El 'diari' de Sant Cugat
Diiütts rie maig del2000
ïl
EIS 4 CANTONS
Destaquem
S'úrn. .US Any Vil
225 ptes.
9
Eufòria per l ascens del Patí Hoquei Club
6.000 persones vibren amb Maria José Galera de 'Gran Hermano' Pàtina Ifi
La ciutat necessita ampliar el servei de neteja Pàtina Saó
Entrevista a Eugeni Pérez Moreno (UDC) Pàtina 9
Condemnada per permetre violar la seva filla de 9 anys
L'equip santcugatenc assoleix el segon ascens consecutiu i puja brillantment a la màxima categoria catalana &§.&.&&&•#*
Pàgina IH
Correus posa en marxa el nou local de carteria Pàtina 42
L'alcalde pacta la sortida del Centre Cultural d e Tomàs Seix
LAjuntament no busca substitut per a la direcció del Teatre-Auditori Pàg.* AUTOMATISMES
LA G E N E R O S I T A T
PER A PORTES
DE PENSAR EN ELS SEUS FINS A L'ÚLTIM MOMENT
I PERSIANES...
Prestigi, Seguretat i Servei
GARRIGA iinvaMi
VI \ L AINKÏRWAR-Tf N Dfc DIJOUS A DISSABTE A L'ESTAN D DE FIATC
Taller, fabricació pròpia
SÏGUROS FN El CULERCFNTRF RAMBLA DEL CELLER. 29
Exposició I venda C. Xerric, 2 f PI. Ajuntament)
FIATC
AV. LLUlS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)
Tet / Fax 93 675 29 02
Oficines
\ exposició Crtíi. Cerdanyola. 67-71 TelJFax93 5 8 9 l 8 78
08190 Sani Cugat del Vallès
EIS 4 CANTONS
CLUB DEL SUBSCRIPTOR
MELOSA FEL MW14ÏÍAU.PVIIWQ
>
8LAMCA PÀMPOl-ï
Sala Muntaner c/ Muntaner, 4 Barcelona 93 451 57 5 *
divendres 26-5 dimecres 31*$ a tes 21 h Ww
HÍPICA SEVERINO
"Paria de gent anònima, de qualsevol de nosaltres, de la gent planera que intenta viure sense problemes però que sovint es troba que tot no és tan senzill com es voldria... .. Ens mostra sense contemplacions el món de dues dones en aparença diferents, que Túnica cosa que tenen en comú és la soledat... Una comèdia amarga? Una tragèdia divertida? Un drama urbà?...'
i os punxo, í'otiíí.- çs punxo < na *A diobèiica
Manel
Dueeo
(director
de
Els diumenges podeu gaudir d'un
l'obra)
p a s s e i g ,J a cavall
" ...És una obra que parla de coses d'avui, que els seus personatges formen part d'una realitat de cada dia, que es procura ocultar, amb personatges carregats de solitud però que troben, unint-se. una llum per viure... un text de Baulenas compromès que Dueso omple d'humanitat, de gestos i ritme teatral... Melosa Fel té una sòlida interpretació que posa un nus al coll. Obra humana, que demana veure's". Gonzalo
Pérez de Otaguer
(El
-Cl
Periodioo)
Jumping Q U A D Sant Cugat Cada ' í,ïa#? W ! ' '*
setmana
Zn*£A*%&>J
iper Collserola per a 2 persones]
regalem 1 tiquet pera 2 persones i H ,\
Excursió d e 2 h G R A T U I T A
C l:
X R C E I, Q N A
DRAGONS
• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al
• Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius
f
fira. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat : f z^rfç
tfÜP I
•
-?$«**• M
y<«i'»«n'"
COMPAMY
-' <W"
ENTRADES per a la SESSIÓ GOLFA (feiners) Els Barcelona Dragons enfronten la nova temporada de la NFl Europa amb mentalitat guanyadora per tornar a conquerir la Copa aquest any.
ENTRADES per a dies feiners CARNET amb punts per guanyar tiquet gratis cada cop que adquiriu una entrada
^
ATENCIÓ AL S U B S C R I P T O R
Un total de 3 hores de FUTBOl AMERICA en què l'eufòria del futbol, l'emoció I el xou es fonen en un sol espectacle.
93 589 62 82 . dediad.de 9 a 14 h i de 16 a 20 h
US 4 CANTONS ^^^/
M
El tema de la
Setmana Dijous. 25 de mniji del 2000
S e r we i s
La neteja a la ciutat: una millora pendent LAjuntament estudia com millorar el servei i, alhora, optimitzar costos
Vn dels problemes més denunciats és L n,
midors suficientspei (icdlu la IIUMI de tots ilshalntants hO'IO R4C
Les queixes pel servei d e neteja viària i la recollida d'escombraries continuen a la nostra ciutat. D e s de diverses a s s o c i a c i o n s d e veïns s'ha denunciat una manca d e c o n t e n i d o r s e n a l g u n s punts del municipi o l'incomplim e n t d ' a l g u n s s e r v e i s c o m la neteja d'aq u e s t s c o n t e n i d o r s . Davant d ' a q u e s t a situació. d e s d e l'Ajuntament s'estan plantejant m e s u r e s c o m un estudi sobre l'efectivitat d e
l'actual s i s t e m a d e recollida d e l e s deixalles o un augment del p r e s s u p o s t e n a l g u n e s part i d e s d e s t i n a d e s a a q u e s t s s e r v e i s . P e r la s e v a banda, d e s d e l'empresa TWIA Grupo S à n c h e z , q u e t é la c o n c e s s i ó per fer la neteja viària i la recollida, e s considera q u e cal una ampliació d e l s recursos i del personal per cobrir l ' e x t e n s i ó c a d a c o p m é s àmplia del terme municipal d e S a n t Cugat.
l)t: ÍVNÍ/I mundans han fltnumuil la biutiiui dels ianrn de Sant Cugat FOTO. h.4C E S T K R CASTANYER
- Sant Cagat La neteja de la ciutat continua sent una assignatura per resoldre. Des de ja fa temps, tant les associacions de veïns, com e n t i t a t s i particulars de Sant Cugat es queixen que els serveis de recollida d'escombraries i el de neteja viària són insuficients i q u e no funcionen c o r r e c t a m e n t . Kntre Ics principals reivindicacions dels ciutadans d e s t a q u e n la manca de contenidors en algunes zones o la manca de neteja d'aquests e q u i p a m e n t s , q u e . seg o n s el p r e s i d e n t d e la
F e d e r a c i ó d'Associacions d e Veïns de Sant C u g a t , Xavier Laborda, "s'haurien d e netejar una vegada a la setmana, i això no es fa". D'altra banda, des dels districtes t a m b é s'ha d e nunciat en diverses ocasions q u e manca un servei de n e t e ja regular que abraci tot el municipi. Per Xavier Laborda, un dels principals problemes que es plantegen a Sant Cugat és que "el creixement de la ciutat fa insuficients els recursos destinats actualment a la neteja". En cl mateix sentit s'expressa cl gerent de l'empresa encarregada d'aquest servei, An-
drés S à n c h e z , que considera q u e " S a n t C u g a t ha c r e s c u t molt e n els darrers anys i el contracte que teníem nosaltres
La falta de proporció entre el creixement de la ciutat i Faugment dels serveis és un dels problemes principals en un principi ara ja no ens p e r m e t cobrir c o r r e c t a m e n t tota la zona".TMA Grupo Sànchez té la concessió del servei d e recollida d ' e s c o m b r a r i e s
des de l'any 1981 i la del servei d e neteja viària d e s del 1986. Actualment, i segons Andrés Sànchez, els equipaments de q u è d i s p o s e n i les freqüències que tenen contractades ja no són suficients per cobrir els nous barris que s'han anat creant a Sant Cugat. És per això q u e , segons Andrés S à n c h e z , l ' e m p r e s a ha p r e sentat diverses propostes d'ampliació d'equipament i personal a l'Ajuntament. D a v a n t d ' a q u e s t a situació, des de l'Ajuntament ja s'han començat a prendre mesures per millorar el servei de n e t e ja del municipi. D ' u n a banda,
el consistori ja va encarregar fa u n s m e s o s un i n f o r m e a l'Institut Cerdà per tal de det e r m i n a r si el sistema de recollida d'escombraries del nost r e m u n i c i p i és el m é s c o n v e n i e n t o si hi ha algun altre sistema que amb la m a t e i xa inversió permeti millorar el servei o fins i tot, optimitzar els c o s t o s . D ' a l t r a b a n d a , i amb l'objectin de millorar tant la recollida com la neteja viària, des de l'equip de govern municipal t a m b é s'ha previst en els pressupostos per aquest a n y un a u g m e n t d ' a l g u n e s partides d e s t i n a d e s a a q u e s t servei.
Setmana
Q S ÍCATVTONS Dijous, 25 de maig del 2000
L ' A j u n t a m e n t
Els
L'equip de govern estudia mesures per millorar la neteja de la ciutat
c i u t a d a n s
La FAV demana millores en el servei de neteja
L'Institut Cerdà estudia el sistema de recollida d'escombraries
E.C. - Sant Cugat -
pessetes als serveis de recollida i d'eliminació d e residus. Segons les dades previstes en el pressupost d'aquest any, que es debatran demà en un ple extraordinari, la concessió per a recollida de residus sòlids urbans compartia enguany amb una partida de gairebé 282 milions de pessetes, mentre que per a l'eliminació de residus - e n què s'engloba tant la recolida selectiva de la brossa orgànica com el trasllat i el tractament de les deixalles a la planta de compostatge o a l'abocador de Vacarisses- hi hauria una partida de 127 milions. Altres partides incloses en el pressupost en relació amb el servei de recollida d'escombraries sela destinada a la concessió V.ajunatmentestà estudiant el rendiment del sistema de recollida descombariesrien F: E4C de recollides especials, q u e puja als 63 milions de pesseE.C llida d'escombraries a la nostra tes, o la partida per a la deixaciutat és el més correcte o si es lleria, que és d'uns 15 milions. pot aplicar algun altre sistema Pel que fa al servei de neteja que permeti, amb la mateixa L'Ajuntament de Sant Cugat viària i de clavegueram, la parinversió, aconseguir un millor ha encarregat un estudi a l'Instida prevista en el pressupost resultat, o que permeti fins i titut Cerdà amb l'objectiu d'esdel 2000 és de quasi 189 mitot optimitzar el servei i obtetudiar la viabilitat i la rendibilions de pessetes, i inclou la nenir un millor funcionament relitat d e l'actual s i s t e m a de teja dels vials i de la xarxa de duint els costos. Un cop s'hagi recollida d'escombraries del clavegueram a càrrec de l'emelaborat aquest informe, l'Amunicipi. presa T M A Grupo Sànchez i juntament determinarà quines L'Intitut Cerdà, un centre esdel Taller Jeroni de Moragas. són les mesures que cal prenpecialitzat en l'anàlisi del funD'altra banda, dins aquesta pardre en relació amb aquest sercionament dels diversos serveis tida també hi ha prevista una vei. que ofereixen les administrapossible ampliació del nombre cions públiques, s'encarregarà D'altra banda, i relacionat de màquines escombradores d'elaborar un informe en què amb la recollida d'escombraper la neteja vial, sol·licitada es determini si el sistema utiries, el consistori ha previst desper TMA. litzat actualment per a la recotinar prop de 490 milions de
La millora de neteja dels contenidors i del seu voltant i de la neteja viària són algunes de les principals reivindicacions dels ciutadans de Sant Cugat en matèria de recollida d'escombraries i de neteja de la ciutat. Tot i que aquesta no és actualment una de les reivindicacions prioritàries de la FAV, que dóna prioritat a temes com la sanitat pública, la fiscalitat, l'ensenyament o el transport públic, la neteja de la ciutat és un tema que preocupa les diverses associacions de v e ï n s de Sant Cugat, ja que en molts
(ír, E n
m
des insuficients per la FAV, ja que, segons afirmen, hi ha carrers "on no s'hi veu mai un escombriaire". Davant d'aquesta situació, des de la FAV reivindiquen més informació per part de l'Ajuntament sobre el contracte establert amb l'empresa TMA Grupo Sànchez, que des de fa anys és qui té la concessió del servei d e recollida d ' e s c o m braries i de neteja viària de la ciutat. "A nosaltres ens agradaria conèixer quines són les condicions d'aquest contracte i saber també si hi ha un control per veure si això es fa correctament i si
Lüborda: . , o l t s aspectes, la
és suficient, perquè el resultat actual indica que no ho és comenta Xavier
aspectes la con- neteja deSant Cugat és sideren deficità un fenomen invisible L a b o r d a . E n ria. "En molts asmateix sentit, . *;?».' pectes, la neteja *-/•<*,"'(.'d e s de la FAV és un f e n o m e n plantegen taminvisible a Sant Cugat", explibé la necessitat d'estudiar si el ca el president de la Federació pressupost destinat a neteja de d'Associacions de Veïns de la la ciutat - 1 8 9 milions- és suficiutat, Xavier Laborda. Les cient en relació amb el creixeprincipals p r o b l e m à t i q u e s ment que ha patit Sant Cugat. plantejades per aquesta entiPel que fa a la neteja de parcs tat són la manca de neteja dels i jardins, també a càrrec de contenidors d'escombraries i T M A Grupo Sànchez, Laborde la zona que els envolta, ja da ha fet una valoració positiva que, segons ha comentat La- de la tasca que porta a terme borda, "hi ha l'obligació de fer aquesta empresa, tot i que ha aquesta neteja un cop a la setafegit que durant els caps de mana i això no es fa". D'altra setmana, que és quan es probanda, altres qüestions com la dueixen més incidents de tineteja dels carrers o dels empus bandàlic i hi ha més desbornals també són consideratrosses, no hi ha cap servei.
E n t r e v i s t a
Andrés Sànchez. Gerent de TMA Grupo Sànchez
"Cal veure si entre tots som capaços de tenir un Sant Cugat més net" E.C.
TMA Grupo Sànchez s'encarrega des de 1981 de la recollida d'escombraries i des del 86 de la neteja viària de la ciutat. Avui en dia, però, i segones el seu gerent, Andrés Sànchez, la concessió de l'Ajuntament és insuficient i treballen amb moltes mancances. - Quins mitjans s*utilitz«n per fer la enteja? - Tenim la zona dividida en 8 sectors de neteja viària manual i la resta es fan mecanitzats. Actualment estem treballant amb uns mitjans
precaris. Sant ( lugat ha crescut molt i calen més mitjans i més persones. .- Quines són U's deficiències més ini|K»rtants? - Kn la recollida d'escombraries tenim gairebé les darreres tecnologies, però per la neteja viària, i per manca d'un consens municipal, no hem pogut aprovar mai l'ampliació que els hem presentat. Des de TMA hem buscat alternatives, i ara fa uns mesos vam presentar una proposta, que suposem que quan s'aprovi el pressupost s'inclourà en una partida. - Quina és aquesta proposta? - Volem renovar pràcticament tot el parc de maquinària, i posar tres es-
combradores més i també 7 o 8 persones més. De moment, el que sabem és que hi haurà una partida important per fer millores. Però portem quasi tres anys darrere d'aquesta ampliació i ara cal veure si entre tots som capaços de tenir un Sant Cugat més net. - Com repercuteix tot això en els ciutadans? - Sant Cugat ha crescut molt i amb el contracte que teníem inicialment és impossible fer la feina avui en dia. 1 és clar, això el ciutadà del carrer ho nota. Cal augmentar les freqüències i donar-nos un nou servei a les zones noves. Ara ho estem cobrint com
Sànrhez espera i/i/e a/s pressupostos hi hmii partida per ampliar el servei F: CEDIDA podem i això implica renunciarà les freqüències que teníem en un inici. - I n dels temes que genera més queixes és la neteja desi contenidors. Quines freqüències hi ha? - Són diferents al centre i a l'extraradi. Al centre, la neteja es fa un cop a la setmana, mentre que als altres barris es fa cada quinze dies, o un
cop a la setmana durant l'estiu. - I pel què fa ala separació d ela brossa orgànica.. Quina ha estat la repercussió? - En aquets cas, la recollida es cada dia i la neteja cada quinze dies. Nosaltres hem ampliat el servei en un camió, un conductor i un operari. Però estem en una fase inicial.
5
ÍLSÍ CANTONS Dijous, 25 de maig del2000
LA GENEROSITAT DE PENSAR EN ELS SEUS FINS
AMB
L'ÚLTIM
MOMENT
G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA
DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.
A M B U N A SOLA TRUCADA AL 902 110 120
ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE, COTXES. CAPELLA. NÍNXOL. INHUMACIÓ/INCINERACIÓ, LÀPIDES. CORONES. REPATRIACIÓ. URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES
GESTI Gestió i Assegurança de Sepeli RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS J O S E P TARRADELLAS, 3 3 "EDIF. FIATC" - 0 8 0 2 9
BARCELONA
FIATC ASSEGURANCES
Setmana
H S 4 C A N T O N 5 Dijous, 25 de maig dtl 2000
E n q u e s t a
Creu que Sant Cugat està p r o u net? Què s'hauria de fer per millorar-ne la neteja? Les opinions sobre el nivell i la qualitat de la neteja de Sant Cugat són molt diverses. Mentre que alguns creuen que la ciutat està més o menys neta, d'altres afirmen que no es neteja i que la ciutat no està en un bon estat. El que
RAMON BONASTRK
JO\N
4 3 ANYS PRESIDENT
Ri < \si N S
3 9 ANYS PRESIDEN I
CDC
l'DC
"Kl sistema de recollida d'escombraries hauria d'adaptar-se a les necessitats d'acord amb el creixement de la ciutat, i això és una prioritat, però l'actuació dels ciutadans hauria de ser més col·laboradora".
"Crec que amb els mitjans que hi ha per aquest servei, la ciutat està globalment neta, però si ho comparem amb altres poblacions, tenim pocs mitjans i caldrà incrementar el servei i el personal".
KDIARD POMAR 36 ANYS
Ivo CJI I.I.I. 31 ANYS PRES. ASS. VEÏNS COLL FAVA
PRESIDENT
ERC
"A la zona del centre, la neteja és més o menys correcta, tot i que és una ciutat gran i que hi ha un cert incivisme de la gent i no hi ha prou mitjans. Als districtes, però, la situació és molt deficitària".
"De cap manera es pot considerar que la ciutat estigui neta. És un entorn gran i és difícil tenir-lo net, però la neteja és insuficient. Sobretot hi ha zones del casc antic i de la perifèria que estan oblidades".
quasi tothom coincideix a afirmar és que els recursos que destina l'Ajuntament a aquesta qüestió són insuficients i no es corresponen amb el creixement de Sant Cugat o que cal més conscienciació i civisme per part de la població.
FRANCESC LLATJÓS
MARIA SANSA
76 ANYS
57 ANYS
PRESIDENT PP
"Jo crec que la neteja de la ciutat es pot millorar, no és dolenta però es pot millorar i es millorarà. Els nostres regidors ja estan treballant en el tema i estan prenent mesures".
JOAN
PRIMERA SECRETÀRIA
XAVIER BOIX 33 ANYS PSC
PRESIDENT
"Sant Cugat és una ciutat que en general està neta, però no gràcies al manteniment sinó gràcies a la cultura ciutadana. Pensem que s'hauria de fer més esforç per posar serveis als districtes".
"El creixement de la ciutat requereix més recursos per a la neteja. Nosaltres pensem que és un servei massa car i que no és el que hauria de ser. Es un tema complex i caldria buscar un consens".
RAMON DIRAN
MARIA ISABEL MOSCARDÓ
Ríos
42 ANYS
33 ANYS
50 ANYS
PRES. ASS. VEÏNS TORRE BLANCA
PRES. ASS. VEÏNS CAN MAGÍ
SECR. ASS. VEÏNS PARC CENTRAL
"Al nostre barri hi ha molta necessitat de neteja, però encara hi ha molta construcció en marxa i esperem que quan s'ací bi, puguem veure'l net i maco. En »eneral, potser cal més sensibilitz ició".
"Crec que els contenidors són insuficients,finsal punt que els veïns han de deixar les bosses fora. Pel que fa a Ics zones verdes, al nostre barri no estan gens cuidades ni hi ha un equip que ho faci".
"Sant Cugat està molt brut, és de les ciutats més brutes de per aquí. I l'Ajuntament és qui té la solució. L'empresa que ho fa no ho fa bé, però deu tenir els seus motius i l'Ajuntament ho ha de resoldre".
Ofertes recomanades C E N T R E DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sani Cugat Santa Mana. 14
Tel. 93 675 57 24
Idigita! £' teu distribuïdor de cameres |Miint ; material digital Kodak a Sant Cugat
IC-V
**wr*.x PcnUx Etpío 92$ 3 9 . 9 0 0 ptM. (wa inclòs)
Prat» Espio 738
2 2 . 5 0 0 ptR. («vi fndfej
ELS í CANTONS Dijous. 25 de maig del >00ú
Publicitat
Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I amés, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTOINSde Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS I CANTONS
Nom: Adreça: . . . CP:
.Població
V V
Telèfon . . .
D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71
7
EIS4C4NTONS
Política
8
Dijous. .'.í de maig del 2000
P r e s s u p o s t o s
El PSC denuncia que els pressupostos de la Generalitat no són transparents
Decepció de les JERC per la negativa de la nova biblioteca
Segons el PSC, els diners pels projectes de l'equip de govern no hi són
E.B.
Poc transparent, carta als Reis, gest de cara a la galeria, brindis al sol. Aquestes són algunes de les crítiques que el PSC local ha fet a la partida pressupostària que la Generalitat preveu per a Sant Cugat per a l'exercici del 2000. El diputat comarcal Josep Casajoana pensa que el PP al govern de la Generalitat ha fet variar els pressupostos i ha generat "malestar polític i inseguretat jurídica. No estem en igualtat de condicions". En l'àmbit local, Jordi Menéndez ha titllat les promeses de CiU i PP -com el C A P - de falsedat, ja que no consten enlloc.
E M I L I BKI.LA
- Saat Cugat -
La secció local del Partit dels Socialistes ( P S C - P S O E ) no es creu els pressupostos del govern d e la G e n e r a l i t a t d ' e n guany per a Sant Cugat. El dip u t a t d e la c o m a r c a d e l P S C - C i u t a d a n s pel Canvi, Josep Casajoana, ha fet un repàs a les partides per a la ciutat i les ha interpretat com un "gest de cara a la galeria". Per Casajoana, les i n v e r s i o n s en e q u i p a m e n t s haurien d'anar d'acord amb el creixement urbanístic i d'activitat econòmica de la ciutat. En aquest sentit, s'ha mostrat "sorprès" pel rebuig d e la majoria d ' e s m e nes q u e la seva coalició havia presentat als pressupostos inicials, i en especial, per la denegació d'una partida per a la creació d ' u n a escola bressol per a Sant Cugat. Des del PSC t a m p o c no e n t e n e n per q u è no s'ha t i n g u t en c o m p t e la construcció d ' u n C E I P al Pla
del Vinyet ni l'anhelat segon C e n t r e d'Assistència Primària (CAP). El motiu q u e a d d u e i xen els socialistes és la manca de transparència en el repart i m e n t d e l s d i n e r s per a inversions m o t i v a d a per l'arrib a d a al p o d e r d e l P a r t i t Popular (PP). Al seu torn, el portaveu local de la formació, Jordi M e la realitat e's decebedora F: X.L. Menéndez, amb Casajoana, treu que n é n d e z , ha volgut deixar clar casol darrere el Monestir. E n total, la G e n e r a l i t a t vol que Convergència i Unió S e g o n s els socialistes, l'Adestinar 13,7 milions de pes(CiU) i el P P "han intentat fer j u n t a m e n t s'ha c o m p r o m è s a setes per al quart institut, 126 veure q u e s'obtenien resultats dedicar 250 milions a la reurper a la construcció del C E I P espectaculars per a Sant Cubanització dels districtes, 100 de Collserola, 50,7 per a obres gat, però això no és veritat. Es a la futura ciutat esportiva de al s e c t o r d e una falsedat i una la rambla del Celler i 50 per a manipulació". n Sant Joan, la rehabilitació del Monestir, a 3 MCeInI Cé InIdUeCzÍ ha M U U 1 J t r 3 V e S Cle (txT p e t i c i ó d e l PP. "Res de tot afirmat q u e " n o Vokm pOSür de l'empresa Incaaixò està en xifres", subratlla és veritat q u e els . sol, 40 a l'aire Menéndez. El regidor adscrit compromisos del manifest el pOC ngOr condicionat del a l'àrea d'Hisenda, Pau CasalP P [en àmbit lo„ C e n t r e de Resmiglia, ha volgut separar els cal] existeixin en tauració d e diners q u e destinarà la G e n e B é n s M o b l e s termes financers, ralitat a la ciutat dels q u e proi: 4: de la Generalii si hi fossin, sev e n e n des del consistori i ha t a t , q u e m a r ria u n a p r à c t i c a afirmat q u e s'ha volgut conxarà del claustre, 22 per a l'Arpressupostària opaca", ja q u e fondre "per donar sensació d e xiu N a c i o n a l d e C a t a l u n y a i no figuren enlloc - t a m p o c el pluja de milions". 80 més per habitatges via Insegon C A P promès per C i U - .
Menéndez:
dels pressupostos
P r e s s u p o s t o s
Consells de districte extraordinaris per presentar els pressupostos E.B.
El regidor de Parcs, Jardins i Descentralització, Jaume Tarragó, va presidir dimarts el seu primer consell de districte, a la Floresta. Al llarg d'aquesta setmana s'han anat convocant consells extraordinaris als districtes per presentar els pressupostos que l'A-
ca
juntament hi vol destinar. Es tracta d'una novetat, ja que mai, en 12 anys, s'havien presentat els pressupostos abans de ser aprovats al ple, que tindrà lloc demà divendres. Tarragó demana que les comissions de treball dels districtes comuniquin les seves peticions a la de pressupostos. D'aquesta manera es volen agilitar els tràmits per poder aprovar els pressupos-
tos abans que acabi l'any alhora que es prioritzen les actuacions. "Volem que els pressupostos de l'any es puguin aprovar abans del 31 de desembre, si hi aconseguim estarem en el bon camí", desitja Tarragó. "Una inversió d'ics milions a la Floresta no es veuen, i potser en una altra zona de la ciutat poden lluir moltíssim", continua el regidor popular. Per la seva banda, el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, Joan Martí Garcia, repetit que una de les prioritats de l'equip de govern per aquesta legislatura és la urbanització dels districtes. En aquest sentit, el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha ex-
plicat que estan treballant en un macroprojecte a la Floresta "però no h e m e s t a t a t e m p s d e començar les obres fins l'any que ve. Potser per això aquest any l'aportació a nivell d'urbanització als distriertes és minsa". Concretament, a la Floresta, la partida pressupostària preveu 29 milions de pessetes per enllumenat, 68 milions per reurbanitzar carrers -4 dels quals són d'aportació municipal i la resta romanents de l'any 1998-, 112 milions per clavegueram -10 d'aportació municipal-, Aquestes xifres van ser r e b u d e s a m b indignació pels veïns, que demanen que els pressupostos vagin d'acord amb les necessitats dels districtes.
Les Juventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han fet un balanç positiu de la campanya per la construcció d'una biblioteca per a la ciutat, però negatiu de la reunió que van mantenir amb la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. D'una banda ja han recollit més de 3.000 signatures, cosa que constata, segons el president de les JERC, Jordi Guimerà, que hi ha una realitat social que troba "insuficient" l'equipament actual. Guimerà ha explicat q u e d e s d e l'Ajuntament consideren que la biblioteca funciona bé i no cal millorar-la. "El que passa és que la gent està tan cremada que ni hi va", assegura l'independentista, que s'ha mostrat descontent amb les mesures que ha pres el consistori: col·locar una cortina pel sol -com lés JERC demanaveni habilitar una aula d'estudi a la Casa de Cultura. Guimerà l'ha qualificat de presa de pèl, ridícula i impresèntable pel reduït nombre de persones que hi caben i perquè estí just a sobre d'un parvulari. També desconfien sobre l'ampliació del fons bibliogràfic i l'arribada d'Intemet que els han promès pel juliol. M o c i ó al ple de iunv "No hi ha la voluntat política de fer una ciutat cultural, sinó una ciutat façana", diu Guimerà. Per tot plegat, les JERC tenen previst presentar una moció al proper ple per reivindicar la nova biblioteca i per la millora de l'actual. Amb el trasllat de les firmes al ple finalitzaran la campanya, iniciada a finals d'abril. Guimerà ha denunciat "l'actitud de prepotència d'Àngels Ponsa i de l'Ajuntament". Tot i així, ja han demanat una altra reunió per tornar-ho a discutir. Un altre dels punts que centren les q u e i x e s d ' a q u e s t col·lectiu són els horaris de la biblioteca. Segons Guimerà, des del consistori no es volen ampliar "perquè haurien de contractar una altra persona i no en tenen ganes". A més, per les JERC, la bebeteca és incompatible amb l'espai dedicat a l'estudi al mateix recinte.
Política
ELS ÍCANTONS Dijous, 25ritmaig del ZOOO
E n t t e v i s t a
Eugeni Pérez Moreno. Membre de la CCRTV
"Hi ha un excés de mitjans de comunicació a Sant Cugat" E M I U BELLA - Sant Cugat -
El santcugatenc Eugeni Pérez Moreno és membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió des de l'any % proposat per Unió Democràtica de Catalunya (UDC). - Faci un balanç de la seva etapa a la corporació. - A l'anterior Consell encara no havíem tractat el tema del debat audiovisual a Catalunya. El que vam fer va ser el Llibre d'estil de TV3, vam participar activament en les plataformes digitals, vam aprovar l'entrada a Via Digital i no al Canal Satélite, vam potenciar Media Parc i la producció de canals temàtics i l'obertura de la comercialització de productes propis a altres televisions. - Actualment què s'està debatent? - Estem treballant amb el Pla Estratègic, del que ha de ser la corporació de Ràdio i Televisió amb la seva adaptació a les noves tecnologies.
- Com s'organitza el Consell? - Hi ha dotze membres que estan proposats al Parlament de Catalunya. A banda de les reunions pròpies del Consell en plenari, hi ha diverses comissions, de programació, econòmica, de personal i la que coordino jo, que és la de producció i comercialització de productes.
"Gran Hermano' és pornografia moral. El problema és que la gent ho mira"
Això ha canviat amb el nou Consell on tots els membres hem deixat de banda la pertinença a un partit polític. Hi som en representació del Parlament. El Consell no té tant una tasca de control, q u e t a m b é la t é , c o m d'aconsellar i donar el seu parer de futur. Hem d'intentar que els continguts que e m e t e m siguin propis. No podem permetre que ens envaeixi la cultura audiovisual dels Estats Units. Hi ha la voluntat per part de tothom que la televisió i la ràdio públiques de Catalunya no estiguin sotmeses a cap mena de directriu política.
— De quina manera condicionen els criteris d'audiència? - Nosaltres no ens hem de guiar per criteris d'audiència. EI principi rector de la nostra actuació ha — Quins són els dèficits o les de ser el servei públic que donem. mancances del Consell? No podríem fer de cap de les ma- Els m é s important són les neres, ni hauríem de fer, un programa com Gran Hermano. competències, molt minvades, que li atorga la llei de creació de — L'ha vist mai? l'any 83. Se l'ha de dotar de més - No el miro habitualment. L'he competències. A més, fins ara hi vist un parell o tres de vegades ha hagut una certa politització del cinc minuts, però a través dels diaConsell, amb moltes cometes. ris segueixo les notíces que en sur-
"Noenshad'envair la cultura auduruisuciidels FA A", a'm l'cir: Mmum I X.L. ten. Un programa d'aquestes característiques és pornografia moral. I el problema és que la gent ho mira perquè li agrada. Trobo que és de molt mal nivell i no és legítim que per molta audiència que doni es faci això. La televisió pública segur que no hauria de ferho. - Per quin mitjà segueix la informació a Sant Cugat? - A través d'Ei.s 4 CANTONS, i en
menor mesura pel TOT Sant Cugat. Ara n o tant, p e r q u è tinc p o c temps, per Ràdio Sant Cugat. - Quin és el mitjà de referència a Sant Cugat, de més qualitat? - E L S 4 CANTONS, com a mitjà
escrit. Com a mitjà audiovisual seria Ràdio Sant Cugat. Crec que
potser hi ha un excés de mitjans i això fa que estigui tot molt segmentat. Com a conseqüència, repercuteix en la publicitat que està molt repartida i els mitjans tenen més problemes per poder viure. Són bons mitjans. Hi ha hagut un avenç important des del seu naixement i el nivell de professionalitat és molt alt. En general són mitjans molt plurals. - Els mitjans de comunicació locals estan polititzats? - Jo crec que els mitjans de comunicació importants de Sant Cugat no ho estan. N'hi ha alguns que sí, però jo no els considero importants. Em refereixo a algun mitjà en què algun partit de l'oposició hi està al darrere.
Griful Oil. S.L. Servei Estació
GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum - Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
_ .
.
L·StaClOnS
. d e
AfB i C E.S. CENTRE
SerYei
al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07 DISTRIBUCIÓ
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 4 5 55
DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55
HS 4 CANTONS
Ora1IUO
10
-H—
DU'ijous, 25 de maig del 2000
E d i t o r i a l
ELS CANTONS
Centre Cultural, una nova
S e t m a n a r i i n d e p e n d e n t d e S a i u Cuinat d e l \ - i l l e s PREMSA 1 LOCAL ( Jtrcr S j r i l \ i i [ . m i . 4 ^ - 4 4 . I I M l « l S.irU C u y i tic! Valies T c i i H 5S*»*,: s j - i ' . i \ <M (.74 : i i :i Vlrc«,.i CIL-L triTüt .i c U4t•.intmisC tntt.111 l i n i | j l . n ' m
Consell d*Administració Ramon (iran
(president)
Director Josep M a r i a Vallès
Redacció I V m a «!«' l a * r t n i a i i a : K s t e r ( " a s t a n v e r ; l ' o l í t i i a : K m i h Bella i Joan S o r i a n o ; O p i n i ú / i ' o m i t r c u : Josep M . Vallès: S o c M - t a l : l-.ster < i s t a n v e r i M a g d a M é n d e z : K n t o r n : T.niih Hella; Ka-onnnna/i'.ullura: ' l i i n i M o n i c n e ^ m ; K>|mrt*: A l e \ I.ope/;
Comercial ( i a r m e i i l-Aaralar
Consell Editorial R a m o n ( i r a n ( p r e s i d e n t I. J o s e p M ( i a h r e r i z o i vieepresidcntl.Víeror Alexandre. Traniesi Carbó. J o r d i C a s a s . \ a r u s C.astamer. A l b e r t de Pablo. X a v i e r F o r n e l l s . R u ^ e l i P e d r ó . R a m o n Pros. l l u í s P u m . T'niMi R e í ï é . M o n t s e r r a t R u m b a t i . I \ i e o S o l e r . J o s e p A T e i x i d ó . Joan Tortosa. J o s e p M . Sans T r . n é . Joan T r o \ a n o . N ú r i a Z a b a l a , M a n e l Pardo i l'epa M a n i n
Subscripcions Smila
(iómc/
L
a renúncia feta pública aquesta setmana, del fins ara responsable del Centre Cultural, Tomàs Seix, obre una nova etapa per al nostre equipament. Tot i que cal reconèixer la important tasca feta per Seix sobretot en la programació d'un Teatre-Auditori coneguda arreu del país i en la seva gestió professionalitzada que sovint havia de penjar el cartell de ple, malauradament no en els darrers temps. I ,a política plantejada i seguida en aquests anys potser ha tingut més en compte el paper de l'equipament per acollir aquells que consumien cultura fora de la ciutat, però que s'allunyava de la sensibilitat de la gent que treballa des de les nostres entitats. La gestió de l'equipament ha estat sovint qüestionada per assemblar-se més a un model privat que no en el d'eina pública tic vertebració i dinamització de
Fotografia \a\
i l.arrosa i T.du.ird
l'activitat cultural santcugatenca; l'aspecte fonamental i motiu de la impressionant inversió que va suposar pel municipi l'edificació del Centre Cultural. Kl Teatre-Auditori afronta aquesta nova etapa amb un repte sobre la taula, esdevenir el veritable motor de la cultura local, motor que sense perdre la gran tasca en la producció d'espectacles per exportar, faciliti la producció de casa, engresqui, fomenti, dinamitzi els col·lectius que tenim amb projectes molt dignes i n'impulsi de nous. Aquest és el gran paper que ha de jugar el nostre centre si no vol ser només caixa de luxe per ser utilitzada per un públic fidel però que sempre és el mateix. D'altra banda, aquesta mirada de cara endins obrirà noves perspectives de futur, un futur que no es pot basar en el miratge que va suposar la primera etapa del teatre en què el
etapa
panorama català estava orfe de Liceu, Teatre Nacional, Auditori, etc. Per un costat, gestió dirigida a potenciar la cultura local. cercant sinergies amb els col·lectius de casa. per un altre costat, foment de les produccions pròpies i sobretot per tal de tallar la sangria pressupostària que el teatre significa pels nostres escanyolits recursos municipals, un plantejament dirigit al sector privat per a rendibilitzar un espai únic al Vallès per a congressos, convencions, presentacions de productes, etc. Però tot això requereix d'una direcció àgil, decidida i única, que conegui la realitat santcugatenca, la direcció col·legiada que ara es planteja per afrontar la nova etapa a banda de fer content a nivell intern tothom, s'allunya d'una aposta viable i forta per l'equipament municipal venut com fojoia de la corona.
Tarimes
Un gran èxit per a la ciutat
Disseny i maquetació Joan T u e r t e s i M a r t a C a b r o l
Correcció B l a n c a Pi
Impressió RoiimpiesTcl
n
7'4(IÜ.s<>;i
Distribució Mailnm Vallès S.l. 'Tel ÓH<> _\ï 71 Dipòsit ICK;I1:<ÍI-405- 1 >.>
i del.
IIOMÍÍUJI
\i se\ j no
(ï)ACPC
s.c. ' C/Ment Kodonda, S LMOI 7 W.FMSM2371
.
Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors
SortCugot
C a r t e s
ue els dos equips sèniors del Patí Il·loquei Club Sant Cugat militin la propera campanya a la màxima'càTtTgoria de l'hoquei patins català és una fita que enguany ha assolit l'entitat que presideix Antoni Pérez. El que s'ha aconseguit és un objectiu que molt pocs clubs poden assolir i per tant cal valorar a consciència el treball, l'esforç i el sacrifici de tota aquella gent que, moguts per uns colors, ho han posat tot per fer d'una entitat alguna cosa més que un sentiment. És una filosofia de vida, una manera d'entendre l'esport, un voler arribar sempre més enllà. És un club estimat per molts, un exemple de professionalitat. La junta di-
d & I s
rectiva del Patí Hoquei Club ha més que consolidat un projecte de futur amb només quatre anys, obtenint tres ascensos de categories, equips que disputen el Campionat de Catalunya i jugadors que han estat seleccionats amb el combinat català. Els jugadors dels dos sèniors hi han posat alguna cosa més que el joc, hi han posat il·lusió perquè ceuen en ells però també perquè creuen en la seva junta, que els recolza i els mima. Els dos tècnics han fet una gran tasca, no gens fàcil. Lluís Sànchez ha revolucionat el primer equip masculí del club amb un joc descarat i alhora espectacular. Santi Roca ha confiat en el projecte iniciat per Toni Sariol ara fa tres
l e c t o r s
Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials D pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i cl número de DNI o passaport del seu autor. VA.S 4 CANTONS es rcserva.el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir los quan ho consideri oportú.
El fals dilema d'ajudar els capellans o els pobres Diuen que a Catalunya la majoria de contribuents quan fan la declaració de la renda no posen la creueta a l'apartat d'ajuda a l'Església Catòlica, sinó a altres finalitats socials. Segurament molts ciutadans e n t e n e n que han de triar entre ajudar els capellans o ajudar els pobres. Aquest fals dilema indueix tothom que tingui bons sentiments a autoritzar l'Estat a afavorir les obres socials que ell cregui més oportunes. Entre les obres socials no governamentals, l'acció social d e l'Església Catòlica, Càritas, té un prestigi reconegut. Per tant, ajudar l'Església Catòlica quan
fem la declaració de la renda, vol dir afavorir l'acció social més amplament implantada, més capil·lar, més pròxima a la realitat, més activa i més barata que el contribuent té a l'abast. D e u ser culpa nostra q u e els ciutadans no n'estiguin prou informats. Però els que coneixen bé l'acció social de l'Església són els treballadors socials que envien a Càritas els necessitats pels quals l'administració no ha d i s p o s a t de p a r t i d e s p r e s s u postàries suficients. I els q u e també coneixen bé els ajuts de l'Església són els que passen dificultats: immigrants d e qualsevol raça o religió, famílies en atur o desestructurades, ancians sense suport, infants en situació de risc, reclusos, víctimes de la sida...
É s r e s p e c t a b l e no posar la creueta a l'Església Catòlica per raó de les pròpies conviccions religioses i ideològiques. Però mai per considerar que fer-ho perjudica els pobres.
Blai Blanquer i Cutrina prev. Agraïment M'agradaria poder expressar el meu agraïment al senyor que es va trobar el meu moneder, dijous dia 11, a l'estació, i me'l va tornar. No sap com li agraeixo! Que bé que hi hagin persones com vostè!
MmzEfíosT
temporades i amb una sola campanya al capdamunt del sènior femení ha sabut impregnar un estil que li ha donat el títol i l'ascens. I quin ha estat el secret de l'èxit d'aquesta entitat? Doncs confiar en la base i potenciar el planter. Aquest és i ha de ser una victòria de tots i cadascun dels integrants del Patí Hoquei Club Sant Cugat: els jugadors, els entrenadors, els delegats i els directius. És gràcies a tots ells que un projecte ambiciós es pot acabar fent realitat. És confiar en alguna cosa que sents molt teva. Ara ja podem afirmar que aquesta entitat santcugatenca és respectada i admirada per tot Catalunya. És un exemple a seguir.
• * nS4CA?ÍTONS
11
Dijous, 25 de maig del 2000
Cartes
dels
l e c t o r s
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Pol·lució
o hlglmnm
de la Pau i al mateix temps, provocar el debat polític sobre l'existència deis exèrcits i les grans despeses militars als pressupostos, com també la insubmissió o l'objecció fiscal.
Atenció
al carrer
Xerric!!!
l'encarregat de conservar la unidad de Espana. Com sempre, l'Estat espanyol comença a provocar el poble català (el nostre poble); segurament després de la desfilada ens diran violents i un llarg etcètera de xorrades i mentides que s'allunyen infinitament de la realitat en la qual vivim; perquè és ell, l'Estat espanyol, el violent, perquè és ell qui té els tancs, és ell qui té i fabrica tones d'armament per defensar-se (defehsar-se de qui?), millor dit, per atacar els pobles que estem sotmesos a ell, és l'Estat espanyol; no només són violents sinó que són mercenaris armats fins a les dents, i nosaltres no els volem a casa nostra, perquè per poder viure en pau no poden haver-hi exèrcits (i menys exèrcits opressors com el que ens ensenyaran el dia 27), ni reis, ja que les monarquies són sistemes de dominació que permeten avantatges socials i excessos a la casa reial i a l'aristocràcia, i donen poders absoluts (o almenys un poder que no els correspon) al cap d'Estat, en detriment de les classes treballadores (classes populars).
El passat dia 5 d'abril vaig tenir una caiguda bastant forta al carrer Xerric (de la qual encara n'estic convalescent, amb repòs absolut, i ja en fa un mes! Al Esguerra Unida i Alternativa moment de caure em vaig trobar asseguda a la botiga Aramis, on el Sr. Àngel em va entrar de seguiBretolades da, i un jove que no sé d'on va M'agradaria denunciar des d'a- sortir, m'estaven curant de dues questes línies un fe't que malau- ferides a la cara que sagnaven i un radament s'està repetint al nostre cop em va guarir, va desaparèipoble bastant sovint. Aquest es xer sense poder agrair-li el que dóna quan uns joves motoritzats amb tanta cura m'havia fet. es dediquen a destrossar cotxes Però casualitats de la vida, he aparcats al carrer en zones resi- pogut conèixer la seva identitat dencials. Actuen en grups, i des gràcies al T O T número 710, que de les seves motocicletes tiren li van fer una entrevista. A la mablocs de ciment -que roben en teixa, aquest jove diu unes paobres- i pedres, i trenquen els raules que sempre recordaré: vidres dels cotxes i fins i tot pa«Ajudar la gent és el que més ren i en colpejen la xapa, que m'omple». Ell és el Pepe Delcausa nous desperfectes. Des- gado. També no tinc paraules d'aprés fugen del lloc i van a altres graïment per la parella de la Pozones residencials del municipi licia Municipal i als membres allunyades en què actuen de nou. d'urgències del CAP pel tracte A la meva família ens han causat tan amable i cordial que em van destroces en dos cotxes i els dos donar. Així mateix, a les persocops han aparegut altres denún- nes que passaven i van acudir, cies a la policia la mateixa nit, repeteixo el meu agraïment a doncs és quan actuen i en qual- tots. sevol dia de la setmana. De fet, Se'ns hauria de caure la cara de Voldria demanar a l'adminisno entenc quin pot ser el motiu tració que d'alguna manera sen- vergonya en veure que els polío la gràcia de tal comesa, que yalitzin, amb una banda groga o tics botiflers que ens represenamaga una enorme covardia per blanca, el desnivell que hi ha al ten (o no) permetin aquestes copart dels seus autors. ses com si fossin normals, com si carrer Xerric, ja que, segons he Amb tot el que he dit vull cons- pogut comprovar cada setmana, no fos cosa nostra que aquests cienciar la ciutadania de Sant Cu- són motes, massa!, les persones mercenaris vinguin a ensenyargat, Valldoreix i barriades, per- que hi cauen, i no només de la nos, amb què i per on vindran a aixafar-nos, a destruir-nos, si alquè estigui alerta en tot moment meva edat (84 anys). gun dia decidim per nosaltres de tals agressions. Altrament, faig Molt agraïda. mateixos com a poble que som, una crida a tothom que vegi un obtenir la independència; això delicte al nostre municipi, que A.L.E. potser és un avís, però com semno s'amaguí i actuï a fi d'impedirpre amb la xuleria i la prepotènlo, ja que si bé és feina de la pocia que porta demostrant l'Estat licia -local i estatal- la vigilància Diguem NO a la desfilada espanyol en les seves diferents militar! Enric Porti Descals als nostres carrers, i ben cert que formes des de fa 293 anys (des actuen amb bona actitud i gran que ens varen ocupar). professionalitat, és deure de tots Sobre la desfilada militar Tota la població catalana és cocol·laborar-hi, i així la justícia es- neixedora que el pròxim 27 de Per tot això i més, hem d'orgamaig les forces armades espan- nitzar-nos per oferir una resposL'Assemblea Local d'EUiA fa tarà sempre de la nostra part. yoles, amb el seu cap, el rei bor- ta seriosa i forta a aquests merpúblic el seu rebuig a la desfilaF. Guimerà bó, es passejaran per Barcelona cenaris imperialistes; entre totes da militar de Barcelona prevista ensenyant-nos com és de pode- i tots aconseguirem fer-los fora, per al dia 27 de maig, com ho han rós el seu exèrcit i que aquest és perquè no els volem i ho hem de fet molts altres col·lectius, associacions, sindicats o partits polítics. Si bé el militarisme, desGESTIÓ DE SANCIONS VIVERS XIFRA graciadament, és un fet molt Sta. Coloma Faméi (Girona) estès al món, creiem que veure tancs desfilant per la Diagonal a Liquidació pmr tancament l'any 2000 (declarat per l'ONU "Catalunya des de l'aire" PREUS REVENTATS com l'Any Internacional de la Excursions en avioneta, NO PAGUI SI NO HI ESTA CONFORME!'! només per 7.500 ptes. Cultura de la Pau) no és una TEL. 972 85 61 22 Informació: 666.42.81.42 bona mesura per assolir aquests http.//airt our.pvirt.com objectius desitjats per tothom. Tot tipus d'Arbres i Con/feres e-mail: airtourSairtel.net El nostre posicionament polític i social es troba a les antípodes de tot allò representat per la desfilada (militarisme, agressivitat, «ssc*»,, Assessorament Fiscal i Comptable despeses en investigació militar, Planificació Fiscal OTAN, reivindicacions patriòtiServeis d'Assessorament Financer BELL& ques espanyolistes, masclisme, C}ATS records d'antics règims polítics...) Assessorament i Planificació Laboral i per tant animem a tothom a parServeis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84' Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT ticipar en qualsevol dels actes previstos a favor de la Cultura
Resideixo al carrer Àlvarez fa 60 anys, els fets ocorreguts i que vaig suportar junt amb altres vianants van succeir durant el final del mes d'abril passat. Passejant en direcció a l'estació, una persona carregada amb un ventilador de motor i un tub metàl·lic bufava un potent raig d'aire contra terra, i va aixecar un núvol de pols compost d'escombraries, boles seques de plàtan, excrements de gos, pol·len, no deia res la persona que utilitzava el ventilador, persones, mares amb els seus fills, els jardins, les cases, tots en van rebre una part. Mitja hora després, en tornar a casa meva, tota la ració d'escombraries em va tocar rebre-la personalment, no passava ningú més, en el túnel sota la via del tren. En interpel·lar a les persones que feien aquesta feina, em van indicar que només feien la seva labor, sota el meu punt de vista que les repartien perquè a tots ens en toqués una mica. Encara hi ha restes en contenidors davant el passatge Ramírez, carrer Alvarez i passeig Valldoreix. Vaig pretendre queixar-me a l'Ajuntament, vaig estar al telèfon durant mitja hora, d'una secció a una altra. Encara estaria esperant? Vaig anar a l'Ajuntament personalment però oh!, eren les 13.55 h... Encara estaria esperant. Després m'he assabentat que l'aparellet de marres a la tardor també reparteix les fulles seques. Bé per a qui cuida de la pol·lució i higiene.
AIRTOUR
MULTES
dir ben clar i català, nosaltres (els Països Catalans) no tenim ni rei ni exèrcit. FORA LES FORCES D'OCUPACIÓ! Jordi López
Una vegada Insubmissió!
més,
El proper 27 de maig l'exèrcit espanyol pretén tornar a entrar amb els tancs a Barcelona, 61 anys després de l'entrada de les tropes feixistes. Amb aquest marc, cal que els catalans i catalanes mostrem el nostre rebuig a aquesta desfilada militar i a tot allò que els exèrcits representen: guerres, genocidis, violència, sexisme, intolerància, feixisme, opressió..., és a dir, generadors de conflictes, no solució a aquests. Però també rebutgem ' aquesta desfilada i l'exèrcit per espanyolista i antidemocràtic. Hem de recordar que el títol VIII de la Constitució espanyola encomana a l'exèrcit la defensa de la unitat d'Espanya. No és casual que la desfilada es faci a Barcelona, i no a Madrid on té lloc tradicionalment. Aquest fet respon a l'estratègia d'espanyolització de Catalunya dissenyada pel PP amb la complicitat de CiU i el PSC. I a l'intent de mostrar la cara hipòcrita amable i humanitària d'un exèrcit que costa dos bilions de pessetes anuals, i que promou la venda d'armes a estats com Indonèsia, Turquia o el Marroc, estats que no saben què són els Drets Humans, i que aniquilen amb elles pobles com el Timor, el Kurdistan i el Sàhara. Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'organització juvenil de l'esquerra independentista, participem dels actes de rebuig a aquesta desfilada militar i fem una crida al jovent perquè hi participi. Només amb una resposta massiva i una gran mobilització podrem deixar palès el nostre rebuig no només a aquesta desfilada sinó també als exèrcits i a totes les formes de dominació militar. Demostrem la nostra més ferma oposició participant a tots els actes unitaris convocats. Perquè cal treballar per a la total desaparició dels exèrcits, per la defensa de la pau i la llibertat, per un ensenyament que reculli la nova cultura de la pau i per una societat desmilitaritzada, NO A LA DESFILADA MILITAR! FORA L'EXÈRCIT DE CATALUNYA! JERC Sant Cugat
Opini*ó
12
H 5 ÍCAIYIÜNS Dijous, 25 de maig dtl'2000
C a r t e s
dels
t e c t o r s
Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Passeig Castillo
Cànovas
del
R e s p e c t u o s a m e n t agrairia al nostre Consell Municipal q u e tingues l'amabilitat d'informar què espera per fer el canvi de nom d'aquest important i e m blemàtic vial de Sant C u g a t , canvi tan esperat d e s p r é s de tot el que s'ha escrit i dit sobre aquest tema. Suggereixo q u e si no hi hagués acord sobre el nou nom de la persona que cal honorar, q u e es posi el nom de, per e x e m p l e : passeig de Collserola, o passeig de la Rabassada, o avinguda Gausac. I em p e r m e t o insistir q u e ara el canvi JA ÉS U R G E N T . Atentament, Jaume Cali/s i Castaner
Nens 10, pares 0 l ' n dia qualsevol, a primera hora de la tarda, un grup de nens Kn sortir de l'escola, s'aturen a la vorera perquè no saben per on travessar el carrer: - I n cotxe sobre el pas de vianants. - l ' n altre aparcat en doble fila. - l ' n de tercer parat al mig de la circulació, sense ningú a dins i la condvictora p e t a n t la xerrada e n m i g del carrer. Aquell dia els n e n s havien assistit a una classe de seguretat vial, i en v e u r e a q u e l l caos van pensar si el q u e havien a p r è s era cert o era un conte, l ' n dels nens de la classe va dirigir-se al professor per preguntar-li si la Guàrdia Urbana no hi podia fer-hi res. El professor li va contestar: «Ells ja hi fan prou, quan poden venir i es d e u e n haver cansat de l'incivisme de certs adults». Això podia ser un conte, però és la crua realitat q u e succe-
eix diàriament al pàrquing d e l'escola pública Pins del Vallès. Fins on voleu arribar??? Soposo que fins a dins de la classe p e r q u è us e n s e n y i n seguretat vial!!! P r e g u e m r e s p e c t e als n e n s Mans
Cíviques
Resposta als senyors Figueres i Bonastre, de CiU En Els 4 C a n t o n s del proppassat 11 de maig, els senyors Xavier Figueras (exregidor de C i U ) i Ramon Bonastre (president de C D C ) acusaven E R C de d e m a g ò g i a i irresponsabilitat a Sant C u g a t en relació amb el m e u article El desvergonyiment de CiU. Davant d ' a q u e s t e s acusacions a E R C , vull manifestar: 1) E R C no es lamenta d'estar a l'actual oposició municipal. Sí que ens l a m e n t e m q u e CiU hagi preferit pactar a m b el P P abans q u e qualsevol altra opció. 2) R e i t e r o q u e CiU mai va oferir cap pacte a E R C . 3) R e s p e c t e al p r e s u m p t e pacte d ' E R C a m b el PP. qualsevol p e r s o n a m í n i m a m e n t ben informada sap q u e això és llisament i clarament una bajanada. 4) E R C de Sant C u g a t mai ha format part de cap p a c t e amb el PSC a Sant Cugat. Una altra cosa és q u e m a n t i n g u e m relacions polítiques amb aquest partit i a m b la resta de partits a Sant Cugat. 5) E R C va votar el s e n y o r M e n é n d e / . a la i n v e s t i d u r a d'alcalde perquè sabíem q u e el PP s'abstindria per possibilitar l'elecció del senyor Recoder. I, sobretot, per possibilitar un canvi que Sant Cugat
ESTIC ÍENSAHT, ARAOÜEHA W.EGAT EH TOMÀS SEIV, VEHPRE'K EL m i ANAR -HE'N A FER p' OM?A AL CEHTIE CULTURAL \
QÜÈPIÜSP
COM HO SENTS!!
necessita des d e fa molts anys, i del qual ni Convergència ni U n i ó e n v o l e n s e n t i r parlar p e r q u è e s t a n a n c o r a t s en el passat i en la defensa dels interessos exclusivament partidistes. Senyor Bonastre, ja sé q u e la veritat de vegades és dolorosa, però jo no he intentat confondre ningú. La realitat és la que és i vostès a Sant Cugat s'han aliat a m b el PP. Si us plau, no digui q u e ho fan pel bé de la ciutat, p e r q u è la ciutat major i t à r i a m e n t va votar p a r t i t s d'esquerra i nacionalistes. Encara q u e no d'una manera tan explícita com a S a n t C u g a t , vostès ja han anat i van de brac e t a m b el P P des d e 1996, malgrat les c o n t u n d e n t s d e claracions que CiU mai pactaria amb el PP. "No es pot pensar en cap mena de col·laboració a m b el P P quan han i n t e n t a t t r e n c a r la convivència a Catalunya" (Duran i Lleida, 29-2-96), o bé, " É s absolutament impensable que r e c o l z e m la i n v e s t i d u r a del senyor Aznar" (Joaquim Molins, 29-2-96). F i n a l m e n t , en una cosa té raó, s e n y o r B o n a s t r e , m ' i n digno, i em trenca el cor veure t a n t p s e u d o n a c i o n a l i s t a , tant nacionalisme d'espardenya q u e està convertint Catalunya en un país desnacion a l i t z a t . C i U ha a c t u a t d e narcòtic per fer-nos creure que vivíem en el millor dels móns p o s s i b l e s , m e n t r e el n o s t r e país ha anat p e r d e n t competitivitat respecte al conjunt de l'Estat i els altres països europeus. Han estat uns pèssims negociadors i encara pitjor gestors a Madrid. El primer culpable del mal sistema q u e patim és la mateixa CiU que, per no aconseguir, en vint anys no ha aconseguit ni un bon sistema fiscal per a Catalunya.
Sens d u b t e , molts santeugat e n c s i s a n t e u g a t e n q u e s nacionalistes i progressistes a hores d'ara se senten profundament estafats pel seu pacte a m b el PP a Sant Cugat. Per a aquests ciutadans i ciutadanes el nostre partit té les portes ben obertes. Sara Bertran Regidora i secretària d'ERC
Pobresa a Sant
R e c e n t e m e n t vaig rebre del rector de la parròquia de Sant Pere, com tots els partits polítics d e Sant Cugat, un full on se'ns informava de l'existència de 216 persones que per manca de recursos es van acollir a la solidaritat de Càritas. Aquesta deu ser només una part de la població santeugatenca que viu en la pobresa, o el llindar de la pobresa, és a dir, que malgrat la imatge q u e s'ha volgut construir d'un Sant Cugat elitista i • l'expulsió cap a altres pobles veïns de molts santeugatencs a m b baixos r e c u r s o s e c o n ò mics, encara tenim pobresa a Sant Cugat. El contrast entre el luxe en què viuen alguns i la situació d'exclusió social q u e pateixen uns altres ens recorda la injustícia q u e suppsa el sistema capitalista. Aquest contrast al n o s t r e p o b l e és m é s fort; així, m e n t r e a Sant Cugat s'ha arribat fins i tot al desnon a m e n t de persones de les seves cases per no poder-ne pagar el lloguer, l'alcalde, a m b l'ajuda de la Sra. Ferrusola, es dedica a i n a u g u r a r r e s i d è n c i e s com Las Lunas, on s'ofereixen pisos al mòdic preu de 30 milions i 100.000 pessetes m e n suals de despeses de comunitat. A més, empresaris locals i persones sense escrúpols es ded i q u e n a explotar miserable-
VOLS FER COM ELS PE U MASIA TORRE BLANCA P IGUAL... TIHC ELS MATEIXOS PRET5 ?! QUE 7 0 SAfIGA ..PE PRET5 HO EH TENENH AH H O ?
\
I&rZ
Cugat
m e n t la nova mà d'obra barata q u e els arriba, els immigrants equatorians, a alguns dels quals se'ls està pagant a 200 pessetes l'hora de feina. Des d ' E s q u e r r a Unida i Alternativa ens felicitem d e la feina feta per Càritas i altres ON'G, però pensem que aquesta feina s'hauria de fer des de les administracions públiques, encara que en la situació actual de d e s m u n t a t g e de l'Estat de benestar, en un país on no havíem arribat a uns nivells de protecció social similars als dels nostres veïns europeus, on s'oblida el paper de l'Estat com a garant de la justícia social, un país on la dreta triomfant creu que els pobres són un assumpte de la caritat, on els valors dominants són l'èxit personal per sobre de tot i l'individualisme, valors emanats des de les classes dirigents i els seus mitjans de comunicació. S'ha d'agrair la feina d'aquestes associacions d'ajuda als exclosos socials. Des d ' E U i A p e n s e m q u e les solucions, difícils a m b l'onada neoliberal q u e vivim, passen p e r i n c r e m e n t a r els p r e s s u postos d e d i c a t s a serveis socials, augmentar les plantilles de professionals dedicats al treball social, desenvolupar plans integrals de lluita contra l'exclusió social, consolidar un sistema de protecció social a m b una xarxa d ' e q u i p a m e n t s bàsics i recolzar els grups i moviments socials q u e treballen en el sector. N o m é s un sistema públic de serveis socials cada vegada més fort permetrà que els drets socials siguin drets de tots.
José Fernando Mota Coordinador d'E UiA de Sant Cugat del Vallès
... I P' OBLIGACIONS P
NOMÉS LES QÜE VOLEH f!
I
9 0 N 3 ENCARA M' HO POSES MILLOR ... AMft EL OÜE EM COSTA COM A CONTRIBUENT AQUEST EQUIPAMENT, PENSO QUE HI TIHCtíHTROSSET ttR OCUPAR, TU fí
Opinió
& S /CANTONS Dijous, 25 de maig del 2000
La
Responsable
tí
l l o t j a
del nostre passat MONTSERRAT R I M B A U
d e rapinya, uns p e r passar l ' e s t o n a , d'altres i n t e n t a n t buscar vés a saber q u è , moguts per la imaginació i la fantasia. Aquest expoli sistemàtic s'ha fet al llarg, sobretot, d ' u n any, q u e és el t e m p s q u e fa que ha estat rebaixat el terreny on hi ha el jaciment per deixarlo a p u n t per ser excavat. L'excavació, q u e s'havia d'haver fet de seguida, es va anar r e t a r d a n t , ara sembla q u e ja s'ha començat, de totes m a n e r e s potser ja no hi trobaran gaire cosa, de mom e n t , tots els senyals q u e els arqueòlegs havien deixat marcant o delimitant alguna resta important, han estat pràct i c a m e n t tots arrencats del seu lloc.
A
prop de Can Cabassa i darrere mateix de l'Hospital General d e Catalunya hi ha una gran e s p l a n a d a q u e fins fa b e n poc e r e n camps de cultiu. E n aquesta gran e s planada hi havia hagut fa molts anys una vil·la romana, algun historiador ha arribat a afirmar q u e es devia tractar d'una de les més importants del Vallès Occidental. Fa temps q u e es té coneix e m e n t d ' a q u e s t j a c i m e n t , d e s dels anys 80 s'ha anat recopilant material recollit en superfície, en té el museu de Rubí. el museu de Valldoreix i altres. Sembla q u e aquesta vil·la romana ja existia al s. I aC, de totes maneres la seva major activitat va ser al llarg dels s. III i IV d C Moltes vil·les romanes van deixar d'existir durant la crisi del x. III. L e s q u e no van arribar a desaparèixer, la seva activitat es va reduir força i en canvi, la vil·la romana de Can Cabassa hauria superat a q u e s t període de crisi i la seva vida va perdurar fins al s. VI, m o m e n t en q u è a Sant Cugat existia ja l'església paleocristiana, les restes de la qual les t r o b e m ara delimitades en el jardí del claustre del Monestir. La vil·la de Can Cabassa, com les altres vil·lses romanes, vivia de l'explotació dels recursos agrícoles, i es trobava a prop de l'antic camí q u e anava de Sant Cugat a Terrassa, l'antiga Egara, i q u e passava per Font Calçada (ara Can A m e t l l e r ) . Una i m p o r t a n t vil·la a m b els seus patis, els seus mosaics, els seus banys, i a m b un m u n t d e de-
p e n d è n c i e s q u e r e s p o n i e n a una important activitat agrícola portada per un
munt de pagesos i
Hauríem de saber
esclaus, un i m m e n s conjunt d e construc- COItSerVar
cions que aixopluga-
mensos recipients q u e servien per emmagatzemar, estes de parets d'uns gruixos imr sionants
sgr
aquest
sensibles
Ikgat,
P«
davant del
va tot un mon ple de
vida, de treball, d'es- que ens ha arribat d'una forç... època tan llunyana Passejant pel t e rreny pots v e u r e la superfície de moltes
£ i
' P«S veu-
re t a m b é restes de made terial ceràmic i fins i tot alguna a l t r a resta hu
°
m a n a . É s el p o c q u e q u e d a després q u e d u rant m é s d ' u n any, sob r e t o t els caps de s e t mana, tota aquesta zona s'ha convertit en un lloc
Ben aviat es construirà en tota aquesta zona i hi apareixeran pisos o cases en els terrenys on ja fa molts i molts anys hi havia hagut una de les vil·les romanes m é s i m p o r t a n t s del Vallès Occidental. Ja q u e les seves restes ens han arribat fins als nostres dics, h a u r í e m de saber conservar aquest llegat, hauríem d e ser capaços de ser sensibles d a v a n t del q u e ens ha arribat d ' u n a època tan llunyana, ja s'han destruït massa coses. N o costaria gens q u e un cop excavat i estudiat el jaciment, una part d ' a q u e s t e s restes q u e d e s s i n delim i t a d e s dins d'una zona enjardinada, q u e es facin les cases si s'han de fer, però d e i x e m aquestes restes a la vista com a testimoni del nostre passat.
Montserrat Rumbau és historiadora i presidenta de l'Associació Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat
porxo
Alcaldes d'IC-V a Sant Cugat RAMON BONASTRE I BERTRAN
C
e r t a m e n t , no s'acaba d'entendre la finalitat de les col·laboracions habituals com les del Sr. Jordi Casas i darrerament del Sr. M. Montserrat, tota vegada q u e al marge de realitzar una crítica sistemàtica de tot el que genèricament envolta la nostra ciutat, són buits de contingut en tant que es limiten a posar de manifest el que al seu criteri és susceptible de crítica, a m b la constant repetició que vivim en una ciutat q u e podia haver esdevingut un paradís però q u e avui és una mena de desastre. S e m b l a q u e res els c o m p l a u com a ciutadans i el que és pitjor, sembla que les seves asseveracions siguin les ú n i q u e s possibles. Ignoro. Sr. Casas, si ens vol
fer caure en un estat depressiu per la ciutat en la qual hem tingut la desgràcia de viure, però he de recordar-li que som molts els que h e m triat St. Cugat com a model de ciutat a m b el conv e n c i m e n t q u e s'hi viu força millor q u e les ciutats q u e h e m deixat. Potser m'aclariria els d u b t e s sobre la sinceritat d ' a q u e s t e s crítiques el conèixer quin és el seu model, o dit d'una altra manera, a quina ciutat del nostre entorn, o de més lluny potser, creuen q u e ens h e m d'assemblar i així sabrem tots si parlen seriosament o bé si es limiten a això q u e sembla, és a dir, a realitzar una crítica sistemàtica de tot el q u e consideren, sense proposar quina es l'alternativa raonable i possible. Sr.Casas, li
dic raonable i possible. N o irrealitzable ni utòpica. Per parlar d ' u t o p i e s , quan vulgui i com vulgui, però la nostra ciutat té uns reptes força importants q u e fan q u e el dia a dia no ens perm e t i fer grans d i s s e r t a c i o n s allunyades de les prioritats dels ciutadans. Si no fos així, si no em concretés en el seu model, pensaré que potser o bé ens fan broma o bé no toquen de peus a terra o tenen un embolic considerable. situacions totes elles que no descarto. N o obstant això, Sr. Casas, li suggereixo un tema per un article q u e amb la seva habitual i valuosa ironia pot donar molt de si, i a més, segur que el coneix a b a s t a m e n t ja q u e t é a veure amb el seu partit i amb el fet q u e tres dels alcaldes q u e
ha tingut l'estimada ciutat veïna d e R u b í , han viscut o b é viuen a la nostra desastrosa ciutat, Sant Cugat. Q u è deu tenir la nostra ciutat que fins i tot els alcaldes veïns d'Iniciativa per Catalunya hi vénen a viure? És q u e s'hi senten com a casa per ser una ciutat gairebé d e s a s trosa com es desprèn de la seva opinió, o bé és q u e veuen q u e St. Cugat els ofereix uns avantatges i un model de ciutat en què a m b totes les millores necessàries, per les quals treballem, és força agradable de viure-hi. Sr. Casas, sens d u b t e la gestió és millorable, també la ciutat a m b les seves infraestructures i el seu desenvolupament, en una paraula, el model de ciutat, però no oblidi que CiU fa
anys q u e està r e b e n t la confiança de l'electorat per tal de g e s t i o n a r i millorar allò q u e molts valoren, q u e no es sinó la nostra ciutat. Sr. Casas, no s'equivoqui, les conteses electorals són encara molt lluny. Quan tornin a produir-se serà el m o m e n t q u e tots, i t a m b é vostè, podrem explicar als ciutadans el que volíem fer, el que hem fet i el que volem per a la nostra ciutat.
Ben cordialment,
Ramon Bonastre i Bertran President de l'executiu local de CDC
EIS 4 CANTONS
Entorn
14
Dijous, 25 de maig del 2000
E d u c a c i ó
El primer màster de gestió del paisatge estudia Torre Negra
La comissió de seguiment ja té un nou equip redactor
El curs, que s'imparteix a la UAB, analitza els espais periurbans El primer Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge, que s'imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona, se centra en l'estudi del futur Parc Rural de la Torre Negra com a exemple europeu de paisatge periurbà. Els conductors del curs són experts vinculats a aquest espai, com l'exmembre de l'equip redactor de Torre Negra, Albert Cortina, o l'exregidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Jaume Busquets. Aquesta iniciativa coincideix amb la creació de la Convenció Europea del Paisatge, que s'aprovarà el mes de juny vinent.
EMILI
BKLLA
-Sani Cugat/Balla terra -
Kl geògraf i cxregidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat del 1995 al 1998, Jaume Rusqucts, l'advocat urbanista i excoordinador de l'equip redactor del Projecte de Preservació i Gestió dels Rodals d e Torre N e g r a , Albert C o r t i n a , i la t a m b é geògrafa Rosa Ascón son els directors del p r i m e r M à s t e r en I n t e r venció i Gestió del Paisatge, organitzat pel Departament de Geografia d e la U n i v e r s i t a t Autònoma de Barcelona (l'AB). Aquest curs, que compta amb un total de 16 alumnes, se centra en la problemàtica de l'entorn de Torre Negra com a e x e m p l e d'espai periurbà en perill. Els seus codirectors van presentar la setmana passada les iniciatives q u e s e ' n deriven, com la creació d'un observatori europeu de paisatges periur-
bans i metropolitans, integrat per e x p e r t s d e d i v e r s e s u n i versitats i grups d'investigació del continent, a m b l'objectiu de treure conclusions sobre la gestió del paisatge d'aquest tipus de paratges, com poden ser Gallecs o T o r r e b o n i c a i Can Bonvilar. Com a primer espai d'observació, però. s'ha triat el futur Parc Natural de la Torre Negra, "per proximitat, perquè és una p r o b l e m à t i c a q u e no està resolta", assegura J a u m e Busquets. L e s conclusions q u e es treguin - p r o p o s t e s de g e s t i ó - a l'octubre del màster, s'extrapolaran a altres espais amb car a c t e r í s t i q u e s similars, p e r ò t a m b é es faran e x t e n s i v e s , a banda de la comunitat científica, "a qui li pugui interessar", diu B u s q u e t s . I g u a l m e n t , la idea inicial és continuar l'any que ve a m b la mateixa observació, ja que "és un tema que està viu". La iniciativa coincideix temp o r a l m e n t a m b la i m m i n e n t
Albert Cortina i Jaume Busquets són dos dels directors del màster F:X.L. aprovació - e l mes de juny vimar experts capacitats en el den e n t - de la Convenció Eurosenvolupament de projectes pea del Paisatge per part del d'intervenció i gestió del paiComitè de Ministres del Consatge i preparar-los per a la possell d'Europa, l ' n projecte initerior entrada al món profesciat a tres regions -Andalusia, s i o n a l . E n a q u e s t s e n t i t , va la Toscana i el L l e n g u a d o c adreçat a llicenciats en arquiq u e hi van començar a trebat e c t u r a , biologia, geografia i llar l'any 1992, i q u e ara s'ha història, entre d'altres. La gesestès per tot Europa. Els països tió del paisatge és "pluridiscique la subscriguin es comproplinària", a p u n t a l'exregidor metran a desenvolupar polítid'Esquerra R e p u b l i c a n a . Un dels aspectes q u e en destaca ques de protecció del paisatge és la presa d e contacte amb exi, la novetat, incorporaran el perts de diverses universitats paisatge en la ordenació terrieuropees, amb qui es vol mantorial, fet "molt important pertenir un contacte permanent, q u è fins ara n o e s t e n i a e n a través d'intercanvis d'expec o m p t e " , afirma Busquets. riències. La finalitat del màster és for-
I n f r a e s t r u c t u r e s
CiU, PSC i PP demanen al Parlament transport públic per al túnel d'Horta Recoder: "Cal analitzar les possibilitats de Pobra" E. B. -Sant Cngat-
Kl t ú n e l d ' H o r t a c o n t i n u a sent p u n t de mira de conflictes. Paral·lelament al manifest en contra de la via que signaven la setmana passada gaire-
bé una cinquantena d'entitats ecologistes, entre ells el G r u p de N a t u r a del C l u b M u n t a n y e n c . Convergència i Unió, el Partit dels Socialistes i cl P a r t i t P o p u l a r han instat la Generalitat a elaborar estudis perquè es prevegin nous sistemes de transport vinculats a
la futura construcció d ' a q u e s ta i n f r a e s t r u c t u r a . P e r a tal efecte, han presentat una proposició no de llei a la Cambra a m b la intenció que s'arribi a un c o n s e n s a m b els a j u n t a m e n t s de Barcelona i de Cerdanyola, a m b la participació activa de l'Autoritat del Trans-
port Metropolità, per integrar correctament la seva connexió a m b la xarxa viària i per la creació c o n j u n t a de n o u s sistemes de transport públic col·lectiu, sigui ferroviari o d e superfície, q u e c o n n e c t i n la capital a m b el Vallès fins a Sabadell. T a m b é d e m a n e n q u e es millorin els accessos a l'A18, els túnels de Vallvidrera i els semàfors de la carretera nacional 152 a l'alçada de Montcada i Reixac, a més d'analitzar la conveniència dels túnels i q u e l'explotació no sigui en règim de peatge, sinó un sistema de tarifes només per als usuaris habituals En aquest sentit, l'alcalde de
E. B. - Sant Cagat-
En la propera reunió de la comissió de seguiment de Torre N e g r a es p r e s e n t a r à el nou equip redactor del projecte de preservació i gestió dels rodals d ' a q u e s t p a r a t g e , s e g o n s ha anunciat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. El grup d ' a r q u i t e c t e s Jornet Llop Pastor, de Barcelona, junt a m e n t a m b l ' a d v o c a t Jordi Miró, seran els encarregats de continuar amb la tasca iniciada per l'equip d'Albert Cortina sobre les prescripcions de la Direcció General d'Urbanisme. Carbó assegura que aquests arquitectes estan familiaritzats amb el planejament urbanístic, ja que han aprovat els plans generals de Tortosa, la Seu d'Urgell o Mataró. "Són experts en temes urbanístics i tenen molta experiència en plan e j a m e n t " , subratlla C a r b ó . D'altra banda, l'advocat Jordi Miró és qui ha contractat el consistori perquè el defensi pel recurs presentat per l'empresa Mont SA, de Núnez i Navarro, al Tribunal Superior de Justícia. Miró ja es va personar a la comissió per explicar quina era aquesta situació. Joan Carbó s'ha mostrat molt content amb el resultat d'aquest concurs i ha reiterat que "ha estat molt difícil i ha costat molt trobar gent amb e x p e riència, però crec que encaixaran molt bé".
Sant Cugat, Lluís Recoder, ha explicat que "caldria valorar si aquesta infraestructura pot convertir-se en un instrument cabdal per a la millora de la gestió de la mobilitat". Recoder, fent un balanç de l'eficàcia del túnel de Vallvidrera, ha afirmat q u e " s ' h a p e r m è s comptar amb una via d'accés a Barcelona" que ha servit per desenvolupar "el c r e i x e m e n t econòmic i social i per a la millora de la gestió d e la mobilitat s o s t e n i b l e " . Així, destaca q u e "cal fer l'anàlisi d e les possibilitats del túnel d'Horta com a r e p a r t i d o r del trànsit. una nova via d'accés a Barcelona".
Entorn
ELS /CANTONS Dijous, 25 de maig del 2000
15
i n c e n d i s
Inici de la campanya d'estiu de prevenció d'incendis forestals S'augmenten els efectius amb 10persones i un vehicle EMILI BELLA
- Sant Cugat Un t o t a l d e 10 p e r s o n e s s'han afegit des del dia 15 de maig al Parc d e B o m b e r s de Sant Cugat i Rubí com a dotació especial per fer front a la campanya d'estiu de prevenció d'incendis forestals, que ei D e p a r t a m e n t d'Interior de la Generalitat de Catalunya acaba de presentar. A aquesta dotació, q u e s'ha a n a t i n c r e m e n t a n t a m b els anys, se li ha d'afegir un vehic l e , q u e se s u m a als q u a t r e a m b q u è ja compta el parc. A més, el Parc de Collserola també prendrà les habituals m e sures especials en matèria de prevenció d'incendis: vuit efectius, dos dels quals són de reforç. En total, doncs, el Parc de B o m b e r s l'integraran uns 45 professionals q u e estaran a m a t e n t s als possibles incendis q u e es p u g u i n produir al nostre terme municipal fins al p r o p e r dia 15 d e s e t e m b r e , quan es desactivaran les m e sures especials. Amb l'obertura del parc d'estiu, el cap d e bombers d e Sant Cugat-Rubí, Jordi Pallejà, creu q u e la c i u t a t està p r e p a r a d a " s e m p r e q u e l'estiu no sigui catastròfic". C o m a e x e m p l e , Pallejà ha recordat q u e l'any 1994 es van viure incendis d'una virulència excepcional a dis-
tival, pressupostada en 2.900 milions de pessetes. A més d'aquest dispositiu especial, la xarxa p e r m a n e n t de parcs d e professionals, que compta amb 70 parcs, i de voluntaris, a m b 79, es completa amb els més de 1.000 auxiliars forestals q u e es dedicaran a apagar els incendis. Tot plegat s'ha de sumar als gairebé 8.000 voluntaris que hi ha repartits per tota la geografia catalana. Voluntaris santcugatencs
Ll Parc de Bombers de Sant Cugat i Rubí es prepara peli wreridh F X.I.. trictes com la F l o r e s t a o les ra és molt difícil saber com sePlanes, que s'han d'emmarcar ran els tres mesos d'estiu, i ha en una situació de catàstrofe subratllat que encara no es pot en l'àmbit català. " N o eren aventurar res: " N o e s p o t p r e focs p u n t u a l s " , v e u r e . Anirà ha dit, " e s t e m Jordi Pallejà: "El molt e n funció preparats per la del que plogui a normalitat". la primavera i a Així m a t e i x , l'estiu", asseguPallejà ha e x ra. Tot i així, Pap l i c a t q u e la llejà ha recordat dotació espeque cada m a t í cial va e n funs'envia als ajunció del nombre - "' t a m e n t s la previsió de risc d e camions d e d'incendis forestals. q u è disposa el parc, encara q u e "ha anat a u g m e n t a n t " . El Parc d'estiu dels bombers Q u a n t a previsió d ' u n estiu de la ciutat se suma als 36 de p r o p e n s als focs, el c a p d e tot Catalunya que s'han posat bombers ha apuntat q u e encaen marxa per la campanya es-
Parc de Bombers de Sant Cugat i Rubí està preparat per a la normalitat"
A Sant Cugat es calcula q u e hi pot haver un total d e 200 voluntaris potencials ocasionals. Precisament, la setmana passada es va realitzar un curs d e r e c i c l a t g e i iniciació p e r aquest tipus de voluntaris, que va aplegar a la seu del Parc de Rubí un total de 30 persones. Fonts de l'Ajuntament de Sant C u g a t han explicat q u e cada any hi ha un nombre inferior de persones q u e s'inscriuen al curs, des de l'any 1995, el següent a l'important incendi q u e a p u n t a v a Pallejà q u e va assolar part de la Floresta i les Planes. Per la seva banda, l'Associació de Defensa Forestal (ADF) de Valldoreix compta a m b 22 efectius i un parell de vehicles d'intervenció immediata per a l'extinció dels focs, i treballen coordinats per l'àrea de M e d i Ambient de l'Ajuntament i d'acord a m b el Parc d e Collserola i la D i r e c c i ó G e n e r a l d'Emergències i Seguretat Civil. D'altra banda, a l'aeroport de Sabadell hi ha instal·lat perm a n e n t m e n t una avioneta i un helicòpter lleuger.
La velocitat, controlada per radar fins al maig E. B. - Sant Cugat -
L'Ajuntament de Sant Cugat ha posat en marxa una nova campanya per controlar l'excés de velocitat dels vehicles a la ciutat. Es tracta de la implantació d'un e q u i p de radar, cedit fins al mes de maig per la Direcció General de Trànsit gràcies a un conveni de col·laboració, que s'ha col·locat en diferents punts estratègics, en e s p e c i a l a les z o n e s e n q u è s'ha registrat una elevada velocitat d'alguns vehicles, com és el cas de Coll Fava. C o n cretament, els controls es fan e n vies urbanes on la velocitat màxima permesa és de 40 km/h. El cos de la policia local s'encarregarà d'aturar els vehicles q u e superin aquest límit. D e m o m e n t , però, abans de multar els conductors imprudents, se'ls recomanarà, si no superen els 60 km/h q u e moderin la velocitat. A partir dels 60 km/h es procedirà a sancionar el conductor.
ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX EMD Valldoreix
Pagament de tributs; • TAXA PER L'ENTRADA DE VEHICLES Termini de pagament: del 22 de maig al 24 de juliol del 2000 • TAXA PER L'OCUPACIÓ EN LA VIA PÚBLICA Termini de pagament: del 15 de maig al 15 de juliol del 2000 Per a qualsevol informació podeu trucar al telèfon: 93 674 27 19 Servei de Recaptació: de dilluns a divendres de 8 a 14 hores Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer 185 • 08197 - VALLDOREIX • A/e: valldoreix@diba.es
16
Entorn
ELSÍ CANTONS Dijous, >5 de maig. del 2000
E q u i p a m e n t s
L'Ajuntament regula la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil
de la secció local d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Francesc G o d à s , va l a m e n t a r q u e no existeixi una regulació per altres tipus d'instal·lacions, com les torres d'alta tensió. Per Esquerra Republicana d e Catalunya, van recordar que "no hi ha cap estudi concloent sobre la perillositat de les a n t e n e s " , i q u e per això "és prudent" establir una distància mínima, tal com va assegurar el portaveu de la formació, Eduard Pomar.
Aproven una ordenança sotmesa al decret de la Generalitat i Localret L'Ajuntament de Sant Cugat s'acaba de sumar als municipis que ja han regulat la implantació de les antenes de telefonia mòbil. Al ple del maig es va aprovar una ordenança que estipula que aquests equipa-
L o c a l r e t i la G e n e r a l i t a t
ments hauran de guardar una distància de deu metres dels nuclis habitats, atenent possibles problemes en la salut de les persones i per mantenir l'harmonia del paisatge urbà. La normativa restarà sotmesa al decret que vol aprovar la Generalitat a partir de l'estudi d'ubicació realitzat pel Departament de Medi Ambient i pel consorci Localret. Les futures noves tecnologies també s'inclouen a l'ordenança. EMILI BKLLA
- Saat Cugat -
L'Ajuntament d e Sant Cugat va aprovar per unanimitat una ordenança al ple de la setmana passada per regular la col·locació de les antenes de telefonia mòbil a la ciutat. La liber a l i t z a c i ó d e l m e r c a t d e les telecomunicacions i el nombre creixent d'usuaris d e telèfon mòbil obliga els a j u n t a m e n t s a prendre mesures per regular la instal·lació d'aquests equip a m e n t s , ja q u e fins ara hi ha un buit legal. Els tres operadors de telefonia q u e hi ha act u a l m e n t -Movistar, Amena i A i r t e l - r e p a r t i e n fins ara les
s e v e s a n t e n e s p e r la c i u t a t . Amb aquesta nova mesura estan obligats a demanar al consistori un permís per instal·laries. En aquests m o m e n t s ja hi ha a Sant Cugat un total de 24 a n t e n e s i n'hi ha q u a t r e més en curs. D'acord a m b aquesta n e c e s s i t a t , l ' A j u n t a m e n t ha previst l'ordenança, q u e obliga els operadors a col·locar la seva infraestructura a 10 m e tres de distància dels nuclis poblats. Aquest mínim ve donat per la possibilitat q u e les antenes puguin produir algun tipus d'efecte secundari per la salut d e la població, cosa q u e no està demostrada. E n qualsevol cas, t a m b é s'ha tingut en
Ja no es poden col·locar antenes a tort i a dret F: X.L. c o m p t e l ' i m p a c t e visual q u e comporta la proliferació d'ant e n e s a la ciutat. A q u e s t s v a n ser e l s a r g u m e n t s q u e va esgrimir C o n vergència i Unió per convèncer les altres forces polítiques representades al consistori, encara q u e no va caldre gaire es-
forç p e r q u è l ' o p o s i c i ó es va mostrar molt favorable a l'aprovació d e l'ordenança. D e s del Partit dels Socialistes, el regidor Ramon Palacio, va incidir en el fet q u e la normativa ha de recollir l'impacte m e d i a m b i e n t a l d e les a n t e n e s . Per la seva banda, el portaveu
V a l l v i d r e r a
L'ordenança de l'Ajuntament quedarà sotmesa a normatives d ' o r d r e s u p e r i o r q u e s'estableixin. És per això q u e té un sentit provisional, m e n t r e no es regula a instàncies superiors. Es el cas de la normativa del consorci Localret i el Depart a m e n t de M e d i A m b i e n t de la Generalitat, q u e volen e s t a : blir en un decret els marges de seguretat i de separació de les a n t e n e s al territori. M e n t r e no s'aprova el decret, són els ajunt a m e n t s qui c o n c e d e i x e n les llicències al seu t e r m e m u n i cipal i qui regula la instal·lació d e les a n t e n e s , com és el cas. La nova normativa aprovada pel consistori santcugatenc es cura en salut i neix a m b la intenció d e regular t a m b é altres tecnologies que puguin aparèixer e n u n futur.
Conferència sobre la fauna de Collserola
L'Ajuntament d e f e n s a la gasolinera dels túnels Les obres s'acabaran a finals de juny
E. B. - Saat Cagat -
E. B. -Sant CagatLa comissió de govern ha designat l'advocat Eduard Graell, cap del servei jurídic de l'àrea de Ciutat Sostenible, perquè defensi el consistori al Tribunal Superior de Justícia del recurs contenciós administratiu interposat per l'Associació per la Defensa i E s t u d i d e la N a t u r a ( A D E N C ) e n relació a m b la construcció d'una gasolinera al quilòmetre 6,5 de l'autopista E9, al seu pas per Sant Cugat. La comissió de govern del maig de l'any passat va acordar donar les llicències urbanístiques pertin e n t s per realitzar les actuacions. Des del Grup de Natura del Club Muntanyenc, un dels seus membres, German Llerena ha tornat a mostrar la seva disconformitat amb l'estació de servei, que es troba en una fase molt avançada de construcció. Segons fonts tic l'empresa pública Ta-
basa, que gestiona els túnels de Vallvidrera, les obres, q u e van començar el setembre de l'any passat quan les màquines van començar a tallar muntanya, estaran acabades a finals de juny o principis de juliol. Llerena considera que la benzinera "no està justificada", i la compareixença d'Eduard Graell és "purament burocràtica". Així mateix, ha denunciat, com ja van fer fa un parell d'anys amb una demanda, que l'informe tècnic mediambiental del Patronat de Collserola "està mal fet" i que la carta elaborada pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) que afirma que "el 35% dels accidents que es p r o d u e i x e n són per falta d e c o m b u s t i b l e " no aprofundeix en la qüestió. "Es tracta d'una agressió mes a Collserola", diu Llerena, que pensa que la gasolinera "no té sentit, està injustificada". L'ecologista ha destacat també que es tracta d'una /ona en què hi ha risc d'incendis, motiu pel qual
/ // íftsuhiitm dil· luiuh t\tii ni 'c/\f di i mistruiitn
és perillosa la instal·lació d'aquesta gasolinera, i ha recordat que ja hi ha una altra estació de servei " u n a mica m é s e n d a vant", a Rubí. En un principi, quan es van planejar els túnels de Vallvidrera, hi havia projectada aquesta construcció. Segons Llerena, Ta-
basa, l'Ajuntament i la Generalitat es van comprometre a deixar de banda el tema. Ara en canvi, " l ' h a n ressuscitat per qüestions polítiques i perquè volen revaloritzar l'autopista" per passar-la a mans privades. " E s un negoci d'amics", conclou.
A Collserola hi ha animals salvatges? La fauna q u e hi ha gaudeix de bona salut? Aquestes i altres respostes seran les q u e tractarà d e donar el t è c n i c d e fauna del C o n sorci d e l Parc N a t u r a l de Collserola, F r a n c e s c L l i m o na, e n una conferència sobre els a n i m a l s q u e h a b i t e n la zona. La xerrada servirà tamb é per c o n è i x e r les c o n c l u sions d e l s treballs realitzats fins ara s o b r e la f a u n a d e l parc, i saber q u è es fa actualm e n t per estudiar-la. La conferència tindrà lloc el p r o p e r d i u m e n g e dia 28 d e m a i g a les 12 d e l migdia al mateix C e n t r e d'Informació d e l P a r c , a la c a r r e t e r a d e l ' E s g l é s i a , 92 ( c a r r e t e r a d e Vallvidrera, k m 4,7). D e s del Consorci d e m a n e n als i n t e ressats q u e s'hi d e s p l a c i n a m b transport públic - F e r r o carrils de la G e n e r a l i t a t - , ja que el Baixador de Vallvidrera es troba a cinc m i n u t s a peu del centre.
EIS4C4N1WS
Societat
17
Dijous, IS (te mai?, del 1000
J o r n a d e s
L'ACPC afronta les noves tecnologies El V Congrés també reclama més reconeixement de les institucions públiques
les naves tecnologies i lo seva aplicació en el món de la premsa local i comarcal van ser un dels temes centra/s del Congres F: /*.. F Unes 150 persones, representants de la premsa local i comarcal d'arreu dels Països Catalans van estar el cap de setmana passat a Sant Cugat per celebrar el Cinquè Congrés de l'associació que els aplega. En aquesta ocasió, el plantejament principal van ser els reptes de futur que han d'enfrontar aquestes publicacions. La necessitat d'assumir el repte de les noves tecnologies va ser unànime MAGDA MÉNDEZ
La constatació de la important irrupció de la Societat de la Informació, adobada per la presència i implantació de les noves tecnologies, han centrat bona part de les xerrades i discussions del Cinquè Congrés de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). El president de l'ACPC, Antoni Garrido, va voler puntualitzar que "la localització del nostre producte no s'ha de veure globalitzat per la introducció de les noves tecnologies". La trobada es va celebrar el cap de setmana passat a la nostra ciutat i va comptar amb la presència d'uns 150
en finalitzar les dues intenses jornades de treball, que es van portar a terme a les instal·lacions del Centre Cultural, bàsicament a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Un altre dels reptes que es van plantejar com a conclusió va ser el de la constant professionalització de la premsa local i comarcal i transformar-la realment en un element com-
representants de les capçaleres locals i comarcals d'arreu dels Països Catalans. L'acte de cloenda va comptar amb la presència del president de la secció de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Francesc Marco, el conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, el de Presidència, Joaquim Triadú i l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, entre altres personalitats polítiques catalanes. El president de l'ACPC, Antoni Garrido va destacar la "voluntat de ser present a Catalunya i continuar treballant per la catalanització". Garrido no va deixar escapar l'oportunitat de tenir aplegats tants
Elpresidentde ÍACPC va entiegar un obsequi a i alcalde Uut's Reroder F: F..F.
petitiu. I és que, després de posar en comú les seves experiències i perspectives de futur, els responsables de la premsa de proximitat d'arreu del país s'han adonat que la difusió, penetració, fidelitzacíó i lideratge la converteix en el primer grup de comunicació escrita en català. És per això que han reclamat, amb més força que mai, que les institucions públiques catalanes se'ls
alts càrrecs polítics i va advertir que "serem bel·ligerants per demanar les nostres reivindicacions". Unes demandes que passen, sobretot, per la necessitat que es reconegui definitivament la tasca d'aquest tipus de publicacions al nostre país i que s'atorguin un nombre suficient de subvencions. Garrido també va lamentar que, fins ara, "moltes vegades se'ns ha obviat des de les institucions, potser per comoditat". Per la seva banda, Marco va confirmar que considerava que "si l'administració no és al vostre costat, no es podrà fer una premsa de qualitat", ratificant el compromís de la Diputació amb la premsa de proximitat. En la seva intervenció, l'al-
reconegui el seu treball i els tracti de la manera com es mereix per la importància que ha arribat a assolir. Les xifres parlen per si mateixes: 2 4 0 . 0 0 0 exemplars de tirada conjunta, una audiència equivalent al 89% dels lectors de premsa a Catalunya, un miler de treballadors i al voltant de deu mil milions de pessetes de facturació de les empreses editores.
calde de Sant Cugat va comparar la implicació de la premsa local i comarcal i els membres de les administracions públiques, "ja que compartim el fet d'estar treballant per un mateix territori amb moltes ganes". Recoder també va destacar el "paper vertebrador" que tenen aquestes publicacions dins de la creixent globalització que s'està produint. Finalment, el conseller de Presidència es va adreçar als responsables de les publicacions que van participar al congrés, tot recordant alguns dels reptes que calia que enfrontessin en l'actualitat. Alguns d'aquests serien l'enfortiment tècnic i econòmic, mantenir la catala-
nitat, la introducció a Internet i millorar el nivell de publicitat, entre d'altres. "Només us dic que, si us cal, podeu comptar amb nosaltres", assegurava Triadú. "Però no a canvi de res: cal que enfortiu l'espai de comunicació català". D'aquesta manera va finalitzar el Congrés de l'ACPC, que va començar dissabte amb les conferències i demostracions sobre noves tecnologies; seminaris de treball sobre el futur de la premsa local i comarcal i la influència de les publicacions gratuïtes en el mercat, i una conferència sobre ètica periodística, a càrrec del president del Col·legi de Periodistes, Salvador Alsius.
CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA O ® 1
Empresa líder en el seu
COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA
Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 68 Fax 93 590 66 67 e-maü: ieonelii@leoneiH.com web: wwwieonelli.com
18
Societat
ELS /CANTONS Dijous, J5 de maig del Júí'O
T r i b u n a l s
J u d i c i s
3 0 anys de presó per permetre la violació de la seva filla
Dos santeugatencs condemnats per tràfic El Suprem confirma la sentència de VAudiència de Barcelona de drogues E.C. • SaatCaaat-
Rl Tribunal Suprem ha confirmat la c o n d e m n a a 30 anys de presó per a una dona de Sant Cugat que va permetre la violació reiterada de la seva filla de nou anys al domicili familiar. Els fets van passar e n t r e 1994 i 1996, quan l'acusada va p r e m e t r e q u e tres amics violessin la m e n o r en r e p e t i d e s ocasions. Els tres homes han estat condemnats a deu anys de presó cada un. La sentència del Tribunal Suprem ha confirmat la que ja havia imposat anteriorment l'Aud i è n c i a d e B a r c e l o n a . El Tribunal Suprem ha rebutjat el
recurs de casació plantejat per la mare i pels tres acusats, que alegaven q u e s'havia vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència. Segons el Tribunal, la declaració de la menor durant el judici va ser una prova suficient, ja que va ser creïble i persistent i va comptar amb la conformació del testimoni dels seus germans i dels seus oncles, així com pels informes mèdics i psicològics. Segons els informes, els fets es van produir entre 1994 i 1996, quan la mare va consentir en diverses oacisons que tres amics seus entressin al domicili i a l'habitació de la nena, on cometien agressions sexuals contra la víctima. La denúncia la va posar dos mesos
després l'oncle de la nena, que és qui es va fer càrrec de la menor. En la seva sentència, confirmada pel Tribunal Suprem, l ' A u d i è n c i a d e Barcelona va considerar la mare com a cooperadora necessària del delicte i la va condemnar a 30 anys de presó i a pagar una multa de 6 milions de pessetes a la víctima. Pel q u e fa als altres tres acusats, la c o n d e m n a ha estat de deu anys de presó i 2 mesos de milions de multa per a cada un. D'altra banda, la sentència del Tribunal Suprem també ha confirmat que es retiri la custòdia de la menor a la mare, i ha posat la nena en mans de la Direcció General d'Atenció a la Infància de la Generalitat.
AE.C.
- Saat Cagat El fiscal ha d e m a n a t u n a pena de set anys de presó per a dos veïns de Sant Cugat acusats de tinença d'armes prohibides i de tràfic de drogues al seu domicili. D u r a n t el judici, celebrat dim a r t s passat a la secció cinq u e n a de l'Audiència de Barcelona, el fiscal va sol·licitar una pena de set anys i mig de presó i una multa de 720.000 pessetes per a un dels acusats, A.C., i set anys de presó per a Taltre, J.I. S e g o n s l ' a c u s a c i ó , els dos processats venien drogues des d'un.pis del carrer Valldoreix,
Primers resultats del Projecte Natura E.C.
La Casa de Cultura va acollir la setmana passada una jornada informativa sobre el Projecte Natura, una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Cugat destinada a joves d'entre 16 i 20 anys amb problemes d'inserció laboral. EJs irspi>iL<td>ks del pntjerte van agrair Iti partiàparió delsjoves i les etiipreses E:X. L.L'objectiu d'aquest programa, que
s'emmarca dins el programa Youthstar de la UE, és facilitar a aquests joves l'aprenentatge necessari per accedir al món laboral a través de diferents tallers i d'activitats lúdiques, esportives i culturals. Així ho va explicar la tinent d'alcalde d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Generals, Mercè Conesa, que va comentar que "aquest és un projecte interactiu on hi ha intercanvi
on un dels acusats tenia una habitació llogada i on la policia va confiscar t a m b é 42 cartutxos de bala. Els fets es rem u n t e n al f e b r e r d e l ' a n y passat, q u a n un dels acusats va ser d e t i n g u t en el m o m e n t q u e intentava desfer-se d'una bossa amb 23,9 de cocaïna, valorada e n 240.000 p e s s e t e s . Tot i que el principal inculpat va explicar q u e la droga era per a c o n s u m propi, l'acusació va considerar q u e no s'havia p o g u t d e m o s t r a r la seva d r o g o a d d i c c i ó ni com ho finançava. Pel q u e fa a les armes confiscades per la policia, l'acusat ha negat tenir-hi cap relació.
de coneixement, experiències i simpaties entre els joves i les empreses". El Projecte Natura es realitza a Sant Cugat des de l'any 1998 i per Mercè Conesa la valoració és molt positiva: "Des del Projecte Natura es poden prevenir moltes situacions i evitar que part dels nois i noies de la nostra ciutat puguin tenir dificultats per accedir al mercat laboral". Durant el seu primer any de funcionament a la nostra ciutat, aquesta iniciativa ha comptat amb la col·lboració de set empreses del municipi que s'han encarregat de fer aquesta tasca de formació. Per agrair aquesta participació, l'ajuntament va obsequiar-les el passat dimecres amb una placa commemorativa.
i n a u g u r a c i ó
Maria José Galera: U ;Aguanta, Barcelona. aguanta!" \I\(M)\ MKMIKZ
-Sant Cugat -
l'na hora abans de l'inici de la inauguració de les noves Carpes de Sant Cugat, una llarguíssima cua de gent de totes les edats anava des de la porta fins a la mateixa carretera. I /'expectació era molt alta i és que no només s'aconseguia el VIP per accedir al recinte gratuïtament durant tot l'estiu, sinó que l'encarregada d'obrir aquesta nova temporada és la dona del moment. Maria José Galera, la primera eliminada del concurs de Tele 5 Gran Hermano. Entre crits de "Aguanta, Mari José!" i "No lloreis", va ser rebuda Galera per unes 6.000 persones (més totes les que continuaven fent cua fins a quarts de
tres de la matinada, com a mínim). Mariajo \a arribar amb una impressionant limusina i es va espantar una mica per la rebuda. En tot moment va haver de ser protegida pels membres de seguretat de les Carpes de Sant Cugat, i enmig d'un núvol de fans, flaixos. cameres i paparazzi, van traslladar la Mari José a cobert. En la sala anomenada Glamour, va oferir una roda de premsa d'escassos 10 minuts, el temps just que estipula la seva productora. "No m'esperava tant de glamour en aquesta Barcelona tan fantàstica. Quan he arribat i he vist tants cotxes i tanta gent, he vingut una mica espantada, la veritat", assegurava Maria José, encara una mica col·lapsada per la rebuda. Evidentment, va parlar
/ JI primera eliminada delí-omut\ 'd/iiii lli i mami' va aixecar patums amb la seva visita a Sant Cugat FOTO: E.FARJNYES
de la resta de concursants, que encara aguanten, en especial del seu Jorge. "El veig malament. M'agradaria que sortís en aquests moments de la casa". Tan sols van caler dos dies perquè s'acomplís el seu desig. Però ningú no passa per alt el fet que haver sortit la primera de la casa-gàbia
li ha proporcionat tota mena d'ofertes milionàries. A banda de ('exclusiva venuda a Hola!, Mariajo ha rebut l'oferta d'Interviú per posar despullada per 20 milions o en top-less per 10: "M'ho han ofert i he dit que no". I davant la pregunta de si havia cobrat per la inauguració, va res-
pondre aïrada:"Et paguen per escriure sobre mi? Doncs aquesta és la meva feina". M e n t r e es queixava de la premsa i l'advertien que sobrepassava el temps, va fer una predicció: la guanyadora dels 20 milions serà Vanessa. Al final, inauguració ràpida, una copa de cava... i a casa.
Societat
ELS^CArYTONS Dijous, 25 de maig del 2000
19
'Okupació
Els 'okupes' rebutgen la proposta de conveni de FAjíintament Els joves han decidit presentar una contraproposta ribar a un acord sobre la masia. Entre altres coses, l'assemblea okupa no està d'acord amb les condicions L'assemblea okupa de Torre Blan- de la cessió que es plantegen en el ca ha rebutjat el conveni proposat document, ja que que consideren per l'equip de govern municipal per que un període de tempsfinsal 30 cedir-los temporalment l'ús de la de setembre no és suficient per dur masia. El col·lectiu okupa conside- a terme un debat amb les entitats, ren que el conveni de l'Ajuntament i rebutgen també que la cessió es limita tant el debat ciutadà com l'au- faci amb caràcter de precari, ja que togestió del local i han decidit pre- segons va explicar un dels seus porsentar una contraproposta aquesta taveus "aquesta és unafigurajurídica que vol dir que l'Ajuntament mateixa setmana. Després de reunir-se diumenge ens cedexi la casa fins al dia que en assemblea, el col·lectiu okupa ha se'n farti". Des del col·lectiu d'ovalorat negativament el conveni que kupes també han valorat negativaels ha proposat l'equip de govern, ja ment el que consideren una limitació en el concepte de l'autogestió que, segons els joves, hi apareixen molts punts conflictius a l'hora d'ar- en temes com la possibilitat que la E.C.
- Sa«t Cugat -
brigada municipal sigui qui es faci càrrec de les obres o que sigui l'Ajuntament qui faci una valoració sobre l'estat de conservació de la masia. "Nosaltres valorem que l'Ajuntament ha entès malament el concepte d'autogestió o és poc sensible al missatge que nosaltres estem intentant explicar a la societat, o que ens ha intentat colar un gol", va explicar un dels portaveus de l'assemblea. Davant de totes aquestes consideracions, des del col·lectiu okupa han afirmat que "som els únics que estem fent un veritable esforç per arribar a un acord" i han decidit presentar una nova proposta de conveni que tingui "un redactat molt més senzill: que l'as-
Lassembka d"okupes'
setmana una novaproposta a íAjuntament F.E.F.
semblea okupa de Torre Blanca es constituexi com a entitat temporalment, per uns nou mesos, per poder desenvolupar un diàleg llarg, profund i participatiu amb les entitats i associacions del poble". Aquesta resposta dels okupes ha soprès l'equip de govern ja que, se-
gons han explicat, els van fer arribar la proposta directament i d'una manera personal i no esperaven que els joves fessin la seva valoració del conveni en una roda de premsa. Des de l'Ajuntament han dit que esperen que els okupes també responsguin per la mateixa via.
E n s e n y a m e n t
Estudiants francesos van visitar Sant Cugat convidats per PAngeleta Ferrer E.C. - Saat Cugat -
Sant Cugat va acollir la setmana passada una trentena d'estudiants francesos que participaven en un programa d'intercanvi amb TIES Angeleta Ferrer. Els joves, de tercr curs d'EAquesta és la primera promorió d'alumnes que han cursat els estudis a la Facultat de Ciències de la Salut de PUIC a Sant Cugat F: J. F. SO del Collège Molière de Villeneuve d'Ascq, van arribar dimarts passat i han passat tota una setmana visitant diversos punts de Catalunya, començant per la nostra ciutat. Entre altres coses, aquests estudiants Dissabte va ser un dia molt especial per alguns estudiants de la Facultat de Ciències de la Salut de la Univan visitar el Monestir, les insversitat Internacional de Catalunya (UIC). Van ser 60 els alumnes que han cursat la carrera d'infermeria en aquestal·lacions de l'institut local o ta facultat ubicada al nostre municipi, a l'edifici de l'Hospital General de Catalunya, els primers que han pogut celebrar la seva graduació. En l'acte hi van prendre part el rector de l'UIC, Jordi Cervés, el degà de la facultat, l'Ajuntament, on van ser rebuts per la regidora de Serveis PerDr. Argemí i la directora de la titulació d'infermeria, Dra. Adela Zabakegui./M.M. (Sant Cugat/Barcelona)
Suri la primera promoció de PUIC
sonals, Àngels Ponsa. Durant la recepció, tant Ponsa com un dels professors francesos, Daniel Millct, van voler destacar la importància de realitzar intercanvis lingüístics i culturals entre els joves de diferents països. D'altra banda, Millet va comentar també que un dels objectius d'aquest projecte és "fomentar la relació entre ells, que s'escriguin i que després tornin pel seu compte". Amb la voluntat de donar la benvinguda als estrangers i donar a conèixer la història de la nostra ciutat, l'Ajuntament va voler obsequiar a cada un dels joves amb una figura de xocolata que representava la llegenda del gall del Monestir.
Fins a un O
fl*.
0 / de descompte / O si avances 60 dies la reserva del teu viatge. RACC Vine i informa't de les condicions d'aquesta promoció
«£.
r r v CLUB agència de viatges
Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 - Tel. 93 495 50 71
20
Societat
ELS /CAIVroiNS Dijous, >5 de maig del 2000
A n i v e r s a r i
J o r n a d e s
6 2 5 persones visiten la seu de Atena s'adhereix a les PANC en el seu cinquè aniversari accions per la dona El cap de setmana es van fer lesjornades deportes obertes d'aquesta setmana MAGDA M É N D E Z
MAGDA M É N D E Z
-SaatCaaat-
L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) va celebrar el cap de setmana passat el seu cinquè aniversari fent una jornada de portes obertes. Enguany s'ha registrat menys afluència de visitants que en edicions anteriors, però, tot i així, s'ha arribat a les 625 persones. "Les jornades de portes obertes són una obligació que tenim amb els ciutadans", explicava el director de TANC, Josep M. Sans Travé. D'aquesta manera, tots els visitants podien conèixer les àrees de l'arxiu de primera mà. El recorregut començava amb un vídeo on s'explicava què és TANC i després passava per les sales d'actes, d'exposicions (on actualment es mostra l'arxiu d e r e t r a t s ) , d e consulta generals i especials, i les de restauració dels documents. En aquesta darrera es feia una demostració de les tècniques que s'utilitzen per arranjar i conservar els documents. A més, també van poder visitar els dipòsits, on es troben tots els documents classificats.
El recorregut de la visita començava amb un vídeo explicatiu
FOTO:EJF..
Atena, Dones de Sant Cugat participarà activament a les diferents accions que es portaran a terme arreu del món reivindicant mesures per pal·liar la violència domèstica i la pobresa entre les dones i demanant la pau i el desarmament Concretament, aquesta associació santcugatenca ha volgut apropar aquestes demandes el màxim possible als ciutadans. Per això, avui, coincidint amb la celebració de la Marxa Mundial de les Dones J ^ t e m u b i 2000, contra la violència i bresa, instal·laran dos punts d'informació p ú b l i c a . L'estació dels Ferrocarrils i la plaça dels Quatre Cantons són les ubicacions escollides per posar les parades on es repartiran fulls informatius sobre la marxa, a més de demanar als ciutadans que donin suport,a la campanya, mitjançant la recollida de signatures i el reenviament de postals.
ta po- 2 punts d'informació sobre la Marxa Mundial de les Dones 2000
A més d'aquestes activitats informatives en l'àmbit local, Atena té previst participar aquest cap de setmana a les Jornades sobre la Pobresa i la Violència que ha organitzat la mateixa comissió organitzadora de la Marxa Mundial, que es farà a Barcelona. Sant Cu-
"L'ANC és el vaixell insígnia de Catalunya en matèria d'arxius", explicava Sans Travé. "I això no és producte d'un dia de portes obertes, sinó que es deu a la feina del dia a dia de tot l'equip que hi treballem".
gat es va adherir al manifest que dóna suport a la Marxa Mundial, aprovant la moció que va presentar el grup de dones en el ple del mes de març. I encara a un nivell més ampli, Atena enviarà una delegació del seu grup a Nova York el proper 17 d'octubre per participar en una gran concentració de dones d'arreu del món. Aquesta manifestació es farà davant la seu de les Nacions Unides i, d'aquesta manera, finalitzarà la Marxa Mundial de les Dones 2000. Dins d'aquest ma^ M teix tema, Atena c a r a va p r e s e n t a r fa uns mesos una sol·licitud a l'Ajuntament perquè elabori un estudi sobre la realitat de les dones al nostre municipi. Aquest informe abraçaria totes les perspectives de la vida d'una dona, des de la feina, fins a la família, passant per les condicions econòmiques. Encara s'està esperant una resposta per part del consistori. D'altra banda, el grup de dones santcugatenc ha previst continuar lluitant contra la violència el proper 14 de juny. I ho farà celebrant un acte públic per informar i denunciar que aquest fenomen està creixent d'una manera espectacular a tot el món en els darrers temps.
Els visitants tam/ié van veure com es conserven els documents FOTO: E.F.
E x p o s i c i ó
Rafael Pagès recull la història de la perruqueria E.C.
Col·lecció Privada de Perruqueria és el nom de l'exposició que des de la setmana passada pot veure's a l'establiment Rafael Pagès de la rambla Catalunya de Barcelona. La mostra, propietat del mateix Pagès, que té un dels seus establiments a la nostra ciutat, conté més de tres mil objectes relacionats amb el món de la perruqueria que el conegut estilista ha anat col·leccionant durant 25 anys. "Tot va començar mig en broma" explicava Rafael Pagès, "els meus parcs eren perruquers, i quan jo tenia 16 anys i aquest ofici encara no m'agradava, cl meu parc
va canviar la decoració del seu local i jo vaig recollir un assecador i una permanent". D'aquesta manera va començar una afició per la història de la perruqueria que ha portat Rafael Pagès a passar 25 anys recollint objectes de diferents èpoques i a estudiar tot tipus de llibres per saber quina era la moda en cada moment, q u è es feia i quins instruments es feien servir. El resultat és una col·lecció amb més de tres mil objectes exposats en una vintena de vitrines i entre els quals s'hi pot trobar un arrissador de permanent del 1910, diversos assecadors de principis de segle o unes pintures originals de Picasso i de Dalí que evoquen la bellesa d'uns pentinats. "Aquesta
la col·lecció permet veure objectes com els primers assecadors de cabells que s'utilitzaven a principis del segle XX F: CEDIDA
és una col·lecció única al món" va comentar Pagès, "n'hi ha d'altres que compten amb mobiliari, però aquesta és l'única on es poden trobar objectes de les diferents èpoques i països". La reconstrucció de la història de la perruqueria que es pot fer a partir d'aquesta mostra quedarà recollida en un llibre que
ja està preparant el mateix Rafael Pagès, i que començarà amb l'època neolítica, on ja s'utilitzaven unes pedres tallants per als cabells i unes de raspadores pera la barba. La (Col·lecció Privada de Perruqueria va ser inaugurada la setmana passada en presència de Marta Ferrusola i de moment podrà visi-
tar-se a l'establiment Pagès de rambla Catalunya de forma permanent, Tot i això, Pagès ja ha anunciat q u e ha r e b u t ofertes per portar-la a Madrid i a París i que aquesta és una opció que no ha descartat a causa d'algunes desavinences amb l'Ajuntament de Barcelona.
21
ELS4CA1VIONS Dijous, 25 de maig del 2000
Mega concert NliDEA + La Vie Bohéme + SULTAN
Divendres 16 de juny 22.30 h l Gamp Municipal d'Espqrls -iRambla del Celler Venda d'entrades anticipades:
Venda anticipada;
. TOT Sant Cugat - C/ Sant Antoni, 42 R » S * í Cugat - C/ Sant Jordi, 5 C/Castellví, s/n(ç i"
mpas - C/Wïtiago Rusinol, 20
Vendaa e ^ « d&Leoncert
h
RADiO SANT CUGAT
Cataíirop Centrat
**»
w
» ^ * v
r o
22
Societat
ELS / CANTONS Dijous, 25 de maig del 2000
D i a d a
La Unió Santcugatenca celebra una diada del soci "gloriosa"
Una de les activitats q u e van cridar més l'atenció va ser una partida d'escacs gegant, que es va fer amb figures de seixanta c e n t í m e t r e s d'altura. A m é s , també es va poder gaudir de les actuacions del Grup Mediterrània, els Bastoners de La Unió, el grup de teatre Fila Zero i un c o n c e r t de cant coral. " T i n c l'honor de ser el president de La Unió, perquè totes les seccions són fabuloses i avui s'han entregat totalment a la festa", expressava orgullós Puig. La festa encara va continuar fins al vespre amb un ball en viu amb la música en directe del grup d'havaneres Mar Endins. Just abans es va fer l'entrega de les medalles pels socis que complien els 25 i 50 anys de fidelitat a l'entitat. "Des de La Unió hem de procurar que no es perdi i que cada vegada vagi a més", reclamava el president de l'entitat, per tal de conservar aquesta festa anual que aplega tots els seus socis. Durant la celebració de la Diada del Soci, Josep Puig també va I JI diada tlrt i»; di I J: l'nio Santi naifema e\ unti de lc.\ te\te\ nmh un \ rr/ir/ii ió de l'entitat I (fiï). 1:1)1 'ARI) l·ARJ.WI·.S fer una crida a tots aquells santcugatencs que encara no coneiPuig. El dinar estava, de bon l'entitat. L'arrossada popular va MAGDA MKNDKZ xen l'entitat i les activitats que començament, previst per a 200 ser l'acte central de la jornada, - Saat Cugat s'hi porten a terme."No em canpersones, però la gran afluència en què van participar més de saré mai de dir que veniu, que de comensals va fer que, final250 persones. La Unió Santcugatenca va ceLa Unió és diferent d'aquell rement, s'ampliessin les racions. "Ha estat un èxit tan grandiós, lebrar dissabte la tradicional diacord q u e teniu vosaltres", esAmb la sobretaula van arribar ha sorprès l'empresa, perquè ha da del soci, que va comptar amb peronava el p r e s i d e n t , J o s e p les actuacions de les diferents estat multitudinari", explicava la participació activa de tots els Puig. seccions de l'entitat centenària. el president de La Unió, Josep m e m b r e s de les seccions d e
El CPA celebra la festa de la Cruz de Mayo aquest diumenge
Totes les seccions de Ventitat van participar a la festa
M.M. - Sant Cugat -
Aquest diumenge el (-entro Popular Andaluz (CPA) torna a estar de festa. Kn aquesta ocasió es tracta de la tradicional celebració de la Cruz de Mayo, que es farà al recinte de la mateixa entitat. La festa de la Cuz de Mayo és una de les més importants i populars que celebra el CPA, juntament amb el Dia d'Andalusia i la Festa Major. Knguany la gran creu que presidirà l'acte estarà formada per 2.300 clavells i serà totalment vermella. La celebració començarà a les 11 del migdia amb una missa popular que es farà al carrer. Durant l'ofici, el cor rociero Recuerdos de Andalucía cantarà algunes peces i tothom qui ho vulgui podrà fer una ofrena floral. Un cop finalitzada la missa, els tres grups del cos de ball del CPA oferiran una petita actuació i després es començarà el típic vi d'honor. La festa de la Cruz de Mayo és una de les que aplega més nombre de socis, però l'entitat ha fet una crida a tots els santeugatencs perquè sigui una celebració més popular.
S o l i d a r i t a t
L i t e r a t u r a
McDonald's Sant Cugat recull diners per ajudar nens malalts
La sala Rusiííol va presentar el primer llibre de Joan Costa Lobra planteja Popinió de Fesglésia sobre el nacionalisme
E.C.
E.C.
La Galeria Rusinol de Sant Cugat va acollir la setmana passada la presentació a la nostra ciutat del llibre Nació i nacionalismes del prevere Joan Costa. El llibre, estructurat en tres parts, té l'objectiu de definir i aclarir alguns conceptes com el de nació, nacionalisme o estat i quina n'és l'articulació política, però també el de determinar quines són les responsabilitats morals dels ciutadans en aquests aspectes. "És important conèixer les nostres arrels i és saber qui som", va explicar durant la presentació Joan Costa, "tot el que és potenciar i afavorir la identitat pròpia d'un país és una exigència moral i s'ha d'articular i garantir políticament. D'aquí surten els drets de les nacions, de les minories, i el respecte al dret a l'autodeterminació". L'obra vol donar a conèixer també el discurs que ha fet l'Església sobre aquest tema al llarg dels darrers cent anys. En aquest sentit. Costa va afir-
Noció i NacionaL·imes és el primer llibre de Joan (.osta FO'lï). X.l. mar que ha trobat "moltes sorpreses en sentit positiu". Nació i Nacionalismes, publicat per M i M Euroeditors, és el primer llibre de Joan Costa i recull el fruit de 8 anys de recerca motivada per la seva tasca com a professor del Seminari de Doctrina i Acció Social de l'Església. L'obra, que va ser presentada a Sant
Cugat en presència de l'alcalde Lluís Recoder, acaba de sortir al mercat i de moment ha estat rebut amb interès per part dels sectors polítics i eclesiàstics catalans, ja que segons Costa, "tracta un tema molt complex que reclama respostes serenes, i actualment no hi havia cap estudi d'aquestes característiques".
El restaurant McDonald's d e Sant C u g a t va afegir-se ahir a la celebració del Dia Big Mac, una iniciativa organitzada arreu d e l'Estat espanyol a m b l'objectiu de recollir fons per a la construcció de la primera Casa de la F u n d a c i ó Infantil Ronald M c D o n a l d de l'Estat, q u e estarà ubicada a Barcelona. La campanya, q u e ja es va iniciar l'any passat, va consistir a donar a la F u n d a c i ó tots els diners recollits al llarg del dia a m b la v e n d a dels e n t r e pans Big Mac. "Aquest és el segon any q u e fem aquesta festa", va explicar el franquiciat d e M c D o n a l d ' s Sant Cugat, L a u r e n t Deleval, "la idea és q u e durant a q u e s t dia vingui tanta gent com sigui possible i q u e així ens ajudin a recollir fons per a la F u n d a ció i per a la nova casa q u e s'està fent".
La iniciativa d e destinar els d i n e r s recollit d u r a n t tot un dia a m b la v e n d a d'algun prod u c t e a la F u n d a c i ó Infantil R o n a l d M c D o n a l d va sorgir l'any passat i s'afegeix a les altres activitats que fan els restaurants M c D o n a l d ' s , com la recollida d e diners mitjançant les guardioles. L'objectiu de totes a q u e s t e s c a m p a n y e s és col·laborar a m b la tasca de suport a les criatures malaltes i a les seves famílies q u e des de fa anys realitza a q u e s t a fundació. E n a q u e t s snetit, una d e les principals tasques de la Fundació Infantil Ronald McD o n a l d és la c o n s t r u c c i ó de cases q u e donin allotjament a les famílies d e n e n s q u e n e cessitin un t r a c t a m e n t mèdic llarg. A c t u a l m e n t , hi ha m é s d e 200 cases d ' a q u e s t e s arreu d e l m ó n , i d e s d e finals d e l'any passat s'estan fent a Barcelona les obres de la primera casa Ronald McDonald que hi haurà a l'Estat espanyol.
Societat
ELS / CANTONS Dijous. 25 de maig del .'000
S o l i d a r i t a t
Les entitats diuen no a la desfilada militar del 27 de maig
Creu Roja Valldoreix ret homenatge a Segura en el sopar anual MACJDAMKNDKZ
-VaNdoreixL'assemblea de Creu Roja Valldoreix va celebrar divendres al restaurant Can Cabassa el tradicional sopar benèfic que organitza anualment. L'objectiu de Tacte, a banda de ser una trobada de socis i simpatitzants, és recaptar fons per a les activitats socials de l'entitat. Enguany s'ha arribat al voltant del mig milió de pessetes. A més, aquesta divuitena edició del sopar va servir de marc per a l'homenatge al voluntari més antic de l'assemblea, amb 36 anys de servei a la Creu Roja: Josep Segura i Nadal. Aquest homenatge va ser el moment més emotiu de la nit. Segura va rebre una placa commemorativa de l'assemblea valldoreixenca i la medalla de plata de Creu Roja com a institució. A més, i atesa la seva implicació en la vida del districte, Segura també va rebre un particular homenatge de l'Entitat Municipal Descentralitzada ( E M D ) de Valldoreix.
I n reconeixement del tot merescut si tenim en compte que va ser el primer professor de l'escola pública del districte i el director del Ferran i Clua fins a la seva jubilació. "En Josep Segura ja té al voltant dels 80 anys, però té l'esperit i la força d'una persona jove: treballa per la Creu Roja com si en tingués 40", explicava el president de l'entitat, Ramon Bort. Al sopar anual de Creu Roja Valldoreix hi van assistir unes 120 persones, entre elles la tinent d'alcalde d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Generals, Mercè Conesa, el president de l ' E M D , Miquel Paraira, i representants de diverses entitats del municipi com l'Associació Contra el Càncer, CAVIS o l'assemblea de Creu Roja Sant Cugat-Rubí. "Quan fas una tasca totalment desinteressada i veus que la gent respon a la crida que fas, et quedes molt satisfet", assegurava Bort. Però la principal finalitat d'aquest sopar era la recaptació de fons. Enguany aproximadament s'ha arribat a les 500.000 pessetes, amb la
23
E.C. - Sant Cugat -
La recaptaria del sopar va arribar al mig milió de pus. F: E.F. venda dels tiquets del menjar i els números per la tómbola que es va fer amb els obsequis cedits pels comerços i empreses de la ciutat. A més, es va fer una subhasta d'un televisor i un quadre de l'artista local Mercè Diogène. Malgrat tot, el president de l'en-
titat, Ramon Bort, va voler remarcar la importància del voluntariat: "per fer coses no només es necessiten diners, sinó gent. Per això fem una crida a tothom perquè s'animi a fer de voluntari, perquè sense ells, la nostra entitat no té raó de ser".
La desfilada militar programada per aquest dissabte a Barcelona ha provocat el rebuig de diversos col·lectius de Sant Cugat, que han convocat tot tipus d'activitats en contra d'aquesta celebració del Dia de les Forces Armades. La secció local de CiU ha programat pel mateix dissabte una xerrada d'homenatge als exiliats catalans que comptarà amb la presència del director del Museu d'Història d e Catalunya , Josep Maria Solé i Sabaté i del que va ser conseller d'Agricultura de la G e n e r a l i t a t Republicana, Josep Roig, que va haver d'exiliar-se després de la guerra. "Ja fa temps que volíem fer aquest h o m e n t a g e " , ha explicat Gemma Foj, membre de l'executiu local de C D C , "ara hem aprofitat la desfilada de les forces armades per fer-ho com un acte a favor de la pau i l'antimilitarisme ". L ' h o m e natge als exiliats catalans es farà a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i Començarà a les dotze del migdia.
Per la seva banda, l'assemblea local de Maulets ha preparat una concentració en protesta que es farà demà a dos quarts de nou del vespre a la plaça Barcelona i comptarà amb el recolzament del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat, la Coordinadora per la Pau, els Oku pes de Torre Blanca i cl Grup de N'atura, entre altres entitats. Des de Maulets, es considera que la presència de l'exèrcit espanyol als Països Catalans és una imposició de la Constitució Espanyola de 1978 i una negació del dret a l'autodeterminació i denuncien l'eFra In segona xerrada dius la campanya antimilitarista de la Coordinadora F: E.F. I,'entitat sardanista va tomarà organitzar sardanes a la placa dOctaiià F: E.F. xistència dels exèrcits estatals, que, segons diuen, són una de les causes de la injustícia i la misèria que pateix bona part de la humanitat. D'altra banLa Coordinadora per la Pau de Sant Cugat del Vallès va organitzar dimecres Una trentena de persones van participar diumenge, tot i el mal temps, da, aquesta formació denuncia de la setmana passada una conferència a la Casa de Cultura sobre la carrera en una nova ballada de sardanes a la plaça d'Octavià del nostre municitambé la decisió presa per CiU armamentística de l'Estat espanyol en els darrers anys, que va anar a càrpi, organitzada per l'entitat sardanista de la nostra ciutat En aquesta ocai P S C - P S O E , que han donat rec de l'especialista en aquest àmbit, Jordi Foix. La xerrada s'emmarca dins sió la música va anar a càrrec de la cobla Ciutat de Cornellà que va inels actes de conscienciació de la població en contra de la desfilada de les terpretar les sardanes balladores Magdalena de M. Saderra, Cardedeu 5 lustres suport perquè aquest acte es faci a Barcelona. Forces Armades aquest dissabte a Barcelona./M.M. (Sant Cugat) de J. León i 10 il·lusions de J. Soms, entre d'altres. / M.M. (Sant Cugat)
Xerrada contra desfilada
Sardanes al maig
EIS 4CANTONS eis4c antons@totsanteugat.ca "el diari de Sant Cugat"
Societat
24
U S Í-CAMUINS Dijous. 25 de maig del
à $ t i n g
R à d i o
S a n t
C u g a t
Ignasi Foj. Artista i animador U
• s
El món de l'animació no es gens animat, és estressant"
sona que diu expressar en la seva obra les coses que l'inquieten. No s'atreveix a fer ni un sol gargot. El seu intens món interior, molt sarcàstic, l'ha permès tirar endavant amb una obra molt personal, amb molt de color que es pot veure a la seva pàgina web (http://teleline.terra.es/personal/ignaciofop. Ha combinat la seva tasca com a artista amb la feina com a animador o creador d'escenografies per programes de televisió i campanyes de publicitat com la darrera de Barcelona, posa't guapa'. Artista amb personalitat.
-SantCugatl'.m dic Ignasi Foj i Alv ira. \aitz; néixer el 14 d'agost del M. LI Barcelona. Sóc solter i no tinc fills. - D'on \ c el cognom Foj? - Ve amli mi. Fs un cognom forca habitual en la meva família. - Vostè ha viscut u molts lloes. Està desarrelat? - No em sento arrelat enlloc, que és diferent. I le nascut a Barcelona, molt bé. però he viscut a tants llocs que ja m'és igual ser d'un lloc o d'un altre. - Què li queda. de Saragossa? - Les bromes del poble. Recordo que eren molt bèsties, des de posar petards a les butxaques al més tonto, o perseguir-lo amb animals... - Els marroquins són intolerants amb els estrangers? - (Juan volen sí. Quan jo vivia al Marroc si, per exemple, se'ls escapava un pesquer espanyol, llavors et llançaven pedres...o t'insultaven. - Es un canvi molt radical, viure al Marroc? -Sí. (.al canviar la mentalitat... Ara n<) ho sé, però ara farà uns vint anys, allò era com a l'edat mitjana.I has de viure en això. - Per què volia ser camioner, quan era petit? - Perquè feien una sèrie per la tele que es deia /.os aimioneros. Kstava molt bé: hi sortien uns camions immensos i unes aventures molt maques... Podia saber el model d'un camió pel so que en feia el motor. - Ho va arribar a ser? - No, és un somni del qual ja he despertat. - Com es passa d'odiar els pintors a ser un pintor? - Encara m'ho pregunto. Es una d'aquestes paradoxes de la vida: el que no vols és el que tens. - Quin és el pintor que més odia? - Encara no ha aparegut. Tothom
que és capaç de ficar-se en una tela en blanc i fer quatre gargi >rs. mereix tot el respecte de la resta d'artistes. l'na altra cosa es el resultat del que faci, llavors ja et cagaràs en tot. - Uavors JMMII íciii dir que qualsevol mena de gargot és art. - Sí, depèn de com t'ho donin. - Què és art, |>er vostè? - J o ho definiria com allò que està en harmonia amb el que l'envolta, en el moment on està i com està. Unes sabates sobre un contenidor en un moment determinat poden ser art i al cap d'un i [iiart d'hora no. - Com va decidir ser pintor? -Seria millor preguntar com va decidir la pintura que jo m'hi dediqués. I no ho sé, però ho va fer. - 1 que té a veure la filosofia and» la pintura? - La filosofia té a veure amb tot. Filosofia vol dir 'amant del saber' i el saber és a tot arreu: a la pintura, en la parla, en la lectura... - Perquè va estudiar filosofia si es passava els dies a Belles Arts? - Perquè m'agradava, i em deixava anar a altres facultats. Jo anava a Belles Arts com a oient i podia entrar i marxar quan volia. Tampoc
Les preguntes • S i ningú n o el pot veure pintant, c o m sé q u e pinta vostè els q u a d r e s ? N o creu la meva paraula? •Si les seies germanes estan vinculades a Convergència i Unió, per què n o atfiitxa les seves influències per exposar? Perquè no necessito influències perquè em comprin quadres i faig exposicions igualment. Amb la meva influència personal ja en tinc prou.
"Els amics de les meves amigues no tenen per què ser-ho de meus
11
M.\(;i):\Mi;:\i )!•:/. -Sani Cugat- Vol una cigarreta? - Sí. - Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu: - Gemma Foj: (iermana. - Ràdio Sant Cugat. Aquí. - Oltvta Xa: tou John: Amiga, segur que molt amiga. -John Tnrcoltti: Fls amics de les meves amigues no tenen perquè ser els meus amics. - Paul' Klce: Fantàstic. - Anna Foj: l na altra germana. - Dau al set: Un grup d'artistes que
Ignasi Foj és un dels molts artistes que hi ha a Sant Cugat. És una per-
JORDI RWIOS
1000
Déu n'hi do. - Pablo Picasso: En pau descansi. - Va ser vostè qui va aparèixer davant de la seva mare and) unes tisores clavades al front? l-u/tambi iiihilliiiiii·ltliwi·in di dunnih/>// tthi i\i<i i publicitat. FO'FO CF.DIDA -Sí. —Tornaria a treballar-hi? - Va ser vostè qui venia bosses de no hi ensenyaven gaire cosa, allà. plàstic per les botigues? - Es important conèixer l'artista - Sí, per què no? Si és un projecte - Per anar de cap de setmana i aquesper conèixer la seva obra? interessant i fos meu i em paguestes coses, sí. N'havia de treure per sin molts diners i triomfés a tot - Sí, però una obra ha de poder exles cerveses i la benzina... arreu..., doncs sí. pressar-se per si mateixa. Cal que et motivi a pensar. De què et serveix - Va ser vostè qui dibuixava el Mo- Què hi diu a la seva pàgina web? saber que el pintor era un borratxo, fli penjat d'un arbre quan la sèrie - I-a meva adreça, coses sobre la llavors? L'important és l'obra. s'estava emetent? meva obra, els meus quadres... És un bon aparador, t'estalvies de fer - Sí, i coses pitjors li vam fer al Mofli - Vostè també ha treballat en una exposicions cada dos per tres i de (riu). sèrie de dibuixos animats, Mofli, carregar les obres. el ultimo koaki. - Per què no beu alcohol? - Diuen que potser exposarà a - Perquè no som compatibles. - Sí, va ser una experiència força Hollywood. Es veritat? interessant. Em va permetre conèi- Quantes hores passa davant del xer el món dels koales. - Hi ha una amiga que ho està mimirall, al mati? rant, vol que hi porti els meus qua- Al matí cap ni una, t'ho asseguro. - Què té d'especial, dedicar-se al dres. Li agraden. - Hi ha algú amb qui no es parli? món de l'animació? - És l'OHvia Newton-John. - Sí, amb molta gent, pel carrer o a la - Que no és gens animat, això d'en"Càsting", dilluns de 13h. a Oh., a RSC (91.5 cua del pa... trada. És estressant però gens animat. No és allò que més m'ha aporFM). Aquest dissabte Iti, n les 14h., repetició- Jo sóc art en moviment? tat a la meva carrera artística. - Podries, per què no. És qüestió de l'entrevista a Gerald Patnrk Fannon d'entrenament - Per davant de quin germà estava el seu gos? - Hummm. Potser de tots i de ningú. - Barcelona s'ha posat guapa? - Podria posar-se'n més. S'ha posat EMILI BELLA • A i x ò vol dir que té èxit amegladilla. professional? - Què ha après en aquest 'Càsting'? -Foj va haver de dir tots els tíDepèn de què consideri per - Bé, em sembla-que no en faré cap tob deb mes de 200 quadres que èxit. Però crec que sí perquè més. recordés i després dir l'ordre en pinto ei que m'agrada, quan - Quèfeniasi en Pinochet l'obligues què eis havia dit Meencantan las m'agrada i com m'agrada i a jomadas parikulares, La senorita a menjar sopa de sèmola? sobre agrada i es ven. Sense de la iaguna o Mujer a rayas en - (Riu) Un favor a la humanitat, posser conegut ni triomfar, no em són alguns. siblement puc queixar. Mira, aquesta nit sóc aquí a la ràdio. - El seu dibuix animat preferit era -També va haver de respondre • És culpable de la reeeBt WïByFoj? un qüestionari especial d'art demort de la seva iguana Pris- (Amb ironia) No, Mofly. dicat a Sa figura de Picasso. L'arcilla? - Per què la seva iguana es menjatista local va demostrar conèixer va els mitjons? Picasso, però no amb gran proNo contestaré si no és en funditat - Perquè devia tenir gana. presència del meu advocat.
de La Veu
Les
TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT * LA MILLOR MÚSICA + ES
proves
IMIO SANI CUGAT
EIS 4 CANTONS
Comarca
25
Dijous, 25 de maig del 2000
C e r d a n y o l a
Sabadell
Absolt empresari acusat d'estafar 100 milions a empreses franceses L'Audiència de Barcelona ha absolt un empresari de Sabadell a c]Lli el fiscal va acusar d'estafar un centenar de milions de pessetes a més de setanta empreses vinícoles de França venent-los diverses quantitats de vi espanyol per transformar-lo en alcohol etílic. La sentència considera, amb tot, que l'estafa va existir, però que els veritables autors podrien haver estat dos ciutadans francesos en parador desconegut. La sentència ha estat dictada pel tribunal de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona i considera que el processat, J. P.M., de 72 anys, no va cometre cap delicte, sinó que simplement va actuar com a intermediari en l'operació que van proposar-li els francesos, un dels quals no ha estat ni tan sols identificat, quan el processat ocupava un càrrec a l'empresa
Tèxtil Hispano Suiza de Sabadell. En aquest sentit, el tribunal assenyala que el fiscal no ha demostrat que l'acusat estigués al corrent de la falsedat i les veritables intencions dels francesos, i per això l'absol dels càrrecs imputats i pels quals el fiscal va demanar 10 anys de presó en un llarg judici celebrat cl 20 de març passat. Segons la sentència, els dos francesos van planejar un negoci q u e consistia a comprar vins de qualitat baixa a l'Estat espanyol per vendre'ls a empreses vinícoles franceses, entre Ics quals hi havia de Carcassona, Montpellier, Limoux, Cuxac d'Aude i Banyuls, que així podien transformar en alcohol etílic en comptes d'utilitzar els excedents de la seva pròpia producció, tal com requeria la legislació europea./Intra-ACN
R u b í
C i u t a t s
Demanen 12 anys per a un exfnncionari
Premi Ones Mediterrània de Medi Ambient
El fiscal demana provisionalment un. total de 12 anys de presó, multa de 520.000 pessetes i inhabilitació pel temps de 16 anys per a l'exresponsable de compres de l'Ajuntament de Rubí a qui acusa de malversació de diners públics i falsedat documental. El judici se celebrarà a la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona el 11 de setembre, a l'espera que es pugui incorporar a les actuacions un informe mèdic sobre la ludopatia que pateix el processat, el veí de Terrassa P. T.M., segons fonts judicials. El fiscal ja valora en el seu escrit que patia aquesta addicció al joc en el moment dels fets, i q u e e l s diners q u e va p r e sumptament malversar van ser destinats als deutes de joc, però no c r e u q u e a q u e s t a circumstància afectés el seu estat de consciència en cometre els fets./Intra-ACN
Vuit entitats catalanes, d'un total de 26 d'arreu de l'Estat, aspiren a guanyar la sisena convocatòria del premi Ones Mediterrània, dotat amb mig milió de p e s s e t e s , a la qual poden concórrer projectes de qualsevol àmbit q u e impliquin la preservació i millora del m e d i a m b i e n t . Quatre d'aquestes entitats són de les comarques de Barcelona. D e Barcelona ciutat s'hi han presentat tres projectes. Es tracta d'Una Casa per a Tothom, Projecte d'Educació Ambiental, a càrrec del C e n tre Català d ' E d u c a c i ó A m biental ( C E D A M ) ; l'Escola Natura Font d'en Fargas, del CEIP Font d'en Fargas; i del projecte pilot d'Implicació de la Societat Civil en la C o n servació i Promoció Ecoturística de la Serra de Boumort, per l'Escola Natura./IntraACN
/nu/tgf de l'nrte tvmmemomtiu FO'I'O: ('/:/)//)A
Jornada de portes obertes pel 2 0 è aniversari d'ASCAMM L'Associació Catalana d'Empreses Constructores de Motlles i Matrius ÍASCAMM) va organitzar dies enrere una jornada de portes o b e r t e s i un sopar commemoratiu per celebrar el seu 20è aniversari. Les més de 100 persones que van visitar el Centre Tecnològic d'ASCAMM van quedar gratament impressionades tant per l'ampliació recentment efectuada que ha augmentat consi-
derablement la capacitat formativa amb nous tallers i aules com pels nous mitjans incorporats entre els que destaquen el robot per facilitar l'extracció de peces de 2.800 T m i la màquina Prototyping. El sopar, que va tenir lloc en el Castell de Sant Marçal de Cerdanyola, va aplegar prop de 300 persones representants majoritàriament d'empreses associades i de sectors afins.
El conseller d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, Antoni Subirà, l'alcaldesa de Cerdanyola del Vallès, Cristina Real, i el p r e s i d e n t d'ASCAMM, Pere Mares, van lliurar diplomes a les empreses associades en reconeixement als seus anys d'adhesió. També es va retre un petit homenatge a Pere Mares per la seva dedicació a ASCAMM en el decurs d'aquests vint anys./E4C
T e r r a s s a
Condemna de set anys de presó per un apuiiyalameiit L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 7 anys de presó i 5 anys més de prohibició d'acostar-se a Terrassa per a una veïna de la localitat que va intentar matar, en un atac de gelosia, el marit de la dona amb qui havia conviscut durant cinc anys. La sentència de la secció sisena assenyala que la processada, J. A.C., de 42 anys, tenia intenció de matar el marit de la seva excompanya, com ho demostra el fet que va atacar-lo a zones vitals del cos amb un ganivet de grans dimensions. El dia abans dels fets, a més a més, la dona va marxar d'Almeria, on passava uns dics amb la mare, i va deixar-li una nota on li deia que "marxava a Terrassa a fer el que havia de fer".
Després d'apunyalar la víctima, i veient la sang, va dir igualment: "Ja he aconseguit el que volia ja puc anar tranquil·la a presó". El tribunal, amb tot, li ha estimat una eximent incompleta per un trastorn de personalitat que la fa'tenir un caràcter antisocial, que no tolera que la rebutgin i amb una gran inestabilitat d'ànim, de conducta i de relacions interpersonals. La dona, en aquest sentit, no acceptava que la seva companya durant cinc anys decidís en un moment donat tornar amb el marit, i culpava l'home de la separació. La sentència també estima la prohibició que la processada s'acosti a Terrassa, tot i que hi té domicili, per tal de preservar
la seguretat i tranquil·litat de la parella víctima, a qui va assetjar durant bastant temps abans de l'agressió. Els fets van passar el 17 de desembre de 1999 quan la processada va presentar-se al lloc de treball d'una veïna de Terrassa, a l'empresa Foment, a la carretera de Martorell de la localitat vallesana. La dona havia conviscut amb ella durant cinc anys després de deixar el marit, però en dies anteriors als fets, havia decidit tornar a la vida conjugal. La processada, molt afectada pel trencament de les relacions, va intentar persuadir-la i va fer un intent de tallar-se les venes, i amb els canells ferits va personar-se a l'edifici on treballava./Intra-ACN
26
Societat
I
E U ^ C W T O N S Dijous. 25 de maig del 2000
a
m
n
LES NOVES TECNOLOGIES I LA PREMSA Les noves tecnologies digitals i la necessitat d'entrar de ple en la nova societat de la informació van centrar bona part de les xerrades que es van feren el V Congrés de la Premsa Local i Comarcal que es va fer a Sant Cugat. I entre esmorzar, sopar i dinar, reclamacions de més consideració per part de les institucions. Pàgina 17 FOJO: EDUARD
MAR/JOSÉ,
TOTA UNA 'DIVINE'
A SANT
FARINYES
CUGAT
LI concurs VA (iran Hermano també arrasa a la nostra ciutat. Si més no entre les aproximadament 6.000 persones que es van apropar a les noves Carpes de Sant Cugat per veure de ben a prop la primera eliminada dels ratolinets de Tele 5. Al ari José s 'ha convertit en una gran estrella pel dubtós mèrit de passar deu dies en una casa i començar una apassionada i precipitada relació amb Jorge. No cal que li diguin, segur que ella aguantarà... i per molt de temps. Pàgina 18 FOTO: EDUARD
COR INFANTIL
A
FARINYES
L'AUDITORI
El Congrés de Premsa Local i Comarcal també va tenir el seu vessant més lúdic, amb diverses sortides i activitats culturals. Una de les que va assolir més èxit va ser l'actuació del Cor Infantil i Juvenil dissabte a l'Auditori. Pàgina 36 FOTO: EDUARD
FARINYES
SEIX S
'ACOMIADA
El director del Centre Cultural, l'organisme autònom del qual depèn el TeatreAuditori, va deixar divendres seu càrrec "de mutu acord" amb el president de l'entitat, l'alcalde Lluís Recoder, per dedicar-se a l'activitat privada. L'exdirector va fer el seu últim servei al centre durant la darrera vetllada poètica. Pàgina 35 FOTO: EDUARD
FARINYES
Societat
ELS4CAlVrOT l S Dijous. 25 de maig del 2000
n
27
m
TOTA UNA VIDA PER L'AJUDA
SOLIDÀRIA
Josep Segura va rebre un càlid homenatge en el divuitè sopar anual de l'assemblea de Creu Roja Valldoreix que es va celebrar a Can Cabassa. 36 anys com a voluntari avalen aquest home que continua treballant desinteressadament amb la força d'un jove. FOTO: EDUARD
FARINYES
MARTÍ
I POL A
THAU
El poeta Miquel Martí i Pol va passar la setmana passada per l'Escola Thau de Sant Cugat, on va ser rebut molt cordialment tant pels estudiants com pel professorat, encantat de tenir entre ells un dels grans de les lletres catalanes. FOTO: EDUARD
BALL DE TERRASSA
A LA
FARINYES
FLORESTA
L'Esbart Egarenc de Terrassa va ser el protagonista dissabte d'una vetllada dedicada als balls tradicionals, emmarcada en els actes de celebració de la sisena edició de la Setmana Cultural de la Floresta. Pàgina 38 FOTO: EDUARD
FARINYES
Lels mobles
corre
mobles ".*ff
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
OS 4 CANTONS
28
Dijous, 25 de maig del 2000
Hoquei
patins
El masculí obté dos ascensos seguits El Patí Hoquei Club puja brillantment a la màxima categoria de l'hoquei català El 21 de maig del 2000 és una data que mai oblidarà la família de l'hoquei patins santcugatenc. Diumenge, el sènior masculí assolia el segon ascens consecutiu des que fa tan sols tres anys va arribar Lluís Sànchez a l'entitat, que tan bé presideix Antoni Pérez. Va ser llavors quan el tècnic vermell-i-negre va
fixar-se com a principal objectiu l'ascens a Primera Nacional Catalana. I ho ha aconseguit. Però el cert és que aquest és un triomf de tots, dels jugadors, de l'entrenador i també de la junta directiva. Un altra grata sorpresa ha estat l'ascens a Primera Catalana del sènior femení de Santi Roca. Mentre que el fe-
mení ha estat campió de Lliga, el masculí ha acabat segon en solitari amb 46 punts, a tan sols tres del primer, que ha estat el Reus Deportiu. Antoni Pérez ha explicat que no sap si continuarà dirigint el club després d'haver-ho fet les últimes quatre campanyes.
Elsjugadors ijugadores del sènior van celebrar conjuntament els tres ascensos en només dues temporades Lluís Sànchez ha assolit lafitaque es va proposar quan va aterrar al club TEXT. ALEX LÓPEZ FOTOS : EDIARD FAMNYES
Sant Cugat tindrà a partir de la propera temporada dos equips a la màxima categoria de l'hoquei patins català. El sènior masculí militarà a Primera Nacional Catalana i el femení a Primera Catalana. Les jugadores de Santi Roca pujaven de categoria fa dues setmanes a la pista del CHP Sant Feliu i es proclamaven campiones de Lliga de Segona Catalana. Diumenge, en l'última jornada de Lliga van vèncer al pavelló municipal el CP Jonquerçnc per 6 gols a 4. Si el masculí hagués perdut en aquesta darrera jornada no hauria passat res, perquè el CP Monjos va caure a casa amb el CE Vendrell i el CP Vilafranca feia el mateix a domicili a la pista del FC Martinenc. Però, tot i així. va guanyar i ho va fer d'una forma contundent per 6 gols a Z al pavelló municipal contra el CP Calafell i davant una afieió entregada. Va
ser una jornada històrica en una campanya on el Patí Hoquei Chib celebra el seu trentè aniversari. Quan fa tres temporades va arribar Lluís Sànchez al club va declarar en una entrevista a aquest setmanari que el seu objectiu no era altre que cl de fer pujar el primer equip de l'entitat a Primera
els deu jugadors del sènior masculí han treballat de valent per agrair al tècnic que al seu dia confiés de totes totes en ells. Tanta és la confiança que hi ha dipositat constanment Lluís Sànchez que té molt clar que la propera temporada no pensa fer canvis. El tècnic ho té molt clar: "No penso canviar cap jugador. He apostat molt El sènior masculí suma per aquests nois". El sènior masculí ha finalitzat el segon ascens consecutiu segon en solitari amb 46 punts, a i és ara a només dues tans sols tres punts del campió, el Reus Deportiu. Aquests són els categories de la màxima dos equips que la temporada que ve jugaran a Primera Nacional Cacategoria estatal talana. Amb un balanç a la competició de 21 victòries, 4 empats i 5 derrotes, els santeugatencs han estat també, amb 155 gols a favor, Nacional Catalana. Dit i fet. Això el tercer equip més golejador dels és el que ha aconseguit. L'entresetze conjunts d'aquest grup "A". nador vermell-i-negre ha explicat La d'enguany ha estat la primera que "se'm va fitxar per assolir i última temporada a Primera Caaquest objectiu i ho he aconsetalana. El primer equip masculí guit". Amb una plantilla integrada per gent jove, però d'una qua- del Patí Hoquei Club ha estat capaç en només dues temporades litat altíssima. Sànchez hi ha de signar dos ascensos consecudipositat tota la seva confiança í
tius i això cal saber valorar-ho com es mereix. És per això que unes 400 persones van empènyer diumenge al matí els jugadors, que van acabar finalment dedicant l'ascens a l'afició. Va ser un dia especial, un 21 de maig del 2000 que mai s'oblidarà. El porter i capità del sènior masculí, Pepon Mene-
Després quefa tres anys Toni Sariol creés el sènior femení, l'equip puja a la màxima categoria de Phoquei català femení
ses, donava importància després del partit el que havia aconseguit. l'equip: "Dos ascensos seguits és una fita molt difícil d'aconseguir. Hem treballat dur per assolir-ho". Un dels màxims responsables directes d'aquests tres ascensos en les dues últimes campanyes, Antoni Pere/., president del Patí
Hoquei Club Sant Cugat, ha detallat que "aquesta gran temporada que han fet els dos sèniors, és degudaa-una gran il·lusió dels jugadors i jugadores per pujar i progressar. És la il·lusió de la gent jove quan s'entesten a tirar endavant un projecte". Pérez ha matisat també que aquests tres ascensos en dues campanyes" és un reconeixement a la feina ben feta". Ei president santcugatenc ha tingut paraules d'elogi cap a Lluís Sànchez: "Ha fet un treball de mentalització molt important i ha sabut crear un estil propi de joc. És molt important que un club es defineixi per un estil de joc»üoséaes et tenim". Antoni Pérezi però, tia volgut també destacar ei paper del sènior femení, uaftotr projecte de club que va fer néixer Toni Sariol fa eres anys. "Calfelicitarla gran tasca que han fet Toni Sariol i Santi Roca, que han cregut i han sabut implantar l'hoquei patins femení a la nostra ciutat", ha declarat Pérez. Roca ha dit que "em sento del tot feliç".
Esports
fïSICANTO^S Dijous. .'5 r/e mmaMJikki
El sènior fallint t/e San fi Rata iti demolint la paiitula Sant(' ua/ii ••ota le\ sac* sawaintt-.
(iniiztilii,
RIIJIII, RIIIHII I II/III innstien
29
/'evolució del sènior masculí
AI sènior femení li van fer el 'passadís' abans de començar /"enfrontamentJugadors de tot el club van 'fer el cuc' després de festejar de diverses maneres la gran jornada històrica de diumenge Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives de l'Ajuntament de Sant Cugat, Alfredo Bergua, regidor d'Esports, i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, van voler recolzar diumenge l'equip vermell-i-negre al pavelló municipal. Jaume Tubau va assegurar després del partit que "se m'ha posat la pell de gallina. Ha estat un gran dia per tot l'esport de Sant Cugat i un dia que sempre recordarem. Feia temps que no recordava una festa com aquesta". El regidor d'Instal·lacions Esportives també va dir que "el Patí Hoquei Club Sant Cugat té vida i èxits assegurats per molts anys. En un dia no gaire llunyà el podem veure a la màxima categoria". Finalment, Tubau ha volgut elogiar "el molt bon treball de la junta directiva encapçalada per Antoni Pérez, que està fent un gran treball". L'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, ha enviat una carta a Antoni Pérez felicitant-lo pels èxits aconseguits. A la carta, Recoder convida els dos sèniors a una
recepció que tindrà lloc a l'Ajuntament. El setembre finalitzen els quatre anys de mandat d'Antoni Pérez i tota la seva junta directiva. Pérez no ha decidit si es tornarà a presentar després de quatre anys plens d'èxits i de constants projectes de futur com l'Escola d'I-
Antoni Pérez: "Aquest club pot arribar realment a ser una entitat de primera línia de competició"
niciació, l'Escola d'Entrenadors, clínics-demostració, l'Escola de porters, l'Estiu Hoquei, entre d'altres. Pérez ha dit que "no sé què passarà a partir d'ara, ja ho veurem el setembre". El president de l'entitat ha valorat el treball realitzat en aquests últims quatre anys: "Ha estat un treball molt seriós i que ha
GASOIIÍ Ports gratuïts
donat els seus resultats". Pérez ha detallat que ha estat un treball conjunt de "jugadors, entrenadors i directius". El màxim responsable de l'entitat observa el futur amb optimisme: "S'ha de mantenir el nivell de treball i exigència amb el que s'està fent perquè d'aquí a pocs anys puguem estar en una categoria més alta. Aquest club pot arribar realment a ser una entitat de primera línia de competició". De fet, el sènior masculí és a només dues categories de la Divisió d'Honor, la màxima categoria de l'hoquei patins estatal. Finalment, Pérez ha assegurat que "al llarg dels últims quatre anys hem fet un treball intens, amb ganes, amb il·lusió, amb empenta, i ho hem fet perquè hem volgut, perquè ens ha sortit de l'ànima". Aquest dissabte, a partir de les nou del vespre al Pla del Vinyet, davant del Teatre-Auditori, el Patí Hoquei Club Sant Cugat celebrarà els dos ascensos de categoria -sènior masculí i femení- i també el trentè aniversari del club.
Projecte de futur L'actual junta directiva del Patí Hoquei Club Sant Cugat, ara fe quatre anys, ens vam fer càrrec del club moguts per les ganes de treballar i ia il·lusió de tirar endavant un nou projecte, tm projecte engrescador, un projecte de futur esportiu i social per aconseguir millorar Ja formació i qualitat dels nostres jugadors i jugadores, amb la Finalitat d'assolk un club de primera línia de competició. El nostre desig és arribar a ser una associació esportiva amb una sòlida identitat i forta implantació local. Hem aconseguit tenir una Escola d'Iniciació amb més de seixanta alumnes, qüestió bàsica per a un club d'hoquei, dotze equips en competició, de totes les categories, formats per 105 jugadors i jugadores amb un nivell de qualitat important, un cos tècnic d'onae entrenadors
qualificats i sis monitors. El projecte comença a donar resultats esportius molt positius
com són: equips de base ben classificats a les lligues i disputant campionats de Catalunya. Promoció i formació de l'hoquei femení amb un equip que, en tres anys de competició, ha assolit l'ascens a la primera categoria de Vhoquei català. Uequip sènior que, en dos anys, han aconseguit dos ascensos consecutius, situant-se en la màxima categoria de l'hoquei català. Estem en el millor moment de la història del nostre club per les fites aconseguides gràcies ai treball dels entrenadors i l'empenta i il·lusió de jugadors i jugadores. Estem segurs que continuarem tirant endavant tots els nous projectes de futur. Antoni Pértz, prtsident del Patí Hoquti Club Sant Cugat
Tel. 93 5801162 <Z7 ^ \ . S
^\
\^^\
Contestador les 24 h
ESPAI
Distribuïdor oficial
30
Esports
ELS /CANTONS Dijous. 25 de maig del 2000
H o q u e i
h e r b a
El Júnior femení baixa a Primera en una temporada molt irregular L'equip local només ha sumat 5 dels 34punts en joc Ai.i-.x Loi'i-.z -Sant CugatL'cquip femení del Júnior d'hoquei herba militarà la propera temporada a Primera Divisió, després de perdre la categoria el cap de setmana passat a casa davant el campió de Lliga d'enguany, el Club Deportin Terrassa, per un clar 2 gols a 7. Al llarg de quasi tot el campionat, l'equip dirigit per Núria Olivé ha fet una campanya per oblidar, sumant tan sols, quan falta una jornada perquè acabi la competició, 5 dels 34 punts en joc. El mateix Oriol Bagunyà, segon entrenador del Júnior femení, ha reconegut que "els resultats han evidenciat la temporada que hem fet, que ha estat lògicament molt dolenta". Si l'equip santeugatenc va finalitzar la campanya anterior en una exitosa cinquena posició, enguany acabarà desena i última, encapçalant el descens directe a Primera Divisió. Segons el segon màxim responsable de la banqueta del
Júnior, el conjunt blau-i-negre ha notat "massa" les nombroses baixes de jugadores locals que en acabar la temporada passada van decidir, per diferents motius, no continuar jugant. Bagunyà ha reconegut també que després de la Copa de la Reina que es juga al Júnior del 2 al 4
Núria Olivé ja ha comunicat a la junta directiva del Júnior que no continuarà dirigint el primer equip femení
de juny, hi haurà també integrants del primer equip que abandonaran l'equip, tot i que aquestes baixes encara no s'han fet públic. Pel que fa al capítol d'incorporacions, el cos tècnic encara no ha fet cap gestió al respecte, malgrat sí ha estat confirmat que les juvenils Lucia Lanfranconi i Innés Negre
passen per edat a formar part del primer equip. Lanfranconi és portera, mentre que Negre ocupa la demarcació d'interior, ja sigui per l'esquerra o per la dreta. Amb tot, altres jugadores juvenils podrien continuar jugant com aquesta temporada al primer equip, compaginant-ho amb l'equip juvenil, tal com ja ho han fet entre d'altres Maria Romagosa i Júlia Menéndez. Olivé no serà entrenadora L'entrenadora del Júnior, Núria Olivé, ja ha comunicat la seva decisió de no continuar dirigint el primer equip femení de l'entitat a la junta directiva del Júnior. Olivé, però, encara no ha confirmat si continuarà realitzant les funcions de jugadora com fins ara. D'aquesta manera, el club ja s'ha posat a treballar de cara a incorporar alguna persona que es faci càrrec del sènior femení. Per la seva banda, Oriol Bagunyà, segon entrenador, està a l'espera que l'enti-
ElJúnior organitzarà aljuny la Copa de la Reina FOTO: E.F. tat santeugatenca es posi en contacte amb ell per tal d'aclarir quin és el futur del tècnic al primer equip femení. Sigui qui sigui el responsable d'aquest conjunt, Bagunyà creu que el principal objectiu que s'ha de marcar la temporada que ve no
és altre que "l'ascens de categoria a la Divisió d'Honor". Bagunyà apunta que amb la qualitat del conjunt juvenil "tenim un futur prometedor". En l'última jornada de Lliga, el Júnior visita aquest cap de setmana l'Atlètic, penúltim.
M o t o c i c l i s m e
Ruben Xaus puntua per primer cop al mundial en acabar sisè en la quarta prova de Monza
A.L. - Monza / Sant Cugat 1 )csprés tle la disputa de les quatre primeres proves del Campionat del Món de Supersport, finalment el pilot de motociclisme s a n t e u g a t e n c R u b é n Xaus va aconseguir diumenge al circuit de Monza a Itàlia puntuar per primera vegada aquesta temporada. Xaus va ser sisè, tot i que problemes mecànics a l'embragatge van impedir que el santeugatenc pogués lluitar per fer-se un lloc al podi. La campanya passada va ser segon en aquest mateix circuit italià.
De fet, als entrenaments oficials de divendres Xaus va fer-se amb lapoleposition aconseguint el millor temps. 1 )esprés d'un total de setze voltes al circuit de Monza, el jove pilot local de 21 anys va haver de remuntar des de la 22a posició fins a la sisena. Aquesta quarta prova del mundial se la va endur precisament Paolo Casoli, company d'equip de Xaus. Després dels problemes de frens als circuits de Sugo al Japó i Donington Park. a Anglaterra, Xaus va patir aquesta vegada nous problemes mecànics, però ara en l'embragatge de la seva Ducati 748 RS.
Xaus durant un arte de presentació a Sant Cugat FOTO: E.F. El pilot de Sant Cugat, però, no defalleix i continua apostant pel seu objectiu de principis de temporada que no era altre que el de proclamar-se campió del món al mundial de Supersport. Si la temporada anterior va ser cinquè de 36 pilots i va assolir cinc
pòdiums i una victòria a Misano (República de San Marino), enguany s'ha proposat ser primer. Ara toca Alemanya El circuit alemany de Hockenheim serà l'escenari de la cinque-
na de les onze proves que configuren el mundial d'aquesta disciplina. Aquesta serà la tercera cursa q u e es c o r r e e n t e r r i t o r i europeu, fet que en principi beneficia Xaus. El pilot local confia que en aquesta ocasió tingui més sort que la que ha tingut fins ara.
?,
i;Xf
SERVEIS INTEGRALS DE COMUNICACIÓ I ItfénHtM Corporativa * Disseny Gràfic i £dtt«ri*t • PuMídtírt disseny de Pagines Web • Projecte t Muntatge <r*£ït«Kti * (*nxJ«<ct* tatafòtic* Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vatfès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E^Ra& COKeu®p&omtutkaefo.£0»
Esports
ELS ÍCANTONS Dijous, 25demaigdtl2000
Futbol
sala
El Winterthur Sant Cugat acaba quart en la millor campanya dels últims anys Jaume Estrada continuarà dirigint Tequip la propera temporada ALF.X Lói'KZ -Sant Cugat-
El Futbol Sala Winterthur Sant Cugat ha acabat ocupant la quarta posició a la taula amb 46 punts del grup sisè de Primera Nacional "A". Amb un balanç positiu de 15 victòries, 1 empat i 12 derrotes, el conjunt santcugatenc no només ha fet la millor temporada des que en fa dues que milita a Primera Nacional "A" sinó que enguany ha tingut la millor temporada dels últims anys. Amb 152 gols ha estat l'equip més efectiu al campionat, tot i que ha estat junt amb Calvià el quart conjunt més golejat amb un total de 145 gols en contra. La passada temporada, els santcugatencs van acabar novens a m b 36 punts, a 4 punts del descens directe a Primera Nacional "B". Dissabte, el Winterthur va posar punt final al campionat amb una derrota al pavelló municipal enfront l'Elèctrica Ciem, per 3 gols a 6. Malgrat la derrota, l'equip santcugatenc ja s'havia assegurat el quart lloc en l'anterior jornada davant el Maxon " B " . Amb aquesta derrota, els vermelli-negre no han pogut arrencar cap punt en els seus enfrontaments amb els equips balears. El tècnic Jaume Estrada, q u e aquesta temporada s'estrenava com a jugador-entrenador, ha valorat de la manera següent aquesta campanya que ja s'ha acabat:
Futbol
"Hem fet una molt bona temporada. En un principi, l'objectiu q u e e n s havíem plantejat era mantenir la categoria i no només ho hem aconseguit, sinó que hem acabat encapçalant un quart lloc que està molt bé". Jaume Estrada i la junta directiva del Winterthur ja han pactat la renovació del tècnic, que la temporada vinent podria comptar amb un segon entrenador. Aquest seria Pep Pinell, exjugador de l'equip vermell-i-negre, que entraria a formar part del cos tècnic del primer equip. Tant Jaume Estrada com la junta directiva del Winterthur, que dirigeix Josep Maria Zapater, ja han contactat amb Pi-
Lentrenador-jugador del FS Sant Cugat vol marxar de vacances el juliol amb la plantilla tancada Jaume Estrada ha fet una gran temporada dirigint el Winterthur FOTO: E.F. nell, q u e de moment s'està rumiant l'oferta esportiva. Perfilar la plantilla Jaume Estrada té la intenció de marxar de vacances el juliol amb la plantilla del tot tancada. D e moment, però, per edat han de pujar al primer equip els juvenils
sala
L'Olimpyc acaba sisè i el tècnic Àngel Ruiz s'acomiada després de set temporades a Pentitat Ai.EX L Ó P E Z •Sant Cugat-
L'Olimpyc la Floresta no ha pogut finalment assolir el principal objectiu que s'havia marcat per aquesta temporada, que era millorar la sisena posició de la campanya passada. Tampoc no ha pogut superar la barrera dels 38 punts que també va sumar la campanya 1998-1999. Dissabte, al pavelló municipal, els de la Floresta van tancar la temporada amb una derrota per 4 gols a 8 amb l'Alfa-5, que servirà als de Barcelona militar la campanya vinent a Divisió de Plata. Així, l'equip local ha finalitzat sisè de quinze equips amb 38 punts. El tècnic del conjunt florestà. Àngel Ruiz, ha recone-
gut que "hem fet una segona volta molt dolenta, fet que ens ha privat acabar quarts a la taula". Segons l'entrenador, el principal obstacle que s'ha trobat l'equip ha estat "la plantilla massa curta que ha acabat afectant el conjunt". A banda d'aquest motiu, Ruiz també ha constatat que les cinc baixes que ha arrossegat l'Olimpyc durant dos mesos també han acabat passant factura. El tècnic ha confirmat les baixes voluntàries per a la propera temporada de Carlos Rueda i Jordi Aranda. Així, l'Olimpyc la Floresta tan sols pot comptar ara mateix amb nou jugadors disponibles, fet que significa que caldrà fitxar diferents jugadors. La resta d'integrants de la plantilla del primer
Guillem de Pablo i Pablo Ibànez (porters) i Oscar Guimerà i Joan Prat. A partir d'ara, el Futbol Sala Sant Cugat continuarà entrenant i disputarà també algun partit amistós. Un any més, el club santcugatenc organitzarà per la Festa Major una nova edició de les 12 ho-
res de futbol sala al pavelló municipal i a la pista Méndez. Les inscripcions per poder participar en aquest torneig que es disputarà el dissabte 1 de juliol ja estan obertes. Hi haurà trofeus i premis en metàl·lic per als guanyadors. Després del torneig, el club celebrarà el tradicional sopar de cloenda de temporada.
31
El club signa àvid un acord amb el Barca Josep Maria.Zapater, president del Futbol Sala Winterthur Sani Cagat, i Joan Caraps, dirigent d e la secció d e futbol sala del Futbol Club Barcelona, signaran aquesta tarda un acord de col·laboració entre ambdues entitats. A l'acte també hi serà present Jaume Tubau. regidor d'Instal·lacions Esportives. L'acord té una durada de tres anys-finalitza et 15 de juliol del 2 0 0 3 - i finalitzat aquest termini, aquest acord podrà ser prorrogat per tres temporades més. Així, el Winterthur, que passarà a ser club col·laborador del FC Barcelona, es compromet a cedir al Barca els drets federatius d'aquells jugadors d e categoria sènior, juvenil i cadet que aquest sol·liciti. Tanmateix, el Barca q u e 4 a c o m promès amb l'entitat sanecugatenca a donar preferència si que té a veure amb operacions de cessió o traspàs deteseus jugadors. La secció de futbol saladei Barca podrà sol·licitar l'íngrés d'un màxim de dos jugadors per temporada i ho podrà fer al llarg del mes de juliol. Aquesta és una mostra m&S de les excel·lents relacions q u e mantenen des de fa anys F S Winterthur Sant Cugat i la *& ció de futbol sala del F C Barcelona. De fet, els últims anys, el club que presideix Josep Maria Z a p a t e r ja ha p o g u t comptar amb jugadors de la talla de Pep Pinell o Alex Costals, entre d'altres. /A.L.
fícil classificació a Primera Nacional "B" i l'ha col·locat als primers llocs de Primera Nacional "A". Ruiz ha volgut matisar que l'èxit no és pròpiament seu "sinó del treball constant de molta gent de l'entitat". El tècnic florestà no es desmarcarà del tot de l'Olimpyc perquè mantindrà el contacte tant amb la junta directiva com amb el nou entrenador, José Pérez Chelín. "Coneix molt bé l'entitat i el seu funcionament", ha explicat Ruiz. Chelín és un jugador que ha militat al primer equip florestà i que aquesta mateixa campanya ha estat el tècnic del segon equip. Ruiz ha declarat també que "en sap molt, de futbol sala i que serà un bon tècnic pel primer equip". Després de set temporades. Àngel Ruiz deixa l'OItmpye la Floresta FOTO: E.F. El nou entrenador va donar el sí el febrer o març, després d'un total equip ja han comunicat a l'entique ja va comunicar el novembre recolzament per part de la junta. tat que continuen un any més. passat la seva decisió al president, •D'altra banda, també s'ha conJoan Ramon Subirats, deixa l'enfirmat que la temporada vinent titat "per motius personals". El Ruiz s'acomiada José Luís Sànchez Pepe, un dels fins ara tècnic del primer equip dos porters de l'Olimpyc la Floha passat balanç als seus set anys Després de set temporades al resta, no serà el segon entrenador, com a entrenador: "En global, escapdavant del primer equip de funció q u e sí ha desenvolupat tic content per la feina que he fet". l'Olimpyc, Àngel Ruiz no seguirà Ruiz va agafar l'equip en una di- aquesta campanya. entrenant aquest conjunt. Ruiz,
32
Esports
ELS /CANTONS Dijous, 25 de maig del 2000
G i m n à s t i c a
r í t m i c a
K à r t i n g
Tres gimnastes del CMSC es classifiquen per l'estatal de Còrdova
Oliver Campos perd el liderat al Fórmula, però Cebrian no
Climent és campiona de Catalunya, mentre que Miralles i Peris són segones A.L. - U ç à d * Val/Sant Cugat \l KXLol'K/
/ l n anv niés, el ('.ampionar d'Espanya de gimnàstica rítmica esportiva comptarà amb la presència de representants del C l u b Muntanyenc Sant Cugat. Diumenge passat, a les instal·lacions del Sícoris (,'lub de I Jeida, va tenir lloc el Campionat de Catalunya. D'aquesta manera, la juvenil I vette Climent va fer-se amb la medalla d'or i es va proclamar campiona de Catalunya. Al podi, però, també la va acompanyar la seva companya de club, Georgina Miralles, que va ser segona d'un total d'onze participants. En categoria infantil, Gemma Peris va ser subcampiona, mentre q u e Cristina Cabrejas va acabar en quart lloc. En aquesta categoria van prendre-hi part catorze gimnastes. Finalment, les també santcugatenques Andrea Rubino i Tània Santolària, en júnior, van ser tercera i quarta respectivament de les 19 gimnastes participants.
El Club Muntanyenc Sant Cugat tornarà a participar novament a un Campionat d'Espanya FOTO: E.F. D'aquesta manera, les juvenils Ivette Climent i Georgina Miralles i l'infantil Gemma Peris s'han classificat per prendre part del 29 de juny al 2 de juliol al Campionat d'Espanya d'Individuals que tindrà lloc a Còrdova. Val a dir que han aconseguit el passi per l'es-
tatal k s dues primeres gimnastes de cada categoria. AI català per equips Dissabte, a les instal·lacions del Níàstic, a Tarragona, es farà el C a m p i o n a t de Catalunya per
equips amb la presència de tres conjunts del Club Muntanyenc Sant Cugat. Aquests són: en categoria júnior Andrea Rubino i Tània Santolària; en juvenil Maria Romero i Pilar Fernàndez, i en infantil Cristina Cabrejas i Anna Barba.
El pilot santeugatenc Oliver Campos ha perdut el liderat en la categoria júnior del Campionat Fórmula Catalunya de kàrting després de la disputa de la tercera de les vuit proves que configuren aquest campionat. Campos tan sols va poder sumar un punt per problemes mecànics i va finalitzar en vuitena posició d'un total d'onze pilots. A la general és segon a vuit punts i mig del nou líder, Xavier Gómez, de Mollet. Marc Cebrian i Daniel Campos, en categoria cadet, van fer un segon i tercer lloc respectivament, mentre que a la general són primer i tercer. Campos és, però, a quinze punts i mig de Cebrian. Finalment, David Cebrian en aleví va acabar tercer i també és tercer a la general, però a disset punts i mig del primer a la taula. La quarta cursa del Fórmula Catalunya de kàrting tindrà lloc el dissabte 9 de juny en horari nocturn.
Autocugat
I Ràdio Sant Cugat]
Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS
Pau Riera
PH SANT CUGAT (masc.) 49 Ruben Munoz 48 Pol Carulla 23 Pepon Meneses PH S A N T CUGAT (fem.) 29 Caria Sariol Maria Rosa Tamburini 11 18 Mònica Vidal 18 Carme Balcells 18 Marta Garcia HOQUEI HERBA JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez 25 Gina Abelló I ,uci lópez
In
JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Ricki Ruiz Borja ('ampos Ch.irli Patllé
16 13 13 U 11 11
FUTBOL SALA
W I N T E R T H U R SANT CUGAT Josep Gonzalez 20 Sergio Garcia 18 Xaloc Rion 18 Javi Ramírez 16 OL1MPYC F L O R E S T A Dani Martí 24 Joan Reixach 21 José Luís Sànchez 20 MASJANER(fem.) Elisabet Escrivà 34 Cristina Garcia Maite Gómez Pitu Gil Paqui Sànchez
31 20 20 20
30
UE SANT CUGAT (fem.) Marta Puig 49 Mabel Méndez 21 EstherCusó 13 Júlia Villar 13 FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bayo Nando Zamora Chus Garcia
38 29 26
PB S A N T CUGAT (fem.) Laura Gallego 46 Laura Martín 34 Mònica Martínez 30
PREMIS ESPORT EN MARXA
2000
. lio Sant Cugat i Opel Ai tocuqat busuu portista santciagatenc de l'any (mocialitnt individual) Participa questa butlleta a RSC (c Sai·ir Jordi, 5 baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KFNWOOD amb carregador de CD. Nom i cognoms:
7?
HANDBOL
VOLEIBOL
l ' E SANT CUGAT Juanjo Gonzalez 30 Armand Mora Albert Rovira
CV SANT CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí33 Montse Carvajal 26
26 25
Maria T
26
BÀSQUET l'H SANT CUGAT i masc.) 34 ( icrard Moreno 32 Tmii Ballarí
C V S A N T C U G A T (masc.) Sergio Martín Ml I Jiiís Moreno Jordi Piques
11 21
El meu vot es per a:
Esports
ELS f CANTONS Dijous, 25 de maig, del 2000
I ^
fc/ErO-íriT*•*::••
Aleví
FUTBOL SALA
FUTBOL
F> 0 R : T :.!;•
33
Copa Catalana Cadet
Benjamí
17.00 UE St. Cugat "A'-Manyanet (ds)
15.30 Tona-PH Sant Cugat "B" (ds)
Olimpyc Floresta-Babar Català
l a Catalana
l a Divisió Masculí
17.00 Vilafranca-Sant Cugat (dg)
16.00 Gracia-Chess (ds)
BÀSQUET
Copa Federació C a d e t
Prebenjamí 1200PHSt CuKat A Si es(ds " "- * >
l a Divisió Femení
Júnior Femení
09.00 Masjaner-Canovelles(dg)
. . « c i M -t-uu n 17.45 Sant Joan Despi-l E Sant Cugat -•.
10.00 Canet-PH St. Cugat "B" (dg) „., _ , , . PH St. Cugat C (descansa)
12.15 UF. Sant Cugat-Palcam (ds)
2a Divisió " A "
Infantil
2a Regional 17.00 Castellar-La Farga (ds)
3a Regional
Champion Floresta-Pla de Llobregat Olimpyc Floresta-Vilafranca
17.00 Castellbisbal-Júnior (dg) 12.00 Mira-sol-Ramon Llorens (dg)
VOLEIBOL
09.15 Castellar-UE St Cugat (ds)
HOQUEI H E R B A
Fase ascens 1a Cat. Badia-CV Sant Cugat
2a Div. Femení Júnior-Lepanto Badia-Sant Cugat Andalucia-PB Sant Cugat
At.Terrassa-Júnior
19.00 L'E St Cugat "A"-CN Sabadell (ds) UE St Cugat "B" (descansa)
19.00 Pony's-Les Planes (ds) 16.00 Martorelles-YV. Sant Cugat (ds) 20.30 Sabadell-Mas Janer (ds)
2a Div. Juvenil
18.15 Manlleu-PH Sant Cugat (ds)
11.45 Olimpyc Floresta-Cercle S. (dg) 12.45 W. Sant Cugat-CN Sabadell (dg)
Aleví HANDBOL
3a Divisió
l a Catalana Juvenil Fem. UE St. Cugat-Canovelles
16.30 Palmeda-PB St. Cugat (dg)
2a Categoria
15.30 PH Sant Cugat-Bonanova (ds)
18.30 UE Sant Cugat-Granollers (ds)
10.15 VV. St Cugat-Centre Compartir (dg)
Sant Cugat "A"-Malibú
Juvenil
l a Catalana Juvenil
17.00 Casserres-Mas Janer (ds)
l a Categoria
13.00 PH Sant Cugat-Sitges (ds)
Copa Barcelona Infantil 2a Div. Femení
ESQUAiX
16.00 HE SamCugat-Esc. del Carme (ds)
Juvenil
16.15 Fontetes-PB Sant Cugat (ds) 09.00 Sant Cugat-E. Sabadell (ds) ' 09.30 (Comercio Creu-Mira-sol (ds) Maurina Egara-Júnior
HOQUEI P A T I N S Júnior
Cadet Femení
2a Div. Infantil
Div. d'Honor Femení
Cadet
Duran-Sant Cugat "A"
Infantil
3a Categoria
14.00 PH St. Cugat "A"-St. Ramon (ds)
Sant Cugat "B"-01ympus
17.00 Barcino-PH St Cugat "B" (ds)
ft :.g 5 y t : í A Ï::S:: Olimpyc Floresta-Alfa 5 VV. Sant Cugat-Elec. Ciem
FUTBOL l a Catalana Sant Cugat-Ripollet
2-1
2a Regional La Farga-Can Rull
4-8 3-6
Adrianenc-UE Sant Cugat
26-24
PH Sant Cugat-Congtès
26-34
Jespac Sferic-PH Sant Cugat
Copa Cat. C a d e t
2a Div. Femení Sant Esteve-Mas Janer Ixs Planes-Centelles \V. Sant Cugat-Pony's Mas Janer-Olo
6-3 l-O 1-2 2-2
2-1
Gtanollers-UE St. Cugat "A"
C o p a Federació Cadet
Juvenil
UE St. Cugat "B"-Hospitalet 1
Bonanova-PH Sant Cugat
23-21
VOLEIBOL BÀSQUET
5-3
2a Div. Infantil Mira-sol-Sp. Rubí Júnior
3-2 descansa
CV Sant Cugat- Llars Mundet
1-3
7-2 8-3
PH Sant Cugat-GEiEG PH St. Cugat "B"
1-2 descansa
Prebenjamí Corbera-PH St. Cugat "A" PH St. Cugat "B"-Vic PH St. Cugat " C
36-44 30-28
C o p a Preferent 4-1
Copa 2a Provincial UE Sant Cugat
descansa
1-5 1-1 descansa
Copa 3a Provincial UE Sant Cugat-Olesa
4-0
Copa Infantil Ripollet-UE Sant Cugat
3-2
HOQUEI P A T I N S
Infantil UE St. Cugat-U. Manresana
2-14
Benjamí
Copa Federació UE Sant Cugat-Casal Vilafranca UE Sant Cugat-Gràcia
TENNIS OE TAULA
Roda-PH Sant Cugat "A" PH St Cugat "B"-Mollet
Fase ascens l a Cat. Can Rull-Júnior
5-13
Infantil
8-0
5-3 0-6 3-0
2a Div. Juvenil
3-1
UE Sant Cugat-Esparreguera
Castellar-Olimpyc Floresta
Júnior-Sant Quirze Can Boada-Mira-sol Ramon Llorens-PB Sant Cugat
júnior-Josaleta
Aleví
Juvenil 3a Regional
13-1
74-77
ESQUAIX
1a Catalana PH Sant Cugat-Calafcll
6-2
HAWPBOL
1a N a c i o n a l **A"
1a Catalana Juvenil
PH Sant Cugat-Jonquerenc
Júnior
1a Categoria Squash 4-Sant Cugat
Div. d'Honor Femení
Fèmines
FUTBOL SALA
HOQUEI H E B B A
6-4
Júnior-CD Terrassa
1-3
2-7
Camp. Espanya Juv. Fem.
Veterans Sant Cugat "A"
descansa
« T E S ENQUADERNACIONS
M. Teresa ; *TO§A ClÀSSÉ DS U.18RES
La qualitat en forma
Gregory
IOGA • GIMNÀSTICA POSTPART
SÍ- sfíSt«í,: .B*$eiÇ.LfS,:.ÍÏí|. ,;|:
Arad» && 28 * U SI 590 $ H
Plandoiit
9 9 3 3
CRISTALLERIA 6 4 7 1 4 7 2 O 6 7 2 5 4 9
Sant Cugat i Av. Lluís Companys, 29 Tel. 93 674 13 98
Moble compost de bressol amb llit-níu a sota^ Incorporat ert el conjunt, còmoda de 5 calaixos i altres complements.
48.000 ptes.
Esports
34
ELS7CAlVrO!>K Dijous, 25 de maig dtl 2000
Barberà
33
I1)
2
12
lli
63
59
Sant Andreu-Llopart 3 . . . . 7-7
La Planada
33
17
6
10
67
(.1
S7
W. S a n t Cugat-Elec. C i e m . 3-6
K (X-rdanv<4a 35
17
6
10
68
52
57
UFuv
33
13
7
II
83
84
32
Badia
33
13
« 1 2
77
67
47
Esplugues-UE Sant Cugat .28-27
Gramenet-Sant A n d r e u . . . . 4-0
Maunna
53
12
10
11
62
63
46
Sants-Ass. Sant Martí
Peralada-Igualada
4-3
Can Rull
33
12
1
12
58
62
45
Gastelldefels-Manresa
3-0
Sabadell
33
12
8
13
65
61
44
P. Mafumet-Santboià
0-1
CaWci
33
13
5
Is
47
51
44
FUTBOL
Primera C a t a l a n a
Andorra-Masnou
0-1
Granollers-Cerdanyola . . . . 6-0 Sant Cugat-Ripollet
2-1
Palafrugell-Vilafranca
1-1
Lumen
33
13
4
16
50
58
43
Jmn XXIII
33
11
8
14
55
65
41
33
11
7
15
52
611
40
Valls-Vilassar
1-0
Llar*.
Júpiter-Prat
2-0
La Romànica 33
11
5
17
63
86
38
Ripcta
32
10
5
17
59
55
3i
Castellar
32
9
6
17
58
81
33
Mil·lenari
33
6
4
li
56
95
22
PJ
ra
Pf
p»
or
ac
Sant Andreu 37
.'4
7
6
70
36
Vilassar
.57
21
6
10
7(1
42
Júpiter
.17
20
8
9
66
42
Santly«à
.17
17
II
9
4<J
37
Palafrugell
(7
17
7
1.1
M
39
(iraincner
37
17
7
13
67
55
IVlal.l.la
:.7
15
II)
12
--'
SK
Ripi.llci
*'
17
4
I<.
50
Sil
11.
47
si
W*r
L'Esclop-Maxon "B"
C O P A Catalana
Mwfr
pj
Laminados
3
3
Sants
I
1
Ksplujjucs
2
l!E S i . Cugat Ass. Si. Marti
La propera (28 de maig): Barbetà-Sabadell; Badia-La Romànica; Caldes-Lumen; Can Rull-M il-lenari; CastellarLa Farga; Maurina Egara-Ripollet; E. Cerdanyola-Tibidabo; Llano-juventut 25; Joan XXIII-La Planada.
P G Pt
24-25
4-4
CC Pinta
!•>•>
PJ
PC
Manaeor
28
21
3
4
148
81
66
La Union
28
21
I
6
105
77
64
146
92
61
HOQUEI HERBA
?r
or
I)
0
97
78
6
Vilassar
28
19
4
5
0
(I
.30
28
2
W . S a m Capat
28
13
1
12
1 3 2 143
46
1 0
1
56
57
2
Barcelona
28
13
3
12
133
109
42
4
1 0
3
109 119 2
Klcc. C i e m
28
13
2
13
127
117
41
2
0
2
53
BabarCaralà
28
12
5
II
104
lli
41
R C Polo-San Pablo V .
...0-2
Calvià
28
11
5
12
131
145
38
R. S o c i e d a d - S a r d i n e r o
. . .2-0
Montsant
28
II)
5
13
117
118
35
Júnior-CD Terrassa
l.'KxHop
2K
II
2
15
119
130
35
U n i v . Sevilla-At. T e r r a s s a 1-0
CN Caldes
28
10
4
14
128
133
34
C l u b C a m p o - C l u b E g a r a .2-1
Llopart 3
28
111
2
16
116
121
32
(inicia
28
10
2
16
132
172
32
Sant Andtcu
28
6
3
19
III
150
21
Maxon " B "
28
4
6
18
106
174
18
0
G<^PIHI*J
Cugat-Calafell; Mollerussa-Hospitalet; Geniol el Pla-Vila-seca; Ina Sant Just-Juneda.
63
0
FUTBOL SALA
Divisió d'Honor Femení
2-7
Primera Nacional A GRUP 5
Indústries-Almúnia
Eqylp
PJ
PG
Pf
PP
GF
CC I
CD'Icrrassa
17
16
1
I)
86
14
K. Sociedad
17
13
2
2
38
19
San Pablo V
17
15
I
s
47
15
Sjrdineri.
17
8
S
4
24
15
Club Campo 17
6
4
7
19
;i
l ' n u . Sevilla
17
S
5
9
20
51
Club Kgara
17
4
2
II
22
47
Club l'oli.
17
1
s
II
20
41
At. Tcnassa
17
5
2
12
1!
55
Júnior
17
2
1 1 1
13
16
3-1
Olimpyc Floresta-Alfa 5 . . 4-8 \,l.il-.im..
1'.
M.IMI 'Cl Ci.-i.lam..1.1
v
|s
s
1 i
IS
41.
lli
U.
II
3-4
Rubí-Epic C a s i n o
0-5
T a l l e r s - C N Sabadell
3-3
si
\'alls Itu.il.i.l.i Sani Cugat
GRUP A
Montserrat-La M u r g a . . . . 5-2
Vilanova-L'Espluga
Montsrrat-Sant Andreu. . . . 1-5
17
Júnior-Sant Quirze 1' M.iCnncr
Primera Catalana
SI
Camí Vell-Depuradores . . . 4-1 llraiii.lli.Ts
!*&8aei*ri1NSí!;
4S
G R U P 14 1 asr.'I.VIcl
L'Hospitalet-Sícoris ..1
P
T e r c e r a Regional l'ur
3-3
44
W.
Is
Corbera-Manresa
PJ
5-3
PG PE
PP
GF
GC Punt*
v Ï7 36
'-:
26
:<7
Reus Dep.-Cornellà
4-4
Monjos-Vendrell
2-5
R.Llorens-PB Sant Cugat. . 3-0
Alfj-5
8
11
4
2
184
«2
7l)
(van Boada-Mira-sol
0-6
Kpie ( as.n.
x
21
4
3
137
76
67
Terrassa-Can Fatjó
1-4
Sit..ris
s
20
S
3
128
73
65
M o l l e r u s s a - H o s p i t a l e t . . . . 6-4
l.aMurna
28
12
.5
11
127
130
41
Geniol el P l a - V i l a - s e c a . . . 4-4
Almúnia
28
12
4
12
102
101
40
I n a S a n t Just-Juneda . . . . 7-8
O l ú n p v t F.
28
12
2
14
91
107
38
Montserrat
28
10
6
12
103
132
36
Corbera
28
10
5
13
98
99
35
M a r t i n e n c - V i l a f r a n c a . . . . 4-3
San Lorenzo-San Pedró . . . 4-4
La propera (28 de maig):
Sant Andreu-Andorra; lgualada-Gramenet; Manrcsa-Peralada; Santboià-Castelldefels; Ccrdanyola-P. Mafumet; Ripollet-Granollers; \ïlafranca-Sant Cugat; Vilassar-Palafrugell; Prat-Valls; Masnuu-Júpiter.
6-4
•aplp
PJ PC
PI
PP
GF
22
2
5
112
44
68
CanKatja
29
21
4
4
102
38
67
RuW
29
21
3
5
113
47
66
Mir»-~>l
29
22
0
7
109
32
66
Júnior
30
19
4
7
116
36
61
29
18
5
h
88
46
29
16
3
10
82
62
P.Andorra
28
9
7
12
96
107
34
Manresa
28
9
6
13
81
93
33
C N Sabadell
28
10
3
15
99
119
33
Tallers
28
10
3
15
HK
112
33
51
Indústries
28
9
6
13
110
129
33
49
L'Hospitalet
28
6
3
19
110
126
21
Rubi
28
4
5
19
72
140
17
59
S e g o n a Regional Montserrat
Sardinero-Polo; Terrassa-R. Sociedad: At. Terrassa-Júnior, Club Egara-Univ. Servilla; San Pablo Valdcluz-Club de Campo.
OC . . P M U
Sant Andreu 29
SanPcdro
P H S a n t Cugat-Calafell . . 6-2
La propera (28 de maig):
VOLEIBOL •W
PJ
R e u s Deportin
30
23
3
4
165
90
49
P H S i . Cugat
30 21
4
3
15S
107
46
Monjos
3(1 21
2
7
161
91
44
Vilafranca
30
19
4
7
144
95
42
Juneda
30
19
2
9
138
102
4(1
Mollerusa
30
14
5
II
116
102
33
C V St. Cugat-Llars Mundet 1-3 Olot "B"-Badia
PG
pp
PI
or
Primera Catalana FASE D'ASCENS
GRUPS San l-urcn/ai .VI lj.nH.udj
Sabadell-Joan X X I I I
15
4
11
108
68
."<
IS
3
II
72
61
48
Ina Sant Just
30
14
4
12
107
93
32
IVpiir.nlori.-s 29
lli
3
16
82
91
33
Vila-scca
30
14
2
14
119
106
30
0-0
L a Romànica-Barberà
5-1
Lumen-Badia
2-1
Lcsl'nnts
2')
'i
5
15
62
78
32
Hospitalet
30
10
7
13
115
123
27
Mil-lenari-Caldes
1-4
K Llorens
>
7
2
19
39
119
23
Martincnc
30
11
4
15
Ull
145
26
La Farga-Can Rull
2-1
C,imi\cll
28
..
i
l'i
53
118
21
Cornellà
30
10
3
17
97
Ripollet-Castellar
0-1
Icrrassa
29
5
5
23
4n
130
12
\cndrcll
51)
8
l.
If.
102
Tibidabo-Maurina
4-1
Vilanova
30
7
4
19
133
18
L'Kspluua
3(1
7
3
21)
96
17
Ce-.i. i .-' l'h
-,ü
6
4
20
S4
Calafell
-a.
21
82
PB Si. Cuiuit 2 9
l
(I
23
2K
1(»8
b|Hlp
Primera Nacional A
12
Juventut 25 -E. Cerdanyola 2-2 La Planada-Llano
PJ
PG
PE
PP
1-2
GF
CC
Punt>
S.n,i(
.-.-
_".
1
2
:••
<1
139
2
La propera (28 de maig): S.int Aiulrcu-Camí Vell; S.mt Ouirzc-Muntserrar: Castellbisbal-.!linior; l'H S.int CusytRubí;\lir.i-Snl \.-K.nii. •!• I l-ivis; (:.,n l'atió-C.in Bn.ula; Viu l \ -: i"- I c> rassa: M.it.idepea·iu·-S.in 1.< >•<.---.--< • I )>r .i uluresI.Cs l'DMls
GRUP 6
Gràcia-Vilassar
3-5
Manacor-Mabar Català
K-0
Calvià-Barcelona
2-2
C\
4-0
(.akles-Montsant
1SI
PJ
1-3
PG . PP
SG
SP Punl»
CV Sani CunM
S
4
1
13
I
9
Llars M u n d e t
.5
4
1
13
5
9
Badia
5
2
5
i,
Ui
7
Ok.t-B-
.5
0
5
2
15
5
1.5
La propera (21 de mai*;): \ il...ii... .i-l ,'|- s|,|,u.i; Reus I )CP -( :.,!-IK-II:I; Muna.s-NcmlrcI : \l.iii.ne:u-\ il..!i;mci: l'I I S.mt
La propera (28 de maig): Llars Mundct-Oltit: Badi.i-(.\ Sant <: ,"-it.
OS 4 CANTON £
1
H
Espectacles
Lultura Dijous, 25 de maig del 2000
35
E q u i p a m e n t s
No hi ha decisió encara sobre la ubicació del Centre de Restauració Lentitat preveu deixar pas alfutur Museu de Sant Cugat T. M. S. - Sant Cugat -
Encara no hi ha una decisió sobre el lloc on quedarà fixat finalment el C e n t r e d e Restauració d e Béns M o b l e s , tal com han confirmat fonts consultades de la Generalitat, després d ' h a v e r - s e fet públic la setmana passada q u e l'entitat deixaria el seu espai al futur M u s e u d e S a n t C u g a t . L'anunci del trasllat va ser realitzat el dia 19 passat conjuntament per l'alcalde de Sant C u g a t , L l u í s R e c o d e r , i pel conseller de Cultura de la G e neralitat, Jordi Vilajoana, d u rant la inauguració d e la X I I Mostra d'Art C o n t e m p o r a n i Català, al mateix claustre, data en q u è es va fer pública també la signatura del Pla Director de Rehabilitació del M o n e s t i r a m b la s e v a e n t i t a t finançadora, la filial de La Caixa Immobiliària Colonial. Segons les mateixes fonts, el trasllat del C e n t r e obeeix a la doble necessitat de trobar un
lloc idoni p e r al M u s e u , u n a llarga aspiració tant del consistori c o m d e diverses e n t i tats d e la cultura local, i a la voluntat d'ubicar el C e n t r e d e Restauració d e Béns M o b l e s de la Generalitat e n u n espai més adequat tècnicament i q u e alliberi el sensible espai del Monestir d e Sant Cugat. El trasllat seguirà un Pla D i rector d i s s e n y a t p e r l'arquitecte local Joan Albert Adell, restaurador del monestir de Sant P e r e d e R o d e s , q u e e s tarà enllestit a finals del proper m e s d e juliol i q u e inclourà un estudi artístic, històric i cronològic d e l m o n u m e n t , una proposta d'actuació arquitectònica i arqueològica i un pla d ' e t a p e s , així com t a m b é una valoració econòmica del conjunt d'aq u e s t e s actuacions. L ' o b j e c t i u d ' a q u e s t pla é s q u e la r e m o d e l a c i ó d e l M o nestir pugui estar acabada el d e s e m b r e d e l'any 2002 i es tracta d ' u n projecte emmarcat dintre de la remodelació i via-
E q u i p a m e n t s
C Ajuntament i el mateix T o m Seix decideixen la m a r x a del director del Centre Cultural IM decisió s'ha pres "de mutu acord" T. M. S. - Sant Cugat -
L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, en qualitat de president del Centre Cultural, i el director de l'organisme, Tom Seix, van comunicar divendres passat la marxa del mateix Seix, en el que ambdues parts han qualificat d'una decisió "de mutu acord". La inesperada decisió posa fi a una tasca iniciada per Seix el 1992 que va contribuir a crear un "model de programació d'espectacles des d'un organisme públic i al marge dels circuits convencionals de Barcelona", segons Seix, per qui això "no és un fet corrent". Per al ja exdirector del Centre Cultural, es
tracta d'una decisió presa "per raons estrictament professionals", i si no ha volgut esperar que finalitzés la temporada és pel fet que "feia molt temps" que s'ho estava plantejant, en considerar "consolidat el seu projecte". Només la coincidència amb les eleccions ha retardat, segons Seix, una decisió que havia de buscar "un moment oportú". Tot i reconèixer que la seva gestió no ha agradat a "determinades persones" del municipi, Tom Seix nega que les crítiques de l'oposició a la gestió econòmica del Centre Cultural hagin tingut "cap pes" en la seva sortida. D e fet, segons Seix, si alguna cosa han aconseguit les crítiques dels partits d'es-
El trasllat respon a un Pla Director del Monestir FOTO: XAVIIARROSA nantització del centre històric d e l m u n i c i p i . Es e n a q u e s t s e n t i t q u e una de les actuacions m é s urgents tindrà en la d e t e r i o r a d a muralla del m o n u m e n t el s e u o b j e c t i u . L a porta principal d e l'església, el Palau Abacial i el subjectam e n t d e la mateixa església
són altres actuacions previstes. A mitjans del m e s passat es va presentar la remodelació dels jardins q u e volten el M o nestir. El C e n t r e d e R e s t a u ració de Béns Mobles es troba actualment ubicat en una part del segon pis del claustre del Monestir.
I ecnics bielorussos col·laboraran amb el Centre El cap de Servei del Centre d e Restauració d e Béns Mobles i el viceministre d e Cultura d e la República de Biel o r ú s s i a v a n a c o r d a r la s e t m a n a passada la creació d ' u n pla q u e preveu la vinguda l'estiu del 2001 d'estudiants de restauració de la ciutat d e Minsk per col·laborar en properes campanyes d e restauració del C e n t r e . J u n t a m e n t a m b els e s t u d i a n t s , t a m b é es preveu q u e un e q u i p de restauradors bielorussos es desplacin fins a Sant Cugat per a realitzar un curs de tècniques de restauració pictòrica. L'entitat, a m b seu a Sant Cugat, finançarà l'estada dels estudiants i professors durant els dos mesos q u e durin els cursos, tot i que, ara per ara, la programació no està tancada. L'acord va arribar poques hores després que el viceministre de Cultura inaugurés l'exposició La Pintura d'Icones a Bielorússia. / T. M. S. ( S A N T CIXÍAT)
que això no fa sinó "avalar la capacitat de canvi i de transformació" que ha assolit en els darrers anys tenir cl' Teatre -Auditori, i que ha possibilitat la creació de noves línies d'actuació com les coproduccions, cl taller d'escenografies o la gravació de treballs discogràfics, a banda d'haver comptat en els seus espectacles amb algunes de les figures més representatives de l'art escènic internacional. Seix. que assegura q u e continuarà estretament vinculat a "la política cultural del municipi", continuarà exercint la representació del Centre Cultural en els diversos fòrums en què la institució participa, com ara a la Red Nacional de Teatres, Auditoris i CirIC-1' va ser molt m'tira amb la gestió econòmica de Seix FOTO: XAVI LA RROSAc u i t s d e T i t u l a r i t a t P ú b l i c a , associació de la qual és tresorer. querra - e n especial d'IC-V, que l'exdirector, no s'ha plantejat de Entre els seus propers projectes, qualifica de "dures" i que van comoment nomenar un nou director el director sortint té previst ream e n ç a r a aparèixer "molt d e de l'organisme autònom, sinó que litzar una auditoria d'un gran comc o p " - és que tingués "la temptaaquest "funcionarà temporalment plex d'oci a Montevideo per a la ció de continuar". a m b l'equip format per Seix", U N E S C O , així com també la diFonts de l'Ajuntament han comolt consolidat. Segons l'exdimunicat que l'Alcalde, que ha volrector, "és molt possible que la recció tècnica d'un altre complex cultural a Navarra i d'un Teatregut expressar ei seu 'Vccer·.eixevinguda d ' u n nou responsable Auditori a Liodio, al País Basc. ment per la tasca realitzada" per canviï la línia del Centre", però
36
Cultura
ELS IGVMWS Dijous, >5de maig del.Wi
P o e s i a
E s p e c t a c l e s
El Teatre-Auditori va omplir-se d e p o e s i a
El Cor Infantil i Juvenil canta per a la premsa 12 poetes van participar en el Festival de Poesia Catalana local i comarcal
I'.mli za !•'.. serz'/r /•'./' I·'i'stk·iil'de Poesia (".iiiiilmui és l'unir mur/üi/ge da/jiiesles <ara,tens/ii/iies que es fa alnostre país !•'.: I: himhéper commemorar el desè aniversari del rar /•'.: /•.. F. servia també com a commemoració dels deu anys de la formació santeugatenca, va esdevenir un acte distès i entranyable, que va tenir lloc tant per a les composicions més clàssiques Stabat mater dolorosa- com per d'altres de tradicions populars internacionals. /T. M.S. (SANT CUGAT)
t e a t r e
La riquesa cromàtica de Mali, amb Nahawa Doumbia a F Auditori
paraula
EDI'AKD IENER
III FESTIVAL DE POESIA para al veger del museu Mares CATALANA A SANT CU- i, suposo, quedaran exhaurides •les entrades al Palau de la MúGAT sica Catalana amb el Festival Direcció: Calixto Bieito Poetes: Josep Ramon Bach, Internacional del proper dimeNarcís Comadira, Manuel For- oesdia 24, dins del conjunt d'o» cano, Jordi Gabarró, Jep Gouz% fertes: dones poetes, poesia al Vicenç Llorca, Josep Piera, Su- marge, jocs florals, plàstica cusanna Rafart, Eva Rumí i Aícx linària, altres àmbits, polipoe* s^detot i molt, de tot i també, Sussana Música: M. Palomares, piano i algunes vegades, fins i tot, de sintetitzador i Tito Martínez, tot i bo. AÍTeatre-Auditori l'aposta per saxó Lloc i dia: Teatre-Auditori. 19 la poesia compleix el tercer aniversari amb una recreació dç de maig l'espai íntim de l'c catperi La poesia surt dels llibres i camina pels carrers, les places i taules i puja als terrats, omple el para- mets discrets, ta copa de £tva nimf de la universitat amb una amb instrument d'integració t convocatòria de mestissatge els poetes repartits entre el púpoètic, deixa asseguts per terra blic. els qui no podem seure a les 250 Ei públic ha estat rebut per cadires que l'organització prel'escalf suau de la música d'A-
mat, un disc que acaben de presentar al mercat els dos instrumentistes i, després de la presentació d'Aiex Susanna, comença la roda dels autors, que eà& expliquen per fora, allò que senten per dins, tot aicentamsè amb aquesta altr* poesia, núnimalista, suggeridora del píanp i el saxó, alternativament. Bach, exòtic. Comadira, sentimentalment destre. Forcano, un pèl disciptent. Gabarró, iconoclasta. Jep Gouzy, tan jove als 671 Llorca, contingut Piera, reivindicatiu. Rafait, íntima. Rumí, sensual. Susanna, quoadra i senzill. l o t s ens diuen què hi ha, sempre, més coses que uneixen les persones, que no pas al contrari. Tors ens diuen que el nucli humà és idèntic, que tots cerquem el mateix, en definitiva, estimar i ser estimats.
T. M. S. - Sant Cagat-
Mali és un dels països amb més contrastos del continent africà, i això té importancs repercussions en el seu art. Nahawa Doumbia ve del sud de l'estat musulmà, la seva zona eminencment més rica, cosa que sembla haver-se traspassat a la veu d'aquesca cantant malinesa. El proper divendres 2 de juny, el Teatre-Auditori del Centre Cultural presentarà l'actuació de Nahawa Doumbia, emmarcada en el seu tradicional cicle Músiques del Món. La que està considerada la veu femenina més
important de Mali portarà a l'escenari santeugatenc un repertori de cançons tradicionals del seu pafs, acompanyada d'uns músics que tocaran instruments africans de noms tan exòtics com el balafon, el karignan, el n'goni, el dundum o el djembé. D'origen humil i sotmesa a la rigorosa moral del seu entrn rural, Nahawa Doumbia va iniciar la seva carrera als inicis dels vuitanta, en guanyar el concurs de la Biennal de la Joventut celebrat a Bamako, capital de Mali. El seu primer lloc al Concurs Découvertes de Radio France Internationale la va catapultar definitivament a la fama.
M o n t s e r r a t Ca I du c h \1 v t
Dd
c
i r i n cu
Música • Teatre • Dansa
n «
1
3 mü•1 oo U
s_r | 1m u
ulícal
Oriei
«
Se?
*^
t/í
i -"a ;fr W E
~
fe a ^ iÍ £ ' 5 '
oo m
en 0\ M U.
i1^V~ |1 "« U
Ens queda la
9 43 20
de
Representants d'un bon nombre de mitjans locals de cot Catalunya van constituir dissabte l'especial auditori objecte d'un concert realitzat pel Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat al Teatre-Auditori. L'espectacle, que formava part dels actes del vuitè Congrés de l'Associació de premsa comarcal, i que
Tel.i
C r í t i c a
néixer ara fa tres anys a Sant Cugat, va estar dirigit en aquesta ocasió per Calixto Bieito. que després del recital va explicar que no havia estat gaire complicat dirigir poetes i no actors i que l'únic que havia hagut de fer havia estat crear un ambient adequat per recitar.
del Vallès
La tercera edició del Festival de Poesia Catalana va convertir divendres l'escenari del Teatre-Auditori en un petit cafè on 12 poetes catalans van recitar les seves obres. Kn un am-
bient intimista amb només 200 persones, autors com Narcís Comadira, Jep (ïou/i, Josep Ramon Bach o Kva Rumí van presentar una selecció de la seva obra acompanyats per la música de Miquel Palomares al piano i Tito Martínez al saxó. Kl Festival de Poesia Catalana, que va
08190
K.C. - Sant Cugat -
Cultura
ELS ÍCANTONS Dijous, 25 de maig de! 2000
T e a t r e
Òskar i Xavier Borràs posaran carn i ossos a Diògenes i Epicur
37
Bübeny pensa la filosofia política a Mythos
Estrena d'una obra a partir dels personatges de l'acudit d'E4C
T. M. S.
T. M. S.
Tot està preparat ja perquè a inicis del proper mes de juny la companyia Fila Zero de teatre estreni a La Unió Santcugatenca l'obra Diògenes i Epicur, el muntatge teatral realitzat per Òskar i Xavier Borràs a partir dels populars personatges que ells mateixos van crear en uns acudits apareguts durant alguns anys precisament a ELS 4 CAN•TONS.
Els captaires santcugatencs, que feien nit als bancs de davant del Centre Cultural, han estat, segons Òskar Borràs, "una manera immillorable de reflectir la realitat del municipi i de la societat en general, vista des de fora, i triant els aspectes amb els quals volem ser més crítics", i a través de la comèdia com a gènere. La denominació dels personatges va ser triada originalment, de fet, a partir dels noms dels mateixos pensadors grecs, fundadors de sengles escoles destinades respectivament
El cicle de converses que duu a terme Gerard Vilar a la llibreria Mythos va comptar dimarts passat amb un dels pensadors catalans més rellevants i més prolífics, Norbert Bilbeny. Segons el filòsof polític, cal repensar la funció social de la política sense adsciure-la necessàriament a la noció d'estat, un ens que es troba en un "procés de retallada de competències", i que "encara té alguns residus d'autoritarisme", com la raó d'estat. Bilbeny, que considera un "fals debat" l'oposició entre el liberalisme i la seva concepció individualista de l'individu i el comunitarisme, un debat que Durant diversos anys, Diògenes i Epicur van'ferun repàs' per tothom qui es algú a Sant Cugat FOTO: XA VI LA RROSA no és dóna en cap altra cultura a elevar el cinisme al rang de natisme religiós, el paper de les L'obra, que va gestar-se als tadel món i que crea confusió a ciència i al fruïment dels plaers multinacionals, l'egoisme, el llers de teatre que realitza l'acl'hora de regular i resoldre qualde la vida. Segons Òskar Borràs, masclisme...", a través d'un ar- triu santcugatenca Sílvia Servàn, sevol conflicte social. Amb la els Epicur i Diògenes santcuga- gument tan aparentment senzill a la mateixa Unió, constitueix, mitjana de vida occidental en tencs conjuguen aquests dos as- com la descripció d'"un dia de la segons Borràs, "la primera veconstant creixement, el pensapectes en realitzar "en to sarcàs- vida diària" d'uns personatges gada" que, més enllà dels prodor va al·ludir, finalment, a la tic i cínic una crítica a que, "sense fer res, ironitzen so- tagonistes de tires còmiques, "diversitat generacional", i no determinats sectors i moviments bre molts d'aquests personatges "uns personatges d'un acudit a la cultural, com el vertader socials", com "la burgesia, el fa- de la vida social". gràfic es porten al teatre". conflicte social del futur.
C r í t i c a
de
c i n e m a
El gladiador que volia ser camperol fcA^i- S,Ag£ nuts assistim a la reproducció Obra molt bona, guió bo; no és d'una batallar que pot ser fa més el mateix que dir obra magistral ben filmada de la història, supe- i guió excel·lent. Defectes bàrant Bmveheart i amb la cruesa sics: els efectes digitals, tan evide Salvar al soldada Ryaa, amb dents com els antics decorats de independència del temps histò- cartró pedra; les inacceptables Recuperació de les pel·lícules ric. Un altre moment impressio- llicències històriques, principalde romans i tots contents com nant és la primera lluita dels es- ment sobre la durada i final del nens amb sabates noves. Diri- claus gladiadors al Colosseu regnat de l'emperador Comodus; geix Ridley Scott, realitzador romà. Com a contrapunt d'a- i darrer però no menys important: lafiguradel protagonista, el amb una carrera de primera que questes seqüències de gran ha experimentat una baixada no- violència destaca la inquietant general Maximus (Russell Crorelació entre l'emperador Co- we), amb la qual han traït les retable als darrers temps. Gladiator no es tracta d'un pe- modus (joaquin Phoenix) i la gles bàsiques de construcció de plum sinó d'una pel·lícula amb seva germana Lucitla (Connie personatges, obligades quan es voluntat d'equiparar-se amb les Nielsen), en una lluita d'enginy tracta del personatge central La millors del gènere, com Espar- per la supervivència que eas por- conseqüència fa que Maximus ta al referent de ia millor sèrie no tingui l'envergadura dramàtaco o Ben Hur. , rica dels seus referents, EspartaUn total de 155 minuts intens televisiva feta, Jo, Claudi. Les actuacions, de primera. L'ú- co o Ben-Hur, i que la trama censos i brutals. Mateix guionista, John Logan, que a Un domïngo nic actor desaprofitat és Dcrek tral se'n ressenteixi. flw^àwd'OIiverStone; no n'és jacobí i/o, Claudi) amb un paper Gladiator es constitueix, per l'únic responsable. Realització molt fhiix. A Faltre extrem, Joa- tant, en una pel·lícula destacada, quin Phoenix, Connie Nielsen, amb molt de bo però amb un eix acurada, ambiciosa i vibrant Al voltant dels primers 20 mi- Oliver Reed i Richard Hams. que li manca força. Pel·lícula: Gladiator Director: Ridley Scott Actors: Russell Crowe, Joaquin Phoenix, Connie Nielsen Durada: 155 minuts
r A m a t Finques Des de 1948
L'espectacle és una adaptació de contes de Pere Calders FOTO: E. FARINYES
Calders a Mira-sol Mira-sol Teatre Jove interpretarà tracta de l'obra que, a les darreries els propers dissabte i diumenge al dels setanta i a càrrec de la comCasal Cultural del districte el mun- panyia Dagoll Dagom, va obtenir tatge Antaviana, una adaptació de un extraordinari èxit i va desvetllar diversos contes de l'escriptor i pe- de nou l'interès per l'obra de Calriodista barceloní Pere Calders. Es ders. / T. M. S. (MIRA-SOL)
Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix
D 93 590 68 80
Sant Just Bonavista 63-65 D 93 480 36 00
38
Cultura
ELS /CANTONS Dijous. ^ de maig del 2000
Cursos
A r t
Josep Casanovas i Lluís Roda exposen a V Espai Gorina
L'Institut de Teologia finalitza la programació amb educació en valors La sala prepara una individual delpintor realista Regano T. M. S. T. M. S.
El dia 13 passat, i fins al 28 de maig, la sala d'exposicions Espai Gorina exposa obra dels pintors J o s e p Casanovas i L l u í s Roda. Es tracta de la mostra resultant de ducs concepcions molt diferents de l'obra pictòrica. Roda, d'una banda, conrea una pintura que aspira a la simplicitat i on preval fonamentalment el color, amb una paleta vivíssima, i la forma, sobre personatges de característiques exòtiques, que l'acosten a formes i recursos propis de la il·lustració i la fotografia, utilitzant formats realment grans. Josep Casanovas, per la seva banda, porca a Gorina dues sèries molt diferents que donen idea de la seva evolució pictòrica, però amb el comú denominador de l'erotisme. Amb un clar domini del color i de la forma. D'uns olis marcats per les formes arrodonides i per la figura femenina, el pintor ha caminat
-Sant Cagat -
El professor de teologia Antoni Bentué va ser l'encarregat ahir de posar fi al programa del curs 1999-2000 de l'Institut de Teologia Fonamental, amb una classe titulada Educació en Valors i Teologia. Es tracta" de la darrera activitat d'un programa que durant tres trimestres ha abordat les més diverses aportacions recents en el camp de la teologia i dels coneixements bíblics.
Roda i Casanovas conreen estils molt diferents FOTO: XAVl LARROSA cap a una pintura amb molta més força, però, també, a m b molta més insinuació, en què adopta alguns criteris propis de l'abstracció i que recorden tècniques paisatgístiques. En finalitzar a q u e s t a d o b l e mostra, l'Espai Gorina té previst comptar amb l'obra del pintor
E x p o s i c i o n s
Les obres de quatre pintores a P Ateneu
andalús Regano, exponent del realisme més actual i reconegut per un agut ús del color i per l'elegant forma de la composició. La sala exposarà un total de 13 peces de Regano, pintor que va iniciar la seva activitat artística a Sitges, i que està considerat un dels grans mestres del bodegó.
Lluís Ribas exposa a la Wally Findlay de Nova York
D'aquesta manera, l'Institut, que forma part de la Facultat de Teologia de Catalunya i que es troba ubicat al Centre Borja de Sant Cugat, ha tractat temes tan diversos com els corresponents als evangelis apòcrifs, als moments teològicament més importants del segle XX o a les teories ètiques i els grans sistemes morals, entre molts d'altres. Les classes també han tingut espai per incloure aspectes socials com l'avortament, el deute extern des de la mirada del professor sudamericà Agenor Brighenti, o els reptes ètics de les noves tecnologies. Pel responsable de l'Institut de Teologia, el pare Oriol Tuni, els cursos són "autèntics instruments de reflexió actualitzada sobre la fe cristiana", sobretot pel que fa a "les seves dimensions més personals i compromeses". D e fet, els cursos s'han estruc-
A ntoni Bantué K: XA VIIA RROSA turat de manera que cobreixi les àrees més importants de la teologia e n els t e m e s m é s p r o blemàtics i actuals, és a dir, en els q u e t e n e n una major incidència pastoral. Els alumnes dels cursos, que han estat, en la seva majoria, sacerdots i religiosos, així com també laics interessats en temes relacionats amb la fe, han comptat, a banda de la convivència i el diàleg comú, a m b l'assistència docent d'algunes de les personalitats més rellevants dels actuals estudis religiosos a Catalunya, i també amb la possibilitat de consultar l'important fons documental de la Biblioteca Borja.
T. M. S.
l'exposi/ió rei ull estils i tècniques molí helerog Divendres passat va tenir lloc la inauguració de la darrera proposta artística de i'Ateneu Santcugatenc amb l'inici de l'exposició de les artistes del municipi Rosa C o m b a l í a , M a r i à n g e l s Ruiz, Begona Uriarte i Maria Àngels Viladés. Vinculades en
l-OTO: SAVI LARROSA
l'àmbit personal, les pintores p r e s e n t e n en aquesta mostra quatre estils pictòrics molt diferents, però que són prou representatius de les seves respectives trajectòries, a través d'una cinquantena d'obres. / T. M. S. ( S A N T C U G A T )
L'artista santeugatenc Lluís Ribas inaugurarà el proper dissabte dia 27 de maig la seva darrera exposició, que tindrà com a escenari la galeria Wally Findlay de la ciutat nord-americana d'East Hampton, una zona d'estiueig propera a Nova York. Es tracta de la segona exposició individual de Ribas a la galeria, on tornarà a exposar el proper mes de novembre, aquesta vegada a la mateixa ciutat deNova York. La inauguració de la mostra del pintor català s'ha fet coincidir amb l'anomenat Memorial day weekend, i ha estat coordinat per una important organització benèfica de l'East End, per la qual cosa assistiran a l'acte diverses personalitats de la vida social de la ciutat. Segons Lluís Ribas, l'exposició comptarà amb un total de 25 olis, la majoria de gran format. Des de l'any 1996, l'artista ha participat en diverses col·lectives als EUA.
Abelló "AHIR, AVUI I SEMPRE" Exposició - Homenatge XIV Aniversari Sala Rusifiol
- dimarts 30 de maig últim dia -
«Barques» Tècnica mixta sobre paper. 50x 70 cm
Santiago Rusifiol, 52 - Sant Cugat
Salà^'lÈusïnól
Horari ininterromput de dilluns a diumenge
Tel. 93 675 47 51
Cultura 39
ELSiQVIVrONS Dijous, 25 de maig del 2000
El
r e p o r t a t g e
Els mil-liaris són les columnes de pedra que els romans erigien als camins principals per marcar-hi les milles de distància entre ciutats. Dels que s'han trobat a Catalunya, molts eren a la Via Augusta, d'altres a vies secundàries. Al claustre del nostre Monestir se'n va trobar un l'any 1932, desat ara al magatzem del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
El mil·liari: la pedra dels interrogants "Escriure les veus de la memòria..." (M. Sànchez-Ostiz) El mil·liari ple d'interrogants, podria retornar a Sant Cugat MARIÀNGELA ROVIRA
L'emperador Claudi I havia nascut a Lió l'any 10 aC i governà l'imperi del 41 al 54 dC (és aquell del qual se'ns presentà una sèrie excel·lent de TV). Els annals diuen que fou un bon polític, encara que n'havia estat apartat, ja que era historiador. El nom de l'emperador del moment constava als mil-liaris. "TIB(erius) CLAVD(ius) • DRVSI • F(ilius) CAESAR • AVGVSTVS (G)ERMANICV(S) o: Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, fill de Drusus, són les lletres gravades al mil·liari que va sortir, omplint un mur, quan Bosc i Gimpera excavava al claustre. La conservadora del Museu de Montjuïc, Teresa Carreras, m'acompanya fins al magatzem on hi ha la pedra que marcava milles. El museu arqueològic ara és clar i net, les sales mostren les peces clàssiques de sempre, meravelles de Grècia i Roma, Empúries i Ullastret i molts més llocs, a més de l'ex-
posició de pintura rupestre llevantina. Passem una sala que no es visita perquè cal refer les peces destrossades de moltes maquetes. Encara som poc civilitzats ! Mentre la conservadora em va a cercar uns papers, em quedo al costat de la maqueta del Castrum Octavianum. La fortalesa romana és gran, emmurallada, amb moltes tombes de formes diverses i esquelets. Una estructura gran i complexa que es mereixeria ser a un museu local, si mai arriba a existir. -Miri, el mil·liari és aquest d'aquí. Passa desapercebut enmig de moltes peces pètries gravades fa uns dos mil anys. Té 58 centímetres d'alçada per 54 de diàmetre i les lletres són d'onze centímetres d'altura. És la part superior d'un mil·liari en gres de Montjuïc. (MAB, núm. d'inventari 7597). " Lettre capitale carrée monumentale. Gravure profonde et régulière. Les traits, largues, donnent une impression de lourdeur, malgré la taille importante des lettres". "Inscripcions romaines de Catalogne"
és el catàleg que, increïblement, sembla que només existeix en francès. Tot un detall de com es tracta el patrimoni al país: hi ha un catàleg perquè el van pagar els francesos. NO SE SAP. El mil·liari va ser gravat entre l'any 41 i el 54, però no se sap la data exacta. Es veu que tampoc no se sap què hi deia a la part que falta, ni on era posat exactament abans de ser reutilitzat. Ni si les vuit milles que consten en documents medievals eren fins a Barcino o fins a Ad Fines (Martorell), perquè hi ha teories d'historiadors amb ambdues hipòtesis. "Cenobii cuius baselica sita est in octavo miliario in loco vocitato octaviano"... Quant a la toponímia, el nom d'Octavianum ve de vuit o d'Octavi? Res no sembla prou demostrat. No se sap la data de construcció del castre. Ni tan sols si era un castre o només un punt de control. O si primer havia sigut un fundus o vil·la i després s'amplià o canvià l'ús. Perquè les torres de defensa es feien als llocs més alts, com el turonet on ara hi ha el mercat vell. Aquelles excavacions del 32
van trobar una primera capa de cendres, que sí que parlen ben clar d'una destrucció, quan la invasió dels francoalemanys. S'establí que les restes descobertes eren del segle III, però la convulsió de l'època va impedir l'acabament dels estudis. Del martiri de Cucufas, amb Dioclecià, la realitat és embolicada amb tot de llegendes. L'emperador que regia l'imperi, el Claudi gravat a la pedra, mor l'any 54. Sobtadament, potser assassinat per la seva esposa Agripina que així aconseguia que governés el seu fill Neró i no Britànic, fill del primer casament de Claudi amb Messalina. Un retrat seu en pedra es conserva al British Museum de Londres. Els mil-liaris d'Almacelles i Guimerà són de l'any 44-45 i el de Cambrils, entre el 47 i el 50. Els d'Arenys, Barcelona, Castellet, Palau Sacosta i Sarrià de Ter són de la Via Augusta. Els d'Almacelles, Centelles, Lleida, Tona i Santa Eulàlia de Ronçana, com el de Sant Cugat, pertanyien a altres vies. "Medien los romans les terres per milles, cúbitos, graus, pas-
sos, peus, palms, dits, onces ... afayçonava que la ila de Maylorques tenia tro a CCC- miles que la volvien entorn", deia Jaume I. "Luny d'aquella capella un miller, hac una casa, on stegués un home que servís Blanquerna e qui li aparellàs de menjar", escrivia Llull; miller equivalia a milla. Incògnites i misteris, com el de la Cambra d'Ambre; no se sap si va desaparèixer en un incendi o naufragi, o encara és amagada en un soterrani de Kaliningrad o Turíngia. Meravella de l'època, obra d'art florentí, la sala era l'orgull del palau de Catalina II a Sant Petersburg. Creada el segle XVIII per Andreas Sluter, Rastrelli l'acabà més tard amb mosaics i miralls en homenatge als cinc sentits. Expoliada pels nazis, ara Alemanya ha tornat a Moscou un dels quatre mosaics i s'ha endut una valuosa col·lecció de dibuixos de la galeria de Bremen. Canvis i devolucions que retornen l'art i la història al seu lloc, mentre el mil·liari amagat al magatzem no pot explicar res.
A r t
Torna la Mostra del Taller Triangle amb les obres de prop de 2 0 0 nens i nenes T. M. S.
Dilluns passat es va inaugurar la quinzena edició de la mostra de treballs del Taller Triangle, una iniciativa que recull les obres realitzades al tallers per més de 170 nens i nenes en el transcurs dels tallers que es realitzen a la Casa de Cultura, espai també de l'exposició. A raó d'una obra per nen i ta-
ller, la mostra inclou una immensa varietat de gèneres artístics, inclosos en tres tallers: Representació en el Pla, Fang i Modelatge, i Construcció. Les obres, d'alumnes d'entre 5 i 14 anys, corresponen a diferents exercicis plàstics realitzats pels nens. D'aquesta manera es pot veure com els menuts interpreten en les seves pintures a través de descripcions orals d'imatges, o
com realitzen fotografies i il·lustracions a partir de documentació al voltant, per exemple, del món del circ. Els companys, l'edat mitjana i el segle X, els mitjans de locomoció i els contes infantils han estat altres temes tractats pels nens. Dues són les novetats d'enguany; d'una banda, la participació en les activitats realitzades pels nens de l'escultora santcugatenca Neus Colet, de la qual van aprendre a treballar amb metalls, i la inclusió per primera vegada d'una activitat que conjugava expressió plàstica a través de plastilina, animació dels personatges realitzats ifilmacióde vídeo. La Mostra recull el treball de 171 alumnes FOTO: XAVILARROSA
•
CATALONIA CERÀMIC
EXPOVENDES: « s w Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 4 ) 9 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel 93 426 00 08
• Ceràmica • Sanitaris
ESTEM AL VOSTRf SERVEI ™rnT„r „ Ir . m r r 4 n T r OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• • • .
Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció
40 Cultura
E l S í CANTONS Dijous, i 5 (te maig del 2000
H i s t ò r i a
del
A c t e s
còmic
Se celebren els XVIII Jocs Florals de la Gent Gran a Sant Cugat
Carpanta lORPi 1
Carpanta ha estat, sens dubte, un dels personatges estrella dels nostres tebeos. Creat per Josep Escobar, sens dubte, un dels nostres principals autors d'historieta d'humor, les seves primeres aparicions daten del 1945 a la revista Pulgarcito. La postguerra espanyola va estar caracteritzada pel progressiu distanciament de les classes socials. L'escassedat en general i cl mercat negre de les matèries bàsiques van ser un terreny adobat per radicalitzar les diferències econòmiques. Així trobem gent absolutament enriquida, pobres en la més terrible misèria i una classe mitjana més propera als segons que als primers. La història del còmic de la postguerra s'identifica amb uns personatges que enalteixen les virtuts del règim, per exemple: El Guerrero del Antifaz i Roberto Alcàzar i Pedrín. No obstant, a la historieta d'humor prevalien les situacions, frustracions i problemàtica en genera! de la citada classe mitjana. La Família Ulises, etc. Doncs bé, Carpanta és el genuí representant 4 e 1* pobresa. El nostre heroi viu sota un pont, que, això sí, manté sempre net Í en perfecte ordre. El motiu constant de les seves històries consisteix en la recerca del menjar diari mitjançant tot tipus de picaresques. El rerefons ideològic que es troba a Carpanta s'amaga generalment en situacions humorístiques, amb guions que sovint freguen el surrealisme. El dibuixant Alfonso López, referint-se a l'anterior, en el llibre Les generacions del còmic, de Sebastià Roig, fa el comentari següent: "La contundencia crítica de Carpanta viene condicionada por el
substrato republicano de Escobar. En una de las primeras historietas, su compafíero Protasio todavía no era pobre. No se había definido. Era rico. Tenia pantanos privados, una cosa rarísima. Como aquel afto había habido mucha sèquia, los pantanos no se habían llenado. iQué hacen? Cogen a todos los pobres, Carpanta incluido, í los ponen arriba del todo del pantano. Entonces les pasan un pollo por debajo de las narices... y jcon sus babas lo llenan! Era fuertísirao. Esta claro: iQuiénes eran los pobres? Los que habían perdido la guerra. Los que no encontraban trabajo. Y estaba lleno." Aquestes paraules reflecteixen perfectament la intencionalitat latent dels continguts de Carpanta. El pas del temps va anant consolidant una classe mitjana amb una mica més de poder adquisitiu i això va influir en l'evolució de Carpanta, que abandona el seu pont i passa a viure en una caseta (barraca), i fins i tot adquireix alguns dels símbols de consum existents, així doncs s'arriba a veure Carpanta amb llum elèctric i telèfon a casa. El que no va canviar en tota la història va ser el principal motiu de la seva existència, la lluita per l'element bàsic de subsistència: el menjar. La vida dC Carpanta, lluny de reflectir uns continguts humorístics i malgrat haver estat sempre exemple d'aquest estil, no pot en absolut amagar la seva pertinença a un altre gènere molt més dramàtic, el de la tragèdia.
NOTA: Recentment ha estat editat per Edieiones 8 un llibre amb el contingut facsímil dels primers quaranta Pulgarcito.
les millors proses i poesies K:/•'.. F. DiLir\os actes van servir per premiar d'un 15% més d'originals respecT. M. S. te a l'edició passada. - Saat Cugat Els guanyadors d'aquesta XVIII Un any més, els avis i àvies més edició, destinada a la gent gran de inspirats de Sant Cugat es van reu- la comarca, van ser Josepa F iguenir dissabte passat en la divuitena ras i Joanna Francesca Garcia en edició dels Jocs Florals de la Gent els apartats de Viola en català i Gran, organitzada enguany a la castellà, respectivament, a la miLlar d'Avis de la Parròquia. Du- llor poesia de tema religiós; Antòrant la vetllada, el jurat -format nia Astier i Andrés Andrés en Enper personalitats del món acadè- glantina en català i castellà a la mic i mediàtic locals, així com per millor poesia bucòlica o patriòtica; representants de l'Ajuntament, Mercedes Torres, en poesia de com la tinent d'Alcalde de Ser- tema humorístic; Pedró Rivases veis Personals, Àngels Ponsa- va en narrativa; i, finalment, Elvira destacar l'indiscutible augment Ruscalleda i, també, Pedró Rivade la qualitat de què ha estat ob- ses pel que fa a Flor natural en jecte el certamen destinat als més català i castellà, un premi que va grans del municipi, al qual en- donar dret a escollir qui serien les guany s'han presentat al voltant Reines de la Festa.
PENSADORS D'AVUI Cicle de converses a càrrec de GERARD VILAR amb: • Dia 16 de maig a les 20 h - FÈLIX DE AZUA • Dia 23 de maig a les 20 h - NORBERT BILBENY • Dia 30 de maig a les 20 h - EUGENIO TRIAS • Dia 6 de juny a les 20 h - VICTORIA CAMPS Organitza:
l2ü!£ÍMfl<iÍMflRÍ WwiTwM.13
RttabU del CeHer. »9 W.SJ*74 01«7
/
o #
•
història m del
•
còmic
L L I B R E R I A
L l o c : PI. B a r c e l o n a , 9 (PI. Ajuntament) Sant Cugat del Vallès Per a més informació: Tel. 9 3 5 8 9 8 6 17
/
Cultura 41
Ï L S 4 C 4 N I Ü N S Dijous, 25 de maig del2000
Teatre
A c t i v i t a t s
El Casal d'Avis de Valldoreix celebra 16 anys amb ' Esclat de germanor9 Els Marxosos van contribuirà la festa amb una sarsuela
Els actes centrals de la VI Setmana ven tenir lloc el cap de setmana passat E: E. F.
La Floresta, un any més amb les arts i la cultura T. M. S. - La Haresta la rosa de azafniii, deJaanto Guerrer u Va fer tes deliries del twmbrús públit assistent FOTO: EDUARli
T. M. S.
Amb més empenta que mai, el Casal d'Avis de Valldoreix va celebrar un nou aniversari diumenge passat al Casal Cultural del districte, en un acte que va comptar amb la participació del cor Esclat
de Germanor i dels incombustibles Els Marxosos del Vallès. La festa espectacle es va iniciar amb l'actuació d'Esclat de Germanor, la coral del Casal d'Avis, que va interpretar un repertori basat en composicions tradicionals i populars, sota la direcció de Joana Vilaplana i acompanyats al piano
l·ARISYL·S
per Isabel Castells. A continuació van entrar en escena uns altres clàssics de les vetllades de Valldoreix, Els Marxosos del Vallès, que en aquesta ocasió van presentar, dirigits per Enric Cussó, La rosa de azafràn, una divertida sarsuela en dos actes del mestre Jacinto Guerrero.
Durant tota aquesta setmana passada va tenir lloc a la Floresta la VI Setmana Cultural del districte, activitat que va posar en comú actes de diverses entitats del municipi i de fora d'aquest amb la finalitat de "celebrar una nova trobada al voltant de la cultura", segons els seus responsables. En aquest sentit, per aquestes mateixes fonts, la
sisena edició de les jornades és "una forma de divertir amb la cultura a través d'una sèrie d'actes festius que impliquin tots els veïns de la Floresta". La Setmana Cultural va culminar el cap de setmana passat amb dos actes protagonitzats per l'esbart Egarenc de Terrassa a les pistes poliesportives i per la Coral Tardor i el Cor Stella, que van realitzar un concert a l'església parroquial de Nostra Senyora de Montserrat.
Anul·lada l'actuació de Paul Fuster a Sant Cugat
Des de ÏÜ història Un espai tle Pere Vivó i Gili
Res no és tan trist..,
T. M. S. - Sant Cugat Quaranta-tres ratlles del meu ordinador em donen, gairebé exacta, la mesura d'aquesta finestra. I procuro no passar-me. Rellegir l'article Tothom demana -de fa un parell de setmanes- m'ha recordat que hi vaig quedar amb gana per no haver-hi pogut comentar tots els punts que s'ho mereixien. A veure si, amb aquestes quaranta-tres ratlles més, em passa... Hi parlàvem de les peticions, de tota mena, que arribaven al Monestir. Una de les orfes de comentari es referia a les rebudes de la Casa Rial -entorn del 1818- demanant pregàries per a la reina: ducs. amb motiu de "lo seu prenyat"; la darrera, ben trista: sufragis "perquè la reina ha morr de parr". Abans d'anar més a fons, fixem-nos «un canvia amb e! romps la força d'expressió de Ics paraules. Els monjos \an
escriure, amb tota naturalitat, *Mo prenyat de ta reina". En castellà -llengua del comunicat oficial (com noi)- hi deien: "la preíJez de la reina*. Ara ni en català ni en castellà, ningú no ho diria així referint-se a Pernbaràs d'una dona, sigui reina o no, tant se val Ens semblaria una expressió ben poc deiicada. Més aviat ho direm d'un animal. Però on vull arribar és a una altra reflexió: la trista notícia de la mort de part de la reina. Perquè, com ella: ^Quantes mares no hi morien en aquells temps i fins molt més enllà? ^Quants infants no naixien morts o vivien ben pocs dics? Ho podem comprovar sense moure'ns de casa. El 1815, el domer de Sant Pere rep un comunicat del bisbe -Pau Sitjarammciant-li visita Pastoral. Abans li fa unes preguntes. Ens fixem només en una. L'única
que ens interessa avui. Li escriu el rector: "A la vila hi ha 316 cases, amb 1048 ànimes de comunió" (o sigui, molts infants no hi són comptats. A més, la Primera Comunió, la celebraven més tard que no pas ara). Segueix dient: "Els qui han mort, des del primer de gener del 1814 al juny del 1815 -per tant. en un any i mig- han estat: 26adults i 40 pàrvuls"! Us adoneu d'aquesta esgarrifosa xifra? En un any i mig 40 infants havien mort ben poc després d'haver nascut! El nombre de naixements havia estat de 114. La mortaldat infantil havia superat el 30 per cent!!!, a vegades, encara era molt pitjor! S'ha dit i repetit, amb motiu del canvi de segle, que, cl que hem deixat enrere, ha estat dels més tràgics de la història. Déu n'hi dó! Però, també, adonem-nos de tot el que hi ha ha-
gut de bo. Entre altres coses: en la minva de la mortaldat infantil! A molts països no arriba a PI per cent, entorn del 0,7. Per bé que això -per desgràcia-encara no sigui pas arreu, ni molt menys. Res no és tan trist com haver d'acomiadar un infant. Durant els anys d'estada a Sant Cugat, no recordo haver-ho hagut de fer mai. Dalt tes golfes de la sagristia hi vaig trobar -ben arraconat— un vell baiard: el que havia servit, massa vegades, per conduir fins al Monestir el cos, sense vida, d'infants de la vila totjust nats. El vaig netejar, traslladar i guardar respectuosament en un lloc ben digne de la Casa Abacial. Sortosament, el seu arraconament era cl testimoni d'una gran victòria, però, també, el tràgic record d'aquell, tantes vegades viscut a la vila. del: res no es tan trist...!
"Raons tècniques" han estat els motius al·ludits per Paul Fuster per cancel·lar el concert que tenia previst realitzar el proper dissabte 3 de juny a la Casa de Cultura de Sant Cugat. En plena gravació del que serà el seu tercer disc, el cantant nordamericà d'ascendència catalana no podrà ser, així, l'encarregat de tancar el cicle La Nit dels Cantautors de l'espai públic municipal d'aquest primer semestre de l'any. Els responsables de la programació de la Casa de Cultura no preveuen, de moment, organitzar cap altre concert en substitució del de Eustér, que havia de presentar liattleship, el seu segon treball discogràfic, després de 36 zrffJl·s. Amb referents com Ani Difranco, Jeff Buckley o Ben Harper, Paul Eustér conrea un folkblues acústic que ha atret ràpidament una gran part del públic català.
US4CANT0ÍSS
Economia
42
Dijous, 25 de maig del 2000
Equipaments
Correus garanteix lafidels problemes Un nou local de carteria, principal actuació del compromís de millora del servei públic Potsar parquè als raaponsablas da Corraus mal han nagat al mal funcionamant d a l sarvai postal a la ciutat, l'organisms va volar assolir al mas da m a r ç passat un compromís dafinitiu amb als ciutadans de Sant Cugat: fixar al 3 0 de maig com a data par resoldre definitivament els problemes en el servei.
\ \
T. M. S.
La data s'acosta, i cinc aón Iaa actuacions q u a ha raalitxat l'organisme per tal d'assolir aquest compromís: la divisió de la ciutat an diversos districtes postals, la rehabilitació de la seva mataixa sau, l'ampliació de la plantilla i l'augment de la dotació da vehicles, la potenciació de la col·laboració amb
cia d a l ' a l c a l d e . La s e u suposa bona part dala 2 5 0 milions qua ha Invertit l'organisme públic a millorar e l sau aanral, i, ubicada al carrer Ildefons Cardà, promet ser un aspecte clau p a r aconseguir que las situacions de col·lapse i de retards desmesurats acabin formant part dal record col·lectiu.
"' ' ' « ^ | *~rfyfïï?§!Bg|^fc
- Sant Casat -
El director territorial a Catalunya de Correus, Ramon Marín, i l'alcalde Lluís Recoder inauguraran demà al migdia el nou local de carteria del servei postal a Sant Cugat, un edifici de 870 metres quadrats ubicat al carrer Ildefons Cerdà i destinat a ubicar el personal de distribució, que significarà una important millora en els problemes que ha patit tradicionalment el correu al municipi, ja que preveu racionalitzar les tasques necessàries del servei. Amb 190 milions de pessetes d'inversió, el nou edifici és l'última de tota una sèrie d'intervencions destinades, segons Marín a "resoldre definitivament les deficiències" que han hagut de patir els ciutadans de Sant Cugat durant els últims anys, tal com afirmava el director territorial en una recent carta oberta, degudes, en bona part, a les insuficients infraes-
l'AJuntamant, que cedirà locals ala districtes par a l'ús dal aanral post a l , i, com a última i móa Important, la posada an funcionament d'un nou local da Correus da prop da 9 0 0 m 2 . Demà és el dia praviat, precisament, per a la inauguració d'aquaata última actuació, a n un acte que comptarà amb la presèn-
BBBt
I B B B ^ ''< JBBBBBB^^ . : ^ ^ ™ | >'•''•••:;;-r?•
í ! t isaàï ^ ^tatalHHl ï 1 1
~às&
li
4
m ^BBBBB¥*^4
Ramon Marín FOTO: X. LARROSA
frada en un total de 250 milions de pessetes, tot i que no ha estat una actuació aïllada. Aquest nou equipament donarà feina a cinc nous carters, que han augmentat la plantilla del servei postal fins a 46 persones, en el que Marín qualifica com "un compromís de dotar de més ret r u c t u r e s de El H0U loCül, de 810 cursos" Correus de Sant Cugat, què es disposa l perquè es pugui va i a "la peculiar configuració del terme municipal". ~_ ... correu. Aquest Lluny de negar les "situacions COStat 190 millOTlS h a e s t a t també el motiu de la de col·lapse" i divisió del muels "retards nicipi en un todesmesurats", tal de cinc codis postals, asMarín va voler adoptar a inip e c t e pel qual el director cis del mes de maig passat el Territorial de Catalunya ha compromís d'acabar amb els volgut demanar "la col·laboproblemes en la data límit del ració dels ciutadans" en la tra30 de maig. mesa de les diferents cartes i La inauguració de l'edifici ha suposat la major part de la in- sobres, perquè facin constar el codi postal correcte. A hores versió de Correus a la ciutat durant els darrers mesos, xi- d'ara Correus ja s'ha posat en
metres quadrats ubicat al carrer ^ ^ t Ildefons Cerdà, ha classificació dei
El col·lapse i els retards desmesurats han estat les constants del servei de Correus durant els darrers anys FOTO: X. L.
contacte amb moltes de les principals empreses i entitats de la ciutat per requerir-los els canvis de codis oportuns en les seves bases de dades. L'entitat postal pública està negociant, a més, amb l'Ajuntament l'adquisició de l'actual oficina situada a la rambla de Can Mora per tal de rehabilitar-la de forma integral i destinar-la exclusivament a l'atenció al públic. L'administració local estudia també la cessió d'un local a la Floresta, que permeti gestionar des del districte qualsevol problema dels usuaris. Entre la resta d'actuacions del consistori es troba, finalment, el compromís de detectar i corregir les deficiències de retolació dels carrers i la cessió provisional -fins a la posada en marxa demà del nou edifici- d'un local per descongestionar l'oficina actual. Tot plegat, segons Marín, per aconseguir "un correu de qualitat".
,,t«íanya de Cpa»^,' a, tesimçhtm bàsa^tb els problemc* 4*£g|, banda, apareixen cinc nous codis postals que substitactxen l'anterior codi comú. El nucli de Sant Cugat continuarà mantenint l'habituaí 08190, però la resta de districtes tindran codi postal pro.pi, en el que suposa la primera vegada a , l'Estat espanyol que Una ciutat qae no és capital ni administració postal es fa amb una divisa postal per districtes. Els neàtts codis seran: 08195 per aMaasol, 08196 per a tes PSaaea, 08197 per a Valldoreixi G8Í9S per a la Floresta.
éffttencifJaí - l^tóü-I^BeVuncix també amb la possibilitat que l'AjunMÉBsaeal-^edeàd un local a la Hotett* qàe tindrà funcions d'clUàog amb horari dè matí» FtaK^Beat, Çorteus ha m%-
mmmM§m^^B»
amb k
cr«a^ : dé ; cúíe,no» llocs de treball «om compta amb un total de 46carteís--t així com Gttsfeé ïte augmentat la dotació de vefeidesper a realitzar - «i set» servei poàsfai /1D M S. {SANT CUGAT)
Economia 43
ELS /CANTONS Dijous. >S de maig del 2000
Les empreses:
Pepa Martín
Tall&s Grans
forta. Per mi tant important és vendre com donar servei. comerç d e moda en què cap peça marca menys del número 4 4 . M a r t í n ha estat pionera en l'organització de desfilades, una altra - La dona grassa és més bona manera d'aconsellar i d e mantenir la "relació d e molta familiaritat" que l'empresària diu mantenir a m b les seves clientes. compradora? - Fa uns quants anys, la dona grassa ja en tenia prou amb el fet de posar-se una peça i que aquesta li anés bé. Afortunadament, i després d'haver ampliat molt les possibilitats, cada cop aquesta dona és més exigent, amb la qual cosa aquesta dona ja no es conforma a posar-se alguna cosa q u e s i m p l e m e n t li vagi a la mida sinó que busca - D e cap manera. A la botiga T. M. S. més: el color,Tatractiu... toquem moltes línies diferents - Sant Cugat de roba. De fet, hi ve a vestir-se - Existeixen les talles espemolta gent jove, i, en general, - Tan ampli com és el món cials per a prims? de totes les edats. Q u a n vaig de la moda, què la va empè- És un altre aspecte que està obrir la botiga, jo pensava que nyer a dedicar-se a moda per poc cobert, el que passa és que les clientes tindrien una mitjana a talles grans? hi ha moltes més persones molt d'edat de cinquanta anys. La - El fet de no trobar roba amb primes que no pas de grasses. El meva sorpresa va ser que la sela qual em sentís còmoda era un que sobta és, per exemple, que nyora de setanta també li agrada problema que jo mateixa havia la gent es refereixi a les persones anar vestida més jove, i no vol patit. És per això que l'any 1996, que són grasses amb aquest quala roba que està suposadament davant diversos canvis personals lificatiu, quan ningú al·ludeix a d e s t i n a d a a la seva e d a t . En en l'àmbit professional, vaig dealgú molt prim com "aquell tan aquests moments puc vestir des cidir muntar una botiga de roba prim". Ser gras és el pecat d'ad'una noia de catorze anys fins a que satisfés la demanda de taquest segle, però com a contrauna de vuitanta. lles grans. partida cada vegada fomentem una forma de vida més sedentàPerò dóna joc la moda de - Quatre anys després és igual ria des de la infantesa. talles grans, o utilitza sempre de difícil per a alguna gent trouns mateixos colors i fornies, bar roba amb la qual se senti - Què li recomanes a la permolt limitats? de gust? sona que, per qualsevol cir- La m o d a d e talla gran és - La situació ha canviat basc u m s t à n c i a , necessiti talles equiparable amb la moda en getant, tot i que encara és difícil grans per vestir-se? neral, en tant que fa servir exactrobar cert tipus de peces, so- El primer de tot és no obtament els mateixos colors i probretot perquè fins fa molt poc la sessionar-se amb el pes. Avui dia, cediments. L'únic que canvia és roba per a talles grans era molt aquesta persona pot anar vestien determinats patronatges, com u n i f o r m e , una cosa q u e , per da, i ben maca, i, el pes, el dia per exemple les peces molt ceexemple, crea molts problemes q u e p u g u i ja ho s o l v e n t a r à , Vempresàrta ha oliert recentment mm \iunrsiila Terrassa FOTO: X117 /„ 1KROSA nyides al cos, que no són estètial jovent, que no troba models depèn d'ell. El pitjor és entrar ques. Però pel q u e fa al patró q u e voldrien trobar. Els joves e n un cercle tancat perquè t'has aquests anys és que darrere d'upot canviar la seva manera d e pot tenir tanta varietat com la de són, de fet, els més vulnerables obsessionat. En el meu cas perna dona grassa hi ha una dona ser i de fer. qualsevol altra marca. davant el bombardeig constant sonal, en el moment en què vaig que dóna molt, fins al punt que - S'estableix, per tant, una de determinat tipus d'imatge per obrir l'armari i vaig poder dir s'oblida de si mateixa. És en - Com és la dona q u e s'arelació de molta proximitat part dels mitjans de comunicaa m b alegria: "<;Avui q u è e m aquest sentit que la meva feina propa a la seva botiga? amb la clienta? ció. poso?", els m e u s dies van ser és molt gratificant, i que m'ho - N o seria correcte generalit- N o tinc experiència en altres molt diferents, quan abans en passo molt bé quan veig que una zar, tothom tenim els nostres tipus de venda, però la comuni- La roba de talles grans coraixecar-me no tenia cap il·lusió a persona pel simple fet d'anar conflictes interns, però el que cació q u e s'estableix a m b el respon tota a un mateix movestir-me i sortir al carrer. vestida com sempre ha desitjat, he pogut observar durant client en aquesta botiga és molt del? A m b la inauguració recent d'una segona botiga a Terrassa, a r a per a r a j a es pot parlar d'èxit en la carrera empresarial d e P e p a
Martín. La santcugatenca al·ludeix a la "confiança i la fidelitat" de les seves clientes com a raó principal del bon funcionament d'un
Pepa Martín. Responsable de Pepa Martín Talles Grans
U
En general, la dona grassa té molta capacitat de donar"
I n v e r s i o n s
La tecnològica Intercom instal·la la seu a Sant Cugat REDACCIÓ
- Sant Cegat -
La c o m p a n y i a d e d i c a d a al sector de les noves tecnologies I n t e r c o m instal·larà la seva nova seu corporativa a l'edifici Prima del parc empresarial de Sant Cugat durant el mes de setembre vinent. La filial de la multinacional britànica Cable & Wireless ocuparà un total d e 3.445 m 2 de l'equipament propietat de la immobiliària madrilenya Prima, q u e es troba encara en construcció. D ' a questa manera, Intercom accedeix a una quarta part d'un imm o b l e q u e i n i c i a r à la s e v a explotació també al setembre, i que té previst acollir un màxim de cinc llogaters, que estan encara per concretar per l'em-
presa comercialitzadora, la consultora immobiliària britànica Healey Baker. L'edifici de Prima a Sant Cugat suposarà una inversió de 3.600 milions de pessetes. L'edifici d'oficines disposarà d'una planta baixa, quatre plantes superiors i un soterrani destinat a aparcaments. L'immoble objecte de l'operació es troba en el centre d'una important zona d ' e x p a n s i ó d e negocis, q u e acull c o m p a n y i e s com Hewlett Packard, Catalana Occidente o E D S . El Grupo Intercom, nascut el 1995, ofereix serveis de consultoria i assessorament en tecnologies de la informació, i ha desenvolupat, entre d'altres, projectes a Internet com Infojobss.com o Noticia.com.
N o u gerent de Boehringer Ingelheim
?A*ft.o<*uia &. s*>*T ?ÉftÉ« Kontitr
T. M. S. - Sant Cegat -
La companyia farmacèutica a m b seu a Sant Cugat Boehringer Ingelheim ha nomenat nou gerent de l'àrea de Earma el doctor en medicina Juan Enríquez, en substitució d'Albert Ros, que ha estat nomenat director general de la companyia al Brasil. A partir d'ara, Enríquez s'encarregarà de la línia de productes de prescripció i línia hospitalària dels dos centres de producció que té la multinacional alemanya a l'Estat. El nou directiu, q u e ha desenvolupat la seva carrera en la indústria farmacèutica, passarà també a formar part del comitè executiu de la companyia.
VINE AMB LA TEVA AMIGA! VINE AMB EL TEU AMIC! DIUMENGE, 4 DE JUNY DEL 2000 ALES 17.30 h, A LA PARRÒQUIA DE SANT PERE (MONESTIR)
EIS 4 CANTONS
Immobiliària
44
Dijous, _'5 de maig del 2000
E N A S A N ALQUILER • Piso a estrenar. C/ Sant Marti esquina C/ Castillejos (Zona Centro) Sup.: 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 barios comp., coc.-ofri. equip., gran salón-com., balcón en todas las hàbit, y corredor, armarios emp., carp. ext. de aluminio, calefac. a gas natural, pàrking y trastero 95.700 • Torre unifamiliar adosada - Z . Golf Superfície: 450 m2, jardín privado 200 m2 y jardín comunitario con piscina 1.500 m2, 4 habitaciones tipo suite (1 con vestidor), 3 barios, 2 aseos, cocina-office tot. equip., gran salón-com. con chimena, buhardilla 70 m2, armarios emp. y terrazas en todas las habitaciones, garaje 3 coches + hab. de servicio, cale. gas por radiadores, suelos de parquet y màrmol, alarma, suministros contratados. Ocupación en julio 330.000 • Local comercial C/Castillejos, esquina c/ Sant Martí (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000 • Local comercial C/ Sant Domènech, Zona Centro, superfície 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000
lEiïïiÉÉaiïlaa^^
ALQUILER
VENTA
• La Floresta. 2 hab., 2 terrazas, chimenea, reformada, calef. y aire acond 80.000 • Cines. 90 m2 const, terraza, 3 hab., bano + aseo y pàrking. Solo 3 anos 110.000 • Ctra. Cercanyola. 90 m2, 4 habitaciones, totalmente reformado y amueblado . .110.000 • Rbla. del Celler. 4 habitaciones, 2 bahos, amueblado, cocina-office y parquet . .110.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín 41 m2 + 49 m2 terraza y sol . .250.000
• FGC. Apartamento 1 habitación, salón 25 m2, sol t/dia, calefacción y ascensor 17,2 M • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, baho + aseo, salón 24 m2, 3° cona scensor. . . .23,3 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado, sol 6/día, z. com. /piscina i pàrking . . . .44 M • C. Europa. Àtico dx, 142 m2 útiles + trzas 14 y 34 m2, sol t / d i a , impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado ( 1 , 5 ano) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M
MUCHÍSIMOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ
tmm^rmimmmmmmmm^if 3; xm AV. mmm. m. mm m:mmmmmmmm F I N
PISOS EN VENTA
ALQUILER
• Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast, sal.-com. 22 m2, trza.-soL 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardín 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, z. comunitària con amplio jardín y piscina 36,350 M • P. Centrat. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M
• A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos
TORRES EN VENTA
VENTA
• Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salóncomedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2, amplia buhardilla, estado impecable 58 M
• Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola ícerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M
F I N 3, • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000 • Golf. Piso de lujo, 5 hab., saL-com. amp., coc.-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast., calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000 • Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. saL, jardín y pisc, antena sat., alarma, aa, parada autocar colegios intemac. 500-750.000
' Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M > Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saLcom., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M > Bellatena. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M > La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M
ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Tard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Tard. y Pisc. comunitària 100.000 . « 0 * » t Í a l S : i : * X . * ; : « s t « : : 9 3 . : S 8 S : : 0 3 : í D 7 : / F,,M&CÍà<. 6 9 *;9S:.6*«S : :!8ï
fi VENTAS • Parque del Sant Crist. Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona servicio, 7 hab. (3 suites), salóncomedor 100 m2, sala de juegos, salón individual, ascensor, terrazas, solàrium y piscina 175 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient., parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv., cerr. aluminio y PVC, parquet, graq terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor . . . . . . . . .27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Ultimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Cruz Roja. Piso totalmente exterior, 2 habitaciones dobles, salón-com., cocina 9 m2, parquet, calefacción, ascensor, totalmente reformado i buenos acabados 21 M • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. al. dob. cristal 3 0 ,8 M • PI Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 banos y aseo, sal.-com. con chimenea, coc-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M
' 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, baho y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M 1 Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M 1 Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo, reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 bafios, cocina-offïce, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M > 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M
•»*Íàï: ; S«^raÍïil»a^^i;«.:15ÈAi 9 3 . 5 8 9 DG 6 6
Av. Rius i Taulet. 3 3 • Tet. 9 3 5 8 9 7 1 7 1
T E L L V I PISOS • • • • • •
Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c.) Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge
15,8 M 37M 44 M 60 M 75 M 45 M
UNIFAMILIARS • • • • •
La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i
35 58 65 160 130
i gas natural + estudi + garatge i garatge (4 c.) garatge
C / Santi aao Rusfftol. 3 2 • Tet. 9 3 6 7 5 Í O
M M M M M
ÍO
V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senoriat, 280 m2, 800 m2 solar
37 M 44.2 M 46 M 78 M
V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk
16.8 M
ALQUILERES • • • •
Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín
65.000 80.000 90.000 300.000
mMMmmMmmmM*7Tm,J9$ 674 12 41 - 93, ©7413 eeH B I L I A
VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 barios y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M
VENDES • Pg. Sant Magí. Reformat, 100 m2, 4 dorm., calefacció, terrassa i pàrquing opcional 31,5 M • Dúplex Parc Central. 150 m2, 4 dorm. (1 suite vestidor), calefacció, aire condicionat, parquet, terrasses, 2 pi. pàrquing i z. comunitària amb piscina 59, 5 M • Dúplex Parc Central. 135 m2, jardí 35 m2, 3 dorm. (1 suite), pàrquing, traster i z. com./piscina .62 M • Z. Golf. 140 m2, reformat, 4/5 dormitoris, 2 pL pàrquing, traster, parquet, calef. i terrassa 63 M • Adossada Av. Enllaç 170 m2, reformat, 2/3 dorm. (1 suite), estudi, jardí 52 m2 i z. com./piscina 69 M
ALQUILER • Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha
. p ^
. O f l c i n l : i K V n ï r a v . deDalt (Barcelonaj, parquet, aire acondicionado 150.000
* Parc Central 4 habitaciones • Coll Fava. 3 habitaciones
Parc
central. 3 habitaciones . .195.000 225.000 120.000
LLOGUERS • Apartament. Tot exterior, sol, 50 m2, 1 dormitori doble, bany i calefacció 80.000 • Unifamiliar. 740 m2, solar 2.200 m2, 5 dorm., estudi, gimnàs, piscina, 4 pi. pàrquing i traster 800 000
HER
F I N [f.Q U E S
I M D E S A
PISOS • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubi-Nueva. promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bafio, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubi-Nueva promodón Can Rosés. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Ultimas casas desde 33,5 M Cervantes. 5 3 . Rubï •
Tel, 93 6 9 7 45
VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados V calidad. Perfecta estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-cornedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bafio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magnífïcas vistas. Solar 1.700 m2 no M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1" calidad. 125 M
62
P l a ç a O c t a v l à , 8 - T e t . 9 3 6 7 5 4 3 02
- 93 674 57
04
F I N D PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafio, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bafio, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Centrat Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 afios .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, disefto exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. 1* calidades . .59 M • 138 - Z. Can PicanyoL Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av. Lluïs Companys. 8 - Tel. 9 3
58 7 89 90
F I
- 93
f>89 2 6
VENDES • Parc Central. Pis 2 hab., 2 banys, cuina-offïce i jardí 55 m2, P-3215 • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offïce, orientació sud i pàrquing. P-3217 • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 • • • •
Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-offïce, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M
• Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pL C-943
43
Dos de Maia, Z S Ï l e f e # 1 8 8 9
• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (totindós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000
• • • • • • • • • •
VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M
F I
1 © = 9f^ S » 9
33
32 M 49 M 43 M 41,5 M 65 M 30 M 68 M 155 M 24 M
6»
I V E R
Junto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de 1 ' calidad DESDE 20.720.000 ptas.
;
\&/xmmimm,.&%. «iTM/smats; m 4& LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí
1MMOB.
62.000
H»t*ca::Ottàvlà. *
* 9 3 S8"jà &AC,sm&U.93
SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M
• C/ Gorina 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet
60.000
• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 hàbit, cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou
85.000
• LocaL q Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2
&
• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M
NUEVA PROMOCIÒN • • • •
O0
Pis r. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, tcuina 126 m2. Impecable Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys,saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster Torre ctat Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA 0 LLOGUER
I D E N T E
N
84
60 M
I N M A
N ,•, VENDES
6354 6 ?
28,5 M
• Rius i Taulet. Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-offïce, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M
LLOGUERS
VàUïlWréix, 6 0 • feï, 9 3
38,850 M 40,8 M
45.000
VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bafio, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bafio, aseo, com.-tiving con terraza,
»7:A&A03i;,
perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusifiol, 2.200 m2. Apto residència geriàtrica, clínica, colegio, etc.
Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.
V l H a ï K Ï i . ^ l o c a l 8 (.entrada ffer:.!&»SxM«*i·ÍUo.,.2i> * T e t . 9 3 ; 6 7 4 : 8 8
:;:A**: MuM:::eam»a«**,v:.^^^
O I
7M> TORRES EN
VENTA
LLOGUERS
• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, gran cocina, 3 bafios, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitaciones, 2 banos, coc.-office, calefacción, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos, aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. 2 torres nueva construcción, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edificados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitaciones, 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M Tasadones gratuitas. Necesttamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.
'iïfààWkMMz.:Mm&m&mammr,"19.:
M
VaUdaws**: «feTM. 9 3 S90t 0 3 7 9
• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2.
PISOS • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000
PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer. VENDES
LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negoci.
OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M
l:l»aÉSsaÍ»e.:^MX«Uer»:;:«/M*i;9í:3i:S'«9:: 49> .4'4...
A
VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118.3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-offïce, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000
Dr. M u r i l l o , 6 . S a n t t u c i a t • Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5
- Empresa germano espanola de Servicios Inmobitiarios • TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEOIDA jQoé hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos? Nuestrafilosofiade servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado • Calidad En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, (Dónde operamos? SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades fïnancieras y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano. HEMOS ALOJADO A HÀS Dl 100 FAMÍLIAS ÍXTRAHJtRAS A SANT CUGAT B e l t r a n i RózDide. « . Barcelor»a »
Tel. 93
204
55
20
Salut
46
ELS /CA1YIONS Dijous, J5 tir maig tiri 2000
Medicina i Salut GUIA MEDICA HGC. Urg. 2 1 h, domicili.
Centre de Rehabilitació SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. •a 93 674 74 37
Cirurgia DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia genera], aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanitas. Av. Torre Blanca, 2-B. 2n, A l . « 93 589 47 00
Geriatria
« 9 3 589 3» 26 «609331080
GERVAL. GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicai. Assessorament a llurs famifiara. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. tT 9 3 6 74 08 04
INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, contat de malai», ajuda a lafer,trastorns especials Salut i reserves a dorrúcIL Av. Torre Blanca. 2-8, 3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5893967
TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans. matatts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema sertziB, ràpid, segur i de poc cost. Av Torre Blanca, 2-8, 3r A. « 9 3 589 3967
CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, linphmmlngiB, pròtesis. odontopedtatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-4 2a, 11. « 9 3 675 0803
CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a. «936897040
CLÍNICA ORTODÒNCIA I DEFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Ton* Banca, 2-8,2n A, despatx 6, «5890396
« 6752212
Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina generat, dietètica. CWíluns, dimecres í divendres. hores convingudes.
Plaça Doctor Galtes, 5. i r 3a.
W 93 674 63 29 w 93 589 64 83
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca. 2-8. 2a planta. desp. 8-9.
« 93 589 43 57 « 93 589 43 58
Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097 RWa Ribatallada, 20.1 r 3a « 93 674 72 16
Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusirtoi, t7. baixos w 93 589 60 55
Fisioteràpia
Metge capçalera
SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc. Asisa. C/ Villa, 49.
J.R. ESQUIROL CAUSSA Geoatha. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitas, M. Fiatc, Previasa., Mútua
« 93 674 48 72
DR FERRAN FERRAN VftA Winterthur + Previasa - Assistència sanitària Medifiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 6 7 5 48 53
Odontologia
Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinol, 2. entr. 1a. « 9 3 674 15 26
Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visüas a dwnicB-mútues. Major, 36, 2n. « 9 3 6 7 4 0 0 25
Otorinolaringòleg
Pediatria JJri. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes RWa. Ribatallada, 20, 1r 3 a « 9 3 674 7216
DRA. ANNA PUJIBETI ALDES Pediatria. Vitalicio Sajud Mapfre. EndavaSads, 21, i r . « 9 3 589 29 95 « 93 674 20 79
Podologio.
CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dr. Ricardo Píneiro Lemoine Major. 2 3 - 2 5 . V 3 a « 93 675 64 77
Oftalmologi CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Conveni amb les principals mútues Doctor Murillo, 21. « 93 589 51 06
INSTITUT PSrCOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcahoSsme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estris, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8.3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 589 3787
M. D. CARRERES BENNASAR Centra Mèdic Sàbat. Santiago Rusifiol. 2, ent. l a . « 9 3 67415 26 « 9 3 674 01 4 7
C L Í N I C A DENTAL V
*
I
l
(I
Dr.Ricardo Piheiro Lemoine
Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Ton» Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37
CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3, 2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 9 3 674 7240
DRA. M. JAUME SAURA Ctinica dental. Dt a dv 9-13 h 116-20 h. Pg. Sant Magí. 22. baixos « 9 3 6 7 4 2335
Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48
Tel.
93 6 7 5 64 77
Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 . 2n 1a. « 93 589 48 08 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular
DRA. M1LAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragaa, 125,1r 2 a « 93 589 13 07
Sant Cugat
CFNTRI D'ArtNciO I N
Aiíía Dra. Pilar Canosa Col. 7.201 Hi col·laboren: Dr. JESÚS CARWCER: Pediatre, Qastroenteròleg EVA W de LA PtftA: Logopeda infantil
JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 629 16 95 36
Traumatologia
Psicologia-Psiquiatria
JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytec. Policllnlc Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 5 8 9 1 8 8 8
CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Gaites; 5, 2n 3a. « 9 3 589 4 0 51 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.
DR. FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 2 1 , 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 5 8 9 0 5 3 4
SÍLVIA LLUMA: Psicòloga Infantojuvenil
_
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48 CENTRO DSALUD OCULAR DR. J . ARMENTIA D R A . A. M A T H E U O F T A L M O L O G I A C/
DOCTOR M U R I L L O , 2 1
SANT CUGAT DEL VALLÈS
TEL. 9 3 5 8 9 5 1 0 6
el consell de la setmana: L'OMS (Organització Mundial de la Salut) té el propòsit d'eradicar totalment l'hepatitis per a l'any 2015, si bé alguns experts creuen que passarà més temps fins a assolir-ho. L'hepatitis vírica és la inflamació aguda del fetge pels virus: A, B, C (abans no A-no B), i els més nous, D, E i G. Des del punt de vista clínic, l'hepatitis A és \a més benigna, la 0 fa més greu i la B la més extensa i temuda. Fins ara l'únic tractament que existeix per combatre-la és l'inteféron, que s'utilitza en els casos crònics i arriba a curar entre el 40 i 60% de les hepatitis B i C. A l'Estat espanyol existeixen 3 milions d'afectats d'hepatitis i les campanyes de prevenció amb vacunes a nounats i adolescents estan a càrrec dels serveis sanitaris de cada comunitat autònoma, l a catalana, desenvolupa des del 1988 un programa de vacunació universal davant la infecció. El quadre hepàtic és molt variable: pot aparèixer una hepatitis aguda ictèrica, amb el període preictèric (amb astènia, anorèxia, vòmits, diarrees i epigastràtgies), l'ictèric (que apareix al cap de 4-9 dies d'iniciar-se el procés) i el convalescent (al cap de 3-9 dies de començada la ícterícia). I I malestar general desapareix i la recuperació total arriba entre els 2-5 mesos del començament. L'hepatitis crònica és una inflamació per-
L'hepatitis (I) llongada del fetge amb fibrosi i infiltrat cel·lular (amb una forma benigna o una de més greu). També ocasionen hepatitis altres virus (mononucleosi, citom«glíovirus> i agents diversos (bacteris, medicaments, substàncies tòxiques com l'alcohol, ett,}. Existeix una hepatitis fulminant és la que provoca, de manera aguda, una insuficiència hepàtica greu que sol portar a la mort. Hepatitis A. Et virus A és responsable de l'hepatitis epidèmica, o infecciosa, té un període d'incubació de 15-40 dies i es transmet per via fecal-oraf o parenteral. Es troba molt difosa arreu però generalment el fetge no queda danyat. Existeixen més possibilitats de transmissió en les setmanes prèvies que en ta fase més activa. Es recomana rentar-se les mans constantment i no ingerir verdures ni marisc cru, ja que apareix sobretot en persones que manipulen aliments. Si bé existeix una vacuna per a aquests tipus de virus, és preferible consultar en cada cas perquè alguns especialistes la desaconsellen Abans es contreia a la infància, quan els efectes són més lleugers, però el panorama ha canviat amb les millores higièniques i de salubritat actuals, de manera que quan apareix és a l'edat adulta, amb uns efectes més severs.
Hepatitis B. El virus B, causant de l'hepatits sèrica, posttranfusional o per xeringa, cova entre 1 i 3 mesos i s'encomana per les mateixes vies que la sída, a més de la sativa, mucositats nasals i altres fluids corporals. Dels infectats pel virus B, 1 de cada 3 desenvolupa símptomes tleus, que es confonen amb una grip, seat. $ix| portadors de la malaltia sense saoef^ró,'cOTr«itr a més a més, et risc. que es faci crònic. Com a mesura de prevenció, TOMS recomana la vacunació massiva contra l'hepatitis B, on l'enginyeria genètica ès mostra molt eficaç, perquè així com abans tes vacunes tenien un origen plasmatic de llarga i costosa elaboració, ets antivirus actuals són més segurs (perquè no ht intervé ta sang) i econòmics (perquè es produeixen industrialment). Tot i això segueix propagant-se com abans perquè en un 30% dels casos no arriba als sectors més marginals de la població (com els drogoaddictes). Les més recents. Són d'una banda l'hepatitis D, que es tracta d'una complicació de l'hepatitis B, el contagi de la qual esdevé per transfusions. La varietat E existeix només a l'Àfrica i Àsia i es comporta com el tipus A. La més nova de totes és l'anomenada G, i va aparèixer als EUA fa quatre anys.
Josep Domingo l'eth Assistència
Sanitària
Medytec - Previasa
Policlínic Torreblanca, 2 - 8 Tel. 9 3 5 8 9 1 8 8 8
Si vol
en
aquesta secció, al telèfon
Estètica
ELS Í C A M Ü N S Dijous 25 de maig del2000
Estètica i Bellesa
ToT NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores 100% cabells naturals Tel. 93 589 46 51
l'article: En aquest moment tan important de la vida, s'ha de mantenir el tipus més que mai, perquè la nova situació requereix unes cures adicionals a més a més que la dona, a mesura que veu augmentar el seu volum, necessita d'alguna manera veures més guapa. Cosa que, per cert, no li suposa cap problema perquè I'ategria de l'espera es reflecteix en el seu rostre. Recordeu que el sol no està contraindicat en l'embaràs sempre que es prengui moderadament i amb certes precaucions. No es permeten, però, la sauna, l'aromateràpia, la reflexologia ni els raps UVA i a més dels molts medicaments contraindicats durant l'embaràs i la lactància, són contraproduents també els cosmètics antícel·lulitics, perquè en la seva fórmula incorporen cafeïna, que com la resta d'estimulants, són perjudicials per al bebè.
Esplendor
maternal
Durant l'embaràs es produeix un augment de sudoració, fet que fa indispensable l'ús quotidià de desodorants amb inhibidors de la suor. Els banys exerceixen una acció relaxant, molt convenient durant l'embaràs. La temperatura de l'aigua mai ha de superar eis 38°C, ja que l'aigua massa calenta no afavoreix el bebè. Es poden aplicar productes exfolliants, almenys un cop per setmana. Cap al final de l'embaràs s'aconsella la dutxa en lloc del bany.
LES CAMES El major risc ve donat per l'aparició d'estries a l'abdomen, malucs, pit i cuixes, respecte a les quals són més propenses les dones de pell clara i les que ja en tenen. Per això és molt important nodrir la pell dos cops al dia (des del primer moment que es té notícia de l'embaràs), : fent un massatge circular i pessigant la pell per afavoEL CUTIS rir l'absorció. Per prevenir aquest trencament de teixits Com que durant la gestació es produeix més irrigació és fonamental aplicar cremes amb determinats princisanguínia, la pell esdevé radiant, excepte en el cas de pis actius en malucs, ventre, estómac, natges, pit, cuil'aparició de taques o reaccions al·lèrgiques, perquè xes i antebraços, des del primer motambé és més sensible en aquesta etapa. ment que es té coneixement de Les pells grasses tendeixen a normalitzar-se perquè les l'embaràs, perquè després és comhormones redueixen l'activitat de les glàndules sebàplicat elimínar-les. cies i s'acumula aigua, amb la qual cosa es dóna una disLes cames reflecteixen la retenció tensió que al mateix temps afavoreix la formació d'arde líquids, l'empitjorament de la rugues. circulació de retorn venosa i l'aCom sempre, la pell s'ha de netejar al mati i a la nit parició de cel·lulitis. Això es pot amb una llet i tònic (sense alcohol en aquest cas) i hievitar amb l'ajut de massatges, dratar a continuació amb una crema lleugerament més drenatge límfatic i cremes esnutritiva que la hidratant. No sobraria fer un peeling pecífiques. També és molt útil la suau de tant en tant. utilització de mitges de comTaques alrostre(doasma o pany). Solen pressió progressiva, per evitar aparèixef cap al tercer o quart mes í val l'aparició de varius. la pena prevenir-les amb cremes o gels Per això es recomana, no restar despigmentants, però sobretot amb gaire temps dempeus ni asseproductes solars d'alt índex, fins i guda, evitar la calor i la tot a l'hivern, perquè després roba ajustada, seure i resulten molt difícils d'edormir amb els peus liminar. També poden aixecats, passejar cada aparèixer per una falta ' • __ dia 30 minuts, fer una d'àcid fòtic a l'organisme. r ruixada sovint a les caCom a tractament preventiu s'ames amb aigua freda i plicaran cremes o gels despigmentants. "gels o cremes refrescants. Bosses ais ulls. Es produeixen per la típica retenció de La depilactó En aquest període, el creixement del pèl líquid gestacional. Podeu prevenir-les dormint amb un de les cames es frena, i no cal depilar-se amb tanta frecoixí baix, aplicant un producte contorn d'ulls específic i aplicant al matí compreses de camamilla o d'aigua freda. qüència. No s'han d'usar ceres calentes ni cremes Les varius. Durant l'embaràs és molt freqüent l'aparició de varius pels problemes circulatoris que causen els ELS CABELLS estrògens i progesterones presents a la sang materna, Els canvis hormonals que es produeixen durant l'embaràs que tenen una acció distensora. En aquest moment és es reflecteixen també en el cabells, es tornen més apaimprescindible consultar l'especialista per prevenir posgats, pansits, canvien de color, que s'accentuarà en el sibles complicacions. Ho pateixen especialment les docas que hi hagi una falta de ferro, que, d'altra banda, nes amb sobrepès, certa fragilitat venosa o amb un el metge ja s'ocupa d'aportar a la mare gestant. Es traccomponent hereditari. ta de mantenir-los com més sans millor, tallant les puntes si estan en mal estat i apiicant-hi màscares nutritiEL PIT ves i hidratants per aportar-los més vitalitat. No convé Aquesta part del cos necessita una atenció especial, priabusar de rassecador ni d*un raspallat agressiu i si és pos- mer perquè augmenta de volum, cosa que pot derivar sible, eviteu els tints, decoloracions i permanents. en un posterior despenjarnent, flaccidesa i en l'aparició Els cabells grassos es tomen normals i els secs s'assequen d'estries. Per mb des d'un començament cal usar un bon més encara, per tant, observeu aquest canvi per adap- sostenidor que no oprimeixi, de tirants amples i teixits tar el xampú a les seves necessitats. transpirables. També s'aplicarà una crema antiestries al Si aparegués una alopècia passatgera, que segur que matí i a la nit amb un suau massatge. També convé apareix després del part, consulteu un professional per endurir els mugrons friccionant-los amb alguna crema si convé aplicar algun producte anticaiguda. Generalque contingui vitamina A t uns tocs d'una solució alment, un cop passada aquesta època, recuperen la norcohòlica de tani i glicerina que preparen a les farmàcies malitat. S'han d'evitar els sabons i locions que ressequin aquesta delicada zona de la pell, perquè afavoreixen l'aparició de clivelles. EL COS Tot i que no tots els casos són igua/s, es considera norNOTA: A l'article de la setmana passada vam oblidar mal un augment de pes d'uns 12 kg durant Pembaras dues tècniques de blanquejat d'última generació: una Un increment de pes seria perjudicial per al bebè i per a base de rajos làser i l'altra amb gel blanquejador (peròa la mare perquè dificulta el moment del part, però xid d'urea, hidrogen o de carbarmida), que s'estimula també perquè després costaria molt de perdre els quidesprés amb rajos ultraviolats o llum plasma. los sobrers.
47
CADEII Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria
p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat
TOTPERATU ALS MILLOR PREUS
des de 1955
93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès
\K
C / Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VAUÈS
Tractaments corporals Micropigmentació Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41
Massatge biosmótic
Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals
w
d
estètica
Cl Francesc Moragas, 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès
Centre SPA
Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials
centre
Salut 9{atura(' amb (es mans
Sani Cugat del Vallès
Tractament de tangoteràpia i algoteràpia pen ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis acne psoriasis artrosis
artritis cel·lulitis i aprimament
Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656890149
i£íS^>$;luet-Gontrol
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes
Cl Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43
si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon
93 589 62 82 el consell:
La importància de l'exercici
L'exercici és tm|jrçscindible en l'embaràs, et part i el postpart. Les dones que ho practiquen estan més capacitades per donar a llum í recuperen abans la figura. Si no és que el ginecòleg hagi indicat el contrari, totes les futures mares haurien de posar-se en forma a partir del primer mes. El curs d'educació maternal ofereix una oportunitat, però resulta insuficient. Es recomana practicar a casa, poden repetír-se les sèries del curs i compietar-les amb alguns exercicis més. La primera hora del matí, abans d'esmorzar, és un moment en què la dona se sent fresca i carregada d'energia i a més estira els músculs i les articulacions per afrontar el dia. Es necessita una roba còmoda, un ambient serè i una temperatura agradable. El terra és la plataforma ideal, fugiu del llit o el sofà perquè fan adoptar postures perjudicials per a la columna. El pit es pot refermar unint les mans, com si es resés, aixecant els colzes en paral·lel a les espatlles o prement les mans lentament inspirant i expirant en relaxar-se.
Gastronomia
48
f l S / C A N T O N S Dijous, 25 de maig
del2000
La cuina de casa Com si fos d e tota (a vida BAR. REST. ARNAU
ELCASINET
LAJUONENCA
Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 58903 76 Cafeteria i restaurant
Camí de Can Ganxet 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans
Major, 29 93675 2586 Gelats artesans i cafeteria
BAR BOKATA
EL JORDI'S
LA JUONENCA
Plana Hospital, 35-3 9358919 72 Cafeteria i entrepans
Sant Jordi, 39 9367411 18 Amanides i entrepans
Xerric,30 93 6741348 Gelats artesans
BACCO
EL MESÓN
LAJUONENCA
Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes
Placa Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat
Villa, 1, cant Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria
BAR MELMELADA
EL PEROLET
LA MASIA
Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans
Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant
Av. les Corts Catalanes, s/n 93 5893445 Cuina catalana casolana
BAR PICCOLO
EL PUNT
LA PASTA BOIXA
Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans
Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars
Av. Lluis Companys, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia
CABASSA CASTANO
FRANKFURT LA PALTA
MAS ROIG
Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts
Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa
CAN EDO
GRANJA AUGUSTA
PA I PA
Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots
Plaça Augusta, 4 93 58988 90 Cafeteria
Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes
CAN BARATA
ITALIANS
TORRADA GRILL
Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre
Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari
Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa
CAN CASOLETA
LA CANTONADA
Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús
CABALLU PETIT
LA GRANJA
Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria
St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
- 300 de pastanagues petites -100 g de llard - 1 dl d'oli - 2 grans d'all - farigola - llorer
MENU
- pebre
DEL
- nou mòlta
DIA
- 1 gotet de vi negre - sal
í
OLIVER PUTS PREPARATS PER ENDUR -&;ÍI
Sant Marti, 9 í*5·mMCAriCM£u*ojA> Tel. 93 S89 82 75
QQQ
PI. Pere San, (i
> '«»
IA
Elaboració: Talleu la carn en trossos, grans i poseu-lo* m un recipient de fang, íB3$i»íeuhÈQs ambsaJ( pebíe i nou mòlta. Afegju^l desprès la farigola, 1 gra d'all i algunes fuies dé Sóml Cobriu-ho amb el vi i Uéxeu-ho matinar durant 8 hores, durant les f|uate4 de tant en tant, glíeu la carn. - - En una cassola a part amb 08, llard i l'all ben picat, se sofregeixen elà trossos de carn, escorreguts de la marinada, ei líquid de la gual heu de reservar. Quan ía carn prengui cdor, ruixeu-ho amb la marinada i detm*·ÍT0«slofar< durant 3 hores a foc ientíssím.
No obisfeu posar un difusor a sota de la casolà de fang.
Tasta la n o v a carta Sopars d'empresa
Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 #
Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47
É^H^^K^f^K. t^^^HHHr
«A«0 &' ^Jy R*ilyl ^^é&
J ^ ^ H * fHMM* t>íi tióK ^ ^ V MfaOAtf £ tíKl
m JtKsórt Bar Restaurant
Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 674 l O 4 7
McPollo ?x500p,«
«*< <fKT**i . *.J,.,*/ tfr±i 9* Tét 9% 4*4 %0 4f 01 *0 W » ' *1-*' *+t r*V>j
EL CASINET
MASIA
Promoció vàlida del 16 de maig
RESTAURANT
< a n í » i \ c r t l i n T S brasa (l<M|U4'* \ a i m l a ( l u r i í o l s a la l l a u nnaa
PI. Barcelona 93 675 52 46
•
(Mercat Vell)
ESPECIALITAT EN BRASA
Si encara no ens coneixes,
per carn de la bona
iir* BAP RESTAURANT
to xocolata... <*fvffv •Is ontropans... f f v f H oi cavo... <^fvff\ los pastos... #H#fv • I suís... <vh4f*.
La granja mereix una visita
Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 Estofat de bou a la camperola
- 300 g de cebetes
ROSTTDORA LLENYA
Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 67412 85
ld r e c e p t a d e M. Àngels Quadrns
-1 kg de maluc de bou
Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01
al 2 de juliol del 2000
i »r
Menú diari i entrepans i i n i Cuina
( » i « t
catalana
i
casolana
Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45
Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83
RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra
Sant Cugat Centre comercial
ELS4CA1NTONS
Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura 13 0 33 675 34 54
BARSTOP Rius i Taulet, 56
« 93 589 f2 99
L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125
CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 « 9 3 5894790
«oasasasos
CABALLU PETIT Cerveseria
naasnai4SB GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a « 9 3 6 7 4 4164
CONGELATS
BELLES ARTS
EULAUA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D « 9 3 6 7 4 4 4 69
CABANAS Santiago Rusinol, 54 « 9 3 6 7 4 0649
U. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5,3r 3a « 9 3 6 7 4 4 4 94
CUGART Torrent Bomba, 14 « 9 3 «74 4 3 9 0
ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos "93675280?
BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 «936741509 SUN BIKE Can Matas, 2 « flams t 7 5 7
ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B « 9 3 6 7 5 / 8 85
CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 »Q3«74<9Q3 EL PUNT Copes i sopars 0 670 5 9 4 0 0 1
JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 61 « 60B49 4 5 1 9
ARPAU Valldoreix ,45
DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a
« 9 3 675 «8 03 JORDI CUFf BORRELL Av. Vall d'Or, 2
« 9 3 «74 36 ni JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 «93S894147
TUBAU Mercat Pere San Parada 104 « 9 3 5 8 9 1 4 18 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix « 3 3 674S747 SAGARRA Endavallada, 22 « 9 3 6 7 4 0160
MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25.1r
•osasaaaoes
M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a
naasssaoss
PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Cast*), 4 « 9 3 674 68 00
COPY-GRÀFIC Can Matas, 8 « 9 3 «75 as sa
AGENÇAT Sant Antoni, 18 « 9 3 6 7 5 0017
ASSESSORIES DtGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D «936744469 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 « 9 3 674 1784
AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n « 3 3 589 20110 T.M.G. TALLERS Borrell, 6 « i Fa* 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 « 9 3 675 56 53
BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 93 675 49 37
BAR PICCOLO
Valldoreix, 29 « 9 3 5891198
CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubi-St. Cugat, km 4 tt 93 SBS 4 9 0 0
«93«7S3g«7
CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuis Companys, 29 «J
ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 « g a S 9 0 69flO VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20
« 93 589 02 71
ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 « 93 675 91 44
CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 «936745048
CERÀMIQUES V1CAT2 Camí Can Calders, 8 A « 9 3 675 2 0 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 « 9 3 689 8 2 8 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 « 93Sa01500 FOAP Rius i Taulet, 27 « 936740S03 « 93 589 3 1 2 1
PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 « 9 3 674 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar « 9 3 589 8» 0 6 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41
CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 « 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 93 674 14 53
FERRETERIES EL PONT
Girona, 3 «936750175
FLORISTERIES
GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « 9 3 6 7 4 0060
MOBLES DECORACIÓ
Villa. 9 « 9 3 6 7 4 1396
CARRE MOBLES Frsc. Moragas, 33 «936740995 «936741550
«936751820 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 5 9 0 6 0 71
SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 6 7 5 5 9 53
CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 « 936751904 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 « 9 3 589 7 5 1 2
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 5 8 9 38 5 2
ENQUADERNACIONS! M.TERESA GREGORY PLANDOLIT
CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiflol, 37 Major, 6 «935892232
HIOROFLOR Av. Joan Bonàs, 54 Valldoreix « 9 3 6 7 4 7598
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 «936741546
FOTOGRAFIA VÍDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 93 674 79 6 8 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 6 7 5 5 6 74
FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 6 9 9 6748 « 9 3 6 7 4 7068
GALERIES D ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 5 7 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol «936754751 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 «936754902 POU D'ART Balmes ,35 «935906086 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix «936746028
MARMOLES SANT CUGAT Can Fafjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 « 9 3 6 7 5 5106
MES MARCS Enric Granados, 15 «935891429
A. ZAMORA, SJMn.Chto Verdaguer, 18 «935892638
INSTITUTS BELLESA Del Carme, 38 « 9 3 6 7 4 8 5 63
GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons « 936743081 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35
« 9 3 674 98 62
SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 «656890149
KAM-A CENTER Del Sol 22 «935900541
OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 « 935897202
SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 93 674 14 90
FERRON Rius i Taulet, 20 « 9 3 674 6 8 4 7
TMTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 « 9 3 6 7 4 1183
PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 «935892529
TNTOREMA ST. CUGAT Rbta.Rfaatateda.34 «936752228 TMTORERIA ST.CUGAT Av. Lluís Companys. 2 «936744167
VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 9 3 674 6 9 4 5 Tel. urgències «908898136 « 9 3 6 7 4 6945
RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 6744223
VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 5 8 9 7140
ROBA INFANTIL PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 «935891732
CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 9 3 6 7 4 55 8 0
ÒPTIQUES
AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador. 3. La Floresta
«666428142
ROBA PER ALA LLAR
TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 95
FALGUERA Vila, 1
MERCERIES PARAMENT DE LA LLAR
LA PERLA Major, 3 ^93 674 01 38
MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 « 93 590 2 6 8 0
935894422 «936755151
REPARTIDORS
IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 5 8 9 1 6 78
« 9 3 67524 01
•
TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI
MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 71
STANZA Valldoreix, 10 « 9 3 6 7 4 6598
ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 « 9 3 589 82 75
GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 « 9 3 6 7 4 3694
JOGUINES
TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT SantAntonU «936741182
OBRES CONSTRUCCIONS • _ _ R E S I D E N C I E S
JARDINERIES
JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 1 5 32
PESCA SALADA I LLEGUMS
POLLERIES
CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a « 9 3 5 8 9 0151
MENJARS PREPARATS
SB-UET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos «935892343
A R TELECOM Telefonia i comunicacions O r a de Cerdanyola, 49 «935898702
POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 « 9 3 675138
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 9 3 6 7 4 8918
FOAP Rius i Taulet, 27 « 93 674 05 03
ESTÈTICA P. RAMÍREZ
GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 6 7 4 6172
MUSICAL STXUGAT Rosseló,13 «936754757
MAT. CONSTRUCCIÓ
GELATS ARTESANS
CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 6 7 4 14 53
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 «935898855
MASSATGES ESTET,
INSTAL·LACIONS
TALLERESMENA Pg.TorreBlanca,13 « 9 3 6 7 4 5301
PISCINES
APPLE CENTER Plaça Unió, 3 «935908060
VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 «935908060
TALLERS TORNER Pfena de l'Hospital, 35 « 9 3 6 7 4 6950
SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 6 7 4 5752
PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 5 8 9 7232
LUBRERUMYTHOS Plaça Barcelona, 9 « 9 3 5 8 9 8617
ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 «935891931
TALLER MECÀMCCP. CANALS Sant Llorenç, 27 « 9 3 674 6 3 6 2
TELEFONIA
TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 674 00 97
MANTSERV.&A. Av. Catalunya, 18 « 9 3 6 7 4 6 0 58 LA JUONENCA Major, 29 «936752586
LLIBRERIES PAPERERIES
PROORAM ACCÉS Rota. Can Mora, 18 «936751556
« 9 3 67436 88
TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola « 9 3 6 9 2 79 04
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 «935898669
IMMOBILIÀRIES
INFORMÀTICA
TALLER ELECTROSOL Sol, 19
CasMejos, 11 « 9 3 589 53 54
CAMPMANY Valldoreix, 16 «936741482
TRINITY Rbla. Can Mora, 18 «936752201
Veneu pàgines 44-45
Av. Graete. 35 « 9 3 590 66 66
PERRUQUERIA VEREN BLUEMOON Major, 16. « 9 3 6 7 5 0 2 67 Valldoreix, 43 «935894355
LES PLANES « 93 675 5 1 0 6
FUSTERIES
LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES
JEANLOUS DAVID Plaça Dr. Gaftès, 5 « 9 3 675 6 1 7 0
BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 6 7 4 8 5 02
LA FLORESTA Pearson, 36 « 9 3 5 8 9 7800
WALL STREET INST. Av. Uuis Companys, 15 « 9 3 5 8 9 6 0 72
TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS
JUANI Xarric,28 «936746699
MODA CONFECCIÓ
MIRA-SOL Victòria, 48 « 9 3 5892018
SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5 8 9 2 2 64
SEGURETAT AUX-VYD Av. UUs Companys, 50 «935891799
FORMA'S Elies Rogent, 18 A « 9 3 6 7 5 4 0 06
INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 935890023
LLARS D'AVIS
HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 9 3 6 7 4 1140
TATER'S Sant Antoni, 62 «936755506
ESTHJSTAP. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 6748563
MOBLES JARDÍ
« 93 674 0174
LA LIONESA Valdoreix.79 « 9 3 6 7 4 0 7 71
DISON ESTILISTES Martorell, 12 «935895657
MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 5 8 9 0 2 65
ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33
« 9 3 6 7 5 3 2 74
PERRUQUERIES
ü
HIDROCULTIUS
«936751299
CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 «935896088
EGA MOBLES Cànovas del CasMo, 2 «935890014
ADMINISTRACIÓ NÚM1 Valldoreix, 67 A « 9 3 589 4 7 4 2
lïï!
GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES
MIREIA'S Valldoreix, 33 « 936749940
SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 9 3 6 7 4 45 71
FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13
« 9 3 5892833
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 « 9 3 675 3 1 0 0
CLUBSDEWUNTANYA I ESPORT
MCDONALD'S C Comercial St. Cugat «936744654
CONSTRUCCIONS BELSCON XXL &A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos bafeconjotttnaxaes
ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 9 3 5 7 5 3012
JOGUINES NINS
ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 « 93 5 8 9 5 0 7 2
«936741381 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 •a fa nas» 74 42
CARNISSERIES
TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 « 9 3 6 7 5 3 0 65
CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 «936740308
COPISTERIES
OFINOVA Lluís Companys, 18 « . 0 3 6 7 5 2 3 73 TUBAU La Torre, 14 « O T 6 7 4 1 ? »S
UESC Cànovas del Castillo, 9 «936752390
hAMBURGUESERIES
« 0 3 «74 9 6 0 2
ALUMINIS
Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. «936742624 «934170759
GENEVEVELETHU Vila, 6 « 9 3 6 7 4 0316
•
^
• • • • PASTISSERIES
SÀBAT Santiago Rusinol, 46
M
SÚPER HOGAR Plaça Octavia, s/n «935898999
SABATERIES ^REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6
USSIATOURS Plana Hospital, 10 «935896150
•
XARCUTERIES CANSA! ADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « S 3 074 0 B 1 1
Cultura
50
ELS / O W I O N S Dijous. .'5 rlr maig (tel Ji
'- # De d i l l u n s a d i v e n d r e s • De 7.00 li a S.00 h E.l despertador. amb Salva \ a l l \ c • D e 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni 1 .o/ano • I ) c 10.00 h a 13.00 h Cambi/vta. cl ma,_a/ín, amb (ilara Borrell • De 13.00 a 13.30 li Sant Cugat Avui: íinformatiii, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h I .'entrevista (repetició), amb (ieni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Am/> molt de gust. l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.01) h Vol de tarda, amb Estenc I,lop • D e 1 7 . ( X ) h a 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 li Al llom, cl musical, amb Salva Yallvé • De 20.00 h a 20.55 h {'esportiu, amb (Jemma Montero •De20.35ha21.(X)h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Rock World (dimarts), Dance l sgeud (dimecres), ChillOut (dijous). Jazz Orca (divendres). • De 22.(X) h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat •De7a24h. Cada hora informació local als Bulletins Informatius. • D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h
Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Ava/tt-matx. I'.informatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició i • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.50 h l'.estretia. E.l programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Plav, amb Sònia Carmona • D e 19.00 h a 21.00 h Puc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 li Música al teu costat Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • De 9.(X) h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Espott en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dat/sa/ IM sarsuela! Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Emporten marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Ysuc d'assaig, amb Carles Roca •De21.(X)ha22.00h Espoiten marxa Ja edició • A partir de les 11 h Música al teu costat
Dansa d'alta qualitat
al Casal Cultural de
Mira-sol
La dansa, moltes vegades, ha estat considerada la darrera roda del carro de la cultura.Però les propostes que se 'ns presenten dins d'aquest àmbit de l'espectacle són, en diverses ocasions, força més interessants del que podria semblar en un primer moment. Aquest cap de setmana tenim una doble oportunitat de veure dansa al nostre municipi. A banda de l'actuació del grup de dansa contemporània Zbang Dance Company al Teatre Auditori, dissabte a les 22 hores el Casal Cultural de Al ira-so l acollirà l'actuació dels ballarins cubans Daymell Otero i Ivan Betancourt. 12entrada per veure aquest espectacle tan sols costa milpessestes. JÍWJWWAS M*MHVMMWH
*t*"x .
Divendres 26 Texktó
RbiadelCelte;97
93 674 77 49
Lluís Companys, 46
93 674 0483
Diumenge 28 Moral
Santa Teresa, 40
93 675 3344
Dilluns 29
Fomós
Manel Farrés, 95 (P. Central)
93 674 0512
Dimarts 30
Serret
Pg. Baixador, 78 (Mirarsoty
93 674 23 72
Dissabte 27
Bermgues
tV
Dissabte 27
9 I
Sts. Agustí de üantertjury, bisbe, Juli i Ranult, mrs , Eutropi, bisbe i Juli, mr
£ f
U
e
Sb 5erma i Senador, bisbes i Sts. Emili, Fèlix, Llucià i Eladi, mrs. _,.„ __ Dilluns 29 è Sts. Just, bisbe d'Urgell; Màxim, bisbe i Sta. leodòsia, mr.
Dimecres 31
Isern
Pg. La ROwfc* 9. La Floresta 93 67418 63
Dijous 1
Domènech
Pg St Magí, 50
93 674 33 53
: Dimarts 30 ]r La Santíssima Trinitat, Sts. Ferran, rei; Fèlix I, p. i Sta. Joana d'Arc, vg. i Dimecres 31 ; La Visitacíó de la Mare de Déu i Ntra. Sra. Mare del bell Amor.
£ % £ 4| ^ 4
; Dijous 1 i Sts. Justí, mr.; Ignasi, abat (Wtgo); Fortunat, prev. i Sta. Laura, vg. i Divendres 2 I St. Marcel li, prev i Here, mrs.; brasme, bisbe, mr. i tíermà i Kaull, mrs. . í * < yVPVZMrA&*&~
' , \ 0 S S m v * ~ v > »Wft>ÍÍSfWC··
l 1 K i i t
SALES MUNICIPALS (Casa de C u l t u r a ) 15a
* Mostra de Treballs del Taller Triangle. Fins al 28 de maig • n d • Els Sense Terra, fotografies de Salgado. Fins al 31 de maig. A la Biblioteca del Centre Cultural. • 12a Biennal Mostra d'Art Contemporani Català. Fins al 13 de juny. Al claustre del Monestir. • 5a Mostra de Treballs dels tallers de manualitats de PEscola d'Adults de Sant Cugat. Fins al 28 de maig. • José Luis Alvarez, escultura, Tan aprop de les teves mans. Fins al 24 de maig. • Exposició del Taller de l'obrador, fins a l'I 1 de juny.
S A L E S PRIVADES • Joan Tortosa, pintura. Fins al 28 de maig. A L'APW. • Seqüències fotogràfiques i fotopintures d'Adolf. Fins al 30 de maig. Al Centre d'Art Enfoc. • Col·lectiva de primavera, pintura. Fins al 31 de maig. A l'Espai Lluís Ribas. • Avilés i Aramendia, pintures. Fins al 31 de maig. A Canals Galeria d'Art. • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Martí.
POESIA III FESTIVAL DE POESIA CATALANA A:SANT Cl ; (;.\T 19 de maig, a les 11 h.
Cultura
ELS / CAJVTON5 Dijous, .'5 de maig del 1000
51
?t&
EMD Valldoreix AJUNTAMENT
AAPP i W Mira-sol
93674 2018
Ctre Cívic les Planes
936755105
Municipal (Valldoreix)
Sant Cugat
93589 22 88
AAW V Carme Mira-sol 93 674 10 03
Cines Cinesa (reserves) 93 589 0941
Comissaria St Cugat
93674 7612
Casa de Cultura
935891382
AAWS1 Joan Mira-sol 93674 7103
Cines Yelmo (reserves) 90212 4134
DNI (Cita prèvia)
935893080
EMD Valldoreix
93674 2719
Consumidors
Urgències
OMtC
935893168
PROMUSA
93 58917 32
BOMBERS 936928060
Bellaterra
085
Generalitat
ASSISTÈNCIA SAMTÀRM CAP
935891122
CAP - Urgències
9358944 55
Centre Soc. San. LF
93 583 76 00
Ctre.AfehefmefSt. C,
83 674 23 83
932684567
Rubí- Sant Cugat
Club Muntanyenc
936745396
Coral de la Unió
936741006
Esbart Sant Cugat
936752652
Llar d'Avis Parròquia
93 5690598
Piscina VaBdoreà
936754055
936998080 MITJANS COMUNICACIÓ
937252944 93674 7096
BÍHERftut»
936991892
FECSA (atenció client)
90073 7373
936755959
FÈC&À (avaries)
900 74 74 74
935891674
Tot Sant Cugat
936748661
CPA
C.Castete»-Manct»go93589 7605
DispwsarílaFkwsta
93 674 7 B 1 5 "
QermanorCavB
93SÍ9S798
General de Catalunya
935891212
QwpSup-tmrragfants
93 674 3314
Htsemí»
935691156
ValltfHetjrw
93427 28 00
Sant Cugat Comerç
93674 03 22
Jutjat
936746696
Sant Joan de Déu
932034000
uamE
ASSOCIACIONS AAPP W Can Maió Va». 93 674 50 49
AAPP Montserrat Vau.
Catalana de Gas Correus
935896282
9367412 34
83674 2197
936742089
Ftàdio Sant Cugat
93 674 24 59
AAPPiWValdorea
Aigües la Floresta
Ss 4 Cantons
Oeu Roja Sant Cugat
. ÒR^I^iSÒfiaALS
Les Planes
•
Funerària
93 589 $5 $2
Repscf&Jtà
936741680
SOREA,
935690021
934785000
Carretares
932042247
93204 7603
FQC
932051515
AnóuQavin
93674 2570
Arxiu Muntopai
935890712
StPereOctavIa
936741163
Grua
936743371
ArauNac.CataSufiya
935897788
Valldoreix
936740669
RENFE
934900202
Port
9331887 50
Casal Cultural Mira-sot 935892018 POUCtA
936742105
Casal d'Avis SC
9358916 38
AAProp iV. la Floresta 93674 20 89
Casal Valldoreix
936744599
Cuerpo Nacional
M W Aiguafionga Flor. 93674 5129
Ctre.CIvic la Floresta
935890847
Municipal i Protecció Ciwl
CINESA SANT CUGAT
93674 7858 092
Sant Albert, 5 Te), i fax 93 589 821
I H S C ïï I P C I O H S * CASALS D'ESPLAI » ESTADES D'ESPLAI
TRANSPORTS Aeroport
PARRÒQUIA
Informació i inscripcions De dimarts a divendres 0e9a 11 JOide 17.00 a l 9 h
SERVES
93 675 35 «3
CregRo(aVatdoret>i
Telèfon de f£sperança 934144846
091
ASO
ENTfKTS
CASAL DE ,. CULTURA DE ffjt VALLDOREIX
90879 5125
« ESTADES P W r l E S
Horadi d'inscripcions: dimarts a divendres, de 9 a 11.30 i de 17 a 19.30 h
D e
Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix Organitza: E M D de Valldoreix
Dinamitza: ESTADES D'AVENTURA Ass. de Monitors La Cua COLOMES MUSICALS
ESCOLES ESPORTIVES DE VALLDOREIX
RkSoTaxi
935894422
Horadi d'inscripcions:
Taws (parada)
936740997
De dimarrs a divendres.
VaBdoreix (parada)
936741111
de 9 a 11.30 i de 17 a 19.30 h
De dl a d v . d e 9 a 17 h
Lloc:
Lloc:
Soné con Àfrica
17.15-19.45-22.45
H o r a r i d'inscripcions:
Casal de Cultura de Valldoreix
Kseola Jaume Ferran i Clua
Organitza:
C/ Brollador. 5
E M D de Valldoreix
Tel. 93 389 66 A2
Dinamitza:
Organitza:
Escola de Músita Andante
K M D de Valldoreix
Yelmo 3 Sant Cugat 1
Bats (Murciétegos) 16.00-18.10-20.20-22.30
28días Sant Cugat 2
16.15-18.30-20.40-22.50 1
Destino final
Destino final
16.00-18.10-20.20-22.30
Sant Cugat 3
16.00-18.15-20.30-22.40;
Yelmo 5 SScb'as
Soiíé con Àfrica
17.00-19.30-22.00
wmmmm
1
Yelmo 4
16.00 -18.15 - 20.30-22.40 i
Dissabte 2 7 de maig
Ales 12 h. al Casal de C u l t u -
I CICLE DE S O , CINEMA I
ra de Valldoreix.
ART
Org.: Grup de Teatre Espiral.
CONTEMPORANI:
Música Jove i Cinema.
Col.: E M D de Valldoreix.
Cinema: de 18 a 23 h.
Ye|mo6
Música: de 23 a 1.30 li.
Sant Cugat 4
Pokérton - Pitch Black
Giadiator
15.50-18.50-21.50
16.00-18.00/20.15-22.50
Al Casal de Cultura de Valldoreix.
vWmo7
Org.: DPW(Jme.s de Valldoreix).
Bgigolo YELMO SANT CUGAT
Yelmo 8
Yelmo 1
AJlímite
Gladiator {dissabte, consulteu horari)
16.30-19.30-22.30
17.15-19.30 -20.40- 22.40
CINESR SANT CUGAT
l'escola, i el dia 10, animació
17.30-20.00-22.45
Yelmo 9
SALA 2: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 PDT.CALIF.
16.00-18.15-20.30-22.40
l-'erran i Clua.
Obres fetes pel grup de Teatre
()r K .: APA i Escola.
Espiral al llars de 10 anys.
Col.: E M D de Valldoreix.
tia !'es}.ivCHf>,íw
SALA 4:15.50 -18.50 - 21.50
GOLFA: 00.50 13 ANYS
© S i
I í1iïfs!N;{«*fc
Pïirïüis 2?i gratu
per a nens. música... Al C E I P
TEATRE, <• 1 0 anys espiral»
2 a SETMANA
SALA 3:17.00 -19.30 - 22.00 GOLFA: 00.20 APTA
CINESR
D i s . 3 i <1Í£ 1 tle j u n y
El cinema de casa teva ESTRENA
ESTRENA
De I'l al 16 de juny exposició de materials històrics de
Ojosqueteacechan
Yelmo 2
Col.: E M D de Valldoreix.
Dissabte 10 de juny 2 5 È ANIVERSARI CEIP FERRAN I CLUA.
uiïitftffsataíí
fjr-jr t - j .
3a SETMANA
SALA 1: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 13 ANYS
?5
ELS4CÀMDNS
52
Dijous, 25 de maig del 2000
S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Kim Manresa. Fotògraf de La Vanguardia
"A només dues hores de Barcelona, hi ha un món totalment diferent" oberts. Quan agafes avions i vas a llocs on hi ha conflictes sempre passen coses. A Mauritània, per exemple, vam tenir un accident d'avió i vam estar una setmana al desert sols. Després en un país africà vaig entrar sense voler en una zona militar i com que portava la camera em van acusar d'espia i van estar a punt d'afusellar-me. Quan fas reportatges de denúncies socials i de drets d'humans has d'anar molt en compte. Si al cap de l'any agafes cent avions i visites cent països dels quals a quaranta hi ha conflictes regionals o bèl·lics o de drogues o de drets humans és normal que sempre hi hagin situacions límit.
ALF.X LÓPKZ - Sant Cugat -
Kim Manresa és un fotògraf santcugatenc que ha viatjat per tot el món i ha vist publicats més d'un centenar de reportatges. L'últim va ser a La Xantguardia -on treballa- el 7 de maig passat. l ' n extens reportatge de 27 pàgines que recull la prostitució infantil al Brasil. Ha fet més de cent exposicions, ha publicat deu llibres fotogràfics i ha rebut més de 25 premis. - Què és el q u e els santcugatencs van p o d e r veure a l'exposició fotogràfica q u e va finalitzar el 7 de maig al claustre del Monestir? - És una exposició sobre l'orde de la Mare Teresa de Calcuta. Es un reportatge que vam fer l'any passat. Explica com vam trobar i quin era l'estat d'aquesta orde dos anys després de la seva mort. Vam quedar-nos una setmana i vam visitar tots els centres d'acollida. Aquest és el treball de l'exposició, que ha tingut una molt bona resposta per part dels santcugatencs. - Què ha» volgut transmetre i fotografiar en aquest reportatge? - Els treballs dels voluntaris, que per cert, hi havia un bon grup de santcugatencs. Representa l'esforç d'aquests nois i noies que arriben allà només amb la motxilla. Qualsevol voluntari, quan arriba, ja té feina. Es un treball desinteressat. Hi ha gent moribunda que va morir dignament en aquests centres. - I el missatge? - Que encara, avui en dia, es poden fer moltes coses desinteressadament. No tot és materialisme, encara es poden fer moltes coses, com per exemple creure en les idees d'un mateix. Trobar il·lusions per ajudar a tothom. Mantenir, com a mínim, l'esperança. - Ha viatjat moltíssim i, p e r tant. coneix molts països. A qui-
A Kim, Manresa li agrada conèixer, viatjar i fotografiar FOTO: XAVl LARROSA
na conclusió ha arribat ? - És una pregunta molt difícil de respondre però cal tenir ben present que el món és molt divers i que cal respectar totes les cultures i mantenir totes aquelles cultures minoritàries, per molt que ho siguin. A mida que va a v a n ç a n t e' món van desapa. reixent petites
ment diferent. No haurien d'existir tantes diferències, caldria reduir aquestes diferències. Igual igual ja sé que no podrà ser, però és que ara mateix les diferències són brutals. Quan surts d'aquí, tot això et xoca. - Deu tenir alguna a n è c d o t a per explicar-nos €S després de tants . viatges fent fo
"La fotografia
la meva ema tografíes. - E n qualsevol viatge, se succepersonal per eixen un m u n t compat.bie p j treballar en d ' a n è c d o t e s . A cada viatge faig el que crec" més que repor-
cultures que són molt importants. P e n s o q u e pot se 0( er mar antenir totes * les llengües i cult u r e s per molt minoritàries que siguin i tenir avantatges tecnoh»gn..>, e n t r e d'altres. Veus que cl món està una mica destartalat. Hi ha les desigualtats entre països rics i països pobres. La diferència és molt gran. Vostè pot agafar un avió a Barcelona i a dues hores d'aquí por veure un món total-
t a t g e i és m o l t normal trobar-se en certes situacions. Puc dir-li també que, de seguida, agafes molt de carinyo a tota la gent, des de Burkina Easo, Botswana, Etiòpia, el Pol Nord, etc. E n aquests països hi tens molts bons amics i quan hi tornes al cap dels anys ja t'esperen amb els braços
- Fotògraf d e reportatges socials. - A mi ja m'agradava viatjar de ben petit. Jo ja feia fotos al postfranquisme, amb totes les seves manifestacions. Això em va influir molt. Hi havia tres coses que m'agradaven molt: l'antropologia, l'etnologia, viatjar i la fotografia. He aconseguit fer un còctel entre aquestes tres coses. - Quin tipus de fotògraf és? - La fotografia és la meva eina per donar a conèixer una sèrie de coses. És una eina per poder treballar en el que crec. - P a r l i ' n s del r e p o r t a t g e fotogràfic fet p e r vostè i publicat a 'La Vanguardia' el 7 d e maig passat. - És un dels últims reportatges que he fet. L'he fet amb el periodista David Duster i és sobre la prostitució infantil al Brasil. És un problema bastant greu. Recull aquest tema en tres parts: la violència de les nenes petites amb el seu entorn familiar, després la violència d'aquestes al carrer i una tercera part és el turisme sexual que molts europeus van allà a demanar serveis de nenes de 9 i 10 anys i això és un fet brutal. I després hi ha una segona part del reportatge que recull la feina que fan les O N G allà, donant una vida digna a aquestes nenes.
LA GALERIA DE A R Q U I T E í\wFXTFRÍA - I ï Í.ALIZACIÓN - I N T T . R I O K I - - , ! ,
ATSC , i.in
Aín: •-lf.·l
8 7
« Í-V.I. 0 6 i c'0 S a n t
(..
-JARDINF RIA
l'ARQUÍ,:~ • •
':'!«^^
Ara sí que toca IOKPI CASAS
Per dir-ho amb paraules de Günter Grass, és conte llarg. Efectivament, si no ho recordo malament el contenciós es remunta al mandat del primer ajuntament democràtic. La Generalitat s'entestà a fer ús (i un cert abús) de determinades dependències monestirials i decidí instal·lar-hi el Centre de Restauració de Béns Mobles, en detriment d'altres usos de caràcter més municipal. L'oposició consistorial i la tenacitat de l'Associació de Veïns de Sant Cugat centre (no l'actual, sinó els seus precedents), la insistència de la qual fou realment encomiable, no només no serviren de res, sinó que a més, anys més tard s'amplià amb el magatzem conegut popularment com a búnquer. E n una visita que va fer el director general del ram d'aleshores, tot acompanyant el Molt Honorable, recordo perfectament que com a única resposta a les objeccions que jo tractava de posar a la construcció del nou magatzem, em va dir que es feia perquè ell volia, perquè ell era qui tenia competències sobre el tema. Òbviament, va necessitar l'aprovació de les obres per part de l'Ajuntament. I així han anat les coses fins ara. Però ves per on i de cop i volta, resulta que ara tant l'Aj u n t a m e n t com la Generalitat afirmen que el lloc "no és el més idoni". Apa, té!! I, a més, sembla que no hi ha cap problema (i tampoc cap data, tot cal dir-ho) per traslladar-lo a una altra dependència municipal. El problema, suposo, consisteix a trobar una dependència municipal adient. Existeix o hi ha previsions que existeixi? I per què ha d e ser en una dependència municipal? N o havíem quedat entre tots que a Sant Cugat el que li manca, precisament, són dependències municipals? Per a entitats, per exemple. I en el seu lloc, que hi posaran? Doncs..., el M u s e u d e S a n t C u g a t , per exemple. Aquesta n'és una altra, però ho deixo per a una nova ocasió, avui em manca espai. No obstant això, crec estar en condicions per avançar que el tema és sucós. O almenys així m'ho sembla.