Diari de Sant Cugat 330 by Premsa Local Sant Cugat

El "diari" de Sant Cugat M tir mar(iití Mh> Dhrnllirs

EIS4CANTONS

Destaquem Ordre municipal per desallotjar la masia 'okupada' Opinió i pagina lfi

AWw. ih> Any VII

225 ptes.

Recoder no es refia d'un pacte amb les esquerres

Es farà un control dels desperfectes del Catalunya Pàgina 17

El tennis de taula de la U E S C puja a Segona Nacional Kdilavinl i pàgina &

Programació "continuista" del Teatre-Auditori Pàgina 35

Inversió milionària de B F Goodrich per depurar gasos Pàgina 42

EIS i CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles...

PSC9 IC-Vi ERC insten Valcalde IJuís Recoder a configurar una majoria "estable i de progrés" a VAjuntament F; X.L Editorial, opinió ipàg

El conseller Felip Puig inaugura la Planta d e Compostatge d e Sant Cugat Un total de 12.000 són les tones de fracció orgànica que cada any gestionarà la planta; que ocupa una superfície de 17.440 m2 i que també utilitzarà Rubí pàg. 3 a 6 i 14 SI5TE;. DE SÍGÜHErAI PORTES BLINDADES I CUIRASSADES

GARRIGA i

CAIXES FORTES CLAUS MESIRES CIRCUIT TANCAT

UNA EXPOSICIÓ DE CAIXES FORTES ADEQUADES A CADA NECESSITAT

DE TV SISTEMES C0

i tot per TRUCA I iNFORMÀ-rrs

(l'any)

10,800 ffi. TEL 93 589 62 82

* " j n t

Taller, fabricació pròpia

INCENDtS

SISTEMES DE SEGURETAT

Exposició i venda C. Xerric, 2 (PLAjunlament)

coun'M^Ts DQtf^csi ccwncbò

Tel / Fax 93 675 29 02

CÜÍJTKOl D'ACCÉS A0T0MAT1'-. . A POHfES •I MA

Av. Lluït Companys, SO (Abant Alfons Sala) Tel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Va»

Oficines I exposició C r t a . Cerdanyola, 67-71 T e l . / F a x 9 3 589 18 78

08190 S a n i Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TEATRE

Cugat Cada

/Z/ï

setmana regalem

íif

<r#

1 tiquet pera 2 persones

./,•/ -

Excursió d e 2 h G R A T U Ï T A G r u p d e teatre

• Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

ESPIRAL

A l Casal Cultural de Valldoreix

• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

D i u m e n s e 2 d ' a b r i l , a les 19 h "•"Wfft'íé

G R A T I S

PER A L S PRIMERS

SUBSCRIPTORS

QUE FACIN

RESERVA

Els diumenges podeu gaudir d'un

asseifi: P a cavall %M» *CP KJP ^ w JL -maia

per Collserola jS

PEU \ 2 PERSONES

H··GkïJï·t

wSmmSmml

ENTRADES per a la SESSIÓ GOLFA (feiners) ^ ^ a » * « »l« « » • < < • * » * l « l « * » » * « « » « B » » * »

: ïï «S :« S i ! K i f « » ! » W 98 » 8 S «i «

« Jï «S T SS

, 1

ENTRADES per a dies feiners CARNET a m b punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada

w ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

PARC CENTRAL Manuel Farrés, 97 Tel. 93 674 50 69 SANT CUGAT

Cada mes Bacco REGALA 2 menús a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!

93 589 62 82 . dedl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS4CANTWS ^^^^

El tema de la

hetmana Divendres, M de marc del 2000

& i

l.a Pl/iiil/i de Composl/itge es/d ubiradii n la zt/iiti de Can (nlnpa (Y/illdu/eixl, t» n-iieins mollpioxitm a la Deixtillcrm Muninpal

l·l)l():

(.hl)!DA

Sant Cugat ja separa la brossa orgànica La planta de compostatge fa realitat la recuperació dels residus orgànics K.STKK CASTANYKR K.STKK CASTANYKR

- Sant CugatCuaat La nova Planta de Compostatge de Sant Cugat ja és una realitat. Aquesta instal·lació, inaugurada diumenge passat, permetrà convertir en compost la brossa orgànica generada a la nostra ciutat i completar així la segona fase del projecte Residu Mínim. l'bicada als terrenys de Can Galopa, al costat de la Dcixallcria Municipal, la nova Planta de Compostatge té una superfície de 6.825 metres quadrats i funciona amb un sistema de compostatge mixt, és a dir, el procés per obtenir el compost es realitza en tres fases que

tenen lloc en espais clarament diferenciats. La primera -cl nrimera etapa etapa-cl pretractament-consisteix a verificar que la brossa orgànica que arriba a la planta no contingui elements inadequats i s'hi afegeix una fracció de restes vegetals triturades que faciliten la transformació del compost. Un cop finalitzat aquest procés, comença la fase de descomposició que es realitza dins un espai tancat hermèticament. Aquest sistema, que consta de 6 túnels de formigó, és una de les principals característiques d'aquesta planta ja que, segons explica una de les responsables del CKPA, Imma Casajoana, "permet canalitzar els gasos i les olors que

es produeixen durant el procés i acceleraria accelerar la descomposició, que nue un espai obert dura prop de tres mesos i en aquest cas es fa en només quinze dies". En la tercera etapa del compostatge -la maduració- el material s'agrupa en diverses piles i es controla per garantir que mantingui la temperatura i el grau d'humitat convenients. Aquesta fase es realitza en una nau coberta i té una durada d'unes vuit setmanes. Ja per acabar tot el procés, el compost ha de passar per una etapa de posttractamcnt on s'acaben de treure les impureses que hi restin i es recuperen bona part dels residus vegetals utilitzats per a la descomposició. Finalment, el compost

és emmagatzemat dins el mateix ia és apunt anunr per ni-r cobert, i des d'allà ja ser comercialitzat. La nova Planta de Compostatge de Sant Cugat té capacitat per compostar unes 12.000 tones l'any i permetrà que a partir d'ara a la nostra ciutat s'aprofiti tota la brossa orgànica que generem i que suposa quasi el 50 per cent dels residus. Aquesta instal·lació està gestionada per l'empresa Gestió de Productes Orgànics i s'emmarca dins l'experiència Residu Mínim que s'aplica a la nostra ciutat des de Tany 1993 a partir d'un conveni de col·laboració entre la junta de Residus de la Generalitat, l'Ajuntament de Sant Cugat i el Centre

d'Ecologia i Projectes Alternatius. Altern; 'Ilinr l^rincs iHminUrr·.irinn« com Tant les dues :administracions el CEPA van ser presents diumenge en la inauguració de la Planta de Compostatge, tal com va voler destacar Mercè Girona., que va comentar que "aquest fet és molt important per a la normalització i la democratització de la nostra societat. La col·laboració entre l'administració i les entitats ecologistes és un pas de modernitat molt important". Girona va afegir també la seva satisfacció per la nova Planta de Compostatge ja que "és un pas destacat per avançar d'una manera real a donar solucions als problemes ambientals que generen els nostres residus".

Ofertes recomanades CENTRE DÉ LÀTMAJGÉ Plaça del Dr. Caltés, 9 • Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria. 14 Tel. 93 675 57 24

"point

El teu distribuïdor de cameres ; material digital Kodak a Sant Cugat

PenU» Es(B» 921 3 9 . 9 0 0 ptn.flvaInclòs)

hnttoi Ejpi» m 2 2 . 5 0 0 (•»«.(*• hKtt.)

Setmana La

HJS/CA1YTONS

s e p a r a c i ó

casa

Els santcugatencs comencen a fer la separació des de casa Aquest és el primer pas necessari per al compostatge K.C. - Sant Cugat -

La s e p a r a c i ó d e la b r o s s a orgànica és el primer pas per p o d e r realitzar cl procés del compostatge. Ks per això q u e des de l'Ajuntament de Sant Cugat i cl CEPA s'està portant a t e r m e tota una c a m p a n y a d'informació i sensibilització i s'està dotant la ciutat de les infraestructures necessàries D'una banda, es proporcionarà a totes les famílies de Sant Cugat un cubell específic per llençarhi la brossa orgànica. Kn aquest cubell, de color marró, s'hi han de llençar tot tipus de residus que tinguin un origen animal o vegetal. Kntre altres coses, cal separar com a brossa orgànica les retés de la carn, el peix, la fruita o la verdura, les closques dels ous, els taps de suro o les pells i les closques dels fruits secs. D'altra banda, l'Ajuntament ja ha començat a instal·lar els c o n t e n i d o r s q u e serviran per recollir la fracció orgànica de les escombraries. Aquests

contenidors, que de m o m e n t només s'han col·locat als barris de Sant Francesc, C'oli Fava i Can Magí-carretera de les Roquetes, són de color beix amb la tapa marró i acostumen a estar situats al costat dels contenidors t r a d i c i o n a l s , l ' n dels principals aspectes a tenir en compte a l'hora de fer la separació de la brossa és el d'utilit-

Puig: ''Reciclar eh residus no és una càrrega ni una obligació, és una oportunitat d"anarfent les coses millor" zar una bossa d'escombraries compostable. En cl cas que no es vulguin fer servir aquestes bosses, q u e de m o m e n t encara són més cares q u e les normals, des del conveni Residu Mínim es recomana o llençar la brossa directament a la galleda i després al contenidor, o bé fer servir bosses d'escom-

braries de plàstic i d e s p r é s llençar aquestes bosses al cont e n i d o r normal d'inorgànics. " A q u e s t és cl principal problema a m b què ens estem trobant fins ara", comenta una de les r e s p o n s a b l e s del C E P A , Imma Casajoana, "les bosses c o m p o s t a b l c s encara c o s t e n força de trobar i a més són més cares que les normals. Per això, i fins q u e aquestes qüestions no se solucionin, nosaltres oferim altres alternatives". La recuperació de la brossa orgànica, que representa entre el 35 i el 40 per c e n t d e les n o s t r e s d e i x a l l e s , és un pas molt important en la campanya per r e d u i r els p r o b l e m e s ambientals que generen els residus m u n i c i p a l s . Així ho va destacar el conseller de Madi Ambient de la Cïeneralitat, Felip Puig, durant l'acte d'inauguració de la Planta de C o m postatge. Puig va recordar als santcugatencs q u e "el problema dels r e s i d u s és una cosa que hem de resoldre tots.Tots nosaltres hem d ' e n t e n d r e q u e

campanya

La separació feta fins ara és de gran qualitat

Prop de 2.000 famílies estan fent ja la separació de la brossa orgànica a Sant Cugat i de moment els resultats són positius. Un cop acabada la campanya iJ informació als barris de Sant F r a n c e s c , Coll Fava i C a n Magí-carretera de les Roquetes, la participació és de gairebé un 50 per cent, amb una rec u p e r a c i ó de prop de 670 q u i l o g r a m s d e brossa diaris. D'altra banda, segons l'empresa Gestió de P r o d u c t e s orgànics, encarregada d e l'explotació de la planta de compostatge, la separació s'està fent d'una manera molt correcta ja que la matèria que arriba a la planta conté nom;es un 2 per cent de productes impropis. Davant d'aquests primers resultats, la valoració des d e l'Aj u n t a m e n t i des del C E P A és força positiva. Així ho explicava d i u m e n g e una d e les resp o n s a b l e s del C E P A , M e r c è

Girona, que comentava que " h e m de felicitar Ics famílies q u e han c o m e n ç a t a aplicar aquesta nova fase de la recollida selectiva perquè la separació és d'una qualitat excel·lent". La campanya informativa a la primera zona de Sant Cugat va començar a principis del mes de febrer i ha consistit en diverses xerrades informatives i amb una visita porta per porta a totes aquelles famílies que no havien assistit a les reunions. Després d'aquesta primera fase, la valoració d e la campanya és força satisfactòria ja que serveix per explicar a la gent en què c o n s i s t e i x la separació de la brossa orgànica però també per reforçar altres aspectes de tota la recollida selectiva. Així ho ha explicat la membre del CEPA, I m m a Casajoana, q u e ha comentat que "amb aquestes reunions s'han plantejat dubtes i qüestions relacionades amb altres a s p e c t e s de la recollida, com ara la falta de contenidors

reciclar i recuperar els residus no és una càrrega ni una obligació sinó q u e és una oportunitat d'anar fent cada vegada les coses millor".En el mateix sentit es va exptessar l'alcalde de Sant C u g a t , Lluís Recoder, q u e va c o m e n t a r q u e

Els

La campanya p e r la separació de la brossa orgànica comença amb èxit K.C. - Sant Cugat -

I'.Ajuntament esi/i distribuïm eis ruimis i ets nmtenmnrsperjer ta separació: F: CEDIDA

per al vidre o el paper, i això és molt positiu. Serveix per fer un repàs de tota la recollida selectiva". La campanya d'implantació de la recollida selectiva de brossa orgànica continuarà durant tot un any pels diversos barris i districtes de Sant Cugat. Segons el calendari previst, la segona etapa d'implantació com e n ç a r à el dia 27 de maig i englobarà la carretera de Cerdanyola, avinguda Lluís Companys, carrer P e r e San, Magí Bartralot, avinguda d e Torre Blanca i una part de l'Eixample S u d . l ' n c o p a c a b a d a la campanya, el dia 10 de juliol es col·locaran en aquest sector els contenidors específics per a la brossa orgànica. La resta del c e n t r e de Sant C u g a t s'anirà afegint a aquesta iniciativa entre els m e s o s d ' o c t u b r e del 2000 i febrer del 2001, i finalment, entre l'abril i el juny de l'any v i n e n t es c o m e n ç a r à a aplicar la separació de la brossa orgànica als districtes.

"tots hem de ser conscients de la necessitat de deixar un país millor als n o s t r e s fills, i q u e tots h e m de posar-hi cl nostre gra de sorra. Aquest gra de sorra passa per fer la recollida selectiva i la separació de la brossa orgànica".

r e s i d u s

Es van generar 1 8 . 0 0 0 tones de brossa orgànica durant el 1 9 9 9 a Sant Cugat E.C. - Sant Cugat L'any passat a Sant Cugat es van generar unes 18.000 tones de brossa orgànica. Aproximad a m e n t , es calcula q u e una sola persona pot arribar a generar uns 300 grams d ' a q u e s ta brossa, tot i q u e segons la membre del CEPA, Imma Casajoana, "aquesta és una xifra m o l t v a r i a b l e ja q u e d e p è n dels hàbits i dels tipus de vida d e cada p e r s o n a , d e l s à p a t s q u e es facin a casa". Segons les dades obtingudes de la primera setmana de recollida de la fracció orgànica, la mitjana dels tres barris que ja han imp l a n t a t a q u e s t a separació és d ' u n s 700 kg diaris. A partir d'ara, la nova Planta d e C o m postatge permetrà tractar i recuperar 12.000 tones d'aquesta fracció orgànica dels residus municipals. L'objectiu d'aq u e s t a nova instal·lació és aconseguir reduir la quantitat i la toxicitat dels residus q u e

es generen tant als habitatges com als comerços i e m p r e s e s de la ciutat, i poder passar del 8 per cent dels residus que es recuperen actualment a aprofitar-ne fins al 75 per cent. La funció d e la Planta de C o m postatge és reconvertir les nostres deixalles en un producte de consum. E n total, de cada 100 kg de fracció orgànica q u e arriben a la planta, se'n poden obtenir uns 30 kg de compost. La Planta d e C o m p o s t a t g e d e S a n t C u g a t és la v u i t e n a que es construeix a Catalunya, i ja n ' h i ha d i v e r s e s m é s e n procés d e construcció. T o t e s a q u e s t e s noves instal·lacions hauran de p e r m e t r e en un futur t r a c t a r i r e c u p e r a r les 1.428.000 tones d e brossa orgànica que es van generar l'any passat al país. Aquest procés es complementarà t a m b é a m b la posada en funcionament de plantes d e triatge, on es recollirà la fracció inorgànica de les deixalles i se seleccionaran tots els materials recuperables.

Setmana

ELS/CANTONS

E n t r e v i s t a

Joan Recasens. Tinent d'alcalde de Serveis Urbans

"La recollida selectiva ha de ser una aposta de tota la ciutat" Amb la Planta de Compostatge comença la culminació del projecte Residu Mínim, que pretén recuperar la major part de les deixalles del municipi. Per al tinent d'alcalde d e Serveis Urbans, Joan Recasens, això ha de ser un repte de tota la societat. - Què representa aquesta planta per a Sant Cugat? - És la culminació d'un procés, des d'un punt de vista d'instal·lacions perquè el procés no quedarà acabat del tot fins que es faci la separació de la brossa orgànica a tot el municipi. És l'inici de la culminació d'un procés de molts anys de desenvolupament del projecte Residu Mínim i d'una aposta clara de l'Ajuntament de Sant Cugat per tractar els residus d'una manera adequada.

aposta personal ni d'un col·lectiu reduït. La recollida selectiva ha de ser una aposta de tota la ciutat o no ens en sortirem. La separació l'hem de fer bé tots. I només així podrem fer un compost de qualitat i aconseguirem que la planta sigui rendible des de tots els punts de vista. - Aquesta és la vuitena planta de copostatge de Catalunya. Podem dir que la nostra ciutat va al capdavant en el tema del reciclatge? - Nosaltres vam inicar el procés del Residu Mínim amb Molins de Rei i Torrelles. És cert que nosaltres anem una mica enrere però això també pot ser voluntari, ha de servir per corregir els possibles errors i millorar allò que s'ha fet en els altres llocs. I és evident que si aquesta és la vuitena planta que entra en funcionament a Catalunya, demostra clarament que Sant Cugat és al capdavant d'aquests temes.

- I quin paper hi ha de tenir la ciutadania? - Tenir una instal·lació d'aquest tipus és un repte, un repte ciutadà, i ens ho hem de plantejar així. No s'ha d'entendre això ni com una

- Quina és la resposta dels santcugatencs? - Molt bona. La participació que estem tenint és d'un 50 per cent, i això està molt bé. No només pel volum de recollida, sinó també la se-

E.C. - Sant Cugat -

paració s'ha fet molt bé. Segons els responsables de gestionar la Planta, els imporpis no arriben a 12 per cent, i això vol dir que la separació s'està fent molt bé. Això ens anima a pensar que la gent està conscienciada, que entén la importància del procés i que la participació serà bona. I això anirà a més. - Quin és el principal problema amb què s'han trobat? - El gran problema és el de les bosses compostables, perquè o no e stroben o són més cares. Per això nosaltres vam donar dues alternatives: o bé abocar directament al cubell o bé usar una bossa de plàstic i aquesta llençar-la al contenir d'inorgànics. - Suposo que una qüestió que també es deu plantejar és el cost. Es més cara la planta de compostatge? - Nosaltres en aquest moment, i havent-nos afegit al pacte comarcal que hi ha per l'abocador de Vacarisses, estem pagant unes 2.000 pesstes per tonelada per tot el que portem a l'abocador de Vacarisses. El que portem a la Planta de Compostatge costa una mica més de 2.900

.J.t:L ,. J » ^

ReuiwK íonsidetfriposittiii In mpusta que estan tenint els satcvgatencs F:X. L. pessetes. No és més barat, però hi ha una cosa que hem de tenir molt clara: els municipis metropolitans cobren l'eliminació dels residus a través del rebut de l'aigua. I això és una cosa que sembla que la gent no sap. Aquí a Sant Cugat no és així. Tots els municipis cobren l'eliminació a través del rebut de l'aigua, i n'hi ha molts que cobren això més la recollida. I en aquest sentit estem a la banda baixa. Però el tractament dels residus fet d'una manera correcta és un tema car i arribarà un moment en què els altres municipis hauran de prendre una decisió important en el sentit d'incrementar la fiscalitat en el tema de residus. En el moment en què es vol fer un pla

metropolità de residus, que inclou una sèrie d'ecoparcs i d'instal·lacions ecològicament sostenibles, tot això val molts diners. - Quin és el proper pas, un cop es faci la separació de la brossa orgànica? - Estem tenint converses amb Rubí perquè allà es construirà una planta de triatge i amb la matèria inorgànica s'haurà de veure si el destí més adequat és la planta de triatge de Rubí. De moment, estem estudiant quin és el marc en què ens hem de moure, i després prendrem una decisió. Aquesta planta encara no s'ha començat a construir i per tant tenim temps de decidir què és el que farem.

Griful Oil. S.L Servei Estació

GASOLI CAL CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

E.S. CENTRE

A,B i C E.S. CAN SOLA

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

£staCÍOnS

d e SerVei

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

Setmana

ELS4CANTONS Divendres, 31 de marc del 2000

E n q u e s t a

Què pensa de la recollida selectiva de la brossa orgànica?

Els barris de Sant Francesc, Coll Fava i Can Magf han estat els primers on s'ha implantat la separació de la brossa orgànica, i de moment, la participació d'aquests veïns és de quasi el cinquanta per cent. Una bona part dels ciutadans consideren

que la recollida selectiva és important, però també hi ha força gent que considera que és una cosa una mica pesada de fer. D'altra banda, la gent que encara no ha començat la separació es mostra força disposada a fer-la quan arribi el moment.

Ol.GA PÉREZ 3 3 ANYS

BEGONA S A N T Í

FRANCESC MORESO

N I ' R I A PINYOL

3 3 ANYS

36 ANYS

27 ANYS

I VAN ALÓS 26 ANYS

MKSTRKSSA DK CASA

METGESSA

METGE

SECRETÀRIA

MASSATGISTA

"Jo ja faig la separació, i penso que és una mica difícil i una mica pesat perquè has d'estar amb un altre xip. però crec que s'ha de fer, trobo que és una cosa important. Penso que és una qüestió de temps".

"Nosaltres encara no la fem, però creiem que és una cosa pesada de fer. Sí que és una cosa important però hi ha moltes altres coses que són importants, això és poc còmode, i per això quasi no ho fem."

"Jo crec que és una cosa adequada, és important i crec que està bé fer la separació, no representa gaire esforç. En aquests moments, jo ja ho estic fent, i penso que sí. que s'ha de fer".

"Jo encara no estic fent la separació perquè no tinc el material disponible, però en el moment en què em toqui, hi participaré, és molt important. És una cosa una mica pesada, però s'ha de fer entre tots".

"Jo faig la separació de la brossa orgànica a l'establiment, i a casa, una part. Però penso que el problema és que no hi ha gaires contenidors de recollida selectiva i per això és més pesat de fer".

A L E X BAZOI EZ

i M l tu i \1<» \ \ o

BLANCA P I

T O M À S (ÍRAI

J( i ió C A S TILLEJO

27 ANYS LlNGl"'1STA

26 ANYS

73 ANYS

52 ANYS

30 ANYS

M E S T R E S S A DE CASA

Jl'HU.AT

PREJIBILAT

T È C N I C DE RÀDIO

"Jo faig la separació, però depèn del dia. A casa tenim un lloc per fer compost i de tant en tant tirem la brossa orgànica allà i després ho posem a l'hort. Però crec que a la ciutat és més difícil, no hi ha lloc".

"Sé en què consisteix però de moment només ho faig la meitat. Encara no hi ha prou mitjans, has d'allunyar-te molt per llençar les coses i per això no ho faig gaire. Però crec que és important".

"Jo estic fent la separació que s'està fent per ara, però no tenim prou elements per abocar allò que se separa. Trobo que està molt bé que es faci això, però calen més contenidors".

"Jo de moment el que discrimino és el vidre, el paper i cartró. Però quan em toqui fer la separació de la brossa orgànica ho faré. Només és qüestió de tenir espai al domicili per posar-hi diferents cubells".

"Jo sí que faig recollida selectiva, no només de la brossa orgànica, també de voluminosos. Trobo que està molt bé. Per exemple, quan podo a casa, truco perquè m'ho vinguin a recollir, i està molt bé".

*"B" *%/ l & . ^ í 1 A?$

Distribució a totes les llars j establiments del municipi Hi sortirà tota l'activitat de la ciutat Dades d'interès i la millor cartografia

Amb La Guia de Sant Cugat

Guies

locals

hi sortirem tots guanyant

^JúK* RESERVI EL SEU ESPAI

93 674 86 61

Publicitat

ELS í CANTONS Divendres, 31 de mare del 1000

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EXS 4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS 4 CANTONS

Nom: . .

rasicaffi*

Adreça: CP:

. .Població

ar 1» -al*»-

,ttBlRISIÍlí:

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

EIS 4 CANTONS

Política

Diiriir/ir'.

II de wari i/il J00O

La casa de la v i l a Sara Bertran. Regidora d'ERC 6

Els temes quotidians de Sant Cugat són el meu camp de batalla polític" JOAN SORIANO

- Sant Cugat (!iim el seu company de llista, Eduard Pomar, Sara Bertran s'ha estrenat en aquest mandat al ple de l'Ajuntament. La novetat. però. no sorprèn la seva experiència, perquè des (pic va arribarà Mira-sol el 1978 sempre ha estat \ inculada a la vida associativa local. Portaveu d ' E R C a les comissions més vinculades amb els serveis a les persones, Bertran coneix bé la realitat de Sant C i l i a t . Tant és així q u e més que exposar problemes sembla que els toca. - Li va sorprendre anar a la llista electoral? Quan m'ho van proposar em va sorprendre perquè no havia estat mai al meu p e n s a m e n t . Però després vaig pensar: "Si tota la vida has estat lluitant pels barris, per què ara no ho intentes des de l'Ajuntament a veure si aconsegueixes més del que havies aconseguit". - Què l'amoïna? - Kn els grans temes, tots tenim les mateixes idees del que volem per a Sant (lugat. Però jo em preocupo de temes que, potser. la gent no creu prou importants. - Quins són? - Per mi una de les grans assignatures p e n d e n t s d e Sanc Cugat és la neteja viària. Aquest serà un camp de batalla. - Tanmateix, està millor que a altre» ciutats? - Hi ha zones molt netes petó d'altres molt degradades. Sobretot la marginació dels barris ha estat històrica i no hi ha manera cpie es resolgui. El mateix dia de la investidura li vaig dir al regidor Recasens: "Prepara't, perquè et donaré molt la llauna". De fet l'hi estic donant, però li dono una mica de marge perquè encara no tenim pressupost. - Però no hi ha altre» àrees més prioritàries? - Reconec que em preocupa. Perquè, com puc plantejar això quan, per exemple, hi ha una

Simi Hiitran opina queeniíira ^'hiiuiui il'iiutilu mnll i>/<> tu i //< •«nd<li/,dinin KÏK) manca d'infraestructures esportives. Evidentment hi ha grans t e m e s , p e r ò la g e n t a g r a e i x aquests altres temes quotidians. Kn d e f i n i t i v a , jo p e n s o q u e aquests no s'han d'oblidar mai. - Per què els dóna tanta importància? - Són la base de la convivència. Quan van presentar el projecte educatiu de ciutat no em vaig estar de dir: "Xo hem d'esperar els resultats de gaires estudis per fer això. El primer que hem de tenir és un entorn amb harmonia". Difícilment podem ensenyar a respectar les coses si els nois van a l'escola i el seu entorn és brut i descuidat. L'enjardinament de les escoles i el manteniment continuat contribueixin perquè el noi quan surti de l'escola vegi que el seu entorn està com ha d'estar. Si no ho fem així, difícilment podem ensenyar altres valors. - Això pel que fa als joves, però i els adults? - És molt estrany veure ningú agafar una escombra per netejar la vorera. No hi ha la cult u r a q u e la v o r e r a és u n a extensió de casa. Aleshores la gent té molta cura de portes endins, però de la porta cap a fora hi ha una total deixadesa. Crec que s'han de fer campanyes de

sensibilització, d'educació cívica i viària. Cada dia veiem més anarquia en tot, s'ha de ser tolerant però hi ha d'haver uns límits perquè si no, la gent pensa que pot fer el que li dóna la gana.

Humanitat

gn català El discurs de Sara Bertran i Claramunt {Pla del P e nedès* 1 9 4 2 ) recorda, de vegades, «I d e ' l a caseta i FiHM-tet" d e Macià. Però és simple aparença. A Tentrevísta, Bertran - m e s t r e s s a de cas*, mare de cinc fills i Oiceneiada e n filologia Catabtmt*- «8 reveia planera, «eeesslfde, dotada d'una Intel·ligència clarivident que posa al servei de la condició inUnana. Ha vint món (Ang l a t e r r a . F r a n ç a i Veneçuela) i no vol uii indwjK&tdeiiÜstne excloent, sinó un document q u e l'acrediti çom 9 ciutadana d'una nació sobirana. La pèrdua d'un I S de 1 7 anys, víctima d1»» <MMieer v 1* v « BHF

^MÉZMÏJ'

V I ARROSA

- El benestar de la gent gran també Lamoïna. - El tema de la gent gran a les residències t a m b é m ' a m o ï n a m o l t . El personal d e les r e sidències es dedica a la manutenció, neteja i cura dels resid e n t s , però no p o d e n fer-se càrrec del vessant emocional. I hi ha molta gent gran que no té ningú. Encara que només fos un cop al mes hauríem d'anar a visitar-los, a interessar-nos per ells. Trobo q u e són els grans marginats. - Actualment parlar de neteja viària implica també parlar dels gossos? - Ttobo que és una hipocresia social que encara hi hagi criadors quan hi ha autèntics escorxadors de gossos. És una vergonya la q u a n t i t a t d ' a n i m a l s abandonats que se sacrifiquen. O e c que hauria de ser una obligació que la gent, abans de comprar-se un gos, passés per una gossera, on es poden trobar animals magnífics. Estem donant molts coneixements, però sembla que estem perdent el sentit comú. - El sistema d'ensenyament a Sant Cugat li sembla satisfactori? - L'equip de govern s'entesta a dir que tenim un ensenya-

ment de qualitat. Però això és un m i t e . Hi ha bon e n s e n y a ment si hi ha bons professionals, però els centres de Sant Cugat tenen moltes mancances. - Els centres de s e c u n d à r i a , però, depenen de... - Ja sé que els centres de Secundària depenen de la G e n e ralitat, però el govern català és del mateix color que l'equip de govern de Sant Cugat. Si la regidora d ' E n s e n y a m e n t visités els instituts potser ja no parlaria tant de qualitat... No cal parlar de la Biblioteca Municipal, on falta fons bibliogràfic i on cada vegada que hi vaig em sembla que entro al vestíbul d'un hotel per la manca de silenci. - C r e u que tot això es pot fer des d e l'Ajuntament? - M ' a d o n o de com n'és, de complicat, tot plegat. Que tot p o r t a m o l t í s s i m a feina. Sóc conscient que alguna d'aquestes propostes, com la dels avis de les residències, no depenen de l'Ajuntament sinó de la societat civil. Però hi pot exposar el tema, organitzar xerrades i fer que la gent vagi prenent consciència. - Manca humanitat a l'administració local? - En general, crec que hi sobra tecnicisme i hi manca una perspectiva més humana. Per exemple, em sembla vergonyós que els grups de l'oposició hagin trobat magnífic que P R O M U S A es dediqui a urbanitzar carrers. Jo penso que és l'àrea d'Urbanisme la que s'ha de dedicarà fer els carrers i P R O M l SA s'ha de dedicar a fer pisos, i pisos de lloguer per a joves. E m sembla inadmissible aquesta postura quan hi ha molts joves que estan abandonant Sant Cugat perquè no hi troben habitatge. - La deshumanització no és conseqüència d'un creixement de vertigen? - Sant Cugat encara gaudeix dels espais que encara té de reserva. Espero q u e continuem reservant-los perquè si no, ja serem un més. Per què ve la gent? Per això. D e tota m a n e r a , el creixement espectacular no ha anat seguit dels serveis corresponents. - Quina opinió li mereix el canvi d'actitud municipal? - A r a tenim més bones maneres, però la filosofia és la mateixa; no ens enganyem.

Política

ELS/C4NTON5

P a c t e s

C o r r u p c i ó

P S C , IC-V i ERC ofereixen un UDC al·lega presumpció govern quadripartit a l'alcalde d'innocència en Recoder desconfia de la proposta dels grups d'esquerra l'afer Pallerols Uexregidor santeugatenc del partit, Vicenç Gavaldà, s'hi podria veure implicat E.B. - Sant Cugat-

El president d'Unió Democràtica de Catalunya a Sant Cugat (UDC), Joan Recasens, s'ha pronunciat en l'afer de presumpte finançament il·legal del partit en què s'han vist implicats diversos dels seus membres a nivell general, a partir de les declaracions de l'empresari andorrà Fidel Pallerols.

Gairebé'tots els regidors de Foposició eren presents // l/i SÍIL·I de Ple/is F: X.I..

El Partit Socialista (PSC-PSOE), Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) i Esquerra Republicana (ERC) van oferir públicament dilluns a l'equip de govern la possibilitat de formar un pacte q u a d r i p a r t i t "viable" que exclouria el Partit Popular tPP) i donaria estabilitat a l'Ajuntament. L'oposició d'esquer-

E M I I J BKLI.A

Els grups d'esquerra de l'Ajuntament volen superar la situació d'"interinitat" en què viu immers el consistori des de les eleccions municipals del mes de juny. Els ttes partits asseguren que en diverses ocasions han formulat a Convergència i Unió (CiU) una proposta de pacte per formar "una majoria estable que representi el sentir majoritari de la ciutadania", segons explica el comunicat conjunt dels tres partits. "Les excuses que fins ara ha donat l'alcalde per retardar la decisió" de formar un govern estable "ja s'han acabat". D ' a q u e s t a m a n e r a , el p o r t a v e u socialista a l'Ajuntament, Jordi Menéndez, acusava l'equip de govern d'esperar que passessin les eleccions autonòmiques i generals per pactar i acabar amb el govern en minoria actual. És per això que el socialista va lamentar que CiU hagi practicat la política del traït àridsee ("esperar per veure"), q u e al seu parer, també ha utilitzat el president de la Cieneralitat, Jordi Pujol. Així mateix, M e n é n d e z va garantir el manteniment de la "primacia de CiU i la majoria a la Comissió de Govern" en cas que es produís el pacte a quatre bandes. Tot i això, va amenaçar amb

res va demanar a l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, que es decanti per formar un govern progressista i catalanista, o faci públic el pacte implícit que té amb el PP. Recoder va respondre l'endemà mateix dient que la possibilitat de pacte implica un clima de confiança que actualment no existeix.

uns nivells de col·laboració "més difícils si CiU opta pel PP". Els tres partits asseguren que la coalició ha fet una "voluntària i calculada indefinició que ha significat perdre un temps preciós". Pels esquerrans, aquesta indefinició es tradueix significativament en la manca d'un pressupost aprovat per a l'any 2000, cosa que ha provocat un "retard irrecuperable de nou mesos", segons Menéndez. El portaveu municipal d'IC-V, Francesc Godàs, va explicar que "no és una proposta a la desesperada" preveient un acord CillPP, sinó "veient el pacte, més que possible, necessari i urgent". Godàs argumentava que seria un

"Els nivells de col·laboració seran més difícils si CiU pacta amb el PP", segons Menéndez

govern "ampli, amb consens, i que abastaria el 85% dels electors". D e s d ' E R C , el seu portaveu local, Eduard Pomar, va titllar de precari el govern actual de nou regidors, q u e " i m p e d e i x prendre acords per fer avançar la ciutat" i va demanar a l'alcal-

de que si hi ha un pacte encobert amb el PP, "que el faci públic". L'alcalde va sortir al pas puntualitzant que "la possibilitat de pacte és àmplia, però requereix la creació d'un clima de confiança que es manifesti de paraula, però també de fets". A m b això, R e c o d e r feia referència al fet que els tres partits es van negar a entrar a formar part de les juntes de govern i t a m b é a les vicepresidències dels districtes, una política que va batejar com a "quatre contra un". L'alcaldeva parlar de la voluntat dels grups de l'oposició de fer un pressupost alternatiu, que va qualificar de "moció de censura encoberta". En aquest sentit, Menéndez va voler transm e t r e un missatge de tranquil·litat a l'alcalde: "No hi ha cap risc amb el pacte de moció de censura", perquè s'hauria de plantejar d'acord amb el PP. Davant la demanda-d'ERC de fer públic si hi ha un pacte secret de CiU amb el PP, Recoder ho va desmentir i va respondre que "si algun dia pactem amb algú, es visualitzarà". D'altra banda, per negar que hi ha una situació de paràlisi a l'Ajuntament, Recoder va dir que hi ha hagut consens al ple en la majoria de propostes, i que "a qui més greu li sap tenir els pressupostos prorrogats és a mi. L'anterior govern era del meu color polític, però tinc idees noves".

"Nosaltres el que volem és esperar el que diguin les resolucions de tipus judicial, si n'hi ha, i no guiar-nos per les notícies de premsa", deia el també tinent d'alcalde de Serveis Ubans de l'Ajuntament de Sant Cugat. Recasens creu que els periodistes podrien implicar "gent que no ha comès cap tipus d'irregularitat. Tenim la mateixa opinió q u e hem tingut en tots els casos que han sortit a la premsa", continuava el regidor, mentre es lamentava q u e "la p r e s u m p c i ó d'innocència sembla que hagi passat a millor vida". Des d'UDC estan a l'espera de l'evolució dels fets, "però sempre m a n t e n i n t aquest principi fonamental que és la presumpció d'innocència".

l'.exregidor Vicenç Gavaldà F: X.F. en anàlisis més profundes per buscar intents de desestabilització del partit o de descrèdit d'alguns dels seus militants.

En el Consell Executiu del partit de la setmana passada, els membres d ' U D C no van entrar

De l'exregidor de Sant Cugat, Vicenç Gavaldà, el periode 19871994, Recasens va dir que "hi tinc una relació cordial", i es va queixar perquè "els que han sortit als diaris, difícilment es poden defensar". Gavaldà va ser secretari d'organització d'Unió fins el desembre de 1996, però abans havia estat el titular de la cartera de Descentralització i Participació Ciutadana (de 1987 a 1992) i de la de Medi Ambient (199294) d e l ' A j u n t a m e n t . El seu germà, Lluís Gavaldà ( U C D ) resident a Sant Cugat fins fa uns anys-, va dimitir a finals de març de 1999 com a director general d'ocupació per la publicació del seu passat com a accionista d'una empresa on Fidel Pallerols havia estat nomenat administrador.

Menéndez: "No vull formar part de la direcció del PSC"

El clavegueram de Bell Indret centra el Consell de Mira-sol

"No tinc cap expectativa de formar part de la direcció dels socialistes de Catalunya". A m b aquesta afirmació, el portaveu municipal del PSC local, Jordi Menéndez ha volgut esvair qualsevol mena de dubte sobre el seu futur dins del partit. Menéndez ho ha justificat per la responsabilitat de "liderar l'oposició" i treballar en la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Això fa que "no sigui possible ni m'hagi de plantejar la pertinença a un òrgan del qual he format part en altres ocasions". Menéndez no creu que el perjudiqui la caiguda de Narcís Serra: " H e treballat molt bé amb Serra, igual que amb Obiols, Raventós i MaragalU./EB (Sant Cugat)

Els veïns del Bell Indret van exigir la construcció del clavegueram del barri al darrer Consell de Districte de Mira-sol. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va respondre que la seva intenció era esperar l'arribada de la futura operació d'urbanització prevista, per veure si es podia abaratir el cost per als veïns. Carbó va dir que el projecte està fet i que si volen es pot posar en marxa . "ara mateix". D'altra b a n d a , al

Consell també es va demanar la millora del seu funcionament, amb la reunió de les comissions de mobilitat, cultura i de pressupostos, i la revitalització del bar del Casal Cultural, e n t r e d'altres./EB (Mira-sol)

EIS I CANTONS

nuo

Divendres, M de murcdel-000

E d i t o r i a l

ELS CANTONS *"ieuna nan independent de Sant (aigat del \ alies ^ Premsa Local de Sant Cugat, S.L. ( .i- u S.m i Viir.iin.4_'-44, MM'M) VIMÏ CIH;J: .Wl \ AW-.

[••liut. L-k-cinniKj lin|v,''Ml.iwL·i> ^ VK-,.1 d a i n . i i : i . i

HUunM

's.i-nuitMt

>-<•> u •: ^ , I M . ii,MT.i.<.ir

Consell d'Administració Ramon (iran (president) Josep M (!abreri/o. IVre Ks<|iierda i \ a \ i e r lornells U'iliior delegat) Director Josep Mana Vallès Redacció IVma i\v la M-lmuna: Kster (lastanver; l'oli'tira: Kniiii ïk-il.i t Joan Soriano; Opinió: Josep M. Vallès; S»H'i*-tal: Kster C lasianver i Magda Méndez; Ktitorn: Kmiü Hcll.i; F r o n o i u í t i : (om Montenegro i Jn.ir) Soriano; (lultiira: Toni Montenegro; K*port*: A l c \ López;

Comercial ( armen fwaralar

Consell Editorial K.inmn (ir.iu ipr content), Josep M . (ï.ibrcri/o i \ ueprcMtiení í,\ u nu \ l c \ j m ) r e . í-rani e-k (.'arbó. Jordi ( as.tv \ a r e i \ (iastanvei. Mbert de Pablo. Xawer l'urnells. Ko^eli l'edio. Ramon Pro-.. Lluís Puig. íírnili Rerïe. Monrscrrar Riunhait. Paeo Soler. Josep A. Teixado, Joan Tortosa. Josep M . Saiis Tra\ é. Joan Trovano. Núria Zabula, Manel Cardo i ÍVpa Martín

Pressupostant

l 3 de juliol passat es va constituir l'actual Ajuntament. CiU va o b t e n i r 9 r e g i d o r s , el P S C PSOE 8, el Pl> 4 i IC-V i E R C 2.Durant aquests quasi 9 mesos, les forces autoanomenades '*d'esc]uerra [progrés" han anat repetint una mateixa proposta i una mateixa crítica. I ,a proposta, fer un pacte amb CiU que exclogui el PP. La crítica, que CiU està governant en minoria i "sense estabilitat", però a m b suports puntuals del grup municipal del Partit Popular. Aquesta setmana, els tres partits dVíqiierra han repetit novament els seus ar-

el pacte

guments, però d'una manera conjunta, en bloc, davant dels mitjans de comunicació. Probablement la seva darrera oportunitat abans que CiU es decanti per signar un pacte d e govern a m b el Partit Popular. Per sortir de dubtes, l'alcalde respon novament amb una negativa i amb els mateixos arguments que també ha anat repetint els darrers mesos. Recoder diu que no es pot refiar dels partits que fins al darrer moment van intentar formar un govern contra natura o q u e en aquest temps han fet en diverses ocasions oposició per oposició. Insisteix q u e les pa-

raules han d'anar acompanyades de fets. Aprovar el pressupost sense cap pacte previ seria, potser, un fet a tenir en compte. El q u e és clar és q u e C i U necessita aprovar el pressupost municipal del 2000; (jue les forces & esquerra amenacen a votar-hi en contra si no pacten prèviament; que indirectament, doncs, PSC-PSOE, IC-V i E R C estant convidant CiU a pactar amb el PP; que el Partit Popular mai no s'ha definit públicament sobre formar part del govern municipal; que l'alcalde tampoc ha acabat de concretar la possibilitat d e pacte amb el PP.

Subscripcions Snula ( i o m e z

Fotografia

Sant Cugat: ciutat de tennis taula

\ ; m I.arròs.i i Kduard l a n n y e s

Disseny i maquetació Joan Inertes i \|arta (laforol

Correcció

Blanca Pi

Impressió Rotimpres TelM72 40 05 l>5 Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 5*W2.*7I Dipòsit lenal: (íMOS-'M unu .micni l.i M.V.1 opiut'j cu çL cdiíonais l-h

•}<,.;:,•<:••

i m l . 1 SÇA .1 n e c W m J I l l O l t .

l , i , l . l i i j L i . , . . u l h c r k l j ..

(I)ACPC C j U l a n j

C/lbrnllodendo,I.L·xd7 W.Fu5M?371

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

l primer equip de la secció de tennis de taula d e la Unió E s portiva Sant C u g a t va assolir diumenge al CAR de Sant Cugat el cinquè ascens consecutiu en tan sols quatre temporades. La secció, amb onze anys d'història, ha tornat a assolir una fita històrica; militar a la categoria més alta que mai hagi jugat. D'aquesta manera, la propera temporada participarà a Segona Nacional, una categoria en la qual estem convençuts q u e ho tornaran a fer molt bé. Ens explicava Joan Minguell, responsable d'aquesta secció de la UE Sant Cu-

C a r t e s

dels

gat, que la fita per la propera campanya ha de ser la d e mantenir-se, però sense renunciar a res. I h e estem del tot d'acord. Si a l g u n a cosa han d e m o s t r a t aquests joves entusiastes del tennis taula és que, de ganes, els en sobra. Amb una mitjana de tan sols 21 a n y s , aquest jove equip ha pogut, fins i tot, amb jugadors que han militat a Divisió d'Honor. El secret del seu èxit: el treball, el treball i el treball. I a més, amb jugadors de Sant Cugat i formats a Sant Cugat, en les seves categories inferiors. Res d e fitxatges estrella ni de pressupostos milionaris.

Potser aquest equip no arribarà mai a jugar a la superdivisió, però sí a Primera Nacional. Aquest ha d e ser, a partir d'ara, el punt de mira dels directius, tècnics i jugadors. Segur que ja ho han pensat i segur q u e provaran d'aconseguirh o , p e r q u è s ó n així d e l l u i t a d o r s i constants. N o m é s e n s queda felicitar-los per la feina ben feta. Ells són els grans campions i mereixen la nostra felicitació. La nostra ciutat, Sant Cugat, mereix que a partir d'ara sigui respectada i admirada, també coneguda com a ciutat de tennis taula.

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les ^0 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imptescindiblc que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTON'S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Adéu... camp de futbol

Enhorabona, Sant Cugat! l.u p a r r ò q u i a d e S a n t P e r e d'Octavià agraeix q u e fos tan ben acollida la convocatòria de la benedicció i inauguració del restaurat orgue del Monestir. La conjunció d e t a n t e s voluntats va afavorir la trobada de tots els sectors socials en una festa extraordinària. En l'ocasió - i n c a t a l o g a b l e hi resplendia la senzillesa deies obres d e participació i un grau c l c v a d í s s i m d e s ò b r i a emotivitat. Va ser un Sant Medir d e privilegi. Moltes gràcies!

liífii Bltitiquer i Cutrina

pret:

Sóc una veïna de la rambla del Celler i vull expressar el m e u desacord, si més no, la meva opinió referent als canvis q u e volen fer en la Zona Esportiva. Que hi posin l'Ajuntament, encara..., però q u e en treguin el camp d e futbol, i tota la resta que no hi càpiga i ho traslladin a un altre lloc, tot això per fer-hi un equipament hoteler, la veritat és que no ho trobo pas gens bé. No seria millor col·locar l'hotel en el lloc on pensen posar-hi el camp de futbol? Que s'hi han de fer reformes, d'acord, però mai hi hauria tant enrenou í. sobretot, tantes despeses. Francament, crec q u e això són ganes de gastar els diners en va. Si tenen diners per gastar, seria convenient q u e de tant en tant fessin una revisió per tots

els carrers de Sant Cugat, i arrangessin les voreres i pavimentació que estan molt malmeses pels cotxes i camions q u e s'hi enfilen, (concretament parlo del c/ Balmes i també d e la plaça del Monestir), on s'han d e fer cabrioles per no ensopegar i caure. Pel meu gust, la zona esportiva on està ara ubicada, m'està molt bé, queda molt espaiosa i relativament tranquil·la. Els polítics, quan és hora de votar, ens demanen el vot, però quan és hora de fer canvis en el teu barri, no et pregunten si hi estàs d'acord o no.

dicar un estudi més aprofundit, he descobert un error d e tal calibre que considero que no pot quedar sense comentar. A la pàgina 83 s'ha practicat el que els historiadors en diuen presentisme: projectar enrere allò que caracteritza la realitat actual. E m refereixo a l'últim p u n t del redactat. D'antuvi se'ns diu q u e el 1976 "apareix a Sant Cugat una agrupació anomenada Assemblea Democràtica", la qual cosa constitueix una pífia i una desconsideració: la pífia és que apareix el 1974, no el 1976 (una altra cosa és que, per raons òbvies, actués clandestinament); Montserrat \ "üaseea la desconsideració, és parlar d'una "anomenada Assemblea Democràtica" referint-se al que fou Prosentisme la delegació santeugatenca de l'Assemblea d e Catalunya, la Tot fullejant Sant Cugat 100 més gran creació unitària q u e anys, 1900-2000, publicació que s'ha fet en aquest país. I, curiocelebro i a la qual prometo de-

sament, no hi apareix en la relació de partits el que fou aquí i arreu l'ànima d'aquest organisme, el PSUC. I sí que hi apareix un partit que aleshores estava en el somni dels justos, C D C (és per això q u e h e parlat d e pres e n t i s m e ) . A més, apareix un desconegut ER (sic). I ja no parlem del que hi fan a les dues darreres línies AP i U C D . En definitiva, un guirigall històric. Per cert, la primera reunió de l'Assemblea Democràtica es féu el 1974 a l'edifici q u e avui encabeix l'escola Avenç i només hi assistiren quatre persones pertanyents a partits polítics, encara q u e a títol individual: 2 del P S U C , 1 d ' U D C i 1 de P T E . A cadascú la seva part.

Jordi Casas i Roca

Opinió

E L S / C A N T O N S Divendres. .11 de marc del J000

Les

g o l f e s

Eh números no acaben de sortir FRANCESC: GonÀs

a liquidació del pressupost que va ser presentada el darrer ple és un dels debats importants de l'any, malgrat que el tinent d'alcalde de l'àrea, Pasqual d'Ossó, el presentés com a un mer tràmit. Com a qualsevol empresa, quan acaba la vigència d'un pressupost (anual) cal procedir a la liquidar-lo, determinar-ne els resultats, que si en l'empresa és establir quins beneficis pertoca als propietaris, en l'àmbit municipal és valorar si els ciutadans i ciutadanes n'han tingut, de beneficis, és a dir, si les despeses s'han ajustat a les necessitats i demandes dels ciutadans. Fs veure si l'administració, els governants, han complert amb els deures (grau de compliment del pressupost, que prometre és fàcil!), i també si els ciutadans han complert amb els seus deures, si han pagat el que estaven obligats a pagar (grau de recaptació). F.s veure si cl deute generat al llarg dels anys (els ajuntaments sempre estan endeutats, amb proveïdors o bancs, com tothom) es comporta de la manera prevista, si tenim prou recursos per atendre les d e m a n d e s dels ciutadans, o en cas contrari, si ens hi podem endeutar més. Penso que aquesta anàlisi és important, pedagògica diria, en el sentit que la gent vol saber què paga i on va a parar el que paga, que és l'única manera que se sentin m í n i m a m e n t corresponsables de la cosa pública. Parlem, doncs, una mica dels números de Sant Cugat. FI continu, imparable, creixement de Sant Cugat porta a que la liquidació del pressupost 99 indiqui un notable superàvit: els ingressos, teòrics, ja que molts s'han de cobrar, tal com indica que la recaptació (els que paguen) sigui només del 77%, superen les despeses (del tot reals). Fs la tendència dels últims anys, una tendència basada en l'expansió urbanística, que té uns límits obvis, i que com a contrapartida genera despeses de manteniment /'// crescendo. Hi veiem els perills

Des

de la no-sostenibilitat, no podem viure dels nostres recursos ordinaris (hauríem d'apujar impostos, reduir serveis. o estalviar, millor aquesta tercera opció, la més difícil, però), i per tant, generem sòl urbanitzable fins que aquest s'esgoti. Fs. per tant, un superàvit circumstancial, ple d'incerteses ja que també està en funció del creixement econòmic general i ja ens hi hem pi-

Dels dèficits pressupostaris anteriors, és a dir, d'una mala gestió de govern municipal, s "ha generat un deute bancari de quasi 10.000 milions, i de 1.000 milions a proveïdors, i que cada any es donen de baixa uns 700 milions de deutors

cat el dits més d'una vegada. Si la població de Sant Cugat ha crescut els últims 3 anys un 13% (déu n'hi do), els ingressos municipals ho han fet en un 19%, fet q u e demostra com és de temptador aquest creixement per a un ajuntament ofegat pels deutes. T a n t e s així, que si fa 3 anys prevèiem uns ingressos de 5.880 milions, en realitat han estat de

d e l

Turó

Can

Finalitat, medis i conseqüències

7.180 milions. Fs clar que no els cobrem tots. només el 76%, i q u e si bé havíem previst una despesa ordinària (sense inversions, que portem anys sense ferne) de 5.100 milions, la realitat ha estat de. 5.800 mil i o n s : els p r o p ò s i t s d ' e s t a l v i s ' i n c o m p l e i x e n sistemàticament i no és una frivolitat denunciar-ho. ('(ira tampoc no és una frivolitat denunciar la gestió del Centre Cultural, que ha generat un dèficit de 52 milions. Cal seguir recordant que dels dèficits pressupostaris anteriors, és a dir, d'una mala gestió de govern municipal, s'ha generat un deute bancari de quasi 10.000 milions, i de 1.000 milions a proveïdors, i que cada ames donen de baixa uns 700 milions de deutors (de difícil o impossible cobrament). Per tant. si bé a l'acabament de l'exercici podem seguir respirant, la xifra màgica de 300 milions d'estalvi real (un fracàs en encertada descripció del company Casalmiglia) l'aire és escàs per diverses raons: • No generem estalvi ordinari, només estalvi en inversions. • L'any vinent caldrà començar a amortitzar deute bancari, la qual cosa suposaran 500 milions de despesa ordinària. • Els compromisos amb veïns i entitats exigeixen una forta inversió. Seria fàcil per a IC-Verds quedar-se amb la simple descripció dels números, que no deixen de ser la quantificació de necessitats (grans) i possibilitats (escasses). Un govern en minoria no té prou força per redreçar-los, i aquesta és la nostra oferta: cal un compromís per a la ciutat, i nosaltres amb altres forces d'esquerra estem disposats a comprometre'ns.

Francesc Godïis és el portaveu

municipalcTIC-V

Matas

de la

vianantització

ANGKL CASAS

n cl ple passat em vaig assabentar de dos fets que m'han fet pensar. I n . que encara no s'ha reunit cap vegada la Comissió de Mobilitat creada el gener, per debatre i definir tota la vianantització. i l'altre, que a l'estudi de la circulació encarregat al RACC no hi havia el d'estudiar els llocs adequats per aparcament. Jo dic, sense tenir ben definida la finalitat i els llocs per vianantitzar, ( 'com es poden adequar els medis per aconseguirla i enfrontar-ne les conseqüències? Crec que la finalitat és possibilitar a tots els ciutadans del centre, dels barris i als visitants un millor gaudi del centre de la ciutat i per això un dels medis dels que cal disposar és de carrers i places només per a vianants. Fn conseqüència, treure d'aquests espais la circulació i l'estacionament de vehicles, facilitar-los-hi en altres lloes suficient aparcament de vehicles, i per acabar, adequar la circulació a tot això i remodelar les superfícies vianantitzades. No sóc tècnic en cap d'aquestes coses. però per sentit comú i com a ciutadà que ha trepitjat tot cl centre, i observat amb

decisió política, que hauria de debatre i desentit crític com aconseguir el millor gaufinir la Comissió de Mobilitat, ni que s'adi del nostre centre real, que no és el que firmi que ja es disposa d'un estudi de la l'equip governant anomena "històric", he circulació, si és que el RACC ha fet ja una comprovat que aquest va en sentit longiprevisió de vies i fluxos de circulació futudinal: des de la plaça de l'Estació fins a tura, servirà per a poc. Fs la carretera de ('.erdana dir, haver fet això sense yola, abans de la zona tenir ben definits quins industrial, i en sentit carrers i places no podran transversal: de la via Com eS pOt tenir definida tenir trànsit de vehicles i Ribatallada-Centte Cultural, fins a la via estacionament, ni on hauLluís Companys-pas- la futura circulació si no ran d ' e s t a r ubicats seig de Sant Magítenim ben definides les aquests, no es podran deC A P - S a n t Francesc. finir les vies d'ordenació places i carrers que Fls carrers i places del trànsit. Fer-ho a l'inprioritaris a vianamit- caldira vianantitzar i les revés seria supeditar la vianantització a la circuzar són aquells que teplaces d'aparcament que lació dels vehicles i res nen una major utilitzaseria més greu. que la fició de les persones i caldran i on les posem? nalitat de proporcionarà q u e s i m u l t a n i e jada Ics persones un gaudi del a m b els v e h i c l e s , centre de la ciutat queaquests li són un estorb dés condicionada per l'oper passar-hi còmodacupació de \ehicles. ment, passejar, comprar i com a lloc de trobada tranquil. Pel que diu l'equip de govern, semblaria que la incompatibilitat entre persones Crec que amb manca de definició clara i \ehicles només passa des del Monestir del cine cal vianantitzar. i això serà una

fins a l'estació. I això és mitja veritat, ja que el Monestir no està en la frontera del centre, sinó a quasi la meitat de la població real (de persones) que viu a un costat i a l'altre, i tots els que hi viuen o hi van tenen dret a gaudir de les mateixes condicions. Per tant, la necessitat de vianantització arriba fins al carrer Borrell. I n altre lloc que caldria que també fos \ ianantitzat és la plaça del mercat Pere San, actualment un autèntic caos de persones i vehicles, cosa que harmonitzaria amb el carrer Major ja fet, i que potser caldria perllongar fins enllà l'avinguda Catalunya. l'orno a dir, ^com es pot tenir definida la futura circulació si no tenim ben definides les places i carrers que caldira vianantitzar i les places d'aparcament que caldran i on les posem? Les persones han de tenir prioritat, ja que la vianantització ha de servir per a elles. Tota la resta són medis que s'hauran de posar i conseqüències que s'hauran d'enfrontar. A/w'/ Casc/s és cxrc'iic/orclcl PSC

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 31 de març del 2000

s o t e r r a n i

De les tartanes al Sarbus EVARIST P I I G

egons les notícies dels diaris, l'em- l'adveniment del motor d'explosió dels presa Sarbus, una de les més im- gasos de la betzina, en aquest racó de món es feia en tartana. A les quadres de portants de Catalunya en el ram del transport de viatgers per carretera, Can Rovira, al carrer Nou de Palafrugell, acaba de comprar la SARFA per una arribaren a haver-hi fins a vint-i-cinc animals de tir. La casa Rovira va ser l'oriquantitat que volta els tres mil milions de pessetes. Deixant de banda la im- gen de la SARFA, malgrat que en el seu potància que per al món financer té una anagrama enigmàtic no hi hagués les setransacció d'aquesta envergadura, l'ope- ves inicials. Els tres socis eren carrioters: ració convida a considerar la gran in- en Rovira, que era l'hereu de Can Vicenç cidència que l'empresa d'autobusos for- de Llagostera; en Font, el noi de Can Mateu de Sant Feliu; i Armada a tigas, l'hereu de Can Rocomençaments de sevira de Palafrugell. gle a Palafrugell ha Loperació convida a No era un país de grans tingut en el desenvoconsiderar la gran carruatges amb compartilupament econòmic de la comarca i de la incidència que Pempresa ments, ni de dilegències. No hi convidava l'estat de Costa Brava. Sembla Sarfa, formada a les carreteres, on s'alterque els seus autobusos conservaran l'ana- començaments de segle a naven els sots i ei llot en

grama i probablement els usuaris no s adonaran de cap canvi. No obstant aauesta

pa/afruge// J

h a t i n g u t e„

temps de pluja, ni l'escassedat dels viatgers. Poca gent es movia del • poble i alguns, abans anacomarca t vven capBa Amèrica a fer fortuna que a Barcelona. Brava En Loro feia la línia Pa,&, lafrugell-Palamós-Sant Feliu, amb una tartana llarga, amb el tartaner assegut a la banda de fora, sobre la vara dreta. Parava al carrer Major de Palamós, davant la fleca que hi tenia el senyor Loro. A la tartana hi cabien dotze passatgers, que entraven com podien per davant, s'hi gelaven a l'hivern i s'hi ofegaven a l'estiu. La banda del darrere d'aquell túnel ambulant estava obstruïda pel bagatge dels viatgers, saques i paquets de tota mena, atès que les empreses de viatgers també transportaven mercaderia. La tartana era necessària per enllaçar amb l'estació ferroviària de Flassà, com

fe ' el desenvolupament •> • J I „

t uc;>ld concentració' demprei econòmic de la sarial obre una nova de la Costa època i convida a uns records i un reconeixement que la rutina diària pot obviar. La Societat Anònima Ribot, Font i Artigas, va matricular el primer autoòmnibus U'Hispano-Suiza GE-55) l'any 1910, i al cap de vint anys tenia una flota de més de quaranta autobusos Saurer, Studebaker, Berliet i, sobretot, els HispanoSuiza, equipats amb un senyal acústic molt particular: en comptes de clàxon elèctric o botzina d'aire utilitzava un xiulet estrident accionat pel motor dels vehicles. El negoci dels autoòmnibus va ser realment una evolució lògica dels transports de viatgers per carretera, que fins a

tt»st.sío

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

BELL&^€>CÍATS

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes. Informació: 666.42.81.42 h t t p 7 / a i rtour.pvirt.com e-marl: airtour@oirtel.net

**w\

ÍRtMER CREEN LA TELEFONIA MÒBIL, DESPRÉS PESfERTEN AMB GRANS CAMfANVES PE 1UBUCITAT LA NECESSITAT PE COM? RAR-LA, I TOT SEGUIT ENS OMPLEN P'ANTENES ELS TERRATS AMB ?R0U TEMW H R VESPRE L'INVENT í!

també ho continuaria sent l'autobús que, Grassot era seriós, amable i servicial. Baldurant molts anys, cobrava amb el bit- domer Paretes, l'anècdota vivent, era esllet el cànon de coincidència amb els pecialista en itineraris domèstics: la línia trens de Flassà i Caldes de Malavella. de les platges i una del molt especial enEls xofers de la SARFA que feien la línia tre Begur i Girona, passant per Pals, Pade Caldes, aprofitaven el viatge i porta- lau-sator, Peratallada, Canapost, Serra de ven aigua mineral a granel per vendre-la Daró, Parlavà i Rupià, que Paretes anoa les botigues de queviures de Palafrugell. menava la línia Maginot. De les facècies El reemplaçament de les línies de tarta- d'en Paretes n'emplenaríem un llibre. na per les d'autobús va representar més Els seveis de la SARFA han estat imseguretat per als viatportants per a la divulgagers. El viatge fins a ció de la Costa Brava. Flassà, més enllà de Fins i tot, l'any 1923, la Bisbal, era perillós. Els xofers de la SARFA, l'empresa edità un llibret Encara voltaven per descriptiu de paisatges i que feien la línia de Terra Negra escamots itineraris, escrit per Mide bandolers proviCaldes, aprofitaven el quel Balagué Clapera nents de partides car(1884-1943), apoderat de aigua l'empresa i director del lines, que aturaven viatge i portaven els carruatges i buisetmanri Baix Empordà. mineral a granel per daven els moneders. A la d è c a d a d e l s ^ '' em El cançoner popular vendre-la a les botigues de presa degué notar la comva fer famós un hosqueviures de Palafrugell tal d'aquell indret: "A p e tència imparable dels automòbils de turisme l'Hostal de la particulars. La política inPeira/lladres hi van versora del nou gerent, Joanar,/ Què ens dona,* % ! aquim Escrivà Català, % s / t reu, mestressa?/què ' " * consolidà les línies proteniu per sopar?..." vincials i dinamitzà les inLa transició de la tartana a l'autobús ternacionals i les de Barcelona a la Costambé representà un estalvi per al viatger. ta Brava, després d'absorbir la Costa Eltrajecte de Palafrugell a Palamós en Brava Express, i la Línia Costa Brava. tartana valia de cinc a sis pessetes i el bitPoc haurà preocupat a la gent de la collet d'autobús de Palafrugell a Caldes, marca el canvi d'amo de la SARFA, ja durant la dècada dels anys 20, sis pesse- que des de molt antic circulà la llegenda, tes; de Palafrugell a Begur, una pesseta i possiblement falsa, d'una titularitat fovint cèntims. El tracte i l'atenció del per- rana que correspondria al clergat. El que sonal era, com el dels tartaners, franc i cal, en qualsevol cas, és que els nous i cordial. Pla ens parla dels primers xofers també desconeguts propietaris continuïn de la SARFA: en Molèsties, en Palitro- donant un bon servei a la comarca. ques, I'Armando i en Paretes. Només he conegut els dos darrers, unes persones Extret del setmanari Proa excepcionals i excel·lents veïns. Armand del Baix Empordà

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

EXS 4 CANTONS "el diari de Sani Cugat"

Plaça Barcelona, 11 'Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10 '08190 SANT CUGAT e\s4cantons@totsantcugat.com

Sl„. I QUAN ELS VEÏNS PELS PISOS COMENCEN A SENTIR NOLÈSTIES, ÉS JUST QUAN L' ADMINISTRACIÓ DIU QUE ESTA ESTÜPIANT ÜNA NORMATIVA QÜE REGULAR* AQUESTS APARELLS...

...SEGUR QUE QUAN ESTIGUI A ?ÜNT ?ER SER APROVAPA, SORTIRX UN ALTRE SISTEMA QUE 3>A NO NECESSITARÀ AQUESTES ANTENES. TU ENTENS RES ? klXh ENS PASSA PERQUÈ EN / PRIMER LLOC, PRIMER QUE RES, / SOM CONSUMIDORS I EN SEGON / LLOC SOM IPIOTES N v

OS 4 CANTONS

Entorn D/vent/res, 31 de marc del Í000

I n f r a e s t r u c t u r e s

El conseller Puig inaugura la Planta de Gompostatge de Sant Cugat El projecte Residu Mínim comença la segona fase

El projecte del futur túnel d'Horta inclou un enllaç amb Sant Cugat E. B.

El futur t ú n e l d ' H o r t a , q u e travessarà la serra de Collserola connectant Barcelona amb el Vallès, és cada vegada m é s a prop. L'empresa Tabasa, concesionària dels túnels de Vallvidrera, té a punt un estudi en què es delimita exactament com vol q u e sigui la infraestructura entre Horta i Cerdanyola. Aquest projecte inclou una sortida a la nostra ciutat a l'alçada de la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola (B-1413) i també a la futura ronda de Cerdanyola. L'estudi del traçat inclou la construcció de dos túnels paral·lels de 3,7 quilòmetres de recorregut, que costarien 32.700 milions de pessetes i que es posarien en funcionament a finals de l'any 2004. A més, la nova via seria de pagament - e x c e p te un dels seus t r a m s - , igual que els túnels de Vallvidrera. Per la seva banda, la GeneraEl conseller i l'nhiildi aprenen el tunaimament de hi urna planta dt inmpmtatge, situada d la carretera de Molins de Rei a Caldes F: EDt'ARD FARJNYES litat de Catalunya ha anunciat que els túnels d'Horta no es dudesprés d'una campanya d'inEMILI BKI.LA gat és brossa orgànica. L'objecmarró, és " u n petit esforç de ran a terme sense el consentiformació prèvia a càrrec del contiu de la nova planta, situada al gran satisfacció personal". m e n t d e les parts implicades, sistori santeugatenc, que ha coscostat mateix de la deixalleria, a Per la seva banda, el conseller és a dir, sense que els ajuntat a t g a i r e b é 28 m i l i o n s d e l Can Calopa, és arribar a conSant Cugat compta des de diuPuig va destacar que aquesta és ments afectats donin el vistipressupost. Fn els propers mevertir fins a un 80% dels residus menge a m b tinaPlanta de Comla vuitena planta de compostatplau. L'Ajuntament de Sant Cusos es procedirà a continuar amb dels santeugatencs. La resta de postatge per convertir els resige q u e s'inaugura a Catalunya i gat és accionista de l'empresa l'aplicació de l'experiència del matèria és inorgànica i es condus orgànics en reutilitzables. q u e comporta "uns costos q u e pública Tabasa, ja que el govern Residu Mínim a la ciutat. tinuarà portant a l'abocador de El conseller de Medi Ambient, hem d'assumir entre tots". Puig català posseeix un 91 % del seu F n aquest sentit, l'alcalde Vacarisses. Felip Puig, l'alcalde de Sant Cuva explicar q u e el reciclatge no capital total. L'alcalde Lluís ReLluís R e c o d e r gat i el president de l'Entitat s'ha de veure com una càrrega. coder, membre del consell d'adUn total de va incidir en la Municipal Descentralitzada de Segons el conseller, la deixalleministració de l'empresa, ha ex12.000 són les toimportància de Valldoreix ( E M D ) , Miquel Paria de Sant Cugat s'ha d ' e m plicat q u e coneix el projecte i n e s d e fracció conscienciar els raira, van presidir l'acte d'inaumarcar en una Catalunya q u e que es decanta per l'alternativa orgànica q u e conciutadans de guració posterior a la bicicletada ha "avançat molt i ho continuem q u e " t é m e n y s impacte però cada any gestiola necessitat de popular q u e , com en el cas de fent". Al seu torn, el president que és més cara" de desembonarà la p l a n t a , de la Ciutat fer la separació de l ' E M D de Valldoreix, Mil'obertura de la deixalleria. va cadura del túnel al Vallès. Req u e o c u p a u n a Orgànka precedir el protocol oficial. Amb quel Paraira, va mostrar la concoder s'ha negat a desplaçar-la superfície de aquest nou pas endavant es convicció que "apostar pel reciclatmés a prop d e Sant Cugat, ja 17.440 m^. El ficasa, i va e m solida l'inici de la segona fase ge és fonamental pel futur, però q u e "suposaria situar-la m é s nançament de "ïíX * plaçar les prop del projecte Residu Mínim, ent a m b é per avui mateix". D e s amunt q u e el túnel central", i a les instal·lacions de 200 persones gegat p e r l ' A j u n t a m e n t d e la del CEPA, un dels seus m e m "això sí q u e e n s hi o p o s e m " . -inclosa la deixalleria- sobreque van assistir a l'acte a difonciutat a m b el suport del Centre bres, Mercè Girona, va destacar També va dir que els túnels serpassa els 750 milions de pessedre-ho entre els amics, veïns i Ecologista de Projectes Alterla col·laboració entre l'adminisviran p e r descongestionar part tes, q u e ha finançat exclusivaconeguts: "Encara no hi ha prou natius, CEPA, i per la Junta de tració i els grups ecologistes com del trànsit q u e suporta la ciument la Junta de Residus. gent conscienciada sobre el graResidus, segons un conveni siga exemple de "modernitat". tat. El projecte preveu q u e els Des del dia 20 de març, unes víssim problema d'impacte al nat el 21 de novembre de l'any L'Ajuntament de Sant C u g a t túnels vagin a parar a C a n Coll, 2.200 famílies dels barris de Sant medi ambient", i va afegir q u e 1997. m a n t é c o n v e r s e s a m b el d e des d'on la via va paral·lela a Francesc, Can Magí i Coll Fava l'acte casolà de dividir les deiRubí per compartir les instal·laCerdanyola, fins arribar a l'A-7, van començar a separar la brosA c t u a l m e n t , u n 50% de les xalles i dipositar-Ies en els concions i optimitzar recursos. i connectar a m b l'A-18. sa orgànica d e la q u e no ho és, deixalles q u e produeix Sant Cutenidors a m b la tapa d e color

Es vol que la nova instal·lació converteixi el 80% de la brossa en adob

dei.t,™».

Entorn

ELS /CAIYroi>{S Divendres, M de marc del >000

E c o l o g i s m e

El Grup de Natura denuncia danys a l'entorn del Mas del Bosc

Ajuntament i veïns acorden reparar Coll Fava

Els ecologistes insten l'Ajuntament afer respectar el medi ambient alzina de més de 20 anys morta allà on confluïen els residus de la casa provinents de la fuita de la canonada. Un dels membres del Grup de Natura, Miquel Vallmitjana, ha volgut deixar clar que la instància "no és una denúncia, només volem que l'Ajuntament ho vagi a veure i que ho faci arreglar". Per la seva part, l'Arca de Ciutat Sostenible està estudiant el requerim e n t per valorar quines actuacions s'han de prendre, però ja han avançat que si hi ha irregularitats les faran corregir.

EMILI BKLLA

El Grup de Natura del C l u b Muntanyenc de Sant Cugat ha presentat una instància a l'Ajuntament en relació amb les deficiències que presenta, al seu parer, la finca Mas del Bosc. Segons els ecologistes, hi ha una fuita en el col·lector de la casa que està abocant els seus residus al torrent del costat, fet que, a banda de contaminar l'aqüífer, podria perjudicar la masia de Can Bell i tenir efectes negatius sobre la vegetació de l'entorn. D'altra banda, han denunciat que el camí obert de manera il·legal per part dels propietaris de la masia encara està en ús tot i l'ordenança municipal que els obligava a tancar-lo. A tot això, s'hi suma el fet que els peus dels arbres no són tots de la mateixa mida, tal com volia el consistori. Per tot plegat, el Grup de Natura ha instat l'àrea de Ciutat Sostenible perquè resolgui les deficiències i incompliments de

Aspecte actual del Mas del Bosc, a Collserola FOTO: XAVIER

restauració del Mas del Bosc, que es concretaria en un seguiment i observació ocular de la zona amb l'objectiu de comparar la restauració efectuada pels propietaris amb la petició que els va fer el consistori. També exigeixen que es repari el col·lector d'aigües fecals de la casa.

I.ARRÒSA

Els ecologistes es van desplaçar fins al Mas del Bosc la setmana passada per corroborar la queixa de diversos santcugatencs sobre la problemàtica de l'entorn. En la inspecció van trobar diversos peus de plantes morts o bé malmesos al camí obert de manera il·legal que dóna la volta a la casa, i una

Ara fa tres anys, els propietaris de la masia, situada al mig de la part del Parc de Collserola de Sant Cugat, van obrir una escletxa de zona desertificada a Collserola sense els permisos municipals, amb l'objectiu d'ampliar l'àrea de lleure i obrir una nova pista. Aleshores, l'Ajuntament va presentar una denúncia que obligava els propietaris a restaurar les deficiències, que van quedar arranjades en un any.

i n c e n d i s

Sant Cugat no participa en la Jornada de més de 2 0 0 milions a Collserola l'Aigua Gran part dels diners seran per a les despeses de personal

La Diputació de Barcelona destina

E. B. E. B./INTRA ACN

La Diputació de Barcelona té previst destinar 206 milions i mig de pessetes en la campanya d'enguany per la prevenció d'incendis al Parc Natural de Collserola. Gairebé 125 milions es volen destinar al finançament de les d e s p e s e s d e p e r s o n a l - u n s 30 a g e n t s - del Parc que s'encarrega de la vigilància i la prevenció d'incendis a la zona. La resta de la partida servirà per mantenir els e q u i p a m e n t s actuals - m é s de 26 milions i m i g i per comprar material nou - u n s 40 milions i mig-,

La subvenció s'emmarca en el programa de plans de prevenció d'incendis que la Diputació de Barcelona desenvoluparà en la seva àrea d'influència al llarg del període en q u è hi hagi situació de risc. El dia 17 de març van entrar en funcionament els programes d e prevenció d'incendis, q u e s'han avançat un mes al que és habitual. La sequera que estan patint els boscos catalans ha provocat aquest avançament. Aquests programes anuals deixaran de ser operatius el dia 18 de s e t e m b r e vinent. La Diputació destinarà a prevenir els focs a la seva demarcació 1.287 milions de pessetes,

als quals s'afegeixen 127,5 milions provinents dels ajuntam e n t s d e la seva àrea d ' i n fluència i també les entitats que es dediquen a la protecció del bosc. El diputat de Cooperació de la Diputació de Barcelona, Jordi L a b ò r i a , ha q u a l i f i c a t d'"important" l'ajut aconòmic, sobretot pel que fa a la part de diners que va a parar a mans dels consistoris, però també als que es destinen a les Associacions de Defensa Forestal ( A D F ) . Labòria ha destacat (pic la campanya es fa d'acord amb la Generalitat, els consorcis dels parcs naturals i els 88 a j u n t a m e n t s que hi participen enguany.

L'Ajuntament de Sant Cugat no era present dimarts en la Jornada de rAigua a Catalunya en els propers deu anys, celebrada a Sabadell a m b motiu del c i n q u a n t è a n i v e r s a r i d e la Companyia d'Aigües de Sabadell (CASSÀ). L'acte comptava amb la participació de prop de 200 representants de consistoris catalans, entre alcaldes i regidors, a més del conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig. A les ponències s'ha parlat de la nova llei reguladora de l'aigua i de la necessitat de planificar la reutilització de l'aigua en l'àmbit municipal.

E. B.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha arribat a un acord amb l'Associació de Veïns del barri de Coll Fava per reurbanitzar la zona. Malgrat secundar el projecte de la promotora, q u e el consistori va fer arribar als afectats, el col·lectiu veïnal ha hagut d'acceptar que els perterres de gespa de la secció lateral de les voreres, on hi ha els arbres, no canviïn de disseny i incloguin llambordes. Segons el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, "la solució lògica seria no modificar el disseny" de la vorera, ja que no és una proposta que s'hagi d'incloure en un pla parcial i sí una despesa que la promotora no vol assumir. El president de l'Associació de Veïns de Coll Fava (AV), Ivó Güell, va afegir que "la reconstrucció és una mica reduïda", entre altres coses perquè volien "ambient més paisatgístic" a la plaça de la Creu de Coll Fava, perquè només seran reparats en part els anomenats interparcs, a més de la problemàtica de les llambordes als p e r t e r r e s paral·lels a la vorera. Tot i afirmar que els "sap greu" firmar la resolució, Güell va anunciar que e n la p r o p e r a a s s e m b l e a d e veïns transmetran l'agraïment a totes les parts per la bona actuació en aquest afer. Carbó, que es va reunir la setmana passada a m b representants de la junta de compensació i d e l'AV, e n la p r i m e r a reunió de la comissió de seguiment de Coll Fava, va destacar que la promotora està disposada a acceptar tres dels p u n t s que reivindicaven des de l'AV. Concretament, es tracta de la reparació total de les voreres - a m b l'aixecament de les subbases, on s'ha de posar formigó i asfaltar de nou-, les quotes i els efectes contenciosos, que quedaran retirats de comú acord. De moment encara no se sap quan es duran a terme les actuacions de reconstrucció, que l'AV volia lligar al tema de la velocitat al barri, però que finalment es tractaran per separat.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA ©

ZlkmmmlML

COMPONENTS ELECTRÒNÏCS PER A LA MOTOCICLETA

'<• Eftipresa ^ (Wef e n e l s e u sector

Av. Graeiis, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maíí: ieoneMi@leonelii.com web: wwwleonelli.com

Entorn

ELS/CANTONS

toWm.J/*

mair del 2000

I n f r a e s t r t t c t u r e s

Foment estudiarà la petició de convertir la línia Mollet-Papiol L'Ajuntament de Sant Cugat es reuneix amb el ministeri a Madrid Diversos ajuntaments del Vallès, entre ells Sant Cugat, es van reunir la setmana passada a Madrid amb representants del Ministeri de Foment per demanar la conversió de la línia Mollet Papiol per a passatgers. Des del ministeri es van comprometre a estudiar la proposta i a donar una resposta d'aquí a tres mesos. En cas de realitzar-se, es tractaria del primer i únic trajecte no radial, és a dir, que uniria el Vallès Occidental i el Baix Llobregat sense passar per Barcelona. Aquest projecte vol aprofitar les "sinèrgies" que, segons Recasens, comportarà l'arribada del Tren de Gran Velocitat (TGV) a la comarca. A la reunió va planar el TGV de rerefons.

E. B. -Sant Cugatl ' n a d e l e g a c i ó tic l'Ajuntament de Sant Cugat es va reunir dimecres de la setmana passada. j u n t a m e n t amb diversos representants de consistoris vallesans de l'entorn de la B-30. amb el ministeri de F o m e n t . amb ['"objectiu únic" d'aconseguir que la línia de mercaderies de Renfe que va d'El Papiol a M o l l e t d e l Vallès es converteixi en una línia de Rodalies. El compromís que va adquirir el subsecretari d'Estat d'Infraestructures és la confecció d'un

DADES DEL

Nom i Cognoms | Ciutat,.. \ Carrer I Codi postal....... I NIFoDNI

estudi de Ics potencialitats d'usuaris que tindria la línia. Des de F o m e n t van assegurar que en tres mesos estaria fet, i que donarien una resposta als municipis. Vn cop l'Ajuntament tingui l'anàlisi de la viabilitat de la petició, "en tornarem a parlar, aquest és el compromís que va adquirir el subsecretari d'Estat", ha assegurat el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, que es va desplaçart a Madrid Paral·lelament a aquesta línia, d'aquí a l'any 2004 s'ha de construir al Vallès la del TGV, i és per això que " h e m d'aprofitar les sinèrgies que això produeix"

/ 'f.\tarw de Coll l·ia ii i--. podria irhíibilittn r (7 DIDA per dedicar la línia Mollet-Patructures ferroviàries de seguida piol als passatgers. Recasens ha es dispara". destacat que "els baixadors esUna altre dels p u n t s q u e es tan construís", referint-se a l'esvan tractar a la reunió és la potació de Coll Fava, actualment sició que pren la companyia feren desús. D'altra banda, va aferoviària respecte a aquest afer. gir que la despesa "no seria imDes de F o m e n t es va advertir portant", tenint en compte que que l'opinió del delegat de Ro"qualsevol inversió en infraesdalies de l'empresa a Catalunya

no es necessàriament la mateixa que la de la gerència d'àmbit estatal. Encara que el motiu de la reunió no fos el TGV. continuant amb la polèmica de l'emplaçam e n t d e la futura e s t a c i ó al Vallès, l'alcalde de Santa Perpètua de Mogoda va anunciar a la trobada que els deu consistoris de la comarca, entre els quals Sabadell i Cerdanyola, entregarien un escrit al ministeri demanant que es replantegi la ubic a c i ó d e la p a r a d a . E l s d e u municipis aposten per uns situar-la en uns terrenys de Cerdanyola del Vallès, a tocar del municipi veí de Barberà. Segons Recasens, la resposta que es va donar per part del responsable d'Infraestructures Ferroviàries estava en la línia de les confirmacions oficials que ha rebut Sant Cugat, és a dir, que "el t e m a estava decidit i q u e en principi l'emplaçament estava ja fixat" a Sant Cugat. Des del consistori es considera la proposta dels deu municipis veïns "fora de lloc i de temps". L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, deia fa uns dies que la iniciativa d'emplaçar la futura parada del T G V a Cerdanyola -defensada pels sabadellencsrespon a la confrontació històrica existent entre les dues capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa.

SUBSCRIPTOR

. Fax

...... Telèfon

El diari de casa. DADES DE I Í

SUWi

Data d'alta ,.,.11,ite Adreça d'entíetíjj^

i Ü Subscripcions..

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA S U B S C R I P C I Ó

Sant Cugat del Vallès, Banc/Caixa Adreça oficina EntitatGDnDoficinaGDGDdcDD núm compteDC Titular , D Comptat • Rebut domiciliat

del 2000

SIGNATURA

Enviar-fa per fax al 93 674 20 24 o portar-ta al C. Sant Antoni, 42 - 44

EIS 4 CANTONS

Societat

Divendres, M de març firi _-V(>í>

E n s e n y a m e n t

Les esquerdes de l'Escola Catalunya estaran sota control LAjuntament en farà un seguiment visual cada 15 dies MAGDA MKNDKZ - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat s'ha compromès per escrit a fer un control quinzenal de les esquerdes del parvulari de l'Escola Catalunya. Aquest seguiment s'ha aconseguit després de la insistència dels directius del col·legi, que temien pel perill que pot provocar una patologia d'aquest tipus. La solució definitiva és competència de la Delegació Territorial d'Ensenyament de la Generaliat, que ha d'elaborar un dictamen tècnic sobre l'equipament. Les esquerdes a l'edifici del parvulari ja fa alguns anys que van aparèixer, però va ser a principis de curs quan es va comprovar que s'havien engrandit. El tinent d'alcalde de ciutat sostenible, Joan Carbó, va qualificar les esquerdes de "problema històric" del qual ja en tenien constància en la legislatura anterior. Carbó va explicar que enguany, quan va ser advertit d e l ' a g r e u j a m e n t d e la patologia, va visitar l'equipament i afirma que en una primera inspecció visual es constatava "un estat llastimós" de l'edifici. Arran de la detecció del problema es va fer una diagnosi estructural de l'edifici que va determinar que no hi havia perill de forma imminent. Per Nadal, aprofitant les vacances escolars dels més petits, es va realitzar un estudi del

subsòl que va deixar palès l'origen del la patologia: la construcció està feta sobre argiles expansives o fetge de vara que en entrar en contacte amb l'aigua, augmenten de volum. Així doncs, el moviment del terreny ha provocat l'aparició de les esquerdes al parvulari. L'antiguitat de la construcció

La solució definitiva està en mans de la Generalitat i es preveu que es faci pública en 2 mesos

també ha propiciat que la patologia s'agreugés. "Hi ha dos aspectes que s'han de tenir en compte", explicava el director del C a t a l u n y a , Toni Gonzàlez, "la solució efectiva a la patologia i el seguiment preventiu que ha de fer l'Ajuntament". En aquest sentit, u n tècnic del consistori farà un control visual cada 15 dies. Aquest acord era, segons el director de l'escola, el que s'havia compromès a fer l'Ajuntament des de principi de curs, però, segons sembla, no s'ha portat a terme. No ha estat fins aquesta mateixa setmana que s'ha posat per escrit. "És preocupant. N o entenem

que un tema com aquest s'hagi dilapidat tant en el temps. Sembla mentida que s'hagi hagut de fer pressió per aconseguir-ho.", afirmava Gonzàlez. "L'experiència ens diu que ara hem de ser escèptics de cara a obtenir una solució efectiva immediatament. Ens és igual que s'hagi d'edificar de nou, només volem que finalment es faci públic el dictamen", afegia. Per la seva banda, Carbó assegurava la seguretat del prop d'un centenar d'alumnes, d'entre 3 i 4 anys, que acull l'edifici i explicava que "no podem fer res més que esperar i vigilar que no empitjori". A l'espera d'una resolució, els pares es mostren indignats per la burocràcia del tema. "L'única manera que et tinguin en compte és fent soroll", es lamentava la presidenta de l'Associació de Pares d'Alumnes (APA) de l'Escola Catalunya, Clara Espasa. Es preveu que en dos mesos la Delegació Territorial aporti una solució definitiva al problema. El proper dia 11 de maig està concertada.una cita entre el delegat, Jordi Baciana i responsables de l'escola santeugatenca. Després de múltiples intents entre el 27 i el 30 de març passat de contactar amb Jordi Baciana, no ha respost cap de les trucades d'EL.s 4 C A N T O N S i. per tant, aquesta publicació no ha pogut completar degudament la informació.

llhatgl de lüt/luiiln

ihilhlihi sw ui, iniustm t/t ui fiilleilil tieniellllh I'.

X.L

\matge de part de l'esquerda de damunt de /'entrada d'una aula F: X.I..

Joan Carbó

Toni Gonzàlez

Clara Espasa

Tinent d'alcalde

Director

fPresidenta de

de Ciutat

de l'Escola

HA l de l'Escola

Sostenible

"No podem fer res mé$^0iespérar'[ una solució de la GwèfgMtdt i vigilar que Mproòle^aiéèJm esquerdes no sya§tM^V

! Catalunya

Catalunya

"Espreocu$)>tí$^ No entenent que::;1fp posen en evidmçia, perquè l'única s^agi diJaptítíMnt en el tçtkpg un hffj^nera que ens tinguin en compte és tema imporïmilçètyés aquest* que jmïsomtL És tpiufti^m herètic i afectà\ Molta gent" nç 'mí^j^M^^^màat^^. Mens%. 4

Societat

H , S /CANTONS nnriitim, 31 r/e mrirc rtel 2000

*0 k u p a c i ó

L'Ajuntament demana el desallotjament dels 'okupes'

Accident mortal al carrer Valldoreix

El col·lectiu diu que "la repressió no és la solució

MAI. • Sant Cugat-

MAÍÍDA MKNDKZ - Sant Cugat -

La propietària de la botiga d'electrodomèstics García Guillén.Conxita Tobclla Moliner va morir dimecres al caure des del primer pis de la seva vivenda al soterrani. a 5 metres d'alçada. Segons ha informat la Policia Local, la víctima, de 54 anys, sembla que va relliscar amb una planxa que feien servir per passar de la seva vivienda a la botiga i que estava mullada per la pluja de dimarts. La dona va motir a l'acte.

L'assemblea "okupa" de Torre Blanca lla rebut aquesta setmana una notificació de desallotjament de l'edifici de propietat municipal, en que lli estan des de fa poemes d'un any. L'Ajuntament de Sant Cugat va presentar al jutjat de Rubí una petició de desallotjament de la masia santeugatenca fa IS dies, després de no haver arribat a cap acord amb el col·lectiu en les negociacions que s'havien establert des de l'inici de l''okupació'. L'assemblea considera q u e d'aquesta manera el consistori "demostra la seva escassa vocació democràtica". Fonts del consistori santeugatenc ha afirmat que l'Ajuntament no vol tenir cap mena de responsabilitat en el cas dels accidents que es poden produir a causa del mal estat de l'edifici. Un altre aspecte que ha determinat la presentació de la demanda de desallotjament han estat les queixes pel soroll que han presentat

.\ijue\ln pot \er una imuUr i/m no i >iijim i/ npiin n l'nin- HL·IIIIII /- V /

els veïns. Per la seva banda, l'assemblea ha denunciat en un comunicat que, amb aquesta demanda, "l'Ajuntament ha trencat la via de diàleg que s'havia mantingut des del primer dia d"okupació". El col·lectiu té un termini de sis dies per fer acte de presència al jutjat

i abandonar la masia Fls okupes han engegat una campanya de difusió de la problemàtica amb la confecció d'un manifest d'adhesió al seu projecte. Dilluns es farà una cercavila de protesta que sortirà a dos quarts de vuit de l'estació de Ferrocarrils i acabarà a la plaça de Barcelona.

C a m p a n y a

El CEPA i l 9 Ateneu fomenten la reutilització i Tinter canvi dels llibres Amb la Llibrexarxa s'obre un nou espai de préstec de llibres ESTKR CASTANYER

Potenciar la reutilització i fomentar l'intercanvi d e llibres són els principals objectius de la Llibrexarxa, una nova iniciativa e n g e g a d a pel C e n t r e d'Ecologia i Projectes Alternatius i l ' A t e n e u S a n t c u g a t e n c dins el marc del programa Residu Mínim. Després de l'èxit obtingut alt r e s a n y s a m b la c a m p a n y a d'intercanvi de llibres del dia de Sant Jordi, el CEPA ha decidit continuar amb aquesta experiència i allargar-la durant tot l'any. "La gent feia temps que e n s ho d e m a n a v a " , c o m e n t a una d e les r e s p o n s a b l e s d'aquesta entitat, Imma Casajoana, "i el que hem fet és buscat alguna associació que volgués ajudar-nos a tirar aquest proj e c t e e n d a v a n t , q u e se'l fes seu". Aquesta nova iniciativa, que han anomenat Llibrexarxa, té dues finalitats: d'una banda, que totes les persones que

ho vulguin puguin reunir-se el primer dimecres de cada mes a la seu d e l'Ateneu i intercanviar aquells llibres q u e ja no vulguin. D'aquesta manera, des del C E P A es vol fomentar la pràctica de la reutilització com una mesura molt més respectuosa amb el medi ambient que el reciclatge, ja q u e no comporta cap tipus de reprocessam e n t del material ni cap tipus de contaminació o c o n s u m energètic. D'altra banda, l'objectiu d ' a q u e s t a proposta és que l'intercanvi sigui el màxim d'equilibrat i que es tinguin en compte factors com el tipus de publicació o estats de conservació similars, entre altres coses. En segon lloc, la Llibrexarxa o f e r e i x t a m b é un s e r v e i d e préstec que, a diferencia de les b i b l i o t e q u e s tradicionals, es farà per mitjà d'un acord entre l'interessat i el propietari del llibre.Totes aquelles persones que vulguin compartir els seus llibres i deixar-los en préstec,

podran inscriure's en un llistat on constarà el títol del llibte que es vol deixar, el nom del propietari i un número de contacte. A partir d'aquest sistema, la petsona que vulgui un dels llibres del llistat, només hautà de trucar al propietari i posar-s'hi d'acord pels termes del préstec. "Una de les nostres idees és fomentar la lectura i crear una xarxa d'amics de la lectura", explica Casajoana. Per apuntar-se a la Llibrexarxa es pot fer trucant al número de telèfon 93.674.60.28, e n viant un missatge a l'adreça d'Internet cepa.santcugat@ pangea.org o anant al mateix Ateneu Santcugatenc el primer dimecres de cada mes a partir de dos quarts de vuit del vespre. D'altra banda, el llistat de l l i b r e s d e la L l i b r e x a r x a es podrà trobar al butlletí trimestral del CEPA. a la Casa de Cultura i als centres cívics dels districtes o bé a l'adreça d'Internet http:Wwww.scvirtual.org/llibrexarxa.

I .'accident va passar pocs minuts abans de les 11 del matí. i fins el 11< ic dels fets es van desplaçar dues ambulàncies de la Creu Roja i Bomers. L'aixecament del cadàver es va produir cap a un quart de dues en presència del jutge. Els funerals per Conxita Tobclla es van celebrar ahir al Monestir. D'altra banda, dimarts va morir, Jaume Harana, de 40 anys, propietari del bar Mermelada Exprés, ubicat també al carrer Valldoreix. Harana va ser enterrat l'endemà a Sant Cugat.

Ampliació dels horaris d'anàlisi i infermeria a DKV-Previasa M.M.

Els socis de l'empresa asseguradora DKV-PREVIASA podran gaudir de més servei pel que fa a anàlisi i infermeria. Els associats seran els grans beneficiats de l'ampliació d'horaris que ha establert l'asseguradora, ubicada al Centre Sanitari Can Mora. L'horari actual d'aquests serveis és de dos quarts de nou a les onze del matí. D'aquesta manera, l'asseguradora continua oferint les seves prestacions als més de 4.000 socis que té a la ciutat, en la mateixa seu que els acull des de la seva implantació a Sant Cugat, el Centre Sanitari de Can Mora. Aquest any, l'empresa ha entrat a formar part del grup alemany DKV. l'n canvi estructural que no afecta les seves prestacions. A banda dels serveis d'anàlisi i infermeria, DKV-Previasa també ofereix als seus assegurats els de dermatologia, pediatria, podologia, traumatologia, hidrologia i medicina general.

Domem i h pn -irln\ I \ /• S( <) I

Domènech no es presentarà a la reelecció K.S'TKK CvsTAMKR - Sant Cugat -

L'Associació Amics d e la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat ha convocat una assemblea extraordinària per escollir una nova junta directiva. L'actual presidenta de l'entitat, Anna Domènech. ja ha comunicat que no es presentarà a la reelecció del seu càrrec. Tal com ja es va decidir en la darrera reunió de la Junta Directva, els Amics d ela U N E S C O Valldoreix - Sant Cugat han decidit crear una nova junta ja que alguns dels actuals membres no disposen del temps necessari per portar a terme les seves funcions. Aquest és el cas de l'actual presidenta de la secció local dels amics d e la U N E S C O , Anna D o m è n e c h , q u e ja ha anunciat que no es presentatà a la reelecció del càrrec perquè. segons ha dit, " p e r estar en aquestes associacions i fer un càrrec es necessita un cert temps, i si treballes i tens una família aixòés iftípossible, no es pot estat per tot". Davant d'aquesta situació, la junta va decidir convocar un període de presentació de candidatures q u e finalitza avui L'assamblea extraordinària es farà el proper 7 d'abril. D'altra banda, i tal com estava previst,el mateix dia tindrà lloc també l'assemblea ordinària de l'associació, durant la qual es presentaran l'estat de comptes de l'any 1999 i el pressupost previst per aquest any 2000. També durant l'assemblea, la junta donarà a conèixer el pla d'actuacions per als propers mesos. Altres temes previstos per aquesta reunió seran l'acceptació de nous socis i la presentació de la Memòria de gestió de la junta directiva. Tant l'assemblea ordinària com l'extraordinària es faran a l'Aixiu Nacional de Catalunya a partir de dos quarts de vuit del vespre. Atesa la importància d'aquesta reunió, des de l'actual junta directiva de l'Associació d'Amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat es demana a tots els socis que hi participin ja que aquesta és una decisió que afecta el bon funcionament de l'entitat.

Societat

ELS í CANTONS Divendres, 31 de març del 2000

u r s

Francesc Mauri torna a ensenyar meteorologia als santcugatencs Aquesta és la segona edició del curs, organitzat pel Club Muntanyenc El meteoròleg santcugatenc Francesc Mauri és l'encarregat d'impartir aquests dies el segon curs de meteorologia del Club Muntanyenc. El curs, en què hi participen més d'una trentena de persones, ha començat aquesta setmana amb una classe sobre l'elaboració de la informació meteorològica als mitjans de comunicació i amb una altra dedicada al canvi climàtic. Les dues sessions restants serviran per parlar del clima dels Pirineus i de la influència del temps en la salut i es faran els propers dies 3 i 4 d'abril a la Casa de Cultura.

E.C. - Sant Cugat -

Més d'una trentena de persones han participat aquesta setmana en les dues primeres sessions del segon curs de meteorologia que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat i que imparteix el meteoròleg Francesc Mauri. El curs va començar dilluns a la Casa de Cultura amb una xerrada dedicada a la informació meteorològica dins els mitjans de comunicació. Durant la sessió, Mauri va passar un vídeo en què es podien veure els procediments que utilitzen les televisions per mostrar la informació del temps, i va explicar quins són els passos que se se-

gueixen per fer aquesta feina. Aquesta primera classe teòrica es complementarà properament amb una visita al departament de meteorologia de Televisió Espanyola a Sant Cugat. Pel que fa a la segona sessió, el tema central va ser el canvi climàtic, una qüestió que segons Francesc Mauri, "interessa molt a la gent perquè sovint poden llegir-ne coses als diaris". Durant la xerrada, l'home del temps de TV3 i Catalunya Ràdio va explicar que la pregunta principal és determinar com afecta l'acció de l'home en aquest fenomen, ja que en els darrers cent anys s'ha detectat un augment de quasi un grau de la temperatura mitjana global del planeta. Tot i això, Mauri va comentar que enca-

R e i v i n d i c a c i o n s

La FAV recull més de 7 0 0 escrits de reclamació sobre el sistema sanitari públic E.C.

La Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat ha presentat a l'Ajuntament 715 escrits de reclamacions sobre el funcionament de la sanitat pública de la ciutat. Després d'unes quantes setma-

nes recollint les queixes dels ciutadans de Sant Cugat, dissabte passat la Federació va fer un acte simbòlic de protesta i va penjar a la façana del consistori diverses pancartes que resumien les principals reclamacions en matèria de sanitat. A banda d'aquest acte, els representants de les diverses as-

Premien cinc santcugatencs en el concurs de Caixa de Terrassa MAGDA MÉNDEZ

Fratuesc Mauri és l'encamf/tt d'impartir aquest curs h 070: X.L. ra no s'ha pogut determinar en quin grau el canvi depèn de l'home i en quin de la naturalesa. D'altra banda, el meteoròleg santcugatenc va aprofitar també per fer una reflexió sobre el tractament que fan d'aquest tema els mitjans de comunicació. Segons Francesc Mauri, "cal més rigorositat,

no es pot parlar de canvi climàtic 48 hores després d'algun fenomen climàtic natural". El curs de meteorologia del Club Muntanyenc continuarà els dies 3 i 4 d'abril amb dues sessions dedicades al clima del Pirineu i a la influència del temps en la salut.

sociacions de veïns van entregar una còpia dels escrits de queixa al registre municipal, juntament amb una instància adreçada a l'alcalde i a la tinent d'alcalde de Benestar Social. "Ens hauria agradat no haver de lliurar els escrits al registre", comentava el president de la FAV, Xavier Laborda, "hauríem preferit que ens haguessin rebut. Aquesta forma de desinterès posa clarament de manifest com està la situació". La campanya engegada per la Federació d'Associacions de Veïns, promotora de la Plataforma per una Sanitat Pública de Qualitat, té dos objectius molt clars: d'una banda, que es recullin

totes aquestes queixes, i de l'altra, que s'iniciï un diàleg social entre les associacions de veïns i el Departament de Sanitat amb l'objectiu de resoldre els principals problemes. Per Xavier Laborda, president de la FAV, "és important trobar solucions perquè en els problemes estan empitjorant moltíssim". És per això que des de la Federació ja s'han lliurat totes les reclamacions recollides al conseller de Sanitat, Eduard Rius, i se n'ha entregat una altra còpia a la gerent de la Regió Sanitària Centre de l'Institut Català de la Salut, Elena Ris, amb qui s'han reunit aquesta mateixa setmana.

Un total de cinc escolars de Sant Cugat han estat premiats en el concurs de dibuix que organitza anualment la Caixa de Terrassa. La concessió dels guardons s'ha realitzat per categories d'edats. L'acte de lliurament de premis als escolars guanyadors del certamen es farà el proper dissabte 29 d'abril, a les 12 del migdia, al Centre Cultural Caixa de Terrassa. Sant Cugat ha estat molt ben representat en aquest certamen, i ha aconseguit diversos segons i tercers premis. Concretament, Maria Teresa Martínez (11 anys) del col·legi Pureza de Maria ha quedat en la segona posició de la seva categoria. Pel que fa als tercers premis, han estat per a Julià Gonzalvo (6 anys) del Joan Maragall; Taichi Tsukumo (11 anys), del Collserola; Anna Campmany (12 anys) del col·legi Pins del Vallès; i Natàlia Blay (9 anys) del col·legi Ferran i Clua de Valldoreix. En aquesta edició del concurs de dibuix de la Caixa de Terrassa hi han participat uns 40.000 escolars d'arreu de Catalunya, dels quals 1.200 han estat de Sant Cugat. Els dibuixos guanyadors serviran per il·lustrar el llibre de contes titulat Joaquim, això no es

fa, de Joan Armengué i guanyador de la darrera edició del premi Lola Anglada. En total s'han concedit 36 premis i 6 accèssits, distribuïts entre els diferents contes i categories d'edat. El jurat estava integrat per personalitats vinculades a la vida artística de Terrassa.

Aquesta Setmana Santa viatja amb el RACC A l'Agenda de Viatges del RACCt trobaràs ei viatge que vols fer aquesta Setmana Santa i a preus molt especials. A més a més, vagis on vagis, gaudiràs de la tranquil·litat que sempre t'ofereix el RACC Imjf'liViVi

f si ets soci del RACC gaudiràs de preus encara més especials. Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 • Tel. 93 495 50 71

r w r CLUB agenda de viatges

Societat

ÉLS / G W r O > S Divendres, .i / de mare del 2000

E n t i t a t s

Josep Maria Gavin inicia un nou arxiu sobre la Creu Roja de Valldoreix

L'Escola d'Excursionisme celebra el 5è aniversari

Gavin ha recollit uns 150 documents relacionats amb aquesta institució E.C. -Sant Cügat-

L'Escola d'Excursionisme del Club Muntanyenc Sant Cugat celebra enguany el cinquè aniversari. Per celebrar aquesta data, els membres d'aquesta escola han decidit organitzar una trobada d'entitats de lleure de la ciutat, que es farà demà al llarg de tot el dia a l'Escola Catalunya. La festa comptarà amb la participació de l'Esplai Sarau, el Pica-Roca, el Cau de la Floresta, l'esplai l'Esquitx i la mateixa Escola d'Excursionisme.

L'historiador santcugatenc Josep Maria (iavin ha lliurat a la (-reu Roja de Valldoreix més d'un centenar de documents i retalls de premsa relacionats amb aquesta institució. Aquesta col·lecció, que de moment recull només Ics notícies publicades en els darrers dos mesos, passarà a integrar un nou arxiu de la Creu Roja de Valldoreix. 1 -a idea de crear un arxiu sobre notícies i informacions relacionades amb la ('.reu Roja va sorgir del mateix Josep Marcia Gacin, quedes de ta anys es dedica a recopilar tota la informació que es publica sobre un total de 107 entitats i particulars. Per fer aquesta tasca, l'historiador santcugatenc recorre a les diverses publicacions catalanes i de l'Estat espanyol, que rep habitualment, i en separa cada un dels temes que li interessen. Ara fa un parell de mesos, l'historiador santcugatenc va posar-se en contacte amb el presdient de la Creu Roja de Valldoreix, Ramon Bort i

Josep Maria Gavin ie< ull dt * dt la an\\ dmumeuts i notuu > it laminades amb 107 entitats i particulars FOTO: CEDIDA

li va proposar fer un seguiment de les notícies que es publiquin relacionades amb la Creu Roja, una proposta que segons Gavin "va ser rebuda amb entusiasme". D e moment, des de la Creu Roja de Valldoreix ja han anunciat que aprofitaran tots aquests docu-

ments per crear un arxiu obert a totes les persones que hi estiguin interessades. Segons Bort, "volem que estigui a l'abast de totes les assemblees de Creu Roja i de tot el públic en egneral que puguin treure'n alguna informació". D'altra banda, Bort ha comentat

Campanya

El Casal Cultural d e Mira-sol recull 4

un llibre p e r a cada p r e s '

El material es destinarà a la presó Model per Sant Jordi MAGDA MKNDKZ - Mira-sol -

El Casal Cultural de Mira-sol s'ha adherit activament a la campanya l'// llibre per a aula pres, que han posat en marxa la comunitat d'educadors de la presó Model. L'objectiu de la campanya es poder obsequiar amb un llibre o una revista tots els ingressats al conegut centre de presó preventiva de Barcelona, coincidint amb la diada de Sant Jordi. La recollida es continuarà fent al Casal d'Avis de Mira-sol fins al proper divendres 7 d'abril. Kl dia internacional del llibre se celebra també a les presons, malgrat que d'una manera força especial. Els professors de l'escola d'adults del centre han engegat un any més aquesta campanya de recollida de llibres i revistes que poden triar els presos el mateix dia de Sant Jordi. Enguany és la primera vegada que les entitats del Casal Cultural de Mira-sol han decidit participar en la recollida. De moment hi ha una bona res-

l.a leollida

de lhbie\ finalitza

posta per part dels santeugatencs a aquesta campanya. Ja s'han recollit cinc caixes grans de llibres i una de revistes. A més de particulars, també faran una donació important de llibres les biblioteques del Casal Cultural del districte i la del Mil·lenari del Centre Cultural.

ell d'abnl

/•

XI.

El nombre de presos que estan ingressats a la Model se situa al voltant dels 3.000. Aquesta massificaeió, juntament amb un nivell cultural i de coneixement del català força baix, fa que els llibres que cedeix la Generalitat siguin insuficients. La campanya busca recaptar

també que de cara als propers mesos tenen previst fer una exposició del que és l'assemblea local i que aquest serà un bon moment per començar a recopilar també altres informacions que s'afegeixin als documents que els proporcioni Josep Maria Gavin.

tota mena de llibres, inclosos de literatura infantil i juvenil, ja que "molts reben habitualment la visita de la seva família, i així també podran obsequiar els seus fills", explicava una de les organitzadores i monitora de l'associació Madeac, Neus Sotomayor. La recollida de revistes de temes d'interès general també tenen molt bona sortida entre els presos, perquè "els és molt més ràpid de llegir, ja que no tenen gaire hàbit de lectura", explicava Sotomayor. La presó Model és un dels centres penitenciaris més complicats per poder-hi portar a terme programes a llarg termini. "El fet de ser de caràcter preventiu fa que les persones que hi estan ingressades no tinguin un objectiu concret, només estan esper a n t q u e es d i c t i la s e v a condemna", afirmava N e u s Sotomayor. Per això les activitats més concretes, com aquesta de Sant Jordi, són les més efectives. Per l'educadora, una campanya d'aquest tipus "és molt important perquè la gent entengui que no cal que els delinqüents estiguin tancats per a tota la vida, i perquè els presos s'adonin de la importància de la rehabilitació". La presó M o d e l t a m b é està oberta actualment a qualsevol col·laboració d e s i n t e r e s s a d a d'entitats culturals que vulguin participar en la setmana cultural.

La jornada començarà a les nou del matí amb una trobada a la plaça Barcelona i una bicicletada fins a les instal·lacions del Catalunya, a Mira-sol. Vn cop allà, els joves de les diverses entitats podran gaudir de diverses activitats com gimcanes o partits de futbol o bàsquet. Ja al migdia, es farà un dinar popular, seguit d'un concert d'animació a càrrec del grup Els Llunàtics i la Pruna, i ja per acabar, la canalla podrà gaudir d'una lectura de contes a m b Rah-mon Roma, una xocolatada i el retorn en bicicleta fins a Sant Cugat. L'objectiu d'aquesta iniciativa és, segons Josep Folledosa, monitor d'aquesta esocla "poder fer diferents activitats i que els nens vegin que no només som nosaltres, que hi ha més gent, i que hi ha altres alternatives, no només ens dediquem a la muntanya".

Xerrada sobre l'educació compartida MAI. -Sant CugatLa Sala d'Actes de la Casa de Cultura acollirà aquest vespre a partir de tres quarts de deu una xerrada-colloqui sobre la importància de l'educació compartida pel pare i la mare. Sota el títol Pare i mare eduquem units es presentaran dues ponències. La primera anirà a càrrec de la psicòloga i directora de l'escola La Vall, Teresa Martínez, q u e parlarà sobre la Mare i esposa. L'altra conferència porta per nom El pare i els hàbits dels fills i anirà a càrrec del consultor pedagògic Joan Valls. El col·loqui posterior a aquestes xerrades estarà m o d e r a t pel doctor Josep Argemí.

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 31 de mart del 2000

Campanya

Sant Cugat Comerç omplirà de música el dia de Sant Jordi Regalarà un CD en col·laboració amb el "TOTSant Cugat" E.C - Sant Cugat -

L'Associació de Comerciants i Botiguers, Sant Cugat Comerç, celebrarà |a diada de Sant Jordi regalant un disc compacte a tots els seus clients. Després de l'èxit aconseguit l'any passat amb aquesta campanya, Sant Cugat Comerç ha decidit repetir l'experiència amb un nou disc dedicat a la música clàssica i cançons tradicionals catalanes, com El cant dels ocells. En total l'associació ha encarregat 4.000 exemplars del compacte, 1.000 més que ara fa un any. La idea de fer aquest obsequi per Sant Jordi va néixer l'any passat quan els comerciants van decidir celebrar aquesta festa regalant alguna cosa als seus clients habituals. "És una manera de fidelitzar els nostres clients", explica la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea,

Aquest serà el segon CD de la col·lecció de Sant Cugat Comerç FOTO.X.L.

"nosaltres volem tenir un detall amb els nostres clients, que tinguin la il·lusió de seguir comprant a la ciutat. El que volem és que sàpiguen que tot i que nosaltres fem negoci amb ells, també p e n s e m en els clients i per això, quan arriben aquestes dates assenyalades,

ens agrada tenir-hi una atenció". Amb aquesta finalitat, l'associació de comerciants es va plantejar la idea de fer gravar un disc compacte que quedés com a record d'aquesta dia. Segons Egea, "la idea va tenir molt èxit i per això la mantindrem tots els anys que pu-

guem, ens agradaria fer una petita col·lecció". Els discos compactes s'han encarregat ja a una empresa local i es repartiran entre els comerços associats que en demanin perquè el dia de la rosa puguin regalar-los als seus clients més habituals. Des de Sant Cugat Comerç han fet una crida a tots els seus establiments associats per tal que es posin en contacte amb l'associació i els facin la seva comanda al més aviat possible, perquè segons ha explicat Maria Eulàlia Egea, "l'any passat ens vam quedar una mica curts i hi va haver gent que va voler demanar-ne més i no en quedaven". La campanya per al dia de Sant Jordi és una de les diverses iniciatives que porta a terme Sant Cugat Comerç amb ('objectiu de fidelitzar i donar un servei a la seva clientela. Una de les seves activitats més destacada en aquest sentit és el tren de Nadal, que cada any recorre els carrers de la ciutat. Per la presidenta de Sant Cugat Comerç, "nosaltres volem preocupar-nos pels nostres clients. No només treballant per facilitar-los els aparcaments, i millorar els serveis de zones blaves i autobusos, sinó també aprofitant les grans festes per poder-hi tenir un detall."

2n CONCURS DE METEOROLOGIA Per poder participar-hi s'han establert aquestes

BASES:

1 . El dia escollit per encertar-ne les dades és diumenge 2 d'abril del 2000. 2 . Caldrà encertar-ne: a) Les temperatures màxima i mínima, expressades en graus i dècimes, que es produeixin aqueB dia; fa) La humitat relativa de l'aire a les 8 hores del matí. 3. Les dades que serviran de referència son des de l'observatori de la plaça de Sant Francesc, de Sant Cugat del Vallès (les oficialment homologades a aquesta població). 4 . El guanyador serà ei concursant que hagi obtingut menys punts de penalització. 5 . El sistema de penalització es farà de la manera següent: a) Temperatures màxima i mínima: 0 punts per a t'encertant de la temperatura exacta (en graus i dècimes): 1 punt de penatttzació per al qui s'allunyi una dècima, per sobre o per sota, de la temperatura exacta; 2 punts de penafttzaeió per al qui s'allunyi dues dècimes, per sobre o per sota. de ta temperatura exacta; així successivament fins a la màxima penalització o separació en dècimes. b) Humitat relativa de l'aire: 0 punts per a l'encertant d'aquesta dada; 1 punt de penafització per al qui s'allunyi un punt, per sobre o per sota, de la dada exacta; 2 punts de penahtzació per ai qui s'allunyi dos punts, per sobre o per sota. de la dada exacta; així successivament fins a la màxima penaÜtzació o separació en punts de percentatge de te humitat de l'aire.

^qri^Cuo*

Firart allarga la seva estada en una seu provisional MAGDA M É N D E Z -Sa-u Cugat-

L'associació Firart allargarà la seva estada provisionals en uns locals independents. L'entitat va deixar fa un mes i mig l'Ateneu Santcugatenc com a seu social, en busca d'un espai més ampli i permanent. Actualment, Firart està ubicat en un estudi del carrer Endavallada, propietat d'una de les sòcies. "De moment no ens podem permetre llogar uns locals més grans", explicava la presidenta, Marta Majó. Des de l'entitat santcugatenca es preveu que la seu continuï en estat provisional entre mig any i un. Malgrat tot, Firart ja ha començat converses amb l'Ajuntament de la ciutat per tal que els cedeixi algun local municipal "De moment no tenim cap compromís en ferm", va declarar Majó, "però sabem que des del consistori s'estan iniciant nous projectes i esperem que ens tinguin en compte", va afegir.

El premi serà aquesta estació meteorològica electrònica completa, de Huger

6 . Per participar-hi caldrà comunicar tes dades meteorològiques referides al Club Muntanyenc Sant Cugat, tel.: 93 674 $3 96 / fax 93 675 05 68 / adreça electrònica: cmscftretemail.es. Alhora caldrà donar el nom i el telèfon del participant. 7. El termini per poder participar-hi són les 21 hores en punt (nou del vespre) del dia 1 d'abril. Atenció: No s'admetran les dades rebudes més tard de l'hora fixada, de manera que s'aconsella no esperar a darrera hora per facilitar-ies. S. El premi per al guanyador serà una estació meteorològica electrònica completa, de Huger, valorada en unes 80.000 pessetes. 9. El guanyador serà avisat al telèfon que hagi facilitat i el seu nom serà pubHcat al «TOT Sant Cugat». 10. En cas d'empat es procedirà a un sorteig efectuat per ta Comissió CMSC«Tot Sant Cugat». 1 1 . Aquesta Comissió, conjuntament amb l'especialista i assessor Francesc Mauri tindrà poders per resoldre qualsevol incidència que pogués sorgir.

Raig

Societat

ELS /CANTONS flWm. M d, ' marc del -000

A n i v e r s a r i s

El Racó de l'Amistat celebra el 4 t aniversari amb bon ritme

La Vitivinícola tanca l'any amb més de 9 milions i mig de superàvit

La junta de Fentitat ha estat renovada per quatre anys més M.-UÍDA M K N D K Z -SANT CUCAT-

L'assemblca de la Societat Limitada Vitivinícola va presentar el seu estat de comptes, que ha tancat amb un total de 9.650.312 pessetes de superàvit. Un altre dels punts destacats de la reunió ordinària va ser l'aprovació per unanimitat de promocionar el lloguer dels locals, amb la possibilitat d'agrupar-ne de petits per crear-ne de 200 m 2 de superfície.

l'na seixantena de persones van dinar plegats F: F..F.

MAGDA MKNDKZ - Las Planas -

El Racó de l'Amistat de les Planes va celebrar el cap de setmana passat el seu quart aniversari amb una gran festa diumenge a la tarda. A niés, l'entitat que aplega la gent gran del districte també ha celebrat eleccions per escollir l'equip de persones que hi estaran al capdavant durant els propers quatre anys. I nes 60 persones van participar diumenge a la tarda a la celebració de l'aniversari del Racó de l'Amistat que es va fer al Centre Cívic de les Planes. La testa va comp-

De la sardmada només va quedar h fotografia F: F..F.

tar amb una orquestra en directe, un petit concert de cant coral a càrrec d'alguns socis de l'entitat i un aperitiu. La festa, que es va allargar fins al vespre, va tenir el moment més emotiu amb la bufada de les

per les eleccions que determinarien la composició de la junta del Racó de l'Amistat durant els propers quatre anys. Les votacions es van realitzar dilluns, durant la trobada setmanal dels socis, espelmes del pas- UtlS lüCClls més granS que han prop tís d'aniversari. . /•> .-. . ciat una contiLes c e l e b r a per al entitat miftíltdclajun . cions, però, van ta directiva que començar dissabha estat al capte al migdia, amb una sardinada davant de l'entitat els darrers anys. popular que va aplegar desenes de Així doncs, continua com a prepersones. sident Manuel Centeno i com a D'altra banda, la celebració de vicepresidenta Teresa Gispert. Anl'aniversari ha estat acompanyada tònia Mohïno, com a tresorera, Ma-

Ja han iniciat les converses amb l'Ajuntament per

ria Moya, com a secretària, i Enriqueta Pérez, Maria Martín, Simeó Moral i M. Rosa Mas, com a vocals, completen la junta del Racó de l'Amistat. Un dels objectius principals per aquest nou mandat és aconseguir un espai més ampli on poder realitzar les activitats. "Ja hem començat les converses amb l'Ajuntament, perquè som molta gent i no tenim prou espai. Volem uns nous locals, encara que siguin prefabricats ", explicava M.Rosa Mas. Actualment, tenen la seu al Centre Cívic de les Planes, on coincideixen amb altres entitats del districte, cosa que en dificulta el funcionament.

Exposició pública de les joies robades els darrers cinc anys M.M.

T r a d i c i o n s

Desenes de persones participen en una nova ballada de sardanes La propera actuació serà per celebrar el dia de Sant Jordi

".<i vegada més les rotllanes van presidir la plaça d'Octavià FOTO: EDUARD

La liquidació dels comptes de l'any 1999 de la societat Vitivinícola es va fer amb un resultat positiu. Aquests beneficis es destinaran a sufragar els saldos negatius que arrossegava l'entitat d'exercicis anteriors (un total de 3.063.523 pessetes), i a pagar l'Impost de Societats. El president de la Vitivinícola, J a u m e Grau, va destacar q u e "aquest any s'ha aconseguit més beneficis del que prevèiem, sense explotar al màxim les nostres instal·lacions". La Societat és la propietària de l'edifici i l'aparcament del Celler Centre.

FARISYF.S

M.M. - Swrt Cagat -

Desenes de persones van participar diumenge passat a la ballada de sardanes que va organitzar l'Entitat Sardanista de Sant Cugat. La música va anar a càrrec de la cobla Thermalenca de Caldes de Montbui i es va celebrar a la plaça d'Octavià. Aquesta ballada s'inscriu dins la programació de ballades que organitza mensualment l'entitat. En aquesta ocasió l'emplaçament a la plaça no va ser l'habitual, al costat de la font. sinó just a la banda oposada, ja que les taules que es col·loquen com a terrassa d'estiu a la plaça no deixaven prou espai per ballar. Entre les peces balladores que es van interpretar, va destacar Cap de Creus, que va servir per tancar la ballada del mes. La propera serà el 23 d'abril. L'actuació serà a la plaça d'Octavià a càrrec de la Principal del Llobregat a Ics XX de la tarda.

S'ha obert un nova mostra de joies recuperades pel cos de la policia estatal en els darrers cinc anys. Tots els interessats a recuperar alguna peça que els van robar en aquest període de temps, podran visitar l'exposició que estarà oberta durant tot el que resta d'any. L'exposició joies recuperades de diferents robatoris està muntada pel Grup de Robatoris de la Brigada Provincial de la Policia Judicial de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. Per poder visitar l'exposició de les peces robades, cal donar, però, alguns passos previs. És indisp e n s a b l e c o n c e r t a r u n s dies abans una cita, demanant hora i dia de visita. Aquestes gestions es poden fer de manera totalment gratuïta: tan sols cal trucar al telèfon 900 150000. Les joies exposades corresponen a robatoris executats fins al mes de febrer del 2000.

Publicitat

fLS-í CANTONS Divendres, M de març del 2000

^$&**3?Am

a l'Esbart mm-M?

CONVOCAT©»* tymm&m

PACTIOPAR A LA satcaó PRÈVIA DEL

& .

* AUT0SIRV6 DE WNTURÀ DE PETïr FORMAT

Dissabte 1 d'abril De les 11 a les 14 h

Cal portar dues obres que no superin els 55 x 4 6 cm, una foto de 10 x 15 cm de l'autor i un currículum sintetitzat al jurat seleccionador, al local de l'Esbart Sant Cugat, d

Migdia, núm. 2

•V

US 4 CANTONS PETIT FORMAT S.L.

!%í, , /

El «diari» de Sant Cugat

"'-^

Societat

ELS-ÍC4JVTONS Divendres. M He marr del >Ú00

' C à s t i n g '

Ràdio

Sant

Cugat

<.(.

M'agrada el contacte amb la

Begona Parareda. Membre de la comissió defestes de les Planes

"Les Planes és un barri masclista" Begona Parareda va presentar-se al 'Càsting' a principis de l'any, concretament el 10 de gener. La vitalitat de la candidata i les ganes de fer moure les Planes van quedar paleses al llarg de tota l'entrevista. Tot i ser considerada una persona molt oberta i estar avesada a parlar en públic, Parareda es va mostrar una mica tímida al principi de les proves i preguntes que se li plantejaven. La seva preocupació pel barri queda clara si es té en compte que és membre del Grup de Dones de la Creu d'en Blau, l'Agrupació Cultural i Musical i la comissió de festes de les Planes.

MACDAMKNDKZ

-Sant Cugat-

Km dic Begona Parareda i Lazaro. Vaig néixer a l'I lospitalet el 23 de juliol del 1W>2, per tant, sóc Lleó. Sóc casada i tinc dos fills. La meva professió és ser carnissera. - Va deixar rHctspitalet per aiiar u viure a les Planes perquè és la ciutat més massificada de Catalunya? - No, va ser una decisió familiar, per qüestions de salut de la meva mare. De fet. quan jo era petita no estava tan massificada. Al principi només hi veníem a estiuejar, però quan jo tenia uns 12 o 13 anys els meus pares ja s'hi van establir definitivament. - Què és el que més troba a faltar de T Hospitalet? - Si t'haig de dir la veritat, no hi trobo a faltar res. M'he acostumat cant a estar aquí que la capital em fa una mica de cosa. Potser ho tenies tot molt més a mà. , - Vostè afirma que ha jugat moks anys a bàsquet i, sincerament, no sembla una jugadora d'aquest es|Mtrt. Ens està enganyant? - (Riu) No, no us estic enganyant. HI que passa és que no van ser gaires anys. Van ser-ne uns quants que, com que estava massa grassoneta, ma mare sempre m'apuntava a toc tipus d'esport. Feia molta natació, bàsquet, ballet, gimnàstica... M'agrada molt l'esport, encara que per l'aparença no es noti. - Li hauria agradat dedicar-se al món de l'espectacle? - Potser sí. M'agrada molt la interpretació. Quan estava a escola sempre que podia participava en les obres, tipus l'aneguet lleig. - Vostè ara no fa natació ni bàsquet, però juga a lutlx»! sala... - I Iome! No jugo a futbol sala!

Participo als partits de solteres contra casades al barri. I la gent disfruta rient de mi... - Quina és la primera impressió que va tenir d ' u n lloc com les Planes? - Tot molta muntanya. Ara hi ha moltes cases. Era una aventura anar des de l'Hospitalet fins a les Planes. Em feia molta gràcia. - Què és la "Cope"? - És la Cooperativa Santa Rosalia de les Planes, que havien creat uns quants veïns. La gent ho ha abreujat d'aquesta manera. - Té alguna cosa a veure que vostè treballés a la COPE amb el fet que K diguin '1a xupantícros"? - (Riu). No, no hi té res a veure! Això d e xupamicros em ve d e quan sempre que s'ha de fer alguna cosa a dalt de l'escenari, resulta que ningú de la comissió de jestes vpl pujaE'I sempre em toca a mi, perquè njngú xerra més que jo, això^tambéTiphe de dir. - P e r q u è va decidir ser carnissera ijuçfnna altra cosa? ^ - N o ho sé. Jo quan era petita sempre^ugava à vendre i a tallar. 'Ara ho;tie deixat de cara af públic.

Les preguntes • S e sent frustrada p e r organitzar u n a festa major en q u è només hi participen tres c a r r o s i d u e s paelles? Home, frustrada no. Això dóna m é s força per fer-la la pròxima vegada a m b més força i més ganes. • É s i n c o h e r e n t voler viure e n m i g del b a s e i s e r i n d e pendent i queixar-se p e r q u è hi ha pocs serveis? Tampoc. Es pot viure a la natura en comunitat i tenir uns serveis com cal.

EMILI BKLLA

- Ara h° diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu. Ampatv Anglès: l Ina dona amb empenta. Joan Recasens: l'n home fort. Ràdio Sant Cugat: Un mitjà de comunicació. Ca favi: Un racó molt entranyable. Mossèn Pere: i Ina persona carismàtica. Nino Ramírez: L'animador sociocultural del barri. E/s grallers de Manresa de la cavalcada d'enguany: i Ins animadors. - Per què es diu les Planes si tots els carrers fan pendent? Això és el que voldria saber. Suposo que el que hi va posar el nom es devia dir Planes, perquè per l'orografia del terreny no crec que sigui. Parareda està vinculada a les Planes des que tenia dos anys F: X.LARROSA. - Lavanda Puig o la Banda de Música de les Planes? Això de ser una dona casada i amb preocupem per l'estabilitat dels - A mi m'agrada més la Banda de dos fills et limita molt els horaris. nanos i dels grans. Música de les Planes, encara que no - Vostè està molt vinculada a di- Es necessari encara a les Plafaci tan bona olor. verses entitats de les Planes. Es nes crear un grup femení per as- Com s'ho va fer per deixar de ful'única manera de donar vida al solir la igualtat de sexes? mar? barri? - Sí que és bo, perquè les Planes Em vaig quedar embarassada. - J o penso que si les mateixes enés una mica masclista. Però pen- Si és carnissera, li agrada el contitats de les Planes no donem vida, so que s'ha d'anar amb tacte, pertacte amb la carn? qui h o farà? És difícil organitzar i què no se n'adonin de sobte. -Sí. per les Planes encara és més difí- Com es va incorporar a la Ban- Sap què és un calidoscopi? cil participar. Costa molt fer parda de Música? - Com un microscopi, no? ticipar la gent, i al nostre barri pot- Per la meva família. Jo era molt - Si regentava una carnisseria a ser encara una mica més perquè joveneta i s'hi feien moltes actiles Planes, el ganivet més utilitzat notoo acabem d'entendre. Semvitats. Era el que fèiem d'oci, bàera un matxet? pre valorem més el que hi ha a sicament. No, no, és de carnisseria. fora que el que ja tenim. - Les dones no tenen pit a les Pla- Què fa exactament el G r u p de 'Càsting' s'emet els dilluns de 23 a nes? Bones.de la Creu d'en Blau? 24h a RSC (91.5 FM). Repetició <ü - Que jo sàpiga, sí. *- Prtíj»çupar-se molt pel barri. I l'entrevL·ta a Caries Solà, dissabte - Si vostè treballava a la COPE, molt eoíel, vessant de mare. Ens l d'abril a les 14h. també rebia subvenció de l'església espanyola? -No. •*5- Estan passades de moda les bandes de música? - No, es tomen a recuperar. - Si els habitants de les Planes són • El fet q u e la banda d e múJORDI RAMOS il·legals, se senten identificats amb sica anés a Barcelona per la el col·lectiu 'okupa'? cavalcada d e Reis ha m a r Parareda no va poder amagar cat u n abans i u n després a la seva afició a la poesia i va - No, som molt planetvs. la comissió d e festes? haver de compondre un poe- Se sent frustrada per portar noJo penso que no. La banda de ma: "En David menja maduimés l'estendard a la banda de múl'Agrupació Cultural i Musixes ben madures tot esperant sica? cal segueix sent la banda de que passin les piranyes". - No, perquè porto la veu cantant. les Planes, la comissió d e fes- Des de les Planes, sempre ha - Paradera o Parareda? tes segueix sent la mateixa i desitjat conèixer món. Com a - Parareda, però em diuen "Paratot segueix igual. Amb l'única mínim, li vam fer buscar intodo". cosa a afegir que aquest any formació sobre diferents paï- Les Planes està en paradero de&per la cavalcada d e Reis un sos i explicar-la a la manera d'uconocvàai petit tros de Ics Planes era al na guia turística. I .a vam haver - No, però som els grans desconepasseig Maragall. d'ajudar una mica. guts de Sant Cugat.

de La Veu

Les

proves

L*h.as de s e n t i r TOTA IA INFORMACIÓ JDC

carn

CUGAT • LA MIU.0R MÚSICA • ESPORTS

fi ^ li RADIO SANÍ CUGAT

ELS4CANT0NS

Comarca

Divendres, 31 de març del 3000

Ciutats

C i u t a t s

8 9 empreses del Vallès etiqueten e n català

P r ò x i m a normativa municipal sobre antenes de telefonia mòbil

L'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català acaba d'editar el sisè catàleg que conté vuitanta-nou empreses del Vallès Occidental, trenta-vuit mes respecte al 1CW7, que comercialitzen els seus productes en la llengua pròpia del país. Kl Vallès Occidental representa un 11,5% de les empreses que etiqueten en català a les comarques barcelonines. En el conjunt de les comarques de Barcelona, el Barcelonès és la comarca amb més empreses que etiqueten els sevis productes en català, concretament 165. seguit de l'Alt P e n e d è s a m b 107, cl Vallès ()ccidental amb K9, Osona amb HO. el Bages amb 73, el Vallès ()ricntal amb 70. el Baix 1 -lobregat amb 63, el Maresme amb 5.1, l'Anoia amb 41 empreses i finalment el Berguedà amb 31. En total a la demarcació de Barcelona s'han detectat 770 empreses que comercialitzen en català. 243 més respecte del 1W7. és a dir. un 46% d'increment. El desembre del 1984 es va editar el primer catàleg que només contenia setanta empreses, mentre que en el darrer catàleg editat. el 1997, ja se'n comptaven més d'un miler. En tres anys, amb les 1.556 actuals, l'increment mitjà a (latalunva ha estat d'un 46%.

Per demarcacions, a Barcelona s'han detectat un 46% més d'empreses que comercialitzen en català ja que ara n'hi ha 770, duescentes quaranta-tres empreses més respecte al 1997, mentre que a (ürona hi ha 293 empreses, setanta més que fa tres anys. amb un increment del 31%. A les comarques de Tarragona ara hi ha 199 empreses que etiqueten els productes en català, mentre que fa tres anys n'hi havia 137. és a dir. un 45% més. Finalment a Lleida hi ha 212 empreses detectades per l'ADEC, setanta-set més que ara fa tres anys o, el que es cl mateix, un increment del 57' i. D ' a q u e s t e s 1.500 empreses, prop d'un centenar són de fora del Principat com les quarantatres de les Illes Balears, les vuit del País Valencià, les set de la ('.atalunya Nord o les dues de I .'Alguer a l'illa de Sardenya. A Andorra les empreses que etiqueten en català són dotze, a Euskadi n'hi ha una, a Galícia una altra i la resta repartides per Espanya entre tres a Sevilla, una a Madrid. una a Saragossa, una a Osca. una a Galícia, una a la Rioja i una altra a Múrcia. El fet que la comercialització en català prestigiï el producte i l'em-

presa, que el client prefereixi veure les indicacions en la llengua pròpia del país, o que el català sigui oficial per a deu milions d'europeus quan a països com Dinamarca. Noruega o Finlàndia hi ha la meitat d'habitants respecte dels Països Catalans, però gaudeixen d'una plena normalització dels seus productes, són alguns dels arguments que desgrana l'ADEC' alhora de promoure l'etiquetatge en català. I -a presidenta de l'Al )EC',. Pepa Reyes, considera que a hores d'ara "qui s'ha volgut catalanitzar ja ho ha tet" i que mcntie la llei no obligui cal incidiren un determinat grup d'empreses emblemàtiques. Així com en l'anibit de les fleques i pastisseries Li normalització lingüística es gairebé absoluta. tal com iccord.i Pepa Revés, cl sector farmacèutic, tot i ser de gran tradició a (iaraluma, no s'ha compromès a comercialitzar els seus productes en català. "Sembla un tabú", afegeix la presidenta de l'ADEC. Per contra, un sector que ha evolucionar en la normalització comercial del català és el de les joguines ja que en poc temps s'han detectat unes vinti-cinc empreses d'aquest ram. /lntra-AC :N

C i u t a t s

El bosc ocupa el 4 3 % de la superfície del Vallès Occidental Els boscos o c u p e n més del 43% de la superfície total de la comarca del Vallès Occidental. Aquesta és una de les dades principals que es desprèn del primer volum de XInventari F.eolòiür i Forestal elaborat pel Centre tic Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). i que s'ha presentat aquesta setmana coincidint amb la celebració del Dia Forestal Mundial. [,a /on.i arbrada o c u p a el 45.22% tic la superfície del Vallès Occidental. Aquesta xifra se situa per damunt del percentatge del 41% que es calcula que ocupen els boscos a la totalitat

del territori que s'inclou a la primera regió del Pla Metropolità de (-'atalunya, és a dir, de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme, Garraf i Alt Penedès. Aquesta és una de les principals conclusions que s'extreuen del primer volum de 17//ce/itari F.eològit i Forestal'que s'ha presentat aquesta setmana a l'auditori de la Pedrera, a Barcelona. Aquest estudi, que ha realitzat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i que ha sortit a la llum gràcies a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Cacalunya, és

el primer d aquestes característiques que s'efectua. El treball, que conté dades iccollidcs durant deu a n \ s en li 1,600 estacions distribuïdes pci tot Catalunya, ha generat una basc de dades de dos milions de registres. D ' a q u e s t ampli int'onne es desprèn que als ninnn ipis on hi ha més presència d'arbres són Sant Llorenç, Savall -amb un 75.75%' de superin, ic arbraria-, Gallifa, amb una piopurció del 79,17%, Casrcliar de! Villcs amb un 66,01%. Matadepera amb un 65,44% i Vacarisses a m b un 62,01 %./Intra-ACN

Im.itpf di hi imlii ih Ismiisii I O/O. /.\ 1 RA M..\

D'aquí a tres mesos els ajuntaments disposaran d'una normativa que regularà la instal·lació d'antenes per a la cobertura de telefonia mòbil, segons el director general de Localret. Xa\ier Marcet. 1-objectiu és. en definim a. garantir a la ciutadania la seguretat que reclama i que s'e\ itin polèmiques com la generada recentment a Linxola per la instal·lació d'una antena d'aquestes característiques. Responsables de Localret han explicat aquesta setmana a tècnics i regidors dels ajuntaments de Lleida la proposta d'ordenança que ha elaborat el consorci a fi de regular la implantació d'antenes als pobles que donen cobertura a la telefonia mòbil. Es tracta d ' u n a o r d e nança c o m p l e m e n t à r i a a una proposta de decret redactada per la Generalitat de Catalunya ja que aquesta última abasta espai no urbanitzable i proposa als ajuntaments que regulin per la seva banda i a través de l'ordenança l'espai urbà i urbanitzable. El director general de Localret. \ a \ ier Marcet. creu que en un període no superior als tres mesos els ajuntaments poden estndiai" la proposta i aprovarla, igual que el Parlament de CataluiiN a. D'aquesta manera. es disposaria ja d'una normativa específica amb tots els req u i s i t s t è c n i c s i j u r í d i c s en aquesta matèria que regularia el desplegament ric la xarxa de comunicacions mòbils i s'e\ iraran polèmiques com la suscitada recentment a Linyola en la qual un grup de veïns han manifestat la seva oposició a una antena instal·lada per un operador ja que, segons diuen, no preveu les distàncies establertes

i resulta perjudicial per la bona recepció del senval dels tcle\isors. entre altres dcsa\ antatges. Marcet també es mostra convençut que els diferents operadors i Localret arribaran a un acord segons el qual es garantirà que les instal·lacions sol·licitaries durant aquest període d'espera fins que s'aprovi la normativa s'acullin als requisits que l'ordenança inclou. El model d'ordenança de Localret es basa en quatre punts fonamentals. En primer lloc, la capacitat dels ajuntaments per atorgar o desestimar llicències urbanístiques segons el compliment dels paràmetres tècnics de seguretat per al medi ambient i les persones, a partir del decret de la Generalitat de mesures provisionals i urgents per a l'ordenació ambiental de les instal·lacions de radiocomunicació on s ' e s t a b l e i x e n u n e s distàncies mínimes de seguretat segons la potència de cada antena. El segon punt dóna als ajuntaments capacitat per atorgar o desestimar llicències en funció de l'impacte visual de les instal·lacions de radiocomunicació. El tercer punt faculta els consistoris a fer compartir instal·lacions entre diferents operadors a partir de la informació presentada per aquests en un programa tic desem olupament de xarxa que necessàriament han tic lliurar a cada municipi. Finalment, s'estableix l'obligatorietat per part dels operadors de rc\ isar cada 2 anys les se\ es instal·lacions i introduir aquells elements d'innovació tecnològics disponibles per reduir l'impacte ambiental o visual de les instal·lacions de radiocomunicació./ Intra-ACN

Societat

l·lS/CAIYITÍNS

Ihvmdirs. .11 de mtir( tlel 1000

DOBLE

SOSTENIBILITAT

Igual que per la inauguració de la deixalleria, per arribar a la Planta de Compostatge es va organitzar una bicieletada popular, en què alcaldes i consellers van mostrar les seves habilitats en Part del ciclisme. Una acció sostenible per inaugurar unes instal·lacions que faran de Sant Cugat una ciutat igualment sostenible. Ara bé, cal un pàrquiug de bicicletes a Can Calopa? Pàzniei 14 FOTO: EDUARD

FAR/NYES

MENYS PERILL AL CARRER VALLDOREIX Una dotació dels bombers de Sant Cugat-Rubí van haver d'intervenir divendres passat per rascar Farrebossat d'un edifici del carrer Valldoreix. Ja feia uns quants dies que s *havia donat avís del mal estat de la façana i es va fer una actuació de prevenció per evitar possibles despreniments. FOTO: XAVI

LARROSA

TRES MESOS DE

TEATRE-AUDITORI

FI Centre Cultural va presentar dimecres la seva programació pel segon semestre de Pany. Martirio, Carles Canut i Portell Poltrona són alguns dels artistes que passaran per Pescenari del Centre Cultural. Pàgina 35 FOTO: XA 17

QUIN TEMPS

FARÀ?

El meteoròleg santcugatenc Francesc Mauri imparteix des d'aquesta setmana el segon curs de meteorologia del Club Muntanyenc Sant Cugat. F.n la primera sessió, Mauri va parlar de la informació meteorològica als mitjans de comunicació i dels processos que es fan servi/' per elaborar aquesta informació. Pàgina 19 FOTO: XA VI

LARROSA

Societat

E L S í CATSTONS Divendres, 31 de març del 2000

n LES ESQUERDES

DE LA

DISCÒRDIA

Les esquerdes que afecten Pedifici del parvulari de l'escola Catalunya han pres protagonisme novament aquesta setmana. El lamentable estat de les instal·lacions han fet necessari un seguiment tècnic quinzenal per garantir la seguretat de redifici. La solució definitiva està a mans de la Delegació Territorial d'Ensenyament de la Generalitat. Pàgina 17 FOTO:XAVI

LARROSA

UNA ALTRA

MAJORIA

L'alcalde de Sant Cugat, Emili Bella, va presidir la sessió plenària de... En aquest cas la ficció supera la realitat. El fet que els grups municipals de Foposició no ocupessin els llocs de Vequip de govern en una roda de premsa convocada al Saló de Plens municipals va provocar que fossin els representants dels mitjans de comunicació els que ocupessin els seients del govern. Però ni Bella és el nou alcalde ni la resta de periodistes són regidors. Que quedi clar'. FOTO:XAVI

CINC ASCENSOS

LARROSA

CONSECUTIUS

Cinc ascensos en tan sols quatre campanyes. A quest és Vimpressionant balanç del primer equip de la secció de tennis de taula de la UE Sant Cugat. Diumenge, el jove equip santcugatenc va proclamar-se campió dels 32 equips de Primera Nacional en la fase d'ascens a segona. Cap dels vuit classificats per disputar aquesta promoció va ser capaç de derrotar el conjunt de Benito Moreno. Pàgina 28 FOTO: EDUARD

EARINYES

i els mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4CAIYIWS

Divendres, M de m/u\ del 2000

Tennis

t a u l a

La feina ben feta no té fronteres El primer equip de la UE Sant Cugat consuma el cinquè ascens en quatre temporades El primer equip de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat va assolir diumenge al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat el cinquè ascens consecutiu en les últimes quatre temporades. Amb onze \ M \ l.i H'l / - Sant Cugat -

( i.niipin de L.impiiins. Ai\i poliríem definir cl primer e q u i p d e 1.1 s e u io <le rennis de t.inki d e l.i I iiiii l\sp< >in\ .i Vint ( i i'J.i!, i |iie . Iuinicn:a,c passat \ a •• >i n,u ,i assola . II i • :n '\ Ilt.i lns|. i! k .;: ! ,h( ens : Se J,I ni.i \ . u i' 'tul. \ .in set simp ' e m e n i c : s in:! us. d e m o s t r a n t c! -."II ;" leiu ' L I .'equip dirigit .I i • | ' e ; L r . ii pei lie'ii!' • M o r e n o 'n ,i '.Li: eei i '. lei se .mil • un.i de les i ie- pl.u es q u e \ aien ' ascens de categoria. sinó (|ue LI nies. \ .i pn >L l.imar-sc hnll.inrmeiu campió de Tercera Nacional. D i s s a b t e i d i u m e n g e passat, al (Centre d'Alt R e n d i m e n t i( .AK> d e S a n t C u gLit es \ a ilisputar la tasc d ascens a Segona Nacional a m b la partici-.. p a c i ó d c l s vuit millors cc|iiips dels M q u e aquesta temporada han configurat la T e r c e r a N a c i o n a l . Els v e r m e l l - i - n e g r e s \ LIII acabar en la primera posició d e s p r é s d e superar e n la final el S C R El Ciervo d e S a b a d e l l p e r 4 p u n t s a 3 . Abans, en semifinals, els santeugatencs t a m b é s'havien desfet del I T ( )1CSLI per 4 p u n t s a 2.

E n la p r i m e r a t a s c d ' a q u e s t a c o m p e t i c i ó , q u e va tenir lloc dissabte. I.i l T. Sant ( nuat va derii iia.' ( c m .i üitc.iianí del grup '" \ el T T I .'Oliva d e Badalona per 4 p u n t s a l . c l O P P Igualada p e r 4 p u n t s a 2. i finalment el ( ' l u b tic 7 a l> per 4 p u n t s a 2. El grup " B " \ a estLir f o r m a t pel C a l e l l a , el O T T Olesa, els Eluísus de Barcelona i el SOR El ( à c r v o . I )'aquesta manera, sense conèixer la dei iot.i en aquest/)///!'-"//(.1 ascens. el piimer e q u i p d ' a q u e s t a secció Ii.i cv idenclat ser el millor dels ,ï2 c o n i u n t s de lercei.i Nacional. l;,l ( 'i loi'diuador de la secció de leunis de taula de i.1 I I" v nt i ..gat. Joan Minguell. ; \ q ililn .a a q u e s t a lasc d ' a s c e n s d e "molt ireballada i difícil" i ha destai.it per d a m u n t d e tot "la igualtat tic tots els equips participants". Min-

anys d'història de la secció, el conjunt santcugatenc ha pujat a Segona Nacional, la categoria més alta en què mai ha militat aquest equip. No tan sols aquesta temporada la UE Sant Cugat només ha perdut un dels dinou

partits que ha disputat, sinó que també s'ha proclamat campió de Tercera Nacional sent merescudament el millor dels 32 equips que enguany han participat a la Lliga de Tercera Nacional. Els palistes, amb una mitjana de 21

anys, dirigits pel seu entrenador Benito Moreno van guanyar també la promoció d'ascens a Segona Nacional, evidenciant ser superiors els seus vuit adversaris. L'equip rebrà el juliol el trofeu de campió de Tercera.

guell ha reconegui q u e tot els havia " s o r t i t r o d o i q u e I e q u i p vermell-i-ncgrc ha\ia d e m o s t r a t "ser el m i l l o r ' . E q u i p j o v e i ami) f'iilnr Els altres d o s e o n i u m - · o u c la propera t c m p o i . .1 a .ii'.ai|i.in\.iran la l E Sant ( UL ..I .I Segona Nacional són e 1 S( R I-.I ( àcrvo de Sabadell, com sc_.< ni classificat. i cl T T < )lcs i . i nu a tercer. q u e m o l t pmli.il • L u i c n i seran a m b els santcimateecs en el seu •irup de Segona Na. imial. A m b nua mitjana i l c i f i de tan soLs 21 anvs, els cine jugadors q u e van defensar el seu club van ser a m b molta diferència cl conjunt m e s jove d e la fase d'ascens. Els palistes, tots d e Sant (àigat, han aconseguit u n nou rècord en els onze anys d'història d e l'entitat: cinc ascensos consecutius e n únic a m e n t q u a t r e t e m p o r a d e s . Els j u g a d o r s locals q u e van j u g a r a q u e s t a p r o m o c i ó van ser J o s e p Anton, Enric Bosch, Xavi Rodríg u e z , A n d r é s E c r n a n d e z i el juvenil Àlex Earrea. A m b tot. t a m b é hi ha dos jugadors q u e al llarg d ' a q u e s t a c a m p a m a t a m b é han jugat a m b el primer e q u i p a la I .liga: són M i q u e l l'cnafic! i el juvenil Eric S u a r é / . 1 ,a l ' E Sant ( ' u g a t h o ha fet tot p e r f e c t e a q u e s t a t e m p o r a d a . Al grup primer d e Tercera Nacional ha estat líder d e s d e la primera jornada, s e m p r e ocupant plaça de f>l(i\-off d'ascens. 1 )es del 24 d'octubre fins Lil 1'' de mare tan sols v a encaixar una derrota. Aquesta va ser en l'última jornada davant el segon, el S O R El Ciervo. El bakmc LI la lliga va ser. doncs, de 1 ^ victòries i 1 derrota acabant com .i i a m p i o de lliga del seu grup. A més. quan falten tics jornades per tina'at/arcl campionat. la. I 1" Sant í UL... I \ . afegiu.II" -a li- dels di ;s Ho- s p-i disputar I., pn ni,- 'i "• •. I ai l la Nmt ( aigat leliia el |iihol el trofeu de c a m p t o de I .IIÜLI.

limito Moreno, .lo^i/i Anton, Eiirir Ho.o/i. Xtizi Ro/ln^ne:. ,\/rx Lama,

\nrfn'\ lenuuidez

i Jo/m Miil·j.iitll l-OI'i

I i

Ja són a només tres categories de la màxima • Q u a n u n e q u i p aconsegueix ascendir d e categoria cinc vegad e s consecutives e n n o m é s quatre t e m p o r a d e s no es pot dir q u e hagi estat fruit d e la casualitat. N o és gens fàcil començar jugant a "lèrcera Provincial i fer el salt a Segona Nacional, Son molts anys d e feina, qtic cada temporada han d o n a t els seus resultats. I això és -aconseguir m é s d ' u n c e n t p e r c e n t d'efectiv itLir. E n g u a n y , LI més, dels d i n o u partits q u e ha disputat tan s i T n'iui p e r d u t un. l'.ls n ú m e r o s parlen per si solts. 1 ,a CLimpam a òf>-(>7, la l ' E Sant C u g a t va o b t e n i r cl seu p r u n e r ascens: de ILI Tercera Provincial |>L!ss;ivcn a jiigLtr a Segona Pruv i neial un LI ip LI ca bada la lliga en la tcRcr;! pfiLLi fniLil. I V'sprés. LI la l e m p H.HI.I lh-')S. els, verniell-inegres vam disputar, com a segon i lassifieat del seu grup LI la lliga després ilel S( R l'd Ciervo d e S a b a d e l l - , la primera fase d'as-

cens que mai havia jugat l'entitat. Els santeugatencs tampoc no van tlesaprofitar l'ocasió de toniLir LI [MiJLir i quan faltaven d u e s jornades p e r q u è tnuilit/és la p r o m o lii'i \mi assolir I'LISCCUS matemàtic. Era el LIC Segona LI Primem Prov i i R i a l . A la 9ÍS-91), el p r i m e r c(|iiip. com a campió tic I diga, va tornarà participar a m b èxit en un / ) / - / v - ^ d * a s c c n s i q u a n faltava una j o r n a d a p e r q u è a c a b é s va aconseguir l'ascens. I ,lavors, era nou e q u i p de categoria preferent.. Després d'aquesta campanya, una reestructuració tic categories per part d e la Ecderació E s p a n yola tic l è n n i s d e Taula - e s va crear la lliga d e s n p c r d i v i s i ó - va fer possible q u e els santeugatencs passessin a jugar LI lèrcera N a cional. Ara, els vcrmell-i-ncgrcs tan sols són a tres categories -Primera NLICÍOULII, divisió d ' h o n o r i superdivtsió- de la màxima categoria estatal d ' a q u e s t esport.

E a j u n t a d e la secció confiLi a p o d e r seguir c o m p t a n t , per segon any consecutiu. a m b la eol·labomeió del seu patrocinador, el restaurant xinès de la nostra u n tat l)a J i a n g j i n g . Joan Minguell, responsable deia secció, detalla q u e "treballem p e r q u è Sant CugLit sigui UULI ciutat t a m b é c o n e g u d a pel t e n n i s d e taula". D e cara a hi t e m p o r a da q u e ve, la fita q u e es fixarà ILI l ' E Sant C u g a t és el d e " m a n t e nir-se". A m b tot, Minguell és dels q u e opina q u e " h e m d e ser rlcscarats i lluitar per pujar". T a m b é creu q u e "a mig termini hauríem tic pujar ;i primera nacioiiLil" Alguns dels e q u i p s q u e s c a n rivals d e la l E Sant ('ugat ILI campanya vinent són l'Inca, el \ ilafranca,el M e d i t e r r a n i , e l ' l ó r d l ú . els IJiiiïsos,el Sallent, el Vic, I -Escala, el S a n t V i c e n ç , el Torreg r o s s a , el S a n t A n d r e u i el Gimnàstic. /.VE.

Esports

HLS'íCAIVroNS Divendres, 31 de maredel2000

Voleibol «E:

El CV Sant Cugat clou la temporada sense assolir la fita de jugar P ascens

recuperat d pre$$$pmhiï" •Entre firals del desembre de 1997 i principis del gener de 1998,«JpïeskJe0tdeíCÍub Voleibol Sant Cugat, Carles Castro, va prendre la decisió de retirarPequipsdniorfemení, que llavors militava a divisió d'honor, la màxima categoria d e l v o l e i b o l f e m e n í estatal. Elfetque esportivament l'equip estès fent una temporada per oblidar - e r a l'últim equip sense conèixer la victòria- junt amb el delicat moment econòmic q a e passava l'entitat, va provocar q u e Castro prengués aquesta determinació després de veure jugar el sènior femení a divisió d'honor durant tres temporades.

Castro: "Acabar quart no em satisfà perquè podíem haver jugat lesfases" El president del Club Voleibol S a n t Cu-

m a r c a t e l club a principis de temporada.

play-off. Castro ha detallat que la fita d e

gat s'ha mostrat " d e c e p c i o n a f pel fet que

M a l g r a t q u e l'equip entrenat per Z o r a n

la propera t e m p o r a d a serà finalitzar pri-

el sènior femení no hagi aconseguit clas-

Nikolovski va o c u p a r algunes j o r n a d e s

mer i j u g a r la fase d'ascens. C a s t r o ha

sificar-se per disputar la promoció d'as-

zona d e promoció d'ascens, ha finalitzat

confií m a t la baixa d'algunes j u g a d o r e s i

cens a la lliga FEV, objectiu que s'havia

quart al campionat d e lliga a tres punts del

el retorn d e Carlota Santamaría.

ALEX LÓPEZ

El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat no ha aconseguit enguany l'objectiu que s'havia fixat, que no era un altre que el d'aconseguir una de les dues primeres posicions que donen accés a jugar la promoció d'ascens a la Lliga FEV. L'equip que ha dirigit Zoran Nikolovski per quarta temporada consecutiva ha finalitzat en quarta posició amb 38 punts de dotze equips, a tres punts del segon lloc. El CV Quart de Poblet i el CV L'Illa Jordi de València són els dos conjunts que sí jugaran el play-off. En l'última jornada de Lliga, el CV Sant Cugat va imposar-se a la pista del penúltim classificat, el C E Hortons, per 0 sets a 3.

de sentir-se "decepcionat" pel fet de no haver entrat a jugar les fases, ha concretat que les ensopegades que ha patit l'equip en alguns moments concrets "han acabat passant factura". El mandatari santcugatenc també ha assenyalat com a clau la derrota del CV Sant Cugat a casa amb el CV Quart quan encara restaven set jornades de Lliga. Carles Castro considera que en aquell xoc les jugadores van jugar amb una "pressió excessiva" i van fer "un dels pitjors enfrontaments dels últims anys". En el segon any consecutiu que el CV Sant Cugat milita a Primera Nacional ha assolit, malgrat tot, la millor posició ja que la passada temporada va ser cinquena.

El mandatari ha explicat ara, uns anys més tard, que "tots aquells clubs que ens pronosticaven una fallida han errat en les seves previsions. Ara són ells els que han desaparegut o tenen problemes per mansenir-se". Segons la prova del bon funcionament del club és el fet que "estem dins el Pla 2001 i també del Centre d e Tecnificació. Sant Cugat ha recuperat el seu prestigi". /.A.L.

Salvar el masculí

El president del CV Sant CuLa principal preocupació ara gat, Carles Castro, ha analitzat la mateix del president de l'entitat és temporada i la classificació final que el sènior masculí superi amb del sènior femení: "Acabar quart èxit la promoció d e descens a Seno e m satisfà p e r q u è t e n í e m gona Catalana, després de classiequip per haver-nos classificat ficar-se quart per la cua a la lliga de com a mínim en segon lloc*'. De Primera Catalana. Castro està confet, l'equip santcugatenc vasinílr- .yençut que l'equip que entrena se durant algunes jornades 'eh ' '^Nikolovski es mantindrà. Diuzona de promoció d'ascens, però menge, el sènior masculí s'estreva fallar en m o m e n t s decisius. na dh aquest play-off de quatre Castro, que n o hà amagat cl fet> equips jugant a la pista 8^1 C V

Carles Castro, president del Club Voleibol Sant Cugat FOTO: XAVI l.ARRÒSA Olot "B". Dos d'aquests quatre conjunts baixaran a Segona Catalana. La junta directiva del CV Sant Cugat treballades de ja fa setmanes^en la propera c a m p a n y a . Quant aj sènior femení, la principal novetat que presentarà el conjunt santcugatenc serà là presèn-

cia a les seves files de Carlota Santamaría, que tornarà al seu club després d e jugar aquesta campanya amb el Winterthur Barcelona a Divisió d'Honor. El 30 de juny les jugadores acaben contracte però a finals d'abril el club donarà un lliscat de baixes ja que la junta s'ha proposat per la tem-

porada 2000-2001 reforçar el sènior amb tota la intenció d'"acabar en primera posició i jugar la fase d'ascens". El club podria donar la baixa federativa a tres o quatre jugadores. Una altra novetat significativa és que el club pretén presentar la propera campanya un total de nou

equips.

E's g ,r i m a

El Club Esgrima diu sí a la proposta de Tubau a instal·lar-se al Pla i Farreras El club treballa ara en roficialització de la novajunta directiva A.L. - Sant Cagat -

La junta en funcions del Club Esgrima Sant Cugat s'ha posat en contacte aquesta setmana amb l'Ajuntament per donar el sí com a resposta a l'oferta que Jaume Tubau, regidor d'Esports del con-

sistori, els havia fet la setmana anterior oferint-los l'opció d'instal·larse a l'Escola Pla i Farreras per dur a terme la pràctica de l'esgrima. Tal com ja avançava aquest setmanari en la darrera edició, l'entitat local s'instal·larà definitivament al Pla i Farreras. De fet, Toni Ventura, secretari en funcions del

GASOIL Rorts gratuïts

Club Esgrima Sant Cugat, ja va apuntar que "el Pla i Farreras reuneix les condicions per practicar l'esgrima". Ara, el proper pas que haurà de fer immediatament l'entitat serà l'oficialització de la nova junta ja que des del juliol passat està a mans d'una junta en funcions.

AmbaquestcatK'id'insiul'/„,ui, rlrluf) estàsegurdel'wu rmxemetil l-'O'/'O:/-..K

Tel. 93 58017 62 C? ^\ sr ^\ .sr ^ \Ss*\ Contestador les 24 h

ESP„|

Distribuïdor oficial

Esports

aS-/CAIVrO!>B Divendres. 31 rle marçM2000

Handbol

H oq u & s

patins

La UE Sant Cugat es desfà del Sant Quirze però és en zona de descens

El júnior i el benjamí "A" del Patí Hoquei Els de Sancho visiten el Sarrià de Ter, equip que opta al 'play-off' d'ascens juguen el Català L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va fer diumenge el que estava obligat a fen guanyar el penúltim, el Sant Quirze. El resultat d'aquest enfrontament va ser de 30 gols a 25. Aquesta victòria ha fet tren-

car amb l'estadística que deia que ets vermeMinegroo havien encaixat fins ara sis derrotes consecutives. Quan falten tres Jornades perquè acabi la Uiga, però, el conjunt local segueix, per quarta Jorna-

da consecutiva, en zona de descens com a segon pitjor tercer classificat dels quatre grups que hi ha a Primera Nacional. Diumenge al matí, la UE Sant Cugat visita el quart, el Sarrià de Ter. promís a la pista del Sarrià de Ter, l'entrenador santeugatenc no es resigna a donar per perdut aquest xoc i assegura que "no estem en condicions de renunciar a guanyar a la pista del Sarrià de Ter". Després de sis derrotes consecutives al campionat, el tècnic espera i desitja que el triomf amb el Sant Quirze hagi proporcionat moral a l'equip. Sancho és conscient que el rival, que juga en una pista més que sorollosa, no posarà ni de bon tros les coses fàcils, ja que té en joc la possibilitat de jugar la fase d'ascens a Divisió d'Honor "B". "La motivació del Sarrià de T e r serà m à x i m a " , ha advertit ei tècnic.

ALKX LÓPKZ

"Encara ens queden tres jornades per continuar lluitant per salvar la categoria". Aquesta ha estat la principal conclusió que ha extret el tècnic Joan Sancho després de guanyar diumenge al pavelló municipal el penúltim classificat del grup "C" de Primera Nacional. el Sant Quirze, per 30 gols a 25. Amb aquest triomf, l'únic que sí es podria haver assegurat la UE Sant Cugat és evitar el descens directe, que a hores d'ara patirien Cardedeu i Sant Quirze, amb 8 i 12 punts respectivament. Amb tot, els santeugatencs continuen antepenúltims amb 15 punts, a quatre punts del Bordils i el Gavà. Tot i la victòria, el conjunt santcugatenc continua per quarta setmana consecutiva en zona de descens com a segon pitjor tercer classificat dels quatre grups que configuren la Primera Nacional. Quan falten tres jornades perquè acabi la lliga, el primer equip de la secció d'handbol de la UE Sant Cugat, aquest ha d'afrontar tres jornades d'infart, a la pista del Sarrià de Ter, quart amb 30 punts, a casa enfront el GEiEG, setè amb ZZ punts i en l'última jornada

Jugar-s'ho tot al final

Joan Sancho té rl/ir que per mantenir-se ral guanyar dos xors h'dl'O E.F. haurà de visitar la pista del Bordils, onzè amb 19 punts. Joan Sancho ha estat molt clar a l'hora de valorar el calendari: "Segons els meus números, per no baixar a Primera Catalana, d'aquests tres e n f r o n t a m e n t s n ' h a u r í e m de guanyar dos". Això suposa guanyar a domicili, cosa que el con-

junt vermell-i-negre encara no ha fet aquesta temporada. A més, tan sols ha tret un punt de la pista del Gavà. Sancho, però, creu q u e aquesta estadística no s'ajusta a la realitat en considerar que "fora de casa hem merescut treure algun punt més". Respecte al més que difícil com-

Si la UE Sant Cugat perdés a Sarrià de Ter i guanyés a casa, el Bordils podria jugar-se la permanència a la pista del Bordils. En aquest sentit, el tècnic local ha detallat que "és una pista molt difícil però espero que per llavors el Bordils s'hagi assegurat la permanència i que, per tant, la seva motivació sigui molt inferior a la nostra". Per aquest partit, Joan Sancho podrà comptar amb tot el planter al complet.

Bàsquet

Hoquei

Barbens diu que per assegurar jugar l'ascens "cal guanyar els cinc partits"

À.L.

L'equip júnior i el benjamí "A" del Patí Hoquei Club Sant Cugat han estat els dos conjunts de l'entitat local que s'han classificat un cop finalitzada la lliga per disputar el Campionat de Catalunya. El júnior, que també dirigeix Lluís Sànchez, tècnic del sènior masculí, ha finalitzat segon al campionat a sis punts de L'Hospitalet. Els vermell-i-negres jugaran dissabte en primera ronda a dos quarts de quatre de la tarda al pavelló municipal davant el Noia, mentre que diumenge a les sis de la tarda ho faran en pista contrària. Quant al benjamí "A", entrenat per David Olmo, que ha estat exempt de jugar la primera ronda, no debutarà fins al dissabte 8 d'abril,quan haurà de jugar amb el Mataró. El conjunt santeugatenc s'ha proclamat campió de lliga amb set punts de diferència respecte al segon classificat. Excepte els dos equips sènior i també els dos conjunts que disputen el català, la resta d'equips del club debuten aquest cap de setmana a la Copa Federació. El sènior masculí, que continua a dos punts del segon, va vèncer dissabte el Martinenc per 8 a 5 i aquesta jornada torna a jugar a casa però amb l'Ina Sant Just.

herba

El Júnior goleja el Barceloní però es queda a un sol punt de disputar la promoció d'ascens

EI tècnic: "E/s equips de dalt no perdran dos enfrontaments " À.L.

Després de sis victòries consecutives al grup segon de Primera Catalana, el sènior "A" masculí de la UE Sant Cugat va perdre diumenge passat a la tarda a la pista de l'actual segon classificat, el CB Grup Bama, per un més que ajustat 100 punts a 99. Tot i la desfeta, el tècnic vermell-i-negre David Barbens ha explicat que va ser un partit "molt dur però molt bonic; va ser un bonic enfrontament de bàsquet". Segons l'entrenador, la nota negativa del xoc va ser sens dubte l'actuació arbitral, que va escombrar cap a casa, segurament per la forta pressió del públic. Mal-

grat aquest fet, Barbens es lamenta que "els àrbitres no sabessin estar a l'alçada del partit". Els santeugatencs van forçar la pròrroga però van acabar perdent. P e r d e n una posició Amb aquesta derrota, la UE Sant Cugat ha pedut un lloc a la taula en detriment del BC Andorra. En aquests moments els santeugatencs passen a ser quarts, l'última posició que dóna dret a disputar cl p/ay-off d'ascens. Els locals són a tres punts del líder, el Sant Pere, i a només dos del CB Grup Bama i el BC Andorra. David Barbens, que ja en les últimes setmanes havia pronosticat

que perdre un partit a aquestes alçades de la temporada era arriscat, ha estat més clar que mai: "Hem de guanyar els cinc partits que resten de lliga perquè crec que els equips de la part alta de la classificació només perdran quan s'enfrontin entre ells. No crec que aquests perdin més de dos partits i per això hauríem de no perdre'n cap nosaltres". Dissabte, la UE Sant Cugat rep el CB La Unió-Cerdanyola, vuitè, equip en què militen tres exjugadors santeugatencs: els germans Garcia, Juan Blas i Frank, i Miquel Àngel Munoz. David Barbens no podrà comptar amb Abraham Carreras, Ferran Quinto i Toni Ballart.

De res li va servir dissabte a l'equip masculí del Júnior apallissar a domicili l'últim classificat, el Barceloní Stick, per 0 gols a 6. Els empats a dos gols del Can Salas i l'AD Rimas i també l'empat a dos gols del Honigvogel i l'EHC ha provocat que finalment suiguin EHC, Can Salas, ambdósa de Terrassa, i Honigvogel de Saragossa, els conjunts classificats per disputar la fase prèvia del Campionat d'Espanya. L'Atlètic de Terrassa s'ha proclamat per segon any consecutiu campió d'aquest grup de Primera Divisió, malgrat que la seva condició de filial l'impedeix jugar la promoció d'ascens a Di-

visió d'Honor. Els terrassencs han estat campions en solitari amb 30 punts. Després d'una temporada massa irregular, el Júnior masculí ha acabat la lliga en sisena posició amb 27 punts, a només un punt de jugar la fase prèvia de l'estatal. En aquesta darrera jornada, el Júnior no depenia d'ell mateix i sí d'altres resultats que es produïssin en l'última jornada del campionat, que finalment no els van acompanyar. D'aquesta manera, la campanya vinent els de Marcos Palau-Ribes hauran de tomar a jugar per segon any consecutiu a Primera Divisió. Serà llavors quan els santeugatencs tornaran a lluitar per pujar. /A.L.

Esports

EIS ÍCANTONS Divendres, 31 de marc del 2000

T e n n i s

Corretja cau en segona ronda del Torneig de Miami À.L.

Després d'imposar-se la setmana passada a Indian Wells, el tennista santcugatenc Alex Corretja no va poder superar la segona ronda del Torneig de Miami -a la qual havia accedit de En els últims anys, la Setmana Catalana ha passat per la ciutat FOTO: X.L. Els de Jaume Estrada han encaixat tres derrotes seguides FOTO: F.F. forma directa- en caure davant el txec Jiri Novak per 6-7,6-1 i 61. El tennista local n'era el cap de sèrie número 12. Aquesta setmana, Alex Corretja i la resta de jugadors que formen part de l'equip estatal de llotge de 12 quilòmetres a MontÉs ben cert que el Winterthur taula i ara passin a ser sisens. El El nostre municipi va ser, una Copa Davis s'han preparat a Barvegada més, espectador directe juïc. La Setmana Catalana, orga- Sant Cugat és, amb 122 gols, el Winterthur va tornar a perdre la celona per afrontar del 7 al 9 d'ade la XXXVII Setmana Catalana nitzada per l'Esport Ciclista Bar- segon equip del grup sisè de Pri- setmana passada a la pista d'un bril a Màlaga contra Rússia l'elide Ciclisme, que per segona edi- celona, havia començat dilluns a mera Nacional, que anota més CN Caldes molt necessitat de minatòria de quarts de final de ció consecutiva va guanyar el cor- Lloret de Mar amb la participa- gols, però també és el quart equip, punts que va imposar-se per 8 gols la Copa Davis. La llista de l'eredor francès Laurent Jalabert de ció de vint equips, cadascun dels amb 120 gols, que n'encaixa més. a5. quip estatal està integrada pels quals estava integrat per vuit cor- En els últims tres partits de lliga, l'equip ONCE amb un temps de jugadors següents, que estaran Aquest cap de setmana no hi ha 17 hores 27 minuts i 15 segons. redors. Cal assenyalar que aques- els homes de Jaume Estrada han jornada de lliga, ja que es dispucapitanejats per Javier Dudu Dijous i divendres passat, Sant ta prova va comptar amb la rebut ni més ni menys que 30 dia- ta la Copa d'Espanya de Divisió Duarte, entrenador d'Alex CorCugat va viure de prop dues eta- presència en el seu temps del mí- nes. Aquest fet, conjuntament de Plata. El proper compromís retja: Albert Costa, Joan Balcells, tic Eddy Merckx, que va vèncer amb tres derrotes consecutives a que afrontarà el conjunt local serà pes, les dues últimes de la ronda Juan Carlos Ferrero i Alex Corcatalana, que va finalitzar diven- en les edicions del 1975 i 1976. la lliga, ha provocat que els ver- el 8 d'abril a casa contra l'últim,el retja. Tot fa pensar que Corretja mell-i-negres perdin dos llocs a la Sant Andreu. /À.L. (Sant Cugat) dres a la tarda en una contrare- /À.L. (Sant Cugat) jugarà en individuals i dobles.

Sant Cugat reviu la Setmana

El Winterthur ha rebut 3 0

Catalana que guanya Jalabert

gols en els últims tres partits

Mà

SV\

111

ii ™ li

HBBBBBHOPEL^I^I

Autocugat

fj^BRàdio Sant C u g a t ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ J

I T** !Ér

1 Premis Esport en IVlar xa 2000 HOQUEI PATINS

PH SANT CUGAT (masc.) Ruben Munoz 38 Pol Carulla 37 Gonzalo Munoz 21

PH SANT CUGAT (fem.) Caria Sariol 26 Mònica Vidal 15 Maria Rosa Tamburini 15

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre RickiRuiz

16 13 13 11

16 16 11 10

24 21 20

FUTBOL SALA

BÀSQUET

WINTERTHUR SANT CUGAT Javi Ramírez 16 Xaloc Rion 15 Josep Gonzàlez 15 Javi López 14

UE SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 31 Toni Ballart 28 Abraham Carreras 28 Pau Riera 28 Àngel Ruiz 20

HOOUEI HERBA

JÚNIOR (fem.) Gina Abelló Júlia Menéndez Helena Maragall Natàlia Maragall

HANDBOL UE SANT CUGAT Armand Mora Albert Rovira Eloi Safont

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13

MASJANER(fem.) Elisabet Escrivà Cristina Garcia Maite Gómez

32 30 20

UE SANT CUGAT (f«:m.) Marta Puig 33 Mabel Méndez 19 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 12

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora JoanColell

29 26 18

PB SANT CUGAT (fem ) Laura Gallego 33 Mònica Martínez 26 Laura Martín 24

VOLEIBOL

CV SANT CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV SANT CUGAT (masc.) Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 David Izquierdo 18

Esports

E L S / C A N T O N S Divendres, 31 de març del 1000

S f> 0

R T

F £ D £ R A T

ft: « Í E H

1 9 . 0 0 UE Sant Cugat-U. Cerdanyola (ds)

1a Div. Infantil

FUTBOL

1 1 . 0 0 Can Rull-PB St. Cugat (ds)

1a Catalana 1 6 . 0 0 Sant Cugat-Andorra (dg)

2a Regional 1 2 . 0 0 La I-'arga-I .unien (dg)

1a Cat. Juv. femení

12.15 Martorell-UE Sant Cugat (dg)

VE Sant Cugat (descansa)

PB St. Cugat (descansa) 16.15 Fontetes-Sant Cugat (ds) 10.00 Mira-sol-Terrassa (ds) Badia-Júnior

3a Catalana «B»

1a Cat. Cadet

1 9 . 0 0 MIB-Sant Cugat «B» (ds) 1 7 . 3 0 VE Sant Cugat « B - I P S I (ds) 1 9 . 0 0 Alfa 5-Sant Cugat «A» (ds)

12.00 Gavà-UE Sant Cugat (ds)

2a Cat. Cadet

Júnior masculí

1 7 . 0 0 l T E Sant Cugat-Adrianenc (ds) 19.30 l ' E Sant Cugat-Montserrat (dj)

J u v e n i l (Copa Federació) 11.00 Ripollet-PH Sant Cugat (dg) I n f a n t i l (Copa Federació] 2 1 . 1 5 Piera-PH Sant Cugat «A» (dv) 14.00 PH Sant Cugat « B - S . Joan (ds)

Aleví

(Copa Federació) PH Sant Cugat (descansa)

16.00 l'F. Sant Cugat-Montserrat (ds)

Benjamí

(Copa Federació) 12.00 PH SantCugat-Bigues (ds)

Júnior femení

2a Div. Aleví

10.30 Bellsport-l!K Sant Cugat (dg)

18.00 Sant (:u».it-At. Segre (ds)

1 2 . 0 0 Can Trias-PB Sant (aigat (ds) Júnior (descansa)

Infantil

2a Div. Juvenil

Preferent Benjamí

Júnior -}•'.. ( lerdamula PBSantCugat-JoanXXllI Sant Cugat-Í !an Rull

1 3 . 3 0 Terrassa-Sant (àigat (d.si

Cadet masculí

Preferent Prebenjamí

la Div. Cadet

1 2 . 0 0 Sant Cugat-Mollet (ds) 1 2 . 0 0 Ca n'Oriac-PB Sant C aigat (ds)

1 6 . 0 0 Can Rull-PB St. Cugat (ds) 1 3 . 4 5 ( T . F St. (aigat-Júnior (ds)

2a Div. Femení

Preferent Juvenil

1 8 . 0 0 Noia-PH Sant Cugat (dg)

2a Catalana femení

0 9 . 0 0 Sant Cugat-N Terrassa (ds) 1 1 . 1 5 PB St. Cugat-Barbcrà (ds) 1 1 . 1 5 PB-SantCugat-Barberà(ds)

1 7 . 0 0 Ramon l.lorcns-Junior (dsl 1 7 . 0 0 San Pcdro-PB Sant ( aigat (du) 1 2 . 0 0 Can latjo-Mira-snl (dg)

1 6 . 3 0 l ' E Sant Cugat-La Roca (dj)

2a Div. Infantil

1a Div. Aleví

3a Regional

0 A

VOLEIBOL

Benjamí

1a Catalana (play-off)

Prebenjamí

(Camp. Catalunya) 11.00 PH Sant Cugat-Matarò (dsl

1 2 . 0 0 Badalona-l 'K St. Cugat (ds)

(Cop. F e d e r a c i ó ) 16.00 S. Josep-PH Sant Cugat .<A- (ds) 11.00 PH Sant Cugat «B-Bigues (dsl 13.00 PH Sant Cugat .('...-Igualada (ds)

CYOlot « B - C V Sant Cugat

17.30 \ . Tcrrassa-l 'F. St. Cugat «A» (ds) 10.00 St. (Jiiir/.e-l :K St. Cugat «B» (ds)

Cadet femení 10.30 Canvelles-l K St. Cugat (dg)

HOQUEI PATINS

1 2 . 0 0 PB St. Cugat-L.i Planada (dg)

2a Div. Cadet 0 9 . 15 16.30 12.30 18.00

1a Catalana

HANDBOL

Sant Ciig.it-C.in Parellada (de» Rourcda-Sant ( aig.it (ds) Industrial-PB Sant Cugat (ds) Tcrrassa-Mira-sol (ds)

12.30 PH Sant Cugat-Ina Sant Just (dg)

1a Divisió nacional

BÀSQUET

11.00 PH Sant Cugat-Vilanova (dg)

3a Nacional

Júnior

12.00 Martorell-Sant Cugat (dg)

12.30 Sarrià de Ter-UE Sant Cugat (dg)

Preferent Infantil

1a Catalana

1 2 . 3 0 Júpiter-Sant Cugat (ds)

RUGBI

Fèmines (Campionat Catalunya) 15.30 P H Sant Cugat-Noia (ds)

1a Cat. Juv. masculí

R E S U L T A T S

FUTBOL

San Cristobal-Júnior

0-5

HANDBOL

FUTBOL SALA

HOQUEI PATINS

Preferent Benjamí Sant Cugac-Ca n'Oriac

1a Catalana Gramenet-Sant Cugat

4-0

2a Regional Millcnarí-I.a Farga

3-1

1a Div. Benjamí Cerdanyola-Sant Cugat

Júnior-Can Boada Mira-sol-[)epuradores

Fargasants-Chess

Rubí-Sant Cugat «C» Lumen-Sanc Cugat «D»

3-12 1-3

Tàrrega-Sant Cugat

Roureda-Sant Cugat

BÀSQUET Z-Z 6-1

2a Catalana femení

2a Div. Cadet Sant Çniir/e-Sant Cugat Sant (!ugat-Mercantil Mira-sol-Rubí

1-6 3-3 3-3

Preferent Infantil Sant ( 4igat-( iranollers

0-3

7-0 3-2 descansa

1a Div. Aleví Badia-Sant Cugat

1-6

2a Div. Aleví

UE Sant Cugat- L'Hospitalet

61-97

3a Catalana «B» Sant Cugat «B—Sant Ignasi Sant Cugat «A—Casp Montserrat-Sant Cugat «B»

53-92 73-5H 45-60

l ' E Sant Cugat-Horta

04 ajornat 0-3

Olimpyc Floresta-Cerdanyola \V. St. Cugat

Mas Janer-Borred

2-2

ESQUAIX 1a Categoria

VOLEIBOL

Hortcms-CV Sant Cugat

0-3

4-0 I -3

2a Categoria Sant Cugat «A»-Squash 4

4-0

Juvenil femení 0-3

Veterans Sant Cugat «A—Anyos Club

Cadet femení CY Sant Cugat «B»

70-41

Olimpyc Floresta-Escola Pia Caldes-W. Sant Cugat

Infantil

UE St. Cugat «A-Ripollet 6440 HE Sant Cugat « B - S a n t Pere . . .42-72

Olimpyc F.-A. Manresa W. Sant Cugat-Esparreguera

Cadet femení

Aleví

3-0

descansa)

41-16

Olimpyc Floresta-I.es Corts

4-1 7-4

1-11

RUGBI

HOQUEI HERBA

3a Nacional

1a Divisió 2-4

Barceloní-Júnior

EIS4CANTONS jOMcantorm "el diari de Sant Cugat"

21-23

Sant Cugat «A-N. Sabadell Rocafort-Sant Cugat « B»

CV Sant Cugat-Get Blume

3a Divisió

11-5

1a Cat. Cadet

1a Nac. femení 7-4 descansa

Fèmines

13-23

3-4

2a Div. Juvenil

Cadet masculí

l ' E St. Cugat-Horta

2a Cat. Juv. femení

8-5

Cadet

Júnior femení

2a Div. Infantil Sant Cugat-F.. Cerdanyola San Cristobal-Mira-sol Júnior

100-99

\V. SantCugat-L'Ametlla Les Planes-Castellterçol (:entelles-Mas Janer

PH Sant Cugat-Martinenc

PH Sant Cugat-Sant Jordi

2a Divisió fem. «B»

l a Catalana Grup Barna-UE Sant Cugat

28-18

UE Sant Cugat-La Roca

Olimpyc Floresta-Castellví

4-2

l a Div. Cadet PB St. Cugat-CKF St. Cugat Júnior-San Cristobal

2-0

1 a Catalana 30-25

1a Cat. Juv. masculí

Figueres-UE Sant Cugat

l a Divisió femení 2a Divisió «A»

2-1

2a Div. Juvenil

4-3

Mas Janer-La Llagosta

Preferent Juvenil

UE Sant Cugat-Sant Quirze

Gràcia-UE Sant Cugat

1a Divisió Prebenjamí

3-0 3-1

1a Divisió nacional 8-5 6-3

0-5

5-5

3a Regional

1a Nacional «A» Caldes-W. Sant Cugat Olimpyc Floresta-P. Andorra

.0-6

Reus-Sant Cugat

.25-10

tsmX cugat.com ÍÏMS;

•mn

Esports

ELS /CANTONS Divendres M de març del 1000

T e r c e r a Regional

::«í»m;:

G R U P 14

Primera C a t a l a n a Castelldefels-P. Mafumet . . .0-2 Peralada-Granollers 1-1 Gramenet-Sant Cugat 4-0 Sant Andreu-Valls 3-1 Igualada-Júpiter 0-0 Manresa-Prat 1-1 Santboià-Vilassar 0-0 Cerdanyola M.-Vilafranca . .3-1 Ripollet-Masnou 3-0 Andorra-Palafrugell . . .anul·lat

PJ Sant Andreu .1(1

PG 21

PE 6

PP .1

Punts 60

Rubí-R. Llorens 9-2 Júnior-Can Boada 3-0 Montserrat-Pueblo N u e v o . .9-0 Camí Vell-San L o r e n z o . . . .1-6 Sant Andreu-Les F o n t s . . . .7-2 P B Sant Cugat-Can Fatjó . .0-3 Mira-sol A.-Depuradores . . .3-1 St. Quirze-Matadepera .anul·lat Castellbibal-San Pedró .anul·lat

Equip

Punt»

Si. \ n d r c u

,15

Canl'alji'i

l'i

Mira-».l A.

«9

.11)

í)

5.1

S.ml'edt..

.14

4')

.10

l(i

l.i

Júnior

l'cialada

15 14

4 d

11 0

41 44

.17 41

40 4X

Rulii

l'J

San Lorcn/n 24

5(.

Montserrat

i'.il.ilrui:cll

:•• 11

4(.

Can lloada

.in

1 1

S.uuK.iu

.10

k>.iict

d o 1

Depuradores 25

411

.14

I . o h mi-

1' Mjt'miKr

4'l

4.1

Manresa

.10

1.1

.17

II)

R. Llorens

2.1

Camí Vell

-1

.14

41)

I.Nuc.o

l'í

III

.1(1

.10

.IX

Sant Quir/c

Casiclldctcl

.10

Canollcrs

íld

Ijíiuljda

.12

Andorra

1(1

Valls

.IS

Mil·lenari-La Farga Lumen-Ripollet La Romànica-Tibidabo Sabadell-25 Setembre Barberà-La Planada Badia-Sabadell Caldes-E. Cerdanyola C a n Rull-Maurina Castellar-Joan X X I I I PJ

Jowi K.CcnljnMila2.5

Primera C a t a l a n a

N . Sabadell-Rubí 102-94 Andorra-Sf. T e r r a s s a <. .72-48 S a n t Medir-Lleida 72-62 S a n t P e r e - L e s C o r t s . . .91-82 PJ

Equip

Pf>

Punt.

Sant Pere

1025

1751

í>. Rama

IS4I

1662

Andorra

1845

1672

l E S l . Cugat

2.ï

1889

1758

N. Terrassa

1501

1566

SI. lerrassa

16X0

154(1

.10

Punta

li.

.IX

Seilís M.

tX2d

17X5

.10

l ' . Ccrdansnla 25

16.10

172X

,17

1.1 '1X4.1

1X56

Harlicr.i

2(i

4(i

Rubí

"líliidjlx

1.1

íiíi

Lcs Corts

ld')7

1725

,Vi

La Planada

1.1

4,1

V Sabadell

1740

1721

,15

Maunna K.

Ripollet

1HIIX

1XXX

.15

IJ. rarpi

Sant Mcdir

1610

1711

,14

S.liuclell

2í.

Caldes

ISIH

1030

.14

Lleida

17IMI

1665

,1.1

Sanr Jordi

1301

1X01

2«

lljilu

Can Rull

111

l.lan.'i

2(.

íl

1(1

,1.1

1.1

.15

.12

Joan XXIII

(-ildc

2d II)

Lumen

Ri|».llct

1.1

4.1

71)

l'J

Mil·lenari

1551

1,107

1.121

12.16

1111

051)

.19

(àmstrucclons 2.1

1454

1220

1260

1241

Sant|vdor

Vtldc'cans-A-

Rellsport

1.1

1157

11,15

.17

Vilannsa

1,1

122*

121)5

.16

Viladecans -11- 24

1.1

1.172

1.10X

.15

AI'B

1.1

IONS

11X4

CLSR

2.1

1157

1116

.•4

Sant Martí

1170

1275

Sani Nicolau

1124

1.1X1

Martorell

1177

l.ldS

I K Si. d u a i l

S.uitCenasi

I 009

UIX

I 11

40 l'í

Vendrell

2.1

l.'KspluRa

14 14

l.a Almúnia

2.1

(•'cniolel l'la

O U m p y r F.

Vilanova

159

Corbera

Calafell

113

I* Andorra

La Mnr^a

107

11(1

Manresa

Ind. ( i a n í a

Tallers

0.1

Montserr.u

117

Hospitalet

102

UIX

N. Saliadell

1.5

RuM

111

106

La propera (8 d'abril): Sicoris-Alfa 5; Kpic(iisino-La Almúnia; X. Sabadell-lndustrias Garcia; La MurgaOlímpyc Floresta: I. Andorra-Corbera; Montsenat-Hospitalct: 'l'allers-Rubí.

1 13.-.

,s54

1120

Primera Nacional A

Segona Catalana

Bellsport-CMesa U E S t Cugat-Hospitalet . Sant Nicolau-Martorell . . ConstruccionsJosep T o u s

61-50 .61-97 .39-59 50-60

Gràcia-Maxon Manacor-La Unión

4-4 3-3

Calvià-L'Edcop 2-7 N . Caldes-W. Sant Cugat . .8-5 Barcelona-Montsant 8-3 Babar Català-Llopart 3 4-3 Vilassar-Elèc. Ciem 3-0 Sant Andreu descansa PG

Euul>

P i

l.aRnea

2.1

Les Corts

PG PE

2.1

25-29 27-22 40-32 29-23 30-25 30-30 20-18

646

612

541 562

l.aminados

660

610

Sana de Ter

2,5

1.1

6110

56.1

Castelló

2.1

l'res M a s ó

2.1

566

12 1(1

50.1

51(1

CKÍI-X;

2.1

València

2.1

5.1.5

554

Sanr Kstei

II)

5X4

611)

(iaia

2.1 K

55H

56(1

Bordils:

2,1

526

54X

l'KSt. Ciunl 2 3

598

660

St ü u i r / e

2.1

527

626

Catdedco

2.1 .1

55d

(.17

6.14

La propera (2 d'abril): Vendrell-Vilafranca; Ojmellà-v^afell; L'Kspluga-Hospitalcc \ílanova-Y"ila-seca; Reus Dep.-Juneda; CP Monjos-Geniol el Pla; Martinenc-Mollerussa; PH Sant Cugat-Ina Sant Just.

HOQUSHEH8A

•%••.•*

Divisió d ' H o n o r Femení E,„,P

Cl >'lerrassa

1(1

\.ildelo/

R. .Sm-k-ilai

Sardincrn

CliiliCanip.

1.1

3(1

\l.'IL-rrassa

1 Senlki

RCl'olo

l(i

Cluh Kjíara

Júnior

.12 28

La propera (9 d'abril): Júnior-Lniversitat Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC Polo-Club Fgara; Sardinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

Ind. G a r c í a - L a Murga . . .7-6 Olimpyc F . - P . A n d o r r a . . .6-3 Corbera-Montserrat 6-1 Hospitalet-Tallers 7-4 Manresa-Sícoris 3-4 A l f a 5-Èpic C a s i n o 6-7 L a A l m u n i a - N . Sabadell .5-2 Rubí descansa

Alfa 5

2.1

PG PE 10

154

1»

Vilassar

2.1

116

Manacor

10X

.50

Rarcclona

115

.IX

Ballar Cutali

W. Sam CugM

m 122

GCPunu

120

37 3.5

Klcc. ( aem

( ^ils ià

1(1

101

107

L'Ksclop

106

117

GC Punts 66

Primera Divisó Masculí EHC-Honigvogel A t Terrassa-Polo C a n Salas-AD Rimas Barceloní S.·Júnior Pedralbes-Atèüc 1952 Línia 22-Qub Egara PJ. PG

Punt»

At.'lcnassa

KH<;

Can Salas

A i l i t k 1952 22

1.1

ADKimas

Clnlihiyra

.17

l'nio

III

Línia 22

l'edrallvs

,12

HarceloniS. 22

106

104

137

Llopart 5

Monsant

Mavm

127

Júnior

Sant Andreu

lis

HiinipiiBcl

votesots

Primera C a t a l a n a

Primera Nacional F e m e n í

GRUP A

GRUP B

Ina S a n t Just-Vilafranca Calafell- Vendrell Hospitalet-Cornellà Vüaseca-L'Espluga Juneda-Vilanova Geniol el P l a - R e u s D e p . . Mollerussa-CP Monjos . . P H St. Cugat-Martinenc Equip

Reus Dep.

Juneda

.4-4 3-3 5-1 6-1 6-2 .1-4 .1-3 .8-5

Punt»

1.16

Hortons-CV Sant Cugat . . Ciutadella-Algaida Dolors-Rubí Illa St. Jordi-Univ. Alacant Terol-Algar Quart-Santa Coloma

.0-3 3-2 0-3 .1-3 3-1 3-0

Quart

6.1

Illa Si. Jordi

106

.14

l ' n i \ . Alacanr

125

<".V Sant l . i u M

PH Si. Ciirm

.51 1 1 7

Vilafranca

104

.11

Mollerussa

22:

Vlla-scca

2.1

Ina St. Just

2.1

1(1

Hospitalet

2.1

Martinenc

Cornellà

2.1

Cl'Monjos

PE. ...PP

AM) 1-3 2-2 0-6 3-4 2-1

Equip

N.íiilcles (ir'aeia

HOQUEtWnSS

nmso.SAU

La propera (25 de març): Barcelona (descansa); Montsant-Babar Català; Llopart i-Vilassar; Flèctrica CiemGràcia; Maxon-Manacor, La l'nión-Calvià; L'Ksclop-N. Caldes: W. Sant Cugat-Sant Andreu.

La propera (26 d'abril): Sant Ksteve-València; Tres de Mayo-Cardedeu; Ciudad Kneantada-Ciavà; BordilsLaminados; GKiEfï-La Roca: Sarrià Ter~ l"K Sant Cugat; Sant Qiiir/.e-( Castelló.

Equip

La 1 niíin

5X5

610

GRUP 5 La propera (2 d'abril): Lleida-Andorra; Sf. Terrassa-N. Sabadell; Rubí-Caldes; Sedís Mausa-G. Barna.; l'E Sant Cugat-l ?. Cerdanyola; N. Ièrrassa-Ripollet; Les Corts-Sant Medin Sant PereSant Jordi.

GRUP 6

GRUPC

Primera Nacional A

G R U P 1 Femení La propera (2 d'abril): Joan XXUl-Millenari; La KarRa-Lumcn; Ripollet-La Romànica; ;Tibidabo-Sabadell: 25 Setembre-Barberà; La Planada-Badia; LlanóSabadell-Caldes; K. Cerdanvola-Can Rull; Maurina K.-Castellar.

Primera N a c i o n a l

Romànica Castclljr

Josep 'Ions

Cardedeu-Les Corts Gavà-Bordils Laminados-GEiEG L a Roca-Sarrià Ter U E S t Cugat-St Quirze . Sant Esteve-Tres de Mayo València-Castelló

S a n t Jordi-Ripollet 64-63 U . Cerdanyola-N. Terrassa 61-53 G. B a r n a - U E St. Cugat 100-99 C a l d e s - S e d í s M a u s a . . . .63-65 5-5 0-1 . . . .2-3 0-1 4-0 0-3 0-3 1-1 4-1

Olesa

La propera (2 d'abril): Depuradores-Rubí; Ramon Llorens-Júnior; Can Boada-Montserrat, P. Nuevo-Camí Vell; San Lorenzo-Sant Andreu; Les Fonts-Sant Quirze; Matadeperenc-Castellbisbal; San Pedro-PB St. Cugat; Can Fatjó-Mira-sol A.

GRUP 2

GRUP 5

1162

KANOWl

La propera (2 d'abril): Masnou-Castelldefels; Pobla Mafumet-Perclada; Granollers-Gramenet; Sant CugatAndorra; Palafrugell-Sant Andreu; Valls-Igualada; Júpiter-Manresa; Prat-Santboià; Vilassar-Cerdanyola M.; Vilafranca-Ripollct.

S e g o n a Regional

14XX

104

Masnou

Punta

La propera (2 d'abril): APB-Construccions; Josep Tous-Sant Nicolau; Martorell-l'K Sant Cugat: I.'I luspitalet-Vilanova; Sant Cíervasi-Bellsport; ()lcsa-Santpedor; Viladecans «A»-\'iladccans «B»;CKSB-Sant Martí.

lli

l'rjl

Sani Cutm

Kpie C a s i n o

11)1

PB St. Cugat 3 0

Hospitalet

Sícoris

Ccrdansnla

(iranicnct

PPG

.51

\ilassur

.1(1

Equip

.11

Júpitcr

\ilafiaiua

Viladecans « B - - C E S B . . . 6 8 - 4 8 SantpedorViladecans «A» 3 9 - 5 3 Sant Martí-APB 60-47 Vilanova-Sant Gervasi . .ajornat

Albaida

Santa Coloma

Ciutadella

1(1

2.1

Al c a,

.12

lerol

.1.1

X.l

Kuhí

5.1

1.1

10X

Hortons

Dolors

.14

Esports

E L S - f C A N T O > S Divendres, M de marc del 1000

FUTBOL

12.00 Agora-Cavall Bernat (ds) ll.OOIESBIanxart-Júnior(ds)

BÀSQUET

13.00 Les Planes-Joan Maragall (ds) 11.00 Rubí Norte «B-Pau Casals (ds) 12.00 Balnies-I.iceo Politècnic (ds)

Masculí

Infantil femení 1 2 . 4 5 Torre de Palau-Àgora (ds) 1 1 . 3 0 l IR Sant Cugat-Castellbisbal (ds) 1 2 . 4 5 Avenc-Matadepcra (dsl

09.00 09.00 10.00 12.00

Regina Carmeli-St. Jordi «A» (ds) Avcnc-Santu Isabel (ds) Pins Yallcs-Fcrran Clua (ds) Caralunya-Joan Maragall (ds) l'la Farrcrus-Purcza .Maria (ds) Sant Jordi ..B»-Ct. Obert (ds)

Benjamí Collserola-ReginaCarmeli ids) Maristes-Avenç Ids) Pins del Vallès-1'la Farreras ids)

EE Foiró -B-Schola -B» (ds) Avenç-EE Foiró .A» (ds) Les Fonts-La Farga (ds) ClubCimal-Mira-sol (ds)

VOLEIBOL HANDBOL FUTBOL

Benjamí 1 2 . 0 0 Col. Europa-Vacarisses (ds) 1 3 . 0 0 Avenç - C - T h a u - B - (ds) 1 1 . 3 0 La Farga «B-Mira-sol «B» (ds) 1 0 . 0 0 Montserrat-Mira-sol «A» (ds) 1 0 . 3 0 Júnior- Vedruna (ds) 1 3 . 0 0 EE Foiró-Avenç «B» dsl 1 0 . 0 0 C. Jofresa «A»-La Farga «A» (ds) 1 0 . 0 0 Dosa Salesians-Thau «A» (ds) 1 2 . 3 0 Maristes "A»-Avenc .A» (ds)

SALA

Juvenil femení

Cadet 1 0 . 0 0 Èpic Casino-L. da Vinci (ds)

Juvenil 1F,S Angeleta Ferrer (descansa)

A-7

Femení

Infantil femení Agora-Santa Eulàlia Cuit. Pràctica-I £ Sant (àigat Yallparadís-Avenç

3(1-37 ajornat 1247

.Mira-sol «A»-Júnior San Cristobal «B»-EE Foiró Avenç «B—Can Jofresa «A» La Farga «A»-F>osa Salesians Avenç «A—O. Can Fatjó Thau «A»

0-2 0-2 2-0 2-0 0-2 descansa

Prebenjamí Aleví masculí Santa Isabel-Sant Jordi «ARegina Carmeli-lerran Clua Pla Farreras-Sanc Jordi - B -

30-82 74-16 32-13

Rubí-Àgora «D» St. Pere Lumen-St. Cugat «BRubí «C-Sant Cugat «A. Júnior-Àgora «C»

2-0 0-2 0-2 24)

. .20-40

FUTBOL

A-11

Masculí

Benjamí St. Jordi «A-Catalunya «B» Pla Farreras-Yerdagucr Ferran Clua-Maristes Rubí La l·loresta-Collserola

50-21 13-18 63-22 2-0

Col El Cim-Àgora

descansa

Juvenil

Femení

Can Fatjó-Angeleta Ferrer

1-2

10-0 3-6

S U LT!fl;

R. y Cajal fm-Ctre. Oben fm

JOCS

'i-U

Col. Vcdruna-FF Foiró - B EE Foiró .A-Schnla «A» Mira-sol-Axenç 1 ,a Farga

24 0-13

64 3-1 f>-0 descansa

CIASSIl·lCACIO

Ferran Clua «A»-R. y Cajal «A» Avenç « C - R . y Cajal «B» Catalunya-Agustí Bartra Avenç «A—Col. Lumen Joan Margall-Viaró Collserola-La Floresta Ferran Clua «B—Avenç «B»

6-2 8-0 7-1 6-2 8-0 6-2 ajornat

Resultats Infantil masculí 6a Ronda À. Bonillo-E. Juàrez D. Roldàn-A. Adell A. Galera-R. Gómez

1-7 2-6 1-7 44 0-8

2-0 0-2 1-1 0-2 2-0

1-0 0-1 1/2

A. Yera P. Costa M. Góngora J. Said (AVENÇ) A. Panadero J. Aparicio S. Pereira . . .(AVENÇ) À. Aceituno R. Aguirre J. Núfiez

5 punts 5 punts 4 punts 4 punts 4 punts 3 punts 2 1/2 punts 2 1/2 punts 1 1/2 punt 0 punts

7a Ronda M. Carceller-D. Roldan À. Bonillo-A. Adell R. Gómez-E. Juàrez

1-0 1-0 1/2

Aleví - Benjamí femení Benjamí masculí 5a Ronda.

Alcx Bonillo 6 punts Marc Carceller (A. FERRER) . . 5 ponts Albert Galera 3 1/2 punts Albert Adell ..(AVENÇ) . . . .3 1/2 punts E. Juàrez 1 1/2 punt Roger Gómez 1 1/2 punt David Roldàn 0 punts

Juvenil femení IES Blanxart-Angeleta Ferrer

2-0

L. Aceituno-À. Carceller D. Fernàndez-M. Soria A. Ayala-M. Gili A. Gonzàlez-P. Górriz M. Tomàs-R Massana

Cadet femení Serreta-Àgora Cultura Pràctica-CV Sant Cugat

A. Carceller-D. Fernàndez L. Aceituno-A. Ayala A. Gonzàlez-P. Massana P. Górriz-M. Soria M. Gili-M. Tomàs

1-0 0-1 0-1 0-1 0-1

6a Ronda

Aleví Masculí

0-2 2-0

Infantil femení 2-0 2-0 2-0 2-1

P. Costa-J. Said M. Góngora-A. Panadero J. Aparicio-A. Vera A. Accituno-P. Anter E. Cíutiérrez-R. Aguirre S. Pereira-J. Núncz

0-2 0-2 2-0 2-0 descansa

A. Yera-P. Costa A. Panadem-J. Said M. Góngora-A. Aceitunn S. l'ereira-J. Aparicio ]'. Anter-K. Gutiérrez

Col. Sagrat Cor-A. Ferrer Col. Martí-El Pinar Avenç-Nicolau Copèrnic Col. Carme-Agorj

Aleví

Benjamí

J. Núnez-R. Aguirre

0-1 1-0 1-0 1-0 1/2

5a Ronda

Col. Balmes-Joan Maragall Liceo Politècnic-Pau Casals

(lasrellbisbal-l à>l. Europa S. Lorenzo »H»-A\enç •(.'••• Thau •B»-N. Terrassa Esc Ribas-La Farga «B» Mira sol «B»-S. Cristobal-C"

ESCOLARS

ESCACS

Aleví

Aleví Aleví

Pla Farreras-Cultura Pràctica (dsl

Santa Isabel «B»-J. Maragall «B» (ds) Avenç-Santa Isabel «A» (ds)

VOLEIBOL

SALA

í^eonardo da Vinci

Col. FICim-Àgoru Ramon Llorens-Júnior

1 0 . 0 0 El Pinar-Angeleta Ferrer (ds) 0 9 . 0 0 Avenç-Sagrat Cor (ds)

.0-8

Cadet A-7

Infantil femení

CIASSIKICACIÓ

FUTBOL FUTBOL

1 0 . 0 0 Montserrat Roig-CV St. Cugat (dsl 1 0 . 0 0 IES Blanxart-Àgora (ds)

Aleví

Benjamí Castcllbisbal-Avenç .

Cadet femení

Benjamí

10.00 Rubí Norte «A-Col. Europa (dsl 0 9 . 0 0 Santa Isabel-Montserrat (ds) 12.00 Ferran Clua-Joan Maragall (ds)

J. Maragall « B - F . Clua «CCatalunya «A—Sta. Isabel «B» Torre Llebre-J. Maragall «A» Sta. Isabel «A—Catalunya «BAvenc-Ferran Clua «B-

Aleví femení

13.00 Arnau Cadell-Avenç (ds) Yiaró-Epic Casino (ds) Ctre. Obert fm-Rubí «B» (ds) Rubí «B»-Col. Yiaró (ds)

Aleví

BÀSQUET

1 1 . 0 0 Terrassa «B«-Angeleta Ferrer (ds)

Avenç «A»-Torre de la Llebre (ds) Ferran Clua «B—Avenç «B» (ds) Joan Maragall-Collserola (ds) Yiaró-La Floresta (ds)

Infantil

Prebenjamí 1 3 . 0 0 Sant Cugat «A—Licco Egara (dsl 13.00 Àgora « D - L u m e n «B» (ds) 13.00 Sant Cugat «B»-SagtatCor (dsl 11.00 Col. Vedruna-Júnior (ds) 13.00 Àgora «C-Àgora -R> (dsl

Infantil

Aleví

Thau-Rubí Norte (ds)

FUTBOL

F'crran Clua-Catalunya «A» (ds) Joan Maragall «A»-'Ibrrc de Llebre (ds)

10.30 Àgora-Club Cimal (dsl KE Foiró-Maristes Rubí(ds)

Aleví

Aleví masculí 11.00 09.00 10.00 11.00 10.00 11.00

A-11

Infantil Arnau Cadell-( à>l. (:arme • A» Avenç-Blanxart L. da Yinci-Manstes Rubí CAA.Carme «B·-Col. Viari)

25-34 13-35 28-1S 43-8

1-0 0-1 0-1 1-0 1-0 1-0

6a Ronda

La Floresta-Ferran < :iua •- B(ailt. Pràctica-J. Maragall • B» Joan Maragall «A~-I.es Planes Ferran Clua - A - E l Pinar Pla Farreras

1-0 0-1 1-0 0-1 1-0

CI.ASMI ICACIÓ

ÀlexCarceller (J. MARAGALL) 5 punts Albert Ayala 5 punts Pau Massana 4 1/2 punts Dani Fernàndez 4 punts Mireia Tomàs 3 1/2 punrs Marta Soria . .(P. FARRERAS) . .3 punts Alba Gonzàlez 3 punts Laia Aceituno 2 punts Maria Gili 1 punt P. Górriz . . . ,(P FARRERAS) ..D punts

D E M

Òiluet-L·onirol \

articles pera feites i llaminadures

c/Villi,5.S»ntCupt

93 589 36 08

suPER

llt-l I .s >SS<K?ATS

G i m n à s especial per m o d e l a r la ilueta remenin;)

Estètica a hores convingudes Esperanto, 12 - irit 0 Tel. 9 3 5 8 9 2 3 4 3

HOGAB

SEMPRE ELS MILLORS PREUS LLENÇOLS • E 0 R E 0 0 N S

• 'Jtunífittxóà Jiittd • SeuHtU d'dueuenamimt • (l>.iei.u»ameitt i trinnifiutài - Seuteii Jwudki

TOVALLOLES • COIXINS

'Jmanctn tahiat'

FUNDES S0FA • NÒRDICS M A N T E S • BAKNUSSQS JOCS DE TAPIA 101 1IPUS DE CORONES PER A LA StVA LLAR

l'laca B a r c e l o n a . 1 1 l'cl. 9 3 67-i 17 84

I i

Plaça O c t a v i à (Al costat del Monestir)

Tel. 9 3 6 7 5 9 0 2 0

Empresa d * Sant Cugat del Vallés Ram de l'Automoctò [accessoris motocicleta)

BUSCA N O I S / E S AMB GANES DE TREBALLAR «S<fc»t$<Mrtt**i?t30any8 - {toma d ' w p · c i ó W t a * « ítnrt»' d e muntatge - Amb possibilitat d e contracte indeftmt a la f mahtxocid Interessats adreceu vos a LEONELU. SA Tel. 93 590 66 66 (Neus Montero)

ELS 4 CANTONS A

•

Espectacles

Cultura

E s p e c t a c l e s

Martirio, Canut i Poltrona a la programació del Teatre-Auditori Música simfònica i teatre de text, espectacles centrals del segon semestre L·i Biblioteca Municipal F.: E. F. El Centre Cultural va presentar dimecres la programació prevista pel segon trimestre de l'any, en la qual figuren noms tan coneguts com els de Martirio, Carles Canut, Mario Gas, Calixto Bieito o Tortell Poltrona i Mònica Van Campen. Segons Tomàs Seix, director del Centre Cultural, els espectacles programats pels propers tres mesos se-

gueixen "una línia continuista", en què el teatre de text, amb obres com Crim perfecte. El criat o La comèdia dels errors, i la música, interpretada per formacions com l'Orquestra Nacional de Catalunya i la Simfònica de Sant Cugat, seran els protagonistes. El Teatre-Auditori continuarà amb la programació del cicle Músiques del món,

amb la participació de la cantant de Mali Nahawa Doumbia, i estrenarà a Catalunya l'últim treball de Martirio. A mitjans de juny, el Tof esperant Godot de Tortell Poltrona i Mònica Van Campen arribarà a Sant Cugat, i un mes abans s'haurà celebrat el Tercer Festival de Poesia Catalana, amb la direcció de Calixto Bieito.

La fotografia i els menuts, protagonistes a la Biblioteca T. M. S.

TOM

MONTKNKGRO

-SantCugatEl concert de presentació de l'últim treball de Martirio, Flor depiel, divendres de la setmana vinent, serà l'espectacle encarregat d'iniciar la programació del Centre Cultural pel segon trimestre de l'any. La música coparà, de fet, bona part del prog r a m a , a m b dos c o n c e r t s simfònics i l'espectacle del cicle Músiques del món a càrrec de la malinesa Nahawa Doumba. Amb tot, l'òpera desapareix novament del programa del centre, ja que els responsables de l'espai continuen "buscant alternatives" per "reconduir la programació" de cant líric, que va veure disminuït el nombre d'espectadors amb la reobertura del Gran Teatre del Liceu. Segons el director del C e n t r e Cultural, Tomàs Seix, aquestes alternatives podrien passar en breu termini per "l'organització de concursos de v e u s " , e n t r e altres iniciatives. La Simfònica de Sant Cugat, que durant els últims mesos ha tocat al Liceu, el Palau de la Música i l'Auditori de Barcelona, tornarà al Teatre-Auditori, amb un concert de Sant Jordi en què interpretaran Música de principis i fatals del segle XX. Segons Josep Ferré, director de l'orquestra, "el concert reunirà alguna de les composicions més especta-

•

Contes, titelles i tallers per als nens i nenes, exposicions i contes per a adults són les tres propostes que presenta la Biblioteca Municipal en la se va, programació del segon trimestre de l'any, que va ser presentada dimecres passat. L'espai dedica bona part de les activitats als més joves, ja que, amb paraules de la directora de l'espai, s'ha procurat "que cada mes hi hagi un conte i un taller destinats als nens i nenes". D'aquesta manera, hi ha previstos tres contes infantils, Aventures de la Margarideta i Contes trambòtics, i l'espectacle de titelles Contes de fusta, així com també tallers de El rifle 'Músiques del món' continua despertant l'interès dels incondicionals del Teatre-Audtton FOTO X.WI l ARRÒSA flors i de contes de paper. culars" del segle. Precedirà a l'orquestra santcugatenca en el programa del Centre Cultural una altra formació simfònica: l'Orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb un programa basat en obres de Bach, Montsalvatge i Xostakòvitx. la programació musical del Teatre-Auditori pels tres propers mesos es completa amb l'actuació d e N a h a w a D o u m b i a , amb el cicle de Música de cambra amb la participació d'Isaac rodríguez i Mireia Fornells, i amb el concert homentage al 25 aniversari de la Coral de Sant Cugat. En l'apartat teatral, hi ha previstos tres muntatges: Crim per-

CATALONIA CERÀMIC

EXPOVENDES: gmut, Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenoí Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

fecte, El criat i La comèdia dels errors. Segons el director de la primera de les obres, Carles Canut, Crim perfecte és una obra "purament teatral", amb "la intriga i la psicologia en els personatges" com a ingredients principals. Per Blai Llopis, un dels intèrprets d'El criat, que compta amb la direcció de Mario Gas, l'obra és "una gran història", que en el seu format cinematogràfic el 1963 va esdevenir pel·lícula de culte. El Shakespeare del trimestre el presentarà Elena Pimenta amb La comèdia dels errors, una de les primeres obres de Shakespeare, basada en una comèdia de Plaute, en què, com diu l'actor Lluís So-

ler, "el viatge de recerca d'un doble és una excusa perquè el protagonista trobi el seu jo". El Centre Cultural també brindarà la possibilitat de gaudir del tercer Festival de Poesia Catalana, que agruparà una dotzena de poetes sota la direcció de Calixte Bieito, i d'un espectacle d e dansa, a càrrec de la Zbang Dance Company, companyia que porta la dansa al terreny més visual i teatral. Tortell Poltrona, Claret Clown i la santcugatenca Mònica Van Campen intervindran en Tot esperant Godot una aproximació a l'obra de Beckett a través del somriure.

CONEIXEU.™-, ESTtM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

La fotografia serà l ' e l e m e n t comú de les tres exposicions que ocuparan el vestíbul de la Biblioteca durant els propers mesos. El març l'exposició Dones i ciència recuperarà la memòria de dones que han tingut un paper rellevant en el camp científic, en els últims 25 segles. L'abril s'exposarà un recull de fotografies que mostren l'experiència quotidiana de llegir, per passar, al juny, a una mostra de Sebastiào Salgado, introduïda pel nobel Saramago, amb fotografies dels sense terra brasilers, en l'any de la Cultura de la Pau. La Biblioteca té previst també continuar amb el cicle Contes per a adults, amb una original versió del Decameró.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Cultura

FLS /CANTONS

M ú s i c a

B'Net Marrakech no La flautista Patrícia de convenç el públic del No finalitza amb èxit la Teatre Auditori seva gira mallorquina

tarfm.

31 de marc del >00ú

El Beethoven més genial aquesta nit a l'Auditori T. M. S. - Sant Cugat -

L ' O r q u e s t r a Simfònica del Vallès, sota la direcció de Pierre Cao presenta aquesta nit al Teatre-Auditori un concert en què interpretarà la Novena simfonia. en re menor de Beethoven, una de les obres mes conegudes i admirades del compositor alemany. L'originalitat de l'obra, el pont musical entre el classicisme i el romanticisme, ha dut a l'orquestra vallesana a col·laborar amb l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, quinze components de la qual acompanyen els catalans per una gira que els portarà demà al Palau de la Música Catalana. L'obra compta, a més, amb diverses parts cantades, per I'.actuació de II Wet. Mumiktrh va prr/vocar reaccions diverses eiitre el públic /*'.La ' F..santeugatenca F. inici/irà properament una gira pels F. (:A FOTO: CF.DIDA les quals el director ha volgut comptar amb un jove i compacte grup de cantants solistes, envisual que acompanya algun dels T O M MONTKNEGRO atractius", segons comenta la flauKSTKR CASTANYER tre els que d e s t a q u e n Marietemes van ser rebuts de formes tista. Per Patrícia de No, que duN ò e l l e de Callatay com a molt diverses pel públic. Mentre rant la seva estada a Mallorca va s o p r a n o i el t e n o r J o h a n n e s que la gran majoria es van deixar La santeugatenca Patrícia de No interpretar repertoris basats en La formació B'Net Marrakech Chum. Segons el director de l'orportar i van aplaudir amb entuviu un dolç moment professional. música de saló i de compositors va oferir divendres un particular questra vallesana, Albert Bardosiasme l'espectacle, una petita part Així es desprèn almenys de la seva francesos, el duet d'arpa i flauta espectacle al Teatre-Auditori de let, el concert, en el qual interdel públic va abandonar la sala atapeïda agenda. El dia 19 passat "és una formació que agrada molt Sant Cugat. Els cants i les danses vindrà t a m b é la Polifònica de poc després d'haver començat la flautista va finalitzar una gira al públic, tan musicalment com típiques subsaharianes d'aquest Puig-reig, "és una bona oportul'actuació, l ' n dels moments més per Mallorca amb l'arpista Teresa visual". grup va provocar reaccions molt nitat de retrobar-se amb una obra destacats de l'espectacle va proBorotau, dintre del cicle Un hivern diverses entre el públic. La santeugatenca té previst reclàssica de la història de la múduir-se quan una de les compoa Mallorca 2000. L'activitat, que I x's cinc components d'aquesta alitzar el maig un concert amb el sica", per mitjà d'una orquestra nents del grup, Malika, va oferir ha dut a terme per quart any conformació van oferir un repertori pianista Albert Giménez al cercle privada que "ha tingut sempre una sorprenent demostració de secutiu, l'ha dut a tocar un total de de cançons tradicionals de la seva Cultural de la Caixa de Terrassa. molt en compte la qualitat". La piruetes i elasticitat mentre es deu concerts a esglésies com ara terra, unes cançons marcades per L'octubre la flautista tocarà als Simfonia mim. 9 de Ludwig van col·locava una safata plena de gots la de Deià o Pollensa en el curt un fort component religiós i que ELLA en una gira per la costa oest Beethoven, va estrenar-se a Viei espelmes enceses a sobre el cap. espai d'una setmana, i ha estat les dones ja havien après de petiamb la pianista Kristina Foltz, na l'any 1824, i és popularment La formació B'Net Marrakech va una vegada més una oportunitat tes en festes com batejos o casaamb obres de Bach, Mozart i Pro.coneguda pel final del seu quart néixer l'any 1997 i des d'aleshores de conractar amb "un públic molt ments. La combinació del veskofiev, i que molt grotjablerneotL i últim moviment. han actuat per tot cl món. agraït i entès", en uns espais "molt tuari a m b l'espectacle plàstic i durà més tard a Sant Cugat.

C r í t i c a

d- e

t e a t r e

Tan lluny, tan a prop EPtARD U'.NKR nes va estar acompanyada una bona estona per un sisè participant que entrava i sortia canviant micros, traient cables, endollant, en una demostració de poc nivell professional per part dels tècnics i. en canvi, una bona disposició de les Ven i percussió: Malika Ven. kamanche i ottd: Aziza Ait- B'net. que seguien fent la seva feina quasi com si res, i sense consiZouin derar si els llums seguien o no les Ven i percussió: latima Bakkou Veu. eladour t derhuka: Halima evolucions de la principal artífex de l'espectacle, una Malika plena Chamki de sensualitat, cantant i ballant els \'eu i percussió: l'atima Malih tenies amb el cor repetitiu de Ics alLlot i dia.'Teatre-Auditori. 24 de tres components de! grup. marc Música B'net Marrakech (Les noies d e M a r r à q u e i x ) Cants i danses berhers i chaabi

La possibilitat de veure i escoltar aquest grup, provincnt de la regió marroquina de Bouara, és un regal per a qualsevol espectador àvid de novetats. Jo en sóc un. Però això no vol dir que pugui fer-se de qualsevol manera i que qualsevol cosa que es produeixi a l'escenari sigui vàlida. L'actuació de les cinc do-

La força de la presencia de Malika, el seu moviment voluptuós que mostra cl cos sense ensenyar ni una mica de pell, el suposat erotisme del gir del eap amb la cabellera solta, el joc del serrell insinuant, tota aquesta manifestació carnal viatjava sobre el so d'una percussió repetitiva, de ritme tàpid generalment, per sobre de la qual sonaven

les veus agudes, gairebé hipnòtiques, sempre igual, sempre diferents, que feien enyorar estar asseguts sobre coixins, en una haïma. prenent te i dàdls, sota la lluna plena del desert, tot i que -moltes \ egades- notàvem la seva proximitat amb el cante hondo o cl seu zapateao sui generis. Davant d'un estil poc conegut, aliè a les formes occidentals, pur en el plantejament, sense utilitzar elements elèctrics <> adaptacions modernes, calia una introducció, òbviament mínima, escrita o parlada, que expliques ei sentit de les cançons, les danses i elementals fets escènics, com ara la safata circular plena d'espelmes utilitzada en un moment màgic i espectacular, com a obstacle per fer una increïble mostra d'acrobàcia, atesa la seva complexió, pes i grandària. Amb tot, una nit especial per recordar.

Concert variat i distès al local santeugatenc FOTO: F.Dl'ARD FARIXYF.S

Concert de viola i guitarra a Clàssic La viola d'Anna Mora i la guitarra de Joan Garrobé van ser els ingredients principals d'una hora de música clàssica dissabte passat al local Clàssic. Els músics santeugatencs van interpretar di-

verses peces barroques i romàntiques de Vivaldi, Couperin i Txaikowski durant durant el primer acte, passant després a comp o s i c i o n s d e Falla i M a n e l Camp. / T

M. S. (SANI C I GAT)

Cultura

ELS-/CANTON Divendres, 31 de marc del 2000

L l i b r e s

La tècnica ens convertirà en humans", segons Eduard Carbonell

<.<.

Uautor presenta amb Sala, Corbella i Moya el llibre 'Sapiens' Natàlia Xovoli/soi /• A\ /. T O M MONTENEGRO - Sant Cugat-

L'evolució de les espècies humanes es va posar a debat dimecres passat a la Casa de Cultura, amb la presentació dels llibres Sapiens, de Josep Corbella, Salvador Moya, Eudald Carbonell i Robert Sala i Planera humà, a càrrec precisament d'aquests dos últims autors. Els llibres plantegen respostes a problemes de la vida social actual, com la enginyeria genètica, la destrucció de l'ecosistema o els conflictes socials basats en la jerarquia, prenent l'evolucionisme de tesi central. Per Josep Corbella, periodista científic del diari La Vanguardia, les obres "segueixen la tradició anglosaxona de plantejar problemes científics" per al debat social "a t r a v é s d e l s m a t e i x o s científics, de primera línia mundial". D e fet, dos dels altres autors de Sapiens han merescut el Príncep d'Astúries de ciència. L'aspecte central dels llibres està en les capacitats tècniques q u e van d e s e n v o l u p a r fa u n s

quants milers d'anys algunes espècies d'homínids, que va permetre interrompre'n l'evolució natural i substituir-la per una evolució tècnica, que els va allunyar cada vegada més de l'animal, fins a l'actualitat, en q u è l'última espècie, el Sapiens sapiens, capaç fins i tot de variar el seu propi genoma per adaptar-se al medi. Per Eudald Carbonell, la tècnica és un concepte intrínsecament humà, i "els éssers humans són més humans "com més intervenen els processos tècnics" en la seva existència. A partir d'aquí, el llibre fa un repàs a l'"odissea" que ha viscut l'espècie, segons Robert Sala, triant els "aspectes essencials perq u è es tingui una comprensió completa" de la vida humana sobre el planeta. Caminar dret i haver d'especialitzar els diferents òrgans, però també les construccions més complexes i Internet, tot són, en paraules d ' E u d a l d Carbonell "eines que la biologia ha posat al nostre servei per adaptar-nos millor al nostre entorn". En aquest sentit, i segons Car-

E1CMSC reflexiona sobre el teatre de Txèkhov El Club Muntanyenc de Sant C u g a t (CMSC) va aplegar dimecres passat un bon nombre de persones per parlar de l'obra i de la personalitat del dramaturg rus Anton Pàvlovitx Txèkhov. La professora de literatura russa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Natàlia Novolilsov va ser l'encarregada de diriL'acte, en què es va presentar 'Sapiens', va tenir lloc a la Casa de Cultura E: X. L.gir la tertúlia-xerrada, q u e va repassar diversos aspectes de la producció de l'autor d'obres com bonell el moment actual és crul'única espècie fins ara "amb caLa gavina o El jardí dels cirerers. cial en aquest procés d'adaptapacitat de sobreviure a l'extinSegons Novolilsov, Txèkhov va ció, ja que hem de triar entre "aució". Possiblement per asseveraser capaç de "recrear l'ambient t o t r a n s f o r m a r - n o s , p o s a n t la cions com aquesta, Cprbella va decadent dels cercles benestants tècnica al servei de tothom i inadvertir durant la presentació, terratinents de finals del XIX a tegrant a la diversitat d'éssers huque Sapiens i Planeta humà "son Rússia" i que aquest encara conmans o reservar la tècnica per a al- llibres perillosos", que contenen servi l'"actualitat i la frescor". / T. guns", fet que ens portarà, segons "virus mentals" que poden inM . S . (SANT Ci GAT) Carbonell, "a la destrucció" de fectar les ments dels lectors.

E d i c i o n s

'Cartes d'amor' amb Espiral a Valldoreix

La poesia sensual d'Hasler al servei del "desarrelament" en el seu últim llibre T. M. S.

La llibreria Alexandria va presentar divendres passat el nou llibre del poeta de Valldoreix Rodolfo Hasler, Poemas de la rue de Zurich. L'acte va ser presentat pel santcugatenc Sam Abrams, que ja va protagonitzar el 17 de març passat una lectura poètica junt amb Hasler i els escriptors Jaume Subirana i Carles Torner. Abrams, que va definir l'obra com "un breu i curt recull de poesia", va realitzar una acurada intervenció en la qual a través de les marques d'estil d'Hasler va discernir els paral·lelismes i al·lu-

sions que presenten les diferents obres del poeta. Per Abrams, el llibre, el cinquè recull de poemes en la producció d'Hasler, destaca per la "intensa tasca literària de l'autor" en la recreació d'una realitat sensual i sensitiva, tant pel fet de percebre-la "amb els sentits" com perquè "es fixa en els aspectes més sensitius" dels temes que tracta. Sam Abrams, que va analitzar alguns dels poemes del llibre, va elogiar també l'atractiva edició del malagueny Miguel Gómez. Poemas de la rue de Zurich, que ha estat presentat r e c e n t m e n t també a l'Ateneu de Barcelona, presenta com a tema central "el

De nacionalitat suïssa, el poeta nascut a Cuba viu ara a Valldoreix E: E. E desarrelament", tal com va admetre Hasler. Segons el poeta, nat a Santiago de Cuba, nacionalitzat suís i amb residència a Valldoreix, el llibre va néixer al carrer Zurich de Brussel·les, lloc d'on sorgeix el nom, i "pàtria sense pàtria", en paraules d'Hasler. Durant la pre-

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

sentació, el poeta va llegir mitjadotzena dels seus nous poemes -el llibre consta d'una vintena-, alguns dels quals fan al·lusió al Tànger del seu pare, el recentment desaparegut Rudolf Hasler, lloc que ocupa l'última de les tres païts de les quals consta el llibre.

D 93 590 68 80

El cicle organitzat cada primer diumenge de mes al Casal Cultural de Valldoreix pel Grup de Teatre Espiral té previst comptar aquest cap de setmana amb l'obra Cartes a"amor, d'A. R. Gurney, interpretada per la mateixa companyia. Cartes cTamor planteja una història d'amor epistolar entre dues personalitats contradictòries i distants. Andy i Melissa, els protagonistes, duen trajectòries vitals molt diferents, però mai no renuncien al llarg de la seva vida a la relació. Amb una senzilla posada en escena, Teatre Espiral es val de diverses actrius -incloent-hi dues joves intèrprets del Taller de Teatre de Valldoreix- per dibuixar el personatge femení, que interpreta les seves pròpies cartes. / T. M. S. (VALLDOREIX)

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

Cultura

E1S4CAIVIW6 Divendres, 31 de març del 2000

L'Escola Municipal d'arts tanca la Setmana Viva

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Un rector de Palautordera i el jubileu de l'any 2 0 0 0

la parròquia de Palautordera -i arreu- corria l'any del Senyor 1817. Vn altre cop, una "Santa Missió" intentava reconduir els cors esgarriats... I ho feia, és clar, segons l'estil í els continguts pastorals, teològics i socials del 1817. Cada temps té els seus propis encerts i limitacions. I, aquell rector, com tants altres -i més abundosament a pagès- perquè era un home encarnat en el poble, amb ànima de pastor, de pare i de pobre, va escriure una carta commovedora adreçada a l'abat de Sant Cugat -llavors, encara en bona part, "senyor de bous i esquelles" d'aquelis paranys- demanant-li que, amb motiu de la "Santa Mwsió* i amb esperit jubilat, cl «àal Monestir perdonés ais seus felí» gresos -a causa de la seva gran pobresa i a les males anyadestots els deutes acOfi^|ats..l;, encara i

sin oblidades totes les trampes pràctica- e3 demanava la coninventades per defraudar el cessió del mutu perdó entre les Monestir (segurament tant persones, famílies, tribus i pocom havien pogut, i ben fet!). bles enemistats i també la conen el pagament dels delmes i donació de tots els deutes. Fins primícies feudals... la terra de conreu tenia dret de He trobat la notícia d'aques- reposar durant tota l'anyada juta carta a les actes capitulars i bilar... m'ha deixat, humanament i esPer tant, la carta del rector de piritualment, edificat! Perquè? Palautordera m'ha recordat una Doncs, perquè, aquell rector de les exigències essencials de de Palautordera def 1817 va ser tot jubileu: la condonació dels capaç d'anar molt a fons -i amb deutesf Deutes tantes vegades fets- sobre quina és la veritable contrets i acumulats injustamística o sentit d'un jubileu. ment També la carta esdevé Una «Santa Missió" -en un - p e r als qui ara en celebren món molt menys globalitzat U»~una crida per evitar els risc que el nostre- venia a ser - e n de muttlar-ne ei contingut, petit, però molt a l'abast de la quedant-se solament en l'asgent- com el que són ara els peçte més espiritualísta, bo i grans jubíleus proclamats cada descurant la seva dimensió més vínt-i-cincaoys per a tota l'Església universal, un dels quals El Manesiir, reunit en capítol, se celebra en aquest any dos va fer cas de la petició del rec* mil. La història dels jubíleus «on vaa ser condonats els deuarrenca de l'Antic Testament: le* «tel» seus feligresos, \ enera un any en ei qual en teoria .«i^a-més, el Monestir, va - i a a e u a saher çom anava-ala "^ ' ÍK$e$a? tot el gra necessari per *-L

T. M. S. -Sant Cugat -

a la nova sembra que, també, les males collites havien negat als pobres pagesos de la falda del Montseny. Em consta que, per a molts creients -ben encertadamentpartjcipar en el plebiscit sobre b coadonació del deute extern als països pobres, ha estat un acte més de vivència jubilar. Enhorabona. Ho han entès! Però, per ais qui no: és una llàstima que el Monestir de Sant Cugat {tan feudal, perd, també tan encertar, de vegades) i un rector de Palautordera del 1817, els hagi de donar lliçons; d'història, d'Evarjgeti i del que és un veritable any sant ©jubilar!

L'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny de Sant Cugat va celebrar la setmana passada la Setmana Viva 2000, un conjunt d'activitats destinades a apropar el centre a tots aquells santeugatencs amb inquietuds per l'art. Entre els dies 20 i 24 de març passat, l'escola va mantenir obertes les instal·lacions a un públic format majoritàriament per alumnes de la mateixa escola i pels que cursen batxillerat artístic a l'IES Angeleta Ferrer i Sensat, que van poder. a més, participar de forma gratuïta en algun dels nou minitallers que es van programar. Pels matins, els interessats van poder participar en activitats de rakú o d'elaboració artesanal de paper, taller que va tenir molt d'èxit. A la tarda es van organitzar tallers de cal·ligrafia gòtica, d'animació en plastilina, d'enquadernació, de paper marbrejat i d'escultura, així com uns altres de caricatura i de pàgines web, les novetats d'enguany. L'escola també va organitzar una taula rodona sobre les escoles d'art i una xerrada sobre manga.

• • • > . -

Música

La Simfònica de Sant Cugat porta 6La vídua alegre 9 de Franz Lehar al Teatre de Palafrugell L!Orquestra organitza els dies 1 i 2 unes trobades d'aquest cap de setmana

Intercanvi dels alumnes de grec de dos instituts T M. S.

D'altra banda, aquest mateix cap de setmana tenen lloc unes noves trobades infantils organitzades per l'Associació Orquestra La vídua alegre, l'opereta en tres Sant Cugat, que finalitzaran diuactes de Franz Lehar estrenada menge amb un concert a l'Aula el 1905, és a hores d'ara un clàssic Magna de l'Escola Municipal de del repertori de l'Orquestra SimfòMúsica. nica de Sant Cugat, El Teatre Municipal de Palafrugell va ser el L'Orquestra Simfònica tornarà marc en què la formació santeual Teatre-Auditori de Sant Cugat gatenca va interpretar diumenge el proper dia 28 per interpretar el passat aquesta popular obra. Sota concert Música de principis i finals la direcció de Josep Ferré, i amb del segle XX, que reuneix en clau la participació també de la Coral de contrast unes quantes peces Polifònica de Blanes, l'obra prerepresentatives de la música més senta els diversos embolics que efectista i espectacular correspoes donen al voltant dels pretennent al 1900 i al 2000, amb obres dents d'Anna de Glavary, una de Txaikovski, Xostakòvitx, Jodona jove, bonica i molt rica. sep Maria Bardagí i de Salvador Brotons. Segons Pere Bardagí, I ,a versió de IM vídua alegre de l.d Simfònica va actuar amb la ('oral Polifònica de Blanes FOTO: X.violí I.. solista del concert, "la música la Simfònica de Sant Cugat va comptar també amb el concerti- obra radica "en el fet que té unes dissabte al teatre del Conserva- simfònica del segle XX és sobretot la de les bandes sonores", que no d'Anna Calvo i amb les veus melodies molt enganxoses, i di- tori Municipal de Manresa. La ocupen el lloc destinat el 1900 dels solistes Maite Mer i Alicia vertides", que "s'identifiquen rà- novetat correspondrà en aquesta ocasió a la participació del Cor entre el públic a la música. És per Ferrer (sopranos), Vicenç Esteve pidament amb el públic". (tenor), i Joan Ramos i Manel EsL'obra, traduïda al català ex- Aulos, amb direcció de Jordi Pi- això, segons Bardagí, que "tant les bandes sonores com el jazz i la teve (barítons), així com amb Fè- pressament per a la formació sant- corelli, en substitució de la coral música popular" seran els sons lix Pérez en el paper de narrador cugatenca, és també el plat fort de Blanes, i de Joan Berlanga, que es recordaran a finals del sedel muntatge. Per Josep Ferré, que ha destinat la Simfònica per que torna a realitzar el paper de gle XXI. narrador a l'opereta. "el secret de l'èxit" d'aquesta a l'actuació que tindrà lloc demà T O M MONTKNKGRO i/S

Els alumnes de grec dels instituts 1ES Angeleta Ferrer i Sensat i 1ES Arnau Cadell de Sant Cugat iniciaran el proper dia tres d'abril una estada a la localitat grega de Nea Ionia, dintre del Programa d'intercanvi Grècia 2000 de nois i noies catalans. L'activitat, que es du a terme per segon any consecutiu, es prolongarà durant dues setmanes, en què els alumnes dels centres santeugatencs tindran ocasió de visitar diversos punts d'interès històric i cultural-incloent-hi Delfos i l'illa de Quios-, a banda de realitzar classes de grec modern a un institut de Nea Ionia. localitat propera a Atenes. Per la seva banda, els nois i noies grecs que hagin compartit les classes amb els catalans realitzaran una visita similar a Catalunya el 22 d'abril. El maig hi ha previst el cicle de literatura neogrega Grècia, ahir i avui, que es durà a terme cada dijous.

Cultura

Ï L S /CANTONS Divendres, 31 de mart del 2000

C o n f e r è n c i e s

E x p o s i c i o n s

Margarida Mauri retrata una societat immersa en una crisi de valors a PArxiu Nacional TONI MONTENEGRO

La falta de comunicació, la violència, el passotisme, la inseguretat o la indiferència són alguns dels mals de les societats de capitalisme avançat atribuïbles a la crisi de valors. La professora titular d'ètica de la Universitat de Barcelona Margarida Mauri va analitzar dijous a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) aquests i altres aspectes de la societat contemporània, amb una conferència durant la qual va defensar l'adopció d"'un projecte social comú", estimulant i integrador com a antídot a l'individualisme "que sembla haver-se instal·lat" a la societat. Per Mauri, no és cert que els sistemes de valors dels països occidentals "estiguin en crisi davant les noves societats pluralistes", sinó que hi ha vegades en què aquestes societats provoquen "situacions que els antics valors no poden resoldre".

'Petitformatde primavera' reuneix una multitudd'obres d'artistes catalans E:X. L.

2 5 artistes a Gorina T.M.S.

L'Espai Gorina va inaugurar dimecres l'exposició titulada Petit Mauri va criticar els valors basats en l'individualisme F.:XAVI I,ARRÒSA

format de primavera, una singular

L'individu, per tant, ha de plantejar-se noves solucions per a problemes col·lectius, i segons Mauri, citant a Kant, "els deures morals cap a nosaltres mateixos són la clau dels deures morals cap als altres". En aquest sentit, Mauri, que a diferència dels conferenciants anteriors del

proposta que reuneix obres d'un total de 25 pintors de Sant Cugat i d'arreu de Catalunya. El nombrós públic que va assistir a la inauguració va poder veure obres de múltiples estils i tècniques, totes reunides sota les premises de "petit format i preus raonables", amb paraules del responsable de l'espai d'art, Fran-

C r í t i c a

cicle, més multidisciplinaris, va adoptar un to exageradament didàctic, va defensar "l'educació" de cadascun dels individus i el replantejament del "concepte de persona" com les armes més eficaces per fugir del nihilisme i l'egoisme, factors de desactivació social.

c i n e m a

Adrenalina

cisco Marruecos. Per Marruecos, l'exposició, la primera iniciativa d'aquest tipus que porta a terme l'espai, respon a la intenció perenne de la galeria de "posar en contacte l'artista amb el públic". Artistes com Emma Sabadell, Adolf, Jaume Freixas, Imma Pueyo, Salvador Castellar, Cefrià o Margarida Oliver, entre molts d'altres, exposen obres seves en aquest singular mercat d'art. Tots i cadascun d'aquests 25 artistes porten a l'Espai Gorina una vintena de les seves composicions més recents.

LAPORTA

Stone

"PRESÈNCIA DELS MEUS PAISATGES"

l5ABE,)b §ÀE£

dimarts 4 d'abril últim dia Pel·lícula: Un domingo cualquiera Director. Oliver Stone Actorr. Al Pacino, Cameron Diaz, Dennis Quaid Durader. 158 minuts

dosis de passió i un joc de camera vertiginós. Stone utilitza aquesta eina com el seu canó i amb la velocitat d'una metralladora. Pràcticament n» importa que la primera part estigui molt centrada en un joc amb regles desconegudes per a la majoria de nosaltres, amb un vocabulari incomprensible per ais oo iniciats; la potència de les imatges, una coreografia perfecta, un muntatge de qualitat su~ períativa i el so, són com dits que ens agafen, i ens deheen ckvats a la butaca. Destaco el so perquè, < raaigratkpèrduad'intensílatqufï pateixen el dob&tge, també és un element de primer ordre a I'-

La importància de ser el número 1, cl rebuig de les regies de joc net i l'obsessió per h joventut Tres conceptes que dominen la mentalitat d'avui i que podem observar en tots els aspectes de la vida quotidiana. Oüver Stone Ics converteix en l'epicentre de la seva nova pel·lícula Un domingo cualquiera, convertint el futbol americà en una gefeora de crear t'ambtent total, ü sregitsdel públic, gantina metàfora de la vida. La duresa d'aquest esport -discutible- en què de ïVmtreaadar #Amato {AI ï*açïnoX ens envolten. e b homes es d e k e n k pell un díumeajge rere Tàí-, Stone ens boiabftrdeja sense parar amb inforcre, condueix a la reflexió d'ordre superior que maclo; enca48 ffe n'hi ha tapà que no es pot asaquest només ésun reüexde fetvidíul^it^feé» simuwoia^cienanerit, pç&$*«ttregÍ8tra en el nosimplacable. En acabar les combat» com es pot veurefemdel camp í eís ves- tre (m^í'éemanera daes hores i mhja(més crèdits} hem vist un fresc tidors. Els eruTontaments més decisius poden tenir lloc en un rwn_po^cooíbrtaí>fe1 mentre es veu total de ía vida americana i, per extensió, de l'ocen cl televisor un muntatge de la pel·lícula Ben» cidental, dissec^oaada sota la mirada irada d'un * ans més personals. Hur,oeneldes{i»xdelapo^b«^def6(^ddb

«Llum blanca» Oli sobre fusta. 41 x 41 cm

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Salí Musinol

Un dc^riingo cualquiera esíàíeaürzada amb altes

M a ii í se r r a t C a l d u c h usical

|||||l|ÍÏÍ;r

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ELS /CANTONS Divendres,.?/ de març del 1000

r e p o r t a t g e

La nostra ciutat és feta damunt d'una terra deprimida entre dues serres. La muntanya ens envolta septentrionalment i meridional, nord i sud vorejant la depressió urbanitzada. Granit, pissarres i argiles formen el sòl on abans hi havia mar, i ara rieres i vegetació. Diversitat i adaptació.

Naturalesa: ens envolten misteris i tresors "Fer visible rinvisible ..." (M. Casacuberta) M A R I A M Í K I . A ROVIRA

- Sant Cugat La Pau i el Pau miren per la finestra a mig obrir l'arbre d e dos-cents anys, majestuós i magnífic. Comenten la classe de geografia d'avui, superinteressant. No sabien que aquest territori era un braç de mar fa 20 milions d'anys, al Miocè. Es va anar assecant durant el Quaternari, en fa dos milions, fins a fer-se terra seca. Relleu, rius i rieres, roques i llims... 'Iot forma un tot, territori amb la vegetació i fauna, més la intervenció humana. Les descobertes científiques recents semblen apassionants, des del cervell al genoma i la immensitat de l'espai. Com s'ha arribat fins aquí? Ara ja ho tenen clar: seran científics, però encara no saben què volen saber. Fan una visita al castell dels Tres Dragons, que bastí Domènech i Montaner com a restaurant de l'Exposició de 1888. En a q u e s t edifici s o r p r e n e n t - a l parc de la Ciutadella- hi ha el Museu de Zoologia i l'exposició Tresors de la Natura. L'esquelet immens de la balena impressiona, penjat al sostre. l'a més de cent anys que aquell

rorqual embarrancà a Llançà. Amb aquesta ossada la musculatura pot fer una gran força. Un cocodril fòssil mesozoic va s e r t r o b a t a S a n t a Maria d e Meià i aquell fèmur de mamut, on ara hi ha l'avinguda Pearson. Llegeixen que l'exposició s'ha fet per recollir i ensenyar tresors desats a museus diversos i per remarcar la tasca de científics i naturalistes. Volen suggerir idees, desvetllar curiositats i establir relacions. La Pau recorda q u e havia vingut aquí, fa potser dos anys, i el museu era molt antic i fosc; ara llueix net i clar, com si fos més gran. Van fent els dos recorreguts, amb els ulls cada vegada més oberts. El Pau es mira sobretot els fòssils: el peix i la granota de Montral i els de cranc i corall, a m b el coco d e s c o b e r t a Montserrat, d'aquell litoral que era, fa 40 milions d'anys, el centre d e Catalunya. Fòssils atrapats en ambre, la meravella de veure, a tocar, dins de la gota translúcida, a q u e l l s insectes que fa milions d'anys que ja no e x i s t e i x e n vius, n o m é s aquí dins de Tambre. Ous de dinosaure i aquest amfibi tetràpode - e l laberintodont- que és el

més antic del país. La granota c r e t à c i c a d e l M o n t s e c va avançar en 100 milions d'anys Tantiguitat dels anurs. La Pau està b e n al·lucinada a m b les formes: espirals i hèlixs de petxines, dendrites de corall i roca. Configuració del plàncton al microscopi, g e o m e t r i e s q u e troba precioses, suaus i perfectes. La rosa del desert, fràgil, enterrada i descoberta perquè la p u g u e m admirar. L'espiral de la petxina Nautilus pompilius és logarítmica: les cavitats de la mateixa forma però la dimensió creix en proporció al radi. Hi ha més coses... Lesponja peluda, Tornitorrinc dissecat, el meteorit del Garraf, Tametista del Montseny, bomba volcànica, sal de Cardona, les llavors, camuflatge d'insectes - e n diuen cripsi-, becs d'ocells, fruits curiosos, aties de núvols, hàbitats desapareguts. Ara van a poc a poc, per no saturar-se massa del munt de coses i informacions plenes d'interès. Es fan preguntes que no saben respondre, se les anoten per preguntar-les a la profe. A Can Guardiola (Vallès) hi trobaren una banya de cérvol i a can Llobateres, de Sabadell,

l'.actk·itat està destinada a rei apta/fons pera un proper viatge a Noruega F: E. E

La Gross Band toca a Mira-sol Amb dos bisos finals va concloure l'actuació de l'agrupació de l'Escola de Municipal de Música Gross Band, que va tenir lloc dissabte passat al Casal Cultural de Mira-sol. La formació de vent,

formada per joves músics de grau mitjà del Conservatori de Música, va interpretar sota la direcció de Marta Guasch diverses peces de populars bandes sonores. / T . M. S. (MlRASOL)

La granota cretàcica FOTO. Mustu dt /.oologu dt IL·i.iloiu aquella resta d'homínid de fa nou milions d'anys, que van batejar Jordi. Mol·luscos i eriçons del mar de Montjuïc, antílops a Piera. A la vitrina de més enllà hi ha un bestiari medieval català a m b il·lustracions. Parantomella rubra és un cuc important: fa dos anys que uns científics catalans van demostrar, a m b el seu estudi, la simetria bilateral. Els orígens de la simetria animal... L'objecte 48 (n'hi ha cent) és una herba primulàcia e n d è m i c a de M e norca q u e va desaparèixer al 1916; com que n'havien guardat llavors, s'ha pogut fer créixer i reintroduir-la. Entre els arbres més vells, un avet de 400 anys de la vall de Cunangles. Sort que el nostre gran pi d'en Xandri es recupera, encara vol viure una mica més tot i que ja és ancià, a m b més de 200 anys. La Pau explica al Pau el viatge amb els pares a Horta de Sant Joan, allà hi ha Tarbre més vell del país, una olivera d e més de 2.000

anys a la qual anomenen lo Parot (o gran pare). Viva i plena d'olives negres, moltes a terra sense collir. Un arbre impressionant, de soca retorta suavitzada pel pas de vint segles. N a t u r a , vertigen d e l'espai, adaptació i diversitat, dinamisme d e la Terra, fragilitat dels éssers i força de la vida. Un text a Texposició diu q u e un tresor és allò q u e m e r e i x recerca i aventura, que encén la imaginació i el desig, justifica Tesforç i la vetlla... El Pau explica a la Pau el que li han dit: allà als j e s u ï t e s , a Sant Cugat, hi ha uns tresors amagats, uns pergamins antiquíssims, únics, fòssils de llibres molt valuosos q u e caldria q u e la gent pogués veure. Es va a París, Roma o Londres a veure meravelles semblants i aquestes d'aquí dormen desades. Per uns dies, potser algú els hauria d'exposar. Q u e poguessin dir aquells secrets de fa 600 anys, quan el món era tan diferent de com és ara.

L·i Coral El rovelló va tomar la visita nalitzada, I g, m //>,!, <n tardor FOTO: EDUARD FARINYES

Boletaires m a n r e s a n s fan una cantada a Ift Floresta El Col·lectiu de Gent (iran de la Floresta va organitzar diumenge passat un concert de cant coral en què va participar la coral de l'agrupació de boletaires El rovelló. F^l cor manresà tornava així la visi-

ta realitzada per la ('oral Tardor el 23 de gener passat. I .'activitat es va iniciar amb una visita a diferents espais del municipi i de Collserola, per passar després a un dinar i al concert, en què van intervenir

tots dos cocs, amb una vintena de peces de música popular i culta, incloent-hi espirituals negres i obres en llatí, i que va finalitzar amb dues obres cantades conjuntament. / T . M. S. ( L A FLORESTA)

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 31 de marc del 2000

H i s t ò r i a

<tt & I

E x p o s i c i o n s

c ò m i c

La ideologia a través del còmic lOKDI ]

Els tebeos han estat durant molts anys el mitjà de comunicació de masses infantils per excel·lència. P e r això al llarg d e la història han influït substancialment en l'educació, possibilitant d'una manera directa la influència ideològica e n els lectors. Això s'aconseguia mitjançant dues vies diferenciades, fa més directa és senzillament pel seu contingut patent, és a dir, pel guió de la historieta, i'altra és pel seu contingut latent, sent aquesta la d e més transcendència atesa la percepció inconscient per part del lector. Els precursors No és arriscat indicar que ja sota la dictadura de Primo de Rivera es va iniciar cl procés de creació de publicacions amb clara intencionalitat ideològica. Així van sorgir Titirimundi, el novembre del 1924 i Alegria, cl gener del 1925. Titirimundi va ser editat per la Cofradía Nacional de Legionarios de la Buena Prensa, i havia de ser "guia y consejero de la nínez y la juventud sana»", responent al compromís contret pel cardenal Primat de promoure una revista infantil catòlica. Alegria va ser creada per Magdalena Rosell, mestra d'ensenyament primari, seguint l'ideari polític de la dictadura de fomentar cl patriotisme en els nens. Ambdues publicacions van ser un clar instrument d'influència ideològica al servei de la classe dominant, al servei de la qual es va col·locar la jerarquia eclesiàstica en oposar-se radicalment als projectes pedagògics renovadors de la burgesia liberal. Efectuant un salt en el temps arribem a l'esclat de la Cïuerra Civil, sent en aquesta època quan més clarament s'observa la utilització del mitjà amb fins propagandístics ideològics. A l'Espanya republicana es va autoritzar mitjançant el decret del 2 d'agost del 1936 el confiscament d'indústries abandonades pels seus propietaris, fet q u e va portar a la col·lectivització de nombroses editorials, com per exemple la del T B O , en la qual el predomini de forces anarcosindicaiistes va donar com a resultat l'aparició en el mateix d'un suplement anomenat Floreal, que incloïa conjuntament historietes humorístiques i textos pretesament pedagògics. No obstant això, és necessari constatar que fora d'actuacions puntuals com la citada, no es va saber aprofitar per part dels col·lectius actuacions puntuals com la citada, no es va saber aprofitar per part dels col·lectius obrers l'enorme potencial industrial de què van disposar per difondre les seves idees. 'Flechas' i 'Pelayos', el boom En el bàndol anomenat "nacional", el 5 de novembre del 1936, la Falange Espanola va publicar a Aragó el primer número de la revista infantil Flechas, que responia fidelment als seus ideals, com es desprèn a m b absoluta claredat de la declaració de principis efectuada a través del seu editorial: "Aquí tenéis un periódico que os cnscfiarà a cumplir con vuestro deber d e pcquenos soldados de la Falange y de hispana (...) Flechas os saluda hoy con el brazo en alto, con cl saludo que todos vosotros debéis haccr cons-

L5t!!SÍMflQÍNflRÍ Rius i Taulet 13 Tel. » S » » n

Rambla del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07

IW&pt*

fi£<HÍÍfov*$

;

ma* EL mmmo H A C * otoe s » ï o

La Galeria Canals inaugura exposicions de Mejan i Balanza T O N i MONTENEGRO

Aró&tegui: "Portada". Flechas y Pelayos núm. 95, 29 de setembre del 1940 FOTO: CEDIDA tantemente, en la escuela, en el paseo (.,.). Tenéis q u e llevar siempre la camisa azul, y pensar que ei fusil y el libro son los mas grandes regalos q u e p u e d e n haeérsele a u n e s p a n o l (...). El desembre Ót\ mateix any el partit carlista, mitjançant la Junta Nacional Carlista de Guerra. va editar Pelayos, revista la finalitat de la qual era la propaganda política entre els nens, sent possiblement la seva principal realització la "Historia del Movimiento Nacional* en còmic. Ambdues publicacions, després de la promulgació del decret d e reúnifïcació del 1937, es van constituir en una d e sola: Flechas y Pelayos, que va ser, sens dubte, la revista de més abast. Va ser dirigida fins a la seva desaparició el 17 d e juliol del 1949 per frai Justo Pérez de Urbel, assessor religiós d e la Sección Femenina i abat mitrat del Valle de los Caídos. La revista va aconseguir tirades d e fins a 140.000 exemplars.

Canals Galeria d'Art inaugurarà cl proper dimarts dia quatre d'abril dues exposicions que recullen tant algunes de les obres més recents de Josep Maria Mejan com creacions de Juan Carlos Balanza datades els anys vuitanta, a les sales u i dos de l'espai santeugatenc. L'herència de la tradició paisatgística catalana en la visió de Mejan serà cl motiu central de l'exposició que el santeugatenc presenta a Canals. Caracteritzat per la recerca dels trets essencials dels paisatges - q u e moltes corresponen a espais del Sant Cugat més pròxim-, Mejan interpreta la realitat canviant d'entoms rurals i urbans. El pintor, que no exposava a l'espai santeugatenc des de 1997, abandona en aquesta mostra els colors verd-blavosos per adoptar tonalitats més càlides i vigoroses, elements principals de la seva pintura. La matèria és, en canvi, l'aspecte central de la pintura de Juan Carlos Balanza. Un

dels artistes més reconeguts de la Rioja, Balanza ha incorporat a la seva pintura geomètrica a m b el temps elements que aporten volum, utilitzant, a més, elements com la fusta jove, la pedra tallada o el ferro, materials tots aquests fortament lligats a la natura.

Mejan exposa obra seva València

El pintor Alex Pla convida "a pensar" al DB

Tebeos patriòtics Sota el franquisme el règim va controlar totalment Pedició de revistes infantils. En aquesta etapa és quan més es percep el que s'ha exposat abans respecte als continguts ideològics latents, ja q u e s'abandona el missatge propagandístic directe, però es potencien un gran nombre de tebeos com a recolzament al sistema imposat, d'ací q u e sorgeixin revistes com Hazanas Bélicas, Roberto Alcazar y Pedrín, El Guerrero del Antifaz, e t c , en les quals des d'una perspectiva d'aventures intranscendents, s'intenta inculcar c o n c e p t e s com patriotisme, honor mal entès, masclisme i fins i tot, antisemitísme, e t c , tractant d'influir clarament de manera subliminal en l'educació ideològica dels joves lectors.

Bibliografia: Història delcòmic espanyol :1875-1939. Anton io Martin Los còmics del franquismo. Salvador Và%que% de Parga

història A del

•

còmic

T. M. S.

l'entorn és l'elementcomú F..X. /..

T M. S.

- València -

Per al santeugatenc Josep Maria Mejan, la seva obra "suggereix més que explica", ja que la seva pintura ha anat evolucionant en els darrers anys cap a un to abstracte, en què "si bé no hi ha detall", aconsegueix "introduirfàcilment al públic". Amb tot, un dels aspectes centrals de la seva tasca pictòrica es cl color, definit per ell mateix com a "molt mediterrani", que capta l'essència dels paisatges mes propers, de l'Empordà a Sant Cugat. La galeria Camarote Pizarro de València ha organitzat fins al vuit d'abril una mostra del pintor santeugatenc, a través de la qual es poden veure Ics obres més recents del pintor, que exposarà en breu a Sant Cugat. Per Mejan, que ha portat els seus olis també rec e n t m e n t a Bilbao, és fonamental "la sensació de llunyania, pau i serenitat" en les seves composicions, en les quals experimenta darrerament amb nous colors que van del violeta al taronja.

"No vull que pensis com jo, vull que pensis". Aquesta és la reflexió que fa el pintor santeugatenc Alex Pla sobre el sentit de la seva obra, exposada aquests dies i fins Sant Jordi a la seu del Deutsche Bank (DB) de la plaça dels Quatre Cantons, sota el títol de Book ofF.nsor. Pla, que remet les seves influències a pintors com Klimt, Gaudí o Guinovart, es mostra dràstic en parlar de la societat que l'envolta, "domesticada, dedicada a consumir, i no a viure". Els seus quadres, marcats per una ràpida evolució tècnica, fugen darrerament de l'abstracció per centrar-se en el color i la forma. I .es seves composicions, de formats molt diferents, centren l'atenció, segons el pintor, en findividu", que -com ell mateix diu- és "el subjecte més important de la realitat". Sarcàstic en e\s seus mitjans d'expressió, Alex Pla assegura que "l'eina més important per a un pintor són els ulls, més que les mans", i que "l'artista ha de donar una visió personal i alternativa" de la realitat.

EIS 4 CANTONS

Economia

Diiv/idns. M fie març del 1000

Q u í m i q u e s

Un nou depurador de gasos reforçarà les mesures ambientals de BF Goodrich Una inversió de300 milions li permet complir ja la normativa de la UE

- Sant Cugat Segons els responsables de la factoria, el nou depurador "garantirà l'absència de molèsties" per emissions de gasos '"que es dóna actualment" per part de l'empresa, tot i que admeten que els veïns de la plaça d'en ( loIl-Monestir-Sant Francesc poden continuar "suportant males olors", q u e "en cap cas c o r r e s p o n e n a BF' G o o drich". I / e m p r e s a química, líder mundial en la fabricació de polímers d'altes prestacions, ha dut a terme durant els darrers

anvs diverses millores tècniques. per evitar incidents com el produït el ll>'>7. quan un núvol tòxic p r o v i n e n t de l'empresa va afectar d i \ e r s e s persones. F,ntre aquestes mesures es troba la instal·lació d'un rentador de gasos i d'una depuradora d'aigües, a més de l'adquisició de nous dipòsits d e matèries primeres més segurs i l'obligació dels subministradors de complir el certificat de qualitat ISO 4000, evitant vess a d u r e s e n la d e s c à r r e g a d e materials químics. A q u e s t e s m e s u r e s s'acompliran a finals d'any amb la posada en marxa del nou d e p u -

Ambelnwi depurador UF Goodrich haurà invertit 600 milions en 5 anys /*.'; X.I..

rador, una instal·lació complexa q u e permetrà captar i tractar a m b un catalitzador totes les emissions de gasos q u e es donin a la fàbrica. Amb aquesta nova instal·lació, B F Goodrich a Sant Cugat és una deies primeres factories espanyoles a adoptar la normativa

legal europea sobre emissions a l'atmosfera, q u e entrarà en vigor l'abril del 2001. BF Goodrich proveeix a través de la seva factoria de Sant Cugat els mercats d'Kuropa, l'Orient Mitjà i l'Africa, i ha incrementat la plantilla al municipi en un 25%.

£ s t & i v í

Catalana Occidente reïx amb una nova assegurança lligada a PEuro Stoxx 5 0 T. M. S. - Sant Cugat -

Fonts de l'asseguradora Catalana O c c i d e n t e atribueixen a "una bona combinació de rendibilitat i garanties a mig termini" l'èxit de dues assegurances de vida q u e ha llançat recentment la companyia a l'atapeït mercat espanyol dels productes financers. F'I fet és que la multinacional catalana ha captat ja un estalvi de 4.000 milions de pessetes a través d'una nova pòlissa de vida, d'emissió limitada, que s'ha exhaurit en poc més d'un mes. Aquesta mateixa circumstància es va produir a m b l'emissió d'un producte similar

llançat a finals de l'any passat. La nova assegurança de vida està lligada a la de l'índex Euro Stoxx 50, q u e recull els valors de les cinquanta empreses amb més capitalització de la zona euro. El nou producte garanteix en un termini màxim d e cinc anys el 50% de la revalorització real de l'índex europeu, la rendibilitat històrica anualitzada del qual ha estat del 22% en els últims vuit anys. Com a assegurança. la pòlissa inclou també la cobertura per defunció de l'assegurat. En total s'han realitzat en un mes i mig unes 3.000 operacions, q u a s i la m e i t a t d e les q u a l s s'han registrat a Catalunya.

T. M. S. - Sant Cugat -

La cadena de supermercats valenciana Mercadona està construint un nou establiment comercial a les g a l e r i e s David d e Barcelona. Amb aquesta propera obertura, en la qual l'empresa té previst invertir uns 200 milions de pessetes, Mercadona avança en la seva expansió a ('atalunya, lloc on es té previst invertir aquest anv 11.000 milions de pessetes, ò.OOO dels quals es destinaran a un centre logístic a Sant Sadurní d'Anoia que ja ha començat a construir-se. El nou centre, el tercer a Barcelona, comptarà amb una superfície comercial de 1.000 metres quadrats, així com amb un miler de places de pàrquing. Abans de l'estiu hi ha prevista l'obertura d'un altre establiment a Barcelona.

"Renovar i reforçar el compromís de l'empresa amb els veïns". Aquesta és, segons Juan Luis Velasco, director de la factoria que té BF Goodrich a Sant Cugat, la raó que ha dut l'empresa química a avançar-se un any a la directiva europea sobre emissions a l'atmosfera, amb la propera posada en marxa d'un depurador de gasos. Amb aquesta nova instal·lació, pionera a Espanya, la companyia nord-americana haurà invertit prop de 600 milions de pessetes en millores ambientals des que va comprar l'antiga Albus el 1996.

I ( ) \ l \ I ( ) \ l l'AIllUl)

Mercadona augmenta l'oferta

HP premia els enginyers L'Escola T è c n i c a S u p e r i o r d'Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica (l PC) i l'empresa Hewlett-Packard, amb seu a Sant Cugat, han signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual es premiarà amb 250.000 pessetes el millor projecte de final de carrera en l'especialitat d'Enginyeria Mecànica. Aquesta enginyeria és un dels àmbits fonamentals en el desenvolupament de la microelcctrònica i el software. / T . M. S. (SANT Cl 'GAT)

Donar noves oportunitats

l'empresa al municipi. / REDAC-

Diverses entitats del Vallès Occidental que desenvolupen programes d'ocupació han creat l'associació N o v e s o p o r t u n i t a t s , destinada a la inserció sociolaboral dels treballadors aturats de la comarca. La nova associació neix amb la voluntat de fomentar la solidaritat, la participació i la solidaritat, atenent a persones que es troben al marge del mercat laboral o en situació d'exclusió social, i que, per tant, tenen més dificultats a l'hora de trobar feina. /

CIÓ ( S A N T CUGAT)

T. M. S. (SANT Q G A T )

I.'er/uipa/ucul està situat ti la ronda Xord de Sant Cugat FOÏ'O: X.I..

Nova benzinera de Griful Benzineres Griful ha obert recentment un nou establiment a Sant Cugat, situat a la ronda Nord, que compta amb un supermercat d'alimentació i d'accessoris per a l'automòbil, així

com amb un túnel de rentatge. La nova benzinera donarà feina a 15 nous treballadors, i s'afegeix a les altres dues de què disposa

Economia 43

ELS /CAIYrONS Divendres. 31 de marc del 2000

t e s empreses:

INPROSS i INSTITUT

PSICOMÈDIC

SANT

CUGAT

Ubicades al tercer pis de l'edifici Torre Blanca es troben les dependències d'Inpross i de l'Institut Psicomèdic Sant Cugat, dues empreses especialitzades a donar assistència mèdica de caràcter social i psicològic. La psicòloga Marisa Melgarejo és la directora d'aquest prestigiós grup sanitari que, amb més de 15 anys d'experiència, està molt acostumat a pal·liar les deficiències de la sanitat pública en l'àrea social i assistencial. L'experiència del seu treball esdevé sovint una referència obligada.

Marisa Melgarejo. Directora executiva

"Els trastorns mentals produïts per consum de cocaïna estan creixent" JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

- Q u è és INPROSS? - Intervenció i Projectes Sociosanitaris (Inpross) és un grup d'empreses dedicades als serveis sanitaris i socials. En un sentit més ampli, diria que ens dediquem als serveis del benestar. Treballem des de fa anys prestant serveis a la xarxa sanitària pública. Els propietaris d ' I n pross, que és la marca comercial, són de Barcelona i Sant Cugat. - Aleshores, la seva ubicació a Sant Cugat és més q u e una coincidència? - Abans treballàvem a Barcelona, però des del 1992 som a l'edifici Torre Blanca. Això ha significat un gran canvi. - Per què? - Estarà Barcelona implica sovint no tenir accés a les poblacions de la rodalia. En canvi, estar a Sant Cugat ens ha permès tenir més abast territorial. La instal·lació a Sant Cugat va estar una decisió premeditada. Molts pacients s'estimen més venir a Sant Cugat que entrar a Barcelona. - Q u a n t e s e m p r e s e s constitueixen el g r u p Inpross? - El grup està constituït per tres empreses amb diferents especialitats cadascuna. Específicament, el grup aborda tres vessants: el sanitari, el servei a domicili i la gestió residencial. - Quina diferència hi h a ent r e les tres línies? - La primera gestiona centres sociosanitaris fonamentalment per a la rehabilitació de toxicòmans i alcohòlics. L'Institut Psi-

- Quines teràpies psicològiques són les més demanades? - Actualment, la més important és la dels trastorns provocats pel consum de cocaïna. Li segueixen els de l'alcohol i els d e les altres drogues. T a m b é som un centre homologat per la Generalitat per al tractament amb metadona. L'assistència pública està saturada i hi ha moltes cues. Aleshores ens envien els pacients per agilitar-ne l'accés. - Quants casos h a atès fins ara l'Institut? - Un total de 600 històries. Els trastorns psicològics a m b més demanda són la depressió i l'ansietat. L·i doctora Melgarejo assegura que l'entorn natural de Sant Cugat afavoreix l'equilibri mental FOTO: X. I.ARROSA - En el temps q u e porta l'Institut heu detectat patologies en cupació hi ha hagut un creixeaquí encara és nou. Es tracta de alça? comèdic Sant Cugat, que es va ment molt important. Som un proporcionar companyia contíinaugurar el 1993, s'inclou en - L'ansietat, els trastorns de pacentre col·laborador del Servei nua a una persona gran o malalaquest vessant. La segona línia rella i l'estres laboral. Català d'Ocupació i un referent ta. També hi ha molta demanés la de l'atenció domiciliària, - El consumde cocaïna està en formació sanitària, especialda d'assistència domiciliària, on que vam organitzar a partir del gaire estès? ment en auxiliars de geriatria. - Per totes les capes socials en "inpross és un grup de També treballem amb el consell "Et consum de cocaïna una franja d'edat que va dels 25 per definir nous jacitres empreses que han comarcal està estès per totes les als 50 anys. Però una altra qüesments d'ocupació. tió preocupant és l'alcoholisme capes socials en una entre els joves. desenvolupat la - I la t e r c e r a línia? - Des de fa dos anys tenim una - A què es pot atribuir aquest franja d'edat que va prestació de serveis residència per a gent gran, confenomen? dels 25 als 50 anys " sanitaris i socials " certada a m b la Generalitat, a - És un mal social, de canvi de Lliçà de Munt. Ara estem amcostums i de molta oferta d'alpliant el nombre de places. Tamcohol i de substàncies estupefabé tenim previst posar en marxa ents. El consum d'alcohol entre una nova residència. els joves no està relacionat amb 1996 tant per donar serveis als a més de les prestacions pròpiaproblemes familiars, ni emocioàmbits públic com privat. Tre- Quin és el projecte més r e ment sanitàries, s'ofereixen alnal, ni amb res d' això. ballem per a diverses corporacent d'Inpross? tres serveis com h i g i e n e , alicions locals: Cerdanyola, Sant mentació o transport. - H e m fet una important in- I pel q u e fa a la ludopatia? Quirze, Santa Perpètua de Moversió en un servei de teleas— Es u n s e c t o r a m b m o l t a - Fonamentalment assistim a goda, Esplugues, Reus i el Consistència, amb una central d'acompetència? gent addicta a les màquines essell Comarcal de la Selva. larmes que funciona les 24 hores - Més que competència, hi ha curabutxaques. Es tracta de pa— És u n a à r e a e n expansió? del dia. És un servei molt descol·laboració. És un c a m p e n cients adults i d'un trastorn que envolupat en altres països, però creixement constant i les e m afecta tant homes com dones. - Des del punt d e vista de l'o-

I. Elpoh

'actualitat empresarial de la quinzena ve marcada per l'activitat de dos sectors: l'immobiliari i el restaurador. Extraordinàriament distants com a negocis, tots dos sectors t e n e n a veure a m b la idiosincràcia d'un municipi q u e ha crescut molí en nombre d e pobladors i en què nous hàbits d'aquests pobladors demanen l'obertura d e serveis d e cuina preparada i d e restaurants. E n t r e les immobiliàries, s'ha constituït ia societat luversto-

preses no donem l'abast. - P e r què l'Institut Psicomèdic cobreix àrees tan poc habituals a la iniciativa privada c o m les addiccions? - Es una àrea en què l'oferta de la sanitat pública encara és insuficient malgrat que la demanda creix. El primer servei que vam donar, en coordinació amb l'assistència primària, va ser el del tabaquisme. A partir d'aquí vam desenvolupar el tema de les addiccions en general: toxicomanies, alcoholisme i ludopatia.

n e s Z e n t a i ^ , dedicada ala promoció t afaquisició dlrmnobfes. Amb un capital social de 62500 euros (poc mes d e deu milions d e pessetes), Sa societat presidida per Santi Rosell està ubicada a la carretera de RuH 1&2. Amb la mateixa adreça t igual capital social, Conei Contpatua Internacional é*> I n v e m a n e s SL ha constituït la societat Overseas Inveslmente SL, q u e explota pisciíàctories. Les operacions immobiliàries són també l'objeete d e Sa societat Arc í Pe-

empresarial

d r a VaBdWeíx SL (avinguda del Llac^S^ amb un capital social de 3.006 euros (mig milió de pessetes). Per la seva banda, Finques Àrea SL {Pau Casals, 50) té previst iniciar properament Pactivitat d'administració de finques, pendent encara que l'Ajuntament resolgui la seva obertura. L a «ocietat Parhla SL està també en tràmits d'establir-se com a gestora d'aparcaments al passeig Francesc Macià. D'altra banda, els menjars precuinats són el negoci a què es

d e d i q u e n quatre noves societats, regentades per Isabel García, C a r m e Eecorsell i per les societats Bïat & Bric 8 8 SL i Finques Tantes SL, i ubicades respectivament als carrers Sabadell, Temm d'en Xep i Saragossa i al Mercat de Torre Blanca. El sector restaurador c o m p t a t a m b é a m b dos nous establiments a ia ciutat, ais carrers Valldoréx i La serf del municipi, i ha estat aprovada, fmalmeiH, també la transmissió d e llicències d e ia creperia situada al número

27 del carrer Indústria. El sector d e les arts gràfiques comp#Purab dues noves societats al municipi, amb Idea Print S L {Sant Antani, 42} i Motius Gràfics SL {Aymerich, / ) , dedicada al disseny gràfic. Altres societats q u e han estat constituïdes són Cooltmcamabi Trau SL (Ui, 12), dedicada a la prestació d'assessorament a tercers, Barate SL(I!iusi Taukt,57), dedicada a la venda i degustació de brioixos. / T . M. S. ( S A N T CUGAT) .

EIS 4 CANTONS

Immobiliària Dnnit/rrs, .iI t/r iiinrç liti 2000

I B ^ A V I · ] ALQUILER • 65 m2. 2 habitaciones, terraza 16 m2, 5° con ascensor y vistas al Monasteno • Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, vistas, todo exterior • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardin 400 m2, sol, piscina y garaje

ALQUILER PISOS C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 ml, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., bano completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al sol, calef. gas natural y suministros contratados 70.000

69.000 70.000 200.000

VENTA • Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 20 M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 habitaciones desde 24,7 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 banos, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 afio) . .42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, Í ; L L À M A N O S YAÜ

?IiiíÍsÍÉlitíl-:3í^:::t»><!*il^l*:

Valldoreix, 5 8 • T«t. 9 3 S 8 9 7 3 7 4 - 9 3 5 » 9 « 1 6 »

P I S O S EN V E N T A .21 M •— Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. Uamer., z. ajardinada c/ z. infantil L·· I u t i a i l L I c u a . n p i u . w u I I I L , I U W I I I r., J U I - ^ L T I M . U J I H L , -^\J^. I I I I · I . , * - . U J U I J I I I U J I I •_! t~ WIH.IL . , , . — -. • • • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b„ calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M TORRES EN V E N T A • El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M • Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardin 47 m2, 4 dorm., 2 b„ aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M

ALQUILER • A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bafio comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M l'si i~- U-W8iL«M >3i

[t • La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardin. Solar 400 m2 45 M • Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2.1. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bafio completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehiculo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-offke, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000 r 1

~ IIMIIIIIIIPllllllilllJTMpT'M)l11llll U'lUMIMIIM'"lIltfW11M":l·P.JHIllLoJ"ll!L

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bafio. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bafio . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Bah. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

IJü''Xy]i^!ff^"'Jn^lLj1^^^E^,

F. M a c i à . 6 9 • 9 3 6 7 4 2 4 6

VENTAS • Dúplex. 55 m2 + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad, ascensor, todo impecable, puerta blindada, carpinteria de aluminio, pàrking en la finca .23, 9 M • Piso especial. 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia, estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52, 5 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase. coc, lavad., bano comp 18,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bano y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2. Buenos acabados 99 M • Z. Centro. Triplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bano reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante y detràs 16.4 M

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

A v . R i u s i T a u t e t . 3 3 &^-%)M«$fàmBmiWM:7M_

mKmm^mm.C&títmmm»Mm,^3ï:\SB9. oo 66 T E L L V I

PISOS • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) , piscina • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing • Can Pkanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) • Can Pkanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c ) UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c )

19 M 35 M 60 M 44 M 75 M 35 M 55 M 65 M 89,25 M 160 M

C/ Santiaoa R«»ilioí»:;:IÍ^ÍiÍli^ll«M:íE75:.lOjO

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardin • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin

65.000 80.000 90.000 300.000

,mrnms.Mi%mmmm,mí%í..m.*T* 12.41. -s>3,6.74 1.3 «« B I L I A

VENTA • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella" Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: salón-comedor 50 m2, cocinaa qffice, habitarien y bano. Jardin y terraza de 70 a 200 m2. Planta l : 4 hab. dobles y 2 banos. • Atico en Parc Central 150 m2 de vivienda y 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, exc vistas. Salón comedor 40 m2 con chimenea, coc.-offíce, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite) con armarios emp., 2 banos y pequefio estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos. 2 plazas de pàrking y trastero. Comunidad con piscina y sala comunitària 76 M • Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, coc.-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp., 3 banos, mucho sot. Solo 8 vecinos. PI. de pàrking y trastero. Zona com. c/piscina . .50 M ALQUILER , j • Parc Central y Coll Fava. Pisos de alto standing.

VENDES • Rbla. Celler. 72 m2, terrassa 40 m2, 3 dorm., bany, lavabo, pàrquing i traster • Parc CentraL 60 m2, 2 dorm., bany, pàrquing, traster i z. comunitària amb piscina • Dúplex Can Gatxet 150 m2, trsa. 90 m2, 3 dorm., 3 b„ estudi, 2 pL pàrquing i z. com./piscina

30,5 M 31 M 58 M

• Adossada Parc Central. 300 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, lavabo, estudi i 2 pi pàrquing . . . .68,5 M • Unifamiliar Mira-sol (z. Casal). En construcció, vivenda 270 m2 i solar 611 m2

95 M

LLOGUERS • Parc CentraL 2 dorm., 2 banys, terrassa, pàrquing, tarster i piscina

105.000

• Adossada moblada. 110 m2, 3 dorm., 2 banys, estudi, 2 pi. pàrquing i piscina

140.000

H E R

I M D E S A

F I N L«.Q U E S

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideat parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Úfemos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., baho, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable , 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 baíïos a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Últimas casas desde 33,5 M C e r v a n t e » . 52U R » b f •

Tel. 03 6 9 7 45 62

PISOS • • • •

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z.'com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 bafios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vwienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servido con bano, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 |IQ M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M

VENDES

079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M

TORRES A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Garaje, 3 hab., estudio, baho, aseo y piscina comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 baíïos, aseo y jardín privado 170 m2 c/piscina . . . .67 M • 014 - A estrenar. Z. residencial, diseno exclusivo, 3 hab., 2 bafios, aseo, estudio, 1* calidades . .59 M

• Rius i Taulet Pis 4 hab., ampli saló, cuina-office, 2 grans terrasses i pàrquing. P-3034 • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 • • • •

40,5 M 21 M

Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M Joan Maragall. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menj., cuina-office, terrassa i pàrquing. P-2974 31,5 M Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-office. P-3001 39 M Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics DeS de 3 4 4 M

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834

24 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pl.C-943

45 M 60 M

Av. Lluís Comoanvs. 8 • Tel. 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 S 8 9 2 6 4 3

D o s d e M a i g . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

L7, LLOGUERS

VENDES

• Pis pi. Sant Francesc Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (totindós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

N M

Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pL pàrquing, traster i vistes 49 M Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA 0 LLOGUER

Valldoreix, «O • Tel. 9 3 6 7 4 6 ? 15 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

F I N

D E N T E

I M M O B .

NUEVA PROMOCIÓN • • • •

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 bafios, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 bafios, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 bahos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, coíumpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estadón. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M

Junto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de 1 ' calidad DESDE 20.720.000 ptas.

P l a c a O c t a v i * . 4 * 9 3 5 8 9 5.4 5 4 •

mimmimmmmmmmè.mm&mmm:.

93 674 84 03

T I L jt LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit., cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou

85.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2

155.000

Av. Lluís Comoanvs. 2 2 • Tel. 9 3 6 7 4 14 9 1 - 9 3 6 7 4 14 9 7

VENTAS • Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bano + aseo, cocina espaciosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir 38.5 M • Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 bafios, patio interior 65 M • Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona 68 M

R b l a . Ms.. C i n t o V e r d a q u e r ,

19. Valldoreix - Tel. 9 3 5 9 0 0 3

VENTA • Z. Centro-Estación. 120 m2, e x t , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estación. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda 0 despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graelts. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.íTraspaso a convenir) SOLAR I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R V I t t à . 1 - l o c a l 8 (entrada per or. MartMo. 2 l > • T e l . 9 3 6 7 4 8 8

LLOGUERS • Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 VENDES • Solar a Bellaterra. 1000 m2, a 2 min. estació, amb vivenda de nova construcció de 100 m2 amb acabats de la qualitat i garatge. Possibilitat d'ampliar la vivenda fins a 400 m2. Jardí 900 m2 completament acabat 69 M

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod. • Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments donats d'alta. Lloguer 70.000 PÀRQU1NGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer.

Passatge del Celler, s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A VENDA PISOS • Ref. 171. Z. Torreblanca. 2 h., sal.-menj. 25 m2 amb xem., 2 trses., cuina ref., b. origen i pk .22,5 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 173. OBRA NOVA Z. Golf. Àtic dúplex, 4 hab., 3 banys, aseo, solàrium 30 m2, estudi, parquet z. comunitària a/pisdna i vestidor, 2 pi. pàrquing i traster 87,55 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M • Ref. 137.4 hab., 2 banys, menjador, pàrquing, jardí comunitari i pisdna 43 M • Ref. 141. 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 19,9 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat • Ref. 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

Dr. Murillo. 6. Sant Cugat * Tel. 9 3

59 M 42 M

- Empresa germano espanoía de Servidos Jnmobiliarios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEOIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selecdón cuida espedalmente el buen estado de codnas y bafios. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado iDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. iNuestros dientes? Multinadonales, Entidadesfinanderasy Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano. HEMOS ALOJADO A HAS DE 100 FAMÍUAS EXTRANJEKAS A SANT CUGAT Beltran 1 Rózoide, 8 . Barcelona *

Tel. 93 2 0 4 55

Sahrt

Q S /CANTONS Divendres. 11 de m«q del .'000

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74. « 9 3 674 74 37

MÈDICA Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fíatc, Asisa. C/ Villa, 49.

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitas, M. Raic, Previasa., Mútua HGC. Urg. 2<th.domic8Í.

» 93 674 48 72

Cirurgia DR FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia genera), aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanitas. Av. Torre Blanca. 2-8,2n. A1.

« 93 589 47 00

« 9 3 589 39 26 « 6 0 9 331080

Geriatria

GERVAL, GERIATRIA DEL Dra. MONTSERRAT GARRIGA VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu Metge de capçalera. Vistes adomaii-mutjes Major, 36, 2n. domicili. Assessorament a Hurs fami« 9 3 6740025 liars. Gestió de residències i altres recursos. infermeria. Formació. C7 Àngel Guimerà, 3. 0936740604

Dietètica-Nutricio DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dülluns. dimecres i drvendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5. 1r 3a.

INPROSS Atenctó i companyia a persones grans, -CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la Bar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Tone Banca, 2-8. 3r, desp. 11112. « 9 3 5893967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora de) dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca. 2-8, 3r A. « 93 589 39 67

39367463 29 tr 93 589 64 83 CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra Rosario Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca. 2-8. 2a planta, desp. 8-9. « 93 589 43 57 « 93 589 43 58

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatía y masaje terapéutico « 93 675 63 39

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni ambtesprincipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 93 589 51 06

C L Í N I C A DENTAL Otorinolaringòleg

INSTITUT PSICOMÈD1C SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87

DR FERRAN FERRAN VfLÀ Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 675 4 8 5 3

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinoi, 2, ent. 1a. « 9 3 674 15 26 « 93 674 01 47

Pediatria

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinoi, 2. entr. 1a, « 93 674 15 26

Oftalmologia

Odontologia

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. CLÍNICA DENTAL AUTRAN Rbla. Ribatallada, 20, 1 r 3a. Odontologia generat, imptantologia, pròtesis. odontopedlatria, ortodòncia, mú. « 9 3 674 7216 tues. Av. Torre Blanca, 2-8.2a, 11. « 93 675 08 03 AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-6. 3r pis. CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT « 93 589 35 48 Ortodòncia i odontologia general. « 649 93 59 37 Santa Marta, 9. i r 2a. « 9 3 589 7040

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUNCIÓ TEMPORO MANCMBULAR Av. Torre Blanca, 2-8,2n A, despatx 6. O58903 96 « 6 7 5 2212

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra Margarita Rabasa Hostench. Col: 15 097 Rbla. Ribatallada. 20. U3a i 9 3 6 7 4 7 2 16

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI Unió, 3, 2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí. 22. baixos « 93 674 23 35

Santiago Rusiftol, 17, baixos. « 93 589 60 55

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 23 - 25. 1r3a « 93 675 64 77

La incontinència

Tocoginecologia-Obstetrícia

DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallada, 21. 1r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125, 1r 2a. « 9 3 589 13 0 7

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. v 93 589 63 13 w 629 16 95 36

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Políclíníc Torreblanca. 2-8, 2a-10, « 93 589 18 88

NATUROPATÍA MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA IRIDOLOGÍA

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatna, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5. 2n 3a « 93 589 40 51

DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotògica. Hores convingudes. Girona. 21, 1r 3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

urinària

Ai fia Ora. Pilar Cünosd Col. 7 20

Més d'un milió i mig de persones pateix incontinència urinària al nostre país i pel que fa a les dones, 1 de cada 10 n'està afectada. Aquest trastorn no es resol per si sol ni revesteix un perill per a la salut, però altera la vida normal de la persona, ja que en els casos més severs, l'individu pot anar al bany fins a 23 cops al dia L'organisme disposa de dos músculs en la base de la bufeta que controlen la sortida de l'orina; s'anomenen esfínters: un, conegut com a llis envolta el coll de la bufeta i la reté de manera inconscient, mentre que l'esfínter estriat la controla a voluntat i esta connectat al sistema nerviós central. Entre els tipus d'incontinència en destaquen: Incontinència d'esforç. És la causa més freqüent i afecta sobretot les dones. Apareix per la pèrdua d'elasticitat de la musculatura de la base pèlvica, que incideix en et tancament de ta uretra i el seu debilitament ve donat per causes genètiques, per successius embaraçòs, pei part en si, per passar diferents intervencions quirúrgiques, per realitzar certs exercicis abdominals postpart, per alguns esports de competició, en què la pressió d'alguns exercicis debiliten aquesta musculatura, per la menopausa, ja que la falta d'estrògens afebleix la musculatura; per l'envelliment, on el pas dels anys debilita la base pèlvica i la incontinència es manifesta en major mesura; per hàbits com retenir l'orina molt temps, consumir massa aliments i líquids, portar roba molt ajustada i també per l'obesitat o estrenyiment. Per ara l'única solució consisteix a recuperar la musculatura d'aquesta zona, que s'aconsegueix amb diferents procediments:

9 3 6 7 56 477

DR, JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya. 21, 4t 1a. « 93 589 48 08 » 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

« « * « * * * » * 4 * * * * f t * * * * « <

el consell de la setmana:

Tel

Sant Cugat

Psicologia-Psiquiatria

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE

Major, 2 3 - 2 5 , l e r 3a

• El biofeedback, que consisteix a acoblar una sonda vaginal que emet un senya! visual i auditiu cada cop que sobrevé una contracció voluntària, per aprendre a autocorregir la contracció. • La cinesiteràpia, en què es realitzen uns exercicis perinials per reforçar la musculatura de la base pèlvica. • Els cons vaginals, que 'introdueixen a la vagina (15 minuts i dos cops al dia) perquè la base pèlvica faci l'esforç de retenir et seu pes, fet pel qual haurà de contraure ets múscufe detebase pèlvica, recuperant així el seu to. • L'efe&roestimulaeió, que estimula la musculatura perinial amb un corrent elèctric. • Evitar olrts hàbits, com la retenció rnkcional i depcsrionai, Pobesitat,tespràctiques esportives d'impacte o fa «gesta de líquids gasosos. • Administrar determinats fàrmacs. • Les tècniques quirúrgiques es recomanen per als casos més greus. incontínètKia d'urgència. Afecta ambdós sexes i fa que qui la pateix no pugui retenir la micció i hagi de buscar urgentment un lavabo. Sovint es presenta abans que la bufeta s'.ompli, amb la qual cosa l'operació es multiplica. Per solucionar el problema caldrà aprendre novament a controlar l'emissió d'orina, espaiant progressivament el període de continència. Quan no n'hi ha prou, s'ha de complementar amb la dieta, tècniques d'estimulació elèctrica i determinada medicació, com els antimuscarínics. En els casos més greus es recorre a la cirurgia. Incontinència mixta. S'anomena així quan es donen alhora la incontinència d'esforç i la d'urgència. '

Hi col·laboren: Pr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg EVA M' de LA PEfiA: Looopeda infantil SlLVlAUUMÀ: Psicòlogainfantojuvenil Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Ayur

imiento Tel. 93 675 63 39

CENTRO D SALUD I OCULAR D R . J. A R M E N T I A DRA. A. M A T H E U OFTALMOLOGIA C/ D O C T O R M U R I L L O , 2 1 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Si vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon

j I

Estètica

ELS /CÀrYIÜÏNS Divendres, 31 de març del 2000

ToT

Estètica i Bellesa l'article:

El 'peeling' o exfoliació

Es realitza en aquelles zones corporals en què l'exAixí com els arbres canvien les fulles o els animats é pelatge o plomes, fa pell de les persones també es re- cessíva producció de corneòcits acaba engrossint la nova, ja sigui pel procés natural de renovació cel·lu- capa còrnia o més superficial de ia pell, com ara els lar, que comprèn entre 4 i 6 setmanes, o per un trac- colzes, genolls, peus, etc. tament de bellesa per renovar una pell esmorteïda i opaca que es coneix com a peeling o exfoliació. EXFOLIACIÓ FACIAL L'acumulació de pelis mortes en la superfície també Primerament, es recomana desmaqutllar i tonificar provoca la formació de grans i acne per l'obstrucció cara, coll i escot. Tot seguit, s'humiteja el cutis i amb dels porus i està provocat per l'atmosfera, els canvis el tou dels dits es frega amb una lleugera pressió per de temperatura, la pol·lució, els ambients climatittota la pell. Convé insistir perteszones de més secreció zats, l'excés de feina, una alimentació desequilibrade gfeix, com el front, nas, rictus i barbeta. da o per dormir poques hores. I un factor igualment important és que la renovació cel·lular amb el pas EXFOLIACIÓ CORPORAL dels anys s'alenteix. Per tot això, exfoliar la pell ha de formar part de la hi- S'utftrtza un raspall rodó o un guant de ris suau És important esbandir el cos amb aigua tèbia (36°-37°), giene de la pell i és una cura de bellesa a tenir molt perquè les friccions comporten un efecte equilibrador en compte ja que l'allibera de les cèl·lules mortes, i la torna més receptiva als beneficis d'altres tractaments, tota vegada que activen la microcirculació Eviteu l'aigua calenta per no afavorir la ftaccidesa dels teixits. alhora que es fa més lluminosa. Fregueu tota la pell amb el producte i si aquesta es trobés molt asfixiada, ja sigui grassa, mixta o normal, EL MOMENT IDEAL Aquest és el moment ideal per sotmetreu a un pee- opteu per fer-hi massatge amb la orin (mínim 2-3 miling, després del fred hivernal que ha deixat la pell del nuts). cos aspra i escamosa i abans de rebre els primers ra- A més d'activar la circulació, el peeling diari afavoreix jos de sol, perquè estigui totalment neta i el bronze- l'elasticitat i frena la formaicó d'estries jat sigui més efectiu. Es reco• Per a les pells joves: un peeling mana fer-ho un cop per específic quasi diari, seria el misetmana. llor tractament per controlar i regular la secreció de greix facial. També s'aconsella després de l'estiu, quan el bronzejat co• Per a les pells madures- un pemença a desaparèixer i forma eling suau, fins i tot aplicat diàtaques a la peil, que el producriament, estimularà la reprote aconsegueix esborrar. & ducció de cèl·lules cutànies, que amb els anys queda frenada i fa que la dermis es vagi espessint ACASA Aquesta desintoxicació de fa Amb aquesta renovació la pell pell es realitza tant a nivell facial serà més iltsa i amb menys sigcom corporal, a casa o a la canes d'expressió. bina. Quan es realiza a casa escolliu EL PRODUCTE el moment de la dutxa matinal L'elecció d'un producte exfoliant i apliqueu-ho fent moviments depèn exclusivament del gust circulars sobre la pell humida personal perquè tots realitzen amb aigua tèbia perquè els pola mateixa funció i es diferenrus quedin més oberts. En la cien només en la textura zona de les cuixes i cames eviEs presenten en gel, que resulten que el pèl s'enquisti forten més frescos al contacte; i en mant granets, per això es recrema, que són més suaus. comana fer-la diàriament i els dos o tres dies abans de la depilació. Es poden trobar els productes següents: En acabar, el millor seria aplicar una màscara revitaiitzant que aportarà vitamines, tot i que els exfoliants Doble exfofiatíó. Incorpora petits grànuls que en fricincorporen partícules htdratants que deixen la peti ctonar. arrosseguen les cèl·lules mortes; algunes conllisa i suau. Insistiu en les zones més conflictives, com tenen dos grans diferents: els exfoliants per eliminar ara els colzes o peus i no deixeu cap zona sense fer- les impureses tels potidors, que allisen i afinen la pell. hi massatge. Ambhklroxiàdds. Actua a les capes més profundes defla pe£f% facilitar i estimular ef metabolisme en la A L'INSTITUT DE BELLESA renovació cel·lular. L'exfdiactó a mans d'una esteticista és molt més eficaç i en poc temps es recupera la vitalitat perduda. Els productes que s'utilitzen arrosseguen més quantitat d'impureses, com els àcids cosmètics en concentracions altes, que netegen i tracten alteracions de gfeix, acne, escamàcions, psoriasis \ arrugues de manera espectacular. Entre d'altres, trobem:

'Peeling' a base de poüetilè Es realitza únicament en el cutis per arrossegar totes les cèl·lules mortes, i a més resulta antiarrugues. Està indicat per a cutis cansats, madurs í castigats pel sol de l'estiu o altres agents, aconseguint uns resultats immillorables des de la primera sessió. 'Peeling' a base de gl·lcòik

Gel exfoliant, ÉS molt refrescant t aplicat dos o tres cops per setmana allibera els porus de tota brutícia o punts negres enganxats. De llarga durada (cronoprogramat) Es el conegut com a àcid de fruita, la concentració del qtples presenta en baixes quantitats i desenganxa les cèl·lules mortes de la superfície cutània. Té un efecte de llarga durada, cronoprogramat, desprenent al llarg.del dia o la nit les substàncies àcides que desenganxen fa brutícia de la pell amb un lleuger efecte esborrador.

CADEII Tot pel teu cabell Tot pel teu cos lot per maquillatge Tot «ii perfumeria p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VAUÍS

„, • Tractaments corporals j i g | S\,M' Micropigmentació

centre C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament antl-estrès Peeling corporal amb productes naturals

d'estètica

Cl Francesc Moragas, 25 • Tel 95 675 58 55 08190 Sam Cugat del Vallès

Centre SPA

Tractamant de fanj/otaràpla I algoterépla par ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis cet-lulitis i aprimament

Sani Cugat de/ Valies

Cl Las domes, 11 (cent. pi Para San) Tal. 656890 149

òiluft-L·ontrol \

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns a l telèfon

93 589 62 82 el consell:

Altres casos

Acne- És possible dissipar tes marques d'acne amb un tractament estètic aplicant un peeling d'àcid glicòlic, ia concentració del quat decidirà l'estètkista en funció de cada cas. És mort eficaç i necessita entre 4 i 6 sessions, 1 per setmana. Quan les marques són profundes es recorre al tractament mèdic, en què els àcids que hi intervenen son més forts i intensos, i són eis mateixos qüe eliminen les taques fosques. Colzes. Un remei casolà consistéx a posar tots els dies mitja llimona a cada cotÉe durant uns quants minuts, aclarir i aplicar una crema hidratant rica en greix. A més de quedar més suaus, la seva pell serà més blanca. Mans. Com a norma general s'aconsella una exfoliació setmanal amb un producte f aciaJ, que sempre resulta mes suau que un de corporal. Peus. La peli de la planta del peu és molt gruixuda i es deshidrata fàcilment, fet que junt a l'intensa activitat diària, acaba formant dureses a la zona. Per mantenir aquesta zona estovada, convé prendre diàriament un bany d'aigua calenta amb parafina o aplicar-hi després del bany una crema exfoliant. S'acaba sempre amb un massatge d'àcid de fruita {glicòlic, lacti o cítric). També es pot realitzar amb una pedra tosca.

Gastronomia

Ï L S 4 C A N T O N S DiveiiHies. M He marc del .'000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 67410 47 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 5891185 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

Av. Lluís Companys, 24 93 6751503 Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MASROIG

Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 58988 90 Cafeteria

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN EDO

ITALIANS

TORRADA GRILL

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 58972 74 Especialitat en brasa

CAN BARATA

LA CANTONADA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 58423 32 Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 67510 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01 ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí, 9 nMmMCAriCMELiioMj Tet. 93 589 82 75

C o m si fos d e t o t a la v i d a

la xocolata... «ffvffv els entrepans... f f v f K el cafè... * K * f v les pastes... ft^ft*. el suis... f f v f K

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona Carner de b Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Sopa de rap

la r e c e p t a d e M. \ngeis Quadras

Elaboració: m ma oíla amb 1 litre i 1/2 Es tira el cap de d'aigua i sal i es uilir úurmt 2 hores. Despres s'hi afegeix te rodarwa del peix, perquè bulli 1/2 hora més, i es En una cassola a parí amb oi, se sofregeix la ceba trinxada, els aijs i él Julivert Quan hagi pres color s'hi i taltets ben menuts S'hi tira el pa, es donen i ef rap a daus. unes quantes voïfeesi s-'N afegeix el brou del rap, llavors es fa una bona p> , avellanes, nous, l'all i uns cada amb brins de $$$**& tira a la sopa i es deixa bullir una estorteta rr$k•

Ingredients: - 400 g de cap de rap - 250 g de rap -100 g de pa dur - 3 grans d'aíf - 1 ceba grossa - julivert - safrà -10 ametlles torrades -10 avellanes

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

fi Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

Bar Restaurant Hora u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

\Meitddiv

- 2 nous - 3 tomàquets S bo voteu, podeu posar llesques petites de pa fregit al moment de servir dins de! brou ben calent

-sal

Pniff>n!c

àf! 15 de rna.ve BAft RESTAURANT PI. Perf San. 6 '•»

ÍU\

»,

llk

MASIA

EL CASINET

(Mcrrat Vrll)

RESTAURANT

Trl.'« SW* 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA (-arn* i v e r d u r e s l>ru»u (.'oques x a p a t a C a r g o l s a la l l a u n a

i 111

11111

Cuina catalana

casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

.un*'"-""'

Menú diari i entrepans Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Mi .^Canària Mcootraws

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

McSahara

ÜS4CAMWS

Guia Comercial Bar Musical Sant Martí, 10 « 9 3 5 6 9 4 7 90

guia pràctica

CABALLU PETIT Cerveseria «938891456

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54

CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 93 674 <16 4 9

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D « 93 674 44.69 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 8 3 B 7 4 4 4 94

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 0 93 675 29 02

•

FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B « 9 3 6 7 5 1 8 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 61 P 608 49 45 19 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a

« 9 3 6751803 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 9 3 6 7 4 2601 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P93S894147 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25,1r P 93 589 30 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 93 589 30 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 9 3 675 3 P 1 2

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 9 3 6 7 4 4 4 69

M.TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. «936742624 «934170759

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 p i

CUGART Torrent Bomba, 14 « 93 674 4 3 3 0

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 « 03 674 m na SUN BIKE Can Matas, 2 « 9 3 589 17 57

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 « 9 3 674 12 85 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 « 9 3 6 7 S 3 0 6S

EL PUNT Copes i sopars « 6 7 0 5 9 4 0 01

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n « 9 3 589 2 0 0 0 T.M.G. TALLERS Borrell, 6

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 « 9 3 6 7 5 5653

COPISTERIES FERRETERIES

ARPALI Valldoreix ,45 « 93 674 96 02

« 9 3 589 «4 «8 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix « 9 3 674 5 7 4 7 SAGARRA Endavallada, 22 « 9 3 674 0 1 6 0

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 « 93 674 fiS 00

CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 « 9 3 5 6 5 49 00

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 « 93 589 74 42

FLORISTERIES

COPY-GRÀFIC Can Matas, 8 « 9 3 67S36S3

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 « 9 3 674 13 81 « 9 3 6751820

OFINOVA Lluís Companys, 18 « 93 675 23 73

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 5 9 0 6 0 71

VICAT2 Camí Can Calders, 8 A « 93 67S 20 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 « 9 3 6 8 9 8280 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 «935801500 FOAP Rius i Taulet, 27 « 9 3 6 7 4 05 03 « 9 3 589 3121

•

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 « 9 3 6 7 4 13 98

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 «936745396 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 93 674 14 53

BARSTOP Rius i Taulet, 56

CUE SANT CUGAT

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 9 3 6741546

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R.

Rbla. del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 675 56 74

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 « 9 3 6 7 4 7164 MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 « 9 3 590 6 9 8 0 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 « 9 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 675 59 53

HIDROCULTIUS

MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 590 26 80

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 936749940

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 6 7 4 09 95 « 93 674 15 50

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 9 3 5 8 9 50 72

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 9 3 5 8 9 2 2 32

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 93 6 7 4 4 5 71

EGA MOBLES Cànovas del Castillo. 2 « 93 589 00 14

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A «935894742

MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 539 02 66

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33

INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 9 3 5 8 9 0023

MODA CONFECCIÓ

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 6996748 « 93674 7068

m ll·l^

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 675 4 7 5 1 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 «936754902 POU D'ART

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 » 93 674 12 3 9 ESCOLA THAU Vial Interpolar P « 3 589 8 1 08

Balmes ,35 «935906086 ADOLF TaHer d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 936746028

P 83 589 28 33

LAJUONENCA Major, 29 «936752586

GIMNASOS ESPORTS

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 6 « 9 3 5 8 9 7512

BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h «936750267

P 93 589 20 18

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 9 3 6 7 5 2 2 01

LES PLANES P 93 675 5 1 05

P 93 589 7800

« 9 3 5 8 9 8669

LLIBRERIES PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 « 93 5 8 9 8 6 1 7

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 5 8 9 72 3 2

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 6 7 4 0097

MARMOLES SANT CUGAT Can Faljó defe Aurons Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 6 7 4 1 4 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 6 7 4 6172

CAIXA D E TERRASSA Valldoreix, 32 «936753100

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 589 38 52

SANT CUGAT ESPORTS SOPI. Quatre Cantons «936743081

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 8 8 55

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

A. ZAMORA.SU Madnto Verdaguer, 18 « 9 3 5 8 9 2638 MANTSERV.SA Av. Catdunya, 18 « 996746058

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 «936754757

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 « 93 5 8 9 1 9 3 1 MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 14 2 9

INSTITUTS BELLESA M ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 6 7 4 8563 KALA CENTER Del Sol, 22 « 9 3 5 9 0 0 5 41 SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos «935892343

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaçares, 12 «936743694

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 674 85 63 FORMA'S Elies Rogent, 18 A « 9 3 675 4 0 0 6 JUANj Xemc,28

« 93 674 66 99

JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Gaites, 5 « 9 3 6 7 5 6170 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 « 9 3 589 53 54 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola « 9 3 692 79 04

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 « 93589 7202

» r^c T p..rr,n OBRES CONSTRUCCIONS

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 0 5 0 3

CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a «935890151

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 9 3 674 1 4 9 0

MENJARS PREPARATS ROST1DORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75

TALLER ELECTROSOL

Sol, 19 « 9 3 67436 88 TALLER M E C À N K C P . CANALS Sant Llorenç, 27 « 9 3 67463 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 « 9 3 6 7 4 6 9 50 TALLERESMENA Pg.TorreBlanca,13 « 9 3 6 7 4 53 01

TELEFONIA A R TELECOM TetefootaicomuTtcacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 9 3 5 8 9 8 7 02

TINTORERIES TWTORERIA ST.CUGAT Sant Antoni, 1 « 9 3 674 1 1 8 2 TWTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 « 9 3 6 7 4 1163 TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Rbatalada. 34 « 9 3 6 7 5 2 2 28

PISCINES SANT CUGAT

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 « 9 3 6744167

TRANSPORTS POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.TorreblancaPda 1-5 « 93 675 13 8

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 71

RESIDÈNCIES

ASS. RÀDIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 «936755151

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 9 3 674 69 45 Tel. urgències « 9 0 8 898136 « 9 3 674 69 45 VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 5 8 9 7140

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR SantSah/ador,47 « 9 3 6 7 4 4 2 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 9 3 6 7 4 5 5 80

ÒPTIQUES T B X D Ó ÒPTICA SentJoicl.30 «935894495

Av. Graels, 35 « 93 590 66 66

FERRON Rius i Taulet, 20 « 9 3 6 7 4 68 4 7

STANZA Vsfcbreix, 10 « 9 3 6 7 4 6598 PROMUSA Av. Toro Blanca, 2-8 «935891732

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRONICS PER A MOTOCICLETES

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 6 7 4 57 52

REPARTIDORS

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11

SEGURETAT

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

VALLÈS NET SantRamon.4 « 9 3 6 7 4 8918

MASSATGES ESTET

TATER'S Sant Antoni, 62 « 9 3 6 7 5 55 06

DISON ESTILISTES Martorell, 12 « 9 3 589 5 6 5 7

Enric Granados, 10 «935892529

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 « 9 3 6 7 5 1 5 56

Francesc Moragas, 6 « 9 3 6 7 5 3 2 74

Francesc Moragas, 29 « 9 3 589 6 0 8 8

PISCINES

Vegeu pàgines 44-45

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 «935891799

PESCA SALADA I LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 locals

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 « 9 3 5 8 9 60 72

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH

CAMPMANY Valldoreix, 16 « 9 3 674 1 4 8 2

P 656 89 0149

GELATSARTESANS • CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48

LA FLORESTA Pearson, 36

INFORMÀTICA GALERIES D'ART

BENETTON Santa Maria, 21 « 93 674 85 02

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5892264

IMMOBILIÀRIES

LA LIONESA Valldoreix, 79 « 9 3 674 0 7 71

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 9 3 6 7 4 1140

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 « 9 3 675 12 99

MOBLES JARDÍ

P 93 674 01 74

HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix « 9 3 674 75 98

INSTAL·LACIONS

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 «936751904

BALLS DE SALO

MISSATGERS

« 93 674 13 96

P 93 590 6189

BELSCONXXI.SA Ftge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos bels-, conxxi@naxo.es « 9 3 675 3 2 6 7

CRISTALLERIES

JOGUINES NINS Villa. 9

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « 9 3 6 7 4 0 0 60

CONSTRUCCIONS

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 « 9 3 674 5 0 4 8

• H E R B O L A R I S DIETÈTICA

EL PONT Girona, 3 « 9 3 675 0 1 7 5

ENTITATS BANCÀRIES

«885891299

UESC Cànovas del Castillo, 9 « 9 3 6 7 5 2 3 90

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat « 9 3 6 7 4 4654

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 « 9 3 6 7 4 0308

TUBAU Mercat Pere San Parada 104

« i Fax 93 674 34 7S

BARPICCOLO Valldoreix, 29 « 93 589 11 98

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 9 3 6 7 4 9662

HAMBURGUESERIES

CERÀMIQUES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 674 1784

PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 9 3 67549 37

ENQUADERNACIONS,

BELLES ARTS

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a P 93 674 41 64

ARQUITECTURA

M. Pere San. Pda. 125 o < « s u o sans

ROBA PERA LA LLAP

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador. 3. La Floresta

«666428142 BERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 5 8 9 1 6 78 USSIATOURS Plana Hospital «935896150

FALGUERA

Vià,1 «936752401

MERCERIES JOGUNESMARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 1 5 32

LA PERLA Major, 3 «936740138

•

PARAMENT DE LA LLAR GENEVCVELETHU v»à,6 « 9 3 6 7 4 0316

XARCUTERIES SÚPER HOGAR Plaça Octavta,sfr> «935898898

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 «936740811

Cultura

De dilluns a divendres • l ) c 7.00 h a 8.00 h El despcitador. a m b Salva Yallvé • D e 8.00 h a 10.00 h Primera Planti, ami) Geni Lo/.ano • I ) c 1 0 . ( M ) h a 13.CM) h

(iaiiibini/ti. cl m a g a / i n , a m b ( '.lara Borrell • D e 15.00 a 15.50 h Sant Client. \viir í/u/onualiic a m b Josep M. Mini • H e 13.30 h a 13.30h /.'('////i': v / c / ( r c p e t i d ú l . a m b G e n i 1 .o/.ino • D e 13.50 h a 14.00 1)

Xnih molt tli z/rt. l'i.-'/itii <le a m b l ' e p Blancs

gastronomia.

• De 14.00h a 17.00h

\olili tarda, a m b K s t c \ e I .Inp • D e 17.00h a 10.00 h i andana. 11 ma^níu a m b Iolanda Casas • D e l ' í . O u h a 20.00 li \llloro, el musical, a m b Salva Vallvc • D e 20.00 li a_'0.55 h l'isporiin.

a m b d e m m a Montero

• D e 20.55 h a 21.00 li /-. / millor

i li I

ina^azín

• D e 21.00 h a 22.00 h Sona cltiss'na i d i l l u n s ) , Roel World idimarts I. Daiiti'Ij^iiiihdimecres). (,'lii/IOiif (dijous), ./tu-;- ( ava ( d i \ e n d r e s l . • D e 22.00 h a 24.00 h PI que i/ueda dd dia. a m b JOLIU \ a l l v c • \ partir de les 24 h M/ísini iilteu instat • D e 7 a 24 h,

( aula hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h Es ni/) de setmana, a m b JOLIU \ a l l \ c • D e 10.110 h a 15.00 1)

ELS /CAIYTONS Diven/tres, 31 tte marc del 2000

Por fet. PI magazín d'humor. A m b Jesús Tomé i Xavi Rodríguez • D e 15.00 h a 14.00 h Xvant-matx. Einfonnatiti d'esports ' D e 14.00 h a 15.00 h C.àsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Mhiiin. amb David Villena • D e 17.00 h a 18.50 h I'.estrena. Elprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni (iarcia • D e 18.50 h a 10.00 h Radio PliY. a m b Sonin ( larmona • D e 10.00 li a 21.00 h Uiii d'assaig, a m b ('arles Roca • De 21.00 h a 22.00 1) l-.iitiv bambolines. Programa de teatre • \ parrirde les 22 h Miisiui al ten costat

Diumenge • D e 8.00 li aO.OOh Pa UI/SMI del monestir • D e 0.00 h a 0.50 h

Mites i lle^eudis de Sa ui C.ie^at • D e 0.50 h a 10.00 li Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 15.50 li Sostra dansa/ Pa sarsuela'l Roda d'amics a m b j . Fàbregas i I', l'ahissa • D e 15.50 h a 14.00 li Esport en marxa la idició • D e 14.00 h a 10.00 h Pal com érem. a m b . I . M. Alvira • D e 16.00 h a 10.00 li l·lo/i rotllo, presentat per Raquel lniesta • D e 10.00 h a 21.00 h Wnc <fassaig a m b ('ai les Roca • D e 21.00 h LI 22.00 h Espoit en marsa vi idicio • A partir de les 22 li Música al teu costat

La moda omplirà

el SCCC de la mà d'Elsa

Eapresentació de la noia temporada de primave/a-estiu serà la O/Y/// protagonista d'aquesta tarda i demà dissabte al Sant Cugat Centre Comercial (SCCC). Per segon any consecutiu, Ics botigues de moda de la gra// superfície siintcugatcnca han decidit presenta/d'una manera totalment glamurosa les novetats de roba i complements que omplen els aparadors amb l'arribada del bou temps. P.n aquesta ocasió la desfilada estarà presentada per la model santcugate/ica Elsa Anka, i hi prendrà part la també model 1 .'/dia Hossc. que ha estat vinculada sentimentalment amb Ricardito Bofill. Ecs desfilades seran a les sis i a les vuit de la tai d et.

Dissabte 1 ^ ^ „ _ _ ^ Sts Venanci b mr. Valenc. ab.; Huc i Gels, bs. i Sta. leodora, mr

Divendres 31 Cullell

Ptge Diputació, 6

93 674 03 64

Dissabte 1

R Rivière

Dr Murillo. 1

93 674 04 30

Diumenge 2 ^ _ ^ Sts Francesc de Paula, fund.: Niceci, b. i Sta. Maria hgipciaca. penit

Diumenge 2

Salaven1

Santiago Rusiftol, 38

93 674 06 45

' Dilluns 3 _ _ _ _ _ _ _ F _ ^ ^ ^ ^ _ > St. Sixte I, p r ' m r , Nicetas. ab.; Sta. Uuionia, vg. mr. i bta. Guiomar

Dilluns 3

Texidó

Rbla. del Celler, 97

93 674 77 49

Dimarts 4

Bermgues Av Lluís Companys, 46

93 674 04 83

"f$& D i m e c r e s 5 V „ St. Vicenç l-errer, dom de València, Stes. tmilia, vg. i Irene, vg. mr

Dimecres 5

Moral

Santa Teresa, 40

93 675 33 44

v . Dijous 6 _ _ _ ^ _ ^ ^ _ _ . ^ ' Sts. Guillem, ab.; Diògenes, Platònides i Marcel·lí, mrs.

Dijous 6

Fornós

Manel Farrés, 95 (P Central)

93 674 0512

Anka

^ • I H I Dimarts 4 ' # • * sts. Plató, ab.; Benet, el Negre, tranc. i bta. Liduvina, vg.

" Divendres 7 " f e Sts Joan Bta. de la Salle tund ; Epitani i Sadurní, bs i Herman, mjo

SALES M( NICU'ALS (Casa de Cultura) • Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Fins al 1c> d'abril. Al claustre del Monestir. • Meggi Putols. Objectes recuperats i reciclats per l'autora. Del 3 d'abril al 28 d'abril. A l'Escola Municipal d'Art. • Gra/fiti....grafits. 6000 anys de llenguatge marginal. D e l 5 d'abril al 7 de maig. • 10a P R I M A V E R A F O T O G R À F I C A 2000: Pep Pujol Identitats i Kim Manresa /, 'ordre de la mare Teresa de Calcuta. D e l 6 d'abril al 7 de maig. Al claustre del Monestir. SALES PRIVADES • A n n a Roser: Selecció natural. pintura. Fins al 6 d'abril. A Pou d'Art. • Felipe Santamans: Exposició de pas/els, pintura. Fins al 16 d'abril. A TEspai Lluis Ribas. • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril. A La Galeria. • Jaume L a p o n a : Presència dels meus paisatges, pintura. Fins al 4 d'abril. A la Sala Rusinol. • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Martí. •Mejàn, pintura. Del 4 al 30 d'abril. A Canals Galeria d'Art (cada 3r dijous de mes visites comentades). • Exposició per subhastar obres d'artistes veneçolans i locals per als damnificats de Veneçuela. Del 7 al 14 d'abril. A La l'nio Santcugatenca

JitrS Me%qtàta túmn • ?«s

deÀ&ert

<:.!.»,

MUSICA La novena. Orquestra S i m f ò n i ca d e l Vallès i Orquestra N a c i o n a l d e C a m b r a d'Andorra Polifònica de Puig-rcig. 31 de març. a les 21 h.

»«r-'

, -^^f

*r&

EMD Valldoreix

AAPPiWMira-sol

AJUNTAMENT

'•

93674 2018

CtràCivic les Planes

93675 5105

Municipal (Valldoreix)

90879 5125

Sant Cugat

93589 22 88

ÀAWVi Carme Mira-sol 9367410 03

CinesCinesa Reserves) 93 5890941

Comissari St Cugat

93674 7612

Gasa de Cultura

93"589'Í382~

AAW St. Joan Mira-sol 93674 7103

Cines Yetmo (reserves) 90212 4134

DNI (Cita p-evia)

935893080

EMD Valldoreix

936742719'

Consumidors

D u . Muntanyenc

93674 5396

Urgències

OMIC

9358931 88

Coral deia unió

93674ÏÒQ6

93589Ï73?

"''PRÒMÜSA

932684567"" ..

"T^wtsàntCugi'

BOMBO» 936928080

BeSaterra ASSISTÈNCIA SANfTÀRW

085

Gener afilut RuW-Sant Cugat

CAP

936752652"

9358944KT

CwtfeSoc.3an.tF

93S897800

ENTITATS

Ctre.AlzrteimerStC.

93674 2583

______

Creu Roja Sant Cugat

936741234

Aigües la Floresta

936742089

Piscina feíóoniix

936754855

Catalana de Gas

937252944

Correus

936747096'

ENHER Rub'

93899189.

Bs 4 Cartons

93589628.

FECSA (atenció client

900737375

93675 3503

Ràdo Sant Cugat

936755959

FECSA (avaries)

90074 7474

935891874

tot Sant Cugat

936748661

Funerària

93 589 5$ $2

Repsot-Butà

936741580

C.Castetenc-Manchegc193589 7605

Creu Ftoja Valktoràx

SOREA

ORGAISSMESORCIALS

93674 76"Ï5

Germanor Cavis

935895798

General de Catalunya

935891212

QfupSup. Immigrants

936749314

Hisenda

935891155

Valld'Hebron

934272000

Sant Cugat Comerç

9367403 22

Jutjat

93674 6696

Sant Joan de Déu

932034000

Dispensari la Floresta

Telèfon de l'Esperança 934144848

PARRÒQUIA

USfflS 936742570

Arxiu Gavin A n w Municipal

ÀÍSÒCÍAC«»IS~ ÀAPPWCanMajóVal 1.93674 5049

Arxiu N a t Catalunya

~M5W07T2"' 935897788

AAPPiVVVaBcloreB

93 674 2197

Casal CuRural Mfra-sot 935892018

AAPP Montserrat Vall.

936742105

Casal d'Avis SC

935891638

AA Prop. i V. la Ftoresfíl 936742089

C^Mtoreíx

''936744599''

AAWAigualkmgaFloí. 93674"51"»

Ctre.CfrtclaHoresta

Aeroport

934785000

Carreteres

95204224?

FGC

952051513

S i Pere Octava

936741163

Grua

956743371

Valldoreix

936740569

RENFE Port Ràfjío faxí

935894423

Taxis (parada)

936740997

VaBdoresx (parada)

936741111

936747858

Munieipaí i Protecció Civil

092

GiüESA SJWT CUGAT

TAI-TXÍ

•VITRALLS DECORATIUS

Divendres de 9.30 a 10.30 h

Dimecres de 12 a 13.30 h

•

GYM-AERÒBIC

ORFEBRERIA

Dimarts i dijous de 9.30 a 10.30 h

•

Nivell 1. D j . d e 17.30 a 19.30 h

JOIERIA a la cara perduda Dimecres de 16 a 18 h

Nivell 2. Dm. de 17.45 a 19.45 h

•

JAZZ infantil

PATCHWORK

Dimecres de 17.30 a 18.45 h

Dimarts de 10.30 a 12 h

•

• IOOA

PLÀSTICA per a nens

934900201'

Dimecres de 20.30 a 22 h

Dimarts de 17.30 a 18.45 h

933188750"

•

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

TEATRE per a n e n * Dijous, de 17.30 a 19 h

•

ESTAMPACIÓ

•4 .&

ï '

Plaça del Casal, s/n. Tet. i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

•

TRANSPOfiTS

932047503

Cuetpo Nacional

935890847

Informació I Inscripcions De dimarts a divendres D e 9 a 11.30ide 16.30a 19 h

935890021

LssPtanes

rooíà*

SERVEIS

935890598

93 699 8080

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

091

Uar d'Avis PwiòQwa

ïírrOAlBWJMUNICACIÓ

CW-Urgències

Curarà

ELS /CANTONS Dwendns, 31 de maq del 2000

c/roba-batik i seda

ESCOLA D E MÚSICA

Dimecres de 10.15 a 11.45 h

Andante

16.00-18.15-20.30-22.50 I

D i u m e n g e 2 d'abril

Diumenge 9 d'abril

Yslrno3 T E A T R E Cartes d'amor.

I Sant Cugat 1

Un dorningo cuakpera 16.00-18.10-20.25-22.40

1 Dobtetraictón | SaíitCugat2

16.00-19.10-22.151

Yebno4

LasnomwsdelaCasadelaSifira 16.00-18.10-20.25-22.40 ~^^~

Etartedemorir Sant Cugat 3

17.15-19.45-22.40

16.10 -18.15 -20.20 -22.25

Cofgadas I Sant Cugat 4 American Beauty

16.30-19.15-22.00 Yelmo? 17.15-20.00-22.401

YeimoS 16.00-18.15-20.30-22.451 16.00 -18.15 - 20.30 - 22.50 Yelmo 9 taocencta interrumpida

i Ye)mo2

l ^ l SANT CUGAT

ral. Col. EMD de Valldoreix.

q u i a de Sant Cebrià. Org. EMD de Valldoreix i Esc o l a de M ú s i c a A n d a n t e .

PRELIMINARS DEL I CONCURS •

T I T E L L E S I N F A N T I L S La

De 12.30 a 14 h i de 16.30

faula de la guineu.

a 20 h a la Sala d'Actes del

Titiriteros.

Cia. Los

17,00-19.45-22.401

A les 12 h al Casal de C u l -

reix. Org. EMD de Valldoreix.

tura de Valldoreix. Org. EMD

i Escola de Música A n d a n -

de Valldoreix.

te.

El cinema de casa teva 2a SETMANA

ESTRENA

De 15.30 a 19 h a la Parrò-

G r u p de Teatre E s p i -

Casal de Cultura de Valldo-

I Yelmo 1 DobJetraición

MÚSICA DE CAMBRA

tura de Valldoreix.

DE MÚSICA DE CAMBRA

MaaonfheMoon YELMO SANT CUGAT

PREMIS DEL I CONCURS DE

Dissabte 8 d'abril

16.15 -18.30 / 20.40 - 22.45

FINAL I L L I U R A M E N T D E

A les 19 h al Casal de C u l -

y€fmo6 Toy Sotty 2 / Oo. G6nada

•

G r u p de teatre Espiral.

Org.

16.15-18.30-20.40-22.50 I

R. G u r n e y i J o s e p C o s t a ,

Za SETMANA

9 3 SETMANA

\ l 9

SALA 2 1 6 . 0 0 - 1 8 . 1 0 - 2 2 . 2 5 - 2 2 . 4 0 GOLFA: 00.45

SALA 3 16.10 - 18.15 - 2 0 . 2 0 - 22.25

13 A N Y S

CINESH C/bmmowf/\*mP&H.

GOLFA: 00.30

Q Parkinj 2 fi gratis

7 ANYS

jniYfl·Tsitafi

SALA 1 16.00 - 1 8 . 1 0 - 2 0 . 2 5 - 22.40 GOLFA: 00.50

13 A N Y S

SALA 4: 1 6 . 3 0 - 1 9 . 1 5 - 2 2 . 0 0

GOLFA: 00.30 18 ANYS

32 22 ^3 SB 33 9

•^arri&t més gianr.&5síry$

Accessos nirwsvàltós

Jove

ararcifjada

ELS4CANT0NS 52

. í / r/f març ric! Ji \ \ '

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Lluís Calvo. Escriptor

Créixer

"L'ofici d'escriptor s'aprèn amb 'exigència de fer-ho sempre millorv Al.l.X I.OI'KZ

- Sant Cugat Kl 3 de marc. l'escriptor santeugatenc Lluís Calvo va rebre cl II Premi de Poesia Maria Mercè Marçal per la seva obra Optis spicatuni. Aquest jove poeta i novel·lista de 3ó anys. autor de vuit llibres de poesia i d'una novel·la, ha rebut els premis de mes renom dins el panorama literari català. Kl desembre veurà publicada la seva segona novel·la: l-Jnini i la ('(imtciíi (Kdicions Destino). - Q u è suposa p e r ;i vostè haver rebut i·l l i l'remi d»- P o e sia Maria Mercè Marçal? - I Vcntrada, suposa la publicació del llibre. Per mi no és un p r e m i q u a l s e v o l . T é la i m portància del nom que porta: el nom d'una esciptora que va morir molt jove. Ja havia escrit una obra molt important i valuosa com a poetessa i com a prosista. Va deixar-nos quan encara tenia moltes coses a dir-nos. Sempre. un premi que porta un nom així motiva més a presentar-s'hi. Ks un factor afegit de prestigi. - P a r l i ' n s «rO/>ns spit (llum. l ' o b r a q u e li ha donat aquest distingit g u a r d ó . - I )ins del que és la meva obra. és un llibre metafòric, bastant conceptual en q u è abunda el símbol. Hi ha força a s p e c t e s metafísics. Kn poesia, hi ha moltes coses que no són mai nítides: ni dos més dos sumen quatre. Entenc la poesia com a via de coneixement de la realitat. També hi ha un diàleg amb un i di\ersos déus. preguntant-los coses que són universals com la mort. l'oblit, el pas del temps i el sentit de la nostra existència en aquest món. Ks un llibre de preguntes últimes, sense gaires r e s p o s t e s . Hi ha m o l t e s m é s preguntes que respostes. - Quina línia ha seguit en el» vuit llibres d e p o e m e s q u e ha escrit ? - Kn poesia, hi ha una sèrie de

I'.litis Cnk-o litiíiiiuiiwtpremis com el'Marti"il'oil·IJi'O:\.\YI lARROSA grans temes que tots els poetes tracten en un moment o altre: l'amor i la mort. La meva poesia està relacionada amb una poesia de caràcter filosòfic, més relacionat amb el pensament. - Q u è intenta t r a n s m e t r e ? - Més que transmetre un tot seguit de dogmes o idees el q u e m' a g r a d a é s formular p r e guntes. La poesia é s u n a gran interrogació. - A quina edat va començar a esciure ? - De ben petit ja escrivia còmics, guions d'episodis i de pel·lícules. Però a escriure no vaig començar a ferho fins l'any 1984. Jo vaig ser dels qui en aquell temps havies de fer el servei militar perquè si no automàticament et posaven a la p r e s ó . Allà e m va d o n a r

molt per escriure, per desfogarme d'aquella situació. Per cert! Va ser una reclusió d'un anv a Lleida i ara això em fa gràcia perquè el Premi de Poesia Mana Mercè Marçal és un guardó de les terres de ponent. Ks el principi i aquest final que constitueix ara per ara el present.

"Més que transmetre idees, el que m'agrada-què?P o e t a , p e r és formularpregun- - H a u r í e m d e d i s c u t i r si s e ' n tes. La poesia és una neix o si un es fa. gran interrogació'''' Kn el meu cas hi

havia un interès artístic i ha anat derivant cap a la poesia i més endavant cap a la literatura més en general. - Com es fornia un poeta? - Personalment, no crec en la formació reglada de poetes ni escriptors. Ara, han aparegut escoles i tallers d'escriptura. Jo crec en una manera molt sim-

ple però q u e funciona: llegir, llegir i llegir. Escriure, estripar i tornar a escriure. Llegint és com s'aprèn a escriure. Ks un consell que grans mestres han repetit. L'ofici d'escriptor i de poeta s'aprèn amb l'exigència de fer-ho sempre millor. - Es un poeta j o v e i j a ha r e but premis poètics de renom... - I li ha tot una sèrie de gent de la meva edat q u e ja ha rebut premis com aquests, el que passa és que és una generació que ara tot just comença a emergir. \ o és solament un cas aïllat, com el meu, ni molt menys. - Q u i n a é s la seva p r o p e r a fita? - Publicar la propera novel·la el d e s e m b r e , q u e e m fa molta il·lusió. Podria dir q u e al q u e aspiro és a escriure bé. l ' n sempre troba q u e mai no escriu prou bé i sempre intenta millorar. (Juan veu l'obra feta sempre pensa que ho podria haver fet millor. - Vostè ha escrit u n a novel·la. Ara. la segona. - T é un to de continuïtat respecte a la primera novel·la publicada. Kl q u e sí és cert és que respecte a la primera, és una obra més continguda i q u e al cap i a la fi planteja alguns interrogants més. - Q u è l'inspira Sant Cugat? - Diuen que Sant Cugat és terra d'artistes. C r e c q u e és un eslògan molt ben trobat. L'hem de potenciar. Sona a amable i a cultura. Tenim pintors, poetes. músics, etc. Aquest eslògan respon a la preocupació per la cultura a Sant C u g a t . T a m b é em suggereix una certa idea del que ve a ser un municipi: qualitat de vida i un espai q u e sent ciutat no deixi de ser un poble en gran. - Citi'm el seu vers predilecte. - "En els nostres jardins es preparen boscos" (Rcné Char). - I, a r a , un vers p r o p i . - "En els teus ulls hi ha la llum. Oblida-te'n, dels astres".

IOKDI CASAS

A ningú no li agrada créixer, sobretot quan observa el que fem les persones un cop ens hem fet grans. A les ciutats tampoc no els agrada. En això ningú no ens pot donar lliçons, no debades no hi ha cap altra ciutat de la nostra entitat que hagi crescut tant durant els darrers deu anys. (Iréixer desmesuradament no vol dir forçosament fer-ho sense control. Kn tot cas, i com ens ha ensenyat la premsa local, les valoracions sobre aquest tema tenen cert toc corporatiu: des del govern es posa èmfasi en l'ordre constructiu; l'oposició insisteix que anem massa accelerats i que hi ha un desajustament. poc discutible, entre creixement i equipaments i infraestructures i els tipistes ens recorden allò de l'oferta i la demanda (i si l'encerto l'endivinoü). Des de la distància de l'especialista no involucrat en el dia a dia, se'ns llancen com una pedrada dues afirmacions que potser ens arriben tard: la necessitat de créixer de forma més compacta i de pensar que el sòl no és elàstic, la seva saturació pot estar més a prop del que ens pensem. Però els sil·logismes són fàcils: creixement = atracció = més qualitat de vida. Kn aquest sentit, m'ha semblat intuir dues sensibilitats a l'equip de govern municipal. Si bé l'alcalde s'apunta al copyrig/it "millor qualitat de vida", reconeix la manca de .serveis i la necessitat de diversificar el creixement. encara que només sigui per evitar el col·lapse fiscal. I na altra veu m'ha semblat més malintencionada. Relacionar la nostra qualitat de vida amb "la pèrdua de qualitat de vida que està patint Barcelona", fa un excessiu tuf a partidisme i insensibilitat social. Perquè a veure si ens entenem: ;potser de Barcelona marxa a Pany un 2,5% dels habitants, com ha succeït aquí durant 1999? Es que potser han marxat per un excés de qualitat de vida? Per una altra part, plantejo qüestionar-nos l'ús que hem fet fins ara de mots com 'districte', barri' i 'immigrants'.I, sobretot, deixem d'emprar el mot 'nouving u t s ' , ja q u e si v o l e m ser coherents amb el seu ús, haurem de parlar des d'ara de Nou Sant Cugat del Vallès.

LA GALERIA DE ARQUITECT1 ARGLTrECTURA - EVGENIERÍA - LEGALIZACIÓN - INIERIORISMO - JARDINERIA - PARQUES • CÀMPINGS

API:

ATK Rambla

del C

KNCiW I I,'

8 7 - 0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Va

P.OTWIA

Ï-E

ÀTIC

'NICALJON

A9ECO

Tel. 9 3 5 8 9 14 li - F a x . 9 3 5 8 9 6 5 O S