Diari de Sant Cugat 334 by Premsa Local Sant Cugat

El 'diari' de Sant Cugat

I>ktn/irrs ?8 tt'abril <ttt 2i>00

EIS4CANTONS

Destaquem Concert d'Els Pets a Sant Cugat el divendres 16 de juny

XÚW

334

Any VII

225 ptes.

Sant Cugat costa 6 . 6 0 0 milions l'any

Pàtina 16

El Centre Obert inicia les primeres activitats Pàgina Saó

L'oposició qüestiona el pacte de govern CiU-PP Pàgina 8

Primer any de la Coord. d'Entitats Esportives Pàgina 26

Carles Canut dirigirà el 'Crim perfecte'

El pressupost municipal supera els 9.500 milions; 2200 per a inversions i la resta per als serveis de la ciutat P^SS FO&X.L

Els santcugatencs gastem 3 2 5 . 0 0 0 m d'aigua diàriament Entrevista

Pàgina Si

US i CANTONS el "diari" d e Sant Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles...

a Ramon Albareda, gerent de Sorea a Sant Cu^at

AUTOMATISMES PER A PORTES I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat i Servei

GARRIGA •••••••••tMM:

Taller, fabricació pròpia

i t o t per TRUCA 1 INFORHA-TE'N

Exposició i venda C. Xerric, 2 (PLAjuntament) Tol / Fax 9 3 675 29 02

(l'any)

10.800 btes. TEL 93 589 62 82

AV. LLUÍS C O M P A N Y S , 5 0 (ABANS ALFONS SALA)

Oficines i exposició Cria. Cerdanyola, 67-71 TolJFax 9 3 589 16 7a

08190 Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS

CLUB DEL

SUBSCRIPTOR

Tricicle • lfanla * Gay M e r c a d e r * > -

3 de maig

no és t a n fàcil

a les 22.30 h

B A R C E L O N A

DRAGONS www.dragons.es

(i de maig a les 19 h a l'Kstadi Oiimnie de

y LN-^

CLUB CAPÍTOL Rambla, 138 • Barcelona 93 41 2 20

original de P8G0 M i l

dirigida per JM. M6StrGS

LA NIT DELS O A N

UTORS

Casa de Cultura

MIQUEL PUJADÓ

13 de maig a les 22.30 h •

presenta Somriures que mosseguen

No us perdeu aquest darrer treball, és un autèntic regal per a l'oïda, la sensibilitat i la intel·ligència

És el més brassenià de t o t s els cantautors catalans. Les seves cançons tenen un peu al carrer i ïaltre a la literatura. Aquest terrassenc és un virtuós a l'hora de construir els textos i les músiques dinàmiques, belles i inspirades sovint en els ritmes més diversos i populars.

Els Barcelona Dragons enfronten la nova temporada de la NFL Europa amb mentalitat guanyadora per tornar a conquerir la Copa aquest any. Un total de 3 hores de FUTBOL AMERICÀ en què l'eufòria del futbol l'emoció i el xou es fonen en un sol espectacle.

í à Kl

TEATRE 4* irr

Una comèdia terroríficament divertida

AI.CftS^J>i£UI.TUIEA'

T*f*

„• jfc-Smiibell i Ei Vfàtt 1

'.*»>:

£( fanïastoa

Oig,; Grup de Teatre Espira! %#£ "S.

teatrakie joan Barbé

w ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

Canïers/JUe à'Umét

93 589 62 82 • de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS-J-CANTONS ^^^^

El tema de la

hetmana Divaulirs.

u i p

>S ,r<il>nl dt I _'. k >i'

•*•&%'-%"",&%

a n

El Centre Obert obre les seves portes El servei ha començat les seves activitats aquesta mateixa setmana El Centre Obert per a Infants i Adolescents ha començat ja les seves activitats. Tot i que el centre té previst acollir 25 nois d'entre 10 i 15 anys, de moment només ha començat a utilitzar aquest servei un petit grup dels joves, mentre que la resta s'hi anirà incorporant durant el proper mes. L'objectiu d'aquest nou centre és el de donar un reforç i una atenció especial als nens i als joves amb problemes escolars i de socialització.

Ks'i'KR CASTANYER - Sant Cugat l ' n grup de joves d ' e n t r e 10 i 15 anys ha c o m e n ç a t ja les seves activitats al nou C e n t r e Obert per a Infants i Adolescents de Sant Cugat, que es va inaugurar el passat 10 d'abril. Tot i q u e el projecte preveu començar a treballar a m b un total de 25 nois i noies, de moment només amb una part d'aq u e s t s joves s'han incorporat al centre, m e n t r e q u e la resta s'hi aniran afegint d ' u n a forma progressiva en el transcurs de les properes setmanes. Així ho ha explicat el coordinador d'aquest servei, Xavier Sarasíbar, q u e ha dit q u e "l'adaptació s'anirà fent a poc a poc, tant per als nois com per als monitors. D'aquesta manera és més fàcil que facin pinya". El centre Obert per a Infants i Adolescents és un nou servei que d e p è n de l'Area de Serveis Socials de l'Ajuntament i

que té l'objectiu de reforçar i complementar la formació escolar i familiar de n e n s i joves a m b p r o b l e m e s escolars i de socialització. "Aquesta és una clara aposta ciutadana per evitar l ' e x c l u s i ó s o c i a l " va comentar l'alcalde de Sant Cugat, L L u í s Recoder, durant la inauguració del centre, "volem treballar per resoldre aquells p r o b l e m e s q u e no pot solucionar l'escola". De moment, el Centre Obert centrarà el seu funcionament en el col·lectiu d e joves q u e t e n e n entre 10 i 15 anys, però ja està previst q u e poc a poc es vagi ampliant la franja mínma d'edat fins a acollir nens a partir dels sis anys. Per a la tin e n t d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis Generals, M e r c è C o n e s a , "la finalitat màxima d'aquest centre ha de ser la prevenció, treballar des q u e es p r e s e n t i n els primers senyals o els primers problemes".

hi Centre Obert te l'oh/eitiu de donar una nteniió espenalals /mes- unió puMtmes

Pel q u e fa a les activitats i el f u n c i o n a m e n t del C e n t r e , el programa parteix de diferents activitats lúdiques, educacionals i de reforç escolar q u e es realitzen en un horari extraescolar, és a dir, cada tarda de dilluns a divendres i, en alguna ocasió, t a m b é durant els caps de setmana. L'objectiu dels diversos tallers és el de treballar d i f e r e n t s a s p e c t e s de la formació dels joves, com ara Pap r e n e n t a g e i la socialització, a partir d'activitats que incideixin en el desenvolupament de les habilitats socials, el resp e c t e per les p e r s o n e s i per l'entorn, l'autonomia personal

U s u a r i s

Els principals joves del Centre Obert són els que tenen entre 10 i 15 anys EI servei vol ampliar la franja mínima d'edatfins als 6 E S T E R CASTANYER - Sant Cugat -

Els nois i les noies d'entre 10 i 15 anys són els principals usuaris del Centte Obert: tot i que l'objectiu de l'Ajuntament és reduir progressivament la franja d'edat mínima fins arribar als

nens de 6 anys. D e m o m e n t , però, el centre començarà a donar servei només a joves d'entre 10 i 15 anys ja que des de l'àrea de Serveis Socials s'ha consid e r a t q u e a c t u a l m e n t és el col·lectiu que en té més necessitat. " H e m volgut fer un C e n tre Obert adaptat a les necessi-

tats del municipi", explica la tinent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis Generals, Mercè Conesa, "per això hem volgut començar per aquesta franja d ' e d a t ja q u e p e n s e m que, actualment, a Sant Cugat, és el que més necessita els recursos del centre". En aquest

estvlais i de sotmlitzmió I'

X.l.

o l'expressió corporal i la creativitat, e n t r e d ' a l t r e s coses Tota a q u e s t a tasca de reforç educacional va a càrrec d ' u n educador social i de dos m o nitors, q u e són els encarregats de dirigir totes les activitats. D'altra banda, els responsables del centre estaran sempre coordinats amb l'Ajuntament, a m b les e s c o l e s i, s o b r e t o t , a m b els familiars. En a q u e s t sentit, una de les prioritats d'aq u e s t servei és estar en perm a n e n t contacte a m b les famílies, ja q u e segons Xavier Sarasísbar, "és molt important treballar en col·laboració a m b els familiars". És per això q u e

fa uns dies es va organitzar una jornada de portes obertes, per ensenyar el centre i explicarne el fueionament tant als joves com als seus familiars. " D e m o m e n t , la resposta està sent positiva", ha explicat Sarasíbar, "a mi em va s o r p r e n d r e agradablement la presència de molts dels nois". El Centre Obert per a Infants i Adolescents és a la plaça de Francesc Macià i està finançat per l'Ajuntament a m b el suport de la Generalitat. Per demanar més informació sobre aquest servei es pot trucar al telèfon d'informació d e l'Aj u n t a m e n t , al 010.

sentit, una de les principals finalitats del nou Centre Obert és donar una orientació i consolidar uns determinats hàbits en aquests joves, que s'han de començar a plantejar ja qüestions com quins estudis volen fer, si volen seguir estudiant o quina és la millor sortida al mercat laboral. "Crec que en aquestes edats ja comencen a sorgir a q u e s t s d u b t e s , s'han de començar a p r e n d r e unes decisions més d'adults, i per això l'orientació és molt important; hem de donar una resposta i una sortida a les aptituds i habilitats d'aquests joves", afegeix Conesa.

El C e n t r e Obert té, però, la voluntat de fer sobretot una tasca preventiva i poder tractar els nens abans que els problemes de socialització siguin més importants. "El que volem és poder fer una tasca de prevenció", explica el coordinador del Centre Obert, Xavier Sarasíbar, que afegeix que "com més grans són els joves, més dificultats hi ha en l'aspecte de la socialització. Si els problemes es detecten de més joves, es poden prevenir i resoldre molt millor". És per això que, pensant en el futur, la voluntat del Centre Obert per a Infants i Adolescents és poder acollir nens a partir dels 6 anys.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, >S d'abril del 2000

E n t r e v i s t a M. C o n e s a . Tinent (Talcalde d'Igualtat, Política Social't Serveis

"La funció principal del Centre Obert ha de ser la preventiva" K.C. - Sant Cugat I )cs d'aquesta setmana, un grup de nois i noies d'entre 1(1 i 15 anys utilit/a ja els serveis del nou Centre Obert per a Infants i Adolescents de Sant (aigat. Per a la tinent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis (ienerals. Mercè Conesa, l'objectiu principal d'aquest centre ha de ser la prevenció. - <,)uè és el Centre Ohort? - Ks un recurs socioeducatiu orientar a donar suport i atenció a infants i adolescents que han d'afrontar unes situacions canviants o determinades en el seu entorn familiar, social o escolar. L'objectiu és fer de recurs de suport i preventiu a tots els seneis que ara estan actuant al municipi en matèria de serveis socials. - De quina manera? - Des'd'aquesta àrea volem millorar la coordinació amb les escoles, en l'atenció de serveis socials. Volem reforçar el suport social que ja tenim a la ciutat, i fer-ho d'una ma-

nera externa a l'Ajuntament, a l'esde fa anys, ja s'havia treballat en la cola i a les famílies però en coordilegislatura passada, però és que a nació amb tots. Ks molt important més tenim una obligació legal. La que el centre obert tracti amb l'allei de serveis socials determina que juntament, amb les escoles i amb els municipis de més de .SO.000 hales famílies: per tant, tot l'entorn bitants disposaran tic centres oberts. social de l'infant o de l'adolescent Però és també una voluntat. Per ha d'estar implicat en el projecte això crec que el ressò i l'acollida del del centre obert. centre han estat molt bons entre tots els col·lectius implicats. - No hi ha el |>erill que això su|H>si una marginació? - Teniu té previst engegar altres - De cap manera, és un recurs preprojeetes similars? ventiu, i s'ha de descartar totalment - El nostre objectiu és poder tracque pugui ser una font de margitar la persona de manera integral, nació. L'estada aquí no té caràcter és a dir, donar assistència social a de permanència, ha de ser una cosa les persones quan són adultes, però d'un moment pun^ ^ j també hi ha la franm p ja de la gent jove, tual perquè el noi ha d'afrontar una íadolescent ha d'estar que és molt imporsituació canviant i tant decantar nos l'ha de poder afron- unplkaten elprojecte cada'' vegada "més tar correctament, per la primera del Centre Obert hem de facilitar-li infància. Això no una maduració perMí..m'^m sempre es pot fer sonal, ajudar-lo a des de l'Ajuntaconsolidar uns hàbits , una manera ment mateix i cal buscar altres rede fer. És una ajuda. cursos, com el Centre Obert, que et - Com va néixer aquest projec- permetin fer aquesta tasca. Per això, el Centre Obert vol tractar la frante, era un necessitat de la ciutat? Kl projecte del centre obert ve ja d'edat de 6 anys a 15 anys, tot i

Les

IJI voluntat de Sentis Soiin/s és dominin senri inir·nd'als iiiiliidans IX.

que des de l'Ajuntament ja s'està treballant en el programa Natura, on es tracta la franja des dels 15 anys fins a la majoria d'edat. - En què consisteix aquesta experiència? - Amb el programa Natura, que aquest any l'ampliem, aconseguim que aquests nois i noies realitzin tasques laborals a empreses de la ciutat. Des de l'Ajuntament estem molt agraïts a les empreses que han col·laborat amb aquest programa i que han volgut tenir els nois i les noies, ensenyar-los un ofici i, per tant, els han permès veure diferents aspectes i oportunitats que se'ls obren i que no passen només per estudiar, sinó que hi ha molts altres

a c t i v i t a t s

La dinàmica, el llenguatge i la plàstica són la base dels tallers Un dels objectius del centre és que les activitats siguin lúdiques KSTKRCYNTAMT.R

- Sant Cugat -

L'objectiu del nou Centre Obert és donar resposta a unes determinades problemàtiques esoclars i de relació social. Amb aquesta finalitat, el centre proposa als joves diverses activitats orientades en unes línies o tallers bàsics: el llenguatge, la dinàmica, la plàstica i la socialització. "La nostra intenció és treballar aquestes dificultats escolars i de socialització que tenen a veure amb uns hàbits, amb unes actituds" explica el c(x>rdinador del Centre, Xavier Sarasíbar, que afegeix "el que procurem però és que predominin els aspectes lúdics i de joc, que no se'ls hi tornin a plantejar les coses igual que a l'escola". Dins de les activitats previstes pel centre, hi ha les de reforç escolar, que es faran en coordinació amb l'escola i que consisteixen a fer repàs, ajudar a fer els deures o treballar amb les matèries que generen més dificultat en cada cas. D'altra banda, el centre compta també amb una biblioteca que permet incidir

en l'hàbit de lectura, en com s'han de fer serv ir els recursos d'una biblioteca o en com s'han d'utilitzar els llibres. Kn un altre sentit, el Centre Obert també proposa activitats esportives, lúdiques o de taula que tenen la finalitat de consolidar uns determinats hàbits personals com poden ser la convivència i la responsabilitat. però també la higiene, l'aspecte o l'alimentació. Per últim, els responsables del Centre Obert també tenen previst fer sortides i activitats de cap de setmana amb l'objectiu de poder treballar també aspectes com el respecte per l'entorn i la natura o el coneixement dels recursos que té el nostre municipi. "La nostra idea". explica Sarasíbar. "és que aquest sigui un lloc de pas, que els joves puguin adquirir aquests aspectes de socialització i que això els permeti utilitzarlos en un futur i en d'altres activitats". Per a dur a terme totes aquestes activitats, es faran tres gnips diferents segons les edats, necessitats i preferències dels joves. "Volem que els nois i les noies se sentin a gust, i per això cal tenir en

Tots els professionals que treballen al Centre Obert són de Sant Cugat

- Sant Cugat -

compte les seves preferències i les seves afinitats", comenta Sarasíbar. Kn el mateix sentit es va expressar la coordinadora del centre per part de l'empresa. Iniciatives i Programes, Carolina Kernàndez, que va explicar que "es donarà una atenció personalitzada als joves, dividint-los en grups per edats".

aspectes que s'han d'explorar. - El Centre Obert està pensat només per als ciutadans de Sant Cugat o atendrà tanilté joves d'altres municipis? - Kn principi, tenen prioritat els ciutadans de Sant Cugat, però si quedessin places buides es parlaria amb ajuntaments veïns que hi estiguessin interessats. De moment. ja hi ha muniepis com Cerdanyola, que volen venir a visitar el nostre ('entre Obert perquè estan en un procés similar i volen veure com hem fet les instal·lacions i com ho estem treballant. Penso que t a m b é és destacable q u e anem una mica per davant d'altres municipis.

g e s t i ó

EsTKR C'ASTANYKR

1,11 entre ofereix un itp>i( muL·ii /• A /

I,.

L'empresa Iniciatives i Prog r a m e s és l ' e n c a r r e g a d a d e gestionar el nou Centre Obert per a Infants i Adolescents de Sant Cugat, després de q u e dar finalista en el concurs públic c o n v o c a t p e r l ' A j u n t a m e n t al qual es van presentar onze e m p r e s e s . " D e s p r é s d ' e s t u d i a r el q u e feien altres centres oberts, vam veure q u e la tendècia general és derivar la gestió a una altra empresa, s e m p r e sota la t u t e l a d e l ' A j u n t a m e n t " , ha explicat la tinent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i Serveis Generals. Mercè Conesa, q u e afegeix q u e van valorar molt positivament el fet q u e Iniciatives i Programes esculli p r o f e s s i o n a l s d e la m a t e i x a c i u t a t p e r fer-se c à r r e c d e l c e n t r e . " l i s molt important q u e les p e r s o n e s q u e e s t a n gestionant el centre siguin de Sant Cugat", comenta Conesa,

així son mes propers als nois i fins i tot pot ser q u e els joves coneguin els monitors d'altres activitats q u e facin al municipi". Mercè Conesa ha destacat t a m b é l'experiència d ' a q u e s ta empresa, q u e gestiona diversos c e n t r e s com el d e Vil a d e c a n s " o n s a b e m ciue l'Ajuntament d'allà està cont e n t d e la g e s t i ó q u e e s t a n duent a terme". Pel que fa al disseny del centre, des d e l'àrea de Serveis Socials han agafat com a referència altres experiències similars i han estat e s t u d i a n t el funcionament d'altres centres i contrastant les diferents opcions.Tot i això, la tinent d'alcalde d'Igualtat, Política Social i S e r v e i s G e n e r a l s ha afegit q u e , a l'hora de determinar les activitats i el funcionament del centre, sempre s'ha t i n g u t e n c o m p t e l'objectiu d'adaptar el nou C e n tre O b e r t de Sant Cugat a les necessitats pròpies del m u n i cipi.

ELS I CANTONS Duen/ires. 2H tt'abril del 2000

Prepara't per viure "a tope", perquè, si demanes ara el teu Carnet Jove, t'emportaràs el Pack Carnet Jove 2000, que inclou més de 30.000 pessetes en vals de descompte. Vine a qualsevol oficina de "la Caixa", demana el teu Carnet Jove i aprofita "a tope" tots els avantatges del Carnet Jove! Generalitat de Catalunya Departament de ia Presidència Secretaria General de Joventut Turisme Juvenil <te Catalunya, S.A.

caixa

Setmana

ELS /CAIVTONS Dweniires, Z8 tfabril dtl 2000

E n q u e s t a

Què opina sobre el nou Centre Obert per a Infants i Adolescents de Sant Cugat? El Centre Obert està rebent una bona acollida per part de la majoria de la població, que considera que és positiu buscar una solució als problemes de socialització dels nens i joves de la ciutat i treballar així per evitar el risc

d'exclusió social. Tot i això, algunes persones consideren que és molt important que el centre funcioni bé i que cal vigilar que aquest servei no es converteixi en un motiu de marginació dels joves que hi assisteixin.

CRISEI.DA MARTÍ

A L F O N S O VICKNTK CARBALLO

N I R I \ B M I . I ORI

M O S S È N BLAI B L A N Q L E R

40 ANYS

46 ANYS

28 ANYS

64 ANYS

51 ANYS

P R E S . COORDINADORA APAS

COMISSARI POLICIA ESTATAL

LINGÜISTA

R E C T O R PARRÒQUIA S T . P E R E

D I R . T A L L E R JERONI MORAGAS

"Crec tjnc tots els projectes així sempre són bons, i valen la pena Però si això ha de servir per marginar els nens amb determinats problemes, no és la funció, cal veure com es desenvolupa".

"Tot el que sigui en benefici dels nens i joves em sembla perfecte, crec que és molt positiu, sobretot en una ciutat on jo tinc el deure de vetllar per la seguretat i la tranquil·litat dels ciutadans".

"Jo crec que està molt bé un centre d'aquestes característiques, sempre que es faci bé. perquè existeix un risc que es creï com una mica de gueto. Però si funciona bé, pot ser positiu".

"Una mancança de la nostra societat és la de tenir ocasions de relació constructiva, i crec que està bé facilitar aquesta relació i posar els recursos necessaris per ajudar els joves en aquest sentit".

"Penso que és un tema necessari, que s'ha d'afrontar i que a Sant Cugat potser feia falta, potser calia aquest servei. Crec que està molt bé que vulguin cobrir aquesta necessitat".

RAIMON BADIA

SALVADOR S T R I N O

MARTA M A R T Í

PILAR D E D I E G O

2 3 ANYS

ni ANYS

62 ANYS

37 ANYS

3 4 ANYS

DISSENYADORA GRÀFICA

MEMBRE MANS I'NIDES

PRES. LLUITA CONTRA CÀNCER

A l X. REDACCIÓ

DIR. DOBLE VIA

"A mi em sembla bé que l'Ajuntament hagi volgut fer un centre per a aquests joves. És important buscar solucions als futurs problemes d'adaptació i de convivència. Crec que és molt positiu".

"A mi cm sembla molt bé. Crec que està be tot cl que sigui de cara a l'educació dels nois i noies joves, i sobretot si tenen algun tipus de problema, crec que és molt positiu".

"A mi em sembla fantàstic, sobretot si no n'hi havia cap més. Crec que està molt bé fer coses per millorar i ajudar a pujar la juventut. Penso que calen serveis d'aquests, que ajudin a guiar-los".

"Per mi és molt positiu perquè crec que d'aquesta manera, aquests nois podran evolucionar al seu propi ritme i al costat de persones niés properes a ells. Està bé que se'ls vulgui donar aquesta possibilitat".

"Jo crec que si han decidit fer-ho és perquè hi havia una necessitat, i per tant em sembla molt bé. Sempre són importants els recursos per millorar les condicions dels joves amb situació de risc social".

M. À N G E L S

AJ.AKTA C.ABROL

HIGIET

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plata del Dr. Galtes. 9 • Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria. U

TeL 93 «75 5 7 ?4

|digital fl teu distribuïdor de cameres po'nf / material digital Kodak a Sant Cugat

< Espia 731

3 9 . 9 0 0 pCM. <tva Indis}

2 2 , 5 0 0 ptw. (tw ftm*»)

Piibbcttat

ELS f CANTONS Divendres, 18 fi'abril del 1000

Ara

&ï

tota

amb la

R A C C tindràs

informació

a casa

||||1 teva

E13c

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa ELS I CANTONS

Nom: . . Adreça: CP:

. .Població

ws 4«Kffi~ '•:-y.-. éSÍiSpw·'írí- 1

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a

•.•'.••.«ewSííSi»*-:^ *.

,, •f^·

Ribatalla

RACC V W FCLUB

EIS 4 CANTONS

Política

Divendres, 28 d'abril ritl AkV

R e a c c i o n s

PSC, IC-V i ERC lamenten el pacte, que troben negatiu per a la ciutat Menéndez: "Preferim qualsevolforma de govern a la interinitat" Recasens: "No crec que Unió sigui la més perjudicada"

Amb el pacte arriben les reaccions. Satisfacció, tristesa, exigència i disponibilitat. Amb aquestes quatre paraules ha resumit el portaveu socialista Jordi Menéndez el sentir del grup municipal. Satisfacció per acabar amb la interinitat, tristesa perquè CiU no ha optat per la seva proposta de govern, exigència en la tasca del nou equip i disponibilitat per arribar a acords programàtics. IC-V i ERC han criticat que el pacte respongui a interessos personals i no a necessitats ciutadanes i perquè l'arribada del PPal govern comportarà polítiques conservadores.

E. B. - Sant Cugat -

formar "amb 13 vots al ple, és massa poc ambiciós". Menéndez t a m b é ha mostrat la seva "tristesa perquè s'ha perdut una oportunitat" de formar un govern tripartit (PSC'.. IC-V i ERC) a m b CiU. Ha anunciat, però, que seran exigents amb l'equip de govern i s'ha mostrat disposat a dialogar per arribar a acords programàtics.

E \ u u B I I .I . \ - Sant Cugat -

Kl l'àrtic dels Socialistes (PSCP S O E ) s'ha afanyat a apuntar que l'acord és més polític que no pas fet pensant en els interessos de la ciutat. Tot i així, els socialistes es congratulen del fet que l'Ajuntament ja no governi amb minoria: "Preferim qualsevol forma de govern que no pas seguir amb la interinitat", deia el portaveu municipal, Jordi Menéndez, que ha afegit que el del tàndem Recoder-Rodríguez "és el reflex automàtic de l'acord entre Pujol i Aznar. Segons el socialista, l'alcalde no es pot con-

Des d'Iniciativa per CatalunyaVerds, Francesc Godàs ha explicat que la notícia del pacte no l'ha sorprès i l'ha titllat de "pacte de repartició. Godàs creu que no s'han col·locat les persones més adequades a les carteres, ja que "no han demostrat el seu coneixement de la ciutat". L'e-

P a c t e

Jortii Menéndez (al centre), aromptinwt de Pomar i Godàs F: X.L. cosocialista pensa que es duran a terme polítiques fiscals conservadores i també pel que fa als serveis. Per la seva banda, el portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, Eduard Pomar, ha apuntat que el pacte és negatiu p e r a la c i u t a t , p e r a C o n -

C i U - P P

Uacord consta de 1 4 punts de tots els àmbits per realitzar fins al 2 0 0 3 El nou equip de govern vol suprimir la taxa de sanejament E. B.

CiU i PP s'han proposat dur a terme o posar la primera pedra a un seguit de qüestions, resumides en 14 punts, que coincideixen en els respectius programes electorals. La signatura del pacte comportarà, en l'àmbit de la hisenda local, la supressió de la taxa de sanejament, emmarcada dins el pla de sanejament impulsat pel consistori. Aquesta ha estat una de les peticions del PP a l'hora de negociar el pacte. Q u a n t a cultura, volen posar e n marxa l'oficina de Promoció i Turisme

i engegar el pla d'actuació d'arranjament del patrimoni, que inclou la rehabilitació total del conjunt del Monestir, a m b la creació del museu, i de l'edifici del Celler Cooperatiu. D'altra banda, es continuarà a m b cl Projecte E d u c a t i u de Ciutat, tot potenciant el Consell Escolar Municipal i fent realitat la nova escola primària del Pla del Vinyet. La sanitat veurà la c o n s e c u c i ó d e l ' e x t e n s i ó del C e n t r e d'Assistència Primària (CAP) i la signatura del conveni entre el Departament de Sanitat de la Generalitat i l'Hospital General de Catalunya. Un altre dels grans projectes q u e les dues forces polítiques

volen dur a terme és la urbanització dels districtes i la finalització d e la vianantització del centre de la ciutat. La regidoria de Medi Ambient, a càrrec del democristià Jordi Ferrés, elaborarà l'Agenda Local 21, participarà en el consorci del Parc de Collserola -aprovat al darrer plei es crearà el Parc Rural de Torre Negra. T a m b é t e n e n la intenció d'implantar la segona fase del Projecte Residu Mínim, amb la participació del CEPA. Fins al 2003 el nou equip de govern vol aprovar un pla d'adequació i manteniment de les instal·lacions esportives de la ciutat, i dotar-la també de nous equipaments. Una tasca que du-

vergència Democràtica (CDC) i especialment per a Unió D e mocràtica ( U D C ) p e r q u è , segons el republicà, cedeixen una gran quota de govern al PP. Pomar lamenta que el PP hagi pres força, fet que atribueix a una "badada" de l'alcalde, que "ha deixat passar el temps".

ran a terme el popular Alfredo Bergua (regidor d'Esports) i Jaume Tubau (regidor d'Instal·lacions Esportives). L'Ajuntament s'ha proposat redactar el Pla Municipal de Circulació i negociar amb Tabasa descomptes als túnels de Vallvidrera. El PP ha insistit en la creació d e la regidoria d'Igualtat, en l'àmbit de la dona i la joventut, que portarà la convergent Mercè Conesa. Altres serveis que es volen potenciar són el jutjat de Primera Instància, el Registre de la P r o p i e t a t , la d e l e g a c i ó de la Cambra de Comerç, la millora del servei postal, a més de la implantació del cable de fibra òptica. Pel que fa al comerç, es promourà el Consell Tecnològic perquè sigui una entitat de promoció econòmica. L'augment de la plantilla de la policia local, l'impuls del comerç al centre i la implantació de la finestreta única, junt amb el foment de l'Oficina Sant Cugat Solidari són alg u n e s d e les a c t u a c i o n s previstes, entre moltes d'altres.

Una de les peces claus per arribar a l'acord de govern ha estat Unió Democràtica de Catalunya (UDC). El seu president local, Joan Recasens, ha volgut aclarir que "ningú no hi ha guanyat ni p e r d u t " a m b l'acord, q u e les dues forces polítiques tenen projectes comuns i que ara el que cal és concentrar-se per tirar endavant aquestes iniciatives per a la ciutat. "No crec que Unió en sigui la més perjudicada", ha puntualitzat el democristià. Es referia a les crítiques fetes tant des d'ICV com d ' E R C , que creuen que Unió és qui ha perdut més quota de govern amb l'acord. Segons Recasens, les responsabilitats han quedat equilibrades entre els tres partits, encara que ha remarcat q u e "no h e m de mirar qui n'ha sortit més o menys perjudicat sinó què és el millor per a la ciutat". El president del partit a Sant Cugat ha coincidit amb l'alcalde, Lluís Recoder, a mostrar una voluntat de diàleg amb la resta de forces polítiques representades al consistori: " E n principi tots els projectes s'aprovaran [al ple]. Això no vol dir que es deixi de tenir una actitud dialogant". Els partits de l'oposició han vaticinat que el cost electoral per a CiU a partir del pacte amb el PP serà elevat als propers comicis. Recasens és el nou tinent d'alcalde de Presidència i Serveis als Ciutadans, després d e deixar el càrrec de tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, que ostentava des de feia més de 13 anys. En aquest sentit, ha destacat que està satisfet amb el que s'ha fet fins ara però ja comença a mirar cap al futur, plantejant-se'l com un repte diferent.

PoKlica

ELS /CANTONS Divendres, >H rl'abril del iOOO

E M D

V a l l d o r e i x

Robert Navarro. Vocal d'Esports, Obres i Serveis i Personal

"Cobrirem la zona de les piscines de Valldoreix" JOAN SORIANO -Valldoreix-

Robert Navarro (Sant Cugat, 1%7) és vocal de Valldoreix per primera vegada i el més jove. S'estrena, a més, amb una cartera nova, la d ' K s p o r t s , q u e compagina amb les àrees d'Obres i Serveis i Personal. Malgrat que és des de fa anys membre de l'executiva de Convergència Democràtica de Catalunya (C1XJ) a Sant Cugat, Navarro, empresari del sector de la restauració, afirma, curiosament, q u e la política no és l'activitat que més l'atrau. - Per què s'ha creat per primera vegada l'àrea d'Esports? - Fins ara l'àrea d'Ksports estava massa "globalitzada" amb la resta del territori de Sant (Jugat. Amb la creació de la vocalia d'Ksports. l'equip de govern ha pretès donar més protagonisme local a aquesta àrea. A més de potenciar les activitats esportives per a la festa major, pretenem crear i consolidar no-

ves propostes per a la resta de l'any. A més. Valldoreix compta amb la zona de les piscines - u n a superfície de gairebé 4.000 metres quadrats- que està sent objecte de millores i que convertirem en àrea coberta, com és voluntat del president de l'KMD, Miquel Paraira. - Esports ha estat, potser, una ventafocs? - Potser, fins ara, no ha estat l'àrea més treballada. Hi havia altres prioritats. R e c e n t m e n t hem aprovat inversions a l'àrea de la piscina amb vista al futur. - (.hiins projectes té previstos a curt termini la vocalia d'Esports? - Per a q u e s t any voldríem comptar ja amb la primera mi|la de Valldoreix. T a m b é m'agradaria organitzar una prova de cros i una bicicletada d'Amics de Valldoreix. A més, les estades e s p o r t i v e s , o r g a n i t z a d e s abans des de Sant Cugat, ara s'organitzaran des de Valldoreix. - A què es deu aquest "segregacionisme" de Valldoreix en

l'àrea d'Esports? - N o hi ha segregació, ben al contrari. En aquests moments, estem mantenint moltes converses amb el regidor d'Ksports de Sant (Jugat, Jaume Tubau, sobre a q u e s t s t e m e s . T u b a u està t r e b a l l a n t molt el t e m a d'esports i el que les dues corporacions locals volem és compaginar i complementar activitats. H e m d'organitzar tot el que puguem per a Valldoreix i des de Valldoreix però sense d e s c u i d a r mai els s a n t e u g a tencs. - Quantes entitats esportives hi ha a Valldoreix? - Amb el nom i la seu a Valldoreix només n'hi ha una. la l'nió Esportiva de Valldoreix. Després hi ha el Voleibol Sant (Jugat que juga al Pavelló de Valldoreix. - Sèmola, doncs, que a Valldoreix en l'àmhit esportiu hi ha més oferta que demanda, mentre que a Sant (Jugat és tot al contrari? - A Valldoreix es fan moltes co-

Xavarro ha rst/it »ciruf d'n nu cntiltit esportiva /•'. XI.. ses vinculades amb l'esport. I li ha cursos durant tot l'any de gimnàstica de m a n t e n i m e n t , d'aeròbic, de sfeeps. de tai-txí... Tot un seguit d'activitats que va promoure Mercè Calafell al m a n d a t anterior i (pic c o n t i nuarem potenciant. Però és cert que hi podem col·laborar amb Sant (Jugat. Potser hi ha hores al pavelló de Valldoreix o a la piscina i la pista verda que queden lliures, aleshores podríem col·laborar amb Sant (Jugat. Ks tracta, en definitiva, de treure el màxim rendiment a les instal·lacions. - Creu que l'estil Reeoder ha influït en les excel·lents rela-

cions actuals entre Valldoreix i l'Ajuntament? - La bona relació actual entre Sant (Jugat i Valldoreix en tots els aspectes és deu al tarannà que l'alcalde, Lluís Reeoder, ha donat a tot l'equip de govern de Sant (Jugat respecte a Valldoreix. (Jada vegada que acudim a l'Ajuntament tenim les portes obertes i ens ajuden a resoldre els problemes. - La c o l - l a h o r a c i ó va m é s enllà d'Esports? - En el camp d'Obres i Serveis i n t e n t e m t e n i r els m a t e i x o s concessionaris, perquè en oferir un paquet més gran tenim més avantatges econòmics.

S e r v e i s

El PSC proposa desdoblar el servei telefònic d'atenció al ciutadà 0 1 0

El 12 de maig

Demanen la creació d'una línia exclusiva per a les gestions EMIIJ BEIXA - Sant Cugat -

El Partit dels Socialistes (PSCPSOE) va fer extensiva la seva queixa sobre el preu de les trucades al telèfon 010 de servei als ciutadans al darrer ple municipal. Els socialistes van suggerir també la creació d'una línia telefònica paral·lela a l'actual que gestioni exclusivament els tràmits d'interès municipal. Actualment el servei d'atenció als ciutadans que es presta des de l'Ajuntament es divideix en dos grans blocs: un que atén les d e m a n d e s dels santeugat e n c s a m b informació s o b r e telèfons i carrers de la ciutat, i un altre que es dedica al cobrament de les diverses figures impositives de Sant (Jugat, a través de targetes de crèdit o bé a m b la domiciliació bancària. Per la seva banda, el regidor del P S C - P S O E Jesús Palacio, al torn de precs i preguntes, va demanar que s'estudiï la possi-

bilitat de dividir la línia, a més de transmetre la seva queixa sobre la "injustícia" que suposa pagar a Telefónica per rebre unes atencions que són "d'interès municipal". L'aleshores tinent d'alcalde de Serveis l'rbans i Seguretat Ciutadana, Jordi Kerrés -actual regidor de Medi Ambient, Seguretat Ciutadana i Mobilitat-, va explicar q u e les sumes de diners que es belluguen via 010 són "molt més significatives que no pas les 98 pessetes que costa la trucada". D'altra banda, Kerrés va respondre que la possibilitat de separat i crear un nou número de telèfon "no és una bona idea perquè hem creat ja una imatge de marca", referintse al servei; i va remetre's a la qualitat i a la rapidesa amb què se satisfà els ciutadans. El regidor va recordar que el 010 "va néixer com a informació i gestió i p e n s o q u e ha de c o n t i n u a r així". Ferrés va explicar que el servei que ofereix el 010 es finança

Sant Cugat es MOSTRArà al món. Ple municipal /•': X.I.. a través de la mateixa recaptació de la companyia telefònica per passos, i que fins ara només han rebut crítiques positives: "La gent està contenta, la prova és que fa un any i mig que funciona". El 010 funciona els dies de cada dia de les 9 a les 20 hores, i els dissabtes de 9 a 14 hores.

Col·labora: El 'diari' de Sant Cugat

EIS4CANTONS

EIS I CANTONS

Opinió

10 *%&«&.

"&-"•,

^/i

• *>-',.*

/4,

t>"z%-. W ^ j ^

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari i inic p e n d e n t d e Sant (.ui;at del \.illc-> PREMSA LOCAL ( .creí S.mt lc!

\ I H . . I I I . 4 J - 4 4 . O M I ' H i S.11M t ' "

SS<< <,2 XI

V l i c , i c-k-i i r i m u i

I - . I I •'.•

Villc

- | - . i \ ' ' i ' . 7 4 _'(l J 4

(.·K4*.·,iiH-i!i-i<Mnis.tiMi i i _ i i . v i . i r

C o n s e l l d*Administració

La ciutat

Ramon (ir.iu (president)

Director Jusep Maria Vallès

Redacció IVniu i\r la nelinaita: Hster Castanyer; INiIítiru: Kmili Bella i Juan Soriano: O p i n i ó / C o m a r c a : Josep M. Vallès: S o c i t t a l ; Kster Castanvcr i Ma^da Méndc/.; r ' i i t n r u : Kniih Bella; Krmioniia/4'iilliirít: l<>m \lniitenet;rii: K«|mrl*: A l c \ l . ó p e / :

Comercial ( armen K\aralar

Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep M. Cahreri/.o l\ k •epresidcnt i.\ íetor Alexandre. Francesc Carbó, Jordi (:;is;h. Narcís Castanver, Albert d e Pahlo, X.i\ icr I ornclls. Rovell Pedró, Ramon l'ros, l.lins l'nií;. knuli Reiié. Montserrat R u m b a u . P.ko Soler. Josep A. Teixidó. Joan Torto*a. Josep M. Sans Tr.tve, Joan Tro^ann, Núria / a h a l a . Manel Pardo t Pepa Martín

S u b ser I pe ions Sinda Gómez

Fotografia

ingú ho pot negar. Sant Cugat es Lina ciutat molt cara de mantenir i ho és per moltes raons, però la principal és justament per l'àmplia extensió del terme municipal i la dispersió dels districtes respecte al centre de la ciutat. No és el mateix recollir les escombraries de cent metres lineals d'un mateix carrer que la mateixa distància de recorregut, però repartit en cinc nuclis diferents. És evident que la despesa es dispara considerablement i aquest problema no té cap solució. Aquests dics hem sabut que mantenir els diferents serveis de la ciutat com són la recollida de brossa, l'enllumenat de carrers, la despesa dels edificis municipals, el servei de transport públic i la cura dels parcs i jar-

escurabutxaques dins representa una despesa anual de 6.6(K) milions de pessetes. Una xifra que de ben segur s'hauria de reduir però, és clar, sense disminuir els serveis ni la seva qualitat. I això és possible. Per exemple, en el cas del consum d'aigua. Si en els parcs i jardins de la ciutat s'hi plantessin espècies autòctones que no necessiten tant manteniment i menys gespa que xucla molta aigua, probablement reduiríem part de la partida de despeses. Si l'Ajuntament deixés de pagar la milionada mensual per al lloguer de les plantes d'oficines del carrer Dos de Maig destinades a les àrees municipals de Ciutat Sostenible i Serveis Urbans, també es rebaixaria la partida de despeses. Hi deu haver moltes maneres d'estalviar, però cal que els dirigents polítics posin fil

a l'agulla i amb una mica d'imaginació aconseguiran destinar diners del mateix pressupost per a veritables necessitats de Sant Cugat. Aquesta setmana també hem sabut que Sant Cugat gasta quasi deu mil milions de m 3 d'aigua l'any, el doble que l'any 19%. Són molts litres d'aigua que se'n van tant pels esmentats jardins de la ciutat, com pels jardins i piscines particulars, com pels mateixos lavabos i dutxes de les llars, etc. I en aquest tema cal que tots ens hi mullem perquè el principal problema de l'aigua ja no és la factura que rebem a casa sinó que si el mal temps no ens acompanya, l'aigua no arriba. Cal, doncs, que tots, ciutadania i administració, estalviem i treballem per a la sostenibilitat.

\ a \ i I,airosa i Kduard l a n n y e s

Disseny i maquetació

El triomf de la piquet (i

J'i.m l-'ucries i Marta ('ahrol

Correcció Blanca Pi

Impressió Roumpres Tel. 972 40 05 95

Distribució MaiIniLi Vallès S.L. 'l'el. 589 ?3 71 Dipí>MtlcKal:(;i-405-93 /•,' J : ,!.>*.,>,. L '\prc,sj linn.inicnl U sc\,i opinió i n L-IS cdiloriiK. l·l- .nu, k , ,ii;iijt, t c p , o « ' „ r , , | „ n „ ' . dclssc„wut,,rv ,|,,i- /•/• J i :I·I!:.III ,v, t'j IL-,J ncLf\sii,.,mcnt l'nl·li, .Kh^nlhcnJ,, J

(»)ACPC

W ta SW 23 71 SortCugol

D i s t r i b u c i ó d'ELS 4 CANTONS als s u b s c r i p t o r s

C a r t e s

(juesta setmana la piqueta novament ha acabat amb un dels elements de Sant Cugat que ja forma part d e la nostra m e m ò r i a i m é s concretament d'unes poques generacions que l'han conegut. Es tracta de la casa de Can Muxinach del carrer Valldoreix, una casa pairal de fa més de dos-cents anys que, tot i que no tenia -segons els experts- gaire valor arquitectònic, sí que en tenia de sentimental, que es tant o més important. Davant d'una ordenació que afectarà tot el carrer Valldoreix, aquesta casa ha estat la primera víctima a caure, i

d e ! s

també la més important. D e poc han servit els esforços d'uns quants per recuperar-la i donar-hi alguna utilitat. Malauradament, Sant Cugat és al rovell de l'ou de l'activitat immobiliària del país, amb tot allò de bo i de dolent que comporta. Des de l'administració, sovint, s'ha fet la garagara a les empreses constructores en detriment de símbols que tot i no estar catalogats, des de quan no es revisa el catàleg del patrimoni arquitectònic local? Constitueixen una part del nostre patrimoni sentimental. La llei dona la raó a la piqueta i així ha anat a m b cases tan e m -

l e c t o r s

E I

blemàtiques com Can Musella a Rius i Taulet o una casa del segle XVI del carrer Sant Domènech sense anar gaire lluny. Ara li ha tocat a Can Muxinach i l'oblit de molts i el record d'uns quants és l'unic que en restarà. Cal que des de l'administració a m b grans dosis de sensibilitat, es posin totes les eines i imaginació per tal de preservar el que queda d'un passat que és l'únic referent per a futures generacions, un passat que han estat camps, vinyes, pagesia. Si no es fa, l'únic referent seran les cases adossades en una ciutat impersonal però això sí, d'alt nivell.

& v 0 r

D'OCV Pi S h N T CVXSft" W. COS'vftT OE L' A - 7 MCV& M É S S E - 4 A £ f , i . e S

Hk textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials d pseudònim si ho sol·licita, però l'original lia de venir signat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, el telèfon i el nií mero de O N I o passaport del seu autor. KI,S 4 C W l ' O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Noi... FALWAW L'edifici de l'Ateneu Ks ben cert q u e al llarg dels anys p o q u e s vegades són Ics que s'han fet activitats a l'Ateneu com enguany, feina que és d'agrair a l'actual junta. Col·loquis de tota mena, tallers, xerrades, casals, etc. Tanta activitat d e m a n a espai per desenvolupar-se, cosa que es va solucionar fa un t e m p s llogant un pis del mateix edifici on es troba la seu de l'Ateneu. Això q u e va ser un motiu d'alegria, doncs, d'una banda suposava q u e les activitats es consolidaven i l'Ateneu s'integrava amb més força a l'oferta cultural del poble, i de l'altra, la utilització d ' u n edifici quasi buit de llogaters, q u e a m b el

pas dels anys s'havia anat d e teriorant, ja que mai no s'hi han fet obres de manteniment, feia creure que aquesta situació c m \ iaria i es tindria més cura en l.i conservació de l'edifici. Però cl temps ha passat i aquella esperança inicial s'ha tornat disgust i e m p i p a m e n t , perquè si bé Ics activitats s'han consolidat amb èxit. també ho han fet els maltractaments a l'edifici per part dels usuaris de l'Ateneu. en concret els q u e utilitzen el primer pis de l'edifici per a les seves activitats. Així és fàcil veure durant dies i dies l'escala plena de confeti i papers, trossos de roba que pengen de la façana, esglaons trencats, pintades a la porta del carrer, e t c , q u e donen un aspecte de bru-

tícia i abandonament de l'escala q u e no s'havia donat mai fins ara. Aquesta situació de deixadesa i mal ús del lloc provoca un malestar entre la resta de veïns i usuaris de l'edifici, q u e es podria solucionar fàcilment, si es tingués en c o m p t e de deixar les instal·lacions o zones c o munitàries netes després de fer les activitats, entrar i sortir sense córrer ni cridar, evitant ocasionar desperfectes a l'entorn, solucionar entre veïns i junta el tema de la neteja normal de la comunitat i per part del propietari arranjar una façana q u e cau a trossos.

Esther G.

e n

PEL.ÜOJLES FES

OrvvfiÀVí.

TMsTtgs

T $t o

5>ee\NEViA

Opinió

ELS /CAMONS Divendres, 28 d'abril del 2000

C a r t e s Qui mana a

Notícies

l'Ajuntament?

En la meva darrera carta parlava de la denominació de Sant Cugat malgrat reconèixer que hi havia temes pendents importants d'àmbit local, nacional i supranacional. Bé doncs, avui em toca parlar d'un tema local, per mi força important i és saber qui mana a l'Ajuntament? Faré una mica d'història. Contestant una sol·licitud a la casa gran que vaig signar acompanyat de 32 persones més, queixant-nos del lamentable estat d-'un solar urbà del carrer d'Estapè xamfrà Sant Pere, vaig rebre una carta on deien (sic) «li trasllado l'acord adoptat per la Comissió de Govern en data 26 de maig de 1997» i seguia detallant el que estava obligat a fer el propietari del terreny. Per simplificar, se li ordenava el tancament del terreny en el termini de 30 dies hàbils, d'acord amb l'article 19è de les Ordenances Municipals de Neteja de la via R Suposo que aquesta pe majúscula vol dir pública. Bé doncs, segons que sembla, els acords de la Comissió de Govern i les Ordenances Municipals no són res davant l'autoritat del funcionari local, senyor Laspalas (no sé si la grafia és correcta, ho he escrit fonèticament). Al cap de tres mesos de l'acord, concretament el 19 de setembre de 1997, l'esmentat senyor Laspalas em digué, personalment, que li donava un marge de temps al propietari, perquè segons aquest li havia dit, tenia el terreny en venda i així li evitava una despesa innecessària. Han passat gairebé tres anys i tot segueix igual. Bé, ben bé igual no, ja que algú, darrerament —suposo que l'Ajuntament- hi ha compactat terres al marge del voravia i llançat una mica de grava i avall que trona! Això sí, el terreny està més brut que mai, la voravia sense l'enrajolat corresponent i el solar sense tancar i amb la corresponent manca de salubritat i seguretat reiteradament denunciades, ja que a més a més de deixalles i rates 1'herbassar que hi creix quan arriba l'estiu -amb el nostre clima mediterrani- s'asseca i resta convertit en una tela q u e qualsevol imprudència pot encendre i originar una desgràcia. Cal remarcar que hi ha un altre escrit, anterior a l'Ajuntament datat el maig del 1993 signat per 162 veïns. Fa set anys que ens queixem i això fa que la pregunta "qui mana a l'Ajuntament.3", per mi, té una resposta molt clara. Ernest Noté i Llorens

d e l s

Vull el MEU

correu!

Visc a Mira-sol i ja fa un mes que no rebo cap carta al meu domicili. Ningú m'estima? Ningú se'n recorda de mi? No! El que passa és que la gent de Correus està retenint les meves cartes. I jo em pregunto: em pagaran la subscripció a la revista GeO? I la revista de Via Digital? Les felicitacions de Nadal q u e encara no m'han arribat potser millor que les guardin per a l'any vinent. I els C D que fa dos mesos que espero i que vaig comprar per Internet els arxivaré directament a la caixa de les antigalles. Però no em preocupo perquè he trucat a Correus i m'han dit que al maig tindrem un nou codi postal que farà que haguem de canviar totes les nostres targetes, trucar a tots els amics, bancs, empreses, e t c , per donar-los la nova adreça. Fantàstic, però jo el que vull són les meves cartes, els meus C D , les meves revistes..., i els vull JA! Perquè al cap i a la fi són meus i no de Correus. I si no ens ho poden repartir, que contractin una empresa privada, que treballin més hores i que es modernitzin d'una vegada! Perquè entres a Correus de Sant Cugat i fa l'efecte que ets a Rússia. L'ordinador m é s m o d e r n q u e deuen tenir segurament ja passa dels 10 anys. I si no poden complir un servei, que no el donin. Quan hi haurà una altra companyia de correus? Que sigui ja!!! David Coilés Morales Sap

greu

Sí, sap greu que al balanç del trimestre passat (gener, febrer i març

l e c t o r s

de Burkina

Per a tots els q u e vau col·laborar a l'enviament de llibretes, bolis i samarretes. A principis d'aquest any, passat Reis. vaig enviar a Burkina Faso tres paquets -d'uns disset quilos cadascun- amb les samarrets, els bolis i les llibretes que entre tots vam recollir. L'un anava a Ouagadougou -h capital de Burkina-, a la «Fundació Boucle de Níger», on va arribar un mes després d'haver-lo enviat, i els altres a l'escola Gorom nord de Gorom-Gorom -una ciutat-poble situada a uns cent-cinquanta quilòmetres més lluny-, que ha trigat uns dos mesos. Després de dies i dies esperant saber que hauria passat amb els paquets, finalment n'he tingut notícies. I com que estic molt content que tot hagi arribat al seu destí, vull que tots els que vau ajudar a fer-ho possible també en participeu. Fa pocs dies he rebut una carta de l'Hamadou Idoual, e! nen de Gorom-Gorom, destinatari dels paquets que vaig enviar a la seva escola. A la carta, a més de donar-me les gràcies -ell i la seva

Faso

mare-, desitjar-me bona salut, etc., entre altres coses diu: que es el quart de vuit germans -ell te dotze anys i la més petita tres mesos-, que està moit content a m b el que vaig enviar-li, que el material escolar va donar-lo als professors perquè el repartís, que és el segon d'una classe d e 63 alumnes, que li agradaria venir a aquí a continuar els estudis, que està estudiant francès, matemàtiques, geografia, ciències, història i conjugació. També m'envia uns dibuixos fets per ell i una fotografia d'ell amb la germana gran i la petita. Aprofito aquestes ratlles per agrair la vostra contribució, tant material com econòmica, i t a m b é l'ajuda de la Maria Franquesa, de l'oficina «Sant Cugat Solidari», i dels centres de recollida de material: la Casa de Cultura i Ràdio Sant Cugat. GRÀCIES a tots per la vostra col·laboració; per ajudar-me a portar una mica d'il·lusió a uns nens que, ben segur, il·lusió no és pas el que més els falta... Fins a una altra ocasió. Caries Cabanas

del 2000) de l'Agenda Cultural de «Valldoreix Informació» (núm. 5/Abril 2000), la coordinació de l'ínformatiu editat per l'EM D Valldoreix, hagi omès ressenyar la Marató Cultural, celebrada el Z2 de gener passat al Casal de Cultura de Valldoreix, amb la participació de la majoria de les entitats culturals de la població, de la qual se'n va fer ressò els mitjans de comunicació locals abans i després de la seva celebració. Volem, doncs, deixar-ne constància per fer honor al que ha estat una realitat i un esforç dels col·lectius que hi van participar. Mercè Costa i altres membres del grup organitzador La immigració, deures

drets

Tota persona té el dret de poder viure a qualsevol part del món i que sigui reconeguda i acceptada la seva mobilitat territorial. Tota persona té cl deure de respectar-li la llibertat pública i privada; entre persona i persona tots sóm iguals. Les persones no som com els ocells i les bestioles; aquestes únicament mengen per viure. La persona, dotada d'intel·ligència a diferència d'aquests, quan emigra a un altre país, ha de tenir clar que té l'obligació de respectar i obeir les lleis del país que l'acull. El sol fet d'arribar-hi ja és senyal d'acceptació. La persona del país que acull un immigrant, té el dret d'exigirli el mateix comportament social que té o pot tenir ell. Aquest té el deure d'exigir-li el mateix comportament social que té o pot tenir ell. Aquest té el dret

d'acceptar-lo sense cap tipus de privilegi propi o preferent. Tota persona, sigui immigrant o no, té el dret i el deure de sotmetre's a la justícia, complir i fer complir les lleis. Les religions acostumen a ser punts de discòrdia o senzillament de dificultat en el tema de la immigració tant per al foraster com per al nadiu; pot ser una manera de posar a la pràctica com a testimoni personal tots els seus valors. I n punt a tenir en compte és el tema del «folklore religiós» de caràcter públic i festiu propi de la tradició, que ha de ser respectat com a cosa pròpia del país acollidor. En el nostre país l'Estat és aconfessional. Tota religió ha de ser respectada i acceptada per tothom amb la mateixa llibertat. També hi ha els drets i deures dels pobles, els quals es fonam e n t e n no sols els de les persones, sinó els de tota una àmplia comunitat, que al llarg del temps ha marcat història i s'ha c o n s t i t u ï t ella m a t e i x a a m b caràcter propi. Els pobles com a tals, no tenen cap dret a envair o imposar-se, ni per la força ni per l'enginy subtil a cap altre poble, l ' n poble configurat com a tal, marcat per la història i amb caràcter propi (bis), té el deure i el dret a defensar-se davant d'una imposició aliena recorrent als tribunals internacionals, incloent-hi /';/ extremis la violència. Josep. I/. Bala fià Compte amb l'Impost Circulació!

Quan vaig rebre l'Impost de Circulació, com tots els ciutadans

santeugatencs, vaig comprovar que el seu import s'havia doblat (pel cap baix). Vaig trucar tot seguit a l'Ajuntament i em van comentar que aquest increment es devia a un canvi que s'havia anunciat al BOE, que afectava algunes categories de vehicles, i q u e repercutia en l'increment d'aquest impost (i després cada Ajuntament hi aplicava el percentatge multiplicador corresponent...). En cap m o m e n t em van p r e g u n t a r q u i n a era la potència fiscal del meu cotxe, encara q u e vaig mostrar una gran estranyesa per haver de pagar un import tan elevat per un utilitari dels més senzills. Al cap d'uns dies, vaig confirmar, després de fer algunes trucades desvinculades de l'Ajunt a m e n t , q u e la tarifa q u e m'havien aplicat no era la correcta. Abans (és a dir, fins al 1999) s'aplicava una tarifa determinada per als cotxes d e 8 a 12 cavalls (potència fiscal), i l'Ajuntament tenia constància de la categoria del vehicle a través del full d'alta, que indicava a quina pertanyia. Però, a partir d'aquest any, els vehicles de 12 cavalls ja pertanyen a la categoria superior i han de pagar un impost que esdevé el doble de l'anterior. Ara bé, l'Impost que jo vaig rebre indicava q u e el meu vehicle tenia 12 cavalls. D'on havien tret aquesta informació? Quan vaig anar a reclamar, van fer una fotocòpia del Permís de Circulació que els vaig facilitar (on figuren les d a d e s t è c n i quesdel vehicle), cosa que podria significar que no disposen de més informació pet confirmar a quina categoria pertany l'utilitari. No sé si em precipito en les meves conclusions, però d" pot voler dir això que han enviat directament a tota una sèrie d'utilitaris l'impost corresponent a la categoria superior a la que realment pertany, ja que no disposen de la informació pertinent per determinar-ne la nova categoria? En tot cas, no voldria p r o n u n c i a r - m e sobre aquesta possibilitat, però a través d'aquesta carta vull avisar tots aquells ciutadans que es puguin trobar en aquesta situació que confirmin si l'impost aplicat és correcte consultant la seva fitxa tècnica. Com que he sentit moltes queixes dels santeugatencs a causa d'aquest increm e n t , c r e c q u e cal d o n a r a conèixer aquesta situació. M. Marti

GESTIÓ DE SANCIONS »SS*% O A

/\IPTOUR "Catalunya des de l'aire" Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes. Informació: 666.42.81.42 http.//airt our.pvirt.com e-moil: airtour@airtel.net

BEIX&^^CJATS ,,!*' / ">!PV »*

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93

590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!! 1

Opinió

ELS i CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000

C a r t e s Felicitats Montse Rumbau Voldria felicitar la Montserrat Rumbau pel seu article "Dones i sentit comú" de l'espai "El porxo" {Els 4Cantons, del 20 d'abril). Si no ho signés ella, segur que ho podríem fer la quasi totalitat de marcs que tenim fills en aquestes edats. Des de Ics primeres frases, i sobretot fins les últimes, hi estic totalment d'acord i és per això que no m'agradaria que quedés només en un bon, boníssim article. Estaria bé que fós un punt de partida per sensibilitzar i mobilitzar a qui correspongui perquè s'acabin d'una vegada aquests horaris sense sentit i que cada dilluns tots lamentem els resultats. I què es fa des de Ics Administracions? Algunes sancions... Algun tancament... només si hi ha morts, és clar. Penso que les marcs hi tenim tot cl dret a (com diu la Montserrat) protegir i cuidar dels nostres fills de la millor manera. Moltes gràcies Montserrat per aquest article amb tant sentit

comú i tant de bo siguem capaços tots plegats de posar-hi seny. Maria Eulàlia Egea

Un any de la Coordinadora pels Balcans El passat dimecres 26 d'abril va fer un any que O N G i ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès van constituir una plataforma sota el nom de Coordinadora pels Balcans per protestar pels bombardejos de l'O TAN contra l'antiga Iugoslàvia i exigir una solució pacífica del conflicte, Durant 78 dies, l'Aliança Atlàntica va bombardejar Iugoslàvia amb el pretext d'evitar el genocidi del poble albanès de Kosova. Aleshores, el Departament d'Kstat nord-americà va denunciar la desaparició i mort de 500.000 albanesos. Un any després, cl Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ha desmentit l'existència de tal genocidi. A Kosova s'han trobat el cossos de 2.018 albanesos assassinats (una xifra 250 vegades inferior a la donada pel Departament d'Estat

del

/ e c t o r s

nord-americà en un primer moment). La majoria eren a tombes individuals, i no pas a fosses comunes com es va denunciar al començament. Ara, un any després, també s'ha sabut que l'OTAN va accelerar la velocitat de les imatges que va presentar davant dels mitjans de comunicació per justificar el bombardeig d'un tren a Sèrbia. Aleshores va dir que els avions aliats no havien pogut evitar el tren a causa de la seva gran velocitat. Diversos juristes internacionals han denunciat que, en efecte, l'OTAN va violar el dret internacional a l'antiga Iugoslàvia, i l'organització Human Rights Watch ha demostrat q u e els avions de l'Aliança Atlàntica van llançar prop de zones habitades bombes de fragmentació que van provocar la mort de més de mig miler de civils iuguslaus. Durant aquest any l ' O N T ha destinat a la reconstrucció de Kosova la meitat del que l'OTAN gastava en un dia de bombardejos contra l'antiga Iugoslàvia. Slóbodan Milosevic continua al poder a Belgrad, i serbis i gitanos s'han vist obligats

a fugir de Kosova. Ara, però, ningú ja no parla ni de la guerra ni dels Balcans. I és que, potser, ens interessem més per la guerra que no pas per la construcció de la pau. Coordinadora per la pau de Sant V Cugat del Vallès

Aquest meravellós

món

Començar amb Whata wonderful world per acabar amb Hymn to freedom és una bella utopia. Començar cantant a "aquest meravellós món" per acabar amb "l'himne a la llibertat" és la bella utopia que ha enregistrat el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i que ha fet de coberta d'una vintena de cançons d'arreu del món. l's recomano que compreu aquest compact disc i l'escolteu; m'ho agraireu. Em sembla que a Ràdio Sant Cugat encara en tenen a la venda. Aquests darrer Nadal vaig escoltar i sentir amb delectança totes les cançons d'aquest compact recentment enregistrat i aquests dies he tornat a fer-ho. Avui

mentres sentia les juvenils i afinades veus d'aquest prestigiós cor -poc conegut a la nostra ciutat- he escrit aquestes quatre ratlles que no són més que el meu humil homenatge a aquesta agrupació coral que tan bé dirigeix el nostre conciutadà Martí Marin ajudat per uns quants joves músics. En una jove ciutat com Sant Cugat, nascuda d'un vell poble, on l'estructura social i cultural li costa adaptar-se a la nova situació, és doblement valuós el nivell d'aquest Cor que llueix amb llum pròpia juntament amb l'Esbart, la Jove Orquestra i el Cor Aulos. M'agradaria que l'exemple del bon fer d'aquestes entitats esperonés les moltes altres activitats culturals de la nostra ciutat per anar millorant el seu nivell qualitatiu i així treballar plegats en aquesta lluita per sobreviure com a poble i eludir l'amenaça de ciutat dormitori que plana dam u n t nostre; i si no que li ho preguntin al senyor Triadú.

A>.

porxo

El cavaller (*) oblidat IORDI (ÍARRKÍAI P I K ;

Carles Soldevila (1892-1967), escriptor i periodista que tant va treballar per fer de Catalunya un país civilitzat. Caldrà primer definir el cavaller; però crec que faríem un flac favor al concepte si ens limitéssim al gentleman britànic que. segons Bernard Shavv fa dir a la protagonista del seu pygmalion (My Fair Ladv). se'l coneix per les seves sabates. De fet. ja l'any 1909 Eugeni d'Ors, en una de les seves gloses periodístiques. lamentava la possible temença de la desaparició, dins la societat britànica, del "tipus" gentleman. De fet, a cada país s'està produint una reculada d'aquestes persones que aprecien la bellesa moral sobre la terra. El cavaller -així l'anomena la nostra parla- és la resta més exquisida de la vella distinció cavalleresca. El culte a l'honor, barrejat amb una mera-

vellosa actitud enfront la vida, que fa d'aquella figura un producte humà superior, que introduït en qualsevol ambient, no pot menys d'asserenar-lo i purificar-lo. La igualtat ha cregut trobar-se abaixant el nivell cultural, en comptes de procurar que tots plegats procuréssim elevarlo. Així, la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant la vulgaritat. Els educadors s'han equivocat en el seu canvi dialèctic, cometent la imprudència de seguir el corrent sense tenir en compte que el cultiu del caràcter s'hi malmetia. El resultat ha estat i és el que contemplem cada dia amb recança. Algú -i pot ésser amb certa r a ó - dirà que els cavallers d'avui són menys gentlemen que els d'ahir, a causa de l'oblit de les ensenyances de les humanitats, començant, encara que superficialment, del llatí i el grec. El llatí i el grec no po-

t L S HOÜ VINGUTS SEMBLEM KÉ5 ACTKlS QÜE HO ?AS ELS QÜE FA AHVS QÜE VIVIM A SANT CÜGATfl ÉS CERT, TU...

den per ells sols fer miracles, sols una educació molt primària dels infants podrà fer-ho, i esperar d'aquí dues dècades unes noves promocions cavalleresques. Eugeni d'Ors resumia en aquest recull de renúncies el que tot cavaller hauria d'acceptar. Renunciar a: - Ésser viu, que no vol dir llest; graciós, que no té res a veure amb el sentit de l'humor; trempat, però no corrido. - Fer tronar i ploure, cantar-les clares, i tenir temperament. - Ésser així... o ser com s'és. - Tenir mà esquerra i no gastar compliments. - Fer el sonso, que no és fer el tonto. - No mirar prim i tirar pel dret. Aquest programa per fer homes i dones ben educats no està de moda, però

—11 , ENCARA NO DESCARREGUEN ELS ÚLTIMS MOBLES QUE 3 * ES CONSTITUEIXEN EH ASSOCIACIONS, VEÏNS PER A PEMANAR A ï AJUNTAMENT MÉS SERVEIS...

hauríem d'esperar q u e s'hi posi. I el fet que des de fa tres anys visc a Sant Cugat em dóna força per demanar als vivents i dorments que gaudeixin d'aquesta privilegiada vila i per proposar-los-el. Comprenc que als barcelonins els sigui quasi impossible fer-ho, però en canvi, els de Sant Cugat, sobretot els que utilitzem el "metro del Vallès", i aprofitant les seves millores, h e m de fer l'esforç d'incorporar-nos a una nova classe social: la gentry, mot anglès de difícil traducció i que significa una aristocràcia, no dels diners - d e l tenir- sinó de la civilitat - d e l'ésser. (*) A cada cavaller li correspon una dama, ja que solsament rere una dama hi trovarem un cavaller Jordi Garriga i Puig és publicista

.. HO CREUS QUE HAURIEN » ' AGAFAR NÚMERO I POSAR-SE A U CUA? ..Hi HA &ARRIS I PISTRICTES QUE FA ANYS QUE ESPEREH VEURE ATESES LES SEVES DEMANtfcS N ÍJOUCS ESPERA, QUE A AQUEST ?AS ... AMB TANTS A DEMANAR ft -*"1

Opinió

ELS /CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000

s o t e r r a n i

El pacte i nosaltres ÍORDi CASAS

om ja e n s a d v e r t i a el m e u homònim i columnista, fent cas de la premsa local, el pacte era una realitat. Kl dimarts de la setmana passada l'alcalde considerà que era el moment d'anunciar-ho -malgrat que el dia abans, i arran d'una pregunta de l'oposició sobre cl futur del pressupost, no n'insinués res. En això, com en altres coses i segons el meu parer, l'alcalde ha demostrat un comportament fred i distant, amanit amb algunes dosis de cinisme i autoritarisme. M'interessa referir-me al pacte des de tres punts de vista: el funcional, el programàtic i el personal. Pel que fa al nou organigrama, és absolutament surrealista, a part de significar el bandejament de dos històrics i la reclusió dels regidors d ' U n i ó Democràtica sota el paraigua competencial d'una tinència d'alcaldia, la qual cosa posa en evidència que el gran guanyador d'aquesta rcmodelació ha estat el PP (passar de no res a dos tinències d'alcaldia no és poca cosa). Ras i curt: quin sentit té seguir parlant de l'Àrea de Ciutat Sostenible si Medi Ambient ha passat al regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat (quina barreja!!)? Què hi fa Descentralització amb Parcs i Jardins? Quin sentit té separar Polítiques Socials i Serveis Personals? Per q u è se separa Participació i Comunicació de Descentralització? Per què dos regidors per a Esports?... En definitiva, hi ha prevalgut

el criteri de repartiment de poder en detriment de la racionalitat. Des d'un punt de vista programàtic, encara que només coneixem un resum dels catorze punts pactats, en algunes qüestions el cinisme em sembla descomunal. No és una altra cosa dir, segons reflecteix la premsa, que la supressió de la taxa de sanejament i la creació de la regidoria d'Igualtat és una reivindicació del PP, quan ha estat - e n la pràctica i en la teoria- una reivindicació de l'esquerra. Si seguim així no ens ha d'estranyar, com anunciava fa unes setmanes Pasqual Maragall, que el PP ens desbordi a tots per l'esquerra, aquí amb l'ajut inestimable de Convergència. Per últim, i pel q u e fa a les qüestions personals, l'alcalde ha justificat el pacte en "la confiança entre les persones, que és tan important com el color polític". A part del pragmatisme (característica principal del nostre alcalde) de la frase, és una pena que l'home no confiï amb els regidors de l'esquerra, perquè haurien aportat a la gestió municipal un bagatge municipal immensament superior, en experiència, nivell de reflexió i intel·ligència política. Arribats aquí potser cal dir que a l'esquerra li ha mancat un xic de cintura política, la seva oferta ha arribat massa tard. Encara que sóc conscient que se'm pot dir que la tria estava cantada, quatre regidors són molt més manejables que dotze, sobretot si la seva capacitat crítica so-

bre l'actual model de ciutat està sota mínims. Per altra part, el rerefons polític hi convida. Si es respira pacte P P - C i L a Madrid i a Barcelona, per què no hauria de fer-se a Sant Cugat. Ara sí que tenim la majoria natural, no pas fa quatre anys amb el pacte CiU-ERC. Davant d'això, què fer? Q u è fer des de l'esquerra, òbviament, ja que és el que a mi m'interessa. Doncs, treballar. Treballar el dia a dia amb visió de futur, d'un futur que està a la propera cantonada. Hem d'anar forjant una praxi basada en tres premises: la unitat, la transparència i l'eficàcia. Unitat de reflexió i actuació. Cap de Ics dues coses ha estat una constant en els darrers anys, encara que han millorat substancialment des del juny de l'any passat. Cal pensar en la majoria de vots que ens va donar l'electorat a les darreres eleccions municipals. El que això es repeteixi i es concreti en una majoria de regidors, depèn del que fem des d'ara. Això em porta al tema de la transparència. Cal exterioritzar que volem ser majoria d'aquí a tres anys i mig. H e m d'anar fent una síntesi programàtica en la pràctica per anar avançant feina. N o val anunciar un mes abans que ens estimem i som els millors. L'esquerra no pot pretendre guanyar en base a un suposat valor taumatúrgic del concepte d'unitat. Per acabar, l'eficàcia. Sí, eficàcia en la nostra actuació institucional i en la percepció d'allò més sentit pet part de la so-

cietat civil, sobretot d'aquella que pensa i actua dia a dia i no espera cada quatre anvs per donar la seva opinió. Tot el que he dit s'ha de concretar en algunes idees-força que no costa gaire d'imaginar: mecanismes de dosificació i contenció del creixement urbanístic; imbricació del nostre municipi en el pulmó collserolene, que vol dir la solució definitiva del tema Torre Negra; model de ciutat fiscalment sostenible, q u e a curt termini implica la revisió de l'actual pla economicofinancer; rediscussió dels mecanismes de descentralització i participació ciutadana; disseny d'una política cultural que combini amb austeritat, originalitat i amb les mínimes reiteracions possibles, la iniciativa civil i el compromís institucional; política de prioritats en matèria d'equipaments i infrastructures; participació ciutadana en el disseny estratègic de la ciutat: agenda 21 i elaboració de pressupostos, entre altres coses;... Són, òbviament, només alguns temes. Ens q u e d e n tres anys i mig per treballar, sabedors que la gestió municipal no espera i cal incidir en el dia a dia. El joc ja està repartit, cadascú ha de saber jugar les seves cartes. Jo, des del meu petit reco de la taula, faré el que pugi. Som-hi, doncs. Jordi Casas Exregidor dJC- Verds

l l o t j a

La sorpresa previsible d'un antimilitarisme

difós

MARTÍ MARÍN I CORBERA

'anunci de la desfilada de les Forces Armades Espanyoles a Barcelona el proper dia 27 de maig ha disparat totes les alarmes entre persones i col·lectius vinculats al treball per la pau, la solidaritat, el desarmament i un llarg etcètera d'àmbits del que p o d e m anomenar moviments socials. No és estrany, feia una bona colla d'anys que no es programava a Barcelona un acte d'aquestes característiques. Barcelona s'havia oblidat de l'existència de l'exèrcit a mesura que les casernes al seu entorn es feien fonedisses. Amb el seu evident pes demogràfic sobre el conjunt català, la ciutat s'havia acostumat a considerar que aquest retrocés de la presència militar a la capital -al menys de la més aparent- es corresponia amb la seva pràctica desaparició del conjunt de Catalunya. La desfilada prevista ha \ iniíut a despertar tothom -particularment els sectors a dalt e s m e n t a t s - d ' a q u e s t a mena de somni arcàdic. Lluny d'haver desaparegut de Catalunya les F.A.. hi han estat treballant els darrers anys per tal

d'adaptar-se als nous temps. La marcial presència de les desfilades resultava contraproduent per a la popularitat de l'exèrcit, per l'ampli rebuig social al mateix, orquestrat pels objectors de consciència i, fonamentalment, pels insubmisos. Ha calgut innovar, i una O T A N coordinada per Javier Solana ha facilitat les coses en forma de presència de vaixells de guerra als ports de Barcelona i Tarragona cada dos per tres (amb visites guiades fins i tot per a escolars). Les mateixes aliances internacionals i una colla d'avions F-18 ociosos han facilitat espectaculars demostracions aèries (per exemple a l'aeròdrom de Sabadell). Finalment, un discurs combinat de professionalització, eficàcia i pressumpta solidaritat internacional en favor de la pau han permès espectacles lamentables de propaganda militarista, com ara la presència de camions de propaganda de l'exèrcit professional a totes les arribades de la Vuelta Ciclista a Esp a n y a del 1999 o v i s i t e s a poblacions per promocionar dir e c t a m e n t als c e n t r e s de secundària les glorioses tasques del

nou exèrcit (com la que tingué lloc recentment a Castellar del Vallès). Els esforços per modernitzar la propaganda s'han multiplicat i han millorat en les seves tècniques, exhibint com a punts culminants el programa de televisió Código Alfa (que recordava altres temps en què a això n'hi deien Portierra, mary aire, tot i que en blanc i negre) i el vídeo Profesionales con futuro para nuestra niejor defensa, Ministerio de Defensa, 1999. En aquesta tesitura la desfilada del dia 21 de maig es correspon a la recuperació de l'espai natural de les celebracions militars per excel·lència. Fet el treball de base ara cal experimentar amb projectes més ambiciosos. Ara ens adonem de que en els darrers anys hem anat perdent el carrer davant d'una gens solapada ofensiva militarista. Hem estat actuant com si res no passes només perquè l'estratègia ministerial havia deixat de ser barroera. N o m é s un grapat d'insubmisos i els/les seus/seves habituals -i també poc nombrosos/es- companys i companyes

de viatge (okupesetal), hem estat donant resposta a visites de vaixells (Barcelona i Tarragona), excursions culturals dels Grupos de Operaciones Especiales (Castellar), actituds provocatives en maniobres (per Collserola i la Costa Brava), legítima i improcedent propaganda (Vuelta Ciclista), etc. De sobte torna a treure el cap el militarisme més rampant i tot són escarafalls: la despesa que suposa la desfilada, la manca d'iniciatives en cultura de pau en comparació amb la creixent despesa militar (camuflada pel Ministeri d'Indústria del senyor Piqué), etc. Però què ens sorprèn? Primer fou l'entrada en la O T . W light\ després la integració en l'estructura militar, vulnerant el referèndum de 1986. Primer foren pressumptes missions de pau i després Irak i Kosova -llocs on encara no hi ha pau, per cert -. El discurs oficial assumit per les forces polítiques majoritàries a E s p a n y a l'explica c l a r a m e n t aquesta frase citada ampulosament al C D Fuetzas Armadas Professionales (Ministeri de Defensa, Dipòsit Legal: M-259591999): "[Les FEAA. han de] ser

la mejor representaeión de lo que es Espana y de lo que somos los espanoles", atribuint la mateixa al rei Joan Carles I. I pel que fa a Catalunya, ho corroborà el diputat Carles Campuzano (CDC) en una intervenció al Congrés el 16 de desembre de 1997: "tenemos que plantear, aprovechando la presencia hoy en este debaté del ministro de Defensa, la necesidad de articular un discurso que realmente legitime las funciones de defensa que el Estado debe asumir". Aquesta és la tònica, doncs: legitimar popularment un exèrcit que se sentia deslegitimat, i restituir-lo en cl paper pseudomessiànic que tot sovint s'ha autoatribuït. Benviguts siguin els escarafalls si serveixen per recobrar cl pols a la mobilització per la pau i el desarmament i contra el militarisme que ho impossibilita. Si no, tot haurà estat flor d'un dia per lluir o b l i d a d e s m e d a l l e s d e pro-

gre. Martí Marín i Corbera Professor d'Història Contemporània de la UAB i insubmís, membre de l'Assemblea Antimilitarista de Catalunya

EIS 4CANTOÏNS

Entorn

Divendres, 28 d'abril del Jik k>

E n t r e v i s t a

Ramon Albareda. Gerent a Sant Cugat de Sorea

"Tenim aigua garantida per 99 un període que sobrepassa l'any Sant Cugat gasta al dia, aproximadament, un total de 25.000 metres cúbics d'aigua, que procedeix exclusivament dels rius Ter i Llobregat. Tal i com explica el gerent de la Societat Regional d'Abastament d'Aigües SA, més coneguda com a Sorea, Ramon A l bareda, que fa gairebé 15 anys que està al capdavant de l'àrea de Sant Cugat, la nos-

tra ciutat té garantit el subministrament d'aigua per un període de temps, com a mínim, superior a l'any. Tot i així, explica que estem supeditats a les variacions del temps. El mes de l'any en què els santeugatencs consumim més aigua és el j u l i o l , mentre que al gener i al febrer és quan se'n gasta menys. La continuïtat del servei i la qualitat de l'ai-

gua són alguns dels maldecaps de Sorea, mentre que el que continua preocupant els ciutadans és, sobretot, el preu. Aquest santcugatenc de 47 anys, enginyer industrial, explica a ELS 4 CANTONS que les exigències dels usuaris han augmentat amb els anys, igual que ho ha fet el creixement demogràfic de la ciutat.

^||ÍM:Í^ÏL:1I

;:;a Éaig: Í ? t | | a l | y | # i|lï||s·?| | t | | . § | |e|ÍI;|:,iï |esie#s|; Nombre d e ,

i ors;

92ÈMÈIM ;Nuclig de;; . :;||:

;;;||í»|^it:||i:

KMII.I B K I . I A

-Sant Cugat-

- D ' o n ve l'aifíiia q u e arriba a Sani Cugat? - L'aigua de Sant Cugat prové del riu Ter i del riu Llobregat. - T a m b é es r e n i l l l'aigua de la pluja? - De l'aigua de la pluja, en el cas de Sant Cugat, no se'n fa res, perquè la que fem servir nosaltres és la que ens ve de les depuradores de Cardedeu, Sant Joan Despí i Abrera. L'aigua de pluja té un altre tipus de tractament, un sistema amb menys garanties que el de tenir un subministrament d'aigua com nosaltres. - Tenim l'aigua assegurada al nostre municipi? - Això de segur és una mica relatiu. Jo diria q u e l'aigua està garantida almenys durant un per í o d e ei LI e s o b r e p a s s a l'any. Depèn de la pluja. - Pel q u e fa a l'aigua, c o m ha evolucionat la ciutat en els darr e r s 1 7t anys? - El canvi de Sant Cugat el coneixem tots: hi ha més habitants. L'únic que ha canviat de l'abastament d'aigües és que ha de subministrar aigua a molts més abonats. A part d'això, com passa arreu de Catalunya, ha augmentat el nivell d'exigència de l'abonat. Fa 14 anys, el client era menys exigent que ara. Km sembla un procés natural.

fyfe^^,J^fípf##t:;Íef:; . ;|§$|tes|| II | | 1,';;;, : |i|||jb|||6||; ,||IÉ| .«p IMPtl ||l|l|||il^Èï||t|l | |

;l:ÍiÍli||(||;^^;;^||| lliiiliilillili Dipòsit <M Teà:IÉp ït«ldí€«riÉ«lÍ|ll

Ramon Albareda és enginyer industrial i fa 14 anys que és cap de zona F: X.L.

- Quines són aquestes exigències? - Quan contacten amb la companyia, que se'ls atengui amb rapidesa; q u e les seves reclamacions siguin ateses, siguin del caire que siguin, i un nivell de continuitat en el subministrament. Ks evident que avui en dia no es pot entendre que un barri de Sant ( aigat, a no ser que sigui pèr una causa major, estigui dos dies sense aigua. - Quines són les queixes q u e r e b e n habitualment? - Les queixes poden ser provocades per algun tipus d'avaria que hagi provocat alguna inundació o desperfecte. També te-

nen dubtes del seu consum trimestral, per saber exactament quanta aigua han consumit. - Compari Sant Cugat a m b la resta d e la c o m a r c a . - Sant Cugat té el mateix tipus d'abastament que té Barcelona i tota la seva àrea metropolitana. Quan Barcelona té problemes d'aigua, Sant Cugat t a m b é . I quan, per una avaria greu nosaltres tenim problemes, Barcelona també. - De m o m e n t , al 2 0 0 0 , s'ha consumit més aigua q u e Pany passat? - El primer trimestre s'ha consumit m é s q u e l'any passat, i aquest abril estem consumint

menys aigua q u e l'any passat. Això depèn molt del clima. El nostre consum d'aigua està absolutament lligat al clima: quan fa calor es gasta molta aigua i quan fa fred, poca. - Es d e qualitat P aigua d e Sant Cugat? Sí, perquè té la sort de proveirse majoritàriament d'aigua del Ter. Amb l'aigua del Llobregat has de fer un esforç més important per beure-te-la. És potable, però les seves qualitats organolèptiques són menors. L'aigua del Llobregat està molt limitada a unes zones puntuals a les quals no pot arribar l'aigua del Ter.

pipàsit 4* ï* C o l l t i i l

' '

^lliil

lli iconcettwatto-

>'•& 4el líe Tm t$m <teï t b V %

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Empresa "> líder en el seu sector; :'

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leoneHi.com web: wwwleoneili.com

ELS /CANTONS nkmdm.

Entorn

ix/{\ii>,ïiMAW

Balanços

El parc de bombers de Sant Cugat va fer quasi 1 . 5 0 0 sortides l'any 1 9 9 9 Augmenten les assistències tècniques i es redueixen els incendis

Reparació de la depuradora de Can Borrall E. B. - Les Planes -

EMII.I BKI.I.A - Sant Cugat -

El Parc de Bombers de Sant Cugat i Rubí va efectuar gair e b é 1.500 s o r t i d e s d u r a n t l'any passat, cosa q u e significa un 17,5% del total d e serveis realitzats al Vallès Occidental en aquest període. Com a referència, a la comarca hi va h a v e r a p r o x i m a d a m e n t 8.000 intervencions, segons informa la Direcció d ' E m e r g è n cies i S e g u r e t a t Civil dels Bombers d e la Generalitat d e Catalunya. C o n c r e t a m e n t , el p a r c d e b o m b e r s q u e s'encarrega d e vetllar per la s e g u r e t a t d e la nostra ciutat - j u n t a m e n t a m b la d e R u b í - va registrar unes 500 sortides per extingir incendis produïts dins del nucli urbà d e població, e n t r e habitatges, m a g a t z e m s i vehicles, q u e es divideixen e n t r e sortides pròpies del parc i col·laboracions a m b altres brigades. D'altra banda, una mica més

de 200 van ser les actuacions per apagar focs p r o d u ï t s a la vegetació del m u n i c i p i . D u rant el 1999 es van fer 740 assistències t è c n i q u e s , incloses les sortides per problemes derivats del trànsit rodat - 1 8 9 act u a c i o n s - . L e s dades de l'any passat confirmen una t e n d è n cia dels darrers anys cap a u n augment de les assistències de caire tècnic m é s q u e no pas a i n t e r v e n c i o n s per apagar incendis.

van fer un total de nou salvam e n t s i rescats. Q u a t r e d'aq u e s t e s recerques van ser per trobar excursionistes, tres per escalada, i una sortida a m b aer o n a u . El total d ' a c t u a c i o n s dels b o m b e r s a la comarca va ser d ' u n 2 1 % d e les realitzades a l'àrea metropolitana d e Barcelona, el percentatge més elevat, per d a m u n t del Baix L l o b r e g a t - u n 1 7 % - , el Barcelonès - 1 3 % - i el M a r e s m e - u n 12%-.

En l'apartat de falses alarmes i d e p r o b l e m e s q u e no r e q u e rien una i n t e r v e n c i ó u r g e n t , els b o m b e r s van haver de fer més d'un centenar de sortides. Si c o m p a r e m la nostra ciutat a m b la resta de la comarca, la brigada de Sant C u g a t i Rubí se situa e n la q u a r t a posició pel q u e fa al n o m b r e d'intervencions, n o m é s per sota dels de ciutats com Sabadell, Cerdanyola i Terrassa -ciutats que t e n e n un n o m b r e d ' h a b i t a n t s molt superior al d e Sant C u g a t - . Al Vallès O c c i d e n t a l es

D'altra banda, trencant a m b la tònica dels darrers anys, les intervencions que els bombers van fer al t e r m e municipal d e S a n t C u g a t s'han anat e q u i parant a m b les que han realitzat al municipi veí de Rubí, i se s i t u e n a c t u a l m e n t e n u n 50% del total d e les sortides dels efectius del Parc. El parc d e Sant Cugat i Rubí es va inaugurar ara fa un any, i se situa a c t u a l m e n t e n u n edifici a m b més m e t r e s quadrats. Igualment, disposa d'un major n o m b r e de material per

El cos va fer 1 W0 whde<; /* XI a l'extinció d'incendis i de més mitjans per efectuar les intervencions, fet que p e r m e t una major efectivitat del cos. T a m b é s'ha actualitzat el Pla d'actuació municipal per a incendis forestals, per la proxim i t a t del Parc N a t u r a l d e la serra d e Collserola.

La comissió de govern de dilluns de la setmana passada va aprovar les despeses derivades de les actuacions mediambientals i dels treballs de reparació de la depuradora ubicada a la zona de Can Borrull, just al costat de la carretera de Vallvidrera. Ara es procedirà a efectuar la reparació dels problemes tècnics. Aquests treballs han estat adjudicats a l'empresa Amasa, una filial de la qual s'encarrega de l'explotació d e l'abocador d e l m u n i c i p i d e Vacarisses. Aquesta empresa, que es dedica a desenvolupar les tasques de m a n t e n i m e n t d e les instal·lacions de tractament i depuració de l'aigua, neteja l'equipament municipal amb una periodicitat mensual. L e s feines d'arranjament de la depuradora de Can Borrull costaran exactament 175.392 pessetes del pressupost de l'any 1999. L e s instal·lacions c o m p t e n ja a m b cinc anys d ' e x i s t è n c i a , aproximadament.

Griful Oü. S.L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

. tSiaClOIlS

d e S e r V d

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

EIS4C4INTONS

Societat

Divendres, 28 d'abril del 2000

A n i v e r s a r i

Els Pets celebraran el quinzè aniversari del 'TOT Sant Cugat' Els manresans Ni Idea acompanyan Els Pets el 16 de juny M\(;i)\ Mi:\ni./ - Sant Cugat HI popular grup de rock català Kls Pets oferirà un concert a Sant (lligat en el que serà Tacte central de la celebració del quinzè aniversari dclsctmanari local l'O i Sant Cugat. Kl concert es farà el divendres 16 de juny al Camp Municipal d'Esports, i hi actuarà com a teloner el grup manresà Ni idea. I )ins dels actes de commemoració de l'aniversari, el president de la Generalitat . Jordi Pujol, visitarà els locals del 'TO'T Sant Cugat els propers dies. Kl popular grup de (Constantí serà el gran protagonista del concert de rock en què "esperem tenir el recolçament de la ciutat, en aquesta festa que farem al bell mig dels 15 anys", segons comentava l'editor del setmanari, Ramon Grau. "Volem que aquesta sigui una festa oberta a tots els públics, tant a la gent jove com a la gent gran. Sabem que Kls Pets és un grup que agrada a tothom", va afegir. Kl concert comptarà amb la col·laboració

U r b a n

de Can Muxinach

l'edifici antic tenia prop de 200 anys

El carrer Valldoreix està vivint una nova reforma. Una de les cases més antigues de les que s'hi podien trobar, Can Muixinach. ha estat enderrocada. I -edifici estava ubicat al costat de l'antiga botiga d'electrodomèstics Garcia Guillén. En el terreny de la casa s'hi construirà una nova promoció d'habitatges i locals comercials. Can Muxinach ocupava una superfície de 600 metres quadrats i els darrers anys s'hi podien veure un parell d'edificis. El més antic era la casa pairal, d'uns 200 anys, que els darrers anys en què hi ha-

M.M. -Sant Cugat -

Llibres, catàlegs, fulletons, dossiers, CD-Rom... La informació sobre els estudis superiors ja es pot consultar al Minisaló de l'Ensenyament de Sant Cugat. Enguany, aquest arriba a la seva tercera edició i com a novetat inclou la celebració de dues xerrades adreçades a alumnes i els seus familiars que permetran aprofundir en les diferents opcions dels estudiants. L'objectiu principal de la mostra és "poder donar el màxim d'informació. tant a la població jove que pugui venir i informar-se com als centres educatius de secundària, oferint-los un servei perquè puguin tenir més clements i material d'orientació", segons va expliar la tècnica d'Educació, Rosa Pitarc. Aquest Minisaló de l'Ensenyamet va adreçat al segon cicle d'Eh.ls Pets tornaran a la nostra ciutat, en aquesta ocasió en concert pe? celebrar Tanivenan del'XVSX Sant (lugat F.X.L. SO "per saber si vols continuar de l'Ajuntament. Ràdio Sant Cuvidades les autoritats santeugafent batxillerat o cicles formatius de anys del setmanari van començar gat i SER Manresa. L'entrada antenques i una representació dels grau mig" i els de batxillerat "per amb l'edició dels 12.000 exemplars ticipada costarà tH)() pessetes, i el clients fidels a la revista aquests tot el tema d'estudis unversitaris". gratuïts del llibre Sant Cugat 100 mateix dia del concert 1.000. 15 anys. "Serà un bon recolzament Pitarc també va assegurar que a les anys del que "podríem dir que per a tota la gent que fa possible el anteriors edicions "ens hem tropràcticament totes les cases de D'altra banda, i també dins els TOT Sant Cugat", afirma Grau. "A Sant Cugat en tenen un", segons bat que ve gent perquè vol tornaractes del quinzè aniversari, el premés, també és una manera de dose a enganxar als estudis universiGrau. La publicació també ha sident de la Generalitat visitarà els nar suport a la premsa local". taris, o fer cicles formatius de grau col·laborat a editar el segon disc locals del TOT Sant Cugat els pròEls actes de celebració dels 15 mitjà i superior". compacte de Sant Cugat Comerç. xims dies. A l'acte hi estaran conLa mostra compta amb l'assistència d'una orientadora que asi s m e sessora de manera més personalitzada. D'aquesta manera "es facilita més l'elecció, perquè hi ha molts camins i no està tan clar com en anys anteriors", afirmava Pitarc. A més del material escrit, hi ha la possibilitat d'utilitzar el CD ROM i disquets que s'editen des del Departament d'Ensenyament i una connexió a Internet. La novetat d'aquesta tercera edició és la incorporació de dues xervia vinyes a la ciutat es va converrades: la primera, titulada I després tir en un celler on es feia el vi. L'aleTESO què?, i la segona, adreçada tre edifici, més modern, era l'haals pares, on es farà una presentabitatge . En total, hi han viscut cinc ció global de què es pot trobar a la generacions de la família Muxinach. UAB. La remodelació d'aquesta zona "El que volem és que realment del carrer Valldoreix comportarà la s'utilitzi en tota la seva potencialiconstrucció d'una nova promoció tat", desitja Pitarc ."El que preted'habitatges i locals comercials. Senem és que la gent primer el coguint el patri) establert a la mateixa negui i després anar fent via, els edificis no podran sobreaportacions perquè sigui més popassar els tres pisos. Amb la nova sitiu" construcció es recuperarà mig meEl Minisaló és la segona fase del tre de vorera. cicle d'orientació acadèmica i proD'aquesra manera, es perd una fessional. Aquest finalitzarà el mes mica més la sensació de poble que de juny amb l'orientació més perdonaven la casa pairal i l'hort de sonalitzada que es fa directament Can Muxinach al cèntric carrer VallEl terreny que ocupava Can Muixinach es destinar/) a la promoció d'habitatges F:des X. L.del CIJ. doreix.

Enderrocada la casa

MM.

III Minisaló de l'Ensenyament de la ciutat

Societat

ELS f CAJVTONS Divendres, 28 d'abril del 2000

T r a d i c i o n s

Els santcugatencs no s'obliden de la festa de Sant Jordi La coincidència amb la Setmana Santa va marcar un canvi d'hàbits

Mans Unides organitza el seu sopar solidari a La Unió M. M. -Sant Cugat-

L'Assemblea Local de Mans Unides celebrarà el proper dia 5 de maig el tradicional sopa solidari per recaptar fons. El: diners que es recullin seran des tinats a finançar un dels pro jectes que l'associació ha e n gegat enguany. Aquest serà el darrer dels actes per recaptar diners en les campanyes d'aquesta temporada.

I^tradiimnal /'/>(>: au tenir una mollImna sortida aquest 2000 b. b. bARLYÏES

Una de les principals novetats que hi ha en el sopar anual de Mans Unides és el canvi d'ubicació: després de diverses temporades organitzant aquest àpat al Centre Borja, enguany se celebrarà al renovat restaurant de U nI-i ó S a n t c u g a t e n c a . El hi je\tadeSantl·irdit\^a allargat fnn la tutela amb dtterto* ball a Mita-wlLa b Ipreu per persona és de 2.500 pessetes, i el total de beneficis serà destinat a finançar l'adquisició d'una clínica mòbil per a la regió k e n i a n a d e S o u t h Horr (Àfrica). Els diners obtinguts s'afegiran als q u e es van recaptar amb l'encesa d'espelmes als Quatre Cantons.

Més de 3 0 il·lustradors per al Llibre Gegant .4 les Planes s'hi va fer una representació de la llegenda de Sant Jordt F E.FSardanes i roses per celebrar el dia del patró català al Centre Soaal de la b lor esta b /•, b. MAGDA MÉNDEZ

Les previsions catastrofistes sobre el desenvolupament de la diada de Sant Jordi per la seva coincidència amb el pont de Setmana Santa no es van complir, si més no, en tota la seva dimensió. Centenars de santcugatencs van sortir diumenge al carrer per celebrar la diada del patró de Catalunya passejant entre les nombroses parades de llibres i roses que es van instal·lar a la ciutat. A més, una seixantena de persones va ballar sardanes al ritme de la Principal del Llobregat davant del claustre del Monestir. Els punts neuràlgics de la diada a

Sant Cugat van ser la plaça d'Octavià i la d'els Quatre Cantons. Des de les llibreries més conegudes de la ciutat, com Paideia, Alexandria o l'Amic Imaginari, fins a les més petites, com Mythos, el Celler del Llibre o Dracs, van muntar les seves parades amb les novetats editorials més destacades i les noves edicions dels llibres que han tingut més sortida els darrers anys. Els best-sellers internacionals i els llibres de la factoria televisiva d'El Terrat van ser els de més èxit entre la literatura per a adults. Altres títols, com el darrer Premi Sant Jordi, El llibre de les mosques, d'Emili Teixidor, o la segona part de la biografia d'Antonio Gala,

Mora hablare de mi, també van estar entre els més venuts de la diada. Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, els volums amb les aventures de Harry Potter van ser els més venuts, enguany, amb el punt de llibre editat per E L S 4 CANTONS

Al final de la jornada, l'opinió més estesa entre els llibreters va ser que "ha anat força bé", però que el fet de caure en diumenge havia marcat "un canvi en la dinàmica dels compradors respecte els altres anys. Es nota que si és un dia d'entre setmana al matí hi ha un públic majoritàriament de nens mentre que a la tarda són els pares, els adults". L'altre gran protagonista de la dia-

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

da de Sant Jordi van ser les roses. Els preus de la tradicional flor oscil·laven entre les 350 i les 800 pessetes. En aquest sentit, la valoració també va ser positiva. La responsable d'una de les parades de la plaça d'Octavià afirmava que "hi ha hagut més ambient del que ens pensàvem; a mig matí hem hagut d'anar a buscar més roses. Si bé és cert que en fer les previsions ja vam comptar que hi hauria molta gent fora, ha estat millor del que ens esperàvem". I entre llibres i roses, també es va poder veure alguna parada més especial, com les de Maulets, JNC i les JERC, que recollien signatures per demanar la millora del servei de la biblioteca municipal.

D 93 590 68 80

E. C. -Sant Cuoat-

Més d'una trentena d'il·lustradors locals i de fora participaran enguany en la popular festa del Llibre Gegant de Sant Cugat, que es farà el proper dia 7 de maig. Després de les activitats que s'han fet en algunes escoles de la ciutat amb l'objetciu d'explicar què és i com es fa un llibre gegant, la Comissió pel Llibre Gegant ja està ultimant els darrers preparatius per aquesta jornada. Tal com ja s'ha fet altres anys, la festa començarà a dos quarts de deu del matí amb una xocolatada a la plaça de Barcelona. Després els il·lustradors començaran a donar forma a les històries dels nens i les nenes de Sant Cugat.

Sant Just Bonavista 63-65 ) 93 480 36 00

Societat

ELS í CANTONS Divendres, 28 d'abril del 2000

T r a d i c i o n s

S e r v e i s

Els santcugatencs van gaudir un any més de les mones de Pasqua Ràdio Sant Cugat ha regalat enguany 10 mones

L'Ajuntament aprova diferents despeses per a serveis socials

E.C.

- Sant Cugat -

- Saat Cagat -

L e s m o n e s d e P a s q u a van tornar a ser les protagonistes del dilluns de Pasqua a la nostra ciutat. I In any més, van ser molts els s a n t c u g a t e n c s q u e van voler comprar la mona i, segons les principals pastiserics de Ics ciutat, el nivell de vendes va ser forca similar al de l'any passat. Així ho explicava una de Ics responsables de La l'leca de l'Kstació, que VA comentar que "l'afluència de clients ha estat molt semblant a la de l'any passat, no s'ha notat gaire que hagi marxat tanta gent". La major part de les vendes de dilluns van fer-se entre les u n / e del matí i la una del migdia. aproximadament, i tal com s'esperava, els personatges de Ics sèries de dibuixos animats l'oki'innii, 1 .es tres bessones i E/s l'ililiihhns \ an ser enguany els més demanats a l'hora de comprar la mona. D'altra banda, i pel què fa a la varietat de pastissos, aquest any els q u e van tenir més èxit van ser les de xocolata. La gent segueix preferint les figures de xocolata, i als pastissos, també hi predomina la xocolata. Seguim ven e n t els tradicionals, de melm e l a d a , p e r ò el q u e m é s agrada és la xocolata", explicaven a La Fleca de l'Estació.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat destinar aquest any dos milions i mig de pessetes al Servei de Transport Adaptat, i cincentes mil més al programa de reallotjament hongarès. Un any més, l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat oferirà un servei de transport adaptat a diversos col·lectius amb discapacitats de la nostra ciutat. Aquest s e r v e i , q u e c o m p t a a m b la col·laboració de ('reu Roja i del C o n s e l l C o m a r c a l , està destinat a les persones grans q u e han d'anar al C e n t r e de Dia, als nens de l'esplai ASDI I fs figuivs de Mieoliila sedueixen sent les preferides dels més petits FOTO: F..F. i, per últim, als nois i les noies que s'han de desplaçar fins al Com ja és tradicional, els padiferència dels altres anys, en Taller Jeroni d e Moragas d e drins segueixen sent els prinq u è per aconseguir una mona C e r d a n y o l a . " A q u e s t darrer cipals encarregats de comprar calia s u p e r a r les proves q u e servei d e p è n del Consell Cola mona per al seus fillols, però s'anaven proposant des de l'emarcal, però des de l'Ajuntacada vegada més t a m b é hi ha missora i cpie en la major part ment es va pensar q u e era mifamílies on són els mateixos dels casos tenien lloc a les mallor a s s u m i r el t r a n s p o r t pares els qui compren la mona teixes pastisseries, aquest any directament, perquè així aproals seus fills. I qui t a m b é va els concursants van haver de pem el servei als usuaris de aprofitar el dilluns de Pasqua trucar i contestar les cinc preSant Cugat i si hi ha algun proper regalar m o n e s va ser Ràg u n t e s q u e se'ls plantejaven. blema, es pot tractar directadio Sant Cugat, q u e com cada N o u de les deu mones es van m e n t a m b les famílies", exany va participar a la festa amb donar a les persones q u e hap l i c a la t i n e n t d ' a l c a l d e el programa especial Xocolata vien aconseguit respondre cord'Igualtat, Política Sociali Serper Ttitti. M é s d e c i n q u a n t a rectament totes les qüestions, veis Generals, Mercè Conesa. p e r s o n e s van p a r t i c i p a r e n mentre que la darrera es va soraquest espai, q u e aquest any tejar entre tots aquells que no El Servei.de Transport Adapva regalar un total de deu mohavien superat la prova. tat funciona a la nostra ciutat nes c e d i d e s per les diferents d e s d e l ' a n y 1991 i d u r a n t pastisseries de Sant Cugat. A l'any passat va comptar a m b

C o n c e r t s

La coral La Lira i el cor de La Unió van tornar a omplir la ciutat de caramelles

S o c i a l s

una mitjana d e d e u usuaris mensuals en el cas del centre de Dia i del Taller Jeroni de Moragas, i de quasi 30 en el cas d'ASDI. D'altra banda, un altre programa que continuarà aquest any és el de reallotjament hongarès, al qual es d e s t i n a r a n 500.000 pessetes. Aquest programa es va iniciar l'any 1995 amb la finalitat d e garantir les m í n i m e s condicions de sanitat, educació i laborals a set famílies q u e v i u e n des de fa anys en un c a m p a m e n t . L'objectiu final d'aquesta iniciativa és aconseguir un reallotjament de les famílies en pisos de lloguer. Així ho ha explicat C o n e s a . cpie ha afegit cpie la voluntat és que "les mateixes famílies puguin escollir l'allotjament i q u e s'en puguin responsabilitzar". El programa, que ha aconseguit ja el reallotjament de quatre famílies, ha rebut una subv e n c i ó d e la G e n e r a l i t a t i compta també amb la col·laboració de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, q u e fa de mediadora. La Comissió de Govern també ha aprovat una despesa de més d'un milió de pessetes per al servei d'acollida d'atenció primària q u e porta a t e r m e T e m p r e s a Gerval-Geriàtrica

del Vallès.

Un santeugatenc guanya un premi de música E.C.

E.C. -Sant CugatLes tradicionals caramelles van ser presents un any més a les festes de Setmana Santa. Tant diumenge com dilluns de Pasqua, la coral de La Unió Santcugatenca i la coral La Lira van oferir un variat repertori de sardanes, cançons h u m o r í s t i q u e s i peces de temàtica primaveral pels carrers de la ciutat. La llotgeta del Monestir i la plaça Barcelona van ser, com sempre, alguns dels punts principals de les caramelles, que com ja és habitual, van ser molt ben acollides pels ciutadans de Sant Cugat. Així o explicava el presi-

dent de La Unió Santcugatenca, Josep Puig. que va afirmar que "la reposta de la gent de la ciutat ha esta molt bona. Estem molt contents de com ens reben els santcugatencs". Puig va afegir també que davant d'aquesta bona acollida, els membres de la coral de La Unió s'estan plantejant la possibilitat d'utilitzar algun tipus de vestimenta tradicional catalana per a la cantada de l'any que ve. També des de la coral La lira van mostrar la seva satisfacció per la resposta que reben les caramelles. El director d'aquesta formació, Andreu Recasens, va explica que aquesta és una tradició que "sempre ha estat ben acollida a Sant Cugat i

El santeugatenc Pol Karaso, de 12 anys, ha guanyat el segon premi de Música Catalana Contemporània del V Concurs Obert d'Int e r p r e t a c i ó Musical L'Arjau. Karaso va obtenir aquesta distinció amb la seva interpretació al piano de l'obra V.ocell trist, de Frederic Mompou. IJS eorals de hi Unió i hi Lira van dur les earamellespels eaires de la eiutat F: F.F.. El V Concurs Obert d'Interpredilluns, quan les dues formacions va afegir que "és molt important tació Musical ha estat organitzat lluitar per mantenir-la viva". van acostar-se fins als estudis de pel Patronat TArjau i l'Aula de Alguns moments destacats de Ràdio Sant Cugat. D'altra banda Música del Col·legi Canigó i va la cantada de caramelles van ser, una novetat d'aquest any ha escomptar amb la participació de com ja és habitual, diumenge al tat la participació del recentment 278 estudiants de tota Catalunya, migdia, quan els cantaires van creat Cor Infantil del Monestir, que es van presentar en una de ser rebuts a l'Ajuntament per reque va actuar per segona vegada les tres modalitats: interpretació presentants de l'equip de govern després de la seva presentació el individual, música de cambra i municipal, o la darrera hora de diumenge de Rams. música contemporània catalana.

H M CANTONS Divendres, 28 d'abril del2000

Pregunta d'actualitat: Quina actriu, que feia de Batgirl a la darrera pel·lícula de 'Batman', actua a Trabajos de amor perdidos?

*jjH_

'1 %

Üïf

.,tvs 4 Canton?;, al carrer Sàntfjptonj

Opció a dos premis. Lot TOY STORY 2. Una bossa-motxiüa, un rellotge/io-io infantil, una tassa, un pin i un pòster gegant d'aquesta pel·lícula. Una motxilla, una bossa per CD, un 'single' de la BSO de 'La leyenda del pianista en el océano' per Ennio ülorricone, i un pòster gegant de 'El sexto sentido'.

Resposta: nom i cognoms: Adreça: Telèfon:

•'ji^Wíifti^ji^ijw.- • • 'fcJSijtK

~·-'0&!Q·

üs*C'

Societat

FLS ÍCAINTONS Divendres, J/i d'abril del J000

A n i v e r s a r i

L'assemblea local de Maulets mostra els seus 5 anys de lluita al poble

Participació baixa en l'enquesta de la Festa Major

L exposició està ubicada a PAteneu i es podrà veure fins al 2 de maig MM. MAGDA MKNDKZ - Saat Cugat -

L'assemblea local de Maulets continua la celebració del seu cinquè aniversari amb la inauguració d'una exposició en què es pot veure un recull de totes les activitats i campanyes que han organitzat. La mostra aplega des de fulletons fins a fotografies, passant per adhesius o manifestos. L'exposició dels 5 anys de Maulets a Sant Cugat es va inaugurar dimarts i es podrà visitar fins al 2 de maig a la seu de l'Ateneu Santcugatenc. L'exposició comença amb unes mostres del material de difusió que mou Maulets (adhesius, fulletons...). Després es comença un recorregut a través dels 5 anys de vida de l'assemblea a Sant Cugat, amb fotografies i escrits que recorden els principals actes que han organitzat Començant pels primers murals reivindicatius i avançant per l'adhesió a activitats populars com les manifestacions per la defensa de Torre Negra i Rodats, o el Co-

rrellengua. A més, també s'hi poden contemplar algunes fotografies d'actes més culturals, com el concert de Lluís Llach a la Creu de Terme, o els diferents homenatges a figures literàres catalanes. Un recull dels cartells de les diferents campanyes locals, comarcals i nacionals tanquen l'exposició, que resumeix els 5 anys de vida de Maulets. "Hem cregut que s'havia de fer una exposició perquè ja començava a ser hora de presentar al poble de manera conjunta la gran majoria d'actes que ha fet Maulets en aquest poble", explicava un dels membres del col·lectiu. Aniol Pros. Des de l'assemblea santeugatenca s'ha aprofitat aquesta celebració per fer balanç de la seva trajectòria. "Es veu un gran avenç, des que vam començar fins ara, i això és molt i molt positiu", assegurava Pros. "Ens hem enriquit molt i hem après molt. Tenim un rodatge que ens dóna empenta cap al futur. Queda clar que això no es queda aquí, que a partir d'ara és quan realment es veuran els fruits d'aquests

ans

L'exposició presenta un recull d'aquests cinc aaysd'història del'assemblea local F.X.L

5 anys", va afegir. L'acte d'inauguració de la mostra també va servir per comentar el recent pacte de govern entre CiU i PP. "Tenim un Ajuntament totalment botifler, que ha pactat amb el més ranci que hi ha, desgraciadament, on ens toca viure, com és el PP. Esperem que aquesta expo-

Jornades

E n t i t a t s

La Llar d'Avis celebra aquests dies la festa de la Verge de Montserrat E.C.

La Llar d'Avis d e la Parròquia c e l e b r a a q u e s t s dies la festa d e la Verge de Montserrat a m b diverses activitats q u e van començar ahir i q u e finalitzaran d e m à a la tarda. Aquesta iniciativa, que compta amb la participació del Casal d'Avis, és ja una tradició entre la gent gran de la Llar. Així ho ha explicat el presid e n t d ' a q u e s t a e n t i t a t , Pere Ribasés, que ha comentat que "cada any c e l e b r e m la festa d e la Verge d e M o n t s e r r a t amb uns dies d'activitats". Els a c t e s d e c e l e b r a c i ó van començar ahir al matí a m b una missa al Monestir, i van continuar a la tarda a m b una actuació de la coral Rosa d'Abril a la m a t e i x a Llar. Per a v u i . aquesta entitat comptarà amb la participació dels m e m b r e s del Casal d'Avis de Sant Cugat, que oferiran un espectacle d ' e n t r e t e n i m e n t als socis de-

ia LLar. F i n a l m e n t , dissabte, la c e l e b r a c i ó arribarà al seu punt i final a m b una tarda de teatre a càrrec del grup d e la Llar d'Avis d e la Parròquia, que oferirà les obres Textos i flors i El brètol. Per a Ribasés, " a q u e s t serà un e s p e c t a c l e molt e n t r e t i n g u t ja q u e són d u e s obres divertides q u e espero q u e ens faran passar una molt bona estona". D'altra banda, el passat dimarts, la junta directiva d e la Llar d'Avis va celebrar una assemblea ordinària que va servir p e r q u è les d i v e r s e s seccions d'aquesta entitat d o n e s s i n c o m p t e s de les seves activitats i dels seus projectes. "Va ser una assemblea molt suau, molt tranquil·la" explica Ribasés. Entre les diferents propostes d'activitats. una de les més destacades va ser la de c o n t i n u a r a m b les xerrades històriques i c u l t u rals q u e es van començar ara fa uns mesos i q u e s'allargaran durant maig i juny.

sició serveixi per dir que a partir d'ara és quan val la pena fotre canya per aconseguir que un poble com el nostre sigui totalment obert", va afirmar. El proper acte organitzat per Maulets serà un homenatge a Joan Fuster, que estarà presentat pel rector de la UAB, Carles Solà.

La Casa d e Cultura acollirà unes jornades de relaxació psicosomàtica E.C.

Conèixer els factors que provoquen l'estrès i aprendre a relaxar-nos són els principals obj e c t i u s de les J o r n a d e s de Relaxació Psicosomàtica que es faran a Sant Cugat els dies 2, 3 i 4 de maig. Aquestes jornades, organitzades per la santeugatenca Carme Letang, aniran a càrrec del professor de relaxació experimental Enric Seguí, que explicarà quins són els factors que poden provocar tensió i ensenyarà diversos exercicis d e relaxació. " E s tracta d'aprendre que hi ha diversos factors externs que provoquen tensió interna i de conèixer la forma natural de dirigir aquesta tensió per poder tranquilitzar-nos i relaxar-nos", explica Seguí. Aquestes jornades, que se celebren per tercera vegada a Sant Cugat, s'allargaran durant tres dies i constaran tant de classes teòriques per aprendre a conèixer els factors de tensió com

d ' e x c e r c i c i s pràctics e n q u è s'ensenyaran les tècniques de relaxació. Tot i que en cada una d'aquestes sessions s'aprofundirà una mica més en el tema, les tres sessions són individuals i poden fer-se d e manera independent. Tot i això, Seguí comenta que a mesura que la gent va coneixent el tema i el va descobrint, es van interessant més i participen més de les jornades. En aquest sentit, Seguí ha explicat que el més interessant d ' a q u e s t e s jornades són "les preguntes de la gent. Quan la gent va descobrint que li va bé, cada cop hi participa més". Per la seva banda, C a r m e L e t a n g ha volgut destacar la importància que té la relaxació avui en dia i ha remarcat el fet que "Seguí té una gran capacitat per transmetre i ensenyar a la gent com s'ha de relaxar". L e s J o r n a d e s de Relaxació Psicosomàtica es faran a la Casa de Cultura i estan obertes a tots els ciutadans de Sant Cugat.

La participació dels santeugatencs en l'enquesta on es demanava l'opinió q u e t e n e n de la Festa Major de la ciutat ha estat per sota de les expectatives. La Comissió de Festes ha recollit les butlletes que els participants van entregar a la Casa de Cultura i els locals del setmanari TOT Sant Cugat i ara faran una valoració detinguda de cadascun dels apartats de què consta l'enquesta. " D e fet, era previsible, perquè vam apostar per veure les expectatives dels ciutadans sobre la festa, en comptes de plantejar-ho en sentit negatiu", explicava un dels membres de la Comissió, Toni Samsó. "Malgrat tot, aquesta baixa participació no afecta el nostre plantejament de comptar amb l'opinió de la gent". La Comissió realitzarà una nova enquesta després dels actes de la Festa Majo, per conèixer el parer dels santeugatencs sobre el seu desenvolupament.

Amics de la UNESCO prepara un concert benèfic proorfenat E.C.

L'Associació d'Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i els Franciscans Internacionals de Catalunya han organitzat un concert benèfic amb l'objectiu de recollir fons per al projecte de construcció d'un orfenat a la ciutat de Roman, Romania. El concert, que anirà a càrrec dels músics Carles Prieto i Pierre Baurier, és el segon que organitzen enguany aquestes dues entitats, que des de fa u'n temps treballen juntes en el projecte d'aquest orfanat Segons ha explicat la presidenta dels Amics d e la U N E S C O . Montserrat Rumbau, l'esperança és que l'actuació tingui una bona acollida, ja que el primer concert "va ser tot un èxit". El concert proorfenat serà el dia 4 de maig i es farà al número 66 del carrer Margenat de Barcelona. El preu de l'entrada serà voluntari.

Societat

ELS ICAlYrONS Divendres, 28d'abrilde/.VOO

E n t r e v i s t a

Ramon Duran, President de FAssociació de Veïns de Can Magí

"Volem unificar en una sola veu les demandes dels veïns" MAÍJDA MIÍNDI:/. -Sant Cugat-

I- a gairebé un mes que es va constituir de manera oficial l'Associació de Veïns d'una de les zones mes noves de la ciutat: Can Magí-Can Roquetes. Kl president de l'AV és en Ramon Duran, i destaca el tet de ser una veu única de tot el veïnat per canalitzar les peticions de millora del seu entorn més immediat. - Com es van decklir a constituirse rom a associació de veïns en uns barris tan nous oom aquests? - l ' n dels motius principals va ser que volíem defensar els interessos del conjunt del veïnat, evitant una gestió individualitzada per part de cadascun dels veïns. Hi ha una sèrie de preocupacions dins del barri, i ja començaven a sortir veus per separat que es queixaven i protestaven per diferents motius. Aleshores, per unificar totes aquestes veu en una de sola, es va crear aquesta associació de veïns. - Pel que sembla, les preocupacions d'aquesta nova associació es podrien dividir en dos grans àm-

bits. Què destacaria dels problemes de tipus més estructural? - I na de les coses que volem destacar és que no volem que cl barri passi a ser una entitat de compensació, és a dir, que els veïns no hagin de mantenir el barri, sinó que se'n cuidi l'Ajuntament. Perquè tenim molt clar tots els veïns que Sant ('ugat no és una segona residència. Ens preocupa també que, en estar allunyats del nucli de la ciutat, se'ns deixi de banda pel que fa a la seguretat ciutadana. Ens agradariaque passessin més els cossos de seguretat a vigilar. I l'altre vessant destacat és el del trànsit. Per començar, manquen places d'aparcament,

-Cal que l'Ajuntament doti els barris d'uns serveis mínims, que en aquests moments podríem dir que estan sota mínims. Per exemple la neteja: cal un nombre suficient de contenidors d'escombraries per evitar que els veïns deixin les bosses al carrer, com passa sovint. A més, també hi ha una il·luminació insuficient i falten cabines telefòniques i bústies de correus. Volem que es millori l'estètica externa del barri, que sigui maco, amb zones verdes... - Com està el servei en el sector del transport públic?

"Creiem que amb -Tenim una línia una postura d'autobús que és dialogant i construc-insuficient. Ens a l'estació, tiva podrem fer que deixa però dóna tantes el barri vagi millor" voltes que gaire

i encara s'hi han d'instal·lar unes 140 bé arribes abans a famílies al barri. A l l | l l ( i l ! l l lllllllflllfllï peu. Considerem més, hi ha força caque hauria d'hasos d'excés de velocitat. I també és ver més connexió en l'àmbit del molt important l'agilització de la transport públic. Ens agradaria que sortida a l'autopista. aquest barri no quedés aïllat de la - Uahre àmbit serien ek serveis urciutat. bans més bàsics. - H fet de ser un barri tan nou

Ramon Di/rt/n és el primer president de l'AV de Can Magí F: X.l.ARROSA comporta que hi hagi tantes mancances? - Sí, és clar. És que tampoc ha donat temps que el barri tingui una infraestructura adequada. Properament tenim previst presentar-nos com a associació a l'alcalde i el que tenim molt clar és que mantindrem una postura molt dialogant i constructiva. Creiem què d'aquesta manera podrem fer que el barri vagi millor. - S'han plantejat la possibilitat d'incorporar-se a la Federació d'Associacions de Veïns? - El que passa és que he sentit a parlar de la Federació, però no sé quins plantejaments tenen. Nosaltres som totalment apolítics i no-

més volem lluitar per un barri que considerem que pot ser molt maco. - Com valora el fet d'haver-se constituït en associació de veïns? - Penso que és una iniciativa molt positiva. Una associació de veïns el que ha de fer, a part de demanar certes coses a l'Ajuntament, és ajudar-lo a construir el poble. Creiem que no només està per protestar, sinó per posar propostes damunt la taula i per fer una política de gran diàleg. Cal evitar que una família o una persona faci una protesta a títol individual i que transmetin aquestes inquietuds a l'associació, des d'on, d'una manera ordenada, ho farem arribar a l'Ajuntament

Societat

ELS ÍCAIYIDNS Divmdrr*. IXd'abrildel2000

* Cà s t i n g *

d e

Ràdio

Sa n i

Cugat

Gabriel Ruiz. President del Centro Popular Andaluz U

Hi ha coses que s'han de saber perdonar, però mai oblidar"

El primer Càsting' de Ràdio Sant Cugat el mes de febrer va comptar amb la presència del president del Centro Popular Andaluz (CPA), un sevillà amb el cor dividit entre Andalusia i Catalunya. Aquest andalús santcugatenc va explicar com es "visagren", com ell mateix diu, les dues cultures i les dues llengües al nostre municipi. Un aspirant amb voluntat per superar aquest i tots els càstings que calgui per demostrar la seva vàlua. Si mai necessitem un legionari paracaigudista que entengui el català, ja sabem a qui recórrer. I a més, capaç de t i rar endavant una entitat amb tant salero com el CPA.

KMII.I BKI.I.A

molt per assolir unes millores socials que es van anar aconseguint. Kn tinc un gran record, perquè em Km dic Gabriel Ruiz i Ruiz. Vaig van ajudar molt. Km va servir per néixer el 24 d'abril de 1939 a Seautoinstruir i per autodisciplinarvilla. Sóc casat, jubilat i amb cinc me. Ulls. - Parlant de disciplina, veiem - Per què va venir a Sant (lugat? que vostè quan era jove es va - Perquè teníem amics i família allistar a l'exèrcit? que ja vivien aquí. Devia ser el - Sí, a la legió hi vaig estar cinc 1968. Primer vam estar a Barceloanys i em vaig llicenciar de sarna, al barri de CJràcia uns set megent. Es una etapa també merasos. aproximadament. Veníem vellosa. Kn vaig aprendre moltes amb freqüència a la Floresta, on coses, la sinceritat, l'autodisciplina, hi havia part de la família. la generositat i el companyonisme. Al llarg de la meva vida m'ha - I per què va decidir venir a servit de molt. Hi ha coses que treballar a (latalunya i uo al País s'han de saber perdonar, i a canvi, Basc o a una altra comunitat? mai oblidar, perquè si es fa, po- Jo tenia molts amics allà a Sevidríem caure en l'error, i això és dolla, representants de fàbriques tèxlent. S'ha d'aprendre, però pertils. tic Sabadell, per exemple, i donant, sempre. parlàvem sobre la manera de viure, de trobar feina i tal. I aquest - Vostè s'ha tirat mai amb paraen va ser cl motiu. Quan vam arricaigudes? bar. la feina estava molt bé. Kns - Sí, tinc 32 salts, l'àguila de 25 vam trobar amb un entorn de salts. Jo vaig fer l'escola tic paramolts andalusos, i creiem que estàcaigudisme a Alcantarilla i recordo \ c m a casa. 1 estic molt content que el primer salt va ser caòtic perd'estar aquí a ('atalunya. què quan me'n vaig adonar ja era - Que % a ser el primer que va a baix. Kl segon salt cm va passar igual. A partir del sisè ja va ser difer quan va arribar a Barcelona'.' - Km \ aig ticar a Ics i >bres de construcció dels túnels del metro, de peó. A picar al subsòl on avui passa cl metro. Kra una feina dura però es guanyava bastant. 1 vaig •On aniran quan els locals del anar ascendint i ascendint i quan Centro Popular Andaluz »> tivaig sortir d'allà, va ser d'encarrerin a terra? gat general. 1 d'allà vaig entrar a No, no, no. Aquest és un procés I aicas. antigament Condiesel. Kra que portem des de fa uns tres l'anv 1972, fins fa un parell d'anys, anys. Nosaltres no tenim la idea que em vaig jubilar. d'anar-nos-en, però hi ha un pla urbanístic que entenem que ens - Què destacaria de la seva etaafecta. Ara estem mantenint pa a la Condiesel? converses, com ja vam fer amb - Ui, per mi va ser una etapa l'anterior alcalde, i les negociaromàntica, perquè per mi va ser cions van per bon camí. És clar una sort la transició laboral. Quan que hi ha una cosa que se'n diu es tenen 30 anys s'és molt romànconsens, harmonia pel que fa a tic, les coses es veuen diferent. Els ser cívic. Cal ser persones, enantics de la fàbrica vam treballar

Les preguntes

Gtibriel Ruiz va treballar en la construcció del Metro de Barcelona F: X.L. ferent. l ' n silenci impressionant. Ara quan ho veig a la tele recordo el silenci que hi ha allà dalt. Si pogués ho faria una altra vegada. - Quin paper té la família a la seva vida? - Tot. Tinc cinc fills que són a Sevilla. Kls meus pares em van ensenyar que s'ha de ser respectuós. Kls fills em van dir que volien anar a Sevilla. Però vénen amb freqüència aquí a Sant Cugat a veure'ns. Ks diu que la distància allunya. Kn el meu cas m'ha acostat més als meus fills. Kls néts moltíssimes vegades em parlen en català, i viuen allà. 1 en dono fe. Quan vénen aquí em quedo meravellat perquè a qualsevol persona que els parla en català li respo-

de La Veu tendre certes postures i comprendre'ns mútuament. De moment no tenim cap problema. •Si es veritat que se senten andahiMB-santcugatenc», com és que mai parien en català? M'he fet moltes vegades jo mateix aquesta pregunta* Quan vaig arribar a Catalunya ho vaig intentar, però per l'accent no anava gaire bé. Però com que hi ha una cosa que se'n diu Constitució i s'han <de respectar tant el català comet castellà...

nen en un 75% dels casos. - Quin va ser el principal obstacle a l'hora d'integrar-se a Catalunya? -Cap. Nosaltres des que som aquí estem practicant el bilingüisme. Mira: m'estàs parlant en català i jo estic responent en castellà. Això vol dir que per respondre't haig de saber què m'estàs dient. No hi ha imposicions. - Quina és la festa que més li agrada de les que celebra eJ CPA? - Kl dia d'Andalusia perquè ens recorda que hem de seguir endavant. La seva gent, amb il·lusió i humor, transmeten saviesa. '(.lisfui^' • V i/n/ iis dilluns de J.l it *4h i lis tlhiillilrs il lis 14 li ,i

Les

RSCfVMFM)

Proves

\1\<;Í>\ M É N D E Z

- Per tal de comprovar el seugrau de coneixement del català, se li va fer passar un petit examen de traducció del català al castellà i a la inversa. De 14, només en va traduir bé 3. - Tenint en compte la seva passió pel cante, se li va fer interpretar l'himne d'Andalusia i EJs Segadors (que no es va atreyiracaraar). Finalment, va cantar una cançó d'humor d e l'exèrcit.

L'has de sentir ^0'iM.9WMW&SMMíMW^$^^HSKKU^iiMK9t-.

"Els catalans són educats i meravellosos" JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de tlir un adjectiu: -Justo Molinero: Divertit. -La Feria de Abril: F.splendomsa. -Antonio Machado: Poeta. -Jesús Gil i Gil: Alcalde de Maríiella. -Matías Prats: l'n'rcersal. -Lopc de Vega: Clàssic. -Ràdio Sant Cugat: Meravellosa. -Felipe Gonzàlez: Polític. -"N'adie conoce a nadie": Notovist la pel·lícula. -Berta Rodríguez: Regidora de l'Ajuntament de Sant Cugat. -Lluís Recoder: Alcalde. -Cantores de I lispalis: Un gran grup musical. - "Viva el Betis nianque pierda"? -Ks l'afició del Betis. - Es bilingüe? -No. - Com són els catalans? -Doncs...meravellosos i educats. - Per què creu en Déu? -Perquè sóc catòlic. - Es tolerant? -Sí, i tant. -Què és la hipocresia? -Doncs és el contrari de...ü sigui, és allò que es diu contrari d'alló que es pensa. -Què és l'amor? -La vida. -Es considera conservador o tradicional? -No. Sóc progressista. -La vida és dura? -Segons com es vulgui interpretar la vida. -Què hi farem? -Veure les coses com són. i en funció de com vinguin, doncs ja actuarem. -Sant Cugat o Sevilla? -Les dues. -Góngora o Qiievedo? -Eh dos. -Digui el nom d'algú a qui hagi perdonat però no oblidat? -Doncs...és difícil respondre la pregunta. -Per què alimenten tant els cigrons? -Perquè són molt nutritius. -Què faria si K toqués la loteria? -Doncs, mira, el primer que faria seria creure-m'ho. Després pararme, reflexionar què necessiten la meva família i els més pobres. No és que els donés tot el que guanyés, però alguna cosa si que els donaria.

|| frfilW

RÀDIO SANT CUGAT

EIS4CANTONS

Comarca

Divendres. JH d'abril del 2000

C a s t e l l

S a b a d e l l

a r

Desestimada la denúncia contra Gas Natural per la seva contractació Kl Tribunal de Defensa de la Competència ( T D C ) desestima la denúncia interposada per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell contra l'empresa Gas Natural de Sabadell per una presumpta conducta abusiva en les contractacions a m b els clients industrials. La sentència, però, alerta els monopolis legals com Gas Sabadell que han d'actuar amb més transparència. La resolució posa fi al litigi entre la Cambra de Comerç de Sabadell i Gas Natural, tot i que el Servei de Defensa de la Competència va informar al Tribunal que les conductes de l'empresa denunciada semblaven abusives, i que el president del Tribunal, el Magistrat Joan Petitbó, ha formulat un vot particular a la sentència majoritària. La Cambra de Comerç de Sabadell va presentar el 29 de juliol de 1997 una denúncia davant el Servei de Defensa de la Competència per e n t e n d r e q u e Gas Natural infringia la llei en exigir als clients indus-

trials un pagament a compte i apujar els preus abusivament. Fil cas és q u e Gas N a t u r a l exigia als clients amb tarifa industrial, fins al 21 d e maig de 1994, un pagament a compte equivalent a 15 dies de facturació, quan la resta de proveïdores de subministrament energètic utilitza sistemes de facturació diferents. La Direcció General del D e partament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya va n e g o c i a r a m b G a s Natural, i l'empresa va canviar el sistema d e facturació per oferir-los tres possibilitats de facturació, una de les quals ja no contemplava el pagament anticipat. Tot i que la resolució admet que Gas Natural té una posició de domini al mercat, ja que les empreses que utilitzen gas en els seus processos productius només poden contractar el servei amb l'empresa per no existir cap altra c o m p a n y i a subministradora, creu que aquesta no ha comès cap abús de domini. /Intra-ACN

T e r r a s s a

Martínez ti la /orla rli puntuí I OH) Intuí- \(.X

Un col·lecionista exposarà 1 2 . 0 0 0 articles sobre la Coca-Cola El col·leccionista de Castellar del Vallès, Antonio Martínez, exposarà més de 12.000 articles relacionats amb la marca CocaCola a la setzena edició de Firantic, la mostra d'antiquaris, brocanters i col·leccionistes que se celebra a Sant Fruitós de Bages i que enguany es farà del 28 d'abril a I'l de maig. A més de les peces de Martínez, a la mostra també s'hi podran veure les ampolles que edita la marca per

celebrar esdeveniments importants com la celebració d ' u n s Jocs Olímpics o un Mundial de Futbol. A l'exterior del recinte de Firantic, que s'instal·larà al pavelló poliesportiu d e Sant Fruitós, s'hi col·locarà un dels camions que Coca-Cola utilitzava a principis de segle per repartir les seves caixes i ampolles. Antonio M a r t í n e z és un treballador de la fàbrica d'embotellament que Coca-Cola té a

M o l l e t

Jutjada per agressió en Pressumpta estafa a un atac de gelosia un locutori de Telefónica El fiscal ha demanat 8 anys de presó per a una veïna de Terrassa que va intentar matar el marit de la dona amb qui havia conviscut durant cinc anys, en un atac de gelosia. Kl judici s'ha celebrat aquesta setmana a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona i la processada. Josefa A.C.. ha dit no recordar res dels fets perquè estava molt afectada per la separació de la seva companya sentimental. La defensa, q u e demana un e x i m e n t per e n t e n d r e q u e la dona estava ofuscada en el moment que va cometre l'agressió, es basa en un informe mèdic que assenyala que podria haver sofert un brot esquizofrènic el dia dels fets.

El fiscal, que també reclama una indemnització de 325.000 pessetes per les lesions i seqüeles que va sofrir la víctima, i cinc anys de prohibició d'acostar-se al seu domicili, l'acusa d'un intent d'homicidi. Els fets van passar el 17 de desembre de 1999, quan la processada va presentar-se al lloc de treball d'una veïna de Terrassa, a l'empresa Foment, a la carretera de Martorell de la localitat vallesana. Segons ha explicat durant el judici un dels treballadors, la dona estava molt excitada i no feia més que demanar per parlar amb una de les empleades de l'empresa. que és l'esposa de la víctima. /Intra-ACN

La Guàrdia Civil ha detingut a Barcelona cinc ciutadans pakistanesos com a presumptes membres d'una banda que hauria estafat uns 19 milions de pessetes a Telefónica a través d'uns locutoris instal·lats a Mollet del Vallès i a Barcelona, Tarragona i Salou. Els acusats haurien contractat diverses línies telefòniques per a sis locutoris ubicats en locals llogats per persones o empreses amb identitat falsa a nom de titulars que ho desconeixien mentre que els beneficis s'obtenien al Pakistan. Les línies eren ateses per ciutadans pakistanesos que feien trucades a un locutori del Pakistan regularment per tal de

posar en contacte un resident pakistanès a Catalunya amb el seu país d'origen. Els presumptes autors de l'estafa contractaven el servei "trucada a tres" de manera que el locutori de Barcelona o Tarragona posava en contacte els dos països. El client resident a Catalunva pagava les trucades al locutori del Pakistan mentre Telefònica no podia cobrar les trucades perquè els presumptes delinqüents abandonaven els locals llogats abans d'efectuar-se el cobrament. La Benemèrita també ha detingut a Salou a Alik M., de 29 anys. L'operació de la Guàrdia Civil resta oberta i no es descarten més detencions. /Intra-ACN

Catalunya, tot i que la seva afició per col·leccionar objectes de la marca va començar als anys 70, abans que comencés a treballar en aquesta empresa. La seva col·lecció, q u e consta d ' u n e s 12.000 peces, és una de les millors d'Europa sobre la marca dels Estats Units. Antonio Martínez ha exposat la seva col·lecció sobre Coca-Cola a Barcelona, Reus, Mataró i Olot, entre altres poblacions. /Intra-ACN

Rabí

Tres mesos d'arrest a un jove per estafa L'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres mesos d'arrest un jove de Rubí que va estafar un altre noi en vendre el seu ordinador a una botiga de productes informàtics en comptes de rcparar-li. Els fets van passar el 1996, quan el jove, que tenia 17 anys d'edat, va fer amistat amb un altre noi i li va fer creure que era tècnic en ordinadors. La víctima li va demanar un pressupost per fer unes ampliacions en l'equipament informàtic que tenia. El processat va quedar-se la màquina de la víctima i, després de tancar un pressupost de 41.500 pessetes, se'n va apropiar de 15.000 a compte del total. /Intra-ACN

Societat

ELS/CAIYIUNS Divendres. _'<¥ d'abrildel' JiW

n UN ESPAI PER

APRENDRE

Els alumnes de secundària de Sant Cugat tenen aquests dies Foportunitat de consultar la major part de la informació que ja es va presentar al Saló de PF.nsenyament de Barcelona. Sense sortir de casa, tots aqeulls que ho vulguin poden informa-se sobre les diferents opcions i tipus d'estudis que poden fer en un futur. Pàgina 16 FOTO: XAXl

I.ARROSA

PETIT FOC AL CARRER SANT RAMON Diumenge a mig matí es va calar foc a u na furgoneta guardada a l'eixida de Can Campaner del carrer Sant Ramon el foc va ser ràpidament sufocat per una dotació dels bombers Sant Cugat FOTO: MONTSE

SANT

SANT JORDI

ENTRE

COBERTS

Els socis del Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol no es van voler conformar amb la tradició dels llibres i les roses. Per això van avançar la festa un dia i van celebrar un dinar esplèndid a La Unió Santcugatenca per commemorar la diada del patró de Catalunya. Pàgina 17 FOTO: EDUARD

CORRE LA CERVESA PER

L'AUDITORI

El 'l'eatre-Auditori es va transformar per unes hores, dimecres passat, en la porta de facturació d'un improvisat aeroport, gràcies al rodatge d'un espot televisiu d'una popular marca de cervesa, anunci que els santcugatencs podrem veure en breu. FOTO: XAVI

I.ARROSA

FARINYES

Societat

E L S / C 4 I Y r o N S Divendres, >>i d'abril del2000

n L'ESTÈTICA

DE LES

MATEMÀTIQUES

L'any internacional de les matemàtiques s'ha celebrat a Sant Cugat amb una iniciativa dels alumnes de FIES Angeleta Ferrer. Un total de 960 globus van servir per reproduir diverses figures matemàtiques que, per un dia, van convertir el pati del centre en un espai dedicat a la ciència. FOTO: XA VIF ARRÒSA

LLIBRES

PASQUA

La diada de Sant Jordi del 2000 ha estat de les més especials dels darrers anys. No només pel fet que caigués en diumenge, sinó que era el darrer de la Setmana Santa. Malgrat tot, les llibreries santcugatenques no van faltar a la cita i centenars de persones van sortir al carrer per viure la festa entre llibres i roses. Fa diferència més important, més concentració de públic al matí que a la tarda Pàgina 17 FOTO: EDUARD

EL TEMPS NO

FARINYES

PASSA

Algunes tradicions centenàries continuen encara vives a la nostra ciutat. Acompanyades de les típiques faixes i barretines, les caramelles van ompir un any més els carrers de Sant Cugat de música, història i tradicions. Pàgina 18 FOTO: EDUARD

FARINYES

T^-els mobles

corre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS I CANTONS

C e l e b r a c i ó

La Coordinadora compleix un any

La Coordinadora d'Entitats Esportives celebra amb èxit el seu primer aniversari Dimecres vinent la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat compleix un any des que es va crear el 3 de maig del 1998. Després d'unes 25 reunions, la plataforma esportiva considera, segons el president, An-

Al ix I.oi·i.x - Sant Cugat I ,a ( ioordinadora d'Entitats Esportives de Sant ("ugat celebra dimecres el seu primer aniversari des <|iie el 3 de maig; del 1999 un grup de presidents de diversos clubs locals es trobessin per debatre la situació actual de l'esport santeugatenc. D'aquella primera reunió ja es van extreure dues conclusions prou significatives. La primera, exigirà l'Ajuntament un canvi d'actitud per una manca d'una política esportiva municipal definida, i la segona, la reivindicació de la construcció de noves instal·lacions esportives municipals, així com l'arranjament urgent d'aquells equipaments que mereixien una revisió immediata. I )es de llavors, la plataforma esportiva s'ha reunit pels volts d'unes 25 trobades de treball, que signifiquen dues sessions per mes i sempre a la Penya Blaugrana Sant Cugat. Antoni Pérez, president del Patí I loquei Club Sant Cugat i també de la Coordinadora d'Entitats, ha passat balanç al primer any de la plataforma destacant que "a nivell esportiu, considero que el naixement de la Coordinadora és una de les coses més interessants que s'han produït en l'últim any al nostre municipi. 1 lem acomplert amb escreix els objectius inicials que ens havíem marcat". Prop de vint presidents de diferents esports de la ciutat van agrupar-se per vetllar pels interessos de tots els clubs locals. Pere/, ho ha definit "com un punt d'unió" de la gent de l'esport santcugatenc. Ningú els aturarà, perquè pensen continuar exigint el que els pertoca. En aquest sentit, el president de la Coordinadora d'Entitats ha confirmat que espera i desitja que "la plataforma esportiva duri molt de temps i que sigui el conducte de reivindicació per a l'esport local", 'lots els clubs que

toni Pérez, que ha acomplert "tots els objectius" que s'havien proposat. Pérez també ha assegurat que la plataforma esportiva té un futur prometedor i que espera que "sigui

local". En àmbit intern, una de les dates que més es recorda amb entusiasme és el 27 de setembre del 1999, quan els prop de vint presidents que formen part de la Coordinadora

plines van oficialHzar la plataforma. Llavors en va ser escollit president Antoni Pérez. D'altra banda, la primera aparició en públic de la Coordinadora d'Entitats va ser el 27 de no-

el conducte de reivindicació per a l'esport

provinents de molts diversos esports i disci-

vembre, a la Festa de Tardor.

l'integren estan disposats a arribar allà on calgui i en aquesta línia Antoni Pérez assegura que pensen "continuar exigim a l'Ajuntament unes mínimes instal·lacions esportives municipals que no tenim. Tan sols és el que es mereix la població de Sant Cugat perquè si no té uns equipaments adequats, difícilment podrem practicar un esport amb dignitat i qualitat". Pérez ha anat més lluny quan ha explicat que "els clubs esportius són un mitjà perquè els joves facin esport i un mitjà que integra la gent". Dates que cal recordar Després que el 3 de maig del 1898 naixés la Coordinadora d'Entitats, la següent data que fa referència directa a la Coordinadora és el 11 de setembre del 1998, quan la plataforma es va oficialitzar. La Coordinadora va escollir per majoria absoluta Antoni Pérez com a president. D'altra banda, van completar la junta directiva J a u m e E s p i n a com a vicepresident, Enric Tomàs com a secretari i finalment, Carles Castro com a tresorer. La resta de clubs que van signar els estatuts en són entitats fundadores. Aquest cos directiu podria continuar dirigintla si així es decideix el setembre. Posteriorment, el 5 d'octubre va ser la primera de les tres reunions que l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recodcr. ha mantingut amb la plataf< irma esportiva. I .es altres dues \ an ser el l> de desembre quan el consistori \a presentar-los el nou pla d'equipaments esportius, i el 15 de febrer, en la tercera i fins ara última tn >bada. I A\ plataforma també s'ha reunit en tres < icasií ms amb tots els partits de l'oposició. La cita més important d'aquestes va ser cl '1 de març. Per acabar, la Coordinadora es va presentaren públic per primera vegada a la l'esta de' 1 ardor, que va tenir lloc el 11 de novembre.

La Coordinadora d'Kntitats Esportives de Sant Cugat ha fet un treball extraordinari FOTO: XAVl LARROSA

Antoni Pérez: "VaL·alde no ha complert el seu compromís i això no em sembla correcte" * w Ei febrer, falcalde Lluís Recoder va agafen «1 compromís amb la Coordinadora d'Entitats Esportives q u e ens convocaria en una reunió abans que presentés públicament els pressupostos. N o ho ha complert i això no e m sembla correcte'*. Amb aquestes paraules, Ar*to» ni Pérez, president de te Coor- dinadora d'Entitats Esportives» ha expressat cl malestar de ía plataforma, q u e per segona vegada s'ha sentit enganyada després que a mitjans de març el regidor d'Esports de l'Ajuntament. J a u m e Tubau, els presentés el nou projecte d e la rambla del Celler, s e n s e d e I manar cap tipus de consell a la j plataforma. Pérez ha ressaltat, a i més. que "han estat els mateii \os Recodcr i Tubau q»i no s'han cansat de repetir q u e la

Coordinadora d'Entitats és l'únic interlocutor vàlid. Han passat de nosaltres". La reacció d'Antoni Pérez no s'ha fet esperar després que el 19 d'abril, un dia més tard de la presentació del nou equip de g o v e r n , es d o n é s a conèixer t a m b é el projecte de pressupostos municipals per a l'any 2000, que serà d e 9.500 milions d e pessetes. D'aquests 9.500 m i l i o n s , 2.200 (un 2 0 ' / del pressupost general> es destinaran a inversions. Dels 2.200 milions d'aquest pla d'inversions, 230 (que significa el 10% d'aquests 2.200 milions) estaran reservats a la construcció i arran* jament d'equipaments esportius municipals per a la ciutat. Pérez ha estat del tot clar a l'hora de valorar aquesta xifra d e 230 milions: "Sincerament,

trobo que és una xifra ridícula, sobretot en un àmbit, l'esportiu. en què fa quinze anys que no s'hi ha fet res. Amb aquesta partida no farem res. La majoria de les instal·lacions són ridícules". D'altra banda, la plataforma esportiva tampoc no s'explica amb aquesta mesura el fet que al seu moment Lluís Recoder afirmés que la inversió número u seria per a instal·lacions esportives municipals i que una de les seves cinc prioritats polítiques fos potenciar l'esport

local. El president de la plataforma esportiva espera q u e Alfredo Bergaa (PP), q u e a partir d'ara compartirà la carpeta d'Esports a m b Tubau, "treballi seriosam e n t , a m b imaginació i e m penta*.

Esports

U S íCANTONS Divendres. 18 /fabrilrlíl >iW

V o i & i b 0 I

Gerard Zato és el nou tècnic del sènior femení del CV Sant Cugat Lentrenador ja havia estat al clubfa quatre temporades Al.KX LÓI'KZ -Sant Cugat L'entrenador barceloní Gerard Zato és cl nou tècnic del sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat per a la propera temporada. Així ho ha confirmat el president del CV Sant Cugat, Carles Castro, a E L S 4 C A N TONS, després

que en els darrers dies arribés ja a un acord definitiu amb el que a partir de principis de juny començarà a treballar amb el seu nou equip. Zato no és cap desconegut al CV Sant Cugat ja que fa quatre campanyes havia integrat el cos tècnic de l'entitat com a entrenador del llavors juvenil "A" femení, quan el sènior femení militava a la Divisió d'Honor. Des de la seva marxa del club santcugatenc, el nou responsable del primer equip femení ha estat durant dos anys director tècnic i entrenador del juvenil femení del CV Winterthur Barcelona i aquesta mateixa temporada ha estat entrenador del SESE femení, que s'ha classificat per disputar la fase

d'ascens a Primera Nacional. Carles Castro ha valorat la importància en la contractació de Gerard Zato explicant que "és una persona que coneix el club i que està experimentada en el món del voleibol des d e fa un grapat d'anys. EI més important -assegura Castro-és que creu en el projecte i en el futur del CV Sant Cu-

Zoran Nikolovski deixa de ser el director tècnic del club i tècnic del sèniorfemení per centrar-se en la base i en la línia masculina

Esportius Escolars. Nikolovski comptarà amb el suport i la col·laboració de la capitana del sènior femení, Maria Tortosa. Tanmateix, Nikolovski i Tortosa també seran els responsables del Pla 2001, un programa esportiu de la Diputació de Barcelona que vetlla en la recerca de futures promeses. D'altra banda, Zoran Nikolovski serà l'entrenador del juvenil i sènior masculí del club. També es treballa en aquests moments en la creació d'un cadet masculí i un segon sènior femení. El CV Sant C u g a t tindrà la c a m p a n y a 2000/2001 un total de nou equips, dos més que aquesta temporada. Una decisió estudiada

gat i q u e li fa molta il·lusió entrenar el sènior femení". El fins ara director tècnic del club i entrenador del sènior femení, Zoran Nikolovski, deixarà de desenvolupar aquests dos càrrecs per centrar tots els seus esforços a treballar i potenciar a fons els equips que participen als Jocs

Carles Castro ha volgut deixar molt clar que en cap cas es pot parlar d'una destitució de Zoran Nikolovski com a entrenador del primer equip femení. El tècnic croat havia dirigit l'equip en les últimes quatre temporades. El mandatari santeugatenc ha explicat que a partir d'ara no existirà la figura del di-

Carles Castro també na ercaneat el retorn de Carlota Santamaría FOTO: X.L. rector tècnic smo que es crearà un staff tècnic integrat per sis entrenadors i dos membres de la junta directiva. De moment, però, tan sols han estat confirmats cinc tècnics: Gerard Zato, Zoran Nikolovski, Branko Draganic, i les jugadores del sènior femení Maria Tortosa i Montse Carvajal. Carles Castro ha dit que amb aquesta determinació el que busca l'entitat "és que cada un dels entrenadors treballi en una mateixa línia de treball" i ha afegit també que "no ha estat una decisió salomònica, sinó meditada i parlada amb tots els entrenadors". El president santeugatenc ha recalcat sobretot que no es tracta "de cap destitució

de Nikolovski" entre altres coses "perquè es manté en la nostra línia de futur". La setmana vinent, el club té la intenció de contactar amb algunes jugadores per oferir-los la renovació, mentre que al llarg del mes de maig l'entitat santeugatenca donarà la baixa a aquelles jugadores amb les quals no compta la propera temporada. Per contra, Castro sí que ha confirmat que Carlota Santamaría, que aquesta temporada ha jugat a Divisió d'Honor amb el Winterthur Barcelona, tornarà a jugar al Club Voleibol Sant Cugat. Demà, el CV Sant Cugat juga un amistós amb el SESE.

o t o c i c l i s m e

Rubén Xaus és envestit en la primera cursa del mundial i tan sols pot acabar el 2 3 è Au-x" I.ori.x - Ptiillip Island / Sant Cugat Rubén Xaus va finalitzar en 2.\i posició de 3(t pilots en la primera prova del ('.ampionat del Món de Supersport. que es va celebrar al circuit australià de Phillip Island. L'actuació d'aquest pilot de motociclisme santeugatenc va estar supeditada a l'envestida que va patir a la vuitena volta de la cursa quan el pilot australià Andrew Pitt el va envestir i el va obligar a passar per boxes. Aleshores, Xaus encapçalava la primera posició. Des d'aquest mateix moment, el fet d'haver perdut dues voltes des de la seva

arribada a boxes va provocar que el pilot local ja no pogués assolir la primera plaça, tal com ho estipula el reglament. A més, cl santeugatenc havia aconseguit la po/e en les voltes cronometrades. Després que Rubén Xaus passés per boxes, la carrera va ser suspesa a causa de la pluja per rein i c i a r - s e m é s t a r d . A partir d'aquest moment, cal destacar la gran actuació del jove pilot de 22 anys, que tot i sortir en l'últim lloc de la graella de sortida va finalitzar p r i m e r a m b un gran avantatge respecte al segon pilot. La nova motocicleta Ducati 748 RS va respondre a la perfecció,

GASOIL Ports gratuïts

Rubén Xaus no va tenir gens r/e sort en la primera prova del mundial de Súper.port l·iílU: b.DCARD l-ARINYES fet que fa pensar amb optimisme tit Rubén Xaus en aquesta priaquest diumenge a Sugo, al Japó, de cara a les onze curses que enmera cursa del mundial, l'objecconvençut que aquesta vegada cara resten per disputar-se en tiu continua sent sense cap tipus la sort sí que estarà del seu cosaquesta edició del Campionat de dubte assolir el títol en el que tat. La segona part de la cursa de del Món de Supersport. serà la seva segona campanya al diumenge així ho fa pensar. Desmundial d'aquesta disciplina. prés de prendre part en aquesta Objectiu: el títol Una setmana més tard de córsegona cursa, Xaus ho farà en rer la primera prova a Phillip Isnou proves més, entre les quals Malgrat la mala sort que ha paland (Austràlia), Xaus competirà una a València, el 25 de juny.

Tel, 93 580 77 62 C:

s*\

.Sr ^\

V ^ \

Contestador les 24 h

ESPA|

Distribuïdor oficial

Esports

E L S í C A N T O N S Dijous. 20 d'alml del 2000

H o q u e i

p a t i n s

Hoquei

herba

El Patí Hoquei visita el Juneda molt conscient de la importància de guanyar

El Júnior femení visita el tercer, la Reial Els de Lluís Sdnchez són a només dos punts de l'ascens de categoria Societat AI.KX I.OIM:/

A.L.

-Sant Cugat-

- Sant Cugat -

El sènior masculí del Patí Hoquei ('.lub Sant (innat visita, quan falten tan sols quatre jornades perquè finalitzi la Lliga al grup "A" de Primera Catalana, la sempre difícil pista del (il I Juneda, cinquè classificat a tres punts del conjunt que entrena Lluís Sànchez. Lis santeugatencs estan del tot oblidats a imposar-se en aquesta jornada si volen continuar disposant d'opcions per lluitar per assolir la segona plaça, que també dóna l'ascens a Primera Nacional Catalana. Ara mateix, els vermell-i-negres són tercers amb 38 punts, a tan sols un punt del segon, lloc que ocupa el CP Monjos. El CH Juneda, que a l'anada va perdre al pavelló municipal per 6 gols a 4, és cinquè amb tres punts menys, més concretament amb 35 punts. El principal adversari en aquests moments del Patí Hoquei és el CP Monjos, que aquesta jornada ha de defensar la seva condició de segon al campionat a la no fàcil

L'equip femení d'hoquei herba del Júnior ho tindrà molt difícil aquest cap de setmana trencar amb aquella estadística que diu que el conjunt santeugatenc no guanya un partit de lliga des del 24 d'octubre, quan va imposar-se a la pista de la l'niversitat d'Alacant. Les de Núria-Olivé visiten la Reial Societat de San Sebastiàn, terceres a la classificació a cinc punts del líder, el Club Deportiu Terrassa. El Júnior ocupa ja des de fa un munt de jornades l'última posició a la taula en zona de descens h.l' \hnoi nuíMidi dilI'l I SantCugattéla possibilitatd'assolir el'segon astein tomeiutiu l·()l() h.Dl'ARD FAR1NYES directe amb únicament 4 punts, a cinc punts de la salvació, plaça que ocupa ara mateix el RC Polo. let C H i, en la darrera jornada de pista de L'Hospitalet C H , novè cugatencs. Les blau-i-negres tenen un caLliga, a casa amb el CP Calafell, amb 23 punts. Quant al sènior femení que dilendari més que difícil per salvar penúltim amb 14 punts. En les últimes quatre jornades rigeix Santi Roca, juga aquesta la Divisió d'Honor: de les cinc En canvi, el CP Monjos té com de Lliga, el sènior masculí ha d'ajornada a la pista del Congrés "B". jornades que falten per acabar el a compromís més difícil el que ha frontar el calendari següent: a fora Quan falten quatre jornades percampionat, el Júnior ha de jugar de disputar en la penúltima joramb el C H Juneda, a casa amb què acabi el campionat són ara per amb tres dels quatre equips que nada a la pista del Vilafranca, quart l'Aiscondel Vila-seca, vuitè amb ara en zona de promoció d'ascens encapçalen la classificació. amb un punt menys que els sant25 punts, a fora amb L'Hospitaa Primera Catalana.

Autocugat

I Ràdio Sant Cugat

Premis Esport en Marxa 2000 Borja Campos Charli Patllé

HOQUEI PATINS

PH S A N T C U G A T (masc.) Pol Carulla 44 Ruben Munoz 41 Gonzalo Munoz 21

PH S A N T C l ' G A T (fem.) (iarla Sariol 26 Maria Rosa Tamburini 20 Mònica Vidal 18

J Ú N I O R (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre

Rickí Ruiz

FUTBOL SALA

WIN TERTHURSANT Javi Ramírez Xaloc Rion Josep Gonzàlez Javi López

CUGAT 16 15 15 14

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13 José Luis Sànchez 13

HOQUEI HERBA

J Ú N I O R (fem.) Júlia M e n é n d e z Gina Abelló Luci López

11 11

Ió 13

16 13

MASJANERífem.) Klisabet Escrivà (iristina Garcia Maite Gómez

33 30 20

HANDBOL UE SANI'CUGAT Armand Mora Albert Rovira Juanjo Gonzàlez Eloi Safont Pere Antich

26 24 24 24 11

BÀSQUET

U E S A N T C l ' G A T (masc.) Gerard Moreno 33 Toni Ballart 30 Pau Riera 28 Abraham Carreras 28

UE S A N T C l ' G A T (fem.) Marta Puig 41 Mabel Méndez 21 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 12 Iúlia Villar 12

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora Joan Colell

i 38 29 18

PB SANT CUGAT (fe m.) Laura Gallego 37 Laura Martín 30 Mònica Martínez 27

VOLEIBOL

CV S A N T C U G A T (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí .^ Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV S A N T C U G A T (masc.) Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20

Esports

E1S i CAMIONS Divendres, 2H (Talml M 2000

iiiiitiiiiiii FUTBOL

11.30 Terrassa-Sant Cugat (ds) 17.45 PB Sant Cugat-Badia (ds) 16.00 Sant Cugat-Can Rull (ds) 10.00 Mira-sol-Ripollct (dg)

FUTBOL 1a Catalana 17.00 Manresa-Sant Cugat (dg)

Preferent Infantil

2a Regional

18.00 Sant Cugat-Mataró (ds)

18.4Ó Barberà-La Farga (ds)

SMIM

1a Nacional «A» 17.45 Èpic Casino-Olimpyc F. (ds) 12.00 Escola Pia-W. Sant Cugat (dg)

11.30 Terrassa-Júnior (dg) 12.00 PB Sant Cugat-San Lorenzo (ds) 12.00 Mira-sol-Les Fonts (dg)

2a Div. Infantil

1a Catalana

15.00 Sabadell-PB Sant Cugat (ds) 09.00 Sant Cugat-Rubí (ds) 17.15 Josep M. Gcné-Mira-sol (ds) Júnior-Can Rull

19.00 LF Sant Cugat-Sant Jordi (ds)

BÀSQUET

l a Div. Aleví

3a Catalana «B» 19.30 Sant Cugat .<B»-Fscolapis (ds) 19.00 St. Cugat «A>-Ripollet (ds) 19.00 Alfa 5-l"K St. Cugat «B» (ds)

1a Div. Cadet

2a Div. Aleví

11.30Sahadell-Jiínior<ds) 17.00 Rubí-PB Sant Cugat (ds) 16.30 Can F'atjó-CFT" Sant Cugat (ds)

12.00 Júnior-Can Trias (ds) 11.15 PB Sant Cugat-25 Setembte (ds)

Copa Catalana

BÀSQUET

Aleví masculí

A~7

16.00 Voltregà-PH St. Cugat «B» (ds)

12.00 PH Sant Cugat «A-Caldes (ds) 16.00 Cerdanyola-PH St. Cugat « C (ds) PH Sant Cugat «B» (descansa)

BOQUES

PATINS

1a Catalana HOQUEI

HERBA

11.15 C.ongrés-PH St. Cugat (dg)

Div. d'Honor femení

Júnior

Real Sociedad-Júnior

19.30 Roda-PH Sant Cugat (dsl

Aleví

10.00 Rubí «B»-Àgora «D» (ds) 10.00 Sp. Rubí-Sant Cugat «B» (ds) 11.00 Can Jofresa «B-St. Cugat -A» (ds) 09.30 Júnior-Sant Llorenç (ds) 13.00Àgora «B»-Bisbat d'Egara (ds) 12.00 Àgora «C»-Can Trias (ds)

13.00 Ferran Cloa-Rubí Norte (ds) 11.00 Santa Isabel-Joan Maragall (ds) 12.00 Europa-Montserrat (ds) 10.00 Balmes-URE Les Planes (ds) 10.00 Rubí N. «B»-Liceo Politècnic (ds) 11.00 Joan Maragall-Pau Casals (ds)

HANDBOL Infantil Col. Carme «A—Arnau Cadell (ds) Centre Obert fm-Col. Viaró (ds) 11.00 M. Rubí-Leonardo da Vinci (ds) 11.00\riaró-Rubí(ds) 12.00 Ramon i Cajal fm-Ct. Obert fm (ds)

09.30 Júnior-Cavall Bernat (ds) 09.00 Ramon Llorenç-Agora (ds)

Aleví

FUTBOL

Aleví femení

09.00 EE Foiró «B»-Les Fonts «B- (ds) 09.00 Esc. Pia «A--EE Foiró «A. (ds) 10.30 La Farga-Schola «A» (ds) 13.00 Mira-sol-Viladecavalls (ds) Avenç (descansa)

Infantil

Benjamí

Benjamí Prebenjamí

Prebenjamí

Pins Vallès-Sant Jordi "A" (ds) Santa Isabel-Regina Carmeli (ds) Joan Maragall-Pureza de Maria (ds) Pla Faneras-Pureza de Maria (ds)

13.00 Avenç-Col. Carme (ds)

13.00 PH SantCugat-Centelles(ds)

m :mm mmmm m- m.

mmw^m

Pins del Vallès-M. Rubí (ds)

Aleví

Fèmines

mntmoL

12.00 Igualada-PB St. Cugat (ds)

Femení

10.15 VE, Sant Cugat-Montserrat (ds)

19.00 Juneda-PH St. Cugat (ds)

2a Div. Femení

FUTBOL

14.00 PH Sant Cugat «A-Caldes (ds) 17.00 Arenys-PH Sant Cugat «B» (ds)

12.00 VE Sant Cugat-Sant Nicolau (dg)

12.00 Rubí-Sant Cugat (ds) 12.15 N. Terrassa-PB Sant Cugat (dg) 09.30 Sant Cugat-Ca n'Oriaeh (dg)

Agora-Col. Tecnos (ds) Castellbisbal-UE Sant Cugat (ds)

l a Cat. Juvenil f e m .

2a Catalana femení

Maurina F^gara-PB Sant Cugat Mercantil-Sant ( )ugat Júnior-Ca n'Oriach

Infantil femení

Infantil

2a Catalana Cadet

2a Div. Juvenil

mmMíxmm*

18.00 VE St. Cugat-Tarragona (ds)

11.15 Salle Bonanova-UE St. Cugat (ds

16.00 PB Sant Cugat-Cerdanyola (ds)

2a Div. Cadet

PH Sant Cugat (descansa)

1a Catalana Cadet

3a Regional

18.30 Gramenet-Sant Cugat (ds)

1a Catalana Juvenil

Juvenil

UF. St. Cugat (descansa)

1a Div. Infantil

Pref. Juvenil

19.30 l'K St. Cugat-Sant Martí (ds)

SALA

FUTBOL d - 1 1

Aleví Pau Casals-Viaró (ds)

La Floresta-Tone de la Llebre (ds) Rubí Norte-Avenç (ds) Thau-Col. Balmes (ds)

Infantil 09.00 Sabadell-Àgora (ds) 11.30 EE Foiró-Escola Pia (ds)

DONATIUS: "Caixa de C a t a l u n y a " c t e . n° 090200046502 o per i n t e r n e t : w w w . l a c a i x a . e s Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides

Directe al Tercer Món

3WRV

«rodi

Rubí Granja-Panadería junto a ínstítuto 93

699

Papereria especialitzada • Fotocòpies color i b/n • Fotocòpies plànols Plòters • Transmissió d'arxius CADT per Internet ^IIa^n^4^ANT_CU^T_ TéT93*674 96 02 - Fax 93 674 63 Ï T A/e: arpali@abaforum.es

RADIOTAXI

ami IILLÜII?

, , , , „ SANT CUGAT DIETÈTICA

Torrent d e ïa Bomba, 14 Tel. 9 3 6 7 4 4 3 9 0

lel

P&te. San, Ç 93 674 00 60

93 589 44 22 *-CSERVEI DIA I NIT

Esports

H S * C A N T O N S Divendres, 28 d'abril del 2000

M:\mmm Tercera Regional

Segona (Catalana

G R l P 14

G R l ' P 1 Femení

l.a Almuill.

P r i m e r a (Catalana

Equip

Sani Amltcir .1.1 1.1

Itipilcr

II.

K'l».Mct

Cumcnct

Equip

P J PG

Equip

l'i

< )kvi

L'Hiispiulcr

Si \ n d t c u

l'alaíruscll

GC Punta

-- <>

Vilassar

IV-r.il nt.i

< j n l-'jrjii

,, '. ' 0 s

Kul.i

.1.

I»

Mira-ralA.

Júnior

San l'cdtu

l.S

San Loren/o 27

Montscrrar

-4

Sjtitlv.ua

II)

Can Boada

-5

\iljt'r.ini..

•1

I Icpuiadorcs 25

Masnou

i ••

1' Matiimct

l'rai

Mimes., C.istclldclcl \ínli.rr.i C.innUc

12 9 II

l"U li Illa

:«

I -a propera (30 d'abril): Gramcnct-Perelada; Andí >rra-( Castelldefels; Sant Andrcu-Pobla Mafumet; Igualada-Granullers; Mantesa-Sant (.uf,at; Santboià-Palafrugcll; Cerdanyola-Valls; Ripnllet-Júpiter; \Ïlafranca-Prat: Vilassar-Masnou.

ni:

S4 47

R Llorens

( a m í Vell

l'B Si. I . I V > I 3 0

1.1

\.,lls

I.es I nms

711

( crdans.'la

'. >

2»

l'NllCM,

1:1

Sant (Juir/c

.'4

La propera (30 d'abril): Montsetrat-Júnior; Camí Vell-Rubí; Sant Andreu-Ramon Llorens Sant (Juir/.e-Can Boada; Castellbisbal-Pucblo N u e m : PB Sant Cugat-San I.oten/.o; Mira-sol AdesaLes Fonts: Can Fatjó-Matadepcrenc; San Pedro-I )eputadotes.

Punt.

1727

1407

4')

1O07

121.1

J,.sep Ions

l'I

1S2I

1407

San[|X:di>r

1217

1041

(à.nstnnuMiis

lí>

III

ISWi

1.1'»

Mbnn.1

1.1

1452

1400

\il,Kks,ans.,\- 27

1.1

14.17

1420

Al'll

1.1

1220

1110

4(1

C.KSli

I14K

1,120

Helk|«,rt

1.1

1212

1244

.10

Sani M a n í

II,

1.120

1410

.18

Sant Nicolau

1.525

IS 52

.1*

\ i l a d c s a n s . B - 20

.IX

1501

15.10

I.1K4

15.14

lESuCufiat

1211

1626

Sanr ( i e n a s i

071

1270

2»

J'l

GRDPC

GC 41

Equip

Sani Pere

:is4

PC Punts

4!-

1 2001 :o7

IOM

isxs

511 47

1... l'I.lll.ld.,

Ma.irin.i

1., ram»

2')

1.1

ll·in Rull

J1'

ScdisM

1.1

21)51

I9H1

4.1

Caidcs

J'i

Robi

:HS:

200.1

Sal.ulcll

C \ Sabadell

I·ISI,

1 «

411

Hadia

j'i

III

L.Cerdamola

1-'

1 •.

1*01

2IXL

Lumen

l.o(i,irs

ii.

l'MM

1971

llum

J'i

Caldes

1720

1800

l'I

I...111 W l l l

Ripollet

:in.x

.MHS

Ripollet

SjntMedir

IMl

l'oli

1 : .isrcll.il

J'l

Lleida

III

2'<

1.1

III

101

I n a S i lusi

Vila-scia

21.

1.1

La Ml.rua

II)

Hospitalet

'»4

10.1

I' In.li.rra

II)

Marrinens

1(1

1.1

118

Tallers

1.1

Cornellà

105

Manresa

1.1

Vendrell

10.S

huliistricsC

1.1

L'KspkiEa

Montserrat

122

( i e n i o l e l Pla

7,1

100

C N Saliatlell

100

Calafell

12.1

Hospitalet

112

Vrlanosa

los

17,1

119

L a propera ( 3 0 d'abril): I na Sant Just-Cotnellà; Vendrcll-L'Espluga; Vilafranca-Vilanova; Calafell-Reus Dep.; Hospitalet-(ÍP Monjos; \ ila-seca-Martinenc: Juneda-PH Sant (aigat; Gcniol el Pla-Mollerussa.

Primera Nacional A Divisió d'Honor

GRUP 6

Femení

GC Punta

Equip

C l ) Icrrassa

1.1

01)

Punta 25

SI'V5I

II)

.15

R. Sociedad

1.1

21)

Sardinero

1.1

0.18

Saniide'l'ci

l..iinin.kl..s

007

TrcsMayo

1 1

001

Castell.'.

Sant Ksrc\ e

1 1

CKiKC

\aleneia

Houlils

Casa

122

II)

132

124

1(1

110 108

II)

117

12.1

105

119

1114

C N Caldes

1.1

11(1

124

Claua

108

150

144

129

Llopart 1

1(.

I n i c Ses illa 11

Club Kiíara

1.1

.1.1

Polo

1.1

I/Lsslop

Club Campo 1.1 9,1

Cahra

Montsant

Les Corts

1.10

llaliarCalala

llanelona

PG PC PP

Manasoi

•'

?•«.

( I . Si. Cugat SI

Icrrassa

C N Icrrassa

Sani Jordi

28 _'7 28

18 IS is

10 2 1 3 5 V

1919

177:

0.14

58.1

082

088

15 70O

718

oi2

0.1.1

olll

0.14

2.1

Zl> S

0.17

055

21)

I K'l

J'l

Mil ku.in

Mollerussa

At. Terrassa

1.1

Júnior

P M I

H.llllCI.1

lli

\ t . SI. làtgitt

P r i m e r a (Catalana

Andí n u

1 ., K . I I , . I I I I .

1(1

Kles.Clem

CiupBarnj Tilini.il».

Vilassar

La Koca

Corbera

GRUP 2

La I mon

GRIT5

|. .'.cl.llil 25

lli

La propera (30 d'abril): CKSB-Olesa; Sant Martí-Sant Gervasi: Viladecans «B»-L'Hospitalct; SantpedorMartorell; Bellsport-Josep Fons; Vilanova-Constfiictions; UF; Sant Cugat-Sant Nicolau; Vladeeans «A--APB.

Segona Regional

L a propera ( 2 9 d'abril): Manresa-La Almúnia; Síeoris-Indústries Garcia: Èpic Casino-Olimpyc Floresta; (!N Sabadell-Corbera: La Murga-Hospitalet; P. Andotta-Rubí; Montserrat-'Fallers.

Martorell

BÀSQUET

l'J

K.il.i

Primera Nacional

Equip

Oliïnii.r K

l'M>2 I7:.i 1769

2.5

W> 45 4.1

I K Si .Cuiíut 2 6

680

7+7

Sant ( J u i r / e 20

507

708

1.1

211 012

004

II)

Caidcden

L a propera ( 2 9 d'abril): Babar Català (descansa); Barcelona-Vilassar; Montsant-Gràcia; Llopart 3-Manacor; Elec. Ciem-Oalvià; M a x o n - C N Caldes; La l ' n i ó n - S a m Andreu; L'Esclop-W. Sant (Aipat.

FASE D'ASCENS HOQUEI PATINS

••A..,I.M

!^i :

Primera Catalana

wmm $m*

-'4

Equip

GRl !P A

Primera Nacional A GRl P 5

l . a propera (30 d'abril): (INTcrr.issa-Sedis \ljusa: Ripollet-Rubí l . (:etdan\ola-St'. Icrrassa; (Jrup BarnaI .leida: (:.ildes-l .os ( airts: (:N SabadellSant Pete: \ndotra-Sant Medir, l ' E Sant C1i12.1t-S.1nt Jordi.

VOLESQl

Primera Catalana

I ,a propera (30 d'abril); l.a RuniJnica-1.unien: Sabadell-Millenan; Hatbetà-l.a Kanja: Badia-Ripollet; Caldes- Tibidabo: Can Rull-Joventut 25; Castellar-l.a Planada; Maiitina-l.lann; K. (icrdanvola-Joan W l l l .

L a p r o p e r a ( 3 0 d'abril): R. Sociedad-Júnior; Polo-liniv. Sevilla; Sardinero-Club de Campo; Terrassa-Club Egara; At. Terrassa-San Pablo Valdeluz 51.

Equip

PJ PG

ReusIVp,

Equip

PG PE

GC Punta

Cl'Mi.nji.s

Alfa 5

io.i

PII Si. Cugat

Sícotis

115

Vilafranca

PE 1

PP 2

GF 140

GC Punta 00

CVSamCuaM

Llars M u n d c t

Badia

Olot - B .

SP Punta I I

140

4(1

133

. 1 0

121

L a propera (7 de maig): Olot «B»-Llars Mundeq CV Sant CugatBadia.

EIS4CANTONS eis4c a n t o n § 11 g t s §Qjt cugat.com "el diari de Sant Cugat"

EIS4CANTON3 4

Espectacles

Cultura

Divendres, 18 d'abril del 2000

E s p e c t a c l e s

Crim al Teatre-Auditori Carles Canut dirigeix 'Crim perfecte\ una obra popularitzaria per AlfredHitchcock 'l'OM MoNTKNKfiRO - Sant Cugat -

I n important i popular home de negocis nord-americà viu una vida respectable al costat de la seva dona. I n dia qualsevol una casualitat ta que descobreixi que aquesta té una relació sentimental amb un artista jove i atractiu... Aquesta és la situació de partida que presenta Crlni perfecte, l'obra q u e presenta divendres vinent el Teatre-Auditori del Centre Cultural, sota la direcció del conegut actor Carles Canut. Crim perfecte va ser escrita l'any 1952, data també de l'estrena a Londres. Amb tot, no va ser fins q u e es va representar a Nova York quan va rebre l'acceptació del públic, cosa q u e va portar r à p i d a m e n t el text cap al c i n e m a . Va ser el geni de la intriga Alfred Hitchcock l'encarregat de dirigir el 1954 la versió cinematogràfica de l'obra de Frederick Knott. Amb Ray Milland i Grace Kelly

com a protagonistes, la pel·lícula constitueix un dels èxits més notables de la trajectòria del director anglès, al mateix nivell q u e La finestra indiscreta. La q u e p r e s e n t a d i v e n d r e s Carles C a n u t al Teatre-Auditori és. per l'actor, "una versió de l'obra centrada en els personatges", com d'altra banda "correspon al teatre", cosa que la diferencia de la posada en escena de Hitchcock, que, obligat pels recursos del seu propi mitjà, "posa els personatges al servei de l'acció", segons Canut. Aquest aspecte és qualificat per Canut com "d'extraordinària importància", ja q u e això p e r m e t que el director explori l ' u n i v e r s del " t e a t r e del n e guit", que l'actor defineix com "aquell capaç de crear inquietud, molèstia, i de donar forta excitació", i q u e té en el teatre policíac i de misteri "una gran font de recursos". Un dels m o m e n t s en q u è es desenvo-

. 1 l'obra de Frederick Knott. un home de negocis descobreix la relació sentimental de srca la dona amb un jove artista E: CEDIDA

lupa aquesta inquietud en l'obra és precisament quan el marit enganyat ofereix al jove artista una bona oferta econòmica per tal q u e a q u e s t faci desaparèixer la seva dona. La intervenció de l'atzar, però, portarà la i n t r i g a p e r c a m i n s inesperats.

M ú s i c a

La parròquia del Monestir celebra la Pasqua amb un concert d'orgue Lacte anirà a càrrec de Forganista de la Catedral de Barcelona T. M. S. - Sant Cugat -

D e s p r é s del recent acte d'inauguració de l'orgue del Monestir. d u r a n t el dia de Sant Medir, al qual va assistir l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, i q u e va donar

per acabat el llarg procés d e restauració de l'instrument, la parròquia de Sant P e r e d ' O c tavià ha programat per dilluns v i n e n t un c o n c e r t extraordinari d'orgue com a celebració de la Pasqua. L'acte, a través del qual el públic podrà col·labo rar en les obres de restau-

ració, tindrà com a protagonista l'organista de la Catedral de Barcelona, D o m è n e c Cols i Puig. L'intèrpret, que és també un reputat pedagog musical i un dels més destacats compositors del repertori religiós actual, durà a t e r m e un intens

M o n t s e r r a t Calduch M c l od f

%#%•%

r; t:r. ai?

Música • Teatre • Dansa

Musical

Ferran Audi, Ester Bové, Santi Pons, Xavier Ruano i Oriol Tarrasón posen vida als personatges del Crim perfecte de Canut. Segons ell mateix diu, amb aquests actors ha procurat "donar oportunitats a uns professionals que, encara que experts, no són gaire c o n e g u t s " . Amb

programa basat e n obres pasquals i de música clàssica. Segons el rector de la parròquia d e l M o n e s t i r , m o s s è n Blai B l a n q u e r , es tracta d ' u n repertori "basat en la varietat de les p e c e s " , però a m b una forta "dificultat tècnica". T o t i que l'orgue s'ha integrat ràpid a m e n t en la litúrgia d e la p a r r ò q u i a , a q u e s t a és p e r Blanquer una bona oportunitat "de gaudir d'un concert de qualitat" per part d'aquest inst r u m e n t local. Mossèn Blanquer espera q u e el de dilluns sigui " u n concert a m a b l e " , i que constitueixi la primera de "properes oportunitats" de realitzar c o n c e r t s a m b l'orgue

aquests, i amb un muntatge sobri al servei del text, l'actor i director ha volgut aconseguir una obra "de fusteria teatral - p e l seu mecanisme calculatposada al servei d'una història intel·ligent", i en q u è "el ritme narratiu" i "el suspens" són dos elements fonamentals.

d e la parròquia. El programa consta d e nou t e m e s , entre els quals es trob e n a l g u n s d e to e m i n e n t m e n t festiu, com la Misa paschalis vigilae de l'autor contemporani Albert de Klerk, que consta de tres parts, i d'altres basats en m e l o d i e s gregorianes, com Filiietfiliae, del c o m p o s i t o r del s e g l e XVI Pierre Jacquet, així com també una obra final del mateix intèrpret, Preludi, variacions i final sobre Gadeamus romties. Autors com Johan S e b a s t i a n Bach, Johan Krieger o Johannes Brahms també apareixen en el programa confeccionat per l'organista Domènec Cols.

Cultura

ELS /CAIVIUNS Divendres, 2H d'abril del 2000

P i n t u r a

Pep Blanes tanca exitosament la seva darrera exposició Ales de 1.800 persones han visitat la mostra del santcugatenc T o \ i M O \ I T.NKCRO

- Sant Cugat Diumenge passat, dia 23 d'abril. es va donar per acabada la darrera exposició de Pep Blanes. 10 anys dibuixant amb grafit, el nom de la mostra, q u e va ser inaugurada coincidint amb el 70è aniversari del santcugatenc. és l'exposició número 25 del dibuixant. Durant poc menys de sis setmanes, l'artista local, una de les figures més destacades del dibuix actual, ha mostrat part de la seva producció dels darrers deu anys a la Sala Capitular del claustre del Monestir, un espai r o m à n i c q u e ha d i b u i x a t innombrables vegades i que, com ell mateix reconeix, ha estat casa seva "durant 28 anys". Kn declaracions a Kl.s 4 C A N -

TONS. l'arrista del dibuix, possiblement la persona q u e ha representat més vegades l'entorn monàstic santcugatenc, ha agraït cl que considera "una resposta massiva del públic" cap a la seva obra. D e fet. amb més de 1.800 \ isites comptabilitzades, la mos-

E x

tra de dibuix s'ha col·locat al capdamunt de les exposicions més visitades entre les que han ocupat el claustre, i ha comptat amb la presència de \ i-itants no només d'arreu de Catalunya, sinó també de la resta de l'Estat, així com t a m b é de països com els Kl A o Alemanya. La mostra ha estat seguida, a més, per nombrosos grups provinents d'escoles d'art, que, en alguna ocasió, han aprofitat la presència de l'artista per indagar sobre la seva tècnica.

manera d'atacar l'aigua" allò que "ha a g r a d a t m é s " d ' a q u e s t s apunts, composicions realitzades durant un viatge de Blanes a Hong Kong. El santcugatenc explica aquesta "aparent contradicció" recordant que "la persona que, com jo, ha dedicat la seva vida a aprendre la tècnica del dibuix", està dotat d'instruments per "abordar qualsevol tema". Juntament amb aquests a p u n t s , la mostra recull u n a quinzena d'obres més, dibuixades e n grafit, q u e d o n e n una

Pep liltiius i ei ull 10 anys de ton/cu dil' dtbm\ ni ytifit FOTO \\\ll

obres q u e han estat exposades al claustre c o n s t i t u e i x i n u n a completa mostra retrospectiva de la reduïda obra del dibuixant. id És això el q u e valora Blanes Segons P e p U a r t l S t a mOStra lú ^ a d e la t r a quan assegura que "molta gent Blanes, un dels _ _ jectona pictòrica s'ha mostrat especialment inteaspectes q u e ha S€VO "SdtisfacàÓper del dib uixant atret "més viva- / <t //• j •>•> j i des de principis ressada en l'evolució" que ha soment l'atenció" la g™tl acollida ^ / d e l s a n y s 90, mo- fert durant els darrers anys la seva tècnica, q u e ha anat tendel públic visi- públic cap a aquesta m e n t e n i u è dint a "captar cada vegada més tant és la confecBlanes va adopv i v a m e n t la l l u m " , e n el seu ció de la desena tar aquest instru"contacte amb la pedra", per sod ' " a p u n t s ràment per a la rebre de la "textura" d'aquesta. pids" que inclou llllflllttll alització d e les Pep Blanes, q u e està acostula retrospectiva, seves composimat al fet que el seu públic disla totalitat dels quals van ser adcions, marcades pel tracte mipensi "visites massives" a les sequirits durant els primers dies. nuciós dels elements de la reaves exposicions, troba q u e la El dibuixant considera que. deslitat. A q u e s t e s especials mostra actual és "una forma molt prés de dècades de dibuixar la característiques del seu estil fan maca de posar punt final" a la pedra del Monestir, ha estat "la q u e les poc m e n y s de trenta

restrospectiva

T. M. S.

Diu el pintor Eederico Fernàndez que "apreciar una obra d'art és un acte d'amor". L'Espai Gorina inicia demà la primera mostra q u e realitza a Sant Cugat aquest artista local, que es declara deutor de les tradicions pictòriques picassiana, del grup Cobra, fauvista i expressionista abstracta i que feia pràcticament quinze anys que no exposava. Es tracta d'una mostra d'una trentena d'obres amb l'heterogeneïtat com a comú denominador, no tan sols en la tècnica emprada -des d'oli fins a cera sobre paper o aquarel·la-, sinó també en els temes i en l'estil pictòric. Pallassos e s t r a n y s , m a r i n e s romàntiques i figures femenines són només alguns dels motius que apareixen en les obres del pintor, que té una predilecció especial pels temes que li permeten "fer abstracció dintre del figurativisme", i que atribueix la varietat de la seva obra al fet que no és un "professional de l'art", i d'a-

questa manera no necessita "donar sortida a sèries repetitives", i es crea, per tant, amb "més llibertat". Fernàndez, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya ( l ' P C ) i de l'Escola Superior de Cinema, és conegut fonamentalment per la seva activitat professional en la producció i la realització d'audiovisuals. Recentment ha presentat a Sant Cugat el primer de la sèrie de vídeos sobre mestres de la pintura espanyola que realitza en col·laboració amb la productora santeugatenca Dídac Vídeo, dedicat a l'obra de Jaume Muxart.

seva trajectòria expositora, intenció que ja va fer pública durant el transcurs de la inauguració d'aquesta retrospectiva, un acte q u e va c o m p t a r a m b la presència de l'alcalde Lluís Rccoder i de Guiomar Anell en representació del Departament de Cultura de la Generalitat. Durant aquell acte, Blanes va rebre un emocionant homentge per part dels seus alumnes de dibuix, que el van obsequiar amb un present. VA santcugatenc no ha fet marxa enrere de la seva intenció de no tornar a exposar, tot i q u e ja està "treballant en una nova sèrie", basada, òbviament, en el claustre del Monestir de Sant Cugat.

c t u a c i o n s

p o s i c i o n s

Gorina inaugura d e m à la darrera exposició d e F e d e r i c o Fernàndez

\RRO\\

El Cor Aulos organitza dissabte u n concert amb grups d e PArgentina i Suècia T. M. S. - Sant Cagat -

L'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música és l'escenari triat per l'Associació Musical i Cultural Cor Aulos per a l'organització dissabte del concert de cloenda d'un cap de setmana de cant coral internacional, Elpintor és professor de la UPC F.:X. L. que comptarà amb la participació de dues formacions procedents d e l'Argentina i Suècia. seguir allò q u e busca. É s d'aAquest acte tancarà tres dies questa manera corri Fernàndez d'assajos comuns i d'intercanvi es val en els seus quadres de rasd'experiències entre el cor santpats, de zones sense color, de la cugatenc i els cors d e l'Escola paleta com a únic instrument..., S u p e r i o r d e L l e n g ü e s d e la així com d'una gran varietat d'eUniversitat d e Còrdova (Arlements i tècniques, cosa que, És precisament en aquest i en gentina) i SangKompaniet d e com reconeix, fa que l'exposició pintors com ara Antoni Clavé, en Goteborg (Suècia), unes jornapugui tenir per a algú cert aire de què Federico Fernàndez es redes que constitueixen, segons col·lectiva. Tot i que l'exposició es coneix quan explica la seva tasca el director del Cor Aulos, Jordi pot veure des del dia 26 d'abril creativa dient que allò que mou Picorelli, una "oportunitat" de passat, la inauguració tindrà lloc la seva pintura "és el sentiment, realitzar " u n treball en comú i no la raó". L'artista, q u e fa dissabte, amb una celebració a la molt enriquidor". plaça Alcalde Magí Bartralot, a la "molts anys" q u e es dedica al qual hi estan convidades divermón de la pintura, veu en la comL e s j o r n a d e s inclouran dises personalitats del món acadèposició un dels "aspectes fonavendres diverses visites cultumic i artístic català, entre els quals mentals" de l'obra pictòrica, que, rals a Barcelona, així com tamhi haurà els pintors Jaume Musegons apunta, "no ha de privarbé al claustre del Monestir d e xart i Pablo López. se de cap recurs" per tal d'aconSant Cugat, per passar a un as-

saig general l'endemà. Durant el transcurs d'aquesta activitat hi haurà una posada en comú d'experiències, així com l'intercanvi dels directors entre les tres formacions corals. El concert que tancarà el cap de setmana de cant coral internacional t é previst un programa dedicat en la seva primera part al grup suec, amb un modern i distès repertori basat en cançons pop de grups com ABBA i T h e Beatles, q u e inclourà també alguna peça tradicional sueca. Per Picorelli, es tracta d'una formació amb una "sonoritat molt especial", q u e inclou "uns arranjaments vocals de gran dificultat tècnica". La segona part del concert de cant estarà dedicada a la formació argentina, u n cor jove però amb una gran trajectòria internacional, q u e finalitza a Espanya una gira europea que l'ha portat per escenaris d'Alemanya i Itàlia, entre altres països. La coral argentina interpretarà, entre d'altres, la Misa Criolla d'Ariel Ramírez.

Cultura

ELS*? CANTONS Dkendres, 28 d'abril del 2000

L'Espai Lluís Ribas organitza el Premi de Pintura Infantil

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Llençant" d'una vídua. •.

T. M. S. - Sant Cugat -

l títol é s , expressam e n t , a m b i g u . Aclarim-lo: c o m q u e cada dia se n'aprèn alguna d e nova, he d e reconèixer que el sentit d e la paraula ' e n c a n t ' m e l'ha aclarit el Monestir, malgrat estar tip d e passejar-me pels Encants d e Barcelona per haverhi viscut, ben a prop, una colla d'anys. I és q u e , allà, d e coses encantadores, francament, p o q u e s . Encants d e què? Ha estat r e m e n a n t paperots del Monestir quan he après que, V encant, era la subhasta q u e sovint - i no e x c l u s i v a m c n t es feia en morir algú. Veiemne un e x e m p l e extret del Llibre de la Cúria Eclesiàstica i Civil. El resumeixo: 20 de juny del 1796. L'Antònia D o m è n e c h , veïna d e la vila, ha mort sense fer testam e n t . É s vídua e n t e r c e r e s núpcies. O sigui: casada i enviudada tres vegades. D o m è nech és el cognom del tercer

marit. Del propi, ni s e ' n parla, Ehavia h a g u t d e canviar tres vegades! Consta que aportà 77 lliures d e dot al seu darrer matrimoni. S'ignora q u e hi hagi h e r e u s . Per tant, tres v e g a d e s c a s a d a i s e n s e fills, almenys q u e visquessin. T é alguns b é n s , p e r ò ningú q u e se'n faci càrrec, í menys encara dels d e u t e s . El fiscal - q u e és el prior del M o n e s t i r - d e m a n a un decret n o m e nant marmesors per fer l'inventari dels b é n s i l ' e n c a n t per pagar l'enterrament i sufragis. S ó n n o m e n a t s : M n . F r a n c e s c G e l a t s , vicari d e Sant Pere i Francisco Mir. ferrer de la vila. L'inventari ocupa dos folis. En destaco l'afirmació q u e l'encapçala per prou significativa: tot és usat! Q u e valgut la pena per fer l'encant, només hi troben: l enagos, 1 faldilla, diferents parells d e mitges, 1 parell d e s a b a t e s , 1 g i p ó , 4

camises, unes mànigues, unes xinel·les, 9 llençols, 1 flassada» 1 pàncf i cistell, 2 escudellen, 1 cullerer, 4 ampolles, 1 porró, l gibreíla, unes tovalles, 1 plec de mocadors, 1 caputxa, 2 mantellines, l paella, cassoles, olles, plats, culleres i molts draps... E n el Híbre hi figuren - a m b noms i c o g n o m s - qui en són els compradors i regatejadors i q u a n t n'han pagar. Curiós, la majoria dels compradors de la roba femenina són homes. Seria per regalar-ho u Ics seves dones. D'unes faldilles de ramallot, el marit de la Paula Anglí, n'ha pagat 3 lliures... El total d'aquell, "qui en dóna més", ha pujat 83 lliures. Pagades totes le despeses, n'han sobrat encara 18. Les principals són: per a l'enterrament, 19 lliures; 6 q u e es devien a l'apotecari per diferents m e dicines, 8 per a despeses administratives, 8 més per a la

comissió d e l s m a r m e s o r s , 4 per a l'escrivà i altres p e t i t s d e u t e s q u e e s liquiden a diferen ts particulars... D e d e b ò q u e la narració d'aquest encantdeíxa una mica el cor encongit. É s clar q u e era un altre t e m p s i un fet habitual. T a m b é es feia d e s p r é s d e la defunció d'un monjo i fins i tot d e l'abat. Si a l'inventari hi havia alguna cosa q u e s e m b l é s q u e se'n trauria més fent-lo a Barcelona, s'hi feia. L'Antònia D o m è n e c h , era pobra. Tot era usat! N o calia moure's de Sant Cugat! Consolem-nos: qui sap si les seves enagües, faldilles, gipó..., i tants altres estris - c e n y i n t altres cossos o usat en altres llars - v a n servir, si .més no, per allargar una mica més - e n t r e els vilatans- el record d'una dona: pobra, tres vegades vídua i sense ningú...

"Motivar i incentivar els més petits en l'art pictòric". Aquesta és la voluntat d e partida de l'Espai d'art Lluís Ribas en l'organització del Primer Premi de pintura Infantil de Sant Cugat, del qual ja s'han presentat les bases. El certamen, en què poden participar-hi els nens i nenes d'entre 6 i 11 anys, té com a tema únic la ciutat de Sant Cugat, i admetrà l'entrega dels treballs a la seu de la galeria fins al proper 25 de maig. Les obres seleccionades seran exposades a l'Espai Lluís Ribas de I'l al 30 de juny, i l'entrega de premis es durà a terme el primer de juliol, per part de la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. Entre els premis hi ha viatges al Museu del Prado i al Guggenheim de Bilbao per al primer i segon classificats i una camera fotogràfica per al tercer. T a m b é hi haurà un premi especial atorgat per l'Ajuntament, concedit per votació popular entre totes les obres seleccionades.

M ú s i c a

Sant Cugat porta la seva jove música simfònica i coral a Noruega L'Escola Municipal i Fusió participaran en un festival europeu TONI MONTENEGRO -Sant CugatUn concert el proper dia 14 de maig marcarà el compte enrere. Diversos grups de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i la de Música i Dansa Fusió tenen previst participar en el Festival dels Joves Músics Europeus del 2000 i, amb el triple objectiu de donar a conèixer aquest fet, de potenciar la col·laboració entre les escoles locals i de recollir fons per al viatge dels alumnes, aquestes formacions realitzaran una actuació conjunta al Tearre-Auditori, en la qual interpretaran diverses peces simfòniques i de cant coral. La

sisena edició del Festival de Joves Músics tindrà lloc dues setmanes més tard, concretament entre el 30 de maig i el 4 de juny, a Trondheim, una localitat noruega que aplegarà així alguns milers de músics de diversos països europeus, 600 dels quals seran catalans. Quatre seran les formacions santeugatenques que assistiran a la multitudinària trobada. L'Escola Municipal tindrà representació per part de l'Orquestra de Corda Grau Mitjà, la Grossband (orquestra de" vent de grau mitjà), i Bec a 9 (l'agrupació de nou flautes de bec). L'Escola Fusió, per la seva banda, comptarà amb el Cor Jove Fusió. Un total de 75 santeugatencs,

CATALONIA CERÀMIC

entre alumnes, professors i acompanyants, es donaran cita a Noruega a principis de juny, en el que la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, qualifica d'una "molt bona oportunitat d'exportar el nom de la ciutat", unint-lo al de "qualitat musical". Tot i que el programa d'actuacions encara no està tancat, els joves santeugatencs compartiran l'estada amb estudiants de diferents països europeus, i realitzaran diversos concerts, un dels quals tindrà lloc en una televisió local. El director de l'Escola Municipal, Joan Gutiérrez, i la responsable de l'Escola Fusió, Gemma Navarra, coincideixen a afirmar que la iniciativa

comixïWfos,

EXPOVENDES: ICMUII Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 4o Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

/ 'na inituarvti wmilnr r\ unim

u teniu // ' l'Wia

ha comportat un gran esforç per part dels alumnes que hi participen. El festival, organitzat per la Unió Europea d'Escoles de Música, trenca enguany el ritme tetranual que portava fins ara per coincidir amb el 2000, va tenir lloc a Barcelona durant l'edició del

• • • • • • •

Haiitlmui i SatU Cugfit E:X

1998. En aquella ocasió, Sant Cugat va comptar amb les actuacions d'escoles d'Àustria, Suècia i Alemanya. Més de 150 alumnes d'aquestes escoles van dur a terme una jornada de concerts al carrer, finalitzant amb una actuació al Teatre-Auditori.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Cultura

U S ? C A N T O N S Divendres, .V tínhUrlrl

C e r t à m e n s

_ViV

'Més' Clàssic a m b la veu de la s o p r a n o Teresa Vert

Les Planes celebra el IV Concurs d'Arts Plàstiques infantil

T. M. S. -Sant Cugat T. M. S. - Sant Cugat -

Diumenge passat va ser un dia força ocupat per a molts nens i nenes de les Planes. El Centre Cívic va aplegar diverses activitats de matí i tarda que van mantenir ocupada la canalla del districte. Ea jornada va començar a les onze del matí, amb la celebració d'un concurs. Es tractava de l'edició del 2000 del Concurs d'Arts Plàstiques de les Planes, un certamen que celebrava la seva cinquena edició consecutiva. Com cada any, l'Agrupació Cultural i Musical de Ics Planes es va encarregar de repartir diversos tipus de material entre els nens i nenes que hi van assistir, m a t e r i a l q u e aquests van emprar en les seves obres. Iot i que el tema dels treballs que avaluaria el concurs era lliure, el fet que el concurs coincidís amb la diada de Sant Jordi va marcar la majoria dels dibuixos presentats. El sant patró de Catalunya va ser p r o t a g o n i s t a d ' u n a gran

quantitat de la vintena d'obres presentades, per part d'artistes amb edats compreses entre els 3 i els lc> anys, incloent-hi, fins i tot, algun equip de ducs persones. Va ser, precisament, la participant més petita la que va guanyar la primera de les categories d'edat que va establir el concurs, amb una casa de llapis i plastilina. Aquarel·les, ceres, pintura, paper i molts altres materials van ser l'excusa perquè la vintena de nens passessin "una estona amena i divertida", cosa que, segons una de les organitzadores de l'activitat, Begona Paradera, "era l'objectiu principal" de les diverses activitats creatives per a infants programades. Cadascuna de les categories va comptar a m b tres guanyadors, tot i que tots els participants van rebre el seu premi. L'entrega d ' a q u e s t s premis, però, va estar precedida per una molt especial representació de la llegenda de Sant Jordi, que va tenir lloc a la tarda al mateix C e n t r e C í v i c . La v o l u n t a t

Les activitats creatives van ocupar tot el matí dels infants F: E. FARINYES d'"evitar una obra pesada" i d'acostar el text als nens, tant en el llenguatge com en l'interès, segons Begona Paradera, van obligar a introduir canvis en la trama de la clàssica llegenda, fins al punt que el cavaller de les Planes, extremadament pacifista, va acabar preferint tres

xocolatines i una consola de videojocs a la princesa, evitant qualsevol tipus de violència i de confrontació amb el drac. L'obra, que duia per títol Un Sant Jordi de casa nostra, va ser interpretada pels nois i noies de l'Agrupació Cultural i Musical de les Planes.

Obres de Gershwin, Bernstein i Kurt Weill. Això és el que té previst presentar dissabte vinent Clàssic, el local santeugatenc que ofereix una programació musical estable i variada. Abans de les guerres, entregfterres i després de les guerres és el nom de l'actuació que presentarà la soprano Maria Teresa Vert, acompanyada al piano per Gerard López. Es tracta, segons la cantant, d'un programa que "vol fer un repàs pel que ha representat el segle XX" per a Occident, a través d'una selecció de peces que "mostren les actituds de la societat en tres moments històrics" molt determinats. De la nostàlgia dels imperis decadents, fins al triomf de la música popular americana, passant pels moments durs de les entreguerres, Vert glossarà el segle que s'acaba, comptant entre els autors del repertori amb Kurt Weill, un compositor nascut a Viena i emigrat als EUA que, segons Vert, "pot ser perfectament un autor pont entre els tres moments musicals".

Cultura

E l S Í C A I V I W B Divendres, 28 d'abril del 2000

H i s t ò r i a

del

c ò m i c

E s p e c t a c l e s

El Cafè de les Arts i la Biblioteca del Centre Cultural, amb la poesia

í^._. 9

'Florita

Florita va ser un dels pocs personatges femenins de certa trascendència que ha registrat la història del nostre còmic i, sens dubte, la primera heroïna sexi de la historieta del nostre país. La primera aparició de Florita va ser a la revista El Coyote (1947), on es presenta com a una jove d'uns vint anys que aparentment tenia com a motiu d ' e xistència la persecució de joves guapos i rics. El personatge reflexa l'estereotip de noia atractiva, de sil·lucta curvilínia i elegants vestits. Lògicament la censura existent a l'època, que no permetia la mínima visió de cap tipus d'escot, banyador o vestit excessivament provocatiu en les altres publicacions, no consentia tampoc que Florita exhibís la mes mínima part de la seva anatomia, però mitjançant enginyosos diàlegs i dibuixos més o menys provocatius la seria aconseguia Pobjectiu d'aproximar-se a uns plantejaments d'un latent erotisme i situacions, que malgrat la seva ingenuïtat, es podien definir com a picants. El contingut dels seus guions reflexava per complet la ideologia masclista imperant a la societat, la màxima expressió de la qual era "la dona objecte". Es podia destacar per antològic el capítol oferit en el número 16 d'El Coyote, en el que apareix per primer cop un petó a la boca dibuixat en una historieta de la posguerra. Com a curiositat afegim que aquest bes es realitza entre l'enamorat de Florita i una amiga, sent vistos per ella, que com a solució no se li acudeix altra cosa que convidar a la seva amiga a menjar bunyols carregats en excés d'all, amb el que en rebre el rebuig del seu alè, aconsegueix recuperar al seu xicot, això sí, perdonant-li el seu engany sense cap tipus de problema.

T. M. S.

i»/

- Sant Cugat -

teixen de manera elegant. Florita també practica esports com el tennis o la natació, però sempre amb vestits esportius discrets que no atenten contra la moral establerta. ' Vicente Roso sempre va vestir Florita amb peces juvenils elegants, en color en les històries de la portada i en blanc i negre en la doble pàgina central. Ediciones Cliper va publicar un total de 490 quaderns. Al 1956 la història de Florita va desaparèixer de la portada, sent substituïda per un dibuix del mateix Vicente Roso, i a Pany següent a ia historieta va aparèixer un nou personatge, Gildita, sent l'il·lustrador Ripoll. Al 1958 la revista va passar a ser editada per Hispano Americana, sent Pérez Fajardo el continuador de la sèrie, arribant-se a publicar 100 números, i a partir del 1960, Florita passa a ser naradora d'històries sentimentals, desapareixent com a personatge de còmic. Altres seccions que van aparèixer amb entitat pròpia dintre de la revista van ser: Marcela, de Jesús Blasco; Pilili, de Salvador Mestres; Martina y Rita ya lo sabia, de Ripoll; Rosy, de Julio Ribera; Mary Angeles, de Sabates i Luisa, de Carmen Barberà; aquestes sèries convivien amb altres d'importació, com Niopsy, de Gladys Parker i Dalia y Dora, de Dick Brooks. La contraportada solia estar ocupada per una historieta dibuixada per Pili Blasco, Lalita.

Ediciones Cliper, que publicava El Coyote, al 1949 va decidir donar un impuls al pesonatge dedicant-li una revista pròpia. Florita, amb format vertical i bona qualitat de paper, va aconseguir la col·laboració d'uns bons dibuixants com VicenteRoso, RipoU, els germans Blasco, Fajardo, ctc. El personatge al principi apareix simultàniament en tres històries independents a les que té diferents edats, 4, 12 i 20 anys, però aviat queda únicament l'adolescent de bona família, que practica equitació, té una luxosa habitació i els seus pares són educats i sempre ves-

Dues lectures poètiques constitueixen les actuacions centrals de sengles actes programats aquesta setmana, en una edició extraordinària del Cafè de les Arts i en un recital de poesia a la Biblioteca del Centre Cultural. Si no fos perquè es tracta d'un esdeveniment especial que no segueix fidelment l'esperit de la iniciativa, aquest diumenge el Cafè de les Arts celebraria l'edició número 36. De fet, però, aquesta popular i consolidada trobada d'artistes amateurs vol dedicar un espai especial a la figura de José Agustín Goytisolo, recentment desaparegut en circumstàncies tràgiques. L'actor Joaquín Araujo serà l'encarregat de posar veu a diversos poemes de l'escriptor barceloní, actuant acompanyat de les variacions jazzístiques en el piano d'Eric Xirinachs. El realisme social de Goytisolo donarà pas a l'obra avantguardista i existencialista de Josep Palau i Fabre, i aquest als versos del valencià Vicent Andrés Estellés. Tot plegat es tracta d'un acte que, sota el nom de Poesia-cava, ja es va presentar el febrer amb èxit a Valldoreix, intentant recollir, segons Araujo, "una mostra de diferents registres, temàtiques i veus de poetes catalans", i fent un homenatge a

IW\M

«rrg/i n la fíif/hotera /• A /'

José Agustín Goytisolo, poeta que Maria Àngels Quadras, una de les organitzadores del Cafè de les Arts, descriu com "d'una personalitat especial i profunda". D'altra banda, la Biblioteca del Centre Cultural va ser l'escenari triat ahir per Eusebi Ayensa per dur a terme un recital de balades populars gregues, que, amb l'organització dels instituts Angeleta Ferrer i Arnau Cadell, forma part de les activitats que duen a terme aquests centres al voltant del primer cicle Grècia, ahir i avui, després de l'estada a Grècia dels seus alumnes de grec.

CASAUS ' P A S Q U A 2.000' fins al 9 de maig

JBÍSbmàmi / J|gjj£ Rius i Taulet 13 Tet 93 389 3* 32

Rambla del Celler, 89 Tel. 93 «74 «1 07

«Barques a Cudillero. Asturias» Oli sobre tela. 90 x SO cm

Santiago Rusifïol, 52 - Sant Cugat

Salpi iuusfnòl

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

ELS /CANTONS Ühetidres. 28 d'abril del 2000

r e p o r t a t g e

Deu, vint, trenta, quaranta o cinquanta minuts, segons el recorregut i les caravanes, pots tardar de la capital a Sant Cugat. Però si vols fer-ho en dues hores llargues també pots, a peu, per algun del diversos camins que creuen la muntanya, sovintejats només pels excursionistes.

D e Barcelona a Sant Cugat: un camí d'ermites "Veus un altre cel..." (J. Freixer) Eh /res turons, des r/el camí. EO l'O ARXll' M A R I A M Í H . A ROVIRA

- Sant Cugat Si vols arribar de pressa a una experiència diferent, pots fer el camí a peu amb calma, per arribar a Sant Cugat i no a Santiago. l'otser trobaràs algú. potser no trobaràs ningú. Si es fa en solitari, cal no oblidar el sentit de l'orientació, i una bona guia. I/inici es pot realitzar pel dam u n t de la Vall d ' H e b r o n , a l ' e r m i t a de sant G e n i s d e l s Agudells. Ks Barcelona i no ho és, barriades p e r d u d e s i llunyanes on s'hi respira un altre alè. l.'esglesiola es consagrà el 4 de juliol del ( ' 3 1 , però els orígens són potser paleocristians. l'n peix gravat a la pedra en seria testimoni. I / a n y 102S depenien de sant (ienís altres esglésies, com sant Joan i sant Cebrià d'Horta, santa J u s t i n a i el m o n e s t i r dels Jerònims de la Vall d ' Hebron. Hi va h a v e r c o n f l i c t e s p e l s drets econòmics (o sigui, diner) a m b la p a r r ò q u i a gran d e la /.ona, sant Andreu, i al 1237 es fixaren definitivament els límits d'ambdues. I / a n v 1770 es

va fer la reforma q u e ha perdurat fins ara. N o gaire lluny es pot agafar el camí q u e s'enfila vessant amunt. El GR-6 passa pel turó del Mal Tall o de la Magarola. Però hi ha, a la zona. GR i PR -senders de grans i petits recorreguts- , cruïlles i topants que cal conèixer. Es recomanable d'anar amb un grup guiat, els v o l u n t a r i s de Collserola fan a q u e s t a ruta d u c s v e g a d e s l'any, la propera a la tardor. Q u a n s'ariba a sant C e b r i à d'Horta l'ermita fa força pena, amb una obra afegida (alguna mena de granja) enganxada a la p a r e t . P e r d u d a al mig de Collserola, és una de les més desconegudes. I na petita restauració li podria tornar la dignitat d'un lloc on la gent anava a trobar-se per alguna festa. N o hi ha g a i r e i n f o r m a c i ó d'aquesta església romànica a la que van canviar d'orientació, en una reforma del segle XVII. El c a m p a n a r de c a d i r e t a és t a m b é d'aleshores. Abans, al segle XV, ostajà l'orde dels Mínims. Es diu que hi va ser sant Francesc de Xavier i 1 Ignasi de Loiola, recordat en una pla-

C r í t i c a

Camí enllà trobem la font de la Meca i una cantera abandonada. El problema d'aquestes explotacions és que es mengen el territori, que pot ser recuperat, n o m é s e n part, d e s p r é s d'anys i panys. A diversos llocs de la serra, allà on aflora el material calcari, veiem les m u n tanyes escapçades. Després de la font cal superar un rost una mica difícil. A voltes el caminet es perd tapat pels brulls, corriol pedregós amagat, però s'arriba a la pista des d'on contemplar la gran ciutat, amb els tres t u r o n s a p r i m e r t e r m e : Putxet, Carmel i la Rovira ( per la roureda que hi devia haver). Per la boscana ara clara ara atapeïda, es troba la pista que va de la Rabassada al turó de Valldaura; la seguim uns quants revolts fins arribar al GR que ens durà, per un espai bonic de vegetació espessa, fins el turó de la Magarola on es controlen les m i g r a c i o n s d e les a u s . U n s ocells q u e volen milers de quilòmetres buscant la fresca a l'estiu, nord amunt, i la calor de l'hivern, cap els deserts del sud. Uns q u a n t s es quedaran

i.SABKl. SÀKZ

Bon vehicle de lluïment, tant a nivell interpretatiu com corporal, per a la senyoreta Julià Roberts a fi de captivar un públic bastant incondicional. El seu poder de convocatòria és tan gros q u e malgrat !a poca promoció à'Erin Brockovich els cinemes s'omplen. Dirigida per S t e v e n Soderbergh, q u e va fer un d e b u t força interessant a m b !a pel·lícula Sexe, mentides y cintes de vídeo, i basant-se en una història real, Roberts ha deixat de costat la llarga llista d e comèdies romàntiques que tan bons resultats li han proporcionat, do-

El f o n d a l h u m i t a l i m e n t a grans arbres, plàtans, pins i alzines, algun xop i d'altres espècies, moltes d'introduïdes. La

varietat vegetal d'aquest bosc s'acompanya de la diversitat de bolets, ocellls i mafímers amagats cpie no es veuen mai, com els toixons, que esperen la nit a dins dels caus. Els bassals amparen amfibis, granotes i salamandres que fan la seva vida. Potser t a m b é musaranyes, el mamífer més petit i estressat. Tot el dia menja, fins a cruspirse l'equivalent al seu pes. cada dia. El seu metabolisme accelerat s'adiu a la vida moderna. Cal absorvir la calma abans de marxar de la muntanya, per ferla durar dins el brogit d'aquest d'aquest sistema que s'ha tornat ben boig : Més túnels per arribar al poble on es va a 15 o 20 per hora, artistes que fan environaments polisensorials, bisbes q u e no p e n s e n d e m a n a r perdó pel q u e van fer a la guerra, la meitat de la gent que no llegeix mai res, i milions i milions que s'apassionen per una pilota, mentre sembla que som al millor dels móns possibles. L e s ermites, ancianes i plàcides, reposen m e n t r e e s p e r e n el caminant pensatiu i solitari q u e se n'hi va a observar una vida més sensata.

c i n e m a

Bon vehicle de lluïment Pel·lícula: Erin Brockovich Director. Steven Soderbergh A<tors: Julià Roberts, Albert Finney Durada: 132 minuts

aquí, als d e l t e s i aiguamolls que encara ens q u e d e n . Deixat el pas del Rei, per on passava per anar a caçar cap a la finca de Valldaura, queden, no gaire lluny, el turó del Trac i el castell enrunat del Fortí. Tenim un país ple d'història poc coneguda, no gens divulgada. Divulgació q u e podria ser part de les campanyes d'educació que tanta falta fan -i no es fanp e r q u è j o v e s i no j o v e s p o guessin assolir altres objectius, per comptes de "fora d'hores" i violència urbana. D e i x a t e n r e r e el torrent de D u r a n ( q u e va a parar a can Duran a Barcelona) podem anar a trobar els de l'altra banda de serralada. Si és època d e migracions, els que fan el control de les aus ens en poden fer cinc c è n t i m s . Si no, t i r e m ja cap avall, en direcció a sant Medir. La riera que baixa de la Salamandra s'ajunta amb la de Prunells i fan via cap a la vall. Sant Medir i sant Adjutori seran, si voleu, les últimes ermites.

nant vida en aquest cas a un personatge diferent. Això sí, contínua sent la protagonista boníssima. Erin Brockovich c o m p a r t e i x tema amb un dels llargmctratges importants de la temporada recent, EI dilema. Els dos tracten el procés seguit fins a posar entre l'espasa i la paret grans empreses que atempten contra la salut pública, escudant-se amb mentides i el pes del seu poder. Si els comparem, resulta e v i d e n t q u e un dels tractaments és seriós i de denúncia pura i dura. Aquesta és la raó de ser d ' E l dilema; Erin Brockrrcich és l'excusa perfecta per oferir un paper bombó a una actriu en el cim de la seva carrera perquè pugui exercir d'heroïna implacable. En qualsevol cas, la Roberts demostra que, efectivament,

és una bona actriu, secundada a la perfecció pel prestigiós actor anglès Albert Finney. Erin és un personatge efervescent, sense pèls a la llengua, a m b poca cultura però a m b molta vista que, segura del seu atractiu, l'utilitza quan cal. Les actuacions dels actors i els diàlegs, que potencien el sentit de l'humor per sobre del d r a m a , són el plat fort d ' a questa producció. Encara que necessita alguna retallada, el guió és notable. Per a bons seguidors del cinema, informarem que. malgrat l'acreditació en solitari de la guionista Sussannah Grant, Richard LaGravanesc (LospuentesdeMadison, El hombre que susurraba a los cabal/os) ha reescrit part dels diàlegs, un apartat fonamental en el cinema. El darrer gest, tal com algú em va mostrar.

El 12 de maig Sant Cugat es MOSTRArà al món. Col·labora: El 'diari' de Sant Cugat

EIS4CANTONS

BLS4CATVIW6 Divendres, 28 d'abril del 2000

EIS4CANTONS

Economia

Divendres, >8 d'abril del 2000

H i s e n d a

l o c a l

Recoder presenta uns pressupostos del 2 0 0 0 "austers i realistes"

Cecot, primera patronal a obtenir el certificat ISO

CiU i PP acorden uns comptes que ascendeixen a 9,500 milions ToNI MONTKNEGRO - Sant Cugat N o m é s u n e s hores d e s p r é s que Convergència i Unió i Partit P o p u l a r a r r i b e s s i n a un acord de govern per a la propera legislatura a Sant Cugat. i després de mesos de pressupostos prorrogats, dimecres de la setmana passada es van presentar els comptes municipals del municipi per a l'any 2000. FI projecte, q u e encara haurà de ser debatut i aprovat pel ple de la corporació, va ser p r e sentat per l'alcalde Lluís Recoder, i el nou tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, J o s e p Martí, del PP, i ascendeix a un total de 9.500 milions de pessetes. D ' a q u e s t a quantitat, q u e no inclou els comptes dels organismes a u t ò n o m s municipals - O A M C I C (Ràdio Sant Cugat), O A M C C ( C e n t r e Cultural) i P a t r o n a t M u n i c i p a l d e l'Educació- ni els de Promusa, gairebé el 70%, uns 6.600 milions, es destinarà al conjunt de serveis i despeses propis de la g e s t i ó m u n i c i p a l , m e n t r e que el 20% (2.200 milions) s'utilitzarà per al finançament de noves inversions. Tant Lluís Recoder com Josep Martí van coincidir a qualificar els pressupostos d'"aust e r s i r e a l i s t e s " , ja q u e consideren que "s'ajusten als i n g r e s s o s " q u e el consistori podrà captar r e a l m e n t - a m b un m a n t e n i m e n t de la pressió fiscal i sense conèixer encara les partides p r o v i n e n t s d e la C e n e r a l i t a t - , al mateix t e m p s que són "rigurosos" a l'hora de fixar les d e s p e s e s , g a r a n t i n t t a m b é "et m a n t e n i m e n t i l'augment dels serveis m u n i cipals". Segons Lluís Recoder, Sant Cugat "és una ciutat cara d e mantenir", perquè ha optat per "un m o d e l u r b a n í s t i c horitzontal", amb abundants zones verdes, que, juntament amb la creació de serveis com el C e n tre Cultural o les escoles bressol, han c o n t r i b u ï t a ['"augment de la qualitat de vida" al

Xiftmï mes xifret Tres s6n les partides fonamentals en què es divideixen els 9.500rattioasée pessetes pressupostats pel consistori: 6.600 milions (un 75% del tord) es destinaran a despeses de maotenimerrc, 2,200 nues

Joan Martí García (PP) i Pasqual d'Ossó (CiU) són els artífexs de l'acord E: X. L.

m u n i c i p i , tot i q u e encarintne la gestió. L'alcalde, q u e va qualificar de "delicat" l'estat de les finances de la ciutat, va recordar t a m b é les dificultats q u e ha suposat per a la confecció dels c o m p t e s haver de tenir en c o m p t e la necessitat d e fer front, l'any vinent, als interessos dels préstecs contrets com a conseqüència del pla econòmic i financer. A partir del 2 0 0 1 , l ' A j u n t a m e n t haurà d e destinar 800 milions de p e s s e t e s - p r o p del 10% del

Segons Recoder, "Sant Cugat és una ciutat cara", que requerirà enguany 6.600 milions per mantenir els seus serveis

pressupost- a eixugar els compromisos amb diverses entitats bancàries. Per la seva banda, Josep Martí va recordar també la necessitat de deixar de banda l'actual model d e creix e m e n t "basat en l'explotació urbanística" per substituir-lo per "la promoció econòmica". Tot i q u e el consistori s'ha proposat realitzar un esforç de reducció de la despesa, a m b la millora de 1'"eficàcia en la gestió", Recoder va assegurar que els pressupostos inclouen un

" s i g n i f i c a t i u " a u g m e n t dels serveis q u e presta a c t u a l m e n t l'Ajuntament. L'augment de les inversions es destinarà fonamentalment a tres grans àrees d'actuació: completar la urbanització de diverses zones de la ciutat i donar un impuls als districtes, iniciar l'execució de diversos projectes d'eq u i p a m e n t s esportius i preparar la vianantització del centre urbà, actuació que tindrà lloc al llarg del 2001. Així doncs, dels 2.200 milions destinats a inversions, al voltant d ' u n 70% es destinarà a la realització d'infraestructures bàsiques, com ara la urbanització, e n t r e d ' a l t r e s , dels sectors de Can Matas i Can Barata (690 milions) i dels districtes de les Planes, la Floresta i Mira-sol (400 milions). Els p r e s s u p o s t o s p r e v e u e n també la finalització de la instal·lació de la xarxa bàsica de clavegueram (273 milions), a més de la rehabilitació de la masia de Torre Blanca i de la seu del Celler Cooperatiu. Un total de 230 milions de pessetes de les inversions locals es dedicarà a equipaments esportius i escolars. L ' a u g m e n t dels carrils bici (25 milions), la inversió mediambiental i una partida destinada al desenvolupament de noves tecnologies de la informació completen les inversions previstes pels pres-

700 milions de péNfcee» {poc més d'un 7%) aniran a parar a despeses financeres. Així mateix, les inversions previstes tenen coma capítol raés important el dels 1,500 milions per sufragar infraestruetures bàsiques, éníre ï é s quals el

clavegueram, reH#»ateïiat i «I carril bïcL dels <pab, 390 correspondran als districtes* i la resta a aspectes com te urbanització de sectors com Can Mates o Can Barata. / T, M. S. (SANTCtfeanr)

T. M. S.

La Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (Cecot) és la primera patronal de Catalunya a aconseguir una certificació ISO 9002, que assegura la qualitat dels serveis que tant l'entitat com les fundacions Cecot Innovació i Cecot Formació ofereixen als seus prop de 7.000 socis directes i 32 associacions empresarials. La Cecot va obtenir el certificat, que inclou dos manuals de qualitat i 55 procediments diferents, després d'haver superat l'auditoria del Laboratori General d'Assaig i Investigació (LGAI) de Cerdanyola. El 1998, Cecot Formació ja va rebre l'ISO 9002, experiència que la patronal - q u e ha rebut un fort increment dels associats en els darrers anys- ha volgut fer extensible a la resta del grup. Amb aquesta mesura, l'entitat ha volgut també donar exemple als seus socis, pels que està desenvolupant, amb el Centre Català de Qualitat, un pla pioner a l'Estat que crearà una guia informàtica que ajudarà a les empreses a implantar l'ISO 9000, la norma del 2000.

l'entitat obsequia els clients amb tiquets d'aparcament FOTO:

XAVILARROSA

Queixes pels cotxes mal aparcats Poc abans de l'estiu començarà a operar a Sant Cugat una nova grua de la Policia Municipal. Aquesta és una de les mesures que es desprenen de la reunió mantinguda recentment per representants de

l'Ajuntament i de Sant Cugat Comerç per tractar l'ús indegut de les zones de càrrega i descàrrega per part de vehicles particulars, un ús que dificulta el trànsit del municipi. / T. M. S. (SANT C I G A T )

KLS /CANUMNS /)/;W/i.»

Les empreses?

Economia 39

Jfri'iiliiil<lii-

La Cama

moltes reverteixen directament en activitats que es duen a terme a de personal. El fet és que aquest barceloní d'origen dissenya moltes de les estratègies que l'entitat financera posa en pràctica al municipi. Caballé es mosSant Cugat. Algunes d'aquestes tra convençut de la necessitat d'un canvi en la cultura empresarial espanyola que acosti les empreses a les necessitats de la societat a la qual s'adrecen. actuacions, de tipus esportiu, cultural o socioassistencial, es fan al marge de la gestió centralitzada d'aquest organisme i Ics realitzen les oficines. Els exemples més clars són, posem per cas, el patrocini de la Marxa Infantil de Regularitat i de la Mitja Marató. — Què fa el santeugatenc amb ek seus diners? - No hi ha fórmules universals per descriure això. En la decisió T O M MONTKNKGRO de què es fa amb el propi capital influeixen molts paràmetres, incloent-hi les diferents situacions per- Quant fa que La Caixa es trosonals. Amb tot, l'abundant oferta ba vinculada amb Sant Cugat? de productes que hi ha actualment - La primera oficina de La Caial mercat permet als clients adapxa al municipi es va instal·lar els tar-se a allò que els ve més de gust anys trenta. Avui dia hi ha set ofien cada cas. El que sí s'ha de cocines en què treballen 36 emplemençar a dir és que cal que la gent ats. La Caixa té, a més, una presèncomenci a guanyar-se bé la vida cia qualitativa molt important a la amb el seu patrimoni. I aquest és ciutat, perquè hi viuen molts emel principal objectiu de La Caixa. pleats, que treballen als serveis centrals de la companyia, a l'àrea — Què està canviant en el món tècnica o, fins i tot, a les compandel petit estalviador? yies filials, com Immobiliària Co- Actualment hi ha moltes opelonial. La gent de La Caixa són racions noves a les quals fa uns gent coneguda a Sant Cugat. anys els clients no accedien, des de la borsa i els fons d'inversió a - En rorganitzatiu, han canviat l'estalvi finalista (fons de pensions moltes coses des dels anys 3 0 ? o assegurances). A mercats més - Sí, és clar. La Caixa, que, com hi Caixa ha fet tecentmetit una aportació ei oriòmira als mities Sant. \tcdir i Jeiuni tk. Moragas FOTO: XAVIIA RROSA madurs, com els anglosaxons, totes les entitats financeres, té una aquestes operacions són molt hana de La Caixa al barrí? oficines. Això és així fins al punt dóna lloc a moltes activitats econòdeterminada base territorial, va fer bituals, cosa que indica una clara que el santeugatenc que demana miques diferents. El que sí és cert servir en un principi una estructu- Una cosa és clara: qui millor cotendència aquí. un préstec troba resolta l'operació és que es tracta de tres ciutats que ra piramidal per cobrir aquesta neix al client és qui el tracta cada a la seva pròpia oficina en el 95% estan creixent molt i amb un tipus base, enfocant la seva activitat cap dia. Avui dia l'empleat de banca — Com serà aquesta xarxa d'odels casos. Aquesta és una ciutat en de població jove, fet que les fa tres a la seguretat i l'exactitud admiés una persona que ha rebut molficines de La Caixa en el 2 0 1 0 ? creixement i nosaltres hem de promercats en expansió, amb un tinistrativa. Actualment, però, les ta informació i té una gran capaci- Qualsevol previsió és arriscada. curar incrementar la nostra oferta pus de client d'elevada cultura fientitats financeres estan dedicatat d'anàlisi, i té les eines necessàAra bé, sí que continuarem cenper donar la resposta que els clients nancera. Aquest fet, molt positiu, des al servei al client i procuren ries per resoldre qualsevol tipus trant-nos en el servei al client com estan demanant facilitar l'accés als ens facilita molt la feina. oferir tots els productes que aquest de problema. la nostra principal activitat. Per això serveis bancaris, poder parlar amb pugui necessitar. Conforme amb no renunciarem al manteniment - Com definiria l'àrea geogràfica - Quins programes socials du a persones properes per assessorarels temes administratius han pasd'una àmplia xarxa d'oficines, amb de la qual vostè és responsable? terme La Caixa a Sant Cugat? se, etc. Això vol dir també obrir sat a un segon terme, s'ha anat famés personal, i ampliarem les pos- J o no diria que Rubí, Sant Cu- El pressupost de la Fundació de properament alguna oficina més a cilitant que totes les decisions es sibilitats de contacte amb el client gat i Cerdanyola tinguin una deLa Caixa per aquest any és d e Sant Cugat. prenguin descentralitzadament allà mitjançant els diferents canals terminada característica en comú. 35.000 milions de pessetes. Amb - Què té de bo tenir una ofici- Cadascuna té la seva personalitat i on es troba el client, és a dir, a les electrònics. això es poden fer moltes coses, i Modest de mena, però extravertit i cordial en el tracte, Lluís Caballé Benejam (Barcelona, 1953) frueix parlant de la seva feina. El responsable de l'àrea de

Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola de La Caixa considera el seu treball com un "servei per a la col·laboració" entre les oficines en les gestions comercials o

Lluís C a b a l l é . Cap d'àrea de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola

"Cal que la gent comenci a guanyar-se bé la vida amb el seu patrimoni"

J. El pols empresarial

a quinzena empresarial ve marcada per l'augment d e l'oferta comercial de la ciutat i per l'aparició de noves empreses en els sectors immobiliari, publicitari i de serveis a empreses. A data de divendres passat, i des, de les darreries de març, el consistori ha comunicat l'obertura d'una desena de nous espais a la ciutat. L'avinguda Francesc Macià i cl carrer Manel Farrés compten amb un centre d e massatges (Francesc Macià, 58-62) i amb una perruqueria {Manuel

Farrés, 73), amb la recent obertura de dos nous establiments, regentats respectivament per Josep Maria Colomer i Daniel Marín. La venda de béns usats és Tocupaeió d'un altre nou comerç ubicat a Plana de l'hospital, 9, i amb Lluís Alburquerque com a titular. Ei municipi compta també amb un nou estudi fotogràfic, Contrallum, ubicat a Vavinptda Cerdanyola, / / , i amb una floristeria, situada al 6arm~ Valldottix, 22. Amb el nom d e Teiaroa, s'ha inaugurat recentment un comerç

P&E

dedicat a la venda de petit moble i d'obsequis, que es troba ubicat en un centre del màxim interès comercial, al carter Santiago Rusinol, 23. Aquest fet és també aprofitat per El Celler dels Llibres, una nova llibreria al número 25 de la rambla del Celler. En el capítol immobiliari tres són les societats que han aparegut al municipi. Amb un mateix capital inicial, Promocions Ratpenat SL {Oscct, 59-63), dedicada al comerç de finques, Soluciones Iuimobüiariag CMS SL {Francesc

M&mgas, 58), dedicada a la compravenda i gesdó d'immobles, i Baqutped f&,{Manel Farm, 97), que promocions solars, augmentaran encara més l'oferta comercial d e Sant Cugat en l'àmbit immobiliari. A més, Ja societat B&1V1 CVP SL {rammideRubf, 88) ha iniciat recentment la gestió d'oficines comercials al Centre de Negocis Can Castanyer. Paral·lelament a aquest sector. apareixen també societats que ofereixen serveis de manteniment a empreses. D'aquesta manera

s'han constituït Net Vallès 2 0 0 0 SL (passeig Tom Blanca, 21, 23), dedicada a la neteja d'institucions, i Instahtciones Tete SL {SantJordi, /5\ que instal·la i repara equips d'aire condicionat i calefacció. Quant al sector audiovisual i publicitari, Sant Cugat continua creant teixit empresarial amb l'aparició d'Okonkoio SL {Estirí de Gibraltar, 19), dedicada al doblatge i producció audiovisuals, i de l'empresa" de publicitat O m Publicklad Vallès SL {Camí de Can Galxet$5). / T. M. (SANT Ct *;AT)

SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó Itenttart? Çorporatfv» » Bfeseny 6riftc i EtttoHal « rufttlcfat Wsíéay de ttgiMs Dtefe * r*»]«ctt i Msntotjf» dtttaads * Ptaducd* rertadïcttt» '

Sast 3otài, 37 0819O Sant Cugat, del Vallès M. 93 598 86 00 fax. 93 590 SS 25 E«a»§fc

cmm^p^ommktúd.

EIS4CANT0NS

Immobiliària

Dijous, 2X d'abril del 2000

ALQUILER

PISOS

• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardin 400 m2, sol, piscina y garaje

Pisos a estrenar (Entrega final de mayo) C/ Castillejos, esquina c/ Sant Martí (1. Centro). Varias superfícies: desde 75 a 86 m2. De 2 y 3 hab., 2 bafios, amplio salón-comedor, cocina-officce, armarios empotrados, parquet, calefacción a gas natural, pàrquing, tastero, planta baja y àtico con amplias terrazas de 48 y 75 m2 desde 85.000 Z. Monasterío Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000

VENTA • • • •

FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M Kampió. 115 m2, 3 hab., 2 bafios, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 ano) 42 M Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, soly garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, nLLÀMANOS YAÜ

2 1 bx - T e l . 9 3

P I S O S EN

reix. 5 8 • Tel. 9 3 5 8 » 7 3 7 4 - 9 3 5 8 9 8 1 6 *

VENTA

• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. i n f a n t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M T O R R E S EN

70.000 200.000

VENTA

ALQUILER • A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M • Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardin 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterío). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav,, bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b,, aseo. M. sol 37, 75 M

• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardin. Solar 400 m2 45 M • Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21.5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b, completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Baiio - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ íoan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

IÜ&s*ï,;;*'•TiéÈüiiSf» SSS: 0 3 .0:7:"/ F.

VENTAS • Obra nueva en z. tranquila. Àtico 4 hab. (3 dobles), terraza 16 m2, solàrium 42 m2, 2 bahos, acabados de calidad, calefacción, cerramientos aluminio, doble acríst., pàrking, jardin com. y piscina 44 M • Obra nueva. Solo 6 vecinos, 3 hab. dobles, una de estudio, terraza, 2 bafios, salón 25 m2, suelos màrmol, todo exterior, perfectos acabados, zona comunitària, piscina y pàrking en precio 47 M • Obra nueva z. Creu Roja. Planta baja, jardin 65 m2, 3 hab. dobles, 2 bafios, trza.-velador, cerramientos aluminio, doble acrist., etc, pàrking, z. comunitària con piscina. Pocos vecinos 50 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos bafios y aseo, salón-comedor con chimenea. cocina-offïce 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal, tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 bafios, aseo, coc-of., tot. exterior, pi. pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., baiio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2. Buenos acabados 99 M

Av. Rius i T a u l e t . 3 3 •

Tal. 9 3 5 8 9

' 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M > Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M ' Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo,reformado e impecable 44,2 M > 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 bafios, cocina-offïce, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M > 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-offïce, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M ' 373 • Estación. Piso 100. m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

7171

R b l a . d e l C e l l e r , 2 • T e t . 93 5 8 9 OO 6 6

T E L L V I

l£l PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina • Ctra. Roquetes.,Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) • Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.)

fíte^;.Mm»:&W&&MZmGm

16 M 31,5 M 37M 44 M 60 M 75 M 35 55 65 89,25 160

M M M M M

C/ Santtaao Rusiftol. 3 a • T*t. 9 3 6 7 5 1 0 XO

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardin

37 M 44.2 M 46 M

• Mira-sol. Finca sehorial, 280 m2, 800 m2 solar

78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin

65.000 80.000 90.000 300.000

wmmmMmmmmMmmïmmmmtz 41 - 93.674,1a m B I L I A

VENTA • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella". Casas adosadas, de 290 m2 a 300 m2, en tres plantas. Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: sal.-com. 50 m2, cocoff., hab. y bano. Jardin y terraza de 70 a 200 m2. Planta l a : 4 hab. dobles y 2 banos .desde 62 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, trza. cubierta, salón-com., coc.-off., lavadero, 4 hab. (1 suite) cpn armarios emp. 3 bahos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina .50 M • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, coc-ofí., bodega, despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bahos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M ALQUILER • Local comercial. 100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xernc • Piso Parc Centrat. 3 habitaciones • Piso Coll Fava. 3 habitaciones

250.000 195.000 120.000

VENDES • Z. Estació. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm., bany i terrassa

21,5 M

• P. Central. Àtic 100m2, 100 m2 terrassa, menjador, 3 domi., 2 banys, 2 pL pk, trast, i piscina . . .52 M • Rbla. del Celler. 140 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, terrassa, 3 pL pk i traster

52 M

• Dúplex. Can Picanyol. 250 m2, 4 dorm. dobles (2 suites), 3 banys, 2 pi. pk, traster i terrasses . . .78 M • Dúplex. Z. Golf. 230 m2, 5 dorm. (1 suite), 4 banys, aseo, 2 pi. pk, traster i piscina ,

92 M

• Local a prop d'Hisenda. 115 m2. Planta més altetl, 2 banys

28 M

>lïir>I;~.U& £)W-.t.·9'-4*]

H E R

I M D E S A

F I N Q U E S

PISOS • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable -• 21 M CASAS Y TORRES • Rubï-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 iji2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Últimas casas desde 33,5 M

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 rn2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1' calidad. 125 M « « c a O c t a v í à . 8 - T e L 9 3 6 7 5 4 3 02

Cervantes, 5 2 . Rubí • Tel. 9 3 697 4 5 62

F I N D

•MÍÜ PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafio, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet. 100 m2, 3 hab., 2 b., t. e x t , parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, disefio exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av. Lluïs Comoanvs. 8 • Tet. 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6

- 93 674 57 04

VENDES • Can Gatxet. Planta baixa, 3 hab., 2 b„ saló-menj., cuina-office, jardí 55 m2 i pk. P-3079 • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 • • • • •

43 M 28,5 M

Rius i Taulet Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943

45 M 60 M

D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

y LLOGUERS

VENDES

• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . .37M

N M A

Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix. 6 0 * Tel. 9 3 6 7 4 6 7 I S - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

N T E

F I N

I M M O B . i& • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup: const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84,9 M

NUEVA PROMOCIÓN • • • •

3unto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de 1* calidad DESDE 20.720.000 ptas.

C/ CastIUelos. 3 1 • Tel. 9 3 6 7 5 1 8 4 8

Placa Octavià. 4 - 9 3 5 8 9 5 4 5 4 •

_ LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000 • C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet

54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit., cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou

85.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

45.000

• LocaL C/ Torrent de l'Alba (Rubí). 100 m2, al costat del mercat

100.000

Av. Lluís Comoanvs. 2 2 • TeL 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 14 9 7

93 674 84 03

T I L Jt

VENTA • Z. Centro-Estación. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bafio, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R V I U à , 1 - l o c a l 8 ( e n t r a d a p e r Or. M u r i l l o . 2 1 ) • T e l . 9 3 6 7 4 8 8

ÏM» TORRES EN V E N T A

LLOGUERS

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, gran cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitaciones, 2 banos, coc.-office, calefacción, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos, aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. 2 torres nueva construcción, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edifïcados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitaciones, 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M

PISOS

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes. Rbla. Ms. Cinto Verdaguer,

19. Valldoreix

• Tel. 93 5 9 0 0 3

LOCALS • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2, ideal per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2.

• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

VENDES OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Passatge del Celler, s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab-, 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

Or. Murillo, 6 . Sant Cugat * TeL 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- impresa germano espaüolo de Servkios Inmobiliarios • TENEMOS LA VIVIENDA A 5IJ MEDIDA iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidadesfinancierasy Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catatan y castellano. HEHOS AL03AD0 A MÀS DE 100 FAMÍUAS EXTRAHJÍHAS A SANT CUGAT

B e l t r a n v Kdzoicte, 8 . B a r c e l o n a • T e l . 9 3 2 0 4 5 5 2 0

Estètica

E1S4 CANTONS Divendres 28 d'abril de! 2000

ToT

Estètica i Bellesa

CADEII I Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

La fita d'aprimar-se (II)

l'article:

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

PETITES ESTRATÈGIES

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

93 589 60 88

1 No us compareu amb ningú i centreu-vos a valorar i aprofitar les vostres possibilitats.

C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

C/ Valldoreix, 61 • Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

2 Penseu positivament, perquè això porta a l'equilibri personal i ajuda a no caure en angoixes, 3 Poseu en practica la tècnica de la visualització i imagineu la imatge de com us agradaria estar, perquè està comprovat que fent-ho es pot perdre pes; el millor moment per fer-ho és quan us assaieu per menjar. 4 El programa d'aprimament serà més efectiu si el seguiu amb una altra persona perquè així us animareu quan la voluntat defalleixi. 5 Si sou vosaltres els qui decidiu la dieta a seguir, seria convenient portar una agenda dels aliments que preneu per planificar les compres i fer les combinacions convenients. Us facilitarà molt la feina si ho reflectiu gràficament en forma de piràmide, disposant a la cúspide els menjars que heu de prendre en menys quantitat i a la base els que podeu ingerir en major quantitat. Per exemple cada dia heu d'incloure 2-4 racions de fruites, 3-5 racions de llet, iogurt o formatge; 2-3 racions de carn, aus, peix, mongetes, ous o nous o 6-11 racions de pa, cereals, arròs o pasta, al temps que us allunyareu de les fècules refinades, els greixos i el sucre. <5 ÉS important entaular-se per fer-se més conscient de la importància de l'acció de menjar, així com evitar aquelles situacions que puguin desviar l'atenció o estimular a menjar més, com escoltar música ràpida, mirar la televisió, llegir o parlar. 7 Preneu alguna cosa a mig matí, per no arribar famolencs al dinar i fer-vos un gran tip; proveu amb un iogurt, fruita, formatge fresc, etc. 8 L'aigua és el millor supressor natural de l'apetit i es recomana beure almenys 8 gots grans al dia, si pot ser freda, perquè fa mes efecte També estimula el metabolisme dels greixos i si s'afegeix suc de llimona o de fruites, els sucs gàstrics s'estimulen i el cervell rep senyals de sacietat. 9 Ingerir poma, taronja, maduixa o plàtan 1/2 h abans de menjar augmenta la sacietat i eleva el nivell de glucosa a la sang, fet que fa reduir l'apetit. 10 Sí no us ressistiu a menjar entre àpats, opteu per aliments cruixents, com les pomes o les pastanagues, perquè es mengen més a poc a poc i tenen més poder sacant. 11 Inicieu els menjars amb un primer ptat poc calònc, com una amanida o una sopa, perquè omplirà i es menjarà menys de segon plat.

&¥ í

14 Si seguiu una dieta poc variada, introduïu cada setmana un plat nou, que estigui en la línia de l'establert, perquè no sigui tan monòtona. 15 Canvieu de rutina, si principalment ingeriu calories picant, substituïu l'hàbit esmorzar-dinar-sopar, per una sèrie de 5 o 6 minimenjars diaris; d'aquesta manera s'elimina l'impuls de picar entre dinars. 16 Si mastegueu lentament menjareu menys, perquè des de la primera queixalada que es fica a la boca fins que el cervell detecta que s'està alimentant, passen 20 mi-

C/ DEL SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic

nuts. També l'estómac se sent tip abans iniciant l'àpat amb begudes Calentes o menjars especiats.

centre

d'estètica

Cl Francesc Moragas. 2S • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Centre SPA

Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peellng corporal amb

jj^ Saíut • T 9{aturaíx I I ambíes I I mans

productes naturals

Sant Cugal del Vallès

Tractament de fangoteràpla i algoteràpia per ciàtica i lumbàlgia contractares i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis

cel'lulitís i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656890 149

1 7 Fugiu de la trampa tíght perquè alguns productes etiquetats com a baixos en greix o sucre tenen les mateixes calories que els seus equivalents convencionals. Per exemple el que no té greix té sucre, ingredient que augmenta la secreció d'insulina, que estimula l'apetit t en un no res acabeu el paquet de galetes sencer.

Í 5 > - cSt'iuet-Goaíro/

1 8 Obtideu-vos també dels refrescos ensucrats perquè porten calories buides amb energia però que no nodreixen. Substituiu-los per sucs de fruita o aigua de seitz.

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

D Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

\Q Una manera d'oblidar-se d'un apetit a deshores és sortir de compres i caminar durant 45 minuts, amb el que a més a mes cremareu unes 300 calories S D Feu natació perquè és l'esport que més ràpidament crema calories i a més, referma les zones problemàtiques.

I: 2 1 Sí us agrada la música per ballar, fantàstic, perquè cada hora es poden perdre entre 1701280 cabries. Escolteu-la també per fer exercici, perquè el seu ritme treurà la monotopia de les repeticions. 22 De seguida que acabeu de dinar raspaleu-vostesdents perquè mentre la boca estigui neta no sesentira l!*npuls de seguir menjant, com pot passar retenint akfurt gust en el paladar.

12 Sabíeu que la mescla dolç-salat estimula l'apetit? 13 Podeu substituir aquells menjars que tan desitgeu per altres de gust semblant, per exemple una fruita dolça per comptes d'un donut, una hamburguesa vegetal per un frankfurt, etc.

Tractaments corporals • Micropigmentació • tatuatges

^ » ^ l mil

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82 el consell:

Mesures dràstiques controlades

PastSes per aprimar-se 2 3 No us desespereu, perquè encara que perdre pes us re- -, sulti un objectiu força difícil d'aconseguir o l'excès de ;' greix es resisteix i segueix acumulant-se en cfeterrra- | nades zones, sempre podeu recórrer a la tecnologia, me- ;: diana alternativa o cosmetologia, que posen at nostre '• abast un munt de solucions que per si soles o combi- ., nades entre si, acabaran amb el problema. Els sistemes |. per reduir que trobareu són, entre d'altres: facupun- ;! tura, el massatge xinès.l'homeopatia, l'oligoteràpia, l'auriculoteràpia, els remeis florals, la hipnosis (per un sofròleg i en cas d'angoixa), el modelaiser, la lipoaspiració, la mesoteràpia, les faixes reductores, la cosmètica reductora, el massatge de drenatge limfàtic, el massatge onulaton, la ultrasonoteràpia, la fangoteràpia i l'electroestimulacio, tècniques a les que dedicarem un capítol més endavant

Només es poden prendre amb contra! mèdic, i recordeu que els diurètics i \axants no ajuden a perdre el greix í que el seu ús també està delimitat. • Píndoles per treure l'apetit, que actuen coit» 9 GOmpJeroent d'una dieta sana, i exercicis físics i es prescriuen només en casos especials. • Píndoles estimulants per suprimir l'apetit: només es poden prendre durant un breu període de temps, ja que causen addicció i no són aconsellables per a persones que pateixen problemes cardíacs, diabètics, de tensió alta, de glaucoma, de ronyó o de la tiroides. Intervenció mèdica Els procediments radrals només són necessaris quan es dóna una obesitat que planteja un problema greu per a la salut o en casos extrems, quan el pes de te persona és el doble de l'ideal o l'excés és superior als 45 kg. La intervenció pot consistir a reduir el tamany de l'estómac, la subjececió de les mandíbules per restringir la ingestió d'aliments o en un bypass intestinal per evitar l'absorció d'aliments.

Sahit

& S /CANTONS Dhendns, 28 d'abrildel2000

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació S U S A N A NICOLETT1 Sant Antoni, 74. « 9 3 674 74 37

MEDICA Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Flatc, Asisa.

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua. Sanftas, M. Flatc. Prevtasa,, Mútua HGC. Urg. 24 h. domiciS.

C/V«à,49.

« 9 3 6 7 4 48 72

Cirurgia

Geriatria

DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCftariasa-SanrteG. Av. Torre Blanca, 2-B, 2n. A1.

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Qee«6 de residències i altres recursos. Infermeria. Formació; C Àngel Guimerà, 3. «9367*0604

« 9 3 589 47 00

Dieletica-Nutricio DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina generat, dietètica. Dilluns, dimecres í divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Oaltés, 5.1r 3a.

« 93 589 43 58

Ecomedicina AYUR PI Ajuntament Naturopatla y masaje terapèutica

« 93 675 63 39

Oftalmologia. Conveni amb fes principals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6

Otorinolaringòleg Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, vaftss a domicÜi-mútiKS. Major, 36,2n.

«936740025

MPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la lar. trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-6,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5893967

T E L E ASS4S. I K P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora rJei dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8.3r K « 9 3 589 3 9 6 7

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, Imptarnologia, pròtesis, odontopediatría, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8.2a. 11. « 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUNCIÓ T E M P O R O M A N D I B U L A R Av. Torre Blanca, 2-8,2n A, despatx &

DR. FERRAN FERRAN VLA Winterthur - Previ asa - Assistència sanitària Medrftac. Francesc Moragas. 48, em. 2a. « 9 3 6754853

HOMEOPATIA DE LA INFÀNC I A I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Rbla. Rlbatallada. 20,1 r 3a « 9 3 674 7 2 16

C L Í N I C A DENTAL M A J O R PI. Unió, 3,2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

DRA. M . J A U M E SAURA Oíníca denta). D l a d v 9 - I 3 h i 16-20 fi. Pg. Sant Magí, 22, baixos « 9 3 6 7 4 2 3 35

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol. 17. baixos. * 9 3 5 8 9 6 0 55

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Rlbatallada. 20, tr 3a « 9 3 674 7 2 1 6

1 1 s . B i. 1 d f

Major, 23-25, l e r 3a Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI2AN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 4t 1a. « 93 589 48 08 « 9 3 6 7 4 74 0 9 Particular

DRA. ANNA PUJIBET i ALDES Pediatria. Vitalicio Sahjd Maplre. Endavaüada, 21, 1r, « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

CENTRO DE ECOMEDICINA

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas. 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Podologia J O S E P M . FREIXEDES Malalties def peu, ortesis, pfantiííes ortopèdiques, papitomes, cirurgia dei peu. Hores convingudes. « 6 3 5 8 9 6 3 13 » 6 2 9 16 9 5 36

Traumatologia J O S E P DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Polícliníc Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 18 88

NATUROPATÍA

MASAJE

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes. 5. 2n 3a. « 9 3 589 4 0 51

DR. FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica trauinalològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 874 43 46 « 9 3 5 8 9 0 5 34

« « « 4 * 4 * * * 4 :

el consell de la setmana:

V i

Tocoginecologia-Obstetrícia

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatna - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8. 3r pis. « 9 3 589 35 48 « 6 4 9 9 3 5 9 37

Psicologia-Psiquiatria C L Í N I C A DENTAL VALLS - B U L D Ú Major, 23 -25. 1r3a « 9 3 6 7 5 64 77

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia cfotca, psiqiiatna, depressions, aJcohoHsme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av, Toro Banca, 2-8,3rA, desp. 11 í 12 « 9 3 5 8 8 3787

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Saoat Santiago Rusiftol, 2. ent. 1a. « 9 3 8 7 4 15 2 6 « 93 874 01 47

«5890396 « 6752212

Homeopatia

ft*«*flïWR8íÇK»W5^^

CLÍNICA DENTAL

Pediatria

«936746329 «935896483 C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Arma R. Cerdà * Dra. Rosaris Sagama • Dra. Uum García Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Banca, 2-8.2a planta. desp. 8-3. « 9 3 589 43 57

CENTRE DE SALUT OCULAR

DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 4 6 4 8

« 9 3 5893926 «609331080

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. * 9 3 6 7 4 15 26

Oftalmologia

Diferència entre tic i distonia

No tots els moviments estranys o repetitius que pugui • La distonia és una malaltia neurològica que es dóna fer una persona reben et nom de tic, però sí que tots es per una disfunció en una zona del cervell que provoca presenten sobtadament i acaben sent, en un moment una contracció errònia d'un grup de músculs, la causa o altre, blanc d'alguna que altra burleta. de la qual encara es desconeix. Manifestació Qui els pateix • Els tics són actes discontinus, repetits i ràpids que ac- • Els tics afecten més als homes que a les dones i socionen un grup de músculs simultàniament. És un acte len presentar-se sobretot a la infància, abans dels 11 involuntari sense causa ni finalitat que amb la repetició anys. Solen solucionar-se durant la pubertat i només acaba convertint-se en un hàbit, esdevint exagerat en la entre el 3 i el 5% dels casos es fan crònics. forma, intensitat i freqüència. Cessa amb el son i quan • Les distonies afecten més a les dones que als homes l'individu està absort en algun tema. Un cas més com- i es presenten en l'edat adulta, entre els 35 i 50 anys. plicat es coneix com la síndrome de Gilles de la Touret- Tractament te, on els tics s'acompanyen de sons guturals o nasals i • Els tics bàsics a^e apareixen en ets infants solen soluparaules estranyes, com li passava a l'emperador Claudi. cíonar-se amb l'ajut d'un logopeda i convé que se so• En el cas de la distonia els moviments es manifesten lucionin durant l'adolescència pel risc que es facin haamb contraccions, espasmes o moviments involuntaris bituals en el pacient. A més dels especialistes i la voluntat dels músculs en una, moltes, o totes les parts del cos. de t'afectat, l'entorn també hi juga un paper important, Els afectats poden tenir fins i tot dificultats per cami- ja que la prohibició dels pares cap et petit o les rialles dels nar, parlar o mantenir les parpelles obertes, i en els ca- amics faran que augmenti l'ansietat i l'angoixa. sos més severs poden tenir caràcter invalidant. Quan hagi d'intervenir-hi un psicòleg especialitzat, ho farà Origen generalment amb una teràpia psicomotora on combi• Els tics poden tenir un origen físic o psicològic. El pri- narà exercicis de relaxació, inhibició i control mental mer cas es dóna quan el cos endega un mecanisme per amb sessions de psicoteràpia, per aprendre a controlar descarregar l'energia sobrant a través d'una substància els músculs i trobar el veritable origen dels tics. De vecerebral que treballa en la transmissió de les neurones. gades es complementa amb ansiolítics, tranquil-litzants Els d'origen psíquic apareixen davant una tensió interior, o neurolèptics, però mai no es prescriuran sols. i la solució passa per l'ajuda d'un psicoterapeuta. Es • En el cas de les distonies no s'ha aconseguit un tracdóna en nens que viuen moments difícils, en persones tament que les curi, però s'estan aplicant amb èxit peagressives (que reprimeixen els impulsos), en subjectes tites dosis d'un conegut verí (toxina botulinia) que, tot obsessius (que pateixen ansietat) i en menor mesura, i que el cervell continua enviant missatges erronis, paen malalts greus o crònics. ralitza els músculs afectats perquè no responguin.

Ayw

imiento Tel. 93 675 63 39

Airta Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201 Hi col·laboren:

1 CENTRO 1 DSALUD 1 OCULAR

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

DR. J. ARMENTIA D R A . A. M A T H E U

EVA M* de UV PESA, lopopeda infantil SÍLVIA LLUM»- Psicòloga infantojuvenil

OFTAL M OLOGIA Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

DOCTOR M U R I L L O . 21

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sï vol ANUNCIAR- SE <en aquest a secció, TRUQUI'NS al telèfon 4aH*»4L

ítf***^fc

w--^ -

^ t s i J t í ' . MÍJCV jt"*« fflft&e- t n K w

I I

Gastronomia

ELS4CAIVTONS Divaidns.

.'Sd'/ilirildelMV

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Cami de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JIJONENCA

ROSTIDORA LLENYA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

OLIVER

BACCO

EL MESÓN

LA JIJONENCA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

BAR MELMELADA

EL PEROLET

LA MASIA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

BAR PICCOLO

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Av. Lluís Companys, 24 93 675 1503 Pizzeria, creperia

CABASSA CASTANO

FRANKFURT LA PALTA

MAS ROIG

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurt;

Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CAN EDO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA

ITALIANS

TORRADA GRILL

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA

LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CABALLU PETIT

LA GRANJA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

Com si fos de tota la vida

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

la xocolata... 4>fvffv • I s entrepans... • f f v f f v el cafè... f f v f f v les pastes... f^vff*. el suis... * f v * K

PLATS PREPARATS PER ENDUR

mimmOím-àDmmtíHtiéiimtpe^iks Sant Martí, 9 c«semé*iCAPICKEVROÍ'A> Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona Carrer de h Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 w

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

* l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

Lluç a la vinagreta i patates al vapor de l'any 1900

ingredients: * *. *

- 1 lluç gran

.,..+«*

- oli de qualitat

- porros

*^Niff^K

- pastanagues - ceba

Elaboració: Com é Muç amb els porros, les pastanagues, te ceba, et julivert. I* sal i et vinaçjíe. f»oseu é peix n t r i amb éf cap (sense ulls), però tsltat en dol traces perquè hi càpiga bé-a Sa cassola t no es L'aigua només cobrirà ei-feiÇítesvsK;' de buir.iïK& lentament Mitja hom després," com 3 motí, «s cot-ío<. dos trossos en una font junts com si et p#0O&IÉ^ cer, es cobreix amb la vinagreta i es guamek'at voltant amb patates cuites ai vapor,

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

eesm

Bar Restaurant l o t c j u i K'I h c i d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 67A l O 47

MENÚ

Patates cuines aj. vapor: S'esculten patates noves, bones, no mott grans* * ovalades. H | ^ e n i, en una cassot&fsj posa una capa «te rrarrtaga ï sat f N í tN guin sucoses, i després l'aigua freda. íztmi

- patates DEL

- ou cuit DIA

- julivert • •

-sal

•

Salsa vinagreta: Es pica la ceba mott menuda, el julivert i l'ou cuit tot moft fi. S'hi afegeix oli, vinagre i sal i s'agita'perque es barregi tot.

- vinagre

•*A«0

iA5 v * i j • • ^ E * ritDVrft' Ht HOtt P|lb^.^r^ ./íU ^ ^ P fM'n i un

fr^Üsf&JÏ r&fc* *,. ~^&jm ^

B A « «EST&URANT

I I . lVrr San, 6 •s.

1 ^

MASIA

«*< <f*r*n, .

*»<

\ir>

ïUt

«J.W* í J«-*í.

t(AV)

W. « <H 10 ** 0l">0

W ~ * '^4-

V40>J

iVurbaie antf,i ciri 15 de maye o ••• ••:. pertíerài

EL CASINET

iMrn-alVrU)

RESTAURANT

ifi. i n r,m :•> - \

ESPECIALITAT EN BRASA C a r n s i v e r d u r e s brasa Coques xauata C a r " » l * st la l l a u n a

'"<inl(l

Menú diari i entrepans S I 1 I

Mt-Fronc'°

( I i S I

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

M( Í amula

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

McDonattfs

SHSahara

EIS i CANTONS

Guia Comercial Bar Musical Sant Marti. 10 P93S894790

guia pràctica

CABALLU PETIT Cerveseria 0 93 589 14 56

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 P 93 B7S 34 54

BELLES ARTS

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22, 1r2a O 93 674 41 6 4 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés. 15 A - loc. D O 33 fi74 44 69 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5, 3r 3a P 93 B74 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos

P 93 675 29 02

ARQUITECTURA

™

FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B

CABANAS Santiago Rusinol. 54 P 93 674 06 4 9 CUGART Torrent Bomba, 14

P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas. 2 P 9 3 S 8 9 1 7 57

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 O 93 674 12 85

P 93 675 18 35 JOROI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a o 93 589 65 61 o 608 49 45 19 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a O 93 675 18 03 JORDI CUFl BORRELL

Av, Vall d'Or, 2 P SO 674 26 01 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 93 5 8 9 4 1 4 7 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25. 1r p

93 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 0 93 5 8 9 3 0 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B O93675 30f2

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D O 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 O 93 674 T7B4

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n ° 935892000 T.M.G. TALLERS Borrell. 6

o i Fat 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 O 93 675 56 53

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 O 93 675 30 65

M. Pere San. Pda. 125 aai.TOi.isnii

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 93 674 26 24 P 934170759

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 0 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars P 670 59 40 01

TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix

O 93 674 57 47 SAGARRA Endavallada, 22 0 93674 0 1 6 0

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 O 93 674 65 00

PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 O 93 565 49 00

FERRETERIES

CERÀMIQUES VICAT2 Cami Can Calders. 8 A O 93 675 2 0 0 1 RODÓ Rius i Taulet, 6 Q 9 3 689 82 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 0 9 3 5 8 0 15 00 FOAP Rius i Taulet, 27 O 93 674 05 03 O 93 589 31 21

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 P 93 589 74 42

FLORISTERIES

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 O 93 675 36 53

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 0 9 3 6 7 5 1 8 20

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 9 3 675 23 73

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 93 590 60 71

PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 O 93 675 4 9 3 7

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 O 93 5 8 9 1 1 9 8 BAR STOP Rius i Taulet, 56 P 93 589 12 99 CUE SANT CUGAT

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crisi Treballador, s/n P 93 674 14 53

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 9 9 4 0

BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos befeconxx&nexo. es P 93 675 32 67

CRISTALLERIES

FOTOGRAFIA.VÍDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 O 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 0 9 3 675 56 74

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 0 93674 7164 MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 0 9 3 5890271

HIDROCULTIUS

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 o 9367591 44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 O 93 674 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar 0 93 589 8 1 0 8

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 4 7 5 1 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 0 93 675 49 02

INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 0 95 589 00 23

P 93590 6086 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 936746028

CELATS ARTESANS •

SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 0 9 3 590 61 89

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

LA JIJONENCA Major, 29

P 93 675 25 86

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 1 1 4 0

LLARS D'AVIS BLUE MOON Major, 16. Horari-, 9.30-13.30 h 16.30-20,30 h P 93 675 02 67

MIRA-SOL Victòria, 48 P 93 5 8 9 2 0 1 8

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 5 8 9 2264

LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 7 8 0 0

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 936752201

LES PLANES P 93 675 51 05

WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 P 93 589 60 72

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 9 3 5 8 9 8669

LLIBRERIES PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 93 589 8 6 1 7

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix. 28 P 93589 7232

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97 VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 93 589 86 55

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 o 93 675 15 56 VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 o g 3 590 8 0 60

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31

P 93 675 4 7 5 7

MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 14 29

À ZAMORA, S L MaCinto Verdaguer, 18 0 9 3 589 2 6 38

„

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 P 935897202

^mfrr OBRES CONSTRUCCIONS

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 OS 03

CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1 r l a 0935890151

KAJLA CENTER

GIMNASOS ESPORTS CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 0 9 3 675 19 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 0 93 589 75 12

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crisi Treballador, s/n O 93 674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 61 72

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 O 93 675 31 00

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 0 9 3 590 82 79

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 O 93 589 38 52

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons P 93 674 30 81

Del Sol, 22 P 9 3 590 0541 SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos "B 935892343

IARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 o 93 6 7 4 3 6 94

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 P 93 674 15 32

P 93 674 66 99

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 9 0

PROMUSA Av. Torre Banca, 2-8 P 9 3 589 1732

ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 5P0 82 75

MERCERIES

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 O 93 5 8 9 5 3 54

•

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU Villa, 6 P 93 674 03 16

TATER'S Sant Antoni, 62

P 93 675 5506

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 P 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONEUJ, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES

Av. GraeHs. 35 P 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sol. 19

TALLER MECÀNIC C P . CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50 TALLERESMENA Pg. Torre Blanca. 13 P 9 3 6 7 4 5 3 01

TELEFONIA

PESCA SALADA I

A K TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 O 935898702

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 O 93 674 5 7 5 2

TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 P 93674 11 82 TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 93674 11 83

FERRON Rius i Taulet, 20 O 93674 6847

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Ribatallada, 34 P 93 675 22 28

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 569 25 2 9

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Lluís Companys, 2 P 93 674 41 67

iRANSPORTS POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 O 93 675 13 8

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 0 9 3 589 23 71

RESIDÈNCIES

ASS. RADIO TAXI 93 58944 22 P 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 908 89 81 36 P 93 674 69 45 VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 9 3 5 8 9 7Í 40

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador. 47 O 936744223

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 9 3 674 55 80

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 93 5 8 9 4 4 95

Francesc Moragas, 6 P 93 6 7 5 3 2 74

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola P 93 692 79 04

STANZA Valldoreix, 10 O 9 3 674 65 98

MENJARS PREPARATS

LA PERLA Major, 3 P 93 6 7 4 0 1 3 8

JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70

REPARTIDORS

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 656 89 01 49

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

P 93 674 36 88 JUANI Xerric, 28

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 93 674 89 18

MASSATGES ESTET.

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 0 93 674 6 0 5 8

P 93 589 28 33

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 4 0 0 6

PISCINES

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 P 9 3 675 51 08

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60

ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

ESTILISTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82

Vegeu pàgines 40-41

INSTITUTS BELLESA M

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 5 8 9 5 6 5 7

LUDOTEOUES

0 93 674 75 98

INSTAL·LACIONS POU D'ART Balmes ,35

PERRUQUERIES CARNEI BOSCH Francesc Moragas, 29 P 93 589 6 0 8 8

MOBLES JARD!

P 93 674 01 74

HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix

INFORMÀTICA GALERIES D'ART

MAJIK Sant Jordi, 29 P 9 3 5 8 9 0 2 66

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33

IMMOBILIÀRIES FUSTERIA EBENISTERIA P 93699 6748 P 93 674 70 68

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93589 0014

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 93589 4 7 4 2

SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

111 CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 13 98

MOBLES DECORACIÓ

P 93 589 22 32

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 674 00 60

HÍPIQUES MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 O 93 674 15 46

SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 93 675 12 99

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol. 37 Major. 6

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

PASTISSERIES

MRW Ildefons Cerdà. 4 P 9 3 5 9 0 2 6 80

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas. 33 O 93 674 09 95 P 93 674 15 50

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol. 45 P 93 589 50 72

CONSTRUCCIONS

ENTITATS BANCÀRIES BALLS DE SALÓ •

UESC Cànovas del Castillo. 9 P 93 675 23 90

• H E R B O L A R I S DIETÈTIC/

EL PONT Girona, 3 P 93 675 01 75

MISSATGERS

P 93 674 13 96

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 P 93 674 .96 02

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av, Viladelprat, 79 0 93 674 5 0 4 8

JOGUINES NINS Villa. 9

MC OONALDS C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 O 93 674 03 08

O935906980

CENTRE COMERCIAL

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 P 93 674 98 62

HAMBURGUESERIES

TUBAU Mercat Pere San Parada 104

O 93 SOS» 14 18

ENQUADERNACIONS

ROBA PER ALA LLAR

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta

P 666428142 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 P 93 589 16 78 USSIATOURS Plana Hospital, m P 935896150

FALGUERA V*à,1 P 93675 2 4 0 1

XARCUTERIES SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n P 93 589 89 99

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 O 93 6 7 4 0 6 11

Cultura

De dilluns a divendres • De 7.IH) h .i S.00 h El dispertadoi. amb Salva Yallvé • De 8.00 h a Ui.(K) li Prunera Plana, amb ( í c n i I ai/ano • l ) c 10.00 h a 13.00 h

(iambirota. cl niatia/ín. amb ('lara Borrell • De 13.00 a 13.30 h

San! ('n^aí Aci/i: í/n/oniiatiii. amb Josep M. Mim • De 13.30 li a 13.30 h / intieii.aa(repetició). amb (ieni I ,o/ano • De l.v.SO h a 14.0(1 h \iiib miill ili 'ji.a. l.tsjuudi ^dïtnaiomid. amb l'ep Manes • De 14.00 h a 17.00 li \ol/I tartla. amb l-'.sre\e Llup • De 17.00 h a 10.00 h l'andana, el iua;c.azin amb Iolanda (iasas • De 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Sals a \all\e • De 20.00 h a 20..i5 h l'.isjioitin. amb ( i e m m a Montero • De 20.33 h a 21.00 h /'.'/ in i lloí • d I ma^aiin

• De 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica Cdillunsi. Roik World (dimarts). /V///>7/íYw/idimecrcs). C.hill Out (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que '///nia del dia. amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h . Música //I te/t costat • De 7 a 24 h.

(lada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h l'.s tap de setmana, amb Joan Xallvé • De 10.00 h a 13.00 h

Divendres 28 Isern

ELS /CANTONS Devenilus. 'iStt'.ihril'//,/_

Poc fet. El magazúr d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h . \vant-matx. I'.informatiu d'esports • De 14.00 h a 15.00 h (•àstin;j. (repetició) • De 15.00 h a 17.00 li Albitni. amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena, h, Iprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i 'Ibni Garcia • De 18.30 h a 19.00 h Ràdio Plax. amb Sònia Carmona • De 10.00 h a 21.00 h Pau d'assaig, amb ('aiics Roca • D e 21.00 ha 22.00 1i I:litre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Musica al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h la missa del monestir • De 0.00 h a 9.50 h . Mites i llegí ndes de Sant Citrat • De 9.30 h a H).(X) h Esport en marxa la edició • D e lO.OOha 13.30 h Xostra dansal La sarst/c/a/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i 1'. Pallissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h \\nc d'assaig. amb ( larles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en ma/xa Ja edició • A partir de les 11 \ Mí'sica al teu costat

Pg. La Floresta, 9 La Floresta

Domènech Pg. SL Magí, 50

UOSSC allarga les celebracions

Sta üaterina de Siena, vg. dra , St Robert, abat i Pere, Domicià, mr. Diumenge 30 Sts Pius v, papa; Amador, prev., mr. i Sta. Sofia, vg. mr.

936753353

Jordi

L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat ha aconseguit allargar una mira més les celebracions de la diada de Sant Jordi a la nostra ciutat. Avui, la formació oferirà el tradicional concert per commemorar la diada del patró de Catalunya al Teatre Auditori. Ho farà posant especial atenció en un repertori molt variat amb robjectiu d'arribar al màxim nombre de públic possible. Per això TOSSC ha preparat un concert titulat M ú s i c a d e principis i finals d e l s e g l e X X . Un llarg període que els permetrà interpretar des de peces de caire operístic fins a d'altres força més properes al jazz, amb autors com Txaikovski o Salvador Brotons. Un bon final de les celebracions de Sant Jordi.

Dissabte 29

33 674 18 63

de Sant

SALES NUN1CIPALS (Gasa de Gultura) • Meggi Putols. Objectes recuperats i reciclats per ella. Fins al 28 d'abril a l'Esc. Municipal d'Art.

Dissabte 28

ÍÍÍÍ

Dwmang»» Uowts

Sant» Maria, 27

93 67415 31

Drttuns 1

Cuttett

Ptge. Diputació, 6

93 674 0364

(

*é

Dimarts 2

R.ftviere

Dr.MunHo.1

93 674 04 30

'.) D i m e c r e s 3 ___^_^_ ,' Sts Felip i Jaume el Menor, ap.; Alexandre I, papa, mr. i Maura, casada, mr.

*-;

Dimecres 3

Salaven

Santiago RusinoL 38

93 674 0645

X Dijous 4 Sts Silva, bis., mr.; Veneri, b., Pauli i Floria, mrs.

• Graffiti... grafits. 6.000 anys de llenguatge marginal. Fins al 7 de maig.

Dijous 4

Texktó

RWa. del Celler, 97

93 674 77 49

- Divendres 5

• 10a PRIMAVERA FOTOGRÀFICA 2000: Pep Pujol: Identitats i Kim Manresa: L'ordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig a la Casa de Cultura i al Claustre, respectivament.

" Dilluns 1 __-^ Pesta del treball, sts. Josep Obrer, Jeremies, prot. i segimon, mr. Dimarts 2 Mare de Déu d'Araceti, Sts. Atanasi, b., dr; r-èlix, diaca i Zoe, mare, mr.

' Sts. Teodor, b , Stes Irene i Crescenciana, mrs

• Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Fins al 30»d'abril a la biblioteca del Centre Cultural.

• Minisaló de l'Ensenyament. Fins al 5 de maig. • Els sense terra, fotografies de Salgado. Fins al 31 de maig a la biblioteca del Centre Cultural. SALES PRIVADES • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril a La Galeria. • Mejàn, pintura. Fins al 30 d'abril a Canals Galeria d'Art. • Gasaus: Pasqua 2000. Fins al 9 de maig a la Sala Rusinol. • Adolf Freqüències fotogràfiques i fotop'tntures. Fins al 30 de maig al Centre d'Art Enfoc. • Col·lectiva de primavera, pintura. Fins al 31 de maig a l'Espai Lluís Ribas. • Ferran Martí. Fins al 30 de juny a l'Estudi Ferran Martí.

MUSICA CONCERT DE SANT JORDI Orquestra Simfònica del Vallès. Música de principis i final s.XX 28 d'abril, a les 22 h.

Cultura

ELS /CANTONS Divendres. >X (Cubril tM 2000

EMD Valldoreix AAPPiWMira-sol

AJUNTAMENT

93674 2018

Ctre. Cívic les Planes \ 93 675 51 05

Municipal (Valldoreix)

908795125

Sant Cugat

93589 22 88

AAW V Carme MÍra-soi 93 674~ÏC103

Cines Cinesa (reserves! 93 589 0941

Comissaria St. Cugat

93 6747612

Casa te Cultura

93 58913 82

M W St.JoanMira^soi 9367471 03

Ones Yelmo (reserves) 90212 4134

DNI (Cita prèvia)

9358930 80

EMDVaiidoreix

93674 27 Í9

Consumidors

CU* Muntanyenc

93674 5398

Urgències

OMIC

93 58931 88

Coral de la Unió

93674Ï0Ò6

PROMUSÀ

935891732

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

Llar d'Avis Parròquia

9358905 98

Aigües la Floresta

93 674 2089

Piscina Valldoreix

9Ï675 40 55

Catalana de Gas

93 7252944

Correus

93674 7096

ENHER Rubí

93 6991892

932684567

BOMBERS 93 692 80 80

Betlaterra

085

Generalitat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

Rubí- San! Cugat

9369980 80

CAP

93 5891122

CAP - Urgències

9358944 55

Centre Soc. San. LF

93 5897800

Ctre. Alzhetmer St. C.

9367423 83

ASDI

Creu Roja Sant Cugat

93 674 12 34

CPA

Creu Roja Valldoreix

93674 24 59

C.Castellano-Manchego 93 589 76 05

MITJANS^COMUNICACIÓ 93 589 62 82

FECSA (atenció client)

90073 73 73

93675 3503

Ràdio Sant Cugat

93675 5959

FECSA (avaries)

900 74 74 74

93 58916 74

Tot Sant Cugat

93674 8661

Funerària

935895552

ORGANISMES OFICIALS

93674 7615

Germanor Cavis

9358957 98

General de Catalunya

9358912 12

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Hisenda

93 5891155

Vall d'Hebron

93427 2000

Sant Cugat Comerç

9367403 22

Jutjat

93B74 6696

93 674 15 80

SOREA

9358900 21

JOIERIA

PUNT Taller de plàstica

a la c e r a p e r d u d a

Dimarts de 17.30 a 18.45 h

Dimecres de 16 a 18 h JAZZ infantil ( d e 5-7 a n y s )

93204 2247

Dilluns de 19 a 21 h

s/roba-batik i seda

93 204 7503

FGC

932051515

•

Dimecres de 10.15 a 11.45 h

IOGA Dimecres de 20.30 a 22 h

Arxiu Municipal

93 5890712

St. PereOctavià

936741163

Grua

936743371

AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

Arxiu Nac. Catalunya

93 589 77 88

Valldoreix

936740569

RENFE

93490O2Q2

AAPPiW Valldoreix

93674 2Ï 97"

Casal Cultural Mira-so 93689 2018

AAPP Montserrat Vall.

93 674 21 05

Casal d'Avis SC

9358916 38

AA Prop i V la Roresta 93 674 20 89

Casal Valldoreix

93674 45 99

Cuerpo Nacíoní

AAW Aiguallorga Flor. 93 674 51 29

Ctre Oivic la Floresta

93589 0847

Municipal i Protecció Civil

Port

GYM-AERÒBIC

Ràdio Taxi

POLICIA 935747858 092

Valldoreix iparadat

•

Historia de lo nuestro Scream 316.45 -19.25 - 22.05 / Pokémon 16.00 • 18.05 - 20.10 • 22.30 (dv-v. i fs) Yetmo 4 Sant Cugat 2 Presa del panteó

16.00-18.30-20.40-2Z50 <

16.00-18.15-20.30-22.SG

AmencanBe^^

Yelmo 6

SantGugaM

las normas de la Casa de la Sidra

Yelmo 1

Diamonds

CINESR SANT CUGAT

16.15-18.30-20.40-22.50

Al Casal de Cultura de Valldoreix O r g . D P W ( J o v e s d e V a l l d o r e i x ). C o l . E M D d e V a l l d o r e i x .

16.00-18.15-20.30-22.45

maig

II C U R S D ' H I S T Ò R I A D E C A T A L U N Y A . I n i c i Paleolític a Catalunya, a c à r r e c d e Meritxell Puig. A les 19.30 h al c o n v e n t d e M i s s i o n e r e s dels S a g r a t s C o r s d e Jesús i Maria. Int.: 9 3 6 7 4 41 4 2 . P r e u : 2 . 0 0 0 i 1.500 p t e s . (socis). O r g . Valldaurex ( C e n t r e d ' E s t u d i s d e Valldoreix). C o l . E M D d e Valldoreix, A r x i u G a v í n , Inst. d ' E s t u d i s Medievals i el c o n v e n t d e M i s s i o n e r e s d e l s S a g r a t s C o r s d e J e s ú s i Maria.

Diumenge 7 de maig T E A T R E : El fantasma de Canterville, B a r b è del G r u p C a s t e l l b e l l i Vilar.

d'Oscar Wilde. Joan

A l e s 19 h a l C a s a l d e C u l t u r a d e V a l l d o r e i x . O r g . G r u p d e T e a t r e E s p i r a l . C o l . l ' E M D d e Valldoreix.

El cinema de casa teva 4S SETMANA

ESTRENA

17.15 -19.45 • 22.40

17.15-19.45-22.40-

15.50 -18.05 - 20.30 - 22.50 Velmo9 Héroes fuera de òrbita

Yelmo 2

16.00-18.15/ 20.30-22.45

Yelmo 7 Scream 3

Al límtte

• C I N E M A : d e 18 a 2 3 h • M Ú S I C A : d e 2 3 a 1.30 h

Dimecres 3 de

Pokémon / Doble traición

Yelmo 8

Nivell 1. Dj. de 1 8 a 2 0 h Nivell 2 Dm de 16 a 20 h

I CICLE DE S O , C I N E M A I ART C O N T E M P O R A N I

Yelmo 5

Sant Cugat 3

YELMO SANT CUGAT

• ORFEBRERIA

Dissabte 29 d'abril

Yelmo 3

16.15-19.00-21.50

Dimecres de 12 a 1 3 . 3 0 h

de 9.30 a 10.30 h 93 674 1111

DECORATIUS

15.15-20.00-22.40

Sant Cugat 1

Erin Brockovich

• VITRALLS

Dimarts i dijous

Taxis (parada)

Erin Brockovich

ESTAMPACIÓ

DIBUIX I PINTURA

TAI-TXÍ Divendres de 9.30 a 10.30 h

17.00-19.35-22.10

•

Carreteres

Les Planes

El hotel del millón de dólares

Dimarts de 10.30 a 12 h

•

93 674 25.70

CINESA SANT CUGAT

• PATCHWORK

Dimecres de 17 30 a 18.45 h

TRANSPORTS

Arxiu Gavin ASSOCIACIONS

Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

93478 5000

PARRÒQUIA

LLEURE

Repsol-Butà

De dimarts a divendres De 9 a 11.30 i de 16.30 a 19 h

Aeroport

93 20340 00

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48

Informació I Inscripcions

SERVEIS

Els 4 Cantons

ENTITATS

Dispensari la Floresta

Sant Joan de Déu

091

CASAL DE W CULTURA DE ffjt VALLDOREIX m

43 SETMANA

13s SETMANA

pxàn Brockovich

SALA 2: 17.00-19.35-22.10 GOLFA: 00.40 13 ANYS

ONEsn C^VTjwway/UNWEFtSAL

SALA1: 16.45-19.25-22.05 GOLFA: 00.30 18 ANYS

Parkmc i h írato

SALA4 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA

SALA 3: 16.30-19.15-22.00 GOLFA 00.30: El arte de morir

SS3SI3S2S12SS2B

OiíTt·cíM dia de l'upacMor

C«ttH*4Mludianc untvffiiari

Ctratt més (r»rt5 65 t<K$

Accessos minu$v>li&

tornat

Vcnft «mkifad»

Strónw nunwnrfu

P»s»m«nt amb urgit* er*d«

ELS4CANTONS

Divendres. 2H d'alml del 2000

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ricard Vicente. Periodista esportiu de la Cadena COPE

"El repte és continuar millorant les properes mil hores de ràdio" - Com a santeugatenc q u e ets, què és el que vas sentir fa tres diumenges quan el Sant Cugat Esport va perdre la categoria? - Molta tristor, perquè jo en vaig viure a Ràdio Sant Cugat l'ascens a la Tercera Divisió i fins i tot vaig narrar en directe l'ascens des del camp de l'Europa. Sóc d'aquí i segueixo el Sant Cugat. La Primera Catalana és la categoria que pertany per natura al club, per la ciutat, pel pressupost. Però el descens d'aquesta temporada a la Regional Preferent no ha d'afectar el futur del Sant Cugat. - Quina anàlisi faries dels mitjans de comunicació locals d e Sant Cugat? - Crec q u e cada vegada van a

Al.KX Loi'KZ - Sant Cugat -

Ricard Vicente és l'editor i presentador del carrusel esportiu de la Cadena C O P E dels diumenges al matí. El 1f> d'abril, a dos quarts d'una del migdia, el periodista santeugatenc va complir amb el seu programa lïeinpo de jiii'ao C.titítlunyti 1.000 hores de ràdio en directe. \ icente. q u e va fer-se càrrec del programa des del primer dia -el primer diumenge de setembre del l'W.V- ja ta set anys que treballa per al futbol català. El santeugatenc espera ara amb entusiasme celebrar aviat el programa número .i(X). — l.OOO l i o r o ilf ràdio en directe en són moltes, no creu? - El balanç és altament positiu. El programa va començar com una idea; hi havia un públic per aquest tipus de futbol que tenia una franja horària molt determinada els diumenges al matí. No era una idea original perquè ja abans altres emissores ho havien intentat, però el programa no havia acabat de consolidar-se o potser no era el moment comercial oportú. Va ser després dels Jocs Olímpics d e Barcelona 92 i la C O P E va apostar per aquesta idea. El cost inicial era bastant fort; parlo d'una època en què encara el telèfon mòbil no era una pràctica habitual. El mòbil d'aleshores pesava sis quilos, era caríssim. costava més de mig milió de pessetes, i, a més, la cobertura era molt dolenta. D'altra banda, pel que fa al tema tècnic, no era ni de bon tros el d'ara, que ha canviat moltíssim i sembla mentida. en només set anys. E'inici del programa va coincidir també amb l'arribada de José Maria García a l'emissora i, és clar, l'esport és un dels puntals de la nostra programació. Des de l'inici fins avui en dia, hem tingut una progressió total en molts aspectes. El nostre programa ha definit una línia molt concreta d'informació, ha apostat per unes categories que

més, sobretot E L S 4 C A N TONS,

Ricard Vicente cditu i presenta lïempo deJuego Catalunya FOTO: XA.. han demostrat que tenen públic. No hem arribat al sostre, però el repte és continuar millorant les properes 1.000 hores. - Són quasi 3 0 0 programes. Es u n reconeixement a... - A una idea. Des que vaig començar a treballar en el món de la ràdio, l'esport ha e s t a t la m e v a "El futOOl única vocació. Sempre m'agrada dir que en el meu cas de pe-

has d'anar a la improvisació perquè els actors són les persones que tu no controles i no els pots donar un guió. Aquests són els futbolistes. No saps què faran ni com ho faran ni de quina manera ho faran. Nosaltres donem molta importància a la dignitat d'aquest futbol, q u e

Català

jo sempre he de

mereix el mateix tractament que

riodista esportiu sóc més espor-

fensat, i a donar-hi un t r a c t a m e n t igual q u e si estiguessis parlant del Barça

, \d* *.'EsT panyol. M és igual pany< entrevistar Rivaldo que un jugador "•r" del Sant Cugat Esport. - Darrerament, els mitjans han apostat fort també pel futbol català. - Sí, tot i que encara penso que és poc. Però és cert que cada cop els mitjans hi han apostat més. El que més ha canviat és el tractament, més que l'espai.

Barça 0 5

l'Espanyol"

tiu q u e periodista i Lina cosa porta a l'altra. És del que sé i del que entenc. L'esport és un hàbit que he practicat des de sempre. - 1 el secret és el treball. - Se'ns dubte. El programa és com una obra d e teatre. D e les tres hores i mitja que dura el programa cada diumenge al matí, dues i mitja no saps què passarà,

que és el mitjà que més segueixo. Ha millorat moltíssim. El producte final que ens arriba als lectors és molt bo. Sobretot, ens serveix per estar molt al dia. Els mitjans locals són qui ens informen millor que ningú de què és el q u e passa a la nostra ciutat. D'altra banda, el TOT Sant Cugat me'l miro des de ja fa molts anys, és una guia molt pràctica i útil. Escolto programes musicals a Ràdio Sant Cugat i també la informació esportiva alguna vegada. - Vostè coneix José Maria García. Què ens en pot dir? - És un pencaire. Si el dia tingués 28 hores, ell en treballaria 30. És un treballador al 100% amb una idea obsessiva, que és perseguir al màxim allunyar-se de si mateix per trobar l'objectivitat i la veritat informativa. - I Louis van Gaal? - Van Gaal és una persona que té dues cares. E n l'àmbit personal és molt familiar, és una persona que ve d'una altra cultura i és una persona amiga dels seus amics, sincera, i això a vegades li crea problemes. El que passa és que també té la cara de la feina. El vestidor d e Can Barça és difícil de portar; si deixa que se n'aprofitin, aquell vestidor pot ser una bomba i els resultats al final es noten.

LA G A L E R I A DE A R Q U I T E C T U LiAMMCUJN

A U g i ' l l l C 11 ÜA

•E

JAK1>1NKKIA

l'AKLJUl S

t'AV,!'

\I»K

ATK K.i uili l.i

1NTKKIOUISMO

i l . l

i'··U,

UNlillI

Sutit

Client

lïe 1 V i i l l c N .

I'c-1.

t.si

Carrers IORDI CASAS

El tema del canvi dels noms dels carrers no és nou; a Sant Cugat en tenim un trist i recent exemple. I n cop més, un grup santeugatenc conegut tant pel seu activisme com pel seu surrealisme, torna a treure el tema mitjançant un full que porta per títol Alliberem els catrers (sic). L'enunciat és absolutament inversemblant, es tractaria de fer dels noms dels carrers "una bona manera d'educar, aprendre i recuperar la història col·lectiva del nostre poble i del nostre país". A part que no entenc la diferència entre poble i país, se'm planteja un greu dubte: com es pretén recuperar la història a base de canviar noms de carrers arrelats en l'imaginari col·lectiu santeugatenc? Perquè aquest és el cas de noms com Cànovas del Castillo, Cristòfor Colom i la plaça del Rei, independ e n t m e n t q u e puguin agradar molt o poc. Personalment només accepto el canvi de nom quan aquest és el resultat d'un acte de venjança política i, francament, no és el cas de cap dels tres noms que ens proposen canviar. Per una altra part, els pitafis històrics del full són flagrants. Vegem-los: Cànovas del Castillo veu reduïda la seva condició d'arquitecte de la restauració borbònica a "cap del govern l'any 1875" (en realitat fou cap de govern durant els períodes 1875-81, 1885-89 i 189597). Els Països Catalans es converteixen en "territori propi dels catalans i les catalanes des de finals del segle XII", quan tothom sap q u e la nostra particular reconquesta no va acabar fins a mitjan segle XIII. Colom es transforma en "colonitzador d'Amèrica del Sud" i genocida dels "indígenes i la seva cultura", quan és un fet que l'home amb prou feines va tocar terra continental i va tenir poc temps per cometre un genocidi (només va romandre a les Antilles uns vuit anys). Pel que fa al tercer personatge, com sigui que encara és contemporani nostre, ometo tot comentari. Només espero que l'Ajuntament es faci .sord davant aquesta reivindicació, en cas contrari es pot repetir el que avui succeeix: el reiterat ús del nom d'un comte vallesà, en detriment del nom del nostre president màrtir.