r e urbà, des de la plaça d'Octavià fins a la plaça de Lluís Millet.

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir d e les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o de D N I <> passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Sant Cugat,

cap on

vas?

El sotasignat està inquiet pel futur de la ciutat, q u e cada dia veu més negre, ja que a m b les declaracions del santeugatenc d'adopció Sr. Joaquim Triadú, conseller de la Presidència de la G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a , f e t e s la s e t m a n a p a s s a d a a a q u e s t mateix s e t m a n a r i , no ens ajuden gens a ser optimistes i confirmen el desarrelament de la majoria dels nouvinguts. L'entrevista de contraportada d ' E i . s 4 C A N T O N S feta al c o n s e l l e r de la P r e s i d è n c i a , q u e dorm al poble dels meus avantpassats, diu textualment: " H e v i n g u t a viure aquí per accident p e r q u è si hagués pogut continuar a Barcelona, ho h a u r i a fet i e m s e m b l a q u e aquesta és la situació d e mol-

tíssima de la gent que és a Sant Cugat". Aquest és el sentir, segons el conseller, de molts dels nouvinguts. L'aymericisme de CiU dels últims dotze anys ens volia fer creure q u e ens apartàv e m d e la c i u t a t d o r m i t o r i i cada dia é r e m una ciutat més viva. Q u e D é u ens empari als de Cal C a n d u , Cal Tartaner, Cal Patateru, Cal Vermell, Cal Pixota i quatre vells més q u e aquí hi tenim les arrels. El conseller havia fet declaracions similars a La Vanguardia feia pocs dies i la resposta la va tenir al cap de dos dies en Cartes al director del mateix diari. Però com que aquí a Sant Cugat aquesta reacció és imp e n s a b l e , p e r molt q u e e n s dolgui aquesta expressió seva, ja és la crua realitat de molts dels nouvinguts.

P e r m e t i ' m , senyor conseller, q u e a m b la força que em dóna ser de Cal Candu, li digui q u e aquest mot avui m'arrela més que mai amb els primers santcugatencs, q u e mossèn Griera definia com a "saltimbanquis" i gitanos, perquè venien en grups de diferents indrets del país a establir-se aquí. Els que hem vist com a la casa de la vila hi ha anat creixent la nova realitat de nouvinguts, ens dol que a poc a poc les nostres arrels, amb tota la cruesa del món, es perdin. Els americans també varen destrossar tots els indis, i així van q u e dar sense història. Miri, els alcaldes i regidors de l'etapa democràtica de l'Aj u n t a m e n t de Sant Cugat, veurà q u e molts ja no v i u e n aquí i això que deien que s'estimaven tant aquest poble.

A m b les seves d e c l a r a c i o n s , q u e d a molt clar, senyor conseller, només dorm aquí i això és el que vol fer en els propers anys, i com vostè, sembla q u e molts ciutadans i qualsevol dia, quan els surti la primera oportunitat, tornaran a Barcelona. Si aquest és el p e n s a m e n t de moltíssims com vostè diu, que D é u e m p a r i els m e u s fills i néts, que jo els estic arrelant a la seva terra, ja que entre els nouvinguts q u e p e n s e n marxar d'entrada, i els estrangers del nord i del sud q u e no es volen arrelar, no tindrem ni poble ni país. N o e n t e n c com es p o d e n fer u n e s declaracions com les seves, en el t e r m i n i d'una setmana, a La Vanguardia i a E L S 4 C A N T O N S . P e r -

meti'm respectuosament, senyor c o n s e l l e r , d i s c r e p a r d e l Sant Cugat on vostè dorm, ja

q u e el m e u és viu i radiant i a m b futur i sinó, miri demà, la sortida del sol a Coll Fava, on tot mirant E u r o p a e n d i n s , v e i e m un e s p l è n d i d caminar e h la i n t e g r a c i ó d e l s vells i nous p o b l e s del món, en aquest esclatant nou dia d ' u n final d'hivern. Avui més q u e mai caldria ser positius en aquesta rica ciutat, i veure q u e avui encara som a t e m p s de redreçar el mal camí marcat per l'aymericisme, amb una llarga dècada de poder autoritari i individualista i creure q u e a v u i e n c a r a s o m a t e m p s d'evitar ser una ciutat d o r m i t o r i . Vostè s'hauria d e sentir del poble on dorm i començar a estimar el mil·lenari indret del nostre màrtir Sant Cugat. Josep Canals

Opinió

ELS -/CANTONS Divendres, 25 de febrer del 2000

C a r t e s

La generació

perduda

"Han treballat per la llibertat dels seus fills, però no l'han gaudit i s'han consumit en l'intent. Mai no han pogut gestionar la teva vida i quan ho han fet, molts l'han esguerrat. Era més fàcil anar tirant i fer el que tocava a cada moment. Ara, quan els fills aixequem el cap, hem de vetllar per ells, perquè no van preveure que es farien vells... Es tanquen en si mateixos com a mecanisme d'autodefensa davant d'un món fet per motors d'injecció quan ells gasten un dièsel atrotinat... Ara bé. no seríem on som si no fos per ells". Aquestes reflexions me les va fer un conegut mentre assistíem a un funeral del pare d'un amic. Paraules dures, agres si voleu, però amb contingut. De fet, hi hauria molts dels nascuts els anys vint i trenta q u e s'hi veurien identificats. D e fet, són la generació perduda. Van aguantar el país a les fosques, hereus d'una infantesa grisa i d'una vida sense adolescència. A mitjana edat, van poder gaudir del desarroll·isme i davant dels seus pares van aconseguir les primeres comoditats, però això segurament no els va omplir c o m p l e t a m e n t . Els va mancar la llibertat. La mateixa que a nosaltres ens sobra i no saben manegar.

l e c t o r s

tots la vida, hi hauria un grau de rigien cap a casa seva i, quan un sensibilitat inigualable a tot l'Esdels dos entrava a casa, una politat. l ' n grau de sensibiliat que no cia escrivia alguna cosa des de permetria dir als seus promotors, dins del cotxe; el cotxe secret de davant l'accident (jue va patir el la policia nacional espanyola ja fa 22 de gener passat en Bernat Yatemps que segueix el nostre rasqué i Ciurana, i (jue li va costar la tre cada cop (jue encartellcm: la vida, la suada frase: "Es tristísmateixa policia nacional espansim. però l'estació no hi ha tinyola i la municipal ens obliguen gut res a veure". Què volen dir a ensenyar-los el document d'ivostès amb això? Que jo sàpiga dentitat espanyol cada cop q u e aquest noi de només quin/.e anys ens veuen cncartellar (curiosas'ha matat a les seves instal·lament, ens els trobem uns quatre cions, és a dir, a casa de vostès, o cinc cops cada nit). en unes circumstàncies (jue seLa llista de fets podria ser més gur q u e no van ser culpa d'ell. llarga, però la deixarem aquí i més Davant d'aquest panorama, eviendavant ja denunciarem altres d e n t m e n t és a vostès a qui els coses. Des de Maulets només votoca aclarir els fets i, evidentment, lem deixar molt clar (jue ja fa és a vostès a qui els correspon molts anys (jue sabem qui són els adreçar-se als pares del Bernat i a enemics, on són ells i elles i on tota la seva família amb uns al- som nosaltres, i que la seva actitres termes. JI si, per variar, a més tud, lluny de fer-nos agafar por, de dir (jue ho senten molt. cosa encara ens clarifica més el camí (jue ja ha fet molta gent, però de en-la lluita diària per la indedebò, s'ofereixen a aquesta fapendència i la justícia social. mília per recolzar-los en tot el (jue El combat maulet continua! Reconec que un dels pecats dels calgui, encara (jue els suposi una Visca la terra! santeugatencs és que agafem el despesa superior al que val un cotxe fins i tot per anar a comforfet, i de passada ens donen una prar el pa i el diari, i això, com alegria a la resta de mortals (jue Assemblea local de Sant Cugat, diu la dita popular, ens fa a veens mirem els fets bocabadats daMaulets gades "donar més voltes que el vant la seva manca de sensibilitat? gos d ' e n Xala", però d'això a ;I si per tenir-nos contents, i encreure que fer un pàrquing en un Firmes per millorar la cara que només sigui per això, es lloc on hi ha un embús diari de nostra biblioteca pregunten per què ha perdut la trànsit (Cànovas del vida en Bernat i prenen les meCastillo/Francesc Moragas, des És sabut per tothom la manca sures escaients per tal que no torde la rambla Ribatallada fins al de seneis de la nostra biblioteca. ni a passar mai més (com, per semàfor d'ELS 4 C A N T O N S ) soPer això, si no se'n construeix una exemple, imposar l'obligació de lucionarà el problema, és per creportar casc, establir un sistema ar un premi Nobel d'Urbanisme de vigilància per estalviar-nos brei atorgar-lo al consistori en ple. £ i S e v e r tolades q u e jioden costar una Encara més, és tenir una idea vida, etc.?). ;Per què no ens dodel significat de dissuasori frannen una alegria i s'uneixen a la cament una mica desviat. Un pàrtasca d'alleugerir el dolor d'aquing dissuasori es construeix als quests pares (jue han perdut el afores del perímetre de la zona seu únic fill? Per cndavnat, gràde vianants, senyors meus, no al cies. rovell de l'ou, ja q u e el que es pretén "dissuadir" és que s'arribi allà en cotxe, no promoure-ho Grethel Klein i Lluís Real, encara més. Francament, som Barcelona dins de l'elit però correm el risc, com diu el refrany de "a cada buLa repressió contínua gada perdre un llençol".

tants en percentatge de creixement (29,779?) i 7a ciutat de més de 50.000 habitants en riquesa. Aquestes xifres fredes ens han de donar, per una banda, una íntima satisfacció, però si som crítics, no ens han de dur al cofoismc. Encara queden moltes coses per fer, sobretot en el vessant de la sostenibilitat. Sense voler gastar aires de polític o urbanista, només de simple ciutadà, m'agradaria més que destaquéssim per fer les coses amb un pèl de sentit comú. En posaré un exemple recent. Llegeixo a la premsa local la iniciativa municipal de promoure un pàrquing soterrat "dissuasori" per a 300 places a la plaça del Quatre Cantons. Iniciativa que suposo que s'engega per solucionar l'endèmic problema de tràsnit que sofreix el centre, que també volen solucionar, convertint el casc antic en una illa de vianants.

Així doncs, van intentar bastir una família (la dels seus fills) plena de llibertat, comoditat, sense preveure potser el món que ens llegarien: estem ensinistrats per anar a m b el seu motor dièsel quan ara es va a velocitat de T D I . Les mateixes revolucions que ens costen a nosaltres d'agafar són les que a ells els acaben de trencar. Crec que és just aquest petit homenatge als qui han sofert tant, han donat tant i ara se'ns fonen a les mans. Si no ho han fet bé, és perquè no n'han sabut més. Ara no és moment de retrets sinó d'atansar-los una mà. La mà que d'aquí uns anys agrairem als nostres fills. Joan Garriga i Balcells "A cada bugada un llençol"

d e l s

Joan Garriga

Vaquèira-Beret venir llàgrimes

em fa als ulls

perdem

Arran de les informacions aparegudes a la premsa la setmana passada, la nostra ciutat ha estat guardonada amb els Oscars següents: la ciutat d e l'Estat espanyol de més de 50.000 habi-

Jo pensava ingènuament, q u e en un lloc com les famoses pistes d'esquí d e Vaquèira-Beret, on anualment es reuneixen caps de la reialesa, caps d'Estat, dirigents polítics i tota la pompa d'industrials, i un llarg etcètera de personalitats q u e ens dirigeixen a

D e s de l'assemblea local de Maulets tornem a sortir a la llum pública per denunciar la contínua actitud repressiva que porta a terme la policia nacional espanyola contra nosaltres, al poble. Fa aproximadament un mes que l'actitud policial envers nosaltres no té cap mena de mirament, amb la clara intenció de voler fernos agafar por. Així, dues persones de l'assemblea van ser seguides per un cotxe de la policia nacional espanyola mentre es di-

altra, s'haurien de complir uns requisits mínims. Aquests haurien de consistir en una amjiliació del nombre de places, un augment de llibres de les diferents matèries i una cortina per a totes les finestres de la biblioteca per tal de protegir-se del sol. També caldria oferir una millora de la il·luminació de la suïn, ja que en moltes làni|iares no hi ha bombetes. I el més ini|iortant de tot: una ampliació de l'horari establert, (jue englobés tots els dies des de les nou del matí fins a les nou del vespre (sense interrupció al migdia). Per això us demanem la col·laboració en aquesta tasca: teniu a la vostra disposició fulls jier firmar (jue posteriorment farem arribar a l'Ajuntament; els podeu trobar al Club Muntanyenc i a l'Ateneu, entre d'altres. Cristina Simón i de Pablo Agnès Pros F/erro FE

D'ERRATES

A l'article d'opinió de Josep Daniel de la setmana passada havia de dir que "A partir del 2002 tindrem la moneda única. l'curo,..." (i no el 2000) i que "pera la consolidació de l'curo. caldrà una autèntica voluntat política per part dels Estats de la Unió." (i no dels Estats Units).

e ít

T I i o

^é^í^<·-^000

EL cft*ip t * fvneoi. ACTVACtO

Fes-te

subscriptor SUD

»!f»e** 0

EIS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat

''-i.

et surt a compte yfiscomp.ifi.eni.19 uenzinan» 10.800 ÏÏ5& TEL 93 589 62 82 i tot per ««.i

BELL í& 4&f6c?ATS e,iIP !*V

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 6741784* Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

Upimo

U S / C A N T O N S Divendres, 25 de febrer del 2000

t e r r a t

L'opinió pública i l'esquerra del PSOE l,M MK RoDKÍGl KX

s parla de vegades de l'opinió pública com si fos una o p i n o c o m p a c t a i unànime. És cert q u e pot ser una opinió majoritària a la societat, però mai totalment general i quan ho és, sol estar limitada a estrats socials. 1 sobretot és una opinió molt mediatitzada (precisament pels mitjans). Si poguéssim ajuntar en una habitació unes quantes persones escollides (per exemple, Ansón, Villalonga, Asensio, Polanco, Aznar i Pujol) perquè fessin una tertúlia política i tinguéssim la indelicadesa d'escoltar pel pany de la porta, en acabar la xerrada, segur que podríem dir d e q u i n e s coses es parlaria (o com a mínim, no es parlaria) en els editorials i els titulars de la majoria de diaris, emissores de ràdio i cadenes de televisió d'abast estatal o català,

durant els propers mesos. I més enllà de conjtinturals guerres futbolístiques i digitals, comprovaríem com es posaven d'acord en una bona quantitat de temes: l ' O T A N , el problema basc, l'economia de mercat (mai no dirien capitalisme)... i també en la valoració de l'espai polític a l'esquerra del PSOK. i concretament d'Esquerra Unida i dels partits q u e hi estan relacionats, que formen la tercera força política de l'Estat. Els recents acords programàtics entre els dos canditats d'esquerres més importants (els basc Almúnia i el català Frutos), per governar l'Estat en els propers quatre anys, han posat a revisió alguns tòpics que en els últims anys anaven circulant amb la garantia de ser opinió pública: - Un d'ells és el que diu que RT només vol veure "los toros des-

de la barrera", però que no vol comprometre's a governar. En canvi, la rapidesa amb què els òrgans de direcció d'IU s'han posat d'acord per comprometre's en un programa de govern ha desmentit tal actitud. Una suposada actitud que ja era desmentida pel seu interès (reeixit) a recuperar l'alcaldia de Còrdova, o pel seu interès (frustrat per ara) a continuar amb l'alcaldia de la nostra capital comarcal. O per la seva decisiva participació en el govern de les Illes. - Un altre tòpic és que "RT es considera l'única esquerra i que malgrat el seu nom, no vol pactar amb les esquerres majoritàries: els socialistes". Cal recordar —o informar els nous votants— que l'any 92 va haver-hi en vots (i també en diputats) una majoria d'esquerres i que Felipe

Gonzàlez no va voler entrar en discussió d'un programa de govern, no ja amb Anguita (que en aquell moment acabava de tenir el seu primer infart a Barcelona), sinó a m b la direcció d'IU-IC (Paco Frutos, el mateix d'ara, i també Rafel Ribó, que va actuar en aquell m o m e n t com a portaveu parlamentari del grup a la sessió d'investidura). No menysprearé la importància que té també en política el factor humà (en aquest cas la química entre un advocat sevillà i un mestre cordovès), però siguem seriosos: el no de Gonzàlez tenia més a veure a m b la seva dimissió com a secretari general del PSOE per forçar que el partit renunciés al marxisme o amb la seva cega confiança amb Boyer, que no pas en cap mal rotllo amb Anguita. - I de la famosa pinça, més val

no parlar-ne! N ' h i ha prou a veure la quantitat de votacions en què han votat junts als partits, per suposar que un marcià que no sabés res de política pensaria que la víctima de la pinça era precisament IU. Revisem les suposades opinions públiques i substituïm-les per opinions personals. I basant-nos en les nostres opinions personals, votem amb consciència el 12 de març. I a més de votar, no deixem de fer l'exercici diari —que ja practica la majoria del poble— de fomentar la unitat popular, que tradicionalment ha estat sinònim d'unitat d'esquerres, malgrat l'ús q u e la dreta està fent els úlitms temps de la paraula popular. Jaume Rodríguez és membre local d'E UiA

s o t e r r a n i

Massa temps per restaurar el retaule BLAI BLANOI'ER I CITRINA

o v o l e m ser mal agraïts a m b el C e n t r e tic R e s t a u r a c i ó a m b qui compartim un amable veïnatge i de qui hem rebut tan bons serveis. Amb tot, hem de dir ami) tota franquesa que per un retaule destinat al culte i que és tan estimar com el de la Mare de Déu de tots els Sants, un anv de restauració és massa t e m p s . La Direcció Cencr.il del Patrimoni de la Ccncralitat coneix cl diagnòstic que s'ha tet del retaule i tendeix a retenirlo p e r q u è ha posat e s p e c i a l

atenció en les condicions ambientals de la nostra església, que creu q u e són la causa del seu e n v e l l i m e n t . Em van proposar instal·lar-lo en c o n d i c i o n s e s p e c i a l s a la sala capitular, on ja l'havia posat el Dr. íïriera. l ' n scrv idor va dir q u e sí a condició q u e la sala fos lloc de culte, tal com havia estat sempre tics del ret o r n d e la d e s a m o r t i t z a c i ó . D'aquesta proposta, no se n'ha parlat més. [.'alternativa d e tancar cl retaule dins d ' u n a gran vitrina ningú no la veu clara. 1 no hi

ha més p r o p o s t e s . . . C o m q u e per aquest camí no anem enlloc, després de consultar el delegat episcopal de patrimoni, la parròquia d e m a narà formalment que el retaule sigui retornat al Monestir. tal com tornen totes les restauracions fetes al Centre, encara q u e el lloc de destí sigui Sant Llorenç de Morunys, per posar un e x e m p l e , on les condicions ambientals són més rigoroses q u e Ics nostres. I tal com han retornat totes les peces del retaule de la Pietat que ens han fet la gràcia de res-

taurar i que estan d e g u d a m e n t embolicades a la sagristia vella. tot e s p e r a n t q u e en p u guem enrajolar i restaurar els esgrafiats d e la capella. Al nostre t e m p l e , a més del retaule d e Pere Serra n'hi ha sis més. Per tant, d e m a n a r e m també que ens ajudin a estudiar i corregir les condicions ambientals de tota l'església (revisar el curs d e les aigües pluvials d e tot el p e r í m e t r e , repassar els terrats, les teulades i els baixants, estudiar la ventilació necessària per renovar l'aire d e l ' i n t e r i o r , la

substitució de la calefacció de c o m b u s t i ó de gas, orientar els sistemes de neteja de l'enrajolat. etc.). Diuen els diaris que les visites al M o n e s t i r han b a i x a t . N o d e u ser q u e hi ha massa coses empantanegades? Per la nostra part volem q u e per Sant M e dir, ni el poble ni cl seu bisbe no trobem a faltar més el retaule d e Santa Maria.

Blai Rlanquer i Cutrina és el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià

UNS PUGEN PER AQÜI I ELS ALTRES BAIXEN ?Eft AQUEST CARRER TOT ESCOLTI" DEIXANT PAS ALS QUE SURTEN ?ER LA M E T A . AQUESTS SEMPRE I QUANT HO PODRIA TORNAR A REPETIR, SI US PLAU P TINGUIN EL SEMÀFOR XMBAR ENCÈS 0 TOMBIN PER ANAR AL CENTRE ..NO HE ENTÈS BÉ SI AQUEST PLA DE MOBILITAT CONTINUARAN PEL CARRER DE DALT I HAURAN PE CREUAR-SE AMB ELS PER SANT CUGAT ÉS PER ANAR AMB COTXE QUE PUGEN DE DARRERE EL HONESTIR, NOMÉS ELS SEGONS TINDRAN 0 PER NO ANAR-HI.PRIORITAT DE PAS AMB ELS QUE BAIXEN DE LA RAMBLA DEL CELLER PEL COSTAT DRET EN SENTIT IGUAL 0 PARAL·LEL AL DELS PRIMERS... ... I SENSE PASSAR PELS CARRERS DEL COSTAT FAREM DOS TOMS* 4 LA PLAÇA PER NO TOPAR AMB ELS QUE VAN EN DIRECCIÓ EL CENTRE CULTURAL ...AIXO EN5 PERMET DISPOSAR. DE TOTS ELS CARRERS DEL NUCLI ANTIC DE SANT CUGAT PER ÚS DE VIANANÜSELS DIES PARELLS DE CADA MES, SEMPRE QUE NO CAIGUIN EN.VIGÍLIA DE FESTIU 0 EN DIES DE CARREGA F DESCARREGA DEL COMERCIANTS...

ELS/CANTONS Divendres, 25 defebrerdel2000

VJtJUMO

l l o t j a

Al Monestir hi manca un retaule MONTSERRAT RI MBAÜ

enim la sort de tenir Sants. Es un retaule de fi- , a la nostra ciutat una nals del segle XIV, d'es• • t' església, un claustre i un palau abacial impressio- til gòtic i pintat per en I nants, són les restes de l'an- Pere Serra. El podies tro- ; \ tic conjunt monacal, un dels bar a l'absis lateral dret, i parlo en passat perquè ara monestirs medievals més imno hi és, l'han restaurat a portants del nostre país. Ara, uns pocs metres més enllà encara l'anomenem monestir, de l'església, al Centre de tot i que ja ha perdut la unitat Restauració que es troba i la funcionajustament litat que hainstal·lat en via tingut en l'església el c l a u s t r e . Diuen que a resglésia el seu temps. • Fa més d'un De totes ma- hi ha humitat i que el any que el reQt t oue el , neres, enca- retaule es podria fer taule es troba * any que el rera que sigui en a qtroba u e s t ** odria fer taule es malbé. Caldria que fragmentac e n t r e , , , . en a q u e s ti * * d a m e n t , el sorprèn tots tinguéssim present cenu* quei 'driaque q u e ens ha dd ee ss pp rr éé ss de de que q u e d a t és, que fa mésimdepresent 500 sorprèn tt aa nn tt tt ee m m pp ss de 500 encara com ja he dit no encara no anys que aquest més amunt, hagi tornat tornat aa hagi impressioretaule ha viscut iscut dins l'església. l'església. Ara Ara nant. Podem sabem el persabem el perVesglésia ?sia gaudir, qq uu èè ,, dd ii uu ee nn d o n c s , del que ,Ji , que aa l'esglél'esglénostre Mosia hi ha hunestir, podem passejar i gaudir mitat i que el retaule es del silenci del claustre i popodria fer malbé. Caldria dem contemplar els diferents que tots tinguéssim preestils arquitectònics de l'essent que fa més de 500 glésia, el romànic de la capçaanys que aquest retaule lera, el gòtic de les naus i el ha viscut dins l'església. Tan barroc de les capelles conssols en va sortir en uns motruïdes més tard. I, fins fa ben ments molt concrets i espepoc, podies gaudir també d'un cials, i ja en ple segle XX: el dels retaules més bells del 1916, quan va anar al Museu país: el retaule de Tots els Diocesà de Barcelona, i en

«*^TT temps de la Guerra Civil que va ser portat a París, però va tornar a Sant Cugat un cop acabada la guerra. De fet, és quasi un miracle que no estigui en cap museu, si tenim en

*~ compte com han aca- l'única obra d'art de qualitat bat les altres o b r e s que encara resta al nostre Monestir. El retaule s'ha de red'art que hi havia en el tornar a l'església, on ha estat Monestir. Perquè, què ens queda sempre, recordem que hi ha del patrimoni de l'an- estat durant més de 500 anys, tic conjunt monàstic? i la solució tècnica que ha de solucionar d'una manera o alj Doncs ben poca cosa. Recordem que la Mare tra aquest excés d'humitat que de Déu romànica de ara diuen que hi ha, s'ha de trobar dins Sant Cugat del mateix es troba tancada en Perquè, Perquè, qt ens queda Monestir. què Segur que a un m u s e u un m u s e u del patrimoni pat de tots ens ' de de TerrasTerrasagradaria sa, (es va V antic conjunt Vantic sa, (es va tornar a veureivindicar reivindicar monàstic? monàstic. Doncs ben re el retaule fa pocs fa pocs de Tots els anys tot deanys tot de- poca COSÚ cosa. Recordem Sants al seu manant manant que la M Mare de Déu lloc i poder que es reque es regaudir d'atornés a la tornés a la romànica romà nü de Sant questa obra nostra ciunostra ciuCugat ies troba a d ' a r t com tat, tat, però però no no feia el pinva servir de Ter Terrassa va servir de tor Adolf res), el res), el Hasler, que frontal de frontal de , deia que no l'altar del s. podia passar gaire temps senXIII es troba ara al muse entrar al Monestir i conseu de Torí, a Itàlia, el templar aquesta meravella del Ir, * retaule de la degollació gòtic català. És cert, aquest rede Sant Cugat del setaule és una meravella, espegle XV, que va ser verem que torni ben aviat al Monut a principis del segle XX nestir i que el podem gaudir per pagar unes obres de restots. tauració, es troba ara al Museu d'Art de Catalunya, i podríem anar seguint. Per tant, Montserrat Rumbau és aquest retaule és pràcticament historiadora

porxo

Canviar el discurs ROGELI PEDRÓ I FONTANET

ls darrers conflictes de convivència que tots tenim present (Ca n'Anglada, Malgrat de Mar, El Ejido...), al fons, tots tenen la mateixa arrel i el mateix origen: la dificultat d'acceptar allò que és diferent d'un mateix. Vivim en un món absolutament dispar en què els problemes sovint succeeixen de forma aïllada, sense connexió ni relació, de forma massa freda, frívola, obscura, inhòspita. Crec que tots plegats tenim l'obligació de cercar punts d'encontre (que hi són), és clar que sí. El primer pas per comprendre és conèixer, i en això, pares, mestres, educadors i institucions ens hi hem d'implicar i comprometre.

No podem, no hem de viure aïllats, sinó en constant i permanent comunió (comunicació, diàleg) amb l'entorn immediat. Els creixents moviments migratoris ens ofereixen l'oportunitat de reflexionar a tots plegats i a fer un esforç a favor de la convivència, tant entre els més iguals com entre els més diferents. Hem de reflexionar molt seriosament sobre el tema de la interculturalitat. Ho hem de fer tant en l'àmbit personal com social i institucional. Hem de ser capaços de superar els prejudicis tot començant a admetre els límits de la pròpia cultura i acceptar l'enriquiment que aporten les altres cultures amb les

quals la nostra hauria d'entrar en contacte progressivament i, així, aprendre a conviure en la diversitat cultural i social.

El primer pas per comprendre és conèixer, i en això, pares, mestres, educadors i institucions ens hi hem d'implicar i comprometre La base de la diversitat (humana) és la llibertat; llibertat que és possible quan les diferències es recolzen sobre valors comuns,

bàsics i socialment consensuats, com són el respecte, la tolerància, l'acceptació d'antagonismes, el respecte... per tal que en la diversitat i en les relacions humanes hi trobem motius d'enriquiment i no de conflicte. A poc a poc hem d'anar substituint mots com pluricultural i multicultural, que comporten juxtaposició de cultures sense intercanvi ni enriquiment mutu, i substituir-les per altres com interculturalitat, que comporta la idea d'interelació i comunicació entre diferents cultures. Actualment utilitzem sovint la paraula integració assimilada com a adaptació, recuperació o inserció en l'àmbit educatiu, però no s'ha d'interpretar de la ma-

teixa manera a l'hora de parlar d'integració de diferents cultures a casa nostra, perquè aquesta integració mal entesa ha significat un afany de recuperar les pròpies arrels i de tancament per evitar possibles atacs. Lluny de qualsevol paternalisme, hem d'apostar decididament per la interculturalitat, ser crítics amb el nostre propi model de societat i crear estratègies polítiques, socials i pedagògiques que ens permetin valorar de forma positiva les diferents cultures.

Rogeli Pedró i Fontanet és tècnic de Cultura de l'Ajuntament

OS4CANTON5

Entorn

Divendres, 25 de febrer del 2000

Hg—

Urbanisme

La línia de

Els pàrquings, aparcats

RENFE, per a passatgers

El futur dels dos equipaments del centre queda sobre la taula

E. B. Cagat•

E M I L I BKI.I.A - Sant Casat •

La proposta de construcció de dos nous aparcaments al centre de Sant Cugat feta per CiU a la resta de grups del consistori no ha aconseguit la llum verda. Cap dels partits de l'oposició va secundar el projecte dels dos nous equipaments, un de previst a la plaça dels Quatre Cantons i l'altre a la plaça de Lluís Millet. que se sumarien al que ja hi ha al costat del Monestir. Els motius q u e han portat a deixar els projectes sobre la taula són diversos. En primer lloc, abans de fixar la ubicació de l'aparcament, l'oposició vol conèixer l'estudi de mobilitat encarregat al RACC, per saber "si són n e c e s s a r i s o no els a p a r c a ments", va afirmar el portaveu d e la s e c c i ó local d ' E R C , Eduard Pomar, a la sessió plenària de dilluns. D'altra banda, també va voler deslligar l'aparcament de l'estació de la vianalització del cen-

tre, tal com havia plantejat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. Per Joan Balada (IC-V), l'aparcament de la plaça de l'Estació va més relacionat amb el volum d'usuaris de la parada dels Eerrocarrils de la Generalitat. l'n altre argument per no tirar endavant el projecte dels aparcaments és que el pàrquing del Monestir està, segons Jordi Menendez (PSC), "infrautilitzat", i no es volen precipitar. Carbó va manifestar que des de Ciutat Sostenible s'ha treballat molt en aquests aparcaments i s'han analitzat totes les possibilitats d'actuació, des del punt de vista arquitectònic i de mobilitat. El tinent d'alcalde de CiU opina que els resultats de l'estudi de mobilitat "no resoldran el problema, l'únic que faran és retardar la decisió mesos o anys," i que "serà l'equip de govern qui decideixi," en darrer terme, on s'ubiquen els aparcaments. Jaume Tarragó (PP), va explicar

Torre

L'Ajuntament sol·licitarà als responsables de R E N F E i del Ministeri de Foment que facin realitat la proposta d'obertura d e la línia P a p i o l - M o l l e t al transport de viatgers. Diversos municipis tant del Vallès Occidental com de l'Oriental i del Baix Llobregat han demanat aquesta transformació, que mantindria el transport de mercaderies que funciona actualment. Igualment, el consistori demanarà al govern de la Generalitat que s'adhereixi a la iniciativa, que consideren "importantíssima per a la millora del transport ferroviari de rodalia".

Un dels aparcaments es vol fer a la plaça dels Quatre Cantons F: X.L que des del seu partit veuen la construcció d'aquests equipaments com a "l'única manera de dinamitzar el petit comerç local L'equip de govern plantejava la construcció dels dos aparcaments per potenciar la centralitat urbana dins del projecte global de vianalització del centre

N e g r a

Núíiez continua el procés judicial El consistori contracta un advocat per respondre el recurs E. B.

Els advocats de l'empresari català N ú n e z i Navarro han presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia contra l'Ajuntament de Sant Cugat per no tirar endevant un Pla d'actuació urbanística (PAU) al sector de Torre Negra. El consistori va renunciar a urbanitzar els terrenys de Torre Negra el juliol de l'any 1998. L'empresa propietat del president del Futbol Club Barcelona no està d'acord amb la resolució del consistori, i és per això que va presentar el recurs a finals del mes de gener d'enguany, a través de la societat Mont SA. Per part de l'administració ja s'ha contractat un advocat. lordi

Miró, president de la comissió de dret urbanístic del Col·legi d'Advocats de Barcelona, perquè tiri endavant la resposta de l'Ajuntament a la demanda de Núnez. L'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, va explicar a l'entrevista del programa Primera Plana de Ràdio Sant Cugat, que "cada dia que passa, Torre Negra continua sent una zona verge", responent a possibles crítiques de l'oposició. "El retard no m'omple de preocupació", assegurava l'alcalde, i va garantir de nou que "mentre sigui alcalde ni s'edificarà ni s'urbanitzarà a Torre N e gra". Per la seva banda, l'advocat de N ú n e z i Navarro, Rafael Giménez Mera, va voler deixar clar que el seu posicionament en el

conflicte no és la urbanització de tots els terrenys, sinó que "poden ser compatibles la preservació d'una part important de Torre Negra i l'espai edificable". Giménez Mera va explicar que la seva és una postura compartida per més propietaris dels terrenys. D'altra banda, l'advocat també va destacar el fet que l'actual equip de govern ha demanat "per primera vegada que els propietaris tinguin veu, cosa q u e abans era impossible". Mera assegura que "estem davant d'uns terrenys urbanitzables", però Recoder afirma que "ens hauran d'obligar a donar una llicència d'obres". L'alcalde va continuar dient que "el dia q u e ens obliguin a donar una llicència i no la donem", l'interessat haurà d'adreçar-se a la Co-

històric de la ciutat. El projecte de CiU recull un total de tres aparcaments al centre, juntament amb la transformació de diversos carrers, que formarien un eix q u e aniria des del Monestir fins a l'estació, passant per la plaça dels Quatre Cantons, en un recorregut de mil metres.

missió d'Urbanisme. Si, al seu torn, la concedís, l'Ajuntament "recorreria als tribunals i ens passaríem anys discutint". Davant la possibilitat d'haver d'indemnitzar algun dia la propietat, Recoder va avançar que ja estan treballant per trobar-hi una solució. N o u equip redactor En la darrera reunió de la Comissió especial de seguiment dels instruments de planejament de Torre Negra i rodals es van presentar les bases del concurs per designar un nou equip redactor, després de la marxa de l'advocat Albert Cortina. Una "marxa q u e jo no entenc, q u e ningú no ha entès", deia Recoder. Al concurs públic s'hi podrà p r e s e n t a r qualsevol persona, però caldrà necessàriament que un advocat i un arquitecte formin part del nou e q u i p , q u e s'encarregarà de contestar a la Generalitat.

El proper pas serà traslladar l'acord a què van arribar el ple passat tots els partits al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i a la Generalitat, a més del ministeri de Foment i de la companyia ferroviària RENFE. Des de l'equip de govern es va destacar q u e el dia que es faci realitat el projecte es modificarà el concepte de transport públic a la comarca, ja que serà la primera línia radial, és a dir, q u e no unirà les tres comarques sense passar per Barcelona. Tots els grups van coincidir en el fet que la conversió millorarà la mobilitat de la zona i reduirà la contaminació del medi ambient. El regidor per IC-V a l'Aj u n t a m e n t , J o a n Balada, va apuntar que en un futur s'hauria de prioritzar més el transport públic i no la construcció del vial de Cornisa o el quart cinturó, entre d'altres. Esquerra Republicana, per la seva part, va recordar que "seria bo l'obertura de l'estació de Coll Fava", per dinamitzar la zona, i al Partit Popular pensen que la ronda ferroviària "és una cosa positiva". El 31 de gener passat es van reunir a Ripollet els municipis interessats a petició del president del Consell Comarcal del Vallès Occidental per posar-se d'acord i tirar endavant als respectius consistoris la proposta, a partir de la voluntat d e R E N F E de convenir la línia de mercaderies.

Entorn

Q S ICANIONS Divendres, 25 de febrer del ZOOO

I n f r a e s t r u c t u r e s

Polèmica per les obres dels jardins del Monestir

Nou recurs contra Interior per recuperar la caserna de Mira-sol

E. B. -Sant Cugat-

E. B. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat té la intenció d'interposar un recurs administratiu de reposició davant la Gerència d'Infraestructures de Seguretat de l'Estat en contra de la resolució del ministeri d'Interior respecte a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Mira-sol, situada al passeig del Baixador. El ministeri va denegar el 28 de gener passat la reversió d e l'immoble a mans municipals. El consistori santcugatenc ha aprovat per u n a n i m i t a t en el darrer ple municipal la presen-

tació del recurs per recuperar l ' i m m o b l e , la c o n s t r u c i ó del qual va ser pagada pels veïns de Mira-sol. Posteriorment, els mateixos veïns van cedir l'edifici, actualment en desús, al govern, amb la finalitat de convertir-lo en caserna. La denegació de la reversió es basa en el fet que l'Estat va destinar l'immoble als usos per als quals s'havia cedit al llarg de més de 30 anys, un termini superior al legalment imposat per mantenir-lo. El p o r t a v e u m u n i c i p a l d e l PSC, Jordi M e n é n d e z , veí de Mira-sol, va anunciar que el seu partit assumirà un compromís amb la caserna siguin quins si-

Vna de les múltiples mobilitzat tow. u la caserna FOTO: CEDIDA guin els resultats electorals del dia 12 de març. El PSC farà totes les gestions que tingui a l'abast, tant des del Congrés com des del Senat -via Entesa Catalana de Progrés- per retornar la caserna als veïns. De moment ja té previst presentar una pro-

S u c c e s s o s

Incendi d'un pis al carrer Lluís Companys sense danys personals

posició no de llei en aquest sentit. Per la seva banda, el portaveu d ' E R C , Eduard Pomar, va instar els veïns a seguir a m b les mobilitzacions populars, com per exemple, la que van dur a terme per la festa de Tardor.

La reforma de Sant Adjutori avança

Una estufa a prop de les cortines va originar elfoc

E. B. - Sant Cugat -

Van ser necessaris un total de vuit vehicles dels bombers per controlar l'incendi FOTO: XAVIER LARRÜSA Un incendi fortuït va destruir totalment el pis 3r 2a del número 23 del carrer Lluís Companys. Tot i l'espectacularitat del sinistre, les flames no van afectar la resta de pisos de l'edifici. Un total de vuit vehicles

de bombers dels parcs de Rubí, Cerdanyola, Terrassa i Sabadell van poder sufocar el foc al cap d'una hora i mitja d'haver-se declarat. L'incendi es va produir a causa d'una estufa elèctrica q u e va

cremar unes cortines de l'habitatge, i es va estendre ràpidament per tota la casa. Al lloc dels fets també s'hi va apropar una ambulància que va atendre una veïna que va patir un atac de nervis./M.M.(Sant Cugat)

L'ermita de Sant Adjutori torna a estar d'actualitat. L'Ajuntament i els seus propietaris han encarregat un projecte de rehabilitació de l'edifici a l'arq u i t e c t e de la D i p u t a c i ó de Barcelona, Antoni Gonzàlez. Aquest fet significa el represa de les converses entre consistori i p r o p i e t a r i s , q u e no es mantenien des de la legislatura passada. Les actuacions que es realitzaran a l'ermita, l'única a m b planta circular de tot Catalunya, aniran encaminades a consolidar l'edifici, així com també arreglar la porta i l'acondicionament de l'entorn. Tot i això, encara no s'ha establert un termini d'execució de les obres, que inclourien el desviament d'aigües o la reforma del forn ibèric situat al costat d e l'ermita del camí de Sant Medir. D'altra banda, des de la Generalitat s'acaba de rebutjar la idea que Sant Adjutori sigui declarat m o n u m e n t d'interès nacional.

El rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, Blai Blanquer, no ha canviat de parer i ha volgut deixar clar que es manté ferm amb les crítiques a les actuals obres dels jardins del Monestir. Blanquer ha reiterat que no és veritat que no es vagi pronunciar de manera oficial al seu moment mesos enrere sobre els perills que comportaven les obres si es feien malament. Per aquest motiu ha recordat que va presentar una instància a l'Ajuntament el dia 5 de març de 1999, coincidint amb la represa de les obres, "quan encara s'hi podia fer alguna cosa", però que no ha rebut cap resposta per part del consistori. Blai Blanquer nega que vulgui "fer la guerra a l'Aj u n t a m e n t . N o vull polèmica amb ningú; l'únic que vull és deixar clar que jo no he canviat de parer" respecte a l'execució de les obres. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha manifestat que l'equip de govern municipal es va trobar amb el projecte de les obres a mig fer i que no el podien canviar de nou. Carbó va explicar en el ple municipal de dilluns passat que el camí traçat, que segons Blanquer parteix el jardí en dues parts, es manté fidel a l'antiga via que comunicava el Monestir amb les habitacions dels monjos. Des de Ciutat Sostenible pensen que el resultat final de les obres obrirà el recinte a la ciutat. D'altra banda, el mossèn ha carregat contra el patronat del Monestir dient que "si és una eina que no serveix, s'ha de buscar un altre sistema". Per la seva banda, Domènec Miquel, vocal del patronat, responent a les crítiques de Blanquer assegura que "sí que és una eina acceptable si es fa funcionar, però no hi ha la voluntat política de fer-ho". Miquel ha recordat que des de l'any 1993 hi ha tres vacants quant a representants de la població a l'organisme. Qui ha de convocar les reunions del patronat és l'Ajuntament, i "no ho fa des del juny de l'any passat", i això "és molt de temps".

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Av. Graeljs, 35

Q ®

Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 líder en eA seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

e-mail: leonelli@ieonelli.com web: wwwleonelli.com

Entoni

ELS /C\iVT(>!NS l)nrnclre<. _'5 //,• febrer del M

e r r a d e s

Dos c a r r e r s canvien de nom

A D E N C e x p o s a els perills de les zones

K. B. - Sant Cugat -

verdes del Vallès K. B. - Sant Cugat -

Kl (ïrup tic Natura del C l u b Muntanyenc va organir/.ar dimecres una conferència sota cl títol F.l trrroturi del Valies: medi natural i iiijraestmetiires de mobilitat, a càrrec de Joan Martín, membre de l'Associació per a la Defensa.i Kstudi de la Natura a Catalunya ( A D K N C ) . A la xerrada, q u e es va fer a la casa de Cultura, es van repassar els principals espais naturals que q u e d e n a la comarca, així com també els perills que els amenacen. Kl golf que hi ha projectat als terrenys de

Torrebonica, entre Sabadell i Terrassa, el d e s a p r o f i t a m e n t de les autopistes i carreteres existents, a causa dels peatges, l'auge constructor de les darreres dècades al Vallès i l'elevat creixement de població són els factors, segons Martín, que afecten el m a n t e n i m e n t d'aquestes àrees forestals o agrícoles. Tal com determina un estudi dels usos del sòl elaborat per l'associació e c o l o g i s t a l'any 1994, la plana del Vallès té un gran potencial ecològic, encara que "la imatge q u e tots tenim de la comarca és q u e està molt u r b a n i t z a d a " . La causa

Juan Martín a la conferència del Grup de Satura I-OU) X\\l d ' a i x ò , p e r M a r t í n , és q u e veiem la comarca des de l'autopista, i hauríem de tenir un " p u n t de vista general perquè hi ha un bon tros del Vallès que es conserva com a natural". Per exemplificar-ho, Martín va explicar que una tercera part de la plana està urbanitzada,

IARROSA

però la resta són espais agrícoles o forestals, a parts iguals. "Cal destacar la importància dels eixos de continuïtat natural", com l'anomenada Via Verda, q u e c o n n e c t a la serra de Collserola amb el Parc N a t u ral de Sant Llorenç del MuntLa Mola.

D i s t r i c t e s

O r g a n i s m e s

Joan Carbó: "Veiem el final del PERI de les Planes" Tots els habitatges es podran legalitzar

Aprovada la creació d'un Consell Consultiu de Mobilitat K. B.

K. B.

- Sant Cugat -

Kl Pla Kspecial de Reforma Integral (PKRI) del districte de les Planes ha fet un pas endavant amb el consens de tots els regidors de l'Ajuntament a partir de les prescripcions retornades per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona al consistori. Kl tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va destacar q u e " l ' i m p o r a n t és q u e tots els habitatges de les Planes es podran legalitzar, excepte els quatre o cinc que ja s'anunciaven a l'aprovació provisional" del pla, que data de l'any 1998; Carbó va sentenciar: "Veiem el final del camí del PKRI", un final que passarà inevitablement per l'expropiació. La Comissió d'Urbanisme de Barcelona va ser qui va obligar l'Ajuntament a prendre les mesures necessàries per ajustar-se a la llei. Kls partits polítics es van congratular per la brevetat de la tasca desenvolupada pels tècnics

IM majoria de ia\e·. de lt i Planes e\legalitzaran FOTO: XAVI IARROSA de Ciutat Sostenible, i en esseu c a n s a m e n t a m b el tema: pecial de Marçal Gómez, per les "Tant de bo sigui el final i que explicacions als afectats. d'aquí a pocs dies puguem posar les màquines en funcionaKl regidor d'IC-V Joan Balada ment". Des de Ciutat Sosteniva dir que "s'han fet les coses bé b l e es va a n u n c i a r q u e ja des del punt de vista tècnic i treballen en la urbanització de polític, gràcies al consens de tots les Planes amb la col·laboració els grups". Igualment, Jaume de l'empresa Promusa. Tarragó, del PP. va expressar el

^ ' U "'^-'í ••• s

Distribució a totes les llars i establiments del municipi

Hi sortirà tota S'aetivitat de 3a dutat

Kl camí de Can Camp i la carretera de Cerdanyola canviaran de nom. tal i com es va aprovar de manera unànime al ple municipal celebrat dilluns. Kl camí de Can C a m p , que feia referència a una masia de Sant Quirze del Vallès, passarà a dir-se carrer de Mercè Vilaret. que va ser una treballadora de Televisió Kspanyola a Sant Cugat q u e va morir sortint de la feina. D'altra banda, l'actual carretera de Cerdanyola es dirà a partir d'ara avinguda de Cerdanyola. Aquest canvi de nomenclatura respon al fet que, segons el consistori, la via té més l'aspecte d'una avinguda que d'una carretera.

A la sessió plenària de dilluns es va aprovar per unanimitat la creació d'un Consell Consultiu de Mobilitat i Transport Urbà. Aquest òrgan de representació sectorial servirà per debatre i estudiar a fons les diverses propostes que vagin arribant des de la comissió tècnica de mobilitat. Kl nou organisme estarà format, per part de l'equip de govern, per l'alcalde o un regidor delegat, pel regidor de Seguretat Ciutadana, el de Comerç, el d'Urbanisme i el de Comunicació. Q u a n t a l'oposició, al Consell hi haurà d'haver un representant de cada grup polític, incloent-ne un de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ( E M D ) . Kl RACC també tindrà una representació a l'òrgan, així com també cada Associació de Veïns de Sant Cugat. Kinalment, també hi haurà d'haver algú de l'Associació de Mares i Pares de la

ciutat (AMPA). Kl consens per crear el Consell Consultiu de Mobilitat, dins del Pla General és "important perquè hi són representats tots els sectors de la societat, tots els afectats", afirmava el portaveu de la secció local d ' E s querra R e p u b l i c a n a , E d u a r d Pomar, que va celebrar que s'hagi de tenir present l'opinió dels ciutadans. Maria Sansa, regidora del Partit dels Socialistes de Sant Cugat es va mostrar satisfeta perquè s'ha debatut la qüestió a la junta de portaveus, i va recordar que el PSC fa deu anys que demanava la creació d'un òrgan que regulés la situació en matèria de mobilitat, amb l'elaboració dels estudis pertinents. Sansa va afegir el desig "que sigui un Consell Consultiu efectiu". Des del Partit Popular, el regidor Jaume Tarragó es va congratular per la creació del nou òrgan, que ajudarà a canviar la situació actual, treballant per e s m e n a r els p r o b l e m e s de la ciutat.

Amb La Guia de Sant Cugat hi sortirem tots guanyant ^UJTOiGqT

Dades d'interès i la millor cartografia

R E S E R V I EL SEU ESPAI

93 674 86 61

Publicitat 17

ELS í CANTONS Divendres, 25 de febrer del 2000

:^SSSSÏ«íïíi-': -;Í)i«íiSí:':::

Ara tota

amb la

RACC

informació

tindràs a casa

teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTONS

Nom: Adreça: CP:

Població

in firo» *P«* roa'tf

, _J„J.

w r r CLUB

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 2 0 • Tel. 93 495 50 71

EIS 4 CANTONS

Societat

l)k , ml in. J í r/r I, hrtr r/r! _>t \':

a d r é

Ja som 5 7 . 8 1 8 santcugatencs En 10 anys la població ha augmentat en prop de vint mil habitants y y - ,

• •

- ,

S a n t C u g a t és una d e les ciutats d e la c o m a r c a d e Barcelona que està creixent més ràpidament. En la d a r r e r a dècada són g a i r e b é vint mil p e r s o n e s m é s q u e e s t a n e m p a d r o n a d e s a la n o s t r a c i u t a t . P e r ò una d e les c a r e s n e g a t i v e s d e les d a r r e r e s d a d e s d e l p a d r ó m u n i c i p a l és el n o m b r e d'em i g r a c i ó , q u e a n y r e r e a n y va a u g m e n t a n t : d u r a n t el 1 9 9 9 v a n ser 1 . 3 4 8 els s a n t c u g a t e n c s q u e v a n d e i x a r la ciutat.

- Sant Cugat -

La p o b l a c i ó de Sant C u g a t continua en creixement. Segons l'última actualització del padrí) municipal, a dia 1 de gener hi ha 57.ISIS habitants a la ciutat. més de tres mil que un any enrere. Però malgrat que el nivell d'altes es forca més elevat que el de baixes, és remarcable el fet que continua augmentant el nombre d'emigració de la ciutat. L'any 1999 s'ha registrat una disminució pel que fa a immigració a Sant (iugat que se situa al voltant de les quatre mil persones. Kn l'apartat d'altes destaca també q u e el nombre de nounats inscrits al registre és el més alt dels darrers deu anys. Kn l'àmbit de baixes, se situa

en la línia ascendent que \ a començar el 1997 el nombre de santcugatencs qui: van a viure a altres ciutats. Malgrat tot. l'augment respecte de l'any passat és tan sols d'una trentena de persones. Pel que fa a la distribució de la població al municipi, el centre de la ciutat continua aplegant la gran majoria de p o b l a c i ó : 42.054 habitants (72,74'Y ). Concretament, les zones del Parc Central i Coll Fava són les que tenen més densitat. Als districtes. Valldoreix és el q u e c o n c e n t r a m é s població, amb un total de 5.858 < 10,139? >, seguit de ben a prop per Mirasol, que en aquest any 1999 ha registrat 5.576 h a b i t a n t s . La l·loresta i les Planes continuen sent els districtes amb menvs

^«-

( rlrlrl rii

illljlliiltil

mil u/i nil'loililli

volum de població, amb 3.506 i 1.024 c i u t a d a n s , r e s p e c t i v a ment. l'na altra de les dades destacades del padró municipal és el desglossament pel que fa a procedència dels nous santcugatencs. Des del 1991, Sant Cugat ha rebut un total de 22.586 im-

>I iinm/iii

!WV

^SW!%(-^«^5 C v ^

tl'tm/uu/inililh

li l/i illiltll i (') I'() I I

migrants, i cal posar una atenció especial en els provinents de la ciutat de Barcelona, una xifra que arriba als 12.655. Kn l ' à m b i t de p o b l a c i ó e s trangera fincada a Sant Cugat en el darrer any (2.625 persones), un 57.56% són de països de la Unió Europea, sobretot

d'Alemanya, França i la Ciran Bretanya. Pel que fa a països no europeus, la població dels Estats Units és la més destacable (185 persones), seguida de la comunitat marroquina (183) i l'argentina (104).

C o m p e t i c i o n s

5 0 0 parelles al Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls de Saló Aquest diumenge s "arriba a la sisena edició del certamen M. M. - Sant Cugat -

Prop de 500 parelles participaran aquest diumenge a la VI edició del Trofeu Cliutat de Sant Cugat de Balls de Saló, que es farà al Pavelló. La coincidència amb altres competicions arreu de l'Estat i a nivell internacional no ha impedit que aquest any la participació al concurs continuï en la bona línia iniciada en edicions anteriors.

Aquest lertnmeii jn és un r/àssir n Snnt Cugat FOTO: X. L.

"Crec que es pot dir sense cap mena de dubte que la competició de Sant Cugat està plenament consolidada", explicava un dels directors del Gran Trofeu, Jesús Curto. "Però també

hem de tenir en compte que hi ha parelles que participen en moltes competicions i acaben esgotats". El certamen de balls de saló de Sant ( Aigat d'aquest any continuarà tenint competició de totes les categories en les modalitats d'estàndard i llatins. I na de les novetats setà el moment de l'exhibició. A diferència d'altres anys, que anava a càrrec d'una parella professional. enguany s'hi podrà veure una formació. Aquesta és una coreografia realitzada per sis parelles, en què s'interpreten els diferents balls que conformen la modalitat estàndard. Serà la primera vegada que es

presenti una formació a l'Estat, malgrat que gaudeix d'una llarga tradició a Europa. La coreografia d'exhibició la portaran a terme parelles de la categoria sènior, entrenats per Anastasia Maximova. El VI Ciran Trofeu de Balls de Saló Ciutat de Sant Cugat començarà a les 9 del matí. tot i que la competició en si s'iniciarà en les categories més baixes al cap d'una hora. Malgrat que continuen sent "de les millors c o m p e t i c i o n s del país". C u r t o considera (pic cal una adequació de les instal·lacions del pavelló municipal per donar "una imatge de qualitat i deixar bé la nostra ciutat".

Societat

ÏIS/CANTONS Divendres, 25 de febrer del 2000

S o l i d a r i t a t

Sant Cugat torna a moure's contra el càncer

Comença una campanya d'ajuda per Moçambic E.C. - Sant Cugat -

El sopar de Lluita Contra el Càncer va reunir més de 400 persones E S T E R CASTANYER

El sopar anual de l'Associació Lluita Contra el Càncer va ser tot un èxit. Més de 400 persones, entre elles l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i diversos representants de l'àmbit mèdic i polític local, van reunir-se a la Vil·la Sàbat de Sant Cvigat per participar en aquesta iniciativa solidària. Com ja és habitual, el sopar va comptar amb una subhasta i una tómbola benèfica organitzades amb l'objectiu de recaptar fons per aquesta causa. Durant aquest acte, a més, van sortejar-se més de 450 objectes cedits pels comerciants de Sant Cugat i de Barcelona. D'altra banda, el sopar d'enguany va estar amenitzat també per una representació de la companyia itinerant que es va formar després del tancament d'El Molino, encapçalada per Merche Mar. Tot i que la quantitat de diners recollits encara no es coneix, des de l'organització esperen haver aconseguit una quantitat similar o superior a la de l'any passat, quan es van

Sant Cugat destinarà més d'un milió de pessetes a un projecte d'ajuda a Moçambic, q u e des de fa uns dies està patint fortes inundacions. Després de rebre un missatge electrònic del metge santeugatenc Xavier Gómez, que treballa en aquest país sudafricà, el seu germà, Dani G ó mez, resident a la nostra ciutat, va posar en marxa una campanya d'ajuda. Amb aquest objectiu, divendres passat la comissió d e s e g u i m e n t pel 0 ' 7 p e r cent de Sant Cugat, formada per l'Ajuntament i per representants de la Coordinadora d'ONG de la ciutat, va aprovar destinar el rom a n e n t d ' a q u e s t any p a s s a t - m é s d'un milió dues-centes mil Representants dels sectors mèdic i polític van reuntr-se a la Villa Saltat /•: h.F.pessetes- a una campanya d ' e mergència per aquest país sudafricà. Aquests diners s'enviaRecoder va recordar que és imporrecaptar prop de tres milions de pesran per transferència bancària al tant participar-hi "perquè el càncer setes. Així ho va explicar la presimateix Xavier Gómez, q u e és és una malaltia que tots hem viscut denta de la secció local de l'assoqui s'encarregarà de gestinar-los de prop en algun moment". Els diciació, Marta Martí de Farrers, que en funció d e les n e c e s s i t a t s . ners recaptats amb aquest sopar es va afegir que "aquest any hi ha ha"Ara mateix hi ha més d e cinc destinaran íntegrament a la secció gut moltes donacions que l'any pasmil persones q u e estan vivint comarcal de l'Associació, que acsat no hi van ser, la gent està consen 3 camps muntats per les autualment es fa càrrec de 75 casos. cienciada". Per la seva banda, Lluís

toritats, els responsables sanitaris del país i voluntaris q u e hi treballen", explica Dani Gómez, i afegeix: "De moment les prioritats són aconseguir el material mèdic i sanitari necessari i evitar possibles epidèmies, i ja més endavant començarà tota la fase de reconstrucció". És per això que Dani Gómez ha fet una crida a tots els santeugatencs demanant la col·laboració de tothom: "Des de l'administració i la Coordinadora d ' O N G creiem en aquest projecte, sabem q u e els diners que hi destinem arribaran a bon fi i per això, deman e m que tothom que ho vulgui faci la seva aportació". Totes les persones que vulguin participar en aquesta iniciativa solidària, poden fer els seus donatius al c o m p t e corrent d e L a Caixa 2100.0104.820200810543. D'altra banda, a finals del mes d e m a r ç , la C o o r d i n a d o r a d ' O N G de Sant Cugat s'ha compromès a organitzar un cap de setmana ple d'activitats que serveixin per informar i conscienciar la població d ' a q u e s t problema i per fer una nova recollida econòmica.

J o r n a d e s

Els alumnes d e l 9 Escola Santa Isabel fan una crida a favor d e la pau E.C. - Sant Cugat"Per a un futur millor del nostre m ó n , nosaltres d e m a n e n pau i b é " " . Amb aquestes paraules, els alumnes de l'Escola Santa Isabel van finalitzar la lectura d ' u n manifest en q u è d e m a n a v e n la resolució dels conflictes bèl·lics, la fi d e la fam i les desigualtats, la fi de les d i c t a d u r e s i la fi d e l'explotació dels recursos naturals sense r e s p e c t a r el m e d i a m bient. Aquest manifest, que es va llegir el dia 16 de febrer passat a la plaça Barcelona, era el resultat d e tota u n a s e t m a n a

d'activitats dedicades a la cultura d e la pau. "Cada any d e d i q u e m una setmana a tractar una d e les qüestions plantejades a l ' n o s t r e ideari, i a q u e s t any h e m v o l g u t parlar d e la pau", va explicar la directora de l'Escola Santa Isabel, Antònia F o n t a r n a u , q u e va afegir q u e estan "molt contents perquè ha estat un acte molt emotiu, és molt bonic veure tants nens cridant conscienciats a favor de la pau". L a lectura del manifest, en la qual hi van participar prop d e 250 a l u m n e s d ' a q u e s t c e n t r e , va c o m p t a r t a m b é a m b la presència d'alguns pares i de l'alcalde d e Sant Cugat, Lluís Recoder.

CATALONIA CERÀMIC EXPOVENDES: KÍN-KI Cita. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 0 0 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Ètica i cultura en un nou cicle de la UNESCO

iM-.«iil - *

', iSk

-ï_.

- ••

MAGDA M É N D E Z - S a n t Cugat -

Un total de 250 alumnes es van aplegar davant l'Ajuntament FOTO: X.L. Després de l'acte, Recoder va dirigir-se als nens i nenes per felicitar-los per aquesta iniciativa i els va recordar q u e "la pau no és només cosa dels governants, és cosa de cada un de

nosaltres i fins i tot hi p o d e m fer alguna cosa. Jo us d e m a n o q u e ho feu, ho fem perquè el m ó n sigui u n a mica millor i p e r q u è a q u e s t a pau q u e tots volem sigui algun dia realitat".

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

Els canvis en els àmbits ètic i cultural que s'estan produint a la nostra societat seran l'eix central del cicle d e xerrades del mes de març que organitza l'Associació d'Amics de la U N E S CO. Aquests canvis afecten sobretot la comunicació i la informàtica, però també les relacions interpersonals. E n aquest sentit, la possibilitat d'assumir els canvis q u e tenen les diferents cultures serà un dels punts clau de discussió. L e s xerrades seran cada dijous a les 20h a l'Arxiu Nacional de Catalunva.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Societat

ELS4CAIVroN5 Divendres, 25 de febrer del 2000

Campanya

S e r v e i s

La Federació d'Associacions de Veïns reclama una millora de la sanitat E.C

Maulets demana V abstenció en les eleccions generals del 12 de març MAGDA M É N D E Z

- Sart Cagat Donar a conèixer als santcugatencs els seus drets en matèria de sanitat pública és un dels principals objectius de la campanya que ha dut a terme durant aquesta setmana la F e d e ració d'Associacions de Veïns de la ciutat. Des de dilluns passat, cada dia, entre les onze i les dotze del matí i de quatre a cinc de la tarda, diferents membres d'aquesta Federació s'han estat reunint davant del CAP de Sant Cugat, per informar els usuaris i el personal del centre de quins són els drets establerts dins la sanitat pública i repartir u n s fulls i n f o r m a t i u s a c o m panyats de formularis de reclamacions. "Nosaltres el q u e volem és explicar a la gent quins drets tenim en matèria sanitària i animar-los que presentin q u e i x e s " , ha explicat Xavier Laborda, p r e s i d e n t de la F e deració, que també afirma que "en general la gent està contenta de l'actuació del personal, però hi ha moltes queixes pel retard de les visites o demanant la construcció d'un nou CAP al municipi". Aquesta campanya va presentar-se d i l l u n s i d e m o m e n t , sembla q u e està t e n i n t una bona acollida e n t r e els ciutadans i que algunes persones ja han retornat signat i a m b totes

La secció local de Maulets va presentar dilluns una campanya a m b l'objectiu d e p r o m o u r e l'abstenció en les properes eleccions generals. D'altra banda, dissabte van organitzar una festa per la llibertat dels Països Catalans a l'Ateneu Santcugatenc, a la qual van assistir més d'un centenar de joves.

IM campanya acabarà demà F: X.L. les seves dades el full de reclamacions. Tot i això, la finalitat bàsica d ' a q u e s t a campanya és la informació i per això, segons Xavier L a b o r d a , "cal seguir tres passos bàsics: primer hem d'explicar als santcugatencs quins són els seus drets personals, e n segon lloc, h e m d'aconseguir que se'n parli, que la gent ho comenti, i ja per últim, recollírem les reclamacions que se'ns retornin". D'altra banda, la idea de la Federació és q u e la campanya arribi també a altres centres sanitaris del municipi i a les associacions, perquè tothom pugui informarse'n i participar-hi.

El fet que l'Estat espanyol no reconegui l'existència dels Països Catalans ni la seva i n d e p e n d è n c i a són les bases d'aquesta campanya per l'abstenció que ha engegat l'assemblea de Maulets. Aquesta es porta a terme en l'àmbit nacional, sota el lema "Cap vot a Espanya, lluitem pels Països Catalans". " É s una campanya per l'abstenció activa", va explicar Oriol, un dels m e m b r e s d e l'assemblea. " N o proposem una abstenció per simple mandra, sinó perquè nosaltres a Espanya no

Maulets vol promoure l'abstenció activa entre la població FOTO: X. L. els h e m d'anar a pidolar res". La campanya de Maulets serà paral·lela a la dels partits que es presenten a les eleccions i consistirà en la difusió de cartells, p a n c a r t e s i a d h e s i u s a m b e'l lema de la campanya. A ínés, també es preveu organitzar un sopar tertúlia per debatre per què no cal participar a les eleccions generals.

D'altra banda, més d'un centenar de joves van omplir a vessar la sala de l'Ateneu Santcugatenc dissabe per assistir a una festa per la independència dels Païses Catalans. Dos dels memb r e s q e l g r u p d ç rock català Brams, Tiiçpt (cantant) i David (guitarra), van oferir un concert acústic a m b cançons pròpies i d'altres de cantautors catalans.

N a i x e m e n t s

ELS

CANTONS

obsequia el

primer santcugatenc del 2 0 0 0 Jordi Brustenga va néixer el dia 2 de gener

A s s e m b l e a

La revisió de les quotes de socis centrarà l'assemblea de La Unió M. M. - Sant Cugat -

La revisió de les quotes dels socis serà un dels p u n t s clau dins l'ordre del dia de l'assemblea general ordinària de La Unió Santcugatcnca. Aquesta reunió, a la qual estan convocats tots els socis de l'entitat, se celebrarà avui al vespre a partir de dos quarts de deu. Segons va explicar el president de l'entitat, Josep Puig, actualment els ingressos per quotes tan sols cobreixen un 8,5% de les despeses fixes, "gairebé res". L'entitat ha rebut un informe en què es recomana una revisió d'aquestes tarifes per arribar a

cobrir un 75% d'aquestes despeses. Un altre punt destacat de l'ordre del dia és l'aprovació dels comptes de 1999. que s'ha tancat amb un benefici de 124.000 pessetes. A més, també es preveu q u e en l ' a s s e m b l e a d'aquesta nit s'aprovin els nous estatuts, que han estat traduïts al català, i es nomenin socis d'honor de l'entitat la directora del Centre Borja, Núria Terribes, i el president de la comissió organitzadora del centenari, Pep Blanes. D'altra banda, La Unió celebrarà la primera matança del porc el dissabte 4 de març. L'endemà es farà el tast i un ball.

Josep Maria Vallès, director d'F.LS CAXTO\S, 4 va lliurar la subscripció al primer santcugatenc del 2000 FOTO: X.L. Es diu Jordi Brustenga Yagüe. Va néixer passats dos quarts de tres de la matinada del dia 2 de gener a l'Hospital de Terrassa, i va pesar 3,700 quilos. És el primer santcugatenc del 2000, i per això és el guanyador del premi que atorgava aquest

setmanari: una subscripció gratuïta E L S 4 C A N TONS fins als 18 anys. Jordi Brustenga viu al centre de Sant Cugat amb els seus pares, Esmeralda i Joan, i el seu germà de 7 anys."La veritat és que fa molta il·lusió", comen-

tava la mare. "Jo sóc de Sant Cugat de tota la vida, i per això fa més gràcia que sigui el primer del 2000". Tota una casualitat, sobretot perquè el part era previst per al 24 de desembre. /M.M.(Sant Cugat)

Societat

ELS4CANIWS Divendres, 25 defebrer del2000

P a t r i m o n i

Blai Blanquer demana que es retorni al Monestir el retaule de Santa Maria E.C. - Sant Cagat -

El rector d e la parròquia d e Sant Pere, el mossèn Blai Blanquer, ha presentat una instància a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat demanant que es retorni al Monestir el retaule de la Mare de Déu de Tots els Sants, que des de fa més d'un any es troba en procés de restauració. Segons ha explicat el rector, les obres d'adequació d'aquesta pintura ja han finalitzat i ara cal que es retorni a l'església, ja que aquest retuale va ser fet per estar al monestir de Sant Cugat i la seva absència crea un ma-

lestar entre els santcugatencs, que estimen l'obra de Pere Serra. Pintat fa més de 500 anys, el retuale de Santa Maria ha hagut de ser restaurat en diverses ocasions i en opinió dels experts, una de les principals causes del seu envelliment són les condicions ambientals del Monestir, que n'acceleren el procés de degradació. Davant d'aquesta situació, al llarg dels darrers m e sos s'han plantejat diverses opcions per millorar la conservació del retuale, com per exemple ficar-lo dins una vitrina o crear un espai adequat al claustre del Monestir. Segons Blai Blanquer,

A n i v e r s a r i

La Coral Sant Cugat celebra el concert de Carnestoltes a la Unió

El retaule de Santa Maria es troba des defa un any en procés de restauració FOTO: XAV1LARROSA. però, fins ara no s'ha trobat cap solució definitiva i és per això, q u e en la seva instància a la Direcció General de Patrimoni ha demanat també que es busquin les solucions necessàries per millorar les condicions de l'església i poder retornar el retuale a l'absis del Monestir. El rector

ha recordat que "des de la parròquia s'han fet ja algunes actuacions per adequar alguns dels aspectes més problemàtics de l'edifici" i que "hi ha molts altres casos d'obres que han estat retornades al temple després de la seva restuaració". Tal com va escriure ja en el full parroquial

P r e s e n t a c i o n s

Els 4 Cantons presentarà el nou llibre del valldoreixenc Baltasar Porcel

del dia 13 de febrer passat, Blai Blanquer ha demanat que el retuale de la Mare de Déu de Tots els Sants es retorni al Monestir abans del dia 3 de març, diada de Sant Medir, i que es facin els estudis necessaris per corregir la situació ambiental de tota l'església.

Físas i Solà avalaran el referèndum pel Deute Extern E.C.

La plataforma Adéu al Deute Extern de Sant Cugat tindrà com a avaladors durant el referèndum del dia 12 de març vinent els santcugatencs Vicenç Fisas, responsable de la Càtedra UNESCO de Pau i Drets Humans de la UAB, i Carles Solà, rector d'aquesta universitat. Tots dos seran els encarregats de garantir que la consulta social es faci de manera correcta a la nostra ciutat.

La Festa s'inscriu dins els actes del 25è aniversari de la Coral F: X.L

MAGDA M É N D E Z - Sant Cugat-

La Coral Sant Cugat del Club M u n t a n y e n c Sant Cugat (CMSC) oferirà el proper dijous 2 de març un concert especial per celebrar el C a r n e s t o l t e s . Aquest és un recital que s'inscriu dins els actes del 25è aniversari del naixement de l'entitat. Les sorpreses i la diversió seran les dominants de la festa. E n a q u e s t a ocasió, la Coral Sant Cugat es traslladarà al teatre de La Unió Santcugatenca. L'acte consistirà en un concertespectacle, protagonitzat per la

mateixa formació. En aquesta ocasió, el repartiment serà "molt fresc i divertit", segons va explicar el president de la Coral, Gabriel Caragol. Entre les peces que s'hi interpretaran destaquen la combinació d'estils tan heterogenis com folklore, Renaixement o jazz. "Volem q u e sigui una festa oberta a tothom", explicava Caragol. A més del concert-espectacle, també hi haurà un refrigeri i un ball. La festa, que es farà per Dijous Gras, començarà a un quart de deu del vespre i no cal anar disfressat. D ' a q u e s t a manera s'enceten els actes d e Carnestoltes a Sant Cugat.

Montenegropresentarà la darrera novel·la de Baltasar Porcel FOTO: X. L.

MM. - Sant CugatEl setmanari E L S 4 C A N T O N S

ha organitzat la presentació del nou llibre de l'escriptor balear fincat a Valldoreix, Baltasar Porcel. L'acte serà el proper 11 de març a les vuit del vespre a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura i comptarà amb la presència de l'autor, que fa 15 anys que també és columnista de La Vanguardia. El periodista Toni Montenegro serà l'encarregat de fer la presentació de la darrera novel·la de Porcel, titulada El cor del sen-

glar. L'obra està ambientada en la Mallorca rural i combina les experiències personals reals d e l'escriptor amb alguns passatges de caràcter més mitològic. En aquesta novel·la Porcel ha volgut impregnar de més expressivitat el seu estil, fent que la narració sigui molt més "directa i viva", segons va declarar. El cor del senglar no fuig, malgrat tot, de l'actualitat, per això Porcel ha decidit introduir diversos personatges de la cultura i la política espanyola com Villalonga, Miró o Cela, q u e apareixen en alguns passatges d'aquesta novel·la.

D'altra banda, i amb l'objectiu de preparar els voluntaris que estaran a Ics meses el dia 12, la plataforma local ha organitzat unes jornades que van començar la setmana passada i que es repetiran demà, des de quarts d'onze del matí i fins a les dues del migdia a la Casa de Cultura. La primera sessió, que es va fer dissabte passat, va comptar amb l'assistència d'unes seixanta persones, i segons Dani Gómez, membre de la plataforma, "estem contents perquè han vingut quasi tots els responsables de les meses que hi haurà a la ciutat". Durant aquesta jornada es van fer diverses activitats com ara una representació teatral per explicar què és el deute extern, una xerrada informativa, un debat i una sessió final per aclarir dubtes. Aquesta iniciativa , que es repetirà demà per a les persones que no hi van poder assistir el primer dia, està adreçada als voluntaris que seran a les meses durant la consulta però també a tots els santcugatencs que estiguin interessats pel tema.

Societat 1

U S ÍCANTOIVS Dkmdrts. 2= de febrer del 2000

C à s t i n g *

R à d i o

S a t$ í

C u g a t

Piti Espanyol. Guionista de televisió i professor d'universitat

"Tenir idees noves és molt divertit"

Em veig com un tío despentinat •>•> JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

El 18 d'octubre de 1999 es va presentar al 'Càsting' de RSC Piti Espanyol. El seu bagatge professional era important, havent treballat, entre d'altres coses, de pallasso, trapezista, actor, o professor universitari. Des que va participar en els gags del programa de TVE Ahí te quiero ver, ha escrit els guions de diverses sèries televisives com Estació d'enllaç o Laura, i darrerament, l'especial de Cap d'Any, amb-la col·laboració dels humoristes vinculats a Televisió de Catalunya. D'aquí a pocs mesos estrenarà la seva primera pel·lícula, www.rol.com, un 'trhiller' juvenil produït per Canal + . Sens dubte, un dels candidats més espontanis dels que han passat fins ara.

poques feines que siguin així, has de tenir un tempo molt adequat, saber marcar molt bé les pauses, els gags i tot això. I .lavors els que Km dic l'cre Jordi Kspanyol i (Casho aconsegueixen són els grans. tells, però em diuen Fiti. Vaig néiKs molt difícil. xer el 20 d'abril de 1^54 a Barcelona. Sóc solter però aparellat i - El món del cire l'ha influït en amb dos nanos. algun aspecte d e la seva feina r o m a guionista? — Com és passar per tantes professions diferents? - J o crec que sí, però no sé de quina manera. Hi ha tota una part de -John Lennon deia que la vida és la meva vida que hi està lligada, allò que et passa mentre estàs plaque m'ha donat unes vivències, nificant com ha de ser. I això és el un tipus de vida i unes amistats que m'ha passat, jo no tenia preque influeixen de ben segur en la vista cap d'aquestes coses. meva feina. — Si es eansa tan ràpid de les coses, quan deixarà de fer de guio- Creu que és bo per a una pernista? sona no establir-se p e r tota la vida en un lloc concret? — No és que cm cansi de les coses, sinó que m'agrada provar-ne - Per mi segur que és bo, perquè d'altres. L'avantatge que té la no em puc imaginar com m'ho meva feina és que contínuament passaria més bé estant en un lloc estàs i. amiant. l c i de guionista fix. Fins quan? \ o ho sé. cm permet anar-me regenerant. - Com veu el futur del cinema —4^> • i i • i dels seus projectes es del català? que està més orgullós? - VA govern ha intentat fer coses per ajudar-lo. però tampoc no — Home, d'uns quants, perquè. l'han ajudat gaire. No perquè ho per exemple, ha\ er estat un dels hagin fet malament, sinó perquè creadors d'/:sfii,in' efenllm ni'omen un país tan petit com el nostre ple d'orgull. 1 d'algunes bogeries potser tots els guionistes i la maque he fet, com els esqueixos de joria dels directors que haurien Rosa Maria Sardà o una sèrie que es deia Pobre noi — I quin és el que no hauria d'haver fet mai? — Cap programa en concret. Però • Q u a n s'ha sentit més vetat alguns episodis o diàlegs, veienta l'hora d ' e s c r i u r e un guió? los més tard, no estaven gaire bé. -Què és el que li agrada de les Doncs no m'hi he sentit gaifeines del circ? re per coses directes, diguemne. Però jo, que sóc mes gam-I lome, a mi el que m'agrada més benro del que entenc que s'ha (i per això vaig anar al circ) és fer de ser, de vegades m'han dit: de trapezista. I més que això, és " H o m e no et passis". Én gela cosa de volar, saludar, estar per neral no m ' h e sentit ben bé damunt de la gent... vetat, però és a T V 3 q u e al— Com definiria el món dels pagunes coses no les pots fer, ja llassos? te n'adones. N o pots fer un — És una cosa especial, perquè esquetx de la LloU que passi normalment els bons són gent a Banca Catalana. Aquest tique fa el mateix número des de pus de coses ja ni te les planfa trenta o quaranta anys. Hi ha KMII.I l i i u \

-SantCugat-

Segons Espanyo/, la Floresta mantéun esperit propi de llibertat F:X.L. llor moment? de fer cinema estan treballant a la -És difícil de dir, però segur que televisió. és millor que fa sis anys. Llavors -Quines són les condicions per a penes hi havia programes de ficser un bon guionista? ció, ara hi ha coses molt diverses. - Per mi la condició general és -I ara, què li queda per fer? que t'agradi molt, però també cal -Moltes coses. No tinc una fïtaimaginació i has de tenir una del que vull fer. És un ganga hamena de sensibilitat que et perver fet tot el que he fet jo: pasmeti plasmar i entendre com parsar-m'ho bé, guanyar prestigi i la la gent. diners...ara el que vingui serà de -I també cpie surtin idees noves. més a més. Com s'aconsegueix, això? -Quin és el pitjor càsting que ha -Ningú no sap com funciona. LI passat en la seva vida? perquè a vegades tinc idees o no -A partir d'ara, aquest, però enen tinc és una cosa raríssinia: jo trar en un grup de trapezistes sudtinc idees parlant, al cotxe o a la africans és el pitjor que m'ha pasdutxa. És un procés molt divertit, sat a la vida. fa gràcia generar coses noves per a l'espectador i alhora per a tu. 'Càsting' s'emet eh dilluns dl I a 12 de lu nit n RSC 191.=, FM). -Creu que la producció de teleRefirtiini de l'entrevista ii.ln.iep Ferré, visió catalana està eu el seu mii/i/iiest dtssiihte 26 de febre/ u les 14h

Les preguntes

de La Veu teges.E! q u e passa és que a mi tampoc se m'acudeixen esquetxos sobre Banca Catalana, ta veritat. •Quina és la pitjor sèrie catalana d e TV3? A mi e m sembla que Nissaga /'Herència, perquè avui n'he vist un tros i he pensat: "Però q u è fan?". Fa de mal dir, perq u è n ' h e vist un tros molt curt, però no m'estranya que no tinguin audiència, perquè al costat hi ha periodistes que et donen molta veritat

L'has de sentir TOTAiAï

TT'

«ríSRií'

Les

proves

MAGDA M É N D E Z

-Piti Espanyol havia manifestat la seva predilecció per la interpretació. Per això es va haver de posar en ia pell dels set pecats capitals $ Eh pastorets. Él resultat va ser impecable. - És va posar a prova la seva capacitat com a guionista d e culebrots. Amb una sèrie d e personatges totalment dispersos va aconseguir crear un capítol coherent en tan sols un minut per preparar-lo.

- H a posat mai el cap dins la boca d'un lleó? - No, però em van oferir de fer-ho. - Digui u n lloc on li agradaria anar i encara no hagi visitat. - Kscandinàvia, Grècia, Islàndia, Amèrica del Sud i Bali. - Què faria si un cap rapat li oferís un plat de bacallà ami) tomàquet? - Fotria el camp corrents! És que no suporto ni una cosa ni l'altra. - La Floresta és el paradís posthippie? - No, no. - Inclouria el castellà a TV3? - M'està bé que a T V 3 es facin les coses en català majoritàriament, però també que es doni una entrada al castellà de manera natural. - Quan es mira al mirall, a qui veu? - A un tio despentinat. - Com creu que la gent el veu? - Simpàtic, una m\cà jelas, enginyós, llest i que va a la seva. - Digui una obra mestra que per vostè no ho sigui. - L'última pel·lícula del Kubrick. - Un pecat capital. - La luxúria. - Piti o cuixa? - Piti, diguem-ne. - Milikito o Naeho Martín? - Milikito. - Triï una telesèrie.

- Policias en Succeí York. - Televisió, cinema o ràdio? - Televisió, cinema i ràdio. - Quin llibre llegeix actualment? - Kstic intentant començar Tot un home de Tom Wolfe. - Ara li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu. - Josep M. Benet i Jornet. El guionista de la sang i el fetge. -Jordi Arrarons: No hi ha manera que guanyi, sempre és el segon. -Burí Lancaster. Va fer decidir-me a ferme trapecista. -Rosa Maria Sarrià. Extraordinària, però no com a persona. -Ràdio Sant Cugat. Una colla de xalats que me la fan passar putes. -Lluís Recoder. No ho sé. Sé que alguns partits deien que tenien un problema amb aquest alcalde, i és que era bo. Penso que és un elogi fantàstic. -Viure l'aventura o l'aventura de viure? ' -L'aventura de viure.

iiirTÍl ii

w RADIO SANT CUGAT

ÜS4CANT0P6

Economia Divendres, 25 de febrer del 2000

Empreses

FECSA-ENHER invertirà a Sant Cugat 1 2 0 milions durant el 2 0 0 0 Valldoreix i Coll Fava, eixos de les inversions de l'elèctrica a la ciutat T O M MONTENEGRO

- Sant Cugat Valldoreix i el barri d e Coll Fava seran objecte d e les dues principals actuacions que té previst dur a terme F E C S A - E N H E R a Sant Cugat, segons dad e s f a c i l i t a d e s a ELS 4 C A N T O N S pels responsables de

la companyia, q u e ha presentat recentment el seu pla d'inversions per'a aquest any. L'elèctrica invertirà un total d e 120 milions de pessetes a la ciutat, fet q u e suposa al voltant d e l 25% més que l'any anterior. D'aquesta inversió prevista, % milions es destinaran a un pla de millora i soterrament d e la línia aèria d ' l 1.000 volts q u e travessa Valldoreix, que serà rec o n v e r t i d a a 25.000 volts d e potència. Amb això la companyia pretén, reduir les incidències meteorològiques sobre la línia, duplicant també la capacitat d e la línia i suprimint el seu aspecte visual. Aquesta actuació està en relació a m b u n dels principals objectius q u e

ment a m b el desenvolupament d e xarxes associades a m b nous subministraments, a m b la creació d e noves subestacions i realitzant diverses actuacions mediambientals, entre d'altres. El conjunt d'aquestes actuacions suposaran una inversió per al Vallès Occidental, l'Oriental i el Maresme d'un total de 5.009 milions de pessetes. A més, havent establert ja un sistema d'informació urgent als ajuntaments després de les apagades de l'any passat, FECSAE N H E R intentarà aquest any acomodar el servei al fort creix e m e n t industrial d e l q u e ha estat objecte la comarca, a m b un increment del 5,7% del consum de 1999 respecte a l'any anterior. Especial atenció tindrà el cobriment del servei elèctric d'alguns polígons, com ara els d e ciutats c o m Ripollet, C e r d a nyola i Rubí, i de les zones residencials d e Sabadell, Terrassa, C e r d a n y o l a o R u b í ( e l s Pinetons), a m é s d e l barri d e Coll Fava d e Sant Cugat.

'implantar-hi la xarxa FOTO: X. L IM companyia téprevist invertir unsvint milions a Coll Fava per acabar cl' s'ha marcat la companyia per a la comarca, q u e és la desaparició de les línies d e baixa tensió dels cels de les ciutats e n un termini màxim de cinc anys. Quant a Coll Fava, el barri serà objecte d'una inversió q u e rondarà els vint milions d e pessetes, destinada a acabar d ' i m -

plantar la xarxa en la nova urbanització. Aquestes són dues de les principals actuacions que té previst realitzar F E C S A - E N H E R al Vallès Occidental durant aquest any. E n total, la companyia elèctrica invertirà a la comarca 2.059 milions d e pessetes durant el

2000 per millorar-ne la xarxa elèctrica. Si bé la major part d e les inversions d e F E C S A - E N H E R durant aquest any passat es van destinar a millores ambientals i d e servei en zones boscoses, durant el 2000 les inversions es destinaran a millorar la qualitat d e l servei, bàsica-

A mig termini els responsables de la companyia preveuen dues fortes inversions p e r a la c o marca. D ' u n a banda, hi ha la cobertura del fort c r e i x e m e n t q u e es preveu p e l Parc T e c nològic del Vallès, i d e l'altra, realitzar les inversions destinades a la futura estació q u e el Tren de Gran Velocitat (TGV) tindrà a Sant Cugat.

S e r v e i s

Sant Cugat Comerç tindrà nou dinamitzador comercial "en breu" 'Horaris comercials 'pera les zones de càrrega i descàrrega T. M. S. - Sant Cugat -

L'entitat Sant C u g a t ' C o m e r ç c o m p t a r à a m b un nou d i n a m i t z a d o r c o m e r c i a l " e n un breu termini de temps", segons ha declarat a El.s 4 C A N TONS la p r e s i d e n t a de l ' e n t i -

tat. Maria Eulàlia Egea. Egea, que compta "oficiosament" amb "cl sí de la Generalitat", diu. però. q u e "encara no hi ha data" per a la renovació del conveni per a l'any 2000. La presidenta de Sant Cugat C o merç fa un balanç "totalment positiu" tant del treball realitzat per l'anterior dinamitzador,

Juanjo Villalobos, com del conjunt del programa per a la promoció del petit comerç del municipi, i espera q u e la signatura de l'acord no es d e m o ri com en cl cas d e l'any passat (formalitzat el juliol). Segons el regidor d e Comerç de l'Ajuntament, Jaume Tubau, el pla, destinat a la realització de diverses activitats de promoció del petit comerç d e la ciutat i q u e compta a m b la figura d e l d i n a m i t z a d o r c o mercial, ha estat t a m b é " u n a experiència positiva per al comerç local". Tubau considera "molt important" continuar a m b la tasca d e promoció ini-

ciada l'any passat, q u e ha donat els seus fruits amb les campanyes de Sant Jordi, de commemoració del vintè aniversari de Sant Cugat Comerç, del Tren del Comerç de Nadal o a m b la signatura del conveni amb els pàrquings i Ics zones blaves. R e s p e c t e als a p a r c a m e n t s . Sant Cugat Comerç veu positiu el projecte d ' a p a r c a m e n t de la plaça dels Quatre Cantons p r e s e n t a t dilluns passat al ple de l'Ajuntament per Jaume T u b a u , frenat a l ' e s p e r a d ' u n informe del RACC. Per Egea, aquest espai "és un punt neuràlgic" q u e requereix d ' u n

F.l conveni pel dinamitzador va finalitzar el desembre passat FOTO: X. /.. e q u i p a m e n t d ' a q u e s t e s caracterísiques "si volem que la ciutat compti a m b un comerç actiu, modern, d e qualitat". D'altra banda, l'Ajuntament i l'entitat de botiguers van mantenir dimecres una reunió per tractar el col·lapse de les zones d e càrrega i descàrrega d e

la ciutat, tema sobre el qual s'ha resolt iniciar " u n a campanya de conscienciació" entre els botiguers (que, c o m recon e i x la m a t e i x a E g e a , " s o m moltes vegades els q u e hi deixem els nostres propis cotxes") i establir un ús regulat pels horaris comercials, segons Tubau.

Economia

ELS /CAIYR>[>8 Divendres, J5 de febrer del 2000

O p i n i ó molt alts. Glohalitzarió La globalit/ació de l'economia té i tindrà una influència notòria en la talla del mercat. Ha estat estimulada aquests darrers anys per: nal). • La caiguda del comunisme Entre els primers trobarem en • La progressiva liberalització del els propers deu anys tota la incomerç internacional dústria de la informació i la tele• El desenvolupament de la teccomunicació, que podríem anonologia de la informació menar indústria de /'oci. < |i le incli m • La internacionalització dels serels viatges i la cultura, els serveis veis financers financers de tot tipus i els proEncara que la globalització, per ductes de conveniència que s'ami irreversible, és objecte de cerdapten a les noves necessitats de tes crítiques, està comprovat que: persones que transiten per la ter• Augmenta les vendes de l'emcera i la quarta edat. També la presa indústria del transport que ofe• F,n disminueix els costos reixi seguretat i economia de • N'augmenta la competitivitat temps. I, sens dubte, Internet. • Contribueix a disminuir la inAquest tipus d'indústria i serveis flació necessiten ser líders en innovaLa tendència a la globalització es ció, grans inversors en el seu secreforçarà més encara en el pritor i estar disposats a assumir rismer decenni del tercer mil·lenni. cos. D'una banda, suposarà una gesEls pertanyents al grup de mercats tió integrada i globalment competitiva a nivell mundial de les madurs hauran de tractar de ser companyies multinacionals. D'alnúmero u o un fort número dos tra banda, hauran de tenir-la en el mercat en què actuen. Hauigualment en compte les comran de ser dirigits amb flexibilipanyies nacionals, amb vocació tat i estar oberts a adaptar-se a internacional. Hi ha i hi haurà canvis ràpids. Un màrqueting encada cop més mercats globals en certat contribuirà a aconseguir què un mateix producte, amb aquests objectius i una millora una mateixa marca, podrà ventecnològica significativa pot pasdre's amb idèntic enfocament a sar-los al primer grup. tot arreu. Però, tanmateix, en Finalment, les e m p r e s e s q u e moltes ocasions s'hauran de tenir operen en mercats en declivi hauen compte els hàbits locals o reran de centrar-se en la reducció gionals per fer les adaptacions de costos així com a millorar quaoportunes. litat i servei. Tot i que la combinació d'ambdues accions no és, Per acabar amb aquest capítol, lògicament, fàcil. no hauríem d'oblidar q u e un En resum, totes les empreses o mercat global porta també a una alguns dels seus productes o servulnerabilitat global, com ho ha veis es troben en una o altra cademostrat el problema de Cocategoria. Som nosaltres, empresaCola de l'any passat a Bèlgica. ris, els que hem de definir on Caldrà pensar quin tipus de tasom o on podem ser en els pròllafocs ha d'establir-se per evitar xims deu anys, per intentar pasels efectes nefastos de la propasar a la categoria superior o, algació dels problemes a escala glomenys, mantenir-nos de manera bal. En tot cas, es pot esperar una rendible en la categoria en què adequada deontologia i més proens trobem. I quan un producte fessionalitat dels mitjans de coo servei no tingui un futur clar, municació que haurien d'evitar s'ha de tenir el coratge d'abantota informació exagerada a falta donar-lo. Fins i tot quan encara de la necessària comprovació. li queden uns anys de vida o quan dïcmja està amortitzat. Els costos Josep Daniel i Gubert reals per mantenir-lo poden ser és intendent Mercantd

La primera dècada del tercer mil·lenni (II) Assaig prospectiu per a Vempresa Bàsicament, la talla del mercat depèn sobretot de: • L'evolució demogràfica • Kls moviments migratoris • I ,a generació i distribució dels ingressos • I la globalit/ació Vegem com pot influir cadascun d'aquests clements. Demografia La població del planeta seguirà creixent en la pròxima dècada tot i q u e d'una manera desigual: marginalment en els països desenvolupats i de manera més important en els països en vies de desenvolupament. Kl més significatiu en els països del nord és, d'una banda, un índex de natalitat insuficient, per sota de 2.1 Ulls per dona en edat de reproducció, necessari per a la renovació generacional. Això, per si mateix, fa disminuir la població i, per tant, la talla del mercat.

de ó.S anys representen entre el \WY< i el 20'í del total. D'aquí a 10 anvs es calcula que serà del 20W al 25/r i en alguns casos fins del 30%. l'el que fa als països del Sud es comença a observar un declivi dels alts índexs de natalitat del passat, declivi que creixerà. La compensació està en una significativa reducció de la mortaldat infantil, així com en un augment de l'esperança de vida. Aquests països són ja mercats reals, gràcies a una millora de l'alimentació i higiene importants, i tenen una capacitat potencial de desenvolupament molt gran. Implantars'hi haurà de ser un objectiu prim o r d i a l p e r a les n o s t r e s indústries i serveis. Tot i que suposi prendre certs riscos. En resum, la realitat és que d'aquí alO anys hi haurà en el món al voltant de mil milions més d'éssers humans. Cosa que representarà un 16% més de consumidors.

D'altra banda, aquest fet, important en si mateix, es compensarà amb una major longevitat de la població: cada cop tenim més persones de 70, 80 i')() anys. Alguns experts estimen que en l'any 2010 hi haurà als Kstats l'nits més de 100.000 persones centenàries. I a Kuropa. seguirem la mateixa tendència. La realitat és que les poblacions ilels països del Nord envelleixen, fet que hauria de començar a preocupar els polítics en els pròxims anys. Mentrestant, aquestes persones de la tercera edat, i fins i tot de la quarta edat, són consumidors, com veurem més endavant, amb mitjans econòmics superiors als de la generació precedent. A més, tenen unes necessitats específiques. que constitueixen per a moltes indústries i serveis oportunitats importants de negoci. Es bo pensar en això i actuar en conseqüència. Numèricament, en els països del Nord els de més

Moviments migratoris Certs països desenvolupats compensen les seves mancances en matèria de natalitat infantil i de certes categories de mà d'obra, amb la recepció de forts contingents d'immigrants, amb totes les conseqüències polítiques, no sempre positives, que això suposa. Els Estats l'nits reben sobretot gent de l'Amèrica (Central i del Carib. Els països del sud d'Europa, gent del nord d'Africa, Alemanya, dels països de l'Est, etc. Amb el temps constitueixen i constituiran contingents de consumidors quantitativament i qualitativament importants. Sobretot q u a n els fills d ' a í i u e s t s immigrants, segones i terceres generacions, s'integrin en els països d'acollida, l'na bona part guarda certs costums i hàbits dels seus països d'origen. Això ha permès i permetrà eldesenvolupament del que s'ha començat a anomenar "mercats ètnics".

HI mercat

P&E

Generació i distribució «l'ingressos En els països desenvolupats es produeixen diverses paradoxes. D'una banda, les millores tecnològiques de tot tipus en el camp, fabriques i oficines, han generat un atur estructural important. agreujat per fusions i subsegüents reestructuracions. Aquestes noves situacions han tendit a anticipar l'edat de jubilació de milions de persones. Persones que, d'altra banda, viuen durant més d'anys. D'una manera general, podem estimar que l'edat de jubilació seguirà avançant-se en la pròxima dècada. Però això no vol dir, necessàriament, que la totalitat d'aquests jubilats deixaran de treballar. En realitat, molts deixaran de ser empleats a temps complet en una empresa, per passar a exercir activitats a temps parcial i segons múltiples modalitats i amb plena flexibilitat. Cosa que ja succeeix de manera significativa als Estats Units, i comença a observar-se a Europa. I aquesta tendència s'accentuarà. L'interessant és que aquesta nova força laboral no serà ni emprada per ningú, en la forma tradicional del terme, ni subordinada de ningú. Per descomptat, no serà un veritable executiu. En realitat no tindrà rang. vendrà la seva experiència a hores o a dies. I disposarà d'uns ingressos addicionals a la seva pensió, per gastar-los durant la seva quarta o potser, quinta edat en un futur més llunyà. En un pla més general, la generació d'ingressos pel que fa a les empreses es realizarà d'una manera diferent segons pertanyin a un sector en creixement (és a dir, actius en un mercat en què la venda de productes o serveis creixi de manera clarament superior a la renda nacional) a un mercat madur (creixement similar a la renda nacional) o en declivi (creixement inferior a la renda nacio-

SERVEIS INTEGRALS DE COMUNICACIÓ Identitat Corporativa • Disseny Gràfic i Editorial • Publicitat Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cagat del Vallès TeL 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-maiU cüTreu{§>peco«Hjmcatío,com

Economia 25

E1S4CANT0T6 Divendres, 15 de febrerdel2000

Les empreses; ISS Buropean Cleaning

System

Recentment s'han instal·lat al parc empresarial de Sant Joan els serveis centrals de la multinacional danesa ISS a Espanya, la número u del món en serveis de neteja. El català Joaquim Borràs, de 42 anys, és el director general d'aquesta organització que mobilitza més de 4.500 empleats arreu de l'Estat. Propagador de la filosofia empresarial d'ISS -resumida en els principis d'ambició (accionista), innovació (client) i motivació (empleat)- i profund coneixedor del sector, el màxim responsable de la gestió considera que treballar per a una empresa que cotitza en borsa ISS és una garantia de transparència tant per als clients com per als mateixos treballadors.

J o a q u i m Borràs. Director general

"L'especialització és el camí més encertat per acostar-nos al client" JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

- En primer lloc, què volen dir les inicials ISS? - International Service System. - Expliqui'm, com pot fer-se una multinacional d ' e m p r e s e s d e neteja? - Tot i que una gran part dels serveis que oferim són de neteja. ISS és, a més de la major empresa de neteja del món. una empresa de serveis. Podríem dir que ISS es dedica a donar serveis de mà d'obra relativament poc .speeialit/.ada. Kn el grup. però. també hi ha empreses, com T B k . dedicada a la reubicació d'oficines, on el menys preparat és arquitecte... - (^uina h a estat l'estratègia seguida? - A ISS creiem que el camí més encertat per aproximar-nos al clientes l'especialització. L'empresa està dividida per segments. Coneixem molt bé les diferències que existeixen entre la neteja hospitalària i la de les indústries d'automoció, per exemple. Estem segurs que el gerent d'un hospital està més tranquil si treballa amb una empresa especialitzada. - Tot això implica u n a g r a n despesa en formació d e personal. - L'any passat vam invertir 60 milions de pessetes en formació del personal. A l'interior del grup hi ha persones dedicades exclusivament a la formació del personal de primera línia. - En realitat, quins són els seus clients objectius? - Són clients de sectors grans

f i s c a l

L'experièneia delpersonal de primera línia és fuiíaiiiental per // l'empresa de neteja. FOTO: X .117 /.. 1RROSA com la indústria de l'alimentació, de l'automoció, els hospitals, les grans companyies de transport, l'administració pública, les grans superfícies comercials o els grans

ISS va invertir seixanta milions de pessetes en formació durant l'any passat centres corporatius... - Un p a r t i c u l a r t a m b é p o t sol·licitar els serveis d'ISS? - La nostra estructura no ens permet ser àgils amb aquest tipus de client. No podem netejar c o m u n i t a t s d e v e ï n s p e r menys de 200.000 pessetes al mes, per posar un exemple.

i tat

La supressió de FIAE no preocupa P Ajuntament T. M. S. - Sant Cagat -

La proposta que va fer la setmana passada el candidat a la presidència del govern espanyol José Maria Aznar de suprimir l'Impost d'Activitats Econòmiques que paguen un 90% de les empreses espanyoles sembla no treure el son al consistori santcugatenc. Segons Ignasi Llam-

bric, cap de l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, si b é l'IAE es tracta d'un capítol important del pressupost municipal, T i m p a c t e d'aquest imp o s t a S a n t C u g a t és m o l t menys significatiu que el que té a ciutats com ara Terrassa o Barcelona", on representa al voltant del 25% del que recapten els respectius consistoris. D e fet, l'any passat l'IAE recaptat

- En què fonamenta ISS la seva penetració en el mercat? - La nostra empresa respon a una necessitat de mercat, ja que cada vegada es tendeix més a reduir el nombre de proveïdors. Les empreses grans, sobretot, tenen complicacions a l'hora de tractar amb dotzenes de proveïdors. Intenten, aleshores, trobar proveïdors com ISS que els pot solucionar una, dues o fins a deu coses diferents. - Posi'n u n e x e m p l e . - ISS neteja les plantes de FasaRenault a Valladolid i Palència, centres de producció enormes. Allà tenir un sol proveïdor de serveis proporciona una gran optimització dels serveis. Per exemple, cent persones poden estar el divendres dedicades a la neteja de les instal·lacions i, en canvi, el dilluns, quan les necessitats de neteja són menors,

per l'Ajuntament de Sant Cugat va suposar el 7,6% dels seus ingressos ordinaris, uns 550 milions d e p e s s e t e s . L l a m b r i c , però, es pregunta quina serà la fórmula de compensació que es donarà als ajuntaments, fórmula que passaria per "introduir una nova figura impositiva" o per la via d'una compensació de l'Estat als ajuntaments, tot i que relativitza la proposta, "que el PP ja va introduir en el seu programa electoral de 1996. Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va treure importància en el ple de dilluns passat a les declaracions del líder del PP, fetes en plena precampanya electoral.

poden descarregar camions. - P e r què van triar Sant Cugat p e r ubicar els serveis centrals d'ISS a Espanya? - Primer, perquè el mercat d'o-

Les necessitats d'nigienització són una demanda en constant creixement ficines de Barcelona està saturat; i, segon, per les excel·lents co/municacions q u e e n v o l t e n Sant Cugat. Hi ha autopistes, i tren, i l'aeroport està només a vint minuts. - A Catalunya, quin és el sect o r en què ISS té més incidència?

- En l'hospitalari tenim un nivell de facturació superior al de la indústria quimicofarmacèutica. De fet, hi ha mes hospitals que laboratoris i, generalment, també tenen més metres quadrats per netejar. - La neteja e n c a r a és la ventafocs dels serveis? - És un servei que, a Espanya, pateix una dicotomia e n t r e la seva imatge i la seva realitat. Socialment no està gaire valorat, però tots som conscients que és una activitat extremadament bàsica i necessària. - Creu que hi ha u n canvi d'actitud envers h» neteja? - La implantació d'empreses estrangeres ha motivat un canvi de mentalitat. Les normes de certificació d e q u a l i t a t , p e r exemple, s'han convertit en les nostres aliades. Les necessitats d'higienització són una demanda creixent. N o m é s cal pensar en el procés de pintat de la indústria automobilística, en què el medi ambient ha de ser l'adient perquè no es produeixin cràters a la pintura. Això sense parlar de les exigències en empreses com les d'alimentació. - Potser hi ha contribuït la seva disj)ersió? - Es cert que aquest és encara un sector molt atomitzat. Actualment a Espanya hi ha censades més de 5.000 empreses, però ja s'han iniciat processos de concentració. - Quines expectatives d e creixement té ISS a Espanya? - A finals d'aquest exercici hauríem d'estar en condicions d e facturar al voltant de 25.000 milions de p e s s e t e s per a l'any 2001. La facturació actual és de 11.500 milions de pessetes. Per tant, assolir aquestes xifres suposaria un creixement del 100% de les vendes. - Com h o faran? - Fonamentalment el grup ISS creix per l'adquisició d'altres empreses de neteja especialitzades. La primera compra a Espanya va ser la del grup navarrès Ergio a l'abril del 1999. El van seguir Higiene Industrial, Limpiezas L i n a m a r c , L i m p i e z a s Duero, el grup català Neca i Asnets Espana.

Promoció de Pexportació a la Cambra deTerrassa REDACCIÓ

- Sant Cugat La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa ha incorporat recentment Enric Vila com a nou delegat del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca). Entre les funcions de Vila hi haurà la promoció i la gestió dels ajuts a l'exportació del Copca, l'ajut a les empreses interessades a iniciar-se en l'exportació i el recolzament als grups d'exporta-

ció -grups d'empreses que comercialitzen conjuntament productes complementaris a l'est r a n g e r - com a estratègia comercial per introduir-se en els mercats internacionals. Amb la incorporació del nou delegat del Copca, la Cambra té previst impulsar una borsa d e subcontractació internacional amb la finalitat de donar a conèixer als mercats exteriors les empreses que fabriquen productes intermedis en la demarcació de Terrassa.

Societat

ELS4CAIVro!NS Divnidin, _'5 //,- fthrer del 2000

L A S E T M A N A EN

IMATGES

L'ANIVERSARI

MÉS

DIVERTIT

La ('oral Sant Cugat està en plena forma. La celebració del 25è aniversari de la seva creació està a pic funcionament i la seiYt nova proposta per commemorar-ho és una original Festa de Carnestoltes. Un concert-espectacle de la mateixa formació, un refrigeri i un ball seran els ingredients d'aquesta festa, que també estarà ben amanida amb alguna sorpresa... A més. servirà per donar el tret de sortida a les Festes de Carnestoltes 2000 a Sant Cugat. Pàgina 21 FOTO: XAYI

LA SEDUCCIÓ DE LA MÚSICA

LARROSA

AFRICANA

Conegut com el Bob Dylan africà, el cantant nigerià Ismael Ló va fer balla/- el públic santcugatenc amb els seus temes. Durant dues hores, cl 'teatre Auditori va poder vibrar amb les cançons i les reivindicacions d'aquest músic, que aprofita els seus temes per denunciar problemes com el racisme o la xenofòbia a l'Àfrica i aneu del món. Pàgina 15 FOTO: XAVIER

l.ARRÒSA

FUM,

FUM

Cap dany personal i pocs danys materials és el millor resultat d'un incendi que es va originarà un tercer pis d'un bloc del carrer Lluís Companys dimecres passat. Molts vehicles de bombers, tall de trànsit, expectació i, sobretot, fum, molt de fum. Pàgina 15 FOTO: XA VIER

CRITS

A FAVOR

DE LA

PAU

Els nens i nenes de l'Escola Sanat Isabel van poder gaudir d'una estona d'esbarjo amb motiu del darrer dia de la setmana cultural que van dedicar a la cultura de la pau. Agrupats a la plaça Hercelona, els joves santcugatencs van fer onejar les seves banderes i van cridarà favor de la pau. Les criatures van escoltar amb gran atenció i serietat el manifest que van llegir els seus companys, però també van aprofitar l'estona per divertirse una mica en aquest espai fora del recinte escolar. Pàgina 19 FOTO: XAYI

LARROSA

Societat

ELS4CAJYI10NS Divendres, 25 de febrer del 2000

L A S E T M A N A EN I M A T G E S XALOC

ÉS CRIDAT A LA

SELECCIÓ

Xaloc Rion, jugador delprimer equip del Futbol Sala Winterthur Sant Cugat ha estat convocat per la Selecció Catalana juvenil a fer una preselecció de cara al Campionat d'Espanya de comunitats autònomes. Rion sabrà d'aquía dues setmanes si és a la llista definitiva dels 12jugadors que representaran Catalunya. Pàgina 28 FOTO: EDUARD

FARINYES

L'ÒPERA

SEGONS

LA SIMFÒNICA

DE SANT

CUGAT

L'actuació de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat al Teatre-Auditori dissabte passat va deixar clar al públic per què cada vegada agrada més el cant. Verdi, Rossini i Dvorak van ser els protagonistes d'un repàs pel món de l'òpera que va volerfer la Simfònica amb la col·laboració dels cantants Rosa Mateu, Daniel Alfonso i Mariano Vinuaks i del cor A ulos, el de Cambra del Monestir i el de Música Escènica de Barcelona. Pàgina 41 FOTO: EDUARD

PAU SILENCIOSA

CONTRA

FARINYES

ETA

IM banda terrorista ETA no perdona i continua atemptant contra els que lluiten per la pau. Des de Sant Cugat, com altres ciutats de Catalunya, es condemna qualsevol atac terrorista. Tots els grups polítics, entitats, associacions i ciutadans en general es van concentrar dimecres davant l'Ajuntament per fer pública en silenci la seva repulsa als que no entenen que assassinar no soluciona res. FOTO: XAVIER

LARROSA

tels

mobles

corre AmoUes Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTONS

Divendres, 15 de febrer del 2000

F u t b o l

s a l a

F u t b o l

El Winterthur es consolida al cinquè lloc en vèncer quatre partits seguits Dissabte s'enfronten a Vilassar de Mar Tan sols una derrota en les últimes sis jornades de lliga ha dut el FS Winterthur Sant Cugat a consolidar-se a la part alta del grup sisè de Primera Nacional "A". La victòria de dissabte enfront

el FS Babar-Català ha fet pujar un lloc el conjunt vermell-i-negre, que continua a tres punts del tercer classificat. En les darreres dues jornades. els de Jaume Estrada han superat dos rivals di-

LOIM-Y

- Sant Cugat -

Kl I S Winterthur Sant (àigat es consolida a hi part alta de la classificació després de Mimar la quarta \ K tona consecutiva al grup sisè de Primera Nacional " V i \èneer dissabte al pavelló municipal el I S Habar-( Català de Barcelona per fi gols a 4. Així. el Winterthur se situa entre els sis equips que en les on/e jornades que resten de competició lluitaran per la primera posició, l'única que dóna l'ascens a divisió de placa. Aquests tres punts han fet avançara la taula el l'S Babar-Català, tot i que s'igualen en punts. Després d'aquest triomf, el conjunt que entrena Jaume Estrada puja un lloc a la taula i se situa cinquè amb 34 punts, a tan sols tres punts del tercer, el Manacor FS, però a vuit punts del líder, el FS La Unión. Kl veritable protagonista del xoc que va enfrontar el Winterthur i el l'S Babar-Català va ser el santeugatenc Javi Ramírez, que als últims tres minuts de partit va anotar tres gols q u e van donar el triomf al seu equip. Ramírez va explicar després del xoc que el seu e q u i p havia m e r e s c u t el triomf perquè havia lluitat fins al final i en cap moment havia donat el partit per perdut. El jugador ha reconegut que aquesta victòria ha donat "molta moral a l'equip" de cara a afrontar els propers compromisos de lliga. FI Winterthur no ha cedit cap punt al pavelló municipal des de fa més de tres mesos, quan va perdre amb el FS Manacor per 2 gols a 3.Va ser el 13 de novembre. FI conjunt vermell-i-negre, segon equip que anota més gols al seu grup, visita dissabte a la tarda la pista del FS Vilassar de Mar, segon classificat i conjunt que marca més gols al campionat amb "7 gols. Fls santcugatencs n'han transformat un total de °4. A l'anada, l'adversari dels vermell-i-

rectes a la classificació. Dissabte han de tornar a jugar un partit difícil: aquest cop a la pista del segon, el FS Vilassar de Mar. Els santcugatencs no perden a fora des del 22 de gener.

A.L. - Sant Cugat -

"No aconseguir els tres punts diumenge a Granollers seria augmentar massa la diferència entre • ^wwSWMWW***" t *c^ )SSf SW^**' 9ç nosaltres i la zona de permanèn,,, \,^x$vW.'-* cia". que ara mateix es a dotze punts. D'aquesta manera, el tècnic del primer equip del Sant ( àigat Esport, 1 lans Schónhófer, ha qualificat la importància d'aquest enfrontament pel seu equip que juga davant un adversari directe. el Granollers, antepenúltim a la taula de Primera Catalana amb 10 punts més que els vermell-inegres. Schónhófer, però. encara ha volgut anar més lluny en considerar que si el Sant Cugat no venç aquest partit serà "determinant" i l'equip ja es podrà considerar conjunt de Regional Preferent. " l ' n a derrota seria una situació insalvable per l'equip", ha concretat. Amb tot, l'entrenador del primer equip explica que en cas contrari, que l'equip sumés un triomf, "ens podria fer veure una mica de llum, allà on Javi Ramí/r;. <i l't "//terra en la imatge, i Xa/oc Rion han estat eh prntagonnJe\ ile la setmana I- 070. EDI 'ARI) F. \RIX) 'ES amb una mica d'imaginació i optimisme la pots arribar a veure". negres van vèncer a domicili per rt

Ai i \

Hans: "Si no guanyem a Granollers serà els dos equips més anotadors determinant"

3 gols a 6. Una derrota en sis xocs Dels últims sis enfrontaments al campionat, el primer equip de l'entitat local tan sols ha cedit una derrota. D'aquesta manera, els de Jaume Estrada provaran d'aprofitar el bon moment de joc i de resultats per fer saltar la sorpresa i imposar-se a Vilassar de Mar. L'estadística diu que fora de casa, el FS Winterthur Sant Cugat ha aconseguit un balanç fins ara de cinc victòries, tres derrotes i un empat. El conjunt vermell-i-negre no és un equip fàcil a batre fora de casa. I )c fet, no perd des del 22 de gener passat, i ha aconseguit des de llavors dues victòries consecutives a la lliga: a les pistes del FS Llopart i del l'C Barcelona "B". La junta directiva del FS Winterthur Sant ( àigat es reunirà dimarts amb el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. Jaume Tubau, on es tractaran diversos afers.

,AW

Xaloc é$ cridat a una preselecció del combinat català juvenil •Xaloc Rion, jugador del primer equip del FS Winterthur Sant Cugat, ha estat convocat aquesta mateixa setmana per participar aquest diumenge a les cinc de la tarda a Santa Coloma de Cramenet en una preselecció de la selecció catalana juvenil. Rion ha estat cridat al combinat català per l'entrenador d'aquesta selecció, José Luis Quifíoà, tècnic que va dirigir el primer equip del Winterthur el primer tram de competició de la passada lliga. Quinoà va ser precisament qui va fer pujar Xaloc Rion al primer equip del club. Des del novembre, José Luis Quinoà està realitzant una sèrie de presseleccions. No serà fins el dilluns 6 de març que Quinoà donarà la llista definitiva de jugadors que a partir del 31 de març jugaran la fase classifi-

catòria del campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques. Dels 16 jugadors que ara mateix són presents a les diferents preseleccions, tan sols 12 seran finalment els escollits. Quinoà, però, ha explicat ai nostre setmanari q;ue "si he convocat Rion és perquè penso que té opcions per estar ert la llista definitiva'*. Rion ha explicat que "és tot un orgull anar convocat a una preselecció i poder jugar amb els millors. Només espero ferho com més bé millor i finalment estar a la llista definitiva per a l'estatal". Rion creu que el fet d'haver estat cridat a la selecció és degut "a l'excel·lent treball que s'està fent amb et planter del Winterthur". F^l juvenil santeugatenc juga diumenge un amistós amb la selecció catalana cadet. /A.L.

Aquesta temporada es podria qualificar com la campanya de la mala sort pel Sant Cugat Esport. El conjunt local no materialitza les ocasions que crea i comet errors puntuals que els fan perdre els xocs. Fins i tot, el tècnic ha apuntat que "podria escriure un llibre" de la trajectòria del seu conjunt d'enguany amb la seva "trajectòria, anècdotes, curiositats i coses increïbles que ens han . succeït". Schónhófer ha valorat que fins i tot "despleguem un joc superior al d'altres equips" i considera que "no mereixem aquesta sort ni la situació en què estem. Però hem de seguir treballant i continuar donant una bona imatge. No podem llançar la tovallola". D'altra banda, a principis de la setmana vinent, el president del Sant Cugat, José Ramon Alacid, té previst signar l'acord de col·laboració amb la Unió Esportiva Horta, que en un principi s'havia de signar aquesta mateixa setmana a Barcelona.

Esports

ELS/CAMDNS Divendres. 25 de febrer del 2000

Coordinadora

d'Entitats

La plataforma exigirà dimarts al consistori un ordre de prioritats Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat La Coordinadora d'Entitats Esportives es reunirà dimarts a les vuit del vespre a l'Ajuntament amb Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports del consistori, en una reunió eminentment tècnica en què s'hauria de començar a decidir coses ja més concretes sobre el que el 9 de desembre passat Domínguez va presentar com una primera fase teòrica del nou pla d ' e q u i p a m e n t s esportius. Aquesta ha de ser la primera d'un grapat de reunions de treball entre la plataforma esportiva i una comissió de tècnics de l'Ajuntament dirigits per Ferran Domínguez. Antoni Pérez, president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, ha aplaudit el fet que l'alcalde del municipi, Lluís Recoder, hagi decidit començar a fer actuacions però ha precisat que "el que realment hem de determinar ara és quin ha de ser l'ordre de prioritats més adequat a seguir".

H o q u e i

Segons la plataforma esportiva, "hi ha altres coses que possiblement no són necessàries ara mateix", com per exemple la nova ubicació del c a m p municipal d'Esports de futbol de la rambla del Celler. Aquest va ser un dels molts punts tractats dilluns en una reunió interna de la Coordinadora d'Entitats, que es va ce-

La Coordinadora es reunirà amb el cap de /'àrea d'Esports en la primera d'un seguit de reunions de tipus tècnic

lebrar una vegada més a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat. Pérez va tornar a deixar ben clar quina és la postura de la plataforma esportiva envers aquest afer: "La plataforma esportiva no és partidària de descentralitzar l'esport. Si en aquests moments tenim unes instal·lacions al centre

I.ti Coardiiitidoiti d'l- iititaK i a irat tar molts tnm \ interessant:, dilluns a la seu di la l'H Sant Cuvat FOTO: X.I.. de la ciutat, creiem que és correcte deixar-les perquè el ciutadà ha de tenir les instal·lacions esportives a mà". D'aquesta manera, en principi, la plataforma no és partidària que el camp de futbol canviï d'ubicació, tot i que ho veurien amb bons ulls sempre que "la venda d'aquest terreny repercutís en uns ingressos econòmics importants destinats a edificar noves instal·lacions esportives pera la ciutat". Diversos fronts Tres dels punts que es podrien tractar dimarts són: on podria instal·lar-se el nou camp municipal

d'esports, la remodelació de les instal·lacions de la rambla del Celler i l'adequació de les dues pistes de Sant Francesc. Respecte a aquest últim punt, la coordinadora esportiva no està d'acord en el seu cobriment immediat perquè és una instal·lació "condicionada". Semba que en un principi el c o n s i s t o r i voldria q u e l'Escola de Patinatge (EPA) de Sant Cugat i el Patí Hoquei Club Sant Cugat compartissin instal·lació. Però des de la plataforma apunten que el soroll que produeixen els patins molestarà els blocs que hi ha al voltant i per aquest motiu consideren que no és una postura encertada.

p a t i n s

- Sant Cugat •

El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat ha aconseguit reduir Fins a dos p u n t s la distància que ara mateix hi ha entre el segon i tercer classificats, el Monjos i el Vilafranca, i el conjunt santeugatenc. Les derrotes del Vilafranca a la pista del Juneda i del Monjos a casa davant cl líder, el Reus Deportiu, i la victòria dissabte al pavelló municipal del Patí Hoquei amb el Casal l'Espluga per 7 gols a 2, ha facilitat que el conjunt de Lluís Sànchez sigui més a prop que mai de la segona plaça. Per quarta setmana consecutiva, els vermell-i-negres

encapçalen la quarta posició a la taula, perseguits pel Juneda, també amb 26 punts, i el Mollerussa, amb 25. Respecte a l'enfrontament de dissabte amb el Casal l'Espluga, el tècnic Lluís Sànchez ha explicat que "aquest ha estat el segon partit més fàcil de la temporada després del xoc amb el Martinenc". Amb aquest triomf, el PH Sant Cugat suma la segona victòria consecutiva a Primera Catalana. Després de dinou jornades de competició, el sènior masculí de l'entitat santeugatenca té serioses opcions per lluitar per una de les dues places que donen accés a pujar a Primera Nacional Catalana. Els vermell-i-negres hauran d'assegurar-se el triomf davant els con-

GASOIL Ports gratuïts

La propera reunió interna de la plataforma serà el 6 de març a la Penya Blaugrana Sant Cugat.

Abans d'aquest partit, el Patí Hoquei Club es desplaça aquest cap de setmana a la pista del Vilanova, un adversari teòricament "assequible" pel tècnic vermell-i-negre. El Vilanova és tercer per la cua a la taula a m b tan sols 10 punts, tot i que la jornada passada va imposar-se a la pista del Martinenc. Per aquest enfrontament, el sènior masculí local recuperarà el sancionat Gonzalo Munoz, però tindrà la baixa, per motius personals, de Ruben Munoz.

El Patí Hoquei redueix fins a dos punts la distància amb el segon classificat A.L.

EI president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, Antoni Pérez, espera i desitja que a partir de dimarts "es comencin a parlar de coses concretes" perquè "des de la Coordinadora el que tenim fonamentalment són preocupacions. Volem que es facin instal·lacions , que es facin com abans millor i de la millor manera possible. De la millor manera possible vol dir que hi hagi un ordre de prioritats, una inversió lògica i que les instal·lacions siguin funcionals. El que sí volem és començar a veure resultats".

l'.equiji itiwill-i níji li ujiinitis junts accessibles i treure algun resultat positiu contra els adversaris més directes a la classificació. Preparats |iel Hens Des de fa algunes setmanes, l'entrenador local Lluís Sànchez prepara a consciència l'enfrontament

de puja i di la/rjotia l-O/O /• Ique el seu equip ha de jugar al pavelló municipal davant el líder al campionat, cl Reus Deportin. "Hem d'arribar a les millors condicions en el partit contra el Reus Deportiu. Aquest partit serà clau si volem lluitar per pujar de categoria. F.s clar que aquest és el conjunt per batre".

En aquesta segona volta el conjunt santeugatenc ha de rebre el líder, el Reus Deportiu, però ha de desplaçar-se a les pistes del Monjos, segon, Mollerussa, sisè, i Juneda, cinquè classificat. El calendari que haurà d'afrontar a partir d'ara el Patí Hoquei és el següent: a fora ha de jugar a les pistes del C P Vilanova. C P Monjos. C H Mollerussa, C H Juneda, L'Hospitalet HC, mentre que al pavelló municipal ha de rebre el Reus Deportiu, el FC Martinenc, I'l íC Ina Sant Just, cl Ccniol EI Pla, l'Aiscondel Vila-seca i el CP Calafell.

Tel. 93 580 77 62 ^ \

C? s*\

. S vA

V/>A

Contestador les 24 h

ESM|

Distribuïdor oficial

Esports

1154 CANTONS Dhndrts, 25 de febrer del 2000

Handbol

F u t bo I

sala

Joan Sancho: "Ens tocarà patir perquè tenim un calendari molt complicat"

L'Olimpyc rep la cinquena Els santcugatencs han perdut els dos últims xocs davant rivals directes derrota en sis partits

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat ha perdut els dos últims partits de la lliga contra dos rivals directes de la part baixa de la classificació: Cardedeu a fora i Gavà a casa. Malgrat tot, els de

Joan Sancho continuen onzens a la taula i no ocupen posició de descens a Primera Catalana. Quan falten vuit jornades perquè acabi la competició, els vermell-i-negres tenen, segons Joan

Sancho, el calendari més difícil del grup "C" de Primera Nacional. Diumenge al matí, la UE Sant Cugat visita la pista del quart, el Comercial Laminados de Sabadell.

casa, que "no és impossible ni de bon tros". L'entrenador santeugatenc ha apuntat que el goal-average amb el Cardedeu no els ha d'influir perquè veu "molt difícil" que aquest conjunt mantingui la categoria".

Al.KXLoi'KZ

Les últimes dues derrotes de l'equip d'handbol de la l ' E Sant (Jugat al campionat de lliga contra dos adversaris directes -Cardedeu i Cavà- només han fet que dificultar cl camí que tan bé havia encarat aquest conjunt de cara a mantenir-se sense haver de patir fins al final. El conjunt santcugatenc va ensopegar diumenge contra el C a v i al pavelló municipal amb una derrota per 21 gols a 2.V El tècnic santeugatenc Joan Sancho creu que als jugadors els van guanyar "els nervis i l'obligació de vèncer", però defensa de totes totes la seva "actitud" sobre la pista. Quan falten vuit jornades perquè finalitzi cl campionat de lliga al grup " C " de Primera Nac i o n a l , la l ' E S a n t C u g a t continua, però, allunyada del descens de categoria. Els locals són onzens a la taula amb 13 punts, perseguits pel Sant Quirze, que tenen tres punts menys que els vermell-i-negres. Per contra, en zona de descens directe, el Gavà té 9 punts i el Cardedeu 6 punts. Amb tot, la VE Sant Cugat té el goal-crctrage en contra amb el Car-

El Comercial està viu El Comercial Laminados de Sabadell és el proper rival dels vermell-i-negres al campionat. Diumenge al matí, els jugadors de Sancho es desplaçaran amb la intenció de fer saltar la sorpresa i assegurar-se dos punts d'or, malgrat aquest conjunt és quart amb serioses opcions de jugar la promoció d'ascens a Divisió d'Honor "B". Ara mateix, l'equip sabadellenc és, amb 24 punts, a cinc punts de la primera posició, que ocupa l'equip de la Roca. Sancho L'exsantcugatenr ()\<ai Valem ui impedeix l'entrada tflvan Salas tOl'O I: t espera que el seu equip "surti motivat i s'oblidi de les últimes El que sí és molt clar perquè dedeu i Gavà. dues derrotes a la lliga". Per conaixí ho diu la classificació és que El que més preocupa l'entretra, reconeix que el Comercial l'equip d'handbol de la UE Sant nador Joan Sancho és el difícil caLaminados "sap que no pot cedir Cugat d e p è n d'ell mateix per lendari que ha d'afrontar el seu cap derrota i que s'hi juguen molt mantenir-se a la categoria. La salequip. Segons el tècnic santeuen aquest partit". A l'anada, el vació passa per Joan Sancho per gatenc, és "el més difícil" dels conjunt local va vèncer al pavelló imposar-se al pavelló municipal últims quatre classificats. "Ens municipal de Sant Cugat l'equip contra el Sant Quirze i cl C E i E G tocarà patir perquè tenim un cade Sabadell. i esgarrapar algun punt fora de lendari molt complicat", afirma.

À.L.

L'Olimpyc La Floresta continua sense remuntar el vol i dissabte passat va tornar a ensopegar. Aquest cop va perdre a la pista del Corbera per 5 gols a 3 en el que ha suposat la cinquena derrota en els últims sis partits. Els florestans s'han allunyat definitivament dels tres primers llocs a la taula, que ocupen l'Alfa-5, el Sícoris Club i l'Èpic Casino. Després d'encaixar la quarta derrota consecutiva al campionat, els d'Àngel Ruiz són perseguits a la classificació pel FS La Almúnia. Tan sols els separa un punt L'entrenador florestà ha indicat que espera "tornar a agafar el ritme de la primera volta" i que el seu e q u i p es classifiqui com més amunt millor. L'Olimpyc La Floresta rep dissabte a un quart de sis de la tarda al pavelló municipal de Sant Cugat l'últim classificat, L'Hospitalet Bellsport, que només ha sumat 9 punts al campionat de lliga i compta amb un balanç de dues victòries, tres empats i tretze desfetes. Per aquest enfrontament, Ruiz no podrà comptar amb Carlos Rueda ni amb Jordi Reixach. Ambdós jugadors continuen recuperant-se de les seves respectives lesions.

Voleibol

El CV Sant Cugat rep un fàcil Dolores abans de visitar la pista del tercer Quan falten cinc partits, el femení té difícil jugar la promoció A.L. -Sant Cugat -

El sènior femení del CV Sant ( aigat \ LI fer dissabte el que havia de ter: guanvar i continuar esperant. I 'equip santeugatenc va imposar-sc a domicili a la pista del CV Santa ('oloma per 1 set a 3 i d'aquesta manera es manté a la quarta posició amb 30 punts. Les jugadores de Xoran Nikolovski són a dos punts del ( IV L'illa Jordi i a un del ('V Quart i de la l niversitat d'Alacant. El cap de setmana passat, el CV L'illa Jordi va disputar amb èxit una doble jornada a Mallorca on va vèncer el

CV Ciutadella per 1 set a 3 i també a l'Algaida per 0 secs a 3. En aquest enfrontament amb el CV Santa Coloma, on Ics santeugatenques van vèncer en parcials i 20-25. e I de 20-25. 1Ktècnic local Xoran Nikolovski va fer jugar jugadore-. que habitualment no disposen de gaires minuts. l!n altre partit cle tràmit

El (IV Sant (àigat rep dissabte a les sis de la tarda al pa\ ello de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el penúltim a la classificació, cl C D Dolores, que tan sols ha aconseguit una victòria aquesta tem-

porada. Nikolovski podrà comptar amb totes les seves jugadores. I .'entrenador local està més pendent del xoc que les seves jugadores hauran de jugar d'aquí a dos d issabtes a la pista del tercer, la l niversitat d'Alacant, perquè una derrota seria acomiadar-se tic la possibilitat de jugar la promoció d'ascens. El calendari que l'equip santeugatenc ha d'afrontar fins a finals de temporada es cl següent: a casa han de jugar davant el C D Dolores i el CV Ciutadella, mentre que a fora han de visitar les pistes del CV Universitat d'Alacant. de l'AD Algar Surmcnor i cl CE Hortons. Kl tècnic'/j)ranA ikolaiskt veu molt chfíaljugar el 'play-ojf cfavens FOTO: E.F.

Esports

ELS /CANTONS Divendres, J5 de febrer del .Wt

B à s q u e t

La UE Sant Cugat afronta una doble jornada cfue pot ser clau Lequip rep avui el Lleida i visita diumenge el Sant Medir Ai.EX LÓPEZ -Santi

Tot i perdre dissabte amb l'actual líder del grup' segon de Primera Catalana, el Sant Pere La Sirena de Terrassa, el sènior "A" masculí de la UE Sant Cugat va tornar a demostrar el potencial i la ferma candidatura a lluitar com a mínim per una plaça de promoció d'ascens. Els jugadors que dirigeix David Barbens no tan sols van plantar cara al primer classificat sinó que el van posar contra Ics cordes en un partit a cara o creu q u e va merèixer guanyar qualsevol dels dos equips. Finalment, l'equip santeugatenc va perdre per 82 punts a 87 en un excel·lent partit de bàsquet, corresponent a la vintena jornada de lliga. A la fi dels primers vint minuts de joc, la UE Sant Cugat vencia per 44 punts a 42. David Barbens va apuntar després del xoc que "hem evidenciat que tenim equip per plantar cara al líder. A més a més, si haguéssim guanvat també hauria estat normal".

Després d'aquesta jornada, la l ' E Sant Cugat ocupa ara mateix la setena posició a la taula amb un balanç d'11 victòries i 8 derrotes però amb un partit menys. D e s p r é s de d i n o u partits d e competició, el sènior "A" masculí va cedir dissabte a la Sala Escolar la tercera derrota del cam-

Si el sènior "A " masculí venç aquests dos partits, podria fins i tot arribar a col·locar-se en zona de promoció d'ascens

pionat com a equip local. Si a la primera volta els vermell-i-negres tan sols van perdre un xoc a casa, a la segona ja han ensopegat en dues ocasions. D'aquesta manera, s'acompleixen els pronòstics que al seu dia va fer Barbens respecte que el seu conjunt perdria més d'un partit com a local a la segona volta a causa d'un calen-

dari molt més difícil que cl de la primera. Doble jornada clan L'equip santeugatenc afronta des d'avui i fins diumenge una doble jornada q u e pot ser decisiva. Aquesta nit, a partir de dos quarts de nou de la nit, la l ' E Sant Cugat rep el CE Lleida Basquetbol, quinzè i penúltim classificat amb un balanç a la competició de 8 victòries i 10 derrotes, en partit ajornat corresponent a la divuitena jornada de lliga. Diumenge, però, l'equip santeugatenc s'haurà de desplaçar a la pista del Sant Medir, que ocupa l'onzè lloc amb un balanç de 8 victòries i 12 desfetes. David Barbens ho té molt clar: "Aquesta jornada és fonamental. Després de perdre amb el Sant Pere, tenim l'obligació de guanyar aquests dos enfrontaments. Crec que pot ser una doble jornada decisiva". El que és clar és que si la Vl·l Sant Cugat s'imposa en els dos partits podria fins i tot passar a ocupar la quar-

La l'/: Sant Cugat va pen/traml> el líder, però li va plantar rara FOTO: F..F. ta posició. A Barbens no el preoambdós partits, a nivell anímic cupa en absolut el fet de jugar dos serà molt important" partits tan importants en tres dies Onze són els partits que ha de i ha explicat que "a nivell físic esjugar encara la UE Sant Cugat tic segur que no ens afectarà". abans que finalitzi el campionat L'entrenador del primer e q u i p de lliga. Sis d'aquests enfrontamasculí de la secció de bàsquet ments els ha de jugar com a local de la l'nió Esportiva Sant Cugat i cinc com a visitants. L'equip té ha confirmat que "si guanyem a les seves mans l'ascens.

Autocugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

FUTBOL SALA

P H S A N T C U G A T (masc.) Pol Carulla 33 Rubén Munoz 30 Pepon Meneses 14

WINTERTHUR SANT Xaloc Rion Ja vi Ramírez Josep Gonzàlez

BÀSQUET CUGAT 12 12 12

UE S A N T C U G A T (masc.) Gerard Moreno 21 Toni Ballart 24 Pau Riera 23

PB S A N T C U G A T (fem.) Laura Gallego 28 Laura Martín 21 Mònica Martínez 20

VOLEIBOL PH S A N T C U G A T (fem.) Caria Sariol 21 Mònica Vidal 15 Maria Rosa Tamburini 14

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 18 Jairo Romero 13 Joan Reixach 11

UE S A N T C U G A T (fem.) Marta Puig 21 Mabel Méndez 17 Elisabet Baldrich 12

MAS JANER (fem.) Elisabet Escrivà Cristina Garcia Maite Gómez

FUTBOL

HOQUEI HERBA JÚNIOR (fem.) Gina Abelló Helena Maragall Júlia Menéndez

16 11 11

26 21 19

HANDBOL JÚNIOR (masc.) Eélix Sent Joan Vidal Borja Campos

16 13 11

l'E SANT CUGAT Armand Mora Albert Rovira Juanjo Gonzàlez

22 19 16

SANT CUGAT Francesc Bayo JoanColell Marc Llonch Nando Zamora

CV S A N T C U G A T (fem.) Samanta Santamaría 27 Maria Tortosa 19 Bàrbara Puigcalí 19

CV S A N T C U G A T (masc.) Lluís Moreno 24 Jordi Piques 17 Sergio Martín 14 23 18 15 15

Esports

U S / C A N T O N S Divendres. 25 de febrer del 2000

E S P O R T

FUTBOL

11.15 SanCristobal-PB S. Cugat Ids)

F E D E R A T

1 9 . 3 0 San Celoni-Chess (ds)

Figuercs-l'E Sant Cugat

1 4 . 0 0 PH St. Cugat-A»-Sant Joan (ds) PH Sant Cugat <.B~ (descansa)

l a Div. Benjamí

1a Divisió femení

1a Cat. Cadet

1 2 . 0 0 La Romànica-Sant Cugat (ds) 1 0 . 0 0 PB S. Cugat-Mollet (ds) 0 9 . 3 0 Can Rull-PB Sant Cugat (ds)

0 9 . 0 0 Mas Jancr ...V-Lluçanès (dg)

1 9 . 0 0 l ' E Sant Cugat-Bonanova (ds)

2a Divisió «A»

Benjamí

1 2 . 0 0 Tibidabo-I .a l-'arjui (ÜR)

Preferent Pre benjamí

1 3 . 0 0 PH Sant Cugat «A»-\llafranca (ds) 1 2 . 0 0 PH St. Cugat « B - S t . Ramon (ds)

3a Regional

1 2 . 0 0 Ca n'Oriach-Sant Cugat (dsi 1 2 . 3 0 PB Sant Cugat-Mogoda (ds)

Olimpyc Floresta-Torrelles (dg) Champion Floresta-Ordal

1a Catalana 1 6 . 3 0 Granollers-Sant ( aigat (dg)

2a Regional

1 1 . 3 0 I.es Fonts-Júnior idg) 12.0O Mira-sol Adesa-Sant Quirze (dg) 1 2 . 0 0 l'B Sant (àigat-C iastcllbishal (dg)

Preferent Juvenil 1 6 . 3 0 Reus I )eportiu-Sant ( aigat (ds)

1a Div. Pre benjamí 1 2 . 0 0 Sant Cugat-Ccrdanyola ids)

2a Div. Femení

2a Div. Cadet 09.00 17.45 09.30 09.30

N . Tetrassa-Sam (Aigat (ds) l'B Sant Cugat-Routeda (ds) (íomercio Creu-Sant Cugat (dg) Kspronceda-Mira-sol (dg)

Preferent Infantil 1 8 . 0 0 Sant Cugat-Manresa (ds)

1a Div. Infantil 1 6 . 0 0 PB Sant ( aigat-Salesians (ds)

1a Catalana 1 9 . 3 0 (:V S. Cugat-S. Pere i S. Pau (ds)

1 1 . 0 0 \V. S. Cugat-Castelldcfels <dh i

Juvenil femení

2a Div. Juvenil

Camp Kscolar-CV Sant Cugat

BÀSQUET

12.00 Vincit-VV. Sant Cugat Ids) 11.45 Olimpyc F. -La Sardana (dg)

Cadet femení

1a Catalana

3a Divisió

Júnior-Jabac C. Jofrcsa SantCugat-PB Sant Cugat

1 0 . 1 5 Castellar-( :KF Sant Ciliat (dg) 1 0 . 1 5 Maurina E.-PB Sant Cugat (dg) 1 7 . 4 5 Sabadell-Júnior (ds)

1 9 . 0 0 Sant Medir-HE Sant Cugat (dg) 2 0 . 3 0 HE Sant Cugat-CF. 1 .leida (dv)

2a Catalana femení

2a Categoria Sant Cugat-Sciuash 4

HOQUEI HERBA

Anyos Club-Sant Cugat

1a Divisió Honigvogel-Júnior

Fèmines Sant Cugat-Nagi

Infantil

Camp. Cat. femení

1 6 . 0 0 R. Carmeli-St. Cugat «B» (ds) 19.30 ElviraCuyàs-St. Cugat «A» Ids) 10.30 Barberà-UE St. Cugat «B- (dg) HE Sant Cugat «B-Pius XII (del

12.00 Olimpyc F-C. Sabadellès (ds) Gavà-W. Sant Cugat (ds)

Júnior (descansa)

Júnior

Olimpyc Floresta-Premià

RUGBI

Aleví

HOQUEI

PATINS

3a Categoria Sant Cugat «A»-GEiEG

1a Catalana

Barcelona-Sant Cugat

Fèmines

1a Divisió nacional SALA

Cadets

Vilanova-PH Sant Cugat (dg)

HANDBOL FUTBOL

Veterans

Cadet

3a Catalana «B»

2a Div. Infantil

1a Div. Aleví

1a Categoria Sant Cugat «A»-Sabadell «B»

17.00 Mas Janer-Júpiter Ids)

Canovelles-W. Sant Cugat Olimpyc Floresta-Caldes

16.00 VE Sant Cugat-CESB (ds)

ESQUAIM

CV Sant Cugat «A—Esplugues

1 0 . 3 0 Claret-UE Sant Cugat (dg)

1 0 . 0 0 Can Fatjó-PB Sant Cugat (dg) 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Sabadcll (ds) 1 0 . 0 0 Mira-sol A.-( :an Fatjó (ds) La Romànica-Júniur

12.00 PH Sant Cugat «A»-Arenvs (ds) 11.00 l'I 1 St. Cugat » B - S t . Ramon (ds) 11.00 PH Sant Cugat »C:-Picra(ds)

1 8 . 0 0 CV St Cugat-Oolotes (ds)

Femení base

1 2 . 0 0 PB Sant Cugat-Vista Alegre idg)

18.15 Arenys-PH Sant Cugat (ds)

12.30 C. Laminadns-I ! E S. Cugat (dg)

TENNIS

Júnior

1a Nacional «A»

1a Cat. Juvenil

18.15 Sant Joan-PH Sant Cugat (ds)

17.45 \V. Sant Cugat-Vilassar Mar (ds) 1 7 . 1 5 Olimpyc Floresta-Hospitalet (ds)

0 9 . 0 0 Narcís Pardinvcs l'E . S. Cugat (dg)

Juvenil

1 2 . 0 0 Júnior-Can Rull (ds)

1a Divisió

2a Cat. Juvenil fem.

Infantil

FUTBOL

Mira-sol Adesa

1 4 . 4 5 Lumen-Sant Cugat (ds) 0 9 . 3 0 Sant (aigar-PB St. ( Aigat (dsg)

2a Div. Aleví

Masnoii-Sam ( Aigat

I-l)

2a Regional La larga-25 Setembre

I-5

3a Regional Júnior . . . AICNCmsa Sant \ndlcu \ iir.l-sol \dcvi s-| Sant (Juir/c-PB Sant ( aigat s-J

Veterans Sabadcll-Sam ( aigat

s-4

Preferent Juvenil Sant (.ugat-Sants

I-l

2a Div. Juvenil Jabae (:. Jofresa-Sanr (Àigat PB Sant Cugat-Lcpanto Can Boada-Júnior

()-l .5-1 2-5

4-0 (>-l l-()

2a Div. Cadet Sant Cugat-Lumcn San Lorcn/.o-Pli Sant Cugat Sant Cugar-Pajari! Mira-sol-Juan XXIII

.VI 3-0 1-2 M

I-3

(amicrc Creu-Júnior PB S. Cugat-Olimpye C Fatjó

ajornat 4-1

6-1

i-1 1-6 0-2 descansa

0-3 l-l 6-0

15.30 PH Sant Cugat-Sant Joan (ds)

2a Provincial l ' E Sant Cugat-Nou Barris (dg)

l ' E Sant Cugat

Fèmines descansa

1a Catalana Cadet \allag-n-'. Sant Cugat

FUTBOL SMÍM 1a Nacional «A» \V. Sant Cugat- Babar-Catala Corbera-Olimpyc l·loresta

6-4 5-3

Montcada-l'K Sant Cugat

Sant Cugat-PB Sant Cugat

l-O

Manresa-PB Sant (aigat

I -2

('hcss-Torrent d'en Melis

l'E Sant ( aigat • V·-Sant Pere

Las Palmeras-Mas Jancr -V

ï-3

l ' E Sant Cugat •• H··-Ripollet Sant Cugat «A—Pedagogium Sant Cugat «R--l'ius XII

60-54 99-54 ijornat

4-4 «-0

6-2 5-4

3a Divisió Calvet Guardiola-Mas Jancr

PI I Sant Cugat-'Taradell

I-3 5-2

Juvenil femení CV Sant Cugat-SESE

W. Sant Cugat-C. Sabadellès . . . .4-5 Caldes-Olimpyc Flotcsta 4-2

Aleví

3-1

Granollcrs-CV Sant Cugat «A» 3-1 C\ Sant Cugat-Col. Carme 2-0 CV Sant Cugat «Bdescansa

5H-54

descansa descansa

Prebenjamí Totdeta-PH Sant Cugat «A» . . . : 13-0 Laictà-PH Sant Cugat «B» 0-0 Molins de Rei-PH Sant Cugat «C- . . . .2-1

HUSBI Sant Cugat «A»

H&QUEI HERBA

descansa

Cadets Sant Cugat

descansa

1a Divisió 4-3

TENNIS

Camp. Cat. femení

TAULA

3a Nacional

0-8

95-59

Júnior femení

PI 1 Sant (lugat «A» PI 1 Sant Cugat «B»

3a Categoria

Júnior-At. Terrassa l·loresta

7-5

Cadet femení

Júnior-Polo 4-1

S4-t3

Horta-l ÍE Sant Cugat «A»

HANOBOL

HOQUEI

Infantil fem.

1a Divisió nacional

HE Sant Cugat-Cultuta Pràctica . .44-41

l'E Sant Cugat-Gavà

....

.21-23

9-2

Benjamí

5-4

Cadet

Llinars-Olimpyc

8-6

I-3

Juvenil masculí Viladeians-CV Sant Cugat

Mas Jancr-Castelltereol Olo-Les Planes

\V. Sant Cugat-Olimpye l•'.

Júnior

CV Sta Cnloma-CV St Cugat

CV Sant Cugat-Martorcll s-3

Infantil

2a Catalana femení

PI 1 Sant ( aigat-Calal'el!

Aleví

1a Catalana

Pinturas-Olimpyc Floresta

1-7

Infantil 1a Nac. femení

1a Divisió femení

\V. Sant Cugat-C. Sabadellès Cerdanyola-Olimpyc Floresta 82-87

Molins de Rei-PH Sant Cugat

Juvenil 11-25

5-2

2a Div. Juvenil 1a Catalana

6-1

Molins Rei-PHS. Cugat «B-

2a Divisió fem. «B»

2a Div. Femení

PH Sant Cugat-Fatners

Júnior 13-20

2a Catalana Cadet

2a Divisió "A"

Preferent Pre benjamí

Beeth Fons-l'E Sant Cugat

1a Provincial

1a Cat. Juvenil 74-21

OE TAULA

U F Sant Cugat «A»-Lluïsos

1a Divisió

1a Div. Benjamí

HE Sant Cugat-l torta

2a Div. Infantil PB Sant Cugat-Rubí SP Rubí-Sant Cugat Júnior-Jaba

2a Div. Aleví

Sant Martí-UE Sant Cug.it

1a Div. Infantil Sant Quirze-PB Sant Cugat

0-7 . .VI VII

3a Catalana «B»

Preferent Infantil Trajana-Sant (Aigat

Sant Cugat-C.m Rull PB Sant Cugat-Jabae (:. Jot'resa N. Terrassa-Sant (Aigat

Sant Cugat-Maurina F At.Madrid-PBSantCug.it Esc. Blaugrana-S.int ( aigat PB Sant Cugat

Cadet femení Les Corts-HE S.ant (aigat

BÀSQUET

1a Div. Cadet C E F Sant Cugat-Maurina F PB Sant Cngat-Sabadell Júnior-Sant Quirze

descansa

1a Div. Aleví

1a Catalana

13.00 PH Sant Cugat-Sant Joan (ds)

Prebenjamí

l a Nac. femení

1 6 . 0 0 L'Ametlla-Mas Jancr (dsi 1 2 . 1 5 W. SantCugat-Miami idg) 1 7 . 3 0 Les Planes-Sabadell (ds)

2a Div. Juvenil 1a Div. Cadet

WOLEIBOL

2a Divisió fem. «B»

Aleví

1a Provincial

PATINS

HE Sant Cugat-Molins Rei

1a Catalana PH Sant Cugat-LEspluga

0-4

2a Provincial 7-2

Vilassar-UE Sant Cugat

3-4

Esports

E1S/CANTONS Divendres, 25 de febrer del 2000

T e r c e r a Regional G R U P 14

«naot

Segona Catalana

Montserrat-Manresa

0-2

G R U P 1 Femení

Tallers-Alfa 5

5-8

Rubí-Almúnia

1-5

Primera Catalana Masnou-Sant Cugat 1-0 PalafrugeU-Granollers . . . .3-0 Valls-P. Mafumet 1-3 Júpiter-Castelldefels 2-0 Prat-Peralada 3-0 Vilassar-Gramenet , .1-0 Vilafranca-Andorra 2-0 Ripollet-Sant A n d r e u 1-0 C e r d a n y o l a M.-Igualada . .1-1 Santboià-Manresa 1-0

C a n Boada-Pueblo N u e v o . .3-1

APB-L'Hospitalet

Ramon Liorens-S. Lorenzo Rubí-Les Fonts Montserrat-P. San Pedró CamíVeU-CanFatjó Sant Andreu-Mira-sol A . Sant Quirze-PB S t C u g a t . .

Sant Gervasi-Martorell . . . 4 1 - 4 7 Olesa-Josep T o u s 79-62 Viladecans «A»-Construccions 65-50 C E S B - S a n t Nicolau 36-45 Sant M a r t í - U E S t Cugat .54-43 Viladecans «B»-Vilanova .57-54 Santpedor-Bellsport 51-27

Júnior-Matadepera anul·lat Casteflbisbiíl·Depuradores .anul·lat

Equip G C . J?ywtoi

.0-3 7-4 3-2 1-6 3-1 3-4

« . . h a

Sant Andreu 19

Canr'atjó

Olesa

1221

Eauia

PJ...PC....P1E._.PP.._..GF

Si. Andreu

Júpitet

Mira-eol A... 2 0

(.Construccions 19

Vilassar

Júnior

Santpedor

Vilafranca

Santboià

Peralada

C e r d a n y o l a 25

11 11

Gramener

Prat

Ripollcr

Palafrugell

Manresa

Belisport

907

901

.14

Vilanova

990

974

S. Lorenzo

Montserrat

P B S, Capit 1 9

61 4<> 26

55 51

R. Llorens

C a m í Vell

P. N u e v o

Igualada

SatuCJuirae

Andurra

Sant C a g a t 2 5

La propera (27 de febrer): Granollers-Sant Cugaq Pobla Mafumet-Palafrugell; Castelldefels-Valls; Peralada-Júpiter, Gramenet-Prat; Andorra-Vilassar; Sant Andreu-Vliafiranca; Igualada-Ripollet; Manresa-Cerdanyola M.; Sancboia-Masnou.

Viladecans-B. 19

Barberà

K.Ocrdansiila22

GRUP 2

II 3

Ripollet-Andorra

80-79

U. Cerdanyola-N. Sabadell .69-80 G r u p B a r n a - C a l d e s . . . .77-64 Rubí-Lleida

57-93

Sedís-Les Corts

85-69

U E S t Cugat-St. P e r e . .82-87 N . T e r r a s s a - S a n t Medir 76-65 Sferic T e r r a s s a - S t . Jordi 73-38

PaMs

Sant P e r e

1221

1432

1329

N . Terrassa

Círup Bama

Sabadell

22 11

II)

Tibidabo

La Faria

•>.ï

I.unien

C m Rull

Caldes

3(1

891

2fi

954

1012

2fi

Martotcll

914

1047

U E St. C u g a l 1 9

829

1087

Sant Cíervast

726

965

lli

Corbera-Olimpyc F

CP Monjos

105

Vilafranca

5-3

CCPiM»

P H Sant Cupat 1 9

125

Juneda

Mollerussa

Ina St. Just

Martincnc

Almúnia

Vlia-scca

P. Andorra

Hospitalet

La Murga

Ormcllà

Manresa

Vendrell

18 17

(Eoalp

PG PE

Alfa 5

Sicoris C.

ívpic (Casino

Olimpyr t.

Corbeta 17

N. Sabadell

Tallers C .

Montserrat

Rubí

Hospitalet

La propera (26 de febrer): Èpic Casino-N. Sabadell; Sicoris C-La Murga; Manresa-P. Andorra; Alfa 5-Montserrat; La Almunia-Tallers; Indústries G.Rubí; Olimpyc Floresta-Hospitalec

L*Kspluga

101

Vilanova

128

G e n i o l el Pla

Calafell

La propera (27 de febrer): Calafell-Hospitalet; Vilafranca-Via-seca; Vendell-Juneda; Cornellà-Geniol el Pla; L'Espluga-Mollerussa; Vilanova-PH Sant Cugat; Reus Deportiu-Martinenc; CP Monjos-Ina Sant Just.

La propera (27 de febrer): Consmiccions-Olesa; Josep Tbus-Sant Gervasi; Martòrell-L'Hospitalet; Bellsport-Viladecans «B»; Vilanova-Sant Martí; UE St Cugat-CESB; Sant Nicolau-Viladecans «A»; Santpedor-APB.

508

423

Les Corts

484

441

2fi

Sarria Ter

474

454

La Roca

18 18

1(1 9

4 5

499

443

472 402

469

4h7

450

469

CLiKC

468

479

Valencià

412

435

Bordils

401

420

Sf. Terrassa

2(1

1430

1271

UE St. Cuyal 1 8

467

495

Rubí

2(1

146(1

1451

S a n l Q u i r / e 18

()

418

484

III

428

456

435

479

1408

1334

Sedís

1453

1420

Cardedeu

l : . Cerdanyola

2(1

1314

1377

Ripollet

1447

1534

Maxon-Llopart3 . . . . . . . . . . . 2 - 5 LasPaknas-Montsant . . . . . . 5 - 4 L'Esdop-Barcekina 2-S

«•<*>

Lallnión

Vilassar

Manacor

... .64 3-6 .65 2-5

C i V l c i r a s s a 11

h « 21

Valdcluz

R. Sociedad

Sardincro

C l u b C a m p o 11

At. Terrassa

l'Sevilla

RCPolo

C l u b Kgara

Júnior

Barcelona

fi7

.34

W.SantGapi

RabarC.

La propera (9 d'abril): Júnior-Universitat Sevilla; R. SociedadCiub de Campo; RC Polo-Club Egara; SardineroAtlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

Klec.Ocm

Gràcia

100

Llopart 3

L'Ksclop

Metalnox

Montsant

ClubEgara-EHC

0-3

Caldes

Adèrjc 1952-Honigvogel

1-0

Maxon

fiï

109

Júnior-Polo

4-3

Sant Andreu

Barceloní Stick-Can Salas

3-4

I J E S . Cugat

Femení

Sant Ksteve 18

Gavà

Divisió dlHonor

GRUP 6

W. Sant Cugat-Babar C Sant Andreu-Vilassar Cakfe^Gràcia MetaJnox-Manacor

Sarrià de Ter-Dos de Mayo. .24-22 GEiEG-Les Corts 31-35 Bordils-València 20-20 L a Roca-Laminados 27-27 UESantCugat-Gavà . . . 2 1 - 2 3 Castelló-Cardedeu 28-16 Sant Quirze-Sant Esteve . 2 1 - 1 7

Eajíilp

Primera Nacional A

Primera Divisó Masculí

Pedralbes-At Terrassa . .ajornat L a propera (26 de febrer): Elèc. Ciem-Uopart 3; Maxon-Monsant; Las Palmas-Barcelona; 1,'Esclop-Babar Català; W. Sant Cugat-Vilassar; Sant Andreu-Gràcia; Caldes-Manacor, Metalnox (descansa).

Línia 2 2 - A D Rimas

ajornat

Equip

PJ PG

Punts

i;nc

lli

Atlètic 1952 17

At. Terrassa

III

.51

Joan XXIII

La Romànica 22

899

1293

1383

1532

1.1

1336

1(1

Sant Marti

Tres M a y o

2(1

1485

11 11

2fi

PF ...PC. Pante

L J l'Iunadj Badia

Andorra

Joventutlï

Maurinj

952

Primera Nacional GRUPC

Primera Catalana

838

CKSB

Castelló K

1086

Laminados

11 1049

APB

La propera (20 de febrer): Depuradores-Can Boada; Puebto NuevoRamon Llorens; San Lorenzo-Rubí; Les Foftts-Júnior, Matadeperenc-Montsenaq San Pedro-Camí Vell; Can Tatjó-Sant Andreu; Mira-sol Adesa-Sant Quirze; PB Sant Cugat-CasteHbisbal.

GRUP 5

Iqutp

Sanr Nicolau

111

1129 9%

GF..GCi.**"*!.

HOQUEI HERBA

Segona Regional

0-0 .1-3 .1-3 3-1 .3-1 2-3 4-1 7-1 1-0

1(1 1105

..PJ...P9... 1....PP R e u s Deportiu

974

Viladecans-A. 19

BAS0U6T

Ripollet-Tibidabo L a Farga-Juventut 2 5 . . . Mil·lenari-La P l a n a d a . . . Lumen-Llanó La Romànica-E. Cerdanyola Sabadell-Maurina Barberà-Castellar B a d i a - C a n Rull Caldes-Joan XXIII

Castelldefels 25

748

884

CPMonjos-ReusDeportíu ..1-5

Hospitalet-Indústries G. . .6-2

Indústries (J. 33

991

C a n Boada

1193

954

889

Salis

1116 1040

Granollers

19 19

P. M a f u m e t 25

L'Hospitalet JoseoTous

Rubí

L e s Fonts 25

1017

San Pedró

Depuradores 18

Masnou

33-50

Sant Medif

1343

1426

I-es Corts

1306

1367

Caldes

1183

1289

Llanú

N . Sabadell

1366

1345

Ripollet

Lleida

1307

1253

Castellar

Mil·lenari

La propera (27 de febrer): Joan XXIII-Ripolleq Tibidabo-La Farga; Joventut 25-Mil·lenari; La Planada-Lumen; Llanó Sabadell-La Romànica; E. Cerdanyola-Sabadell; Maurina E.-Barbera; CastellarBadia; Can Rull-Caldes.

Sant Jordi

1032

1455

La propera (27 de febrer): Grup Barna-Sant Jordi; U. CerdanyolaCaldes; Ripollet-N. Sabadell; N. TerrassaAndorra; UE Sant Cugat-Sant Medir; Sedís-Sant Pere; Rubí-Les Corts; Sferic Terrassa-Lleida..

La propera (27 de febrer): Ciudad Encantada-Bordils; Tres de MayoGEiF.G; Sant Esteve-Sarrià de Ter; Cardedeu-Sant Quirze; Gavà-Castelló; Laminados-UE Sant Cugat; València-La Roca.

FUTBOfcSAtA

HOQUEI PATINS

GRUP 5

.(4

Honigvoi;cl

Primera Catalana

GRUP A

C l u b Kgara

Polo

.56

Línia 22

2-1

Pedralbcs

Vda-seca-CalafeU

2^3

Barceloní S. 17

Juneda-Vilafranca

.4-2

Genil el Pla- Vendrell

3-2

MoUerussa-Cornellà

4-2

L a Murga-Èpic C a s i n o . . .4-5

P H Sant Cugat-L'Espkiga.. .7-2

P. Andorra-Sícoris C

Martinenc-Vilanova

3-3

A D Rimas

Ina Sant Just-Hospitalet

Primera Nacional A

Can Salas Júnior

7-8

La propera (27 de febrer): Polo-AD Rimas; Honigvogel-Júnior; EHC-Atlètic 1952; At. Terrassa-Club Egara; Can Salas-Pedralbes; Barceloní Stick Línia ZZ.

Esports

Primera Nacional Femení (JRUPB Santa (]oloma-Sant Cugat

. . 1 -3

Hortons-Terol

0-3

Ciutadella-Illa S a n t Jordi . . . .1-3 R u b í - l ;niv. A l a c a n t

0-3

Algaida-Illa Jordi

0-3

Dolores-Quart

0-3

Q S / C A I V I O N S Divendres, 25 de febrer del 2000

Primera Catalana

Al. ScRrc

2<í

Masculí

Martorell

.16

-W

1(1

.16

.1»

III

.14

4»

.17

l1)

.11

III

.vs

2.1

Ccu Inert

í()

.11

Awon

II)

.17

Prat

(autjdcllj

2,1

Llars M u n det

'l'crol

,„ :_.

CV Salil ( Ug&l

Rubí

44 _>_'

Santa Col >ma

2<J

l'niv. Alacant

CV Sant Cuitat

Algaida

\lgjr

Sdnra (Coloma

DOIIKCI

Hortons

•

SO 4S

IS 16

S. Pere i S. Pau-Axxon Prat-AL Segre Ceu Inefc-Almacelles Arenys-Llars Mundet Santa Coloma-Montgat Sant Cugat-Martorell

.2-3 1-3 0-3 3-2 2-3 1-3

L a p r o p e r a ( 2 6 de febr« r ) : PJ

SP Punt»

lli.|S.,i ! | , . „ ! ,

Sant C i l i a t l)l.l( res; U 1'(.1) cr-Ciuta delia; Illa S ant o r d -11. rimis: Algar Rubí; l'niv. Alac. nt-S ant; ( o oma: Te rol-Algaida.

11.00 Sant Jordi <B • -Regina Carmeli (dsl 10.00 Santa isabel-Centrc Obert ids)

^:mw:mm:^mmmm BÀSQUET

FUTBOL A-7

Infantil masculí 11.30 ( JII. (anglc-( :entre Obert Ids) (W.OO Avenç-Dosa Salcsians . A- (dsl 11.SO DosaSalesiam··B·-Àgorakls)

Femení

Infantil femení

Aleví

1 0 . 1 5 Agora-Col. lecnos(ds) 12.45 F.scola Pia-l "K Sant Cugat (ds) 10.15 Hi Setembre-Aient,' (ds)

Aleví masculí 11.00 Sant Jordi »A-Avenç (dsl 10.00 Regina (iurmcli-l'ins del Vallès (ds) 12.00 Santa Isaliel-Fcrran Clua (ds) 0 9 . 0 0 Juan Maragall-Pla Farreras(ds) 11.0<)C.italun\a-Sant lordi -B-Uls) 10.00 Purc/.a de María-( :entre Obert (ds)

Aleví femení 13.0O Avcnç-Marqués Casals (ds)

Benjamí 09.00 12.00 12.00 13.00 11.00 12.00

Pins ilel Vallès-Avenç (ds) Ferran (:lu.i-Pla Farreras (dsl Maristes kubí-Sant Jordi -A» (ds) Ycrd.igucr-( Ijtalnnya •·B» (dsl l.a Florc'sta-Catalunva A- (dsl loanMaranall-Àgnrauisi

BÀSQUET o-26 4H-38 32-23

Infantil femení N. 'lèrrassa- \gora I F S.IIII ( jigai-l .nen l'^o.ir.i Aienç-lFSBI.invirt

43-34 5(>-47 S5-11»

Sant Jordi .-A-Rc-oina (iarmeli Santa Isahel-Aienç Ferran Clua-Pins del Vallès Joan M.iragall-( 'ataluma Pure/a de Maria-Pla Farreras Centre Obert-Sant Jordi «B-

. . .SS-^1 47-.Í7 ^7-48 S4-.Í7 lfi-52 73-11

Benjamí Pins del Vallès-Fcrran ( ilua S'erdaguer-Sant Jordi •• \Catalunva «B-Pinsdel \'allès La Floresta-J<van Maragall Sant Jordi »B—Catalunya -ASanta Isalxd-Regina (Carmeli Centre Obert-< aillserola

Benjamí 12.00Col. Europa-SanCristobal «D» (ds) 10.00 Castellbisbal «C-Avenç - C - ids) 11.00 Vacarisses-Thati »B» (ds) 0 9 . 0 0 Pere Viver « B - L a Farga «B- (ds) 10.00 Col. El Cim -Mira-sol • A • (ds) 10.00 Montserrtat-Júnior(dsl 13.00 Mira-sol «A-M. Auxiliadnra (ds) 0 9 . 0 0 San Lorenzo « A - K F Koiró (ds) 0 9 . 0 0 Sagrat Cor-Thati «A- (ds) 0 9 . 0 0 SanCristobal « B - L a Farga «A- (ds) Avenç «A» i Avenç «B» (descansen)

Prebenjamí 13.00 S Àgora «D-Sant Cim.it B» ids) 12.00 Viladecavalls .B,-S. Cugat <-A • ids) 11.00 Maurina F.gara-Agora ••( '• '.cisi

ajornat

4K-.V» 1K-42 17-4X (1-2 ZZ-M 13-28 61-13

Punt*

Almacelles S. l ' c r c i . S . I'JII

11.00 Terrassa-Àgora •<!>• (dsl 11.00 N. Terrassa -B-Júnior (ds) 13.00 Àgora «A»-Maurina Egara •·C- (ds)

FUTBOL

.'-3 descansa

Cadet 10.00 Col. Martí «A-l.eonardo da V. (ds) 13.00 EE Foiró-Col. Carme (ds)

Juvenil

EE Foiró « B - M . Auxiliadora Avenç-Vi!adeca\ alls ClubCimal-EE Foiró- \ La Farga-Escola Pia •• \ •

3--> 4-1 0-3 H-ld

Infantil ll.OOAvenç-Thau(ds)

Prebenjamí S. Cugat «A-S. Cugat -B» 'lèrrassa-C -Àgora . [ ) • Àgora « C - S . Cristobal «C Agota «B»-Maurina Fgara Júnior-Terrassa S. Cristobal «A-Àgora-A-

2-0 2-0 0-2 2-0 0-2 2-0

48 SI

PC Puma

I K Sani l i i g a i

KlCiervo

2.1

l'akons

,18

Hïpollci

.1(1

l-loí , l e \ l a i i !

.1.1

,1.1

Horta

lli

Nou Barris

La propera ( 2 7 de febrer): Sant Cugat-S. Pere i S. Pau; MontgatArcnys; Llars M u n d e t - C e u Inefc; \ l a r torell-Santa Coloma; Almacelles-Prat; At. Segre-Ax\on.

10.00 Sagrat Cor-Sant Cugat (ds) 10.00 Cultura Practica-Agora (ds)

Infantil Arnau Cadell-Blanxart (ds) Maristcs-Leonardo da V. (ds) Avenç-Súria í ds) Col. (jrme-Centre Obert fm (ds) Viaró-Rubí··B»(ds)

Pau Casals ..A»-Catalunva (ds) Ferran Clua «B-Avenç . C » (ds) Avenç «B-Ferran Clua «A» (ds) Avenç -A-Col. Carme «B- (ds) La Floresta-Viaró(ds) Joan Maragall-Collserola (ds)

09.00 Angeleta Ferrer-SagratCor(ds)

7-1

FUTBOL SALM 6-4 2-0

Juvenil descansa 0-7 16-0

Aleví 2-0 5-2 2-8 20-1 4-4 V7

Pau Casals «A.-F. Clua .<B>. Avenç «B»-Caralunya Agustí Bartra-Avenç «C:» Ramon i C. « B - E C I u a - A » (loIlserola-Viaró La Floresta-Joan Maragall Aienç «A— Torre Llebre

1-7 4-4 0-8 0-8 4-4 0-8 ajornat

Benjamí (Hitalunva -A-J. Maragall «B» Santa Isabel °A-J. Maragall «A» Avenç-Torre Llebre Ferran Clua «B ••-Catalunya • B»

0-8 2-6 6-2 8-0

UOLEÍBOL Juvenil femení Cultura Prktica-Angeleta Ferrer

2-0

Cadet femení ('X Sant Cugat-Col. Carme Àgora-IESBIanxart

0-2 0-2

Infantil femení

HANDBOL Infantil Leonardo\anci-Arnau Cadell Col. Carme «A—Avenç Col'. Martí f.-Centre Obert f

TINTORERIES SANT CUGAT

15-25

Aleví

I.esPlanes-Balmes |oan Maragall-Rubí N. «BC. Montserrat-Rubí N. -A» l'erran Clua-Liceo F'olitècnic Santa Isabel-Joan Maragall Joan Maragall-Col. Fhiropa

26-43 22-17 "-19

HOSPITAL

Sagrat (;or-F,l Pinar Rubí • A— Angeleta Ferrer Avcnç-Rubí 1 .es Planes-Col. Carme

2-0 2-1 0-2 2-0

Aleví

LES 24 h

a l f o m b r a s CATIFES • TAPISSOS • KILIMS Venda • Neteja • R e s t a u r a c i ó . Oíijiii'iis t/W Ciittilllú. 4 Tel. 93 674 65 00 - 93 589 22 21

Tres geteracioas al ses servei SERVEI A DOMICILI GRATUÏT

veteniML*

Aleví 0 9 . 0 0 J. Maragall «B»-Les Planes (ds) 1 0 . 0 0 Ferran Clua « B - E l Pinar (ds) 1 1 . 0 0 La Floresta-Pla Farreras (ds) 11.00 Cultura Pràctica-Ferran Clua (ds) Joan Maragall «A» (descansa)

JOCS ESCOLARS ESCACS

Perruqueria

Rius i Taulet, 31. SANT CUGAT Tel. 93 589 71 41

El Pinar-Joan Maragall F. Clua «A-La Floresta J. Maragall «A-Cultura Pràctica I .es Planes

0-2 2-0 2-0 descansa

JOCS ESCOLABS ESCACS ^ ^ Resultats A. Adell-S. Pereira M. Méndez-M. Carceller J. Said-Q. Llauger M.Soria-A. Carceller J. Corominas-C. Zapata P Gúrriz

1-0 0-1 0-1 1-0 0-11 descansa

Classificació F^scola

Categoria Punts

A. Adell Avenç 1 M. Carceller .Angeleta Ferrer. .[ J. Said Avenç A S. Pereira Avenç A A. Carceller . Joan Maragall B Q. Llauger.. .Avenç A M. Méndez . .Avenç A M. Soria Pla i Farreras . . . .B C. Zapata Aienç A P. Górriz Pla i Farreras . . . .B

C<* l<* ftio^.

OBERT

|JWl|JlwW

1 3 . 0 0 El Pinar-Rubí<.A»(ds) 12.00 Angeleta Fcrrer-Xieolau Copèmic (ds) 1 1 . 0 0 C:ol. Maní-Avenç (ds) 1 2 . 0 0 N . Sabadell-Les Planes (ds) U.OOÀgora-Rubí (ds)

J. Said-A. Adell M. Carceller-A. Carceller M. Mcndez-S. Pereira Q. Llauger-M. Soria C. Zapata-P Górriz

Juvenil femení

Col. Martí-Col. \"iaró

Col. Balnies-Thau Avenç-Cltib d'Aran

Infantil femení

Benjamí

VOLEIBOL

FUTBOL A-11

IES Angeleta Ferrer

Xiulicu

Calendari

Rubí Norte «A—Montserrat (ds) Col. Europa-Joan Maragall (ds) Santa Isabel-Ferran Clua (dsl l ' R E Les Planes-Pau Casals (ds) Joan Maragall-Liceo Politècnic (ds) Rubí Norte «B»-C.ol. Balmes Ids)

Lconardoda Vinci-Seglc XX Col. Martí « B - E E Foin,

Cadet femení

MANBBOL

12.00 10.00 11.00 13.00 09.00 12.00

2(1

Aleví

Infantil

'Fhau..B-Castellbi.sbal»<: 2-0 La Farga - B - S p . Rubí 0-2 Col. VccImna-Mira-sol ...\.. 0-2 Thau.·A-Cjstellbisbal·.B·· 2-0 La Farga «A-Sagrat Cor 0-2 Avenç «B—Sant Cristobal - B - . . . .ajornat Aienç ••A-23 Setembre ajornat Júniot descansa EE F'oiró descansa

Equip

13.00 Catalunya «A—Ferran Clua - C - (ds) 12.00 Ferran Clua «A»-J. Maragall «B» (ds) 1 1 . 0 0 Avenç-Joan Maragall «A» (ds) 10.00 Ferran Clua -B-Santa Isabel -A> (ds) 11.00 Catalunva «B-Torre Llebre (ds)

12.00 AV Pinar-Angelet.i Ferrer (ds)

Cadet

Aleví

Tercera Nacional - G R U P 1 El Ciervo-Nou Barris 4-0 Flor de Maig-Falcons 3-4 Horta-Sant Cugat 0-4 Sant Andreu-Ripolkt 0-4

2.1

Aleví

SALA

Escola Pia-Àgora

Femení

Montgat

13.00 11.00 12.00 12.00 10.00

Masculí

Benjamí

Aleví masculí

0 9 . 0 0 El Cim-EK Fumi Ids) Agora-C. Sabadellès Ids)

10.00 Can Perellada-KK Foiró <B» (ds) 10.00 Maurina F.gara-Mira-sol (ds) 10.30 LaFariy-Avcnçlds) EE Foitó (descansa)

12.00 Àgora-El Cim Júnior

Masculí

FUTBOL M-7

Infantil masculí (lenrre ()bert-( :.istellbisbal Sagrat ( or- Venç \gor.i-( iiil. (iarme

FUTBOL A~ I I

10.30 Cavall Bernat-Agor.i (ds) 10.30 Júnior-Blanxart (ds)

Maristes Rubí- \ienc

Ü l g B B B B Ï '

Arenys

25 2S

TEMNI5 DE TAULA

Com cada any, us confeccionem la disfressa de CARNESTOLTES Plana de l'Hospital, 3-5 Tel. 93 589 86 69

articles pera festes i llaminadures c/Villa, 5. Sant Cugat

93 589 36 08

5 4 3 3 2 2 2 2 1 1

Publicitat 35

ELS i CANTONS Divendres. 25 de febrer del 2000

Grifui Oil, s. L. Servei Estació

GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

E.S. CENTRE

A,B i C E.S. CAN SOLA

al Centre de SantCugat<4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 4 5 55

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaciOnS d e Servei

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 5 8 9 45 55

Canarrots de Yanv Cauarrots de Sant Cugat, Per primer any i esperem que per molts més, els Caparrots de Sant Cugat us animem a participar en l'elecció del Caparrot de l'any. D'aquesta manera volem fer un reconeixement a aquells santcugatencs que no sortiran mai als llibres d'història però que sense la seva valuosa presència aquest poble no seria Sant Cugat.

De les propostes següents creus que es mereix ser el Caparrot de l'any i, per tant, fer un capgròs com ell? JOSEP PROS

Quina és)

la tevai proposta) per

a l|

Caparrot!

de l'any?|

Ompliu aquesta butlleta (poseu una "x") amb les propostes que us suggerim (us convidem també a proposar-ne de noves) i dipositeu-la a les bústies que hi haurà des del dia 4 de febrer fins al 4 de març a: Casa de Cultura - Ràdio Sant Cugat - TOT Sant Cugat / Els 4 Cantons Esbart Sant Cugat - Ateneu Santcugatenc - Club Muntanyenc

4fe

Hi col·labora

jjg] Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès

EIS ICANTONS "•I iiari i* Sait Ciiit"

EIS 4C\NTCW>B £

•

Espectacles

Cultura

Divendres. 25 tle feiner del 2000

H i s t ò r i a

Sant Cugat té nova carta arqueològica El document inventaria 89 jaciments en molt diversos estats de conservació riques, cinc d'època romana, cinc d'època tardo-antiga, 47 d'època medieval i ZO de modernes. La "desproporció entre les diverses èpoques" respon, segons Rodrígurez, a les dificultats que presenta la recerca de materials de certs períodes, i "poden aparèixer noves restes". lis per això que el document no es considera tancat. L'estat de conservació d'aquests jaciments és molt divers, tot i q u e se'n desconeix l'estat real de molts perquè en molts punts no hi ha hagut excavacions.

T O M M O \ I I·M·.OKO - Sant Cugat -

I-'Ajuntament i el (irup dT.st ud is 1 .ocals d e S a n t (-ugat (filíI/) \ a n presentar ilimarts passat la nova Carta Xrqucològica Municipal, en q u e apareixen un total de Sò jaciments de material arqueològic localit/.ats a diferents punts del municipi. Segons l'alcalde l.luís Recoder, (|ue \ a presentar cl nou document historiogràfic, la Carta "és un inventari exhaustiu i renovat ilel patrimoni arqueològic de la ciutat", fet que fa que sigui un document "molt important" per al municipi. I ,u nova ('arta Arqueològica, un e n c à r r e c d e l ' A j u n t a m e n t al fil-'.L. és un projecte iniciat el desembre del 1W7, però que reemplaça un document anterior ile fa dot/.e anvs que determinava jaciments a només ZZ punts del municipi, Kl document presentat ara detalla exhaustivament l'emplaçament dels jaciments. de les troballes aïllades de material arqueològic i dels ja-

l./i mrvti Ciirtn Ari/iiiiilirjrn nn)if>l</ui 1111 document menys timbiíins del I W<Y FO'I'O: A". 11"/

ciments paleontològics de la ciutat. en valora l'estat de conservació i determina si hi han hagut intervencions -.obre aquests i on es troben els materials fruir d ' a q u e s t e s intervencions Kn aquest sentit. Jordi (lasas. president del ( i K I . . destaca q u e aquesta "no és una simple am-

pliació de la Carta del 19<S!S. és un canvi substancial respecte a la que teníem". Jordi Aguelo, Alba Rodríguez i Domènec Miquel són els investigadors que han dut a terme la recerca que ha donat com a resultat aquesta f'arta. Segons Alba Rodríguez, el significatiu aug-

IARROSA

ment del nombre de jaciments d'aquest nou document respon al fet que "aquesta vegada s'incorporen a la f "arta els jaciments medievals", a més que s'han trobat un bon nombre de jaciments romans. S'han trobat en total sis jaciments amb restes prehistòriques, deu punts amb restes ibè-

Kl t a m b é h i s t o r i a d o r Jordi Aguelo destaca la necessitat que havia de renovar la Carta de Sant Cugat, un lloc considerat "zona de pas natural", per conservar els jaciments, alguns dels quals "haurien possiblement quedat destruïts pel procés d'urbanització a b a n s d e s a b e r - n e l ' e xistència", si no fos pel treball de documentació de la f'arta. La nova Carta Arqueològica s'ha presentat en paper i en C D Rom. format q u e permet relacionar estretament les dades.

0 e S I a

La veu de Paco Rabal i els versos de la Generació del 2 7 a l 9 Auditori Asunción Balaguer participa també en el recital de poemes r.M.s. - Sant Cugat -

"Todo electticidad. todo presteza/ elèctrica: la flor y la sonrisa,/ el orden, la belleza/ la canción y la prisa. |...l". Amb la veu de Paco Rabal, els versos de Miguel I lemàndez sonen diferents. L'actor murcià compartirà amb Sant f lligat demà dissabte al Teatre-Auditori els versos dels poetes que han marcat la seva vida. Kl recital poètic, basat en els poemes de diversos autors espanyols, comptarà amb la participació de l'actriu i dona de Paco Rabal, Maria Asunción Balaguer. (Jniiitl·is jviiUis. el nom del mun-

tatge, no ho és, però ha estat pensat com un recital de poesia corrent. Segons ha dit Balaguer a Kl.s 4 C A N T O N S , "l'espectacle

ha estat ideat com un recorregut per diverses pinzellades de la poesia del segle \ \ " . Kn paraules de l'actriu, el recital segueix l'estructura " d ' u n camí, un camí que passa per instants de drama i d'alegria, però respectant sempre la coherència i la naturalitat en l'aparició dels temes", i que no s'està il incloure versos polítics. Balaguer s'ha incorporat a 0//irit/os fwcteis en la ujra pels Pinsos Catalans amb les lectures de poetes de llengua catalana, en-

tre els quals es troben Maragall. (ïimferrer, Kspriu o Vicent Andrés Kstellés. L'espectacle es caracteritza per una posada en escena sòbria. Uns llums, una taula, una cadira, una rosa blanca... Paco Rabal no necessita res més per despertar en el públic una tempesta de sentiments, ja que, tal com diu Balaguer, "el poder de l'actor està en transmetre al públic els seus sentiments, i Paco Rabal és un actor que aporta la riquesa d'experiències de tota una vida". I.orca i Miguel I l c i n à n d c / . , León l'elipe i Rafael Alberti, Machado i José Martí... Rabal

/ ,n/i,/ )/n oblultt (/. moments distesos en els seus recitals FOTO:

ha triat els versos que han marcat molts m o m e n t s de la seva vida. l ' n dels m o m e n t s m é s e m o t i u s de l'espectacle és el duet que interpreten Rabal i Balaguer sobre versos de Rafael Alberti. homenatjant el gadità després de la seva recent mort. Amb tot. al recital no hi falten

CEDIDA.

moments divertits protagonitzats pels trovos, un gènere literari popular de vers ple de gràcia i d'intel·ligència q u e s'avé perfectament amb la simpatia i amb la gran personalitat de Factor murcià, des de l'autoritat dels seus més de cinquanta anys de trajectòria.

Cultura

ELSÍC4JYTONS Divendres, 25 de febrer del 2000

c o f% c $a tr

Els temes d'Ismael Lo fan vibrar el públic del Teatre-Auditori E.C. - Sant Cugat El Teatre-Auditori es va omplir a q u e s t d i v e n d r e s per al concert del cantant nigerià Ismael Lò. Més de 700 persones van poder escoltar la que va ser la primera actuació d ' a q u e s t músic a Catalunya. Durant el concert, els santcugatencs van poder gaudir d'un variat repertori que va combinar els temes m é s tranquils i e m o t i u s a m b cançons m é s c o n e g u d e s q u e van animar el públic a aixecarse de les butaques i ballar. Durant prop de dues hores, Isamel Lò va interpretar a la nos-

tra ciutat algunes de les peces del recopilatori Jammu Àfrica, editat l'any 1997. Cançons com Nafanta, dedicat a la població del Senegal, Racism o Jammu Àfrica, en què Ismael Lò va recordar els problemes polítics i socials del seu continent, van emocionar el públic. T a m b é la cançó Tajabon, q u e forma part de la banda sonora de la pel·lícula Todo sobre mi madre d'Almodóvar va ser molt aplaudida pels assistents, q u e la van seguir amb entusiasme. Després del concert, Ismael Lò va explicar que se sent molt vinculat a l'Estat espanyol, ja que entre altres coses va començar can-

FJ cantant nigerià vn presentar a Sant Cugat els temes del seu àlbum recopilatori 'Jammu Àfrica' F: XI,. tant el seu famós tema Tajabon al C l u b Coco Loco de Canàries. D'altra banda, el cantant nigerià va destacar t a m b é q u e la seva posició d'artista li permet denunciar les situacions que no li agraden de l'Àfrica o d'altres

llocs del món. Segons va dir: "Jo penso q u e hi ha cançons d'amor. A la vida, amb amor es poden fer moltes coses, però qui diu amor, diu la pau. Per mi, una cançó com Jammu Àfrica és una cançó per la pau a aquest continent, perquè a l'À-

frica tenim molts porblemes ètnics i racials. Per mi, el racism e és un problema de c a p " . El cantant nigerià va assegurar finalment q u e està treballant en un nou disc i q u e té previst fer una important campanya de promoció per l'Estat espanyol.

R e c i t a l s

Rosa Mateu. Soprano

"M'és més fàcil cantar en una òpera que en un concert" TONI MONTENEGRO - Sant Cagat Rosa Mateu i, sens dubte els nens i nenes del Cor Infantil de Sant Cugat, seran els protagonistes del concert que organitza la coral per cobrir el cost de la seva nova seu diumenge vinent al Teatre-Auditori. La soprano, a la qual vam poder escoltar diss a b t e passat e n una actuació a m b l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, es mostra molt il·lusionada per la seva participació en aquesta iniciativa. - Quin balanç fa de l'actuació amb la Simfònica del cap de setmana passat? - Va ser una actuació molt maca, a la qual el públic va respondre molt bé. El repertori que vaig cantar és molt agraït, es tracta d'àries molt diferents però que agraden molt a la gent. Estic molt contenta perquè el públic va reaccionar molt bé. - Com és el repertori que cantarà diumenge vinent? - Bé, es tracta d'un repertori di-

ferent. Al concert del Cor Infantil cantaré lírica i sarsuela i, a més, no actuaré acompanyada d'orquestra, sinó d'un piano. El repertori contindrà, de primer, tres cançons del cicle d'Enric Morera Cançons de carrer a les quals tinc especial afecte i que, tot i que fa molts anys que les canto, mai em cansen. Després hi haurà tres cançons d'Enrique Granados i acabarem la primera part amb sarsuela, q u e és un g è n e r e q u e agrada molt a la gent. Les dues peces de sarsuela que hem triat tenen molta gràcia: són espectaculars i divertides. La segona part comença amb dues cançons meves que em fa molta il·lusió cantar perquè és la primera vegada q u e s'interpreten en públic. Després cantaré dues cançons de Moisès Bertran, un compositor jove de qui crec que sentirem a parlar molt aviat, dues peces més d'Albert Guinovart i un parell de peces de West Side Story que cantaré amb el Cor Infantil. - Com definiria el conjunt del

programa que conforma aquest concert? - H e m intentat fer un programa molt proper a la gent, que tant la música com el que es diu a les cançons arribi ràpidament al públic. A més, es tracta d'un programa molt variat, ja que les cançons de carrer són molt diferents de les de Granados, i aquestes de les àries de sarsuela... - Durant la seva trajectòria ha conreat sempre un repertori molt ampli... - Sí, ja al Conservatori, dintre del programa d'exàmens, sempre et fan cantar de tot: lied, oratori, òpera, cançó espanyola... Tot t ' a p o r t a coses i de tot s'aprèn. Personalment m'agrada aquesta varietat. T a m b é et diré que per a mi és molt més fàcil fer òpera q u e fer concert. El concert té la dificultat d'anar passant de compositor en compositor i has d'anar-te situant cada vegada en contextos diferents. A més, qui hi ha a dalt de l'escenari en un concert ets tu,

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

La soprano protagonitzarà el concert del Cor Infantil F: XAVI I.ARRÒSA no vas disfressat, com en les òperes, ni estàs e n m i g d ' u n a història que t'envolti. — D'on ve la seva vinculació amb el Cor Infantil de Sant Cugat? - Ara fa cinc anys vaig conèixer al Martí Marín, director del cor, que em va proposar fer-hi classes. Primer, això em va fer una mica de por, perquè jo no havia treballat mai ni a m b n e n s ni amb grups. El primer dia que vaig venir em vaig quedar al·lucinada del respecte, de les ganes i de la disciplina que tenen. — Ha actuat r e c e n t m e n t al Gran Teatre del Liceu. - La s e t m a n a passada, a les

D 93 590 68 80

"Sessions al foyer" del Liceu, participant a En ocasió de Don Cario, en què vaig cantar obres de Donizetti i Verdi. A l'abril hi torno per cantar al Parsifal de Plàcido Domingo. És un paper petit però és molt important per mi v e u r e com funciona tot i aprendre tot el que pugui. — Es troba en un bon moment professional? - Estic contenta. Es tracta d'anar fent, d'anar-te introduint a poc a poc, anar coneixent gent i, el que vagi fent, fer-ho el millor possible. No funciono amb cap agent, suposo que ja sorgiran les oportunitats durant les audicions que vagi fent.

Sant Just Bonavista 63-65 3- 93 480 36 00

Cultura

ELSíCArYIUNS Divendres, 25 rie febrer M 2000

Exit dels cursos de música tradicional

Dés de la història Un espai de Pere Vivó i GiB

Mossèn Juli, candidat a Caparrot de PAny?

o m q u e a i x ò d e la història deu començar tot j u s t d e s p r é s q u e qualsevol fet s'ha esdevingut, ningú s'estranyarà q u e - p e r bé q u e no sigui el més habitual ni allò que més m'agradi de tractar- avui parlem d ' u n fet b e n recent: la candidatura de mossèn Juli Nàgera, com a candidat a Caparrot d e l'Any. L'únic comentari escrit sobre aquesta estranya iniciativa l'he llegida en la quasi veïna columna d'en Jordi Casas: Uestirabot-columna que mai no em p e r d o - i q u e , molt encertadam e n t , hi d i u : " T a m p o c n o penso opinar sobre el ma! gust d'incloure entre els candidats a Caparrot d e l'Any (de q u t n any?) el mossèn Juli, ja mort". S u b s c r i v i n t - h o , hi afegeixo: N o dubto gens q u e els qui han triat mossèn Juli com un dels candidats a Caparrot d e l'Any h o han fet a m b la m é s bona i n t e n c i ó , a m b cap s e n t i t d e

burla, ben al contrari, fins possiblement volent expressar d'una manera original l'apreci vers un home q u e va servir a m b fidelitat el poble, com a rector d e la parròquia, durant 34 anys. Un h o m e singular de " p e d r a picada", com algú cl qualificava, i q u e estic segur q u e encara molca gent recorda a m b una gran t e n d r e s a . E m v e a la m e m ò r i a un espectacle - d e ja fa u n s a n y s - q u e potser s e ' n deia Estampes de Sant Cugat i d i n t r e del q u a l s'incloïa la irrupció en escena d ' u n capellà a m b sotana, barret i moto, escena q u e esdevingué d e les més celebrades, a m b un riure ple d e tendresa i stmpatta. T o t h o m hi havia r e c o n e g u t la i m a t g e d e mossèn Juli! Llavors, ja retirat, p e r ò encara viu... A m b tot, aíxò del caparrot ho veig diferent! Han d e m a n a t J a conformitat dels candidats a b a n s d e ser nomenats? S u -

P i n t u r a

Belzunce reflexiona sobre la seva obra e n els collages que e x p o s a al Monestir

poso q u e $L Però, és clar, això no ha estat possible en ei cas de mossèn Juli! I bé podria ser que, p e r q u è e l t e m p s passa volant i S a n t C u g a t cada dia és m é s gra.8, aviat - o ja a r a e n veure rondant pels carrers d e ia vila u n capgròs vestit a m b sotana, més q u e un t e n dre homenatge popular a mossèn Juli, pogués recordar una imatge arrencada de p u blicacions s a t í r i q u e s i a n t i clericals pròpies d'altres sí

I igualment penso que, a m b la mateixa bona intenció a m b q u è h a n actuat els creadors d e h idea, ho farien o ho faran els qui el votin, si la iniciativa tíra e n d a v a n t . E n a q u e s t cas, gosaria suggerir - i no passo d ' a q u í - q u e els qui hi tinguin a dir l'última paraula, si mossèn Juli guanya - q u e podria b e n ser - e l premiïn deíxant-Io s e n s e premi! Els ass e g u r o q u e s e r í e m molts - i

T. M. S. - Sant Cugat -

segurament t a m b é ell mateixels qui els ho agrairíem. Perq u è p e n s e m q u e mossèn Juli ja e n t é prou, d e premis guanyats i gens ambigus» com pot ser-ho aquest det caparrot, e n tre d'altres: el seu e n t r e g a t servei sacerdotal t e l seu profund sentit social palesat a m b la creació d e la p r i m e r a Uar d'infants d e l p o b l e i a m b la preocupació p e r als m é s p o bres, e n u n Sant Cugat encara no tan ric! i u n aitre, p e r acabar: E m sembla q u e , poc després q u e mossèn Juli deixés la parròquia, a algun nivell d'Ajuntament es va parlar d e recordar-lo dedicant-li algun carrer. I st deixessin córrer la idea del caparrot -4 n o cal q u e sigui recuperant ia del c a r r e r - i enfiléssim l'agulla per una altra banda no tan origina!...?

La gralla, el sac de gemecs, el timbal, cl flabiol, el tamborí o l'acordió diatònic són alguns dels instruments als quals molts santcugatencs estan començant a apropar-se des que el març de l'any passat l'entitat Tudell va iniciar els primers cursos de música tradicional catalana. Dilluns passat, i fins al 16 de juny, es va posar en marxa el segon semestre d'aquests cursos, amb la introducció d'un nou instrument: la tarota. En paraules d'Alba Alayo, una de les organitzadores, els cursos "van adreçats a tothom", incloent-hi "les persones sense coneixements de música", i ofereixen, a més de l'ensenyament d'instruments, la possibilitat de realitzar l'assignatura de llenguatge musical. L'objectiu de la iniciativa, que ha cobert quasi la totalitat de la trentena de les places, és oferir un ensenyament de qualitat dels instruments i les tècniques tradicionals, cosa que, segons Alayo, és una proposta "nova" però amb Tatractiu del que és antic".

Música, teatre i conferències per la Dona Treballadora T. M. S. - Sant Cugat -

TOM

\I<)NTKNK(;R(>

- Sant Cugat -

l'artista. Segons reconeix, Belzunce recorre al collage "com a refugi ocasional" de la seva creació pictòrica, "una tasca molt més esgotadora artísticament". El pintor destaca el seu interès per exposar a Sant Cugat, lloc on va residir durant molts anys i on reconeix que ha dut a terme gran part de la seva obra. De fet, la ciutat va ser el lloc on en plens anys vuitanta un grup d ' a r t i s t e s , e n t r e els quals es comptava Belzunce, van fundar

La Sala (lapirular del claustre del Monestir de Sant Cugat és l'espai que va acollir la inauguració la setmana passada d'una exposició d'obres de l'artista murcià Munolo Hcl/.uncc. L'cxposició reuneix una vintena de collages del pintor que l'artista ha anat realitzant al llarg dels últims quinze anys. Durant la inauguració, presentada pel crític F r a n c e s c M i r a l l e s i a la üantiguitat, el Viatge, qual va asistir l'alcalde Lluís PerOtlSme í els llibreS R e c o d e r , Belzunce va agrair SOU tetlíeS reCU/TeUtS "la rebuda que

el Col·lectiu Yer-

ba,

amb

propòsit de potenciar el sentiment d'una cultura col·lectiva. E n els t r e -

de Pobra de Belzunze baiis de

ha tingut semcollage de Belzunce expre" la s e v a ?? obra a la ciutat. | r l i i i : | | | J | IÉÍM;I11I11Í1II posats al Monestir es pot c o m Els collages provar el fort interès que té el d'aquesta exposició -part d'una pintor pel propi procés creatiu. mostra itinerant que recorrerà L'artista reconeix que és un pindiferents punts d'Espanya-, tor "que treballa a impulsos i a corresponen a "diferents moemocions", i a qui agrada "inm e n t s c r e a t i u s " de l'obra de

Les activitats que tindran lloc e n relació a m b el Dia d e la Dona Treballadora a Sant Cugat van ser presentades en roda de premsa dimarts passat. El programa preparat per l'Ajuntament comença dimarts dia 7 de març a la Casa de Cultura amb Els collages de Relzuitre fornien part d'una exposició itinerant F: E. FA R/NYES u n c o n c e r t o r g a n i t z a t pel col·lectiu Atena-Dones de Sant vestigar el món de la pintura". les sèries El bodegón del mono i Cugat, en què intervindran el Fort seguidor de l'ús del color Las munecas, algunes peces eròpiano de Mònica Pons i el saxó que fa Matisse, Belzunce, que tiques i d'altres que correspode Marta Guasc. Dijous de la presenta també aquests dies la nen a la sèrie El sacrifici. mateixa setmana, la companyia sèrie Eljardt'n de los suplicios al En paraules de Manolo Belmilanesa T i c v i n T e a t r o prePalau Almudí de Múrcia, rezunce, "els collages són un joc sentarà l'espectacle Alàs Rotas. flecteix també en els seus cointimista dels aspectes del món representat ja a Itàlia, Alemallages alguns dels temes més que més m'interessen", i això nya i a Barcelona, al Versus Tecaracterístics de la seva obra: el fa q u e "la meva obra es conatre, Alàs Rotas és una versió món antic, el viatge, l'erotisme, verteixi en una recerca conslliure del diari personal de la així com també una de les seves tant". Pel pintor "no és bo crepintora Frida Kahlo. grans aficions: la literatura, amb mar etapes", sinó tornar sempre l'obra de Borges com un dels al p u n t de partida per veure L'onze de març es durà a terreferents centrals. De fet, amb "què ha canviaten la teva obra". me un concert de música a capel collage l'artista transforma en L'artista, que assegura que es pella a càrrec del grup T h e Mie x p e r i è n c i a plàstica els e l e troba en un "molt bon moment nistrels. Una conferència ments formals d'aquesta afició. de creació", creu q u e l'única titulada Dones, motor de desencosa capaç de salvar la pintura és volupament clourà els actes de Entre les peces que es poden "el compromís del pintor amb la c o m m e m o r a c i ó del dia de la veure aquests dies al claustre seva obra". dona treballadora. hi ha algunes de les obres de

Cultura

HiMCAIYroiVS Divendres, 25 de febrer del 2000

Les

sales

d ' a r t

Jordi Batlle i Argimon. Responsable de La Galeria

"Els nous habitants demanen de la ciutat també nous serveis culturals" TONI MONTENEGRO

Més de cinquanta anys de dedicació a l'art en la figura del seu pare han deixat una forta e m premta en Jordi Batlle, fundador de La Galeria. Nascut de l'experiència en el món de l'art del seu responsable, aquest espai d'art - " u n a galeria en totes les accepcions del terme", tal com subratlla Batlle- s'ha convertit en un dels centres (o més aviat en un deh passatges) imprescindibles de la pintura dels artistes figuratius més reconeguts del moment. — On podem situar els inicis d e La Galeria? — Cal dir que jo he nascut pràcticament com a fruit del carrer Petritxol de Barcelona. Els meus pares hi estaven molt vinculats, i precisament allà va ser on es van conèixer. Jo fa més de vint-i-cinc anys que visc a Sant Cugat. Inicialment, vam decidir obrir una etapa d e galerisme a la ciutat col·laborant amb altres galeries, però va arribar un moment que vam trobar oportú, atesa la nostra experiència i pel creixement del municipi, iniciar el camí en solitari. La nostra idea ha estat sempre la difusió de l'art, i d'alguna manera volíem traslladar i ampliar a Sant Cugat l'experiència adquirida a Barcelona. — En aquest sentit, creu que la població d e Sant Cugat delega en Barcelona certs aspectes d e

la seva vida cultural? - Crec que en això hi ha part de raó. Jo traslladaria el tema, però, a l'altra banda. Si aquesta localitat ha rebut un augment espectacular dels seus habitants, és natural que molts d'ells, a banda de les activitats que puguin haver traslladat o no a Sant Cugat, vulguin que la ciutat els ofereixi certs serveis, inclosos els de tipus cultural. Aquesta és precisament la nostra tasca.

Crítica

Per Batlle, la continuïtat d'unti galeria es fonamenta en la il·lusió F: X. I.. quantitat de gent que ve a veulació humana molt important. re'ns com la gent que finalment - La Galeria d ó n a m o l t a i m ens compra. portància al fons d'art? - Què creu que és el que bus- Jo desmitificaria una mica el fons quen aquells que visiten aquest d'art. "Fons d'art" és una expresespai amb assiduïtat? sió nova que es fa servir avui dia - Jo diria que la gent troba aquí com si fos una política de màruna oferta una mica diferent. Senqueting diferent davant del púse aquesta oferta, semblava que blic. En realitat, el fons d'art és aquests pintors que nosaltres esuna cosa molt vella. Les relacions tem portant a Sant Cugat no es comercials no s'han inventat ara. poguessin veure aquí, almenys de Ara els donem noms diferents manera contínua. No és que conperò crec que parlem del mateix. siderem que Barcelona tingui miAquí l'important és poder oferir llor o pitjor pintura, però hem fet una qualitat de servei a tothom, un esforç d'apostar per allò que des del visitant al client, i això en creiem i que hem viscut, una cosa un moment en què l'art s'ha poque singularitza La Galeria. A sat a l'abast de tothom, una de les més, amb tots els pintors que hem raons precisament per les quals tingut en aquesta sala hi ha una revaig obrir aquesta sala.

te» t r e

Estimada orquestra l'ambient, tot i alguna marrada del metall. A continuació l'ària La eahmma i mi vemkello de llémüerí di Sfoug&a, pedra de tec rossmiana de Vbpet* bufa amb interpretada a|us» cada, veu fosca, sense deixar els brillants agtts per part det baix VíSàa--'' les. Seguia l'obertura de úuMa»me'\ Tf&tartibéde RosstnVp<xe«ttejme·tatí i percussió, fi»s una de les àries de tenor més famoses, Una furtiva laerhm, que Barael Alfonso va de» fcaaar amb més ganes que qualitat, í SegàkMfJerisdeftu>pt)ir,catie%p·· , La impressió que s'obté dNajw.ac-** d* oam l'ària de tesjoies det Fé&. de GOUFIod, on Rosa Mateu va tenir * tuació com la de dissabte & que PGSCés una realitat consolidada en una actuació plena de lirisme, domirà absolut del timbre i poteTne» eJpaaoratnadeia cukuradeia noscontrolada, i acabant Ja primera part, tra ciutat, una orquestra i uns cors, en aquest cas, que compten amb un Ella gamntai m'antmd, ària de Doa públic qae els fa seus. Ei concert va Ci»&,deVerdiq«eMaïia»oVtífaacomençar amb l'obertura de Carmen íes va interpretar amb segeretatico* de Bizet, música coneguda, refinalor. da, transparent i sensual perescaJfar La segona part va entrar ami} I V 1K.

Uj,

T. M. S.

La pintura recent de Margarida Olivé, caracteritzada per la inclusió de roba de lli, té la voluntat - e n paraules de la mateixa autora- de "jugar amb les textures per aconseguir un tractament rústic i primitiu dels temes". A través de les sèries de bodegons de fruites, de temes egipcis o - m é s recentment- de campanars, i mitjançant una continguda paleta de colors terres i retalls vells de lli, Olivé aconsegueix interessants composicions que lliguen roba i pintura, una original "manera d'anar m é s enllà d e l c o l l a g e " , segons afirma l'autora.

Danésjordi "CIUTATS D'EUROPA"

ffPUAKPjENER MÚSICA Commd'Ohftm^f i Àries d'Òpera Qrq*t$trvSmfònm$otttCt$gtt SoSftes; Rosa Mateu, Daniel Alfonso i Marano Viíhiafcs Cor Aulos i Música Escènica de Barcelona Direcció: Jordi PkxoreHi Cor de Cambra del Monestir Direcció: Albert Santiago Direcció Generat Josep Ferré Lhc idia: Teatre-AudÍs>tL Wéí febrer

La pintura de Margarida Olivé arriba a Andorra

La pintora santeugatenca Margarida Olivé va inaugurar dimarts passat una exposició amb una selecció de les seves últimes obres a la localitat andorrana de Comú d'Encamp. Sota el nom de A través del temps, l'exposició recull vint-i-dos d e les pintures de l'artista, una mostra del seu treball pictòric d e l'últim any i mig, de la qual pot gaudir per primera vegada el públic d'Andorra.

- Quina Knia ha volgut seguir en el que es programa a la sala? - Crec que anem establint la línia de la galeria en funció de la pintura que hi anem exposant. Amb tot, el que programem correspon a la pintura que jo reconec, és a dir, la figurativa, en tots els seus vessants, des del més novell i contemporani a la part més clàssica i històrica. A més, a La Galeria hem apostat per artistes joves, tot i que això no vol dir que no haguem pogut fer petites introduccions de veterans. L'oferta que hi ha a Sant Cugat és bona, fins i tot podríem dir que abundant. Des que hem obert La Galeria hi ha hagut un creixement increïble del nombre d e sales. Això és bo, perquè vol dir que hi ha il·lusió i que hi ha interès. El que no sé és si aquí hi ha un esperit de guanyar-se la vida o més aviat d'il·lusió. D e totes maneres, aquesta il·lusió és el q u e busquem, perquè si no fos per la part comercial, alguns ni tan sols obriríem. I la il·lusió la tinc tant per la

bertura de Poeta y aldeano de Suppé, amb intervenció magnífica de la violoncel·lista, continuant amb ei cor de DOM Psscuakfc Donizetti, Chtinttrmnabik atu&trvim on, per primera vegada, el conjunt coral constituït per tres grups, va intervenir amb resultats molt plausibles, que van ser magnífics en et cor Vedi o el car dels jptanos d V/*WH«W* de Verdi o a Par-

xiconegut Va pansíem del Naàuo del mateix autor. Abans el tenor Daniel Alfonso havia interpretat l'Iria de WÍTïèerde Jules Massenet, Ponrqttoi me revaiïetf, amb el seu timbre kraassia, però trencat. La joia de & nit, sens dubte, erts va arribar de k veu de Rosa Mateua Tindràfíatm,étlbisaJkt, d'Antonftt Dvorali, un* extraordinària interpretació potent, de timbre rutt, una emissió precisa i fiato magistral. Finalment* bisos amb el Liüatmfét La Trovidta i una segona versió de La cahtnma...

del 24 de febrer al 14 de març

Cultura

Q S / C A N T O N S Divendres, 25 de febrer del 2000

r e p o r t a t g e

Els fongs o bolets tenen una funció dins la cadena tròfica del bosc, a més d'alimentar els humans. Els anys 3 0 venien micòlegs estrangers a Catalunya per estudiar-ne les espècies. Ara hi ha grans especialistes fent un treball poc reconegut.

Unes 5 0 0 espècies de bolets al bosc ric i divers "Aquella panera de boscos, de pins..." (S. Rusinol) M A R I A N C K I . A ROVIRA

- Sant Cugat Al d e p a r t a m e n t d e Botànica de la l ' B el catedràtic i m e m bre de l'I F C Xavier Llimona estudia i classifica fongs. Redactor de les e n t r a d e s d e la G F C , segueix amb la tasca que encara no s'ha acabat. - Collserola és molt rica, en tenim més de 500 espècies catal o g a d e s . E n s d e m a n à el rec o m p t e el d e p a r t a m e n t d e Medi Ambient i encara no està complet. A la Història Natural hi ha els més importants, uns 2.000, o sigui que a Espanya i Catalunya podem suposar q u e n'hi ha uns 3.000 de mida grossa. A m é s d e l s b o l e t s q u e es veuen pel bosc, sobretot a la tardor, n'hi ha molts més q u e no es p e r c e b e n , d i m i n u t s . N o m é s la lupa i el microscopi els descobreixen. El professor e m porta un tros d e b a s t ó i m e ' n mostra unes taques q u e en realitat són fongs. El bolet, en propietat, és la part esporífera de fongs s u p e riors o m a c r o m i c e t s , p e r ò el mot s'ha generalitzat. É s u n organisme complex: totes les hifes juntes fan el miceli, i la unió de l'arrel al fong és la micoriza.

- Ara fem la b a s e d e d a d e s , aquí n o m é s tinc el fitxer del 1985 i des d'aleshores ha canviat molt el q u e e n sabem. A cada revista (de la Societat Catalana de Mitologia) en publiq u e m 30 o 40 e s p è c i e s m é s . El d e s p a t x és petit, mancat d'espai per contenir tants estudis i dossiers. Sabers i coneixements per anar c o m p r e nent aquesta naturalesa que ens envolta i encara ens és misteriosa, q u e destruïm abans de conèixer. - L e s coses m é s interessants les he vist a la part soleia q u e mira a Barcelona, d a m u n t d e Pedralbes, hi ha notes perdudes a les meves llibretes. Rere can Caralleu i fins la carretera d e les A i g ü e s , a q u e l l b o s c s'hauria de conservar bé, no tocar-ne els arbres. Hi ha uns llorers molt vells amb uns bolets raríssims sobre l'escorça. Cultius. Parlem dels fongs que es cultiven. El xampinyó és un cas a part perquè no té micorizes. Per als rovellons, el q u e fan és v e n d r e el plançó de pi d e manera que hi neixin associats al miceli. Per a la tòfona la s e m b r a d a es fa a plançons d'alzina i roure. Els avellaners t a m b é agraden a les tòfones. Ara, experimentalment, es pot veure algun camp d'avellaners

d e

— d e soca més alta, més arbre q u e arbust— sembrat de llavors d e tòfona. Fong subterrani, d e la mena tuberal en forma d e tubercle, pot ser blanc, roig o negre. El preu, pels núvols. - Collserola és una reserva... Per allà el Casino de la Rabassada hi vam trobar el Myriostoma coliforme, q u e és molt rar. Hi ha una flora rica i s'ha beneficiat q u e és un lloc poc freqüentat. La tradició micòfaga (afició a menjar bolets) varia segons les zones i països, tot i que ara es va igualant. Russos i bascos ens a c o m p a n y e n , a m b els castellans. A Galícia n'hi ha poca tradició, potser per l'excés de pluges i p e r q u è la terra compacta no respira prou. A l'hivern en creixen poques espècies, alguns petits fongs a les soques d'alzines poden ser vistos pel c a m i n a n t bon o b servador. A racons humits i assolellats, dos bolets blancs perduts i solitaris. Sota terra les m e n e s hipogees van fent la seva via, inventant estratègies perquè els animals se'ls mengin i n'escampin les espores. La vida del bosc com un gran cercle on tot està relacionat i connectat, vegetals q u e fan la fotosíntesi, fulles

Hi ha bolets que només es poden veure amb una lupa que cauen i es podreixen fentsignificatius. El Parc de Collse aliment del sòl perquè puserola havia fet la denúncia i gui nodrir les arrels, tècniques va en fer la neteja : 65 camions per capturar i emmagatzemar de runa i 2,5 milions de cost. l'aigua, pèls a les fulles, punxes Els jutges van fent: obliguen per protegir-se, colors per criuna nena a viure a m b qui no dar l'atenció. vol i decreten que no hi ha cap responsable de l'incendi anunHi ha un bolet paràsit de soca ciat del Liceu. Els bombers haq u e no és gaire h a b i t u a l d e vien avisat... Hi havia probleveure. De color taronja preciós m e s per ampliar-lo i ara ja el quan és obert, si t'hi acostes fa t e n e n nou, pagat a m b molts una p u d o r q u e e m p e s t a . E s milions de diner públic. Tots una estratègia per atraure les els alts càrrecs amb grans sous, mosques i ser menjat i obtenir feliços. així l'escampada de les llavors. M ' h a n dit q u e hi havia un P e r fer-te passar u n a mica l'empipada per tants disbarats, meravellós bolet blau a Sant si no t e ' n pots anar a KulluorC u g a t i potser ja no s'hi farà suaq, sí q u e pots endinsar-te a m é s . E n s e g u i r e m la p i s t a la muntanya a veure si trobes mentre van passant coses... Un un pit-roig o fongs d e colors jutge va absoldre un ocupant bonics, ara q u e la neu d e les il·legal del bosc (a Horta-Guiflors del marfull s'ha començat nardó) que, a més d'altres desa obrir, alegrant aquesta Terra trosses, havia tallat 48 arbres. q u e no és nostra p e r q u è noLa magistratura considerà que, saltres som d'ella. com que n'hi ha molts, no són

cinema

La conversió de sant Tom Hanks ISABEL

Pel.tícula: IÓ mitta venk Director. Frank Darabont Actors: Tom Hanks, David Moïsc, Michacl Clarke Duncan Durada: 188 minats — .i

ui'ií^iiiilimiiM

La mitía verdef& referència; ftf c V lor de la terra de! corredor d e bt mort de la presó de Cold Motrataín, encara que pren un afefe nivell de significat que es descobreix al darrer moment de la peMfeufa. Un significat atorgat per l'autor del relat original, el prolífic Stephen King. Realista com Mistf% tefWfíttca com Elnspimdor? Aquestes tffi altre Stephen King, ei creador d'un conte sobre miracles i una conversió de connotacions quasi evangèliques, relacionats amb el condemnat Jack Goflfev (MX?), fet per Michael Clarke Duncan. Ateses aquestes característiques.

SAg£

la condemna de la pena de mon resta com una subtrama d'impOBància innegable però supedítada al misteri de Goffey. Això converteix a La mi/la verde en un gejrmàgran de les histories de sètmtrniMàaúiàtklsIimitsoiikiL·

guio adaptat que resulta i ble en detectar-se un defecte d'estructura. En tractar d e preservar d niisteri i començar a doaa|,j>íStesquanjaDortemm&d'unaiiaeï de projecció, khistrHia salat, seattse ona bona prepatado, &m «ü» vell eminentment realista *l sobrenatural. A més d'aquestes objeccions encara en queden més. Personatges. La majoria no estan dimensionats; la polarització entre bms \ daknís resulta massa extrema. Estem e n un conte i només així pot resultar ac-

cepafcie que quatre dels cinc guardians del corredor de la mort si~ gttíd tan irreprotxables. La part del lleó se l'enduen els secundaris (sempre els indispensables secundaris) que fan d e les seves i aconsegueixen captar l'interès per sobre dels protagonistes, com ara en el cas dels presoners Delacroix (Michael Jeter) o Pepper, El boig (Dean Stanton). Malgrat tot l'anterior, La mitía verek és interessant, fa de bon veure i té fragments extraordinaris, entre els quals destaca el primer miracle, els assaigs previs a cada execució a la cadira elèctrica i les tres execucions presentades. A més de tenir una posada en escena impecable, aquestes morts Justes són inesborrables. I encara es pot destacar un altre moment: ia sorpresa final. Un detall, aquest sí, digne de Stephen King.

Portes obertes a la música a Talleda L'Escola de Música Carme Talleda va iniciar dimecres passat unes jornades de portes obertes que culminaran dissabte amb un concert dels professors i la inauguració de la nova seu del centre. Durant les jornades, els alumnes interpretaran peces de tots els gèneres i estils. El piano va protagonitzar el concert de dimecres, mentre que aquesta tarda hi ha previst un recital d'acordió. / T M. S.

Cultura

ELS4CAIYIO>S Divendres, 25 de febrer del 2000

E x p o s i c i o n s

La ceràmica d'Elena Autors santcugatencs Vives i Eugènia Espín en la segona edició de a V Espai Gorina la 'BiennaP d'art jove

El 'Fiordoan' de Muguruza a la 'Nit dels cantautors' T. M. S. - Sant Cugat -

T O N I MONTENKGRO • Saat Cugat -

La segona edició de la itinerant Mostra d'Art Jove del Vallès Occidental Biennal VO té previst finalitzar l'estada a la Casa de Cultura de Sant Cugat div e n d r e s vinent. L'exposició, que va ser inaugurada per l'alcalde Lluís Recoder el dia catorze passat, presenta en aquesta edició les obres d'un total d'onze artistes joves, amb la particularitat que set

aquest cas des de l'escultura a la instal·lació fotogràfica, passant per la pintura i el vitrall. Els artistes Ignasi Albors, Francesca Batlle, Maria Fabre, Aina Ferrando, Carme Gómez, Baltasar Sanmartí i Cèlia Serra són els set santcugatencs que exposen algunes de les seves obres a la Biennal VO. En paraules de Lluís Recoder, l'exposició constitueix "una significativa mostra de l'obra dels artistes joves del Vallès, e n t r e els mmmmm<q u a l s hi ha u n Éiliisillfii nombre important de santcugatencs", fet que dóna una idea, segons Recoder, de la "vitalitat artística" de la ciutat. La mostra, en què intervenen artistes de temes i estils d'allò més variats i heterodoxos i q u e compta a m b majoria de presència femenina, finalitzarà el proper quinze de maig a la localitat de Barberà del Vallès.

La 'Biennal VO' presenta Pobra d'onze joves

artistes vallesans

'í.a unió deh elements' és el nom de l'exposició de ceràmica FOTO: X. L. T. M. S.

materials, m e n t r e Vives, a m b

- Sant Cagat -

u n estil més pictòric, opta per

L'Espai Gorina inaugura avui una mostra de ceràmica de les artistes Elena Vives i Eugènia Espín. Tot i comptant amb un n e x e d ' u n i ó , com són ara els

jugar amb figuració i abstracció, Espín es decanta per un estil més connectat amb la realitat, buscant en les seves obres, plafons i escultures, la utilitat decorativa de l'expressió artística.

M ú s i c a

d'ells són artistes que desenvolupen la seva activitat a Sant Cugat. La Mostra, que passarà per un total de quinze municipis del Vallès Occidental, va iniciar-se el maig de l'any passat, i està destinada a difondre l'obra d'artistes joves en les seves diferents disciplines plàstiques, en

L'acordionista i cantautor basc Xabier Muguruza interpretarà demà a la Casa de Cultura composicions del seu darrer disc, Fiordoan, un treball en què recull les lletres de diversos escriptors i músics bascos, com ara Bernardo Atxaga, Irïaqui Irazu o Xabier Lete, així com textos propis. El concert, emmarcat en el cicle La nit dels cantautors, forma part de la gira de presentació del quart disc de Muguruza, que compta amb un grup anomenat Joxe Ripiau i que col·labora assíduament en els recitals de Bernardo Atxaga. Xabier Muguruza ha participat en nombrosos projectes musicals, tant en el món del rock com en el de la cançó d'autor, amb grups com Kortatu o Zarama. Germà de dos dels components de Negu Gorriak, conrea la literatura juvenil i els relats, i ha participat recentment en l'homen a t g e q u e artistes com Kiko V e n e n o , L u z Casal o L u i s Eduardo Aute van retre a la figura del músic Jackson Browne.

P o e s i a

ESFERA D'ART ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS Obertures i /iries d'òpera formaven el programa FOTO: K. FARINYES

UOSSC torna amb èxit a P Auditori Tres bisos i uns p r o l o n g a t s aplaudiments van constituir la reacció final del públic a l'actuació que va dur a terme l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat dissabte passat al Teatre-Auditori de Sant Cugat. El concert, dirigit per Josep Ferré i en què van intervenir els solistes Rosa Mateu, Daniel Alfonso i Mariano Vifíuales, així com també el Cor Autos, el Cor de Cambra del Monestir i el de Música Escènica de Barcelona,

va dedicar-se a fer un repàs per algunes de les més populars peces de la història de l'òpera. Obertures com les de Carmen o Naburo i àries com Una furtiva lagrima d'Elixir d'amore o Ella Giammi m'amo de Don Cario van captivar un públic que es va mostrar especialment emocionat durant la intervenció de Rosa Mateu en l'ària Cançó de la lluna d e D v o r a k . / T. M. (SANT CUGAT)

'Poesia-cava' e's el cicle t/e poesia de Pentagrama FOTO: E. EAR/XYES

Recital de d'autors catalans a Valldoreix L'obra existencial i picassiana de Josep Palau i Fabre. la renovació poètica en el quotidià de Vicent Andrés i Estellés i cl realisme social de Josep Agustín Goytisolo van ser els temes centrals de l'espectacle que, sota cl nom de Poesia-cava, va presentar diumenge passat la companyia P e n t a g r a m a al Casal de Cultura de Valldoreix. Versos de tots tres poetes -"una mostra de diferents registres, temàtiques i veus de la poesia d'autors ca-

talans", segons l'actor Eduard Araujo-van servir per construir una hora de poesia, "de paraula ben dita", amb la voluntat de "fer gaudir la gent amb la lectura de poesia" fora d'allò que s'acostuma a fer en els recitals de poemes. Segons Araujo, que va posar veu als poemes, les variacions jazzístiques del pianista Eric Xírinachs van enriquir un espectacle "dur, despullat i amb els mínims elements". / T. M. ( V A I . U X ) R K I X )

' Aprenentatge de totes les tècniques Iniciació al dibuix i a la composició Preparació proves accés a Belles Arts

NENS - Classes de plàstica per a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys • Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra HORARIS Matin*: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardes: de dilluns a dijous de 17 a 21 h Divendres tancat (depenent de cursos específics)

C/ Sant Ramon, 21 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 91 44

EISÍ CANTONS

Comarca

Diu m/n •:, J5 tir febrer //el Jík'O

* U

C i u t a t

9 8 0 pacients inicien tractaments antidroga La cinquantena d'ambulatoris adscrits a la Xarxa d'Atenció LI Ics 1 )rogodcpendèncics ( XAI)) van a t e n d r e , durant cl 199K. mes de ''fill pacients del \allès Oei.iilcnt.il per iniciar algun tractament antidroga. Aquests centres \.m donar servei a mes d' 1 1 .07N persones, de les (|uals 1.552 \ a n ser donades d'alta amb una mit|ana d'estada de 1(1 dies. I, alcohol va ser la causa que \a propiciar la majoria dels ingressos dels pacients del Maresme atès que més de la meitat tic les 9<S5 p e r s o n e s d ' a q u e s t a c o m a r c a q u e van adreçar-se a alguns dels centres de la XAI), concretament 507. ho van t'er per lluitar en contra tic la seva addicció a aquesta droga. L'heroïna va ser la causa de 502 ingressos, la cocaïna de 11 5. el niiiiitibh de 22 i el tabac de 15. La resta de les 26 persones que van iniciar algun tractament durant el l'WK ho van t'er per aturar la seva addicció

S a b a d e l l

a alguna de les altres drogues que existeix al mercat. A tot Catalunya, els percentatges segueixen aquesta mateixa tendència. L'heroïna va ser la causa que va propiciar el 54.8 per cent dels ingressos, l'alcohol ho va ser en cl 40,8 per cent dels pacients, la cocaïna en l'I 1,9 per cent, cl tabac en el 5.8 per cent. els dcnv ats del ainntibh en el ,i,2 per cent i les altres drogues en el , \ 5 per cent dels casos. Kntre els anys l'WI i l l W8, un total de 71.578 persones han iniciat un tractament ambulatori per aturar la seva d e p e n d è n c i a a alguna substància estupefaent. Segons dades facilitades pel D e p a r t a m e n t de Sanitat, 30.469 persones han ingressat en algun d'aquests ambulatoris per acabar amb la seva addicció a l'alcohol, 2.649 per heroïna, 5.391 per cocaïna. 5.220 pel tabac, 1805 pacients per consumir derivats del cannabis. /Intra-ACN

C i u t a t s

Uii organisme autònom gestionarà la ràdio municipal

Premis de l'Institut d'Estudis Catalans

l n organisme autònom gestionarà la futura ràdio municipal de Sabadell, segons l'acord que s'ha pres al plenari de l'Ajuntament. Aquesta ha estat una tic Ics condicions imposades per la Direcció Ceneral de Radiodifusió i Televisió per poder continuar endavant amb l'expedient de concessió de llicència de la nova emissora. Així mateix. l'Ajuntament procedirà a l'elaboració dels estatuts reguladors del nou ens públic per a la seva posterior aprovació i publicació. Paral·lelament a aquests tràmits administratius. la corporació sabadellenca treballa en la constitució del Consell Consultiu de l'emissora, que tindrà, entre d'altres, la funció d'aportar elements per a la fixació de prioritats en relació amb la programació de la ràdio i definir quin ha de ser el model que la ciutat vol. /Intra-ACN

Cinquanta-sis treballs de les comarques barcelonines opten a diversos dels vint-i-sis premis q u e e n g u a n y a t o r g a r à l'Institut d ' E s t u d i s Catalans (IEC) per promoure l'alta investigació científica dels principals e l e m e n t s de la cultura catalana. Kls treballs presentats tracten disciplines tan diverses com la gramàtica, la geografia, el dret, la sociolingüística la (mímica, l'urbanisme, l'ecologia o la biologia, entre d'altres. L'IEC atorgarà enguany quinze premis relacionats amb la ciència, la història, la llengua o la literatura amb una dotació total de gairebé 23 milions de pessetes. Amb aquestes convocatòries anuals l'IEC vol promoure l'alta investigació científica dels principals elements de la cultura catalana. /Intra-ACN

J'/mi C,{i</>,irt. president del tvnsell exenitiit de l'òrgan turístic bairelonidurant

In rodet de premin Fot/r. L·itni-AC.S

Turisme Barcelona acorda amb el Vallès Occidental i Oriental augmentar el nombre de llits El consorci Turisme de Barcelona té prev ist augmentar la capacitat hotelera de la capital catalana fins a 90.000 llits amb el suport dels hotels de les comarques del Maresme, Garraf, Vallès Occidental i Vallès Oriental, segons ha manifestat avui Joan G a s p a r t , p r e s i d e n t del Consell Executiu de l'òrgan turístic barceloní. Gaspart ha presentat aquesta setmana les xifres d ' o c u p a c i ó a la c a p i t a l catalana durant l'any 1999: el nombre de turistes va augmentar l'any passat un 5,8 per cent respecte del 1998. El consorci Turisme de Barcelona ha iniciat contactes amb els hotelers de les comarques frontereres amb la capital per tal d'augmentar cl nombre de llits disponibles. Segons Joan Gaspart, l'objectiu és disposar de la capacitat suficient "perq u è cap congrés o e s d e v e n i ment es deixi de celebrar a Barcelona per motiu de falta de llits". De fet. ara fa pocs dics Turisme de Barcelona va arribar a un acord amb els hotelers d e l M a r e s m e p e r tal q u e aquests posin a disposició del consorci 10.000 dels 30.000 llits de la comarca. L'acord no inclou els mesos de juliol i agost, ja que aquests són, segons Joan Gaspart, els de menys activitat congressual i firal a Barcelona. El president executiu del consorci ha dit que aviat se signarà

també un acord similar al del Maresme amb els hotelers del Garraf, el Vallès Occidental i el Vallès O r i e n t a l . L'acord a m b aquestes tres comarques permetrà a la capital augmentar fins a 90.000 els 30.000 llits existents a Barcelona ciutat. Segons Joan Gaspart, la capacitat hotelera de Barcelona i rodalia és suficient

El nombre de turistes de Barcelona va augmentar l'any passat un 5,8 per cent respecte del 1998

per evitar q u e els congressos s'en vagin a altres c i u t a t s . " Q u a n Barcelona perd algun congrés no és per falta de places hoteleres sinó per falta de llocs on fer el congrés", ha dit Gaspart, q u e espera q u e a m b la inauguració el mes de març vinent del Palau de Congressos de Catalunya aquesta qüestió quedi resolta. Pel president executiu del consorci, l'expansió cap a les comarques veïnes de la capital és important, ja que tot i que Barcelona "ha d'intentar tenir activitat dins la mateixa ciutat, no seria intel·ligent deixar d'aprofitar els llits de la rodalia si es necessiten".

Els a c o r d s a m b els s e c t o r s econòmics de les comarques pròximes a Barcelona no es limitarà només als llits. Turisme de Barcelona té previst iniciar programes musicals i gastronòmics per atraure més turisme. Dins d'aquests programes, especialment dins del gastronòmic, també es comptarà amb la col·laboració d'establiments i restaurants pròxims a la capital. A banda de l'anunci de l'augm e n t d e llits a m b els acords amb les comarques frontereres, Turisme de Barcelona també ha presentat avui les xifres d'ocupació i visites corresponents a l'any 1999. L'any passat el nombre de turistes va superar els 3,1 milions de persones, xifra que representa un increment del 5,2 per cent respecte al 1998. Pel que fa al nombre de pernoctacions, van superar els 7,5 milions d e nits, xifra q u e suposa un a u g m e n t del dos per cent r e s p e c t e a l'any anterior. El nombre de llits va créixer l'any passat a un ritme moderat i s'ha situat actualment en un total de 30.000 places. Quant als motius de les visites, el principal va ser el vacacional, tot i que durant el 1999 també van prendre força les visites per congressos i fires. Finalment, pel que fa a la procedència van destacar molt les visites fetes per ciutadans de l'Estat espanyol i de la Gran Bretanya./Intra-ACN

ELS4CANTONS Divendns, 25 dtfebttr del' 2úiW

CICLE DE CONFERENCIES:

TALlllf¥A AJL Ql

ssasses,

JL càrrec catedràtic

per la UB. '1;N|

Dimarts, 2w$e f c f p r a

A la CaÉÈde

de St. Cugat.

Organitza: CDC-St. Cugat del Vallès

Les propostes dels socialistes per Espanya Intervindran

JORDI MENÉNDEZ

JOAN MARCET Dijous 2 de març a les 20 hores a la plaça del Celler (local del PSC)

PSC

psc-J»soe

EIS4CANTONS

els4cantons@totsantcugÍt.com

"el diari de Sant Cugat"

-ç

f,-i>

J^Z

EIS 4 CANTONS

bmiiobiKària Divnu/res. _>$,/, frl·irrr/rl

JiVi

ALQUILER • Gran cartera Pisos desde 90.000 hasta 250.000 ptas. Casas desde 110.000 hasta 1.000.000 ptas. P. EJEMPLO: Pla del Vinyet. Nuevo, 4 hab., 2 b., amueblado, calefac. y pàrking opcional . . .115.000

ALQUILER • Piso nuevo z. Monasterio Superfície 80 m2, 2 habitaciones dobles, baho completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural y suministros contratados.

Alquiler: 70.000 ptas.

VENTA • Pisos desde 17 hasta 91 M. Obra nueva desde 19,8 M. P. EJEMPLO: Estación. 92 m2, 3 hab., cocina + lavadero, zona tranquila, sol y calefacción. . . .21.5 M • Sant Cugat, Valldoreix, Mira-sol y la Floresta Gran cartera de torres adosadas y unifamiliares en proyecto, obra nueva y 2a mano, desde 28.5 hasta 195 M. üCONSÚLTENOSÜ

P I S O S EN V E N T A • Z.Torreblanca. Sup. -íb ri2. 4 ju-m,. 2 ;arios, calefacción a gas, ascensor. 4 m2 de balcón, pàrking (u:;innal 19 M • Z. Centro. Sup.139 m2, 4 doni., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero. terraza 9 m2, 1 pi. pàrking. Estado impecable 26.5 M • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm.. 2 b.. calefacción a gas, ascensor, sal.-iomedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable 43.5 M

TORRES A D O S A D A S EN VENTA • Z. Can Gatxet. Sup. 200 m2. 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2 48 M • Z. El Colomer. Sup. 13ó m2, 3 dorm., baho, aseo, calefacción a gas. estudio 20 m2, cocina-office, sal.romedor 26 m2 y jardin privado 48 M - -

^ • • • • • ms^mum m im.·m * ALQUILER • A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucna luz y sol 123.000 '+ gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., b. comp., aseo c/ducha y caíef. Mucno so1, y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 d o r m . , c o m . - s a l . , 2 b. c o m p . , amp. t r z a . , z. c o m . c / p i s c . Perf. estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar.. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina28.350.O0O • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. refo/m., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23.000.000 • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, bano, aseo. Mucho sol 37.750.000

"isr,

• Can Trabal. Casa individual, 2 habitaciones, comedor con chimenea, cocina y bano. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servicios de alta 14 M • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia 17 M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calíficación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-offke, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef.. pàrking 125.000 ptas./mes • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., sal.-com. 30 m2, coc.-off., bano completo y aseo., calef., jardin priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta 130.000 ptas./mes • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero 150.000 ptas./mes

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Baho . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

• Junto Mercado. Centro, àtico dúplex nuevo, magnífica terraza, vistas, m. sol, estado y situación inmejorable, 3 hab. + est., 2 b. + aseo, sala indp., acab. l a edad.43.950.000 (264.144,81 euros) • Ctra. Cerdanyola. Para entrar a vivir, gran terraza. 80 m2, parquet, carp. aluminio, cocina y banos nuevos. En perfecto estado 27.450.000. (166.977,82 euros) • Àtico dúplex. 200 m2, 5 hab., 2 b. comp., aseo, amp. sal.-com., coc-of. Perf. orient, y s i t , z. com. c/piscina, acab. lujo, trza.60 m2, solàrium 100 m2 67.000.000 (402.678,10 euros) • Pla del Vinyet. Gran piso, 4 hab., aseo, coc-of., todo exterior.46.990.000 (euros 282.415,58) • La Floresta. PI. Centro. Magnifica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, 4/5 hab., 3 banos, cocina-office, calefacción, gran piscina. Vèalo 57.750.000 (347.084,49 euros) • Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados calidad, jardin, pi. pk desde . . 39.150.000 • Av. Lluís Companys. 3r piso, 70 m2, 3 hab., b., salón, cocina, ascensor 21.750.000 • Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar 17.500.000

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

Rbta. del Celler. 2 • Tet. «93 589 OO 66

PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 mZ, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) , piscina • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c.) UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.)

19.000.000 35.000.000 60.000.000 44.000.000 75.000.000 35.000.000 55.000.000 65.000.000 89.250.000 160.000.000

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardin • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.20 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin

tmMmmmmmm®M,mmmmMmmmMMMmmm

• Tet. »3 675 ÍO lO

VENTA • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 plazas pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta l a : 1 suite, 2 habitaciones, y baho. Planta 2 a : estudio, solàrium y excefentes vistas. Decoración y muebles a medida • Nueva promoción: "Les casetes de Can Ravella" Casas adosadas de 270 a 300 m2, en tres plantas desde

65.000 80.000 90.000 300.000

VENDES

57 M

• • • • •

Golf. Pis 70 m2, 2 dorm., 2 banys, pàrquing i traster Àtic. Z. Estació. Reformat, 110 m2, terrassa 18 m2, 3 dorm. i est. Bona orientació Baixos amb jardí. Parc Central. 100 m2, 120 m2 de jardí, piscina i pàrquing Torre Valldoreix. Nova, solar 600 m2, vivenda 315 m2 Torre Golf. 1300 m2 i vivenda 420 m2

36.5 M 38.5 M 52 M 82 M 180 M

59 M

A L . Q U I L E R (gastos comunidad incluidos) • Atico en Parc Central. 3 hab., 2 banos, parquet, calefacción, aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina 185.000 • Piso c/ Vallès. 3 habitaciones y bano 65.000 • Piso c/ Xerric. 4 habitaciones, 2 banos y calefacción . . .95.000

LLOGUERS • Adossada Can Picanyol.240 m2, jardí, 3 dorm., 2 banys, est., 2 pi pàrquing i piscina • Valldoreix. 740 m2, 2000 m2, piscina 5 dorm. (2 suites), piscina i gimnàs

250.000 1 M

H E R

I M D E S A

F I N B; Q U E S

PISOS • Rubí-Ca n'OrioL Ref. 1527. Piso 84 m2, 3 hab., 2 dobles, baho y codna imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12.000.000 • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bano, a. y coc. origen. Ideal parejas. 10.000.000 • Rubí-Can Fatjó. Piso 80 m2, 3 hab., bano y cocina imp. , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21.000.000 • Rubí-Nueva promoción Z. Mercado. Pisos 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y trastero, muy soleado. Acabados de primera calidad. Ultimos pisos a la venta desde 17.520.000 CASAS Y TORRES • Rubi-Ref. 2155. Casa 60 m2, bano y cocina imp. Parcela llana 900 m2. Infórmese 18.500.000 • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Ultimas casas desde. . . .33. 500.000 Cerva«t«s, &a. Rubí •

Tet, 9 3 6 9 7 4 5

VENTAS • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suite con bafiera hidromasaje), bano con ducha, aseo, sal.com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buhardilla 30 m2 con chimenea, terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semiamueblada 56.650 M • C/ Mariné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 banos, aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comun. Comp. reformado, alarma, pers. eléct., parquet, aire acond. en sal.-com. . . .60 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet aire acond. en salón-comedor 67 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. . .105 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1 700 m2 no M

Octavià. « • Tel. 93 675 43 0 2 - 93 674 S? 04

N PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b„ calef. radiad., ascensor, gas natural. Ocupación inmediata 18.200.000 • 897 -Av. Lluís Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext), 1 b„ ascensor, soleado . . . .19.500.000 • 923 - Pla del Vinyet 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc. com. Solo estrenado 33.600.000 • 785. Z, Golf. SaL-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2, 1 pk, trast., jardín com. . .34.500.000 TORRES ADOSADAS • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c, sal.-comedor, cocina, 3 hab., 3 banos, aseo, estudio c/bafio y terraza, calefacción, etc 53.0O0.OO0 • 921 - Z. P. Central. Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast., saL-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable 63.000.000 Av. Lluïs Companys, 8 • Tel. 9 3 « 7 5

F I

- 93

589

VENDES • Parc Central. Pis 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrassa. P-2953

38.300.000

• Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office. P-2884

29.700.000

• Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics

Des de 34.400.000

• Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office. P-2884

29.700.000

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834

24.000.000

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970

45.000.000

• Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pl.C-943 . .60.000.000

iüisi:de mmmïmm:xm.mmmmrmm<im I N M A

LLOGUERS • Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat indosa) • Pis a prop estació. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció

75.000 90.000

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic. A prop estació. 3 hab., bany, terrassa, calefacció, reformat 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

VENDES • Pis cèntric. 4 dorm., bany, lavabo, ascensor, vistes Tibidabo, reformat 23 M • Pis cèntric. 140 m2, 4 dorm., 2 banys, saló 32 m2, gran terrassa, ascensor, pàrq. Impecable . . . 41 M • Pis. z. Pla del Vinyet. 230 m2, saló 40 m2, 4 dorm., 2 b., terr. Mançarda, pk, traster, piscina. . . 75 M • Adossada z. Sant Domènec. 4 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2, pàrquing (2 c.) . . 39.9 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster.... 65 M • Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix. Z. estació, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys, calefacció gas. Bon estat 64 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suittes), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric Z. Creu Roja, 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex, lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones. VENDA o LLOGUER.

Valldoreix. 6 0 • Tel. 9 3 6 7 4 67 I S - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

F I

N NUEVA

D E N T E

I M M O B .

PROMOCIÓN

• J u n t o FGC • Pisos y à t i c o s • 2 y 3 hab. + estudio • A c a b a d o s de 1 ' c a l i d a d

DESDE 20.720.000 ptas. litm É 2 a Í W « * M o m , B : l : : * . T í M * : J 9 3 :«7:5.::18

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57.800.000 • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72.000.000 • Piso frente Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28.500.000 • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40.950.000 • Àtico tríptex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, tFast, z. comunitària c/piscina 84.900.000 Ptaca Octavià. 4 • 9 3

S . L .

589

54 54 •

674

LLOGUERS • Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estació 69.000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets

55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, terrassa

65.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

VENTA • Z. Centro-Estación. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., baüo + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estación. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas)

ESTABLECIMIENTOS

Av. Lluís Companys, 22 • T e l . 93 674 14 9 1 - 93 674 1 4 9 2 F I

A L L

•VlimiM.mmm.

S (entrada »e*Oi-. Murillo, a*í * Tel. 9 3 6 7 4 8 » OI.

D '

VENTAS

LLOGUERS

• Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bano + aseo, cocina espaciosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir 38.5 M • Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 banos, parió interior 65 M • Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona 68 M

Rambla M. Cínto Verdaguer,

1 9 . Valldoreix * Tel. 9 3

589 35

PISOS • Rbla. del Celler. 41. 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Favi. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opcional) 125.000 CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 LOCALS • Av. Francesc Macià. 55 m2, ideal per a negoci. iPsassatae d e l C e U e t v s / n

» 9:3 5 8 9 : 4 9

A - Empresa germano espaüota de Servkhs InmobiUaríos •

VENDES • • • • •

• Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

Ref. 135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses Ref. 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa Ref. 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació Ref. 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing Ref. 155. Torre amb piscina. 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

73 M 30 M 17,5 M 45 M .42 M

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estació, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes./mes

Dr. Murillo. 6 . Sant Cimat « Tel. 9 3 6 7 5 6 2 75

TEKEMOS LA VIVIENDA A SU MEMDA ;Qué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra setección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento pereonalvtado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Tones, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. iNuestros clientes? Muttinacionales, Entidades financieras y Consulados. jldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, itatiano, catalàn y castellano. HEMOS ALOMDO A MAS DE 100 FAMfUAS BORANJERAS A SANT CUGAT

Beltran i Rózoide. 8 . Barcelona » Tel. 9 3 204 5 5 20

Sahit

H S / C A N T O N S Divendres, 25 de febrer del 2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA Fisioteràpia

Laboratoris

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, fiatc, Asisa. C/Vi8a,49. « 9 3 674 48 72

LABORATORI DR. ECKEVARME

Centre de Rehabilitació SUSANA NtCOLETTJ Sant Antoni, 74. « 9 3 6 7 4 74 37

Geriatria

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas, M. Flatc, Prevtasa., Mútua HGC. Urg. 24 h, domicffl.

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, •CANGURS" avis i nens, corrtroí de malalts, ajuda a latar,trastorns especials. Sal í i reserves a domicü. Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. «935893967

DraMOríTSEMWTOARRIGA Metoadecapça*ra.VisftsSaoorricil)-mutue5 Major, 36,2n. « 9 3 6 7 4 0025

Dietètica-Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica Dillluns, dirriecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes. 5.1r 3a.

T E L E ASSIS. I N P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senztH, ràpid, segur í de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r A. «935893967

« 9 3 5896483

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N CIA i L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita fíabasa Hostench. Col: t5.097 Rbla RibataJlada, 20,1r3a' « 9 3 674 7 2 1 6

Infermeria Ecomedicina AYUR PI Ajuntament Naturopalia y masaje terapèutica

« 93 675 63 39

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia generat, imptentología, protests, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca. 2-8,2a, 11. « 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria. 9. 1r2a. « 9 3 589 7 0 4 0

« 9 3 674 63 29

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Ftosano Sagama • Dra. Llum García Consultoris Edttici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp. 8-9. » 9 3 589 4 3 57 « 9 3 589 4 3 5 8

« 9 3 5 8 9 3 9 26 «609 331080

C E N T R E SANITARI C A N M O R A Servei d'infermeria a domicili tors els dies de l'any. « 9 3 5 8 9 4 3 44 « 6 0 9 3 4 3 3 44

CLÍNICA ORTODÒNCIA i DK9FUNCIÓ T E M P O R O MANDIBULAR Av Torre Blanca. 2-fl, 2n A. despatx 6. 35890396 « 6752212

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21 « 9 3 589 5 1 0 6

DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. « 93 «74 8 6 53 « 93 418 4 8 48

DR FERRAN FERRAN VftA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medífiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 93 675 48 53

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a. « 9 3 674 72 16 AÏNA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av Torre Slanca, 2-8. 3r pis. « 93 589 35 48 « 6 4 9 9 3 59 3 7

INSTITUT P S I C O M È D I C SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 589 3 7 6 7

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 15 2 6 « 9 3 6 7 4 01 4 7

EVA M ' de LA PENA Logopeda infantil

SÍLVIA LLUMA: Psicòloga infantojuveriil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Tocoginecologia- 0 bstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av Catalunya, 2 1 , 4t 1a. « 93 589 4 8 08 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatra V'taltcio Salud Mapfre. Endavallada. 21. 1r. « 9 3 589 2 9 9 5 « 93 674 20 79

DRA. MILAGRQS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125,1r2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

Traumatologia

CLÍNICA DENTAL M A J O R PI. Unió, 3, 2n ta. tU. Companys/Colom) « 9 3 674 72 4 0

J O S E P M . FREIXEOES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. » 93 589 6 3 13 « 6 2 9 16 9 5 3 6

JOSEP D O M I N G O P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Pollclínlc Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88

DRA. M. J A U M E SAURA Clinca dental. Dl a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, baixos « 9 3 674 2 3 3 5

CENTRE SANITARI C A N M O R A Servei d'infermeria a domicili tots els dies de t'any. « 9 3 589 4 3 4 4 « 6 0 9 34 3 3 44

DR. F E R M Í N A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatolàgica. Hores convingudes. Girona, 2 1 , 1r 3a. » 93 674 4 3 46 « 9 3 5 8 9 0 5 34

Què és la vigorèxia

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròlecj

Otorinolaringòleg

< » » * *> * » •< « « « * « * * * « (

Consell de la setmana:

INTEGRAL

N E N I ADOLESCENT

Aifía

Oftalmologia

OERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS S L Atenció a persones grans on el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i ahree recursos. Infermeria, Formació: Cl Àngel Guimerà, 3. « 9 3 «74 08 04

C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. *r 9 3 674 15 2 6

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, togopèrja. Plaça Dr. Galtes, 5,2n 3a. « 9 3 589 4 0 5 1

« 9 3 589 6 0 55.

DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia genera], aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanlta». Av. Torre Blanca, 2-8, 2n, A1.

Consult. Centre Mèdic

CENTRE D ' A T E N C I Ó

Psicologia-Psiquiatria

Santiago Rusinol, 17, baixos.

Cirurgia

« 93 589 47 00

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L O Ú Major, 23 - 25.1r 3a « 9 3 675 6 4 77

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

NATUROPATÍA

MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA IRIDOLOGÍA

Ayw

imiento Tel. 93 675 63 39

SERVEI D'INFtRMERIA ; M TOTS ELS DIES DE L'ANY

Aquest terme defineix una nova malaltia mental, descoberta pel psiquiatre G. Pope de la facultat de Medicina de Harvard, coneguda també com a dismòrfia muscular. Consisteix en una preocupació excessiva i malaltissa per la pròpia imatge, com també ho són l'anorèxia, bulímia o dismòrfia corporal (aquesta més antiga segons la qual es troba una part del cos exagerada, ja sigui per excés o per defecte). Els vigorèctics, al contrari que els anorèctics, es veuen excessivament prims, encara que tinguin un cos molt musculós, i per això intenten guanyar volum i passen hores i hores af gimnàs i segueixen una dieta específica que els fa augmentar la massa muscular. Es calcula que entre ets 500.000 i 1.000.000 de persones pateixen vigorèxia a tot el món i pot ser revelador el fet que en els últims deu anys el nombre d'homes inscrits en els gimnasos hagi augmentat en un 30%. Ja no són només tes dones les que volen seguir el nou model de vida imposat en els països desenvolupats, on, per aconseguir èxit a ía vida es necessita tenir un bon físic, ara també ets homes segueixen el "culte ai cos", i un d'aquests estereotips podria ser et noi típus Calvin Klein: ait, esvelt, prim

però corpulent. També aquest sexe ha perdut el pudor al moment de passar pei quiròfan per sotmetre's a operacions de cirurgia plàstica, que ja entre el 1994 i 1996 van augmentar en un 20%, segons l'Acadèmia Americana de Cirurgia Plàstica. I seguint aquesta línia, malauradament, es percep un increment important en els casos d'homes afectats per anorèxia i bulímia. En la vigorèxia hi ha més risc de patir ansietat i depressió, i d'abusar d'algunes substàncies perjudicials per a la salut. Així doncs, mentre les persones anorèctiques o bülírruques consumeixen laxants, diürètkrs o s'enganxen a certes drogues, com l'alcohol, els vigorèctics solen consumir hormones t aaabolitzants esteroïdeus. L'origen d'aquesta malaltia se centra en dos vessants: el psicològic (problemes d'autoestima, atenció exagerada al físic) i el biològic (per predisposició genètica a patir algun trastorn mental o a cert desequilibri en els neurotransmissors cerebrals). Els pacients d'aquest últim cas poden tractar-se amb els últims fàrmacs, com el Prozac i altres antidepressius, però com que la resposta no sempre és la mateixa, de vegades es fa necessari un recolzament, com ara la psicoteràpia, entfe altres tractaments.

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

CLÍNICA DENTAL V

SERVEI A D O M I C I L I D ' I N F E R M E R I A

Si vol anunciar-se en aquesta secció,

Major, 2 3 - 2 5 , l e r 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4

Sant Cugat

HOMEOPATIA

truqui'ns

DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

al telèfon

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er3a Tel. 93 674 72 16

Estètica

H S / C A N T O N S Divendres, 25 defebrer del 2000

Estètica i Bellesa

NOVETAT: EXTENSIONS Melena exlrallarga en unes hores 100% cabells naturals

Els homes d'avui

L'home actual no vol perdre l'oportunitat que li ofereix la cosmètica, però no ens enganyem, a qui no li atrau agradar als altres, i sobretot a si mateix... L'oferta de productes de bellesa masculins augmenta anualment per satisfer una demanda creixent. Això sí, potser les úniques condicions que demanen són que siguin fàcils d'aplicar, ràpids i eficaços, ja que a diferència d'algunes dones, no estan disposats a passar-se hores i hores davant del mirall.

ToT CAbEll

QM^ÍX^O^CÍ

Tot pel teu cabell lot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

Tel. 93 589 46 51

l'article:

9 3 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA PELL La pell de l'home és més espessa, elàstica i ferma que la de la dona i envelleix més lentament que la femenina. Tot i aixi convé no descurar-se ja que, et temps i els efectes de l'afaitat tard o d'hora es deixaran notar. L'afaitat diari acaba per sensibHítzar fins i tot la pell més resistent, per això s'han creat unes Unies d'afaitats tractants, equilibrants i altament refrescants. Si bé el nostre país semblava no reaccionar ais reclams cosmètics masculins, sí que s'adverteix un canvi en els hàbits i ara entre els més joves ha augmentat el consum de cremes hidratants, per exemple. Els resulta especialment còmode l'ús de sabons i màscares que netegen i preparen la pell per al posterior afaitat. Les cremes hidratants se solen posar al matí i a la nit i algunes actuen de protector i nodridor alhora. Però com que no serveix de res hidratar si no es neteja la pell convenientment, s'han de combinar els sabons i gels facials amb les cremes exfoliants. Aquestes últimes s'apliquen un cop per setmana. Hi ha, a més a més, cremes regeneradores t reparadores, una per al contorn d'ulls, que a més de protegir té uns efectes descongestionants, proporcionant una frescor immediata. Aquests últims són especialment eficaços per als que treballen amb ordinador, ja que proporcionen un descans ab utts.

L'AFAITAT L'ús de la màquina elèctrica s'aconsella per als homes que tenen poca barba i una pell resistent Resulta mott còmode en els viatges però cap al tard es necessita una segona passada. Quan s'empra ta fuita d'afaitar s'ha de preparar la pell alhora per estovar el pèl. i una bona manera de fer-ho és humitejant ta tovallola amb aigua molt calenta i mantenir-la sobre la cara uns segons. El procés habitual és estendre la crema o escuma d'afaitar amb un massatge suau, deixant-lo actuar uns minuts i passant-hi la fulla, sempre en et sentit en què creix la barba. En acabar s'aconsella reparar l'agressivitat d'aquest, estenent el producte que més s'adapti a cada tipus de pell: • La pell sensible necessita un bàlsam per reparar la capa àcida de ta pell danyada per l'agressivitat de t'afaitat. • La pell grassa exigeix una loció astringent que netegi i tanqui els porus. • La peti seca necessita una loció o bàlsam hidratant que li aporti humitat i nutrients que no té. En el cas de patir acne t'afaitat perjudicarà més encara ta pell ja que ta fulla d'afaitar talla ets caps dels grans, provocant una-disgregació de les bactèries i fa que els porus quedin oberts i indefensos a l'actíó d'aquestes. En aquests casos sempre és recomanable seguir una d'teta com més sana millor i una higiene molt acurada, fugint sempre d'ambients poc ventilats. També s'ha comprovat que l'acne té més incidència en aquelles petis carents de ferro i zinc A més a més. es pot afavorir l'oxigenació de ia pell practicant algun esport a f aire lliure. ELS CABELLS Vn dels problemes que més preocupen ets homes és ia caiguda dek cabells» i la causa de Kaiopècia l'hem de buscar en factors hereditari*, hormonats o externs (estrès i, fins i tot, et dir»»). " En el mecat es poden trobar tractaments anticaiguda però sempre és preferible posar-se ert maní d'un facultatiu. També en aquest cas ajuda positivament seguir una dieta sana, rica en vitamines, minerals i fibra, per afavorir al circulació d» la sana «ixi com una higiene correcta. La calvície, que afecta més els homes que tes dones, es desenvolupa perquè la fase decreixement de cada cabell s'escurça fins que domina la fase tetògena o de cai-

• Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromaterapia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peelíng corporal amb productes naturals

centre

*=sí>

d'estètica

C/ Francesc Moragas, 2*> Tel. 93 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

Centre SPA

QA Salut i | T 'Hg.tiiraC HI amB les III mans Sant Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpla i algoterapía pon ciàtica i lumbàlgia contractares i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis cel·lulctis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant pi. Pere San) Tet. GS6 890149

guda. També pot ser resultat que en el fol·licle pilós es formi una fibrosi que cicatritza 1 no deixa créixer ei pèl. Entre les fórmules eficaces descobertes, es distingeixen tes següents; • AminexSl, que és una molècula que combat la fibrosi que es forma en el porus capil·lar I impedeix e) creixement del cabells. » Minoxídl, Tas diari del qual frena la caiguda en un 80% de casos, provoca el creixement d'un borrissol difús en el 30% dels casos i restaura ia totalitat dels cabells at cap d'alguns mesos, en un altre 30% dels usuaris. • Finasteride, que bloqueja un tipus d'enzima i actua com a antiandrogen. Els resultats, pèro, s'aprecien al cap de 2 anys. També s'han ideat productes específics per a amants dels esports nàutics, a l'aire lliure o simplement per quan es pren el so). Aquests, a més de contenir filtre solar, són resistents a l'aigua i a la humitat.

L'empelt capil·lar És l'operació d'estètica més demanada pels homes i consisteix a trasplantar pèl a pèf, i amb anestèsia local, fof'licies de ia zona lateral o superior del cuir cabellut a la zona afectada per t'alopecía. DepJladó definitiva Ara amb ets rajos làser, també ets homes es poden beneficiar del séús resultats i de fet ja ho segueixen per eliminaré! pèl de l'esquena, espatlles, pit, orelles, nas i entrecella, i segons la Unió de Metges i Cirurgians, després dels motius estètics, els homes se sotmeten a aquest tractament per raons esportives o de transeftCOS Si la cura i higiene de la cara és fonamental, nohoés menys la resta del cos. Els homes transpiren més que les dones, I p*r això els desodorants són un aliat imporian^ Existeixen amb alcohol t sense, per a tes pells n^setïSÍMes. També es troben gels de bany amb propietats antisèptiques, especialment per aquelles persones que viatgen molt 0 que comparteixen instaiiacions esportives, l%r al bany $*han creat les anomenades aigües de bany, amb les quats.es perfuma i tonifica ta

LES FRAGÀNCIES La personalitat de la persona sol marcar també ta seva aroma, així tenim que a l'home dinàmic li agrada una ír*gi*Kla amb caràcter; al més «venturer i seductor, les olors exòtiques i eis homes més clàssics o elegants es decideixen per notes d'olor de fusta i espècies.

uet-Uontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82 curiositats:

Algunes dades

Dels estudis que van realizar pet seu compte les firmes WHklnson Sword, Gillette i Ntvea es revelen les dades següents; • L'home dedica al llarg de ta vida 3.000 hores a l'afaitat. • Els espanyols inverteixen 4,4 minuts diaris en l'afaitat, temps que es duplica ert «I període de vacances. • A l'estiu el «4% deis espanyols no s'afaita diàriament i ho fan generalment ala tarda. • El 70% deH espanyols es preocupen per ia pell del rostre, » El 40% admet emprar productes per a la seva cura (el 15% utilitza tònic i et 7%, 8*t netejadora). • £145% assegura tenir la pell normal. • El 32% té la pell grassa. » Ei 2 1 % diu tenir-la seca. • Es calcula que quasi 1t milions d'homes pateixen alopècia ai nostre pafs. • Els espanyols se situen vuitens pé q u * fa a fus del desodorant arreu del món. Eis danesos són els primers 1 els grecs, els que menys l'utilitzen.

Gastronomia

ELS IC\NTO!>S Divendres. _'5 de febrer del2000

La cuina de casa ÍKPJUSf COPES i SOPARS BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JUONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet, 47 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 6741348 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Av. Lluís Companys, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

93 67500 86

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 589 8890 Cafeteria

Sant Jordi

CAN EDO

ITALIANS

TORRADA GRILL

Lleó Xlll 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN BARATA

LA CANTONADA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

93 589 50 83

93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01 ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Com si fos d e tota la vida

la xocolata... <ffv*fv els entrepans... -ffvffv el cafè... f f v f f v les pastes... ffv#fv el suís... f f v f f v

àMilíMÍ

93 5893445 Cuina catalana casolana

Sant Martí, 9 «isomdticAricitEvitoM) Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

Plaça Mas Roig, 4 Xai, entrecot a la brasa

PI. Barcelona 93 675 52 46

93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

per carn de la bona Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 íÉÈí

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

la recepta de \1. Àngels Qnadrns Estofat de vedella a l'empordanesa Mercat Pere San

Ingredients:

Elaboració:

- 5 kg de garró de vedeita - 300 g de llard - 2 cebes - 4 grans d'all - 6 tomàquets madurs - 2 copes de vi ranci - 1 copa d'anís - 8 dl de vi blanc - 600 g de pèsols - 1 1/2 kg de patates - ramet d'herbes {llorer, fa rigola i fonoll) - 3 carquinyolis - 20 g de pinyons - 1 5 g d'ametlles -sal - saf rè -pebre

Talleu el garró a trossos d'yos 40 g. Piqueu la ceba molt fina, feu el tomàquet ,a trossos i ajunteu a tot això te$ tter&es, ei pebre, ei vi ranci i el vi blanc. Després cte&eu-ho macerar a ia nevera un pareu <fe diè$- ' Poseu una cassola al foc roent amb et llard, el tall, la ceba, fes herbes i el tomàquet, tot ben escorregut de la maceracíó. Tapeu-la bé í, al cap d'uns 20 minuts, torneu-W a afegir ei vi blanc i ei vi rançLJ|yÍBn s'hagi reduït a la meitat, barregeu-feè·|Érjb aigua fins que gairebé ho cobreixi. -•:^;-ï}. Deixeu-ho bullir i quin sigui a mig coure, afegiu-ht els pèsols í les patates pelades i netes, tallades a trossos mitjans. Piqueu el safrà, l'afl, els pinyons, les ametlles i els carquinyolis i bwtyeu-hò amb l'anís, afegint-ho a la cassola en el darrer moment. Unà vegada a punt, saleu-ho i serviu-ho.

BAR «ESTAURANT H . I V r r San. 6

T/ZC#·**D'l\~<·

s-rT""-"^ t i * J*

MASIA

Parada 1.04 Tel. 93 589 1 4 1 8

I I JÏÏEsnn Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

Ara! Me RIB

A«0 f*f. n 414 SO 49

=500

EL CASINET

(Mi·iral Vell)

ESPECIALITAT EN BRASA C a r n * i ver<lures brasa <'.<M]ii<'* x a p a t a

Cargols a la llauna

s i gt

( i i i t

Cuina catalana

casolana

Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Menú diari i entrepans Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

ptes.

Dues llesques de pa allargat i cruixent, j gustosa carn de porc, ceba fresca i l,i seua deliciosa salsa barbacoa

RESTAURANT

'M. •« sm :-i: i

Bar Restaurant Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 TO AV

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellalerra

EIS4CAINTON5

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 675 34 S4 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a P 93 674 41 64 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés. 15 A - loc. D P 93 674 44 69 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos

P 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 P .93 589 2 2 4 7

BARSTOP Rius i Taulet, 56

P 93 589*2 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10

CONGELATS

•

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 P 93 589 38 06

« 93 589 47 90 CABALLU PETIT

Cerveseria «93589*456

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 « 9 3 674 06 49 CUGART Torrent Bomba, 14 « 9 3 6 7 4 4 3 90

BICICLETES

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 93 674 26 24 «934*70759

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 9 3 674 98 62 UESC Cànovas del Castillo, 9 « 9 3 6 7 5 2 3 90

Si CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93 6 7 4 * 9 03 EL PUNT Copes i sopars

HAMBURGUESERIES M C DONALD'S C Comercial St. Cugat « 9 3 6 7 4 4 6 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 « 9 3 6 7 4 0308

P 670 5940 0*

FERRETERIES COPISTERIES ARPALI

Valldoreix ,45 P 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24

CARDONA Valldoreix, 41 P 93 6 7 4 * 5 09

«935B9 7442

SUN BIKE Can Matas. 2 P 93 589 17 5 7

P 93 675 36 53

COPY-GRAFIC Can Matas, 8

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 93 675 Xt 73

« H E R B O L A R I S DIETÈTIC/

EL PONT Girona, 3 « 9 3 6 7 5 0*75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 « 93 674 13 81 « 9 3 675 18 20 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 6 « 9 3 590 60 7*

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 6 7 5 5 9 53

HIDROCULTIUS

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B

P 93 6 7 5 * 8 3 5 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a P 9 3 5 8 9 65 6? « 6 0 8 49 4 5 * 9 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a

P 93 675 «803

P 93 674 128S TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 « 9 3 675 30 65

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos befcconxxi@nexo.es P 93 675 32 67

P 93 5 8 9 * 4 * 8 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 6 7 4 * 3 98

« 93 6 7 4 5 7 4 7 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2

SAGARRA Endavallada, 22

P 33 674 26 01

P 93 674 0*60

JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13 P 93 589 4* 4 7 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r

P 93 589 30 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 36, 3r 2a P 93 5 8 9 3 0 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B

« 9 3 675 30 »2

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 9 3 6 7 4 4 4 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 « 9 3 674*784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n P 93 589 2Q 00 T.M.G. TALLERS

Borrell, 6 P i Far 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 P 93 675 56 53

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasHIo, 4 P 93 674 65 0 0

CENTRE COMERCIAL

BAR PICCOLO

Valldoreix, 29 P 93 589 (» 98

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 BO VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20

P 93 58902 7*

CERÀMIQUES VTCAT2 Cami Can Calders, 8 A P 93 675 30 0 * RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 8 2 8 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 9 3 5 8 0 * 5 00 FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 P 935893*2»

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21

P 93 675 9* 44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22

P 93 674*2 38

MOBLES DECORACIÓ

LA LIONESA Valdoreix, 79 « 93 674 07 71

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 6 7 4 0 9 95 « 9 3 6 7 4 * 5 50

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 « 9 3 589 50 72

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA «936996748 « 9 3 6 7 4 70 68

fil

ESPAI LLUÍS RIBAS Raça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 5 7 76

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 6 7 5 4 9 02 POU D'ART Balmes,35 «935906086 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 6 7 4 6028

P 93 589 8* 08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

GELATS ARTESANS • LAJIJONENCA Major, 29 « 9 3 6 7 5 2 5 86

« 93 589 28 33 GIMNASOS ESPORTS CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n

P 93 675*9 04

« 9 3 6 7 4 * 4 53

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 6 7 4 6*72

ENTITATS BANCÀRIES

P 93674^5396

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 « 9 3 675 3» 0 0

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n P 93 6 7 4 * 4 5 3

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons « 9 3 6 7 4 3 0 8»

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 6 7 5 4 0 06

MOBLES JARDÍ P 93 674 66 99 JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 6* 70

BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 674 85 02

PERRUQUERIA VERD! Castillejos, 11

« 9 3 5895354

BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h « 9 3 6 7 5 0 2 67

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

« 9 3 692 79 04

CAMPMANY Valldoreix. 16 « 93 674 14 82

PESCA SALADA I LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6

WALL STREET INST. Av. Uuis Companys, 15 « 9 3 5 8 9 6 0 72

« 9 3 58986 69

LLIBRERIES PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 « 9 3 589 86 »7

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 5 8 9 72 32

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 674 0 0 9 7

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 « 9 3 675 5» 08

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 88 55

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L MaCinto Verdaguer, 18 « 9 3 5892638 MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 « 9 3 6 7 4 6058

INSTITUTS BELLESA H ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 1^93 674 85 63 KAILA CENTER Del Sol, 22 « 9 3 5 9 0 05 4» SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 9 3 5 8 9 2 3 43

JARDINERIES CARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 93 674 36 94

MES MARCS Enric Granados, 15 « 9 3 589*4 29

FOAP Rius i Taulet, 27 « 93 674 0503

CONSTRUALPA Santa Maria 9,1r 1a P 93 589 01 51

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 *4 90

RESIDÈNCIES

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 P 93 5 8 9 * 7 3 2

ROSTIDORALA LLENYA OLIVÉ Sant Marti, 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75

TALLERESMENA Pg. Torre Btenoa.13 P 93 6 7 4 5 3 0 *

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola 49 «935898702

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 «^93674ÍT82

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 80

ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 935894496

ASS. RADIO TAXI 9358944 22 «936755*5»

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 93 674 69 45 Tel. urgències «908898*36 « 9 3 674 69 45 VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 5 8 9 7*40

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador. 47 P 93 6 7 4 4 2 2 3

STANZA Valldoreix, 10 P 93 674 65 98

MENJARS PREPARATS

TALLERS TORNER Plaraote l'Hospital, 35 P 93.674_69_50_

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 «936744*67

MAIUNG VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 589 23 7*

OBJ, REGAL

TALLER MECÀNIC C P . CANALS Sant Uorenç, 27 P 93 674 63 62

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 5 8 9 2 5 29

POLLERIA SANT CUGAT McTorreblancaPda 1-5 « 9 3 675*38

BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 «935897202

TALLER ELECTROSOL Sol, 19

TNTORERIA ST. CUGAT RWa Ribatalada 34 «936752228

REPARTIDORS

T , CONSTRUCCIÓ M

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. GraeUs, 35 P 93 590 66 66

FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47

POLLERIES

MASSATGES ESTET

M A

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 57 52

VALLÈS NET SantRamon,4 «9367489*8

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 « 656890*49

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 P 93 5 8 9 * 7 9 9

TRANSPORTS

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 « 9 3 6 7 5 47 5 7

ATEUER BLAU Av. Torreblanca 2 « 93589*93»

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

TNTORERIA ST.CUGAT Santiago Rusinol, 35 « 9 3 6 7 4 » » 83

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora 18 « 9 3 675 15 56 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 80 60

Francesc Moragas, 6 « 9 3 675 32 74

P 93 674 36 88 JUANI Xerric, 28

MODA CONFECCIÓ

LLARS D'AVIS

LES PLANES « 9 3 6 7 5 5*05

INFORMÀTICA

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

LUDOTEOUES

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « J W 675 22 0»

APPLE CENTER Raça Unió, 3 « 9 3 590 80 60

Martorell. 12 P 93 589 56 57

INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 « 9 3 589 0 0 2 3

MIRA-SOL Victòria, 48 « 9 3 5 8 9 2 0 18

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

DISON ESTILISTES

MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 589 02 66

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 93 674 01 74

LA FLORESTA Pearson, 36 « 9 3 589 78 00

IMMOBILIÀRIES

Francesc Moragas, 29 « 9 3 589 60 88

EGA MOBLES Cànovas del Castillo. 2 «93589 00*4

ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A «935894742

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5 8 9 2 2 64

Vegeu pàgines 44-45

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 93 589 22 32

SANBER-5 Anselm Clavé. 20 P 93 674 45 71

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 «93674ÍÍ40

ESCOLA THAU Vial Interpolar

P 93 589 75*2 EU CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5

FOTO VÍDEO F.R. Rbla del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 7968

SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 675475»

ENSENYAMENT CENTRES PSÍQUICS

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40

SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

UÜ

GALERIES D'ART

PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 4 9 00

TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P 93 674 50 4 8

SÀBAT Santiago Rusinol, 46 « 93 675 12 99

HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix « 9 3 6 7 4 75 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46

P 93 «74 7* 64

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 93 675 49 37

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Placa Joan Borràs, 1 «93674*546

PASTISSERIES

MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 5 9 0 2 6 80

P 9 3 590 6» 89

FOTOGRAFIA.VIDEO TUBAU Mercat Pere San Parada 104

MISSATGERS

P 93 674 13 96

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « J O 674 00 60

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14

JOGUINES NINS Villa, 9

ROBA PER ALA LLAR

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. S I Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 4 2 8» 4 2 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « J » 5 8 9 » 6 78 USSIATOURS Plana Hospital « 9 3 5 8 9 6 » 50

FALGUERA viiai

P 93 675 24 0*

MERCERIES JOGUINES MARGA Santa Maria 44 P 93 674 »5 32

LA PERLA Major, 3

P 93 674 01 38

•

XARCUTERIES

PARAMENT DE LA LLAR GENEVEVELETHU

Villa 6 P 93 67403*6

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n « 9 3 5 8 9 89 9 9

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 93 674 0 8 » »

Cultura

De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h El despertat/or, amb Salva Yallvé • D e 8.00 h a 10.00 h Primera Viana, amb (icni 1 ,o/ano • De 10.00 h a 15.00 h Cam/urofa. el maga/.ín, amb ( l·ira Borrell • De 13.00 a l.i.,>()h Sant Ciiüiit Ami: íinforinafiu. amb Josep

M. Miró • De 1 .UO h a 1.1.50 h l'.cntrrcista (repetició), amb (ieni I.ozano • De 15.50 h a 1-4.00 h Amb molt ih gust. l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • De 14.00 h a 17.00 h Volde larila, amb Ksteve Llop • De 17.00h a 10.0(1 h l'.andaini. i! iiiii·iniin amb Iolanda Casas • De 10.IM) h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Ydlvé • De 20.00 h a 20.55 h l'.espoiliii. amb (iemma Montero • De 2ü..i5> h a 21.00 h A / millor d 1 imigazin • De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Rmk 11/w/i»/(dimarts). Dau/e hyud (duncercs). C./iillOiit (dijous). Jazz lava (divendres). • 1 )e 22.00 h a 24.00 h 1:1 r/ui queda del dia. amb Joan Yallvé • A parrir de les 24 h Música al teu rostat • De 7 a 24 h. Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • DeK.OOha 10.00 h /'.'.*• rap de setmana, amb Joan Yallvé • De 10.00 h a 15.00 h

25 DIVKNDRKS

26 DISSABTK

27 DIUMENGE

29 UÍ MARTS

1 DIMECRES

2 DIJOUS

3 DIVHNDRKS

ELS /CANTONS Divendres. >5 de febrer del >000

Poe fet. El magazin d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríuuez • D e 1100 h a 14.00 h Avant-matx. Ein/ormatiii d'esports • De 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Allnim, amb David Yillena • D e 17.00 h a 18.501) l'estrena. Ed'programa tl• linenia. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni (iarcia • D e 18.30 h a 10.00 h Ràdio Plav. amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Puc d'assaig. amb ('arles Roca •De21.(K)ha22.00h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de Ics 11 h .Música al teu eostal

Diumenge • DcS.00ha0.00h La missa del monestir • De 0.00 h a <>.5() h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 0.50 h a 10.00 h Esport en marxa Ui edició • D e 10.00 h a 13.30 h Sostra dansa/ Ea sarsuelal Roda d'amics amb J. Fàbregas i 1'. Pallissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en ma/xa Ja edició • D e 14.00 h a 10.00 h l'al com érem. amb J. M. Alvira • D e 10.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h llw d'assaig, amb (larles Roca •Dc21.(K)ha22.00h Esport eil marxa Ja edició • A partir de Ics 11 h Música al teu costat

L'elegància

i la tècnica

del Trofeu

de Balls

Saló

Per sisè any consecutiu, l'escola de Balls de Saló de Sant Cugat organitza una de les competicions d'aquesta disciplina al pavelló municipal. Des de les 9 del matí i fins gairebé la mitjanit, prop de 500 parelles hauran de controlar al màxim els seus nervis per donar el millor d'e/les mateixes al parquet, davant del públic i deljurat que els ha de puntuar. La qualitat està assegurada en aquest VI Trofeu de Balls de Saló Ciutat de Sant Cugat. amb parelles de prestigi que estan avesades a moltes competicions, no només nacionals, sinó també internacionals. A més, per primera vegada a l'Estat espanyol es podrà veure una coreografia de formació, en què sis parelles intetpretaran els diferents balls de categoria estàndard.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 19.30 h. Acostant-nos a la solidaritat. Què puc fer jo per construir un món més just i solidari. Les meves aportacions personals: donacions econòmiques i materials a campanyes, apadrinament d'infants, fer-se soci d'ONG per al desenvolupament, practicar cl comerç just i el consum raonable, etc. Ori;. Ajuntament i Doble Via. Al Centre Cívic de Ics Planes. • A les 17.30 h, Xerrada informativa, exposició de joguines i representació d'un conte del Jardí d'Infants Waldorf a Sant Cugat. A la Casa de Cultura.

SXLKSNH N1C1PALS (Casa de Cultura)

• Biennal V() Mostra d'Art Jove del Vallès Occidental. Tins al 26 de febrer. • Impressions de rock santciígatenc. De Daniel (lodorniu. Fins al 4 de març. MÚSICA, RECITALS I BALL • Exposició interactiva E/s colors c/el blau. I n viatge pel cicle de l'ai• A les 21 h. Actuació musical del grup de flautes Bec a 9, de l'Escola Municipal de Música. A la llibreria Alexandria gua. Fins al 27 de febrer, visites (c/Villa, 10). guiades els diumenges. • Ex-libris. Alumnes de grau suESPECTACLES INFANTILS • A les 17.30 h. Teatre: Conte de maletes, amb Rah-mon Roma. l'reu: 300 ptes. Org. Ajuntament. A la Casa de Cultura. perior d'Il·lustració de l'Escola vlunicipal d'Art de Sant Cugat. Fins al 28 de febrer. A la biblioteMÚSICA, RECITALS 1 BALL ca del Centre Cultural. • A les 22.30 h. La nit dels cantautors: Fiordan. amb Jabier Muguruza. Preu: 800 ptes. Org. Ajuntament. A la Casa de • Tècnica i efectes d'exposició. FoCultura. tografies realitzades amb la tècnica • A les 22.30 h. Duo Bacchus-Gassull interpreten obres de Gasull, Bach, Debussy i Ibert. Org. Clàssic. A Clàssic. d'exposició a la llum. Fins al 28 de • A les 22 h. Recital poètic: (Jueridospoetas, amb Francisco Rabal i M. Asunción Balaguer. Preu: 3.000 ptes. Org. Ajun- febrer. A l'Escola Municipal d'Art. tament i el Centre Cultural. Al Teatre-Auditori del Centre Cultural.

EXCURSIONS I SORTIDES

SALES PRIVADES • Ràfols Casamada, fotografia i Budesca, pintuta, fins al 2/de febrer. Ramon Herreros, pintuta, fins al 30 de març. A Canals GaCONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Xerrada: Elicoiw ruso:su historiay tècnica, a càrrec d'Almudena Suàrez Jiménez, llicenciada en Geografia i leria d'Art (c/ De la Creu, 16). • Jordi Prat, olis. Fins al 27 de febrer. Història i diplomada en Restauració. Org, Centre Borja. Àl Centre Borja. A l'Espai LI- Ribas (cl Gorina, 13). CONFERENCIES I XERRADES • Josep Moscardó, pintura i es• A les 20 h. Xerrades d'Orientació Acadèmica i Professional: Psicòloga, a càrrec d'Antoni Castelló, professor de la fa- cultura. Fins al 28 de febrer. A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14). cultat de Psicologia de la UAB (recuperació d'una conferencia ajornada). Org. Ajuntament. Col. UAB i la Diputació de Barcelona. A la Casa de Cultura. • Cristina Pérez, pintura; Rafael Rovira, escultura i Laura Alonso, pintura, fins al 9 de març. A Pou CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Xerrada: La reflexió bioetica: una necessitat, a càrrec del Dr. Antoni Broggi, metge cirurgià i president de la d'Art (c/ Balmes, 35). Societat Catalana de Bioetica. Org. Amics de la Unesco Valltïoreix-Sant Cugat i T Arxiu Nacional de Catalunya. A • Danésjordi, aquarel·les, Ciutats d'Europa. Fins al 14 de març. A la S. l'Arxiu Nacional de Catalunya. Rusinol (c/ Santiago Rusinol, 42). MÚSICA. RECITALS I BALL • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A • A les 21.15 h. Concert espectacle de Carnestoltes de la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc. Preu: 2.500 ptes. (Esl'Estudi Ferran Martí (c/ Gorina, 8). pectacle, refrigeri i ball). Org. Coral Sant Cugat del CMSC. Col. Ajuntament. Al teatre de La Unió Santcugatenca.

• A les 9.00 h. Passeig per Collserola: Laberint d'Horta-Turó de Magarola-Sant Cugat. Org. CMSC. Sortida: davant del CMSC.

CELEBRACIONS I TROBADES SANT MEDIR. Org. Ajuntament. A la plaça Octavià i a l'ermita de Sant Medir. A partir de les 9 h. Xocolatada • Cercavila banderers • Rebuda de l'alcalde • Missa a l'ermita • Sardanes • Missa per les colles • Castellers de Sant Cugat • Dinar • Sardanes • Benedicció, inauguració i concert de l'orgue del Monestir.

POESIA Queridos poetas. Francisco Rabal i MJ Asunción Balaguer. 26 de febrer, a les 22 h.

Cultura

Í L S /CANTONS Divendres, 25 de febrer del 2000

AAPPíWMira-sal Sant Cugat

93 589 22 88

Casa de Cultura EMD Valldoreix

93 5891382 93674 2719 93 589 3188 93 58917 32

OMIC PROMUSA

AAVVSl.joanMira-so! 93674 7Ï03 Consumidors 93 26845 67

BeBaterra

9369280 80

Generalitat

085 9369980 80

Rubí- Sant Cugat

93 5891122

Centre Soc. San. LF Ctre.AlzhetmerSt.C.

''7'C^'a>ïaÜiiÍó Estert'&uïCu'gat

BOMBERS

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP CAP - Urgències

i Ctre, CMc les Planes 93 675 5105 Cines Cinesa (reserves) 93 539 09 41 Cines Yelmo (reserves) 90212 41 34 Club Muntanyenc 93 674 53 96

93874 2018

93 674ÏÒ06 93 675~26 52~

~ " Llar d'Avís Parròquia ~93 58905W" :;:PiScïnal«to^ 1)^6754055^

Mff^OQÏttiirW^^

93 589 44 55 93 589 7800

"Í'Éfe4 Cantons

ENTITATS

93674 2383

Creu Roja Sant Cugat 936741234 Creu Roja Vajïdoreix "séWíïsT Dispensari ia Floresta & 674 7615"'

936753503 ASDf 935891674 CPA CCastellaftp^íanchego 93 589 76 05

''l'j^SsntCÜgat

'"'rMSantClip 1

';;

Germanor Cavis

OfiOANtSMES OFICIALS

935895798

GrupSup.lmrnigfants 936749314 Sant Cugat Comerç 936740322

General de Catalunya 935891212 Valld'Hebron 934272000 Sant Joan de Déu 932034000 Telèfon de l'Esperança 934144848

9358962ffi :

93675'59597 93 674 86 6T?

"IJÜW"

1ÜJHW%~

Municipal (Valldoreix)

908795125

Comissaria St. Cugat ONI (Cita prèvia)

93 674 7612 935893080

Urgències

Informació 1 inscripcions De dimarts a divendres De9a11.30ide16.30a19h

SERVEIS Aigües la Floresta

ASSOCIACIONS AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49 AAPPiVVValIctoeix 9367421 9? AAPP'Montserrat VaÍL 936742ÏÒ5 ÀAProp. i Via Floresta 9367420 89 AAWAíguafiongaFlorr 93674 51 29

93674 2570:

Arxiu Municipal

935890712

Arxiu Nac. Catalunya

93589 7788

Casal Cultural Mtra-so 935892018 Casal d'Avis SC 935891638 Casal Valldoreix Ctre.CMc la Floresta 93 5890847

'ïfis'Ptoies' : SLPere&tav£

93 204'7503' 93 674Ï163"

IfeiiiiafeiX

93 674ÍH69''

Correus

936747096;

ENHER Rubí

93 6991892:; 90073 73 73:,

TAI-TXÍ

•

900 74 74 W

Divendres de 9.30 a 10.30 h

VITRALLS DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h

FECSA (atenció client) FECSA (avaries) Funerària Repsol-Bulà SOREA

9367T7858

ÏAÍnWSíÏPròteccióCivií

092

•

935895551' ' 93674 1580

JOIERIA a la cera perduda Dmecres de 16 a 18 h

93 5890021

PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

934785009 93 204 2247 .

Carreteres FGC Grua

932051516 93674 337Ï"'

RENFE

93490 0202

Port POUC» (5uerpo Nacioni

Plaça del Casal, s/n.

Tel. i fax 93 589 82 69

Catalana de Gas

TRANSPORTS

«pÒQÚtt

Arxiu Gavin

Ü CASAL DE W CUL! URA DE 1 VALL DOREIX

091

Aeroport LLEURE

Ràdio Taxi

93318 87 50™ l35894422~

Taxis (parada)

13674 Ò9~97~

Valldoreix (parada)

« ORFEBRERIA NivelM DIJOUS de 17.30 a 19.30 h Nivell 2 Dimarts de 17.45 a 19.45 h

GYM-AERÒBIC Dimarts i dijous de 9.30 a 10 30 h

IOGA Dimecres de 20.30 a 22 h

JAZZ Infantil D'mecres de 17.30 a 18 45 h

D I B U I X 1 PINTURA

•

Dil'jns de 19 a 21 h

PLÀSTICA Dimarts de 17.30 a 18.45 h

•

936741111"

ESTAMPACIÓ

•

s/roba-batlk i seda

VITRALLS DECORATIUS Dimecres de 12 a 13.30 h

Dmecres de 10.15 a 11.45 h

Divendres 25

Domènec

Pg. St. KAagi, 50 \

93 674 33 53

Dissabte 26

Uorens

Sarria Maria, 27

9367415 31

Diumenge 27

Cultetl

Ptge. Diputaicó, 6

93 674 03 64

Dilluns 28

R. Rivière

Dr. Murillo, 1

93 674 04 30

Dimarts 29

Salavert

Santiago Rusiftol, 38

93 674 0645

Dimecres 1

Texidó

Rbía. del Celler, 97

93 674 77 49

Dijous 2

Beringues

Lluís Companys, 46

93 674 04 83

Dissabte 26 Sts. Valeri, erm., Cesari, metge; tarasi b. i Sta. Herena mr. Diumenge 27 ^ Sts. Nestor, b. mr.; Faustinià i Portin, bs. 1 Alexandre, b.

Dissabte 26 de febrer • I CICLE DE SO, CINEMA I ART CONTEMPORANI - Música iove Dilluns 28 a Org. DPW (Joves de Valldoreix). St. Uabnel de la Dolorosa, passionista; basili, ctr. 1 Sta. Honorina vg. | Hi col·labora: EMD de Valldoreix. De 19 a 1.30 h. Al Casal de CulDimarts 29 j tura de Valldoreix. St. Romà, ab; Macari, Ruti, Cereal 1 Separió, mrs. " ' —| Diumenge 27 de febrer Dimecres 1 „ ^ ^ _ l • I CICLE DE SO, CINEMA I ART El sant Àngel de la guarda, Albi, bs. i Stes. fcudòcia i Antonina, mrs. § CONTEMPORANI - Cinema Org. DPW (Joves de Valldoreix). Dijous 2 ______ § Dijous üras. Sts. Luci 1 Absaló, mrs. i Stes. Secundila i Uenara, mrs. 1 Hi col labora: EMD de Valldoreix. De 18 a 23 h. Al Casal de Cultu— ra de Valldoreix. Divendres 3 § Sts. M o d e s t bisbe, Sergi mr., Edilbert rei 1 Sta. Primitiva mr.

Yeimot

SantCugatl 16.00-18.15-20.30-22.45

Sant Cugat 2

• TEATRE Mal viatge de Francesc Luchotti, amb ia Cia. Atre. Org. Grup de teatre Espiral. Col. EMD de Valldoreix. A ies 19 h.

16.00-18.15-20.30-22.50

15.55-18.10-20.30-22.46 Yetmo6

telmo2

El dilema

16.00-19.15-22.20

16.10-18.25 - 20.40 - 22.45 Yelmo 7

American beauty

16.30-19.15-22.00

Sant Cugat 3 ToyStory2/Elditema

Ye)mo3

Carretera y marrta^

BsextoserttSdo 16.00-18.00-20.00/22.00 Yelmo 4

17.30-20.00-22.40 Yelmo 8

Huracàn Carter

17.15-20.00-22.40 Yelmo 9

Sant Cugat 4

GUISANT C U G A T ESTRENA

«SW

ÍÍ.ÍÍXC-Í·-.

.-.-.

•••:•:•:•

17.30-20.00

El coleccíonista de huesos

http://www.cinesa.es

17.15-19.45-22.40

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

3§ SETMANA

4 9 SETMANA

S A L A S : 22,00 APTA

SALA 3: 16,00 - 1 8 . 0 0 - 20,00 GOLFA: 01,00 APTA

4a- SETMANA

T- SETMANA

••:•••.-

O H U « **. l i *

GOLFA: 00,30

16.00-18.00-20.15-22.50

ta milla verde

17.00-19.30-22.00 Yelmo 5

Lapfaya

.:•:•.•:•:-.•*«:-A.»w::.

Diumenge 5 de març • CARNESTOLTES. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. EDM de Valldoreix: Taller de màscares, amb Foc follet. De 10 a 12 h. Animació infantil Per Carnaval tot s'hi val. amb la Cia. Els Farsants. Ales 12 h.

Sttgmata

Laplaya

Bsextosentido

::::.

mimo SANT tmm

eiKE$n SANT mm

•

13 ANYS

SALA 2: 16,30-19,15-22,00 i i SALA 1: 16,00 - 18,15 - 20,30 - 22,45 GOLFA: 00,30 18 ANYS GOLFA: 00,55 13 ANYS

iUOrSsssa mm s m s_ a w s

CINESR

„,

p Carnet -=« Pàrking Dia de Jove C/hmmaiHt/VNNEPSAL 2h. gratis l'espectador

Carnet d'estudiant universitan

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Paaàmentamb targeta de crèdit

Sessions numerades

Venda per „J e .ít'í_..... 902-33 32 31

E1S4CANIDNS

Mirniiri-s.

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Adolf Bras. Gerent i administrador del'Vil/arroelTeatre

"Per veure el millor teatre actual no cal anar a Barcelona" A Í . I : \ LOPKZ - Sant Cugat -

Adolf Bras viu a Mira-sol des de l'agost del l l W . Va treballar durant catorze anys com a actor, però després va dedicar-se al terreny de la gerència i l'administració. I.'any 1972 va ser un dels membres fundadors de l'equip (|ue gestiona el Villarroel Teatre. - ijiii- és el Villarroel T e a t r e ? - Fs un teatre professional, un col·lectiu (|uc pretén presentar Ics obres basades en una línia. una línia que estigui a mig camí entre el que podria ser un teatre per Lil públic, però que d'alguna forma tingui continguts. N o s a l t r e s ens m a n t e n i m en aquesta línia des de fa 25 anys, sempre copsant la realitat del nucli o de la població del teatre que a vegades té oscil·lacions. Al \ illarroel Teatre van néixer grups com Goll de Gom, C o m e d i a n t s , l'epe Rubianes, \ol Ras, etc. Sempre hem estat sensibles a les novetats teatrals del nostre país. - Quins \ a n ser els orígens del teatre? - (Juan vam obrir el teatre, la nostra il·lusió era obrir un teatre a Barcelona, q u e en a q u e l l a època no n'hi havia, era un desert. A niés, s'acabava de tancar el Capsa. Kra un panorama molt desolador. Nosaltres militàvem en una ideologia molt d e t e r m i n a d a i a sobre é r e m d'un moviment que es deia Teatre I n d e p e n d e n t , i ens semblava que havíem de fer un teatre q u e a p o r t é s alguna cosa més que divertiment i no teníem cap lloc per presentar-nos. Aleshores, el Villarroel era un teatre de parròquia, destartalat i que no tenia cap possibilitat. Nosaltres el vam projectar i vam intentar fer-lo professional. I ho vam aconseguir. És un teatre que té 27 anys, hi han passat més de 400 espectacles, tenim més de dos milions d'espectadors. Tot això requereix un es-

Adotf lims riu ,i Mim-iul'r/esd- r,i»ostM1997 FOTO.-CDI'ARI) FMi/XYKS forç i una dedicació. — P e r vostè, q u e també ha estat actor, quines són les qualitats q u e h a d ' a c o m p l i r un bon a c t o r ? — Kl primer que ha de tenir és talent. Després hi ha altres coses que ajuden, com ara tenir la sort que els papers que facis resultin i tinguin èxit suficient necessari. Tamb é hi ha u n a cosa innata que és passar la bateria, tenir sort, i cultura, i Déu ni do! No creu: — Va c o m e n ç a r sent a c t o r i ara és g e r e n t al Villarroel Teatre... - Em centro més en l'àmbit de la producció, en la gerència del teatre. Ser productor té un vessant molt apassionant. Ser productor és intentar buscar un text que sigui interessant i possible, que tingui uns continguts. És una tasca que també té una part creativa. — El t e a t r e d ' a r a és molt difer e n t d e l q u e el q u e es feia abans.

- Per sort. ha millorar en mitjans. El que s'anomena factura de presentació es indubtablement superior a abans. Abans no hi havia cap tiptis d ' a j u t econòmic per part de les administracions. 'Tampoc no hi havia assistència de públic, per t a n t era difícil m a n t e n i r - s e . Quant a continguts, hi ha tot un r e c o r r e g u t . Kl t e a t r e és lloc i moment, i cada lloc i m o m e n t s'ha d e fer un discurs i un tipus d'obra. Actualment, el que li passa al teatre és que, sobretot al teatre català, no hi ha massa

da, Catalunya té un circuit molt més ampli. Tenim companyies amb una estètica pròpia com La Fura dels Bans. els Comediants, els Joglars, De Goll de Gom, el Tricicle, etc... Si b u s q u e m un homòleg que no sigui català, no el trobem. Per si mateix, els fets així es demostren. A més, internacionalment estan reconeguts. - Quin c r e u q u e serà el futur del t e a t r e més immediat? - En aquests moments hi ha un debat que és el teatre públic i el teatre privat. Penso que s'han d'equilibrar per poder créixer pel que fa a la política d'ajuts. Els dos teatres han de tenir diferents missions. Ara mateix, el motor dels espectadors és el tetatre privat. Encara que no ho sembli, el teatre és deficitari, fins i tot el privat, per una raó òbvia, perquè els costos de producció són més alts que no les entrades.

- Quina ha estat l'evolució del t e a t r e a Sant Cugat? - Sant Cugat fa vuit anys tenia un teatret molt petitet i ara té unes instal·lacions excel·lents i s'hi fa una programació molt interessant i recull el millor del q u e es fa a l ' E s t a t espanyol. Abans, això no era possible. - Quina anàlisi fa del T e a t r e Auditori del C e n t r e Cultural Sant Cugat? - La programació em .sembla molt interessant i excel·lent. La programació d'un teatre que és a molts pocs q u i l ò m e t r e s d e Barcelona és difícil. Cal tenir present que Sant Cugat podria ser un barri de Barcelona. Jo haig d'aplaudir el funcionament autors. Crec que hi ha una cridel Teatre-Auditori. Així que, si d'identitat. No hi ha punts per veure el millor teatre actual de referència i per tant això es del moment no cal anar a Barfa palès al teatre, a la literatura, celona. etc. Encara hem de créixer més, - Què ens pot dir del T e a t r e cal incentivar més l'assistència. d e La Unió S a n t c u g a t e n c a ? Però teatralment s'ha crescut. - Fan una tasca molt important. això és innegable. Jo sóc fill del teatre amateur. — El t e a t r e c a t a l à té alguna La meva vocació per al teatre cosa a envejar al q u e es fa a va néixer al teatre amateur. Els la resta de l'Estat espanyol? aplaudeixo. - No, ben al contrari. D'entra-

"EI Teatre-Auditori té una programació excel·lent i per això cal aplaudir el seu funcionament"

Lapsus JORDI CASAS

La contraportada VIP d'aquesta revista és un niu de sorpreses. A més, aquestes a u g m e n t e n de forma exponencial quan l'entrevistat és un polític. Cosa bastant freqüent, per altra part.En la darrera el nou conseller del govern català s'esplaiava sobre les bondats santeugatenques. Però el que m'interessa destacar és la pregunta que li van fer a mitja entrevista. Ni més ni menys, li posen com a exemple de vivència santcugatenca la de l'alcalde. Home. què voleu que us dig u i ! ! E s c o n e g u t q u e tin conciutadà nostre ha estat alcalde d'una ciutat molt gran i molt propera, però l'habitual és que un alcalde visqui allà on governa. El més sorprenent, però. és que el conseller no només no se sent estrany davant la pregunta, sinó que, a més, hi afegeix com a exemple el nom d'un altre personatge que el deuen conèixer ell i els seus familiars. En definitiva, un lapsus doble. Almenys així m'ho sembla. I parlant de lapsus, el d'un candidat rnuncloenc. Emportat per la dèria de fer feliços petits i mitjans empresaris, els promet la supressió de l'IAE. Immediatament i davant la queixa dels damnificats, promet la creació de no sé quina compensació econòmica. I com que va de promeses electorals, la consellera d'Ensenyament, tot recordant la promesa de no sé quants milers de places d'escola bressol, diu que la creació de sis mil places enguany anirà a càrrec dels ajuntaments. Això sí, també els promet una mena de subvenció o quelcom que s'hi assembli. En definitiva, amb una mà es treuen diners i s'endossen competències, que ve a ser el mateix, i amb Taltra es deixen anar quatre calerons. I que ningú no es pensi que no estic parlant de Sant Cugat. Si per una part cal recordar que ja no som en aquella època que estiràvem més el braç que la màniga i lligàvem els gossos amb llonganisses (hi col·loco la / copulativa de forma expressa); per Taltra, no és sobrer recordar també que tots els programes municipals, si no recordo malament, van prometre més places d'escola bressol. Som-hi, doncs!!

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software & Webs