Diari de Sant Cugat 329 by Premsa Local Sant Cugat

Bktaiíkts JJ ,b mq f/d JOv<>

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

AU*. 329 Any i / /

225 ptss.

Llum verda a la ciutat esportiva

Sumari La població de Sani (Jugat ha crescut en 18.502 habitants els darrers deu anys Pàgines 3a6

GilJ i P P eviten que prosperi el Pia Estratègic proposat pel PSC-PSOE Pàgina 9

Aprovació inicial del projecte de l'aparcament de la plaça de Lluís Millet Pàgina 16

Porcel presenta el seu darrer llibre a Sant (Jugat en un acte d'ELS 4 C A N T O N S Pàtina 20

L'Ajuntament i la Coordinadora d'Entitats Esportives, més a prop

La nova zona espo/riva, VAjuntament i un hotel es construiran a f actual camp de futbol F: KL> Editori/ili pàgina 16

Púgiu,, 2S

Ei.s 4 C A N T O N S i Petit Format SL convoquen una nova edició de Mercart a l'Esbart

Recoder vol q u e el Projecte Educatiu de Ciutat sigui c o m més participatiu millor I!alcalde presenta el projecte* que es podria implantar el juny del 2001

Pàgina 3$

Opinió i pàgina 18 CATALONIA

EIS 4 CANTONS et "diari" de Sant Cugat

CERÀMIC

•

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles...

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

GARRIGA

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE HORARI dl. ndv. d e 8 a l 3 h

• d* I5O20K id«lóo20h

i tot per TflUCA I INfORMA-Tt'H

(l'any)

1CLSQ0 Mes. TEL 93 589 62 82

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles d e bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

EXPOVENDES: .™„- 0(0. Soni Cugat, km 3. Cerdanyola del Vofiés W. 93 580 15 00 Bueno* M e l , 25. Barcelona Tel 93 4) 9 08 46 Rocafort, 112. Barcelona W 93 426 00 08

Taller, fabricació pròpia Exposició i vencia C. Xerric, 2 fPl.fljuntamení)

Te) / Fax 93 675 29 02

Ofïciines

i exposició Cita. Cerdanyola, 67-71 TaUFaJ(93 589 18 78

08190 Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TEATRE i/ n i Í >p as d ÇjB | | | | p f f ;|f: í

LECCIONES

-li-

nií

MUSICOILÓGICAS

Sabia que una fuita, a més d'un forat a les canonades és una forma musical? Que una sotana pot ser motiu d'un dol sense pistoles ni espases? Que fins i tot la comèdia musical més avorrida pot ser... divertida? Que la música pop està plena d'artistes meravellosos I fins que surten a escena? 11

' "M" " 1

•

• min

yi . i i

Sens dubte que ni el coneixia ni li interessa, però d'alguna manera hem de convidar-lo a aquest espectacle. Per a vostè, que no diferencia els Tres moments musicals, OP. 1 de Kavalisquieri de las Tres hojitas madre tiene el arbolé, aquesta lliçó de música, societat i humor, selecta, hilarant i intel·ligent. LI HO POSEM FÀCIL: LA TROVA ""

" " • • « i

W"1 n i í · n m i n

"La Trova són, ante todo, un derroche de frescura, humor e inteligencia"

G r u p d e teatre

ESPIRAL

ijiiiii 1111411

31 de m a r ç , a les 0.30 h

"Es un qrupo valiente que sabé enfrentarse a las dificultades de la composición de la música original, a (a puesta en escena, a los registros teatrales y, lo mús difícil, a hacer reir, con todos estos ingredfentes (...)" (Dlario de Navarra)

SALA MUNTANER c/ Muntaner, 4. BCN 93 451 57 52

A l Casal Cultural de Valldoreix Diumenge 2 d'abril, a les 19 h

"Lo suyo es una realidad que apunta muy lejos" (Dlario de Noticias)

P E RA L SP R I M E R S

S U B S C R I P T O R S

« ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

produït per

QUE

FILA

F A C I N

recomanat per

L A

K I > li IAí>T< >.\S

R E S E R V A

93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS4CANT0P© ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres, 24 f/e mtur del 2000

P a d r ó

2 0 . 0 0 0 ciutadans més des de 1991 Durant el darrer any la població s'ha incrementat amb 3.195 persones La població de Sant Cugat s'ha incrementat en prop de 20.000 persones al llarg dels darrers deu anys. Segons el apdró muncipial, la ciutat ha passat 38.937 habitants que tenia a l'any 1991 a un total de 57.818. Aquestes dades de població posen de manifest que hi ha moltes persones que escullen la nostra ciutat com a lloc per viure-hi. I és que malgrat l'elevat índex de natalitat del muncipi, la majoria de nouvinguts són parelles joves que vénen sobretot de Barcelona però també de I' estranger i que busquen la qualitat de vida de S a n t Cugat.

ESTER CASTANYER

-SantCugat-

El nombre d'habitants de Sant Cugat ha augmentat en prop de vint mil persones en els darrers deu anys. Aquesta xifra, que evidencia el fort creixement de la ciutat, és vista com a molt positiva per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ja que significa que la gent vol venir a viure al nostre municipi. Segons les dades del darrer padró municipal, corresponent al gener del 2000, el ritme de creixement de la nostra ciutat va ser d'un 5.8 per cent durant els darrers dotze mesos i la població ha passat de 54.157 habitants l'any 1998 a 57.818 a principis d'aquest any. En total. han estat 5.195 persones que han arribat a Sant Cugat, i la gran majoria corresponen a immigrants provinents de Barcelona i rodalia o de l'estranger. Aquest creixement, però, es va iniciar ja fa uns anys, ja que la població de Sant Cugat ha augmentat cjuasi en vint mil habitants respecte de l'any 1991. Per

l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, aquest increment és una clara mostra que Sant Cugat és una ciutat que ofereix qualitat de vida: "La millor mostra que hem de ser optimistes amb el que tenim és que la gent ve a viure aquí a Sant Cugat. El nostre compromís és el de seguir treballant per mantenir aquesta qualitat de vida". En aquest sentit, Recoder reconeix que un dels principals problemes que pateix avui en dia la nostra ciutat és el dels serveis ja que, segons explica, "els serveis han quedat curts i la nostra prioritat és dotar Sant Cugat de les infraestructures que calen". Entre altres necessitats, Recoder ha destacat la sanitat, les escoles bressol, els equipaments esportius i la urbanització dels districtes. D'altra banda, i en relació amb les dades del padró municipal, Recoder ha recordat també que el creixement és una cosa que es pot controlar relativament ja que Sant Cugat no té un Pla General Metropolità propi sinó que depèn de

Sant Cugat va rebre durant l'any passat més de 3.000 nous habitants FOTO- XWI l'àrea metropolitana de Barcelona, amb un PGM que va ser fet l'any 1976 i que preveia un sostre edificable de prop de 200.000 habitants per a la nostra ciutat. Lluís Recoder

Recoder: "La millor mostra que hem de ser positius amb el que tenim és que la gent ve a viure aquí'

ha destacat que des de fa uns quants anys s'ha estat duent a terme una política destinada a reduir

Evolució de la població des del

aquest sostre de població i que, tot i que no es pot determinar amb exactitud quin serà, segons Recoder, com a mimin estarà uns 100.000 habitants per sota del que preveia el PGM. Lna de les polítiques plantejades per l'actual equip de govern és precisament la de fomentar la instal·lació d'oficines i serveis terciaris a les zones que encara queden per construir. "Això ens ha de permetre tenir una ciutat més equilibrada fiscalment", comenta Recoder "Sant Cugat és una ciutat molt cara de mantenir, i hem de pensar que la instal·lació d'oficines suposa menys ciutadans demandants de serveis i que en canvi paguen impostos com l'IAE".

[..\RR0SA

Lluís Recoder ha afegit el revulsiu que suposaria l'ubicació de l'estació del Tren de Gran Velocitat a la nostra ciutat, ja que probablement afavorirà l'increment d'empreses i serveis terciaris a Sant Cugat. L'alcalde també fa una valoració molt positiva de l'índex de natalitat registrat al municipi -792 naixements l'any passat- ja que contrasta fortament amb la resta de poblacions catalanes. "Al país tenim un gran envelliment de la població que afecta moltes coses, i això em sembla preocupant. Els nous habitants de Sant Cugat són majoritàriament parelles joves amb edat de tenir fills i que vénen aquí buscant més qualitat de vida".

1960

• habilam.s

UNA EXPOSICIÓ DE CAIXES FORTES ADEQUADES A CA0A NECESSITAT

1460

1970

1975

1981

1986

1990

1995

2000

Anys

Av. Lluis Companys, 50 (Abans Alfons Sata) Tel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Setmana La

Q S /CANTONS Divendres. 24 de marr del 3000

d i s t r i b u c i ó

Mira-sol és el districte que m é s ha crescut durant Pany 1 9 9 9 A la resta de barris del municipi el creixement ha estatforça regular E.C. - Sant Cugat F.l centre tic Sant Cugat continua sent la zona on es concentren la major part d'habitants del municipi. Segons les dades del darrer padró municipal, corresponent a principis de gener del 2000, el c e n t r e a c u l l un t o t a l d e 42.054 habitants, el cpie significa cl 72 per cent de la població actual. La resta dels habitants es reparteixen entre els 4 districtes, especialment a Valld o r e i x - q u e c o m p t a a m b el 10,13 per cent de la p o b l a c i ó i Mira-sol, on es c o n c e n t r e n un 9,6 per cent dels habitants del municipi. P r e c i s a m e n t aquest districte és el q u e ha e x p e r i m e n t a t un c r e i x e m e n t m é s destacat en els darrers dotze mesos, ja que, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, "a Mira-sol hi ha un parell de sectors de nou d e s e n v o l u p a m e n t al voltant de l'Arxiu Nacional de Catalunya q u e estan atraient força població". F e rrés ha afegit també que la previsió de nous habitatges a la zona fa pensar que aquest continuarà sent un dels districtes que més creixerà durant aquest proper any. Pel q u e fa a la resta de districtes de Sant Cugat, la Floresta ocupa la tercera posició, a m b un 5,72 per

p r o c e d è n c i a

Sant Cugat va rebre Pany passat prop de 4 . 0 0 0 nouvinguts E.C. - Sant Cugat -

Sant Cugat va rebre l'any passat prop de quatre mil immigrants, provinents sobretot de la ciutat de Barcelona i d'altres municipis del voltant, però també de l'estranger.D'altra banda, 1.348 persones van donar-se de baixa del padró, fet que situa el nombre de nouvinguts en 2.588 persones.

més ha t test ut en els darrers mesos /•. /•,./-. El parc Central és una <lt /<> zones que

cent dels habitants, i per útlim, les P l a n e s acull un 1,77 per c e n t de la població. Per a Jordi Ferrés, el fet que aquestes zones tinguin m e n y s densitat d e població obeeix principalm e n t al fet q u e t e n e n menys q u a n t i t a t d e superfície habitable, ja que són districtes que, per la seva ubicació, disposen d'una àmplia zona de bosc que no és urbanitzable. Ferrés ha afegit t a m b é q u e . en general, d u r a n t a q u e s t any passat el creixement de tot el municipi ha estat força regular i proporcional tant al c e n t r e com e n cada un dels districtes. P e l q u e fa a la d i s t r i b u c i ó dels nous habitants q u e s'han

instal·lat al centre de Sant Cugat, els barris q u e han rebut un increment de població més destacat han estat els barris de creació m é s recent com ara el parc Central, que acull el 7,9 per cent dels habitants de Sant Cugat, o Coll Fava, on es concentra el 7,8 per cent de la població. T a m b é Torre Blanca ha estat una de les zones que més han crescut en el darrer any. Contràriament, alguns dels sectors m e n y s p o b l a t s de la nostra ciutat corresponen a les zones tan tradicionals com la zona de Santa Maria i la plaça Doctor Galtes, o la zona compresa per l'avinguda Lluís Corn anvs.

Les xifres de la població

Barcelona és una de les principals ciutats d'origen de les persones que es traslladen a viure a Sant Cugat. De les prop de quatre mil persones que van donarse d'alta al padró municipal durant l'any passat, u n e s 1.900 provenen de la ciutat comtal. Una de les raons principals d'aquest fenomen és la qualitat de vida que ofereix Sant Cugat i que, segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, "contrasta amb la pèrdua de qualitat de vida que està patint Barcelona". A banda de Barcelona, però, Sant Cugat acull també un gran nombre de persones procedents dels municipis del voltant, com ara Rubí, Cerdanyola, Sabadell o Terrassa. En aquest sentit, Ferrés destaca que Sant Cugat és una ciutat atractiva per diversos motius: d'una banda, perquè la nostra ciutat ofereix una bona qualitat de vida, moltes vegades superior a la d'altres municipis, i de l'altra perquè està molt ben

actual de Sant

situada per la seva proximitat amb Barcelona i amb les principals vies de comunicació del país i perquè ofereix un model de ciutat equilibrat. Fn aquest sentit, Ferrés destaca que "Sant ( 'ugat resulta una ciutat atractiva per a moltes persones que quan volen canviar de residència prefereixen aquesta ciutat". Pel que fa a la procedència dels immigrants que arriben a Sant Cugat cal destacar també l'elevat nombre d'estrangers que acull la nostra ciutat. Actualment, el percentatge de població estrangera es correspon a aun 5 per cent del total dels habitants, fet que significa que Sant Cugat es troba dos punts per sobre de la mitjana catalana. Una bona part d'aquesta població procedeix de països de la Unió Europea, sobretot d'Alemanya i del Regne l'nit, mentre que la resta provenen de països com ara els Estats l Tnirs, el Marroc, Argentina o Colòmbia. "A Sant Cugat ens trobem amb una mescla molt heterogènia de persones que vénen de molts llocs diferents i que fan d'aquesta ciutat una ciutat molt cosmopolita per la mida que té", comenta Ferrés, "crec que és molt positiu, i que aquest ha de ser un punt fort de Sant Cugat, ja que això suposa una mescla de cultures, de procedències i de formes d'entendre la vida que afavoreixen una interrelació i una adaptació al nostre municipi".

Cugat

45.000 ,_

Població total Homes Dones

CENTRE

VALLDOREIX

MIRASOL

LA FLORESTA

LES PLANES

US4CANI10NS

Setmana

Divendres, 24 de mare del 2000

E n t r e v i s t a

J, A, Módenes. Professor de Demografia UAB

"Sant Cugat té una població més jove que la majoria de Catalunya" E.C.

Les dades del darrer padró municipal posen de manifest que Sant Cugat va rebre més de 3.000 persones al llarg de l'any passat. Pel professor de Demografia de la UAB, Juan Antonio Módenes, la proximitat amb Barcelona i el fet que Sant Cugat ofereixi un tipus d'habitatges de qualitat són alguns dels factors que expliquen aquesta immigració cap a la nostra ciutat. - Com valora el creixement de Sant Cugat? - Crec que és un creixement més o menys normal perquè és un municipi que ofereix sòl urbanitzable i s'estan construint molts habitatges que atrauen gent de fora. Aquest procés és força normal dins el que és l'àrea metropolitana de Barcelona, on estan creixent les ciutats perifèriques, ja que les famílies joves busquen habitatges de nova construcció que no troben a Barcelona o que troben a uns preus més elevats. La principal causa de creixement de Sant Cugat és aquesta immigració.

- Aquest nivell de nouvinguts és equiparable al d'altres poblacions de l'entorn? - A Sant Cugat hi ha un nivell d'immigrants una mica superior a la mitjana catalana, però no se surt del què és normaLLa principal diferècnia és la procedència, ja que a banda de la gent de Barcelona i voltants, la majoria dels immigrants són de la UE, i això torna a venir donat pel tipus d'habitat-

"La principal causa de creixement és la immigració"

ge que s'està construint: la gent que ve són professionals joves que poden instal·lar-se aquí. En aquest sentit, Sant Cugat s'assemblaria a poblacions com ara Sitges, Sant Just Desvern., o Matadepera, que també ofereixen habitatge de qualitat. . - Quin és l'origen d'això? - Això ve de fa uns vint anys, quan es va començar a produir una des-

centralització de la població de les ciutats cap a zones més perifèriques. Van sorgir diferents municipis que oferien habitatge a sectors socials diferents. L'origen d'aquesta descentralització l'hem de buscar en el fet que Barcelona no podia oferir habitatge a tota la gent jove que començava a independitzar-se dels pares. Es tractava de gent nascuda a la dècada dels 60 i tant el centre com els voltants ja estaven construïts i els joves no podien trobar habitatge. Després, als 80 hi va haver un increment de preus que també va afavorir a aquest procés. - L'any passat van haver-hi quasi 800 naixements a Sant Cugat.Com es valora aquesta dada? - Això depèn de l'estructura per edats de la població. Sant Cugat té una estructura més jove que la majoria de poblacions de Catalunya, i això es deu precisament a la immigració, ja que la gent que va a Sant Cugat solen ser persones joves que tenen espai i que tenen resolt el tema laboral i estan en un marc millor que a la resta de Catalunya. A Sant Cugat el volum de naixements és ele-

Utta de les coses que es busquen a Sant Cugat són els habitatgs de qualitat F: X. L. vat i hi ha poques defuncions. — Hi ha molta diferència amb la resta de poblacions catalanes? - Barcelona, per exemple, té una estructura de població molt més vella. El pincés de l'estructura migratòria de l'àrea metropolitana és el de parelles joves que marxen del centre cap a municipis perifèrics, i és clar, aquestes parelles són les candidates a tenirfills.A Catalunya ara el creixement està estancat perquè la taxa de natalitat encara és molt baixa i la immigració és molt minsa. Sembla que la fecunditat hauria de pujar ja que hi ha una bona conjuntura econòmica, però haurem d'esperar per veure què passa. - Com preveu el creixement de

Sant Cugat? - El creixement de Sant Cugat depèn de la quantitat d'habitatges que puguin construir, però és evident que el ritme de creixement actual no es podrà mantenir indefinidament perquè al final s'acabarà l'espai disponible. Als darrers anys s'està construint molt perquè els habitatges es venen, i per tant, s'està utilitzant molt sòl. El límit d'aquest procés no es pot determinar però no crec que estigui gaire lluny. Sant Cugat arribarà a un punt de saturació però mai serà el mateix punt de saturació que a Barcelona o a d'altres municipis del voltant, perquè a Sant Cugat hi ha diversos espais on no pot construir-se, com la Serra de Collserola.

Griful Oil. Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

Estacions

d e Servei

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

Setmana

ELS/C4?Vrffl>S Divendres, 24de març del 2000

E n q u e s t a

Què pensa del tipus de creixement que s'està produint a Sant Cugat? En els darrers anys. Sant Cugat ha viscut un fort ritme de creixement urbanístic i pobbcional. Però tot i que una majoria coincideixen a valorar positivament la reducció plantejada en el sostre de població previst pel PGM, una majoria dels enquestats opi-

nen que aquest creixement s'ha fet de forma desordenada i que é s necessari establir una planificació. Alguns dels problemes que més es destaquen són la manca de serveis i infraestructures necessàries per oferir un nivell de vida de qualitat

MARIA SANSA 56 ANYS PRIMERA SECRETÀRIA PSC-PSOE

FRANCESC LLATJÓS 76 ANYS PRESIDENT PP

XAVIER BOIX 32 ANYS PRESIDENT IC-V

"Sant Cugat està creixent bé, i el creixement és inevitable. El que s'ha de fer és treballar perquè el creixement que preveu el PGM, i que nosaltres intentem reduir, es faci de manera ordenada".

"Crec que el creixement urbanístic de Sant Cugat no està ben fet, s'està fent una ciutat residencial però no de serveis, i s'està obviant el centre com a casc antic, usant-lo com un lloc de pas".

"El sostre previst en un principi era de 2(X).()00 persones i s'ha anat reduint. Crec que l'Ajuntament actual procurarà ordenar el creixement ja que no és bo que hi hagi massa gent i es trobi ofegada"

"Creiem que abans que Sant Cugat creixi més ens hauríem de posar tots d'acord sobre com ha de créixer i planificar els sevreis i infraestructures. Sant Cugat ha d'oferir la qualitat que es busca".

EDUARD POMAR 36 ANYS PRESIDENT ERC

JOSÉ FERNANDO MOTA 31 ANYS COORDINADOR EUiA

A N N \ F I I II

DEL. DON PISO S I . CUGAT

X wn R LNHORDA 44 ANYS PRESIDENT FAV

RICARD PIE 53 ANYS DIR. ESCOLA ARQUITECTURA

"Creiem que el creixement a Sant Cugat ha estat massa accelerat i això ha comportat que la ciutat no s'hagi dotat d'uns serveis i infraestmetures necessàries per a la ciutat, s'ha de planificar el creixement".

"Pensem que el creixement de Sant Cugat hauria de ser més ordenat i no en base a l'especulació immobiliària, com passa a vegades. S'haurien de planificar els serveis necessaris per a la població".

"Per mi ja està bé. Penso que la ciutat creix en funció de la demanda. Com u santeugatenca, m'agrada com s'està creixent, i com a immobiliària, com més demanda hi ha. més pisos es venen".

"El creixement és un fenomen natural i demogràfic, però per la manera com es fa, s'aprecia que hi ha una greu imprevisió en temes com ara sanitat o educació, Cal posar més recursos".

"Crec que caldria repensar com s'està creixent, perquè s'està fent d'una forma expansiva que no és sostenible. Caldria pensar un model que consumís menys sòl i fos d'una forma més agrupada".

4 3 ANYS I'RESIDEN T C D C

JOAN RI ( w NS 3 9 ANYS PRESIDENT l'DC

"Kl creixement de Sant (^igat es deu. entre altres coses, a la falta d'espai de Barcelona, i per tant, és un creixement natural. Des de Cil' és un dels temes pel qual s'ha ofert més diàleg amb tots els partits".

RAMON BONASTRE

51 ANYS

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE «oço del Or. Galtes, 9-TeL93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, 14 Tel. 93 «75 57 24

digital £'te"distribuïdor de cameres \a\ati poTnt

i material digital Kodak a Sant Cugat ..Awa«*.-.w.·>.y

Publicitat

E1S ÍGUYIÜNS Divendres, >4 de marc del >000

Ara tota

amb la

RACC

informació

tindràs a casa

teva

Hi IllSllills

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTON

Nom:

ns_4a52££-

Adreça: CP:

Població

—"~—^

& \, Salti».

RACC ¥ W rCLUB

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93 495 50 71

E1S 4 CANTONS

Política

Dl·vtiu/n·. 24 t/r inuri lli!2000

La casa de la vila Eduard Pomar. Regidor d'ERC

"Caldria revisar el pla econòmic i ajustar-lo més a la situació actual" JOAN SORIANO

- Sant Cugat Eduard Pomar i Pérez és un cas genèticament singular. És un republicà català que va néixer a la villa y torte de Madrid fa 36 anys. Davant la particularitat afegeix amb rapidesa que "només hi va estar cinc mesos". Als vuit anys arribava a Sant Cugat, on ara també hi treballa. En política sempre s'ha mantingut en el nacionalisme d'esquerres, fins a desembocar el 1992 a Esquerra Republicana de Catalunya ( E R C ) . Està present a les comissions informatives d ' E c o nomia. Ciutat Sostenible, Comerç, i Serveis Interns. - Quina visió té de l'acció de govern? - Actualment és un govern en minoria, en situació precària. La seva manca de definició en la recerca de suports al ple està hipotecant la mateixa acció de govern. N o m é s cal posar com a exemple el tema dels pressupostos municipals. Estem a finals de març i encara no hem vist ni els números. És una situació greu que no es pot allargar més temps, perquè acabaria anant en perjudici de la ciutat. - Existeix la possibilitat d'un pacte entre ERC i CiU? - Nosaltres hem estat disposats a pactar amb CiU des del principi. Però un pacte només entre E R C i C i l ; no és viable, perquè no dóna la majoria. Per això, defensem un tipus de pacte més ampli. - Quant creu que trigarà l'equip de govern a resoldre els seus dubtes? - Durant aquests mesos, l'equip de govern ha pogut anar esquivant les dificultats, però això té un límit de temps. Crec que la propera presentació dels pressupostos marcarà el final d'aquesta etapa d'indefinició. - Pacte i aprovació de pressupostos van lligats? - L'alcalde ha c o m e n t a t diverses v e g a d e s que les d u e s qüestions estan molt vinculades. Fa l'efecte, però, que no

Eduard Pomar és també el president de la secció local d'Est/uerra Republicana EOTO: XA VI LARROSA vulgui fer un pacte de govern. perquè el lligaria molt. De tota manera, crec que intentaran arribar a un acord amb el PP per aprovar els pressupostos, encara que no impliqui un pacte de govern. - ERC aprovarà els pressupostos? - N o ho p o d e m dir s e n s e conèixer-ne el contingut. Però sí suggerim que els pressupostos haurien d'estar oberts a la participació de totes les torces municipals. En cas contrari, podria tornar-se a repetir la situació viscuda amb lu taxa de sanejament. - Estar en el govern és també compartir la gestió de l'end e u t a m e n t municipal? - Creiem que s'hauria de fer una revisió del pla econòmic-financer. més ajustat a la situació actual. Actualment, la llei no ens permet sol·licitar nous préstecs per a inversions. Nosaltres creiem que controlant la despesa ordinària, millorant la recaptació -actualment estem al 77% del total- i fent un nou pla econòmic i financer es poden obtenir els recursos per a les inversions mínimes necessàries. - Què cal fer als districtes, segons ERC? - Cal un pla d'actuació de xoc als districtes amb unes inver-

sions importants per pal·liar les diferències urbanístiques i de serveis que hi ha entre amb el centre. Hi ha el tema del P E R I de les Planes, la urbanització de la Floresta i la millora del transport públic urbà.Venir de les

i Està m é s a prop deté 4 0 i del que sembla. U » aire de joventut enganxosa, referçat p e r l'expressió tímid s i dialogant, ei precedeix. Recorda a aquell n e n del col·legi que posa pau i a q u i es fa eas perquè és un xi~ c&tqoetté paraula. Més tard e! veurfeut defensant tot allí» q»e é s clar í català* D e tot» els entrevistats, Pomar és qw ha donat m e n y s pistes sobre el seu caràcter. F.n eaUvi, porta ben après el programa electoral i n o é s #m& garrepa a VfmamuL· & r

ante, BO es lo «oMast «obre u» circuit aiea tgtte restarà, «n l'aueaèfiaai, • Fer «*«*» £*«ftinta

Planes a Sant Cugat en autobús costa més d'una hora. - Quin dels missatges elect o r a l s d'ERC va tenir m é s ressò entre els votants? - El d'aturar el creixement urbanístic de la ciutat. Per una raó molt simple, a qualsevol persona que se li pregunta què opina d e Sant C u g a t respon q u e li agrada molt però que creix massa ràpidament, de forma descontrolada i d e s m e s u r a d a . A més d'aturar-lo, nosaltres oferim planificar el creixement demogràfic, urbanístic i d'equipaments. No ens pot passar com a Coll Fava -on, per cert, han aparegut nombrosos desperfectes en les obres- o Sant Magí, que no tenen e q u i p a m e n t s esportius, ni escoles, ni cap mena de serveis públics. H e m de crear centralitats en els districtes perquè el ciutadà no hagi de desplaçar-se al centre de la ciutat per qualsevol gestió. - El creixement està afectant ja el funcionament municipal? - Hi ha moltes coses pendents, molts projectes aturats. Es impossible abordar-los tots de cop si no es fa un pla estratègic. D'una banda, necessitem una majoria estable i, de l'altra, hem de decidir quin model de ciutat volem. Aquesta darrera qüestió su-

posa el consens de tots els part i t s . El q u e no es pot fer és aprovar aquestes coses separadament. El pla estratègic ens permetria tenir una imatge de conjunt, veure com s'interrelacionen aquests projectes i en quin ordre s'han d'aprovar. - ERC pot variar els seus postulats sobre Torre Negra? - La posició d ' E R C és la mateixa de fa quatre anys. Nosaltres defensem la protecció integral dels rodals de Torre Negra i la protecció selectiva dels terrenys adjacents a Torre Negra. Aquesta és la posició d'Esquerra Republicana, de la Plataforma Cívica i dels grups integrats en la comissió municipal de s e g u i m e n t . Si algun grup ha variat d e posició, ho hauria de dir. - Què opina de l'estat d'aquest tema? - Ens preocupa que la voluntat municipal de protecció es vegi qüestionada per la manca d'iniciativa de l'àrea de Ciutat Sostenible i Medi Ambient. A més, el fet que l'equip del senyor Cortina - q u e va plantejar la proposta de protecció de Torre N e g r a - hagi deixat l'assessorament jurídic i tècnic del proj e c t e és u n s í m p t o m a q u e la cosa no va bé. I sobretot el fet que la immobiliària Núnez hagi interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament per poder-hi urbanitzar. - La r e a c c i ó d e Núfiez és lògica. - Sí, però ja fa temps que es va presentar i n ' h e m tingut coneixement ara. Això vol dir que l'equip de govern estava ocultant una informació que considerem bàsica, perquè no afecta només els partits polítics sinó també el ciutadà. Les paraules de Recoder i d'Aymerich dient que no es faria cap casa a Torre Negra mentre fossin alcaldes no són cap garantia. Volem una regulació plena del parc rural de Torre Negra. - Per què no volen cap tipus de pacte amb el PP? - El nostre electorat no entendria mai q u e féssim un pacte en el qual estigués el Partit Popular. Ens ho h e m plantejat així i no ens ho podem plantejar de cap altra manera. Tampoc crec que els del Partit Popular es plantegin un pacte amb ERC, el seu electorat no ho acceptaria.

Política

ELS /CANTONS Divendres, 24 de marc del .'000

C r e i x e m e n t

CiU i PP s'oposen a implantar el Pla Estratègic proposat pels socialistes

La Declaració de Barcelona passa de puntetes per Sant Cugat

Ménéndez atribueix la negativa a l'origen socialista del projecte La proposta de Pla Estratègic de Ciutat impulsada pel PSCPSOE no ha quallat entre els regidors de CiU ni del PP. Els motius: una eficàcia "dubtosa", poca concreció, un termini massa llarg i la necessitat de prendre decisions ràpides d'acord amb la naturalesa canviant de la ciutat, segons l'equip de govern municipal; i un possible endarreriment en els objectius a curt termini que s'estan assolint a la ciutat, pels populars. Tot plegat ha fet que la moció dels socialistes quedés rebutjada en el ple de dilluns per 13 vots en contra.

EMILI BKI.I.A

- Sant Cugat Tot i l'esforç fet pel Partit Socialista d e C a t a l u n y a ( P S C PSOE) per convèncer els diversos g r u p s m u n i c i p a l s d e la necessitat de tirar endavant la proposta de projecte de Pla Estratègic (PE) per a Sant Cugat, de moment, la ciutat en té prou amb els plans sectorials, segons l'equip de govern de Convergència i Unió (CiU). L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, creu que la proposta d e pla que fa el grup socialista pot no ser "una eina exitosa". E n primer lloc, perquè és un pla molt genèric que "no acota l'àmbit de treball" concret q u e abastaria. En aquest sentit, el portaveu municipal del grup socialista, Jordi Ménéndez, va assegurar que no es tractava de l'aprovació del pla sinó d'una proposta inicial, ja que "no hi volem influir, però tenim les nostres prioritats". A banda d'això, un altre dels motius que han portat CiU a votar en contra de la moció és que "Sant Cugat necessita decisions molt ràpides" i no l'elaboració d'un pla "d'utilitat dubtosa", afirmava l'alcalde. CiU es basa en l'experiència d'altres municipis, que han invertit diners i temps en P E i, en alguns casos, no n'han tret el profit esperat.

Recoder es remetia, també, a la posada en marxa del Projecte Educatiu de Ciutat com a exemple de pla sectorial que busca la implicació ciutadana. El creixement ràpid de Sant Cugat fa q u e la coalició nacionalista vegi massa llarg el termini del P E , q u e va del 2000 al Intervenció del portaveu municipal delPSC-PSOE, Jordi Ménéndez F: X.I.. 2025. Segons CiU, la Diputació veu municipal, Francesc Godàs, de Barcelona aconsella que no taveu popular del PP, Berta Rova explicar que "han de ser resobrepassin els 10 anys. dríguez, va decantar-se per ajorcollides i validades per l'Ajunnar l'aprovació de l'inici dels treCom a alternativa a la reflexió tament, p e r q u è les reflexions balls per fer un P E a la ciutat, global sobre el creixement de la teòriques es puguin fer realitat". cosa que el PSC ciutat, CiU propoEsquerra Republicana de Casa, a més dels de no e n t é n : " P e r talunya (ERC) va mostrar el seu bats sectorials, la i f c> q u e avui no i acord amb la necessitat de plapossibilitat de dia- rebutja la pTOpOStü, d e m à s í ? " , es nificar el creixement "si volem logar amb l'oposipreguntava M e que sigui harmònic i cohesionat, nénd ez. T o t i ció sobre dos as amb visió de futur", assentia el això el p p veu portaveu local republicà, Eduard necessanes m«e -. c r e i x e m e n t i els . n^^^eo^r,,.. m Pomar, mentre confirmava que, sures "perquè el equipaments que al seu parer, el P E "dóna garancreixement de la ha de tenir el muties que el creixement futur es ciutat sigui posinicipi. farà de manera organitzada per tiu", va dir RoM é n é n d e z , al millorar l'habitabilitat i la qualiseu torn, va replicar que "fa l'e- dríguez, que va posar l'exemple tat de vida de la ciutat". de Barcelona, Bilbao i València fecte" que el motiu real que ha La proposta dels socialistes va com a ciutats on s'ha tirat endadut CiU a rebutjar la proposta ser exposada el mes de març pasvant un projecte d'aquest tipus. és que "prové dels socialistes", sat a l'Escola d'Arquitectura, en Els dos regidors d'iniciativai va remarcar q u e "la proposta Verds (1C-V) es van adherir a la un acte en què es va explicar que és bona per a la ciutat, amb inel PE ha d'incloure la participadependència de qui la fa". És proposta després de reconèixer ció ciutadana en la reflexió i la que és una iniciativa socialista. per això que el regidor socialiscreació d'una comissió, formada ta va lamentar que no es tiri en- Per als ecosocialistes, el pla hauper r e p r e s e n t a n t s de tots els ria d'incloure experiències com d a v a n t el pla si " t e n i m l ' e el Congrés de la Ciutat o l'A- grups municipals, que comenci vidència que no hem crescut bé. a treballar en la reordenació del genda Local 21, i reflexions reEls P E no són màgics però són creixement a Sant Cugat. lacionades amb l'educació i el útils", va aclarir Ménéndez. comerç, entre d'altres. El portaEn la seva intervenció la por-

Lequip de govern

. pero ofereix diàleg pectes clau: ei polític en matèria

de creixement

Ecologisme

ERC emprèn accions legals per defensar Torre Negra Tot i que Esquerra Republicana va optar per sortir de la Comissió de Seguiment per la Protecció d e Torre Negra, ja van deixar clar que continuarien emprenent accions en aquest sentit. Es per això que E R C va presentar el dia 10 de març passat dos escrits al Tribunal Superior de Catalunya amb l'objectiu de demanar que es reconegui legítimament l'interès del partit en la

defensa dels acords municipals presos en relació amb la preservació de l'indret. D'aquesta manera, el partit republicà es vol assegurar "poder comparèixer en qualitat d e part demandada al seu moment, ens ha de permetre poder actuar", va afirmar el coordinador de l'àrea de Medi Ambient del partit, Jaume Busquets, que va remarcar que fan pública la presentació dels documents

després de les eleccions perquè "ningú no pugui dir que ho fem per electoralisme". L'acció s'emmarca dins "l'inici d'un procés llarg", en què "els propietaris i promotors han passat a l'atac", deia Busquets en referència als dos recursos presentats per l'empresa constructora Núfiez i Navarro, propietària d'una part dels terrenys. Els dirigents d'ERC a Sant Cu-

gat van garantir que "qualsevol pacte hipotètic" entre el seu grup i CiU a la Generalitat estarà supeditat al compromís de preservar Torre Negra. Per la seva banda, el portaveu municipal d ' E R C , Eduard Pomar, va coincidir amb el seu company de partit a l'hora de criticar la situació de "paràlisi'' en q u è es troba l'Ajuntament. Busquets va afegir que el procés de preservació es troba "no en una situació d'estancament sinó d'inv o l u c i ó " , i e s va m o s t r a r pessimista per com està portant la qüestió l'equip de govern, ja que "quan l'alcalde diu que protegiran fins on podran, ja és una renúncia"./E.B. (Sant Cugat)

REDACCIÓ

- Barcelona -

Els m e m b r e s d e la Declaració de Barcelona es van reunir ahir a la ciutat c o m t a l , però 24 hores abans ho van fer a Sant Cugat del Vallès. Xavier Trias, Pere E s t e v e i J o a q u i m Molins, de Convergència D e mocràtica de Catalunya ( C D C ) , Josep Antoni D u r a n Lleida, d'Unió D e m o c r à t i c a de Catalunya ( U D C ) , Xabier Arzallus i Inaki Anasagasti, del Partit Nacionalista Basc (PNB) i Xosé M a n u e l Beiras, del Bloc Nacionalista Gallec ( B N G ) van sopar plegats d i mecres a la nit en un conegut restaurant d e Sant Cugat sota el control de fortes m e s u r e s de seguretat. Mossos d ' E s quadra de la Generalitat i Ertan van revisar totes les instal·lacions del restaurant hores abans del sopar fins i tot a m b gossos ensinistrats. Tot i els intents d ' E u s 4 C A N T O N S per obtenir decla-

racions dels comensals o imatges gràfiques d'aquesta rellevant trobada a la nostra ciutat, els responsables d e premsa i comunicació d e l'organització de la reunió política van impedir q u e això fos possible. Inicialment, la trobada havia d e ser en un dinar d e treball a Sant Cugat, però, finalment, per problemes d'agenda d'alguns dels comensals, la trobada es va ajornar fins a la nit. L'objectiu de la reunió dels m e m b r e s d e la Declaració d e Barcelona (CiU, P N B i B N G ) era, segons manifestava dies e n r e r e Pere Esteve, secretari general de Convergència D e mocràtica de Catalunya renovar "una invitació al diàleg a la nova majoria" del Partit Popular.

Detall de Torre Negra F.X.L.

EIS 4CANTOI\S

nuo

Divendres, 24 de març del 2000

E d i t o r i a l

EU3 CANTONS Sctm.ui.in i n d e p e n d e n t de Sant (.u.^it del Villès

•ï

> Premsa Local 4« Sant Cugat. S.L.

Un projecte clar

C i r r c r S j n t \ n r . >mA2 -44. OM'iü S j n t C n ^ . i t dut Valies l'cl '».* i s ' t ' . j Hi - \-.i\ <H (.74 211 24 IMIK ió f k ' i t r ú i i K . 1 . tittp .'i\ i l . i w u l v L o m / s j n a u n J t \JTU(,.I L-IU». (iiniii .i. e U 4 i J i n ' i t i ^ a ' t " t s a n d . 1 u i l J t . c o m

C o n s e l l d* Administració Ramon (iran (president) Josep M. í -abreri/o. Pere Kst|ucrda i Xavier Fornells (editor delegat)

Director Josep Maria Vallès

Redacció Tema <lf la **'tmana: Kster Ciastanver; Política: Kmili Bella i Joan Soriano; Opinió: Josep M. Valies; Societat: Kster Castanver i Magda M é n d e z ; Kiitorn: Kmili Bella; Kcoiiomia: Toni Montenegro i Joan Soriano; Lulturu: Toni Montenei;ro; K»|M>rt*: Alex López;

Comercial ( Cuinen hvaralar

Consell Editorial Kamon (iran (presidenr). Josep M. ('abreri/.o (\ u e p r e s i d c u t i A k Cor Alexandre. i r a i u e s c Carbó, lordi Casas. N a n is ( ia^ramer. Albert d e Pablo. Xavier I o m e l k Ko-eli Pedró. Ramon ï>ros. Lluís l'un;. Kmili Reiïe. Moncserr.it Riimbau. Pn-nSult-r. li.st-p \. Teixidó, |oan Tortosa, losep M. Sans Ti.i\e. |o. t n h o s a i m . Nuria / a b a l a . Manel P , o l - i IV,-! M ittm

Subscripcions Sinda í . o m e /

Fotografia V u i 1.

ir->sa i l ; . d u a r d I a r n n e s

Disseny i maquetació J o a n 1 u e i l e - i M a l t a ( labrol

Correcció Bla.ua Pi

Impressió Rotinipres Iel <í7J 4U 05 95

Distribució Mailinu Vallès S.L. Tel. 5S4 23 7I Dipòsit leíial:(;i-405- ( í3 /•/. 4 ( ai/rotx. cxpruss.i i I-K.IKKLSM^.II(|IK- / • / . 4

(.i:

Ij «•>.! opinió un els editorials. i l'upmio dels sum autors. suv J iiffcssànanicnt.

(s)ACPC

C/MKèUonè.l.lMl7

Uhisnn;i

Distribució d'ELS 4 CANTONS tel fa* als subscriptors

el debat i el diàleg acostuma a sorgir el consens, la solució q u e més satisfà la majoria d e les parts. La proposta de l'equip de govern m u n i c i p a l , c o n s e n s u a d a a m b la Coordinadora d' E n t i t a t s Esportives, compta a m b el suport d e tots els partits polítics. \ o manca cap ingredient, doncs, perquè la remodelació de la zona esportiva de la rambla del Celler i la construcció de nous e q u i p a m e n t s esportius. culturals i administratius a l'actual camp de futbol, que probablement es construirà a Coll Fava, a prop de la ronda Nord. s'executi els propers m e sos. Ara toca iniciar els tràmits administratius i paral·lelament tenir en c o m p te el resultat del concurs d'idees convocat per l'Ajuntament perquè la nova configuració de la zona de l'actual camp d e futbol a la rambla del Celler sigui l'òptima. Les obres, q u e no començaran fins q u e es pugui jugar al camp de futbol de ('oli Fava, podrien començar el 2 0 0 1 . A partir d ' a q u e s t a data, començaria la construcció de la nova piscina coberta, un nou pavelló per a 2.000 e s p e c t a d o r s , un hotel, un edifici per acollir-hi un nou Ajuntament amb locals per al futur Registre de la Propietat, una possible delegació de la C a m b r a de Comerç, un aparcament per a unes

C a r t e s

300 places, un espai destinat a actuacions d'entitats culturals, etc. En definitiva, un ambiciós projecte q u e , si res no falla, serà palpable abans de finalitzar aquest mateix mandat municipal el 2003 i, per tant, assolida una de les tres

Es tracta d'un ambiciós projecte, consensuat amb totes les forces polítiques i la Coordinadora d'Entitats Esportives que, si res no falla, serà palpable abans de finalitzar aquest mateix mandat municipal el 2003

prioritats de l'actual e q u i p de govern municipal de Convergència i Unió. Les altres d u e s prioritats són la vianantització del centre històric de la ciutat i la urbanització dels districtes. Una de les preguntes del milió de dòlars és saber com es finançarà tot aquest ptojecte valorat e n milers d e milions

d e l s

de pessetes. L'alcalde ha assegurat en més d'una ocasió que l'Ajuntament treballa en la recerca de recursos a totes les bandes possibles, des de les diferents a d m i n i s t r a c i o n s p ú b l i q u e s fins a les aportacions de les empreses privades. Paral·lelament, però, de ben segur q u e és a b s o l u t a m e n t necessari aprovar el pressupost municipal per engegar part d'aquest macroprojecte. i per aprovar aquest pressupost cal la implicació deies forces polítiques de l'oposició al govern municipal. P e r q u è s'hi pot estar d'acord políticament, però si darrere no hi ha els vots favorables a les xifres, el projecte es podria q u e d a r en un bon projecte. Un projecte q u e arriba a m b retard. però no un retard de s e t m a n e s o uns q u a n t s m e s o s sinó u n retard d ' a n y s . molts anys. La dita dels optimistes diu q u e mai no és tard quan arriba, però la pregunta és per q u è abans mai no s'havia presentat res semblant, per q u è s'han deixat passar anys i anys mentre les instal·lacions q u e d a v e n defectuoses i petites. Aquesta resposta ja no la obtindrem, però sí q u e cal que el compromís social i polític de la nova ciutat esportiva es mantingui per fer un projecte clar, de tots i per a tots.

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Ja no ens queda ni Girona "Ahora os vais a enterar. A ver quien me dice ahora q u e tengo q u e hablar catalàn". Aquestes expressions extretes d ' u n conegut, poden semblar e x a g e r a d e s , però m ' h a n mogut a escriure aquests mots. Arrel de les darreres eleccions generals, i després del triomf absolut de la dreta, ens podem trobar amb exhibicions de prep o t è n c i a d ' a q u e s t c a i r e . . . Si volem ésser analítics, veurem que la dreta ha aconseguit mobilitzar tot el seu e l e c t o r a t , m e n t r e q u e les esquerres no. A m b un lleu a u g m e n t de 4 0 0 . 0 0 0 vots r e s p e c t e al 96, n'ha tingut prou per aconseguir la majoria absoluta, davant del " p a s s o t i s m e " d e les e s -

q u e r r e s . Tot i així no em resigno com molts a admetre que aquest país és sociològicament d'esquerres: ens ho demostren els m u n i c i p i s , les O N G , els m o v i m e n t s estudiantils i veïnals. No obstant, aquesta força es dilueix com un terròs d e sucre al cafè en conteses electorals, c o m la del darrer 12 d e març. <;Per què ens movem per causes tan nobles com l'abolició del d e u t e extern, la deforestació o els drets dels immigrants i no votem per intentar c a n v i a r l ' e s t a t de c o s e s i el marc general). Ks q u e I ' " E s pana va bien", és més que un eslògan i ens l'hem arribat a creure. Es que la Constitució del 78, q u e la majoria no vern votar per ésser menors i ni tan sols ens hem llegit, ja ens està bé? O és q u e , com deia una

aoïent de la ràdio, que es considerava d'esquerres i sempre les havia tota, ara havia donat la confiança al P P p e r q u è els darrers q u a t r e anys ella i els seus amics s'havien c o m p r a t un pis? Jo crec que sota aquests substrat d e benestar hi ha una societat jove amb uns ideals i un inconformisme narcotitzat. N o tot s'acaba ami) tenir un mòbil, un cotxe i poder per anar a esquiar. Bé. encarem una "travessa del desert" de H anys (o és q u e algun incrèdul es pensa que això es redreça només amb 4?) on ni tan sols tindrem força a Madrid per aconseguir gaire res (Adéu, Scl·leccions Catalanes, per e x e m p l e ) . Kl culte al materialisme, al capital i a la borsa, i poca cosa més. Com deia l'Isabel-Clara Simó

a P'Avui", "Ja només ens q u e da el Barca, i a sobre, no rutlla gaire bé". Jo afegiria "Ja no ens q u e d a ni Girona (ara un altre cop "Gerona"). Així, d o n c s , S A L U T i P E L E S per a tothom (que és el q u e es porta). Joan Garriga

Comunicat de l'IES Arnau Cadell Reunit el Consell Escolar de l'IES Arnau Cadell el 23 de febrer del 2000. Any Internacional de la Cultura de Pau, i prèvia consulta de l'alumnat i el Claustre, acorda: Manifestar que: 1. Des d'aquest ('entre d'Ens e n y a m e n t volem treballar i educar amb uns conceptes i ac-

tituds q u e no limitin ni agred e i x i n les p e r s o n e s . C r e i e m f e r m a m e n t e n la n e c e s s i t a t d'impregnar de tolerància, receptivitat, diàleg, respecte i cooperació, tota la nostra feina, contribuint així a una societat cada dia m é s e n pau i respectuosa a m b els drets h u m a n s . 2. Davant la campanya institucional anunciada pel ministeri de Defensa de foment de l'esperit militar a les escoles, éns n e g u e m a col·laborar-hi. E n t e n e m q u e el nostre centre no es pot convertir en àmbit i instrument d'expansió del militarisme. 3. P e r a i x ò e n s d e l c a r e m : CENTRE D'ENSENYAM E N T OBJECTOR.

IES Arnau Ca de UI

Opinió

ELS/CANTONS Divendres, 24 de març del 2000

l l o t j a

Una visió de futur per a Sant Cugat (ciutat dormitori o ciutat ciutat?) lOSEP D A M K L 1 Gl'BERT

l nivell d e vida d ' u n país, regió o ciutat depèn, cada dia més, de la qualitat professional dels seus habitants. Com major sigui la proporció de persones amb una bona formació, més són les oportunitats de progressar. Suïssa i Catalunya, amb molt escasses riqueses naturals, són entre d'altres, bons exemples d'un excel·lent nivell mitjà de vida. Per la seva banda, els Estats l'nits ens demostren que han aconseguit progressar sociocconòmicament aquests últims anys, gràcies al desenvolupament de noves activitats i Tecnologies basades en el coneixement i en la seva capacitat per arriscar-se en la creació d'empreses en sectors nous com l'electrònica, la tecnologia de la informació, la microinformàtica i, sens dubte, la investigació i desenvolupament. A més d'un gran i sostingut esforç cap a una formació professional i universitària dirigida a nodrir les necessitats professionals en personal qualificat de dites activitats empresarials. M'inspiren aquestes reflexions les recents informacions aparegudes fa unes quantes setmanes en la primera plana d'aquesta mateixa publicació: "Ja som 58.000 santeugatencs", seguides de les clàssiques postil·les: "Sí, però Sant Cugat és i serà sempre una ciutat dormitori". Ser una ciutat dormitori no és necessàriament negatiu. Pels qui hi viuen tot el dia, el trànsit diürn, per exemple, és lleuger, fet que comporta menys soroll i pol·lució. D'altra banda, només es pot ser ciutat dormitori si les condicions de l'habitatge en particular, i de vida en general, són d'un bon nivell. No hi ha cap dubte que, ara per ara. Sant Cugt les té. l ' n a ubicació geogràfica excel·lent amb comunicacions de primera qualitatipercarretera a 20 minuts de l'aeroport i a 10/15 minuts del centre de Barcelona, Sabadell o Terrasa, un excel·lent metro a 20/25 minuts de la plaça de Catalunya, al costat de l'autopista que comunica amb el nord, el sud i l'oest, etc), a més d'un bon auditori, camp de golf. instal·lacions esportives de tot tipus, bones escoles i un complex universitari complet. 1 la perspectiva de comptar, d' aquí a uns quants anys, amb una estació de l'AVE. El costat menys positiu d'una

ciutat dormitori és que acaba sent una ciutat sense ànima, sense personalitat, i això fa que els seus habitants no s'hi sentin identificats, i del tot feliços i de gust. I, per tant, a la llarga, amb el risc de perdre una bona part del que s'ha anomenat "qualitat de vida". He sentit a dir, no fa gaire, que Sant Cugat, amb una àrea municipal molt àmplia, podria tenir un potencial de c r e i x e m e n t de 150 i fins a 200.000 habitants. Al ritme actual, d'aquí a 10 anys serem m é s de 8 0 . 0 0 0 . En efecte, un article del diari L·i Vangtardia del 14 de març passat assenyalava q u e el des e n v o l u p a m e n t immobiliari atrau cada any uns 3.000 nous residents a la nostra ciutat. Si aquesta expansió es produeix en la forma actual, bàsicament "" *"" " de tipus f o n a m e n t a l m e n t immobiliari, Sant Cugat serà cada vegada més una ciutat dormitori. Haurem perdut l'oportunitat, que encara existeix, de mantenir i millorar per a la ciutat la seva pròpia personalitat i el nivell de qualitat de vida que encara té. Que quedi constància que no sóc contrari al creixement i a l'expansió, si es milloren alhora els aspectes qualitatius. Sóc favorable al desenvolupament de les àrees i barris, però amb vida pròpia. Amb persones que viuen tot l'any en la seva ciutat perquè hi treballen. Sense haver de perdre cada dia hores del seu preuat temps en llargs i fatigosos recorreguts per anar o tornar del seu lloc de treball. Que donin vida a un nou comerç del seu nou barri, avui quasi inexistent. Per q u è una bona part de la gent que dorm a Sant Cugat no hi viu? Doncs molt senzill, perquè la ciutat no ha desenvolupat una veritable activitat econòmica que els ofereixi llocs de treball interessants. Llocs de treball que hauria de crear. No em refereixo a un pol d'indústria lleugera, que ja existeix en el cinturó del Vallès. Segons la meva manera de veure-ho, hi ha encara una oportunitat única, disposant de les infraestructures abans

mencionades, d'incentivar la creació d'activitats del sector terciari d'alt valor intel·lectual afegit, com: • Seus centrals de companyies multinacionals i nacionals. Ja n'existeixen algunes.

• Centres informàtics de tota mena. • Explotacions de comerç electrònic per Internet entre empreses, així com destinats al consumidor, que incloguin tot el tract a m e n t des de la presa de la comanda, gestió d'estocs, logística i tramesa, fins a la facturació, cobrament i servei postvenda. • Despatxos professionals d'advocats, d'agències de publicitat, d'assessors d'empreses i fiscals, d'arquitectes, etc. • Centres d'investigació i desenvolupament tecnològic. A més, Sant Cugat té totes les característiques per atraure jubilats i rendistes d'alt nivell econòmic. No hi ha dubte que per complir aquests objectius cal comptar amb una positiva aliança deies iniciatives pública i privada. I em fa l'efecte que el sector públic local té actualment la capacitat i la voluntat d'anar en la bona direcció, que consistiria a definir zones específiques i urbanitzaries i perquè la iniciativa privada construeixi oficines i equipaments amb els serveis adequats. Sense oblidar la introducció de certs avantatges fiscals temporals per a les empreses de nova creació. En efecte, per recaptar més impostos en el futur, primer cal invertir. Exactament com fa tot

empresari. I tots sabem com de faltat està l'Ajuntament d e Sant Cugat en mitjans financers per reinvertir-los en noves infraestructures. Segons declaracions recents de l'alcalde Lluís Recoder, "amb el que cobrem per l'IBI només podem cobrir les nostres despeses de f u n c i o n a m e n t " . Amb tot això, n'estic segur, la iniciativa privada actuaria un cop m é s de m o t o r . 1 a Sant Cugat. Si no es fes ací, algun altre municipi ho farà. I atraurà empreses de noves tecnologies. I els avantatges de tot tipus que això suposa. El projecte Augusta Park anava en aquesta direcció. Potser a l'època e n q u è es va llançar era prematura i no va quallar. O per altres raons que ignoro. Però la idea era bona. E n resum, caldria definir el "producte Sant Cugat" adreçat al tipus d'empresari definit més amunt i vendre'l al client potencial de manera adequada. En paral·lel hauria de mantenir con-

£ I

tactes amb la Universitat de Bellaterra per assegurar-se que els programes de formació futurs, s'orientin cap al tipus d'estudis que caldran per satisfer les necessitats del tipus d'empresa que s'instal·laria a la zona (enginyers de telecomunicació, de microeleetrònica, experts en informàtica, e t c ) . N o o b l i d e m q u e act u a l m e n t , e n t o t s els països d'Europa, ja existeixen importants dèficits d'aquest tipus de personal. VA mateix ja succeeix a Espanya. Incentivar la creació o la instal·lació a Sant Cugat d'empreses de les anomenades noves tecnologies amb un alt valor afegit intel·lectual i que respectin el medi ambient, contribuirien a crear treball d'alta qualitat, també per a dones, per tal que més habitants treballin i visquin, a més de només dormir a la ciutat i els seus voltants. Cosa que no vol dir necessàriament que s'aniria cap a un creixement desmesurat de Sant Cugat, ja que, si es fan bé les coses, una part dels qui avui només dormen haurien de poder trobar feina en les noves empreses ací ubicades. Tot un programa... Josep Daniel i Gubert és economista

S 0 v e r

T i t à

sí \ '•

SCXCNesríK

í-^ e s —K

-isí-s Ü'MW..

)\>x/f \ \ /

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 24 de març del 2000

Les

g o l f e s

Res no justifica truncar una vida |AI ME A. E.SI'INA

a situació que es viu en aquests moments a Euskadi després de l'assassinat del p a r l a m e n t a r i basc Fernando Buesa i del seu escorta, està posant de manifest la manca de criteri dels polítics d ' a q u e s t país. E m brancats en disputes partidistes, estan posant a sobre la taula vides humanes a canvi de vots. Es realment un espectacle lamentable, vergonyós, inadmissible. Els uns i els altes, en nom de no se sap exactament quins principis, quines motivacions, quins messianismes, estan deixant que dia a dia s'incrementi la llista de morts sense fer res per evitar-ho. Cap idea política mereix la pèrdua d'una vida. Es massa valuosa, massa important, perquè quedi a mans de qualsevol. Euskadi viu uns m o m e n t s molt delicats. La societat basca es troba dividida en quatre grans grups. D ' u n costat trob e m ETA, organització absolutament irracional que mata per subsistir i en nom d'utopies injustificables. Al seu costat s'hi troben aquells que volen el mateix,

però no s'atreveixen a matar i que diuen que desitgen aconseguir-ho democràticament. Queden els que busquen no saben exactament què, però que en el fons ja els va bé l'enrenou, i finalment els que no accepten res en nom de tampoc saben q u è . Tots ells semblen utilitzar les vísceres per pensar i en lloc d'intentar solucionar el problema l'agreugen amb les seves reaccions primàries i irracionals. Si això subsisteix, si no es trenca d'alguna manera, el problema és absolutament irresoluble i s'enquistarà més i més i seguirà provocant mort i angoixa. No es tracta de claudicar davant dels assassins, es tracta d'evitar q u e continuïn assassinant. Es tracta de privar-los, a ells i als qui els recolzen, de qualsevol argument, de qualsevol punt de suport per justificar-se. Molta gent diu que el cas d'Euskadi no és comparable amb el d'Irlanda del Nord. És possible i probablement tenen raó. Però la solució que s'ha donat allí és una mostra de valentia per part de

qui no volia més morts. El fi, salvar encara que sigui una sola vida, justifica, aquest cop sí. els mitjans que s'han d'utilitzar. En cl fons, tant si ens agrada com si no, existeix una demanda per part de la societat basca. El dret a l'autodeterminació. El dret a decidir el seu futur. Donem-los aquesta possibilitat. Sigui quina sigui la resposta que els bascos donin, el que quedarà clar és el desig de la majoria i els arguments actuals de tothom quedaran obsolets. Ens omplim la boca parlant de democràcia, fins i tot els que no la defensen, i no som capaços d'acceptar la possibilitat que algú pensi diferent q u e nosaltres. Tanta por fa, als uns i als altres, que els bascos decideixin el seu futur per si mateixos? En nom de què o de qui, els uns i els altres, es creuen en possessió de la veritat? Es tracta d'aturar els assassins, d'evitar més morts. Quin argument pot esgrimir Herri Batasuna si la majoria dels bascos decideix, en un referèndum, continuar

dins de l'Estat espanyol? Amb quin dret pot ningú negar als bascos ser independents, si així ho demanen la majoria? I no valdria l'excusa que uns són bascos de veritat i els altres no. Euskadi és el que és perquè hi són tots i tots són Euskadi. N o fa gaire temps que el Q u e b e c va fer un referèndum per decidir la seva independència del Canadà. A ningú se li va acudir dir que els anglòfons no tenien dret a participar-hi perquè era probable que votessin en contra, ni que els francòfons no podien votar perquè probablement ho farien a favor. Sense arguments defensables per a ningú, E T A quedaria reduïda a un grup d'assassins sense cap suport. N o valen més excuses. Ni un sol mort més. Una sola vida humana val més que totes les idees polítiques juntes. Els que tenen la responsabilitat de dissenyar el futur haurien de pensar-ho i actuar en conseqüència. Jaume A. Espina un ciutadà de peu

p o r x o

Gausac, 'Gausac'... MARTÍ P L A Ï A

min s'hi anava a peu, | Ciausac era camí de Barcelona. () de Sant Ofg!uTsi s'hi venia, (iausac es a prop nostre. El dia de Sant Medir enfilem la vall per pujar a l'ermita. Es un espai a prop de casa q u e trepitgem cofats perquè representa la natura al nostre abast, a l'abast de les nostres cames i a les dels nostres fills o nets, que van i vénen enjogassats, (iausac el coneixem prou bé els

santeugatencs. Els de soca-rel, des de sempre, per tradició familiar o pròpia experiència; els altres, els que ens hi hem plantat amb bagatges diversos i diverses motivacions, perquè ens ha estat plaent descobrir els veïns, les entitats, les festes. els paisatges, l'entorn de l.i ciutat que hem escollit per \ iure-

hi. El dia 3 de març passat ens hem creuat per (iausac, puser sense c o n è i x e ' n s . H e m estat

j u n t s i j u n t s h e m gaudit del nostre paisatge. Hem somrigut a l'infant que somiqueja, hem fet lloc per seure a l'àvia que, un any més, puja "per darrera vegada" a Sant Medir. I hem oblidat partits i colors perquè, a d r e t a i e s q u e r r a , h e m vist gent com nosaltres exhultant felicitat e n t r e la natura u b è rrima. Després, a casa. potser sí que pensarem una \egada mes en allò que cal fer per autogover-

EL DIARI DIU QUE CERDANYOLA I SABADELL VOLEN PRENDRE LA UBICACIÓ DE L'ESTACIÓ DE L' A V E A SANT CUGAT. ARA QÜE LA TENÍEM COLL AVALL!»

íq6&et58.v^

A i K Ò É S QÜE HI MA MOLTS INTERESSOS PEL MIG !!

nar-nos millor, per no perdre el q u e tenim, per guanyar allò que necessitem. Ens agradarà informar-nos, saber on som i on anem. Conèixer on vivim. P e r q u è , fent via, anant o venint de la llegenda, amb faves florides o sense florir, enllà del bosc o sota el sostre de casa, p o d e m trobar un altre Ciausac del qual no em puc estar de fer un elogi. (iausac és la publicació del (iiup d'Estudis Locals de Sant

Cugat del Vallès. Fa unes setmanes vaig rebre'n el número 15 ( d e s e m b r e 1999). El vaig fullejar a m b l'interès i ganes d ' a p r e n d r e d e s e m p r e . Però vaig engolir literalment l'estudi de D o m è n e c Miquel i Serra Joan Auladell: el gust per la història (text. bibliografia i notes!). He acabat el meu espai, l ' n a línia encara, si us plau, per recomanar-vos, de cor, dues coses diferents: Ciausac i (iausac.

...ENCARA QUE, REN MIRAT, TKMPOC ESTARIA MALAMENT UUE LA POSESSIN UNA MICA Mt& LLUNY. Si ARA ? A TENIM GREUS PROBLEMES DE TRXHSIT... IMAGINA'T QUIN FUTUR SI LA FAN DINS EL MUNICIPI II

Opinió

fLS-/CANTON5 Divendres, 24 de març del 2000

s o t e r r a n i

Recordant Joan Auladeü i Serrabogunyà DOMÈNEC MIQUEL

a mort Joan Auladell. A moltes persones aquest nom no els dirà res. Bona prova és la relativa poca quantitat de gent que vàrem assistir al seu enterrament: la família, un grapat de santcugatencs de sempre, l'alcalde i representants d'algunes entitats locals. Tot plegat lluny de les mobilitzacions de masses que provoca la mort accidental d'una persona jove. Qui era Joan Auladell? El darrer número de la revista Gausac li dedica un extens article biogràfic amb motiu dels seus vuitanta anys. Nascut el 1919, el seu pare era de Ca l'Eugeni, família de constructors, mentre q u e la seva mare era de Cal Gatxet ric, pagesos b e n e s tants. Des de petit va mostrar una gran aptitud per a l'estudi i, després de l'ensenyament primari a Ca l'Azqueta, estudià el batxillerat a La Salle Bonanova, on fou company de Laureà López Rodó, que casualment també ha mort amb pocs dies de diferència. La Guerra Civil va malmetre la seva salut i truncar els seus plans de ser arquitecte, i el va obligar a estudiar una carrera més fàcil i escollí la de ciències q u í m i q u e s . Fou el segon

santcugatenc que va obtenir un títol universitari. Com a professional, va haver de cercar feina fora d'un Sant Cugat sense indústria i això el va portar a viure a Barcelona, malgrat que sempre mantingué casa parada a la seva vila natal, on passava els estius. El seu d e s c o b r i m e n t personal de la història va estar motivat per una visita escolar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on els mostraren la documentació original del Monestir. Tanmateix, la seva dedicació als estudis històrics començà molt més tard, quan ja treballava al Laboratori d'Assaig i disposava d e tardes lliures, les quals destinava a la investigació. Si els primers anys compatibilitzà la recerca química i la històrica, amb el temps es decantà o b e r t a m e n t per la segona. Això ha fet que, a nivell local, tan sols sigui conegut per la darrera, malgrat la seva obra química tingui una especial rellevància, en ser un dels pioners en la introducció dels clorofluorats al país. A finals de la dècada de 1940 i principis d e la següent, Joan Auladell va jugar un important paper en el rellançament cultural de la població. M e m b r e de la

Comissió Abat Òliba, del nucli fundador de l'Agrupació Sardanista, de la revista Guia, president de La Unió. Després, les obligacions professionals i el fet de viure a Barcelona el van allunyar de l'activisme del dia a dia i el decantaren vers la sempre més discreta tasca de la recerca. Mancat d'una formació acadèmica com a historiador, va suplir aquesta falta amb el seu rigor de científic. Molt aviat entrà en contacte amb els estudiosos d'altres poblacions vallesanes, en especial amb en Josep Serra Roselló, que considerava el seu mestre. Fou Serra qui l'aconsellà dedicar-se a objectius específics i limitats, els quals a poc a poc anirien aportant informacions inèdites per a l'elaboració d'una posterior i mai escrita història del Monestir i de la vila de Sant Cugat. Tan sols entre 1949 i 1954, va publicar-ne 18 articles breus a la revista Guia. La seva obra més important, però, és la de l'etapa d e maduresa, especialment quan ja s'havia jubilat i podia dedicar més t e m p s al q u e anomenava la seva "dèria per la història". En aquesta etapa va escriure els treballs més extensos que recullen el fruit de llargs anys de

pacient recerca. Desgraciadament, tan sols el del Paga-li Joan s'ha publicat en forma de llibre, mentre que altres encara romanen lamentablement inèdits. Joan Auladell, científic i humanista, ha estat el primer santcugatenc que no sols s'ha interessat per la història de la seva vila i Monestir, sinó hi ha escrit. La seva ha estat sovint una tasca callada, poc coneguda, però sens dubte, fonamental per al coneixement del passat de la població. Per a tots els que, per raons d'edat, h e m vingut després, la seva obra és un obligat punt de referència, hi estiguem d'acord o no. Sant Cugat té en deute amb ell per tota aquesta labor desinteressada d'investigació i de divulgació. És per això que creiem que el millor homenatge ciutadà que se li pot retre és l'edició dels seus treballs inèdits. No sols seria un homenatge a la persona, sinó també un servei a la ciutat.

Domènec Miquel e's historiador

t e r r a t

"DEURE: Allò que hom ha de fer per obligació moral" M A N E L PARDO

Moltes vegades hem estat, ja de ben joves, alertats sobre el nostre comportament i, gairebé sempre, ens fan refelexionar sobre els nostres drets i deures. En aquest cas em dedicaré a reflexionar sobre els "deures" i mai niés ben dits. de la classe política municipal que, havent esgotat ja tota una gran època electoral podrà iniciar la pràctica política diària amb normalitat. Ara ens q u e d e n més de tres anys de període no electoral, pròpiament dit, en els quals s'ha de fer la feina que fins ara no

s'ha pogut fer. Tant els qui governen, diguem-ne equip de govern, com els qui estan a l'oposició han de complir les funcions per a les quals han estat escollits. És des d'aquest punt de vista que cadascun dels partits polítics sap quins són els seus d e u r e s , no n o m é s e n v e r s els seus votants sinó cap a tots els santcugatencs. És ara que han de demostrar que ho saben. Hi ha dos estadis en què es pot trobar un representant local escollit democràticament. Un és formant part del govern i l'altre,

»s***»0

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

BELL&

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes. Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirt.com e-mail: airtourSairtel.net

«JIP! 1 *^

f o r m a n t part d e l ' o p o s i c i ó . Aquests dos, alhora, es divideixen en dos subgrups en funció del caràcter i els coneixements polítics que hom ha adquirit al llarg de la seva carrera. Subgrups que estan formats pels actius i els passius. Lactin es cl polític conscient de les necessitats de tots els santcugatencs, s'esforça per conèixer, es multiplica i treballa de valent per fer avançar la ciutat. El passiu, en termes globals, és la persona que després d'haver estat escollit acostuma a desacreditar sense aportar cap

tipus de solució, demostra una ferma manca d'idees i no s'avergonyeix, davant de la ciutat, del seu menyspreu per qualsevol santcugatenc. Cadascú es pot situar on cregui més convenient però és absolutament necessari que la cultura de la demagògia desaparegui del nostre àmbit polític. Ara és el moment de fer. construir i servir. Que tots el polítics actius de la nostra ciutat, a m b representació o sense al consistori, agafin les regnes de la ciutat i la transformin. Sant Cugat

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 !7 84'Fax93

necessita sumar voluntats en una època d e g r a n s c a n v i s i transformacions i només serà la política dels fets, i no la dels fets consumats, la que farà que avancem i que ens convertim en una ciutat real. Si no som capaços de plantejar, dialogar i discutir, ser e m la c i u t a t d o r m i t o r i q u e molts pensen a m b un Ajuntament amb representants de pas i sense cap voluntat de solucionar els problemes de tots.

Manel Pardo és militant de CDC

EIS4CANTC»\S "•I «fiaria* Sant CugaT

590 30 10*08190 SANT CUGAT els4cantons8totsantcugat.com

Opinió

ELS íCANTOÜVS Divendres. 24de marx del2000

rebedor

El Projecte Educatiu de Ciutat un projecte compartit ANGKI.S PONSA

uè és cl Projecte EduIcatiu de C i u t a t ? Es una reflexió innovadora, TTn debat sobre l'educació, en un sentit ampli, no només en referència al món de l'ensenyament, tot comptant amb les estructures participatives de la nostra ciutat que ja tenen una dinàmica de treball consolidada. Amb la implicació de les entitats i associacions que formen el teixit social, cultural, esportiu i econòmic de la ciutat hem de tenir com a objectiu formar ciutadans crítics i responsables amb l'entorn, establint una estructura suficientment flexible que permeti expressar diferents punts de vista i opinions fins a arribar a consensuar estratègics i accions per al conjunt de la ciutat. Sant (lugat s'ha caracteritzat històricament per ser un model en l'àmbit de l ' e n s e n y a m e n t gràcies a la bona feina feta per la seva comunitat educativa i al suport que li han donat les administracions implicades. Per tant, hem cregut oportú iniciar aquest projecte a partir del Consell Kscolar Municipal.

m e n t , cobrint m é s del 100% d'escolarització en tots els seus nivells educatius, entre escola pública i privada. L'estreta relació e n t r e els centres educatius, l'estabilitat dels equips de mestres, el suport econòmic i pedagògic per part de l'Ajuntament, i altres elements externs ho han afavorit. Tots aquests factors fan que avui puguem dir que a Sant Cugat tenim una escola de qualitat, basada en la participació i la coresponsabilitat de t o t s els a g e n t s educatius. Una escola oberta a la ciutat i que a la vegada i n c i d e i x e n la vida c i u t a d a n a , que participa en una àmplia dinàmica de d e s c o berta de la cultura, de les cultures, i en genera de noves. Una escola q u e assumeix i realitza una educació integral incorporant a s p e c t e s pluridisciplinaris i transversals (ecologisme, t.~ — O N G , etc.). Per tot això, l'escola s'ha configurat com a model per a molts ciutadans. Aquests trets que defineixen el món

ció que contribueixi a fer aportacions a la ciutat tot obrint-se a plantejaments educatius més amplis. Els Consells Escolars de Centre, les APA de les escoles, la coordinadora d'APA, el Consell Escolar Municipal... en són al-

Objectius i eines del Projecte Educatiu de Sant Cugat Com ja hem comentat, aquest és un projecte que neix amb la vocació d'esdevenir compartit per tota la ciutat, per això és molt imp o r t a n t definir quins en són els objectius i què es pretén: • Volem obrir un ampli debat ciutadà sobre l'educació al municipi i per això cal promoure la participació de persones, col·lectius, entitats i associacions. • Cal identificar els punts forts i febles que té la ciutat en l'àmbit educatiu per arribar a consensuar criteris i generar projectes que r e s p o n g u i n als reptes de l'educació al municipi.

sell de Ciutat en què es donaran a conèixer els resultats del treball. • L'establiment de diversos marcs d e participació ciutadana que facilitin la divulgació de les reflexions i la recollida d'aportacions. Alguns d'aquests marcs seran els debats territorials que es duran a terme als districtes, la creació del fòrum virtual per fer el seguiment del desenvolupament del projecte via Internet i tenir així la possibilitat de participar-hi des de casa i l'organització de taules rodones i debats entorn de temes concrets que es considerin interessants. Des de l'aprovació en el ple de l'avantprojecte fins ara, la comissió tècnica ha estat treballant en la proposta metodològica del procés d'elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquesta proposta es presentà la setmana passada al Consell Escolar Municipal perquè es considera que és l'òrgan que pot esdevenir impulsor i promotor del projecte. C o m hem dit anteriorment, aquesta consideració la fem tenint en compte la tradició educativa del municipi i la pràctica participativa d'aquesta comunitat.

• Volem reforçar la importància de Paral·lelament a totes aquestes l ' e d u c a c i ó i la La tradició de accions, l'equip tècnic està recoqualitat educatillint dades de població per fer els qualitat educativa va com a element de Sant C.iifíat del Vallès estudis necessaris que conduiran estratègic i de a la diagnosi educativa de la ciuprojecció de Sant tat de Sant Cugat, i permetran Per començar, creiem que és Cugat. elaborar el document base de les important emmarcar la tradició A&csw&W' comissions d e treball. T a m b é de qualitat educativa de la nosPer acostar-nos i s'està reforçant el treball transtra ciutat. donar resposta a versal entre àrees i departaments guns exemples. I especialment aquests objectius, el procés d'eJa des dels inicis d e la d e de l'Ajuntament, per tal de dola Mostra de l'Ensenyament Púlaboració del Projecte Educatiu mocràcia, es varen crear instinar resposta des de l'administrablic, en les seves dues edicions, es dota de les eines següents: tucions educatives q u e d e p e ció a la necessitat de fer projectes ha estat una manifestació de la nien exclusivament de - L'elaboració d'estudis i anàliglobals de capacitat de debat i treball con'Ajuntament sis sobre Sant junt dels diferents agents escoC u g a t , q u e i que, amb el L'Ajuntament considera que educatiu El debat serà el punt de ciutat. lars i de la col·laboració i de l'inconstituiran t e m p s , han actual a Ara b é , perterès que mostra la ciutat per la b a s e d e partida i Vobertura a tots q u è l'educacomptat a m b és necessari engegar des de la Sant Cugat l'educació. treball sobre la col·laboraens obliels ciutadans i ciutadanes ció esdevincomunitat escolar, la qual caldrà ció del Deparguen a desÉs per això que l'Ajuntament un conjuntament amb altres v e t l l a r la de Sant Cugat considera que és aprofundir i per tal d'anar configurant gui tament d ' E n compromís senyament de de ciutat i agents, un debat sobre els n o s t r a ca- necessari engegar des de la co- t r e u r e c o n el singular procés de clusions. la (ieneralitat. pacitat crímunitat escolar, conjuntament aquest un construcció del Projecte projecte coma h amb altres agents, un debat soL e s e s c o l e s aspectes presents i futurs que tica • La creació bressol, l'Es- relacionen educació i ciutat revisió bre els aspectes presents i fupartit, necesd'òrgans d e Educatiu de Ciutat cola de Músiturs que relacionen educació i s i t e m d e la participació i continuada ca, l ' E s c o l a ciutat, com un element dinàmic participació coordinació de les nos*^« c>j: d'Art i el Tai motor d'innovacions. de tots vosalque ajudaran tres proller de Plàstitres, santeua organitzar Aquest procés de debat serà postes i a ca Triangle, g e s t i o n a d e s per gatencs i sancugatenques. el punt de partida i l'obertura a les aportacions de les persones, seguir treballant en la qualitat l'Organisme Autònom Patronat tots els ciutadans i ciutadanes col·lectius, entitats i associacions educativa. Municipal d'Educació, en són per tal d'anar configurant el sinq u e participin en el projecte. Actualment a Sant Cugat, la un exemple. gular procés de construcció del Òrgans com les mateixes comiscomunitat educativa escolar està Àngels Ponsa i Roca Projecte Educatiu de Ciutat de sions de treball, la comissió coSant Cugat, des de fa anys, essuficientment estructurada per Tinent d'alcalde Sant Cugat del Vallès. ordinadora del projecte o el Condevé una ciutat de l'ensenvainiciar un procés de participade Serveis Personals

H S 4 CANTONS Divendres, 24 de març del 2000

JACRCMtT a l'Esbart

CONVCKj\TÒ8IÀ &Amm

PER PARTICIPAR A t A SELECCIÓ PRÈVIA DEL

3r AUTOSERVEI D l PINTURA DE PETIT FORMAT

Dissabte 1 d'abril De les 11 a les 14 h

Cal portar dues obres que no superin els 55 x 46 cm, una foto de 10 x 15 cm de l'autor i un currículum sintetitzat al jurat seleccionador, al local de l'Esbart Sant Cugat, d Migdia, núm. 2

U S I CANTONS PETIT F O R M A T S.L.

El «diari» de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS

Entorn

Divendres. -V de mare del 2000

E q u i p a m e n t s

La rambla del Celler, futur centre administratiu, esportiu i cultural S'///' vol construir el nou Ajuntament, un hotel i un pàrquing

I Les dades i del projecte i

N o u Ajuntament: - D e 5.000 mi, ampliable 1 a 8.000 m 2 , segons el crei| xemcnt del municipi. I

i KMII.I B I . U A - Sant Cugat -

I.a Rambla del Celler acollirà. en un futur, la seu del nou Ajuntament de Sant (aigat, el primer hotel del centre de Li ciutat, un aparcament soterrat i equipaments esportius, entre d'altres. 1 na ordenació d'aquest sector que va ser aprovada inicialment per unanimitat de tots els grups polítics del consistori al darrer ple. Paral·lelament, el govern municipal ha convocat un concurs d'idees per predeterminar el projecte global de la zona de la rambla del Celler que inclou també la construcció d'instal·lacions culturals i administratives i una superfície destinada a l'ús peatonal. Kls objectius del consistori són, a banda de potenciar la centralitat urbana del centre, millorar la qualitat urbana de la ciutat, reordenar els nous equipaments d'acord amb les necessitats actuals derivades del creixement demogràfic i resoldre la connexió

cuttufals *1.5O0 m z , de tres plantes d'alçada i a m b un a n n e x d \ m espai lliure no edificat 4 c 500 m* Edifici d'ús hoteler:

-De 5.000 m2 construïts, 1.500 m* en planta baixa, %mb salons per conven* ekms de diverses dímen-

El projecte inclou també una piscina coberta i un pavelló amb capacitat per acollir 2.000 persones la zona per als ciclistes i s'apostarà per fer de la Rambla del Celler un indret per fomentar les activitats culturals i esportives. Aquest darrer punt es tradueix en un equipament esportiu aquàtic que constarà d'una piscina coberta de 25 x 16.6 metres, un club de fitness, una sala de musculació, una zona termal, un solàrium,

Edifíçi (Tequipameiu

urbana entre dos teixits residencials diferents, que són, d'una banda, el casc antic, i de l'altra. un bloc plurifamiliar aïllat. I .es noves infraestructures serviran per resoldre la connexió amb l'eix de vianants que va del Monestir a l'Estació i amb l'anomenat Eix Verd. A més, es prioritzarà l'ús de

$m% i amb 4,000 mz per bibïtadoïts a les plantes altes. Aparcament soterrani

<fós exclusiu. ' Sqitipament esportiu: -Fèscifta coberta PCO-3 ^ « m ^ à o j * de vas principií tÍ$-25 x 16*6 i vas compíementari de 16,6 x & CM> úefitnm amb sala dfe maseulació de 600 m2 i sales especialitzades. Pavelló esportiu PAV-5 per a 2.000 persones. Nou equipament, situat ai costat de l'actual,amb accés unitari. ;

El <anip de futbol e\ traslladin à probablement a ( ull l·inà /•' C.l·.l)ID\ un bar restaurant i els corresponents vestidors. Les instal·lacions esportives actuals, el pavelló i la sala esportiva, es remodelaran totalment i s'ampliaran amb un pavelló esportiu amb capacitat per aeollir 2.000 espectadors. I ,es pistes de petanca se situaran a prop de les actuals.

Pel que fa al nou Ajuntament, serà un edifici d'entre 5.000 i 8.000 m-. També es vol fer una nova construcció per a afers culturals de 1.500 m w i de tres plantes, i un immoble destinat al Jutjat, al Registre de la Propietat o a Correus, entre d'altres. L'hotel, de tres o més estrelles, tindrà en-

R e s i d u s

U r b a n i s m e

L'aparcament de Can Maristany se sotmet a exposició pública

La Planta de Compostatge s'inaugura diumenge en presència del conseller Puig

V aprovació és el primer pas delfutur pàrquing E. B. - Sant Cugat -

El projecte d'ubicació d ' u n aparcament soterrat a la plaça de l'Estació del centre dels Ferrocarrils Catalans quedarà a exposició pública en un termini màxim de 30 dies, en què els ciutadans, entitats i grups polítics podran dir-hi la seva i fer suggeriments per elaborar el projecte definitiu del pàrquing de l'illa de Can Maristany. Després de ser rebutjada la proposta en el ple anterior, C i l ; ha apostat ara per la modificació del tràmit de l'article 125 del Pla General Metropolità, pensat per facilitar l'enriquiment del projecte.

Tots els grups polítics van consensuar la iniciativa a la sessió plenària de dilluns, a excepció d'ERC, que es va abstenir, adduint que continuen sense conèixer els estudis del RACC i sense que s'hagi reunit el Consell de Mobilitat. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va remarcar que "no es tracta de l'aprovació d'una proposta sinó d'una exposició pública" per rebre opinions de particulars i partits polítics i, juntament amb l'estudi de mobilitat, realitzar la proposta definitiva. Per al PSC és important que es desenvolupi la "vialitat de la connexió del carrer dels Satarejos

amb la rambla de Ribatallada", va afirmar el portaveu municipal del partit, Jordi Menéndez. El regidor va criticar el fet que "no d o n e m d i v e r s e s o p c i o n s per prendre als santeugatencs, no hi ha alternatives" al projecte que presenta Ciutat Sostenible. "Creiem en el pàrquing", eren les paraules del regidor popular Jaume Tarragó, que s'afegia al vot afirmatiu d'IC-V. El regidor ecosocialista Joan Balada va argumentar que ara que ja no s'associa el pàrquing de l'estació amb el de la plaça dels Quatre Cantons ni tampoc amb l'estació del tren. estan d'acord que es posi en marxa el projecte de construcció d'un pàrquing a la zona.

E. B. - Sant Cugat -

La inauguració oficial de la nova Planta de Compostatge de Sant C u g a t , q u e es farà diumenge a les 11.45 hores, suposarà un pas endavant en el projecte Residu Mínim impulsat per l'Ajuntament. Abans de Tacte d'inauguració, el conseller de Medi Ambient d e la Generalitat, Felip Puig, i l'alcalde Lluís Recoder, encapçalaran una bicicletada popular - c o m la que ja es va fer amb motiu de l'obertura de la deixalleria- q u e sortirà de la plaça d'Octavià. A les 12 del migdia es farà una jornada de portes obertes i una vi-

sita guiada per les instal·lacions, situades a Can Calopa, entre els quilòmetres 6 i 7 de la carretera de Molins de Rei, just al costat de la deixalleria. El dia 20 de març passat unes 2.200 famílies dels barris de Coll Fava, Sant Francesc i Can Magí van començar la separació de la brossa orgànica. La propera zona de la ciutat que s'hi afegirà serà la de l'avinguda d e Cerdanyola, la plaça d'en Coll, el carrer de Santiago Rusifíol, la plaça de Pere San i el carrer de Castellví. Prèviament, l'Ajuntament informarà els veïns de com s'ha de dur a terme aquesta separació i en quins contenidors s'ha de dipositar la brossa.

Entorn

E l S í CANTONS Divendres, Z4 de març del 2000

Urbanisme

Faran una vorera en un tram de la carretera de Sant Cugat a Rubí

Can Quitèria passa a mans municipals E.B.

L'actuació prové de les queixes de l'I ES Leonardo da Vinci E M I L I BELLA -Sant Cugat -

Un tram de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí (BP-1417), podria ser la causa d'algun accident ja que no hi ha vorera a la banda dreta de la via en direcció Rubí i els vianants es veuen obligats a trepitjar l'asfalt, molt a prop d"on circulen els vehicles. El problema s'agreuja si es té en compte que l'Institut d'Ensenyament Secundari Leonardo da Vinci és proper a la zona, i diàriament passen per aquest indret desenes de persones, tant joves com adults. És per això que l'Ajuntament de Sant Cugat té prevista una petita actuació urbanística en aquest tram d e carretera, q u e consistirà en la construcció d'una voravia, i un arranjament de la vorera actual que va des de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'Hospital General de Catalunya fins al mateix institut. L'operació es posarà en marxa a partir d'una petició del centre educatiu al consistori municipal,

Els vianants no tenen vorera per on (u culat í- 0 7'() X.ïhRLARROSA \\ de Ciutat Sostenible pensen coxat de les actuacions és l'acabamençar les obres a partir del dia ment del curs escolar. 14 d'abril, coincidint amb les fesPer la seva banda, la Diputació tes.de Setmana Santa. "El prode Barcelona, d e qui d e p è n la jecte ja està fet, ara estem deinfraestructura, no preveu cap timanant pressupostos", assegura pus d'actuació a la carretera, ja el tinent d'alcalde de Ciutat Sosque les obres en aquest tram van tenible, Joan Carbó, que ha afea càrrec d e l'Ajuntament santcugatenc. git que el termini d'execució fi-

que s'ha compromès, en una reunió mantinguda a m b responsables de l'IES, a realitzar les obres amb l'objectiu de millorar els accessos a l'escola i a l'estació, i reduir la perillositat d e la carretera, p e r q u è s ' e v i t i n possibles accidents de trànsit. En aquest sentit, des de l'àrea

I n f r a e s t r u c t u r e s

Construeixen quinze nous aparcaments per a bicicletes al centre de la ciutat E. B. - Sant Cugat -

Sant Cugat compta des de fa uns q u i n z e dies a m b més de quinze punts més d'aparcament per a usuaris de la bicicleta. Alguns dels nous pàrquings per aquests vehicles de dues rodes estan situats, concretament, al c o s t a t d e la B i b l i o t e c a d e l Mil·lenari, a la rambla del Celler, al carrer de L l u í s C o m panys, a l'Escola Municipal d e Música Victòria dels Àngels, a la vora dels cinemes del centre, al pavelló esportiu i a la plaça de Barcelona, entre d'altres. El tinent d'alcalde de Serveis

Urbans, Joan Recasens, ha explicat q u e s'està e s t u d i a n t la ubicació futura de més instal·lacions en diversos indrets de la ciutat q u e requereixin actuacions d'aquest tipus. El t i n e n t d'alcalde justifica l'augment del nombre d'aparcaments a la demanda creixent d'enguany, encara que "aquesta època de l'any no és quan es fa servir més la bicicleta", comparat amb l'estiu. Les actuacions en aquesta línia es fan en funció del dèficit actual: "Ens havíem quedat curts", afegia Recasens, q u e també apuntava que s'han col·locat els pàrquings e n "llocs d'afluència massiva".

A prop de la InMioteiti s'ha instal·lat un aparcament h'k l·\Rl.XYI·.S D'altra banda, el tinent d'albient de la Generalitat. A m b calde de Ciutat Sostenible, Joan aquesta xarxa, l'Ajuntament vol Carbó ha anunciat que el prounir tots els instituts d e Sant jecte de construcció de tota una Cugat, tant els del centre com xarxa de carrils per a bicicletes els dels districtes, i potenciar "està bastant avançat". Aquesaixí l'ús de la bicicleta a la ciuta actuació arquitectònica es farà tat. T a m b é e s p e r e n e n l l e s t i r gràcies a una subvenció rebuda aquest projecte per determinar del Departament de Medi Amla ubicació de més aparcaments.

La proposta d'aprovació del text refós del Pla Especial de Protecció i Ordenació Volumètrica a la finca de Can Quitèria va quedar aprovada dilluns al ple municipal. Tots els partits van estar d'acord amb la reordenació del nou edifici que es vol construir al costat de l'antiga masia del centre de la ciutat, que no sobrepassarà els tres pisos d'alçada, a banda de la planta baixa. La distància de la nova construcció serà de sis metres, tres mes que en la darrera proposta al ple, que l'equip de govern ha redibuixat. L'àrea de Ciutat Sostenible, que treballa conjuntament a m b la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, ha procurat que no es perjudiqui el bé catalogat, i per això s'han rebaixat de quatre a tres els pisos del futur edifici municipal. La proposta aprovada preveu també la pèrdua d'edificabilitat, q u e es redueix dels 3.000 als 1.600 metres quadrats. D'aquesta manera, i segons el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, "es defensen els drets dels propietaris i els promotors" de la masia, q u e passa a mans municipals. El PSC, q u e va votar en contra la primera vegada, preveia un excés d'edificabilitat "obvi", segons el portaveu del partit, Jordi Menéndez, que va recordar que des de 1997 el seu grup ja demanava que el mas passés a mans públiques. Jaume Tarragó, del PP, va oposar-se frontalment a l'adequació de la masia per acollir oficines municipals, q u e "seria destrossar la casa". La primera proposta de CiU va ser recolzada pels populars, q u e la consideraven "bona"; però l'actual la veuen "moltíssim millor. Això vol dir que hi ha hagut una bona gestió", va dir Tarragó. Igualment, el regidor d'IC-V, Joan Balada, creu q u e la nova proposta "no té comparació" amb l'anterior. El portaveu d ' E R C , Eduard Pomar, s'hi va afegir d i e n t q u e a m b la primera es "perdia l'oportunitat d'adquirir la masia", i que ara augmentarà l'espai per a dependències del consistori.

CONTRIBUÏM A FER PE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Av. Qraefis, 35 ' Empresa ' líder e n c i s e u i

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

--sector

Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maií: ieonelli@leoneMi.com web: wwwleonelli.com

EIS 4 CANTONS

Societat

Divendres* 24 de març de! 2000

E d u c a c i ó

La comissió de seguiment per a la cooperació La inicitiva vol obrir un debat ciutadà i poder establir els objectius del projecte amplia funcions

L'Ajuntament de Sant Cugat presenta el Projecte Educatiu de Ciutat l'.sllk ( AS I Wil.K - Sant Cugat -

M U , D \ \1K\IM.Z

- Sant Cugat "Volem engegar un debat i arribar a unes conclusions que es puguin aplicar a la pràctica sobre l ' e d u c a c i ó a Sant C u g a t del Vallès. Però volem que sigui un debat que afecti una majoria de la ciutat, que afecti com niés estaments ciutadans millor". Amb aquestes paraules, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, presentava cl Projecte Educatiu de Ciutat, una iniciativa de l'Ajuntament que té l'objectiu d'obrir un debat ciutadà en què es plantegin propostes per millorar l'educació de la ciutat. L'any 1992 l'Ajuntament de Sant Cugat va signar la Carta de Ciutats Educadores i va assumir el compromís d'impulsar la ciutat com un agent educador des d'una àmplia perspectiva, l ' n dels primers resultats d'aquesta carta és el que s'anomena el Projecte Educatiu de Ciutat, un instrument destinat a potenciar les relacions que s'estableixen entre la ciutat i l'educació i que parteix de la implicació de tots els ciutadans. La finalitat d'aquest projecte és obrir un fòrum de debat en què tant la comunitat educativa com la resta d'estaments de la ciutat puguin fer la seva aportació i d'aquesta manera es determinin els punts forts i els punts febles de l'educació de

I ,à determinació dels criteris i prioritats de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, la sensibilització dels santeugatencs en matèria de cooperació, la supervisió dels projectes que es portin a terme i la valoració del funcionament de l'Oficina Sant Cugat Solidari. Aquestes seran les funcions bàsiques de la comissió de seguiment per a la cooperació, aprovades per unanimitat al ple municipal passat.

Lluís Recoder i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, A ngels Po/isa, van ser els encarrega/s de fer la presentació del projecte F:

Sant Cugat. Durant Tacte de presentació d'aquest projecte, Lluís R e c o d e r va r e m a r c a r la importància que tothom participi en aquesta inicia tiva p e r q u è , segons va dir, volen •. m é m q u e tothom sigui conscient que de PeSCola, això de l'educació no és només cosa de l'escola, que hi juga un paper molt important, però que s'educa en tots els àmbits ciutadans". Recoder va afegir també que la principal finalitat d'aquest projecte "és trencar les barreres educati-

ves i incrementar encara més el prestigi que ja té l'àmbit educatiu de Sant Cugat". El Projecte Educatiu de Ciutat, engegat a Sant Cugat l'abril

Recoder: "L'educam f y

s'eduCÜ

en tots els àmbits ciutadans " lllilíllllp

«K--™»™™»^».*

dei 1999, consta de diverses fases: la setmana passada es va presentar el projecte i dues declaracions institucionals al Consell Escolar Municipal. Després j

setmana

san_

ta, es preveu que l'alcalde es reuneixi amb les diverses entitats de la ciutat per explicar-los el projecte i què es pretén fer. Paral·le-

lament, s'ha format un equip format per tècnics municipals i assessorat per una empresa que va estar treballant amb el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, que està recollint dades de població per fer els estudis necessaris que han de conduir a la diagnosi base del Projecte Educatiu de Ciutat. Aquest serà el document amb què es treballarà. Finalment, i un cop acabada la fase de participació ciutadana, es farà un aprofundiment de la situació i un diagnòstic, es definiran els projectes i els objectius que s'han de seguir i ja cap al juny del 2001 es preveu poder fer la implantació i avaluació del projecte.

Aquesta comissió és l'encarregada de distribuir els diners XI.. del 0,7% dels pressupostos municipals, destinats a solidaritat. Tots els partits van destacar que és positiu que es mantingui la participació de les O N G locals en la determinació dels projectes que es realitzin. El PSC i E R C , a més, van reivindicar l'augment dels pressupostos fins a l'l%.

L'Ajuntament també vol un món sense violència M. M.

Calendari d'actuacions previstes em^iíhmjecte Educatiu de Ciutat P R I M E R A FASE Abrii dei 1 9 9 9 • S'aprova l'avantprojecte i es ^3 comença a treballar en la proposta metodològica del procés per eleborar el PEG.

pal haurà d e debatre i cansen» suar un document sobre l'opció educativa d e Sant Cugat i una declaració institucional q u e compromet a proraocèoaar el PEC. S E G O N A FASE

1 4 d e m a r ? del 2 0 0 0 • Ks presenta cl P E C al Consell Escolar municipal. Abril dA 2 0 0 0 • El Consell Escolar munici-

Abril-inaig AA 2 0 0 0 • C o m e n t a la fase de participació ciutadana: l'alcalde i el C E M convocaran totes les entitats i associacions de la ciutat

p e r u n a sessió informativa i sels convidarà a participar en el procés. Creació de comissions de treball. * L'equip tècnic recull dades d e població per fer els estudis necessaris q u e conduiran a la diagnosi educativa de la ciutat. Jujftyrdesembre del 2 0 0 0 • Aprofundiment en els estudis Elaborats i diagnosi.

• E s t a b l i m e n t d e marcs d e participacó ciutadana per facilitar la divulgació de les reflexions i la recollida d e les aportacions. ftenet-fonv del 2 0 0 1 • Concreció dels objectius i els projectes a partir de la diagnosi.

Jimyd^20Ql • Implantació i avaluació.

Tots els membres del consistori santeugatenc es van adherir al Manifestper un món sense pobresa niviolènàa. El text ha estat subscrit per diverses institucions i partits polítics catalans amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març passat. La discriminació cjue pateixen les dones en l'àmbit laboral va ser l'aspecte més destacat per totes les formacions polítiques. El punt també va servir a l'oposició per reivindicar més recursos de l'Ajuntament per millorar la situació de la dona al nostre municipi.

Societat

ELSICA1VIXJN5 Divendres, >4 de març del 2000

C o n f e r è n c i a

Renau destaca el paper de les dones en els processos de desenvolupament

La Vitivinícola celebra avui la seva assemblea ordinària

La presidenta de la ISD vafer una xerrada amb motiu del Dia de la Dona MAGDA MKNDKZ

El Casal Cultural de Mlra-sol va acollir dijous passat una xerrada amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. El paper de la dona en d procés de desenvolupament de les societats va ser el tema central d'aquesta conferència, que va anar a càrrec de la presidenta de la Internacional Socialista de Dones, la santcugatenca Dolors Renau. Durant la xerrada, Renau va comentar la importància de considerar l'índex d'igualtat entre homes i dones dins els estudis sobre desenvolupament, ja que el paper de les dones i el seu propi grau de desenvolupament juga un paper destacat en el procés d'evolució dels països.

Ks'i'KR

CASTANYER - Sant Cugat -

Els darrers estudis sobre desenvolupament han posat de manifest el destacat paper de les dones dins les societats. Així ho va explicar la setmana passada la presidenta de la Internacional Socialista de Dones, la santcugatenca Dolors Renau, durant una xerrada organitzada pel Casal Cultural de Mira Sol. Segons va explicar Renau, els darrers informes fets per les Nacions Unides han evidenciat que el rànquing de països més desenvolupats varia si, a més de considerar factors com el creixement econòmic, es tenen en compte factors com ara la desigualtat entre homes i dones. D'aquesta manera, països que fins ara ocupaven les primeres posicions de la llista, baixen uns quants llocs quan se'ls hi apliquen aquests nous elements. "Per primera vegada"

comentava Renau, "es deixa de parlar d'éssers humans i s'analitzen les coses establint la diferència entre homes i dones. Això ha comportat que es comenci a valorar el treball invisible que fa des de sempre tot el col·lectiu femení". En aquest sentit, Dolors Renau va explicar que des de fa uns anys, les societats s'estan adonant del destacat paper que tenen les dones dins el procés de desenvolupamen. D'una banda, la incorporació de la dona al món laboral està evidenciant tot el treball d'assistència i cura que han assumit tradicionalment les dones i que ara, o bé continuen assumintlo elles mateixes, o bé no el fa ningú. "Aquesta situació" va destacar Renau "comporta importants desequilibris humans i econòmics que cal tenir en compte". D'altra banda, darrerament també s'ha posat de manifest la importància de dedicar una es-

S o l i d a r i t a t

Creu Roja Sant Cugat-Rubí inicia una campanya per captar nous socis E.C. • Sant Cagat -

Creu Roja de Sant CugatRubí ha iniciat una nova campanya de captació de socis. Aquesta iniciativa, que ja va començar dilluns passat, consisteix en trucades telefòniques a domicili i té l'objectiu d'incre-

mentar fins a 2;000 els 1.6.00 socis que té en l'actualitat. "Nosaltres tenim dos tipus de socis, els voluntaris que treballen i col·laboren amb les nostres activitats, i els socis passius que fan una aportació econòmica anual", explica Xavier Demelo, responsable local de la campanya. En aquesta

- Sant CugatLa societat limitada Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès ha convocat per aquest vespre la sessió ordinària anual de l'associació. La reunió es realitzarà a la sala d'Espai d'Entitats de la Casa de Cultura i començarà a les vuit del vespre. L'aspecte més destacat que es tractarà a l'assemblea serà una proposta per rendibilitzar al màxim els locals cjue explota la VitivinícoIa.La societat és la propietària de l'edifici del Celler Centre i la resta de locals que es van construir en l'espai que fa uns anys era el Celler Cooperatiu de la ciutat. Per tal de treuredones el màxim rendiment econòPer Renau, el' de^emnlupametu d'un pnfc pavaperdomu itnu educació a les F:X.L. mic dels locals establerts, es plantejarà la possibilitat d'agrupecial atenció a l'educació de això, la santcugatenca Dolors par diversos dels espais de diles dones, ja que "elles són les Renau va comentar que mensions més reduïdes en un que aguanten tot el sistema del aquests canvis en l'educació de sol. D'aquesta manera es vol desenvolupament". La presi- de la dona comporta u n e s fer front a la major demanda que denta de la Internacional So- transformacions profundissihi ha de locals grans a la nostra cialista de Dones va remarcar mes que, segons va dir "han ciutat. que s'ha comprovat que quan d'anar acompanyades d'una les dones reben una educació, ajuda en treball de la cura i del Un altre dels punts de l'ordre es controla millor la natalitat, repartiment de les responsadel dia, destaca la lectura i aproalimenten millor els fills i can- blilitats". vació dels comptes d'explotavia tot el sistema de vida. Es La xerrada de Dolors Renau ció, balanç de situació i memòper això que actualment alguns , a la que hi van assistir més ria del darrer exercici, malgrat bancs destinen una part dels d'una trentena de persones, esque no s'ha produït cap inseus recursos a potenciar l'e- tava emmarcada dins les acticidència rellevant, comptabilitducació d'aquest col·lectiu, ja vitats programades amb mozant el tràfic normal d'una soque s'han adonat que "quan es tius del Dia Internacional de cietat d'aquest tipus. vol desenvolupar un país s'ha la Dona Treballadora, celebrat L'assemblea ordinària de la sod'invertir en les dones". Tot i el 8 de març passat. cietat, d'altra banda, no preveu cap mena de modificació especial en el seu funcionament habitual. El primer punt de l'ordre del dia que es tractarà a la ocasió, la finalitat de Creu Roja 5.000 pessetes anuals, però desreunió serà l'informe del presiés augmentar el nombre de per- prés cada soci decideix què és dent de la Vitivinícola de Sant sones que fan donacions per fi- el que vol aportar".D'altra banCugat, Jaume Grau, sobre les nançar les activitats d'aquesta da, i amb l'objectiu d'oferir un activitats d'explotació de les proinstitució. "Fa dos anys ja vam nou servei als seus socis, Creu pietats que ha desenvolupat la dur a terme una iniciativa com Roja de Sant Cugat-Rubí està societat al llarg de l'any 1999. aquesta i va funcionar molt bé", elaborant una guia comercial comenta Demelo, "per això en què consten els diferents coL'assemblea finalitzarà amb la hem decidit repetir-la". Aques- merços que col·laboren amb les propostes i suggeriments que ta campanya, que va a càrrec l'organització, i que a partir d'apuguin fer els socis que particid'una empresa de telemàrque- ra oferiran descomptes als sopin a la reunió d'aquest vespre ting, es basa en trucades te- cis de Creu Roja. "El que prea la Casa de Cultura. La Vitivilefòniques a domicili amb què tenem és que els nostres socis nícola ha convocat els seus 450 s'expliquen les activitats de puguin recuperar d'alguna masocis a l'assemblea ordinària, i Creu Roja i en què consisteix nera la quantitat que donen els va demanar que presentessin fer-se'n soci. "Cal tenir en anualment, i una opció és comles propostes individuals per les compte que l'aportació econò- prant en aquests comerços. Es activitats de l'associació amb anmica és voluntària. Normal- tracta d'una iniciativa per fideterioritat al dia 21 d'aquest mes, ment establim un mínim de litzar els nostres socis". per tal d'incloure-les.

S» Amb La Guia de Sant Cugat

Guies Locals

Distribució a totes les i establiments del municipi Hi sortirà tota i'activitat de la ciutat Dades d'interès i la millor cartografia

hi sortirem *&rrW R E S E R V I EL SEU ESPAI

93 6 7 4 86 61

Societat

E1S /G4NTON5 Divendres, >4 de marc del >0Ó0

C o n c u r s o s

A la recerca del Súper Pare de l'Any al Sant Cugat Centre Comercial

Vins Noé ofereix nous cursos de tast de vins

Octavio Gascón va ser el guanyador del concurs del Dia del Pare

Imatge del nin FOTO: X.L. E.C. -Sant Cugat-

Segons els participants, la prova més dura va ser planxar la roba F: E.F. MAGDA M É N D E Z

Una part del vestíbul del Sant Cugat Centre Comercial (SCCC) va viure una transformació molt especial dissabte passat: es va convertir en una casa. I en aquesta casa improvisada van haver de mostrar les seves habilitats els 55 agosarats pares que optaven a ser el millor de l'any. Octavio Gascón va ser escollit, finalment, com el Súper Pare del 2000. "Sempre hem celebrat la campanya del Dia del Pare, i hem cregut que un concurs era una bona manera de celebrar-ho, ori-

ginal, atípica", va assegurar la gerent adjunt del S C C C , Susanna Pena. L'objectiu era buscar "un pare 100% q u e comparteixi les tasques de la casa", segons va explicar Pena. Planxar la camisa del nen, vestir-lo correctament, fer-li el llit, preparar-li l'esmorzar, endreçar la cuina i portar-lo a l'escola. Tot el que cal fer amb els fills ben d'hora al matí, però en un temps rècord: tan sols 5 minuts. Aquesta era la prova que havien de superar tots els participants en el concurs organitzat pel S C C C amb motiu de la celebració del Dia del Pare. "La veritat és que no m'ha cos-

P r e s e n t a c i ó

P o r c e l presenta a Sant Cugat 6E1 cor del senglar' de la m à d'ELS 4 CANTONS MM. - Sant Cugat L'escriptor mallorquí fmcat a Valldoreix, Baltasar Pocel, va presentar la seva darrera novel·la El porc del senglar dimecres a la Casa de Cultura. Aquest acte estava organitzat pel setmanari E L S 4 CAN IONS i hi van assistir desenes de persones. "L'obra ha tingut molt bona acollida per part de la crítica i el públic", explicava Porcel, "però la veritat és que necessito poderho pair". La darrera obra de l'escriptor combina alguns passatges m í t i c s a m b h i s t ò r i e s reals i biogràfiques. De fet, el perso-

natge protagonista és un reflex del mateix Porcel en l'argument. "Tota la història és un joc fantàstic entre la veritat i la mentida Coses q u e poden semblar inventades són reals, mentre que d'altres tan banals com prendre un cafè, són inventades", resumia l'autor. A Porcel li ha agafat per sorpresa la gran acollida que ha tingut el llibre ja que "funciono com un llarg discurs ininterromput", i, per tant, la novel·la és fruit de la seva pròpia evolució. Durant la presentació del llibre, l'escriptor va destacar els plantejaments filosòfics i morals que es poden trobar en la narra-

La bodega Vins Noé de Sant Cugat organitza des d'aquesta setmana diversos cursos de tast de vins i sessions monogràfiques relacionades amb l'enologia. Aquests cursos, que s'allarOctavio Gascón besa el premi aronseptit com a Súper Part de l'Any F: E.F. g a r a n fins al m e s d e j u n y , tindran lloc als restaurants La Masia i Casa Blanca de la ciutat. pants s'havien decidit a concurtat gaire perquè a casa sempre Després de l'èxit dels primers sar gràcies a la iniciativa de la hem compartit les feines de la cursos d'aquest estiu i dels tasseva parella. Planxar va ser la llar", va assegurar Octavio Gastavins de tardor, Vins N o é ha prova més complicada segons cón, de 39 anys i amb 2 fills, que decidit repetir l'experiència i afirmaven els pares participants, va guanyar un robot-vaporetto ha organitzat 4 nous cursos de encara que alguns consideraven de premi. tast d e v i n s . " L a idea d e fer que "el més difícil és haver-ho Els participants van realitzar aquests cursos va sorgir dels made fer davant de tanta gent de les proves al llarg de tot el dia, i teixos socis del club", comenta públic". se n'avaluava la rapidesa i habiAna Lahosa, responsable d'alitat a l'hora de realitzar les tasD e s p r é s de la bona acollida questa iniciativa, "nosaltres ja ques que se'ls havia encomanat. que ha tingut el concurs del Súfèiem tast de vins, però ens van per Pare de l'Any, el SCCC està "Està molt bé que s'organitdemanar que se'n fessin més". pensant a adaptar el concurs per zin concursos d'aquesta mena", Aquests cursos estan dividits celebrar el Dia de la Mare el assegurava un dels candidats a en un primer nivell d'iniciació mes de maig. En aquest sentit, Súper Pare de l'Any, José Tori en un segon nivell d'aprofuns'està plantejant la possibilitat rino. "Sobretot perquè no es trod i m e n t . Cada curs consta de que les mares realitzin feines ben gaires concursos adreçats a tres sessions pràctiques durant tradicionalment assignades als homes", afegia. les quals els assistents poden homes. La gran majoria dels particiaprendre des dels conceptes necessaris per fer l'anàlisi sensorial, fins a l'elaboració del vi. els tipus de raïm o la conservació a nivell particular. Per altra banda, durant la primera classe s'estuidrana els vins blancs, a la segona els rosats i ja per acabra, la tercera sessió es tarà dedicada als vins negres. "Els conceptes del curs d'iniciació i el d'aprofundiment són molt similars", explica Lahosa, "però e n el segon nivell es tracten vins més difícils i s'aprofundeix més en tot el procés d'elaboració del raïm".

La darrera obra de Baltasar Porcel està tenint molt bona acollida F: X.L. ClO.

L'encarregat de presentar Baltasar Porcel va ser el responsable de la secció de Cultura d'El-s 4 CANTONS, Toni Montenegro. El periodista va remarcar la intel·lectualitat i independència de Porcel en un món marcat per la globalització, gràcies a "un món

interior molt ampli, ric i sòlid". L ' a c t e va c o m p t a r a m b la presència de l'editor del setmanari, Ramon Grau, que va agrair "la voluntat de Porcel de presentar el llibre a través de la nostra publicació" i va recordar els inicis de l'escriptor com a col·laborador de la premsa local.

A banda dels cursos de tast de vins, Vins Noé ha programat t a m b é un total d e 6 sessions monogràfiques amb l'objetiu a tractar qüestions molt més específiques com ara els vins d'alta expressió o les quatre denominacions espanyoles. Aquestes sessions començaran el proper dia 30 de març, amb un curs sobre vins s e n s e d e n o m i n a c i ó d'origen. Els responables dels cursos de Vins N o é seran els enòlegs Àngel Garcia, J o s e p Jové i Lluís Manel Barba.

Societat

ELS/CANTONS Divendres, 24demarç del'2000

T r a d i c i o n s

C o n c u r s o s

Les sardanes tornen diumenge amb la cobla Thermalenca Diumenge passat es va fer una audició a la Floresta

Elsflorestans van podergaudir de les sardanes al seu propi dktncte diumenge passat F: EDUARD.FARINYES. MAGDA M É N D E Z

Les sardanes tornaran a sonar a q u e s t d i u m e n g e a la plaça d'Octavià. E n aquesta ocasió la cobla encarregada d e posar la música serà la Thermalenca d e Caldes de Montbui. D'altra banda, la setmana passada la Floresta va acollir una ballada a la plaça d e l'Estació, dins la seva programació habitual. Aquesta és la tercera audició que organitza l'Entitat Sardanista de Sant Cugat. Entre les peces programades destaquen Tot jugant, del mestre Garatacós, Cap de Creus, d e Cabrises,

i Els barcelonins, del mestre Vila. La ballada d'aquest d i u m e n ge es farà a la plaça d'Octavià i començarà a les 12 del migdia. Per la seva banda, l'Agrupació Sardanista d e la Floresta va organitzar diumenge passat una ballada a la plaça d e l'Estació del districte, a càrrec de la Cobla Laietana. E n aquesta ocasió va comptar a m b menys balladors d e l q u e é s h a b i t u a l , atesa la coincidència a m b la celebració d e S a n t J o s e p . Malgrat tot, u n dels m e m b r e s d e l'agrupació, Josep Iglèsies, va destacar el fet q u e "ha vingut molta gent del centre d e Sant Cugat q u e no havia baixat mai

a ballar a la Floresta". E n t r e les peces q u e es van interpretar, la q u e va tenir m é s bona acollida va ser la coneguda sardana Somni. A q u e s t a a c t u a c i ó s'inscriu dins la programació habitual del districte. L e s properes ballades a la Floresta estan previstes per la festa major (que es farà a finals de juliol) i per l'Onze d e Setembre. D'altra banda, també s'ha confirmat la integració d e l'agrupació d e la Floresta a l'entitat sardanista d e Sant Cugat. Això sí, Iglèsies va assegurar q u e "continuarem organitzant les ballades habituals".

IMPRESSIÓ DE PÒSTERS «i

Els més petits reben els premis a la millor disfressa a Galaxi

Els nens van ser eh protagonistes del carnaval de Galaxi Pair /• R h

M. M. - Sart Cugat -

La festa de Carnestoltes encara es resisteix a marxar de Sant Cugat. Dimecres es va fer l'entrega d e premis del concurs del Centre Comercial d e la nostra ciutat, en què hi van participar uns 150 nens i nenes. Galaxi Parc va ser l'escenari de l'entrega d e premis als 13 m e n u t s classificats. E n t r e les disfresses guanyadores se'n van poder veure algunes d e clàssiques, com ara reines, sevillanes, cavallers o flors, i d'altres d e força més originals com ara un n e n disfressat d e raïm, d e ra-

queta, de fregall o d'una aparatosa taula. A banda dels premis del Carnaval organitzat al Centre Comercial, Galaxi Parc va lliurar els guardons als guanyadors del concurs q u e va organitzar el 4 de març passat. E n a q u e s t cas, els premiats han estat tres: en Pol Santiago, de 4 anys, q u e anava disfressat de torero; e n Marc Fajardo, de 7 anys, disfressat d e centpeus; i en Guillem Babitsch, de 2 anys, que anava de Teletubbie. A la festa del lliurament dels premis de Carnestoltes, a més dels regals, es va oferir a tots els assistents u n berenar popular.

FILMACIÓ DE FOTOLITS ij-J%d,\)Q

PROVES COLOR ACABATS if$tIjlf||liSIM«Íil»fi

-cartró ploma

üiUi

GRAVACIO DE CD'S SOLUCIONS GRÀFIQUES Tiratqes curts /

V»

í iP>HTifct4ÍkÍHl Sant

Antoni,

0 8 1 9 0

Sant

Cugat

Societat

ELS 1 CANTONS Dk-endres, 24de marçdel2000

C e l e b r a c i o n s

C o l · l e c t i u s

Els 'okupes' de Torre Blanca posen fi als actes del seu primer aniversari

inauguració de l'edifici de

Els tallers i les activitats habituals continuen deforma regular

l'Escola Collserola

I)e\deldia6denwq,

aquest cot'lertiu ha organitzat diverses activitats percommemorarelprimer aniversari de /"oiuparió' F: F..F Democradura's:

E.C. - Sant Cagat -

Els actes programats amb motiu del primer aniversari de XokupacióAc la masia Torre Blanca arriben aquests dies a la recta final. Aquest vespre, la cultura popular serà la protagonista, amb una cercavila que anirà des del Monestir fins a Torre Blanca. Ja a les mm del vespre, el grup musical l'ornada oferirà un concert de música tradicional. Demà, totes les persones de més de 16 anys que ho vulguin podran participar en un joc de proves que s'allargarà durant tot cl dia. Sota el títol de

la crisi cotic/ic/rta,

aquesta proposta té l'objectiu de reflexionar sobre el sistema democràtic des d'un punt de vista lúdic i participatiu. El dia finalitzarà a les deu de la nit amb un concert a càrrec dels grups de poprock Paquita's Nipples i Muten Roshi. Les activitats de l'aniversari arribaran al seu punt final diumenge amb una jornada de treball al jardí que començarà a les deu del matí i amb una paella popular a les dues del migdia. Els actes programats amb motiu d'aquest primer aniversari de IV kupació de la masia Torre Blanca van començar el dia f> de març i al llarg d'aquest mes s'han fet acti-

vitats de tot tipus, entre les quals destaquen la inauguració d'una sala d'exposicions o la presentació d'un llibre relacionat amb el moviment okupa. Segons un dels membres de l'assemblea okupa de Sant Cugat, Arnau Montserrat, el més destacat d'aquestes propostes és que "reflecteixen la diversitat de gent i d'opinions que es recullen a la masia okupatla Torre Blanca". l ' n cop finalitzat cl nies d'aniversari, les activitats al (ISO Torre Blanca continuaran amb les habituals Kafetcs del CASC, amb els tallers de tai-txí o amb els sopars populars que es faran tots les dijous a la nit, entre altres coses.

Una comissió prepara la

Esquema de les instal·lacions de l'escola Collserola que s'inauguraran el 17 de./unv

nal i ens estem plantejant organitzar alguna mena de gimcana que els permeti descobrir tots els espais", explicaven des de la comissió organitzadora. Professors i pares dels alumnes actuals i antics de l'Escola Aquestes són les primeres líCollserola han creat una conies per la festa d'inauguració missió organitzadora de la inaudel nou edifici, malgrat que enguració del nou edifici que els cara s'han d'acabar de concretar acollirà a partir del mes de seles activitats exactes que es port e m b r e vinent. La festa està taran a terme. programada pel dissabte 17 de La comissió organitzadora dejuny, i vol comptar a m b la paria festa també ha volgut fer una ticipació de diferents entitats crida a tothom que tingui algun de la ciutat. tipus de material sobre l'EscoEn la primera reunió de la cola (fotografies, documents, anècmissió s'han començat a estadotes...) per poder eleborar una blir les línies generals de la exposició de la seva història. inauguració de les noves insDes de la comissió organitzatal·lacions de l'Escola Collsedora s'emprèn aquesta inaugurola. Una de les primeres idees ració "amb molta il·lusió, perdestacades és la voluntat de teq u è fa molts anys que estem nir la participació d'entitats cullluitant per aquest nou edifici". turals del municipi, com l'EsMalgrat tot, hi ha alguns detalls bart Sant Cugat, els gegants i en la construcció de les noves els caparrots. _ . , instal·lacions que " L a n o s t r a inLú ItiaugUraClO fan témer que no tenció és poder 5grft rf JJ fa j u n y estigui c o m p l e J J agrupar tots els t a m e n t enllestit MAGDA M É N D E Z

gegants que hi una setmana abans ha al nostre mudel final de les nicipi", explicava un dels memclasses bres de la

Tots els alumnes de /'Angeleta Femer van realitzar un minut de silenci contra la violència FOTO: EDUARD

FAR1NYES

L'IES Angeleta Ferrer, contra el terrorisme Els alumnes de l'Institut d'Ensenyament Secundari Angeleta Ferrer no accepten la violència de la banda terrorista ETA. Així ho van demostrar el dia 8 de març

passat, just al punt del migdia, quan tota l'activitat es va aturar durant un minut de silenci. D'aquesta manera, l'institut santcugatenc s'unia a les moltes mos-

tres de rebuig a la violència , en especial al darrer atemptat d'ETA, que va costar la vida a d'un regidor socialista basc i al seu escorta./ M.M.

(SANT CUGAT)

comissió. En * aquest sentit, es vol convidar, a més dels de Sant Cugat, els d e Creu Roja Valldoreix i els del taller Triangle. A banda de la festa a m b l'animació i l'espectacle q u e poden oferir les entitats santeugatenques, es vol organitzar un dinar popular el mateix 17 de juny. El dia de la inauguració dels nous equipaments també e s farà una visita per les instal·lacions a tots els pares que ho desitgin. "Volem que sigui origi-

per la data escoMida p e r fer la inauguració. A la manca de ventilació i llum natu*•* ral del g i m n à s , s'hi afegeixen altres aspectes com ara les dimensions reduïdes de la cuina, la falta d'armaris o la poca delimitació d'alguns espais. "Ha estat una lluita molt llarga", afirmaven des de la comissió. "Ens agradaria poder inaugurar un edifici en condicions". Els alumnes de l'Escola Collserola començaran a rebre les classes en aquestes instal·lacions a partir del curs vinent. L'actual equipament s'adaptarà com a quart institut.

Societat

ELS4CAIVP0N5 Divendres, 24 de març del 2000

Comunicat UNESCO Des de PAssoeiació d'Amics de la UNESCO voldríem donar a eonè&er els passos ^ue últimament hem fet et) relació amb Romania. A principi* d'aquesta setmana han arribat a Bucarest els 5.000 quilograms de llet en pols que erts ha entregat Farma-Mundí, La Uet ànira a l'orfenat de Campina, un orfenat regit per monges italianes, i des d'aquí es repartirà a altres centres í Famílies que ho necessitin. Af capdayaat d'aquest repartiment hi ha l'Ambaixada Espanyola a Romania. Aquest país té una gran escassetat de llet, i sobretot de Het de primera infància. Hem donat per acabada la campanya de recollida de material: roba d'hivern 5 joguines» que vam iniciar a mitjans de desembre à San* Cugat, Tot aquest material atüfà a Ja ciutat de Roman, concretament al convent de franciscans d'aquesta citrtat. Roman és al nord del país» molí a pt&p è% Rússia i a f hivern érrl&en als L'any passat es va fer també ' te»

les dates de Nadal* el material va sortir de Barcelona* con* juntament amb u» camió carregat de farina, i amb dos camions més de Navarra, i es va traslladar tot a Roman, El govern de Navarra w'pagar les éespcscs del trasllat. El-jnateml «etfeiUt a^aest ar*y, ^ue consiste^; "m unes 20 tones, sortirà cap arRarnan a la primavera, el trasllat es fatà pe* vaixell, fa i^mvfa» tatàí més econòmic que arirb camions, i un cop a la ciutat de Cortstaaça, els rranci*cans de Roman s'encarregaran d'anarho a buscar, i seran també ells els qui «'encarregaran de'repartir tot aquest material als diferents centres i orfenats de la eiutat de Roman que ho necessitin. En el seu c&nvettf hi tenen un seminari amb 600 estudfeattsy-rpe bi entfen entre els 15 í Í7 aríys. f s «« aquest convent óa s'h* de eàBStrair ferfenat. Al etp&m&t d'aquest projecte «I ha et ïfcmcbeà Sofert©' F^retti, q»e - compta amb una ímpMan* ,Esen

tMéef

franciscans de Roman que ia nostra Associació s'ha compromès per intentar ajudar-los. Per aquest motiu ha estat presentat^! projecte al Fons de Coopefaelé de la Generalitat. Hem presentat també a FAjuntame»t de la nostra ciutat una-pcegeom d'agermanament ateb;Jk ciutat de Roman. Aquesta iniciativa suposaria difemmcontactes i intercanvis entr^Mfctta població i l'altra, a trave* ^escoles, i a través d'associaeions-esportives, culturals,,* A les escoles de Ja ciutat de Roman últimament han deixat d'estudiar el rus i s'hanpoaaea estudiar Tespanyol. ít $ per acabar, voldríem * A t#e$ k a persones que han portat foba i joguines des del mes de desembre Ens ara, * *Bttwbé* a Ràdio Sant Cugat, que s*ha ofert a recollir en el seu local tot el material que la gent atiava portant. * A rAjuntament de la nostra ciutat, que ens ha deixat un local firo a la primavera, on podéí eu>if»agaaemar j empaquetar tot él material recollit. * &&<&<?» Roja de Sant Cu-

rinstítuç Smt Francesc ielona, ^uevaeol·labob el nostre projecte }»nínt amb m aferc projecte ritas, i què nan aportat, a el mat^tó|ecoait» més

cid locals. Àtt$s, molies gràcies, tn&r» matem més endavant dé I V ïribada de tot «tqqest material a Romania* del seu repartiment i de Tevoltíció del projecte de Votfcàai per part dels franciscans de'Roman.

, * * matsao

s Is miri .>,<$*>.

2n CONCURS DE METEOROLOGIA Per poder participar-hi s'han establert aquestes

electrònica

BASES:

completa, de Huger

1 . El dia escollit per encertar-ne les dades ée diumenge 2 d'abril del 2000. 2. Caldrà encertar-ne: a) Les temperatures màxima i mínima, expressades en graus i dècimes, que es produeixin aqueft dia: b) La humitat relativa de l'aire a les 8 hores del matí. 3 . Les dades que serviran de referència són des de l'observatori de la plaça de Sant Francesc, de Sant Cugat del Vallès íles oficialment homologades a aquesta població). 4 . El guanyador serà el concursant que hagi obtingut menyapunts de penalítzacíó. 5 . El sistema de penalítzacíó es faré de la manera següent: a) Temperatures màxima i mínima: 0 punts per a l'encertant de la temperatura exacta Cen graus i dècimes): 1 punt de penalització per al qui s'allunyi una dècima, per sobre o per sota. de ta temperatura exacta; 2 punts de penalització per al qui s'alíurtyi dues dècimes, per sobre o per sota, deia temperatura exacta,així successivament fins a la màxima penalització o separació en dècimes. b) Humitat relativa de l'aire: 0 punts per a l'encertant d'aquesta dada; 1 punt de penalització per al qui s'allunyi un punt. per sobre o per sota, de la dada exacta; 2 punts de penatització per al qui s'allunyi dos punts, per sobre o per sota, de la dada exacta-, així successivament fins a la màxima penalització o separació en punts de percentatge de la humitat de l'aire.

^5*&QÍG#

El premi serà aquesta estació meteorològica

0. Per participar-hi caldrà comunicar les dades meteorològiques referides al Ciub Muntanyenc Saní Cugat, tel.: 93 674 53 96 / fax 93 675 05 68 / adreça electrònica: cmsc@retèmaii.es. Alhora caldrà donar el nom i el telèfon del participant. 7. Ei termini per poder participar-hi són les 21 hores en punt Cnou del vespre) del dia 1 d'abril. ,-, A t e n c i ó : No s'admetrèn les dades rebudes més tard de l'hora fixada, de manera que s'aconsella no esperar a darrera hora per facilitar-les. 8 . El premi per al guanyador serà una estació meteorològica electrònica completa, de Huger, valorada en unes 80.000 pessetes. 9. El guanyador serà avisat at telèfon que hagi facilitat i el seu nom serà publicat al «TOT Sant Cugat». 10. En cas d'empat es procedirà a un sorteig efectuat per ta Comissió CMSC«Tot Sant Cugat». 1 1 . Aquesta Comissió, conjuntament amb t'especialista i assessor Francesc Mauri tindrà poders per resoldre qualsevol incidència que pogués sorgir.

Raig C!:tb Mv*U«y*iK S*.".l Cugat

Societat

ELS / CANTONS Divendres, >4 de març del 2000

E n t i t a t s

El restaurant La Masia va ser Pescenari d'una trobada de cotxes MG

Sant Cugat Virtual arriba als 100 webs

Lacte, que va consistiren un dinar, estava organitzat pel Club MG Catalunya E.C. - Sant Casat -

El r e s t a u r a n t La Masia d e Sant Cugat va ser r e c e n t m e n t l'escenari d'una trobada dels socis del (Club M(J Catalunya, una entitat que aplega prop de 140 p r o p i e t a r i s dels clàssics cotxes M G . D u r a n t unes hores, l'aparcam e n t de La Masia va omplirse de models diversos d ' M G pertanyents als socis del C l u b MG Catalunya. L'acte, q u e va tenir lloc el dia 11 de febrer passat, s'emmarcava en el programa d ' a c t i v i t a t s q u e organitza p e r i ò d i c a m e n t a q u e s t a entitat. N a s c u t l'any 1991, el C l u b M G (Catalunya té l'objectiu de reunir totes aquelles persones q u e tinguin un cotxe d'aquestes característiques i així poder compartir des d'aficions c o m u n e s i informació fins a accessoris o recanvis per als cotxes. D e s p r é s d ' a q u e s t s anys. el club acull actualment

m> m m, SÍ

.*.../:«*«* ^ • v X S S f c ^ ' ''•'"-:••

^ - ^

'" , *®3·|S(ggSj»^

••"•••- " * ' í ' T ^ ^ ^ S S . i í i M s i i ï v S v

:i:a> !;!/////'iftr::*J:,?*j

fí~<ò899M -

Uaparcament de L·i Masia va canviar ek cotxes actuals per una col·lecció d'MG de tots els models i colors possibles F: E.F.

uns 140 socis q u e participen en les activitats ja tradicionals de l'entitat, com poden ser excursions de tipus gastronòmic, una trobada anual de disfresses, la ruta del cava, el sopar d'aniversari o el c o n c u r s fotogràfic. T a m b é des del club es promou la participació en

diverses c o m p e t i c i o n s o iniciatives com la (Concentració Internacional (Clàssics Esportius d'Andorra l'any 1992 o el trofeu Assiduïtat, organitzat pel mateix club a m b la finalitat d e destacar els socis q u e més participen en les sortides. Amb el pas dels anys, el nom-

bre de participants en aquestes activitats s'ha anat increm e n t a n t fins a arribar als prop de 140 socis q u e són en l'actualitat, però, a més, algunes de les propostes han c o m p t a t també amb la participació d'altres entitats com ara el Morgan Car C l u b d'Espanya.

MAGDA M É N D E Z -SANT Casar-

La plana d'Internet Sant Cugat Virtual ja ha arribat a tenir un total de 100 webs llistats. Aquestes planes es poden consultar dividides en diferents apartats t e m à t i c s . Els w e b s s'han anat donant d'alta gratuïtament a Sant Cugat Virtual des del 1997, data en què es va crear. Els autors del web, Ramon Fargas i Adolf, han fet una crida a tots els cibernautes que encara no s'hi hagin donat d'alta, ja que "és una bona manera de donar-se a conèixer". El web santeugatenc té l'adreça http://www.scvirtual.org i compta amb diversos apartats com ara Art i Cultura. Entitats, Informàtica, Oci i Comerços i Planes Persona/s. A m é s , t a m b é conté unes 70 adreces de correu electrònic dels usuaris i entitats que volen rebre missatges per intercanviar amb altres persones c o n e i x e m e n t s i experiències. Sant Cugat Virtual també té amb una secció d'històries de Sant Cugat escrites per Tomàs Grau i una exposició de fotos de la ciutat.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom .......... Cognoms ....... Ciutat Carrer........ Codi postal NIF o DNI ,

Telèfon

Fax

El diari (te casa. DADES DE LA

Data d'alta . ¥í »; Adreça d'ent*ega

Nombre de Subscripcions.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA S U B S C R I P C I Ó Sant Cugat del Vallès,

! I i ! I

i Banc/Caixa | Adreça oficina j EntitatDQX]oficinaLXIDDdcDD núm compteGDC i Titular | •Comptat • Rebut domiciliat

. de

del 2000

SIGNATURA

HDDG

Enviar-la per fax af 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

Societat

ELS4 CANTONS Divendres, 24 de marc del 2000

' Cè

s t i n g '

Ràdio

Sant

Cugat

Lluís Recoder. Alcalde de Sant Cugat i diputat del Parlament de Catalunya U

No recordo haver patit mai tant com la nit del 23-F"

El dia 27 de desembre de 1999 es feia l'últim 'Càsting' de l'any i aquest va ser el dia que va triar Lluís Recoder per presentar-s'hi. Va arribar com a polític que encara és, havent estat president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, diputat a les Corts i membre de les Assemblees Parlamentàries del Consell d'Europa i de la UEO, entre altres càrrecs. No obstant això, va mostrar també la seva faceta com a home casat i pare de tres filles, aficionat a l'alpinisme i a la música d'artistes tan diferents com Mozart o els Rolling Stones. En resum, un home xerraire, disposat i espontani.

JORDI RAMOS

Em dic Lluís Recoder i Miralles, i vaig néixer a Barcelona un 29 de setembre de l'any 1958. Sóc casat. - Quant temps fa que viu a Sant Cugat? - Sis anys, més o menys. -I per què va voler venir a viure-hi? - Perquè m'agradava. Sant Cugat és un lloc que sempre m'havia atret molt, feia molts anys que el coneixia. En un moment determinat em vaig plantejar venir a viure aquí i no va ser possible per circumstàncies familiars; però bé, més endavant vaig realitzar un petit somni de la meva vida. - Com va influir en la seva vida el fet d'estudiar la primària i el batxillerat als Escolapis? - E m va marcar molt. Era una escola que patia una gran crisi, com totes les grans escoles religioses en aquell moment, i això ens va afectar als alumnes. Si no tens uns mestres que tenen clar on van, no et poden transmetre una seguretat com a alumne. - Per què va decidir estudiar dret? - Per un sentit molt accentuat de la justícia. Com a forma natural això cm va portar a voler arreglar el món i conèixer les lleis per defensar uns ideals i una societat millor. - No era un bagatge massa teòric, atenent la seva vida posterior? - Massa. Jo vaig patir una escola desorientada i una universitat ineficaç. Kns preparava amb uns coneixements inapropiats per al món real. - Com s'hi va ficar de ple. en el món de la política? - La meva vocació política em ve

des dels 15 anys. A casa es parlava molt de política, i això em va crear un sentiment polititzat Llavors et vas fent gran i comences a participar en les manifestacions i arriba un moment que decideixo que ja n'hi ha prou. Penso que m'haig de comprometre i acabo a Convergència Democràtica de Catalunya. I encara hi sóc. - Què recorda dels anys en què va fundar les Juventuts Nacionalistes? - H o m e , recordo moltes coses perquè jo hi vaig dedicar dies, nits, caps de setmana, il·lusions... Vaig fer algun enemic i també molts amics. És la il·lusió de fer una cosa nova amb gent jove on puguis canalitzar les teves il·lusions polítiques. - Aquell any vostè va anar al servei militar. - Efectivament, vaig agafar un tren d'aquells "borreguero" cap a Vitòria, on m'hi vaig passar un any molt llarg. - Hi va viure la nit del 23-F. Com va anar? - Possiblement és la nit de la meva vida que recordo haver pa-

Les preguntes • É s veritat que quan va arribar a l'Ajuntament es va trobar només un joc d e claus? Home, no, hi vaig trobar moltes més coses. Però sí, el primer dia que hi vaig arribar vaig anar al despatx de l'alcaldia i m'hi vaig instal·lar, però no sabia ni com anava el telèfon ni com s'obria el calaix. •Vostè té una manera peculiar de vestir. Qui l'assessora? No sé si ho diu en sentit negatiu o positiu; però bé, no

Estic carregat de defectes, però amb 9 alguna virtut1.99 MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat de tota la vida o Sant Cugat d'ara? Tots dos. El d'ara és modern, però jo voldria que no perdés el caliu d e poble. - Sant Cugat s'acabarà convertint en un barri residencial de Barcelona? - No, en absolut. Treballarem perquè no sigui així. - Va en bicicleta per donar exemple? - Vaig en bicicleta perquè m'agrada, i és una bona manera de desplaçar-se i conèixer la natura. - Es considera un exemple a seguir? - En algunes coses sí, i en d'altres no, ni ho pretenc. Sóc un ésser humà carregat de defectes i amb Recoderva diri/ue uní n lots ih ingredient* pei MI un homefelic l·'.X.L· alguna virtut. tit més, perquè estava en perill tot - Què és el que més valora de la - Es modest? allò pel que jo havia lluitat. Ho vida familiar? - Si dic que sí, em contradiré i divaig viure en una caserna en un re- No sé què valoro més. Per mi ran que sóc petulant. Jo em congiment de muntanya i estàvem la meva família és la part més imsidero una persona més aviat momolt dividits, la llavor de la discòrportant de la meva vida i estic sedesta i molt senzilla de caràcter i dia estava sembrada. Recordo que gur que estaria disposat a sacrifitracte. era molt conscient del que ens hi car molt poques coses per elles. - Pujol fa més de 2 0 anys que és estàvem jugant, que era la de- Com K van oferir ser cap de Dispresident; Aymerich va ser almocràcia, la llibertat i la pau. ta de O U a les eleccions municalde durant 12 anys. Quants — Com s'ho ha fet tots aquests cipals? anys en serà vostè? anys per poder combinar la seva - Va ser la vigília de Nadal de fa - De moment, he de consolidar feina a Madrid amb l'atenció a la dos anys, i bé, m'ho van plantejar. una majoria que em permeti goseva família? E m va causar una gran sorpresa i vernar aquests 4 anys, i després a partir d'aquí s'inicia un període - Doncs pont aeri amunt i avall. ja ho veurem. No sóc una persode reflexió i vaig acabar acceptant Aprenent a conviure a les sales na que li agradi fer durant molts la candidatura el juliol del 1998. d'espera de l'aeroport i pensar que anys una mateixa feina. faràs com a mínim dos viatges a - Era el delegat de classe quan la setmana. Però va ser més difí'Càsting, dillunsde23a0haRSC anava a l'institut' cil per la meva família que per mi, (91.5FM). Repetició de Pentrevista al - No, en absolut. cosa que només puc agrair. Pi d'en Xandri, dissabte 25 a les 14' h. - Es bo que un polític sigui jove? - La joventut no és necessàriament un valor, però si ets jove d'esperit, aportes aire fresc i una manera més al dia de plantejar-te les coses. m'assessora ningú, m'ho faig EMILI BELLA - Digui'm un adjectiu per al setot sol. güent nom: IJuís Recoder. • Per què quan l'oposició eU i ' Ualcalde va demostrar sobra- Jo mateix. Una persona normal acusa d'alguna cosa, h o atri•'yjament el seu vessant munque potser no s'acaba de conèibueixen a l'equip de govern Jtanycnc, cantant diverses xer perquè no té temps de pensar anterior, si són del m a t e i x Cançons excursionistes, com la prou en si mateix. partit i la meitat dels regimítica Vella xiruca. - Ha pintat mai un grafit? dors també hi eren? També \.» haver de defensar - No, perquè no són de la meva Això és un tòpic que utilit/a la inclusió de membres de C 'il I època. Però amb l'esprai sí que l'oposició. Jo no defujo cl que al go\ ern de José Maria A/nar he pintat més d'una paret. h e m fet en els darrers anys. i a continuació defensar el con- Parla de sexe amb les seves fiSempre he deixat clar que jo trari. lles? sóc jo, faig les coses com miFinalment, va superar una - Encara no obertament, però inllor sé i tinc el nieu estil pro. prova de coneixements sobre tento que sigui una cosa normal, pi, diferent del d'abans. la vida i obra de Mozart. bonica, però sense obsessions.

de La Veu

Les

proves

L has de sentir TOTA LA

• LA MILLOR MUSICA + ESPORTS*

l i f^ I l RÀDIO SANT CUGAT

Societat

U S /G\!VIÏ>NS Uivendrts. 24 d,- mar( del2000

DARRERA

EXPOSICIÓ

BLANES

El conegut artista santcugatenc Pep Blanes va inaugurar dissabte la que serà la seva darrera exposició. Me's d'un centenar d'amics, coneguts i admiradors del dibuixant van assistir a l'acte que es va celebrar al claustre del Monestir. Amb música clàssica permanentment de fons, per voluntat expressa del mateix Blanes, els dibuixos van quedar exposats en l'entorn que ha inspirat millor l'artista en els últims 30 anys. Pàgina 35 FOTO: EDUARD

EL PARE

EARINYES

100%

La recerca del Súper Pare de l'Any al Sant Cugat Centre Comercial va portar 55 candidats a demostrar que tenen les feines de la llar molt ben assumides. Malgrat tot, la planxa va ser l'electrodomèstic que me's se'ls va resistir. Al final Octavio Gascón va ser el guanyador del primer concurs del Dia del Pare. Pàgina JO FOTO: EDUARD

EARINYES

L'OCELL

RADIANT

TORNA A VOLAR

El col·lectiu l'Ocell Radiant va tornar a organitzar un Cafè de les Arts, en aquesta ocasió al Casal de Cultura de Valldoreix. Una setantena de persones van assistir al combinat de disciplines artístiques que es van representar, com ara poesia, teatre i música. FOTO: EDUARD

EL FUTUR DE LA

EARINYES

PETANCA

La rambla del Celler canviarà de fesomia i es convertirà en el nou centre cultural, esportiu i de lleure del Sant Cugat del segle XXI. Fins i tot l'Ajuntament de la nostra ciutat s'hi traslladarà. Es construirà un pavelló i una piscina i es promourà el turisme amb l'edificació d'un hotel i un pàrquing, entre altres actuacions. A més, les pistes de petanca se situaran a prop de les actuals. Pàgina 16 FOTO: XA VILARROSA

i i5s 3

" * sSs!!P

^ÉÉfti

•iiíM

Societat

Í I S l CAOTONS Divendres, >4 de marc del JOOO

m LA MAGNITUD

DE LA

TRAGÈDIA

S'ha dit que Tots eren fills meus és un dels clàssics més importants del nostre segle. En tot cas, el públic del TeatreAuditori va demostrar en tot moment que els agradava l'obra i que els conflictes plantejats per Arthur Miller i duts a l'escenari pel director Ferran Madico són capaços de fer posar la pell de gallina. Pàgina 37 FOTO: EDUARD

FARINYES

LA COORDINADORA

ELS REUNEIX

A TOTS JUNTS

La Coordinadora d'Entitats Esportives va reunir dimarts passat a la nit a la Casa de Cultura els cinc partits polítics amb representació a l'Ajuntament. La trobada va servir, entre altres coses, per fer un tot seguit d'intercanvi d'impressions i analitzar el present i el futur de les instal·lacions esportives municipals. La reunió va ser valorada per tothom com a molt positiva. Pàgina 28 FOTO: XA VI

LARROSA

AMB EL COR A LA MÀ Baltasar Porcel, l'escriptor mallorquí que està fincat a Valldoreix, va presentar la seva darrera novel·la, El cor del senglar a la nostra ciutat i de la mà d'El.S 4 CANTONS. Reflexions sobre la mateixa obra, la cultura impulsada per les institucions i el paper de la premsa local van succeir-se propiciades per la cínica i incisiva llengua de Porcel. Pàgina 20 FOTO: XA

VILARROSA

tels

mobles

corre @ mobles Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4CA1NTONS

Divendres, 24 de març del 2000

Trobada

L?Ajuntament presenta una proposta

La Coordinadora veu amb bons ulls Foferiment de Jaume Tubau, regidor d'Esport primera fase teòrica que vam presentar el desembre és el que necessita el municipi", també apunta que "hem vist que el projecte puja molts diners i lògicament hem de tocar de peus a terra. Aleshores, sense renunciar a res, sí que hem de marcar unes prioritats i sí que hem de fer algunes modificacions respecte el que en un principi havíem previst".

Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat va presentar la setmana passada a quatre entitats que integren la Coordinadora d'Entitats Esportives una nova proposta d'equipaments esportius. Mentrestant, dimarts, a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, la plataforma esportiva va reunir-se amb tots i cadascun dels partits polítics amb representació al consistori en una trobada que va satisfer ambdues parts.

Al.l'A I,ori'./ - Sant Cugat -

Si alguna cosa ha quedat ben clara en les últimes setmanes és que Ajuntament i Coordinadora d'Entitats Esportives són cada cop més a prop d'una encesa que els faciliti treballar de forma conjunta per a la millora de l'esport local, quant a instal·lacions esportives municipals. Dimarts de la setmana passada, Jaume Tubau, regidor d'Esports del consistori, i F e r r a n Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, van convocar quatre clubs integrants de la Coordinadora per comunicar-los el nou projecte d'equipaments esportius que l'Ajuntament té la intenció de fer realitat. Les entitats presents a la trobada van ser el Patí Hoquei

Tennis

Club Sant Cugat, la l nió Esportiva Sant Cugat, el (llub Voleibol Sant Cugat i el Futbol Sala Winterthur Sant Cugat. El regidor d'Esports Jaume Tubau ha explicat a Ei s 4 (:AVI < >NS quina és aquesta proposta, que la plataforma ha valorat de forma "interessant". Segons Tubau, l'Ajuntament arranjarà d'entrada tant el pavelló municipal com la sala escolar. Tenint present la desaparició de l'actual camp municipal d'Esports de la rambla del Celler, que es trasllada a una zona que encara no s'ha fet pública, un terç d'aquesta dependència estaria destinada a la construcció d'una piscina coberta, un club òefitness i una zona d'aigües. També s'ha confirmat per part del consistori que la gestió d'aquestes noves dependències sortirà a concurs pú-

Les obres podrien començar, segons Tubau, "el setembre del 2001. Tot passa per quan es comenci a construir el nou camp de futbol". Tot indica que la construcció d'aquesta instal·lació no començarà abans del proper setembre. Segons els tècnics del consistori, les obres no finalitzaDimarts es van reunir Coordinadora i partits polítics FOTO: XAVJ LARROSA rien abans d'un any. blic. L'actual pista Méndez també nicipal. Diman:s, a la Casa de Cultura. desapareixerà. Tubau també ha El regidor d'Esports de l'Ajunes van reunir la Coordinadora amb assegurat que la piscina municitament de Sant Cugat ha explicat tots els partits polítics amb reprepal desapareixerà més endavant aquest canvi dins el que van presentació a l'Ajuntament. Antoni "fins que es pugui fer un pavelló sentar al desembre passat com a Pérez, president de la Coordinanou, que aniria ubicat on és ara primera fase del pla estratègic d'edora, va valorar la trobada de "molt aquesta piscina". La nova insquipaments esportius. En aquesinteressant" i va dir que a partir tal·lació d'aquest nou projecte va ta línia, Tubau ha assegurat que d'ara es continuaran reunint de ser aprovat dilluns en el ple mu"tot i que seguim pensant que la forma conjunta amb els partits.

t a u l a

El sènior "A" afronta al CAR el 6play-off' buscant el cinquè ascens consecutiu Al.lA Lól'KZ -Sant Cugat -

primera jornada. Fan sols el SCR El ('.ierv< > de Sabadell ha estat capaç tic derrotar-los. això sí, fitxant dos jugadors que han militat en les categories més altes del tennis de taula. Divendres passar, en l'última jornada de lliga, els santeugatencs van perdre per 4 punts a 2. A l'anada, però, s'hav ien imposat per 4 a 1. fet que, tot i empatar a 11 punts, han estat els campions de lliga. Així. el sènior "A" ha cst.it en /ona de ple/x-off d'ascens Jcs de la primera jornada de competició.

El sènior "A" de tennis de taula tic la l'nió Esportiva Sant Cugat afronta dissabte i diumenge al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant ('ugat la promoció d'ascens a Segona Nacional i ho farà com a campió de lliga del seu grup. De fet, els santeugatencs, conduïts magistralment per Benito Moreno, ja van assegurar-se de forma matemàtica una de les dues places per jugar el pleiyoff d'ascens quan falten tres jornades Dimecres, a la seu de la fedeper fmalit/ar el campionat. La l E ració ( iatalana de Tennis de l'auSant ( .'ugat. que només ha perdut la es va ter el sorteig d'aquesta un dels catorze partits jugats, ha. . promoció d'ascens en un quadre estat líder del seu grup des de la integrat per dos grups tic quatre

La i /• Sant ( ugat haurà de jugaren la primera fase amh l'Oliva, l'Igualada i el Club de la 9 FOTO: X.I.. equips. D'aquests vuit conjunts, tan sols tres pujaran a Segona Nacional. EK santeugatencs han estat enquadrats al grup "A". on s'hauran d'enfrontar amb el (Ihib de 7 a<> de Barcelona, el Ï T L'Oliva de Badalona i el CPP Igualada. Dissabte es jugarà la primera fase. La l ' E Sant Cugat jugarà a

dos quarts de deu del matí amb el F I T X)liva, a dos quarts de dotze del matí amb el CPP Igualada i a dos quarts de cinc de la tarda amb el Club de 7 a 9. Els dos primers classificats de cada gnip passaran a disputar les semifinals i la final. I n dels jugadors que defensaran la samarreta de la l ' E

Sant Cugat, Josep Antón, ha manifestat que "tenim possibilitats d'acabar entre els tres primers i la clau serà d'entrada guanyar el FI L'Oliva i el CPP Igualada". Val a dir que hi ha tres equips d'aquesta promoció -Calella, Lluïsos i Igualada- que ja tenen un equip a Segona Nacional.

Esports

ELS I CANTONS Divendres, >4 de març del 2000

Esgrima

Hoquei

patins

El Club Esgrima no desapareixerà i s'instal·larà a l'Escola Pla i Farreras Jaume Tubau va reunir-se dimarts amb Toni Ventura a

Abans de fer una acció d'aquest tipus es podrien haver posat en contacte amb mi. T o t h o m sap que sóc una persona molt accessible". Tubau també ha remarcat que no els hagi donat cap solució quant a l'afer d'una nova instal·lació. La primera alternativa que els va proposar va ser l'Escola Catalunya, però l'entitat "la va rebutjar perquè era un espai que quedava molt lluny". Tubau creu que "l'Ajuntament ha obrat molt bé i que els hem trobat una solució".

ALEX LÓPEZ

El Club Esgrima Sant Cugat no haurà f i n a l m e n t de desaparèixer. Tot fa pensar, segons les últimes converses entre l'Ajuntament i l'entitat local, que el c l u b q u e p r e s i d e i x O s k a r Borràs trobarà una dependència municipal per poder practicar en condicions aquesta disciplina. Dimarts, Jaume Tubau, regidor d'Esports del consistori, va trobar-se amb Toni Ventura, secretari en funcions, per mostrar-li una instal·lació, que tot indica que finalment serà l'opció triada per l'entitat santcugatenca: l'Escola Pla i Farreras. Tal com ha apuntat Toni Ventura, "el Pla i Farreras reuneix les condicions per practicar l'esgrima". Amb tot, Ventura ha explicat que el club encara no ha donat una resposta a Tubau, però que ho farà ben aviat. "La junta h e m d'acabar d'estudiar aquesta possibilitat i donar uns resposta a Tubau". Per la seva banda, Tubau, que

El Patí Hoquei guanya a la la instal·lació pista del segon, el CP Monjos

P o d e r respirar tranquils

Tubau no ha vist amb bons ulls elcomunicatfetp Ht /x/ lub FOTO.X.L. s'ha mostrat "dolgut" per l'actitud del C E Sant Cugat, ha afirmat que "aquesta, que ha estat una de les tres ofertes q u e els h e m proporcionat al C E Sant Cugat, s'adapta molt a les seves necessitats i així ens ho han constatat". El regidor d'Esports ha

volgut deixar ben clar també que podran disposar del gimnàs d'aquesta escola tots els dies de la setmana a la tarda. Jaume Tubau considera que "la junta gestora del Club Esgrima s'ha precipitat. Van emetre un comunicat molt dur i desorbitat.

Toni Ventura, d'altra banda, ha confirmat que "de moment, podem respirar tranquils i treure'ns un pes important del damunt": Segons ha fet saber Ventura, el Club Esgrima Sant Cugat té la intenció "si les coses canvien, de fer un comunicat públic agraint el paper de l'Ajuntament de Sant Cugat. D e moment sembla q u e serà així. Serà fantàstic poder rectificar".

À.L.

El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va tornar a demostrar dissabte passat la seva intenció de continuar lluitant per aconseguir una de les dues places que donen l'ascens directe de categoria. Els de Lluís Sànchez van vèncer per 4 gols a 6 ni més ni menys a la pista del segon a la taula, el CP Monjos. Amb aquesta important victòria, els santcugatencs avancen un lloc a la taula i passen a ser cinquens amb 30 punts, a només dos del Monjos i el Vilafranca, segon i tercer respectivament. Dissabte a la nit al pavelló municipal, el PH Sant Cugat rep la visita d'un mal classificat Martinenc. Quan falten vuit jornades perquè finalitzi el campionat, el sènior masculí té dos desplaçaments clau a les pistes del Juneda i el Mollerussa. La derrota amb el líder no ha afectat l'equip.

Tennis

Corretja venç a Indian Wells i suma el primer títol setze mesos després El tennista és sisè a la llista mundial de la Carrera de Campions A.L. - Indian Malls / Sant Cagat -

El tennista santcugatenc Alex Corretja va sumar diumenge passat el seu primer títol després de no fer-ho des del 29 de novembre de 1998, quan es va proclamar campió del món en guanyar el Masters a Hannover (Alemanya) imposant-se en la final a Carles Moya. Alex Corretja va desfer-se del suec Thomas Enqvist per 6-4, 6-4 i 6-3 en la final del torneig d'Indian Wells (Califòrnia). En el primer Masters Sèrie de la present temporada, el santcugatenc va aconseguir el primer títol de la temporada i el desè del

seu palmarès. Val a dir q u e en aquest torneig, Corretja no havia superat mai la segona ronda de les quatre vegades en què hi havia participat. D e fet, Corretja és el primer espanyol que guanya aquest torneig des que ho va aconseguir José Higueras l'any 1983. Sisè al rànquing Aquest títol no tan sols ha significat el primer assolit per un tennista espanyol enguany, sinó que a més, ara Corretja passa a encapçalar la sisena posició a la llista mundial de la Carrera dels Campions. Després de la seva participació en aquesta competició, el

GASOIL Ports gratuïts

santcugatenc continua fixant-se com a principal objectiu per aquesta campanya acabar entre els deu primers classificats al rànquing i també jugar el Masters. Per arribar a la final d'Indian Wells, el tennista local va haver de superar Karol Kucera, per un doble 6 a 2, Patrick Rafter, per 76,5-7 i 6-2, Magnus Norman, per 4-6, 6-2 i 6-2, i Nicolàs Lapentti, per 6-3 i 6-4. La setmana passada també es va confirmar la presència d'Àlex Corretja e n l'eliminatòria de quarts de final de la Copa Davis que ha d'afrontar davant Rússia l'equip estatal, que tindrà lloc del 7 al 9 d'abril.

El santcugatenc tam/je'ha estat cridat per jugar la Copa Davts FOÏÏkX.L.

Tel. 93 5801162 <Z?>A . S >A

V^A

Contestador les 24 h

ESP«|

Distribuïdor oficial

Esports

ELS ÍG\NTO(>S Divendres, .'4 de març del 1000

C i c l i s m e

B à s q u e t

La UE Sant Cugat visita el segon amb tota la intenció d'endur-se la victòria El CB Grup Barna té els mateixos punts que els

vertnell-i-negres

La Unió Esportiva Sant Cugat va sumar dissabte al pavelló municipal la setzena victòria a la lliga que el continua consolidant a la part alta de la classificació. Els santcugatencs, que van apallissar el CB Caldes per 81 punts a 68, són tercers a la taula amb els mateixos punts que el rival d'aquesta jornada. Al.F.X I.ÓI'KZ

N o u victòries en els últims onze partits de lliga. Aquest és, sens dubte, l'exel·lent balanç de l'equip sènior "A" masculí de la l'K Sant Cugat que en les últimes jornades del campionat l'ha consolidat en la part alta del grup segon de Primera Catalana. Dissabte, per exemple, a la Sala Escolar, el conjunt vermell-i-negre va desfer-se a m b comoditat del CB Caldes per 81 punts a 68, en partit corresponent a la jornada número 24 de lliga. Amb un balanç de 16 victòries i 8 derrotes, la l'K Sant Cugat ocupa la tercera plaça amb 40 punts, els mateixos que el se

H o q u e i

l'n any més, la nostra ciutat també viurà de ben a prop la XXXVII Setmana Catalana de Ciclisme, que l'organitza l'Esport Ciclista Barcelona. Ahir ja va transcórrer per la nostra ciutat, i avui també hi passarà. La ronda catalana, en què hi prenen part vint equips amb vuit corredors, va començar dilluns a Lloret i acabarà aquesta tarda amb una contrarellotge a Montjuïc. Serà a la tarda de divendres quan es decidirà el vencedor de la prova.

Visiten el segon La ÜE Sant Cugat es desplaça aquesta jornada a la pista del segon a la taula, el CB Grup Barna, adversari directe per disputar la p r o m o c i ó d ' a s c e n s . "Aquest és un rival complicat, però és un partit important", ha explicat un David Barbens, que, tot i considerar

G r u p Barna si

pràcticament al que significaria 'play-ofT a"ascens" d'ascens". p^tk™

Pel que fa al partit de dissabte davant el cinquè classificat per la

A.L. • Sant Cugat

cua, el CB Caldes, el tècnic local David Barbens ha reconegut que era un partit en què els seus homes estaven obligats "a guanyar". El partit en si no va ser de gaire qualitat i l'entrenador vermell-i-negre va aprofitar per fer molts canvis i moure la banqueta.

Barbens: "Guanyar qenfrontament u e no és un el CB Grup Barna clau, "el fet de significaria entrar guanyar ei CB

gon, el CB (írup Barna, i a dos punts del líder, el Sant Pere La Sirena de Terrassa. . v Per darrere, amb els mateixos p u n t s el p e r s e gueix el CB An- r J JJ dorra, i a m b dos punts menys hi trobem el C N Terrassa.

entrar al play-ojf Quan falten sis jornades perquè finalitzi el campionat, la U E Sant Cugat ha de jugar a les pistes del CB Grup Barna, el Ripollet, onzè, i Sedis-

Enguany hi participen els quatre últims vencedors d'aquesta prova, que són Zülle, Domínguez, Boogerd i Jalabert. També hi participaran altres corredors de prestigi com ara el triple guanyador de la Milan-San Remo, Erik Zabel, l'actual campió del món Óscar Freire, Lance Armstrong, F e r n a n d o Escartín i Melcior Mauri. QEl CB Caldes no va ser obstacle per la UE Sant Cugat FOTO: E.F. Mausa, vuitè, mentre que ha de rebre La Unió-Cerdanyola, novè, el C N Terrassa, cinquè, i el C E B Sant Jordi, últim classificat. David Barbens ha detallat que "la nostra consolidació a la taula classificatòria l'hem d'acabar de confirmar en les sis jornades que resten per disputar-

se a la lliga. Si volem jugar la promoció d'ascens, no podem cedir cap derrota davant els rivals més fluixos. Els hem de guanyar sense cap tipus d'excusa". L'entrenador santcugatenc ha apuntat t a m b é q u e "perdre més d ' u n partit a partir d'aquests moments seria arriscat".

Després d'una temporada massa irregular, l'equip masculí del Júnior té ara mateix molt difícil aconseguir una de les tres places q u e donen accés a disputar la p r o m o c i ó d ' a s c e n s a Divisió d'Honor. Els santcugatencs, cinquens a la classificació de Primera Divisió, només van poder empatar a 2 gols diumenge a les instal·lacions del Júnior. Amb aquest resultat, el Can Salas té tots els números per jugar per l'ascens a la màxima categoria de l'hoquei herba masculí estatal. Quant al partit, van ser els locals qui van anotar el primer gol, però

Futbol sala

L'Olimpyc torna a perdre ala Lliga

h e r b a

El J ú n i o r e m p a t a a m b el Can Salas i n o d e p è n d e si mateix per jugar l9ascens AL.

Sant Cugat també viurà la Setmana Catalana

els visitants van capgirar el signe del partit amb dos gols. Amb tot, en temps de descompte el Júnior va assolir l'empat. D'aquesta manera, els jugadors que dirigeix Marcos Palau-Ribes tenen escasses opcions de disputar la fase prèvia del Campionat d'Espanya ja que tot apunta q u e C a n Salas, H o n i g v o g e l i KHC seran els tres conjunts que accediran en aquesta fase. Ultima j o r n a d a decisiva El que ha de fer el Júnior en la jornada d'aquest cap de setmana és imposar-se en el seu més que assequible enfrontament al camp de l'últim classificat, el Bar-

Diumenge el Júnior no va podeí amb el Can Sala\ l· <) l'O I: h celoní Stick, que fins ara tan sols ha sumat quatre punts després de 21 jornades, i esperar l'ensopegada del Can Salas o de l'Honigvogel. Els terrassencs del Can Salas reben a casa un fàcil AD Rimas, setè amb 24 punts, mentre que els aragonesos de l'Honigvogel t e n e n un difícil des-

plaçament al terreny de joc de l'EHC. Aquesta darrera jornada de Primera Divisió ho decidirà tot. Per aquest transcendental xoc a domicili contra el barceloní Stick, el Júnior podrà c o m p t a r a m b Alex Serra, sancionat en els dos últims partits de lliga.

L'Olimpyc La Floresta no passa en les últimes jornades un bon moment ni de joc ni de resultats. Els d'Angel Ruiz van ensopegar dissabte a la pista de la Penya Blaugrana Montserrat per 4 gols a 1. Aquesta desfeta ha provocat al conjunt florestà que perdi un lloc a la classificació. Amb aquesta última desfeta, l'Olimpyc fa més de tres mesos que no guanya a casa. Dissabte a la tarda al pavelló municipal, els de La Floresta tenen un difícil compromís al campionat de Lliga. Reben el Polideportivo Andorra, que el persegueix a la taula, amb cinc punts menys. El calendari que han d'afrontar els d'Angel Ruiz és el següent: a casa han de rebre el Polideportivo Andorra, el C N Sabadell, el Sícoris i l'Alfa-5, mentre que hauran de jugar a les pistes de La Murga, l'Èpic i el Manresa.

Esports

ELS /CANTONS Divendres, 24 de març del 2000

Handbol

Futbol sala

La UE Sant Cugat ha de guanyar el penúltim si vol lluitar per salvar-se

El Winterthur cau golejat al municipal pel Calvià

EI Sant Quirze va superar en la darrera jornada el líder, el La Roca ALEX LÓPEZ

A.L. Només els val guanyar. Aquest és l'únic resultat possible que ha d'aconseguir l'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat diumenge davant el Sant Quirze, penúltim classificat, si vol mantenir alguna opció de salvar la categoria. En la jornada del cap de setmana passat, mentre el conjunt santcugatenc cedia una nova desfeta, aquesta vegada amb el Castelló per un més que clar 38 gols a 21, el Sant Quirze feia saltar la sorpresa de la jornada en imposar-se al líder del grup "C" de Primera Nacional, el La Roca, per 27 gols a 26. Quan falten tan sols quatre jornades perquè s'acabi la Lliga, la UE Sant Cugat continua, per tercera setmana consecutiva, en zona de descens a Primera Catalana com a pitjor tercer classificat dels quatre grups que configuren la Primera Nacional. L'equip de Joan Sancho és antepenúltim amb 13 punts, perseguit pel Sant Quirze amb un punt

•

; . , .

, ; •

' i :

El FS Winterthur Sant Cugat va caure apallissat dissabte al pavelló municipal pel Calvià per 1 gol a 11. De fet, aquesta temporada el conjunt santcugatenc encara no ha puntuat en cap dels cinc partits que ha jugat fins ara amb-equips de les Illes Balears. Tot i encaixar dues derrotes consecutives al campionat, els vermell-i-negres continuen ocupant la quarta posició a la taula amb 37 punts, però perseguits per tres equips amb dos punts menys, que són el FC Barcelona, l'Elèctrica Ciem i el Babar-Català. Aquest cap de setmana, el Winterthur ha de jugar a la pista del dotzè classificat, el CN Caldes, que té 22 punts, i que en aquests moments lluita per no baixar a Primera Nacional "B". Per aquest partit, la gran novetat serà la presència de Jaume Estrada, jugador-entrenador local.

Quan falten quatrejornades, s'enfronten tercer i segon per la iria FOTO: EDUARD HARINYF.S que, amb un mínim de sis punts, l'equip podria mantenir-se però el fet és que des de fa un munt de jornades la UE Sant Cugat ni tan sols ha puntuat Així que de les quatre jornades que resten per jugar-se, els vermell-i-negres hauran de rebre a casa el Sant Quirze,

menys. Així que, des de ja fa algunes jornades, l'objectiu principal dels de Joan Sancho és sumar com més punts millor per acabar no sent el pitjor tercer de la categoria. En les últimes setmanes l'entrenador local havia pronosticat

' ' ' " .

' ; • : .

. .

. :

•

· ' :

;

> .

:•.-.

. . ' :

: . .

•••••

: .

. . : • : • : .

• •

. / . .

penúltim, i el GEiEG, setè, mentre que a fora hauran de visitar les difícils pistes del Sarrià de Ter, tercer, i Bordils, desè. Als santcugatencs tan sols els val, segons el tècnic local Joan Sancho, vèncer els dos partits a casa i treure dos punts a fora si no vol baixar.

:•

•••••••

•

ï : ' . - . .

•

: .

1 <3> • T V . / ^Sl·&s- ijwi

1 »-35!í2Ííà Hi^FRàdkTSant

Autocugat

j Premis Esport en Marxa 2000 Maite Gómez

PH SANT CUGAT (masc.) Pol Carulla 37 Rubén Munoz 36 Gonzalo Muftoz 18

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre

16 13 12

FUTBOL SALA

PH SANT CUGAT (fem.) Caria Sariol 23 Mònica Vidal 15 Maria Rosa Tamburini 14

WINTERTHUR SANT CUGAT Javi Ramírez 16 Xaloc Rion 15 Javi López 13

HANDBOL UE SANT CUGAT Armand Mora Albert Rovira EloiSafont BÀSQUET

22 21 17

l'E SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 28 Toni Ballart 28 Abraham Carreras 28

HOQUEI HERBA

JÚNIOR (fem.) Gina Abelló Júlia Menéndez Helena Maragall Natàlia Maragall

11.

HOQUEI PATINS

bJ^I^HH

li ™ li

Cugat j ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B 1 " " 91.Sfm

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Jairo Romero 13 16 16 11 10

MASJANER(fem.) Elisabet Escrivà Cristina Garcia

32 30

UE SANT CUGAT (fem.) Marta Puig 30 Mabel Méndez 19 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 12

SANT CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora JoanColell

29 26 18

PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 31 Mònica Martínez 26 Laura Martín 24 VOLEIBOL

CV SANT CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 37 Bàrbara Puigcalí 26 Maria Tortosa 20

CV SANT CUGAT (masc.) Lluís Moreno 25 Sergio Martín 22 David Izquierdo 18

M 111 1||| :§§f|

FUTBOL ;

•

'ifllll

Esports

Ï L S - Í C A N T O N S Divendres, 24 de març del 2000

E S P Ú 8

F E D i

R A T

A 0 g N 0 A 19.00 UESt. Cugat «A.-Ripollet(ds) 17.30 Sant Ciugat«B-Sant Pere (ds)

1 1 . 3 0 Badia-Sant Cugat (ds)

FUTBOL

2a Div. Aleví

1a C a t a l a n a 1 1 . 4 5 Cramcnet-Sant Cugat (dg)

1 1 . 1 5 PB Sant Cugat-Sabadcll (ds) 1 1 . 1 5 San Cristobal-Júnior (ds)

2 a Regional

Preferent Benjamí

1 2 . 0 0 Mil lenari-La Farsa (dg)

1a C a t a l a n a HANDBOL

FUTBOL

Preferent Prebenjamí

1a D i v i s i ó

1 2 . 0 0 Sant Cugat-Ripollet (ds) 1 2 . 3 0 PB St. Cugat-Palau Pleg. (dsi

1 6 . 0 0 Fargasants-( ihess (ds)

2a Div. Juvenil I.umcn-Júnior K. (ierdanyola-PB Sant (innat Rourcda-Sanr (iugat

1a N a c i o n a l « A » 12.00 Caldes-W. Sant Cugat (dg) 17.15 Olimpyc Floresta-P. Andorra (ds)

Júnior 11.00 Montbui-PH Sant Cugat (dg)

2 a C a t . Juv. f e m e n í

Juvenil

2 0 . 0 0 Figueres-UE Sant Cugat (ds)

15.30 PH Sant Cugat-Nnia (ds)

1a C a t . C a d e t

Infantil

19.00 UE Sant Cugat-La Roca (ds)

14.00 PH Sant Cugat «A-N'oia (dsl

2a Cat. Cadet

1a Divisió femení

2a Div. Femení

1 1 . 0 0 PH Sant Cugat-Sant Jordi (dg)

12.45 l ' E Sant Cugat-Sant Quirze (dg)

1a Div. Benjamí

Preferent Juvenil

Fòmines

1a Divisió nacional

SALA

1 1 . 3 0 Cerdanyola-Sant Cugat (ds) 1 0 . 3 0 PB Sant Cugat-Fontetcs (ds) 1 1 . 3 0 Merengues-PB St. Cugat (ds)

PATINS

2 0 . 0 0 P H Sant Cugat-Martinenc (ds)

16.00 UE St. Cugat-Horta (ds)

1 6 . 3 0 Júnior-Can Boada (ds) 1 2 . 0 0 l'B St. Cugat-()limpyc(dg> 1 2 . 0 0 Mira-sol-Dcpuradores (dg)

1 2 . 0 0 Tàrrcga-S.int (iugat (dg)

HOQUEI

Olimpyc Floresta-Les Corts

Cadet femení

1 0 . 3 0 Sant Cugat-Ca n'Oriac (ds)

3 a Regional

Aleví

16.00 Montserrat-UF Sant Cugat (ds)

0 9 . 0 0 Masjancr-La Llagosta (dg)

1 6 . 3 0 P. Claramunt-PB St. < iugat ulgl

2a Divisió «A»

1 7 . 4 5 l'B St. (iugat -(il-'.F St. (iugat (ds) 1 I.IK) Jiímor-S.mCristobalklgl

BÀSQUET

2a Catalana femení

Preferent Infantil

3 a Catalana «B»

1 2 . 0 0 UE Sant Cugat-1.'Hospitalet (dg)

1a C a t a l a n a

1 7 . 0 0 Sant Cugat «B»-Sant Ignasi (ds) 1 9 . 0 0 Sant Cugat ...V-Casp (ds) 0 9 . 0 0 Montserrat-Sant Cugat ••¥>•• (dg)

1a Div. Infantil

Femení base

Sant (iugat «A»-Squash 4

Juvenil masculí

3a Categoria

(i\' Sant Otigat-Viladecans

2a Div. Juvenil 11.45 Olimpyc Floresta -Cerdanyola (dg) VV. St. (iugat (descansa)

Sant (iugat «B»-New Sport

Juvenil f e m e n í

Veterans

Granollers-CV Sant (iugat

AnyosClub-Sant (iugat «A»

Cadet femení

1 6 . 0 0 l'B St. Cugat-E. Cerdanyola (ds)

Júnior masculí

3 a Divisió

2a Div. Infantil

1 6 . 0 0 Sant Boi-UE Sant Cugat (ds)

17.00 Mas Janer-Borreda (ds)

0 9 . 3 0 K. Sabadcll-PB St. (innat (ds) 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Tí. Cerdanyola (ds) 1 2 . 1 5 San Cnstobal-Mira-sol (ds) Júnior-Sabadcll

Júnior femení

Cadet

1 0 . 3 0 HE Sant Cugat-Horta (dg)

Olimpyc Floresta-Escola Pia Caldes-W. Sant Cugat

l a Div. Aleví

0 9 . 1 5 UE S t Cugat-Viladecans (ds)

Infantil

1 2 . 3 0 K. Sabadell-Sant Cugat (ds) 1 1 . 4 0 K. Cerdanvola-PB Se Cugat (ds)

Cadet masculí

12.00 Olimpyc F.-A. Mantesa (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Esparreguera (dg)

Infantil

2a Categoria

CY Sant Cugat-Ptat

1 3 . 0 0 Babar Català-W. St. Cugat (ds)

1 8 . 0 0 0 Sant CuKat-Cranollersjds)

Sant Cugat «A»-N. Sabadell Rtxafort-Sant Cugat «B»

Hortons-CV Sant (iugat

1 2 . 1 5 \Y. Sant Cugat-I .'Ametlla (dg) 1 7 . 3 0 Les l'Ianes-Castelltercol (ds) 1 6 . 0 0 Cientelles-Masjaner (ds)

1 8 . 1 5 Grup Barna-l'K Sant (iugat (dg)

1 1.30 Sant üuir/c-Sant < iugat (ds) 1 6 . 0 0 Sant < iugat -Mercantil Ids) 1 7 . 4 5 l'B SantCugat-Pajaril(ds) Mira-sol-Rubí

1a C a t e g o r i a

l a Nac. femení

2a Divisió f e m . «B» 1a C a t a l a n a

2a Div. Cadet

ESQUAIX

VOLEIBOL

Olimpyc Fluresta-Castellví (dg) (ihampion l'Ioresta-Navas

1a Div. Cadet

Femení

CV Sant Cugat «A.-N. Sabadell

HOQUEI

Sant Cugat ..B»-Nagi

RUGBI

HERBA

3 a Nacional

1a Divisió

Sant Cugat-Reus

13.00 Barceloní-Júnior (dg)

H E S U E. Cerdanyola-PB St. Cugat Mira-sol Adesa-Sabadell Can Anglada-Júnior

FUTBOL 1a C a t a l a n a Sant Cugat-Perelada

2-3

2 a Regional Joan XXIII-I-a Farga

4-4

0-3 14-0

SantQuirze-Sant Cugat PBSamCugat-Mercantil Sant Cugat-Can Anglada

3-0 1-7 6-0

Júnior-PB Sant Cugat

8-1

Preferent Benjamí Mollet-Sant Cugat

Veterans S. Marianao-Sant (iugat

3-2

0-3

l a Div. Benjamí Sant Cugat-PB Sant Cugat

Preferent Juvenil Sant Ciigat-Ksc. Bl.mgrana

3-3

2a Div. Juvenil Júnior -l'B Sant (iugat Sant (iugat-Joan XXIII

3-0 I--'

Can Rull-CF.FSt. Cugat San (itistcibal-PB Sant Cugat (iastcllar-Júnior

O-l 2-1 2-2

2a Div. Cadet Sant (iugat-1'.se. Sabadell 25 Setcmbrc-Sant Cugat San ( iristobal-PB Sant ( iugat

7-0 1-7 2-2

13-0

1a Div. Infantil PB Sant (iugat-'lerrassa

2a Div. Infantil

Anunciar-se en aquesta secció costa molt poc

1a C a t . Juv. masculí UE Sant Cugat-Sant Andreu

1a N a c i o n a l « A » W. SantCugat-Calvià PB Montserrat-Olimpyc

1-11 4-1

2-4 l-O

Manlleu-Mas Janer

3-3

l-l

4-6

25-23

2a Cat. Cadet

Palafrugell-PH Sant Cugat

UF. Sant Cugat-Parets

29-20

0-8

Júnior 1-7

Juvenil

2 a Divisió f e m . «B» Castelltercol-W. Sant Cugat Santpedor-I.es Planes Mas Janer-Meridiana

2-5 6-3 2-0

VOLEIBOL

PH Sant Cugat-Noia

10-1

3-2

7-i

3-0

S-tl

0-3

Juvenil femení 0-3

5-2

C a d e t femení

(i. SabadellòsAY. Sant Cugat

H-2

P H S t . Cugat «A»-N'oia

4-9

Horta-PHSt. Cugat - B Capellades -PH St. (iugat «A»

0-2 0-7

Prebenjamí

(iVSant Cugat-Gct Blume

Infantil

5-4 descansa

Benjamí

J u v e n i l masculí (iY Sant Cugat-Viladecans

3a Divisió

PH Sant Cugat »A»-N'oia PH Sant Cugat «B»

Aleví

1a C a t a l a n a Inefc-CV Sant Cugat

2a Div. Juvenil

2-9

Infantil

l a Nac. femení Algar Surmenor-CY Sant (iugat

W. Sant Cugat-Caldcs

l ' E Sant Cugat-CB Caldes

Sant Miquel-UE Sant Cugat

1-4

Cadet 1a C a t a l a n a

CP Monjos-PH Sant Cugat

Montbui-PH Sant Cugat

Santfeliuenc-Olimpyc Floresta

FI Rebost-Mas Jancr

BÀSQUET

PATINS

l a Catalana

1a C a t . C a d e t

2a Divisió «A»

\V. St. Cugat-Cerdanvnla

2a Div. Femení

HOQUEI

33-16

Fòmines

l a Divisió femení

P. Andorra-W. St. Cui;at

Sant Cugat «B—Pajaril Sant Cugat ••('.••-Rubí

Santa K.ibel-( iY Sant (iugat «A» Terr.isj-( X Sant (iugat ..(i-

PH St. (iugat -A—Cerdanyola l'H St. Cugat «C»-St. Josep S P H St. (iugat «B»

o-7 5-1 descansa

3-0 0-2

HI-68

Aleví Sant Gervasi-UF Sant (iugat

Sants-Sant (iugat - B I K St. (iugat • B··-Cràcu Montserrat-St. Cugat • \"

Escola Pia-Olimpyc Flotesta

TENNIS

. . . , . .30-31

HOQUEI

HANDBOL

3 a Catalana «B» 3-1

SALA

Femení base

1a Div. Prebenjamí

2a Catalana femení

Preferent Infantil

FUTBOL

<>-<)

PB St. Cugat-Levantc

1a Div. Cadet

F.span\ol Sani ( iugat

l a Div. Aleví

2a Div. Aleví

3 a Regional Tcrrassa-Júnior Mira-sol-PB St. Cugat

8-1 0-3 2-0

66-3H MIS|H> fi2-"x

LUDOTECA- JUGUETERIA

Festes d'ANIVERSARI

. ?Ç|*«&neÇHW»íil matí servei

C/ X e r r i c , 8 • T e l . 93 590 61 89

TAULA

3a Nacional

HERBA

F.l Ciervo-l'E Sant Cugat

1a Divisió nacional CastclIú-t'F Sant Cugat

l a Divisió iK-21

FALGUERA

Confecció pròpia Cortines • Edredons Tapisseria

C/ Villa, 1 Local 2 Tel. 93 675 24 01

l a Provincial

Júnior-( i.in Salas . .

i j fex ^ ' M •f'

4-2

.2-2

CONSTRUALPA,,u construccions PI. Doctor Galtes 8, l e r - 3a

Ripollet-UE Sant Cugat

*4Umm

4-1

«i *4t*&

COM CAL!! Per construir la seva c a » • fET TífDT1HEI

Mca<iüitaiÍGw%mtCv>ttwM<*9

dw)(«Mto««*t* *m*ot, n » -uw

93 589 01 51

Esports

ELS /CANTONS Divendres 24 de març dtl 2000

fUTBO*. Primera Catalana

La propera (26 de març): Mil·lenari-La Farga; Lumen-Ripollet; La Romànica-Tibidabo; Sabadell-25 Setembre; Barberà-La Planada; Badia-Llanó Sabadell; Caldes-E. Cerdanyola; Can Rull-Maurina Egara; Castellar-Joan XXIII.

Masnou-P. Mafumet GranoUers-Castelldefels

2-2 2-2

Sant Cugat-Peralada

2-3

Tercera Regional

Palafrugell-Gramenet

2-0

G R U P 14

Valls-Andorra

0-3

Júpiter-Sant Andreu

0-4

Depuradores-R. Llorens . . .1-4

Prat-Igualada

.3-0

P. Nuevo-Júnior

0-3 2-3

Les Fonts-Camí Vell

Vilafranca-Santboià

0-2

Mira-sol A . - P B St. C u g a t . .14-0

Ripollet-Cerdanyola M

2-1

Can Boada-Rubí

suspès

S. Lorenzo-Montserrat . .suspès P. S. Pedro-St. Quirze . .suspès PJ PG

Sant Andreu 2')

Júpiter

Vilassar

2° 29

C. Fatjó-Castellbisbal . .anul·lat

Vilafranca

PJ PG

Palafrugell

II)

Mira-aolA. Santlroià

Ripollet

|.?

Cerdansola

I.!

1.1

4(1

Prat

Masnou

.Ml

(àtsteltdcfels 29

1} 10

Granollers

Igualada

lf>

Andorra

Valls

Sana C u p * 2 9

Olesa-Vilanova

74-63

La propera (26 de març): Cascelldefels-P. Mafumet; Peralada-Granollers; Gramenet-Sant Cugat; Andon"a-Palafrugell; Sant Andreu-Valls; Igualada-JúpiterManresa-Prat; Santboià-Vilassar; Cerdanyola M.-\ïlafranca; Ripollet-Masnou.

Tallers-Corbera

4-1

Vilafranca

KKI

Rubí-Hospitalet

1-6

P H S i . Cuatat

S 109

Mollerussa

Ina St. Just

S t Martí-Viladecans «B» . .44-35

V lla-seea

I 11

PJ PÇ PE

14X

Alfa 5

Sícoris

Kpic C a s i n o

GC Punta 59

1(15

Hospitalet

5 10

1(14

Martinene

2 12

7.5

(Cornellà

2 13

Vendrell

4 13

PunU

L'Hospitalet

1391

1101

P Andorra

3(1

C c n i o l cl Pla

2 14

Josep 'Pous

1261

11X6

La Murga

101

103

L'Kspluga

2 14

69 112

Santpedor

1072

X97

Corlx:ra

Vilanova

2 15

153

Cunsrrueeions 22

13X4

1169

Manresa

Calafell

I 16

56 110

làllcrs

.54

Vilanova

I23X

121)5

Vtiadeeans -A- 23

1207

1202

Bellsport

1(176

10X5

AI'B

CKSB

Ind. (íarcía

12 11

1041 1109

106X

Can Boada

Sant Nicolau

12X5

1322

Viladecans-B- 22

1247

1290

Sant Martí

1059

1169

Martorell

UIX

1329

l'E St. C a g a 2 3

1008

1338

Sant (jervasi

X54

1120

U-sl-'onts

6(1

R. Llorens

PB S t laqui 2 2

Camí Vell

<*í

P.Nuevo

102

St. Quirze

Montserrat

72 lli 21

N. Sabadell

Rubí

III)

Hospitalet

La propera (26 de març): Rubí-R. Llorens; Júnior-Can Boada; Montserrat-Pueblo Nuevo; Camí Vell-San Lorenzo; Sant Andreu-Les Fonts; Sant QuirzeMatadepcrenc; Castellbisbal-San Pedró; PB Sant Cugat-Can Fatjó; Mira-sol A.-Depuradores.

X0 KKI 24

Montserrat

La propera (25 de març): Manresa-Sícoris; Alfa 5-Epic Casino; La Almunia-N. Sabadell; Ind. García-La Murga; Olimpyc Floresta-P. Andorra; Corbera-Montserrat; Hospitalet-Tallers.

La propera (26 de març): Bellsport-Olesa; Vilanova-Sant Gervasi; UE Sant Cugat-L'Hospitaleq Sant Nicolau-Martorell; Construccions-Josep Tous; Viladecans «B»-CESB;Santpedor-Viladecans «A»; Sant Martí-APB.

Primera Nacional A GRUP 6

2-1

Tibidabo-San Pedró

2-0

Joventut 25-La Romànica . .2-1 La Planada-Sabadell

. . . . . .1-1

Llanó-Barberà

4-3

Maurina-Caldes

3-0

Castellar-Can Rull

3-3

E. C e r d a n y o l a - B a d i a

. . .suspès

GRUP 2 Rubí-Andorra

Tres de Mayo-València . . .29-31 80-76

Sedís Mausa-N. Sabadell .86-81 U E St. C u g a t - C a l d e s . . .81-68 N . T e r r a s s a - G . B a r n a . .67-78 Ripollet-U. C e r d a n y o l a .86-71 Lleida-Sant P e r e

66-75

Equip

PJ PG

Maxon- Vilassar

4-8

KCIMo

La Unión-Gràcia

7-5

Club Kuara

L'Esclop-Manacor

1-8

Júnior

.5-4

l-l 1 4-4

Equip

Ijlinión

Manacor

105

122

Primera Divisó

Les Corts-Sant Esteve

28-21

W. Sani Oiitnt

117

112

Masculí

Barcelona

11)7

CasteUó-UE S t Cugat . . . .39-21

Klec. Ciem

Club Egara-Pedralbes

Sant Quirze-La Roca

B a b a r í ütalà

Adètic 1952-Barceloní S

5-2

Calsià

109

Jiiriior-Can Salas

2-2 3-5

Tres de Mayo-València . . .22-20 27-26

Equip

PJ 22

PG PE 14

L'Ksclop

IIM

A D Rimas-At Terrassa

100

135

Polo-EHC

1-2

1 .lopan 5

Honigvogel-Línia 22

3-1

Caldes

9X 112 22

Montsant

2(1

75 124 15

Equip

PJ PG

77 llx 11

At. lerrassa

Can Salas

HonievoKcl HIIC Júnior

51X

LesCorrs

31)

CtiipBarna

1741

1563 40

Laminada

Mason

l ' E St. CtUEHt

8 1790 1658 40

Sant Andreu

Andorra

4.1

Badia

II)

Ties Mayi Terrassa

II) I.53X X

I63X

St. Terrassa

l'i

I46X

Rnhi

12 1749 1754

3X .16

(iKiKÍÍ Valentia

2.5

1(1

Sedis Mansa

12 1761 1722 36

Sant Kste"

554

2.5

I . (X'rdanso

13 1569 1675 35

Botdils

504

Can Rull

1(1

Les Corts

13 1615 16.14

Cavà

531

5.ÏX

JoanXXlH

l E S t . Cugat

568

63S

3»

Lumen

3.5

Llanó

U Romànica 25

Ripollet

2.5

Castellar

1.5

Mil·lenari

Ripollet

14 1745 1X24 34

(laldes

13 1455 1565 33

15 1647 1627 33

Sant Quirze N. Sabadell

75 21

La propera (25 de març): Montsant-Barcelona; Llopart .VBabar ('.atalà; Elec. Cicm-V'ilassan Maxon-Ccntelles; La Unión-Manacor, L'Esclop-C '.al\ ii: \V. Sant Cugat-Caldes; Sant Andreu (descansa).

1505 3X

Salmlcl!

1624 40

La F a r g a

Caldes

Castelló

Lleida

14 I63X

Sant Medir

14 153X 1649 32

1593 32

Sant Jordi

1237 I73X

La propera (26 de març): Sant Jordi-Ripollet; l . Cerdanyola-N. Terrassa; G. Bama-l'E Sant Cugat; Caldes-

(lardedeu

22 22

6 3

502

596

4-1

firarà

Sarrià Ter

Vilassar

1669 42

GC Punta

29-23

1K34

PÇ PE

La propera (9 d'abril): Júnior-llniversitat Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC Polo-Club Egara; Sardinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

BordUs-Cardedeu

Sardincm

Maurina

n u

Tlhidaho

H. Sevilla

1773

Elèct Ciem-Babar Català . . .5-4

Sant Pere

Equip

R. Stidcdud

,56

I . j Planada

At. 'Icrrj-vfij

Valdeluz

Pun»

«c

24 25

Barberà

Ccrdamnla

Punta

Joscntut25

«*•* CD'Icrrassa

29-32

La R.>ca

PunU

Femení

GEiEG-ÍJavà

L e s C o r t s - S a n t Jordi . . .79-53 Sf. T e r r a s s a - S t . Medir ajornat

Divisió d'Honor

Primera C a t a l a n a Ripollet-Mil·lenari

Hoomimm

Sant Andreu-Caldes

GRUPC

W. Sant Cugat-Calvià

Primera Nacional

La propera (25 de març): Ina Sant Just-Yilafranca; Calafell-Vendrell; Hospitalet-Cornellà; Vila-seca-L'Espluga; Juneda-Vilanova; Geniol el Pla-Reus Dep. Mollerussa-CP Monjos; PH Sant Cugat Martinene.

(.'lub( j m p t i I I

Llopart 3-Barcelona

GRUP 5 4-4

100 IX

BAsourr

Joan X X I I I - L a Farga

S e g o n a Regional

122

1.5

C P Monjos

O ü i n p y c F.

Montserrat-Olimpyc F . . . .4-1

Almúnia

KKI

1246

Rubí

151)1

Viladecans-«A»-Bellsport .74-63 CESB-Santpedor 48-34

GC I

6(1

Juneda

. .2-3

Júnior

132

P. A n d o r r a - I n d . García

Olesa

Depuradores 22 5

S t Gervasi-UE S t Cugat 50-31

Punta

4(1

P. Mafumet

L'Hospitalet-Sant Nicolau 79-69

3-9

San Lorenzo 22 12

MartoreU-Construccbns . .55-88

PC Reus l)ep.

La Murga-Almúnia

(iramenct

59-45

M a r t i n e n c - I n a S a n t J u s t . .2-3

San l'edro

Manresa

R e u s Dep.-MoUerussa . . . .7-2

Can l-'atjó 13

GRUP 5

34 St. Andreu

Peralada

1-4

V i l a n o v a - G e n i o l el P l a . . .8-7

Equip

35 Equip

3-1

L'Espluga-Juneda Primera Nacional A

Èpic C a s i n o - M a n r e s a . . . .7-3 N . Sabadell-Alfa 5 2-6

Matadepera-St. Andreu .anul·lat

Cornellà-Vila-seca

C P Monjos-PH St. Cugat . .4-6

APBJosepToús

1-1

fUtSOLàALA

Segona Catalana G R U P 1 Femení

Vilassar-Manresa

Equip

Sedis; N. Sabadell-Rubí; Andorra-Sf. Terrassa; Sant Medir-Lleida; Sant Pere-Les Corts.

Punta

Atlètic 1952

ADRimas

C l u b k'iyra

Polo

Línia 22

PedrallK-s

Barceloní S. 21

«C«3UEtPíi11í»

19 12

531

Primera Catalana La propera (26 de març): Sant Esteve-Tres de Mayo; Cardedeu-Ciudad Encantada; Gavà-Bordils; LaminadosGEiEG; La Roca-Sarrià de Ter, l!E Sant Cugat-Sant Quirze; València-Castelló.

GRUPA Vilafranca-Calafell

9-2

Vendrell-Hospitalet

7-3

La propera (25 de març): EHC-Honigvogel; At. Terrassa-Polo; Can Salas-AD Rimas; Barceloní S.Júnior; Pedralbes-Atlètic 1952; Línia 22-Club Egara.

Esports

ÍLS'íCAIVrOINS Divendres. >4 de marc del 2000

1 rm

VOUsBGÍ. •

\I.KJ['.I

i'.\ Sant C.uifHt

P r i m e r a INucional F e m e n í

Jl 21

.Vint J Coloma

to 36

4-1

111

l.ï

VkJ.Ja

• "

Primera Catalana Masculí

S t P e r e i St. Pau-Almacelles

(JRUPB

Algar-CY Sant Cugat

3-2

Mn.il

Cmt.kldlj

-"'

1(1

.'1

Icrt.l

S t a . C o l o m a - I l l a St. J o r d i . . .3-2

Kul·l

.'.V

411

4|I

",ll

li i.

15 15

*<l Jl,

~-\\J7 5.;

'_-,

«>

Amil

Martorell

l'ruc

lli

511

TEWflSOE TAULA Tercera

S j n u Coloma

4.S

!()

CV.SaiittlupH

1 t

.iO

l.lar-. MunOci

-3-1

Axxon-Montgat

3-1

Prat-Martoreü

3-0

Rubí-Uuart P

0-3

C e u Inefe-CV S a n t C u g a t

3-0

l iniv. A l a c a n t - l'erol

3-1

Arenvs-Santa Coloma

0-3

G R I P

3-0

Ciutadellu-llortons

3-0

Arcins

M.mijiJt

4-2

Kl C i e r v o l . ' E S a n t C u g a t

4-2

F l o r de Maig-Ripollet

1-4

Horta-Sant Andreu

0-4

SP Punt*

La |>ro|MTa (2(> de m a r ç ) : Hottons-CV Sant ( amat; (Üutadclla-Algaida; Dolors-Rubi; Illa Sant Jordi-l'niv. Alacant: 'Icrol-Algar: Ouarr l'.-S.mta Coloma.

Equip Mm.„<.llcN

-'I

PP J 4

5„

5,i

J'/

09.00 11.00 13.00 10.(K) 12.00 10.00

Santa Isabel-Sant Jordi «A- (ds) Regina (!arnieli-l-'erran Clua (ds) Aveny-Pins Vallès (dsl l'nre/a María-Joan Maragall (ds) ()atalunva-( ientre Obert (ds) l'la Farreras-Sant Jordi «B- (ds)

Aleví femení

Avenç

Rubí Nnrte « A - S a n u Isabel (ds) Ferran Clua-Col. Kuropa (ds) Joan Maragall-Montserrat (ds) Les Planes-Rubí Norte «B» (dsl Col. Balmes-Joan Maragall (dsl Liceo Politècnic-Pau (lasals (dsl

Pins Vallès-Sant Jordi «A» Pla Farreras-Pins Vallès Aveny-Catalunya «B» Ferran Clua-Verdaguer La Floresta-Regina C'armeli Agora-Collserola Catalunya »A»-C.entre Obert Joan Maragall-Santa Isabel

Benjamí

Infantil

1 3 . 0 0 Pins Vallcs-Pms Vallès (ds) 1 2 . 0 0 St. Jordi «A---Catalunva«B»(ds) 1 1 . 0 0 Pla Farreras-Verdaguer (ds) 1 0 . 0 0 Ferran (:iiia-Manstes Rubí (ds) 0 9 . 0 0 La Florcsta-Collserola (ds) 1 1 . 0 0 R. Carmeli-Centre Obert (ds) 1 2 . 0 0 Àgora-Santa Isjlx-I (ds) 10 . 0 0 J Marjgjll-St. Jordi -B» (ds)

10.00 Arnau Cadell-Col. Carme ,-A» (ds) ll.OOAvenç-Blanxart(ds) 12.00 L. da Vinci-Manstes Rubí (ds) 11.00 Col. Carme «B-Col. \'iaró (ds) 0 9 . 0 0 R. y Cajal fm-Ctre. Obert t'm (ds)

Cavall Bemat-Júnior PB Ramon Llorens-Agora

Aleví

12.00 Ferran Clua « A - R . i Cajal -A» (ds) 11.00 Avenç « C - R . i Cajal «B» (ds) 10.00 Catalunya-Agustí Bartra (ds) 13.00 Ferran Clua «B-Avenc «B» (ds) 1 3 0 . 0 0 Avenv <• A - ( :<)l. Lumen (ds)

EE Foiró «B—J. Can Jofresa Avenç-Schola «A» Escola Ribas-EE Foiró «A» Club Cimal-Col. La Farga Mira-sol-M. Rubí «A»

Benjamí

1 1 . 0 0 J Maragall - B - K C I u a -C» (ds) 10.00Catalunya .<A-Stu. Isabel-B> (ds) 1 3 . 0 0 Torre Llebre-J. Maragall «A- (ds) 0 9 . 0 0 Sta. Isabel ...V-Catalunya -B,- (ds) 1 2 . 0 0 Aveny-Fertan Clua - B - (ds)

N. Terrassa «G»-Col. Europa Avenç «C»-Maristes «B» Thau «B»-San Lorenzo La Farga «B»-Col. FI Cim JoanXXllI «B»-Mira-sol «BJúnior-Escola Pia «A» Viladecavalls-Mira-sol - B E E Foiró-Sagrat Cor Dosa Salesians-Aveny «B» Thau «A»-La Farga «A»

Aleví 10.00 Col. Vedruna-KE Foin'i - B - (ds) 13.00 KK Foiró -A-Schola «A» (ds) 13.00 Mira-sol-Avenylds) La Farga (descansat

Benjamí 10.(MICastellhisbal-Col. Kuropa (ds) 11.00 S. Lorenzo -B-Avenc « C (ds) 11.00 l'han -B-.-N. Terrassa (ds) 1 0 . 0 0 Ksc. Ribas-La Farga «B» (ds) 13.00 Mira-sol - B - S . Cristobal «C» (ds) 0«I.(MI Mira-sol -A-Júnior (dsl 0 9 . 0 0 San Cristobal « B - E E Foiró (ds) 1 3 0 0 Avenv «B>.-Can Jofresa «A» (ds) 1 0 . 3 0 La Farga «A—I)osa Salesians (ds) 0 9 . 0 0 Avenv « A - O . Can Fatjó (ds) l'han «A» (descansa)

Prebenjamí 09.00 11.30 10.00 10.30 12.00

Rubí-Agora T ) » (ds) St. IVre l.umen-St.Cngat «B» (ds) Rubí -C-.Sant Cugat «A» (ds) Júnior-Àgora -C • (dsl Àgora «B-Pctit Estel (ds)

FUTBOL

a-11

Masculí 0 9 . 0 0 Col KlCim-Àgora (ds) 0 9 . 0 0 Sabadcll-KK Foiró (ds)

FUTBOL

Cadet

SALA

St. Pere i St. Pau-Arenvs; Martorell-A\\ o n : Montgat-At. Segre: Santa ( ailomaC e u Infce; CV Sant Cugat-Prat: I.lars Munder-Almacclle

('. Montserrat-Col. Kuropa Les Planes-Col. Balmes L. Politècnic-Rubí Norte »B-. Pau Gasals-Joan Maragall

4-6 24 2-10 2-()

PC Punts

.11

1 I

50-34 24-36 54-20 20-60 0-2 20-22 15-51 48-32

FUTBOL A-7 Femení

Infantil Blanxart-Arnau Cadell Col. Carme «A»-Aveny Rubí «A—Leonardo da Vinci \'iaró-Col. Martí Ct. Oben fm-Cultura Pràctica

22-21 38-11 27-29 2-0 9-14

5a Ronda A. Adell-K. Juàrez M. Carceller-R. (iómez À. Bonillo-A. Galera I). Rold.in (descansa)

1-0 1-0 1-0

Àlex Bonillo 4 punts Marc Carceller (A. FERRER) . .4 punts Albert Galera 3 punts Albert Adell . .(AVENÇ) . . . .2 1/2 punts E. Juàrez 1 punt Roger (iómez 1/2 punt David Roldan 0 punts

Aleví P Casals .<A»-F. Clua «AAveny -G—Verdaguer «A» Catalunya-Ramon i Cajal «A» F. Clua «B.-Ramon i Cajal «BAvenç »B»-Agustí Bartra Aveny »A»-Col. Carme «A»

0-8 8-0 5-3 6-2 8-0 7-1

Benjamí 2-1 A-ò

I"l..i.lc\l.iin St. An.ln.-u

(MASSII II.ACIt)

HANDBOL

Benjamí

HANDBOL

0 9 . 0 0 Col. EICim-Àgora(ds) Ramon Llorcns-Júnior Uls)

12-64 42-52 0-2 72-41 29-28 24-92

descansa

1 0 . 1 5 Castcllbisbal-Avenylds)

FUTBOL A-7 Femení

Aleví femení

Aleví

1 1 . 0 0 Castellnou-Avcny (ds! 1 2 . 0 0 Thau-Pinartds)

13.00 12.00 13.00 11.00 09.00 12.00

Infantil

Juvenil 1 0 . 0 0 C a n Fatjó-Angclcta Ferrer (ds)

Aleví masculí

l :<

Ki r .-'lc.

SP Pui

Ci·lilncl,

Infantil femení

Leonardo da \ inci tdescansal

St. IVic i Si l ' n .

0 9 . 0 0 Àgnra-Sanra Knlàlia (ds) 12.45 Cuit. Prat tica-l I'. Sant ( a n a t (ds) 10. I ó Vallp-.iradís-A\cny(dsl

BÀSQUET

l-jkon,

Ferran Clua-Sant Jordi «A-Santa Isabel-l'ins Vallès Regina Carmeli-Avenc Centre Obcrt-Joan Maragall Pureza Maria -St. Jordi «B» Cütalunya-Pla Farreras

mmmmmm:

1 :t

Kl< l c ! , r

La p r o p e r a ( 2 6 tir m a r ç ) : Equip

F a l c o n s - N o u Barris

1 F. Sant Ciliat

Algaida-Hortons

Nacional

2-3

A L Segre-Llars M u n d e t 'i

At. Scfitc

Torre Llebre-Ferran Clua «B»

2-6

Infantil - A l e v í - B j f m - B j m s 3a Ronda P. Massana-À. Carceller A. Ayala-D. Fernàndez L. Aceituno-M. Soria A. Gonzàlez-M. Gili P. Górriz-M. Tomàs

1-0 1-0 0-1 1-0 0-1

4a Ronda

VOLEIBOL Infantil femení

Prebenjamí

1 0 . 0 0 Col. Sagrat Cor-A. Ferrer (ds) 0 9 . 0 0 Col. Martí-KI Pinar (ds) 0 9 . 0 0 Avenç-Nicolau Copèrnic (ds)

Sant Cugat «A»-Sp. Rubí -<B» Àgora «D—Liceo F^gara Sant Cugat «B-Rubí FS Àgora «C»-Roc Blanc Àgora «Bo-Júninr

Aleví 0 9 . 0 0 LaFloresta-FerranClua«B» (ds) 11.00 Cuit. Prktica-J. Maragall «B- (ds) 10.00 Joan Maragall « A - L e s Planes (ds) 11.00 Ferran Clua »A»-K1 Pinar (ds) Pla Farreras (descansa)

2-2 1-4 2-5 9-5 3-4

2-0 0-2 2-0 2-0 0-2 2-0 2-0 1-1 0-2 2-0

2-0 2-0 0-2 0-2 1-1

FUTBOL

Avenç-Centre Obert Àgora

Masculí

Col. Carme «B-Àgora l'K Sant Cugat Aveni;

Aleví masculí

Angeleta Ferrer-CÀ)1. Martí Kl Pinar-Rubi «B.. Rubí «A..-Avenç Agora-Les Planes Angeleta Ferrer-Avenç

2-0 0-2 2-0 0-2 2-0

Aleví Joan Maragall « B ^ - I J Floresta Les Planes-Cult. Pràctica FI Pinar-Joan Maragall «A» Pla Farreras-Ferran Clua «A» Ferran (llua •-B»

2-0 0-2 0-2 2-0 descansa

Frankfurt Aleman-A. Ferrer

1-1

ESCOLARS

0-8 7-0

Aleví Rubí Norte «A—Ferran Clua Joan Maragall-Santa Isabel

4-2 4-7

0-1 1-0 1-0 1-0 1-0

CI.ASSll-ICACIÓ

Pau Massana 3 punts Àlcx Carceller .(.J MARAGALL) .3 punts Albert Ayala 3 punts Dani l-'etnàndez 3 punts Marta Soria . .(P. i FARRERAS) . .2 punts Alba Gonzilez 2 punts L. Aceituno 2 punts Mireia Tomàs 2 punts Maria Gili 1 punt Pol Górriz . (P. i FARRERAS) . .0 punts

Aleví masculí 3a Ronda 1-0 0-1 0-1 1-0 1-0 0-1

4a Ronda J. Said-M. Góngora P. Anter-P. Costa A. Panadero-S. Pereira À Aceituno-J. Aparicio R. Aguirre-A. Yera E. Gutiérrez-J. Núnez

A. Adell-M. Carceller À. Bonillo-R. Gómez A. Galera-D. Rodan F.Juàrez(descansa)

0-1 1-0 1-0

Infantil Aveny-Rubí Norte Thau-Bullidor

P. Massana-A. Ayala À. Garceller-M. Soria D. Fernàndez-R Górriz A. Gonzàlez-M. Tomàs L. Aceituno-M. Gili

M. (Sóngora-P. Anter A. Yera-A. Panadero J. Aparicio-J. Said P. Costa-R. Aguirre S. Pereira-E. Gutiérrez J. Nunez-À. Aceituno

3a Ronda 7-3 2-0

Juvenil

39-11 descansa descansa

Infantil femení

Infantil m a s c u l í

SALA

Leonardo da Vinci-N. (xipèrnic EEFoirtVKICim

Infantil femení

2-0 1-2 2-0

Resultats

Cadet

54-20 descansa

Viladecavalls-CV Sant Cugat Agora-Terrassa CV Sant Cugat-IES Terrassa «A»

ESCACS

A l l

FUTBOL BÀSQUET Infantil masculí

Cadet femení

JOCS

Àgora-JoanXXlll

R 1 i :« l T

VOLEIBOL

4a Ronda A. Gakra-M. Carceller R. Gómez-A. Adell K. Juàrez-1). Roldan A. Bonillo (descansa)

0-1 1/2 1-0

1-0 0-1 1-0 0-1 0-1 1-0

CI.\SSIIIC\(:II)

Pol Costa 4 punts Jamil Said (AVENÇ) 3 punts Albert Veta 3 punts Marc Góngora 3 punts Albert Panadero 3 punts Joan Aparicio 2 punts Sergio Pereira . . (AVENÇ).. .1 1/2 punts Alex Aceituno 1 1/2 punts Rubén Aguirre 1 punt J. Núnez 0 punts

HS4C4NTONS M

Espectacles

Lultura

E x p o s i c i o n s

r.t\pii\iiió imlmi iipunt\ di mm mes tealttïtit* pe/ ïmtistti ui mi : itify u lluii·i Knn^ FO'IO V.ll / I.ARRO.SW

l'ncte z/i comptar amh In presència de l'alcalde Lluís Recoder h 010. X. L.

Un emocionat Pep Blanes inaugura la seva "darrera exposició" al claustre homenatge en forma de present que van brindar a Blanes els seus alumnes de dibuix, a través dels quals el dibuixant intenta "que no es perdi l'amor al dibuix". Amb tot, els santcugatencs encara podran gaudir d'una mostra dels dibuixos més representatius de la seva producció dels darrers deu anys, a través de les 25 obres

-apunts i elaborats dibuixos en grafit-que fins al 19 d'abril exposa Blanes a la Sala Capitular. Marcats per la complexitat tècnica i per la recerca de la llum en el seu contacte amb la pedra, les obres del dibuixant tracten amb minuciositat els elements de la realitat, que en aquesta ocasió inclouen alguns dibuixos pertanyents a un viatge de l'artista a Hong Kong. Blanes, que es complau d'haver evolucionat sensiblement durant aquesta dècada de dibuix amb grafit, "amb un canvi en la pastositat", ha aconseguit, segons Lluís Recoder, traslladar el seu caràcter "distès i amable" a les seves composicions.

per avaluar la qualitat d e les diverses produccions. Mercart a l'Esbart és un popular autoservei de pintura de petit fomat organitzat precisament per Petit Format, una e m p r e s a q u e és r e s p o n s a b l e d'una iniciativa similar a Vilafranca del P e n e d è s , a m b una trajectòria d e dotze anys. L'activitat, q u e enguany es durà a terme per tercer any consecutiu, té la voluntat, segons Ramon Nadal, un dels responsables, "d'apropar l'art al públic" per mitjà d'obres pictòriques que es posaran a la venda a m b "preus molt a s s e q u i b l e s " . Mercart a l'Esbart, a més,

aposta per una renovació dels sistemes de comercialització d e l'art, facilitant "l'accés dels m é s j o v e s " al m e r c a t d e la plàstica c o n t e m p o r à n i a . E n guany, la iniciativa proposa als participants seleccionats exposar una trentena d'obres que hauran d'estar enllestides a principis de maig, i q u e es posaran a la venda a l'Esbart de Sant Cugat al preu màxim de 29.000 pessetes. La participació en aquest c e r t a m e n obliga, a més, a presentar una obra d e mida més gran q u e servirà per identificar l'espai on s'exposaran les obres de cada artista.

El dibuixant santcugatenc és el protagonista d'una retrospectiva T O M MONTENEGRO

El fet de coincidir l'exposició número vint-i-cinc en la seva trajectòria professional amb 1'"emblemàtic" any 2000 i amb el seu setantè aniversari ha empès Pep Blanes a prendre una decisió taxativa: no exposar mai més. Així ho

va confessar davant el nombrós públic assistent a Tacte d'inauguració de la retrospectiva 10 attys dibuixant amb grafit, que va tenir lloc dissabte passat a la Sala Capitular del claustre del Monestir. Blanes, que -segons diu- no deixarà "de dibuixar, però sí d'exposar", vol aprofitar aquest "dolç moment" per retirar-se, tot i que continuarà

vinculat al claustre, que ha estat casa seva "durant 28 anys". La inauguració va comptar amb les paraules de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i de Guiomar Anell en representació del Departament de Cultura de la Generalitat, per qui el dibuixant santcugatenc és "l'ànima del claustre", i va estar marcada per un emotiu

A c t i v i t a t s

Oberta la convocatòria pels interessats a participar al 3 r Mercat a l'Esbart Els artistes hauran de passar a l'abril una preselecció T. M. S. - Sant Cugat -

Molts santcugatencs s'estranyaran de veure el proper dissabte 1 d'abril una cua de p e r s o n e s a m b un p a r e l l d e q u a d r e s a la mà i esperant el seu torn, a la seu de l'Esbart de Sant Cugat. Es tractarà dels

artistes q u e opten a participar en el Mercat a l'Esbart, que, en la seva tercera edició, agruparà les obres d'artistes locals i d'arreu de Catalunya. L'activitat es d u r à a t e r m e e n t r e el 24 de j u n y i el 2 de juliol, coincidint, per tant, amb la celebració de la Festa Major de la ciutat, i hi participaran

els artistes que hagin estat preseleccionats durant aquesta primera convocatòria, q u e seran informats de la seva selecció abans del 17 d'abril. Els p i n t o r s h a u r a n de p r e s e n t a r dues obres representatives del seu treball, de mida mitjana, i s e n s e cap c o n d i c i o n a m e n t temàtic, que serviran al jurat

A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

Cultura

ELS t CA1YFONS Divendres. >4 de marc del 2000

R e c i * r.

Abrams, Hàsler, Subirana i Torner commemoren els 5 0 anys d'Ossa Menor

Alfons Romero i Santi Cabassa escriuen sobre tines

La llibreria Alexandria va organitzar divmdres una lectura poètica T O M MONTF.NKCÍRO - Sant Cugat -

Tres són autors que han publicat algun dels seus llibres a Ossa Menor, i un altre és un poeta santeugatenc. Sam Abrams, Jaume Subirana, Carles Torner i Rodolfo 1 làsler van acudir divendres a la llibreria Alexandria per fer la lectura d'alguns dels seus millors poemes, davant un públic nombrós que de seguida va deixar petit l'espai. L'acte, destinat a la commemoració dels 50 anys d'existència de la col·lecció d'Kdicions Proa, va ser conduït per Sam Abrams. l'el traductor i escriptor santeugatenc, més gran generacionalment que els altres tres poetes, "Ossa Menor està definida per la diversitat i la qualitat" de les obres que ha editat, però sobretot per ser la "col·lecció més antiga de poesia en c a t a l à " . Això "ha permès", segons Abrams, que hagi tingut ocasió de "publicar obra de tota mena d'autors". Salvador Espriu, Josep Carner, Joan Vïnyoli o Joan Brossa són alguns dels clàssics de la literatura catalana que han passat per una col·lecció que, com va recordar Abrams, no ha dubtat a incloure també "autors molt joves", entre els quals hi ha Pep Tusanes Creus, darrer premi Carles Riba. Sam Abrams, que està preparant una antologia del poema en prosa català, va fer lectura d'alguns poemes inèdits i

L·i venèria és mi art oblidat /-.': h.. I:

teva aplegar força públic

d'altres del seu únic llibre a la col·lecció, en què el poeta afronta "la realitat del món que ens envolta passada pel filtre de la poesia". Idèntica tria per a la vetllada poètica va fer Jaume Subirana, amb poemes inèdits, i d'altres correspo nents a El rastre de l'animal més lliure, el seu últim llibre. Per Subirana, que construeix els poemes amb un llenguatge gairebé oral que li serveix per arribar a la transcendència a través del detall. Óssa

menor és una col·lecció que "agafar el seu catàleg és fer una història de la poesia catalana". L'escriptor va recordar 1'"honor" que suposa haver publicat molt jove a la col·lecció, aspecte en el qual coincideix amb

riència de la guerra de Bòsnia. En els seus poemes, Torner connecta "l'horror de la neteja ètnica" que transcorre en un país molt proper amb la quotidianitat de la vida diària a Barcelona. El santeugatenc Rodolf Hàsler va triar una selecció de poemes dels seus últims quatre llibres, Carles Torner. amb la intenció de donar "una visió àmplia" de les seves inquieAmb una trajectòria similar < tuds. L'autor castellà, que crea en els seus poemes un univers basat la de Subirana en en "sensacions i intuïcions" mitel conreu de dijançant la sensualitat en el llenversos gèneres liguatge i les imatges potents, preteraris, Carles Torner va optar disenta avui el seu darrer llibre, vendres per llegir poemes del Poemas de la me de Zurich, també darrer llibre que ha publicat a la a la llibreria Alexandria. col·lecció, en què tracta l'expe-

Zurich \ amb Abrams

El concurs literari de Valldoreix s'ampliarà amb un nou premi juvenil

El concurs literari bianual que convoca l'Entitat Municipal Desc e n t r a l i t z a d a d e Valldoreix (EMD) comptarà enguany amb un premi literari juvenil, segons la proposta de bases q u e ha presentat l'àrea de Serveis Personals de l ' E M D i que serà aprovada previsiblement en el ple d'aquest mes. EI nou premi, destinat als joves d'entre 12 i 17 anys i dotat amb 100.000 pessetes, estarà finançat íntegrament per un particular resident a Valldoreix, que, segons Mercè Calafell, vocal de l'àrea de Serveis Personals, ha volgut amb aquesta iniciativa "oferir l'oportunitat als joves de do-

FARINYES

Rodolfo Hàsler presenta avui 'Poemas de la rue de

A c t í v / f a f s

T. M. S.

FOTO: EDUARD

nar-se a conèixer escrivint en català", oportunitat que ell "no va tenir" durant l'etapa de la dictadura franquista. La modalitat tradicional continuarà comptant amb el suport de Caixa de Terrassa, i, dotada amb 200.000 pessetes, no tindrà grans canvis pel que fa a les bases. Segons Calafell, al concurs, "de gran tradició", hi ha anat augmentant "el nombre de participants durant els darrers anys". Calafell assegura que la continuïtat marcarà també la tria dels membres del jurat, en què ja hi ha prevista la participació de Sílvia Aymerich, Josep Maria Gavín, Enric Larreula, a més de representants de diverses entitats del districte, fins a un total de sis membres.

E X p

S i C

L'art de construir tines ha estat un dels aspectes més oblidats en l'estudi de la ceràmica espanyola. Després de deu anys de recerca, els santeugatencs Alfons Romero i Santi Cabassa han publicat/// linajeria tradicional en la ceràmica espafwla, el primer de dos volums que va ser presentat divendres passat al Casal Cultural de Mirasol. Segons Cabassa, aquesta obra era una aportació "necessària" per comprendre "l'ofici de gerrer", una activitat tradicional de zones productores de vi, d'oli i d'altres productes, que s'emmagatzemaven en grans contenidors ceràmics, i que a Sant Cugat va tenir com a últim personatge destacat Pere Arpí Massana, "l'últim gerrer" del municipi. L'acte va ser presentat per Emili Torner, director del Museu de Ceràmica de l'Atmetlla de Mar, el més important en l'àmbit espanyol, i va oferir al centenar d'assistents la possibilitat de conèixer la història, formes i usos de les tines, a través també de diapositives. / T. M. S. (SANT GUGAT)

t o n s

Laporta rescata una variada multitud dels paisatges del seu inconscient a Rusinol T. M. S. - Sant Cugat -

Jaume Laporta és un dels artistes habituals a la Sala Rusinol. Després de dos anys sense presentar obra nova a Sant Cugat, el pintor barceloní ha inaugurat recentment una mostra de les seves últimes pintures a l'espai santeugatenc. Sota el nom de Presencia dels meus paisatges, Laporta du a Rusinol una quarantena d'obres de l'últim any i, segons ell mateix diu, mostra "alguns dels paisatges que tenim soterrats a l'inconscient". L'artista ha volgut recrear en les composicions que presenta ara espais significatius de l'herència col·lectiva comuna, espais que van des del Cafè Zu-

rich de Barcelona a anònims paisatges rurals, passant per la figura femenina, les labors i les composicions d'interior -algunes de les quals, personals bodegons, quasi prosaics. Un esment especial mereix també el recent interès que presenta Laporta pel barroc; el pintor novament interpreta la realitat al mateix temps que investiga i materialitza alguns dels elements que basteixen la nostra memòria. Laporta destaca la "varietat dels temes" que presenta en aquesta mostra, la tercera individual a Rusinol, i declara el seu fort interès pel "tractament versàtil" de temes ben diferents. Segons afirma el mateix pintor, l'element "bàsic" de la seva pintura "és la

Jaume Laporta FOTO: CEDIDA forma, que és la que suporta el color, que és la pell del quadre". A m b a q u e s t e s eines, l'artista aconsegueix composicions captivadores, que tan bon punt emeten suavitat com potència, però que aconsegueixen interpretar els espais més acollidors de la ment humana.

Cultura

ELS f CANTONS Divendres, 24 de març del 2000

T e a t r 0

Música

Les grans contradiccions humanes de 4Tots eren fills meus' a PAuditori

B'Net Marrakech convida aquesta nit a un viatge pel Marroc

Un excel·lentplanter d'actors interpreta la tragèdia deMiller E.C. - Sant Cugat -

T O M MONTKNEGRO

LLI tragèdia va ser la protagonista de divendres passat al Teatre-Auditori. El muntatge Tots eren fills meus, basat en un text d'Arthur Miller i dirigit per Ferran Madico, va ser molt ben acollit pel públic santcugatenc, que va poder gaudir d'una brillant interpretació dels actors Carles Canut i Santi Ricard i de l'actriu Julieta Serrano.

D i u e n que les seves actuacions e s d e v e n e n un trànsit embogit i extasiant. El grup de cantants berbers B'Net Marrakech actuarà aquesta nit al Teatre-Auditori, dintre del cicle Músiques tielmón. A m b la cantant Malika com a centre d'atenció, el grup femení interpretarà un repertori - e n t r e el litúrgic i el profà- basat en e l s c a n t s b e r b e r s i chet/ibi, acompanyats de percussions, violí i oud, el mateix q u e ha hipnotitzat espectadors de diversos escenaris d'arreu d ' E u ropa. Durant dues hores, i amb l'extraordinària e x u b e r à n c i a vocal de les seves components, B'Net Marrakech ("Les noies d e Marràqueix") barregen les cançons de diverses tradicions de l'Àfrica negra sub-sahariana amb la tradició oral berber.

- Sant Cugat -

Ambientada en l'època de la postguerra, l'obra planteja una dura crítica de l'anomenat "somni americà" i de les persones que van aprofitar la Segona Guerra Mundial per enriquir-se. Aquest és el cas de la família protagonista, encapçalada per Carles Canut que representa el paper d'un home que per diners i per mantenir la família, provoca la mort de 29 soldats utilitzant material defectuós per a la construcció d'avions. Amb una sòbria escenografia, Tots eren fills meus representa la confrontació q u e es

Canut, Ricard i Serrano van captivar el públic de! Teatn-Auditori F: F.. F. produeix entre el fill -Santi Ricard- que defensa uns ideals, i el pare, que representa la figura de l'engany i la hipocresia. AI llarg de l'obra, els espectadors van poder presenciar tot el procés de trencament d'una estructura familiar aparentment sòlida però

C r í t i c a

construïda a partir de l'engany i de la mentida. "Crec que Ferran Madico ha volgut penetrar una proposta molt arriscada, ha volgut portat-ho pràcticament a la tragèdia", comentava Santi Ricard, "la veritat és que amb aquesta proposta ens ho passem molt bé".

Durant l'espectacle, q u e inclou balls tradicionals i diversos elements tradicionals de la

B 'net Marrakech FOTO: CEDIDA regió marroquina de Bouara, t a m b é destaca l'execució dels instruments de corda i de percussió, que acompanyen unes veus que s'han comparat, en experiència i intensitat, a m b les d e les g r a n s d a m e s d e l

blues.

t e a t r e

Tragèdia social filosòfica EPUARP [ENKR Teatre TOTS EREN FILIÜ MEUS d'Arthur Miller. Traducció de Quim Monzó. Direcció: Ferran Madico Repartiment: Vastes Canut, Julicta Serrano. Santi Ricart, Roser Camí, Oscar Rabadà'n, Pep Ferrer, Lina Lambcrt, Pere Anglas, Meritxell Sabaté i Joan Minguec. Escenografia: Ocborah Chambers Vestuari: Mercè Paloma Il·luminació: Albert Faura Uocidier. Teatre-Audicori. 17 de març Miller va dedicar aquest "drama en ties actes" a Elia Kazan, el director que va estrenar la seva obra el 29 de gener de 1947. Aquestes dues mencions no són supèrflues: l'estructura de la peça en tres actes (tot i que Madico la presenta en dos) està basada en la clàssica presentació, nus i desenllaç. La conjunció d'autor i director ens porta als Et'Ade la postguerra, on els companys

de viatge d'esquerrans com ells (no cal que tots fossin comunistes com assegurava el senador MacCarthy) intentaven des de l'escena i la pantalla, influir en una societat que evolucionava, després de la victòria militar que feia del seu país la primera potència del món, cap a una alienadora moral que tenia com a pilars bàsics els diners, la bellesa física i cl triomf peti qui peti, es a dir, el culte a l'individuatismo ferotge, característic d'una societat capitalista sense polir. Aquest crit d'alerta, aquest mirall ibsenià és en tota l'obra de Miller, des deL·imort d'un viatjant fins a Les bruixes de Salem, passant per Panorama des del pont. Sempre amb la necessitat d'alguns personatges per transcendir de la mediocritat i la maldat intrínseca de l'ésser humà, com quan Chris (extraordinari Santi Ricart) ti diu al seu pare joe Kcller (una interpretació memorable de Caries Canut): "ja sé que no ets pit-

Musical

jor (|iic la majoria, però et creia millor". F.l drama presenta en el primer acte als personatges que van explicant en la mateixa unitat de temps, cl prestin i cl passat, els fets i els pressentiments, les veritats i les mentides ocultes, per configurar una situació en què l;i tragèdia comença a prendre forma per explotar al segon acte i deslliurar-se de les cadenes, en un efecte físic una mica eixordador de l'escenografia, que deixa caure les cadenes reals que suporten la plataforma per on es mouen els actors, i acabar en un tercer temps, que ens porta al tret alliberador (?), l'autoimmolació de Kellcr (idèntica a La; mon d'un viatjant) i les paraules implacables en la seva simplicitat de la mare (una julieta Serrano impressionant) protegint el fill: "No. fill meu. No et creguis culpable. Oblida... Viu...". La resta del repartiment, molt bé, amb una menció espedal per a Roser Camí com a Ann.

IM veu del 'rantaor' català va passar per diversos 'palos' FOTO: E. FARINYES

Cant d'ahir i d'avui amb De la Tolea L'actuació de Miguel de la Tolea dissabte passat a la Casa de Cultura va omplir l'espai santcugatenc d'algunes de les peces més ben cantades del panorama flamenc actual. El cantaor, que pro-

Montse rr a t Calduch PlilÉlilt-:!":!-

vé d'una família de gran tradició flamenca, va actuar acompanyat de guitarra i percussió, amb una veu que barreja el cantejondo tradicional amb els ritmes més moderns. / T

M. S. ( S A N T G Ü G A T )

Cultura

ELS J CANTONS Divendres,, 24de març del 2000

L'escultura inèdita d e Quicu Samsó, a Barcelona

Des de la història Un espai de P e r e Vivó i Gili

Recordant la darrera organista del Monestir i d'altres.

T. M. S. - Sant Cugat -

• •

A m b una gran c e l e b r a c i ó s'ha inaugurat l'orgue restaurat. Enhorabona! Però, c o m que a les grans coses generalment s'hi arriba gràcies i a través de les petites, heus-ne ací unes quantes més! El 1989, el cardenal Jubany m'envià com a rector de Sant Pere, o el que és el mateix per a nosaltres, com a rector del Monestir. Ben aviat, en Josep Duch -ja_taspassat- e m parlava d'una c o m i s s i ó proorg u e - , des de temps ben encallada. Per mi, en aquells moments la situació material de la parròquia tenia altres prioritats més urgents que les musicals. () sigui: que la situació no estava per orgues. Resposta: més enllà ja en parl a r e m ! Un p r i m e r record agraït, per tant, per a e n Josep Duch: bon amic, bon fieligrès, enamorat de la música i del cant i bon dibuixant, autor del cartell del Mil·lenari,

amb aquell lema tan expressiu: "La Parròquia de Sant Pere, mil anys de vida a l'ombra del Monestir i en el cor del poble". Un altre record, ben agraït -lligat amb l'orgue- se'l mereix la Matilde Parera de Gaive. Ella, en aquest món dels músics -sovint una mica complicadet (dit amb perdó)- era una joia! Mai conflictiva, amable, generosa, enamorada de la música... Tot acostant-se ja als noranta anys, seguia dient: "La música em fa jove". La vivia al Monestir i arreu. Tenia l'obsessió de la puntualitat: encara sembla que la vegi asseguda al pedrís de ta llotgeta, sempre mitja hora abans de l'hora. O bé: acompanyant algun COT de caramelles amb un acordió q u e pesava tant com ella... L'orgue, ara restaurat, havia de sonar, al seu aire, fins al 1993. Després, arribaren les

llargues obres fetes fora i dins l'església -perquè tot queia i la corresponent polseguera acabà emmudint-lo del totP e r ò , ja un parell d ' a n y s abans, n'havíem adquirit ufl d'electrònic: per a una major proximitat al poble, per suplir un harmònium, que també ja feia anys que deia prou, i perquè a la Matilde cada dia li costava més enfilar-se campanar amunt. Fins a la gran balconada presidida pel rei dels instruments... En tants anys, la Matilde, ^quantes celebracions litúrgiques deuria haver enriquit o quants milers de parelles de nuvis no devia haver alegrat a cops del vell orgue? Per a la darrera organista del Monestir, doncs - e n nom de tantsun altre record afectuós! Però, a m é s , <;çom oblidar - D e s de la història- Mn. Anton Guillo, rector i músic mort tràgicament el 1936 en un re-

volt d e l'Arrabassada- i els vilatans que, amb un grapat de blat, de k mena que fos - e l s

temps no anaven tan grassosl'ajudaren a acabar-lo de fer possible cap allà el 1918? I ja m é s e n ç à ; un record agraït per a e n Joan Aymerich -llavors alcalde de la ciutatencarninant l' tt anònim espònsòr" cap a la parròquia, desencallant ia restauració, tantes v e g a d e s ajornada. Al P. Gabriel, que va continuar els tràmits per mi tot just iniciats. I, finalment, a Mn. Blai que, feliçment l'ha duta a bon terme amb ia traça, exigència i les peculiaritats, acostumades. Que, tant de bo, des d'ara i ben afinadament, l'orgue del Monestir, ja no calli mai més!

El músic santeugatenc Quicu Samsó exposa aquests dics -i fins al 31 de març- una mostra de les seves escultures a la galeria I ,leonart de Barcelona, l'n total d'onze obres formen part de la mostra de l'artista, en la primera ocasió en què dóna a conèixer la seva producció escultòrica. Samsó, que ja havia exposat en dues ocasions part de la seva pintura, assegura que "prefereix l'escultura", que s'avé perfectament amb la seva manera de fer. Samsó divideix les seves escultures en dos gnips: les realitzades sobre pedra, per a les quals opta per formes més pròximes a la figura humana, i sobre ferro, molt més abstractes, per a Ics quals utilitza fusta i cordills. Amb tot, l'artista no declara el seu interès per cap tema en concret, sinó que parteix de zero en cada obra. Com a músic, Quicu Samsó, que ha treballat amb Els Comediants i amb Lloll Beltran, entre d'altres, confessa que la música és la seva vida, però diu també que "a poc a poc" es va trobant bé amb l'escultura.

E x p o s i c i o n s

El pastel mediterrani de Felipe Santamans arriba a l9 Espai Ribas Els colors lluminosos presideixen un conjunt de nus i bodegons T O M M O N I KNKCRO

- Sant C m * "Santamans és un pintor que exposa molt poc". Aquestes són paraules de Lluís Ribas, el responsable de la galeria sota el nom tic la qual l'artista valencià Felipe Santamans va inaugurar dimarts passat una mostra de la seva darrera producció, caracteritzada per l'ús de la tècnica del pastel. És pel sentit d'aquestes paraules que el galcrista considera "un privilegi" poder presentar a Sant Cugat obres del que ell mateix considera "el millor artista en la tècnica del pastel que hi ha actualment en actiu a Espanya". Santamans, que continua amb el conreu de nus femenins, alguns de dimensions enormes, i de bodegons, els tenies centrals de la seva producció, crea en la seva pintura atmosferes "molt delicades, però, al mateix temps, molt contundents, amb molta força i expressivitat", segons Ribas, ja que ha aconseguit imposar "la seva personalitat per sobre de

i: Espai Lluís Ribas ja és a Internet FOTO: XAVI LARROSA

Una subhasta i una pàgina web

Ribas considera Santamans un dels millors artistes de pastel FOTO: X. /.. la matèria". Tant és així que el galcrista i artista santeugatenc considera que en Santamans el pastel "perd allò tou que acostuma a tenir sempre i arriba a tenir una força que fa que s'assembli a l'oli", i que "surt de la tela". L'obra de Santamans, distingida per ser molt curta - a causa

possiblement del perfeccionisme que presideix el seu treball-, adopta un el color mediterrani tan característic de la tradició andalusa, fruit dels seus estudis de Belles Arts a San Carlos, i ha pogut ser vista a espais d'art de Madrid, Brussel·les, París, entre d'altres.

Dijous dia 16 va tenir lloc la primera subhasta del 2000 a l'Espai Ribas, a través de la qual es va posar a disposició dels socis i visitants de la galeria al voltant de quaranta obres d'autors com ara Danès Jordi. Sarsanedas o Tharrats, entre d'altres. Segons el responsable de la iniciativa, Lluís Ribas, la subhasta "és una manera d'introduir i de fer participar el públic en el món de l'art". D'altra banda, l'Espai Lluís Ribas ha obert una sucursal al ciberespai, amb la creació d'es-

pailluisribas.com, la pàgina web de la galeria santeugatenca, en la qual l'espai vol "apropar-se encara més al seu públic", segons els seus responsables. En l'espai d'Internet es poden trobar informacions sobre les exposicions, veure el fons d'art de la galeria, accedir a la mostra que hi hagi en programa en cada moment i, fins i tot, comprar litografies de diversos autors, així com alguns dels llibres que s'han publicat sobre l'obra de Lluís Ribas. / T. M.S.(SANTGUGAT)

Cultura

Í L S I CANTONS Divendres, 24 de març del 2000

H i s t è r i a

émI

m i c

Vaparició del TBO9 Al segle XIX ja existien a l'Estat espanyol nombroses revistes il·lustrades amb caricatures, acudits, etc. L'any 1900 va aparèixer la revista Àlbum de los nifíos, que va ser la primera a introduir la historieta com a mitjà d'expressió, si bé només com a complement. Després en van sorgir força més, entre les quals destacaríem Los muchachos, Gente menuda, Infància i En Patufet. Aquesta darrera, creada el 1904 i publicada en llengua catalana, que comptava a m b la col·laboració de prestigiosos escriptors com en Josep M. Folch

TBO SCMIIIMS FESTIVO «FiltTU

t Torres, i dibuixants com Opfeso, Muntanyola, Castanys, etc, arribant a assolir tirades de 65.000 exemplars, per la qual cosa es va convertir en ets anys següents en escola d'idiomes per a diverses generacions de catalans. Però va ser entre el 1915 i 1920 que van aparèixer a Barcelona les revistes que van iniciar el camí que després seguirien nombroses publicacions. Dominguín (1915), Charlot (1916) i TBO (1917), sent aquesta la que va anibar a marcar un tombant, el nom de ta qual -Tebeo- va servir per anomenar genèricament a totes les revistes d'historietes. TBO va ser fundat per Arturo Sànchez, i va publicar el primer número el 17 de marc del 1917. TBO s'autodefineix en el seu editorial dient que vol ser "quelcom superficial, fàcil, alegre i divertit que sense ser vulgar, distregui i expansioni

4(.

Donaz. portal* da TBO, n* 1, mttxa tfe 1917.

«e»a FOTO: CEDIDA la joventut*. Queda clar que va encertar en els plantejaments. Els nou primers números van anar a càrrec fonamentalment de l'escriptor teatral Joaquín Arquer i del dibuixant Donaz, i a partir del número deu, va passar la responsabilitat de l'edició a mans de Joaquín Buigas Garriga, que, sense canviar els plantejaments inicials, va millorar substancialment la presentació i continguts, fent-se amb la col·laboració assídua d'Opisso, Urda, Méndez Àlvarez, Benejam, Salvador Mestres, Valentín Castanys, etc, i aviat va adquirir un apogeu excepcional, arribant-se a aconseguir una tirada de 220.000 exemplars el 1935. Al costat de la producció espanyola TBO va publicar oca-

C r í t i c a

«fe

sionalment historietes estrangeres, entre les quals destacaven la de Me Nanus, titulada Newlyweds, així com The Little King de Soglow. En els primers números potser es va observar una preponderància de la quantitat per sobre de la qualitat, i es va publicar massa seccions per pàgina, fet que feia sensació d'aclaparament. No obstant això, l'elevat nombre de tirades va seguir augmentant, de manera que Joaquín Buigas es va decidirà partir del 1920 a llançar un suplement BB, adreçat especialment a Ics nenes, sent aquesta la primera publicació d'aquest gènere. Bibliografia Historia del còmic espaàol: 1875-1939. Antonio Martin

c i n e m

Un home a la lluna

Abel repassa els dilemes ètics de la genètica al'ANC

Motard torna a l'escola Montserrat Calduch

L'Escola Artisticomusical Montserrat Calduch ha convidat novament Alain Motard, professor del Conservatori Superior de Música de París i Bordeus, per impartir, una vegada més, un curs d'interpretació pianística. Les classes del mestre francès tindran lloc durant el cap de setmana del 6 al 8 d'abril, i hi participaran alumnes de grau superior de l'escola, tot i que la Abelpresideix I'Institut Borja F..-X.L.inscripció està oberta a alumnes d'altres centres, i, de fet, ja hi ha preinscrits alumnes de ManjPodem moralment fer tot el que resa i Barcelona. Durant les clasresulta tècnicament possible en el ses, els alumnes aprofundiran camp de la genètica? Aquesta preen la interpretació de les obres gunta, superada en l'àmbit ciende diferents compositors, per tal tífic però de màxima actualitat en de "copsar el context en què es el debat social, va ser un dels prinvan escriure", segons afirma cipals aspectes sobre els quals va Montserrat Calduch / T. M. S. dissertar el doctoren Medicina i lli(SANT CUGAT) cenciat en Teologia i Sociologia Francesc Abel en la seva conferència dijous passat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Abel, que presideix l'Institut Borja de Bioètica, va fer un exhaustiu repàs per les diferents fases del treball ètic en relació amb la medicina i la modificació genètica, des de Ics tecnologies de la reproducció assistida als organismes transgènics, passant per l'enginyeria genètica. Després del seu pas per la sala Per Abel, que ha estat un dels d'exposicions d'Encamp, la pincientífics més destacats del Kentora santeugatenca Margarida Olinedy Institut nord-americà, és vé inicia avui una mostra de les setranscendental que la societat deves últimes creacions al Saló de cideixi sobre els conflictes que està primavera de Fenouillet-Tolosa, a plantejant actualment la bioètica, França. Paisatges i natures mortes ja que, segons diu, "estem posant il·lustren els seus darrers quadres, pedaços a problemes que requecaracteritzats per la recerca en les reixen més profunditat de refletextures dels materials. / T. M. S.

Olivé participa al 'Saló de primavera' de Tolosa

xió". / T M. S. (SANT C I GAT)

(SANT CUGAT)

LAPORTA •PRESÈNCIA DELS MEUS PAISATGES'

Pel·lícula: Man On The Moon Úirector. Milos Forman Actors: Jim Carrey, Danny DeVito, Gourtney Love Durada: 115 minuts "No sóc un còmic. No explico acudits. Ni tan sols sé el que és divertit". Aquestes són paraules de l'humorista americà Andy Kaufman, que en la seva curta carrera va aconseguir tant l'admiració com el rebuig del públic al qual desconcertava i provocava obertament. l o t era part d'un hàbil càlcul o era obra d'un perfecte llunàtic? Ningú sembla capaç de respondre aquesta pregunta anys després. El director Milos Forman afegeix amb Mart On The.Moon un retrat més a la seva galeria de personatges que, per una raó o una altra, s'aparten totalment de les regles establertes i sacsegen

ei seu entorn, marcat» diferències. Títolscom mtAfeuha çafií. sobrBelnidóédcmxitAmadmo Uescèndoi latry Ffyét&tei perfectes mostres de l'ittrÉPciÓ de Forman per aquests tipus u v dassmeabies quees mouen en* a e la genialicaít i ía bogeria. S| FormanM estat el directesr ideal per realitzar la biografia d'aquest humorista, aquesta no es pot imaginar sense c o n t a r amb l'actor Jim Càrrec ÇStóiey man actuant, tant a dias coma fora del set de rodatge, exactament com ell. El resultat és el d'una credibilitat total en un paper que no és gens fàcil perquè les transformacions són constants. Carrey ha ressuscitat Kaufman. A banda de ser un film excel·lent en tots els conceptes, el més destacable de Man On

nt asèptica q u e dóna Forman. ^feiem el queia Kaufhian, fes fites més importants, les anècdotes que el van fer famós i les que el van conduir a ser rebutjat a través d'una enquesta pública. No s'anaiàza l'home ni les se: ves motivacions. No hi ha una • mterpretació de la seva conducta* de manera que l'espectador assisteix a l'espectacle i ha de . treure conclusions per si mateix. r oriírittn deixa caure: alguna pista. La pel·lícula comença amb un engany i acaba amb un altre. I In parell d'escenes al començament i dues cap al final, quan Kaufman busca curació per la seva malaltia, poden apropar-nos a la seva realitat íntima. Qui hi ha sota la màscara d'un home que està satisfet quan la gent li xiula t l'insulta? Interessant.

fins el 4 d'abril

«Znricri» Oli sobre tela. 81 x 8j cm

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

sínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ELS ÍC4NTONS Divendres, >4 de marc del 2000

r e p o r t a t g e

És impressionant, notable, valuosfssim... però el tenim tan a prop ! No valorem el Monestir perquè sempre ha sigut aquí al mig del poble, cèntric, nuclear, fonamental. Col lidint i topant amb la vida de la gent durant segles. Més o menys integrat, desconeguda la visió inèdita que s ofereix des del terrat.

Teulades i campanes? el Monestir amagat "Sóc aquí per meravellar-me". (J. W.Goethe) M A R I A N G K I . A ROVIRA

- Sant Cugat -

Kl Josep rebusca dins el feix de claus, fins que troba la que li obrirà la porta de les escales que menen al campanar. Vol ensenyar a uns amics les altures amagades de la gran església. Se l'estima com si fos el sagristà, les seves explicacions denoten l'admiració que li produeix el monument. T'atures a la primera finestra de la torre, mires avall, passa la gent atrafegada, ignorants d'aquesta visió nova q u e pots tenir perquè has pujat fins aquí dalt. Escales amunt s'arriba a la plataforma posada per a la restauració d e fa uns anys. A tocar del cap hi tens les claus de volta, pedra rodona tallada que aguanta l'arcada del sostre. C e n t quilos s o s t e n i n t el c e l . Sant Benet és gravat a la primera clau, després la flor de vuit fulles amb el color verd pintat de fa tants segles. L'altra té esculpit l'abat oficiant, amb tots els detalls de l'altar, creu i calze. Hi queda una mica de color. Ets damunt de les naus laterals dretes, hi ha un punt per on es veu l'alçada considerable de l'església romànica acabada amb

gòtic al c i m b o r i , la rosassa i aquests finestrals florejats q u e filtren el creixement desfilat del poble. La barana de la passarel·la la fa segura i fàcil. Esglaons amunt es passa un tram estret i fosc, només t'envolten Ics pedres remuntades i bastides fa uns 700 anys. Afanys, secrets, goig, misèria i càntics s'amaguen incrustats a les dovelles.

se possibilitat d'aturar-se. Graons amunt s'arriba al terrat, comença pels nens del grup l'aventura. Passeres estretes, caminet d'un pam entre teulada i paret, i som als merlets, no la veiem però és la façana. Enllà, un fragment de volta de la gran i magnífica rosassa. Semblant a la del Pi i de Tarragona, són les més grosses.

El vell rellotge de 350 anys avui és revisat i engreixat pels companys del Josep, que en tenen cura; cada dos mesos ho fan, p e r q u è els agrada q u e vagi a l'hora. Construït al Maresme segons un model anglès, estava aturat i espatllat. Ara la vella maquinària es mou, roda per roda, repassada pels dits d'or del rellotger. E x p l i q u e n com se les van empescar per afinar-lo, corregir els vuit mil·límetres de diferència i tota la resta, que inclou imitar el fre d'un ascensor. Tot per amor a l'art.

Les teules són plenes d e líquens, tranquils i solitaris. E n cara p o d e m anar m é s a m u n t , cap a la torre - p e r un petit p a s i tens el regal de la gran vista de tota la ciutat. Cases noves pertot, e s c a m p a d e s , deslligades. Cotxes de joguina. El Monestir sota els teus peus, és ara teu, sòlid, petri, com si fos indestructible.

Batalls i contrapesos pengen a la paret, pedres quadrades q u e es feren rodones de tant de picar i picar. Potser alguna havia sigut disparada per una catapulta. Potser una altra, picada per un romà. Si puges més escales arribaràs a les campanes, el martell picant quarts i hores, record del temps que passa sen-

Vista de Coll Fava des del campanar del Monestir FOTO: CF.D/DA

da el castrum Octavianum. Al segle X era un alou termenat pel comte Sunyer... L'abat Odó responia l'estructuració comtal fent un front eclesiàstic contra el poder laic. Eren els inicis d'un gran poder, feudalisme que durà segles. Històries explicades, històries perdudes. ^Com ha anat a parar dalt del terrat una planta de taperera que no abunda pels volEl Josep comenta les històries tants? L'hi d e u e n haver dut els del t e m p s d e la Guerra Civil, ocellls i hi ha fet un arrelament q u a n hi havia el " p a r c " i el i m p o s s i b l e . ^Com és q u e e s quiosc, conflictes i baralles. Una vegada a l'any s'enfilen fins a la veuen tan sòlids els vitralls de campana més alta per revisar- tants segles? Altres peces de pene el mecanisme, amb una p e - dra tova s'esmicolen i es desfan, moltes són plenes d e cargols i tita escala penjada a l'aire. Amb un entusiasme juvenil de més petxines. Hi ha parts q u e d e manen una restauració urgent. de setanta anys. Una altre Josep venia a mirar els desperfectes del campanar per les pluges intenses de fa 378 anys. Molt abans, el 1054, surt documentat per primera vega-

El centre d e restauració és a prop, ocupant el claustre superior. Es veu q u e la Generalitat no té locals. (De fet en té molts, que no utilitza i en paga el llo-

guer, segons van dir els diaris.) El cap de premsa manifestà que si als santeugatencs no els agrada tenir aquest centre aquí, és igual, això és un fet i no es qüestiona. Més o menys, que ens hi posem fulles. Retornes a ras d e terra, admires el meravellós retaule de Pere Serra, un dels quatre germans que donaren la imatge de la pintura gòtica catalana; superà el mestre Destorrents de qui fou a p r e n e n t . Al davant, el sòl és decorat amb els colors intensos d'un vitrall, alegries de rojos i verds i blaus q u e ballen ací i enllà segons l'hora del dia, perquè un moment no és mai igual a un altre. Un refinament q u e tenim a mà, ja que no en tenim d'altres, com un llibre erudit i raríssim, El somni d e Polífil (Hypnerotomachia Poliphili). Matisos d'enyor, somnis viatjant damunt d'un raig de sol.

Clàssic uneix guitarra i viola en un concert

Classe magistral de tant a la Casa de Cultura FOTO: A RXll'

Bustamante passa per Sant Cugat La soprano i pedagoga Carme Bustamante va dur a terme dissabte passat, i per quarta vegada a la ciutat, una classe magistrat de cant a l'Aula Magna de l'Escola de Música Victòria dels Àngels.

A la classe, que va durar tot el dia, van participar-hi els alumnes de l'Aula d e C a n t de l'Òpera d e Cambra, dirigits per la soprano Mariona Benet i el pianista Eloi Jové. / T . M. S. ( S A N T CUGAT)

Els pianistes van tocar peces a quatre mans FOTO: XAVI IARROSA

Pianos a 'Una hora de música' L'Aula Magna de l'Escola Victòria dels Àngels va ser l'escenari dimarts passat d'un nou concert del cicle Una hora de música. Maria Lourdes i Lluís Pérez-Molina van interpretar composicions de

Debussy, Ravel, Lizst i Beethoven, en un programa tan variat com inusual, atès que els intèrprets van combinar execucions a quatre mans amb d'altres a dos pianos. / T. M. S. (SANT CUGAT)

Dintre de la seva habitual programació musical, el Clàssic de Sant Cugat proposa per aquest proper dissabte un concert original i distès de música clàssica protagonitzat per Anna Mora i Joan Garrobé, que vol continuar amb la línia variada i de qualitat que s'ha marcat el local. El violoncel d'Anna Mora i la guitarra de Garrobé, un duet d'instruments "poc corrent d'escoltar junts", segons Mora, tenen previst interpretar un repertori basat en música barroca i romàntica en el primer acte, amb Vivaldi, Couperin i Txaikovski, per passar més tard a composicions més recents, com les corresponents a Falla i al jazzista Manel Camp, que precisament va actuar al Clàssic el 22 de gener passat. Tot amb la voluntat, segons Anna Mora, de realitzar un concert variat i de qualitat. / T M. S. (SANT CUGAT)

R S 4 CANTONS Divendres, 24de març de)'2000

V^fSE^ *Í*'.'Í$I

Si ja estàs preparat, a "la Caixa" pots fer la millor carrera professional

Si vols treballar en una de les entitats financeres més importants d'Europa,

Per participar en el procés de selecció, és imprescindible tenir acabat,

ara tens una oportunitat única.

com a mínim, el primer cicle d'alguna d'aquestes carreres: Administració

Busquem persones dinàmiques i amb il·lusió, que vulguin participar en un projecte comú. Persones que tinguin habilitats comercials i iniciativa, i que

i Direcció d'Empreses, Empresarials, Econòmiques, MBA, Dret, Enginyeries, Turisme o Relacions Públiques.

siguin capaces d'assumir responsabilitats i d'adaptar-se als canvis.

Es valorarà l'experiència professional en activitats comercials

T'oferim incorporar-te a la nostra xarxa d'oficines, un any

en el sector financer. Si t'interessa, entra al nostre web

de formació continuada en l'àmbit financer i interessants

(www.lacaixa.es) i trobaràs la sol·licitud de treball. Si ho

condicions laborals.

prefereixes, pots trucar al telèfon 93 495 39 90.

"laCaixa

EIS 4 CANTONS

Economia

Dtzt'firfns. 24(li W(u\dt'i

2000

H i s e n d a

L'Ajuntament liquida els pressupostos amb un superàvit de 3 0 0 milions

superior als 2.000 milions, segons el representant del PSC, enfront dels 300 milions presentats. Tant PSC-PSOE-com IC-V van s u s p e n d r e la gestió municipal, que van qualificar de "fracàs", i, j u n t a m e n t a m b Esquerra Republicana, van expressar la seva preocupació per la poca capacitat de l'Ajuntam e n t de fer e f e c t i u s a l g u n s deutes pendents i de reduir les despeses. En aquest sentit, tots els grups del consistori van acollir amb interès la possibilitat de crear una unitat centralitzada de compres i contractacions. que repercutiria en una millora de l ' a p r o f i t a m e n t dels recursos de l'Ajuntament.

Els grups d'esquerres suspenen la gestió econòmica del consistori el 1999 RKUACCIÓ

- Sant Cugat -

Kl ple de l ' A j u n t a m e n t va aprovar dilluns la liquidació del pressupost municipal i dels org a n i s m e s a u t ò n o m s de l'any passat, que es ranca amb un superàvit de 29K milions de pessetes. Amb aquesra aprovació, (pic va comptar amb l'oposició dels grups d'esquerra del consistori, 1 Ajuntament encara la redacció dels comptes de la ciutat per aquest any sumant dos exercicis a m b balanç positiu. Segons el portaveu de Cil" al consistori. Pasqual d'Ossó, l'administració local ha estat capaç de seguir les principals línies dels pressupostos de 1999, continuant, a més, amb la positiva evolució tant de l'endeutament com dels balanços dels organismes municipals autònoms, a excepció del C e n t r e Cultural, q u e tanca a m b un balanç negatiu de 52 milions de pessetes per la falta de patrocini. Per Ossó, la millora dels ingressos corrents en 600 milions

Pascual d'Ossó

Tant el PSC-PSOE mm IC-Vvan titllar la gestió econòmica de T equip de «tneni de "fi ai us" K)T(): X.I.. de pessetes, juntament amb un estalvi de la despesa corresponent a 114 milions, han aconseguit tancar els resultats financers de l'Ajuntament amb "un balanç totalment positiu", q u e situa el consistori "per davant dels objectius previstos al Pla Econòmic i Financer" de

Pau Calsamiglia

1997. El portaveu del P S C - P S O E , Pau Calsamiglia, considera, en canvi, q u e és p r e c i s a m e n t el fort increment dels ingressos l ' e l e m e n t q u e l ' e q u i p de govern "no ha sabut aprofitar'", i un dels aspectes més negatius de la seva gestió. Segons Cal-

J. Martí Garcia

samiglia, la hisenda municipal ha ingressat enguany més de 1.400 milions de pessetes per la via dels ingressos tributaris, a més d'uns altres 1.713 milions com a conseqüència de l'efecte de la baixada dels tipus d'interès, elements que haurien d'haver g e n e r a t un superàvit

Francesc Godàs

Especialment crítics van estar també els grups de l'oposició respecte a ta manca de les inversions que s'havien de finançar amb la venda del patrimoni municipal i al deute bancari. G o d à s va r e c o r d a r q u e "l'any v i n e n t s'haurà de començar a amortitzar" el deute c o n t r e t a m b La Caixa, d ' u n s 6.000 milions de pessetes. El representant del Partit Popular, Josep Martí, va advocar a favor d'una gestió "sostenible" dels organismes municipals autònoms. En el cas del Patronat Municipal d'Educació, seria possible aconseguir, segons Martí, un increment del 30 al 40% de les places a les escoles bressol sense que això suposi una despesa a la ciutat.

Eduard Poniar

(IC-V) <PP) Per uns "organismes "Ni ens hem endeuta^ «Hi ha 2.800 milions "No s'ha aprofitat Un Balanç » autònoms sostenibles" ni hem invertit" "totalment positiu " Faugment dyingressos ** (CiU)

Convergència j Unió fa un | balanç "totalment posiau"dels I presu postos, doncs han ajudat a "consolidar des de tots els i punts de vista" els comptes de i l'Ajuntament i les previsions ] del Pla Econòmic i Financer. j Ciu preveu que el 2000 l'endeutament farà possible aconseguir majors ingressos.

(PSC-PSOE)

Pels socialistes, el balanç amaga una gestió negativa, que, rot i presentar un superàvit de 300 milions de pessetes, ha comptat amb uns "ingressos extres de més 2000 milions". traslladant fiscalment als ciutadans, a més, "la manca d'una gestió imaginativa". Pel P S C PSOE. " es minusvaloren" els cobraments pendents..

Des del Grup Popular, es posa l'accent en que cal iniciar plans per a la sostenibilitat dels organismes municipals autònoms, al marge de la tutela del consistori. Ei PP defensa Ja "necessitat" de crear un organisme centralitzat de compres i d'una "millora en la gestió recaptatòria de l'Ajuntament", que no perjudiqui les inversions.

IC-V va posar en dubte que el superàvit d'enguany -"circumstanciar- indiqui que Sant Cugat sigui una ciutat "sostenible fiscalment ai marge del creixement urbanístic". Segons IC-V, ta recaptació millora "massa lentament", el que, amb una inversió "mínima", converteix en un "fracàs" lagesrió de l'Ajuntament.

El Grup d*Esquerra Republicana admet el "positiu" d'algunes dç íes dades presentades, tot i que troba "elements preocupant*", com ara els deutors pendents de cobrament o el control de la despesa. Per a ERC s'ha de revisar amb \ istes "a llarg termini" et Pla de Econòmic i Financer.

Economia 43

ETS /CANTONS Divendres, 24 He març del 2000

Les empreses;

FUNERÀRIA

MONTSERRAT

TRUYOLS

Des de fa 22 anys la Funerària Montserrat Truyols s'encarrega de gestionar els últims tràmits dels santcugatencs en aquesta vida. Encara no fa dotze mesos es va inaugurar en les proximitats de l'Hospital General el tanatori, un servei imprescindible per a una ciutat de gairebé 60.000 habitants. La inversió va anar a compte de l'empresa de pompes fúnebres, que té una concessió de 50 anys. Tomàs Costa (Cerdanyola del Vallès, 1959), hereu i gerent d'aquesta empresa familiar, modèlica en el seu camp, dirigeix les pompes fúnebres de 18 municipis vallesans.

T o m à s C o s t a . Gerent

___

gon, han canviat les normatives legals. Abans la vetlla s'havia de fer dins d'un tanatori de la mateixa població on havia mort. Des de fa dos anys, la família pot triar a quin tanatori i cementiri vol portar el difunt.

- L'empresa té la intenció de construir més tanatoris? - Tenim previsions d'ampliar el de Cerdanyola perquè abasti la zona de Montcada i Barberà. L'altre estarà per la zona de Santa Perpètua i Palau de Plegamans. - Els tanatoris també són instal·lacions maleïdes? - Quan es mor un parent tothom vol el tanatori al costat de casa, però quan no tens cap defunció no vols que el cotxe de la funerària entri i surti per davant de casa. La tendència és construir els tanatoris a prop dels hospitals o del cementiri. El prob l e m a principal es trobar un terreny. - Es fàcil per a una empresa de pompes fúnebres trobar mà d'obra? - Actualment, sí. El sou de l'empleat base es bo i, u més, la imatge de les funeràries s'ha desmitificat. Les instal·lacions, en general, han millorat arreu. L'única dificultat rau en el fet que hi Costa assegura que actualment la família del'difuntnomés ha de signare/s papers de/s tràmits FOTO \ l \RR<)\ i ha gent que vol fer-ho, però no acaba d'adaptar-se. raments es fan a Sant Cugat? lacionat amb l'existència d'un família el vetllava tota la nit. Tot- Els cotxes fúnebres es fahospital a la zona. A Sant Cugat - El promig de Sant Cugat està hom volia tenir el difunt a casa. briquen en sèrie? hi ha l'Hospital General, que, s o b r e els 5 0 0 e n t e r r a m e n t s Amb els tanatoris, la gent ha anat - En absolut. S'ha de comprar com se sap, no funciona a ple anuals. A Barcelona se'n fan més canviant radicalment d'opinió. un cotxe normal i després porrendiment. de 60 al dia. Ara es diu: "Com més aviat surtar-lo al carrosser. Per exemple, — Els tanatoris es justifiquen ara els Mercedes ja vénen amb la "Per terme mitjà, els per raons sanitàries? "El que és principal per plataforma allargada, però tota la - La raó ha estat donar un misantcugatencs fan una llor als tanatoris és trobar resta s'ha de fer de nou. A més, servei a la població, no exiss'ha d'afegir el sistema de refridespesa de 180.000 teix cap obligació ni legal ni sael terreny per construir- geració per a la conservació del La idea de construir un A preu de cost els cotxes pessetes en Vadquisició nitària. los; ningú vol tenir-los difunt. tanatori a Sant Cugat és molt anmortuoris ja costen més de dos d'un taüt" davant de casa" tiga. Però fins que es va localitmilions de pessetes. Els Mercezar un terreny que estigués a la des, una vegada a m b la carrosvegada separat i a la vora del nuseria adaptada, van als deu micli residencial i amb mitjans de lions de pessetes. — Sant Cugat és u n a població transport es va trigar gairebé sis ti de casa, millor". - Com estan els serveis a la anys. Abans els veïns de Sant molt jove? - P e r què? resta d'Europa? Cugat havien de desplaçar-se als - Sí, les defuncions del muni- Primer, els habitatges són més - No ens podem queixar. Vam tanatoris de Cerdanyola (1983) cipi arriben a les 150 anuals, nopetits. Moltes vegades els nens organitzar el trasllat d ' u n jove o de Rubí (1995). més el 30% dels enterraments han vist la defunció de l'avi o del francès mort a Montmeló en tres que s'hi fan. Els altres són pro— Què vol dir exactament d o - pare... i l'endemà de l'enterradies. En canvi, des que una fucedents d'altres poblacions de la ment ja es canvia l'habitació del n a r servei a la població? nerària alemanya o francesa terodalia. De tota manera, el nomdifunt de dalt a baix per no tenir - Els hàbits socials canvien. lefona per dir que ens porta un bre d'enterraments està molt reel penós record del traspàs. SeAbans el difunt restava a casa i la difunt passa més d'una setma-

"Actualment la família vol treure el difunt de casa com més aviat millor" JOAN SORIANO

- Quant costa morir-se? - Les persones poden escollir entre 17 models de taüts homologats que van de les 30.000 pessetes i escaig fins a les 600.000 pessetes. La diferència e n t r e cada model està al voltant de les 30.000 pessetes. El preu dels serveis inclou la caixa, el personal que va a tramitar, el personal que fa el trasllat al tanatori, el cotxe mortuori de l'enterrament i el personal d'enterrament. El cost dels serveis està molt delimitat. Els marges estan en les corones, els recordatoris o la compra d'un panteó. - Quina és la caixa que niés s'escull a Sant Cugat? - Amb això et portes sorpreses fenomenals. De vegades vas a una casa d'alt nivell i t'agafen la caixa més senzilla. En canvi, vas a un piset que fa pena i es gasten el que volen. El terme mitjà està sobre unes 180.000 pessetes netes. • - Hi h a algun col·lectiu q u e cuidi especialment el tema de la mort? - Els gitanos tenen unes normes i un respecte molt estrictes. També els magrebins i els jueus. Els gitanos tenen predilecció pel cementiri de Santa Perpètua. A més, sempre porten els diners a mà. - Les funeràries són tan bon negoci com sembla? - Actualment els tanatoris són una inversió molt gran, el rendiment només es pot obtenir amb una llarga concessió. - En un m e s , quants e n t e r -

P&E

iBl^ Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estaads • Producció Periodística

US 4 CANTONS

Immobiliària

DIVÍ n/Ires, J-l de miti( del JiW

ALQUILER • Piso nuevo C/ Orient (z. Monasterio) Superfície: 107 m2, 4 hab. (1 suite), 2 banos, cocina-office, amplio y luminoso sal-com., armarios y focos empotrados, lavadero, calef. gas natural, suministros contratados, pàrking. Solo 6 vecinos. 97.000

• Piso C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 m2, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., barïo completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al scrt, calef. gas natural y suministros contratados 65.000

ALQUILER • 65 m2. 2 habitaciones, terraza 16 m2, 5° con ascensor y vistas al Monasterio • Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, vistas, todo exterior • Pla del Vinyetc. 4 haitaciones, terraza 15 m2, salón 30 m2 y calefacción

VENTA • Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 22M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 habitaciones desde 24,7 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 banos, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto (1 ano) 42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, soly garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, Ü L L À M A N O S YAÜ

'Endavallada. 2 1 bx • T*l. 93.5,

C/ Valldoreix. 5 8 • Tel. 9 3 S 8 9 73 7 4 - 9 3 5 8 9 « 1 6 1

PISOS EN V E N T A • Z. Pollancreda Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c / z . i n f a n t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., baho, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M TORRES EN V E N T A • El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b„ aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 •48 M • Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M

IHWMSftfe

69.000 70.000 102.000

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c / arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, tavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bafio comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

bm-ki&kMM A N T

F I N

• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bafio completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M • Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparaf.es y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc reform., bafio completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bafio completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bafio completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bafio. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bafio . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

VENTAS • Dúplex. 55 m2 + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad, ascensor, todo impecable, puerta blindada, carpinteria de aluminio, pàrking en la finca 23, 9 M • Piso especial. 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia, estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52,5 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase coc, lavad., bafio comp 18,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bafio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2. Buenos acabados 99 M • Z. Centro. Tríplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bafio reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante 16 y detràs >4 M

362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M 1 Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M 1 Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo, reformado e impecable 44,2 M > 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M > 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M ' 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M > 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 30 M

;

!Àv^ R i u s í T a u l e t . 3 3 *•! J«SO£lIiS&:9I?'* Wi

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 9 3 5 8 9 OO 6 6

I AT PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) , piscina • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c ) UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.)

19 35 60 44 75

M M M M M

35 M 55 H 65 M 89,25 M 160 M

, , C / , S a » t * a i M t : R««t«à»»,3.«l..»...T!»l.«,»;3:..i6.7.a. X O 1 0 .

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

65.000 80.000 90.000 300.000

mj^mu^msmmti.-'A • Tel. 93 674 xz 41 - 93 674 13 6« I M M O B I L I A

VENTA • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella" Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baia: salón-comedor 50 m2, cocinas office, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta l : 4 hab. dobles y 2 banos. • Àtico en Parc Central 150 m2 de vivienda y 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, exc. vistas. Salón comedor 40 m2 con chimenea, coc.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite) con armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos. 2 plazas de pàrking y trastero. Comunidad con piscina y sala comunitària 76 M • Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, coc.-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp., 3 banos, mucho sol. Solo 8 vecinos. PI. de pàrking y trastero. Zona com. c/piscina . .50 M ALQUILER • Parc Central y Coll Fava. Pisos de alto standing.

VENDES • Parc Central. Baixos 90 m2, terrassa 40 m2, 3 dorm., 2 banys, pàrquing, traster, z. com. i piscina 46 M • Parc Central. Baixos amb jardí. 100 m2, jardí 120 m2, 3 dorm., pàrquing i traster

50 M

• Dúplex Centre. 220 m2, 5 dorm., 3 banys, parquet, calefacció i pàrquing

90 M

• Unifamiliar Mira-sol. En construcció. Vivenda 220 m2 i solar 430 m2

63 M

• Casa poble. 130 m2, convertida en local comerciaL Sortida de fums. EN VENDA 0 LLOGUER. • Local Z. Centre. Nou a estrenar, 30 m2

19,5 M

LLOGUERS • Adossada Can Picanyol 240 m2, jardí, 3 dorm., 2 banys, estudi, 2 pi pàrquing i piscina

250.000

H E R

I M D ESA

F I N LíQ U E S

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, baho y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva .promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrat a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Últimas casas desde 33,5 M

VENTAS

• Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal-com., corina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • Pt Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con pisdna. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con pisdna. Magnífkas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M

'HM

Cerva«t«s. s a . Rubí * TeU 9 3 6 9 7 4 5 62

*MiB ^m . I J M l · l M l J PISOS • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. CeUer. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M

TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estadón. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y pisdna comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 banos, aseo y jardín privado 170 m2 c/pisdna 67 M • 014 - A estrenar. Z. residendal diseno exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a calidades . .59 M

VENDES • Rius i Taulet Pis 4 hab., ampli saló, cuina-office, 2 grans terrasses i pàrquing. P-3034 • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010

40,5 M 21 M 26,5 M

• Joan Maragall. Pis 3 hab., 2 banys, sató-menj., cuina-office, terrassa i pàrquing. P-2974

31,5 M

• Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-office. P-3001 39 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M • Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834

24 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 • Pinar. Unifam. en construcdó, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pLC-943

45 M 60 M

•Dòs- : tfe::Maïg,..,2:5.: i ÏTiíl;i:: 9 3 5 8 9 8 4 OO

mm:mm*maími*mv&, » * TM&<9wm&7i:<m so - 93 5»9 s» 43

N M A

VENDES

LLOGUERS

• Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat. Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) • Pis a prop estadó. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacdó

75.000 90.000

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacdó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic A prop estadó. 3 hab., bany, terrassa, calefacdó, reformat. 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estadó, 4 hab., 2 banys, parquet pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

• • • • • • • • • •

Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, salo 30 rr»2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M Adossada z. S t Domènec. 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2 i 2 pi pàrquing . 39,9 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estadó, 4 domi., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster 65 M Torre d a t Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm.. 2 banys, celler, calefacdó i vistes 31,5 M Torre Valldoreix z. Estadó. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys, calef. gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix. 6 0 * T«L 9 3 6 7 4 67 15 ,- 9 3 5 « 9 3 3 6 8

F I N NUEVA

D E N T E

R I V E R IMMOB. & SUU • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad-, 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estadón. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/pisdna 84,9 M

PROMOCIÒN

• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + e s t u d i o • Acabados d e 1 ' calidad

DESDE 2 0 . 7 2 0 . 0 0 0 ptas.

Plaça Octavià. 4 - 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

Castillelos. 3 1 - Tel. 9 3 6 7 5 1 8 4 8

._ LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Casa unifam. 110 m2, jardí 200, 3 hab., cuina i 2 ba. perf. cond.. 160.0000 • C/ Gorina. 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets

60.000

• C/ Rosselló. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets

58.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets

54.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2

155.000

Av. Lluís Companys, 2 2 • Tel. 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

T, I L

VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda 0 despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instaladones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR I N D U S T R I A L EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. PÀRKINGS EN VENTA Y ALQUILER

Villa, 1 - local 8 (entra.U per Or. Murillo, 21) * Tel. 9 3 6 7 4 8 8 OI

VENTAS

LLOGUERS

• Mas Janer. Torre con 3 habitadones, bafio + aseo, codna espadosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir 38.5 M

PISOS • Apartament. Al costat del Monestir . . .55.000

• Sant Cugat. Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 banos, patio interior 65 M

• Ocasió! Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000

• Molt cèntric. 32 m2.

• Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona 68 M

• Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments donats d'alta 70.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer. VENDES

LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,5 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

.ÍÏSfcÉl^lMii*^*^^^^

.:R»sst«*a« del ç«mm:$mm:wm.im& mn^m

M A - impresa germana espanola de Servicios Inmobiliaríos -

VENDA P I S O S • Ref. 171. Z. Torreblanca. 2 h., sal.-menj. 25 m2 amb xem., 2 trses., cuina ref., b. origen i pk .22,5 M • Ref. 172. Z. Ribataliada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 173. OBRA NOVA Z. Golf. Àtic dúplex, 4 hab., 3 banys, aseo, solàrium 30 m2, estudi, parquet z. comunitària a/pisdna i vestidor, 2 pi. pàrquing i traster 87,55 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M • Ref. 137. 4 hab., 2 banys, menjador, pàrquing, jardí comunitari i pisdna 43 M • Ref. 141. 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 19,9 M VENDA CASES I TORRES • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats l a qualitat • Ref. 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

Dr. Murillo, 6 . Sant Cuqat » Tel. 9 3 6 7 5 6 2 75

59 M 42 M

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selecrión cuida espedatmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares basfcos: • Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-OiagonaL Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. tNuestros dientes? Multinadonales, Entidadesfinanderasy Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano. HíMOS ALOJADO A HÀS DE 100 FAMÍUAS EXTtANJíRAS A SANT CUGAT

Beltran t RÓzoide. 8 . Barcelona • Tel. 9 3 2 0 4 5 5 2 0

Salut

ELS /CANTONS Divendres, 24 de marc del2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. a VMa, 49.

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas, M. Fiatc. Previosa, Mútua HGC. Urg. 24 h, domicM.

Centre de Rehabilitació SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. « 9 3 6 7 4 74 37

« 93 674 48 72

Geriatria

DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia genera), aparell digestiu. ASCPrewasa-Sanitas. Av. Torre Blanca,2-8,2n. Al.

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 67408 Ó*

DRA. M. D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica, Wlluns, dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5.1r 3a.

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens. control de malafts, ajuda a la Dar, trastorns espacials. Salut i reserves a dorracS. Av. Torre Hanca. 2-8,3r, desp. 11 i 12.

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, rnelara cròniCB o convalescents, a qualsevol hora def dia o la nit. Sistema senz», ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

0 9367463 29 9 9 3 589 64 8 3

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8. 2a planta, desp e-9.

« 93 589 43 57 « 93 589 43 58

CLÍNICA DENTAL

« 93 675 63 39

Odontologia

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, I r 2 a « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2 8.2n A, despatx &

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N C I A I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hoslench Col: 15.097 Rbla. Ribatallada, 20.1 r 3a « 93 674 7 2 1 6

CLÍNICA DENTAL M A J O R PI. Unió. 3, 2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 93 674 7 2 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, eatxne « 9 3 674 23 3 5

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. la. » 9 3 6 7 4 15 2 6 « 93 674 01 47

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Mores convingudes. Rbla. RibataHada. 20. 1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rustnoi. 17, baixos. « 93 589 6 0 55

C L Í N I C A DENTAL VALLS - B U L D Ú Major. 23 - 25. 1r3a « 93 6 7 5 64 77

Entre les molèsties més importants que es presenten al llarg del procés digestiu destaquen les següents: Aerofàgia Es produeix quan amb l'aliment s'introdueix aire a l'estómac, que s'acumula i provoca ganes d'eructar i una sensació d'inflament. Per això s'ha d'evitar menjar molt depressa, parlar mentre es menja i prendre begudes amb gas. Cremor. Es produeix per un reflux del material contingut a l'estómac cap a l'esòfag i es manifesta amb una sensació de coentor i acidesa, sobretot després de menjar. Quan es presenta ocasionalment després d'un àpat copiós no és preocupant, perquè l'estómac haurà treballat una mica forçat. Però si la cremor apareix sovint, especialment en canviar de posició mentre es dorm, podria tractar-se d'un mal funcionament de la vàlvula que comunica l'estómac amb l'esòfag, la qual permetria que part de l'àcid contingut a l'estómac pugés cap a l'esòfag. Dispèpsfa. Es tracta de la mala digestió alterada o viciada que es produeix per la forma concreta de l'estómac i es percep a la meitat alta del ventre. A més de dificultar-ne el buidatge, origina altres molèsties com ara pesantor, inflament, nàusees, mal de cap, etc. Divertkulosi. Es produeix per un consum insuficient de fibra i és una de les causes més comunes del deteriorament de les parets intestinals, del budell gros, generalment. Dolor. Pot presentar-se juntament amb la cremor i ho sol fer després de menjar. També es manifesta quan existeix úlcera gàstrica, i apareix normalment

Tel

93 675 64 77

Sant Cugat DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 4t l a . « 9 3 589 4 8 0 8 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavaflada, 21. 1r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

Podologia J O S E P M. FREIXEDES Malalties del peu ortesïs, plantilles ortopèdiques, paptiomes. cirurgia det peu. Hores convingudes. 0 9 3 5 8 9 6 3 13 « 6 2 9 16 9 5 3 6

Traumatologia JOSEP D O M I N G O P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasà, Medytec. Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 569 1 8 8 8

| MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA IRIDOLOGÍA

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicolog»n, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or Galtes, 5. 2n 3a. « 93 589 4 0 51

DR. F E R M I N ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatolòQica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 0 5 34

; « « * « * * * * * * * * * « t * <

Consell de la setmana:

Major, 2 3 - 2 5 , 1 er 3a

Tocoginecologia-Obstetrícia

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 9 3 5 8 9 35 4 8 « 6 4 9 9 3 5 9 37

Psicologia-Psiquiatria

Laboratoris

i d

Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 589 37 8 7

DR. FERRAN FERRAN V&À D r a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, vanes adcrrictt-rnútuei. .Winterthur - Previasa - Assistència sanítària Mediftac. Major, 36, 2n. Francesc Moragas, 46. ent. 2a. t r 9 3 674 0 0 25 » 9 3 675 4 8 5 3

CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 93 675 08 03

i i

INSTITUT PStCOMÈDIC SANT CUGAT

tr 589 03 96 «6752212

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapéutico

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6

Pediatria

«93 5603967

Dietètica-Nutrició

CENTRE DE SALUT OCULAR

Otorinolaringòleg

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. « 9 3 674 15 26

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

«935893926 « 6 0 9 331080

Cirurgia

« 93 589 47 00

Oftalmologia

L'aparell digestiu (II) en dejú. De la mateixa manera, l'ansietat i l'estrès poden provocar dolor d'estómac. Halitosi. És el mal alè que produeixen determinades bactèries en desprendre un gas d'olor desagradable. Apareixen per alguna deficiència en la higiene bucal o per problemes dentals que afavoreixen l'acumulació de residus det menjar en la boca. El desenvolupament de microorganismes també pot derivar en infeccions del nas i faringe. Però existeix un altre motiu que es desenvolupa en el mateix estómac quan l'aliment s'acumula i afavoreix el creixement de microorganismes, per causa d'ingerir aliments pesats o menjars irregulars. Es tracta, doncs, de consumir aliments molt lleugers que es paeixin ràpidament i en alguns casos haurà d'intervenir-hi el metge i prescriure algun antibiòtic que elimini les bactèries responsables. indigestió.. Apareix per la indigestió de virus o bactèries que puguin infectar els aliments, o per la ingestió de menjars massa abundants i hipercalòrics. L'aliment es bloqueja a l'estómac i no prossegueix el seu camí cap a l'intestí. Úlcera. En fa seva formació hi intervenen factors locals (secreció àcida, barrera mucosa i isquèmia), constitucionals i d'habituds. Es manifesta amb cremor en temporades estacionals, que es calma en ingerir aliments. Pot presentar complicacions més o menys greus, com ara la perforació i l'estrenyiment pilòric. El tractament que s'ha de seguir consistirà a fer repòs, dieta adequada i a prendre antiàcids, protectors de la mucosa o antisecrectors. I com a última solució, es pot recórrer a la intervenció quirúrgica.

Airïa

AyuT

imiento Té'l. 93 675 63 39

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Hi col·laboren: Or. ItSÚS CAUNIgR: Pediatra, Gwtroenteròleg EVA M* da LA «SA: Loeornoa infantil ShVIA LLUMÀ: Psicòloga inlantojuvenil Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er3a Tel. 93 674 72 16

Si vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon -^mmw^^^W^^^ *

Estètica

E L S / C A N T O N S Divendres, 24 de març del 2000

ToT CAbEll

Estètica i Bellesa l'article:

Les ungles

Que les mans es mostrin impecables és l'ideal de tota dona, especialment quan ('ocasió demana un toc* immillorable. Concretament les ungles són un punt d'atenció per tenir molt en compte. LA CURA PRÈVIA Les mans reben diferents agressions externes que tes envelleix i deshidrata, com ara l'ús de detergents, els raigs ultraviolats, etc. Per això heu d'emprar sabons suaus amb un pH adequat, emprar guants elàstics per a les feines domèstiques, realitzar una exfoliació per eliminar les cèl·lules mortes un cop per setmana i hidratar-les tan sovint com es rentin. A partir dels 35 anys apliqueu un tipus de crema més hidratant i que incorpori vitamines i filtres solars per retardar l'envelliment i queratina per enfortir i prote* gir les ungles. Si la fragilitat d'aquestes és prou important podeu se* guir un tractament per enfortir-les a base de proteïnes reparadores. A banda de mostrar-se fortes han d'estar fiidratades Els colors ja que, igual que els cabells, contenen queratina. Si La norma general aconsella que el color d'ungles en falta, s'haurà de seguir un tractament continuat combini amb el de l'ombra d'ulls o el color dels llaperquè en reforcí el creixement i cobreixi la mancança vis, mentre que les últimes tendències es mouen end'aigua a la còrnia. tre la sofisticació i la naturalitat. Si apareixen esgrogueïdes pel pas dels anys, per con- Es porten tons que fins ara eren impensables: verds tacte amb pigments químics o per espessiment de ta poma, grocs, etc; també es pot jugar amb dues toqueratina, apliqueu un protector d'ungles que evitarà nalitats cSfeçents, contrastades o complementàries: ceque la còrnia de l'ungla s'impregni de cap producte. test amb blau fosc, blanc i negre, etc. Però si us apunTambé és aconsellable per les que són fràgils perquè teu als colors pàl·lids o terra, sempre encertareu, ja que resulten neutres i sempre acaben coordinant amb alles enforteixi i es fixí millor la laca de color. gun complement de la roba o el maquillatge. Els de colors foscos, també d'actualitat, són ideals LA MANICURA per a les sortides nocturnes. Si el que interessa és que, prescindint de modes, siLa forma gui com més afavoridor millor, convindrà tenir en Un cop les mans estiguin netes i ben seques, doneu compte el següent: forma a les ungles amb una tlima de cartró, mai de metall. Comenceu del centre cap als costats, en els • La gamma dels beix i tots els blancs harmonitzen dos sentits, i acabeu amb uns lleugers tocs perquè siamb les pells blanques. guin ben regulars. Les llimes polidores de dues cares • Ets transparents i nacrats només serveixen per a serveixen per afinar i eliminar tes irregularitats (per la ungles impecables; en cas contrari, escolliu-ne un part rugosa, un cop al mes) t per aportar-hi brillantor de beix. (cara fina, sempre que es vulgui). • Els roses pàl·lids queden molt bé per a pells mats Doneu-los una forma quadrada o lleugerament arroo fosques. donida, que són les que es porten. Però penseu que • Els vermells vius ressalten sobre les pells molt blanla forma ovalada de les ungles allarga visualment les ques o molt fosques. mans, mentre que la quadrada les escurça. • Els tons cirera han d'aplicar-se sobre ungles curtes i pells blanques. Les cutícules • Els tons molt foscos afavoreixen les pells blanques. Són les pells antiestètiques que envolten les ungles, Després d'aplicar, si convé, el producte enduridor o sense les quals les mans semblen més netes i acura- protector, pinteu les ungles amb una pinzellada cendes. El procediment correcte per eliminar-les és sub- tral i seguida d'una a cada banda. Deixeu-les assecar mergir-les en aigua tèbia per estovar-les, assecar-les, d' 1 a 3 minuts i apliqueu-hi una segona capa. Es pot aplicar-los un producte llevacutícules i retira r-les cap acabar amb una laca fixadora o transparent, que hi enrere amb un palet de taronger o un raspatlet. aportarà brillantor. Hi altres aspectes que s'han de considerar: Els últims esmalts, però, permeten un bon acabat i • Mai s'han de tallar, si són molt dures i espesses, les amb ün assecat raptí. A més a més, recordeu que exisheu de suavitzar, però com que segurament no teix un esprai que asseca a l'instant. desapareixeran, retireu-tes cap endins amb el pa-' tet. Recordeu que existeix un producte amargós Manicura francesa que dissuadeix def desig de mossegar-se les un-' J3óna una èriatge polida i deficada com cap altra. Es gles i pells. treballa amb esmalt rosa, beix o transparent tota l'un• Suavitzeu la grossor perquè la seva pell no s'asse- gla. Un cop seca, es pinta l'extrem de l'ungla amb esqui massa, apliqueu-hi cada dia una gota d'oli, de malt blanc, pinzeilant en sentit transversal i ben car3 a 5 minuts, seguit d'un massatge. regat pet cobrir l'angle d'una sola passada. • Quan siguin massa dures estoveu-les amb aigua sabonosa tèbia i deixeu fa mà en una infusió durant 2 o 3 minuts. Finalment apliqueu-hi unes go- LAPEDIOJfiA tes de Hevacutícules, Es retiren les dureses i pells mortes massa^ant els peus • Si estan enganxades a unamena de làmina fina; «s* humits amb gel exfoliant. També es poden retirar les pareu-les amb compte, apliqueu-hi llevacutícules I caSosrtats amb una llima especial o una pedra tosca. al cap d'uns quants minuts retireutespetis amb el Després, per descongestionar efe peus, se submergeixen de 10 a 15 minuts en aigua amb sals relaxants. palet de fusta. • Inhibiu-ne el creixement amb uf\ llevsacutfeufes q&e - Seguidament caldrà treure les cutícules, col·locar uns en freni la regeneració cutània, al temps que n'es- separadors entres els dits per facilitar la feina i pintarnetesungles, tal com es fa amb les de les mans. toven i en suavitzen la pell.

Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOT PEU A TU ALS MILLOR PREUS

93 589 60 88 CV Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Tractaments corporals Micropigmentoció • Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

centre Centre SPA ^ ^ ^ ^ iBJ)

Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

tfF

III

d'estètica

Tractament de fangoteràpla I atgoterapta pan

Safut ^atUTUÍ' ,-/-

matis Sant Cugat del Vallès

ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis ceMulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant pi. Pare San) Tel. 656890149

uff-Cor»fVo/

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes Cí Esperanto, 12 int. D Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns a l telèfon

93 589 62 82 el consell: A favor • laslaques d'ungles clares fan que fes mans semblin més llargues. • tes ungles arrodonides i curtes creen una mà dinàmica i jove. • Us ungies llargues i esmolades donen un aspecte més sofisticat a jamà. • ta manicura francesa estSitza uns dits curts. • Pintar l'interior de cada ungla amb llapis blanc proporciona un aspecte de pulcritud alhora que tes ressalta. Només es recomana, però, per a les ungies que s'acaben pintant • Recentment ha aparegut un cor-

Els pros i els contres rector de manicura que es presenta en forma de retulador amb punta ergonòmica i que incorpora acetona per esborrar l'esmalt que ha sortit de l'espai natural. En contra • Les. laques d'ungles de color fosc escurcen visualment ete dits » No és bo portar tes ungles sempre pintades. De tant en tant s'han de deixar dos dies sense pintura per mantenír-tes sanes. * Elsesrnalts de festa que incorporen rxirpurina poden ressecar teugeramenttesungles*

Gastronomia

E L S 4 CArVTONS Dwendrts, 24 de matx tiri 2000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JUONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans •

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 5891972 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 3069 Menú diari i piaes

Placa Octavià, 6 93 67410 47 Braseria i cuina de mercat

Av.tesCorts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 5891185 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

Av. Uuis Companys, 24 9367515 03 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

Placa Mas Roig, 4 936750086 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93S8988 90 Cafeteria

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN EDO

ITALIANS

TORRADA GRILL

Lleó XIII 93 692 2424 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 674 6433 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 58972 74 Especialitat en brasa

CAN BARATA

LA CANTONADA

Ora. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 5246 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

Com si fos de tota la vida

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDOR A LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

la xocolata... < f f v f K ois entrepans... ^ f v f f i oi cafè... S H f K loi pastos... f f v f f i oi suís... * K # H

ètw*mi wèmtmm&bSmMtti^m&jtsm Sant Martí, 9 t*$tm**iCAnc*BV*ojA) Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 Ó74 12 85 •

l a r e c e p t a (le \\. Àngels Qiuidra.s

Ingredients: -1 kg d'espinacs - t cull. de mantega - 1/4 litre de llet -1 cull. de Maizena - pebre blanc

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 li Espinacs a la crema Mercat Pere San En una cassola a part s'hi posa la mantega, la Parada 1.04 Maizena, la llet freda i es remena bé. Tot seguit Tel. 93 589 14 18 s'hi tiren els espinacs, que s'aniran coent sense deixar de remenar. S'hi pot afegir un pessic de pebre blanc. Se serveix amb unes llesquetes de pa fregit que s'enfonsen en els espinacs. Aquesta crema també pot acompanyar (a carn feta al forn.

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

HI Jteaún Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

Tota

Bar Restaurant una tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

-5al

- llesques de pa

;

'HHr}

Consell: Elaboració: Bulliu bé eís espinacs sense els tronxos (poden ser cor\gelats),afegiu-hi la sal i un cop estiguin tous, escorreu-los fins que quedin ben desfets.

Recordeu que els espinacs, un cop cuits, queden molt reduïts. Perquè quedin ben eixuts, eís podeu agafar amb un colador i aixafar-los amb una mà de morter. També els podeu exprémer amb ies mans ben netes.

r^§*, *AJPA«0 •v

ÏL^ ^

>^>j

RESTAURANT

PI. IVn- San. <>

yfiJ. ««, <,

MASIA

*H<M<f f íf «f

***" ' MJ^ Mt'

1 t' BM*

$É^mw'

W M «»< M> ** Cl ">$ 1.1,. < . V

«*' UM>]

EL CASINET

Pruébalo anteò del 15 de mavo c fp 1c perderài.

iMrrrut Vi'Ul

RESTAURANT

M. >r.i :>H'> 71 7 I

ESPECIALITAT EN BRASA

l l i t

Carn* i S c r d u r r s Iira-;i

Cuina catalana

( <><|iit> x a p a l a C C a r s o U a la l l a u n a

(IIIOI

casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

'•'^''•"mu

Menú diari i entrepans Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Mouj;i;nlH

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bollaterra

McFraíio" Mcoom*»

McSàhara

O S I CANTONS

, -« V

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 67S 34 S4 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22.1 r 2a P 93 674 41 64 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 93 674 44 69 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5,3r3a P 93 6 7 4 4 4 94

Bar Musical Sant Martí, 10 « .93 « M 47.90 CABALLU PETIT Cerveseria « 9 3 5 8 9 1 4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 " 9 3 674 0 6 4 9

P 33 675 29 0?

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 9 3 67S1S3S JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 6T P I DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada. 31 B3 4 r 1 a

P .03 675 18 03 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 9 3 674 36 01 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 »

« I S M 4i

CARDONA Valldoreix, 41 P . 9 3 674 1 5 0 9 SUN BIKE Can Matas, 2 P 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES « 9 3 674 19 85 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 33 675 30 SS TUBAU Mercat Pere San Parada 104 "9358914*8 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P 336745747 SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0 1 6 0

v sauna so es M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 9 3 S 8 9 3 0 6S

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P .93 675 3 0 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasHo, 4 " 9 3 6 7 4 6500

CENTRE COMERCIAL1 PRYCA Rubi-St. Cugat, km 4 ' " 9 3 5 6 5 4 9 00

P 93 674 44 69

CERÀMIQUES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P . 9 3 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE

Ctra. Cerdanyola, s/n "935892000 T.M.G. TALLERS

Borrell. 6 P i Fa» 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 33 675 5 6 53

EL PUNT Copes i sopars P 6 7 0 5 9 40 01

VTCAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 8 2 30 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 " 9 3 5 8 0 1 5 00 FOAP Rius i Taulet, 27 " 9 3 674 05 0 3 " 9 3 5 8 9 3121

PEPE ASENSIO

Anselm Clavé, 14 P 93675 4937

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 P 93 5 8 9 1 1 9 8

CLUBS DE WNTANYA !ESPORT CLUB MUNTANYENC Placa Barcelona, 5 " 9 3 6 7 4 5396 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n " 9 3 6 7 4 14 53

BARSTOP

Rius i Taulet, 56 « 9 3 5/19 1? 99 CUE SANT CUGAT

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat " 9 3 6 7 4 4 6 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 " 9 3 6 7 4 03 08

COPISTERIES FERRETERIES

HHERBOLARISDIETÈTICA

EL PONT

" 9 3 674 9602

Girona, 3 " 9 3 67501 75

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24

" !

FLORISTERIES

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 "936753653

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 " 9 3 674 1 3 8 1 " 9 3 675 1 8 2 0

OFINOVA Lluís Companys, 18 " 9 3 6 7 5 2 3 73

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 " 9 3 590 6 0 71

BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos belacoruori0negta.es P 936753267

CRISTALLERIES

JOGUINES NINS Villa, 9 " 9 3 674 1 3 9 6

MISSATGERS MRW

Ildefons Cerdà. 4 " 3 3 590 2680

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda " 9 3 6 7 5 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix " 9 3 6 7 4 75 98

MOBLES DECORACIÓ

•

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 13 98

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 "936741546

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 " 9 3 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 " 9 3 6 7 5 5 6 74

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 P 9 3 674 71 64 MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 5 9 0 6 9 8 0 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20

P 93 58902 7?

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675.91 44

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA "936996748 " 9 3 6 7 4 7068

ESPAI LLUfS RIBAS Plaça Gorina, 13 " 9 3 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol " 9 3 675 4 7 6 1 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 "936754902

Sant Jordi, 22 " 9 3 6741239 ESCOLA THAU Vial Interpolar

Balmes ,35 "935906066 ADOLF TaHer d'art Pere Mas, 17. Valldoreix "936746028

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 " 93674 45 71

ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A " 93 589 47 42

MODA CONFECCIÓ

P 93590 6189

BENETTON Santa Maria, 21 P 33 674 85 02

LLARS D'AVIS

LES PLANES "936755105

BLUEMOON Major, 16. Horari-. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h P 93 675 02 6 7

LLIBRERIES PAPERERIES

P 93 589 8669

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 " 3 3 674 6 0 5 8

JUANI Xerric, 28 " 3 3 674 6 6 9 9 JEANLOUtS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 " 3 3 6 7 5 6170 PERRUQUERIA VERD! Castillejos, 11 " 9 3 589 53 54 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a

Cerdanyola "

93 692 79 04

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 674 5 7 5 2

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 " 9 3 589 7 2 3 2

LUBREHAMYTHOS Placa Barcelona, 9 "935898617

PISCINES

Vegeu pàgines 44-45

A, ZAMORA, S.L. MaCinto Verdaguer, 18 "935892638

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 3 3 675 40 0 6

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82 LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 " 9 3 5 8 9 6 0 72

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 "935908060

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

LUDOTEOUES

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 " 9 3 6 7 5 2 2 01

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 " 9 3 6 7 5 1556

DISON ESTILISTES Martorell. 12 P 93 589 56 S7

INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 93 589 00 23

LA FLORESTA Pearson, 36 " 3 3 589 7 8 0 0

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 "935908060

" 9 3 58922 32

MOBLES JARDÍ

P 93 674 01 74

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 "935892264

IMMOBILIÀRIES

PERRUQUERIES CARNEI BOSCH Francesc Moragas. 29 " 93 589 60 88

MAJ1K Sant Jordi, 29 P 9 3 589 02 66

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33

Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6

EGA MOBLES Cànovas del Castüo, 2 " 93 589 00 14

MIRA-SOL Victòria, 48 "935892018

INSTAL·LACIONS POU D'ART

PATUFET PARTICULAR

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 "936741140

INFORMÀTICA GALERIES D'ART

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 15 50

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72

SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

HÍPIQUES

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 " 9 3 6 7 5 1 2 99 LA LIONESA

MIREIA'S

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 " 93 674 00 60

CONSTRUCCIONS

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 0 0 9 7

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 " 9 3 675 5 1 0 8

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 " 3 3 589 8 8 5 5

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 " 3 3 675 4 7 5 7

ATEUERBLAU Av. ToiTeblanca, 2 "935891931 MES MARCS Enric Granados, 15 " 935891429

FEflRON RiusiTaulet, 20 " 9 3 674 68 4 7 PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 "935892529

2fi POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 "93675138

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 " 9 3 674 8 9 1 8

REPARTIDORS

MASSATGESESTE, SALUT NATURAL AMB LESMANS(SPA) LesCtomes.11 "656890149

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTAU. Valldoreix, 49 "935B972Q2

MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 " 3 3 5 8 9 2 3 71

P 93 589 81 08

GELATS ARTESANS • CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

LAJIJONENCA Major, 29 "936752586

INSTITUTS BELLESA M „ . , , ESTÈTICA P. RAMÍREZ

Del Carme. 38 " 9 3 6 7 4 85 63

" 9 3 5 8 9 2833

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES

BALLS DE SALO

UESC Cànovas del Castillo, 9 " 9 3 675 23 90

HAMBURGUESERIES

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 " 9 3 6 7 4 5048

SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 " 3 3 6 7 4 98 62

Valldoreix, 33 P 93 674 99 40

TUBAU La Torre, 14

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1 r

ARPALI Valldoreix ,45

BICICLETES

ENQUADERNACIONS! M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. " 9 3 6 7 4 26 24 " 934170759

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93 674 19 03

CUGART Torrent Bomba, 14 P 9 3 674 4 3 9 0

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos

M. Pere San. Pda. 125 P 93 589 38 0 6

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04 CAIXA DE SABADELL Raça Barcelona, 8 P 93 589 75 12

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n "936741453 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 "936746172

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 "936753100

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 " 9 3 5 9 0 8 2 79

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 "935893852

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons " 9 3 6 7 4 3081

KAM-A CENTER Del Sol, 22 "935300541 S8.UET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos "935832343

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 " 9 3 6 7 4 3694

JOGUINES JOGUNESMARGA Santa Maria, 44 " 9 3 6 7 4 1532

c0NSTRUCCl0

OBRES CONSTRUCCIONS™ FOAP Rius i Taulet, 27 " 9 3 6740503

CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1 r 1a " 3 3 589 0 1 5 1

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 " 9 3 5 7 4 1490

STANZA Valdoretx. 10 " 3 3 674 65 98 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 " 3 3 5 8 9 1732

MENJARS PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 " 9 3 5 8 9 8 2 75

MERCERIES LA PERLA Major, 3 P 3367401Í

RESIDÈNCIES

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 " 9 3 6 7 4 42 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 " 9 3 674 5 5 8 0

ÒPTIQUES TEOODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 " 3 3 5 8 3 4 4 95

•

PARAMENT DE LA LLAR

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vüà.1 "336752401

GENEVEVELETHU

SÚPER HOGAR

Via, 6 « 3 3 674 0316

Plaça Octavia, s/h "935896999

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 14 de març M JiW

11 DedMunsa • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano • De 10.00 h a 13.00 h (iaml/iivta. el magazin. amb (:iara Borrell • IX- 13.00 a 13.30 h Sant Citrat Avui: /'informatiu. amb Josep M. Mir.) • D e 13.30 h a 13.30 h l'entm-ista (repetició), amb Geni Lozano • De 13.30 h a 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'andana, elmagazin amb Iolanda Casas • D e 19.00 haZO.OOh Al llom, el musical, amb Salva Vallvé • IX- 20.00 h a 20.33 h l'.esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.33 h a 21.00 h El millor del magazin • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Dance/^j$w/(dimecres). C.hillOiit (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat •De7a24h, Gada hora informació local als Bulletins Informatius. • D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

Poc fet. El magizin d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-mats. l'informatiu desports • De 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • De 15.00 h a 17.(X)h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'.estrena. F.l'programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • De 19.00 h a 21.00 h P>m d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 22 h Música al teu costat

• De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Espo/ïen marxa la edició • De 10.00 h a 13.30 h Xostra dansaI l.a sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en mana Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Wiic d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Esport en mana Ja edició • A partir de les 22 h Música al teu costat

Les sardanes

tornaran

a sonar a la plaça

d'Octavià

Després de l'Aplec de Sant Medir, els santeugatencs tenen aquest diumenge una nova oportunitat de ballar sardanes a la nostra ciutat. En aquesta ocasió la música anirà a càrrec de la cobla Thermalenca de Caldes de Montbui, que interpretarà peces com ara T o t j u g a n t de Sans, L a riallera d e Vic de J.Boix o E l b e l l r e p u n t e i g del mestre Baró. Aquesta és la tercera audició de sardanes que organitza la nova Entitat Sardanista de Sant Cugat, que va agafant cada vegada més força en el municipi. L'audició de sardanes continua programant-se de la manera habitual: la cita és aquest diumenge al punt de les 12 del migdia a la plaça d'Octavià.

•> V^CaOMïvi-X^MOW·WC·

SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura) • Bibiana Pedemonte i Dolors Serra, Memòria de casa. Fins al 28 de març. • Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Del 18 de març al 19 d'abril. Al claustre del Monestir.

SALES PRIVADES , • Ramon Herreros i Frank Jensen, pintures. Fins al 30 de març. •\ Canals Galeria d'Art (e/ De la ^ Creu, 16). • Ana Roser: Selecció natural, pin" tura. Fins al 6 d'abril. A Pou d'Art (c/ Balmcs, 35). • Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril. v a l'Espai Lluis Ribas (c/ Gorina, : 13). * • Perico Pastor. Fins al 30 d'abril. | A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14). I I s |

• Jaume Laporta: Presència dels meus paisatges, pintura. Fins al 4 d'abril. Ala Sala Rusinol (c/Santiago Rusinol, 42).

I • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. | A l'Estudi Ferran Martí (c/ Go-

I rina, 8). Ru arri Santamaría i Sònia Velasco

TEATRE Tots eren fills meus. D'Arthur Miller. Amb: Julieta Serrano, Carles Canut, Roser Camí, Santi Ricart, etc. 17 de març, a les 22 h.

Cultura

ELS 1 C A N T O N S Divendres, 14 de març del 1000

EMD Valldoreix AAPPiWMira-sol

AJUNTAMENT

Ctre. Cívic les Planes

93 674 2018

93675 5105

Municipal (Valldoreix)

90879 5125

Sant Cugat

93 589 22 88

' AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03 '

Cines Cinesa (reserves; 935890941

Comissaria St Cugat

93674 7612

Casa de Cultura

93 58913 82

AAW St. Joan Mira-so! 93674 7103

Cines Yelmo (reserves) 902124134

DNI (Cita prèvia)

93 5893080

EMD Valldoreix

93674 2719

Consumidors

Club Muntanyenc

938745396

Urgències

OMIC

935893188

Coral de ta Unió

938741006

PflOMUSA

935891732

Esbart Sant Cugat

"9T675"2652"

932684567

BOMBERS Befiaterra Gerteraítst

ASSISTÈNCIA SAMTARH "CAP

936928080

93589 Ï1 22

085

ftiri-Sífi» Cugat

Centre Soc. San. LF

93589 7800

Ctt, AtehefmefSt. C.

9367423 83

Creu Rofa Sant Cugat

936741234

AS» CFA

Aigües la Floresta

936742089

Pisciria VaSdoreK

936754055

Catalana de Gas

937252944

Correus

936747096

ENHEflftubí

936981882"

935896282

FECSA (atenció client)

900737373

93675 3503

Sàdio Sant Cugat

93675 5959

FECSA (avaries)

90074.7474

TAI-TXÍ

93SBÏ674

ï t f Sant Cugat

936748663

Funerària

93588»»

Divendres de 9 30 a10 30 n

•

Repsot-Sutà

938741$W

•

VITRALLS DECORATIUS

GYM-AERÒBIC

Dimecres de 12 a 13 30 h

"'SOFÈA

OttAMSMES OFICIALS

Oispansai la Floresta

93674 7615

Germanor Csws

935885798

General de Catalunya

935891212

QnipSup.teimigrafll3

936748314

Hisenda

935891155

Vattd'Hebron

934272000

Sant Cugat Comerç

9367403 22

Jutjat

93674669è

Sant Joan de Déu

932034000

Telèfon de l'Esperança 934144848

ASSOCIACtONS

üs»wf

PARRÒQUIA

•

93 204 22 4T

• JOIERIA a la cara perduda Dimecres de 16 a 18 r>

JAZZ Infantil Dimecres de 17 30 a 18 45 h

93204 7503

FfiC

932051* IS"'

936741163

Grua

936743371 "

VaUdoteix

936740589

RENFE

93 490 02 Ó F

Port

93318875CT

AAPP Montserrat Vau.

Casatd'AvisSC

935891638

Casal vatdorax

936744599

Cuetpo Nacional

AAW Akjuaüonga Flor

Ctre. Clvsc la Floresta

935890847

Municipal f Protecció Crwl

93 674 76 56 092

• ORFEBRERIA

• IOGA

Niveii 1 D| de 17 30 a 19 30 h

Dimecres de 20 30 a 22 n

Nivell 2 Dm de V 45 a 19 45 h

•

" 93l894422~

•

Taxis (parada)

93674 0997

VaBdoreix (paradal

936741111

ESTAMPACIÓ s/roba-batik I seda

RàrJotaxi

POUCIA

936742105

AA Prop. i V ia Floresta 93674 20 89

Dimarts de 17.30 a 18 4 5 h

Carreteres

St Pere Octavi*

935897788

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

L6S naTtdS

935892018

PLÀSTICA per a nans

934785000

936742570

CasalCutealMira-sot

•

• Aeroport

935890712

Arxiu Nac Catalunya

Dimecres de 10 15 a 11 45 h

Dimarts i dijous de 9 30 a 10 30 h

'TRANSPORTS

Arxiu Municipal

936742197

93674 5129

93 589 00 Ï 1

Arxiu Oavin

AAPPiW Valldoreix

AAPPWCanMajóVal 93674 5049

Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 93 589 82 6»

Eb 4 Cantons

C.CastetereH«anri«oo3ï5897605'

CrèuRc^^MdorST"

Informació I inscripcions D e dimarts a divendres D e 9 a 11,30 i de 16.30 a 19 h

SERVEIS

93 5890596

MnJJUISCOWJMCACiÒ

Bnnws

091

Uar d'Avis ParroQua

93 699 80 80

935894455'

CAP-Urgències

„,. CASAL DE tüt CULTURA DE VALLDOREIX

PATCHWORK D'marts de 10 30 a 12 h

C U R S DE CULTURA

I C I C L E DE S O , C I N E M A I

Divendres 24 Benngues Av. Uuís Companys, 36

93 674 04 83

Dissabte 25

Santa Teresa, 40

93675 33 44

Diumenge 26 Fornós

M. Farrés, 95 {Parc Central)

93 674 0512

Dilluns 27

Pg. Baixador. Mira-sol

93674 23 72

Moral

Serrat

Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63

Dissabte 2 5 L'anunciació de la nostra Senyora Sta Duia i mr Humbert

ART

1_____^___TI„ Sts. Braun, b. d e Saragossa; Ludger, b. i Sta. M à x i m a , mr.

„______

Sts. Hupert, b.; Alexandre, sold. mr.; Joan, ermità i Sta. Lidia, mr. Dimarts 2 8 Sts. Male, Castor, Doroteu i Rogat, mrs.

"—

Isern

Dimecres 29

Domènech Pg. Sant Magi, 50

93 674 33 53

Dijous 3 0 Sts. Joan Ulimac, ab.; üuiri tribu, mr.; Cini, ctr. i Hègul, Pastor bs.

Dijous 30

Llorens

93 67415 31

D i v e n d r e s 31 Benjamí, diac. mr, Beat Amadeu, duc. i Sta. Balbina, vg.

Cinema Diumenge 26 de març. De 1 8 a 2 3 h .

YEUM $mi CUGAT

CINESA $&m CUGAT

Inocencia interrumpida

telmol Sant Cugat 1

17.00-19.45-22.40

16.00-18.15-20.30-22.50 Yelmo 6

Doble traición 16.00-18.10-20.20-22.30

Fatsas apariencias

Dimecres 29 de març. A l e s 19.30 h. A càrrec de Marc Orriols i Uonch. Al Convent de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Organitza: Valldaurex (Centre d'Estudis de Valldoreix). Hi col·labora: EMD de Valldoreix i l'Institut d'Estudis Medievals.

Música Jove Dissabte 25 de març. De 19 a 1.30 h.

Dimecres 29 Sts. Ciril, diac. mr.; Eustacius, ab.; Armogastes. comte. mr. i Segon, mr.

Dimarts 28

Santa Maria, 27

Al Casal de Cultura de Valldoreix. O r g a n i t z a : D P W (Joves de Valldoreix). Hi col·labora: EMD de Valldoreix.

Diumenge 26 Dilluns 27

EGÍPCIA

CONTEMPORANI

Yelmo 2

Toy Story / B hombre bicentenario

Sant Cugat 2

16.00 -18.45 / 22.40

16.00-18.15-20.30-22.50 Yelmo 7 16.00-18.10 - 20.25 - 22.40

Doble traición Sant Cugat 3

Yfjim3

Operación Gònada

Las normas de la casa de la sidra

17.15-19.45-22.40 Yelmo 8

16.30-19.15-22.00 Yelmo4

American Beauty Sant Cugat <

Man on the Moon

Tresreyes

16.15-18.15-20.15-22.20 Yelmo 5

SIIS/TNT CUGAT 29 SETMANA

ESTRENA

17.15-20.00-22.40

16.00-19.10-22,15 Yelmo 9

Un domingo cuatepera

Colgadas

16.15-18.15-20.30-22.50

http://www.cinesa.es

16.00-18.15-20.30-22.45

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2 § SETMANA

3? SETMANA

8? SETMANA W l P I C A N fcfeAUTV

S A L A 2 : 1 6 , 0 0 - 1 8 , 1 0 - 20,25- 22,40 13 A N Y S

SALA 4 : 1 6 , 1 5 - 1 8 , 1 5 - 20,15 - 22,: GOLFA: 00,25 PNDT.CA

CINESR (/kwarf/IHVBS*

2h. gratis

Dia de l'espectador

SALA 1 : 1 6 , 0 0 - 1 8 , 1 0 - 20,20- 22,30 GOLFA: 00,40 13 A N Y S

ss s ss

Camet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Camet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda tos 24 h. als ServiCaixa

SALA 3: 16,30 - 19,15 - 22,00 GOLFA: 00,30 18 ANYS

Pagament amb targeta de crèdN

Accessos minusvàMs

Sessions numerades

Venda per telèfon 902-33 32 31

HS4CAOT0NS

14 </<> marc r/f/ Jt \ \ '•'

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

René Fasel. President de la Federació Internacional d'Hoquei Gel

Reflexions

"Un jugador d'hoquei gel és el més complet de tots els esportistes" A I . K X L<)['i:z - Sant Cugat -

Dentista de professió, René Fase! és, des de l'any 19°4, president de la Federació Internacional d'Hoquei Cel. Va néixer a Suïssa on des del l°-86 fins al 1W4 va ser president de la federació del seu païs. Viu a Sant ('ugat lles de fa més de dos anys i assegura q u e cl q u e més li agrada és la calor dels santeugatencs. Fasel, m e m b r e del Comitè Olímpic Internacional (COD des del LW5. també ha estat jugador d'aquest esport, tot i que també ha estat àrbitre internacional. T é un fill jugant al Patí Hoquei Club Sant Cugat i una filla a hoquei herba al Júnior. - Fxpliqui'ii» q u i n a és la situació actual q u e passa a nivell mundial l'hoquei gel. - Doncs un moment molt interessant. tot i que a Kuropa és ara mateix una situació una mica difícil per a nosaltres perquè el futbol s'ho endú tot, també els millors mercats com ara el d'F.spanya. Itàlia, Alemanya, França o la (iran Bretanya. Es un esport molt interessant de practicar i estic convençut que tenim un futur i un potencial molt prometedor. - l a

n i v e l l estatal?

- Ara mateix tenim sis equips que juguen cl seu campionat, q u e són el F C Barcelona, el Jaca, el Puigcerdà i un equip de Bilbao, un de Sant Sebastià i un de Madrid. Sé que tots aquests clubs treballen de valent per augmentar el nivell de l'hoquei t-el a l'F'stut espanyol. No només hi estan fent un treball excel·lent si nó que en els últims anys ja se n'han pogut observar els p r i m e r s fruits. Fil n i v e l l d'Fispanya continua estant molt per sota del nivell dels millors països, però s'hi està treballant molt durament i això és el que cal valorar més ara mateix. - A curt termini, quin és el fu-

^ ARQUITECTURA T=

René l'tiseles eniíítssi/ iw enamorat tic la nostra ciutat l·'OT():X.\YI l ARRO.SA

tur de l'hoquei? - Ja he dit que tenim un problema amb el futbol, l'.l futbo és cada dia present a la televisió. La televisió és el més important per a un esport. Si no tenim una f i n e s t r a p e r on d o n a r - n o s a conèixer, és a dir. si no tenim un espai a la te. ííT

levisió, és molt

L ,a

port numero ] a l-.uropa. tant pel que fa als jugadors com al seu mercat, que mou un munt de diners. lis un esport molt espectacular. La llàstima és que és un esport car. - Quines qualitats c r e u vostè que ha de tenir un bon jugador . ., , , d ' h o q u e i gel?

- leitrviòtu |U La televisió tò es eiel _K;ui _ pPte rr mdi u(n ucs difícil que se'ns me's j m portant per a ° ' •' " r COnegUi bé. , . ™ , r res , . un , n artis ,rrK. esport //// esport; és la Però sortosata. és el més comment hi ha païp l e t de tots els finestra per on sos c o m ara esportistes. Ks un Finlàndia, Suè- donar-se a conèixer esport molt semï

c l

blant a l'hoquei eia, S u ï s s a i 1 ...«sfív. •• •:... patins. L'hoquei A l e m a n v a on ... ^-~Ae-...«svc. : "' gel és un esport aquest esport ; ràpid, d e molta és molt imporcoordinació i també ha de ser tant i practicat. F"ins i tot, hi ha molt intel·ligent. una lliga europea d'hoquei gel. — Es c e r t q u e els mitjans d e Crec, malgrat tot, q u e ens escomunicació no han tractat pera un futur agradable. mai aquest esport? - Q u i n a és la seva definició - Aquí a Espanya, aquesta frase particular sobre l'hoquei gel? és ben certa. En canvi, però, en - Fin general, crec que després altres països com els de l'Est tedel futbol, l'hoquei gel és l'es-

nen més ressò. Però sí que necessitem sortir més a la televisió, als diaris i a la ràdio. - Què cal fer per aconseguir l'atenció de la gent jove i q u e s'animi a p r a c t i c a r l ' h o q u e i gel? - Cal construir més pistes d'hoquei gel. A l'Pistat no tenim gaires pistes. Ara mateix se n'està construint una a València i en projecte hi ha la construcció d'una altra a la Corunya. La setmana passada se'n va inaugurar una altra a Sant Sebastià. - Què és el que ha d e fer algú que estigui interessat a iniciarse en aquesta disciplina? - Aquí, a Catalunya, cal posar-se en contacte amb cl FC Barcelona, que té unes magnífiques instal·lacions per a la pràctica d'aquest esport. Cal valorar que a Catalunya, tot aquell jove que estigui interessat a jugar a hoquei gel por ter-ho a Barcelona. amb el Barca. - Faci'ns cinc cèntims del proj e c t e que està elaborant a la l niversitat de Barcelona (UB). - Amb el professor Fisteve Brau, estem fent un projecte des de ja fa dos anys per organitzar a Ics olimpíades de Sydney. ris tracta de donar un servei molt específic als atletes: controlarne la salut d e n t a l i fer-ne un manteniment. - I q u è n'espera, dels p r o p e r s J o c s O l í m p i c s d e Salt L a k e «ty? - Fispero que als Fistats Units hi siguin presents els millors jugadors del món, que juguen a la N H L , que és l'equivalent a la NBA de bàsquet. S'hi veuran els m i l l o r s p a ï s o s : S u è c i a , Finlàndia, Rússia, Txèquia, els Estats Units i Canadà. - Vostè ha estat jugador. I fins i tot àrbitre internacional. Què ens pot dir dels àrbitres? - Són g e n t especial. A tot el món, en qualsevol esport, els àrbitres tenen problemes. Són part de l'esport. T a m b é és cert que els jugadors necessiten més disciplina.

IORDI CASAS

Vull exposar algunes reflexions electorals. Però no pas dels resultats. ja que això ho tinc prohibit per prescripció medica, la Reflexió: A l'Ajuntament se li acut un acord per civilitzar i racionalitzar la propaganda electoral i, de passada, mantenir més net cl municipi. Pis reparteixen els fanals entre els partits i s'instal·len plafons per als cartells. Tot correcte. Fils fanals funcionen i els plafons també, encara que en aquest cas amb més dificultats, ja que l'afició santeugatenca al bricolatge - n o sabem si sobtada o senzillament dissimulada fins avui- fa que un munt de plafons passin a millor vida. Nota de la campanya:un grup d'actius i coneguts empastifadors es dediquen a tapar la propaganda dels partits, en algun cas de forma ostentosa i provocativa. Potser ho fan enduts per la convicció que els botiflers no tenen dret a queixar-se. Però aquí s'equivoquen, en democràcia fins i tot els botiflerisme té dret a expressar-se. 2a Reflexió: M'assabento que malgrat la miopia de la junta electoral central, al nostre municipi la consulta sobre el deute extern ha estat un èxit. Són prop de 15.000 vots, és a dir, un $}fíï dels electors i un 529? dels votants. Ha estat, doncs, l'opció més votada el 12-M. Fil que encara no acabo d'entendre, però, és per què els mitjans de comunicació no hi han dedicat més pàgines. Fil tema s'ho mereix i, a més. no ens enganyem, ha estat la millor notícia de la darrera jornada electoral. 3a Reflexió: Llegeixo que una força política local, corpresa pels resultats, se'ls explica pel fet que Sant Cugat és una ciutat "elitista i de dretes". Algú podria objectar que per arribar a aquesta conclusió no cal fer una anàlisi electoral, que amb una observació de signes externs ja n'hi ha prou. No seré jo qui ho discuteixi. Ara bé, dues observacions: els resultats no es diferencien substancialment del conjunt català i, d'altra banda, aquest és pràcticament el mateix Sant Cugat que fa nou mesos va donar majoria de vots a les esquerres, encara que no la majoria de regidors. No perdem l'esperança, no està tot perdut.

LA G A L E R I A D E A R Q U I T E C T U R A TNOEMERIA

y\Tí« K rs ni h ! ;i d c I

IA-.C M.I7ACÏÓN - INTFRIORISMÜ

AMI Aín: 87

JARDINERIA - PARQUES - CÀMPINGS B O ÏI ÀANÍ A N1A

r .+m ivMiN Í' K v! V,!\M.lc-> 08 190

Sant

Cugat

rifi

Tel.

TE 93 S89

PFN ".' IMCÏÜN

"' 'AD=<0

ATK 11

lax.

U,"XICACÏO\

íKJ f, í