Diari de Sant Cugat 343 by Premsa Local Sant Cugat

El 'diari' de Sant

2' /ff/HHV iffl 2000

Cugat

ELS 4 CANTONS

N&m. Mi Any i // 225 ptes.

Destaquem

La casa okupa' frega la tragèdia

Arriba l'acord per rehabilitar l'ermita de Sant Adjutori i el forn ibèric Pàtina 10

F G C veu amb bons ulls construir una nova estació 'na,{

Sant Cugat està de Festa Major fins al diumenge dia 2 Pàgines 16,2$ US

L'Ajuntament fa un pla d'ajuts per a clubs esportius

Els sokupes* pateixen intoxicacions lleus a causa d'un incendi i Bombers adverteix que la masia és una "bomba de rellotgeria" Pàg. ISFOTO-JMM

Pàtina 2$

Boehringer incrementa les vendes un 20% Pàgfna 40

"El Centre de Restauració es traslladarà sense amortitzar els 9 0 0 milions d'inversió" JM. Xarrié, director del Centre de Restauració de Béns Mobles *>#.&

Si et trobes JACRCMZT a l'Esbart

perdut

RBHBW

<••••••••••••••••••••••••

pots

comptar

CATALONIA Ç ERAMIC

•

SERVEI

amb mi\

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

PEIII FORMAT S.t.

HORARI: dl.odv. <J«8o I 3 h idg15o20h di. do 9 a 13 h íd*l6a20h

LOCAL DE L'ESBART

SAKrcUGATgJ| C/Migdia, 6

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

V ^

I 2 4 d e j u n y a l f S d e j u l i o l POOd

«fe 9Jm * *MWfl> p«C&.

RACC r r r CLUB

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

EXPOVENDESi^uiClro.SanlCugatUa.CodonyolodílVolloi tel 93 580 1500 Buencs Aires, 25. Boicebno. Tel 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona Tel. 93 426 00 08

VAS CANTONS

CLUB DEL

SUBSCRIPTOR .. t

EI grup vocal Gema 4

t í sí >: ?. * ^

c/ese-iia

VIPS

Ja m'agradaventesSemasabàfis & cmèixer·fes/íqttm tot vaig descobrís, em van twiteimm><l6 & família, perquè tot" et fem fàcif t as* m somràte, perquètíisparmmm f ^? efKomafrniambsabonperqiàquanÍBSrtecessitessemfire tmm mpetta r*$s#rm. $6»fescatalanes «és topfeafc <p»e conec. -"'

l¥^

* * » * * * * » * # » * # * * « * * * * * ! * • * > » *

t/oft

C A R Sant Cugat

A mi m'emm, {Mtegemn/ftcawm.., Em f«ft«Mrt$ü,.< Les seves mm coofofíatítes ^esSmukn^ són efptasà&p tí'un m tota 00 f» Wiim, <tetkom, d$ ie$ pres$$$ iffrW ttfaeést^erttmïQemfsfamsommbQnmqfàlfe > i és íweo/fo. Jottjí «G<mMsz • » « » » * » »<

Su&vesifó diumenge 2 de juliol, a les 19.30 h

Club Capítol. Sala 2 Rbla. Catalunya, 138. BCN

divendres 7 de juliol, a les 22.30 h

Tel. 93 412 20 38

Cada setmana regaiem ItiojKt pera 2 persones

ííEïïFïï^k-j Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

Sí passeu aquesta FESTA MAJOR pel local de l'Esbart, MERCART us oferirà un 10% de descompte mostrant el carnet de subscriptor #8

JAtRC&RT a l'Esoar PETIT FORMAT S L

A-J

'éj

i Excursió de 2 h G R A T U Ï T A Per la muntanya En grup i amb guia Caps de setmana i festius

* p^r fe <""& els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

ENTRADES GRATIS COMPANY

a recollir e n les nostres oficine;

ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA W

MM MM MM M

MM M t t MM» MM MM MM MM

fl»

SMS»

* S * «SW « 9 » VS

ENTRADES de franc (per a dies feiners)

santcuqat i

--i-

CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada

w ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 .

cines LA

|JÉ.íÉ||*a i

*%**¥*' 1

de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS 4 CANTONS

Política

Dijous, J9 de juny del _Wi'

I n f r a e s t r u c t u r e s

Recoder negocia la construcció d'una nova estació de Ferrocarrils La ubicació de la parada seria entre la de Sant Joan i la del centre de la ciutat Sant Cugat podria comptar amb una setena estació de

bé altres reunions amb el Ministeri de Foment, per

consistori santcugatenc a Foment. Des de la Funda-

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entre les es-

tractar la qüestió. Fonts de Ferrocarrils han explicat

ció del Reial Automòbil Club de Catalunya

tacions de Sant Joan i Sant Cugat, si prosperen les

que es veu amb bons ulls la proposta inicial de l'Ajun-

que acaba de presentar l'estudi de mobilitat de Sant Cu-

negociacions que ja ha iniciat l'Ajuntament i es com-

tament. Qui també està d'acord amb el projecte és el

gat, es fa sentir l'opinió que la nova estació propor-

pleixen els requisits d'utilització de la parada. L'alcal-

grup local d'Iniciativa per Catalunya-Verds, que ja va

cionaria un impuls del transport públic d'una zona, molt

de de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha començat les ges-

demanar la construcció d'una nova infraestructura a

propera a l'autopista A-7, que permetria

tions per fer realitat aquesta proposta i ja ha mantingut

la cruïlla entre les línies S-2 de Ferrocarrils -que va

tionar la parada que Ferrocarrils té al centre de la ciu-

una primera reunió de presa de contacte amb direc-

fins a Sabadell- i la de mercaderies de Renfe Mollet-

tat. Així ho ha indicat el secretari executiu de la Fun-

tius de l'empresa ferroviària. Recoder té pendent tam-

Papiol, la conversió de la qual també ha demanat el

dació del RACC, Alfons Perona.

EMILI BKI.I.A -Sant Cu§at-

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha començat a mantenir reunions amb la direcció general dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per fer possible la construcció d'una nova estació al nostre municipi. L'emplaçament de la nova infraestructura estaria entre la parada del centre de Sant Cugat i la que hi ha al polígon de Can Sant Joan. Recoder considera q u e hi ha prou espai e n t r e aquests dos punts per inclourehi en un futur planejament la instal·lació: "L'hem de preveure". afirma l'alcalde. De fet. ja fa un mes que el consistori va trobarse a m b el p r e s i d e n t dels ferrocarrils catalans i amb el director general. Miquel Llevat, per transmetre'ls aquesta necessitat. "La seva resposta va ser bona", diu Recoder. Segons fonts de ferrocarrils, "se n'està analitzant la viabilitat a m b un estudi d'a-

/.M nfne\ rk IJstniíó rlf/s !•(',( r/t I tinti t r/i Smit ( n^tit:,/!/ tu/tit/iir// íil^o^l r/i l'nin IVW

fluència", és a dir, si compleix els requisits d'ús potencial. Recoder va avançar que estan pendents de més reunions, en aquest cas amb el nou secretari d'estat d'Infraestructures, Bcnigno Blanco, en substitució d'Albert Vilalta, i amb el director general d'Infra-

estructures, Manuel Nino; una reunió en què també hi prendrien part els alcaldes de Terrassa. Manuel Royes; de Rubí, Núria Buenaventura. i de Sant Quirze, Sebastià Ruiz. Amb la nova parada, propera a l'A-7, serien set les parades de

Vil //• K I

\RROS

Ferrocarrils que hi hauria a la ciutat: Mira-sol, la F'ioresta, les Planes, Valldoreix, Hospital General i Sant Cugat, a banda de la Renfe a (loll F'avà. i la de la futura estació del Tren de (iran Velocitat (TGV). Precisament, el passat 29 de desembre, la darrera reu-

(RACC),

desconges-

nió que l'Ajuntament de Sant Cugat va tenir amb el Ministeri de Foment -a la qual va assistir l'actual t i n e n t d ' a l c a l d e d e P r e sidència. Joan Recasens- va ser per tractar cl tema de l'estació del TGV. El grup municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) també vol la construcció d'una nova estació a Sant Cugat. Així ho van demostrar en la presentació de la seva campanya per la millora de la mobilitat al Vallès, titulada "Volem el metro i més", on demanaven l'arribada del metro de Barcelona a la nostra comarca. Des d'IC-V proposen que la nova estació s'ubiqui a l'encreuament de la línia dels ferrocarrils catalans de Sabadell a Barcelona (S-2) amb la línia de Renfe Mollet-Papiol, que de moment està destinada a mercaderies. F^l secretari executiu de la Fundació del RACC. Alfons Perona. pensa que l'estació "descongestionarà la del centre" i és "bona per a una zona en què hi haurà creixement urbanístic".

AUTOMATISMES

Seguretat. Vi Servei \;

I PERSfANES...

Lluís Recoder, alcalde "La resposta de

FGC

Alfons Perona, RACC

"Se n'està analitzant

'Serà positiva perquè\

Ferrocarrils

la viabilitat amb un

descongestionarà

va ser bona "

estudi dyafluència"

mm. wmn.

S'-vT-V

Í3

restació del centre *' :

AV, LLUÍS C O M P A N Y S , (ABANS ALFONS SALA)

. TEL.

569

93,

Política

ELS /CAJYTONS Dijous. 29 de juny del 2000

R e s t a u r a c i ó

El PSC no vol que es regali el terreny del futur centre de restauració Considera que s'han de reparar els "danys " causats al claustre

Sansa (PSC): "No vull ser la nova primera secretària" E. B. - Sant Cugat -

lunya (ANC). "Cada administració ha d'assumir les seves responsabilitats. És a la Generalitat a qui li p e r t o c a invertir, conservar i mantenir el centre", diu M e n é n d e z .

E M I L I BLLI.A - Sant Cugat -

Kl Partit dels Socialistes de Catalunya (l'SC) a Sant Cugat va presentar la setmana passada una iniciativa parlamentària per redefinir l'espai del Centre de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat (CRCBM) que actualment ocupa d e p e n d è n c i e s del Monestir de la ciutat. Els diputats socialistes Joan Surroca i Josep Casajoana, a c o m p a n y a t s pel portaveu municipal del partit, Jordi M e n é n d e z , i la primera secretària, Maria Sansa, van fer una visita al centre de la mà del seu director, Josep Maria Xarrié. Els socialistes d e m a n e n que es busqui una seu més funcional per al servei, que estigui fora de l'aCtual recinte del Monestir, però que es mantingui a la nostra ciutat. Ks per això que v e u e n positiva la decisió del Departament de Cultura de la Cieneralitat i de l'Ajuntament de canviar la ubicació del Cen-

T a p a r la r a m p a

Membres del PSC davant la rampa del banquer FOTO: X.L. tre: " M é s val tard q u e m a i " , diuen. Un dels aspectes més importants per als socialistes és el finançament, q u e ha de ser ass u m i t d e s d e l g o v e r n d e la Generalitat, ja que la ciutat "pateix un dèficit d'espais públics i una crònica manca de serveis

S a n i t a t

ERC adreça al Parlament una pregunta per saber si el CAP està pressupostat

i equipaments". En aquest sentit, proposen que el consistori vengui o, si més no, llogui els t e r r e n y s : " N o c o m p a r t i m el propòsit de l'equip de govern de cedir-los gratuïtament", diu Menéndez, mentre recorda que es va fer el mateix amb la seu de l'Arxiu Nacional de Cataminis d'execució de les obres. La regidora republicana Sara Bertran ha explicat q u e en la darrera reunió a m b la t i n e n t d'alcalde d ' I - ^ l t a t , L^Jítiquei Socials i Serveis G e n e r a l s , Mercè Conesa, en q u è van assistir t a m b é representants d e la Generalitat de Catalunya i m e m b r e s de la M ú t u a de Terrassa, es va dir que el CAP està previst en una partida global i t z a d o r a d e la G e n e r a l i t a t . "Com q u e era molt inconcret, la setmana passada vam fer entrar una pregunta pel govern de la Generalitat per veure on era", assegura Bertran, q u e ha explicat q u e estan a l'espera de la resposta.

El P S C veu i m p r e s c i n d i b l e que es repari el dany que, segons ells, s'ha causat al conjunt monumental del Monestir, referint-se a la rampa per a l'accés dels vehicles q u e es va construir davant la Casa de Cultura. "Vull anunciar el meu compromís amb la ciutat que en un futur aquesta rampa serà tapada. No hi haurà un soterrani dedicat a magatzems i no es requeriran els camions perquè hi baixin", ha dit M e n é n d e z . Davant l'anunci de l'alcalde, Lluís Recoder, d'ubicar al centre el futur museu del Monestir, M e n é n d e z ha advertit que "la pressa és una mala consellera per pensar en la creació d'un museu", i ha demanat que "el que es faci serveixi per entendre millor el q u e va significar un monestir benedictí com el que tenim a Sant Cugat". Quant a la ubicació del futur edifici del C R C B M , el regidor va explicar que "sembla que es tracta d'uns terrenys entre l'Institut Arnau Cadell i el g o l f i vatornar a incidir en la manca de terrenys públics a Sant Cugat.

C o n s e l l

La seu de l'únic CAP que hi ha actualment a la ciutat FOTO: X.L. E. B. - Sant C a · a t / B a r c · l · a a -

La secció local d ' E s q u e r r a R e p u b l i c a n a de C a t a l u n y a (ERC), a través del diputat comarcal del partit, Joan Ridao, i d ' E r n e s t Benach, ha fet arri-

bar al Parlament d e Catalunya una pregunta per escrit per saber si la construcció del C e n tre d ' A s s i s t è n c i a Primària (CAP) està pressupostada a l'exercici d'enguany. Des d ' E R C t a m b é d e m a n e n a qui ha estat adjudicada la realització del projecte arquitectònic i els ter-

A c o n t i n u a c i ó El.S 4 CANTONS r e p r o d u e i x literalment la d e m a n d a del G r u p Parlamentari d ' E R C sobre el futur CAP de Sant Cugat: " Q u i n e s previsions té el d e p a r t a m e n t de Sanitat i Seguretat Social per c o n s t r u i r un nou C A P a Sant Cugat del Vallès, atès que malgrat les e x p e c t a t i v e s don a d e s en aqfiest sentit, i especialment des de la sessió per part de l'Ajuntament d ' a q u e lla ciutat d ' u n s terrenys idonis per a la seva ubicació, no consta q u e existeixi cap previsió pressupostària real per aquesta inversió?".

El PSC local sempre havia fet el canvi d'executiva amb la celebració d'una assemblea. En aquest cas, però, igual que els socialistes catalans, es renovarà la cúpula del partit en un congrés amb ponències que se centraran en el futur de la formació davant del creixement en nombre de militants i simpatitzants de Sant Cugat.

d i s t r i c t e

El quart carril de TA-7 es començarà a construir al setembre

L a pregunta i

L'actual primera secretària del Partit dels Socialistes, Maria Sansa, que porta més de 20 anys en la política municipal, ha anunciat la seva intenció de renunciar a la secretaria local del partit després del primer congrés municipal que se celebrarà el 30 de setembre. El congrés servirà per reduir l'executiva local de 12 membres a un màxim de set, segons Sansa: "Entenem que una executiva reduïda és més operativa. Que entri gent nova i jove". La regidora explica que ja no volia ser regidora en aquest darrer mandat però que va acceptar el càrrec per motius interns de cohesió. Sansa, que va ser quatre anys tinent d'alcalde de Serveis Personals: "Estic orgullosa i contenta de les moltíssimes coses que es van fer en aquesta ciutat", com la construcció d'instituts. Quant als anys a l'oposició, la socialista diu que "és molt feixuga, molt dura, se li hauria de tenir més respecte perquè representa un sector de la població".

E. B.

El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va explicar al Consell de Districte de Mira-sol que el quart carril de l'autopista A-7 es començarà a construir a partir del setembre. Carbó va fer aquest anunci després que un veí expressés la seva preocupació pels sorolls que produirà. El col·lectiu veïnal i els representants d e l'oposició van mostrar la seva preocupació pels "punts negres" del districte, on es produeixen accidents, com la confluència de l'avinguda de Bilbao, el carrer d'Àvila i la rambla

del Jardí. Sara Bertran, d ' E R C , va recordar que l'anterior tinent d'alcalde de Descentralització, Joan Recasens, va prometre que a l'abril s'hauria solucionat el problema en aquest punt, per al qual hi ha destinada una partida d'un milió i mig de pessetes. Els veïns també es van queixar per l'actuació de la policia municipal, que consideren reduïda, la poca neteja al barri i la manca de manteniment. El regidor de Descentralització, J a u m e Tarragó, va explicar que el districte se sectorialitzarà en 10 zones d'actuació, una de les quals té una "molt difícil solució", per la línia d'alta tensió, de 110.000 kw, el soterrament de la qual "és costós".

ELS4 CANTONS Dijous, 29 de juny del 2000

LA G E N E R O S I T A T DE P E N S A R EN ELS SEUS FINS

L'ÚLTIM

MOMENT

y™^pB5H?§#5$fl<8ïfeí

AMB

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMIUJNA

SOLA ï RUCADA AL c >02 110 120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES, CAPELLA, NÍNXOL. INHUMACIÓ/INCINERACIÓ. LÀPIDES, CORONES. REPATRIACIÓ. URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTI Gestió i Assegurança de Sepeli

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS. 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

FIATC ASSEGURANCES

EIS 4 CANTON

ODÍIIÍÓ •L

E d i t o r i a l

ELS CANTONS

Okupes, punt i seguit

Setmanari independent de Sant Cuinat del Vallès

Dijous, 29 (te juny del 2000

PREMSA LOCAL

Currer S J I K Ann>ni.42-I4, O N l W S j n t Cimar d e l Valies 'l'cl. ''.1 SH<>fc>S» - I-'JX V.\ 674 j i í 24 •Vlrci, J c l e i t r ó n ú J : cls4c jntons<S 1 tot·,antL'iii»jt.ci)m

o és la primera vegada que tractem aquest tema des de l'editorial en aquest any llarg en què la masia Torre Blanca és ocupada per un grup de joves santcugatencs que reivindiquen aquest equipament municipal com a espai cultural i de lleure. Més d'un any en què aquest moviment, contra el qual no hi tenim res a dir, ha posat entre l'espasa i la paret la nostra administració i els seus polítics. Un any de tolerància i prudència per part de l'Ajuntament i de posicionament, sovint marcat per certa actitut demagògica, de membres dels grups de l'oposició, suposem que la política és així: de qualsevol estella es fa un foc. Davant d'aquest tema no hi ha hagut ni per un costat ni per l'altre cap postura clara ni contundent que portés a una solució definitiva.

Consell d'Administració

Ramon Grau (president) Director

Josep Mana Vallès Redacció

Política/Entorn: Emili Bella; Opinió/Comarra: Josep M. Vallès; ielal: Kster Castanyer i Magda Mcnde E8|M»rt*: Alex López; Cultura: Marga Almagro Keoiiumia: Micol Sabaté Comercial {larmen Kyatalar Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep M. Cabrerizo

I viieprcidcnt).Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi < .asu*.. Narcís Castanyer, Albert de Pablo, X:i\ ier Fornells, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Uuís Puig. Kmili Rerïé, Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa,

Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sinda Gómez

A tots ens agrada veure com el nostre jovent pren iniciatives i es belluga; però això també comporta responsabilitats. Per un costat l'Ajuntament, després de trobar una solució consensuada, ordena desallotjar la masia per, entre d'altres coses, un problema real de perill en la infraestructura. Després es proposa un conveni als okupes per regularitzar la situació i els demana que aquests es converteixin en associació i es dotin d'eines legals per tal de trobar una solució, que passa per cedir-los Torre Blanca amb un seguit de condicions. Aquests rebutgen el conveni perquè, precisament per això, són okupes. Mentrestant arriba la revetlla de Sant Joan i per un foc, la tragèdia volta, no tant sols per la masia, sinó sobretot pels seus ocupants, q u e dormen plàcidament al pis superior, sense cap ti-

pus de mesura de seguretat. La casualitat: que l'incendi es produeixi al matí a plena llum i que amb una ràpida reacció dels veïns i bombers s'evita un autèntica desgràcia: tot queda en una lleu intoxicació de set dels seus okupants. Els bombers ho anuncien contundentment, la masia no reuneix cap condició ni de seguretat ni d'higiene per ser utilitzada, i menys com a habitatge, i l'Ajuntament procedeix a precintar-la. Els okupes, tal com es preveia, hi tomen a entrar, posant encara més responsabilitat sobre dels governants municipals que representen la propietat. L'alcalde no vol fer cap declaració al respecte i l'oposició fa costat als okupes, que proposen un conveni on l'Ajuntament quedi fora. Tot segueix el millor camí.

Fotografia

Xavi Larrosa i Eduard Farinyes

ha festa de tots

Disseny i maquetacló Susanna Dicenta i Marta Cabrol Correcció Blanca Pi i Núria Batllori

Impressió Kotimpres Tel. 972 40 05 95 Distribució

Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71 Dipòsit legal: GI-WS-93 h I. 4 ( .infou. t'*r>rc%Nj linuamcni IJ SCVJ opinió en el» eiiitnridU. KK amtles •.iput·. cxprciwn l'opiniA delí i c i i i jutorv i|tie /•/' 4 <'.iiiil'nif no fa i c v j necessària me ni l'uhlií Jtió i d h e n d j ï

(l)ACPÇ de ld Premsa Comarcal

C/ «tarci lodonda, 8. Ucol 7 Jelr«5M2371

D i s t r i b u c i ó ú'ELS 4 CANTONS als subscriptors

C a r t e s

^ \

s hora d'oblidar els problemes i els maldecaps. És hora de gaudir de la ciutat i la ciutadania. És hora de la festa grossa de la ciutat, la Festa Major de Sant Cugat. Estem de festa i això vol dir que hi ha un munt de gent, entitats i col·lectius, que coordinats per la Comissió de Festes, ha participat en la confecció d'un programa farcit d'actes per a tots els públics i gustos. Un programa, també cal dir-ho, que, a banda del suport de l'Ajuntament, compta amb el patrocini d'empreses que se senten arrelades a la ciutat i que no dubten a l'hora d'invertir en cultura, esport o qualsevol altra activitat de caràcter social.

d e l s

Enguany la festa presenta algunes novetats: des del canell, que ja no sorgeix d'un concurs, sinó de l'encàrrec a un artista, en aquest cas a Sergi Barnils, fins al mateix pregoner, Baltasar Porcel, a qui ben segur no li haurien fet aquest honorable encàrrec en cap de les dotze edicions anteriors. En aquest programa podrem gaudir d'un concert d'aquells que molts no es voldran perdre. Tindrem entre nosaltres el cantautor de Xàtiva, en Raimon, que ens delectarà amb les seves cançons de sempre a l'entorn del Monestir. No hi falten els actes tradicionals com el ball del Paga-li Joan, la trobada gegantera i la castellera, l'arrossada popular o el castell

l e c t o r s

de focs. Tampoc no falten algunes novetats, com el tancament de l'eix viari que va des de l'avinguda de Cerdanyola fins a la plaça de l'Estació durant tots els dies de la Festa Major com a pròleg del tancament del carrer de Santiago Rusinol els caps de setmana, la localització d'una zona per als més menuts, un cicle de concerts de jazz o l'espai anomenat tradicional amb concerts i balls. Un munt d'actes, molts dels quals coincideixen en el temps i, per tant, serà difícil gaudir de tots plegats. Des d'aquest mitjà de comunicació us volem desitjar a tota la població una bona Festa Major!

S e v e r

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir d e les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha d e venir signat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, el telèfon i cl número de D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret d e publicar els textos tramesos, i el dret d e resumir-los quan ho consideri oportú.

FESTA Empresa i entorn En el nostre parer, la relació entre les diverses empreses i el seu entorn és cabdal de cara a l'acompliment de diversos objectius. En aquesta carta ens agradaria fer referència al tema de la llengua. l'n dels aspectes clau per poder viure en català és poder relacionar-se, informar-se, consumir,... en català. Per aquest motiu volem fer públic el nostres desacord amb la política de diverses empreses, com és cl cas de McDonnald's, que, per exemple, en la seva última campanya Dia del RigMac va fer un desplegament publicitari on es va posar en contacte amb els clients a través d'una carta, la qual estavaíntegrament escrita en castellà, fet que corrobora el que molts ja

L'objectiu d'aquesta diada és que els avis i les àvies dels infants coneguin i visquin el funcionament d'un dia de l'escola, a l'hora que es potencia la relació intergeneracional. La jornada es planteja amb un to festiu i les àvies i els avis participen activament explicant contes, cantant cançons, jugant amb els infants, etc. Finalment, un dinar col·lectiu serveix d'acte de cloenda a una festa que any rere any va adquirint una dimensió cada vegada més JERC. Sant Cugat del Vallès important en el calendari de l'escola. Amb aquesta carta voldríem agrair públicament, no només la Agraïment participació dels més de 100 avis i àvies a la festa sinó, també, la L'Flscola Bressol Pública Municol·laboració de les persones, inscipal Gargot de Sant Cugat del Vallès va organitzar el passat dia. titucions i empreses que han fet possible que aquesta nova edició 2 de juny la 5a Festa d'Avies i d'Ahagi estat un èxit. vis a Gargot.

ens pensàvem, que moltes empreses, malgrat que presumeixin de la seva integració en la societat, només tenen un objectiu: treure el màxim benefici oblidant la cultura de lloc on s'instal·len. Ens agradaria acabar la carta comunicant que el nostre objectiu és tenir el dret, totalment legítim, de desenvolupar-nos en la nostra llengua, sovint, com en aquest cas, oblidada i arraconada. Per aquest motiu, continuarem denunciant i fent èmfasi en aquest aspecte.

T i t o

Opinió

ELS /CAMIONS Dijous, 29 de juny del 2000

C a r t e s

d e i s

l e c t o r s

En primer lloc volem deixar constància de la nostra gratitud a la revista TOTSantCugat per ferse ressò de Tacte i per brindar-nos l'oportunitat des de les seves pàgines de poder-nos adreçar als nostres col·laboradors. En segon lloc fer públic el nostre agraïment més sincer a les següents persones, empreses i institucions que ens han facilitat els recursos materials, econòmics i personals necessaris per a l'organització de la festa: A L B E R T PARCERISA, CARLOS ROCHA SL, F L O R I S T E R I A MUSCARI, VINS NOÉ.CARNISSERIES TUBAL, MILAR T O B E L L A SL, VALLÈS PA, CENTRE JARDINERIA S A N T CUGAT, PRYCA, N E S T L É , L A S I R E N A , L'OREAL, A J U N T A M E N T D E SANT CUGAT D E L VALLÈS i a totes les famílies de l'escola.

tir de l'I de juliol iniciarà la seva activitat. Malgrat tot, des de la Creu Roja ens comprometem a mantenir el servei fins el 30 de juny. Igualment, col·laborem amb el Servei Català de la Salut, responsable d'aquest procés, i amb les empreses adjudicatàries per garantir una adequada transferència dels serveis i les obligacions de subrogació del personal en tot el territori. A banda, la Creu Roja seguirà treballant pels més vulnerables realitzant tasques de prevenció i primers auxilis, socors i grans emergències, atenció als col·lectius més desfavorits (gent gran, immigrants, infància en risc, drogodepenents i malalts de sida), cooperació internacional, defensa del medi ambient i promoció dels drets humans i dels valors de la pau.

a l'Ajuntament de Sant Cugat que tanqui el camí a la circulació de cotxes, motos i cavalls; ja hi ha un altre camí per anar amb cotxe a Can Borrell. En el Departament d'Urbanisme em van dir que és un tema a resoldre, però primer, ha de ser sotmès a debat polític a l'Ajuntament de Sant Cugat, ja que no pertany al Parc de Collserola sinó al Municipi. Des de la veu popular el que podem fer és presentar una instància a l'Ajuntament adjuntant-hi totes les firmes que es puguin recollir. Si ens vols ajudar deixant-hi la teva, ho pots fer al carrer Rosselló, 23 (botiga). Gràcies.

I, finalment, a les nenes i als nens de l'Escola Bressol Pública Municipal Gargot per la paciència que han tingut amb els adults. Moltes gràcies a tothom!

Antoni Aguilera Rodríguez és president local de Creu Roja a Sant Cugat del Vallès-Rubí

Aviat farà un any i sembla ahir mateix. M'agradaria que aquestes paraules fossin una esperança i una alegria per aquells —tants, que un no s'ho pensa—, que estan patint d'una forma cruel i atònits, una malaltia que els porta sense aturar-se a la fi dels seus dies, com tots nosaltres farem tard o d'hora. Però..., ells són conscients de la seva situació dia a dia i més si ets jove, amb família, fills, feina, il·lusions i amics, lluitant, volent fer la seva voluntat, contra l'angoixa i la desesperació de no poder fer res, i que a poc a poc t'estàs pansint, perdent la lluita, volent fer prevaler la teva voluntat, bona i natural en aquest estat. També es pot dir de molts que en pocs instants passen d'un estat a l'altre com pot ser un accident la-

R Rodríguez

Als malalts

L'equip d'educadores de l'Escola B/essol Pública Municipal Gargot de Sant Cugat del Vallès Camía Can Borrell, un camí de passejada!

Transport

sanitari

Com probablement ja coneixeran, el Servei Català de la Salut ha optat per regularitzar el transport sanitari a tot Catalunya i aquest dimarts 9 de maig ha fet públic el resultat de l'adjudicació. A la nostra zona, el servei de transport sanitari ha estat adjudicat a una altra empresa, que a par-

Certament, aquest camí que va des de la plaça del Rotari a la Masia de Can Borrell, passant pel Pi d'en Xandri, el transitem molta gent. És un camí que ens agrada. Quan parlem de les nostres passejades per aquest indret, al final surt sempre elcomentari: quina nosa que hi passin cotxes, motos i els cavalls, que passen tant a prop que, fins i tot, pot ser perillós. Per això creiem oportú demanar

terminals

boral, de trànsit, etc. Tots són penosos i traumàtics. MOLT a grans trets comporta unes situacions difícils, que es poden tenir en compte: lr. No pot ser. A mi? 2n. Estat agressiu. N o acceptar-ho. 3r. Fer pactes. 4t. Depressió i, finalment, acceptar-ho!! EI meu fill —33 anys—, ha passat per aquest calvari durant sis anys, junt amb la seva família i amics (molts). El canvi sofert al llarg d'aquest temps ha estat sorprenent, només per un fet, una decisió. ACCEPTAR-SE finalm e n t la fi, d'acord a m b el fet exemplar de Jesús, que sent DÉU I HOME, va dir al seu Pare: "Que es faci la vostra voluntat". Això va donar-li una pau interior, que es reflectia en el seu exterior, de tal forma que a tots ens ha cobert d'una pau i acceptació extraordinària. Per això, voldria comunicar a tots aquests malalts especials, que dins el seu estat p o d e n pensar en aquesta circumstància, que Jesús ens dóna exemple, que a més de ser Déu, era HUMÀ, va voler acceptar la voluntat del seu Pare, encara que això sigui dur i difícil de fer. A tots els qui ens han ajudat. Moltes gràcies. F.L·L.C Benvolgut president en funcions de la Cooperativa de Subministraments

Referent a la convocatòria d'assemblea general extraordinària, del dia 18 d'aquest mes de juny, a la qual és molt probable que no hi pugui assistir, permeti'm que li digui que la proposta de conti-

nuïtat amb reestructuració de la Cooperativa és improcedent i, tirant llarg, li diré que és il·legal, per quan, com vostè sap, l'anterior assemblea, també extraordinària, va acordar d'una manera categòrica la seva liquidació, nomenant la corresponent Comissió Liquidadora. Encara que es vulgui presentar visualment la proposta de la Comissió Sorea d e forma m e n y s atractiva que l'altra, que en canvi té el gravíssim inconvenient que podria produir e n el futur la repetició de malversacions com les de Bellet i Plantada causades, segons diuen, pel desinterès general, ja és tenir oremus que, després de més de 50 anys, s'admeti ara el mal plantejament de la Cooperativa. Ni crec que els casos dels presidents defraudadors fossin per «desinterès» dels socis, sinó perquè l'honradesa es té o no es té, ni crec en l'error dels cabdals d'aigua pròpia. Mai n'ha tingut la Cooperativa, de cabdals propis. S'ha limitat a la comercialització de l'insuficient aigua del Sr. Gassó que ens ha portat, juntament amb les estafes dels presidents citats, a pèrdues q u e ara. més o menys, es quantifiquen. La defensa d'uns interessos determinats han motivat l'existència d'una Cooperativa a la qual sempre he estat contrari per raons òbvies d'interès general. I, per favor, que no se li digui ara al personal que amb la liquidació es propicia la dilapidació patrimonial. Si la venda es fa correctament, no té per què ser així. Ben cordialment, J. Nualart Puignau

s o t e r r a n i

Granotes i cargoüns M A R T Í OLAYA

g a f e m - n o s les c o s e s pel cantó bo, sense drames ni catastrofismes. Per molt que no ens agrad i n , a l g u n e s s ó n difícils d e canviar. N o tornarem enrere, per e x e m p l e , a eternitzar-nos a m b a q u e l l aparell d e ràdio que, a m b la gramola, ocupava mig m e n j a d o r ; i, si així fos, t a m p o c controlaríem program e s , horaris ni e x p r e s s i o n s i n a d e q u a d e s (escoltàvem allò q u e e n s donaven i, si no e n s agradava, p r e m í e m un botó, com p o d e m fer ara a m b la vilipendiada televisió). Per molt (jue no e n s agradi som vianants soferts a estones i, potser sense adonar-nos-en, conductors mal educats altres m o m e n t s . P e r m o l t q u e no ens agradi, com q u e en el cen-

tre del poble no hi cabem, tothom e n s mirem (per a nosalt r e s o p e r a l s n o s t r e s fills) aquells pisos assolellats i e n voltats d e verdor q u e proliferen centenars d e m e t r e s enllà del p e r í m e t r e d e l M o n e s t i r . Però no s'hi val enyorar basses a m b granotes on ara hi ha cruïlles sorolloses a m b circulació constrenyida q u e va i ve d ' u r b a n i t z a c i o n s on h i v i u

gent q u e surt de casa per anar a treballar; com no s'hi valdria q u e jo e n y o r é s els c a r g o ü n s que anava a buscar a prop d'on vivia, a Sants, després de caure quatre gotes, mentre el pare era "a Barcelona" a treballar; ni enyorar "el camp dels gossos" ni "Can Mantenga"..., ni (per q u è no recordar-ho, també?) el ferrer del xamfrà, en el carrer perpendicular al de casa,

e n f a n g a t o polsós s e g o n s el temps que feia, amb l'ambient i m p r e g n a t d e la farum d ' u n gles socarrimades, orins i femta d e c a v a l l . . . E n c a r a q u e tampoc conformar-se a m b tot, és clar. Si p o d e m posar traves a les nicieses d e la televisió, fem-ho. Posem ordre a la circulació i contribuïm-hi nosalt r e s m a t e i x o s a m b el n o s t r e c a p t e n i m e n t . F e m per m a n e -

ra que aquells pisos assolellats e s t i g u i n a l'abast d e l n o s t r e esforç. Vetllem per tal q u e els administradors q u e hem votat en majoria no traïcionin la voluntat del poble. Col·laboremhi, si ve a tomb. I siguem tots nouvinguts al deler ocmú de ser feliços i viure e n pau.

Marti Olaya e's escriptor

GESTIÓ DE SANCIONS »S.«C.vv

"%.

BELL i& ^SjX}ATS «jip

.»«*

/ «^

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93

590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

93 789 34 36 www.gestionsanciones.com

Opinió

juny del 2000

Des

del

Turó

Can

Matas

De les pasteres a l'escola ÀNGEL CASAS

ontemplant alguns dels partits de futbol del campionat europeu m'he adonat d'un fet realment representatiu del que pot ser la immigració. En els equips de les nacions europees més avançades, França, Anglaterra, Bèlgica, Holanda, etc, hi juguen diverses persones de color que malgrat això, representen aquests països. Què vol dir això? Doncs que sent de primera o altres generacions d'immigrants estan plenament nacionalitzats i pels seus coneixements i habilitats són considerats dels país i han aconseguit el dret a representar-lo, ni que sigui en un tema de menor importància com el futbol. Ahir, mentre estava treballant en un hort a l'Empordà, a uns trenta metres va passar un pastor de color negre conduint un ramat de més de quatre-centes ovelles. Amb gran força em va din "Bon dia!". Amb gran satisfacció li vaig contestar. Per què ho va fer? Jo crec que per dos motius: perquè sabia algunes coses en català i perquè se sentia capaç de pasturar un ramat tan gros, com el que li havien confiat Per cert, l'any passat aquest ramat el conduïa un pastor gran de parla castellana. Segons indiquen les estadístiques, en aquells països europeus esmentats, la població immigrada representa més del 15%, mentre que aquí a Catalunya i Espanya estem al voltant del 2%. D'altra banda, actualment i sense perspectives que l'oferta

i la demanda canviï, hi ha manca de paletes, de soldadors, de matricers, de lampistes, d'informàtics, d'enginyers tèxtils, de fusters, d'agricultors, de pastors, etc. (de futbolistes holandesos en sobren). I a les noves generacions, malgrat l'atur, no sembla que els atreguin aquestes professions, i no hi van. Mentrestant, s'està fent i retallant una llei d'estrangeria per veure en quines condicions els retornem i quins drets donem als qui per viure han arriscat la vida i es queden aquí. Sense estadístiques a la mà, sóc molt conscient que poquíssims dels que vénen tenen alguna de les professions que ens fan falta, per això considero fonamental que durant aquest període de cinc anys, en què els immigrants podran estar aquí sense justificar una activitat, sempre que estiguin amagats, l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments, els donin la formació necessària en idiomes i professionalitats de les que ens fan falta. I mentrestant manternir-los. Què hauria fet si no la nostra societat si haguessin estatfillsnostres els qui haguessin optat per aquestes activitats? El conseller Artur Mas deia en una conferència al Cercle d'Economia que el que calia era crear una xarxa d'agents a l'estranger, especialitzada en l'agilització dels tràmits per contractar treballadors immigrants, així com en la selecció dels més adequats per cobrir les demandes del mercat la-

boral català. És a dir, que els que han format als països pobres, després hi anem nosaltres i els hi prenem, per estalviar-nos la formació i, en conseqüència, deixar-los niés pobres. M'imagino que al Cercle d'Economia els devia caure bé la proposta d'economitzar en formació. Crec que el fenomen de la immigració i el de manca de nadius del nostre país que no volen anar a diverses professions, cal que es complementin. I d'això cal fer-ne també una aplicació municipal, perquè algunes d'aquestes mancances també les tenim a Sant Cugat. En el programa municipal d'IC-V hi tenen la proposta de crear una oficina d'acollida i informació per a immigrants. Ho considero una responsabilitat que s'ha d'assumir, per orientar-los cap a una formació específica, que caldrà donar-los. Hem d'aconseguir que en un futur, els ocupants de les dramàtiques pasteres i camions, a part de desaparèixer aquesta forma d'entrar, puguin formar part de les nostres seleccions nacionals de treballadors i que si un dia l'Artur Mas del seu país els selecciona per tomar-hi, ens puguin dir "Adéu siau!".

Àngel Casas és exregidor del PSC

balcó

El Canigó avui MONTSERRAT RUMBAU

ies enrere els amics de la UNESCO hem visitat Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixa. Com que estem en plena primavera, tot era verd, ple de flors, ple d'aigua, ple de vida. I el massís del Canigó, impressionant, com sempre. Vam pujar a dalt al monestir de Sant Martí del Canigó, sembla un niu d'àligues, allà encaixonat en un petit espai, rodejat de muntanyes. Ara hi viu una comunitat religiosa, formada per unes 30 persones, totes joves, conviuen homes i dones, i alguns són parelles i tenen fills. Es dediquen a la contemplació de Déu, això és el que ens van explicar, intenten viure com les primeres comunitats cristianes, tot ho comparteixen, van vestits de blanc, porten sandàlies, diuen que hi ha unes 80 comunitats més com aquesta a altres llocs d'Europa, i viuen de les donacions que fa la gent, tenen una mica d'hort i algun arbre fruiter. Res a dir, gràcies a ells, el monestir no es degrada i ha tornat a tenir vida. Però trobes a faltar una certa sensibilitat per part d'aquesta comunitat envers la història del monestir. Sant Martí del Canigó està lligat a la nostra història, com Cuixa, va ser erigit pel comte de Cerdanya, germà de l'abat Oliva, abat de Ri-

No,

poll i de Cuixa i també de Sant Martí. Aquests primers monestirs van lligats als anys de formació i consolidació de Catalunya. Al s. XV un terratrèmol va ensorrar part del campanar de Sant Martí i també un dels dos que hi havia a Cuixa, i al s. XIX mossèn Cinto Verdaguer va escriure el seu poema i el conegut diàleg entre els dos campanars ensorrats. Aquest relat va impactar el bisbe de Perpinyà, que va fer els impossibles per tal de restaurar el monestir que es trobava ja pràcticament tot enrunat. Un monestir lligat des de sempre a la nostra història, al nostre poble. Ara, allà dalt, no hi trobes ni un llibre que parli del monestir ni de la nostra història, ni et trobes amb ningú que te'n parli, ni sents cap paraula amb la nostra llengua. Res. Es com si et trobessis en un país que mai ha tingut res a veure amb el teu. Vam visitar també Sant Miquel de Cuixa. Allà és diferent, hi trobes llibres en català que t'expliquen la història i et parlen en català. El fet que hi visquin monjos de Montserrat ha ajudat a conservar la catalanitat del lloc. Un d'aquests monjos ens va ensenyar el monestir, és dels que havien marxat els anys 60 de Montserrat i es van instal·lar a Cuixa. Havien estat una colla, però molts en van sortir i es van ca-

S í , fttò ES QUE AIXÒ QUE ELS HA *ASSAT ALS otuns PE TORRE &LANCA ÉS MOLT FORT, TU !!

NO...

? 0 HO HO PIC!!

T>ONC5MEM PE PIR-MO, PEt MXÒ SOM UNA T l l * AMB MÉS CANYA QUE

FORX PlUS?...AIK© t s tOC !! I s TRIST, LLASTIMÓS, COMPARABLE A LA SELECCIÓ ESnHYOW PE FUTBOL!!

sar, ara tan sols en queden tres, ja grans, entre una comunitat formada només per 5 monjos. El monjo que ens va acompanyar és un home ja gran, petit i menut, estima el monestir i estima aquelles terres, ens va dir que no menyspreéssim la gent d'aquelles contrades perquè els havien pres tot i ara els quedava ben poca cosa. A què es referia? Es referia a l'aniquilació de la llengua i de la cultura que els francesos han fet en aquesta zona des que aquestes terres van passar a les seves mans el s. XVII? Ens va explicar també que mantenen contactes amb Montserrat i que havien anat a votar el nou abat. Ens va agradar la visita, i vam poder disfrutar d'aquella vall, i pensaves, passejant per aquella carretera amb el Canigó a un cantó i l'abadia a l'altre, que quan aquests tres monjos de Montserrat ja no hi siguin, es tornar! a parlar el català a Cuixa, o passarà com a Sant Martí del Canigó? Ens van escapçar el país el s. XVII, l'Estat espanyol va entregar aquesta part de Catalunya a França, i ara et costa de reconèixer, passejant per aquestes terres que, en altres temps, havien format part del nostre país. Montserrat Rumbau és historiadora

ENCAtA Mi*.» SON UNS CAGAMANPÓttlES COM EL ItàtJL !! ?1tENEN BESfONSABlLITATS I A V HORA PE LA VERITAT NO LES SABEN K t t O i m R . . . OUINA fÍFIA

aülHA ?ÍF1K * € * QtOSSA !!

com!!

VMí F*H aout P / çy>

—H§à0i

CSP-^—

_£s*i$^^

ELS /CAlYrOr© Dijous,

Opinió

29dejunydelï000

Catalunya:

l l o t j a

no volen que vagi bé

SANT CUGAT COMERÇ I AGRUPAMENT DE BOTIGUERS I COMERCIANTS DE CATALUNYA

seva política i compleixin amb les seves promeses. Si el nostre president, Jordi Pujol, ha dit q u e a m b el P P "caminarem junts", tenim l'obligació de creure que, si fa falta, portarà aquest tema a la Moncloa i que no deixarà fer-se un gol tan decisiu. Així que, amb aquests globus sonda, no ens espantaran. Volem agrair especialment l'actitud del conseller Antoni Subirà, qui aquests dies no ha deixat de recolzar-nos. La pregunta que tothom ha de fer-se és la següent: a qui beneficia la liberalització "salvatge" del senyor Rato? Nosaltres estem en condicions d'afirmar rotundament que no beneficiaran ni el consumidor, ni els fabricants, ni el comerç. Lamentablement arribem a formular-nos el dilema que, o bé no saben el que diuen, o ho saben massa però no diuen la veritat.

embla que les informacions aparegudes sobre els horaris comercials ens tenen a molts una mica confosos. Entenem que les propostes del govern central són, en realitat, un atac evident a les competències de la Generalitat. També sembla ser una acció d'estratègia de destrucció del petit i mitjà comerç al servei dels comerços de gran format per incrementar el domini de la quota de mercat que ja tenen. Que no ens vinguin amb històries que no ens les creurem. Aquí no es tracta de millorar l'estructura del nostre comerç; més val que el deixin com està, i si s'ha de canviar alguna cosa, ja ho farem nosaltres. Aquí es tracta d'una ingerència política que ha escollit com a camp de batalla l'escenari del comerç per agredir les competències de la Generalitat i la posició del petit i mitjà comerç. A Catalunya, el comerç és un escenari en què hi ha 114.000 llicències comercials, hi treballen prop de 700.000 persones amb llocs de treball estables i un horari de 12 hores setmanals to sigui, 12 hores cada dia) durant sis dies a la setmana. Un comerç que dóna servei, té una oferta molt variada, és a prop de casa del consumidor i dóna iguals o millors preus que altres models de comerç de les rodalies. L'n comerç que participa en el tant per cent del PIB i que ja s'adapta als horaris en què als seus clients i consumidors els va millor fer les seves compres. (Els botiguers no som tan estúpids com a algú li pot interessar que semblem). Alguns designen els botiguers com el comerç tradicional. Què volen dir amb això? Volen dir que estem antiquats i que som empresaris de segona categoria? Fins aquí podíem arribar! És que no saben que el comerç català s'està modernitzant amb plans estratègics que són un model per a Europa? Avui dia molts botiguers ja actuen i prenen decisions seguint models empresarials d'autodiagnòstic i definició d estratègies; a més, milloren constantment la seva formació a través de programes molt complets i d'una gran modernitat. Per què aquesta tossuderia a ignorar el gran esforç que s'està realitzant a Catalunya? Per què no vénen a preguntar-nos què és el que fem? Aquest no és un joc en què tant fa guanyar com perdre; la batalla promet ser molt dura, ja que els comerciants estem disposats a lluitar a fons en defensa dels interessos dels consumidors, dels fabricants i dels nostres. Nosaltres, el catalans, tenim fama de ser assenyats, però que tinguin en compte que, de vegades, també ens deixem emportar per la rauxa. És que volen exasperarnos?, això pot ser perillós. Quedi clar que el comerç català no té cap dubte a fer pinya al voltant de les nostres institucions mentre aquestes segueixin la

tinguin. El nostre model de comerç no és especulatiu, sinó de servei. Està clara la diferència? Afavoreix el consumidor. Garanteix la compra en qualsevol format comercial. Conserva els llocs de treball estables. És competitiu i no provoca inflació. Què deuen saber el senyor Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, i el senyor Rato, quan diuen que les mesures proposades són bones per al petit i mitjà comerç. No saben que la demanda no pot créixer més enllà de la renda disponible. No saben que proposen unes mesures inflacionàries? N o saben q u e estan demostrant la seva incompetència o la seva mala voluntat? No saben que si s'equivoquen i no tenen raó (que no la tenen) es poden trobar que els comerciants i els ciutadans els exigirem

Il·lustració: Susanna Dicenta És una conclusió bastant greu. A Catalunya no hi cap raó per incrementar els horaris comercials ni incrementar una competència que ja ha demostrat ser molt forta. Tenim un model comercial propi, acceptat i envejat. Sembla que ens el volen canviar. Sembla que vulguin espanyolitzar Catalunya quan el que els convindria més seria catalanitzar Espanya. Almenys en l'àrea del comerç estem demostrant que en sabem una mica més. Tenim molt clar que no necessitem importar cap model de comerç, ni dels Estats Units (amb un teixit social ben diferent al nostre) ni de Castella, ni de cap altre lloc. En tot cas, que cada comunitat autònoma es doni el model de comerç que millor li vagi als seus costums i estructura social (sense imposicions de cap mena per part de ningú). El petit i mitjà comerç de Catalunya no vol cap mena de protecció. Fa molt de temps que sabem fer front als reptes de la competència. El que volem és una regulació justa que equilibri les forces entre els diferents models de comerç. No volem privilegis ni volem que altres els

responsabilitats polítiques? Senyors Montoro i Rato, si el petit i mitjà comerç ha d'obrir les portes més hores i més festius a l'any, ha de fer-ho sense perdre allò que li dóna personalitat: el servei. Això, a nosaltres, ens resulta molt car perquè hem de llogar personal qualificat i l'hem de formar. Al comerç de gran format n'hi ha prou amb posar unes caixeres de més que no precisen d'una qualificació professional massa elevada. D e manera que els increments de costos no seran proporcionals i generaran increment de preus en aquest comerç que diuen defensar. (Això vol dir que les mesures són inflacionistes i que el petit i mitjà comerç haurà de pujar els preus de venda o retallar uns marges que ja són prou petits). Senyors Montoro i Rato. Si volen que els comerciants no facin festa quasi mai i que siguin uns esclaus de les seves botigues, que no tinguin vida familiar, ni lleure, femho amb tothom: bancs, caixes, metges, advocats, oficines de l'Administració Pública, tots els serveis i professions... Q u e tothom treballi fins rebentar o, si no, que perdi la seva feina. D'aquesta manera tots estarem igual.

§íiBB^lifií^»^ ) ) > merceria

:%,

ELAUIBE • Escudo* herdldíros

J2.a 7/^cúa

por encargo • Artlculos regionales • Paisajes, textos, poemas, mapas...

Oi que seria una bogeria? És que els petits i mitjans comerciants no som persones com la resta? ..., o és que haurem de pagar el nostre lleure al terrible preu de cedir el nostre mercat als grans formats comercials de perifèria? Senyors Montoro i Rato, saben que si segueixen amb els seus plans, a Catalunya és possible que hagin de tancar unes 20.000 botigues i que poden perdre el seu treball estable unes 85.000 persones? Aquesta és la millora que tenen el valor de proposarnos? Estan disposats a pagar el cost social, polític i electoral que suposa el seu error? Senyors Montoro i Rato, on compraran les persones grans si es perd el comerç de proximitat? Senyors Montoro i Rato, la cosa és encara més contradictòria. En una enquesta del CIS realitzada fa poc a tot Espanya, els propis consumidors van dir el que volien. H o saben? Està clar que vostès no en tenen ni la més petita idea. Tan sols l'I ,4% dels consumidors es van manifestar partidaris d'un increment dels horaris comercials. Això no ho sap tampoc el senyor Knrique Garcia (responsable de Comerç de la l "nió de Consumidors d'Espanya) quan diu que hi ha una demanda social. Doncs no. no hi ha demanada social i és imperdonable dir cl contrari. Qui pot dir que amb 72 hores a la setmana no es té temps d'anar u comprar? Quantes hores sobren sobre un horari laboral "normal"? En conclusió: • Cap de les mesures anunciades no serveix més que per millorar els beneficis de les grans superfícies. Ja hem trobat a qui beneficien les mesures. (Però no ens ho diuen del tot clar, pensem que hi ha d'haver-hi alguna altra cosa amagada). • Les mesures anunciades són inflacionistes. • Les mesures posen en perill el teixit social de Catalunya. • Les mesures són competència de la Generalitat de Catalunya. • Els comerciants demanem un pacte consensuat entre totes les forces polítiques per actuar tant en el foment com en l'ordenació del territori. Aquest és l'únic camí per estructurar el present i el futur del comerç català. • N o es pot fer cap canvi en els horaris del comerç ni en els dies festius i feiners sense el consens de la societat en conjunt. EI govern central està creant una alarma social que el nostre poble no pot acceptar. Que ho tinguin ben present el senyor Montoro i el senvor Rato.

Sant Cugat Comerç i Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya

W^Hm&HUíUÈ^Bmè

COMPRAAAOS o

BOTIGA D'ARTICLES

ALQUILAMOS

pet A festes L llA.*nl*iAtit*.·tes

molt nova i cèntrica per no poder-la atendre

SE NECESITA Administrativa con experiència Zona de Irabajo: Rubí Edad: 20-25 anos

Incorporaclón:

Tel. 655 17 52 48

inmediata

ENVIAR Curriculum Vttoe a Pol Ind, Cova Solera C/ Roma, noves 4-&6 08191 Rubí

EIS 4 CANTONS

Entom

Dijous, 29 de juny del 2000

P a t r i m o n i

Ajuntament i propietat acorden rehabilitar l'ermita de Sant Adjutori

El Palau Abacial comptarà amb un ascensor

El conveni podria quedar segellat abans de les vacances d'estiu E. B. -Sant Cugat -

Una de les polèmiques més antigues de Sant Cugat podria arribar a la seva fi amb el conveni que l'Ajuntament i la propietat de la finca on hi ha l'ermita de Sant Adjutori estan a punt de firmar. El projecte de rehabilitació de l'edifici i el seu entorn -inclòs el forn ibèric que hi ha al costat-, que prepara el

Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, podria quedar enllestit abans de finals d'any, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. Maria Pila, una de les propietàries, ha mostrat la seva satisfacció amb les converses amb el consistori. Diverses

entitats santcugatenques han mostrat la seva satisfacció per la notícia, que tanca un període de tenses negociacions de més de 15 anys. L'ermita de Sant Adjutori és una de les poques esglésies romàniques de planta circular que es conserven a Catalunya. Ara només queda ultimar els detalls.

E M I L I BKI.LA -Sant Cugat-

La rehabilitació de l'ermita de Sant Adjutori està cada dia més a prop. L'Ajuntament, després de múltiples negociacions, està a punt de firmar un conveni amb la propietat de la finca on està ubicat l'edifici i el forn ibèric. El conveni "està al caure", assegura una de les propietàries, Maria Fila. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, ha estat una mica m é s concret, i ha avançat (|ue podria quedar tancat abans de les vacances d'estiu. D'altra banda, el projecte de rehabilitació encarregat al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona continua el seu curs i podria estar enllestit a finals d'any. Pel que fa al conveni, tot i que s'han d'acabar de perfilar alguns punts, la propietat cedirà l'ús de l'ermita perquè es restauri. També s'està discutint algun tipus de mesura de seguretat o de vigilància: "Requereix certa protecció", diu Pila. En aquest sentit, una de les possibilitats seria fer un tancament del recinte perquè l'entorn "no sigui una àrea de pienic". Respecte a les negociacions amb la propietat, Carbó assegura que "ens hem entès molt bé. Des que sóc aquí he rebut i hi he parlar i no he vist cap actitud negativa". Per la seva banda. Pila s'ha mostrat

Joan Carbó (Ajuntament)

\sperte uctual de l'ermtta de Sant Xdjutmt, al amí de Sant Medn l·OÍ'ü XA\'II:R IARROSA "sorpresa i contenta" del ritme que han pres les negociacions amb el darrer equip de govern. "El passat no m'interessa", diu Pila en relació amb antigues desavinences amb l'Ajuntament, mentre destaca que "l'important és que es restauri professionalment". l'n cop es tingui el projecte de rehabilitació s'estudiarà el finançament de les obres, amb alguna subvenció de la Diputació, de la Generalitat o a nivell municipal. Tothom content I )i\ crses entitats de Sant Cugat celebren la bona entesa entre pro-

Maria Pila (Propietat)

pietat i administració, després de prop de 15 anys, tal com recorda Pila. La presidenta dels Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, Montserrat Rumbau, ha rebut amb molta satisfacció la notícia i ha lamentat el "vandalisme" que ha patit Sant Adjutori en diverses ocasions. També demana que es faci una estudi arqueològic a la zona, que "podria donar sorpreses", assegura. Carbó ja ha anunciat que hi ha prevista una "certa recerca arqueològica". El president del Grup d'Estudis Locals (GEL), Jordi Casas, destaca que es tingui en compte l'entorn del temple i el forn ibèric. "Ja seria hora", diu.

El president de l'Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant C u g a t (APAC), Tomàs Grau i Garriga, creu que cal una actuació urgent a la capella, que data del segle XI, i que "està en un estat molt deplorable". L'APAC es va fundar precisament per fer pressió perquè les autoritats fessin arreglar l'edifici. Fa quatre anys l'APA( l es va posar en contacte amb un patrocinador per prevenir que no caigués l'estructura i es va netejar la cúpula del temple. Segons explica el mateix Grau i (ïarriga. "quan l'espònsor va veure que allò no es tirava endavant, es va retirar".

Montserrat Rumbau

Tomàs Grau

(UNESCO)

(APAC)

"Una recerca arqueolò-

"Ens hi hem deposar

"Hi ha hagut

"Elpassat no

una molt bona entesa

m'interessa. L'impor-

gica podria donar

ja; està apunt

tant és la restauració"

sorpreses"

d'enfonsar-se"

amb la propietat"

L'Ajuntament ha aprovat en comissió de govern la primera fase d'adequació del Palau Abacial del Monestir, cjue consta de la modificació de l'escala a la planta baixa, uns serveis i el primer tram de l'ascensor, que tindrà tres plantes. Amb aquestes actuacions, emmarcades en el Pla Director del Monestir de Sant Cugat, es vol adequar l'interior del palau a un ús abacial,. segons el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. El mossèn de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, Blai Blanquer, ha explicat que són mesures necessàries per superar les barreres arquitectòniques. " Blanquer era partidari, però, de recuperar l'entrada autèntica dels carruatges, "que és a peu pla", amb entrada per la placeta de l'Om. Quant a l'ascensor, "dubto de si es pot fer per fases", diu el mossèn. Per Blanquer, "els primers beneficiats" amb les mesures "serà Càritas, que tindrà un lloc més digne".

Llicència d'activitat a la Planta de Compostatge E. B.

L'Ajuntament ha concedit la llicència municipal per exercir l'activitat d e la Planta de Compostatge de Can Calopa a la Unió Temporal d'Empreses L'te Sant Cugat, formada per Agelectric SA i Comsa SA, que haurà de dur a terme diverses mesures correctores: la redacció d ' u n pla d'emergència i l'avaluació de riscos laborals, adaptant-la a la llei que els regula, del novembre del 1995. Un cop acabades les instal·lacions i abans de començar a regular l'activitat s'ha de presentar al consistori un certificat que acrediti que les obres s'adequen al projecte i a la normativa vigent

Entorn

& S f CANTONS Dijous, 29 de juny del 2000

S o s t e n i b i l i t a t

El projecte de creixement de la ciutat es presentarà el juliol LAjuntament

i l'Institut Cerdà preparen el document llÉlflIÉi!

EMILI BKLLA

LA CIUTAT ENERGÈTICAMENT SOST

- Sant Cagat -

La Ciutat Energèticament Sostenible. Aquest era el títol de la jornada tècnica on la setmana passada el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó va fer un esbós del que serà un projecte de creixement de la ciutat tenint en compte paràmetres de sostenibilitat. Carbó ha valorat molt positivament la trobada. "Va ser un èxit", assegura. En relació amb el futur desenvolupament urbanístic de Sant Cugat, el regidor va apuntar que l'Eix Vertebrador serà una de les zones per on la ciutat s'expandirà en els propers anys, i que cal que es tinguin en compte criteris urbanístics, arquitectònics, tècnics i mediambientals, entre d'altres, a l'hora de confeccionar el planejament de la ciutat. En aquest sentit, va destacar el treball que està realitzant el consistori juntament amb tècnics de l'Institut Cerdà, que es vol pre-

%m% Cug*** # 1 VaMès, 21 «fe j««y <§e 2000

Vil'

» j

(•nihó i MiquelMndiego. direitoi genna! d'titr/uiteituia i habitatge /• .Y /

sentar el mes de juliol. L'estudi de planejament sostenible servirà tant per als promotors que vulguin construir a les noves zones de creixement com als mateixos tècnics de l'Ajuntament. Un factor per tenir en compte, segons Carbó, és l'opinió de la resta de grups polítics represen-

tats al consistori a l'hora d'aconseguir el consens, l'n acord que també es vol estendre a la resta de la població. El document té en compte criteris que seran un referent als responsables del planejament urbanístic, i preveu un total de sis estratègies bàsiques de des-

envolupament. "Pomoure una ciutat respectuosa a m b l'entorn", és a dir, mantenir espais lliures no urbanitzats, corredors ecològics, respectar el patrimoni històric o fer un i n v e n t a r i d'espècies, per exemple. El segon punt pretén "definir la forma urbana de la ciutat", que, al parer de Carbó, ha de ser compacta, amb una densitat màxima de 60 habitatges per hectàrea i a m b una alçada màxima de planta baixa més cinc. Un punt important és el de crear una ciutat multicèntrica: conservant el centre històric i fent tres centres nous al voltant de les estacions de ferrocarrils. El projecte inclou t a m b é una p r o p o s t a d e "ciutat diversa i no segregada", i la potenciació de la "mobilitat sostenible", que consistiria en un reforç del transport públic, reduint l'ús del vehicle privat, i afavorint l'ús de la bicicleta. El darrer punt de l'estudi se centra en la construcció d'edificis i espais públics d'alta qualitat energètica i ambiental. Respecte a la jornada, l'alcalde va remarcar que l'estalvi d'energia "a mig termini comporta un estalvi important per a les finances municipals". El conseller de Governació i Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i Lleida finalment no va poder assistir a la cloenda de la jornada per motius d'agenda.

La r e m o d e l a d a piscina de Valldoreix obrirà les seves portes al públic dissabte Es cobrirà amb un globus en tres anys

La piscina municipal de Valldoreix té previst obrir dissabte amb una nova cara. Tot i que des de dilluns ja s'hi realitzen els cursets de natació, les obres de remodelació han fet retardar una setmana la inauguració. Les actuacions han anat encaminades a adequar les instal·lacions a la normativa de parcs aquàtics i piscines municipals vigent. En aquest sentit, s'ha renovat la depuradora i les canonades per augmentar el cabal d'aigua reciclada i s'han habilitat les platges. Les obres, que han cos-

tat 27 milions, s'emmarquen dins d'una primera fase, que ha servit també per preveure els punts del perímetre de la piscina on es fixarà un futur globus de dues capes que l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix vol instal·lar en aquesta mateixa legislatura. El cobriment es fa per amortitzar l'equipament, juntament amb la futura remodelació de l'edifici dels vestuaris. Un dels inconvenients que han fet posposar la data d'obertura ha estat la inclusió de la piscina petita en el projecte de cobriment. El cap dels serveis tècnics de l'EMD, Lluís Pérez, ha apuntat que "a pesar que està molt ben concebuda en el seu temps,

E M I L I BKU.A - Sant Cugat -

La primera reunió de Ics comissions específiques del Pla Director de la Societat de la Informació es convocarà la primera quinzena de juliol. Tothom qui hi estigui interessat ja pot consultar la pàgina web del Pla(w\wv.santciigatobert.net/societatinformació), on pot trobar informació sobre el projecte, impulsat per l'Ajuntament i el consorci Localret, a més d'apuntar-se a les comissions, fer suggeriments i aportacions i enviar missatges electrònics als organitzadors. Les conclusions de la primera reunió es penjaran també a la xarxa perquè es puguin consultar. D'altra banda, qui vulgui formar-ne part, s'hi pot incorporar en qualsevol moment. De moment, ja han començat a arribar e-mails d e m a n a n t , sobretot, més informació. Una senyora, per e x e m p l e , demana q u e es c r e ï un s e r v e i d e c o m e r ç electrònic local per fer la compra des de casa. També s'han rebut molts missatges de felicitació per la iniciativa.

Equipaments

E. B.

El web de la Societat de la Informació ja es pot consultar

F u n c i o n a m e n t de comissions

h .' I Ml) pollant diitndrt* al'margf de la piuina

havia quedat obsoleta sobretot en la depuració". Per la seva banda, el vocal d'Obres i Serveis i Esports de l'EMD, Robert Navarro, ha explicat que "hem fet un gran esforç per aquesta inversió perquè la gent la pugui disfrutar". La directora tècnica de la piscina, Núria Sàbat, ha anunciat que la matriculació

KJ'/'O: X. 1..

dels cursets de natació per a nens de 3 a 16 anys, ja és oberta. La novetat d'enguany és la creació d'una activitat nova per a nens de 2 a 3 anys, classes per a adults a les tardes i un torneig de futbol sala. Ara ja només queda ultimar els detalls de la renovada instal·lació, que té més de 40 anvs d'antiguitat.

L'alcalde en persona està en contacte a m b diverses personalitats relacionades a m b les noves tecnologies perquè participin en les diverses comissions, però encara no s'ha confirmat cap nom. Cada comissió estarà encapçalada per un president i per la figura del relator, que serà l'encarregat de realitzar les tasques de secretariat. de moderar els debats sectorials i de p r e n d r e nota del q u e es tracta per penjar-ho al web de Sant Cugat O b e r t .

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Av. Graeíls, 35 s» ÉT dStffe

liflimiHh

Tel, 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67

^t&

í/Oftff ÍZJÏ/L/L

COiVIPOfSlEfMTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Inter en el seu

e-maíl: leoneili@leonelli.com web: wwwieonelii.com

Entorn

ELS /CAtVTONS Dijous. 29 de juny del 2000

í n f r a e s t r u c t u r e s

M a n t e n i m e n t

L'Ajuntament recepciona les obres de dos polígons de Torre Blanca

El túnel d'Horta es podria pagar n o m é s

El consistori aprova els estatuts del nou barri d'entrada a Barcelona KMII.I BKI.LA

E. B.

-Sant Cugat-

-Sant Cuaat/Barcalona-

I,'Ajuntament de Sant Cugat ha creat els estatuts de Torre Blanca i ha rcccpcionat Ics obres dels polígons ( 3 i C4 del barri, una /.ona a tocar de l'avinguda de Ics (iorcs (iatalanes. Segons el pla parcial, quan finalitzen Ics obres s'ha tic crear una entitat de conservació, formada per promotors i per particulars, q u e s'encarrega de fer les operacions necessàries de m a n t e n i m e n t tant de l'enjardinament com dels vials. (Juan passin dos anys. l'Aj u n t a m e n t es farà càrrec del manteniment dels jardins, mentre que el dels vials l'assumirà en cinc anys. Kl president de l'Associació de Veïns (AV) de Torre Blanca, Joan Ríos, ha mostrat la "preocupació" dels veïns de la zona perquè el pressupost de mantenim e n t dels vials "és una mica indefinit". Ríos demana que els diners que hagin de pagar les comunitats quedin reflectits i eon-

L'Autoritat del Transport Metropolità i l'empresa pública Tabasa, q u e t a m b é gestiona els Túnels de Vallvidrera, estan estudiant la possibilitat de fer pagar només d'entrada a la capital el futur túnel d'Horta, que enllaçaria el Barcelonès amb la nostra comarca. D'aquesta manera, es vol potenciar el transport públic i dissuadir els conductors d'accedir a Barcelona.

l i/wiiitz/ii in del settoi fit hm,

cretats igual com els que paguen per tenir en perfecte estat els jardins -300.000 pessetes l'any-. Ríos també vol que l'AV rebi tota la informació p e r t i n e n t . Igualment, recorda que es preveu una rebaixa de l'Impost de Béns Immobles (IBI) quan es dóna aquesta situació.

lilmiKi

FOTO-XI.

D'altra banda, els veïns asseguren que potser es poden beneficiar de la situació creada al barri de Coll Fava: "Intentarem q u e a Torre Blanca sigui una cosa més tranquil·la", diu Ríos. És per això que dins l'AV es crearà una vocalia que treballarà específicament en el tema.

Aquesta iniciativa, q u e seria nova a l'Estat espanyol, ja s'aplica en diversos països tant europeus com nord-americans, com el pont Golden Gate d'entrada a Sant Francisco - q u e va ser el primer l'any 1968, que costa 525 pessetes-, els túnels q u e connecten Nova Jersey amb Nova York -700 pessetes els turismeso a l'accés d'arribada a la ciutat de Trondheim, a Noruega. Tot i així, segons informa el diari AVUI. els tècnics estan meditant

la idea de reduir la tarifa al 509? de sortida de Barcelona. Així, el preu d'entrada a la ciutat comtal podria pujar fins a les 580 o 660 segons l'hora de pas pel peatge. També s'estan valorant altres alternatives, com la de deixar passar gratis els vehicles que ocupin tres o més persones -com al Golden Gate a les hores punta-, una iniciativa que comporta dificultats a l'hora de controlar el nombre de passatgers. I na d'aquestes podria ser que l'empleat del peatge faci el recompte visualment. Una altra, que la instal·lació d'un teletac i sensors dins dels vehicles. Quant als vehicles de gran ocupació, també es preveu alguna mena de rebaixa o gratuïtat. El túnel d'Horta, previst al Pla General Metropolità (PGM) l'any 1976, es preveu que desemboqui al municipi de Cerdanyola, i tindria una sortida que comunicaria amb Sant Cugat. Els treballs per redactar l'estudi de mobilitat de la infraestructura estan molt avançats.

M a n t e n i m e n t

La Junta de Compensació retorna 1 6 milions als veïns de Coll Fava Vèrtix es compromet afer un control de qualitat de les clavegueres i

K. B. -Sant Cugat-

I.ajunta de Compensació del barri de Coll Fava, formada per Vèrtix Organització Immobiliària, l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat i els promotors, ha retornat als veïns del barri gairebé 16 milions de pessetes, segons s'estipula al conveni que van firmar ara fa un mes l'Associació de Veïns de la zona. el consistori i la constructora Vèrtix. El gerent d'aquesta última, Francisco Pérez, ha explicat que cl problema arrenca deia transició e n t r e la Junta de Compensació i l'entitat de conservació: "Era una situació una mica especial perquè no es va dissoldre la Junta ni es va crear l'Entitat". Segons Pérez, es va crear un servei de manteniment amb els promotors i les comunitats de veïns, cosa que els veïns van trobar "com a mínim atípic", assegura Pérez. El president de l'Associació

de Veïns (AV) de Coll Fava, José Antonio Jorques. ha titllat d'il·legal l'operació i ha explicat que hi ha força comunitats q u e van deixar de pagar pel m a n t e n i m e n t del sector abans d'acabades les obres. 1 )'altra banda, el president de

Jorques (AVCF) diu que els pollancres són la metàstasi del barri i Pérez I Vèrtix) recorda que els veïns no els van voler treure

l'AV afirma que, un cop signat el conveni, han descobert q u e les arrels dels pollancres de la zona, a més d'aixecar les voreres, han entrat dins de diverses clavegueres i als col·lectors d'evacuació d'aigües residuals. Tot i això, la principal reivindicació d'aquest sector, uns dos anys enrere, havia estat elimi-

nar els pollancres p e r q u è un estudi encarregat per mateixa associació de veïns així ho recomanava. El gerent de Vèrtix assegura que en un primer m o m e n t es va oferir als veïns la possibilitat de treure aquests arbres de ribera; possibilitat q u e va ser refusada. "Els propis veïns no els van voler tallar. Es una discussió tancada", subratlla Pérez. T a m b é ha recordat q u e a l'avinguda de Franscesc Macià hi ha un tram en q u è hi ha lledoners, un arbre mediterrani Que no necessita tanta aigua, "però és tota una altra aparença". Així mateix, informa que els tècnics de jardineria mantenen que les arrels dels pollancres creixen e s p e c i a l m e n t els primers sis anys i s'estabilitzen. "Uns anys que ja han passat", conclou. Tot i així, s'ha compromès a dur a terme un control de qualitat, com els que es fan quan s'entreguen unes obres, per determinar el grau de desperfec-

El conveni no preveia treure els pollancres, i ara eL· vet'ns no els volen h ()'!'(): XI.

tes que han causat els arbres. Es tracta de fer passar un robot per l'interior de les clavegueres que les Filma a m b una camera de vídeo. I g u a l m e n t , P é r e z ha e x p l i c a t q u e q u a n s'aixequin les voreres per rebaixar la terra compactada i s'hi

posi una base d e formigó, tal i c o m es d e m a n a al c o n v e n i , "ens carregarem arrels". El gerent ha garantit q u e l'aspecte dels carrers serà el mateix que ara: "Els primers interessats en q u è no hi hagi problemes som nosaltres", reconeix.

Entorn 13

EUS/CANTO^S Dijous, 29 dejuny del 2000

Entrevista

- Tenint en compte que eh pàrquings que hi ha estan buits, ferne més de públics és la solució? - Si no féssim res, la situació entre aparcament i demanda està equilibrada. La nostra proposta és que per vianantitzar hem de treure cotxes de la calçada. Cal una oferta d'aparcament que es pot fer de dues maneres: o bé amb la zona blava o bé amb els pàrquings públics. Fan falta places de rotació i places de residents, que durant la setmana aparquen al carrer perquè no tenen pàrquing privat. Si es fa un pàrquing públic s'ha de combinar l'oferta per al resident -llogant les places, per exemple-, amb l'oferta de places de rotació. Per fer-ho s'ha d'incrementar la disciplina, evitar l'estacionament sobre les vo-. reres, en doble fila... A Sant Cugat hi ha un excés de mals aparcaments, no per manca d'espai sinó perquè hi ha el costum d'aparcar a la porta dels llocs, cosa que en certs moments requerirà una actuació contundent de la policia local. No hi haurà l'excusa a Sant Cugat de dir que no hi ha llocs per aparcar. Contra la comoditat, el que demano és contundència de la guàrdia urbana, si no és que es tracta d'una urgència palpable, Alfons Perona viu a Sant Cugat des de l'any 1982 i e's seiretari i \ii iitm de la /• undt/iió del R.\( 'Cdes del 1995 FOTO: X. /.. acompanyar un avi o un malalt a la porta de casa. nyola. És conseqüència del fet reixo col·lapses uns quants dies i de S a n t i a g o R u s i n o l t a m b é que l'entrada de la ronda Nord després gaudir d'una zona per a se'n van fer de vianants. El que - S'han de canviar molts mals amb la carretera de Cerdanyola vianants i més calmada. Per això, vam veure és que aquest carrer té hàbits: el d'agafar el cotxe per no està ben resolta, i que el pas en comptes d'iniciar les mesures una càrrega d ' u n s 7.000 vehifer desplaçaments curts, el d'aper dins la població és bastant fàde manera ràpida, tancarem els cles/dia i de vianants, sobre unes parcar davant d'on es vulgui, el cil. H e m de reduir molt la circucaps de setmana, fet que ens per6.000 persones. Quan ef nombre de no aparcar en pàrquings púlació de pas. En aquests moments, metrà acabar de veure sobre el tede vianants s'acosta al nombre de blics i el de no fer servir el transels vehicles de Rubí i Cerdanyorreny si hi ha alguna disfunció envehicles, aquella zona s'ha de viaport públic. A més de canviar la la no troben excessives dificultats tre el que s'ha proposat i la realitat nantitzar. Ara hem d'acabar de deruta habitual. No és massa? per passar per dins de Sant CuDesprés es continuarà la viananfinir la xarxa viària bàsica. Per po- Ha de ser una actitud que l'Agat. H e m de fer que utilitzin la tització fins a l'estació. Això comder començar a fer actuacions de juntament ha de fer amb força, ronda o se'n vagin per la B-30. portarà canvis d'actitud dels santvianantització, hi ha d'haver cafermesa i pensant amb el bé de cugatencs. Per anar més de pressa rrers en què la preferència sigui - El tancament del centre prola majoria de ciutadans. Ha de ser no arribarem abans. per als cotxes, cosa que comporvocarà col·lapses circulatoris? una acció que en alguns moments - Potser els primers dies pot pro— Hi ha estudis sobre vianants? tarà un dèficit de places d'aparha de ser contundent, després de cament. vocar algun col·lapse però prefela informació. - Quan es van fer els comptatges

La Fundació del Reial Automòbil Club d e Catalunya ha presentat l'estudi de mobilitat que l'Ajuntament d e Sant Cugat li havia encarregat. Es tracta d'una primera fase que s e centrava en l'anàlisi dels comportaments dels vehicles al centre d e la ciutat, a m é s dels hàbits d'aparcament dels santcugatencs. Com a conseqüència d e l'informe, e s procedirà, com a primera mesura, a tancar provisionalment el carrer de Santiago Rusinol e l s c a p s de setmana i e s canviarà el sentit de diversos carrers.

Alfons Perona. Secretari executiu de la Fundació del RACC

"Contra la compditat, demano contundència a la Policia Local" EMILI BELLA

— Un dels grans problemes de la ciutat són els vehicles que circulen per l'interior per fer viatges q u e es podrien fer a peu. Com se soluciona, això? - És un problema a totes les poblacions. Fa un any i mig vam fer un estudi a Manresa que va sobtar perquè hi havia 28.000 vehicles voltant per dins. Aquí n'hi ha 32.000. Un 15% d'aquests viatges es podrien fer a peu, i la resta utilitzant transport públic. Tenim molta tendència a agafar el vehicle privat, un excés atàvic d'utilitzar el vehicle quan no cal. S'ha de fer un plantejament de transport públic, perquè el que hi ha actualment no respon a les necessitats. Cap al mes de setembre tirarem endavant una proposta bastant innovadora: aprofitant que Sant Cugat té moltes estacions de ferrocarril, com una mena de metro, es podria fer una xarxa de transport públic. Cal tenir en compte la sincronització i la qüestió econòmica. — L'altre gran problema són els vehicles de pas. - Sant C u g a t encara té u n s 17.000 vehicles/dia de pas. La majoria d'aquests desplaçaments es produeixen entre Rubí i Cerda-

Pagament de tributs; ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX EMD Valldoreix

• TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES Termini de pagament: del 22 de maig al 24 de juliol del 2000 • TAXA PER L'OCUPACIÓ VIA PÚBLICA Termini de pagament: del 15 de maig al 15 de juliol del 2000 m Per a qualsevol informació podeu trucar al telèfon: 93 674 27 19 Servei de Recaptació: de dilluns a divendres de 8 a 14 hores Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer 185 • 08197 - VALLDOREIX • A/e: valldoreix@diba.es

14 ns

/.CANTONS D,jo„s, ^(/rjitiiyt/ilAWl

Societat Dijous. I1' ili jun\ t/ij JiW

O k « p a c /

Un incendi posa en perill els okupes Els okupes esperen que aquest fet no afecti alprocés de diàleg amb Fajuntament

El foc va començar per unes fustes ubitades a laptirt postenot de la masia l· ()'!'() A /• ESTER CASTANYER

La policia estatal de Sant Cugat considera que l'incendi que es va produir dissabte passat a la masia de Torre Blanca podia haver estat casual, fruit d'un accident amb un petard de Sant Joan. L'inspector en cap de la policia estatal de la ciutat, Alfonso Carballo ha afegit que el cas ha passat ara al jutjat ja que els joves es van negar a a anar a la comissaria a declarar. Per la sev abanda. els okupes asseguren que l'incendi va ser provocat per algú de fora, encara que descarten fer cap acusació contra ningú. Hls fets es van produir durant el matí de dissabte, quan es va iniciar un incendi a l'exterior de la casa que va acabar entrant a l'interior per una finestra. El foc va causar alguns desperfectes a la vi\ enila i i va obligar a e\ aquar nou membres de la casa. set dels quals van haver de ser atesos per una intoxicació lleu. Segons va explicar en aquell moment el cap de miàrdia dels bombers que va dirigir l'operació. Lazaro Valero, si l'in-

cident s'hagués produït durant la nit i no a mig matí, podia haver estat una tragèdia. Valero va afegir que "la casa és una bomba de rellotgeria" ja que a l'interior hi ha mites fustes i materials inflamables. Davant d'aquesta situació, l'alcalde de Sant Cugat va prohibir temporalment l'entrada a la casa a l'espera

/' A hmlters zan desallotjat eh 'okupes' pet una (irnstia del pis de dalt de la masia de 'Ibi te Mama /• ./ 1/ l

d'un informe sobre els danys, una mesura que els okupes no van respectar. Segons un portaveu d'aquest col·lectiu, "la casa està en bon estat i així ho van confirmar ahir dos tècnics enviats per l'Ajuntament. El risc n.o és a dins de la casa sinó a fora i en el fet que algú la vulgui cremar". Els okupes han manifestat

el desig que l'Ajuntament no utilitzi l'incendi per "carregar-se de raons contra Yokupació i per trencar el diàleg". El mateix dilluns, l'assemblea okupa va presentar a les entitats de la ciutat la seva contraproposta de conveni perquè l'equip de govern els cedeixi temporalment l'ús de la masia. Entre les principals diferèn-

cies d'aquesta nova proposta amb la presentada per l'equip de govern, destaca el fet de demanar l'autogestió de la masia durant un període mínim d'un any i no fins al mes de setembre, com proposava l'Ajuntament. D'altra banda, els joves es comprometen també a iniciar un procés de diàleg amb les entitats i

Okupes: "El risc no està dins de la casa sinó a fora i en el fet que algú la vulgui cremar"

Ima^e de paït de l'iiiteriorcmiiat de la masia flesprés di Hm ndi de dissabte passat /•(//'():/:/)!

ARI) /•MAV.YJ'/·.'.Y

veïns de Sant ( àigat per decidir quin serà l'ús definitiu de la masia i "on l'Ajuntament no hi participarà". En cas que la seva proposta sigui rebutjada, els okupes han afirmat que •oguiran amb el procés de participació "amb conveni o sense. Si no accepten, nosaltres continuarem des de Yokupaeid'.

Societat

H > i ' O W I D N S lYijmis. ><* tti- juny del 2000

C F 0 s t a

M a j o r

Petits i grans gaudeixien des d'ahir de la festa grossa de la ciutat La festa s'allargarà fins diumenge amb més de 160 activitats Sant Cugat va inaugurar ahir la Festa Major de la ciutat amb un pregó de l'escriptor mallorquí Baltasar Porcel, que des de fa deu anys viu a la nostra ciutat. D'aquesta manera van començar cinc dies de festa que fins el proper diumenge portaran més de 160 activitats a la ciutat. Entre les principals propostes d'aquests dies, destaca el ball del Paga-li Joan, que

es farà aquest migdia coincidint amb el dia de Sant Pere, o un concert del cantautor valencià Raimon, que actuarà demà a la nit al Monestir. La festa grossa de Sant Cugat també comptarà aquest any amb les actuacions de La Salseta del Poble Sec, diversos grups locals de rock o amb un nou espai de música tradicional que s'inaugurarà avui a la plaça de

Sant Cugat ofereix una variada oferta de casals d'estiu

Pep Ventura. Per als més petits, des d'aquesta tarda s'habilitarà un nou espai a la rambla del Celler que, sota el nom d'el Racó Infantil de Festa Major, oferirà diverses activitats per als nens i les nenes de la ciutat. Altres propostes dels propers dies seran la tradicional Botiga al Carrer, l'arrossada popular o la trobada de geganters, entre d'altres activitats.

F.(:. -Sant Cugat-

fit'fiilhlli·.

••ihll· lli l'iljl li l'Ulli V:X.l..

FC -Sant Cugat-

Sant (hif»ar va donar ahir el tret de sortida a cine dies de Festa Major i a més de 160 activitats. Aquest any. l'eseriptor i periodista de Valldoreix. Baltasar Porcel, ha estat l'encarregat d'iniciar la testa amb un pregó que, segons va avançar ell mateix a aquesta publicació, estava dedicat a les viles i a la seva importància com a motor social i cultural. Després d'aquest inici de festa. un any més, els santcuagtcncs podran gaudir durant aquests dies de tot tipus d'activitats. Avui. i coincidint amb el dia de Sant Pere. unes seixanta parelles participaran en un dels actes més tradicionals d'aquestes testes: el ball de l'aga-li Joan. ( jini ja és habitual, el ball del Vano i el Ram es tarà als jardins del Monestir a partir de la una del migdia. També avui. perúa les sis de la tarda, s'inaugurarà el nou Racó Infantil de la Rambla del Celler, que començarà les seves activitats amb una cercavila. Ja a la nit. els grups At-

Tolllll íll/IH'Vlllil fuj/lli/,,1 I

zawara i Ministrils de la l'alia seran els encarregats d'obrir la programació del nou Kspai de Música Tradicional a la plaça tic l'ep Ventura. Altres actes destacats d'avui seran una ballada de sardanes amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, un espectacle de danses tradicionals a càrrec de l'esbart Sant Cugat i els

l'mul'•;•//serelpn%mier l-:X.I..

grups de ball del ('entro Popular Andalu/ o un concert dels grups locals Norvvich i Black CofFe a les barrat] ties. Ja divendres, la festa continuarà amb diversos actes esportius i infantils, i amb algunes actuacions destacades com un recital d'òpera al Claustre o el concert del cantautor

h'./syvaii/sno faltant»n Li /M/Í/ /• XI

valencià Raimon, que actuarà al Monestir a partir de dos quarts d'onze de la nit. Kl final de la vetllada el posaran La Salseta del Poble Sec a Coll Fava a dos quarts d'una de la nit, o les formacions Skamarlans i Macaeo, que actuaran a les Barraques. Pel que fa als actes del cap de setmana, alguns dels més destacats seran la Botiga al Carrer durant tot el dia de dissabte, la trobada gegantera, el mateix dissabte a partir de les sis, o la popular degustació de migas manxegues, que es farà als jardins del Monestir a partir de les set de la tarda. Ja diumenge, arribarà una nova edició de l'arrossada popular a la plaça Barcelona; la cinquena trobada castellera, que començarà a quarts de sis de la tarda als jardins del Monestir i comptarà amb la participació els Xiquets de Tarragona i els (]astellers de Sans, i els Versots dels I )iable al correfoc. a partir de les deu de la nit. La Festa Major de Sant Cugat finalitzarà enguany amb el ritme de l'orquestra La Tribu i amb la Saragata d'Fscuma al Pare de l'la del Vinvet.

Hls niés petits del municipi podran gaudir un any més d'un ampli ventall d'activitats i casals d'estiu. A partir del proper dilluns les escoles públiques. els centres cívics i els esplais oferiran diverses propostes i activitats que s'allargaran durant les dues quinzenes de juliol i en alguns casos també la primera de setembre. "Des de l'Ajuntament estem satisfets perquè creiem que l'oferta de casals és àmplia i variada", ha explicat el tècnic de Joventut del consistori, Manel Turon. Entre tota aquesta oferta, les criatures podran triar entre els casals d'estiu que fan les mateixes escoles públiques o les propostes que han preparat els casals culturals i els esplais com el Pica Roca o el Sarau. La majoria d'aquestes activitats estan pensades per a nens i nenes de 3 a 12 anys, tot i que Turon reconeix que "la major part dels ususaris són els més petits, els infants d'entre 4 i 7 anys". Pel que fa al preu, en la majoria dels casos oscil·la entre les 12.000 i les 25.000 pessetes per quinzena, d e p e n e n t de si inclou servei d e guarderia i de menjador. A banda dels casals d'estiu, els joves de la ciutat disposen també d'una oferta d'activitats dins l'F.spai Jove de la Casa de Cultura. A més dels tallers tradicionals de música, teatre o fotografia. aquest any el servei jove ha volgut incloure també un taller de guitarra espanyola i un de guió de eurtmetratges. 1 .'oferta de l'Kspai Jove es completa aquests dies a m b la tercera mostra de Turisme Jove, que es va inagurar dilluns i s'a-

Iss iirtk ituts i/<!i/i>t//s seran grans protagonistes de la Festa Major !•(f/0: X.l..

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Or. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Mana. 14

Tel. 93 675 57 24

gdigital El teu distribuïdor de cameres |mmf i material digital Kodak a Sant Cugat

Pentax Espio 92S 39.900 ptes. (Va inclòs)

Ptfltai Espio 73S

2 2 . 5 0 0 píw. (traiKtís)

Societat

EUS /CAIYIWS Dijous, 29 de juny del 2000

E q u i p a m e n t s

CEscola Catalunya recull signatures demanant la solució al problema de les esquerdes Esi'KK CASTANYER - Sant Cugat -

L'Escola Catalunya ha recollit més de 400 signatures per demanar q u e es resolgui el problema d e les esquerdes al parvulari del c e n t r e . La majoria d'aquestes firmes es van recollir dijous passat aprofitant la festa de fi de curs de l'escola. Un gran n o m b r e d e p a r e s , alumnes i exalumnes van assistir la setmana passada a la festa de fi de curs d e l'Kscola Catalunya. La jornada, q u e va culminar amb un sopar amb més de 600 persones, va comptar amb tot tipus d'activitats per als nens com tallers, jocs amb inflables o una exhibició dels alumnes de dansa. Aquest any, però, la festa d e cloenda va tenir t a m b é un caràcter reivindicatiu. D e s de l'equip directiu de l'escola i l'Associació de Pares i Mares d'alumnes es va aprofitar la jornada per informar els pares sobre el problema de les esquerdes que es van detectar fa u n s quants mesos al parvulari del centre.

Així ho va explicar Núria Gómez, secretària d e l'equip directiu, q u e va c o m e n t a r q u e "aquest any, la comissió de seguiment que porta aquest tema va voler muntar una parada per informar del problema i recollir signatures". En total, es van recollir més de 400 signatures que es podrien presentar al govern català si no es resol el problema. D e m o m e n t , i s e g o n s va com e n t a r G ó m e z , l'escola està p e n d e n t d ' u n dictamen de la Generalitat en què es detemini quina ha de ser la solució definitiva. "Segons tenim e n t è s " , explicava la secretària del centre, " la Generalitat podria tenir previst en el pressupost una partida per fer un nou edifici, en cas q u e calgués tirar a terra el parvulari actual i edificar-ne un de nou, però encara no en sabem res". D'altra banda, l'escola ha manifestat t a m b é el seu descontentament davant la resposta de l'Ajuntament de Sant Cugat, que és qui s'ha d'encarregar de garantir la seguretat de l'edifici mentre no hi hagi una

l\m\ ipnfe%\(in di I'IMO/II imuipinfitiii In tuttidi fi (trair* per infi,im,ii ohn ilpnibhmu di !<•• f-ijiiadi* dtlpaixitlnn

solució definitiva. Ara fa uns mesos l'equip de govern es va comp r o m e t r e a fer un seguiment. quinzenal de les esquerdes per assegurar que no suposaven un perill per a professors i alumnes, però des de l'escola han explicat que només s'han fet 4 o 5 visites al centre i que "no ens in-

formen d e r e s " . D a v a n t d ' a questa reclamació, fonts municipals han assegurat que el problema de les esquerdes no s'ha oblidat en cap moment i que es continuen fent les revisions tal com es va acordar. Des de l'Ajuntament afirmen en aquests moments q u e el tema està to-

/• A /

talment controlat i està pendent de la resolució de la Generalitat, que és qui decidirà si és necessària una nova construcció. Si arribés aquest cas, l'Ajuntament ha explicat també q u e l'escola ja compta amb uns terrenys d e propietat municipal on es podria construir un nou parvulari.

Grifül (Ml. S.L. Servei Estació

GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

• tSiaClOnS d e Servei

- CENTRE

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

Societat

ELS ÍGWTONS Dijous, 29 de juny del 2000

Entrevista El santcugatenc Jordi A . Jauset acaba d e publicar el seu estudi 'La investígadon d e audiencias e n televtsión', un llibre dedicat a les anàlisis quantitatives d'audiències per mitjà del sistema dels audímetres. Jauset és enginyer tècnic de telecomunicacions i des de fa molts anys està vinculat al grup RTVE. D'altra banda, aquest santcugatenc t a m b é imparteix classes d'estadística aplicada a la Facultat d e Ciències de la Comunicació de la Universitat B l a n q u e m a .

Jordi A. J a u s e t . Autor del llibre 'La investigación de audiencias en televtsión'

"La tecnologia fa la vida més fàcil però no hem d'oblidar les persones" KSTKRCASTANYKR

- Sant Cugat-

L·i iirceitig/inún de aiidkiinas en televisió» va néixer de l'interès per trobar exemples pràctics d'estadística que poguessin interessar els seus alumnes de Ciències de la Comunicació. 1 )esprés de documentar-se i trobar una mancança important d'estudis quantitatius sobre audiència, Jordi Jauset va decidir escriure ell mateix un llibre sobre aquests estudis, i sobre el sistema dels audímetres. - Ouina és la finalitat del llibre? - Jo el que he intentat és, quantitativament, mostrar que hi ha unes dades, explicar que són aproximades, que són referències, com es processen i els processos que hi intervenen, i donar una mica d'informació que pot ser útil a qui interessin aquests estudis. - Per a què serveix una anàlisi de l'audiència? - A un mitjà de comunicació, una cadena de televisió o un anunciant els interessa conèixer uns índexs, per veure com es relacionen, i fer-ne un estudi. Tot això serveix per definir la programació. Un mitjà au-

Comiat de Ferran Olivella, professor d'esports del Viaró M.\<;i>.\ M K N D K Z

-Sant Cugat-

Jordi A. Jauset va presentar el seu llibre elpa^at dilluns al Col legi de Petiodi\te\ de (.ataluitxa /• fJlO X.I..

taquen esdeveniments importants, nes molt útils i molt importants, el futbol i programes com ara Gran però el problema està en el fet que Hermano de Tele 5. La gent també puguin arribar a ser com una droga, demana molta ficció. una droga de masses. Cal que ho sapiguem utilitzar. - 1 quins creu que podrien ser els motius? - De quina manera? - Sembla ser que la gent està bus- Amb una educació, ja des de pecant ficció, però que sigui el més tits. Ara, per exemple, hi ha molt real possible. La gent vol veure la reInternet a les escoles, i a l'hora que alitat quotidiana però veure-la per s'ensenya a fer-lo servir jo crec que televisió. Això és el que ha fet desés important que s'ensenyi a selecpertar aquest intecionar i a veure diovisual té un producte, rès per Gran Herque hi ha altres "La gent vol veure la „ . Si tot esfa com s na de . t • , opcions. La tecmano. Els humans que es una graella de pro•> v ist, i m esrealitat quotidiana, peròsom tafaners. nologia és molt com gramació, i li interessa sa- fer, els audímetres que lli coses pantà molt, important i ens fa per televisió. Això és el - Com creu q u e que un neber com arriba al públic. / • »• „ ^ „ la vida més fàcil, evolucionarà això? „. .. / - sufiàents na avuiper enfer diaaquestes son naleapde però no ens hem que ha despertat l'interès- Depèn molc de - Els audímetres son de les per Gran.Hermano " les qüestions socials estimacions d'audiència" [p^àZ d'oblidar un sistema fiable? persones. i de com vagi evobé el doble - Des del punt de visllllilll lucionant la socieQuè és el que 9II1III1I11! d'hores data matematicoestadístic, tat. El fenomen de té més audiènvant la telehi ha una metodologia Gran Hermano, s'ha anat mantenint cia, avui en dia? visió que a l'escola. Penso que es que, si se segueix, està però ja ha disminuït una mica. Jo - La televisió digital està augveu molt la televisió i que hi ha aldemostrat des de fa anys crec que aquestes coses també arrimentant, això s'ha vist. I pel que fa tres coses que són importants a la i empíricament, que si tot es fa com ba un moment que cansen. al tipus de programes, sobretot desvida. Les noves tecnologies són eis'ha de fer, els audímetres que hi ha avui en dia són suficients per fer aquestes estimacions d'audiència. saran els centres florals elaboS o l i d a r i t a t rats per una persona vinculada a l'abadia de Montserrat. Tots els diners que es recaptin a m b la venda dels objectes decorat i u s a n i r a n d e s t i n a t s a les obres de reconstrucció d e la zona. "lis podran emportar petites obres d'art i col·laboraran a refer una obra tant im"Quan vam veure q u e a Sant p o r t a n t com és M o n t s e r r a t , dimecres a l'església del MoC u g a t e s p o r t a v a a t e r m e q u e és tot un símbol pels canestir, es farà una exposició i M.M. aquesta campanya vam consitalans", afegia C a l d u c h . v e n d a de c e n t r e s florals a la - Sant Casat derar q u e havíem de col·laboPer la seva b a n d a , la presiCasa de Cultura. rar-hi com fos", explicava la denta de l'Associació d'Amics Aquesta iniciativa dels cenLa campanya de recollida de directora de l'escola, Montserde la U N E S C O , M o n tserrat tres de flors artificials la porta fons per ajudar a les obres de rat C a l d u c h . E n a q u e s t a p e C a l d u c h , va e x p l i c a r q u e la a terme l'escola artisticomusireconstrucció d e M o n t s e r r a t culiar mostra, q u e es podrà vic a m p a n y a " S a n t C u g a t , socal M o n t s e r r a t C a l d u c h , q u e continua e n d a v a n t amb la insitar del dimecres al dissabte lidària a m b M o n t s e r r a t " estaha estat des de sempre vincucorporació de noves inciatives. d e la setmana q u e ve, s'expova organitzada per d i f e r ents lada a l'abadia montserratina. A banda del concert del proper El que és molt difícil de saber és si la metodologia se segueix. Però, a banda de Sofres, les cadenes fan estudis coincidentals i els resultats són molt similars. - Després d'escriure el llibre, quines conclusions n'ha tret? - Jo he vist que hi ha una manca d'informació per utilitzar amb rigor certes definicions i això pot donar lloc a errors en treure conclusions. «n*, * r „>£,» ,V„ També he

Música i centres de flors per

recollir fons per Montserrat Diverses iniciatives per la campanya solidària

El professor del Departament d'Esports de l'escola santeugatenea Viaró, Ferran Olivella, va rebre un càlid comiat dels companys i alumnes del centre. Olivella deixa el seu càrrec després de 32 anys de dedicació. L'emotiu comiat d'Olivella, que havia estat jugador del Futbol Club Barcelona, va ser el passat 3 de juny, durant el transcurs de la XXXVII edició de la Festa de l ' E s p o r t al col·legi Viaró. En aquest acte es va fer entrega a Ferran Olivella d'una placa commemorativa i d'agraïment pel seu pas per l'escola. Aquesta diada acostuma a aplegar a totes les famílies del Viaró per veure l'actuació dels seus fills. Concert de cloenda a laFarya L'escola Infantil de La Farga, per la seva banda, va tancar el seu programa musical, El Racó de Música, amb un concert a càrrec dels alumnes. Els nens han rebut classes de cant, ritme, audició, dansa i llenguatge musical dins el mètode Suzuki. Aquest c o n c e r t va c o m p t a r a m b la presència i col·laboració dels a l u m n e s d ' a q u e s t m è t o d e de Cant Catalunya.

a s s o c i a c i o n s i e n t i t a t s d e la ciutat q u e r e p r e s e n t e n els diferents vessants d e Montserrat: "L'excursionista, a m b el C l u b M u n t a n y e n c ; el religiós, amb el Centre Borja; el polític, a m b l'Ajuntament de Sant Cugat, i el cultural a m b els Amics d e la U N E S C O " . A m é s , la parròquia de Sant Pere d ' O c tavià t a m b é hi col·labora com a relació e n t r e Monestirs El concert, q u e es farà a partir d e les nou d e l v e s p r e al M o n e s t i r , c o m p t a r à a m b les actuacions de Francesc Garrigosa, Claudi Arimany, Antoni Besses i M i q u e l Villalba, q u e i n t e r p r e t a r a n p e c e s d e cant, flauta i piano.

ELS4 CANTONS Dijous, 29 dejuny del 2000

Properes representacions de:

QlÒGENES í

EPICUR

al t e a t r e de La Unió S a n t c u g a t e n c a sw«K»«*raws«««

Venda anticipada cj'enírades: Ràdio Sant Cugat

30 de juny, a les 22 h 1 de juliol, a les 22 h 2 de juliol, ales 19 h

Col·labora:

Preus especials per a: Jubilats Estudiants Aturats Socis de La Unió Santcugatenca

EIS 4 CANTONS El diari de Sant Cugat

ELS f G W I O N S Dijous, 29 de juny de 2000

SANT CUGAT, SOLIDÀRIA AMB MONTSERRAT Benvolgut conciutadà, La catàstrofe que els aiguats del dia 9 de juny han causat a Montserrat —monestir que ha estat sempre lligat i compromès amb la història del nostre país— i a altres indrets de Catalunya és la raó per la qual algunes associacions de Sant Cugat s'hagin decidit a preparar un acte de solidaritat. Les associacions que signen aquesta carta desitgen també que totes les altres associacions i tots els ciutadans de Sant Cugat col·laborin en aquest acte. Creiem, doncs, que la societat civil de Sant Cugat, en les seves diverses vessants com són les associacions culturals, cíviques, empresarials, religioses, polítiques i el contingent universitari i artístic, té una bella ocasió per a manifestar la seva solidaritat i subvenir, d'una manera especial, a les necessitats materials sorgides de les tempestes recents. Amb aquest mateix esperit, una sèrie de músics de gran prestància d'aquesta ciutat i de fora ha posat magnànimament a disposició dels santcugatencs la seva art interpretativa i ha dissenyat un esplèndid Concert per al

dia 5 de juliol, dimecres, a les 9 del vespre, a l'església del monestir de la nostra ciutat. Aquest concert comprendrà obres de cant, flauta i piano, que seran interpretades pels mestres Francesc Garrigosa, Claudi Arimany, Antoni Besses (coordinador) i Miquel Villalba. Els mitjans de comunicació en publicaran el programa concret. Davant, doncs, d'aquest fenomen unitari i ciutadà, demanem a les empreses i entitats financeres de Sant Cugat que participin en aquest acte cívic contribuint econòmicament i generosament, per tal de subvenir a les necessitats més immediates amb què es troba Montserrat. Igualment, també demanem a les associacions i ciutadans la seva col·laboració econòmica més generosa. El compte corrent bancari obert per a les donacions és el següent: SANT CUGAT, SOLIDÀRIA AMB MONTSERRAT 2074-0012-1-9-2117730996 Creiem que aquest acte solidari amb Montserrat és un gest tan significatiu que, sens dubte, contribuirà molt positivament a fer de Sant Cugat un bressol i un exemple d'autèntica conscienciació ciutadana i de sensibilitat social. Esperem i desitgem que també altres ciutats i pobles de Catalunya se sentin encoratjats a emprendre accions similars.

ELS -ICANTONS

Societat

Dijous. >9 dejuny del3000

S u c c e s s o s

Un santcugatenc mor a conseqüència d'un accident de trànsit

Una desena de nens sahrauís arriben avui a Sant Cugat

El cap de setmana de Sant Joan se salda amb 7 incendis i 10ferits per cremades RKDACCIÓ -Sant Cugat -

E S T K R CASTANYER - Sant Cugat -

l'n santcugatenc de -B anys va morir dissabte en un accident de trànsit a la Ronda Nord.després que el vehicle que conduïa, una furgoneta Citroen Berlingo, xoqués frontalment contra un altre cotxe. Com a conseqüència de l'accident, que es va produir a darrera hora del matí. el fill de la víctima, de 14 anys d'edat, va resultar ferit i es troba ingressat a l'Hospital del Parc Taulí de Sabadell afectat per un polit r a u m a t i s m e i per un trencament del fèmur. En el moment del tancament d'aquesta publicació, l'estat del jove era estable i evolucionava favorablement. Després d'aquest accident, l'Associació de Veïns de Coll Fava ha decidit proposar a l'Ajuntament que iniciï una campanya de conscienciació ciutadana amb l'objectiu q u e es redueixi la velocitat de conduc-

Sant Cugat rebrà avui una desena de nens i nenes sahrauís que passaran l'estiu a la nostra ciutat dins la campanya d'acollida que organitza per tercera vegada l'Associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí. Amb motiu d'aquest acolliment, l'associació ha fet una crida als santcugatencs demanant roba en bon estat per a criatures d'entre 7 i 12 anys. Iotes les persones que vulguin col·laborar amb la campanya poden portar la roba a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat i des d'allà es distribuirà entre les famílies acollidores. l na tintat ié> defttt>mhi·i\ui luui·i d'iiiti-iiatu pa in un ih dn> tu apunts dit'ii/ii·lt l'O 10 1/ l.\/ /• \l'l\(l\ ció i es prenguin mesures per evitar més accidents com aquest. Així ho ha explicat el p r e s i d e n t d e l'associació d e veïns, José Antonio Jorques, per a qui "cal arribar a la consciència ciutadana i inculcar prudència a la gent, sobretot als joves".

L'accident del passat dissabte no ha estat però l'únic d'aquest cap de setmana de Sant Joan. Al llarg dels dos dies es van registrar set accidents més de tràn- • sit. D'altra banda, la policia va haver de fer un total de set sortides a causa d'incendis en di-

versos punts d e la ciutat, mentre que el CAP de la ciutat va haver d'atendre una desena de persones amb cremades, dues de les quals van haver d e ser traslladades a l'Hospital de la Val! d'Hebron per ser ateses de cremades greus a la cara.

E n t i t a t s

E.C.

La Festa de '1 ardor celebra enguany el seu vint-i-cinquè aniversari. Coincidint amb aquesta data, la comissió organitzadora ha decidit iniciar un procés de renovació i buscar cares noves que la substitueixin al capdavant d'aquesta festa. "Nosaltres ja fa molts anys que ho estem fent i pensem que un procés de renovació sempre és bo, no només de persones sinó també d'idees", explica un dels membres de la comissió, Àlvar Roda. L'actual comissió, formada per Roda i per Montserrat Jané, Carme Talleda, José Ma-

nuel Conde i Kduard Araujo. fa 25 anys que organitza aquesta festa i, tot i que fa una valoració positiva de la feina feta, també considera important un canv i, "que la gent que vingui faci les coses diferents, amb una altra filosofia". Es per això que els cinc membres d'aquest consell ja han fet una crida a totes les entitats i col·lectius que participen a la festa de tardor, i sobretot a la gent jove que tingui ganes de fer coses, perquè s'animin a formar una nova comissió que s'encarregui de la festa. L'elecció dels nous organitzadors es farà per votació de totes les entitats que prenen part en aquesta iniciativa. De moment, però, l'actual co-

Tai-txí els dissabtes al parc Central

l.a ii/iniwiof/i la l·i\la deTardni fa 2^ amu/ue és al rapdtKiint I

missió ja ha començat a treballar en la propera edició d'aquesta festa, que enguany arribarà als 25 anys i "serà una festa sonada". El proper 6 de juliol, hi ha prevista una reunió amb totes les entitats a la Casa de Cultura on es decidirà ja el lema de la festa.

r A m a t Finques Des de 1948

REDACCIÓ • Sant Cugat-

Els (Castellers de Sant (Cugat van actuar el passat dia de Sant Joan a Mataró, amb motiu de la festa de barri de la plaça d'Occitània. (Convidats pels Capgrossos de Mataró, els santeugatencs van carregar i descarregar amb èxit un tres i un quatre de set, un dos de sis i un pilar de cinc.

La comissió organitzadora de la Festa de Tardor busca cares noves - Sant Cugat -

Els castellers van celebrar St. Joan a Mataró

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

\ I

"Nosaltres esperem que ja el dia 6 surtin persones interessades a formar la nova comissió", ha explicat Roda, que ha afegit que ja hi ha algunes persones interessades i que els membres de l'actual comissió també seguiran treballant per la Festa de Tardor.

'Iots els s a n t e u g a t e n c s q u e ho desitgin podran participar en les sessions d e la tècnica oriental del Tai-txí, q u e es faran cada dissabte al parc (Central. C o n c r e t a m e n t serà u n a hora, de deu a onze del matí, i el lloc de trobada és la zona de jocs infantils, just davant de la farmàcia parc (Central. L'accés és gratuït. / Redacció (Sant Cugat)

3) 9 3 590 6 8 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

Societat

H . S ÍC-MYITINS Dijous, ><) de juny

del1000

F e s t e s

Sant Cugat viu la nit més curta de l'any amb balls i música

MAGDA MKNDKZ - Sant Cugat -

Milers de santcugatencs van celebrar fins a altes hores de la matinada la tradicional revetlla de Sant Joan. l'na de les que va tenir més èxit va ser l'organitzada per l'Ajuntament al Pla del \ invet que va comptar amb l'actuació del g r u p local La Marxa dels Nois. Kls districtes i alguns locals privats també es van animar a celebrar la nit més curta de l'any. La revetlla de la nit més màgica de l'any va congregar a molts santeugatencs a les diferents festes que es van celebrar a diversos punts del municipi. La q u e va aconseguir cridar l'atenció de més de 2.000 santeugatencs va ser la del centre de la ciutat. El Pla del Vinyet va ser, un any més, el punt de trobada de gent de totes les edats que va ballar el ritme desenfrenat del grup santeugatenc La Marxa dels Nois. El conjunt, que s'està convertint en un clàssic d e la N i t de Sant Joan, va oferir un repertori ampli i variat, on la gent va poder ballar des de Ska-P o Chaval de la Peca fins a un pupurrí de versions de les cançons dels "pallassos de la tele". El bon humor va predominar entre el públic assistent i el grup, en una festa que es va allargar fins a quarts de quatre de la matinada.

Mes de 2.000 persones celebren la revetlla de Sant Joan al Pla del Vinyet

Li revetlla amb IM Marxa dels Nois va ser una de les mà multitudinàries F: E. FARINYES

/// música també va ser la protagonista de la revetlla a Valldoreix F: EDUARD FARINYES

Petards i bengales per als ma petits a Mira-sol F: EDUARD FARINYES

La tradicional coca i el cava van serà la gran majoria de festes, com a la Floresta F:E. F.

Però a Sant Cugat es van celebrar altres revetlles de Sant Joan. A la plaça d'en Coll es va poder gaudir de l'animació de Postres de Músic. La revetlla també va arribar a tots els districtes de la ciutat, amb festes populars o d'entitats particulars.

C o n c u r s

El saragossà Carmelo Sànchez, primer classificat de la Fumada Lenta en Pipa M.M.

C a r m e l o S à n c h e z , del Pipa C l u b d e Saragossa, a m b una hora i deu minuts, va ser el primer classificat en categoria Absoluta de la tradicional Fumada Lenta en Pipa de la nostra ciutat. Enguany, prop de quaranta persones van participar en aquest concurs que organitza el Sant Cugat Pipa Club. Pel que fa a la resta de guardonats, el guanyador de la Pipa d'Or de Sant Cugat, per al primer classificat del club local, va ser per a Pedró Copas, mentre que el primer premi de Dames, va ser per a la també santeuga-

tenca Anna Navarro. A banda dels primers classificats de cada categoria, tots els participants van poder escollir el seu premi entre els obsequis exposats a la plaça del Celler, on es va realitzar el concurs. "Hem estat pioners en aquest sistema que permet cjue tothom tingui el seu premi", explicava el president del Sant Cugat Pipa Club, Josep Solé. La novetat de la Fumada Lenta d'aquest any ha estat la possibilitat que els participants fumessin amb la seva pròpia pipa, i no amb l'aportada per l'organització. Malgrat tot, totes les pipes van ser examinades prèviament pel jurat.

La Fumada Lenta en Pipa va aplegar una quarantena de persones a la plaça del Celler dissabte a la tarda FOTO: EDUARD FARJ.YYES

Societat

ELS4CANTON5 Dijous, 29 dl juny M 2000

Animals

E n t i t a t

Grups de defensa d'animals engeguen una campanya pel refugi

El Club Muntanyenc nomena la nova junta U objectiu és conscienciar la població de la protecció directiva MAGDA MÉNDKZ

- Sant CugatDivcrses associacions per la defensa dels animals estan preparant una campanya de conscienciació de la població per aconseguir la creació d'un refugi a Sant Cugat. A més, també es pretén aconseguir un canvi en la normativa municipal sobre els animals domèstics. Cau Amic, CAAN. ADA i KKOAN són les associacions que han decidit engegar aquesta iniciativa, ja que no estan d'acord amb la decisió del ple municipal de crear un servei integral on es contempli la conscienciació ciutadana, l'esterilització dels animals i la col·laboració amb els òrgans municipals. Aquesta campanya consistirà en una recollida de signatures, una penjada de cartells i la publicació de cartes a diferents mitjans de comunicació. En referència a l'aprovació d'una moció alternativa, elaborada per l'equip de govern, a la creació d'un refugi en el passat ple municipal, un dels membres de l'associació Cau Amic, Montse

municipal, ja que "els animals tenen drets i una ciutat és molt més humana si té ben cuidats els seus animals". En aquest sentit, la campanya pretén agafar com a mode! la llei de protecció dels animals italiana, que "ha deixat pales que no és tan cara la creació de refugis i ha fet que hi hagi menys animals abandonats, perquè hi ha més conscienciació des de petits". A més. aquesta llei també tracta aspectes com cl control dels animals amb xips o tatuatges i l'alimentació dels animals de carrer. "No volem que la normativa sigui només prohibicionista, sinó també protectora", explicava Sant. Es té previst presentar un text que proposi el canvi de la llei al Parlament de I nien l<t //w/ió //'un rejngi /• O'l O. \ ICatalunya, on ja els han confirmat el seu suport els grups d'ERC i PSC. A més, també es proposarà Sant, va assegurar que no hi estauna normativa municipal alternaven d'acord "gens ni mica, perquè tiva on es potenciï la protecció i és una mesura exterminadora. Noamb propostes com destinar els disaltres estem en contra de qualseners de les multes relacionades vol sacrifici d'animals, si no és que amb els animals a la millora de les es tracta d'una malaltia greu". condicions de vida dels animals Sant també va destacar la necesabandonats. sitat d'un canvi en la normativa

na Comercial Plaça Barcelona i Rodalies

E.C. - Sant Cugat -

El Club Muntanyenc ja compta amb una nova junta directiva que s'encarregarà de la gestió de l'entitat durant els propers quatre anys. El nou e q u i p directiu, encapçalat per Narcís Castanyer, va prendre possessió del càrrec el dia 21 de juny passat, en un acte que va servir també per entfegar la medalla d'or a la família del recentment desaparegut Josep Barberà. Després d'haver estat l'única candidatura p r e s e n t a d a a les eleccions del club. Narcís Castanyer i la nova junta directiva van ser nomenats oficialment la s e t m a n a passada. "Va ser un acte en família perquè la nova junta del club p r e n g u é s possessió del càrrec i per acomiadar els companys que ens han ajudat els darrers quatre anys en l'anterior junta", va explicar Castanyer, que repeteix en el càrrec de president de l'entitat.

En total, la nova junta està formada per vuit m e m b r e s permanents. cinc dels quals ja formaven part de l'anterior equip directiu, i per sis persones més en representació de les seccions. En l'acte de nomenament es va aprofitar també per fer entrega de Ics medalles d'or i de plata que no s'havien pogut donar cl dia del sopar del soci. \ in dels moments més emotius es va produir quan la junta del club va entregar la medalla d'or a la família del recentment desaparegut Josep Barberà. "El dia que vam fer l'entrega de medalles ell estava hospitalitzat. E n a q u e l l m o m e n t no e n s pensàvem que el desenllaç fos ràpid i teníem l'esperança de poder-li donar directament a ell, però malauradament no ha pogut ser així", va comentar Castanyer, que va afegir que l'havien volgut donar "a la seva família, i va ser un moment realment emotiu, hi havia tota la família".

LA BOTIGA AL CARRER, 1 DE JUUOL DEL 2 0 0 0 , PL BARCELONA I RODALIES

Al voltant de la plaça, hi trobaràs de tot

Sant Cugat de! Vaüès

Tarda a les 1 8 hores: Berenar per a tothom: Pa amb xocolata Sorteig d'obsequis i moltes sorpreses!

C/Do» de Maig itOOK ítíMD>tem<ítí»io j : Í O t * FSSTAï·brièolafg* '", ÀNGELS SA VOL ientíe naSaosdiol JAUME ROCA; deíòfatio

C / Francesc M o r a g a s ) 5AGARRA, étJrnwsBrïa: SU2BKI,* GíilX, éutomòfaifs I F^eAS*«5t!ÀGAS, ifBTKJÍjftiàífo M.D.C, Fftodo: Q8GAN, i()flicíí>!iQfis R-V B, ipsí&A defeeííesoiiïBtèftco ÇARNE:! BGÉSCHí, pgmitjpatit XÓíBlPÀSSíï,; aaèocto <fií víalàaí %• SAUGllSr*, !5£RVS5,^$&imS)^ítrarí<; ::CAR(ÍE rnobtói: i Í5bmpfem^tf5:;:;::

T'ESPEREM TOT EL DIA - Animació a la plaça - Muntanya Inflable - Castell i piscina de pilotes

: C/ C i n o v o í del CastiB* BOSSA & BÀ8CÍAY ootiggitafcï :iíAflOC<sa#» ••„, EGA, moblei|coíBpl«iienfï:

C/ Xmrrit

'""sJffPONT, forr*«a.COSK0eCASA AUTOS OUMPfC, vtmlo > l o g w f 1ERTUUA, moblas t et·coracjó 7BECHA, lapí$Mrio i decoració

VINE I ENS CONEIXEREM!!

KA (HTERNACíXAt, t o l » - d«o«Któ AUJMlNÍSGAKJWÏA

Zona on exposaran els comerços de la zona

Societat

ELS /CAINTONS Dijous. 29 de juny del ,\k>0

' C à s t I n g '

R à d i o

S a n f

C u g a t

"Encara sóc 'hippier>r>

Marí Àngels Quadras. Dona de molts oficis

"No faig res ben fet, per això faig tantes coses"

JORDI RAMOS

-Sant Cugat-

La polifacètica Mari Àngels Quadras va acudir al 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat i va explicar algunes de les anècdotes que li han anat passant al llarg de la seva vida, en alguns moments dura. El seu optimisme queda palès en cada una de les seves respostes, igual com la seva empenta per tirar endavant. Tot i que no és cap dels sis candidats escollits com a guanyadors d'aquesta temporada, s'hagués merescut el premi com qualsevol altre. A destacar... Tantes coses a destacar! La més recent: va passar el càsting del programa 'Gran Hermano', encara que no el va superar per l'edat. Un criteri que el nostre 'Càsting' no té en compte.

CAMINÍ,

- Sant Cugat Km dic Mari Anhels Quadras i Avellana. Vaig néixer a la capital de l'Alt Kmpordi el 2(> d'agost de llHK. Estic casada per l'església però pel civil nu. Dona de molts oficis, pobra segur. - Hem visi en el seu currículum que vostè ha fet de rarlionera, rentacaps, professora de ballet i de llegir i escriure, model, relaeions públiques, administrativa, venedora de corretges de rellotges, marmitona de cuina, ajudant d'advocat, actriu, mestressa de casa, organitzadora de festes i portaveu d'actors i grups artístics. Costa una mica de creure. Me'n quedo bastants més al tinter. - Com és possible que hagi fet tantes coses tant diferents i al mateix tem|)s? Primer perquè el meu cervell és diferent, tinc molts canals. I segon, perquè no he fet mai res ben fet. L'única cosa que sempre procuro fer bé és cuinar. Però normalment no faig res ben fet, per això faig tantes coses. - INo eLs agrada als artistes que els faci de portaveu? Es perquè quan els presento, excepte l'Kugeni o el Màgic Andreu, procuro fer-ho una mica més català, niés nostre, perquè l'espectacle generalment és molt castellà. Llavors sempre critico, amb educació, sense insultar, el lloc on anem a actuar. Això nu els agrada gaire. - En quina de les coses que ha fet s'ha sentit més realitzada? A preparar festivals de ballet a criatures d'una manera informal. Als quin/c anys començava a donar classes de ballet, l'na vegada, com que era menor d'edat, va venir la policia i va interrompre un festival. - Quins projectes nous prepara? No és gaire popular, no agradarà a segons qui. Estic fent l'associació

de les víctimes dels advocats, sobretot els d'ofici, que s'atreveixen a defensar de qualsevol manera algun pressumpte delinqüent. De vegades, per fer-ho mal fet, se'ls pot posar a la presó quatre anys niés, per exemple. - Vostè està estudiant la carrera de dret. Per què la va triar? Sí, però això va ser accidental. Perquè estava treballant en una empresa fixa i el meu company es va morir, vaig obrir la porta i vaig dir: "Plego". A la vida hi ha mil coses per fer i sóc una persona amb il·lusió. He passat moments greus a la vida, però sempre he estat optimista i m'he divertit molt. - Per això la va triar? Dret sempre m'havia agradat. Però jo sóc d'una família de matemàtics i no hi havia tradició familiar. L'he fet en quatre etapes. Primer a la Universitat de Barcelona, després vaig parar, vaig començar de nou i vaig tenir una depressió, que em va impedir continuar estudiant. També perquè estic al mig de dos germans i si suspenies -que el primer que et suspenia era el teu pare, que era professor- eres rebel. De forma

Les preguntes - Considera que vostè està boja? Jo diria que una persona que està boja és una persona que no raona, i, moltes vegades la sinceritat... Jo me'n calb moltes, de coses, perquè no puc pas explicar tot el que m'ha passat, perquè la gent ni s'ho creurien. I potser faria plorar els oients.però també els íaria riure. El boig no raona i després, quan està sol potser pensa que no ho hauria d'haver dit. Jo diria que de vegades, sense voler, sóc diferent. I com que no estàs dins dels estams, la gent pot

M/iri Anhels Qttaditi\ \ 'ha nisuítres cops FOTO: X.L. familiar, sempre he vist estudiar alguna cosa. El meu avi, que era inventor de màquines de segar blat, tenia 90 anys, no podia llegir i encara tenia interès a aprendre coses. - Què li queda de Figueres? La infància, l'adolescència i viatges. Però per viure-hi no m'ha agradat mai, perquè em coneixen massa per la família. M'agrada anar-hi de visita. Sant Cugat és còmode. Fas una estracanada i no passa res. L'endemà no se'n recorden. En canvi, en un lloc com Figueres, que és conservador... Això de la tramuntana és una excusa, són conservadors. A Sant Cugat tinc de tot. Tinc el mal CQStum de no contestar mai el que em pregunten. Quan era adolescent m'hi avorria. Tot i que estudiava

de La Veu din "Mira aquesta està boja". El que passa és que em falta liti, i si no em cuido, podria fer coses que semblessin que estic boja. Jo diria que una mica potser sí, però no sempre. La tinc controlada, la bogeria. No em descontroio. - Per què? Perquè parli, jo l'escolto. - Per què? No acostumo mai a escoltar, sempre parlo jo. - Per què? Però hi ha gent que fa veure que escolta i realment no ho fa mai.

piano. Als cinc anys ja el tocava. Als cinc anys ja era una superdotada i als set era tirant a res. - Com li va afectar la mort del seu primer marit i dels seus dos fills? Quan es va morir estàvem separats perquè es va enamorar d'una altra persona, hi va tenir un fill i això em va fer patir molt. Però vam quedar amics, portava la criatura a casa fins i tot. El fill d'ell se'm va morir abans, quan tenia 20 anys, al cap d'un parell de mesos... És molt difícil recordar això. Avui precisament fa anys que va néixer i un fill sempre serà un fill. Rrfrtti/ò flcld/inrr '(ststi//;''. ell i/liè es trien ek gtmuvtdfin de liitemponiria. dissabte a les 14horri.

Les proves MAGDA MÉNDEZ

\ I j

- Donada la seva tornada a l'ac-j tualitat per haver pres part en c\ càsting del concurs Gran Her\ mano, se li va proposar que participés en una casa virtual. L; resta de concursants eren Lluí; Recoder, Berta Rodríguez, 1 Mana, Jordi Traperho i Pití Es-j panyol. Va guanyar ella mateixai -1 À hauria agradat ser actriu còmica. Víi haver de fer un monòleg còmic, que va realitzar fent re ferències a la gent que l'envolta!

- Per començar, li diré una sèrie de noms i me n'haurà de dir un adjectiu. -l'RFF: Bastant obert. -Lluís Reroder. Simpàtic. -/'/// F.spanyol: l n guionista que no perd la seva personalitat. -Ri'it/i Rodríguez: l na melena massa llarga: se l'hauria de tallar. -Los Gab'itos: Pallassos amb talent. -F.l Molino: Entranyable i sobirà. - S'ha trobat mai que la gent li ha faltat al respecte? - La primera que m'ha faltat al respecte he estat jo, moltes vegades. - Com es definiria? - Com una persona que no fa mai res amb mala intenció. - A què aspirava, de petita? - Em pensava que no moriria mai. - Com es pot fer una exposició de fotografia si no li interessa, la fotografia? - Perquè m'agrada mostrar la gent de manera espontània.. - Quin és el plat que li surt pitjor? - L'arròs bullit. - Ha trobat el sentit de la vida? - Sí. Tenir salut, que per sort en tinc molta, i ser optimista, fer contenta la gent, però sense ser monja- Perquè no ha estat mai actriu protagonista? - Perquè és impossible. - Quina va ser la darrera vegada que va plorar? - No es pot explicar, és massa greu. - Està tocada per la tramuntana? - Naturalment. I per molts anys. - Va ser vostè qui va celebrar el convit del seu casament al ball de La Unió Santcugatenca? - Doncs sí, però era la tercera vegada que m'intentava casar. - S'ha sentit mai l'ovella negra de la família? - Ells diuen que sí. - Va ser vostè qui es va menjar totes les galetes en una degustació i per això la van fer fora? - Sí! Allà, a El Corte Inglés, però és que eren boníssimes, no sé per què es van queixar! - Ha estat mai 'hippie'? - Sí, i encara ho sóc. - Eufòria o depressió? - Depressió, perquè no molestes a ningú. L'eufòria és gravíssima. - Diferencia obligació i devoció? -Doncs no, perquè faig totes les coses amb devoció. - Es individualista? - Home, em costa molt treballar en equip. No estic educada per això.

OS4CÀNT0NS

Comarca

Dijous, 29 de juny del 2000

S a b a d e l l

C i u t a t s

Visiten Europa per conèixer programes de transició al món laboral Amb la finalitat de conèixer diferents experiències educat i v e s e u r o p e e s q u e fan referència al pas dels joves del món educatiu al món del treball, l'àrea d ' E n s e n y a m e n t de la Diputació de Barcelona ha organitzat un viatge en el qual alcaldes, regidors d'Ensenyam e n t de diferents municipis de la demarcació i diputats territorials, visitaran la regió francesa del Nord-Pas de Calais. Un dels objectius del viatge és conèixer les implicacions de l'administració de proximitat a les Missions Locals, una experiència francesa que es caracteritza per la i n t e r v e n c i ó global al servei dels joves i del desenvolupament local i que és considerada com una innovació en les polítiques locals d'ocupació i d'inserció social. Un altre dels projectes que

també volen conèixer els regidors catalans, a la ciutat de Colònia, és el projecte Innovations-Pool M ü l h e i m / K a l k , dedicat a la prevenció de l'abandonament prematur de l'escolarització i la dotació de qualificació professional dels j o v e s m i t j a n ç a n t un treball educatiu i social. La delegació encapçalada pel d i p u t a t p r e s i d e n t d e l'àrea d ' E n s e n y a m e n t , Eduard Tortajada, està formada pels alcaldes i regidors dels següents 20 municipis de les comarques de Barcelona: Abrera, Badalona, Barcelona, Cabrils, Sallent, la Garriga, l'Hospitalet de Llobregat, M a n r e s a , Martorell, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Ripollet, Sabadell, Sant Pol de Mar, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa. /Intra-ACN

C i u t a t s

La Generalitat premia la recollida selectiva i la reducció de residus El municipi de Castellbisbal, l'Ajuntament de Montcada i Reixac, la l'niversitat Autònoma de Barcelona i el Consorci per a la gestió dels residus del Vallès han guanyat set dels Premis 1999 de Recollida Selectiva i Reducció de Residus a la deixalleria que ha recollit més residus especials durant l'any passat, en un acte presidit pel conseller de Medi Ambient, Felip Puig, al Palau de la Generalitat. El municipi de Castellbisbal ha guanyat cinc premis a la millor recuperació de paper i cartró, a la millor recuperació d ebrossa orgànica, a la millor recuperació global de residus en municipis de més de 5.000 habitants, a l'aplicació de la recollida selectiva de la brossa orgànica a ror el municipi mentre que l'Ajuntament ha rebut un guardó a la millor gestió integral de residus en ens locals. En aquesta mateixa categoria també s'ha guardonat el Consorci per a la gestió dels re-

sidus del Vallès mentre que la UAB ha estat reconeguda per la seva tasca de conscienciació i reducció de residus. Aquests guardons c o m p t e n amb quatre categories que premien municipis i comarques que hagin destacat per la recollida dels diferents residus i a la deixalleria que hagi recuperat més residus en un any per una banda, una altra a la millor gestió integral de residus en els ens locals i una tercera per als establiments comercials que han comercialitzat productes respectuosos amb el medi ambient i que han procurat recuperar els residus propis i conscienciar els clients sobre la necessitat d'actuar en el mateix sentit. La darrera categoria guardona Ics persones o entitats que han contribuït a la gestió dels residus municipals o a conscienciar els ciutadans sobre el fet que cal un canvi de cultura sobre la relació amb els residus. /IntraACN

Roda de premsa del ^uanyadm deL·ivintena edició del premi Sant Joan de Sabadell FOTO ln!ia-ACN

Andreu Carranza guanya el premi Sant Joan de Caixa Sabadell L'escriptor natural d'Ascó i fincat a Flix, Andreu Carranza, ha guanyat la vintena edició del premi Sant Joan de literatura de Caixa de Sabadell. L'escriptor guanyador d'aquest vintena edició del premi literari de Caixa Sabadell és periodista i treballa com a funcionari de l'institut d'ensenyament secundari del Morell. Andreu Carranza, ha guanyat la v i n t e n a edició del p r e m i Sant Joan de literatura de Cai-

T e r r a s s a

Segrestada a un centre penitenciari

xa de Sabadell, c e r t a m e n en el qual ja havia estat finalista en quatre ocasions. Enguany l'escriptor d'Ascó ha estat el guanyador d'aquest premi literari amb l'obra Anjub. La novel·la, desenvolupada en forma de dietari i ambientada a l'època de les guerres entre realistes i liberals del segle XIX, narra les aventures i desventures d'un fugitiu de la justícia condemnat a mort a Ascó l'any 1824. Mentre espera el dia de

la seva execució, el protagonista de la novel·la adreça les seves cartes a Mossèn J. Vilaseguí, rector de la Parròquia d'Ascó, tot confessant-li q u e ha estat empresonat per les falses acusacions de robatoris i assassinats fetes pels absolutistes. La dotació econòmica d'aquest premi literari, Sant Joan de Caixa d e Sabadell, és d e 3.660.492 pessetes. /IntraACN

S a b a d e l l

L'Ajuntament sancionarà els propietaris d e gossos perillosos

Javier Bosque Pérez, un dels interns del centre penitenciari de Ponent implicat en el segrest, diumenge passat, d'una infermera, és un d e l i n q ü e n t habitual de Terrassa . d'on és veí. Bosque Pérez ha estat cond e m n a t en diverses ocasions per l'Audiència de Barcelona en relació amb nombrosos robatoris amb violència comesos a la localitat tic Terrassa. en alguns casos, com en el de l'atracament a un supermercat d e la firma c o m e r c i a l Cama, va actuar amb un altre d e l i n q ü e n t , Juan \ o t i v o l i Ruiz. Bosque té diferents antecedents penals. /lntra-ACN

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat delegarà l'Ajuntament de Sabadell les competències sancionadores en matèria de gossos considerats potencialment perillosos. Així doncs, els ajuntaments podran incoar, instruir i resoldre els expedients sancionadors sorgits tant d'infraccions lleus com greus. Amb aquesta delegació de competències els ajuntaments afectats podran sancionar les infraccions lleus com no haver inscrit el gos al registre específic del municipi corresponent o no senyalitzar Ics instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos. Pel que fa a les faltes greus, els consistoris podran multar els propietaris de gossos

que no compleixin les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos, que no contractin l'assegurança de responsabilitat civil, que duguin a terme activitats d'ensinistrament sense acieditació professional oficial, que no hagin fet els tests de comportament dels gossos progenitors en els centres de cria, portin els gossos deslligats i sense morrió a les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius i als espais públics en general o quan persones menors d'edat o privades judicialment o governativament de tenir-ne hagin adquirit un gos potencialment perillós./Intra-ACN

Societat

FLS I CANTONS Dijous, >9 de juny del JihV

A Sant Cugat, estem per la festa major

caixaterrassa

ELS ÍCANTONS Dijous, >9 de juny del 2000

a t g e s

d e

Societat

PER FUMAR NO HI HA NI EDAT NI SEXE Fumar amb pipa moltes vegades ha estat associat a homes grans. Els certàmens del Sant Cugat Pipa Club s'han encarregat de desmentir-ho. A la fumada lenta amb pipa de dissabte passat s'hi van poder veure homes i dones, des dels vint i tants anys fins una mica més madurets. Al final, una jornada amb bon ambient i tothom amb un premi a les mans. Pàgina 22 FOTO: EDUARD

FARINYES

10 ANYS

DE COR

INFANTIL

El Cor Infantil va celebrar diumenge passat, amb un gran concert, que fa des de la seva creació. A la recta final del concert excantaires van afegir i tots plegats van interpretar la peça L'arbre Cançó. concert molt emotiu per als assistents, ja que la majoria dels quals alguna relació amb el Cor. Pàgina 35 FOTO: EDUAR

DIÒGENES

els 10 anys del Cor s'hi Va ser un mantenien

FARINYES

EPICUR

Els drapaires que van protagonitzar el còmic d'E Ui 4 inicis han pujat a escena perfer una crítica de la societat actual. Al lla/g de l'obra Diògenes i Epicur par/en amb diverses personalitats d'aquesta societat, com ara un capellà, una monja o un policia. CA.XÏ'OXS als seus

Pàgina 34 FOTO: EDUARD

FARINYES

T Lels

mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELS4CANTON5

Dijous, 29 de juny del 2000

E n t i t a t s

A c t i v i t a t s

L'Ajuntament farà públics els criteris de subvenció als clubs esportius locals

La Festa Major aplega sis actes esportius en La temporada vinent cada entitat rebrà la mateixa subvenció que aquesta només tres dies L'Ajuntament de Sant Cugat elaborarà, amb l'a-

marts a la Casa Mònaco, Alfredo Bergua, regidor

birats. La partida destinada a subvencions es-

jut de la Coordinadora d'Entitats Esportives, un

d'Esports, Jaume Tubau, regidor d'instal·lacions

portives per a la campanya 2000-2001 serà la

dossier on quedarà del tot reflectit quins són els

Esportives i Ferran Domínguez, cap de l'àrea

mateixa que la que ha estat enguany. La setma-

criteris que el consistori emprarà a partir de la pro-

d'Esports, van trobar-se amb el president de la pla-

na del 17 al 21 de juliol Ajuntament i Coordina-

pera temporada 2000-2001 a l'hora de donar la

taforma esportiva Antoni Pérez, acompanyat de

dora tornaran a reunir-se per tal de començar a

subvenció als clubs esportius de la ciutat. Di-

Jaume Espina, Carles Castro i Joan Ramon Su-

definir aquestes bases tan importants.

Ai.i-'.x LOIM,/

-Sant Cugat Kls criteris de subvenció a entitats esportives del municipi que cada temporada dóna l'Ajuntament de Sant ( lligat als clubs locals seran del tot clars i públics a partir de la propera temporada 2000-2001. Així va quedar constatat dimarts a la nit en una trobada que es va celebrar a la Casa Mònaco i que va reunir Alfredo Bergua, regidor d'Ksports, Jaume ' Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, amb la Coordinadora d'Entitats Esportives, representada pel seu president Antoni Pérez, el vicepresident Jaume Espina, el·secretari, Carles Castro i el vocal Joan Ramon Subirats. Però el que sí que no variarà serà la partida destinada únicament i exclusivament a les subvencions esportives, que igual que a la temporada 1999-2000, també serà de 12,5 milions de pessetes. Antoni Pérez, president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, ha explicat que "evidentment continuarem demanant que aquesta partida de 12,5 milions de pessetes s'augmenti perquè som moltíssimes entitats esportives i que el nivell esportiu d'aquests clubs locals és important". I ,a propera temporada cada entitat esportiva tornarà a percebre la mateixa quantitat de subvenció econòmica que ha ingressat aquesta campanya 1999-2000. Segons Alfredo Bergua, regidor d'Esports

Aquesta vegada la iruiíió t-ntre IWjuntament i la Coordinadora d'Entitats Esportives va fer-se a la Casa Mònaco EO'I'O: X.I..

del consistori, "compromisos adquirits" per part de l'Ajuntament amb algunes entitats esportives han privat que aquesta mateixa temporada que ja ha finalitzat s'hagin pogut establir uns criteris de forma ja definitiva i s'han respectat les subvencions que es van donar la campanya 1998-1999. K«'s l>;i*«'s. sobre la taula Alt'redo Bergua, però, ja va mostrar dimarts a la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant d i nat quins podrien ser alguns dels crireris per atorgar les subvencions l.i propera temporada. Aquests podrien ser. per exemple, tenir en

compte els primers equips de les entitats, segons la seva categoria, valorar i potenciar els equips de base i la formació, així com també tenir presents les infraestructures i aquelles activitats puntuals com tornejos. En aquest sentit, Alfredo Bergua ha explicat que "vam exposar sobre la taula un esbós de quines podrien ser algunes de les bases per lliurar les subvencions" i al mateix temps ha constatat que "cl més important és que es fixin aquests criteris". Per la seva banda. Antoni Pérez, president de la plataforma esportiva, ha reconegut que "la coordinadora hauria preferit que aquesta t e m p o r a d a ja s ' h a g u e s s i n

començat a aplicar els critetis respecte com i de quina manera l'Ajuntament dóna les subvencions a les entitats". Amb tot, Pérez va informar també als representants polítics del consistori que la plataforma esportiva també redactarà uns punts clau del que creu que han de ser la base d'aquests criteris. Pérez ha confirmat que "presentarem una proposta i tindrem una reunió per arribar a uns criteris conjunts. Volem que aquests siguin clars, coerents i justos". La propera reunió entre Ajuntament i plataforma serà la setmana del 17 a) 21 de juliol, mentre que la propera trobada interna de la coordinadora serà dimecres.

AL. - Sant Cugat lTn total de sis són les activitats esportives que es realitzaran en la Festa Major d'enguany i que es distribuiran entre demà i diumenge. El primer acte programat s'iniciarà demà al matí amb la disputa del I Campionat Social Interclubs de tennis i de pàdel, que tindfà lloc al Júnior. Aquesta és una de les dues novetats que presenta el programa. El FS Winterthur Sant Cugat muntarà al llarg de tot dissabte les 12 hores de futbol sala, que es disputaran al pavelló municipal i a la pista Méndez. També dissabte, però només al matí, es farà la III Pedalada en B T T per Collserola, q u e coorganitzen l'OM E T i la Unió Ciclista Sant Cugat. Dissabte a la tarda a la plaça Octavià el Club Rugbi Sant Cugat ha muntat la I Melé Gegant. Finalment, diumenge al matí es farà una demostració d'esports rurals bascos a la plaça Barcelona, mentre que a la tarda tindrà lloc el ja tradicional festival de patinatge artístic de l'EPA Sant Cugat al pavelló municipal.

Atletisme

El Muntanyenc munta el III Campionat La secció d'Atletisme del Club M u n t a n y e n c Sant C u g a t (CMSC) munta aquest dissabte a la tarda al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat el 111 Campionat d'atletisme. /À.L'.(Sant Cugat)

EIS 4 CANTOINS els4cantons@tots^ntcugat.com "el diari de Sant Cugat"

Esports

ELS ÍGWTONS Dijous. 29 de juny del 2000

Tennis

t a u l a

Manel Morago fitxa pel primer equip de la UE Sant Cugat ALKX Loi'i-:/ - Sant C u g a t -

La secció de lénnis de Taula de la l nió Ksportiva Sant (Jugat s'ha assegurat la incorporació de Manel .\ lorago, un jove palista de 11 anys provinent del Mediterrani. Kl cos tècnic i directiu ha formalitzat la incorporació de Morago, que s'ha mostrat molt il·lusionat en aquesta nova etapa de la seva carrera esportiva. Kl palista, que ha fitxat com a tercer jugador, defensarà la samarreta del primer equip la propera campanya a Segona Nacional al costat dels dos primers jugadors Josep Antón i Enric Bosch. Morago, que fins i tot ja ha com.ençat a entrenar amb el seu nou equip, cobreix una plaça que la VE Sant Cugat ja volia cobrir des de feia temps per encarar la temporada 2000-2001. La categoria més alta on ha jugat Morago és precisament a Segona Nacional, i ha format part de la disciplina del Mediterrani en els últims anys, tot i que l'anterior campanya va estar pràcticament inactiu.

Joan Minguell, responsable deia secció de Tennis de Taula de la 11K Sant (Jugat, ha explicat que "es tracta d'vin bon jugador, jove però amb experiència i que coneix molt bé el món del tennis de taula". De fet, Morago també és àrbitre. Minguell ha valorat molt positivament la incorporació de Morago i ha avançat que "amb

R.l primer equip de In srrrió de Tennis de Taula de la l'R Sant Cugat rompia per la trmporada que vr amb. Morago ROTO: /;./•'

Joan Minguell: "Amb portant amb equips amb categories destacades". aquestfitxatge de Manel La Copa s'escapa Morago Pobjectiu ha de ser classificar-nos per Kl primer equip de la secció va perdre diumenge passat a Barcedisputar el 'play-ojf aquest fitxatge i d e p e n e n t del grup que ens toqui -n'hi ha de molt forts-, Fobjectiu ha de ser classificar-nos per disputar c\plrrt-

off'El màxim responsable de la secció també ha comentat que el Mediterrani, equip del qual prové Manel Morago, "és un club im-

lona la final de la Copa Barcelona en la categoria de preferent. Kls santeugatencs no van saber superar a la final el Nou Barris, conjunt que milita a la Primera Nacional, i van perdre per 4 punts a 0. Josep Antón, Knric Bosch i Alberto de Àngel van defensar l'equip santeugatenc. Abans de classificar-se per disputar la final d'aquesta competició, la U E Sant Cugat havia su-

F u t b o l

Sant Cugat Esport i la Farga ja saben quins són els seus rivals de la temporada vinent

perat amb èxit la lligueta inicial d'aquest torneig i també havia eliminat el Vilafranca en quarts de final i els Lluïsos de Gràcia de Barcelona. Kn aquesta mateixa Copa Barcelona, però en la categoria de Segona Provincial, l'equip vermelli-negre no va poder jugar la final en caure en semifinals davant el Premià de Mar. Al pavelló municipal, la UE Sant Cugat va guanyar 4 punts a 3, però a Premià de Mar van perdre per 4 punts a 0. Un any més, la secció de Tennis de Taula de la Unió Esportiva Sant C u g a t ha organitzat per aquest mes de juliol les Escoles

s a l a

El FS Sant Cugat organitza el I Torneig Winterthur de futbol sala de base

d'Estiu. Aquesta nova edició començarà dilluns vinent i finalitzarà el dia 28. Aquest curset, adreçat a nois i noies a partir de 8 anys, té un total de vint sessions que imparteixen Josep Antón i Alex 1 yarrea. 1 x s classes es faran al pavelló municipal cada dia d'entre setmana i a les tardes. Alguns jugadors de la secció encara no han posat punt final a la temporada esportiva i a títol individual participaran, per exemple, els dies 8 i 9 de juliol a un torneig de Vilafranca del Penedès. Després, jugaran en altres tornejos d'estiu com el Memorial Enric Minguillón, a Sant Andreu i a Cassà de la Selva.

Handbol

El cadet "A", campió de la Copa Federació

- S a n t Cugat-Sant Cugat -

Kls conjunts del Sant Cugat Ksport FC Regional Preferent) i la Farga (Segona Regional) ja saben quins seran la temporada 20002001 els seus adversaris al campionat de Lliga. El Sant (Jugat Ksport ha estat enquadrat al gmp primer-n'hi ha un total de dos- de la Regional Preferent. Els seus rivals a la Lliga seran CK Alzamora, (JF Barceloneta, CK Berga, U D Cassà, CE Cerdanyola del Vallès, C F Esplais, Fundació Ksportiva Kigueres, CJF Lloret, Marca de l'Ham, C F Montanesa, (JF Pals, (JD Pomar, UE Poble Sec, (JP San Cristóbal, (JF

Sant Julià, FC Sant Quirze i UE Sants. La Lliga començarà el 10 de setembre, malgrat la configuració definitiva d'aquests dos grups encara s'ha d'aprovar a l'assemblea general de la Federació Catalana de Futbol. D'altra banda, la Farga militarà al grup cinquè, amb quasi la meitat d'equips de Sabadell. Els rivals del conjunt de Mira-sol seran l'Andalusia, el Badia del Vallès, Barberà, Campoamor, (Ja n'Oriac Royal, Can Rull. U D Cerdanyola, Fontetes, la Planada, Llano, Olímpic Can Fatjó " B " , Penya Merengues, Ripollet "B", Sabadell "B", TibidaboTorreromeu, U. Bellaterra i la Llagosta. /A.L.

Kl Futbol Sala Winterthur Sant Cugat ha organitzat per tot el dia d'avui la primera edició delTorneig Winterthur de futbol sala de base, que enguany tan sols es jugarà en la categoria infantil. Els equips que hi participin ho faran en la modalitat de futbol a 3, amb tres jugadors de pista i un porter. La competició es jugarà des de les deu del matí fins a les set de la tarda al pavelló municipal de Sant Cugat amb un espai de temps per dinar. L'organització dividirà la pista del pavelló municipal en dues i hi instal·larà porteries petites. Els conjunts participants dispu-

taran una lligueta regular de tots contra tots de la qual en sortirà el primer campió d'aquesta iniciativa del Winterthur. D'altra banda, l'equip infantil del FS Winterthur Sant (Jugat va ser convidat el dimecres 2) de juny per la secció de futbol sala de base del FC Barcelona de la festa de fi de curs de l'Escola del Barca. El conjunt infantil que dirigeix Dani Coll va perdre per 4 gols a 1 però va deixar una molt bona imatge. Aquesta és una demostració més de les bones relacions que mantenen el Winterthur i el FC Barcelona. Fa molt p(K' van tancar un acord de col·laboració. /A.L.

L'equip cadet "A" d'handbol de la Unió Ksportiva Sant (Jugat va proclamar-se el 18 de juny passat campió de la (Jopa Federació després de superar a la final d'aquesta competició el Reus Deportin per 11 gols a 18. Aquest enfrontament es va jugar a partit únic al pavelló municipal de les Franqueses. Kl conjunt que entrena Pere López va haver de superar tres eliminatòries abans de disputar la Final, davant el (JH Hospitalet, el Sant Joan i el (JH Parets, aquest últim en semifinals d ' a q u e s t a c o m p e t i c i ó . /À.L.

Excursions • Escoles - Empreses - Equips esportius Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys i quilòmetres

d'experiència

Tel.

Esports

ELS /CANTONS Dijous, 29 dejuny del 2000

M o t o c i c l i s m e

T e n n i s

Rubén Xaus cau a Xest i s'allunya del seu objectiu de lluitar pel títol mundial El santcugatenc era cinquè quan nomésfaltaven cinc voltes per acabar El circuit valencià de Xest, l'única prova del Campionat del Món de Supersport que té lloc a l'Estat espanyol tampoc no va donar un cop de mà al jove pilot santcugatenc Rubén Xaus, que va caure de la seva Ducati 748 RS. Al final va ser di-

vuitè, però hauria pogut fins i tot ocupar una plaça al podi, fet que encara no ha pogut assaborir aquesta temporada motociclista. AXaus el continua perseguint la mala sort. Quan no han estat els pneumàtics, han estat els frens i si no, les

caigudes. Quan falten tan sols quatre curses perquè s'acabi el mundial, el santcugatenc té molt difícil lluitar pel seu objectiu de principis de campanya: lluitar pel títol mundial. La propera prova serà a Brands Hatth, el 6 d'agost.

AI.I-.X Lói'KZ - València / Sant Cugat-

Ruhén Xaus té en aquests moments molt difícil aconseguir el principal objectiu que s'havia marcat acpiesta temporada al (iampionat del Món de Supersport: proclamar-se campió de l'especialitat. Kn el que és la seva segona campan\a al mundial de Supersport, Xaus no té gens de sort. Problemes als pneumàtics i als trens i també caigudes de la seva Ducati 74S RS han impedit que en les set proves que ja s'han celebrat fins ara. el pilot local de motociclisme encara no hagi pogut pujar al podi quan la temporada passada ja ho va fer en més d'una ocasió. La setena de les onze proves que configuren el mundial va tenir lloc al circuit de Xest a València en l'única prova del Campionat del Món que passa per l'Estat espanyol. Fn aquesta ocasió, Rubén Xaus tampoc no va tenir la sort del seu costat i a cinc voltes del final, quan era cinquè, va patir una caiguda que el va allunyar d'acabar entre els millors. El pilot local va conduir la seva motocicleta amb agressivitat amb la convicció de fer un

H o q u e i

Corretja marxa de Wimbledon i carrega contra l'organització À.L. - Londres / SantCuoat -

El tennista santcugatenc Alex Corretja, juntament amb Albert Costa i Juan Carlos Eerrero, va decidir finalment dilluns no participar al torneig de Wimbledon. el tercer Grand Slam de la temporada. El motiu del tennista local no ha estat un altre que el fet que l'organització del torneig es desmarca totalment de les normes que regeixen el circuit masculí i no ha respectat així la posició d'Alex Corretja a la classificació mundial de l'ATP. fet que li hauria proporcionat ser cap de sèrie d'aquest torneig que se celebra sobre herba a la ciutat anglesa de Londres. El santcugatenc havia de jugar en primera ronda amb el també jugador espanyol Befo Martín.

D'altra banda, l'organigrama tècnic de la selecció espanyola de tennis ja ha confirmat l'equip que jugarà a Santander del 21 al 23 de juliol les semifinals de la Copa Davis contra els Estats Units i sobre terra batuda. Alex A Xaus només li queden quatre proves per intentarfer un salt important a la classificaria general del mundial FOTO: E.F. Corretja ha estat convocat, igual que Juan Carlos Ferrero, Albert córrer és la de Brands Hatth el 6 bon paper, però la caiguda el va l'equip Yamaha Jorg Teuchert. Costa i Joan Balcells. Corretja és Després que ja s'hagin corred'agost, per després fer-ho al cirfer finalitzar divuitè a la cursa. el jugador que més partits ha jugut més de la meitat de proves cuit d'Assen (Holanda), al d'Osgat dels quatre amb el combinat d'aquest Campionat del Món de chersleden d'Alemanya i al d'IDesplaçat a la general estatal. Supersport, el jove pilot local mola a Itàlia. A m b a q u e s t e s haurà de treballar de valent per q u a t r e p r o v e s clourà a q u e s t Rubén Xaus és molt lluny de poder recuperar posicions i si-' mundial. Xaus sempre ha recoles primeres posicions de la clastuar-se entre els millors. negut que a Europa corre més sificació general, que ara mateix R í t m i c a còmode. La propera cursa que haurà de encapçala el pilot alemany de

p a t i n s

El Muntanyenc, a l'estatal d'individuals

El Patí Hoquei és el segon club que més títols s'endú a les 2 4 hores de l'EPSON Cerdanyola

- SantCugat -

A.L. - Cerdanyola / Sant Cugat -

El Patí I loquei Club Sant Cugat ha tornat a demostrar el perquè és un dels clubs de moda de l'hoquei patins català. El cap de setmana passat, el club santcugatenc va meravellar els aficionats que van ser presents en la mítica 37a edició de les 24 hores d'hoquei patins de Cerdanyola del Vallès en ser la segona entitat del campionat després del club organitzador, l'EPSON Cerdanyola CU, que més títols va sumar. El Patí Hoquei va obtenir cinc títols i l'EPSON sis, malgrat els vermell-i-negres van competir en vuit categories i el club de Cerdanyola amb un total de tretze. A més,

per si no n'hi hagués prou, el club local també va convertir-se en la segona entitat que més conjunts va aportar a aquesta prova clàssica. Aquesta marató d'hoquei patins va comptar amb la participació de 40 equips, amb més de 300 jugadors. Els equips del PI 1 Sant Cugat que van endur-se la victòria en els seus respectius triangulars van ser el prebenjamí "A". el benjamí, l'infantil "A". el júnior i el sènior masculí, mentre que el prebenjamí "B" va acabar segon, i l'aleví el juvenil van ser tercers. Aquesta ha estat la primera vegada en els trenta anys d'història del Patí Hoquei Club que l'entitat p r e s e n t a t a n t s e q u i p s en aquesta competició.

l'.l Pati'Hoquei iii deixar

clar a

Cerdanyola el seu alt uiir/l h'O'l'O: /•.'./•.'

El Club Hoquei Alambra Granada ha convidat els dies 8 i 9 de juliol el sènior masculí del PH Sant Cugat a participar en el seu torneig. En aquest campionat també hi participaran tres equips portuguesos. Cal ressaltar que aquesta no és la primera vegada que algun equip del club juga da-

vant un equip no català o fora de Catalunya. Si el juny passat el sènior masculí va enfrontar-se al pavelló municipal a un combinat de jugadors de Colòmbia, el desembre del 97 equips de l'entitat van jugar a Portugal un torneig. L'alcalde Lluís Recoder rebrà el Patí Hoquei el dijous 13 de juliol.

Gemma Peris, en categoria infantil, i Ivette Climent i Georgina Miralles, en juvenil, participen des d'avui i fins diumenge al Campionat d'Espanya d'Individuals de gimnàstica rítmica esportiva que té lloc a Còrdova. Aquestes tres joves gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat van aconseguir al Campionat de Catalunya excel·lents posicions. Peris i Climent van proclamar-se campiones del català, mentre que Miralles va ser segona. A l'estatal hi participaran unes 60 gimnastes de tot l'Estat tant en la categoria infantil com en la juvenil. El CM Sant Cugat també participarà del 6 al 9 de juliol a l'Estatal per equips a Orense. /À.L.

Esports

ELS /CANTONS Dijous, -'9 de juny del -VA'

T a e k - w o n d l

F u t b o I

El Doti Benito va fer entrega d'aquest obsequi a l'alcalde Lluís Recoder FOTO: EDUARD FARLM'ES

E/s cinc representants del Gimnàs Sant Cugat FOTO: CEDIDA

El Sant Cugat Esport clou el XVIII Pons, Villanueva i Casas Torneig Nacional de futbol base fan podi al Campionat Don Benito i Cantarín Moraleja, equips convidats de Catalunya infantil El Sant Cugat Esport FC va posar punt final diumenge passat a la XVIII edició del Torneig Nacional Ciutat de Sant Cugat de futbol base amb la celebració de la segona i última fase d'aquest torneig, que va començar fa dos caps de setmana. Els vencedors d'aquesta segona fase han estat el Sant Cugat, en categoria aleví "A" i infantil "A", el Sant Cristòfol, en aleví "B", el Collblanch CD, en infantil "B", el Cantarín Moraleja de Zamora, en cadet " B " , i l'Horta, en cadet "A". Aquest segon tram de la competició va celebrar-se des de dimecres 21 de juny fins diumenge al

camp municipal d'esports. Aquesta vegada els equips convidats de fora de Catalunya pel Sant Cugat Esport han estat el Don Benito de Badajoz i el Cantarín Moraleja de Zamora, que per primera vegada han pres part al Ciutat de Sant Cugat de futbol base. Per contra, l'Aguilas de Múrcia, que havia de repetir la seva presència a la nostra ciutat amb tres equips, va comunicar a última hora que no participaria al campionat. Tampoc no va jugar un dels tres equips del Cardedeu que havien confirmat la seva assistència. Però malgrat tots aquests inconvenients, l'organització va poder solucionar tots els entrebancs que es van anar presentant i va

poder tancar el torneig amb èxit. - Barcelona / Sant Cugat Recepció de l'alcalde L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va rebre dissabte a l'Ajuntament els equips del Don Benito i del Cantarín Moraleja. Els representants d'ambdós equips, Manuel i Rosario Cantarín, respectivament, van coincidir a explicar que "ha estat un detall que l'alcalde ens rebés. Estem molt satisfets pels detalls que Sant Cugat ens ha dispensat". L'alcalde Lluís Recoder va dir que "a Sant Cugat, fer aquest tipus d'intercanvis en futbol és ja una tradició. La trobada ha estat molt interessant".

Denis Pons, Eduard Villanueva i Alex Casas, del Gimnàs Sant Cugat, han aconseguit pujar al podi en la cinquena edició del Campionat de Catalunya infantil de taekwondo, cadascun d'ells en la seva respectiva categoria segons any i pes. Així, Pons, Villanueva i Casas s'han penjat respectivament la medalla d'or, plata i bronze en aquest català que es va celebrar el 18 de juny al Palau d'Esports de Barcelona. Pons va obtenir el català en la categoria de 37-40 quilos i de l'any 89, Villanueva va ser segon en la categoria de 34-37 quilos i de l'any 90 i Casas va cloure tercer en la

P e t a tt c a

Dins dels actes esportius de la Festa Major 2000, es va celebrar diumenge passat a les pistes de de la rambla del Celler la primera edició del Torneig Interclubs de petanca, que aquest cop ha comptat amb l'organització del CP Sant Cugat. Enguany, l'entitat organitzadora ha fet coincidir aquesta prova amb el XV Campionat de Festa Major, que cada any munta aquesta entitat local. L'n centenar de petanquers, repartits en 34 tripletes dels quatre clubs de la ciutat - C P Sant Cugat, CP Sant Cugat Atlètic, CP Sant Francesc i C P Mira-sol-, van prendre part en aquesta iniciativa

que es preveu que tingui continuïtat els propers anys com una de les activitats de la Festa Major del municipi. Els quatre primers classificats d'aquest I Torneig Interclubs van ser la primera tripleta del CP Sant Cugat, la segona del CP Sant Cugat Atlètic, la tercera del CP Sant Cugat Atlètic i la quarta del CP Sant Cugat. L'equip campió, el CP Sant Cugat, va estar format per Jaime Quifionero, Josep Guardiola i Arcuro Camunas, mentre que el segon va estar integrat per Emilio Navarro, Cario Bresciano i Ramon Nieto. El CP Mira-sol muntarà el seu tradicional torneig d'estiu el 9 de juliol. /À.L.

Val a dir també que Pons ja va aconseguir el 13 de febrer passat la medalla de plata al català. /A.L.

F u t b o l

Sant Cugat, Sant Cugat Atlètic, Sant Francesc i Mira-sol, junts al I Torneig Interclubs -Sant Cugat -

categoria de 31-34 quilos i de l'any 89. En aquesta prova hi van prendre part un total de 300 taekwondistes. Gimnàs Sant Cugat també hi va prendre part amb dos taekwondistes més que no van tenir sort. Daniel Velàzquez, que cl febrer havia estat medalla de bronze en la quarta edició del Campionat de Catalunya, no va poder fer podi en aquesta prova en la categoria de 41-45 quilos i de l'any 88, mentre que Sergio Melgar, en la categoria de 45-49 quilos i de l'any 88,es va haver de retirar per lesió.

El Foiró venç l'Escolar de Barcelona - Barcelona / SantCugat -

L'equip cadet de l'Escola Esportiva Foiró va aconseguir endur-se el 10 de juny passat al c a m p d e la F o i x a r d a d e Montjuïc el Campionat Escolar de Barcelona de futbol. El conjunt santeugatenc que dirigeix Jordi Taló va desfer-se a la final del col·legi Sant Ignasi de Barcelona per 3 gols a 1. En semifinals d'aquesta competició, l'equip santeugatenc havia derrotat l'escola Xaloc p e r u n a j u s t a t 3 gols a 2. Aquest xoc es va jugar a l'Escola la Farga de Mira-sol. /À.L. El I Torneig Interclubs va aplegar uns cent participants FOTO: E.F.

E L S I C A N T O N S Dijous. 2V r/e juny t/e 2000

i nfií i ifií; ffiii^if

ELS4CANT0ÏVS £

Espectacles

Cultura

Dijous, 29 de juny del 2000

Entrevista

J. M. Xarrié. Dir. del Centre de Restauració

de Bens Mobles

"Moltes de les reformes fetes encara no estan amortitzades" M. ALMAGRO -Sant Cugat-

Després de 20 anys a Sant Cugat, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat es traslladarà i deixarà el pis superior del Claustre del Monestir. El nou Centre encara no està construït però estarà situat a Valldoreix, a prop de l'estació dels FGC. La restauració és un art que ens permet poder admirar obres que per la seva antiguitat, guerres o altres causes estarien destruïdes i ningú en sabria res. - Quants anys fa que el Centre de Restauració es troba a Sant Cugat? - Doncs ens vam instal·lar el novembre de 1981, per tant, el pròxim any farà vint anys que estem a Sant Cugat. - Molta gent desconeix el treball q u e d u e n a t e r m e , £creu que la feina d e restaurador està poc valorada? - El que passa és que nosaltres no donem a conèixer la nostra feina, més que res per prudència. Procurem no fer gaire propaganda de les obres que estem restaurant, per tal q u e no es produeixin robatoris. Tot i així fa alguns anys van entrar a robar, però per sort no es van endur res de valor. - Al llarg d'aquests vint anys s'han produït moltes millores al Centre, quines e n destacaria? - Abans d'instal·lar-nos aquí, aquest espai estava ocupat per la Universitat Autònoma, el pis superior del claustre eren les aules que feien servir per impartir classes i el meu despatx era el despatx del rector. Quan nosaltres vam venir, el Centre estava pràcticament en runes i el vam haver de condicionar, i de mica en mica hem anat adaptant l'espai a les necessitats de la nostra feina. Al llarg d'aquests vint anys, entre altres moltes reformes, s'ha construït una camera cuirassada, un búnquer i un laboratori de fisico-

Josep Maria Xarrié, director del Centre de Restauració de Béns i Mobles I': X.L.

química. En total s'hi han gastat més de 950 milions de pessetes. — I com és que després de tantes reformes s'han de traslladar del Monestir? - Els motius pels quals ens traslladem són purament polítics. Ja quan estaven els socialistes al poder s'havia plantejat la idea del trasllat. La veritat és que aquest és un

destacar que el pressupost de què disposem és de només 10 milions de pessetes anuals, que si ho comparat amb altres autonomies és una misèria. El que fem per poder restaurar obres és un pagament a terços, és a dir, un terç el paga l'Església, un altre l'Aj u n t a m e n t del poble corresponent i l'altre nosaltres que també agafem la responsabilitat tècnica. A

"Més que reconstruir obres en mal estat el quefem és sanejar-les"

espai pensat per treballar. Al llarg dels vint anys que p o r t e m aquí s'han fet m o l t e s dependències pensades pel servei de la restauració, reformes que encara no han estat amortitzades. —Els coneix la ubicació del nou Centre? - En principi es vol construir en un solar proper a l'estació de Valldoreix, el que passa és que amb les despeses q u e està tenint la Generalitat últimament, a causa dels aiguats, no sé si es podrà construir. - Rep ajudes de la Generalitat? - El Centre depèn completament de la Generalitat, però cal

Catalunya s'han salvat moltes obres gràcies a a q u e s t sistema de pagament. - Els restauradors tracten de deixar les obres tal com eren originalment o en fan modifi-

cacions? - Nosaltres tractem de restaurar les obres amb la màxima perfecció. Però més que restaurar el que fem es sanejar-les. Per exemple, en el cas de pintures del segle passat, aquestes presenten, a vegades, un buit considerable, nosaltres no ens l'inventem sinó que el deixem en blanc. Cal dir que tota restauració no dura més de 30 anys. Quan ha passat aquest temps, l'obra es co-

mença a deteriorar de nou, per això com menys es toqui millor. Llavors depenent del destí de l'obra la restaurem d'un manera o d'una altra. Si l'obra és per a un Museu, és convenient que aquesta quedi en estat pur, en canvi, si es tracta d'una obra per una església s'ha d'intentar tocar el mínim possible. - Restauren les obres al Centre o bé es desplacen vostès? - Normalment portem les peces fins al Centre de Restauració, i allà hi treballem. Però per exemple, ara comencen les campanyes de restauració. L'última setmana de juny i tot el mes de juliol formem equips que es traslladen fins a les mateixes esglésies per restaurar-les in situ. - Quant sol durar el procés de restauració? - Doncs acostuma a ser molt llarg, però depèn de cada tipus de peça. El treball que realitzem és molt delicat, la gent només es fixa en els canvis estètics, però nosaltres quan restaurem retaules, per exemple, el netegem i els donem una capa de pintura protectora. No només és qüestió de deixar les peces boniques, també de deixar-les en bon estat. - Els restauradors són experts en u n camp o saben restaurar qualsevol tipus d'obres? - Bé, la veritat és que tothom sap restaurar de tot, però cadascú és especialista en una branca. Nosaltres tenim caps d'àrea que només es dediquen a la seva especialitat. Per exemple el que es dedica a materials arqueològics no fa pintura, en canvi, els que fan retaules també fan pintures sobre tela. - Tenen molta dificultat p e r p o r t a r fins al C e n t r e d e Restauració les peces d'art? - Dons no, l'únic problema potser es pot plantejar a l'hora de portar escultures de mida gran, però el que són les pintures no hi ha cap problema perquè com són fetes amb tela, es poden do-

M ontserrat Calduch \|

r I ii (I t

Música • Teatre • Dansa

Vint anys i més de 6 . 0 0 0 obres d'art restaurades M.ALMAGRO

- Sant Cugat Al llarg dels segles, l'ésser humà ha estat el principal creador d'obres d'art, però també cal ressaltar que n'ha estat el principal destructor. Les guerres o simplement el pas del temps han estat Ics principals causes del deteriorament, però gràcies als restauradors avui podem observar les obres que els nostres avantpassats van realitzar. Des de fa vint anys. Sant Cugat disposa del Centre de Restaurció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, en què s'hi han restaurat mésde 6.000 peces d'art de tot Catalunya. Entre totes elles cal destacar-ne algunes de molt importants, com ara el Retaule major de santa Maria, a Igualada, o el Retaule de la Puríssima Concepció, a la catedral de Girona, ambdós retaules de grans dimensions i en molt mal estat abans de la restauració. D'altra banda, el Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles també ha tingut l'oportunitat de restaurar una escultura tan important per la ciutat com la Mare de Déu de Sant Cugat. Un altre tipus d'obres amb què ha treballat el Centre de Restauració han estat les pintures, entre les quals destaca l'obra Alabat sia Déu, una de les més grans pintures a l'oli sobre tela de temàtica religiosa. P e r ò la r e s t a u r a c i ó t a m b é comprèn branques com ara l'arqueologia, que encara que en menys quantitat també s'han restaurat peces com ara la Nina d'ivori articulada, símbol identificatiu de la necròpolis paleocristiana, amb els braços i les cames articulats.

Cultura

ELS /GVIVIÏ)ÍVS Dijous, ^ dejuny del.'000

T e a t r e

P r e m i s

J o s e p Maria Figueres rep el premi Vila de Perpinyà

'Diògenes i Epicur' al Teatre de La Unió S ant cugatenc a

Uhistoriador se sent orgullós d'aquesta obra M. AiAi\(,ko - Sant Cugat -

I/historial! or s a n t c u g a t c n c J o s e p Maria 1' igucres acaba de ser g.ilardonar a m b el amb I o n / è premi de literatura \ lla de Perpinyà-Mndcst Sabater pel seu darrer llibre La historií/ r/r 'l.ti Yfii f/t Catti/unxa'. (|iie veurà la llum l'anv q u e \ e. 1.1 premi s'atorga a estudis inèdits, és a dir. que encara no han estat publicats, En total van ser 12 les obres que es van p r e s e n t a r al p r e m i , i de totes va ser escollida la de Josep Maria Figueres, una completa obra històrica a la qual L·Josep .Maria l·iyieres l-'O'ÍO: X.I.. I-" i o u e r e s ha d e d i c a t m o l t temps. millor els p e n s a m e n t s i les I .fi Història f/c 'I fi Yi'ii de Ca- ideologies dels nostres avantpassats i conèixer quins eren talunya', obra guanyadora del els problemes de l'època. premi Vila de P e r p i n y à - M o dest Sabater, tracta de destaJosep Maria Figueres afirma car els trets més característics q u e a q u e s t és el l l i b r e del d ' u n ilels diaris més imporqual se sent més orgullós, pritants a la història de Catalum e r p e r q u è és l'obra a q u è nya. La Veu de Catalunya. més t e m p s ha dedicat i segon p e r q u è t a m b é és una de les La publicació tractava qüesobres en q u è aporta més cotions i m p o r t a n t s de l'època, n e i x e m e n t s de la història de com ara els problemes agrícoCatalunya. les q u e hi havia e n a q u e l l s t e m p s o el d e s i g d ' i n d e A q u e s t a ú l t i m a o b r a . La p e n d è n c i a d e Catalunya, enhistòria de 'La Veu de Catalutre molts altres temes, tots de nya', és l'últim ilels e s t u d i s gran interès. Aquesta és una que ha realitzat l'historiador, obra que serveix per conèixer q u e a més, és professor a la

EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA TEMPORADA 2000

l'niversitat Autònoma de Barcelona. la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de C a t a l u n y a . Abans d ' a q u e s t a obra, galardonada a m b el P r e m i Vila d e P e r pinyà-Modest Sabater. Josep Maria Figueres va publicar un estudi sobre Lluís C o m p a n y s que no es va salvar de la polèmica, ja que l'historiador Josep Benet.va dubtar de l'aut e n t i c i t a t d e l ' o b r a . T o t va q u e d a r en p o l è m i c a , ja q u e d e s p r é s de tot el r e b o m b o r i que hi va haver al voltant de F i g u e r e s i d e la seva o b r a , a q u e s t va d e m o s t r a r q u e les d a d e s q u e apareixien al seu estudi eren rotundament comprovades. F i g u e r e s a d m e t q u e el seu darrer estudi és una obra densa per llegir i que per tant, va d e s t i n a d a a g e n t q u e tingui certs c o n e i x e m e n t s sobre el tema. Es un llibre per qui vulgui conèixer la trajectòria del diari català La Veu de Catalunya, diari q u e va actuar a Catalunya sota la direcció d ' E n ric Prat de la Riba. L'estudi sortirà publicat l'any vinent, però ja ha estat galardonat a m b un premi literari, p r e m i q u e s'atorga cada dos anys a obres inèdites de narrativa o assaig. El premi consta de tres milions de pessetes.

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

una història actual, en la qual mitjançant la veu de Diògenes i Epicur es fa una crítica a aquesta societat que tenim a m b grans xacres". L'escenografia d e l'obra està inspirada en els bancs q u e hi ha al costat de l'Auditori, davant dels c i n e m e s p e r ò , s e gons Òskar, "no critiquen coses p u n t u a l s d e S a n t C u g a t , sinó t e m e s que es p o d e n extrapolar a qualsevol altra ciutat". D i ò g e n e s i Epicur, els drapaires m é s famosos d e S a n t C u g a t , t o r n a r a n a actuar els p r o p e r s 30 d e juny, 1 i 2 d e juliol, al T e a t r e de La Unió.

cinema

digital

ISABEL S A E Z

Q u è deu fer que els ratolins siguin els p r o t a g o n i s t e s d e tants contes i pel·lícules infantils, amb un èxit innegable? Des del mític Mickey Mouse, aquestes bestioles, més aviat odiades a la vida real, són els herois de la funció. Jerry, Pixie i Dixie, Fievel, els amics d e la Ventafocs..., la llista no s'acaba mai.

Sali Éusïnól

Diògenes i Epicur van pujar, el dissabte 24 de juny passat, per primera vegada a la seva història a l'escenari d ' u n teatre, e x a c t a m e n t al del Teatre de La Unió. Els dos personatges van ser durant molt t e m p s els protagonistes d e l'acudit setmanal d'EL.s 4 C A N T O N S , però és ara quan Xavi Borràs, creador dels p e r s o n a t g e s i Ò s k a r Borràs, germà del primer i director d e l ' o b r a , h a n d e c i d i t fer u n m u n t a t g e teatral. Òskar explica q u e "l'obra és

Una nova estrella Pel·lícula. Stuart Little Director: Rob Minkoff Actors: "Stuart Little", Geena Davis, Hugh Laurie, Jonathan Lipnicki Durada: 92 minuts

Socis Fons d art

M.ALMAGRO

C r í t i c a

- a partir del 29 de juny -

Santiago Rusmol 52 - Sant Cugat

l'obra es vu presentar per primera t evat/aIpti-vitdi-vd'h I-OTO \ IARROSA

Stuart Little és bàsicament un prodigi de la tècnica d'animació digital, que resulta impecable i sorprenent. U n conte clàssic que va ser publicat el 1945, en què s'han introduït

nombrosos canvis per "enfa* titzar un missatge d'amor, vjalors familiars i la necessitat de ser independerlt", segons el director Rob Minkoff, antic col·laborador de la Disney, qod i rector d' El Rey León. Mentre q u e Stuart és un prjoducte absolutament digital, éls gats són tots de debò. de carn. pèl i ossos. Per als \uit felihs que surten en pantalla. \ ati cjildre vinr-i-tres animals, perfectament entrenats i guiats amb els mètodes més sofisticats. En el conte trobem el patró més típic, una fórmula que ha funcionat un munt de vegades. Si de cas, el que fa Stuart little és a c c e n t u a r un rerefohs cruel, un melodrama abans del final feliç. Stuart passa per riotes les dificultats del m ó n . Orfe, ningú no el vol fins que arriba el matrimoni Little. Ris

seus problemes continuen amb el rebuig del seu germà humà i Bola de Nieve, la mascota d e la família. Els altres Little fan esforços per dissimular la seva estupefacció. L e s dificultats d'adaptació en un entorn anormal són constants. N o m é s li falta una confabulació per apartar-lo dels Little quan ha començat a integrar-se bé, i la implacable persecució dels gats per Central Park, en plena nit. Stuart resulta massa indefens i \ ulnerable i el públic més menut plora, somiqueja i s'inquieta a la sala en veure que el protagonista mai no pot respirar tranquil. N i g h t S h y a m a l a n , un d e l s guionistes i autor tfElsexto sentido, sembla no tenir manies a l'hora de fer patir nens i ratolins. Potser que afluixi. Ell i la resta de l'equip.

Cultura

HS4CAlVroNS Dijous, 29 dt juny del[2000

Festa

M ú s i c a

El Cor Infantil celebra els 1 0 anys amb un emotiu concert

Major

La Festa Major v e c a r r e g a d a d'activitats culturals Raimon actuarà a la Creu de Terme del Monestir M. ALMAGRO - Sant Cugat -

E n g u a n y la Festa Major ve carregada d'activitats entre les quals en cal destacar de nomb r o s e s r e l a c i o n a d e s a m b el món de la cultura. El ball del Paga-li Joan, dansa que es balla per la diada de Sant Pere és una de les activitats més característiques de la Pesta Major, i és q u e no en va, la referència m é s antiga que en tenim és de l'any 1635. Per tant, aquesta tradició santc u g a t e n c a no podia faltar, i més després d'haver estat assajant d u r a n t tot el m e s de juny, des dels més petits i Et'CorInfantil'viatjarà al'Canadà l'estiu vinent EOTO: EDUARD EARIXYES principiants fins als que ja tenen experiència d'altres anys. La que tampoc podia faltar a la Festa Major és la Coral Sant arrelada al Cor. Al concert va M. ALMAGRO C u g a t del C l u b M u n t a n y e n c . assistir l'alcalde d e Sant c u - Sant Cugat La Coral, que durant els seus gat, Lluís Recoder, que va re25 anys de vida ha exportat el bre com a record una fotograEl Cor Infantil Sant C u g a t n o m d e la c i u t a t a r r e u d e l fia del Cor. va celebrar d i u m e n g e passat món, durà a terme un concert els seus 10 anys de vida, i ho El mateix dia del concert, el q u e comptarà a m b la col·lava fer amb un emotiu concert. hall de l'Auditori es va omplir boració d e l'Esbart Sant Cud ' h i s t ò r i a , ja q u e va acollir El Cor va compartir l'escegat, d e la Coral S i g n u m del l ' e x p o s i c i ó d e l s 10 a n y s d e nari a m b els altres grups d e Cor Madrigal i d e l'Orquestra vida del Cor. l'Escola Coral, ja q u e t a m b é d e Cambra d e Sant Cugat. se celebrava la festa de fi de D u r a n t el p r ò x i m e s t i u el curs. Cor Infantil no té previst fer El carrer de la Creu serà un cap sortida a l'estranger, endels escenaris més visitats duPerò el gran protagonista no cara q u e han estat convidats rant a q u e s t a F e s t a Major, ja va ser un altre q u e el Cor Ina Hongria. q u e any rere any les activitats fantil, a qui al final del conq u e hi realitzen van creixent. c e r t s e ' l s van afegir els e x El Cor es reserva per l'any E n t r e altres moltes activitats, c a n t a i r e s i t o t s p l e g a t s van vinent, que viatjarà al Canadà, cantar L'arbre cançó, peça molt on ja han estat convidats.

Raimon vindrà a Sant Cugat E .Y /..

el carrer s'omplirà de teatre, a m b l'obra d e Fila Z e r o Míramey no me toques; una e x p o sició fotogràfica, Festa Major, i una festa africana, a m b motiu de la inauguració d e l'exposició Uart africà a C a n a l s Galeria d'Art. Però l'estrella d'aquesta Festa Major es va donar a conèixer ara fa 38 anys a m b la cançó Al vent, i avui dia les s e v e s c a n ç o n s són r e c o n e g u d e s m u n d i a l m e n t . Aquesta e s t r e lla q u e brilla amb llum pròpia és Raimon. El c a n t a u t o r valencià oferirà un concert el dia 30 de juny a la Creu de T e r m e del Monestir.

El jazz serà present al llarg de tota la Festa Major; en quatre dels cinc dies hi haurà actuacions de jazz a diferents ind r e t s d e la c i u t a t . N o serà precisament jazz el q u e oferirà Bernat Ballbé, organista d e l'església d e S a n t F e l i p Neri. en el seu concert d'Orgue a l'Església del Monestir. C o m no pot faltar a cap festa major, les havaneres seran presents amb els grups Rom de Canya i Tardor, entre d'altres. El d i s s a b t e 1 d e j u l i o l es durà a t e r m e el r e p a r t i m e n t de guardons del Primer Premi de Pintura Infantil q u e ha organitzat l'Espai Lluís Ribas. A més, d e s p r é s de l'entrega de premis, a la plaça de Magí Martrolat, el grup L ' E s t e n e dor explicarà contes de la M e diterrània. El d i v e n d r e s 3 0 d e j u n y tindrà lloc, a les 20.30 hores al claustre del Monestir, el recital d'Opera a càrrec d e Mariona Benet, soprano, Albert Montserrat, baríton, i Eloy J o v e , piano. T o t s tres interpretaran temes d e D o n i z e t t i i Verdi. Aquesta serà una Festa Major plena d'activitats per a tots els gustos, per tant no hi ha excuses per deixar d e participar-hi.

P u b l i c a c i o n s

Mejan fornia part del llibre 'Encuentro con el arte actuaP Lartista també exposarà a Canals Galeria d'Art M.ALMAGRO • Sant Cugat •

El pintor santeugatenc Josep Maria Mejan ha estat un dels artistes seleccionats per formar part del recull de pintures que formen el llibre F.ncuentro con el arte actual. Aquest llibre és el tercer de la col·lecció. En els dos anteriors s'ha parlat dels avenços en el món de la pintura entre d'altres temes. Però en aquest tercer volum Angèlica Guevara ha reunit artistes arribats d e diferents fronts, - a l g u n s d'ells antagònics— que, segons Fransesc Galí, membre de l'Associació Inter-

nacional de Crítics d'Art, "són artistes que sense aprofundir en les seves diferències, lliures de tota comparació i alfabèticam e n t ordenats, donen, en les seves pàgines, raó i mostres de la concepció personal de la seva plàstica". Un d ' a q u e s t s artistes seleccionats ha estat el santeugatenc J o s e p Maria Mejan Corbera, que amb les seves pintures ha captivat l'autora d'Encuentro con el arte actual. L'exposició del recull de pintures que formen el llibre estan exposades des del 22 d e juny passat i fins al proper 5 de juliol a l'Espacio para el Arte de Caja

Madrid, situat a la plaça de Catalunya, a Barcelona. A més de la seva participació en el llibre Encuentro con el arte actual, Josep Maria Mejan serà un dels artistes que exposaran, després de la Festa Major, a Canals Galaeria d'Art, que ha organitzat dues exposicions. Una d'aquestes exposicions portarà per títol Tot pintant Sant Cugat i comptarà amb la participació de Carme Aguadé, Budesca, Vives Fierro i Josep Maria M e j a n , q u e , s e g o n s el propietari d e Canals Galeria d'Art "evoca els paisatges del nostre e n t o r n , fent una a b s tracció de la naturalesa amb rit-

Mejan forma part del Itibrt 'Em uentru ton el arte actual' EOTO.X. IARR0SA mes, trets i formes que disposa en un ordre ple de lirisme expressiu". A més d'aquesta exposició la galeria n'ha organitzat una altra que porta per nom Àfrica viva, que mostrarà la cultura ancestral d'aquest continent. Per tal que la visió de la cultura africana si-

gui com més àmplia millor, s'exposaran obres del'Africa occidental, ecuatoriai, Nigèria i peces p r o c e d e n t s del Corn d'Àfrica. Ambdues exposicions s'inauguraran el 2 de juliol vinent i es podran visitar fins al 25 del mateix mes.

Cultura

E l S ' / C A I V r o N S Dijous, 29 de juny del 2000

F e s t a

c u r s

P o u d'art c e l e b r a u n a gran festa d e fi d e curs Ualcalde va participar en les activitats

M ú s i c a

XXIX Curs de Guitarra José Luís Lopategui M. ALMAGRO

M. AlAIACJKO - Sant Cugat -

- Sant Cugat -

Kls tallers que es duen a terme durant tot l'any als tallers de la Maria Fabre a la galeria l'ou d'Art han arribat a la seva fi i per aquest motiu, el dia 21 de juny passat es va celebrar la testa de fi de curs. La festa es va iniciar amb la inauguració tic l'exposició de tots els treballs que els alumnes han anat fent al llarg del curs i posteriorment es van organitzar activitats per a nens i pares. A q u e s t e s activitats es van dur a terme al carrer Migdia, que va ser tallat al trànsit. Durant la festa, tant nens com pares van poder construir i pintar un petit pou de cartró, símbol de la galeria l'ou d'Art.

A la festa zaii assistir inics 150 persones FOTO: XAVI LARROSA buix de models. Kls tallers seta va ser molt tranquil·la i alran impartits per la mateixa hora divertida". Maria F a b r e , Pila P a s q u a l , El pròxim dilluns 3 de juliol Aleix Molet i Adolf. c o m e n c e n els tallers d'estiu. Aquest any hi haurà tallers per Maria Fabre destaca que a tots els gustos, des de tallers "l'objectiu dels tallers és pod'expressió plàstica, dibuix, còtenciar la creativitat i sensibimic i pintura a l'oli, fins a talitat dels nens cap a l'art i així llers de tècniques mixtes i diinteressar-los per aquest món".

A la festa va assistir l'alcalde Lluís Rccoder. q u e primer va visitar l'exposició i després va participar en les activitats pintant un dels pous de cartró. Segons Maria Fabre. "la fes-

Entre el 14 i el 23 de juliol, el Centre Borja de Sant Cugat acollirà el XXIX Curs Internacional de Guitarra José Luís Lopategui. J o s é L u í s L o p a t e g u i , catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona, on i m p a r t e i x classes de guitarra des del 1972, va ser m e m b r e de N e w York International Músic I n s t i t u t e . Fa 29 anys que cada estiu el guitarrista imparteix el curs internacional de guitarra, al qual assisteixen músics d'arreu del món. VA curs impartit pel guitarrista internacional J.L. Lopategui estarà compost per temes relacionats amb la tècnica d'estudi, pedagogia de la guitarra, interpretació, problemàtica de l'intèrpret davant del públic i música de cambra. Hi haurà quatre nivells diferenciats, d'iniciació, nivell ele-

Jose Luís Lopategui FOTO: X.L. mental, mitjà i superior. Els alumnes que vinguin de fora d e S a n t C u g a t p o d r a n allotjar-se al m a t e i x C e n t r e Borja. Aquest any el curs s'inaugurarà el 14 de juliol al claustre del Monestir amb el concert del Trio Cardoso.

C. Anzano i M. Car ral exposen a Cantàbria

Des de la historià Un espapi de P e r e Vivó i Gili

He trobat un altre monestir? ('El Costumari de Sant Cpgat')

M. ALMAGRO

- Redacció • Porto ja una llarga temporada regirant documents dels darrers segles. I cal reconèixer q u e , e n el seu conjunt - d ' a quests darrers t e m p s - e n surt una història ben rebregada. Pobre Monestir, en va haver <J'*> guantar tantes! Abats comandataris, elegits des d e Roma. Abats d e designació reial, elegits des d e Madrid. Administrador d ' u n a finca i m m e n s a . Exercici del p o d e r civil... A més de totes les miopies pròpies del temps: tes humanes, les evangèliques... P e r ò ara m ' h a c a i g u t a l e s mans una meravella de document. N o dels darrers segles, sinó de començaments del segle XIII. I, sortosament, té tot un altre regust. Fa tota una altra olor! Us ho explico: la responsable de l'Arxiu Municipal -la Gemma Fo}- ha aconseguit una microftlmació d ' u n a tesi doctoral, defensada el 1975 a

la l ni\ ersitat de Princeton<~eis Estats Units- sobre un important document del Monestir, ï la G e m m a ha tingut la delicadesa de deíxar-m'hi donar u n jprimer cop d'ull. Són vuit-centes pàgines! El document origina I, sobre el qual s'edifica la tesi, es troba a l'Arxhi < rona d'Aragó. E s tractàH nomenat Costumari de&&tCugat. La tesi la signa u n tal Ernest Ef'rèn C o m p t e . F e t e s unes quantes consultes, resulta q u e l'autor no és cap savi n o r d - a m e r i c à interessat per Sant Cugat - c o m d e bell antuvi s e m b l a v a - sinó u n e x monjo de Montserrat que passà uns anys a Nord-amèrica treballant-hi pastoralment i científicament. Vet aquí allò d e : volta el món i torna al born... I q u è en podem treure d'aq u e s t treball? La tesi és redactada en anglès però l'exm o n j o va t e n i r la s a n t a

paciència de transcriure el text llatí original del document - e s crit amb una preciosa lletra gòtica però inintel·ligible per als h o e s p e c i a l i s t e s - a m b lletra jiormal i corrent. Ara, doncs, tenim a l'abast - p e r bé que en llatí medieval- un text ben assequible. ; L'autor del Costumari va ser el monjo Pere Ferrer. E l redactà per encàrrec de l'abat Ramon de Banyeres (aquell a qui devem també la imatge d e la Mare de D é u d e Sant Cugat, actualment retinguda a la ciut a t germana d e Terrassa...). El c o m e n ç à et 1216 i t'acabà el 1221. El text és com un bosc immens. Amb paciència, s'hi pot anar descobrint tot un altre Monestir, amb molta més sentor de Sant Benet i, per tant, d'Evangeli: jCom era l'estructura religiosa i material, q u è menjaven, com dormien, com pregaven...? També, algunes

dades molt interessants de com era l'església romànica anterior. L'actual es trobava en plena edificació... N ' h a u r e m d'anar parlant. Però, ja us n'avenço uns tast: Encara no hi havia rellotge al Monestir. I el sagristà sabia que havia arribat l'hora de tocar a vespres, perquè - e n plena posta de sot- l'ombra ja baixava dos pams al mur del claustre... O bé: cada dia, havent dinat, l'abat rentava els p e u s i les mans - i després els hi eixugava i b e s a v a - a t r e s p o b r e s sempre diferents -escollits d ' e n t r e la m u l t i t u d q u e , demanant caritat, trucaven a la porta del Monestir. Gest que recordava -i ens recorda- que és en el rostre dels pobres on millor s'hi reflectia - i s'hi segueix reflectint- el rostre del Crist...

Carmen Anzano i Martí Carral, ambdós residents a Sant Cugat, e x p o s e n fins a finals del mes de juliol a Escalante, un poble d e Cantàbria. A primer cop d'ull, Anzano i Carral t r e b a l l e n dos t i p u s d'art completament diferents. D ' u n a banda, "la passió orgànica" d ' A n z a n o i d e l'altra, "l'atenuat constructivisme" de Carral. Però si mirem els seus treballs d e t i n g u d a m e n t p o d e m trobar més semblances que diferències. Tant Anzano com Carral fan servir els mateixos colors, les mateixes formes i temes, encara que la primera i n t e n t i trobar la situació del cos a l'espai, i el segon b u s q u i la concreció de l'espai q u e envolta l'artista. Martín Carral i C a r m e n Anzano exposen c o n j u n t a m e n t les seves obres a la Galeria San R o m a n d ' E s c a l a n t e . a Cantàbria.

Cultura

FLS I C A l V I W S Dijous. JO de juny del >000

E x p o s i c i o n s

E x p & s ï e ï o t t

Merc art inaugura amb força assistència de públic Hi participen onze artistes santcugatencs

-I/Í rairi

inw/itit

i/ni/i Iti l>tirtiíi[>iiini

M. \ I . \ I \<;RO - Sant Cugat -

La tereera cdieió de Mereart, l'exposició q u e compta amb més de 1.500 obres de petit format. va ser inaugurada dissabte passat. A la inauguració va assistir un bon nombre de públic, ent r e el q u a l cal d e s t a c a r la p r e s è n c i a de l'alcalde Lluís Recoder. la regidora de Serveis Personals. Àngels Ponsa. el gerent de Petit Format SL, Ramon N a d a l , la p r e s i d e n t a de l'Ksbart Sant Cugat, Pepa Sala i l'editor de Premsa Local Sant Cugat, Ramon Grau.

t/( 5.' ,trlisfe* i/'iimn

d< Ciiliiltinyn

' Aquest últim va obrir els parlaments i va destacar "l'esforç que s'ha dut a terme per agrupar artistes fora dels canals tradicionals". Per la seva banda. Nadal va agrair la col·laboració a les entitats participants i va afirmar que "amb aquesta tercera e d i c i ó volem assolir la consolidació i per aconseguirho h e m dut a t e r m e una selecció molc acurada d'artistes". L'alcalde Lluís R e c o d e r va manifestar q u e a m b Mereart " m o l t e s p e r s o n e s t e n e n l'oportunitat d'apropar-se a l'art a un preu a s s e q u i b l e " , i també va d e s t a c a r "el gruix d e pintors sanccugatencs selec-

!•'()'l'O: 1:1)1 R \l> /•'! A'/.V )'/•.. Y

c i o n a t s " per formar part de Mereart. Alguns dels a s s i s t e n t s a la inauguració no \ a n deixar escapar l'oportunitat de poder-se fer amb obres de qualitat a un preu modèlic, i per això durant Pacte ja es podia observar com la gent tafanejava aeuradament i s'emportava algunes d e les obres exposades. Mereart va quedar inaugurat dissabte i es podrà visitar al llarg de cota la setmana, fins al 2 de juliol vinent, a l'Esbart de Sant Cugat, la presidenta del qual va donar la benvinguda a tots els artistes.

Exposició dels 10 anys del Llibre Gegant a Sant Cugat

l'i \/to.<liió i < liul·ii

iii si, l,i'i.in:

:i, i,i i ,/.,/ ií, ( ultimi

M . Al.\l.\(.l<n - Sant Cugat -

El Llibre Gegant ja és tota una tradició a Sant Cugat, ja són 10 anys els que ta q u e se celebra aquesta testa a la nostra ciutat. La idea \a ser importada des de Mataró ara fa 10 anys. Al llarg d ' a q u e s t t e m p s la festa ha anat millorant petits detalls, però la finalitat d ' a q u e s t a no ha canviat mai. Els n e n s escriuen el conte i un il·lustrador el d i b u i x a , i p o s t e r i o r m e n t a m b tots els dibuixos i contes es fa un llibre gegant. D u r a n t aquests dies la Casa de C u l -

I Oi't:

..\RRO\.\

tura mostra la h i s t ò r i a d'aquesta tradicional festa a m b una e x p o s i c i ó q u e c o m p t a amb tots els llibres q u e s'han fet durant els II) anys, a més d'un recull de fotografies, cartells i il·lustracions. El president de l'Associació del Llibre Gegant, (Carles Anatlón, d e s t a c a q u e "és molta feina el q u e h e m de dur a terme les q u a t r e p e r s o n e s q u e formem l'Associació, i e s p e rem que l'any vinent p u g u e m ser més gent i tot vagi millor". L'exposició va q u e d a r inaugurada dilluns 2b de juny passat a les 19 hores a la Casa de Cultura.

E x p o s i c i & m s

La Galeria d'Art Ariadna Robert obre les portes amb pintures de Salvador P é r e z M.

AIAI.\<;I«>

- Sant Cugat -

Salvador Pérez Bassols va ser el pintor encarregat d'inaugurar, amb les seves obres, la nova galeria d'art Ariadna Robert, situada al carrer Santa Maria, número ,il. L'artista barceloní es va mostrar molt il·lusionat per ser el primer pintor en exposar a la galeria i va destacar que "em sento molt orgullós d'iniciar aquesta nova aventura, trobo que és una experiència molt interessant". Salvador Pérez Bassols exposarà fins el proper 11 de juliol obres fetes en els darrers dos anvs. to-

tes elles són d'un estil impresionista, amb un aire mediterrani, segons l'artista "sempre intento buscar la llum i el seu retlexe a la platja". Salvador Pérez Bassols és un pintor que ha exposat a països de tot el món, però fins el moment encara no havia mostrat mai la seva obra a Sant Cugat, per a l'artista era molt imporatant exposar a Sant Cugat, ja que. segons Salvador Pérez "Sant Cugat és una ciutat molt bén considerada en el món de l'art i venir a exposar aquí comença a ser molt important". Això mateix ho va recalcar el propietari de la nova galeria, Jor-

l.n Gtilerin //'Art Ariaeinti Robert es vu iiinii·jmu eldia 27 de jinix /• O'l'(); \. II7 /.. 1 RRO.S \ di Robert qui va afirmar q u e cada vegada hi han més galeries d'art i que "això no és pas dolent. (piantes més siguem millor. perquè així Sant Cugat serà reconeguda com a una ciutat important de l'art, com estar començant a passar". Jordi Robert sempre s'ha sen-

tit atret pel mi'm de Part, però mai fins ara s'havia pogut dedicar a ell, amb la inauguració deia galeria. Robert vol "aportar una graner de sorra per ineetivar la cultura i l'art a Sant Cugat". Robert no vol fer una selecció d'artistes pel seu estil, sinó que la vol fer per la seva

qualitat i així poder organitzar exposicions de tots els estils, des de mostres impresionisres, com la que hi ha actualment, fins exposicions realistes, expressionistes o abstractes. Robert vol exposar artistes consagrats però també vol donar l'oportunitat d'exposar a artistes joves.

3x Cultura

IJ> ?<'A\ÏX>NS/>

•o

Les flors són els òrgans productors de llavors de les plantes fanerògames. La seva varietat és extraordinària, en tot el món n'hi ha unes 500.000. Als Països Catalans se n'han catalogat més o menys 4.000 i se'n segueixen descobrint espècies.

Les flors: òrgans d'utilitat i bellesa "Sots los arbres són les flors... " (A. Turmeda) Diversitat de flors (i muntanya. FOTO: MA. ROVIRA canvi, els fongs no, són més difícils. Dels tròpics humits cap als pols, nord enllà, la quantitat de flora va Els volums de referència i estudisminuint. di de la flora dels Països Catalans són signats per Oriol de Bolós i -Kuropa és diversa. Kl MediteJosep Vigo de la I B . La biologia rrani és molt ric i Gran Bretanya no vegetal (abans botànica) és imho és gaire, són illes amb unes partida pel catedràtic doctor Vigo, 1.800 espècies, per la poca diverque ens parla del tema. sitat d'ambients. Estaven sota el glaç no fa tants anys. A l'Andalu-Als Països (latalans. d'espècies sia seca hi ha plantes poc ufanoses grosses n'hi ha unes 3.600, que però de gran diversitat. amb totes les varietats, formes i races serien unes 4.000, i a la peM'explica coses interessants, nínsula Ibèrica, unes 7.000. Al com pKmtes d'aigua que fan les món. Ics conegudes són 300.000 o fulles submergides retallades i 350.000. es .1 dir. que poden ser amb fils, i les exteriors no. I .'amunes 5(10.0110. Ks clar que depèn bient condiciona, les hormones de com es comptin. regulen el creixement, unes fulles convé que siguin així i les alI 'nitats taxonòmiques o de clastres aixa. sificació que els autors usen de -No se sap tot: hi ha coses cumanera diferent. Varietats que no rioses, com les sensitives . N'hi ha ho són. grups de tlors o infloque en toques una tulla 1 es plerescències que anomenem tlors... guen totes o les que es pleguen I,a l·lura t/rfancrògaimsi fallim s 1 1 LI l·lura manual dels Països Cata- de nit... Aquí hi ha fisiòlegs que fan estudis. lans deixen les coses força clares. Mètodes de reproducció dife-La margarida i el boixac semrents: llavors, bulbs, tiges, fulleblen tlors i a efectes de pol·linittes i espores per les falgueres. /.ació ho són, si els insectes parAdaptacions i estratègies. lessin en dirien tlors. Les plantes Descobertes. amb flor són força conegudes, en MARIÀNOKLA ROVIRA

-De treballs fora n'he fet algun a les illes Jòniques, a França i Suïssa, però poc... A Cervelló vaig trobar una erassulàcia que no havia estat descrita a Europa, només a l'índia i a FÀfrica. És una petita planta carnosa, era en uns gresos. I lo vam publicar i després se n'ha trobat al cap de Creus i a València. Si la bibliografia d'aquí no et serveix, demanes material d'herbari de fora... Els de la Flora Europea van dir que era accidental, però crec que no tenen raó. que era aquí des d'antic. Ara afegiran 300 espècies noves al \olum que publicaran aviat, perquè la tlora es mou, no és pas estable. Aquella crasstilàcia, com un crespinell humil que creixia als petits replans de roca. ignorada i sola. -Els esbarzers estan poc estudiats, aquí n'hi ha tres o quatre de corrents, però la Vall d'Aran en té molts i no està ben resolt a la Flora Ibèrica. Ho remouen, vol dir que es coneixia poc i es proposa tina classificació nova. Som a la biblioteca, petita, on els volums són a mà per consultar sovint. La zona és tranquil·la, en

Saint de Leslie Charteris i a The Shadow, el primer d'origen britànic i el segon nordamericà. La influència fonamental en el seu diIfíEmJ buix van ser Milton Cannif i els seus seguidors Ray Bailey, Mel va publicar a la revista SuperpulEl Doctor Niebla està consideGraff, Frank Robins, etc., que. garcito el 1949, va aparèixer una rat un dels personatges clàssics amb les seves tècniques de munúnica aventura en l'Almanque del nostre còmic. El seu creador, tatge i planificació cmemaíogràPulgarcito del 1953 i, per últim, Rafael Gonzalez (sota el pseudòfiques, van crear un nou llenvan aparèixer algunes històries a nim de Douglas L. Templewola revista suplement de la I listo- guatge per a la narrativa od) el va concebre a mitjans dels dibuixada. Els conceptes fonarieta del D D T el 1959, si bé va ser anys 40, en un principi com a hementals d'expressió d'aquesta esun material sobrant i exempt de roi per a una sèrie curta de nocola van ser els tractaments de la la qualitat inicial. vel·la popular, que el va publicar llum i de les ombres, així com les en la col·lecció Superhombres de L'estudi del personatge'passa perspectives de fons on es del'Editorial Bruguera. Quan Rafaper l'observació del fet que va tèsenvolupen les accions, que tanel Gonzalez va ser nomenat dinir diversos guionistes: Francistes semblances tenen amb el cirector tècnic de publicacions es co G< >nzalcz I .edesma, el pseudònema negre. Franeisco Hidalgo, va preocupar d'elevar consideranim ilel qual, Silver Kanc, era estudiós d'aquestes tècniques, va blement la qualitat de les revistes pi ipular com a autor de novel·les aconseguir unes posades en esde l'editorial. Va ser llavors quan de butxaca; Ricardo Acedo. un cena a la sèrie que sentarien les sorgiren personatges clau de la principiant: Víctor Mora, el seu bases per les quals es regiria poshistorieta com l'Inspector Dan. propi dibuixant, Franeisco Hiteriorment el còmic negre. Més Àguila Negra, el Capiu'm Truedalgo, etc. Lògicament això va endavant es notaria la influència 110, el ( 'achorro i el nostre I )octor pn iduir. tant en cl personatge com de Will Eisner, concretament la Niebla. al qual va rescatar de 1 1 >- en l'estructura de les històries, dide la sèrie Spirit: fins i totes va noblit per fer-lo renéixer com a heferencies notables en funció de tar en els guions, principalment a roi de narrativa dibuixada. qui fos el guionista de torn. No l'època en què van ser asumits obstant va ser el seu dibuixant, Doctor Niebla va aparèixer per l'esmentat Franeisco 1 lidalgo, qui per Víctor Mora. primer cop el 1948, concretament va traçar la personalitat i les caEl contingut que es tancava a en el número 17 de la revista El racterístiques fonamentals del les historietes del Doctor Niebla ('.ampeón, mitjançant una entre-

H i s t ò r i a

del

c ò m i c

Doctor Niebla

ga de tres pàgines, com seria ja la norma després. Posteriorment, es

Doctor Niebla. El antecedents del personatge els trobem a T h e

tenia unes connotacions més que dubtoses quant a legitimitat èti-

contrast amb Faltra part, on els estudiants de la selectivitat esperen entrar a l'examen i el brogit és notable. -No conec pas tota la flora, tot no es coneix mai. Hi ha coses difícils que has de comprovar al laboratori, hi ha grups mal estudiats... Conec força coses. Parlem dels aficionats a les orquídies que hi ha al món i que aquí augmenten. Espècies rares com la Cypripedinm ralreolus, grossa. que no surt cada any i es creia que havia desaparegut, però s'ha trobat al Pirineu. -Hi ha orquídies d'aquí que semblen insectes, és molt notable. I lan fet adaptacions conjuntes. per la pol·linització; això ha donat mecanismes espectaculars. Les tlors no serien com són sense les a b e l l e s i els d í p t e r s . L'Ophrys n'és una que sembla una mosca... Orquídies mes petites que les tropicals, humils, precioses, a prop nostre. Flors que es fan aquí i enlloc més del món, com la Saxifraga vayredana del Montseny, la Kosteletzkya pentacarpos, que floreix en un estanyol de la Vall d'Aran i la Polygala vayndae, ca. El personatge era tractatcom el clàssic justicier emmascarat i solitari que lluita contra la delinqüència ai marge de la policia i amb mètodes molt poc ortodoxos, que col·locaven el protagonista en una situació no molt millor que la d'aquells als qui perseguia. Així doncs, si bé| a les tres primeres històries. El asèsino fantasma. El templo de los sietes espíritus i (anco cràneos, la seva actuació es limita a resoldre el misteri i a posar els culpables en mans de la justícia, fent ús de tes armes en una sola ocasió i en defensa pròpia; a partir d'aquí, a les següents històries, ja passa a prendre's la justícia per la se\ a mà, arribant a situacions límit, com per exemple, quan en una aventura ametralla a rravés de la porta, sense enfrontament prev i, un fora deia llei que ha estat absolt p<jls tribunals. D'aquesta manera; queda clara la postura del Doctor Niebla com a v enjador contra els delinqüents, que no contra la injustícia, i, a més, evidencia mètodes fascistes. A la història La torre de la muerte, que transcorre a Nova York, un inspector <je policia declara, referint-se al Doctor Niebla: "1 la suplantat la perso-

que només floreix a la vall del Bac. No es poden collir sense autorització, com la Mahaceae del delta del Llobregat. -D'espècies introduïdes cada vegada n'hi ha més, poden ser invasores, però no els és fàcil si ja hi ha plantes autòctones. Als erms hi ha una margarida groga exòtica que no sé com hi ha vingut. Les plantes que són més en perill són les de zones petites, perquè es poden reproduir poc, i si fan una carretera allà, s'ha acabat. Les plantes forasteres es consideren naturalitzades quan s'han aclimatat i creixen bé al cap d'uns anys, De la nostra tlora hi ha 12 espècies protegides i 5 de recolecció controlada. Són protegides la genciana i el margalló. que abans es collia molt per fer escombres. El teix es recupera després de ser collit, fa anys, per Nadal. tot i que sembla que ja era escàs perquè a l'edat mitjana en feien arcs i fletxes. I s i abús d'una vegetació que alleugereix l'existir, flora i flors de meravella.

nalitat de mitja Anglaterra, des \ del primer ministre fins al més humil barber. Ha falsificat milers de documents per introduir-se i per tot arreu. Els jutjats el reclamen per tinença il·lícita d'amics. A més d'aquests petits delictes, la gent l'admira. A nosaltres ens interessa la seva captura sobretot per la informació que pugui donar-nos." Doctor Niebla només va ser recopilat en un volum pel Club de Amigos de la Historieta, a la seva col·lecció Revivals Còmics dintre de la sèrie Autores Espanoles. i ja és pràcticament impossible trobar-ne l'edició.

ELS f C A N T O N S Dijous, >V r/e juny M

Ara tota

amb la

>iW

RACC

informació

tindràs a casa

teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4 CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS 4 CANTONS

Nom: . . Adreça: CP:

•

.Població

__.

A<:

U Sa*»'-

«^%\MI\MI

CLUB

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

EIS 4 CANTONS

Economia

DIJOUS, 29 de juny del 2000

Empresa

Boehringer Ingelheim incrementa les seves vendes en un 2 0 %

Jornades de cloenda del Pacte per POcupació

E/s be?ieficis de h companyia són d'11,8 euros després d'impostvs M.S, -Sant Cugat-

La multinacional farmacèutica alemanya. Boehringer Ingelheim Kspaiïa. ha obtingut uns beneficis d'l 1.8 milions d'euros (1.974 milions de pessetes) després d'impostos, mentre que el trish floú" de la companyia ha estat de 24.5 milions d'euros (4.081 milions de pessetes). I.a xifra de negoci de la Boehringer Ingelheim Espanya ha pujat a 215,9 milions d'euros (55.929 milions de pessetes) el 1999, amb un increment d'un 209? respecte a l'exercici anterior. Kls productes destinats a l'exportació han registrat un creixement del 27,5% i s'ha arribat als 44,7 milions d'euros (7.443 milions de pessetes). La divisió que ha experimentat més creixement és el d'Especialitats Earmacèutiques de Prescripció amb un 24% respecte a l'any anterior (126,7 milions d'euros -21,78 milions de pes-

1 1

VBF l^itW *

.tlIllWlWffllt-

M. S.

^4F Ingelh

\himtel ('•nuïn (muniu, loiiseller tielegat tie la filial espanyola F: X. I.. setes-). Les divisions de productes químics també han experimentat un increment. El conseller delegat de la filial, Manuel García Garrido, va explicar que aquesta alça s'ha degut a l'aposta realitzada per la companyia en els fàrmacs de prescripció de nova generació,

com Viramune, pel tractament de la sida, Urolosin, per a la hipertròfia de pròstata, i l'antihipertensiu Micardïs. L e s inversions La companyia farmacèutica ha invertit aquest any 13,8 milions

E m p r e s a

Els túnels de Vallvidrera c o m e n c e n a generar beneficis després de 8 anys

d'euros (2.305 milions de pessetes), la majoria a la planta química de Malgrat. A més, s'han d e s t i n a t 4,6 milions d ' e u r o s (780 milions de pessetes) a Recerca i D e s e n v o l u p a m e n t (R+D). L'any passat la companyia alemanya va inaugurar la planta a Sant Cugat, q u e ocupa a 346 treballadors i exporta els seus productes a més de setanta països d'arreu del món. La planta està especialitzada en la fabricació de parentals: ampolles, vials i liofilitzats, a més de càpsules de gelatina dura i xarops. A més, la companyia Boehringer I n g e l h e i m Espafia té previst traslladar les oficines centrals al nou edifici corporatiu que s'està construint a prop de l'actual planta de Sant Cugat. El grup Boehringer Ingelheim, a m b seu central a Alemanya destaca per la investigació en les àrees cardiovasculars^ aparell respiratori, sida i imrflunologia, entre altres.

Delphi inicia un procés d'adscripció

- Sant Cugat -

Del 21 al 23 de juny passat van tenir lloc a la ciutat de Sabadell les jornades de cloenda del Pacte per l'Ocupació del Vallès Occidental i la signatura del Segon Pla d'Acció. L'aplicació del Pacte Territorial per l'Ocupació ha possibilitat la creació directa de 646 nous llocs de treball, tot i que. durant l'execució del pla d'acció del pacte s'han generat un total de 1.054 llocs de treball temporal. Cal destacar que el Vallès Occidental ha esta la segona comarca catalana amb més creixement de contractació en termes absoluts i això la situa un 0,59% per sobre la mitjana catalana a diferència de 1*1,86% de 1998. El Pacte per l'Ocupació al Vallès O c c i d e n t a l es va començar a desenvolupar ara fa tres anys amb la participació dels 23 ajuntaments de la comarca, entre els quals el de Sant Cugat del Vallès.

Supeco, Màxim i Súper Stop passen a ser Champion

El benefici serà destinat al futur túnel d'Horta M. S. d'Horta, el segon d'aquestes característiques que unirà Barce- Saat Cagat lona amb cl Vallès a través de la serra de ('ollserola. Els túnels de Vallvidrera han La raó d'aquesta consecució començat a generar beneficis de beneficis es deu a l'incredesprés de vuit anys en funment del tràfic de vehicles en cionament. Tabasa, l'empresa un 12,3%. com a conseqüència concessionària que els explota del major dinamisme econòmic de la qual la Generalitat conque ha beneficiat al conjunt de trola la majoria del capital, un -mmeessionàries catalanes. Els 90,8%, haurà de destinar ínteingressos per peatges han estat grament a reserves els guanys, t k 19,08 milions d'euros (3.175 que sumen un total de 1,10 mimilions de pessetes), amb una lions d'euros (183 milions de alça del 12.79Í. mentre que el pessetes) ja que els seus estab e n e f i c i de les activitats ortuts prohibeixen repartir els didinàries ha estat de 7,18 milions vidends. d'euros (1.195 milions de pesI /i. Generalitat vol encomanar setes) als quals s'han de desa Tabasa la construcció del túnel

M.S.

comptar les despeses extraordinàries de 4,69 milions d'euros (780 milions de pessetes) i les corresponents amortitzacions sobre l'immobilitzat material d'exercicis anteriors. L'entrada de beneficis de Tabasa es deu bàsicament a l'augment del tràfic derivat dels descomptes a clients habituals i la unificació de la gestió amb el túnel del Cadí. La intenció de la companyia és liquidar el d e u t e abans de l'any 2020. La concessió de Tabasa acaba l'any 2037 i l'empresa té previst aconseguir uns guanys de 502 milions d'euros (83.538 milions de pessetes).

M.S.

-Sant Cugat-

Delphi, l'antiga fàbrica Lucas Diesel, ha obert de manera unilateral un procés d'adscripció voluntària perquè tots els treballadors puguin adherir-se als horaris i a la remuneració econòmica que oferia l'empresa en la seva darrera oferta del conveni. Aquest procés, però, es pot allargar ^ ^ al mes de setembre; Des del comitè es fa una crtpla als treballadors per tal de continuar les negociacions amb la direcció de Delphi, ja que (consideren insuficient la compensació econòmica que ofereix l'empresa.

Des del 15 de juny passat, els establiments del grup SupecoMaxor, Supeco, Màxim i Súper Stop ara es diuen Champion. Aquest canvi de nom és conseqüència de la fusió entre el Grup Promodès i el Grup Carrefour. Així doncs, arran de la fusió entre aquests dos grans grups de distribució, neix el nou grup Carrefour, que agrupa la seva divisió de supermercats sota l'ensenya Champion. Champion compta en l'actualitat amb un total de 72 establiments a Catalunya, 5 dels quals es troben a la nostra comarca.

Economia 41

ELS / CAIYTONS Dijous, 29 f/e juny del 2000

E n q u e s t a

Creu que el sistema de peatges deb túnels de Vallvidrera funciona o que hi hauria un altre sistema millor? Tot i que la majoria de gent considera que els túnels de Vallvidrera són pràctics i que si han començat a generar beneficis és perquè hi ha gent que els fa servir, les opinions sobre si el peatge actual és el millor sistema són diverses. Mentre que alguns defensen la potenciació del transport públic, altres consideren que caldria reduir el peatge d'alguna manera per optimitzar encara més l'ús d'aquesta via.

Peatge del Túnels de Valtvidriera FOTO:

XAYIIARROSA

DAVID M A R C E T

MARTÍ GARCIA

RICARD P I É

MARIA EULÀLIA KGKA

CARLOS RODRÍGUEZ

DIR. DELEGACIÓ RACC

T I N E N T D'ALCALDE D'ECONOMIA

DIR. ESCOLA ARQUITECTURA

PRES. ST. CUGAT COMERÇ

USUARI DEUS TÚNELS

"Darrerament hi ha hagut un augment del nombre d'usuaris del túnel potser motivat per l'abaratiment del tram de Rubí. potser seria interessant un abaratiment general, sobre tot a les hors puta, que incrementés l'ús d'aquesta via i en desconegestionés altres."

"Sens dubte, el criteri per determinar els preus dels peatges s'ha de vincular a l'evolució de l'IPC, als tipus d'interès i al volum de negoci. En tant que les nostres autopistes passen per ser les més transitades de l'Estat, l'increment d'usuaris ha de relacionar-se amb el preu".

"Per mi, el que caldria és potenciar el transport públic, els ferrocarrils. Ara mateix, el pas pels túnels és de mobilitat obligada per la feina. Caldria potenciar el transport públic i després, potser posar més peatges per fer desistir la gent d'usar transport privat".

"En principi, jo estic en contra dels peatges perquè entenc que és un servei que ha de donar l'administració que correspongui. Però penso que si aquests són serveis concessionats a altres e m p r e s e s , aquestes empreses també han de treballar per tenir un benefici".

"Crec que els túnels de Vallvidrera funcionen bé, és cert que van molt bé, però per una persona que hagi d'anar a Barcelona per feina i hagi de fer els 4 viatges diaris, això li surt molt car, és quasi com haver de pagar un sou".

\m I» El pols empresarial

questa quinzena s'han constituït un total de 2b noves e m p r e s e s a la nostra localitat. Com es pot comprovar, doncs, l'activitat econòmica de Sant Cugat no deixa de créixer a m b la constitució de noves empreses dedicades a activitats comercials ben diferenciades. En primer lloc cal destacar la creació d e quatre noves e m preses dedicades al comerç d e roba com Nospeco, SL (c/Àngel Guimerà. 17). 2 P Moda Sol Luna CQC SL (c/Endavallada, 1<>) és una altra d'aquestes empreses que estarà dedicada concretament a la compravenda de peces de vestir. Aquesta societat comptarà a m b un capital inicial de 3.100 euros i els seus administradors seran Sònia Dulee Expósito Anton i Concepció Cabanillas. E n tercer lloc. Yolanda Sacnz G ó m e z es la titular d ' u n nou establiment at carrer Enric Granados, 7 d e ia nostra localitat. I, per acabar, R o m o e Hijas, SL (cl Santa Maria, 31), una empresa q u e estarà destinada a ia venda d e sabates i articles de pell. En el sector d e la restauració apareixen t a m b é quatre noves empreses.En primer lloc cal ci-

tar P a p e l e r i a Artesana d e l Vallès, SA (c/ Adrià Gual, 10) q u e estarà d e d i c a d a a la comercialització de pa i pastissos. Una altra de les noves e m p r e ses c o n s t i t u ï d e s relacionada amb el sector és 7 7 7 Casa Vostra, SL q u e obrirà un bar restaurant a la Plana d e l'Hospital, 6. F i n a l m e n t , d e s t a q u e m la constitució d ' u n bar-cafeteria de Jordi C o m p a n y Ltfpez, a la rambla del Celler, 29, local 12 í un nou cafè-bar el titular del qual és D e la Vega I b à n e z , S C P ubicat ai carrer E s t a p é , 10. D'altra b a n d a , cal destacar q u e són diverses les empreses que han instal·lat noves oficines al nostre municipi, entre a q u e s t e s l ' e m p r e s a Ree-bok Leisure, SA (carretera de Rubí, quilòmetre 14,4, Edifici Hortzon). També Exmiim, SA obre unes oficines comercials a Sant Cugat <Av. Ragull, 60,4a porta). Can Gatxet Serveis, SL (Av. Sant Pere Serra, 48-52) també constitueix una oficina que estarà destinada a l'assessorament a les empreses. MàUiakrodi Medi«al, SA, (Carretera de Rubí, 72-74, Edíf*c< fïorizon) é s una altra societat creada al nostre municipi destina-

da a les representacions. En el sector immobiliari també han estat múltiples les emp r e s e s i n s c r i t e s al r e g i s t r e aquesta darrera quinzena. Finiser Sant Cugat, SL (c/ F. Moragas, 17-19, local 1), dedicada al negoci d e ia compravenda immobiliària q u e compta a m b un capital inicial de 3.020 e u ros. L'empresa estarà administrada per Joaquim Montiel Soler i Carina Ferrer Zaragoza. T a m b é s'ha constituït la nova empresa Yatua, SL íc/ Francesc Moragus 17, 2-2) dedicada a la p r o m o c i ó d e f i n q u e s . Aquesta empresa s'ha constituït a m b un capital de 3.010 euros i l'administrador n'és Benjamí Martínez Soria. Locals Pere San SL (Esteva Pila 28-34, bloc 4, escala 2, 1-1) és una nova e m p r e s a d e d i c a d a t a m b é al sector immobiliari q u e s'ha constituït a m b un capital inicial de 126.000 euros, gairebé 21 milions de pessetes. L'administradora de la nova societat é s Alba Garcia Coma. D ' a h r a banda, trobem B e r ga! B«i>«, SL (cAferdi, 36, 2-2), una nova societat dedicada a ia compravenda de terrenys amb un capital de 14.868.000 pessetes. El seu administrador és

Manuel BernedaCoca. Fer acabar, englobat dins aquest sector, la comunitat de propietaris (c/ Pallissa, 9) consta com a titular d e la gestió d e 4 places d'aparcament. Administrada per Manuel Berneda Coca, t a m b é s'ha constituït Elemat, SL (Polígon Can Magí c/Francesc Vila, 18). una societat dedicada a la fabricació d'equips mecànics que inicia la seva marxa a m b un capital de 30.000.000 p e s s e t e s . més de 180.000 euros. Relacionat amb el sector automobilístic, Salvador Segarra Rodríguez ha obert al camí de (jan C-atxet, 1, lr 2a, un negoci de-venda de vehicles. La resta d ' e m p r e s e s constituïdes a Sant Cugat aquests darrers dies desenvolupen una gran diversitat d'activitats econòmiques i comercials. E n primer lloc, dins d'aquesta miscel·lània podem destacar £1 Rincón de los Detalles que és una nova botiga dedicada a la comercialització d'obsequis. Aquest comerç estarà ubicat al Pg. de Torre Blanca, 25-27. Una altra d e l e s e m p r e s e s constituïdes és un nou negoci de serveis de telefonia, Àirtel Mòvtí, SA (Av. Catalunya, 19).

P r o g r a m a d e Mano P r o duceiones, SL (Av. Madrid, 5) és una societat que oferirà serveis per a la indústria de l'espectacle. Compta a m b un ca- : pital inicial de 6.100 euros i el ! seu administrador serà Ramon Manas Segura. L'organització de diferents tipus de celebracions és l'objectiu social de la nova empresa Beltna Bouquet, SL (c/ Sant Esteve, 15A). L'administradora d ' a q u e s t a e m p r e s a , q u e compta a m b un capital inicial de 4.000 curós, serà Ciuillcrmina Beltran Dalmau. Intel·ligent Software Comp o n e n t s , SA ( c a r r e t e r a d e Rubí. 88) també s'ha constituït a q u e s t s darrers dies i basa la seva activitat econòmica en la explotació electrònica a tercers. D'altra banda, Joan Ruiz d e Bustillo i Pont és el titular d'una nova farmàcia q u e s'ubicarà a l'avinguda de Cerdanyola, 23. Per últim, cal destacar la nova societat Filter 2 0 0 0 , SL (cl Borrell, 5, 2-3) que estarà destinada a ía consultoria m e diambiental. Aquesta nova empresa estarà administrada per FederícoSchmid Mata i compta amb un capital inicial de i , 3 J 0 0 curós.

42 Economia Les empreses:

ELS4CAIYrONS Dijous, >9 de juny del .'000

Autocugat

La setmana passada. Autocugat. amb al seu gerent. Josep M. Negre com a principal representant del concessionari ubicat a la nostra localitat, va celebrar Tacte de col locució de la primera pedra de les noves instal·lacions de l'empresa que s'ubicaran a l'avinguda de Cerdanyola. Una empresa que ha crescut al mateix ritme que la nostra ciutat adaptant-se a les noves necessitats i fent ús de les noves tecnologies, sempre per oferir el millor servei al client.

J o s e p M. N e g r e . Gerent d'Autocugat

'Opel és una marca generalista que arriba a tots els segments de gent" M.S. - Sani Cugat-

Autocugat és el primer concessionari de la ciutat que ofereix el servei de lloguer de cotxes

- Quan es va instal·lar Autocugat al municipi '.' - h" a 8 anys. (loncretament cl 2 de gener del 1992 vam obrir Autocugat. Jo tenia arrels a Sant Cugat ja que de petit havia jugat a les diferents categories del h o q u e i s a n t e u g a t e n c cap als anys 50. 1 va ser per aquest contacte amb la ciutat que vaig negociar amb Opel l'obertura d'un concessionari a Sant (Jugat cl 1990 i q u e finalment em van concedir el 1992. - I, quina n ' h a estat l'evolució des d'aleshores fins a l'actualitat? - En aquests anys Sant Cugat ha crescut molt i Autocugat ha crescut amb la ciutat, o fins i tot més, ja q u e des del 1992 Sant (Jugat ha doblat pràcticament la població i nosaltres h e m passat de v e n d r e 200 cotxes l'any a vendre'n 700, per tant, més del doble. O, un altre exemple, el 1992 al nostre taller hi entraven uns 6 o 7 c o t x e s d i à r i a m e n t m e n t r e q u e actualment n ' e n tren uns 60-70. La botiga i el taller han quedat petits i ha arribat el moment de traslladar-nos a unes noves instal·lacions més grans on ofe-

- Opel és una marca generalista, i, per tant, abarca clients de tot tipus, arribem a tots els segments de gent. Opel és, a més, una marca acceptada per tothom, tant per gent a m b un nivell adquisitiu alt com per gent que no té tants diners. D'altra banda, cada cop més es busca la personalització del cotxe i en a q u e s t sentit cada marca. Opel en el nostre cas, té diversos models per a cada tipus de client, perquè cada client és diferent. Hi ha el que vol un

Josep Maria Negre, gerent cTAutocugat FOTO:

rir un millor servei al n o s t r e client. - Quines són les característiques principals d'aquestes noves instal·lacions? - E n primer lloc, voldria dir que mantindrem la botiga de la qual disposem actualment com un punt de venda ja q u e es troba molt ben situada, a prop del Mercat de Torre Blanca. Pel que fa a les noves instal·lacions, estaran situades a l'avinguda de Cerdanyola, cantonada amb ronda Nord, i allí oferirem d i v e r s o s s e r v e i s al n o s t r e s

XAVILARROSA

clients. A la planta baixa tindrem 5.000 metres quadrats d'exposició de cotxes, una part de la qual estarà dedicada a la venda de cotxes d'ocasió, i un taller mecànic. També disposarem d ' u n p à r q u i n g privat p e r als clients. - Ens podria resumir breument els serveis q u e oferiran des del nou edifici? - Un dels serveis q u e oferim és la recepció directa, que és un servei innovador a Sant Cugat. Això vol dir que disposem d'uns elevadors per poder veure a m b

el client el problema q u e té el cotxe. A m é s , d i s p o s e m d ' u n servei ràpid de mecànica a m b el qual resolem 6 o 7 problemes al moment, sense cita prèvia i amb un preu fix. Autocugat és l'únic concessionari de la localitat q u e ofereix aquest servei. D'altra banda, també som els primers a tenir servei de lloguer de cotxes, que esperem que vagi a més arran de la construcció de l'estació del TGV, de nous hotels, etc! - Quin é s el perfil del s e u client habitual?

cotxe per anar a la muntanya. un cotxe esportiu, un cotxe per fer quilòmetres, etc. Els hem de tenir tots. - Quins són els factors q u e el client té m é s en c o m p t e a l'hora d'adquirir un cotxe? - La gent té en compte sobretot la seguretat que li pugui oferir el vehicle, i en aquest sentit Opel contínuament ha de crear e l e m e n t s d e seguretat en els cotxes. Però, d'altra banda, el c l i e n t es p r e o c u p a , cada cop més, pels temes relacionats amb el medi a m b i e n t . La gent vol que les diferents peces que conformen el cotxe puguin ser fàcilment reciclables. Evidentment depenent de l'edat del client i d'altres factors es decantaran per un disseny i uns colors més atrevits o altres colors m é s discrets.

r»F-.t r K:

«S&K$ •. -% *.

•víSS·l·S.

'- *-M *.•?>..

"Sí'

-S'it?'^

.SiütafrS INTEGRALS DE COMÜ MICACtó : ^ ; . t<fetttft»t seny de f%fn*s

vtèm * Disseny Gràfic i Editorial * I • Projecte I Mantatge d'Estands * ProdutjcfÓ FerMffttc*

"*1$>p/ ,.-í'$SV^

$sr*3eRÍi, 5? m<W Sat»t Cupl m * # & f*t n m «S W Fax, n $$0 U & E~»afc

Moda

QS-/CANTONS Dijous. 29 f/f juny del 2000

Omple l'armari de

MODA D'ESTIU Adela i Marce

TALLES

Núvies i eeremònies

QRANS

>, t ï \ >

ais millors pmm en moda jove txes

• Vestir • Casual •Jeans

l'^Mío! C/&tàtHC&aàa,ï6

Valldoreix, 28 Tel./Fax 93 589 72 32 St.Cugat Nou De Sant Pere, 11 Tel/Fax 93 731 86 93 Terrassa pepamartin @ intermoda. net

ftfc»«K«S4$

GUTIÉRREZ HOME

DONA

REBAIXES A PARTIR DE L'I DE JUUOL Sta. Maria, 9 • St. Cugat «Tel. 93 674 12 42

\ I VI

CfXerric, 24 Tel. 93 675 59. Sant Cugat

Molt bons descomptes Roba per a nens amb les marques (

3Ntm·*a

• Corseteria • Llenceria

Secqpal %

• NEWSTORE • CANELA EN ROPA CHEMELLI • ANTORCHA • POCHOLO • ABANDERADO • PRINCESA • ETC.

EIS4CANTONS

Immobiliària Dijous, IV de juny del 1000

E N A S A

ALQUILER • Torre adosada. amueblada. (Z. Golf). 450 m2, jardín priv. 200 m2 y jardin com. con piscina 1.500 m2, 4 hab. tipo suite (1 con vestidor), 3 banos, 2 aseos, coc.-off., tot. equip., gran salón-com. con chimenea, buhardilla 70 m2, arm. emp. y terrazas en todas las habitaciones, garage 3 coches, sala de màquinas, calefac. a gas por radiadores, suelos de parquet y màrmoL alarma y mobiliario de alto standing. Sum. contratados . 360.000 • Dúplex. C/ SAntiago Rusinol (Z. Centro) 75 m2, 2 hab. dobles, 2 banos, amplio salón-com., cocina equipada, arm. emp., focos emp., calefac. elèctrica y trastero. Suministros contratados 90.000 • Piso C/ Rovellat (Z. Parc Central-El Colomer). 100 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completos con accesorios, gran salón-com. con terraza y toldo, cocina con galeria, armarios y focos empotrados, parquet, calefacción a gas, totalmente exterior, trastero, pàrking, piscina com., suministros contratados. Solo 9 verinós . .135.000 • Lotal comercial. C/Castillejos, esquina c/ Sant Martí (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000 • Locla comecial. C/ Domènech, zona Centro, superfície 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000

r*:endàyalílaida«:.aï^x:i:»..:f«»l«..9.3:;5.S9L.4S. 6 6

VENTA • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, bano + aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor 23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., bano + aseo, parquet, todo ext., sol, calef. y pàrking 25,8 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado, sol t/día, z. com./piscina y pàrking 44 M • C. Europa. Atico dúplex, 142 m2 útiles + terrazas 14 y 34 m2, sol t/día, impresionantes vistas panoràmicas, en perfecta estado (1,5 anos) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M ALQUILER • Cines. 3 habitaciones, bano + aseo, salón 40 m2, jardín, terraza, sol y pàrking • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín 41 m2 + 49 m2 trza., sol y piscina

130.000 250.000

MUCHÍSIHOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ

Mmm<mm m.*:.*<& m m^^w-7MmsM¥m%mi^^;{Mm .*: m.::#Mïmm:m

E L

PISOS EN V E N T A • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast, saL-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardín 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, z. comunitària con amplio jardín y piscina 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b„ calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

ALQUILER • A estrenar, j u n t o FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecta estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecta estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos

TORRES EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salóncomedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2, amplia buhardilla, estado impecable 58 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

F I • Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., altos y soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M • Can Gatxet. (a 5 min. FGC) Piso seminuevo 100 m2, 4 hab. (1 suite), 2 b. comp., coc.-off., sal.com. amp., trza. 20 m2, piscina y pi. pk . .35 M • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Tone individual 200 m2, 5 hab., sal.com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 ,58 M

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pL, sala juegos y solar 1.000 .75 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M • Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet calef. y soleado 175.000 • Li Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

[••

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Bah. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 100.000

l·jj tfj^iy^jfüi .*. ^ i ^;ivf^ i ^f^^·^8^p^^i^y^ff»7'x^^!|

: H O * » i t a f c : í * ï ; : » : : í * t S ; » 3 :S8S::03«-a7':i; /?*^:MSMriài SS;.# ; 9 3 M 7 W S S 4 Í « » S

VENTAS • Parc Central. Finca 4 arios, t o t exterior, jardín, terraza 100 m2, 4 hab. (suite y doble) a/e, parquet, 2 banos, salón-comedor 32 m2, acabados gran calidad, pàrking, trastero y z. com. con piscina . . . .53,5 M • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo, salón 34 m2 con chimenea, parquet calefacción, etc 34 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient, parquet aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv., cerr. aluminio y PVC, parquet gran terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Ultimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona comunitària con piscina y pàrking incluido Pregunte preciós • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. aL dob. cnstal i 0,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 banos y aseo, sal.-com. con chimenea, coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, t o t exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo,reformado e impecable 44,2 M > 3 6 1 - Coll Favi. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M ' 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M » 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

Av. Rius i Taulet. 33 * Tel- 9 3 589 7 1 7a

Rbta. del Celler, 2 * Tet. 93 589 OO 6 6

I N I C I A T I PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i calefacció a gas 24,5 M • Vallès (Junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i reformar. 23 M • Ctra. de Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i 2 parqujngs 37 M • Av. Catalunya. Àtic triplex 105 m2 + 50 m2 terrassa. 3 dormitoris i 2 banys 44 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) 75 M • Can G a t x e t . 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge 45 M

T E L L V UNIFAMILIARS • La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M • Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. + estudi i garatge 65 M • Matadepera (alt Nivell). Junt a golf, piscina i garatge 130 M • Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2, piscina i garatge 6 c.) . . 130 M • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M

C/ Santiaao Rusiftol, az...» Tel. 93. 67.5.;:lO: 1:0.;:

37 M 44.2 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alta standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

aaoKiJ B I

• Oficina'. l / 0 0 X ^ n · T V a v · . · d e · d a l Ü B a 2 r c S , arquet, aire acondicionado 150.000

M s o Parc

L I

VENDES • Z. Centre. 100 m2, reformat, exterior, menjador, cuina, 4 dorm., bany, aseo, calef. i pàrquing .31,5 M • Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, calefacció, parquet, pk i traster 37,5 M • Dúplex P. Central. 150 m2, 4 dorm., 2 banys, 2 terrasses, 2 pk, traster, z. com. i piscina

59,5 M

• Ados. Pla Vinyet. 215 m2, jardí 30 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, aseo, estudi, 3 pi pk

52,5 M

• Local en traspàs. Z. Centre. 75 m2, ideal per a qualsevol negoci. Ben convervat • Restaurant. Pizzeria en trapàs. 70 m2 en ple rendiment. Per no poder atendre. Totalment equipat

ALQUILER mucha

65.000 80.000 90.000 300.000

mmmm^mmm„Mm:mM.m-S74 xz 41 - 93 674 i s s e

VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M • Local comercial. 85 m2 esquinero

V E N T A DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca seiiorial, 280 m2, 800 m2 solar

central. 3 habitaciones. .195.000

' Parc Central 4 habitaciones • Coll Fava. 3 habitaciones

225.000

.120.000

LLOGUERS • Pis lloguer Z. Centre. 50 m2, menjador-estar, cuina americana, bany, dorm. doble i pàrguing .85.000

HER

F I N Q U E S

I M D E S A

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados 1" calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 rr>2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rp2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados 1* calidad. Últimas casas desde 33,5 M Cervarvtes. & 3 . R u b í •

T*l. 93 697 45

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados V calidad. Perfecta estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ pisdna. Comp. reformado, parquet, aire acondidonado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con pisdna. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 banos, saL-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con pisdna. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5.hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/pisdna. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

Plaça Octavià. 8 - Tet. 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7

F I N D

3M91 PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacdón y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., baüo, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext, parquet, aire acond., 2 pk, trastero y pisdna com. .40,750 M TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, pisdna com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. 1* calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b„ 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av, Líuïs Comoartvs. 8 * Tet. 9 3

587 89 9 0 - 9 3

589

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opdonal, calefaedó. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • S t Francesc. Pis 3 hab., bany complet saló-menjador, gas, calefaedó. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est, 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offïce, orientadó sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

Dos de Maia. 2 5 . T e L 9 3

I LLOGUERS • Pis pL Sant Francesc Nou, 3 habitadons, bany, aseo i calefaedó (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefaedó, tot exterior, 150 m2 jardí privat pL pàrquing i traster (totinetós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitadons, bany, aseo, tot exterior i calefaedó 90.000 VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefaedó, pàrquing, jardí particular . . . 4 5 M • Pis nou a estrenar. A prop estado, 4 hab., 2 banys, parquet pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . 3 7 M

589

N M A

VENDES • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis 2. Estado. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable , . . . . 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat Impecable 26 M • Àtic tríplex Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mancarda, zona rentat 2 pi pàrking, terrassa i pisdna . . 41,5 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estado, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster 65 M • Torre al costat de Montserrat Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefaedó i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mancarda, jardí, terrassa, 2 pt pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix. 6 0 • Tel. 9 3 6 7 4 67 I S - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

F I

D E N T E

I V E R

NUEVA PROMOCIÓN • • • •

Junto FGC Pisos y íticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de 1* calidad

IMMOB

• Àtko bonttas vistas. Sup. const 75 m2, 3 dorm., bano, calefacdón y terraza 25 m2

25,750 M

• Àtico tríplex. Z. Monaterio, sup. const 95 m2, 3 dorm., biiao, estudio con solàrium

27,5 M

• Piso Z. Colomer. Sup. const 105 m2, 4 dorm., 2 banos, coc.-off., terraza, z. com. c/pisdna . . .38,5 M • Casa adosada. Sup. const 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 banos, codna-offïce, 2 banos, aseo, terraza 55 m2 y 2 pL pàrking 59 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, codna-offïce, z. com. c/pisdna, frontón y columpios 85 M

DESDE 20.720.000 ptas. C/ C a s t i U e i o s , 3 1 * TM.:.93 6 7 5 Ï 8 4 8

f tatcà O c t a v i à , *

* 93

589

LLOGUERS

SOLARES

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Valldoreix. 1.000 m2, cerca estadón y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitadons, cuina i banys nous i calefaedó a gas nova. Pintat de nou

70.000

• C/ Pedraforca. 85 m2, 3 habitadons, cuina y bany completament reformats, traster, calef. a gas nova i pintat de nou

72.000

• C/ Rosselló. Local 80 m2

85.000

A v , LJluls C o m p a n y s . .22 - Tel- 9 3 6 7 4 U 9 1 - 9 3...674 ; . l 4 9 7

TORRES EN V E N T A • Torre a Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M • Coll Fava. Piso 3 habitadones, mejor que nuevo, plaza pàrking grande, soleado, vista ajardinada con pisdna interior, calefacdón y aire acondidonado 39,5 M • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, codna, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construedón, 287 m2 edificados, solar 600 m2. , pàrking 2 coches, 4 habitadones, 2 banos, aseo y codna completa 76 M • Valldoreix. Nueva construedón, 287 m2 edificados, parcela 1.000 m2, pàrking 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servirios 38 M Tasadones gratuftas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros ctientes. R b l a . : : M S i . € í « t o í s W è : « Í a . a : t ï e ) 8 , * 9 - ï V a l l d o r e i x * T e t . 9 3 . :S.9O:::03i:,79

5 4J;5.4 :.:*.,;, 9 3 .<6 7 , 4 - » 4 0.3".'

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M

VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

SOLAR Equlpamlento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusifiol, 2.200 m2. Apto residència geriàtrica, clínica, colegio, etc. Industrial • Salida t ú n e l Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edifido 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V l U à , 1 — l o c a l S ( e n t r a d a « e r Pr. M u r i l l o , 2 1 ) » T e l . 9 3 6 7 4 8 8

• Av. Francesc Macià (CoU Fava). 55 m2. Ideal per a negod. • Molt cèntric. 32 m2.

LLOGUERS PISOS • Rbla. del Celler. Pis en edifid nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer. VENDES

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negod.

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Pas$a*s«;'etel;:Celler, . s / i t . . i . i l : ; 5 1 9 :4»ii44•.:

M A VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i pisdna 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-offïce, tenasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardí, barbacoa, possibilitat o"ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000 sim:**tiÉ*ll»«:m Sattt Cusàat * T e l . 9 3 & 7 S 6 2

75-:

- Empresa germano espanola de Servidos Inmobih'aiios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA jQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra seleedón cuida espedalmente el buen estado de codnas y banos. jCórrto trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado jDónoe operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. iNuestros clientes? Muttinacionales, Entidades finanderas y Consuiados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano. HEMOS AL01A00 A MÀS DE 100 FAMÍUAS EXTRAHJEKAS A SANT CUGAT

R e t ó r a n l * «»«oi;«e„..8*;:8«r£^tòir»a * .Tet. .93 i.2&<k-,:B5LZ0.

Sahit

E L S < / C A l Y r o N S Dijous, 29 ilejum

del2000

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació SUSANA NrCOLETTI Sant Antoni, 74. W 9 3 6 7 4 74 37

Cirurgia D R FERNANDEZ LAYOS Qrurgia generat, apareit digestiu. ASCPreviaaa-Sanitas. Av. Torra Blanca, 2-8,2n, A1.

= 93 589 47 00

MEDICA HGC. Urg. 24 h, domicili. « 9 3 589 3 9 26 «609331060

Geriatria

CERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS S L Dra. MONTSERRAT GARRIGA Atenció a persones grans at seu do- Metge de capçalera. Visites a dbrmdll·mutues. micili. Assessorament a llurs familiars. Major. 36.2n. Gestió de residències i altres recur- « 9 3 6 7 4 0 0 25 sos. Infermeria, Formació. C/Àngel Guimerà, 3. «936740804

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avís i nens, contret de malalts, ajuda a la Dar, trastorns especials. Salut i reserves a domem. Av. Tom Banca, 2-8.3r. desp. 11 i 12. «935893967

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rustnoi, 2, entr. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26

T E L E ASSiS. I N P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Banca. 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 ?

C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8,2a planta, desp. 8-9.

« 93 589 43 57 * 93 589 43 58

Homeopatia HOMEOPATIA D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Babasa Nostench. Col: 15.097 Rbta. Ribataltada. 20,1r 3a « 93 674 7 2 1 6

Laboratoris LABORATORI OR. ECHEVARNE Santiago ftusiflol, 17, baixos. « 9 3 58960 55

DR FERRAN FERRAN VBA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. «936754853

Odontologia

Pediatria

CLÍNICA OENTAt AUTRAN Odontologia generat,fenptymolopa,pròtesis. odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. « 9 3 675 0 8 0 3

J J * . COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asm» infant! Hores convingudes. Rbta. Ribataüada, 20. 1r 3 a « 9 3 674 7 2 1 6

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia generat. Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 5897040

AINA-PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8,3r pis. « 93589 3548 « 648 93 59 37

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDrSFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Sanca. 2-8,2n A, despatx 6, w 93 589 03 9 6 «936752212

Dietètica-Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina generat, dietètica. Dilluns, dlmecrBS i divendres, hores convingudes. PI Doctor Galtes, 5, 1r3a. 9 9 3 6 7 4 6 3 29 « 9 3 5896483

Otorinolaringòleg

DRA. A I W A P U H B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. EndavaBada,21,1r. « 9 3 589 2 9 95 « 93 674 2 0 79

[IUMMIIM

C L Í N I C A DENTAL VALLS - B U L D Ú Or. Ricardo Pinetro Lemome Major, 2 3 - 2 5 1r3a « 9 3 6 7 5 64 77

JOSEP M.FREIXEDES Malalties del pau, ortesis. plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu Hores convingudes « 93 589 6 3 13 « 6 2 9 16 9 5 3 6

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS PMoatogia, pslqulatna, logopèdia.

Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Astea.

A R ESQUIROL CAUSSA GeriaWa. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitafi. M. Fiatc. Previasa., Mútua

a Villa, 49. « 9 3 674 48 72

el consell de la setmana: Els investigadors no deixen de sorprendre'ns amb els seus avenços científics i d'omplir d'esperances aquesta nova era de coneixements que està augmentant les espectatives de vida. Fa pocs dies saltava a les pàgines dels diaris un nou descobriment; les cèl·lules mare del cervell poden generar diversos teixits. Però, tot just quan tancàvem l'edició, ens arriba la notícia de la descoberta més important dels darrers anys: s'ha desxifrat el genoma humà, porta d'entrada al coneixement de la nostra existència que tractarem la setmana vinent. Pel que fa a l'àrea d'investigació de la producció cel·lular i dels teixits de l'espècíe animat, està assolint un gran desenvolupament arrel dels darrers descobriments sobre l'aïllament de les cèl·lules mare en embrions humans i de la famosa donació de l'ovella Dolly, que demostrava que una cèl·lula de mamífer adult podia reprogramar-se per donar vida a un animat. Fins ara el coneixement de les cèl·lules

Oftalmologia C E N T R E D E SALUTÍ O C U L A R Oftalmologia Conveni bmb les principals mútues. Doctor Murillo, 21 « 9 3 589 51 0 6

W·í·NírWWÍiííS

INSTITUT P S I C O M È O I C S A N T CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcohoEsme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Toma Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 5 8 9 37 8 7

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 15 2 6 « 93 674 0 1 4 7

CLÍNICA DENTAL v

«açaDr. Gaites, 5,2n3a. « 9 3 589 4 0 5 1 DRA. P A L E R M Pscolog». Ansietat, depressió, drficuttats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Horas convingudes.

•,

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

Major,

23-25,

1 e r 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7 Tocoginecologia-Obstetrícia

C L Í N I C A DENTAL M A J O R PI. Unió, 3, 2n 1a. (U. Companya/Cotom) « 9 3 674 72 40

DRA. M. J A U M E SAURA Clínica dental. Dladv9--)3h i 16-20 h. Pg. Sant Magi. 22, baixos3 « 9 3 674 23 35

Francesc Moragas, 25-27,2n l a . « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Horas convingudes. Av. Catalunya, 21,2n l a . « 93 589 4 8 0 8 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

Sant Cugat

Aifïa Ora. Pilar Canosa. Col 7.201 Hi col·laboren: Dr. JESÚS CARNKER: Pediatra. GtHrognteròleg EVA M ' d e LA PtftA: Loçopadi infantil SÍLVIA HUMÀ: Fikòloqi Infantojuvenll

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia JOSEP D O M I N G O PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària,Previasa, Medytee. Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 9 3 5 8 9 18 8 8

DR. FERMfN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatológica. Hores convingudes. Girona, 2 1 , 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16

La reproducció de les cèl-lules mare es limitava a saberlque tenien un paper reproductor i que podien regenerar el teixit de l'òrgan que tels contenta (sistema nerviós, limfàtic, etc), cosa que fes equiparava a la medul·la òssia, que trasplantada combat la leucèmia. Però fa un any es demostrava amja roedors que les cèl·lules mare del cenlell, injectades en la medul·la òssia, contribuïen a generar glòbuls vermells; i ara,uns investigadors suecs de l'Institut Karolinska han demostrat que aquestes cèl·lules, un cop aïllades i conreades, afavorien la formació de diferents teixits, com els de la pell, el cor, el fetge o et ronyó. També van poder comprovar la supervivència d'aquestes cèl·lules transformades en els teixits, i si mantenien o no la seva funció. Ara falta, però, confirmar la versatilitat d'aquestes cèl·lules en humans i saber quins senyals químics fan que s'oblidin del seu origen i s'adaptin al nou ambient. De moment, els científics estan especulant amb la idea que els elements bàsics són senyals entre cèl·lules embrionàries. L'experiment consistia a cultivar cèl·lu-

les mare del cervell d'un ratolí adult que, marcades amb un indicador genètic, s'afegien a cultius de cèl·lules embrionàries de diversos òrgans d'aquests animals per injectar-les després en embrions de ratolí i contribuir així, per exemple, a la formació del cor. De moment, l'equip d'investigadors segueix treballant en aquest estudi, però partint d'altres cèl lules precursores, ja que les del cervell són les més difícils d'aïllar. Sembla que aquesta nova font cel·lular acabarà amb els problemes ètics que fins ara plantejava la utilització d'embrions per fer trasplantaments, i que feia que, per exemple als Estats Units, ta investigació fos dirigida per empreses privades creades per científics, en estar prohibit el seu finançament amb fons públics, tal com succeix a la major part dels països europeus. Davant d'aquest magnífic avenç, alguns científics més reservats s'inclinen més per una aplicació en malalties com el Parkinson i el Huntmgton, que en l'epilèpsia o l'infart cerebral.

vol

en aquesta secció, al telèfon

Estètica

E L S 4 G \ N I Ü N 5 Dijous 29 dejuny del 2000

ToT CAbEll

Estètica i Bellesa l'article:

Recordeu que perquè un tractament sigui del tot efectiu és fonamental aplicar-ío sobre una pell perfectament neta, i que la pell està dotada d'un mecanisme natural de renovació cel·lular que dura entre quatre i sís setmanes, però que de vegades s'ha de forçar amb un peéing cosmètic per diverses raons.

Correcció d'estríes. La tècnica Oercont pot acabar amb aquestes marques que els aprimaments ràpids o embarassos han deixat ert una pell poc hidratada. Actua projectant sobre l'estria una dermoabrasió superficial per provocar una ruptura dels capÜars dèrmics. Ho fa amb microvidres d'alumini a través d'una primera cànula, posteriorment un segon tub aspira els microvidres. Parafangs reductors. Consisteix en l'aplicació de cataptesmes de fang marf ric en minerals ai fina, que es mesclen amb unes ampolles aprimarrts. Després, perprovocar una microci calor, s'embolica el cos en plàstic osmòtícJ es amb una manta durant 25 minuts, passats s'efectua un massatge i es posa una crema Crioteràpia o benes fredes. Segueix el principi que «I fred disol el greix perquè l'organisme reacciona cremant les pròpies calories i, a mésète. disoldreel greix, referma els teixits i tensa els múscü^el cuJtis. El tractament es pot seguir a casa ÇfS^timtèàpeces de roba que s'ajusten als braços* tbvim, cuixes, abdomen i d'un líquid elaborat amb extracte de ruscos. Mesolift. Combat un estat envellit de la pell i actua com un liftmg sense cirurgia. A través d'infiltracions tndolores s'aporten substàncies riques en oligoetements, vitamines i minerals que activen les fibres col·làgenes i elàstiques. N'hi haurà prou fent de 3 a 5 sessions a l'any. Pegats transdèrmics. Disipen les línies d'expressió í miforen l'elasticitat de les fibres d'elastma aportant des de Fepidermis a les capes més profundes de la pell aigua, mollècules, triple vitamina C, extractes botànics i florals naturals, àcid ascòrbic (d'efecte antioxidant i antítaques) i derivats de la flor del safrà (que afavoreix la microorculació). S'han de seguir un mínim de 8 sessions. Tractament ilevataques revitalizant. Està indicat per a les pells amb símptomes d'envelliment, excés de greix, o taques cutànies. També serveix per complementar els pre i postoperatons de cirurgia estètica (lifting, etc). S'utilizen uns productes blanquejadors i despigmentants de porcellana micronitzada extrets de closques de crustaci, als quals s'afegeix àcid kògic, que no altera el pH epidèrmic i reforza les fibres de collagen per regenerar la pell. El tractament en cabina consta de 5 sessions.

Tractaments cosmètics cicatritzant i hídratant. £1 més complet és el Factor de Creixement Epidèrmic, vitamina descoberta a Cuba l'any 1938. »De polïettlè. Aconsegueix una pell resplendent perquè desprèn les cèl·lules mortes, augmenta el reg sanguini i atenua les arrugues. Sol acompanyar-se d'una màscara nutrient i els resultats es perceben des de la primera sessió. Es recomana, però, seguir-lo durant un mes i mig. »Químics. Aporten vitalitat i brillantor al rostre. També poden esborrar cicatrius í taques de la pell, sent twa bona alternativa a ta cirurgia de rejoveniment. Es basen en l'àcid glicòlic i en el tricloroacètic (l'EasyPeel) que s'apliquen en quatre sessions d'exfol·liació, una per setmana, arribant cada cop a major profunditat cutània. Després s'estableix un període de sis setmanes de recuperació, en què s'apliquen tjyemes hidratants, antítaques i antiacne. El ocle de •eniment dura unsdosmésos i mig, però podrà iar-se sempre que es vulgui amb assessoradic. lis pacients que presenten una pell molt s'apliquen uns f&efings més profunds, a fenol, que es'íeafttza sota anestèsia i reíhospitalització.

Es fan piercings universals

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat

TOT PER A TU ALS MILLORS PREUS

des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tractaments corporals • Micropigmentoció • Tatuatges

centre

C/ 0€L SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic

Centre SPA_

Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès

£ ^ Salut i?! 'Hatu.mC lli amb íes III mans

Peeling corporal amb productes naturals

'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 9} 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Quiromassatge Aromaterapla Hidroteràpia

Sani Cugat del Vallès

Tractament de fangotarapla I algotaràpia part ciàtica i lumbalgia contractures i tendinitis acne psoríasis artrosis artritis cel·lulitis i aprimament

C/ t e s domes, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 656 890149

FACIALS

. uet-(Jor\trol

Per a porus oberts Aquest tractament neteja, difumina les arrugues>.iMumina el rostre. S'aplica en tot tipus decutís, perq especialment en el de fumadores. Per això s'estén àcid gScòlic, gel o crema del Factor de Creixement Epidèrmic i es fan uns escombrats amb guants de carbó d'acció estimulant, per acabar amb una màscara de proteïnes, microalgues i unes gotes de concentrat de proteïna. Pell flàccida. Consisteix a aplicar un lifting refermant a base de vitamina C pura, que garanteix una acció tensora i Buminosa en 3 setmanes. S'inicia netejant i tonificant la pell amb vapor d'ozó i una màscara d'herbes depuratives. Contratesbosses i ulleres. S'inicia amb un diagnòstic de les ulleres (kinestologia holística) per saber si es tracta de trastorns hormonals, del fetge, dels ronyons, de ?a circulació, cansament, estrès, retenció de líquids o al·lèrgia. Després es realitzen unes cures en aquesta zona circundant, una neteja profunda, una preparació dels teixits i, finalment, s'alternen diversos aparells per afavorir el drenatge de la zona.

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes Cl Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon Oi ^ t

el consell:

XZ.OO

Ém. *% O *%

Bàsics i complementaris

DesmaquíUants i locions. Eliminen el maquillatge i les impureses cutà. tractament de melatonia. Té un efecte revitalizanies, tant al matí com a la nit. Es presenten en gel, Itet o sabó. Els tònics dor per Huitar contra l'envelliment precoç i es basa en proporcionen frescor i preparen la pelí per rebre altres productes. Els esfelastína, una proteïna constituïda per una sèrie d'a; pecífics d'ulls estan formulats amb elements especials per cuidar aquesminoàcids'vitals per a la pell. S'inicia netejant a fons, ta zona i són hipoal lergènics. tonificant i aplicant una crema revitalitzadora i una màscara de principis actius d'alta tecnologia. Un cop • Hidratants. Mantenenen l'equilibrí d'aigua que la pell necessita. Es preretirada aquesta, es fa un massatge amb una comsenten en fluids no greixosos, cremes o gels. binació d'argila i oligominerals, tot fent llargs moviments per incidir en les terminacions nervioses. Peelings. Combaten els porus dilatats, petites marNutritives. Aporten elements indispensables pel correcte funcionament ques, arrugues, flaccidesa, taques o esmorteïment cel·lular i aquells que l'organisme no aporta suficientment. Es presenten tractant la capa còrnia de la pell. La toxina botulinica. Prové d'un virus fabricat amb en serums, emulsions fluïdes i cremes més o menys lleugeres. Es classifiquen en tres grups físics (dermoabrasió cutàenginyeria genètica per suavitzar els trets d'expressió nia), electrònics (làser) i químics (superficials, mitjans que deixen les arrugues a la regió frontal, a la zona i; Màscares tractants. Responen a una necessitat específica de la pell i poi profunds). supraciliar (potes de gall), a les parpelles i al contorn : den tenir una acció desincrustant, revitalitzant, hidratant, etc. de la boca. Es dilueix en sèrum fisiològic i s'infiltra • Post-peeling de regeneració. Té un paper actiu en superficialment en petites quantitats. És compatible De flaix immediat. Proporcionen un rostre descansat, tensat i tonificat, prèviament s'ha d'aplicar un pee/íng desincrustant i estimulant. la ocatntzació de ferides i presenta una acció calmant, amb altres tractaments reparadors.

Gastronomia

U S / C A N T O N S Dijous, 29 drjuny

La cuina de casa

del2000

UJJJ»

Helados Lajijonenca

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Valès

GELATS ARTESANS

MIAft FRANCÉS (CARAMBOLA) BHIAft AMBdCA - POCH. 51 BAR. REST. A R N A U

EL CASINET

LA GRANJA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 58903 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet 47

St. Antoni • plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA

BACCO

EL M E S Ó N

L A JIJONENCA

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Brasena i cuina de mercat

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR PICCOLO Valldoreix, 29

EL PEROLET

LA JUONENCA V/illà, 1, cant. Murillo, local 4

93 589 5083 Menú diari i entrepans

Tet 938?$2& 36-936741348-83 67534 02

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Major, 29

93 675 2586 Gelats artesans i cafeteria

Com si fos de tota la vida Sant Martí, 9 <aMmj*iCAncnEvitoiA) Tet. 93 589 82 75

Cafeteria, pizzes i entrepans

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

CABASSA CASTANO

EL PUNT

LA M A S I A

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Av. les Corts Catalanes, s/n

C A N EDO

FRANKFURT L A PALTA

Lleó XIII Carn a la brasa i calçots

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

LA PASTA B O I X A Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAN BARATA

GRANJA AUGUSTA

MAS ROIG

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

Plaça Mas Roig, 4

Cargol llauna i arròs negre

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

93 675 0086

C A N CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS

PA I PA

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Sant Jordi 93 58949 45 Menú diari. Baguets calentes

C A B A L L U PETIT

LA CANTONADA

T O R R A D A GRILL

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

93 589 11 98

93 692 24 24

93 697 06 52

la xocolata... - f f v f H els entrepans... f f v f H el cafè... 'fh^h. les pastes... <ffv*#v el suís... <ffv*fv

93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

PI. Barcelona Tel. 93 675 52 46

93 589 3445 Cuina catalana casolana

per carn de la bona

Xai, entrecot a la brasa

Carrer de b Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torrebbrvca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Coca de Sant Pere

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

Mercat Pere San Elaboració Desfeu el llevat en taj llet tèbia, afegíu-hí farina fins formar una bola i deixeu-la reposar durant 1/2 hora. Mescleu bé la resta <tek ingredients (reserveu; però, una mica de sucre"pel fjnal), després afegiu-hi ia bola fermentada t amasseu jtot bé. Si convé, afegiu-hi més farina. Estireu la massa donant-li forma de coca, .colloqueu-hí les fruites, pinteu-la amb el rovell d'ou i afegiu-hi els pinyons i el sucre. Deixeu-la reposar durant 15 minuts en un lloc temperat i amb poca llum. i Finalment, poseu-tajal forn a 180°C durant 15 minuts.

Ingredients -1/2 got de llet - 325 g de farina -100 g de sucre - 2 ous sencers - 20 g de llevat fresc - 1 copa d'anís - fruita confitada - pinyons

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 *

Passeig de Rubí, 103 Tel. 93 674 57 47

CAFETERIA RESTAURANT

Consett Aquesta coca l'ha confeccionat Maribei Martínez i ens aconsella que la mengem al dta i l'acompanyem amb cava de la nostra terra. Us desitgem una festa major inoblidable.

- la ratlladura d ' l llimona - 1 rovell d'ou per pintar la coca

BJUaórt Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 674 1 O 4 7

McPollo 2x500 P,e,

C. Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96 e * « ft£STMJ*AHT t / , '•*

H. Vm San, <>

Plaça Auguslu. 1

MASIA

(Mercat Vell)

ENTREPANS

T»L 93 589 72 74

ESPECIALS PLATS

ESPECIALITAT EN BRASA Carns i verdures brasa Coques xapata C a r g o l s a la l l a u n a

COMBINATS

i I 1t ( l l i t Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU

Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000

M E N Ú DIARI DE DILLUNS A DISSABTE

PLATS DEL DIA Tel. 9 Ï .?«<» 88 >»0

R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat Centre comercial

EIS 4CANT0P©

Gitía Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22.1r 2a « 93 674 41 64

BAR STOP Rius i Taulet, 56 «935891288 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 « 9 3 5894790

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125

BELLES ARTS

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - toc. D « 93 B74 44 69

CABANAS Santiago Rusinol. 54 « 8 3 674 0 6 4 9

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 93 674 44 94

CUGART Torrent Bomba, 14 «936744390

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 « 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars « 6 7 0 5 9 40 01

ALUMINIS GARRIGA

Orient, 65, baixos P 93 675 29 02

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 « 9 3 674 1 5 0 9 SUN BIKE Can Matas, 2 « 9 3 589 1 7 5 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B

» 93 «751835

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45

JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 61 « 6 0 8 49 4519 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a »Mli75fBtt)

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 « 93 675 36 53

CARNISSERIES « 93 674 12 85 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 « 9 3 6753065 TUBAU Mercat Pere San Parada 104

« 9 3 589 14 18 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 9 3 674 2 6 0 1

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 « 9 3 589 74 42

OFINOVA Lluís Companys, 18 « 9 3 675 23 73 TUBAU La Torre, 14

TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix

SAGARRA Endavallada, 22 « 93 674 01 60

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1 r « 9 3 « 9 3 0 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38. 3r 2a « 9 3 589 30 65

PAPIOL Venda i neteja 'Cànovas del Castillo, 4 « 9 3 6 7 4 6 5 00

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluis Companys, 29 « 9 3 674 13 08

AGENÇAT Sant Antoni, 18 « 93 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 674 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n P 9 3 5 8 8 2 0 00 T.M.G. TALLERS Borrell, 6

« i Fat 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 « 8 3 675 5 6 5 3

BALLS DE SALÓ • PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 93 675 49 3 7

BAR PrCCOLO Valldoreix, 29 «935891198

CENTRE COMERCIAL M PRYCA Rubi-St. Cugat, km 4 « 93 565 4 9 0 0

FERRETERIES EL PONT Girona, 3

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 «936751820 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 5 9 0 60 71

fil MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 9 3 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 7968 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 6996748 « 9 3 6 7 4 7068

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A «936752001 RODÓ Rius i Taulet, 6 « 9 3 6 8 9 8 2 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 93 680 15 00 FOAP Rius i Taulet, 27 « 9 3 674 0 5 0 3 « 9 3 589 3 1 2 1

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 « 9 3 6 7 4 53 9 6 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT

Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 6 7 4 1 4 53

HERBOLARIS DIETÈTICA

AN FUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 675 5 9 5 3

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix « 9 3 6 7 4 7598

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frec. Moragas, 33 « 9 3 674 09 95 « 93 674 15 50

TOBELLA Santiago Rusinol, 49 « 9 3 590 69 80 VILftR

^PTROLt4ft Santa Maria, 20 « 9 3 589 0? 71

E N S E N Y AMENT

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 6 7 5 9 1 4 4

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5 8 9 2 2 64

SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 6754751 CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 «936754902 POU D'ART Balmes,35 «935906095

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 « 9 3 5 8 9 6 0 72

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 6 7 4 6028

INFORMÀTICA

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P g ? 589 2 8 33

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 « 9 3 6 7 5 2 5 86

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 9 3 6 7 5 1904 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 31 00 CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 5893852

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 6741453 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 «936746172 GIMNÀS ST. CUGAT

Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons «936743081 SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 9 3 6 7 4 9862

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A « 9 3 589 4 7 4 2

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 9 3 589 0 0 2 3

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 « 93 674 01 74

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 6 7 4 8 5 02

LLARS D'AVIS

BLUEMOON Major, 16. « 9 3 675 02 67 Valldoreix, 43 «935894355

MIRA-SOL Victòria, 48 P 9 3 589 2 0 18 LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 78 00

CAMPMANY Valldoreix, 16 « 93 674 14 82

LES PLANES P 93 675 51 05

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5

local 6 « 9 3 5898669

LLIBRERIES PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 « 93 589 8 6 1 7

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 589 7 2 3 2

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 6740097

MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuronsCampoarnor,12 - Nau 3 « 9 3 6755108

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

MES MARCS Enric Granados, 15 « 9 3 5891429

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 674 85 63 KAILA CENTER Del Sol, 22 « 9 3 5 9 0 0 5 41 SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 9 3 5 8 9 2 3 43

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 «935898855

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 « 9 3 675 47 S7

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 9 3 674 8 9 1 8

Uaceres, 12 « 9 3 6743694

MAT, CONSTRUCCIÓ

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 «935897202

OBRES Mill llllillllll W

FOAP Rius i Taulet, 27 « 9 3 6 7 4 05 03

CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a « 9 3 589 0 1 5 1

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 9 3 6 7 4 1 4 90

STANZA Valldoreix, 10 « 9 3 6 7 4 6 5 98 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 «935891732

MENJARS PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí. 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75

ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 95

MERCERIES PARAMENT DE LA LLAR

LA PERLA

Major, 3 « 9 3 6 7 4 0138

MISSATGERS JOGUMESMARGA Santa Maria, 44 « 9 3 674 15^32

TATER'S

Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

PERRUQUERIES

SEGURETAT

CARNÉIBOSCH

AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 « 93 589 1799

Francesc Moragas. 29 « 9 3 589 60 88 DISON ESTILISTES Martorell, 12 « 93 589 56 57

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

ESTILISTA P. RAMÍREZ

Del Carme, 38 « 93 674 85 63 FORMA'S Elies Rogent, 18 A « 9 3 6 7 5 4006

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 P 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sol. 19

JUANI

P 93 674 36 88 TALLER MECÀNIC C P . CANALS Sant Uorenç, 27 P 93 674 63 62

JEANLOUS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70 PERRUQUERIA VERDI Castjllejos, 11 « 9 3 58953 54 TOT C A B E U Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50 TALLERESMENA Pg. Torre Blanca,13 P 93 674 53 01

« 9 3 692 7904

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Clra. de Cerdanyola, 49 P 9 3 S 8 9 67 02

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 674 5 7 5 2

TINTORERIES TWTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 P 93 674 1 1 8 2

PISCINES FERRON

Rius i Taulet, 20 « 93 674 6847

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 « 9 3 6 7 4 1183

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallacla, 34 « 9 3 675 22 28

AV. Uuis Companys, 2 « 93 6 7 4 4 1 6 7

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 « 9 3 675 1 3 8

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 « 656 89 0 1 4 9

JARDINERIES GAROEN ROCAMORA

LA LIONESA Valldoreix. 79 « 93 674 07 71

TINTORERIA S T . Í I G A T

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 « 9 3 5891931

MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 « 9 3 6 7 4 6 0 58

P 93 675 32 74

«93 ssaas 29

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 « 9 3 6 7 5 1 5 56

A. ZAMORA, S J . MaCinto Verdaguer, 18 «935892638

« 93 675 12 99

Xerric. 28 « 9 3 674 66 99

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

P 93 674 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar « 3 3 589 81 08

MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 589 02 66

IMMOBILIÀRIES

INSTAL·LACIONS PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22

EGA MOBLES Cànovas del Castïb, 2 « 93 5 8 9 0 0 1 4

SANBER-5 Anselm Clavé. 20 « 93 674 45 71

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 93 6 7 5 2 2 0 1

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 5 7 76

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 9 3 5 8 9 2232

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 93 674 11 40

Vegeu pàgines 44-45

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 « 9 3 674 50 4 6

MIREIA'S Valldoreix, 33 « 93 6749940

FUSTERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 93 675 3 0 1 2

JOGUINES NINS Villa, 9 « 93 674 13 96

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat « 9 3 674 4 6 5 4

CONSTRUCCIONS BELSCONXXI.SA Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos betecooorienexo.es « 9 3 675 3 2 6 7

« 9 3 674 5747 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 « 9 3 589 4 1 4 7

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 93 6 7 4 0 3 08

P 93 675 01 75

« 9 3 674 96 03

ALUMINIS

UESC ' Cànovas del Castillo, 9 «936752390

HAMBURGUESERIES

CABALLU PETIT

Cerveseria «935891456

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. «936742624 «934170759

MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 5902680

GENEVEVELETHU

Vila, 6 « 9 3 6 7 4 0316

REPARTIDORS

VETERINARIS

MAIUNG VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 71

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 9 3 674 6 9 4 5 Tel. urgències « 9 0 8 89 8 1 3 6 « 93 674 6 9 4 5

HI II" IHII RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 93 6 7 4 4 2 2 3

VETERINOS Rius i Taulet. 31 « 9 3 589 7 1 4 0

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 9 3 6 7 4 5 5 80

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 428142

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA

IBERPLAN VIATGES

Villa, 1 « 9 3 67524 01

Valldoreix. 59 « 9 3 5 8 9 1 6 78

SÚPER HOGAR Plaça Octàvià, s/h « 93 5 8 9 8 9 99

SABATERIES P A S T I S S E R I E S ™ REPARACIÓ DEL SÀBAT Santiago Rusinol, 46

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 « 9 3 6755151

CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

USSIATOURS 4 Plana Hospital, 10 « 9 3 589 61 5 0

•

XARCUTERIES CANSALADERIA JUUANA Frafwesc Moragas, 26 «936740611

Cultura

De dMuns a divendres • De 8.00 a 9.00 h El'despertador; amb Salva Yallvé. • l ) c 9.00 a 10.00 h Primera plana, amb íicni Lozano. • D e H).(X)a 12.0()h Serveis mínims, cl maga/.ín. amb Roger Jové. • De 12.00 a 1230 li Randa sonora, amb Xavi Torres. • De 12.30 a 13 h Xaloc, amb Laia Tarrés i Kva Romero. • De 13.00 a 13.30 li Informatiu Snnt Citrat avui. amb J < >sep \ I. Miró. • D e 13.30 ha 13.40 h Esports, amb h a n l'enas. • De 13.40 h a 14.00 h Amb molt de gust, amb l'ep Blanes. • D e 14.00 a 20 h l'a nies <k música, amb Ksteve Llop i Iolanda Casas. • De 20.00 a 20.40 h I'.Esportiu, amb Gemma Montero. • De 20.40 a 21.00 h Randa sonora, amb Xavi Torres. • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), DanceIsgend(dimecres i dijous), Jazz Orca (divendres). • De 22.00 a 8.00 h Música al teu costat • De 7.00 a 22.00 h (lada hora Bulletins Informatius amb informació local.

Dissabte • D e 8.00 a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 a 13.00 h

E L S /CAIYTONS Di/om.

-'VflejitnyrfeIJOúú

Poc fet. El magazín d'humor, amb Xavi Rodríguez. • D e 13.00 a 14.00 h Avant matx. 1'.informatiu d'esports • D e 14.00 a 15.00 h C.àsting (repetició). • De 15.00 a 17.00 h Àlbum, amb David Villena. • De 17.00 a 18.30 h l'.estrena. EJprograma de cinema, amb Xavi Torres, Jordina Reinon i Toni Garcia. • D e 18.30 a 19.00 h Ràdio Plat. amb Sònia Carmona. • D e 19.00 a 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca. • D e 21.00 a 22.00 h Entre bambolines. Kl programa de teatre. • A partir de les 11 h, Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 a 9.00 h L·i missa del Monestir • De 9.00 a 10.00 h Selecció musical, amb Pere Pallissa. • De 9.30 a 10.00 h Esport en marxa la edició • De 10.00 a 14.00 h Nostra dansal IM sarsuela/ Roda d'antics amb Joan Fàbregas, Pere Pahissa i Noemí Artero. • D e 14.00 a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira. • D e 16.00 a 19.00 h Ron rotllo, presentat per Raquel Iniesta. • De 19.00 a 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca. • De 21.00 a 22.00 h Esport en marxa 3a edició, amb Carme Reverte • A partir de les ZZ h, Música al teu costat

Dt|ous29

Benngues

Av Uuis Companys, 46

93674 0483

Divendres 30

Moral

Santa Teresa, 40

93 67533 44

Dissabte 1

Fornos

Manel Farrés, 95 PARC CENTRAL

93 674 0512

Diumenge 2

Serret

Pg Baixador. 78

93 674 23 72

Dilluns 3

Isern

Pg La Floresta, 9 LA FLORESTA

93 674 18 63

Dimarts 4

Domènech

Pg St Magí 50

9367433 53

Dimecres 5

Uorens

Santa Mana, 27

93 6741531

DIJOUS 6

Cutteli

Ptge Diputació, 6

936740364

MIRA-SOL

Gaudim del que queda de Festa

Major

La Festa Major de la nostra ciutat va començar ahir i continuarà fins diumenge amb un programa ben atapeït d'activitats per a tots els gustos. A banda dels actes més tradicionals com el ball del Paga-li Joan o les trobades geganteres i castelleres, la festa també ha programat activitats per als més menuts a l'espai dedicat especialment a ells a la rambla del Celler. A més, per als més joves i els qtle es resisteixin a acabar d'hora la festa, per segon any consecutiu s'ha instal·lat l'espai de Barraques al parc de la Pollancreda. Entre les moltes propostes, destaca el concert que oferirà el cantautor de Xàtiva Raimon, demà als jardins del Monestir:

Divendres 3 0 Sts Marcat, b. : Alpinià, prev i Emiliana, mr.

S Dimarts 4 .'*• Stes. Isabel, rema de Portugal, Berta, ab i Innocenci

Dissabte 1 Sts Aaron. sacer de l'Antiga Llei Gal, b iSta Leonor, mr

Dimecres 5 Sts Miquel dels Sants, trinitan i Antoni M Zaccanas, fund

Diumenge 2 Sts Joan Francesc de Regís, s j Ot. b , Vidal Felicissim mrs A Dilluns 3 Sts Tomàs, a p , Lleó II, p : Heliodor, bs i Jacint mr

Dijous 6 Stes Mana Goretti, vg. mr.; St Isaias, prof i Ròmul, b mr

Cultura

1-1 > I I M I I V

liti AJUNTAMENT

^- F

•>

3 „- ,i

c .^

•.

> 0^

A„

J l -

OMlC

93 589 31 B8

PROMUSA

93 58917 32

,• i

s -^ 2£o4: o~

s i r -_

Be!iaterra

93 692 6

085

Gereralítat 93 5891122

CAP - Urgències

93 589 44 55

Centre Soc. San. LF

93 589 7800

Ctre. Alzrieimer St. C.

93 674 2383

ASDI

s T

'.'.r"!:':ir».r. v.; :.u-em

SOS 79 51 25

( u

Co-r.i,.!.. ?• Cl.iJ3l

93 674 76 12

4 4

:;!•, ; C : i í :..-•.

Z'íl·'A - •Coral de la Ihio

9JO~-O

Esbat Sar: Cjgat

93 675 26 52 93 589 05 98

Aigües :a -loresta

93 674 20 89

Piscina Valdorex

93 675 40 55

Catalana de Gas

93 72529 44

Correjs

93 674 70 96

ENHER Rub'

93 699 18 92 900 73 73 73

93 675 35 03

Ràdio Sant Cugat

93675 59 59

FECSA (avar es)

900 74 74 74

93 58916 74

fot Sant Cugat

93 67486 61

Funerària

93 5695552

Repsol-8uta

93 6741580

SOREA

93 589 0021

93 674 12 34

CPA

93 674 24 59

C.Castellano-Manctiego 9358976 05

Dispensari la Floresta

93674 76 15

Germanor Cavis

93 589 57 98

ORGANISMES OFICIALS

General de Catalunya

93 5891212

Grup Sup. Imm^rants

93 67493 14

Hisenda

93 5891155

Vall d'Hebron

93 4272000

Sant Cugat Comerç

93 674 03 22

Jutjat

93674 66 96

Sant Joan de Déu

932034000

" AAPP i W Valldoreix

PARRÒQUIA

LLEURE

AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

93 2051515 93 674 33 71

Arxiu Nac. Catalunya

93589 77 88

Valldoreix

93674 0569

RENFE

93 4900202

Cuerpo Nacional

AAW Aiguallonga Flrx

Municipal! Protecció Civil

936/451 29

93 674 78 58

.juliol

SSTA0ÇS

D'AVENTURA

.juliol juliol

Grua

93589 08 47

....juny-agost-setembre

. . . .del 3 al 8 de j u l i o l

FGC

93674 45 99

D'ESPLAI

D'ANGLÈS

93 6741163

Ctre Cívic la Floresta

D'ESPLAI

ESTADES

93 204 7503

Casal Valldoreix

CASALS

COLÒNIES MUSICALS

Les Planes

AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89

INSCRIPCIONS activitats d'estiu

93 204 2247

St. Pere Ocfavià

POLICIA

Sant Albert, 5 Tel. i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

93 478 5000

93 589 0712

9358916 38

Informació i inscripcions De dimarts a divendres DeBa11.30ide17.00a19.30h

Carreteres

93 674 25 70

Casal d'Avís SC

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Aeroport

Arxiu Municipal

Casal Cultural Mira-so1 93 58920 18

' 93 67 4 ZÏ"97

TRANSPORTS

Arxiu Gavín

93674 2105

AAPP Montserrat Vaí.

EMD Valldoreix

SERVEIS

FECSA latenció client)

Creu Roja Sant Cugat

1111

091

9358962 82

Creu Roja Valldoreix

93 569 30 80

Els 4 Cantons

ENTITATS

ASSOCIACIONS

•J'aei'oes

Llar d'Avis Parròquia

MITJANS COMUNICACIÓ

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48

93 674 1C 06

93 699 S

Rubí- San- Cugat

CAP

-i

, . 1 ^ 1

BOMBERS

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

^ l --

Port

93 31887 50

Ràdio Taxi

93 5894422

Taxis Iparadaj

93 674 0997

Taller d'IOGA ( j u l ' o l ) A l Casal d e C u l t u r a de V a l l d o r e i x I l , ili i

i .

' i.

ii | 1 M l i

•.

• .li

092

CINESA SANT CUGAT SantCugan__

!6;5L* Í.?:j Ç..L?M?L^iÍ JSSLP. a r a

KmO

CONCURS de

„ ™ ™ ™ ~ . ^SÍÜEL

Saj2tCugat2

16.00-18.15- 20.30-22.50

Jvfelmo^ 16.00-18.15-20.15- 22.35

^mjCugai__3

_ _ 15 50

Gladiator

De la Festa Major de Valldoreix del 2000 • Data màxima d'entrega. 4 de juliol Al Casal de Cultura de Valldoreix, de dimats a divendres, d'11 a 13 h i de 17 a 19 h

2^55LL_

^ 8 . 5 0 : 21:50 JMtejónaMarte

Sant Cugat 4

Yelmo6

^tuart^£M»tó^^

JSoutfiPark ______

D i v r i u l r o 7 (!«• juliol

Ye!mo7

YELMOSANT CUGAT

Destino final / Kràmpack

Jfelmc-J

N_elmo8_

KU <H\(>iulr«'« <!<• j u l i o l i ajíoxt

RECITAL DE CANT I PIANO CICLE l)E CINEMA A L'AIRE LLU KE

Soprano: Joana \ ilaplana P i a n o : ( " a r l c s V. X i r i n a c h s i

JM°^M.:3L·lí:J2 ^

jïtuartUttle

Mno2__

Wlmo9

La película de Tigger

CARTELLS

16,30 -18,30 -20.40 - 22.40 H, de una gaviota / Gladiator

CINESR SANT CUGAT

A l e s ZZ.Mi a la p l a c a d e l ( : a -

A Ics 21 h a la p a r r ò q u i a d e

sal d e ( l u l t u r a t i c V a l l d o r e i x .

Sant C e b r i à d e Valldoreix.

Entrada lliure.

(".oi. V. \ l 1) d e \ a l l d o r e i x i la

16.00-17.30 / 19.30-22 30

parròquia d e Sant ("chrià.

7 d e j u l i o l : 'l'min suhrr mi m/irlri\

de Pedró

Almodóvar.

/ Moreiación y venta 24b.

El cinema de casa teva

902 3 3 3 2 3 1

2 a SEMANA

ESTRENO

Jordi l'aires.

7 a SETMANA

iQué pasari» si el resto de t u vida comenzase hoy?

SALA2: 16.00 -18.10 - 20.30- 22,45 GOLFA: 00.55

CINESfl

SALAV 16.45-19.25-22.05 GOLFA 00.35: Apta

aSH^BWHWK'

Farfog 2 h gratis

Càncer»; diu

0? I MjMCWJa

SALA 4 16.00 -18.00- 20.00 - 22.00 I GOLFA: 00.15 Mision a Marte

^«^^HHOTW

Csrrwi

ïmuíaft

•jnvsfíitíi-

5S S

^HWHBHHSHÇ

graius $5 swrys

SALA 3 15.50 -18.50 - 21.50 GOLFA: 00.45 13 ANYS

^^^OTHHHÍSB,

Accgsscs trortísvjiWs

Vans!» emtttato

Saacnu nuflttr»<*s

'=1

P«*»mem amb HKjit» U t 4 *

HS4CANTONS

Dijous, 29 de juin del 2000

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Susanna Griso. Presentadora del TN del migdia d'Antena 3

Censura IORDI CASAS

"Tinc el privilegi de treballar a Madrid i viure a Sant Cugat" AI.KX I.OIM:/

- Sant Cugat I.a periodista santeugatenca Susanna firis» va endinsar-se en aquest món a Ràdio Sant Cugat. Després va fer el salt a ( latalunya Radií), per passar a treballar a Tèlex isió de Catalunya i després a Televisió Espanyola. Ara presenta el telenotícies del migdia a Antena .1 Ielevisión. - Com va fitxar |MT Antena 3 Telcvisión? - Ernesto Saenz de Buruaga ja m'havia plantejat anteriorment la possibilitat d'anar a treballar a Televisió Espanyola. Posteriorment, quan va incorporar-se a Antena i 'Ielevisión. m'ho va tornar a dir i llavors m'hi vaig llançar de cap. - 1 com és Matías Prats, el seu company de feina al telenotícies del migdia? - Des del primer moment hi ha hagut molt bona relació entre nosaltres. Ens e n t e n e m perfectament. Es una persona molt afable i fa que la feina sigui del tot agradable. Ens complementem molt bé i això que no ens coneixíem d'abans. - Entre vostè i Matías Prats presenteu també els esports. Aquesta és una gran aposta. - Sí que ho ha estat, però malgrat tot, Matías Prats i Olga V'iza són dos periodistes que la gent els identifica molt ràpidament amb els esports. Són dues cares molt representatives. L'inconvenient que hi veig, però, és que ambdós abastem tota la informació que ocupa el telenotícies del migdia, entre 45 i 50 minuts. La secció d'esports és un plus més de feina i a més, cal tenir present que la informació esportiva es tanca moltes vegades a última hora. Però tampoc no em queixo, al contrari. està funcionant molt bé. Cada vegada m'agrada més i m'hi sento més còmoda perquè em permet, d'altra banda, relaxar-me. - Què és més fàcil, treballar en im mitjà de Madrid o en un de Barcelona? - J o més aviat parlaria d'empreses

una etapa i que la meva intenció és tornar a casa, a Catalunya. - Ha fet ràdio i televisió. I la premsa escrita? - Aquesta podria ser la meva assignatura pendent. Des de sempre m'he mogut a la ràdio i a la tele. Molt sovint, l'especialització als mitjans de comunicació no és gens fàcil. Ara mateix em costaria molt adaptar-m'hi perquè els mitjans audiovisuals són diferents als escrits. - Què li semblen els mitjans de comunicació locals de Sant Cugat? - Els tinc molt afecte. No oblidaré mai la meva etapa a Ràdio Sant Cugat. Em va ajudar molt, hi vaig aprendre moltíssim i vaig poder fer el salt a Catalunya Ràdio. La ràdio també em va servir per connectar amb la vida del poble perquè jo sempre he pensat que si vius a Sant Cugat és necessari implicar-se amb la ciutat. El TOT Sant Cugat també és un element de comunicació indispensable. Sempre he quedat sobtada de la Susanna Griso viu a cavall entre Madrid i Sant ( uv/it FOTO: XAVl IARROSA quantitat de gent que l'arriba a llegir. És un nexe d'unió. que no pas de ciutats. Eins ara, jo meu propi ordinador puc treballar la notícia veient la imatge. he estat vinculada a empreses pú- Com veu la seva ciutat? D'aquesta manera, a poc a poc bliques i ara, per primera vegada, - Pel meu gust ha crescut massa. ens podrem anar desvinculant treballo en una de privada. El funVaig venir a viure a Sant Cugat dels teletips per poder explicar a cionament és diferent. Per exemals vuit anys i llavors era un poble. la gent del carrer històries humaple, la presa de decisions és més Però ha crescut d'una forma ornes, que és el que més interessa ràpida i més flexible. A l'empredenada. S'han fet vials i parcs força al teleespectador. D'aquesta masa pública hi tens més condiciobonics i els edificis de nova consnera, els podrem n a m e n t s . hi ha trucció són de qualitat. El nucli apropar més només grups de urbà ha quedat petit. tícies de sanitat, pressió q u e no - Ara que és Festa Major dç Sant per exemple, que pas a la privada, Cugat, de la qual vostè ja ha esno pas d'econoq u e tampoc dic tat pregonera. què aconsellaria mia. que no n'hi hagi. als santeugatencs? P e r ò sí és c e r t - Sant Cugat o - Doncs que surtin i la disírutin. que a la privada Madrid, per viuQue s'hi aboquin i participin de la t e n s les m a n s re-hi... festa grossa. Tinc entès que hi més lliures per - Em quedo amb serà en Raimon i jo en sóc una actuar. la qualitat de vida fan. Una de les cançons que més de Sant Cugat m'agraden és d'ell. Aquestis dies - Parli'ns de no podré ser a Sant Cugat perquè per viure-hi. Les possibilitats d'oquin serà el periodisme de fusóc de vacances, lluny de la ciutat, ci són molt diverses, tot i que a tur. però si hi fos, segur que hi hauria Madrid també m'hi trobo bé. Crec - Els avenços tècnics són claus participat. C o m a m í n i m , no que per damunt de tot disposo per evolucionar. La digitalització m'hauria perdut l'actuacié d'en del privilegi de poder conjuntar és important. Les cameres digiRaimon. També animaria là gent ambdues coses: treballar a Matals, per exemple, proporcionen que fa poc que viu a Sant Cugat drid i viure a Sant Cugat. Però unes imatges boníssimes. Cal, a participar-hi. continuo pensant que Madrid és però, ara estendre'n l'ús. Des del

"A/s mitjans de comunicació locals els tinc molt afecte. No oblidaré mai Ràdio Sant Cugat"

M'assabento que a un amic, lingüista i escriptor excel·lent, se li ha vetat la publicació d'un article a una revista local, en la qual col·labora des dels seus primers números. Sembla que el contingut no ha agradat a l'editor. Sembla que transgredia els límits del que Xestablishment local -altrament dit poder fàctic- està disposat a aguantar. Els seus braços mutiladors són llargs i poderosos. Algun malpensat m'ha fet arribar la sospita que aquesta transgressió de la llibertat d'expressió pot tenir alguna cosa a veure amb els canvis d'accionariat que han afectat la publicació en qüestió. En tot cas, el temps ho dirà. 1 ,'home -el censurat, s'entén- va tenir l'humorada, una cosa extremadament perillosa en una ciutat on els prohoms que ens regenten manquen de sentit de l'humor, d'escriure sobre els mitjans públics locals: la ràdio i aquesta revista que tots hem rebut aquests dies a casa (per cert. s'han fixat que els grups municipals han pogut escriure sobre un tema tan transcendent i potencialment conflictiu com es la Eesta Major?). El tema de la comunicació és massa perillós. Es millor parlar del sexe dels àngels. i és un dir. Ben segur que aquells que escriuen des de Sant Cugat estant, però sense estar-hi, tindran una llarga vida periodística (per cert, i aquesta és la segona pregunta, s'han fixat que els articles d'opinió sobre temes locals són més aviat escassos en la nostra premsa?). A mi, que sóc malpensat de mena, el fet que el butlletí recentment estrenat tingui pràcticament la mateixa capçalera que la revista mutiladora, em fa pensar que potser es tracta d'organitzar des de la casa gran una comunicació bicèfala: l'oficial i l'oficiosa. Esperem que la mà dels qui decideixen el que és políticament correcte no arribi a tots els racons. El meu editor m'ha assegurat que el meu racó es mantindrà mentre ell pugui aguantar la revista. Convido el meu amic escriptor a dir la seva des d'aquestes pàgines. N o ens p o d e m permetre el luxe de perdre la seva literatura i la seva capacitat crítica, dolgui a qui dolgui.