Diari de Sant Cugat 332

El 'diari' de Sant Cugat

l>IIYIt/!'l3

EIS4CANTONS

Destaquem EI Sant Cugat Esport FC baixa a la regional preferent

mm m Any V/í 2 2 5 ptes.

Sant Cugat tindrà 18 sales de cinema més

Pàgina 2$

Demà, inauguració dels jardins del Monestir Pàgina Sa 6

•

UDC: Sí a buscar un bon pacte per a Sant Cugat

:

"iF*

Pàgina H

Unes 5.000 famílies ja separen la brossa orgànica Pàgina 15

La Primavera Fotogràfica arriba a Sant Cugat Pàtina Í.Í

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al

El complex d'oci Diversia ocuparà 25.000 m2 de sostre edificable i es construirà entre Asepeyo, la fàbrica Alman VA-7 i FGC m#

Un grup de caps rapats apallissa u n nen de 1 2 anys a Can Roquetes El nen ja havia estat objecte d'insults dies abans de l'atac pàg. M AUTOMATISMES PER A PORTES I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat GARRIGA

i Servei

cinema i molts espectacles...

Taller, fabricació pròpia

i tot per TRUCA I 1"F0RMA-TE'N

£>:

i tfenrfa C. X\

(PI. A j u n t a m e n t )

(l'any)

1ÍL800 fies.

TEL 93 589 62 82

Teï / Fa* 93 673 29 02 AV. LLUlS C O M P A N Y S , 50 ABANS ALFONS SALA)

:tKtO

Cria. Certíanyüln

0 8 1 9 0 S a n t CiisA* de! V a l l e *

3 78

EIS 4 CANTONS

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Tricicle • Vania • Gay Mercader produeixen CLUB

CAPÍTOL

RAMBLA, 138 • BARCELONA

93 412 2 0 3 8

19 i 2 6 d'abril 3 i 10 de m a i g •

a les 22.30 h

original de

Paco Mir dirigida per

Josep M. Mestres

Jumping Q U A D Sant Cugat Cada

Bfc^iiiii

^^HH».',

-f J^^Hng^^H^^^K^^^^^^^^^^^P^^^P

^ |

setmana

BF**^ -^;J^Lj-!5^3rW JS regalem

ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA

1 tiquet

EHBEB

pera

ENTRADES de franc (per a dies feiners)

2 persones Excursió d e 2 h G R A T U I T A

• Per /o muntanya • £n grt/p i amo gwfa • Caps de setmana i festius

• Per / e r omò efa amics o la família • Només cal carnet B- 1 o Al

CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Balard. Sant Cugat

Els diumenges podeu gaudir d'un

rpasseig

a cavafl per Collserola per a 2 persones

g ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

93 589 62 82 . dediadv,de9ai4hidei6a20h|

EIS I CANTONS ^^^*

M

El tema de la

hetmana Divendres, 14 d'abril del Ji k >i'

J a r d i n s

d e l

Mon&

3

i r

Els jardins s'obren a la ciutat Elsjardins remodelats del Monestir s'inauguraran demà amb una gran festa popular Després de més d'un any d'obres de remodelació, els jardins del Monestir tomaran a obrir-se demà amb una festa que començarà a dos quarts de set de la tarda.

Un dels objectius d'aquesta remodelació ha estat el d'obrir aquest espai a la ciutat i convertir-lo en un nucli i en un centre de connexió entre diverses zones de Sant Cugat. Aquesta remodelació ha estat un pas més del projecte global de recuperació del Monestir, previst per l'Ajuntament.

i tots els jardins de Sant Cugat representin el mínim cost possible per als ciutadans, però que a la vegada siguin espais verds dins Els jardins del Monestir, rela nostra ciutat que permetin que centment remodelats, s'obriran la gent pugui disfrutar de la nademà als santcugatencs amb una tura urbana i fer activitats a l'aifesta i una xocolatada popular. re lliure", va explicar D'aquesta manera, tots els ciutadans podran tornar a gaudir d'aEl projecte de remodelació, que quest emblemàtic espai de 8.626 ha costat 65 milions de pessetes, metres quadrats, i que ara incortenia com a objectiu convertir pora diverses novetats com l'amaquest recinte en un espai obert pliació fins al passeig Francesc als ciutadans. Pel tinent d'alcalMacià, nous rede de Ciutat Soscorreguts, una tenible, Joan CarRecoder: "Volemfer bó, "aquest és un nova vegetació i un incremet d'aquest monument un espai molt cèntric del mobiliari la nostra ciunucli de la ciutat i un dins urbà. tat, i per tant ha d ' e s t a r o b e r t als "Hem d e centre d'atracció turística ciutadans i ha de pensar que pera la gent delpaís resoldre el tema de aquest no és un i també defora" la mobilitat". És jardí qualsevol, per això q u e els que envolta n o u s j a r d i n s del una part del Monestir compten amb tres itique és el principal monument de neraris diferents que connecten la nostra ciutat, el Monestir. I per la plaça del Monestir amb l'entant, tampoc podia ser una obra tron de la plaça d ' E n Coll, per qualsevol sinó que havia d'estar un banda, i amb el barri de Coll en consonància amb l'entorn i Fava, per l'altra.

Una de les prinamb el monument". Així es va cipals novetats és la incorporació expressar l'alcalde de Sant Cud'un itinerari de passeig que segat. Lluís Recoder, durant la roda gueix l'antiga muralla del recinde premsa de presentació dels te, en què s'hi han fet algunes nous jardins. En aquest sentit, modificacions. l'alcalde va destacar que aquesESTER CASTANYER - Sant Cugat -

tes obres d'enjardinament formen part d'un projecte global de recuperació integral del Monestir, que va començar ja amb la rehabilitació del claustre i que continuarà en un futur amb l'objectiu de "fer d'aquest monument un nucli de la ciutat i un centre d'atracció turística per a la gent del país i també de fora". D'altra banda, Recoder va comentar també que la remodelació dels jardins s'ha fet buscant una sostenibilitat tant econòmica com ambiental. "Volem que aquests jardins,

Els jardins remodelats del Monestir s'inauguraran demà amb un acte q u e començarà a dos quarts de set de la tarda i que comptarà a m b l'actuació dels bastoners de l'Esbart i dels grups d'animació La Sinforosa i Amadeu i Cia. La festa acabarà a m b una xocolatada p o p u l a r oberta a tots els santcugatencs.

Per tal de minimitzar la generació de residus, des de l'Ajuntament s'anima a tots els participants perquè es duguin la seva tassa de casa.

Els nous jardins combinen th espaia de descans amb dtte/sos itineraris per passejar FOTO: XAVJ LARROSA

Setmana

ELS/CAlVraVS Divendres, 14d'abrildel -Ví¥

Els

e l e m e n t

La història també està present en els nous jardins

Un projecte d'enjardinament respectuós amb l'entorn

Des de rAjuntament s'ha volgut aconseguir una sostenibilitat ambiental

K.C. - Sant Cugat -

Les o b r e s de r e m o d e l a c i ó dels jardins del Monestir han d u r a t g a i r e b é un nnv i han costar 65 milions de pessetes. finançats a partir d'un conveni entre l'Ajuntament i l'empresa promotora Yérrix. El resultat és un pare de 8.628 metres quadrats de superfície en q u è s ' i n c l o u e n à r e e s d e descans, espai enjardinat i els diversos itineraris q u e recorren l'espai a m b diferents finalitats. En aquest sentit, la principal novetat és un camí de sauló pensat per recórrer i gaudir del recinte seguint el I ss u/ires de remodelació han incorporat ah jardins una nina vegetació i un nou mobiliari ui l>a i» o/fifí en fum ió de ta \rz a adeijuaiui amb l't ntom i amb 11 monument /• .V /, perímetre de l'antiga muralla.

D'altra banda, els nous jardins del Monestir c o m p t e n també jardins disposen ara d'espècies Fot aquest projecte de jardiK.C. espècie que ja es podia trobar a m b dos itineraris més, fets a - Sant Cugat com el marfull o l'heura i arbres neria s'ha fonamentat també en antigament dins aquest espai. base de p a v i m e n t d e pedra. com ara castanyers, pins, oms, un tractament arquitectònic de Per acabar, la gespa s'ha col·loAquests camins t e n e n la funtil·lers o lledoners. D'altra banla vegetació. " H e m entès que cat a la zona m é s plana d ' a El component arquitectònic i ció d e c onnectar diferents da, i respectant el projecte inila jardineria també té un comquests jardins, q u e es corresel respecte per l'entorn són dos p u n t s de la ciutat, però han cial fet per l'anterior equip de ponent arquitectònic i per això, pon amb la part de darrere del dels principals criteris q u e ha e s t a t plantejats també amb govern, la zona de darrere del hem jugat amb les alçades dels Monestir. seguit l'Ajuntament a l'hora de l'objectiu d e recuperar part Monestir comptarà també amb espais i de les vegetació", exdefinir el projecte d'enjardinaLes obres de remodelació dels de la memòria històrica del reuna superfície de gespa. "Hem plicava Carbó. Seguint aquest ment de l'entorn del Monestir. jardins del Monestir han comcinte. És per això que l'itinepensat que uns jardins com els criteri, els jardins s'han dividit Amb l'objectiu d'aconseguir la portat també la incorporació de rari p r i n c i p a l , q u e u n e i x la del Monestir havien de tenir en tres espais diferenciats als màxima sostenibilitat ambiennou mobiliari urbà com ara faplaça Octavià amb l'entorn de una part de gespa", comentava quals s'han destinat unes plantal i econòmica, la jardineria d'anals, bancs i papereres. En total, la plaça d e l C o l i , r e c u p e r a el tinent d'alcalde de Ciutat Sostes determinades.

La zona més q u e s t espai ha m a n t i n g u t en s'hi han afegit 24 punts de llum, l'antic camí q u e feien servir tenible, Joan Carbó, que va afealta, que segueix el perímetre gran part la vegetació que ja hi 10 p a p e r e r e s i 8 bancs. T o t s els monjos per anar fins a les gir, però, q u e han procurat busde la muralla, ha estat enjardihavia anteriorment però ha inaquests elements han estat esseves habitacions, ubicades al car un tipus de gespa de baix nada amb marfull, a l'espai més corporat també noves espècies collits amb l'objectiu que el seu lateral del Monestir.

Així ho consum i que, per tant, no reproper al claustre s'hi ha planvegetals de baix manteniment. disseny contribuís a potenciar explicava el tinent d'alcalde quereixi molta aigua. tat sobretot heura, ja que és una E n t r e altres plantes, els nous el monument. de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que comentava que " a m b el camí principal hem volgut recuperar un antic camí q u e anava a les p a b o r d i e s " .

Carbó va mostrar-se molt satisfet del resultat d ' a q u e s t a proposta ja que, segons va dir, " a q u e s t és un itinerari q u e està molt bé. Jo crec que quan ' el fas t'hi trobes molt bé, perquè la imatge del Monestir et va canviant i a més, t a m b é el notes, sents el Monestir".

T a m b é a m b la voluntat d e recuperar la memòria històrica del Monestir, les obres de remodelació dels jardins van posar al descobert unes restes arqueològiques del q u e havia estat la volta de l'antic hipogeu on es guardava el menjar.

El projecte d e recerca arqueològica ha anat a càrrec de la Generalitat i ha costat aproximadament 1.500.000 pessetes. D e moment, però, encara no s'ha d e t e r m i n a t q u i n tipus de t r a c t a m e n t rebrà aquest jaciment ni si s'habilitarà per a donar-lo a conèixer als ciutadans. l]Ajuntament pmén integrareL·jardwdel

\l(meütr i la pla^a d*(kttitm a la futuia tll·i deiumanH del <entre hnton de la uutat Plan I \J1 \l\\fl

\ IDh

S4\7f(647

Setmana

USÍ CANTONS Divendres. 14d'abril'del• 2000

E n t r e v i s t a

J o a n Carbó. Tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible

"El recinte del Monestir és i ha de ser un espai obert" E.C. -SantCugatEl projecte de remodelació dels jardins del Monestir s'ha basat en criteris com ara la sostenibilitat o la voluntat d'obrir aquest espai a la ciutat. Pel tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, aquest és un espai cèntric que hauria de resoldre temes de connectivitat entre diferents parts de la ciutat.

- Com s'ha plantejat aquesta remodelació?

- Nosaltres entenem que el recinte de) Monestir és i ha de ser un espai obert a la ciutat, és un element més de ciutat i que per tant, ens ha de solucionar el tema de centralitat, d'accessos i de passos per la ciutat.

- Com s'ha desenvolupat, això?

- Hi ha uns itineraris més immediats que comuniquen la part de darrere del Monestir-plaça d'En Coll- amb la plaça Octavià i l'eix de vianants, i que passen tocant al claustre. Però també hi ha uns itineraris de passejada que són els que segueixen el perímetre de la

muralla.

- I quins criteris heu seguit per a l'enjardinament?

- Hem canviat una mica el plantejament inicial. Estava previst tot de gespa i nosaltres hem canviat la jardineria. Hem entès que la jardineria també té un component arquitectònic i hem jugat amb les alçades: de l'entorn i.de la vegeta-

Carbó: "Es un projecte que al final agradarà a la gent de Sant Cugat" - En què s'ha variat el projecte plantejat per l'equip de govern anterior?

- Nosaltres vam trobar un projecte molt orientat a solucionar un tema de ciutat, d'imatge de ciutat, i hem introduït com a equip de govern la reflexió històrica, aquesta recuperació del perímetre de la mu-

ralla, i també hem entès que en aquest espai a més de passar-s'hi. també s'hi ha d'estar. Hem introduït aquesta reflexió pel que fa a itineraris i a qualitat arquitectònica.

- Aquest tipus de projecte, no ha suposat un encariment?

- A nosaltres, un dels temes que ens ha preocupat és la qualitat arquitectònica, sabem que suposa més cost d'obra però si mirem els diners que ens gastem de més, estaran ben gastats, perquè no és el mateix fer un camí de pedra, que té una durada de molts més anys, que fer un camí de fusta que té una durada inferior.

- Quina creieu que serà l'acollida de la remodelació?

- Sabem que és un projecte que a la gent li pot agradar o no, tots els projectes de restauració d'un monument són polèmics. Nosaltres hem fet la reflexió, que era necessària, i hem intentat respectar el que és el monument tal com nosaltres vam trobar fet al projecte. De moment hem rebut respostes de tot tipus, ja sabem que tots els projectes arquitectònics agraden més

Per Carbó, és important rehabilitar tant el Monestir com el seu entoni F: X.L. o agraden menys. I jo crec q u e aquest projecte al final agradarà.

- Un dels sectors contraris era el Patronat del Monestir. Com està aquesta qüestió?

- El Patronat del Monestir havia de servir per parlar d'aquestes coses, per arribar a solucions de consens amb tot el que es faci i afecti el Monestir. Però com que el patronat no es reunia les parts implicades a vegades no aportaven Ics reflexions necessàries i no funcionava. La crítica que se'ns ha fet és que el projecte no va ser consensuat pel Patronat. Ara volem intentar que el Patronat faci la seva feina, i creiem que això ho hem de fer des de l'Ajuntament, que ha de ser la

institució que ha d'aglutinar i tirar endavant el Patronat.

- Hi ha nous projectes de remodelació per al Monestir?

- Per nosaltres, l'operació que hem fet al Monestir s'emmarca dins un projecte global que vol donar centralitat al casc antic, i després, més endavant, també donarem centralitat als barris. I aquesta és una de les operacions que a nosaltres ens serveix per donar centralitat al nucli antic.

- Hi teniu previstes noves actuacions en aquest monument?

- Estem treballant per al Monestir i ja tenim una diagnosi prèvia, del que en serà el pla director. Per ara, ja hem encarregat aquest estudi.

Grifui Oil, s. L. Servei Estació

nÀSOT J rATüÍFAmn CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaCÍOnS d e Servei

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07 DISTRIBUCIÓ

DE GASOLIS A D O M I C I L I

(93) 589 45 55 93 589 45 55

Setmana

E1SÍ CANTONS bwrn/trrs. 14 d'abril del2000

E n q u e s t a

Què pensa de les obres de r e m o d e l a c i ó que s'han fet als jardins del Monestir?

Després de molts mesos, la remodelacid dels jardins del Monestir s'inaugurarà

tats de la ciutat, tot i que la majoria en critica l'ús de gespa o la voluntat de fer una

demà. Aquestes obres, que en diversos moments han estat motiu de polèmica, es-

obra molt estètica que n'encarirà el manteniment. Tot i això, tothom coincideix a dir

tan forca ben acceptades per la majoria dels partits polítics i representants d'enti-

que es tractava d'una obra necessària per dignificar l'entorn del Monestir.

J<>\\ R K vsi \ s 39 ANÍS

MARIA SANSA

FRANCK.SC LI.AT.IOS

76 ANY'S

P R E S I D I A I ( 1)C

56 ANYS PRIMKRA SKCRKTÀKIA L ' S C

PRKKIDKNT PP

"(Irec que és un primer pas cap a una remodelació integral de tot l'entorn del Monestir, i per tant és positiu. Però reitero que és només un primer pas i que no s'ha d'aturar aquí".

"Crec que el que s'ha fet està bé, calia recuperar aquest espai i deixar l'entorn del Monestir al nivell que es mereix. Crec que s'ha recuperat un espai per als ciutadans santcugatencs. i en podrem gaudir tots".

"La remodelació ha sigut molt llarga i crec que no correspon a les necessitats de remodelació reals que hi havia. S'han fet obres molt fortes i no m'agradaria que això col·lapsés l'entorn del Monestir".

"So em sembla malament, però crec que serà una despesa important de conservació i això s'ha de tenir en compte. Crec que hauríem d'estalviar per totes bandes i que l'Ajuntament hi hauria de pensar".

"Un tema que no m'agrada és el de la gespa, no és mediterrània i costarà de mantenir. Crec que es podria haver fet més d'acord amb el monument. També hauria estat bé la participació de la gent".

KDI'YRD POMAR

JOSK F K R N A N D O M O I \

36 ANYS

31 ANYS

X.-WIKR LAUORDA 44 ANY'S PRKSIDKNT FAY

JOAN SÀNGHKZ 45 ANYS CONSKRGK CKAISTRK

"Trobo que el conjunt es veu bé però al detall, les voreres del carrer (Castellví estan sense treballar i és un oblit important. Fstà bé que es facin coses, però trobo que caldria fer-ho en tot el Monestir".

"Crec que algunes coses com les avingudes que han fet estan molt bé. Ara el que cal és que la gent ho respecti. Però crec que és positiu, tot i que abans ja estava força bé, calia fer-hi algunes millores".

RAMON BONASTRK

43 \NY.S 1>KI·.SII>I·:VI

CDC

PRKSIDKNT K R C

"F.ncara no ho hem vist in situ, (KTÒ és dar que calia fer una millora dels jardins i suposo que millor que el que hi havia ja ho deu ser, però no ho sé. Fn el que no estic d'acord és en l'ús de gespa".

COORDINADOR

D O M l'AM

M u j i i-.i.

52 \NYS KnA

"Ha sigut una remodelació lenta i encara no sé gaire com ha quedat, però penso que era una cosa pendent tot i que s'ha volgut fer molt bonic i amb el temps ja veurem què passarà amb el manteniment".

M K M . PAIKONAÏ

MONKSTIR

"Ja feia 30 an\ s < |iie s'havia tret el cementiri i finalment hem aconseguit arreglar aquest espai, això és positiu. Fn el procés s'hi han fet diverses aportacions, algunes s'han acceptat i d'altres, no".

XAVIKR BOIX

32 ANYS PRKSIDKNT

Ofertes recomanades CENTRE Ql_LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant Cagat Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

|digital H teu distribuïdor de cameres P«,nt' / material digital Kodak a Sant Cugat

faltii Espio 4 H

PttntW Espt» 738

39.900 ptn. {i» indis;

2 2 3 0 0 (KM. (*W fKtfc)

1C-Y

9

d abril Dia Mundial del Llibre \ o te n'oblidis

A Catalunya ^^^ el 3.3 d'abril significa, a més de la celebració de Sani Jordi, patró del nostre país, el dia de les roses i els llibres. Aquesta tradició catalana de regalar roses i llibres a les persones que s'estimen s'ha convertit en una festa que atrau molta gent pels valors que aporta.

Des de l'any 199*5, en què la i \ i x o va declarar el dia 3 3 d'abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, diversos països ja han adoptat aquesta vella tradició catalana com una festivitat més dins del seu calendari. Els catalans ens sentim orgullosos que aquesta festa s'hagi estès arreu i s'hagi convertit en una expressió dels valors de l'amistat, de la s convivència i de la cultura. \ Enguany ha començat la seva activitat la Fundació Dia i Mundial del Llibre de Catalunya, iniciativa del Govern de la o

I Generalitat i del sector professional del llibre de Catalunya. I n | organisme que vetlla per fomentar l'hàbit de la lectura i alhora Q

* promoure arreu la celebració del Dia Mundial del Llibre i dels l Drets d'Autor. "(0

33 i % • • i

Fundació Dia Mundial del Llibre Catalunya

ELS 4 CANTONS

Política

8

Dnrm/n-s. 14 tl'abiiitM JtW

E R C

Ridao veu inacceptable el pressupost de la Generalitat per a Sant Cugat L'etiquetatge en català i la pensió de viudetat, al ple de dilluns

BKI.I.A

- Sant Cugat La proposta d'inversions de la ( i e n c r a l i t a t de C a t a l u n y a al Vallès Occidental per l'any 2000 p r e v e u una p a r t i d a p r e s s u postària per a Sant ( -ugat de 204 milions menys que l'any passat.

Aquesta davallada, d'un 43%, és la que el diputat republicà del Vallès Occidental al Parlament, Joan Ridao, va denunciar dilluns a la ciutat, j u n t a m e n t a m b el portaveu local del partit, Eduard Pomar.

Ridao va qualificar el greuge comparatiu d'inacceptable, dient que "no hi ha cap raó de ree-

quilibri territorial que obligui a pagar aquest peatge" a Sant Cugat. Per intentar pal·liar aquesta involució, el grup municipal ha presentat diverses esmenes al Parlament perquè s'incloguin en el pressupost final. KRC demana que es destini una partida "totalment necessària i inqüestionable" per la construcció del segon C e n t r e d'Assistència Primària (CAP), però també perquè es faci un CAP a Valldoreix i un altre a Mira-sol. Kn matèria d'educació, el partit vol una altra escola bressol, ja que fa quinze anys que hi ha les mateixes i s'ha produït un gran creixement demogràfic. Q u a n t a e q u i p a ments culturals, demanen una

El diputat d'E.RC del Vallès. Joan Ridao E: X.I..

nova biblioteca per a la ciutat perquè l'actual té uns "insuficients fons bibliogràfic i espai de lectura", assegura Pomar. Per això d e m a n e n una biblioteca universitària i científica.

D'altra banda, Pomar va presentar les dues mocions que el seu grup presentarà al ple del

mes d'abril: una per augmentar la pensió de viudetat del 4 5 % actual al 100%, i l'altra per fomentar l'ús de la llengua catalana a les e t i q u e t e s dels productes, començant perquè l'Ajuntament i les entitats que en depenen consumeixin productes d'aquest tipus.

Uassemblea d'UDC dóna llum verda al partit per buscar el pacte Recasens: "Hem d'arribar als millors acords possibles" E. B. - Sant Cugat Tal com ja va fer la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), els seus socis de c o a l i c i ó , U n i ó D e mocràtica de ('.atalunya ( l ' D C ) . van dipositar la seva total confiança als dirigents del partit periple faci les gestions pertinents per arribar a un acord amb alguna altra força del consistori amb l'objectiu d'establir un govern amb majoria.

Així es va expressar dimarts passat a l'assemblea d ' U D C , on es va parlar de la governabilitat

ciutat, en primer lloc; que siguin positius per a la coalició, en segon; i que afavoreixin el partit, en darrer terme. En aquest sentit, el president del grup municipal no s'ha volgut aventurar sobre la proximitat del pacte.

Per Recasens, "és curiós que quan es diu que hi ha converses serioses hi hagi oferiments de bona voluntat" per part dels partits d'esquerres. Aquest és el motiu que fa que, segons el president democristià, es desconfiï de l'oferiment de pacte tripartit fet fa uns dies pel PSC-PSOE, IC-V i ERC. D'altra banda, segons publica el rotatiu egarenc, o bé el tinent

Recasens es va referir a una altra de les reivindicacions històriques del districte, que també ha q u e d a t arranjada: l'asfaltament de la corba del Gurugú.

Per Recasens, a banda d'aquestes dues qüestions hi ha una sèrie de petites actuacions urbanístiques pendents, menys importants, que es tractaran en una reunió de la comissió d'Urbanisme convocada per al cap de deu dies.

Grups de treball, enllumenat i pressupostos

G o v e r n a b i l i t a t

de la ciutat i del pacte amb el Partit Popular (PP) que anunciava el Diari de Tetrassa. El president local d ' U D C , Joan Recasens, continua desmentint " r o t u n d a m e n t " aquesta informació, que considera que "parteix d'una premissa errònia: que ja hi havia un pacte". Recasens va explicar que les converses per arribar a una acord "requereixen el mínim soroll", i va afegir que quan hi hagi un pacte en ferm ja es farà públic, mentre confirmava que és cert que es mantenen converses amb el PP. Per R e c a s e n s , els dirigents d'Unió han de buscar "els millors acords" que beneficiïn la

E. B. - Les Planes "El que més preocupa la gent de les Planes és l'aprovació del PERI". Amb aquestes paraules, el tinent d'alcalde de Descentralització. Joan Recasens, va voler destacar la importància d'haver solucionat una problemàtica històrica i recorrent al consell de districte. A partir de l'aprovació del text refós per part de la comissió d'Urbanisme de Barcelona, tant consistori com veïns ja comencen a pensar en la reurbanització del barri. Per aquest motiu el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, era present al consell de les Planes de dilluns.

El diputat republicà del Vallès, Joan Ridao, va criticar dilluns a Sant Cugat la reducció de la partida que la Generalitat de Catalunya vol destinar per a Sant Cugat, que passa dels 270 milions de pessetes l'any 1999 als 75 d'enguany. La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya CERC) va explicar les esmenes presentades al Parlament, que inclouen una part del pressupost destinada a qüestions de sanitat, d'ensenyament i de cultura. L'acte també va servir per fer públiques les mocions que el partit presentarà al proper ple municipal.

KMII.I

Les Planes se centrarà en la reurbanització dels carrers

Joan Rerasenx, d'l'DC

E.X.L.

d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, Jordi Farrés, o bé el mateix tinent d'alcalde de Descentralització i Serveis Urbans, Joan Recasens, es veurien forçats a abandonar la cartera que ostenten actualment a l'alcaldia.

En aquest sentit, va supeditar que els grups de treball no es reuneixin més sovint al fet que no és necessari. "Hi ha qui vol q u e es reuneixin els grups de treball d'una manera regular. Són maneres de treballar", va puntualitzar Recasens.

D'altra banda, l'Ajuntament ha valorat el que costarà col·locar l'enllumenat a la zona de Can Borrull, tal com els veïns els van demanar - u n total de deu milions de pessetes-. Tant veïns com oposició s'han congratulat per la instal·lació de fanals al passatge del Desert, al camí de Can Flor i al passeig de Verònica.

Un altre dels temes que preocupen el veïnat són els pressupostos. Volen reunir la comissió que tracta aquest tema per saber exactament quin és el romanent dels anys anteriors per aplicar-lo en aquest exercici i per obtenir informació sobre el grau de compliment dels projectes acordats.

Política

ELS /CA!Yn)NS Dkau/res. 14tr«brilM>000

E M D

de

¥ a i f d o r e i x

Miquel Paraira. President de la Junta de Veïns de FEMD <•<•

M'agradaria treure el vial de cornisa de Valldoreix" KMIIJ BKI.I.A -Sant Cugat-

En un parell de mesos, Miquel Paraira complirà el primer any de mandat com a president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, on resideix des de fa 25 anys. Militant d ' f n i ó Democràtica de Catalunya ( l ' D C ) i jubilat, Paraira ja havia estat vocal d u r a n t el mandat anterior. Ara és el primer president d'Unió que ha tingut l'Entitat.

— Sense embuts, actualment encara té sentit mantenir l'EMD quan ja està a tocar de Sant Cugat?

- Sí. Encara que no deixem de ser un districte de Sant Cugat, l ' E M D és un exemple de proximitat a m b els c i u t a d a n s . Els veïns de Valldoreix estan més a prop de les decisions municipals d'aquí que, per exemple, els de la Floresta o les Planes, que depenen de Sant Cugat. Aquí, el tracte és molt més directe i les qüestions es poden solucionar,

potser, més ràpidament.

- Els problemes de finançament de l'Ajuntament també estan afectant el funcionament de TEM D? - L ' E M D té subscrit un pacte de finançament amb l'Ajuntament i, de moment, no falla. El pacte es compleix amb rigor cada mes. 1 cada tres mesos ens reunim per ajustar l'estat financer.

Ara per ara, aquest mecanisme funciona molt bé i molt correctament.

- Quin perfil té l'actual resident de Valldoreix?

- Valldoreix sempre ha tingut fama de tenir un veïnat amb un nivell cultural alt. Hi ha directors d'empreses, metges, advocats, arquitectes, etc.

- Els nous veïns són més exigents?

- Abans la gent exigia menys perquè només venia els caps de setmana. Ara, en canvi, exigeix més perquè hi resideix tot l'any.

Ein aquests quatre anys, el 90% de Valldoreix estarà ja urbanitzat i amb tots els serveis neces-

saris: clavegueram, llum, aigua i gas. Valldoreix és una zona residencial amb veïns d'un poder adquisitiu mitjà-alt i les nostres actuacions han de respondre a les seves demandes.

- Més nivell d'exigència, més necessitats pressupostàries.

- És clar, cada any quan fem el pacte amb Sant Cugat revisem el nombre de residents. Lògicament, si tenim més veïns, volem un pressupost més gran.

- A quin capítol l'EMD destina més depeses?

- Actualment la despesa més gran és la urbanització dels carrers. Paguem fins a un 26% de les obres. Hi ha comptats ajuntaments que assumeixin un percentatge tan elevat, cl més habitual arreu és d'un 10%. Si l'any passat vam fer 12,5 quilòmetres de carrer, amb una participació del 10% n'hauríem fet 30.

- Què vindrà després de la urbanització dels carrers?

- La urbanització completa de Valldoreix no es farà en aquest mandat. Però és cert que el pas

Vir/iitl Peti/nuí (s militant tl f IX <l, •, de fn nou an\« / XA.. següent serà la construcció d'equipaments.

- Quin tema us agradaria resoldre definitivament en aquest mandat?

- A banda de la urbanització, m'agradaria eliminar el vial de cornisa. El traçat previst al Pla General Metropolità l'any 76 afecta les propietats d e molts veïns de Valldoreix i parteix per la meitat el nostre nucli urbà.

Però el més significatiu és que, actualment, aquesta carretera ha deixat de tenir sentit. La meva obsessió és treure aquest vial.

- Es divisa alguna solució a curt termini per les línies d'alta tensió que travessen el recinte del

Casal de Cultura?

- H e parlat diverses v e g a d e s amb Fecsa, que m'ha manifestat la seva intenció de treure-les, però la solució sembla que es preveu a llarg termini. D e tota manera, la meva intenció és treure l'escola bressol - q u e està plena amb 57 infants- del recinte de Casal de Cultura i fer-ne una de nova.

- Encara hi ha molt sòl edificable?

- En queda poc, pràcticament el 80% d'aquest sòl ja està ocupat, El cert és que els preus dels terrenys cada vegada puja més. A banda dels nous habitatges, també hi ha moltes rehabilitacions.

EIS4CANTW6

UllO

10

Divendres, 14 d'abril del J0O0

E d i t o r i a l

H 5 C/UYTONS .Setmanari i n d e p e n d e n t de Sant C u g a t del Vallès

^

Premsa Local dm Sant Cugat S L .

C j r r c r S j n r A n t o n I . 4 . M 4 . O K t W S j n i CURJC d e l VjHès

Ciutat

Tel. 43 SW hi X> - [ i\ 4.S h74 : 0 24 Hdició clci.rmmt.j- hrt|>.V/v tbivi-b tom/^anrtugjr AJrcvJ c l c a n i n i u ct\4c.inri)ns<^irnsjnn.'ugat.c(im

Consell d'Administració R a m o n (íratt ( p r e s i d e n t ) Josep M. Cabrcrizo. Pere Ksqucrda i Xavier Fornells (editor delegat) Director J o s e p Maria Vallès Redacció TVma <ie In «#-lma»a: Kster Castanyer; Política: Kmili Bella i Joan Soriano; <>|>iníó: J o s e p M. Vallès; SorH*tat: Kstcr C a s t a n v c r i Magda M é n d e z ; Entorn: I. nul i Bella; Kroiioniia: Joiu Moiucncgro i Juan Soriano; (ullarà: Tuni Montenegrn; K,**|Mirts: Alex López; Comercial ( ' . j i m c n Kvaralar Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep M. (labreri/.o (v u e p r e s i d e n t í A ít ror Alexandre. F r a m esc ('arbó.

Jordi Casas. \arei** í lastanver, Albert de Pablo, Xavier Fornells, Rngeli P e d r ó . Ramon Pros, Lluís PUÍEJ. Lmili R e n é . Montserrat R u m b a u .

Paí o Soler. J o s e p Y Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sinda G ó m e z Fotografia Xavi Larrosa i L d u a r d Farinves

S

i l'empresa anglesa THI aconsegueix superar tots els obstacles urbanístics i polítics, construirà un megacomplex d'oci amb un munt de cinemes, restaurants, discoteca, gimnàs i pista de bitlles a Sant Cugat, a prop a la clínica Asepeyo (vegeu la ubicació dels terrenys a la portada d'aquest diari). Kl projecte preveu fer 18 sales de cinema que sumades a les 13 actuals dóna un resultat de 31. Potser no tindrem temps de veure tant cinema o potser ens convertirem en la filmoteca nacional i la gent vindrà d'arreu a veure cinema a Sant Cugat. El més curiós de tot plegat és que aquest megacomplex, que ocuparà uns 25.000 m- construïts s'emplaçarà a l'a-

de

pel·lícula

nomenat Eix Vertebrador (llegeixi's espai o sector que llinda amb Catalana Occident i l'Hospital General de Catalunya).

Justament aquest sector, el darrer per on pot créixer Sant Cugat del Vallès, és objecte de debat per part de l'equip de govern municipal. Des de la constitució del nou Ajuntament, el 3 de juliol passat, tant l'equip de govern com la resta de partits de l'oposició coincideixen a afirmar que cal una àmplia reflexió abans no s'executi cap pla parcial en aquest sector, abans no s'urbanitzi res perquè cal saber quines són les necessitats del Sant Cugat actual i futur. Una reflexió per saber fins on ha d'arribar el sostre numèric de la població i, paral·lelament, definir quins

són els serveis (sanitaris, ensenyament, administratius, comercials...) que seran necessaris perquè la població no hagi de buscar els serveis al centre històric i ens hi trobem els 80.000 o 90.000 santeugatencs davant el Monestir, potser anant en bicicleta, per prendre un gelat.

I, segons es desprèn de lafiltraciód'aquest projecte dies enrere al rotatiu balceloní La Vanguardia, el primer servei que necessita el Sant Cugat dels pròxims anys és molt més cinema. Kl que no deia l'esmentat diari és que aquestes sales les compartirem amb Cerdanyola ja que l'emplaçament d'aquest complex d'oci està entre Sant Cugat i el barri de Bellaterra. Tot plegat, una d'efectes especials.

Disseny i maquetacló Joan F u e r t e s i Marta (labrol

Jardins

Correcció Blanca Pi

Impressió Rotimpres Tel. 472 40 (IS <í.S Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. .S8(í IS 71 Dipòsit legal; (JMOS-'M /•./< -ff.ftii/'j/n ciiprcisJ niiK.iim.-iH U sc\ J nptmn en et> editorials.

K K ^ f t K l c i i p u t s c \ p f o \ < i \ l'opinió dcl\ •.cm autors. i pic l·./·. 4 (•iiifu'i·; nu í;i s o a necessàriament. l'ul·licinú j d h c n d j j :

(í)ACPC •Vsv.iciaciú C ui J I an J Jc I d Prcmv) rioiurcj)

(/MtRiUn*il.Ual7 U.FnStt871 CANTONS tal(a|tf

A

quest cap de setmana l'Ajuntament inaugura el nou entorn del Monestir de Sant Cugat, el nou enjardinament del monument mil·lenari per excel·lència de la nostra vila. Si és bonic o lleig, ni ho comentarem perquè, com diuen, sobre gustos encara no hi ha res escrit. El que sí que podem dir és que el projecte dignifica el Monestir i convida a caminar-hi a prop. Es més obert que abans; hi ha bancs per seure-

reials

hi i petar la xerrada; hi ha arbres (de pollancres, ni un); hi ha enllumenat modern (d'un model diferent del de Coll Fava i la rambla del Celler) que contrasta amb el monument; hi ha caminets (per passejar-hi, no per fer-hi el borinot amb moto); hi ha pau (esperem que duri).

Per damunt de tot, el que entre tots plegats hem d'aconseguir és mantenir aquest entorn, que no s'embruti ni es malmeti. L'execució del projecte, que

ha estat finançat per la promotora número 1 en construccions els darrers anys a Sant Cugat, concretament a Coll Fava, ha superat la seixantena de milions. I aquests diners, encara que no hagin sortit de la butxaca del ciutadà, no es poden llençar. Joves i adults hem de demostrar, doncs, civisme i hem de ser respectuosos amb allò que en definitiva és de tots, com si es tractés de casa nostra.

Distribució d'ELS 4 als subscriptors

C a r t e s cabuda, és un espai d'ús social en un poble on manquen espais per al poble (lema de la Festa de la Tardor passada), centre de debat, informació, activitats on la Un cop acabat el llarg període tolerància és la tònica dominant. electoral, l'Ajuntament de Sant LesJERC recolzem totalmenta Cugat, amb el senyor Recoder al l'assemblea de la casa i creiem capdavant, ha decidit netejar el poble de pensament crític. Va co- que ara és el moment perquè tomençar reprimint el dret d'ex- tes les persones i entitats que hi pressió al carrer, prohibint en- hagin treballat, hi hagin participat ganxar cartells a les associacions o hi mostrin simpatia, donin el i partits fora dels espais destinats suport i solidaritat al projecte i a això, el problema és que en així donin a entendre a l'equip manquen, i ara, després de pac- de govern de CiU i PP que han tar amb la senyora Berta Rodrí- començat un procés d'enfrontaguez Callao (PP), ha decidit de- ment amb el jovent de Sant Cugat. sallotjar el Casal Social Okupat de Torre Blanca.

Així, les JERC participaran actiAquest fet representa la poca im- vament en la defensa de l'autoportància que dóna aquest equip gestió total del CSO de Torre de govern als joves del poble i Blanca, denunciant la fórmula ens mostra que l'únic important conservadora de política juvenil, per a ells és l'especulació immo- que creiem que és una fórmula biliària i fer de Sant Cugat un ba- paternalista i poc útil. rri tranquil per als qui s'ho po- Diguem no al desallotjament, den permetre. apostem per l'autogestió i lluiEI CSO de Torre Blanca és un tem per Torre Blanca. lloc de pensament crític, on totes les persones i entitats hi tenen JERC Sant Cugat No al desallotjament del Casal Social Okupat de Torre Blanca

d e l s

l e c t o r s

Els CSO de Torre Blamca. Els nous valors

Voldria donar una petita explicació de les possibles causes de ['ocupació de Torre BlanEn un món cada cop més do- ca. minat pel pensament únic, on Ens trobem en un poble on els valors que manen són els la renda per càpita és de les econòmics; on la gent cada cop més altes de Catalunya i que pensa menys en els problemes està experimentant un creixecomuns; on hi ha una tendèn- ment urbanístic espectacular cia general a l'individualisme; amb poc control. Els serveis soon els valors de grup, de soli- cials bàsics, com l'educació, la daritat i de cooperació, es sanitat, l'habitatge promocioveuen cada cop més suplantats nat pels joves, els espais lúdics pels valors individualistes; on sense ànim de lucre i un llarg els diners, l'acumulació, el luxe etcètera manquen. No s'hi ha i el clacissisme són la tònica ge- invertit prou. neral, sorgeix a Sant Cugat un Així, els joves de Sant Cugat lloc de reflexió; un lloc on es ens hem vist oblidats per unes qüestionen tots els valors do- autoritats que han mostrat una minants de la societat de la in- preocupació única: el creixeformació; un lloc on els valors ment i l'especulació urbanístihumans resorgeixen, estic par- ca, ara sí!, fent un poble malant del CSO de Torre Blanca. queta, ben maco i amb una Ara, l'Ajuntament ha decidit arquitectura de façana: el millor desallotjar aquest santuari del exemple d'això és la bibliotepensament crític pels interes- ca del poble, que té més espai sos immobiliaris, pels pactes d'aparador que no pas de llipolítics amb la dreta espanyo- bres. lista i per la poca voluntat poAixí, amb un ajuntament senlítica vers els joves. se dedicació als joves del po-

ble, neix el CSO de Torre Blanca, com a acte de rebel·lia, com a antítesi a la realitat; lloc on els somnis poden esdevenir realitat; lloc de debat; lloc de reivindicació; lloc de reflexió i, en definitiva, lloc on els joves poden vincular-se a la societat, tot reflexionant sobre ella çn un moment on la desestructuració social és un perill real.

Així, seyor Recoder, humilment, li demanaria que reconsiderés la seva postura i retirés la demanda presentada, buscant noves fórmules de relació amb els joves de Sant Cugat, i li recomanaria una fórmula que es diu CESSIÓ del local i AUTOGESTIÓ d'aquest per part del col·lectiu Les Masoveres i el Misifú.

La repressió no és la solució, contra el neolliberalisme salvatge: esperit crític, contra el desallotjament: acció. Autogestió com a solució.

Jordi Guimerà i Sans

Opinió

ELS /CANTONS Divendres. 14 d'abril del 2000

C a r t e s

d e l s

11

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i es imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CAN TONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i cl dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Manifest de suport del CASC al nou in submís santeugatenc Malgrat que el final del servei militar obligatori és molt a prop, nosaltres, com a antimilitaristes, continuarem la nostra lluita fins arribar a una societat sense exèrcits, sense obediència cega, sense masclisme, una societat on puguem viure en pau. Tot i que hem aconseguit acabar amb la mili, encara hi ha companys insubmisos e m p r e s o n a t s a l'Estat espanyol; són aquells antimilitaristes que han optat per l'estratègia de la insubmissió a les casernes que han estat condemnats per tribunals mititars.

Com a a n t i m i l i t a r i s t e s , creiem que cap exèrcit defensa la pau ni de lleva ni professional, fet pel qual estem en contra del nou exèrcit professional de mercenaris que està creant el govern, així com del militarisme quotidià que representen les diverses formes de policia amb les que ens obliguen a conviure dia rere dia.

El nostre company Jordi López es declara insubmís a la PSS. La PSS significa un càstig per a aquelles persones que es neguen a anar a la mili. No ens enganyem creient que obligant les persones a fer tasques socials estem sent més democràtics. Creiem que les persones que es vulguin implicar en tasques socials ho faran per la seva pròpia iniciativa i no per obligació, els insubmisos demostren un grau molt elevat de compromís envers la societat, lluitant per un futur sense militarisme i arriscant-se a anar a la presó perquè les properes generacions no hagin de patir aquest trauma que suposa l'exèrcit. Per tots aquests motius, recolzem plenament el nostre company, Jordi López, així com exigim a l'Ajuntament que deixi d'utilitzar la PSS com a manera d'estalviar-se calés no contractant gent que estigui veritablement formada per a les tasques que han de realutzar la gent que fa la PSS. Salut i antimilitarisme!!!

CASC

Paradís i

Desert

Cada dia al matí surto de casa amb el cotxe, a Coll Fava, per anar a deixar la meva filla al col·legi, el Pla i Farreras, i després a l'estació dels FGC per anar cap a la feina a Barcelona.

*Okupaeió' i propietat És clar que l'okupació de cases té una tradició (els esquàters holandesos...) que va més enllà del cas concret de la Torre Blanca. I també és clar que produeix una "alarma social" en algunes persones que va més enllà d'ocupacions com aquesta. Jo penso que aquestes persones alarmades senten aquest fet com una agressió personal i com ei principi d'una ocupació general de tots els seus béns. En el fons han fet una sacralització de la propietat i una relació quasi substancial amb les persones i amb els països.

Fa uns anys, Alfred Molina, llavors president del Foment del Treball, i ara retirat al nostre municipi, aprofitant l'avinentesa d'unes eleccions, va donar un cop de mà a la dreta -com ara ha fet Cuevas- amb una sèrie d'anuncis als diaris, dels quals em va quedar gravada una frase: "Catalunya és un país de propietaris; no un país de funcionaris".

Aquesta mania de donar a Catalunya unes característiques essencialistes, em recorda a Torres i Bages ("Catalunya serà catòlica o no serà"), i evidentment no contribueix gaire a la integració dels immigrants, que normalment no vénen com propietaris, i que ara ja no vénen ni com a catòlics.

Més se sentiran identificats amb aquell cant d'Atahualpa Yupanqui: "Preguntan de dónde soy / y no sé qué responder. / De tanto no tener nada / no tengo de dónde ser".

I és que aquí juguem amb un equívoc: per uns -la gran majoria de la població- propietat és la del seu pis i la del seu cotxe. Pel Sr. Molina i Co., propietat és la propietat d'empreses. Igual com les associacions de propietaris no es referien a la propietat horitzontal sinó a la propietat d'uns terrenys especulables.

I es que la clàssica distinció d'aquell barbut alemany enterrat a Londres entre la propietat dels "béns de consum* i la dels "mitjans de producció" crec que és una de les parts del seu pensament que continuen plenament vigents.

En el trajecte del col·legi a l'estació passo pel darrer tram de l'avinguda Francesc Macià i, tot lliurant la carena del carrer de la Torre, obtinc una espectacular perspectiva de la rambla del Celler. I cada dia em pregunto, com pot ser que deixi enrere el Desert de Coll Fava i entri al Paradís de la rambla del Celler quan tot és la mateixa població i ambdós barris són de nova creació?

La resposta rau en el reg automàtic. Us heu fixat en la diferència que hi ha entre les gespes i els pollancres de Coll Fava, tots secs i sense fulles, respecte a la verdor resplendent dels parcs de la rambla del Celler? Doncs efectivament, Coll Fava no està provist de sistemes de reg automàtic. Els promotors s'ho van poder estalviar gràcies a la permissivitat de tot el nostre consistori en ple. En canvi, per alguna raódesconeguda, la rambla del C e l l e r gaudeix d'un reg programat i perfectament dissenyat que li aporta la humitat necessària per erigir-se en el Paradís de Sant Cugat.

Jo vaig triar viure a Coll Fava esperant gaudir d'un Paradís

Per això l'esquerra social -fins i tot la més radical

quan diu allò de "la propietat es un robatori"- no vol posar en dubte el dret a fer servir el nostre rellotge. deixar-lo a la tauleta de nit o llençar-lo a les escombraries, sinó el dret a deixar les terres sense cultivar, les fàbriques sense control social, o les cascs desocupades.

Per això també l'esquerra política i social de Sant Cugat ha recolzat aquests dics els joves ocupants de Torre Blanca. Es dirà que aquesta és una propietat pública. Però alguns opinem que allò públic no ha de ser gestionat exclusivament pels representants polítics... Quan Fraga va dir allò de "la calle es mía", no estava considerant el carrer com un espai propietat de l'administració? Segurament a la seva època de ministre <fInformació, si hagués pogut, hauria expulsat el famèlic Carpanta de sota el seu pont, propietat publica.

Cal veure en els ohipefh seva racionalitat i la seva coherència: no ocupen ni segones residències (que de vegades són terceres o quartes). S'ofereixen a fer de masovers. Posen els seus migrats coneixements pràctics al servei de la casa. Organitzen xerrades debats públics. Obren espais de propietat més enllà dels funcionaris municipals i dels administradors de finques. I com a joves, plantegen una necessitat cultural: la de tenir uns espais propis (l'inesperat èxit de les barraques -tan properes físicament i també moralment a la Torre Blancadurant la Festa Major del nostre poble, ja és un indici d'aquesta necessitat).

I fins i tot si veiem el vessant social, no deixa de ser convenient que algú posi de manifest les injustícies d'una forma directa. O és que algú creu que els problemes deixaran de ser-ho simplement amb un funcionament lliure del mercat, o amb cites regulars de la Rerum Novarum sobre la funció social de la propietat?

Jaume Rodríguez

que em van vendre, promotors i Ajuntament, i en canvi cada dia m'he de lamentar viure en un Desert on els arbres em miren assedegats.

Narcís Parés i Burgués

Els partits d'esquerra i els 'okupes' a Sant Cugat Històricament, en el Dret espanyol, l'ocupació pacífica d'immobles desocupats no havia estat mai delicte amb una excepció puntual: la dictadura de Primo de Rivera. L'any 1928 aquesta conducta va declarar-se delictiva per combatre les ocupacions de finques per part dels agricultors.

Aquest delicte fou suprimit per la Segona República i el franquisme no va tornar-lo a introduir.

Fins fa pocs anys les ocupacions d'immobles que no fossin violentes es resolien amb un desallotjament per la via civil, la qual cosa no comportava cap sanció penal per als ocupants.

El 1995, però, torna a aparèixer al Codi Penal el delicte

d'ocupació pacífica d'immobles (actual article 245.2), ara castigat amb una multa i privació de llibertat en cas d'imp a g a m e n t . Com és s a b u t , aquest Codi prové d'un projecte impulsat pel govern socialista i aprovat amb els vots favorables, entre d'altres, del Partit Socialista, Convergència i Unió, Izquierda UnidaIniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana.

El 1998 Iniciativa per Catalunya va penedir-se del seu vot i proposà que el delicte desaparegués. Massa tard: el PP i el PSOE van unir-se al Congrés per evitar-ho. El nou article ja ha estat aplicat: per posar un exemple, l'Audiència Provincial de Màlaga va condemnar fa dos anys uns joves que s'havien instal·lat en un habitatge de propietat municipal que estava desocupada.

Per a un observador desapassionat, algunes escenes viscudes la darrera setmana a Sant Cugat semblen realment surrealistes. Es surrealista veure com s'afegeixen a una manifestació del moviment okupa representants d'alguns dels partits polítics que, no fa ni sis anys, van convertir en delicte

les accions d'aquest moviment. I, sens dubte, també és molt surrealista veure com els mateixos okupes accepten que al seu acte reivindicatiu hi desfilin membres d'aquells partits que el 1995 van decidir convertir-los en delinqüents que podien (i poden) acabar a la presó.

Aquest surrealisme es transforma, però, en indignació quan, sobre tot, s'observa la incoherència i l'oportunisme polític dels socialistes, la força política que en els darrers anys ha mostrat amb les seves actuacions al Congrés més bel·ligerància enfront del moviment okupa.

Ramon Ragués i Vallès Professor de Dret Penal Universitat Pompeu Fabra

Desallotjament Blanca

de Torre

Des de l'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Cugat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia okupada de Torre Blanca per part de l'Ajuntament, trencant d'aquesta manera qualsevol tipus de diàleg i impedint l'autogestió i ús social que s'ha fet d'aquesta casa. L'Ajuntament ha demandat per via civil tres persones, a més, reclamant un milió de pessetes per danys i d e s p e r f e c t e s . C r e i e m que aquesta no és una manera de fer gens democràtica, i més quan la demanda ha vingut precedida, curiosament, després del pacte polític amb el PP, a la nostra localitat.

Torre Blanca ha estat funcionant durant un any fent tot tipus d'activitats, com teatre, xerrades, conferències, concerts, jornades solidàries, jornades amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajuntament ha decidit tallar d'arrel aquest projecte d'autogestió assembleària, dominat per aquesta febre especulativa que caracteritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús social de la propietat. Des d'EUiA hem denunciat i denunciarem l'especulació del sòl i la falta d'habitatge assequible per a la joventut de Sant Cugat. Per tot això, demanem la immediata retirada de la demanda i l'obertura d'un diàleg amb l'assemblea per tal que Torre Blanca pugui continuar sent un casal social okupat Assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa

Opinió

12 Insubmissió

M'adreço a vosaltres per fer pública la meva insubmissió, tant a la mili com a la PSS. Jo no vull participar en el servei militar, perquè és una eina de dominació de diferents estats a la resta de pobles i persones, no tan sols de l'Estat espanyol, sinó de tot el món; així doncs, em nego a participar en el consum armamentístic i militarista dels estats capitalistes.

D'altra banda, em nego a fer la prestació social substitutòria, perquè no crec que aquest servei tingui cap dels drets elementals dels treballadors i les treballadores, i no només això, fa perdre llocs de treball a gent qualificada, cobrint-los amb jovent, que som mà d'obra més barata, així de passada ens roben el temps de juventut perquè no el puguem aprofitar per fer un futur millor, més just, més digne i sense militarismes imperialistes (com l'Estat espanyol) que regeixin les nostres vides.

Per això jo dic N O a l'exèrcit espanyol, que a més, són forces d'ocupació, i sobretot dic no a la PSS, que és una mala alternativa, ja que entre d'altres coses suposa un mal repartiment del treball.

Jordi López Solera (Sou insubmís santeugatenc)

Sobro el llibre gat 100 anys'

'Sant Cu-

Montserrat Rumbau, em sap greu haver de puntualitzar alguns aspectes del llibre, quan en canvi les cartes haurien de ser primer per agrair-te l'esforç, i després totes les virtuts de l'interessant recull. Sobretot quan les presses et deuen haver complicat molt la redacció i l'edició dels textos.

Però ja se sap que tots tendim a donar les parts ben fetes com a normals, mentre que les erràtics es veuen molt. He deixat passar algun temps per comentar-les, i a més em referiré només a algunes d'especials que potser convé fer-les en públic.

ELS/CAIVIONS Divendres, i 4 d'abril del 2000

Per més simpatia que li tinguéssim a Eugeni Canas, no és cert que El memorial sigui el primer llibre imprès en català a la postguerra, ni de lluny. A cada u n d e l s a n y s p o s t e r i o r s van aparèixer llibres —tots amb les seves aventures particulars—, si bé no n'estic segur del 46 i del 47. Si en aquest any no n'hi hagué, potser d'aquí podria venir la confusió, ja que al 48 els devia semblar una represa important.

La poca informació al recull sobre els anys 40 semblava tenir una lògica, fins que veig que, a l'any 43, destaques que presos polítics són posats en llibertat.

Em sembla greu que destaquisaixò sense al·ludir per res a tots els milers q u e no ho van ser (com aquells esclavitzats al Valle de los Caidos), tots els presos afusellats pel règim franquista (només en dius un), i el quasi milió de morts a la Guerra Civil, de tots costats. A què ve aquest estrany silenci sobre el tema més cabdal del segle? En un llibre cronològic no té sentit. A més, hi va haver santeugatencs en totes aquelles categories.

Un problema menor, però que em posava els pèls de punta, és veure que a l'any 58 dius que els «rètols de terme», amb els emblemes falangistes, portaven el nom de Sant Cugat. Així, en català. Sí, tots ja sabem que allí el nom anava sense la t, però potser era el lloc més adient per subratllar-ho molt. Altrament també t'hauries pogut referir al «jou i les fletxes», amb aquesta aparent fredor i pseudoneutralitat.

Però pitjor són els buits dels anys 73 al 80. Al 73 en especial sembla com si no hagués succeït res. En canvi van ser uns anys que bona part de la vila bullia d'activitats, i espero que el fet que haguessin de ser clandestines i no oficials, no sigui la causa perquè les hagis meinstingut.

Ja em sembla bé que es mencionin totes les nevades, les riuades i pedregades. Ics fites i els monuments. Però és la història de les persones el més important a la vida de les poblacions.

I l'enfocament erroni culmina en una pedra de toc, que precisament em sembla ben estrany

ESTIC DESANIMAT H No T'HO AGAFIS TAN * PIT PER QUE NOSALTRES HO HÀGIM SORTIT EH ELLLI&REDE "SANT CUGAT 1 0 0 ANYS"...

HO ÉS PER AIXÒ ... tANT SENTI* A PARLAR PE LES MIREU I LA HISTÒRIA

SANTCUGATENCA...

que tu hagis valorat tant a l'inrevés. Dius q u e l'Ajuntament s'adherí al II Congrés de Cultura Catalana. Mare de Déu, Senyor! Hauries d'haver suposat que calgué arrancar a l'Ajuntament, amb penes i treballs, una posició no en contra del C o n g r é s . El qual lògicament era aquí portat i fomentat per una colla de ciutadans que, a contracorrent de la vida oficial, intentàvem normalitzar una cosa que ja hauria d'haver sigut normal però que al principi estava ben prohibida.

Valgui aquest punt com a símbol q u e c m s e m b l a q u e , per aquesta dècada, has consultat només informació institucional —mai com llavors menys fiable per a un historiador—, en lloc de saber la verdadera moguda d'aquell Sant Cugat que intentava fer la seva pròpia transició.

vist que la majoria de la joventut santeugatenca que no es tanca a casa els ha acceptat. La part social que col·labora, la que no passa. No és bo utilitzar després la mala excusa de la presència dels partis de l'oposició per desenfocar un tema que va per altres viaranys. Concretament els d'allò de la societat civil, de la participació comunitària.

Aquests nois, amb un estil ben diferent, lluiten per les mateixes coses i del mateix cantó que allò que molts regidors defensaven a les campanyes pel vot. I tenen dret a discrepar d'un únic estil possible de com participar socialment. Mireu-ho amb perspectiva.

Esteu a temps de no equivocar-vos d'enemic.

Un votant qualsevol

Miquel Montserrat

A Jordi Casas Sobre el contenciós Alcaldia-Masia Torre Blanca Senyor batlle, els avis de la majoria dels joves que la ocupen van formar en els Pomells de Joventut de Folch i Torres. Ara els commemorem, però també foren prohibits al seu moment. I als seus pares els va tocar lluitar per diferents causes justes i democràtiques, entre elles Catalunya. És correcte que els néts siguin inconformistes. Malament, si no. Segur que aquest argument el podeu e n t e n d r e , igual que la tinent Ponsa, malgrat que ja sé que n'hi ha d'altres al voltant que no poden. Doncs no porten al cor les anteriors lluites alliberadores pel país, sinó altres interessos menys altruistes, no cal precisar més. És cert que els mo\ i ments csquàters han prefereit adoptar formes esquerpes i molt crítiques, però a Sant Cugat no solament no han estat per cap to violent. sinó que han sigut solidaris, organitzadors, treballadors i generosos. Tothom que els ha volgut mirar amb ulls imparcials ho ha pogut veure. Si alguns partits els han recolzat ara, és perquè han

En E L S 4 C A N T O N S de fa dues

setmanes en Jordi Casas fa unes consideracions sobre el llibret q u e va sortir per Sant Medir, Sant Cugat 100 anys, i m'ha fet gràcia llegir-ho i veure com ara ja ha recobrat la memòria perquè quan li vaig preguntar personalment, abans que el llibret sortís editat, si sabia quina actes s'havien fet en les dependències del Crist Treballador, acutalment escola Avenç, no va saber contestar-m'ho, com tampoc va saber parlar-me de la manifestació que es va fer el primer de maig del 71 al sortir del Centre Borja on s'havien reunit centenars de persones, ni l'acte que es va fer, en el mateix centre l'any 74, demanant l'indult d'en Puig Antich. Celebro, doncs, aquesta ràpida recuperació memorística, encara que sigui una mica tardana. També celebro que aquest petit llibret li desperti les ganes de continuar fent futures crítiques, tenint en compte que l'últim llibre q u e vaig p u b l i c a r Grandeses i misèries de la Catalunya dels. XIV no en va despertar cap interès i fins i tot no es va arribar a publicar un article que contenia una crítica d'aquest llibre a la revista Gausach, revista

...I EH AQUEST LLIBRE ÉS MÉS IMPORTANT LA DATA DE LA INAUGURACIÓ DE L ESCOLA JAPONESA QÜE NO PAS LA PEL NEIKEMENT D' "ELS 4 CANTONS" ... DEL SETMANARI NO DIU RES DE RES !! \ h\Xb ÉS EL CAIRE \ D'INTERNACIONALITAT QÜE ESTA AGAFANT LA CIUTAT, «OMEEE II \

editada pel grup G E L , del qual en Jordi Casas n'és juntament el director; el llibre en qüestió conté un capítol dedicat a Sant Cugat, i al llarg del llibre hi ha diverses al·lusions a la nostra ciutat. En to, però, resto ben agraïda per les puntiialitzacions que fa i que es veuran de segur reflectides si mai hi ha una nova edició.

Montserrat Rumbau

Desallotjament Blanca

de

Torre

Des de l'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Cugat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia ocupada de Torre Blanca per part de l'Ajuntament, trencant d'aquesta manera qualsevol tipus de diàleg i impedint l'autogestió i ús social que s'ha fet d'aquesta casa.

L'Ajuntament ha demandat per via civil tres persones, a més, reclamant un milió de pessetes per danys i desperfectes. Creiem que aquesta no és una manera de fer gens democràtica, i més quan la demanda ha vingut precedida, curiosament, després del pacte polític amb el PP, a la nostra localitat.

Torre Blanca ha estat funcionant durant un any fent tot tipus d'activitats, com teatre, xerrades, conferències, concerts, jornades solidàries, jornades amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajuntament ha decidit tallar d'arrel aquest projecte d'autogestió assembleària, dominat per aquesta febre especulativa que caracteritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús social d e la p r o p i e t a t . D e s d ' E l ' i A hem denunciat i denunciarem l'especulació del sòl i la falta d'habitatge assequible per a la joventut de Sant Cugat.

Per tot això, demanem la immediata retirada de la demanda i l'obertura d'un diàleg amb l'assemblea per tal que Torre Blanca pugui continuar sent un casal social okupat.

Assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa

m..Tiooo H A VEURE Si ARA DIRÀS TAMBÉ QUE EN ELS TERRENYS MUNICIPALS D U CAMP D' ESPORTS ÉS MÉS NECESSARI CONSTRUIR UN HOTEL PER A TURISTES, A UN ?ER A ENTITATS DEL MUNICIP U ... AQUEST PAS, LA "ÏDRRE NEGRA PEL NUHEZ, I L' HOTEL EL PODRX COMPRAR EL GAZPAR, NO?

Opinió

ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 2000

Eí

13

s o t e r r a n i

No n'hi ha prou a

viatjar...

MONTSKRKAT RlMBAU

S

empre s'acostuma a dir que viatjar és enriquidor, entres en contacte amb altres cultures, amb altres realitats diferents a la teva i, per poc que estiguis alerta, sembla e v i d e n t q u e puguis aprendre de les noves experiències viscudes. La veritat, però, és que a nivell personal mai no he tingut gaire clar si aquest tòpic és del tot cert. Per conèixer bé un altre país, no has de tenir pressa, necessites temps i això és el que ens manca a la majoria de nosaltres. El turisme q u e fem molts de nosaltres és viatjar a un altre país dins d'un t e m p s força limitat, és cert que n'hi ha que viatgen d'una altra manera, sense presses, aquests serien els viatgers, els altres, la gran majoria, els turistes. Q u a n viatges, doncs, com a turista, fins a quin punt t'adones de la realitat del país que estàs visitant? Fa molt poc que he tornat d'un viatge a

G u a t e m a l a , a m b u n grup de persones, moltes d e Sant Cugat i hem visiat les restes més importants de la cultura maia d'aquest país. Un país preciós, amb una vegetació exhuberant, amb uns arbres immensos, flors de tots colors i ocells de tota mena. El primer q u e et crida l'atenció quan arribes a Guatemala és la seva pobresa i també la gran q u a n t i t a t d ' i n d í g e n e s que hi ha, més del 50% de la població, i et trobes amb més de 23 ètnies, q u e parlen llengües diferents i es distingeixen pels seus trets físics. Els seus mercats, plens de flors i teixits vairats són una explosió de colors i de vida. Crida també l'atenció l'amalgama entre creences a n t i g u e s i c r e e n c e s cristianes, així e t t r o b e s q u e mentre un capellà catòlic celebra missa un diumenge al matí, fora, a les escales d'entrada d e l'església els xamans fan les se-

Des

ves oracions i es purifiquen amb encens, perquè aquelles escales són sagrades per ells, ja que justament allà, abans de l'arribada dels espanyols, hi havia hagut un altar, i l'encens dels xamans entra dins de l'església, perquè les portes estan obertes, fonent-se amb cl que escampa contínuament el capellà, i les seves pregàries acaben també confonent-se, i mentrestant, famílies senceres, l'home, la dona i la canalla entren, es col·loquen davant de l'altar, prescindint del capellà i del que aquest fa, i fan les seves pregàries personals tot gesticulant amb una espelma a les mans. Quan han acabat, la col·loquen a terra i se'n van amb el mateix silenci i discreció amb què havien entrat. Hi ha un respecte total envers tothom, ningú es fica amb el que fan els altres, hi ha molta música, molts cants i molt de ritme i sents paraules c o m p r o m e s e s a m b els

del

Turó

de

més pobres i en la recerca de la llibertat, paraules pròximes a la tan sospitosa, des d'alguns ambients de l'església, teologia de l'alliberament. I et trobes sempre rodejat de canalla amb uns ulls preciosos, uns cabells molt negres i una pell fosca i brillant que et demanen contínuament que els compris alguna cosa, i no van a Ics escoles perquè són indígenes i la majoria estan sense escolaritzar, la majoria tampoc reben les vacunes perquè aquestes no són obligatòries i t'adones que només saben dues paraules de castellà, i voldries saber més coses d'aquest país tan diferent del nostre, i sents comentaris aïllats, com que e n les últimes eleccions tan sols han votat el 23% de la població, que els indígenes no t e n e n cap dret, que cap de les seves llengües és reconeguda, i t'adones que tots ells viuen en les terres més pobres i que les més

Can

riques estan a mans d ' u n e s quantes famílies blanques, i et sents un privilegiat viatjant com a turista en aquest país on hi ha tanta misèria i tanta pobresa, i quan veus les impressionants restes de l'antiga i enigmàtica cultura maia, et preguntes per què va desaparèixer aquella cultura que havia aconseguit un nivell tan elevat en tants camps i p e r q u è els d e s c e n d e n t s d'aquells maies es troben ara tan marginats en el seu propi país.

I no pares de fer-te preguntes, però et trobes amb ben poques respostes perquè ets un simple turista i al cap de 12 dies tornes a agafar l'avió i t'allunyes ja d'aquella realitat tan plena de contrastos i que tan sols has arribat a intuir però que no has tingut ni temps ni oportunitat d'arribar a conèixer.

Montserrat Rumbau és historiadora

M a t a s

El museu, on? À N G E L CASAS

A

ra hi ha dues preocupacions municipals, que, diferents entre si, poden resoldre's en un mateix lloc. Una és el projecte de condicionament i millora d e l'entorn del Monestir, q u e ja s'està acabant, i l'altre és la voluntat de disposar d'un museu.

Respecte a l'enjardinament ja fet de la cara n o r d - e s t del Monestir, cal dir q u e des d'aquell costat millora molt la vista del conjunt monumental, en ressalta encara més la bellesa arquitectònica, e x c e p t e quan es mira des del carrer Castellví o de la Casa de Cultura, perquè es veu en tota la seva esplendor el que al seu dia va ser popularment anomenat búnquer d'entrada al magatzem de

EIS4CANT03NS

productes perillosos del Centre de Restauració.

H a v e r t r a n s f o r m a t q u a s i la meitat del claustre i dep e n d è n c i e s laterals e n una indústria, ni q u e sigui artística, ha estat un error q u e caldria corregir. Ja a c o m e n ç a m e n t de l'anterior legislatura municipal, la p r i m e r a proposta q u e vaig portar al ple fou la d e facilitar un altre lloc per al C e n tre de Restauració, quan s'estava a p u n t d'invertir m é s de n o r a n t a m i l i o n s e n la c o n s trucció del desgraciat búnquer.

La mentalitat conservadora de l'equip de govern es va imposar i la proposta fou rebutjada.

Ara el C e n t r e de Restauració ja s'ha enquistat dintre del recinte i els espais q u e ocupa s'-

han convertit en un tumor que impedeix el desenvolupament d'altres funcions més adients al nostre Monestir. Malgrat que els treballs artístics no requereixen fer-se forçosament en un lloc artístic, aquí es va confondre la necessitat de restaurar el m o n u m e n t , cosa q u e en els anys 80 era necessari i urgent, a m b la restauració de peces artístiques, que continua sent una necessitat però no cal resoldre-la al Monestir i continuar i m p e d i n t el gaudi comp l e t d e l n o s t r e gran m o n u ment.

Q u e Sant Cugat necessita i mereix un museu és evident, però tot el que no sigui un museu que estigui vinculat i conjuntat amb el Monestir i les se-

»"*e««o

3

"al diari da Sant Cugat"

BELL & $stó<ÍATS ÉF

9

fMjpl*'. * ' els4cantons@totsantcugat.com

/CL

ves peces, hi resultarà postís.

Pot haver-hi altres peces, però a q u e l l e s i n d u b t a b l e m e n t hi hauran de ser. I el lloc adient és on avui s'hi fan restauracions artístiques que poden fer-se en altres llocs. Un museu imprescindible avui a Sant Cugat, necessita d'aquest lloc i del seu espai.

així com la manca d'exposició d e p e c e s del m a t e i x m o n u ment avui dia arraconades, i no poder veure un bon audiovisual en què es mostri la història del m o n u m e n t i dels seus components? Per d e s c o m p t a t que dintre d'aquests ja no hauria d'haver-hi el b ú n q u e r ni el que el justifica.

Ara es preveu la construcció d'un hotel dintre de la nostra ciutat, i crec que entre els arg u m e n t s q u e el justifiquen hi ha el d'afavorir la vinguda d e visitants, principalment al nostre M o n e s t i r . La i n t e n c i ó és bona, però no serà frustrant, com ja ho és ara per a molts visitants, q u e l a m e n t e n no poder visitar gran part del claustre i d e p e n d è n c i e s a n n e x e s ,

La possible utilització d e la casa Abacial per ubicar-hi el museu i la sala de d o c u m e n t a ció, no justifica l'enquistament del Centre de Restauració, perq u è és en l'àmbit del claustre on cal disposar de tot això.

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 67417 84' Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

Àngel Casas és exregidor del PSC

AI&TOUR "Catalunya des de l'aire" Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirt.com e-mail: airtour6airtel.net

HS4CSNT0NS

Entorn

14

Divendres. 1-1 d'tilnïl del 2000

S o s t e n i b i l i t a t

L'Ajuntament de Sant Cugat rep un premi per l'estalvi d'energia L'alcalde recull el guardó concedit per VInstitut Català d'Energia L'Ajuntament de Sant Cugat va rebre dijous de la setmana passada un jectes i actuacions en la línia de la sostenibilitat energètica de les ciutats". El guardó el concedeix l'Institut Català d'Energia per commemorar la publicació del número 150 de la seva revista 'Eficiència Energètica', que es dedica a la difusió d'informació relacionada amb l'estalvi d'energies renovables. El consistori santcugatenc realitzarà diversos projectes encaminats a fomentar-ne el consum.

KMH.I BKLI.A

L'alcalde de Sant (aigat. I ,luís Recoder, va rebre de mans del president de la Generalitat. Jordi Pujol, el «uardó que atorga l'Institut Català d'Energia deuen) per la rasca de l'Ajuntament en la potenciació de projectes relacionats amb la sostenibilitat energètica a les ciutats. Kl que ha rebut el consistori santcugatenc és un dels premis que donava l'ICE amb motiu de la publicació del 150è número de la revista Eficiència Energètica.

D'aquesta manera queda recon e g u d a la feina de l'Ajuntam e n t a l'hora d'engegar políti-

ques per sensibilitzar la ciutadania mitjançant "la utilització eficient dels recursos energètics", tal com reconeix el guardó. l ' n exemple de la preocupació per la sostenibilitat per part del govern municipal és la participació a la Conferència Europea de Ciutats i Pobles per la S o s t e n i b i l i t a t ( H a n n o v e r 2000). D'altra banda, s'han iniciat una sèrie d'estudis sobre l'estalvi energètic i el consum de l'aigua a les instal·lacions m u n i c i p a l s , q u e ja s'ha començat a aplicar en els centres d'educació infantil i primària de la ciutat amb la finalitat de reduir el consum d'energia dels

Jordi Pujol fa en t rega del premi n Lluís Recoder F:

centres i millorar-ne la qualitat dels serveis. Una altra iniciativa municipal destinada a estalviar energies convencionals no renovables és l'entrega als propietaris de pisos de l'empresa municipal de construcció d'habitatges PROMUSA d'elements economitzadors del con-

I n f r a e s t r u c t u t e

Recoder defensa la potenciació de Pestació del TGV al Vallès Lalcalde es reuneix amb diversos municipis de la comarca EMILI BELLA I/:

L'alcalde de Sant Cugat es va reunir dimarts a M a t a d e p e r a amb representants de diversos m u n i c i p i s de la comarca del Vallès Occidental per defensar, ja no la ubicació de l'estació del Tren de Gran Velocitat ( T G V ) al municipi, sinó la importància que la parada suposarà per a tota la comarca.

R e c o d e r va explicar q u e la r e u n i ó , q u e va c o m p t a r a m b membres dels consistoris veïns d e Rubí, Sant Quirze i Terrassa, però no amb la presència de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, tenia com a únic ob-

jectiu decidir q u i n plantejam e n t es vol dur a terme per a la defensa de l'estació a la comarca, fugint d e la polèmica encetada per diversos municipis del Vallès, entre els quals Sabadell, q u e d e m a n e n la parada en uns terrenys situats entre C e r d a n y o l a i Barberà del Vallès.

L'alcalde santcugatenc va sentenciar que l'emplaçament de l'estació "ja està garantit, i no ho mouen unes declaracions de l'alcalde d e Sabadell". Recod e r n o vol c o n t i n u a r a m b el " d e b a t e s t è r i l " q u e provoca una "pèrdua de forces" per fer de la parada vallesana un centre " p o t e n t " .

K. B. - Sant Cugat L'Escola Tècnica S u p e r i o r d'Arquitectura del Vallès ( E T SAV) ha signat un acord d e col·laboració a m b l'Associació Catalana de Municipis que servirà per treballar en projectes de recerca i estudis sobre l'àmbit municipal. D'aquesta manera, les dues institucions obren una via per a la realització de futurs convenis específics per a activitats de formació, investigació científica i transferència de tecnologia desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) - a la qual pertany l'ETSAV-.

premi per la seva tasca en el "desenvolupament i la planificació de pro-

- Sant Cugat -

L'ETSAV fomentarà la recerca municipal

Precisament aquest punt és el q u e ja defensaven els signants del comunicat e m è s fa u n e s s e t m a n e s pels a j u n t a m e n t s d e Sant Cugat, Rubí i Terrassa, q u e a p u n t a v a "els efectes beneficiosos que comportarà per a tota la zona" que el tren hi pari.

Els alcaldes van parlar sobre la defensa d'un projecte comú q u e permeti cl d e s e n v o l u p a ment econòmic i ciutadà mitjançant la futura instal·lació ferroviària. "Discutint perdrem el tren", va afirmar Recoder, res u m i n t la p r o b l e m à t i c a . E n aquest sentit, va advocar per la unió de forces de tots els municipis, perquè "des del Vallès

INTRA-ACN

sum d'aigua, una qüestió q u e també es va tractar el mes d'octubre passat a la Mostra d ' E nergies Renovables, destinada, principalment, a les escoles.

En un futur es vol e n g e g a r una segona fase dedicada a la promoció i l'ús de les energies renovables (o netes).

no e s t e m s a b e n t defensar el que ens interessa". Així m a t e tix, va mosttar el c o m p r o m í s ferm de treballar per la parada: "Si cal, tornarem a Madrid per defensar l'estació del Vallès", va assegurar Recoder.

La nova infraestructura donarà servei als prop de 800.000 ciutadans del Vallès, però també a habitants de c o m a r q u e s veïnes com el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Bages i, tal com subratllava l'alcalde, "la de Sant Cugat serà l'estació d'una part de Barcelona", referint-se a la gent q u e es mou per Collserola i els barris de la part alta de la capital.

Els quatre alcaldes van valorar q u e el millor i n d r e t p e r construir l'estació és el terreny entre Sant Cugat i Rubí a l'alçada de l'actual estació dels Eerrocarrils de la Generalitat a l'Hospital General d e Catalunya, justificant aquesta opció per la seva posició cèntrica a la comarca i la seva accessibilitat amb cotxe i a m b tren.

Amb aquest acord, l'escola té la intenció d'implicar-se en el debat arquitectònic i territorial del país a través de col·laboracions amb les administracions, centres universitaris, entitats culturals i empreses que treballen en l'àmbit municipal. En aquest sentit, l'ETSAV va signar un acord de col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya.

La col·laboració es traduirà en la incorporació d e q ü e s t i o n s d'interès municipal en la docència que imparteix el centre de Sant Cugat, fet que millorarà el c o n e i x e m e n t d e la ciutat i el seu terme municipal per part dels alumnes, i també el de les administracions locals, que rebran n o v e s i d e e s i s u g g e r i ments. Una altra iniciativa que promouran les dues associacions a partir d e l'acord és l'organització d e tallers per constituir, més endavant, càtedres-empresa o centres de recerca per desenvolupar anàlisis específiques sobre la realitat municipal en temes d'urbanisme i arquitectura.

Igualment, l'acord, signat el dia 5 d'abril pel rector d e la UPC i per la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis, preveu la potenciació de l'assessorament tècnic a les administracions locals, facilitar que els estudiants puguin fer pràctiques professionals i la creació d ' u n viver d ' e m p r e s e s per a professionals joves per desenvolupar temes d'àmbit municipal específics.

Entoni

HLS-/CA1YION5 Diven/tres, 14 d'abril del 2000

S o s t e n l b i l i t a t

Unes 5 . 0 0 0 famílies s'afegeixen a la separació de la brossa orgànica Culmina la segona fase de l'experiència Residu Mínim E M I L I BF.U.A • Sant Cugat -

La culminació de la segona fase del projecte Residu Mínim, coordinat per l'Ajuntament i pel Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA), passa per la separació de la matèria orgànica en un nou sector de la ciutat. Es tracta de l'avinguda de Cerdanyola, la plaça de Pere San, la de l'alcalde Magí Bartralot, l'avinguda de Torre Blanca i part de l'eixample sud; una zona on, des de la setmana passada, ja s'han començat a fer reunions informatives per ensenyar als veïns com han de realitzar la separació de la brossa orgànica a casa. En total són 5.000 les famílies q u e s ' a f e g e i x e n a les 2.200 dels barris de Coll Fava, Sant Francesc i Can Magí, que van començar la separació el dia 20 de març passat.

Dos representants del CEPA i un del consistori són els encarregats d'informar el veïnat a les reunions, en què es dóna un cu-

bell marró i bosses d'escombraries compostables a cada família.

Després de les reunions al barri, la campanya informativa continua amb la visita casa per casa a les persones que no hagin acudit a les reunions, per fer-los arribar també els estris que hauran de fer servir al domicili. l ' n cop s'han dividit les escombraries recuperables de les inorgàniques, s'han de llençar en uns c o n t e n i d o r s especials -també de color marró- que l'Ajuntament situarà al costat dels actuals.

Concretament, els carrers del centre que s'acaben d'afegir a l'experiència gaudiran de contenidors ecològics abans del dia 10 de juliol, m o m e n t en q u è serà o p e r a t i u el salt (o nova fase). Dels contenidors, la brossa es recollirà per ser traslladada a la r e c e n t m e n t i n a u g u r a d a Planta de Compostatge d e Sant Cugat, de Can Calopa.

Per la seva banda, el t i n e n t d'alcalde de Serveis U r b a n s , Joan Recasens, ha afirmat que

lu han laminin! li. 'itt'i.i • • /«/w/w, ///./•» K)l<)

"estem fent el salt més important, i més llarg, a nivell de fam í l i e s . P e r t a n t , la feina és dura". Al llarg de la nova fase es preveu realitzar un total de 20 reunions informatives, sis de les q u a l s ja s ' h a n fet e n t r e aquesta setmana i la passada.

L'experiència Residu Mínim

\ II11 R LARROSA

havia de durar un any, però des del CEPA, un dels seus membres, German Llerena, ha assegurat que encara tardaran tres mesos més del que es calculava en acabar les sis fases de què es compon el projecte, que acabaran cobrint el centre de la ciutat i també tots els districtes.

- Sant Cugat -

L'accés a la llotgeta del Monestir de Sant Cugat ha quedat restringit aquesta setmana gràcies a la instal·lació d'un cilindre hidràulic q u e m a n t i n d r à tancat a q u e s t indret, e x c e p t e en casos especials. D'aquesta manera queda solucionat el problema de l'aparcament dins del recinte, q u e tant ha reivindicat el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, Blai Blanquer.

El tancament automàtic s'accionarà a través d'un mecanisme de control gestionat per la mateixa parròquia. L'Ajunta-

E. B.

Per la seva part, Recoder ha volgut deixar clar que "el problema és molt més complex" de com el planteja el vicepresident popular i ha criticat que es vulgui resoldre la qüestió convertint en urbanitzable el sòl q u e "no es mereix una especial protecció" pels seus valors mediambientals o culturals. L'alcalde també ha afegit que "la pretesa liberalització pot generar més problemes que no pas beneficis".

Construeixen la vorera d'Augusta Parc

La pilona col·locada a la llotgeta del Monestir impedirà que s'hi aparqui ment disposarà d'un altre centre de control remot per casos d'emergència.

Blanquer ha explicat q u e la seva idea és que els cotxes funeraris podran accedir al recinte en cas d ' e n t e r r a m e n t i que també s'obri la llotgeta per necessitats de s u b m i n i s t r a m e n t de la parròquia.

En canvi, en el cas dels casam e n t s , el t i n e n t d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, igual que el mossèn, es decanta p e r q u è els nuvis facin "un a g r a d a b l e p a s s e i g " fins a la plaça d'Octavià, on els esperi el vehicle nupcial. E n la mateixa línia, Blanquer va posar

Recoder titlla d'error la liberalització del sòl de Rato

Les reformes liberalitzadores del sòl que pretén reprendre el vicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, són el punt de mira de les crítiques de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ja q u e c o n s i d e r a " u n error atribuir l'encariment de l'habitatge a les rigideses en la posada de sòl urbanitzat en el mercat". Rato va expressar la necessitat de reprendre aquest procés de reformes q u e no va poder dur a terme en l'anterior legislatura a causa de la pressió de Convergència i Unió (CiU).

U r b a n i s m e

E. B.

15

E. B. -SantCugat -

Els vehicles ja no podran aparcarenel recinte FOTO \A\IER com a e x e m p l e l'abadia de Montserrat, on el cotxe dels nuvis no arriba fins a l'entrada de l'església. Un altre dels avantatges q u e hi veu Blanquer és que es preservarà la seguretat de l'arquitectura del portal gòtic, ja que s'evitarà que els vehicles facin maniobres al davant.

Per tot plegat, Blanquer creu que "és la millor solució".

Per la seva banda, el portaveu local d'Iniciativa per CatalunyaVerds, F r a n c e s c G o d à s , s'ha mostrat satisfet per l'acció, reivindicada pel seu grup des de fa tres mesos: "No sé per què ha trigat tant; era un escàndol".

CONTRIBUÏM A FER DE SAN? CUGAfl l t e :

MÉS ECOLÒGICA 1

i lB*fcre*a 'ÍSgérei ei seu sector

COIVIPOMEIMTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

LARROSA

p]l tram que enllaça l'estació de l'Hospital General dels Ferrocarrils amb l'IES Lconardo da Vinci s'acondicionarà per a vianants aquesta setmana, segons ha informat l'Ajuntament.

Com ja avançava aquest diari fa dues setmanes, les obres consistiran a construir una vorera d'uns dos metres d'amplada al llarg de l'avinguda de Fontanals fins a la rotonda d'accés al centre comercial. També s'instal·larà una tanca de protecció al costat de la via i panot -la rajola característica de les vorer e s - fins al centre de jardineria.

L'actuació vol evitar q u e els vehicles puguin envair fàcilment el pas de vianants.

Av. Grael·ls, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maíí: ieonelli@leonelli.com web: wwwleoneili.com

EIS4C4NT0N5

Societat

16

Divendres. 14 d'abril del >000

E d u c a c i ó

El Centre Obert pretén prevenir la inadaptació social dels joves Ualcalde va inaugurar aquest centre social del municipi dilluns Sant Cugat compta des de dilluns amb un Centre Obert que té com a principal objectiu prevenir els casos d'exclusió o manca d'adaptació social dels Joves d'entre 10 i 15 anys.

En aquest servei hi treballaran un educador social i dos monitors, a més de rebre el suport de diversos treballadors socials de l'Ajuntament. En aquesta posada en funcionament, el centre acollirà 25 joves, malgrat que encara s'està estudiant la derivació de més casos. L'atenció personalitzada serà una de les bases del seu treball.

K.C. - Sant Cugat -

L'alcalde tic Sant Cugat, Lluís Rccoder, va inaugurar oficialment el Centre Obert per a infants i a d o l e s c e n t s d i l l u n s .

Aquest espai està ubicat al carrer Francesc Macià, en els locals que antigament havien acollit l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament. i te com a objectiu complementar l'ajuda familiar i escolar per evitar l'exclusió social dels jov es I .acte d'inauguració va comptar amb la presència de l'inspector del Departament d'Ens e n v a m e n t del Vallès, H la i (iasol, membres de l'equip de

govern local, representants dels grups de l'oposició del consistori i d'entitats santeugatenques.

"Aquest centre és una aposta ciutadana clara i decidida per evitar l'exclusió social de la joventut", va declarar Rccoder en el seu parlament inaugural.

L'espai estarà gestionat per l'empresa Iniciatives i Programes, després d'haver guanyat el concurs públic per tirar endavant aquest projecte. "I na molt bona experiència els avala", assegurava l'alcalde, a més de destacar el fet q u e han b u s c a t col·laboradors santeugatencs.

En el seu discurs. I Juís Rccoder, també va desitjar que "el resultat de l'experiència sigui el millor exemple q u e la mostra

Reroderzavisitar hinsta! lanmisdeiCentreOliert l·'rXAYIlARROSA ha valgut la pena per evitar (pic els joves es quedin fora de la societat", alhora que, lògicament, també espera que els treballadors del centre "no tinguin gaire feina, perquè això voldrà dir que no hi ha tants casos per tractar".

Aquest nou centre va adreçat

a nens i nenes d'entre 10 i 15 anys amb problemes d'inadaptació, i realitzarà els seus serveis fora de l'horari escolar. La coordinadora del Centre Obert, Carol Fernàndez, va explicar que "es farà una atenció especialitzada i personalitzada, dividint els nois que vinguin per grups

d'edat". Els membres del Centre O b e r t estaran permanentment en contacte amb les famílies dels joves per tal de fer-ne un s e g u i m e n t m é s g l o b a l a l'evolució que facin.

Per intentar treure el màxim rendiment a les seves possibilitats, l'equip de treball del centre s'ha marcat diverses àrees de treball: la socialització, llenguatge, dinàmica i plàstica. Concretament els objectius i aspectes que intentarà potenciar entre els joves que requereixin el seu servei. El desenvolupament de les habilitats socials, les actituds d'interès i respecte als altres i el seu entorn social i natural n'és una de les línies bàsiques. A més, també es pretén potenciar l'aprenentatge i instrumentals bàsics, les seves competències c o m u n i c a t i v e s , les habilitats d'autonomia personal, expressió corporal i creativitat, i les capacitats i actituds d'interès per l'expressió artística com a mitjà de comunicació i construcció personal en el seu temps lliure.

La seu del Centre Obert per a infants i adolescents està formada pels locals que es troben a la plaça del Rei. q u e fa uns anys havien acollit l'àrea de Serveis Socials. Després d'una rehabilitació exhaustiva, a càrrec de la brigada municipal, s'han adaptat a les noves necessitats del servei. Aquest centre està finançat per l'Ajuntament, amb el suport de la Generalitat.

A g r e s s i o n s

Joves d'estètica 'skin' apallissen un nen de 12 anys a Can Roquetes K/s membres de/ grup ja havien insultat el nen anteriorment M.VÍÍDA MI-MII-:/

- Sant Cugat l'n grup de joves d'estètica skin va apallissar un nen de 12 anys dimarts de la setmana passada al carrer Torrent de Ferrussons del barri de (Jan Roquetes. L'agressió es va produir en baixar del vehicle quan tornava de l'I ES Arnau Cadell. El nen ja havia patit diversos atacs verbals en dies anteriors.

Segons va explicar la mare de l'agredit, Mercè Altarriba, els fets van ocórrer a dos quarts de set de la tarda a la parada d'autobús del nou barri santeugatenc. El noi havia patit en reiterades ocasions

agressions verbals de tres companys que pujaven en el mateix autobús. "Al principi sí que m'ho explicava, però pensava que era inofensiu, senzillament que algú li havia agafat mania", explicava Altarriba. Finalment, el noi va plantar cara als joves en una ocasió.

Dimarts dia 4 d'abril, en baixar a la seva parada, un grup de dotze caps rapats, d'entre 10 i 16 anys, el va encerclar i, després d'insultar-lo. van començar a donar-li patades a les cames. "El noi va arribar a casa molt espantat i va ser quan vaig trucar a la policia, però no em van deixar presentat denúncia sense un certificat del metge", explicava la mare. Alta-

rriba, que pateix una minusvalidesa, va voler sortir per trobar el grup de joves, però el seu fill la va dissuadir explicant-li que eren caps rapats.

Altarriba va descobrir la identitat dels joves agressors, alumnes dels IES Arnau Cadell i Leonardo da Vinci i, alguns d'ells, veïns del mateix barri. Va intentar parlar amb la família d'un dels joves. "Va resultar que la gent que ocupava aquella casa era pitjor que els nanos", afirmava la dona, que assegura que la van insultar i fer fora de la casa. Atesa la situació, va decidir presentar la denúncia als joves.

Segons la mare, les amenaces al nen s'han repetit, un cop els

FI grup de raps. rapats va agredir el'jove de 12 anys en baixar del bus F: X.I.. joves del grup han rebut l'avís de la policia. "Es horrorós per a mi, com a mare, perquè cada vegada que el meu fill surt i es retarda una mica ja pateixo", confessava.

Pet la seva banda, la policia estatal ha confirmat que s'han denunciat els fets. Malgrat tot, fonts

del cos de seguretat han assegurat que no hi poden fer res perquè els agressors són menors d'edat.

La policia, però, assegura que no hi ha bandes organitzades de caps rapats a Sant Cugat, i que aquest cas s'ha de considerar com un fet aïllat, que no és probable que s'acabi generalitzant.

Societat

ELS4CANÏONS Divendres, 14 d'abril del 2000

17

C o l · l a b o r a c i o n s

Els 'okupes' de Torre Blanca es reuniran amb l'alcalde La Fundació La Caixa els ha concedit una subvenció per a les seves activitats

La Caixa fa una aportació econòmica al Centre Sant Medir i al Jeroni de Moragas ESTER CASTANYER

MAGDA M É N D E Z - Sant Cugat -

El "Taller Jeroni de Moragas i el Centre Sant Medir de Sant Cugat han rebut al llarg d'aquest any una subvenció de La Fundació La Caixa amb l'objectiu de col·laborar en la seva tasca educativa i assistencial.

En el primer cas, l'aportació ha estat de 500.000 pessetes per a finalitats socioassistencials, mentre que el Centre Sant Medir ha rebut una subvenció de 4 milions per condicionar i millorar el local.

Des de ja fa anys, La Fundació La Caixa col·labora econòmicament amb diverses entitats de caràcter social. Des de fa un parell d'anys, i coincidint amb l'expansió de La Fundació per tot l'Estat espanyol, aquestes col·laboracions s'atorguen a partir d'un concurs públic pensat perquè totes les entitats que ho vulguin presentin els seus projectes.

L'any passat, el Centre Sant Medir, una residència per a persones amb discapacitats psíquiques profundes, va presentar-se a aquest concurs amb un projecte de rehabilitació i millora de la residència que va ser seleccionat pel jurat i pel qual se'ls va atorgar una subvenció de 4 milions de pessetes. "De moment només se'ls ha fet el primer ingrés", explica la responsable de Col·laboracions Institucionals de La Fundació La Caixa, Fina Llugany, "ara hem de començar a fer l'avaluació del projecte juntament amb la mateixa entitat". En aquest sentit, Llu-

L'assemblea ú'o/tupes d e la masia de Torre Blanca es reuniran, finalment, dilluns al migdia amb l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Aquesta serà la primera reunió amb el cap del consistori després de la presentació de la demanda pel desallotjament de l'edifici.

"Ens ha costat molt aconseguir aquesta entrevista: hi anàvem al darrere des del dia que ens va arribar l'avís de la demanda, però no hi havia manera de contactar amb ell", va explicar un representant del La Fundació L/i Caixa col·labora econòmicament amb algunes de les tasques del Taller Jeroni de Moragas i del Centre Sant Medir F XIcol·lectiu santeugatenc. " D e fet, només assistint a l'acte d'inauguració del C e n t r e Obert s'inscriu dins una iniciativa de desgany ha afegit també que des de La Cugat va ser el del Taller Jeroni de vam poder parlar-hi i encarricentralització de La Caixa a partir de Fundació aniran a veure el centre i Moragas ja que, segons Caballé, "ja lar aquesta trobada", va punla qual les oficines d'aquesta entitat hi hem col·laborat altres vegades i s'avaluarà si les obres que tenien tualitzar. La reunió es farà a la poden gestionar de ens va semblar que és una entitat previstes s'estan una del migdia, i l'assemblea manera directa una molt integrada a la ciutat, que totduent a terme i okupa ha obert la convocatòria part del pressupost hom coneix la seva tasca". En poden fer-se amb "a tot el poble, perquè Torre destinat a finalitats aquest cas, els diners s'han destila subvenció.

Blanca és de tots". socioassistencials. nat a comprar material relacionat D'altra banda, Així ho ha explicat amb la feina d'ajustament pesonal l'oficina local de Els okupes santeugatencs van i social que desenvolupa el centre. respondre a Recoder respecte La Caixa, ubica- entitat molt integrada el gerent comercial Així ho ha explicat el director del tada als Quatre . . ,, de la zona de Sant a les raons que el van portar a ller, Salvador Strino, que ha cointerposar la demanda. "Hi ha Cantons, ha g mentat que "aquests diners han altres iniciatives per solucionar nat un conveni . >^ v ,; Cugat, Lluís Cabaservit per comprar petits equipapetita part del presles responsabilitats civils que de col·laboració - i • ^ * supost ; llé: "Cada any, una ments com vídeos, cameres o una de La Fundació es destina a comporta Vokupació", explicaeconòmica amb el Taller Jeroni de mica de material esportiu, entre les oficines de cada localitat perquè ven. A més, van reiterar la seva Moragas pel qual La fundació La altres coses. Tot fa referència a des d'allà gestionin aquests diners voluntat al diàleg: " S e m p r e Caixa es compromet a fer una aporaquest programa d'ajustament d'una manera directa", comenta. hem estat oberts, i els hem anat tació econòmica per valor de personal i social".

Enguany, el projecte escollit a Sant al darrere per parlar-ne".

500.000 pessetes. Aquest conveni

Caballé: "El Taller Jeroni de Moragas és una

si .

a la ciutat

Campanya

Sis centres educatius de Sant Cugat se sumen a les escoles objectores Els centres no acceptaran actes de promoció de lesforces armades E.C.

Sis centres d'ensenyament de Sant Cugat s'han declarat objectors amb la finalitat d'evitar que es faci cap acte de promoció de les forces armades a les seves instal·lacions. Els instituts Arnau Cadell, Angeleta

•

Ferrer i Leonardo da Vinci, i les escoles de primària Ferran i Clua, La Floresta i Catalunya han decidit d'aquesta manera oposar-se a la campanya de promoció engegada pel ministeri de Defensa amb l'objectiu d'aconseguir incrementar el nombre de joves que s'allisten a l'exèrcit. "Nosaltres ja fa temps que co-

CATALONIA CERÀMIC

EXPOVENDES: p-rou Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallés. Tel. 93 580 15 0 0 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 0 0 08

neixíem aquesta iniciativa, però volíem que fos una cosa que sortís dels mateixos alumnes, que ho decidissin ells i que es generés un diàleg i una discussió sobre el tema", explica Jordi Beltran, director de l'Arnau Cadell, que afegeix: "El més important d'això, però, no és el rebuig cap a l'exèrcit sinó l'afirmació posi-

tiva, l'afirmació que creiem en el diàleg, en la gestió no violenta dels conflictes bèl·lics, en la tolerància, en el criteri que als centres es pugui parlar d'això està molt bé".

La campanya per les escoles objectores està promoguda a la nostra ciutat per la Coordinadora per la Pau de Sant Cugat, que fa uns mesos va enviar una carta a tots els centres educatius, públics i privats, demanant que s'adherissin al col·lectiu d'escoles objectores. El primer centre a adherir-s'hi va ser l'IES Arnau Cadell, i els altres dos centres públics de secundària ja estan tramitant la documentació. D'altra banda, tot i que inicialment la campanya estava adreçada als instituts, també

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

hi ha tres escoles de primària que han decidit recolzar la campanya i declarar-se objectores. Aquesta resposta ha estat molt ben rebuda per la Coordinadora per la Pau, sobretot per l'interès demostrat pels centres.

Així ho explicava una de les responsables de la Coordinadora, Mònica Bernabé que comentava que "els centres que s'hi han adherit ha estat més per iniciativa seva, i això és d'agrair". Bernabé comentava també que de moment no han rebut cap resposta per part dels centres d'ensenyament privats de la ciutat, i que per això "ara el que farem és trucar als centres que no s'han adherit i a veure si n'obtenim alguna resposta".

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

18

Societat

ELS íCANTONS Divendres,

S o I *

Nli'abrildel-\W

r i t a f

Una subhasta d'obres d'art completa la campanya d'ajuda a Veneçuela La subhasta és aquest divendres a la Unió Santcugatenca L'Associació de la Premsa Gratuïta, amb base de dades sobre morosos

La Unió Santcugatenca aceCra avui una subhasta sofidària pels damnificats de Veneçuela. Aquesta subhasta, en què han participat diversos artistes locals i veneçolans, servirà per tancar la campanya d'ajuda iniciada al febrer, després de les fortes pluges que van destrossar aquest país sud-americà. Fins ara, amb el quinto solidari organitzat per l'Esbart i la recollida de diners promoguda pels tres instituts de la ciutat, s'han recol·lectat prop de 150.000 pessetes que es destinaran a algun projecte de reconstrucció.

F.C. - Sant Cugat L'Ajuntament de Sant (aigat tancarà aquest divendres la eampanya d'ajuda a Veneçuela amb una subhasta d'obres d'art que tindrà lloc a La l nio Santcugatenca.

Després de les fortes pluges que van afectar a principis d'any \ e neçuela. l'Ajuntament de Sant (aigat. el (Consolat veneçolà i la Creu Roja van sumar-se a una proposta feta per un particular i van iniciar una campanya per recollir diners i material per als damnificats. Aquesta iniciativa finalitzarà avui amb la subhasta de més de 60 obres d'art cedides per diversos artistes locals com \lanolo Belzunce, Mercè Diogènc o Paco \linuesa, entre d'altres: i per artistes veneçolans com Alfonso Dàbila, Marisabela Ermini o Aníbal Rierol. "La veritat és que la resposta ha estat molt bona. Valorem molt positivament la generositat i la implicació de tots aquests artistes", comentava la tinent d'alcalde de serveis personals, Àngels Ponsa. Iotes aquestes obres

se subhastaran avui al teatre de La Unió, amb uns preus de sortida que oscil·len entre les 15.ÍXX) i les .ÍO.(XK) pessetes. Des de l'Oficina Sant (lligat Solidari, Maria Franquesa ha explicat que "esperem una bona resposta dels santeugatencs, perquè es tracta d'un projecte solidari i això acostuma a moure molta gent". Franquesa ha afegit també que tots aquests diners es destinaran a través de la Creu Roja a un projecte concret i que es podrà ter un seguiment de com s'està desenvolupant la reconstrucció. La campanya d'ajuda a Veneçuela ha comptat també amb el recolzament de diverses entitats, entre les quals destaquen l'Ksbart Sant ( àigat, que va organitzar un quinto solidari, ocis tres instituts de la ciutat, que han fet una recollida de diners i de material. Segons Àngels l'onsa. "aquesta ha estat una campanya molt participativa en què s'hi han implicat diverses institucions, entitats i persones de la ciutat". FI resultat d'aquesta participació són quasi 150.000 pessetes que s'afegiran al que es recapti amb la subhasta.

A s s o c i a c i o n s

L'Associació de Veïns del Parc Central reivindica m é s seguretat ciutadana

MA(;DA\1KNDKZ

- Sant Cugat -

Iss obres ,i siibha·.tti i \tnn i \/>(i</i/lt \ d i e/í In mm \etmanu // l/i I rnó /• Y /

A/risfes ItMiils i' vnieriilam s'han unitperpii/tuipiii

E x p o $ t c #o n s

L' Espai Jove acull fins dimecres l'exposició itinerant w L'art de la xuleta' MAGDA MÉNDKZ

K.C.

L'Associació de Veïns del parc Central ha iniciat una recollida de signatures per demanar que s'augmenti la vigilància policia! al barri durant els caps de setmana. Davant l'augment d'actes vandàlics que es produeixen a la zona alta del barri, durant la darrera assemblea de l'associació es va acordar recollir signatures i demanar, si cal, una reunió amb el tinent d'alcalde de seguretat ciutadana, Jordi Ferrés."EI que demanem és que ens reforcin la dotació policial, no donem la culpa a la policia, perquè crec que no donen abast, el que demanem és que po-

sin algú més en aquesta zona", explicava el president de l'associació, Joan Segura. L'assemblea va servir també per plantejar altres qüestions relacionades amb el barri del Parc Central. Entre altres temes es va aprovar la incorporació de 6 membres nous a la junta de l'associació, es va crear una comissió encarregada d'estudiar i preparar unes jornades sobre urbanisme per tal d'estar informats sobre el nou projecte de l'Eix Vertebrador i com afectarà el barri. L'assamblea també va reiterar la necessitat de demanar a l'Ajuntament uns bancs nous amb raspatller per a la zona del parc infantil o més gronxadors per a la zona infantil del carrer Salvador Dalí.

<n in/in ilti ttimptmyn /• \ l

L'arf de la xuletti és el títol de l'exposició itinerant que ha arribat aquesta setmana a la nostra ciutat. L'Espai Jove de la Casa de Cultura és el lloc que acull aquesta peculiar mostra que dóna a conèixer les diverses tècniques que han fet servir els estudiants al llarg dels anys per aprovar els exàmens sense haver d'estudiar.

Des de la tradicional fotocòpia reduïda a extrems inimaginables fins a cuidadosos rotlles de paper ficats en un rellotge de tal manera q u e movent la rodeta, apareix en pantalla les dades que es demanen a l'examen. Podem

descobrir les tècniques que han utilitzat els alumnes, algunes de més enginyoses i elaborades que d'altres, per superar els exàmens amb el mínim esforç en aquesta peculiar exposició. L'objectiu és mostrar la xuleta com una manera d'expressar-se de la gent jove, considerant-la com una forma d'art.

La mostra, que es va inaugurar el dia 11 passat, es podrà visitar fins dimecres de la setmana vinent i està promoguda per l'Associació Bloc de Manresa. A Sant Cugat està organitzada pel mateix Espai Jove amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. L'horari de visita és de 17 a 20 h, de dilluns a divendres.

L'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) compta des d'aquest mes a m b una base de dades per al control de la morositat. D'aquesta manera es pretén evitar la inserció de publicitat en les publicacions gratuïtes de les empreses que han estat declarades moroses.

La posada en marxa d'aquest servei es va determinar en l'assemblea que va reunir els editors de les 40 capçaleres adscrites a l'ACPG I'l d'abril passat a Girona. I ,a creació de la base de dades compta amb cl vistiplau del Tribunal Superior de Competència. L'ACPG va començar els tràmits legals per incloure aquest servei ara fa un any, després de registrar nombrosos casos d'inserció d'anuncis per part de morosos professionals per quantitats considerables.

Pel president de l'entitat, Ramon Grau, aquesta iniciativa és de doble utilitat: "D'una banda, servirà com a element de prevenció dels associats i, de l'altra, d'instrument intimidatori, ja que quan el deute sigui exigible s'informarà al morós que hi figura en el banc de dades".

La i n f o r m a c i ó q u e i n t e g r i aquesta nova base de dades estarà tan sols a l'abast de les persones assignades pels editors associats a l'AGPC, d'acord amb la legislació sobre la intimitat de les persones. A més, també s'ha assegurat que el contingut de la base d e dades sobre morosos tindrà un caràcter marcadament confidencial.

D'altra banda, a la mateixa assemblea de l'ACPG de l'I d'abril es va aprovar un codi deontològic que afecta tots els sectors que i n t e r v e n e n e n el m ó n d e la premsa gratuïta: editors, periodistes i agents comercials. Aquest text introdueix algunes mesures per eradicar pràctiques poc aconsellables d'aquests tres col·lectius dins la premsa gratuïta. El nou codi deontològic es presentarà properament.

19

ELÍHCAIYIO>S Divendres, 14 d'abril del 2000

Per Sant Jordi, diumenge 23 d'abril, les llibreries de Sant Cugat serem a la plaça del Monestir

Del 17 al ?9 d'abril gaudeix del 10% de descompte Í

-vi»;

*í| «^ j *$

i

s*a

f^

LLIBRERIA

o/éüaieóetiiíJ.

/ ' |vi "f* -XUex/ind ex/tnari/L l l i b r e s

fe/r//

LSÏÍÍSÍWGÍWRÍ Llibre infantil I juvenil Jocs didàctics

20

Societat

ELS /CAIVIUNS Divendres. 14 d'abril del 2000

C o n v e n i

L'ANC signa un conveni amb els centres catalans a Pestranger Larxiu de Sant Cugat conservarà els arxius a"aquests centres L'Arxiu Nacional de Catalunya serà l'encarregat de reunir i conservar els documents generats per catalans establerts a l'estranger. Així s'estableix en el conveni que van signar la setmana passada el director de l'arxiu, Josep Maria Sans i Travé, i el Consell de Comunitats Catalanes.

Entre altres qüestions, aquest acord determina que els centres i casals catalans

KSTKR CAST.WYKR - Sant Cugat -

L'Arxiu N a c i o n a l d e C a t a lunya i el Consell de Ics Comunitats Catalanes han signat un conveni pel qual els diferents c e n t r e s i casals catalans a l ' e s t r a n g e r cediran el seus arxius documentals a la seu de l'arxiu, a Sant Cugat. Aquest conveni, q u e el van signar dijous passat el director de l'arxiu, Josep Maria Sans i Travé i 10 m e m b r e s del Consell de les c o m u n i t a t s c a t a l a n e s . La signatura d'aquest conveni, e m m a r c a d a en la Segona Trobada de Casals Catalans q u e es va fer la setmana passada a Barcelona, i va c o m p t a r a m b la presència del director de relacions Exteriors de la G e n e ralitat, Joaquim Llimona, i de diversos represntants d'algunes d e les c o m u n i t a t s catalanes creades a l'estranger.

La finalitat d ' a q u e s t a col·laboració és aconseguir recupe-

a l'estranger cediran, en dipòsit o amb una reproducció, els seus arxius documentals a l'ANC i col·laboraran en la feina de localitzar documents d'interès relacionats amb Catalunya i amb els catalans.

L'ANC, per la seva banda, es compromet a posar els mitjans en les tasques de recuperació i de difusió d'aquests documents.

rar i conservar tot el patrimoni d o c u m e n t a l creat per h o mes i dones de Catalunya que per diferents motius van establir-se a l'estranger i van crear c e n t r e s i casals c a t a l a n s .

Així ho va explicar el director de l'ANC, Josep Maria Sans i Travé, a les diferents persones r e u n i d e s a m b motiu de la signatura d'aquest conveni.

Sans i Travé va destacar la importància de treballar per conservar la memòria històrica del país i d e l s c a t a l a n s : " E s t e m fent una cosa molt important.

Vosaltres, catalans q u e e s t e u a fora, esteu escrivint la vostra història, una història q u e forma part del país q u e us ha acollit però q u e t a m b é forma part de vosaltres, i vosaltres teniu un v i n c l e a m b C a t a l u n y a .

L'Arxiu Nacional és la intituc i ó q u e ha d e r e c o l l i r la memòria històrica i escrita d'aq u e s t país i dels catalans" A m b la s i g n a t u r a d ' a q u e s t conveni, els diferents centres i casals a l'estranger es c o m -

p r o m e t e n a cedir, en qualitat de dipòsit o tan sols com a rep r o d u c c i ó , els s e u s arxius històrics. D ' a q u e s t a manera, en el cas q u e el centre vulgui conservar els seus d o c u m e n t s o cedir-los a una altra institució, es c o m p r o m e t a p e r m e t r e q u e la Generalitat en faci una reproducció que es conservarà a l'ANC. T a m b é en el cas q u e un d ' a q u e s t s casals es dissolgui, el seu arxiu serà destinat a la G e n e r a l i t a t p e r q u è s e ' n faci càrrec de la conservació i la difusió.

Per la seva banda, el D e p a r t a m e n t d e C u l t u r a es c o m p r o m e t a c o l · l a b o r a r e n els programes de recuperació dels fons documentats acordats per les d u e s p a r t s . L ' A N C serà l'encarregat d'assumir la coordinació d'aquests treballs, posant a disposició els recursos materials i humans q u e siguin necessaris e n cada cas. D'altra banda, tota la d o c u m e n t a ció q u e es conservi a l'arxiu serà d e lliure accés per als in-

X e r r a d e s

I.'A.XC podrà dL·posardeL· arxius documentals dels casals catalans a l'estranger F: X.I.. vestigadors i n o m é s se'n resés molt important la col·labotringirà l'ús en funció d e les ració d e tots a q u e s t s casals i peticions formulades pel cend e les p e r s o n e s q u e e n fortre q u e faci la cessió. m e n part per tal de localitzar i recuperar els fons d o c u m e n "Aquest és un acte d e contals p r o d u ï t s i c o n s e r v a t s a fiança m ú t u a " , c o m e n t a v a l'estranger per persones i e n Sans i Travé, "vosaltres voleu titats p r i v a d e s q u e facin req u e la vostra memòria històferència a Catalunya. Segons rica, sigui com a grup, e n t i t a t Josep Maria Sans i Travé, o persones, no es perdi, i q u e "vosaltres t a m b é ens heu d'aper això es pugui conservar en judar a recuperar memòria de a q u e s t c e n t r e . N o s a l t r e s vopersones. Coneixeu molta lem q u e ens faciliteu q u e es gent, catalans q u e han d e s e n pugui recuperar aquesta v o l u p a t una a c t i v i t a t en memòria, ja sigui d i p o s i t a n t aquests països on viviu, us deaquí el q u e ja no n e c e s s i t e u , manaríem q u e e n s informésja sigui deixant q u e ho reprosiu d ' a q u e l l a g e n t d e q u i d u ï m i us ho t o r n e m " . El dicreieu que s'hauria de conrector de l'Arxiu Nacional d e servar la m e m ò r i a " .

Catalunya va afegir també q u e

Exit de participació e n la tercera edició de la Caminada a Montserrat

La importància de F autoestima centra una nova xerrada d'Atena

E.C. -S·MTCMMTMAGDA MKNDKZ

- Sant Cagat "L'autoestima és una necessitat bàsica de les persones que s'ha de tenir molt en c o m p t e " . Amb aquesta premissa, formulada per la psicòloga santeugatenca, Eulàlia Soteras, es va fer un co1-kx|iii sobre la importància de l'autoestima a l'Ateneu Santcugatenc, davant de XX persones. La xerrada es va celebrar dimecres i estava organitzada per Atena, Dones de Sant Cugat.

Segons la psicòloga, aquest sentiment s'ha d'aprendre a la infantesa, i qui no ho fa, es troba que li

és necessari quan arriba a tocar fons. "La manca d'autoestima provoca importants desequilibris emocionals", segons assegura Soteras.

Actualment, el tema de l'autoestima torna a estar vigent, "el problema és que molta gent no sap exactament què és. Cal ser molt conscients que és un sentiment totalment intern i personal, no s'aconsegueix tenir més autoestima pel que et digui la resta de la gent", explicava la psicòloga. "Moltes vegades quan es tenen problemes és com a conseqüència d'una mala interpretació interna", afegia.

L'autoestima és un valor molt apreciat en la societat actual, donada sobretot per la competitivi-

tat. "És cert que l'autoestima és a la base dels guanyadors", explicava la psicòloga. Ser conscient de les necessitats i mancances personals és la base per aconseguir tenir una bona autoestima. I Tn cop estan localitzades i reconegudes, s'han de marcar petits objectius per tal que, de mica en mica, es vagi reafirmant com a persona.

Eulàlia Soteras també va destacar el fet que s'organitzin conferències d'aquest tipus i que "caldria utilitzar-ne més sovint". Segons Soteras, els col·loquis ajuden a aclarir alguns dels conceptes que es tracten, "malgrat que no doni una solució concreta, però el més important és conèixer-ho".

Prop de 300 persones van participar diumenge en la tercera edició de la Caminada a Montserrat que organitza el C l u b Muntanyenc. Tot i que els pronòstics de mal temps van fer que un bon nombre de persones es retiressin al darrer moment, el nombre de participants d'aquest any ha estat gairebé el doble que el de l'any passat. Aquesta participació ha estat molt ben valorada pels organitzadors, que consideren un èxit la resposta dels santeugatencs.

D'altra banda, segons ha explicat una de les responsables de la iniciativa, Gemma Garcia, "la caminada va anar perfectament i no es

van produir incidents.Com que algunes persones van abandonar a causa del temps, els que hi vam anar ja estàvem ben disposats".

Garcia va destacar també que tant el funcionament dels controls com l'avituallament van ser un èxit i que tant els participants com els organitzadors van quedar molt satisfets.

La caminada va començar a dos quarts de sis del matí i els excursionistes, entre els quals l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, van trigar una mitjana de nou hores i mitja a fer els 40 quilòmetres que els separaven de Montserrat. Un cop allà, els caminadors van voler fer emotiu un acte d'homenatge al recentment desaparegut soci de l'entitat. Bernat Vaqué.

Societat

ELS /C4NTOFS Divendres. 14tTabrildel >000

s s e m b i e a

Activitats culturals

Rumbau recupera la presidència d'Amics

a l'Ateneu durant el mes d'abril

de la UNESCO MAGDA MÉNDEZ

L'assemblea de l'Associació dels Amics de la UNESCO ValldoreixSant Cugat, va aprovar per unanimitat el canvi de junta al capdavant de l'entitat. Montserrat Rumbau és la nova presidenta de l'Associació en substitució d'Anna Domènech, que deixa el càrrec després de tres anys d'ocupar-lo.

La resta de membres de la junta són nous en el seu càrrec.

Sense cap vot en contra ni cap abstenció, va sortir escollida l'única candidatura que es va presentar per ocupar la junta d'Amics de la UNESCO. En aquesta nova etapa acompanyaran Rumbau Roser Nadal, Montserrat Barba, M. Teresa Pèlfort, Antoinette Bernard, Fèlix Mestres i Francesc Santjust.

"No hi ha cap trencament amb aquest relleu de junta, sinó una continuïtat", explicava la nova presidenta, que va restar importància al fet de tornar a estar al capda-

vant de l'entitat: "La idea és que els càrrecs no tinguin importància. El que volem és formar un equip sòlid, de gent que s'entén; treballar tots alhora en una mateixa línia".

Per la seva banda, lafinsara presidenta de l'entitat, Anna Domènech, va valorar molt positivament la tasca de l'entitat a la ciutat, ja que "és de les poques associacions culturals que segueixen sistemàticament un programa de conferències sobre temes variats dins l'àmbit cultural i solidari". Respecte al relleu en la gestió de l'entitat, considera que "aquest canvi és bo, una junta que seguirà el ritme que s'ha fet fins ara". En l'assemblea de divendres, Domènech va rebre el títol honorífic de consellera de direcció d'Amics de la UNESCO. Dins aquesta continuïtat, la nova junta pretén dividir els esforços en dues línies bàsiques de treball: les activitats de caràcter cultural, i les de tipus solidari. "Dividirem la junta en aquests dos sectors",

M. M. -S*MT Cuear-

Els llibres i els escriptors són els grans protagonistes de les propostes culturals que han plantejat les diverses entitats que tenen la seu a l'Ateneu Santcugatenc. A més, també tindran la seva important presència durant aquest mes les exposicions i xerrades.

La diada de Sant Jordi ha potenciat notablement la prograMontserrat Rumbau tonia n ser la presidenta de I'associació F: E. FARINYFS mació d'actes i activitats relaciova explicar Rumbau. sentacions de llibres i altres actes. nades amb el món literari.

Així doncs, els cicles de conPel que fa a les activitats més Dimarts l'escriptor Josep M. Esferències, les excursions culturals properes organitzades per l'Assopinàs va presentar el seu darrer i la campanya per la construcció ciació d'Amics de la UNESCO, treball titulat A peu pel País Basc. d'un orfenat a la ciutat de Roman es preveu que al maig es realitzi un El dia 27 d'aquest mes es farà un (Romania) continuaran centrant nou cicle de conferències a l'eshomenatge a l'escriptor Joan Fusles activitats d'Amics de la UNES- pai que els acull des de fa anys: la ter a partir de les nou del vespre, CO. sala d'actes de l'Arxiu Nacional de en la qual prendrà part el rector de la Universitat Autònoma de A banda de l'elecció de la nova Catalunya. En aquesta ocasió, es Barcelona (UAB) i president de junta, l'assemblea de divendres tracta de xerrades sobre el Patril'Associació d'Amics de Joan Fustambé va servir per aprovar els moni de la Humanitat. Malgrat ter, Carles Solà. A més, cada pripressupostos per aquest 2000, que que els ponents estan encara per mer dimecres de mes s'ha posat no varien gaire respecte als dos determinar, es vol tractar aquest en marxa la Llibrexarxa, que peranys anteriors. Les entrades con- tema des de diferents sectors. Així, met l'intercanvi i el préstec de tinuen centrades en les quotes dels el patrimoni catalogat per la llibres. A banda d'això, també socis i les subvencions de l'Ajun- UNESCO, el de l'església, el que s'ha organitzat un taller de lectament, mentre que gran part de es pot trobar a Catalunya i el que tura que s'allargarà fins al mes de les despeses són de l'organització tenim a la nostra ciutat centraran juny i que permetrà aprofundir dels cicles de conferències, pre- aquestes conferències. en algunes obres literàries.

D'altra banda, del 26 d'abril al 12 de maig l'Ateneu acollirà una exposició sobre els 5 anys de Maulets a Sant Cugat En aquesta mostra es podran veure des de cartells a sessions de diapositives i audiovisuals.

L'Ateneu també ha organitzat cursos de samba de cara a preparar les festes d'estiu.

Concurs

Obert el concurs per escollir el cartell de la Festa Major de Valldoreix les bases del concurs determinen que no s'acceptarà cap cartell on quedin reflectits focs artificials.

Ja s'han fet públiques les bases D'altra banda, cal que a cada obra per al concurs de cartells que apareguin dos elements bàsics: anunciïn la Festa Major de Vall- "Festa Major de Valldoreix de doreix d'aquest any 2000. Els tre- 2000" i "Del 15 al 17 de setemballs es podran entregar fins al 4 bre", a més de l'escut de l'Entide juliol al Casal de Cultura del tat Municipal Descentralitzada districte, de dilluns a divendres (EMD) de Valldoreix. d'l 1 a 1 del migdia i de 5 a 7 de Tots els cartells participants en la tarda. El premi per al cartell el concurs quedaran exposats al guanyador serà de 50.000 pesse- Casal de Cultura del districte dutes i de 25.000 per al finalista. rant la Festa Major, i es podran El certamen està obert a tot- recollir després de la mostra, duhom, i només es podrà presentar rant tot el mes. La data i forma una proposta per participant. del lliurament dels premis queMalgrat que la temàtica és lliure, darà determinada en el programa dins la representació de la festa, de la festa gran del districte.

L'escola Viaró celebra el 5è Concurs de Pintura

M. M.

La Ludoteca funciona des de fa un any al Centre Crvic F: X.L.

Un any de la Ludoteca de la Floresta La ludoteca que hi ha al Centre Cívic de la Floresta va celebrar divendres passat el seu primer aniversari preparant una sèrie d'activitats per als més menuts. Unes 180 persones van participar a la

r A m a t Finques Des de 1948

21

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

festa que va començar amb una petita gimcana, on es feia pintar i completar puzles gegants. Un berenar amb pastís i l'animació d'un grup infantil van completar la celebració./ M.M. (LA FLORESTA)

D 93 590 68 80

E.C. -SANT Cwar-

La Sala d'Actes del Col·legi Viaró va acollir la setmana passada l'acte de lliurament de premis del 5è Concurs de Pintura dels alumnes del centre. L'entrega de premis va estar presidida per l'alcalde Lluís Recoder.

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

22

Societat

U S í CANTONS Divendres. 14 d\dml del 2000

C a m p a n y a

C&mpanya

ADÉU Deute Extern presentarà una moció al ple municipal

Comercial recupera

["objectiu és el suport institucionala la campanya

el 'sobre sorpresa'

Sant Cugat Centre

K.C. - Sant Cugat-

M \ ( ; i ) . \ M i:\DKZ - Sant Cugat -

I ,a xarxa ciutadana per l'abolició del deute extreu vol presentar una moció al ple municipal d'aquest mes per demanar l'adhesió dels grups municipals a les preguntes de la consulta social. Aquesta és una de Ics primeres accions de la plataforma, un cup s'han conegut els resultats del referèndum a nivell estatal.

I ,a primera assemblea de la xarxa després de la celebració de la consulta es va fer divendres al Casal Social ()kupat de Torre Blanca. l-'.n aquesta es va explicar que s'havia fet una demanda a l'Ajuntament per presentar una moció popular en el ple del 17 d'abril, en què es demana el suport de tots els grups als plantejaments de la plataforma. Per tal d'intentar assolir la unanimitat en les votacions de la moció, alguns dels membres de la xarxa s'entrevistaran abans amb els partits polítics amb repre-

Els clients del Sant (-ugat ('entre Comercial tenen aquests dies la possibilitat de guanyar premis diversos amb una nova campanya del sobre sorpresa.

Després de l'assembleu, es ia fer una festa per celebrar /VA// de la consulta F-.F..F

sentació. "Si aconseguim ([tic aprovin la moció, demanarem que la portin a una institució més gran", explicava un representant de la xarxa, Dani Gómez.

D'altra banda, els santeugatencs també participaran a la tercera trobada estatal per l'abolició del deu-

te, que se celebrarà els dies 29 i 30 d'abril a Barcelona. També es preveu que donin suport a les manifestacions per l'eliminació d'aquest préstec que es faran a Washington aquest cap de setmana, coincidint amb la reunió del banc mundial a la capital dels Kstats l'nits.

Des del dia 11 passat i fins al 11 d'abril, els compradors d'aquest centre poden canviar els seus tiquets de compra per sobres so/presa que amaguen tot tipus de regals, entre els quals destaquen televisors. equips DVD o reproductors de CD portàtils entre altres coses.

1,'objectiu d'aquesta iniciativa és fidelitzar els clients de la gran superfície a partir d'una proposta fàcil i divertida. D'altra banda, el Sant Cugat Centre Comercial també ha volgut recuperar una tradició que existia ja fa anys i que tenia molt èxit. "Nosaltres vam voler recuperar aquesta campanya, perquè és un tipus de promoció directa, el comprador té la possibilitat d'aconseguir premis d'una manera fàcil i directa", comenta la gerent ad-

Per Sant Jordi, reg a le m m ú s i c a

junta del centre, Susana Penya.

La campanya del sobre sorpresa va posar-se en marxa aquest dimarts i segons Penya, "de moment està tenint una acollida molt bona entre els clients del centre comercial.

Nosaltres creiem que es tracta d'una proposta que pot agradar a tothom".

SC® Sant Cugat

^^..«^UTO.™^ *°<l 'o*t>

òant Jordi 2000

\

Recull de clàssics núm. 2

\,

% SGAE DIPÒSIT LEGAL: B-16423-2000

SCC002

m

í&rirç,,^

Del 17 al 23

d'abril

Els establiments de Sant Cugat Comerç us regalem per les vostres compres S·mprt

» prop

t•u

Campanya vigent fins que s'esgolin les existències

el CD Recull de Clàssics, núm. 2

23

ELS-/CAIVroï>S Divendres, 14 a"abrildel 2000

4 &•»

Pregunta d'actualitat:

#

Quina actriu, que feia de Batgirl a la darrera pel·lícula de 'Batman', actua a Trabajos de amor perdidos?

;

*<!*

.,tte4Cffl*on?:,alçaiTCrSaiif

fíntofj.

Opció a dos premis.

Lot TOV STORV 2. Una bossa-motailla, un rellotge/io-io infantil, una tassa, un pin i un pòster gegant d'aquesta pel·lícula.

Una motxilla, una bossa per CD. un 'single' de (a BSO de 'La leuenda del pianista en el océano' per Ennio [ïlorricone, i un pòster gegant de 'Cl sexto sentido'.

Resposta: nom i cognoms: Adreça: Telèfon:

•••ffli···.tf., /

•

*

24

Societat

ELS ÍC-MVIÏNVS Dknir/irs. 14 <r,ih,il d, I.',',

' C à s t i n g '

rf

e

R à d i o

S a n t

C u g a t

Mònica van Campen. Actriu i model

"A vegades no recordava que treballava a la televisió99

"Porto amb alegria despuHar-me per diners" MA(;I),\MKNI)KZ

- Sant Cugat -

Mònica van Campen tenia certa experiència en càstings quan es va presentar al de Ràdio Sant Cugat, el 24 de gener passat. De fet, se li ha de reconèixer el seu esperit de voluntat i decisió; des que es va presentar a l'agència de models Francina, ha treballat en publicitat, cinema, televisió i ara mateix, en teatre, amb l'espectacle 'Tot esperant Godot' de la companyia Circ Crac (que, per cert, podrem veure al Teatre Auditori el dia 16 de juny). Encara que ser famós tampoc no dóna més possibilitats a passar aquest 'Càsting'. Van Campen es va mostrar, en un principi, reticent; més tard, es va prendre massa llibertats.

JORDI RAMOS

-Sant CugatKm dic Mònica van C a m p e n i Obiols. Vaig néixer el Ió de novembre de 1474 a Terrassa, per què a Sant ('ugat no hi ha hospitals. S(')c soltera i no tinc fills.

- Es famosa?

- J o ? Una mica.

- Mai s'ha sentit aclaparada per la seva popularitat?

- No, les vegades que m'han dit alguna cosa pel carrer han estat amb respecte. I a vegades et fa il·lusió trobar-te gent que et diu: "Ostres, m'encanta aquest programa!". Te n'alegres.

- Quin va ser el primer anunci publicitari en què va participar?

- Va ser un del Libretón BBV. Vam estar catorze hores rodant, a mi em feia moltíssima il·lusió i al final no se'm veia.

- Però un dels anuncis que més l'han donat a conèixer es el de la colònia Jaek's.

- Aquest el vam rodar de nit. Vam fer moltes proves de vestuari perquè el vestit era fet a mida i era molt arrapat.

- Quines conseqüències va tenir en T àmbit professional?

- Diners. Home, sí que et fitxen una mica de tia bona. Quan fas de model tens molta competència però... cal que les models siguin molt primes i sense gaire pit i jo no n'he tingut. 1 si t'ho mires així, doncs tinc molta sort, no?

- Qu** en pensa del mon dels espots televisius a Espanya?

- A mi abans m'agradaven molt perquè seguien el nivell del país.

Ara penso que s'intenta imitar un nivell, l'europeu, que no tenim, i a v e g a d e s aquí fallem. Hi ha avenços tècnics que estan bé, però a mi m'agraden els espots senzills, que tenen molta idea i pocs diners.

- Aljíuna vegada ha assegurat que li agrada la camera de vídeo. Per què?

- J o és que fent passarel·la o fotografia no m'hi veig. I -a camera de vídeo té molta màgia, m'entusiasma, perquè és més moviment: no et fixes tant si la model té la boca torta o si té una arruga al front. Pots jugar molt més.

— 'Spot TV' va ser una bona manera de tenir una imatge seriosa?

- I tant! Per mi ha estat molt positiu. A més, vaig tenir molta sort: jo treballava els dilluns i els altres dies em podia dedicar a l'Institut del Teatre. A vegades pensaves: "Si estic fent un programa!" A vegades estaves treballant en una altra història i et confonia.

— Per què la van substituir per l'Asha Miró?

- Em van oferir una altra cosa, vaig parlar amb el productor i em va recomanar que no desaprofités aquesta oportunitat. Llavors li vaig dir amb antelació, i van buscar una altra noia, que és l'Asha.

— Quin és el record més important que té del seu pas per Fila

Les preguntes •Crea que si no hagués estat popular el seu professor Frederic Roda l'hauria triat per fer el seu paper al Circ Crac?

Potser no. El meu paper me'l va donar perquè ja l'havia fet amb ell. Havia fet un taller a tercer amb dues companyes.

Segurament, és un reclam.

• N o és iaia nuca contradictori fer m Beekett m m a carpa de circ?

No, gens, l'espai quedava molt àrid i era una història mokxuia de veure.

- Per <·<>iiH'ii(·:u· li diré una sèrie <lc noms i m'llaurà de dir un adjectiu: Ràdio Sant Cugat: Bona nit... Ah, adjectiu? Bon rotllo.

Tortell Poltrona: Collons... Pallasso.

As/ia Miní: Simpatia.

Lluís Rfíodn: No el conec prou.

Tenassa: familiar.

Mikimoto: Accelerat.

Spot TV: Inici.

Fishennansfiiruds: Refrescant.

Fila Zerv: Joventut.

FJ Triar/e: C.ohrs.

CitrCrac:(Riu) Més colors!

Toni Soler: N'apiut.

- Es considera intel·ligent?

- Una de tantes.

- Per què està tan bona?

- Perquè els meus parcs ho van fer Ytni Campeu porta 6 uny.< a l'Institut del 'Ventre de 'terrassa F: X.I.. molt bé (Riu).

Zero? ta il·lusió l'última q u e he fet, - Quants anys tenia quan va fer el - Bé, jo recordo la primera obra (Faust) perquè era un paper proprimer petó? que vaig fer, que era Pati, poti. tagonista i amb actors de fora, en -14.

Però la que més em va quedar va anglès. Sempre el que són reptes - Pel davant o pel darrere? ser Falomé, perquè vern fer bolos. et fan il·lusió, perquè has estat allà - (Toma a riure) Pel davant.

M'ho vaig passar molt bé. donant tot el que podies. Ha es- Rossos o morenos?

— Què ha suposat per a vostè tre- tat una experiència molt bèstia.

- Morenos. ballar en el Circ Crac?

- Se'n va anar a viure a Barce- S'ha despullat mai per diners?

- Un somni fet realitat. Aquest lona només perquè li agrada viu-Sí. any estava neguitosa perquè feia re entre la multitud?

- 1 com ho porta? televisió i cinema, però realment - No, tot i que m'agrada molt Des - Amb alegria. jo el que volia era fer teatre. I alesque tenia setze anys que m'ena- De quina obra és la frase "He hores em van proposar això, un mora Barcelona, m'enamora Gràmort el llop!"?

Beckett... i molt bé. cia i visc a Gràcia. I m'estic allà.

- Sí, home, del Manelic... De Tetra — De quina de les feines que ha Baixa. fet fins ara en cinema està més 'Càsting s'emet els dilluns de 23 a 24 h - Quin perfum utilitza normatmet? satisfeta? a RSC (91.5 FM). Repetició de - Mousk de Lisa Ashley -Vaig ser molt feliç a la del Tricil'entrevista <i Ramon Faura, aquest- Per ser model s'ha de ser estrecle (Palace) perquè era com un dissabte 15, a les 14h. ta? conte. Però també em va fer mol- (Riu, de nou) Nooo.

- Va ser vostè qui feia playback en els concerts d'una coral?

-Sí.

- Trií un pecat capital.

- La cobdícia.

• É s veritat que s'ha fet un EMILI BELLA - Ja ha trobat en Jak's? augment de pits?

-No. No, és del tot mentida.

- Van Campen va haver de fer - 1 en Godot?

•Expliqui'ns quin és l'objecel paper de locutor d'un but-Tampoc. te destacat de la seva vida. lletí informatiu radiofònic.

- Literatura i bellesa estan renyits?

Un nas de pallasso. L'he triat Quan va saber la notícia va ex-Noo, per què? perquè estic en una època no clamar "Que txtmge que ets!"

- Digui'm una cosa que sigui fhgaire arrelada enlloc i estar amb - La segona prova del 'Càsting" pant? pallassos és l'últim que m'ha va obligar la candidata a mos- Flipant, la vida. passat. És molt important per a trar la seva versatilitat per anun- Com es va preparar el paper de mi. També perquè és un símciar productes com una joguinimfòmana de la seva darrera bol de voluntat de ser senzill, na violenta per a nenes, un pel·lícula? estimar i intentar que la teva jersei absorbidor de pols o un -No era nimfòmana. Era dolenta. vida serveixi per alguna cosa paquet de mocadors de paper matava quan follava, perquè no feia més que per a tu sol. de segona mà. l'amor. Era molt freda.

de La Veu

Les

proves

EIS 4 CANTONS

Comarca

25

Divendres, 14 d'abril del 2000

C i u t a t s

C i u t a t s

Retirada V acusació a un dels implicats per presumpta estafa La fiscal ha retirat els càrrecs contra un empresari a qui inicialment acusava d'un presumpte delicte d'estafa a un centenar d'inversors en borsa, entre els quals hi havia diversos ciutadans de poblacions del Vallès Occidental. Els altres dos acusats van ser jutjats i condemnats dies enrere a vuit anys de presó.

L'individu que finalment ha quedat lliure de qualsevol pena s'enfrontava a una petició de vuit anys de presó.

La fiscal ha retirat els càrrecs contra Jorge Emilio C A . , un e m p r e s a r i a qui i n i c i a l m e n t acusava d'estafar un centenar d'inversors en borsa, entre els quals hi havia veïns de Terrassa. Sabadell, C e r d a n y o l a del Vallès i M o n t c a d a i R e i x a c (Vallès Occidental). Els altres dos acusats van ser jutjats i condemnats recentment a vuit anys de presó.

La fiscal ha explicat q u e el processat, que ha comparegut davant el Tribunal de la secció tercera, no t e n i a res a v e u r e amb l'afer i va ser utilitzat pels altres acusats com a h o m e de palla en els seus negocis, raó per la qual li ha retirat l'acusació.

El tribunal va valorar precisam e n t , a l ' h o r a d ' i m p o s a r la pena, el fet q u e els dos condemnats van voler implicar terceres persones com a homes de palla per fer-los caure tota la responsabilitat criminal en cas de ser descoberts. També va ser determinant el fet que l'estafa fa afectar gran quantitat de gent i va ser de molts diners, prop de 300 milions de pessetes.

Jorge Emilio G.A., que va estar pres durant tres mesos per aquesta causa, s'enfrontava a una petició de 8 anys de presó, però no va poder ser jutjat per l'Audiència juntament amb els altres acusats perquè es trobava malalt el dia del judici, segons fonts judicials.

S e g o n s assenyalava l'escrit d'acusació provisional, el processat va posar-se al front de l'empresa Inverac, de negoci de borsa, el 10 de març de 1993 després que li ho demanessin els altres acusats, amb qui tenia amistat. El processat, doncs, va aparèixer davant els clients com a responsable de la societat, i va ser utilitzat pels veritables estafadors, que li van fer, sense tenir-ne ell coneixement,

abonar interessos a clients amb xecs i pagarés q u e no t e n i e n fons.

El Tribunal de la secció tercera va condemnar Alberto Costa Canals, de 47 anys, i Jordi Costas Salgado, de 44 anys, com a veritables responsables de la societat Inverac, q u e van adquirir al seu propietari el 1991, i que es dedicava a la captació d'inversions de particulars q u e es destinaven a comprar valors en borsa de renda variable.

La societat, en ser adquirida, tenia molts d e u t e s i molt poc patrimoni, i els processats, que tenien des d'un principi una intenció delictiva, van fer constar com a comprador un jove que acabaven de contractar com a secretari de direcció del negoci.

Els processats, d'acord amb el seu pla, van començar a atraure petits inversors a qui oferien operacions a curt termini i d'elevada rendibilitat, i si bé en un principi tornaven els diners i beneficis, a mesura que els inversors anaven confiant en el negoci, van deixar de pagar els interessos.

Entre les persones estafades hi ha un tres veïns de Terrassa perjudicades en 6.375.000, 2.733.400, i 2 milions de pessetes respectivament; un veí de Montcada i Reixac estafat en 10,9 milions de pessetes; dos veïns de Sabadell estafats en 400.000 i 5 milions de pessetes; i un veí de Cerdanyola del Vallès que va sofrir un perjudici d'l milió de pessetes.

Finalment, quan es va descobrir la manca de liquidesa de l'empresa, i el fet que mai no es va invertir en borsa, Alberto Costa i Jordi Costas van posarse en contacte amb Emilio G. A., a qui van c o n v è n c e r per comprar l'empresa amb la idea de donar aparença que es volia reflotar./Intra-ACN

/*.'/ segon per l'esquerra is Josep . Mayornl, de la Diputació de Barcelona

Foto.Iiirra/AC.X

La Diputació presenta la 'Guia d'activitats turístiques' L'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona ha presentat aquesta setmana al Circuit de Catalunya la Guia d'activitats turístiques de la temporada prímtrcera-estiu JiW durant la celebració del tercer simposi sobre turisme organitzat per l'agència.

Al llarg de la jornada, membres de l'agència han informat sobre les actuacions fetes pels onze programes turístics territorials que la Diputació ha posat en marxa a

diferents comarques de la demarcació de Barcelona.

La Guia d'activitats turístiques de la temporada primavera-estiu 2i X \ 1 presenta 300 ofertes relacionades amb el sector turístic que es poden fer a diferents zones del territori de la demarcació de Barcelona. En t o t a l , l ' A g è n c i a d e Promoció Turística ha e d i t a t 300.000 exemplars de la Guia, que es distribuiran entre els operadors turístics per tal que puguin

oferir als seus clients els productes inclosos al catàleg. El diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, ha explicat avui que la Guia "presenta diferents productes que han sorgit dels agents públics i privats implantats al territori de la demarcació, els quals s'han inventat una sèrie d'ofertes turístiques que nosaltres des de l'agència intentem promocionar"./Intra-ACN

C e r d a n y o l a

S a b a d e l l

Demanen 5 anys per atracar un repartidor

El conseller Macias defensa el pla de Bros

El fiscal ha demanat cinc anys de presó per a una veïna de Cerdanyola a qui acusa d'haver atracat un repartidor de pizzes de la localitat intimidant-lo amb una xeringa.

Segons el fiscal, la dona va abordar la nit del 17 de desembre de 1993 un jove que sortia de repartir una pizza en un domicili del carrer Tort de Cerdanyola.

L'atracament es va produir tan bon punt el jove sortia de l'ascensor, i segons ha relatat la víctima, l'agressora era una dona, amb els cabells vermells i un jersei que la tapava fins al nas, tot i que la va reconèixer perquè freqüentava el barri./IntraACN

El conseller de Política Territorial, Pere Macias, defensa la legalitat del Pla de Descontaminació Gradual de la Junta de Sanejament, de quan ell n'era president, que es va aplicar a l'empresa Bros de Sabadell. Macias va declarar dies enrere com a imputat en el TSJC, que és el tribunal que instrueix la querella presentada contra ell per prevaricació mediambiental.

Segons fonts judicials, Macias, així com el gerent actual de la Junta de Sanejament, Blai Solé i Maflé i l'industrial Pere Bros, veí de Sabadell, van declarar en relació amb l'aprovació del Pla de Descontaminació Gradual aplicat a l'empresa l'any 1996 pels seus abocaments al riu Ripoll.

Tant Macias com Solé han assenyalat que la Generalitat de Ca-

talunya té plenes competències per aplicar els PDG, que són uns mecanismes a partir dels quals les empreses poden fer abocaments tòxics amb nivells superiors als permesos sempre que tinguin pendent l'adequació de les instal·lacions a la normativa.

El fiscal de Medi Ambient acusa Macias i Solé d'un delicte de prevaricació ambiental en relació amb la pròrroga d'un pla de descontaminació gradual que inicialment s'havia aprovat el 1994. Tot i que l'empresari es va comprometre presumptament a instal·lar sistemes de depuració adequats en el termini de dos anys, quan la Junta va observar el 1998 que continuaven sense fer-se els canvis promesos, va prorrogar 20 mesos més el termini, segons la querella./Intra-ACN

26

Societat

I

ELS4 CANTONS Divendres., 14 d'abril del 2000

a

m

n QUINS

OUS!

L'Ateneu Santcugatenc ha ofert durant les darreres setmanes un interessant curs de cuina que ha permès a molts dels alumnes descobrir la passió pels fogons.

L objectiu del curs era ensenyar alguns plats de cuina casolana, com per exemple, uns bons ous farcits, que van provocar més d'una broma.

FOTO: XAVI

DE SANT

CUGAT A

I.ARROSA

ESTOCOLM

Biel Majoral va actuar dissabte a la Casa de Cultura dintre del cicle La nit dels Cantautors que programa regularment l'espai santcugatenc. El músic popular mallorquí va interpretar composicions de Cançons Algairines, cl seu últim treball, una setmana abans de tocar a diversos espais de Suècia.

FOTO: EDUARD

EARINYES

(Í

GUAPA!"

Exclamacions com aquesta van poder-se sentir al Teatre-Auditori durant el concert de Martirio. La cantant va emocionar el públic amb els temes del seu nou disc Flor de Piel. Martirio va interpretar també temes d'altres autors, com ara Gardel, que van fer saltar les llàgrimes d'alguns espectadors.

Pàgina 3 7 FOTO: XA

EL PRIMER CONCURS DE CAP A MANRESA

MÚSICA,

El Primer Concurs de Música de Cambra de Valldoreix marxa cap a navarcles i Manresa. Aquestes són les ciutats de procedència del Duet Domo II de clarinet i piano, que va aconseguir el primer premi del certamen, en l'audició final celebrada diumenge passat a resglésia de Sant Cebrià.

El quartet de saxos Afrodisiax, de Barcelona, i el quartet de corda Tàlia, de Granollers, van obtenir el segon i tercer premis respectivament.

FOTO: EDUARD

EARINYES

VILARROSA

Societat

ELS4 CANTONS Divendres. 14 d'abril del >0Ú0

27

m

n LA LLOTGETA QUEDA

ENCLAUSTRADA

La llotgeta del Monestir quedarà permanentment tancada gràcies a la instal·lació d'una pilona automàtica que impedirà que els cotxes hi aparquin. Ni tan sols pels casaments s'obrirà el recinte, on només hi podran accedir els vehicles funeraris. El mecanisme de control remot s'activarà des de la parròquia.

El mossèn Blai Blanquer n 'està molt content.

Pàgina 15 FOTO: XAVI LARROSA

AGAFANT

FORCES

Una peculiar imatge de Valcalde, Lluís Recoder, agafant forces per poder arribar a Montserrat. Com la resta dels agosarats excursionistes que van recórrer els 40 quilòmetres que separen Sant Cugat de Montserrat, es va fer tot el possible per resistir les pujades, alhora que es gaudia d'un entorn excepcional. Per sort, el mal temps no va evitar que la tercera caminada popular a Montserrat fos tot un èxit i doblés la participació d'altres anys.

Pàgina 20 FOTO: CEDIDA -^ V

-

M

*.

V.

w

\

._ . V

Pf*K - V

EL CLAUSTRE

VIATJA A

L'ÍNDIA

La Primavera Fotogràfica 2000 va arribar divendres al claustre del Monestir de Sant Cugat en forma de mostra d'imatges delfotògraf de La Vanguardia Kim Manresa.

Manresa va conviure unes setmanes amb els voluntaris que fan possible el treball a l'índia de l'orde de la mare Teresa de Calcuta.

Wt^ïièiïí

Pàgina 35 FOTO: XA VI LARROSA

'ASjffLels

mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

n s JGwroiNS

28 Futbol

El Sant Cugat baixa a preferent L'equip, que seguirà dirigint Hans Schònhofer, perdia categoria quan falten sisjornades Ja es podia preveure des de finals de la primera volta. Finalment s'ha consumat Després de tres temporades consecutives a Primera Catalana, el Sant Cugat Esport FC ha descendit ja matemàticament a la regional pre-

ferent quan falten sis jornades perquè acabi la Lliga, o el que és el mateix, quan falten 18 punts en joc. Últim classificat en gran part del campionat i en zona de descens directe, l'equip vermell-i-negre ha perdut la categoria

"per mèrits propis", tal cqm reconeix Hans Schònhofer. que també concreta que "al final de 38 jornades de Lliga un equip és on li toca ser". Ha estat confirmat, també, que l'entrenador santcugatenc continuarà la tempo-

Marid i Sthonhoferja han anunciat que hi haurà una renovació important del planter FOTO: EDUARD FARl.XYhS Àl.KX Lól'KZ

El Sant Cugat Esport FC ja és, quan falten sis jornades perquè encara finalitzi el campionat de Lliga de Primera Catalana, equip matemàticament de regional preferent. La desfeta diumenge al camp del Sant Andreu, que d'aquesta manera assoleix l'ascens també de forma matemàtica a la tercera divisió, ha suposat el descens directe dels vermell-i-negres tot i que encara resten un total de divuit punts en joc. Els de Hans Schònhofer ocupen la vintena i última posició a la taula amb tan sols 16 punts, a 19 punts de la zona que no és immersa en el descens directe de categoria. El conjunt santcugatenc va perdre per 4 gols a 0, malgrat el primer gol del xoc no va arribar fins divuit minuts abans que acabés l'enfrontament.

En aquest partit va debutar l'últim fitxatge del primer equip del club, Cristo, que va jugar bona part de la segona meitat. Així doncs, el

rada vinent dirigint l'equip, però que no actuarà com a jugador. Cos directiu i tècnic del club ja han assegurat que més del 50% del planter actual no continuarà. El club pensa incorporar un mínim de vuit jugadors.

El president Alarid ha assegurat que lafitaserà tornar apujar FOTO: X.l

Sant Cugat Esport és un dels com a mínim tres equips que la propera temporada militaran a regional preferent. Diumenge, els locals reben l'Igualada.

L'última temporada que el Sant Cugat Esport va baixar de Primera Catalana a regional preferent va ser la campanya 1994/1995 amb Josep Alonso com a entrenador del conjunt santcugatenc. Els vermell-i-negres van perdre la categoria el 4 de juny de 1995, després d'ensopegar en la darrera jornada de Lliga al camp municipal d'Esports davant l'Olot per 1 gol a 2. Aleshores el Roses i la Seu d'Urgell van acompanyar als d'Alonso al descens.

el seu conjunt perdés la categoria. En primer lloc, la marxa de dos jugadors importants com Cristian i també Àngel Gómez, que "van baixar el nivell de l'equip".

El tècnic tarnbé ha reconegut l'errada que vap, cometre en les incorporacions dels únics tres fitxatges que es van fer a principis de

ra han fet baixar més el nivell de l'equip". Però l'entrenador ha detallat que "hem merescut baixar" i ho han fet "per mèrits propis".

Schònhofer ha detallat que "al final de 38 jornades de Lliga un equip és on li toca ser".

El president Alacid: "Ei'principal'objectiu de cara a la propera temporada serà pujarà Primera Catalana"

Temporada nefasta

temporada, "que no van ser encertats". Aquests són el porter Juanjo Arévalo i els jugadors Alex Martínez i Pedró Nacarino. El fet és que ara mateix cap dels tres jugadors continua lligat a l'entitat.

I finalment, les lesions d'homes experimentats com Xavi Jansà, Marc Llonch i Lluc Vidal "enca-

"El principal objectiu de cara a la propera temporada no serà un altre que l'ascens". Així ho ha matisat el president del Sant Cugat Esport, José Ramon Alacid:"Hem de fer un equip fort per pujar".

Alacid, però, és molt conscient que d'això dependrà en gran part al fet que el club trobi un patrocinador. En aquest sentit, el màxim responsable del club ha apuntat que "trobar un patrocinador és primordial. Si no el trobem, l'objeetiu es complicarà".

José Ramon Alacid i Hans Schònhofer ja han anunciat que han arribat a un acord i d'aquesta manera el tècnic dirigirà per tercera temporada consecutiva el pri-

"Ha estat una temporada nefasta". Així ha qualificat el jugadorentrenador del Sant Cugat Esport la temporada que ha realitzat el primer equip de l'entitat. Segons Schònhofer, han estat "diversos factors" els que han propiciat que

L'objeetiu serà l'ascens

mer equip, però no desenvoluparà tasques de jugador, tan sols se centrarà en la direcció tècnica de l'equip. D'altra banda, Jordi David seguirà sent el segon entrenador del conjunt local.

Tant president com primer entrenador han avançat que "es produirà una renovació important del planter, tot i que no faran públic fins després de Setmana Santa quins són els jugadors amb què el club no compta per a la propera campanya. Schònhofer ja ha advertit que "hi haurà un mínim de vuit incorporacions que suposarà donar la baixa a més del 50% dels jugadors actuals". Amb tot, Alacid sí que ha volgut constatar que pensa continuar comptant amb jugadors de casa i ha dit que amb els primers jugadors que es parlarà serà justament amb ells i que "el club vol que es quedin un 90%". També hi haurà jugadors del juvenil que pujaran al primer equip. El club treballa ja des de fa tres setmanes en el fitxatge de jugadors per a la temporada que ve.

Q5

/ ( X X I D N S lÏH-nittm.

Esports

l4d·,ibn{,le!lAV

H a n d b o l

29

Ta e k w o n é o

La UE Sant Cugat afronta l'última jornada amb la permanència en joc

Castaneda és medalla de plata a l'estatal Els de Sancho han de guanyar i esperar Fensopegada de dos equips universitari Ai .KX 1 J(')i'F./, - Sant Cugat -

Kn les últimes jornades del campionat de Lliga del grup "C" de Primera Nacional, l'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant (lligat ha aconseguit els objectius que s'havia marcat. El cos tècnic del primer equip havia marcat una línia d'actuació molt clara: guanyar els dos últims enfrontaments d'aquesta competició al pavelló municipal. 1 així ho han aconseguit, tot i que també eren molt conscients que els mancaria sumar un mínim de dos punts fora de casa per intentar assegurar-se la permanència. L'entrenador Joan Sancho ja havia pronosticat que sumant un total de 19 p u n t s en finalitzar la Lliga podria valdré la salvació. I podria ser així, sempre que la l ' E Sant Cugat guanyi aquest diumenge a la complicada i sorollosa pista del Bordils (que si guanya encara pot pujar un lloc a la taula classificatòria) i un dels dos equips dels tres grups restants de Primera Nacional que hi estan

involucrats també en el descens de categoria perdi el seu partit.

El conjunt vermell-i-negre va disputar el seu últim partit de Lliga d'aquesta temporada al pavelló municipal amb una victòria enfront el GEiEG de Girona per 31 gols a 27. Amb aquest triomf, la l ' E Sant Cugat va evitar el que hauria suposat segur la pèrdua de forma matemàtica de categoria.

AL. - València / Sant Cugat -

En la seva primera participació al Campionat d'Espanya Universitari, la taekvvondista santeugatenca Eriça Castaneda va aconseguir m e d a l l a d e plata.

Castaneda no va poder superar en la final Maria del Mar Comesana, representant de la Universitat de Vigo. La final es va decidir per decisió arbitral, després que el combat acabés amb un 3 a 3. Castaneda, com a representant de la Universitat de Barcelona (UB), va fer un molt bon paper en superar els tres combats que van precedir la final.

Només un punt fora L'equip local ha de jugar diumenge a dos quarts d'una del migdia a la pista del Bordils, desè amb 21 punts, l'últim partit d'aquesta c a m p a n y a , a m b la p e r manència en joc. L'estadística no està gens del costat dels vermell-i-negres, q u e dels dotze enfrontaments que ha disputat aquesta temporada a domicili només ha sumat un punt. Va ser a la pista del Gavà on els de Joan Sancho van assolir un empat.

L'equip santeugatenc espera seguir en la línia de les últimes tres jornades on la U E Sant Cu-

IM UE Si/iit Cug.it i ti >///>, /,// ffiumengalpiií

gat ha sumat dues victòries davant el Sant Quirze i el GEiEG. Joan Sancho té molt clar, analitzades les últimes jornades, q u e "no hi ha cap e q u i p q u e doni un partit per perdut tot i que no s'hi jugui res" i que "la de Bordils és una pista on el públic pressiona molt". Tot i que

r//o rl Gl·.il·.G FOTO. /•../•.'

en les últimes sis jornades l'equip s'ha situat en zona de descens a Primera Catalana, el tècnic confia en la motivació de cadascun dels jugadors del primer equip per guanyar el xoc.

Després de complir un partit de sanció, Sancho podrà dirigir el seu conjunt des de la banqueta.

En aquesta competició que va tenir lloc el cap de setmana passat a València, la taekwondista local hi va prendre part en categoria sènior femení i en pes lleuger d'un total de dotze participants.

Fins ara, aquesta temporada, Castaneda s'ha proclamat també medalla d'or al Campionat d e Catalunya universitària i medalla de plata al Campionatde Catalunya absolut.

T e n n i s

K à r t i ng

Àlex Corretja jugarà amb l'equip espanyol les semifinals del Grup Mundial de la Copa Davis

Campos i Els de Javier Duarte superen Rússia per 4punts alt ara rebran els Estats Units Cebriàn, líders del Fórmula Al.KX LÓI'KZ • Màlaga / Sant Cugat -

Àlex Corretja jugarà, si així ho creu oportú el quadre tècnic de l'equip espanyol, les semifinals del Grup Mundial de Copa Davis.

El santeugatenc, com un dels quatre membres de l'equip espanyol, va aconseguir el passi per disputar les semifinals que hauran de jugar davant els Estats Units, que també en quarts de final va eliminar la República Txeca per 3 punts a 2. Espanya, però, va ser més contundent i va desfer-se de Rússia per 4 punts a 1. L'altra semifinal de la Copa Davis la jugaran Brasil i Austràlia.

Va ser Àlex Corretja qui va obrir l'eliminatòria. I ho va fer a m b victòria davant el número dos rus, Marat Safin, per 6-4,6-3,5-7 i 61. El número u espanyol havia obert el camí de la victòria. Però en la segona jornada d'aquesta competició, que va tenir lloc al Club Deportivo Calderón de Màlaga des de divendres fins diumenge passat, Corretja fent parella de dobles amb Joan Balcells no va poder aconseguir el q u e haurà significat el tercer punt per a Espanya que li hauria proporcionat l'eliminatòria. El doble espanyol va perdre davant els russos Evgeni Kafelnikov i Marat Safin, per 6-4, 6-3, 5-7 i 6-1. Però, mal-

GASOIIi Rorts gratuïts

grat aquesta desfeta. Espanya encara anava 2 punts a 1 al seu favor.

En la tercera i última jornada d'aquests quarts de final de la Copa Davis, Albert Costa va substituir Àlex Corretja. Costa va aconseguir el punt decisiu davant Kafelnikov per 6-0, 6-3 i 6-0. Amb l'eliminatòria ja decidida, Juan Carlos Ferrero va acabar de mostrar la superioritat de l'equip espanyol de la Copa Davis en superar Safin per 6-0 i 6-3.

Els tennistes que aquesta vegada han participat en els quarts de final han estat Àlex Corretja, Juan Carlos Ferrero, Albert Costa i Joan Balcells. Una vegada més, els quatre capitans de l'equip espanyol

aquesta vegada capitenajat pel tècnic d'Àlex Corretja, Javier Dudu Duarte, han encertat a l'hora de fer la convocatòria.

Objectiu: el títol La principal fita que s'ha proposat l'equip espanyol de la Copa Davis és aconseguir el títol, eliminatòria que es jugarà en una seu del territori espanyol encara per decidir del 21 al 23 de juliol.

Si aconseguissin el triomf final, Espanya aconseguiria per primera vegada aquest títol.

Corretja no ha participat en cap torneig aquesta setmana després de fer-ho a la Copa Davis.

- lUçà de V a l / Sant Casat -

Els pilots santeugatencs Oliver Campos, en categoria júnior, i Marc Cebriàn, en cadet, lideren el Campionat Fórmula Catalunya de karts després d'imposar-se diumenge al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall en la segona prova d'aquesta competició.

D'altra banda, els també locals Daniel Campos, en cadet, i David Cebriàn, en aleví, van finalitzar segon i tercer respectivament. A la classificació general són ara segon i tercer. La propera prova serà el 21 de maig. /À.L.

Tel, 93 580 77 62 ^A

<Z? ^\ :S ^A

\S

Contestador les 24 h

^ \

ESPA|

Distribuïdor oficial

30

Esports

ELS/GWYKKVS Dkrndm.

H o q u

e r h

14 fi'abril del 2000

I

S «% $ *

El Júnior es complica la permanència en perdre davant un adversari directe

El Winterthur goleja el cuer i passa a ocupar La Universitat de Sevilla les deixa a tres punts dejugar la promocióla quarta plaça Q u e d e n sis j o r n a d e s , d e les q u a l s e n quatre l'equip femení d'hoquei herba del Júnior s'ha d'enfrontar contra els quatre primers classificats a la Divisió d'Honor f e m e n i n a . I, m e n t r e s t a n t , d i s s a b t e l'e-

q u i p santcugatenc va e n s o p e g a r e n e l retorn al c a m p i o n a t d e Lliga davant la Universitat d e Sevilla, per 1 gol a 2 . D'aquesta manera, les jugadores que dirigeix N ú r i a Olivé van fer u n pas e n d a r r e r e im-

portant d e cara a mantenir-se a la categoria. L'equip local, a m b només 4 punts, és e n zona de descens directe. Dissabt e a la tarda visiten el c a m p del segon, e l S a n Pablo Valdeluz d e M a d r i d .

Al.KX LoI'KX -Sant Cugat -

Amh la derrota de dissabte al Júnior, l'equip remení d'hoquei herba que dirigeix Núria Olivé té molt difícil mantenir la categoria. Si tenim en compte que de les sis jornades que resten per disputar-se, tres han de jugar contra els quatre primers classificats, les blau-i-negres haurien de fer saltar més d'una sorpresa per assegurar-se jugar la propera campanya a la Divisió d'Honor fem e n i n a . HI m a t e i x s e g o n entrenador del Júnior femení, Oriol Bagunyà, ha declarat que "és cert que cada cop el marge de salvar-nos és més petit". Kl conjunt santcugatenc va perdre a casa amb la l niv ersitat de Sevilla, un adversari del tot directe, per 1 gol a 2. 1 ho va fer tot i avançar-se en el marcador gràcies a un gol de stmlr de la jugadora internacional del Júnior I.uci López. Bagunyà ha reconegut que no s'esperava aquesta desfeta "tal com havien anat les coses en les últimes s e t m a n e s " . Kl tècnic també ha assegurat que en aquest retorn a la competició de lliga no s'esperava aquest resultar sinó ha admès que s'esperava "un resul-

,

>*j

posar-se curiosament al camp de la l'niversitat de Sevilla, ara fa

ti

quasi mig any.

Organitzarà la Copa

íiiiiim/i unpattitfle} /• /1unim himm fa <JIHIM mt^mn ijm m,

tat positiu".

Ara les santeugatenques són desenes i últimes amb tan sols 4 punts, els aconseguits als terrenys de joc de la l'niversitat de Sevilla i el Club Kgara. Les de Núria Olivé són a tres punts de la promoció de descens i a quatre d'assegurar-se la categoria. Segons

B à s q u e t

La UE Sant Cugat, fora de zona de promoció d'ascens, afronta una jornada clau

L'equip sènior "A" masculí de la l'K Sant Cugat ja no depèn de si mateix per assolir una de les places de promoció d'ascens en perdre diumenge passat a la pista del cinquè classificat per la cua, el CB Ripollet, per 69 punts a 67. Kls de David Barbens c o n t i n u e n quarts a la taula del grup segon, malgrat que al cinquè, l'Sferic Terrassa, encara li queda un partit menys que quan el jugui farà que avanci els vermell-i-negres a la classificació. La quarta plaça és la darrera que dóna accés a disputar el phiy-off d'ascens. Kn aquests moments, el Sant Pere La Sirena pujaria directament de categoria i

que el líder en solitari de la Lliga, el Club Deportin Terrassa.

Les blau-i-negres provaran d'evitar l'onzena derrota a la lliga i la desena consecutiva.

Després d'aquest xoc, les locals hauran de rebre el C D Terrassa i el RC Polo de Barcelona, mentre que visitaran la Reial Societat, el Sardinero i l'Atlètic de Terrassa.

Oriol Bagunyà ha valorat aquest calendari de la manera següent: "Kxcepte el (ID Terrassa, tots els altres equips els podem guanyar", ha afirmat. Kl Júnior no aconsegueix guanyar a la Lliga des del 24 d'octubre passat, quan va im-

promocionniien cl (Ai (Jrup Barna, el Bàsquet ( ilub Andorra i l'Sferic Terrassa.

Quan falten tres jornades perquè acabi la fase regular, aquest cap de setmana podria ser una jornada clau de cara a la classificació final al campionat. Així. mentre la l'K Sant Cugat rebrà el Club Natació Terrassa, sisè però amb escasses opcions de classificar-se, el líder, el Sant Pere La Sirena rebrà el tercer, el BC Andorra, i rSferic Terrassa esperarà el segon el CB Grup Barna.

D'aquí que acabi la lliga, la l'K Sant Cugat ha de jugar dos partits seguits a casa, CN Terrassa i CEB Sant Jordi, i ha de visitar el Sedis-Mausa. /A.L.

lu/i }<)}<> I- I-

Bagunyà, el que l'equip necessita són diverses coses: "guanyar un partit, ser més positiu i treure's la pressió del damunt".

Dissabte a dos quarts de cinc de la tarda, el Júnior femení visita el camp del segon a la taula, el San Pablo Valdeluz de Madrid, que sumen quatre punts menys H

O

es

Tot i que el Júnior finalment perdés la categoria, organitzaria la fase final de la Copa de la Reina, així com també hi participaria. Del 2 al 4 de juny, les instal·lacions locals serien l'escenari d'aquestra competició on l'equip santcugatenc va obtenir en la darrera edició la tercera plaça final. Les de Núria Olivé van derrotar en el partit per al tercer i quart lloc el San Pablo Valdeluz per 4 gols a 2.

p a t i n s

El sènior continua lluitant per l'ascens, mentre el júnior cau en segona ronda del Català - Sant Cugat -

Kl sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat continua en la persecució del seu objectiu que no és altre que el de lluitar per assolir la segona plaça, que dóna lloc a l'ascens a Primera Nacional Catalana. Kl conjunt santcugatenc va imposar-se dissabte amb autoritat a la pista del C H Mollerussa per 1 gol a 8 i es consolida amb 36 punts a la tercera posició, a només dos punts del CP Monjos, segon a la taula. Quan falten cinc jornades perquè acabi la Lliga, el sènior masculí rep aquest cap de setmana el Geniol Kl Pla, equip que ocupa un dels darrers llocs a la taula, mentre que

el ( V Monjos rep Y Aiscondel Vilaseca. que és a mitja taula.

LI sènior femení que dirigeix Santi Roca va imposar-se a la pista del (IN Igualada per 0 gols a 2 i continua en zona de promoció d'ascens.

Ijequip júnior del Patí í íoquei ha caigut eliminat en segona ronda del Campionat de Catalunya pel Llista Blava de Lleida. A l'anada, els de Lluís Sànchez van perdre per 7 gols a 2 i a la tornada, partit jugat al pavelló municipal, van tornar a caure per 1 a 2.

Kl benjamí "A" entrenat per David Olmo, que també participa al Català, va superar l'anada de la segona ronda en vèncer a casa el Mataró per 7 a 4. /À.L.

A.L. Sant Cugat -

Tot i el pèssim arbitratge dels àrbitres del col·legi de Barcelona. Àlamo i Ciabaldón, que en cap moment van aturar el joc violent d'alguns jugadors del FS Sant Andreu de la Barca, el Winterthur Sant Cugat va resoldre sense problemes aquest compromís per un contundent 10 gols a 4. Després de tres derrotes consecutives al grup sisè de Primera Nacional "A", els homes de Jaume Estrada han avançat dos llocs a la classificació i ara passen a ser quarts amb 40 punts, però distanciats dels tres primers classificats: La Unión, Vilassar de Mar i Manacor.

Kn aquest enfrontament davant el cuer de la categoria, el primer equip de l'entitat va recuperar el joc i els resultats exhibits abans de caure en les darreres tres jornades de competició.

Kls santeugatencs no tornaran a jugar fins al dissabte 29, quan visitarà la pista del FS L'KsclopKscola Pia de Sabadell. Aquesta setmana, al Winterthur li toca jornada de descans, però sí que hi ha jornada de Lliga.

F u t h o í

sala

L'Olimpyc fa quatre mesos que no venç fora -Sant Cugat -

L'Olimpyc La Floresta fa ni més ni menys quatre mesos que no aconsegueix guanyar un partit fora del pavelló municipal de Sant Cugat. Dissabte, els d'Angel Ruiz van caure per la mínima a la pista del La Murga, per 3 gols a 2, tot i avançar-se en el lluminós.

Però tot i la derrota, els florestans són cinquens a la taula amb 38 punts, molt lluny dels tres primers classificats.

Dissabte a partir d'un quart de sis de la tarda, POlimpyc La Floresta rep el Club Natació Sabadell amb la fita d'aconseguir una victòria ja que els de la Floresta s'han proposat cloure la lliga en la quarta plaça. Quan falten sis jornades perquè acabi la lliga, encara han de rebre els tres primers classificats. /À.L.

Esports

ELS /GVNTON3 Divendres, 14 d'abril del 2000

A e r o m o d e l i s m e

ï

r & ú i o c o n t r o l

31

V o / e Ih o t

Paco Valenzuela és nomenat president del club ARC Sant Cugat

El CV Sant Cugat posa un peu i núg a El mandatari s'ha fixat com afita immediata Fampliació de Can Graells primera AI.KX LÓPEZ

vents i a més, favorables", i que l'entitat pretén ser "un club esportiu i d'amics".

En Ics darreres setmanes, Paco Valenzuela va reunir-se a ('.an (>raells amb Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament, i també amb Ferran Domínguez, cap tècnic de l'àrea d'Esports. Segons Valenzuela, "els va encantar el projecte que els vam mostrar i ens van dir que ens donarien suport".

- Sant Cugat -

Paco Valenzuela és, en substitució de Miquel Baldi, cl nou president del Club d'Aeromodelisme i Radiocontrol Sant Cugat. HI l.i de febrer passat va ser escollit en assemblea nou màxim responsable de l'entitat santeugatenca fins al 2004. De fet, Valenzuela porta estretament lligat al Club ARC Sant Cugat ni més ni menys que divuit anys, sent vicepresident del club del 1991 al 1995, quan el president era Francesc Mora. L'actual junta directiva està formada pel president Paco Valenzuela, pel vicepresident Eladio Lozano, pel secretari Víctor Torres, pel tresorer Rafael Calvo, i pels vocals Ferran Martín i Lluís Sells. El cos directiu treballa pels 68 socis de l'entitat.

Exhibició per la Festa Major

Pdio \aleiizuela i //IJoiLs la pista de tul de Can Graells FOTO: F.F Graells i la millora del seu entorn que ja ha estat aprobat per l'Incasol i l'Ajuntament de Sant Cugat.

La pista serà ampliada fins a 115 metres de llargada. Valenzuela centrarà tots els esforços en aquesta ampliació i ha explicat que "em centraré en el projecte". El presi-

El principal objectiu que s'ha marcat a curt termini el nou president de l'entitat és dur a la pràctica un projecte que veurà la llum abans de l'estiu. Es tracta de l'ampliació de la pista de vol de Can

dent del Club ARC ha avançat que la seva filosofia no serà una altra que "la de posar l'esforç que calgui per millorar constantment", mentre espera aconseguir q u e l'entitat sigui "un parc d'oci". El màxim responsable de l'entitat també ha afegit que "bufen bons

Quan acabin Ics obres, el Club AR( l Sant Cugat pensa inaugurar la nova ampliació de Can Graells amb una exhibició dins la Festa Major de Sant Cugat amb la participació de les principals figures del panorama català.

Ara el club espera la resposta dels santeugatencs que s'apropin al camp de vol de Can Graells, molt a prop del camp de golf públic de Sant Joan, per provar aquesta disciplina. El club disposa d'experimentats tècnics que els assessoraran.

À.L.

El sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Llars Mundet un triomf del tot clau que pràcticament li assegura la permanència a Primera Catalana. Els jugadors que dirigeix Zoran Nikolovski van vèncer per un clar 1 set a 3 amb parcials de 23-25.21-25,25-14 i 19-25. Amb aquest triomfi quan falten quatre jornades perquè acabi la promoció d'ascens a Primera Catalana, el CV Sant Cugat és líder en solitari amb 4 punts.

L'equip santeugatenc no tornarà a jugar fins al 7 de maig, que rebrà al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el CV Badia, tercer. Els santeugatencs han de jugar tres dels quatre partits que els manca com a equip local. Ara mateix, el sènior masculí és en una de les dues primeres places que valen la permanència. Els altres dos, baixaran.

Autocugat

[Ràdio Sant Cugat i

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

Ricki Ruiz Borja Campos Charli Patllc

PH S A N T C U G A T (masc.)

Pol Carulla 42 Ruben Munoz 41 Gonzalo Munoz 21

11 11 11

HANDBOL l'E SANT CUGAT Armand Mora Albert Rovira Juunjo Gonzàlez

25 24 22

JÚNIOR (fem.)

Júlia Menéndez Gina Abelló Helena Maragall Luci López JÚNIOR (masc.)

Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre

WINTERTHUR SANT CUGA 16 Javi Ramírez Xaloc Rion 15 Josep Gonzàlez 15 Javi López 14

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13

HOQUEI HERBA

19 16 11 11

16 13 13

38 29 18

FUTBOL SALA BÀSQUET

P H S A N T C U G A T (fem.)

Caria Sariol 26 Maria Rosa Tamburini 18 Marta Garcia 17

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bavo Nando Zamora Joan Colell

MASJANER(fem) Elisabet Escrivà Cristina Garcia Maite Gómez

32 30 20

UE SANT CUGAT (masc.)

Gerard Moreno 33 Toni Ballart 30 Pau Riera 28 Abraham Carreras 28

U F S A N T CUGAT (fem.)

Marta Puig 38 Mabel Méndez 19 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 12 Júlia Villar 12

PB SANT CUGAT (fem.)

Laura Gallego 37 Laura Martín 30 Mònica Martínez 27

VOLEIBOL

C V S A N T CUGAT (fem.)

Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV S A N T C U G A T (masc.)

Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20

Esports

32 r& ^ ;

E L S /('A1YTONS l)k;w/m,

<%

14 d'ubiU <i,l 2000

mmmmmwmmmmmmmm. fr\ 10.00 Fontctcs-PB Sant (iugat uis> 1 0 . 3 0 Sabadell-Júnior (dsl

l a Catalana

2a Div. Femení

12.00 S.iniCugat-Igualadaídgi

12.CK) PB St. Cugat-Molms de Re, idg)

«

19.00 l i : SantCugat-GrannllersA:. ids)

Olimpyc Floresta-Esparreguera

FiPTB&t

V>

2a Cat. Cadet

Prebenjamí

l'K Sant (iugat (descansa'l BÀSQUET

2a Regional

I 1.00 Sitges-PH Sant Cugat • ,\- idsi PI I Sant (iugat «B» (descansai PH Sant Cugat ••('.- (descansa)

1a Catalana

12.00 La Farga-Sabadcllldg»

B e n j a m í 1 7 . 0 0 P H Sant Cugat ..B-'l'ona (dsl

1 9 . 0 0 l'K SantCugat-CN Terrassa (dsl

3a Regional

HOQUEI

2a Catalana femení

17.00 Dcpuradorcs-Júnior (dsl 16.00 Matadepcrcnc-Mira-sol (dsl

FUTBOL

Preferent Juvenil

l a Nacional «A»

3a Catalana «B»

1 7 . 1 5 Olimpyc-CN Sabadell(ds) Winterthur Sant Cugat (descansa i

1 7 . 3 0 lmma-SantCugat »B» (ds) 1 7 . 3 0 U E S t . Cugat « B - S t . \ l e d i r (ds) 1 9 . 3 0 St. Ramon N.-St. (iugat «A.>(ds)

18.00 Sant (lligar- Terrassa ids)

2a Div. Juvenil

SALA

1 2 . 0 0 Construccions-UK. Sant (Aigat (dg)

1a Divisió

PB Sant Cugat-Can Rull Sant Cugat-( :.in Hoada Joan \ \ I I I - J ú n i ( i r

ll.OOJúnior-Can Rullldgl 1 7 . 4 5 l'li Sant ( iugat-Sabadcll (dsl 13.45 C E l ' S t . Üugat-Rubí(ds)

2a Divisió «A»

ESQUAIX

16.30 San Pablo Valdeln/.-Júnior (ds.)

1a Categoria Via Sport- Sant Cugat •• A» N. Sabadell-Sant Cugat «A»

1 6 . 0 0 HE St. Cugat-Salle Condal (ds)

1a Divisió femení 0 9 . 0 0 Mas Janer-Castelldctels (dg)

Div. d'Honor femení

Júnior masculí

1 2 . 0 0 La Marina-Chess (dg)

1a Div. Cadet

HEBBA

HOQUEI

Júnior femení

2a Categoria

PATINS

Mediterrània-Sant Cugat «A»

2 0 . 4 5 l"E SantCugat-CF.se (ds)

3a Categoria

Olimpyc Floresta-Can Serra Big'lbny's Llinars-Champíon l·lorcsta

Infantil

1a Catalana

0 9 . 0 0 Vilanova-UE St. C iugat (ds)

12.30 PH St. Cugat-Geniol el Pla (dg)

2a Divisió fem. «B»

Cadet masculí

Fèmines

1 7 . 3 0 Les Planes-W. Sant C aigat (dsl 1 6 . 0 0 Martorelles-Mas Janer (dsl

12.00 HE St. Cugat -.V-( ierdanvola (dg) 17.30 HE St. Cugat«B-Horta (ds)

1 1 . 0 0 P H SantCugat-Navarcles(dg)

Femení base

Cadet femení

Preferent Infantil

1 3 . 3 0 Varillana-VV. Sant Cugat (ds)

10.30 HE St. Cugat-Sant Joan (dg)

1 2 . 1 5 Collblanch-Sant ( iugat (dg)

2a Div. Juvenil

1a Div. Infantil

1 1 . 4 5 Olimpyc-CN Sabadell (dg) Winterthur Sant Cugat (descansa)

2a Div. Cadet 09.15 12.30 16.00 12.00

Sant (iugat-Terrassa klsl Industrial-Sant ( iugat (dsl ( :an Rull-PB St. ( iugat (dsl Tibidabo-Mira-sol (ds)

1 0 . 0 0 lïbidabo-PB St. (aigat (dsl

2a Div. Infantil

1a Divisió Nacional

Cadet

0 9 . 3 0 Sant (iugat-Sabadcll (dg) 1 1 . 1 5 PB St. < aigat-C ierdanvola (ds) 1 1 . 4 0 K. Cerdanvola-Sant Cugat Ids)

2a Div. Aleví

12.15 Granollers At. -UF. St. Cugat (dg)

Infantil

2a Cat. Juv. femení

12.00 Olimpyc Floresta-Martorell (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Sant Julià (dg)

2 0 . 3 0 Fieueres^UE Sant Cugat (ds)

Aleví

1a Catalana

1a Nacional «A»

Sant Andreu-Sant (iugat

W. Sant Cugat-Sant Andreu La Murga-Olimpyc Floresta

4-0

s-3

5-5

O-l

1a Divisió femení

Mira-sol-Sant Pedró

4-0

Palau Inesana-Mas Janer

2-0

2a Divisió fem. «B»

1a Div. Cadet Júnior-PB St. Cugat

suspès

5-3

3-4

HE Sant Cugat (descansa)

3a Provincial (Copa)

14.00 PH Sant Cugat « B - T o n a (ds)

Olesa-HE Sant Cugat

Benjamí CCamp. Catalunya) 2 0 . 1 5 Mataró-PH Sant Cugat «A. (ds)

Infantil (Copa)

1a Cat. Juv. femení

Mollerussa-PH St. Cugat -A»

l'E Sant Cugat-V'allag

2a Cat. Cadet

l K Sant Cugat-Josep Tous

Parets-l'E Sant Cugat

49-68

4-3 (>-3

Mas Janer-Pony's

I -4

W. St. Cugat-Rubí

24-22

Sant Cugat «B»-Pompeia Casp-UE Sant Cugat «BSant Cugat «A»-Coll

l IE St. Cugat

Castellnou-Mas Janer

58-76 79-57 54-66

21-18

UOLEIBOL Llars Mundet-CV Sant Cugat

HANDBOL HE Sant Cugat-GF.iEG

Infantil 1-9

Pallejà-W. Sant Cugat

EIS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

HE St. Cugat <.B»-Adrianenc

Júnior

{Campionat Catalunya) Lleida-PH Sant Cugat 7-2 PH Sant Cugat-Lleida I-2

(Copa Federació) PH Sant Cugat-Sf. Terrassa

31-27

PATINS

1a Catalana

13-2

Benjamí

(Copa Federació) PH Sant Cugat «B» descansa

HERBA

Div. d'Honor femení

. .. .21-33

Infantil (Copa Federació) PH Sant Cugat «A»-Roda .^-1 PH Sant Cugat «B.-Mollct 2-13

Aleví

Júnior-Univ. Sevilla

l a Cat. Juv. masculí 4-2

2-0

1-3

descansa

1a Divisió nacional 9-0

Fèmines PH Sant Cugat «B»-Igualada

31-20

1-8

(Copa F e d e r a c i ó ) PH Sant Cugat-Premià 12-0

HOQUEI 6-2

HE SantCugat-Ripollet

Juvenil

HOQUEI

2a Div. Aleví Can Fatjó-Júnior

Olesa-W. Sant Cugat L'Ametlla-Les Planes

TAULA

Benjamí

2a Catalana femení

Infantil

3a Divisió

2a Div. Infantil Júnïor-Lepanto

69-67

2a Div. Juvenil

2a Div. Cadet Mira-sol-At. Madrid

7-4

OE

2a Provincial (Copa)

1 a C a t . m a s c . (Fase ascens)

2a Div. Juvenil Andalucía-Júnior

Esparreguera-UE Sant Cugat

3a Catalana «B»

3a Regional Júniur-Rubi

Preferent (Copa)

18.00 St. Ramon-PH St. Cugat «A. (ds) 14.00 PH Sant Cugat «B-Barcino (ds)

1a Cat. Cadet

1a Catalana Ripollet-UE Sant Cugat

KM 3-,2

1a Divisió Chess-SCPE 92

Infantil

La Roca-UE Sant Cugat

2a Regional I ,a Romànica-l ,a Farga

TENNIS

U

BÀSQUET

FUTBOL SALA

0 9 . 4 5 Bonanova-PH St Cugat «F» (dg)

PH Sant Cugat (descansa)

l a Cat. Juv. masculí

R E S

FUTBOL

Júnior

Aleví

12.30 Bordils-HE Sant Cugat (dg)

Olimpyc Floresta-CN Sabadell (ds) Winterthur Sant Cugat (descansa)

l a Div. Aleví

Badalona-Sant Cugat <A •

15.30 PH St. Cugat « H - M a n l l e u (ds)

HANDBOL

11.30 Salesians G.-Mas Janer (dg)

1 6 . 0 0 PB St. Cugat -Rubí(ds) 0 9 . 3 0 Ripollct-Sant Cugat (dsl 1 0 . 0 0 Mira-sol-Sabadell(ds) Jabac-Júniot

Veterans

Juvenil

3a Divisió

Sant Cugat «B·-Vic·

Benjamí

1-2

(Camp. Catalunya) PH Sant Cugat «A»-Mataro 7-4

Prebenjamí

(Cop. Federació) PH Sant Cugat «A-Corbera 4-0 Vic-PH Sant Cugat «B» 3-0 Mataró-PH Sant Cugat ••(.»

4-5

e1s4cantons@totsanteugat.com

Esporls

ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 1000

Primera C a t a l a n a Peralada-Castelldefels Gramenet-P. Mafumet

3-3 1-0

Andorra-Granollers

L a propera (16 d'abril): Joan XXIll-Lumcn; Mil·lenari-La Romànica;.Ui Fançi-Sabadell; Ripollet-Barberà;Tibidabo-Badia; 25 Sctembre-Caldes; La Planadu-Can Rull-Ll. Sabadcll-Castcllar; K. ( irdanyola-Maurina Egara.

5-0

Sant Andreu-Sant Cugat . . .4-0 Igualada-Palafrugell

0-6

Manresa-Valls

2-2

Santboià-Júpiter

1-0

Cerdanyola M.-Prat

4-1

Ripollet-Vilassar

2-1

Vilafranca-Masnou

0-2

Equip

PJ PG

PE

PP

Sant Andreu .12

22

Júpiter

.12

I»

17

(i«

Vilassar

.12

17

.IX

57

l'üütruKcll

.11

IS

.11

51

T e r c e r a Regional

Segona Catalana

G R U P 14

G R U P 1 Femení 0-1

Viladecans «B»-01esa

Montserrat-R. Llorens Camí Vell-Can Boada

4-0 1-2

Santpedor-Sant G e r v a s i . . .56-40

Sant Andreu-P. N u e v o . . . .5-1 Sant Quirze-San L o r e n z o . .1-7 Mira-sol Adesa-San Pedró . .4-0 Can Fatjó-Depuradores . . . .2-0 Castellbisbal-Les Fonts anul·lat PB St. Cugat-Matadepera anul·lat

Vilanova-Martorell 63-64 U E S t C u g a t - J o s e p T o u s .49-68

fÍMIllL-IICt

.12

15

4X

51

Rípilllct

.12

lli

42

51

l'eralada

.11

14

S

45

51)

Savithoià

.12

II

lli

41

.14

49

V ilal'rjnea

.12

15

4

41

4(1

4')

Cerdansola

.12

15

.1

14

M

41

4X

l'Mafumet

.12

1.1

5

14

50

56

44

Si. -Vndreu

24

(jnl'aljó

25

Kubí

26

Min-mlA.

Masnou

.12

12

6

14

19

42

Manresa

.12

12

6

14

41

42

.11

Castelldefels .12 Andorra

.11

II H 1(1

K

12

W

41

1.1

II

4X

.17

5

55

16

.15

Crannllerï

.12

9

7

16

4.1

61

.14

Valls

.12

9

5

IH

4.1

64

.12

25

.12

9

5

IK

Kl

59

.12

Sant C u p *

32

4

4

24

27

72

16

GF 9.1 X5

IX

9K

IX

94

18

25

16

San l'edrn

OC

Punts

,1<J .12 41 30

99

.16

5X 5X 57 54

Bellsport-L'Hospitalet . . . .29-32

P

PC

PP

PF

PC

26

11

4

1607

12.1.1

Josepliius

26

Santpedor

IX

26

16

Ciinstrneeions 25

15

26

14

X 10 10 12

1444 1217 15.19 1.199

1422 1.154 Km |.v>2 1.192

40

70

.IK

49

Viladecans-A- 26

1.1

1,1

1.172

1.161

.19

54

4X

CKSH

1.1

1.1

12K9

1261

.19

Montserrat

24

14

69

47

45

Itcllsixirr.

25

1.1

12

1166

1167

.IX

Csan lloada

25

1.1

6.1

.5.1

41

Viladecans . B - 26

12

14

1.5(11

1.5.16

IX

Depuradorei. 25

.IX

26

UI

.1

12

77

7(1

.1.1

AI'H

26

12

14

11 SO

1269

I-es l'oms

26

9

5

12

59

6K

.12

SantMartí

26

11

15

1275

IM.17.Sant

R. Llorens

25

6

2

17

.16

112

2(1

Nicolau

26

II

15

147X

150.1

17

Camí Vell

24

4

.1

17

44

1111

15

Martorell

26

K

!K

l.W

14KX

.14

12

l F.Sl. ( a i j o . i 2 6

ï

23

1175

1569

29

Sant Gervasi

4

21)

I

2

21

UI

.14

121

9

2.1

112

2

La propera (16 d'abril): Depuradores-Júnior; Rubí-Montserrat; Ramon Llorens-Camí Vell; Can Boada-Sant Andreu; Pueblo Nuevo-Sanc Quirze; San Lorenzo-Castellbisbal; Les Fonts-PB Sant Cugat; Matadeperenc-Mira-sol Adesa; San Pedro-Can Fatjó.

24

971

1279

La propera (16 d'abril): APB-Sant Nicolau; Construccions-UE Sant Cguaq Josep Tous-Vilanova; Martorell-Bellsport; L'Hospitalet-Santpedor; Sant Gervasi-Viladecans «B»; Otesa-Sant Martí; Viladecans «A--CESB.

Primera N a c i o n a l

GRUP 5

GRUP C

Sabadell-Ripollet

1-2

Badia-Joventut 25

0-3

Caldes-La Planada

2-1

C a n Rull-Llanó

1-1

Castellar-E. Cerdanyola

. . .2-1

Maurina-Joan X X I I I

2-2

Gavà-Tres de Mayo

GRUP 2

PE

PP

L a Roca-Bordils S a n t J o r d i - N . T e r r a s s a .74-63 R i p o l l e t - U E St. C u g a t . .69-67 U . C e r d a n y o l a - S e d í s M. 57-79 .94-81 Grup Barna-Rubí Caldes-Sferic T e r r a s s a .62-80 .92-64 N . Sabadell-Lleida . . . .74-69 S a n t Medir-Sant P e r e . .79-88

ce

Josentnt 25 27

17

.1

7

4.1

Cerdanyola

16

4

X

44

'libidal»

2K

1.5

6

7

7(1

4<J

47

llàrlierà

2X

16

1

11

94

Vlaurina

2X

1.1

7

X

59

4.5

l.j l ' L i n j d j

27

14

4

9

55

5!

La Farga

28

12

6

10

7;»

C-inRnll

2X

II

7

1(1

4')

71

52 PJ

PG

49

Santl'ere

27

21

6

2096

IrNWXCmip

46

Harna

27

19

X

2001

I «06

X

19X7

1X07

46

10 2074 1934

44

46

411

2X

11

5

12

.17

.IX

Sabadell

2K

1(1

7

II

54

.17

Badia

2«

1(1

7

11

62

61

.17

2X

10

5

1.1

46

52

.15

Andorra

27

19

l'ESt. Cupil

27

17

SI', lerrassa

26

17

27

9

1 .unien

7 .1

Ripollet

27

Castellar

2X

X

11 14

46 .l1)

I X4(l

I Mil

26

11

1661

16.14

41

Sedís Mansa

27

1.1

I96X

190X

41

27

14

200.5

21)26

4(1

1 . Cerdanvola 27

15

1794

1925

.19

1-esOiriN

27

1.5

Caldes

27

Ripollet

27

16

16

1X69 16.5K

IXX7 1791

,19 IX

2025

.IK

1902

IK.59

.IX

1945

1.1

.1.1

4.1

N. Sabadell

27

16

4

16

5.1

74

Sant N ledir

26

16

1777

190»

.16

Lleida

27

IX

1X.10

1X27

.16

Sant Jordi

2.1

1.16»

1XK4

29

I-i Koniànica 27

X

4

15

Mil·lenari

6

.1

19

74

Casteüó-Sarrià de Ter

28-29

Sant Quirze-València

26-31

6-3 descansa

PP

GF

.1

2

156

6X

60

16

4

.1

110

61

52

2.1

16

4

.1

1 15

l.aAlmiinia

24

12

,1

9

92

Oliíiipyr F.

GC Punts

23

69

52

X.l

.19

12

2

9

84

82

38

l.aMurisi

2.1

9

5

9

III)

112

,12

Corbera

2.1

9

4

II)

XI

76

,11

l>ol. Andorra

24

K

7

9

x.l

X7

.11

Tallers

24

9

2

1.1

70

94

Manresa

2.1

X

.1

12

65

7X

Ind. Careta

2.1

X

.1

12

91

UI

Montserrat

24

6

6

12

79

120

N. Sabadell

2Í

6

2

15

74

1112

Hiwpnalet

2.1

S

.1

15

91

10X

IX

Rubí

2.1

4

5

14

64

114

17

20

Equip l-ar.iK.-a I.es Curts

PJ 25 25

PC 17 15

066

76

l'H St. Cuitin

25

16

129

91 72

6.1

Vilalranea

25

16

115

Juneda

25

17

109

7K

Mollerussa

25

1.1

102

X7

\ila-seta

24

12

79

InaSt. Just

25

II

7.5

Hospitalet

97

Martinene

114

Cornellà

10.1

Vendrell

102

l.'Kspliiiï,

I2X

Cíeniolell'la

102

Calafell

12.1

V Hanoi a

167

La propera (16 d'abril): Cornellà-Vendrell; L'Espluga-Vilafranca; Vilanova-Calafell; Reus Dep.-Hospitalet; CP Monjos-Vila-seca; Martïnenc-Juneda; PH Sant Cugat-Geniol el Pla; Mollerussalna Sant Just.

HOOUEJHE88A

1-2

Maxon-Manacor

7-7

Sardinero-At Terrassa . . . . 3 - 0

Elec. Ciem-Gràcia

8-1

Terrassa-SPV 51

Llopart 3-VUassar

.2-6

Montsant-Babar Català

0-3

5-4

3-1

Equip

W . S t C u g a t - S t Andreu . . . 1 0 - 4

C l ) lerrassa 12

II

1

II

51

11

2.1

L'Esclop-N. Caldes Barcelona

SI'Víl

12

9

1

2

,1.1

X

19

R. Smiedad

12

X

7

2

26

14

IX

Sardillero

12

6

.1

.1

17

9

15

ClnliCani|i'i 12

4

2

6

12

1.5

III

1 nn.Seiilla 12

1

,1

li

14

IX

9

i

7

5-3 descansa

Equip

PJ

I j l'món

24

PG PE PP IX

1

5

GF 91

GC Punts 64

55

Mlassar

24

17

.1

4

122

75

54

Manacor

2.1

16

.1

4

115

6X

51

W. Sa.il « A - n .

24 2-1

13

1

Kl

132

12

2

9

115

12 4

UI

'XI

IX

Hlee. í aem

2-1

12

2

9

1(4

«5

.IX

Baliat Català

24

11

5

X

V.l

91

.IX

(lab u

2.1

9

4

III

1117

109

,11

l.'Kselop

24

III

1

1,1

104

114

.11

Montsant

22

K

.1

11

XX

91)

27

N. ( i i l i k *

2-1

7

4

12

l(l')

122

2.5

l'olo

12

-1

16

,11

X

At. 'lerrassa

12

-'

1

X

7

.1.1

7

Club Kpra

12

,1

1

X

16

12

7

Júilíor

12

2

0

10

9

30

1

La propera (lód'abril): SPV 51 -Júnior; Univ. Sevilla-R. -Sociedad; Club de Cumpo-Polo; Club F-gara-Sardinero; At. Tcrrassa-CI) Terrassa.

60(1 612

665

Citàeia

2.1

X

1

14

105

145

25

712

l.lopaft.l

2.1

7

1

IS

K'l

101

22

Casrelló

25

12

61.1

Mavon

il

4

.5

1.1

Xíi

1.14

17

Ires Mavn

25

12

652

640

Sant Andfen

2.1

.1

IX

XI

I2X

II

Sant K s t c i c

62»

2.5

12

642

66.1 611 697

València

25

II

59.1

(JKÍKÍ;

2.5

1(1

675

llordils

25

X

5X6

612

Cavà

25

X

612

615

H E S i . Cimal 2 3

8

658

723

610

1.16

Polo-Club Egara

14

25 ,1

IX

2-6

LaUnión-Cahrià

15

(:ardeden

25

R. Sociedad-Qub Campo . . .2-0

25

572

Cl'Monjos

GC I

Júnior-Univ. Sevilla

GRUP 6

25

6

140

Femení

l.aminados

25

21

Primera Nacional A

Sarrià de Ter

Sanr Quirze

24

Divisió d'Honor

GC 71.1

PJ PG

Rens D e p .

La propera (15 d'abril): Alfa 5-Manresa; La AJmunia-Sícoris; Industries-Èpic Casino; Olimpyc F'iorestaN. Sabadell; Corbera-La Murga; Hospitalet-P. Andorra; Rubí-Momscrrat.

llareelona

4.1

5

74

2X

9

46

\ . lerrassa

Rubí

JoanXNIII

Pus*.

Equip

Caldes

I -lan.l

PC

.51

35-30

U E S t Cugat-GEiEG . . . .31-27

54

42

27-28

Laminados-Les Corts . . . .23-27

Andorra-Les Corts

2X

Montserrat-Hospitalet Manresa

Cardedeu-Sant Esteve . . . .26-27

Primera Catalana

0-1

Barberà-Tibidabo

PJ PC

3-1

3-3

La Romànica-La Farga . . . .3-3

Equip

Tallers-Rubí

Equip

2K

S e g o n a Regional

Lumen-Mil·lenari

2-2

Kpie Casino

102

28

4-0

2.1

1.5

26

Èpic Casino-La AJmunia Sícoris-AJfa 5

Sieoris

47-44

1677

0-0 1-5

M o l l e r u s s a - P H St. C u g a t .1-8

CESB-APB

5

0-0

Vila-seca-Reus D e p J u n e d a - C P Monjos

Geniol el Pla-Martinenc . .3-4

19

21

Hospitalet-Vilanova

2-2

24

26

5-4

3-2

Alta 5

Olesa

6-0

Calafell-L'Espluga

La Murga-Olimpyc F

Sant Martí-Viladecans «A»56-49

Hospitalet

Vilafranca-Cornellà

Pol. Andorra-Corbera

PJ PG PE

15

0

GRUP 5

Equip

25

*

Primera Nacional A

S t Nicolau-Construccions 85-67

Vilanova

52

65-75

San l^ifen/n 27

Sant Quirze 24

La propera (16 d'abril): Masnou-Peralada;Castelldefels-Gramenet; Pobla Mafumet-Andona; Granollers-Sant Andreu; Sant Cugat-Igualada; Palafru|;ellManresa; Valls-Santbioa; Júpiter-Cerdanyola M.; Prat-Ripollet; Vílassar-Vilafranca.

PP

I')

Júnior

PB Si. C D J M 3 0

iRualada

PE

FUTBOL S A U

C N Sabadell-Indústries G. . .5-4

Júnior-Rubí

PJ PC

l'rjt

La propera (16 d'abril): Sant Perc-Andorra; Les Corts-N. Sabadell; Lleida-Caldcs; Sf. Tcrrassa-Grup Barna; Rubí-l'. Cerdanyola; Sedís Mausa-Ripollet: l'F. Sant diRat-N. Terrassa; Sant Medir-Sant Jordi.

33

mEtajt Primera Catalana FASE D'ASCENS

La propera (15 d'abril): Babar Català-Barcelona; Vilassar-Montsant; Gràcia-Llopart 3; Manacor-Klcct.

Ciem; Calvià-Maxon; Caldes-La l'nió; Sant Andreu-L'Esclop; \V. Sant Cugat (descansa).

Llars Mundet-CV St. Cugat .1-3 Badia-Olot «B» Equip

3-0

PJ

PG

PP

<:v SMUI C I U B U

a

*L

<A

SC

SP Punts.

Llars Mundet

2

1 1

4

.1

.1

Badia

2

1 1

.1

.1

.1

Olnt-B-

2

0

II

6

2

<>

1 4

676 67.5

La propera (16 d'abril): València-C'-ardedeu; Sant Fsteve-Gavà; Tres de Mayo-Laminados; Ciudad F^ncantadaLa Roca; Bordils-UF- Sant Cugat GEiF.GCasrelló; Sarrià de Ter-Sant Quirze.

HÏKKIEIWíTJMS

2

Primera Catalana GRUPA Ina St. Just-Vendrell

2-1

La propera (7 de maig): Olot «B»Llars Mundet; CV Sant CusatBadia.

Esports

34

BÀSQUET Infantil masculí 1 0 . 1 5 Col. Cin^le-Centre Obert (ds) 1 0 . 1 5 Sant Jordi-Auora I ds) Avene (descansaI

Infantil femení 1 0 . 1 5 Col. Tecnos-Àjjora (ds) 1 2 . 4 5 UK Sant Cugat-E*. Pia kls) 1 1 . 3 0 Avenc-Id Setembre (ds)

13.00 12.00 11.00 12.00 13.00

Pla Farreras-Avcne(ds) La Floresta-.Santa Isabel (ds) Collserola-Sant Jordi «B» (ds) Regina Carmel-J. Maragall (ds) Àgora-Catalunya «A» (ds)

FUTBOL

Pins Yallès-Sant Jordi •• V- ids) Ferran Clua-Avenv (ds) Santa lsahel-Kcgina Carmeli (ds) Sant Jordi - B - J . Maragall (ds) Centre ()bert-Pla l'arreras (ds) Pureza de María-Catalnnya (ds)

Aleví femení Benjamí 10.00 Pins del Vallès-Verdaguer (ds) 1 2 . 0 0 Pins del VallèvM. Rubí (dsl 1 1 . 0 0 Sant Jordi .•A-Ferran Clua (ds)

10.30 Col. Sant l'rancesc-EE Foiró (ds)

FUTBOL

Femení

Cadet

0 9 . 0 0 Col. FlCim-Júnior(ds) 12.00 Àgora-Blanxarttds)

1 2 . 0 0 L. daVinci-Èpic Casino (ds) 1 0 . 0 0 E E Foiró-Col. el Cim (ds)

Aleví 09.00 10.00 09.00 09.00

Sagrat Cor-EE Foiró «B» (ds) EF. Foiró «A-Maurina Kgara (dsl Esc. Ribas-La Farga (dsl Avenç-Castcllbishal (ds)

2341

37-ÍK +4-47

J9-25 2-0 2-0

Aleví masculí J1-42 .S()-.i.s .Í0-4.S 5-.W l.s-50 6K-10

Benjamí Pins del \allès-Caralun\.i - B - .. Al-lh Pins del \.illès-\ènlagiier V4-.V> Pl.il arrcras-M. Rubí 42-17 Venç-1 ei ran ( iliia 4.S-.Ï0 1 ,.i 1 lurest.i-( ientre ()l>ert 0-2 Collserola-Saiua Isabel B-.vs Alcora Sant Jordi •·B· ijornat

• Carnet de conducir • Vehiculo propio ltuoí purai. ión mmedidta Alta Seguntldd Social Sueldofijo - comisumes Superables las 300 000

J. Maragall-Santa Isabel «B» (ds) Catalunya «A-J. Maragall «A» (ds) Avenç-Ferran Clua «A» (ds) Torre Llebre-Santa Isabel «A» (ds) Ferran Clua -B-Catalunva «B» (ds)

Rubí «A»-EI Pinar ds) Nicolau Copèrnie-A. Ferrer (ds) Avenç-Col. Martí (ds) Àgora-N. Sabadell <B>. (ds) N. Sabadell «A»-Les Planes (ds)

Aleví 0 9 . 0 0 J. Maragall -A»-Pla Farreras (ds) 10.00 Ferran Clua «A»-J. Maragall «A- (ds) 1 1 . 0 0 FI Pinar-La Floresta (ds) 12.00 Ferran Clua «B-J. Maragall «B» Idsl

J. Maragall-Rubí Norte «A» (ds) Ferran Clua-Momserrat (ds) Santa Isabel-Col. Europa (ds) Liceo Politècnic-Les Planes (dsl Balmes-Pau Casals (dsl Rubí Norte «B-J. Maragall (ds)

13.00 Ferran Clua «A—Catalunva (ds) 11.00 Avenç «B-Avenç « C (ds) 12.00 Ferran Clua «B-Pau Casals «A- (ds) 10.00 Avenç »A-Verdaguer «A- (ds) 11.00 Montsessori-Joan Maragall (ds) 0 9 . 0 0 Collserola-Verdaguer «B» (ds) 11.00 Pau Casals « B - \ ï a r ó (ds) 12.00 Fa Floresta-'Forre Llebre (ds)

«

Prebenjamí 2-0 0-2 0-2

Lieeo Politèenic-J. Maragall Balmes-Rubí Norte «B»

0-13 ajornat

Torre de la Llebre-Viaró Montesori-Collserola Verdaguer «li—J. Maragall Catalunya-Avenç <•('••>

0-K 6-2 6-2 ajornat

HAmOBOL FUTBOL A l l

Júnior-Agora

7-2

Aleví Castellbisbal-EE^ Foiró «A» I,a Farjçi-Viladecavalls ClubCimal-Avenç EE Foiró »B» Mira-sol

,v,\ 24 S-0 descansa descansa

Benjamí

0-13

2-0 0-2 2-0 0-2 2-0 0-2 0-2 2-0 0-2 2-0

Qimtmitio* pKitfunt

Arnau Cadell-IES Blanxart Avenç-Col. Carme «A» Ramon i Cajal fm-Viaró (lentre Obert fm-Rubí I /eonardo da Vinei-Stiria

F'scola Pia-EE Foiró

2-0

Juvenil I FS A. Ferrer-AV Pinar

1-3

Ferran Clua «C—Sta. Isabel «B» 3-5 ('atalunya «A—Avenç 5-5 Ferran Clua «A—Joan Maragall -A» . .K-ll 'lorre de la Llebre-lerran Clua - B - . 2-d (latalunya «B—Santa Isabel «A» . .ajornat

Aleví Montserrat-Rubí Norte <• A» Joan MaragalTCol. Europa Ferran Clua-Santa Isabel Pau Casal-Lcs Planes

^-i> 2-S 2-5 V»

Anselm Clavé, 20 93 590 82 79

Angeleta Ferrer-Santa Eulàlia

2-0

Cadet femení 2-0 descansa

Infantil femení El Pinar-Sagrat Cor Angeleta Ferrer-Rubí -\Rubí «B-Avenç I .es Planes-( àil. (:armc

1-2 2-0 2-0 2-0

Aleví

Aleví Ferran Clua «A-Avenç «B» Ferran Clua -B—Avenç «A» Pau ( jsals - B - L a Floresta

Perruqueria

V E R O I

Juvenil femení CV St. Cugat-Viladecavalls Àgora

Benjamí

n-2 2-0 h-Z

Les Planes-El Pinar Les Planes-l'erran Clua «B» J. Maragall «B-Pla Farreras La Floresta-J. Maragall «A»

1-2 2-0 2-0 0-2

: ASSESSORAMENT D'IMATGE PERSONAL

F0RMAS E

la qualitat e n forma

30-30 23-31 13-30 31-3 50-26

FUTBOL SALA Cadet

25 Setembre-C.ol. Europa 'l'hau «B-SanCristobal N. Terrassa-Avenç «C•• Mira-sol -B—St. Pere Lumen Joan XXIII - B - L a Farga «BMira-sol «A—Matadepera M. Auxiliadora «A—Júnior Avenç -B—San Loren/.o -A" La Farga -A—FF. Foiró l'hau . A . - C . Jofresa -A»

VOLEIBOL

Infantil

Masculí (:iub Raeo-Àgora

COMERCIALES

93 674 BS 38

Col. Carme «A-Arnau Cadell (ds) IES Blanxart-Avenç (ds) Leonardo da Vinci-Rubí «A» (ds) (:entre Oben fm-Viaró (ds)

Aleví

FUTBOL A-7 Femení

{nfantil femení

Tel.

09.00 09.00 09.00 10.00 09.00

09.00 11.00 13.00 10.00 12.00

Aleví

Sagrat Cor-Àgora «D» San Cristóbal «D»-St. Cugat «A» Júnior-Can Tries

Infantil masculí

• • • •

Infantil femení

10.00 11.00 10.00 11.00

SALA

1 0 . 0 0 IES A. Ferrer-Bullidor (ds)

12.00 13.00 12.00 10.00 09.00 11.00

13.00 Sant Cugat «A-Rubí (ds) 13.00St.Cugat.B-Rubí-B» idsi 11.30 Bisbat d'Egara-Júnior (ds) 10.30 Clan Tries-Àgora «B» (ds) 10.00 Col. Vedama-Àgora «C- (ds)

Catalunya «A—J. Maragall

BÀSQUET

A\cnç-Sant Jordi -\Pins Vallcs-Rcgina (iarmeli Ferran < Iln.i-S.mt.i Isabel Pla larreras-Joan Maragall Sant Jordi •• B•-( iatalimva Ct. ()hert-l'ure/.a de Maria

Infantil

Juvenil

R E S

Àgora-N. Terrassa I.iieo Egara-1 F. Sant Cugat IFSHI.invart-Avene

VOLEIBOL

HANDBOL

Masculí

FUTBOL A~7

Prebenjamí

1 1 . 3 0 (ailtura Prat rica-Avene ds)

Centre Obert-Avenç Agor.i-( '.oi. ( j r m e

A-11

Benjamí

Aleví masculí 12.00 10.00 11.00 09.00 11.00 10.00

Q S i CATVTONS Divendres, 14 d'abril del 1000

L A t

H

E ! E D

A

EXCELLENT RELACIÓ QUALITAT PREU NO TANQUEM Al MIGDIA

Castillejos, 11 SANT CUGAT 93 589 53 54

c/Elies Rogent, 18 A • SANT CUGAT Tel. 93 675 40 06

DONATIUS: " C a i x a de C a t a l u n y a " c t e . n° 0 9 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2 o per i n t e r n e t : w w w . l a c a i x a . e s Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona.

Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides

Directe al Tercer Món

HS4CANTONS £

^\

H

Espectacles

Lailtura

35

Divendres, 14 d'abril del JÍ »Í '.'

E x p o s i c i o n s

Kini Manresa i Pep Pujol obren la Primavera Fotogràfica a Sant Cugat Els artistes inauguren en sales municipals exposicions sobre Píndia i la identitat Un total de 34 poblacions catalanes han des-

de 400 fotògrafs d'arreu del món a través de

Teresa de Calcuta' és el nom de l'exposició que

tinat el mes d'abril a la fotografia. Es tracta

172 exposicions. Sant Cugat, que no n'és l'ex-

va presentar Manresa, fotoperiodista de 'La

de la desena edició de la Primavera Fotogrà-

cepció, va inaugurar divendres dues d'a-

Vanguardia', en què recull testimonis de la

fica, un conjunt d'actes i de mostres organit-

questes exposicions que recullen la producció

vida dels més humils entre els humils. Pujol re-

zats pel Departament de Cultura de la Gene-

de dos dels fotògrafs catalans de primera línia:

trata a 'Identitats' el caràcter de les persones

ralitat de Catalunya i en què participen prop

Kim Manresa i Pep Pujol. 'L'orde de la mare

"que configuren Sant Cugat".

L'ANC treu a la llum el millor del seu fons fotogràfic T. M. S. - Sant Cugat -

Manresa prepara ara un repurttitgf «>bre prostitució infantil al Brasil F: X. L. TOM

MONTRNEGRO

- Sant Cugat -

Dos anys després de la mort de la mare Teresa de Calcuta, Kim Manresa va voler fer "una mirada" per la tasca que va iniciar i desenvolupar la religiosa a l'índia. D u r a n t u n e s q u a n t e s s e t m a n e s , M a n r e s a va posar imatge a les experiències vitals de les castes més baixes i dels malalts, però també dels nens i dels voluntaris que posen "una mica d'esperança" a aquella terrible situació.

Les quaranta fotografies que es poden veure al Claustre des de divendres passat són el resultat d'aquest treball fotogràfic, en què el periodista de La Vanguardia ha pogut comprovar la valuosa tasca que realitza l'orde de Ja mare Teresa a través de quatre dels seus centres. Manresa, que en un primer moment va trobar dificultats per realitzar les fotografies, va comptar amb l'ajuda de diversos voluntaris, mitja dotzena dels quals són pre-

Allò que agrària mesa Pep Pujol e's "retrataria pers

cisament de Sant Cugat. a les seves fotografies cameres de segona mà, que són "més fàPer Manresa, la tasca de l'orde cils de substituir" que un equip sobre els nens sense sostre, els car. Amb tot, aquesta és la pridiscapacitats per la lepra o els mera exposició en què el fotòdesnonats és "molt important", graf adopta el color. i els voluntaris - d e tot el m ó n - li donen "molt de vigor". El fotoEntre les imatges més colpiperiodista considera que en dores, per Manresa hi ha la que aquest tipus de temes "la implicentra la seva atenció en un vell cació és ne _„ .._ malalt que, a te cessària", ja que Lü CÒmem de SegOltü rra, agafa fortam e n t el braç ajuda a l'apropament als subd'un voluntari. j e c t e s d e les Es tracta del moimatges. ment de la mort del vell - e n esAquest és el cas r,fjd'algunes de les ' 7 índia delS pOOreS' tat terminal i recollit del carrerseves sèries anllll|llllf|!|I que va voler pasteriors, com les "^^^^^^^M^È^^^Si sar el seu últim que va dedicar moment acompanyat.

Aquesta, a l'ablació del clítoris de la nena com la resta de les imatges, han africana Kadi, o a les dones de passat per sales de Madrid i de Bangladesh amb la cara desfiValència, i van estar editades al gurada per l'àcid llançat pels seus seu moment pel Magazine de La marits i familiars.

Vanguardia. El fotoperiodista ha És així com Manresa adopta el finalitzat recentment una sèrie seu característic estil, proper a molt crua sobre prostitució inl'espectador i sincer, reforçat per fantil al Brasil. la seva tècnica poc acurada. D e La Primavera Fotogràfica 2000 fet, el fotògraf català utilitza per

mà de Manresa ha volgut retratar

F0T0:X.L.

va arribar a la primera sala de la Casa de Cultura el mateix dia de la inauguració de l'exposició de Kim Manresa, amb una individual de Pep Pujol. Identitats 2 és, segons el fotògraf, "un gran collaret de perles" en què cada fotografia, una perla, ocupa un espai e s p e c i a l . E s t r a c t a d ' u n conjunt de setanta fotografies q u e i n t e n t e n conformar una imatge de "la condició humana" que es rebel·la darrere dels rostres de persones de Sant Cugat.

L'exposició mostra el resultat d'un projecte molt precís de Pujol en què cada personatge apareix en "un ordre exacte" en relació amb el conjunt. Tot plegat forma, amb paraules del fotògraf, una simfonia, que consta de quatre cicles, "quatre moviments".

Un primer moviment moltó allegro en forma de passeig per la ciutat, anàleg al moviment final, dóna pas al segon moviment, a l'estudi del fotògraf, i ple de cares joves, i al tercer, en què apareixen diversos personatges populars.

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fa aquests dies la seva particular aportació a la Primavera Fotogràfica catalana del 2000 amb una mostra molt heterogènia d'instantànies en què es barregen personatges de la història catalana de l'últim segle amb la qualitat artística de prop d'un centenar de fotògrafs. Galeria de retrats, exposició q u e romandrà oberta al públic fins al 28 de maig vinent, presenta una selecció de més de noranta fotografies rescatad e s dels fons dels arxius d e l'entitat a través de les quals s'aconsegueix, amb paraules de la comissaria de la mostra, Merche Fernàndez, un retrat "no només de diferents personatges dels contextos polítics" de l'última part de la història de Catalunya, "sinó també un retrat de les diferents etapes de la societat".

Qualitat dels fons La mostra va ser inaugurada la setmana passada pel director de l'Arxiu Nacional, Josep Maria Sans i Travé, que va destacar la "qualitat dels treballs" q u e es troben dipositats en els fons d e TANC. M e r c h e F e r nàndez, per la seva banda, va insistir en el fet que "els retrats exhibits són l'exponent d e la riquesa dels fons dipositats", especialment pel q u e fa a les aportacions dels fons personals i familiars. Segons Fernàndez, en la selecció de les obres que s'exposen aquests dies "no s'ha prioritzat tant la importància del s u b j e c t e r e t r a t a t c o m la qualitat estètica del retrat i el seu estat d e conservació".

36

Cultura

ELS4CANT0I>B Divendres, 14 d'abril del 2000

E x p o s i c i o n s

La metafísica de l'ànima, objecte de la 6 campanya italiana' de Sergi Barrils

Es presenten les bases del Premi Ferrater d'enguany

L'artista santcugatenc inaugurarà properament 7 exposicions europees T M . S. - Sant Cugat Per Sergi Barnils, l'art ha d'aspirar a la trans-

de l'ésser humà. És tot aquest treball el que

Josep Canals. Aquest conjunt d'activitats, que

cendència. És per això que l'artista ha dedicat

l'artista santcugatenc reuneix ara en mitja dot-

es perllongaran durant un mes, oferiran als

l'última dècada de treball pictòric a la recer-

zena d'exposicions que portaran algunes de les

amants de l'art la possibilitat de contemplar

ca d'aquells símbols i elements visuals que

seves composicions per espais d'art d'Itàlia,

des de sèries recents de l'artista en tècnica

connecten directament la pintura amb l'in-

Àustria i Bèlgica, per tornar, finalment, a Sant

mixta o en paper fins a vitralls, i tancaran un

conscient col·lectiu i que poden posar llum

Cugat, on participarà en la Biennal Mostra

cicle d'exposicions que el pintor de Sant Cu-

sobre algunes de les preguntes fonamentals

d'Art Contemporani organitzada pel galerista

gat defineix com "d'absolut excés de treball".

T n \ [ Moviï·.N.i·.dKo - Sant Cugat -

\ u era la primera inauguració d'una exposició de la seva obra tora de l'Estat a la qual assistia. però no per això li \a semblar menys especial. L'artista santcugatenc Sergi Barnils \ a inaugurar el 25 d'octubre passat a la galeria San (iregorio de Venècia una individual en q u è mostra dos dels seus últims cicles: Deies lliurades de la substància material i Dels jardins oblidats, en què el pintor continua "innovant en la recerca de símbols", treball que continua "enriquint la recerca indagada el 1992", any en què va començar a interessar-se pel símbol com a mitjà de coneixement i d'alliberament de l'ànima. Barnils. que, com ell mateix diu, te en la Bíblia "una font d'inspiració extraordinària", però que utilitza moltes vegades referències al món medieval, és un convençut de l'art com a mètode de "reflexió metafísica", a través de tot aquell "material que con-

i i

'./> . *

ÍHl^ S-n

v^'1

i'*

'9A

MOfS

mm

Josep Pons dirigeix aquesta nit un concert intens i heterogeni T. M. S.

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció d e Josep Pons, actua aquesta nit al Teatre-Auditori, amb el repertori que, fa uns dies, va rebre una intensa acollida entre el públic de l'Auditori de Barcelona.

Bach, Montsalvatge i Xostakòvitx són els tres autors que ompliran una vetllada en què els solistes tindran una importància especial.

Segons el director, el concert d'aquesta nit "no ha estat creat en funció d'un fil conductor", que "posats a trobar-lo, podria

Són molt poques encara les obres que s'han presentat a aquesta edició del premi juvenil, al qual poden accedir els alumnes de secundària dels centres d'ensenyament del municipi. Els participants han de presentar una obra literària de poesia en català i amb extensió i tema lliures, que haurà de seguir les directrius literàries utilitzades per Ferrater.

El jurat de la tercera edició del Ferrater el presidirà l'alcalde ~ w ?**<-.' **.

Lluís Recoder, i estarà compost Barnih presenta dtn dch seus sis cu k\ l)t le\ mutodes de la substància material' i 'Dels /ardins oblidats' FOTO. X I. per Àngels Ponsa, tinent d'alcalmaig, els vitralls que ha dissenecta amb l'inconscient col·lecsel·les tancaran, amb dues indide de Serveis Personals, per Paco nyat per al Temple de la Pau de tiu". Amb aquesta mostra italiaviduals, el seu periple europeu.

Soler, representant de la comissió, Florència, finalitzant amb la seva na, d'un total de vint obres, l'arSegons l'artista, aquesta coni per professors i escriptors del participació a la Fira d'Art Cont i s t a e n c e t a tot un s e g u i t centració d'exposicions l'ha pormunicipi que encara han de ser temporani que organitza la ciutat d'exposicions q u e continuen a tat a "un excés de treball" que té designats. Segons Àngels Ponsa, italiana. Sergi Barnils finalitzarà M i l à , on p a r t i c i p a r à e n u n a el perill de perjudicar la qualitat enguany la novetat més destacaaquesta campanya italiana amb col·lectiva de diversos artistes de la seva obra, però que està inda és "el retardament" de l'enuna altra col·lectiva a Roma d'oe u r o p e u s - e n t r e ells, Shafik i ternacionalitzant d'allò més la trega del premi, que consisteix bres sobre paper. Viena i BrusG u e r z o n i - i on presentarà, el seva pintura. en un val de 25.000 pessetes destinat a la compra de llibres i discos, i que tindrà lloc pocs dies M ú s i c a després de Sant Jordi, per "evitar l'orquestra, amb paraules de Joque coincideixi amb les moltes sep Pons. activitats" que duen a terme els I n dels aspectes d e màxim alumnes durant la diada. interès del concert, i q u e ocuparà la segona part del programa de l'OBC, és l'obra que, seCanvis importants gons Pons, "constitueix el punt àlgid" de la trajectòria musical Àngels Ponsa ha assegurat que, de Dimitri Xostakòvitx. Es trac"ara que es troba ja consolidat", ta de la Simfonia n ú m e r o 10, "s'està treballant" per convertir opus 93, del compositor rus, una de la peça que tanca la primeestar en l'extraordinari paper el premi en un certamen d'abast ra part del programa: Concierto de peça de "qualitat excepcional", q u e fan els instruments solis"més ampli", fent del Ferrater tot i q u e "no gaire freqüentAlbaicín. La composició de Xates". David Ballesteros al violí, un p r e m i nacional de poesia ment interpretada", en opinió vier Montsalvatge, presentada Vicent Oliver a la trompeta i "obert a todiom", uns canvis que de Pons. el 1977, beu de l'obra del Falla Salvador i Dolors Chiralt a la podran estar llestos "en un pamés neoclassicista, capaç, enflauta i l'oboè, i la clavicembaTot i que a m b certs passatges rell d'anys". tre altres coses, de revisar amb lista suïssa Ursula Dütschler són de profund dramatisme, la deEl Premi Literari Gabriel Ferproximitat - q u a n t a tradició i els solistes que intervindran en sena de les q u i n z e simfonies rater es va convocar per primera contemporaneïtat- el paper de un concert en què les tres peces compostes per Xostakòvitx es vegada l'any 1997, coincidint molts dels instruments de l'orque s'executaran són plats forts. va fer en un m o m e n t dolç en la amb el vint-i-cinquè aniversari questra. Es així com el públic El Concert de Brandemburg núvida del compositor, poc desde la mort del poeta, que va viues retrobarà, segons Pons, amb mero 1 de Johan Sebastian Bach prés de la mort de Stalin i de re els últims anys de la seva vida una sonoritat que es troba a mig obrirà el programa. E n l'any Prokòfiev, el seu gran rival, que a Sant Cugat. Molts dels intecamí "entre Falla i Stravinski".

Bach, l'OBC ha volgut rescatar l'ofegava musicalment. La Simgrants de la comissió organitzaL'heterogeneïtat de registres fonia número 10 posarà a prova "la sonoritat del clavicèmbal dora del premi són amics o deisonors és, de fet, un dels atracbarroc" a través d ' u n conjunt amb una orquestració molt comxebles del poeta. tius del concert, especialment simfònic complet, segons Josep plexa el primer conjunt simfòEls treballs guanyadors es pupel que fa a la "capacitat sonoPons. Pel músic català, "la sonic català, en un Teatre-Audiblicaran a E L S 4 C A N T O N S , que ra en volum i en amplitud de noritat" de l'orquestra canvia tori que, segons Pons, "té una oferirà, a més, una subscripció termes simfònics" que assoleix "radicalment" amb l'execució extraordinària sonoritat". gratuïta vàlida per un any.

Bach, Montsalvatge i Xostakòvitx al Teatre-Auditori amb l'OBC - Sant Cugat •

El proper dotze de maig finalitza el termini de presentació d'originals per a l'edició d'enguany del Premi Literari Gabriel Ferrater, l'acte de lliurament del qual tindrà lloc cl proper dia 26 de maig. Les bases d'aquesta tercera edició del premi, destinat a donar a conèixer la vida i obra del poeta, van ser presentades la setmana passada per la Comissió Ciutadanoinstitucional Gabriel Ferrater, l'entitat que convoca el premi, i no presenten grans novetats respecte a les edicions anteriors.

Cultura

ELS4GWTON5 Divendres, 14 d'abril del 2000

M ú s i c a

L'intimisme del nou treball de Martirio va emocionar el públic del Teatre-Auditori

37

Obres de Reverte a l'estació

de Rubí

La cantant va iniciar a Sant Cugat la gira per Catalunya

T. M. S. - Sant Cugat -

ESTKR CASTANYER

El Teatre -Auditori va ser divendres l'escenari escollit per la cantant Martirio per iniciar la gira per Catalunya. Amb aquesta actuació, Martirio va presentar el seu darrer treball, Flordepiel, un àlbum en què el flamenc es combina amb ritmes diversos com el jazz, el tango o el bolero. El públic, gairebé 500 persones, va rebre amb entusiasme i emoció la simpatia de la cantant, que en tot moment va mostrar una bona sintonia amb els espectadors.

Acompanyada de les seves habituals ulleres fosques, Martirio va oferir un concert intimista i menys estrident del que la caracteritzava en els seus inicis. Tot i això, la cantant prefereix definir aquest darrer treball en termes d'intensitat més que d'intimisme. Per Martirio, "es tracta de recolliment, expressionisme. Abans era més impressionista, ho explicava tot a través de la roba, de les lletres quotidianes. Ara ho expli-

t i

co per dins". Martirio va afegir que aquesta nova línia no ha perdut res de la seva provocació ja que, segons va dir, "la màxima provocació és aquesta nuesa". En relació amb aquest nou disc, la cantant va comentar també que es tracta d'un treball molt especial ja que compta amb la producció del seu fill, Raül Rodríguez, que també l'acompanya amb la guitarra flamenca durant els concerts.

Martirio va definir aquesta col·laboració com "una emoció insuperable". El darrer treball de Martirio, i amb temes d'altres cantants com ara Marta Valdés, Morales o Gardel, Martiro va ficar-se ràpidament el públic a la butxaca. En diverses ocasions, el crits de "guapa!" van poder-se sentir per sobre de la veu de la cantant, que després va reconèixer que el públic de Sant Cugat havia estat el més càlid d e les seves darreres actuacions.

Després d'actuar a la nostra ciutat, Martirio oferirà un nou concert a Nou Barris, a Barcelona, el dia 21 d'abril vinent.

t i c m *# e

t e a

La pintora santcugatenca Mercedes Reverte exposa des del dia 5 passat i fins al proper vinti-tres d'abril a l'antiga estació de Rubí una mostra de les seves darreres composicions, sota el nom diFJ bostezo, introducció?! al sueiio.

A través d'una vintena de dibuixos, Reverte diu adreçar-se "als elements q u e defineixen l'ésser humà", que ha d'aspirar a tenir la "total responsabilitat" de la seva vida. Per aconseguir-ho, l'home s'ha de valdré de l'art, ja q u e , segons l'artista, allò q u e "vertaderament sent i és" l'ésser humà surt a la llum mitjançant la combinació harmònica dels elements dels dibuixos.

Reverte segueix les directrius de la tradició oriental del fengshui, que no escatima referències a ['"energia vital", l'equilibri i a la reencarnació, per aconseguir composicions que al·ludeixen a aspectes de l'inconscient de l'espectador, per aconseguir-ne una redempció.

Martirio va presentat a Sant (ii'j/tt el wi darrer àlbum 'Flor de Piel' F.: X.Í..

í r e

Sense fronteres EDUARD IENER

Música "MARTIRIO EN CONCERT" Guitarra espanyola: Raúl Rodríguez Guitarra- espanyola: Paco de Amparo Compàs i ball: Pe pe Torres Compàs: Luis Torres Lloc i dia: Teatre-Auditori. 7 d'abril D'aquella manera categòrica habitual en les seves glosses, Eugeni d'Ors (cito de memòria), diu que en tota mena d'art, el que no és tradició és plagi. Probablement un espectacle com el d e Maribcl Quinones, Martirio, li donaria la raó ai mestre Xènius a m b una p e t i t a variació a ia sentència culturalista: N o hi ha evolució positiva sense unes gotes d'humilitat, un raig de sensibilitat i un toc d e genialitat in-

tuïtiva. Això és justament el que té el nou disc de l'antiga tonaditkra rockera postmoderna titulat Flor de piek una incursió en diferents estils d e la música llatina des del tango, passant pel bolero per tornar a la tonadilla i reposar-se en la seva essència flamenca d e la infància, les arrels vitals i musicals, difícils de destriar, de Morón d e la Frontera.

Martirio domina l'escenari amb una presència natural, lluny del divisme, però que dóna la sensació de plenitud i seguretat, sobretot de gaudir d'allò que fa i q u e fàcilment transmet a l'espectador (en aquest cas entregats des del principi i molts menys del que calia esperar per a l'ocasió). Però aquesta figura té el recolzament d e Raúl Rodríguez, el seu fill, a la guitarra flamencosoul i autor de les adaptacions, i de Paco d e Amparo,

una guitarra flamenca potent i els germans Torres al compàs i breus incursions en cl ball de Pepe (genial en la recreació per solcares del tango Volver). Música de Discèpolo, Bola de Nieve, Marta Valdés, Vinicius de Moraes, Beny Morè, Vicente Garrido i d'altres que omplen un escenari magníficament il·luminat!

Perquè d'això es tracta, recrear a partir de principis bàsics, sense tenir por de la tradició, per fran^ quejar una nova formulació de hi cançó, on trobem tot allò que tenia de profitós amb un aire nou, fresc, especial, que confirma amb escreix el q u e tota la gent de bona voluntat sap: Les persones i els pobles estem més a prop i tenim més punts de contacte que diferències. El públic va demostrar que ho havia entès amb llargs aplaudiments que vart obligar a dos bisos.

F.espertade ia utilitzar diversos gèneres per apropar-se alpoeta andalús F.: /•',. F.

Servan, passejant amb Lorca La Unió Santcugatenca va retre homenatge diumenge passat a la figura del poeta Federico García Lorca amb un espectacle interpretat per l'actriu Sílvia Servan, acompanyada del guitarrista

Guillem Bernabé. Un paseo por el a/ma de Federico, el nom de l'espectacle, va oferir al públic una selecció de poesia, teatre i cant sobre els mateixos p o e m e s de l'autor. / T. M. S. (SANT CCGAT)

>V

o

M o n t s e r r a t Çal du eh

ïïsïcal

p l e l g 'É 'í *• É

n M 3

U

Música • Teatre • Dansa c

•c

C/3

-

ON -' ' S OO ITí £ : <S) (Tí , ' .C > ON ï 3

X OS

tu.

*

,

-a

ca o

8

•-1

ail

IT

I r f n «.• u

tde

M (• I (i d c

ca

ï

:

oo o

r1»

B

H

u

x<

Cultura

38

ELS4 CANTONS Divendres. 14 d'abril del 2000

Des de la història L n espaí d e P e r e V i v ó i Gili

Una presa de possessió c o m a senyor de la vila i t e r m e

E

n t r o b e m un t e s t i moni e n ei Llibre de la Cúria Eclesiàstica i Civil. " P r e n la possessió, e n n o m d e l ' a b a t , el p a b o r d e major. Som a 11 de febrer del 1764". " T o m o posesión corporal o casi d e ia referida vilia y termino d e su jurisdicción civil y criminal, m e r o y mixto imperio, diezmos, censos y d e màs derecbos p e r t e n e c i e n t e s a su sefïoría." L'acompanyen: notari, batlle, regidors, testimonis í poble. Lloc: la plaça Major, " e n d o n d e por s e m e j a n t e s a c t o s se acostumbra c o n v o c a r " . "La Universitat (ajuntament) por medio dei bayle, dijo q u e toda estaba pronta a darle posesión". Et paborde retira la vara al batlle i "sin nota de infàmia le revoco el nombramiento y le depuso de dicho oficio". Li fan jurament de fidelitat, assegut "en medio de la plaza

Mayor, prometieron ser buenos fteles y leales vasallos de su sefiorío y c o r r e s p o n d e r b i e o y f i e l m e n t c los d i e z 1»©$^. q u e su senoría d e b e percibir de la villa y termino, COffiO 3 seftor de aqucllos y en serial d e ello". L'cxbatllc "entregó al paborde diferentes espècies de grano y dinero, los que aceptó su senoría y para mafttener la quietud y justícia e l i g i ó y nombró e n bayle a Adjutori Trabal que aceptó. Acontinuación. el paborde, se puso y quitó un par de guantes en serial de la jurisdicción civil y criminal. Seguidameiite constituídos en tin pasaje e m i n e n t e , por inspecetón d e ojos, tomo posesión de todas la tierras, hon o r e s y p e r s o n a s d e dicha v t l b y termino y en senal de ío e s a í tornà un pufiado de & f n t j f j ^ e r f * s y las esparció ^ ^ - ^ t i t r f t p u n t o s dei víeÉ*^^&Hjs^íí y regidores

e n alw voz dijeron: Q u e por muchos anos poseyera su senoría c o m o a seríor natural suyo. Ptotestando el pabord e q u e n o solo e n la c o s a , sinó también en el animo y cuerpoentendía poseer."

Remarques (prescindint de la problemàtica de fons): riquesa dels símbols feudals: li pren 1a vara i la lliura d e noU; f í e p el jurament de fideïítaj, besant-se, enllaçades les màns. Es posa i treu uns guants, símbol de ta d o b l e autòmat, (L'abat de Poblet, no h o feia tan fi: brandava una espasa, fent-la voleiar sobre els caps). D e s d'un lloc elevat pren possessió de tot a m b Is mirada i llança als quatre vents -grapats de terra i t&bes-, í j b c : la plaça Major, davant r«ég$é$j& de $ant Pere. És: deIíc*E;^anviar els noms, no e s pot : ïer a la lleugera ni a tmiè «Irventades políriqnès,

però les raons històriques i tradicionals haurien de pesar sempre m é s . . . Cada lloc é s cada lloc. I, aquest, és un lloc clau e n la història d e Sant Cugatl Quan, doncs, li serà retornat un nom més escaient - a m b tot el respecte pel qui ara f ostenta? Quan es tornarà a dir: plaça Major, de la Vila o de Sant Pere? En qualsevol d'aquests hi retrobaria les arrels: Major, perquè ja era el seu, almenys avançat el segle XVIII. D e la Vila, perquè durant segles va ser la seva única plaça. D e Sant Pere, perquè, gairebé durant mil anys s'hi va aixecar l'església del poble, i la gent de la vila quan hi anaven - f o s a dtns fos a fora- en d e i e n simplem e n t anar a Sant Pere. Retornar-li el de "plaça de la Constitució" seria quedar-se a mig camí, només a 1812 í amb remor, encara, d e molta polseguera política...

7 dies culturals a l'Escola Municipal de Música T M. S. - Sant Cugat L'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels va concloure ahir la Setmana Cultural, un conjunt d'actes destinats a difondre l'interès dels alumnes pels temes relacionats amb la música a través p r e c i s a m e n t d'activitats que inclouen el llenguatge musical, i que pretenen també ser una oportunitat per al centre d'obrir-se a l'exterior.

De dilluns a dijous, el programa de l'edició d'enguany de la Setmana Cultural de l'escola de música va comptar amb dos concerts, una mostra de composició i una conferència, que va esdevenir un dels actes centrals de la setmana.

Realitzada dimarts dia 11, la conferència Música en el teu Cervell, va suscitar especialment l'interès del nombrós públic que va assistir a l'Aula Magna de l'escola. Durant poc més d ' u n a hora, la doctora Mara Dierssen va dissertar sobre les darreres aportacions que ha fet la ciència sobre el paper de la música en el cervell humà.

Música i aprenentatge

IJI narradora Sílvia Llorente va omplir d històries la fíibl'mteai FOTO: X. L.

El 'Decameró' a Contes per a Adults Escrita per Giovanni Boccaccio, el Deia mero és la millor obra de la novel·lística medieval. Es tracta d'un recull d ' u n centenar de contes que fan un repàs per diferents situacions amoroses i satíriques i que construeixen un particular culte a la intel·ligència humana.

La narradora Sílvia Llorente va explicar dijous de la setmana passada a la Biblioteca del C e n t r e Cultural la seva versió oral de la famosa obra italiana, en un espectacle que s'engloba dintre del cicle Contes per a Adults. Durant poc més d'u-

na hora, Llorente va explicar mitja dotzena de contes del Decameró.

L'obra comença a m b la fugida de Florència d'un grup de joves nobles, set dames i tres galants, que volen allunyar-se de l'epidèmia de pesta declarada a la ciutat el 1348. Al llars d e d u e s s e t m a n e s , i en una magnífica vil·la de la Toscana, els n o b l e s s ' e x p l i q u e n tota m e n a d'històrics. Els contes del Diramiró de Sílvia Llorente han estat traduïts i adaptats per la mateixa narradora. / T. M. S. ( S A N T C U G A T )

Dierssen, doctora en medicina i cirurgia, i especialitzada en la investigació de les neurones, va explicar com influeix l'aprenentatge musical, molt relacionat amb la ciència matemàtica, La nova edició del Cafè de les Arts va estar organitzada per la l'REF F.: F.. F.en el cervell humà.

Un dia abans, dilluns dia 10, l'Escola Municipal de Música va ser també l'espai que va reuUn total de 35 edicions, i el nir els grups de sis i set anys, de morista Joan Capri, Joan ReCafè de les Arts que organitza tercer i quart elemental i de priverte, amb poemes de Lorca i puntualment cada dos mesos la mer i segon de grau mitjà de Miguel H e r n à n d e z , així com U R E F c o n t i n u a a m b molta l'escola en un amè i heterogeni també una intèrpret de piano i empenta, i, sobretot, amb l'esconcert de cant coral. Dimecres la imprescindible Faustina Péperit fresc i espontani de semel concert de la jornada va anar rez. que ha portat a totes les pre. Diumenge passat va tenir a càrrec dels alumnes de piano edicions del Cafè algunes de lloc la darrera d'aquestes edide l'Escola de Música ArtmuIcs seves millors poesies. cions -la primera del 2 0 0 0 - , sic de Barcelona. Finalment, l'eLa favorable acollida que està amb espectacles musicals i redició d'enguany de la Setmana tenint la iniciativa no només citals, així com a m b la inauguCultural de l'Escola Municipal entre el públic, sinó també enració d'una exposició pictòrica. de Música va arribar a la seva fi tre els participants ha dut els Per la Unió Recreativa i d'esahir dijous, dia 13, amb un conorganitzadors a tornar, a partir ports de la Floresta van passar cert en què els alumnes van indel setembre vinent, el peculiar Eduard Araujo, que va interterpretar peces compostes per e s p e c t a c l e a la p e r i o d i c i t a t pretar poemes de Pere Quart i ells mateixos. mensual oriaginal. / T. M. S. un monòleg en record de l'hu(LA FLORESTA)

'Dues tasses' del Cafè de les Arts

Cultura

HSíCANTONS Dwendns, 14 tTabrildel 2000

E x p o s i c i o n s

'&^^^^g^:^MMM^KVWWi

Rusinol proposa la recerca del "color pur" amb Pobra de Casaus

iQEQlEí

El Capitàn Trueno és probablement el personatge més conegut de la nostra història del còmic. Va ser creat el juny del 1956 per Víctor Mora, sota el pseudònim de Víctor Alcàzar, i va ser el responsable de la part gràfica Miguel Ambrosio, Amorós. L'increment en la producció d'aventures va portar a l'Editorial Bruguera a la necessitat de la formació d'un equip, que al principi es limitava a passar a tinta els dibíxos iyAmbrós, però més tard, si bé mantenint els trets de les cares dels protagonistes i l'estil gràfic general de la sèrie, hi va haver un canvi de dibuixants, i van ser Àngel Pardo i Francisco Fuentes Man ets principals continuadors de l'obra. Altres col·laboradors esporàdics van ser Beaumont, Buylla» Marco, Martínez Ose> te, José Grau, etc.

La sèrie va arribar als 618 lïumeros, que van ser reedítats en diverses ocasions a causa de l'èxit que van obtenir. Entre 1960 i 1968 es van publicar 427 exemplars d'Ei Capitàn Trueno, a m b aventures inèdites del jpeísonatge, que va aparèixer a més, en tthes 250 entregues de Puigartito.

El Capiré» Tfmnp ya «parèixer dotze mys d e s p r é s q « e Bf<!èerrera del Antïfifa. E n aquest espai d e temps la societat espanyola havia evolucionat cap a una suavització del radicalisme ideològic, i «'obria h p0*sib|itftt, sense excedir certs criteris de príàcipis, d e generar una renovació dels tebeos d'aventures, fet que va convertir El Capitàn Trueno en un corrent d*aire fresc dintre d e l'anquilosament en què estava sumida t'edició de còmic en aquells moments. El Capitàn Trueno suposa realment el primer distanciament d'un tebeo de la ideologia oficial i es podria dir que hi va haver un abans i un després de la seva publicació en l'aparició de nous personatges de Sa història del còmic espanyol.

El Capitàn Trueno apareix com un heroi capaç de tenir habilitats humanes, en què la noblesa del seu caràcter i la lluita per les llibertats oprimides és constant. La història es desenvolupa en època de Ricard Cor de Lleó i Saladino, participant en contínues lluites en les quals el denominador comú era la defensa dels dèbils.

Si bé les aventures ú"El Capitàn Trueno s'inicien en el marc de les croades, els avatars de la història el porten a recórrer mig món, la Xina, Egipte, l'Amèrica precolombina, països nòrdics, on troba la seva amada Sigfrid, filla del rei de Thule Í adoptada per un pirata vïking i que es va convertir també en la ruptura amb l'enfocament fins aquest moment del tema de l'amor en les historietes espanyoles d e l'època, ja que s'acaba amb la idea d'amor platònic obligat fins llavors a causa d e la gran censura existent.

Una altra innovació de la sèrie va ser la introducció d'clements humorístics, bàsicament a través dels companys inseparables del Capità Trueno, Crispin i Goliat, que es prenien quasi tot en broma. La ciènçia-ficció ya ser també" un tema que es va introd u ï r e n els guions, fet que va donar gran amenitat a les aventures. En el número 13, el Capità Trueno va çonèixsr ei Mag Morgano, que, amb una llicència històrica, havia inventar ja ei globus aerostàtic.

Afegim que el 1987 l'Editorial Planeta, a través de Còmics Fòrum, va intentar ressuscitat El Capitàn Trueno publicant noves aventures, arribant a editar-se'n deu exemplars amb el guionista de sempre, Víctor Mora, i dibuixos de Luis Bermejo. L'últim intent el va protagonitzar Ediciones B, hereva de Bruguera, adquirida pel Grupo Z, que va publicar el 199Í i 1993 dos àlbums, d'acurada edició, amb Víctor Mora i el dibuixant anglès John M. Bums.

/

|W*EÍM(HlÍNflRÍ Bus i Taulat. 13

M . « S I M M 12

RanMa dd Ccl·lcr, M

M.*3«KMtt

39

£

història

Aquesta és la primera individual de Casaus a Sant Cugat FOTO: CEDIDA

T. M. S. - Sant Cugat •

Pocs artistes poden fer gala d'una trajectòria com la de Jesús Casaus, que, després de prop de cinquanta anys inaugurant exposicions per diverses ciutats europees i americanes, va presentar la setmana passada a la Sala Rusinol de Sant Cugat una mostra de la seva producció més actual. Una quarantena d'aquestes serveixen a Casaus per tractar els diversos temes que més l'identifiquen: la figura, les imatges de les Rambles, els bodegons, els paisatges, i, en aquesta ocasió, especialment,

CASAUS " P A S Q U A 2.000" fins el 9 de maig

>.«•. * " * * * ' :

imt^^y

'

^^00^^^^^

3? -. •»*<%*„.**'..* « G U K - S U U » O h sobre icla. 7 i x 92 cm

* del m

còmic

els temes portuaris. Segons el pintor, un dels interessos centrals de la seva pintura és "el color", aspecte del qual Casaus busca "la puresa". És per això que els quadres de Casaus fugen de la llum solar directa, que, segons l'artista, "enganya el color" i s'endinsen en la riquesa expressiva del color essencial.

Aquesta és la raó tant del contrast cromàtic que presenten alguns dels seus quadres com de la intensitat de la paleta que hi utilitza, que és capaç de treure el màxim partit als grisos.

Amb Pasqua 2000, el nom de l'exposició, Casaus romandrà a Rusinol fins al 9 de maig.

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

sfiíol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

40

ELS /CANTONS Divendres, 14 d'abril del 1000

El

r e p o r t a t g e

Estem envoltats de rieres per on baixa poca aigua. De fonts on es pugui beure n'hi ha poques, moltes perdudes per l'abandó i el temps. Diuen que l'aigua serà el motiu de les guerres que vindran. Cada vegada més escassa, caldria racionalitzar-ne l'ús i evitar-ne les pèrdues. Les fonts abans eren el centre d'activitats socials.

Rieres i fonts: a la recerca de l'aigua "Desecrets d'aigües v/ves"... (J. Vinyoli) M . \ k i . \ \ ( , i . i . \ ROVIRA

- Sant Cugat -

l'n tros de la història local resta impregnat a les pedres del mur del castell d e Canals, alçat dalt un turó, amagat dels vianants q u e passen pel carrer del Faisà. És a prop del Mas Roig de Valldoreix, aquesta barriada que abans es deia ('anals Roges. El puig Madrona atalaia tota la contrada.

Si hi vas, potser t'agrada, potser hi tornes, passeges pels voltants i t'imagines com era això quan l'Adelaida del castell fou autoritzada a impartir justícia. Al 1160 el seu pare Bertran havia jurat fidelitat al comte de Barcelona en comptes del seu senyor. Estratègies del feudalisme, q u e durà tants segles.

La riera corre per la part baixa, envoltant una mica el turó.

Aquí hi havia molins on els pagesos anaven a moldre el gra d e la collita. Kn 11 à de l'esplanada hi ha un gran roure abans del grup de plàtans altíssims. Indiq u e n q u e hi ha humitat. Potser una font perduda? D e masia sembla q u e no n ' h i havia

cap, on han fet una casa nova.

-Calen tres clements perquè hi pugui haver una font, un lloc amb aigua, q u e la vall faci un tàlveg, i grans arbres. Hi ha a q u e s t s p l à t a n s q u e són els únics per aquí... Sí, tot és favorable, hi d e u haver una font, que segurament s'ha tapat.

Miquel Tormos coneix bé les fonts de Collserola, perquè n'ha redescobert sis o set i recuperat unes quinze, com explicàvem a Els 4 Cantons del 23 d e juliol proppassat. També s'ha dedicat a localitzar galeries subterrànies que conduïen l'aigua, com la del Casino de la Rabassada.

-Ho vaig deixant per fer altres coses, com l'observació d'ocells i papallones. Sí, estic desanimat, perquè vas a una font que h e m refet i l'han destrossada... I els del Patronat no fan la conservació q u e haurien de fer. A més, mira, quan van inaugurar la d e Sant P a u , van dir q u e l'havia trobat un vell de Cerdanyola, quan a mi m'havia costat un esforç de mesos, jo sol. Ho sabien prou bé. No és pas el m é s important, però...

-Quel, mira, potser es pot pas-

C r í t i c a

de

istòria

sar per aquí.

En Vicenç indica un espai entre els esbarzers, però no portem l'equip adequat per grimpar. Si de cas, caldria tornar-hi per trobar una font q u e potser va ser-hi i s'ha perdut del tot, com passa q u a n no hi ha u n muret o dipòsit d'obra q u e es pugui localitzar sota el fang o la terra.

Parlem de les aigües subalvines, d'afloraments i bosses d'aigua q u e es fan quan es Filtra la pluja cap a dins de la muntanya. D'aqüífers i vetes a la roca.

T a m b é de l'arxiu de Nou Barris on fan una tasca, modèlica, de recuperació d e tota mena de dades; fins al punt q u e l'Ajuntament envia la gent allà, perquè, d'alguns temes, en tenen més informació q u e ells.

que el treball d'uns tractors la va destrossar, perduda a la riera. Aquestes rieres sempre tendeixen a tirar cap a l'est, buscant el mar.

L e s d a r r e r e s p l u g e s , finalment, han humitejat una mica els rierols. L'any passat fou el més sec de la dècada i un dels més eixuts des de 1947. I ,es zones humides són les més destruïdes i amenaçades... Una cinq u e n a p a r t d e la p o b l a c i ó mundial no té aigua potable, i un de cada set europeus, tampoc. H a n a p a r e g u t malalties medievals i el panorama no és pas optimista.

-Això és inextricable com el paratge on buscava la font d e la Tórtora, al vessant de Cerdanyola; des de l'any 1988 i no l'he trobada. La dels Forestals treia un cabal d'aigua enorme, anava a la riera. Hi vam posar un broc, però s'ha tornat a tapar.

Al costat d e can Xercavins, a la banda de Cerdanyola, hi havia la del Porc. El pagès explicà

Marxem del castell de Canals, mirem les restes d e murs enterrats intentant endevinar la forma de la caserna. Si es fa una excavació, millor q u e fos humil, a nivell local, q u e no passi com a Sant Pere d e Casserres, on molts enyoren l'autenticitat d'abans; ara fusta nova, marbres i pegots d e cim e n t a m b plantació d e gespa

LM princesa Mononoke é s una producció de gran èxit d'Hayao Miyazaki, tota una institució al Japó, autor de Porto Rosso entre moltes altres obres.

No es tracta d'una pel·lícula infantil. En aquest cas la durada, dues hores i quart, és un me* tratge que es fa insuportable per als més petits de 10 anys. A més a més, la complexitat i les subtileses de l'argument no resulten gaire comprensibles per a la mainada. Les imatges violentes de les batalles, cruels i sagnants, són la primera lectura; ei missatge queda en segon pla.

Dos vessants per considerar

s'afegeixen a horaris rígids i prepotència.

Tornem cap al poble pensant en les arrels mes antigues. El castell dorm oblidat, d'altres restes ni en sabem gairebé res.

Moltes consten a una llista però no són a l'abast, perquè no hi ha interès a recuperar-les. Vés a saber q u è hi ha amagat a sota terra. Coses humils, potser, explicarien com vivien abans.

Això no és Mari, allà a Mesop o t à m i a on h a n d e s c o b e r t 200.000 peces de fang d ' u n total de 20 milions. Van fer la torre de Babel de 90 metres, tota de fang. Els sumeris a m b materials humils crearen els fonaments d e la civilització. G e n t important, com els ibers d'aquí que coïen gerros i olles allà al forn, a m b argila i aigua d e la riera. Herbes i palla als sostres de les cabanes del poblat, carrers allisats, potser amb pedres potser no, per anar fent el dia a dia, l'avui millor que l'ahir, sota el vent i els núvols del captard.

cinema

animada

|$ABEL SÀEZ

Pel·lícula: La princesa Mononoke Director. Hayao Miyazaki Dibuixos animats Durada: 135 minuts

Humitati frondositat. FOTO CEDIDA

pel que fa al nivell tècnic l'animació japonesa treballa molt per sota dels estàndards als quals ens té acostumats la factoria Disney í l'animació occidental per extensió. Paisatges fixos, fons de moviments mínims o nuls, caminars rígids, rostres amb diferències lleugeres i gestualitat pobra. Ben al contrari, la història es realment interessant, una fantasia èpica d'aventures, amb elements llegendaris i mitològics.

La quantitat de trames i subtrames és considerable. El príncep Ashitaka, membre d'un poble que es creu extingit, resuka ferit per un mal esperit Per guarir-se viatja cap a l'oest, a la recerca de Shishi-Gami. En el seu camí troba a Mononoke, que ha estat criada per la deessa del clan dels llops, que s'enfronten als humans en defensa de la natura.

La lluita se centra ateCiutat del Ferro, seu de Lady Eboshi, encara que ella no és el perill més gran; aquest prové d'un sacerdot corrupte i el seu grup, a part dels atacs devastadors de l'exèrcit dels samurais. Tampoc hi ha acord entre les criatures del bosc que es divideixen segons els seus clans respectius. La clàssica línia de separació entre cl mal i el bé no crea dos pols oposats sinó que queda difuminada, sobretot en el personatge de I ,ady Eboshi, el més contrastat de tots.

Laprincesa. Mononoke reflecteix tota mena de problemes, tant sobre la relació entre l'ésser humà i la natura com a nivells intergrupal i intragrupal.

Amb un guió d'aquesta envergadura només li falta la cuidada tècnica d'animació occidental per assolir el grau d'obra mestra.

El 12 de maig Sant Cugat es MOSTRArà al món.

Col·labora: FA 'diari' de Sant Cugat

OS 4 CANTONS

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 14 d'abrildel>000

41

L l i b r e s

Josep Maria Espinàs presenta 'A peu pel País Basc' a PAteneu Lescriptor ofereix una vetllada distesa i cordial TONI MONTENEGRO - Sant Cugat Poc després d'arribar a Elorrio, el primer poble que visitaria Josep Maria Espinàs per a la posterior confecció d 71 peu pel País Basc, l'escriptor i periodista va saber que aquella toponímia es traduïa al català precisament com espinàs.

Aquesta és una d e les moltes anècdotes que van omplir la presentació a Sant Cugat de l'últim llibre de la sèrie de viatges a peu d' Espinàs, A peu pel País Basc, que va tenir lloc dimarts passat a la seu de l'Ateneu. L'escriptor, que es va declarar "encantat" d'haver estat rebut per "un públic tan cordial", que omplia completament l'espai de l'entitat, es va posar ràpidament a les seves mans disposat a respondre a tota mena de preguntes. És així com el públic va conèixer diverses anècdotes del periple basc d'Espinàs.

Segons l'escriptor, el seu viatge es va iniciar amb la convicció que "hi havia alguna cosa diferent darrere de la imatge que ofereixen

la Pilota, o la xerrada que va mantenir amb alguns dels supervivents del bombardeig de Gernika.

Es tracta de narracions de fets personals marcats per un viatge en què, segons afirma Espinàs en citar una de les seves màximes, "passi el que passi, això és el millor que pot passar". L'escriptor, que -segons afirma- té cada vegada "més dificultats a trobar allotjament", diu triar els itineraris en funció de tres aspectes: que es tracti d'"un lloc relativament poc c o n e g u t " , en q u è visqui g e n t "arrelada al país" i amb un tipus de vida comú que hagi definit un caràcter propi, i amb "un paisatge amb caràcter". És per això, segons Espinàs, que Catalunya "se m'està quedant petita", ja que el turisme ha perjudicat el manteniment de les antigues infraestructures. .Amb tot, l'escriptor reconeix, p e r ò , q u e "la p e t i t a presència humana" li fa "més interessant" un paisatge.

Durant la presentació, Espinàs va reivindicar la literatura de viatges, "molt conreada per la tradició anglosaxona", però que aquí rep Aquesta és la dotzena entrega dels viatges a peu de Josep Maria Espinàs K: X. I..un cert "menyspreu", quan T'important és com escrius i no el gèdel País Basc" els mitjans de co"des de fora" i que desmunten nere que utilitzes". Per a l'esmunicació, marcada per "la violènmolts tòpics del País Basc. criptor, aquest gènere li dóna "la cia". Espinàs s'enfronta a aquesAlguns dels episodis centrals del llibertat de fer el que vull", i posta imatge amb una crònica literària viatge de l'autor són la seva trosiblement és per això que el seu fruit de la seva personal immerbada casual, als boscos d'Ermua, cicle li ha fet viure "molt bones sió en un paisatge i en unes formes amb el capellà que va batejar el experiències" durant uns vitages de vida que "contrasten profunregidor assassinat per ETA, el seu a peu iniciats el 1956 a la Vall d'Adament" amb les que coneixem pas perMarkina, la Universitat de ran amb Camilo José Cela.

Les Filipines, al costat de l'Alexandria T. M. S. - Sant CugatTrio para violin, clarinetey libro, un concert-espectacle a càrrec de l'actriu Glòria Rognoni, va donar pas divendres passat a la llibreria Alexandria a l'acte de presentació de Bajo tempestades, el llibre que ha publicat recentment el dramaturg i guionista santeugatenc Guillermo Ayesa. Inspirat en unes Filipines idealitzades, entre l'aventura, la història i la fabulació, la primera incursió d'Ayesa en la novel·la retrata els avatars de dos personatges amb una intensa trajectòria vital, que apropen el lector a paradisos exòtics de llocs com Macao o Hong Kong.

Jaume Colell, periodista i responsable de la secció "El Burladero" de La Vanguardia, va ser l'encarregat de presentar l'escriptor santeugatenc, per a qui el procés de creació de la novel·la ha estat "una possibilitat de fugir dels paràmetres del teatre". Ayesa ha escollit Sant Cugat com la primera ciutat on es durà a terme la presentació del llibre, acte que a Barc e l o n a c o m p t a r à a m b la col·laboració de El Tricicle.

El VII Gausac de recerca, declarat desert T. M. S. -Sant Cugat -

Vuit propostes de catorzefotògrafs omplen les parets de l/, j F.:F..F.

Pou d'Art, també amb la fotografia La Primavera Fotogràfica ha arribat també a la galeria Pou d'Art, amb la inauguració dissabte passat d'una mostra del treball de catorze artistes catalans, entre els quals es troba la majoria del col·lectiu L'Ou d'Au, que ocupa el tercer dels tres espais de la galeria. Una Holga presideix el centre de la sala ocupada per les fotografies de set d e ï s c r o m p o n e n r . s del coj-lectitl, tO~

tes realitzades a través d'una Holga, una càmera-joguina xinesa, els defectes de construcció de la qual provoquen estranys efectes en les instantànies. L'espai anterior l'ocupen els treballs de fotògrafs i ar-

tistes locals, amb obres que van des de la transferència d'imatge a Polaroid, que serveix a Maria Fabre per treballar la qualitat de les textures i a Adolf per reflexionar sobre els gèneres visuals, a les pintures-fotografies d'Enric Fabre i als Trossos de cossos humans d'Alfonso Fatjó. A la primera sala exposen, finalment, Marià Martín, amb uns bodegons que esdeven retrats per absència dels propietaris, Gunilla Hàll, que fa recerca en tècniques antigues de la fotografia i Francesc Farran, que reelabora imatges d'aus africanes. / T . M. S. (SANT CUGAT)

Fi'concertde l'Escola Fusió tenia caràcter-benèfic FOTO: EDUARD FAR/MES

Compte enrere per Noruega a Fusió Poc més de sis setmanes és l'espai de temps que resta perquè el Cor Jove Fusió marxi cap a Trondheim (Noruega), per participar en el Sisè Festival de Joves Músics Europeus. Divendres passat va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música un concert organitzat per l'Escola Fusió, destinat a recaptar fons per finançar el viatge. El concert, que va agrupar un centenar de persones a l'espai cedit per l'Ajuntament, va constar de dues parts, protagonitzades per sengles formacions de l'escola de música. A la primera part, el cor jove Fusió va interpre-

tar un repertori molt heterogeni, que va incloure cançons israelianes, espirituals negres i tradicionals catalanes. La Jove Orquestra Fusió, per la seva banda, va destinar la segona part a La serenata d'Elgar. Segons Gemma Navarro, responsable de l'Escola Fusió, tenia la doble intencionalitat de difondre la participació del cor al festival i d'ajudar a "recaptar part dels dos milions" que suposa el viatge, i dels quals l'escola n'ha aconseguit fins ara una part testimonial de col·laboradors com Caja Madrid o els antiquaris Boixader Coromina. / T . M . S . (SANT CUGAT)

El jurat del Premi Gausac de Recerca ha declarat desert el certa.men d'enguany en considerar que "cap de les tres obres presentades compleix els requisits que defin e i x e n el p r e m i " , s e g o n s es desprèn de l'acta de la reunió del jurat. Segons Alba Rodríguez, responsable del premi, els treballs (El Vallès, La Tek agressiva i Les rajoles bufonades de Sant Francesc d'Assis de Terrassa) no s'ajusten a les bases del premi, que persegueixen "estimular la recerca i "les aportacions noves sobre Sant Cugat". Tot i que aquesta és la segona ocasió que el Gausac s'ha declarat desert, cal, segons Rodríguez "començar a plantejar-se l'orientació" del premi del Grup d'Estudis Locals.

EISJ CANTONS

Economia

42

Divendres, 14 d'abril del 200t>

I n v e r s i o n s

L'anglesa THI construirà Diversia, un megacomplex d'oci a Sant Cugat

Recoder considera que l'àrea d'oci té la "virtut" de situar-se fora del poble, amb la qual cosa "l'oci nocturn dels joves no repercutirà" sobre els espais habitats del municipi.

Segons el director de la companyia a E s p a n y a , T H I , q u e compta amb una vintena de centres a diversos punts del Regne Unit, Aiemaya, Itàlia i Grècia, "l'Estat espanyol és un dels països de referència" per a la companyia.

L'empresa, amb un projecte paral·lel al de Sant Cugat a Vitòria, té prevista l'obertura a finals d'any del seu primer centre a Espanya, en les proximitats d'Alcobendas.

Amb una inversió de 12.000 milions, l'equipament s'inaugurarà el 2002 Entre els mesos de gener i març del 2002, un nou gran complex lúdic pot fer variar molts dels hàbits d'oci dels santcugatencs. Es tracta de Diversia, un conjunt de cinemes, bars i restaurants, entre molts altres equipaments de serveis, que, amb 8.000 m 2 i situat entre els termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, als voltants de la fàbrica de material de construcció Almar i la clínica Asepeyo, concentrarà una important oferta d'oci i restauració "per a tota la família''.

T O M MONTKNKORO

El complex comptarà amb uns multicincmes d'entre 14 i 18 pantalles, un nombre similar de restaurants, 8 bars, una discoteca, un gimnàs d'alt nivell, així com un important espai d'entreteniment familiar, que inclourà una pista de bitlles. Diversia, el nom del complex lúdic que preveu instal·lar la companyia britànica FHI Leisures a la ciutat, compta amb una inversió de 12.000 milions de pessetes i, segons ha pogut saber El-S 4 CANTONS, estarà situat en els

termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, concretament en els terrenys situats entre la fàbrica Almar i la clínica Asepeyo, limitant

El complex lúdic vallesà estarà situat en un espai de 8.000 m-, tot i que contindrà uns 25.000 m1 de sostre edificat. D'aquests, l'aparcament, que tindrà espai per a un total de 1.500 vehicles, ocuparà la major part de l'espai pertanyent a Sant Cugat, mentre que a Cerdanyola hi haurà els diferents establiments comercials.

per tant amb la via dels Ferrocarrils de la Generalitat i amb l'autopista A-7. És precisament aquesta "immillorable ubicació", segons la defineixen fonts de la companyia, la q u e ha motivat l'emplaçament final del complex.

En declaracions a E L S 4 C A N TONS, el director general de FHI

Espanya, Eric van Daalen, afirma que les obres de construcció del centre començaran a "principis de juliol", i es perllongaran durant divuit mesos, i amb això el complex podria inaugurar-se durant el primer trimestre del 2002. Amb tot, Van Daalen confia que no hi hagi "complicacions" en la resolució dels tràmits urbanístics que estan a mans de la Generalitat. L'Ajuntament, per la seva banda, es tro-

N o m e n a m e n t s

El nom del nou dinamitzador comercial de Sant Cugat Comerç se sabrà el maig

F Is terrenys del futur complex es troben al rostat de la clínica Asepeyo F: X. L.

ba a l'espera de rebre un estudi de mobilitat del govern català que eviti futures complicacions en el trànsit de la zona. Representants del consistori, que porten uns mesos treballant l'aterratge de T H I a Catalunya, han visitat ja alguns dels complexos que té la companyia a Anglaterra. Per l'alcalde

Lluís Recoder, el nou complex d'oci, dedicat als serveis de lleure i de restauració, no establirà una competència directa amb el comerç local, i, en tot cas, el consistori ha demanat que "els operadors locals d e d i c a t s al lleure tinguin preferència" a l'hora d'optar a un espai dintre del complex.

Es preveu que el complex tingui capacitat per a unes 8.000 persones, que, segons Van Daalen, provindran tant de la comarca com del Barcelonès, ja que considera que "Barcelona és una ciutat saturada" tant pel que fa a mobilitat com a l'oferta de serveis. Diversia donarà feina a més de set-centes persones, i la promotora britànica T H I realitzarà tasques de seguretat i manteniment, així com tots els serveis que requereixin els operadors que s'hi instal·lin.

R e c o n e i x e m e n t

Inversió de Busmet en la Nins Joguines, de Sant Cugat, renovació de Premi Especialització de la la seva flota Cambra de Terrassa T M. S.

T. M. S.

Tot i que Sant Cugat Comerç ja ha decidit qui serà la persona que es responsabilitzarà del Pla de Dinamització Comercial, el nom del nou dinamitzador no es farà públic fins al proper mes de maig. E n tancar la present edició, fonts de l'entitat comercial asseguraven que encara no s'havien posat en contacte amb la persona triada, el nom de la qual va decidir-se dijous de la setmana passada, poc després de l'arribada a un acord per a la pròrroga del Pla. El nou dinamitzador del petit i mitjà comerç del municipi haurà

d'enfrontar-se en els propers mesos a projectes de la màxima importància comercial. Entre ells destaca la senyalització de les botigues que estan adherides a l'entitat, senyalització que ja ha estat aprovada pels botiguers, però sobretot l'arribada a acords amb les futures concessionàries dels pàrquings q u e es preveu construir en diversos punts de la ciutat. El nou dinamitzador haurà de supervisar també l'inici del procés de vianantització del centre històric de la ciutat. Segons la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea, "ara per ara" la figura del dinamitzador comercial és "imprescindible" per al comerç de Sant Cugat.

T. M. S.

Un establiment santeugatenc es troba entre els comerços que han estat premiats per la Cambra de Terrassa en el marc de la 19a Setmana del Comerç Comarcal. Es tracta de Nins Joguines, que ha rebut el guardó a la millor especialització dels seus productes. Tot i que aquest és un dels primers reconeixements de què és objecte l'establiment, l'especialització no és un concepte nou per a Nins, que porta trenta anys dedicat al món de la joguina en general i de l'eslot (scalextric) en particular.

Amb aquest premi, el jurat dels premis, format per personalitats

del comerç i de l'administració de la comarca, reconeix la iniciativa d'un comerç especialitzat en el món de l'eslot, que compta amb 8.000 productes en estoc (alguns dels quals són exclusives a nivell mundial) i amb clients, no només a diferents punts de l'Estat, sinó també a llocs com els EUA o SudAfrica. Nins, q u e pertany a Jugueters Agrupats de Catalunya (JAC), compta, a més, amb una molt visitada pàgina web que continua la tasca de venda per correu iniciada el 1988. Fonts de l'establiment consideren q u e aquest premi contribueix a "augmentar encara més la il·lusió" en un projecte "obsessionat per donar la màxima qualitat i servei".

L'associació de transport Busmet invertirà durant els propers mesos uns 2.000 milions de pessetes en la renovació de les seves flotes, tal com van fer públic ahir els responsables de l'entitat. Les companyies realitzaran, a més, actuacions sobre els seus serveis per valor de 7.121 milions de pessetes, destinades a fer funcionar noves línies i a l'adequació del sistema tarifari. Busmet està integrada per 22 companyies privades de transport públic de viatgers per carretera, q u e operen a l'àrea metropolitana de Barcelona. Busmet va constituir-se en associació fa poc més d'un any i mou 30 milions de passatgers cada any.

Economia 43

ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 2000

t e s empreses.» LA GALERIA

D'ARQUITECTURA

De parcs temàtics a càmpings, passant per habitatges unrfamiliars i naus industrials, Rafael Tramullas (Barcelona, 1956) s'atreveix amb tot. El director de La Galeria d'Arquitectura és el cap visible d'un equip d'una vintena de professionals capdavanters en el disseny i la realització d'espais arquitectònics al Principat. Tramullas defineix la seva activitat com "un servei de comunicació", ja que, com ell mateix diu, "el que la gent necessita són espais agradables de relació".

Rafael Tramullas. Arquitecte

"Modificar l'entorn és també un acte de comunicació" TON! MONTENEGRO

- A què es dedica La Galeria d'Arquitectura?

- La Galeria d'Arquitectura és un equip multidisciplinari que es dedica a l'arquitectura, l'enginyeria, la decoració, la senyalització i la comunicació. Es tracta de la unió de molts professionals per donar un servei complet en el món del disseny arquitectònic. Realitzem des de la concepció del negoci fins a l'últim element que és necessari perquè aquest projecte es posi en marxa: targetes personals, vestuari, pictogrames...

- Per exemple?

- Un dels nostres camps d'actuació més típics són els parcs temàtics. Un parc temàtic necessita un projecte inicial clar, és a dir, saber, per exemple, quin és el disseny més adequat, com es pot portar a terme, quina rendibilitat tindrà, quina senyalització requerirà o quina comunicació corporativa es durà a terme. Tot aquest conjunt d'elements el vam dur a terme, per exemple, fa dos anys a Lloret de Mar, al Gnomopark, un parc temàtic dedicat als gnoms.

Altres exemples molt habituals de la nostra feina són la senyalització d'un càmping, o el disseny del logotip d'una empresa i l'aplicació

U

na vegada més, l'actualitat empresarial de la quinzena ve marcada per l'activitat dels sectors immobiliari i restaurador, tot i que el darrer mes ha donat exemples d'un pto\ cés que pot estar gestant-se en el teixit empresarial de la ciutat i que, en tot cas, pot fer-ne parlar molt en un futur no gaire llunyà: la constitució de societats dedicades al desenvolupament de productes basats en ïes-noves tecnologies, Aquest és el cas de Intel·ligent Software Components (carretera de Ruòt, $8), urta companyia constituïda a principis d'abril i dedicada a la investigació i la recerca en el camp de les tecnologies de la informació. Amb us modest

adreçar. Un dels nostres productes més importants és l'habitatge unifamiliar. Tenim un sistema informàtic d'última generació a través del qual el client pot veure el seu futur habitatge en tres dimensions, entrar-hi, veure'n perspectives..., i , sobretot entendre el que li estem construint.

— Quin és el projecte més estrany que us han demanat?

- Hem fet coses bastant rares.

Jo diria que el més sobtant ho hem fet a restaurants. A Lisboa vam crear un restaurant que recreava perfectament unes coves, amb ciment artificial. El resultat final és molt curiós, perquè es troba al centre de la ciutat i hi ha un gran contrast. A Sant Cugat hem fet també un restaurant molt estrany. Es tracta d'un d'italià que es va fer amb un pressupost molt limitat i en el qual pràcticament es va utilitzar el 90% del pressupost en la pintura, que, amb la distribució de l'espai, n'és la gràcia. Amb un cost molt baix vam aconseguir un resultat molt espectacular.

— Quin vincle heu establert amb Sant Cugat?

- Som a Sant Cugat des de l'any 1992. Som part de la divisió d'un equip d'arquitectes que tenia la La Galeria, a Sant Cugat des del 1992, conjuga l'arquitectura amb una multituddt \nxeis afegits F: XAV/ LARROSA seu a Barcelona i que es dedicava a les activitats d'oci. Com altres en tots els seus elements de coprofessionals que intervenen en molts grans equips d'arquitectes, municació corporativa. el projecte-, i el fet d'estalviar-se - Tenim des de promotors iml'any olímpic ens vam separar. els problemes que poden aparèi- On radica la importància d'umobiliaris fins a ajuntaments i fir— Quin és el paper que juga en xer entre aquests professionals, nir en un sol espai diferents promes interessades a posar en marla vostra feina la comunicació? problemes que es resolen a casa. fessionals? xa negocis com parcs temàtics, - El que fem és sobretot comuUn altre aspecte molt important és - El nostre concepte és fer posrestaurants o càmpings, sectors nicació. D'alguna manera, d e s . el cost. És més econòmic consible que el client tingui un sol inamb clients que són potser atípics que es comença un projecte àt- .^ tractar una empresa que t'ho fa terlocutor. La Galeria. La persona però que ens estan donant molt quitectònic, sigui quin sigui; r K V tot amb una estreta col·laboració que s'acosta a nosaltres no ha de bon resultat. A tots ells els oferim, que s'està fent és comunicar," eï entre tothom que parcel·lar el procontractar cadascun dels serveis a banda del projecte arquitectòque passa és que la nostra feina jecte. A més, la feina d'un proper separat. nic, una sèrie de serveis afegits ens permet comunicar amb una fessional s'aprofita per fer més fà-incloent-hi els dossiers de ven- Quins avantatges hi troba? sèrie d'elements amb els quals, * cil la feina de l'altre, en un procés da-, que l'ajuden a vendre el seu- Dos de claríssims: el temps de s'ha de conviure: l'arquitectufa!% d'economia d'escala. producte. Evidentment, qualserealització - n o hi ha temps mort Modificar l'entorn també és co- A quin tipus de client us adrevol particular t a m b é se'ns pot entre el contracte dels diferents municar.

capital social (6.U9A75 pes- la mateixa model saateuga- rassglli» Cirsa, «»*,*#«• Íe$ setes), fet conté ert les pïmes tença, %ue vam podet veure pritiMWm, empreses catalade Panomenada Hova Eco- recentment en una desfilada nes en ^ É p de facturació, nomia <els actius de tes quals organitzada per un centre co- detenta vWi&é la titularitat són les perspectives de futur mercial local, es dedica a di- d« la compartfílde distribu» de Perapresa més que els ferents serveis de publicitat. cíoSfetallista de; jïeces d'art béfls -immobles o el seu L'explotado" í administració ArJ^p^que precisament té compte d'explotació), la com- de drets d*ïmatge i publici- la m^Bí a Ía carretem de Rubí panyia presidida per Xavier taris és també l'objeete de de %íf| Cugat. La societat Martín es constitueix al ma- Tsurtaan Management (cai(Barretff.é)h* estat t e » temps quefeonïcs{Adrià rmerade V^tlMdrera, J39\ adinstituïda? amb la fíGual, 3)y sota Padrninistarció ministrada per Adoració Rerpromocípfcar béns d'Eusebi Daviu Domingo, nàndeü. is i sota ÏMdminisque dsdtcafà la seva activitat : David Paliaj&s, Entre les noves imma&iHàa donar serveis de consultaria rics, s'ha constituït regent» espais eoçaèïcials en tecnologies de la infor- ment Promociottea Terox |'a la restaurada i que mació, les portes «í^siu{carretera de Rubí a Sant CuEn el terreny publicitari han gat, 1Ü£), administraïila per dos bars situats aparegut ert eï panorama em- Rarnona Mulinart i Jo; tidoreixïl&mty presarial de Sant Cugat due$ amb u» capital social de un restiétrant que completa societats. D'aquestes, ía més de $6 milions de pessetes. l'oferta ^ Vavtnguda L·luh sorprenent és r sens dubte, loan Lft», popularment &£» C9mpanf$'% dues empreses S3«» Aules SL '{ham dt Goü n«gut f#t *ttr ef coproptet» i« Faaè\ que, administrada per amb e!:-se« germà, de la te;

r

e* Xep. i i tfrtçrçüs Toben pis s*ha comufti fitsénèique té a tkuJatTía societat Le €«rflÇ<|ue es situarà al 134 dtójr"$*nt Cugat Ce» Comercial, dedicada a la v da de roba infantil, i JttMfc^ XXI (Santa Maria, 12), d e & / cada a la prestació de serveis'" de recanvi de motocicletes Ç^_ ciclomotors, i administrada per Olga CSarcía.

Una darrera empresa de recent constitució es la que na pres «1 nom canós d'El ÏW|,'** EeològSe SUmm&rade "*" dany&ia, 75), r$oe es d . 4!a*a$*i fcadavant al o d * * » ^ í t i t s i 4«fívau *1 v >

EIS 4 CANTONS

Immobiliària Dii, II/IIK.

44

IV rítil/ril lli I JiW

ALQUILER

ALQUILER

PISOS

• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardín 400 m2, sol, piscina y garaje

C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 m2, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., bano completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al sol, calef. gas natural y suministros contratados 70.000 Z. Monasteno Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000

VENTA • • • • •

Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 20 M FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 banos, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 arïo) . .42 M Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ

ÉndavaUada. 2 1 bx - T e l . 9 3 5 6 9 « 5 ^ 6

P I S O S EN

Valldoreix. 58 • Tel. 93 589 73 74 - 93 5»9 6 1 6*

VENTA

• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/z. i n f a n t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-saL 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M T O R R E S EN

70.000 200.000

VENTA

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 *8 M • Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial.

50 M Bien cuidada

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-saL, c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-saL, coc, b., aseo. M. sol 3-7, 75 M

Li'gHil.HaSB y « • • » r ^ M ÏWÍ 1 • La Floresta. Torre individual, dos viviendas independienr.es de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M • Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje 32 M cubierto. Solar 340 m2 • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (c Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta . junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico . .

100.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000 F. MaHJt

69 • 93 674 2

IÚI VENTAS • Z. Monasterio. Espléndido piso totalmente exterior, perfecta orientaoón, 4 hab. (dobles), salón 32 m2, 2 banos, cocina-office 20 m2, balcón, parket y plaza de pàrking 45,5 M • PI. Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos banos y aseo, salón-comedor con chimenea, cocina-office 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal., tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 banos, aseo, coc.-of., tot. exterior, pi. pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bano y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta artualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-sol. Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados '' " • Z. Centro. Triplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bano reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante 16 y detràs '* M

P I S 0 S

• Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) i piscina • ctra. Roquetes. Baixos. 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguinq (2 c.)

• Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa. 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.)

UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c )

1fiM • *° « ,,íl 37M 44 M 60 M 75 M 35 55 65 89,25 160

M M M M M

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 Estación Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, ílnfaccion pàrking 2 /ehículos 30 M

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca seriorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

65.000 80.000 90.000 300.000

'* '.l^.MMst'..

VENTA • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella" Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: salón-comedoi 50 rn2, cocinaoffice, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta V: 4 hab. dobles y 2 banos.

• Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armanos empotrados, 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pi. pàrking, trastero y z. com. conpiscina .50 M • Parcela en Urb. Mas Mestres, Olivella 950 m2, totalmente urbanizada ' *<5 M ALQUILER • Local comercial 100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000 Pisos de alto standing en Parc Central i Coll Fava

VENDES • Z. Estació. A 1 min. estació, 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dormitoris i bany

21 M

• Z. Rbla. del Celler. 75 m2, menjador-estar, 3 dorm., bany, aseo i terrassa 40 m2

30,5 M

• Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, pàrquing i traster

37,5 M

• Rbla. del Celler. 120 m2, 3 dorm. dobles (1 suite), 2 b., 2 pk, traster i z. com. amb piscina

42 M

• Coll Fava. Dúplex 130 m2,4 dorm. (2 suites), 3 banys, terrassa, pk , traster i z. com. amb piscina .49 M • Centre. Dúplex 220 m2, nou a estrenar, 5 dorm., 3 b„ terrassa 75 m2, 2 terrasses 12 m2 i pk . . .90 M • Adossada Cerdanyola. 210 m2, jardí privat, 5 dorm., 2 banys, estudi, 2 pk i piscina

-s ui •».» ui i"jgtiHinTK!¥JFfln

41,5 M

HER

F I N Q U E S

I

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubi-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bario y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubi-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banoscomp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados V calidad. Últimas casas desde 33,5 M Cerva«t«s. 5 3 . H»M

•

M D E S A

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b . , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 baiios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bano, 3 banos, saL-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. 125 M

Tet, 9 3 6 9 7 4 5 6 2

PUça Octavià. 8 - T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 57 0 4

F I N D

iXi] PISOS • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M

TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y piscina comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 baiios, aseo y jardín privado 170 m2 c/piscina 67 M • 014 - A estrenar. Z. residencial, diseno exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a càlidades . .59 M

VENDES • Can Gatxet. Planta baixa, 3 hab., 2 b., saló-menj., cuina-office, jardí 55 m2 i pk. P-3079 • Estado. Pis 3 hab-, bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081

• Rius i Taulet Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M • Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics

45 M

• Pinar. Unrfam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943

60 M

Dos d e M a i q . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

N LLOGUERS

VENDES

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacdó (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitadons, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardi particular 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

21 M 26,5 M Des de 34,4 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970

A v . L l u í s C o m p a n y s . 8 * T e l . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 & 8 9 26_j4_3

VENDES

43 M 28,5 M

M A

Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Alvarez. Costat estado, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre d a t Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacdó i vistes 31,5 M Torre Valldoreix z. Estado. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacdó a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M PUCES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix, 6 0 • Tel, 9 3 6 7 4 6 7 1 5 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

I D E N TE

F I N NUEVA

I MMO B. & • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 baiios, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc-offke, z, com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estadón. Sup. const 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/pisdna 84,9 M

PROMOCION

• J u n t o FGC • Pisos y à t i c o s • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l

a

calidad

DESDE 2 0 . 7 2 0 . 0 0 0 ptas.

C/ CastUlelos, 3 1 - Tel, 9 3 6 7 5

üHüüaiüiüib..4..* m.MmmmMM:M:.M3mwk.Mk.<atm.

18 4 8

T I L LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet

60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet

54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit, cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou

85.000

• Local. C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

• Local. C/ Enric Granados. 145 m2

155.000

VENTA • Z. Centro-Estarión. 120 m2, e x t , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opdonal (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR INDUSTRIAL EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo.

PÀRKINGS EN VENTA Y ALQUILER V I U à , 1 - l o c a l 8 (entradj per Dr. Murillo, í l )

LLOGUERS

TORRES EN VENTA • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, gran codna, 3 baiios, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitadones, 2 banos, coc.-office, calefacdón, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M • Valldoreix. Nueva construcdón, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitadones, 2 baiios, aseo y codna completa 76 M • Valldoreix. 2 torres nueva construcdón, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edifïcados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M Tasadones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, pisdna i jardí comunitari Des de 87.000 VENDES • Solar a Bellaterra. 1000 m2, a 2 min. estado, amb vivenda de nova construcció de 100 m2 amb acabats de la qualitat i garatge. Possibilitat d'ampliar la vivenda fins a 400 m2. Jardí 900 m2 completament acabat 69 M

• Tel. 93 674 8 8

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M LOCALS • Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2, ideal per a negod.

• Molt cèntric. 32 m2.

• Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments donats d'alta 70.000 PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

e d e l Celler, s / n • 9 3 5 8 9 4 9

VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab.. 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina , . .40 M VENDA CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardi, barbacoa, possibilitat d'ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000 Dr. M u r i l l o . 6 . S a n t Cugat - T e l . 9 3 6 7 5 6 2

75

OI

44

- Empresa germano espanola de Servidos Inmobiliaríos TENEMOS LA VMENDA A SU MEDIOA iQué hacemos? iCómo trabajamos?

• Calidad tDónde operamos? ^Nuestros clientes? ildíomas?

Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida esperialmente el buen estado de codnas y banos.

Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonat, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

Multinadonales, Entidades finanrieras y Consutados.

Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castetlano.

HEMOS ALOJADO A MAS OC 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

iíBfcí&rainfJ. R 6 z ^ ^

46

Estètica

ELS I CANTONS Divendres iV d'abril del .'000

ToT CAbEll

Estètica i Bellesa l'article:

Radiants a la primavera

tot pel teu cabell lot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

CWfciRurf^ p e r r u ü ' j e r s

"*"

% C-"

PERRUQUERIA ESTÈTICA

BASES Els maquillatges de base actuals corregeixen, unifiquen i il·luminen el rostre gràcies als seus agents hidratants, allisadors, refermadors i protectors. També estan formulats per nodrir les pells seques i controlar el sèu en les grasses per evitar les alteracions del color o la formació de taques. A més, poden restar inalterables durant hores.

S'apliquen sobre el producte hidratant que acostumem a fer servir, amb els dits si són fluids o amb l'esponja si són en crema. No us descuideu estendre'l sobre les parpelles i la boca. Per acabar, es matisa la superfície amb pólvores translúcides i s'eltmina el possible excés amb una borla de pèl llarg.

COLOR ET Harmonitza el conjunt alhora que aporta volum i llum allà on se'n necessita. Els colors d'aquest moment proporcionen un acabament envellutat i lleuger, fugint dels contrastos.

Es porten des del coral al pruna, passant per una àmplia gamma de roses. Si és en pols, serà ultrafi, molt micronitzat i si és en crema, es fon amb la pell i es converteix en pols en posar-s'hi en contacte.

Apliqueu-lo a la zona més prominent del pòmul, 3 la punta del nas, a la barbeta i al front. Amb la borla quan sigui en pols i amb els dits si és cremós.

LLAVIS Són de total actualitat els roses, que han deixat de banda el marrons. Les boques es porten menys perfilades i més brillants, i dominen els colors xiclet, com el fúcsia a to amb el coloret. El resultat és una boca fresca, carnosa i sucosa.

Al moment d'escollir el pintallavis demaneu que hídratin però que alhora n'assegurin la permanència.

Els millors són els que no pesen, proporcionen gran intensitat de color, no s'esborren, no resulten qjio sos i proporcionen brillantor.

Els nous productes incorporen ceres que en garanteixen la permanència, polímers que n'intensifiquen el color, agents suavitzants i actius hidratants.

Comenceu empolsant els llavis, després delimiteulos amb el mateix color del pintallavis, ompliu-los amb el llapis que us agradi més, i hi afegiu un toc de brillantor al centre.

ULLS Aquest any els ulls reflecteixen el color i la llum que porta aquesta estació.

El moment del dia (dia o nit) i el vostre caràcter marcaran més o menys la intensitat del maquillatge.

L'atenció se centra en aquests quatre punts: • Les ombres, esteses sobre tota la parpella.

• Les celles ben definides.

• Les pestanyes, sense carregar-les de tinta.

• Un traç delineant l'ull, però difuminat. La novetat la porta el kholen tons pàl·lids.

També es poden veure petites fantasies com ara irisats i vidres adhesius.

Al moment d'escollir el producte opteu pels llapis que contenen agents filmògens que són més adherents.

De màscares de pestanyes, les millors són les que corv

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

SOLÀRIUM

Aprofiteu el canvi de temporada per lluir una imatge més actual i lleugera, tal com feu amb els vestits.

Aquesta primavera els colors que regnen són el rosa, lavanda i maduixa, als quals s'uneixen uns reflexos de tons més freds per afegir-hi la brillantor i frescor que tant afavoreix. Com els matisos roses de la cara, que aporten un aire més saludable, com si s'acabés de passar un dia al camp.

Al s e r v e i de S a n t C u g a t des de

1955

93 589 60 88 C / Francesc M o r a g a s , 2 3 bis l e r 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t del Valle;s

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges C/ DEL SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia

tenen principis actius que nodreixen-i contraresten la suor. Les ombres haurien de sèries més afins a la pell i hidròfugues, que en garanteixen la permanència. Les de crema, que es converteixen en pols, proporcionen un efecte més natural.

Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

centre

d

estètica

Cl Francesc Moragas. 2S • Tel. 93 (^^ *>H SS 08190 Sant Cvigat del Valies

Centre SPA

Salut 'Jiaturaí' amb íes mans Sani Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpia I algoteràpia per. ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis acne psoríasis artrosis artritis cel lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

Rosa pàl·lid. Crea una mirada atrevida si s'aplica sobre la parpella superior, marcant els extrems en forma ascendent i també a la inferior.

S'afegirà llum a l'expressió estenent ombra blanca en el lacrimal i sota la cella; en aquest cas l'ull no es perfila en llapis fosc.

Uft-Lontro/

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

Rosa intens. Resulta molt trencador i es recomana per a ocasions molt especials. S'aplica per tota la parpella mòbil, vorejant també ta inferior i el lacrimal. Les parpelles no es perfilen.

Blau intens. Proporciona un magnetisme a la mirada com cap altre.'

S'ombregen les parpelles en una gamma que va des del blau transparent al més intens, difuminant sota la cella i reforçant en la part mòbil. Es perfila tot el contorn de l'ull amb un blau nit en tot el contorn i es pot esbiaixar en els extrems amb traços marins.

La màscara s'intensifica.

Taronja. Dóna vivesa al rostre i es pot aplicar sense complexos, a sobre i a sota la parpella. Els ulls no es perfilen i les pestanyes s'espesseixen amb màscara marró durant el dia i negra a la nit. Podeu il·luminar el resultat amb petits tocs de tons crema, salmó o daurat.

Tons naturals. També es porta la discreció que formen colors com el beix, sorra, marró i ocre, que encara que no ho sembli, realcen la pell. Amb les parpelles guanyen relleu i creen una imatge natural, per això s'elirninael perfilat i les pestanyes es maquillen en tons marrons.

Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82 el consell:

Efectes especials

• Perquè el maquillatge noesfissuri, abans d'aplicar el cosmètic, polvoritzeu aigua termal a la pell de la cara i deixeu-la assecar.

• Il·luminareu la cara aplicant-hi pólvores irisades amb els dits sobre el front, les galtes i la barbeta.

Daurat. Si en els materials l'or és un dels colors predominants, no en podia restar al marge la bellesa. Tant respon a un look discret com a un d'agosarat..

• L'harmonia del rostre augmentarà repartint estratègicament uns petits tocs de coloret just a sobre de les galtes, sota les celles i sota la brillantor dels llavis.

Platejat. Aplicat en petites dosis és molt combinable i definitiu quan el maquillatge és de nit.

Escolliu l'eye-liner perquè afavoreix més que l'ombra.

• Hi ha una manera de ressaltar els llavis alhora que es rejoveneixen i es fan més duradors. Es tracta de crear reflexos transparents aplicant-hi petits tocs de pintallavis brillant sobre una base nacrada.

Satut

ELS'Í CANTONS Dwnidm, 14 d'abril del 2000

47

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació SUSANA NrCOLETTI Sant Antoni, 74.

•O 9 3 674 74 37

MEDICA Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fíatc, Astsa.

C/ Vilfà, 49.

•B 9 3 674 4 8 72

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitas, M. Ratc, Previasa., Mútua HGC. Urg, 24 h, domicili,

Geriatria

DR. FERMÀNDEZ LAYOS Orurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanüas, Av. Torre Blanca. 2-6,2n, A1. t r 9 3 589 4 7 00

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en ei seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. ÏÍ938740804

DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica.

Dflfluns, dimecres i divendres, hores convingudes.

Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a.

INPROSS Atenció I companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5893967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost.

Av. Torre Blanca, 2-8.3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

«935896483

» 93 589 43 56

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapéutico

« 93 675 63 39

« 93 589 51 06

C L Í N I C A DENTAL

D r a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a dorrtióli-mútues.

Major, 36,2n. « 9 3 6740025

INSTITUT P S I C O M É D I C

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptantotogia, pròtesis, odontopedlatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. » 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Santa Maria, 9,1 r 2a. « 9 3 58970 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2-8,2n A, despatx 6.

DR. FERRAN FERRAN VILA

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3, 2n 1a.

(U. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

Santiago Rusinol, 17. baixos v 9 3 5 8 9 6 0 55

« 9 3 675 6477

6

u I

<i i

M. O. CARRERES BENNASAR

J.M. COROMINAS CASARAMON A Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

Rbia. Ríbatallada, 20,1r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

Centre Mèdic Sàbat Santiagofiusinol. 2. ent. 1a, « 9 3 6 7 4 1 5 26 » 9 3 « 7 4 01 4 7

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

Tocoginecologia-Obstetrícia

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca. 2-8,3r pis. » 93 589 35 48 « 6 4 9 9 3 5 9 37

DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN rocogfnecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 . 4t 1a. « 93 589 4 8 0 8 « 9 3 6 7 4 74 0 9 Particular

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Maptre.

Endavallada. 21 ir « 9 3 5 8 9 2 9 95 » 93 674 20 79

DRA. MILA0ROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125.1r 2a. « 9 3 589130?

Podologia Malalties def peu, ortesis, plantilles ortopècftques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 63 13 W 6 2 9 1 6 95 36

Traumatologia JOSEPOOMJNGO PECH Traumatatogia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec.

Polícliníc Torreblanca. 2-8, 2a-10.

« 93 589 1888

Psicologia-Psiquiatria

LABORATORI DR. ECHEVARNE

•>

* 93 989 37 87

JOSEP M. FREIXEDES

DRA. M . J A U M E SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h i 16-20 h.

Pg. Sant Magí. 22, baixos « 9 3 674 2 3 35

C L Í N I C A DENTAL VALLS - B U L D Ú Major, 23 - 25. 1r 3a

1 I

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Homeopatia

Laborator

*

Psicologia clínica, psiquiatria.'depressionfi, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat. estrès, tabaquisme, Av.Tou» Blanca. 2-8. 3r A. desp 11 i 12

Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Madrfiac. ~ Francesc Moragas. 48, ert 2a.

«936754863

«5890396 « 6752212

H O M E O P A T I A D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hosteneh.

Col'. 15.09?

Rbla. Ríbatallada, 20,1r3a « 9 3 6 7 4 7 2 16

V

SANT CUGAT

Pediatria

993674 63 29

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Ora. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca.

Av. Torre Banca, 2-8,2a planta, desp. 8-9. « 9 3 5 8 » 43 57

Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues.

Doctor Munllo, 21.

Otorinolaringòleg

Consult. Centre Mèdic

Dietètica-Nutrició

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes, Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. » 93 674 36 53 « 9 3 418 48 48

« 9 3 5893926 «609 331080

Cirurgia

C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes.

Mediana interna, especialitats.

Santiago Rusinol, 2, entr. 1a.

•a 9 3 6 7 4 1 5 2 6

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR

MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA

D R FERMÍN ARAMBURO

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a.

» 93 589 40 51

I

NATUROPATÍA

Cirurgia ortopèdica traumatológica.

Hora» convingudes.

Girona, 21, V 3 a . « 93 674 43 46 « 9 3 5 8 9 0 5 34

9 » · * « « « % « * « « * * * « A & * & « * & * s

el consell de la setmana:

Diarrea crònica en els nens

CENTRO DSALUD OCULAR

Hi col-Uboren:

En els lactants, la diarrea crònica es dóna quan la diarrea comprèn una durada superior a dues setmanes.

Ens nens més grans es considera que la durada de la diarrea superior a quatre setmanes és una definició de cronicitat acceptable.

Les causes de diarrea crònica o perllongada en el nen són molt nombroses. Però a la pràctica," un petit grup de causes de diarrea tenen una freqüència relativa molt més gran i són responsables d'un elevat percentatge de casos.

La causa més comuna de diarrea crònica en l'edat preescolar és la descomposició crònica inespecífica, benigna i transitòria, que no s'acompanya de trastorn de la digestió ni de l'absorció i que no repercuteix en l'estat general ni en ei desenvolupament del nen. Aquest tipus de diarrea, que sol generar preocupació i angúnia als pares, no obliga, no obstant, a efectuar proves complicades per al seu diagnòstic, ni dietes o medioons especials.

Una altra causa habitual de diarrea persistent és !a síndrome postgastroenteritis o diarrea, que es perllonga després d'una gastroenteritis en haver-se produït una agressió o lesió de la mucosa

intestinal, cursant generalment una mala absorció o intolerància transitòria a la lactosa.

Altres possibilitats són la parasitació per Giardía lamblia (freqüent en nens d'edat preescolar que assisteixen a guarderies) i l'al·lèrgia o intolerància a les proteïnes de la llet o altres aliments.

Són trastorns que es resolen sobretot amb tractaments adequats i mesures dietètiques i que poden diagnosticar-se amb proves senzilles i poc agressives, ben tolerades pel nen, com l'examen dels pòsits i el test d'hidrogen espirat.

Però no ha d'oblidar-se que junt a aquests trastorns existeixen altres defectes de caràcter permanent. Alguns d'aquests defectes, com la mucoviscidosi i la malaltia celíaca (intolerància permanent al gluten que contenen algunes farines), no són gaire freqüents i obliguen a un acurat estudi d'alguns pacients per confirmar el diagnòstic i poder efectuar el tractament més adequat a cada cas.

Dr. Jesús Carnicer Centre d'Atenció Integral al Nen i Adolescent (AINA)

PfclESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg EWM* de LA PENA: Logopeda infantil

DR. J . ARMENTIA D R A . A. M A T H E U

SllVlA LLU MA: Psicòloga infantojuvenil

OFTAL

MOLOGIA

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

C/

Tel. 93 589 35 48

SANT CUGAT DEL VALLÈS

DOCTOR M U R I L L O , 21

TEL. 9 3 S 8 9 5

106

Sï v o l ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon

I

Gastronomia

48

l·li> /CANTONS Divendres, 14d'/dirildel'.\W

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Cami de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BACCO

EL MESÓN

LA JIJONENCA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

BAR MELMELADA

EL PEROLET

LA MASIA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR PICCOLO

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

Av. Lluis Companys, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

CABASSA CASTANO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CAN EDO

GRANJA AUGUSTA

PAIPA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA

ITALIANS

TORRADA GRILL

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

Plac,a Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

Ingredients: - 400 g de farina usual - 50 g de mantega - 3 ous -15 g de llevat de París - 25 g de coriandre - 50 g de sucre de llustre - 50 g de sucre usual - 1/2 I d'oli d'oliva - 1 copeta de licor rasoli

MENU

- !/2 cullerada de llet -sal - 1/2 copeta d'anís Elaboració: Deixateu ei llevat amb la llet, afegiu-hi 100 g de farina, barregeu-ho bé i poseu-ho a escalfar tot en el mateix cassó de la barreja, en una planxa o difusor, perquè no toqui directament el foc, fins que hagi pujat i doblat ei volum.

Bulliu el coriandre amb 1/2 cullerada d'aigua fins que

t^àumfttfgà» Sant Marti, 9 i*5*mtocAriciiEuaojA> Tel. 93 5S9 82 75

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona

el líquid s'hagi reduït i en quedin solament 2 cullerades, que colareu Barregeu 250 g de farina, els ous (dafa. rovell), el rasoli, el sucre riormat, un pessic de sal, tes raspadures de la pell de 1/2 llimona, el Jfqytd de bullir el coriandre i 1 cullerada d'anís.

Quan estigui a punt, barregeu aquesta pasta, el llevat i la mantega flonja i ho deixeu reposar 10 h.

Poseu oli en una paella gran a foc regular. Espolseu farina sobre el marbre, aboqueu-hi la pasta feta de manera que quedi allargada i passeu-la per una capafinade farina falleu :ires d'un dit de gruix i formeu després boletes amb la mà greixada ambolí. Les fregifeu sense ciue es toquin, en oli calent, però no massa. Gireu-les -J mesura que estiguin rosses del primer costat i deixeu-les dins d'una escorredora.

Espolseu-hi sucre de llustre i serviu els bunyols indistintament freds o calents sobre una safata recoberta amb ur\ tapet.

BAR RESTAURANT

Tf W*

<4

IA

MASIA

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

F^ST

ESPECIALITAT EN BRASA

< ai li» i \ r ri u n s lirasa < <x i l . s > l l l ata ( ai jíoU a la 1 a m i n

Pi !?^TB|

LA«O

S A rj.oyifM ff, 4V<M,

r

«^<"'í i u<l

W n 414 X0 49 OI fO "w-* - « v * " »•*#**

EL CASINET RESTAURANT

i.-l. <M .Mi'l T> 7 I

s i nt t i i «t Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

l'Empordà

\n™ I'l. IVif San. 6

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

Mercat Municipal Torreblanca Taub 1.6 Tel. 93 675 30 65 Per Setmana Santa: Bunyols de

- t llimona

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

la xocolata... <f?v*K •Is entrepans... fp%4fy.

• I cafè... f f v f f v les pastes... f f v f f v el suís... * * v * f v

Tel. 93 674 12 85

CABALLU PETIT

Qiutdrus

ROSTIDOR A LLENYA

Com si fos de tota la vida

Carrer de la Torre, 14

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

la r e c e p t a ( l e M. Anhels

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

Menú diari i entrepans Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

Üiltesurt Tota Baru nRestaurant a tradició PI. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 Z 4 Í O A7

EISIGUNTOra

Guia Comercial Bar Musical Sant Martí. 10 P 93 589 47 90

guia pràctica

CABALLU PETIT Cerveseria t f 93 589 14 56

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 B7S 34 54

BELLES ARTS

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22,1r2a P 93 B74 41 B4

CABANAS Santiago Rusinol, 54 0 93 6 7 4 0 6 4 9

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D •S 93 6 7 4 4 4 69 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5. 3r 3a P 93 674 44 94

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix. 41 P 93 674 1509 SUN BIKE Can Matas, 2

« 935891757

P 93 675 29 02

ARQUITECTURA

•

FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 675 1835 JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 5 8 9 65 61 «608494519

CARNISSERIES

li CLÀSSIC Av. Torre Blanca. 2 P 93 674 19 03

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7

P 93 675 30 65

p 93 saa 14 ts TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P .93 674 57 47

JORDI CUFf BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 93 674 2 6 Oi

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0 1 6 0

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 «93S894147

EL PUNT Copes i sopars « 670.59 40 01

HAMBURGUESERIES

COPISTERIES FERRETERIES

Valldoreix ,45 P 93 S74 96 02

PAPIOL Venda i neteja Cànovas d é Castüo, 4 P 9 3 674 65 00

ASSEGURANCES

Girona, 3 P 93 675 01 75

COPISTERIATHER Sa.it Antoni, 24 P 93 589 74 42

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 P 93 675 18 20

COPY-GRÀFIC Can Matas, 8 0 9 3 675 3 6 5 3 OFINOVA Lluís Companys, 18 P 93 675 23 73

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 9 3 590 60 71

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69

CERÀMIQUES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 " 93 674 1784

VICAT2

Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 01

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n Pj T.M.G. TALLERS

Borrell, 6 P , Far 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 P 93 675 56 53

BELSCONXXI.S-A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos bebcoruoa@nexo.es « 33 675 3 2 6 7

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 9 3 689 8 2 8 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 93 580 1 5 0 0 FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 6 7 4 0 5 0 3 P 935893121

M

CLUBS DE WUNTftNYA 1 ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 9 3 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

BAR STOP Rius i Taulet, 56

CUE SANT CUGAT

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

MISSATGERS

MIREIA'S

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

P 93 674 75 98

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 P 93674 1546

CRISTALLERIES

•

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29

« 93674 f3 96

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 P 9 3 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 5 6 74

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A P 935894742

ELECTRODOMÈSTICS

P 93 674 71 64 MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA P 9 3 699 67 48 P 93 674 70 68

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 589 02 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 P 93 675 9144 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 9 3 674 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 06

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 936754751 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 6 7 5 4902

LES PLANES P 93 6 7 5 5 1 0 5

P 9359060 86 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 936746028

MODA CONFECCIÓ

BLUEMOON Major, 16.

Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h « 93 675 02 6 7

LAJIJONENCA Major, 29

P 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04 CAUCA DE SABADELL Plaça Barcelona, B P 93 589 75 12 CAIXA DE TERRASSA

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 5 3 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 9367461 72

Valldoreix, 32 P 93 675 31 00

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 P 93 590 82 79

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52

SANT CUGAT ESPORTS S.L· PI. Quatre Cantons P 9 3 674 30 81

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63 FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

P 93 589 78 00

P 93 674 66 99 JEANLOUIS DAVID PlaçaDr.Gattés,5 P 93 675 61 70 PERRUQUERIA VERDI Castülejos, 11 P 93 589 53 54 TOT CABEU. Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

P 93 692 79 04

PESCA SALADA I LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 « 9 3 5 8 9 8 6 69

LLIBRERIES PAPERERIES UJBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 9 3 589 8 6 1 7

PEPA MARTIN Talles grans VaJdoreix, 28 P 93 589 72 32

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 9 7 VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 935898855

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 1 5 5 6 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

A. ZAMORA, SJ_ MaOnto Verdaguer, 18 P 9 3 5 8 9 2 6 38 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 P 93 6 7 4 6 0 5 8

MUSICAL ST.CUGAT Rossa», 13 « 9 8 6 7 5 47 57

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31 MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 14 29

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 6 7 4 8 5 63 KAILA CENTER Del Sol, 22 P 9 3 590 05 41 SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos 1*93 589 23 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 P 9 3 6 7 4 3 6 94

CONSTRUAUPA Santa Maria, 9,1r 1a «836890151

SUMINtSTROS VALLDOREIX MaC. Verdaguer, 107 P 93 674 14 9 0

PROMUSA Av. Toro Banca, 2-8 «935881732

RO8TOORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 8 2 75

LA PERLA Major, 3 P 9 3 674 0138

Sant Jordi, 30 « 93 5 8 9 4 4 95

•

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU

V«à,6 P 93 674 03 16

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES

Av. Graeüs, 35 P 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL SoL19

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 5 0 TALLERESMENA Pg. Torre Blanca.13 P 936745301

TELEFONIA MR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 9 3 5 8 9 8 7 02

TINTORERIES TMTOREfVA ST. CUGAT SantAntoni,1 P 93 674 11 8 2 TWTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 9 3 6 7 4 11 83

TNTOREWA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 P 9 3 6 7 4 4 1 67

TRANSPORTS POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 P 9 3 6 7 5 138

MAILING VALLÈS, S.L. MerceFtódoreda.8 P 9 3 589 23 71

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 6 7 4 4223

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 9 3 6 7 4 5580

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 9 3 589 2 5 2 9

STANZA VaUoieK,10 « 9 3 6 7 4 6598

VENJAR; SEPARATS

MERCERIES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 93 674 15 32

OBJ. REGAL

_ ^ _ .

BOMBIACRYSTALL Valldoreix, 49 P 935997202

5RE$ C 0 \ $ · R U C C I 0 N S M

FOAP Rius i Taulet 27 P 93 674 05 03

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 P 93 589 1 7 9 9

TWTORERIA ST.CUGAT RHaRbatalada,34 P 93 675 2 2 28

REPARTIDORS

MASSATGES ESTET,

n

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 93 674 89 18

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) LesDomes,11 P 6 5 6 8 9 0 1 49

Francesc Moragas, 6 P 93 6 7 5 3 2 74

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 5 7 5 2

PISCINES

MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA

P 93 674 36 88 JUANI Xemc.28

CAMPMANY VaMoreix, 16 ' « 9 3 6 7 4 14 8 2

GELATS ARTESANS • I N S T I T U T S BELLESA CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 93 589 28 33

P 93 589 5657

BENETTON Santa Maria, 21 «936748502

Vegeu pàgines 44-45

INSTAL·LACIONS POU D'ART Balmes ,35

EGA MOBLES Cànovas del Casolo, 2 P 93 589 00 14

MOBLES JARDÍ

LLARS D'AVIS

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 01

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 93 590 8 0 60

DISON ESTILISTES Martorell, 12

INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 "B 935890023

LUDOTEOUES

LA FLORESTA Pearson, 36

PERRUQUERIES CARME I BOSCH Francesc Moragas. 29 P 9 3 589 60 88

P 9 3 5892232

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 93 589 22 64

IMMOBILIÀRIES

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 0 2 6 6

MIRA-SOL Vkrtória, 48

WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 P 93 589 60 72

MOBLES DECORACIÓ

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 P 93590 6189 HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 11 40

SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 93 675 1299

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 1 5 5 0

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 g 9 3 5 8 9 5 0 72

PASTISSERIES

MRW Ildefons Cerdà, 4 P 93 590 2 6 80

[fi]

P 93 589 20 18

ENTITATS BANCÀRIES

93 589 72 99

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

CONSTRUCCIONS

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P 93 674 50 48

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 674 13 96

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 P 93674 00 60

INFORMÀTICA CENTRE COMERCIAL i PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 49 00

J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P 93 675 3012

p

«HERBOLARIS DIETÈTIC

EL PONT

Valldoreix, 44-46

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a PJ

BAR PÍCCOLO Valldoreix, 29 P 9 3 5891198

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 93 674 03 08

PASQUAL GARCIA GUILLÉN

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25,1r p 93 saa 30 65

PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 936754937

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 93 675 23 90

TUBAU Mercat Pere San Parada 104

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a g 93675?8Q3

BALLS DE SALO

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 P 93 674 98 62

Valldoreix, 33 P 9367499 40

TUBAU La Torre, 14

P 93 674 12 «S

ENQUADERNACIONSi M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc.

P 93 674 2 6 2 4 P 934170759

ARPALI

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos

M. Pere San. Pda. 125 P 93 589 38 06 . .

ROBA PER ALA LLAR

ASS. RÀDIO TAXI 9358944 22 P 93 675 5 1 5 1

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9 0 8 8 9 8 1 36 P 93 674 69 45 VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93 589 7 1 4 0

ARTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta «666428142 BERPLAN VIATGES VaMoreix, 59 « 9 3 5 8 9 1 6 78 USSIATOURS Plana Hospital, 10 «935896150

FALGUERA VOa.1 « 9 3 675 24 01

XARCUTERIES SÚPER HOQAR Plaça Octavia, s/h «995898999

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 «93674 0 8 »

50

Cultura

De dilluns a divendres • De 7.00 h a S.00 h El'despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lo/.ano •DcH).(K)ha 15.00 h Gambimta. cl magazín. amb (llara Borrell • De 1100 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'i»•formatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'.entrtiista (repetició), amb (ieni I ,ozano • D e 13.50 h a H.(K) h Amb moll de gust. l'espai de gastronomia. amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.(H)h Vol de tarda, amb Ksceve Llop • D e l 7 . ( X ) h a 19.00 h l'andana, elmagazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h All/o/v. el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h Eesportiu, amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona elàssiea (dilluns). Ro/l World (dimarts), Dancr 1 sgeud (dimecres), CJiillOut (dijous). Jazz (Urea (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 li El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

• D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

FJLS (AXIXÍNS Du,»,!,,..

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-mars. l'in formatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h L'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Ibrras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.50 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.ÍÍ0 h a 21.00 h Puc d'assaig, amb (larles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 li Música al teu costat

• De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ La sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Emporten marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h B//c d assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició • A partir de les 11 h Música al teu costat

Divendres 14 Bermgues Av. Uufe Companys, 46

93 67404 83

Dissabte 15 Texídó

Rbla. del CeBer, 97

93674 77 49

Diumenge 16 Moral

Santa Teresa, 40

9367533 44

Dilluns 17

Fornós

Manel Farrés, 95. P. Central 93674 0512

Dimarts 18

Salaven

Santiago Rusifiol, 38

Dimecres 19 Beringues Av. Lluís Companys, 46 Dijous 20

Isern

!4,i„hniM.

93 674 06 45 93 674 04 83

Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63

Festa popular per inaugurar els jardins

Monestir

La remodelació dels jardins del Monestir serà inaugurada demà amb una gran festa popular a què han estat convidats tots els santeugatencs que ho desitgin. per celebrar-ho, diverses entitats de la ciutat faran les seves actuacions, com els bastoners de l'Esbart o els Castellers de Sant Cugat, a més de comptar també amb els grups d'animació L a Sinforosa / A m a d e u i Cia. La festa acabarà amb una xocolatada per a tothom, pera la qual s'ha demanat a tots els que en vulguin que portin una tassa de casa seva per minimitzar la generació de residus. D'aquesta manera es podrà visitar i passejar per uns jardins del Monestir on la vegetació torna a predominar.

Stes. Anastàsia i Basilissa, mrs. i Sts. tutiqui, Maró i ürescent, mrs.

Diumenge 16

del

^

^

Diumenge de Rams. bts. Benet Josep Labré, St. Telm i Sta.fcngràcla,vg mr Dilluns 17 ^ _ _ _ , ^ Hobert, ab.; tlies, prev.; Isidor i Pau, mjos. i Bta. Maria Anna de Jesús, vg. ' Dimarts 18 ^^_^__ _ _ _ ^ Sts. Apol·lonl, sen. mr.; fcleuteri, b. mr.; Perfecte, prev. mr. i Sta. Antia, mr D i m e c r e s 19 „___ Sts. Lleó XI, p.; Vicenç, Hermògenes, Sòcrates, Hut, Timó i Gàlatas, mrs.

Dijous 2 0 Dijous Sant. St. Sulpici mrs., leótim, t>. i Sta. Inés de Monte Hulciano, vg Divendres 2 1 Divendres Sant Sts Anselm de üanterbury, b dr, Isaci i Silvi, mrs

SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura) • Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Fins al 19 d'abril. Al claustre del Monestir.

• L'increïble art de la "xuleta". Fins al 19 d'abril.

• Meggi Putols. Objectes recuperats i reciclats per ella. Fins al 28 d'abril. A l'Esc. Mun. d'Art. • Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Fins •al 30 d'abril. Al Centre Cultural.

• Graffiti... grafits. 6.000 anys de llenguatge marginal. Fins al 7 de maig.

• 10a P R I M A V E R A F O T O GRÀFICA 2000: Pep Pujol: Identitats i Kim Manresa: Vordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig. A la Casa de Cultura i al claustre del Monestir.

SALES PRIVADES • Exposició per subhastar obres d'artistes veneçolans i locals per als damnificats de Veneçuela.

Fins al 14 d'abril. A La Unió.

• Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril.

A l'Espai Lluís Ribas.

• Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril. A La Galeria.

•Mejan, pintura. Fins al 30 d'abril.

A Canals Galeria d'Art. • Casaus: Pasqua 2000. Fins al 9 f de maig. A la Sala Rusifiol.

• Col·lectiva de primavera, pintura. Fins al 31 de maig. A l'Espai Lluís Ribas.

• Ferran Martí. Fins al 30 de juny.

A l'Estudi Ferran Martí.

M l SI CA OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Oatalunva) 14 d'abril, a les 11 h,

ELS/C4JVIWS

Dketifires, 14<f<ibrilM

Cultura

>000

v

"i" EMD Valldoreix

i^;**-"^

AAPPiWMira-sol

AJUNTAMENT

936742018

Ctre. Cívic les Planes

93675 5105

Municipal (Valldoreix)

90879 5125

Sant Cugat

93 589 22 88

AAW V. Carme Mira-lS 93 674 10 03

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Comissaria St. Cugat

93 674 7612

Casa de Cultura

935891382

AAW Si. Joan Mir3-sol 93 674 7 Í 0 3

Cines Yelmo (reserves) 90212 4134

DNI (Cita prèvia)

93 589 30 80

EMD Valldoreix

93674 27 19

Consumidors

Club Muntanyenc

93674 5396

Urgències

Coral deia Unió

93 6741006

Esbart Sant Cugat

93 675 2652

Llar d'Avis Parròquia

93 589 0598

A:gües la Floresta

93 674 20 89

Piscina Valldoreix

93675 4055

Catalana de Gas

93 72529 44

Cor'eus

93674 70 96

ENHER Rubí

93 6991892

OMIC

93 589 31 88

PROMUSA

93 58917 32

932684567

BOMBERS 93692 80 80

BeUaterra

085

Generalitat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

Rubí- Sant Cugat

936998080

CAP

93 5891122

CAP - Urgències

93 58944 55

Centre Soc. San. LF

9358978 00

Ctre. Alzheimer St. C.

93674 23 83

ASffl

93675 3503

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

CPA

935891674

Creu Roja Valldoreix

93674 24 59

C.Castellano-Manchego 93 589 76 05

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Cavis

93 589 57 98

Gere'al de Catalunya

935891212

Grup Sup Immigrants

93 674 93 14

Hisenda

ValldHebron

93427 20 00

Sant Cugat Comerç

93 674 03 22

Jutiat

Sant Joan de Deu

93203 4000

MITJANS COMUNICACIÓ ENTITATS

Telèfon de l'Esperança 93414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP W Can Map Vall 93 674 50 49

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

Bàdio Sant Cugat

936755959

FECSA (avaries)

93674 8661

Tot Sant Cugat

ORGANISMES OFICIALS

'

,'93674 6696"

Divendres de ) 3 0 a 10.30 h

93 569 « 5 2 936741580

•

SCFEA

935890021

JOIERIA a la c e r a perduda

Aeroport

934785000

•

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

932042247

FGC

932051515

• ORFEBRERIA Nivell 1. Dj. de 17.30 a 19.30 h

93674 25 70

St Pere Octava

936741163

Grua

936743371

Arxiu Nac Catalunya

93 589 77 88

Valldoreix

93 674 0569

RENFE

934900202 •;.

Port

9331887 50

Casal Cultural Mira-sol 93 589 2018

AAPP Montserrat Va»

93674 2105

Casaid'AvtsSC

935891638

AA Prop. i V la Floresta 93 674 20 89

Casat Valldoreix

936744599

Cuerpo Nacional

Ctre CÍVIC la Floresta

93 589 08 47

Municipal i Protecció Civü

POUCIA 93674 7858 092

Nivei'2 Dm de 17.45 a 19.45 h

•

Ràdio Taxi

9358944 22

Taxis (parada)

93674 0997

IOGA Dimecres de 2 0 . 3 0 a 22 h

Valldoreix iparada)

936741111

• PUNT Taller de plàstica Dimarts de 17.30 a 16.45 h

ïï*&/< *$",!* ScreaiíiS

Sant Cugat 2

Sant Cugat 3

Yelmo 4

Sant Cugat 4

~ ™ _ « _ - » _ _ 16.00-18.10-20.20-22.30

Pokemon

16.00-18.30-20.40-22.50

ToySotry2/Dobietraición Yelmo 7

<í 16.45 -19.30 ^22.50

Las normas de la Casa de la Sidra

RITUAL GOSPEL SONGS A les 21 h a l'Església Protestant de Valldoruix (cl Brollador). Preu: 4 0 0 ptes. Venda anticipüda: Casal d e Cultura de Valldoreix. Org. EMD de Valldoreix.

16.00-18.30-20.40*22.45

El cinema de casa teva 2a SETMANA

ESTRENA

Divendres 28 d'abril

17.15-19.45-22.40

Yelmo9

Héroasfuera de òrbita

SANT CUGAT

PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

A les 19.30 h al Convent de les Missioneres, dels Sagrats Cors d e Jesús i Maria de Valldoreix.

Org. Valldaurex (Centre d'Estudis de Valldoteix).

Col·labora l'EMD de Valldoreix, l'Arxiu Gavin, l'Institut d'Estudis Medievals i el Convent dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

Informació: Tel. 93 674 41 42. Inscripcions: divendres, d e 18 a 20 h, preu: 5 0 0 ptes., socis: 300 ptes.

16.00/18.15-20.30-22.45

Yelmo 1

CINESR

Dimecres de ' 2 a 13.30 h

CONFERÈNCIA: LA GRAFOLOGIA, HUELLA DE LA IDBNTIDAD, a càrrec de Matilde Priante.

Yelmo 6

Yelmo 8

Yelmo 2

VITRALLS D E C O R A T I U S

Dimecres 26 d'abril

YELMO SANT CUGAT

16.15-18.15-20.15-22.40

Dimecres de 1 i . 15 a 11.45 h

17.15-20.00-22.40

VWmo5

I..../

Pokemon

ESTAIllPACIÓ (/roba-batik i s e d a

A les 17 h al Casal d e Cultura de Valldoreix Org. Casal d'Avis d e Valldoreix. Col. EMD d e Valldoreix.

Historia de to nuetttre 16.50-19.30-22.15

Scream3

D i p u s d e 17 30 a 19.00 h

VI ANIVERSARI DELS MARXOSOS DEL VALLÈS Teatre, x o u i C o r a l E s c l a t d e G e r m a n o r

17.00-19.45-22.40

ErinBrockovich 16.15-19.00-21.50

Erm Brockovich

• TEATRI Infantil

Dissabte 15 d'abril

Jugandoatope 16.30-19.15-22.00

a 1C 30 h

15.50-18.05-20.30-22.50

Yelmo 3 American Beauty

Dimarts i d i o u s de 9.30

Dimecres de 16 a 18 h

Carreteres

93 5890712

Sant Cugat 1

GYM-AERÒBIC

93204 7503

Arxiu Municipal

*

Dimecres de 1 7.30 a 18 45 h

—'

Arxiu Gavm

CINESA SANT CUGAT

TAI-TXI

(de 5-7 anys)

Repsol-Butà

•n^spcflfs"

Plaça $ r l Casal, s/n.

Tel. ifaxjS3 589 8 2 6 9

JAZZ infantil

Funerària

Les Planes

93674 2197

93674 5129

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De9a11.30ide 16.30a 19h

90074 74 74

93 589 11 55 "

m, CASAL DE m CULTURA DE ^ VALLDOREIX

SERVEIS

93 589 62 82

AAPP i W Valldoreix

AAW Aiguallonga Flor

091

Els 4 Cantons

PARRÒQUIA

LLEURE

51

2a- SETMANA

11 ? SETMANA

^ »...*">&.

1

fcrockovich

SALA4: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA 00.4Q: COLGADAS

>*"*•*!

—'i— n

(yhfWKMMf/UmEPSAL

SALA 3: 16.50-19.30-22.15 GOLFA: 00.40 18 ANYS

^•JPJP

IIHWIIIWIOB

Partint 2 ti graiB

Oïtmvtf dia delespscWor

"TSOBWl·WWí

SALA 2: 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA

WMMWW4HÜK Cïrrifft més

untve.-aon

grans f>5 s:iys

SALA 1: 16.30 -10.15 - 22.4M ..

GOLFA 00.30: & « t e de moS5

""aMMHMMK

^WnNRBMB

T·BBSIB·JI

Accessos minusvlliís

Zisntt

Venia •niitipada

*MMRilf

Sano» flunwtdu

•5

ELS4CAOT0NS 52

Divendres, 14 d'abril del 1000

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Joan Alegret. Pastisser

El pacte

"Els dos protagonistes de la mona són la canalla i la xocolata" - L'únic secret que té la pastisseria és treballar bé. D'aquí en sortirà la qualitat. Amb el transcurs dels anys la pastisseria ha anat evolucionant. Abans, quan arribava una festa o era diumenge, que era quan la gent solia anar a comprar les postres, i comprava el pastís, el tortell o el braç de gitano i poca cosa més. Ara, en canvi, hi ha moltíssima varietat.

Al.KX I.OPI'./ - Sant Cugat Joan Alegret és pastisser i propietari d'una botiga centenària.

Kls inicis de l'activitat comercial de la família Alegret els trobem en una botiga de queviures cap als volts del 1894 i que més tard es convertiria en una clara especialització cap a la pastisseria. La pastisseria Alegret. que serveix als santcugatencs des dels anys 30, és la botiga i pastisseria més antiga de Sant Cugat.

- Quatre generacions treballant per la pastisseria vol dir alp i n a cosa. no éreu?

- Es, com a mínim, una dada significativa. De cara al comerç, significa que hi ha hagut una seriositat en el treball. S e m p r e hem intentat fer les coses al millor possible.

- Com van ser els inicis de l'activitat comercial de la família Alegret?

- Vam començar amb una botiga de queviures i una ferreteria fins que el meu avi va introduir la p a s t i s s e r i a , q u e va anar a aprendre a Sabadell en una pastisseria que aleshores tenia molt de prestigi. Des de llavors, hem anat introduint alguns canvis amb la intenció d'estar sempre al dia i a b a s e d e l t r e b a l l i la constància hem arribat fins avui.

- I fa uns dos anys q u e van apostar per continuar oferint un millor servei.

- Sí. Vam pensar a servir també begudes i cafès i va ser una decisió molt encertada. La gent n'ha sortit molt beneficiada i ha tingut més acceptació del que en un principi m'esperava. I d'aquí uns anys ja en parlarem, però si s'ha de fer alguna altra renovació, es farà. El nostre objectiu final és oferir un bon servei.

- La gent té molt ben considerada la seva pastisseria...

- Som gent seriosa i treballadora. De mica en mica hem anat treballant i evolucionant per ofe-

Joan Alegre! és el propietari de la pastisseria Alegret FOTO: XAV1

fARRÒSA

veure vertaderes obres d'art amb rir el millor servei als nostres xocolata. clients.

— Com explicaria vostè q u è és — Cada any hi ha alguna novetat en el disseny de les mones. la mona?

Quina és la sorpresa q u e ens - Es una tradició d e fa molts oferirà enguany? anys, que gràcies a Déu encara - Sempre es presenten els dies va mantenint. Es una diada buixos de moda i aquest any ha molt bonica que la canalla ho agraeix. I tamt o c a t als P o k è bé, la gent gran, "V.ÚniC Secret que móns. Però semq u e si r e g a l a pre es mantenen una mona ho fa els d i b u i x o s d e amb molta il·luWalt Disney, que sió. És un cop a ja e n s e n t u s i a s maven quan nosq altres érem petits. dos grans protap r i m e m qualitat" gonistes són la - Q u i n a és la xocolata i la ca. mona de quali; ; nalla. E s u n a '" " ::S ^ 3 ? : •/•'•"' tat? celebració que - Si es treballa bé, cada vegada va a més. Quant a la com s'hauria de fer, totes les momona en si. ha evolucionat com nes haurien de tenir qualitat. Si ha passat en tot. De les mones fas servir un bon material i un que antigament es feien amb pa bon gènere, la mona tindrà quai els ous durs, després es va paslitat segur. sar a la mona de brioix, de cro- Fins a quin punt h a evolucant i de sucre fins arribar avui cionat el m ó n d e la pastisseen dia a la xocolata. He arribat a ria?

// la pastisseria és treballar bé i

r a n y u e e i s amb productes de

- No creu q u e la pastisseria és cara?

- Jo no crec que sigui cara. Q u è hi ha avui en dia que sigui barat? En la pastisseria hi ha coses q u e poden ser més cares q u e d'altres però no estic d'acord en el fet que la pastisseria en general sigui cara.

- La maquinària s'ha m o d e r nitzat i lia ajudat també a millorar en qualitat?

- Ara hi ha màquines que pràcticament t'ho fan tot. Però jo també faig servir màquines de fa molts anys, que ni de lluny estan renyides amb la qualitat. Però no oblidem que aquest és un ofici artesà i que hi ha moltes coses que tampoc no poden fer-se amb les màquines actuals, que s'han de fer manualment.

- Fins a quin punt és necessària la pastisseria?

- Quan ve una festa assenyalada, el primer amb què la relacionem és a anar a comprar un pastís o una caixeta de bombons per anar a felicitar algú.

- P e r què no es c o m p r e n pastissos, per exemple, e n t r e setmana i no únicament per una celebració o els diumenges?

- Aquesta tradició s'està perdent.

No dic q u e cada dia s'hagi de comprar un pastís, però sí que la gent no tingui la pastisseria com un luxe sinó com una cosa assequible, que cada dia hi puguem anar a esmorzar o a berenar.

- Sant Cugat és u n a ciutat pastissera.

- I tant. És una de les ciutats de la comarca i també de la província de Barcelona en què hi ha molt bona pastisseria.

IORDI CASAS

l n diari comarcal, tot aportant pèls i senyals, diu que la cosa està feta. Els afectats ho neguen i. a més. per boca de l'alcalde diuen que si hi ha alguna cosa ja se sabrà quan toqui. És a dir, quan algú decideixi que ja és hora d'aprovar el pressupost d'enguany.

D'antuvi no em decanto en cap sentit, però, i per tal d'aportar algun nou element, apel·lo a les parets d'un conegut restaurant local per tal que ens diguin, si és que això és possible, què han sentit darrerament. Potser sortiríem de dubtes. Mentrestant, no ens queda altre remei que especular. El moviment anunciat, i desmentit, si es concreta, representarà una sacsejada important al si de l'actual equip de govern.

La mania, que jo no entenc ni les finances municipals recomanen, de donar carteres (és un dir) a tots els regidors de la majoria de govern, farà que siguin desplaçats a àrees menors dos històrics i pesos pesants dels darrers dotze anys. Paral·lelament, veurem crear-se noves àrees absolutament fantasmagòriques. Repeteixo, si el que s'ha publicat s'adiu amb el suposadament pactat. En tot cas. la nova estrella fulgurant del firmament polític santeugatenc, que ha passat en menys d'un any d'anar en bicicleta a acumular regidoria i escó parlamentari, ja ens ha fet avinent que té el permís del seu president. Thatih, Fernàndezü Per una altra part. malgrat configurar-se com la peça clau d'una probable futura governabilitat, expressa una contenció pel que fa al poder municipal que cal agrair. Dir que no voldria el lloc de l'alcalde ni regalat, no és poca cosa. Encara q u e b e n mirat, és millor començar per una tinença d'alcaldia. Amb paciència, tot és possible. I n d e p e n d e n t m e n t del desenllaç, a ningú no pot estranyar aquest noviatge i no ho dic per l'atracció física que hi pugui haver entre alcalde i diputada, sinó pel rerefons polític q u e es respira arreu (llegeixi's mitjans de comunicació). Els papers de la governabilitat s'han capgirat. Els que ahir passaven angúnies, avui la poden garantir aquí i al Parc de la Ciutadella.

12-Mflï.v//.

LA G A L E R I / i DE A R Q U I T E C T U R A ARQlJÏTr'C

X-:-! XP IÚ\

ATSC Ríiiiiliïa

U X , A U Z A U Ó N - W I T Ï R I O I Í Ï S M Í Í JATïï)I\TElUA-PARQUES- C A M 1 1 V . S

AI»K ticl

Ccllfir

87

( +ií ! \<.IV; OftlOO S a n t

Cufial

r>KXA!.!/At Hi\

T

1SOTANIA <tr! V a l i e s .

Tel.

(À>W:SH

ií.i

5 H ' ) •! 1 1 J - f'n y

A(" ÏOX 'ABT-CO

fí.'i !~>8«t f> 5 O!