Diari de Sant Cugat 369 by Premsa Local Sant Cugat

El 'diari9 de Sant

Cugat

EIS 4 CANTONS

Dijous, 1 de febrer del 2001

Núm. 369 Any VIII 225 ptes.

Destaquem

Entrevista a Emma Vilarasau, intèrpret d n U n tramvia anomenat desig' Pàgina 36 FOTO: E. GASALLA

1.000 immigrants van optar per viure a Sant Cugat el 2000 Pàgina 3-4

El P S C qualifica de "pobra" la gestió de l'equip de govern Pàgina 6

L a 18a Mitja M a r a t ó vol b a t r e rècords Pàgina 28

Mercadona estudia obrir el seu segon supermercat a Sant Cugat

Els ecologistes, oberts a pactar la urbanització parcial de Torre Negra Lluís Llerena, portaveu de la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra, assegura a ELS 4 CANTONS que acceptarien que s'urbanitzés part del sector si es garanteix la protecció de la Queixalada: la dreta de l'Arrabassada, Costa del Golf, Can Vilallonga i Can Lluch Pàgina 14 FOTO: ARXIU E4C

Pàgina 42

Masies de n t Cugat OS4CANTONS

Per la teva tranquilitat.

El dian*' de Sant Cugat

Prevenció, seguretat i la nostra experiència.

Tomàs Grau Àqttarelífí d'Octavi Galceran

SISTEMES DE SEGURETAT CMw«fKtise«6iBm·

i ">

Av. Lluís Companys, 50 • Tel. 93 589 1 7 99 • Sani C

(Barcelona)

RESERVES al tel. 93 674 11 40

1 E X C U R S I Ó d e 2 hores per a 2 persones.

• A la m u n t a n y a

• Per fer a m b els a m i c s o la f a m í l i a

• En g r u p i a m b g u i a

• N o m é s cal t e n i r c a r n e t B-1 o A1

• Caps de setmana i festius

Jumping QUAD Sant Cugat

produït per:

•

Élfii

FILA

Avinguda Cerdanyola, 67. Sant Cugat. Tel. 93 587 92 52

E N T R A D E S per a l'obra ' M a s c l i s t e s ' de LA CIA. GUIX I MURGA. Un sarcasme i crítica còmica a l'alliberament de la dona. Avalats per 6 anys a la cartellera del Brasil. Sala M u n t a n e r Muntaner, 4. Barcelona. Tel. 93 451 57 52.

v£^$

RESERVES al diari

2 M E N Ú S a u n subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort! La filosofia del buon mangiare e bere RESTAURANT

Parc Central. Manel Farrés 97. Tel. 93 674 30 69

V I P S per o b t e n i r c/>

:-::!v!ÏS::v

consumicions gratuïtes. Veniu a recollir-los amb el carnet del Club del Subscriptor. (Reservat el dret d'admissió.) Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola,

| ^

A T E N C I Ó AL S U B S C R I P T O R

km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

93 589 62 82 • dediadvyde9ai4hidei6a20h |

EIS 4 CANTONS ^^^*

El tema de la

hetmana Dijous, 1 de febrer del 2001

immigració

Una trobada comarcal d'immigrants qüestiona la nova llei d'estrangeria

Sant Cugat rep cada cop més població immigrant

Més d'un centenar de persones van assistir a aquesta reunió a l'Ateneu Sant Cugat ha viscut en aquests darrers anys un important increment del nombre de població immigrant. Així ho demostren les dades del cens realitzat per T'Ajuntament, segons les quals l'any 1999 hi van haver 468 altes, mentre que a l'any 2000 aquesta xifra gairebé es va doblar. La població global d'immigrants a Sant Cugat no ha

E. C./M.M. -Sant Cugat Més d'un centenar de persones van assistir dissabte a l'Ateneu Santcugatenc per parlar sobre la reforma de la llei d'estrangeria promoguda pel govern del Partit Popular i que va entrar en vigor el 23 de gener passat. La jornada, organitzada per les associacions Sant Cugat per a Tothom i Vallès Sense Fronteres, va comptar amb les intervencions de Jesús Husillos i Xavier Blanc, membres del col·lectiu AMIC, vinculat al sindicat UGT, Hafedh Akrout, de Vallès Sense Fronteres, i Mustafà Abajtour, com a representant de la Plataforma Papers per a Tothom. En les seves iatervencions, tots ells van coincidir a destacar la gran desinformació que hi havia sobre el tema o la important retallada dels drets civils dels immigrants -sobretot pel que fa a drets com el de vaga, manifestació o sindicació-. Precisament, en relació amb aquesta qüestió els representants de l'UGT van voler deixar clar que el seu sindicat mai negarà a algú la possibilitat d'integrar-s'hi ni la seva ajuda. Un altre dels temes destacats van ser les dificultats que comporta aquesta reforma, ja que sifinsara només calia acreditar dos anys d'estada al país per poder regularitzar la situació, ara els immigrants necessiten un mínim de 5 anys per obte-

estat facilitada a ELS 4 CANTONS per l'Ajuntament.

Pel que fa als països de procedència, aquest cens posa de manifest que prop del 50% els immigrants vénen del Marroc, Equador.i Colòmbia. Aquestes dades sobre la procedència dels nouvinguts coincideixen també amb les recollides per l'Associació Vallès Sense Fronteres, que també ha destacat una important onada provinent de Marroc, i darrerament, una forta arribada de població llatinoamericana. En relació al nombre de població immigrant que viu a Sant Cugat, des de Vallès Sense Fronteres asseguren que tenen registrades unes 275 perLa preocupació per la reforma de la llei d'estrangeria va quedarpalesa en aquesta trobada a l'Ateneu Sanlcugalenc F: E.F. sones adultes i uns 30 infants, nir els papers. nar la documentació. la situació é.s "molt preocupant" i més un centenar més de perDurant la jornada els assistents van D'altra banda, aquesta iniciativa "cal resoldre-ho abans que haguem sones que no tenen fitxades. poder plantejar els seus dubtes i els també va servir per debatre sobre de lamentar danys importants". AlRepresentants d'aquesta asseus temors, uns temors que van la situació dels centenars d'immi- guns ponents fins i tot es van mossociació creuen, però, que el quedar manifestos amb qüestions grants que estan tancats en diver- trar contraris a aquestes accions exnombre d'immigrants a la noscom la por que només per agafar un ses esglésies barcelonines i en vaga tremes, ja que per alguns responen tra ciutat és força superior al transport públic o creuar-se amb un de fam com a protesta per la nova a postures personalistes i posen en que tenen registrat./Redacció policia pel carrer, se'ls pugui dema- llei. Per a la majoria dels assistents, perill la vida d'aquesta gent. (Sant Cugat)

Primcipaís Article 6: Participació pública 1. Els estrangers residents podran ser titulars del dret de sufragi en les eleccions municipals. 2. Els' estrangers residents empadronats en un municipi tenen tots els drets establerts en aquest concepte. Article 7: Llibertats de reunió i manifestació 1. Els estrangers tindran el dret de reunió [...], que podran exercir quan obtinguin l'autorització d'estada o residència a Espanya. Article 8: Llibertat d'associació Tots els estrangers tindran dret d'associació (...], que podran exercir quan obtinguin autorització d'estada o residència a Espanya. Article 9: Dret a l'educació 1. Tots els estrangers menors de 18 anys tenen el dret i el deure a l'educació [...], dret que comprèn

articles

de la llei

l'accés a l'ensenyament bàsic, gratuït i obligatori, a l'obtenció de la titulació acadèmica corresponent i a l'accés al sistema públic de beques i ajuts. Articie 10: Dret al treball i a la Seguretat Social 1. Els estrangers que reuneixin els requisits previstos en aquesta Llei Orgànica [...] tindran dret a exercir una activitat remunerada per compte propi o aliè, així com l'accés a la Seguretat Social. Article 11: Llibertat de sindicació i vaga 1.- Els estrangers tindran dret a sindicar-se lliurement o a afiliar-se a una organització professional [...], que podran exercir quan obtinguin l'autorització d'estada o residència a Espanya. 2. De la mateixa manera, quan estiguin autoritzades a treballar, podran exercir el dret a vaga.

d'estrangeria

Article 22: Dret a la justícia gratuïta 1. Els estrangers que es trobin a Espanya i que no tinguin recursos econòmics suficients segons els criteris establerts en la normativa d'assistència jurídica gratuïta, tenen dret a aquesta en els procediments administratius o judicials que puguin portar a la denegació de la seva entrada, a la seva devolució o expulsió del territori espanyol i en. tots els procediments en matèria d'asil, A més, tindrà dret a l'assistència d'un intèrpret, si no comprenen o parlen la llengua oficial que s'utilitzi.

poral ...] amb una multa de fins a 50.000 pessetes, b) Les infraccions greus [trobar-se a l'Estat sense tenir ni sol·licitar el permís de residència, treballar sense autorització, sortir de l'Estat per llocs no autoritzats o sense presentar la documentació...] amb una multa d'entre 50.000 i 100.000 pessetes, c) Les infraccions molt greus [promoure o facilitar una organització il·legal per a la immigració clandestina, discriminació per motius de raça, ètnia, nació o religió, contractació d'estrangers sense el permís de treball...] amb una multa d'1 a 10 milions de pessetes.

Article 55: Sancions 1. [...] a) Les infraccions lleus [retard de sol·licitud de renovació d'autoritzacions, treballar sense autorització, però amb permís de residència tem-

Article 57: Expulsió del territori 1. Quan realitzin conductes tipificades com a molt greus o greus. 3. En cap cas podran imposar-se conjuntament les sancions d'expulsió i multa.

Setmana

ELSÍCANTONS Dijous,! defebrerdel2001

Entitats

Associacions

Sant Cugat per a Tothom detecta desconcert entre els immigrants

Vallès Sense Fronteres denuncia la desinformació

Lentitat ajuda a la integració del col·lectiu a la nostra ciutat

Sant Cugatpera Tothom va ser un dels organitzadors de la Trobada Comarcal de dissabte FOTO: ENRIC FABRE MAGDA M É N D E Z

Encara no fa un mes que va néixer a la nostra ciutat una entitat de suport al col·lectiu immigrant: Sant Cugat per aTothom. el seu objectiu principal és oferir un espai de trobada i intercanvi, a banda d'informar als immigrants nouvinguts a la ciutat. Amb l'entrada en vigor de la reforma de la llei d'estrangeria, les consultes i visites s'han vist augmentades de manera considerable. "La reforma de la llei d'estrangeria és una limitació total dels drets fonamentals de les persones. Creiem que és un retard molt important respecte a l'anterior, la 4/2000", assegura

una de les membres d'aquesta nova entitat, Maria Cors. Segons la seva experiència, els immigrants que estan vinculats a Sant Cugat per a Tothom, "estan molt a l'expectativa del que pugui passar. Hem notat molta por i molt desconcerk en general". Cors assegura que en l'àmbit de Sant Cugat, hi ha una gran part de la població immigrant magribina que té la seva situació regularitzada, mentre que els qui poden patir més problemes són els de la darrera onada migratòria, provinents, majoritàriament, de sud-Amèrica. "És una situació molt estranya. N'hi ha molts que han començat a tramitar els papers, però costa més, i la burocràcia ralenteix molt el pro-

L'equip de govern es mostra cautelós davant la nova llei mentre programa polítiques d'ajuda als immigrants E.C. - Sant Cugat L'entrada en vigor de la nova llei d'estrangeria també planteja certes incògnites a l'adminstració local. Així ho ha assegurat la tineiit d'alcalde de Polítiques Socials, Mercè Conesa, que ha explicat que "cal estar una mica a l'espera de veure el desplegament que es fa de la llei, i veure com es resolen algunes de les problemàtiques que tenen els immigrants, algunes de les quals són difícils de resoldre". Pel que fa a la situació concreta de Sant Cugat, Conesa ha assegurat que el més important és tenir clar que existeix la immigració i assumir una política destinada a resoldre al-

gunes de les situacions que afronten les persons que vénen a viure a la nostra ciutat. En aquest sentit, l'equip de govern presentarà properament la Taula d'Immigració, un projecte d'ajuda i assessorament als immigrants que compta amb la participació de diverses entitats locals. L'objectiu d'aquesta Taula és, segons Conesa" aglutinar la tasca de les entitats, que estan fent una feina molt important, sobretot des de Vallès Sense Fronteres". També dins les polítiques d'immigració, l'Ajuntament ofereix actualment un servei d'orientació jurídica i compta amb una delegació del C I T E , que segons les primeres dades del consistori, ja han rebut nombroses consultes.

cés", explicava Maria Cors. "L'entrada en vigor d'aquesta reforma ha comportat un canvi impressionant en la vida de molta gent", afegia, tot explicant que en alguns casos els empresaris han fet fora dels seus llocs de treball a immigrants per por a les sancions que se'ls podrien imposar. Des de Sant Cugat per a Tothom també s'ha fet palès el suport de la població. "S'ha de tenir en compte que els immigrants no deixen de tenir un marc legal molt estret, per tant, és molt necessari el suport de la gent", explicava Cors. Des de l'entitat amb seu a l'Ateneu, a banda de cursets, s'ha creat un espai per intercanviar experiències i aconseguir una major integració.

sobre la nova llei

Vallès Sense Fronteres porta anys ajudant als immigrants del municipi F: ARXIU E4C E.C. -Sant Cugat -

L'Associació Vallès Sense Fronteres ha manifestat el seu descontentament per l'entrada en vigor de la nova llei d'estrangeria. I és que segons ha manifestat el coordinador d'aquesta entitat, Jordi Companys, "la nova llei és nefasta" En aquest sentit, Companys ha explicat que "és important que es reguli l'entrada d'immigrants al país per lluitar com sigui contra les màfies i les injustícies que es cometen, però caldria ser més generosos i regularitzar la gent que ja està aquí". Un dels problemes que ha destacat el coordinador de

Vallès Sense Fronteres és q u e l'administració no t é prou en compte la tasca de les entitats que es dediquen a ajudar immigrant i sovint no coneixen bé quins són els problemes reals d'aquesta gent. D'altra banda, i pel que fa a la situació actual de Sant Cugat, Companys ha assegurat que l'entrada en vigor de la reforma de la llei d'estrangeria ha produït "una situació de pànic i de molta desinformació". És per això, que des d'aquest col·lectiu treballen per donar assessorament i informació, i sobretot, per conscienciar aquests nouvinguts de la importància d'estar units i ajudar-se uns i altres.

Gom c r e u que afectarà la reforma de la llei d'estrangeria a Sant Cugat?

M E R C È CONESA

MARIA'CORS

YONES AMTIA

T I N E N T D'ALCALDE

S A N T C U G A T PER A T O T H O M

VALLÈS SENSE F R O N T E R E S

"Afectarà en funció de l'aplicació que se'n faci. És un tema molt complex, cal intentar no crear alarmes i que la gent estigui ben informada. Per això hi ha el servei d'assessorament de l'immigrant i treballem amb les entitats".

"A la nostra ciutat hi ha una gran part d'immigrants magribins que estan regularitzats, però la darrera onada de sud-americans és més complicada. Tothom està molt a l'expectativa, i, en general, hi ha molta por i desconcert".

"A Sant Cugat afectarà una mica, sobretot a la comunitat equatoriana, ja que n'hi ha que encara no tenen els papers. La reforma pot afectar molt en l'àmbit d'expulsions. Hi ha molts immigrants que tenen por fins a sortir al carrer".

Publicitat

ELS4CANT0NS Dijous, 1 de febrer del2001

"S T3 +-> to

o o

<_) +j c

co o

w> to o

in cu

r-5

oo ro o co

C04]

PUBLICITAT Tot producte o activitat que hagi de fer-se un lloc en el mercat i assolir un determinat posicionament necessita una comunicació creativa i diferenciadora que arribi al seu públic objectiu a través del missatge i el mitjans més adequats. A P&E disposem d'un equip'de professionals del màrqueting i la publicitat que fan que això sigui possible. A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.

The Creative Answer

IDENTITAT

CORPORATI VA.COMUNICACI 0 GRAF I CA.D ISSENY

EDITORIAL.PUBLICITAT.ESTANDS.MULTIMED I A

EIS4CANTONS

Política P & t t I t s

El PSC qualifica de "pobra i escadussera" la gestió de Fequip de govern Menéndez acusa CiU i PP d'haver estat un any i mig amb FAjuntament parat El futur edifici de l'EMD podria acollir un teatre

EMILI BELLA - Sant Cugat -

El Partit dels Socialistes ha fet un balanç que titlla d'"escadusser i pobre" el pacte de govern entre Convergència i Unió i el Partit Popular. El portaveu municipal de la formació, Jordi Menéndez, no veu cap avenç en l'any i mig que porta l'alcalde Lluís Recoder governant la ciutat. Tanmateix, Menéndez creu que l'acord "gaudeix de bona salut", perquè "cadascú té la seva parcel·la". El dirigent socialista pensa que això es contradiu amb el model gerencial promogut per l'equip de govern municipal, en què hi ha interrelació entre totes les àrees. "Hem estat un any amb l'Ajuntament parat", ha afirmat el dirigent del PSC. Nou creixement Quant al pacte signat amb l'alcalde sobre l'Eix Vertebrador, Menéndez ha reiterat que considera que l'acord està subscrit amb Re-

E.B. - Valldoreix -

EIPSC >a oreanttzai dilluns un esmorzarà Cal Sallent amb la premsa FOTO: E. GASALLA coder i no amb el Partit Popular: "El Partit Popular no ha jugat cap paper en el pacte". A més, ha ressaltat que el principal grup de l'oposició hagi arribat a un acord amb CiU. Menéndez ha establert com a diferències amb l'anterior projecte de creixement el consens actual amb els partits polítics, la

C o n s e l l

supressió de sòl residencial a la Guinardera, l'augment de la reserva de sòl per a equipaments i la millor ordenació dels espais verds. Tot plegat Menéndez ho deia dilluns, en un esmorzar amb la premsa, en què es va referir també al complex d'oci que es vol fer entre Sant Cugat i Cerdanyola,

cí í s í r / c f e

La Generalitat tramita Pestudi d'impacte ambiental de la riera de Can Cabassa

Divèrsia. El portaveu socialista ha assegurat que no tornaria a votar a favor del projecte. "No és l'equipament que Sant Cugat necessita en aquests moments. Un cop més, no s'ha tingut en compte els afectats". Menéndez ha explicat que el projecte està ara en mans de la Generalitat.

zona del Mas Gener, ja que hi ha d'haver una distància de 50 metres de l'autopista sense habitatges, o de 15 si es tracta d'un carril de serveis. Sense novetats de la caserna

LAjuntament vol modificar el curs del torrent a Mira-sol E.B. - Mira-sol -

L'Ajuntament de Sant Cugat ja ha presentat a la Generalitat de Catalunya l'estudi d'impacte ambiental per modificar un tram de la riera de Can Cabassa. Així ho va anunciar el regidor de Descentralització, Jaume Tarragó, al primer consell de districte del 2001, que es va celebrar dilluns al Casal Cultural de Mira-sol. Tarragó va explicar que a la reunió de la comissió d'urbanisme del districte, representants de l'enginyeria SGM van presentar l'estudi, que ja ha estat tramitat al govern català. Un altre dels punts que es van tractar a la reunió del consell va ser

la presentació d'un estudi de l'empresa ALG sobre les desafectacions del districte que engloben un total d'onze carrers, "un tema pendent des de l'any 1988", va assegurar el també president dels consells, Jaume Tarragó. L'avinguda de Bilbao passarà de tenir 10 metres d'amplada a 15 -igual que els que marca el Pla General Metropolità- El passeig d'Olabarria, de 14 passaria a tenir-ne 15, el passeig del Nard, de 7,5 a 10, i el camí de Sant Cugat al Papiol de 10 a 15 metres. Els representants de les associacions veïnals van demanar que es constitueixi una comissió que estudiï l'impacte que suposarà per a Mira-sol l'arribada del Tren de

Gran Velocitat (TGV), l'estació del qual s'ubicarà al districte, molt a prop de l'Hospital General de Catalunya (HGC). Finalment, es va acordar que el TGV es tractaria dins la comissió d'urbanisme que ja existeix, encara que es faran reunions exclusives per parlar del tema. Per la seva banda, el regidor del Partit dels Socialistes, Joan Carrasco, va demanar que es comenci a treballar en el soterrament futur de la línia de ferrocarrils, aprofitant el nou creixement de Sant Cugat, per evitar "aquest mur que dividirà la ciutat". Carrasco també va demanar que s'eviti que l'ampliació de l'autopista A-7 al seu pas pel districte no afecti la

Al seu torn, la regidora d'Esquerra Republicana, Sara Bertran, va preguntar a Tarragó quines novetats hi ha sobre la reversió de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Mira-sol. El president del consell va respondre que no hi ha cap novetat al respecte. Jaume Tarragó va informar també sobre el pla pilot de senyalització dels districtes, a més de les repavimentacions de carrers com el de Josep Pla i Argerich o el de Terol. El regidor va anunciar que a finals del mes de febrer es començarà a urbanitzar el carrer de Brasil, just quan s'acabi l'asfaltat del de Tarragona. A més, va recordar que s'està canviant l'enllumenat del Mas Gener i que es netejaran els talussos de la ronda Nord i de l'HGC.

El futur edifici de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix podria acollir, a banda de l'espai destinat a l'administració, un teatre, una sala d'exposicions i un hotel d'entitats. De moment, encara s'estan estudiant diverses propostes, que haurà d'aprovar l'Ajuntament i la Generalitat. "El casal cultural del districte ha quedat petit", assegura la vocal de cultura de l'EMD, Mercè Calafell. El nou edifici anirà al solar de davant l'actual EMD, que és de propietat municipal. Això permetrà ampliar l'espai per a l'entitat, a més de deixar de pagar el lloguer de l'immoble actual. Aquest va ser un dels punts que es van tractar al ple de la junta de veïns del districte, juntament amb la previsió d'un nou geriàtric a la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer. A banda, la Generalitat ha concedit 10,3 dels 27 milions de pessetes que costarà fer la rotonda de la plaça de Can Cadena. Es tracta del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC), que concedeix el govern català cada quatre anys. Altres projectes que se'n beneficiaran són la rotonda de la plaça de Pompeu Fabra (8,7 m) i l'enllaç del carrer del Pilar amb Magnòlia (3,6 m). El ple de l'EMD va estar encapçalat per la presidenta accidental, Mercè Calafell, en substitució de Miquel Paraira, arran de l'infart que va patir la nit de dilluns a dimarts. Paraira evoluciona favorablement, segons fonts properes al malalt. L'atac de cor el va patir quan entrava a la Mútua de Terrassa, cap on s'havia desplaçat perquè es trobava malament.

Publicitat

E1S4CA1VIÜ1NS Dijous, 1 defebrer del 2001

UCij f i

Ara amb el RACC tota la informació

tindràs

a casa teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a t u i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis. Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa ELS4CANTONS

Nom: Adreça: CP:

Població

raft AS»1*5*

. „ „t„Ss

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 2 0 • Tel. 93 495 5 0 7 1

US 4 CANTONS

Opinió

Dijous, 1 de febrer del 2001

d i t o t i & i

EÏJ3 CAMONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès Ws PREMSA

Torre Negra, nou debat

Carrer Sant Antoni.42-44, 08190 Sant Cugat del Valies Tel. 93 589 62 82 - Fax 93 674 20 24 Adreça electrònica: els4cantons@totsantcugat.com

Director Josep Maria Vallés Edita Premsa Local Sant Cugat S.L. Consell Editorial Ramon Grau (president), Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyet, Albert de Pablo, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili René, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín Gerent Anna Cornellà Redacció Portada/Opinió: J.M.V; Política/Entorn: Emili Bella; Societat: Ester Castanyer i Magda Méndez; Esports/Contraportada: Àlex López; Cultura: Marga Almagro Economia/Comarca: Micol Sabaté Correcció Blanca Pi i Jofre García Directora comercial Clara Espasa Subscripcions Sinda Gómez Fotografia E. F. Gasalla i Enric Fabre Disseny I maquetació Susanna Dicenta i Marta Cabrot Impressió Rotimpres Tel. 972 40 05 95 Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71 Dipòsit legal: GI-40S-93 Eh 4Cantons expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l'opinió dels seus autors, que Eh 4 Cantons no fa seva necessàriament.

(a)ACPC Associació Catalana de la Premsa Comarca!

Publicació adherida a:

l setmanari ELS 4 CANTONS va

iniciar a principi del mes de gener un cicle d'entrevistes entorn d'un tema molt concret que afecta el conjunt de la ciutadania: el futur de Torre Negra. És un cicle que s'ha començat, però no té cap final programat perquè som conscients que l'evolució de la comissió de seguiment de l'Ajuntament, el treball de la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i el camí iniciat per abordar els diferents interessos de tots i cadascun dels propietaris del sector ens aportarà nous temes de debat susceptibles de ser noticiables. A més, garantim que aquest debat intern arribi a l'opinió pública a través de les nostres planes d'actualitat. En aquest sentit, també volem anunciar que les persones candidates a ser entrevistades no seran només les més directament relacionades amb el procés de preservació/urbanització de Torre Negra perquè, de fet, sabem a priori quina és la seva opinió al respecte. Per tant, anirem més enllà i buscarem altres arguments de persones representatives del teixit associatiu de la ciutat perquè tots en coneguem el punt de vista. Dit això, l'entrevista d'aquesta setmana, concretament a Lluís Llerena, portaveu de la Plataforma Cívica per la De-

que anomenen la Queixalada, la banda dreta de l'Arrabassada, entre altres sectors, no s'urbanitzarà. Lluís Llerena diu que acceptarien "construir una part de Torre Negra si s'agafa tot l'àmbit i definim on es pot urbanitzar i què es pot protegir. Ara, urbanitzar una part de Torre Negra sense saber què passa amb la "Caldrà explorar elperquè resta de sectors, no". Està clar que el discurs ha canviat cond'aquest canvi d'actitud, si es siderablement. De dir "no a tot" a dir pot arribar a justificar o no, "sí, si en parlem i pactem" hi ha una diferència. però també caldrà saber què en gran D'una banda, caldrà explorar el perpensa la ciutadania en general; què d'aquest canvi d'actitud, si es pot a justificar o no, però també sempre s'ha recolzat l'interès a arribar caldrà saber què en pensa la ciutadania preservar Torre Negra en les en general. Sempre s'ha recolzat l'ina preservar Torre Negra en les 10.000 signatures de suport" terès 10.000 signatures de suport de santeugatencs i santeugatenques. Caldrà mesurar també si fer concessions d'aquesta mena per part dels ecologistes pot tunditat contra la urbanització total del convertir-se en un argument prourbasector de Torre Negra i rodalia. Però nització per part dels propietaris i secaquesta setmana, insistim, hi ha una no- tors partidaris de construir cases unifavetat que no podem deixar passar per miliars o adossades al voltant del pi d'en alt, tot al contrari. La Plataforma es mos- Xandri. tra disposada a obrir un debat per dePotser aquesta concessió per part de terminar quina part del sector de Torre la Plataforma servirà per desbloquejar Negra es podria urbanitzar parcialment un afer que fa massa temps que no s'asi l'Ajuntament garanteix que a la zona caba de concretar definitivament.

fensa de Torre Negra, ens aporta un nou debat absolutament nou i, en aquest sentit, molt rellevant tenint en compte que procedeix dels ecologistes. Fins a la data d'avui, el Grup de Natura del Club Muntanyenc i la Plataforma sempre s'havien manifestat amb tota ro-

C/ Mercè Rodoretfa, 8. Local 7 fel. fa 589 23 71 Sant Cuejat

D i s t r i b u c i ó d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Cartes

dels

l e c t o r s

E i

Sever

T i t o

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir d e les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o p s e u d ò n i m si ho sol·licita, però l'original ha d e venir signat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o d e D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret d e publicar els textos tramesos, i el dret d e resumir-los quan ho consideri oportú.

tft P06UKVO t > « <*BWT €WW Plaça de l'estació, de saber que a la majoria dels ciu- hi ha per això gaire més col·lapses. pas de vianants i Berta Ro- tadans de Sant Cugat, el fet quo- Però la principal solució passa per dríguez tidià d'anar a l'estació, els fa por. fer que l'estació no sigui un lloc de Tothom creua atemorit la plaça pas. L'obertura del carrer de SaLluís Millet (tant se val per on). fareigs reduirà el trànsit per la També ens deia en Lluís que no plaça, però encara quedaran molts El nostre alcalde, Lluís Recofèiem propostes en la nostra ac- cotxes que els farem passar per la der, es lamenta de no saber fins plaça sense que ho vulguin. Una que vam fer la concentració de ció. I almenys una d'elles era ben possible sortida seria convertir protesta, que hi havia malestar per clara, recuperar el pas de vianants Rius i Taulet i Francesc Moragas la situació viària de la plaça de l'esque abans de la reforma hi havia, de doble sentit, amb l'objectiu de tació. Jo lamento que el regidor i que era el més utilitzat, i ves quiconvertir aquesta travessia en una Ferrés no li hagi dit al seu batlle na casualitat! encara continua senvia cívica semblant a la de la ramque el. president de la FAV ja li se ser-hi. Tal com es va dir al ple, bla de la ciutat de Sabadell. ho havia dit a la pròpia plaça. Però ja ho sabíem que s'aixecarien els potser el propi alcalde va ser qui passos que encara sobreviuen, Però jo parlo per mi, i aquestes va manar a la brigada de treure la però no n'hi ha prou. propostes les discutiré en el grup pancarta Estació=Autopista, Reco- Jo personalment tinc propostes, de mobilitat del fòrum ciutadà. deraixò no va bé, o de repintar de com per exemple, tornar a un sol . Cal escoltar molta gent que té problanc uns pasos de vianants que carril de circulació, i no em digueu postes. 1 sobretot cal, com va dir algú hi va pintar amb el lema "Pri- que els dos eviten col·lapses, per- l'Albert de Pablo, "saber cuinar mer els vianants". Tant se val, no- què la major part d'aquests ma- amb el que hi ha a la cuina". Jo saltres, la gent de apie, tenim l'o- tins hi ha un camió aparcat al final penso que el projecte de soterrabligació de saber les lleis que de l'avinguda Lluís Companys ment del trànsit a la plaça de l'esningú ens ha explicat, mentre el (sense triangles ni cons, provocant tació és una barbaritat. Sé que es nostre alcalde no té cap obligació una situació molt perillosa) i no vol pagar juntament amb la cons-

- i * ES

Tïïyitt.<?W

Opinió

ELS /CANTONS Dijous, 1 de febrer del 2001

& I s

a r f & s micció de l'aparcament de l'estació, però això no deixa de ser un malbaratament de fons públics. Amb el que ens podríem estalviar de no soterrar la circulació de cotxes es podrien pagar moltes mesurés d'educació viària i de defensa dels transports públics i col·lectius. Finalment, voldria comentar les portes obertes de l'Ajuntament per parlar amb nosaltres. El Gup de Natura va demanar a finals d'any una reunió amb Berta Rodríguez per parlar del residu mínim. Estem molt preocupats perquè la separació de la matèria orgànica està paralitzada. Al barri de l'estació s'haurien d'haver desplegat els contenidors el dia 10 de gener i ningú ha avisat del retard. I a l'equip CEPA només hi treballa una persona quan encara queden molts barris. Encara esperem una resposta de la Berta, hi ha temes que per no tenir resposta no tenen portes obertes.

No és digne d'un govern respectable El Grup Natura i la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat van realitzar, el 10 de gener, una acció de protesta a l'explaça de l'estació o de Lluís Millet Les raons d'aquesta denúncia han estat publicades prèviament a la premsa gràfica i la ràdio locals. Són l'espoli què representa la desaparició de la plaça en favor d'una via ràpida, el perjudici que s'ha provocat als usuaris del transport públic, que tenen un pitjor i més perillós accés al tren i els autobusos; i finalment, el menyspreu per a les entitats ciutadanes, que, com és tristament costum, han estat arraconades en l'elaboració d'aquesta desastrosa remodelació.

Les declaracions de l'alcalde Recoder i del regidor Ferrés fan pensar que hi ha greus problemes de coordinació al govern municipal. Han afirmat que no tenien notícia de les nostres peticions. ProbaMiquel Vallmitjana és membre del blement això es deu al fet que no Grup de Natura del CMSC reben un recull de premsa acurat ni escolten la ràdio municipal amb atenció. Però és que el regidor JorAgraïment di Ferrés va mantenir, el mes de Voldria agrair molt sincerament desembre, a la mateixa explaça les mostres d'afecte i suport que de l'estació, una conversa amb el he rebut aquests dies per la mort president de la FAV, en termes de la meva mare, la Pepeta Parai- prou clars sobre la posició veïnal. re Ambrós. En moments com Cal creure que també va oblidar aquest és quan t'adones que les comentar-ho amb els seus companys de govern. persones t'aprecien molt. En nom de la meva mare i del Considerem que la informació i meu propi, moltes gràcies a tots. el diàleg són necessaris per fer bona la vida a ciutat. I per això Josep Puig Paraire fem aquestes preguntes: Quan ha

I 0 c t & t s

cridat el govern la FAV i el Grup Natura per informar-los de la remodelació de la plaça Lluís Millet? Quan ha ensenyat el govern aquest projecte a les entitats ciutadanes? Quan ha proposat la seva cooperació? La resposta és coneguda. Mai no les ha cridat, ni els ha ensenyat el projecte ni tampoc ha proposat la participació cívica. Però, si les paraules de l'alcalde són honrades i, com declaren, vol diàleg i participació, el Grup de Natura i la FAV estan desitjosos de participar en els projectes municipals, per fer propostes que afavoreixin els vianants i el transport públic. A l'acte de protesta que van convocar totes dues entitats ja s'hi van expressar aquestes propostes, i val a dir que amb un to festiu i ben humorat. Per això mateix, és decebedor que l'alcalde digui que "el col·lectiu veïnal no ha aportat alternatives", que "hi ha altres formes més civilitzades de manifestar-se" o que "s'ha malmès el patrimoni". És decebedor però comprensible si invertim els termes: el govern és qui no té alternatives perquè no té un projecte global, és qui ha actuat de manera incívica en rebutjar qualsevol participació de les entitats, i és qui ha malmès el patrimoni urbà amb la desaparició de la plaça. Buscar excuses en la manca d'informació sobre la protesta no és digne d'un govern respectable. Hem de recordar que representants de la FAV van mantenir una entrevista amb membres del govern municipal per tal de demanar la creació d'un procediment efec-

£#

tiu per a la participació ciutadana a l'Ajuntament. L'entrevista va tenir lloc el 7 de novembre i encara no hi ha hagut cap resposta. En aquesta proposta de participació hi ha el nucli de tota la qüestió. Una colla d'afers han quedat en el silenci administratiu. Per esmentar-ne un, podem dir que la FAV, preocupada pels problemes de contaminació electromagnètica, va presentar el 7 de novembre del 2000 una instància per conèixer l'emplaçament i les condicions de les antenes de telefonia mòbil. Què se n'ha fet, de la petició d'informació? On és la ciutat sostenible que es vol? Quin camí hi ha per a la participació ciutadana? FAV Sant Cugat

estudiants que no hi ha manera que estudiïn, problemes a casa dels pares, i fins i tot morts de matinada a qualsevol cruïlla. És de domini públic que no exagero gens, de tristos antecedents ja en tenim prou. Això ens portarà Divèrsia, encara que ens ho presentin com a ocifamiliar. Els partits que governen ho saben perfectament. I penso que s'equivoquen: no guanyaran les eleccions perquè Divèrsia els pagui la carretera de Roquetes i rodalies. En canvi, perdran milers de vots per carregar-se la nostra ciutat, ja que no es poden oblidar dels vots de molts milers de pares de família. Passarà això si no és que rectifiquen, que és de savis. Albert de Olano Biada

El Sant Cugat que vol el nostre alcalde Quants milers de santcugatencs han vingut a viure a la nostra ciutat buscant pau i tranquil·litat, qualitat de vida i un entorn adequat per a la vida familiar i l'educació delsfills.I resulta que el Sr. Recoder vol canviar-nos Sant Cugat. En una de les entrades del municipi, al costat d'un hospital i sis col·legis -que es diu ràpid-, a pocs metres de Coll Fava, es vol instal·lar un complex lúdic amb desenes de milers de metres quadrats de bars i discoteques. I encara més: motoristes temeraris, pastilles, droga, soroll, perill, adolescents que perden el nord, joves

D'ERRATES

En la notícia sobre la festa de Sant Antoni de la setmana passada es van publicar algunes imprecisions. Els premis d'engalanament van ser igual per als quatre participants, sense remarcar-ne cap eri especial. A més, també es va premiar el carro santcugatenc carregat amb portadores, i no els d'altres poblacions, que no entren a concurs.

c e l l e r

Vergonya GUILLERMO AYESA

nhorabona al govern d'Espanya perquè les seves campanyes divulgatives han obtingut uns resultats molt superiors als que mai hauria pogut somiar -t> sí?-. El 49% dels seus ciutadans rebutgen els estrangers, segons els resultats de l'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques. Això vol dir que un de cada dos espanyols és racista..., una demostiació fenaciente que la Llei d'Estrangeria promulgada per aquest govern només respon al clamor popular. Però tampoc té tant de mèrit, aquest govern: és el que s'esperava d'Espanya, aquest país considerat el cul del món pels autèntics països desenvolupats, on l'adjectiu spaniard encara té connotacions negatives. A Bèlgica, per descriure un dèspota, orgullós de la seva ignorància, li diuen bigot. La mateixa paraula en anglès significa "persona que obstinadament i irraciorialment s'aferra a una creença o punt de vista intolerant cap als altres". I endevineu qui portava aquests bigotis, negres i punxeguts, que els distingia dels altres? »SS«.ï, El espanolito, famós per la seva falta de civisme -també segons les estadístiques, aquestes, fetes en altres països-, l'esport favorit del qual «31P1»" és menysprear els altres per demostrar la seva superiori-

tat (per exemple, quan es posa darrere d'un volant, raó per la qual la taxa d'accidents mortals en aquest país es troba entre les més altes del món). El espanolito que -sempre segons les estadístiques- és el més o està entre els més incultes de tota la Comunitat Europea, el espanolito que mai no ha renunciat al seu passat històric, fent-se la il·lu que havia fet una transició sense traumatismes i que, per tant, no calia remoure el passat, el espanolito que s'ha refugiat sota les faldilles d'un ordre més segur: un partit tradicionalista, tant, que deixa com a simples aficionats Haider d'Àustria, Le Pen, de França,Thatcher, del Regne Unit (superats i neutralitzats per accions concretes del governs democràtics)... En fi, el espanolito que amb prou feines fa 40 anys havia de recórrer ell mateix a l'emigració, perquè era un mort de gana... Aquest ésser s'atreveix ara a declarar-

BELLk

C|ATS

se intolerant cap als estrangers? Aquest espanolito té alguna relació amb els que votaren la República i l'adveniment de la democràcia el 31, i van tornar a fer-ho el 76 (sense esmentar els altres intents de democratització, sempre que se'ls donava voz y voto), i que van preferir anar a una guerra civil abans de renunciar als seus ideals d'igualtat i justícia per a tots? O estem parlant ja d'uns altres éssers, sense memòria ni esma? Realment, hem de fer un autèntic esforç per recordar que Cervantes també era espanyol i que va utilitzar aquest meravellós idioma per crear les seves més grans toleràncies... I que també va ser estranger en una època de la seva vida; que Goya, Picasso i Machado també van haver d'emigrar, i que Severo Ochoa recomanava als joves que fessin el mateix que havia fet ell: que passessin almenys una època de la seva vida com a estrangers... No pot ser. Les estadístiques menteixen. El 49% del espanyols no poden ser racistes! I només demano, suplico, imploro que tinAssessorament Fiscal i Comptable guin el coratge de confirmar-ho. Si Planificació Fiscal no, potser sí que haurà arribat el Serveis d'Assessorament Financer moment d'emigrar!

Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 6741784' Fax 93 5903010- 08190 SANT CUGAT Guillermo Ayesa és escriptor

Opinió

ELS4CAIVrC^6 Dijous, 1 defebrer del 2001

L· «I

TÈÍÍ®S>&&'ïe$

La pedrera Berta: un debat necessari FRANCESC GODÀS BASTIDA

l Grup de Natura del C.M.Sant dicament, i constatem el seu retard i inCugat ha reclamat dels grups - compliment. Per exemple, es preveu que polítics municipals que es posi- a finals d'aquest any la recollida selecticionin sobre el projecte de dipòsit con- va de là fracció orgànica, que només arritrolat a la pedrera Berta. Toca fer-ho, és barà al 32% de la població metropolitauna història que ve de lluny i que vam na, serà del 8,7%, m e n t r e que el aplaçar durant les eleccions municipals. programa ja en preveia un 22,8%. Com tampoc no preveia Tanmateix, la pedrera Berta i la "Els canvis en la gestió dels residus ? ue els residus ur" seva conversió en _ bans generats augun abocador espeno són fàcils ni assolibles en tota la mentarien més cial (classe II, del compte. Això seva magnitud a curt termini. matèria assimilable evidencia, en dea inert, resultant Tècnics i càrrecs públics en són finitiva, que els del tractament en la gestió conscients, caldria que la població canvis dels residus urbans dels residus no ho tingués també en compte" als ecoparcs), hausón fàcils ni assoria de ser la conselibles en tota la qüència d'un altre seva magnitud a debat previ: el Precurt termini. Tècnics i càrrecs púgrama Metropolità blics en són conscients, caldria que la pode Gestió de Residus Urbans i les difiblació ho tingués també en compte. cultats de la seva implantació. Caldrà, per tant, en aquests primers anys, Aquest programa té per objectius la reun esforç inversor important i un esforç ducció de la producció de residus i el seu tractament ecològic. L'any 2006 es pre- social també important per canviar hàtén que un 60% dels residus (orgànics i bits molt arrelats. Quin és el paper que ens pertoca als inorgànics) siguin reciclats, el 7 % vagi a que formem part de l'AjuntamentPCol.laparar a dipòsits controlats, com podria borar en aquests esforços, amb una visió ser la pedrera Berta, i el 33% sigui inciàmplia, que vagi més enllà dels límits nerat. El punt de sortida fa 5 anys era un municipals, de la solidaritat metropoli3% tan sols de matèria reciclada, la restana, assumint les càrregues que pertota era sotmesa a un tractament finalista: quin, i incentivant, mitjançant prograun 69% en abocadors sense tractament més d'educació i comunicació, la previ (Garraf i Vacarisses), i un 27% inparticipació dels ciutadans i ciutadanes, cinerat a Sant Adrià o a Montcada. Aquest programa va sent revisat periò- sense la qual el programa està abocat al . • : • . • : • : • . • : • : • : • . • : • : • : • : • . • : • . • • • . •

•

• •

•

de matèria orgànica) són assimilables als fracàs. Aquest esforç inversor està destinat a residus inerts (no han de patir transforla construcció de 41 deixallleries, 3 plan- macions bioquímiques apreciables, sentes de compostatge, 2 plantes de triatge, se reaccions exotèrmiques, sense pro3 ecoparcs (triatge, compostatge, meta- ducció de lixiviats o emanació de gasos) nització...), 2 dipòsits controlats per re- i, per tant, sí que poden ser utilitzats per collir el rebuig dels ecoparcs,etc. Aquest restaurar la pedrera. Les garanties tecnicoadministratives programa difícilment pot ser tit"Hem de col·laboraren aquests que aquestes caracllat de poc amterístiques fisicoquíbiciós, tot i que esforços, amb una visió àmplia, que miques del rebuig es ha d'acceptar en vagi més enllà dels límits munici- compleixin. - L'adequació de la aquesta fase la pals, de la solidaritat metropolitapedrera Berta com a incineració d'ucontrolat dels na part imporna, assumint les càrregues que dipòsit residus anteriors. tant dels residus Caldria un estudi pertoquin, i incentivant la que no agrada a d'impacte mediamcap dels redacparticipació dels ciutadans" biental seriós, imtors. parcial, que abarPer tant, jo qués des de la seva proposaria al situació dins un PEIN (limítrofe, cal dirGrup de Natura i a la FAV de Sant Cuho), fins a les seves condicions geològigat que acceptessin aquest programa com ques, o d'interès paisatgístic. una bona eina per la gestió ecològica dels Estic segur que estem en condicions residus metropolitans, que col·laboresde fer aquest debat de manera rigorosa i sin críticament en el seu desplegament, sense idees preconcebudes. Iniciativa tal com ho fan, entre d'altres, Greenpeper Catalunya-Verds no el defuig en abace, les Universitats, la CONFAV, o la solut, sinó que està interessada en que mateixa Plataforma per a la Reducció aquests temes siguin tractats amb la màdels Residus, presents en la comissió de xima transparència i coneixement, conseguiment del programa. dicions indispensables per tal que el proAcceptat aquest marc, estaríem en congrama de gestió dels residus urbans dicions de discutir tranquil·lament, de avanci. manera rigorosa i científica els dos punts Francesc Godàs Bastida centrals del debat: és el regidorportaveu - Si els residus que surtin de l'ecoparc del Grup municipal IC-V (premsats, embalats, amb menys del 15%

PROVES COLOR Cromalín / Iris

iiiri-mni!

ACABATS

FILMACIÓ DE FOTOLITS

Piafonats (en íoam-cartró ploma) Laminats Emapsulats

IMPRESSIÓ DE PÒSTERS Amb injecció de i » Fins a 135x200 cm

MOLTS DEBATS A 5AHT CUGAT SOBRE FLAHS PE MOBILITAT I SOSTEMíBlLITAT, I DEL DEBAT QUE HAURÍEM DE FER NO SE « DIU RE*!!

GRAVACIÓDECD'S

SOLUCIONS GRÀFIQUES

Sant

Antoni,

TA HO SÉ U ...HAURÍEM DE DEBATRE 0 « ?0SAR ELS ?KRQUlNGS,

LES ZONES BLAVES, ELS SERVEIS, I TOT AIXÒ, HOP

Tel.

590

08190

Sant

EL DEBAT QUE TENIM PENDENT Í S SOBRE L'ACCESSIBILITAT A LA CIUTAT" ... CREIXEM PERQUÈ VOLEM O CREIXEM PERQUÈ ENS FAM CRÉIXER !!

Cugat

Opinió

ELS - / C 4 N I W B Dijous, 1 de febrer del 200/

l l o t j a

Volem créixer en serveis JORDI MENÉNDEZ

ant Cugat ha crescut massa. I no pany i amic Àngel Casas, quan era alcalnomés ha crescut, sinó que ho ha de? Per què estem tan malament en insfet a un ritme accelerat. Aquest tal·lacions esportives?... Aquest dèficit és el sentiment més present en les con- acumulat de serveis i equipaments no és verses entre santcugatencs. Un senti- el resultat d'una fatalitat o d'una casuament que genera incomoditat i tal vega- litat. Al contrari, és el resultat d'una cauda preocupació. Hi ha qui lamenta la salitat: el model de creixement que ens pèrdua d'identitat i posa de manifest el ha imposat Convergència i Unió durant risc que es perdin les arrels d'allò que els darrers dotze anys. I ara correm tots fins no fa gaire era un poble tranquil i un gran risc, el d'accelerar aquest deteplàcid. D'altres pensen que aquell ho- riorament. De fet, en els darrers mesos de ritzó de benestar que somiaven en venir la legislatura passada, l'alcalde Joan Aya viure a Sant Cugat - i pel qual tant es- merich (de CiU) va forçar l'aprovació iniforç econòmic han hagut de fer- corre el cial d'això que coneixem com l'Eix Verrisc d'esvair-se amb els sorolls, els pro- tebrador, seguint els mateixos criteris blemes de trànsit i les aglomeracions emprats durant les tres legislatures anque creien feliçment superades. teriors. Però els resultats electorals van posar Hem crescut molt i molt ràpidament. de manifest el desPerò el més greu no ha estat doblar "Avui ningú no té cap dubte que contentament popular respecte a el nombre d'habiel principal problema de la aquest model de tants en menys de nostra ciutat és el dèficit creixement. I Convint anys. El més n i Unió greu és haver-ho d'equipaments escolars, culturals, v e r s è cia fet sense crear els ha hagut de corre serveis necessaris esportius, sanitaris, socials, etc. g j r . Ras i cur t Ha per fer de Sant calgut refer tot el Cugat una ciutat projecte. S'han enequilibrada i còcarregat estudis de moda. Mentre les mobilitat i d'imcases i els carrers anaven ocupant el mu- pacte ambiental, s'ha treballat per tal que nicipi, els serveis ens han quedat petits. la creació dels nous barris de Sant CuAvui ningú no té cap dubte que el prin- gat, el barri de Can Mates i els barris de cipal problema de la nostra ciutat és el dè- Vullpalleres-Can Bellet, es faci de maficit d'equipaments escolars, culturals, nera més raonable, amb criteris de sosesportius, sanitaris, socials, etc. tenibilitat econòmica, ambiental i social. La ciutat no és només aquest conjunt Val a dir que en aquest canvi d'actitud, de cases i carrers, és sobretot gent, per- el treball dels grups de l'oposició ha essones. I les persones necessiten escoles tat clau. Hem condicionat l'acció del goi instituts, biblioteques, instal·lacions es- vern i, en aquest cas, ho hem fet amb portives, escoles bressol, centres de salut, èxit. De fet, CiU s'ha vist forçada a mocentres socials..., serveis públics en de- dificar considerablement la seva política finitiva, que són els que garanteixen les urbanística. Benvinguda sigui, doncs, la condicions d'equitat d'una societat. Ga- rectificació. rantir l'accés dels ciutadans a aquests A Sant Cugat ningú no vol que la ciuequipaments ha de ser, al meu enten- tat creixi. Tots voldríem aturar el creidre, una de les prioritats d'un govern mu- xement, però el nostre problema no és nicipal sensible. només fixar un determinat sostre d'haÉs difícil d'entendre com és possible bitants, exercici per altra banda prou esque s'hagi arribat a aquesta situació. Per peculatiu. No, el nostre problema és asquè si el CAP es preveia per a 30.000 ha- segurar als santcugatencs, siguin bitants no s'ha ampliat quan calia? Per cinquanta, o seixanta o noranta mil, que què tenim les mateixes quatre escoles gaudiran dels serveis i les infraestructubressol municipals creades pel meu com- res necessàries per seguir vivint com en 1

—

P&E C O M U N I C A C I Ó

un poble. Que el teixit urbà facilitarà una bitants i la definició d'un nou servei de relació de proximitat entre els veïns, que transport urbà. Veurem néixer dues nola mobilitat en el conjunt del municipi i ves centralitats al voltant, respectivaamb els municipis veïns serà fàcil i que ment, de l'estació de Mira-sol i de la fuels nostres fills i filles podran gaudir de tura estació de la línia Barcelona-Sabadell l'esport i de la cultura, podran passejar en dels Ferrocarrils Catalans de la Generaun entorn natural bonic i ben arranjat i litat, situada en les proximitats del col·legi tindran l'atenció sanitària i social que pu- Pins del Vallès. Aquestes noves centraguin requerir..., per posar només alguns litats, amb els equipaments i els comerços exemples. necessaris, han d'alleugerir la pressió soAmb aquestes idees hem parlat amb bre el centre històric de Sant Cugat. Veul'actual alcalde. És així que hem pogut rem un gran parc urbà, la continuïtat de passar del risc a l'oportunitat. Si hem l'actual parc Central, que farà possible bandejat el risc d'un planejament urba- el passeig de vianants des del centre de nístic que reiterés els errors anteriors és la ciutat fins al barri de Mas Gener. Veuperquè tots, govern i oposició, hem entès rem, també, el desenvolupament de noque l'Eix Vertebrador ha de ser una opor- ves àrees d'activitat econòmica que ens tunitat per corregir aquests problemes o, han d'ajudar a finançar el funcionament si més no, per dels serveis i els contribuir a la equipaments. seva solució. Estem satisfets per "/ Convergència i Unió aquest acord instiL'alcalde Recoha hagut de corregir. tucional i polític, der i jo mateix però atenció, no és hem signat un doRas i curt. suficient. Dibuixar c u m e n t imporHa calgut refer tot elprojecte,y la ciutat del proper tant (el podeu llefutur és responsagir íntegrament a bilitat de l'Ajuntal'edició d'ELS 4 ment, certament, CANTONS del dia però no ha d'exer18 de gener). Ho és per raons formals i polítiques: és un cir aquesta responsabilitat en solitari. La acord entre el qui governa i qui aspira a ciutat és molt més que el seu Ajuntafer-ho l'any 2003. És un acord fet des de ment. Hi ha molta gent, entitats, assola convicció que hi ha temes que reque- ciacions, grups que han de dir-hi la seva. reixen el més ampli consens institucional Malauradament el govern municipal no possible. Especialment quan es tracta va voler atendre el nostre suggeriment d'afers que s'han de desenvolupar du- de fer un pla estratègic entès com a esforç col·lectiu de reflexió sobre el futur rant més d'una legislatura. És, certament, de la ciutat. Però malgrat això, convé que un exercici de responsabilitat dels dos grups que Recoder i jo representem: CiU la ciutat faci seu el debat. Si m'ho permeteu, amb tota humilitat, faig una crii PSC, respectivament. da als santcugatencs, molt especialment Però és més important encara pel seu contingut. Si aquest acord es compleix, als qui tenen alguna responsabilitat en els nous barris naixeran amb els serveis entitats, grups o associacions del muninecessaris i, a més, hi haurà més equi- cipi, perquè s'informin i perquè presenpaments per compensar el conjunt del tin al·legacions i suggeriments en el termunicipi dels dèficits crònics acumulats mini d'informació pública. Ens hem (i Volem créixer en serveis, és el nostre d'apropiar del debat. Decidir com volem lema). L'acord preveu -més enllà de l'es- la ciutat dels nostres fills és cosa de tots. tricta reserva de sòl disposada en el planejament urbanístic -la construcció d'habitatges públics per a venda i lloguer, la Jordi Menéndez construcció dels equipaments públics de és regidor i portaveu forma paral·lela a l'arribada de nous hadel Grup Municipal Socialista

Opinió

ELS4CA1YIONS Dijous, 1 defebnrdel2001

s o t e r r a n i

Retornem a una imatge medieval de Catalunya? MONTSERRAT RUMBAU

o sé si som prou conscients dels canvis que s'estan produint en el nostre país en l'àmbit de la població i de la rapidesa amb què s'estan produint. Quan vaig sortir a l'estranger per primera vegada, va ser amb els companys d'institut de COU i vam anar a París, era a finals dels anys 60 i el que més em va cridar l'atenció va ser veure tants negres en aquella ciutat, negres molt ben vestits que anaven a treballar amb una cartera a la mà i negres amb les granotes de treball que feien d'escombriaires o de jardiners en els parcs de la ciutat. Al cap de pocs anys vaig anar a Londres i també el que més em va cridar l'atenció va ser veure tanta gent de races diferents, estava ple d'indis i d'orientals, agafaves el metro i de gent rossa i amb ulls clars, o sigui d'anglesos autòctons, en veies ben pocs. I quan vaig anar a Bèlgica em va passar el mateix, em sorprenia moltíssim de veure-hi tants turcs, àrabs, africans i orientals i m'estranyava moltíssim que al nostre país no n'hi haguessin. Havien vingut molts andalusos, murcians, gallecs, castellans, extremenys, però d'estrangers n'hi havien poquís-

sims, però, des de fa ben poc, el nostre país està canviant i li està passant com a la resta d'Europa: s'està omplint de gent que procedeixen d'altres països, estant venint àrabs, indis, xinesos,

de veure la gent que viu ara en aquest barri, pràcticament tots són de fora i molts d'ells porten els vestits propis dels seus països. Aquest era el meu barri i a mi em costa moltíssim, quan passejo ara per a q u e s t s europeus "Ara tornem a tenir al nostre país un carrers i veig r de l ' E s t , . l'ambient que russos munt de persones de diferentes naciona hi ha, poderlitats i també de diferentes races que hanhi reconèixer Passejant fa poc per vingut a viure-hi, i tot i que ens pot el meu antic un p e t i t barri. I penso semblar que n 'han vingut molts, p o b l e de que la Barcel'interior encara estem ben lluny d'altres països lona medieval del país, o t s e r s'aseuropeus com ara França, Anglaterra psemblava un p o b l e més on fins ara o Alemanya" a la d'ara que n o m é s hi a la de fa uns havia gent anys e n r e r e d'aquí, hi perquè en vaig veure aquells anys musulmedievals, a la ciutat hi havien àrabs mans, indis i rumanesos, tots ells arri- amb els seus vestits, que venien a cobats des de fa ben poc, era un fet re- merciar, hi vivien jueus, genovesos, alment insòlit. A Sant Cugat mateix, pisans, francesos, anglesos, i molts esdiuen que hi ha més de 300 equato- claus, uns musulmans, d'altres negres, rians que han arribat també des de no també hi havien turcs, armenis, bosfa gaire. Quan vaig algun dia a la Bi- nians, grecs, russos .... Una barreja de blioteca de Catalunya, que es troba al races i de llengües que havia de donar Raval, no puc deixar de sorprendre'm

L & S

un caire ben cosmopolita a la nostra Barcelona, talment com passava a les demés ciutats importants de la Mediterrània d'aquell temps. Però a la llarga, aquesta barreja de nacionalitats i de races van deixar de coexistir a la nostra terra perquè la intolerància i la intransigència van fer impossible tota convivència pacífica. Ara tornem a tenir al nostre país un munt de persones de diferentes nacionalitats i també de diferentes races que han vingut a viure-hi, i tot i que ens pot semblar que n'han vingut molts, encara estem ben lluny d'altres països europeus com ara França, Anglaterra o Alemanya (i ja no parlem d ' E E U U ) . Davant d'aquesta nova conjuntura, potser podríem aprendre dels errors comesos en el passat i intentar no caure en la intolerància ni en la intransigència, sinó que, amb l'esforç de tots plegats, podríem intentar trobar camins d'enriquiment i no pas d'enfrontament.

Montserrat Rumbau és historiadora

0 & #f & S

Drets humans PERE VILLALBA

ESOPOTAMIA (I). Fa cinc mil anys, al nord-est de l'actual golf Pèrsic, en una extensió de terreny cenyida pels rius Eufrates (a l'oest) i Tigris (a l'est), hi aparegué l'escriptura, constituïda per lletres o signes cuneïformes. Amb aquesta escriptura ens han pervingut antiquíssims documents, escrits sobre plaquetes de fang, que tenen per autor un conjunt de pobles que denominem amb el nom de 'sumeris', als quals s'uniren posteriorment els acadis del nord. Ja a partir de la meitat del tercer mil·lenari abans de Crist, s'escriviren textos literaris i inscripcions reials. La societat era presidida pel rei, que era el representant del déu de la ciutat a la Terra: la societat, doncs, i el poder econòmic depenien de les mans reials. Tota una sèrie de processos polítics arribaren a desembocar en una mena d'imperi, iniciat per un semita, Sargon (2335 aC), que aconseguí la unificació de l'Alta i la Baixa Mesopotàmia. Dues llengües, la sumèria i l'acàdia, produïren a partir d'aleshores textos literaris.

El conjunt de codis de lleis que l'antiguitat va redactar es pot agrupar d'aquesta manera: Lleis d'Ur-Namma i Lleis de Lipit-Istar, en llengua sumèria; Lleis d'Esnunna, Lleis d'Hammurabi, Lleis Assíries i Lleis Neobabilòniques, en llengua acàdia; i les Lleis Hitites, en hitita. A aquestes lleis, cal afegir-hi els dos codis bíblics (Èxode, XXI-XXII; Deuteronomi, XXI-XXV) i el codi romà de les Lleis de les Dotze Taules (450 aC). Gairebé vint segles de producció legislativa bé podia prestar atenció a aquells aspectes humans que complementen i perfeccionen els articles d'estricte valor jurídic, que anomenem 'drets humans'. Amb tot, aquests codis només reflectien la llei positiva i quedaven lluny de constituir resolucions judicials, si bé els jutges sempre podien utilitzar-los com a llibres de consulta. Cal, doncs, recórrer encara als edictes, la finalitat dels quals era la d'intervenir en la vida quotidiana amb mesures concretes. En el període de la desintegració de les ciutats-estat (2350-2300 aC), apareixen la figura d'UruKagina i les se-

ves lleis de reforma. Aquest escrit jurídic està constituït per tres parts: el pròleg i l'epíleg tenen un cert caràcter literari, mentre que la part central comprèn una col·lecció de lleis. Aquesta col·lecció comprèn una primera part que està constituïda per les lleis que estaven en vigor abans del seu regnat, per passar a enumerar, després, una sèrie de lleis que rectifiquen i alleugereixen les lleis primeres. Vet aquí algun dels articles: "E1s Sanga.Gar han deixat de saquejar l'hort d'una mare pobra. Quan a un Sub-lugal li neix un ase de bona qualitat i el seu supervisor li diu «te'l vulli comprar», si el Sub-lugal li contesta «si vols comprar, pagà'm el preu que satisfaci el meu cor», o bé si no li vol vendre, el supervisor ara ja no el colpeja amb còlera. UruKagina ha acordat amb el déu Ningirsu que l'orfe i la vídua no siguin posats a mans del poderós". Entre les citades Lleis d'Ur-Namma (2112-2095 aC) llegim el següent: "En aquest temps, amb l'ajut del déu Nanna, el meu senyor, vaig establir la

llibertat d'Aksak, Marad, Girkal, Kazallu i dels seus assentaments i d'Uzarum: tots els territoris que Ansan havia sotmès a l'esclavitud. No vaig lliurar l'orfe al ric. No vaig lliurar la vídua al poderós. No vaig lliurar l'home que només té 1 gin (8,3 g) a l'home que posseeix 1 mana (500 g). No vaig lliurar l'home que només té una ovella a l'home que té un bou. No vaig imposar treballs obligatoris. Vaig fer desaparèixer l'enemistat, la violència i els crits de dolor dirigits al déu Utu. Vaig establir la justícia en el país." BIBLIOGRAFIA: La ley mas antigua. Textos legales sumerios, edició i traducció de Manuel Molina, Barcelona 2000 (Edicions de la Universitat de Barcelona).

Pere Villalba és professor defilologiallatina a la UAB

EIS 4 CANTONS

Entorn

Dijous, l de febrer del 2001

ímf?aestructwr&&

El túnel d'Horta serà de peatge i costarà 3 1 . 3 0 0 milions de pessetes El conseller Macias anuncia que estarà acabat abans del 2003 de Sant Cugat, Lluís Recoder, encara no s'ha pronunciat sobre la construcció del túnel. Recoder assegura que cal esperar els resultats de l'estudi de viabilitat de l'obra encarregat per la Cambra Catalana. Però el cert és que el conseller Macias, amb l'anunci d'exposició pública al març, sembla indicar que la construcció del túnel és molt més propera que abans. El Pla General Metropolità (PGM), que data de l'any 1976, ja preveu aquesta infraestructura.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, va desvetllar la setmana passada noves dades sobre el túnel d'Horta. Macias ha dit que el projecte passarà a exposició pública el març, que costarà 31.300 milions de pessetes i que serà de peatge.

EMILI BELLA - Barcelona/Cerdanyola -

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Pere Macias, va anunciar la setmana passada que el túnel d'Horta sortirà a exposició pública el proper mes de març, que costarà 31.300 milions de pessetes i que serà de peatge. Aquesta infraestructura, que connectarà Barcelona amb el Vallès a través de Collserola, ha estat inclosa en el Pla de Carreteres 2001-2003 del govern català. El conseller va anunciar que serà una de les últimes vies de peatge que es construiran a Catalunya. El Parlament català va aprovar

Només dues vies de peatge

Imatge de l'autopista E-9 FOTO: E. GASALLA fa uns mesos una proposició no de llei amb el suport de Convergència i Unió, el Partit dels Socialistes i el Partit Popular, per estudiar la viabilitat del túnel tenint molt en compte el transport públic. Des del govern català ja s'ha anunciat que la nova infraestructura no comptarà amb cap línia fèrria, tal

com demanaven els socialistes. Per la seva banda, Esquerra Republicana, Iniciativa per CatalunyaVerds i diverses entitats ecologistes estan en contra del projecte perquè consideren que malmet Collserola i que no ajudarà a descol·lapsar Barcelona, i critiquen el fet que sigui de peatge. L'alcalde

La Generalitat només ha previst una altra obra de peatge fins al 2003 a banda del túnel d'Horta: l'autopista entre Tordera i la Costa Brava sud. Macias ha assegurat que la llei de pressupostos de l'Estat conté una disposició que emplaça la Generalitat a tirar endavant el túnel d'Horta, la construcció del qual anirà a càrrec de l'empresa pública Tabasa, la mateixa que gestiona els túnels de Vallvidrera.

Medi ambi&tsi

- Sant Cugat L'equip redactor del projecte de protecció integral de la Torre Negra (TN), format per l'arquitecte Sebastià Jornet i l'advocat Jordi Miró, va presentar dimarts passat a la comissió de seguiment dues noves propostes de traçat de la ronda Sud, que s'afegeixen a les quatre ja existents. Segons ha pogut saber aquest diari, una d'elles va ser descartada, mentre que l'altra és la que l'equip redactor recomana. Tot i que les característiques d'aquesta nova proposta no han transcendit, ja que les reunions de la comissió són a porta tancada, aquesta proposta ferma del tàndem Jornet-Miró és la

que és més respectuosa per al medi ambient, però també més cara. El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament, Joan Carbó, ha assegurat que el traçat en concret travessa una vegada el torrent de Llaceres. "Va semblar que tots els membres de la comissió, en el cas d'haver-hi vialitat, van trobar que era la millor", ha assegurat el tinent d'alcalde, que ha afegit: "És molt semblant al PGM, molt més estreta, té una secció menor. L'avantatge que té és que només creua un cop la riera". D'altra banda, la primera reunió de l'any de la comissió va abordar per primer cop la qüestió de la propietat. L'equip redactor va reiterar la seva recomanació que per protegir Torre Negra cal que els terrenys si-

E.B. - Sant Cugat -

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) posa en marxa a partir d'avui la targeta T-50/30 per a famílies nombroses, que es podrà utilitzar a tota la xarxa de ferrocarrils. El títol de transport només serà vàlid a la xarxa de FGC i tindrà les mateixes característiques i preu per a tots els membres de la família. La targeta s'inspira en la T-50/30 de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), a través de la qual es pot agafar el tren fins a 50 vegades en 30 dies consecutius. Per obtenir el títol caldrà acreditar-se amb el carnet de família nombrosa. Les tarifes aniran des de les 2.775 pessetes a la zona 1, fins a les 10.690 a les sis zones. De Provença a Sant Cugat, per exemple, costarà 4.650 pessetes, ja que la nostra ciutat pertany a la segona corona. La setmana passada, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va adreçar una carta a FGC denunciant que les famílies nombroses no gaudien de facilitats amb la nova integració tarifària del transport.

fet, és la de practicar permutes amb terrenys de l'anomenat Eix Vertebrador, el darrer gran espai que queda per construir a la ciutat, recentment aprovat pel ple municipal. Un altre tema que es va abordar a la reunió és el de la ubicació d'alguns equipaments a la zona. Gràcies als aprofitaments, l'Ajuntament podria adquirir sòl de Torre Negra. "Si aquests terrenys continuen en mans privades, cada cop la pressió a l'administració serà més forta", ha dit Carbó. "Ens podrien arribar a demanar tanques de finques".

L? equip redactor de Torre Negra presenta dos nous traçats de ronda Sud EMILI BELLA

Nova targeta de FGC per a famílies nombroses

Només preveure la ronda

de Torre Negra FOTO: ARXIU E4C guin de titularitat pública. Carbó ha explicat que també és d'aquest parer, i que l'equip redactor apunta "un 50 o 51% dels terrenys", que suposaria un 7 o un 8% més del que té actualment l'empresari Josep Lluís Núnez, a través de les seves quatre societats -entre elles Mont SA-. Per la seva banda, l'Ajunta-

ment de la ciutat ja va anunciar que no podia adquirir terrenys de la zona a través de compres. Com a alternativa, Carbó assenyala les permutes (els convenis) o les expropiacions, extrem al qual no es vol arribar. Una de les possibilitats de bescanvi de terres que no s'ha descartat, ni l'alcalde ni Carbó ho han

Al seu torn, des de la plataforma per la protecció de Torre Negra, els ecologistes mostren la seva oposició a la ronda Sud, però el debat sobre si és necessària ha estat ajornat per més endavant. De moment, totes les parts en defineixen les característiques perquè la Comissió d'Urbanisme de Catalunya (CUC) no retorni el document. Posteriorment, s'entrarà de nou en un debat sobre aquesta via.

Entoni

ELS4CANIÜN5 Dijous, 1 defebrer del2001

EntreMÏstm - T&tre Megra Aquesta setmana toca el torn als ecologistes. Un dels dos representants de la Plataforma per la Defensa de Torre Negra a la comissió de seguiment del projecte de protecció integral, Lluís Llerena, explica quin és el posicionament dels ecologistes davant la possibilitat que es plantegi la construcció parcial del sector.

Lluís Llerena. Portaveu de la Plataforma per la Defensa de Torre Negra (TN)

"Acceptem que s'urbanitzi una part de TN, si es protegeix la Queixalada lÉliliii

EMILI BELLA - Sant Cugat -

- ^Creu que s'acabarà construint a Torre Negra? - Es pot agafar el sector de Torre Negra, que és el que s'està tramitant, o una zona més àmplia que nosaltres sempre hem reivindicat que inclou la zona de la dreta de l'Arrabassada, que ja s'ha construït en part i on hi ha una aprovació inicial d'ampliació del camp de golf. Si agafem només el sector Torre Negra crec que no, perquè la ciutadania de Sant Cugat sempre ho ha tingut molt clar. - Encara no s'ha entrat a discutir sobre la necessitat de la ronda Sud, però en el cas que s'acabés fent, s'estaria construint en una part d'aquest sector. - La ronda Sud crec que sí que es farà. Nosaltres sempre hem dit que té un impacte molt important per Torre Negra, sobretot per les zones de camp. Hi ha moltes possibilitats que s'acabi fent, però no a curt termini perquè no tenen diners. S'està parlant a la comissió quina és la manera de fer-la amb menys impacte. De fet, aquesta ronda ja existeix a Sant Cugat, el que no existeix és la ronda entre la carretera de l'Arrabassada i el passeig Olabarria i la carretera de Vallvidrera. Ara funciona com a ronda l'avinguda de les Corts Catalanes. El que s'ha de fer és moderar la velociat en aquests llocs. - El regidor d'Iniciativa, Joan Balada, deia en la darrera reunió de l'assemblea de la Plataforma que s'acabaria trencant la comissió quan es decidís urbanitzar una part de Torre Negra. ^També ho creu, la Plataforma? - Es podria arribar a trencar si hi

Lluís Llerena és membre del Grup de Natura del Club Muntanyenc F: E.G. ha un sector de la comissió que - La zona de la dreta de l'Arraproposa que se n'ha de construir bassada, on volen fer l'ampliació una part i el tipus de construcció és del camp de golf, al costat de la heavy. Ara, si això no és així, és pos- urbanització de la Costa del Golf. sible que s'arribi a un consens. Pel Una zona al voltant de la masia de tema de la ronda no Can Vilallonga, es produirà el tren- "Rl fet ÇUe leS reUtliotlS el turó de Can cament. Ara, amb el Lluch, una petide la comissió de ta urbanització tema de l'edificació, segons com el planseguiment siguin a improvizada que tegin, sí. Però totd'acabar de porta tancada és s'ha hom intentarà evitarregular i tancar ho. Nosaltres vam bé perquè es pouna situació poc acceptar una metodria seguir constransparent" dologia que se'ns va truint. I tota la proposar: Q u e prizona forestal que mer es tractaria Tohi ha fins a Collrre Negra i posteriorment els secserola. Hi ha tres o quatre sectors tors de la dreta de l'Arrabassada. que són diferents. Nosaltres acNosaltres sempre hem demanat ceptaríem el discurs de construir que en paral·lel es vagi estudiant una part de Torre Negra si s'agal'altra part, i això no s'ha fet. Si és fa tot l'àmbit i definim on es pot per protegir integralment el securbanitzar i on protegir. Ara, urbator de Torre Negra, estem d'acord nitzar una part de Torre Negra sena tractar-la primer. Si es planteja se saber què passa amb la resta de construir-hi en una part, volem sectors, no. que es tracti tot. — ^La Plataforma acceptaria que s'urbanitzés una part de To- Quins altres sectors són, exacrre Negra si es protegís una zona tament?

Districtes

Els veïns de la Floresta proposen diverses millores del transport públic E/sf/ores fans en freguen al consistori 650 signatures E.B. - Sant Cugat -

L'Associació d e Veïns de la Floresta va presentar dissabte passat un plec de propostes a l'Ajuntament de Sant Cugat relacionades amb la millora del

transport públic al districte. Els veïns de la Floresta van entrar per registre les millores, elaborades a partir dels dèficits que consideren q u e pateix el districte en matèria de transport públic i de mobilitat. El text està secundat per un total de 650 signatures, que l'Associació

ha anat recollint des de fa uns mesos al districte. De fet, aquestes propostes ja van ser entre gades pels veïns al regidor de Descentralització del consistori santcugatenc, J a u m e Tarragó, en el marc d'un consell de districte que es va fer fa uns mesos al centre social i sanitari del dis-

Sant Cugat abandona 4 2 0 vehicles Pany 2000 E.B. - Sant Cugat -

que no entra actualment al sector? -Sí. - La Plataforma acceptaria aquest canvi? - Segurament sí. Al sector de la Queixalada, que diem nosaltres, de fet, hi ha zones que són urbanitzables programades, molt difícils de desprogramar. Aquelles peces es poden recol·locar en un mateix sector. És el que planteja Núnez a Torre Negra: us deixem construir un 20% i jo us regalo un 80%. Nosaltres plantegem això amb tota la Queixalada. Una operació de més gran abast. Amb un sector més ampli sí que es pot parlar de moure peces. - Per què la comissió és a porta tancada quan des de molts sectors s'ha demanat sempre transparència? - Nosaltres hem estat els que h e m i n t e n t a t s e m p r e ser m é s transparents. Rodes de premsa, assemblees obertes... L'equip redactor ha plantejat ara una etapa en què es plantegen hipòtesis, i si s'arriba a un consens, es fa públic. A posteriori de la discussió. Ho hem acceptat perquè era una condició que posaven ells. Sobretot a l'hora de presentar-nos propostes per escrit. A nosaltres ens interessava tenir-les. És una situació poc transparent. És un tema de zel professional dels tècnics. - ^Creu que es tardarà molt abans d'arribar a aquesta decisió de la comissió? - No, l'equip redactor té pressa. Això és positiu. La darrera reunió es va plantejar com a "decidimh o " , " p r o n u n c i e m - n o s sobre aquest tema i aquest altre". Però hi ha discrepàncies que ho faran allargar. En pocs mesos hi haurà una postura.

La Policia Local i l'Ajuntament de Sant Cugat van recollir l'any passat un total de 420 vehicles abandonats a la via pública. L'any 1997 se'n van recollir gairebé cent. La grua municipal s'endú tres tipus d'automòbils: els de renúncia, els abandonats i els residus sòlids. En el primer cas, els titulars del cotxe es personen a la prefectura de policia per tramitar la seva desvinculació; un servei que és gratuït. D'altra banda, els vehicles es consideren abandonats quan s'estan més d'un mes estacionats al mateix lloc. Un cop passat aquest període de temps, la grua els passa a buscar i s'estan dos mesos més al dipòsit. Finalment, els residus sòlids són aquells cotxes als quals els falta algun element, com el volant, les rodes o la matrícula. Quan la policia local detecta un vehicle abandonat, sigui a través d'una patrulla o d'un avís veïnal, procedeix a la col·locació d'un adhesiu de color groc. Al cap de 15 o 20 dies la canvia per una de taronja. Si passen deu dies més i el conductor no dóna resposta, la grua se l'endú al dipòsit, on caben fins a 150 vehicles. Si el titular no el reclama en un mes, l'automòbil passa a mans de la Fundació Engrunes, gràcies a un conveni de col·laboració signat l'any 1998. Aquesta entitat, que treballa amb persones amb dificultats d'inserció laboral, reutilitza com més parts del vehicle millor i les reintrodueix al mercat. L'any 2000, al centre de la ciutat es van retirar el 45% del total de vehicles; a Mira-sol i Valldoreix un 20% respectivament; i a la Floresta i les Planes, un 7,5% cadascun.

tricte. Es tracta d'una de les diverses reivindicacions dels florestans, que se sumen a la reurbanització a la zona i dels serveis en general. En concret, els veïns prop o s e n ampliacions del traçat dels autobusos, ampliació de parades, de freqüències de pas pel barri i canvis puntuals de recorregut. El col·lectiu veïnal també sol·licita la cura de les marquesines de les parades d'autobús.

guez, té la intenció d'iniciar un pla pilot de senyalització al districte per millorar l'orientació al barri. De moment, es col·locaran dos cartells informatius a cada districte, que costaran 800.000 pessetes cadascun, encara que no s ' h a d e c i d i t on s ' u b i c a r a n . Aquest serà un dels punts d'informació municipal que es tractarà al proper consell de dist r i c t e a la F l o r e s t a , q u e es preveu que se celebri el proper dimarts 6 de febrer. Com sempre, la reunió començarà a les vuit del vespre al Centre Social i Sanitari de la Floresta i està oberta a tothom.

Cartells orientatius L'àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament, encapçalada per la tinent d'alcalde Berta Rodrí-

E L S 4 C A N I O V S Dijous, 1 defebrer

Entorn

del2001

PBÍ"CS

i j&tdlígts

El pi d'en Xandri segueix apuntalat 4 anys després de P agressió E.B. - Sant Cugat -

Demà farà quatre anys que el pi d'en Xandri va ser agredit. Passat aquest temps, l'arbre continua la seva lenta recuperació de manera positiva i va brotant amb força relativa tot i que aquest darrer any "ha patit molt. Molt. L'estiu li ha costat de passar", segons Jordi Torrijos de l'àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Sant Cugat. Una plaga d'insectes coleòpters i una forta sequera han estat les dues grans amenaces que han fet perillar la vida del pi. Afortunadament, i gràcies a la intervenció dels tècnics de l'Ajuntament, un dels símbols més carismàtics de Sant Cugat ha pogut continuar dempeus. Els tècnics de l'Ajuntament l'han arribat a regar en diverses ocasions aquest estiu a causa de la important sequera, que el pi va acusar notablement. L'altre gran combat el va tenir amb els barrinadors de troncs, uns insectes que assequen els arbres més dèbils fent túnels al

seu interior. "Si no haguéssim fet res, hauria estat fulminant", diu Torrijos. El consistori santcugatenc, coordinat amb tècnics de la Generalitat, han tingut cura de l'arbre periòdicament, sobretot als canvis d'estació. Tanmateix, Torrijos creu que el pi "se n'està sortint". Desapuntalar l'arbre L'Ajuntament assegura que encara han de passar molts anys abans de poder desapuntalar l'arbre, deu o quinze com a mínim. Això es podrà fer quan les capes que cada any va formant el tronc hagin fet que el tall quedi tancat a l'interior i s'hagi cicatritzat la ferida. Mentrestant, d'aquí a un parell d'anys es preveu que es puguin retirar alguns dels pals que aguanten dret l'arbre. El pi d'en Xandri, que té 227 anys, va ser agredit el 2 de febrer de 1997 per uns desconeguts que li van fer dos talls a la soca, un dels quals va arribar a la medul·la. L'arma que van emprar per fer el tall va ser una serra mecànica.

imatge del pi d en Aandn, situat en terrenys de lorre Negra t: iLl\Klü thUKL·

EIS4CANTONS. "el diari de Sant Cugat"

o u EXPÓSITO» ViATGSS HAUXJN fSÏHOSACK MAGAZINE NUPCSAt

COURM6T COR SOR8AS I CA.WS SACÜM

TÜRÍSMO y TODO TSRRENO FIORISTA CASAMITjANA AlYIï ADÏIA RESTAURANT MÏ01TSRRÀNIA JOKÏVA Presentació al» satorn de l'Hotel Parc del va» t Oi»» desfilada d* vestiu de núvia i d'acompanyant Gran IHsIa de boda, sorteig d'obsequis per part dels expositora CockUÜI·viterie

<u H o t e l Pare d e l

* ***

Valies

iih aijeh

Entorn

ELS4CANIÜÏV5 Dijous,! de febrer del 2001

Entrevista El portaveu i president local d'Esquerra Republicana, Eduard Pomar, explica per què el seu grup municipal va ser l'únic que no es va posicionar a favor del nou projecte de creixement de la ciutat. Pomar reitera que 9 0 . 0 0 0 habitants de sostre són massa per a Sant Cugat.

Eduard Pomar. Portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Cugat

"Posaria la mà al foc que en 10 anys se sobrepassaran els 9 0 . 0 0 0 habitants" EMILI BELLA - S a n t Cugat -

— ^Per quins motius ERC no va votar a favor al ple del projecte de nou creixement? - Vam defensar a les eleccions municipals que el sostre poblacional de Sant Cugat no sobrepassés els 75.000 habitants. Amb aquest projecte se sobrepassen molt, per sobre dels 90.000. El creixement accelerat és negatiu per a la ciutat. Actualment, la ciutat està creixent a un ritme de 3.000 habitants l'any. Només fent una simple multiplicació, en els 20 anys en què es desenvoluparà l'Eix, són 80.000 habitants. És un projecte que ve viciat des de l'inici. Hi ha hagut una especulació urbanística important. Aquests terrenys es van requalificar de terciari per poder-hi fer habitatges. Respon a interessos de les immobiliàries. A més, es crearà un continu urbà amb Rubí, hi haurà un encariment de la vi-

Eduard Pomar durant l'entrevista al cafè Art FOTO: ENRIC

venda... - L'alcalde ha dit que els 9 0 . 0 0 0 habitants són per calcular els serveis, però que en cap cas s'arribarà ni als 1 5 . 0 0 0 de més. - Posaria la mà al foc que se sobrepassaran els 90.000 habitants. I no d'aquí a 25 anys, sinó abans

FABRE

de 10 anys. El que seria lògic és dotar la ciutat actual amb els equipaments necessaris i després ja farem nous barris. Sempre anem per darrere, primer solucionem els dèficits actuals de la ciutat. - ^Cinc-cents habitatges públics son pocs9

- Sí. Hauríem de veure quin tipus d'habitatge serà. No s'ha parlat de si seran de règim especial, de règim general o de renda lliure. En un període de 15 anys, surten a uns 30 habitatges públics per any. No cobreixen, ni de lluny, la demanda que hi ha a Sant Cugat. - En qualsevol cas, l'alcalde diu v que no H han presentat les seves propostes i que es va posar en contacte amb el seu grup. - Això ho vull aclarir. L'alcalde va dir al ple que s'havia insistit, que s'havia demanat en diverses ocasions la nostra opinió. Això és fals. Només una vegada, l'alcalde ens va demanar una entrevista per parlar del tema. Quan ens va demanar la reunió no ens va dir de quin tema. Quan vam tenir l'entrevista, durant la primera hora no es va parlar de cap tema de la ciutat. Li vam dir, que la nostra postura en principi era contrària. No vol dir que no veiem cap aspecte positiu. Ens va preguntar si seria possible arribar a algun tipus d'acord. Volí-

em veure primer el projecte i tenir temps per estudiar-lo. Només vam tenir una setmana. No vam ser partidaris de l'acord perquè a les eleccions ens hi vam manifestar en contra i perquè seria molt difícil explicar al nostre electorat un acord amb l'equip de govern sobre un projecte sobre el qual ja havíem manifestat la nostra oposició. - Un cop estudiat el projecte, quines són les propostes d'ERC? - Entenem que la ciutat ha de créixer. Però no cal cobrir tot el terreny que queda per urbanitzar. Com a mínim, no cal fer-ho ara. Cal un pla d'etapes. La protecció total de les rieres. Faríem una preservació de zona agrícola. Els

"La ciutat ha de créixer, però no cal cobrir tot el que queda per urbanitzar. Com a mínim, no ara. Cal un pla d'etapes " camps erms tenen una atracció d'espècies animals que les rieres no tenen, a més de conservar una activitat econòmica tradicional. Tiraríem a la baixa l'alçada dels edificis, que en alguns casos arriben a planta baixa més quatre. Hi ha dues construccions al projecte, superiors, de 8 o 10 plantes, que creiem que no s'haurien d'executar.

Pel PSC, la demanada de Contreras situa l'Ajuntament "sota sospita" E.B. - Sant Cugat -

Ealcalde va comentar el model de ciutat amb diapositives F:

E.FABRE

Recoder presenta el model de ciutat a CDC E.B. - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va presentar a la militància de Convergència Democràtica de

Catalunya el nou model de creixement de la ciutat, organitzat en els futurs barris de Can Mates i el Camí dels Monjos. L'acte es va fer dijous a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels amb la presèn-

CARDONA

cia d'una cinquantena de persones, entre militants i regidors del partit a l'Ajuntament, com el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, o la de Política Social, Mercè Conesa, entre d'altres.

©.

m LlUa dels Congelats

L L U Í S

El grup municipal socialista ha mostrat la seva preocupació per la querella presentada contra l'equip de govern de l'Ajuntament per part dels constructors Amador i Jesús Contreras sobre el cas Boehringer Ingelheim. La querella va adreçada, entre d'àltres, a l'alcalde, Lluís Recoder (CiU), i la primera tinent d'alcalde del consistori, Berta Rodríguez (PP), o l'exalcalde de la ciutat, Joan Aymerich (CiU). Els germans Contreras acusen el consistori de prevaricació, estafa immobiliària i falsedat en document públic. Per aquests motius, els demandants sol·liciten una fiança de

instruments

600 milions de pessetes. El PSC ha lamentat aquesta situació perquè entén que el prestigi del .conjunt de l'Ajuntament queda malparat i "col·loca la institució municipal sota sospita per una irregular tramitació de planejament". Els socialistes també critiquen "el silenci del govern municipal i dels demandats un cop presentada la querella". Tot i que l'agrupació socialista local respecta la presumpció d'innocència, considera que "en termes polítics, la ciutat es mereix una explicació". El PSC va promoure a l'anterior legislatura una auditoria externa que creuen que "no s'ha aplicat amb totes les seves conseqüències". A més, també acusen l'equip de govern de "manca de transparència".

CRISTALLERIA

G R I E RA CABELLO

bicicletes i

* Valldoreix, 41. Tel. 93 67415

Mercat Pere San. Parada 125 Tel. 93 589 38 06

% Av. Lluís Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

Francesc Moragas, 5 - 3rla

Tel. 93 674 44 94

C/ Rosselló, 1 3 / 9 3 675 47 57]

Publicitat

ELS4C41VIONB Dijous, 1 de febrerdel2001

•

' • • "

" : •

' . " . '

••

. ; . : ' " ' • " •

• :;-.- Í*«R,

•*s recorre*

EIS 4 CANTONS £7 "diari" de Sant Cugat

FES-TE SUBSCRIPTOR I TE'L REGALAREM

93 589 62 82 \

U S 4 CANTONS

Societat Dijous, 1 de febrer del 2001

S&uur&tBt

c i u t u d a n

Ajuntament i Delegació del Govern fan realitat la Junta Local de Seguretat La nova junta es reunirà per primera vegada aquest mes de febrer La Junta Local de Seguretat ja és una realitat. Així es desprèn del conveni que van signar el dijous passat l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i la delegada del govern a Catalunya, Julià García Valdecasas. Un cop signat el conveni, aquest òrgan podria reunir-se ja aquest mes de febrer amb l'objectiu de començar a treballar. Així ho han explicat des de l'Ajuntament de Sant Cugat, recordant que la finalitat d'aquesta junta és coordinar totes les forces de seguretat que operen al municipi per així consensuar problemàtiques i treballar per mantenir i millorar la seguretat de la nostra ciutat. ESTER CASTANYER - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i la Delegada del govern a Catalunya, Julià García Valdecasas, van signar la setmana passada el conveni per la creació de la Junta Local de Seguretat. Aquesta junta, que po-

LLUÍS RECODER

MOISÈS SIMÓN

ALCALDE DE SANT CUGAT

CAP DE LA POLICIA LOCAL

ALFONSO VICENTE CARBALLO CAP DE LA POLICIA ESTATAL

"La funció d'aquesta junta és vetllar conjuntament, i cadascú des de la seva responsabilitat, perquè la gent de Sant Cugat es pugui sentir segura a la nostra ciutat".

"Aquest òrgan permetrà que hi hagi una millor coordinació entre la Policia Local i l'estatal, que ja hi era, de cara a reduir la delinqüència a Sant Cugat".

"Aquesta junta és molt positiva perquè manifesta la voluntat de coordinar les forces de seguretat amb l'objectiu de millorar la seguretat ciutadana a Sant Cugat".

dria reunir-se per primera vegada aquest mes de febrer, té l'objectiu de coordinar la tasca que porten a terme els diferents cossos de seguretat de la nostra ciutat. Així ho ha explicat el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Ferrés, per a qui aquesta iniciativa "ha de servir per esta-

blir un marc regulat on els diferents cossos i forces de seguretat de la ciutat es reuneixen, consensuïn problemàtiques i consensuïn també objectius per resoldre-les". De moment, aquest nou òrgan està integrat per la delegada del govern, l'alcalde de la ciutat, el cap de la Policia Local, el cap de la poli-

cia estatal i un funcionari de l'Ajuntament en les funcions de secretari. L'objectiu però, és que en un futur s'hi incorporin també els Mossos d'Esquadra. En aquest sentit, des de l'Ajuntament, l'alcalde Lluís Recoder ha volgut recordar que s'està negociant un conveni amb la Direcció General de

Trànsit perquè el cos de policia autonòmica pugui col·laborar en la regulació del trànsit dins el municipi de Sant Cugat. Amb la signatura del conveni dijous passat, la Junta ja ha quedat formalment constituïda i ara el proper pas serà convocar la primera reuió entre tots els seus integrants. Segons el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Ferrés aquesta trobada es farà aquest mes de febrer amb "la voluntat de poder començar a treballar ja". Ferrés ha afegit que aquesta primera reunió ha de servir "per posar sobre la taula les diferents problemàtiques que considera cadascú i així poder concretar els conflictes principals i els objectius de treball". Jordi Ferrés ha volgut subratllar també que la coordinació entre els diferents cossos de seguretat ja fa temps que es porta a terme, no només dins de la nostra ciutat sinó també amb les ciutats veïnes, i que la constitució d'aquesta junta és només la manera de formalitzar aquesta col·laboració. D'altra banda, des de l'Ajuntament també han manifestat que la creació d'aquest consell no respon a un problema determinat ja que, segons ha afirmat l'alcalde, "la seguretat a Sant Cugat és força bona. Amb aquesta junta només volem garantir la continuïtat i la millora del nivell de seguretat de què ja gaudim a Sant Cugat".

La FAV compleix un any demanant més participació ciutadana en la política MAGDA MÉNDEZ - Sant Cugat -

La Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat va celebrar dijous a la Casa de Cultura la seva assemblea ordinària a la qual van assistir una trentena de representants de diferents entitats veïnals del municipi. En aquesta reunió es va fer un informe de totes les accions que s'han portat a terme aquest any i es van plantejar nous temes sobre els quals insistir per millorar de cara a la nova temporada. En l'informe de gestió presentat en l'assemblea es recullen totes les accions que s'han portat a terme en aquest primer any de vida de la FAV. Un dels principals temes que con-

tinuaran vigents aquest proper any és la referent a les queixes sobre el servei de la sanitat pública primària. "Hem rebut moIFes demandes, des de llista d'espera de vuit dies, fins a problemes amb les ambulàncies", assegurava el president de-la FAV, Xavier Laborda. En aquest sentit, s'ha presentat una instància a l'Ajuntament reclamant solucions. Un altre dels punts destacats de l'assemblea va ser l'acord a treballar amb altres entitats santcugatenques, com el grup Atena-Dones de Sant Cugat o el Grup de Natura, per estudiar el projecte de l'Eix Vertebrador "i, si cal, presentar al·legacions", explicava Laborda. Des de la FAV s'han expressat crítiques perquè, aquests acords entre els

Una trentena de persones van participar a Vassemblea general de la FAV FOTO: EDUARD GASALLA grups polítics municipals pel creixement de la ciutat "s'han fet en secretisme i sense la participació dels veïns i les entitats". Un altre dels cavalls de batalla de la FAV és la taxa d'eliminació de residus. En la reunió es va demanar "paciència" fins a conèixer el resultat de la demanda que va pre-

sentar l'associació a la taxa reformada l'any 2000. A l'assemblea també s'hi van tractar temes com el projecte d'abocador a la pedrera Berta o la construcció del complex Divèrsia. Aquest mes de gener, la FAV ha celebrat el primer aniversari de la seva fundació. "Estem animats per-

què el que hem fet ens permet donar perspectiva a les coses i acostarnos al Sant Cugat no oficial, que et pot arribar a narcotitzar", assegurava Laborda. Per això, des de la FAV es continua reclamant que "els ciutadans puguin participar i donar idees en l'àmbit municipal" de cara a aquesta nova temporada.

Societat

ELS4CANTONS Dijous, 1 defebrerdel2001

* 0 k w p a c #ó

Els 'okupes' fan una 'performance' per recuperar els objectes incautats

La Càtedra UNESCO de la UAB engega nous projectes

L'acte es va fer davant de rAjuntament de manera pacífica

E.C. - Sant Cugat -

MAGDA MÉNDEZ - Sant Cugat -

L'assemblea okupa de Sant Cugat es va manifestar dimecres passat d'una manera lúdica davant l'Ajuntament per reclamar el retorn dels objectes incautats durant l'intent de desallotjament del mes de juliol passat. Una vintena de joves van representar algunes de les possibles situacions que poden donar-se si no se'ls retornen el material requisat. Enfilats en unes cadires tapades amb una tela vermella, com

'Sense l'edredó no puc dormir' o 'On és la meva tovallola', deien algunes de les pancartes dels 'okupes' en la protesta si estiguessin en un expositor, alguns joves reproduïen situacions que es poden donar sense els objectes incautats. Des d'una noia vestida d'estiu "perquè ens han pres la roba d'hivern", fins a un noi a dins d'una banyera de la qual no pot sortir mai "perquè no m'han tornat la meva tovallola". A banda d'aquesta representació en to festiu, els okupes van llegir un manifest en el qual es

La Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans, que dirigeix el santcugatenc Vicenç Fisas, ha engegat aquest any tres nous projectes: una unitat d'alerta sobre conflictes i drets humans, una nova iniciativa sobre la problemàtica del Sàhara Occidental i un tercer projecte relacionat amb Colòmbia. En el primer cas, es tracta d'una unitat de seguiment per observar l'actualitat internacional, i en especial les zones en conflicte i els drets humans. Per al responsable d'aquesta Càtedra, Vicenç Fisas, "això ens permetrà millorar uns informes que ja fem actualment sobre la situació de tots els països a partir d'uns 50 indicadors vinculats amb drets humans i conflictes". Fisas ha afegit que aquests informes s'enviaran a les administracions "per orientar en polítiques de cooperació i sobretot, per saber quan no s'ha d'exportar armament a alguns països". Una altra iniciativa engegada per aquesta càtedra amb el suport dels ajuntaments de Barcelona i Sant Cugat és el projecte Sàhara 2001. "El que volem és tornar a posar sobre la taula el conflicte sahrauí perMembres de l'assemblea 'okupa' van escenificar algunes de les situacions que es poden produir sense els objectes EG i cal discutirquèincautats està moltF: oblidat assegurava un dels represenreclamava el retorn del material gals, tot i que els considerem inho políticament i diplomàticament", confiscat durant l'intent de des- tants de l'assemblea. "Hi ha justos„però l'Ajuntament, quan ha destacat Fisas. Per últim, des de allotjament. "Diuen que tots els molts d'aquests materials que es troba en situacions que no li la UAB han donat un nou impuls a objectes requisats estan a dis- pertanyen a entitats que realit- convenen políticament, fins i la campanya Colòmbia 2004, una posició dels seus propietaris. El zen les seves activitats al Centre tot se salta les seves lleis". iniciativa coordinada pel també santque falta és que l'Ajuntament Social i d'altres objectes persoDes de l'Ajuntament s'ha macugatenc Kristian Herbolzheimer, deixi d'impedir la recuperació nals", especificaven. nifestat en reiterades ocasions i que vol exportar i difondre les inid'aquests objectes i materials Des dels okupes també es va que el retorn d'aquests objecciatives de pau que surten de la soque en aquests moments es tro- lamentar que "nosaltres accep- tes és competència dels Jutjats cietat civil colombiana. ben en el dipòsit municipal", tem passar per mecanismes le- de Rubí.

o l i

Creu Roja fa una nova crida per aconseguir mantes per als immigrants Uentitat destaca la participació ciutadana en la campanya del rober •

E.C.

- Sant Cugat -

L'assemblea de la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí fa una valoració molt positiva de la resposta que està tenint la campanya de recollida de roba d'abric per als immigrants de la nostra ciutat. Aquesta iniciativa, que va començar ja fa prop d'un mes, té l'objectiu de facilitar roba d'abric, i sobretot mantes i roba per a la llar a aquelles persones estrangeres que hagin vingut a viure a la nostra ciutat. El projecte de fer aquest rober s'inscriu dins un projecte més ampli d'ajuda i assessorament a la població immigrant i que està coordinat per l'Ajuntament amb el

suport de diverses entitats. Dins d'aquest context, des de Creu Roja van optar per fer un rober ja que, segons explica una de les responsables de la campanya, Pilar Rodríguez, "nosaltres tenim molt de lloc i hem pogut habilitar un espai per a això". Rodríguez ha destacat també la col·laboració dels santcugatencs, que, segons afirma, "s'estan portant molt bé, no només per la gran quantitat de roba que ens han portat sinó perquè en la majoria dels casos també està en força bon estat". De moment, i amb tot el que ja s'ha anat recollint, l'assemblea de Creu Roja fa dues repartides setmanals amb les quals poden facilitar roba a una mitjana d'entre 8 i 10 famílies. A cada una

d'aquestes famílies se'ls proporciona un lot per persona en què consten diverses peces de vestir així com alguna manta i roba de la llar. I és que precisament aquests tipus de complements són els que més falta fan en aquests moments. Es per això que des de Creu Roja han fet una nova crida a la participació ciutadana, demanant sobretot mantes, edredons i tot tipus de roba que serveixi d'abric dins de les llars. D'altra banda, l'èxit que ha tingut de moment aquesta iniciativa del rober ha portat els membres de Creu Roja Sant Cugat-Rubí a plantejar-se la possibilitat d'ampliar el projecte del rober i allargar-lo durant totes les èpoques de l'any.

Talles grans i petites Gènere de punt fet a la teva mida

S E G O NII

L ú H tD

ï F Ç AL ò

Galeries Santa Maria - Sant Cugat Tel. 93 674 67 92

Societat HSÍCANKJINS Dij,ous,

C &#

t a c s

n s

2 detinguts per l'agressió d'una colombiana a l'Arrabassada

SCCC organitza el segon concurs de petons Lobsequi és passar una nit a FHotel Arts M.S.

E.C.

-Sant Cugat -

Sant Cugat Centre Comercial (SCCC) obsequiarà amb una nit a l'Hotel Arts els guanyadors del Gran Concurs de Petons que ha organitzat per celebrar Sant Valentí. Les parelles que hi vulguin participar podran visitar de 5 de la tarda a 9 del vespre un decorat expressament preparat pel centre comercial on un fotògraf s'encarregarà d'immortalitzar el petó. Al concurs només hi poden participar parelles d'enamorats. El concurs comença el dimecres 7 de febrer i s'hi podrà participarfinsal dia dels enamorats, el 14 de febrer. L'endemà es farà públic el veredicte i durant els dies que dura el concurs els retrats seran exposats a l'escenari. El jurat del concurs estarà format per una comissió de comerciants del mateix centre. A més, un cop finalitzat el concurs, Sant Cugat Centre Comercial enviarà als participants una còpia del seu retrat. Imatge d'un dels petons d

iny passat F: ARXIU E4C

lli

11111

mÉmummm llIiÉiiiSfi!

mmm 11 •-: ••;.: : : í M

l ü l t e iiii i .• ;:;!

Sis

iïiïèïs'ï

mmm •lÉ

^mmmmmmmmIwlllllllliill!

imi

itlllili!

•

L'alcalde celebra els cents anys d e Juliàn Gil MAGDA MÉNDEZ

- Valldoreix -

La policia estatal ha detingut dos Juhàn Gil va arribar dissabte als homes de nacionalitat colombiana 100 anys, i ho va celebrar amb acusats d'haver apallissat una dona una gran festa al lloc on viu des de 27 anys que va ser trobada el mes de fa dos anys, la Residència d'octubre passat a la carretera de l'ADíaz de Valldoreix. A la festa, Gil rrabassada, dins el terme de Sant va estar acompanyat de la seva Cugat. família i va rebre la visita de l'alEls fets van passar el 20 d'òctubre calde de la ciutat, Lluís Recoquan tres individus van apallissar la der. jove i la van deixar abandonada a la Juliàn Gil va néixer el 27 de gecarretera de l'Arrabassada, pensant ner del 1901 a Barcelona, on ha que estava morta. La noia, també residit tota la vida fins al seu trasde nacionalitat colombiana, va ser llat a la residència valldoreixentrobada prop de la Font Groga amb ca. Una cinquantena de persomúltiples politraumatismes, signes nes no es van voler perdre • d'estrangulament, fractures cranials aquesta festa d'aniversari tarí esi facials i també símptomes d'haver pecial. Així doncs, Gil va estar patit descàrregues elèctriques. acompanyat de la seva filla, els Després de les investigacions, la seus cinc néts i la seva besnéta de policia va poder identificar homes 19 anys. Donada la importància de nacionalitat colombiana com a de la celebració, Juliàn Gil tampresumptes autors de l'agressió, Dos bé va rebre la visita de l'alcalde dels sospitosos van poder ser detindel municipi, representants de guts divendres passat a Madrid, l'Entitat Municipal Descentramentre que el tercer encara no hj litzada i de la Generalitat. Recopogut ser localitzat. Segons els inder li va fer entrega d'un recorformes policials, la principal hipòdatori de la ciutat i també se li tesi és que el motiu de l'atac fos una va lliurar la medalla 100 anys de venjança per deutes. vida que atorga la Generalitat.

IÉIIBBHH

wmMmmmmmim::-:.'^

1 defebrer del 2001

Societat

ELS4CA1YIÜNS Dijous, 1 de febrer del 2001

La Unió organitza la segona matança del porc M.M. - Sant Cugat -

La Unió Santcugatenca ja ha començat a fer els preparatius per a la celebració de la segona matança del porc. Enguany, tornaran a fer aquest acte de manera esglaonada el cap de setmana del 24 i 25 de febrer. L'entitat centenària ha volgut tornar a repetir l'experiència després de l'èxit de l'edició de l'any passat. Les activitats s'han repartit al llarg de tot el cap de setmana. Dissabte 24, es farà l'elaboració dels embotits des de primera hora del matí. A les 10, es farà un tast per invitació a tots els socis de la Unió que col·laborin en l'elaboració dels aliments, i les autoritats convidades. L'endemà, diumenge 25 de febrer, es farà un dinar popular. A partir de les dues del migdia hi haurà l'àpat, que consistirà en pa, amanida i taronja, botifarres, costelles i la resta d'embotits. A la tarda hi haurà un gran ball. El preu per les dues activitats serà de 600 pessetes, per als socis i 1.200 per als que no ho són (i a meitat de preu, només el ball).

El CMSC fa la primera calçotada de l'any En l'actuació simultània de les 57 colles participants, els Castellers de la nostra ciutat van descarregar el 4 de 6 sense problemes FOTO: M.MÉNDEZ

Els Castellers participen en una trobada històrica a Valls Amb aquesta actuació iniciaven la nova temporada MAGDA MÉNDEZ

Els Castellers de Sant C ugat van iniciar la nova temporada d'una manera molt especial: participant ala Festa de la Candela de Valls. Aquesta celebració es fa cada 10 anys a la capital de l'Alt Camp i va aconseguir batre el rècord de colles participants

en una mateixa trobada. En total van ser 57 colles, o, el que és el mateix, uns 6.000 castellers els que van participar en la Gran Trobada Castellera de Valls amb motiu de la Festa de la Candela a Valls. Aquesta festa és l'única ocasió que les colles no vallenques poden actuar a l'emblemàtica plaça del Blat, davant de l'Ajuntament. Cada colla

CATALONIA CERÀMIC EXPOVENDES: (CENTRAL) •Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 9 3 5 9 4 8 9 0 0 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 4 6 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 0 0 08

va fer un pilar (els de Sant Cugat en van fer un de 5) i van continuar la cercavila. Després d'una parada davant del monument als castells, els santcugatencs i la resta de colles participants van arribar a la plaça de Lluís Companys on es va fer l'actuació conjunta. A quarts d'una del migdia, amb la plaça plena de gom a gom, totes les colles castelleres

van aixecar les seves construccions de manera simultània. Donat que la magnitud de l'actuació era molt gran, l'organització va limitar la complexitat de les construccions a un tres de vuit. Els castellers de la nostra ciutat van aconseguir descarregar un 4 de 6 sense cap mena de dificultat. L'actuació vafinalitzaramb uns pilars simultanis, i els santcugatencs van fer el de 4 al segon intent. "Ha estat una actuació realment emocionant", assegurava el cap de colla, Jordi Johé. "A més, es nota com s'ha consolidat el fet casteller. De 10 anys cap aquí han sorgit moltes colles. Ha augmentat molt l'afició i el nombre de gent que fa castells", afegia.

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

M.M. - Sant Cugat -

El Club Muntanyenc (CMSC) ha organitzat la Primera Gran Calçotada del Mil·lenni aquest diumenge. La festa se celebrarà a Can Sardà, després del tradicional passeig per Collserola. Aquest és el primer any que el CMSC organitza una calçotada i ho farà amb tothom qui s'hi vulgui apuntar. L'àpat serà a la casa pairal de Can Sardà a les tres del migdia, just quan finalitzi el passeig per Collserola. S'aconsella portar roba còmoda i ampla i no cal dur pitet. Les inscripcions es fan a la secretaria del club (93-674-53-96) i les places són limitades.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

Societat

ELS4CANTONS Dijous, 1 defebrer del 2001

ÏÏ"

& m

'Temps de vida i cura de les persones' guanya la beca Dona Informació S'nan presentat nou projectes a la primera edició del certamen Un estudi sobre la implicació que suposa tenir cura de nens en la seva primera infantesa és el tema del projecte Temps de vida i cura de les persones. Aquest ha estat el guanyador de la primera beca atorgada per l'Oficina municipal Dona Informació.

guin cap al mes de maig. L'acte d'entrega de la beca es va fer dimarts a la sala de plens de l'Ajuntament i va comptar amb l'alcalde, Lluís Recoder, la tinent d'alcalde d'Igualtat, Mercè Conesa, alguns regidors del consistori, les responsables de Dona Informació, membres de grups de dones de la ciutat i el jurat de la beca. Elsfinalistesdel premi van ser els projectes que tenien com a objecte d'estudi les desigualtats a través de l'estudi del temps i les

MAGDA MÉNDEZ - Sant Cugat -

El projecte de les sociòlogues barcelonines Anna Tarrés i Elena Rovira ha estat el guanyador de la primera edició de la beca atorgada per l'oficina municipal Dona Informació. La temàtica de l'estudi que portaran a terme serà l'adaptació i els canvis que es produeixen en la vida de les persones, majoritàriament dones, que tenen a càrrec seu nens petits. Aquest projecte ha estat escollit d'entre els nou que optaven al premi. "Aquest estudi que portarem a terme ens permetrà visualitzar els canvis que comporta tenir cura de nens que es troben en la primera infantesa, que majoritàriament és femení", explicava Rovira. "És un tema clàssic dins les qüestions de gènere, però creiem que pot ser molt útil de cara a tenir una bona perspectiva per la política social", assegurava Tarrés, tot indicant que aquest estudi permetria fer unes accions específiques i adaptar els serveis a les necessitats reals d'aquest segment de la població. "Els

El projecte • estudiarà els canvis que comporta tenir cura de nens en la primera infantesa

a més de mostrar-se sorpreses per haver guanyat, ja que "ni t'ho planteges que pugui passar realment". La beca que se'ls ha concedit és de 30.000 pessetes i l'estudi es farà a partir d'una mostra seleccionada, realitzant entrevistes qualitatives i els grups de discussió. Es preveu que els resultats de l'estudi es tin-

dones a les associacions de la ciutat. "Estem molt satisfets, tant per la quantitat de treballs presentats com per la qualitat de tots ells, que ha estat molt destacable", assegurava Recoder, tot afegint que tenien previst donar continuïtat a aquesta iniciativa. Per la seva banda, Conesa va assegurar que d'aquesta manera s'acomplia un dels tres objectius bàsics de Dona Informació, com és potenciar la investigació sobre el món de la dona a Sant Cugat.

gua a distància i mitjançant sistemes multimèdia. Així ho ha explicat la responsable d'aquest servei, Lluïsa Gallego, que ha destacat que "fins ara, aquesta oferta no era gaire habitual al Vallès". Per tal de facilitar aquest aprenentatge, el Servei Local de Català compta amb un Cd-ROM adreçat principalment a persones de parla no catalana i amb la Casa de Cultura. Com ja és habitual, el servei ofe- un altre pensat per a catalanoparrirà cursos presencials de 45 hores de lants que vulguin perfeccionar els durada i la possibilitat d'aconseguir seus coneixements de la llengua. Una altra opció que s'ofereix des els certificats equivalents als nivells A, B i C de la Junta Permanent de d'aquest servei és el centre d'AuCatalà. Des d'aquest any, però, i toaprenentatge, un espai amb macom a novetat, totes les persones nuals i llibres de consulta, exercicis que ho vulguin també tindran la autocorrectius, programes de trepossibilitat d'aprendre aquesta llen- ball i models d'exàmens entre al-

tres coses. Gallego ha explicat que "aquest servei està pensat per a aquella gent que vol aprendre català al seu ritme i segons els seus horaris". En aquest centre, els estudiants disposen també de l'assessorament d'un equip de professionals que orienten els alumnes en la planificació del treball. El Servei Local de Català de l'Ajuntament va crear-se oficialment l'any 1987. Toti que la franja d'edat majoritària dels alumnes és la dels 30 als 40 anys, des del centre asseguren que hi va gent de totes les edats i totes les procedències, tant estrangers que volen aprendre la llengua com gent d'aquí que vol perfeccionar els seus coneixements.

El lliurament de la beca es va fer a la sala de plen. resultats també permetran conèixer quin ús es fa dels recursos municipals i quin rendiment es podria arribar a assolir", afegia Elena Rovira. Les guanyadores, que tenen 30 anys cadascuna, van explicar que s'havien presentat a la beca de Dona Informació "per casualitat",

i? $ 6 It F «i ft% & li s

El Servei Local de Català de P Ajuntament amplia l'oferta de cursos per a adults E.C. - Sant Cugat -

El Servei Local de Català de l'Ajuntament de Sant Cugat ha programat nous cursos de català per a adults per al període comprès entre els mesos de març i juny. Les inscripcions per a aquests cursos poden fer-se els dies 7 i 8 de febrer a

\SALLA

Els carnissers faran una vaga per demanar més ajudes al govern E.C. - Sant Cugat -

Les carnisseries de Sant Cugat estudien la possibilitat de sumarse a la convocatòria de vaga prevista a la comarca per al proper dijous, dia 8 de febrer. Aquesta iniciativa, promoguda des de Ripollet, té l'objectiu de demanar a les administracions més ajudes davant la difícil situació que afronta aquest sector com a conseqüència de la crisi de les vaques boges. Amb aquestafinalitat,els carnissers del Vallès Occidental que s'adhereixin a la iniciativa, tancaran durant el proper dijous les seves botigues i parades i es concentraran a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on tenen previst lliurar un escrit amb les seves reivindicacions a algun representant del govern català. Entre aquestes demandes i reivindicacions, destaca per exemple la petició d'una rebaixa de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) o dels cànons que es paguen als ajuntaments. Els carnissers també sol·liciten més claredat en les informacions que arriben als consumidors, així com ajudes provinents de la Unió Europea. Així ho ha explicat una de les organitzadores de la protesta, Isabel Sànchez, per qui "la situació comença a ser insostenible". Sànchez ha destacat que la majoria de les carnisseries han notat profundament la crisi i que, da-' vant una situació "cada cop més difícil de resoldre" calen ajudes o "ejs carnissers haurem de pensar a canviar de gènere ofinsi tot, tancar els nostres establiments". Aquesta proposta de vaga compta amb el recolzament de carnisseries de diverses ciutats vallesanes i algunes de la nostra ciutat. D'altra banda, i davant la por dels consumidors, Sant Cugat Comerç està organitzant una xerrada informativa oberta a tots els ciutadans.

EIS4CANTONS eis4c a n t o n s @ t o t s a n t c u j y | t . c 6 m "el diari de Sant Cugat" *

Societat

E1S4C41VIWB Dijous, 1 defebrer del 2001

IfiïBMQUr&ci&fiS

Vivendum, n o u servei que uneix decoració i tècniques orientals

20 escoles locals al concurs de cartes d'Unió Postal Universal

Aquesta nova oferta permet harmonitzar la llara través delFengShui

E.C. - Sant Cugat -

MAGDA MÉNDEZ - Sant Cugat -

Sant Cugat compta des de la setmana passada amb un nou servei privat: V i v e n d u m . Aquesta nova empresa compta amb experts arquitectes i decoradors que assessoren els usuaris sobre la manera més harmònica de vestir una llar. La inauguració es va fer dimecres de la setmana passada i va comptar amb l'actuació de la companyia de l'actriu santcugatenca Sílvia Servan.

Matamoros: "Volem donar un servei molt personalitzat, donar un producte específic"

"Volem acostar els santcugatencs a la natura. Oferim un entorn més saludable i harmònic", explicava l'iniciador d'aquesta empresa, el geobiòleg Jordi Matamoros. Vivendum és una empresa de serveis que neix de l'evolució de la consulta privada del mateix Matamoros i que actualment compta amb el suport d'un equip format per arquitectes i decoradors.

Una vintena d'escoles de Sant Cugat participaran en el concurs de composicions epistolars que ha organitzat la Unió Postal Universal. L'a iniciativa, coordinada-per l'empresa Correus i Telègrafs, té l'objectiu de fomentar la correspondència i l'amistat entre nens i nenes de diferents països del món. Sota el lema Escric aquesta carta sobre la nostra amistat i les nostres diferències, la campanya d'enguany compta amb la participació de gairebé un centenar d'escoles de la nostra comarca i més de 2.700 d'arreu de Catalunya. Els joves que vulguin participar-hi han ser d'edats compreses entre 8 i 15 anys, i l'única cosa que han de fer és escriure un text que sigui d'una extensió de 500 a 1000 paraules. Aquesta carta pot estar escrita en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat espanyol. D'aquesta manera, des de l'entitat organitzadora, Unió Postal Universal, amb la col·laboració de Correus i Telègrafs, Desenes de persones van participar a la inauguració de Vivendum, al carrer Sant Jordi, número 30 K: E. GASALLA es vol promoure la correspondència i l'amistat entre els Vivendum ofereix serveis tant en expansió i considerem que pecífic per a cada tipus de més joves d'arreu del món, i des de l'inici de la construcció Vivendum és una aposta per client". sobretot, que els nens i nenes d'un habitatge com en pros- un producte molt vàlid", afirLa inauguració va comptar amb coneguin i recuperin aquesta peccions posteriors. Les bases mava Matamoros. Pel geobiò- l'actuació de l'actriu santcugatradicional forma de comunide servei es troben en les tèc- leg, una de les grans bases del tenca Sílvia Servan, que va recació, avui en dia una mica deiniques de la geobiologia i l'o- servei que ofereixen és que "és citar poemes en el seu muntatxada de banda davant la conriental Feng Shui. "Creiem molt personalitzat, per arribar ge Orienti Occident acompanyada tínua afluència de noves que aquesta és una demanda a donar un producte molt esper una guitarra i un violí. tecnologies.

_-fJ f||:

A s s o c l a c / o f s s

El sopar anual de Lluita Contra el Càncer inaugurarà la nova masia de Can Magí Prop de 450 persones assistiran a aquest acte benèfic E.C. - Sant Cugat -

La junta local de l'Associació de Lluita Contra el Càncer organitzarà, un any més, el seu tradicional sopar benèfic destinat a recaptar diners en favor

de les persones afectades per aquesta malaltia. Aquesta iniciativa, que s'organitza des de fa més de vint anys a la nostra ciutat, tindrà en aquesta ocasió un caire especial, ja que servirà per inaugurar la recentment restaurada ma-

sia de Can Magí. Així ho ha explicat la presidenta local de l'Associació de Lluita Contra el Càncer, Marta Martí de Ferrés, que ha assegurat que "els propietaris d'aquesta masia ens l'han cedit de manera altruistaper poder fer allà el nostre sopar

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

tradicional". Martí ha explicat també que, segons les previsions, aquesta trobada comptarà amb la participació d'unes 450 persones que podran gaudir del sopar, així com d'una tómbola benèfica. Com ja és habitual, els regals sortejats en aquesta tómbola han estat cedits per comerciants locals o de Barcelona, per petites i mitjanes empreses o per diverses persones sensibilitzades amb aquesta iniciativa. "El nostre objectiu", ha destacat la organitzadora "és reunir-nos tots una vegada l'any i recaptar fons per ajudar a les persones malaltes de càncer". En aquest

(3) 93 590 68 80

sentit, Marta Martí ha explicat que els diners recollits es distribueixen des de la central de l'Associació, a Barcelona, on els destinen principalment a donar recolzament als malalts, ja sigui econòmic, mèdic, en tractaments o en ajudes psicològiques. El sopar anual de l'Associació de Lluita Contra el Càncer tindrà lloc el proper 17 de febrer a la masia de Can Magí a les nou del vespre. Coincidint amb aquest acte, els propietaris de la masia s'estan plantejant també la possibilitat d'aprofitar l'ocasió i fer l'acte de benedicció d'aquest nou local.

Sant Just Bonavista 63-65 0) 93 480 36 00

24 Societat

ElS4CAIVrC»NS Dijous, 1 defebrer del 2001

à s t f #i g

d e

#? à c# f

a #1 i

tf Q '0 t

Francesc de Puig. Director del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat <.<.

Estic ficat en política per culpa del bàsquet"

"Hi ha moltes coses a la vida que creen frustració" EMILI BELLA -Sant Cugat -

El dia 11 de desembre del 2000 va traspassar la porta del Càsting un home alt, de cara amable i amb un somriure gairebé constant a la boca. La seva fitxa diu que és en Francesc de Puig, exentrenador de bàsquet (cosa que explicaria la seva alçada), i que es dedica activament a la política (cosa que explicaria el seu somriure). Després de passar les proves, vam poder comprovar que en Francesc de Puig és un home directe i que sap perfectament què vol aconseguir de cada moment. Des de fa uns anys és el director del Centre d'Alt Rendiment (CAR) i, segons el que hem pogut saber, sempre s'ha mostrat molt proper als atletes que s'hi entrenen.

MAGDA M É N D E Z - Sant Cugat -

Em dic Francesc de Puig i Viladric. Vaig néixer l'I del 9 del 49 a la ciutat de Barcelona. Sóc casat i tinc dos fills. En aquest moment, sóc el director del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. - ^Es molt dur ser pare de dos adolescents? - No, és una cosa molt divertida i molt agraïda, a més. Com que tens tota una història de molts anys dedicada a l'ensenyament, sempre et sembla que pots fer alguna cosa per als teus fills. - Per què està tan mal considerat el bàsquet femení? - Jo crec que no és veritat, crec que està ben considerat. Jo, almenys, en tinc un bon record. - Però en l'àmbit popular, no gaire... - Possiblement sigui una de les coses que no tingui gaire penetració, sobretot, en la televisió. Però passa, en general, a l'esport femení. - ^Es va ficar a entrenar noies en bàsquet per una frustració personal? - Doncs no. Em vaig ficar a entrenar noies perquè jo entrenava nois i la meva dona, noies. Ella va quedar embarassada i no podia continuar entrenant i vaig agafar aquest equip de dones de la meva senyora i ho combinava. - També veiem que potser pal·lia el fet de no ser jugador professional de bàsquet sent directiu del TDK Manresa... - Sí, he estat des del 92 fins al 98 dins el consell d'administració del TDK. A més, durant els darrers tres anys vaig ser també el responsable de l'esportiva de l'equip. Uns anys que van ser molt agraïts pel bàsquet a Manresa. D'aquesta manera podia mantenir el meu vici

de bàsquet, ja que la meva feina no em permetia entrenar. - Per què està ficat en política? - Una mica per aquestes coses de la vida. En un moment determinat, també per culpa del bàsquet (perquè tot és culpa del bàsquet) l'any 87 es feia la llista per CiU. Al cap de llista, en Juli Sant Climents, li devia faltar algú com a regidor d'Esports. Jo havia estat professor dels seus fills i em van venir a buscar. En principi li vaig dir que no, però el meu germà em va fer una reflexió molt senzilla. Em va dir: "Tu que tota la vida has estat ficat en aquests temes i sempre has dit que es podrien fer més coses amb l'esport, si no t'hi fiques ara no et vull sentir protestar mai més". I hi vaig entrar. - A les eleccions passades es va presentar a l'alcaldia de Manresa i va perdre. Per què creu que no va guanyar? - Perquè suposo que no devia ser el millor candidat, o que els altres també hi juguen. Per a mi ha estat un repte molt important. - ^Se suposa que s'hi tornarà a presentar, tot i fer el ridícul ara?

Les preguntes Es el director del CAR perquè és de CiU? Jo, la ventat, és que, sempre, quan algú m'ho ha comentat, he dit q u e no. Jo he estat director del C A R p e r q u è e n aquell moment en Joan Lluís Vila-seca, q u e cm coneixia, i a m b qui havia estat treballant e n diferents àmbits de gestió de l'esport, va creure q u e podia fer-ho ben fet. Si m ' h i ha ajudat o no... e m quedaré s e m p r e a m b cl d u b t e . P e r q u è el CAR margina

ím De Puig també ha entrenat en atletisme i handbol FOTO: ARXIU E4C - Home, jo no sé si vam fer el riM'ho va dir un dissabte a Moià, li dícul. Vam perdre un regidor, no vaig demanar un temps per penvam guanyar i la veritat és que en sar-m'ho, però ja estava a punt de el món de la política no pots perdir-li que sí. dre mai la il·lusió. Sobre si m'hi - Què aporta el CAR a l'esport tornaré a presentar, a banda de les santeugatenc? meves ganes de presentar-m'hi, - El reconeixement pel que fa als també ha de ser el meu partit el . centres d'entrenament d'arreu del que determini si ho puc fer o no. món. Avui en dia és el més cone- Què hi fa un polític manresà digut de tot l'Estat. Una mostra és rigint el CAR de Sant Cugat? que l'any abans dels jocs, en una - L'any 95, el que aleshores era el trobada de centres a Sidney, l'únic director general de l'esport, en Joconvidat de l'Estat vam ser nossep Lluís Vilaseca, em va trucar i altres. L'any 2001 es fa el segon em va explicar que l'anterior difòrum mundial de centres d'enrector se n'anava i m'ho ya protrenament on l'amfitrió és el CAR posar. És d'aquelles coses que et de Sant Cugat. deixen com distret p e r q u è no 'Càsting' s'emet els dilluns, de les 23 a 24 h a comptes que ningú et doni aquesRSC (91.5 FM). Resum de l'entrevista, els ta oportunitat, que era molt gran. dissabtes al matí al programa 'Éssers urbans'.

de La Veu l'esport santeugatenc? Bé, aquesta afirmació no és v e r t a d e r a . J o c r e c q u e el CAR ha tingut s e m p r e una bona harmonia i una bona col·laboració a m b l ' e s p o r t santeugatenc i, dins les nostres possibilitats, jo crec q u e li hem donat tota la prioritat. Es m é s , n o s a l t r e s s e m p r e hem dit q u e ens sentim molt orgullosos de pertànyer a Sant Cugat i crec q u e el mínim q u e podem fer és deixar els nostres espais.

Les

proves

JORDI RAM< >N

- En primer lloc, el vam sotmetre a un repte: un qüestionari sobre bàsquet, en què havia de respondre la pregunta anterior a la que se li plantejava. Al final, va anar bé. - Com que De Puig confessa que li agrada evadir-se del món sortint a passejar per la muntanya, li vam demanar que ens proposés una excursió. Ens va proposar una visita a la serra del Verd, acompanyat del seu gos, el Kàvik, i llegint Cent fets duu segle.

L has de sentir TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT + LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS

- Ara li diré un seguit de noms i és qüestió que hi posi un adjectiu per a cadascun: Francesc de Puig: Un entrenador de bàsquet. Ràdio Sant Cugat: Una ràdio amable. TDK Manresa: El millor club del món de bàsquet. Pau Nicolau Urdangarín de Borbón: Un bon jugador d'handbol. El seufill:Ah, també serà un bon jugador d'handbol, segur. - Va seguir la sèrie 'La Rosa' de TV3? - Una mica sí, però jo no sóc gaire aficionat a la televisió. - La hipotèrmia fa mal? - Home, suposo que sí. - Val la pena construir una pista de terra batuda només per fer-hi la Copa Davis? - Home, si no té un gran cost, sí. Era una situació única i penso que s'havia d'aprofitar. - Al Gore o George Bush? - La veritat és que volia que guanyés Al Gore. - Quantes vegades es bota la pilota en un partit de bàsquet? - Bé, jo crec que 3.838 vegades. - Exacte! Quantes vegades es bota la pilota en un partit de waterpolo? - Cap vegada. - Convergència o Unió? - Convergència. - Quina olor fa el CAR? - Fa una bona olor. - Però CAR no vol dir cotxe en - Sí, però també pot voler dir Centre d'Alt Rendiment. - I per què no hi ha cap Centre de Baix Rendiment? - Perquè no seria fàcil de mantenir. - Per què no porta barba? - Ho he intentat moltes vegades però no tinc paciència de deixar-me-la. - Quants esportistes entrenen al CAR? - N'hi deu haver aproximadament uns 250. - L'esport crea frustració? - Hi ha moltes coses a la vida que creen frustració. I l'esport també en pot crear. - Digui'ns algun esportista que no sàpiga guanyar. - N'hi ha que passen vertader pànic davant la possibilitat de guanyar. Donar noms seria més difícil. - Per ser un bon esportista cal haver pres cola-cao de petit? - No crec que sigui el més important.

'RSC RADIO SANI CUGAT

OS4C4NTW6

Comarca

Dijous, 1 de febrer del 2000

¥a f f è s

ST 8

«s

5»

2» <£S

3 , 2 mesos de mitjana d'espera per una •

•

operació quirúrgica El temps mitjà d'espera per ser atès d'una intervenció quirúrgica a la Regió Sanitàra Centre, que engloba les comarques barcelonines del Berguedà, el Bages, Osona, el Vallès Oriental i l'Occidental, és de 3,2 mesos, quinze dies menys que a la resta de Catalunya, segons dades facilitades pel Departament de Sanitat. Aquesta dada podria ser inferior $i no fos per les pròtesis de genoll que tenen una especial incidència en els temps d'espera per l'increment de demanda a causa de la millora dels materials i a l'envelliment de la població. El conseller de Sanitat, Eduard Rius, ha informat que enguany s'invertiran 4.000 milions de pessetes en aquest capítol per reduir el temps d'espera per aquesta mena d'operacions que en aquesta àrea és de vint mesos. En aquestes comarques hi havia

M o n t c a d a

a finals de l'any passat 7.603 malalts en espera. Sanitat es compromet a donar resposta a les intervencions quirúrgiques en un termini mitjà de tres mesos l'any 2003 i de quatre mesos per aquest any si bé a 31 desembre de l'any passat, amb una població de 39.145 malalts arreu de Catalunya, el t e m p s d'espera ja es va situar en 3,7 mesos, en operacions garantides com d'alliberament del nervi del canell, pròstata, extracció de la bufeta de la fel i extracció de la matriu per causes benignes. E n g u a n y els quatr& procediments quirúrgics que entraran en garantia seran els de cataractes, artroscòpies, hèrnies i circumcisió, l'any vinent seran els de pròtesis de maluc, varius i vasectomia per acabar l'any 2003 amb les pròtesis de genoll, operacions de tabic nasal i amigdalectomies./Intra-ACN

R e i x a c h

Mas posa la primera pedra del metro lleuger, que unirà Trinitat Nova amb Can Cuiàs El conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, i d'alguns representants municipals, va col·locar a finals de la passada setmana la primera pedra del metro lleuger que ha d'unir Trinitat Nova, a Nou Barris, amb Can Cuiàs, al terme municipal de Montcada i Reixac. El nou sistema de transport donarà servei a una població de més d'l 1.000 habitants i tindrà un cost estimat de 6.500 milions de pessetes. La solució prevista per al metro lleuger de' Trinitat Nova-Vallbona fins a'Can Cuiàs, amb estacions a Torre Baró i Ciutat Meridiaha, es basa e n u n traçat •sempre soterrat, per bé que amb una distància mòlt variable resp e c t e a les superfícies. Així, mentre que les estacions de Tor-

re Baró i de Can Cuiàs són relativament superficials, la de Ciutat M e r i d i a n a es troba a una fondària de més de 30 metres, dificultat que se solucionarà amb un parell d'ascensors ràpids des del vestíbul d'entrada fins a l'andana. T a m b é s'ha previst la correspondència e n t r e el metro i el metro lleuger a l'estació de Trinitat Nova, que actualment és la terminal de la línia 4 i ho serà també de la línia 3. L'estació del metro lleuger, de la qual s'han començat les obres, tindrà una fondària- intermèdia entre les dues andanes per tal de minimitzar el temps de transbordament cap a qualsevol de les dues línies. A més, els desnivells se salvaran amb ascensors per donar accessibilitat a persones a m b mobilitat reduïda i, amb escales mecàniques, quan el desnivell sigui prou gran./Intra-ACN

Foto de família dels. guanyadors FOTO: INTRA/ÀCN

La Diputació de Barcelona lliura els premis de Comunicació Local Les publicacionsÀrnica d'Esterri d'Aneu i El 9 Nou del Vallès Oriental; les ràdios municipals de Premià de Mar i Avinyó; les televisions locals de Reus i Viladecans; el butlletí de Sant Pol de Mar i la Web Solidària de Vilafranca del Penedès, han estat els guanyadors dels premis de comunicació 2000 que ha atorgat la Diputació de Barcelona. L'acte de lliurament de la vintena edició dels premis de Comu-

9 anys per intent d'assassinat L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 9 anys de presó un home que va intentar assassinar un veí de Castellar del Vallès que va intercedir en una disputa sentimental originada en un bar de la població. L'agressor va apunyalar el coll la víctima, que només per atzar va salvar la vida, segons la -sentència. El tribunal ha dictat la resolució q u e c o n d e m n a Rafael Arias Guerra, de 37 anys, per un int e n t d'assassinat. La Sala ha acordat que indemnitzarà la víctima en un milió de pessetes pels danys morals i Jes seqüeles estètiques de la lesió, que va estar a uns centímetres de seccionar-li la vena iugular./Intra-ACN

nicació Local va tenir lloc al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, el dissabte passat, en el transcurs de l'Onzena Festa de la Comunicació Local a la qual van assistir més de 600 persones. L'acte va comptar, a més, amb l'actuació del grup teatral Els Comediants. Un total de 207 candidatures optaven enguany als premis d'aquesta edició. El jurat va atorgar, a més, el pre-

mi d'Honor de Comunicació al periodista gironí Narcís-Jordi Aragó, i es va concedir una menció especial a T V C a r d e d e u pels seus 20 anys d'existència. El jurat estava format per Jordi Llonch, Joan Brunet, Roser Garcia, Josep Carles Rius, Rosa Maria Molló, Sergi Schaff, Isaias Tàboas, Josep Maria Martí, Rafael Nadal, Salvador Alsius i Antoni Esteve. Jordi Navarro n'ha estat el secretari./Intra-ACN

7 anys de presó per un home acusat de tràfic de drogues La Fiscalia de Barcelona demana provisionalment una pena de 7 anys de presó per a un veí de C e r d a n y o l a del Vallès acusat d e traficar a m b drogues. La fiscalia, en les s e v e s conclusions provisionals, d e m a na per a José M a n u e l R G . la p e n a d e set anys d e p r e s ó i una multa d'1.400.000 pessetes com a p r e s u m p t e autor d'un delicte contra la salut pública. Els fets van tenir lloc el 14 de juliol d e 1999, q u a n el processat i una noia q u e ha mort d u r a n t la instrucció del proc e d i m e n t van ser d e t i n g u t s per la policia a m b 50,89 grams d e cocaïna, p r e s u m p t a m e n t d e s t i n a d a a la v e n d a , q u e es

trobava amagada sota el seient del seu vehicle. La droga hauria assolit al mercat un valor d e 700.000 pessetes. D u r a n t la primera sessió del judici, celebrat a la secció tercera de l'Audiència de Barcelona aquesta setmana, el proc e s s a t va n e g a r e l s f e t s al·legant q u e la droga era per c o n s u m propi i q u e q u a n la policia el va d e t e n i r es trobava a p u n t d e c o n s u m i r u n a dosi q u e acabava d'adquirir a Barcelona. La vista continuarà pròximam e n t a l'Audiència de Barcelona a m b la presència dels perits mèdics, que han de valorar la s e v a p o s s i b l e d r o g o d e pendència./Intra-ACN

Societat

ELS /CANTONS Dijous, 1 de febrer del 2001

n LA FESTA DEL BLAT No, no es tracta que els Castellers de Sant Cugat ara es dediquin a fer teatre. L!alegria a la cara del Marc i l'Eric és evident, i és que no n'hi ha per menys. Els santcugatencs van poder fer el seu primerpilar de la temporada en un lloc tan emblemàtic com és la plaça del Blat de Valls. Una possibilitat que només es podrà , repetir d'aquí adéu anys! Pàgina: 21 FOTO: MONTSE GRA U

LES BARRICADES ACTUALS Ja L·n començat les tasques d'aixecament d'una part de la calçada del carrer d'Àngel Guimerà, just abans de l'encreuament amb el carrer de Villa. La mesura respon a la voluntat de l'Ajuntamentper alentireltrànsita la zona de l'estació, tan criticada per entitats ecologistes i vet'ns de la ciutat. Un altre punt de la ciutat on ja s'ha fet el mateix és al carrer d'Àvila de Mira-sol, on els veïns també van ferpressió perquè esfessin els aixecaments a través dels consells de districte. En el darrer, la regidora d'ERC, Sara Bertran, es va queixarperquè els havien fet massa elevats i hi havia cotxes que rascaven a terra en passar-hi. FOTO.E.GASALLA

'EL LLAC DELS CIGNES* ALA UNIÓ SANTCUGATENCA Els alumnes de les escoles santcugatenques Pins del Vallès i Àgora i els de la de Rubí Torre de la Llebra van ser elpúblic davant del qual va actuar la companyia de dansa barcelonina la Companyia Juvenil de Dansa. Els alumnes de les escoles citades van poder veure una petita adaptació de la coneguda coreografia El Llac dels Cignes. FOTO: CEDIDA

PEL BLAU? En edicions anteriors apuntàvem que els socialistes no havien convidat els mitjans de comunicació a cap àpat. Doncs bé, aquesta setmana agraïm al PSC el deliciós esmorzar que ens va oferir al restaurant Cal Sallent. Els següents a la llista són IC-V, ERC i EUiA. Però la pregunta d'aquesta setmana és: entre entrepà i entrepà, per quin micròfon es decidirà Jordi Menéndez? Pelblau? Pàgina:6 FOTO.E. GASALLA

Societat

ELS4CANTON3 Dijous, 1 defebnrdel2001

m COM UNA PATENA Nets com una patena es van presentar els okupes davant de rAjuntamentper reclamar que els retornin els objectes incautats el dia de I'intent de desallotjament. Per demostrar-ho, un d'ells es vaficaren remull, reclamant una simple tovallola per eixugar-se. Lacte va finalitzar per evitar la hipotèrmia del noi de la fotografia. Tot un detall. Pàgina: 19 FOTO.E. GASALLA

A MOSSEGADES A vegades la naturalesa humana és. la depredadora més despietada. Tant se val quins siguin els mitjans, tan sols calfixar-seen quin és l'objectiu i atacar-lo amb totes ks armes que es tinguin a Fabast. Els taurons que viuen al mar maten per sobreviure, els que podem trobarà qualsevol empresa et mossegaran quan menys t'ho esperis. I, si no, tan sols cal veure com acaben els protagonistes ideats per DavidMamet i que es van deixar observar divendres al TeatreAuditori. Tan sols eren tres, però amb unes dents d'allò més esmolades! Pàgina: 38 FOTO: ENRIC FABRE

MÉS QUE UN PI Més que un pi és un déu de l'Olimp. Ho diem per la força i la resistència que demostra dia rere dia elpi mésfamós de la contrada. Demà, elpi d'en Xandri complirà quatre anys des que va patir aquella brutal incisió. A veure si quan compleixi cinc anys li podrem regalar entre tots una Torre Negra protegida i neta. Pàgina: 15 FOTO: ENRIC FABRE

'AMTLels

mobles

carré ü f i mobles Francesc Moragas, 33 Tel.93 674 09 95 SANT CUGAT DEL VALLÈS www.carremobles.com

EIS4CANT0NS

X V I I I

M i t j a

M a r a t ó

u g

mm.

Milfi

. 1< l i

B^ PP»»

S ami

•

*pi

L« Comissió Atlètica de Curses espera superar els 1.060 corredors de l'edició de l'any passat FOTO: E. GASALLAMustafàYouines va vèncer l'any passat FOTO.E. GASALLA

natre el record es la iita principal Cifuentes: "Superar el rècord del circuit és una manera de donarprestigi a la prova" Els carrers de la nostra ciutat tornaran a reviure, com cada any, una més que tradicional prova local que aplega més de 1.000 corredors. La XVIII Mitja

ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -

A les deu del matí de diumenge es donarà el tret de sortida al carrer Pla del Vinyet -davant del Centre Cultural- de la Mitja Marató de Sant Cugat, que enguany celebra la divuitena edició. L'arribada dels atletes serà al Passeig Gaudí, un punt situat a molt pocs metres de la línia de sortida. El circuit serà el mateix que el dels últims cinc anys, des de l'any 19% l'organització d'aquesta clàssica prova santcugatenca va decidir canviar-el seu recorregut. D'aquesta manera, facilita que la cursa transcorri íntegrament per tot el terme municipal de Sant Cugat. Els dos principals objectius què s'ha proposat l'organització, que un any més córrer a càrrec de la Comissió Atlètica de Curses, que

Marató de Sant Cugat començarà a les 10 del matí de diumenge al Pla del Vinyet i es podrà seguir en directe pels principals carrers de la ciutat. Sens dub-

componen membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i del Club Natació Sant Cugat, són d'una banda, arribar als 1.200 participants -xifra amb la qual es tancarà

gons. El primer s'embutxacarà 20.000 pessetes, el segon 10.000 i el tercer 5.000. Si aquesta prova de fons -21,097 quilòmetres- arriba als 1.200 corredors, se superarà la xifra de 1.060 participants que hi va haver en la passada «dició.

Un altre objectiu fixat per la Comissió Atlètica Es vol batre e\ rècord de Curses és arribar als Jaume Cifuentes, president de la 1.200participants, xifra Comissió Atlètica de Curses, té que tancaria la inscripciómolt clar que "tjatre el rècord del

la inscripció-, i de l'altra, incentivar econòmicament, per segon any consecutiu, als tres primeís atletes que aconsegueixin superar el re > cord del circuit, que des de l'any 1999 és de Benito Ojeda amb una marca d'l hora, 7 minuts i 25 se-

circuit és una manera de donar prestigi a la Mitja Marató de Sant Cugat. És evident que aquest prestigi el donen els atletes". En aquest mateix sentit, Cifuentes també ha reconegut i assegurat que en l'edició d'enguany "també volem oferir als participants una millora qualitativa. Entenem que els hem de donar un servei i unes prestacions en consonància amb el prestigi que nosaltres li volem donar. Per tant,

te, una de les principals atraccions serà veure si algun atleta pot aconseguir batre el rècord de la prova, que des del 1999 és de Benito Ojeda.

els grans esforços d'aquesta divuitena edició van orientats a les millores organitzatives, més que preocupar-nos en afers com el del circuit, què ha estat en diverses edi-

atractiva per als corredors d'elit". Una de les novetats més interessants per conèixer el temps de cada participant serà la col·locació d'un codi de barres al dorsal, que d'aquesta manera substituirà el miLorganització torna a croxip que els atletes duien a les sabatilles. apostar fort, per segon seves La Comissió Atlètica de Curses, any consecutiu, per la que té en Fila el seu principal patrocinador de la prova, lliurarà tamMaratoneta, adreçada bé premis en metàl·lic als cinc pria les categories de base mers classificats de la general, mentre que en la categoria femenina rebran premi les tres primeres que creuin la línia d'arribada. Per segon any consecutiu, l'organització apostarà per tornar a celecions una prioritat". De fet, Ci- brar la Maratoneta, competició difuentes ha volgut anar encara més rigida a les categories de base. enllà quan ha afirmat que "a l'orTothom que vulgui apuntar-se en ganització ens agradaria que cada aquesta prova puntuable per la any se superés la marca del circuit, Copa Catalana de Fons pot insperquè voldira dir que la Mitja Ma- criure's al Club Muntanyenc o bé rató de Sant Cugat és una prova el mateix dia de la cursa.

o f

Vol

Hoqu&l

El CV Sant Cugat supera el CV Elx i fa un pas important per jugar la promoció El sènior A femení afronta una doblejornada a Palma de Mallorca El sènior A femení del Club Voleibol Sant Cugat va aconseguir, dissabte a la tarda a Valldoreix, una victòria molt important davant el C V Elx, actual segon classifi

cat, però a m b un partit menys. Les santcugatenques van imposar-se per 3 sets a 1 i no volen deixar escapar l'oportunitat de jugar enguany la promoció d'ascens a

la lliga FEV. Aquest cap d e setmana, el C V S a n t C u g a t vol t o r n a r a fer un p a s important per lluitar per un dels p r i m e r s dos llocs, que valen jugar la promoció.

ALEX LÓPEZ - Sant Cugat -

El CV Elx, l'únic equip del grup B de Primera Nacional que encara no havia perdut cap partit en la present temporada, va encaixar dissabte al pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix la seva primera desfeta a la lliga. L'equip que dirigeix Jordi Alcaraz va vèncer per un còmode 3 sets a 1, amb parcials de 25-18,25-20,2426 i 25-14. Amb aquesta victòria, el CV Cant Cugat continua amb un balanç de deu victòries i dues derrotes com a líder de la categoria, tot i que el CV Elx és segon amb un punt menys i també un partit menys. Aquest partit va correspondre a la tercera jornada de la segona volta. Victòria important Després de perdre a la pista del CV Almoradí, el sènior A femení del CV Sant Cugat va aconseguir un triomf molt important que el manté en les dues primeres places de promoció d'ascens a la lliga FEV. L'equip santcugatenc encara no ha cedit cap derrota com a equip local en el que va de campanya. Aquest cap de setmana, el CV

Esports

ELS-iCAIVroPS. Dijous, 1 defebrer del 2001

El sènior A femení, líder del seu grup, va derrotar el CV Elx, segon amb un partit menys FOTO: ENRIC FABRE

Sant Cugat es desplaça a Palma de Mallorca on ha de jugar dos partits davant el CV Algaida, cinquè a la taula, amb un balanç de set victòries i tres desfetes. Després, les santcugatenques hauran de visitar també la pista del CV Ciutadella, sisè, amb un balanç a la competició de cinc victòries i set

derrotes. Després d'aquesta doble jornada, el sènior A femení haurà de rebre a Valldoreix el CV Terol, últim a la taula, el CV Rubí, vuitè i antepenúltim i també el CV Esplugues, tercer. A l'anada, l'Esplugues va perdre a la seva pista amb el Club Voleibol Sant Cugat.

Les santcugatenques han de visitar la pista de la Universitat d'Alacant, que se situa en quarta posició. En aquests moments, el Club Voleibol Sant Cugat i el Club Voleibol Elx serien els dos conjunts que jugarien la promoció d'ascens a la lliga FEV

herba

Els equips del Júnior FC es mantenen a dalt de la taula AL. - Sant Cugat -

Tant l'equip sènior masculí com el femení del Júnior FC continuen guanyant partits amb l'únic objectiu de mantenir-se a la part alta de la classificació de Primera Divisió. Si segueixen en aquesta línia, tenen tots els números per disputar la promoció d'ascens a Divisió d'Honor. El Júnior FC de Ximo Soler és segon a la classificació amb 20 punts. El líder és el FC Barcelona amb 22 punts, mentre que tercer és l'Atlètic Terrassa amb 19 punts. Diumenge, a les instal·lacions del Júnior FC, els santcugatencs van apallissar el Rusc, penúltim amb 4 punts, per 6 gols a 1. Per la seva banda, el Júnior FC femení va vèncer també amb molta comoditat contra el Club Deportiu Terrassa per 8 gols a 0. Les santcugatenques, que a l'anada ja van superar les egarenques, són segones a la taula per darrere de l'Olimpia. A principis de temporada elsdos equips del Júnior van fixarse com a objectiu lluitar per intentar classificar-se per jugar la promoció i, de moment, tot indica que van pel bon camí. Tant els de Ximo Soler com les de Joan Vidal són en zona de playoff d'ascens a Divisió d'Honor.

Reebok uneix Dutruel i Vasco, la nova imatge de la marca esportiva El CAR va ser el lloc escollitper fer la sessiófotogràfica A.L. - Sant Cugat -

Richard Dutruel, un dels tres porters del primer equip de futbol del FC Barcelona, i la corredora de marxa Maria Vasco, medalla de bronze als Jocs Olímpics de Syd-

ney, van presentar-se avui fa tot just una setmana al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat com la nova imatge de la marca esportiva Reebok. A banda de la sessió fotogràfica en què van ser sotmesos per Reebok, van fer diferents xuts des

del punt de penal. Tots dos esportistes també van aprofitar l'ocasió per fer un intercanvi d'objectes. El francès Dutruel va fer entrega a Vasco d'una pilota i també d'uns guants, mentre que la medallista va donar-li unes vambes.

Dutruel i Vasco van ser dijous al CAR de Sant Cugat FOTO: E.GASALLA

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel.

Esports

EUS4CANIWB Dijous, 1 defebrerdel2001

B à s q u e t

E S q u mi x

La UE Sant Cugat apallissa a la sala escolar un rival directe, el JAC Sants

Annandale guanya el Masters Català Lequip vermell-i-negrefa un pas molt importantper lluitarper l'ascens de Segona ALEX LÓPEZ - Sant Cugat -

La U E Sant Cugat de David Barbens va tornar a fer un pas de gegant, dissabte a la sala escolar, en derrotar un dels adversaris directes al grup tercer de Primera Catalana. L'equip local va vèncer el JAC Sants de Barcelona, conjunt que la passada campanya va militar a la Copa Catalunya, per un més que clar 85 punts a 66. Els quatre parcials del xoc van ser 24-14,45-33,58-54 i 85-66. El tècnic santcugatenc ha qualificat de "victòria importantíssima" el triomf assolit pels vermell-i-negres, que els continua consolidant a la part alta de la classificació. Per tercera setmana seguida, el sènior A masculí és segon a la taula, però amb el mateix balanç i punts que el líder, el CB Sant Adrià-Betsaida. L' average

i favor

A més, la UE Sant Cugat suma dues victòries més q u e el JAC Sants i té a favor Xaverage, ja que davant els de Barcelona ha vençut tots dos partits de lliga. Cal destacar els lamentables incidents entre jugadors de tots dos equips un cop finalitzat l'enfrontament. Aquest partit va correspondre a la primera jornada de la segona volta, en què els vermell-i-negres van assolir la seva segona victòria consecutiva.

F u t b o l

En aquesta mateixa jornada van enfrontar-se entre si el C B Argentona, tercer, i Club Natació Sabadell, quart, amb victòria local per 90 punts a 69. David Barbens no vol fer cap tipus de pronòstic, perquè "encara queda molta lliga per endavant". De moment, CB Sant Adrià-Betsaida, U E Sant Cugat, CB Argentona i Club Natació Sabadell són els equips que es mantenen en la part alta de la classificació. Amb tot, David Barbens apunta q u e "l'objectiu és quedar primers". Només d'aquesta manera s'evitaria jugar la promoció d'ascens i assolir la Copa Catalunya de forma directa.

L'Olimpyc Floresta F S va posar p u n t i final, dissabte, a la primera volta al g r u p c i n q u è de Primera Nacional A a m b u n e m p a t a set gols davant el s e g o n classificat, el Sícoris C l u b d e Lleida. Aquest ha estat un bon resultat pels de José P é r e z Chelín, q u e a m b 19 punts s'allunyen de la part baixa d e la taula classificatòria. D e fet, ara per ara són a nou p u n t s d e les ú l t i m e s q u a t r e places de descens. L'Olimpyc és ara setè a la taula, a m b un balanç a la competició d e cinc victòries, quatre empats i quatre derrotes.

Phillip Annandale és el nou campió en segona categoria del Masters del Circuit Català d'esquaix de l'any 2000, q u e es va celebrar el cap de setmana passat a l'Esquaix Igualada. El jugador de l'Esquaix Sant Cugat va derrotar a la final el seu germà Alex, per 3 sets a 1. En aquesta prova, Phillip Annandale era el cap de sèrie número 1 i Alex Annandale el segon. A la tercera categoria també hi va haver representació local. Els germans Rueda, Joan i Jesús, que van ser eliminats de la competició en primera ronda. Tots quatre jugadors de l'Esquaix Sant Cugat van aconseguir l'any 2000 l'ascens de categoria, sense tenir en compte els resultats obtinguts en aquest Masters Català. Així, els germans Annandale militaran en la primera categoria i els germans Rueda, en la segona.

Visiten el CB Santa Coloma La U E Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a la pista d'un mal classificat CB Santa Coloma, equip al qual ja van guanyar a l'anada. L'entrenador vermelli-negre, David Barbens, constata que "el CB Santa Coloma és un bon equip. Tècnicament són bons i tenen recursos. És un conjunt que ha anat a més". A més, Barbens creu que "és una pista molt difícil". En aquesta mateixa segona jornada de la segona volta, el líder, el CB Sant Adrià-Betsaida, visita la pista del quart classificat, el JAC Sants de Barcelona. El tècnic santcugatenc creu que "molt haurien de canviar les coses perquè el JAC

s a l a

L'Olimpyc tanca la primera volta amb un empat a casa amb el Sícoris Club de Lleida - Sant Cugat -

A.L. - Igualada / Sant Cugat -

T o t i q u e Jordi Reixach va donar, des del p u n t del doble penal i a l'últim segon d e partit, un p u n t a l'Olimpyc Floresta F S , a q u e s t conjunt va a m é s e n les ú l t i m e s jornades. D e fet, a les últimes quatre no ha encaixat cap derrota. A q u e s t cap d e setmana, l ' O l i m p y c F l o r e s t a F S visita la pista d e la P e n y a Blaugrana Montserrat, q u e t é tres p u n t s m é s q u e els d e J o s é P é r e z , Chelín. El fet q u e els de la Floresta són a tan- sols sis p u n t s del segon classificat, el Sícoris C l u b , fa q u e els locals vulguin situar-se entre els millors del g r u p c i n q u è d e P r i m e r a Nacional A. /À.L.

La UE Sant Cugat va superar dissabte elJAC Sants FOTO: ENRIC FABRE Sants guanyés al líder. Serà molt difícil que guanyi". Un cop disputada aquesta jornada, la Unió Esportiva Sant Cugat tomarà a jugar a la sala escolar i ho farà davant el tercer, el Club Natació Sabadell, que a l'anada ja van derrotar a domicili. D'altra banda però, els vermell-

f u t b o l

i-negres han de jugar, en aquesta segona volta a casa, contra el primer classificat del grup tercer de Primera Catalana i, a fora, amb el tercer, el CB Argentona, q u e a Sant Cugat van vèncer els de David Barbens, quan es disputaven tan sols tres jornades de lliga.

s a l a

El Winterthur travessa per un moment crític, tot i no ocupar posició de descens

- Sant Cugat -

El F u t b o l Sala W i n t e r t h u r Sant Cugat travessa un moment difícil al campionat de lliga. Dissabte a la tarda el Winterthur va encaixar la segona derrota consecutiva al grup sisè de Primera Nacional A i va perdre a la pista del F S La Unión-Las Palmas d e c a n t a Coloma de Gramanet per 5 gols a 1. Tot i la derrota, el conjunt vermell-i-negre no és en zona de descens, posicions que ocupen Coplasti de Rubí, Gasifred Atlético, C N Caldes i Inca. El conjunt local suma 14 punts i és a tan sols tres de les últimes qua-

tra places de descens. El tècnic J a u m e Estrada ha declarat q u e " h e m d'afrontar ara dos partits molt difícils a fora amb el Montsant i a casa amb el líder, l'Olesa", però h e m d'anar partit a partit i remuntar aquesta difícil situació". Aquest cap de setmana, el F S Sant Cugat visita la pista del F S M o t s a n t de Barcelona, e q u i p que és sisè a la classificació amb 20 p u n t s i u n bvalanç d e sis victòries, dos empats i cinc derrotes. El Winterthur provarà de fer-se amb els tres punts com ja va aconseguir a les pistes del Gasifred Atléticò i l'Elèctrica Ciem../À.L.

R í t m i c a

EI Muntanyenc puja al podi a la Copa Catalana - Lleida / Sant Cugat -

El Club Muntanyenc Sant Cugat va pujar al podi, dissabte al Sícoris Club de Lleida, en la primera de les dues fases de la Copa Catalana. E n la categoria juvenil i nivell IV, Ivette Climent va finalitzar primera, mentre que Georgina Miralles va ser segona. En júnior i nivell IV, Gemma Peris va acabar la seva actuació en segona posició. Finalment, en júnior, però al nivell III, va guanyar la també santcugatenca Carolina López. Diverses circumstàncies van privar a les alevins Andrea Parellada i Adriana Carreter i també les júniors Andrea Rubino, Tània Santolària i Anna Barba podersortir a competir. Les vuit primeres gimnastes que es classifiquin en cadascuna de les dues fases de la Copa Catalana obtindran el bitllet per disputar la final d'aquest campionat, que serà el 17 de març. La segona fase serà el 17 de febrer al G E i E G de Girona. /À.L.

Esports

E L S 4 C A N I Ü N S Dijous, 1 de febrer del 2001

F u t b o l

T©ítíïís

31 t&UÍQ

Carlos Andrés dóna el triomf al Sant Cugat en transformar una falta directa Els d'Enrique Fortes visiten el Sants, cinquè, ALEX LÓPEZ - Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport FC va assolir diumenge al Camp Municipal d'Esports la tercera victòria de la temporada a casa en desferse de la UD Cassà per 1 gol a 0. El defensa Carlos Andrés va donar els tres punts al seu equip en transformar de forma magistral una falta directa al minut 42 de la segona meitat. Amb aquest triomf, els vermell-i-negres han estat capaços de vèncer els dos partits que aquesta temporada els ha enfrontat al conjunt gironí, actual sisè a la taula amb quatre punts més que el Sant Cugat. Aquesta victòria ha suposat també el segon triomf seguit del primer equip com a local. El tècnic del Sant Cugat Esport FC, Enrique Fortes, ha assegurat que "al nostre estadi no hem de deixar escapar cap punt". Fortes ha declarat també que "aquests tres punts són importantíssims per nosaltres. Els hem assolit davant un gran equip. Vull destacar l'e-

norme esforç que han fet els meus jugadors". Després de la disputa de la segona jornada de la segona volta, l'equip vermell-i-negre és dotzè de divuit equips amb 25 punts, a tans sols quatre de la sisena plaça, però també a quatre del descens a Primera Regional. Fortes apunta que "tal com està ara mateix la taula classificatòria, un empat no serveix per a res". L'entrenador local ha volgut deixar clar que "reitero una vegada més que l'objectiu no és altre que anar partit a partit". En els últims quatre partits disputats, el Sant Cugat ha perdut només un partit. "L'equip va en una clara línia ascendent. Podem donar molta guerra", avança. Visiten el cinquè, el Sants El Sants, que en el partit d'anada va sortir golejat en la seva visita a Sant Cugat, rep diumenge el conjunt de Fortes. El màxim responsable de la banqueta local és conscient que "ens tindran mpl-

o q v 0 I

Ajustat triomf de la UE Sant Cugat a la pista que suma cinc punts més del Sants AL. - Sant Cugat -

La Unió Esportiva Sant Cugat de tennis de taula va aconseguir divendres passat una nova victòria al campionat de lliga de Segona Nacional, que el manté en la segona posició, a tan sols una victòria del CER L'Escala. En partit corresponent a la segona jornada de la segona volta, el conjunt santcugatenc va imposar-se a la pista del CC Sants-Bernadi, per 3 punts a 4. Aquesta ha estat la segona derrota que ha patit el conjunt barceloní com a equip local. Amb aquest triomf, el primer equip santcugatenc contiEl Sant Cugat Esport FC visita diumenge el Sants FOTO: ENRIC FABRE nua una jornada més en zona de promoció d'ascens. Diumenge a les onze del matí, tes ganes i segur que ja ens espe- cugatencs. "El Sants serà un os difícil", pronostica Fortes. la UE Sant Cugat rebrà la visita ren, però nosaltres ens desplacem al pavelló municipal del Sant AnL'enfrontament de diumenge a Barcelona per aconseguir els tres dreu, equip que ocupa una de les passat entre el Sant Cugat i el punts". El Sant Cugat Esport FC últimes posicions de la classifivisita el difícil terreny de joc del Cassà va estar presidit per l'alcalcació i que compta amb un bacinquè classificat del grup primer de de la ciutat, Lluís Recoder, lanç a la competició de tres victòde la Regional Preferent, que acompanyat de Joan Recasens i ries i vuit derrotes. suma cinc punts més que els sant- Jaume Tubau.

p a t i n a

El Patí Hoquei empata a casa amb el Jonquerenc, però continua en zona de descens a Primera Catalana

El Muntanyenc venç al Cros de Castellbisbal

El conjunt vermell-i-negre visita la difícilpista del Reus Deportin AL. - Sant Cugat -

Després de tres jornades sense puntuar, el sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va empatar a 1 gol, diumenge al matí al pavelló municipal de Sant Cugat,

davant el CP Jonquerenc, en partit corresponent a la catorzena i penúltima jornada de la primera volta. Els vermell-i-negres van avançar-se en la primera meitat, però a la represa els visitants van igualar l'enfrontament. Aquest punt aconseguit però,

no permet eas santcugatencs abandonar la part baixa de la taula a Primera Nacional Catalana. De fet, els de Lluís Sànchez continuen ocupant la penúltima plaça a la classificació amb 9 punts, dos més que l'últim, el CE Arenys de Munt, però a només dòs punts

del primer lloc, que no és en zona de descens a Primera Catalana. Aquest cap de setmana, el PHC Sant Cugat es desplaça a la pista d'un bon classificat, el Reus Deportiu, que suma un balanç positiu de set victòries, un empat i sis derrotes.

H a « d b o I

La UE Sant Cugat travessa el seu millor moment i ho confirma amb una victòria a la pista del BCN Sants

- Castellbisbal / Sant Cugat -

Joan Fernàndez, en àleví masculí, del Club Muntanyenc Sant Cugat; Àngela Fio, en infantil femení, del CM Sant Cugat; Pol Sòria, en infantil masculí, del CM Sant Cugat; Marina Romero, en cadet femení, del CM Sant Cugat; Carles Pol, en cadet masculí, del CM Sant Cugat, i Marcos Collado, en juvenil masculí, del CM Sant Cugat, van ser els sis joves adetes locals que es van classificar en primera posició en les seves respectives categories en el V Cros Escolar Comarcal de Castellbisbal. Aquesta cursa, quarta i última puntuable per a la Final Territorial de Cros Escolar, va fer-se el 21 de gener. En aquesta prova hi van participar un total de 175 corredors, 30 dels quals eren del Club Muntanyenc Sant Cugat (16) i del CEIP Joan Maragall (14). Tots dos clubs van ser respectivament el segon i tercer amb més nombre de participants a la cursa. /À.L.

Els vermell-i-negres són sisens a setpunts de les places d'ascens A.L. - Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat és en un dels millors moments de la temporada. Així ho va demostrar diumenge a la pista del BCN Sants, equip que van su-

perar per 28 gols a 31. Els de Joan Sancho van dominar pràcticament tot el partit. Al descans ja s'imposaven per tres gols de diferència, 10 a 13. El triomf dels vermell-i-negres ha suposat la primera desfeta dels barcelonins a la seva pista amb el que va de cam-

panya. La UE Sant Cugat ocupa, després de dues victòries consecutives, la sisena posició a Primera Catalana amb 19 punts, però a set de la segona plaça que dóna dret a disputar la promoció d'a,scens a Primera Nacional.

En partit corresponent a la quarta jornada de la segona volta, el sènior masculí d'handbol rep diumenge al matí el Molins de R e i , novè amb 15 punts. Els de Joan Sancho volen continuar lluitant per situar-se en algun dels primers llocs a la taula.

Esports

E1S /CAIYIONS Dijous, 1 de febrer del 2001

E S P OR

: F E D E R: A T

I#fil§«f

Fill Regional Preferent

l a Div. Benjamí

2 a Div. A masculí

1a Divisió masculí

1a Fèmines

La Romànica-PB Sant Cugat

16.00 Olimpyc E-Quatre Camins (ds) 17.00 Champion F.-Capellades (ds)

Axxon-CV Sant Cugat

19.00 PH Sant Cugat-Mataró (ds)

2 a Div. B femení

C a m p . territorial f e m .

Júnior

Torredembarra-CV Sant Cugat

20.45 El Llista-PH Sant Cugat (dv)

Pref. Prebenjamí

Sants-Sant Cugat

Sant Cugat-PB Sant Cugat

11.30 Mas Janer-Sabadell (dg) 12.00 W. Sant Cugat-Montomès (dg)

2 a Regional La Farga-vilafranca

Juvenil femení

3 a Regional

Juvenil

CV Sant Cugat-Santa Coloma

3 a Divisió masculí

15.30 PH Sant Cugat A-Voltregà (ds) 17,00 Arenys Mar-PH St. Cugat B (ds)

Cadet femení

Mas Gener (descansa)

12.15 Castellar-PB Sant Cugat (dg) 12.00 Can Boada-Mira-sol (dg) Júnior (descansa)

19.00 Santa Coloma-UE Sant Cugat (ds)

2a Div. Femení

3 a Catalana masculí

Pobla Claramunt-PB St. Cugat

17.30 Imma-UE Sant Cugat (ds)

Preferent Juvenil

3 a Catalana femení

18.00 Sant Cugat-Pubilla Casas (ds)

20.30 UE Sant Cugat-Suria (ds)

2a Div. Juvenil

Campionat territorial

15.00 EHC-Júnior (dg)

12.00 E. Cerdanyola-PB St. Cugat (dg) 18.30 Sant Cugat-Pajaril (ds) 10.00 Andalucía-Júnior (dg)

B. Sant Cugat (descansa)

2 a Div. masculí

Júnior nivell A

11.00 Júnior 1917-Sant Andreu (dg) 12.30 Barcelona-Júnior (dg)

1a Catalana

2 a Div. Cadet

09.15 CO Sant Cugat-CN Terrassa (ds)

19.00 UE St. Cugat-Regina Carmeli (ds)

12.15 CO Sant Cugat-Bonanova (ds)

1a Nacional A

CRR Tronchoni-Sant Cugat PB Sant Cugat-Maurina Egara

Regional Preferent 1-0

2 a Regional 2-1

3 a Regional 1-1 descansa descansa

Preferent Juvenil 0-2

2 a Div. Juvenil 1-1 3-1 2-4

3 a Div. Juvenil Mira-sol-Pobla de Lillet

4-5 12-1 2-6 descansa

2 a Div. Cadet PB Sant Cugat-Tibidabo Mira-sol-Industrial

5-7 5-2 2-2 1-1 3-3

2 a Div. Infantil Mira-sol-Viladecavalls

4-4

1a Div. Aleví Júnior-Cerdanyola PB Sant Cugat-M. Egara

Cadet masculí

3 a Categoria

11.15 Atlètic 1952-Júnior(ds)

Martorell-CR Sant Cugat

Infantil masculí

LI. Cat. Cadet masculí

10.30 Júnior-At. Terrassa (dg)

11.00 UE SantCugat-Maristes (dg)

Infantil femení

LI. Cat. Cadet femení

12.00 Júnior-Club Egara (dg) 12.30 Sant Gregóri-Júnior (ds)

16.00 Igualada-UE Sant Cugat (ds)

• SSBSÍÍWR

2 a Divisió masculí 11.00 UE Sant Cugat-Sant Andreu (dg)

Aleví masculí 11.30 Júnior-Club Egara (dg)

1a Categoria 11.00 UE SantCugat-Ripollet(dg)

2 a Categoria 11.00 Malgrat-UE Sant Cugat (dg)

1a Divisió femení

1a Nacional femení

1a N a c . Catalana

3 a Categoria

Ciutadella-CV Sant Cugat

19.45 Reus Dep.-PH St. Cugat (ds)

11.00 UE SamrCugat-Parets (dg)

Div. d'Honor Benjamí Sant Cugat Ca n'Oriach-PB Sant Cugat

descansa 0-1

2-5 0-6

7-7 5-1

3-1

•^SÇUET

W. Sant Cugat-Sabadell Mas Janer-Olo

1a Catalana

3 a Divisió masculí l a Div. Juvenil

UE Sant Cugat-Sabadell

Escola Pia-W. Sant Cugat

ajornat

4-1 2-5

La Unión-W. Sant Cugat

3-3

54-89

2-10

Cadet masculí Pineda-UE Sant Cugat A 93-87 Escola Thau-UE Sant Cugat B . . . .88-77 Mataró-UE Sant Cugat

_ _ _

l a Catalana 89-58

BCN Sants-ÚE Sant Cugat

28-31

1a Cat. Juvenil masc.

Infantil masculí Bufalà-CO Sant Cugat

tijftfyiiBOi.,

41-72

UE Sant Cugat

PH St Cugat-Jonquerenc

descansa

Roda-CO Sant Cugat

Canet-PH Sant Cugat A PH Sant Cugat B-Horta

CV Sant Cugat-Elche

1-4

2 a Categoria Palès-UE Sant Cugat

4-3

3 a Categoria n/p

UE Sant Cugat-Lliçà

4-3

Infantil 4-12 .1-7

UE St. Cugat A-Ateneu 1882 UE St Cugat B-Port

0-5 5-0

Infantil descansa

Aleví PH Sant Cugat A-Igualada Canet-PH Sant Cugat B

4-3 8-0

Benjamí Castellar-PH Sant Cugat A PH Sant Cugat B-Igualada Laietà-PH St. Cugat C

Ciutat Meridiana-Sant Francesc 0-16 8-2 0-6

Prebenjamí PH Sant Cugat A-Igualada Castellar-PH St. Cugat B

4 a Divisió masculí

17-0 7-0

8-8

4 a Divisió femení Sant Francesc-Montbau Mira-sol

5-4 descansa

5 a Divisió Santa Perpètua-At Sant Cugat Barberà-Mira-sol

7-9 13-3

6 a Divisió

l a Nacional femení 36-43

5-1

Juvenil

86-50

Preinfantil femení

1-1

Júnior

Preinfantil masculí Cornellà-CO Sant Cugat

3-4

Torelló-UE Sant Cugat

1a Fèmines

PH Sant Cugat

R Andorra-W. Sant Cugat

2 a Divisió masculí 1a Categoria

1a N a c . Catalana

PH Sant Cugat-Cadí

2 a Div. Infantil

Júnior nivell A

8-0

Sants-UE Sant Cugat

CN Igualada-PH Sant Cugat

1a Div. Cadet

3 a Catalana femení

UE Sant Cugat-Barberà

5-5 ajornat

Can Falguera-Mas Gener

3 a Catalana masculí 62-78

1a Divisió femení

1a Divisió femení 2 a Div. B femení

85-66

6-1

2-5

Castelldefels-Mas Gener

UE Sant Cugat-JAC Sants

Júnior-RUSC Júnior-Terrassa

Fargasahts-Chess descansa

30-18

1a Divisió masculí

1a Nacional A Olimpyc Floresta-Sicoris La Unión-W. Sant Cugat

1a Divisió masculí

Pref. Prebenjamí Sant Cugat

CR Sant Cugat-Badalona

0-6 descansa

Cadet femení

1a Div. Infantil Sant Cugat A-Sant Quirze Cerdanyola-Sant Cugat B PB St Cugat-Ca n'Anglada

2 a Cat. Juvenil masc.

19.00 Lluçanes-Mas Gener (ds)

Artés-UE Sant Cugat

1a Div. Cadet Sant Cugat A-La Planada Júnior-Sabadell Sant Cugat B

Juvenil femení

1a Divisió masculí

Sant Cugat B-Sabadell B Sant Cugat A

Juan XXIII-PB Sant Cugat San Juliàn-Sant Cugat CRR Tronchoni-Júnior

17.00 Horta-PH Sant Cugat A (ds) 11.15 PH St. Cugat B-Palau P. (ds) 17.00 Ribes-PH St Cugat C (ds)

16.00 Júnior 1917-Mediterrani (dg)

17.30 Valldaura-Chess (ds)

Div. d'Honor Benjamí

L'Hospitalet-Sant Cugat

Prebenjamí

3 a Div. masculí

Júnior (descansa)

2 a Cat. Cadet masculí

17.15 Olimpyc Floresta-Almunia (ds) Montsant-W. Sant Cugat

Sant Cugat A-Ripollet (dg) Maurina Egara-Júnior (ds) PB Sant Cugat-Terrassa (ds) La Planada-Sant Cugat B (ds)

12.15 PH Sant Cugat A-Vic (ds) 10.15 PH St. Cugat C-Igualada (ds) PH Sant Cugat B (descansa)

09.00 Pedralbes-Júnior (dg)

1a Cat. Juvenil masc.

10.30 Ass. Lleidetana-UE Sant Cugat (dg)

l a Div. Aleví

Benjamí

Juvenil masculí

20.30 UE Sant Cugat-Cornellà (ds)

Preinfantil femení

09.45 16.00 11.15 12.00

Mira-sol-San Lorenzo PB Sant Cugat Júnior

3 a Catalana

LI. Cat. Juvenil f e m .

12.00 Matadepera-Júnior (ds) 12.00 Mira-sol-Ca n'Oriach (ds)

Campoamor-La Farga

12.12 UE SantCugat-Molins de Rei (dg)

10.30 UE Sant Cugat-Sant Martí (dg)

Preinfantil masculí

2a Div. Infantil

SantCugat-Cassà

1a Divisió masculí

09.15 UE SantCugat-Cardedeu (dg)

Infantil masculí

10.45 CO Sant Cugat-Sama (ds)

1a Div. Infantil

16.00 Horta-PH Sant Cugat A (ds) 13,15 PH Sant Cugat B-Voltregà (ds)

UE Sant Cugat (descansa)

Cadet femení

10.00 Badia-Sant Cugat A (ds) 09.00 Sant Cugat B-Sabadell (ds) 16.00 PB SL Cugat-Sant Quirze (ds)

Aleví

1a Catalana

10.00 E. Cerdanyola-Sant Cugat A (dg) 13.45 Júnior-Sp. Rubí (ds) 12.00 Sant Cugat B-E. Sabadell (dg) 11.00 Can Trias-PB Sant Cugat (dg) 16.00 Ullastrell-Mira-sol (ds)

l a Div. Cadet

09.45 Olimpyc E-W. Sant Cugat (dg)

17.30 UE Sant Cugat A-Claret (ds) 16.00 UE Sant Cugat B-Castellar (ds)

1a Div. Cadet

14.15 PH Sant Cugat-Voltregà (ds)

2 a Div. Infantil

Cadet masculí

19.00 Rubí-Mira-sol (ds) Pobla de Lillet-Júnior

Infantil

16.00 Escola Pia-W. Sant Cugat (ds)

10.30 Navas-UE Sant Cugat (ds)

3 a Div. Juvenil

CV Sant Cugat-Martorell

l a Div. Juvenil 18.00 S. Julià-W. Sant Cugat (ds)

.3-1

3 a Categoria

At Sant Cugat-Martorell

13-3

Esports

E L S 4 C A V I W 8 Dijous, 1 de febrer del 2001

. 5 iSí

R Merengues

Masia Bou

11 1084 1262

Andorra

Mollet

Can'Oriach

Santa Coloma

7 1199 1245

Canet

Voltregà

CanFatjó

Sabadell B

10 1063 1190

L'Esclop

Vilassar

PHSt. Cugat 14

Arenys Munt

R e g i o n a l Preferent GRUP1

Vilafranca

Pals-Lloret s/t Marca l'Ham-Poble Sec . . . .2-0 S a n Cristóbal-Sant Quirze .2-1 Sant Cugat-Cassà 1-0 T . Llobeta-Sants 0-4 Cerdanyola-San Juliàn . . . . 1 - 0 Alzamora-Pomar . 1-0 Montarïesa-Berga 1-0 Barceloneta-FE Figueres . .0-1

,18

La propera (4 de febrer): P. Merengues-Barberà; Tíbidabo-Cabrils; Fontetes-Badia; Llano-Ca n'Oriach; Sabadell-La Planada; CRR Tronchoni-E. Cerdanyola; La Farga-Vilafranca; Bellaterra-Campoamor; Andalucía-Can Fatjó.

Sant Joan

12 1161 1345

San Miguel

CN Terrassa

9 1041 1095

Multi gest

La Torrassa

13 1165 1371

La Murga

Colo Colo

1.3

La propera (4 de febrer): JAC Sants-Sant Adrià; Masia Bou-Sabadell B; La Torrassa-Rubí; Sant Joan-Minguella; Bufalà-CN Terrassa; Badaloní-Argentona; CN Sabadell-Gràcia; Santa Coloma-UE Sant Cugat.

La propera (3 de febrer): La Murga-Almunia; Multigest-Corbera; T. Cortada-L'Esclop; Montserrat-Olimpyc Floresta; Sicoris-San Miguel; P. AndorraCanet; Vilassar de Mar-Colo Colo.

La propera (4 de febrer): Votregà-Vilassar; Cassanenc-Manlleu; Reus Dep.-PH Sant Cugat; JonquerencMollet; Arenys de Munt-Taradell; NoiaCES; Vic-Barcelona; CN Reus-Riudebitlles.

T e r c e r a Regional Primera F è m i n e s

G R U P 14 Primera Nacional Equip

Montafiesa

S. Juliàn

Pomar

Cerdanyola

PE • PP

GC_Puntii_

Sants

Cassà

Marca l'Ham 19

Rubí-Castellar 4-0 Mira-sol-San L o r e n z o 1-1 S a n Pedro-Les F o n t s 4-2 Sp. Rubí-Montserrat 4-2 Sant Quirze-P. N u e v o 8-2 P B Sant Cugat descansa Can Boada descansa Júnior descansa

Sant Quirze

Barceloneta

Lloret

Sant Cugat

Poble Sec

Alzamora

San Pedró

Pals

T. Llobera

PP GF GC Punts

San Lorenzo

Rubí

Mira-aol

Sant Martí-Santpedor . . .35-26 Cardedeu-Palautordera

28-22

B C N Sants-UE S t Cugat. .28-31 Molins de Rei-La R o c a . .23-29 17-18

Ripollet-Calvià .9-6 Manresa-Gasifred 1-6 Olesa-Barcelona 5-2 M o n t s a n t - C N Sabadell 7-6 L a Unión-W. Sant Cugat . .5-1 I n c a - C N Caldes 1-3 E l e c t Ciem-Coplasti 5-4

1 2

28 27 PJ

Granollers

2 432

366

Sant Quirze

3 447

370

Pardinyes

4 417

376

Sant Martí

5 452

417

UE St. Cugat

6 442

416

23 .

Sp. Rubí

Sant Quirze

Vilanova

Montsant

Arenys Mar

CN Sabadell

Maçanet

W. St. Cugat

Coplasti

6 388

387

Montcada

7 367

376

Can Boada

La Roca

9 402

409

GasifredAL

Fontetes

Barberà

Llano

9 363

400

Palautordera

9 352

399

Inca

Banyoles

12 362

406

Santpedor

12 375

465

La propera (4 de febrer): Palautordera-Pardinyes; Granollers-Banyoles; La Roca-Terrassa; Montcada-Sant Martí; Sant Quirze-Cardedeu; SantpedorBCN Sants; UE Sant Cugat-Molins de Rei.

SantAdrià

3 1398 1214

UE Sant Cugat

3 1347 1216

Argentona

4 1342

CN Sabadell

;

PÇ

1182

4 1324 1251

Punt».

Canet-Colo Colo S a n Miguel-P. Andorra Olimpyc Floresta-Sicoris . . L'Eslcop-Montserrat Corbera-T. Cortada Almunia-Multigest L a Murga-Vilasar de Mar .

T Cortada

6-6 3-5 .7-7 1-4 2-3 4-3 .7-5

Primera N a c . Femení

U . Alicante-Teruel 3-0 C V Sant Cugat-Elche 3-1 Esplugues-Ciutadella 3-1 Rubí-Algaida 1-3 C a m p Escolar descansa Almoradí descansa

Ridubiules-Voltregà 6-4 Vilassar-Cassanenc 4-4 Manlleu-Reus D e p 10-4 P H S t Cugat-Jonquerenc . .1-1

GRUP 5

.:.-.::/::::x::::.'.:-:;:-.

GRUPB

Catalana

Primera Nacional

La propera (4 de febrer): Arenys de Munt-Maçanet; Bigues i Riells-Salt; Vilanova-Farners, Arenys de Mar-Voltregà; Lloret-CN Igualada; PH Sant Cugat-Mataró.

La propera (3 de febrer): Elect. Ciem-Inca; CN Caldes-La Unión; W. Sant Cugat-Montsant; CN SabadellOlesa; Barcelona-Manresa; Gasifred At.Ripollet; Coplasti-Calvià.

Primera Nacional

GRUP 3

Equip.

" Bellaterra

Terrassa

CN Caldes

Primera Catalana

BCN Sanrs

Farners

371

5 394

PHSt. Cugat 14

Cerdanyola

423

9 388

Elect Ciem

Molins de Rei

Salt

• 4

Andalucía

LaUnión

Júnior

Mataró

1 8

Sabadell

Ripollet

Les Fonts

Voltregà

Barcelona

Tibidabo

GF GC Punt.

Olesa

Equip

PP...Punts

Sant Adrià-Masia B o u . .107-68 Gràcia-Santa Colònia s/r A r g e n t o n a - C N Sabadell .90-69 C N Terrassa-Badaloní . . . . .s/r Minguella-Bufalà 80-89 Rubí-Sant J o a n .91-70 Sabadell-La Torrassa s/r U E St. C u g a t - J A C Sants .85-6

CN Igualada PE

0-11 1-1 0-1 1-1 1-2 2-1 .1-0 .2-1 1-0

C a n Fatjó-Barberà Cabrils-P. Merengues Badia-Tibidabo C a n'Oriach-Fontetés L a Planada-L·lano E. Cerdayola-Sabadell Vilafranca-CRR Tronchoni Campoamor-La Farga . . . Andalucía-Bellaterra

Cardedeu

GRUP 5

Segona Regional

Calvià

La propera (4 de febrer): Castellar-PB Sant Cugat; San LorenzoRubí; Can Boada-Mira-sol; Júnior (descansa); Les Fonts (descansa); MontserratSan Pedró; P Nuevo-Sp. Rubí; Sant Quirze (descansa).

1 109

Bigues i Riells 14 Arenys Munt

1 10

GCPM.·'t·

P.E....PP... GF

Manresa

Lloret

R Nuevo

PB Sant Cugat

Equip

Montserrat

La propera (4 de febrer): Poble Sec-Lloret; Sant Quirze-Marca l'Ham; Cassà-San Cristóbal; Sants-Sant Cugat; San Juliàn-Torre Llobera; Pomar-Cerdanyola; Berga-Alzamora; FE Figueres-Montanesa; Barcelonera-Pals.

Equip

Punts

Castellar

Maçanet-Bigues i Riells . .1-14 Farners-Arenys de M a r . .1-3 Mataró-Arenys de M u n t . .1-4 Voltregà-Lloret 8-3 Igualada-PH St Cugat . . .5-1 Salt-Vilanova ajornat

Pardinyes-Granollers . . . .28-31 Terrassa-Sant Quirze . . .27-32

S.Cristóbal

EF Figueres 18

Primera Catalana

Banyoles-Monteada Equip

. Berga

GRUP6

Mollet-Arenys de Munt Taradell-Noia CES-Vic Barcelona-CN Reus

3-2 4-6 4-7 4-0

Equip

Barcelona

Manlleu '

Vic

Riudebitlles

CES

Cassancnc

Equip

SF SC Punts

CV Sant Cugat

Elche

11'

Esplugues

U.Alicante

Algaida

Ciutadella

24'

Almoradí

Rubí

Camp Escolar

Teruel

GC Punts

Punts

Cabrils

JACSants

5 1266 1222

Sicoris

13-

La Farga

Badaloní

7 1252 1256

Almúnia

Reus Dep.

La Planada

Minguella

9 1292 1310

Vilassar de Mar

Jonquerenc

15"

Campoamor

Gràcia

8 1100 1123

Corbera

Taradell

CRRTronchoni

Rubí

10 1264 1295

Montserrat

Noia

Badia

Bufalà

10 1258 1264

Olimpyc Floresta

CNReus

51 ' 48

La propera (3 de febrer): Rubí (descansa); Algaida-CV Sant Cugat; Elche (descansa); Teruel-Esplugues; Ciutadella-CV Sant Cugat; AlmoradíCamp Escolar.

Esports

ElS4CAlVIO>B Dijous, 1 defebrtrdel2001

Júnior

Can Salas ADRimas

Masculí

3-3

Honigvogel-Atlètic 1952

5-1

C a n Salas-Línia 22

3-2

Júnior-RUSG

6-1

Barcelona-EHG

6-0

,_ÏM_!!SL_JBL_.Ht_JSt...íSJBB>t

Barcelona

13 10

13 22

At Terrassa

La propera (10 de febrer):

Primera Divisió

Olimpia-Club Egara; At. Terrassa-Júnior,

Femení

Polo

Honigvogel

Club Egara

Atlètic 1952

Línia 22

EHC

RUSC

....1-0

A t Terrassa-Polo

Equip

La propera (3 de febrer): Polo-AD Rimas; Atlètic 1952-At. Terrassa; Línia 22-Honigvogel; RUSC-Can Salas; EHC-Júnior; Barcelona-Club Egara.

Infantil

Cadet masculí

Equip

Olimpia

Júnior

7 12

Polo

Club Egara

At Terrassa

Lfnia22

Terrassa

Atlètic 1952

Femení

Aleví masculí

09.00 Castellbisbal A-Esc. Avenç (ds)

09.00 Àgora-AV Pinar (ds)

10.00 Ferran Clua-Avenç (ds)

Infantil masculí

Punt»

L'Escala

UE Sant Cugat

Aleví masculí Maristes A-Avenç A Viladecavalls-Escola Thau La Farga Avenç B '

0-2 1-12 descansa descansa

Femení

CO Sant Cugat A-Castellbisbal . .44-51 Cavall Bernat-CO Sant Cugat B .18-38

Júnior-Torre del Palau Sp. Rubí-Àgora

Aleví femení

Benjamí 42-50

Aleví masculí Pins Vallès A-St. Jordi C 33-35 Catalunya A-Pins Vallès B 40-28 CO Sant Cugat A-Ferran Clua A ..36-39 Sant Jordi B-Avenç 13-56 Catalunva B-Regina Carmeli 29-12 Àgora-CÒ Sant Cugat B 8-34 Ferran Clua B-Santa Isabel 52-38 Sant Jordi A , descansa

Benjamí masc./fem. Avenç A-Àgora 20-24 Sant Jordi A (M)-Avenç B 32-21 Catalunya A -Sant Jordi B (F) 44-8 Pins del Vallès-Europa 38-18 Sant Jordi B (M)-Santa Isabel 37-17 Joan Maragall-Sant Jordi A (F) 58-8 Ferran Clua descansa Catalunya B descansa

Rubí A-Mira-sol Esc. Thau A-Maristes Rubí A Avenç-Colegi Europa La Farga A-R. Llorenç Júnior-Liceo Politècnic La Farga B-Sp. Rubí C

Arnau Cadell-Col. Europa Avenç-Maristes Rubí Balmes B-Leonardo da V. Balmes A-Montserrat EE Foiró

2-7 4-2 ajornat ajornat descansa

Aleví masculí Col. Europa-Pau Casals

Olesa

Mediterrani

Sants

Vilafranca

Hona

Sanr Andreu

Vilanova

La propera (3-4 de febrer): Vilafranca-Sants; El Ciervo-Mediterrani; Olesa-Vilanova; L'Escala-Horta; UE Sant Cugat-Sant Andreu.

12.00 CO Sant Cugat-Sp. Terrasa (ds)

Aleví masculí 10.00 10.00 10.00 10.00 10.00 10.00 10.00 10.00 10.00

Ferran Clua A-Col. Carme A (ds) Ferran Clua B-Ramon Cajal B (ds) Agustí Bartra-Avenç B (ds) Ramon i Cajal A-M. Rubí (ds) Pau Casals-Catalunya (ds) Avenç A-Liceo Egara (ds) Verdaguer A-Carme B (ds) Ramon i Cajal C-Santa Isabel (ds) Col. Lumen-Joan Maragall (ds)

Classificació

6-2 8-0

(4a ronda) 1 $§«11111$ I «Is Uf 1» IJMIsIl? ExJ% Centre Obert-Petit Estel

0-3

Cat. Marc Carceller I Marta Soria

0-2 0-2 0-2 2-0 0-2 descansa

Infantil femení Rubí B-Angeleta Ferrer

2-0

Resultats

Infantil masculí Avenç-Col. Carme Rubí A-CO Sant Cugat Sp. Terrassa-Viaró

.21-34 10-31 19-21

Juvenil masculí 5-8 ...5-6

Ferran Clua A-Ferran Clua B Avenç B-Ramon i Cajal B Avenç A-M. Rubí Liceo Egara-Catalunya Verdaguer A-Ramon i Cajal C

Escola

Punts

A. Ferrer

4 l/2

M. Carceller-S. Borrós M. Soria-A. Carceller J. Neuhaus-A. Pla M. Canela-J. Gallart N. Alonso-E. Batlle

;

1-0 1-0 0-1 1-0 1/2

A-F

P. i Farreras 4

Àlex Carceller A

J. Maragall 3 l / 2

Miguel Canela A

J. Maragall 3

Àlex Pla

P. i Farreras 2 ' '

Jan Neuhaus

Ct. Obert

Avenç

Salvador Borrós B Neus Alonso

Preb. F J. Maragall

1 1/2

Pau Capdevila

Guillem Segura B

A. Ferrer Pins del V.

A g e n d a (10 de febrer)

Aleví masculí

FUTBOL SALA Leonardo da V.-Angeleta Ferrer DucA-DucB

El Ciervo

6-3

Prebenjamí Àgora A-Sp. Rubí A Col. Europa-Can Fatjó A Pau Casals-Escola Thau Sant Cugat B-Àgora B Rubí B-Sant Cugat A Júnior

Lumen-Carme B Joan Maragall-Santa Isabel

10-1 1-1 0-2 0-2 2-0 2-0 2-0 0-2

(

13.00 Avenç-Viaró (ds) 12.00 Col. Carme-Rubí A (ds)

Infantil masculí

Paidòs A-Joan Maragall (ds) Les Planes-Paidòs B (ds) Cultura Pràctica-La Floresta (ds) Les Planes-Cultura Pràctica (ds) Paidòs A-Paidòs B.(ds) Ferran Clua-Joan Maragall (ds) Avenç-La Floresta (ds)

Aleví masculí

Aleví femení

0-28 83-35

S a n t s - U E Sant Cugat 3-4 Mediterrani-L'Escala 1-4 Horta-Vilafranca 4-1 Olesa-El Ciervo 2-4 Vilanova-Sant Andreu . . . .4-1 Vilafranca-Mediterraneo 0 3-4 (*) correcte

11.00 Font de l'Alba B-Col. Europa (ds)

11.30 Tecnos A-CO St. Cugat A (ds) 09.00 CO St. Cugat B-Col. Cingle (ds)

Cadet masculí

GRUP 5

10.00 11.00 11.00 12.00 12.00 13.00 13.00

Aleví masculí

11.00 Avenç A-La Farga (ds) 10.00 Esc. Thau-EE Foiró A (ds) 09.00 President Salvanys-Avenç B (ds) Foiró B (descansa)

Infantil masculí

Avenç-CEIP Rosella

Segona Nacional

GÇ Punt.

11.00 Col. Tecnos-CE Àgora (ds)

Infantil masc./fem. 09.15 CO St. Cugat (IM)-CN Terrassa (ds) 10.45 CO St. Cugat (Prel.M)-Sama (ds) 12.15 CO St. Cugat (F)-S. Bonanova (ds)

Club Egara-At. Terrassa . . .2-1 Júnior-GD Terrassa 8-0 Línia 22-Polo 1-2 Atlètic 1952-Olimpia 0-11

Cadet masculí

09.00 EE Foiró-EF Sabadell (ds)

10.15 Esc. Avenç-Col. Tecnos (ds)

Àgora-Col. Vedruna IES Blanxart-Avenç

Terrassa-Línia 22; Polo-Atlètic 1952.

Primera Divisió

A D Rimas-Club Egara

6-2 6-2 8-0 0-8 3-5

M. Canela-M. Carceller A. Pla-M. Soria A. Carceller-S. Borrós N. Alonso-J. Neuhaus G. Segura-P. Capdevila

Informació i inscripcions: Casa de Cultura, c/ Castellví, s/n. Tel. 93 589 13 82.

EIS4CANTONS ^/^^i

j£g£.

Centre d'Alt Rendiment informa

CAR Dijous, 1 de febrer del 2001

Secció d'ELS 4 CANTONS realitzada pels alumnes de VInstitut d'Ensenyament Secundari del CAR de Sant Cugat

• *3f %i Ss S «T «5$ »

Tretze anys de medicina esportiva al Centre d'Alt Rendiment Esportiu Tracten de forma global els problemes que afecten els esportistes La medicina esportiva és l'especialitat mèdica que intenta tractar de forma global els problemes que afecten els esportistes, que no són els mateixos que afecten a la població general, i per tant, necessiten uns professionals i tècniques diferents. CRISTIAN RASQUI I DAVID RIBERO - Sant Cugat -

Al CAR hi ha dos serveis mèdics diferenciats, els que tracten els pacients en la unitat assistencial, que consta d'un cap de serveis, quatre metges, dos infermeres, dos auxiliars de clínica i set fisioterapeutes, i el departament de fisiologia, que dóna suport l'entrenament. Tot aquest personal és suficient per a tots els esportistes. L'assistència comença a les 8.30 hores interrompudament fins a les 21 hores els dies laborables i els dissabtes de 10 a 14 hores. Un dels aspectes que caracteritzen els serveis mèdics del CAR és la vigilància de les medicines

Imatge de part dels servés mèdics del Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat FOTO: CEDIDA que poden produir alteracions en l'organisme dels esportistes, conegut com a dòping, per tal d'evitar-les i substituir-les per d'altres de més adequades. A part de les lesions o malalties habituals entre els esportistes, en els serveis mèdics del CAR s'atenen també les urgències que es

presenten i si és necessari, l'esportista es trasllada a les d e pendències de l'Hospital de Terrassa. Quan hi ha competicions, els esportistes augmenten l'entrenament i a vegades intenten superar les seves pròpies marques forçant el seu organisme i sobrecarregant-lo. E n aquestes situa-

cions els serveis mèdics poden arribar a atendre uns trenta pacients diaris, però no és habitual. El servei de fisiologia dóna suport a l'entrenament intentant que els esportistes es recuperin de les seves sessions d'entrenament i de les seves lesions de la forma més eficaç possible.

Paper destacat al campionat d'Espanya de natació LLUÍS GRANÉ

- Mallorca A finals de desembre, es va disputar a la piscina Son Hugo, situada a la ciutat de Palma de Mallorca, els campionats d'Espanya absoluts de natació, en els quals la participació de les nedadores del Centre d'Alt Rendiment va ser destacable. Les nedadores d'aquest centre van passar les diferents eliminatòries, que es disputaven al matí, sense tenir cap mena de problemes. A la tarda es disputaven les finals de cada modalitat, però com es podia esperar, també se'n van sortir prou bé. En la prova de 200 metres braça, la gran destacada va ser Anna Ham-man, que va quedar primera classificada i va deixar enrere les seves competidores. A la mateixa prova s'hi trobava una jove promesa de la natació catalana, Judit Llach, que va quedar classificada en cinquè lloc amb una bona actuació per part seva. En la prova de 800 metres lliures, una altra de les joves nedadores del CAR, Erika, va quedar cinquena classificada tancant la seva participació en la prova. En vista de la capacitat que tenen aquestes noies, han deixat clar en aquest campionat que tenen el nivell suficient.

o m 0 & i i c

r v ® f

El CAR posa en funcionament una borsa de treball GERARD MARCUAL - Sant Cugat -

El C e n t r e d'Alt R e n d i m e n t (CAR) és un organisme que presta suport a l'esport perquè sigui competitiu a nivell internacional, optimitzant recursos de la màxima qualitat tècnica i científica. Amb aquesta finalitat, disposa dels mitjans necessaris per a la formació integral dels esportistes i fa que la societat sigui partícep dels coneixements generats per les seves activitats. Aquest any s'ha incorporat un nou departament, es tracta de la borsa de treball, els objectius principals de la qual són facilitar la integració dels esportistes en el mercat laboral, oferir-los la possibilitat de treballar du-

rant la seva estada al CAR, compaginant els estudis, el treball i l'entrenament; ajudar els esportistes a construir el seu futur, adquirint experiència en el món laboral per quan aquests hagin d'abandonar la seva carrera esportiva i ingressar en el mercat de treball d'una manera definitiva; integrar al màxim el món esportiu amb el laboral per assolir una formació integral dels esportistes. L'activitat principal de la borsa de treball del CAR consisteix a captar i buscar demandes i ofertes de treball, que podran ser dintre de les instal·lacions del CAR (substitucions per vacances, malaltia, baixes transitòries, etc.) o de l'exterior. En tot cas, seran degudament publicades als cartells d'anuncis.

Part dels esportistes que van anar a Saragossa FOTO.CEDIDA

Els atletes del CAR triomfen a la concentració de Saragossa AMADEU PLAYÀ - RICARD. PLAYÀ - Sant Cugat-

Els atletes del CAR van anar a la concentració que es va fer a Saragossa dels dies 2 al 9 de gener, en la modalitat de perxa. Els participants van ser els següents: Javier García Chico,

Javier Gazól, Jordi Villalabeitia, Roger Noguera, Raül Mayor, Santi Bafíon i Gemma Piqué. García Chico no va poder saltar; Javier Gazól va quedar en primera posició; Jordi Villalabeitia va fer tres nuls; Roger Noguera va fer medalla de plata; Raül Mayor no va pujar al podi;

Santi Baíïon va aconseguir la tercera medalla i Gemma Piqué va quedar segona, va fer rècord d'Espanya Cadet, mínima per a l'europeu i mínima per a l'Espanya absolut. L'atleta del CAR Gemma Piqué té 15 anys i és una futura promesa en la modalitat de salt de perxa.

HS4CAlNTO]NS M

Espectacles

Lultura Entremsta Divendres 9 de febrer el Teatre-Auditori acollirà el clàssic de Tennessee Williams 'Un tramvia anomenat desig'. D'aquesta obra se n'han fet moltes versions per al cinema i ha estat representada arreu del món. Manuel Dueso, director de teatre, ha posat en escena una obra de tres hores de durada en què la principal protagonista és Blanche Dubois, interpretada per la santcugatenca i popular actriu Emma Vilarasau.

Emma Vilarasau. Actriu i intèrpret d^Un tramvia anomenat desig

"M'agradaria ensenyar teatre, tansmetre el que j o sé fer" MARGA ALMAGRO - Sant Cugat -

- 'Un tramvia anomenat desig' és tot un clàssic, però Manuel Dueso hi ha introduït canvis... - B à s i c a m e n t és el clàssic de T e n n e s s e Williams, n o m é s hi hem afegit alguns textos q u e es van fer quan la van estrenar a Anglaterra i n ' h e m tret alguns altres. - ^Ens pot fer una breu sinopsi de l'obra? - L'obra q u e nosaltres representem és la de la pel·lícula que tothom coneix, però nosaltres la fem més llarga, tres hores, perquè el temps teatral és un altre i p e r q u è a la pel·lícula van tallar moltes coses que nosaltres h e m respectat. L'argument de l'obra el sap tothom, però per a qui no el sàpiga és una dona que arriba a casa de, la seva germana a un barri d'immigrants a Nova Orleans, totes dues v é n e n d'una b o n a família q u e ha a n a t a menys. Ella ho ha perdut tot i a més, és una dona q u e fa molts ans que està sola i que està arribant a una edat difícil. Bé, no explico més, q u e la gent la vagi a veure i sabrà com acaba. - Ha dit que l'obra dura tres hores, £és difícil estar durant tot aquest temps a sobre l'escenari? - La veritat és q u è és esgotador. A més, el meu personatge té moltes escenes dramàtiques i té uns canvis d'actitud molt bruscos. Interpretar aquests canvis durant tres hores és francament cansat. - En aquests moments participa en una campanya contra el tabac. Ha deixat de fumar?

Emma Vilarasau interpretarà Blanche Dubois a l'obra 'Un tramvia anomenatdesig'de Tennessee Williams F.E.G. - Sí, però d'això ja fa molts anys, ho vaig deixar en una etapa de la vida en q u è vaig fer un canvi molt gran. Va ser quan vaig canviar de casa, de nòvio..., i una de les moltes més coses que vaig deixar o canviar va ser l'hàbit de fumar. - Per què va decidir participar en aquesta campanya? - E m van ensenyar les estadístiques d e les dones fumadores i dels càncers d e p u l m ó i quan ho veus penses q u e realment la gent no sap q u è s'està prenent. - Després de passar per la patita pantalla va tornar al teatre. El trobava a faltar? - Per mi el teatre és l'inici de tot. Jo crec q u e com a actor es creix perquè assages dos mesos i després fer la funció diàriament t'ensenya moltes coses: enfrontar-te al públic cada dia, quan estàs bé i q u a n n o ho estàs, a treure recursos d'on sigui... - ^1 no té ganes de tornar a la

petita pantalla? - Sí, de fet estic en un projecte que començarà a gravar-se ara, al febrer. Però esclar, ja vaig fer Crims l'any passat i va ser u n a sèrie en q u è el període de gravació i tot ptegat va ser molt dur. - Quin és aquest projecte de televisió? - Es tracta de Mirall trencat ç\ç. Mercè Rodoreda, en una versió de Josep Benet i Jornet q u e pro-

"Ara, durant el mes de febrer, començarem la gravaciódela telenovel·la 'Mirall trencat"

dueix Diagonal Televisió, una productora aliena a la televisió autonòmica. La sèrie s'emetrà perTV3.

— Ara tornen a emetre a la televisió 'Nissaga de poder'. Què li sembla? - Penso q u e està bé, s'ha fet amb d'altres telenovel·les i ha funcionat molt bé. S e m p r e et preguntes si aquests productes aguanten el temps, perquè són productes q u e estan fets molt de pressa, però bé', crec que està bé que la tornin a passar. — ;,Hi ha un abans i un després de 'Nissaga de poder'? - N o , va canviar la imatge q u e jo tenia de cara-al públic, la televisió e m va donar molta popularitat, la gent e m parava pel carrer, d e cop i volta vaig ser molt coneguda. Però pel q u e fa a la meva vida no va canviar gaire. — Li agrada fer de dolenta? - Sí, però en veritat m'agrada fer tots els papers: de bona, de dolenta... de tots els personatges que estiguin ben escrits. N o m'agrada fer personatges q u e tinguin una sola cara, perquè no

La s e v a t i n t o r e r i a

són reals, no són de veritat i no t e n e n cap m e n a d'interès. Jo, aquestes dolentes, dolentes, dolentes que quan penses per què és tant dolent la resposta és que simplement és dolenta perquè convé en el guió, no m'agraden. —Però dramatitza i plora molt bé, c o m s'ho fa? - N o ho sé, dec tenir una vena més dramàtica q u e còmica. N o e m costa, a m b els anys m ' h e adonat q u e tinc un sentit més dramàtic de la vida en general, no és q u e jo sigui una persona dramàtica, però hi ha gent que té una intuïció per descrobir els drames. Hi ha gent q u e per nat u r a l e s a ja tira m é s c a p a la comèdia o q u e li agrada més fotre's de les coses per superar-les, jo m'adono que tinc una tendència més per descobrir el drama a la vida. - Fins ara ha fet televisió, ha fet cine, ha fet teatre, £què ü falta per fer? - Moltes coses de teatre, moltes obres q u e tinc a la butxaca per fer. M'agradaria ensenyar teatre, en una escola, vull parlar amb l'Institut del Teatre. És una cosa que sempre m'ha agradat, sóc u n a p e r s o n a b a s t a n t p e dagògica i com l'únic que jo sé fer és interpretar, m'agradaria transmetre-ho. - I c o m a directora, £Ü agradaria fer alguna cosa? - Sí q u e m'agradaria dirigir actors perquè sé com és un actor i sé q u e jo puc ajudar un actor. Agafar un text i fer una posata d'aquest text i voler explicar alguna cosa, això és una altra cosa, va m é s enllà. Per mi dirigir és una cosa molt seriosa, es necessita talent i bastanta cultura, i jo no e m veig encara amb cor. - A banda del rodatge de la telenovel·la 'Mirall trencat', £té algun altre projecte? - Hi ha coses per a l'any que ve, però no hi ha res encara ferm i lligat, depèn molt del Palau de l'Agricultura, la nova seu del Teatre Lliure. E n teoria s'ha d'inaugurar l'any q u è ve, i la meva feina anirà molt lligada al q u e passi allà, però encara no sé què passarà i per tant no puc concretar res.

ràpida

Elies Rogent, 52 B Al costat del Mercat Torreblanca

La qualitat en 1 hora

Tel. 93 675

Cultura

ÏLS'ICAIVrONS Dijous,! de febrer del2001

Exposscioiís

Canals Galeria d'Art exposa part de Pobra de Cabanas i Alibau MARGA ALMAGRO - Sant Cugat -

nes . A partir d'avui a les 19.30 hores, es podrà visitar a Canals GaSeguint amb les activitats per leria d'Art algunes de les obres recaptar fons per realitzar una més emblemàtiques de Cabaestàtua de mida natural de Fran- nas i Alibau, i a més, hi haurà cesc Cabanas i Alibau, Canals un quadre, escollit per Rosa MaGaleria d'Art inaugura avui di- ria Cabanas que es.posarà a la jous una exposició en què es po- venda. La filla de l'artista exden veure algunes de les seves plica que "el quadre estarà a la millors obres. venda durant l'exposició i qui Francesc Cabanas i Alibau va més diners doni pel quadre, se'l ser un dels artistes pioners de quedarà". Sant Cugat, durant tota la seva Des del mes de novembre pasvida es va ded si / • \ /•/ sat, la comissió car a pintar paí- CübanOS l AltbaU Va ^ f o r m a d a p e r r e u .

satges santcuga- un dels pioners de Part

nir els diners ne

tencs, sobretot el cessaris per realitMonestir, del aSantCugüt,VaSétel zar l'estàtua ha Durant la missa de 9 de diumenge passat es va retre homenatge a l'Orfeó Sant Cugat FOTO: E. FABRE unes qual va realitzar propulsor ^ l moviment \ecaptat quadres des de 250.000 pessetes, totes les. persartístic dels anys però Rosa Maria pectives. L'artisCabanas es mostra seixanta ta santcugatenc optimista i destava ser el primer ca q u e "molta a realitzar a la gent que vol fer ciutat, l'any 1930, la primera ex- una donació encara no ho ha fet, posició amateur i va ser el pro- perquè com que encara hi ha motor del moviment artístic que temps, no es preocupen". van protagonitzar un conjunt de La comissió té previst inaugupintors durant els anys seixanta. rar l'estàtua de Cabanas i AliMARGA ALMAGRO missa de diumenge. 50 anys més avui en dia encara en actiu. En el Rosa Maria Cabanas, filla de l'ar- bau el febrer de l'any 2002. Ara - Sant Cugat tard, l'Orfeó ja no ofereix els seus transcurs de la missa de les 9 del tista i una de les promotores de estan treballant en la recerca cants, ja que cap a l'any 1964 va matí del diumenge passat al Mola iniciativa de l'estàtua, desta- d'un escultor que la pugui reaFa 50 anys, exactament el 28 haver de desaparèixer per di- nestir, es va retre homenatge a ca que "el meu pare era un litzar. de gener de 1951, va néixer l'Or- versos motius. Anys després, l'Orfeó de Sant Cugat i es va rehome molt estimat a Sant CuLa mostra de la pintura de feó de Sant Cugat. El director, molts dels membres de l'Orfeó memorar algunes de les primegat, a l'època tothom volia un Francesc Cabanas i Alibau es Xavier Azqueta, va dirigir un de Sant Cugat van crear el Cor res peces que havien interprequadre seu, perquè feia una pin- podrà visitar a Canals Galeria grup de cantaires a la primera d'Antics Escolans del Monestir, tat ara fa 50 anys. tura molt propera a les perso- d'Art fins al 28 de febrer.

Homenatge pels 5 0 anys del naixement de V Orfeó Sant Cugat

Els assistents a la missa van poder recordar vells temps

La mediocritat globalitzada EDUARD JENKR

Teatrr. 'Taurons', de David \lamct. Traducció 6c Josep Costa. Intèrprets: Andreu Benito, Ester Bové i Lluís Homar. Direcció: Ferran Madico. Lloc't dia: Teatre-Auditori. 26 de gener.

sió i Sílvia Sabaté és Karen, se- cusa d'oferir la seva flor al procretària temporal, en aquesta oca- ductor, fa sorgir fugaçment motius aliens, com són la veritat i l'honrasió a càrrec d'Ester Bové. (Té gaire sentit reposar després desa, per fer una pel·lícula amb alde nou anys una obra com aques- tra finalitat que fer peles. La històta amb tants autors novells que no ria acabarà amb l'anihilamcnt de aconsegueixen estrenar? Pel que a les roans (reals?) de la noia, i Fox mi fa, la resposta es no. Cal dir que utilitzarà, per destruir-la, les maens trobem davant d'una obra ben teixes armes de Karen: la. veritat Nascut a Chicago l'any 1948, Da- estructurada d'un autor amb ca- per damunt de tot. vid Mamet estrena Speedthe Plow pacitat per crear situacions que Mumct té una portentosa orella a Nova York quan tenia 40 anys plantegen els sentiments de la seva per enxampar els girs del llenamb Joe Mantegna, Ron Silver i època, alquimista hàbil per barre- guatge parlat, escandir amb metròMadonna. Tres anys després, l'any jar Pinter i Beckett, sense oblidar nom els ritmes i estilitzar-los sen91, al Teatre Gòya de Barcelona Millcr i,finsi tot, si convé, O'Neill. se perdre el sentit de la realitat. es representa No val a badar farà Des de la típica situació de domi- Aquí ens trobem amb la bona traTaurons), primera obra a Catalun- nació d'arribista trapella, medio- ducció de Josep Costa, una mesuya del nou autor d'èxit a l'o^Bro- cre, sense escmpols ni cultura, per rada direcció de .Madico i la briadway, on Pep Torrents és Bobby sobre del subordinat i teòric amic, llant, abassagadora i intel·ligent Gould, productor de Hollywood sempre manipulat, ple d'avidesa actuació de Lluís Homar i Andreu de segona categoria, que ara in- pel triomf econòmic, fa un conte Benito. A Ester Bové, correcta, li terpreta Lluís Homar, Pep Mun- moral,forçaambigu, a partir de l'a- falta un punt d'equívoc (fins i tot né fa de Charlie Fox, sempitern parició d'una noia que, objecte d'u- físic) per a la resolució del persopencairc a l'ombra del primer, rol na aposta masclista entre els dos natge, que hauria d'anar d'Elisad'Andreu Benito en la nova ver- homenets, esficaal mig i amb l'ex- beth Shue a la Jolie. , ~_- -—. , ,

—~

FIDEL BOFILL ' E N T R E LA T R A M U N T A N A I E L M E L T E M I ' 'RECORDS DE GRÈCIA'

- fins el 13 de febrer -

Tarongers, oli sobre tela 50x61 cms.

Sala Rusffiól Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

SOCIS FONS D'ART . Servei taxació obres d'art Horari ininterromput de dilluns a diumenge Tel.

675

Cultura

E L S 4 C A M O > B Dijous, 1 defebrer del 2001

Els 'Taurons' de Mamet van portar el món de Hollywood fins a Sant Cugat Unes 400 persones van gaudir d'aquest muntatge dirigitper Ferran Madico ESTER CASTANYER

- Sant Cugat Prop de 400 persones van assistir divendres al Teatre-Auditori per veure la representació de Taurons, de David Mamet. El muntatge, una irònica crítica sobre el món de la indústria cinematogràfica de Hollywood i de tota la corrupr ció i el poder que l'acompanyen, compta amb la direcció de Ferran Madico i la interpretació dels actors Lluís Homar, Andreu Benito i l'actriu Ester Bové. Partint de la història d'un productor cinematogràfic, recentment ascendit en la seva feina, i de la relació amb els seus companys, que utilitzen armes com l'amistat o la seducció per intentar escalar dins el mateix món, Mamet va plantejar al- públic santcugatenc les ironies i les contradiccions del tan anomenat somni americà i de l'afany d'obtenir diners i poder. Així ho va explicar l'actor Lluís

Els actors Lluís Homar i Andreu Benito donen vida als dos protagonistes masculins de l'obra FOTO: E.F. Homar, que va definir l'obra dinàmica i els canvis continus missió al poder dels diners i la com "un text molt corrosiu, del text i de l'adaptació que por a arriscar-se a fer coses noagressiu, i provocador". En n'ha fet Madico i que, segons ves, Homar es va mostrar molt aquest sentit, l'actor va voler va dir, "et fan passar d'un lloc satisfet de poder participar en destacar "la contemporaneïtat a l'altre sense els passos inter- una obra que "faci pensar, tant de l'argument, que ens plante- mitjos i així creen l'expectati- a qui la fa com a qui la veu", però que a la vegada és en clau ja un tema tan punyent com va en els espectadors". aquesta lluita pel poder". Lluís Pel que fa al missatge de l'o- de comèdia i permet als uns i Homar va subratllar també la brà, on es planteja aquesta sub- als altres passar-s'ho bé.

E x p o s i c i o n s

Comença la programació continuada a Valldoreix M.A. - Valldoreix El proper diumengre 4 de febrer el grup de teatre de Gavà No ve d'Un inaugurarà la programació continuada que cada any el grup Teatre Espiral, conjuntament amb l'EMD, organitzen a Valldoreix. La programació es realitzarà cada primer diumenge de mes al Casal de Cultura de Valldoreix a les 19 hores. El diumengre pròxim la companyia No ve d'Un realitzarà el primer espectacle de la temporada, es tracta de l'obra de teatre No hay ladrón que por bien no venga de Dario Fo. Aquesta obra, com totes les de Dario Fo, és una comèdia però al seu rerefons ens ofereix una crítica a la societat. Sis anys després Enguany serà el sisè any que Valldoreix acollirà la programació continuada de teatre. La directora de Teatre Espiral, Trini Escrihuela, manifesta que "cada any intentem millorar la programació i crec que ho aconseguim. El nostre màxim objectiu és oferir teatre de qualitat i a un preu assequible". Per aconseguir teatre de qualitat, i aquesta temporada es podran veure a Valldoreix les obres: Mareig, Paraules encadenades, Montserrat, Marta i Maria i Comissaria especial de dones, les dues darreres de Teatre Espiral.

Concert de piano a l'escola Montserrat Calduch M.A

Fidel Bofill a la Sala Rusinol MARGA ALMAGRO

- Sant Cugat La ciutat de Vic va veure néixer l'any 1934 Fidel Bofill. Des de llavors, Bofill a recorregut terra i mar pintant els paisatges més insòlits que existeixen al nostre planeta. Des de dijous passat es pot visitar a la Sala Rusinol el darrer treball de l'artista d'Osona, que actualment viu a l'illa de Creta, a Grècia. Les pintures de Bofill ens transporten fins als paisatges

de l'illa grega, una paisatges que cavalquen e n t r e l'impressionisme i la transavantguarda. A més de les seves pintures, Fidel Bofill va aprofitar la inauguració de la seva exposició per presentar el seu darrer llibre de poesies. L'artista va destacar que "la pintura és el que em permet viure, però la poesia és el meu altre gran nobby". L'exposició es podrà visitar a la Sala Rusinyol fins al proper 13 de febrer.

Les llums i ombres de la religió MARGA ALMAGRO - Sant Cugat -

Des del passat 25 de gener Carme Vila mostra un recull de fotografies sota la temàtica de Religió: llums i ombres, a Zoom Centre de la Imatge. Carme Vila, fotògrafa de viatges, ha fet fotografies arreu del món, però davant l'objectiu de realitzar una exposició a Sant Cugat, manifesta que "vaig escollir fotos en què quedés palesa la religió de molts dels països per on he

viatjat, podria haver escollit un altre tema". Des de bisbes italians que semblen membres de la màfia, p a s s a n t per creients fent les seves oracions, fins a un surfista australià amb una corona d'àngel, són algunes de les fotos que es poden visitar a Zoom fins al 21 de març. Carme Vila ofereix el costat obscur de moltes religions, fragments de la vida dedicats al culte, són fotografies que capten el moment just en què les ombres envaeixen l'espai.

Albert Flotat, Jordi Conillera, Sabina Gelmà i Caria Torrà, aquesta darrera de només 14 anys, van realitzar diumenge passat a la tarda una audició de piano a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch. El concert, al qual van assistirhi una vintena de persones, va ser d'una gran qualitat interpretativa, ja que tots els seus intèrprets estan seguint el tercer curs especial de piano impartit a l'Esocla Artístico-Musical Montserrat Calduch pel mestre Antoni Besses. La mateixa Montserrat Calduch destaca que "va ser una audició d'un gran nivell".

Cultura

ELS4CANI10N5 Dijous, 1 defebrerdel'2001

C I c i ®

W^WWMmffttwlBi

M a r r a d e s

1 5 0 anys d e Gaudí a P Arxiu Nacional d e Catalunya cal recordar les paraules de Gaudí, quan deia que "no hi havia cap pressa per acabar la Sagrada Família, perLa Sagrada Família, el Parc què aquest era un temple de Déu, Güell, la Casa Batlló, la Pedrera... per tant, un edifici espiritual". totes aquestes obres arquitectòAvui dijous, es realitzarà la primeniques tenen un element en ra xerrada sobre l'arquitecte modercomú i és que han estat realitza- nista, aquesta anirà a càrrec de l'hisdes per Antoni Gaudí i Cornet, toriador Josep Maria Ainaud de una de lesfigurescabdals dins el Lasarte, que farà una introducció somoviment modernista de princi- bre la vida i obra d'Antoni Gaudí. La pis de segle. L'any que ve se ce- resta de xerrades es duran a terme lebrarà el 150è aniversari del seu cada dijous a l'ANC, a les 20 hores. naixement ' , per aquest motiu, Tots els conferenciants són persoels Amics de la natges vinculats UNESCO de Sant a l'obra de GauJosep Maria Ainaud dí, per exemple Cugat i Valldoreix i l'Arxiu Nacional de Lasarte obrirà el cicle Jordi Bonet, dide Catalunya de xerrades sobre Gaudí.rector i coordi(ANC) han orga- La conferència tindrà llocnador de les nitzat conjuntaobres de la Saavui, a les 20 hores, grada Família, ment un cicle de xerrades sobre l'arJoan Bassegoda a l'ANC quitecte català. Joi Nonell, arquisep Maria Sans tecte i director Travé, director de de la càtedra l'ANC, destaca que "l'any vinent Gaudí, Jordi Faulí, arquitecte adjunt organitzarem visites comentades de la direcció de les obres de la Saper algunes de les obres de Gau- grada Família, Lluís Bonet, rector dí". del Temple de la Sagrada Família i Actualment, després que cai- divulgador de la vessant religiosa gués un bloc de pedra de la Sa- d'Antoni Gaudí i l'artista i escultor grada Família sobre el taller de Josep Maria Sobirach. Tots aquests construcció del mateix edifici, s'ha conferenciants oferiran respectivatornat a reobrir la polèmica sobre ment, cada setmana, una conferènla construcció del temple. Mont- cia sobre alguns dels aspectes de l'oserrat Rumbau, presidenta dels bra de Gaudí. Perfinalitzarel cicle Amics de la UNESCO destaca de xerrades, el 15 de març vinent que "no tothom està d'acord en es passarà el vídeo Gaudí, l'arquique es continuïn les obres, però tectura al límit.

MA.

- Sant Cugat -

Antoni Gaudí ha estat un dels arquitectes més importants al llarg del segle XX FOTO: CEDIDA

Cs* i# r s o

UAula de So inicia nombrosos cursos durant el mes de febrer

rrec de Fèlix Ramos, cubà amb un llarg currículum a les seve esquenes. Aquest curs oferirà als assistents la possibilitat d'aprendre a tocar el cha-cha-cha, el son cubano, el merengue, la cunbia, la bossa nova, el bolero i el latin jazz. Per últim, Elisenda Carrasco, llicenciada en direcció i professora de música, impartirà durant el mes de març un curs de direcció i pedagogia de la veu.

Un nova aula de cant ampliarà Foferta musical M.A. - Sant Cugat -

Durant aquest mes de febrer l'Aula de So ofereix l'oportunitat de seguir algun dels cursos que ha programat. Tots els dimarts i dijous l'Aula de So impartirà a les seves ins-

tal·lacions un curs de claqué. Aquest és un curs adreçat a tothom, ja que s'oferiran classes d'introducció bàsica els dijous i, per aquells que ja en sàpiguen, els dimarts hi haurà classes de perfeccionament. Adriana Aguilar, professora de dansa a l'Escola de Dansa de Barcelona i des de fa

un any professora a l'Aula de Comèdia Musical de l'Associació Aula de So, serà l'encarregada d'impartir el curs de claqué. Durant aquest mateix mes també s'iniciarà el curs "Jazz i música llatina per a piano". Aquest curs va dirigit a pianistes, teclistes i professors de piano i anirà a cà-

La música a les escoles A més de tots aquests cursos, l'Associació Aula de So està portant a terme un projecte de col·laboració amb les escoles primàries.

Aquest projecte té com a objectiu principal preparar els mestres de música de les escoles primàries. Fins al moment, l'Associació ha iniciat aquest projecte en diversos centres de Catalunya. Segons Martí Marín, director del Cor Infantil i membre actiu de l'Associació, "amb aquesta iniciativa el que pretenem és donar suport als mestres de primària, els quals en moltes ocasions no estan prou preparats". Martí Marín explica que en altres països, com per exemple els nòrdics, els nens que acaben la primària tenen un nivell musical altíssim i els professors que imparteixen música són professionals.

Ofertes recomanades C E N T R E DE LA I M A T G E Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, 14

Tel. 93 675 57 24

Pigital El teu distribuïdor de cameres pomt* / material digital Kodak a Sant Cugat

Pentax íspio 928

Penta« Espí» 7 Í 8

3 9 . 9 0 0 M M . fira inclÜfe;

2 2 . g 0 0 plM·f.wlnftW

Cultura

E L S 4 C A I Y I W 6 Dijous, 1 de febrer del 2001

E #

o r f

Hem passat d'aquell domus sancti cucuphati a la ciutat de cinc estrelles. Del poblet de masies i humils cases pageses bastides entorn del gran monestir - u n dels quatre que hi havia a Catalunya, amb Cuixa, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll- a urbs enganxada per túnels a la capital.

Geografia i territori, la base del país i la ciutat "Ens confortem i confortem amb tot" (0. Motllor) Un paisatge de valor i bellesa FOTO.MA. ROVIRA MARIÀNGELA ROVIRA

- Sant Cugat -

L'acabament de la carretera de Gràcia a Manresa fa 120 anys obria el poble a l'entorn i propiciava uns canvis que s'han fet intensíssims els darrers anys. Moltes coses han canviat i canvien, no totes per millorar. Seguim la nostra conversa amb el professor de Didàctica de Ciències Socials i Geografia de la UB Jaume Busquets. - Parlàvem de les fites que marquen els canvis de tendència, al pas del segle XIX al XX i als anys 60-70... Ara el creixement ve per una lògica supramunicipal, el paper de l'administració ha minvat. Cal preguntar-se qui controla la gestió del territori. La Llei del Sòl del PP defineix tot el sòl com a urbanitzable excepte alguns llocs de valor especial. Es poden fer disbarats? - El tercer moment d'inflexió va ser amb l'autopista B-30 i el quart és ara amb el TGV. El territori és un teixit urbà

més ampli, metropolità. De la indústria clàssica s'ha passat a les noves tecnologies. Fer una volta pels afores de Sant Cugat és veure màquines i grues i ciment que ho van omplint tot, minva el poc camp que quedava i minvarà, potser, el bosc. - Quedem subsumits en la liberalització, que ho deixa tot en mans del mercat, amb una dependència molt gran de les decisions que es prenen fora. Deixem de ser municipi i som àrea suburbana. Jaume Busquets m'explica les diferències amb el model de Londres, una ciutat extensa amb una connexió molt fàcil amb l'entorn natural. - A Sant Cugat el verd és escàs, es diu que té molts arbres però són dos móns, el forestal de Collserola pel sud i l'urbà, extens i dens, pel nord. Abans hi havia una interpenetració de la natura a la ciutat i al revés, però ara les barreres físiques separen... Des dels anys 80 s'ha trencat l'equilibri. Mirem un mapa dels barris,

l'Eix Vertebrador que anirà fins darrere can Sant Joan, omplint tot el camp que hi restava. Un continuum amb rieres i torrents que estan desapareixent. - Al Fòrum el que fem és analitzar la situació i fer propostes raonades... Calen espais verds que no siguin de gespa, mantenir les connexions naturals. S'ha fet la Convenció Europea del Paisatge, es conclou que aquest ha de ser objecte del dret públic, el dret de la gent a viure amb qualitat de vida. El paisatge és en crisi, la naturalesa, la tranquil·litat. Espanya va signar, amb uns altres 17 E s t a t s , a q u e s t a convenció, que l'obliga a ser més respectuosa. - El p a i s a t g e té un valor històric, no només econòmic. El futur túnel és un tema de valors, si la gent ho valorés, els polítics no s'hi atrevirien. Venim d'una tradició de molt poc respecte a la natura, som depredadors i amb la industrialització es disparà. Sempre s'han tallat boscos però ara un

home i una màquina obren un camí en dues hores. D'aquella península Ibèrica amb els esquirols saltant d'arbre en arbre, en queda poc. La naturalesa s'ha alterat, la que queda es pot salvar. PA PER AVUI... - L'equilibri global s'ha trencat... Crec que, en vint anys, la gent tindrà uns valors diferents als d'ara. Els valors canvien a poc a poc. A Sant Cugat no s'ha plantejat mai un model de creixement, de ciutat. El sòl és vist com un gran pastís que l'administració es va venent, diner fàcil. És pa per avui i gana per demà. Patrimoni que es perd. Una vil·la romana molt important que es colgarà. - Can Cabassa n'és un exemple, s'ocupa tot el territori. La Costa del Golfes un error i té un cost, és la urbanització del franquisme. A la Floresta canvien la tipologia, d'una ciutatbosc que té la seva gràcia, a cases en filera despersonalitzades. No es pot transformar un barri històric! Falta de respecte pel patri-

moni ciutadà, alteració del paisatge natural. Destrucció d'una fàbrica emblemàtica, la PeUeria. - Hi ha dues visions del pat r i m o n i . La de valorar les grans peces és del segle passat. L'altra és veure el patrimoni com un conjunt integrat per peces d'importància desigual, s'entén tot pel conjunt que és el que explica la història. Ara qui lidera el model territorial, em comenta en Jaume, no és l ' a d m i n i s t r a c i ó sinó grups promotors immobiliaris. - És trist si creus que els governants ens representen, no haurien de perdre el poder. Van a remolc, no hi ha lideratge polític. Aquí s'ha fet molt malament l'aplicació de la Llei del Sòl. Cal preservar el paisatge que ens queda. D'aquell oceà primitiu, Tetis, a boscos de gel i boscos tropicals, el bosc proper que ens queda és un gran valor, antiquíssim, que ens podria durar per alimentar la nostra respiració i els nostres somnis.

Des de la història Un espai de P e r e Vivó i Gili

ha Candelera^ diferents vivències (i II) Prou que ho sabem que no tot eren flors i violes en les relacions entre el Monestir i la parròquia, o la vila, ja que no els costava gens d'aliar-se per plantar cara al, quasi localment totpoderós, cenobi. I com que d'aquell harmoniós període reflectit al Costumari ja n'hem parlat, ara toca -ni que no ens vingui tant de gust- parlar d'altres, no tan dolços. Ho farem també al redós de la festa de la Candelera que, per popular, dóna molt de si. Recordem: un dels signes de la supremacia del Monestir sobre la parròquia consistia a reservar-se la celebració de les festes principals. Ens aturem a la Candelera del 1759, prou significativa i fins

divertida, vista des de la perspectiva del temps, del qual, en algun grau, tots en som presoners... El bisbe de Barcelona era D. Asencio de Sales (1754-1766), valencià per més senyes, que ha passat a la història amb una mica de fama d'il·lustrat, o sigui: una mica tocat pel segle de les llums, aquelles que, amb tanta dificultat saltaven els Pirineus. L'abat era fra D. Bonaventura de Gayolà (1746-1782), el que ens va acabar el campanar, el domer mossèn Valentí Verdaguer (1750-1759), capellà diocesà i successor d'un monjo de Sant Pere de Rodes, és clar, gens conflictiu. Però, Mn. Verdaguer, qui sap si animat per

l'estil més o menys progre del bisbe (per allò de les llums), intentà trencar les tradicions de submissió, volent celebrar parroquialment la Candelera. Segons es veu, a Sant Cugat (amb perdó), més que seguir la dita: "per la Candelera ous a carrera", seguíem la de: "per la Candelera conflictes a la carrera"... Però, com que en un poble tot se sap i l'ingenu del rector ho devia anunciar des del peu de l'altar, la notícia, ben rebuda pel poble, tant per la festa com pel que a sota s'hi amagava, arribà també a les fines oïdes dels senyors monjos. I sabeu què va passar? Doncs que, de matí, quan ja tot era a punt, el Sr. Abat del Reial i Imperial

Monestir (mai tan ben dit), envià un parell de monjos a Sant Pere, amb notari inclòs, a segrestar les candeles ja preparades a la credença per a la solemne benedicció, quedant, tant el domer com la vila, sense candeles, sense festa i amb un pam de nas... El bisbe, el domer i la vila tenien tota la raó del món a voler que Sant Pere fos una parròquia com totes. Però el Monestir no estava per orgues, ni per perdre cap dels privilegis, ni cap dels signes que els expressaven, endevinant, prou murris, ei que aquelles senzilles candeles parroquials amagaven. I així, per bé que amb el poder ja mig aigualit, els monjos van

aguantar fins al final. Vull dir: fins al mal final del 1835... Datada el 1806, per tant bons anys després, al bisbat hi vaig trobar una carta al bisbe, signada per l'Ajuntament i els obrers de Sant Pere -seguien aliantse amb les mateixes reivindicacions: les amagades sota aquelles glorioses candeles parroquials del 1759. L'haurem de transcriure un dia d'aquests... Però, sortosament avui a Sant Cugat, per la Candelera, les candeles ja només són candeles, ja no amaguen res... Alguna cosa hem guanyat!

ELS4CANTONS Dijous, 1 defebrer del2001

w . r i

Cultura I 0 y . © I ft 1

C O IW

lMA

ha dues candidates fermes, La comunidad i You 're the One, la nostàlgica cinta de José Luis Garcí que està a l'espera, un cop més, de rebre una nominació a l'Oscar ala millor pel·lícula estrangera. No hi ha gaire on triar, ja en aquesta secció comentava

A començaments d'any arriba el moment de mirar enrere, repassar el que ha donat de si el cinema, fer balanç i repartir els guardons a les produccions teòricament més bones. Teòricament. Sempre hi ha grans oblits, relliscades sonades que només el temps, amb la seva perspectiva, s'encarrega de rectificar, i les inevitables modes que deformen i condicionen les valoracions. Guardonar una obra, un treball, resulta habitualment un exercici d'objectivitat impossible. Podem observar grans diferències en els premis que es concedeixen, ja que tot depèn de la seva provinença; premis que concedeix el públic als seus actors i obres preferides que pràcticament mai coincideixen amb els premis de la crítica especialitzada (no faltaria sinó!); premis dels corresponsals dels diversos mitjans de comunicació com és el cas dels Globus d'Or americans, o premis d'algun mitjà en concret. Els més celebrats de tots són, però, els que donen els companys de professió, membres de les respectives Acadèmies de les Arts i les Ciències Cinematogràfic ques; Goyes a Espanya, Cèsars a França, i els rutilants, glamurosos Oscars. Aquest cap de setmana podrem conèixer quina és la millor, que és un dir, pel·lícula espanyola de l'any 2000. Si no és que sorgeixi alguna sorpresa d'última hora de la mà d'un dels directors més joves, només hi

blic. El calendari segueix. Pel 13 de febrer s'haurà desvetllat el misteri, i es donarà a conèixer les nominacions dels Oscars que s'entregaran el 25 de març, en una cerimònia a càrrec del polifacètic Steve Martin, el còmic dels cabells blancs. No és una elecció dolenta; Martin és un totterreny que pot conduir la gala amb soltesa i un humor tan càustic com el de Billy Crystal. ja ho veurem. Com veurem si tenim l'oportunitat de tenir fa dos mesos que el 2000 no s'ha tres espanyols nominats en les caracteritzat precisament per categories de millor curtmeser un -any de bona collita, fet tratge, millor pel·lícula de parque ha recollit la taquilla. Men- la no anglesa i millor actor, Jatre que la producció de Uarg- vier Bardem. Bardem ho té cru metratges va créixer un 7,;24% però no incopsable; bones posrespecte a 1999, la quota de sibilitats per a la nominació, enmercat es va reduir en un 5%. cara que l'Oscar ja està pràctiUna situació, aquesta, gens en- cament cantat, el tercer per a coratjadora que hauria d'obli- Tom Hanks a Naufrago, un gar a fer-se un replantejament vehicle totaí de lluïment per a seriós. Aquesta falta de con- un actor que sap aprofitar les fiança del públic en el cinema oportunitats i la seva posició doque es fa per aquestes terres no minant en el cim de la indúspot ser pura casualitat. Ens mo- tria cinematogràfica. vem, com sempre, d'extrem a Qui de segur té molt lluny extrem, entre productes d'usar qualsevol ocasió de ser guardoi llençar, divertits, correctes, es- nada per ara és la Penélope trafolaris, infumables, però sem- Cruz. Portada de revistes, celepre oblidables, o cinema d'autor brada per la seva bellesa, la críamb reflexions ambicioses, de tica no li ha estat gens favorable vegades excel·lent, però que no en la seva primera gran estrena sol aconseguir connectar amb com a protagonista en una proel gran públic. El punt mig ducció nord-amerícana, All the sembla escapar-se sempre, en- Prefíy Morses. cara que sempre ens quedarà L'únie segur és que continuaSalas, una de les poques ex- rem tenint, parafrasejant un tícepcions que ha gaudit meres- tol cinematogràfic, alguna cosa cudament l'acord de crítica i pú- de què parlar.

%S F ,í ï

JSABEL, SÀEZ

Encara que avui sigui el darrer dia en què es tingui l'oportunitat de veure a la nostra ciutat la pel·lícula Memento de Christopher Nolan, aquesta és una de les estrenes que no es pot deixar passar desapercebuda. Memento comença pel final, un recurs utilitzat en diferents ocasions. El fet diferencial consisteix en el fet que Memento presenta una estructura molt particular, la d'anar desfent el camí recorregut pas a pas, en una marxa enrere meticulosa que reconstrueix els fets fins a arribar a les causes primeres. L'australià Guy Pearce, el pro-

tagonista de L.A. Confidential, interpreta el turmentat investigador d'assegurances que ha perdut la memòria a curt termini i que és incapaç de crear nous records des del brutal assassinat de la seva dona. Pot recordar tota la seva vida fins aquell moment, quan el van colpejar; després, la impermanència més absoluta. Memento ofereix una reflexió sobre la fragilitat de l'existència, la pròpia identitat i la fugacitat de la memòria, sobre els mecanismes de creació dels records, i la lluita de l'home per conservar els seus coneixements d'una manera fidedigna. La conclusió mostra la foscor i inaccessibilitat del ser humà, un desconegut per ell mateix. Memento té dos terços de metratge impecable, de viatge cap

E x p o s i c i o n s

El Guggenheim des del punt de vista de Núria Vallès

Una de les obres que l'artista ha mostrat a la darrera exposició F: CEDIDA M.A. - Redacció -

El Guggenheim és sens dubte un edifici del segle XXI, es pot mirar des d'infinites perspectives i sempre es veu diferent L'artista Núria Vallès va quedar captivada pel majestuós edifici l'estiu passat, quan va anar a estiuejar a Bilbao i, des de llavors, no ha deixat de pintar-lo des de tots els punts de vista possibles. Durant el mes de gener passat, Núria Vallès va exposar al Casal de Cultura Robert Brillas d'Esplugues del Llobregat la seva darrera obra, en la que recull un conjunt de quadres de diferents

mides que mostren la façana del Museu Guggennnheim. Núria Vallès manifesta que "és un edifici impressionant, perquè depèn des d'on el miris és d'una manera o d'una altra, té multituds de façanes i, a més, a causa del material amb què està fet, depenent de com hi brilli el sol, l'edifici és d'un color determinat". La pintura de Núria Vallès cavalca entre el realisme i l'abstracció, l'artista destaca que "des de fa uns anys he descobert l'art abstracte, els quadres del Guggenheim en són un reflex clar, malgrat que no són absolutament abstractes, però tenen una certa deformitat".

E x p o s i c i o n s

cinema

Elfilde VAHadna Pel·lícula: 'Memento' Director: Christopher Nolan Actors: Guy Pearce, Carrie-Ann Moss Durada: 110 minuts

enrere en el laberint del temps, però perd força a la darrera part pel fet que la trama presenta massa sinuositats, es fa molt complexa i l'espectador pateix el risc de sortir tan perdut com el mateix protagonista. Realment, no es pot acusar Memento de tenir una trama lineal; el seu desenvolupament exigeix una atenció absoluta que es troba Compensada per un desafiament a fer-nos pensar i obrir interrogants inquietants. Una breu menció, per acabar, sobre la trama secundària, el drama de Sammy, un home amb una lesió cerebral, que serveix de referència a Pearce en la seva lluita per conservar els records essencials. Es tracta d'una història dins d'una altra, les implicacions de la qual encongeixen el cor i deixen un regust amarg.

El fotògraf Marc Tomàs exposa a La C a r b o n e r i a realitzat diverses exposicions a Barcelona, Ripollet i Cerdanyola. En aquets moments, la seva obra Des del passat 20 de gener, La es pot veure a La Carboneria, siCarboneria exposa a les seves pa- tuada al carrer Villa número 8. rets un conjunt de fotografies reMarc Tomàs manifesta que "enalitzades pel fotògraf amateur cara no he realitzat grans treballs Marc Tomàs. com a fotògraf, però m'estic doLes fotografies, que porten per nant a conèixer amb exposicions títol Çuerpos en el abismo, mostren com ara la de La Carboneria i esel nu de l'ésser humà en paisatges pero que a la gent l'hi interessi". insòlits. Marc Tomàs explica que Marc Tomàs no solament realitza "normalment faig retrats i nus per- fotografies per exposicions, sinó què m'agraden molt estèticament, que també treballa fent books de a més, intento treure el punt més fotos. idíl·lic a les fotografies". Cuerpos en el abismo, l'obra de El fotògraf va exposar aquesta Marca Tomàs, es pot visitar fins mateixa mostra de fotos a Zoom el proper 25 de febrer a La CarCentre de la Imatge. A més, ha boneria. M.A. - Valldoreix -

HS4CANT01NS

Economia Dijous, 1 defebrer del 2001

### $8$

«5? »tf & * «*>& «s? - « #X « &

Mercadona ona estudia obrir un segon supermercat ermercat a Sant Cugat L'emplaçament ment seria Pactual l'actual solar del carrer Valldoreix li lli! Mercadona, que actualment compta amb 7 0 sup e r m e r c a t s repartits per d i f e r e n t s c o m u n i t a t s espanyoles, preveu a r r i b a r als 2 5 0 en el termini d'uns dos anys. Entre aquestes noves obertures s'inclou la possibilitat d'ubicar un nou centre a la nostra localitat.

L ' e s t a b l i m e n t d e la rambla del C e l l e r va obrir les seves portes després que Superm e r c a t s Vilaró t r a s p a s s é s el seu negoci a la c a d e n a valenciana, un s u p e r m e r c a t de 1.700 m 2 d e s u p e r f í c i e c o mercial, assumint tota la plantilla del s u p e r m e r c a t santeugatenc. L'obertura va coincidir a m b la inauguració t a m b é d e c e n t r e s d e la c a d e n a Mercadona a Terrassa e n els espais comercials q u e abans p e r t a n yien a S u p e r A m a . La principal característica de M e r c a d o n a és l'aplicació d e la m à x i m a q u e a n o m e n a S P B ( S e m p r e P r e u s Baixos) q u e implica q u e u n a part destacada dels p r o d u c t e s q u e comercialitzen no són d ' u n a marca popular, però e n garanteix la qualitat. Darrera obertura

M I C O L SABATÉ J O S E P M. V A L L È S - Sant Cugat -

La cadena valenciana de supermercats Mercadona podria tenir u n segon e s t a b l i m e n t a Sant C u g a t en els propers anys, s e g o n s ha p o g u t saber E L S 4 CANTONS. Mercadona,

q u e no ha volgut fer declaracions al r e s p e c t e , t é i n t e r è s a obrir u n altre s u p e r m e r c a t a la ciutat d e s p r é s q u e a finals d e l'octubre d e 1998 obrís les portes del supermercat q u e

Solar del carrer Valldoreix on podria ubicar-se el nou Mercadona de Sant Cugat FOTO: E. GASALLA e s t à u b i c a t al s o t e r r a n i d e l Celler C e n t r e , a la rambla del Celler. L'emplaçament que Mercad o n a ha e x p l o r a t p e r o b r i r aquest segon supermercat a S a n t C u g a t és el solar d e l carrer d e Valldoreix q u e actualm e n t l ' A j u n t a m e n t ha h a b i -

o i? n ff II It cc ft e

litat com a a p a r c a m e n t de zona blava, s e g o n s es p o t o b s e r v a r a la f o t o g r a f i a . E n aquest solar està previst construir-hi u n bloc d ' h a b i t a t g e s , promoció q u e actualment està p e n d e n t d e r e a l i t z a c i ó fins q u e els d i f e r e n t s p r o p i e t a r i s a c o r d i n la seva p a r t i c i p a c i ó

en el projecte. Al soterrani de l'esmentat conjunt immobiliari s ' h i u b i c a r i a el s u p e r mercat. T o t plegat, p e r ò , e n cara està p e n d e n t primer dels permisos de i de l'execució de l'obra i dels posteriors permisos i llicències d ' o b e r t u r a del nou M e r c a d o n a .

l a b o ral r a l

M e r c a d o n a ha obert r e c e n t m e n t un nou c e n t r e logístic a Sant S a d u r n í d'Anoia. El ritme de creixement de l'empresa és u n a d e les raons q u e ha propiciat a q u e A q u e s t a nova o b e r t u r a j u n t a m e n t a m b el fet q u e els magatzems q u e l'empresa té a Terrassa i a Pallejà s'han q u e dat p e t i t s . El nou c o m p l e x disposa, e n tre d'altres prestacions, d ' u n magatzem congelador de 6.000 m 2 .

Comerç o m

Les negociacions iacions entre la direcció cPHP i el comitè omitè avancen lentament

segona fase de la S'inicia la seg < a campanya d'assessorament d'as de venda de pa les botigues de El comitè demana na que quees es recol-loquin recol-loquin tots totsels elsafectats afectats MlCOL SABATÉ - Sant Cugat -

La direcció d e la multinacional H e w l e t t P a c k a r d va a c ceptar dimarts passat renegociar les c o n d i c i o n s dels treballadors afectats pel futur tancament de la planta de producció d'impressores. L a reunió, q u e va tenir lloc dimarts, va comptar a m b la presència d ' u n mitjancer d e la C o n s e lleria de Treball de la G e n e ralitat. La direcció està disposada a i n c r e m e n t a r les i n d e m n i t z a cions. El comitè, però, d e m a na una solució per als 198 treballadors afectats i considera

q u e s'ha p r o d u ï t u n avançam e n t e n les negociacions però q u e no és suficient ja q u e fins ara, l ' e m p r e s a n o m é s p r e v e u recol·locar 26 dels 198 treballadors afectats pel t a n c a m e n t d e la p l a n t a d e p r o d u c c i ó d ' i m p r e s s o r e s p r e v i s t p e r al proper m e s d'abril. D e m o m e n t , les aturades d e d u e s hores a cada torn continuaran fins al 9 de febrer, tot i q u e no es descarta la possibilitat de fer vaga 24 hores si no s'arriba a una solució satisfactòria del conflicte. El comitè d ' e m p r e s a i la direcció tornen a reunir-se avui per intentar avançar e n la solució del conflicte.

M I C O L SABATÉ

- Sant Cugat -

HewlettçPackard F: ARXIU E4C

La segona fase de la campanya d'assessorament als establiments de venda de pa de Sant Cugat està en marxa des de la passada setmana. Amb aquesta segona etapa es verificarà si s'han pres les mesures correctores, recomanades en la primera visita en cada un dels establiments. El passat mes de juliol, l'Ajuntament de Sant Cugat i la Diputació de Barcelona van realitzar la primera fase de la campanya d'assessorament als establiments de venda de pa al municipi. L'objectiu de la campanya era verificar el grau de compliment de la nor-

mativa vigent per aquest tipus d'activitat i, alhora, realitzar l'assessorament necessari en matèria d e manipulació, reglamentació tecnosanitària i normes de qualitat. Dues tècniques de la Diputació de Barcelona, degudament acreditades, van visitar lsa seixantena de locals de venda de pa del municipi. Les inspectores van lliurar un informe a l'Ajuntament amb el resultat de les visites i amb les recomanacions fetes als establiments. En la mateixa línia, aquest dilluns s'ha iniciat la primera fase de la campanya d'assessorament als 160 establiments de venda de productes alimentaris, incloent els mercats municipals.

Economia

aS^CArYTOPÏS Dijous,! defebrer del 2001

Empresa? La Garriga

Verda

La Garriga Verda és una cadena de mobles de tradició familiar ubicada a Barcelona des de 1967. El mes de desembre passat, fa tan sols dos mesos, la cadena va decidir instal·lar-se al nostre municipi en un local amb una entitat pròpia com és l'edifici de la fira d'antiguitats permanents, Mercantic.

Carlota Portabella. Departament de disseny de La Garriga Verda

"No és només comprar un moble, es tracta d'aconseguir un ambient' oferim a q u e s t servei; present e m al client un projecte totalm e n t acabat, un ambient per a la seva llar. - Q u i n s d i r i a q u e s ó n els p u n t s forts del seu negoci? - És molt important la qualitat del nostre producte tant o més com saber entendre les necessitats de cada client. Comptem amb un equip de m u n t a t g e molt bo i un servei de postvenda molt acurat. Ens esforcem p e r q u è la gent surti c o n t e n t a d e les nostres botigues i estiguin convençuts del q u e estan comprant. E n definitiva, intentem fer el projecte a d e q u a t a la casa de cada client. - C o m és el tipus d e client q u e ve a c o m p r a r a les seves botigues? - Ve gent de totes les edats, però en general es m o u e n en un nivell mig, mig-alt. T e n i m clients q u e són famílies de tota la vida, que van moblar la seva primera casa a la primera botiga, més endavant han vingut a moblar la seva segona residència i ara v é n e n els seus fills a fer la llista de noces.

M.S. -Sant Cugat-

- Com va sorgir la idea d ' o brir u n a botiga d e mobles? - El m e u pare sempre havia tingut molta mà pel tema de la decoració i el mobiliari i el meu avi el va orientar perquè obrís una botiga de mobles. Així doncs, la primera botiga va néixer l'any 1967 i estava situada al carrer Comtal de Barcelona, prop de la plaça Catalunya. Era una botiga d'uns 400 metres quadrats però h e m anat ampliant el seu espai fins als 1.000 metres quadrats d'exposició actuals. - I quina h a estat l'evolució de l ' e m p r e s a en aquests anys? - Fa uns vuit anys vam decidir obrir el segon establiment al centre comercial Illa Diagonal, tot un repte per nosaltres, ja que no tenia res a veure amb el concepte de botiga tradicional catalana de tota la vida que havíem Carlota Portabella FOTO: E.GASALLA portat fins aleshores, però que - A totes les nostres botigues - E s t e m ubicats a l'edifici de està funcionant molt bé. Mercantic, en una zona molt ben oferim un mobiliari pràctic i funUns anys més tard vam obrir comunicada en un local de 700 cional però a m b tons de fusta la tercera botiga, cap al 1998 a metres quadrats. D'altra banda, molt càlids que els fan molt acol'Eixample dret de Barcelona. disposem d'uns grans aparadors llidors. Són mobles molt actuals - Quant a competència... Es tracta d'una botiga de 370 que permeten que entri la llum que desprenen calidesa. - Fa molt poc t e m p s q u e esmetres quadrats molt ben codel dia. t e m ubicats a Sant Cugat i enCom a novetat, a la botiga de municada i situada en un lloc de cara no ho h e m pogut valorar. - ^Podria fer u n a primera vaSant Cugat h e m destinat u n espas. I per últim, fa només dos El q u e està clar és q u e aquí hi loració d'aquests dos mesos a pai de 100 metres quadrats per mesos que vam obrir un nou esha gent molt bona i que trebaSant Cugat? exposar-hi un tipus de mobiliatabliment a Sant Cugat. lla molf bé, empreses serioses. - La veritat és que la reacció ri molt diferent al que tenim a la v - Quina és la r a ó q u e els h a No obstant, crec que hi ha merde la gent ha sigut boníssima, jo resta d'espais d'exposició. E s portat a obrir u n establiment a cat per a tothom i més davant el no m'esperava que la gent restracta d ' u n mobiliari diferent, la nostra localitat? p o n g u é s tan ràcreixement d'exportació, més - Sempre ens colonial i exòtic. tLns esforcem perquè qUe es p r e v e u h a e n c a n t a t la Tenim molts clients de pid. Molta gent ja a S ant zona del Vallès i - P e l q u e fa als la gent SUrti Contenta . Cugat ens coneixia cosa e Sant Cugat que es < que ens ha molts caps de projectes d'inteL · ' · P ' Que ^ a a r i o r i s m e q u e r e a - " ^ ^ nOSirCS DOTlgUeS í n o m b r e de sorprès bastant i setmana veníem desplacen fins a a M e r c a n t i c Barcelona i Vam decidird'altra gent ens ha D'altra banda, vist m e n t r e pasobrir un establiment sava en cotxe per tenim molts clients de Sant davant. F e m puaquí" C u g a t q u e es blicitat a diferents desplacen fins a mitjans locals les nostres botiperò el boca-oregues de Barcelona i vam pensar 11a ha funcionat molt bé. En deque valia la pena obrir un estafinitiva, de m o m e n t h e m tingut bliment en aquesta zona. una molt bona acollida. — ^Podria descriure'ns les característiques del local?

litzen...

— Descrigui quina és la línia de producte que comercialitza.

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

cantonslto

estiguin convençuts dels població.

- Molta gent des, Quines coneix q u e p o d e m proaUCieS que eSTan perspectives de futur tedur a terme projeccomprant tes molt ben prepanení rats i adequats a les - De moment necessitats de cada h e m o b e r t la client. N o és només comprar un botiga d e S a n t C u g a t . Si tot moble o muntar un menjador, funciona com nosaltres volem, es tracta d'aconseguir un ampotser ens plantejaríem d'obrir bient. més establiments, però encara Des dels nostres establiments és massa prematur.

tcugat.com|

ACJU •Promocions •Compravenda Avinguda Lluís Companys,! 8-20 08190 Sant Cugat del Vallès

Caixa Terrassa obté uns resultats nets de 5 . 1 3 9 milions M.S. - Sant Cugat / Terrassa -

Els resultats del passat 2000 de Caixa Terrassa abans d'impostos han estat de 6.319 milions de pessetes, mentre que els resultats nets s'han situat en 5.139 milions, xifra que significa un creixement del 18,7% sobre l'any anterior. Aquest any 2000 Caixa Terrassa ha superat el mig bilió de p e s s e t e s e n el c o n j u n t d e la seva activitat, ha obtingut més de 5.000 milions de pessetes de beneficis nets, ha sobrepassat la xifra de 200 oficines en servei distribuïdes pel territori de Catalunya i ha realitzat un fort impuls en els seus programes d'Internet i de noves tecnologies, entre altres actuacions. E n finalitzar l'any 2000, el conjunt de les inversions creditícies s'han situat en 389.473 milions de pessetes, xifra que suposa un c r e i x e m e n t del 18,2% respecte a l'any anterior. Dins d e les inversions, cal destacar la continuïtat de l'elevada activitat hipotecària, que ha crescut un 18% respecte al 1999 i q u e representa un 76% sobre el total de la inversió creditícia. D'altra banda, Caixa Terrassa ha desemborsat més de 80.000 milions de pessetes en préstecs per a la promoció i la compra d'habitatge. Així mateix, s'han desemborsat m é s de 15.000 milions e n préstecs a l'empresa i s'han concedit uns 60.000 milions de pessetes en noves línies corresponents a pòlisses de crèdit, descompte comercial i finançament d'estranger. L'activitat de finançament a l'empresa suposa més d'un 30% sobre el conjunt de les inversions creditícies de l'entitat. D u r a n t el darrer any Caixa Terrassa ha obert 13 oficines noves i ha creat un total de 109 nous llocs de treball. P e r últim, cal destacar q u e Caixa Terrassa ha invertit un import de 932 milions de pessetes en la realització d'obres socials i per aquest aquest any té previst destinar més de 1.000 milions de pessetes a obra social i t a m b é a diversos actes i projectes culturals.

IMMOBILIÀRIA, S i . •Lloguers •Solars... Tel.93 674 31 41

EIS4CANTON5

Immobiliària

Dijous, 1 de febrer del 2001

A R E N A S A N Sres. propietarios, nos URGEN todo tipo de viviendas en alquiler (inctuso habitaciones), por gran demanda de clientes con referencias.

ALQUILER

amplio balcón, focos empotrados, orientación sur y 70.000 • Bajos a estrenar/jardín. C/ Maria Manent (Zona Coll totalmente exterior Fava), 90 m2, 3 habitaciones (1 tipo suite) con arm. ' Las Lunas Club & Casa. Vivienda con todos los forrado interior 2 banos con accesorios, espejo y focos servicios de un gran hotel. Sup. construïda piso: halógerjos, salón-comedor, cocina con lav., suelo 100 m2, 2 habitaciones (suite), 2 banos, cocina parquet, calefacción a gas, capinteria exterior de* equipada con electrodomésticos, amp. salónaluminio, pàrking, jardín privado de 110 m2 y pisdna comedor, parquet, aire acondiciondo, sistema de seguridad, sum. contratados, pàrking y trastero. El comunitària 130.000 • Apartamento a estrenar. Av. Cerdanyola (Z. Club dispone de restaurante, gimnasio, Servicio Monasterio), 47 m2, 1 habitación doble (tipo suite), medico, salones estar, oratorio y piscina. . 135.000 con armario empotrado, bafio completo con espejo y + Gastos comunitarios accesorios, salón-comedor, cocina con vitroceràmica,

C / E u d a v a l l a d a . 2 1 bx • T e l . 9 3

ALQUILER

VENTA

•Pisos.4habitacionesy l'ànodeantigiiedad ...115.000 . , . , „ . . _ . , • Pisp. 2 habitaciones, pàrking y piscina

120.000 • pj sos y

• Golf. De diseno, 2 hàbit, y terraza 40 m2

130.000

casa s

Aticos dú 2

desde 29,750 M

P lex

desde 3 8 5 M

MAN0

desde 1 4 8 M hasta 9 2 M

. Casas. Varios preciós. ;También de alto standing! . . . . " .' Todos los preciós CASAS

' desde 26 M hasta 210 M

También disponemos de una amplia cartera de torres adosadas y unifamiliares. Gran variedad de preciós ytamafios. YMUCHÍSIM0S MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ

F I N

P I S O S EN V E N T A • Z. P. Torreblanca. 80 m2, 3 dormitorios, bafio, calefacción a gas, salón-comedor 16 m2, z. céntricaa, rodeada de todos los servicios 24 M • Z. Arxiu Nacional. Pràcticamente nuevo a estrenar, 79 m2, 2 dormitorios, bafio, aseo, trastero y zona comunitària con pisdna ,. . 33, 3H • Z. Carretera de Vallvidrera. Planta baja de 107 m2, 3 dormitorios, 2 banos, calefacrión a gas, trastero, amplias terrrazas y zona comunitària con pisdna 44,2 M T O R R E S EN V E N T A • Bellaterra. Z. Ca n'Edo. Unifamiliar en perfecto estado. Sup. solar: 1.026 m2, 4 dorm., 2 banos, aseo, amplio garaje, amplio jardín y perfecto cuidado 74 M • Mia-sol. Z. Farmàcia. Unifamiliar. Sup. solar: 336 m2, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, garaje y jardín con riego automàtico .63 M

• • • • V H C | • :<*•

N E L L A

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha lüz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bafio comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 3 7 , 75 M í

API

F I

A N T

C/ D o c t o i Murillo

F I N Q:•, U E S

uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M • Cerca Monasterio. Dúplex seminvo., 70 m2, 2 hab., patio 12 m2, parquet y calef. Impecable . .24,9 M • Junto al Pinar. Casa individual 4 habitaciones, comedor, codna y bafio completo. Solar 685 m2. Zona alta y soleada : 40 M > Golf. Torre alto standing, amueblada, 5 hab., estudio, sauna, jardín privado con pisdna, 3 pi. pàrking, vistas y soleada. 450.000 » Golf. Torre adosada, 270 m2, 3 hab. dob., estudio, jardín 30 m2 + terraza 48 m2. En perf. est. .78,5 M > Can Picanyol. Bajos 130 m2, 4 hab. (2 db.), 2 b., trza., jard., pisc. com. y pàrking... 175.000/m o 51M

• Golf. (Junto estac. Valldoreix). Torre ind- semirústica, 235 m2, 6 hab., salón, comedor, 4 banos, codna.-office, solar 600 m2, garaje para coches . .97 M • Bellaterra. Torre individual, 412 m2, 4 hab. dobles, 3 banos, sal.-comedor 40 m2, estudio, solar 1.000 m2, garaje 4 pL coches, sala de juegos, bodega, etc.. .75 M • Vinyet Bajos semvo., 110 m2, 3 h. db., 2 b., 2 trzas., jd. priv. 50 m2, pisc, soleado, pk y acab. cdad. . . . .49 M • Mira-sol. Torre indiv. seminueva, 270 m2, 4 hab., estudio, sal.-com. con chimenea, cocina-office, 2 banos +aseo,2 pk, trastero y jardín 200 m 2 . . . .63M • Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., soleados, balcón, buen estado,

• C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bafio. - As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bafio . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Bafi. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

1 4 - Tet. 9 3 6 7 4 OS 9 /

4 1 * Tet. 9 3 5 8 9 0 3 0 7 / F. Macià. 69 • 9 3 67

P A S S A VENTAS • St. Cugat. Auditorio. Piso exc. zona, planta baja, 3 hab., m. tranquilo, pk + trast, y jd. priv. . .38 M • St. Cugat. Z. Edèn. Piso 3 hab., solo estrenado, pàrking y zona comunitària 34,560 M • St. Cugat. Z. Chic. PI. baja/jardín 80 ma, 3 hab. (dob. y suite), 2 b., sal. 26 m2/parquet, cocoffice, t. exterior, y z. comunit./piscina . .41,5 M • Turó del Golf. En construcción, torre unifamiliar, 2 p i . , parcela 615 m2,5 hab. dob. suite, salón/chimenea, coc.-off., jardín y piscina .96 M • St. Cugat. Z. Ctro. Casa de 1 pi. + apto. comp.

•

• •

M U L T I C A

indp. de 60 m2 en parc. 575 m2, 5 hab. dob., sal.com/chim., techos alt., trza. 120 m2, m. pos. 73 M Valldoreix. Unifamiliar 1000 m2, parc. 3000 m2, 11 h., 2 coc, 300 m2 estudio, bibtea., sal. 65 m2, garaje 125 m2, caseta serv., pisc, jardín .212 M Mira-sol. Impresionante unifamiliar, solo 5 arios de antiguedad, 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suite), garaje, cocina, grande, acab. calidad 89 M La Floresta. Unifamiliar 250 m2 en parcela de 500 m2, 4 hab., 2 b., aseo, Buen estado . . .53,340 M Mira-sol. Mas Janer. Unif. 1 pi., parc. 800 m2, 4 h. (suite y db.), sal.-com./chim., 2 b., est. 24 m2, tot. rehb., b. acab., jard./césped,, barb. . .49,5 M

• Sant Cugat. Situación irrepetible, precs, vistas al golf. Z. ajardinada, piso perf., 4 dorm., 2 b., a., coc. precs., acab. supertujo, 2 pk y trast. 62,5,M • Oportunidad. Magnifico piso 150 m2, vistas sobre St. Cugat, cerca FGC, 4 dorm. gd.,. sal. 2 niv., g. cocina nva., b., a., pk y trast. .40.5 M • jAtendón! - Z. Golf. 130 m2, 200 m2 j d . priv. (psb. pisc), coc.-off., precs, sal./jard., 3 dorm., 2 b., pk y trast. Acab. lujo. Fca. nva. imp. 63 M • Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, g. salón/terraza, 3 dorm., 2 b., preciosas vistas, z. còmunit./piscina y pàrking 45,5 M • Vinyet-Golf. 124 m2, t. reform./clase, ext., sol,

UNIFAMILIARS

• C/ Joan X X I I I . 60 m 2 , 3 d o r m i t o r i s i calefacció a gas 22 M • Av. Cerdanyola. 75 m2, 3 d o r m i t o r i s i calefacció a gas 24,5 M • C/ Cànovas del Castillo. 155 m2, 5 dorm. i 2 banys. Per reformar . . . .30,5 M • C/ Amat. 100 m2, totalment reformat, 3 dorm., 2 banys i parquet. 38 M • Can Picanyol. 230 m2, 4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) 69 M

• Can Picanyol. 160 m2, 2-4 dorm., 3 banys i pàrquing (2 c) 75 M

ALQUILERES

•. Mira-sol. (pg. Sevilla). Solar 405 m2 i casa 100 m2. A reformar 37 M • La Floresta. Casa 250 m2, solar .900 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M • Valldoreix (Mas Fuster). 200 m2, solar .1.500 m2, 4 dorm., 2 banys i garatge 75 M • Mira-sol (farmàcia) 490 m2, solar 780 m2, 6 dorm., 4 banys i garatge 128 M • Valldoreix (estació). 450 m2, solar 22.000, 6 dorm., estudi 70 m2 i garatge .130 M

• Merc. Torreblanca. Piso nuevo, 85 m2, 2 hab., 1 suite, pàrking, trastero, jardín y piscina comunitària .150.000 • Pere San. Piso 110 m2, 1 hab. ind., 2 hab. db., bafio, aseo, caleacción, jardín privado y pàrking. . . 120.000 • Estarien. Local de 50 m2 60.000 • C/ E. Granados. Locales de 200 y 100 m2 . . .2.500/m2 • Estación. 110 m2, 4 hab. , 2 bafios, comedor con chimenea, terraza 40 m2. Soleado. . . . . . . 102.000 • C/Estapé. Nueva promoción. Piso 90 m2, 2 hab. ind., 1 hab. dob., bafio, aseo, com.-sal. 28 m2, jardín com., pisciíia y 2 pi. pàrking . . .180.000

A C T I

G . I . P . E .

• PI. del Coll. 70 m2-, 3 dorm., coc/lav., sal. ext., soleado y terraza 21 M • FGC. 100 m2, 3 d., 2 b., calef., pk. A reformar 26,5 M • FGC. Mag. 150 m2, 5 d., 2 b., sal. 40 m2, comnt. 55 M

• C/ Estapè. Nueva promoción. Àtico 110 m2, 3 hab. ind. 1 hab. doble, baüo, aseo, solàrium, 2 pi. pàrking, jardín y pisdna comuntarios 250.000 • C/ Rius i Taulet. Locales oficinas. Desde 40 m2 .46.000 • C/ E. Granados. Local nueva construc, 140 m2 220.000 • C/ Pep Ventura. Local de 100 m2 100.000 • C/ Abat Marcet. Local de 160 m2 120.000 • Rubí. Local de 140 m2 170.000 • Rubí. Local de 168 m2 184.000 TRASPASOS • Av. Cerdanyola. Bar-restaurante

15 H

I M M OJJ B I L I À R I A

VENDES

VENTA • Apartament. 65 m2, cent. i assol., 1 hab., arm. encast., bany, cuina/elec, saló esp. Perf. Estat .25 M • Parc Central. Planta baixa tipus dúplex, 243 m2, 4 hab./arm. encast., 3 banys, aseo, saló-menjador 40 m2, cuina-office, safareig, estudi 90 m2, jardí 165 m2, 3 pi. pàrquing, calefacció i aire cond. . . .85 M • Torre a Valldoreix-Mira-sol. 300 m2 vivenda en 1.000 m2 parcela, orientació sud, molt sol. Sal.menjador 45 m2, cuina-office, hab. planxa i safareig, hab. dobl amb armari encastat, bany, garatge 2 pi. i 2 trasters. Planta la: estudi 30 m2, 2 hab. dobles amb arm. encastat, 1 suite amb vestidor, bany i gran terrassa 106 M ALQUILER • Pisos d'alt estanding al Parc Central i Coll Fava

4 dorm., 2 b., g. cocina. y z. com./pisc .46 M • Z. Monasterio. 3 dorm., 2 bafios, coc.-off./lavad., calef., pàrking y reform en finca 8 ahos .34,7 M • Rubi. Casa 3 pl./jard. priv., 4 dorm., 2 b., cocoff./lav., calef., bdga. y z. com. Td. serv. 37 M •Torreblanca. Apto. 55 m2, cocina-office, calef., a.a., pàrking y z. com. Fca. pocos vecinos .25,8 M • P. Central. PI. baja 100 m2, 3 dorm., 2 b., parquet, j d . priv. Fca. poc. ahos, en perf. est. 37 M

C A S T E L L V Í

I N I C I A T I PISOS

B A C H S

ALQUILERES

• Bxos. Pla del Vinyet. Nou a est, 70 + 40 m2 de terrassa, 2 dorm., bany i zona com./pisdna

33,5 M

• Bxos. Nou a estrenar, c/ Estapé. 90 m2 + 100 m2 jardí, 3 dormitoris (1 suite) i pàrquing. . . . . . . 4 1 , 2 M • Bxos./jardi al P. CentraLlOO m2 + jardí,, trssa. 20 m2, 3 dorm. (1 suite), pk, trast, i z. com./pisc 49,5 M • Unifamiliar a la Floresta. Nova a estrenar, 150 m2, solar 500 m2, 4 dormitoris i 2 banys

41 M

• Unifamiliar a Mira-sol. Finca 3 anys, solar 360 m2,160 m2, 4 dorm., 2 banys, porxo i barbacoa . . .68 M • Can Gatxet. Nova a estrenar. Solar 600 m2, 496 m2, 6 dorm. (3 suites), marbre i parquet

consultar

LLOGUERS consultar

• Coll Fava. Pisos nous a estrenar. 3 i 4 dormitoris, pàrquing i z. comunitària/piscina . . .des de 140.000

»swmiwMM*WMm

11111 mi mi i

—

H E R

F I N Q U E S

I M D E S A

VENTAS

• Sant Cugat-Mira-sol. Ref. 5001. Torre 120 m2, terreno 300 m2, comedor 27 m2, 3 hab., cocina con vitroceràmica, chimenea, trastero 14 m2 y garaje para 3 coches 37,5 M • Dúplex en z. residencial.138 m2, comedor 26 m2, cocina-office, 2 bafios, terraza y balcón, 2 trasteros, a.a., calefaca'ón, pàrking, acabados de l a calidad Infórmese sobre los preciós • Casas en venta en z. residencial. 185 m2, comedor 26 m2, 3 hab. grandes, cocina-office, garaje 47 m2, bafio y 2 aseos, armarios empotrados, solàrium, buhardilla, acabados l a calidad. . .A partir de 36,393 M • Casas de obra nueva en Ca n'Oriol. 150 m2, comedor 24 m2, 4 hab., cocina 10 m2, baho, aseo, 3 terrazas, garaje 3 coches. No deje de verla 29,9 M • Estupendo àtico seminuevo en progreso. 87 m2, 3 hab. (2 dobles), cocina-office, bafio impecable, terraz*a 87 m2, ascensor, armarios empotrados y pàrking incluido. ;;No lo deje escapar!! 23,5 M

• Víctor Català. Apto. NV0. A ESTRENAR, 60 m2, 2 hab. (1 suite), sal.-com. 17 m2, coc, trza. 8 m2, trastero, z. com./pisc. Acab. buena cdad. .27 M • C o l l Fava. Àtico MEJ0R QUE NUEVO, 18 meses antig., 100 m2, 3 hab., 2 b., sal.-com. 25 m2, coc.-off, 12 m2, lavadero, parquet, trza. 42 m2, pi. pàrking, trast, y jardin com./piscina. . 42 M • Z. Torreblanca. PI. baja 112 m2, 3 hab. (1 suite), 2 bafios, salón-comedor 26 m2, c o c office, terraza 18 m2, jardin priv. 40 m2, pi. pàrking y jardin comunitario/piscina . . .48,5 M • P. Central. Piso 107 m2, 4 hab. (1 suite), 2

bafios, salón-comedor 27 m2, cocina, terraza 10 m2, pàrking, trastero i z. com./piscina .53,5 M • Can Gatxet. Atico dúplex 145 m2, 3 hab. (1 suite/vestid.), 2 bafios., sal.-com., coc.-am. grande, biblioteca, sala 27 m2/chimenea, terraza 26 m2 + terraza 73 m2 ajardinada, 2 pi. pàrking y z. comunitària con piscina 55 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, viv. 1 sola pi., 4 h. (1 suite/vest.) + hab. serv./bano, 3 b., sal.com. 45 m2, coc.-off., trza, garaje, bdga., jardín/pisc. Mag. vistas. Solar 1.700 m2 .110 M • C/ S. Éduardo. Torre unif. 300 m2, 3 hab. f i suite) + est., 2 b., sal.-com., coc.-off., sala juegos, 2 trast., solar 443 m2. Reform. 2 a. 82 M

L O O K PISOS EN VENTA • • • • • •

dobles), bafio, terraza, calefaca'ón y ase. 27,3 M 0244. Estación. Comedor, cocina, 3 hab., bafio, • 0208. Z. Centro. En construcción, 106 m2, 3 hab., calefacción, vistas y soleado SOLO 19 H 2 b „ pàrking, terraza 55 m2 y orient, s u r . . 38 M 0202. Can Gatxet. 80 m2, 2 hab., 2 b., a.a., • 0224. Ocasión. Valldoreix, solar 492 m2 para torre vistas, piscina y comunidad 31,5 M - unifamiliar en cal·le asfaltada Solo 17 M 0175. C/ Orient. Reformado, 3 hab., luminoso y CASAS EN VENTA ascensor SOLO 18,9 M 0 1 8 1 . Estación. 141 m2, salón 42 m2, 4 hab. (1 • 0233. Torre al Parc Central. 300 m2, sal.-com. 45 m2, coc.-office, 3 hab., 2 b., a., est. 40 m2, calef. suite), 2 bafios y exterior 33,6 M a.a., j d . priv. con pisc. y fabub. vistas . . .76,5 M 0229 Z. Centro. 92 m2, 4 hab., bafio, aseo, calefacción, exterior y soleado 25,750 M • 0205. El Colomer. Adosada, 170 m2, 3 h. dobles, b., V y a.a. Ocupación inmediata 48 M 0200. Estación. 80 m2, reformado, 3 hab. (2

A v . L l u í s C o m p a n y s , 8 • T e t . 9 3 $ 8 7 8 9 SO - 9 3 J 8 f

VENDES • • • • • • • • •

Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est, 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

26 4 3

F I N

I N M A R B A

S . A .

VENDES

PISOS • Moblat en z. Correus. 3 hab. dobles, menjador gran, bany nou, cuina reformada, parquet, calefacció, exterior, plaça de pàrquing i mobles nous a estrenar

135.000

• Z. Torre Blanca. 3 hab., bany, exterior, en molt bon estat i subm. d'alta

(c. indosa)

82.000

• Z. Torre Blanca. 2 habitacions, saleta + menjador, bany, exterior, submistraments d'alta i pis en molt bon estat

(c. inclosa) 85.000

LOCALS 175.000

• A prop estació. 240 m2, bany amb dutxa i façana 9 m2

• Pis cèntric. 3 dormitoris i bany. Falten reformes

23 M

• Pis cèntric. 3 dormitoris, 2 banys, ascensor, sol i vistes. OCASIÓ

30 M

• Pis z. Estació. 4 dormitoris, 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2 i sol

34 M

• Àtic dúplex Rubí. 3 dormitoris, 2 banys, lavabo, gran cuina y zona de rentat. Impecable.

25 M

• Adossada. Cantonera, 3 dormitoris, 2 banys, zona de rentat, 2 terrasses, 2 pi. pàrquing y traster 49 M • Adossada. Z. Estació. 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, ascensor privat, i 2 pi. pàrquing . . 65 M • Torre. Al costat de Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes

30 M

• Despatx cèntric. En z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum

24 M

• PISOS I PLACES DE PÀRQUING en diverses zones

VENDA o LLOGUER

tsJS

F I N C A S

O C C I D E N T E

R I V E R

VENTAS • PRÒXIMA CONSTRUCCIÓN EN CENTRO PUEBLO. Magnífica vivienda unifamiliar, 4 habitaciones, aseo, 2 bafios comp. (1 suite), cocina-office, amplio salón-comedor, acceso directo jardin, estudio abuhardillado, solàrium, 2 plazas de pàrking y trastero. Alto standing. 54.500.000 • PARC CENTRAL Oportunidad 3 habitaciones (1 tipo suite), 2 bafios, cocina-

A S - C A S A

office, salón-comedor, calefacción, parquet, jardin 76 m2 y zona comunitària con piscina. 36.500.000

IMMOB. &

> Àtico tríplex. Z. Monaterio, 95 m2, 3 dormitoris, bafio y estudio con solàrium

28,5 M

' Piso primeros de siglo. Reformado, 2 dormitoris, bafio, cocina y salón-comedor

28,5 M

» Piso amueblado. Z. Coll Fava. 62 m2, 2 dorm., bafio comp., salón-com., z. com./pisc. y pàrking . .29 M » Z. Coll Fava. 85 m2, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, balcón y z. com./piscina. Muy soleado

> COLL FAVA 2 habitaciones, 1 bafio, cocina, salón-comedor, terraza, suelo parquet, puertas de roble, carpintería exterior de aluminio, calefacción, armarios empotrados, pàrking y zona comunitària con piscinas 33 M

G .

> Àtico dúplex. 132 m2, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, z. comunitaria/pisc. y pàrking »Torre individual. 300 m2 const, 800 m2 parcela, 2 dorm. ind., 1 suite, estudio, saL-com., 2 b. comp., z. com. c/pisc. y 2 pL pàrking

S . L -

S T I L O SOLARES

• Av. Lluís Companys

• Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M

90 m2,4 habitacions, cuina i bany complets, lavabo, llum, aigua, gas i telèfon.

. 103.000

• C/ Castillejos

50.000

Local de 70 m2. . . . .

85 M

> Torre Valldoreix. 185 m2 const, salón-comedor/chimenea, 2 dorm., 1 suite/vestidor y jacuzzi, despacho grande, cocina-office, bafio completo, aseo, pozo para riego autom. y jardin . . .97 M

LLOGUERS

Molt a prop de l'estació

37 M 48,9 M

VENTAS • Apartamento Comedor, 1 h a b . , bafio, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bafio, aseo, com.-living con terraza.

SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2. A p t o residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

Industrial • Salida t ú n e l Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edifirio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

fiàteatla oer Dt. M u r i l l o . 211 • T

• • • • • • • • • i 'MOi • 21

L E Ó N edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 bafios, aseo y cocina completa . . . .76 M

' Ref. 515. Valldoreix. Solar 2000 m2, edif. 300 m2, 6 hab., salón, com., coc. grande, 3 b., a., calef., piscina y barbacoa. Para entrar a vivir . . .160 M ' Ref. 506. La Floresta. Nueva const, solar 661 > Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, m2, edf. 118 m2, 4 h., 2 b., acds. calidad . 38 M pi. pàrking grande, soleado, vista ajardinada con > Ref. 511 Valldoreix. Solar 1500 m2, edf. 200 m2, piscina interior, calefacción y aire acond. .39,5 M 4 h., com. 50 m2, calef., pk 6 c. i z. asfaltada 75 M > Ref. 477 S t Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 bafios, paTasadones gratuitas. tia interipr. Buena zona 67 M > Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2

Necesitamos torres y terrenos para cubrír demanda de nuestros clientes.

LLOGUERS

PARQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer. • C/ Balmes. En venda. • Al costat de Correus

PBOS • Rambla del Celler. Nova construcció, 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, armaris encastats, cuina moblada i plaça d'aparcament . .125.000 • Pisos a Coll Fava. Piscina, jardí comunitari i places d'aparcament Des de 90.000

A U G U S T A

N I K - Empresa germano espancla de Serviaos Inmobiliarios

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA jQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiier y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida espet:nlmente el buen estado de cocinas y bafios. jCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio i basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez «Eficàcia * Iratoy seguimiento personab'zado • Calidad En Barcelona, Pedralbes, Sar1 ires Tones, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just, iDónde operamos? SANT CUGAT, Castelldefels, Sitg ••- y en el Maresme. Multinacionales, Entidades fi 31 cieras y Consulados. ^Nuestros clientes? tldiomas? Alemàn, inglés, francès, ho' iés, italiano, catalan y castellano. HEMOS ALOJADO A MAS Dl 100 FAMÍLIAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

M A S

VENDES • Mercat Vell. Pis 90 m2, 3 habitacions, bany i calefacció 25 M • Coll Fava. Pis 62 m2, 2 hab., saló 23 m2, parquet, pàrquing i z. com. amb piscina 27,3 M • Z. Kampió. Pis 103 m2, 4 habitacions, 2 banys, saló 23 m2 i plaça de pàrquing 31 M • Coll Fava. Pis seminou, 85 m2, 3 hab., 2 banys, pàrquing + traster i z. comunitària . . . .39,9 M • Can Trabal. Casa adossad, 333 m2, 4 hab. + estudi, 3 banys, garatge 2 pi. cotxe, jardí privat 140 m2 i zona comun./pisrina. Nova . .76,9 M

11.000

LOCALS • Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2.. • Al costat pL Pere San

65.000

S E R V E I S LLOGUERS • Coll Fava. Pis seminou, 96 m2, 3 hab., 2 banys, pk + trast., terrassa i z. com. 120.000 • Z. Chic. PL baixa a estrenar. 60 m2, 2 hab., bany, aseo, pk, traster, jardí i z. com./pisc. . .125.000 • Av. Cerdanyola. Local nou, 170 m2, cèntric i amb pati de 25 m2 200.000 • Z. Ajuntament. Oficina 95 m2, recepció + 2 despatxos i aseo 170.000 Administrem comunitats de propietaris. Demani'ns pressupost

HS4CANTONS

Guia Comercial guia pràctica

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 936754937

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a « 93 674 41 64 GESTIÓN ACTIVA DE ABOGADOS Pau Casals, 40-42, baixos ww.gestionactiva.net « 93 675 92 80 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D « 93 674 44 69 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a « 93 674 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos • 936752902

BAR STOP Rius i Taulet, 56 « 935891299 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 « 935894790

« 93 674 10 05 GAUDÍ CAFÈ Mercat de Torreblanca (davant dels cinemes)

FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B « 93 675 18 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 93 209 73 26 « 608494519 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r 1 a « 93 675 18 03 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 93 674 26 01 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 « 935894147 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r « 9 3 589 30 65 M° DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 - baixos « 9 3 674 51 11

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 936753012 AGENÇAT Sant Antoni, í 8 « 93 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 936744469 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 « 93674 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n « 9 3 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31 -33 •B i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 « 93 675 5 6 53

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 « 9 3 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 6 7 4 * 4 53

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 «935893806

BELLES ARTS CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 « 936741903

CUGART Torrent Bomba, 14 « 93 674 43 90

EL PUNT Copes i sopars « 670594001

SUN BIKE Can Matas, 2 « 93589 1757

CARNISSERIES TUB AU La Torre, 14 0 93 6 7 4 * 2 8 5 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 « 93 675 30 65 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 « 93 589 14 18 TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix « 93674 5747

936753100

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 5 8 9 3 8 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 93 674 26 24 « 934170759

Santiago Rusinol, 23 « 93 674 03 08

FERRETERIES

PAPIOL Venda i neteja Canovas del Castillo, 4 « 9 3 674 65 00

CENTRE COMERCIAL CARREFOUR Rubí-St. Cugat, km 4 « 9 3 5 6 5 4 9 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 « 93674 5048

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A •B 93 675 20 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 « 936898280 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 « 93 580 15 00

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 590 82 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons « 936743081 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 936749862

ARPALI Valldoreix ,45 « 9 3 67496 0 2 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 « 93 589 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas, 8 « 93 675 3 6 5 3 OFINOVA Lluís Companys, 18 « 93 67523 73

HERBOLARIS DIETÈTICA FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 « 93 674 13 81 « 936751820

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « 936740060 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 675 59 53

fi MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 93 674 15 46

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix « 936747598

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S A Camí Can Calders, 10 - 2n 1a belsconxxi@nexo. es « 93 675 32 67

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 « 936741398

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 « 9 3 590 69 8 0 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 « 935890271

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 « 93 675 9144 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 « 93 674 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar « 9 3 589 8 * 0 8 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 « 9 3 5 8 9 2 8 33

BOTÀNIA Jardins i terrasses, disenys i realitzacions de professionals experts. « 93 675 6* 16 « 649094100

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 93 674 *5 32 JOGUINES NINS

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 93 674 1140

FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 699 6 7 4 8 « 9 3 674 7 0 6 8

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, £ « 9 3 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 93 67522 01

MIREIA'S Valldoreix, 33 « 93 6749940 ANNAFUSET Santiago Rusinol, 45 « 93 589 50 72 SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A « 93 589 4742 ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 93 674 01 74

« 9 3 589 60 72

SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 675 4 7 5 *

Vegeu pàgines 44-45

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9 3 590 80 60

POU D'ART

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 « 93 675 * 5 56

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT

GENEVIEVE LETHU Villa, 6 « 936740316

MOBLES DECORACIÓ! CARRÉ MOBLES Fcesc. Moragas, 33 « 936740995 « 93 674 *5 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 935892232 EGA MOBLES Canovas del Castillo, 2 « 9 3 589 0 0 * 4

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 935890023

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 93 674 85 02 BLUE MOON Major, 16. « 93 675 02 67 Valldoreix, 43 « 9 3 589 43 55

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 « 93 675 12 99

CANALS « 93 674 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 « 93 674 69 50

LA LIONESA Valldoreix, 79 « 93 674 07 71

TALLERES MENA Pg. Torre Blanca,13 « 93 674 53 01

PERRUQUERIES TELEFONIA

Vegeu pàgina 48

AIR TELECOM Telefonia i comunicacions

PESCA SALADA I LLEGUMS

Ctra. de Cerdanyola, 49 «

935898702

SALUMS Sant Antoni, 50 « 93 674 5752

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT

FERRON Rius i Taulet, 20 « 93 674 68 47

« 93674 11 82 TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 « 93 674 11 83

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 « 93 675 13 8

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 « 9 3 6 7 5 2 2 28 TINTORERIA ST.CUGAT

CAMPMANY Valldoreix, 16 « 936741482 LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5

LA FLORESTA Pearson, 36 « 935897800

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 93 674 00 97

LES PLANES « 9 3 675 5 * 0 5

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 8 8 5 5

LLIBRERIES PAPERERIES Barcek^a, 9

TALLER MECÀNIC C P .

Sant Antoni, 1

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 935897232

Pbça

« 93 674 36 88

Sant Llorenç, 27

Av. Uuís Companys, 2 « 93 674 41 67

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 589 23 7*

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI

LLARS D'AVIS

935894422

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 93 674 42 23

« 9 3 675 5 * 5 *

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÉS, S.L.

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 93 674 55 80

Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 93 674 69 45 Tel. urgències « 9 0 8 89 8 * 3 6

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 « 9 3 675 4 7 5 7

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa, 1

« 9 3 6746945 VETERINOS Hospital obert les 24 h Rius i Taulet, 31

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

A. ZAMORA, S.L. Mn.Cinto Verdaguer, 18 « 9 3 5892638 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 «936746058

SÚPER HOGAR

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 « 93 675 5 * 08

Plaça Octavià, s/n VALLÈS NET

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 «93589*93* MES MARCS Enric Granados, 15 « 9 3 5 8 9 * 4 29

Rius i Taulet, 27 « 93 674 05 03 SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 93 674 14 90

« 9 3 589 89 99

Sant Ramon, 4 « 9 3 67489*8

SABATERIES OBJ, REGAL

GELATS ARTESANS I ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H MAT, CONSTRUCCIÓ ' INSTAL·LACIONS ' FOAP LA JIJONENCA Major, 29 « 9 3 6 7 5 2 5 86

« 93 590 66 66

« 9 3 589 7 * 4 *

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 936754902

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 93 674 6 0 2 8

I PARAMENT DE ULLAR

« 9 3 675 24 0*

INFORMÀTICA

Balmes ,35 « 9 3 590 60 8 6

MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 5902680

MIRA-SOL Victòria, 48 « 935892018

« 9 3 589 8 6 * 7

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 589 5 7 76

PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35

Sol, 19

MISSATGERS

local 6 « 9 3 589 86 69

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15

GALERIES D'ART

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 93 589 44 95

MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 589 02 66

HÍPIQUES

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 675 5 6 7 4

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 « 93 675 19 04

GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 936743694

FOTOGRAFIA.VÍDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 936747968

LA PERLA Major, 3 « 93 674 01 38

ÒPTIQUES

TALLER ELECTROSOL

MC DONALD'S C. Comercial St. Cugat « 9 3 6 7 4 4 6 54

MERCERIES

JARDINERIES

Villa, 9 « 93 674 *3 96

EL PONT Girona, 3 « 93 675 01 75

COPISTERIES

INSTITUTS BELLESA! Vegeu pàgina 48

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 93 674 6* 72

UESC Canovas del Castillo, 9 « 9 3 6 7 5 2 3 90

FUSTERIES SAGARRA Endavallada, 22 « 93 674 01 60

Cm. Crist Treballador, s/n « 9 3 6 7 4 * 4 53

CAL CRISPIN

CABANAS Santiago Rusinol, 54 •B 936740649

CARDONA Valldoreix, 41 « 93674 1509

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 « 93 589 75 12 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32

CABALLU PETIT Cerveseria

BICICLETES ARQUITECTURA

FOAP Rius i Taulet, 27 « 93 674 05 03 "B 93 589 31 21

BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49

REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 « 93 675 32 74

«935897202 TATER'S

IBERPLAN VIATGES

Sant Antoni, 62

Valldoreix, 59

« 9 3 675 55 06

« 9 3 5 8 9 * 6 78

l·iM.!jyv^ CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a « 9 3 5 8 9 0*5* STANZA Valldoreix, 10 « 9 3 6 7 4 6 5 98 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 93589*732

AIRTOUR Viatges per Cataluny amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta «666428*42

USSIATOURS

SEGURETAT AUX-VYD

Plana Hospital, 10 « 9 3 589 6 * 5 0

Av. Uuís Companys, 50 «

935891799

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA

LEONELLI, S A COMPO-

Francesc Moragas, 26

NENTS ELECTRÒNICS

« 93674 08 11

Sahit

ELS4CANTOÍVS Dijous, 1 defebnrdel2001

Medicina i Salut \3F

€_/

J\.

IwM

Centre de Rehabilitació SUSANA NICOLETTI Grups de rehabilitació Tractaments a domicili Sant Antoni, 74. » 9 3 6 7 4 74 3 7

Cirurgia DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparett digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Mútues en general. Av. Torre Blanca, 2-8,2n, A-1 t * 9 3 589 4 7 0 0

MJJ M-Jr

TL·I JÍTL

Geriatria GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS S L Atenció a persones grans al seu domicili. Assessorament a tturs familiars. Gestió de residències i altres recursos, infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. «936740804

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a te llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicifi. Av. Torre Blanca, 2-8,3r, deso. 11 i 12. « 9 3 5893967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1 a. W 9 3 674 15 2 6

Servei d'ajuda a tes persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur t de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 58939 67

Homeopatia Dietètica-Nutrició DRA. M. D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica. DiHkjns, dimecres i divendres, en hores convingudes. PI. Doctor Galtes, 5,1 r 3a.

H O M E O P A T I A DE LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Cot. 15.097 Rbla. Ribataflada, 20,1r 3a sr 9 3 6 7 4 72 16

3936746329 •a 93 589 64 83 C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà -Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8,2a planta, desp. 12. « 93 589 43 57

Laboratoris LABORATORI D R ECHEVARNE Santiago Rusinol, 17, baixos. o 93 589 60 55

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, visites a domicili. Mútues. Major, 36,2n. « • 9 3 674 00 25

DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària - Medifiatc. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 93 675 48 53

Odontologia C E N T R E DENTAL I QUIRÚRGIC

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia generaf, implantoiogia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia Mútues. Av. Torre Blanca, 2-8 - 2a pi. - desp. 11. « 9 3 6 7 5 0 8 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r2a. ® 9 3 5 8 9 70 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8,2n A, despatx 6. •3 93 589 03 96 •B 9 3 6 7 5 2 2 1 2

C L Í N I C A DENTAL M A J O R Dr. Ricardo Pineiro Lemoine PI. Unió, 3,2n 1a. (LI. Companys/Colom) * 9 3 6 7 4 72 4 0

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L D Ú Dra. Marta Buldú Freixa Major, 2 3 - 2 5 . 1 r 3 a « 9 3 6 7 5 6 4 77

SOFIA R O M A F E R R É Fisioteràpia Assistència Sanitària - Fïatc - Asisa. C/ Villa, 49.

«936744872

*t 609 33 10 80

Oftalmologia

La llum és necessària per viure, i per realitzar qualsevol activitat a ple rendiment, el nostre sistema nerviós necessita una llum brillant d'una intensitat mínima d'entre 800 i 1.000 lux (unitat d'intensitat lluminosa equivalent a la llum d'una espelma). Amb la llum del sol l'alternança nit-dia produeix una estimulació cíclica dels nostres neurotransmissors, que són els missatgers químics que transmeten la informació entre neurones. Així, el nostre rellotge biològic respon al cicle de la llum i la llum diürna afavoreix la producció de serotonina i dopamina, substàncies que activen l'atenció, estimulen l'activitat i fan que ens sentim en forma. En els ambients interiors, una il·luminació fixa totes les hores, altera el nostre rellotge biològic i trenca el cicle melatonina-serotonina, causant somnolència matina! i insomni de nit. Es calcula que el 30% de la població mundial, sobretot dels països desenvolupats, pateix insomni crònic com a conseqüència

CENTRE D'ATENCIÓ INTEGRAL AL N E N I ADOLESCENT

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg EVA M ' DE LA PENA: Logopeda infantil SlLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil Dr, OSCAR ASENSIO: Pneumología i al·lèrgia pediàtrica

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 35 48 •B 6 4 9 9 3 5 9 3 7

INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA (IBSC) Rambla Can Mora, 15 - 1 r 1 a « 9 3 587 91 8 7

CENTRO BSALUD OCULAR D R . J.

ARMENTIA

D R A . A.

MATHEU

OFTALMOLOGIA C/

DOCTOR MURILLO,

SANT CUGAT DEL VALLÈS

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Saiud - Mapfre. Endavaliada, 21, 1r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

TEL. 9 3 5 8 9 5 1 0 6

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 , 2n 1a. « 93 589 48 08 « 9 3 6 7 4 74 0 9 Particular

Podologia J O S E P M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papítomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. ^ 9 3 5 8 9 6 3 13 « 6 2 9 1 6 95 3 6

A N N A PUJIBET I ALDES PEDIATRA Vitalicio Saiud Mapfre Endavaliada, 21 • 1r •B 93 589 29 95 T* 93 674 20 79

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 5 8 9 13 0 7

Traumatologia

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Gaites, 5,2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 51 DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

el consell de la setmana: LA LLUM NATURAL

INSTITUT P S I C O M È D I C SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11112 « 9 3 5 8 9 37 8 7

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat. Santiago Ruslftoi, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26 « 9 3 6 7 4 01 4 7

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principats mútues. Doctor Murillo, 21. ^ 9 3 5 8 9 5106

Airta Hi col·laboren:

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Fibla. Ribatallada, 20, l r 3 a . « 9 3 6 7 4 7 2 16

Psicologia-Psiquiatria J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària - Agrupació Mútua - Sanitas - M.Fiatc - Previasa - Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili. 3 - 9 3 589 39 2 6

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

Pediatria

Plaça Dr. Galtes, 5 - 1r 2a « 9 3 5 8 9 00 0 0

Metge capçalera Fisioteràpia

Otorinolaringòleg

JOSEP D O M I N G O P E C H Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària - Previasa - Medytec. Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 9 3 5 8 9 18 8 8

DR. FERMIN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 2 1 , 1r 3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

sofia roma ferré FISIOTERÀPIA Fiatc - Asisa Assistència Sanitària llli

iiiii

Villa, 49 • Tel. 93 674 48 72

Com afecta la llum en la nostra vida (I) de la ruptura d'aquest bioritme vital, que fa que augmenti el consum d'estimuladors químics i narcòtics. Per això, al moment de dissenyar un hàbitat natural i sostenible, cal adequar l'arquitectura de la llum amb les modernes investigacions que s'estan realitzant darrerament en ergonómia i neurociència i fotobiologia. Per tot el que hem exposat fins aquí, cada any, amb l'arribada de la tardor es produeixen un seguit de símptomes com a conseqüència de la disminució del nombre d'hores de llum natural i que solen ser: hipersòmnia, mandra generat, apetència de carbohidrats, ralentització psicomotora, irritabilitat, tristor, apatia sexual i, amb menys incidència, casos de violència. Aquest fenomen es coneix amb el nom de Trastorn Afectiu Estacional (TAE).. L'efecte contrari es dóna a la primavera i a l'estiu, quan la intensitat solar afavoreix l'activitat i l'optimisme. Els facultatius donen una sèrie de consells per evitar arribar a presentar aquest trastorn:

• Exposeu-vos la llum natural tant com pugueu en l'estació hivernal. Si heu d'estar en espais tancats, feu servir ei màxim de llum artificial, no l'escatimeu. » Feu exercici de manera regular, ja que ajuda a lliurar endorfines que provoquen un bon estat d'ànim, i es contraresta així l'acció de la melatonína. Inicieu l'activitat abans que el sol es pongui, perquè quan apareix la foscor, la melatonina fa acte de presència i es fa més difícil. » Manteniu un ritme horari més o menys constant, per què el cos no hagi de fer tantes readequacions hormonals. » Preneu una dieta rica en carbohidrats complexos (fibra, cereals, fruites i verdures i aliments rics en vitamina B), perquè reforcen èl sistema nerviós. » Tingueu molt present tots els ventalls que té l'hivern, i que l'estiu no en té. • Aixequeu-vos al matí una mica abans per aprofitar més les hores de llum natural. » Reforceu l'organisme amb algun complex vitamtnic.

Un professor de psiquiatria clínica d'una universitat dels EUA fa més de 20 anys que estudia l'efecte de la llum solar sobre el TAE i assegura que la teràpia que millors resultats dóna per ara consisteix a administrar llum en determinats moments del dia a través d'un llum d'ampli espectre que produeix freqüències semblants a la llum solar i que, per cert, ja es comercialitza amb molt èxit en els països del nord d'Europa. El rellotge biològic d'una persona cega pot desincronitzar-se perquè no veu el sol, cosa que provocaria somnolència durant el dia i insomni durant la nit. Sobre aquest problema va treballar un grup d'investigadors de la Universitat de Ciències de la Salut d'Oregon, i ha arribat a la conclusió que els productes de melatonina que es venen a les botigues naturistes poden restablir el ritme normal dels invidents. També s'està recomanant per tractar problemes de son derivats pel desfasament horari de després de llargs viatges en avió i per combatre ets efectes de l'envelliment.

Estètica

ELS /CAIYrONS Dijous 1 de febrer del 2001

Estètica

Bellesa La pell a l'hivern

l'article:

La pel·lícula que envolta la nostra pell serveix per protegir-nos dels agents externs agressius però Sa seva composició d'aigua i greix la fa alhora molt fràgil i per això davant la rigorositat que imposa l'hivern s'altera fàcilment. Les zones més exposades, com el rostre i les mans, són les que més acusen l'efecte de la humitat, el fred, el vent, el sol o la contaminació, així com la calefacció, que produeix sequedat en la pell i les mucoses. Per això, en aquesta època de l'any és molt important que es mantingui ben hidratada i protegida, adaptant la roba que més s'adeqüi a cada moment. ROSTRE

COS

Per ser la zona més exposada i fina del cos, a l'hivern ca! intensificar les cures diàries. La crema hidratant hauria de ser més rica que la de l'estiu í repartir-la també pel coll i les orelles. Aquestes últimes recordeu que són més sensibles encara en les pells infantils. En casos d'excessiva sequedat caldrà proporcionar a la pell un cosmètic reparador o sèrum hidratant, a la nit. Quan us maquilleu, podeu dissimular l'antiestètica vermellor del nas causada pel fred, aplicant-hi una base de color verd.

Després de la dutxa, apliqueu-vos un producte hidratant i insistiu en les zones més seques, com són els talons, colzes i genolls. Les mans necessiten diversos cops al dia cremes específiques i l'ús de guants. També convé que useu roba de teixits naturals perquè afavoreixen la transpiració. Recordeu que si plou o fa molt fred, els texans no protegiran bé. Amb el fred, l'organisme activa la gana per recuperar l'energia invertida a adaptar la temperatura corporal amb l'exterior. També per aquest motiu mireu de prendre aliments rics en vitamines i beure més líquids. L'ús d'un humidificador contraresta la sequedat ambiental que sol produir-se en l'ambient quan s'engega la calefacció i que es percep a nivell cutani i de les mucoses. No sobraria prendre una sauna més d'un cop a l'hivern per eliminar les toxines que no es cremen per la falta de suor, així com escapar-se un cap de setmana a un centre termal perseguir algun tractament a base d'algues i banys d'hidroteràpia per revitatítzar la pell.

LLAVIS I ULLS Aquests i tota la zona que els envolta necessiten una bona protecció perquè a més de ser molt sensibles, estan sotmesos a contínues contraccions musculars. Als llavis hi haureu d'aplicar crema de cacau, vaselina o giicerina, al marge de l'edat i el sexe. Els ulls, a més de la convenient hidratació, necessiten productes que n'activin la circulació.

Si no heu

ali'c guida a t adequat. • Escollit fototipi les con< • Apliqu

i me8§$ • Renove a dir, a

•

ÉS imp sictó al

» » » « » « « « « « « « « « « 9 « 9 » » » » q

GUIA ESTÈTICA

' « « « « « « « « « V V » * » » » » * !

]£& Perruqueries

CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 «935896088

Perruqueries JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 q 93 675 61 70

Si l u et-Control

Perruqueries SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda n 93 675 59 53

NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores 100% cabells naturals Tel. 93 589 46 51

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

DISON ESTILISTES Martorell, 12 n935895657 FORMA'S Elies Rogent, 18 A g 936754006 JUANI . Xerric, 28 V936746699

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 •B935895354

Dietètica GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 •B 93 674 00 60

Instituts de Bellesa SILUET CONTROL Esperanto, 12 Interior baixos ^935892343 RVB Francesc Moragas, 25 ^93 675 58 55

D I E T È T I C A

r^éaç^ 'P&te San, 9 leí. 93 674 00 60

Gastronomia

ELS4CANTONS Dijous, 1 deftbnrdel2001

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès BILLAR FRANCÈS (CARAMBOLA)

BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

CABALLU PETIT Rius i Taulet, 19 Tel. 93 67410 05 Cerveseria

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 4 Í Cuina casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL CASINET Camí de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats i turrons artesans

BACCO Manel Farrés, 97 93 67430 69 Menú diari i pizzes

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats i turrons artesans

BILLAR AMERICÀ - POOL 5 1

Com si fos de tota la vida TftBll

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 ' 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 67410 47 Braseria i cuina de mercat

LA JIJONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats i turrons artesans i serv. de cafeteria

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n. Centre Cultural Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg - Bar musical: dv i ds

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 % Menú diari i de festius.

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

MASIA AMETLLER Camí Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l'any Tel. 93 589 22 52 Salons per a banquets, convencions, etc.

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 6746433 Menú diari

PA I PA Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 67510 33 Peix i marisc fresc

LA CANTONADA Plaça Doctor Galtes, 5 - local 8 93 589 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 58972 74 Creps, amanides, menús

•

')2252

la xocolata... #$-v##«<, els entrepans... fh44^ el cafè... 4f^4f^ les pastes... <ff%>fpt* el suis... #$»V#K

PI. Barcelona Tel. 93 675 52 46

per corn de la bona GjirerdelaTorre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 -'• ^ffW -*W* fl« n m - >"£»£ 3c8R .

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

Tonyina a la graella

Mercat Pere San Ingredients:

- tonyina fresca - oli d'oliva - alls -ous - sucre - vi blanc

Elaboració: Traieu el cap, la cua i l'espinada de la tonyina. Podeu aprofita r-ho per fer un brou. Poseu la resta del peix en talls regulars a la graella, que haureu untat abans amb oli, igual que la tonyina, que també haureu salat. Rostiu els talls a foc suau, tombant-los vigilant que no es trenquin, quan ja estiguin rossos per una de les bandes. Una mica abans haureu fet un allioli, deixatat amb alguns rovells d'ou, sucre i una mica de vi blanc, per al moment de servir tirar-hi per sobre alguna cullerada d'aquesta salsa.

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

I I Mtsòn Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

CER\/ESERI/K

Consell: El bonito es pot cuinar de la mateixa manera que la tonyina. Podeu emprar carbonet vegetal. No la feu massa perquè no quedi seca.

-sal

Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 ÓZ4 Í O 4 Z

D.i...

Rius i Taulet, 19. Tel. 93 674 10 05

D..X, Dç BJL

BA« R£5TAU«A*«T

t f .

PI. Pere San, 6 . l.

LA M A S IA

Plaça Augusta, 4

(Mercat Veu)

ENTREPANS

Tel. 93 589 72 74

ESPECIALS PLATS

ESPECIALITAT EN BRASA Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

COMBINATS

si n t ( i t 11 Cuina catalana i casolana

PLATS DEL DIA

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Tel. 93 S89 88 90

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU

D v Ds Dçj

Q u a r t rifi L l i u r a McRib McRoyal Deluxo M.Ç_N..H.a.g. e t s McPork R i n

^/líl^

M c Po I I a s t r e

MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat Centre Comercial

Agenda

De dilluns a divendres A les 8.00 h Primera plana. Informatiu amb Geni Lozano. Ales 10.00 h Vers/ó directa. Magazín amb Clara Borrell. Ales 12.30 h Ni de conya. Programa d'humor amb Roger Jové i Marc Serra.

ELS·íCAlVrCff'S Dijous, 1 defebrer del 2001

Ales 14.00 h Estoc de pop. Ràdio fórmula amb Iolanda Casas i Salva Val Ivé. A les 20.00 h Notícies de les 8. Resum de l'actualitat local. Ales 20.30 h L'esportíu. Informatiu d'esports amb Ivàn Penas.

Ales 13.30 h Actualitat esportiva. Esports amb Anna Barreda.

Ales 21.00 h Rock World (dimarts). Música pop rock amb Ivàn Medina. ChillOut (dimecres). Música çhillout amb Marta Tobella. fazz Cava (dijous). Música de jazz amb Josep M. Alvira. Dance Legend (dimecres). Música dance amb Jean Misslin.

Ales 13.40 h Amb molt de gust. Programa de gastronomia amb Pep Blanes.

Ales 22.00 h Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb Salva Val Ivé.

Ales 13.00 h Sant Cugat avui. Informatiu amb Josep M. Miró.

Fora de joc (dimarts). Tertúlia esportiva amb Carme Reverte. Segle XXI (dimecres). Programa de debat i entrevistes amb Oriol Junqueras i Àlex Asensio. Didascàlia (dijous). Programa d'arts escèniques amb Pep Tugues. L'estrena (div.). Programa de cinema amb Jordina Reinón i Xavi Torres '•

Bones notícies (dijous).

Sònia Carmona.

De les 24.00 h a les 8.00 h ^fíf/íí.?/..f*?.í??.(?.Ç·..f.iJ..m.H?.if:í!·.

A les 16.00 h Azimut. Amb Jesús Torné.

Ales 13.00 h Esport en marxa. Informació esportiva amb Carles Murillo i Ignasi Traperho.

q D A HORA Butlletins informatius. Informació local i comarcal.

A les 18.00 h L'estrena. Repetició.

Ales 14.00 h Tal com érem. Amb JM. Alvira.

. . , . __, A les 19.00 h L'àlbum. Música amb David Villena.

A les 16.00 h Didascàlia. Repetició.

Ales 22.00 h

A les 17.00 h Música pop. Amb José Miguel Caranto.

Dissabte Ales 23.00 h Càsííng(dilluns). Programa d'entrevistes amb Magda Méndez, Jordi Ramos i Emili Bella. Ni de conya (dimarts, dimecres i dijous). Programa d'humor. Repetició. L'hora bruixa (divendres). Programa d'esoterisme amb Carles Roca i Noemí Artero.

A les 9 00 h Bon dia. AmbJoaniVallvé.

Música

A les 10.00 h Éssers urbans. Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos. A les 13.00 h Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.

Ales 23.30 h Enyorada Blancaneus (dimecres). Espai de poesia amb Jordi Lara i Joan A les 14.00 h Puntí. Ràdio Play. Música amb

Dijous 1

Riera Rivíère

Doctor Murillo, 1

93 674 04 30

Divendres 2

Salavert

Santiago Rusinol, 38

93 674 06 45

Dissabte 3

Texidó

Rambla del Celler, 97

93 674 77 49

Diumenge 4

Bering ues

Av. Lluís Companys, 46

93 674 04 83

Dilluns 5

Moral

Santa Teresa, 40

93 675 33 44

Dimarts 6

Fornós

Manel Farrés, 95. Parc Central

93 674 05 12

Dimecres 7

Serret

Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL

93 674 23 72

; De dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl. a dv. (14-20 h): Serrés (les Planes) Dissabte matí (9 a 13.30 h): i Serrés (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

Ceribel Nancy Motato i Fausto Osbaldo

Montserrat Monleon i Alexandre Ballarini

a / teu costat

Fil m u s i c a L

A les 18.00 h Bon rotllo. Magazín amb Raquel Iniesta.

njumenae ° Ales 9.00 h **R*.*!!«!HÇ:

Ales 21 h Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.

A les 10.00 h Roda d'amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

Dijous 1 St. Cecili, bisbe, mr; Sta. Brígida, vg. Divendres 2 La Presentació del Senyor, La Purificació de la Mare de Déu (Candelera) i St. Corneli, cent., bs. Dissabte 3 Sts. Blai, bs. mr.; Anscari (Óscar), bs. i Sta. Celerina, mr.

De 22.00 a 8.00 h Música al teu costat. Fil musical.

Diumenge 4 St. Andreu Corsini, bs., carm. i Sta. Joana de Valois, reina. Dilluns 5 Stes. Àgata i Calamanda, vgs., mrs. Dimarts 6 Sts. Pau Miki i comp. mrs. i 1 Sta. Dorotea, vg., mr. Dimecres 7 St. Ricard, rei i Sta. Juliana, vídua.

Isabel Nogueral i A ngel Ponce

Jordi Costa i Maria José Berge

Fotos Montse Sant

Agenda

ELS / C A N I W S Dijous, 1 defebrer del 2001

AJUNTAMENT

AAPP i W Míra-SOl

93 674 2018

Municipal (Valldoreix)

Centre Cívic la Floresta

Sant Cugat

93 565 7000

M W V. Carme MÏra-soT 93 6741003

Ctre. Cívic les Planes

Casa de Cultura

93 589 13 82

M W St. Joan Mira-sol

Cines Çinesa (reserves)

93 589 09 41

93 674 7103

"936755'i'or"

EMD Valldoreix

93 674 27 19

M W i Prop. Mas Gener 93 674 99 43

Cines Yelmo (reserves)

902124134

OMIC

93 5893188

Consumidors

Club Muntanyenc

936745396

PROMUSA

93 5891732

93 2684567

ASSISTÈNCIA SANIT ÀRIA

Bellaterra

93 692 8080

CAP

93 5891122

Generalitat

CAP - Urgències

93 589 44 55

Rubí - Sant Cugat

085

Esbart Sant Cugat

9367526 52

Uar d'Avis Parròquia

935890598

Piscina Valldoreix

936754055

93 674 2383

ENTITATS

Creu Roja Sant Cugat

93 67412 34

ASDI

93 675 3503

Creu Roja Valldoreix

93 674 2459

CPA

93 58916 74

Dispensari - La Floresta 936747615

C.Castellano-Manchego 93 589 7605

General de Catalunya

93 589 12 12

Germanor Cavis

Val! d'Hebron

934272000

Grup Suport Immigrants 93 674 9314

Sant Joan de Déu

932034000

Sant Cugat Comerç

Telèfon de l'Esperança

934144848

93 58957 98

Els 4 Cantons

9358962 82

Ràdio Sant Cugat

93675 59 59

TOT Sant Cugat

93674 8661

ORGANISMES OFICIALS

Jutjat

93 5891155

Hisenda

091

Aigües la Floresta

93 67420 89

Catalana de Gas

93 72529 44

Correus

MITJANS COMUNICACIÓ

CL Alzheimer SL Cugat

'93674 76 Ï2

93589308o"

936991892

AGENDA

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Febrer

Funerària

93589 55 52

Repsol-Butà

93674.15 80

Recollida voluminosos

93 589 2817

SOREA

93 58900 21

934785000 PARRÒQUIA

Carreteres

93204 22 47

Les Planes

93204 75 03

FGC

932051515

93 674 2570

Sant Pere Octavià

936741163

Grua

93674 33 71

936746993

Valldoreix

936740569

RENFE

93490 02 02

AAPP i W Valldoreix

Arxiu Nac. Catalunya

93 58977 88

Port

93318 87 50

Casal Cultural Mira-sol

93 5892018

Ràdio Taxi

93 589 44 22

Casa) d'Avis Sant Cugat

93 6891638

Cuerpo Nacional

Taxis (parada)

9367409 97

Casal Valldoreix

93 6744599

Municipal i Protecció Civil

Valldoreix (parada)

936741111

936742105

M Prop. i V. la Floresta

93 674 20 89

M W Aiguaionga Floresta 93 674 51 29

CINESA SANT CUGAT

•••••••i

Cnesa

~POLÍCW 93674 78 58 092

Horari: De 10.30 a 13.30 h. Lloc: Al Casal de Cultura de Valldoreix. Ass. de Familiars de Org.: Malalts d'Alzheimer. EMD de Valldoreix. Col.:

t $ 0 Í Í l § Í Í Í 2 1 1 -22.50: j

Billy Elliot Yelmo 3

Al diablo con el diablo

16.00

Cinesa

16.00-18.15-20:30-22,50 1

Algo que contar

16.00-18.50-21.45

Naufrago Cinesa

Family Man

16,00-1810-20.25-22.40

Cinesa

El protegido

17.00-19.45-22.35

16.10-18.30-20.40-22.45

18.00-20.15-22.30

Cinesa

El Dorado / Los padres de

Inscripcions: de dl a d v . d e 9 a 13 h, at Casal de Cultura de Valldoreix

16.10/ 18.00-20.15-22,45

Yelmo 7

Límite vertical

16.30-19.15-22.00

YELMO SANT CUGAT

SESSIÓ MATINAL (12.00 Ui diumenges 1 festius

i Yelmo 1 17.15-20.00-22.35

Mno2

1730-1945-22 40 • • • •

Al diablo con el diablo

C NESR SANT CUGAT 6a SETMANA

. • . . • . . • : . • .

•

.•.•.

• . • . . • .

•

. . . . . .

• . • . . • . . . • : . • . • . • . •

• . .

.•

• . • . . • .

•.

:•:•:

Yelmo 9 16.30-18.30-20.40-22.40 |

Org. EMD de Valldoreix

IMPARTITS A L' ESCOLA FERRAN I CLUA

ORFEBRERIA

dm, de i dj, de18a20h

• BODY BALANCE d m i d j . d e 10.40 a11.40 h

Inscripcions: dl i dv, de 9 a 13 h i dj.de 17.30 a 19 h al Casat de Cultura de Valldoreix

•

Yelmo 6 Labendición

Limite vertical

IOGA GYM (nou) dl i de, de 13 a 14 h.

16.15-1830-20.40-22 50

Fausto

(gener-febrer-març)

DIBUIX i PINTURA Per a nens 1 joves, dl, de 17.30 a 18.30 h

IMPARTITS AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Yelmo 6

Los padres de ella

T A L L E R S

ULTIMES PLACES

Yelmo 5

Elpretegido

D i u m e n g e 11 TITELLES. "La Rínxols d'Or i els tres porquets". Cia. el Forat del Niu. Horari: Ales 12.00h. Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: EMD de Valldoreix.

Dissabte 3 ESQUIADA escolar a la Molina Horari i sortida: A les 6.30 h de plaça De divendres 9 Can Cadena. a diumenge 11 Preu: -6.000 ptes. (2 h classes d'esquí, autocar, acom- ESQUIADA a Pal-Arinsal panyants, assegurança). Horari i sortida: Dv. a les 20 h, de la plaça El lloguer del material va a Can Cadena. part. Preu: 16.000 ptes.(V2 pensió, 2 forInscrip.: Casal de Cultura de fets, assegurança, autocar, Valldoreix. hotel, guia per acompanyar i fer classes). Diumenge 4 TEATRE "No hay ladrón que por Inscrip.: Tel. 670 59 31 42.

illfl

Yelmo 4

bien no venga". Cia. No ve d'Un Horari: A l e s 19.00 h. Lloc: Al Casal de Cultura. de Valldoreix. Org.: Grup de Teatre Espiral de Valldoreix. Col.: EMD de Valldoreix.

Dissabte 3 IMPORTÀNCIA DE L'ALIMENTACIÓ en els malalts d'Alzheimer, a càrrec de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Barcelona

TRANSPORTS

"¥36746696

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

900 73 73 73

Arxiu Municipal

AAPP Montserrat Vaii.

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

FECSA (atenció client)

Arxiu Gavin

93 674 21 97

EMD Valldoreix

93674 7096

AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

ASSOCIACIONS

«I»

ENHER Rubí

93 67403 22

LLEURE

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

SERVEIS

93 699 8080

Ct. Soc. Sant. La FI Dresta93 589 7800

' Comïssaiïa St. Cugaï

_ ™ ™ ™ ™ Urgències

"936741016™

Coral de !a Unió BOMBERS

908 79 51 25

ESMALTS dj,de18a20h • DIBUIX i PINTURA Per a joves i adults, dl,de19a21 h

ESTAMPACIÓ s/roba, batikiseda dc.de 10.15 a11.45h

• VITRALLS DECORATIUS de, de 12 a 13.30 h

GYM AERÒBIC dl i de, de 18.30 a 19.30 h

• TONIFICACIÓ dl i de, de 20 a 21 h

El cinema de casa teva 4a SETMANA

ESTRENA

3 a SETMANA

SALA1: 1 8 . 0 0 - 2 0 . 1 5 - 2 2 . 3 0 Apta. Al diablo.. 16.00 - 00.40

SALA 4: 1 6 . 3 0 - 1 9 . 1 5 - 2 2 . 0 0 GOLFA: 00.35. Apta

SALA 3: 1 6 . 0 0 - 1 8 . 1 0 - 2 0 . 2 5 - 2 2 . 4 0 GOLFA: 00.50.13 anys

SALA 2 : 1 6 . 0 0 - 1 8 . 5 0 - 2 1 . 4 5 GOLFA: 00.30. Apta

MWMMg.

cz INI "Sn

Curat i'ntwfòint univsttüUKl

mirwsiíàltós

Jove

iit»Eisa(l3

P»3»msnt amb t*f «ais c!éSS

I I

IUS4CAiVK)NS

Dijous, 1 de febrer de! 2001

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

V I U R E

S A N T

C U G A T

L'ESTIRABOT

Riki Benito. Jugador del Patí Hoquei i membre del Calendari 2001 CreL·ement

(2)

TORDI CASAS

"El calendari mostra la inquietud de fer coses per Sant Cugat i l'hoquei" ALEX LÓPEZ - Sant Cugat -

Fa 42 dies que el sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat, que milita a Primera Nacional Catalana, va presentar un atrevit però elegant calendari del 2001. Fins al moment ja n'han venut uns 800. Riki Benito, en nom del seu equip, ha volgut agrair el recolzament rebut i ens ha explicat com han viscut aquesta experiència. Es pot comprar a infohockey.com. - ^Heu assolit tots aquells objectius que us havíeu fixat quan vau presentar el Calendari 2001? - Ens vam fixar, principalment, dos tipus d'objectius: un d'econòmic i un altre de reivindicatiu. Quant al reivindicatiu, hem sobrepassat d'escreix el que nosaltres havíem previst. Hem tingut una promoció que no ens esperàvem. Hem sortit en un grapat de mitjans de comunicació -premsa escrita, ràdio i televisióde tot l'Estat. Ara, el que volem, és que tot aquest èxit de promoció es converteixi amb diners, en suport institucional i amb més públic al • pavelló municipal quan juguem a casa. Ens agradaria poder veure algun dia el pavelló municipal ple de gent. - En el vostre programa hi deia que volíeu cridar l'atenció. ^De quina manera ho heu fet? - Amb un gest simpàtic. Hem explicat la nostra problemàtica de forma senzilla. La resposta de la gent ha estat molt bona. No hem trobat a cap persona que ens hagi dit que li semblava una mala idea i que no li agradava. Més aviat ha estat tot el contrari. Hem rebut suport de moltíssima gent Ens han enviat e-mails de tot Espanya i de l'Amèrica del Sud oferint-nos el seu ajut pel que fes falta. Fins i tot, un entrenador de futbol de Mallorca ens va trucar per comprar-nos deu calendaris. Ens va dir que els repartiria entre els seus jugadors i que ens posaria com a exemple de com s'ha de promocionar l'esport amateur. Sant Cugat també s'ha bolcat amb nosaltres.

|ï| León Tomàs

Riki Benito ésjugador del PHC Sant Cugat FOTOrE. GASALLA — Quines han estat les conseqüències d'aquest calendari? - Ha servit perquè la gent conegués realment de primera mà quines són les problemàtiques i les necessitats que tenim. Ara el que necessitem és que tot això es converteixi en diners. Que l'objectiu e c o n ò m i c agafi forma, i això ho volem fer a través d'empreses. Volem anar a mostrar tota la promoció que hem fet a les empreses. Volem trobar un patrocinador.

Estem molt satisfets i orgullosos del nostre Calendari 2001. - Com presentaria el Calendari 2 0 0 1 del primer equip masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat? - Insisteixo que és un gest simpàtic de dotze persones amb moltes inquietuds i il·lusions amb moltes ganes de fer moltes coses per Sant Cugat i per l'hoquei patins. També farem una exposició amb totes

"No ens agradaria que el planter hagués de tornar afer un calendariper reivindicar el mateix" Xc\fotografiesdd

— ^Ha valgut la pena, aquesta experiència? - I tant! Ens ho hem passat molt bé i hem conegut molta gent i, a més, molt interessant. Hem viscut moltes coses amb els mitjans de comunicació. Ha estat una experiència increïble. Ens hem sentit molt valorats. Aquesta era una experiència molt nova per a nosaltres.

calendari. - En p o c m é s d'un mes heu venut 8 0 0 calendaris. ^Són els que us esperàveu vendre? - En són bastants, però encara en vendrem molts més. Això tot just acaba de començar. Els comerços de la ciutat ens estan ajudant molt. Les vendes per Internet també estan funcionant molt bé. Hem venut calendaris per tot Espanya.

GESTIÓ I

- El Calendari 2 0 0 1 ha estat una reivindicació per demanar que l'hoquei patins sigui un esport olímpic. - Sí. El cert és que a dia d'avui és inexplicable com l'hoqüei patins no és un esport olímpic, un esport tan arrelat a casa nostra com és aquest. És un problema cent per cent institucional. Nosaltres hem volgut aportar el nostre granet dè sorra. Demanem a tothom que s'hi hagi d'implicar, que ho faci d'una vegada. - També us preocupa en quina situació es p o d e n trobar tots aquells jugadors i jugadores que vindran darrere vostre. - Volem solucionar aquests problemes per nosaltres, però sobretot per l'escola de 180 jugadors i jugadores del planter. No ens agradaria que haguessin de tornar a fer un calendari per reivindicar el mateix. - Enviareu també material esportiu d'hoquei a Colòmbia. - J a hem contactat amb una ONG per poder enviar tot aquest material amb un dels seus combois. Ho farem aviat. - Heu rebut mostres de recolzament de Pep Guardiola i també de Gaby Cairo, oi? - Per nosaltres això ha estat una mica la guinda. Que dues personalitats destacades de l'esport hagin pensat en nosaltres i ens donin s u p o r t és u n orgull per nosaltres. És més, ens han comentat que el primer equip d'hoquei patins del Barca té una sorpresa per a nosaltres. Quan juguin un partit per la televisió i marquin un gol, aixecaran la samarreta i mostraran el nostre calendari. - L'equip és penúltim a la classificació. ^De quina manera ha pogut afectar esportivament l'elaboració del calendari? - És difícil de saber, però el que és cert és que amb dos ascensos consecutius hem arribat a una categoria molt i molt complicada. Hem de treballar molt, però també necessitem molt públic que ens animi als partits.

a dues setmanes em feia ressò del darrer ple municipal, en el qual es va viure una interessant discussió sobre el futur creixement de la nostra ciutat. A partir d'aleshores, un seguit de qüestions m'han fet decidir a tornar-m'hi a referir. La primera, no cal dir-ho, el fet que aquest és un assumpte que hauria de ser motiu d'un ampli debat públic, del qual la meva columna només pretén ser una espurna. Des d'aleshorçs, han sortit a la premsa els continguts dels acords assolits entre l'equip de govern i dues forces de l'oposició -de pràcticament tot els consistori, per tant- Però també han aparegut altres notícies que tenen a veure amb el nostre creixement: l'exposició pública del p r o j e c t e d e C e n t r e Direccional Cerdanyola-Sant Cugat i les declaracions d'una persona suposadament ben informada qüestionant la voluntat de la conservació integral de Torre Negra i rodalia. No vull deixar fora d'aquesta ressenya, per la seva significació, el debat obert al fòrum informàtic santcugatenc -del qual ja he fet alguna referència en altres columnes-. Per altra part, quan escric aquestes ratlles manquen poques hores perquè es realitzi un debat sobre el tema, organitzat per una entitat local prou important. En definitiva, el creixement és notícia. Ara bé, tinc la impressió que el debat es pot convertir en una juxtaposició d'autismes diversos: el dels tècnics - q u e , com és lògic, van fent-, el de les institucions i partits polítics, i el de la societat crítica -organitzada o no-. En aquest sentit, vull trencar una llança a favor de l'equip de govern i dels partits de l'oposició pel pas valent i decidit que han donat. Sense cap mena de dubte, la institucionalització d'aquest tema és un pas necessari -encara que no suficient, per descomptat- per convertir-lo en quelcom que sigui viscut com un projecte de ciutat, en definitiva, com un projecte col·lectiu. Com han indicat els signants fa pocs dies, el creixement no és en discussió, però el que sí podem discutir és com volem créixer. S'ha donat un primer pas en aquest sentit. Ara només cal que tots ens posem les vambes. Somhi, doncs.

CONFIANÇA

Comptabilitat - Gestoria - Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès