Diari de Sant Cugat 430

Page 1

Núm. 430 any VIII 1,65 euros

Els 4 Cantons

Dijous, 16 maig del 2002

Setmanari independent de la ciutat

CIUTAT

CiU analitza el paper dels municipis en la construcció del país PÀG. 11

SETMANA

Anàlisi de les eleccions municipals a Sant Cugat des del 1991 PÀG. 3

SOCIETAT

Pendent de concretar la nova ubicació de l’espai Barraques PÀG. 20

ESPORTS

El Club de Rugbi Sant Cugat revalida el títol de campió d’Espanya de clubs

L’alcalde Lluís Recoder fa la primera palada simbòlica de l’inici de les obres del Fitness, diumenge passat

ENRIC FABRE

Inici de les obres del nou Fitness Municipal

PÀG. 39

La primavera del 2003 entrarà en funcionament el centre municipal Fitness de Sant Cugat, ubicat a la rambla del Celler, segons les previsions de l’Ajuntament.

L’alcalde Lluís Recoder, que va fer una primera palada amb una excavadora, va explicar que amb aquest gest "celebrem l'inici d'una obra emblemàtica que disfrutaran molts ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat i que, a més, està excel·lentment situada al centre de la ciutat". La construcció, que està concebuda com una instal·lació oberta i dinàmica, estarà dividida en tres parts: a la planta baixa hi

haurà grans espais diàfans, la sala d'aigües i la sala de condicionament físic. A la primera planta s'ubicaran la resta de sales multifuncionals, i a la planta soterrani, els vestidors i les dependències tècniques de l'edifici. Hi haurà tres piscines cobertes. Les superfícies construïdes són 994,50 m2 a la planta baixa, 1.586,80 m2 a la planta primera i 2.189,70 m2 a la planta soterrani. PÀG. 41


2 PUBLICITAT

Dijous 16 maig del 2002


Dijous 16 maig del 2002

3

El tema de la

SETMANA Evolució del vot a Sant Cugat 1991-1999

Les tres darreres eleccions municipals a Sant Cugat, valorades en xifres A

Ester Castanyer / SANT CUGAT

un any de les properes eleccions municipals, tots els partits tenen ja aquesta fita sobre la taula i es comencen a plantejar reptes, llistes i programes electorals amb l’objectiu de poder tenir veu i vot en la vida política de l’Ajuntament de Sant Cugat. De moment, i davant la impossibilitat de predir els resultats, sí que és possible fer una valoració de les xifres dels darrers anys. Des de fa 15 anys, Convergència i Unió és la força majoritària al municipi, tot i que amb un descens del percentatge de vots durant els darrers anys. Mentre que l’any 1991, l’actual federació nacionalista va aconseguir el 47,9% dels vots totals del municipi (7.692 vots), el 1995 aquest percentatge va ser del 40,1% (amb 8.591 vots) i el 1999 del 31,8 % (7.530 vots). Pel tinent d’alcalde de Presidència i subpresident de la Federació de CiU a Sant Cugat, Joan Recasens, cal destacar el fet “que hem perdut percentatge de vot però no votants”. Segons ha afirmat, “crec que les persones que ens voten ens van seguir votant als darrers comicis perquè coneixen la nostra feina i la nostra tarjectòria”. Tot i així, Recasens considera que en el període del 1995 al 1999, la formació es va veure afectada per una dinàmica en general a tot Catalunya (cal remarcar que l’abstenció també s’incrementa entre les 3 convocatòries electorals), així com per l’origen de procedència dels nous ciutadans que arribaven a la ciutat, i que, segons ell, “vénen amb la intenció de vot del seu lloc d’origen i no tenen

temps de valorar la tasca de CiU i adonar-se que és qui ha fet Sant Cugat com és ara”. El subpresident de la Federació no preveu, però, l’opció que el canvi de cap de llista, després de 12 anys de govern d’Aymerich, tingués un efecte negatiu sobre els votants habituals de CiU, i ha manifestat el seu convenciment que la gent de Sant Cugat sap apreciar tota la feina que han fet i estan fent a la ciutat. La segona força majoritària és el PSC que, a diferència de CiU, ha viscut un procés ascendent en els darrers comicis. Si en les eleccions de 1991 i de 1995 aquesta formació va aconseguir el 22,7% dels vots (amb 3.650 votants i 4.851 respectivament), l’any 1999 van registrar una forta pujada que els va portar al 28,9% dels vots (6.840). Si bé és important tenir en compte que l’increment de població dels darrers anys els ha afavorit de manera important (ja que molts dels vots dels nouvinguts van ser per als socialistes), el portaveu municipal de la formació, Jordi Menéndez, considera que “som una força a l’alça a Sant Cugat” i veu les darreres eleccions com un “punt d’inflexió important”. Els socialistes recorden que es van quedar a pocs punts de CiU, i es mostren molt optimistes de cara a l’any vinent ja “que el que hem fet aquests 3 anys avala la nostra trajectòria i ens dóna molt bones perspectives”. Com a tercera força, apareix el PP que, si bé el 1991 se situava per sota d’ICV (amb 1.306 votants i el 8,1%), el 1995 van aconseguir 3.058 votants, que representa el 14,3% del total de vots.

Ja el 1999, els populars van mantenir-se en xifres similars, tot i que amb un descens fins al 13,9%. La portaveu de la formació, Berta Rodríguez, atribueix aquest lleuger descens a l’increment de l’abstenció generalitzada, i considera que igual que el 1995, “la gent va quedant assentada i canvia l’opció de vot que portava del seu lloc d’origen”. LA LLUITA PELS REGIDORS ICV, per la seva banda, el 1991 tenia el 10,9% dels vots (1.750 vots), i el 1995 va aconseguir un 11,1% (amb 2.373 vots). En les darreres eleccions, aquesta xifra va baixar fins al 9,5%, amb 2.258 vots. Xavier Boix, president ecosocialista, veu aquests resultats com una resposta al desencís de la població respecte a CiU i al canvi de cap de llista dels nacionalistes, ja que, segons ell, “hi va haver un important percentatge de vot útil, que va anar cap al PSC com a alternativa a CiU”. També la disgregació d’EUiA es veu com un motiu de pèrdua de vots, així com un increment de població jove vinguda de Barcelona, que mantenen la tradició de vot socialista que tenien a la ciutat comtal. El balanç és, però, optimista, ja que per Boix, “estem treballant molt, al costat dels veïns i als districtes, i si CiU manté una normalitat, podem recuperar part d’aquest vot útil que va anar al PSC”. Pel que fa a ERC, el procés dels darrers anys ha estat ascendent, passant de 736 vots i un 4,6% del total el 1991, a 1.606 vots (7,5%) el 1995 i

1.943 vots i un 8,2% del total en els darrers comicis. El president d’ERC, Eduard Pomar, s’ha mostrat satisfet dels resultats, i ha assegurat que el 1999 “pot marcar un canvi de tendència”. Per Pomar, els bons resultats es deuen a la seva preocupació pels districtes i el medi ambient, i sobretot per la seva preocupació pel creixement de la ciutat. “La gent està demanant que hi hagi un control d’aquest creixement, i crec que per tots aquests missatges se’ns tindrà en compte”, ha dit. En el cas del partit d’Unió d’Independents de Sant Cugat (UNIS), el 1991 van aconseguir el 4,1% dels vots i el 1995 el 4,43%, però el 1999 van baixar fins a l’1,19% del total. El president, Pere Marín, considera que hi ha dos motius clars per aquests resultats: una campanya decidida a darrera hora i “precipitada”, i el fet que els partits independents no ho tenen fàcil a les ciutats, “on hem de fer el doble d’esforç per aconseguir el mateix que els partits grans, que ja ho tenen pel seu nom”. Marín, però, assegura que ja estan començant a treballar i que s’hi han posat amb força “per poder tenir una preparació ben feta i ordenada”. Per acabar, l’any 1999 va presentar-se per primera vegada la secció local d’EUiA, que va obtenir el 2,84% dels vots. El fet de ser els primers comicis i ser encara poc coneguts són alguns dels aspectes que té en compte el coordinador, José Fernando Mota, que està satisfet dels resultats i assegura que “som una força que continuem treballant”. El 2003, però, encara no saben si aniran sols o finalment amb ICV.


4 SETMANA

Dijous 16 maig del 2002

Balanç del guany segons la població de prop del 55% a Mira-sol, i assolint pujades d’entre el 30 i el 40% al districte 2 del centre i a les A banda dels vots totals, l’abs- Planes. Pel que fa al període del 1995 tenció o el nombre de vots en blanc, un element important per al 1999, aquesta tendència va varitenir en compte és l’increment de rar de manera substancial, i el vots de cada formació en relació principal beneficiat va ser el PSC, amb l’increment dels habitants de que va guanyar nous votants a tots els districtes del municipi. Sant Cugat. Entre els anys 1991 i 1995, L’increment més alt el va viure aquest increment d’habitants va també a les Planes, arribant a pujar suposar un guany per a la majoria en un 80% els vots respecte a l’increment de de formacions, població. que van veure Mentre que del 91 al 95 També ERC va repartits els el guany respecte a viure un increnous electors. ment de vots Aquest és el l’increment de població que les Planes cas de CiU, que va afavorir el PP, el 99 va arribar quasi tot i que va peral 20%, mentre dre força va ser per al PSC que EUiA, que votants a les es presentava Planes, va guanyar-ne de nous a la majoria dels per primera vegada, va aconseguir districtes, com és també el cas del vots a tots els districtes. La resta de formacions van PSC i el d’ERC. Cal destacar, però, la situació viure, en canvi, una tendència d’ICV, que va guanyar un 50% de contrària, perdent percentatge de vots en relació amb l’increment de vots al districte de la Floresta. Però qui més va beneficiar-se població. Aquest és el motiu, per d’aquest guany en relació amb exemple, que CiU pugés el noml’increment de població en aquest bre total de vots però baixés des període va ser el PP, que va regis- del 40,1% al 31,8%. Molts d’aquests vots perduts trar un fort increment a tots els districtes, arribant a un increment es corresponen al districte de les E. C. / SANT CUGAT

La darrera cita a les urnes per al govern municipal va ser el maig del 1999

Planes, on el descens de vots en relació amb l’increment de població va ser del 80%, i en menys mesura, al districte 1 del centre i a la Floresta. Només Valldoreix va

aportar un creixement del percentatge de guany respecte a l’increment de població. Pel que fa al percentatge de guany en relació amb l’increment

ARXIU

de població, també ICV i el PP van perdre-hi a les Planes i la Floresta especialment, mentre que UNIS va registrar el seu descens més fort en el cas de Valldoreix.

El PSC guanya vots a la majoria de districtes E. C. / SANT CUGAT La distribució dels vots per districtes és també un factor per tenir en compte per als partits. Entre 1991 i 1999, les diferències més notables s’han registrat al centre de Sant Cugat, on el 1995 hi va haver un fort increment del PP, amb un guany de 650 vots, i també del PSC, amb un guany de més de 500. El 1999, en canvi, l’increment fort va ser exclusiu dels socialistes, que va obtenir un guany d’uns 1.000 vots. Començant pel centre de la ciutat, l’any 1995 els districtes 1 i 2 van suposar un guany de vots per a totes les formacions, especialment el PSC (que va guanyar més de 800 vots), i el PP, que va guanyar-ne uns 1.250). El 1999, en canvi, el PSC va guanyar uns 1.400 vots al centre, mentre que CiU en va pedre més de 700.

A Valldoreix, qui més va pujar el 1995 va ser CiU, amb un guany de quasi 300 vots, seguit pel PSC, amb més de 250, tot i que quasi totes les forces van aconseguir-hi més vots que en els comicis anteriors. Quatre anys més tard, CiU, ICV i PSC van obtenir un guany d’entre 80 i 100 vots respectivament. A la Floresta, els partits amb més vots l’any 1995 van ser ICV i PP (amb més de 100 vots de més cada un), i seguits de prop pel PSC i ERC. El 1999, en canvi, el PSC va guanyar més de 150 vots, mentre que ICV i PP en van perdre. Pel que fa a Mira-sol, el 1995 la majoria de formacions van tenir un increment de vots, però el 1999 va ser el PSC qui va emportar-se l’augment més important, amb uns 300 vots de més, seguit per ERC, el PP i EUiA. CiU i ICV no van tenir gairebé cap variació.

I per últim, a les Planes, l’any 1995 es va destacar per un descens de CiU i un increment de la resta de formacions, a excepció d’ERC i UNIS. El 1999, CiU va continuar perdent, seguit del PP i ICV, que també hi van perdre vots, mentre que el PSC va tornar a guanyar-ne. Des d’algunes formacions, s’ha valorat aquest increment del PSC generalitzat pel component més jove i procedent de Barcelona (on governen els socialistes). Molts partits consideren, però, que aquesta tendència dels districtes s’invertirà en la propera cita electoral, “ja que el missatge ha costat que hi arribi, però ja ha arrelat”. El president d’ICV, Xavier Boix, ha afegit, a més, que “als districtes la gent està molt cremada de la política municipal de CiU i segurament molta gent es va

Els districtes van donar nous vots sobretot al PSC

decantar pel PSC o altres”. En el cas de les Planes, a més, el portaveu d’ERC, Eduard Pomar, recorda que “molta part dels veïns no són catalanoparlants, i costa fer arribar els missatges de caràcter catalanista”. Pel que fa a l’increment conti-

ARXIU

nuat de CiU a Valldoreix, el subpresident de la Federació de CiU a Sant Cugat, Joan Recasens, ho ha valorat com el resultat d’un creixement més estable que “ha permès la gent assentar-se, conèixer i valorar millor la feina que hem fet”.


Dijous 16 maig del 2002

5

OPINIÓ Editorial Xifres espectaculars

Un club jove, però amb un projecte gran

questa setmana l’Ajuntament de Sant Cugat ha presentat el primer número del Butlletí Econòmic de Sant Cugat. L'objectiu del butlletí és fer un seguiment de l'actualitat econòmica i social de Sant Cugat per tal d'intentar preveure el futur immediat. S'editarà cada sis mesos, fet que permetrà analitzar i fer el seguiment dels canvis més importants en l’àmbit econòmic que es vagin produint a la ciutat. Hi ha xifres d’aquest butlletí que, veritablement, són espectaculars i que situen Sant Cugat com un municipi diferent dels que ens envolten i, fins tot, a anys llum de la mitjana de Catalunya. Tot i l’augment de la població des de 1970, ha estat en la dècada dels noranta quan s’ha produït una acceleració d’aquest ritme de creixement, cosa que representa un augment de la població de prop del 50%. L’any 1990 hi havia aproximadament 40.000 habitants i l’any 2000 s’han superat els 60.000. Sobre l’origen de la població, destaca que prop de la quarta part de la ciutadania no és originària de la nostra comunitat autònoma. El 19% dels residents a Sant Cugat va néixer fora de Catalunya, però dins de l’Estat espanyol hi ha ciutadans de totes i cadascuna de les comunitats de l’Estat. El 6% de la població va néixer fora d’Espanya, és a dir, 1.557 persones nascudes a Amèrica i 1,541 als països membres de la Unió Europea. Dades rellevants, doncs, pel que fa al creixement de la població i a la procedència. Les dades sobre l’habitatge no són menys curioses i susceptibles d’anàlisi. Des de l’any 1997 està baixant considerablement el nombre d’habitatges que es construeixen: de 1.467 s’ha passat a 581. En canvi, però, els preus han crescut considerablement: de les 209.000 ptes/m2 s’ha arribat a les 319.000 ptes/m2 en només tres anys, uns preus molt per damunt de les ciutats del nostre entorn. Estaria bé que en els propers números d’aquest butlletí s’establissin comparacions amb Catalunya i l’Estat espanyol, a banda de les que es fan amb les ciutats veïnes de Sant Cugat, per tal d’ubicar millor el nostre municipi en tots els àmbits.

conseguir dos anys seguits el Campionat d’Espanya de Clubs de rugbi en categoria cadet és una fita que no està a l’abast de gaires clubs. És, sense cap mena de dubte, un gran èxit esportiu. És la culminació de sis intensos anys de treball, malgrat no disposar d’un camp propi i haver d’afrontar contínuament els maldecaps que això comporta. La junta directiva del Club Rugbi Sant Cugat va confiar ja des del principi en la base, en la formació. I aquest ha estat el secret del seu èxit.

A

A

Amb sis anys d’història, el club ja disposa de dos títols estatals cadet i d’un subcampionat d’Espanya infantil. ¿No és un balanç prou esperançador per creure que això pot anar a més? Estem convençuts que això és tan sols el principi, que a les vitrines del club hi aniran a parar molts més trofeus. El Club Rugbi Sant Cugat cada cop ha anat a més. És ara una entitat respectada i admirada. És el punt de referència de molts altres clubs, ja no catalans, sinó de l’Estat espanyol. Fa uns quants anys, la Unió Esportiva Sant Boi era el club per excel·lència, però ara aquest títol recau al CR Sant Cugat, pel seu treball, la seva empenta i el seu esperit de sacrifici. Però Sant Cugat també té un nom i una simpatia a França, el bressol del rugbi europeu. Finalment, el Club Rugbi Sant Cugat podrà disposar d’allò que durant tants anys ha somiat: un estadi de rugi propi. És la seva il·lusió, una il·lusió que es farà realitat el 2003. Amb aquest planter, tard o d’hora el Club Rugbi Sant Cugat disposarà d’un primer equip sènior que, a poc a poc, anirà militant a categories importants d’escala nacional. També cal tenir un reconeixement especial per a l’empresa santcugatenca TMA-Grupo Sánchez, pel seu suport a l’esport santcugatenc. És el patrocinador del CR Sant Cugat i també del primer equip femení del Club Voleibol Sant Cugat. I el cadet del CR Sant Cugat s’ha proclamat campió d’Espanya i el sènior femení del CV Sant Cugat ha assolit l’ascens a la Superlliga, la categoria més alta del voleibol femení estatal. També volem desitjar molta sort als equips aleví i infantil del CR Sant Cugat, que aquest cap de setmana també disputen l’estatal.

Cartes dels lectors Els textos tramesos a aquesta secció no poden excedir les 20 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar amb noms i cognoms i és imprescindible que hi figurin el domicili, el número telèfon i el número de DNI o passaport de l’autor. No es publicaran escrits signats amb pseudònims o inicials. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos que han estat enviats i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Un club humà, un club campió Ja torna a ser del poble! El campionat d’Espanya de Rugbi en categoria de cadets ja té nom propi. Per segon any consecutiu, el Club de Rugbi Sant Cugat ha esdevingut campió i ha portat el nom del seu poble fins al més alt d’aquest esport. Quan l'àrbitre ha assenyalat la fi del partit, he pogut veure moltes emocions reflectides en els rostres de pares, entrenadors i responsables del club. Aquest segon campionat confirma que l’esforç realitzat per tots i cadascun durant els últims deu anys ja està donant els seus fruits. Vull destacar que aquests joves estan adquirint una gran formació esportiva, però que per damunt de tot, han adquirit perfectament els valors que el rugbi vol transmetre als seus practicants: companyonia, humilitat i respecte pel contrari.

Els 4 Cantons Setmanari independent de Sant Cugat C. Sant Antoni, 42-44 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 62 82 Fax 93 674 20 24 els4cantons@totsantcugat.com

Felicito de part dels meus companys i meva tots els que han participat en aquest èxit i qui, d'una o altra manera, estima aquest club. Joan Llata, capità de l'equip Sènior del Club de Rugbi Sant Cugat

Al Sr. Sergi Pla, cap de Sorea Senyor Pla, he rebut la resposta a la meva denúncia del 30 d'abril d'abús de Sorea, empresa delegada d'aigua de Sant Cugat, per part de la seva administradora, Noemí Sáez, el 7 de maig –vostè m'imagino que té coses massa importants a fer–. M'adjunta l'ordenança en què vostè s'ha basat per amenaçarme, però quina és la meva astorada sorpresa quan resulta que és una ordenança caducada. L'ordenança vigent simplement diu que si es produeix alguna baixa a la família nombrosa

DIRECTOR: Josep Maria Vallès EDITA: Premsa Local Sant Cugat, SL CONSELL EDITORIAL: Ramon Grau (president), Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Rogeli Pedró, Lluís Puig, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Núria Zabala, Josep Daniel, Narcís Castanyer, Manel Pardo, Ignasi Salvat, Pepa Martín, Albert de Pablo, Ramon Pros i Joan Troyano. GERENT: Anna Comella REDACCIÓ: Redactora en cap/Ciutat: Ester Castanyer. Societat: Emili Bella i Magda Méndez. Esports/Contraportada: Àlex López. Cultura: Josep M. Codina. Economia: Micol Sabaté

el titular ho comuniqui abans de tres mesos. Aquest fet no s'ha produït, però no es preocupi, que quan passi l'hi faré saber perquè no perdi ni un cèntim. Així que retiri la seva carta il·legal a mi i a totes les famílies nombroses de Sant Cugat que ha amenaçat incorrectament. Costa entendre com l'Ajuntament, que delega el servei, li permeti actuar impunement d'aquesta manera. A part de pagar l'aigua més cara d'Espanya, també votem. En espera de rebre les seves excuses. Josep Vergés, autor d'El saqueo del agua en España (Ediciones de la Tempestad, 2002)

Els diables necessitem ajuda Hola a totes i a tots. Encara que no ho sembli, la Festa Major ja la tenim al damunt, i els Diables i els Tabalers ja l’estem prepa-

CORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre Garcia DIRECTORA COMERCIAL: Clara Espasa COMERCIAL: Lourdes Villamayor SUBSCRIPCIONS: Sinda Gómez FOTOGRAFIA: Enric Fabre i Jordi Garcia DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta, Francisco Cabeza i Raimon Porta IMPRESSIÓ: Rotimprés Tel. 972 40 05 95 DIPÒSIT LEGAL: GI-405-93 EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

rant. Aquest any volem que els Versots siguin un acte on tothom qui vulgui pugui expressar les seves queixes i crítiques sobre tots els fets que l’afectin o trobi injustos, i passin aquí a Sant Cugat. Així, volem reflectir en els Versots una gran diversitat d’opinions de gent de totes les edats i ideologies. Agraïrem la participació de tothom i esperem les vostres queixes. Recordem que els Versots, tal com el nom indica, han d’estar escrits en vers (o sigui, que d’una manera o una altra, rimin). Els Versots ens els podeu enviar a: versots@hotmail.com, i si voleu contactar amb nosaltres o donar-nos qualsevol suggeriment, podeu enviar els vostres missatges a: diables_stcugat@hotmail.com o al telèfon 93 674 77 39 I moltes gràcies a tots i a totes. Diables i Tabalers de Sant Cugat

Publicació adherida a:

Distribució del Diari de Sant Cugat C. Merce Rodoreda, 8 Local 7 Tel. /Fax 93 589 23 71 Sant Cugat


6 OPINIÓ

El Club Muntanyenc es desfà de la rítmica d'elit No està ben fet; ni la forma ni les maneres. En poc més de sis mesos, el Club Muntanyenc s'ha desfet de l'elit de la gimnàstica rítmica. S'ha trencat amb l'origen i s'ha acabat acomiadant les dues

Jordi Garriga (*)

Ara toca: la fruitada

L

a fruita: aliment paradisíac.

Haig de confessar que l’única qualitat que no m’avergonyeix reconèixer és que tinc tenacitat. És per això que, després que l’any 99, en aquestes pàgines, per tres cops, tractés de promoure el consum de la fruita fresca –Una poma per l’eternitat (9-IV), Elogi a les cireres (21-V) i No fem el préssec: mengem-ne! (16-VII)–, avui em permeti insistir per veure si puc –almenys en el nostre Sant Cugat– introduir un canvi d’hàbits en el consum de la fruita. Abandono tota esperança que les mares d’avui –que fan doble jornada: treball fora i dins la casa– puguin tenir la paciència de les nostres mares i àvies que, no tan sols ens pelaven la fruita, sinó que ens ensenyaven a fer-ho. Recordo encara l’emoció que em produí quan la mare em va donar, per primer cop, el ganivet de la cuina, que feia cert respecte, per pelar una taronja. Va ser com el

Dijous 16 maig del 2002

úniques entrenadores professionals i titulades del Club, a dues setmanes del Campionat de Catalunya, al final de la temporada. Els motius, diuen, són econòmics, ja que aquesta part de la secció, la d'elit, era una sangonera per al Club. S'ha arribat a aquesta desfeta tot i havent creat comissions, que han estat una farsa, on l'únic

interès soterrat ha estat el de destruir en comptes de reconduir la secció. Mai no es va voler entendre la competició en l'esport, ni que l'esport de base sustenta el d'elit. Persones inexpertes i persones amb rancúnies han estat, amb el vistiplau del sempre canviant president de l'Entitat, les encarregades de trencar-ho tot. En definitiva, persones que no

estimen la rítmica, ni la gran competició, i m'atreviria a dir que ni el club al qual representen. Bé, ja està fet, cal seguir intentant-ho. Les nostres filles, que han estat titulars de la premsa local i especialitzada per les seves fites en els campionats, trobaran un altre lloc, aquí o fora de Sant Cugat, on esperem que no se les discrimini pel lloc de residència, com s'ha fet aquí, on podran

primer pas per passar de la infància a la joventut. Ara que el Born és notícia, és llàstima que sols se’l recordi pel dilema pedres o llibres i no es faci cap record a l’olor meravellosa que a l’arribar aquesta època oferia al badoc vianant que contemplava les parades, ara traslladades a Mercabarna. Em direu que tracti de fer una visita als mercats de la vila, però desgraciadament, els anys m’han disminuït l’olfacte, però asseguraria que del cultiu massiu i el consum generalitzat tot l’any prescindint de les clàssiques estacions que tenia cada fruita, en resulta unes aromes molt light. Ara la fruita tan sols és notícia a la tele quan ens mostra la crema de pneumàtics a les autopistes dels dos vessants dels nostres Pirineus. Carles Sentís, en un article a La Vanguardia del 7 de juny del 97, es referia a Josep Pla, que tenia la ploma fàcil per descriure com ningú les fruites i les verdures que tant preferia. No puc resistirme a reproduir aquí alguns paràgrafs dedicats solament a la fruita ja que es podrien omplir pàgines en què la ploma de Pla pinta les tonalitats verdiclares dels pèsols primaverencs, els tomàquets, els enciams i les escaroles. Valdrà la pena un dia fer-ho i ja que he citat els tomàquets, mai m’he explicat el perquè al travessar els Pirineus per prendre una amanida els tallen a rodanxes i no com se sol fer generalment en el nostre país, com si es tractés d’un meló. Llegim Pla: “Mai la preocupació per la salut no havia estat tan forta com ara, fins a l’extrem que el nombre de malalts imaginaris ha augmentant considerablement. Una de les conseqüències més visibles de la preocupació per la

salut ha estat augmentar el consum de la fruita, considerar que la fruita, per a la salut, és excel·lent. A principis del segle les maduixes eren rares, i per això eren tan bones. Ara, de maduixots, n’hi ha a desdir. De les maduixes de bosc, que són prodigioses per la frescor, el perfum i l’exquisida qualitat, n’hi ha cada dia menys. Les peres de secà –la fruita de secà és sempre la millor– encara que la seva presentació no tingui la brillantor diríem californiana d’altres fruites, poca se’n pren. Les nespres agredolces van de baixa i cada dia se’n veuen menys. Els albercocs són una fruita excel·lent, sense rival possible per a la confitura: potser és aquesta la millor confitura de què es disposa a l’hora d’esmorzar. El préssec d’aquest país, si és de secà, no té comparació possible, perquè és compacte, eixut i gustós”. Fins aquí Josep Pla. Ara permeteu-me una pregunta. Per què les darreries més meravelloses: el préssec amb un bon vi negre de la nostra terra, aquell que tant taca les tovalles!, estan absents dels menús i les cartes dels restaurants? I les peres? No creieu que és la pera pensar que per ser omnipresents tot l’any, paradoxalment són força ignorades? Sé per experiència que res pot canviar a curt termini un hàbit, i molt menys els alimentaris. Són necessaris molts esforços per convèncer el consumidor. Però no tot està perdut. Fa tan sols menys de mig segle que l’avui popular entrant estiuenc del meló amb pernil o la presència en la nostra pastisseria del color verd dels exòtics kiwis eren uns desconeguts. La pregunta que podríem

fer-nos és aquesta: per què no implantar l’hàbit americà de reservar el consum de la fruita com a entrant i no com a fi dels àpats? El primer que caldria fer és introduir en el Fabra la paraula fruitada, per donar nom al concepte d’aquesta manera de consum, pel que ara ens hem de servir de paraules exòtiques com macedònia, o d’altres com la castellana de ensalada, que si bé per als castellans i sud-americans pot entendre’s com a derivat del nom anglosaxó de salade, al traduir al català ens repugna pensar afegir oli i sal i vinagre a la fruita. No es tracta tan sols d’un problema semàntic, sinó el més important, com és el d’introduir en el nostre país mediterrani, i per tant gran productor de tota classe de fruita, un nou hàbit alimentari eminentment dietètic i molt gastronòmic. Totes les denominacions estacionals de l’any servirien per adjectivar la fruitada: hivernal, primaveral, estival i tardoral. Nutricionalment està comprovat que la fruita és molt més digestiva a l’inici dels menjars, que a les postres, –darreries, com m’ensenyà a denominar-los el meu padrí Joaquim Cases-Carbó (1861-1943)–, fins i tot són diversos els nutricionistes que consideren la fruita poc adequada per després d’un guisat. Són moltes i variades les sug-

seguir, amb el seu gran esforç, entrenant l'esport que estimen. És lamentable que Sant Cugat, ciutat de referència en el món de la rítmica, es quedi sense les seves representants més destacades. ¡Què hi farem! Esteve Buj García

gerències per preparar una fruitada del temps, així com les seves diverses denominacions: del mercat, de la casa, mediterrània, catalana, vallesana, etc. Aquest és el gran avantatge de la paraula fruitada, que, igual que graellada o fregidura, poden tenir un ús general. Si bé com a paraula derivada es pot considerar que ja està a tots els diccionaris, de fet faltaria incorporar-la d’una manera específica. El meu bon amic el professor i exrector de la UB Antoni Badia-Margarit, a qui un dia n’hi vaig parlar, em prometé estudiarho, però ja se sap, aquestes incorporacions es fan gruar. Sant Cugat, que té una gran implantació de bones taules, podria tractar de posar de moda aquesta denominació. Brindo aquesta idea a la qual crec que ha arribat el seu moment. I ja en pla de donar alguna altra idea promocional per a la fruita, seria bo que algun fabricant de samarretes en llancés una al mercat amb l’eslògan futboler de Força Fruita!. Qui sap si alleugeriria el problema de la pagesia dedicada al cultiu de la fruita.

(*) Jordi Garriga és publicista

Venc 2 bicicletes 1 de senyora i 1 de senyor a bon preu. Interessats truqueu: Tel. 93 674 56 80


OPINIÓ

Martí Olaya (*)

Una hora llarga amb Ricard Salvat El dimecres de la setmana passada –i no vull exagerar– vàrem protagonitzar a Sant Cugat un esdeveniment cultural d’aquells que fan història. Ens l’envejarien a universitats i centres especialitzats de l’Europa més enganxada en temes de l’art de Talia, del teatre, per dir-ho clar i net. Va venir a donar una conferència el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i popular director escènic Ricard Salvat. A la Casa de Cultura érem arran de mig centenar de persones, malgrat que dia i hora es va conèixer amb una certa dificultat (sort del boca-orella!). No em feu dir qui va organitzar la conferència perquè no ho sé; però sí que vull donar les gràcies als –o les– que la van fer possible. Es diu, amb raó, que Ricard Salvat és més conegut als cenacles d’Europa que a Catalunya

Dijous 16 maig del 2002

mateix. Certament, aquest dimecres Salvat hauria pogut dissertar sobre teatre a qualsevol aula magna d’universitats o institucions europees. A Sant Cugat ens va parlar de la seva trajectòria com a director de teatre partint des dels inicis dels anys seixanta fins a arribar al nou muntatge de Ronda de mort a Sinera, que encara es pot veure en un nou teatre de Barcelona. Una bona part de la història del teatre català de gairebé mig segle la va reviure amb l’autoritat, i diria també que amb la resignació, de qui en va ser primera figura: aquell pis de l’Eixample del senyor Porter, el llibreter i bibliòfil, el Romea salvat per cinc prohoms de la burgesia barcelonina, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, la Cúpula del Coliseum, l’Escola Adrià Gual, l’èxit a Madrid, les sortides a l’estranger... No em proposo sintetitzar la conferència, que ni hi ha espai ni en sabria. Sí que he volgut, però, posar en relleu la importància de l’acte i que en quedi constància, si més no, en aquest racó d’opinió. Posats a opinar: algú hauria pogut aportar al col·loqui temes de polèmica o divergències enriquidores! Jo, ara, modestament, i no sé si algú m’ho voldria discutir, diré que a la sala hi havia Salvador Espriu, que subratllava alguns passatges de la conferència salmodiant: “Escoltàvem forts / arguments del sabre / el meu poble i jo” (...) “Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo”. Es va perdre en la pluja de la nit; però al lluny se sentia: el meu poble..., el meu poble... (*) Martí Olaya és escriptor

El Sever i en Tito

Josep Canals (*)

Nit de l’Art ant Cugat com a poble d’art ha marcat el segle XX tot adormint l’interès social pels canvis que aquí es produïen i ara, en aquest segle XXI, sembla que per fi comencem a sortir de la llarga nit, i la societat es comença a preocupar pel fet. La història de l’art del passat parla de l’aportació d’aquesta ciutat al món de la plàstica contemporània, com evidencien les obres que avui es poden admirar en els principals museus i col·leccions d’art d’Europa, Japó i Amèrica, en què l’Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat és perfectament representada. Un fet nou i santcugatenc que transforma l’estètica tèxtil del segle XX a tot l’Estat espanyol. Fins avui, l’administració local mai ha estat sensible vers l’art, i molt menys a les noves aportacions, per

S

tant, la imatge de poble d’art que avui tenim és mercès a la iniciativa privada. Però en aquest 2002, sembla que les coses caminen d’una altra manera, a més del gran projecte museístic institucional, l’administració s’ha implicat en dos projectes pioners al nostre país, moguts pels galeristes professionals: la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català, que enguany celebra el seu vint-i-cinquè aniversari i la Nit de l’Art, dos projectes de la iniciativa privada que han demostrat la seva eficàcia en la llarga i fosca nit de l’art a Sant Cugat. L’últim cap de setmana d’aquest mes de maig, Sant Cugat oferirà dues realitats de la ciutat d’art, ja que es convertirà en el centre jove del país, amb la transgressora biennal d’art, en la qual participen importants institucions públiques i privades que faran venir fins aquí gent del món cultural i, per una altra banda, la nit s’il·luminarà amb ulls encuriosits, per entrar als espais de l’espiritualitat plàstica que es troben repartits pel centre de la ciutat i faran d’una nit el punt de trobada del món cultural del país. Aquests són dos petits exemples del que pot aportar aquesta jove i mil·lenària ciutat en l’actualitat a la cultura de l’Estat i més en aquests moments que s’acaba de fer públic el primer estudi sobre El sector de las galerías de arte en España, on tant el Ministeri de Cultura com l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), volen potenciar l’estímul del sector per equiparar-nos a França, Alemanya o Suïssa, ja que estem a la cua d’Europa en la

Pere Vivó (*)

Els grans personatges del Mil·lenari, no som nosaltres... oncs, si no els som, no ens cansem de recordar els que sí ho són i, amb èmfasi, el més proper a nosaltres en aquesta història, l’abat Odó. El Monestir bé que ho va fer al llarg dels segles. ¿I no diem que en som hereus? Enllà de la nau esquerra de l’església hi trobem la més solemne de les sepultures, és la seva, per alguna raó serà! Gòtica, darreries del segle XIII o començos del XIV. Però, abans, on era? No se sap. Molt el 1010, retornant amb l’exèrcit comtal en campanya contra el califat de Còrdova, mogut per una colla de raons –vàlides per a ells– religioses, de mutu compromís feudal, de resposta a la destrossa del 985 i les que se’ns escapen... Tot un altre món! I, per alguna altra profunda raó, tot i ser també el bisbe de Girona, se’l trasllada i se l’enterra a Sant Cugat! En fotografies antigues, penjada al costat del monument, s’hi endevina

D

encara una tauleta: és l’epitafi, l’elogi a la seva figura ja mitificada, com passa sempre. Era a les golfes de l’abadia, enmig d’un munt de tot... Escrita en la mètrica llatina més clàssica, la que es recolza en la cadència dels accents, per allò que tots en tenim una mica, segons la dita castellana, m’he atrevit a traduir-la. Si algú més s’hi atreveix, ja ho sap. Estaria bé que, dintre el Mil·lenari, la hi retornéssim en una llengua més assequible. Bella síntesi d’història i llegenda. Me n’he sortit així:

Epitafi de l’abat Odó En aquesta urna hi reposa Odó, abat il·lustre, que en vida fou de tot cor donat a Déu. Aquí, lluitador, al capdavant dels vallesans, aconseguí fer-se de la mort escàpol. Fou quan Barcelona de pagans plena,

7

potenciació de les arts. És evident, com es posa de manifest a l’informe, que l’art necessita promoció perquè com es demostrarà l’últim cap de setmana de maig a Sant Cugat, amb l’afluència de les quatre o cinc mil persones que ens visitaran per motius artístics, aquesta afluència d’un públic culte repercutirà en altres sectors, com són turisme, oci i indústries culturals, a més d’augmentar el prestigi de Sant Cugat com a terra d’artistes dins de Catalunya i Espanya. De fet, nombroses ciutats de l’Estat espanyol estan apostant fort pel turisme cultural. Barcelona i Bilbao en són un clar exemple, a les qual s’estan afegint moltes ciutats. És evident, pel que es pot començar a veure a simple vista a Sant Cugat, que la llarga nit de desinterès de l’administració i de la societat santcugatenca, està donant pas a un esplèndid dia nou. Ara, tal com es recomana a l’informe del Ministeri de Cultura, cal que els ajuntaments, i amb ells les institucions, donin suport a actuacions conjuntes, promogudes per les galeries d’art per incidir cada cop més en la societat de l’indret d’influència dels espais d’art i projectar amb plans conjunts, administració, patrocinadors i professionals, els nostres artistes a Europa i a la resta de països. Aquesta és, avui per avui, una assignatura pendent, però com passa a Sant Cugat, es comença a veure el inici d’un nou dia clar i lluminós en aquests temps humanístics . (*) Josep Canals és promotor cultural

també aquesta casa santa infamada era pels intrusos. Després, d’aquí expulsats, Odó ràpidament retorna, i aquesta llar de Sant Cugat amb els sobrevivents renova, quan, sorprès, és proposat pels monjos com a abat electe, sent-ne revestit segons el dret d’aquesta casa. Així, protegit per la mà de Déu, en bé de tots, obres emprèn, tot enriquint, portes ençà i enllà, el Monestir present. Després, per glòria, Girona el crida per presidir l’Església, i ambdues governà amb gran prudència. Així Déu, amb benediccions anticipant-se, perquè reu no fos trobat, sinó en tot just, quan floriria amb meritòries flors, a causa de la mort per les ferides dels pagans. Ja que, quan en la batalla de Còrdova, amb molts d’altres, la fi li arribi per l’espasa, dels gaudis digne del cel sigui. Els seus ossos són sepultats en aquest petit túmul. L’Esperit lloï les seves gestes, profundament visqué el seu temps! Era l’any mil deu, després del Nadal del Crist, amb violència mort a la llum primera de setembre. (*) Pere Vivó es exrector del Monestir de Sant Cugat


8 OPINIÓ

Jaume Terribas (*)

Un congrés obert a tothom l dissabte passat es va celebrar a l’Arxiu Nacional de Catalunya l’anunciat Congrés Local de la Federació de Convergència i Unió amb una notable assistència de públic i el que va cridar l’atenció fou precisament que s’hi podia participar sense necessitat de ser militant de cap partit, cosa no habitual en aquest tipus de trobades. Heus ací que m’ha semblat una idea positiva i una manera d’obrir els partits polítics a les persones no militants i d’aquesta manera intentar acostar més els ciutadans no compromesos als responsables de la política municipal. Per això sembla oportú fer-ne un comentari al conjunt de les sessions que malgrat ser curtes i concentrades han tingut una notable intensitat. L’obertura del Congrés a càrrec del secretari de CiU, Sr. Pere Macias, va ser estimulant per la claredat d’exposició i la bona forma de transmetre a tots els reunits la seva experiència com a professional de l’enginyeria, exalcalde i exconseller del govern de Catalunya. Això li va servir per explicar breument la diferència entre els partits nacionalistes catalans i els altres, la manera de fer política des de l’Ajuntament i el govern dels primers, és sempre per construir i fomentar el diàleg polític, mentre que l’oposició gaudeix fomentant la confrontació i dificultant el progrés dels municipis on no governen. Certament, és una llàstima que després de tants anys de perdre eleccions no s’hagi canviat l’estratègia política i se segueixi intentant confondre la ciutadania (modestament, opino que és un error ja que cada vegada el poble vota més en funció del que veuen els seus ulls i són realitats resultants

E

Dijous 16 maig del 2002

d’una política constructiva de país global més que no pas pel que diuen els polítics d’un o altre ideologia). Sembla clar que no serveix de res fer grans declaracions de solidaritat amb el Tercer Món mentre no es contribueix a donar suport a una política d’ajuda als immigrants de Sant Cugat. Cal desitjar que aquestes actituds negatives canviïn. Exposicions i debat sobre la societat civil Els aspectes més rellevants d’aquesta taula de diàleg els exposaren Vicenç Villatoro, actual director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya, conegut i prestigiós periodista i comunicador que va demostrar un cop més la seva claríssima visió de la transformació sociològica de Catalunya el darrer segle i especialment la darrera meitat. El canvi sofert en l’ordre cultural, social i econòmic que ha comportat el pas d’una societat civil forta com a conseqüència de la inexistència d’un Estat propi a Catalunya, i l’actual situació que va qualificar de societat civil malalta o feble a causa del traspàs de recursos humans de la societat civil a l’esfera política amb motiu de l’adveniment de la democràcia gràcies a la mort del dictador. Ens cal, va dir, revitalitzar la nostra societat civil si volem continuar sent un país cohesionat, creatiu i respectat a tot arreu. Va citar exemples claríssims en aquest sentit, però crec que l’únic oblit del conferenciant va ser no justificar en part l’afebliment de la societat civil catalana per la via fiscal ja que el poble que enfortia i es pagava els ateneus, els clubs esportius, les corals i moltes altres organitzacions, avui per la via fiscal suporten importants càrregues econòmiques que tal vegada desincentiven la contribució a les altres activitats associatives de caràcter popular. Crec que això fa que avui moltes d’aquestes entitats en forma jurídica de fundacions, ONG i altres acabin demanant subvencions a les administracions públiques i com a conseqüència, perdin bona part de la llibertat d’actuació en segons quins àmbits. L’altre ponent, el professor Antoni Estradé, va ser magistral en la seva exposició, gens pretenciosa però profunda de contingut, i va reclamar amb energia i preocupació als representants polítics tant municipals com del govern, que intensifiquin la seva atenció per escoltar més els “ciutadans sense altaveu”. Tots sabem a quins es referia, després d’haver remarcat que tenia seriosos dubtes per reconèixer avui com a societat civil els sindicats,

les ONG i altres que molt sovint es podrien qualificar d’entitats pseudopolítiques o parapolítiques. Com a exemple, va citar la gran manifestació sindical clamant a Barcelona pels palestins i contra el sionisme. Ben cert que és per reflexionar-hi. Taula de debat sobre municipalisme nacionalista Es va comptar amb la presència destacada de Karmelo Sainz de la Maza, de l’Associació de Municipis d’Euskadi, que va insistir per activa i per passiva sobre la importància dels ens locals en la política actual de les diferents nacions que integren l’Estat, a desgrat dels intents del PP d’aplicar una nova llei que els faci dependents del govern de Madrid més que no pas dels autonòmics. Va qualificar l’actual emperador sense imperi, referint-se al Sr. Aznar, s’obsessiona a laminar la tasca dels governs nacionalistes sense veure que sortosament en el món i a Europa concretament “el vent ens ve de poca” i, per tant, els nacionalistes hem de saber aprofitar-ho en benefici de la construcció del nostre país. Podríem resumir-ho dient una bona lliçó, amb modèstia i intel·ligència. A parer meu, ens caldria a Catalunya prendre exemple d’Euskadi pel que fa a política municipalista ja que allà, malgrat les grans diferències ideològiques, tots els municipis estan integrats en una sola associació i per tant poden actuar amb més autoritat moral que des de la divisió que patim a casa nostra per motius partidistes. Tal vegada caldrà també prendre’n nota i fer un esforç tots plegats. El representant del País Valencià, Sr. Cassany, regidor de Benicàsim va informar detalladament de l’evolució del Bloc Nacionalista Valencià, que, com a federació de partits, progressa lentament però ampliant constantment la seva base sociològica que integra totes les capes de la societat valenciana a desgrat de la majoria que ostenta a tot el País Valencià el PP amb una clara política espanyolitzadora i contrària a una política lingüística valencianista. Aquest és un fet cabdal que obliga el BNV a dedicar molts esforços a la normalització lingüística com a política bàsica de construcció nacional i reconeixement de la pròpia personalitat. El Sr. Roig, en qualitat d’alcalde d’Amposta i de president de l’ACM, que agrupa 760 ajuntaments catalans governats per CiU, va insistir en la importància de ser majoritaris en les corporacions locals per poder materialitzar una política nacionalista, atès que la resta de partits sovint obliden la necessitat d’actuar en defensa de la

Poca Conya

pròpia identitat. El projecte de ciutat de Sant Cugat del Vallès Finalment, el nostre alcalde, Sr. Recoder, va fer la tercera exposició dedicada a la política que inspira la nostra corporació municipal sota la direcció indiscutible de CiU i va fer

“A parer meu, ens caldria a Catalunya prendre exemple d’Euskadi pel que fa a política municipalista” referència a certes crítiques de l’oposició quan diu que es practica una política d’aparador o d’abundància de pedres, com si les pedres –equivalent a obres públiques– no fossin precisament actuacions municipals en benefici exclusiu dels ciutadans, encara que certament també són motiu d’orgull dels qui protagonitzen, mal que els pesi, la iniciativa en l’acció de govern municipal. Crec que l’alcalde va ser prou precís i realista, amb gran abundància de dades estadístiques i de la informació resultant de l’estudi de situació de la cituat, fet per un equip de professionals de la UAB dirigit per Salvador Cardús. El Sr. Recoder va deixar clar que el consistori coneix perfectament la realitat de Sant Cugat del Vallès, i les seves necessitats, raó per la qual ha engegat una política orientada a satisfer les exigències derivades d’un creixement tan espectacular com el de la nostra ciutat. Com deia, la segona ciutat de l’Estat en creixement de l’índex de natalitat i de les primeres en l’índex d’ocupació femenina, dues dades que obliguen a fer el que s’està fent, construir escoles bressol i de primària, instituts, zones esportives, parcs, etc. Tot això aconseguint una ciutat ambientalment sostenible i en creixement econòmic, que vol dir incorporant noves empreses no contaminants i creant llocs de treball. A tall de conclusió La cloenda d’aquest original congrés obert, va fer-la el conseller de Medi Ambient, Sr. Espadaler, amb un to amable i dialogant que va estimular la

ciutadania perquè participés més en la vida pública, així com els militants de la seva federació a preparar-se per continuar sent a escala local la primera força política i a mantenir el seu model de ciutat cobejat per moltes altres. Després d’aquesta experiència congressual, sembla oportú recomanar a totes les forces polítiques actuacions semblants per aconseguir un diàleg més fluid i constructiu entre elles. Tots entenem, penso jo, que la política requereix una gran dosi de temperància als qui estan governant per tal d’encaixar la crítica, però també requereix un gran esforç d’objectivitat a la oposició per no caure en la crítica permanent i dissolvent que sovint mena a la mentida i la calúmnia, les quals, al cap i a la fi, la ciutadania, amb el seu fi capteniment, detecta i la fa reflexionar a l’hora de votar, gràcies a Déu. Malgrat tot, ens cal ser crítics, quan sigui convenient, amb els nostres representants a l’Ajuntament i al govern. Però cal fer-ho amb la voluntat de fer corregir els errors que tots, com humans que som, cometem en la vida diària i més encara els qui tenen responsabilitats públiques i estan més sotmesos a l’opinió pública. (*) Jaume Terribas és economista i membre de la Societat Catalana d’Economia (IEC)


OPINIÓ

Ramon Bonastre (*)

Llei de partits a discussió i actualitat de l’anomenat projecte de llei de partits polítics està situant de bell nou les diverses opcions en el seu lloc i ubicació política d’acord amb el posicionament que es pren-

L

Ramon Barnils (1940-2001)

El maig de tots els maigs a quinze anys que va ser el maig del 68, i si no s’ha commemorat gaire la data, tret dels professionals de la nostàlgia, ens n’hem d’alegrar. Allò va ser el final dels dogmes: d’allí arrenca la davallada de l’esquerra dogmàtica –i que Déu ens perdoni aquesta blasfèmia– allà on hi ha dogmes no hi pot haver esquerra. D’aleshores ençà, avui mateix i demà, a Europa, la davallada de l’esquerra dogmàtica ha estat constant. No s’explica la davallada dels partits comunistes ortodoxos, ni la dels anarquistes místics sense el Maig del 68. No s’explica la pujada d’una dreta més intel·ligent, la d’una esquerra que ja feia anys que havia substituït el dogma per la reforma, sense el Maig del 68. Ni s’expliquen els moviments que avui comencen a treure el cap, que són l’esquerra una altra vegada com cal –el vell talp de la revolució– sense el Maig del 68: ni els verds, ni els ecologistes, ni els nacionalistes antiimperialistes, ni ens antinuclears, ni els antimilitaristes, ni els grups feministes, ni cap d’aquests moviments, garantia que l’esquerra no ha mort, que són l’esquerra de

F

Dijous 16 maig del 2002

guin sobre aquest tema. Que no es malinterpreti la qüestió: és indubtable el refús a qualsevol mena d’acció terrorista (de les que l’Estat espanyol ha patit històricament). De qualsevol. Una altra qüestió és si l'actual marc normatiu ja disposa de suficients eines legals, de si el poder judicial és això, un veritable i independent poder, i de si l'executiu és només això, un dels poders de l'Estat, o de si es tracta de disposar d’una norma que possibiliti als partits majoritaris anul·lar les opcions políticament molestes. Perquè de fet, pretendre que un grup de 50 diputats (que no ho oblidem, només ho poden sumar els del PP o del PSOE) puguin instar la il·legalització d'un altre partit polític, o bé defensar la irretroactivitat d'una norma és confondre totalment la funció dels poders d'un Estat de dret i sobretot voler confondre el ciutadà. El tema és preocupant per quan sobretot pot suposar un veritable precedent en virtut del qual els partits estatals puguin il·legalitzar o si més no disposar d'una eina pretesament legal, altres sempre, el vell talp de la revolució, no s’expliquen sense el Maig del 68. L’eurocomunisme va ser un intent, patètic, d’empeltar el Maig del 68 al vell comunisme dogmàtic. Tan patètic com el d’empeltar de Maig del 68 la vella CNT. (La socialdemocràcia actual és una altra cosa, més vella encara: se’n deia liberalisme de dretes i el Maig del 68 ni el va ensumar.) Bastant incòmode, el Maig del 68. No ha estat assimilat per la dreta –impossible, no va triomfar–. No ha estat assimilat per l’esquerra clàssica per la mateixa raó. Pel que fa als grups ecologistes, nacionalistes, verds, feministes, antinuclears, antimilitaristes, pacifistes que constitueixen el rostre d’avui de l’esquerra de sempre, tampoc aquests no reivindiquen el Maig del 68: no els fa falta, no viuen de la nostàlgia, cadascun d’ells fa el seu Maig del 68 cada dia, en cada lloc, a cada acció. Ells són el Maig del 68: la nova moral, unes altres relacions, fora competitivitat; què dius, de produir?, no em parlis de rendibilitat; parla’m de polítiques, no de política, parla’m d’això, i no d’Allò, parla’m del desordre artístic, que deu ser l’ordre màxim; no em parlis d’encís ni de desencís, ni d’il·lusions però tampoc d’il·lusos, no del Gran Salt Endavant però tampoc del passat de tot. Ho va dir Celso Emilio Ferreiro, abans del Maig del 68 i en gallec: “S’ha de començar; Pels segles dels segles hem sabut Que s’ha de tornar a començar”.

El Noticiero Universal, 18 de maig de 1983

Article extret del llibre Articles de Carles Serrat, editat per La Magrana

opcions polítiques que sobretot es diferencien per la seva clara opció envers el reconeixement de drets tan fonamentals com el de qualsevol poble a regir de manera sobirana el seu destí. En aquest sentit, ¿serà il·legal defensar un règim republicà, o defensar el dret a la independència d'una nació? En resum, ¿serà il·legal ser diferent políticament dels partits nacionalistes espanyols (PP/PSOE)? El proppassat diumenge dia 12, en el si del Consell Nacional de CDC es visqué un intensíssim debat al voltant d'aquest projecte de norma, que va palesar tant una bona salut democràtica com sobretot el rebuig a l'actual projecte tal com el PP i el PSOE el volen aprovar. Una vegada més en un clar sentit de política d'Estat, les opcions es van dirigir sobretot a evitar que Espanya disposés d'una norma com aquesta per la dubtosa ja no legalitat sinó esperit democràtic de la norma esmentada. Cal reconèixer que el PP de nou ha enxampat el PSOE amb el pas canviat, de manera que s'ha evidenciat la

Xavier Boix (*)

Estic esborronat… ra. Rodríguez, vagi per endavant la meva manca de solidaritat envers vostè. Per mi i per les persones que defensem idees d’esquerres, la paraula solidaritat significa altres coses molt diferents de les que vostè pensa. És curiós l’ús i abús que en els darrers temps fan vostès de termes que històricament han estat patrimoni de les esquerres. Una utilització que arriba fins a extrems inversemblants i que fan que persones com jo haguem de començar a cercar altres qualificacions que no duguin la ciutadania a confondre naps amb cols quan parlem de solidaritat, progrés, igualtat, justícia, pau, sostenibilitat… Miri, Sra. Rodríguez, ¿sap vostè que l’ús del TGV no significa la connexió amb Europa? ¿Sap que no hi ha cap tren que avui pugui passar d’un país a un altre de la UE sense haver de fer alguna operativa especial, exceptuant

S

9

falta d'una oposició coherent i ferma a l'actual partit en el govern (i bona falta que ens fa a tots) i no cal dir al PSC/PSOE, que no sabem quin pas fa ara a Catalunya, defensant una opció i una altra d'oposada en l’àmbit de l'Estat espanyol fent així un seguidisme del PSOE, i de l'espanyolisme que l'invalida com a força política amb un projecte propi per a Catalunya. Inversemblant el rol d'ERC, que alhora que refusa de pla el projecte (fins i tot algun dels seus dirigents ha suggerit un projecte d'il·legalització pel PP per no condemnar el franquisme i del PSOE per terrorisme d'Estat) manté no poques aliances municipals amb el PSOE. I aquí a Sant Cugat, què farem ara? On anirà el discurs de les autoanomenades forces progressistes de la triple aliança PSOE/ERC/IC? No s'adona ERC o IC que l'actual llei pot esdevenir l'eina de la seva il·legalització algun dia no gaire llunyà? No s'adonen que el debat avui, en què el que ven vots és ser antinacionalista, o més ven ser espanyolista, però dels rancis

de la vella guàrdia? (¿O no ha estat el líder (?) del PSOE qui ha afirmat que PP i PSOE representen el 80% de l'electorat amb un clar manyspreu cap a la resta?). ¿No s’adonen que aquesta és avui una de les opcions més progressistes que podem defensar, tota vegada que suposa el reconeixement de la plena capacitat d'una nació per regir-se? Tenim davant una d'aquelles normes que no admet posicionaments tebis ni a mitges. Igual que amb el cas de l'escreix de Le Pen a França, que va suposar la unió de tots per defensar la democràcia, avui pertoca entre tots i també a Sant Cugat rebutjar aquesta norma i si més no, plantejar totes les opcions polítiques i jurídiques per tal de canviar-la de tal manera que malgrat s'arribi a promulgar, sigui amb tantes modificacions que la norma ja no sigui la mateixa. CDC avui per avui ja ha fet els deures. I els altres?

els països del Benelux? ¿Sap que el disseny del TGV no permet que pugui ser utilitzat pel transport de mercaderies pel tipus de via que s’ha utilitzat? ¿Sap que ningú a Europa està construint vies per anar a 350 km/h? El TGV és un exemple de la manca de sensibilitat que vostès i altres tenen vers l’equilibri del nostre medi. No repetiré les aportacions en aquell article en defensa d’un altre model de transport, que no té a veure amb el seu en gairebé res, però sí m’agradaria que ens expliqués la seva actuació en aquest afer i la “mala actuació” del nostre representant institucional (i company de govern seu). Justament d’aquest tema no en va dir res en el seu article (estrany?). Crec que ningú com nosaltres defensa la idea d’Europa, una Europa cohesionada, una Europa on, a part de la unificació de la moneda, també hi hagi una unificació dels drets de la ciutadania, on hi hagi no només llibertat de moviments pels fluxos de capital sinó també de les persones, una Europa que representi de veritat la sobirania popular, on el Parlament Europeu tingui el paper pel que és escollit, on hi hagi un govern fort que no depengui de la presidència de torn i que, per tant, porti endavant una política coherent en les formes i en el temps. Aquesta és l’Europa que nosaltres defensem, la de les persones, no la dels interessos econòmics de les grans multinacionals i la dels monopolis energètics. Sra. Rodríguez, ICV és l’hereva del PSUC, aquell partit en què tants companys i companyes van donar fins i tot la seva vida en la lluita contra el franquisme, aquell periode de la història que sembla que vostès volen esborrar de la nostra memòria i que nosaltres no volem oblidar pel que va representar

per al nostre país de pèrdua de llibertats i drets legítims. No volem oblidar perquè només recordant podem construir un món millor i diferent al que representaven aquells personatges encara avui presents en el seu partit i de tan trist record per a la gent progressista del nostre país. Sí, estem en un Estat democràtic, malgrat les seves actuacions, però no tinc tan clar si és tan “social, de dret i que vol el millor per a tots els seus ciutadans, i on aquests es poden expressar lliurement” com diu, perquè com estiguin gaire temps més governant, tots aquests valors crec que es veuran, com està ja ara passant, retallats de manera important i probablement ho haurem d’explicar als nostres descendents, com a nosaltres els nostres pares ens recorden la manca de sensibilitats socials, de justícia i d’expressió que vam tenir fins al 75. I, per cert, les nostres propostes les fem des i per governar. ICV està present a les institucions del nostre país, i governa ajuntaments on fa realitat moltes de les propostes que ens diferencien clarament de vostès. I volem que aquestes i altres propostes es posin en marxa en més institucions, i és per això que no estalviarem esforços per tal que es produeixi a escala local, comarcal, nacional, estatal i europea un canvi de política vers una societat més justa, igualitària, solidària i sostenible, justament aquelles paraules que vostès de manera frívola han incorporat al seu imaginari. Un altre món és possible, Sra. Rodríguez..., malgrat vostès.

(*) Ramon Bonastre és president executiu local CDC

(*) Xavier Boix és president d'IC-V a Sant Cugat


10

Dijous 16 maig del 2002

CIUTAT Sant Cugat vol recuperar els antics colors de les façanes L

amb Pintures Procolor, aquesta empresa farà un descompte del 10% en les pintures destinades a les façanes. A banda, el consistori també ha previst gratuïtat en l’impost i taxes de llicències i d’ocupació de la via pública en totes les obres de rehabilitació i millora que es facin a façanes i mitgeres, així com una subvenció del 10% del pressupost de rehabilitació integral de la façanes i mitgeres, fins a un màxim de 100.000 pessetes.

Ester Castanyer / SANT CUGAT

'Ajuntament de Sant Cugat ha signat un conveni amb l’empresa Pintures Procolor, patrocinadora del Pla de Millora i Rehabilitació de Façanes i Mitgeres de la ciutat. L'objectiu d’aquest projecte és poder elaborar un Pla de Color per recuprar els colors històrics de les façanes del centre de la ciutat. L’empresa Azko Nobel serà l’encarregada de fer una anàlisi acurada dels colors que es conserven per capes a les façanes de la nostra ciutat i elaborarà així el que es coneix com una Carta de Colors. “Darrere de totes les façanes hi ha un univers de colors, i recuperar-los representa recuperar una part del patrimoni històric de la ciutat”, va explicar el director de Divisió Professional de l'empresa Azko Nobel, Lluís Dalmau. El procés de recuperació d'aquests colors parteix d'una recerca bibliogràfica del poble, seguida de diferents cates a les cases per extreure'n capes de pintura i fer-ne l’anàlisi. A partir d'aquí, es fa una selecció dels 50 o 60 colors resultants, i s'elabora una carta amb uns 25 colors, que són els que es recomanen per pintar les façanes de Sant Cugat. Tot aquest procés s'allargarà durant uns 5 mesos, i comptarà amb la col·laboració de tècnics municipals i de persones vinculades al món de l'art i de la ciutat, com la Comissió de

La presentació del Pla de Color va comptar amb un audiovisual d’exemple

les Arts del Consell de Cultura. Així ho va manifestar l'alcalde d'aquest municipi, Lluís Recoder, que va remarcar també que l'objectiu d'aquet pla “és també un orgull ciutadà. Volem fer que la nostra ciutat sigui encara més bonica i admirada”.

JORD GARCIA

Recoder també va explicar que el consistori ha previst ajudes per facilitar i animar els veïns a pintar les seves façanes, unes ajudes que “espero poder incrementar amb aportacions d'altres administracions”. De moment, i gràcies al conveni signat

PROVA A LA PLAÇA OCTAVIÀ L'empresa Akzo Nobel va presentar dijous passat a veïns i comerciants de les places Octavià i Augusta una prova pilot de com podrien ser els nous colors en aquesta zona, uns colors que majoritàriament oscil·laven entre el blanc i beix molt clar fins a un d’argilós. D'altra banda, Colora 3000, empresa distribuïdora d'Azko Nobel, oferirà uns cursos teoricopràctics sobre la manera d'aplicar els colors a les façanes, i subministrarà pintura per a un edifici emblemàtic de la ciutat. L'empresa Azko Nobel té un llarg currículum en treballs de característiques similars. Entre altres coses, va ser l’encarregada de la millora de façanes de la campanya Barcelona, posa’t guapa, i també ha treballat en projectes similars a ciutats com Torí, Roma o Amsterdam, entre d'altres.

El PSC demana una escola bressol i un centre cívic al nou sector de l’Anònima Anna Serrano / SANT CUGAT El grup municipal del PSC ha presentat al·legacions a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) en el sector de l'Anònima, que comprèn el sud de Can Magí, Sant Francesc i l'avinguda de Cerdanyola. Els socialistes reclamen que la urbanització d'aquest àmbit de més de 24.000 m2 i on es preveu que hi visquin entre 700 i 800 noves persones, inclogui una escola bressol amb pati i un centre cívic. El portaveu del PSC, Jordi Menéndez, va assegurar que la transformació de l'Anònima en un barri residencial és “una gran oportunitat. Hi ha poques zones industrials i en desús, que puguin ser objectes d'una regeneració urbana” i va

reclamar que el projecte d'urbanització de la zona “no es quedi curt”. En aquest sentit, Menéndez es va mostrar convençut que “el barri necessita com a mínim dos equipaments: una escola bressol amb pati suficient i un centre cívic”. Uns equipaments que, pel portaveu del PSC, no estan assegurats en el projecte urbanístic fet per l'equip, que “és clarament insuficient”. Així, va deixar clar que “l'escola necessitaria un pati generós, no com les que s'estan fent al Parc Central o Coll Favà”. Una altra de les al·legacions dels socialistes fa referència a la millora de la mobilitat dins el sector i demana que, tant el carrer Monestir com el carrer Orient, no s'interrompin després de la cruïlla amb el de Borrell i continuïn fins al

Sector de l’Anònima, al centre de Sant Cugat

Torrent de Ferrussons. Segons va dir Menéndez, “el projecte actual preveu la construcció de pisos en aquesta cruïlla”, una pisos, a més, que creuen que s’han projectat amb una “alçada excessiva”, de planta baixa i quatre pisos. En les seves al·legacions, el PSC també reclama la construcció d'un pàrquing al sector

JORDI GARCIA

de l'Anònima. “Volem un aparcament de rotació i per a residents que es faci soterrat a sota la plaça d'en Coll”, va reiterar Menéndez. Després que aquesta opció ja hagi estat desestimada per l'equip de govern, els socialistes demanen ara “un pàrquing que prevegi les necessitats del barri i que ajudi al desenvolupament comercial”.


CIUTAT

Dijous 16 maig del 2002

EL CONGRÉS DE CIU APOSTA PER LA COORDINACIÓ ENTRE GOVERN CATALÀ I MUNICIPIS

El congrés de CiU a Sant Cugat rebutja la proposta de pacte local

11

La plaça del Coll tindrà dos nous embornals J.M.C. / SANT CUGAT

E. C. / SANT CUGAT El paper dels municipis en la construcció del país i l’oposició a la proposta de pacte local del govern central van ser alguns dels temes centrals del primer congrés organitzat per la Federació de CiU de Sant Cugat. La jornada va celebrar-se a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i van assistir-hi prop d’un centenar de persones, amb una valoració molt positiva per part dels organitzadors. Sota el títol Sant Cugat del Vallès: construint país des del municipi, aquesta jornada va subratllar la importància dels municipis per a la reconstrucció del país, i va posar especial èmfasi en la necessitat d’incrementar el finançament local, però no en detriment de treure competències a la Generalitat. En aquest sentit, el secretari general adjunt de la Federació de CiU, Pere Macias, va criticar la proposta de pacte local impulsada pel govern del PP amb el suport del PSOE, i va refusar la idea “d’instrumentalització dels municipis per buidar de contingut el govern de la Generalitat”. Macias va parlar també de l’aposta de CiU per un “municipalisme nacionalista”, basat en la construcció del país a partir de les relacions entre els municipis i el govern català. En el mateix sentit va expressar-se el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Ramon Espadaler, que va ser l’encarregat de clausurar el congrés i ho va fer remarcant la importància d’un millor finançament local. Pel secretari general d’UDC, cal que sigui el Parlament de Catalunya qui tingui les competències per tal de “legislar, repartir i plantejar els criteris del finançament dels ajuntaments en relació amb els recursos que vénen de l’Estat cap als ens locals catalans”. Espadaler va remarcar també la

La segona ponència va girar entorn del municipalisme a Catalunya, Euskadi i València

necessitat de construir el país partint dels ajuntaments. “No podem ni volem des de CiU construir un país al marge dels ajuntaments ni podem ni volem construir ajuntaments al marge del país, i només a CiU ens preocupen totes dues coses”, va dir. El primer congrés de la Federació de CiU de Sant Cugat va comptar també amb la presència de representants del municipalisme basc i del bloc nacionalista valencià, que van explicar les seves experiències en relació amb la construcció d’una nacionalitat. En aquest sentit, el president de l’Associació de Municipis d’Euskadi, Karmelo Sainz de la Maza, va voler

subratllar la importància dels ajuntaments i els municipis en la construcció d’un nacionalisme i en la creació d’un moviment social cohesionat. UNA VALORACIÓ POSITIVA Des de l’organització del congrés, el president de la Federació de CiU de Sant Cugat va mostrar-se satisfet dels resultats, i va recalcar que “aquest congrés denota la vida pròpia de la federació a escala local”. Bonastre també va remarcar l’exemple de Sant Cugt com un “municipi emblemàtic des d’on es contribueix a la reconstrucció de país”. Per la seva banda, l’alcalde de la

ENRIC FABRE

ciutat, Lluís Recoder, va felicitar-se de l’èxit de participació i continguts de la jornada, i va afegir que “aquesta és una clara mostra que nosaltres entenem que no es pot construir un país sense els ajuntaments ni pot haver-hi un govern nacional que no hi compti”. Recoder va manifestar també la seva “tranquil·litat” de cara a les properes eleccions municipals, ja que, segons va dir, “a Sant Cugat tenim un projecte de ciutat molt clar, amb molt contingut, amb molts valors darrere, i pensat per a les persones”. Per l’alcalde, l’execució d’aquest projecte “ens permetrà que el proper maig puguem comparèixer amb els deures fets”.

L’Ajuntament farà dos nous embornals a la plaça del Coll, a prop del carrer Monestir, que han de solucionar alguns problemes d’inundacions que es produeixen a la zona quan plou. Així ho va anunciar la primera tinent d’alcalde, Berta Rodríguez, que va dir que “aquest és un problema històric pel fet que la plaça al seu temps no es va dissenyar correctament”. Els dos embornals, que estaran connectats directament a la xarxa del clavegueram, han de solucionar els problemes del desguàs de l’aigua quan hi ha pluges. Aquesta actuació arribarà a la comissió de govern i després començaran les obres immediatament. Es calcula que els treballs s’allargaran durant quinze dies. D’altra banda, des de l’àrea de Serveis Urbans, Descentralització i Parcs i Jardins, la responsable de la qual és Berta Rodríguez, s’impulsa la millora de les voreres del carrer Esteve entre els carrers Canigó i Santa Rosa, “un altre punt negre”, segons Rodríguez. Per això, a banda de les voreres, també es millorarà el paviment i l’enllumenat públic, de manera que es potenciaran i s’adequaran als principis d’estalvi energènic i sostenibilitat. Finalment, Berta Rodríguez va destacar l’important esforç que s’està fent en la millora dels districtes de Sant Cugat. En aquest sentit, va destacar l’asfaltatge que s’està portant a terme en diversos camins de les Planes i la Floresta i la millora de les voreres. També s’està adequant l’entrada a la Floresta venint de Vallvidrera, a l’expectativa d’un projecte de l’Entitat Metropolitana per a la xarxa de clavegueram de la Floresta. Berta Rodríguez també va fer un repàs al nou IRPF impulsat pel Partit Popular.

S.P.M. PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (PROMUSA)

CONTRATACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR NÚM. 1 - CENTRE (El Colomer-Camí de Can Minguet) I DEL SECTOR NÚM. 2 - CENTRE (C/ Mozart i C/ Pujol) A SANT CUGAT DEL VALLÈS

IMPORT (sense IVA): Sector núm. 1 Centre Sector núm. 2. Centre

730.933,62 euros 318.835,30 euros -------------------------1.049.786,92 euros

TERMINI: Es podran presentar ofertes fins el 7 de juny de 2002 a les 13 hores. INFORMACIÓ: Tota la informació tècnica, d’adjudicació i contractual es podrà examinar a les oficines de PROMUSA de dilluns a divendres de 10 a 13 hores a l’Avinguda Torre Blanca 2-8, oficina 1 H de Sant Cugat del Valès, telèfon 93 589 17 32. Per a còpies de la documentació contactar amb COPISTERIA COPIMATGE, Rambla del Celler 95 de Sant Cugat del Vallès, telèfon 93 589 23 68. Sant Cugat del Vallès, 8 de maig de 2002 Lluís Recoder i Miralles Alcalde de Sant Cugat del Vallès i President de PROMUSA


12 CIUTAT

Dijous 16 maig del 2002

LES CONCLUSIONS ES RECOLLIRAN EN EL PROGRAMA ELECTORAL

ICV comença a debatre els eixos programàtics

El PSC demana la ronda ferroviària fins al Baix Llobregat

E. C. / SANT CUGAT

Anna Serrano / SANT CUGAT

La salut serà el tema central de la primera xerrada organitzada per la secció local d’ICV amb l’objectiu de debatre els diferents punts que integraran el seu programa electoral per a les properes eleccions. Aquestes jornades estan obertes a totes les persones o entitats que vulguin prendre part en la redacció del programa d’aquest partit a la nostra ciutat. Tant en àmbit nacional com en àmbit local, els ecosocialistes han engegat aquesta iniciativa participativa que porta per nom I tu que penses?. Per al president d’ICV, Xavier Boix, del que es tracta és “de demanar a la població que té alguna cosa a veure amb les nostres idees, que ens digui que pensa sobre els diferents temes”. En el cas de la nostra ciutat, es va demanar als adherits i amics de la formació que escollissin 5 o 6 temes dels 21 que es van tractar a l’assemblea nacional del partit. El resultat ha estat una llista de qüestions que es debatran en sessions monogràfiques un cop al mes i que permetran elaborarar un document amb les diferents propostes concretes que conformaran el programa electoral. Els temes a tractar seran els de la salut, ensenyament, feminitzar Sant Cugat, mobilitat sostenible, habitatge, immigració, sostenibilitat i qualitat ambiental, i consum i qualitat dels aliments. Cada un d’aquests temes serà presentat per un amic o adherit del partit

El PSC de Sant Cugat ha reclamat l’habilitació de la ronda ferroviària que uneix l’estació de Coll Favà de Sant Cugat amb el Baix Llobregat i l’estació de Sants. “Estem contents de l’anunci de Renfe que les estacions de Rubí i Coll Favà estaran operatives a principis de l’any que ve”, va deixar clar el regidor del PSC, Ramon Palacio, però va criticar que “és la meitat del que s’havia de fer”. En aquest sentit, Palacio va explicar que el projecte de la companyia implica “que els trens circularan des de Martorell, passaran per aquesta línia i entraran a Barcelona per Sant Andreu”, de manera que “no permet la comunicació dels viatgers d’aquestes estacions [Rubí i Coll Favà] cap al Baix Llobregat ni a Sants”. El regidor socialista va recordar també que la meitat dels santcugatencs treballen fora del municipi i “l’únic mitjà que tenim públic són els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que entren a Barcelona per la Via Augusta i Balmes fins a la plaça Catalunya”. Per aquest motiu, es va mostrar convençut que la importància d’aquesta línia rau en el fet que possibilita “tenir un corredor que uneix els dos extrems de Barcelona passant pel Vallès”.

Xavier Boix va ser l’encarregat d’explicar la campanya

i després es debatrà amb els assistents a la jornada. La primera d’aquestes sessions es farà el proper dimecres, 22 de maig, amb el títol de La salut a Sant Cugat, i anirà a càrrec de la doctora i membre d’ICV, Assun Reyes. La xerrada tindrà lloc al local d’ICV i començarà a les 19 hores. En l’àmbit comarcal, a més, es preveu fer cada mes un acte en una ciutat diferent i tractar temes determinats. Finalment, es farà una assemblea nacional oberta a gent d’ICV, i de fora la formació, per aprovar tot aquest treball de debat i participació. Pel que fa a Sant Cugat, al setem-

GOLF DE SANT CUGAT

JORDI GARCIA

bre es farà una primera assemblea i, ja al febrer o al març, se’n farà una segona per parlar dels eixos programàtics. Des de la formació ecosocialista han denunciat les manifestacions de CiU a favor de la participació ciutadana. “És un contrasentit que CiU, que fa 14 anys que està governant a Sant Cugat i mai ha donat peu a la participació ciutadana, a un any de les eleccions es tregui de la màniga un procés de debat amb la ciutadania sobre temes de ciutat”, va dir Boix, que va afegir que “a nosaltres ens agradaria estar en la seva posició, governar i demostrar que sí que creiem en la participació”.

Ramon Palacio va criticar que la primera tinent d’alcalde, Berta Rodríguez (PP), avancés que “a finals del 2002 estaria operativa la ronda ferroviària” i la va acusar “d’incomplir els compromisos”. Una denúncia que també va formular el portaveu del PSC, Jordi Menéndez, i va lamentar que “es digui que el 2003 s’obrirà la línia Mollet-Papiol” quan “es rehabilitarà l’estació no per anar a Mollet ni al Papiol, sinó per entrar a Barcelona per Sant Andreu”. POSSIBLE ACORD A COLL FAVÀ El portaveu dels socialistes de Sant Cugat va avançar també que l’Ajuntament està a punt d’arribar a un acord amb l’Associació de Veïns de Coll Favà per tal de determinar les compensacions al barri, que va assumir els costos de les obres del Vial de Connexió. Uns treballs que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va dictaminar que eren il·legals. El portaveu del PSC va reclamar que l’entesa es formalitzi en un conveni “públic i transparent amb mesures concretes”. Per a Jordi Menéndez, és important, a més, que aquest conveni expliciti el calendari de les obres i serveis de compensació així com les partides pressupostàries que el consistori destinarà a aquests treballs.


PUBLICITAT

Dijous 16 maig del 2002

L’adjudicació dels pisos de Promusa es farà aquest juny

EL JURAT TAMBÉ VA CONCEDIR DUES MENCIONS ESPECIALS

Freixes guanya el Premi d’Arquitectura E. C. / SANT CUGAT L’arquitecte i dissenyador Daniel Freixes ha estat el guanyador del primer Premi d'Arquitectura de Sant Cugat, convocat per l'Associació de Propietaris i Veïns d'aquest municipi. El jurat també ha concedit dues mencions especials per a l'estudi d'arquitectura de Fargas i per al jove arquitecte santcugatenc, Vinyoles Marlet. L'edifici premiat, ubicat al carrer Oceà Atlàntic, número 17-19, és una casa que des del jurat han qualificat com “una petita joia de disseny”. Així ho ha manifestat el membre del jurat i de l'Associació de Propietaris dee Sant Cugat, Domènec Miquel, que ha destacat “la puresa de línies” i ha afegit que “és una casa molt ben aconseguida, molt ben solucionada, amb cap espai inútil i geomètricament molt ben resolta”. Aquesta va ser una opinió compartida per tots els membres del jurat, ja que tal com van expressar durant el sopar de l'associació en el qual es va fer l'entrega del premi, la votació va ser unànime. Tot i que el Premi d'Arquitectura

E. C. / SANT CUGAT

El premi es va entregar en el sopar de l’Associació de Propietaris

premia només un edifici, en aquesta primera ocasió el jurat va creure oportú incloure dues mecions especials en el veredicte. Una d'aquestes mencions va ser per a un edifici d'oficines ubicat a l'avinguda Alcalde Barnils, cantonada carrer Fedanci, i del despatx de l'arquitecte Fargas. La segona menció va ser per a dues cases de la zona de Can Traval, obra del jove arquitecte santcugatenc

13

ENRIC FABRE

Vinyoles Marlet. “L'edifici té molta gàcia i ha sabut combinar molt bé els materials”, va dir Miquel. El primer Premi d’Arquitectura de Sant Cugat ha nascut amb la voluntat de fomentar la creativitat arquitectònica i l’arquitectura de qualitat. Els edificis finalistes d’aquest certamen s’han pogut veure exposats en fotografies a la Casa de Cultura i s’exposaran també a l’ETSAV.

El procés d’adjudicació dels pisos que Promusa construirà a Can Cabassa i a l’entorn del Monestir podria fer-se durant el mes vinent, un cop la Generalitat hagi fet el decret que regula el Pla de l’Habitatge 2002-2005 a Catalunya. Així ho ha assegurat en tinent d’alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que ha afegit que aquest és el pla que regula les ajudes a les famílies. Segons els terminis establerts, es preveu que en una setmana o 15 dies es publiqui aquest nou decret del govern català, que permetrà a l’Ajuntament de Sant Cugat fer tot el procés de selecció i adjudicació de les vivendes entre el centenar de persones a les quals se’ls va concedir un d’aquests pisos de Promusa. “Nosaltres esperem que aquest mes de juny ja podrem avisar la gent per poder fer aquest procés d’adjudicació”, ha dit Carbó. D’altra banda, i pel que fa al procés de construcció d’aquests

habitatges, ja ha finalitzat el termini de presentació de pliques per part de les empreses constructores, i aquesta mateixa setmana es preveia fer l’obertura d’aquestes pliques. “Si tot va bé, espero que en uns quinze dies puguem fer l’adjudicació”, ha dit el tinent d’alcalde. En total, es tracta de 3 concursos diferents per fer els habitatges de l’entorn del Monestir (de venda i de lloguer) i per fer els del barri de Can Cabassa de Mira-sol, que s’ha repartit en dos grups a causa del seu nombre. Un cop fet l’adjudicació dels tres projectes, es preveu que les obres comencin a mitjans de juny, i el calendari establert per a la construcció és de 14 mesos, cosa que suposa que podrien estar enllestides cap al setembre del 2003. Cal recordar que aquesta és la primera vegada que Promusa fa habitatge públic als districtes, i que també és el primer cop que es preveu el règim de lloguer, en aquest cas a l’entorn del Monestir.


14 CIUTAT

Dijous 16 maig del 2002

Inici de les obres de la xarxa de clavegueram al barri de la Floresta

Algubs arbres de la Pollancreda afectats pels fongs

E. C. / LA FLORESTA Les obres de construcció i remodelació del clavegueram i la proposta de modificació del Pla General Metropolità van ser dimarts els temes protagonistes del consell de districte de la Floresta. Veïns i oposició van denunciar també la manca de voluntat participactiva d’aquests òrgans de descentralització. Durant la sessió, el regidor de Descentralitzaió i president del consell, Jaume Tarragó, va explicar el calendari establert per dur a terme les obres de la xarxa de clavegueram, que ja van començar fa uns 15 dies. En aquest sentit, l’estació de bombeig número 5, ubicada al carrer de les Aigües de Sabadell, serà la primera que es farà, seguida per la número 4 (carrer Quadra de Canals), després la

Els arbres presenten aquests dies un aspecte malaltís

E. C. / SANT CUGAT

Tandem Campmany Guasch DDB

L’Ajuntament de Sant Cugat ha assegurat que des de fa dies s’estan tractant els arbres del parc de la Pollancreda, afectats per uns fongs que els estan assecant. El consistori ha fet aquestes manifestacions en resposta a les queixes de la federació d’Associacions de Veïns, que va manifestar la seva preocupació per l’estat malaltís dels pollancres. “El tractament està en marxa i puc assegurar que s’està fent tot el que s’ha de fer tècnicament per aturar aquesta malaltia”, ha afirmat l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. L’alcalde ha remarcat també que es tracta d’uns fongs que afecten els arbres assecant les branques posteriors, i ha explicat que des de fa un temps s’està tractant el tema de forma conjunta entre l’àrea de Parcs i Jardins de l’Ajuntament i serveis especialitzats de la Generalitat, amb la finalitat de

ENRIC FABRE

posar fi a la malaltia i evitar que els arbres presentin aspecte de malalts o secs. D’aquesta manera, des del consistori es vol tranquil·litzar els veïns, que des de la FAV havien fet un toc d’atenció a aquest tema. En un comunicat, la Federació d’Associacions de Veïns assegurava que “els arbres presenten un aspecte pansit i malaltís i la majoria han perdut moltes fulles”, i demanaven que es tingués cura del seu estat. Una qüestió subratllada també per la FAV era la denúnica de fortes pudors d’origen químic a la zona de la Pollancreda i que, segons afirmaven, “han sentit els veïns els darrers dies”. En aquest sentit, els veïns demanaven que s’examinessin els arbres i que, sigui quina sigui la causa del seu estat, es tinguin en compte les observacios sobre aquestes olors que afecten tant la població com, possiblement, les plantes.

número 3 (a la sortida de l’autopista i sota l’avinguda de Can Busquets), i per últim, les dues primeres, corresponents al sector de Vallpineda. “Vam pactar fer-ho així amb l’empresa perquè ens va semblar que seria la manera més ràpida”, va dir Tarragó, que va afegir que la primera obra podria estar d’aquí a uns dos mesos. Durant la sessió, veïns i oposició van denunciar també la manca de participació que ha pogut tenir en el tràmit de l’article 125 per modificar el PGM a la Floresta, i van reclamar que “se’ns tingui en compte i se segueixi el Pla Director que ja vam aprovar”. Des de les entitats veïnals van demanar explícitament que, en el cas els edificis de la plaça de l’Estació, s’intenti eliminar el Vial de Cornisa abans de buscar altres solucions, com fer un nou edifici per ubicar-hi els veïns. D’altra banda, les entitats i els

El Centre Cívic de les Planes té un punt d’Internet E. C. / LES PLANES El Centre Cívic de les Planes compta amb un nou punt d’Internet, format per 9 ordinadors nous que permetran als veïns d’aquest districte aprendre informàtica, saber nevagar per Internet i connectar-se quan ho desitgin. Aquesta iniciativa s’emmarca dins el Projecte Òmnia amb l’objectiu d’acostar a tothom les noves tecnologies de la informació. “Això és per a totes les edats, per a nens i per a joves, però sobretot per a la gent gran”, va explicar la tinent d’alcalde de Polítiques Socials i Serveis Generals, Mercè Conesa, durant el consell de districte de les Planes. Conesa va voler destacar també que tot i que hi havia “molts nòvios” interessats a tenir un punt d’aquests, “nosaltres vam pensar que era prioritari posar-lo aquí perquè hi ha molts col·lectius que usen el mateix espai i perquè vam pensar que és molt impor-

tant que qui ho vulgui pugui posar-se al dia de les noves tecnologies”. Aquest centre comptarà amb horari de classes per a grups i horari d’accés lliure i disposarà de personal qualificat per ajudar els usuaris. El consell de districte va servir també per informar de les obres de l’ampliació del Centre Cívic, que començaran aquest proper mes de juny, tot i que potser que no estigui acabat per Nadal, tal com s’havia previst en un inici. D’altra banda, també es va informar de la propera col·locació d’un semàfor regulador de velocitat a la sortida de Can Borrull. En aquest sentit, veïns i oposició van recordar que és una zona on es produeixen molts accidents i van reiterar la demanda d’una rotonda, que anteriorment s’havia desestimat. El PERI del disticte i la demanda d’ampliar el servei d’autobús van ser altres qüestions tractades.

Jaume Tarragó

JORDI GARCIA

grups de l’oposició van demanar també que busqui alguna fórmula perquè “les diferents associacions poguessin dir la seva en els consells de districte” i van lamentar que no es permeti intervenir les persones que assisteixen al consell en substitució d’un altre membre de ple dret d’aquest òrgan. Els problemes de l’oficina de Correus del districte, la necessitat que les campanyes de l’Ajuntament arribin als diferents barris o la possibilitat de cobrir el pavelló de la Floresta quan s’acabi la reforma dels pavellons del centre, van ser altres qüestions.

Tallen el trànsit a la plaça de l’estació tot el dissabte E. C. / SANT CUGAT Aquest dissabte, dia 18 de maig, es tallarà l’accés a la plaça de l’estació i als carrers de l’entorn per poder fer les obres de desviament de les línies de telefonia i dels gas a la cruïlla del carrer Àngel Guimerà. L’accés quedarà tallat a partir de les 8 del matí i només hi podran circular veïns, taxis i vehicles d’emergències. Per facilitar la circulació a la zona, el trànsit es desviarà per l’avinguda Enllaç, el passeig Olabarria i el carrer Safareigs, que aquell dia s’obrirà de manera excepcional per facilitar l’accés a la rambla Ribatallada. Pel que fa a la parada d’autobusos urbans i interurbans, es traslladarà aquell dia al carrer Safareigs, entre els carrers Vilà i Viladelprat, i en el cas de la Línia 2 en sentit el Colomer, s’ubicarà al carrer Martorell, per sota del pont dels Ferrocarrils. La parada de taxis estarà al mateix lloc.

La vida és plena d’obstacles. Així és més divertida. Quan t’assentis al volant del Nou Polo et voldràs passar la vida esquivant obstacles. Perquè ara el pots tenir amb tot el que et vulguis imaginar: coixins de seguretat frontals i laterals, ABS, ESP, Climatronic, sistema de radionavegació, seients calefactables i moltes coses més, perquè sempre i en qualsevol situació et sentis capaç de tot. Què esperes? Descobreix-lo al teu concessionari. Nou Polo. Et farà sentir capaç de tot.

Nou Polo

Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 93 674 71 71 - 08190 Sant Cugat del Vallès


PUBLICITAT

Dijous 16 maig del 2002

15

S.P.M. PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (PROMUSA)

CONTRATACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR NÚM. 9 - ENTORN DEL CASAL DE MIRA-SOL (C/ Sant Sebastià / C/ Pamplona) I CARRER LLEIDA DE MIRA-SOL A SANT CUGAT DEL VALLÈS

IMPORT (sense IVA): Sector núm. 9 Entorn del Casal Carrer Lleida

739.889,33 euros 66.340,43 euros -------------------------806.229,76 euros

TERMINI: Es podran presentar ofertes fins el 7 de juny de 2002 a les 13 hores. INFORMACIÓ: Tota la informació tècnica, d’adjudicació i contractual es podrà examinar a les oficines de PROMUSA de dilluns a divendres de 10 a 13 hores a l’Avinguda Torre Blanca 2-8, oficina 1 H de Sant Cugat del Valès, telèfon 93 589 17 32. Per a còpies de la documentació contactar amb COPISTERIA COPIMATGE, Rambla del Celler 95 de Sant Cugat del Vallès, telèfon 93 589 23 68. Sant Cugat del Vallès, 9 de maig de 2002 Lluís Recoder i Miralles Alcalde de Sant Cugat del Vallès i President de PROMUSA

e-mail

e-mail


16 PUBLICITAT

Dijous 16 maig del 2002


Dijous 16 maig del 2002

17

SOCIETAT Entrevista

“La desimplicació institucional dels joves no vol dir manca de valors” Miquel Àngel Alegre Coautor de l’estudi sobre la joventut de Sant Cugat L’Ajuntament de Sant Cugat va encarregar fa uns mesos un estudi al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa Miquel Àngel Alegre –santcugatenc, de 27 anys, que prepara la tesi doctoral–. El coordinador de l’estudi és el sociòleg terrassenc Fotografia: JORDI GARCIA Salvador Cardús.

Emili Bella / SANT CUGAT DEL VALLÈS Quines són, a grans trets, les conclusions de l’estudi? L’objectiu principal de l’estudi era veure quina és la complexitat dels joves a Sant Cugat. No es tracta de dir quin és el percentatge de població que opina sobre algun tema. No hi ha un perfil únic, de jove mitjà de Sant Cugat, ni de grups clars i definits o de bandes juvenils. Tot això es tracta, però des de la complexitat de veure que no és gaire clar. Analitzem diverses coordenades, punts que serveixen als joves per orientar-se entre ells i amb institucions (escola, ajuntament), amb l’oci, la família, etcètera. Les agrupem en quatre grans esferes: el lleure, l’escola i l’institut, la família i les relacions amb la vida institucional amb el municipi. El resultat és l’anàlisi de com tot això es va creuant. Pertànyer estèticament a un determinat estil s’associa de vegades a pertànyer a un cert grup que participa més o menys en la ciutat. No es conformen grups clars, però sí de proximitat: conjunts de joves que són més pròxims a entendre’s amb un col·lectiu que no pas amb un altre extrem. Quins serien els dos extrems? De les moltes entrevistes que s’han fet, apareixen com a dos pols extrems, que tensionen l’espai social juvenil, d’una banda, els joves

que més es mouen, actius i associats i que més participen críticament (i no estic parlant dels joves que formen part de partits polítics). Okupes, Maulets, gent de l’Ateneu, del Club Muntanyenc? Sí. Sense que això vulgui dir que siguin una xarxa molt concreta. Hi participa gent diversa. Quan es parla de joves de Sant Cugat, aquests serveixen com a punt de referència: són més o menys propers a aquests. Se’ls associa qüestions de participació ciutadana però també qüestions d’estètica. Quan parlem amb l’altre pol, la identificació que fan d’aquest grup no només és política. L’altre pol extrem que tensiona és el col·lectiu que s’etiqueta com a skins, pelats, fatxes... N’hi ha molts? No. Numèricament, no. ¿I ho reconeixen obertament, que s’identifiquen amb aquests col·lectius? Quan uns estan sent etiquetats per els altres d’una determinada manera, les paraules que es fan servir no són les mateixes etiquetes. D’una banda, es parla dels guarros, els hippies o els associats. Aquests no diuen que són guarros o hippies. De la mateixa manera, quan un s’identifica amb un fatxa, un skin o un pelat no ho diu d’ell mateix.

La gran majoria, la que hi ha entre els dos pols, per què es caracteritza? La gran etiqueta que es fa servir per dir que no hi ha ni una cosa ni l’altra és la de dir: “Nosaltres som normals”. Però no acaba de ser ben bé cert. Parlem de distàncies i proximitats. Es decanten en alguns aspectes cap a un lloc o cap a un altre. Un determinat gust musical, de marxa o d’estètica són determinants, però no vol dir que compartint aquests patrons estètics ja s’estigui al pol. ¿Tot plegat és gaire diferent del que passa a Cerdanyola o a Rubí, per exemple? Moltes de les etiquetes que es fan servir són similars. No només als pobles dels voltants. És força compartit. A Sant Cugat hi ha una diferència de base, que és bastant important: aquests grups extrems, tot i tensionar, són més minoritaris que a altres bandes. Si parlem de grups de fracàs escolar, de situacions familiars complicades, en situació de risc social o vulnerabilitat, aquest col·lectiu a Sant Cugat és bastant més minoritari que a segons quins barris perifèrics de Terrassa o de Rubí. Sovint s’ha dit que Sant Cugat és ‘pijo’. ¿Els joves de Sant Cugat ho són? ¿Dins d’aquesta estètica més ‘hippie’ o okupa, s’hi amaga, al darrere, en el fons, un ‘pijo’? És cert que una de les imatges que més circulen per la rodalia de Sant Cugat és que és un municipi pijo. A la pràctica, tot depèn de què entenguis

per pijo. Si entens que s’està pertanyent a una extracció socioeconòmica acomodada o privilegiada, probablement sigui així. Si identifiques un pijo com aquell que té diners, tan pijo pot ser un maquinero com un associat. Això serveix per desprestigiar. Ningú no vol ser pijo. I com que ningú no vol ser pijo, pijo serveix d’insult. És una etiqueta que es llancen des de totes les bandes. Un jove de Maulets potser dirà que un pijo és aquell que vesteix roba de marca i a qui li agrada la música pop o comercial. Però aquell altre, potser pensa en l’extracció econòmica d’aquell associat i en les expectatives de futur acadèmic de l’associat, i el considera pijo. El contrari d’aquesta etiqueta és el quillo. Si a Sant Cugat es diu que hi ha molt pijo és perquè hi ha unes condicions econòmiques de partida bones majoritàriament. El que és interessant és veure les transicions dels joves a la vida adulta. Si tenen un coixí econòmic i familiar al darrere, si van a la universitat, si accedeixen a un feina digne, si poden emancipar-se. A Sant Cugat les transicions, majoritàriament són més favorables que en altres municipis. ¿Calia fer un estudi per saber que els joves estan distanciats de les institucions? Suposo que ho preguntes perquè això no és nou i no només es reflecteix a Sant Cugat. L’interessant és veure què hi ha al darrere. La desimplicació institucional no vol dir manca de valors, d’ètica i de moral, que l’únic que fa és sortir de marxa i veure la tele. Aquesta és una visió molt adultocèntrica.


18 SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

Enquesta

Creu que és necessària una campanya per promoure el civisme a la nostra ciutat? Sant Cugat m’estima és el lema del programa per promoure el civisme que ha engegat l’Ajuntament de Sant Cugat. De moment, les actuacions principals se centraran en la millora de quatre factors: que els amos i les mestresses dels gossos recullin els excrements del terra, que no es deixin bosses d’escombraries al voltant dels contenidors, que els cotxes no aparquin sobre les voreres o en doble fila i que es mantinguin els boscos nets per evitar incendis. Per determinar aquests quatre fronts, el consistori va realitzar una enquesta entre diverses entitats, associacions, treballadors de l’Ajuntament i ciutadans en general. Però la pregunta que formulem aquesta setmana és si cal esmerçar tants esforços per dur a terme una campanya d’aquestes característiques a la nostra ciutat. Vegem-ne les respostes.

MANEL SÁNCHEZ, PRESIDENT FAV “M’afegeixo a qualsevol campanya que promogui el civisme, perquè és una de les manques que tenim entre alguns ciutadans. Hi ha molts carrers bruts i boscos deixats. Indiscutiblement, hi estic a favor de totes totes.”

M. EULÀLIA EGEA, PRESIDENTA SCC “No. Aquestes campanyes són molt maques, però molt cares. Només serveixen per conscienciar als que ja ho estem. Igual com ens han posat aquests senyors que miren els forats del terra, els municipals podrien, a més de sancionar, informar.”

NÚRIA SERRAÏMA, PRES. AMPA “Que és necessari més civisme, sí. Ara, sóc escèptica sobre si la campanya de l’Ajuntament servirà d’alguna cosa. Ho veig molt publicitari i no es tracta de vendre un producte sinó un comportament. Hauria de ser més subtil, de cara a l’educació de la gent.”

BLAI BLANQUER, RECTOR MONESTIR “Em sembla molt bé que es facin campanyes per promoure el civisme. Caldria que arribessin als destinataris que més ho necessiten. Cal buscar els mitjans per persuadir les persones que necessiten més canviar d’hàbits perquè convèncer els convençuts és fàcil.”

KRISTIAN HERBOLZHEIMER “Una campanya com aquesta del civisme i sobre els deures de la ciutadania ha d'anar acompanyada amb informació sobre els seus drets. No veig una política de participació ciutadana que afavoreixi aquest debat.”

GUIM PROS, MAULETS “No la considerem necessària. Hi ha coses bastant més necessàries i prioritàries a Sant Cugat, com l’oci per als joves, entitats, nous locals... A més, la campanya no té contingut. Sant Cugat no està mancada de civisme.”

LLUÍS PUIG, AULA GENT GRAN “Sí, i tant, perquè manca molt de civisme. Per una banda, amb el tema de recollir els excrements dels gossos. Per l’altra, perquè no hi ha cura de posar les deixalles en el lloc corresponent. Són motius suficients per engegar una campanya.”

JORDI GUIMERÀ, ESTUDIANT “Gens ni mica. No sobren els diners i hi ha altres prioritats a la ciutat. El civisme sortirà quan la gent estigui contenta de la ciutat on viu. La campanya és una presa de pèl. És un tema de precampanya electoral, pagada per tots”.

Un grup de joves inicien una contracampanya del civisme Magda Méndez / SANT CUGAT Un grup de joves santcugatencs ha iniciat una acció per protestar contra la campanya de civisme engegada per l’Ajuntament de Sant Cugat “Sant Cugat m’estima”. Aquesta contracampanya consisteix a enganxar etiquetes sobre les bande-

roles en les quals es reivindicen millores en altres àmbits que consideren “prioritaris”. Aquest grup, que no està constituït ni forma part de cap col·lectiu, va iniciar aquesta acció, que es porta a terme “de manera autònoma” en comprovar que “són diners gastats inútilment”, segons un dels joves que hi participa. Entre els lemes que

s’hi poden llegir, hi ha: A mi no m’estima, m’exigeix molts calers per pagar exagerats lloguers, o Sant Cugat, si pagues t’estima. Persones hipotecades. “El que és realment incívic és que es gastin tants diners en una campanya així”, afegia. Aquest grup considera que hi ha temes prioritaris com l’habitatge, les subvencions a les entitats o l’oci.

Imatge de la contracampanya del civisme

JORDI GARCIA


PUBLICITAT

Dijous 16 maig del 2002

19

Trucades rebudes a la comarca de l 1 al 30 d abril de 2002

409.912

108

Mira-sol Álvaro Torres Olivè (23/04/2002) Juan Tugores Bonilla (21/04/2002) Tania Renau Castelló (23/03/2002) Rubí Álex Berlanga Fernández (24/04/2002) Ariadna Sánchez García (25/04/2002) Clara Ausín Segura (25/03/2002) Christian Loor Pico (19/03/2002) Daniel Castillo Ruiz (30/03/2002) Elisabeth Jurado Aguilera (28/04/2002) Éric Henze Torralbas (12/04/2002) Esther Guardia Calsina (02/04/2002) Gabriel Guerra Fernández (03/04/2002) Gerard Domínguez Vargas (12/03/2002) Germán Pascual Plaça (10/04/2002) Guillem Fernández Mas (25/04/2002) Isabel Lara Domínguez (10/04/2002) Ízan García López (03/04/2002) Joan Lloret Cobo (05/04/2002) Joel Castillo Marco (14/03/2002) José Antonio Sesa Gómez (03/04/2002)

Josep Mir Bertomeu (04/04/2002) Judit Obiols Jiménez (28/03/2002) Julia Doña Martínez (26/03/2002) Lara Fusalba Gálvez (24/04/2002) Laura Berlanga Fernández (24/04/2002) Lluís Calsina Arís (27/03/2002) Mailén Santamaría Mineo (14/04/2002) Marc Esparbé Vallhonrat (21/03/2002) Marc Andreu Campayo Suárez (10/04/2002) María Justo Martínez (19/03/2002) Maroa Mkhetar (02/04/2002) Martí Muñoz López (26/03/2002) Nayra Jiménez Partida (01/04/2002) Nicolás Bermejo Barranco (12/03/2002) Paula Rocío Tauste Álvarez (14/04/2002) Pol Selfa López (18/04/2002) Silvia García Tost (17/04/2002) Sant Cugat del Vallès Adelaida Ortíz Noguera (05/04/2002) Adriana Granado Navascues (31/03/2002) Aida Amtia Nait Lachgar (27/03/2002) Albert López Escudero (01/04/2002)

Albert Vidal Tomás (10/04/2002) Alegría Castejón Echevarne (19/03/2002) Aleix Jacas Ramírez (18/04/2002) Alejandro Balasch Arizmendi (05/04/2002) Ana Vilarroig Vignes (01/04/2002) Ana Julia Jomaron Flores (08/04/2002) Andrea Serra Romera (02/04/2002) Anna Castellò Ibern (05/04/2002) Carolina García Creighton (27/03/2002) Celia Moreno Oliveres (25/03/2002) Claudia Marce Andreu (05/04/2002) Claudia Roche Fernández (04/04/2002) Daniel Casanovas Nisa (20/03/2002) Daniel Colás Irazusta (23/04/2002) David Mate López (03/04/2002) Edith Ferrer Sesmilo (18/04/2002) Emma Fernández Martí (05/04/2002) Enric Sanpera Sabadell (24/03/2002) Éric Urgell Serrano (09/04/2002) Ferrán Olivé Cruells (03/04/2002) Georgina Vidal Burrel (11/04/2002) Iago Jover Mariño (17/04/2002) Ignasi Pujol Aguilera (21/04/2002) Jan Meneces Moure (20/04/2002)

Jaume Bosch Núñez-Romero (03/04/2002) Jimena Calvet Molina (08/04/2002) Julia Prat Fernández (15/04/2002) Julià García Puente (13/04/2002) Laura Diumenjo Segalá (11/04/2002) Laura Navarro Riera (17/04/2002) Mª EstafaniaRivas Mendoza (28/03/2002) Margarita Cuesta Pol (09/04/2002) María Durán Blabia (19/04/2002) María Pou Cervera (09/04/2002) María Franch Herrando (06/04/2002) Marianne Civit Ardevol (21/03/2002) Mario Masias Casas (12/04/2002) Marta Nebot Montull (23/04/2002) Mónica García de Sivatte (09/04/2002) Natalia Peters Domènech (20/04/2002) Niranjan Carretero Buldeo Rai (07/04/2002) Ona Muray García (14/04/200)2 Óscar Reyes Salles (04/04/2002) Pau Barrull Arrasa (03/04/2002) Pau Río Rodríguez (01/04/2002) Paula Grandas Perales (15/04/2002) Paula Martínez Santotomás

(13/04/2002) Paula Sánchez Rodríguez (24/03/2002) Pepa Gironella Abalia (22/03/2002) Pol Cabanes Piqueras (26/04/2002) Pol Palleja Clavijo (18/04/2002) Pol Vila García (01/04/2002) Prisca Oleart Rabanal (15/04/2002) Román Fabra Vilaseca (08/04/2002) Sara Huesca Benito (19/04/2002) Teo Lladós Kluska (16/03/2002) Víctor Sancho Puértolas (27/03/2002) Xavier Gassó Latorre (09/04/2002) Sant Quirze del Vallès Álex Luque Arias (22/03/2002) Gerard Ortega Casol (25/04/2002) Javier Valiente Fernández (09/04/2002) Juliana Marroquín Lasarte (10/04/2002) Marina Arrabal Ranchal (18/04/2002) Mario Panisello Aranda (05/04/2002) Oriol García Vila (31/03/2002) Pau Bomarola Aguilar (15/04/2002) Pau Pascual Badía (22/04/2002)


20 SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

L’ESPAI DE FESTA MAJOR ES COMENÇA A PERFILAR

Final de termini per a les Barraques Magda Méndez / SANT CUGAT L’espai de Barraques de Festa Major està començant a perfilar-se de cara a l’edició d’aquest any. De fet, el termini per tal de poder participar com a entitat a l’espai estava fixat per demà, però en la darrera reunió es va determinar que es pugués fer entrega dels diners per participar-hi en la propera reunió, el 23 de maig a la Casa de Cultura a dos quarts de nou del vespre. Una vintena d’entitats es van reunir dimecres de la setmana passada per començar a perfilar algunes de les activitats que es faran en aquesta edició. Entre les novetats, es troba l’edició d’una revista i flyers sobre l’espai i la seva programació,

la decoració de tot l’espai i un concurs específic per la decoració de cada Barraca; projeccions, vídeo i fotografia; mostra de curtmetratges, escenari boig/marató de l’espectacle; mercat d’intercanvi, entre d’altres. ÀPATS POPULARS Un dels temes que es potenciaran en aquesta edició del 2002 de les Barraques de Festa Major serà el dels menjars populars. Hi ha diferents propostes, com la de celebrar un dinar popular, preparar xocolatades a la matinada o fer sopars preparats per entitats. En aquest darrer punt ja hi ha la proposta de cuinar vedella per part de Maulets i la de fer cuscús a càrrec de Sant Cugat amb el

Poble Sahrauí. Altres propostes alternatives que s’han plantejat per tal d’incloure-les dins el programa de l’espai de barraques és el de muntar activitats a peu pla. En aquest sentit, s’ha pensat a fer des de malabars a jocs, passant per teatre fins a concerts de blues. Aquesta era la segona reunió de la comissió organitzadora de Barraques amb les entitats participants en aquesta nova edició (que se celebrarà del 27 al 29 de juny). El termini per pagar els 120 euros per poder prendre-hi part finalitzava demà, però es va establir que a la reunió de dijous 23 de maig es faria efectiu el pagament, per tal de començar a lligar l’aspecte d’instal·lacions.

Darrera reunió de Barraques a la Casa de Cultura

JORDI GARCIA

Els Castellers es consoliden en els castells de 7 M.M. / LLEIDA Els Castellers de Sant Cugat van actuar diumenge a Lleida en el marc de les celebracions de les Fires de Maig d’aquesta capital catalana. Els de la nostra ciutat no van arriscar i van aconseguir completar una actuació que els consolida definitivament en la gamma de castells de 7. En aquesta ocasió, els Castellers de Sant Cugat van compartir plaça amb els de Lleida. Els de la camisa verda van començar l’actuació amb un intent desmuntat del 3 de 7, que van poder

descarregar en el segon intent. El 4 de 7 i el 4 de 7 amb agulla van completar l’actuació dels santcugatencs, que van tancar aquesta sortida amb un pilar de cinc. Els Castellers de Lleida, per la seva part, van descarregar el 3 de 7, el 5 de 7, el 4 de 7 amb agulla, un vano de pilars i un pilar al balcó, al final. D’aquesta manera, “totes dues colles van assolir els objectius marcats i van adquirint la forma de cara als mesos d’estiu”, segons la colla local. Ara s’inicien dues setmanes sense actuacions, en què els castellers santcugatencs assajaran especialment el 5 de 7.

Actuació dels Castellers de Sant Cugat al carrer de Santiago Rusiñol

ARXIU

1 detingut a Sant Cugat per pertànyer a una xarxa de cotxes robats Redacció / SANT CUGAT Els Mossos d'Esquadra van detenir dimarts un santcugatenc de 48 anys, Antonio B.G., per la seva presumpta vinculació amb una xarxa dedicada a la distribució per l'Estat espanyol de vehicles robats a Itàlia i als quals se'ls havia manipulat la documentació. En l'operació, també van arrestar Juan M.M., de 36 anys, i Elisenda M.G., de 30 anys, tots dos veïns de Cabrils. A més, un tercer veí de Cabrils, Carlos B.T., va ser detingut i va quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar en dependències policials. La Divisió d'Investigació Criminal de

Barcelona i el Grup d'Investigació de Trànsit de Manresa van obrir l'operació després de detectar en alguns controls rutinaris la presència de vehicles de gamma alta i gran cilindrada amb presumptes anomalies. La investigació va determinar que els cotxes havien estat sostrets a ciutats italianes com Roma i Milà. La banda modificava la numeració dels bastidors dels turismes de manera que coincidís amb la d'altres vehicles d'idèntiques característiques que circulaven per aquell país. Paral·lelament, el grup regularitzava la situació dels cotxes robats amb documentació en blanc. Posteriorment, traslladaven els cotxes a l'Estat on els venien.


SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

21

Sant Cugat viu el seu esperit mediterrani conflicte”. La campanya té com a nom La Des de divendres de la setmana Mediterrània, una cruïlla de passada fins a la primavera de pobles i permetrà als municipis l'any que ve, Sant Cugat es procla- participants “compartir les arrels ma com una ciutat mediterrània. profundes que ens lliguen a tots”, Una extensa programació d'activi- segons assegurava Ponsa. La initats i propostes relacionades amb ciativa és del Fons Català de l'àrea Mediterrània conformen Cooperació i els ajuntaments que aquesta campanya promoguda pel en són socis han hagut de pagar Fons Català de 1.200 euros per Cooperació i a la tal de participar El proper mes qual s'ha adherit en la programal'Ajuntament de ció bàsica de la d’octubre serà un dels Sant Cugat. campanya i el punts forts de la L'inici de la material comcampanya, amb el campanya es va plementari. celebrar divenAquests diners gruix d’activitats dres al matí amb surten de la parun acte simbòlic tida de sensibique consistia a penjar un cartell lització del pressupost de l'Oficina sobre la campanya de manera Sant Cugat Solidari, i s'hi ha destisimultània a les més de 30 ciutats nat amb el suport de la catalanes i balears que hi partici- Coordinadora d'Entitats Solidàries pen. de la ciutat. “L'objectiu és demostrar la nostra vocació mediterrània”, ACTIVITATS SOBRE LA CULTUexplicava la regidora de Serveis RA Personals, Àngels Ponsa, que conEl mes d'octubre serà el que sidera que aquest tipus de campan- tindrà més importància pel que fa yes “ajuden a sensibilitzar la a concentració d'activitats, no població per construir un clima de només a Sant Cugat, sinó a totes pau, justícia i estabilitat on sigui les poblacions que hi participen. possible la convivència, que per- Per llavors està prevista una nova meti posar abans el diàleg que el activitat a fer de manera simultàMagda Méndez / SANT CUGAT

El cartell de Sant Cugat està penjat a la façana principal de la Casa de Cultura

nia, però encara està per determinar. El que ja se sap és que a l’octubre arribarà a la nostra ciutat una exposició itinerant que passarà per totes les poblacions adherides a la campanya i que és una mostra de les diferents cultures i formes de vida de les poblacions mediterrànies. En aquesta mateixa línia, es

preveu que, paral·lelament a l’exposició, se celebrin una sèrie de conferències específiques que complementin la informació sobre els diferents aspectes de les cultures mediterrànies. Abans, però, Sant Cugat ja acollirà diferents propostes vinculades a la campanya. Seran de tot

JORDI GARCIA

tipus i en diferents àmbits: moció institucional, Festa de la Solidaritat o la presentació a la comunitat educativa. “El món escolar hi té un paper molt important”, assegurava Àngels Ponsa. S’ha editat una carpeta amb material escolar referit a aquesta campanya.

Els actes centrals de la propera Festa de Tardor 2003 seran el 9 i 10 de novembre Emili Bella / SANT CUGAT La Festa de Tardor d’aquest any ja té data. Segons van acordar les entitats i la comissió organitzadora dimarts passat en una reunió a la Casa de Cultura –la segona d’aquest any–, els dies 9 i 10 de novembre es desenvoluparan els actes centrals de la celebració. Aquest any es vol que la festa s’estengui als diversos districtes de la ciutat, a més del centre. L’objectiu és assolir “que les entitats d’aquests indrets tinguin una participació més rellevant a la festa”, asseguren des de la comis-

sió organitzadora. Una altra de les novetats és el retorn a l’emplaçament habitual de la festa al centre, que és l’entorn del Monestir. L’any passat, les tradicionals paradetes es van haver de traslladar a causa de les obres de reforma que es duien a terme a la plaça d’Octavià. Amb la plaça inaugurada, les activitats tornaran al voltant del Monestir. D’altra banda, la comissió organitzadora de la festa ha iniciat una ronda de contactes amb diverses entitats i associacions de la ciutat per tal de planificar la celebració, implicar al màxim el

món associatiu santcugatenc i engrescar-lo a proposar tota mena d’activitats que s’incloguin en el programa definitiu de la festa, que encara està per concretar. EL LEMA Per tot plegat, s’ha fixat un calendari inicial de reunions que es vol que concentrin un nombre més alt d’entitats. La propera trobada que hi ha prevista es farà el dia 11 de juny. Aquesta reunió se centrarà en la tria del lema de la festa, que acostuma a ser reivindicatiu i lligat amb el dia a dia de Sant Cugat.

Darrera reunió de la Festa de Tardor a la Casa de Cultura

JORDI GARCIA


22 SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

LA NOVA JUNTA CONSIDERA “EXAGERADES” ALGUNES DESPESES DE L’ANY PASSAT

La Unió s’estreny el cinturó Emili Bella / SANT CUGAT S’han acabat els mòbils. La nova junta de la Unió Santcugatenca, encapçalada per Joan Mata, ha aplicat criteris diferents als de la junta de Josep Puig a l’hora d’elaborar el pressupost per l’any 2002. Segons Mata, “hi havia partides exagerades, despeses excessives. Tot i que tot estava justificat i documentat, hi havia una mala gestió”. Dijous de la setmana passada es va fer una assemblea extraordinària a la seu de l’entitat per aprovar els comptes de l’any passat i per presentar la temporada 2002. El president ha assegurat que el nou pressupost és més ajustat, auster i retalla les despeses que “estaven molt inflades”, com són la de telèfons mòbils, la de viatges, dinars a Barcelona, piscolabis o sopars, entre d’altres. A tall d’exemple, la Unió es gastava fins a 4.800 euros en les set línies telefòniques que tenia. Enguany, però, s’ha decidit fer servir únicament els telèfons fixos que hi ha a l’entitat. Mata ha dit també, respecte a la gestió de Puig, que “es volia quedar molt bé amb el tema del centenari de l’entitat, però no es gestionava adequadament”. I és que la Unió està “endeutada. S’han de tornar calers. Per això hem fet un pressupost auster, que minimitza les des-

ga”, de crear un grup estable de teatre infantil. A banda, fa poques setmanes que s’ha engegat la secció de bridge de l’entitat, mentre que el programa La Unió al carrer ja ha portat el ball més enllà de les parets del local i s’ha desenvolupat als carrers i places de la ciutat en dates assenyalades. Per tot plegat, la junta desitja “que continuïn les subvencions de l’Ajuntament per a activitats”, apunta Mata. El que no es va tocar a la darrera assemblea va ser la possibilitat de transformar l’entitat en fundació. “No ho contemplem a curt termini”, diu Mata. Pel que fa al local, continua en marxa l’estudi de rehabilitació per solucionar les deficiències estructurals, “que no són per tancar el local”, ubicat al carrer d’Anselm Clavé, on continuen les activitats. La propera gran celebració que s’hi farà és el tradicional dia del

Joan Mata, president: “Es volia quedar molt bé amb el centenari, però no es gestionava adequadament”

Assemblea de la Unió amb la nova presidència de Joan Mata

peses i que en el pitjor dels casos, no ha de donar dèficit”. “Hi ha un nivell de deute que Déu n’hi do. La realitat és que hi havia pèrdues”, continua Mata. “Hem fet un balanç real, sense despeses”, ha afegit. Malgrat tot, la nova junta no vol

JORDI GARCIA

reduir ni les activitats ni les novetats. En aquest sentit, vol consolidar els divendres al vespre com a dia per desenvolupar sessions de blues, jazz i de cafè-teatre. També es volen dur grups de teatre a part de les actuacions de la secció estable de Fila 0. Mata té la intenció, “a la llar-

soci, el dia 26 d’aquest mes. A partir de les dotze del migdia començarà el piscolabis, que precedirà l’actuació dels bastoners. L’habitual arròs serà el protagonista a l’hora de dinar, mentre que a la tarda s’entregaran les medalles als socis i sòcies que compleixen els 25 anys com a membres de la Unió. Les havaneres, el Grup Mediterrània, de nou els bastoners, un esquetx de Fila 0 i una petita mostra dels tallers de teatre acabaran de completar la jornada festiva, que es tancarà amb un ball obert a tothom amb una orquestra convidada.

Immigració i dona, una nova xerrada d’Atena Redacció / SANT CUGAT

La immigració és un dels temes que més preocupa actualment a la societat. Una preocupació que es veu reflectida en el nombrós volum de jornades, conferències i xerrades que s’organitzen a diferents punts de la geografia i també a la nostra ciutat. En aquesta ocasió, però, la proposta se centra a fer un repàs històric a aquest fenomen i, a més, centrar-la des d’un punt de vista poc habitual: la dona. Atena-Dones de Sant Cugat és l’organitzadora d’aquesta nova xerrada sobre la immigració que celebrarà dimecres de la setmana que ve la primera de les conferències centrades en la figura de la dona immigrant. Aquesta xerrada anirà a càrrec de la llicenciada en Filosofia i Lletres Angelina Puig. La ponent és llicenciada en Història amb una tesi basada en la història oral. La presentació de l’acte, que es farà a la Casa de Cultura a partir de les vuit del vespre, anirà a càrrec de l’historiador Borja de Riquer. Aquest minicicle de xerrades dedicada a la dona immigrant està concebut en dues parts: la primera servirà per conèixer el passat d’aquest fenomen i la segona tractarà sobre el present i l’evolució del fet migratori.

L’Associació Catalana de Cecs visita el Monestir Redacció / SANT CUGAT Una visita al Monestir de Sant Cugat, pensada per a invidents, es va dur a terme el dia 21 d’abril passat. Un grup d’invidents de l’Associació Catalana de Cecs, acompanyats per la professora de la UAB Rosa Gratacòs, van realitzar un recorregut per descobrir i apropar-se al conjunt arquitectònic del Monestir de Sant Cugat, tenint com a referència unes maquetes tàctils, situades al claustre renaixentista. La visita s’ha portat a terme en tres fases. La primera va ser un passeig per la història: origen romà, basílica paleocristiana, construccions romà-

niques i gòtiques, el Renaixement i el Barroc, l’època de la crisi, passant per la rehabilitació i reconstrucció, fins a l’estat actual. La segona fase, un recorregut per les maquetes tàctils, on es va assenyalar i resseguir amb les mans les principals construccions representades: el Monestir i el claustre. Es va fer memòria de la muralla i el palau de l’abat. La darrera fase va ser un trajecte o passeig per la realitat. Els espais descoberts a la maqueta els resseguien a la realitat evocant el lloc i el significat. Es va posar èmfasi en el claustre romànic, especialment en els capitells, la doble filera de columnes i en la font com a punt de referència.

Imatge de la visita dels invidents

CEDIDA


SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

23

La consciència i el cervell, al nou cicle de la UNESCO

El grup parlamentari de CiU visita el Monestir Magda Méndez / SANT CUGAT Uns trenta membres del grup parlamentari català de Convergència i Unió (CiU) van visitar el dia 7 de maig passat les obres del Pla Director del Monestir. Aquesta visita es va produir després de la aprovació de la proposició no de llei en el Parlament de suport als actes de celebració de l’Any del Mil·lenari de la butlla papal del Monestir de Sant Cugat. “Teníem molt interès per conèixer directament els treballs que s’estan realitzant a Sant Cugat”, manifestava el portaveu del grup parlamentari, Ramon Camp, que considera que les obres que s’estan portant a terme dins el Pla Director del Monestir “són una obra molt important també per a la

Redacció / MIRA-SOL

El punt de sortida de la visita va ser el claustre del Monestir

ciutat”. D’altra banda, Camp considera que els actes de celebració del mil·lenari “ajudaran a donar a conèixer el Monestir i Sant Cugat”. Al seu torn, el president de la comisió de Política Cultural del Parlament, Joaquim Ferrer, ha

JORDI GARCIA

acceptat públicament la invitació de l’alcalde de Sant Cugat i diputat de CiU al Parlament, Lluís Recoder, perquè la comissió visiti el Monestir. Ferrer considera que aquest monument “és viu, es mou” i que, per aquest motiu, és “un bé que s’ha de visitar freqüentment”.

L’Índia arriba als nens i nenes de Sant Cugat Redacció / SANT CUGAT

La Fundació Vicente Ferrer va organitzar dissabte una jornada dedicada totalment a l’Índia. Amb aquesta activitat es pretenia acostar les tradicions, costums i cultura d’aquest país asiàtic a la població més jove de la nostra ciutat. La jornada consistia en un conjunt d’activitats i de tallers de diferents àmbits en què es pretenia apropar a la població el coneixement de la realitat social i cultural de l’Índia rural.

Un dia a l’Índia es va celebrar a la Casa de Cultura

La proposta buscava la participació activa dels visitants, que van poder gaudir de diferents activitats. Entre altres coses, van poder gaudir d’un mercat ple d’espècies, van poder cuinar el xapati (el pa típic del país), van aprendre

ENRIC FABRE

unes nocions bàsiques de telegu, participar en jocs tradicionals indis, a banda de la peculiar estètica del país (estampació amb tècniques índies, maquillatge, i la possibilitat de vestir-se amb elements com saris i dothis).

S.P.M. PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (PROMUSA) CONTRATACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR NÚM. 2-5 DE LA FLORESTA (Pont del DiariEstació-Dipòsit-La Capella-C/ Til·lers) A SANT CUGAT DEL VALLÈS

IMPORT: 1.894.510,48 euros (sense IVA):

TERMINI: Es podran presentar ofertes fins el 7 de juny de 2002 a les 13 hores. INFORMACIÓ: Tota la informació tècnica, d’adjudicació i contractual es podrà examinar a les oficines de PROMUSA de dilluns a divendres de 10 a 13 hores a l’Avinguda Torre Blanca 2-8, oficina 1 H de Sant Cugat del Valès, telèfon 93 589 17 32. Per a còpies de la documentació contactar amb COPISTERIA COPIMATGE, Rambla del Celler 95 de Sant Cugat del Vallès, telèfon 93 589 23 68.

Sant Cugat del Vallès, 8 de maig de 2002

Lluís Recoder i Miralles Alcalde de Sant Cugat del Vallès i President de PROMUSA

L’evolució del cervell i la consciència humana és el títol del nou cicle de xerrades organitzades pels Amics de la UNESCO Valldoreix Sant Cugat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Es tracta de tres conferències que es faran dijous vinent, el dia 30 de maig i el dia 6 del mes que ve. El primer ponent serà el metge neuròleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Pere Nolas, que parlarà sobre Els caràcters dels humans. La següent sessió anirà a càrrec del catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Adolf Tobeña, que se centrarà en el Cervell a la recerca de cervells. Finalment, la professora titular d’Ètica de la Universitat de Barcelona, Margarita Mauri, farà una reflexió sobre si Existeix allò que els filòsofs hem anomenat “consciència moral”?. Totes les conferències es faran, com és habitual, a la sala d’actes de l’ANC a partir de les vuit del vespre. D’altra banda, demà els Amics de la UNESCO celebren una assemblea general ordinària a les vuit del vespre a l’ANC on es farà memòria de la gestió de la junta directiva, on s’exposarà l’estat de comptes de l’entitat el 2001 i es presentarà el pla d’actuacions per a l’any 2002.

Montserrat Rumbau, presidenta

ARXIU

Altres activitats que ja estan programades són un cinefòrum, dirigit per Ignasi Salvat, en què es passarà la pel·lícula Kandahar, que parla sobre la vida de les dones a l’Afganistan talibà. La sessió començarà a tres quarts de vuit del vespre del dia 28. Finalment, també està prevista, entre altres, una excursió al santuari de la mare de Déu del Món, on el poeta Jacint Verdaguer va escriure part de Canigó. Es visitarà, a més, el monestir enrunat de Sant Llorenç de Sous i s’observaran les columnes basàltiques de Castellfollit de la Roca.

Caprabo organitza la concentració més gran de bessons Redacció / SANT CUGAT La cadena de supermercats Caprabo està enllestint tots els detalls per a la celebració d’una nova edició de la jornada que es titula La bessonada més sonada. Aquest acte se celebrarà el proper diumenge 26 de maig a la Fira de Barcelona, plaça de l’Univers, Palau número 2, de deu del matí a set de la tarda. Un dels principals objectius d’aquesta trobada és aconseguir establir un nou rècord Guinness com a la concentració més gran de

bessons i trigèmins de fins a dotze anys. La previsió de participació es troba en els 3.500 parelles de bessons. Es preveu que, gràcies a aquesta jornada, les famílies puguin intercanviar experiències i compartir inquietuds. Però, evidentment, també es pensa en els principals protagonistes de la jornada: els menuts. Ells podran gaudir d’un ampli programa de tallers, jocs i activitats durant tot el dia. Aquesta activitat ja s’havia celebrat el 2000 i va aconseguir concentrar més de 2.600 parelles.


24 PUBLICITAT

Dijous 16 maig del 2002


SOCIETAT

Condemnen a sis anys un lladre de cotxes Redacció / BARCELONA L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un total de sis anys de presó un jove de Sabadell per robar, juntament amb un menor d’edat, dos cotxes a Sabadell i a Sant Cugat. El mètode d’actuació per efectuar aquests robatoris era colpejant les propietàries dels vehicles. El condemnat per delicte de robatori amb violència i dues faltes de lesions és Francisco Jiménez Cortés, que, a banda dels sis anys a presó, també haurà de complir sis caps de setmana d’arrest. També ha estat condemnat a pagar una indemnització de 4.022 euros per les lesions i els danys causats. Els fets van passar d’11 de maig de 1997, quan el processat i el menor van atacar una dona a la plaça del Mercat de Sabadell i li van prendre la bossa on duia les claus del seu cotxe, al qual estava a punt de pujar. En aquesta agressió, el condemnat va agafar la seva víctima pel coll i li provocar contusions i una crisi d’ansietat que van obligar-la a estar dos dies de baixa laboral. Aquest cotxe el van trobar abonyegat i sense radiocasset dies més tard. L’endemà d’aquest primer delicte van actuar a la nostra ciutat. Van interceptar un vehicle, al seu pas pel pàrquing del Sant Cugat Centre Comercial, i van obligar la propietària a lliurar-los les claus després d’etzibar-li una patada al ventre. En aquesta acció també li van robar la bossa amb documentació i diners en metàl·lic. El cotxe va ser trobat el mateix dia, sense radiocasset, amplificador, lector de CD, caixa d’eines i gat.

Dijous 16 maig del 2002

ELS CIUTADANS DE LA UE A SANT CUGAT FAN LA SEGONA TROBADA

25

Breus

El Dia d’Europa arriba al Monestir

El CASC vol l’objecció fiscal Si no vols la guerra, no paguis és l’objectiu de la campanya del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) sobre objecció fiscal. El professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Assemblea Antimilitarista de Catalunya, Martí Marín, impartirà una conferència sobre el tema demà a les 20 hores a la Casa de Cultura.

Jocs Florals de la Gent Gran

La celebració del Dia d’Europa es va fer al Monestir

Redacció / SANT CUGAT Centenars de ciutadans originaris d’altres països de la Unió Europea (UE) que resideixen a la nostra ciutat es van trobar per segon any consecutiu per tal de

celebrar el Dia d’Europa a la nostra ciutat. Aquesta proposta és una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Cugat i es va celebrar dimarts. El Monestir de Sant Cugat va ser el marc d’aquesta trobada, que volia commemorar el Dia

JORDI GARCIA

d’Europa (oficialment és el 9 de maig). Els assistents van poder gaudir d’una exposició de l’Any del Mil·lenari i de l’actuació del quartet de corda Gaudí de l’escola Fusió, que va amenitzar l’acte institucional.

El Casal de la Gent Gran de Sant Cugat i la Llar d’Avis de la Parròquia celebraran conjuntament dissabte a les sis de la tarda els Jocs Florals de la Gent Gran, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Després del lliurament de premis es donarà el llibre de reculls de les obres dels Jocs Florals del 2001, es farà la lectura de l’acta de l’edició 2002 i es llegiran els poemes dels guardonats.

Lancetta i Illa, guanyadors del concurs de nadales del ‘TOT’ Redacció / SANT CUGAT Lluís Lancetta i Claudia Illa són els guanyadors del concurs de nadales organitzat pel TOT Sant Cugat. El cap de setmana passat, aquests dos guardonats van marxar de viatge cap al parc d’atraccions Disneyland París. Es tractava de la primera edició del certamen, que va aplegar un centenar de nadales, algunes de les quals es van publicar a la mateixa revista. El premi ha comptat amb la col·laboració de l’agència de viatges Ussia Tours.

Joaquim Capdevila, d’Ussia Tours, i Núria Olivé, del TOT Sant Cugat, van lliurar el premi als guanyadors la setmana passada

JORDI GARCIA


26 SOCIETAT

Creu Roja busca nous socis a Sant Cugat Redacció / SANT CUGAT

L’assemblea de Creu Roja de Sant Cugat i Rubí ha iniciat una nova campanya de captació de socis en aquestes dues ciutat que corresponen al seu àmbit d’actuació. En aquesta ocasió s’ha apostat per la via telefònica per intentar arribar a la població potencial perquè es facin socis d’aquesta institució. La campanya de captació telefònica de socis s’ha iniciat aquest mes de maig. Va adreçada a tots els habitants de Sant Cugat i de Rubí. El procés s’executa a través d’una trucada a domicili en què se’ls informa del que suposa col·laborar com a soci a Creu Roja, sobretot pel que fa a prestacions. PROP DE 2.000 SOCIS

Creu Roja Sant Cugat-Rubí té actualment uns 2.000 socis a les dues ciutats. Amb aquesta nova campanya es pretén vincular més aquesta entitat a la població i fer difusió de les seves activitats. A més, també es volen aconseguir més recursos per millorar els serveis que actualment s’estan oferint des de la institució. Entre els avantatges de ser soci de Creu Roja destaca el fet que obre les portes a la participació activa en el funcionament de l’organització.

Dijous 16 maig del 2002

Grans pintores, a l’Aula de la Gent Gran de Sant Cugat Llorenç Batchellí / MIRA-SOL Va donar la conferència Carolina Camañez i Sànchez, santcugatenca enamorada de l’art i extraordinària coneixedora de l’art femení en la història. És llicenciada en Belles Arts i doctora cum laude en Restauració del Patrimoni Artístic. La seva dissertació àmpliament il·lustrada amb diapositives va interessar molt el públic. La dona –va dir– en totes les èpoques ha pintat amb la mateixa autoritat i destresa que l’home. Va citar les paraules de Safo de Lesbos l’any 640 aC: “Us asseguro que algú se’n recordarà de nosaltres en el futur”, i tot seguit va fer un complert recorregut demostrant la presència i eficaç activitat de l’art femení en totes les seves diverses facetes, estils i corrents. Va mostrar més de trenta autores que han deixat obres d’extraordinari valor i que la conferenciant ens va anar comentant amb detalls i anècdotes que van donar a l’exposició una amenitat i un interès realment sorprenent. Plini, el vell, cita sacerdotesses que excel·lien per la seva obra artística. D’èpoques remotes va parlar de Cesàrea (512) pels seus manuscrits i il·lustracions, i Gisela, germana de Carlemany, abadessa del convent de Chelles, la qual va disposar de 9 il·lustradores femenines. Atès que l’art es crea generalment als convents i cases religioses, són les monges –va explicar– les principals autores i protagonistes a l’antigor, bé sigui en els manuscrits,

evangeliaris, quadres o tapissos de tota mida. Vam veure el de l’abadessa Matilde, germana del rei germànic Oton I en l’admirable tapís de Bayeux el 1077, de 70 metres de llargada per 50 centímetres d’amplada, on apreciem tot un procés seqüencial bellíssim –recordem els cavalls a la batalla i el bestiari medieval–. Va realitzar una llarga passada pel renaixement i en va destacar Teresa Diez amb les seves pintures murals i el cèlebre i típic me fecit per fer constar a la posteritat que la que aquest cop es va enfilar per les parets va ser una dona. Quasi totes solien autoretratarse com a pintores, amb la paleta a la mà i algunes amb el matxaca al costat, dit així de la persona que triturava i preparava les pastes amb tots els pigments junt amb els estris i utensilis que més els servien, com les cèlebres petxines. Va passar pel Renaixement i ens va mostrar: Catalina dei Vigi, Maria Ornani, Antonia Viccello i va entrar al Barroc amb Sofonisba Anguissola, pintora de la càmera d’Isabel de Valois i una llarga llista, acabant amb Elisabeth-Lonisa Vigée-Lebrun, pintora de Maria Antonieta. Es va endinsar en l’Impressionisme amb Mary Cassat, americana, Berthe Morisot, francesa... També presentà una bona mostra de surrealistes com Maruja Mallo 1902-1995. Va ser llargament aplaudida. Avui la repetirà a l’arxiu a dos quarts de sis . La setmana vinent, M. Teresa Novell i Carné ens mostrarà El romànic de la vall de Boí.

El CASC reuneix 25 persones contra Palestina

Mota llegint un manifesta a la plaça de Barcelona

Redacció / SANT CUGAT Tot i la pluja, prop de 25 persones es van reunir dimecres de la setmana passada a la plaça de Barcelona per protestar contra la situació que viu actualment el poble palestí convocats pel Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC). Els assistents van llegir un manifest i van convocar una reunió per dimarts per decidir si se segueix amb les concentracions o si s’organitzen altres actes de protesta. Alguna mesura que s’ha

ARXIU

apuntat és l’organització d’accions simbòliques a la ciutat. Fins ara, el CASC ja ha convocat un total de tres concentracions a la plaça de l’Ajuntament per reclamar una millora de la situació a Israel i Palestina. La primera va ser la més multitudinària, ja que va reunir més d’un centenar de persones. “A mesura que aquests conflictes deixen d’aparèixer als mitjans de comunicació o apareixen poc, la gent en parla menys”, assegura un membre del CASC, José Fernando Mota.


SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

27

El dotzè llibre gegant torna a aplegar 200 històries Magda Méndez / SANT CUGAT La dotzena edició de la Festa del Llibre Gegant va repetir el seu millor èxit i va aconseguir reunir fins a 200 contes. Centenars de persones hi van participar i una trentena d’il·lustradors van posar el color a aquest llibre tan especial. La plaça de Barcelona es va convertir diumenge al matí en una mena de cadena de muntatge artística i lúdica a l’aire lliure. Repartits per diferents zones, es podia veure tot el procés al complet. Primer, els més menuts ideaven la seva pròpia història, que posteriorment explicaven a algun dels 31 il·lustradors que participaven en la Festa del Llibre Gegant. Aquests darrers plasmaven amb traç i tècnica ben diferent les narracions dels autors dels contes, sota l’atenta mirada dels seus pares. Un cop escrit, dibuixat i pintat, els menuts havien de portar el seu conte a les taules on els posaven fixador i estenien els contes per assecar-los i, de passada, que les aproximadament 800 persones que van circular per la plaça de Barcelona poguessin comprovar el nivell, tant de narració com d’il·lustració. Un dels aspectes destacats d’aquesta edició ha estat la particpació per primera vegada l’escola de còmic Joso, de Sabadell; a banda d’un ampli gruix d’il·lustradors de l’Escola d’Art de Sant Cugat que “és una font inesgotable”, segons un dels membres de la comissió organitzadora, Pep Martínez. Una altra de les novetats destacades ha estat l’ambientació. Un entramat de teles protegia del sol als participants fent una mena de sostre a la part central de la plaça. A més, el terra estava cobert per una estora de confeti gegant, com el mateix llibre.

Fins i tot els avis s’apunten a la Festa del Llibre Gegant

ENRIC FABRE

Una mare escriu la història de la seva filla

L’il·lustrador Lluís va dibuixar la història del cavall anomenat Tro que va escriure la Maria

La pluja impedeix que el carro de Sant Cugat vagi a Montserrat

ENRIC FABRE

ENRIC FABRE

Edicte Referència: ·Expedient núm. UA70/01/9 - X/01/21.686 Projecte d’urbanització de la unitat d’actuació urbanística de Can Vilallonga de Sant Cugat del Vallès

La comissió de govern, en sessió ordinària del dia 22 d’abril de 2002, va acordar aprovar les determinacions introduïdes per l’Agència Catalana de l’Aigua al Projecte d’Urbanització de la Unitat d’Actuació Urbanística de Can Vilallonga, de promoció privada, complementant l’acord de la Comissió de Govern de data 28 de gener de 2002 que l’aprovà inicialment, i sotmetre l’expedient a informació pública per termini de vint dies hàbils, d’acord amb allò que disposa l’article 64 del Text Refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística aprovada per Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol. Durant l’esmentat termini de vint dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinarse a les dependències de l’Àrea de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992. Superat l’anterior termini sense haver-se formulat al·legacions dins el termini d’informació pública i/o de la notificació individualitzada, l’expedient estarà aprovat definitivament en els propis termes, condicions i abast de l’acord de la Comissió de Govern de data 22 d’abril de 2002.

Imatge d’un carro a la festa de Sant Antoni

Redacció / SANT CUGAT Finalment, el carro de Sant Cugat que havia de participar a la trobada d’àmbit català que es va fer aquest cap de setmana passat a Montserrat no va anar-hi a causa de la pluja que va caure dissabte. Tot i això, Joan Torné ha assegu-

ARXIU

rat que ja estan buscant noves dates per pujar fins al monestir. L’aplec, però, es va fer, ja que hi havia carros d’arreu de Catalunya que ja es trobaven a mig camí. Torné ha explicat que van anar a comprovar l’estat del terreny per on havien de passar i van decidir no participar-hi.

De procedir l’aprovació definitiva, en els termes anteriors, contra aquest acte administratiu, que posa fi a la via administrativa, d’acord amb el que estableix l’article 157.2) de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, podrà interposar-se potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós administratiu dins el termini de dos mesos davant la Salsa Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient. La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès, 29 d’abril de 2002 L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles


28 SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

La Setmana en

imatges

Autors petits, llibre gegant

12 de maig Els autors més joves de la nostra ciutat van tornar a ser els protagonistes d’una nova edició de la Festa del Llibre Gegant. Després de 12 anys de funcionament, la festa ja rutlla tota sola, com apuntava algun

dels organitzadors. El bon temps va acompanyar la jornada, que va estar caracteritzada per un ambient tranquil, relaxat i que vol fer pensar una mica els més menuts. El resultat es podrà veure per la Festa Major a la Biblioteca del Mil·lenari. Fotografia: ENRIC FABRE

EL DIARI, amb la cultura Dimecres 8 de maig Josep Maria Codina, periodista d’EL DIARI DE SANT CUGAT, va fer una acurada presentació dies enrere de l’autor teatral Ricard Salvat a la Casa de Cultura. Un acte que va començar amb cert retard tot i que l’espera va ser recompensada amb la conferència del director de Ronda de mort a Sinera. Fotografia: JORDI GARCIA


SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

29

La gespa més innovadora Dijous 9 de maig L’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Cristina Real, i el regidor d’Esports, Juan Emilio Romero, van visitar les instal·lacions de la Zona Esportiva Municipal Coll Favà acompanyats de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. El motiu de la visita no era altre que el d’agafar idees per a noves instal·lacions esportives de camps de futbol que es construiran en aquesta ciutat veïna. En la imatge, Jaume Tubau i Cristina Real palpen la bona qualitat de la gespa. Fotografia: JORDI GARCIA

CiU es posa de llarg Dissabte 11 de maig Els dirigents de la nova Federació de CiU de Sant Cugat ja van recalcar que la seva presentació externa seria una verdadera posada de llarg, i el centenar de participants al congrés i el nombre de cares destacades poden acreditarho. En tot cas, és tota una primera cita oficial no només amb la premsa, sinó també amb els seus militants i simpatitzants. Fotografia: ENRIC FABRE

Informació SEAT: telf: 902 402 602 Internet: http://nuevoibiza.seat.es

El temperament t’espera. Estàs preparat per al gran moment? El Nou SEAT Ibiza sí. I t’espera perquè posis a prova els seus potents motors, com el 130 CV TDi amb caixa de canvis

Nou SEAT Ibiza. Vine i prova’l.

de 6 velocitats, o la seva innovadora direcció electrohidràulica, o el seu control d’estabilitat (ESP), o el seu sistema de navegació, o els seus fars de xenó... En poques paraules, perquè posis a prova el seu temperament. Torna el SEAT Ibiza i, amb ell, la temptació de provar-lo. Informa-te’n a:

Autocomarca del Vallés C/Lluís Companys i Jover nº 29 - SANT CUGAT DEL VALLÉS - Tel. 93 674 68 50


30

Dijous 16 maig del 2002

CULTURA Entrevista

“On realment es fa un actor o una actriu és al teatre” Rosa Novell. Actriu Després de moltes i bones interpretacions en teatre, cinema i televisió, una de les actrius qualificades com a “dames del teatre” arriba a Sant Cugat amb l’obra de Shakespeare, Coriolà. Després de recórrer Catalunya amb aquesta obra, Rosa Novell ja prepara la interpretació de Fedra per al Festival Grec de Barcelona. Fotografia: Jordi Garcia

Josep M. Codina / SANT CUGAT Com és el seu personatge a ‘Coriolà’? A Coriolà faig de la mare del protagonista. No una mare gran sinó com el record que tots tenim de vegades d’una mare que ens ho solucionava tot, la dona energètica que ens portava a l’escola. Una dona jove en la seva plenitud. Jo crec que aquí representa Roma, com a ciutat i Estat. És per això que és una gran política i és per això que no apareix mai la figura del pare o de l’home. El símbol de Roma és ella. És una mare gaire dura? No crec que sigui dura, la paraula, sinó algú amb excés d’amor. Ve de tota la tradició espartana que són les dones que manen moltíssim, moltes vegades a l’ombra. Eren dones que tenien idees sobre l’heroïcitat, el valor i construeix un fill així però està plena d’amor. A mi és el que m’agrada d’aquest personatge perquè tot ho fa perquè creu que és el que li anirà bé a ell però arriba un moment que se li escapa de les mans perquè ell és un home molt orgullós i no sap ser polític. Amb tot, ¿ella és qui decideix què ha de fer per salvar el bon nom? L’interessant d’aquest gran personatge de Coriolà és que ell, que és el més valent, el més fort, poderós, etc., davant de la mare, que vol

dir davant els sentiments i les emocions, és algú que es comporta com un nen petit. Algú feble, tendre i amorós i és només la mare qui pot aconseguir això d’ell. I en aquest gran monòleg final, fantàsticament escrit, la mare aconsegueix que ell no ataqui Roma. La mare representa el sentit comú, la virtut, el que es pot fer i el que no. Shakesperare és immens, enorme, no hi ha ningú més que pugui expressar aquestes coses en els personatges. Per a un actor, què representa interpretar un Shakespeare? És genial perquè és fora mida de tot. Shakesperare és molt difícil però t’ajuda molt perquè et dóna uns personatges i un text que ja vas bé. El fet de dir-ho en vers lliure, per mi és com si et posessin una màscara i després és qüestió de dir-ho i fer-ho, que també ja és molt. ¿I d’això, junt amb la proposta de Georges Lavaudant, què en queda? Ha estat fantàstic, excitant, creatiu. Mai havia treballat amb una persona així. No havies de demanar res perquè tot t’ho deia ell. És com si t’endevinés el pensament. Tot a favor de l’actor i el text. Et posa en una tessitura molt difícil pel que t’exigeix però amb el màxim respecte i llibertat creativa. Quina diferència hi ha entre els seus darrers monòlegs i el muntatge d’ara?

La diferència bàsica entre un monòleg i una obra com aquesta és l’energia. En el monòleg tota l’energia la poses tu, no hi ha ningú que et salvi o que entri amb nova energia. Te l’has de dosificar molt bé i això exigeix un gran esforç. Aquí és entrar i sortir en les escenes que et toca. Això no vol dir que sigui fàcil. En un monòleg et sents molt sola. És dur, a dalt l’escenari, abans i després. Ara tenia moltes ganes de fer una obra perquè comparteixes energia i tenia ganes d’estar acompanyada en una obra. Amb tot, tornaré a fer monòlegs perquè m’apassiona i m’ho passo bé. Què representa el fet d’haver estrenat al Teatre Nacional? M’he estrenat a la sala gran del Nacional i el primer dia que assages allà fa terror. Després pots amb ella. Es necessita molta tècnica per treballar perquè és una sala molt difícil. Amb tot, és un plaer treballar al Nacional perquè s’hi treballa en molt bones condicions. Expliqui la sensació fent un monòleg en un espai petit i fent aquesta obra. Totes les diferències del món. Tot s’ha de fer diferent però ha d’arribar de la mateixa manera. En una sala petita amb la gent a prop puc parlar pròxima a l’espectador. En un lloc com el Teatre-Auditori has de col·locar la veu d’una altra manera perquè el

públic percebi aquesta proximitat. El que notes és el silenci, que és impressionant, com una resposta d’atenció, respecte i emoció. I a la televisió? Res a veure. La televisió és molt divertida i em distreu perquè em treu molta responsabilitat però tampoc es treballa amb les mateixes condicions amb què es treballa al teatre o es pot treballar al cinema, tot i que tens compensacions. Tot i ser un tòpic, ¿es quedaria amb el cinema, el teatre o la televisió? Amb el teatre. Crec que ja m’hi he quedat. Jo sóc bàsicament i essencialment actriu de teatre. Sempre he cregut que és on s’aprèn com a intèrpret. El cinema també és dificilíssim de fer i la televisió també té la seva dificultat però jo crec que realment on es fa un actor o actriu és a l’escenari. Després ja aplicaràs tècniques diferents per als diferents mitjans però una actriu es fa al teatre. I a partir d’ara, ¿en quins projectes treballa? Ara prepararem Fedra per al Grec. Per mi, la tragèdia és la catedral del llenguatge i la gent vol escoltar bons textos. Hi haurà un gran repartiment dirigit per Joan Ollé.

Delphi Diesel Systems S.L. Av. de Cerdanyola, 97-101 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)


CULTURA

Dijous 16 maig del 2002

La revista ‘Gausac’ presenta els orígens de Sant Cugat

Crítica de teatre La imaginació al poder

Eduard Jener Òpera: ‘La Bohème’, de Giacomo Puccini. Text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en la novel·la ‘Scènes de la vie de bohème’, de Henry Murger. Intèrprets: Manuel Esteve, Bae Jae-Chul, Assumpta Mateu, Inmaculada Sampedro, Lluís Sintes, Josep Solé i Celestino Varela. Cors Amics de l’Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès. Director musical: Albert Argudo. Directora del cor: Rosa M. Ribera. Director d’escena: Pau Monterde. Disseny d’escenografia i vestuari: Ramon B. Ivars i Elisabet Castells. Lloc i dia: Teatre Auditori. 11 de maig. Sembla inevitable, avui en dia, que tots els directors escènics a qui s’encarrega una òpera (hi podríem afegir també una obra de teatre clàssica) es vegin en l’obligació de situar fora del seu ambient l’acció original perquè, si no, els poden titllar d’antiquats. És una opció lícita però, afortunadament, no obligada. Monterde, que ja va fer una encertada trasposició a L’italiana in Algeri, situa els personatges de Puccini en el París revolucionari del Maig del 68 i així a l’entrar, les pancartes amb les frases que la memòria retorna, ens reben penjades per tot el teatre. Al marge d’escenes com el happening del segon acte o el mur de banderes vermelles del pas del tercer al quart acte, el fet de situar-ho en aquella època no fa canviar res més que algunes paraules com dir, en el graciós quartet dels joves artistes bohemis, que a Colline l’espera De Gaulle, però amb tot, podem dir

que l’escenografia i el vestuari (ai!, aquelles botes altes de plataforma!) resulten una novetat acceptable tot i que, per molt que la intenció sigui actualitzar el sentit revolucionari ja implícit en l’obra original, no podem oblidar quan està escrita i que allò que era verista al seu moment (1861), resulta arcaic sentimentalment i sociològicament avui, sense modificar la qualitat de la música, que és molta. Puccini aconsegueix en aquesta obra aquell continuum que sempre cercava, on les àries i els diversos números tradicionals no tallessin el desenvolupament de la textura orquestral, culminant amb una unitat melòdica brillant i la utilització sàvia dels leit motive que recolzen l’acció i situen l’espectador en el clima adequat. El mestre Argudo va ser un conductor atent en el volum i el matís, pendent del nivell orquestral i del cantants, amb resultats francament notables. El tenor líric coreà Bae Jae-Chul va fer un Rodolfo perfecte amb un timbre de gran bellesa i potència pavarottiana que va aixecar espontàniament els bravos del públic des de Che gelida manina fins a O soave fanciulla. Al seu costat, la soprano Inmaculada Sampedro, que debutava com a Mimí, va estar continguda, fràgil però eloqüent, amb una veu potent que dificultava els pianissimi però que permet esperar molt en el futur. El baríton Sintes va fer un Marcello excel·lent de veu i presència, igual que la Musetta d’Assumpta Mateu, una soprano que juga amb el tremolo sempre ajustada i molt actriu en el seu difícil paper. Esteve, amb una veu neta de baríton, va fer un encertat Schnaunard. Valera, com a Colline, va estar magnífic a Vecchia zimarra i Josep Solé, discret en les seves dues intervencions. El cor, que té poques intervencions però sonades, va fer honor al conjunt dels solistes amb una actuació rodona vocal i escènica.

Portada del número 19 de la revista Gausac

J.M.C. / SANT CUGAT El darrer número de la revista especialitzada Gausac, que edita el Grup d’Estudis Locals, GEL, presenta en la darrera edició un estudi sobre els orígens i l’evolució de Sant Cugat. L’article de l’historiador i president del GEL, Jordi Aguelo, es complementa amb plànols i mapes entre els segles XI al XX, per mostrar l’evolució i les grans variacions que va patir la ciutat sobretot al segle XIX. Aquest article és un complement a un altre de publicat sobre l’evolució de la propietat lliure monàstica. D’altra banda, en aquest número 19 de Gausac també s’hi troba un estudi de l’historiador Domènec Miquel sobre la ruta d’en Saltells i l’abat Biure. Aquesta ruta que es va realitzar sobre el terreny per Nadal amb motiu de la representació tea-

Lluís Ribas rebutja els criteris de selecció d’Artexpo J.M.C. / SANT CUGAT L’internacionalment reconegut pintor santcugatenc Lluís Ribas rebutja en un comunicat els criteris de selecció del Comitè de Qualitat de la Fira Artexpo 2002. Segons Ribas, el comitè ha rebutjat obres d’artistes de reconegut prestigi per participar en le certamen per personalíssims criteris que s’imposen a la lliure comunicació entre artista i públic. Lluís Ribas va ser censurat per aquest comitè, integrat per Dolors Massot, Pilar Vélez i Josep M. Cadena, perquè havia

d’exposar sobre una temàtica determinada, fet pel qual Ribas considera que s’atempta contra la llibertat d’expressió. Per l’artista, la selecció que s’ha fet de les sales i els artistes participants és discriminatòria i ho atribueix a “petits i egoistes interessos particulars” que responen a la por de perdre alguna cosa. Ribas defensa la llibertat d’expressió artística i el dret de l’artista a trobar-se amb el seu públic sense interferències alienes i posa com a exemple el mateix art com a espai d’expressió de llibertat i tolerància. Ribas considera que tothom té dret a l’exercici crític

Lluís Ribas

31

ARXIU

des de l’honestedat, el mateix dret que té el públic davant les obres que s’exposen. El santcugatenc demana generositat i respecte al treball continuat de molts creadors i rebutja una selecció feta des d’altres criteris que no siguin els artístics.

CEDIDA

tral Pedra i sang, és una revisió sobre els dos personatges històrics i la seva relació amb diversos indrets de la ciutat. L’article va acompanyat de fotografies de l’època i d’imatges inèdites de Sant Cugat. El carrer número de Gausac es complementa amb un estudi sobre les restes trobades a Sant Adjutori durant els anys seixanta. Es tracta de restes de ceràmica i un parell de peces escultòriques que fins ara no s’havien tractat com ho fa Ramon Bruguera en el reportatge. En el nou número de Gausac també hi ha una nota d’estudi d’Elisa Salanova sobre La caiguda de la deesa o del procés de transformació de les divinitat femenines en masculines. Altres documents, ressenyes de llibres i publicacions a càrrec d’especialistes, completen l’edició d’una de les publicacions que tracten amb més profunditat diversos aspectes històrics de la ciutat.


32 CULTURA

Breus La Biennal d’Art arriba el dia 24 El pròxim dia 24 s’inaugurarà al claustre del Monestir la XIII Biennal Mostra d’Art Contemporani Català, organitzada per la galeria d’art Canals i l’Ajuntament de Sant Cugat. Aquest any es commemoren els 25 anys de la mostra, que va néixer amb vocació de ser un aparador de l’art català més representatiu que es fa en l’actualitat. Aquest any hi participen uns 30 artistes que han estat seleccionats entre més de 160 creadors. L’exposició, itinerant, s’estrena a Sant Cugat per després anar per diferents ciutats catalanes i d’Andorra. La Biennal ja es pot començar a veure per Internet, des d’on també se’n podrà fer un seguiment.

Farrés serà la Musa de l’Art La pedagoga Teresa Farrés serà la Musa de l’Art de la segona edició de la Nit de l’Art, que se celebrarà el pròxim dia 25. Aquesta és una de les novetats d’aquest any en què el sopar i la música tornaran a presidir els carrers on hi ha les diferents galeries d’art de Sant Cugat. Tot és a punt perquè la Nit de l’Art repeteixi l’èxit de l’any passat, en què hi van participar unes dues mil persones. Entre les 9 del vespre i les 12 de la nit les diferents galeries oferiran sopar, amb diferents especialitats, i música, amb grups musicals d’estils diversos en cada sala. El públic es pot traçar una ruta pels diferents espais artístics i gaudir de les exposicions mentre se sopa i s’ecolta música.

Dijous 16 maig del 2002

L’ARTISTA DE VALLDOREIX PRESENTA A EL TRIANGLE ‘SEQÜÈNCIES FOTOGRÀFIQUES’ FINS AL 18 DE MAIG

Adolf exposa a Barcelona dins la ‘Primavera fotogràfica’ J.M.C. / BARCELONA L’artista de Valldoreix Adolf exposa fins al 18 de maig a El Triangle del carrer Pelai, a Barcelona. El pintor presenta una nova faceta de la seva capacitat creativa centrada aquesta vegada en la tècnica fotogràfica. Seqüències fotogràfiques és un conjunt de 35 obres seqüencials formades per més de 700 imatges diferents. Aquesta mostra forma part de la Primavera fotogràfica, que se

‘Seqüències fotogràfiques’ és un conjunt de 35 obres formades per més de 700 imatges celebra en diversos espais de la capital catalana i ha estat seleccionada en les dues darreres convocatòries d’aquest certamen artístic. Segons Adolf, aquesta exposició “és una de les més importants que he realitzat”. Les obres estan dividides en tres apartats –Seqüències, Complementació, Comparació i Acció–, realitzats entre els anys 1987 i el 2002. Adolf mostra tot el que es pot fer amb una fotografia amb instantànies en color, en blanc i negre, fotografies retocades, pintades, diapositives, polaroids, digitalitzades i escanejades, entre altres

Part de la sequència de nu amb blaus i grocs

tècniques. La temàtica de la mostra va des de les vistes urbanes de diverses ciutats i exteriors fins al retrat passant per les fotografies amb models. Algunes de les instantànies estan centrades en el cos femení amb una certa càrrega d’erotisme però en

conjunt, la mostra és una reflexió sobre la multiplicitat d’imatges, les composicions fragmentades i sobretot del pas del temps. Algunes d’aquestes obres del nou vessant artístic d’Adolf es poden veure a la seva pàgina web (ADOLFart.com). A banda de la Primavera

ADOLF

fotogràfica, la mostra ha estat seleccionada per Mollet Art 2001 i la Feria de Arte Contemporáneo de Marbella. Adolf comença a donarse a conèixer pel seu treball en fotografia després de ser ja un reconegut pintor, dibuixant i pels seus treballs amb gravats.

Veurem... I CICLE DE CINEMA NEGRE A L’ATENEU SANTCUGATENC Investigación de un ciudadano libre de toda sospecha (Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto, Itàlia, 1970) d’Elio Petri. Ja en la primera pel·lícula del director Elio Petri, El asesino (L'assassino), trobem un interès en paràmetres de gènere negre com a recursos vàlids per tal d'expressar la perspectiva de l'ésser humà i les idees de l'autor. En aquesta línia, se situen les molt reivindicables pel·lícules de Petri: A cada uno lo suyo (A ciascuno il suo), basada en una novel·la de Leonardo Sciascia (interessantíssim escriptor que proposa en la seva obra una molt digna utilització d'elements de gènere negre aplicats a la realitat italiana, les novel·les del qual el cinema italià ha adaptat en diverses ocasions) i protagonitzada per Gian Maria Volonté (intèrpret especialment

representatiu del cinema de Petri, recordem la molt interessant La clase obrera va al paraíso (La classe operaria va in paradiso), i la pel·lícula que avui ens ocupa. A Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto es proposa, principalment, una interessantíssima reflexió sobre els processos de dominació i submissió inherents en les relacions humanes, a partir de la història d'un alt càrrec de la policia (magníficament interpretat per Gian Maria Volonté) que, fruit de les seves perversions, assassina una prostituta (Florinda Bolkan) amb la qual mantenia relacions. La força de la pel·lícula radica en la riquesa i varietat de connotacions (cal destacar les que fan referència al paper de la policia en la societat), beneficiades per les molt agradables influències del

Gian Maria Volonté a ‘El caso Mattei’ (‘Il caso Mattei’) cinema de Francesco Rosi. La música, a cura de Morricone, és peculiar i molt interessant. Per cert, va rebre l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera, a més de ser guardonada a Cannes, i a causa del seu argument (algú ho dubtava?) va

tardar uns anys a estrenar-se a Espanya. Víctor Masip Projecció: dimecres 22 de maig 22 h, pl. Pep Ventura, 1.


CULTURA

Dijous 16 maig del 2002

L’ANC edita un CD dedicat a Verdaguer

Presentació del CD a l’ANC

JORDI GARCIA

Espanyola del fons dels fotoperiodistes Brangulí. L’acte de presentació es va L’Arxiu Nacional de Catalunya ha editat un nou títol de la col·lec- complementar amb la darrera conció dels seus fons en CD-ROM, ferència del cicle sobre Verdaguer, aquesta vegada dedicat a la corres- que ha organitzat Amics de la pondència de Jacint Verdaguer. El Unesco de Sant Cugat. En aquesta compacte, Verdaguer-Panadès conferència es va tractar sobre el 1878-1892, conté més de 700 cartes context religiós que va viure rebudes per mossèn Cinto Verdaguer a càrrec de l’exdirector Verdaguer durant aquest període, de l’ANC, Casimir Martí. Martí va corresponent a l’època en què l’es- il·lustrar amb documents una època de canvis en què criptor fou l’Església va capellà i almoiEl nou CD-ROM conté reforçar la seva ner del marquès disciplina interde Comillas. més de 700 cartes de na. Aquesta era Aquesta època es l’etapa més creativa la darrera conconsidera una de ferència d’un les més estables i de mossèn Cinto cicle sobre creatives del Verdaguer Verdaguer que poeta. El fons ha dut a l’Arxiu conté diversa correspondència dels traductors, de cinc especialistes que han tractat les seves obres, de familiars i diferents aspectes del poeta, com amics. Aquest és el tercer CD- ara la seva obra o el seu entorn. La ROM de la col·lecció de l’Arxiu presidenta dels Amics de la Unesco Nacional que vol contribuir a la de Sant Cugat, Montserrat Rumbau, celebració de l’Any Verdaguer, ha valorat positivament les conamb motiu del centenari de la seva ferències per “la gran assistència de mort. Altres títols publicats en públic de totes les edats i procedènaquesta mateixa col·lecció són cies”. Els actes de l’Any Verdaguer Catalunya en imatges, Cartells de es clouran el pròxim dia 25 amb prevenció d’accidents laborals una sortida al santuari del Mont, a d’entre 1925 i 1937 i Selecció de prop de Besalú, lloc que l’escriptor fotografies de la Guerra Civil esmenta a les seves obres. J.M.C. / SANT CUGAT

33

L’art a Sant Cugat

Dos colors Imma Pueyo Un canvi de sala i de forma d’expressió són motius suficients perquè l’ obra de Josep Maria Mejan hagi estat aquests dies protagonista de l’ actualitat artística, amb èxit de públic que ha sorprès el mateix galerista i ressò en la premsa local. El pintor santcugatenc exposa fins aquesta setmana, i per primera vegada a la sala Rusiñol, un conjunt de peces sota el títol Trobada pictòrica dels sentiments que assoleixen un significat estètic assequible per a tothom. L’ impacte visual és produït per unes composicions a base d’ àrees horitzontals que divideixen l’ espai pictòric en zones diferenciades per un cromatisme violent amb degradació tonal i matisos. Una llibertat en el color que s’ independitza de l’ objecte, excepte en la natura, representada de forma convencional per una filera d’ arbres, que acosten l’ espectador a una realitat propera. La mínima composició proposa la separació entre el cel i la terra a partir d’ una línia ondulant, assimilable al recorregut vital, que s’ inicia en un terç superior de la tela, davalla abans de la meitat, en el nucli de la proporció àuria, i torna a pujar. L’horitzó, implícit en aquest recorregut, s’omple d’elements naturals que frenen una insinuació urbana i acullen la llum. Els arbres i les muntanyes són l’element de separació i frontera entre la terra, una gran extensió de matèria cromàtica i el cel, espai infinit i eteri. Dues imatges simbòliques que expressen un naturalisme líric i la dualitat terra-cel, metàfora del sensible i l’ espiritual, del cos i de l’ ànima. La unió de tots dos és visible en les obres on domina la uniformitat monocromàtica, amb preferència pel color blau. En la resta, l’èmfasi es troba en la dua-

Espai patrocinat per:

litat dels colors, groc-vermell, els complementaris blau-taronja i el verd-lila treballats acuradament per aconseguir una degradació tonal que cerca la profunditat del tema, incrementada en algunes obres per línies quasi imperceptibles que es dirigeixen vers el punt de vista. Les zones cromàtiques s’ estenen fins als marges del quadre i fan la impressió d’expandir-se més enllà dels límits de la tela, tot ampliant la sensació d’infinitud. Uns paisatges racionals i sense localització geogràfica identificable que surten de la memòria dels

sentiments. Les teles on domina un sol color, més abstractes, l’ apropen a sensacions atmosfèriques i a obres contemporànies que accentuen el paper del color com a principal mitjà d’ expressió. Són les que es deriven de les teories de l’holisme encapçalades per Clifford Still o Rotko, encara que aquest darrer s’ allunya de les propietats sensuals i ornamentals del color i no utilitza símbols que puguin distreure i fer referència a la natura. Mejan a la Sala Rusiñol


34 CULTURA

Dijous 16 maig del 2002

Història del còmic Annie Goetzinger, dibuixant

Annie Goetzinger

Valldoreix acull el teatre infantil de la companyia Marduix

‘La Diva i el Kriegspiel’

Jordi Frontons Annie Goetzinger, nascuda a París el 1951, és una de les poques dibuixants realistes que han aconseguit un lloc entre els grans mestres del còmic. Des de jove va saber que enfocaria la seva carrera professional dintre del món de l’art. Entre 1967 i 1971 va estudiar a l’Escola Superior d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal amb la finalitat d’enfocar el seu futur cap al disseny de vestuari per al teatre. Malgrat això, per a l’obtenció del títol corresponent calia passar un examen de Bande Desinée (còmic), les lleis del qual impartia un dels grans mestres de l’erotisme, Georges Pichard. Els treballs d’Annie Goetzinger van ser elogitas per Jacques Lob, també professor de l’escola, que la va convèncer perquè es dirigís a la revista Pilote, on va conèixer René Goscinny i tants altres creadors de narrativa dibuixada en totes les seves facetes, tant guionistes com dibuixants. El 1972 va publicar Fleur, que li va valer ser reconeguda pel seu estil singular, influenciat per l’Art Nouveau francès i el modernisme català. Els seus dibuixos, d’una gran senzillesa però no menys sensualitat, reflecteixen un grafisme impactant i realista alhora. En aquella època va col·laborar a les pàgines de la revista Lisette, però va ser Ediciones Hachette qui li va oferir la possibilitat de realitzar el seu primer àlbum complet, amb guió i dibuix propis. Així va sorgir Casque d’or, narració novel·lada gràficament d’un fet succeït a París dins la més pura crònica negra. L’àlbum es va publicar el 1975 a través de les pàgines de la revista Circus i va obtenir el mateix any el premi Jeune Espoir (Jove Esperança) al Saló de la Bande Desinée d’Angoulême. Curiosament, la mateixa obra va obtenir el 1977, al mateix Saló d’Angoulême, el Prix a la Meilleure Bade Desinée Realiste, un dels més importants premis del món del còmic. Això va suposar que algunes de les seves millors planxes hagin quedat dipositades al Museu de Belles Arts d’Angoulême. Annie Goetzinger aleshores va passar a col·laborar amb les principals revistes del mitjà, L’Echo des Savanes, Fluide Glacial, Circus, Metal Hurlant, etc. També va tenir ocasió d’expressar el seu sentiment feminista a l’obra Aurore devient George Sand (Aurora es converteix en George Sand) publicada per l’editorial feminista Editions des Femmes. Aquesta història li va significar el Premi al Millor Còmic per a Joves, el 1978, al Festival de Bolònia. A continuació la seva obra passa a basar-se en llargues històries desenvolupades per lliuraments per a les revistes i que finalitzaven recopilades en volums. Així, amb guió de Víctor Mora, va aparèi-

Espai patrocinat per:

xer la sèrie Felina, la primera història que succeeix a Barcelona, en què l’artista aconsegueix una magnífica ambientació mitjançant els entorns del modernisme de Gaudí. Més endavant va realitzar una segona part que quedava ubicada als paisatges d’Orient. L’altre gran guionista que ha tingut influència en el treball d’Annie Goetzinger ha estat Pierre Christin, que li va escriure magnífiques històries, La Demoiselle de la Legion d’Honeur i La Diva i el Kriegspiel. Tots dos guionistes van deixar una petja diferent, però de forma fonamental. L’obra de Goetzinger, en les seves pròpies paraules, ha tingut més influència en el que va ser el seu primer professor, Georges Pichard: “Existeix un fenomen de mimetisme entre ell i jo, és normal, es tracta d’una època que jo estimo extraordinàriament. Quan estimes el principi de segle, estimes profundament Mucha; Tardi també ha d’estimar considerablement Mucha. Però jo em sento molt més propera a Pichard que a Tardi, que té un estil molt realista, molt dur”. El juny de 1980, Annie Goetzinger va obtenir el Prix Saint-Michel femení de Brussel·les al conjunt de la seva obra. Humanoïdes Associés va publicar aleshores, en la seva col·lecció Metal Hurlant, un volum recopilatori de les seves primeres històries titulat CURRICULUM B.D., al qual ja s’aprecia no només el destacat valor artístic que Goetzinger demostrava des dels seus començament, sinó la qualitat dels guionistes que es van fixar en ella i que en aquell moment li van escriure històries: François Truchaud, Celui qui Rêvait des Images; Jean Pierre Dionnet, La Machine; Le Tendre, Flambe ma Nuit; Jacques Lob, Xacooma i el mateix Jean GiraudMoebius, Chère Pelle. El 1990 va escriure el guió i va realitzar els dibuixos de Barcelonight i el 1993, amb guió de Montserrat Roig, veïna i amiga personal seva a Barcelona, va dibuixar la part gràfica de Memòries de Barcelona. Precisament les paraules de l’escriptora catalana serviran per definir la personalitat d’Annie Goetzinger: “...maliciosos ulls de gateta, ben educada, menuda i oriental, llavis en forma de cor, ulleres-ala de papallona, bruses de seda i escots que insinuen lleugerament la innocència que potser un dia va perdre... Sota la jaqueta de cuir negra es troba una figura aparentment fràgil... No us refieu dels seus ulls oblics, ni del seu mig somriure... No us en refieu, ja que al seu interior hi ha quelcom que la condueix a mostrar-nos el patiment i a advertir-nos que la felicitat està en el somni; un somni kitch que, a través del mirall, es converteix en una bonica miniatura de porcellana”.

Un moment de la representació de Marduix

J.M.C. / SANT CUGAT La Casa de Cultura de Valldoreix es va omplir d’un públic infantil i incondicional per veure l’espectacle de la companyia Marduix Simfonia en fa de roba. El grup de teatre va aconseguir que els més petits gaudissin

ENRIC FABRE

d’un espectacle fet a mida per a la seva edat, on actors i titelles s’alternaven en escena sempre buscant la participació i col·laboració del públic. El grup d’animació també va aconseguir la complicitat del públic adult, que també van poder gaudir d’un muntatge carregat de color, fantasia i bon humor.

Pànnik Teatre, a la Unió Santcugatenca J.M.C. / SANT CUGAT El pròxim dia 24, arriba al teatre de la Unió l’obra, dirigida per Guillermo Ayesa, Pànnik Angèlicus. Aquest muntatge és una nova versió teatral de la pel·lícula protagonitzada per Marlene Dietrich Àngel Blau. De Pànnik Angèlicus, se’n va fer una preestrena a Mira-sol i després ha fet temporada al Teatre Llantiol de Barcelona. L’obra tracta de la història d’una professora que en una de les seves sortides a un cabaret s’enamora d’un noi que treballa de travestit. En la versió d’Ayesa l’obra acaba bé, contràriament al film protagonitzat per la Dietrich. A l’obra hi participen cinc actors entre els quals es troba Josep Bisbal. Ja fa temps que Ayesa va revisar aquest muntatge per presentar-lo amb el grup de teatre Fila Zero, però no ha estat fins ara que s’ha dut als escenaris

amb la companyia Pànnik Teatre. D’altra banda, Ayesa està treballant en una versió de La flauta màgica, de Wolfang Amadeus Mozart, amb els alumnes de Fusió. L’escriptor també és a punt de treure al mercat un llibre juvenil.


CULTURA

Dijous 16 maig del 2002

35

Valldoreix se suma a l’Any Gaudí amb 4 conferències

Lizana mostra ‘El soroll del silenci’ a la sala Robert

J.M.C. / SANT CUGAT J.M.C. / SANT CUGAT Sota el títol El soroll del silenci, l’artista Xavier Lizana exposa a la galeria Ariadna Robert, del carrer Santa Maria. L’artista intenta plasmar amb la seva pintura “estats personals molt íntims on s’ha d’estar disposat a entrar-hi”. Sobre el títol de l’exposició, el pintor considera que la pintura és “una forma d’escoltar les veus del silenci i que cal escoltar a través del que expliquen les coses i els paisatges”. Segons Lizana “silencis, sons, veus, records, il·lusions i desil·lusions es queden en el més profund de nosaltres i són més comuns del que en un principi podem pensar”. L’artista ens mostra tot tipus de paisatges entre els quals hi ha algunes marines amb un predomini de

La mostra de Lizana a l’Ariadna Robert

colors suaus i clars que aporten una certa tranquil·litat a l’espectador. A la seva obra hi tenen cabuda quadres intimistes, composicions semiabstractes o autoretrats introspectius que mitjançant l’ús de diversos materials crea textures i atmosferes de gran creativitat i força expressiva.

JORDI GARCIA

Tot i la seva joventut, Lizana demostra una gran versatilitat d’estils que comprèn un gran ventall de formes que van des del realisme més acadèmic fins a la pintura més matèrica per arribar fins i tot a la superposició d’icones. La mostra es podrà veure fins al 2 de juny.

Benzal exposa al Club Esportiu Valldoreix

L’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix amb la col·laboració de Valldaurex, organitza un cicle de quatre conferències sobre l’arquitecte Antoni Gaudí amb motiu de l’Any Gaudí que commemora els 150 anys del seu naixement. Segons la vocal de cultura de l’EMD, Mercè Calafell, “la resposta del públic ha estat molt bona i, a més, ha vingut gent molt entesa en Gaudí i entre tots han presentat conferències molt interessants”. El cicle va començar amb la xerrada de Josep Lluís Martín que, sota el títol El temps d’un geni 18521926, va tractar de l’època i de l’entorn social en què va viure Gaudí. La segona de les xerrades es va centrar sobre el Gaudí arquitecte a càrrec d’Andrés Denyra,

Calafell

ARXIU

que va centrar la seva dissertació en l’obra de l’artista, com ara les sinuositats, els arrodoniments i altres tècniques característiques de l’autor de la Sagrada Família. El pròxim dilluns Fèlix Mestres parlarà de la vida professional, social i sentimental de Gaudí i el dia 27 es preveu tractar de la decoració i el disseny de l’artista. El Casal d’Avis de Valldoreix també se suma a l’Any Gaudi amb tallers sobre el trencadís.

Begoña Díez, a Barcelona

J.M.C. / VALLDOREIX L’artista santcugatenca Francisca Benzal exposa la seva obra més recent al Club Esportiu Valldoreix. L’artista mostra una obra figurativa amb una clara tendència cap a l’abstracció, basada sobretot en temes d’actualitat. Benzal dóna una personal visió de

Francisca Benzal

JORDI GARCIA

paisatges com París o altres temes, com la diversitat que plasma a través de diverses situacions de dones hindús. L’artista ha participat en

diverses col.lectives i ha exposat individualment en mostres de la comarca i Barcelona. L’exposició es podrà veure fins al dia 27.

Crítica de cinema Hart versus McNamara Isabel Sáez Pel·lícula: ‘La guerra de Hart’. Director: Gregory Hoblit. Actors: Bruce Willis, Colin Farrell, Marcel Iures. Durada: 128 minuts.

Sovint les novetats cinematogràfiques arriben per lots que presenten un denominador comú. Un dels corrents actuals el forma el cinema bèl·lic, des de l’escandalosa Black Hawk derribado fins a La guerra de Hart, que ens ocupa en aquesta ocasió. Situada cap al termini de la Segona Guerra Mundial, el desembre del 1944, La guerra de Hart està ambientada en un camp de soldats nord-americans presoners del III Reich –els presoners russos estan separats i molt més maltractats–, com a part del discurs sobre la diferència de classes que recorre el film, ja estigui marcat per una ideologia –la comunista– o pel color de la pell. Es tracta d’una pel·lícula que sembla tenir per objectiu acontentar la major quantitat possible d’espectadors, barrejant les típiques gestes bèl·liques que obren la funció, per seguir amb un tradicional exemple del gènere judicial (Algunos hombres buenos), racisme

inclòs, a l’incorporar-se al camp dos aviadors de color entre els fortament jerarquitzats i organitzats militars uniformement blancs. No falta tampoc la referència al subgènere, també clàssic, de les fugides. El cas és que, malgrat tenir els seus bons moments i no menys ben aconseguits diàlegs, La guerra de Hart realment sembla que ha perdut el nord; alguns dels nombrosos girs d’acció que té resulten bastant increïbles, com el fet que el comandant del camp, Werner Visser (Marcel Iures), accepti un judici militar entre els presoners o l’oportuna arribada al camp dels dos aviadors, Scott i Archer. Què hauria passat si un fet accidental com aquest no s’hagués produït? Un guió que perd força i les seves bones oportunitats entre tants ingredients, amb un desconeixement total del principi de menys és més, salvat per una ambientació i realització ben aconseguides i les interpretacions. Destaquen Bruce Willis (coronel McNamara) –un actor que sovint passeja per la corda fluixa–, en la frontera entre la inexpressivitat i la contenció dramàtica, Marcel Iures, com el coronel alemany graduat a Yale i amant del jazz, i Mark Twain, un xic sobreactuat però interessant, i el jove Colin Farrell (Hart), que també, com Willis, adopta una gran economia interpretativa en el seu personatge. Malgrat els seus encerts, un film que no farà història.

Una imatge de la pintora

L’artista afincada a Sant Cugat Begoña Díez exposa fins al 3 de juny a l’edifici d’Obres Públiques de la Generalitat, a Josep Tarradelles de Barcelona. La pintora presenta 11 obres entre la figura-

CEDIDA

ció i l’abstracció centrades en el vol. Díez utilitza diversos materials per plasmar ocells, ales o la llibertat, passats pel seu personal sedàs. L’artista ja prepara noves exposicions a Barcelona i Valladolid.


36 CULTURA

Dijous 11 octubre del 2001

Reportatge Text: Tomàs Grau i Garriga / Fotos: Arxiu Gavin

Cent-cinquantè aniversari del naixement de l’insigne arquitecte Antoni Gaudí Les obres de Gaudí, amb la seva força i creativitat, formen ja part del nostre entorn i com tots els elements naturals, que ell tant admirava, continuen transformant-se, evolucionant o, fins i tot, com en el cas de la Sagrada Família, continuen creixent com una obra viva.

Però l’obra de Gaudí no va ser sempre ben compresa, i ja quan construïa les seves cases, tenia moltes crítiques, i edificis com la Pedrera, per exemple, van haver de patir tota mena de crítiques i fins i tot sortien acudits al diari en els quals se’n feia burla. També es van passar èpoques

La Sagrada Família en l’època en què va morir l’arquitecte

La Sagrada Família a principis del segle XX

ARXIU

La casa Milà, coneguda com la Pedrera

que el seu estil es considerava carregat i decoratiu, però el temps ha ajudat a posar les coses al seu lloc i les obres seves com la Pedrera, el Palau Episcopal i el parc Güell han estat considerades per la UNESCO monuments del patrimoni mundial. Però, a banda d’aquests reconeixements of icials, l’obra d’Antoni Gaudí no ens deixarà mai de meravellar i amb ella podrem aprendre a mirar la natura amb un respecte diferent i també ens ajudarà a entendre que tot el que ens envolta, fins i tot els detalls més petits, té un lloc i una importància que cal tenir en compte. Un home amb barba, cabells blancs, amb uns ulls molt blaus i vestit amb molta senzillesa travessava un dels carrers propers a la Sagrada Família, amb un aire entre pensatiu i enrabiat. Acabava de tenir una discussió amb un dels operaris que treballava en aquell temple. Com sempre, de tan enfeinat com estava, se li havia

ARXIU

ARXIU

fet fosc. No portava mai rellotge i dava gens la disciplina, la seva quan es capficava en un proble- força interior li feia donar més ma, no s’adonava pas del temps, i importància als seus impulsos per ell no hi havia hores de dinar que a les normes que li ensenyaven, a l’experiència directa i ni tampoc de dormir. Aquest home que es lliurava viscuda que a les pàgines dels lliamb tanta força a la seva feina era bres, a la tasca personal que a les Antoni Gaudí. Havia nascut a regles establertes. Com que el seu pare no era Reus el 25 de juny de 1852, el seu pare era un calderer d’un poble gens ric, l’Antoni havia de trebaveí que es diu Riudoms. Era el llar per pagar-se els estudis, i tospetit de cinc germans i, malgrat sut com era, va buscar feina en haver anat a viure de molt jove a diversos tallers d’arquitectes on Barcelona, sempre va ser un es podia enfrontar amb uns prohome de la terra amb un geni ben blemes pràctics i reals. Quan va acabar la carrera, li viu que li va fer dir poc abans de morir: “M’ho he pogut dominar van començar a encarregar petites gairebé tot, però el meu mal geni feines que ell es prenia amb el mateix entusiasno he aconseme que posaria guit mai vènHavia nascut a Reus el més tard en les cer-lo”. Ja de ben 25 de juny de 1852, el obres de grans dimensions que jove va donar seu pare era un va realitzar. mostres del seu calderer d’un poble veí L’Antoni Gaudí tarannà, ja que va fer obres a a l’escola es que es diu Riudoms d i f e r e n t s caracteritzava indrets, alguns per tenir un caràcter decidit que el feia dedi- d’ells força allunyats entre si, car-se plenament a allò que en com Astorga, Lleó, Santander o realitat l’interessava, deixant de Mallorca, però ara vull mencionar banda tot el que no l’atreia, amb unes quantes cases que va fer a la qual cosa les seves notes eren Barcelona, ja que en poc espai d’allò més irregulars i feien ballar podem trobar representades obres el cap tant als mestres com als molt importants de la seva obra. La casa Vicenç. Aquesta casa seus pares, que no sabien mai per on es decantaria aquell vailet tan era la residència d’estiueig d’un comerciant de rajoles, que va ser decidit. Des de ben jove s’aplicava el primer que va fer un encàrrec tant a la seva feina com ho feia important al jove arquitecte. aquell vailet que creuava el carrer Potser per això en Gaudí s’hi va sense mirar, i del qual us explica- posar amb totes les seves ganes i rem unes quantes coses que, espe- il·lusió i el resultat és una casa rem, us ajudin a conèixer-lo i a que sembla una explosió d’imagiaprendre a mirar la seva obra amb nació. Va seguir el Col·legi de les més atenció. L’any 1873, ja decidit i amb Teresianes, que en ser una escola moltes ganes d’estudiar, es va de monges i el pressupost més matricular a l’Escola Provincial aviat curt, es va fer un projecte més auster que per a altres ocad’Arquitectura. Però el seu entusiasme per sions. La casa Calvet fou quan per l’Escola aviat va desaparèixer i malgrat els edificis que més tard primera vegada treballava en un construiria, no va ser un bon edifici de veïns, encàrrec d’un alumne. Era ben clar que a aquell comerciant de teixits. Bellesguard fou un encàrrec jove estudiant de Reus no li agra-


CULTURA

Dijous 16 maig del 2002

Reportatge que rebé l’any 1900, d’aixecar una casa en el mateix indret on el rei Martí l’Humà havia construït un petit recés allunyat de la ciu-

Eusebi Güell era un home que perseguia els mateixos ideals creatius d’Antoni Gaudí tat, les restes del qual Gaudí va saber respectar i incorporar a l’edifici. Uns fabricants de teixits van encarregar a l’arquitecte la casa Batlló per reformar la façana de casa seva del passeig de Gràcia, i la màgia d’Antoni Gaudí va complir molt bé l’encàrrec i la va transformar amb el seu estil. La casa Milà o la Pedrera, com és més coneguda, quan s’hi arriba a prop sembla que enmig de les cases i edificis, hi hagués un penya-segat, però no, no és una muntanya urbana, sinó l’últim edifici que va fer el nostre arquitecte abans de tancar-se per fer la Sagrada Família. Un exèrcit de xemeneies i ventiladors vigilen

des dels terrats la casa com si fossin uns centinelles. Hi va haver unes persones a la vida d’Antoni Gaudí que van jugar un paper de gran importància i que possibilitaren la realització de moltes de les seves obres: foren els senyors Güell i la família Comillas. La família Güell era una de les més riques de l’època, i en conèixer l’arquitecte li van dipositar una confiança tan gran, que li va possibilitar treballar amb la llibertat i els mitjans que la seva feina requerien. Especialment Eusebi Güell era un home que perseguia els mateixos ideals creatius d’Antoni Gaudí i per això es van entendre ben aviat. Li va encarregar els pavellons Güell, el palau Güell, la cripta Güell i el parc Güell. Gaudí era un home profundament religiós i per això, quan li van parlar de fer la Sagrada Família, la que hauria de ser la catedral de la nova Barcelona, es va entusiasmar tant que encara que l’obra ja estava començada per un altre, es va fer càrrec de les obres amb moltes ganes i de seguida hi va introduir nombroses edif icacions. Seria l’obra més

emblemàtica de la seva vida. Antoni Gaudí va morir el 10 de juny de l’any 1926, quan sortia de treballar a la Sagrada Família: sense fixar-se gaire va travessar el carrer i un tramvia el va atropellar. Greument ferit, el van dur a l’Hospital de Sant Pau, però com que anava tan pobrement vestit, ningú el va conèixer. Quan

Ferit, el van dur a l’Hospital de Sant Pau, però com que anava tan pobrement vestit, ningú el va conèixer finalment es va saber qui era, els seus amics li proposaren d’anar a una clínica però ell els digué: “El meu lloc és ací, entre els pobres”.

Aquest treball ha pogut ser possible gràcies a la bona col·laboració de l’Arxiu d’en Josep M. Gavín. Antoni Gaudí

Antoni Gaudí en una processó de Corpus Christi de l’any 1924

Seu episcopal d’Astorga

37


38 CULTURA

Dijous 16 maig del 2002

Agenda cultural • BALLADA DE SARDANES

• Vine al teatre!

LA XARXA

DISSABTE 25 DE MAIG De 21 a 24 hores

DISSABTE 18 DE MAIG A les 19 hores AMB LA COBLA MARINADA Als Jardins del Monestir

Programació: 1- LA GALERIA: Juan Peñalver, piano. Exposició de Carmen Gallofré 2- ESPAI LLUÍS RIBAS: exposició col·lectiva; Quartet Gaudí 3- GALERIA FAUSTO: exposició col·lectiva; Quartet Gaudí 4- SALA FERRAN MARTÍ: exposició de Ferran Martí; Quartet Gaudí 5- ARTS ARTIS: exposició de petit format de pintors catalans dels segles XIX i XX; Quartet Gaudí 6- POU D’ART: exposició de Marta Ballvé / Montse Roldós; Sabina Witt Trio. 7- CANALS GALERIA D’ART: Exposició de Grau Garriga / Català Roca i Carles Cabanes; Transmisèria

Org. Entitat Sardanista de Sant Cugat Col. Ajuntament DIUMENGE 19 DE MAIG A les 12 hores GRUMIC A càrrec de la Companyia Tàbata Teatre

Activitats DIVENDRES 17 A les 20 h. CONFERÈNCIA A LA CASA DE CULTURA «Si vols la pau no paguis la guerra». Amb Martí Marín, professor d’Història de la UAB i membre de l’Assemblea Antimilitarista de Catalunya. Org. Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat. A les 22 h. OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA A VALLDOREIX Constel·lacions de primavera i observació de planetes. Amb la Cia. Aula del Cosmos. Places limitades. Inscripció al Casal de Cultura de Valldoreix. Lloc de trobada: pl. Mas Roig. Al CEIP Ferran i Clua. Org. EMD Valldoreix. A les 22 h. TEATRE AL TEATRE-AUDITORI «Coriolà». De William Shakespeare. Traducció de Joan Sellent. Direcció: Georges Lavaudant. Preu: 21 . Org. Ajuntament - Centre Cultural de Sant Cugat. A les 22 h. CINEMA A LA FLORESTA «Que he hecho yo para merecer esto». Dir. Pedro Almodóvar. Entrada lliure i acurat servei de bar. Al Centre Social i Sanitari la Floresta. Org. Planeta la Floresta. DISSABTE 18 SORTIDA DEL GRUP DE MUNTANYA AL TORRENEULES Per a més informació: CMSC de dilluns a divendres de 19 a 21 h. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat. A les 9 h. PASSEIG PER COLLSEROLA Serra dels Galliners - Can Viver. Sortida: davant del CMSC. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat. ESPECTACLE A VALLDOREIX «Els Marxosos del Vallès». En l’aniversari del Casal d’Avis. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. Casal d’Avis de Valldoreix. Col. EMD Valldoreix. A les 19 h. BALLADA DE SARDANES Amb la Cobla Marinada. Als jardins del Monestir. Org. Entitat Sardanista de Sant Cugat. Col. Ajuntament.

grup de Teatre Espiral. Org.: Unió Santcugatenca. A les 12 h. TEATRE INFANTIL AL CENTRE CULTURAL «Grumic». A càrrec de la companyia Tàbata Teatre. Org. Xarxa. Col. Ajuntament, Generalitat, La Caixa. A les 14 h. 7è ANIVERSARI DEL CASAL D’AVIS DE LA FLORESTA Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta. Col. Ajuntament. PAELLA POPULAR A LES PLANES La UER farà una paella a la qual es pot apuntar tothom, només cal inscriure’s a la UER. A la pista poliesportiva de les Planes. Org. UER les Planes. A les 18 h. ACTIVITATS DEL MIL·LENARI - CONFERÈNCIA «El Monestir i l’any 1002». Introducció històrica de l’Any del Mil·lenari al Casal d’Avis i presentació del projecte videogràfic de memòries de la vida dels nostres avis a l’entorn del Monestir. Al Centre Cívic de les Planes. Org. Grup d’Estudis Locals, Ajuntament. DILLUNS 20 A les 19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES EN CELEBRACIÓ DE L’ANY GAUDÍ A VALLDOREIX «Gaudí, vida professional, social i sentimental». A càrrec de Fèlix Mestres. Informació i reserves: 93 589 82 69. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. Valldaurex (Centre d’Estudis de Valldoreix). Col. EMD Valldoreix DIMARTS 21 A les 20 h. CONFERÈNCIA AL CLUB MUNTANYENC «Geografies juvenils». A càrrec de Roger Martínez. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat. DIMECRES 22 A les 21 h. CONCERTA LA CASA DE CULTURA IVAN MARTIN, piano. Org. Joventuts Musicals de Sant Cugat. A les 22 h. PROJECCIÓ A L’ATENEU SANTCUGATENC «Investigación sobre un ciudadano libre de toda sospecha». Itàlia, 1970. Director: Elio Petri. Org. Ateneu Santcugatenc. ALTRES ACTIVITATS

DIUMENGE 19 A les 9 h. PASSEIG PER COLLSEROLA Can Cases - La Floresta. Sortida: davant del CMSC. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat. PARES I FILLS A MONTSERRAT Per a més informació: de dilluns a divendres de 19 a 21 h al CMSC. Org. Club Muntanyenc Sant Cugat. FESTA DE LA CREU DE MAIG Recorregut pel barri de les Planes i ofrena floral a la pl. de la Creu d’en Blau. Org.: Racó de l’Amistat, Unió Esportiva i Recreativa de les Planes. A les 12 h. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Comissaria especial per a dones». A càrrec del

• II NIT DE L’ART DE SANT CUGAT

• CURS DE CUINA PER SORPRENDRE A L’ATENEU Dies 4, 11 i 18 de juny de 19 a 21 hores. Professor: Xavier Xicota, membre de la Penya Gastronòmica de l’Ateneu. Inscripcions: del 20 al 31 de maig a l’Ateneu Santcugatenc. Tel. 93 674 51 95. • BALL DELS DISSABTES A LA UNIÓ SANTCUGATENCA A les 23 h. Org. Unió Santcugatenca. • CURSOS DE TAST DE VINS Cursos d’Iniciació. Cursos monogràfics: Els grans vins negres i Cava vs xampany. Cursos de maridatge: vins i formatges. Informació i inscripcions: Vins Noè, av. Torre Blanca, 3 - Sant Cugat. Tel 93 589 19 83. Org. Noè Vins.

• SESSIONS DE RUNNING PER COLLSEROLA Sessions per a corredors i corredores des dels nivells més bàsics d’iniciació. Cada diumenge. Sortida: de 8.30 a 8.45 h. Lloc: carrer de Can Mates, 2 (davant de Running Vallès). L’assistència és lliure i gratuïta. Per a més informació: 93 589 86 31. Org. Running Vallès. • ESQUÍ DE MUNTANYA AL MASSÍS DE LA MALADETA Per a més informació: Club Muntanyenc Sant Cugat, de dilluns a divendres de 19 a 21 h. Dies: 18 i 19 de maig. Org. Club Muntanyenc Sant

8- CASA DE CULTURA: XVII Mostra de treballs del Taller Triangle; Esbart Sant Cugat. A les 20 i a les 21 h 9- CLAUSTRE: XIII Mostra d’Art Contemporani Català; Assaig de Nit (Paulí Panya, piano; David Torres, baix; Lauren Fernández, bateria)

Exposicions SALES MUNICIPALS • EXPOSICIÓ DE TREBALLS DE L’ESCOLA D’ADULTS. Del 20 al 26 de maig. A la Casa de Cultura. Org.: Ajuntament. • MOSTRA D’ART CONTEMPORANI CATALÀ. Del 24 de maig al 15 de juliol. Inauguració dia 24 a les 19.30 h. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament, Canals Galeria d’Art.

Cugat.

SALES PRIVADES

• I CONCURS INFANTIL DE DIBUIX

• ATENEU SANTCUGATENC: «EXPOSICIÓ DE CARTELLS DE CINEMA NEGRE». Fins al 17 de maig. Org. Ateneu Santcugatenc.

Cal recollir les bases a Ràdio Sant Cugat o a la Casa de cultura. Fins al 30 de maig. Org. Ràdio Sant Cugat, Ajuntament, Opel - Autocugat. • III PREMI DE PINTURA INFANTIL ESPAI LLUÍS RIBAS Lliurament dels treballs: Espai Lluís Ribas, carrer Gorina, 13, de Sant Cugat, abans del 25 de maig. Org. Espai Lluís Ribas. Col. Ajuntament, Autocugat, Contrallum. • LA LLIBREXARXA Intercanvi de llibres. Cada primer dijous de mes a l’Ateneu, plaça Pep Ventura, 1. De 19.30 a 21 h. Org. Ateneu Santcugatenc. • RELAXACIÓ I MOVIMENT AMB TAI-TXI I IOGA Dimarts de 8.45 a 9.45 h. Telèfon: 93 675 26 52. A l’Esbart Sant Cugat. Fins al 30 de maig. Org. Escola de tai-txi i txi-kung Montserrat Barquín. • ACTIVITATS A LA UREF - SARDANES. Cada diumenge la millor sardana tradicional, sense cobla. De 12 a 13.30 h. - Tarda per a joves a la UREF. Cada dissabte de 18 a 21 h. Per a joves de 12 a 18 anys. Organitzen els Joves de la UREF. - U.CLUB l’Alternativa Tecno a la Floresta. Cada divendres. A càrrec del DJ Nicolàs de Angel i els

• CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT: «LA REALITAT DE LES TERRES DE CULTURA OCCITANA». Fins al 17 de maig. Org. Club Muntanyenc. • ESPAI LLUÍS RIBAS: «4 PINTORS 4 ESTILS»: Morat Aragonès. Giner Bueno. Alícia Grau. Poveda. Fins al 19 de maig. Org. Espai Lluís Ribas. • POU D’ART: MONTSE ROLDÓS. MARTA BALLVÉ. Fins al 30 de maig. Org. Pou d’Art (c/ Balmes, 35, tel. 93 590 60 86). • CANALS GALERIA D’ART: MIR I L’ESCOLA CATALANA DE TAPÍS DE SANT CUGAT. GRAU-GARRIGA. Fins al 31 de maig. Org. Canals Galeria d’Art (c/ de la Creu, 16, tel.: 93 675 49 02). • GALERIA ARIADNA ROBERT: XAVIER LIZANA: «El soroll del silenci». Fins al 2 de juny. Org. Ariadna Robert. • SALA RUSIÑOL: LLUÍS ROURA «Terra Santa». Fins a l’11 de juny. Org. Sala Rusiñol (c/ Santiago Rusiñol, 52, tel. 93 675 47 51).

seus convidats. De 23 a 2 h. Org. UREF. • TALLERS D’ESTIU A POU D’ART

• CENTRE D’ART ENFOC: ADOLF. Del 24 de maig al 7 de juliol. Org. Centre d’art Enfoc.

Tallers de juliol a setembre. Matins i tardes. Per a nois i noies de 4 a 16 anys. Org. Pou d’Art. • TALLER DE DANSES AFRICANES A LA FLORESTA Al Centre Cívic de la Floresta. Dies 25 i 26 de maig. Org. Ajuntament.

• ADOLF, TALLER D’ART: EXPOSICIÓ PERMANENT. Org. Adolf, Taller d’Art (c/ Pere Mas, 17). • ESTUDI FERRAN MARTÍ: EXPOSICIÓ PERMANENT. Org. Sala Ferran Martí (c/ Gorina, 8).


Dijous 16 maig del 2002

39

ESPORTS RUGBI

EL CADET DEL CLUB RUGBI REVALIDA EL CAMPIONAT D’ESPANYA DE CLUBS

E

Àlex López / SANT CUGAT

l Club de Rugbi Sant Cugat ha tornat a escriure una pàgina brillant en la història del rugbi de base estatal. Diumenge, a la localitat aragonesa de Tarazona, el conjunt cadet A del CR Sant Cugat va tornar a revalidar el títol de campió d’Espanya de Clubs, campionat que va endur-se ara fa un any en la seva primera participació. Si en la final de la temporada anterior l’equip santcugatenc va imposar-se amb claredat davant l’Helios Cau de Saragossa per 34 a 10, diumenge, després de dos dies d’intensa competició, va imposar-se en la final a la Unió Esportiva Sant Boi, el seu etern adversari, per 22 a 5. Abans de disputar la final, el cadet A del CR Sant Cugat s’havia desfet de l’Ernani del País Basc per 54 a 3, del Liceo Francès de Madrid per 39 a 0, i de la Universitat de Sevilla per 15 a 7. José Luis Palomo, entrenador del cadet A del CR Sant Cugat i també seleccionador català cadet, va explicar diumenge a EL DIARI DE SANT CUGAT que “el que hem aconseguit és molt fort.

En la segona participació d’un equip cadet del Club Rugbi Sant Cugat en un estatal de clubs, els santcugatencs revaliden el títol Vèncer dos campionats d’Espanya consecutius és molt difícil”. Palomo, que aquesta temporada s’ha estrenat com a tècnic del cadet A, detalla que “quan un equip és fort en tots els aspectes al final s’assoleixen els objectius”. L’entrenador santcugatenc també va matisar que “el nostre grup era molt difícil”. Finalment, el tècnic santcugatenc explica que “ara cal continuar treba-

Diumenge a la nit, l’alcalde Lluís Recoder va oferir una recepció a l’equip cadet A del Club Rugbi Sant Cugat

llant en aquesta mateixa línia. Veig un futur molt important per al Club Rugbi Sant Cugat”. RECEPCIÓ A L’AJUNTAMENT Tal com ja va succeir la campanya anterior, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va rebre a quarts d’onze de la nit del mateix diumenge l’expedició santcugatenca procedent de Tarazona (Saragossa). Lluís Recoder va estar companyat per Joan Recasens, tinent d’alcalde de Presidència, Alfredo Bergua, regidor d’Esports de l’Ajuntament, i Jaume Tubau, regidor d’Instal·lacions Esportives del consistori. Un centenar de persones van esperar i aclamar l’arribada de l’equip, els tècnics i directius, amb passadís d’honor inclòs mentre cridaven “campions, campions”. Tan bon punt van arribar,

els jugadors ni tan sols van aturar-se. Van entrar directament a l’Ajuntament i van oferir des de la balconada del consistori el trofeu de campió a la ciutat. En una sala de plens a vessar, Lluís Recoder va assegurar que “pensava que era una cosa que només passava un cop a la vida. I ja en portem dues”. Recoder també va afirmar que “l’any que ve serem campions juvenils i també inaugurarem el nou estadi de rugbi “. L’alcalde també va voler agrair el suport del patrocinador del CR Sant Cugat, que és l’empresa santcugatenca TMAGrupo Sánchez, que també esponsoritza el primer equip femení del Club Voleibol Sant Cugat. El capità de l’equip cadet A, Gerard Mallol, va lliurar la copa a Recoder, trofeu que es quedarà a les vitrines de l’Ajuntament fins que s’es-

ENRIC FABRE

treni el nou camp de rugbi del Club Rugbi Sant Cugat. Eduardo Forman, president del CR Sant Cugat, també va fer un breu parlament. El mandatari va assegurar que “vull donar les gràcies als jugadors, perquè ens fan gaudir de cada moment, de cada jugada. Ens fan sentir orgullosos i satisfets del treball que porta fent la junta directiva des de fa sis anys. No se’ls pot demanar més”. Forman també va afegir que “també vull donar les gràcies a TMA-Grupo Sánchez per confiar en nosaltres, en el nostre projecte, des del primer moment. D’altra banda, aquest cap de setmana els equips aleví i infantil del CR Sant Cugat disputen l’estatal a Alfaz del Pi (Benidorm). Fa tres temporades l’infantil va ser subcampió estatal.

EL CADET A D’HANDBOL DE LA UE SANT CUGAT, A LA FASE DE SECTOR À.L. / SANT CUGAT Escriure una pàgina d’or en la història de l’handbol santcugatenc. Això és el que pot aconseguir des d’avui i fins diumenge el cadet A d’handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat, que pren part a Logronyo a la fase de sector B del Campionat d’Espanya. En el grup A, la UE Sant Cugat s’haurà d’enfrontar al CB Elche (dijous, 10.00 hores); al C. Moncayo (divendres, 10.00 hores) i AD Prado Marianistas (dissabte, 10.00 hores). El grup B, d’altra banda, està format pels següents equips: Casa Pepe-Córdoba BM, CD Antonio Delgado Callaghan, CB Cangas, i Ademar León. El primer classificat de cada grup jugarà la final diumenge i tots dos equips s’hauran asse-

gurat la seva participació a la fase final del Campionat d’Espanya, que es farà a Las Palmas de Gran Canària del 8 al 14 de juny. Aquesta és la segona vegada que un equip de la secció d’handbol de la UE Sant Cugat juga una fase de sector. La primera vegada va ser un conjunt juvenil, però no va obtenir la classificació per a la fase final estatal. Això va ser fa quinze anys a Ciudad Real. L’entrenador del cadet A, Juanjo González, i també jugador del primer equip de la secció, ha apuntat que “per a nosaltres ja és un premi ser aquí. L’objectiu de la temporada ja s’ha acomplert del tot. Volem anar partit a partit”. González també ha explicat que “aquesta temporada l’equip ha demostrat que davant situacions complicades les ha sabut superar”.

La UE Sant Cugat cadet debuta aquest matí a la competició

JORDI GARCIA


40 ESPORTS

Dijous 16 maig del 2002

GIMNÀSTICA RÍTMICA

Breus

PRESENTAT EN PÚBLIC EL NOU CLUB GIMNÀSTICA SANT CUGAT

Xaus es manté sisè al mundial

Club Gimnàstica Sant Cugat. Aquest és el nom d’una nova entitat santcugatenca que neix a partir de la desvinculació de les gimnastes d’elit de la secció de Rítmica del Club Muntanyenc. Paqui Leplat, presidenta del nou club que també havia dirigit la secció de Rítmica del Club Muntanyenc, ha explicat els motius i els fets que els han obligat a prendre aquesta decisió d’abandonar el CM Sant Cugat. Per la seva banda, Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc, critica que “els pares del CAR no han tingut l’actitud col·laboradora que esperàvem”.

Àlex López / SANT CUGAT Dimarts a la tarda va presentar-se en conferència de premsa un nou club de gimnàstica rítmica a Sant Cugat. És el nou Club Gimnàstica Sant Cugat. Aquesta nova entitat santcugatenca està integrada, de moment, per les divuit gimnastes del grup d’elit que fins ara formàven part de la secció de Rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat. Paqui Leplat, presidenta del Club Gimnàstica Sant Cuga, va explicar per què el grup de pares de gimnastes d’elit que es preparen al CAR de Sant Cugat havia decidit desvincular-se del Club Muntanyenc Sant Cugat: “Estem molt decepcionats del Club Muntanyenc. No ens mereixíem un tracte com el que hem rebut després de dur el nom del club per tot l’Estat espanyol. Ha succeït el que ja pensava que passaria”. Des de fa gairebé un any, les diferències entre el president del Club Muntanyenc, Narcís Castanyer, i els pares de les gimnastes del CAR cada cop han anat a més. Leplat, a més, va criticar el fet que “el club ha despatxat les dues entrenadores del grup d’elit: Isabel Tàpias, que té un embaràs de vuit mesos, i Glòria Fernández. Són considerades dues de les tres millors entrenadores d’Espanya”. Leplat, però, ja ha avançat que Tàpias i Fernández seran l’equip tècnic del Club Gimnàstica Sant Cugat. Ara, de moment, no disposen de cap entrenadora. Jesús Escoda, vocal d’aquest nou club, també va explicar que “les han acomiadat precisament en la fase de

Rubèn Xaus continua encapçalant la sisena posició en la classificació general del Campionat del Món de Superbikes. En la cinquena prova puntuable per al mundial, el pilot santcugatenc de motociclisme va acabar sisè en la primera mànega (10 punts), mentre que en la segona va patir una caiguda sortosament sense conseqüències per al pilot de Sant Cugat. En la classificació general es manté sisè, però ara amb 96 punts, a només set punts de la quarta plaça, que ocupa el japonès Noriyuki Haga. La sisena prova tindrà lloc al circuit de Silverstone el 26 de maig. /À.L.

Tercera victòria del Júnior FC Paqui Leplat, al mig, acompanyada per Josep Maria Ariño i Jesús Escoda, en la roda de premsa de dimarts

perfeccionament. Aquest cap de setmana les gimnastes han d’afrontar un Campionat de Catalunya i, a finals de juny, el Campionat d’Espanya. Aquest és, doncs, el moment més difícil de la temporada. Ara serà molt difícil arribar fins allà on teníem previst de fer-ho”. Paqui Leplat, impulsora de la rítmica a la nostra ciutat des de l’any 1992, va assegurar també que “volem continuar sent el millor club de Catalunya de rítmica. Nosaltres apostem per la qualitat”. Leplat va confirmar que “al nostre club hi tenen cabuda totes les gimnastes de Sant Cugat i també les que vinguin de fora”. La presidenta del CG Sant Cugat

també va deixar clar que al setembre el club obrirà una escola de base, de formació a partir dels 4 i 5 anys. “Ja sabem que el CM Sant Cugat lluitarà per quedar-se la base, però nosaltres sempre hem comptat amb la base, perquè des d’ella s’arriba a l’elit”. CASTANYER, CRÍTIC El president del Club Muntanyenc, Narcís Castanyer, en unes declaracions que va fer dijous passat a EL DIARI DE SANT CUGAT, va assegurar que “el nostre desencant i sorpresa ha vingut quan observem que la col·laboració de cara a assolir aquest consens no ha existit”. Castanyer ha

JORDI GARCIA

qualificat les reunions amb els pares del grup d’elit de “dures” i que “hem aguantat afirmacions de desqualificació”. Narcís Castanyer ha detallat que “no volem professionalisme o semiprofessionalisme si no és compatible amb una base social i esportiva. La base no ha de finançar l’esport d’elit i poder aspirar a fer rítmica a un nivell alt. No estem disposats a finançar pràcticament en exclusiva unes gimnastes d’elit que no són de Sant Cugat”. També ha afegit que “una de les peces clau de la nova seu és una sala polivalent per fer-hi rítmica. Això és una aposta”.

L’equip femení d’hoquei herba del Júnior FC va aconseguir el passat de setmana cap la seva tercera victòria a la lliga de Divisió d’Honor després de vèncer a domicili a l’Olimpia HC, últim classificat, per 0 gols a 2. Tot i la victòria, el Júnior FC femení es manté penúltim amb 6 punts en zona de descens a Primera Divisió. El conjunt que entrena Joan Vidal encara ha de jugar tres partits: a casa amb el San Pablo Valdeluz i el Club Egara i fora amb la Real Sociedad. /À.L.

LA FINAL COMARCAL DE CURSES D’ORIENTACIÓ, A SANT CUGAT À.L. / SANT CUGAT Un total de 23 alumnes representants de 10 escoles de la comarca van participar diumenge al Parc de la Pollancreda de la Final Comarcal de Curses d’Orientació, prova que va organitzar l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET). Els campions de cada categoria i

sexe van ser: benjamí femení: Maria Pujol (CEIP Pla i Farreras); aleví masculí: Roc Bechini (CEIP Pla i Farreras); aleví femení: Regina Padierna (CEIP Pla i Farreras); infantil masculí: Manel Díaz (IES Arnau Cadell); cadet masculí: Marc Garcia (Centre d’Estudis Àgora); cadet femení: Elisabeth Navarro (IES Terrassa); juvenil masculí: Imanol Buisan (IES

Santa Eulàlia); juvenil femení: Maria José Segura (IES Santa Eulàlia). Els tres primers classificats de les categories aleví, infantil, i cadet (tant en categoria masculina com femenina) han aconseguit el bitllet per prendre part en la final del Campionat de Catalunya a Vic. A la Final Comarcal hi van participar set escoles de la nostra ciutat.

LLOGUER D'AUTOCARS

L’OMET va acollir per segon any seguit aquesta competició

ENRIC FABRE


ESPORTS

Dijous 16 maig del 2002

CENTRE MUNICIPAL DE FITNESS SANT CUGAT

Breus El Sant Cugat es manté

EL FITNESS S’INAUGURARÀ LA PRIMAVERA DEL 2003 El Centre Municipal de Fitness Sant Cugat s’inaugurarà, si tot va com ha d’anar, a la primavera de l’any vinent. Així ho va anunciar diumenge passat l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, durant l’acte de col·locació de la pedra simbòlica. Aquest nou equipament esportiu per a la ciutat estarà ubicat a l’antic Camp Municipal de futbol de la rambla del Celler. El pressupost de les obres és de 4.619.424,43 euros. L’empresa adjudicatària per a la seva construcció i explotació és el Col·lectiu Fitness Sant Cugat SL.

Àlex López / SANT CUGAT “El Centre Municipal de Fitness Sant Cugat s’inaugurarà a la primavera del 2003”. Així ho va constatar l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, diumenge al matí durant la col·locació de la primera pedra simbòlica d’aquest futur equipament municipal, que s’ubicarà a l’antic Camp Municipal de futbol. El pressupost de les obres, que van començar a finals d’abril, és de 4.619.424,43 euros. El Centre Municipal de Fitness Sant Cugat, un complex de 4.771 m2, està dividida en tres parts. A la planta baixa hi haurà grans espais diàfans, la sala d’aigües i la sala de fitness. A la primera planta s’hi ubicaran la resta de sales multifuncionals, i a la planta soterrani, els vestidors i les dependències tècniques de l’edifici. L’empresa adjudicatària per a la construcció i explotació d’aquesta instal·lació municipal serà el Col·lectiu Fitness, SL. Aquesta empresa també serà l’encarregada de l’explotació i prestació de serveis esportius a les instal·lacions del Pavelló Municipal i la Sala Esportiva. A banda dels representants municipals, també hi va ser present el president d’UBAE, Gil Modroño. La col·locació de la primera pedra també va comptar amb la presència de presidents de diversos clubs de la ciutat. Una cinquantena de persones van seguir en directe l’acte de col·locació d’aquesta primera pedra. Als parlaments, Lluís Recoder va explicar que es tracta “d’un gran complex esportiu al centre de Sant Cugat.

Lluís Recoder va fer una palada simbòlica en la zona del futur Centre Municipal de Fitness Sant Cugat

És una illa de salut al servei de tots els ciutadans de Sant Cugat perquè el centre està pensat per al benestar, la salut i el lleure”. L’alcalde també va qualificar aquesta obra nova d’“emblemàtica”, que “alhora serà molt respectuosa amb l’entorn”. ADÉU A LA PISCINA L’alcalde també va dir que “aquest complex substituirà la nostra emblemàtica Piscina Municipal de la rambla del Celler”, que s’enderrocarà un cop s’inauguri el nou Complex Aquàtic del Parc Central. Recoder també va detallar que molt aviat s’iniciaran les obres del que serà el nou

pavelló, que estarà situat on ara mateix hi ha la Piscina Municipal. La primera pedra del nou pavelló podria col·locar-se fins i tot al mes de juny. L’empresa que construirà el nou pavelló és Ferrovial. L’alcalde també va fer referència a les obres de remodelació que patirà el Pavelló Municipal i la Sala Esportiva al mes de juny. “Després de les obres, les dues instal·lacions quedaran totalment recuperades i disposarem de dues instal·lacions pràcticament noves”. El president d’UBAE, Gil Modroño, va definir el Centre Municipal de Fitness Sant Cugat com

ENRIC FABRE

“una instal·lació d’última generació”. Modroño va afegir que “aquest és un centre d’esport per a tothom, tant pel que fa a espais com a preus. Fa 11 anys que UBAE gestiona centres d’esport i fitness”. Modroño també va explicar que el retard en les obres d’aquesta instal·lació municipal s’ha produït perquè “s’han trobat mines d’aigua i ha calgut fer estudis geològics. Tot això ha provocat aquest retard en l’inici de les obres”. D’altra banda, dijous de la setmana passada l’alcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real, va visitar la Zona Esportiva Municipal Coll Favà.

Jaume Tubau: “La gent comença a valorar el treball que estem fent l’equip de govern, sobretot el de l’alcalde” La propera pedra que col·locarà l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, serà la del nou pavelló poliesportiu, acte que podria fer-se a mitjans de juny. Però les obres del nou pavelló municipal, que s’emplaçarà on ara mateix hi ha la Piscina Municipal de la rambla del Celler, no començaran fins que no s’inaugurin les noves cinc piscines del Parc Aquàtic del Parc Central. Es preveu també que aquesta inauguració tingui lloc a mitjans de juny. “El ritme d’obres al Parc Central és molt bo”, ha assegurat Jaume Tubau, regidor d’Instal·lacions Esportives. Aquest estiu hi haurà

tres piscines municipals en funcionament: el Parc Aquàtic del Parc Central, la Piscina Municipal de Valldoreix, i la Piscina Cooperativa d’Aigües de la Floresta. Tubau ha qualificat el Parc Aquàtic del Parc Central “de molt cèntric”. Jaume Tubau ha confirmat que les obres de remodelació de l’actual Pavelló Municipal i de la Sala Esportiva s’iniciaran el dilluns 3 de juny. El regidor d’Instal·lacions treballa conjuntament amb la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat per tal que mentre durin les obres –encara no s’ha fixat un període exacte de finalització–

els clubs esportius de la ciutat puguin entrenar i afrontar els compromisos oficials en alguna instal·lació, ja sigui a Sant Cugat o en alguna població veïna. Tubau ha assegurat que “hi estem treballant. Totes les entitats són conscients que entre tots hem de fer un esforç, que serà un esforç recompensat. Totes les obres creen incomoditats. El futur és molt esperançador. La gent comença a valorar el treball que estem fent l’equip de govern, sobretot l’alcalde”. Tubau ha avançat que “hi ha poblacions del voltant de Sant Cugat que ens han ofert les seves

41

instal·lacions. També podem disposar del CAR de Sant Cugat”. Jaume Tubau també ha indicat que, finalment, el cobriment d’una de les dues pistes municipals de Can Llobet de la Floresta –la pista actual semicoberta– no començaran aquest estiu, com en un principi s’havia estipulat. Tubau ha explicat que “ja hem parlat amb l’Olimpyc Floresta Futbol Sala i hi està d’acord. Les obres començaran al setembre o a l’octubre”. Aleshores, aquesta instal·lació municipal estaria tancada fins al mes de gener o febrer. /À.L.

El Sant Cugat Esport Futbol Club militarà la propera temporada per segon any consecutiu a Primera Regional. Diumenge a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà va assegurar-se la permanència matemàtica en vèncer el Sant Vicenç de Torelló, penúltim classificat al grup quart de Primera Regional, per 2 gols a 0. Amb aquesta derrota, el Sant Vicenç de Torelló perd la categoria de forma matemàtica i baixa a Segona Regional. Davant el Sant Vicenç de Torelló i a falta de dues jornades perquè acabi el campionat de lliga, el primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club ha assolit el principal objectiu: la permanència. L’equip que entrena Alejo Indias és en aquests moments catorzè d’un total de divuit equips amb 39 punts. L’equip vermell-i-negre encara ha de jugar a domicili contra el Sallent, sisè a la classificació, i a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà amb el Parets, novè. El conjunt local té ara mateix un balanç de nou victòries, dotze empats i onze derrotes. /À.L.

La UESC afronta el ‘play-off’ Diumenge a les sis de la tarda al Pavelló Municipal el sènior A masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat s’estrena en la promoció de descens contra el CE Molins de Rei. Els dos equips jugaran al millor de tres partits i el que perdi l’eliminatòria baixarà a Primera Catalana. Diumenge passat va finalitzar la lliga a la Segona Nacional Copa Catalunya. I l’equip santcugatenc va fer-ho amb la primera victòria a domicili de la temporada imposant-se a la pista de l’ADT Tarragona, sisè classificat, per 83 punts a 94. Un cop acabada la fase regular, l’equip que entrena Ferran Quinto ha clos dotzè en el grup segon, mentre que el CE Molins de Rei ha estat tretzè al grup primer. El primer xoc es jugarà a Sant Cugat i el segon, a Molins de Rei. En el cas que s’hagi de disputar un tercer partit de desempat, tindria lloc a Sant Cugat. /À.L.


PUBLICITAT

Dijous 16 maig del 2002

I DUATLÓ DE MUNTANYA DE VALLDOREIX

Breus

EXCEL·LENT ACCEPTACIÓ DE LA I DUATLÓ DE VALLDOREIX El mal temps no va poder impedir que dissabte l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix organitzés la primera edició de la Duatló de Muntanya de Valldoreix. Molts clubs catalans no van voler perdre’s aquesta cita i van participar-hi, tot i que al matí havia plogut. Francesc Cardoner, president de l’EMD, i Robert Navarro, vocal d’Esports, han valorat amb bona nota aquesta primera edició i ja han confirmat que aquesta prova tindrà continuïtat. En els últims anys, Valldoreix aposta fort per l’esport.

Àlex López / VALLDOREIX “Estem molt contents per la gran participació que hi ha hagut a la prova, malgrat el dia que ha fet”. Aquestes són declaracions de Robert Navarro, vocal d’Esports de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix. La I Duatló de Muntanya de Valldoreix va celebrar-se dissabte amb una important participació, malgrat la pluja que va caure al matí. D’un total de 77 inscrits, finalment hi van prendre part 60 atletes. En la prova escolar s’hi van apuntar 33 nens i nenes, i finalment hi van córrer 18. Per primera vegada, l’EMD de Valldoreix va organitzar aquesta competició, que combina la cursa a peu amb la cursa amb bicicleta. El campió absolut de la I Duatló de Muntanya de Valldoreix va ser Josep Permañé, del Club Natació Castellfollit de la Roca. Els vencedors de les altres quatre categories establertes van ser: sub-23: Ferran Barceló (Club Natació Catalunya); Veterans 1: Gonzalo Ceballos (Excelent Center Club; veterans 2: Josep Colomé (Club Natació Sabadell); júnior masculí: Daniel Arguedas (no federat). Francesc Cardoner, president de

En la categoria d’adults hi van participar 60 atletes, mentre que 18 ho van fer en la prova escolar

l’EMD de Valldoreix, va assegurar que “la majoria d’atletes que han pres part en la duatló han estat de fora el municipi. La pluja ha aigualit la presència d’atletes de Valldoreix i de Sant Cugat”. Cardoner també va assegurar que “Valldoreix seguirà apostant per l’esport i per moltes altres coses

més”. Per la seva banda, Robert Navarro, vocal d’Esports de l’EMD de Valldoreix, va afirmar que “espero que aquesta I Duatló de Muntanya de Valldoreix es converteixi en un clàssic”. Navarro també ha assegurat que “per Valldoreix és molt bo fer aquest

42

ENRIC FABRE

tipus d’activitats noves. A Sant Cugat mai s’havia fet un acte esportiu com aquest”. Navarro també va valorar el fet que “el 90% dels atletes han vingut de fora. Això vol dir que ja comencem a tenir el nostre ressò”. Ja s’ha confirmat la continuïtat l’any que ve d’aquesta competició.

S’acomiaden Winterthur i Olimpyc Els dos equips de la ciutat que militen en la categoria més alta del futbol sala estatal posen punt final aquest cap de setmana la seva participació al campionat de lliga de Primera Nacional A. El Futbol Sala Winterthur Sant Cugat jugarà el seu últim partit dissabte a les sis de la tarda a la pista d’un ben classificat FS Granollers. L’equip que entrena Xavi Closas és vuitè a la classificació del grup cinquè amb 45 punts i un balanç a la competició de 14 victòries, 3 empats i 11 derrotes. Dissabte passat, el FS Winterthur va desfer-se al Pavelló Municipal del FS Calvià per 8 gols a 5. D’altra banda, l’Olimpyc Floresta Futbol Sala rebrà dissabte a un quart de sis de la tarda l’Hospitalet en l’últim enfrontament a la lliga. En aquests moments, els de Chelín són desens a la classificació amb 39 punts i un balanç de 12 victòries, 3 empats i 14 derrotes. El conjunt florestà va perdre dissabte passat a la pista del FS Polideportivo Andorra, d’Andorra de Terol, per 5 gols a 2. /À.L.

L’ESCOLA ÀGORA COMMEMORARÀ BARCELONA 92 À.L. / SANT CUGAT El Centre d’Estudis Àgora vol recordar i commemorar el desè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. I ho farà a la seva escola el divendres 24 i el dissabte 25 de maig. L’Olimpíada Àgora 2002 es va presentar avui fa una setmana a la sala d’actes de l’escola Àgora. L’acte de presentació va anar a càrrec de Pilar González, directora del Centre d’Estudis Àgora, Xavier Palet, director de Projectes i Inversions de l’Hospital General de Catalunya, Josep Maria Martín, assessor d’imatge de l’Hospital General de Catalunya, i Julià Garcia i Ramon Andreu, de l’equip de professorat d’educació física de l’escola Àgora. El principal patrocinador de l’Olimpíada Àgora 2002 és l’Hospital General de Catalunya. També cal ressaltar, però, la col·laboració i el suport de FAMAC.

Xavier Palet va afirmar que “des de l’Hospital General de Catalunya ens omple d’orgull col·laborar en el que significa el primer acte de la nova etapa de l’hospital. L’Olimpíada Àgora 2002 és un projecte molt ambiciós”. Palet també va concretar que “l’Hospital General de Catalunya és l’hospital de la ciutat i nosaltres no volem viure d’esquenes de la ciutat”. MÉS QUE UN ACTE Pilar González, directora del centre, va declarar que “el principal objectiu d’aquest esdeveniment és recordar i commemorar el desè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Serà un gran homenatge”. González també va afirmar que espera una “resposta espectacular”. La directora també va voler “agrair” a l’Hospital General de Catalunya el seu suport “per creure en aquest projecte”. El programa d’activitats començarà el divendres 24 de maig a

L’Olimpíada Àgora 2002 se celebrarà el divendres 24 i el dissabte 25 de maig

les quatre de la tarda a la plaça de l’Ajuntament de Sant Cugat, quan l’alcalde Lluís Recoder encendrà la flama olímpica. Es faran un total de 30 relleus per tot el municipi fins a arribar a l’escola Àgora. Posteriorment, s’iniciarà la cerimònia inaugural de l’Olimpíada Àgora 2002,

amb l’encesa del peveter, que anirà a càrrec de l’arquer Antonio Rebollo, l’encarregat de fer el mateix als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Durant tot el dia de dissabte s’organitzaran un munt d’activitats esportives, com ara el IX Cros Escolar Àgora i una bicicletada popular. La

JORDI GARCIA

cerimònia de clausura olímpica es farà dissabte a les vuit del vespre. L’escola Àgora ha convidat nombroses personalitats polítiques i esportives que van participar activament a Barcelona 92. Cal ressaltar la col·laboració especial als actes de FAMAC.


ESPORTS

Dijous 16 maig del 2002

43

Esport Federat Agenda HOQUEI HERBA DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA Júnior FC-San Pablo Valdeluz

DS 17.00 CE DMS Sarrià-MC Sant Cugat TERCERA DIVISIÓ

DG 11.30 Comerç Creu-Júnior FC

Cugat B JÚNIOR NIVELL A DS 19.15 UE Sant Cugat-CB Sitges HOQUEI PATINS

CADET SEGONA DIVISIÓ PB Sant Cugat (descansa)

PRIMERA CATALANA COPA FEMENÍ CE Arenys de Munt-PHC Sant Cugat

DS 13.30 Júnior FC-Fontetas DG 10.00 EF Cerdanyola-UD MirasolBaco

DS 17.00 CE Mas Gener-Iniciativa FUTBOL SALA PRIMERA NACIONAL A DS 18.00 FS Granollers-FS W. Sant Cugat DS 17.15 Olimpyc Floresta FSHospitalet PRIMERA DIVISIÓ FEMENÍ DG 10.00 CE Mas Gener-FS Lluçanés SEGONA DIVISIÓ A DS 17.30 FS Gaudí-Olimpyc Floresta FS DS 17.00 Champion-FS Quatre Camins SEGONA DIVISIÓ A FEMENÍ

BÀSQUET COPA CATALUNYA PLAY-OFF DESCENS DG 18.00 UE Sant Cugat-CE Molins de Rei SEGONA CATALANA FEMEMÍ UE Sant Cugat-C.E.S.B

PRIMERA REGIONAL CE Sallent-Sant Cugat Esport FC

CAMPIONAT CATALUNYA B UE Sant Cugat (descansa)

SEGONA REGIONAL DG 12.00 CD La Farga-Ca n’Oriach

ALEVÍ SEGONA DIVISIÓ

SEGONA DIVISIÓ JUVENIL

DS 13.10 EF Cerdanyola-Júnior FC DS 08.30 PB Sant Cugat A-Badia DS 09.00 Sant Cugat-Sant Quirze

DG 12.00 CB St Jordi Callús-B. St

BENJAMÍ COPA ADEFUBE PB Sant Cugat A (descansa) DG 11.00 PB Sant Cugat B-PD Pajaril PREBENJAMÍ COPA ADEFUBE DG 11.15 La Romànica-PB Sant Cugat

INFANTIL SEGONA DIVISIÓ

FUTBOL

DS 10.00 Cerdanyola-PB Sant Cugat A DG 09.15 Sant Cugat-Maurina Egara Júnior FC (descansa) PB Sant Cugat B (descansa)

CAMPIONAT TERRITORIAL Bàsquet Sant Cugat A-CE Sant Nicolau

DS 11.30 PB R. Llorenç-PB Sant Cugat DS 10.00 Castellar-Sant Cugat

DS 18.00 Sant Cugat-Sabadell DS 18.00 PB Sant Cugat-Andalucia

HANDBOL SÈNIOR COPA CATALANA UE Sant Cugat-Pare Manyanet TENIS DE TAULA SÈNIOR COPA DIVISIÓ D’HONOR DG 11.00 UE Sant Cugat-CTT Sallent

Resultats HOQUEI HERBA

PHC Sant Cugat-CN Igualada B

DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA Olímpia HC-Júnior FC...............................0-2

FUTBOL

FUTBOL SALA PRIMERA NACIONAL A FS W. Sant Cugat-FS Calvià......................8-5 P. Andorra-Olimpyc Floresta FS................5-2 DIVISIÓ D’HONOR Chess FS-Maxros Perú...............................2-2 PRIMERA DIVISIÓ FEMENÍ FS Sabadell-CE Gener.......................4-2

Mas

TERCERA DIVISIÓ Promesas V.-CE Gener......................1-0

Mas

BÀSQUET PRIMERA DIVISIÓ COPA CATALUNYA ADT Tarragona-UE Sant Cugat............83-94 SEGONA CATALANA FEMEMÍ UE Sant Gabriel-UE Sant Cugat...........61-70 CAMPIONAT CATALUNYA B CE Osona-UE Sant Cugat.....................57-72 CAMPIONAT TERRITORIAL CB Parets-Bàsquet Sant Cugat A..........70-86 Bàsquet Sant Cugat BNavarcles........60-104 JÚNIOR NIVELL A UE Sant Sitges......................63-89

Cugat-CB

HOQUEI PATINS PRIMERA CATALANA COPA FEMENÍ

PRIMERA REGIONAL Sant Cugat-Sant Torelló................2-0 SEGONA REGIONAL UE Rubí-CD Farga...............................1-4

PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA FC Barcelona-PB Sant Cugat............(suspès)

Vicenç

La

TERCERA REGIONAL UD Mira-sol-San Lorenzo.........................0-2 Júnior FCCastellar....................................3-0

SEGONA DIVISIÓ JUVENIL Tibidabo-PB Cugat....................(suspès) CADET SEGONA DIVISIÓ PB Sant Ripollet......................(suspès)

Sant

Cugat-

INFANTIL SEGONA DIVISIÓ PB Sant Cugat A-Can Anglada..................8-0 Terrassa-PB Sant

Cugat.............................9-0 ALEVÍ SEGONA DIVISIÓ Sant Quirze-PB Sant Cugat A............(suspès) PB Sant Cugat-San Cristóbal............(suspès) BENJAMÍ COPA ADEFUBE PB Sant Cugat A-Sant Cugat...................14-0 Atlètic Polinyà-PB Sant Cugat B..............3-2 PREBENJAMÍ COPA ADEFUBE PB Sant Cugat-La Concòrdia.....................2-0

HANDBOL SÈNIOR COPA CATALANA UE Sant Cugat-BM La A.............29-35

Roca


44 ESPORTS

Dijous 16 maig del 2002

Classificacions HOQUEI HERBA DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA

Club Egara-San Pablo Valdeluz.................1-1 Olimpia HC-Júnior FC...............................0-2 Caja Cantabria Sardinero-Real Sociedad..1-3 Ourense HC-Club de Campo.....................4-1

Gasifred Atl.

24

11

2

11

35

Alzira; AR Balnul-FS Mislata; FS Manresa-

Jolis 2000

24

11

2

11

35

Polideportivo Andorra; CE Rubí FS-FC

Can Parellada-Gironella.............................0-0

Ca n’Oriach-San Pedro Lumen..................4-0

FS Lloret

23

9

2

12

29

Barcelona B; Olimpyc Floresta FS-

Molletense-Castellar...................................0-6

La Planada-La Romànica...........................3-4

L’Esclop

24

7

6

11

27

Hospitalet; AD Pinseque-FS Terrassa.

Vilanova del Vallès-Parets..........................1-1

Andalucia-Barberà.....................................1-0

CE Alfa-5

24

7

3

14

24

Torelló-Sallent............................................2-2

Maurina Egara-Can Rull....................(suspès)

FS Calvià

24

6

3

15

21

Sant Cugat-Sant Vicenç de Torelló............2-0

Badia-Sabadell............................................5-1

Premià

23

4

2

17

14

OAR Vic-Marganell...................................2-0

Juventud 25 Septiembre-Llano..................0-2

FS Alaró

24

1

1

22

4

Taradell-Cardedeu......................................2-2

Campoamor-EF Cerdanyola......................3-3

CD Terrassa-RC Polo.................................5-4 La propera (18 DE MAIG): Equip

PJ PG PE PP GF GC Punts

CD Terrassa 15

14

0

1

61

15

28

CC Sardinero 15

9

4

2

21

10

22

Ourense HC

15

9

2

4

29

14

20

Club de Campo 15

8

2

5

40

22

18

RC Polo

15

8

2

5

32

24

18

Real Sociedad 15

6

4

5

21

19

16

SP Valdeluz

15

3

5

7

12

25

11

Club Egara

15

1

6

8

14

35

8

Júnior FC

15

3

0

12

14

47

6

Olímpia HC

15

0

3

12

8

41

3

BÀSQUET

UE Rubí-CD La Farga................................1-4

COPA CATALUNYA

Puigreig-Mollet...........................................1-0

GRUP 2

Avià-Tibidabo.............................................5-0

FS Gasifred Atlético-FS Santa Eulàlia de

Equip

PJ PG PE PP GF GC Punts

Ca n’Oriach 32

23

5

4

82

27

74

Ronçana; FS Calvià-FS L’Esclop-Escola Pia;

CB Sant Boi-Sedis-Mausa...................111-81

Equip

PJ PG PE PP GF GC Punts

Andalucia

32

22

4

6

71

33

70

FS Granollers-FS Winterthur Sant Cugat;

CE Vilanova i la Geltrú-CB Mollet.....105-82

Avià

32

17

7

8

71

31

58

UE Rubí

32

15

5

12

65

56

50

CFS Jolis 2000-FS Premià; FS Canet-FS

Bàsquet Alella-BC Martorell.................91-92

Can Parellada 32

17

7

8

54

33

58

Juv. 25 Sept.

32

14

7

11

63

53

49

Blanes; FS La Unión-FS Alaró; CE Alfa-5-

CB Manlleu-CE Les Franqueses...........83-75

Puigreig

32

16

9

7

49

34

57

Maurina Egara 31

14

7

10

58

52

49

FS Elèctrica Ciem; CF Corbera-FS Vilassar

CB Llinars-CP Roser..............................68-67

Taradell

32

18

2

12

56

39

56

Badia

32

13

10

9

65

56

49

de Mar.

CB Castellar-CB Calella........................82-67

Castellar

32

18

2

12

62

53

56

Llano

32

14

6

12

61

59

48

ADT Tarragona-UE Sant Cugat............83-94

Sallent

32

16

7

9

60

36

55

Lumen

31

13

8

10

58

47

47

CB Sant Josep-BC Andorra...................78-73

OAR Vic

32

12

10

10

38

28

46

La Planada

32

13

6

13

58

55

45

Torelló

32

13

6

13

40

45

45

Barberà

32

12

9

11

57

51

45

PC Punts

Parets

32

13

6

13

42

49

45

Carolinense

32

13

5

14

42

60

44

PRIMERA NACIONAL A GRUP 6 Equip

PJ PG PE PP

Equip

PJ PG PP PF

Punts

B. Alella

30 23

7 2686 2318 53

Mollet

32

11

11

10

38

38

44

Sabadell

32

12

7

13

52

57

43

9 2563 2301 51

Vilanova V.

32

9

15

8

45

41

42

CD La Farga 32

13

2

17

69

76

41

La propera (19 DE MAIG): ADFS Caspe

24

18

2

4

56

BC Andorra

30 21

FS Alzira

24

14

5

5

47

CB Sant Josep

30 20 10 2596 2445 50

Gironella

32

10

10

12

31

29

40

EF Cerdanyola 31

9

9

13

47

64

36

FS Mislata

24

13

4

7

43

CP Roser

30 20 10 2504 2314 50

Cardedeu

32

10

10

12

35

42

40

La Romànica 32

9

8

15

72

81

35

AR Balnul

24

13

4

7

43

CB Castellar

30 20 10 2462 2176 50

Sant Cugat

32

9

12

11

26

46

39

Juan XXIII

32

9

7

16

45

53

34

AD Pinseque 24

12

6

6

42

ADT Tarragona 30 19 11 2547 2477 49

Marganell

32

9

6

17

45

58

33

Can Rull

31

4

8

19

39

72

20

FS Ripollet

24

12

3

9

39

CB Sant Boi

Molletense

32

7

8

17

36

69

29

Campoamor 32

5

5

22

54 106

20

PB Montserrat 23

11

4

8

37

CE Vilanova G. 30 17 13 2319 2247 47

St Vicenç T.

32

4

13

15

32

50

25

Olimpyc Floresta 24

10

2

12

32

BC Martorell

30 16 14 2445 2348 46

Tibidabo

32

5

7

20

20

59

22

PRIMERA NACIONAL A

P. Andorra

23

10

2

11

32

Sedis-Mausa

30 15 15 2485 2465 45

GRUP 5

FS Manresa

24

10

2

12

32

CB Llinars

30 11 19 2293 2465 41

La propera (19 DE MAIG):

FS Riba-Roja 23

9

3

11

30

UE Sant Cugat

30 11 19 2306 2523 41

Can

Punts

FS Montsant 24

8

1

15

25

CB Mollet

30 10 20 2241 2497 40

Molletense; Castellar-Vilanova del Vallès;

Andalucia; Barberà-Maurina Egara; Can

53

FC Barcelona 24

6

6

12

24

CE Les Franqueses 30

8 22 2262 2526 38

Parets-Torelló; Sallent-Sant Cugat; Sant

Rull-Badia;

52

CE Rubí FS 24

6

4

14

22

CB Calella

30

7 23 2288 2557 37

Vicenç de Torelló-OAR Vic; Marganell-

Septiembre; Llano-Campoamor.

51

FS Terrassa

23

6

2

15

20

CB Manlleu

30

4 26 2205 2645 34

Taradell; Cardedeu-Puigreig; Mollet-Avià.

L’Hospitalet 24

6

2

16

20

Júnior FC-San Pablo Valdeluz; Real Sociedad-Olimpia HC; Club de Campo-Caja Cantabria Sardinero; RC Polo-Ourense HC; CD Terrassa-Club Egara.

FUTBOL SALA

Equip

PJ PG PE PP

FS Canet

24

17

CF Corbera Vilassar Mar

24 24

2

5

17 16

1 3

6 5

30 18 12 2433 2331 48

FS Granollers 24

15

2

7

47

W. St Cugat

24

13

3

8

42

Elèctrica Ciem 24

13

2

9

41

La propera (18 DE MAIG):

Santa Eulàlia R.24 12

4

8

40

FS Montsant-FS Ripollet; ADFS Caspe-PB

PRIMERA REGIONAL

FS La Unión

0

11

39

Montserrat-Monistrol; FS Riba-Roja-FS

GRUP 4

24

13

La propera (19 DE MAIG): Carolinense-EF Cerdanyola; Juan XXIII-UE

Parellada-Tibidabo;

Rubí; CD La Farga-Ca n’Oriach; San Pedro Gironella-

Lumen-La

Planada;

La

Romanica-

Sabadell-Juventud

SEGONA REGIONAL

e-mail

FUTBOL

GRUP 6

Carolinense-Juan XXIII.............................3-3

esports@totsantcugat.com

e-mail

25


ESPORTS

Dijous 16 maig del 2002

45

Esport Escolar Agenda FUTBOL A-7

BÀSQUET

HANDBOL

VOLEIBOL

UTBOL 5

ALEVÍ

ALEVÍ FEMENÍ

ALEVÍ

ALEVÍ

INFANTIL MASCULÍ

Terrassa-Escola Avenç

Granollers-CEIP Ferran i Clua

Terrassa-CO Sant Cugat

Igualada-Escola Avenç

Hospitalet

de

Llobregat-Escola

Avenç INFANTIL MASCULÍ Canovelles-CO Sant Cugat

INFANTIL MASCULÍ

F

Hospitalet de Llobregat-EE Foiró

Resultats COMPETICIÓ LOCAL

Joan Maragall A-Ferran Clua A 33-

Avenç-Duc de Montblanc .ajornat

30

Leonardo Da Vinci-Viladecavalls .

Àgora A . . . . . . . . . . . . .descansa

ajornat

Avenç-IES El Bullidor . . . .38-59

ALEVÍ

Ferran Clua B-Joan Maragall B 28-

Torre de la Llebre-Avenç B . .4-12

43 BÀSQUET BENJAMÍ Avenç A-Sant Jordi A . . . . .48-17

BÀSQUET

HANDBOL

Pins Vallès B-Sant Jordi B . .38-90

INFANTIL

BENJAMÍ

Àgora B . . . . . . . . . . . . .descansa

Avenç-Col. Sant Ignasi . . . .66-36

Joan Maragall-Torre de la Llebre4-

Regina Carmeli-Santa Isabel . .0-2

4 COMPETICIÓ COMARCAL

INFANTIL MASCULÍ/FEMENÍ

Sant Jordi C-Sant Jordi B . .12-40

COMP. FED.

Sant Jordi (F)-J. Maragall . .32-26

CO Sant Cugat (Preinf-M)-AB

Maristes Rubí-Avenç B . . . .19-30

FUTBOL SALA ALEVÍ Pla Farreras-Pau Casals . . .ajornat

ALEVÍ

Esplugues . . . . . . . . . . . . . .41-39 CO Sant Cugat (I-M)-Molins de

Collserola-Pau Casals . . . . . .4-23

Rei A . . . . . . . . . . . . . . . . .80-57 CO Sant Cuga (Preinf-F) descansa

Ferran Clua-Vallès Park . . .ajornat

Pau Casals-Maristes Rubí .ajornat Ferran Clua B . . . . . . . . .descansa Carme B-Catalunya . . . . . . . .4-12

INFANTIL

Avenç A . . . . . . . . . . . . .descansa Avenç B-CO Sant Cugat B .ajornat

VOLEIBOL

Ramon i Cajal A-Agustí Bartrà 124 Carme A . . . . . . . . . . . .descansa 6

CADET MASCULÍ

INFANTIL MASCULÍ

El Turonet-Avenç A . . . . . .ajornat

Ramon i Cajal C-Ferran Clua A10-

Sant Jordi A-Catalunya B .104-30 Avenç-Catalunya A . . . . . . .46-41

Liceo Egara-Verdaguer A . . .6-10 Ferran Clua . . . . . . . . . .descansa

Pins Vallès-CO Sant Cugat A26-37 Catalunya A-Àgora . . . . . . .56-28

Avenç B . . . . . . . . . . . . .descansa

Ramon i Cajal B-Lumen . . . .10-6

INFANTIL-CADET FEMENÍ El Pinar-Sagrat Cor . . . . . . . . .2-1 CV Sant Cugat-Col. Carme . . .2-0 Avenç-CV Rubí . . . . . . . . . . .0-2


46

Dijous 16 maig del 2002

ECONOMIA L’Ajuntament edita un butlletí econòmic de periodicitat semestral L

Micol Sabaté / SANT CUGAT

’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i el tinent d’alcalde de Promoció Ecònomica i Hisenda, Martí Garcia, i el director del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola de la Universitat de Barcelona, Jordi Suriñach, han estat els encarregats de presentar el primer número del Butlletí Econòmic de Sant Cugat, una nova eina d’informació que recull les dades de l’actualitat econòmica i social de la ciutat.

El ‘Butlletí Econòmic’ permetrà analitzar i fer el seguiment dels canvis econòmics més importants de Sant Cugat Aquest butlletí, que s’editarà cada sis mesos, permetrà analitzar i fer el seguiment dels canvis més importants en l’àmbit econòmic que es produeixin a la ciutat per tal d’intentar preveure’n el futur immediat. En l’acte, que ha tingut lloc al claustre del Monestir, Lluís Recoder ha afirmat que “Sant Cugat és una ciutat complexa i amb una gran vitalitat econòmica i social”, tal com es desprèn de les dades d’aquest primer butlletí, i ha explicat que “aquestes dades serviran per fer polítiques de prevenció i per atraure inversions al municipi”. Per la seva banda, Martí Garcia ha destacat en primer lloc que “amb aquest butlletí volem posar a l’abast, tant de comerciants, professionals i empreses, com dels ciutadans, una eina potent per conèixer la realitat econòmica de la ciutat i quin pot ser el seu futur”.

La presentació del nou butlletí econòmic va tenir lloc al claustre del Monestir

Respecte a les dades d’aquest primer informe, Martí Garcia s’ha mostrat molt satisfet ja que, segons ha afirmat, “Sant Cugat té un creixement qualitatiu molt per sobre de les poblacions del voltant, és una ciutat molt jove i, per tant, amb un gran futur”. Per últim, Jordi Suriñach, un dels directors de l’estudi, ha explicat que aquest butlle-

JORDI GARCIA

tí és un document sintètic, “de lectura fàcil i entenedora perquè es tingui una visió ràpida del que és l’economia de Sant Cugat” i ha afirmat que “a escala regional i local pocs municipis disposen d’aquest instrument”. Suriñach també ha explicat que l’objectiu per aquest primer número ha estat fer un seguiment de l’avaluació social i econòmica de Sant Cugat i que més endavant, en futurs but-

lletins, pretenen incloure anàlisis comparatives amb ciutats properes, entre altres informacions. El Butlletí Econòmic de Sant Cugat està dividit en nou àrees de treball: Població, Conjuntura Nacional i Internacional, Activitat Empresarial, Ocupació, Habitatge, Consum, Transport, Ensenyament i Cultura, i Sanitat i Serveis Socials.

Sant Cugat en xifres Població: Nucli 45.669 Valldoreix 6.271 La Floresta 3.494 Mira-Sol 6.452 Les Planes 1.052 Total 62.938

Ocupació: Atur registra Masculí Femení Taxa d’atur

1.330 528 802 4,5

Transports Viatges FGC Viatges en transports urbans Viatges en transports interurbans

4.632.954 822.480 345.750

Ensenyament i cultura Centres 71 Alumnes 13.281

Activitat empresarial: Afiliats a la Seguretat Social 26.759 Altes de locals d’activitat 1.228 Baixes de locals d’activitat 932

Habitatges construïts de nova planta: 1997 1998 1999 2000 Hab. iniciats 1.467 1.114 870 581 Preu m2 208.342 233.221 270.357 318.798

Sanitat i serveis socials Farmàcies 14 Centres hospitalaris 2 Llits hospitalaris 296 Places en residències per a gent gran 450


ECONOMIA

Dijous 16 maig del 2002

47

L’empresa

“Estem treballant molt tot el que és motorització de persianes i tendals” Coperse Sergi Huesca és el propietari de l’establiment de persianes, tendals i cortines Coperse, ubicat al passeig Francesc Macià, número 52. Sergi Huesca va començar des de zero amb tan sols 18 anys i a poc a poc s’ha guanyat una clientela fidel gràcies a l’esforç de la feina ben feta i a la garantia de qualitat del seu servei. Fotografia: JORDI GARCIA

Micol Sabaté / SANT CUGAT Quan i com va néixer Coperse? Vaig començar a treballar de molt jove com a aprenent en una empresa de Barcelona. Allí arreglava persianes però no guanyava gaire, així que vaig decidir instal·lar-me pel meu compte a Sant Cugat fent reparació i instal·lació de persianes. Per començar, vaig posar un anunci al TOT Sant Cugat. ¿Quina ha estat l’evolució en aquests 10 anys? A poc a poc vaig anar fent clients i cada cop tenia més trucades. Al principi el meu avi m’ajudava a portar la comptabilitat, i el negoci va anar creixent fins que al 1997 vaig obrir la primera botiga en un

local de 50 metres quadrats. Paral·lelament també vaig anar ampliant els serveis que oferia als clients i finalment, ens vam traslladar a un nou local més ampli, de 100 metres quadrats al passeig Francesc Macià, on disposem d’oficines, magatzem i exposició. Quins són els serveis que ofereix actualment? Vam començar reparant i instal·lant persianes i hem anat evolucionant i oferint nous serveis a mesura que els clients ens ho demanaven. Així doncs, a més de reparació i instal·lació de persianes, tendals i cortines, comercialitzem mobiliari de jardí i finestres per a teulades. Tenim preus especials en la instal·lació de tendals per a comunitats i també fem el manteniment

d’algunes escoles. Voldria destacar que, actualment, estem treballant molt tot el tema de motorització de persianes i tendals i estem començant a introduir temes de domòtica, cases intel·ligents. Com és el tipus de client que us visita? Tenim tot tipus de clients, des de particlulars, oficines, fins a comunitats de veïns i escoles. La majoria són de Sant Cugat perquè prefereixo treballar a la ciutat per poder controlar tota la feina. Quant a competència... No em preocupen els altres. Nosaltres fem la feina ben feta i la gent està contenta. Tinc una clientela molt fidel que confia en

nosaltres des de fa molts anys. El boca-orella m’ha ajudat molt. Quins destacaria com a punts forts de Coperse? A l’empresa treballem amb materials de primera qualitat i oferim un bon servei. Aquesta ha estat la clau per fidelitzar els nostres clients. Tenim primeres marques i distribuïm les firmes més importants en tots els productes.

¿Des del seu negoci ha pogut observar el creixement de la ciutat?

Quines són les èpoques de més venda i quins productes són els de més èxit?

Quines són les seves perspectives de futur?

Darrerament, les vendes són molt estables durant tot l’any però l’època forta podem dir que va del mes de març fins a l’agost, que és quan s’instal·len molts tendals. Quant a productes, ens estan

La Cambra i SCC signen el quart conveni de dinamització

Sí. A més, Sant Cugat té unes perspectives de creixement molt importants.

No vull crear una macroempresa perquè m’agrada controlar les feines que tinc i que tot surti correctament, però m’agradaria obrir un punt de venda més en aquestes zones on es preveu més creixement com és el cas de Can Mates.

ASSEMBLEA DE SCC Precisament, la constitució d’una federació de comerciants de Sant Cugat va ser un dels punts que van centrar l’assemblea de SCC que va tenir lloc la setmana passada a la Casa de Cultura. Segons la presidenta de SCC, aquesta federació agruparia “totes les associacions de comerciants de la ciutat i les representaria sense que aquestes perdessin la seva identitat”. Durant l’assemblea es va

M. S./ SANT CUGAT El president de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Albert Vilardell, i la presidenta de Sant Cugat Comerç (SCC), M. Eulàlia Egea, han signat el quart conveni de dinamització del comerç de la ciutat que s’emmarca dins les accions de foment del sector comercial del Pla de Dinamització de Sant Cugat signat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament del municipi, SCC i la Cambra de Comerç. A través d’aquest conveni, la cambra i SCC convenen la contractació d’una dinamitzadora comercial per a un període d’un any que continuarà les tasques de sensibilització i ordenació del comerç. M. Eulàlia Egea ha valorat molt positivament aquest conveni ja que “és de gran ajut per a la promoció del comerç urbà”. En aquest sentit, alguns dels projectes que està desenvolupant l’associació i que ha destacat la presidenta són la creació

demanant moltíssim tot els que és motorització de persianes, tendals i cortines. La gent està molt informada de totes les novetats i sap el que vol.

Vilardell vol instal·lar una oficina a Sant Cugat de la Cambra “perquè crec que les ciutats importants s’ho mereixen”

M. E. Egea i Albert Vilardell signen el conveni

del Centre Comercial a Cel Obert o la futura constitució d’una federació de comerciants del municipi. D’altra banda, Albert Vilardell ha destacat la importàcia d’una ciutat com Sant Cugat i ha declarat la

JORDI GARCIA

L’assemblea va tenir lloc a la Casa de Cultura

seva voluntat d’instal·lar-hi una oficina representativa de la Cambra en el termini de pocs mesos “perquè crec que les ciutats importants s’ho mereixen”. El president de la Cambra de

JORDI GARCIA

Terrassa també ha esperonat l’associació en el seu projecte per a la creació d’una federació ja que, segons Vilardell, és positiu que el comerç s’uneixi per poder tirar endavant els projectes.

acordar, doncs, iniciar els tràmits per a la creació d’aquest nou òrgan que l’entitat preveu que sigui una realitat en el termini màxim d’un any i mig. D’altra banda, a l’assemblea es va fixar el calendari electoral de la junta de l’associació. De moment, M. Eulàlia Egea ha confirmat que es presenta a la reelecció per tal de continuar treballant en els molts projectes que té engegats l’associació.


48

Dijous 16 maig del 2002

IMMOBILIÀRIA La millor selecció d’habitatges ARENASAN ALQUILER • Pisos a estrenar con piscina comunitaria (Z. Coll Favà). C/ Clementina Arderiu. Sup. desde 78 a 93m2, 3hab (1 tipo suite con arm. emp), 2 baños, coc-office, sal-com, calefacción a gas, parking, trastero. Terrazas: desde 139m2, tot. exterior. . . . . .Alq.: desde 781,32 € (130.000 ptas.) • Planta baja con jardín privado (70m2) y piscina comunitaria. C/ Pahissa. Sup. 158m2, 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, salón-comedor, cocina-office, armarios empotrados, calefacción a gas, suministros contratados, pk grande, trastero. 9 vecinos. . . . . . . . . . . . . . .Alquiler: 1.322,23 € (220.000 ptas.) C/ Endavallada, 21 baixos • Tel. 93 589 45 66

ORGAN VENDES • Z. Rabassada. Casa de poble. Sup. 148m2, 4 • Z. Rius i Taulet. Pis. Sup. 113m2, 3 dor, 2 dor, 2 banys, 1 lavabo, terrasa, z. residencial banys, 1 trsa, pk. Z. com. amb piscina. . . . . . molt tranquil·la. . . . . . . . .402.678 € (67M) . . . . . . . . . . . . . . . . . .234.394,72 € (39 M) • Z. Rabassada. Adossada impecable. Sup. • Z. Coll Favà. Pis impecable. Sup. 107m2, 3 220m2, 3 dor, 3banys, 1 lav, 2 trses, 2 pk + dor, 2 banys, trsa, pk + traster, cuina-office, z. traster, 30m2 trsa, 26m2 jardí privat, 15m2 comun amb piscina. . . . . .252.425 € (42 M) trsa-solàrium. . . . . . . . .435.734 € (72,5M) • Z. Coll Favà. Pl. baixa amb jardí 73m2. Sup. • Z. Can Picanyol. Sup. 240m2 + 12m2 trsa-solàpis 97m2, 3 dor, 2 banys, pk, traster, cuina-off, rium, 17m2 jardí privat, 3 dor., 2 banys, 1 lav., z. comun., piscina. . .278.569 € (46,350 M) 2pk, z. com. amb piscina. .474.780 € (79 M) Plaça Octavià, 7 • Tel. 93 674 32 08

FINCAS API • Casa en venta, jto. estación, 2 hab. , comedor, cocina, baño comp., jardín soleado. Se incluyen 3 locales comerciales. Ideal inversión. .156.000 € • Piso en venta. Eixample sud., 140m2, 4h (3 dbls), trza, jardín comun, 2pk. . . . . .414.699 € • Ático Dúplex en venta. Eixample sud, 230m2, 6 hab (4dbls), terraza, sol, mag. vistas, piscina, 2 pl. parking . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .601.012 € • Ático en venta, Torreblanca, 70m2, 3 hab, baño reform, calefac., terraza. . . . . . . . . .153.260 € • Solar en venta. Valldoreix, 1.034m2.

SANT CUGAT 270.455 € • Local en alquiler. Jto. estación, 55m2, muy comercial, para cualquier negocio.391€ /mes • Oficina en alquiler. Cerca mercado Pere San, 100m2, diáfana, muy luminosa. . . .601 € /mes • Ático amueblado en alquiler. Rbla. Celler. 4hab, trza, sol, en perfecto estado. . . . . . . . . . . .872 € • Bajos en alquiler. Golf, 175m2, 4hab, 2 baños, as, jardín privado 70m2, pisc., pk. . . .1.323 € /mes • Torres de lujo en alquiler. Valldoreix, desde 1

Doctor Murillo, 14 • Tel. 93 674 08 97

GRUPASSA • St. Cugat - Parc Central. Pl. baja 110m2, 130m2 jardín, 4h, 2b, salón comedor 32m2, coc-off, z. com. pisc, pk+trast 10m2. Muy cuidado. .63 M. • St. Cugat - Z. Auditorio. Piso 100m2, jardín 35m2 tipo casa ados., salón 30m2 con chim. y mueble rural, 3h, 2pk. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48,5 M. • St. Cugat - Torreblanca. Piso obra nva. 78,78m2, patio 68,55m2, trza 10,92 +trastero. . .35,950 M. • St. Cugat - Torreblanca. Piso obra nva. 72m2, 3h, trza 7m2 +trastero. . . . . . . . . . . . . . . . . .34,9 M. • St. Cugat - Torreblanca. Piso obra nva. 3h+estudio

108m2, balc. 6,96m2, trza 10,5m2 +trast.45,5 M. • St. Cugat - St. Francesc. Piso 2h, salón-comedor 26m2, baño completo, pk y trastero. . . . .27,5 M. • St. Cugat - Colomer. Piso pl. baja 100m2, trza 30m2, 3h, 2b, 2pk, trast, z. com. Impec. 9 años. 52,5M. • St. Cugat - Pla Vinyet. Piso 130m2, 2h, 1b, barbacoa, trza, césped, pk + trastero. . . . . . . . .39,5 M. • St. Cugat - Coll Favà. Pl. baja, 3h, 2b, trza 40m2, pk + trastero. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47,5 M. • St. Cugat - Parc Central (Illa Verda). Pl. bja dup 131m2. 3h, 2b, a, salón, jdin priv, z.c. pisc. 78,5 M.

Av. Rius i Taulet, 33 • Tel. 93 589 71 71

INICIATIVES S.C. PISOS • Mas Janer. 220m2 (solar 450m2), 5 dormito• C/ Balmes. Dúplex 160m2, 6 dormitoris, 2 ris, 2 banys, piscina, garatge. . . . . . . . .75 M terrasses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52M. • Casa pairal a Begues. Anys 30, molt ben con• Dúplex Ronda Nord. 115m2 + 120m2 terras- servada, 280m2 (solar 900m2). . . . . .67,5 M. sa, nou, piscina . . . . . . . . . . . . . . . . . .48 M. SOLARS • Can Cortés. 5 terrenys de més de 1.000m2. UNIFAMILIARS 2 2 • Montmany. 290 m , solar 658 m , 4 dormito- Des de 16 fins a 20 M. Despatxos en lloguer i venda ris + estudi, 2 banys, garatge . . . . . . . .65 M C/ Vic, 28 - 2n 1a • Tel. 93 675 10 10

101 PISOS Sres. propietarios, nos URGEN todo tipo de viviendas en alquiler (incluso habitaciones), por gran demanda de clientes con referencias. ALQUILER • Golf. 3 h, 2 b, trza. 12 m2, pk+trast. .170.000 • Torreblanca. Apartamento. 1 hab., pk . . .85.000 • Pº Olabarria. Solar 900 m2, casa 150 m2, 4 • R. Celler. 6 años, 3 hab., b+a, pk . . .120.000 hab., b+a, buhard., trastero . . . . . . .295.000 • Sol i Aire. Amueblado, 90 m2, 3 hab.+vest., • Mirasol. Solar 606 m2, casa 170 m2, 4 hab., 2 reformado . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .120.000 b., aseo, gje., trast. . . . . . . . . . . . . . .300.000 • Pla Vinyet. Apart. amueb., 1 hab., pk, pisc., • Estación. Adosada. 4 hab.+buh. 20 m2, 3 b., satélite, alarma . . . . . . . . . . . . . . . . .125.000 tzas. 10+18 m2, gje., pisc.. . . . . . . .330.000 Y MUCHÍSIMOS MÁS, ¡¡LLÁMANOS YA!! C/ Valldoreix, 58. Tel. 93 589 73 74 • Av. Mistral, 53 (BCN). Tel. 93 424 03 18

FINQUES GIRONELLA ALQUILER • C/ Major. Ático 2 dorm., com.-sal. con cocina americana nueva, baño comp., trza 15m2. Vistas y sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .90.000. • Zona Edén. Nuevo. 3 dorm. con arm. emp., amplio salón-comedor, coc-office, 2 baños comp., trza, trastero. Z. com. con piscina. Acabados calidad. . . . . . . . . . . . . . .125.000. • Can Ganxet. Alto standing. 2 dorm. dob. con arm. emp., gran sal-com 45m2, coc-off, 2 baños comp., 2 trzas, pk y trast. Z. com. con

piscina. Acabados 1ª calidad. . . . . . .165.000. VENTA • Monasterio, 100m2. 2 dorm. dob con arm emp, sal-com 32m2, coc nueva, baño comp., trza 10m2. Todo reformado . . . . . . . . .31 M • Coll Favà. Pl. baja. 3 dor con arm emp, amp. com-sal, coc-off 14m2, 2 baños comp, jard part 50m2, pk, trast. Acabados calidad. 39 M • Can Ganxet. Nuevo. 3 dor con arm emp, comsal, amp coc-off, 2 bñs comp, trza, 2 pk y trast. Z. comun. con piscina. . . . . . . . . . . .57,5 M.

C/ Plana de l’Hospital, 10 • Tel. 93 674 72 54

G.I.P.E. VENTA • Av. Cerdanyola. Apartamento 65m2, céntrico y luminoso, 1hab, arm. emp, baño, coc. con electr., salón espacioso. Perf. estado. 150.253 €. • Obra nueva. Centro pueblo. Piso 90m2, trza 40m2, 3 hab, 2bñs. . . . . . . . . . . . .330.500 €. ALQUILER • Pl. Baja. Parc Central. 150 m2 útiles, 80 m2 jdín y trza, com 40 m2, 4 hab (1 suite), arm. emp., 2b., 1as., cocina-office, lavadero, a.a., pk y trast, z. com./2 pisc. y gim. . .1.500 €.

• Nueva construcción. Mira-sol. Casas adosadas; 2 pl. pk, trastero y lav. en sótano. Pl. baja: sal-com, jardín, coc-off, aseo cortesía. Planta 1ª: 2h. dbls, 2h. indiv., baño comp. Planta 2ª: estudio 40m2, aire acond y calef. . .1.200 €. • Pl. Barcelona. Pisos reform a estrenar, 90m2, 3h, 2b, sal-com, coc, trza, climatiz. . . .840 € • Obra nueva. Centro pueblo. Pisos 1 a 3 hab, 2 baños, trza. . . . . . . . . . . .De 722 a 1.262 €. • C/ St. Llorens. Local diáfano, 80m2. 1.000 €.

Sant Bonaventura, 5 • Tel. 93 589 03 43 - 699 08 86 17

FINCAS OCCIDENTE VENTAS • Oportunidad. Jóvenes y parejas. Obra nueva. 2, 3h. Áticos dúplex con solarium. Acabados calidad. Sol, vistas. Céntrico. Desde: 175.797 € (29,250M) • Inversionistas. Estudio en const, 1h dble, bñ comp, coc-amer, sal-com, trza 30m2, orient. sur, céntrico. ...............145.746 € (24,250M) • Piso obra nueva. Céntrico, 60m2, 2h, arm emp, bñ, coc-am., balcón, sur. .....175.797 €

• Z. Monasterio. En const., 76m2, 3h (1 s), 2b, sal-c, balc, sol, vistas Monast. .....199.837 € • Ático Dúplex. Obra nueva en const, 107m2, 3/4h, 2b, sal-com 30m2, coc-off, buhardilla, balcón +solarium. ......265.948 € (44,250M) • Próxima contrucción. La Floresta (jto. estación). Apartamentos 1/2hab, coc-am, amplias trzas, pk y trastero. Infórmese. • Solar les Planes. Sup. solar 850m2, orientación sur-este. Impresionantes vistas. ........90.151 €

C/ Castillejos, 31 • Tel. 93 675 18 48

CASTELLVI VENTAS PISOS - TORRES • C. Vallhonrat. Piso pb 65m2, 1h ind, 1suite, trza 30m2, 1as, pk, trast, calef, jardín, pisc comun. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .164.076 € (27,3M) • Valldoreix. Torre 60m2, 2h, sal, 1b, 1000m2 solar. . . . . . . . . . . . . . . . . . .397.569,51 € (66,150M) • Mira-sol. Torre 150m2, 2 pl., terreno 300m2, 1 baño + 1 aseo. . . . . . . . . . . . .378.638 € (63M) • Mira-sol. Torre 70m2, 2h d, sal 30m2, ch, 1b, por, gje 30m2, jard. 900m2, pisc.441.744 € (73,5M) • Local 4 Cantons. 50m2, pk. 117.198 € (19,5M)

• Valldoreix. Solar 1000 m2. .315.532 € (52,5M) ALQUILERES PISOS - TORRES • Rubí. Z. Mutua local, 140m2. .812 € (135.000) • C. Maragall. Local 100m2. . . .721 € (120.000) • R. i Taulet. Locales oficina desde 55m2. 397 €. • 4 Cantons. Piso ideal despacho profesional, 125m2. . . . . . . . . . . . . . . . . .1.503 € (250.000) • C/ Carme. Parking. . . . . . . . . . . .60 € (10.000) LOCALES TRASPASO • C/ Carmen. 25m2. . . . . . . . . . .1.683 € (2,8M) • Correos. Frankfurt, trza, z. col. . . . . . . .53.640,33 €

C/ Rius i Taulet, 4 • Tel. 93 674 12 41 - 93 674 13 66

ACTIU IMMOBILIÀRIA

Pl. Barcelona Tel.93 675 52 46

• Rbla. Celler. Tot reform. 110m2 + trsa 25m2, 3 traster. Z. com. pisc. . . . . . . .498.840 € (83M) dor, bany i lav, parquet, calef. .204.345 € (34M) • Ados. Z. Arrabassada. Perfecte estat. 240 m2, 5 • Z. estació. Per entrar a viure, 90m2, 3 dor, 2banys, dorm (1 suite), 3b, lav. parquet, garatge. Z. com. parquet, calef, pk. . . . . . . . . .210.355 € (35M) piscina. . . . . . . . . . . . . . . . . .510.860 € (85M) • Coll Favà. Assol. Tot ext. 3d (1 suite), 2b, parquet, • Unifamiliar z. Golf. Nova. 400m2, solar 615m2, calef., AA, pk, z.c. pisc. . . .315.000 € (54,5M) 5 dor (1 suite), 3b, piscina. . .691.164 € (115M) • Can Ganxet. 92m2, jardí privat 107m2, 3 dor (1 • Lloguer Unif. Mira-sol. A 2 min. estació. 475m2, suite), 2banys, parquet, AA, 2 pk. Z. com. piscina. jdí 900m2, gran menj-est, cuina-off, z. màq. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .408.700 € (68M) rebost, 5d (2 suites), 4b. Trast, celler, gran est. a 2 • Z. Arrabassada. Impec. Per entrar a viure. 150m2, niv. Gtge 4 c. Pisc. Acab molt bona qual.3.607 € trsa 22m2, 4d (1 suite), 2b, parquet, calef, 2 pk, • Local C. Magí. Lloguer, 48m2. Per estrenar.433€ Av. Lluís Companys, 18-20 • Tel. 93 674 31 41


IMMOBILIÀRIA

Dijous 16 maig del 2002

AUGUSTA SERVEIS

IMDESA • C/ San Eduardo. Piso 130m2, 4 hab. (1 suite), • Valldoreix. Casa 286m2, 4h, 2 bñs, as, sal-com. 2 b, 1 a, sal-com. 30m2, coc-office, trza 7m2, 69m2, coc., estudio 36m2, trza, 3 trast, bdga, 2 pk, trast, jardín comun.378.637,63 € (63M) gje. Solar 770m2. . . .497.638,02 € (82,8M) • Pº Gaudí. Peatonal, ajardin. Pl. baja 110m2, 4h • Zona Pº Valldoreix. Torre 350m2, 4 hab+hab (1 suite con estdudio), 2b, sal-comedor, coc- serv. con a. (1 suite vest.), 3 b, sal-estar off, jdin priv 200m2, barbacoa, 2pk, trastero, 30m2+com. 12m2, coc-office, est, trzas, gje, jardín. com. pisc. Perfec. estado, muchos bod., solar 570m2, pisc. 817.376,46 € (136M) extras. . . . . . . . . . . . . .432.728,72 € (72M) • Bellaterra. Torre unifam. 600m2, 4h (1 suite, • Eixample Sud. Casa ados. 270m2, 4h (1 suite, vestidor), h. serv c/as, 4bñs, sal-com., coc-off, 1, 25m2), vestidor, 2b, as, sal-com. 35m2, coc, desp., 3estud., vestuario/as, gje 2c., trast, bibliot. est, desp, solarium 15m2, gje 3c, bod, jdín priv Solar 3.000m2, pisc. . .1.021.720,58 € (170M) 60m2, z. com. piscina. .588.991,86 € (98M)

49

VENDES • Av. Cerdanyola. Pis 85m2, 3 hab, bany, 1 lav. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .176.698 € (29,4M). • C/ Orient. Pis 50m2, 2 hab, bany, 1 pk, traster. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .207.349 € (34,5M) • Coll Favà. Pis seminou, 98m2, 3hab, 2b, 1pk, z. comun. amb piscina. .258.435,20 € (43M) • Can Magí. Àtic Dúplex seminou, 144m2, 3hab + estudi, 2 banys, 1pk, traster, z. comun. amb piscina. . . . . . . . . . . .343.177,91 € (57,1M) • Z. Eixample. Pis 140m2, 3hab, 2b, 2pk, tras-

ter, trsa 15m2, z. comunitària. amb piscina. Per reformar. . . . . . . . . . .420.708 € (70M) LLOGUERS • Z. Eixample. Estudi 55m2, 1hab, bany, 1pk, z. comun, piscina. . . . . . . . . .751 € (125.000) • Z. Eixample. Pis 170m2, 4h, 2 banys+lav, 2pk, traster, z. comun. amb pisc. 1.502 € (250.000) • Z. Eixample. Adossada 177m2, 3hab, 2 banys + lav, garatge 2c, traster, jardí privat 70m2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1.562,63 € (260.000)

Plaça Octavià, 8 • Tel. 93 675 43 02 - 93 674 57 04

C/ F. Moragas, 31. Tel. 93 675 43 61 • C/ F. Macià, 75. Tel. 93 675 91 51

KSA

LOOK & FIND

VENTAS ascensor, soleado. . . . . .147.248 € (24,5M) • 0494. Jto. estación. Obra nueva. Piso para • 0476. Z. Coll Favà. 75m2, trza 22m2, 2h dbls, estrenar. Sup. 63m2, 2h, 1b, comedor, cocina, 1bñ, 1a, com, coc, lav, parket, calef, pk, jdín caelf, a. acond, parket, cap. ext. alum., pk, com, pisc, sol, excel acab. 231.389 € (38,5M) exterior, soleado. . . . .220.872 € (36,750M) • 0465. Z. Torreblanca. Sup. 85m2, 2h (1 suite), • 0497. Rbla. Ribatallada. Sup. 120m2, trza, 4h, 1 bñ, comedor 26m2, cocina americana, 1 pk, 1b, 1 as, comedor, coc., lavadero, calef, 1 pk, exterior, soleado. . . . . . . .186.314 € (31M) ascensor, exterior, soleado. 270.455 € (45M) • 0386. Can Magí. 70m2 útiles. comedor, coci• 0473. C/ Vallès. 80m2, trza 9m2, 3hab, 1 bñ na, 2h (1 c/vesti), 1b, calef, todo ext, soleado, refor, com, cocina, lavad, terrazo, calef, 1pk, trast, pisc comun. .210.354,24 € (35M)

P-2024. Estació. Pis nou estrenar, 65m2, bany, parquet, pk, sud. . . . . . . .220.872 € (36,750M) P-2022. Centre. Pis 3 dor, bany+lavabo. Instal·lacions noves. . . . . . . . . . . .199.000 € (31,1M) P-2021. Rbla. Celler. Pis 3 dor, bany, lavabo, parquet, calefacció/AA, sud. .207.349 € (34,5M) P-2020. Cerdanyola. Pis 4 dor, 2 banys, 110m2 trsa, pk, z. com. piscina. . .249.420 € (41,5M) P-2019. Roquetes. Pis 2 dor, bany, cuina-off, traster, z. com. pisc. Seminou. 220.872 € (36,750M) P-2004. Rubí. Planta baixa dúplex, 3 dor, 2banys, calef/AA, jardí 57m2, pk. 214.563 € (35,7M) P-2001. Coll Favà. Pis 3 dor, 2 banys, cuina-off, z. com. piscina, pk. . . . . . . .288.486 € (48M) P-2018. Parc Central. Pis 3dor, 2b, menjador 32m2, llar de foc, cuina-office 16m2, trsa, z. com. piscina, pk, traster. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .403.000 E (67.053M) C-1024. Pla Vinyet. Casa adossada 3dor+estudi 28m2, cuina-office, terrassa, doble garatge, jardí, z. com. piscina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .402.678 € (67M)

Av. Lluís companys, 8 • Tel. 93 587 89 90 - 93 589 26 43

C/ Dos de Maig, 25 • Tel. 93 589 84 00

SACA FINQUES LLOGUERS • Apartament, a prop estació. 1hab. amb armari, 1 bany, calef, exterior. Suministres d’alta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .451 € C. inclosa • Pis Coll Favà. 1hab, despatx, 1 bany, calefacció,terrassa, 1pk, traster, z. comun amb piscina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .601 € C. inclosa • Pis Àtic moblat a prop estació. 2 hab, 1 bany, terrassa 30m2. Suministres d’alta. . . .511 € + comunitat.

• A prop estació. Pis semi-moblat. 4hab, 1 bany, 1 lav, calefacció, terrassa. . . .571 € C. inclosa • Pis nou a prop estació. 2hab, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, parquet, exterior, acabats molt bons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .841 € • Es lloguen 2habitacions individuals per NOIES ESTUDIANTS. A prop estació. Tots els serveis. • Plaça de pàrquing. A prop Rbla. Ribatallada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66 €

INMARBA, S.A. VENDES • Pis cèntric. 4 dor, 2 banys, calefac.,i A.A, 2 trses, vistes, pk opc. Impecable. . . . . . .252.425 € • Pis Coll Favà. 3 dor, 2b, cuina amb trsa, pk, jardí privat i comun, piscina. . . . . . . . .288.500 € • Pis z. Can Ganxet. 3 dor, 2 banys, terrassa i jardí privat, pk, traster. . . . . . . . . . . . . .288.500 € • Pis pl. baixa, z. cèntrica, 130m2, 4 dor, 2 banys, gran saló-menjador, cuina 20m2, jardí privat 350m2 amb piscina propia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .421.000 € • Torre Valldoreix. Z. Vall d’Or, 1.200 m2 solar, casa 220m2, 5 dor, pisc., tennis . . . . .721.200 € • Solar. Z. Arxiu, 620 m2, totalment pla, amb llum i aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .474.800 € I MÉS PISOS, LOCALS I PLACES DE PÀRQUING EN VENDA O LLOGUER

C/ Valldoreix, 60 • Tel. 93 674 67 15 - 93 589 33 68

Av. Lluís Companys, 52 • Tel. 93 674 77 76 - 93 589 42 05

MULTICASA

RIVER IMMOB. & SERVICE

• Sant Cugat. Situación irrepetible, preciosas precioso salón con salida a jardín, 3 dormitovistas al golf. Zona ajardinada, piso perfec- rios, 2 baños, parking y trastero. Acabados de to, 4 dormitorios, 2 baños, aseo, cocina pre- lujo. Finca nueva impecable. . . . . . . . .63 M ciosa, acabados de superlujo, 2 parking y • Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, gran trastero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62,5 M salón con salida a terraza, 3 dormitorios, 2 • Oportunidad. Magnífico piso, 150 m2, vistas baños, preciosas vistas, z. comunitaria con sobre Sant Cugat, cerca FGC, 4 dormitorios piscina y parking . . . . . . . . . . . . . . . .45,5 M grandes, salón 2 niveles, gran cocina nueva, • Vinyet-Golf. 124 m2, todo reformado con baño, aseo, parking y trastero . . . . . .40,5 M clase, exterior, sol, 4 dormitorios, 2 baños, • ¡Atención! Z. Golf. 130 m2, 200 m2 jardín pri- gran cocina y zona comunitaria con piscivado (posibilidad de piscina), cocina-office, na . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 M

VENTAS • Torre ind. Mira-sol. Salón comedor, coc-off, • Dúplex - Casco antiguo. Salón-comedor, coci- aseo c/ducha, dorm. doble c/vestidor, baño, 1 na, baño comp., 1 dor. doble, 1 dor indv, dor doble, buhardilla. . . . . . . . . . . . .53,6 M buhardilla, trza, 1 pk. . . . . . . . . . . . . .39,5 M • Torre ind. El Pinar. Cocina-office, salón • Dúplex - Z. Arxiu. 2 hab. dobles, 1 baño comedor con chimenea, aseo, 1 dorm indv, 1 comp., coc-off, salón-comedor, 2 trzas, z.com dorm. doble, baño, suitte, buhardilla, solacon 2 piscinas, 2 pk. . . . . . . . . . . . . . . .63 M rium, garaje, trastero, lavadero. . . . . . . .63 M • Piso - Can Picanyol. Coc-off con lav, salón- • Casa adosada. Casco Antiguo. Cocina-office, comedor c/chim, 3 hab ind, baño comp, suitte salón-comedor, trza, aseo, 2 dorm, baño comp, c/vestidor, 2 trzas, z.com c/pisc, 2 pk.68,5 M. suitte, buhardilla con solarium, garaje 2 plazas, trastero, lavadero. . . . . . . . . . . . . .69 M

Rambla del Celler, 2 • Tel. 93 589 00 66

Plaça Octavià, 4 • Tel. 93 589 54 54 - 93 674 84 03

CASAS-CASAS i G., S.L. LLOGUERS • C/ Baladre (la Floresta). Habitatge unifamiliar, dues plantes, 4 habitacions, bany complet, lavabo, jardí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .464 € • C/ Sant Francesc (Valldoreix). Habitatge baixos, 3 habitacions, jardí. . . . . . . . . . . . . . . .435 € • C/ Castillejos. Local de 60 m2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .300 € Av. Lluís Companys, 22 • Tel. 93 674 14 91 - 93 674 14 97

STILO VENTA • Coll Favà. Planta baja. 103 m2, 3 hab, estarcomedor, coc, baño, aseo, jardín 42m2, 1 pk, pisc. y jardín comun. . . .47 M / 282.476 € • C/ Lluís Companys. Cerca estación, 3h, com-estar, cocina y baño nuevos, calef., trza, garaje. . . . . . . . . . . . . . . .28 M/168.283 € ALQUILER • Torre adosada. Z. C/ Estapé. Amueblada lujo, 3h, 1 suite c/baño, 2bñs, hidromasaje, garaje, jardín privado. . . . . . . . . . . . . . . . .1.500 €

C/ Villà, 1 - local 8 (entrada per Dr. Murillo, 21) • Tel. 93 674 88 01

DOING IT VENDES patio interior. Buena zona . . . . . . . . . .67 M • Ref. 515. Valldoreix. Solar 2.000 m2, edificats • Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 257 300 m2, 6 habitaciones, salón, comedor, coci- m2 edif., solar 600 m2, parking 2 coches, 4 na grande, 3 baños, aseo, calefacción, piscina hab., 2 baños, aseo y cocina completa .72 M y barbacoa. Para entrar a vivir . . . . . .160 M • Ref. 506. La Floresta. Nueva const., solar • Ref. 501. Coll Favà. Piso 3 hab., mejor que 661 m2, edificados 118 m2, 4 hab., 2 baños y nuevo, pl. pk grande, soleado, buenas vistas, z. acabados de calidad . . . . . . . . . . . . . .42 M ajardinada con piscina, calef. y aire acond.39 M Tasaciones gratuitas. • Ref. 477 Sant Cugat. Casco urbano. Complet. Necesitamos torres y terrenos para cubrir restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 baños y demanda de nuestros clientes. Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19. Valldoreix • Tel. 93 590 03 79

• Establecimiento/Local 120m2. Con instalaciones. Cerca Coll Favà. . . . . . . . . . . . . . .602 € SOLARES EN VENTA • Valldoreix. 1.000m2, cerca estación, 25m. fachada. . . . . . . . . . . . .75 M / 450.760 € • Valldoreix. 1.000m2, chaflán, llano, piscina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 M / 270.456 € • Solar equipamientos. Valldoreix. Av. MC Verdaguer. Sup. 1.200m2. Apto residencia geriátrica, clínica, colegio, etc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26M / 156.264 €

LEÓN TOMÁS • Locals en lloguer, al costat de l’estació, de 70 a 90m2. Nous per estrenar. Excel·lent • Pisos en lloguer a Coll Favà, 3 habitacions, situació. 2 banys complets, ampli saló-menjador, • Places d'aparcament en lloguer al carrer cuina moblada, golfes, jardí privat, plaça Josep Carner (Coll Favà). d’aparcament i traster, piscina i jardí comununitari. . . . . . . . . .Des de 751,27 €/mes. VENDES • Pàrquings en venda al C/ Balmes. LLOGUERS

Passatge del Celler, s/n • Tel. 93 589 49 44

Per anunciar-vos en aquest espai, truqueu al

Tel. 93 589 62 82


50

GUIA COMERCIAL

Dijous 16 maig del 2002

GUIA COMERCIAL Guia pràctica ADVOCATS EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc. D Tel. 93 674 44 69 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22, 1r 2a Tel. 93 674 41 64 GESTIÓN ACTIVA DE ABOGADOS P. Casals, 40-42, bx ww.gestionactiva.net Tel. 93 675 92 80 ISABEL FERRER I MUÑOZ Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 bx. Tel. 93 674 51 11 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65 ASSEGURANCES AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17

JOSEFA TORTOSA PUIG St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93

J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

Ll. GRIERA CABELLO F. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02

DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D Tel. 93 674 44 69

CARPINTERIA DE ALUMINIO J. CRUZ Pg. Torre Blanca,16b Tel. 93 675 25 89

AUTOMòBILS AUTOCOMARCA DEL VALLÈS Lluís Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 Tel. 93 674 71 99

ARQUITECTES DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03

DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01 JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 41 47

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tl /Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53

Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99 CABALLU PETIT Cerveseria Tel. 93 674 10 05 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90 GAUDÍ CAFÈ Mc. de Torreblanca (davant dels cinemes) BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 49 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90 BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57 CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mercat Pere San Parada 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 Valldoreix Tel. 93 674 57 47 SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Francesc Moragas, 13 Tel. 675 37 77

BALLS DE SALÓ PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas del Castillo 4 Tel. 93 674 65 00

BARS BAR STOP

CENTRES PSíQUICS TALLER JERONI

MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48 CERÀMIQUES CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 DELT, SL Castillejos, 33 Tel. 93 589 79 34 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 Tel. 93 589 31 21 RODÓ Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80 VICAT 2 C. Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01 CLUBS D’ESPORTS CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 CONGELATS L’ILLA CONGELATS M. Pere San. Pd. 125 Tel. 93 589 38 06 COPES CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars Tel. 670 59 40 01 COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 Tel. 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42 COPY-GRAFIC

Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53 OFINOVA Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73 CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders, 10 2n 1a belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67 CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98 ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 Tel. 93 589 02 71 ENSENYAMENT CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33 ESFERA D’ART Arts Plàstiques i Acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39 ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 Tel. 93 675 19 04 CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 Tel. 93 589 38 52

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 Tel. 93 589 75 12

CANALS GALERIA D’ART De la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 Tel. 93 675 31 00

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76

ESTANCS CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 Tel. 93 674 13 81 Tel. 93 675 18 20 FORNS MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46 FOTOGRAFIA-VÍDEO CONTRALLUM Avda. Cerdanyola, 11 Tel. 93 589 60 63 Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48 FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 Tel. 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74 FUSTERIES APLITEC Camí de la Creu, 6 b Tel. 93 589 49 97 FUSTERIA EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68 GALERIES D’ART ADOLF Taller d’art Pere Mas, 17 Valldoreix Tel. 93 674 60 28

SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51 GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 Tel. 93 675 25 86 GIMNASOS-ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72 GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 SANT CUGAT ESPORTS SL Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62 UESC Cánovas del Castillo, 9 Tel. 93 675 23 90 HAMBURGUESERIES MC DONALD’S Centre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54 HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA

Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53 HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix Tel. 93 674 75 98 HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40 IDIOMES SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01 WALL STREET INSTITUT Av. Ll. Companys, 15 Tel. 93 589 60 72 IMMOBILIÀRIES Vegeu pàgines 48-49 INFORMATICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 PROGRAM ACCES Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 15 56 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. Cinto Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38 APLITEC Camí de la Creu, 6 b Tel. 93 589 49 97 FOAP Rius i Taulet, 27

Tel. 93 674 05 03 MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 Tel. 93 674 14 90 INSTITUTS BELLESA RBV Francesc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55 JARDINERIES BOTÀNIA Jardins i terrasses, dissenys i realitzacions de professionals experts. Tel. 93 675 61 16 Tel. 649 094 100 GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94 JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 JOGUINES NINS Villà, 9 Tel. 93 674 13 96 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 JOIERIES ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74 LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18 LLIBRERIES PAPERERIES L’AMIC IMAGINARI Rambla del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07 LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 MARBRES MÁRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Campoamor,12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08 MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31 MES MARCS Enric Granados, 15 Tel. 93 589 14 29 MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ MATERIALES RIOMAR S.L. C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 Tel. 93 674 45 71

MERCERIES LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38

LOTERIES ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80

Estem preparats per a vosaltres. RBLA. CAN MORA, 18 - LOCAL 1

Rbla. Can Mora, 18, loca

TEL. I FAX 93Tel.675 i fax22 93 01 675 22 0

c/ Av. Catalunya, 8-10 Tel - Fax. 93.674.56.12 http//empresas.arrakis.es/gdee. e-mail: germaner@teleline.es Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EGA MOBLES

EVA Mª de LA PEÑA: Logopeda infantil

Canovas del Castillo, 2

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

CENTRO DE ECOMEDICINA

SALUMS llegums cuits, bacallà i conserves ••• Sant Antoni, 50 Te l . 9 3 6 7 4 5 7 5 2

Naturopatia Masajes terapeuticos Drenajes linfáticos Tratamientos antitabaco

Sant Antonio, 10 tel. 93 6756339


GUIA COMERCIAL

51

Dijous 16 maig del 2002

Guia pràctica MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES F. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 Tel. 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11 MAJIK Sant Jordi, 29 Tel. 93 589 02 66 R. NOVAS Rbla. del Celler, 212 Tel. 93 589 54 31 MOBLES DE JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19

Tel. 93 589 00 23 MODA-CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02

MÚSICA MUSICAL ST. CUGAT Rosselló, 13 Tel. 93 675 47 57

BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55

NETEGES PATRULLA DE LIMPIEZA SL Pg. Torreblanca 2527 L 6 Tl/Fax 93 675 38 64

CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 Tel. 93 674 89 18

LA MODISTA Plana Hospital, 3-5 L6 Tel. 93 589 86 69 PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 Tel. 93 589 72 32 TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97 VORAVIU Sant Antoni, 25-27 Tel. 93 589 88 55

OB. DE REGAL BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 Tel. 93 589 72 02 OBRES-CONSTRUC. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51 PROMUSA Av. Torre Blanca, 28 Tel. 93 589 17 32 STANZA

Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98 ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95 PARAMENTS LLAR GENEVIEVE LETHU Villà, 6 Tel. 93 674 03 16 PASTISSERIES LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99 PERRUQUERIES CARNÉ I BOSCH Fcesc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 JEAN LOUIS DAVID P`laça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70

JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Tel. 93 589 53 54 PESCA SALADA SALUMS Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52 PINTURES APLITEC Camí de la Creu, 6 bx Tel. 93 589 49 97 PISCINES AQUANET Tel. 649 95 30 50 Tel. 93 589 28 70 FERRON Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 POLLERIES POLLERIA IMMA Mercat Torre Blanca Parada 1-5 Tel. 93 675 13 89

REFORMES APLITEC Camí de la Creu, 6 bx Tel. 93 589 49 97

ROBA PER A LA LLAR FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01

DELT, SL. Castillejos, 33 Tel. 93 589 79 34

SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

REGALS D’EMPRESA LI2 PUBLICITAT Granja, 12 Tl/Fax 93 589 33 97

RÉTOLS LI2 PUBLICITAT Granja, 12 Tl/Fax 93 589 33 97

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71 RESIDÈNCIES RESID. 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23 ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74 TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06 SEGURETAT AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCI CLETES Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sol, 19 Tel. 93 674 36 88 TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 Tel. 93 674 63 62 TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01 TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50 TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comun. Av. Cerdanyola, 49 Tel. 93 589 87 02

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONELLI, S.A.

TINTORERIES OK NET F. Macià, 63 -Coll Favà

OTORINOLARINGòLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Winterthur. Previasa. Assistència Sanitària. Medifiatc. Fc Moragas 48 ent. 2a Tel. 93 675 48 53

PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. Tel. 93 589 63 13 Tel. 629 16 95 36

Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67 WASH’N DRY Avda. Cerdanyola, 17 Tel. 93 589 55 88 TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 Tel. 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Homeopatia per animals

Tel. Tel. Tel. Tel.

93 674 69 45 urgències 608 89 81 36 93 674 69 45

VETERINOS Hospital obert les 24 h Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VIATGES AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3 La Floresta Tel. 666 42 81 42 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 Tel. 93 589 16 78 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Fc Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11

Guia Mèdica CENTRES DE REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Mètode Schroth. Grups de relaxació. Incontinència urinària. Tractaments a domicili. Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 No tanquem a l’agost CIRURGIA DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Obesitat mòrbida, Mútues en general. Av. Torreblanca, 2-8, 2n, A-1 Tel. 93 589 47 00 CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC SABAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusiñol, 2, ent. 1a

Tel. 93 674 15 26 DIETÈTICA I NUTRICIÓ DRA. M. DOMIN GO GALLART Medicina general, dietètica. Dl, dc i dv, hores convingudes. Pl. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García. Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp. 12 Tel. 93 589 43 57 FISIOTERÀPIA SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència Sanitària Fiatc. Asisa. C/ Villà, 49 Tel. 93 674 48 72

GERIATRIA GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans a domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 INPROSS Atenció i companyia a persones grans, “CANGURS” avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r, desp. 11 i 12. Tel. 93 589 39 67 TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Torre Blanca 2-8 3r A Tel. 93 589 39 67

HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 LABORATORIS LABORATORI DR. ECHEVARNE S. Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives. Pl. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assistència Sanitària. Agrupació Mútua. Sanitas. M. Fiatc. Previasa. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili. Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26

Tel. 609 33 10 80 Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. Mútues. Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 ODONTOLOGIA CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC SANT CUGAT Pç. Dr. Galtés, 5 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia. Mútues. Av. Torre Blanca, 2-8 2a pl. - desp. 11 Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA ORTODÒNCIA I

DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8, 2n A, despatx 6 Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pl. Unió, 3, 2n 1a (Ll. Companys/Colom) Tel. 93 674 72 40 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl-dv 9-13 h i 16-20 h Pg. St. Magí, 22, bx Tel. 93 674 23 35 CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23 - 25. 1r 3a Tel. 93 675 64 77 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06

PEDIATRIA J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 DRA. ANNA PUJIBET I ALDES Pediatria. Vitalício Salud. Mapfre. Endavallada, 21, 1r Tel. 93 589 29 95 Tel. 93 674 20 79

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Pç Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l’adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 2527, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres-

sions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d’ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 Tel. 93 589 37 87 M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. S. Rusiñol, 2, ent. 1a Tel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47 INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA (IBSC) R. Can Mora, 15 1r 1a Tel. 93 587 91 87 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av Catalunya 21 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA

Francesc Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària. Previasa. Medytec. Policlínic. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88 DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 DR. JOSÉ CARLOS VALDÉS Traumatologia, artroscòpia i cirurgia ortopèdica gral. Especialista en espatlla. Cirurgia ambulatòria de galindons. Mútues. Hores convingudes. Centre Mèdic Sabat. C/ Santiago Rusiñol, 2 Tel. 93 674 15 26

EL SENDERISME COMPORTA UNA IMPRESSIONANT DESPESA SANITÀRIA ANUAL

Exercici físic = estalvi L’exercici habitual estalviaria a la sanitat quasi 70.000 pessetes anuals per persona. Dit així, la dada impressiona. I és que l’estudi realitzat per un equip d’epidemiòlegs d’Atlanta (EUA) ha aconseguit avaluar per primera vegada la despesa sanitària que genera la inactivitat física. El sedentarisme comporta una càrrega econòmica molt gran. Les empreses cada cop són més conscients que si els seus empleats practiquen exercici amb una certa asiduïtat i control, l’absentisme laboral es redueix al mínim i, en general, els empleats gaudeixen d’una salut excel·lent. Si bé els beneficis de l’activitat esportiva a l’hora de reduir la mortalitat i incidència de malalties cròniques ja estaven suficientment establerts, cap estudi encara no

havia determinat amb precisió l’efecte de la manca de l’activitat física en els costos mèdics directes. Una enquesta reveladora L’estudi es va dur a terme utilitzant l’anomenada enquesta nacional de despeses mèdiques, una investigació sociològica que es realitza periòdicament als EUA per determinar les variacions que experimenta el cost sanitari. Les 20.041 persones que van respondre l’enquesta van ser dividides en dos grups, segons el nivell d’exercici. Així, el 57% van integrar el grup dels físicament actius i el 43% restant, el dels d’hàbits de vida sedentària. També es va determinar la influència del consum de tabac en la despesa sanitària. Només un 29% dels

enquestats fumaven en el moment de realitzar l’enquesta. Diferències espectaculars L’estudi ha demostrat unes diferències espectaculars en la despesa sanitària de les persones, en funció de si realitzaven activitat física o no. El cost mèdic anual de les persones físicament actives és de 203.000 pessetes, mentre que el dels d’hàbits sedentaris registra una xifra de 268.000 pessetes. Els primers, gràcies a l’activitat física que realitzen, estalvien a la sanitat –tant pública com privada– en dies d’hospitalització, medicaments i visites al metge. El fet de ser fumador també significa un increment en el cost mèdic per persona, tant si és el grup d’actius com el de seden-

taris. Els que més diners suposen per a la sanitat són els fumadors inactius, amb un cost de 288.000 pessetes. Les dones, beneficiades L’estudi conclou una estimació de despesa per persona quantificada en gairebé 70.000 pessetes. Si tenim present que als EUA hi ha 88 milions d’inactius, aquest país estalviaria la gens menyspreable xifra de sis bilions de dòlars. Les dones grans van demostrar ser les més beneficiades per la pràctica de l’exercici. El grup d’edat superior als 55 anys va mostrar les diferències més grans de cost sanitari en funció de si practicaven exercici físic o no. Informació facilitada per els Clubs de Fitness DiR


52 GUIA COMERCIAL

Dijous 16 maig del 2002

Guia gastrònòmica

La Recepta de M. Àngels Quadras COSTELLES DE BE AMB ALLIOLI

BAR. REST. ARNAU P. Fcesc. Macià, 71- lc. 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

CAN CASOLETA St. Bonaventura, 39-bx 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

GAUDÍ CAFÈ Mc. Torreblanca Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes

LA MASIA Av. Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

CABALLU PETIT Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05 Cerveseria

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL CASINET Camí Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTAÑO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

EL JORDI’S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

LA CANTONADA Pl. Dr. Galtès, 5-lc. 8 93 589 23 32 Creps, amanides, menús

MASIA AMETLLER Cm. Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l’any. Tel. 93 589 22 52 Salons per banquets, convencions, etc.

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg Bar musical: dv i ds

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

PA I PA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes

CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96 Menú diari i de festius.

EL PEROLET Pg. Fces. Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats i turrons artesans

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats i turrons artesans

CAN BARATA Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargols a la llauna i arròs negre

FRANKFURT LA PALTA Rbla. Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

LA JIJONENCA Villà, 1/Murillo, lc. 4 93 675 34 02 Gelats i turrons artesans i serv. de cafeteria

INGREDIENTS (per a 4 persones): - Costelles de be 1 i 1/2 kg - Oli d’oliva extra verge 2 dl - Sal - Allioli: (1 cabeça d’alls, 3 dl d’oli, sal) - I en alguns casos: (1 poma cuita al forn, o 1 patata a la brasa, o 1 llesca de pa torrat, remullada amb llet, vi o vinagre, ben escorreguda)

ELABORACIÓ: Salpebreu les costelles, ben netes i aplanades. Unteu-les amb oli. Unteu també la graella, espereu que estigui ben calenta i col·loqueu les costelles al damunt. Enrossiu-les per totees bandes, fins que quedin ben cruixents. Serviu-les immediatament i com més calentes millor, perque siguin més saboroses, amb l’allioli en una salsera i part. • Allioli: En un morter, piqueu els grans d’all, pelats, amb una mica de sal, fins que quedi una pasta molt fina, sense cap trosset. Afegiu-hi l’oli, de gota en gota, amb molt de compte i remenant sense parar amb la mà de morter, fins que es formi una salsa ben espessa. És una feina lenta i delicada. • Una altra versió: En algunes zones de Catalunya s’hi afegeix una poma o un codonyat cuits, perquè sigui més fàcil de lligar sense canviar el gust de la salsa. Amb una forquilla, aplasteu la poma, la patata, la llesca de pa torrat, fins que quedi una pasta finíssima. Piqueuhi al damunt una cabeça d’alls i aneu-hi afegint l’oli a poc a poc, sense parar de remenar amb la mà de morter, fins que quedi tot ben lligat i espès.

COMENTARI: Aquesta salsa és molt important en la cuina catalana, gairebé imprescindible en graellades o plats de peix bullit.

Sant Cugat Centre comercial

e-mail

els4cantons@totsantcugat.com

e-mail


AGENDA

Dijous 16 maig del 2002

La Ràdio 91.5 FM De dilluns a divendres A LES 8.00 H Primera plana. Informatiu amb Esteve Sala.

Selecció musical. Amb Joan Vallvé.

A LES 15.00 H

DE 23.00 H A 7.00 H

Estoc de pop. Radiofórmula amb Àlex Bartual i Salva Vallvé.

Música al teu costat (dl, dm, dc, dv). Fil musical. Bones notícies (dijous). Espai de les esglésies evangèliques de Sant Cugat.

A LES 20.00 H L’esportiu. Informatiu d’esports amb Jan Badosa i Joan García.

A LES 9.30 H Versió directa. Magazín amb Ester Castanyer.

Espais d’art (dimecres). Radiofórmula (dijous). Freestyle (divendres). Amb Iván Medina.

A LES 21.00 H

53

Dissabte

Diumenge

A LES 9.00 H

A LES 9.00 H

Bon dia. Música amb Joan Vallvé.

Missa Diumenge.

A LES 10.00 H

A LES 10.00 H

Éssers urbans. Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos.

Roda d’amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

A LES 13.00 H

A LES 13.00 H

A LES 23.30 H

Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.

Música al teu costat (dijous). Fil musical.

Esport en marxa. Informació esportiva amb Eva Caro i Xavi Vellerino.

A LES 14.00 H

A LES 14.00 H

Actualitat esportiva. Esports.

Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb Salva Vallvé. Jazz cava (dimarts). Música de jazz amb Josep M. Alvira. ‘Chill Out’ (dimecres). Música chill-out amb David Villena. Didascàlia (dijous). Actualitat teatral amb Pep Tugues. Radiofórmula (divendres).

A LES 13.40 H

A LES 22.00 H

La última mirada. Amb Sònia Carmona.

Amb molt de gust. Espai de cuina amb Pep Blanes.

Black night (dilluns). Enyorada Blancaneus (dimarts). Espai de poesia.

DE 22.00 H A 9.00 H

Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.

Música al teu costat. Fil musical.

DE 22.00 A 8.00 H

A LES 12.30 H Selecció musical. Amb Salva Vallvé.

A LES 13.00 H Sant Cugat avui. Informatiu amb Zoraida Camarassa.

A LES 13.30 H

A LES 14.00 H

Radiofórmula. Música amb Roger Baltà.

CADA HORA Butlletins informatius. Informació local i comarcal.

A LES 16.00 H Azimut. Magazín cultural amb Jesús Torné i Ània Monreal.

A LES 18.00 H

Tal com érem. Amb J. M. Alvira.

A LES 16.00 H Bon rotllo. Magazín musical amb Raquel Iniesta.

A LES 19.00 H

L’àlbum. Música amb David Villena.

Picnic. Amb José Miguel Garanto.

A LES 21.00 H

A LES 21.00 H

Música al teu costat. Fil musical.

Farmàcies de torn

Santoral

DIJOUS 16 . . . . . . . . . . . . . .Fornós . . . . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 (Parc Central) . . . . . .93 674 05 12

DIJOUS 16 Sts. Honorat i Ubald, bisbes; Joan Nepomucè, canonge, mr.; Simó Stock, carmelità.

DIVENDRES 17 . . . . . . . . . .Serret . . . . . . . . . . . . .pg. Baixador, 78 (Mira-sol) . . . . . . . . . .93 674 23 72 DISSABTE 18 . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . .pg. La Floresta, 9 (La Floresta) . . . . . . .93 674 18 63 DIUMENGE 19 . . . . . . . . . . .Ruiz de Bustillo . . . . .ctra. Cerdanyola, 23 . . . . . . . . . . . . . . . .93 590 10 35 DILLUNS 20 . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . .pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11

DIVENDRES 17 St. Pasqual Bailon, franciscà; Aquilí, mr. Sta. Restituta, vg. mr.

DISSABTE 18 Sts. Joan I, papa, mr.; Fèlix de Cantalício, caputxí; Pròsper, bisbe.

DIUMENGE 19 Sts. Pere Celestí, papa; Iu (Ivó), prevere, mr. Beat Francesc Coll, fund.

DIMARTS 21 . . . . . . . . . . . .Domènech . . . . . . . . . .pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53 DIMECRES 22 . . . . . . . . . . .Llorens . . . . . . . . . . . .Santa Maria, 27 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 15 31

DILLUNS 20 Sts. Bernadí de Sienna, franciscà; Baldiri (Boi), mr. Sta. Basila, vg. mr.

DIMARTS 21 De dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl. a dv. (14-20 h): Serrès (les Planes) Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

Sts. Secundí, mr.; Valent, bisbe, mr. Sta. Virgínia, vídua.

DIMECRES 22 Stes. Joaquima de Vedruna; Rita de Càssia; Quitèria i Júlia. Sts. Marcià i Ató.

Les noces de la setmana

Josep Perez i Laura jener / Jorge Ortuño i Marta Jener

Jose Mª Pereira i Mónica Almeda

Jordi mateo i Anna Lacambra

David Duran i Larisa Camffreman

Fotografia: MONTSE SANT


54 AGENDA

Dijous 16 maig del 2002

Telèfons d’interès AJUNTAMENT

ENTITATS

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASDI . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . .93 589 57 98 Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . .93 674 03 22

Valldoreix . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

LLEURE

Comissaria St. Cugat . . . . .93 674 76 12

Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . .93 675 40 55

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . .93 589 30 80

MITJANS DE COMUNICACIÓ

TRANSPORTS

Diari de Sant Cugat . . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . .93 674 86 61

Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

ORGANISMES OFICIALS

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

Hisenda . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

RENFE . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 12 83 Creu Roja Valldoreix . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085 Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

EMD Valldoreix

POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . .93 674 78 58 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . .908 79 51 25

Maig

Aigües la Floresta . . . . . . .93 674 20 89 Correus . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80

CINESA 2 El rey Escorpión . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16.00 - 18.10 CINESA 2 La guerra de Hart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20.00 - 22.30 CINESA 3 Star Wars-Episodio II . . . . . . . . . . . . . .16.30 - 19.30 - 22.15 CINESA 4 Showtime . . . . . . . . . . . . . . . . .16.00 - 18.15 - 20.20 - 22.30 YELMO SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.50 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius YELMO 1 Star Wars-Episodio II . .16.30-19.30-22.30-Ds: 16.15-19.15-22.10

Obert a tothom - ENTRADA LLIURE Divendres 24 de maig

Espectacle dels Marxosos del Vallès en l'aniversari del C. d'Avis de Valldoreix Hora: A determinar Lloc: C. de Cultura Valldoreix Org.: Casal d’Avis Col.: EMD de Valldoreix

Recollida voluminosos . . . .93 589 28 17

Dilluns 20 de maig

Concert de piano amb Maria Figa Vaello (Debussy, Beethoven, Rachmanioff, Chopin, Liszt) Hora: 22 h Lloc: Parròquia de Sant Cebrià Org.: EMD de Valldoreix Col.: Parròquia de Sant Cebrià

SOREA . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

CINESA 1 Suavemente me mata . . . . . . . . . . . . . .18.00 - 20.20 - 22.30

Dissabte 18 de maig

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44

Taxis (associació) . . . . . . . .93 674 09 97

CINESA 1 Así es el amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16.00

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

AGENDA

SERVEIS

Les Planes . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

CINESA SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiu SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

PARRÒQUIA

Cinemes Sant Cugat

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Cicle de conferències “Celebració Any Gaudí”, impartides pel Centre d’Estudis de Valldoreix (Valldaurex). “Gaudí, vida professional, social i sentimental”, a càrrec de Fèlix Mestres Hora: 19.30 h Lloc: C. de Cultura Valldoreix Org.: EMD de Valldoreix

Dissabte 25 de maig Cicle de Cinema històric “La reina Margot”, presentada per Joan Josep Cortés Hora: 21.30 h Lloc: C. de Cultura Valldoreix Org.: Valldaurex (Centre d’Estudis de Valldoreix) i EMD de Valldoreix

OBERTES LES INSCRIPCIONS DELS ESPLAIS D’ESTIU VALLDOREIX 2002

Horaris

Star Wars .Dv a Dl i Dc:16.30-19.30-22.30-Ds: 16.15-19.15-22.10 YELMO 2 La guerra de Hart . . . . . . . . . .Dm-Dj: 17.15 - 20.00 - 22.45 YELMO 3 El rey Escorpión . . . . . . . . . . . .16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.40 YELMO 4 El alquimista impaciente . . . . .16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 YELMO 5 Session 9 . . . . . . . . . . . . . . . . .16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.50 YELMO 6 Blade 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15.17 - 20.00 YELMO 6 Escalofrío . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22.40 YELMO 7 La habitación del pánico . . . . . . . . . . . .17.00 - 19.45 - 22.45 YELMO 8 Suavemente me mata . . . . . . . .16.00 - 18.00 - 20.15 - 22.50 YELMO 9 Peter Pan... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16.15 - 18.15

CASALS D’ESPLAI (de 3 a 12 anys) JUNY (del 25 al 28 de juny) AGOST I (del 29 de juliol al 2 d’agost) AGOST II (del 5 al 14 d’agost) SETEMBRE (del 2 al 13 de setembre) ESTADES D’ESPLAIS (de 3 a 7 anys) JULIOL I (de l’1 al 12 de juliol) JULIOL II (del 15 al 25 de juliol) ESTADES D’AVENTURA (de 8 a 14 anys) JULIOL I (de l’1 al 12 de juliol) JULIOL II (del 15 al 25 de juliol) SUMMER CAMP (de 8 a 12 anys) JULIOL I (de l’1 al 12 de juliol) JULIOL II (del 15 al 25 de juliol) CAMP DE TREBALL COLÒNIES MUSICALS (de 6 a 15 anys DEL 30 DE JUNY AL 7 DE JULIOL ESCOLES ESPORTIVES (de 3 a 14 anys) JUNY (del 25 al 28 de juny) JULIOL I (de l’1 al 12 de juliol) JULIOL II (del 15 al 25 de juliol) SETEMBRE (del 2 al 13 de setembre)

YELMO 9 Iris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20.15 - 22.55

ESTRENA

STAR WARS-EPISODIO II SALA 3: 16.30 - 19.30 - 22.15 h GOLFA: 01.05 h. PDT. CLAS. E.

SETMANA

EL REY ESCORPIÓN SALA 2: 16.00 - 18.10 h GOLFA: 01.00 h. M. 13 ANYS

SETMANA

SUAVEMENTE ME MATA SALA 1: 18.00 - 20.20 - 22.30 h GOLFA: 00.50 h. M. 18 ANYS

SETMANA

SHOWTIME SALA 4: 16.00 - 18.15 - 20.20 - 22.30 h GOLFA : 00.45 h. APTA

*La venda per telèfon i Internet suposa un recàrrec de 75 pts.

YELMO 2


CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Dijous 16 maig del 2002

55

CLUB DEL SUBSCRIPTOR gratis Col·leccionable Masies de Sant Cugat II CADA DIA

ELS SUBSCRIPTORS PODEN RECOLLIR LA CARPETA AMB LES 26 FITXES

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

20 AL 24 DE MAIG

5t aniversari Galaxi Parc PROMOCIÓ: 40% DESCOMPTE A L’ENTRADA, SOCIS CLUB CÒSMIC ENTRADA DE FRANC (PRESENTANT CARNET SOCI), SUBSCRIPTORS DEL DIARI ENTRADA DE FRANC (PRESENTANT CARNET SUBSCRIPTOR), OBSEQUI D’UN BONUS PEL DISSABTE 25 (BERENAR, BOSSA AMB OBSEQUIS, ANIMACIÓ, BALLS, JOCS...)

CADA DIA

Sant Cugat Centre Comercial, ctra. Rubí-Sant Cugat, km. 4 Tel. 93 589 04 03

Els su

Descompte de 3 pessetes per litre a tots els subscriptors CAL PRESENTAR EL CARNET BP ACREDITATIU I EL DNI

Obert 24 h

CADA SETMANA

Estacions BP de la ronda Nord i av. Cerdanyola

CD Clara Montes CADA SETMANA REGALEM CD ALS PRIMERS SUBSCRIPTORS QUE TRUQUIN (PER GENTILESA DE TEXIDÓ ÒPTICA)

17 DE MAIG, 22 H

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

Entrades gratis per a l’obra “Coriolà” de William Shakespeare, al Teatre-Auditori, i també entrades 2x1 CAL TRUCAR AL DIARI PER FER LA RESERVA

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 h


56 SOCIETAT

Dijous 16 maig del 2002

SANTCUGATENCS “La nostra penya és diferent de les altres”

l’estirabot JORDI CASAS

Pollancres

Fotografia: JORDI GARCIA

Àlex López / SANT CUGAT Per què van decidir posar-li el nom de Penya Futbol Club Barcelona Mil·leni? Perquè el 2001 va significar un canvi de segle i també d’orientació. Un canvi de ritme de timó.

Quines són les activitats que duran a terme? Per aquest any tenim prevista la participació amb un vehicle a les 24 hores de resistència de cotxes a Montmeló, per segon any consecutiu. També editarem el calendari i el CD. També volem fer un petit museu del Barça.

Com definiria la penya que presideix? Som una penya crítica. Entenem per crítics aquell component àcid que expressa les posicions errònies. Avui és fàcil parlar del Barça, però he de recordar que només tenim una Copa d’Europa més que el Numància, amb una història i un pressupost com el que té el Barça. No oblidem que el president Joan Gaspart ha estat 22 anys de vicepresident: no és una persona que acaba d’aparèixer. Tot això és un desgast que està provocant una insatisfacció i aquesta genera expressar-se d’alguna manera. I com que no es pot expressar tan sols votant un cop cada cinc anys, entenem que les tasques de les penyes han de ser vives, paral·leles a les del mateix club. Com van ser els inicis de la Penya FC Barcelona Mil·leni? Amb motiu del centenari del FC Barcelona vaig fer una litografia i la vaig enviar a companys professionals i amics. A partir d’aquí, vaig començar a notar que hi havia un ànim entre la gent que els faltava que algú els donés l’empenta per vincular-se més a prop al voltant del Barça. I a partir d’aquí, vam decidir fer una penya, però marcant uns objectius diferents dels d’una penya tradicional.

La penya va néixer a Barcelona fa uns dos anys. Des de fa un any i mig la seu social es troba a Sant Cugat. Quins són els objectius que es fixen? Ara mateix ja s’ha presentat un avantprojecte en algunes penyes barcelonistes de tot el Vallès per elaborar un calendari una mica especial, un calendari de l’any 2003. És un calendari on sortiria expressat de forma àcida, en aquesta nostra línia de sentit crític, les figures de dotze presidents de penyes del Vallès Oriental i Occidental. Aquest calendari estarà documentat amb dates destacades, com ara el dia que va néixer Kubala o el dia que el Barça va guanyar la Copa d’Europa, entre d’altres. També enregistrarem un CD que tindrà com a títol Sense títols, amb cançons de nadales agafant diferents textos i adaptant-los a la situació, present o futura, que voldríem. Quin és el tipus de gent que integra la penya? El perfil de la penya és gent que ens coneixem de fa anys. Som catedràtics, professors, i també estudiants universitaris. En som uns 50. Pràcticament són advocats i arquitectes. Són gent que volen posar una mica de granet de sorra en aquest sentit àcid, crític, de la tasca del dia a

dia del nostre club. La seva penya és diferent de la resta de penyes tipus que té el FC Barcelona. Sí, és cert. Nosaltres pretenem posar en dubte si el que es fa es fa correctament. Nosaltres el que volem és fomentar i potenciar tot allò del món del Barça, al voltant del Barça o fora del camp. Els jugadors estan per defensar els nostres colors dins de l’estadi, que per això són professionals, però ens sembla que és tant o més important la vida cultural que generen les penyes al voltant dels colors del Barça i de la història del Barça. És més que un club i la gent que no està vinculada a cap penya s’adonarien que hi ha altres tipus de relacions socials i humanes diferents. Quina relació hi ha entre les penyes i el Barça? Les penyes segueixen la seva pròpia vida: celebren les seves pròpies festes, els seus aniversaris, trobades, s’intercanvien opinions i maneres d’actuar. Avui en dia s’ha d’intentar fer un acte de reflexió sobre quin sentit tenien les penyes fa trenta anys i quin sentit tenen ara. També he de dir que les penyes de fora de Catalunya viuen molt més el Barça que les d’aquí. Primer com a estudiant i ara com a catedràtic, vostè ha hagut de patir directament el Barça. Exacte. He estat 20 anys patint el Barça. Patint els aparcaments els dies de partit, les restriccions de trànsit. I ara vull disfrutar-ho des d’una altra òptica.

8 420565 250009

La Penya Futbol Club Barcelona Mil·leni és a Sant Cugat (passatge del Carme, número 24) des de fa un any i mig, procedent de Barcelona. El president, Jaume Guixà, arquitecte tècnic catedràtic de la UPC, i llicenciat en dret, defineix aquesta penya blaugrana com una penya “crítica”. Concreta que “nosaltres pretenem posar en dubte si el que es fa es fa correctament”.

20516

Jaume Guixà

Fa cinc mesos em referia a un número de la revista de l'Ajuntament dedicat als arbres santcugatencs. Hi comentava la il·lusió que em va fer saber que la nostra ciutat compta amb vuitanta espècies diferents. Recentment la tinent d'alcalde de Serveis Urbans, en una roda de premsa, ha insistit en la importància del verd a casa nostra. Si no recordo malament, escric de memòria, parlava d'una relació de catorze metres quadrats de zona verda i tres o quatre arbres per habitant. I tot plegat sense comptabilitzar les hectàrees de Collserola, que en són moltes, que ens pertoquen. Sens dubte, és el que li correspon a una ciutat d'alt nivell com la nostra. És normal, doncs, assabentar-nos que se substitueix un plataner mort de la plaça de Barcelona o que s'està elaborant un catàleg dels arbres públics d'interès local. Per tot plegat, m'ha impactat el comunicat de premsa que ha fet públic la Federació d'Associacions de Veïns. Se'ns informa que el parc de la Pollancreda presenta un aspecte pansit i malaltís. Els arbres han perdut moltes fulles i fins i tot alguns no en tenen cap. I això es produeix en una època en què sol ser habitual que els arbres formin una extensa zona d'ombra i frescor. En definitiva, els arbres presenten un aspecte que els veïns no recorden. En canvi, els més propers a la rambla del Celler mantenen la verdor. La FAV es pregunta si aquesta situació pot tenir alguna relació amb les pudors de les factories químiques situades davant del parc, les quals aquest dies s'han tornat a sentir amb força. Sigui com sigui, és un tema que ha de preocupar a les autoritats locals. Fa temps recordo que una coneguda parlava de la sensibilitat dels vegetals i de la necessitat de transmetre'ls les nostres emocions per tal de mantenirlos amb vida. Crec recordar que es referia a les plantes domèstiques, però penso que també pot funcionar amb els pollancres. Fer-los arribar una petita part d'aquest amor col·lectiu que exhibim en banderoles de tot tipus, no seria sobrer. Això, òbviament, no treu que l'Ajuntament hagi de prendre les mesures necessàries, no sigui que, si falla el meu suggeriment, m'acusin de genocidi arbori.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.