Els 4 Cantons
Núm. 388 any VUI225 ptes. /1,35 euros
Dijous, 14 juny del 2001
Eroski compra el Carrefour de Sant Cugat, antic Pryca PÀG. 42
CIUTAT
No del govern del PP a fer un fons per rescatar els peatges catalans
Saní: G/así: tfr
balles
29 i 30 juny~1 juliol
PÀG. 12
ESPORTS
El CV Sant Cugat podrà ascendir a la lliga FEV PÀG. 28
Can
MM.»
Casíaeyer
>*9—
dÚUMilMkM^
s
^^B
ru
1» «Mim IMW ••»«p-r-h iv u i e n « • • « I H · I n »!•*• <M ufAnm
ui
•Min «1 Miacuit t*r Nfc- l •»•* '•»• M i M M M M> S. i . . . l « • M > «AM* • H 1 » M ' < r « n 4 • M M M r*«lr*i M MM < • ••"*
Medir i Cugat, pregoners de la Festa Major 2001 L'alcalde Lluís Recoder i la Comissió de la Festa Major n'han presentat aquesta setmana el programa, que preveu un total de 150 actes.
CATALONIA CERÀMIC EXPOVENDES: ICENUAII Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08 Ptge. La Plana, 10. Badalona. Tel.93 464 03 70
• • • • • •
Els populars personatges santcugatencs Medir i Cugat seran enguany els encarregats de donar el tret de sortida, des de la balconada de l'Ajuntament, a la Festa Major, la tarda del 28 de juny. Un programa continuista en què les activitats tradicionals com el ball del Paga-li Joan o el concurs de paelles seran les protagonistes. Entre els concerts previstos, hi ha el de Georges
Moustaki i el del grup Dusminguet. L'espai Barraques s'instal·larà un any més a la Pollancreda i lafirad'atraccions estrenarà ubicació, darrere del Centre Cultural, al costat de l'avinguda Gaudí. El cartell ha estat realitzat per l'artista Mercè Diogène, que potencia la imatge del Paga-li Joan a través del seu element més emblemàtic, el vano. EDITORIAL I PÀG. IS
Ceràmica CONEIXEU-NOS, Sanitaris ESTEM AL VOSTRE Aixetes SERVEI Mobles de bany OBERT DE DILLUNS Accessoris A DISSABTE Banyeres HORARI dl. adv. de 8 a 13 h d'hidromassatge i de 1 5 a 2 0 h ds. de 9 a 13 h • Materials per i de 16 a 20 h a la construcció
2 CLUB DEL $UBS€HIf*TOfi
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
gratis 1 Excursió de 2 hores PER A 2 PERSONES A LA MUNTANYA • EN GRUP I AMB GUIA • CAPS DE SETMANA I FESTIUS PER FER AMB ELS AMICS 0 LA FAMÍLIA • NOMÉS CAL TENIR CARNET B-1 0 Al
Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35
Jumping QUAD Sant Cugat
CD CAMELA CADA SETMANA SORTEGEM 2 CD ENTRE ELS SUBSCRIPTORS (ESCOLLITS A L'ATZAR PER GENTILESA DE TEXIDÓ ÒPTICA)
Des del diari contactarem amb el guanyador de la setmana
simplemente amor
Vips per obtenir consumicions gratis VENIU A RECOLLIR-LOS AMB EL CARNET DEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR (RESERVAT EL DRET D'ADMISSIÓ)
Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35
Bacco regala 2 menús A UN SUBSCRIPTOR ESCOLLIT A L'ATZAR
Des del diari contactarem amb el guanyador del mes. Parc Central. Manel Farrés, 97. Tel. 93 674 30 69
1 Passeig a cavall PER COLLSEROLA PER A 2 PERSONES CADA DIUMENGE
Reserves al tel. 93 674 11 40
TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82
EfïSï 1*37» h
Dijous 14 juny del 2001
Imatge exterior de les obres de restauració del palau abacial del Monestir de Sant Cugat del Vallès
JORDI GARCIA
Reconstruint el palau LES OBRES DEL PALAU ABACIAL DEL RECINTE DEL MONESTIR VAN COMENÇAR L'ANY 1999 I L'ABRIL PASSAT ES VAN HAVER DE PARALITZAR ABANS D'ENDEUTAR-SE MÉS. ARA S'ESTÀ FENT UNA CAMPANYA PER RECOLLIR FONS I PODER SUFRAGAR EL DEUTE CONTRET. PERÒ, QUÈ S'HI HA FET EXACTAMENT?
L
Emili Bella / SANT CUGAT
es obres del palau abacial han quedat a mitges. De moment ja s'han fet diverses accions per recaptar diners i poder pagar un crèdit. A mesura que anaven avançant, es va descobrir la prioritat de consolidar l'edifici, cosa que ha encarit molt el projecte inicial. Tot i que encara queden pendents moltes actuacions, s'ha preferit paralitzar les obres i buscar finançament per pagar-les, i en un futur es continuarà amb la resta, si és que es troba la manera de pagar-ho. Les portes del palau abacial estan obertes a tothom qui el vulgui visitar. De fet, ja s'han fet diverses jornades perquè els santcugatencs coneguin què s'hi ha fet i què no. La recuperació del portal de llevant, el soterrament de línies elèctriques i el
reforç i la impermeabilització de la torre cantonera de la llotgeta són algunes de les actuacions que es van dur a terme l'any 1999, quan van començar les obres al palau, residència del mossèn Blai Blanquer. Entre el juliol del 2000 i l'abril del 2001, moment en què van quedar paralitzades, a la planta baixa es va recuperar el nivell original del pati de ponent, es va reconstruir un mur, es va dividir l'espai anomenat "la cuina de l'abat" en quatre aules, un despatx de catequesi i un magatzem de Càritas i es va crear un despatx per a aquesta ONG, a més d'iniciar l'estesa de la calefacció i d'instal·lar la primera base i l'entrada de l'ascensor. També es van fer tres sanitaris, un d'ells adaptat per a minusvàlids. Com a precaució, es van apuntalar provisionalment les parets i les arcades que estaven sobrecarregades.
Ja a la primera planta, les actuacions van anar encaminades a consolidar els sostres i a subjectar les parets fissurades amb un engraellat de bigues de ferro. Es va aprofitar per eliminar els sostres morts, que havien quedat inoperants, i es van corregir i consolidar quatre balconeres i dues finestres. Però el més vistós va ser la descoberta, amb la consegüent restauració, "d'elements arquitectònics que havien quedat perduts en la memòria", assegura elrector.Es refereix a un arc, datat del segles XV o XVI, que va aparèixer a l'enretirar armaris i parets superficials. També al primer pis, s'hi va fer una reorganització de l'espai que va proporcionar més llum a les diverses estances: una sala d'espera, una oficina, despatxos, Parxiu històric, una sala de música, una de reunions, quatre aules i l'auditori. Dos lavabos
més i una altra porta de l'ascensor es van afegir a la llista. Al segon pis es va col·locar una corretja de subjecció del sector de llevant, que s'havia desprès del cos central, i que va originar una gran fissura. A això se li ha de sumar l'obertura de tres finestres tapiades i l'ordenació del fons per a una futura exposició. Finalment, a la tercera planta es va crear una altra corretja de subjecció del sector de llevant, es va apuntalar l'arcada de les golfes que aguanta la teulada, es va construir un forjat al vestíbul de la sala Santa Maria i es va fer una sala de calderes per a la calefacció amb ventilació i una xemeneia. A tot això s'hi ha d'afegir la renovació de tota la instal·lació elèctrica i la reserva d'un espai "per si algun dia les demarcacions episcopals es consoliden i el Vallès és un bisbat", assegura Blanquer.
4 SETMANA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Encara falten uns 47 milions per pagar les obres Magda Méndez/ SANT CUGAT Les obres de rehabilitació del palau abacial porten cua. Sobretot en l'aspecte econòmic. Amb xifres del dia 8 de juny, el deute per aquest motiu que encara manté la parròquia amb la empresa que ha portat a terme la rehabilitació és de 46.761.024 pessetes. Una xifra força elevada que, per tal de saldarla, s'està intentant demanar un crèdit. El bisbat és l'encarregat de portar les gestions de tipus bancari per tal d'aconseguir un crèdit amb els interessos més adequats a les necessitats de la parròquia. Tot apunta que finalment es farà al BBVA. El cost total de l'obra que s'ha realitzat (des del juliol de 1999) és de 105.272.584 pessetes. Per tal de saldar aquesta xifra, el bisbat va fer una aportació del seu fons de 34.055.890 pessetes. A més, la parròquia de Sant Cugat també va fer un pagament de 24.455.640 pessetes. Així doncs, en total s'han pagat 58.511.560 pessetes.Per la seva banda, la parròquia ha realitzat dues recaptacions de fons especials. La del mes de maig va assolir una xifra superior a 900.000 pessetes, mentre que la del mes de juny ha estat de més de 600.000 pessetes. D'altra banda, actualment s'han reproduït les esquerdes a la paret de l'entrada principal. "Amb 10 milions més es podrien fer les reparacions necessàries durant l'estiu", assegurava mossèn Blai Blanquer.
Interior dels despatxos parroquials, a la primera planta, on s'han trobat les pedres interiors d'una antigafinestragòtica (a l'esquerra)
Arc amb dues portes que serveix com a recepció de l'escala a la primera planta CEDIDA
Interior d'una sala de catequesi on s'ha trobat un portal tapiat
: : ,
: . .
• ' . •
i
'
Edicte *.?
Referència: Expedient núm. U 0 7 7 / 0 1 / 1 - X/01/9458. Projecte d'urbanització del parc de l'Arboretum.
*
•
• ïï
Promoció: Pública.
'%
Data aprovació inicial: 5 de juny del 2001. La comissió de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària del 5 de juny del 2001, va acordar aprovar inicialment el Projecte d'Urbanització del parc de l'Arboretum, d'aquesta ciutat, en els mateixos termes del projecte elaborat pels arquitectes Jordi Bellmunt, Anna Zahonero i Montse Gabriel, de promoció i àmbit territorial de referència, i sotmetre l'esmentat expedient a informació pública per termini de vint dies hàbils, d'acord amb allò que disposa l'article 64 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Durant l'esmentat termini de vint dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l'expedient podrà examinar-se a les dependències de l'Àrea de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l'article 85 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Superat l'anterior termini sense haver-se formulat al·legacions, el Projecte d'Urbanització estarà aprovat definitivament segons l'acord de la comissió de govern de data 5 de juny del 2001. En el supòsit de procedir l'aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l'Ajuntament en el termini d'un mes a comptar des del dia següent al de la publicació de l'edicte corresponent a l'aprovació definitiva, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s'entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l'endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.
'• "&4
1 L • •m 1
L i
K iH
íi 11
fc
H H
•
l|
'•mà '•Í4
i
•
: ifl naV- *
'~: $Bk
^•BP*""
•
Jlfl -'••v
iiÉffH
m %
La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès, 5 de juny del 2001 L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Paret trencada d'un despatx parroquial, on es veu un portal apuntalat
SETMANA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
L'Ajuntament tan sols repararà la façana de llevant
Què n'opina? DE PALAU ABACIAL A CASA PARROQUIAL
La necessitat d'adequar la casa abacial a les actuals funcions parroquials, ha obligat a emprendre una sèrie d'obres que han posat de manifest els greus problemes estructurals que pateix i han descol í l ' 3ert múltiples testimonis de la seva :•!>« V^MK"':, ™ '*' evolució constructiva. Tots dos aspectes estan íntimament relacionats, ja que la qualitat i resistència dels materials emprats en el parament de les façanes principals, carreus ben tallats, no es correspon amb el tapial que es va utilitzar en els murs interiors i posteriors. Aquesta desigualtat fa que hi hagi punts crítics que s'han de reforçar per evitar un eventual col·lapse. En les jornades de portes obertes tothom ha pogut veure els estilonaments d'urgència, a l'espera de poder solucionar aquestes deficiències. A grans trets, es pot dir que existia un edifici anterior a l'actual, del qual resta un tros de mur amb una finestra d'esqueixada simple. Els segles XII-XIII es va fer una fortificació entre dues torres que, amb el temps, fou recrescuda en alçada i planta, i va adoptar l'actual forma de L. La troballa més important ha estat la descoberta del pati gòtic primitiu, semblant als dels palaus del carrer Montcada de Barcelona. El segle XVI, perduda la funció militar, el castell va prenent la forma de palau, especialment després de les reformes del segle XV1I1 que li donen la configuració actual. Finalment, després de l'exclaustració, és ocupat per la casa parroquial. Domènech Miquel, historiador.
Magda Méndez/ SANT CUGAT L'Ajuntament de Sant Cugat no s'ha pronunciat respecte a la possibilitat d'ajudar econòmicament a la parròquia de Sant Pere de la nostra ciutat. Mossèn Blai Blanquer va assegurar que tampoc ha rebut cap mena de suport econòmic de la Direcció General de Patrimoni. "No hem rebut cap negativa a l'ajuda, però tampoc cap promesa", explica Blanquer en referència a l'acció de l'Ajuntament en la rehabilitació de la casa abacial. El mossèn de la parròquia va presentar una instància a l'Ajuntament fa uns mesos, perquè "se'ns havia cobrat els permisos d'obres de manera improcedent" i, de passada, va demanar la col·laboració municipal en la rehabilitació d'aquesta part del Monestir.
Presentació del Pla director del Monestir
Segons el mossèn de la parròquia de Sant Pere, l'única resposta municipal que ha rebut al respecte ha estat que es faran càrrec de la rehabilitació de la façana de llevant de la casa abacial. Malgrat tot, aquestes obres estan subjectes al finançament d'un espònsor, ja que
"està presentat el pressupost i falta establir un calendari per a la seva execució". D'altra banda, el director general de Patrimoni de la Generalitat, Marc Meyer, va visitar la rehabilitació i les va elogiar, però no va establir cap mena de compromís en ferm.
Exposició de donacions d'artistes i galeristes J.M.CODINA / SANT CUGAT
Els artistes i galeristes de Sant Cugat volen contribuir a la recuperació de la casa abacial amb diverses donacions d'obres que es podran veure i comprar en una exposició. La mostra es farà a la sala gran de la casa abacial a partir del dia 24 i fins que s'acabi la Festa Major. De moment, ja hi ha 20 obres de diversos pintors, xifra que pot arribar a les 50 peces d'art. De moment es podran veure els treballs de Mercè Diogène, Magí Pujol i Fèlix Mestres, tots tres de Valldoreix, i de
Fiona Morrisson, Teresa Farrés, Sergi Barnils i un tapís d'Antoinette Bernard de Sant Cugat. Els estils de les obres seran molt amplis, com ho seran també les tècniques utilitzades, ja que van des de la pintura figurativa o abstracta a l'escultura, el collage o la fotografia. Cada artista i les galeries marquen el preu de les seves aportacions, per destinarho després a la casa abacial. Segons la coordinadora de l'exposició Antoinette Bernard, "per primera vegada els artistes prenen part d'una iniciativa tan bona, que d'entrada donarà com a resultat una exposició
el diari de Sant Cugat Full de subscripció
[063
molt interessant". Per part de les galeries, Josep Canals considera que "és una iniciativa estimulant per als artistes on l'objectiu principal és conservar un patrimoni de tots". Els artistes són a temps de donar obra fins al pròxim dimecres.
MULTIMEDIA 1
•
*9s&'
En una on les Inoves un paper primordial en el mssm I era oms 1 tecnologies •— mrtenenamm s % món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa. A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge.
"Eis 4 Cantons"
el diari de Sant Cugat
A P&E Comunicació treballem per la seva Imatge.
Tel. 93 590 86 00
www.pecomunicacio.com
Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44
Dades del subscriptor
Dades de la subscripció
Dades per al pagament
Nom
Data d'alta
Banc/Caixa
Cognoms
Nombre de subscripcions
Adreça oficina
Ciutat
Adreça d'errtrega
•DDO DOnD ÜD G D D r U H I I ] Entitat
I Telèfon
Núm. de compte
I Comptat
I
i Rebut domiciliat
Fax
Sant Cugat del Vallès, NIF o DNI
DC
Titular
Carrer/núm./pis/porta
Codi postal
Oficina
de
del 2 0 0 1 Signatura
6
ijous 14 juny del 2001
Editorial La festa grossa
A
questa setmana s'ha presentat en roda de premsa el programa de la Festa Major de Sant Cugat 2001, un total de 150 activitats previstes entre el 28 de juny i 1*1 de juliol. Una vegada més la implicació de les entitats i les associacions de la ciutat i el treball intens i desinteressat de tots i cadascun dels membres de la Comissió de la Festa Major amb el suport de l'Ajuntament han estat bàsics per confeccionar un programa amb activitats per a tots els gustos, públics i edats. Els actes més tradicionals s'emporten el pes mes gran d'un programa de Festa Major al qual manca alguna actuació estel·lar, tret d'un veterà Georges Moustaki per al públic més adult i del grup Dusminguet per als més joves. No s'ha programat, doncs, cap concert com l'esperat i molt aplaudit que va protagonitzar el cantautor de Xàtiva Raimon l'any passat als jardins del Monestir. Així, el ball del Paga-li Joan, la Botiga al Carrer, el concurs de paelles de la plaça de Barcelona i les trobades geganteres i castelleres, seran els eixos d'un programa de
Valldoreix perd l'Arxiu Gavín
Festa Major que no vol perdre l'esperit del Sant Cugat poble. I la cirera del pastís la posaran, de ben segur, els pregoners d'enguany, dos personatges exclusius de Sant Cugat, el Medir i el Cugat. Dos pregoners que no tenen res a veure amb els convidats dels darrers anys. A diferència de la resta, no són coneguts fora de Sant Cugat, però aquí són populars i apreciats per grans i menuts. Els hem vist en altres ocasions fent el pregó de la Festa de Tardor als jardins del Monestir, repartint caramels a ia cavalcada reial des de ia carrossa del TOT Sant Cugat o presentant alguna cerimònia dels premis Santcugatenc de l'Any al Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat. Tres dies i mig de música, crits, soroll..., que també de ben segur no seran del grat de tots, però, insistim, només són tres dies i mig i les seves corresponents nits i matinades. Per tant, no s'hi valen les queixes, el que cal és que tots en gaudim tant com sigui possible i entenguem que una festa major sense soroll no seria el mateix.
questa setmana ens hem assabentat que un dels arxius particulars més importants del país amb seu a la nostra ciutat, l'Arxiu Gavín, es trasllada i serà acollit a Tàrrega. El seu responsable, Josep M. Gavín així ho ha pactat per tat de garantir la seva continuïtat. L'arxiu és considerat un dels més importants d'Europa amb més d* un milió de documents, entre els quals hi ha catalogades totes les esglésies i ermites de Catalunya, que en total són més de vint-i-una mil, la col·lecció d'estampes més importants del món, goigs, postals i un llarg etcètera de documents i objectes que formen part de la història del país i als quals ara sembla que direm adéu. Tot plegat és una veritable llàstima, ja que a un pas l'Arxiu Nacional de Catalunya acull nombrosa documentació tant oficial com particular, però Gavín justifica la decisió perquè diu que Tàrrega li garanteix la continuïtat. Pensem, però, que aquesta no és una raó de prou pes perquè Sant Cugat perdi un patrimoni com aquest; aquesta tasca ha estat sempre reconeguda per la ciutat i a banda de rebre la Creu de Sant Jordi o el Paul
A
Harris del club Rotary local, Gavín va ser nomenat Santcugatenc de l'Any per la seva tasca i han estat molts els santeugatencs que l'han ajudat d'una forma voluntària a fer créixer i mantenir la col·lecció. Aquestes situacions mereixen un tracte especial per part de les institucions i les diverses parts implicades, cal un esforç per evitar situacions com aquestes, i l'Arxiu Gavín no és un cas aïllat, a Sant Cugat tenim diversos exemples de col·leccionistes particulars amb llegats de gran vàlua, com ara el cas de la col·lecció que sobre Montserrat té l'artista Ramon Miliet amb milersde peces referents a la muntanya i a la Moreneta. El mateix cas és el de l'arxiu que un altre artista té a casa seva, en Frederic Cabanas, sobre el mite cinematogràfic Marilyn Monroe, un dels arxius més importants del món, o ei del col·leccionista de còmics i material dels Beatles Jordi Frontons, que són els que coneixem. Són petits tresors desconeguts per la majoria i que sovint són notícia, com el cas que ens ocupa, quan marxen de la ciutat. I quan, com el cas del Gavín, ja és massa tard.
Cartes dels lectors Els textos tramesos u aquesta secció no poden excedir les 20 ratlles mecanografiades. L'autor haurà de signar amb noms i cognoms i és imprescindible que hi figurin el domicili, el número telèfon i el número de DXI o passaport de l'autor. ,\o es publicaran escrits signats amb pseudònims o inicials, lít BUM ot: SANT Cl t·.ti''es reserva el dret de publicar els textos que han estat enviats i el dret de resumir-los quan bo consideri oportú.
Agraïment Els fills i néts de Ramona Auladell agraïm el suport dels nostres clients i amics durant la malaltia i recent traspàs de la nostra mare. 1 desitjaríem que la recordéssiu sempre amb el seu somriure fàcil i el seu davantal. M.R.A.
El famós grup GREP M'agrada llegir el Càsting de Ràdio Sant Cugat que es publica, suposo que en versió reduïda, a El Diari de Sant Cugat. Aquesta setmana el protagonista ha estat l'amic Josep Canals, i en sentir-me indirectament implicada li voldria fer uns petits matisos, amb el seu permís. El tema és la seva participació, fa una
"Els 4 Cantons"
el diari de Sant Cugat Setmanari independent de Sant Cugat
\
PREMSA LOCAL TCUMT
C. Sant Antoni. 42-44 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 62 82 Fax 93 674 20 24 els4cantons@totsantcugat.com
pila d'anys, al, com ell l'anomena, "famós grup GREP". Diu que no es va posar en política (tots hi érem de forma lògicament voluntària), i en concret a ell el recordo especialment il·lusionat. També diu: "Hi va haver un grup que es va barallar amb Convergència"; i això tampoc no és del tot exacte. És cert que hi havia gent que sortíem de CDC, però no exactament barallats, sinó disconformes amb com s'estava plantejant la campanya per a les eleccions municipals. Com m'ha semblat un pèl frívola la seva explicació, li vull recordar que aquella candidatura no estava formada per quatre que per entretenir-se es presentaven a les eleccions, ni que tots eren exconvergents. Si no ho recordo malament, hi havia dos regidors del partit, el president de CDC a Sant Cugat, també el senyor Frederic Roca (núm. 2) i vostè mateix (núm. 5). Com es
DIRECTOR: Josep Mana Vallès EDITA: Premsa Local Sant Cugat, SL CONSELL EDITORIAL: Ramon Grau (president), Victor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili Refié, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala, Josep Daniel, Manel Pardo i Pepa Martín GERENT: Anna Cornellà REDACCIÓ: Redactora en cap/Ciutat: Ester Castanyer. Societat: Emili Bella i Magda Méndez. Esports/Contraportada: Alex López. Cultura: Josep M. Codina. Economia: Micol Sabaté
pot veure, hi havia gent del partit però també n'hi havia que no n'eren. Si aquesta candidatura no va tenir èxit, va ser per diversos motius, i al meu parer, el més important va ser que ens enfrontàvem a CDC, amb tot el seu aparell econòmic, logístic, mediàtic... i que en la nostra ingenuïtat (érem molt joves) pensàvem que eren més importants les persones i el programa. D'això ja fa, com deia al principi, una pila d'anys, i encara hi ha gent que recorda la campanya tan imaginativa i professional que aquest grup de gent va fer. Per últim, recordar-li que el programa municipal del GREP va estar pels despatxos dels partits polítics de la nostra ciutat. M. Eulàlia Egea
Seguretat social M'afegeixo a la queixa del senyor Farinyes pel mal tracte rebut pel servei de traumatologia de la Mútua a Rubí. El 27-299 vaig patir una lesió esportiva en el genoll esquerre i em van diagnosticar en el centre mèdic de les instal·lacions una "pos-
sible lesió del lligament creuat i lesió meniscal"; em van immobilitzar la cama i em van recomanar fer repòs un mes. Tot això que sembla tan clar es va complicar quan vaig visitar el traumatòleg que em van assignar a la Mútua de Rubí. Aquest metge no va tenir mai en compte l'anterior diagnòstic, em va treure l'embenat 13 dies després de la lesió i em va recomanar caminar, sense explorar-me com calia el genoll, sense llegir-se l'informe mèdic del centre i sense escoltar-me. Un més després es va decidir a sol·licitar una ressonància perquè no podia caminar de cap manera. Al cap de 3 mesos i després de superar tota una cursa d'obstacles, aconsegueixo que em facin la prova esmentada. Aquesta prova va confirmar el diagnòstic anterior. Llavors jo ja patia una atròfia muscular important i vaig perdre 30° d'extensió de la cama. Vaig canviar d'especialista i vaig trigar 3 mesos més a recuperar la mobilitat de la cama. Ara, després de fer-me una artroscòpia, i com a conseqüència de tot això, m'han diagnosticat un procés degeneratiu en el cartíleg tibial, que ara per ara no té solució. Això s'hauria pogut evitar si hagués tingut una bona assistència mèdica des d'un inici.
CORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre García DIRECTORA COMERCIAL Clara Espasa SUBSCRIPCIONS: Sinda Gómez FOTOGRAFIA: Enric Fabre i Jordi Garcia DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta IMPRESSIÓ: Rotimprés Tel. 972 40 05 95 DISTRIBUCIÓ: Mailing Vallès, SL, tel. 93 589 23 71. DIPÒSIT LEGAL Gl-405-93 EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l'opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.
Publicació adherida a: (=\
A C
P
C
C I l • I • n de la Prem» C o m a r c a
'i,t.C ~C.MerceRoóSreda,8Lncal7 Distribució del " Tel./Fax 93 589 23 71 Diari de Sant Cugat Sant Cugat als suscriptors
OPINIÓ
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Cartes dels lectors És evident que si la nostra sanitat pública ja és deficitària, aquesta deficiència es veu incrementada per la poca qualitat professional d'alguns metges. Núria Santos Garcia
Sanitat pública Vull fer constar el mal tracte rebut pel servei de cardiologia de la Mútua a Rubí. El dia 5-12-00 vaig ingressar a urgències de la Mútua a Terrassa per una insuficiència cardíaca precipitada per un nou medicament que em va receptar el cardiòleg de Rubí. El servei d'urgències em va retirar el medicament i em va remetre al metge de capçalera i al cardiòleg. El meu metge de capçalera va ser l'únic que va demostrar interès i preocupació i em valliurar un volant urgent pel cardiòleg. Malgrat la urgència, em van donar visita per al 18-01-01, però com que la meva situació era molt delicada, vaig seguir el consell que em va donar el cardiòleg al seu moment i vaig anar a la seva consulta l'I 1-12-00. Aquest cardiòleg es va desentendre totalment de mi, em va tractar amb total prepotència i desconsideració, només el preocupava el fet que jo no tenia visita concertada, no em va escoltar, em va remetre per a qualsevol problema a urgències i a la preventiva, on ja hi havia estat, i textualment em va dir que no pensava visitar-me "ni estando de pie" perquè ja tenia 14 visites i no acceptava ni una més ni una menys. Mai va saber fer-se càrrec de la meva preocupació. Només proposava solucions absurdes i va tractar de delegar la seva responsabilitat a altres serveis, quan jo sóc el seu pacient i és ell el que s'ha de fer responsable de mi. Imagineu si la meva situació era delicada que ja m'han fet una intervenció a cor obert.
la qual va ser atorgada a l'empresa constructora en data 17-5-99, per tant, abans que l'actual equip es fes càrrec del govern municipal, i es va fer d'acord amb la normativa vigent. Per acord de la Comissió de Govern municipal de data 26 de març de 2001 es va decretar la suspensió de les obres del revestiment de façana, quan aquestes no s'ajustaven a la llicència atorgada. Respecte a la rambla del Celler, li puc assegurar que aquesta zona guanyarà en qualitat, i que en cap cas es "tancarà els veïns en quatre carrers" sinó que, contràriament, disposaran d'una plaça cívica d'ús ciutadà que donarà més vida a la zona i d'una sèrie de serveis, moderns i útils, que beneficiaran els veïns i tota la ciutat. Per qualsevol dubte o aclariment, restem a la seva disposició. Marta Subirà, regidora de Comunicació
Mostrar Catalunya
S'han de millorar moltes coses a la sanitat pública i s'hauria de començar pel tracte tan inhumà i prepotent que alguns metges tenen cap als pacients.
Es parla sovint sobre si les campanyes per mostrar Catalunya a tothom són inútils o no. Això és difícil de saber exactament; jo sé que aquí a Madrid, molta gent ha anat a veure l'exposició Catalunya, tierra de acogida i gairebé tots eren madrilenys, o gent no catalana. Aquí s'hi veu una de les paradoxes que ara hi ha amb la nostra terra: ens diuen de tot, però vénen a veure i admirar les nostres coses. I el mateix passa amb actors catalans que treballen a Madrid, que els acullen amb els braços oberts. Jo no sé què pensar: d'aquestes campanyes, bé, són necessàries, però no tenim la culpa que la gent d'altres indrets no sàpiguen pas veure'ns com som de debò, sinó com ells creuen que som. El millor és que donem el nostre suport a persones que sí saben veure'ns amb objectivitat, sense prejudicis, com a molts famosos i d'altres, els quals podran ser un exemple per als seus paisans.
Dionisio Santos
Juliàn Juan Lacasa
Rodríguez
Resposta a la Sra. Martín de Prado
Al Sr. Frede Cabanas
En primer lloc vull agrair-li la confiança que ens manifesta, mirarem de no defraudar-la. Pel que fa a les qüestions que planteja, l'edifici que esmenta a la sortida del túnel de Vallvidrera i en la confluència amb la ronda Nord, és una obra la llicència de
Estic llegint el seu llibre Sant Cugat. Orígens i històries d'un poble i d'una família, encertats en la majoria de casos i altres no tant, (sóc del poble de tota la vida com vostè i també sabem històries), però aquest no és el cas que em porta a escriure aquesta carta
«sse.vjt,
BELL & ASSOCIATS / ••">!Pi .«>
als mitjans de comunicació. A la pàgina 208 del seu llibre, parla el meu oncle que feia de mosso a Cal Nou del carrer Santa Maria, es deia Josep Colomé i Badia era un dels cinc germans de Cal Climent, que vostè me l'anomena el Papet Infla, doncs ho trobo bé perquè abans a Sant Cugat tothom es coneixia amb sobrenoms, com jo, que era de Cal Xirivella, quan vaig quedar fred i molt enfadat va ésser quan continuant llegint vostè tracta el meu oncle de xafarder i donat a la beguda. ^,Qui no es bevia una ampolla de vi tot el dia al camp? Sàpiga Sr. Cabanas que jo mai havia vist el meu oncle en estat ebri i venia moltes vegades a casa al carrer de la Sort. En quant a xafarder, qui no ho era aquell temps en un poble eminentment agrícola i que no hi havia altra distracció que la de vigilar els veïns, com vostè molt bé diu en altres parts del seu llibre. Per mi, era un home amb bones qualitats, i com a solitari, penso que s'equivoca. Ell tenia el seus amics, la seva família cantava a la Coral La Lira i anava d'excursió amb el Cor, no sé on veu la seva soledat. També va treballar al Casino de la Rabassada. El meu oncle va morir solter i sense descesdència. Sr. Cabanas, abans d'escriure aquesta part de la seva vida podria haver-ho consultat, ja que vostè ha ferit la sensibilitat dels nebots i ratllant l'insult. Josep Castellví i Colomé
Visites guiades per Torre Blanca! Últimament es poden escoltar moltes converses i llegir moltes cartes al director parlant del C.S.O Torre Blanca i del conflicte de la Floresta. Encara que algunes semblen escrites en broma -com la que compara Torre Blanca amb una dictadura- en general es va obrint un espai de debat interessant. No obstant, ens preocupa constatar que, més enllà de la diferència d'opinions, molts posicionaments es basen en una palpable manca de informació sobre que és Torre Blanca i quin projecte té entre mans. Com contestar cada crítica, cada difamació, cada distorsió? Crítiques, moltes legítimes, algunes senzillament insultants, que sovint parteixen de perjudicis tan estesos i tan simplistes que ja cansen. Potser podríem fer-ho en un altre ordre. ^Per què no ens informem primer del que passa a
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics
Plaça Barcelona. 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93
590 30 10 • 08190 SANT CUGAT
Torre Blanca, de la rehabilitació que s'hi ha fet, de les postures que defensa, de les actituds de l'Ajuntament, i després opinem? Per fer-ho, la millor manera és venir a la masia, que sempre ha estat oberta per qui truca al timbre o ve a les activitats (o les organitza). Nosaltres hem sortit molts cops de la casa per comunicar-nos amb la gent, però el camí contrari no està tan transitat com voldríem. Poca gent d'entre la que ja no es considera jove, ve a conèixer el projecte per dins. Per això, a part de recordar-vos que sempre podeu venir, hem organitzat unes VISITES GUIADES A LA CASA. L'horari és cada diumenge de 17 h a 21 h. El lloc ja el sabeu. No mosseguem! No volem rentarvos el cervell, només volem trobar-nos. Oi que és una manera original de passar la tarda del diumenge? Assemblea del C.S.O Torre Blanca
La Floresta F.S. Pearson, quan va pensar amb la Floresta, no ho va fer com a un simple negoci especulatiu, més aviat penso que va voler portar una mica del model anglès de combinació de vivenda a la natura. Quan els estiuejants varen venir a la Floresta, a la dècada dels 50, tampoc buscaven un negoci, o bé una caseta on passar els estius amb la família, a prop de Barcelona, amb contacte amb la natura i amb el món de pagès d'aquelles èpoques. Les dècades que han precedit fins a arribar als nostres dies, la gent ha convertit la segona residència amb la primera i, per tant, aquests barris s'han convertit a la vegada en barris dormitori. A finals dels 90, la mentalizació que s'havia de salvaguardar i protegir al màxim la natura, ha fet que molta gent tornés a ser conscient que urbanitzar no vol dir edificar sense control, no respectar l'entorn que tenim. Per tant, s'han alçat les veus de molts veïns, dient no a les propostes especulatives de molts promotors, constructors i polítics sense seny, els quals confonen progrés amb desolació. El progrés ha d'anar lligat a les vertaderes necessitats dels veïns, no a les propostes econòmiques. Aquestes, ens encaminaran a una massificació d'habitants i habitatges que ens faran perdre aquella il·lusió que teníem quan érem petits i veníem per
.#KMMJ4
Xavier Sans Cordomi
Una mare que creu en els okupes M'atreveixo a escriure per primera vegada perquè davant de tantes crítiques llançades als okupes, ja és hora que algú (vaja, alguns ja ho han fet), expressi una visió bastant objectiva del que aquells nois han fet per la masia i sobretot pel poble. Cal dir que entenc en tot moment aquelles persones, que sense o amb coneixement de causa, critiquen l'okupació argumentant que aquesta no és manera de fer les coses i que la colla de nois que habiten a la casa són nens rics sense cap tipus de necessitat. Ara bé, davant aquest fet cal dir que els okupes mai han dit que fossin pobres, només reivindiquen un espai per experimentar altres maneres de viure (o és que estan prohibides?). I respecte a la masia, només cal mirar a l'exterior, com l'han pintada, decorada, arreglada... Em fa bastanta gràcia aquella gent que diu que l'han destrossada. Personalment, els argumentaria que si no fos per la feina d'aquests xicots, segurament l'Ajuntament ja hauria tirat a terra un dels pocs patrimonis històrics locals que tenim, és a dir, la masia. Jo també sóc mare de dos nens, i veïna de la casa. Fa cosa d'un parell de mesos, els okupes celebraven el seu segon aniversari a la casa. Van muntar una festa infantil al carrer, que se'ns va comunicar als veïns i vaig decidir portar-hi els meus fills. Doncs s'ho van passar d'allò més bé. I no tan sols això, l'ambient era totalment agradable distès i de gent totalment normal. Aquests nois es fan estimar de veritat, i qui no em cregui, que els passi a veure. L'altre dia vaig veure uns cartells simpàtics al carrer que convidaven a unes visites guiades a la masia. Potser aquella gent que creu que els okupes són tancats i que no fan res són els primers que s'hi haurien d'apropar. Després, ja en parlarem. I per cert, si els acaben desallotjant (que pel que es va dient, no falta gaire), que tinguin en compte que no només desallotgen okupes, sinó joves amb iniciativa, ganes de treballar, i, sobretot, amb idees. Estel Barbé
tyjit
Serveis
Pintures decoratives
Lampisteria
Fusteria de la llar
Treballs de paleta
lTQC
à
aquests entorns a casa d'algun parent, o fèiem una excursió a una de les moltes fonts que hi havia.
Camí de la Creu, 6 baixos St. Cugat Tel. / Fax 93 589 49 97
8 OPINIÓ
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Martí Olaya (*)
L'Auditori i la recança
A
mb el concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès del dia 8 vaig cloure la temporada 2000/2001. Hem recuperat l'òpera, hem tingut música, dansa, bon teatre... 1 en Serrat i en Llach, anys i anys atraient públic fidel i entusiasta. Però me'n vaig anar amb una recança. És una recança que em dura des d'un dia de darreries de l'any passat. El teatre era ple, hi va haver intermedi i, com sol passar, una part del públic es va quedar a la seva localitat i una altra part va sortir al vestíbul a estirar les cames, fumar un cigarret o fer petar la xerrada amb amics i coneguts. A la fila de darrere de la nostra hi havia un matrimoni de mitjana edat. Ell, va sortir al vestíbul. Ja se sap que, sense escoltar, hi ha coses
que se senten. Fins i tot, a vegades, la simpatia d'un comentari et fa somriure a qui l'ha fet i per uns moments unes persones que no es coneixien s'identifiquen com amics. Diria que aquesta identificació més o menys momentània, tan ínfima i intrascendent com vulgueu, té molt a veure amb la solidaritat que hom propugna que s'ha de sembrar entre els mortals. El senyor de la fila de darrere de la meva va sortir, doncs, al vestíbul. En retornar, el comentari emès dins el metre quadrat de convivència format per quatre localitats del pati de butaques és colpidor: "El vestíbul era ple de gent, però no he vist ningú conegut". Un no sap mai com es poden prendre, per part dels altres, els impulsos propis i vaig ofegar, potser també per timidesa, les ganes de girar-me, saludar el marit i l'esposa que seien darrere meu i la meva dona, donar-los la mà, presentar-nos i, així, potser un altre dia ens saludaríem espontàniament al vestíbul de l'Auditori o en creuar-nos pel carrer. Fa unes setmanes, un col·lega en aquestes pàgines d'opinió parlava amb nostàlgia de cerimònies de comiat de difunts santcugatencs on l'església era plena només de gent arrelada de sempre al poble estimat. Se'n dolia, amb raó. Com jo, que en tancar la temporada a l'Auditori de tothom, tinc la recança de no haver saludat uns amics. (*) Martí Olaya és escriptor
El Sever i en Tito
swrr cuGr\T
X
paisatge que ha arribat fins als que el tema sembla que és la ninenostres dies. Algunes d'aquestes ta dels ulls del nostre alcalde. accions formen part del nostre Tot el potencial mediàtic del patrimoni cultural com les any 2002 barceloní, es podria masies, les ermites, les fonts o els aprofitar perfectament a la nostra camins. Tot i que el bosc que ciutat. Potser ara és el moment de tenim avui dia a Collserola és fer volar la imaginació els santcuproducte de la interacció de l'hogatencs, com va passar l'any 1993 me amb la natura que l'acull i amb l'Any Miró, en què amb un l'envolta, molts santcugatencs ajuntament dormilega i no gens encara no el coneixen". disposat a fer actes culturals, Sant Cugat va ser la ciutat que va desPlenament integrats al patrotacar més pels actes mironians nat de Collserola, Sant Cugat pot realitzats. descobrir el seu gran parc natural, tal com va fer Barcelona l'any 92, Si llavors es van dur a terme obrint-se al mar, i aquí estan els molts actes, acadèmics i lúdics, grans beneficis que tal descobriper evocar el pas de Miró per Sant ment està aportant a la ciutat Cugat, que podríem dir avui, d'acomtal, no solament en el camp profitar també per a la nostra ciuturístic. La gran serralada tat tot el potencial turístic que Prelitoral ha de sevir per agermarepresentarà per Barcelona i les r nar dues ciutats veïnes, Sant ciutats del seu voltant, l'augment s evident que el destí d'aCugat i dels més de dos questa exvila avui està més Barcelona, en el milions de lligat que mai a la veïna "Caldrà veure si ja hem mític 2002, i per turistes previsciutat de Barcelona, capital del enllaçar-les en tos per al properdut l'oportunitat i Principat, no només perquè els grans projectes per any, amb nouvinguts barcelonins viuen l'Any del Mil·lenari no comuns. motiu de l'Any aquí, sinó també perquè quan és passa de ser un any El 2002 és Gaudí. festa a la capital del Principat, l'any que preceSeria bo aprofitambé sembla ser festa a la nostra oficial" deix les propetar tot el potenciutat. L'ambient dels carrers el res eleccions cial turístic de dilluns de Pasqua passat era un Barcelona, que ara ja s'està promunicipals i per a molts municiexemple evident d'aquesta afirjectant a tot el món, apopant-lo a pis, entre els quals hi ha el nostre, mació. la nostra ciutat. No podem recués l'any en què es mostren el fets La mediterrània Barcelona i la perar el temps que s'ha perdut, del mandat municipal, així ho vallesana Sant Cugat, estan uniperò a partir d'ara hem de posar farà el nostre alcalde i el de des per la serralada Prelitoral de al màxim d'imaginació per fer Barcelona. La ciutat comtal ja ha Collserola, que és el gran pulmó que l'Any del Mil·lenari sigui engegat l'Any Gaudí i a la nostra de les comarques barcelonines. l'any d'una nova ciutat que mira ciutat, s'espera la presentació de Barcelona i Sant Cugat, no semel mar des de Collserola, projecl'Any del Mil·lenari. Però mentre pre han estat bones veïnes i la tant a l'exterior tot el seu passat i que a la ciutat veïna ja s'ha preprova és que per manca d'entesa el seu esplèndid futur. sentat el projecte a tots els mitdels polítics, fins fa pocs mesos, Si les nostres autoritats tenen no hem format part del patronat jans de comunicació per al 2002, el del nostre Mil·lenari encara visió de futur, posen els recusos de la serra, i no ha estat fins estan tancats als despatxos de la econòmics adients i engresquen aquest mes de juny que Sant casa de la vila. la societat santcugatenca, a Sant Cugat s'ha obert a Collserola, A Barcelona ja hi ha un presCugat es podria repetir l'èxit de amb un primer programa institusupost de 2.500 1993 dedicat a Miró, aprofitant la cional ple d'acmilions de pescelebració de l'Any Gaudí i del tivitats, amb "La gran serralada setes, 600 dels Mil·lenari de la butlla del Papa motiu del Dia quals els aporta Silvestre II. També podrien sorgir Mundial del Prelitoral ha de sevir l'Ajuntament i un bon grapat d'entitats i de parMedi Ambient. per agermanar dues que s'han de ticulars que contribuissin a proEn el fulletó gestionar per a jectar-nos com a ciutat educadociutats veïnes, Sant editat, el nostre l'Any Gaudí des ra. alcalde recoCugat i Barcelona" d'un Consell El potencial hi és, ara caldrà neix les manPromotor inteveure si ja hem perdut l'oportunicances que fins grat per 108 institucions públitat i l'Any del Mil·lenari no passa avui han fet menystenir políticaques i privades, el cap del qual és de ser un any oficial o, si al conment el gran pulmó verd: "La l'intel·lectual i crític d'art Daniel trari podem gaudir d'un any de història de Sant Cugat sempre ha Giralt Miracle. En canvi, a la noscelebracions culturals viu i ple de estat lligada a Collserola, on s'ha tra ciutat, una de les que té la riquesa, tal com estem segurs que desenvolupat la major part de la renda per càpita més alta de tot serà l'Any Gaudí per a la capital nostra activitat agrícola i forestal. l'Estat, avui encara es desconeix de Catalunya. Dels assentaments romans ençà, tot el tema del Mil·lenari, i els han estat moltes les empremtes milions que s'hi destinaran, tot i (*) Josep Canals és galerista que ha deixat l'home, modelant el
Josep Canals (*)
2002, Sant Cugat i Barcelona
E
T*ixv^
"Els 4 Cantons" NOU
el diari de Sant Cugat
ESLO6P1N
els4cantons@totsantcugat.com
ESTUDI
BOTIGA
Avda. Cerdanyola, 11 Tet.: 93 589 60 63 Fax.: 93 674 15 64 e-roait: contrallum@contrallum.cofr) wtm. contrallurruom
BOTIGA Stgo. Rusinyol, 42 Tet.: 93 615 12 48 Fax.: 93 67
CARPINTERÍA DE ALUMINI0 J . C R U Z , S . L. SOMOS FABRICANTES
Aluminier TECHNAL
Interpretamos obras a la perfección
Passeig Torre Blanca, 16 baixos Tel. 93 675 25 89 Fax 93 589 48 96 08190 St.Cugat del Vallès (Barcelona)
OPINIÓ
K. Herbolzheimer(*)
Fem-ho bé: no a l'abocador!
P
assen el anys, s'incrementa la consciència ambiental entre la població, es creen institucions per a la gestió i defensa del territori, i tanmateix les
agressions sobre els espais naturals no disminueixen. Per un nou marc de protecció de Collserola! Collserola és avui, bàsicament, una reserva de sòl per a les suposades necessitats urbanístiques de la ciutat. Encara segueix vigent el concepte que hi ha darrere del Pla General Metropolità, que ja té 25 anys d'existència. Un Pla que dibuixa carreteres, autopistes, urbanitzacions i equipaments de tota mena per la geografia de la Serra. És a dir, avui pengen sobre Collserola les mateixes amenaces que es van dibuixar al tardofranquisme. La principal raó per la qual Collserola no està encara completament trinxada -com ho està la plana del Vallès- és que es tracta d'un espai muntanyós. En aquests 25 anys de vida del Pla General Metropilità hi ha hagut múltiples propostes d'entitats veïnals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de la Serra. Cap d'elles ha estat presa en consi-
PereVlvó(*)
La Torre Negra
T
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
ema delicat, i Déu me'n reguard d'embolicar la troca! Es tracta només d'unes ratlles de simple distensió o distracció. El meu paladar ja no està per segons què... Després d'anys de conviure amb la polseguera de cada dia ara, més aviat, m'he enamorat de la pols del passat, que ja no ennuega tant... Anem a la cosa: He trobat un document -que segur que no resoldrà res- però que resulta ben
interessant per aquells que pensem que, a més de pràctics i racionals, ens convé ser també una mica romàntics. Es tracta de l'acta de compra de la Torre Negra o Quadra de Vilanova, duta a terme pel nostre Monestir, el 4 de març del 1728. Presideix el capítol fra Ramon Meca, vicari general, seu vacant, perquè l'abat Solanell -el dels onze anys d'exili- ja en feia un parell que havia mort i l'abat Llupià -el que va acabar bisbe de Lleó- esta-
deració per l'administració. Cal pals de Sant Cugat i del Papiol. recordar que la protecció de Torre Per una nova cultura de gestió Negra, exigida per la població, amb dels residus! la qual estan compromesos tots els La Llei catalana de residus del partits polítics, i que compta amb el 1993 i els Programes de Gestió dels recolzament del Parlament de Residus de Catalunya i de l'àrea Catalunya, és una iniciativa estancametropolitana que se'n deriven estada pel poder dels especuladors, per bleixen uns criteris i uns objectius de la incapacitat de l'Ajuntament i pel reducció i de recuperació que en desinterès de la aquests moments Generalitat i el no es compleixen "Fins i tot Consorci de a la major part de Collserola. Catalunya. La el Departament Aquest bloLlei és una autènde Medi Ambient es queig a les protica revolució en postes de protecel concepte de la nega a complir amb ció contrasta gestió dels resila Llei de residus" amb la celeritat dus, que implica amb què recentimportantíssims ment el Consorci de Collserola i la canvis en el comportament de la Generalitat s'han posat d'acord per a indústria, de l'administració i de la modificar el Pla de Protecció de ciutadania. Es tracta de passar de la Collserola, però a la baixa: han política d'amagar la brutícia sota la donat el vistiplau a un abocador catifa a una cultura de la coresponmetropolità de residus a l'actual sabilització de totes les parts implipedrera Berta, dins el parc de cades. Collserola, entre els termes municiFins al moment, la ciutadania ha
respost positivament sempre que se li han facilitat la informació i els mitjans per fer-ho. Però la indústria segueix més interessada a promoure el consum i l'administració a amagar el cap sota l'ala. És així com durant anys han estat abocant residus a l'espai natural del Garraf o cremant-los en incineradores. I ara que els tribunals han declarat l'abocador del Garraf com a il·legal i la ciutadania rebutja les incineradores, estan desesperats per trobar nous forats on abocar els residus. En aquest moments, sobre els grans municipis de l'àrea metropolitana i fins i tot el mateix Departament de Medi Ambient es neguen a complir amb el que estableix la Llei. Per tot això clamem: Prou agressions a Collserola! Compliu la Llei de residus! No a l'abocador!
va encara per arribar. El vicari general, quan els té ben reunits, els diu: "Molt il·lustres Srs. En aquest Monesstir han arribat avui los Srs. Fontana, notari, i Olzina, que venen per la dependència de la Quadra de Vilanova i per lo acte i prendre de vostès la paraula de 2220 lliures 16 sous, que vostès han de prendre a censal a la comunitat de Ntra. Sra. del Pi de Barcelona. Si a vostès els plau, entraran. Et omnes dixerunt placet (que vol dir: endavant!). Després de sentats en els llocs més ínfims, Fontana, notari, llegí la concòrdia i modo amb què s'havia tractat de fer la compra de la Quadra de Vilanova,, mas Vallfogona i Fusorar, mas Armada, Terça de Rubi i demés adjacents, junt amb tots los trastes: com són botes, cups i tots los mobles se troben avui en esta casa. Llegida dita concòrdia, tots convingueren en què se fes la compra per lo preu de 8000 lliures. I lo Sr. notari prengué la paraula al molt il·lustre Capítol. Postea, lo Sr. Olzina, llegí un paper en què manifestava lo modo amb
aspectes que van apareixent: 4 soldats, en nom del fisc, vénen a embargar el balt. Ho resolen invocant l'excepció d'impostos: perquè ara és propietat eclesiàstica. Fins al 1736, no apareix la finca anomenant-la també Torre Negra. Cal clavar noves fites per evitar conflictes amb els veïns. Passat el temps i complertes les condicions, s'ha d'acomiadar el masover: "...per haver cuidat molt mal la dita quadra"... I, finalment, una agradable sorpresa: Mireu si en fa d'anys i el Monestir ja se'ns mostra com un capdavanter en ecologisme, i precisament a la Torre Negra: no permet, ni que s'hi talli pedra ni que s'hi construeixi un forn de calç, si, abans, una comissió d'entesos no assegura que "aquests projectes no poden perjudicar la terra!". Una altra bona lliçó de la història per aquells que es pensen que, amb ells, tot acaba de començar...
què est Capítol prenia a censal a la comunitat de Ntra. Sra. del Pi, i lo molt il·lustre Capítol hi convingué, i dit notari prengué la paraula del molt il·lustre Capítol. Tot lo que ço és los dos actes se prengueren davant testimonis". Queda clar el cost de la finca: 8.000 lliures. Que és molta lliura!
"Mireu si en fa d'anys i el Monestir ja se'ns mostra com un capdavanter en ecologisme" Una comparança: el metge en cobrava 200 per la conducta de tot un any. En l'embolic del censal, m'hi perdo. Queda evident la capacitat de decisió del capítol -la comunitat-, actuant sense l'abat, de fet, és l'amo del Monestir, l'abat, més enllà de les seves dependències, sense permís del capítol, ni podia esporgar un arbre. Altres
(*) Kristian Herbolzheimer és membre BCNeta=Collserola bruta!
(*) Pere Vivó és exrector del Monestir de Sant Cugat
Poca Conya PIQUIN EL QUE PIQUIN, A AQUEST PAS S Í QUE SEREM I S O . O O O HABITANTS
A SANT CUGAT.
HO PIUS PEL PESENVOLUPAMENT PEL SECTOR PE C' EIX VERTEBRAPOR P
I TAMBÉ PELS POS PLANS URBANÍSTICS QUE ACABEN P' APROVAR ENTRE EL CLUB PE TENIS SET BALL I EL CASTELL PE CERPANYOLA, T . O O O VIVENPES MÉS... fcmtri... PERÒ, I QUINA ÉS LA A CERPANYOLA PIFERt-NCIA P
PONCS, QUE NO ÉS AL TERME MUNICIPAL PE S A N T CUGAT !f HO, PERÒ, HO SEMBLARÀ, .. I SOBRETOT ES NOTARÀ !!
és ?!
<~^<g&/^>
IMPRESSIÓ DIGITAL ACABATS Plafonats (en foam-cartró ploma) Laminats IMPRESSIÓ DE PÒSTERS Encapsulats ^ injecció de tinta (des d'l unitat) Fins a 135x200 cm
Tiratges curts
PROVES COLOR Cromatín / Iris
r rull I SOLUCIONS GRÀFIQUES
FILMACIÓ DE FOTOLITS
ESCANNER DE TAMBOR
GRAVACIO DE CD'S Sant
Antoni,
15
- Tel.
93
590
10
86
- 08190
Sant
Cugat
10 OPINI®
Jaume Casajoana, un senyor de la política
E
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
l darrer dia del mes de maig va morir Jaume Casajoana i Roca, fill de Sant Fruitós de Bages. Segurament, alguns lectors es preguntaran qui era. I el seu tarannà i la seva trajectòria donaran resposta a aquesta pregunta, perquè Jaume Casajoana va passar per aquesta vida amb humilitat i discreció, malgrat que va ser un element clau per al desenvolupament polític del nostre país en els darrers quaranta anys. És per això que en nom de molts dels qui ens considerem deixebles del seu esperit vull fer glossa i reconeixement d'aquest home magnífic. Casajoana ha estat un professional de relleu en l'àmbit jurídic internacional, però no és en aquest àmbit on ha deixat més petja. Ha marxat d'aquest món de cop, discretament, fidel al seu estil de llargs silencis, propi d'una persona que dedicava la seva profunditat de pensament al servei del país i a la seva gent, i no pas al lluïment personal o l'ambició de poder. Els qui vam tenir la sort de gaudir des de la nostra joventut fins ara de la seva amistat i de poder enriquir-nos del seu bagatge intel·lectual i la seva senzillesa, estem col-
pits pel seu traspàs, malgrat que som conscients que la mort ha acabat amb el patiment dels darrers temps. Aquest repòs merescut ha arribat massa aviat, i suposo que com molts amics tinc la sensació que m'ha quedat per dir-li algunes coses. És per això que escric aquestes línies, sobretot per deixar constància a tots els qui no l'han conegut. Convé fer justícia als qui han servit al nostre país des de posicions no rellevants -vull dir, càrrecs públics-, però que sense el seu mestratge, orientació i fonamentació Catalunya no seria on és. Tant de bo que la nostra joventut seguís el seu exemple i tingués la seva generositat. Després de la seva mort, el senyor Alfons Quintà ha escrit dos articles al diari Avui molt assenyats i ben encertats sobre en Jaume. Però, particularment, el que titulava Homenots sense hereus feia una afirmació inexacte quan deia que amb Casajoana desapareixia gairebé el record de qui durant la Transició va ser l'ala història de CDC, en el sentit de referent col·lectiu. Crec, modestament, des
de l'òptica d'un d'aquells que va formar part d'aquella línia que nosaltres mateixos, ironitzant, en diem, l'ala arnada, que aquesta afirmació és una veritat a mitges, tota vegada que en Jaume Casajoana -com molts dels fundadors d'aquesta formació políticatenim dos components comuns que subsisteixen i dels quals no se'n sol parlar, la ideologia socialdemòcrata i la profunda formació cristiana que ha orientat la seva vida fins al darrer moment. Tot i tenint molt clara la distinció que cal fer en tot moment entre catolicisme-cristianisme i jerarquia de l'Església, aspectes que avui hi ha molt interès en barrejar. Tota persona que hagi madurat mínimament en la fe, ha d'ésser capaç de destriar el gra de l'Evangeli de la palla de la nostra societat occidental. No va ser cap casualitat que la cerimònia religiosa del seu comiat fos compartida precisament pel bisbe Joan Carrera i l'escolapi Ramon M. Nogués (catedràtic a la vegada d'Antropologia Biològica de la UAB), ben conegut en els ambients cristians més avançats del nostre país. Aquest darrer va donar una exacta visió del que el nostre comú amic va ser durant tota la vida com a exemple del que necessita el país i l'Església. Aquest és el motiu bàsic d'aquesta remembrança, que em van animar a fer persones estimades en el dia del seu comiat, que ens sentim identificats amb el Jaume no tan sols en l'aspecte ideològic, que ja he citat, sinó també amb la seva forma de fer política, amb la seva elegància i la seva sensibilitat i respecte pels adversaris, però sobretot
HHHMHHH__i
amb el seu saber fer i saber renunciar tantes vegades en detriment de la seva economia familiar, a les ofertes rebudes per ocupar llocs que molt probablement haurien limitat la seva llibertat de pensament i d'acció. Entre moltes altres coses destacables de les seves activitats, vull fer esment a la gran tasca personal en la redacció que compartíem del primer programa polític i social de CDC l'any 1975, en la posterior constitució i estructuració que va dirigir personalment de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i en la posada en marxa d'Enciclopèdia Catalana.
toc d'atenció oportú, carregat d'autoritat moral, per a tots els oportunistes i volia reforçar el sentiment nacional i mantenir el necessari caràcter de partit aglutinador, de pal de paller. Vaig tenir una llarga conversa telefònica amb ell per comentar i adherir-me sincerament a aquella iniciativa que desitjo que hagi tingut els seus fruits. En aquests moments de tristor i enyorança -com sempre que marxa un gran intel·lectual de la política o de qualsevol activitat noble-cal confiar en les generacions que ens succeiran, en la necessitat i la conveniència de formar-los en les dimensions més humanes de la generositat, l'estimació al país, la justícia social, la dedicació als més "Cal confiar en les febles, l'esperit de sacrifici i allò que tan sovint es considera una virgeneracions futures en tut molt nostra, com és l'esperit del la necessitat de formar- treball, que no es cultiva únicament los en les dimensions en benefici propi, sinó també en benefici de la comunitat. més humanes" Tots aquests aspectes no podem deixar-los, ara menys que mai, en Una mostra recent del seu testimans dels mestres ni de les institumoniatge polític pot trobar-se l'escions, només dins la família i assutiu passat en un escrit seu publicat mint la gran responsabilitat de a l'Avui, on criticava amb rigor i pares i mares podrem aconseguirsinceritat l'actitud d'alguns mililos juntament amb l'objectiu tants destacats de CDC que precocol·lectiu d'una Catalunya lliure nitzaven la constitució de grups o dins d'Europa i oberta al concert tendències internes en un moment de les nacions com en Jaume ben inoportú. En Jaume els deia Casajoana i Roca somniava en els clarament qeu Catalunya, com mai, moments de més lluita, de més necessitava un partit fort, ben lidedificultats i de més riscos persorat i que mantingués la seva ideolonals, riscos que va assumir amb gia fundacional de centreesquerra plena consciència durant el fransi volia continuar dirigint el seu quisme per considerar-los impresdestí i caminar cap a la sobirania, cindibles. cal allunyar-se de divisions i faccions generalment orientades per (*) Jaume Terribas és economista, interessos personalistes i poc clars. membre de la Societat Catalana Aquell article era simplement un d'Economia
IIMÏBHMBBHHI^^BB
____________
ANT CUGAT SOLIDARI Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078
Intermón Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 0765 Núm. compte:
Amnistia Internacional Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:
Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851
81-0200111128
Unicef Entitat: 0081 Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:
22-0001382541
70-0200417948 Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0100 Núm. compte:
Metges Sense Fronteres Entitat: 0182Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502
57-0200662441
Col.labora-hi!
J01TAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
mm
• FESTIVITAT DE CORPUS DIUMENGE 17 DE JUNY
mm ^^^^B ^ M P
mm. Wt ^mwm* ^mwrwt
^ M
^BWB mm ^tm ^mmrwm H
11
^Br»'•(•'
• CODÓ «PEDRA I FERRO» Escultures AL CLAUSTRE DEL MONESTIR Inauguració dimecres 20 de juny a les 20 hores
- A les 19 h. Missa a la Parròquia. - A les 20 h. Processó. Sortida del Monestir - C/ Major i Pere San. Arribada al Monestir. - A les 21 h. Actuació del Grup Mediterrània. A la Llotgeta del
Monestir. (Visiteu la catifa de Corpus al carrer Major durant tot el diumenge 17 de juny)
• FESTA MAJOR DE SANT CUGAT 2001
• REVETLLA DE SANT JOAN Dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol
DISSABTE 23 DE JUNY Amb l'ORQUESTRA GIRA-SOL AL PLA DEL VINYET - A LES 23 HORES
Exposició
Activitats
SALES MUNICIPALS
DIVENDRES 15
• «IMATGES D'AMÈRICA CENTRAL EL SALVADOR». Fotografies de Quim Sicília i Anna Dalmau. Fins al 16 de juny. Al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Ajuntament.
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT A les 20 h. TAULA RODONA: «El futur de Collserola a debat». A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc, Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola TaiTxí-Kung Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.
• «COLLSEROLA, UNA REALITAT COMPARTIDA». Exposició cedida pel Consorci del Parc de Collserola. Fins al 25 de juny. A la Biblioteca del Cr ntre Cultural. Org. Biblioteca del Mil·lenari, Patronat de Collserola. • JOAN TORTOSA: «Collserola íntim» (pintures). Fins al 22 de juliol. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament. • SANT MEDIR. Fins al 30 de juny. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament. • EXPOSICIÓ DEL LUBRE GEGANT. Fins al 16 de juliol. A la Casa de Cultura. Org. Ajuntament. • I PREMI DE PINTURA FIRART. Fins al 28 de juliol. A la Biblioteca del Mil·lenari. Org. Ajuntament. • 4a MOSTRA DE TURISME JOVE. Informació per preparar les vacances d'estiu. Del 20 de juny al 27 de juliol. De dilluns a divendres de 17 a 20 h i dimarts i dissabte de 10 a 13 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Org. Ajuntament SU. • EXPOSICIÓ DE PEP CODÓ (escultures). Del 20 de juny al 31 d'agost. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament. SALES PRIVADES • CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT: Exposició de fotografies de fa més de 100 anys. Corrons (1892-1917). Fins al 25 de juny. EXPOSICIÓ DE PINTURES DELS ALUMNES DEL TALLER OBERT DE L'ESCOLA MUNICIPAL D'ART. Fins al 30 de juny. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat. • POU D'ART: LOURDES RAL, CESC SONERA BIBIANA PEDEMONTE. Fins al 27 de juny. Org. Pou d'Art (c/Balmes, 35, tel. 93 590 60 86). • ESPAI LLUÍS RIBAS: COL·LECTIVA DE PRIMAVERA Fins al 30 de juny. Org. Espai Lluís Ribas (c/Gorina, 13, tel. 93 589 57 76). • ATENEU SANTCUGATENC EULÀLIA AULADELL (olis). Fins al 30 de juny. Org. Ateneu Santcugatenc (pi. Pep Ventura). • CANALS GALERIA D'ART: JAUME CARBONELL Fins al 5 de juliol. Org. Canals Galeria d'Art (c/de la Creu, 16, tel.: 93 675 49 02). • UNIÓ SANTCUGATENCA: «ESTADES TEATRALS A CHIAPAS». A càrrec de Sílvia Servan. Fins a l'1 d'agost Org. Sílvia Servan.
A les 22 h. CONCERT DE ROCK A MIRA-SOL Amb grups locals. Al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Ajuntament.
DISSABTE 16 A les 9.30 h. VISITA GUIADA A BARCELONA Visita guiada a la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani. Informació i inscripcions: Ateneu Santcugatenc tel. 93 674 51 95. Org. Ateneu Santcugatenc. DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - Obrim la ciutat a Collserola - A les 10 h. Conservem Collserola. Jornada de recollida de deixalles al bosc. - A les 12 h. Contacontes dels Vallacs del Vallès Natural. Es regalarà un conte a tots els nens i nenes que hi assisteixin. A la Bilblioteca del Centre Cultural. Org. Ajuntament A les 12 h. L'HORA DEL CONTE A LA BIBLIOTECA «Els vallocs del Vallès Natural». A càrrec dels Germans Petardini (pallassos rondallaires). A la Biblioteca del Centre Cultural. Org. Biblioteca del Centre Cultural. A les 19 h. CONCERT D'ESTIU A VALLDOREIX Antologia de cançons dels vint anys de la Coral l'Harmonia de Valldoreix. A l'església de Sant Cebrià. Org. Coral l'Harmonia de Valldoreix. A les 20.30 h. SOPAR I BALL A LES PLANES Sopar de cloenda, lliurament de diplomes dels tallers i ball amb el grup Postre de Músic Al Centre Cívic de les Planes. Org. Ajuntament.
• ESTUDI FERRAN MARTÍ: EXPOSIOÓ PERMANENT. Org. Sala Ferran Martí(c/Gorina, 8).
DIUMENGE 17
• GALERIA FAUSTO: FONS DE LA GALERIA Org. Galeria Fausto (c/ Gorina, 10). • ARTISTES PER LA CASA ABACIAL Exposició subhasta per recaptar fons per a la restauració de la casa abacial. Fins al 15 de juliol. Al Monestir de Sant Cugat Feiners de 17 a 21 h. Festius de 12 a 14 h. Org. Espais d'Art de Sant Cugat i parròquia de Sant Pere.
A les 18 h. FESTIVAL INFANTIL A LA FLORESTA Festa per celebrar l'inici de vacances. Hi haurà berenar per a tothom. A l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Org. Ass. de Propietaris i Veïns de la Floresta. Col. Ajuntament. FESTIVITAT DE CORPUS - A les 19 h. Missa a la Parròquia. - A les 20 h. Processó. Sortida del Monestir - C/ Major i Pere San. Arribada al Monestir. - A les 21 h. Actuació del Grup Mediterrània. A la Llotgeta del Monestir. DIMARTS 19
A les 22 h. TEATRE AL TEATRE-AUDITORI «La muerte de un viajante», d'Arthur Miller. Amb: José Sacristàn, Maria Jesús Valdés, Alberto Maneiro, José Vicente Moirón, Francesc Galceran, Sílvia Espigado, Zorión Eguileor, José Caride, Romà Sànchez i Javier Gamazo. Direcció: Juan Carlos Pérez de la Fuente. Preu: 3.500 ptes. Org. Centre Cultural, Ajuntament.
• ADOLF TALLER D'ART. Exposició permanent. Taller d'estampació gratuït i biblioteca d'art. Tel. 93 674 60 28. Org. Adolf, taller d'art.
• GALERIA D'ART LA ROSASSA: EXPOSIOÓ PERMANENT. Org. Galeria d'Art La Rosassa.
Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat.
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - Obrim la ciutat a Collserola - A les 9 h. Visitem masies de Sant Cugat: Can Trabal, Can Vilallonga, Can Bell i Torre Negra. Visita guiada pel Club Muntanyenc. Uoc de sortida: pi. Barcelona. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung
A les 19 h. TROBADA DE CORALS DE SANT CUGAT A VALLDOREIX A l'església de l'Assumpció. Org. Coral l'Harmonia de Valldoreix. DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT - A les 20 h. Sessió inaugural del Pla Director de Desenvolupament Sostenible - Agenda Local 21. Al Claustre del Monestir. Org. Ajuntament. Col. Generalitat de Catalunya, Parc de Collserola, l'Anella Verda, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Club Muntanyenc Xarxa de Natura Viva, Centre Cultural Sant Cugat Montse Barquín Escola Tai-Txí-Kung Tradicional, Grup d'Intervenció de l'ADF de Sant Cugat. DIMECRES 20 A les 20.30 h. XERRADA A LA CASA DE CULTURA «Preparació acolliment estiu solidari 2001». Org. SCAPS, ASPS-Avançar en la solidaritat amb el poble sahrauí.
ALTRES ACTIVITATS • ACTMTATS D'ESTIU AL CLUB CANTAREU. Cursos d'estiu al juliol. Per a nenes de 5 a 12 anys. Horari: de 9.30 a 13.30 h. Anglès intensiu, senderisme, ponis, tallers. Informació i inscripcions al tel. 93 544 2813. Org. Asociación Cultural Cantarell. • ACTIVÍTATS D'ESTIU A L'AULA DE SO Casals musicals: música, dansa, teatre, del 2 al 13 de juliol, de 9 a 18 h. Estades musicals: del 16 al 22 de juliol. Jazz. Aula de música. Claqué. Per a més informació, tel. 93 589 76 40. Org. Ass. Musical Aula de So. • CASALS D'ESTIU AL CEIP LA FLORESTA Per a nens i nenes de 3 a 12 anys. De 9 a 16.30 h, amb dinar inclòs. Del 9 al 13 de juliol. Org. CEIP la Floresta. • CASALS ESPORTIUS D'AVENTURA DE LA FLORESTA I LES PLANES Primera i segona quinzena de juliol. De 9 a 14 h. Per a nens i nenes de 9 a 12 anys. Al Centre Cívic de la Floresta i les Planes. Org. Ajuntament • ACTlVrTATS D'ESTIU A L'ESCOLA ARTÍSTICOMUSICALM.CALDUCH
- CLASSES DE PIANO-JAZZ. Classes diàries i alternes amb la professora xilena Carmen Paz. Del 2 al 27 de juliol. - XIII SEMINARI DE TÈCNICA I INTERPRETACIÓ Pianística - Música de Cambra. A càrrec d'Antoni Besses. Del 26 d'agost a N de setembre. Concert d'inauguració dia 26 a les 19.30 h. A càrrec d'alumnes de l'Escola. - TALLERS D'ESTIU. Aprenentatge i divertiment. Iniciació al llenguatge musical - Audició - Cant Coral - Dansa catalana. Del 2 al 13 de juliol i del 16 al 27 de juliol.lnformació i inscripcions a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch fins al 15 de juny. Org. Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch. • CURSOS D'ESTIU A L'ATENEU SANTCUGATENC - CONCURS D'EXPRESSIÓ INFANTIL Dibuix, pintura, collage, poesia, conte, narració amb el lema: «El meu barri, la meva ciutat». Uiurament de làmines i bases a l'Ateneu - Casal de barri. Fins al 30 de juny. - CURS INTENSIU DE CUINA RÀPIDA Del 2 al 6 de juliol, de 10 a 12 o de 19 a 21 h. Inscripcions al tel. 93 674 51 95. Org. Ateneu Santcugatenc. • ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LA FLORESTA - CURS INTENSIU DE DANSA AFRICANA Amb Núria Mufïoz i percussió en viu. Del 9 a 13 de juliol. Infants de 18 a 19 h. Adults de 19 a 20.30 h. - LUDOTECA D'ESTIU. Per a nens i nenes de 3 a 12 anys. De 16 a 20 h. Del 2 al 31 de juliol. Informació i inscripcions: Centre Cívic de la Floresta. Org. Ajuntament. • CURSOS DE TAST DE VINS - Curs d'iniciació nivell I: A) Dies 5,12 i 19 de juny (dimarts). - Curs d'iniciació nivell II (vins negres): B) Dies 4,11 i 18 de juny (dilluns). - Cursos monogràfics: dies 6 i 20 de juny. Degustacions dirigides per: Josep Jové, enòleg. Tel. informació i reserves: 93 589 19 83 i 93 674 37 63. Org. Vins Noé • TALLERS DE TEATRE DE LA UNIÓ SANTCUGATENCA Grups d'edats infantils, adults, musical i tècnica Alexander. Inscripció i informació: secretaria de la Unió, c/Anselm Clavé, 17. Tel. 93 675 20 57. Org. Unió Santcugatenca. • CURSOS D'ESTIU AL TALLER D'ART MARINA CAYCEDO Tallers d'expressió plàstica. Del 2 al 6 de juliol i del 9 al 16 de juliol, de 10 a 13 h. Taller per a adults. Del 2 al 20 de juliol, de dilluns a dijous de 16.40 a 21 h. Cursos de plàstica per a professors de primària. Del 2 al 6, del 9 al 13 i del 16 al 20 de juliol, de dilluns a dijous de 16.40 a 21 h. Informació i inscripcions: Taller d'Art Marina Caycedo, d Villa, 7, baixos. Tel. 670 68 00 86, dissabte de 10 a 13 h. • ESCOLA DE TAI-TXÍICHI-KUNG: TAI-TXÍ A L'AIRE LLIURE Durant tot el mes de juliol, de dilluns a dijous, per a tots els nivells. Inscripcions: fins al 21 de juny. Informació al tel. 93 675 26 52.
12
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Mas diu que la freqüència de pas del TGV dependrà de la demanda Ester Castanyer / BARCELONA
I ;i freqüència de pas del TGV per la futura estació de Sant Cugat s'haurà de determinar una vegada estigui en marxa aquesta estació i es conegui la demanda. Així ho va manifestar dilluns el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, durant una roda de premsa que va oferir amb el president del govern català, Jordi Pujol, a tots els mitjans vinculats a l'Associació Catalana de Premsa Comarcal.
Mas: "És impossible determinar la freqüència de pas dels trens per una estació que encara no existeix i per una via que no està en Aíncionament" Mas responia d'aquesta manera a la demanda plantejada per alguns alcaldes vallesans, entre ells el de Sant Cugat, que basant-se en un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, han sol·licitat un increment de la freqüència de pas establerta en un primer moment pel Ministreri de Foment, passant d'un tren cada hora durant les hores puntes a un mínim de 60 trens diaris. El conseller en cap de la Generalitat va assegurar, però, que "és impossible determinar la freqüència dels trens que passaran per una estació que encara no existeix i per una via que encara no està en funcionament". Artur Mas va afe-
Pujol i Mas van oferir l'anual roda de premsa al Palau de la Generalitat
gir que aquestes qüestions les haurà de decidir la companyia ferroviària en funció de la demanda que sorgeixi, i va recordar que "això ara no és determinant, quan estem a dos o tres anys vista de l'entrada en funcionament d'aquest servei". Per la seva banda, el president del govern català, Jordi Pujol, va recordar que les negociacions sobre aquesta qüestió depenen dels mateixos ajuntaments i del Ministeri de Foment, i va manifestar la seva satisfacció per la manera com
Recoder lamenta l'oposició del PP a crear un fons de rescat per als peatges E.C. / SANT CUGAT
L'alcalde de Sant Cugat i parlamentari de CiU, Lluís Recoder, ha lamentat la votació negativa del PP, que dimarts va rebutjar al Congrés dels Diputats la proposta de crear un fons de rescat per als peatges catalans. Aquesta iniciativa, impulsada per ERC i CiU i aprovada pel Parlament de Catalunya, plantejava la creació d'un fons estatal que es nodrís de l'IVA i l'impost de societats que grava els comptes d'explotació de les empreses concessionàries de les autopistes amb l'objectiu de poder rebaixar els peatges catalans fins arribar a una mitjana similar a la de la resta de l'Estat. Aquesta proposta, que va ser defensada al Congrés per una delegació de diputats catalans integrada pel mateix Recoder, la socialista Carme Tura i el republicà Joan Ridao, va ser rebutjada per la majoria del PP, després que aquesta mateixa formació hi hagués votat a
favor al Parlament de Catalunya, un fet que per l'alcalde de Sant Cugat demostra una "important contradicció". Lluís Recoder ha lamentat també l'argumentació del portaveu popular, Adrés Ayala, ja que, segons ha assegurat, "estava fora de tot i gairebé va arribar a dir que els insolidaris érem els catalans". En aquest sentit, l'alcalde ha volgut recordar que Catalunya pateix un important fet diferencial amb la resta de l'Estatja que concentra el 72% de les vies de peatge de tot l'Estat, mentre que només té poc mes d'un 4% de les autovies gratuïtes. Ara, i davant el rebuig manifestat a Madrid pel PP, Recoder ha assegurat que la Comissió de Peatges del Parlament seguirà treballant en la mateixa línia mentre que es continuarà negociant amb el govern central. Tot i això, l'alcalde de Sant Cugat ha comentat que "ja s'ha posat de manifest que quan aconseguim avenços en temes com aquest és quan el govern, sigui del PSOE o sigui del PP, no disposa de majoria absoluta i CiU pot dir-hi alguna cosa".
JOSEP MASSIP
s'ha resolt el traçat del TGV a la zona catalana. Durant la mateixa roda de premsa, Pujol va parlar també del Pla d'Ordenació Territorial, i va manifestar que abans de prendre una decisió cal acabar d'estudiar Pinforme. Tot i això, Pujol va reiterar que "des del govern català creiem que cal reforçar els consells comarcals" i va afegir que "no som partidaris de la fusió o supressió dels municipis de menys de 250 habitants si no és que aquesta sigui una decisió voluntària de les
mateixes poblacions". D'altra banda, i en relació amb la necessitat o no de fer una nova regulació per a les colònies, esplais i casals d'estiu, el president del govern català va destacar que ja existeixen diverses normatives per controlar aquestes activitats i va afegir que, malgrat les primeres reaccions d'incrementar-les, "ens hem de plantejar que un dia ens podem trobar que, a base de fer més normatives, potser no eliminarem tots els accidents però a més farem impossibles moltes coses". Jordi Pujol va fer referència també a la mala rebuda que estan tenint normatives com la prohibició de portar criatures menors de 12 anys darrere d'una moto o el fet que totes les piscines de més de 200 metres quadrats hagin de tenir un vigilant permanent, i va comentar que "sovint el que passa és que la societat reclama que mai passi res, però al mateix temps reclama poder fer coses". Pel que fa a l'entrada en funcionament dels Mossos d'Esquadra i les crítiques que han rebut pel seu excés de zel a l'hora de fer complir les normes, Pujol va voler recordar que l'estadística de morts en carretera a Catalunya durant l'any passat va ser de 600 persones i va manifestar que "si volem seguretat, hem de ser rigorosos". Per la seva banda, el Conseller en Cap va reiterar aquesta necessitat de "no ser permissius", i va subratllar que de moment la policia autonòmica està funcionant bé ja que, segons va dir, "tenen una imatge positiva en la línia de la seguretat i de servei proper i ara mateix ens la reclama tothom que encara no la té".
L'Ajuntament adaptarà l'ordenança sobre antenes de telefonia mòbil E.C. / SANT CUGAT
L'Ajuntament de Sant Cugat adaptarà l'inicial ordenança municipal sobre la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil al nou decret dictat per la Generalitat. Així ho ha manifestat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que ha explicat que ara s'haurà d'iniciar un període de reflexió per estudiar aquest document i poder donar una solució definitiva a l'actual proposta municipal. Aquesta ordenança, aprovada per unanimitat en el ple del maig de l'any passat, preveia la necessitat d'aturar temporalment la implantació de noves antenes de telefonia mòbil i determinava que aquestes instal·lacions haguessin de mantenir una distància mínima de 10 metres respecte als nuclis habitats per tal de preveure els possibles problemes de salut que aquestes antenes poden ocasionar i per garantir l'harmonia del paisatge urbà. Carbó ha destacat que aquesta regulació inclou només els
criteris més urbanístics i que la seva redacció i aprovació definitiva quedava sotmesa a l'aprovació d'aquesta nova normativa del Departament de Medi Ambient de la Generalitat on s'estableixen els marges de seguretat i separació de les antenes d'entre 10 i 25 metres respecte a les zones d'ús habitual per als ciutadans. Amb l'entrada en vigor d'aquest decret, el 8 de juny passat, Carbó ha manifestat que "hem d'incorporar a l'ordenança els criteris mediambientals establerts i ser capaços d'elaborar i aprovar una ordenança definitiva que reguli aquesta qüestió". El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible ha valorat positivament aquest decret, que, segons ha afirmat, "estableix unes distàncies mínimes de separació una mica superiors a les recomanades per les normatives europees" i ha assegurat també que, en el cas de la nostra ciutat, "això ens permetrà, un cop aprovem definitivament l'ordenança, legalitzar o no algunes de les antenes de telefonia mòbil instal·lades a la nostra ciutat".
CIUTAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
13
Enquesta
Com valora el nou decret de la Generalitat sobre la instal·lació d9antenes de telefonia mòbil? Tots els partits polítics de Sant Cugat han coincidit a destacar la importància que s'hagi establert una regulació per al tema de les antenes de telefonia mòbil, una qüestió bastant nova i que fins ara no comptava amb una normativa catalana sobre aqeusta qüestió. Des de les formacions santcugatenques, aquesta preocupació ja s'havia manifestat anteriorment, i un bon exemple és que fa més d'un any es va aprovar per ple una ordenança inicial per regular aquest tipus d'instal·lacions a la nostra ciutat i algunes formacions consideren que aquestes ordenances són fins i tot superiors a les que dicta el decret i que s'han hagu de fer davant la tardança del govern català en regular el tema.
ROBERT NAVARRO, CDC "Crec que està molt bé que s'hagi fet aquesta regulació, establint una certa distància necessària amb les cases, i sempre que hi hagi un equilibri quant a les necessitats de les persones i es garanteixi que aquestes instal·lacions no afectin la població. També cal regular la integració amb el paisatge".
JORDI FERRES, UDC "La valoració és molt positiva ja que es vol reglar un tema que fa temps que està sent un problema i hi ha molta gent que se'n queixa, tant des del punt de vista de la salut com des del de l'estètica. Era convenient asseure's i aprovar una regulació que crec que tècnicament serà una bona norma".
XAVIER BOIX, IC-V "Crec que el decret ha arribat tard, i ha provocat una alarma social innecessària si s'hagués fet al seu moment i ha posat pressió als ajuntaments, que han hagut de fer ordenances per regular el desplegament abusiu de les antenes. També penso que és insuficient, ja que moltes de les ordenances municipals milloren aquest decret".
MARIA SANSA, PSC "Aquest era un tema que feia temps que preocupava, sobretot als ajuntaments, i em sembla bé que s'hagi regulat ja que és una qüestió bastant nova i feia falta una regulació, que ara caldrà veure si és bona. També crec que està bé regular l'ús dels telèfons mòbils en els cotxes ".
SARA BERTRAN, ERC "Aquest és un tema que no està gens clar. Hi ha uns estudis que diuen que aquestes antenes no són nocives, l'OMS no es pronunciarà fins al 2005 i altres estudis parlen de problemes importants de salut. Per això, davant el dubte, crec que calen les màximes precaucions, sobretot en casos com escoles".
FRANCESC LLATJOS, PP "Jo accepto plenament tot el que ha decretat la Generalitat. Trobo molt important regular tot aquest tema d'instal·lació d'antenes de telefonia mòbil ja que cada cop ens podem trobar amb una problemàtica més gran, sobretot pel que fa a la contaminació. Crec que és molt positiu ".
FERNANDO CASTEUARNAU, EUIA "Ja s'havia de fer aquesta regulació, ja que és un tema molt debatut. També ens preocupa molt el corporativisme que s'està donant a Barcelona, barrejant temes de salut amb econòmics, i caldria parlar també del mateix mòbil i que les empreses diguin si les ones són dolentes o no per a la saluf'.
PSC i IC-V demanen la supressió de les barreres arquitectòniques E.C. / SANT CUGAT Els grups municipals del PSC i IC-V presentaran al ple del proper dilluns una moció demanant un pla de promoció de l'accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques a Sant Cugat. Des d'aquestes formacions consideren que no s'està complint la llei que determina aquesta eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb disminució de mobilitat i que obliga a garantir l'accés i l'ús dels béns i serveis de la ciutat. Així ho va assegurar en roda de premsa la regidora socialista, Marta Sesé, que va destacar que "la gent amb problemes de mobilitat del nostre municipi ens ha
donat a entendre les dificultats amb què es troben a l'hora de circular per Sant Cugat". Per aquest motiu, la moció planteja l'elaboració, en un termini de 6 mesos, d'un pla que reculli actuacions com la construcció de més espais d'aparcament pensats per a persones amb problemes de mobilitat reduïda, la construcció de rampes amb acabats adequats i antilliscants, la instal·lació de semàfors per a invidents o la millora dels accessos en edificis públics i l'eliminació de les barreres arquitectòniques en totes les places públiques de la ciutat. D'altra banda, PSC i IC-V sol·liciten també que s'inclogui en els propers pressupostos d'inversions les partides necessàries per executar les
obres que es determinin en aquest pla. Des del PSC, el portaveu Jordi Menéndez va manifestar la seva voluntat que "aquesta acabi sent una moció institucional" i va destacar la importància que no cometin els mateixos errors en les noves promocions d'habitatges. Per la seva banda, el regidor ecosocialista Joan Balada va recordar que "la supressió de les barreres arquitectòniques no ha de servir només per solucionar els problemes de persones que tenen handicaps de mobilitat sinó que cal tenir una visió més àmplia i evitar tot allò que en algun moment pot convertir-se en un problema per a qualsevol ciutadà, com per exemple un cotxe mal aparcat".
La moció es va presentar al Centre Cultural, on hi ha problemes de mobilitat
J.GARCIA
EMPRESA DE TRACTAMENTS
:<ADE _ ..,„,.. ,. M«-m
Desratització - Desinsectació - Desinfecció Productes per a jardins i plantes VENDA de tota classe de pinsos i material per a animals de companyia
1 4 CIUTAT
El PSC convida l'alcalde de La Haba a Sant Cugat E.C. / SANT CUGAT
Més de cent persones van assistir dissabte passat al dinar popular que va oferir el PSC de Sant Cugat amb motiu de la visita de l'alcalde de La Haba (Extremadura), Juan Pedró Rodríguez. L'acte, inscrit dins el cicle Idees per la ciutat, idees pel país, va fer-se al barri de Sant Francesc on un gran nombre de veïns són naturals de La Haba o de diverses zones del sud d'Espanya. Així ho va posar de manifest el portaveu local del PSC, Jordi Menéndez, que va voler destacar que aquesta trobada "suposa un reconeixement que aquesta ciutat, com moltes de Catalunya, s'han construït sobre la base dels que som naturals d'aquí i de les persones que han vingut i ens han ajudat a construir Catalunya". Es dona la circumstància que els anys 60 la gran majoria d'aquesta població extremenya inclòs l'alcalde es van traslladar a Sant Cugat a treballar i viure. Per la seva banda, l'alcalde de La Haba, Juan Pedró Rodríguez, va voler agrair la invitació del PSC afegint que "això pot ser l'inici d'una
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Menéndez i Rodríguez
E. FABRE
bona relació entre els dos pobles, una relació que ara és en l'àmbit del partit però que esperem que acabi sent institucional". Rodríguez va parlar també de La Haba i del govern que ell encapçala des de fa dos anys, i va assegurar que les seves principals, preocupacions passen per millorar la sanitat, l'educació, la vivenda social i la creació d'un polígon empresarial que per-
meti donar una sortida a la gent de la zona. En tots aquests aspectes, Rodríguez va assegurar que s'estaven aconseguint millores i va afegir que "La Haba està intentant créixer i s'està recuperant amb la voluntat de donar una sortida als nostres joves". Durant la trobada, que va comptar també amb una actuació de balls regionals a càrrec d'una Casa Extremenya de Gipúscoa, el portaveu municipal del PSC, Jordi Menéndez, va voler destacar la importància de millorar també la ciutat de Sant Cugat i va fer especial referència a la zona de Sant Francesc, on va assenyalar la necessitat de construir un aparcament soterrat a la plaça d'en Coll o de vianantitzar la carretera de Cerdanyola, entre d'altres coses. Precismanet per conèixer l'opinió dels veïns sobre aquestes propostes, el PSC ha iniciat una consulta popular entre la gent del barri del Monestir. D'altra banda, i per finalitzar el cicle Idees per la ciutat, idees pel país, la secció local del PSC, comptarà el proper 29 de juny amb la presència a la nostra ciutat del president del PSC de Catalunya, Pasqual Maragall.
La JNC inicia el projecte de redacció d'un nou Estatut E.C. / SANT CUGAT
Redactar un nou Estatut polític de Catalunya és el principal objectiu de la nova campanya engegada per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Així ho va explicar dimarts el Secretari General de la formació, Albert Batalla, durant una roda de premsa que va oferir a la nostra ciutat en companyia dels inetgrants del nou comitè executiu local Aquesta iniciativa, que ja estan començant a elaborar diversos coordinadors territorials de la JNC, parteix del fet que, en el moment de la redacció de l'Estatut i la Constitució actuals, als anys 1978 i 1979, la situació política era de molta inestabilitat i Catalunya va haver de renunciar a moltes coses en favor de la incipient democràcia i de l'estabilitat del conjunt de l'Estat. D'altra banda, i segons va exposar Batalla, en aquella època les perosones menors de 21 anys no van poder votar i que, per tant, tota la gent que avui té menys de 43 anys, que representa el 59% de la població actual de Catalunya "no va poder decidir res sobre l'Estatut ni sobre la Constitució".
Batalla va afegir que, a aquests dos fets cal afegir també la consolidació que ha experimentat el país durant més de dues dècades i l'oportunitat de donar-se a conèixer que representa la Unió Europea, i va assegurar que "tot això fa que tinguem arguments importants per plantejar-nos aquesta renovació". El secretari general de la JNC va destacar també que aquest projecte, que preveuen finalitzar cap a la tardor del 2002, vol tenir en compte no només els avenços d'àmbit nacional, sinó també diversos aspectes socials que actualment no estan regulats, i va afegir que la seva voluntat no és que sigui una proposta de partit, sinó que "volem que sigui un projecte generacional, obrir-lo al màxim perquè tota la gent jove hi pugui participar". El projecte de redactar un nou Estatut de Catalunya va acompanyat d'una nova campanya gràfica de la JNC que sota el lema "Fes el pas. Sobirania= Progrés" vol posar de manifest que per avançar nacionalment cal també un avenç social important i que això requereix un marc jurídic i polític català.
CIUTAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
CDC del Vallès realitza un programa de formació
Les tendències de creixement urbà, a debat
15
FGC adquirirà 6 nous trens per al Metro del Vallès
E.C. / SANT CUGAT
E.C. / SANT CUGAT
E.C. / SANT CUGAT
Sota el títol Tendències actuals en el creixement urbà i l'ocupació del territori, el Fòrum d'Estudis Territorials va iniciar dimecres passat un cicle de tertúlies-cafè que es repetiran de forma trimestral amb l'objectiu de debatre diferents temes relacionats amb el territori. Aquesta primera jornada, que va celebrar-se al Cafè Auditori, va servir per posar sobre la taula qüestions com les noves tendències del creixement urbà i les relacions que s'estableixen entre l'espai urbanitzat i l'espai natural. En aquest sentit, el geògraf i diputat al Parlament de Catalunya, Oriol Nel·lo, va explicar que avui en dia hi ha tres grans tendències pel que fa a la transformació metropolitana: l'expansió de l'àrea urbana, la dispersió de les activitats i les poblacions i l'especialització del territori. Nel·lo va afegir que això té avantatges i inconvenients i que per equilibrar-los cal que "dins l'àmbit metropolità disposem de coneixement, d'un projecte, dels instruments per dur-lo a terme". Per la seva banda, el geògraf Francesc Mufioz va parlar del nou concepte de "territorians", explicant que més enllà dels ciutadans, "avui ens trobem amb persones que viuen en un lloc però treballen en un altre". Per Mufioz, actualment hi ha noves maneres d'habitar el territori que cal conèixer, ja que suposen també noves lògiques de mobilitat i noves maneres d'expansió del territori
L'Agrupació Comarcal del Vallès Occidental-Sabadell i la de Terrassa de CDC col·laboren des de fa un parell de mesos en l'anomenat Programa de Formació 2001, una iniciatva destinada a donar formació als càrrecs electes o persones vinculades al món de la política local, per tal que puguin oferir un millor servei als ciutadans. Així ho ha explicat la responsable de l'àrea de Formació del Vallès Occidental-Sabadell, la santcugatenca Àngels Ponsa, que ha destacat també la qualitat del curs i ha fet una valoració molt positiva de l'acollida que han tingut les dues primeres sessions. En aquest sentit, Ponsa ha afirmat que "estem molt engrescats i molt satisfets de la participació". Pel que fa al temari, aquesta iniciativa preveu parlar des del tractament de l'oposició o l'oratòria política (que han estat els protagonistes de les dues primeres sessions) fins a qüestions com el treball en grup o el lideratge. D'altra banda, i segons ha explicat Àngels Ponsa, "cada una d'aquestes sessions estan impartides per professionals que es dediquen al tema que es planteja". El Programa de Formació 2001 va començar ara fa dos mesos i s'allargarà fins al novembre, amb una classe un dissabte de cada mes.
La necessitat de promoure una nova política mediambiental basada en una gestió més racional dels recursos naturals van ser algunes de les conclusions extretes de la primera Conferència Nacional de Política Ambiental que va celebrar aquesta formació dissabte passat al patronat
Flor de Maig de Cerdanyola. La jornada, a la qual van assistir unes 150 persones entre militants d'ERC i representants de col·lectius ciutadans i ecologistes, tenia l'objectiu de situar la formació republicana com a referent de l'ecologisme polític i actualitzar el discurs mediambiental de la formació. En aqeust sentit, el portaveu loc-il d'ERC,
sentació de 9 ponències relacionades amb temes com l'aigua, els residus, l'energia, l'educació ambiental o l'ecologia urbana, entre d'altres. Fruit d'aquesta Conferència Nacional, ERC va elaborar un manifest per una nova cultura ambiental on es plantejaven propostes com la protecció dels espais naturals, una millor gestió dels residus, l'ús d'energies renovables, la promoció del transport públic o una nova cultura de l'aigua. D'altra banda, des d'ERC van destacar la necessitat de canviar l'actual política de medi ambient de la Generalitat, ja que, segons Eduard
Pomar, "nosaltres entenem que s'està qüestionant la protecció del medi ambient amb temes com la proliferació dels camps de golf en espais protegits o el PHN". Eduard Pomar va destacar també la importància d'apostar per una política ambiental més agosarada i es va sumar a la demanda de dimissió de l'actual conseller de Medi Ambient, Felip Puig, plantejada aquests dies per diversos col·lectius ecologistes, ja que, segons va afirmar, "sembla que està interposant interessos econòmics i de partit per sobre dels interessos mediambientals".
A l'acte hi van assistir una quinzena de persones
marcades per l'especialització segons els mercats laborals i els mercats residencials. Pel que fa a criteris de sostenibilitat dins aquest nou creixement urbà, l'arquitecte Daniel Calatayud va assegurar que "un sistema és sostenible si consumeix recursos naturals renovables a un ritme inferior a la capacitat de reposició i si produeix residus de forma que puguin ser absorbits". Calatayud va destacar també que en els darrers 10 anys el fenomen de la mobilitat obligada s'ha duplicat a la regió metropolitana. Per últim, l'arquitecte de la
ERC aposta per comprometre's més en política mediambiental E.C. / CERDANYOLA
Diputació de Barcelona, Albert Beltran, va parlar de les dificultats de relació entre el creixement urbà i els espais naturals, assegurant que cada ciutat té les seves pròpies característiques i no hi ha uns criteris generals i que "les diferències entre municipis ens obliguen a anar buscant solucions puntuals i espais d'acord". En el cas de Collserola, Bertran va assegurar que per la façana de Barcelona la ciutat ha penetrat més endins del parc, mentre que per la banda del Vallès i el Baix Llobregat, s'ha aprofitat la zona agrícola per fer d'espai de transició entre la ciutat i el bosc.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) comprarà sis nous trens amb la voluntat d'incrementar la freqüència de pas en les línies del Metro del Vallès, que uneixen Barcelona amb Sabadell i Terrassa. Aquesta decisió, que ja ha rebut el vistiplau del Consell de Govern de la Generalitat, permetrà a l'empresa ferroviària millorar el seu actual servei incrementant la freqüència de pas amb l'objectiu de respondre a l'augment de la demanda, que en els darrers 5 anys ha estat del 37%. Així ho ha explicat el cap de Premsa de FGC, Xavier Vila, que ha manifestat que a part de l'increment de passatgers que ja comporta el fet d'oferir un bon servei, "ara hem de tenir en compte i preveure el creixement de la demanda que pot suposar la nova integració tarifària". D'altra banda, Vila ha comentat que l'empresa ha tingut també en compte factors com l'ampliació d'estacions a la ciutat de Terrassa, la voluntat d'ampliar les estacions urbanes que només accepten trens de 3 vagons o la necessitat de disposar d'una reserva de rnàquines per cobrir situacions d'avaria o temes de manteniment. Els sis nous trens que adquirirà FGC estan pressupostats en 5.000 milions de pessetes, però de moment encara no s'ha adjudicat el projecte ni s'ha determinat quan podran entrar en funcionament.
Eduard Pomar, va explicar que "cal posar de relleu els problemes que afecten actualment el medi ambient i fer-ho amb un discurs elaborat, que qualsevol militant del partit o qualsevol ciutadà sàpiga que el medi ambient és un referent de la nostra política diària". Amb aquesta finalitat, la Conferència va comptar amb la pre-
K NOVA La casa dels teus somnis és a casa teva Rbla. del Celler, 121 - Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 54 31 - Fax 93 589 54 91
JORDI GARCIA
16 CIUTAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
''No creiem que les polítiques de joventut de CiU i PP siguin emancipadores" Carles Casanova El coordinador local de Joves d'Esquerra Verda considera que a Sant Cugat cal treballar per la campanya contra la globalització que proposa el Banc Mundial i per millorar les polítiques municipals de joventut. Aquestes són algunes de les prioritats d'aquesta formació, que s'ha reactivat després de prop de 2 anys d'inactivitat dels joves d'IC-V a Sant Cugat. Fotografia: JORDI GARCIA
E.C. / SANT CUGAT Quins són els principals objectius que us heu marcat? Bàsicament n'hi ha dos. Per una banda, volem continuar amb la campanya contra la globalització que pretén el BM i el FMI. Nosaltres no ens oposem a la globalització com a tal, però sí a aquest tipus. Davant de col·lectius que pregonen una tornada a les arrels, nosaltres proposem una globalització dels drets humans, un món més just i més igualitari, amb les diversitats que es tenen però amb igualtat de drets. I el segon objectiu? L'altre eix bàsic és participar tant al Consell Municipal de Joventut o les comissions per l'elaboració del Pla Local de Joventut que vol fer Àngels Ponsa, que nosaltres critiquem perquè
ha sortit molt tard i a més de forma conjuntural, ja que sembla que li han entrat les presses quan ha sabut que les entitats joves s'estaven reunint per fer alguna cosa junts. A més, si tenim en compte les polítiques de joventut que han portat CiU i el PP allà on manen, no ens creiem que les polítiques de joventut que volen fer siguin emancipadores, i és el que volem nosaltres.
això volem participar en aquest pla, ja que Àngels Ponsa ha dit que vol que tots els joves hi participin i hi donem la nostra opinió, però a més, volem presentar una proposta que sigui tan bona que sigui difícilment rebutjable; i si es rebutja, que hagin d'explicar per quins motius, i si no es rebutja i s'accepta, que es garanteixi un seguiment de la seva aplicació.
Com han de ser aquestes polítiques de joventut?
Com seria aquest seguiment?
Nosaltres no creiem que els joves tinguin uns problemes diferents de la resta de la gent. Tots els joves volen un habitatge, emancipar-se, tenir una feina estable, guanyar-se la vida i realitzar-se com a persona. I per això cal una política d'habitatge, de formació, laboral, i també de lleure i oci, evidentment, però no creiem que la principal preocupació sigui anar a esquiar. Per
Per això comptem amb el fet que s'institueixi el Consell Municipal de Joventut però al mateix temps volem crear el Consell de la Joventut de Sant Cugat, una plataforma independent de l'Ajuntament on s'aglutinin totes les entitats juvenils del municipi, sense cap tipus de discriminació. éCreu que els joves de Sant Cugat tenen consciència política?
La realitat ens porta a ser crítics. Hi ha massa problemes al món perquè un no els vegi, una altra cosa és el posicionament que es prengui. Crec que la idea mítica del maig del 68 és falsa, era poca gent que es movia molt, i ara, en canvi, hi ha molta més gent jove que es mou però ho fan en altres àmbits com ONG o associacions. La qüestió és que aquestes entitats toquen problemàtiques per temes, mentre que un partit polític els toca tots. Nosaltres pensem que els problemes són complexos i que les solucions també ho han de ser. Jo convido la gent perquè participi en política, a qualsevol lloc, perquè encara que la gent passi de la política, la política no passa de la gent. óS'ha plantejat la col·laboració amb altres grups de joves? En totes les activitats i plataformes
unitàries que es facin en què estiguem d'acord, evidentment hi participarem. Però sovint amb aquestes coses el que passa és que no se't convida, i per això nosaltres qualsevol cosa que pensem que ha de ser unitària ho preguntem i ho consultem, pel que fa a participació un a un, no tenim cap preferència, parlarem amb totes les entitats que vulguin i mirarem de posar coses en comú i aprendre els uns dels altres. Quins són els reptes dels Joves d'Esquerra Verda? Amb la creació del Pla Local de Joventut, tenim feina per a uns quants anys, però també treballem en activitats d'IC-V, com el dret al menjar sa, o a tots els locals d'IC-V es podran comprar productes de SETEM i comerç just, i volem convidar la gent que s'impliqui en un model de comerç més just amb el Tercer Món.
Collserola, protagonista del juny a Sant Cugat iniciativa, inclosa dins les activitats del programa Obrim la ciutat a Collserola, tenia l'objectiu de sensibilitzar sobre aquesta data i sobre la importància de Sant Cugat va celebrar el passat 5 preservar l'entorn natural. de juny el Dia Mundial del Medi Des de l'Ajuntament de Sant Ambient amb una jornada de tai-txí a Cugat, el regidor de Medi Ambient, l'esplanada del Pi d'en Xandri. Aquesta Jordi Ferrés, va destacar que "el que preteníem era donar un element innovador i concentrar-nos al voltant d'un símbol tan important a Collserola com el Pi d'en Xandri i combinar-ho amb el tai-txí, com a element de reflexió". PATRULLA DE LIMPIEZA SANT CUGAT, S,t. Ferrés ha recordat també que el consistori ha volgut ampliar el sentit del Dia • Neteja de locals comercials, empreses, Mundial del Medi Ambient amb hospitals ,pàrquings i particulars aquestes jornades sobre Collserola que s'allargaran fins a finals de mes amb • Personal qualificat, seriós, propostes com una taula rodona sobre responsable, discret i assegurat el futur de Collserola, que es farà demà • En la contractació de la primera a les vuit del vespre a la Casa de Cultura, o la jornada de recollida de neteja, l'abrillantament de franc deixalles que tindrà lloc dissabte a par(només comunitats). tir de les onze del matí. Pg. Torre Blanca, 25-27 Local 6 D'altra banda, i dins el mateix Telefoní: 93 675 38 64 • «3 589 73 40 marc d'activitats, el proper dimarts, dia E.C. / SANT CUGAT
19, es farà la sessió inaugural del Pla Director de Desenvolupament Sostenible-Agenda 21, en un acte que comptarà amb la presència de l'alcalde, Lluís Recoder, i del membre del programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, Martí Boada. D'aquesta manera, el consistori donarà el tret de sortida al procés d'elaboració d'aquesta Agenda 21, un procés que comptarà amb, entre altres iniciatives, la creació d'uns Fòrums Ambientals de debat oberts a tota la ciutadania. Una altra iniciativa emmarcada en aquest procés de l'Agenda 21, l'IES Arnau Cadell inaugurarà el dia 21 de juny, Dia Mundial del Sòl, una nova estació elèctrica d'energia fotovoltaica. Aquesta experiència, executada per l'associació Serveis Energètics Autònoms i pionera a tot Catalunya, permet transformar l'energia solar en energia elèctrica i té la voluntat de sensibilitzar sobre l'ús d'energies renovables en detriment dels combustibles tradicionals.
El Dia del Medi Ambient va celebrar-se fent Tai-Txí al Pi d'en Xandri
IUTAT
Rebuig local a la política de medi ambient de la Generalitat E.C. / BARCELONA
Diverses entitats santcugatenques, entre elles el Grup de Natura, van participar el passat diumenge a Barcelona a la manifestació convocada per l'Associació d'Entitats Ecologistes de Catalunya en contra la política mediambiental de la Generalitat. L'objectiu d'aquesta protesta, que va sortir a les onze del matí de la plaça dels Països Catalans i va acabar al migdia davant el Departament de Medi Ambient, era denunciar les polítiques mediambientals que segueix actualment el govern català i demanar la dimissió de l'actual conseller d'aquest Departament, Felip Puig, després de conflictes, com el que ha generat la proposta del Pla Hidrològic Nacional, l'aprovació de la construcció d'un camp de golf a Torrebonica i Can Bonvilar de Terrassa o la urbanització dels Pirineus, entre d'altres. Des del Grup de Natura de Sant Cugat, Kristian Herbolzheimer va fer una valoració positiva de la manifestació, ja que segons va assegurar "es va posar de manifest la diversitat d'entitats, de demandes, i per tant d'inquietuds que hi ha a tot el país al voltant d'aquests temes, i crec que això hauria de fer reflexionar el Departament de Medi Ambient per modificar la seva política actual".
Entitats locals diuen 'no' a la pedrera Berta E.C. / SANT CUGAT
Sota el lema Barcelona Neta=Collserola Bruta, diverses entitats de Sant Cugat com el Grup de Natura, la FAV, Maulets o el CEPA entre d'altres han iniciat una campanya en contra del projecte per fer un abocador controlat de residus a la pedrera Berta i han demanat un marc de protecció més gran per a la serra de Collserola. Una de les principals inciatives d'aquesta campanya és la caminada popular que es farà diumenge fins a la mina Berta. Aquesta inicitiva, que va presentar-se dimarts a l'Ateneu Santcugatenc, té la voluntat de conscienciar la societat sobre les amenaces que pesen actualment sobre Collserola, i demanar que s'aturi el projecte de l'abocador, que es garanteixi el compliment de la llei catalana La campanya va comptar dimarts amb una xerrada sobre Collserola JORDIGARCIA de residus i que s'estableixi un marc de protecció més ampli per a la serra voler reivindicar la manca d'un posi- participen en la campanya han engede Collserola. Així ho va explicar el cionament per part de la majoria de gat diverses inciatives, com la redacprotaveu del Grup de Naura, Kristian grups polítics i la manca d'un debat ció d'un manifest per un nou marc de Herbolzheimer, que va destacar que sobre aquest tema i va recordar que ja protecció de Collserola, l'impressió després de diverses propostes per fa 25 anys que no es revisa el planeja- de 5.000 adhesius amb el lema de la millorar la protecció d'aquest espai ment del parc de Collserola, que hi ha campanya o la convocatòria d'una natural, l'actuació de l'adminsitració un "incompliment conscient" de mol- caminada popular fins a la pedrera catalana -que ja fet els primers trà- tes adminsitracions pel que fa a la llei Berta aquest mateix diumenge. mits per modificar la llei especial de de residus i que actualment no exisAquesta marxa, que sortirà a les Collserola i permetre la construcció teix ni el consens polític ni social que 10 del matí de l'estació de FGC de de l'abocador- fa pensar que "a l'ho- l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Valldoreix o a les 11 des del Casal ra de proposar millores per a la pro- Recoder, ha plantejat com a condició Cultural de Mira-sol, té l'objectiu de tecció són traves, però que per fer per tirar endavant aquest abocador. "fer que la gent s'acosti a la pedrera i agressions tot són facilitats". Precisament per manifestar la que conegui l'espai on es vol consEl portaveu del Grup de Natura va manca de consens, les entitats que truir aquest abocador".
L'alcalde explica als veïns les obres del Pla del Centre E.C. / SANT CUGAT
L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha iniciat un seguit de converses amb els veïns i comerciants de l'entorn del Monestir per tal d'informar-los sobre les obres que es realitzaran en aquesta zona i poder recollir els seus suggeriments. L'objectiu d'àquestes reunions és explicar en què consistiran aquestes obres, explicar tots els projectes que hi ha previstos a la zona i que, segons l'alcalde, han de servir per millorar la qualitat de vida dels veïns d'aquella zona i de tots els santcugatencs, ja que es pretén potenciar i millorar una de les zones més visitades de la nostra ciutat. L'alcalde ha explicat també que aquestes obres causaran durant algun temps molèsties als veïns però ha afegit que "amb aquestes reunions i amb l'obertu-
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
ra de l'Oficina del Pla del Centre el que volem és minimitzar les molèsties i recollir els suggeriments de millora que es produeixin en el decurs de les obres". En el mateix sentit, l'alcalde ha volgut demanar paciència als veïns afectats, ja que, segons ha assegurat, Sant Cugat ha de fer ara aquest salt endavant que suposarà una millora en la qualitat de vida de tothom". Pel que fa a la resposta dels veïns, des de l'Ajuntament han assegurat que les reunions han rebut de moment una bona resposta i han aprofitat per posar de manifest les seves principals preocupacions. En aquest sentit, entre les principals demandes, destaca l'interès per conèixer el sistema d'accessos que s'aplicarà en les noves zones de vianants així com la durada prevista per a les obres o la qualitat dels materials que es volen utilitzar.
17
Collserola, un espai amenaçat La campanya Barcelona Neta=Collserola Bruta és un dels primers resultats de la voluntat de coordinació de les diferents entitats santcugatenques i del territori de Collserola que treballen per millorar la protecció d'aquest espai. En aquest sentit, els diversos col·lectius ecologistes i ciutadans han coindicit a destacar que, actualment, Collserola compta amb 4 grans amenaces: la construcció del túnel d'Horta, la manca de protecció a Torre Negra, el proejecte d'un abocador a la pedrera Berta i l'ampliació del Centre Direccional entre Cerdanyola i Sant Cugat, i en la necessitat de fer una campanya conjunta per evitar-les, "no té sentit que aquestes 4 campanyes funcionin de forma paral·lela i inconnexa", afirmava dimarts el portaveu del Grup de Natura, Kristian Herbolzheimer " quan el mal genèric és el mateix: la manca d'una protecció suficient a Collserola". Herbolzheimer va destacar també que, a banda de la campanya contra l'abocador, un dels problemes més urgents és l'ampliaicó del Centre Direccional, del qual ja s'ha fet ' l'aprovació inicial del projecte. Per aquest motiu, des dels diversos col·lectius han sol·licitat que s'aturi el projecte i s'estudiïn les propostes alternatives.
Retiren les torres elèctriques de Collserola E.C. / SANT CUGAT
La companyia elèctrica FECSA-ENHER va acabar de retirar la passada setmana les darreres torres elèctriques del vessant vallesà de la serra de Collserola. Aquesta actuació, que s'emmarca en un projecte global de millora de les línies elèctriques i revitalització del parc, suposarà un important benefici per a la serra d'en Julià, situada entre Valldoreix i el Papiol. Durant els primers mesos d'aquest any, FECSA-ENHER ja ha retirat perop de 10 quilòmetres de línies aèries, que han estat soterrades per garantir la millor conservació de l'entorn natural i reduir els impactes ambientals d'aquestes torres de distribució així com el risc d'incendis. D'aquesta manera, la companyia ha deixat prop de 300 hectàrees de bosc lliures de línies aèries en un sector
comprès entre la zona de Valldoreix, la Floresta i Vallpineda. Precisament, una de les zones més beneficiades d'aquesta actuació ha estat la serra d'en Julià, tocant a Valldoreix, on l'existència d'aquestes línies posava en perill la vegetació i dificultava la supervivència i la reproducció d'alguns animals com les aus rapinyaires. El soterrament de les línies elèctriques a Collserola ja s'havia començat a realitzar l'any 1999, quan FECSA-ENHER va alliberar un total de 1,3 quilòmetres de línies d'alta tensió de la zona de Sant Pere Màrtir. L'objectiu d'aquestes actuacions és millorar la xarxa de distribució de les línies aèries d'alta tensió, però sobretot, reduir de forma progressiva l'impacte visual i ambiental que comporta el pas d'aquestes línies per un entorn natural com la serra de Collserola.
D'altra banda, amb el soterrament de les línies i la desaparició de les torres d'alta tensió també es faciliten les tasques d'extinció d'incendis eliminant el perill que suposen aquestes línies per als mitjans aeris. OFEREIX: ARC S'SECRETARIA s « r v e> i s
INTERNACIONAL
• Atenció personalitzada de les trucades de la seva empresa. •Agenda professional: concertació visites. • Marqueting telefònic. •Domiciliació comercial. • Per només 16.000 ptes/mes durant 12 h. al dia. P° Torreblanca, 21-23 l°3 a Tel 93 589 77 70 Fax 93 589 88 34 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
18
Dijous 14 juny del 2001
Georges Moustaki i Dusminguet, plats forts de la Festa Major 2001 Unes 150 activitats, un pressupost de 30 milions de pessetes i la participació d'una quarantena d'entitats ciutadanes configuren la programació d'enguany de la Festa Major, que tindrà com a pregoners els coneguts Medir i Cugat, dos personatges del "Sant Cugat poble", amb paraules de l'alcalde. El cartell de la festa és obra de l'artista local Mercè Diogène.
Emili Bella / SANT CUGAT er a la gent jove, Dusminguet. Per als una mica més grans, el cantautor Georges Moustaki. Són les dues actuacions importants del programa de Festa Major d'enguany, que també tindrà com a protagonistes activitats tradicionals com el Paga-li Joan -el ball típic de Sant Cugat- o la botiga al carrer, que es combinaran amb altres iniciatives que ja comencen a consolidar-se, com l'espai de les Barraques o el racó infantil de la rambla del Celler. Les 150 activitats programades costaran un pressupost similar al de l'any passat -uns trenta milions de pessetes-, que es repartiran en diversos espais. Trenta propostes tradicionals, trenta al racó infantil -que amplia l'horari-, cinc al claustre del Monestir -com ara poesia, dansa de l'Esbart, un tast de vins i una fumada amb pipa-, a més dels concerts de Barraques són els actes programats. Però serà sens dubte l'actuació del cantautor francès d'origen greco-egipci Georges Moustaki, la que més prestigi aportarà a la festa d'enguany, tal com va fer en l'edició anterior Raimon. Moustaki actuarà acompanyat del també cantautor, però català, Josep Tero, divendres 29 de juny a les deu de la nit a la plaça d'Octavià. Joan Fàbregas i Pere Pahïssa, o Pere
P
La Policia Local doblarà els efectius destinats a garantir la seguretat durant la Festa Major de la ciutat. Així es va decidir en una reunió conjunta entre la Junta de Seguretat i la Comissió de Festes de Sant Cugat, que va estar presidida per l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder,
Actuacions musicals i molta participació associativa són els punts més destacats de l'espai de les Barraques de la Festa Major 2001. El grup Dusminget seran la gran estrella de l'escenari, que també acollirà altres propostes de grups amateurs o un escenari boig. El parc de la Pollancreda tornarà a acollir l'espai de Barraques, que enguany estarà conformat per les 22 parades de les associacions que s'han decidit a participar de manera activa a la Festa Major. Però a banda de les Barraques, on es podrà adquirir beguda i menjar, principalment, un dels grans al·licients seran les actuacions a l'escenari. L'espai de Barraques s'inaugurarà dijous amb el pregó a dos quarts d'una de la matinada, i a dos quarts de tres amb l'actuació del grup fusió O Garbanzo Negro. Divendres, hi haurà capoeira i concert amb el grup local Shitting Milks. Després (22.00) estan previstes les diferents propostes de l'escenari boig, el concert de rumba fusió amb ritmes llatins, a càrrec del grup Gazpacho (23.00), la música de Los Rancios (1.15) i finalment, el de Dissidència Sònica (2.45). L'últim dia de Barraques serà dissabte, per quan està previst el concert d'Ojos de Brujo (23.30) i Dusminguet (1.30), que clausuraran les activitats a l'espai./M.M.
Imatge de la roda de premsa de presentació del progama de Festa Major
Pahïssa i Joan Fàbregas seran els encarre- poble els dirà molt perquè són dos homes gats d'engegar la festa, amb el pregó, que que representen aquell Sant Cugat més es farà dijous 28 a les set, després de la tro- entranyable, estimat i que no podem pernada d'inici de festa, la repicada de campa- dre". Altres anys van ser l'escriptor nes i la cercavila del pregó, que sortirà des Baltasar Porcel, el tenista Àlex Corretja, el de l'avinguda de rector de la Cerdanyola. Els dos Universitat El programa de mà de la festa Autònoma actors i presentadors de radiofònics encarnatindrà forma de vario, com els Barcelona, Carles ran el Medir i el Solà, o la model i que fan servir les dones per presentadora Cugat, o el Cugat i el Elsa ballar el Paga-li Joan, acte Anka. Després del Medir, dos personatges "del Sant Cugat pregó es donarà a central de la celebració poble", amb paraules conèixer el Caparrot de l'alcalde Lluís de l'Any a la mateiRecoder, que "a la gent que no sigui de Sant xa plaça de Barcelona. Montse Sant, Rogeli Cugat no li diran res, però a la gent del Pedró, Pere Vivó o l'Esbart Sant Cugat són
Es doblaran els efectius policials per garantir la seguretat Magda Méndez / SANT CUGAT
Dusminguet, estrella de Barraques
dimecres de la setmana passada. En la reunió es va tractar sobre "l'oportunitat del servei de seguretat per tal que sigui tan eficient com sigui possible", explicava el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Ferrés. En aquest sentit, es garantirà la presència policial a la gran majoria dels actes programats. El nombre de policies destinats a cada lloc es farà
de manera proporcional entre el nombre de públic que es preveu que assisteixi a l'acte i l'hora en què se celebri. En aquest sentit, el regidor de Seguretat Ciutadana va posar un parell d'exemples que mostraven els criteris de protecció en aquesta edició de la Festa Major: "Per exemple, en una cercavila a la tarda hi podran haver uns 3 o 4 policies, mentre
alguns dels candidats a Caparrot de l'any. El Paga-li Joan es farà el dia 29 a la una, com sempre, a la creu de terme dels jardins del Monestir. Aquest ball, d'origen centenari, compta amb una comissió específica per potenciar-lo i donar-lo a conèixer als nouvinguts. Tant és així que el programa de mà d'enguany tindrà forma de vano, com el que porten les dones durant la dansa. Pel que fa al cartell de la festa, es tracta d'una creació de l'artista valldoreixenca Mercè Diogène. La fira d'atraccions, que arribarà una setmana abans de la festa, tornarà a canviar d'ubicació i s'instal·larà enguany darrere del Centre Cultural.
que en un concert de nit o un espai com les Barraques es multiplicarà per quatre el nombre d'efectius". D'aquesta manera s'intentarà evitar que es produeixin incidents com els de l'any passat a l'espai de Barraques, quan un grup de violents van atacar uns nois que participaven a la festa. Malgrat tot, el regidor de Seguretat Ciutadana confia que hi hagi una "conscienciació ciutadana" al respecte, tot i que "nosaltres posarem els recursos per tal de garantir que sigui una festa segura". Per Ferrés, d'aquesta manera es crea "un bon dispositiu necessari per tenir la millor de les festes majors".
SOCIETAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Oranich: "La premsa local compleix una funció social de cohesió de país" Magda Méndez / BARCELONA
tat organitzat pel
produir a Barcelona sempre primen en els mitjans grans, per davant de notícies a d'altres poblacions catalanes. L'advocada i periodista va voler incidir també en el fet que la premsa local i comarcal catalana li ha donat a l'ús del català. "El que suposa pel país i la llengua que sigui en català és molt important". En aquest mateix sentit, Oranich considera que caldria més ajuda institucional i canalitzar la publicitat cap a aquest tipus de premsa. L'advocada també va destacar el paper actual de la premsa local, davant
L'advocada considera que és necessària més ajuda institucional a la premsa local i comarcal
L'advocada i periodista barcelonina Magda Oranich va ser l'encarregada de presentar el llibre que l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) ha editat recentment. Aquest és un recull de les ponències del V Congrés que aquesta associació va celebrar a la nostra ciuDIARI DE SANT
CUGAT. Oranich va voler remarcar la importància del paper de la premsa local i comarcal a nivell de "cohesió de país". Eh reptes de la premsa local i comarcal al segle XXI és el títol del llibre que aplega totes les ponències que es van realitzar durant el congrés. Temes com les noves tecnologies, el seu ús i l'ètica periodística van ser alguns dels més destacats d'aquesta jornada. "La premsa local i comarcal té moltes inquietuds, ganes de continuar treballant i ganes de servir el país", assegurava el president de l'ACPC,
19
L'acte va ser la presentació del llibre de les ponències del V Congrés de l'ACPC
Xavier Garbarrell. "Molta gent es pensa que la premsa és tan sols la gran premsa i la resta és com si no existís", assegurava Oranich, referint-se a la supremacia dels diaris de gran tirada. La coneguda advocada també va assegurar que ha pogut comprovar en els seus viat-
ges a diferents pobles de Catalunya que, per la gent de cada municipi, "el seu diari és la premsa local i comarcal". A més, Oranich va assegurar que, per ella, la premsa local i comarcal "és com un vici: arreu on vaig n'he de comprar". En aquest sentit, i fent un repàs al
JOSEP MASSIP
paper que ha tingut històricament la premsa, l'advocada va afirmar que la premsa de proximitat "té una funció social molt important com a cohesió del país". Oranich també va lamentar que "a Catalunya estem descompensats", ja que les informacions que es poden
del procés de globalització, perquè, segons el seu parer, les notícies que hi apareixen "són la vida". En aquest mateix sentit, també va assegurar que "no em fa por obrir-nos al món sempre que es mantingui el que és de cadascun". Oranich també va incidir en els reptes que es plantegen en la premsa local i comarcal, dels que en va destacar l'ètica, i va assegurar que "en aquest sentit heu donat una lliçó, sou un exemple important". Aquest era el primer acte que se celebrava a la nova seu de l'ACPC, al CV Hospital, número 110-112, de Barcelona.
La III Trobada de Lleidatans aplega cent persones Redacció / BELLATERRA
Un centenar de lleidatans es van reunir divendres a la nit a l'Hotel Bellaterra per celebrar la tercera trobada de persones procedents de les comarques de Lleida al Vallès. La cita. que es convoca cada any per aquestes dates, no va comptar amb els nivells de participació d'altres edicions -hi havia una trentena de persones menys que l'any passat-. A la festa tampoc no hi va acudir cap personalitat coneguda, a diferència de l'any passat, que va anar-hi la presentadora de l'informatiu del migdia de Televisió Espanyola a Sant Cugat, Rosa Maria Molló. El primer any hi era present el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé. L'àpat va consistir en una sèrie de productes portats expressament per a l'ocasió de la terra ferma.
Imatge de la tercera trobada de lleidatans celebrada divendres a l'Hotel Bellaterra de Cerdanyola del Vallès
CENTRE DE LA IMATGE fíoça M Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant 0 £/ Santa Maria, U • Tel. 93 675 57 24 - Sant Cugat e-ma1t: zoomcentTe@mfonegocio.com
A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei! point
El teu distribuïdor de cameres f material digital Kodak a Sant Cugat
ENRIC FABRE
2 0 SOCIfclAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Nova plataforma cívica L'advocat dels okupes carrega per a la immigració contra els mitjans Emili Bella / SANT CUGAT
"La taula per a la immigració és molt superficial, hi ha una problemàtica molt més important darrere." "No és gaire més del que hi havia fins ara." Aquests van ser alguns dels comentaris que es van poder sentir durant la constitució d'una plataforma per a la defensa dels immigrants de Sant Cugat, que es va fer dimarts a la Casa de Cultura. Les crítiques es referien a la taula d'immigració que impulsa l'Ajuntament i que coordina diverses entitats de la ciutat que treballen per als immigrants. Les mateixes entitats eren les que estaven convocades a la reunió de dimarts, que va comptar amb la participació d'una dotzena de persones de diversos col·lectius, com AtenaGrup de Dones, Vallès sense Fronteres o Maulets, i per partits polítics, com el PSC, IC-V o EUiA. Tots ells eren a la reunió, que volia ser un primer contacte per començar a elaborar una proposta en matèria d'immigració per presentar al consistori santeugatenc. El document inicial dividia l'assistència a aquest col·lectiu en cinc àmbits d'actuació ben diferenciats: treball, habitatge, salut, papers i ensenyament. Algunes de les propostes que es van fer van ser la creació d'una casa-ofícina de la immigració "per resoldre diverses qüestions que es plantegen transversalment en les diferents àrees" i l'elaboració d'un cens municipal d'immigrants, que es calcula que pot arribar a tenir unes 2.000 entrades, com
Blanca tot desitjant que no s'arribi a fer servir mai la violència ni que l'estament judicial acabi carregant L'advocat que defensa els okucontra els okupes. "Seria un fracàs", pes per la demanda contra aquest ha dit Laborda. "Judicialitzar la cosa col·lectiu establert a la masia de és la forma més bruta d'embrutar de Torre Blanca, Jaume Sens, va ser manera innecessària, per no dir divendres a la Casa de Cultura per injusta", continua. Laborda consideexplicar la seva experiència en la ra una "gran vergonya haver deixat defensa jurídica de Yokupació. Sens durant més de 10 anys una casa tanva fer un repàs del que ha significat cada quan hi ha col·lectius pidolant el moviment alternatiu fins avui, un espai". sobretot des del desallotjament del Per la seva banda, un dels intecinema Princesa grants del de Barcelona, col·lectiu okupa Xavier Laborda: que va significar va fer una expo"un punt d'inflesició de la situa"Judicialitzar la cosa xió". L'advocat ció actual dels és la forma més bruta va criticar que els okupes, després d'embrutar de manera de repassar els mitjans de comunicació han conesdeveniments innecessària" tribuït i contrimés importants bueixen a crear que han passat una imatge estereotipada del col·lecen dos anys a la masia: des de l'otiu okupa, i va lamentar que només kupació a l'intent de desallotjament, apareguin a la premsa quan hi ha un passant pels incendis o els arranjadesallotjament. Sens va afirmar que ments fets pels mateixos habitants hi ha altres formes de pressió contra de l'immoble. La sensació dels els okupes que no apareixen mai a la joves és que les forces de l'ordre premsa. També va afegir que els intentaran dur a terme el desallotjamitjans donen per vàlida la versió de ment en breu. L'acte va començar l'adminitració sense tenir en compte amb la presentació d'un vídeo sobre la dels okupes. la història de l'okupació de les masoveres i el Missifú, tal com ells D'altra banda, el president de la mateixos es denominen. El vídeo Federació d'Associacions de Veïns recollia a través de filmacions, testi(FAV) de Sant Cugat, Xavier monis i fotografies el que han estat Laborda, va donar el seu suport aquests dos anys d'okupació. incondicional a la masia de Torre E.B. / SANT CUGAT
Alguns dels integrants de la nova plataforma ciutadana a base per conèixer les problemàtiques reals de les persones que es troben en aquesta situació. L'objectiu és que aquest cens el facin els mateixos immigrants. Una altra qüestió que es va posar de manifest va ser la necessarietat de fer una campanya d'informació
JORDI GARCIA
adreçada a aquest col·lectiu ciutadà per explicar els avantatges que comporta l'empadronament. Els membres de la plataforma han remarcat la seva voluntat de fer que el nou organisme sigui com més participatiu millor i han convidat tothom a afegir-s'hi.
Detinguts dos 'ATRICIA Y CAROLINAgermans per robar BODY FLASH a Sant Cugat SAL0N DE ESTÈTICA Y PELUQUERIA CENTRO EQUIPADO CON LA APARATOLOGÍA ELECTROTERAPIA MÀS AVANZADA
NUEVO HORARIO Lunes 15,30 a 19 h. Martes a Viernes 9,30-13,30 Sabuda 9,30 a 14 h
DE
Reparación de estrias Flacidez en: escote, cara interna de muslos y brazos Reafirmación de senos Hidratación, oxigenaeión y nutrición del cutis Tonificación y normalización muscular facial Antiarrugas y antienvej ecim iento Depilación elèctrica definitiva e indolora Celulitis Sobrepeso Obesidad Tonificación dérmka lonización Drenaje Rejuvenecimiento Corporal Pcsadez de piernas Manos frías Retención de líquidos Problemas circulatorios Antònia y flacidez muscular Moldeador corporal y 15,30-19
h.
Cl Sto. Tomàs, 34 - SANT CUGAT - Telf. 93 674.06.55
Nou positiu en una prova d'alcoholèmia en un accident Redacció / SANT CUGAT
Llobregat, on finalment van ser Redacció / SANT CUGAT detinguts. La Policia Nacional de la locaEl Grup de Robatoris de la litat d'Hospitalet del Llobregat va comissaria de policia de ser la protagonista de l'espectacul'Hospitalet estaven investigant els lar detenció de dos germans acudos germans des de principis d'asats de cometre presumptament quest any. Seguien la pista a una diversos robatoris. Els delictes es parella d'individus que, segons cometien a la sembla, anaven ciutat de armats amb pisAcostumaven a actuar Barcelona i a toles i assaltad'altres localivestits amb samarreta ven benzineres, tats de l'àrea estancs i superdel Reial Madrid i metropolitana, mercats de la màscares de 'La entre elles el ciutat comtal i nostre municipi. les poblacions guerra de les galàxies' Els detinguts de la rodalia. són Luis A.A., Els dos gerde 30 anys, i Jesús A.A., de 28. La mans actuaven vestits amb samadetenció es va efectuar la matinada rretes de l'equip de futbol del de dilluns de la setmana passada, Reial Madrid i, en el moment dels després d'una espectacular perseatracaments, utilitzaven cotxes cució policial. Aquesta es va robats i màscares dels personatges desenvolupar entre els carrers de de la pel·lícula La guerra de les Barcelona i de l'Hospitalet del galàxies.
El conductor d'un turisme, JBC, de 27 anys, va donar positiu en un control d'alcoholèmia el dia 8 després de tenir un accident que no va fer ferits a l'avinguda de Rius i Taulet en sortir de la calçada. D'altra banda, en la darrera setmana s'han produït tres incendis diferents a la ciutat. El darrer va afectar uns 70 metres quadrats de matolls en un solar de l'avinguda de l'alcalde Barnils amb la plaça de Xavier Cugat. Dues dotacions dels bombers de Sant Cugat i Rubí van participar en l'extinció de les flames. Els altres dos incendis es van localitzar al carrer del Pla del Vinyet, on es va incendiar un vehicle possiblement per un curteircuit en engegar-lo, i al carrer de Bonavista amb el passeig de la Floresta, que va afectar 10 metres quadrats de matolls.
SOCIETAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Santa Isabel exposa els treballs del curs escolar
21
Queixes pel preu de les activitats d'estiu
Redacció / SANT CUGAT
Redacció/ SANT CUGAT
El centre concertat d'ensenyament Santa Isabel va celebrar dissabte la festa de final de curs de l'escola, que va comptar amb la visita de diverses exposicions elaborades a partir dels treballs de cada classe, una missa a la capella i l'actuació dels diferents cursos d'alumnes, des del cicle inicial fins a sisè. Els cargols, les granotes, els conills, els esquirols, els dofins i les girafes van mostrar els seus treballs a l'edifici d'educació infantil. Al de primària s'hi van instal·lar les exposicions de 1 r i 2n de cicle inicial, la d'informàtica, i les de cicle mitjà i superior. Enguany, l'escola estava ambientada amb motius sobre el segle XX: Gaudí, Miró, Picasso, els grans invents del segle passat, l'ecologia i el medi ambient o la conquesta de l'espai eren les temàtiques exposades.
Les activitats d'estiu programades per l'Ajuntament de la ciutat han estat motiu de queixa per part d'alguns dels pares. Segons les opinions d'aquests, la programació va arribar amb retard i els preus establerts no coincidien amb els reals. La programació d'estiu municipal és motiu de polèmica per les queixes d'alguns pares que asseguren que la informació rebuda per correu va arribar amb retard. Aquest va ser el motiu pel qual a l'anar a fer les inscripcions es trobessin que per a bona part de les activitats ja no quedaven places. "El programa es va enviar, acompanyat per una carta de l'alcalde, a totes les famílies amb nens i nenes d'aquesta edat, just en el moment en què es va presentar", explicava la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, mentre que afegia que "per tant, dubto que estiguessin ja plens". L'altre motiu de queixa era que, segons els pares afectats, el preu que establia el fulletó que recull totes les activitats d'estiu municipals d'enguany no es corresponia amb els diners que es demanaven a l'hora de realitzar la inscripció. Àngels Ponsa va negar aquest fet assegurant que "en tot cas, els preus que figuraven en el programa són els preus de les activitats". Per aquest motiu, la regidora sostenia que les activitats que han estat motiu de queixa "no crec que siguin les municipals". En total, s'han programat per aquest estiu 80 activitats adreçades als 13.000 santcugatencs que tenen edats compreses entre els 3 i els 16 anys. Enguany, per primera vegada des que es porten realitzant aquestes activitats d'estiu, es va editar un fulletó que incloïa les activitats de tots els districtes.
Imatge d'un dels balls que els menuts van interpretar davant els centenars de pares
L'Avenç presenta la geganta Octàvia Redacció / SANT CUGAT
Imatge d'un ball dels alumnes de P-4 sobre una cançó dels Beatles
Per a la teva
SISTEMES DE SEGURETAT COMPLEMENTS OOMÒnCS 1 SE PtOTECOÓ
! 5
tranquil·litat.
i
Prevenció, seguretat
í
i la nostra experiència.
a
Av. Lluís Companys, 50 • Tel. 93 589 17 99 • Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
La festa de fi de curs de l'escola Avenç, que es va fer dissabte passat dia 26 maig, va servir per presentar la nova geganta de l'escola, feta pels mateixos alumnes del col·legi, que es diu Octàvia. Balls, esports, festa i animació van completar l'acte. Entre altres activitats, també es va organitzar una tómbola amb l'objectiu solidari de recaptar diners per enviar-los a Guatemala. Els diners aconseguits es destinaran a la construcció d'una escola en aquell país centreamericà.
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Dos nens troben una xeringa al Pla del Vinyet
Breus Més donació de sang Aquest cap de setmana, Sant Cugat tornarà acollir l'autobús de la sang, amb unes noves jornades de donació. Seran diumenge i dilluns a la Casa de Cultura i al Club Muntanyenc, respectivament. Una de les novetats d'aquesta donació és el canvi d'ubicació per realitzar-la. A partir d'aquest diumenge, es farà a la Casa de Cultura per tal de millorar l'atenció als donants i reduir el temps d'espera. L'horari serà de 10 a 14 hores diumenge a la Casa de Cultura, i de 17.30 a 20.30 hores dilluns al Club Muntanyenc.
Emili Bella / SANT CUGAT
El passat 15 de maig, dos nens de 4 i 6 anys van trobar una xeringa amb agulla mentre jugaven en un racó del parc del Pla del Vinyet. Les mares que ho van veure, de seguida van dur els infants al Centre d'Assisència Primària de Sant Cugat i ho van denunciar a la Policia Nacional. ( asos com aquests no són freqüents a la nostra ciutat, però sí que creen alar-
Pares, avis, cangurs i joves que passegen pel parc a la tarda no troben que sigui cap fet excepcional ma entre els pares i mares que acompanyen els seus fills a jugar després de la guarderia. L'any passat també es van trobar xeringues al parc Central. Aquests fets aïllats el que evidencien, si més no, és que existeix la drogoaddicció a Sant Cugat, com en tantes altres ciutats de l'entorn. Les mares-casualment, totes ho erenconsultades aquesta setmana per aquesta publicació, mentre vigilaven els seus fills en el mateix escenari, han confirmat que no pensen que es tracti d'una problemàtica generalitzada ni que el parc del Pla del Vinyet sigui un focus de drogoaddicció durant la nit, però sí que han reconegut que van més amb compte a l'hora de tenir cura de què fan els nens men-
Xerrada sobre la diabetis Cada tarda es reuneixen al parc del Pla del Vinyet nens acompanyats pels seus pares o avis
tre juguen. La preocupació principal d'aquestes persones a l'hora de parlar del parc en qüestió és que no hi ha prou arbres i a l'estiu hi fa molta calor. Tanmateix, algunes persones han explicat que els amos dels gossos haurien de recollir més sovint els excrements de les seves mascotes. Un grup d'una quinzena de joves que
estaven fumant cannabis a la gespa del parc han ratificat que el Pla del Vinyet no és un espai perillós. "Alguna xeringa hem vist a Sant Cugat, però fa tant de temps que no recordo ni on", deia un d'ells. Per la seva banda, l'Ajuntament de Sant Cugat, amb el Departament de Sanitat de la Generalitat, duu a terme des del
mes de març un programa d'intercanvi de xeringues per als usuaris de drogues per via parenteral. L'objectiu és que els drogoaddictes facin servir només un cop la xeringa, i es redueixi el risc d'infeccions. L'intercanvi es fa en algunes farmàcies de la ciutat, a més del CAP, on es fan càrrec de les agulles usades.
24 anys d'andalusos santcugatencs al CPA E.B. / SANT CUGAT
El Centro Popular Andaluz (( l'A) va celebrar el cap de setmana passat el 24è aniversari de l'entitat. L'acte va consistir en un vi d'honor
TINTORERIA BUGADERIA
Net
NETEJA EN SEC I PLANXAT MÀXIMA QUALITAT PECES TEXTILS,CORTINES ANTÍLOP, PELL I ALTA PELLETERIA, MANTES I EDREDONS
SERVEI A
DOMICILI]
Francesc Macià, 63 (Coll Fava) Tel.93 674 36 60 Rbla.del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60
per començar la jornada, que es va acompanyar pel ball dels tres grups flamencs de l'entitat: Axatiana, el CPA i Diana, que van presentar danses noves que s'estrenaran durant la Festa Major. Entre les diverses personalitats que van assistir a l'acte, hi havia el director d'acció cívica de la Conselleria de Benestar Social, Josep Maria Clèries, els tinents d'alcalde Joan Recasens (UDC) i Berta Rodríguez (PP) i el portaveu del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez. De cara al 25è aniversari del CPA, el seu president, Gabriel Ruiz, ha avançat que serà "una setmana de gran acció, molt forta, una festa on pugui participar tota la ciutadania, per celebrar un quart de segle d'integració en gran". Ruiz ha dit també que es recompensaran els mitjans de comunicació per la seva tasca. Quant a la Festa Major, el CPA muntarà, com fa des de l'any 1977, la tradicional Caseta de l'entitat,
Un moment de la celebració dels 24 anys de vida de l'entitat
una carpa que acollirà diverses activitats des del dia 28, quan el mateix alcalde Lluís Recoder la inaugurarà. Està previst també que hi assisteixin representants de la Generalitat i de la Junta d'Andalusia. Les Hermandades de Rubí, l'Esbart
L'Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) ha organitzat per avui una nova xerrada sobre algun dels aspectes d'aquesta malaltia. En aquesta ocasió, la conferència estarà centrada en el peu del diabètic. Quins efectes té la diabetis en el peu dels malalts i com cuidar-ho seran els eixos d'aquesta xerrada, que anirà a càrrec del podòleg Jordi Viadé. Aquesta conferència se celebrarà a la sala d'actes de la Casa de Cultura, aquesta tarda a partir de les 19 hores. En aquesta ocasió s'ha canviat la data, ja que les xerrades es fan habitualment els dimecres.
Brams en concert de Maulets
ENRIC FABRE
Sant Cugat, el cantant Paco Pintos i el ballet de flamenc clàssic Brissindell -que vol dir pluja- seran algunes de les activitats de la Caseta, que s'ubicarà de nou a Coll Fava, molt a prop de la seu de l'associació d'andalusos santcugatencs.
L'Assemblea Local de Maulets ha presentat el concert que serà l'encarregat de tancar la campanya contra la globalització que es va iniciar fa uns mesos a la nostra ciutat. El grup santeugatenc Skamarlans, els berguedans Brams i els gallecs Nen@s da Revolta conformen el cartell d'aquesta actuació. El macroconcert es farà el proper dia 7 de juliol al Camp Municipal d'Esports de Sant Cugat. Les entrades es podran adquirir a EL DIARI DE SANT CUGAT, a Discos Compàs,
Jordi's, Ràdio Sant Cugat, a la Casa de Cultura i a l'Ateneu Santeugatenc.
SOCIETAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
23
Resistència civil i immigració contra el Banc Mundial Magda Méndez / SANT CUGAT
La campanya contra el Banc Mundial (BM) continua endavant. Els temes que es van tractar la setmana passada van ser sobre la resistència civil i la immigració. D'altra banda, alguns dels membres de la plataforma contra el BM també van participar a la manifestació contra la política mediambiental de la Generalitat que es va celebrar diumenge al matí a la plaça dels Països Catalans. Dimecres, una de les aules de l'Espai Jove de la Casa de Cultura va acollir una nova xerrada. En aquesta ocasió tractava sobre Repressió i control social i va anar a càrrec de tres membres del Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa. La conferència va donar algunes recomanacions "per afrontar la repressió diària que pateixen els diferents col·lectius o persones simplement per opinar diferent sobre l'estat actual de les coses". El Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa ha recollit una sèrie de consells pràctics per
saber com actuar en cas de manifestació, que t'identifiquin o que et facin un registre domiciliari, per posar alguns exemples. "Són maneres de com actuar i tenir tu seguretat perquè els cossos repressors de l'Estat, aprofiten la teva falta d'informació per passar-se", assegurava un dels joves que va participar en la xerrada.
Demà divendres s'ha programat una xerrada sobre el Pla Colòmbia i Amèrica Llatina Els joves egarencs també van aprofitar la xerrada per explicar la situació en què es troba actualment el seu company Zígor Larredonda, que el van detenir el mes de gener passat acusat de col·laborar amb la banda terrorista ETA. En aquest sentit, els membres del Col·lectiu Antirepressiu de Terrassa van explicar que "en poc més de 5 anys hi ha hagut més de 70
detencions i més de 100 persones implicades en processos judicials, en la majoria de casos amb peticions de penes penals". Per ells, les detencions que es van produir a principis d'any era una prèvia del que podria haver estat la repressió policial de cara a la trobada del BM, que finalment s'ha anul·lat. "Es començava a preparar el terreny i a fer por a la gent que s'estava començant a moure", asseguraven, mentre afegien que "a nivell repressiu, el Ministeri de l'Interior, al saber que el BM venia, es fregarien les mans perquè sabien que tenien l'oportunitat de carregar contra tota veu dissident". Diumenge van continuar les activitats de la campanya amb una xerrada sobre la immigració, a càrrec de Vallès sense Fronteres. Demà s'ha programat una xerrada sobre el Pla Colòmbia i Amèrica Llatina que anirà a càrrec de Kristian Herbolzheimer i Lola Crespo. Serà a l'Ateneu Santcugatenc a partir de dos quarts de nou del vespre.
Els alumnes de l'escola visiten EL DIARI DE SANT CUGAT
Els alumnes del Thau, al diari Cinc alumnes de l'escola Thau de Sant Cugat, acompanyats per la seva directora, Teresa Triadú, van visitar dilluns al matí les instal·lacions d'EL DIARI DE SANT
CuGAt. Els nens van poder veure
com es treballa dia a dia a la redacció d'aquesta publicació. Els infants van seguir les explicacions del director d'EL DIARI DE SANT CUGAT, Josep Maria Vallès./E.B.
Imatge de l'acte celebrat el cap de setmana passat
L'escola bressol Gargot homenatja els ancians
Fira d'estiu al Waldorf L'Associació pedagògica Waldorf de Sant Cugat va celebrar dissabte la segona edició de la fira d'estiu del jardí d'infància, que va reunir prop d'una setantena de pares i mares.
Llibres de pedagogia, joguines fetes de fusta, elements artesans, coques i pastissos eren alguns dels productes que s'hi podien trobar. Els diners serviran perfinançarmaterial./E.B.
Redacció / SANT CUGAT
L'escola bressol municipal Gargot va celebrar divendres la Festa dels Avis i les Àvies, que va reunir prop d'un centenar d'ancians, entre ells, quatre besàvies. Era la sisena edició d'una festa que té per objectiu homenatjar els avis alhora que se'ls ensenyen les instal·lacions i el funcionament del col·legi dels seus néts. Un cop els nens són a dormir, és el torn dels avis per dinar. A la sobretaula es va fer un repartiment d'una quarantena d'objectes d'establiments de la ciutat recollits pel grup de mares del consell escolar. La coordinadora de l'escola, Àngels Insa, ha volgut agrair a totes les botigues de la ciutat que hi han participat, la seva col·laboració. Insa ha afegit que la celebració va ser "tot un èxit". A la tarda, els infants, d'entre 1 i 3 anys, van regalar un obsequi als seus avis perquè recordin la diada.
Solucions per a una llar confortable
Jk Jï ^HP»
* i-mestres
• Persianes
1 Un moment de la festa, a la qual van assistir quatre besàvies
ENRIC FABRE
W-
MalíortjuinM
3*
L U J
EXPOSICIÓ I VENDA: OXerrk.2 Sant Cugat Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61
• Mancares •wmy
- ~~~"*** * Portes
OFICINES I EXPOSICIÓ: Av. Cerdanyola, 67-71 Sant Cugat Tel i fax 93 589 18 78
24 SOCIETAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Reportatge Text: Mariàngela Rovira / Fotografia: Arxiu
Seguretat Social: dèficits i millores L'obertura del CAP Torre ta, ni otorrino, ni traumatòleg, ni Blanca, fa uns mesos, ha descon... Traumatologia és un cas flagestionat l'ambulatori i els usuagrant : Quan algun dels 62.000 ris n'estan contents. Els dèficits ciutadans es lesiona i per fi -una exagerats s'han resolt en part, peripècia, perquè molt probablecom les llistes d'espera en ment no hi haurà ambulància disGinecologia; ja hi ha ponible- arriba a Rubí, el doctor Dermatologia i les mamografies diu : "Jo sóc el traumatòleg de es fan aquí. Però les deficiències Sant Cugat". Aquí, els dos dies del són encara notables. cap de setmana i les nits no tenim servei de radiologia. Diversos Demano una entrevista al lesionats santcugatencs m' han coordinador doctor Carles Martí, comentat que a l'ambulatori de que s'avé ben amablement a inforRubí fan passar els rubinencs al mar-nos de dèficits i previsions. seu davant. El matí del dimecres dia cinc, a última hora, la Aquest servei de trauma havia cita és "Som un país amb poca rebut, fa anys, anul·lada. tradició de civisme crític, moltes queixes. Ordres de la Què passa quan Mútua de de reclamar el que cal un metge no treTerrasa de no per millorar els serveis balla bé? Si hi parlar amb la i evitar els abusos" ha queixes se premsa. l'avisa perquè Un petit canviï d'actitud, sondeig ressalta ja que la majoria de reclamacions força mancances. Acompanyem són per deficiències en el tracte. un usuari que truca a l'ambulatori Si el problema és de mals dos o tres dies diferents: matí i diagnòstics... Sembla que, en tarda, consultes i urgències. algun cas, la situació no ha variat Quatre, sis, deu, setze vegades. en molt de temps. No hi pot parlar. No agafen el telèfon, sembla que no és per A vegades una especialitat manca de línies sinó de personal. funciona bé, com ara Trauma i A Sant Cugat no hi ha oculisquiròfans a la Mútua de Terrassa,
amb equips de bons metges, però amb una falta d'informació al malalt. Si una bona relació metgemalalt rau també en el que s'anomena consentiment (com diu Paul Ricoeur) en som lluny, perquè sovint no expliquen ni la meitat de les coses. Falta temps, falta personal, falten recursos. L'atenció als domicilis santcugatencs ha sigut deficitària tradicionalment. Quants metges falten a urgències? Quantes hores d'espera són habituals? Quin pressupost seria suficient per a una atenció correcta en totes les especialitats, en prevenció, en salut global per a tota la població? Som un país amb poca tradició de civisme crític, de demanar i reclamar el que cal per millorar els serveis i evitar els abusos. Llistes d'espera de mesos i
mesos... Fa poc el president Pujol posava la primera pedra al CAP de Valldoreix i deia que està molt bé que hi hagi llistes d'espera !!! La premsa ha publicat ara els milions i milions que cobren uns assessors de la Generalitat (200?) per fer no se sap què. Un senyor d'un Institut que també és un d'aquests assessors, a més dels milions per una banda i una altra, en cobra vuit, 8.000.000 en un any, només en dinars i taxis. Cap escàndol, som a la bassa d'oli. Un congrés català de Biologia definia com persona sana qui és autònom, alegre i solidari. Potser serien pocs, però mirat a un àmbit més físic, la salut deu ser aquella situació de l'organisme sense malalties que fa totes les seves funcions. Una preocupació humana essencial. "Nós avem estats
tots yorns sans i alegras" deia un text de fa molts anys, i quan no ho estem necessitem recuperar-nos. Derivat del llatí sanus, el mot sa ja era usat per Llull, Desclot i Jaume I. Aleshores tenien molt pocs mitjans per mantenir la salut, ara en tenim infinitament més. Som en una societat rica, milions i milions per tot. La sanitat, aquesta cosa tan bàsica que s'ocupa de la salut dels ciutadans que -amb el seu esforç i treballpaguen els impostos... anar fent, gràcies. Truquem al CAP i no contesten, però paciència. Fa anys que en tenim; aguantem, per comptes d'exigir els serveis que ens calen. La revolta de l'aigua a l'Ebre, la revolta dels joves per l'habitage, la revolta dels ecologistes... La revolta dels veïns per una bona sanitat pública?
Información SEAT: telf: 902 402 602 Internet: http://toledo.seat.es
Gane por partida doble. iUn nuevo punto de vista? ,:0tra manera de ver las cosas? Se mire como se mire, puestos a ganar es mejor hacerlo por partida doble: al cpmprar un Toledo, y al conducir un TDi. De entrada, porque este mes tiene un SEAT Toledo TDi con 4 airbags, ABS, EBV, aire acondicionado y equipo de música, por solo 2.850.000 ptas.Pero, ademàs, consume únicamente 4,2 litros cada 100 Km (extraurbano MVEG). Y es que no hay como llevarse un Toledo TDi para ganar dos veces
SEAT Toledo TDi. Autocomarca del Vallés, S.A. Lluís Companys i jover, 29 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA) Tel: 93 674 68 50 • 93 674 71 00 Fax: 93 675 24 11 Precio recomendado por el fabricante 2.850.000 ptas./17.128,84 euros. SEAT Toledo StelLa 1.9 TDi 90 CV, IVA, transporte, ahorro promocional y Plan Prever Gasolina incluidos. Oferta vàlida para vehículos en stock en Península y Baleares hasta fin de mes. Imagen correspondiente al acabado Signa.
SOCIETAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
'CASTING'
25
de Ràdio Sant Cugat Qüestionari
"Sant Cugat és alguna cosa gràcies al Club de Golf
"El golf mai no serà un esport elitísta" Jordi Ramos
Ricard Martínez PROFESSOR DE GOLF El convidat del dia 4 d'aquest mes és professor del Club de Golf Sant Cugat, "el més antic d'Espanya perquè no s'ha bellugat gens. D'altres més antics s'han traslladat", assegura. De fet, hi era l'any 1914, abans de la construcció del tren. Martínez defensa aferrissadament el seu esport preferit, herència del que comença a ser una tradició familiar. JORDI GARCIA
-Per començar, li diré una sèrie de noms i vostè m'haurà de dir un adjectiu per cadascun d'ells. Ricard Martínez: Un enamorat de la seva ciutat. Lluís Recoder: Un alcalde que... ja veurem què passa. Txomin Hospital: Podria ser un dels 15 millors del món. John Lennon: Ha sigut un revolucionari del món. EL DIARI DE SANT CUGAT. Un
-N'hi ha un que precisament està fent el que feia el seu avi, i està encantat. Bona nit. Em dic Ricard Martínez -A banda de ser professor, també Merino i vaig néixer el 14 de setem- ha competit bre del 1946, sóc casat i amb tres fills. -Vaig competir des del 64 fins que -Què fa concretament un director em vaig casar el 71. Quan vaig veure del comitè esportiu del Club de que no podia viure de les competiGolf Sant Cugat? cions em vaig dedicar a les classes. -El director del comitè esportiu, al Vaig quedar tercer de Catalunya en un que es dedica molt és a muntar com- campionat. En un altre, el setè de peticions. En tinc 45 l'any. És bastant dobles d'Espanya. I altres coses, però complicat perquè jugar amb 200 no gaire importants. jugadors a la vegada i muntar els -<;Si a vostè li agrada el golf, vol dir horaris de sortida, preparar el camp, que és 'pijo'? buscar els trofeus, els repartiments... -Des de quan el golf és pijo"? Ho és complicat. diuen. Sempre he mantingut una -Com va aconseguir entrar en un cosa: He anat a esquiar algun dia i em club privat i selecte de golf quan surt més car anar a esquiar que anar a era tan jove? jugar al golf. A més, avui en dia teniu -Vaig aconseguir entrar-hi l'any 62, el camp de Sant Joan, que és públic, i la famosa nevada de Sant Cugat. Jo em sembla que val 3.000 pessetes feia de mecànic i em va sortir la pos- jugar-hi. sibilitat d'entrar a treballar al golf per- -I al Club de Golf Sant Cugat, què el meu pare hi va estar treballant quant val fer-se'n soci? durant 25 anys. Feia de cavi màster, -Fer-se'n soci avui? Baratet: tres que és el que cuida els pals de golf, el milions i mig. que els entrega i quan s'acaba de -Això és baratet? jugar els guarda. -Això és tirat, pel que ha pujat Sant ,.M seu fill també s'hi vol dedicar, Cugat. L'any 54, a Sant Cugat hi al món del golf? vivien 7.000 persones. Ara n'hi ha Emili Bella
Les preguntes de La Veu -Havent-se dedicat tota la vida al golf, .-no és molt poc haver arribat com a màxim a una tercera posició en un campionat?
-Penso que sí. El meu temperament no ha estat gaire bo per arribar a ser campió d'Espanya o guanyar títols a Europa. M'hauria agradat jugar millor, és clar. El temperament no m'ha afavorit gens, ni abans ni ara. Sóc massa nerviós. Trencava tants pals que al final em sortia tan car que els havia d'arreglar jo. -Per què?
-Per què què? -Per què? -No he entès la pregunta. -Per què? -{no respon] -Vostè ha assegurat en alguna ocasió perquè així pot veure gent important. (-,No creu que és molt trist que aquesta sigui la seva principal motivació? -No, és una forma de vida. Conec molta gent: polítics, banquers, advocats. La majoria juguen malament.
60.000. Compra un pis a Sant Cugat. El meufill,que vol casar-se l'any que ve, no l'ha pogut comprar a Sant Cugat. Se n'ha anat a Granollers. Imagina't que et compres un cotxe de tres milions. Si et fas soci ho disfrutes tota la vida; un cotxe, al cap de quatre anys s'ha acabat. -I les mensualitats? -16.000 pessetes al mes les paga qualsevol. ;.IIi hauria d'haver més camps de golf? -Tot el voltant de Sant Cugat hauria de ser verd de camps públics, en comptes de fer tanta façana, tanta casa i tants blocs de pisos. Així tenim el poble. -Què en pensa, de les polèmiques entre els ecologistes i els clubs de golf de Sant Cugat? -Els ecologistes tenen una part de raó, però Sant Cugat és alguna cosa gràcies al Club de Golf. Ja ho he dit abans: 7.000 habitants l'any 54, 60.000 ara. -^Tot gràcies al Club de Golf Sant Cugat? -Jo penso que la majoria. D'on treuen el que es paga a l'Ajuntament? De
pisos de 40 i 50 milions. Jo tinc un piset molt petit. Dels 1.300 socis del Club de Golf, 850 viuen a Sant Cugat. Tothom ha anat venint aquí. -I els ecologistes? -Han de deixar que el Club es faci gran. No penso que sigui bo que tallin tanques i tot això. No porta enlloc. No sé quanta gent de Sant Cugat hi havia en les seves manifestacions. Jo, que fa 55 anys que visc a Sant Cugat, on vaig néixer. Vaig anar al ple municipal que van voler rebentar, i de Sant Cugat en vaig veure pocs. -<,I no creu que és negatiu per al bosc? -Però si el que estem fent és cuidarlo. Com està Collserola de brut? Tot el bestiar que hi ha a la muntanya de Collserola el tenim al golf. Els porcs senglars, les cotorres aquestes que vénen de Barcelona... Tallem tres arbres vells i en posem 200 de nous. A Sant Cugat hi ha uns pins d'aquells vells que ja no tiren cap enlloc. I estem gastant l'aigua que ens diu la Generalitat, molt poca. 'Càsting's'emet cada dilluns dl 1 a 12 de la nit a RSC (91.5
Les Proves Magda Méndez
- Una de les principals aficions de Martínez és la pesca, per tant, se li va proposar que pesqués diferents exemplars, a base de respondre preguntes sobre peixos. En va aconseguir 6 (truita de riu, anxova, salmó, sardina, tonyina i daurada), però va pescar 4 sabates. - Abans de dedicar-se de manera exclusiva al golf, Martínez havia treballat durant dos anys com a
mecànic. Ell assegura que continua mantenint aquest interès per la mecànica. Per tant, se li va proposar de realitzar un campionat: l'Open Càsting de golf. Aquest constava de 10 forats, conformats per preguntes bàsiques sobre mecànica, com què volen dir les sigles ABS o quin avantatge suposa la sobrealimentació del motor. Sembla que els nervis també van actuar en aquest Open i va fer un total de 5 forats, la meitat del recorregut.
FM)
bon diari. -Per què es fa dir Richard? -No m'ho faig dir. Jo em dic Ricard, però tothom em coneix per Richard. M'ho van treure de petit i Richard m'he quedat. - i Va veure els Beatles en el seu concert a Barcelona? ^No. -^Existeix el 'bronzejat golf? -No, perquè és un bronzejat de paleta! -<;E1 golf és un esport elitísta? -Mai. -^Camp de golf públic o privat?
-Públic i privat, perquè penso que en el públic hi pot jugar tothom. El que no pot ser és que hi hagi un camp privat tan car que la gent vulgui trepitjar sense pagar. -<",Els guanyadors de golf són joves? -En golf internacional, indubtablement. -Però al golf hi pot jugar tothom... -Sí! En el camp amateur hi pot jugar tothom i divertir-se sense fer un gran esforç! -^Paria de sexe amb els seus fills? -Sí. -Per què no hi ha gaires dones mecàniques? -Perquè no s'ha posat de moda. Tampoc no hi ha gaires dones polítiques, però penso que cada dia n'hi haurà més. -Quin cotxe té? -Un Opel Calibra. -Es pot viure del golf? -Jo en visc.
1 has de sentir TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT + LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS
fi f ^ li
W
RÀDIO SANT CUGAT Ç>
I
«•
S
F
M
26 SOCIETAT
Ff!·ffW!MBIiff.im
Dijous 14 juny del 2001
La Setmana
en
Adéu a les moreres
«•-<.*-
^npr
Dimarts 12 de juny Els veïns de Sant Cugat van veure dimarts amb gran sorpresa com unes grans màquines començaven a arrencar les moreres que, des de fa anys, envolten la plaça Octavià. Aquestes obres, que no
han passat desapercebudes a ningú, s'inscriuen en el pla de vianantització d'aquesta plaça i la plaça Augusta i tenen l'objectiu d'avançar en aquest projecte i retirar també els arbres que dificulten la visibilitat de l'escenari que, un any més, acollirà la plaça amb motiu de la Festa Major. Fotografia: JORN GARCIA
OI IUCl I
ctíTID I d
remsa
comare Dilluns 1 1 de juny El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller en cap, Artur Mas, van rebre dilluns uns 40 representants de mitjans adscrits a l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Temes com el Pla d'Ordenació Territorial, el TGV, el Pla Hidrològic Nacional o les activitats per a joves van portagonitzar aquesta convocatòria, que va estar marcada també per la diversitat de qüestions plantejades pels diversos mitjans d'arreu de Catalunya i en alguns moments també per la broma i la distensió entre els periodistes i el p r e s i d e n t . Fotografia: JOSEP MASSIP
SOCIETAT
ww
Dijous 14 juny del 2001
w.
27
' :••-•••:•
•
. . .
fa un salt :eneracioi Divendres 8 de juny Normalment, a les festes que es fan a les escoles infantils i de primària, i fins i tot les de secundària, es conviden els pares perquè vegin les actuacions que els han preparat els seus fills o els treballs que han fet durant el curs, que en algun cas es poden exposar. En aquestes trobades, de vegades també hi assisteixen els avis. A l'escola bressol Gargot, fa anys que duen a terme una iniciativa singular: una festa d'homenatge als avis i àvies dels alumnes. Enguany hi havia també quatre besàvies. Fotografia.- ENRIC FABRE
uinze anys fent esport Dissabte 9 de juny La Unió Esportiva Sant Cugat va festejar dissabte el seu quinzè aniversari. Tres són els actes que van centrar els actes de celebració: el segon Memorial Bernat Vaqué d'handbol, una xerrada col·loqui i un sopar on van ser presents uns 250 comensals. En aquest sopar hi van ser membres de les tres seccions de l'entitat que presideix Enric Tomàs, la de bàsquet, la d'handbol i la de tenis de taula.
Fotografia: ENRIC FABRE
'ARTj els mobles
carre ^ m o b l es Francesc Moragas, 3 3 Tel.93 6 7 4 0 9 9 5 www. Carremobles. com SANT CUGAT DEL VALLÈS
28
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
ü VOLEIBOL FEMENÍ
EL CV SANT CUGAT TROBA ESPONSORS I PODRÀ ASCENDIR A LA LLIGA FEV Alex López / SANT CUGAT
El sènior A femení del Club Voleibol Sant Cugat sí podrà finalment assolir l'ascens de categoria. Després del treball conjunt entre la regidoria d'Esports de l'Ajuntament i el president del CV Sant Cugat, Carles Castro, el club santcugatenc militarà la temporada 2001-2002 a la Lliga FEV Dimecres, Castro va inscriure el primer equip femení de l'entitat en aquesta nova competició. Val a dir que la data límit per formalitzar la inscripció és demà divendres. Després de proclamar-se subcampió d'Espanya de Primera Divisió Nacional, el CV Sant Cugat temia no poder ascendir per falta de pressupost. Però després d'aconseguir l'ascens, Alfredo Bergua i Carles Castro van posar-se a treballar de valent perquè l'equip local pogués jugar a la lliga FEV ACORD SIGNAT
El president Carles Castro ja ha signat un acord amb l'empresa Virtual i té un principi d'acord amb Televisió de Sant Cugat (TVSC), que retransmetria els partits del CV Sant Cugat en directe o en diferit. D'altra banda, des de la regidoria d'Esports s'està contactant amb diverses empreses des del pla de patrocini, que va presentar ja fa uns mesos Alfredo Bergua. Abans que s'acabi aquest
més, però, ja podria haver-hi un acord tancat. Castro, ja des d'un principi, ha estat sempre partidari de la implicació de diverses empreses, i més tenint present que l'objectiu del CV Sant Cugat és retornar a aquest equip a la màxima categoria del voleibol femení estatal, la Superdivisió. PERDEN LA LLIGA CATALANA
El sènior A femení del CV Sant Cugat no va poder arrodonir la temporada en perdre la final de la Lliga Catalana davant l'equip juvenil del Winterthur Barcelona per 3 sets a 2. Des de ja fa algunes setmanes, el cos tècnic i directiu de l'entitat treballa en la confecció del que ha de ser el primer equip de l'entitat. L'entrenador Jordi Alcaraz té la intenció de provar diverses jugadores que puguin completar l'actual plantilla. El club treballa també amb la recerca de nous tècnics per al club. Per la seva banda, el club també presentarà altres novetats la propera temporada. El Club Voleibol Sant Cugat presentarà una escola d'iniciació, una iniciativa que es posarà en marxa a partir de setembre, tot i que ja fa mesos que s'hi treballa. Per la Festa Major de Sant Cugat, el CV Sant Cugat repetirà l'experiència que ja va dur a terme a la passada festa major de Valldoreix i instal·larà un sorral.
Carles Castro, president del CV Sant Cugat, i Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat
JORDI GARCIA
LA UE SANT CUGAT CELEBRA EL SEU QUINZÈ ANIVERSARI Alex López / SANT CUGAT
La Unió Esportiva Sant Cugat va celebrar dissabte els seus quinze anys d'història. Tres són els actes que van celebrar aquesta commemoració. El primer va ser la disputa del segon Memorial Bernat Vaqué, un partit d'handbol que va enfrontar, al pavelló municipal, l'equip cadet de la UE Sant Cugat contra el juvenil santcugatenc. Tot i que el resultat era el de menys, va ser el conjunt juvenil qui es va acabar imposant.
popular. El sopar va comptar amb l'assistència d'Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives. En aquest últim acte hi van assistir les tres seccions del club: la de Bàsquet, la d'Handbol i la de Tennis de Taula. En total hi van assistir unes 250 persones. Enric Tomàs, president de la UE Sant Cugat, va aprofitar per lliurar una placa de reconeixement a quatre jugadors de l'equip d'handbol de l'entitat. Aquests jugadors són Armand Mora, Joan Cinta, i els germans Gonzàlez, Jorge i Juanjo.
SEGON HOMENATGE A VAQUÉ
Abans d'aquest enfrontament es va fer una ofrena floral al davant de la placa que recorda Bernat Vaqué, situada tot just davant de l'entrada al pavelló municipal per la rambla Sàbat. A l'acabar el partit, es va fer una xerradacol·loqui sobre la filosofia esportiva i la metodologia esportiva bàsica a la Unió Esportiva Sant Cugat. I, posteriorment, es van cloure els actes de commemoració amb un sopar a la sala escolar. El sopar va consistir en una gran paella
UN SOPAR MULTITUDINARI
Un sopar va cloure els actes de celebració del quinzè aniversari
El president santcugatenc va qualificar la jornada de "molt positiva". D'entrada, Tomàs va assegurar que "ajuntar-nos 250 persones per sopar és tot un èxit". Respecte al futur de l'entitat, Enric Tomàs va afirmar que "les perspectives de futur són molt interessants. Som conscients que hi ha molta feina a fer, però som ambiciosos i tenim moltes ganes de treballar". Per la seva banda, Alfredo Bergua va dir
després del sopar que "quan una entitat arriba als quinze anys vol dir que ja està consolidada i, a més, si aquesta entitat mou tres seccions vol dir que està ben gestionada". Finalment, Bergua també va avançar que "el futur de la UE Sant Cugat serà el que la UE Sant Cugat vulgui. Si continuen en la mateixa línia, creixaran encara més, segur".
Jaume Tubau també va voler insistir en el present i el futur de l'entitat local: "Té un present i un futur immillorable. Li auguro un futur molt bo i, d'aquesta manera, no tan sols serà bo per la UE Sant Cugat, sinó també per a la ciutat de Sant Cugat. Aquest club és un punt de referència per a la ciutat".
ESPORTS
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
TENNIS
CORRETJA TOPA AMB KUERTEN A LA FINAL DE ROLAND GARROS Per segona vegada, Àlex Corretja va jugar la final del Roland Garros. I també per segona vegada, la va perdre. Diumenge, davant el número u mundial, el brasiler Gustavo Kuerten, Corretja va perdre per 6-7 (3/7), 7-5, 6-2 i 6-0. Si el 98 va ser Carles Moya qui va privar el santcugatenc de poder aixecar el seu primer Grand Slam, diumenge va ser el brasiler qui també va privar que aconseguís el primer torneig de la temporada. Ara Corretja podria no participar a Wimbledon per diferència de criteris amb els seus organitzadors.
Àlex López / SANT CUGAT
Àlex Corretja tampoc no ha pogut aconseguir aquesta vegada aixecar el prestigiós títol, que rep el nom de la Copa dels Mosqueters. En la seva segona final al Roland Garros, el santcugatenc va tornar a quedar-se a les portes d'aixecar la competició més prestigiosa de terra batuda. Corretja va topar amb l'actual número u del món, el brasiler Gustavo kuerten, per 6-7 (3/7), 7-5, 6-2 i 6-0, en un partit que va durar tres hores i dotze minuts. De fet, Kuerten ja ha vençut el Roland Garros en tres ocasions: l'any 1997, l'any passat i aquest. El santcugatenc ja va ser finalista a París l'any 1998, quan va perdre la final amb el mallorquí Carles Moya. AQUEST ANY, TAMPOC
Abans de disputar la final, el tenista santcugatenc va eliminar en semifinals el francès Sebastien Grosjean. De fet, en les dues últimes edicions, Corretja havia estat eliminat en quarts de final davant Meligeni i Ferrero. Àlex Corretja ha disputat aques-
Àlex Corretja ja ha jugat dues finals del Roland Garros, però no n'ha guanyat cap
ta nova edició de l'Obert de França en un dels millors moments de la temporada. A París ha demostrat que ha deixat enrere uns primers sis mesos de temporada on els resultats no han estat bons.
Després de prendre part en el segon Grand Slam de la temporada, Àlex Corretja s'ha col·locat setè en la carrera de campions amb 231 punts i novè en el sistema d'entrades amb un total de 2.275 punts.
EXCEL·LENT SEGONA CURSA DE XAUS A ALEMANYA À.L. / SANT CUGAT
El pilot santcugatenc de motociclisme Rubèn Xaus continua fent una bona temporada en la seva primera participació al Campionat del Món de Superbikes. El cap de setmana passat al circuit alemany d'EuroSpeedway, Xaus va córrer la setena de les catorze proves que configuren el Mundial de l'especialitat. En la primera de les dues curses, el santcugatenc va cloure en dinovena posició, però en la segona mànega
va recuperar-se fins a situar-se en la sisena plaça. Després d'aquesta prova, Rubèn Xaus és ara tretzè a la classificació general amb 61 punts. El campió de la segona cursa va ser el company d'equip del pilot santcugatenc, l'australià Troy Bayliss, que també lidera el Campionat del Món amb un total de 205 punts. La propera prova del Mundial no serà fins el 24 de juny a San Marino. Xaus podria tornar a fer un pas endavant en la seva fita de col·locar-se entre els deu primers.
JORDI GARCIA
Després de participar al Roland Garros, Corretja encara no ha confirmat si participarà al Torneig de Wimbledon. Cal recordar que l'any passat ja no hi va participar per diferències amb l'organització.
H
Wm
Xaus correrà el 24 de juny a San Marino
FRANCESC ALDABO
29
Breus El Patí, campió a Cajar El Patí Hoquei Club Sant Cugat va revalidar el passat cap de setmana a Cajar (Granada) el títol de campió del Torneig Internacional de Cajar, que enguany s'ha celebrat la tercera edició. En la seva segona participació, els vermell-i-negres van tornar a vèncer en aquest campionat. Els resultats que va aconseguir el sènior masculí són els següents: PHC Sant Cugat 4 Cajar 3; PHC Sant Cugat 4 Azeitonense (Portugal) 3; PHC Sant Cugat 0 - Follonica (Itàlia) 7; PHC Sant Cugat 2 Portosantense (Portugal) 0; i PHC Sant Cugat 8 - Rivas (Madrid) 2. A més, el primer equip masculí de l'entitat santcugatenca també va ser escollit l'equip més esportiu del torneig. Aquest cap de setmana, el PHC Sant Cugat organitza al pavelló municipal el XIII Torneig Ciutat de Sant Cugat amb la presència d'onze equips. /À.L.
Jornada d'handbol escolar L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET) organitza aquest dissabte al complex esportiu de Valldoreix les novenes Jornades d'Handbol Escolar. Aquest campionat, que s'iniciarà a les nou del matí i acabarà a les nou de la nit, es disputarà en les categories de benjamí, aleví i infantil. L'organització oferirà servei de bar i també piscina gratuïta a tots els participants. En categoria benjamí hi ha inscrits un total de vuit conjunts, en aleví, disset, i en infantil, dotze. Els partits es disputaran simultàniament al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix i també a la pista poliesportiva annexa. Un cop finalitzi el campionat, es farà el tradicional lliurament de premis als millors classificats de cada categoria. /À.L.
OU &9w%Mw(í12í
iny del 2(X)1 Dijous 14 juny
el diari de Sant Cugat
Molts d'aquests jugadors no continuaran la propera temporada
Vuit equips van lluitar per endur-se el torneig del Winterthur
GIL SEGUIRÀ AL SANT CUGAT ESPORT FC
EL BARCA VENÇ AL TORNEIG INFANTIL DEL WINTERTHUR
A.L. / SANT CUGAT
L'entrenador del primer equip del Sant Cugat Esport FC, Juanjo Gil, va comunicar a finals de la setmana passada que continuarà dirigint l'equip local. D'aquesta manera, el tècnic ha donat com a bona l'oferta que ja fa algunes setmanes li va presentar el president del Sant Cugat, José Ramon Alacid. En un principi, aquesta nit s'ha de celebrar una reunió entre president i entrenador per tal de començar a confeccionar la plantilla de cara a la propera temporada. Amb tot, quasi
amb tota seguretat dels 21 jugadors que actualment formen part del primer equip, molts no seguiran vestint la samarreta vermell-i-negra la propera campanya. MOLTS JUGADORS NO SEGUIRAN
Alacid i Gil tenen molt clar quins són els jugadors que l'any vinent no han de seguir a l'entitat. Per contra, ja han començat a sondejar el mercat en la recerca de nous jugadors que completin la plantilla d'un equip que la propera temporada estrenarà camp i categoria, la Primera Regional. El Sant Cugat Esport FC organit-
El pavelló es va omplir per retre homenatge a Cho Do Hyong
ENRICFABRE
za des de divendres i fins diumenge al Camp Municipal d'Esports el XDÍ Torneig Nacional Ciutat de Sant Cugat en les categories de prebenjamí, benjamí i juvenil. La segona fase d'aquest torneig tindrà lloc d'aquí a dos caps de setmana, en categories aleví, infantil i cadet. Els clubs participants en aquesta primera fase que comença demà són el FC Barcelona, el Cerdanyola, el Sant Cristóbal, el Mercantil, el Ferran Martorell, la PB Sant Cugat, la UE Rubí, el Fontetas, l'Sporting Rubí, la Damm, i el Sant Cugat Esport FC.
A.L. / VALLDOREIX
El Futbol Club Barcelona és el primer vencedor de les 12 hores de futbol sala infantil Winterthur Sant Cugat, que per primera vegada va organitzar el Futbol Sala Winterthur Sant Cugat. Aquesta primera edició va tenir lloc durant tot el dissabte al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix. El Barca va guanyar el FS Winterthur Sant Cugat, l'equip amfitrió, a la final per 7 gols a 1. En semifinals, l'equip blaugrana va guanyar l'Escola Pia de Sabadell,
ENRICFA
mentre que el FS Winterthur Sant Cugat va derrotar el Centre d'Estudis Àgora. Els altres quatre equips participants van ser l'Olimpyc Floresta Futbol Sala, l'Esportiu Coplasti de Rubí, l'Escola Avenç i el Col·legi Europa. L'acte de lliurament de trofeus va estar presidit per Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Joan Hernàndez, representant de la casa d'assegurances Winterthur. EI club santcugatenc ja ha confirmat la intenció de repetir aquest torneig la propera temporada.
El president del Comitè Olímpic Internacional va presentar el llibre a la Clínica Asepeyo
EMOTIU HOMENATGE SAMARANCH PRESENTA UN LLIBRE A L'ASEPEYO A CHO DO HYONG A.L. / SANT CUGAT
El mestre Cho Do Hyong, propietari del gimnàs santcugatenc Tae-cho, va rebre diumenge a la tarda al pavelló municipal un emotiu homenatge a la seva trajectòria. Cho Do Hyong és cinturó negre en cinquè Dan de taekwondo i cinturó negre en cinquè Dun de kung-fu en
l'estil sip pal ki. En aquesta exhibició, hi van col·laborar el gimnàs Seol de Terrassa i el Dong In de Barcelona, a banda de mestres d'altres indrets. Un cop finalitzat aquest acte, es va lliurar una placa de reconeixement al mestre santcugatenc Cho Do Hyong. L'alcalde, Lluís Recoder, hi va ser present.
A.L. / CAN SANT JOAN
El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va presidir avui fa tot just una setmana a la Clínica Asepeyo de la nostra ciutat la presentació del llibre Manual de lesiones deportivas, escrit pels metges de la Unitat de Medicina de l'Esforç i edi-
tat pel diari Sport. A l'acte de presentació, Joan Antoni Samaranch va estar acompanyat pel president d'Asepeyo, Leopoldo Rodés, l'editor d'Sport, Josep Maria Casanovas, i els doctors Josep Borrell, cap dels Serveis Mèdics del Futbol Club Barcelona, i Miquel Ferran, director de la Clínica Asepeyo. Manual de lesiones deportivas és
un llibre de 200 pàgines repartides en catorze capítols. Amb un llenguatge senzill i entenedor, el llibre explica les diverses lesions que pot tenir un esportista, així com també quin ha de ser el seu tractament. A la presentació també hi va ser present com a oient el president del Futbol Club Barcelona, Joan Gaspart.
ESPORTS
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
31
Breus Campionat local d'atletisme
La primera fase d'aquest torneig es va disputar a Mira-sol
ENRIC FABRE
L'alcalde Lluís Recoder va rebre el Mira-sol CF
JORDI GARCIA
EL LLIÇA DE VALL I EL MIRA-SOL CF, EL CAN FATJÓ AMB EL CINQUANTÈ VENCEN A MIRA-SOL ANIVERSARI A.L / MIRA-SOL El Lliçà de Vall, en categoria amateur, i l'Olímpic Can Fatjó de Terrassa, en juvenil, van adjudicar-se diumenge passat al camp municipal de Mira-sol la segona edició del Torneig Unión Deportiva Mira-sol Bacó. En amateur, el Lliçà de Vall va guanyar la final d'aquesta categoria imposant-se a la final a l'Atlètic Polinyà, tot i que va fer-ho en la tanda de penals, després que aquest
enfrontament finalitzés amb empat a 1 gol en el marcador. En el xoc pel tercer i quart lloc, la UD Mira-sol Bacó va desfer-se de la Pena Extremena Montmeló per 3 a 1. En la categoria de juvenils, el primer classificat del triangular va ser l'Olímpic Can Fatjó, seguit per la UD Mira-sol Bacó i la Penya Blaugrana de Sant Cugat. La segona i última fase d'aquest torneig d'estiu de futbol tindrà lloc aquest dissabte i diumenge a Mirasol en les categories benjamí, infantil i cadet.
Els quatre pilots santcugatencs que corren al Fórmula Catalunya
ENRIC FABRE
CAMPOS S'IMPOSA AL FÓRMULA A.L. / LLIÇA VALL - SANT CUGAT Daniel Campos, en categoria cadeL va vèncer diumenge al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall la quarta de les vuit proves que configuren el X Campionat Fórmula
Catalunya de Kàrting. En aquesta mateixa categoria, David Cebriàn va ser segon i Marc Cebriàn, tercer. En categoria júnior, Oliver Campos va cloure segon. En la classificació general, Oliver Campos és el millor classificat entre els santcugatencs participants. Campos és líder destacat.
A.L. / SANT CUGAT Lluís Recoder, l'alcalde de la ciutat, va oferir dilluns a l'Ajuntament una recepció al Mirasol CF amb motiu del cinquantè aniversari d'aquesta entitat. Recoder va estar acompanyat d'Alfredo Bergua, regidor d'Esports, i de Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives. Recoder va assegurar que "cinquanta anys no se celebren cada dia. Són les seves noces d'or". Manolo Jarque, president del Mira-sol CF, va agrair a l'alcalde que
els oferís aquesta recepció i li va entregar un quadre on figura l'anagrama de l'entitat de Mira-sol. Recoder també va lliurar a Jarque una placa de reconeixement per aquest cinquantè aniversari. Lluís Recoder escriurà el pròleg d'un llibre que s'està elaborant amb motiu d'aquests cinquanta anys d'història. Aquest dissabte, el Mira-sol CF celebrarà els actes commemoratius del seu cinquantè aniversari: un partit de futbol a Mira-sol, i un sopar al Club Esportiu Valldoreix.
Un total de 153 gimnastes van participar diumenge al festival
ENRIC FABRE
FESTIVAL DE FI DE CURS DE RÍTMICA A.L. / SANT CUGAT La secció de Gimnàstica Rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat va celebrar diumenge passat al matí, al pavelló municipal, el tradicional festival de fi de curs amb les 153 joves
gimnastes que integren la secció. Més de 300 persones van seguir en directe aquesta exhibició. Les gimnastes es van endur un obsequi per part del club santcugatenc. La secció de Rítmica tornarà a fer una exhibició a la nostra ciutat per la Festa Major de Sant Cugat.
La secció d'Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat organitza aquest dissabte a la tarda a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat la quarta edició del Campionat de Sant Cugat d'Atletisme. La competició començarà a partir de les cinc de la tarda i està previst que finalitzi als volts de les vuit del vespre. Les categories establertes per a aquest torneig són benjamí (1991 i 1992); aleví (1989 i 1990); infantil (1987 i 1988); cadet (1985 i 1986); i sènior (la resta d'edats). Les inscripcions per a aquest IV Campionat de Sant Cugat d'Atletisme són gratuïtes i es poden formalitzar a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, abans de demà a les vuit del vespre. El lliurament de premis als vencedors es farà un cop acabi la prova. Els tres primers classificats de cada prova rebran una medalla. L'Ajuntament de Sant Cugat col·labora en aquest Campionat de Sant Cugat d'Atletisme al CAR. /À.L.
II Torneig de La Carpa Sant Cugat La Carpa Sant Cugat organitza, des de demà i fins diumenge al camp de golf de Sant Joan, la segona edició del Torneig La Carpa Sant Cugat, prova que també és puntuable per al III Circuit Amics del Golf de Catalunya i per al III Trofeu Toscas Buxó. Aquest torneig es desenvoluparà en la modalitat d'stableford amb scratch. La Carpa Sant Cugat lliurarà trofeus i obsequis als primers classificats de cada categoria. El repartiment de premis i obsequis de les principals marques tindrà lloc a La Carpa Sant Cugat el divendres 22 de juny a partir de les onze de la nit. Els trofeus els lliuraran golfistes professionals. Després de l'èxit participatiu de l'edició de l'any passat, La Carpa Sant Cugat s'ha decidit a consolidar aquest torneig de golf a Sant Cugat. De fet, es preveu que la participació sigui molt elevada, tal com ja va succeir en la primera edició, que també es va celebrar al camp de golf de Sant Joan. /À.L.
3 2 PUBLICITAT
Dijous 14 juny del 2001
cl diari de Sant Cugat
Inici del curs: octubre 2001 a V Arxiu Nacional de Catalunya IMPORT DEL CURS: 3.500 ptes. Per a més informació: 93 589 62 82
el diari de Sant Cugat
subscripció
P) Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44
Dades del subscriptor
Dades de la subscripció
Dades per al pagament
Nom
Data d'alta
Banc/Caixa
Cognoms
Nombre de subscripcions
Adreça oficina
Ciutat
Adreça d'entrega
Entitat
Carrer/núm./pis/porta
•• DC
nu
Num. de compte
Titular I
Codi posta)
Oficina
OP
Telèfon
i Comptat
L J Rebut domiciliat
Fax
Sant Cugat del Vallès,
de
del 2001 Signatura
NIF o DNI
IMPORT GRATUÏT DEL CURS SI ES FA SUBSCRIPTOR DEL DIARI Els 4 Cantons
el diari de Sant Cugat Ajuntament de Sant Cugat del Vallès •AM J Generalitat de/Catalunya
lïïr
{+v> uipuiacio i h M Barcelona
IAINIC!
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
33
U'LTIJ La música local pot esdevenir universal cop més globalitzat en tots els sentits. Lara va defensar el mestissatge musical "sempre que sorgeixi de les arrels culturals de cada poble", Les Joventuts d'Esquerra Republicana però es va mostrar en contra de "l'actitud d'alde Catalunya a Sant Cugat van aconseguir guns músics que s'han entregat a l'americadespertar l'interès d'un nombrós públic per la nització de la música que no té res a veure conferència sobre La música catalana avui amb les nostres arrels tradicionals sinó que és que es va pronunciar a la Casa de Cultura. A la imposició d'una música que no és nostra la xerrada hi van participar el director del pro- però que es canta en català". Pel que fa a això, grama Nydia de TV3, Jordi Lara, i el director va destacar el paper de l'Elèctrica Dharma, del programa que "és el grup que Hidrogen del Canal més èxit té a tot el "L'Elèctrica Dharma és 33, Albert Reguant. món i això s'explica Jordi Lara és un dels perquè fan rock a parel grup català de més èxit joves valors que des tir d'unes arrels musial món perquè fa rock del periodisme musicals pròpies". El a partir d'unes arrels cal ha encapçalat un director de Nydia moviment de renovatambé va criticar l'acmusicals pròpies" ció del món de la titud d'alguns cors i cobla i la sardana, orquestres que "s'esmentre que Albert Reguant és un veterà dina- timen més interpretar compositors russos de mitzador de les noves músiques. Lara va cen- segona que basar el seu repertori en música trar la xerrada en una anàlisi sobre quin trac- catalana encara que sigui de compositors de tament rep la música catalana, sobretot la d'a- tercera". Només a partir de la nostra música, rrel tradicional, en els mitjans de comunicació va afegir, "és l'única forma que la música i per part dels diferents grups musicals. En local pugui esdevenir universal". Junt amb la aquest sentit, el periodista va alertar del perill Dharma, Lara va alabar la funció de les de perdre la identitat musical en un món cada cobles, "que són d'una riquesa musical patriJosep M . Codina / SANT CUGAT
Lara i Reguant, en un moment de la xerrada a la Casa de Cultura
monial importantíssima tot i que artísticament es pensi que és una música caduca i que potser s'hauria d'exportar més en clau de modernitat". Lara va insistir que "amb música que no és nostra mai deixarem llavor a l'exterior
Maulets organitza un concert per la identitat dels pobles J.M.C. / SANT CUGAT
L'Assemblea Local de Maulets i la nova associació cultural juvenil Xerric organitzen un concert pel pròxim 7 de juliol, al camp municipal, sota el lema "El futur pertany als pobles". En el concert hi participaran el grup de Berga Brams, Nen@s Da
Revolta, de Galícia i Skamarlans de Sant Cugat. Aquesta convocatòria representa Tacte central d'una campanya que també "és contra la globalització neoliberal perquè el futur pertanyi als pobles i a les col·lectivitats de persones i no als diners i a les multinacionals", segons ha dit el membre de Maulets Aniol Pros. Les entrades per al concert són
de 1.200 pessetes, si es compren anticipadament als 14 punts de venda, 5 dels quals a Sant Cugat, i 1.500 a la taquilla el dia del concert. Els organitzadors, que esperen unes 1.500 persones, han fet 1.000 cartells i 3.000 programes per a la difusió de l'acte. Els Brams són un reconegut grup de rock català provinents de la capital del Berguedà, mentre
JORDI GARCIA
perquè no és autèntica". Durant la xerrada van « actuar Antoni Ramon i Laia Sànchez al piano, i Joan Vilarroya al violí, en un acte que va aplegar nombrosos simpatitzants de la JERC i amants de la música del país.
que Nen@s da Revolta són un grup de Galícia que fan música rock reivindicativa. Els santcugatencs Skamarlans ja són coneguts a la ciutat per la seva música d'estil ska.D'altra banda, aquest acte representa l'estrena en societat de l'associació Xerric, una nova entitat que participa en l'organització del concert i que segons un dels seus membres, Quim Pla, "neix amb vocació de proposar espais d'oci alternatius als joves", a banda de defensar la llengua i la cultura catalanes, organitzar recitals i altres activitats de diversió que "sortint dels circuits de cap de setmana i de l'oferta dels centres comercials". El concert, que vol tenir ressonància comarcal, començarà a les deu de la nit.
,8%
ns a un^ m/O de descompte si avança 60 dies la reserva del seu viatge Vingui a informar-se sobre aquesta promoció RACC Agència de Viatges del RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 Tel. 93 675 90 32
WWW
CLUB
agència de viatge
34
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
'La muerte de un viajante', última obra de la temporada J.M.C. / SANT CUGAT
El Centre Cultural acull demà divendres l'obra d'Arthur Miller La muerte de un viajante, el que representa l'últim muntatge d'aquesta temporada en la programació del Teatre-Auditori. L'obra, que és en castellà, està dirigida per Juan Carlos Pérez Fuente i el paper principal és a càrrec del popular actor José Sacristàn. El text és una mirada lúcida i crítica de Miller a la societat americana a través de l'angoixa, els conflictes i les contradiccions de l'home contemporani, representat per un perdedor que protagonitza la història. La muerte de un viajante, qualificada per molts com la millor obra de Miller, acaba el segle com si es tractés d'una profecia que el seu autor va presagiar l'any 1949. Aleshores Miller ja va descriure certes fissures en el sistema capitalista americà, impensables a l'època. La posada ;n escena que arriba a Sant Cugat compta amb un sòlid repartiment, encapçalat per Sacristàn i acompanyat per Maria Jesús Valdés, en una història en què aconsegueixen la implicació dels espectadors.
L'OSV va interpretar diverses peces escrites al llarg de la història de diferents compositors que han volgut transformar en música aquest clàssic de Shakespeare
I NRK l ABKI
L'adaptació musical de 'Hamlet' no convenç els santcugatencs L'Orquestra Simfònica del Vallès va oferir divendres al Teatre-Auditori un variat repertori de peces musicals sobre la coneguda obra de William Shakespeare Hamlet.
Durant més de dues hores i sota la direcció de Salvador Brotons, les prop de 160 persones que van assistir a l'espectacle van poder gaudir de peces compostes al llarg de la història per
INAUGURACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE DESENVOLUPAMENT
Txaikovski, Franz List o el músic sabadellenc Benet Casablanca, entre d'altres. D'aquesta manera, el TeatreAuditori tancava la temporada musi-
cal i arribava gairebé al final de la programació d'aquest trimestre, que acabarà demà amb l'obra La muerte de un viajante, portagonitzada per José Sacristàn i Maria Jesús Valdés/. E.C.
PER FER UNA FOGUERA A LES REVETLLES, CAL PERMÍS MUNICIPAL
SOSTENIBLE - AGENDA LOCAL 21 . ,
, : - :
- •
•
. : .
.•
•
•
Dimarts 19 de juny, a les 20 hores al claustre del Monestir Sessió inaugural del PLA DIRECTOR DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE - AGENDA LOCAL 21 a càrrec de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i conferència: «La nova cultura de la sostenibilitat», que oferirà Martí Boada, membre del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.
El Patronat Municipal d'Educació necessita per al proper curs i per a les seves escoles bressol, persones diposades a treballar que compleixin els següents requisits:
Si voleu fer una foguera amb motiu de la celebració de les revetlles d'estiu, adreceu una instància a l'Ajuntament sol·licitant l'autorització corresponent abans del 22 de juny a les 12 hores. A la instància s'hi ha d'indicar el nom del responsable que es fa càrrec de la foguera des que s'encén fins que s'apaga. Les fogueres hauran de complir una sèrie de normes de seguretat: • No haurà d'estar ubicada a menys de 15 metres de les façanes i dels cotxes estacionats. • Tampoc ha d'estar sota les línies elèctriques, telefòniques, etc. • Eviteu que la foguera tanqui el pas als vehicles d'urgència. • Elimineu tota l'herba, matolls, fullaraca, pinassa, branquillons i qualsevol altre material susceptible d'incendiar-se, en un cercle de seguretat de 10 metres de diàmetre com a mínim, al voltant de la foguera. • Poseu sota la foguera terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). A partir de les sol·licituds rebudes, l'Ajuntament realitzarà, al llarg del matí del dia 22, una inspecció conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya i la Policia Local, i autoritzarà només aquelles que reuneixin les condicions de seguretat i que estiguin situades en places públiques. Recordeu que està prohibit llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 metres del bosc.
- Titulació FPII Jardí d'Infància o equivalent. - Que hagin finalitzat els estudis corresponents a partir de setembre de 1997. - Categoria professional d'Auxiliar Tècnic d'Educació. S'ofereix contracte laboral en pràctiques
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Presentar currículum al Registre de l'Ajuntament abans del 28 de juny del 2001
li «fi I D à
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
35
El pintor Mateo ensenya 'El color de la música' a la galeria d'art Rusinol
Una de les obres festives de Carbonell
JORDI GARCIA
La pintura festiva de Jaume Carbonell ocupa la sala Canals J.M.C. / SANT CUGAT
La galeria Canals acull fins a la Festa Major una mostra de Jaume Carbonell coincidint amb la temàtica festiva dels seus quadres. Sota el títol Sèrie Festa, l'artista presenta una pintura fresca que mostra les tradicions més festives del nostre país. Els quadres mostren la música, el ball, les sardanes, els caste-
llers o simplement la placidesa d'una conversa en les nits d'estiu. Carbonell pren de la naturalesa l'essència de les figures, plenes d'un expressiu ritme i moviment. La seva pintura transmet sentiment i està plena de matisos i ressonàncies mediterrànies, com mediterranis són els costums que retrata a les seves teles. L'expressivitat dels colors i el traç clar i definit donen un cert aire naïf en algunes de les
seves peces. Alguns dels indrets dels seus quadres són llocs fàcilment identificables pels espectadors. Aquest artista barceloní, que ha executat la seva obra amb una trajectòria continuïsta i coherent, ha exposat a Londres, Palma o a València, entre d'altres ciutats, en més de 30 exposicions individuals i d'altres de col·lectives. També disposa d'obra en museus i forma part de prestigioses enciclopèdies d'art.
Crítica de teatre I la resta... és silenci Eduard Jener
Música: 'Hamlet. Ser o no ser'. Orquestra Simfònica del Vallès. Director. Salvador Brotons. Narrador. Jordi Boixaderas. Música de: Franz Liszt, William Walton, Benet Casablancas i Piotr Illitx Txaikovski. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 8 de juny. L'Orquestra Simfònica del Vallès ha trobat en Salvador Brotons el director idoni per fer allò que els nord-americans ja sabien, i que consisteix a articular un repertori que equilibra la qualitat amb l'espectacle, és a dir, configurar unes ofertes (i ho dic així perquè no ens podem escapar de l'àmbit per on ens movem, o sigui, el mercat) que complaguin els aficionats melòmans i els espectadors passavolants. El programa format per composicions basades en l'obra de Shakespeare tenia aspectes conservadors i moderns, i el resultat final va ser molt interessant per als (malauradament) pocs espectadors que hi havia al Teatre-Auditori. Comencem amb Liszt i el seu poema simfònic núm. 10 Hamlet, on l'habitual pathos de l'hongarès es desvetlla amb percussions i abundor de metall, llargues introduccions de les cordes i un
clima romàntic que Brotons ralentitza emfàticament. A continuació, la música que Walton va compondre per a la pel·lícula del seu amic Laurence Olivier, l'any 1946, (abans ho havia fet a Henry V i després a Richard Hi) utilitzant amb molta intel·ligència melodies populars orquestrades a la manera d'Elgar, i la creació pròpia de gran efectisme amb una visió mòrbida i fúnebre del personatge, però mantenint un valor intrínsec, per mi, massa exagerat en els crescendos. A la segona part, les Set escenes de Hamlet per a narrador i orquestra de Benet Casablancas, obra amb divuit intèrprets, va ser la magnífica sorpresa de la nit. Peça sintètica, on Jordi Boixaderas, correcte però fred, va introduir amb la lectura del text cada escena, on Casablancas aconsegueix una difícil conjunció de plans sonors, de canvis tímbrics i d'estructures harmòniques que demanaven participació activa dels músics i atenció extrema del director que, en el resultat final, va demostrar que s'havia treballat a fons amb la partitura per poder obtenir la tensió dramàtica que l'obra mereixia. Finalment, Txaikovski i l'obertura fantàstica Hamlet. op 67, clàssica recreació del món sonor de brillant orquestració, efectes melòdics indiscutibles i potència de cordes i metall que van sonar molt bé.
La música segons el color que li dóna Mateo
J.M.C. / SANT CUGAT
La galeria del carrer Rusinol exposa fins al 3 de juliol l'obra de Joaquin Mateo sota el títol El color de la música. Mateo, que exposa per primer cop a Sant Cugat, arriba avalat per múltiples exposicions i diferents premis nacionals i internacionals. L'artista es caracteritza pel domini del dibuix, pel color de la pinzellada que arrodoneix utilitzant altres materials en oportuns collages. El sentiment de les obres no
JORDI GARCIA
expressa només la sensibilitat musical, sinó tot allò que envolta el món dels instruments i dels creadors dels millors sons. També cal destacar els ambients càlids i íntims en què la música no hi és representada però l'espectador continua percebent de forma suggestiva. Quadres com el Prelude o el Black jazz són una mostra de la transformació de les figures de Mateo en essència d'una nova forma d'expressió. L'artista aconsegueix càlides atmosferes perquè l'espectador s'hi vegi reflectit com en un mirall.
MATEO 'EL COLOR DE LA MÚSICA' - fins el 3 de Juliol -
Jazz Mixta sobre tela 60x73 cm.
SOCIS FONS D'ART
Sal3
líillSÍfïol
Santiago Rusinol, 5 2 - S a n t Cugat
Servei taxoció obres d'art Horari ininterromput de dilluns a dk menge T d . 93 675 47
5
i
36 CULTURA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Museu i Monestir, futur i present nuats '''Com un aire que va fugir...'' Mercè Rodoreda 'entorn del Monestir, ara millorat, canviarà més en uns dos anys quan el museu sigui una realitat. El Pla Director ho farà possible amb mil milions llargs de pessetes. Ara és en procés d'estudis tècnics. -La primera fase de les obres començarà potser el juny o juliol. Cal veure els costos de cada front, ataquem per tot arreu. La sala gòtica és complicada, calen pilars cada cinc metres però aquí han de ser cada nou i ho estem estudiant. Joan Albert Adell, director del pla, em comenta com ha d'aguantar el sostre d'aquest espai públic. S'hi han de poder fer castells o ballar sardanes; els salts de rotllanes concèntriques podrien fer esquerdes, cal una estructura complexa que resisteixi. -Les parets són de pedra, l'acústica necessita refractants i un equip d'enginyers estudia on col·locar-los... L'excavació de la sala la farem en dues fases, ens permet valorar què es
L
vol excavar; els arqueòlegs miren ara si serà millor en franges o talls a la paret. Parlem del campanar i la seva inclinació, d'uns 40 centímetres. Se'n va anar per problemes al fer l'església, obres que duraren 180 anys, de 1150 a 1330. A migdia, la paret sud no té contraforts i és prima. Però no hi ha perill perquè la base és ampla. De fa centenars d'anys la torre es va inclinant damunt el fetge de vaca, argila mòbil ifràgil.Vafremint,a frec del fat fulgent, unfrenesíde feredat i feresa, pot fer basarda per si s'aterrava però no n'hi ha perill. -Encara no tenim la maqueta, és una fase avorrida. Tenim tots els problemes i cap de resolt. Entre el Monestir i la Casa de Cultura s'hi crearà alguna mena 'de separació com un banc. Més enllà desapareixerà la rampa amb el centre de restauració. Fa menys de dos anys el cap de premsa de Cultura de la Generalitat em deia, amb una segure-
El claustre amb arbres i neu
tat absoluta i to ben sec: "Doncs si als santcugatencs no us agrada el centre... Res, ni es considera el seu trasllat, és allà i allà es quedarà". Fer un museu de nou, tot és per fer... Es pot fer bé. Esperem que no passi com al Museu d'Història de Catalunya on, com s'ha dit, a més de pagar un milió al dia de lloguer, la línia política a vegades manipula la història perquè digui el que agrada. Com es manipulen enquestes per elevar l'ús d'Internet a Catalunya. Fer museu, fer ciutat. Poc sovint es pot fer un xamfrà de bell nou. A Francesc Moragas amb Sant Bonaventura mires cara als Quatre
Cantons i veus desharmonia de color, materials i formes. Cantonada escairada aquí, cantonada rodona allà, res no lliga, criteris d'estètica ignorats. Dos edificis acarats sense lligams. Cap directriu per damunt de l'interès especulatiu? Avui i ahir... Aviat podrem anar al museu del Monestir per començar a conèixer el passat que ens ha format. Un museu que pot ser una joia dins de la gran joia. El mot museu ve, com tants d'altres, del llatí i del grec. Diu Joan Coromines que el significat actual deriva de la biblioteca d'Alexandria i d'unes grutes decorades amb conquilles que les vil·les gre-
gues dedicaven a les muses. La biblioteca d'Alexandria la fundà Ptolomeu I i l'engrandi Ptolomeu II, dit el Filadelf perquè es casà amb la germana. Fou el gran centre intel·lectual de l'Orient clàssic, milers i milers de papirs i pergamins. Cèsar hi calà foc davant l'astorament de Cleòpatra, lareinasàvia de la ciutat de mig milió d'habitants, bastida pel gran Alexandre fa més de 2.300 anys. Als EUA, l'exsecretari d'Estat J. Baker el feia pare de Carlemany, nascut 1.000 anys després, per l'apel·latiu de magne que comparteixen. La cultura ens dignifica, el poder és tota una altra cosa.
Les Planes recopila en un llibre les obres dels Jocs Florals J.M.C. / LES PLANES
Un moment de la lectura de poemes al Centre Cívic
r A m a t Finques Des de 1948
ENRICFABRE
Les Planes ha editat un llibre amb la recopilació de les poesies i dibuixos presentats als Sisens Jocs Florals del districte. Diumenge va tenir lloc al Centre Cívic l'acte de presentació del llibre que conté poesia, feta sobretot per membres del Casal d'Avis, i dibuixos, aportats des del Casal Infantil. Avis i nens van compartir l'acte de presentació del recull en què es van llegir alguns dels poemes que s'inclouen en aquesta edició. Els poe-
Sant Cugat ^ „
___
PI. Can Cadena,2 Valldoreix
5 9 0
Q)
93
AW A#% 68 80
mes es caracteritzen per l'acurada sensibilitat dels versos, la majoria dels quals tenen l'amor com a tema central. En total són 32 pàgines en què poesia i dibuix comparteixen espai. Les Planes convoca cada any els seus Jocs Florals per fomentar la creació literària i l'expressió artística entre els ciutadans del barri, i aquest any han arribat a la sisena edició. Dels treballs presentats, se n'edita un llibre amb el recull de les obres de tots els participants, que després el Centre Cívic distribueix per tot el districte.
Sant Just Bonavista 63-65 0) 93 480 36 00
CULTURA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Els paisatges de Marina Caycedo a Barcelona
37
Xavier Salvador mostra una emotiva placidesa illenca a la Galeria
J.M.C. / BARCELONA
La santcugatenca Marina Caycedo exposa fins a finals de mes a l'Atelier Gallerie del carrer Balmes de Barcelona. Es tracta de 18 peces del seu treball més recent entre les quals s'hi troba una obra guardonada amb el premi Donart de la Casa Elizalde. Caycedo pinta sobretot paisatges on diu que "transmeto les meves emocions i sentiments a través de la llum i el color". L'artista mostra imatges de Tarragona i la Costa Brava des d'on ha realitzat l'obra a l'aire lliure i que ha pres de la mateixa realitat. Els paisatges a l'oli que ara pinta la creadora d'origen colombià, són la culminació d'un procés artístic que ha passat per la utilització de tècnica mixta en obres anteriors. Marina Caycedo ha realitzat unes 35 exposicions per tot el món alguna de les quals s'han vist a Sant Cugat, a més de tenir una destacada i coneguda trajectòria pedagògica a la ciutat.
• — ~ — -
"Pl*i 4 Cíïiitfïiiç"
el diari de Sant Cugat
e-mai l els4cantons@totsantcugat.com
J.M.C. / SANT CUGAT
Fins a finals de juliol l'artista barceloní Xavier Salvador mostra les seves darreres obres a la sala La Galeria. La trentena de quadres que es poden veure són fruit del treball del darrer any, quan va començar a preparar l'exposició que ara arriba a Sant Cugat. Salvador utilitza l'acrílic en la majoria dels seus treballs per aconseguir una treballada explosió de colors primaris que transporta l'espectador a un món fresc i plàcid d'ambient illenc. L'artista arriba a una simplicitat plàstica difícil d'expressar que té com a referents artístics Torres Garcia, Monpou o Nadal, entre d'altres. Les idees en estat pur esdevenen imatges reals de cales i paisatges de la terra amb el mar implícitament present. Salvador desdibuixa la realitat per treure'n l'essència i busca en la creació una necessària emoció que ha de sentir en cada una de les seves obres. Xavier Salvador va néixer a Barcelona però la seva vida són les illes, on en la dècada dels 80 hi ha fet un gran nombre d'exposicions a diferents localitats de Balears. També ha exposat a la capital catalana i anualment presenta obra a Nova York on té un excepcional èxit. També ha exposat a Miami i ha participat en diferents col·lectives a Mònaco, Marsella o Hamburg, entre altres ciutats.
Adolf inaugura estudi enmig d'una intensa activitat J.M.C. / VALLDOREIX
Una de les obres que es poden veure a La Galeria
JORDI GARCIA
L'artista de Valldoreix Adolf obrirà al públic el seu estudi a partir del dia 27 en què es farà la inauguració oficial. En el Taller d'Art hi haurà una exposició permanent dels quadres de l'artista que per ara disposa d'una pàgina web on es poden ,o apreciar les seves obres. A l'estudi també hi haurà una biblioteca d'art on poder fer-hi consultes i un taller d'estampació de gravats per als artisties que vulguin utilitzar la premsa del gravat. D'altra banda, Adolf ha obtingut un diploma d'ho-. nor en el dotzè concurs de pintura del Premi Calassanc de Terrassa i a partir del dia 18 es podrà veure la seva obra seleccionada en el concurs de dibuix Ynglada-Guillot a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. L'artista. també prepara diversos projectes i exposicions a Barcelona i Sant Cugat que de moment es poden seguir a l'adreça ADOLF-art.com.
Centre
Amb fusta tractada és més fàcil *Virte ai S*mcÀ4, ei Carretera de Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial Tel. 93 58913 47 - www.indubruc.com - SANT CUGAT DEL VALLÈS *itfouvU d'&rfiatéetó i vendes <Umfeàma-matí i tmda. T^M^eé úé&tt mméA matem.
WASH'N DRY
PROMOCIÓ PRIMAVERA
• SERVEI de RENTAT I PLANXAT ASSISTIT • PLANXAT de CAMISES EXPRESS • SERVEI de TINTORERIA • AUTOSERVEI de RENTADORES I ASSECADORES "de MONEDES"
B U G A D E R I E S
Rentem i planxem per a tu
Servei de recollida i entrega gratuït Av. Cerdanyola, 17
Sant Cugat del Vallès
Tel. 93 589 55 88
PER EDREDONS I MANTES •fe
38 puBucrrar
el diari de Sant Cugat
CULTURA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
39
Els Castellers fan una crida l li llar per provar el 4 de 8 treure'l a plaça en l'actuació de la Festa Major. La colla castellera local ha fet una crida popular per tal que els santcugatencs els puguin ajudar a realitzar un dels reptes plantejats en aquesta temporada. Així doncs, aquest divendres es pretén assajar el
Magda Méndez/ SANTCUGAT Els Castellers de Sant Cugat han fet una crida a tota la població per tal que s'uneixi a un assaig especial demà divendres. En aquest assaig es pretén començar a provar el 4 de 8 de cara a la possibilitat de
que seria el primer castell de 8 pisos de la història dels castellers de la nostra ciutat. D'aquesta manera, es consolidarien com a colla de vuit, després d'aconseguir descarregar la torre de 7 durant la darrera diada. L'assaig serà demà al pavelló municipal de 21 a 23 hores.
Crítica de cinema Valors relatius què pugui lluir-se i que l'Andrews aprofita a la perfecció. Ella i tot el repartiment, ja que no es tracta d'una obra preparada al servei de l'actriu sinó d'una alta comèdia, intel·ligent, de to Pel·lícula: 'Genteconclase'. irònic, impecable en tots els aspectes, sortida de les mans d'un Director. Eric Styles. dels dramaturgs més destacats del segle XX, Noél Coward. Actors: Julie Andrews, Jeanne Tripplehom, Stephen Fry, El títol original anglès, Valors relatius, està en conColin Firth. cordança amb el nucli de la història, on l'ordre social establert Durada: 87 minuts. es veu trastocat però on també no tothom és qui sembla ser. A Gente con clase se li nota la mà segura d'un autor Propietat dels comtes de Marshwood, Anglaterra, 1953. excel·lent. Una història explicada amb menys d'una hora i Esclata l'escàndol; l'hereu de la casa, Nigel (Edward mitja, ambritmei ajustada, i amb tots els personatges i situaAtterton), s'ha compromès amb una de les stars més famoses cions justos en el seu punt. Gens decebedora, la pel·lícula de Hollywood, Miranda Frayles (Jeanne Tripplehom), després troba els seus moments més divertits en el comportament del que aquesta deixi plantat el seu company de treball i anterior servei, espectadors privilegiats dels tràfecs de la família i els promès Dan (William Baldwin) i durant una estada al sud de seus visitants. No podia faltar un impagable majordom França. Felicity Marshwood, la mare, (Julie Andrews), ha de (Stephen Fry) que posa ordre entre les excitades cambreres i fer front a les reaccions dels seus amics i veïns, i a un servei dóna suport a la seva mestressa amb l'habitual impertorbabique també s'ha esvalotat davant de la possibilitat de poder litat anglesa per més que s'ho estigui passant d'allò més bé ell veure la famosa actriu en persona. Malgrat els maldecaps, mateix. Felicity és una persona amb classe, preparada per bregar amb Gente con clase també compta amb la presència de qualsevol emergència sense perdre el somriure i les bones Sophie Thompson, germana d'Emma Thompson, mo't més maneres. Però hi ha més, les complicacions no paran de créiconeguda per l'espectador. Sophie potser resulta molt poc xer. atractiva però és una intèrpret de primer ordre que també ofeAquest és l'argument de la comèdia d'embolics britànica reix una interpretació memorable. Gente con clase, que representa el retorn a la gran pantalla de Una pel·lícula, doncs, àgil, netament britànica en tots i el l'actriu Julie Andrews després de quinze anys, un retir en part millor dels sentits, que no deceberà a l'amant de les comèdies forçós a causa de problemes de salut Un vehicle perfecte per- amb classe.
Isabel Sàez
Imatge d'una actuació dels Castellers de Sant Cugat
LIQUIDACIÓ TOTAL PER CANVI D'ESTIL
é«è
MOBLES I ARTESANIA, S.A. Can Mates, 2-4 08190 Sant Cugat Tel.93 675 16 52 El transport no està inclòs en el preu
- < É
40
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Idees per la ciutat, idees per al país
Pasqual Maragall Presentarà l'acte JORDI MENENDEZ
Dimecres 2 0 de juny de 2 0 0 1 a les 20,00 h., a la
Unió S a n t c u g a t e n c a
PSC-PSOE
Comunicat de la Fleca Estació a la població de Sant Cugat Els responsables de la Fleca Estació, després dels fets ocorreguts a casa nostra, volem manifestar el següent: En primer lloc, solidaritzar-nos amb els afectats per la intoxicació causada per un accident que a tots ens ha sorprès i trasbalsat. Lamentem tant per les persones afectades com pels seus familiars els trastorns que hagin hagut de patir i al mateix temps celebrem que s'hagin recuperat i avui estiguin restablerts en la seva salut. Hem estat també afectats per aquesta situació, que ha esdevingut, tant per a la nostra família com per als nostres treballadors, un fet del qual no ens hem refet i suposo que trigarem a fer-ho. La Fleca Estació és un negoci familiar que van inaugurar els nostres pares i que hem continuat nosaltres amb el mateix esperit, el de donar servei i la màxima qualitat en tots els nostres productes. Per això hem estat mereixedors d'una confiança que dia a dia hem anat guanyant. El fet i la voluntat de donar resposta a la gran demanda de serveis que havia crescut en els darrers anys ens va engrescar a oferir diversos productes elaborats a la nostra fleca. En cap cas, tal com s'ha dit, érem una empresa de «catering» i per això no havíem demanat permisos que no necessitàvem. La resta d'autoritzacions les teníem totes, alguna de les quals pendents de renovació, però en cap cas depenia de nosaltres. Sovint aquests incidents són, a banda d'involuntaris, fortuïts, i en cap cas s'és conscient del que pot provocar, per això des del primer moment hem estat els primers sorpresos, ja que al llarg dels cinquanta anys de vida del forn, mai no havia passat res.
Sabem que fets com aquests desperten un gran interès per part de la societat i són seguits pels mitjans de comunicació com a prioritaris, i ens hem trobat sense voler-ho en una espiral amb què és difícil de conviure. Creiem que els responsables sanitaris, que tot i tenir la llei i la raó del seu costat, s'han mostrat implacables i en cap moment han entès que també érem afectats i que en aquests dies difícils ens hem sentit el blanc expiatori de tots els problemes sanitaris del país, tractats sense cap tipus de comprensió cap a nosaltres ni cap als nostres treballadors. Ara som conscients que cal recuperar la confiança de tants i tants clients que ens l'han dipositada al llarg d'aquests anys i, assumint que aquesta plana serà difícil de passar, treballarem per resoldre les deficiències administratives i reobrir com més aviat millor un negoci del qual depenem un bon grapat de famílies santeugatenques. Volem agrair la comprensió i l'estima de tants i tants clients i persones vinculades al forn que coneixen la nostra trajectòria i manera de fer i que ens han fet arribar en aquests moments difícils mostres de solidaritat i afecte que ens han confortat aquests dies. Treballarem per seguir-ne mantenint la fidelitat, la de tots vosaltres, tot esperant poder sortir d'aquest malson i tornar a retrobar-nos amb el forn obert de bat a bat, el forn del barri de l'estació que, a banda de ser el nostre lloc de treball, ha estat i és on hem compartit les nostres vivències personals i on hem fet molts amics.
GRÀCIES, SANT CUGAT, PER LA VOSTRA COMPRENSIÓ
CULTURA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
41
Història del còmic Tintin, de George Remi (Hergé)
Imatge de la muntanya de Montserrat
'Tintin en el Congo'. El canvi d'argument en la versió de color de 1946
rar Al Capone. Hergé en aquesta història denuncia el KuKlux-Klan, que es trobava en el moment de més auge, i Quan el novembre de 1928 el director del diari belga va aconseguir sortir d'aquesta manera de la cotilla ideLeXXè Siècle, l'abat Norbert Wallez, va decidir crear un ològica en què havia estat encasellat per l'opinió pública. suplement dominical dedicat a la joventut, sense saberEl 1932 es publica Els cigars del faraó, pel qual ho estava posant la primera pedra del que posteriorment Hergé va disposar de dos col·laboradors, Bob de Moor i seria un dels personatges més importants de la història Jacques Martín, que més tard serien reputats creadors del còmic mundial, Tintin. Efectivament, l'abat va pro- d'historietes. L'argument d'aquesta aventura consisteix posar a George Remi la creació d'una nova sèrie afi,pre- en la lluita de Tintin contra les poderoses xarxes de trafitesament, d'educar els més joves dels perills del comu- cants de droga d'Orient. El 1934 es va editar la continisme. Així doncs, va facilitar a Hergé el llibre Moscou nuació d'aquesta aventura, El lotus blau, que va gaudir sans voiles de Joseph Douillet en què va basar la prime- de més qualitat documental, ja que Hergé va tenir l'asra història de la sèrie, anomenada Tintin en el país dels sessorament d'un bon amic, Tchang Tchong-\en, que va soviets, que es va publicar en el primer número de Le tenir gran influència en Hergé i va aconseguir que aquest Petit Vingtième, que així es va anomenar el dominical, el considerés per fi el fonamental de la documentació prè10 de gener de 1929. Per crear Tintin, Hergué es va ins- via per a qualsevol història. A L'orella escapçada (1935) pirar en un relat seu anterior, Totor C.P. des Hannetoons,Tintin es desplaça a Amèrica del Sud on es fa referència recollint els trets del seu protagonista. També li va donar a les dictadures militars. L'illa negra (1937) és possiblela professió de periodista, i li va donar un company d'a- ment on Hergé es troba amb el que seria el seu estil defiventures, Milú, un simpàtic fox terrier. El dibuix d'a- nitiu, l'anomenada línia clara. Després d'aquest àlbum quest llibre era encara molt elemental i simple, del con- s'aniran succeint els viatges i aventures de Tintin de cap tingut ja n'hem indicat la intenció ideològica, la retolació a cap del món, ifinsi tot a la Lluna, sent un precursor del molt mal dissenyada, etc, vol dir això que es pot consi- primer viatge tripulat al nostre satèl·lit. Les obres de derar l'embrió del personatge més que el primer volum Tintin han passat a ser clàssiques del gènere d'aventures, de la sèrie, ara bé, d'un gran valor històric, sobretot ressenyem-les: El ceptre d'Ottokar (1938), El cranc de sabent que una vegada editat ja no es va tornar a publicar les pinces d'or(\ 940), L'estel misteriós (1941), El secret fins quaranta anys després i d'una manera gairebé facsí- de l'unicorn (1942), El tresor de Rackham el Roig mil, per especial desig de la seva editorial i del mateix (1943), Les 7 boles de cristall (1944), El temple del sol creador, que va realitzar un escrit justificant "els pecats (1946), Tintin al país de l'or negre (1948), Objectiu: la del passat". Les situacions que es van generant en el lli- Lluna (1950), Hem caminat damunt la Lluna (1952), bre són bàsicament gags en successió que segueixen les L'afer Tomassol (1954)9, Stoc de coc (1966), Tintin al lleis del fulletó i del "continuarà". L'autor va realitzar tot Tibet (1958), Lesjoies de la Castafiore (\96\\Vol 714 a el volum sense guió previ i en base completa de la impro- Sidney (1966), Tintin i eh 'Picams" (1975) i l'inacabat visació. En els dos àlbums següents, Tintin al Congo Tintin i l'art-alfa, concebuda entre 1978 i 1981, amb una (1930) i Tintin aAmèrica (1931) les carències citades es trama argumental sobre el tema dels falsificadors d'art, van corregint, guanyant qualitat tant gràfica com de con- publicat el 1986 tal com ho va deixar Hergé a la seva tinguts. Certament, va ser la col·laboració que Hergé va mort, és a dir, la transcripció dels diàlegs i els esborranys tenir en Jacobs per als decorats i color, com la d'Alice gràfics de forma inconclusa. Devos per a la nova compaginació i format, cosa que va Altres personatges importants de la sèrie són el permetre sortir a Tintin de la mediocritat inicial. També capità Haddock, el professor Tomassol, els policies és curiós ressenyar com en les successives edicions es Dupond i Dupont, la cantant d'òpera Bianca Castafiore i van anar suavitzant els tints racistes, així com les dubto- Nèstor, elfidelmajordom del capità. ses referències ideològiques, mitjançant variacions en el Afegim que Tintin s'ha convertit en una autèntica guió ifinsi tot en els decorats ambientals. indústria, tant cinematogràfica com de tottipusd'objecA Tintin aAmèrica el nostre heroi viatja a Chicago, tes comercials. I per acabar, cal indicar que les vendes on fa front a bandes de delinqüents, i aconsegueix captu- dels seus llibres superen els 400 milions d'exemplars. Jordi Frontons
l'flMKÍiIMAGINARI Rius i Taulet, 13 Rambla del Celler, 89 Tal. 93 589 36 32 M 93 674 0107
/
història -\ del •
JP
còmic
El Centre d'Estudis Valldaurex fa una sortida a Montserrat J.M.C./ VALLDOREIX
El Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex, ha organitzat per aquest dissabte una visita comentada a Montserrat. L'entitat ofereix, de la mà d'especialistes, la possibilitat d'acostar-se al ric patrimoni que es troba en el museu de la muntanya sagrada. Així, l'egiptòleg Marc Orriols oferirà els seus comentaris sobre l'art antic oriental, mentre que la historiadora de l'art Àngels Espert s'encarregarà de fer entendre millor l'orfebreria religiosa que es troba en el museu. Els his-
toriadors Juan José Cortés i Andrés Dengra interpretaran la pintura antiga dels segles XIII al XVIII i la pintura i escultura modernes dels segles XIX i XX, respectivament. Durant la sortida a Montserrat, que durarà tot el dia, hi haurà temps per al descans, per al dinar o per visitar el conjunt monumental del monestir benedictí o el conjunt escultòric del Via Crucis amb obres de Llimona o Gaudí. Aquesta visita s'emmarca en, la programació d'activitats que organitza Valldaurex com el cinefòrum de la pel·lícula El nombre de la rosa de la setmana passada.
Una obra d'Agatha Christie a la UREF de la Floresta J.M.C./ LA FLORESTA
L'Agrupació teatral la Floresta presenta aquest cap de setmana a la Unió Recreativa i d'Esports, l'obra La ratonera, basada en una novel·la de la famosa escriptora anglesa Agatha Christie. Vuit actors dirigits per Pedró José Martín s'encarreguen de posar en escena aquesta peça sobre la venjança que preparen uns personatges que de nens van patir les normes d'un reformatori a l'Anglaterra dels anys 50. Segons el director de l'obra, Pedró José Martín, "és un text amb molt de ganxo i misteri que està molt ben construït, amb una gran riquesa de detalls. Això fa que el públic s'enganxi a l'obra i s'ho passi molt bé fins al final". De fet, l'any 1962 l'agrupació teatral de la Floresta ja va muntar aquesta novel·la de Christie que ara ha recuperat amb un renovat repartiment. Martín
assegura que "ha estat tot un repte perquè ja va tenir molt èxit quan es va representar i ara volem repetirlo". L'escenografia també juga un paper important en l'obra, i contribueix a augmentar l'ambient misteriós. El treball d'actors ve avalat per l'experiència dels seus intèrprets, que contribueixen al bon resultat final del muntatge. L'agrupació teatral ja està parlant amb altres poblacions per dur-hi La ratonera, i es podria veure a Sant Vicenç de Castellet, entre altres poblacions. La ratonera és una de les novel·les més representatives de l'escriptora anglesa Agatha Christie, especialitzada en novel·les d'intriga, policíaques i de misteri i coneguda pels nombrosos títols de la seva obra que s'han dut al cinema. L'obra es representarà a la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta dissabte 16 a les 22 hores i diumenge 17 a les 18.30 hores.
el diari de Sant Cugat
Jijous 14 juny del 2001
Eroski compra Carrefour Eroski i la filial d'El Corte Inglés, Hipercor, s'han repartit nou dels dotze hipermercats que Carrefour ha hagut de vendre's per tal que el Servei de Defensa de la Competència aprovés la seva fusió amb Promodés. Aquesta operació ha estat valorada en uns 55.000 milions de pessetes, segons fonts del sector.
Micol Sabaté / SANT CUGAT
L
a cooperativa de distribució basca Eroski ha adquirit l'antic Pryca de Sant Cugat gràcies al procés de desinversions al qual s'ha vist obligat Carrefour (Pryca) després de la seva fusió amb Promodés (Continente) l'agost de 1999. Així doncs, Eroski i Hipercor, aquest últim filial d'El Corte Inglés, es repartiran nou dels dotze hipermercats dels quals el grup de distribució francès s'ha vist obligat a desprendre's a Espanya per evitar una situació de domini, segons el Servei de Defensa de la Competència. A més del Carrefour ubicat a la nostra localitat, Eroski ha adquirit també l'antic Continente situat a Terrassa, i desembarca per primera vegada al Vallès doblant d'aquesta manera la seva presència a Catalunya, on ja disposava d'un hipermercat a Cornellà (Baix Llobregat) i un a Tarragona, i de 40 supermercats. Des de l'Ajuntament es veu l'operació com un simple canvi d'accionariat que no influirà a la resta del comerç del centre comercial -on s'ubica l'hipermercat- ni de Sant Cugat. "No crec que aporti avantatges ni desavantatges al comerç de Sant Cugat ni que tingui un impacte negatiu per ningú, tot seguirà igual", ha afirmat Carrefour de Sant Cugat va facturar gairebé 15.000 el regidor de Promoció Econòmica i Hisenda, segons fons del sector, ja que es calcula que la Pasqual d'Ossó. Tant Eroski com Hipercor compliran els compra d'un hipermercat Carrefour suposa una diferents requisits que exigia el govern per tal inversió d'entre 4.000 i 6.000 milions de pessed'autoritzar la venda dels hipermercats, entre tes. A més dels hipermercats citats, Eroski ha els qualsfigurael manteniment de tots els llocs adquirit els hipermercats situats a Cartagena i de treball de cada una de les grans superfícies. A Sant Cugat aquesta mesura afecta uns 250 Múrcia, mentre que El Corte Inglés ha comprat treballadors, mentre que a Terrassa la plantilla els Carrefour de Màlaga, Valladolid, Sevilla, Burgos i Avilés. De està conformada per més de 200 persones. moment, però, encara A més del Carrefour de Sant queden per adjudicar El Corte Inglés gestionarà els nous Cugat, Eroski ha adquirit tres hipermercats. centres el 30 de juny, també l'antic Continente de Són els situats a les mentre que Eroski no poblacions de Sant Terrassa doblant així la seva Adrià de Besòs, Alho farà fins al 31 de juliol o fins i tot fins a cobendas i Algecires. presència a Catalunya l'agost. Carrefour negocia ara Cal destacar que la la venda de 15 botifacturació del Carrefour de Sant Cugat va ser de gues Maxor a la província de Girona i de tres gairebé 15.000 milions de pessetes el 1999 i supermercats Champion, un d'ells a Lleida. compta amb una superfície de 13.500 metres L'entrada d'Eroski canvia el mapa dels quadrats. hipermercats a la comarca del Vallès, controlat fins ara per Carrefour, amb tres centres -dos a MAPA DE LA DISTRIBUCIÓ Terrassa, un al Baricentro de Barberà i el de La venda dels nou hipermercats per part de Sant Cugat- i el francès Auchan, amb un Carrefour ha reportat a les arques del grup de Alcampo a Sant Quirze. distribució uns 55.000 milions de pessetes,
milions de pessetes el 1999
JORDI GARCIA
La cooperativa Grup Eroski La primavera de l'any 1969, deu cooperatives de Biscaia i Guipúscoa, amb 88 treballadors i diversos milers de consumidors, van acordar la seva integració. La nova entitat va anomenar-se Comerco, en la qual consumidors i treballadors serien conjuntament l'essència d'aquest nou model. El 1970 la societat va canviar de nom i va passar a anomernar-se Eroski i actualment aquells 88 treballadors s'han convertit en 5.400 i els pocs milers consumidors de l'inici superen els 250.000 socis. Aquest grup, que és membre de Mondragón Corporación Cooperativa, va finalitzar l'exercici passat amb una facturació de 700.215 milions de pessetes i unes inversions que van pujar a 68.696 milions de pessetes. A més, durant el darrer quinquenni
(1995-1999) ha superat els 150.000 milions de pessetes d'inversió, destinats principalment a l'obertura de nous hipermercats i supermercats. Així mateix, en els darrers cinc anys, el Grup Eroski ha incorporat més d' 11.000 nous treballadors. El Grup Eroski actuarà en els quatre nous centres comercials adquirits de manera coherent apostant per la qualitat del lloc de treball segur, fent extensiva l'opció lliurement adoptada pels treballadors de participar en la propietat, en la gestió i en els resultats de l'empresa. La xarxa comercial d'Eroski s'estén per tot Espanya a través dels 47 hipermercats Eroski i Maxi, els 796 supermercats Consum, els 569 autoserveis Charter, les 8 botigues d'esport Fòrum, a més de les 133 oficines d'agències de viatges.
ECONOMIA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
43
L'empresa
"Volem aconseguir la satisfacció del nostre client" Niu Hàbit Ignasi Moner, enginyer de camins, canals i ports, porta més de tres anys a l'empresa privada i a començaments d'any va decidir, amb companys del sector, associar-se i aportar els seus coneixements I les seves experiències sota el paraigües de Niu Hàbit, SA. Fotografia: JORDI GARCIA
Micol Sabaté / SANT CUGAT En primer lloc, ^podria explicar-nos com va sorgir la idea de crear una empresa de rehabilitació? La idea va sorgir fa més o menys un any d'un grup de gent del sector de la construcció i la rehabilitació que vam decidir associarnos en vista del constant creixement del sector tal com passa a altres països. Per aquesta raó vam decidir crear la nova empresa Niu Hàbit.
i,Han decidit instal·lar-se a Sant Cugat per alguna raó concreta? Ens hem instal·lat a Sant Cugat principalment perquè creiem que
Correus compra l'edifici de la rambla Can Mora
és el centre de gravetat d'una àrea econòmica, industrial i tecnològica que és i serà una de les més importants del sud d'Europa.
Què és el que ofereix la seva empresa exactament? Som una empresa constructora dedicada a l'edificació i especialitzada en la rehabilitació d'edificis.
Quina és la situació d'aquest sector? El sector de la rehabilitació està creixent any rere any bàsicament per dos motius. En primer lloc, per una escassetat de sòl edificable en el centre de les ciutats que obliga a rehabilitar els edificis per adaptar-los als estàndards de vida actuals. I, en segon lloc, per-
El Comitè d'Inversions de Correus a Madrid va aprovar, el 30 de maig passat, la compra de l'edifici de Correus a Sant Cugat situat a la rambla de Can Mora. El preu de venda de l'edifici, fins ara propietat municipal, és d'uns 80 milions de pessetes que l'Ajuntament destinarà a altres inversions per incrementar el patrimoni municipal. Aquesta adquisició s'emmarca dins el pla de millora del servei postal a Sant Cugat que va començar amb la divisió de la ciutat en diversos districtes postals, l'ampliació de la plantilla, la dotació de vehicles i la creació, ara fa un any, del local al carrer Ildefons Cerdà. Un dels problemes d'aquest local és la seva situació poc cèntrica i per aquesta raó es va mantenir l'edifici de la rambla de Can Mora com a oficina d'atenció al públic.
Què destacaria com a punt més important de la seva empresa? Les nostres actuacions estan dirigides a aconseguir la màxima satisfacció del client a partir de l'aplicació de tres principis bàsics de la construcció com són la qualitat, el termini i el cost. Tots els treballadors de Niu Hàbit fan seus aquests principis i treballen d'acord amb ells aportant idees que
millorin el resultat final. Creiem que el nostre client es mereix seriositat i respecte pel que fa a aquests tres punts.
Quin és el perfil del client amb què treballeu? Tenim clients de tot tipus. L'administració, empresaris, comunitats de propietaris i administradors de finques i, en menys quantitat, clients individuals. En el sector de la rehabilitació funciona molt el boca-orella i si treballes bé, els clients et porten altres clients.
Quant a competència... Nosaltres som uns grans defensors de la competència ja que aquesta ens obliga a innovar constantment i millorar el nostre ser-
Valldoreix: 1.300 milions de pressupost per al 2001 M . S. / VALLDOREIX
Redacció / SANT CUGAT
què els edificis envelleixen i cal efectuar reparacions per motius d'estètica o seguretat. També augmenta la demanda de manteniment perquè la gent cada cop és més conscient que els edificis requereixen una atenció, igual que es fa, per exemple amb els cotxes, per evitar elevades despeses en rehabilitacions.
Valldoreix va aprovar a finals de la setmana passada un pressupost per al 2001 de gairebé 1.300 milions de pessetes, concretament 1.247.904.487 milions, tot i el vot negatiu dels dos partits que conformen l'oposició, PSC i PP. El president de l'Entitat Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Paraira, va exposar a grans trets les principals línies del pressupost. La urbanització dels carrers de Valldoreix continua sent la prioritat de l'equip de govern. "En aquests moments el nombre de carrers urbanitzats ja supera els no urbanitzats, i s'ha de continuar treballant en aquesta línia", ha afirmat Xavier Cortés. Una altra línia important d'aquest pressupost anirà destinat a pal·liar la manca d'enllumenat públic del municipi. Per últim, entre altres serveis, cal destacar la construcció de la
nova piscina, a la qual s'hi destina una partida important, d'uns 230 milions de pessetes. Els dos partits que conformen l'oposició van votar en contra de l'aprovació del pressupost. Pantaleón de Miguel, representant del PP, va criticar la manca de temps amb què l'equip de govern els va presentar els documents i "això
La urbanització dels carrers de Valldoreix continua sent la prioritat de l'equip de govern de l'EMD impedeix estudiar exhaustivament un pressupost de gairebé 1.300 milions". D'altra banda, va criticar la inversió al departament jurídic de l'EMD que passa de 2,3 milions a 5, xifra que atribueix a una mala gestió del departament. En aquest sentit també va criticar la creació
de la figura de l'interventor com a recolzament al secretari, que "suposa una despesa de 10 milions l'any". Per últim, De Miguel va assenyalar que Valldoreix paga cada cop més a Sant Cugat i "en canvi, fa dos anys que ens paguen el mateix. Això algú ho hauria de revisar", va afirmar. Carme Pérez, representant del PSC, també va votar en contra del pressupost i va criticar, entre d'altres aspectes, l'augment de les contribucions especials, ja que creu que a Valldoreix es pot mantenir el percentatge que hi havia fins ara.
vei dia a dia. Nosaltres ens renovem a través de les fires, aplicant les últimes tecnologies, noves tècniques de rehabilitació, etc. La competència és bona, ens fa més forts i serveix per ubicar les empreses dins del mercat.
Quines són les seves perspectives de futur? Creiem que les nostres perspectives de creixement i innovació constant són molt importants. Estem segurs que el parc residencial que ens envolta apostarà per la rehabilitació tal com ha passat i està passant a la resta d'Europa. Ara, amb la instal·lació de Niu Hàbit a Sant Cugat volem obrir les portes de la nostra companyia a la gent del municipi perquè vingui a informar-se sense cap compromís.
Reducció d'un 80% de l'IAE al comerç afectat per obres Sant Cugat Comerç (SCC) s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament per tal d'obtenir la màxima informació sobre l'ordenança fiscal que permet la reducció de l'IAE de fins a un 80% per aquells comerços afectats per obres en un radi que encara ha de limitar el Departament d'Urbanisme. Tampoc se sap encara quin serà el sistema que aquest departament utilitzarà per aplicar aquestes reduccions. SCC està intentant gestionar el tema de forma col·lectiva tot i que, segons l'Ajuntament, aquest tràmit s'ha de fer de manera individual/ M.S.
ACJU
•Promocions •Compravenda
Avinguda Lluís Companys, 1 8-20 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès
IMMOBILIÀRIA, Si. •Lloguers •Solars...
Tel.93 674 31 41
44
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
MMOBILIÀRIA La millor selecció d'habitatges ARENASAN ALQUILER
1
•TORRE!JNIFAMILIAR AISLADA. Av. Mas 'uster (Valldoreix). Sup. solar 1.000m2. Sup. construida 550m2. Con sta de 5 hab., 3 banos y 1 aseo, salón con chimenea, comedor independiente, cocina, sala de música, terraza solàrium, cuarto de plancha, hab. servicio, cuarto de juegos, despensa, trastero y garaje para 4 coches. S uelos de màrmol y parket, piscina privada y calefacción. Alquiler: 700.000 ptas.
1 0 1 PISOS Sres. propietarios, nos URGEN todo tlpo de viviendas en alquiler (Incluso habitaclones), por gran demanda de clientes con referenclas. ALQUILER
VENTA
• Torreblanca. Obra nueva. Àtico Dúplex, 2h., sola- OBRA NUEVA. Bajos con jardín y Dúplex. . . rium, calefac. A estrenar. 100.000 Desde 34 M • Estación. Dúplex 6 h. + 3baftos, trza, buhardi- • Pisos de 2" mano. . .Desde 20 M hasta 92 M lla 60m2 160.000 • Casas Desde 18 M hasta 210 M • St Cugat. Casas varios preciós. jjTambién alto standingü TODOS LOS PRECIÓS Y MUCHÍSIMOS MÀS, jjLLÀMANOS YAI!
C/ Endavallada, 2 1 baixos • Tel. 93 589 45 66 ÒRGAN 2banys, trses, jardí privat, garatge, cuina-offi• Av. Cerdanyola. Pis. Sup. 120m2, 4 dor, lbany, ce, ben cuidada 47,9 M 2 trses, traster, calefacció gas natural. 26,3 M • Bellaterra. Torre unifamiliar reformada fa 5 • Av. Cerdanyola. Pis dúplex. Sup. 87m2, 3 dor, anys. Sup. 140m2, 3 dor, lbany, 1 lavabo, lbany, 1 pk + traster. 32 M cuina-office, garatge, z. comunitària amb pis• Can Magí. Pis pràcticament nou. Sup. 95m2, 3 cina 49 M dor, 2banys, 1 pk + traster, z. comunitària amb 1 Valldoreix - Zona Montmany. Unifamiliar. piscina. Sup. 165m2, 3 dor, 2banys, 1 lavabo, cuina• Coll Fava. Torre adossada. Sup. 193m2, 3 dor, office, piscina. Solar 537,30 m2 58 M VENDES
1
C / Valldoreix. 58. Tel. 93 589 73 74 • Av. IWistral, 53 (BCN). Tel. 93 424 03 18
FINQUES GIRONELLA ALQUILER
VENTA
•A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal., • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. con armarios cocina-office, bano comp., aseo con ducha y empotrados, amplio salón-comedor, cocinacalef. Mucha luz y sol . . . .123.000 + gastos office, 2 banos comp., vestidor, lavadero y • A estrenar, junto FGC. 3 dormitorios, come- trastero. Acabados de calidad: parquet, màr28,35 M dor-salón, cocina-office, bano completo, aseo mol y z. com. con piscina con ducha y calefacción. Mucho sol y luz. • Av. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dormitoPerfecto estado 103.000 + gastos rios (2 dobles), comedor-salón, cocina, lavade• Junto FGC. 4 dormitorios, comedor-salón, 2 ro, bano completo reformado, terraza, calefacbanos comp., amplia terraza, z. com. con pis- ción, aire acondicionado y mucha luz. En buen cina. En perfecto estado . . .100.000 + gastos estado 23 M C/ Plana de l'Hospital, 10 • Tel. 93 674 72 54
Plaça Octavià, 7 • Tel. 93 674 32 08 FINCAS Av. Vall d'Or. Casa estilo modernista para restaurar. Solar 1.760m2. Única en la zona. 117 M • Can Trabal. Torre indv. 386m2, 5 hab + despacho, sal-com. 66m2, solar 670m2 160 M • C/Vallès. 2 locales de 160m2 i 210m2, total. diàfanos, salida humos. . . . 195.000 i 269.000 • Jto. Estación. Piso nuevo, 4 hab, 2b, trza, jardín y piscina comun., pk, calef, aire acond, parket, alarma, serv. domóticos 250.000. • Jto. Estación. Varios pisos nuevos de 110m2, 130m2 y 150m2, 4 hab, trza, sol, jardín y pisci1
SANT CUGAT na comun., pk 48M, 50M y 55M. • El Colomer. Torre ados., 150m2, 2hab dobles + estudio, bano,a seo, jardín 30m2 50,75 M • Av. Mas Fuster. Torre indiv. refor. 3 hab. dobles, 2 solar 380m , garaje 1 coche 43 M • Muy Céntrico. Local comercial, 250 m2 + patio, A.A., calefac. Ideal para banco. 390.000 • Junto a El Pinar. Torre individual, 4 hab., solar 685 m2, soleada, estupendas vistas . . . .37 M • Junto Monasterio. Piso seminuevo, 2 suittes, acabados de calidad, calefac 100.000
BUFET JURÍDIC LLOVERAS DEPARTAMENT JURÍDIC
DEPARTAMENT IMMOBILIARI
• Plans urbanístics • Expedients de domini i interdictes • Llicències urbanístiques • Expropiació forçosa • Projectes de reparcel·lació • Trànsit: accidents-multes
• Compra-venda de finques • Arrendaments urbans • Tràmits registrals i fiscals • Comunitats de propietaris
Consulteu la nostra oferta de productes en el "TOT Sant Cugat"
Doctor Murillo, 14 • Tel. 93 674 08 97
C/ Camí del Colomer, 10 • Tel. 93 544 21 56
GRUPASSA ' St. Cugat-Parc Central. Piso mejor que nuevo, solo 2 Im2+6m2, a actualizar, buenas vistas, muy lumi1 ano, 138m2 const, 4 hab, salón 30m2, trza, coc- noso 48,7M off, z. com. pisc. pk, trast. Buena calidad. 58,8M • St. Cugat-Centro. Àtico Dúplex 1 hab, reformado, > St. Cugat-Parc Central. 3 hab., 2 banos, salón chimenea, terraza. Ideal parejas jóvenes. .23.9M 26m2, terraza 33m2, acceso directo a z. com. con • St. Cugat. Casa adosada, a 2' FGC, 180m2, obra piscina, pi. pk y trastero. Solo 4 anos. . .49,5 M vista, salón-comedor 28m2, 3h+esrudio, jardín • St. Cugat-Z. Ribatallada. 100m2 const., 4 hab., priv, gje 2 coches, piscina comun, aseo. 52,9M 2bns, sal-comedor 26m2, trza, bien orientado, z Orientación y situación inmejorable comun, pk + trastero. Situación excelente. .39M • Turó del Golf. Torre unifamiliar 2 plantas, parcela • St. Cugat-Z. Kampio. Piso 153m2, salón comedor 615m2, 5 hab. dobles, suitte, salón con chimenea, 36m2, cocina office, 4 hab grandes, pi. pk, trza cocina offïce, jardín, piscina 105M Av. Rius i Taulet, 33 • Tel. 93 589 7 1 7 1
MULTICASA • Sant Cugat. Situación irrepetible, preciosas precioso salón con salida a jardín, 3 dormitovistas al golf. Zona ajardinada, piso perfec- rios, 2 banos, pàrking y trastero. Acabados de to, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, cocina pre- lujo. Finca nueva impecable 63 M ciosa, acabados de superlujo, 2 pàrking y • Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, gran trastero 62,5 M salón con salida a terraza, 3 dormitorios, 2 • Oportunidad. Magnifico piso, 150 m2, vistas banos, preciosas vistas, z. comunitària con sobre Sant Cugat, cerca FGC, 4 dormitorios piscina y pàrking 45,5 M grandes, salón 2 niveles, gran cocina nueva, • Vinyet-Golf. 124 m2, todo reformado con bano, aseo, pàrking y trastero 40,5 M clase, exterior, sol, 4 dormitorios, 2 banos, < jAtención! Z. Golf. 130 m2, 200 m2 jardín pri- gran cocina y zona comunitària con piscivado (posibilidad de piscina), cocina-office, na 46 M
INICIATIVES S . C . UNIFAMILIARS
PISOS
• Valldoreix. Casa antiga (anys 30). 200 m2, solar 900 m2, piscina 50 M • Montmany. 290 m2, solar 658 m2, 4 dormitoris + estudi, 2 banys, garatge 65 M • Mira-sol. Prop estació, 346m2, solar 978m2, 5 dor, 3 banys, garatge 120 M • Mas Janer. 220m2 (soalr 450m2), 5 dormitoris, 2 banys, piscina, garatge 75 M
• Av. Cerdanyola. 78m2, 4 domitoris., cuina per acabar 22M • Cànovas del Castillo. 155 m2, 5 dor, 2 banys. Per reformar 30,5 M • Pintor Murillo. 140 m2, 4 dormitoris, 2 banys + lavabo, piscina 52 M • Can Picanyol. 160 m2, 2-4 dor., 3 banys, garatge (2c) 75 M Despatxos en lloguer i venda
C / Vic, 28 - 2n l a • Tel. 93 675 10 10 G.I.P.E. • 390m2, saló menjador, cuina-office, rebost, • Av. Cerdanyola. 65m2, 1 hab 25 M. safareig, 5 hab amb bany i arm. ena, aire • Parc Central. 155m2, menjador 40m2, 4 hab (1 cond., garatge 2 cotxes, piscina, 80m2 jardí. suite), 2 banys, lavabo, cuina-office, safareig, 120 M. armaris encastats, trsa 12m2, traster, 2 pk, z. comun amb piscines, vestuari i gimnàs. 65M. LLOGUER (despeses comunitàries incloses) Torre Valldoreix /Mira-sol. Parcel·la 1.000m2, • Parc Central. Àtic 95m2, 3 hab, 2 banys, casa 300m2, 5 hab, estudi 30m2, 3 banys, cuina-office, safareig, armaris ena, terrassa garatge 2 cotxes 95M. 35m2, pi. pàrquing i traster, z. comunitària amb 2 piscines, vestuaris i gimnàs. .200.000. • Nova construcció Can Trabal
VENDA
Sant Bonaventura, 5 « Tel. 93 589 0 3 43 • 699 0 8 86 17
Rambla del Celler. 2 • Tel. 93 589 00 66 CASTELLVÍ • C/ Enric Granados. Locales de 200 y 100 m2 • Coll Fava. PI. baja 98 m2, lh. db, 2h ind, lb, 2.500/m2 calefac radial, pk, trast, jardín privado. 42 M. • C/ Estapé. Nueva promoción. Piso 90 m2, 2 • Torreblanca. Piso 80 m2, lh. db, 2h i, 2b. 43,1 M. hab. individuales, 1 hab. dobles, bano, aseo, • Torreblanca. Àtico 75m2, trza 12m2 lh. db, 3h comedor-salón 28 m2, jardín comunitario, pisind ; 25,2 M. cina y 2 plazas de pàrking 180.000 • Torreblanca. Piso 70m2, lh. db, 2h i. 23,1 M. • C/ Rius i Taulet. Locales oficinas. ALQUILERES Desde 55 m2 66.000 • Pere San. Piso 110 m2, 1 habitación individual, • C/ E. Granados. Local de 130 m2 . . .220.000 2 habitaciones dobles, bano, aseo, calefacción, VENTA PÀRKINGS jardín privado y pàrking 120.000 • CAP. 1,6 M - Sta. Joaquina, 2,1 M. C/ Rius i Taulet, 4 • Tel. 93 674 12 4 1 - 93 674 13 66 VENTA PISOS
ACTIU I M M O B I L I À R I A • Casc antic. Tot reform. 70m2, menj-estar, 1 Ados. pg. Creu. 230m2, jdí priv 27m2. 3 dor + cuina, 1 dorm., bany, calef, sol i vistes. 26M. est., 2 pk. Impecable 65 M. • C/ St. Bonaventura. 70m2, menjador, 3 dorm., 1 Lloguer. Baixos Jdí Coll Fava. Per estrenar. bany, balcó. Ben orientat, cuina reform. 26M. 90m2, 40m2 jdí priv, 3 dor (1 suite), pk. pisci• Z. Rabassada. 60m2, 2 dorm, bany, pk, z.com na 140.000. piscina 33,5M. 1 Lloguer. Baixos z. Golf. 70m2 + terrassa • Rius i Taulet. 130m2, menj-est 42m2, cuina- 40m2, 2 dor (1 suite), 2 banys, pk doble i trasoff, 4 dor, 2banys, calef, aire condicionat, trsa, ter. 140.000. pk, traster. 49M. 1 Lloguer. Adossada C/ la Plana. 150m2, 3 dor, • Ados. av. Enllaç. Reform. 170m2, jdí priv 52m2, estudi, bany, lavabo, jardí privat 50m2, cale2/3 dor + est., 2 pk, z. com. piscina 65 M. fac, garatge 175.000. Av. Lluís Companys, 18-20 • Tel. 93 674 3 1 4 1
IMMOBILIÀRIA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat HER
FINQUES
1
45
IMDESA
Can Alzamora. Dúplex Semi nuevo 95 m 2 , 3 buhar. A 5 min. golf St. Cugat. Solo. . .37M. hab. (2dobles), com. 22m2, coc imp, bafio y • Sant Cugat-Mira-sol. Torre 120m2, terreno aseo imp, trza y balcón, z. ajard, ase, pk incí. 300m2, com 27m2, 3h., coc. con vitrocer, Tiene que verlo 30,450 M chim, trast 14m2, gje 3 coches 36,5 M 1 Sosiego. 8 casas apareadas de obra nueva. • St. Cugat - Urb. Finestrals. Casa 202m2, 4 hab 2 108m2, 3 o 4 hab, comedor 22m , coc-ofF, 2 (2 dbls), com 30m2, 2 bns, as., buhard 18m2, banos, as, 2trzas, balc, pk, porche, jard solàrium 15m2, trza, garaje, jardín y pisc. 315m2, fachada estu y mar. trav. Desde 32,5 M comun. Llàmenos e infórmese. ' Casas obra nueva. Z. residencial «Els Nius». • Atico semi nuevo Rubí. 90m2, 3h. (2 dbls), Casas 185m2, com 26m2, 3 hab. dob., coc-ofF, coc-off, bn imp., trza 87m2, ase, arm. emp., gje 50m2, bn, 2 as, arm. emp., solàrium, pk incluido. No deje de verlo 23,5 M
• Camino Cruz. Pis nuevo a estrenar, 120m2, 4 • Bellaterra. Casa singular 315m2, viv. 1 pi., 4h hab, 1 bafio + aseo, sal-com 28m2, coc-off, 2 (1 suite con vestid)+hab Servicio c/bfi, 3 banos, trzas. Buenos acab., 2 vecinos. soleado. 40 M. sal-com. 45m2, coc-off, trza, gje, bodega, jar• Coll Fava PI. baia lOOm2,3h (12 suite), 2bns, sal-com dín, pisc. Mag. vistas. Solar 1.700m2. 110M. 25nf, coc 12rn2,jdnpriv. óOrn , lpk, trast. .41,2 M • Can Trabal. Torre unifamiliar seminueva, • Coll Fava. Atico MEJOR QUE NUEVO, 18 312m2, 4hab. + estud, 2 bns, as. cortesia, sala 2 meses antig., lOOm . 3hab., 2 bns, sal-com. estar, com., coc-off, trza, garaje 3 c , 2 trast. 25m22, coc-off 12m2, lavadero, parquet, terraza Solar 640 m2. Perfecto estado. 42m , pk, trast., jardín com. pisc 42 M • Bellaterra. Torre unifam. 600m2, 4h (1 suite, • Mira-sol. Torre ados. 234m2, 4 hab (1 suite), 2 vestidor), hab. ser. con ducha, 4bns, sal-com. banos, as., sal-com. 26m2, cocina, jardín priv., 50m2, coc-off, desp., 3estud., vestuario/as, gje garaje 2 c , 2 anos antig 57,5 M. 2c, trast, bibliot. Solar 3.000m2, pisc. .170 M
C / Cervantes, 53 . Rubí • Tel. 93 697 45 62
Plaça Octavià, 8 » Tel. 93 675 43 02 - 93 674 57 04 LOOK &
VENTAS
• 0337 PI. del Coll. Totalmente reformado, comedor, cocina, 2h (antes 3), lb, todo exterior, parket, climalit, ascensor. 22,850 M. • 0335 Rbla. Ribatallada. 90m2 útiles, comedor, coc., 3h (2 dobles), 2b, ext, calefac, muy soleado y luminoso, z. infantil, 1 pk, trast. . . .39 M • 0269 Coll Fava. 87m2, comedor, cocina, 3h, 2b, trza 22,5m2, 1 pk, trastero, pisc comun. 43,5 M •0316 Z. residencial. 140m2, salón-comedor, cocina-off, 4h (3 dobles, 1 suite), 2b, calefac,
aire cond., 2pk, trast, parque infant, pisc comun. Antig. 8 anos 65 M. • 0322 Monasterio. Reformado, comedor, cocina, 3h, lb, todo exterior, muy soleado, vistas al Monasterio 23 M. • 0244. Estación. Comedor, cocina, 3 hab., bafio, calef., vistas y soleado . . .SOLO 19 M • 0264. Adosada, 240 m2, garage 3 c, trast, salóncom., coc-off, 3 hab. (1 suite), 2 b., 1 a., estud, calef., aire acond., orient, sur, pisc com., perfecto estado, ant. 7 anos 69,8 M
Av. Lluís companys, 8 • Tel. 93 587 89 90 - 93 589 26 43 SACA
VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 habitacions, bany complet, saló, cuina reformada, ascensor, pàrquing opcional i calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., b. comp., saló-menj., cuina + galeria, trsa. i b. vistes. P-3223 . . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 habitacions, bany complet, saló-menjador, 2 grans terrasses. Totalment reformat. P-3185 27,250 M • Sant Francesc. Pis 3 hab., bany complet, salómenjador, gas i calefacció. P-3269 . .23,3 M C/ Dos de Maig, 25
FINQUES
FIND
• Torre Blanca. Dúplex cantoner, 3 hab. + estudi, 2 banys, saló-menjador, cuina-office, 2 terrasses i 2 pi. de pàrquing. P-3274 .46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 . . .40,8 M • Estació. Pis 3 habitacions, bany, saló-menjador, parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 habitacions, 2 banys, cuina i ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 habitacions i àtics. Des de 34,4 M • Tel. 93 589 84 00
INMARBA,
S.A.
VENDES PISOS EN LLOGUER
• Àtic a la Rbla. del Celler. 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, parquet, terrassa. Tot nou. 135.000 • Pis moblat a la Rbla. del Celler. 3 habitacions + estudi, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, llar de foc, terrassa 150.000 • Pis moblat a prop estació. Per estudiants. 4 habitacions, 2 banys, calefacció 80.000 • Apartament moblat en z. Creu Roja. 1 habitació, bany, plaça de pàrquing i terrassa . . . .85.000
• Pis-Àtic Cl Vallès. 4 dormitoris, 1 bany. Bon estat, ascensor. 23 M • Pis Rambla Celler. 4 dor, 2 banys, ascensor, sol i vistes. Falten reformes 30 M • Pis a 1 min. estació, 2 dor, 1 bany, tot reformat, A.A. Impecable 31 M • Pis z. Parc Central. 3 dorm. dobles (1 suite), 2 banys, terrassa 60 m2, 2 pk 49,5 M • Pisos Coll Fava. 3-4 dor, 2b, pk, tr., z. com. piscina. Per estrenar. Des de 40 M • Adossada. Z. Estació. 4 dor., 2 banys, llav., trsa, ascensor privat, 2 pk 65 M • Adossada. Z. Estació. 3 dor. grans, 2 banys, llav., mansarda, pk, pisc. Impecable 82 M • Torre. Z. estació Mira-sol. Solar 380m2, casa 4 dor., impec, sol, z. tranquil·la. . . .67 M • Torre Valldoreix. Z. Mas Roig, 300 m2, solar 1.400m2, 6/7 dor, 3b. Bon estat 115 M • PISOS I PLACES DE PÀRQUING, diverses zones VENDA o LLOGUER
C/ Valldoreix, 60 • Tel. 93 674 67 15 - 93 589 33 68
Av, Lluís Companys, 52 • Tel. 93 6 7 4 77 76 - 93 589 42 05
FINCAS
OCCIDENTE
RIVER I M M O B . & VENTAS
VENTAS
•Coll Fava. Obra Nueva. Piso de 3 habitaciones (1 suite), 2 banos, cocina-office, salóncomedor, jardín 80 m2. Pàrking. Trastero. Zona comunitària con piscina 44 M • Casa modernista. Centro pueblo. Totalmente reformada, 3 hab., bafio, aseo, amplio salón-comedor, parket. Jardín 50m2, pàrking 46,5 M. • Oportunidad parejas. 2 habitaciones, bafio y cocina nuevos, parket, todo exterior, balcón, tranquilo y luminoso. Reformado 23 M
• Piso Z. Torreblanca. 60 m2, 3 dormitorios, bafio completo, cocina-office, salón-comedor y terraza 26,5 M • Àtico dúplex/buhardilla. Z. Monasterio, superfície construida 95 m2, 3 dormitorios, bafio y estudio con solàrium 29,5 M • Z. Torreblanca. Superfície construida 110 m2, 3 dormitorios, 1 suitte, 2 bafios, cocina-office con lavavajillas y salón-comedor 35 M • Z. Golf. 2 dormitorios, bafio completo, cocina,
C / Castillejos, 3 1 • Tel, 93 675 18 48
Plaça Octavià, 4 • Tel. 93 589 54 54 - 93 674 84 03 STILO
CASAS-CASAS i G., S.L. LLOGUERS
PISOS EN VENTA
• C/ Sant Ramon. Pis 80m2, 3 habitacions 65.000 • Av. Lluís Companys. Pis 100 nr, totalment reformat (parquet, calefacció gas, portes, cuina, bany complet, pintura, etc), 3 habitacions 92.000 • C/ Sallès. Local 115m2 95.000 • C/ Sallès. Local 92m2 65.000 • C/ Castillejos. Local de 60 m2 50.000 • C/ Enric Granados. Local (planta i pis), 150 m2 125.000 • C/ Montserrat. Casa 95 m2, 2 plantes, pati, 3 habitacions 85.000
SOLARES EN VENTA
LOCAL
SOLAR EQUIPAMIENTOS
• Apto solo almacén. 500 m2. Entrada de vehículos. CÉNTRICO 175.000
• Valldoreix. Jto. Hotel Rusinyol. Sup. 2.200 m2. Apto residència geriàtrica, clínica, colegio, etc.
ESTABLECIMIENTOS
• Ref. 515. Valldoreix. Solar 2.000 m2, edificats 300 m\ 6 habitaciones, salón, comedor, cocina grande, 3 bafios, aseo, calefacción, piscina y barbacoa. Para entrar a vivir 160 M •Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pk grande, soleado, buenas vistas, z. ajardinada con piscina, calef. y aire acond.39 M • Ref. 477 Sant Cugat. Casco urbano. Complet. restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 bafios y
Tasaciones gratultas. Necesltamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.
C / Villa, 1 - local 8 (entrada per Dr. Murillo, 21) • Tel. 93 674 88 0 1 LEÓN T O M À S
Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez» Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado <;Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. ;,Idiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano. HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT C/ Beltran i Rózpide, 8. Barcelona • Tel. 93 204 55 20
(despeses de comunitat incloses).
PISOS I CASES EN LLOGUER
• Coll Fava. Pis nou per estrenar. 3hab, 2 banys complets, cuina moblada, ampli saló-menjador, terrassa, piscina i jardí comunitari, plaça d'aparcament. Subministraments donats d'alta 150.000 ptes/mes. • Av. Vullpalleres. Adossada moblada, amb jardí privat, 3 hab, 2 banys comp., cuina-equip., 2pk 280.000 ptes/mes.
PÀRQUINGS
• C/ Balmes
En venda
LOCALS EN LLOGUER
• Local en lloguer al carrer St. Tomàs. • Al costat del Monestir. 200 m2. • Al costat de la plaça Pere San
65.000
Passatge del Celler, s / n • Tel. 93 589 49 44
Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19. Valldoreix • Tel. 93 590 03 79 MONIKA RUSCH - Empresa germano espanola de Serviclos Inmobiliarios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA ;,Qué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.
• Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación, 25 m. fachada 75 M
• Local 120m2, Cerca Coll Fava. 100.000 +
D O I N G IT
patio interior. Buena zona 67 M • Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 257 m2 edif., solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 bafios, aseo y cocina completa .72 M • Ref. 506. La Floresta. Nueva const., solar 661 m2, edificados 118 m2, 4 hab., 2 bafios y acabados de calidad 42 M
traspaso • Horno degustación / barra bar y todas las instalaciones, terraza 100.000.
• Coll Fava. Planta baja. 103 m2, 3 hab, estarcomedor, coc, bafio, aseo, jardín 42m2, 2 pk, piscina y jardín comunitario 47 M • Z. Cànovas del Castillo, jto. Rbla. Ribatallada, 5 hab., 2 bafios 32 M
Av. Lluís Companys, 22 » Tel. 93 674 14 9 1 - 93 674 14 97
VENDES
SERVICE
salón-comedor, zona comunitària con piscina i plaza de pàrquing. Muy soleado y con vistas a Çollserola 36 M • Àtico dúplex. Superfície const. 132 m2, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, z.comunitaria con piscina i plaza de pàrking 48,9 M • Torre adosada. 240 m2 útiles, 3 dormitorios, 2 2 bafios completos, aseo, estudio 30 m , terraza 20 m2, 3 plazas de pàrking, jardín 35 m2 y zona comunitària con piscina 69,8 M
AUGUSTA VENDES
• Z. Mercat Vell. Pis 90m2, 3 hab., bany. .23 M • Coll Fava. Pis 110m2, 2 hab, lpk + trast.37,9 M • Coll Fava. Planta baixa 110m2, 3 hab., 2 banys, 1 pk. + trast, jdí priv 80m2, z. com. pisc. 53,3 M • Turó Golf. Aïllada 400 m2 const., 5 hab., 3ba, garatge 4 cotxes, parcel·la 615m2. Nova per estrenar. 105 M • Bellaterra. Aïllada 736m2,5hab+estudi, 4banys, 2 lav, garatge 4 cotxes, parcel·la 1.4960m2. 190 M
SERVEIS LLOGUERS
• Z. Chic Pis 60 m2, 2hab., bany, pk, traster, z. comun. amb piscina 125.000 • Coll Fava. Pis 100 m2, 4 hab, 2banys, lpk, z. com. piscina 130.000 • Coll Fava. PI. baixa 93m2, 3 hab, 2b, lpk, jdí priv 40m2 + z. com piscina 140.000. • Pla Vinyet. Casa adosada 250m2, 3h + estudi, 2b, lav, garatge 2 cotxes+trast, jardí 90m2. Moblada 300.000. ADMINISTREM COMUNITATS DE PROPIETARIS.
C / F. Moragas, 3 1 . Tel. 93 675 43 6 1 • C / F. Macià, 75. Tel. 93 675 9 1 5 1
4 w
•
trWimtKfllrWF
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
E o D
PS
t
-
=1
TI
to
00
TO
<_>
o
m
LO CM
v£5 00
vo 00
o o cr> oi tn in ro ro o> oi
I
--^
o o
3
E o
<_> oi
o.
5
C06D
MULTIMEDIA En una era on les noves tecnologies tenen un paper primordial en el món de la comunicació, és vital tenir en compte les àmplies possibilitats que aquestes ens ofereixen. Amb els nous mitjans podrem fer arribar el missatge a un públic més ampli, d'una forma dinàmica i novedosa. A P&E posem al seu abast un equip professional capaç de combinar la creativitat i el disseny amb les eines més actuals de comunicació (webs, CD interactius, animacions, presentacions audiovisuals, gràfica televisiva,...) per difondre d'una forma més innovadora la seva imatge. A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.
P&E The Creative Answer
IDENTITAT
CORPORATI VA.COMUNICAC I 0 GRAFICA.D I SSENY
ED I T O R I A L . P U B L I C I T A T . E S T A N D S . M U L T I M E D IA
Dijous 14 juny del 2001
cl diari de Sant Cugat
47
Guia pràctica — '.Ji...)'i..lM TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 Tel. 93 675 34 54
M" DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 - bx. Tel. 93 674 51 11
GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22, Ir 2a Tel. 93 674 41 64
GEST1ÓN ACTIVA DE ABOGADOS P. Casals, 40-42, bx. wvv.gestionactiva.net Tel. 93 675 92 80 EULÀLIA PINYOL M.Farrés, 15 A - lc. D Tel. 93 674 44 69 LI. GRIERA CABELLO F. Moragas, 5,3r 3a Tel. 93 674 44 94
J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12 AGENÇAT Sant Antoni, 18 Tel. 93 675 00 17
•.V-HT-H'MITI DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D Tel. 93 674 44 69
«iH'IHflltil FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19 DANIEL CALATAYUD
CABANAS Santiago Rusinol, 54 Tel. 93 674 06 49 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90
CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57
•*U'1H--Hiil*« TUBAU
lli I I X
ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84
•ESEIEDB1 ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02
»--H»4-I.tt«
«WI'IH--!!»--» DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tl. /Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53
PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37
La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 TUBAU Mercat Pere San Parada 104 Tel. 93 589 14 18
JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 Tel. 93 674 26 01
JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13 Tel. 93 589 41 47 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, lr Tel. 93 589 30 65
BAR STOP Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90 CABALLU PETIT Cerveseria Tel. 93 674 10 05 GAUDÍ CAFÈ Me. de Torreblanca (davant dels cinemes)
CATALONIA CERÀMIC Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 Tel. 93 589 31 21
HVtt·i'lltiiHrtti CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53
•HMWtiM L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pd. 125 Tel. 93 589 38 06
TUBAU
Passeig Rubí, 108 Valldoreix Tel. 93 674 57 47
CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03
SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60
EL PUNT Copes i sopars Tel. 670 59 40 01
PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00
ARPALI
Rbla. Ribatallada, 31
B3 4rla Tel. 93 675 18 03
RODÓ Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80
iti.'iii'fi'if.Him CARREFOUR Rubí-St. Cugat, km 4 Tel. 93 565 49 00
TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48
VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01
Valldoreix ,45 Tel. 93 674 96 02
KM
2221
CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. LI. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98
h'^lrf·IWlWlf'rl TOBELLA Santiago Rusinol, 49 Tel. 93 590 69 80 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 Tel. 93 589 02 71
•fíimm'il·l;,* ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39 ESCOLA TRAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33 ENTITATS BANCÀRIES
CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 Tel. 93 675 19 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 Tel. 93 589 75 12
COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 Tel. 93 675 31 00
COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 Tel. 93 589 38 52
OFINOVA Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73
Effllïï
m
BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders, 10-2nla belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67
CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 Tel. 93 674 03 08
M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. Tel. 93 674 26 24 Tel. 93 417 07 59
•13212221 EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75
mrnwai FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 Tel. 93 674 13 81 Tel. 93 675 18 20
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46
FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 Tel. 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74
FUSTERIA EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68
H^ttrVW'W LA JIJONENCA Major, 29 Tel. 93 675 25 86
TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01
CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí del Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72 GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79
•IAM'HUMITI
JOGUINES NINS Villa, 9 Tel. 93 674 13 96
Vegeu pàgines 44-45
L'AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32
mi ,| i i m
HHI
ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31 MES MARCS Enric Granados, 15 Tel. 93 589 14 29
SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62
VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60
UESC Cànovas del Castillo, 9 Tel. 93 675 23 90
«tttò.MMH«l
m'ill'liH'iffliFJ
FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03
ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42
«m··M'Hif-i
MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58
ADMINISTRACIÓ NÚM. 2
MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80
MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat Tel. 93 674 46 54 HERBOLARIS DIETÈTICA
ANNA FUSET Santiago Rusinol, 45 Tel. 93 589 50 72 SANBER-5 Anselm Clavé, 20 Tel. 93 674 45 71
Major, 33
SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53
•iHMH'Itil'r·l HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix Tel. 93 674 75 98
mm 11» i'i
A. ZAMORA, S.L. Mn.Cinto Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38
MIREIA'S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40
m
HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40
SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 Tel. 93 674 14 90
RBV Francesc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55 SILUET CONTROL Esperanto, 12 Interior baixos Tel. 93 589 23 43
«imi'i*iii4-i CARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94
MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ
MATERIALES RIOMAR S.L. C/1,61 (Can Barata) Tel. 93 588 02 49
LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38
Tel. 93 674 01 74 MOBLES I DECORACIÓ
•IW.-1'lfeWfel
lliWtftiWI
MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18 LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00
CARRE MOBLES Fcesc. Moragas, 33 Tel. 3 674 09 95 Tel. 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32
LES PLANES Tel. 93 675 51 05 LLIBRERIES PAPERERIES
L'AMIC IMAGINARI Rambla del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07
EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 MAJIK Sant Jordi, 29 Tel. 93 589 02 66
La Guia de Sant Cugat 2001-2002 M o l t aviat a casa vostra Distribució a totes les llars i establiments del municipi Hi sortirà t o t a l'activitat de la ciutat
Guies Locals *8 c a t a l a n a St.
Dades d'interès i la millor cartografia
n
MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Campoamor,12-N. 3 Tel. 93 675 51 08
PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 15 56
SALA RUSINOL Santiago Rusinol Tel. 93 675 47 51
ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix Tel. 93 674 60 28
JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32
LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17
SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81
GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60
POU D'ART Balmes ,35 Tel. 93 590 60 86
BOTÀNIA Jardins i terrasses, disenys i realitzacions de professionals experts. Tel. 93 675 61 16 Tel. 649 094 100
WALL STREET INSTITUT Av. LI. Companys, 15 Tel. 93 589 60 72
APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60
ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76
CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02
SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64
48
GUIA OOMElfCrIAI.
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Guia pràctica LAGARRICA VERDA Av. RiusiTaulet, 120 Tel. 93 544 24 11
INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 Tel. 93 589 00 23
PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 Tel. 93 589 72 32
CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , lr la Tel. 93 589 01 51
TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97
STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 Tel. 93 589 88 55
PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32
SÀBAT Santiago Rusinol, 46 Tel. 93 675 12 99 LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71
•MiWtfHilftl
BENETTON Santa Maria, 21 Id 93 674 85 02
MUSICAL ST. CUGAT Rosselló, 13 Tel. 93 675 47 57
BLUE MOON Major, 16. Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55
CARNÉ I BOSCH Fcesc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 Tel. 93 674 89 18
CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82
BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 Tel. 93 589 72 02
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 Tel. 93 589 86 69
GENEVIEVE LETHU Villa, 6 Tel. 93 674 03 16
FORMA'S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 Tl. 93 675 61 70 JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99
PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Tel. 93 589 53 54
•
ii ini IÉJ i i y im/rf M y IIM MIM II I II «pugili
ií)ft:&IÍM»AllIai
CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 Tel. 93 674 55 80 ROBA PER A LA LLAR
SALUMS Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52
FALGUERA Villa, 1 Tel. 93 675 24 01
FERRON Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47
SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99
POLLERIA IMMA Mercat Torre Blanca. Parada 1-5 Tel. 93 675 13 89
•SFfflitil'fliM
• ï-'.v.hiW REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74
MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71
TATER'S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06
RESI D. 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23
AUX-VYD Av. LI. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99
ÜE2
TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONELLI, S.A. COMPONENTS ELECTRÒNICS PERA MOTOCICLETES Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sol, 19 Tel. 93 674 36 88
AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Av. Cerdanyola, 49 Tel. 93 589 87 02
ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 Tel. 93 675 51 51
TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82
DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L.
TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 Tel. 93 674 11 83
TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 Tel. 93 674 63 62
TINTORERIA SANT CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28
TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50
TINTORERIA SANT CUGAT Av. LI. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67
TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01
Urgències 24 h Sabadell, 23 Homeopatia per animals Tel. Tel. Tel. Tel.
93 674 69 45 urgències 608 89 81 36 93 674 69 45
VETERINOS Hospital obert les 24 h Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41
AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta Tel. 666 42 81 42 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 Tel. 93 589 16 78 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50
•fct&ilttllitlífrji CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11
Guia Medica CENTRES DE REHABILITACIÓ I SUSANA NICOLETTI Eaootioti. Mètode
Schroth. linips de relaxin u> Incontinència urinària. Tractaments l domicili. Sant Antoni, 74. Tel. 9.1 674 74 37
DR. FERN/i LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Mútues en general. Av. Torreblanca, 2-8, 2n,A-l. Tel. 93 589 47 00
CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC SÀBAT t'erliticats de conduir i armes. Medicina interna. especialitats. Santiago Rusinol, 2. crit. ta. Tel .93 674 15 26
DIETÈTICA I NUTRICIÓ DRA. M. DOMIN GO GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dimecres i divendres, hores convingudes. PI. Doctor Galtes, 5, lr3a. Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83
CERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans a domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. Tel. 93 674 08 04
HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada, 20, lr 3a Tel. 93 674 72 16
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García. Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8 2a planta, desp. 12. Tel. 93 589 43 57
INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r, desp. II i 12. Tel. 93 589 39 67
LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol, 17, baixos. Tel. 93 589 60 55
SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència Sanitària Fiatc. Asisa. C/ Villa, 49. Tel. 93 674 48 72
te .taul I .nins I >;iv ni
Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73
Centre Comercial Kampió Tel. 93 675 07 50
TELEASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid. segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rA. Tel. 93 589 39 67
UI
MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives. PI. Ajuntament. Tel. 93 675 63 39
METGES DE CAPÇALERA J.R ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8. Assistència Sanitària. Agrupació Mútua. Sanitas. M. Fiatc.
Previasa. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili. Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. Mútues. Major, 36, 2n. Tel. 93 674 00 25
CENTRE DENTAL 1 QUIRÚRGIC SANT CUGAT Plaça Dr. Galtes, 5 lr2a. Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia. Mútues. Av. Torre Blanca, 2-8 2a pi. desp. 11. Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, lr 2a. Tel. 93 589 70 40
CLÍNICA ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8, 2n A, despatx 6. Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Pineiro Lemoine PI. Unió, 3, 2n la. (LI. Companys/Colom) Tel. 93 674 72 40 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl adv 9-13 h i 1620 h. Pg. St. Magí, 22, bx. Tel. 93 674 23 35 CLÍNICA DENTAL VALLS -BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25. Ir3a Tel. 93 675 64 77
Cl??*»!»» CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21. Tel. 93 589 5106
•iti>HW4«
í'h'WrJMMIfWti't DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur. Previasa. Assistència Sanitària. Medifiatc. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. Tel. 93 675 48 53
JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. Tel. 93 589 63 13 Tel. 629 16 95 36
Ifypi^Y^lPl
PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA
J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20, lr3a. Tel. 93 674 72 16
CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n3a. Tel. 93 589 40 51
AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis. Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37
DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n la. Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48
DRA. ANNA PUJIBET I ALDES Pediatria. Vitalicio Salud. Mapfre. Endavallada, 21, lr. Tel. 93 589 29 95 Tel. 93 674 20 79
INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres-
c
Centre Mèdic Sàbat Santiago Rusinol, 2 - ent. l a
M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. la. Tel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47 INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA (IBSC) Rambla Can Mora, 15-Iria. Tel. 93 587 91 87 TOCOGINECOLOGIA f OBSTETRÍCIA
DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n la. Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J. J.GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas,
125, lr2a. Tel. 93 589 13 07
tiim'itoiWal JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària. Previasa. Medytec. Policlínic. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a-10. Tel. 93 589 18 88 DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, lr 3a. Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 DR. JOSÉ CARLOS VALDÉS Traumatologia, artroscòpia i cirurgia ortopèdica gral. Especialista en espatlla. Cirurgia ambulatòría de galindons. Mútues. Hores convingudes. Centre Mèdic Sàbat. C/ Santiago Rusinol, 2. Tel. 93 674 15 26
AL N E N I ADOLESCENT
PSICOLOGIA Dra. M.D. Carreres Benassar
sions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rA,desp. 11 i 12. Tel. 93 589 37 87
Anunciar-se en aquesta secció costa molt poc
Ai fia Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201 Hi col·laboren:
93 674 15 2 6 * 93 674 0 1 4 7 Dr. JtSUS CARNICF.R: Pediatre, Gastroenteroleg
11 HiuiiHtoloKiii, Artroscopiu y Ctrugfa Ortopèdica
S>3 589
62
82
EVA W de LA PENA: logopeda infantil
SlLVIA LLUMA: Psicòloga infantoiuvenil
Dr. JOSÉ CARLOS VALDES Agrupació Mútua, Allianz, Asit Sanitària Asisa, Aresa, Caja Salud, Caser, Cygna H.N.A, Mútua Oral. Catalunya, San nas Sersanet, Vitalicio y otras.
Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica
I si ets subscriptor et sortirà gratis
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA , DE LA INFÀNCIA I L' ADOLESCÈNCIA
NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores 100% cabells naturals Tel. 93 589 46 51 C7 Martorell, 20 Sant Cuqat
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43
Dra.Margarita
Rabasa Hostench
Col: 15.097 Rbla.Ribatallada, 2 0 - 1 er. 3a
Tel. 9 3 6 7 4 7 2 16
GUIA COMERCIAL
Guia gastronòmica CAN CASOLETA St Bonaventura, 39-bx. 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
GAUDÍ CAFÈ Me. Torreblanca Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes
LA MASIA Av. Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana
BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
CABALLU PETIT RiusiTaulet, 19 Tel. 93 674 10 05 Cerveseria
GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria
LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia
BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes
EL CASINET Cami Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari
MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa
CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans
LA CANTONADA PI. Dr. Galtes, 5-lc. 8 _93 589 23 32 Creps, amanides, menús
MASIA AMETLLER Cm. Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l'any. Tel. 93 589 22 52 Salons per banquets, convencions, etc.
CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n. Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg Bar musical: dv i ds
EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat
LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
PA I PA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes
CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96 Menú diari i de festius.
EL PEROLET Pg. Fces. Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant
LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats itorronsartesans
TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús
CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots
EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars
LA JIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans
FRANKFURT LA PALTA Rbla. Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts
PRÉSSECS FARCITS
INGREDIENTS -Carn - Espècies - Pa ratllat -Sal - Pinyons - Formatge -Ous - Préssecs - Avellanes torrades -Sucre - Clavells -Canyella - Suc de llimona
ELABORACIÓ Es trinxarà la carn i es posarà en un plat amb espècies, pa ratllat, sal, pinyons i formatge. Amb ous crus, a proporció de la carn, es formarà una masa o pasta, a saber, tres ous per cada terça (400 gr). Amb brou es courà la pasta abans de fer el farcit S'agafen els préssecs i es renten amb aigua fresca; amb la punta del ganivet es treuen els pinyols, sense espatllarlos, fallant primer el voltant de la flor per tapar després del forat. S'omple tota la cavitat o buit que ha quedat de l'extracció del pinyol amb la pasta esmentada. Es taparà l'obertura o forat amb el bocinet del mateix préssec, que s'ha tallat assegurant-lo amb alguna canyeta i després es posaran a coure amb brou. Un cop cuits, s'hi tirarà una salsa d'avellanes torrades, ous, sucre, clavells, canyella i una mica de suc de llimona i se servirà.
CONSELL La terça és una mida de pes que s'usava només per a carn i peix. Els préssecs han de ser de molt bona qualitat. El brou neutre.
LA JIJONENCA Villa, I/Murillo, Ic. 4 93 675 34 02 Gelats i torrons artesans i serv. de cafeteria
Els ofereix el servei per a:
Cafè Rudirorí s n a c k
- b a r
Pla del Vinyet, s/n Centre Cultural
Ç&
JAMÓN
£ - f VACUNO
Plaça Augusta,4
m;
rVtfVlf s (»W ÜS
Si f i J'l i W % J
. anei*lUi1» m • •
Granja-Bar
al Mercat Torreblanca (davant dels cinemes)
Augusta
•
Mercat Municipal Tc>rrebbnca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65
Elige el sabor de t u
Aniversaris Celebracions Recepcions Festes Etc.
r JÉBi
per carn de la bona, Migdia, 25 Tel. 93 674 12 85
II Jtesórt
ENTREPANS ESPECIALS PLATS COMBINATS PLATS DEL DIA
Tel.93 589 88 90
l i Mimi
Bar Restaurant Tota u n a t r a d i c i ó e ^ J PESCADO
PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 1 O 4 7
Sant Cugat Centre comercial
BAR RESTAURANT
Pl.Pere San, 6 ï/it&**m*\·*
•
X <§E>T
MENÚ DISSABTE 1.150 PTS
Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18
iiit
MENÚ DIARI O Sant Jordi, n° 33-35 Tel. 93 587 93 96
11111
Cuina catalana i casolana M e n ú d i a r i : 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45
(Mercat TeL 93 589 Vell) 72 74
TíU*
ESPECIALITATS EN B R A S A Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna
Com si fos de toca fa vida
•
Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47 •
Ramon Escayola, 57 Valldoreix Tel 93 675 00 52
EL CASINET
SIA«O
m-f\ • 1
V
RESTAURANT Menú diari i entrepans
• I « rnoiOH* Ki ixo* «»X4M£ f UKÍ skèÀ_ I P
Wn\\ ^-y
Pi. Barcelona
nn< <f*T*Ai
^ '"^L·
< *.!.„,*/ f4T*J, # f
/
; '\J* Ï .*. X V
la xocolata... .*fv#fv e l i entrepans... * K f f v oi cafè... * K * f f c los pastos... -»fvffv oi suís... rh^h-
T*. « «4 tO «» Oi>*0
iW«* **1-4<
V«V V J * * J
RESTAURANT C A N EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra I
Tel. 93 675 52 46
Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83
"Els 4 Cantons"
• el diari de Sant Cugat • p-mai1
49
La R e c e p t a de Ma. Àngels Quadras
BAR. REST. ARNAU PFcesc. Macià, 71-1c. 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant
CAN BARATA Ctra. Rubl-Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargols a la llauna i arròs negre
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
els4cantons@totsantcugat.com
HHI •'':::,..,,
: :i:
}i íi
%»J%
U
CA
Jtl&dklllkJt
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
La Ràdio 91.5 FM De dilluns a divendres
A LES 14.00 H Estoc de pop. Ràdio fórmula amb Iolanda Casas i Salva Vallvé.
A LES 8.00 H
A LES 20.00 H
Primera plana. Informatiu amb Eva
Notícies de les 8. Resum de l'actualitat local.
Romero.
A LES 20.30 H
A LES 10.00 H Versió directa. Magazín amb Marc Serra.
L'esportiu. Informatiu d'esports amb Ivàn Penas.
A LES 12.30 H
A LES 21.00 H
Ni de conya. Programa d'humor amb Roger Jové i Marc Serra.
Rock World (dimarts). Música pop rock amb Ivàn Medina. 'Chill Out' (dimecres). Música chill-out amb David Villena. Jazz Cava (dijous). Música de jazz amb Josep M. Alvira. Dance Legend (dimecres). Música dance amb Jean Misslin.
A LES 13.00 H , Sant Cugat avui. Informatiu amb Josep M. Miró.
A LES 13.30 H Actualitat esportiva. Esports amb Anna Barreda.
Dissabte
Diumenge
A LES 9.00 H
A LES 9.00 H
Bon dia. Amb Joan Vallvé.
Missa de diumenge.
A LES 10.00 H
A LES 10.00 H
Éssers urbans. Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos.
Roda d'amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.
A LES 23.00 H
A LES 13.00 H
A LES 13.00 H
Càsting (dilluns). Programa d'entrevistes amb Magda Méndez i Jordi Ramos. Ni de conya (dimarts, dimecres i dijous). Programa d'humor. Repetició. L'hora bruixa (divendres). Programa d'esoterisme amb Carles Roca i Noemí Artero.
Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.
Esport en marxa. Informació esportiva
A LES 14.00 H
amb Carles Murillo i Ignasi Traperho.
Segle XXI (dimecres). Programa de debat i entrevistes amb Oriol Junqueras i Alex Asensio. Didascàlia (dijous). Programa d'arts escèniques amb Pep Tugues. L'estrena (div). Programa de cinema amb Jordina Reinón i Xavi Torres.
A LES 23.30 H
A LES 22.00 H
Ràdio Play. Música amb
A LES 14.00 H
Sònia Carmona.
Tal com érem. Amb J. M. Alvira.
A LES 16.00 H
A LES 16.00 H
Azimut. Amb Jesús Torné.
Didascàlia. Repetició.
A LES 18.00 H
A LES 17.00 H
L'estrena. Repetició.
Música pop. Amb José Miguel Garanto.
Enyorada Blancaneus (dimecres). Espai de poesia amb Jordi Lara i Joan Puntí. Bones notícies (dijous).
A LES 19.00 H
DE LES 24.00 H A LES 8.00 H
A LES 22.00 H
Música al teu costat. Fil musical.
Música al teu costat. Fil musical.
L'àlbum. Música amb David Villena.
Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb
A LES 13.40 H I Amb molt de gust. Programa de gastronomia amb Pep Blanes.
Salva Vallvé.
CADA HORA
Fora de joc (dimarts). Tertúlia esportiva amb Carme Reverte.
Butlletins informatius. Informació local i comarcal.
A LES 18.00 H Bon rotllo. Magazín amb Raquel Iniesta.
A LES 2 1 H Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.
DE 22.00 A 8.00 H Música al teu costat. Fil musical.
Santoral
Farmàcies de tom
DIJOUS 14
DIJOUS 14
Beringues
Lluís Companys, 46
93 674 04 83 - 93 589 37 08
DIVENDRES 15
Moral
Santa Teresa, 40
93 675 33 44
DISSABTE 16
Fornós
Manel Farrés, 95 (Parc Central)
93 674 05 12
DIUMENGE 17
Serret
Pg. Baixador, 78 (Mira-sol)
93 674 23 72
DILLUNS 18
Isern
Pg. La Floresta, 9 (La Floresta)
93 674 18 63
DIMARTS 19
Ruiz de Bustillo
Ctra. Cerdanyola, 23
93 590 10 35.
DIMECRES 2 0
Domènech
Pg. St. Magí, 50
93 674 33 53
Sts. Eliseu, profeta; Fèlix, monjo i Rufí, mrs.; Sta. Digna. vg. mr.
DIVENDRES 15 Sta. Maria Miquela del Ssm. Sgmt., fundadora. St. Bernat de Menton, prevere.
DISSABTE 16 Sts. Quirze, nen i Julita, la seva mare, mrs. St. Ferriol, prevere, mr.
DIUMENGE 17 Santíssim Corpus Christi. Sts. Manuel, Sabel i Ismael, mrs.; Raineri, confessor.
DILLUNS 18 Sts. Marc i Marcel·lià, germ., mrs. Stes. Marina, vg. mr.; Isabel, vg. monja.
DIMARTS 19 St. Gervasi, mr. Stes. Juliana de Falconieri, vg. fund.; Aurora, vg. mr.
De dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl. a dv. (14-20 h): Serrés (les Planes) Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrés (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).
DIMECRES 20 St. Silveri, papa,mr. Stes. Florentina, vg.; Elia, abadessa.
Les noces de la setmana
Lluis Beringues i Mercè Marti
Manuel Calvo i Ms Rosa Gallego
Pilar Omses í Marc Rodríguez
Juan Pedró Jiménez i Silvia Argillaga
Josep M8 Cruces i Glòria Puigdueta
Xavier Sanchez i Montse Velazquez
Carlos Maya i Anrea Navarro
Fotografia: MONTSE SANT
AGENDA
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
Telèfons d'interès AJUNTAMENT
ENTITATS
Sant Cugat Casa de Cultura EMD Valldoreix OMIC PROMUSA
93 565 93 589 93 674 93 589 93 589
70 00 13 82 27 19 31 88 17 32
PARRÒQUIA
C.Castellano-Manchego . . .93 589 76 05
Les Planes Sant Pere Octavià Valldoreix
Germanor Cavis
POLICIA
ASDI
93 675 35 03
CPA
93 589 16 74 93 589 57 98
Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç 93 674 03 22
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP 93 589 11 22 CAP - Urgències 93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 78 00 Ct. Alzheimer St. Cugat . . .93 674 23 83 Creu Roja Sant Cugat 93 674 12 34 Creu Roja Valldoreix 93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 General de Catalunya 93 589 12 12 Vall d'Hebron 93 427 20 00 Sant Joan de Déu 93 203 40 00 Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Cuerpo Nacional Municipal i Protecció Civil Municipal (Valldoreix) Comissaria St. Cugat DNI (Cita prèvia) Urgències
LLEURE Arxiu Gavín Arxiu Municipal
93 674 25 70 93 674 69 93
Arxiu Nac. Catalunya
93 589 77 88
Centre Cívic la Floresta . . .93 589 08 47 93 675 51 05
Cines Cinesa (reserves) . . .93 589 09 41
ASSOCIACIONS AAPP W Can Majó Vall. .93 674 50 49 AAPP i W Valldoreix . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05 AA Prop. i V la Floresta . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol 93 674 20 18 AAVV V Carme Mira-sol . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43 Consumidors 93 268 45 67
Cines Yelmo (reserves)
902 12 41 34
Club Muntanyenc Coral de la Unió
93 674 53 96 93 674 10 06
Esbart Sant Cugat
93 675 26 52
Llar d'Avis Parròquia Piscina Valldoreix
93 589 05 98 93 675 40 55
Aeroport Carreteres FGC Grua RENFE Port Ràdio Taxi Taxis (parada) Valldoreix (parada)
El Diari de St. C. "Els 4 C." . .93 589 62 82 93 675 59 59 93 674 86 61
BOMBERS Bellaterra Generalitat Rubí - Sant Cugat
ORGANISMES OFICIALS
93 692 80 80 085 93 699 80 80
Hisenda Jutjat
93 589 11 55 93 674 66 96
Cinemes Sant Cugat CINESA SANT CUGAT
20 89 29 44 70 96 18 92 73 73 74 74 55 52 15 80 28 17 00 21
93 478 50 00 93 204 22 47 93 205 15 15 93 674 33 71 93 490 02 02 93 318 87 50 93 589 44 22 93 674 09 97 93 674 11 11
16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30
• Visita comentada a Montserrat, a càrrec de M . Orriols. Hora: A les 8 h - Tot el dia. Lloc: Estació FGC de valld. Preu: 3.500.-/socis 3.000.Org.: Valldaurex. Col.: EMD de Valldoreix.
Fi de Curs Tallers J a z z Inf. i Jazz Aeròbic Juv. Hora: Ales 18.30 h. Lloc: Al pavelló de Valldoreix. Org.: Professora C. de Cultura. Col.: EMD de Valldoreix.
• XX Aniversari Coral l'Harmonia de Valldoreix. Hora: A les 21 h. Lloc: Parròquia de St. Cebrià. Org.: Coral l'Harmonia. Col.: EMD de Valldoreix.
Representació fi de curs de Teatre Conte de Nadal de Charles Dickens. Hora: Ales 18 h. Lloc: Al Casal de Cultura. Org.: Professora C. de Cultura. Col.: EMD de Valldoreix.
Blow
16.30 - 19.15 - 22.00
Divendres 22 de juny Audició fi de curs dels alumnes d e l'Escola d e Música Andante. Hora: Ales 18.30h. Lloc: Al Casal de Cultura. Org.: Escola de Música Andante. Col.: EMD de Valldoreix.
El regreso de la mòmia
16.00 - 19.00 - 22.00
El diario de Bridget J. . . 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40
16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.55
Org. EMD de Valldoreix
16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45
ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS D'ESTIU
'flBHI
YELMO 5 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40
YELMO 6 Gente con clase
CINESA 4
16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50
YELMO 7 Salvajemente tiernos
16.00
YELMO 7 Maybe baby
YELMO SANT CUGAT
18.00 - 20.15 - 22.45
YELMO 8
SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius
Descubriendo a Forrester
YELMO 1 El diario de Bridget J. . .16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 El regreso de la mòmia
16.45 - 19.30 - 22.35
YELMO 9 Amores perros
YELMO 2
Audició fi de curs Escola de Música Andante. Hora: Ales 18h. Lloc: Al Casal de Cultura. Org.: Profs. Escola de Música Andante. Col.: EMD de Valldoreix.
YELMO 4
Son de mar
CINESA 3
Dijous 21 de juny
ACTIVITATS D'ESTIU
La hora de la arana
CINESA 2
Dimecres 20 de juny
Dimarts 19 de juny
Horaris
Juerga de solteros
La luna en directo
Tel. i fax 93 589 82 69
Dissabte 16 de juny
YELMO 3
CINESA 1
Sant Albert, 5
AGENDA
TRANSPORTS
MITJANS DE COMUNICACIÓ Ràdio Sant Cugat TOT Sant Cugat
Informació i inscripcions De dimarts a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h
Juny
Aigües la Floresta 93 674 Catalana de Gas 93 725 Correus 93 674 ENHER Rubí 93 699 FECSA (atenció client) . . .900 73 FECSA (avaries) 900 74 Funerària 93 589 Repsol-Butà 93 674 Recollida voluminosos 93 589 SOREA 93 589
93 674 45 99
Ctre. Cívic les Planes
93 674 78 58 092 908 79 51 25 93 674 76 12 93 589 30 80 091
EMD Valldoreix
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
SERVEIS
Casal Cultural Mira-sol . . . 9 3 589 20 18 Casal d'Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix
93 204 75 03 93 674 11 63 93 674 05 69
• Casals d'esplai • Estades d'aventura Agost (del 30 de juliol Juliol II (del 16 al 27) al 10 d'agost) Setembre (de) 3 al 14) Inscripcions: • Estades d'anglès Casal de Cultura de Juliol II (del 16 al 27) Valldoreix - dimarts, dimecres i dijous de 9.30 a 12.30 h i de • Estades d'esplai Juliol I (del 2 al 13) • Colònies musicals 17.15 a 19.00 h. Tel./Fax: 93 589 82 69 Juliol II (del 16 al 27) Juliol (de 11 al 8)
16.45 - 19.30 - 22.35
17.10 - 19.45 - 22.30
CINESR
El cinema de casa teva
SANT CUGAT ESTRENA
5 a SETMANA
ESTRENA
2 a SETMANA
M UfvlM Y SALA1: 16.00-18.10-20.20-22.30 GOLFA: 00.35. PDT. CLAS. EDATS
SALA2: 16.30-19.15-22.00 GOLFA: 00.25. APTA.
CINESR —.,.,!.,....._
fi
^/WM«OT//UNIVERSAL
|
Pafkmg 2 h jjraíts
51
CsineïtJ esíudiaiii unfvsrsitsn
SALA 3: 16.00 -19.00 - 22.00 GOLFA: 00.30. APTA.
22 : : : • : : : , : • :•.:•. •
•:•:•:• :•:•:••
Uacnet mès grans 85 anys
SALA 4: 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40 GOLFA: 00.45. 13 ANYS.
20
Venda anticipa d 3
§3 Segones íWííííír" •>:o-:'íí numerada:;
;
Pagament tflft targeta crèdit
5 2 SOCIETAT
Dijous 14 juny del 2001
el diari de Sant Cugat
SANTCUGATEIMCS "Canviem metres quadrats per serveis"
l'estirabot JORDI CASAS Col·lectius
Alejandro Micheo És director comercial de Layetana, una empresa immobiliària que es dedica a construir edificis peculiars, i molt atractius. A Barcelona ja han construït tres edificis Las Arcadias, pensat per a la gent més gran, que els ofereix tots els serveis necessaris. Micheo és un ferm defensor d'aquesta filosofia de vida. Fotografia: JORDI GARCIA
És una manera diferent de viure.
Àlex López / SANT CUGAT Són els pioners en aquest tipus de construccions.
Fa més de vint anys que ens hi dediquem. Nosaltres teníem un socifrancèsque va iniciar a França fa uns quaranta anys aquest producte. Aquest senyor ens va explicar no solament el que s'havia de fer, sinó el que s'havia d'evitar. Ens va presentar i passar la seva experiència. El primer edifici de Las Arcadias es va edificar Tíiny 1987 a Barcelona.
Disposen d'una habitació, un saló, un bany, una cuina, un rebedor i després un immens espai comú on poden trobar una sala de jocs, biblioteca, una sala per veure la televisió i escoltar música, gimnàs, oratori, bugaderia, restaurant, servei d'infermeria, servei de reparacions, servei de vigilància i seguretat, servei de neteja, etc. La gent quan ve, està una mica entre la por i l'esperança. La gent gran només té gravada la imatge de la residència.
A Las Arcadias tenen una condició indispensable, i és que totes han d'estar situades dins de la ciutat.
És imprescindible. La gent que tota la vida ha viscut a la ciutat tenen la necessitat de continuar-hi vivint. Hi estan acostumats. A la ciutat estan tots els serveis que un necessita, l'hospital, un gran magatzem, la perruqueria, el bingo... Quins són els serveis bàsics que ofereixen als seus clients?
I no és així, és clar... Com són aquest tipus d'edificis?
Un edifici acostuma a tenir una part de vivenda, que són apartaments de dimensions estudiades, pensades per al tipus de persones que hi .viuran. Normalment, està pensat per a aquella gent que ja ha casat els fills o també per a aquells que no en tenen i s'han quedat sols amb vivendes en què els sobra espai per totes bandes, amb problemes i despeses. Quin tiups de gent s'hi troba?
Normalment és gent gran. Fins ara, n'hi ha hagut d'un nivell econòmic alt, però això és normal. Cada cop que s'introdueix un nou concepte en un país, els interessats acostumen a ser de les capes més altes. Però ara, tenim una nova marca -Las Liras-, que, sense que hi hagi cap diferència quant a servei, el posem més a l'abast de tot tipus d'economies. En general, la gent que hi viu és gent gran que el que els sobra és espai i els falta serveis. De fet, el que nosaltres fem és canviar metres quadrats per serveis.
PI
Després, quan ja són aquí, sobretot la gent més gran, i ho veuen, són els més entusiastes difusors d'aquesta manera de viure. No es creuen que puguin arribar a viure tan bé. Després asseguren que això és el cel. Continuen vivint a casa seva, sense perdre la seva intimitat en absolut. Fins i tot, en el restaurant cadascú té la seva taula. Ho tenen tot resolt. A casa seva, haurien de tenir quinze persones de servei. I aquí tot això ho tenen 24 hores al dia i 365 dies l'any. Quasi tota la gent que hi viu són pràcticament de la mateixa generació. Afirma que Las Arcadias és la solució del futur.
N'hi ha quatre de principals. El primer, vigilància les 24 hores al dia i 365 dies l'any. A l'edifici no hi entra ningú que no sigui de la casa o convidat. Després, servei d'infermeria, amb una infermera titulada, també a tota hora. Un restaurant estrictament a preu de cost. També hi ha un senyor que s'ocupa del manteniment i les reparacions. Què pretenen amb això?
Layetana és una companyia immobiliària que fa edificis que tinguin valors afegits, que es diferenciïn. Nosaltres fem projectes singulars que aportin nous valors. Què li sembla Las Lunas de Sant Cugat?
Jo sóc un entusiasta de Las Arcadias. Jo mateix ho desitjo per a mi mateix. Tinc quatre fills i jo no els vull posar a sobre la responsabilitat de cuidar-me quan jo sigui més gran. A més, la generació a la qual pertanyem, els homes no saben fer res. Si la dona es posa malalta és una catàstrofe.
És un molt bon producte. Està ben pensat i ben construït. Per mi, l'inconvenient és que no està en un dels millors llocs de Sant Cugat. Està una mica allunyat del centre i de l'estació de trens. Però està molt ben fet.
GESTIÓ I
El mot col·lectiu pot ser aplicat a agrupacions humanes ben diverses. És en aquest sentit que puc dir que el darrer cap de setmana m'he capbussat en alguns dels col·lectius del col·lectiu santcugatenc. Hom sap -i si no, ho dic ara- que els darrers dissabte i diumenge diversos col·lectius de la nostra ciutat van reunir-se, de forma oberta, per compartir taula i parlaments. Els extremenys, aquells que van voler-s'hi atansar, van tenir ocasió d'escoltar l'alcalde d'un poble que pràcticament té la meitat dels seus fillls al nostre municipi. No sé exactament com van anar les coses, perquè no vaig ser-hi. Però sí vaig compartir emocions i maneres de fer amb uns altres col·lectius. El primer, arrelat com pocs a la nostra ciutat, fou el que es belluga entorn del Centro Popular Andaluz. La celebració del seu vint-i-quatrè aniversari va ser una bona excusa per copsar (i ho dic perquè no tinc costum d'anar-hi) com ha evolucionat el sentiment de pertinença i arrelament d'aquest col·lectiu. Un conjunt d'expressions, que no tinc inconvenient a afirmar que em són una mica alienes, em van permetre conèixer-los una mica millor. La immersió del diumenge em va resultar més impactant. Sentir explicar a un okupa, en el CSO Torre Blanca, a un conjunt d'immigrants llatinoamericans acabats d'arribar el perquè de la seva lluita, cal reconèixer que té mèrit (i és un dir). Explicar-los a ells el problema de l'habitatge!! Va ser una trobada entranyable i, en part, surrealista (i espero que no se'm malinterpreti). Els qui van serhi vam compartir la desesperació d'una persona a la qual, a més de robar-li el país, li acabaven de robar dos mil dòlars; una amanida de macarrons i una obra de teatre esplèndida. Realment, van ser quatre hores intenses. Algú pot pensar, i amb raó, que n'ha de fer del que jo faig els caps de setmana. Ho comparteixo. Però quan quelcom em neguiteja, sento la necessitat de comunicar-ho. I em neguiteja la possibilitat que estiguem construint una societat de col·lectius. De col·lectius que, com gotes d'oli en una bassal d'aigua s'aproximen, es toquen i fins i tot s'interseccionen, però es barregen amb molta dificultat.
CONFIANÇA
Rendes - Patrimoni - Impost de societats - Comptes anuals - Comptabilitat - Gestoria Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers
León Tomàs
Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant Medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès