Diari de Sant Cugat 438

Núm. 438 any VIII 1,65 euros

Els 4 Cantons

Dijous, 11 juliol del 2002

Setmanari independent de la ciutat

CULTURA

La propera Nit de Sant Llúcia es farà a Sant Cugat PÀG. 26

SETMANA

Les obres de la plaça de l’estació, pendent dels Quatre Cantons PÀG. 3

CIUTAT

Recoder: “Torre Negra serà un espai rural protegit” PÀG. 10

SOCIETAT

L’11-S no afecta els viatges per vacances dels santcugatencs PÀG. 20

ESPORTS

David Lizano, nou tècnic de la UE Sant Cugat PÀG. 33

JORDI GARCIA

‘Operación Triunfo’ arrasa a Sant Cugat Si el grup Fórmula Abierta va col·lapsar el vestíbul del Sant Cugat Centre Comercial dilluns, avui la convocatòria es podria superar per rebre Chenoa.

L’èxit d’Operación Triunfo també ha arribat fins a Sant Cugat, concretament fins al Sant Cugat Centre Comercial (SCCC) on dilluns passat prop d’un miler d’adolescents van córrer i cridar per estar tan a prop com fos possible d’algun dels quatre integrants del grup musical Fórmula Abierta. Javián, Mireia, Àlex i Geno van signar el seu primer treball que es titula Aún hay más i

també van improvisar la interpretació d’un fragment d’alguna de les cançons del disc. La multitudinària convocatòria va sorprendre la mateixa organització de l’acte. Una convocatòria que aquesta tarda es podria veure superada per la presència de la també popular cantant Chenoa, que vindrà al SCCC per signar el primer senzill, Atrévete, del disc que porta el seu nom. PÀG. 19

2 PUBLICITAT

Dijous 11 juliol del 2002

Dijous 11 juliol del 2002

3

El tema de la

SETMANA Entrevista

“El nostre projecte és el que convé ara i en el futur de Sant Cugat” Lluís Recoder Alcalde de Sant Cugat Fa tres anys que Lluís Recoder és alcalde de Sant Cugat, després de prendre el relleu a Joan Aymerich dins la mateixa coalició de CiU. El pacte amb el Partit Popular a principis de mandat ha donat estabilitat al govern i l’oposició critica la manera com s’aborden algunes qüestions, sobretot urbanístiques i de serveis. Quan queda un any per les eleccions municipals, així és com veu l’alcalde la ciutat. Foto: J. GARCIA

Josep M. Codina / SANT CUGAT Quina valoració faria d’aquests tres anys de mandat?

Tres anys positivament intensos perquè s’ha desenvolupat molta feina, tant de la que es veu com de la que no es veu. Darrere de cada projecte hi ha un treball previ de pensar-lo, contrastar-lo, palar-lo amb els ciutadans, de buscar els recursos i executar-lo. És obvi que de projectes, se n’estan tirant molts endavant. Jo crec que era necessari fer-ho. Aquesta ciutat ha tingut un creixement i una transformació important en els darrers anys. Ara es troba en un moment clau per convertir-se en una ciutat amb tots els serveis que li calien. Estic convençut que hem fet el que havíem de fer i que el nostre projecte de ciutat és el que li convé ara i en el futur a Sant Cugat. Quan estiguin tots els projectes acabats, es veurà que realment ha valgut la pena.

Com es troba la vianantització del centre?

Aquest és un projecte que hem anat explicant i que es construeix al voltant d’un eix entre la plaça de l’estació i la d’en Coll i que serà aquella rambla que no hem tingut. S’han fet passos molt significatius i emblemàtics com és la plaça Octavià, i ara han començat les obres del carrer de la Torre. La plaça Augusta ha estat un espai redescobert que la gent es pensava que era un aparcament. D’aquí a poc començarem el carrer de la Creu, d’en Coll i quan els vehicles puguin passar per damunt de la plaça dels Quatre Cantons, començarem una segona fase que estem acabant d’ajustar si fem el tram del carrer Santiago Rusiñol o de l’estació.

Amb això de les obres el PSC de vegades es queixa de falta de previsió.

Els que tenen una falta de previsió són ells.

Algun dia faré un mapa amb la ciutat del PSC i veurem que és un nyap absolut. Ells estaven en contra de l’aparcament dels Quatre Cantons, el Fitness no s’estaria fent, la plaça Octavià encara estaria aixecada...

Les obres de la plaça de l’estació es poden començar en qualsevol moment però crec que primer s’ha d’acabar els Quatre Cantons. S’ha de mirar els terminis perquè tothom sap com

funciona la construcció. En tot cas, vam obrir el carrer Safareigs i això ja s’ha notat amb el trànsit.

I el pla d’equipaments esportius com es troba?

Hi ha una part important que s’està executant i una altra que començarem aviat. Fa uns dies que presentàvem la ciutat esportiva, que permetrà encabir moltes altres instal·lacions per Sant Cugat.

Jo crec que d’aquí a un any i mig Sant Cugat serà un model per a altres ciutats pel que fa a equipaments esportius. El pla està força avançat. Tothom que vulgui fer esport a Sant Cugat ho podrà fer.

I pel que fa a la urbanització dels districtes?

Jo crec que no són tots els veïns els que es queixen de l’augment de les contribucions especials. M’he reunit amb totes les associacions de veïns intentant acostar posicions. Jo he intentat transmetre que no és una qüestió de si cobrem més o menys; és si ho fem en quatre anys o en deu anys.

Sant Cugat té uns recursos limitats i els diners no sobren. És una inversió ambiciosa i ens representa un gran esforç. En canvi, l’increment del cost de les contribucions té una repercussió més baixa. A més, també s’ha apujat

“Si féssim un mapa amb les propostes de com els socialistes farien els projectes a Sant Cugat, la ciutat seria un nyap absolut” molt el preu de l’obra pública i això ho sap qui ha demanat pressupostos per fer reformes.

L’objectiu era tenir tot Sant Cugat urbanitzat en quatre anys. Si en lloc de quatre anys ho fem en deu anys, aleshores tens el problema de qui és prioritari. Amb tot, hi ha diversos ajuts i l’Ajuntament busca solucions personalitzades.

No hi haurà ningú que per problemes econòmics se li passi la urbanització del carrer, que representa un gran benefici per al ciutadà.

Com ha funcionat el pacte amb el PP? El pacte ha donat estabilitat a la ciutat. Els pactes a escala local són instrumentals, amb un objectiu determinat. No estem discutint grans models polítics sinó un projecte de ciutat i el que necessitàvem per tirar endavant un projecte era estabilitat i tenir una majoria al consistori. Els pactes eren necessaris, hem aconseguit l’estabilitat i la

“Torre Negra serà un espai no edificable i protegit integralment com a parc rural i ERC hauria de reconsiderar les seves afirmacions” ciutat n’ha sortit beneficiada. ¿Si hem hagut de renunciar a alguna cosa del programa? Jo diria que no. D’altra banda, a nosaltres se’ns va intentar fer el quatre contra un i jo no sabia si sortiria elegit alcalde. Esquerra ens va desoir les propostes d’acord. A més, fets que es van produir després em van confirmar que o arribàvem a un acord amb el Partit Popular o hauria estat un mandat molt complicat. Els Socialistes sortien de reunions amb nosaltres i se n’anaven amb els altres per arribar a acords per deixar-nos a nosaltres fora. El que em sap greu és que ara criticar aquest acord és una utilització poc sincera de l’entesa política.

Com ha estat el paper de l’oposició en aquests anys?

Jo personalment he ofert acords i diàleg a l’oposició en tots els temes importants. Vam aconseguir un acord molt ampli per al futur desenvolupament de Sant Cugat. D’altres com la fiscalitat ha estat més difícil per la demagògia que s’ha utilitzat. Si el meu interlocutor és sincer i actua amb transparència, estic disposat a arribar a acords com el que hem fet fa poc amb un regidor d’Iniciativa amb el projecte de la ciutat esportiva.

També entenc que l’oposició municipal no és fàcil perquè de vegades és una mica mesquina.

De vegades es diuen coses que saps del cert que no són així però s’han de dir. Penso que ells fan l’oposició que s’han marcat, es limiten a les crítiques al govern però el seu projecte de ciutat no està clar. El seu projecte de ciutat és una suma de

reivindicacions parcials i locals que si les ajuntes totes, són un nyap. Si aspiren a ser govern, haurien de ser capaços de fer un projecte global de ciutat i no l’estan fent. Van a remolc de les circumstàncies intentant generar descontentament allà on no n’hi ha.

ERC es queixa molt de les actuacions mediambientals.

Jo vaig dir que mentre jo fos alcalde de Sant Cugat, a Torre Negra no es construiria i en tres anys no s’ha construït res. Ara estem a punt de tancar el procés que s’acaba amb la protecció integral de Torre Negra i per tant, ERC hauria de reconsiderar les seves afirmacions. Jo el que vaig demanar és que les coses s’havien de fer bé. Si ho fèiem mal fet, quedava un problema per als que vinguessin darrere nostre i que era una gravíssima irresponsabilitat deixar per al futur un expedient que li costés a la ciutat milers de milions. La gent havia de saber que arreglar Torre Negra costaria 5.000 milions de pessetes en una ciutat de 8.000 de pressupost. No es poden adoptar decisions alegrement. Hem tancat l’expedient de protecció de Torre Negra a un preu baixíssim. Ara estem en la fase definitiva de declarar Torre Negra parc rural.

Com serà aquest any que queda de mandat?

Un projecte no s’acaba amb un mandat.

S’acabaran moltes coses però se’n començaran d’altres. Nosaltres tenim un projecte a llarg termini. Aquest any acabarem la protecció de Torre Negra, la primera fase del museu del Monestir, la Casa Aymat com a centre de difusió cultural, dues noves escoles bressol municipals, un CAP, nou impuls a la vianantització del centre, el Fitness, el pavelló i moltes coses més. Si repassem la geografia de Sant Cugat, no hi haurà racó en què en els pròxims dies no passi alguna cosa important. Amb un únic objectiu que la gent millori la seva qualitat de vida. Nosaltres quan fem alguna cosa pensem molt en els ciutadans, amb aquells a qui van destinades les coses.

Complirem amb escreix el programa electoral. A més, tot això ho estem fent molt sols, amb poc ajut per part d’altres administracions. Els ajuntaments assumim més del que ens toca i hauríem de poder assumir moltes coses més perquè al ser l’administració més propera al ciutadà les faríem millor.

4

Dijous 11 juliol del 2002

OPINIÓ Editorial Recoder, tres anys després an passat tres anys des que Lluís Recoder (CiU) és alcalde de Sant Cugat del Vallès. Tres eren i són les seves prioritats en assolir l’alcaldia: vianantitzar el centre històric de la ciutat, millorar i ampliar els equipaments esportius i urbanitzar els districtes. No seríem fidels a la realitat si neguéssim que des de l’equip de govern municipal s’ha treballat en aquests àmbits. Però anem a pams. Pel que fa a la vianantització, és una realitat que per la plaça d’Octavià i la plaça Augusta ja no passen vehicles i que la seva aparença, gustos de banda, ha variat considerablement. Aquest sector ha guanyat en amplitud i propicia el passeig i la relació entre les persones i, alhora, permet una perspectiva notable del monument més emblemàtic que tenim, el Monestir. Paral·lelament, s’han iniciat les obres de vianantització al carrer de la Torre, i al carrer de Santiago Rusiñol no s’hi pot accedir amb vehicle durant els caps de setmana. L’únic interrogant és quan es preveu urbanitzar aquest darrer carrer. Entenem que no serà possible fins que les obres de l’aparcament de la plaça dels Quatre Cantons no permetin novament la circulació de vehicles pel carrer de Francesc Moragas. Una obertura al trànsit que porta un retard d’uns quants mesos i que, per tant, ha provocat l’endarreriment de la vianantització tant del carrer de Santiago Rusiñol com de la plaça de Lluís Millet, més coneguda popularment com la plaça de l’estació dels FGC, tot i que els projectes existeixen. També existeixen els projectes arquitectònics de remodelació de la plaça de Pere San i de la plaça del Coll i que, ara per ara, estan

H

en període de presentació d’al·legacions per part dels veïns. I que l’obertura del nou tram del carrer Safareigs també és una realitat. Així doncs, el balanç és positiu si tenim en compte que hi ha projectes executats, d’altres en període d’al·legacions i d’altres pendents només de donar el tret de sortida d’inici d’obres.

Pel que fa a les instal·lacions esportives, hi ha un cert paral·lelisme. Trobem projectes executats i a ple rendiment com és el cas del camp de futbol d’herba artificial de Coll Favà que substitueix l’històric de la rambla del Celler Cooperatiu, així com el nou camp de futbol 7, dues noves pistes poliesportives i dues noves pistes de pàdel també a Coll Favà. Bé és cert que alguns detalls d’aquests nous equipaments es van haver de revisar al poc temps de ser inaugurats perquè els acabats no eren òptims i que, ara per ara, l’Ajuntament negocia amb l’Associació de Veïns de Coll Favà millorar alguns aspectes com ara reorientar els focus dels camps o limitar l’horari nocturn dels partits per evitar el malestar dels veïns del sector. El districte de la Floresta, amb la col·laboració de l’Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson, ja té piscina pública i ara el proper pas és cobrir-la per tal que es pugui utilitzar també a l’hivern. La rambla del Celler ja no té la piscina pública d’estiu i hivern perquè s’ha iniciat la construcció de tres piscines cobertes, sense globus ni carpes. Al Parc Central ja estan en funcionament les noves piscines públiques de la ciutat per a grans i menuts.

Entre altres projectes esportius, no podem passar per alt el

projecte de remodelació del pavelló actual i la propera construcció d’un altre pavelló que pot donar cabuda a tres partits diferents alhora. Per tant, el balanç tampoc pot ser negatiu, tot el contrari.

I la darrera prioritat, la urbanització dels districtes. Entenem que al segle XXI ja és hora perquè la Floresta, Mira-sol i les Planes tinguin tots els carrers urbanitzats, ja que no oblidem que també són Sant Cugat i la ciutat té un deute històric amb aquests barris. Els percentatges de les contribucions que han d’assumir els veïns ha creat un fort rebuig i aquí l’Ajuntament ha de fer tot l’esforç per trobar una solució justa. Els projectes existeixen i alguns estan aprovats, però el consens amb els veïns no s’ha assolit.

En aquests tres anys hi ha altres projectes de l’equip de govern Recoder que estan en marxa, com ara les noves escoles bressol de Coll Favà o el Parc Central, el CAP de Valldoreix, la remodelació de l’antic edifici del Celler Cooperatiu o de l’antiga Escola Catalana del Tapís. Projectes que en els propers mesos, abans que arribin les eleccions, veuran la llum.

Recoder no ho ha tingut fàcil, la feblesa dels resultats electorals l’ha obligat a mantenir molts equilibris de portes endins i és evident que la quantitat d’obres fetes en aquests tres anys també han comportat incomoditats i crítiques. Però tot i els impediments, està portant a terme els projectes a què es va comprometre tres anys enrere. El balanç, però, caldrà fer-lo d’aquí a un any.

Cartes dels lectors Els textos tramesos a aquesta secció no poden excedir les 20 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar amb noms i cognoms i és imprescindible que hi figurin el domicili, el número telèfon i el número de DNI o passaport de l’autor. No es publicaran escrits signats amb pseudònims o inicials. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos que han estat enviats i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú. Envieu les cartes al c/ Sant Antoni 42,44 de Sant Cugat o al correu els4cantons@totsantcugat.com

Carta oberta al Sr. Jaume Tubau, regidor de Comerç i Esports El passat dia 20 de juny (atur sindical i dia laboral) li vam expressar la nostra queixa per la invasió de furgonetes, camions, cotxes i instal·lació de parades per part dels comerciants de l’anomenat mercadillo, en la zona verda enjardinada situada en el carrer Salvador Espriu – avinguda Francesc Macià.

Davant l’inusual succés, vostè manifestà que prendria les mesures precautòries per a què aquests lamentables fets no es repetissin.

En el dia d’avui, 27 de juny, novament els veïns de Coll Favà hem assistit atemorits a la invasió dels venedors ambulants integrants del mercadillo en la zona verda enjardinada ja esmentada. Quina ha estat la sorpresa a l'assabentar-nos que tal fet, mancat de las més mínimes normes d’urbanitat, havia estat

Els 4 Cantons Setmanari independent de Sant Cugat C. Sant Antoni, 42-44 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 62 82 Fax 93 674 20 24 els4cantons@totsantcugat.com

animat, permès i autoritzat per vostè i el seu col·laborador, Joan Fibla, que, per cert, s’excusa en contínues reunions, sense ànim de fer front a la crítica.

El mercadillo dels dijous, que té una tradició de més de 100 anys, sempre va estar ubicat al carrer Major – plaça del Monestir.

Transitòriament a causa de les obres d’acondicionament de la plaça del Monument Mil·lenari, es traslladà al barri de Coll Favà.

Com sigui que ha finalitzat la interinitat, és necessari que l’indicat mercadillo retorni a la seva primitiva ubicació.

No s'ha d'oblidar el seu desencert en el que fa referència a la zona esportiva de Coll Favà, en què continuen sense ser solucionades les molèsties ocasionades als veïns, una dada més dels problemes sense resoldre, com és el seu costum inveterat, convertint una regidoria d’un Ajuntament català en un sainet madrileny.

Per això, quan algú exerceix la política,

DIRECTOR: Josep Maria Vallès EDITA: Premsa Local Sant Cugat, SL CONSELL EDITORIAL: Ramon Grau (president), Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Rogeli Pedró, Lluís Puig, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Núria Zabala, Josep Daniel, Narcís Castanyer, Manel Pardo, Ignasi Salvat, Pepa Martín, Albert de Pablo, Ramon Pros i Joan Troyano GERENT: Anna Comella REDACCIÓ: Ciutat: Josep Maria Codina Societat: Emili Bella i Magda Méndez Esports/Contraportada: Àlex López Cultura: Miquel Herrada.

Economia: Micol Sabaté CORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre Garcia

que és un art noble i complex, i ensopega de la manera esmentada, ha d’adoptar l’única opció que té, la dimissió.

José A. Jorques Piquer, president AV Coll Favà

Sant Cugat, ciutat d'ordre Des de fa un temps, potser un any, he notat que la nostra ciutat té més ordre que les veïnes.

M'explicaré: sembla que els trastorns d'ordre públic, els robatoris o bé els incendis tenen un horari de matí molt establert, ja que entre tres quarts d'onze i les onze del matí se senten cada dia les sirenes de la policia.

Visc a la rambla del Celler, davant de l'antic camp de futbol des de fa 30 anys i és només ara, que tenim una ciutat que ens estima, la que ens posa sobre avís de quan no podem sortir. Per una altra banda, ens ajuda

DIRECTORA COMERCIAL: Clara Espasa COMERCIAL: Lourdes Villamayor SUBSCRIPCIONS: Sinda Gómez FOTOGRAFIA: Enric Fabre i Jordi Garcia COL·LABORADORS: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau, Josep M. Cabrerizo i Jordi Frontons.

DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta, Francisco Cabeza i Raimon Porta IMPRESSIÓ: Rotimprés Tel. 972 40 05 95 DIPÒSIT LEGAL: GI-405-93 EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials.

Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

a saber l'hora que és, molt millor que les campanes del Monestir, que se senten menys que les sirenes de policia.

Quan jo era petita, vivia a prop de les casernes dels bombers del carrer Lleida de Barcelona i cada dijous, a les 2 de la tarda en punt passaven els bombers a tota velocitat i amb les sirenes engegades. Els més malpensats deien que era perquè tenien arròs per dinar i si no corrien, se'ls covava. Jo no crec que la nostra policia pugui menjar arròs a les 11 del matí, però aquesta casualitat m'ha fet pensar molt i molt, i per tant, segueixo considerant la primera opció: que aquí ho tenim tot tan ben calculat que les malifetes es produeixen en una hora determinada i no al llarg del dia i de manera aleatòria.

Gràcies per tenir-ho tot tan ben organitzat.

Roser Nualart i Soldevila

Publicació adherida a:

Distribució del Diari de Sant Cugat C. Merce Rodoreda, 8 Local 7 Tel. /Fax 93 589 23 71 Sant Cugat

OPINIÓ

¿Bona Festa Major?

Hola, som un grup d'amics de Sant Cugat que aquest any ens disposàvem a gaudir de la Festa Major amb la idea que potser aquest any seria diferent. Ens vam assabentar que com cada any a Sant Cugat seria el mateix pel que fa a la música, les orquestres, les Barraques. La nostra pregunta és el perquè de tanta preocupació a anar millorant cada any l'entorn de les Barraques i no preocuparse tant per una altra alternativa per a la gent que no vol optar només per aquesta opció, sé que és lleig comparar però és que a les altres poblacions com Terrassa va venir la Rosario i Presuntos Implicados o a Rubí va venir la Rosana i el Duo Dinámico. Aquí fa molts anys gaudíem d'actuacions d'aquest nivell: què ha passat perquè es deixessin de fer? No tot el jovent té el mateix gust i haurien de mirar d'abastar tota mena de possibilitats, el que aconsegueixen és que quan són les festes haguem de marxar al poble veí per gaudir de la música; això no vol dir que els grups que vénen a tocar no siguin bons, el que passa és que quan ja portes tres dies sentint les mateixes cançons te n'acabes cansant.

Simplement aquest escrit és per fer pensar la comissió de festes de cara a l'any que ve. Sisplau, que no haguem d'anar a altres pobla-

Dijous 11 juliol del 2002

cions ja que per viure ja ens obliguen a marxar.

Nadia Bartual Alcázar

Plaça Octavià, per a vianants Amb referència a la plaça Octavià recentment inaugurada, s'observa haver-hi un vistiplau majoritari amb l'excepció, sembla, de la falta d'un mínim d'enjardinament i d'ombra. La gran satisfacció per part de tothom ha estat la de no permetre la utilització de cotxes-vehicle i sí únicament vianants-persones.

No s'ha tancat cap porta d'accés al Monestir, no és cert. No fa gaire temps ja s'havia restringit el pas, recordo, amb un piló (?) i no va passar res. També recordo que, ja fa uns quants anys abans de la febre del cotxe, acompanyàvem els nostres pares i avis del braç baixant pel carrer Major. És natural que amb els nous canvis urbanístics, siguin quins siguin, sempre i en petites coses haurem de canviar el nostre hàbit quotidià. En aquest cas, els més puntuals potser seran els veïns (que tenen la sort de viure-hi) però que cal entendre que tant la plaça Octavià com el Monestir és de tot el poble.

Josep M. Balañà i Verdaguer

Francesc Godàs (*)

Premi a la millor gestió de residus: un sarcasme l Departament de Medi Ambient, el mateix que segons el fiscal especial es dedica més a amagar les infraccions medioambientals que a perseguir-les, ha concedit a l’Ajuntament de Sant Cugat el premi a la millor gestió integral dels residus urbans dins els Premis de Recollida Selectiva i Reducció de Resisus 2001. Després de llegir la notícia dues vegades, he arribat a la conclusió que, o les bases dels premis només el reservaven a ajuntaments governats per CiU, o que es tractava d’un error i que calia tornar-lo.

Bromes a part, en aquestes línies

E

José F. Mota

es pretén demostrar com n’és d’immerescut aquest premi, amb dades proporcionades per l’Agència Metropolitana de Residus en la seva Memòria 2001.

La nostra ciutat va ser designada a dit fa gairebé 10 anys per aplicar el programa Residu Mínim de gestió de residus municipals. Altres ciutats de l’entorn s’hi han sumat posteriorment i les dades ens indiquen que estem a la cua en molts aspectes. Per exemple, totes aquestes ciutats tenen ja implantada la recollida selectiva de les escombreries a tot el municipi, mentre a Sant Cugat tot just ha arribat i amb retard al centre, i res-

Deixo EUiA

lligat a Izquierda Unida i amb una veu diferent a les que es podien sentir en el camp de l’esquerra catalana i uns anys de lluita per les nostres idees i perquè la nostra organització tingués representació a les institucions i presència als moviments socials. A Sant Cugat vam rebre prop de 700 vots a les municipals i malgrat no aconseguir regidor, no van fer com el PI, desaparèixer o

“La meva dignitat política m’impedeix acceptar el pacte a què s’ha arribat amb IC-V”

migues i amics, suposo que a hores d’ara estareu assabentats que es va aprovar en referèndum el pacte entre EUiA i ICV. En canvi, a Sant Cugat tots els companys i companyes de l’assemblea local d’EUiA vam votar en contra d’aquest pacte. Aquesta ha estat la meva última satisfacció com a coordinador d’EUiA a Sant Cugat, ja que vist el resultat del referèndum a escala general, he decidit donar-me de baixa a EUiA. Han estat cinc anys d’il·lusió i de lluita, d’il·lusió per un projecte nou, radicalment d’esquerres,

col·locar-nos en un altre partit o UNIS, que només apareix quan hi ha eleccions; vam continuar lluitant i aportant les nostres idees per un Sant Cugat d’esquerres, vam fer multitud d’actes públics, i vam tenir presència a totes les plataformes i coordinadores de contingut crític i d’esquerres que s’han creat en aquest Sant Cugat governat per la dreta.

La meva dignitat política m’impedeix acceptar el pacte a què s’ha arribat, continuo pensant que les raons que em van fer marxar d’IC al seu dia continuen sent vàlides i no vull enganyar ningú restant callat davant d’aquest acord, que considero que és humi-

pecte als districtes no hi ha voluntat d’estendre-la per ara, si més no, no es preveu en els pressuposts actuals. ¿Som capdavanters en la reducció de residus? L’any passat vam generar 1,60 quilos de residus per habitant/dia, mentre Molins de Rei en produïa 0,48 o Montcada 1,29.

En la recollida de vidre i cartró s’està produint una alarmant baixa de tones d’aquests productes dipositats en els contenidors.

Segurament, alguna cosa té a veure que disposem d’un contenidor per 429 habitants, mentre a Molins és un per cada 144 habitants, en el cas del vidre. Les xifres són semblants per al papercartró.

Els municipis adherits al programa Residu Mínim porten la fracció inorgànica dels residus urbans a la planta de triatge, de Molins de Rei o Rubí, on es recuperen els envasos de plàstic, ferralles, vidres, paper... Nosaltres, al contrari, seguim abocant aquesta fracció sense seleccionar a Vacarisses perquè no arribem a cap acord amb la planta de triatge de Rubí. D’això, se’n diu una bona gestió integral!

Pel que fa a la fracció orgànica,

tampoc no mereixem cap premi.

L’any passat s’hi van recollir 661 tones, però a Molins de Rei amb la meitat de població en van recollir 863. Algú potser es consolarà amb la xifra de Cerdanyola: només 60.

Problema afegit i que des de l’àrea de Serveis Urbans no resol són les bosses d’escombreries inadequades que arriben a la planta de compostatge i que baixen la qualitat del compost. Com tampoc no té res d’exemplar la gestió dels residus dels mercats municipals. Això sí, de restes vegetals som capdavanters a la comarca.

Tot plegat fa que el percentage de recollida selectiva respecte al total sigui a la nostra ciutat només d’un 14%, mentre que a ciutats com Molins de Rei o Castellbisbal sobrepassa el 65%.

El compromís de l’equip de govern és que abans de finalitzar aquest mandat funcionés la deixalleria del centre. No serà així perquè encara no està decidit ni tan sols el lloc d’una instal·lació tan important i pedagògica. El baix rendiment de la situada a Cal Calopa indica la importància de la proximitat. Repassem les dades: l’any passat s’hi van recollir 341

A

5

liant i que liquida el que volia ser EUiA. Vull acomiadar-me dels militants d’EUiA Sant Cugat, dels que es queden a EUiA i dels que, com jo, marxen, que han estat el millor del projecte. Vull també acomiadar-me dels que ens han votat alguna vegada i de tots i totes els que heu vist amb simpatia el nostre projecte.

Mantinc els meus principis comunistes, ara sense partit, així que de ben segur que ens continuarem veient en tot el que sigui crear teixit crític amb el model neoliberal que patim, perquè deixo EUiA però no la lluita contra el capitalisme i pel socialisme, però ara ho faré des dels moviments socials i ciutadans.

Salut.

tones, mentre a Cerdanyola, per posar un exemple, en recollien 1.286; o a Sant Boi 1.352.

Totes aquestes dades palesen la falta de voluntat política per part dels diferents equips de govern de la nostra ciutat de gestionar els residus municipals de forma racional, sostenible se’n diu ara. El nostre grup municipal ha presentat ja dues mocions per al desenvolupament del projecte Residu Mínim, la segona, aprovada per unanimitat i incomplerta totalment. La norenovació del contracte amb CEPA per consolidar aquest model de recollida selectiva fa que aquest depengui de polítics i tècnics municipals, amb una sensibilitat ecològica sota sospita. Haurem de presentar una tercera moció, si més no per evitar que ens facin retornar aquest premi tan immerescut o, en el pitjor dels casos, per evitar que ens multin per incompliment de la legislació de residus.

(*) Francesc Godàs és regidor portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds

6 OPINIÓ

Martí Olaya (*)

Deformació professional(amb orxata) rendre’s una orxata a la remodelada plaça Octavià pot concitar reflexions ben diverses.

O no concitar-ne cap: deixar la pensa en blanc, agombolada pel benestar i la nyonya agradosa que ofereix el solet i la brisa fina. En la diversitat de reflexions hi caben totes, fins i tot les embolicades amb papers i cintes de colors i endreces amb lletres majúscules que d’aquí a quatre dies reclamaran vots als veïns amb arguments presumptament dissuasoris: que si la plaça és massa dura, si no és rodona ni esbiaixada, si hi ha o no hi ha font, si el gris de la pedra és fred i millor li anava un ocre, si s’ha acabat a corre-cuita o si calia tapar les històries de l’arc gòtic restaurat. I altres coses de més gruix i volada, és clar.

Però com que érem a la plaça entre la reflexió i la becaina, les preocu-

P

Dijous 11 juliol del 2002

pacions apolítiques (¿o s’ha de dir no partidistes?) afloren en forma de meditació d’estar per casa.

L’orxata. És l’hora de pagar-la.

Correcte. Però aquí la deformació professional del qui ara escriu l’articlet de la setmana ja no és domèstica i s’envola Europa enllà. Algú, en aquest mateix moment que jo pago l’orxata, en paga una altra a Venècia (encara que no sigui a la plaça de Sant Marc!), a París, a Munic, a Amsterdam... I la paga amb la mateixa moneda que nosaltres; però més cara, sens dubte. O més cara només en relació amb el cost de la vida als diferents països.

El que no té volta de full és que si nosaltres, ara més que abans de l’entrada de l’euro, ens adonem de seguida que un refresc a París ens costa tres vegades més que a Sant Cugat, semblantment la família europea que ens visiti aquest estiu, veurà ben clar (més que quan venia amb francs o marcs a la butxaca) que amb poquets euros cobriran la despesa diària de gelats, refrescos i cafès. I la senyora es comprarà –sense por que li apliquin malament cap canvi o el marit faci jocs de mans amb com s’han de gastar les divises– aquella brusa elegantíssima que només li costa els quaranta euros que marca a l’aparador. Ella, que en coneix el mercat i el preu de les seves coses, ho té ben clar. I qui diu una brusa, diu una planxa, la llet de pot o una paella per fer l’arròs.

Després, satisfeta, es prendrà una orxata, que com aquell qui diu pagarà amb la xavalla que dorm al cul del moneder. (*) Martí Olaya és escriptor

Pere Vivó (*)

Tot plegat, un bon sarau

í que va ser un bon sarau el que el 25 de maig del 1814 ens van muntar “los senyors oficials de l’exèrcit espanyol”, fent-nos celebrar, a la seva manera, que “lo rei N. S. havia decretat que la Constitució estava abolida i anul·lada”, sarau que, l’endemà, ja sabérem celebrar a la nostra manera.

Tornem a l’acta: “En vista de lo que acaba de passar, lo M. I. Sr. Vicari General digué que, per donar un senyal de satisfacció i alegria per la reial disposició, se podria fer un dinar lo dia següent, on únicament se convidàs lo batlle, alguns regidors, los oficials de la casa i eclesiàstics que hi hàgia en lo Monestir. I com esta alegria i satisfacció deu anar-hi comprés tot bon espanyol i deu ser comuna, s’acordà igualment que, en lo mateix dia de demà, se fàcia una olla per los pobres de la vila més necessitats. I com los fondos de la Caixa estan agotats i atrassats, se resolgué costejar-ho los mateixos individus del M. I. Capítol. Placet a tot”.

Que el Monestir no passa cap gran disgust per la reial anul·lació, torna a

S

El Sever i en Tito

Vedella popular a ha passat la Festa Major i, amb ella, un dels objectius que Maulets ens havíem marcat per intentar fer-la més participativa i popular: cuinar una vedella de 200 kg a l’espai de Barraques per fer un sopar popular del qual pogués gaudir tothom. Van ser més de 24 hores de constant dedicació i molt de temps fent els preparatius per poder tenir-ho tot a punt, però finalment ens n’hem sortit i l’experiència ha valgut molt la pena. Si el sopar fou un èxit del qual van gaudir 300 persones, ho hem d’agrair molt profundament a la gent que ho ha fet possible i sense la qual no ho hauríem pogut fer. Així doncs, moltes gràcies a l’Eloi, el Jordi i al Dani de Mataró, els autèntics artífexs i cuiners de tot plegat, que no van dormir en tota la nit (sense ells hauria estat impossible); al Jordi Muñoz de la Carnisseria Jordi (carrer Santiago Rusiñol) i a la família Alfons de la

J

quedar més clar que l’aigua. No gosem dir el mateix, quant a les formes imposades. Recordem: el fet no es quedà en un simple “passar” de la Constitució per part de “sa graciosa majestat”, sinó que, a més, s’obrí un període de respresàlies de tota mena, amb la majoria de diputats jutjats i empresonats i, si eren clergues –que també n’hi havia–, condemnats a sis anys de reclusió en convents. Però, a la vila, mana qui mana, decidint que l’alegria continuï. Com? Amb un bon dinar, convidant-hi també el batlle i alguns regidors. I per què només alguns i no tots? Doncs molt senzill, perquè n’hi havia de dos colors: dels del “Viva la Pepa” i dels del “Trágala”. I no cal dir quins van ser els convidats, sou prou llestos...

Però, més greu, diu el vicari general: “En esta alegria i satisfacció deu anar-hi comprès tot bon espanyol i deu ser comuna”. I ja hi som! Ja ha sortit el tema fatal, el de les dues Espanyes: la que té tota la veritat o tota la mentida, els bons o mals espanyols, sense matisos. Senyor vicari general, vostè l’ha ben vessada: sí que té dret de ser tan conserva-

Carnisseria Alfons (carrer Major) per venir a tallar-la amb una traça impressionant; a la Carnisseria Tubau per donar-nos la vedella de manera absolutament desinteressada, al matador de l’escorxador per portar-nos la vedella i tallar-la amb gran precisió; al Jordi Johé pels viatges que li vam fer fer i per ser allà en tot moment donant un cop de mà; a l’Oriol Lecina, al Marc Sabaté i al Xavi Cabré per la seva constant col·laboració; a la Brigada i la Comissió de Festa Major per col·laborar amb tot i per treure’ns de molts embolics; a la Comissió de Barraques (cada any us supereu més!) per cedir-nos material i per deixar-nos-la fer; al Iuiu per regalar-nos tres bidons de Diables que ens van ser de gran

dor com vulgui, però no el té, de creure’s que la seva opció és l’única que converteix en bon espanyol. Que lluny de la imatge de la veritable democràcia: “Penso que tu no tens raó –o no tota–, però perquè la puguis defensar, pacíficament, donaria la vida”. Lluny llavors i lluny ara...

Però compte: no n’hi ha prou amb bones teories, que avui tenim més clares i experimentades, per llançar a la picota els qui han viscut fa doscents anys, podria ser trampós i injust! De pensadors ja en tenien, però ¿amb quins punts de referència experimentals comptaven? Llevat de França –i encara amb molta música de guillotina de fons– les monarquies absolutes dominaven arreu. Es comprèn que, per a molts, un canvi d’estructures tan radical havia de suscitar dubtes, sense negar els corresponents egoismes personals i de classe, és clar...

I segueix: “I que lo mateix dia se fàcia una olla per los pobres de la vila”. Benvinguda l’olla, poca cosa més tenien els pobres, i amb l’afegit de sis anys de guerra a l’esquena. I benvinguda, vingui d’on vingui!

Quan es passa gana, per a la majoria de mortals, és ben igual d’on vingui.

Primer és viure! I si aquest dret primari no és respectat, es crida el que sigui, per fer content a qui sigui, sense cap càrrec de consciència, perquè (no està prohibit) però tampoc no és obligat ser un heroi. I menys encara per defensar certes “Pepas” o certes “Trágalas”...

(*) Pere Vivó és exrector del Monestir

utilitat (per cert, felicitats pels meravellosos i tan tristament certs Versots d’aquest any!); al Joaquim Pla per fer-nos una estructura que ens serà molt útil; al Pep Salsetes per ser el creador d’aquesta idea tan boja de cuinar vedelles senceres, una tradició de la nostra terra que es comença a donar a conèixer; i, finalment, a tota la gent que en vau venir a menjar i a tota la que us en vau quedar sense però que ho vau intentar.

Esperem que us hagi agradat i no us preocupeu, que això es repetirà!

A tots i totes, moltes gràcies i fins la propera vedellassa popular!!

Assemblea de Maulets de Sant Cugat del Vallès

OPINIO

La bandera

questa vegada ens veiem gratament obligats a felicitar les autoritats sancugatenques per un aspecte excepcional, fins avui, de la Festa Major, l'efemèride de l'emperador sant Pere, rei i senyor de la cristiandat, comandant de Sant Cugat i reconqueridor d'aquest paradís del Vallès, que ens aplega, que ens agermana, diada en què el ric es fa pobre, i el pobre esdevé ric, en què tots ens mirem de fit a fit, en què tots ens fem una abraçada de germanor, què de germanor, d'universalització, tots un i un tots. Efectivament, en la celebració del Gaudeamus hem tingut la satisfacció de gaudir visualment i espiritualment de la nostra bandera dalt del pal plantat al cor de la nostra ciutat, davant del Monestir.

La felicitació, tanmateix, és per haver aconseguit que la senyera catalana, les quatre barres, o com es vulgui dir, no han servit de paper embolica-ho-tot. Enguany no hem vist banderoles catalanes penjades amb fils de banda a banda dels carrers, ni servint d'embolcall de cames i potes de taules de refrescos, o de tarimes d'envelats, ni penjades dels balcons, ni pintades en les samarretes, ni en els pantalons, ni en les calces ni calçotets, ni en les botifarres, ni en el pa, ni pintades a les galtes o calcades als llombrígols o en el baix ventre, ni en les natges, ni sota les aixelles, ni en les ombrel·les de la platja. S'ha acabat la senyera a Sant Cugat, sí senyor!, és el que calia fer: aquesta vila és la capdavantera de la veracitat, és el baluard de l'autenticitat, és l'avantguarda de la dignitat per als colors groc i vermell. Prou d'abusar del símbol sobre els draps o sobre els papers, o sobre les parets, o sobre les mamelles, o sobre els euros, o sobre les cartes i els sobres, o sobre els cotxes del govern de la Generalitat! A baix les pelleringues! Visca Sant Cugat sense la senyera! Veniu, ciutadans del món, què del món!, de l'univers, què de l'univers!, ciutadans de l'empiri metafísic, i apropeu-vos en aquesta llar que no té la senyera

A

Dijous 11 juliol del 2002

catalana! Ja no existeix la senyera, ni que sigui catalana, perquè tots som u, i l'u és la felicitat, és l'eternitat, és el mirall de la immortalitat.

Però, senyors, i després, ¿què fem?

El diccionari diu que la senyera és la “bandera, guió, etc., especialment, que serveix d'ensenya d'una corporació”. On s'és vist que Catalunya, que els catalans, que els ciutadans metafísics siguin una corporació! Quin maltractament és aquest! Ens hi oposem, diem sí a un món sense emblemes i sense corporacions!

Però, senyors, i després, ¿què fem?

Una altra vegada, el diccionari. I hi cerquem la paraula bandera, i diu que la bandera és un “tros de tela ordinàriament de forma rectangular fixada per un dels seus costats a un pal, que serveix d'insígnia o senyal, especialment la que porta els colors o emblemes d'una nació, ciutat, partit, associació, etc”.

Comentari: nosaltres no volem un “tros de tela”, per bé que sigui rectangular, perquè una bandera de debò és feta amb el cor, amb milers de cors, vermells, grocs, blancs, negres, verds, marrons, blaus. Una bandera de debò no té mides, ni està fixada a un pal, ni es palpa, ni es veu, ni es posa davant dels toros, ni s'ensuma, ni es llepa, ni se'n parla: se la sent, se la percep, se la pateix, com la marinada de les set de la tarda, com l'harmonia del firmament, com el poltre dins el ventre de l'euga, com el foc del centre de la terra, com la galàxia que està per néixer, com el

El diccionari diu que la senyera és la “bandera, guió, etc., especialment, que serveix d'ensenyad'una corporació” borrissol d'un nadó, com la flaire de les roses que encara s'han de plantar. És a dir, la bandera autèntica existeix i no existeix, es veu i no es veu, no sent-hi hi és, morta viu, absent hi és present, no té enveja, tot ho comprèn, tot ho perdona, no espera res, tot ho agraeix, tot ho consent, és l'altre jo, és la vida del qui dóna vida, és el principi del moviment, és l'inici del que ha d'iniciar la creació.

Però, senyors, i després, ¿què fem?

Sí, és cert, ens deixàvem d'explicar el nostre projecte, projecte que és millor que no surti mai a fora, per no perdre la nostra intimitat. Bé, avui farem una excepció, i escriurem la carta.

Carta a les autoritats sancugaten-

ques: Benvolgudes magistratures.

Nosaltres ens hem constituït en un grup de “ciutadans perquè res no canviï, res del que val, està clar!”. El propòsit d'aquestes línies és de demanar-vos la BANDERA, la BANDERA que no tingui qualificatius, ni tan sols el de “catalana”, la bandera de la Terra, què diem de la Terra!, volem la BANDERA dels ciutadans metafísics. Ara bé, com que som de condició humana, i, doncs, som mortals, ens cal poder-la visualitzar, ensumar, palpar, llepar, olorar i parlar (sis sentits, segons Ramon Llull).

Sobiranes potestats, presteu atenció al nostre dibuix: volem –els sindicatostres dirien exigim– que ens atorgueu la BANDERA amb aquestes característiques: 1. Planteu un pal d'acer inoxidable, buit per dins, de 25 metres, dalt de la torre medieval que esteu ara reparant a l'angle de la plaça, perquè absorbeixi els líquids vitals dels nostres predecessors ibèrics, romans, moros i medievals.

2. Hisseu-hi la BANDERA, de 9 metres d'amplada per 18 de llargada, amb 9 barres de colors (5 de grocs + 4 de vermells, d’1 metre cada una).

3. La plaça es dirà, a partir d'aleshores, la plaça de la BANDERA. ¿Per què el número 9?, ens direu.

Perquè és el nombre més natural de tots els nombres que es fan i es desfan; el 9, a més, no es desfà mai: així ho van sentenciar els pitagòrics, fa ara vint-i-cinc segles. Si no us ho creieu, mireu: 9 són els planetes, 9 són les constel·lacions (més unes altres 75), 9 són els dies de la setmana (menys 1: “de demà en vuit”), 9 són els dits de les mans (més 1), 9 són les notes musicals (menys 2), 9 són les ciutats importants (i uns quants centenars més), 9 són els pobres del món (i uns quants milions més), 9 són les prostitutes del món (i uns quants milers més), 9 són els homosexuals del món (i uns quants més), 9 són els banquers del món (i uns quants milers més), 9 són les religions del món (i unes quantes més), 9 són els honrats del món (i uns quants més), 9 són els cantamanyanes del món (i uns quants milers més), 9 són els presidents de la Generalitat (menys 8), 9 són els qui passen gana al món (i uns quants milions més), 9 són els barris de Sant Cugat, 9 els polítics del món (i uns quants milers més), 9 les guerres del món (i unes quantes més), 9 les ONG (i unes quantes més), etc. ¿Per què els colors groc i vermell? El

Poca Conya

color groc és l'ànima, i el vermell és el cos; tots dos colors així penjats simbolitzen l'ésser humà, amb una part eterna (el groc) i amb una part mortal (el vermell): no quedaria estètic si hi pengéssim un individu humà, i, a més, amb el temps faria pudor.

L'important de la BANDERA, però, és que onegi sempre. Això, amb tot, té una solució: com que el pal és buit per dins, hi col·locaríem al peu un motoret que bufés amunt, i al llarg dels nou metres que ocuparia la tela, hi faríem unes obertures per on sortís el vent, i així, creiem, la BANDERA sempre onejaria; i, si això no funciona prou bé, una altra idea: tots els santcugatencs passaríem, per torns, a fer una bufada, des d'un tub col·locat a la base del pal; però com que hem d'anar a treballar i ens faltarien bufaires, invitaríem a fer-ho els de Cerdanyola; després els de Barberà del Vallès, després els de les

“Entre la BANDERA i les constel·lacions, atansaria la BANDERA a qualsevol individu del món” Guilleries, tot Catalunya bufant!

Però temps després, invitaríem França, Alemanya, Rússia, els cossacs, i els xinesos en fila índia, els jamaicans, els indonesis, els madagascaresos, els del Pol Nord i Sud donant-se la mà, en fi, la humanitat sencera venint a bufar la BANDERA a Sant Cugat. Tots rebrien un diploma de certificació enaltint el grau de bufera i la bondat interior del bufaire: tot un devessall d'enginy i d'identitat! La població del món unida per la bufada! Ja no seríem l’espècie humana, sinó l’espècie bufaire.

Fent-ho així, provocaríem fins i tot l'enveja dels déus, però no us preocupeu. Tot està previst. ¿No us imagineu la simbologia d'aquesta BANDERA? Posada dalt de la torre, la BANDERA seria vista des de qualsevol racó de Sant Cugat.

Els de Sabadell i Terrasa la veurien, tots els ulls d'Espanya estarien dirigits devers la BANDERA; després els nord-americans, en llevar-se, el primer que farien seria mirar cap a la bandera, la gent faria l'amor de cara a la BANDERA, els de l'illa de Pasqua saludarien de bon matí la BANDERA, totes les carreteres i autopistes de la Terra estarien dirigides cap a la BANDERA, cap a ella

7

tots els vols d'avions, i aquests, cada vegada que passessin per sobre Sant Cugat, deixarien de fer soroll i d'expulsar fums, i farien tres voltes d'honor entorn la BANDERA; els morts serien enterrats en direcció a la BANDERA; el dia de Sant Pere, el món sencer es posaria a mirar la BANDERA, a les dotze del matí: una combinació de reflectors, entre la BANDERA i les constel·lacions, atansaria la BANDERA a qualsevol individu del món; fins i tot els elefants, les balenes, els micos, els ocells, els hipopòtams, en fi, tot el regne animal esguardaria la BANDERA a les dotze del matí, el dia de Sant Pere; el cosmos sencer gravitaria entorn la BANDERA, i totes les constel·lacions, galàxies i estrelles que nasquessin portarien el nom de BANDERA. I ¿què és això de les dotze del matí del dia de Sant Pere? És el ritual.

Sense ritual no hi ha religió: el ritual precedeix les creences. Doncs bé, a les dotze del matí s'hissaria la BANDERA (treta la nit anterior d'amagatotis): la humanitat quedaria desorientada sense la BANDERA; tot l'univers es quedaria paralitzat, menys una dona de part. Doncs bé, a les dotze tots els santcugatencs aplegats entorn del pal, tot el cosmos fitant el pal, veuria renéixer la seva salvació: un nadó, nascut a tres quarts i mig de les dotze, arribaria al peu del pal, nascut ell a qualsevol indret i en qualsevol família de la Terra, o bé en algun altre planeta, i amb la seva innocència donaria permís per hissar novament la BANDERA, per tornar a bufar: això sí, tots cantant el cant de la BANDERA, que no de la senyera. Les constel·lacions tornarien a posar-se en moviment, i nosaltres els humans i els extraterrestres jugaríem plegats a la baldufa, que no al futbol.

I tot això, cada any per Sant Pere. El nadó, naturalment, rebria un diploma de Ciutadà excel·lent, que li donaria dret a viure de franc tota la vida.

En fi, potestats clementíssimes de la Casa de la Vila de Sant Cugat, aquesta és la carta de la BANDERA que us adrecem agraïts. Sigueu feliços. No oblideu que teniu una ànima immortal!

J. Canals, J. Castells, M. T .Cifuentes, M. Cifuentes, X. Figueras, M. Hamar Ching-Chung, J.P. Semartin, P. VillalbaI, Urrugaoikia

8 OPINIÓ

Dijous 11 juliol del 2002

Victor Alexandre (*)

Les llengües de la Casa de Cultura

na senyora xinesa que ja fa uns cinc anys que viu a Sant Cugat va anar no fa gaire a la Casa de Cultura disposada a aprendre català, però en va sortir molt decebuda perquè li van dir que no hi havia lloc per a ella. Ho ha deixat córrer.

Estudiar català a Sant Cugat costa uns 20 euros per persona i curs, però es pot obtenir un descompte del 30 per cent en cas de ser jubilat, aturat o amb uns ingressos provadament reduïts.

Estudiar espanyol costa, si fa no fa, el mateix, però les possibilitats són superiors. Entre altres coses, perquè, mentre les classes d’espanyol estan pensades per a alumnes amb pocs estudis i un nul o escàs coneixement de la llengua, les de català són més aviat per a gent amb formació mitjana o superior que ja el saben una mica o l’entenen.

I per què –es deu preguntar algú–, un xinès, àrab o equatorià ha de patir a Sant Cugat un greuge comparatiu amb

U

els xinesos, àrabs o equatorians que volen estudiar espanyol? Doncs perquè, tot i dependre de la Generalitat, els departaments que se n’ocupen són diferents. Mentre l’aprenentatge d’espanyol es fa a través de l’Escola d’Adults, finançada per la Conselleria de Benestar Social, el de català depèn de la Direcció General de Política Lingüística consorciada amb els ajuntaments i, pel que sembla, la Conselleria hi aboca més diners que els segons. El resultat d’aquesta política a Sant Cugat, ciutat de 60.000 habitants i amb una immigració que creix per moments, no pot ser més lamentable: dos únics professors de català i una capacitat màxima de 40 places.

Val a dir que els professors són bons i fan el que poden, però es troben desbordats per la demanda. I és que encara que Generalitat i Ajuntament se sorprenguin, a Sant Cugat hi ha xinesos, àrabs i llatinoamericans que volen

Francesc Carbó (*)

Per tot arreu

’ha acabat la Festa Major del poble. Ara seran els districtes i al setembre Valldoreix que ompliran carrers i places d’animació i color. ¡Com ens agrada passejar, trobar la gent, xerrar i gaudir dels espectacles i dels àmbits festius que més s’acosten a la nostra manera de ser i de viure!

Podem dir que des de la comissió i amb una col·laboració estreta amb les entitats, arribar a la gent i aconseguir que tothom trobi el seus espais i actes a la festa és el que pretenem per sobre de tot. Més d’una persona ens ha comentat que a vegades no sabia on anar per la multiplicitat d’actes que s’oferien a la mateixa hora. Aquest fet ha propicitat, penso, que hi hagués molta participació però no autènti-

S

ques aglomeracions.

Passejar des de l’estació fins a l’avinguda de Cerdanyola o des de Coll Favà fins a Pla de Vinyet descobrint en aquest ampli quadrat actes i actes per acontentar i fer feliç a tothom és el que preteníem.

No és ara el moment d’anomenar les diferents activitats dutes a terme. Els diferents mitjans de comunicació ja s’han fet prou ressò de com s’ha viscut la festa.

Diria que tranquil·la, amb una participació positiva i agraïda i amb unes entitats i organismes municipals que han sabut planificar molt bé i estar al seu lloc.

Serà l’enquesta que publiquen aquesta setmana als mitjans i que s’ha penjat a la web (www.festamajorsantcugat.net) que permetrà

aprendre català. Es diria, però, que la integració lingüística dels immigrants tant se’ls en dóna. Si més no, resulta curiós que un govern i un ajuntament autoanomenats nacionalistes potenciïn l’espanyol en detriment de la llengua pròpia de Catalunya. Aquest és el missatge subliminar que reben els frustrats aspirants: “No perdeu el temps estudiant català, la nostra llengua no té cap utilitat. Fixeu-vos que ni tan sols n’afavorim l’aprenentatge...”.

Sembla mentida. És com si Holanda, avergonyida del neerlandès, dissuadís els immigrants tot recomanant-los l’aprenentatge de l’anglès. Per això és pertinent la conclusió a què arriben els nouvinguts: “Si el català no és necessari per viure a Catalunya, fins al punt que són els mateixos catalans els primers que hi renuncien, quin sentit té que l’aprenguem?”.

Tenen raó. Per què han de fer l’esforç d’aprendre la nostra llengua, si nosaltres mateixos, amb la nostra actitud, els recomanem que no ho facin? És una llàstima que no ens adonem que, per a un immigrant, el principal referent d’un poble és la seva gent i que, per tant, no tenim cap dret a exigir-li interès per allò que menystenim. ¿De debò hi ha algú entenimentat que troba natural que els catalans parlem en espanyol als xinesos o pakistanesos que escullen Catalunya per viure? ¿De quin provincià racó del cervell traiem que, sense saber ni un borrall de català i d’espanyol, ens entendran millor en espanyol? ¿No ens hem adonat que

tant se’ls en dóna una llengua com l’altra, i que aprendran la que els resulti més pràctica? ¿No faríem nosaltres el mateix a Holanda, si tothom ens parlés en anglès?

Una cosa, això no obstant, hauríem de saber si decidim viure a Holanda, i és que per molts anys que hi visquem, per molt còmode que ens resulti desenvolupar-nos en anglès, per molt innecessari que ens sembli el neerlandès, mai no ens integrarem en aquell país. No podrem perquè l’única manera de conèixer veritablement un poble és parlant la seva llengua, no pas essentne un analfabet.

La senyora xinesa de què parlava ja domina força l’espanyol i troba que el català és “molt difícil”. No recorda, és clar, que l’espanyol també li va resultar difícil en arribar, i que si ara el troba fàcil és senzillament perquè ha tingut la voluntat d’aprendre’l. Tampoc no s’adona que si hagués après català en lloc d’espanyol, ara no seria el català sinó l’espanyol la llengua que li semblaria difícil.

No és, però, culpa dels immigrants que el català sigui innecessari a Catalunya.

No són els de fora els qui amenacen la supervivència de la nostra llengua, sinó els de dins al menysprear-la.

Sense adonar-nos-en, condemnem la immigració a ser per sempre més immigració. Ens queixem que no s’integren, però no els posem a l’abast l’eina bàsica per aconseguir-ho: la llengua catalana. Els immigrants podran viure i comunicar-se feliçment en espanyol a

Catalunya, però si no parlen català, seran sempre gent de fora. Gent respectable, sens dubte, però gent de fora.

Tan de fora com ho seria a Holanda un català que després de cinc, deu, vint, trenta o quaranta anys no parlés neerlandès.

Si a aquest estat de coses hi afegim el suport que la llengua espanyola rep dels seus cancerberos a Catalunya, la situació es complica encara més. Parlo d’aquells per als quals la defensa de la llengua catalana és un escull tan enutjós com un semàfor en vermell quan es té pressa. I en tenen molta, de pressa.

Pressa per anorrear el nostre tret més idiosincràtic, pressa per consumar el genocidi lingüístic que tan exitosament van practicar a Amèrica. I és que l’espanyolisme, fill d’una nació que sempre ha vençut, mai no ha convençut, no en té prou amb el seu territori natural, necessita conquerir-ne d’altres per poder inquibir les pelleringues de la seva glotofàgia. Per això esdevé el principal aliat de la nostra baixa autoestima lingüística, per això podem comptar sempre amb la seva empenta a l’hora de llançar-nos al buit, per això celebra que els nouvinguts creguin que la llengua catalana és una llengua “molt difícil”.

No hi ha llengües difícils, però, hi ha actituds hostils. No hi ha saviesa ni universalitat, en el rebuig a una llengua, només ignorància i prejudici.

ajustar situacions i millorar properes edicions. Us animem a contestar-la.

Punt i a part mereix el tema del trànsit, de la circulació i dels espais exteriors a la zona festiva a la festa necessaris per ubicar el cotxes. S’ha de partir del fet que el poble no és un lloc de circulació en plena Festa Major. Cal tenir clar, però, que cal informar bé i amb temps i que cal preveure vies alternatives a la gent que necessita circular.

Una festa que, deia, s’ha viscut des de l’àmbit organitzatiu com més tranquil·la, com si els trencaclosques de cada acte estigessin ben encaixats i com si totes i cada una de les persones que feien feines sabessin què calia fer en cada instant.

Puc assegurar des de dintre que les infraestuctures, atendre als grups que vénen i participen, saber informar a cada instant o preveure què passa en un acte que des que comença fins que es recull s’ha procurat fer amb atenció i rigor.

Segur que cal millorar diferents aspectes. Ja sabeu com fer-ho saber. Des de la comissió us ho agrairem.

Berta Rodríguez (*)

propera dècada. I per complir aquesta voluntat, hem de ser conscients que és necessari comptar amb la immigració.

Per poder ajudar que l’immigrant pugui venir i garantir-li unes condicions dignes per viure i treballar, ens hem de deixar de falses propostes i afrontar sense reserves el problema de la immigració il·legal. En aquests sis mesos, s’han preparat les bases d’una política comuna en aquesta matèria, i hem donat un impuls important en l’ampliació de la UE i fer, així, una Europa més gran i més unida.

En aquests sis mesos, la Unió Europea, ha afrontat un repte important com és la introducció de l’euro. La seva implantació ha suposat que en tot el territori europeu tinguem la mateixa moneda. Hem aconseguit posar l’economia al servei d’una unió territorial i social, amb tot el que això comporta, (educació, cultura, benestar…). Hem posat les bases per fer gran Europa i per poder fer que, cada vegada més, en el nostre món hi hagi menys fronteres. La presidència espanyola ha abordat reformes importants en els mercats de l’electricitat, el gas, el transport, el comerç, el turisme, les telecomunicacions i el suport a la petita i mitjana empresa. El balanç de la presidència espanyola, i em remeto als fets, ha estat molt positiva en els seus fruits i resultats.

(*) Francesc Carbó Seriñana és membre de la Comissió de Festes

Pr esidència d’Espanya de la UE an passat sis mesos des que Espanya ocupés la presidència de la UE i l’encapçalés el president del govern espanyol, José María Aznar. Han estat sis mesos molt profitosos de treball cap a l’aprofundiment d’una millor cohesió de la Unió Europea. La presidència espanyola ha estat ambiciosa i ha acomplert els principals objectius marcats pel govern. Ara tenim una Europa més unida en la lluita contra el terrorisme, que garanteix un espai comú de seguretat, llibertat i justícia. A més, s’han establert les reformes necessàries per modernitzar l’economia i poder assolir la plena ocupació en la

H

(*) Víctor Alexandre és periodista i escriptor

(*) Berta Rodríguez és diputada del PP i presidenta del PP de Sant Cugat

PUBLICITAT

Dijous 11 juliol del 2002

9

10

Dijous 11 juliol del 2002

CIUTAT

Imatge del sector de Torre Negra, pendent de protecció integral per evitar la seva urbanització

ARXIU

Torre Negra, més a prop de la protecció expresident del Barça i reconegut constructor.

Paralel·lament, l’Ajuntament de Sant Cugat ha tingut diversos contactes informatius amb quest divendres l’Ajuntament presentarà a la comissió de seguiment alguns dels petits propietaris de la zona i ha del projecte, el document de protecció de la mantingut negociacions amb l’empresa constructora. De moment no ha transcendit el conzona de la masia de Torre Negra.

Enrere queden anys de postures enfronta- tingut d’aquestes converses, tot i que podria des i negociacions entre diverses parts per tractar-se de la compra d’alguns terrenys per aconseguir la no-urbanització de les 175 hectà- convertir-los en sòl públic. Una altra de les solucions seria que rees de terreny i la prol’Ajuntament adquitecció de tot un espai Aquest divendres rís algunes parcel·les considerat de gran es presentarà a la Comissió dels petits propietaris valor natural, a tocar de a canvi d’algunes la serra de Collserola. de seguiment el document compensacions, una Segons l’alcalde de de protecció del sector solució que, de Sant Cugat, Lluís moment, no s’ha Recoder, “jo ja vaig dir de Torre Nergra plantejat seriosament que mentre fos alcalde per l’alt cost que no s’urbanitzaria i després dels últims tràmits que falten, Torre Negra representa per al consistori.

Per la seva banda, la Plataforma Cívica en serà un espai rural protegit”.

La propietat dels terrenys de la zona de Defensa de Torre Negra ha participat en la Torre Negra correspon a més d’una trentena de comissió de seguiment i la seva posició s’ha petits propietaris, alguns dels quals tenen una tingut en compte a l’hora d’introduir les propropietat més gran com és el cas de l’empresa postes i modificacions al document definitiu MONT SA, propietat de Josep Lluís Nuñez, de protecció.

Josep M. Codina / SANT CUGAT

A

L’Ajuntament ja va requalificar els Comissió d’Urbanisme hi doni llum verda. terrenys per convertir-los en zona no urbanit- Entre els punts de conflicte hi ha el projecte de zable, tot i que hi ha una part que segons el Pla la ronda Sud de Sant Cugat, que hauria de pasGeneral Metropolità està qualificat com a sòl sar per la zona. En aquest punt, segons Kristian urbà. Durant els darrers mesos la comissió de Herbolzheimer, portaveu de la Plataforma, “es seguiment formada pels partits polítics, va arribar a un consens de mínims per deixarl’Ajuntament i dos membres de la Plataforma ho per a una posterior discussió”. La Cívica han treballat per anar ajustant la nor- Plataforma també demanava d’ampliar l’espai mativa amb l’objectiu final d’aconseguir la protegit a 300 hectàrees. Un altre dels punts són els equipaments que seva protecció amb s’hi puguin construir. Hi el màxim consens El darrer tràmit i la paraula ha qui defensa la possibipossible per totes definitiva la té la Generalitat litat de poder-n’hi fer, les parts.

Ara, el docuquan la Comissió d’Urbanisme mentre que d’altres consideren que només es ment està gairebé hi doni llum verda a la poden dur a terme enllestit i demà es aquells d’ús estricte per a presentarà a la protecció la zona de declaració comissió per rural. Amb tot, hi ha una donar-hi el vistiplau. Després, aquest conjunt de mesures s’a- trentena de propietaris que tenen els seus drets provaran de forma inicial pel ple de adquirits i la seva situació és de difícil solució.

Un dels aspectes en què totes les parts l’Ajuntament i després hauran de passar un període d’exposició pública en què els ciuta- estan d’acord és que la protecció de Torre dans podran presentar les seves al·legacions o Negra ha de quedar definida i tancada totalcorreccions a la proposta. L’últim tràmit i la ment durant aquest mandat de l’Ajuntament, paraula definitiva la té la Generalitat quan la és a dir, abans d’un any.

PUBLICITAT

Dijous 11 juliol del 2002

11

12 CIUTAT

Dijous 11 juliol del 2002

EL SECRETARI DE POLITICA MUNICIPAL DEL PSC, CELESTINO CORBACHO VISITA L’AGRUPACIÓ LOCAL

El PSC proposa una policia metropolitana J.M.C. / SANT CUGAT El secretari de política municipal de l’executiva nacional del PSC, Celestino Corbacho, va reiterar a Sant Cugat les queixes de diverses poblacions de Catalunya per la manca d’efectius policials que provoquen un augment de la inseguretat.

Corbacho va proposar una policia metropolitana per a les ciutats del cinturó de Barcelona, diferent del model proposat per la Generalitat, per al futur desplegament dels Mossos d’Esquadra, basat en el model de les àrees bàsiques de salut distribuïdes pel territori. Segons el dirigent socialista, “el model actual no és l’adequat perquè presten servei en algunes poblacions, però altres de properes poden quedar desprotegides” i va afegir que “ha de ser un model metropolità amb una junta local de seguretat metropolitana que coordini les diferents polítiques locals a desenvolupar des del punt de vista del conjunt de l’àrea de Barcelona”.

Corbacho, a la dreta, en un moment de la seva inter venció a Sant Cugat

En aquesta junta haurien d’estar representades les màximes autoritats en matèria de seguretat, per emprendre accions conjuntes a tota l’àrea de les ciutats que envolten la capital. El portaveu del grup municipal del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez, va afegir que “l’estruc-

CEDIDA

tura policial d’àmbit metropolità es podria coordinar millor que fins ara amb les policies locals”. Celestino Corbacho va aprofitar per reclamar al conseller d’interior que sigui més reivindicatiu amb el govern espanyol en matèria de seguretat, i en tot cas que la Generalitat assumeixi el

Sant Cugat tindrà la segona deixalleria J.M.C. / SANT CUGAT Sant Cugat tindrà una segona deixalleria a la ciutat que pagarà amb els fons Feder europeus. La Comunitat Europea ha concedit un milió d’euros per fer la instal·lació, a la qual tot just se li busca una ubicació. Segons la tinent d’alcalde de Serveis urbans, Berta Rodríguez, “necessitem un espai de 2.500 metres quadrats de terreny que estem buscant per la zona de la carretera de Cerdanyola”, als afores de la ciutat i al llindar amb el terme municipal de la població veïna. Ara s’ha de fer el

projecte definitiu i passar per tots els tràmits municipals, com ara la seva aprovació en el ple i l’adjudicació d’obres. Per tot això, encara no hi ha ni data d’inici d’obres ni d’entrada en funcionament. Rodríguez va assegurar que la nova deixalleria es construirà perquè “Sant Cugat la necessita perquè cada cop la ciutat es fa més gran”. Tot i que no està del tot definida, la nova deixalleria serà d’una capacitat i característiques similars a la que ja hi ha a Can Calopa, entre Valldoreix i Rubí.

La nova instal·lació funcionarà com una planta de triatge, selecció i

magatzem de la brosa, a la qual, a banda del servei municipal de recollida d’escombraries, els ciutadans també podran acostar-se a deixar diferents tipus de brossa. Com l’actual, la nova deixalleria tindrà una capacitat similar, és a dir, que disposarà de diversos dipòsits de 15 metres cúbics per al cartró, la fusta neta i bruta, el material de rebuig, per a la runa i la ferralla, i per a la poda. També tindrà alguns iglús per al paper i diversos magatzems de 40 metres quadrats per a dissolvents, olis i pintura, i diversos contenidors més.

dèficit que pateixen les ciutats mentre s’espera el desplegament dels Mossos d’Esquadra.

Corbacho va fer aquestes declaracions a Sant Cugat en una ronda de visites a les agrupacions locals, a les quals assisteix, entre d’altres coses, per “posar en marxa la maquinària electoral per a l’any que ve”. En aquest sentit, el dirigent socialista va mostrar la intenció de revalidar els resultats del 1999, que va qualificar “de positius”, i la seva intenció de fer “moltes llistes noves més” a ciutats de Catalunya que per ara no n’hi ha. En poblacions com Sant Cugat, on el PSC té una bona representació, l’objectiu que es marquen els socialistes és arribar a les alcaldies. A banda de Sant Cugat, la majoria de poblacions de l’àrea metropolitana ja estan governades pel seu partit. En el seu cas, Celestino Corbacho va confirmar que tornarà a ser l’alcaldable pel PSC a les llistes de l’Hospitalet de Llobregat, d’on ja és alcalde. A Sant Cugat, el nom del cap de llista del PSC encara no s’ha elegit.

El PSC denuncia poc servei El grup municipal del Partit dels Socialistes ha fet un balanç positiu de la seva actuació durant el curs polític amb nombroses propostes presentades als plens de l’Ajuntament, moltes de les quals han prosperat en els plenaris. Aquest fet, juntament amb una oposició constructiva i una bona entesa amb la resta de partits, ICV i ERC, són per als socialistes una demostració de la feina que ha fet el grup polític a l’ajuntament de la ciutat. En canvi, el PSC s’ha mostrat crític amb l’equip de govern perquè considera que els serveis a Sant Cugat han crescut molt per sota del que ho ha fet la població. Segons el portaveu, Jordi Menéndez, “La manera de governar de l’equip de govern és arrogant i sense tenir en compte els ciutadans i això els durà a perdre les eleccions”.

Menéndez creu que l’elector de CiU no veu bé el pacte amb el PP.

L’Audiència absol Vergés de la demanda de Duran J.M.C. / SANT CUGAT L’Audiència de Barcelona considera en una sentència que el dirigent d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida no ha sofert cap atac al seu honor per la publicació del llibre del cas Treball Tots els homes de Duran, escrit per Josep Vergés. L’Audiència ha absolt Vergés i l’editorial Llibres de l’Índex perquè “qui ostenta el poder ha de pagar aquest preu i veure’s obligat a suportar les crítiques dels ciutadans”, fins i tot quan aquestes crítiques obtenen el rang de sospites de corrupció.

El santcugatenc Josep Vergés és el

promotor de les denúncies davant la fiscalia, la Unió Europea i el mateix partit de les denúncies del cas Treball i Turisme, sobre un presumpte finançament irregular del partit democristià. Segons el tribunal, el llibre de Vergés és “un reportatge d’investigació que té una indubtable funció social” i de denúncia que s’ha basat en 177 articles de premsa. UDC ja anunciat que presentarà recurs davant el Suprem, mentre que Vergés, expulsat del partit, ha declarat que la sentència s’hauria d’explicar a la facultat perquè “explica clarament què és la llibertat de premsa”.

PUBLICITAT

Dijous 11 juliol del 2002

13

14 CIUTAT

Dijous 11 juliol del 2002

A L’ACTE DEL DIA 17 HI HAURÀ EL PRESIDENT DE CIU, JORDI PUJOL

Primera assemblea conjunta de CiU la federació nacionalista, Josep Antoni Duran i Lleida, que assistiran a la reunió. El president local d’Unió, Joan Recasens, ha dit que des de fa mesos tots dos partits treballen conjuntament “de forma intensa” amb reunions conjuntes que han mantingut amb diverses entitats i associacions veïnals de Sant Cugat. L’objectiu de les trobades és donar a conèixer la federació com a instrument per vehicular les

A l’assemblea es podria donar a conèixer l’executiva formada per cinc membres de cada partit

Joly i Recasens en un moment de l’acte

J.M.C. / SANT CUGAT Les bones relacions entre Convergència i Unió Democràtica de Catalunya a Sant Cugat es posaran de manifest dimecres de la setmana que ve durant la primera

JORDI GARCIA

assemblea conjunta de les dues formacions que es farà a la sala d’actes de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels a partir de les vuit del vespre. La bona sintonia quedarà reforçada amb la presència del president de CiU, Jordi Pujol, i el secretari general de

demandes dels ciutadans. Abans de vacances, la nova federació es reunirà amb una quinzena de col·lectius més. Durant l’assemblea del dia 17 també es podrien donar a conèixer els membres de l’executiva local de la federació, que la formaran cinc membres de Convergència i cinc d’Unió. En cas contrari, la presentació oficial es deixaria per al mes de setembre, quan es presenti formalment el candidat de Convergència i Unió a l’alcaldia de Sant Cugat. D’altra banda, la federació està elaborant un butlletí informatiu que traurà després de l’agost.

El coordinador d’EUiA a Sant Cugat deixa el partit J.M.C. / SANT CUGAT El coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa a Sant Cugat, José Fernando Mota, s’ha donat de baixa del partit. El motiu principal de Mota és l’aprovació en referèndum del pacte perquè Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa es presentin en coalició a les pròximes elecccions municipals, al Parlament de Catalunya i a les generals. Segons Mota, “continuo pensant que les raons que em van fer marxar d’ICV al seu dia continuen sent vàlides i no vull enganyar ningú estant callat davant d’aquest acord, que considero que és humiliant i que liquida el que volia ser EUiA”. Mota afegeix que tot i que deixa el partit, no abandona els seus “principis comunistes, ara sense partit, per continuar creant un teixit crític amb el model neoliberal que patim perquè deixo EUiA però no la lluita contra el capitalisme i pel socialisme, però ara ho faré des dels moviments socials i ciutadans”.

L’excoordinador d’EUiA a Sant Cugat diu que la seva dignitat política l’impedeix acceptar el pacte acabat d’aprovar i s’acomiada en una carta dels seus companys que queden al partit i dels que, com ell, també abandonen la formació. Mota fa un repàs als cinc anys d’“il·lusió i lluita” en un projecte “radicalment d’esque-

rres” i a una lluita per les seves idees i perquè la formació tingués representació a les institucions i als moviments socials. Mota recorda que en les darreres eleccions municipals van treure gairebé 700 vots i tot i no aconseguir representació, “no vam desaparèixer com el PI o l’UNIS, que només apareix quan hi ha eleccions”. Amb tot, Mota destaca la multitud d’actes públics i la seva presència a “totes les plataformes coordinadores de contingut crític i d’esquerres que s’han creat en aquest Sant Cugat governat per la dreta”.

CIUTAT

Dijous 11 juliol del 2002

15

Entrevista

“El pacte amb el PP passarà factura electoral a CiU” Eduard Pomar, president d’ERC. Eduard Pomar és portaveu del grup municipal d’ERC després que en les últimes eleccions municipals els republicans aconseguissin dos representants a l’Ajuntament de Sant Cugat. Des de l’any 1993, és militant del partit i, des del 1995, és president de la secció local. Pomar critica el govern municipal en aspectes que per ell són de vital importància per a la ciutat.

Fotografia: JUANMA RAMOS

J.M.C. / SANT CUGAT Quin balanç fa d’aquests tres anys de mandat?

Des d’Esquerra fem un balanç negatiu d’aquests tres anys perquè la política que s’ha fet des de l’equip de govern ha estat des de la dreta i no s’han impulsat una sèrie de polítiques socials necessàries per la ciuta, i perquè amb aspectes com l’urbanístic, medi ambient o joventut no s’ha seguit una línia de progrés i d’esquerres. Per exemple, l’Eix Vertebrador a què nosaltres ens vam oposar, és negatiu per a la ciutat perquè esgota el sòl urbanitzable i fa augmentar el sostre poblacional de 60 a més de 90.000 habitants i això d’una forma accelerada i sense control. L’Eix Vertebrador no resoldrà els problemes de la ciutat sinó que els augmentarà pel que fa al trànsit, als serveis i a l’habitatge per a joves. A més, el pla deixa hipotecats els futurs governs municipals i no hi ha un respecte pels espais naturals. Nosaltres sempre hem demanat un pla local d’espais d’interès natural i a hores d’ara Torre Negra encara no està protegit.

Les perspectives per al medi

ambient no són bones per la pressió per urbanitzar Torre Negra i espais naturals com Can Busquets, Can Montmany i Can Barba, que no tenen cap tipus de protecció i es poden urbanitzar. Pel que fa a l’habitatge, Promusa va canviar la seva orientació social d’un principi per dedicar-se després a urbanitzar carrers. Entenem que això ho ha de fer l’Ajuntament. Ara, a més, subcontracta altres empreses i incrementa extraordinàriament les contribucions especials. Això és una discriminació vers els districtes que paguen igual i reben uns serveis per sota de la resta de la ciutat. Els pisos no arriben ni de bon tros a cobrir la demanda i els joves han de marxar de la ciutat. En tot el mandat, estaríem parlant de 200 o 300 habitatges.

La llista encara seria més llarga per dir que cal canviar aquesta política.

de la ciutat. El van rebutjar i això ha incidit negativament a la ciutat perquè d’un govern de centreesquerra que hagués pogut ser un fet, s’ha passat a un de centredreta amb tendència més cap a la dreta. S’ha deixat un pes molt important al Partit Popular perquè controli àrees importants com són l’Hisenda i Serveis Urbans, entre d’altres.

Convergència i Unió és presonera políticament del Partit Popular a Sant Cugat.

Això fa que tinguem un govern que va cap a la dreta i l’espanyolisme, i no entenem que CiU, que es diu nacionalista, pugui pactar amb un partit nacionalista espanyol.

Això els passarà factura perquè els votants de CiU no entendran aquest pacte antinatura.

Com ha vist el pacte entre CiU i PP?

Quan hom no té arguments, s’utilitzen aquests termes. ERC sempre ha fet una oposició ferma. Suposo que es refereixen als cartells. L’àrea de Serveis Urbans va ubicar espais per penjar cartells per a totes les entitats de la ciutat, que en són moltes, i el nostre partit no pot enganxar

Estava cantat, perquè a principis de mandat el PP va donar suport implícit a CiU. Nosaltres érem partidaris d’un pacte ampli de progrés nacionalista amb el Partit Socialista, per agafar un espectre significatiu

ICV SATISFETS AMB L’ACORD NACIONAL AMB EUIA J.M.C. / SANT CUGAT L’agrupació local d’Iniciativa per Catalunya Verds s’ha mostrat satisfeta per l’acord aconseguit a tot l’Estat per presentar-se en coalició amb Esquerra Unida i Alternativa a

les pròximes eleccions locals, al Parlament de Catalunya i a les eleccions generals. En una assemblea informativa a Sant Cugat i després d’una votació entre la militància, els resultats van ser afirmatius en un 76%, negatius en un 10% i un 14% d’abstencions. En l’àmbit

El Partit Popular els acusa d’incívics

nacional, els resultats van ser d’un 81,13% que volen presentar-se conjuntament amb EUiA a les eleccions, contra el 12,15% de vots negatius i un 6,25% d’abstencions.

Amb aquests resultats, el vicepresident d’ICV a Sant Cugat, Jaume Bosch ha dit que “els resultats mostren un ampli suport a la proposta, i confirmen que l’acord entre totes dues formacions serà una de les gran novetats del proper cicle electoral”. El referèndum celebrat a ICV a tot l’Estat té caràcter vinculant i representa l’aprovació definitiva de l’acord.

banderoles com ells. El que demanem és que s’habilitin aquests espais perquè tots els ciutadans puguin enganxar cartells en les minses 21 columnes que hi ha.

Com ha estat el paper de l’oposició en aquests tres anys?

Crec que hem fet un paper coherent i ferm, tot i sent una força minoritària dins l’oposició. Hem deixat clara la nostra postura en temes importants. En alguns aspectes, altres partits com el PSC i ICV han tingut una actitud més dialogant per arribar acords amb el govern municipal. Nosaltres respectem la postura política que puguin tenir altres partits, però no era coherent que ERC es pogués avenir amb el tema de l’Eix Vertebrador, quan havíem propugnat un control del creixement urbanístic.

Amb tot, en més d’un cas els ho hem reconegut. Ara és més fàcil de veure la discrepància que quan s’està d’acord. ERC si ha de fer oposició, ha de dir allò que no li sembla bé i hi ha coses que l’equip de govern no fa bé.

Com es preveu aquest any que queda?

Hi ha un tema que queda pendent i que s’hauria de desencallar, que és el de Torre Negra. Ara no se’n parla, però hi ha molts ciutadans de Sant Cugat que van demanar la protecció integral de l’espai i han passat tres anys i el tema encara està igual. Després hi ha les contribucions especials i la urbanització dels districtes i l’habitatge social. Si aquest tres temes no s’encaren bé, poden tenir problemes a les pròximes eleccions. L’equip de govern no escolta el ciutadà.

El govern es queixa que mai se li reconeix les coses ben fetes?

¿ERC ja té el candidat trïat?

ERC ha coincidit en moltes votacions i també n’hi ha altres en què discrepem. Tampoc anirem a felicitar-los, perquè el que s’ha de fer és votar a favor de la proposta.

Nosaltres treballem més en equip, el candidat encara no està decidit. Si hi ha primàries, seran les internes del partit.

16

Dijous 11 juliol del 2002

SOCIETAT Les AMPA no assisteixen al Consell Escolar com a protesta L

Magda Méndez/ SANT CUGAT

a Coordinadora d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de les escoles públiques de Sant Cugat no van assistir dimecres de la setmana passada a la reunió final del Consell Escolar Municipal com a acte de protesta. Des de la coordinadora es volia denunciar que no s’havien inclòs alguns punts sobre problemàtiques en matèria educativa que consideren que “fa molts anys que s’arrosseguen”.

L’abonament del transport escolar per l’any vinent, l’accessibilitat als centres d’ensenyament (especialment a l’IES Angeleta Ferrer) o la rezonificació i reorganització del sistema d’adscripcions han estat els tres punts que han iniciat la polèmica entre diferents agents educatius de Sant Cugat.

La presidenta de la Coordinadora, Núria Serraïma, explicava que l’ordre del dia es va determinar per part de

La regidora Àngels Ponsa assegura que es podien incloure els punts a última hora, i que la Coordinadora “es va precipitar” l’Ajuntament, ja que la permanent del Consell Escolar no es va poder reunir "per manca de temps". En aquest ordre del dia "no es van incloure els punts que nosaltres demanàvem i que són temes que fa temps que s'arrosseguen".

Serraïma considera que "qui gestiona l'e-

BALANÇ DE FINAL DE CURS

Reunió del Consell Escolar Municipal

ducació també han de tenir interès a solucionar-ho".

La presidenta de la Coordinadora assegura que va comunicar la seva voluntat de no assistir al consell per correu electrònic a la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que "es va posar molt nerviosa", segons Serraïma, perquè dimecres al matí els va estar intentant localitzar perquè canviessin d'idea. Des de la Coordinadora es considera que aquesta reacció es va produir perquè "algú li devia dir que ho arreglés".

Serraïma lamenta també la poca funcionalitat d’aquests consells, ja que considera que la gran majoria de vegades “som com simples convidats de pedra”.

ARXIU

Per la seva banda, Ponsa considera que la coordinadora va prendre una "decisió precipitada" i lamenta que no reconsideressin la seva postura quan se'ls va explicar que els punts es podien incloure igualment. “Ells van suposar que ja no hi entrarien, quan encara no se’ns havia ni plantejat”, explicava Ponsa, que lamenta que “no van reconsiderar” la seva postura quan ella personalment es va posar en contacte amb diferents membres de la Coordinadora el mateix dimecres.

Malgrat tot, s'ha convocat una reunió amb el gestor de l'Ajuntament per mirar de solucionar el conflicte amb els accessos a l'IES Angeleta Ferrer.

UN TERÇ D’ALUMNES CATALANS HAN TRET NOTES ENTRE EL 4 I EL 5

Els batxillers santcugatencs ja tenen les notes de la selectivitat Redacció / SANT CUGAT Els alumnes de batxillerat de Catalunya van viure fa tan sols dues setmanes una de les experiències acadèmiques més important de la seva vida: la selectivitat. La setmana passada es van saber finalment les desitjades, però en molts casos també temudes, notes d’aquest

examen de les proves d’accés a la universitat.

Centenars d’alumnes de la nostra ciutat també han patit aquesta espera, que s’ha vist superada amb una llista de notes al suro d’informació dels seus respectius centres escolars.

Malgrat tot, una de les vies més utilitzades per conèixer el resultat final de la selectivitat ha estat Internet. El fet que la xarxa esti-

gui implantada a moltes de les llars catalanes ha fet que aquest mateix servei, que s’oferia al Servei d’Informació Juvenil de la Casa de Cultura, no hagi tingut gaire èxit.

NOTES BAIXES Tot i que el percentatge d’aprovats és molt elevat a tot Catalunya (arriba al 87,03%),

Tot i aquesta important absència en el darrer Consell Escolar del curs, el Consell Escolar va transcórrer amb tota normalitat. Com a balanç de final de curs, es van tractar tres temes destacats pel que fa a les preocupacions del món educatiu del nostre municipi.

En primer lloc, es va fer una valoració general de la posada en marxa del Pla de Dinamització Educativa, que es fa “conjuntament amb els centres educatius”, segons explicava la regidora de Serveis Personals. En aquest balanç es van determinar quins han estat els programes més importants, i quins es considera que han de tenir més continuïtat o els que s’han de millorar. Ponsa va posar com a exemple el Programa d’Orientació Acadèmica, “que funciona molt bé des de fa anys, però considerem que se li ha de donar un altre enfocament de cara a l’any vinent”.

Un altre dels punts que es van tractar al Consell Escolar va ser l’estat de les reunions amb la Conselleria d’Ensenyament sobre la reforma del mapa escolar al municipi. De moment s’han celebrat dues reunions: la primera, amb el secretari general de la conselleria, en la qusl es va començar a parlar de la necessitat de la novena escola de primària; la segona reunió va ser amb el delegat de la conselleria, en la qual es va parlar de l’entrada en funcionament de la vuitena escola, a partir del curs vinent.

Finalment, Ponsa també va anunciar que el proper dia 10 de juliol l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, presentarà les conclusions del procés de participació del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC).

segons algunes fonts, un terç dels estudiants qu s’han presentat a les proves d’accés a la universitat han tret qualificacions que estan entre un 4 i un 5. Tot i aquesta dada, la nota mitjana obtinguda pels estudiants que han aprovat és de 5,71. El resultat definitiu, però, s’obté de fer la mitjana amb l’expedient acadèmic de cada alumne en un percentatge que resulta del 60% de l’expedient acadèmic i el 40% de la nota de la selectivitat. Pel que fa a l’àmbit general de Catalunya, es calcula que la nota mitjana d’accés a la universitat és de 6,49.

Enguany ha estat l’últim que tenia una prova diferenciada per als estudiants de l’antic COU, que ha aprovat el 73,26%.

SOCIETAT

ERC denuncia el mal estat de les escoles al Parlament

Dijous 11 juliol del 2002

Vicenç Fisas coordinarà el pla de ciutadania, un projecte per fomentar la cohesió social

M.M. / SANT CUGAT La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) continua la seva lluita per la millora de les condicions de les escoles i instituts del municipi. Després d’haver-ho intentat per la via municipal a través de mocions i denúncies públiques amb fotografies en el ple municipal, ara passen al Parlament, on intentaran que el seu portaveu, Joan Ridao, mostri el mal estat de l’entorn dels centres de secundària de la nostra ciutat. “És una incongruència que es parli de ciutat educadora i que després els nens de la ciutat s’eduquin en aquest entorn”, denunciava la regidora republicana Sara Bertrán, que també va fer referència a la “ironia” que suposa la campanya de civisme davant de l’estat en què es troben els centres educatius: “No podem admetre aquests contrasentits”, assegurava.

Després d’haver presentat una moció al ple del mes de maig en la qual es demanava un augment del pressupost per al manteniment de les escoles primàries (de competència municipal) i que va ser rebutjada, ERC va presentar un dossier amb fotografies d’algunes de les zones més afectades, mostrant des de bancs, portes o pals rovellats fins a la precarietat dels enjardinaments. “Seguirem lluitant perquè les coses canviïn”, afirmava Bertrán.

En aquest sentit, el següent pas que s’ha plantejat ha estat enviar el dossier fotogràfic als centres escolars públics i privats del municipi. A més, també n’han fet arribar un d’específic dels de secundària (competència de la Generalitat) per tal que Ridao porti aquest cas al Palament de Catalunya. “És un escàndol que hi hagi milers d’euros per a les escoles d’elit i que es retalli en un 10% el pressupost per al manteniment de les escoles públiques”, lamentava la regidora santcugatenca.

17

Adolfo Pérez Esquivel no podrà venir a la UIP Redacció / CENTRE BORJA

Redacció / SANT CUGAT L’Ajuntament de Sant Cugat ha posat en marxa un pla de ciutadania, una eina de planificació que ha de fixar quines han de ser les accions que caldrà dur a terme amb les entitats ciutadanes i amb els grups de població local i immigrant per tal d’assolir un nivell de cohesió social equilibrat al municipi. “Volem que tothom se senti membre de la comunitat”, assegurava dimarts el titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, el santcugatenc Vicenç Fisas. El professor s’encarregarà de coordinar, des d’ara fins a principis d’any, el projecte, les conclusions del qual es preveu que es presentin en uns sis mesos. “Aquest estudi no vol ser només teòric, sinó que també serà pràctic”, deia l’alcalde Lluís Recoder.

“El pla de ciutadania no pot ser una imposició, cal buscar el consens i la participació amb les entitats i associacions del municipi”, va afegir Fisas. Per la seva banda, Recoder va explicar que hi ha diversos antece-

Vicenç Fisas, al costat de l’alcalde, durant la presentació del pla

dents que ja portaven a la creació d’aquest pla, com són la taula d’immigració, l’estudi diagnosi del Consorci de Recursos per la Integració de la Diversitat (CRID) de la Diputació de Barcelona, el Pla Integral d’Igualtat i Polítiques Socials que elabora el consistori i el Projecte Educatiu de Ciutat.

El Pla de Ciutadania vol disposar

‘Les entitats movem Sant Cugat: implica’t!’, lema de la Festa de Tardor d’enguany Emili Bella / SANT CUGAT Les entitats movem Sant Cugat: implica’t! és el lema que l’assemblea d’entitats de la Festa de Tardor d’enguany, reunida dimarts a la Casa de Cultura, ha decidit que presideixi els actes de la celebració. D’aquesta manera, els organit-

zadors de la festa, que es farà els dies 9 i 10 de novembre, volen ressaltar el paper que desenvolupen les entitats en la creació de la personalitat de Sant Cugat. També volen palesar la necessitat de potenciar que la societat civil sigui la protagonista de la ciutat.

Finalment, l’assemblea, formada per la comissió organitzadora i les

JORDI GARCIA

d’un estudi més aprofundit que reculli les dades del carrer per contrastarles amb les que donen les estadístiques i detectar possibles dinàmiques que puguin provocar una ruptura del teixit social. A banda, també inclou la identificació dels grups d’immigrants del municipi per establir-ne la dinamització.

entitats interessades, vol convidar els ciutadans i ciutadanes a una participació activa en l’afirmació del teixit social santcugatenc. A partir d’aquest lema les entitats estructuraren conjuntament un seguit d’activitats com la convocatòria d’un concurs de cartells o una passejada fotogràfica, entre molts altres. A més, s’afavorirà la participació literària de les escoles i instituts, la divulgació de la cultura gastronòmica, el debat entorn al lema i la mostra d’entitats. Després de les vacances d’estiu, el 12 de setembre, es farà una nova reunió on cada entitat definirà més la seva participació en la festa.

Finalment no vindrà a Sant Cugat el premi Nobel de la Pau de l’any 1980, Adolfo Pérez Esquivel, amb motiu de la Universitat Internacional de la Pau (UIP). “La situació dramàtica i greu que viu avui l’Argentina i el meu deure d’estar al costat del meu poble, em porten a suspendre el viatge a Barcelona”, assegura Esquivel en una carta enviada a Oliveres. “Sabem que un altre món és possible per a tots aquells que no renunciem a les utopies: demanem l’impossible”, conclou.

Dimecres vinent és la data d’inici de la dissetena edició de la UIP, que se celebrarà fins al dia 23 d’aquest mes al Centre Borja sota el títol de Pau i Ciutadania. L’acte inaugural tindrà lloc a les set de la tarda i consistirà en un missatge d’obertura de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, acompanyat per la cap de gabinet d’Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona, Dolors Renau, i del president de la Fundació UIP, Arcadi Oliveres. Mitja hora més tard, començarà la primera conferència sobre El paper dels mitjans de comunicació en l’educació per la pau, que presentarà el professor de periodisme i coordinador de la diplomatura La comunicació dels conflictes i la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Xavier Giró. Els ponents de la taula rodona seran el mateix Giró, acompanyat per la periodista, psicòloga i directora i presentadora del magazín matinal de COMRàdio, Sílvia Cóppulo; el corresponsal de guerra de La Vanguardia, Plàcid Garcia Planes; el periodista i diputat al Parlament de Catalunya, Àlex Masllorens; i el redactor del butlletí Contra-infos, Albert Martínez. El grup Tetrateatre tancarà l’acte inaugural amb poesia (Pregària de guerra, de Mark Twain).

18 SOCIETAT

Dijous 11 juliol del 2002

Els diners recaptats amb el trofeu es donaran a ASDI

ENRIC FABRE

Quart campionat de golf pro-ASDI La festa organitzada per l’associació de veïns de Mas Gener va tenir lloc a la pista d’esports del barri

ENRIC FABRE

Mas Gener s’aboca en el sopar al poliesportiu Redacció / MAS GENER Com a preludi de la festa major del districte de Mira-sol, els veïns del barri de Mas Gener, juntament amb la comissió de festes de Mira-sol, van organitzar aquest dissabte, com cada any, el seu tradicional sopar de germanor, que va aplegar més de 150 persones. Els assistents a l’acte, que estava amenitzat amb la música en directe de l’orquestra Salsa Rosa, es van reunir, com és habitual, a la pista

poliesportiva de Mas Gener. “La festa va anar força bé i l’orquestra i el ball van agradar molt a la gent que va venir”, ha afirmat un membre de l’Associació de Veïns de Mas Gener, Miquel Beltran. Segons la mateixa associació, enguany es van acostar fins al sopar el doble de persones que l’any passat.

Es tractava d’un tradicional àpat de carmanyola, és a dir, que cadascú es portava el menjar de casa. Per la seva banda, l’organització va aportar-

hi la sangria, el pa i les postres. La música es va allargar fins ben entrada la matinada. Antigament, el ball de la festa major es feia a la pista de Mas Gener, però posteriorment es va traslladar a Mira-sol. Després de “petits mal entesos”, els veïns de Mas Gener van decidir organitzar aquest sopar, que actualment està plenament consolidat.

Fa un parell d’anys, l’acte es va centrar en la recuperació de la G al nom del barri.

Redacció / SANT CUGAT El Club de Golf de Sant Cugat va celebrar diumenge el quart campionat per recollir diners en benefici de l’associació prodisminuïts físics i psíquics ASDI, amb seu a Valldoreix. Al trofeu hi van participar gairebé 250 persones, xifra rècord comparada amb les anteriors edicions.

Com a conseqüència d’això, també es van recollir més diners, que es destinaran, com els altres anys, a tot allò que necessiti ASDI, com ara comprar material

per desenvolupar les activitats, adquirir mobles, o bé arreglar les terrasses, entre altres finalitats.

Es tracta d’una iniciativa que va sorgir del mateix Club de Golf, que és qui organitza cada any l’activitat.

En aquesta quarta edició s’han recollit finalment més de 8.400 euros. Tal com ha explicat la presidenta d’ASDI, Enriqueta Guarch, en alguns casos hi ha hagut gent que ha fet la seva aportació econòmica tot i que no ha participat al campionat de golf.

Cinquè concurs Fotoportada del ‘TOT’ Redacció / SANT CUGAT El TOT Sant Cugat ha tornat a convocar el concurs Fotoportada. Es tracta de fer una fotografia en blanc i negre o en color de tema lliure, acompanyada d’un títol, que optarà a ser reproduïda a la portada del TOT Sant Cugat. El guanyador també rebrà150 euros en revelatges i còpies, gentilesa de ZOOM Centre de la Imatge. El segon classificat guanyarà120 euros; el tercer, 90, mentre que els següents classificats fins al setè en percebran 60 cada un. Totes les fotografies s’exposaran a la galeria ZOOM abans de finals d’any i passaran a formar part de l’arxiu

fotogràfic del TOT Sant Cugat, de manera que sempre podran ser reproduïdes en qualsevol secció de la revista, tot fent menció de l’autor. El jurat estarà format per fotògrafs professionalsi una representació de ZOOM i del TOT Sant Cugat.

Les imatges s’hauran d’enviar abans del 17 de setembre a la seu del TOT, al carrer de Sant Antoni, 42-44 08190 de Sant Cugat, amb el títol de La millor imatge de l’estiu. També cal indicar el lloc on s’ha fet la fotografia i la data de realització, el nom i el telèfon. Les fotos presentades a concurs, de 18 x 24, hauran de portar al dors el segell de ZOOM, amb el comprovant del revelatge a l’esmentat establiment de fotografia.

Estudiant universitària s’ofereix per fer cangurs i classes de repàs (ESO) al juliol. Experiència.

Tel. 655 91 54 10 93 674 51 70

SOCIETAT

Dijous 11 juliol del 2002

19

Fórmula Abierta revolucionen el SCCC Redacció / SANT JOAN

Els integrants de Fórmula Abierta van atreure tota l’atenció al Centre Comercial dilluns passat

JORDI GARCIA

Chenoa també signa àlbums avui al Centre Comercial

Victòria Camps, nova membre del Consell de l’Audiovisual Redacció / BARCELONA La santcugatenca Victòria Camps, que és catedràtica d’ètica i política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va prendre possessió la setmana passada del seu nou càrrec dins el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Camps substitueix Jordi Mercader en el càrrec dins aquest òrgan de control.

Camps va prendre possessió del seu nou càrrec al CAC la setmana passada al Parlament de Catalunya, en un acte on va assis-

tir el president d’aquesta cambra, Joan Rigol. En aquest mateix acte també es van incorporar al CAC Núria Llorach i Jaume Serrats.

Després de la presa de possessió, Rigol va encarregar als membres del CAC que portessin a terme un control sobre l’evolució de les llicències concedides en el camp de l’audiovisual per evitar concentracions que obeeixin a factors econòmics. Per la seva banda, el president del CAC, Francesc Codina, va anunciar que es crearia una agència de qualitat d’Internet.

El fenomen social provocat per l’èxit del programa televisiu Operación Triunfo també ha arribat a Sant Cugat.

Dilluns passat, centenars de persones es van apropar fins al Sant Cugat Centre Comercial per veure de més a prop alguns dels seus ídols. En aquesta ocasió, els quatre components del grup Fórmula Abierta.

Els perdedors del programa concurs on s’educava futurs cantants a ulls de la població de tot l’Estat van demostrar que també desperten passions.

Un públic majoritàriament molt jove es va animar a anarlos a veure en primera línia al SCCC, on Javián, Mireia, Àlex i Geno van signar el seu primer treball que es titula Aún hay más. En aquest àlbum s’hi poden trobar alguns dels temes que s’han promocionat més i que més se sentiran aquest estiu, com Te quiero más, Ay morena, Sin ti, Mi cruz y mi fe o Mi corazón.

Redacció / SANT JOAN

Camps forma part del CAC des de la setmana passada

ARXIU

Les visites especials no paren aquesta setmana al Sant Cugat Centre Comercial (SCCC). Avui és el torn d’una de les participants al programa Operación Triunfo que més èxit té: Chenoa.

La mallorquina, que també té gran presència a la premsa del cor gràcies a la seva relació amb un dels seus companys de programa, David Bisbal, signarà l’àlbum que porta per títol el seu mateix nom artístic i el primer senzill del disc, Atrévete.

20 SOCIETAT

Dijous 11 juliol del 2002

LES AGÈNCIES CREUEN QUE AQUELLS ATACS TERRORISTES NO INFLUÈIXEN EN LA DECISIÓ DELS SANTCUGATENCS

L’11-S ja no té incidència a l’hora de triar les vacances Redacció / SANT CUGAT Les agències de viatges de Sant Cugat consultades per aquesta publicació no han coincidit pel que fa als destins més triats pels santcugatencs de cara a passar les vacances d’estiu. El que sí que han constatat és que els atacs terroristes contra les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York i l’edifici del Pentàgon de Washington de l’11 de setembre passat (11-S) ja no afecten els santcugatencs a l’hora de decidir on aniran de vacances. “En un principi sí que passava que la gent tenia una certa por”, han assegurat des d’Halcón Viajes. “Però ara ja no”.

Deu mesos després, la psicosi ha desaparegut quasi totalment i la gent torna a demanar vols amb direcció a Nova York. “Però no només Nova York, a tota la resta dels Estats Units no hi ha places.

No hi ha manera d’agafar places.

Tots els vols estan plens”, han explicat des d’USIA Tours.

Diverses agències asseguren que en aquest moment del mes de juliol és normal que sigui molt difícil trobar un lloc per travessar l’Atlàntic. “El boom més important de clients el vam tenir la primera setmana de juliol”, han afegit. En el mateix sentit s’han expressat a Soltouris, tot i que han recordat que “sempre hi ha el típic client que ve a última hora. És clar que aquests clients, normalment, els és igual on anar, no tenen preferències”.

Pel que fa a destins més habituals, com cada any s’ha venut força bé l’arxipèlag balear i les illes Canàries. L’altre destí freqüent és la costa catalana, tot i que alguns establiments han constatat un lleuger descens d’aquesta

L’e-mail de l’Ajuntament no funciona des de la setmana passada Redacció / SANT CUGAT

L’oferta de viatges per les vacances d’estiu és molt diversa i variada

demanda. Per contra, els santcuga- diuen a USIA Tours. Més al nord, tencs tiren cada cop més pels paï- però al mateix continent, països sos nòrdics, com Dinamarca, i per com Egipte (on l’últim atemptat terrorista va ser sobre de tot, a Luxor l’any Finlàndia.

Balears i Canàries es 1997), Tuníssia Posats a mantenen, junt amb o el Marroc anar lluny, han baixat lleuenguany s’han Eurodisney, però la gerament, fet venut molt bé sorpresa és l’alça d’Àsia, que no s’atriels viatges al bueix a l’11 de continent asiàSud-àfrica i la Polinèsia setembre. tic, a països Potser la gran com Tailàndia.

Però també hi ha qui vol anar a sorpresa ha estat el considerable Sud-àfrica, i això “s’ha notat”, nombre de persones que han triat

Edicte Referència: ·Expedient UO72/02/7 - X/02/11627 Projecte d’urbanització de la plaça Quatre Cantons, carrer Girona i carrer Santiago Rusiñol Promoció: S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès Data aprovació inicial: 1 de juliol de 2002 La comissió de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària d’1 de juliol de 2002, va acordar aprovar inicialment el projecte d’urbanització de la plaça Quatre Cantons, carrer Gorina i carrer Santiago Rusiñol, d’aquesta ciutat, en els mateixos termes del projecte elaborat pels arquitectes Antoni Fierro Girbau, Jordi Garrigó Rusiñol, Joan Manuel Moncau Pujol, Juan Carlos González Domínguez i Marco Vásquez Herrero, de promoció i àmbit territorial de referència, i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini de vint dies hàbils, d’acord amb allò que disposa l’article 64 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, modificat per Decret Legislatiu 16/1994, de 26 de juliol.

Durant l’esmentat termini de vint dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit Municipal de Gestió de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 86 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Superat l’anterior termini sense haver-se formulat al·legacions, el projecte d’urbanització estarà aprovat definitivament segons l’acord de la comissió de govern d’1 de juliol de 2002.

En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la publicació de l’edicte corresponent a l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 1 de juliol de 2002 L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

JORDI GARCIA

la Polinèsia francesa per anar a passar uns dies de relax i descans al Pacífic.

Finalment, un dels clàssics a l’agost, Cuba, s’ha mantingut en els primers llocs del rànquing de destins dels habitants de Sant Cugat.

Si ens quedem al continent europeu, està en plena expansió anar a Grècia, Turquia i Itàlia (especialment Sicília). Però per davant de tots els possibles viatges hi ha Eurodisney, que continua imbatut.

El servei de correu electrònic dels ordinadors de l’Ajuntament de Sant Cugat va quedar aturat a principis de la setmana passada a causa d’uns canvis en la configuració dels aparells de telecomunicacions. L’objectiu d’aquestes reformes era el de possibilitar uns accessos més ràpids i millors a la xarxa Internet. Tot plegat va provocar una seqüència d’incidències en els servidors de correu electrònic del consistori. Segons ha informat la titular de la regidoria de Comunicació de l’Ajuntament santcugatenc, Marta Subirà, dimarts passat ja s’estava treballant en la restauració dels accessos i en la posada en marxa de nou del servei de correu electrònic.

Els problemes informàtics van impedir als treballadors de l’Ajuntament enviar i rebre e-mails des de principis de la setmana passada.

21 CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Dijous 11 juliol del 2002

CLUB DEL SUBSCRIPTOR gratis DIES FEINERS

Entrades gratis per a dies feiners VENIU A RECOLLIR-LES AMB EL CARNET DEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel.: 93 589 62 82

DIJOUS 1 D’AGOST 20 h

Hipica Severino

Entrades gratis per a l’obra ‘Ciegos’ de la Compagnie Taffanel, al Teatre-Auditori CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LA RESERVA

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel.: 93 589 62 82

Hipica Severino

CADA DIA

Descompte de 3 pessetes per litre a tots els subscriptors CAL PRESENTAR EL CARNET BP ACREDITATIU I EL DNI Obert 24 h

DIJOUS 8 D’AGOST, 20 h

Estacions BP de la ronda Nord i av. Cerdanyola

Entrades gratis per a l’assaig general amb públic de la Jove Orquestra Simfònica d’Alemanya, al Teatre-Auditori CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LA RESERVA

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel.: 93 589 62 82

CADA SETMANA

50% de descompte en el menú de dissabte PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

C/ Sant Jordi, 33-35. Tel.: 93 587 93 96

TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

22 SOCIETAT

Dijous 11 juliol del 2002

Raimon Porta, autor del Una nit cubana, novetat a la cartell de Valldoreix festa de Mira-sol Redacció / VALLDOREIX

El dissenyador valldoreixenc Raimon Porta ha estat proclamat nou guanyador del concurs de cartells de la festa major de Valldoreix.

El veredicte es va emetre divendres al vespre, després de la reunió del jurat que es va allargar per la dificultat de triar entre tres de les obres presentades. El premi és de 600 euros.

El cartell guanyador mostra dos joves pujant un turó, en un paisatge nocturn, seguint les indicacions que anuncien la festa major de Valldoreix, que se celebrarà del 13 al 16 de setembre. Aquesta és, finalment, l’obra que anunciarà la festa grossa del districte, després d’una darrera votació per decidir el gua-

Redacció / MIRA-SOL

Porta és valldoreixenc i ja havia guanyat anteriorment altres concursos de cartells al municipi nyador que, segons explicava el jurat, va ser molt disputada.

En total es van presentar 38 cartells a concurs, dels quals es van destriar tres finalistes. Va ser en aquest punt on va començar la disputa més intensa. El jurat estava format per diversos artistes locals i persones vinculades a la vida social i associativa del districte. El president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, Francesc Cardoner, assegurava que el jurat va valorar “que es veu de lluny, que crea impacte i que la riquesa de colors fa que sigui molt alegre”. Un altre dels aspectes que els va fer decidir va ser que, “després, el procés de producció sigui fàcil”.

Raimon Porta es consolida d’a-

Imatge del cartell que anunciarà la Festa Major de Valldoreix 2002

questa manera com un dels cartellistes més destacats del nostre municipi. Tot i que aquesta és la primera vegada que s’endú el premi en el seu propi districte, Porta ja havia guanyat en dues ocasions el concurs de cartells de la Festa Major de Sant Cugat i una altra, el de la Floresta. A més, una obra seva també va ser la guanyadora d’una de les edicions de la Festa de Tardor de Sant Cugat.

Aquest era el tercer any que es presentava al concurs valldoreixenc i Porta assegura que “m’ha fet molta il·lusió el premi, perquè fa gràcia

CEDIDA

guanyar el concurs d’allà on vius i que després tothom ho vegi”. El cartell ha estat fet per ordinador i ha comptat amb la col·laboració de Marc Pérez. Un dels aspectes que han destacat en aquest cartell ha estat que “els colors fossin vius i que no s’assemblés a cap dels altres cartells. Hem potenciat molt el color verd, perquè és el que més hi ha a Valldoreix”, explicava Porta.

D’altra banda, enguany s’ha fet una menció a la millor obra infantil que ha estat per a Sandra Gusart, d’onze anys.

Edicte Referència: ·Expedient UO78/02/20 - X/02/11618 Projecte de tancament de la pista poliesportiva de Can Llobet a la Floresta Promoció: Municipal Data aprovació inicial: 1 de juliol de 2002 La comissió de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessio ordinària d’1 de juliol de 2002, va acordar aprovar inicialment el projecte de tancament de la pista poliesportiva de Can Llobet a la Floresta, d’aquesta ciutat, en els mateixos termes del projecte elaborat pel despatx d’arquitectes Cop d’Idees SCCL,, de promoció i àmbit territorial de referència, i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini de trenta dies hàbils, d’acord amb allò que disposa l’article 219.2.c) de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Durant l’esmentat termini de trenta dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit Municipal de Gestió de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 86 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Superat l’anterior termini sense haver-se formulat al·legacions, el projecte d’obra ordinària estarà aprovat definitivament segons l’acord de la comissió de govern d’1 de juliol de 2002.

En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la publicació de l’edicte corresponent a l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 1 de juliol de 2002 L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

al matí es farà una festa de l’escuma i pallassos per als més menuts del districte. També es faran les finals dels campionats de petanca, ping-pong i escacs, que ja s’estan duent a terme aquesta setmana.

La nit cubana serà la gran novetat de la festa major de Mirasol, que se celebrarà aquest cap de setmana al voltant del Casal Cultural del districte. Els divuit BICICLETADA I CASTELLERS músics de Delirio Cubano aniran Ja diumenge, els carrers de acompanyats de ballarines que Mira-sol s’ompliran amb les biciensenyaran a ballar els assistents. cletes de la cursa popular. Al final La nit cubana, que es farà després se’n sortejarà una de regal. de la tradicional botifarrada popu- Paral·lelament, els participants al lar de dissabte, comptarà també concurs de tir, que començarà disamb una paradeta on es podran sabte, hauran d’enfrontar-se a la beure els típics daiquiris i mojitos. final. Una remullada final posarà D’altra banda, també hi haurà un el toc fresc d’un cap de setmana que es preveu torçador de calorós i puros que farà La festa major de mogut. La tarda pedagogia Mira-sol omplirà tot de diumenge es sobre els dedicarà als habans.

La un cap de setmana castellers, que festa major d’activitats tradicionals cada any ofereicomptarà, a i populars xen la seva més, amb la actuació davant presència d’un grup de joves dominicans, del el Casal. En aquesta ocasió, estamunicipi de Palavé, que faran una ran acompanyats per dues altres demostració dels balls del seu colles castelleres. Poc abans, el grup d’animació infantil Juguem país.

A banda de la nit de dissabte, Jugant haurà distret els nens i que altres anys estava amenitzada nenes mirasolencs. Després del només per una orquestra, la resta lliurament dels premis dels conde la festa major segueix una cursos tancaran la programació les estructura similar des de fa tres havaneres, de la mà de Les Veus anys. Divendres serà el torn de la dels Pescadors. Tot plegat, amb un música jove dels grups locals pressupost de 9.000 euros aportat Bromuro i Triptotongo. Dissabte per l’Ajuntament de Sant Cugat.

Sant Cugat celebra el ‘Mulla’t’ aquest diumenge Redacció / SANT CUGAT Sant Cugat ha retardat la celebració de la campanya solidària Mulla’t per l’esclerosi múltiple. A tot Catalunya es va celebrar diumenge passat, però al nostre municipi l’activitat se celebrarà de manera oficial aquest diumenge, dia 14 de juliol.

Les piscines municipals del Parc Central i la de la Cooperativa d’Aigües de la Floresta seran els escenaris d’aquesta campanya que pretén sensibilitzar la població

sobre aquesta malaltia i recaptar fons per l’ajuda a la investigació en aquest àmbit. A les dues piscines està previst reservar un nombre determinat de carrers per tal que aquells que ho desitgin puguin nedar en favor de l’esclerosi múltiple. Les persones que hi participin quedaran enregistrades en un full de control, on constaran els metres que han nedat en benefici d’aquesta malaltia degenerativa. L’aportació econòmica pot ser tant per donatius com per la compra de material divers, com samarretes o tovalloles.

L’horari serà de 10.30 a 20.30 hores.

PUBLICITAT

Dijous 11 juliol del 2002

Participa en el

5 concurs TOT Fotoportada 600 euros en premis per a les millors fotografies

Bases: ¥ Les fotos podran ser en blanc i negre o color i la mida, de 18x24 cm. ¥ El tema s lliure. ¥ Cada lector/a podr participar-hi amb un m xim d’una fotografia. ¥ Les fotografies presentades a concurs hauran de portar al dors el segell de ZOOM Centre de la Imatge (pl. Dr. Galt s, 9; c/ Santa Maria, 14) com a comprovant del revelatge a l esmentat establiment de fotografia. ¥ Cada fotografia haur d anar acompanyada d un t tol, a banda d indicar-hi el lloc on s ha fet la fotografia i la data de la realitzaci , el nom de l autor/a i el tel fon. ¥ Les fotos s hauran d enviar abans del 17 de setembre al ˙TOT SANT CUGAT¨ (˙La millor imatge de l’estiu¨), c/ Sant Antoni, 42-44, 08190, de Sant Cugat del Vall s. ¥ El jurat estar format per fot grafs professionals, una representaci de ZOOM i del ˙TOT SANT CUGAT¨. ¥ El guanyador/a, a m s de reproduir la foto a la portada del ˙TOT Sant Cugat¨, aconseguir , per gentilesa de ZOOM Centre de la Imatge, 150 e en revelatges i c pies; el 2n classificat, 120 e; el 3r classificat, 90 e; i el 4t, 5 , 6 i 7 , 60 e cadascun. ¥ Totes les fotografies s exposaran a la galeria de ZOOM Centre de la Imatge abans de finals d’any. ¥ Totes les fotos presentades passaran a formar part de l arxiu fotogr fic del ˙TOT SANT CUGAT¨ i sempre podran ser reprodu des en qualsevol secci de la revista fent menci de l autor/a.

Ho organitza:

Hi colÆlabora: ®

Sempre a prop teu

CENTRE DE LA IMATGE

23

24 SOCIETAT

Dijous 11 juliol del 2002

La Setmana en

imatges

Estimen més a Fórmula Abierta

Dilluns 8 de juliol Milers d’adolescents cridant i cantant el primer senzill del grup Fórmula Abierta van tornar a demostrar que Operación Triunfo, a banda d’un programa

de televisió, és tot un fenomen social. Llargues cues per aconseguir un autògraf van permetre viure alguns contrastos: des de jovenetes que explicaven emocionades que els havien ofert crispetes, fins a gent enfadada perquè els havien obligat a comprar el CD per poder tenir l’autògraf. A les vuit tots a casa, amb decepció i llàgrimes de gran part del públic que es va quedar amb les ganes. Fotografia: J.G

Sopar medieval a Valldoreix Divendres 5 de juliol Una trentena de persones van poder degustar un sopar medieval al restaurant El Casalet de Valldoreix. El sopar s’inclou en la Mostra de Cuina Medieval dins els actes de l’Any del Mil·lenari. A banda de l’ambientació d’acord amb l’època, els comensals van gaudir d’unes favetes amb pernil i menta fresca, dobladura de vedella i mirraus de pomes. Fotografia: ENRIC FABRE

SOCIETAT

Dijous 11 juliol del 2002

25

Plataforma G Dissabte 6 de ‘guliol’ Els veïns de Mas Gener, que fa un parell d’anys van reincorporar la G al seu nom, celebren, com cada mes de guliol, la seva particular activitat, que obre la festa magor de Mira-sol. El sopar de germanor, organitzat en col·laboració amb la comissió de festes del districte, va aplegar gairebé 150 persones, moltes més que l’any passat. Després de tot aquest temps, els veïns han recuperat definitivament la G al seu nom. Nosaltres ens solidaritzem amb ells amb aquest petit text.

Eliminem la J de l’abecedari!

Fotografia: GORDI GARCIA

La Jovenívola, al claustre Divendres 5 de juliol La Cobla Jovenívola de Sabadell va tornar a convèncer Sant Cugat en el seu concert de sardanes i música de cobla que va oferir al claustre del Monestir. L’Entitat Sardanista va ser l’organitzadora de l’acte, on es van interpretar les sardanes més conegudes fins a la música de creació més recent. A banda de l’acurada interpretació, els espectadors també van poder gaudir d’un piscolabis.

Fotografia: ENRIC FABRE

Informació SEAT: telf: 902 402 602 Internet: http://nuevoibiza.seat.es

El temperament t’espera.

Estàs preparat per al gran moment? El Nou SEAT Ibiza sí. I t’espera perquè posis a prova els seus potents motors, com el 130 CV TDi amb caixa de canvis

Nou SEAT Ibiza.

Vine i prova’l.

de 6 velocitats, o la seva innovadora direcció electrohidràulica, o el seu control d’estabilitat (ESP), o el seu sistema de navegació, o els seus fars de xenó...

En poques paraules, perquè posis a prova el seu temperament.

Torna el SEAT Ibiza i, amb ell, la temptació de provar-lo.

Informa-te’n a:

Autocomarca del Vallés C/Lluís Companys i Jover nº 29 - SANT CUGAT DEL VALLÉS - Tel. 93 674 68 50

26

Dijous 11 juliol del 2002

CULTURA Sant Cugat serà la seu de la Festa de les Lletres Catalanes La nostra ciutat acollirà el proper 13 de desembre la 52a edició de la Nit de Santa Llúcia, la gran festa literària organitzada per l’Òmnium Cultural. Així ho van fer públic dilluns passat l’Ajuntament i els representants d’Òmnium Cultural, que van signar un conveni de col·laboració. Segons l’acord, el consistori s’encarregarà de servir el local i fer una aportació econòmica. Per la seva banda, l’Òmnium assumeix les tasques de direcció i gestió de la festa. La Nit de Santa Llúcia consistirà en un sopar literari i en el lliurament de tretze premis. L’Òmnium Cultural ha escollit Sant Cugat com a seu de la festa per contribuir a la celebració de l’Any del Mil·lenari.

L

Miquel Herrada / SANT CUGAT

a Nit Literària de Santa Llúcia, que organitza l’Òmnium Cultural, es celebrarà aquest 13 de desembre a Sant Cugat, en un emplaçament que encara està per determinar. La Festa de les Lletres Catalanes, que coincideix amb la celebració de l’Any del Mil·lenari, servirà per atorgar una tretzena de premis literaris amb l’objectiu de “preservar la llengua i defensar la identitat catalana”.

L’Ajuntament de Sant Cugat i l’Òmnium Cultural van signar dilluns passat un conveni segons el qual el consistori disposarà un espai per celebrar la vetllada i farà una aportació econòmica, que encara no s’ha concretat. Al seu torn,l’Òmnium s’encarregarà de la

La Nit de Santa Llúcia és una festa amb més de mig segle d’història que té l’objectiu de preservar la llengua, la cultura i la identitat catalanes gestió i direcció de l’esdeveniment. La candidatura de Sant Cugat com a seu de la Nit de Santa Llúcia 2002 va prendre força a causa de la celebració de l’Any del Mil·lenari.

Segons el president en funcions de l’Òmnium Cultural, Miquel Bes, “normalment se celebra en una de les nostres delegacions locals, però el fet que enguany es commemori el mil·lenari del Monestir a Sant Cugat ens produeix molta satisfacció i ens ha decidit a apostar per aquesta ciutat”.

L’alcalde, Lluís Recoder, es va mostrar molt satisfet per l’elecció de Sant Cugat com a seu de la Nit, i va explicar que “hi havia altres candidatures com ara Granollers, però des de l’any passat hem mantingut converses i finalment no hi ha hagut cap problema”. Per

El claustre del Monestir va acollir la signatura del conveni entre l’Ajuntament i l’Òmnium Cultural

Recoder, la Festa de les Lletres Catalanes “no és un premi més”, ja que té una “voluntat clara de preservació de la llengua i de defensa de la identitat nacional catalana”.

En opinió del president en funcions de l’Òmnium Cultural, Miquel Bes, la Nit de Santa Llúcia és “la festa major de les lletres catalanes” i serveix per fer visible el treball de l’entitat cultural catalanista, creada l’any 1961: “Defensar, lluitar i treballar per la conservació de la llengua, la cultura i la identitat de la nació catalana”.

A banda de la Nit de Santa Llúcia, que es celebrarà el 13 de desembre, l’Ajuntament està preparant un seguit d’activitats culturals per aconseguir que “la literatura es llanci al carrer”, amb paraules de Lluís Recoder. Les

accions de dinamització cultural es faran durant la setmana anterior a la gran festa de les lletres catalanes, i hi inclouran xerrades i col·loquis a càrrec d’escriptors catalans, actes literaris a les escoles i actuacions musicals. Un dels concerts confirmats és el que oferirà la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet el dia 11 de desembre al TeatreAuditori del Centre Cultural. Segons l’alcalde de Sant Cugat, la intenció és programar “una riuada d’activitats culturals i literàries que desemboquin en la Nit de Santa Llúcia”.

A més, unes setmanes abans de la vetllada literària està prevista la celebració de la cinquena edició del Festival de Poesia de Sant Cugat i la Segona Setmana de Poesia de Catalunya.

JORDI GARCIA

Els premis literaris de la Nit de Santa Llúcia van néixer l’any 1951, de la mà de Josep Maria Creuzet, que va comptar amb la col·laboració gens negligible dels germans Aymà durant els primers deu anys. L’any 1961, els fundadors d’Òmnium Cultural van prendre el relleu i es van fer càrrrec de la Nit de Santa Llúcia. En la seva primera edició, la vetllada només atorgava un premi, el Joanot Martorell de novel·la. Enguany, però, la nòmina de guardons s’ha incrementat fins a arribar als tretze i abasta diversos gèneres literaris, com l’assaig, l’article periodístic, la poesia, la narració breu o la biografia. La tradició de la Nit de Santa Llúcia té 52 anys, però la història dels premis prové dels temps anteriors a la Guerra Civil.

Espai patrocinat per:

Delphi Diesel Systems S.L. Av. de Cerdanyola, 97-101 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

CULTURA

Dijous 11 juliol del 2002

27

EL CENTRE CULTURAL ACULL UNA TROBADA DE PROFESSIONALS DE LA CULTURA

Noves tècniques de gestió cultural Miquel Herrada / SANT CUGAT La creació de nous públics per als esdeveniments culturals i les eines per fer més eficient la gestió cultural van ser alguns dels temes que van omplir l’agenda de la primera reunió de treball entre professionals d’institucions culturals europees que es va celebrar al Centre Cultural de Sant Cugat entre el 27 i el 29 de juny.

La trobada va reunir 17 professionals de set països europeus que treballen en el camp de la gestió i promoció cultural, tant en el sector teatral, com en el musical o artístic.

L’objectiu de la jornada era discutir sobre noves experiències per incrementar el públic dels esdeveniments culturals i posar en comú les diferents eines de treball que s’utilitzen.

La representant santcugatenca a la reunió era la directora del Centre Cultural, Àngels Seix. Segons Seix, la trobada “era una primera reunió de treball i no pretenia arribar a conclusions finals”. Tot i així, una de les propostes que es van posar sobre la taula és la “creació d’una

xarxa de professionals de la cultura a escala europea per compartir experiències i iniciar un projecte en comú”.

Durant la jornada de treball, els 17 professionals van exposar les seves experiències en el camp de la gestió cultural i van analitzar els punts forts i les febleses dels seus projectes. La directora del Centre Cultural, Àngels Seix, opina que “el Teatre-Auditori té moltes coses a

El Teatre-Auditori té un bon nivell d’ocupació, però encara està lluny d’Europa en tècniques de màrqueting cultural aportar, com ara un nivell mitjà d’ocupació força elevat”. Com a punt feble, Seix reconeix que “encara estem una mica allunyats d’altres països d’Europa pel que fa a les tècniques de màrqueting cultural”.

En concret, Seix troba aprofitable l’experiència d’altres països que han creat associacions d’agents culturals que apleguen diverses institu-

cions i professionals del món de la cultura, per unificar els serveis de promoció i realitzar investigacions sobre els públics. Conèixer a fons els públics i adequar l’oferta cultural a les característiques dels destinataris és, segons els experts en gestió cultural, una de les màximes prioritats.

Malgrat tot, no hi ha una recepta única i infal·lible per a l’èxit dels projectes culturals. Tot i que la reunió de Sant Cugat va servir per iniciar un nou canal de comunicació entre professionals de la cultura, l’objectiu no és la convergència dels projectes. Segons Àngels Seix, “no es pretén homogeneïtzar, sinó buscar l’enriquiment en la diferència”.

El projecte de creació d’una xarxa europea de professionals de la cultura, que es va concretar a la reunió del Centre Cultural, va sorgir fa uns mesos d’una associació britànica que aplega unes 80 entitats culturals. Després de la trobada, els professionals s’han compromès a engegar un projecte europeu a llarg termini que modernitzi i consolidi la gestió cultural. La propera reunió es farà a la tardor.

Crítica de cinema Un home és una illa?

Isabel Sáez Pel·lícula: ‘Un niño grande’.

Director: Paul i Chris Weitz.

Actors: Hugh Grant, Toni Collette, Nicholas Hoult, Rachel Weisz.

Durada: 100 minuts.

Will Freeman (Hugh Grant) –significatiu cognom que significa home lliure– viu la il·lusió d’una vida completament autònoma i autosuficient, en la qual no necessita ningú i pot viure com li ve més de gust, sense fer concessions de cap mena. Als seus 38 anys cap feina ni cap relació li ha durat més de dos mesos. Will pot viure de renda gràcies als drets d’autor d’una cançó, tot un clàssic nadalenc que va compondre el seu pare. I pel que fa a tenir fills, Will es mostra totalment al·lèrgic a la idea.

Com ell afirma, l’home sí pot ser una illa i aquest és un estat desitjable.

Per la seva banda, Marcus (Nicholas Hoult) té 12 anys i tots els problemes del món. Un fort vincle amb la seva fràgil mare (Toni Collette), mentre que a l’institut els companys l’aïllen perquè no encaixa, és un nen rar. Quan coneix Will, té l’estranya idea que ell pot ser una mena de pare que equilibri la seva difícil situació amb una mare tan inestable i a partir d’aquest moment, el sotmet a un assetjament sense treva.

Un niño grande pot provocar moltes reflexions, com la de dubtar que Will sigui realment sincer. Unes petites pinzellades formen la imatge d’un nen que ha estat no gaire feliç, no gaire estimat. Ara bé, el to de la pel·lícula frena aquesta tendència, ja que estem davant d’una comèdia molt britànica, per més que els directors i coguionistes siguin novaiorquesos. Molt britànica val a dir irònica, intel·ligent i elegant, que parla de temes importants sense caure mai en el melodrama, canviant ràpidament el component dramàtic a través d’una nota còmica, una sortida de to o un gag que fa esclatar la riallada.

Estem davant d’una de les millors comèdies de la temporada, una de les més aconseguides i madures que mostra, amb un encertat paral·lelisme entre el noi gran, una mena de Peter Pan, i el petit, com la solitud pot ser l’enemic més gran. El més destacable és la brillant combinació de drama i comèdia.

I per descomptat, referència obligada a les interpretacions, des d’un Hugh Grant encertadíssim a una Toni Collette enlluernadora, no per la bellesa, sinó per l’autenticitat que li dóna a la mare de Marcus, Fiona, l’expressivitat del petit Hoult i les breus però realistes participacions tant de les antigues amigues de Will com les de les components del grup de mares solitàries. Tots i cadascun funcionant com exactíssimes peces de rellotgeria en un engranatge més que consistent. Recomanable per divertir-se i aixecar l’ànim, sempre que deixem el cinisme de banda.

El director de la Biennal, Josep Canals, va conduir la visita

JORDI GARCIA

Un representant de la Generalitat visita la XIII Biennal d’Art M.H. / SANT CUGAT El nou delegat d’Arts Plàstiques del govern de la Generalitat, Josep Parera, va visitar dimecres passat la XIII Biennal Mostra d’Art Contemporani Català al claustre del Monestir. La visita de Parera va arribar pocs dies abans de l’inici del recorregut itinerant de la mostra, que acostarà les darreres tendències de l’art contemporani català a una quinzena de poblacions de Catalunya i el Principat d’Andorra.

Des del passat diumenge, la Biennal ha abandonat el claustre i s’ha traslladat a Girona, on a partir d’avui es podrà visitar. El recorregut de la mostra s’allargarà fins el mes de desembre de l’any vinent, moment en què acabarà el seu periple a la ciutat de Barcelona.

La XIII Biennal Mostra d’Art Contemporani Català inclou una trentena d’obres d’artistes de menys

de 35 anys, seleccionats d’entre més de 160 candidatures. Entre els seleccionats es troba la santcugatenca Maria Fabre, propietària de la galeria Pou d’Art. L’objectiu de la mostra és descobrir i donar a conèixer al públic les obres de les últimes generacions d’artistes plàstics residents a Catalunya i Andorra.

La pintura no és l’única protagonista de la mostra. Les darreres tendències de l’art plàstic català inclouen fotografies, collages, instal·lacions audiovisuals i objectes sonors. El jurat de la Biennal no ha volgut privilegiar una tendència, un estil o una disciplina en particular, i ha apostat per una opció eclèctica que respongui a la realitat de l’art actual.

La Biennal, que aquest any celebra el seu 25è aniversari, va néixer a Sant Cugat l’any 1977 coincidint amb el Congrés de Cultura Catalana, de la mà de Josep Canals.

28 CULTURA

Dijous 11 juliol del 2002

La Biblioteca del Mil·lenari tancarà el 15 de juliol

Comencen les nits de ‘Cinema a la fresca’ a la plaça d’Octavià Miquel Herrada / SANT CUGAT La remodelada plaça d’Octavià acull des del dissabte passat i fins a finals de juliol una nova edició del cicle Cinema a la fresca, que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat.

El cicle permet gaudir d’algunes de les últimes novetats cinematogràfiques a l’aire lliure. Les pel·lícules que es projectaran pertanyen a diferents gèneres, com ara les aventures, la comèdia, el musical i el gènere de terror. L’objectiu és que tots els públics trobin una pel·lícula del seu gust per passar a l’aire lliure les càlides nits d’estiu.

El cicle Cinema a la fresca va començar dissabte passat, amb la projecció d’un dels èxits de taquilla d’aquesta temporada, El senyor dels anells. Aquest dissabte, serà el torn de les peces curtes i impactants, amb la cloenda de la Segona Mostra de Curtmetratges. De la mà dels alumnes de les escoles de cinema

CECC, Micro Obert i ESCAC, es projectaran quatre curtmetratges, titulats Físico, de J.L. Montesinos; Me enamoré de un asesino bajito y feo, de J.A. Martínez; Las cabras de Freud, de Kike Maíllo; i Mis vacaciones, de J.A. Bayona. Després dels curtmetratges, es projectarà l’entranyable comèdia francesa Amélie, dirigida per Jean-Pierre Jeunet. Dissabte, 20 de juliol, serà el torn de la coproducció hispanoargentina El hijo de la novia, una de les sorpreses d’aquesta temporada, del director argentí Juan José Campanella. El mateix dia, es podrà veure la comèdia musical sobre els Beatles ¡Qué noche la de aquel día!, una pel·lícula dirigida per Richard Lester l’any 1964. El cicle acabarà el diumenge 28 de juliol amb una bona dosi de terror psicològic, de la mà d’Alejandro Amenábar i la pel·lícula Los otros.

Els més cinèfils també poden participar al cicle de forma activa,

M.H. / SANT CUGAT

La primera projecció del cicle va aplegar més d’un miler de persones

fent arribar les seves crítiques cinematogràfiques a l’adreça electrònica cinemaalafresca@santcugat.org abans del dimarts següent a cada projecció. Les crítiques seleccionades, d’un màxim de 12 línies, es publicaran a EL DIARI DE SANT CUGAT i al TOT Sant Cugat. A més,

E. F.

tots els textos enviats entraran en un sorteig que té com a premi la subscripció gratuïta durant un any a la revista de cinema Dirigido.

El Cinema a la fresca coincideix amb el Cicle de cinema a l’aire lliure de Valldoreix, que s’allargarà fins el 30 d’agost.

La Biblioteca del Mil·lenari tancarà les portes el proper dilluns, 15 de juliol, a causa de l’inici del projecte de remodelació de l’espai.

Les obres pretenen millorar i ampliar els serveis que ofereix la biblioteca als usuaris.

Les actuacions permetran completar l’equipament del servei i reordenaran l’espai interior de la biblioteca. Es crearà una nova secció de música amb punts d’autoescolta de discos compactes. També d’instal·larà un aparell de televisió per veure vídeos i es disposaran vuit punts d’accés a Internet. La secció infantil es separarà de l’espai d’adults i comptarà amb tres terminals d’Internet. També es preveu condicionar els espais exteriors de la biblioteca i continuar amb l’ampliació dels punts de lectura de la secció de publicacions periòdiques.

Les obres es realitzaran durant les vacances d’estiu per evitar molèsties als usuaris del servei. La data prevista de reobertura és el 2 de setembre.

Cabanas porta el mite de Marilyn al Museu del Cinema M.H. / GIRONA

El polifacètic artista Frederic Cabans és propietari d’un dels arxius més exhaustius sobre l’actriu

ARXIU

Monroe. Llum i ombra del mite.

Aquest és el títol de la mostra que el santcugatenc Frederic Cabanas exposa al Museu del Cinema de Girona fins el proper 29 de setembre. L’exposició inclou fotografies, documents i objectes relacionats amb Norma Jeane Baker, la popular actriu coneguda com Marilyn Monroe que va morir ara fa 40 anys.

Els articles que es poden veure al Museu del Cinema pertanyen a l’extensa col·lecció del Marilyn Monroe Arxiu Frederic Cabanas, considerat internacionalment com un dels arxius bibliogràfics més complets i exhaustius dedicats a l’actriu, amb uns 1.500 volums.

La selecció de peces de la col·lecció privada de Frederic Cabanas permet descobrir les llums

i ombres de la personalitat de Monroe, que va omplir de somnis i felicitat les pantalles de cinema d’arreu del món. L’exposició es complementa, a més, amb un llibre publicat pel propi Cabanas, titulat Marilyn Monroe 3-D. Es tracta d’una aproximació en tres dimensions a la figura de Marilyn a través de diverses fotografies en què es reflecteixen episodis de la vida pública i privada de l’actriu nordamericana. La present edició d’aquesta obra, publicada especialment amb motiu de l’exposició de Girona, està numerada i limitada a mil exemplars, amb gairebé un centenar de fotografies a tot color i textos en català, castellà i anglès.

També s’hi inclouen les ulleres especials per veure les imatges tridimensionals, realitzades amb el peculiar procés de la fotografia estereoscòpica.

CULTURA

Dijous 11 juliol del 2002

29

L’art a Sant Cugat

Torre Gaudí Imma Pueyo

“Soho” forma part de les cinc obres que actualment exposa a Baltimore

Quintana exposa al Museu d’Art Modern de Tarragona Miquel Herrada / TARRAGONA L’artista santcugatenc Marc Quintana (Tarragona, 1975) participa des del 5 de juliol passat a l’exposició col·lectiva de la Biennal d’Art Modern Premi Tapiró 2002, que es pot visitar fins al proper 1 de setembre al Museu d’Art Modern de Tarragona. En el marc de la Biennal, Quintana rebrà també una menció d’honor en reconeixement a la seva obra. L’any 2002 és un any particularment positiu pel jove artista santcugatenc. En aquest període, ha protagonitzat una exposició

individual a la galeria Perforart de Barcelona, on ha mostrat la col·lecció Ikons, i diverses mostres col·lectives. Fins el 28 d’aquest mes, Quintana manté la seva participació a la col·lectiva de la Gallery Internacional de Baltimore, als Estats Units. La sèrie Ikons, que encara es pot visitar a la sala Perforart de Gràcia, explora els detalls insignificants i minúsculs de la ciutat de Nova York. Les obres de Quintana reflecteixen els aspectes que sovint passen desapercebuts en les visites turístiques, els racons quotidians de la gran ciutat.

La Rusiñol acull una mostra de Victòria Gili

L’Any Gaudí permet conèixer a partir de lectures, exposicions, visites a llocs que normalment estan tancats al públic, aspectes de l’obra, formals i expressius que quedaven amagats darrere les generalitzacions. Ens ha refrescat la memòria i endinsat en el món fantàstic del millor arquitecte i el més creatiu del modernisme. També és un bon pretext per mostrar els treballs d’artistes inspirats i motivats per l’obra gaudiniana, com la que actualment presenta el santcugatenc Jordi Traperho a El Triangle de Barcelona. A Sant Cugat hem vist exposicions de pintura, de fotografies i no oblidem l’interès de l’artista Mercè Diogène, motivada des de fa temps per l’arquitectura de Gaudí, que recrea amb intensitat colorista i gran moviment rítmic.

Insistint en aquest tema, cal recordar que tenim al capdamunt de l’avinguda Gaudí, una escultura realitzada per Antoni Roselló, anomenada Torre Gaudí, que fou encarregada com a recordatori-monument, segons descriu Andrés Dengra en el seu treball sobre l’escultura pública local i contemporània. Està feta de material metàl·lic, amb uns 15 metres d’alçària i una estructura piramidal, lleugerament inclinada, gest que col·labora a trencar la rigidesa de la vertical. Té una secció triangular, els dos costats en angle de superfícies planes i, el tercer, un canvi de pla arrodonit.

Les cares, presenten un joc de buits i plens que serveixen per alleugerir el pes del possible volum, tot cercant el dinamisme plàstic amb formes curvilínies, triangles, arcs i rectangles plantejats rítmicament i en degradació ascendent. El llenguatge formal abstracte en els buits i plens no obsta per percebre una

Espai patrocinat per: M.H. / SANT CUGAT La Sala Rusiñol va inaugurar dijous passat una exposició individual de la pintora Victòria Gili, titulada Composició de colors. La col·lecció, que es pot visitar fins el 24 de juliol, reflecteix amb estil naïf i amb un tractament molt acurat de les tonalitats diversos paisatges naturals, amb la figura de l’arbre com a màxima protagonista.

Segons Francesc Ralí, membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art, “Victòria Gili, bona dibuixant i excel·lent coneixedora dels jocs que es permeten els colors, ha fet una col·lecció que cal mesurar positivament, tant per les aportacions que inaugura com per la fantasia que hi deixa palesa”.

La mostra es completa amb una sèrie de quadres de petit format que capturen detalls de la naturalesa amb el particular estil de Gili.

ELECTRICITAT Es ven a bon preu.

Quadre provisional d’obres trifàsic de 10 kW, muntat amb cable de connexió i presa de terra.

Tel. 93 213 55 20 dia Tel. 93 589 77 65 vespres

síntesi d’elements naturals. Una doble lectura es presenta en els quadrants de cercle de grandària minvant, similars als arcbotants gòtics, elements de suport, però també recorden les onades del mar llepant l’aleta del peix sobre l’aigua i que juntament amb les semiesferes, i bombolles que suren al seu costat, motiven la percepció vers formes naturals tan característiques del modernisme.

Per la seva forma, l’escultura ens fa tornar la mirada vers les torres-campanars que s’enlairen a la Sagrada Família, agudes com pinacles gòtics. Per la seva situació en l’extrem sud, al perímetre de la ciutat, ens recorda les fites que hom

trobava a les sortides de la vila medieval. És curiós que sigui una altra escultura del mateix autor, l’obelisc d’acer al capdamunt de l’avinguda Francesc Macià, la que marqui el límit nord de la mateixa ciutat. L’obra es converteix en un referent urbanístic, atesa la ubicació en l’espai públic, i és independent, per les qualitats estètiques i autonomia de contingut, de les característiques paisagístiques de l’entorn. La presència d’obres d’art en les nostres places i carrers és minsa, encara. Caldria potenciar aquest aspecte, que sens dubte ajuda a millorar-ne la qualitat estètica i proporciona un gaudi afegit als que hi transiten.

30 CULTURA

Dijous 11 juliol del 2002

1r Concurs de Dibuix Infantil d’EL DIARI

MARIA RENAU 4 ANYS Guanyadora categoria 1-6 anys

a o

DE

SANT CUGAT

CULTURA

Dijous 11 juliol del 2002

e ELISABETH TORRAS 12 ANYS Guanyadora categoria 7-12 anys

i

u

31

32 CULTURA

Dijous 11 juliol del 2002

Agenda cultural • FESTA MAJOR DE MIRA-SOL

• FESTA MAJOR DE LA FLORESTA

• CINEMA A LA FRESCA A LA PLAÇA OCTAVIÀ Dissabte, 13 de juliol A les 22 hores

(Tota la informació

- SESSIÓ DE CURTMETRATGES - «AMÉLIE» (comèdia de costums)

en aquesta pàgina )

Org. Ajuntament

(Tota la informació en aquesta pàgina )

Activitats DIVENDRES 12 FESTA MAJOR DE MIRA-SOL - A les 20.30 h. Cercavila. Amb els Grallers i Geganters de Sant Cugat. Sortida de la pl. de l’estació de Mira-sol i recorregut pels carrers fins al Casal Cultural.

- A les 22.30 h. Mira-sol Teatre presenta l’obra «Retalls».

Al pati del Casal Cultural de Mira-sol.

- A les 24 h. Actuació dels grups Tripto Tongo i Bromuro, carrer Mallorca, davant del Casal. Org. Comissió de Festes de Mira-sol. Col. Ajuntament.

A les 22 h. ACTIVITATS DEL MIL·LENARI - VISITES NOCTURNES AL MONESTIR A càrrec de Domènec Miquel. Dies: 12, 13, 19, 20, 26 i 27 de juliol. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament.

A les 22 h. MÚSICA AL CAFÈ DE BELGRADO «Big Jamborees». Jumpin’jive - R&B. Org. Cafè de Belgrado.

A les 22.30 h. CICLE DE CINEMA «Moulin Rouge». Director: Baz Luhrmann. Majors de 13 anys. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. EMD Valldoreix.

DISSABTE 13 FESTA MAJOR DE MIRA-SOL - A les 12 h. Matí infantil amb pallassos, animació i festa de l’escuma amb el grup Pep i la Xispa.

- De 18 a 20 h. Final dels campionats de Festa Major.

- A les 21 h. Botifarrada. Al pati del Casal. Preu: 5 euros.

- A les 23.30 h. Nit cubana. Amb l’espectacle «Delirio Cubano. Lo mejor del Caribe». Grup musical, ballarines, espectacle amb puros i barman de «mojitos», daiquiris.

Org. Comissió de Festes de Mira-sol. Col. Ajuntament.

A les 21.30 h. ACTIVITATS DEL MIL·LENARI CONCERT D’ESTIU «Passejatta per Rossini». Espectacle adreçat al Col·lectiu dels Casals d’Avis per gaudir de música i cançons a l’entorn dels capitells del mestre Arnau Cadell. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament.

A les 22.30 h. MOSTRA DE CURTMETRATGES I «AMÉLIE» «Físico», de JL Montesinos (CECC). «Me enamoré de un asesino bajito y feo», de JA Martínez (Micro Obert).

«Las cabras de Freud», de Kike Maíllo (ESCAC). «Mis vacaciones», de JA Bayona (ESCAC) - 23 h: Projecció d’«Amélie», comèdia de costums.

Director: Jean-Pierre Jeunet (França 2001). A la pl.

Octavià. Org. Ajuntament.

DIUMENGE 14 FESTA MAJOR DE MIRA-SOL - 11 h. Bicicletada des del Casal i recorregut pels carrers del barri on es farà una batalla d’aigua.

- 17.30 h. Ball de tarda i lliurament de premis dels campionats, al teatre del Casal.

- 18 h. Juguem jugant. Gran fira oberta de jocs populars al carrer Mallorca - 19 h. Tarda castellera amb els Castellers de Sant Cugat i una colla convidada, als jardins del carrer Mallorca.

Org. Comissió de Festes de Mira-sol. Col. Ajuntament.

A les 19 h. ACTIVITATS DEL MIL·LENARI - CONCERT D’ESTIU «Passejatta per Rossini». Espectacle adreçat al Col·lectiu dels Casals d’Avis per gaudir de música i cançons a

l’entorn dels capitells del mestre Arnau Cadell. Al claustre del Monestir. Org. Ajuntament.

h. Diumenges de 10 a 15 h. A l’Espai Jove de la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.

DIMECRES 17 UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU - A les 21 h. «Pregària de guerra», de Mark Twain. A càrrec de Tetrateatre. Al Centre Borja. Org. Universitat Internacional de Catalunya.

• CAMPIONATS DE FESTA MAJOR DE MIRA-SOL Tenis de taula, petanca, dòmino, escacs, bingo i billar.

De 18 a 20 h. Al Casal Cultural de Mira-sol. Fins al 13 de juliol. Org. Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol, Comissió de Festes de Mira-sol. Col. Ajuntament.

DIJOUS 18 A les 22 h. MÚSICA AL CAFÈ DE BELGRADO Concert de Los Mejores. Rock - R&B. Org. Cafè de Belgrado.

• ACTIVITATS A MAS GENER- CAMPIONATS D’ESTIU. De petanca, tenis de taula, futbol sala. Informació i inscripcions: 93 675 22 71 (Sr. Paco). A les pistes Esportives de Mas Janer. Fins al 30 d’agost. Org. AV de Mas Gener.

- CONCURS DE DIBUIX INFANTIL. Per a nens i nenes de 6 a 14 anys. Lliurament de dibuixos: c.

Granada,47, Sr. Paco. Lliurament de premis: arrossada de Mas Gener, setembre de 2002. Org. AV de Mas Gener.

DIVENDRES 19 UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU A les 21 h. Sopar i festa amb exhibició de balls haitians i sud-americans i sopar popular dominicà amb joves de la República Dominicana. A la pl. Pep Ventura. Org. Universitat Internacional de Catalunya.

A les 22 h. MÚSICA AL CAFÈ DE BELGRADO Concert de Flam & Co. Flamenc Fusió. Org. Cafè de Belgrado.

A les 22.30 h. CICLE DE CINEMA A L’AIRE LLIURE A VALLDOREIX «Shrek« (doblada al català). A la pl. del Casal de Cultura de Valldoreix. Org. EMD Valldoreix.

DISSABTE 20 FESTA MAJOR DE LA FLORESTA - 12 h. Frontó tenis, a l’AEC la Floresta Esportiva i Cultural.

- 20 h. Pregó de Festa Major i cantada de la Coral Tardor, a la pl. de l’Estació.

- 22.30 h. Teatre: «Don Armando Gresca», d’Adrián Ortega, a la UREF. Org. Comissió de Festes de la Floresta, AEC, UREF. Col. Ajuntament.

• TALLERS D’ART D’ESTIU MARINA CAYCEDO Taller de paisatge a l’aire lliure. Juliol a partir de 14 anys. Els dimarts de 10 a 13 h. Seminari de paisatge del 13 al 18 de juliol. Taller d’estiu per a nens i nenes de 5 a 12 anys. Tallers de pintura a partir de 12 anys.

Informació i inscripcions: de dimarts a dijous de 9 a 14 h. Divendres de 17 a 20.30 h. Al taller d’art Marina Caycedo (c/ Villà, 7 baixos). Tel. 93 674 53 06.

• DANSA SANT CUGAT BARCELONA Dates: 29, 30, 31 de juliol i 1 i 2 d’agost. Classes de clàssic, contemporani, jazz, flamenc, hip-hop, balls de saló, coreografia, oriental i cons. Corporal. Al Centre Cultural - Auditori. Fins al 28 de juliol. Org. Varium, Espai. Col. Ajuntament, Diputació de Barcelona. de juliol. Org. EMD Valldoreix.

Exposicions SALES MUNICIPALS

• EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT 2002. Hi trobaràs el Llibre Gegant d’enguany acompanyat d’una petita exposició d’obres que fan referència a la festa i a la nova enquadernació del primer Llibre Gegant de fa dotze anys. A la Biblioteca del Mil·lenari. Fins al 15 de juliol. Org. Associació del Llibre Gegant.

SALES PRIVADES

• ATENEU SANTCUGATENC: EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE ROSER TORDERA: «Sabadell de nit; flors; la Pedrera». Fins al 15 de juliol.

De dilluns a divendres de 17 a 21 h. Org. Ateneu Santcugatenc.

• CANALS GALERIA D’ART: ARTISTES D’UNA TEMPORADA - ENRIC GIRALT. Fins al 28 de juliol. Org. Canals Galeria d’Art (c/ de la Creu, 16,

A les 19 h. BALLADA DE SARDANES Amb la Cobla Contemporània. Als jardins del Monestir.

Org. Entitat Sardanista de Sant Cugat. Col. Ajuntament.

• TALLERS DE TEATRE DE LA UNIÓ SANTCUGATENCA Cursos juliol i setembre. Grups d’edat de 5 a 16 i adults.

Professors: Sílvia Servan, Marta Saña, Cristian Trecello, Anna Enrich. Informació i inscripcions: Unió Santcugatenca. Org. Unió Santcugatenca.

CINEMA A LA FRESCA - A les 22 h. «El hijo de la novia». Director: Juan José Campanella (Argentina - Espanya 2001).

- A les 23.45 h. «The Beatles !qué noche la de aquel día!». Director: Richard Lester (Regne Unit 1964). A la pl. Octavià. Org. Ajuntament.

• TALLERS D’ESTIU DE L’ESPAI JOVE Guitarra, baix, bateria, danses africanes, circ, DJ, còmic, fotografia i curtmetratges. Informació i inscripcions: Espai Jove de la Casa de Cultura. Tel. 93 589 13 82; A/e: joventut@aj.santcugatobert.net. Fins al 26 de juliol. Org. Espai Jove - Ajuntament.

Santiago Rusiñol, 52, tel. 93 675 47 51).

DIUMENGE 21 FESTA MAJOR DE LA FLORESTA - 9.30 h. Calceu-vos de forma adequada i a córrer o a caminar. Inscripcions fins a mitja hora abans de començar. Org. Comissió de Festes de la Floresta. Col. Ajuntament.

• UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU Blocs: I Justícia i seguretat mundial - II. Globalització de la democràcia i dels drets fonamentals - III Deute extern: pobresa i immigració - IV: Cultura de Pau, cultura de guerra. El cas d’Europa - V: Educació per la pau i la convivència. Cloenda i valoració. Informació i inscripcions: C. Santiago Rusiñol, 3; Tel: 93 675 43 67. Al Centre Borja. Del 17 al 23 de juliol. Org. Universitat Internacional de Catalunya, Fundació Sant Cugat. Col. Diputació de Barcelona, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Ajuntament de Sant Cugat.

marc de la Universitat Internacional de

UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU - A les 12 h. «No es pot passar: pallassos en contes de fronteres». A càrrec de Pallassos Sense Fronteres. A la pl. Augusta. Org. Universitat Internacional de Catalunya.

tel. 93 675 49 02).

• SALA RUSIÑOL: VICTÒRIA GILI. Fins al 23 de juliol. Org. Sala Rusiñol (c/

• CENTRE BORJA: «EL TERCER MÓN NECESSITA PAU» I «PARAÍSO DOMINICANO». En el

la Pau. Exposició de Justícia i Pau. Del 17 al 23 de juliol. Org. Universitat Internacional de Catalunya.

• LA GALERIA: JAUME ROURE (olis). Fins al 31 de juliol. Org. La Galeria (c/ Sant Jordi, 14, tel. 93 675 04 98).

ALTRES ACTIVITATS • 5a MOSTRA DE TURISME JUVENIL Tota la informació que necessites per organitzar el teu viatge aquest estiu. Al Servei d’Informació Juvenil de la Casa de Cultura. Tel. 93 589 13 82 A/a: sij@aj.santcugatobert.net. Org. Servei d’Informació Juvenil, Ajuntament.

• AULA D’ESTUDI DE LA CASA DE CULTURA De dilluns a divendres, de 8 a 24 h. Dissabtes de 9 a 21

• VISITES DIÜRNES PEL NUCLI ANTIC A càrrec de l’historiador santcugatenc Domènec Miquel.

Concentració de sortida i inscripcions: Casa de Cultura.

Del 13 al 28 de juliol. Org. Ajuntament.

• CAMP DE TREBALL DE RECERCA ARQUEOLÒGICA DEL CASTELL DE CANALS Informació i inscripcions a l’EMD de Valldoreix. Fins al 31de juliol. Org. EMD Valldoreix.

• FAUSTO: COL·LECTIVA DE PINTORS DE LA GALERIA. Org. Fausto.

• ART ARTIS: DIBUIXOS DE GRANS MOSTRES. Fins al 18 de juliol. Org. Art Artis.

Dijous 11 juliol del 2002

33

ESPORTS BÀSQUET MASCULÍ

DAVID LIZANO ÉS EL NOU TÈCNIC DE LA UE SANT CUGAT D

Àlex López / SANT CUGAT

avid Lizano és el nou preparador del sènior masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat en substitució del tècnic Ferran Quinto. Lizano és actualment coordinador de bàsquet de la fase local dels Jocs Esportius en Edat Escolar.

David Lizano ha estat l’últim any sense entrenar cap equip, després d’abandonar el juliol del 2001 el Martorell, equip que aleshores militava a la Lliga EBA. Lizano va ser qui va fer arribar aquest equip del Baix Llobregat a la Lliga EBA després de dos ascensos consecutius, de Primera Catalana a Lliga EBA. El nou responsable tècnic també ha estat el segon entrenador del cadet del FC Barcelona, i també ha ocupat diferents càrrecs a l’Hospitalet i al Sant Josep de Badalona.

NOMÉS EN CONTINUEN TRES De la plantilla de la temporada 2001-2002 tan sols continuen tres jugadors. Aquests components són Jose Galvete, Jordi Claramonte i Eduardo Ortega. D’aquesta manera, les baixes respecte a la passada campanya són nombroses: Gerard Moreno, Ferran Quinto, Xavi Solano, Abraham Carreras, Ángel Ruiz, Braulio Argento, Toni Ballart, Pau Riera, i Roger Nicolau. Tots aquests jugadors deixen el bàsquet

David Lizano substitueix Ferran Quinto com a entrenador del sènior masculí de bàsquet

en actiu.

Malgrat que en un principi Abraham Carreras va decidir no continuar vinculat a la UE Sant Cugat, David Lozano confia que aquest jugador formi part del primer equip o que desenvolupi funcions de segon entrenador.

La plantilla encara no està tancada i podria

JORDI GARCIA

està integrada per Bernat de Pablo, Joan Moret, Javi Galvete i Nacho Mayol, tots jugadors del desaparegut sènior B. A aquesta llista caldria afegir-hi els noms de Jose Galvete, Jordi Claramonte i Eduardo Ortega.

David Lizano ja ha fet la primera incorporació. Es tracta d’un jove pivot de 19 anys de 2,04

metres d’alçada i 120 quilograms. Aquest no serà l’únic fitxatge de Lizano, que vol tancar la plantilla abans que acabi el juliol. El nou tècnic treballa dos cops per setmana a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà.

El nou entrenador santcugatenc tan sols pensa a posar en marxa un nou projecte al sènior masculí: “Vull intentar construir un cicle que és formar un primer equip amb gent molt jove per créixer i perquè sigui l’inici del que s’ha d’anar recollint del treball que es va posar en marxa ara fa cinc anys. Això és, marcar una filosofia i un tipus de treball en el club que en millori l’ estructura a llarg termini”.

Aquesta temporada l’equip vermell-i-negre estrenarà categoria, la Primera Catalana, després de descendir de la Copa Catalunya. A més, ho farà amb una plantilla completament nova. Per aquest motiu l’entrenador apunta que “el nivell que pot oferir aquest equip la propera temporada és una incògnita total. Estem parlant d’un canvi generacional molt important i el nostre serà un equip molt, molt jove”. David Lizano no vol fixar-se un objectiu concret: “L’únic objectiu és treballar, gaudir jugant a bàsquet i evolucionar”.

El nou tècnic de la UE Sant Cugat també ha advertit que “la Primera Catalana és una categoria complicada perquè baixen massa equips i entrar en una dinàmica perdedora amb tanta gent jove és molt perillós”.

EL BISCUTER GUANYA LES XII HORES DE FUTBOL SALA FEMENÍ DEL CE MAS GENER À.L. / LA FLORESTA El Biscuter, equip de Sabadell, va vèncer el cap de setmana passat la dotzena edició de les 30 hores de futbol sala femení, que va organitzar el Club Esportiu Mas Gener a les pistes municipals de Can Llobet de la Floresta. El conjunt sabadellenc va imposar-se en la final d’aquest torneig d’estiu de futbol sala femení al Neskas, un equip integrat per jugadores del RCD Espanyol de Barcelona, per 4 gols a 2.

En les semifinals, el Biscuter va apallissar per 10 gols a 0 a La Llagosta, mentre que el Neskas va necessitar la tanda de penals per desfer-se del CE Mas Gener, campió l’any passat.

En el partit pel tercer i quart lloc final, La Llagosta va imposar-se al CE Mas Gener per 3 a 2. L’altre conjunt del municipi, el MC Sant Cugat, va finalitzar en vuitena posició.

Fins a dotze van ser els conjunts que van prendre part en aquesta competició, que van iniciar-se dissabte a les onze del matí i van cloure diumenge a les set de la tarda.

Com ja és tradicional, el CE Mas Gener va entregar trofeus a tots els equips participants i també va lliurar un trofeu a la millor jugadora del torneig (Toñi Muñoz, del Neskas); l’equip menys golejat (Neskas); màxima golejadora (Marina, del Biscuter); i l’equip més esportiu (Rubí).

Les pistes de Can Llobet van viure en directe més de 30 hores de futbol sala femení

LLOGUER D'AUTOCARS

ENRIC FABRE

34 ESPORTS

Dijous 11 juliol del 2002

SANT CUGAT ESPORT FUTBOL CLUB

ELS SOCIS ESCULLEN AVUI EL SEU NOU PRESIDENT Demà a la nit es coneixerà el nou president del Sant Cugat Esport Futbol Club en el decurs de l’assemblea general ordinària de socis i les eleccions a la presidència de l’entitat. Els socis seran els que decidiran el futur més immediat d’aquesta entitat. La primera convocatòria serà a dos quarts de nou del vespre i la segona, un quart d’hora més tard. L’ordre del dia està compost per set punts. Àlex Barberà, vinculat al club santcugatenc durant més de 30 anys, és l’únic candidat que ha fet pública la seva candidatura. Però segur que n’hi haurà un mínim de dues.

ser un projecte obert a tothom per consolidar unes bases i estructures per garantir la continuïtat del Sant Cugat Esport FC. També pretén un club generós –col·laborador amb la ciutat–, i competitiu.

Els altres quatre objectius que es proposa el candidat són el de consolidar tres equips per categoria, que el primer equip jugui en una bona categoria amb jugadors de casa, identificar més l’equip de veterans i trobar una seu social per a tots els socis, pares i jugadors.

Qui ja fa temps va fer públic que no es presentaria a la reelecció és l’encara president del club santcugatenc, José Ramon Alacid. Però, amb tot, quasi amb tota seguretat aquesta nit hi haurà un mínim de dues candidatures.

Àlex López / SANT CUGAT Els socis del Sant Cugat Esport Futbol Club trien aquesta nit el nou president de l’entitat per als propers quatre anys. A partir de dos quarts de nou del vespre en primera convocatòria i quinze minuts més tard en segona, tindrà lloc a la Casa de Cultura l’assemblea general ordinària i les eleccions a la presidència del club local.

Malgrat la junta directiva del Sant Cugat Esport FC ja havia anunciat fa algunes setmanes que l’assemblea i també les eleccions se celebrarien el divendres 5 de juliol passat, finalment s’han convocat per aquesta nit.

L’ORDRE DEL DIA: SET PUNTS L’ordre del dia integra fins a set punts. Aquestes qüestions són lectura i aprovació de l’acta anterior; informació de les noves instal·lacions; informació dels esdeveniments durant la temporada; comptes de la temporada 2000-2002; anàlisi esportiva de la temporada; convocatòria d’eleccions dels càrrecs de president i de la resta de membres de la junta directiva de l’entitat per finalització del mandat; i precs i preguntes.

Àlex Barberà és el soci número 41 del Sant Cugat Esport FC

Àlex Barberà, soci número 41 del Sant Cugat Esport FC i que ha estat membre durant més de 30 anys de diferents juntes directives d’aquesta entitat, és l’únic candidat que ha fet públic el seu interès a ser el nou president de l’entitat vermell-i-negra.

Barberà, que en un principi va integrar

CEDIDA

el cos directiu encapçalat per José Ramon Alacid, va presentar la dimissió per diferències amb altres directius del club. Àlex Barberà defensa i és un dels membres de Força Santcu, grup opositor a l’actual junta directiva del Sant Cugat Esport FC. El projecte de Barberà passa per

L’AJUNTAMENT HO HA INTENTAT En les últimes setmanes, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, s’ha entrevistat en diferents ocasions amb representants de l’actual junta directiva i amb el grup opositor Força Santcu. Les evidents diferències entre els dos bàndols han impossibilitat un apropament, malgrat que Recoder ha provat de trobar-hi una solució.

LA UESC VIATJA A SANTOLÀRIA, DEL MADRID PER CONÈIXER CLUB GIMNÀSTICA, EL CALENDARI DE LLIGA TERCERA A L’ESTATAL À.L. / SANT CUGAT El primer equip de la secció de Tenis de Taula de la Unió Esportiva Sant Cugat coneixerà dissabte el calendari de competició de la temporada 2002-2003, temporada en què l’equip vermell-i-negre s’estrenarà a la Primera Nacional.

En una reunió que se celebrarà demà passat a Madrid i on serà present el palista del sènior A Enric Bosch, que representarà la UE Sant Cugat, quedarà definitivament establert el nou calendari.

Mentrestant, dilluns a la nit van reunir-se a la seu de la Federació Catalana de Tenis de Taula a Barcelona tots els equips catalans que la temporada vinent militaran en diferents grups de la Primera Nacional.

Els equips que quasi amb tota seguretat s’enfrontaran a la UE Sant Cugat seran set de catalans i dos de canaris.

Els equips catalans seran el Falcons Maytreco de Sabadell; el TT Torelló; el

CT Barcino de Barcelona; el CN Tarraco de Tarragona; el CER l’Escala; el Nou Barris de Barcelona; i la Xarxa Malgrat, mentre que els dos conjunts canaris són el Defense La Palma i el Temesurte de Tenerife.

CAMPIONS A VILANOVA D’altra banda, dos jugadors de la secció s’han imposat recentment en la primera edició del Campionat d’Estiu de Vilanova i la Geltrú. En categoria absoluta, el palista del primer equip Josep Antón va imposar-se en la final a l’holandès Jürgen Massink per 3 sets a 0. En infantil, el santcugatenc Roger de las Cuevas va guanyar després de vèncer la final a Kilian Manger, de Calella, també per un clar 3 sets a 0.

Al llarg d’aquest mes de juliol, alguns palistes de la secció prendran part en diferents tornejos d’estiu.

Aquest diumenge participaran en un torneig a Sant Andreu de la Barca, el 21 de juliol seran a Vilafranca del Penedès, i el 28 de juliol, a Parets del Vallès.

À.L. / SANT CUGAT Tània Santolària, gimnasta del Club Gimnàstica Sant Cugat, ha aconseguit pujar al podi en la XXVIII edició del Campionat d’Espanya Individual de gimnàstica rítmica, que es va celebrar del 27 al 30 de juny al Pavelló Europa de Leganés (Madrid).

Santolària ha aconseguit una excel·lent tercera posició en la categoria de Primera.

Tan sols Miriam Merino, de Ipurua, i Diana Abad, del GRD Leganés, s’han classificat per davant de la gimnasta del Club Gimnàstica Sant Cugat. Santolària va sumar finalment 82,684 punts, mentre que Merino va assolir 84,233 punts i Abad, 83,867 punts.

Les nou gimnastes participants van exercitar-se en corda, cèrcol, pilota i maces. De fet, Tània Santolària ha estat l’única gimnasta catalana que hi ha pres part.

La categoria juvenil també va

comptar amb la participació del Club Gimnàstica Sant Cugat. Georgina Miralles ha aconseguit situar-se en la posició número 21 amb un total de 60,283 punts.

L’ALEVÍ, DINOVÈ A L’ESTATAL D’altra banda, del 4 al 7 de juliol va tenir lloc al pavelló Príncipe Felipe d’Arganda el Campionat d’Espanya de Clubs i Autonomies, amb la participació de l’equip aleví del Club Gimnàstica Sant Cugat.

L’aleví del Club Gimnàstica va obtenir la dinovena posició d’un total de 39 clubs, amb una puntuació final de 20,950 punts.

En aquest Campionat d’Espanya de Clubs i Autonomies els tres primers classificats han estat l’Alzira de la Comunitat Valenciana, amb 25,183 punts; el Zaragoza’97 de la Comunitat Aragonesa, amb 24,633 punts; i l’EAGR Valoe, de la Comunitat Asturiana, amb 24,417 punts.

Breus Corretja i Robredo, campions Àlex Corretja és el nou campió de la 77a edició de la Copa del Rei, mentre que Tommy Robredo també s’ha adjudicat el Campionat d’Espanya absolut de tenis.

El tenista santcugatenc Àlex Corretja va aconseguir a Huelva la Copa del Rei de tenis en vèncer en la final a Albert Costa, nou campió de Roland Garros. Corretja va guanyar per 7-5 i 6-3 en 85 minuts de joc.

En semifinals, Corretja va vèncer al també català Joan Balcells per 6-4 i 6-2 en 60 minuts de joc. El tenista de Sant Cugat va imposar-se aquesta vegada a Costa, actual campió de la Copa del Rei que havia derrotat a Àlex Corretja en les semifinals de Roland Garros.

Dissabte, Robredo va obtenir a Múrcia per primera vegada el Campionat d’Espanya, després de desfer-se en la final del madrileny Fernando Verdasco, per un còmode 6-1 i 6-3 en tan sols una hora de joc.

Robredo, cap de sèrie número 2 del torneig, havia eliminat amb anterioritat a Nicolás Almagro, Mariano Albert, i Pato Clavet, aquest últim en semifinals. /À.L.

La UESC, segona a Erandio L’equip de veterans d’handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va proclamar-se el cap de setmana passat a Erandio, al País Basc, subcampió de la I Trobada d’Handbol Veterà BiscaiaCatalunya.

En aquesta competició hi han participat els dos millors equips veterans bascos i catalans. En semifinals, la UE Sant Cugat va vèncer dissabte l’Urduliz, segon classificat a la lliga basca, mentre que en la final va perdre diumenge amb el Barakaldo, el millor equip basc. Al Barakaldo juguen alguns exjugadors de Divisió d’Honor.

L’organització d’aquesta trobada va lliurar un trofeu a la UE Sant Cugat, així com també una placa commemorativa.

L’any vinent aquesta experiència es repetirà a Catalunya. /À.L.

ESPORTS

Dijous 11 juliol del 2002

35

PLA DE PATROCINI ESPORTIU

EL PLA DE PATROCINI, INSUFICIENT Redacció / SANT CUGAT Ara ja fa quasi un any i cinc mesos que el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, Alfredo Bergua, presentava en públic davant els clubs esportius de la ciutat el nou Pla de Patrocini esportiu –el primer pla de patrocini en matèria esportiva ideat pel consistori– amb el principal objectiu de donar suport econòmic a les entitats locals. Tot això succeïa el 21 de febrer del 2001.

Tres han estat les empreses que hi han participat directament. Les tres empreses són subcontractades per l’Ajuntament. Es tracta de les empreses santcugatenques TMA-Grupo Sánchez i CIC3, i també l’empresa barcelonina Moseca. TMA-Grupo Sánchez s’encarrega, entre altres moltes funcions, de la neteja de la ciutat, Moseca realitza la conservació de l’enllumenat públic de Sant Cugat, i CIC3 és una empresa local constructora.

Tampoc no ens podem oblidar, però, de la també empresa santcugatenca Leonelli, de components electrònics per a motocicletes, que ha patrocinat les dues últimes edicions del Cros Ciutat de Sant Cugat d’atletisme.

Quatre han estat les entitats esportives del municipi que s’han beneficiat d’aquest Pla de Patrocini esportiu.

Aquests clubs són el Club Voleibol Sant Cugat, el Club d’Aeromodelisme i Ràdio Control (ARC), l’Olimpyc Floresta Futbol Sala, i la secció de tenis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat.

TMA-Grupo Sánchez serà la temporada vinent per segon any consecutiu l’espònsor del Club Voleibol Sant Cugat, també per segon any seguit l’empresa CIC3 seguirà patrocinant el Club d’Aeromodelisme i Ràdio Control (ARC), i tot apunta que Moseca podria continuar apostant la temporada 2002-2003 per l’Olimpyc Floresta Futbol Sala i la secció de tenis de la Unió Esportiva Sant Cugat.

També tot fa pensar que l’empresa local Leonelli esponsoritzarà per tercer any consecutiu la ja quarta edició del Cros Ciutat de Sant Cugat, que organitza l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), organisme que depèn de l’Ajuntament.

Un total de 12.400.000 pessetes és la quantitat que fins al moment ha aportat aquest Pla de Patrocini esportiu, sense tenir en compte el patrocini de TMA-Grupo Sánchez al CV Sant Cugat per a la propera campanya 2002-2003, que superarà els 8 milions de pessetes que l’empresa santcugatenca ja va lliurar la temporada anterior, la 2001-2002.

UN PLA MOLT CAR La regidoria d’Esports de l’Ajuntament, que encapçala Alfredo Bergua, ha necessitat 4.460.000 pessetes per posar en pràctica aquest nou pla d’esponsoratge esportiu. Si la primera fase va tenir un cost de 3.160.000 pessetes, la segona va ser de 1.300.000 pessetes.

Aquest Pla de Patrocini va ser encarregat a principis del 2001 a l’empresa consultora barcelonina BLC Human.

QUATRE EQUIPS, PREMIATS A LA NIT DEL FUTBOL CATALÀ À.L. / SANT CUGAT Quatre equips del nostre municipi –tres de futbol i un de futbol sala– van ser homenatjats divendres a la nit al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, en la XIII Nit del Futbol Català. El primer equip de la Unión Deportiva Mira-sol Baco Unión, l’infantil A de la Penya Blaugrana Sant Cugat, l’aleví A del Sant Cugat Esport Futbol Club, en futbol, i el FS Winterthur Sant Cugat femení, en futbol sala, van rebre el trofeu de campió de Catalunya dels respectius grups i categories.

El Mira-sol ha estat el campió de

lliga del grup catorzè de la Tercera Regional, la Penya Blaugrana s’ha proclamat vencedor del grup dissetè de la Segona Divisió infantil, el Sant Cugat Esport FC ha aconseguit el mateix però en la Segona Divisió aleví, i el Winterthur ha estat el guanyador del grup quart de la Segona Divisió B. En aquesta gala del futbol català, acte organitzat per la Federació Catalana de Futbol, hi van ser presents unes 1.700 persones. En la festa de final de temporada es va homenatjar la figura de Laszy Kubala, que va deixar-nos el 17 de maig passat, i la selecció catalana absoluta.

Alfredo Bergua, regidor d’Esports de l’Ajuntament, impulsor del Pla de Patrocini esportiu

JORDI GARCIA

36 ESPORTS

Dijous 11 juliol del 2002

HOQUEI HERBA

EL JÚNIOR FC S’ESTRENARÀ Àlex López / SANT CUGAT Els dos primers equips d’hoquei herba del Júnior FC ja saben el calendari de competició de la propera temporada 2002-2003. La Reial Federació Espanyola d’Hoquei Herba ja ha presentat el calendari de competició de la nova Divisió d’Honor masculina B, així com també el de la Primera Divisió femenina.

El club santcugatenc ha fet públic que Ximo Soler no seguirà dirigint el primer equip masculí del club Després de l’ascens del Júnior FC masculí a la nova divisió de plata de l’hoquei herba estatal, gràcies a la renúncia de l’Atlètic 1952, l’equip local podrà militar en una competició que donarà el tret de sortida el 6 d’octubre. Serà

aleshores quan els santcugatencs visitaran el Futbol Club Barcelona. En l’última jornada del campionat de lliga, el 6 d’abril del 2003, també haurà de jugar com a equip visitant i ho farà amb el Benalmádena HC. DEBUT DIFÍCIL En la primera volta, el Júnior FC masculí es desplaçarà als camps del FC Barcelona, Club de Campo/RC Jolaseta, Apóstol Orense, i Valencia HC, mentre que com a equip local rebrà a les seves dependències el Vallès Deportiu, el CA San Vicente, el CH Amistad, l’Egara 1935, i Benalmádena HC. XIMO SOLER ÉS BAIXA El tècnic del Júnior FC masculí, Ximo Soler, no continuarà dirigint el primer equip. Els responsables de la secció d’hoquei herba del Júnior FC treballen en aquests moments en la recerca d’un nou entrenador. L’entitat que presideix Joaquim Serrahima té la intenció de modificar l’estructura tècnica

El tècnic Ximo Soler no seguirà al Júnior FC després d’incorporar-se a l’equip ara fa dos anys

de l’entitat i per això no ha renovat el tècnic. L’entrenador terrassenc havia entrenat al conjunt local les dues últimes temporades. Amb Ximo Soler a la banqueta, el Júnior FC va aconseguir el títol de campió de lliga de Primera Divisió la temporada 2000-2001 i es va quedar a un pas d’assolir l’ascens aquella mateixa temporada. Un any més tard, la renúncia de l’Atlètic 1954 ha facilitat l’ascens a la Divisió d’Honor B. El Júnior FC encara no ha fet oficial el nou tècnic del primer equip masculí, però tot indica que

aviat donarà a conèixer el responsable d’entrenar aquest conjunt.

CALENDARI DEL FEMENÍ Després d’una temporada a la màxima categoria de l’hoquei herba estatal femení, el Júnior FC jugarà la campanya que ve a la Primera Divisió. L’equip debutarà al campionat el 12 de gener i ho farà a casa contra la UD Taburiente.

En la primera volta rebrà la visita de la UD Taburiente, l’Olimpia HC, el RGC Covadonga, i el CH Alcalá, mentre

ENRIC FABRE

que jugarà a fora enfront el Lagunak, l’Atlètic Terrassa, i el Bully’92 San Vicente.

Aviat es farà públic si Joan Vidal, entrenador del primer equip femení de l’entitat, es manté en el càrrec. Tot apunta que Vidal continuarà al capdavant del conjunt santcugatenc.

Per la seva banda, el segon equip masculí de l’entitat, el Júnior 1917 també ha assolit aquesta temporada 2001-2002 l’ascens a la Primera Divisió.

Debutarà al campionat de lliga el 6 d’octubre.

LLIURATS ELS DIPLOMES A LA GENT GRAN À.L. / SANT CUGAT La festa de cloenda de l’onzena edició del programa de les activitats físiques per a la gent gran del curs 2001-2002, que organitza l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), va celebrar-se dimecres de la setmana passada a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà.

Aquest programa s’ha desenvolupat durant deu mesos –de setembre a juny– en diferents instal·lacions municipals com la sala annexa del Pavelló Municipal de Sant Cugat, la piscina Municipal de la rambla del Celler, al

CEIP Catalunya, i també al Centre Cívic de les Planes.

En aquest programa d’activitats físiques per a la gent gran hi han participat 130 persones majors de 60 anys, usuaris molt fidels al programa, pel que fa a participació tant general com a les classes.

USUARIS FIDELS Els usuaris més grans d’aquest programa són Pere Tort, de 92 anys, i Montserrat Borrell, de 89 anys.

D’altra banda, Paquita Garcia ha participat en les onze edicions d’aquest curs.

Les diverses activitats esportives que s’hi fan són gimnàstica de manteniment, tai-txi, aqua gym + natació, i gimnàstica suau.

Alfredo Bergua, regidor d’Esports, i Berta Rodríguez, tinent d’alcalde de Serveis Urbans, van presidir l’acte de lliurament de diplomes als participants de les activitats físiques per a la gent gran.

Bergua va assenyalar als parlaments que “tots vostès són un exemple no només per a la gent de la seva edat sinó també per als joves. Vostès són joves de físic i també de cor”. Bergua va afegir que “l’esport no té edat”.

En aquest programa hi han participat 130 persones majors de 60 anys

ENRIC FABRE

Carles Bisbe va ser un dels 600 participants d’aquesta prova

ENRIC FABRE

BISBE MOSTRA AMB DIAPOSITIVES LA XVII MARATHON DES SABLES À.L. / SANT CUGAT Carles Bisbe, el santcugatenc que va participar al desert del Sàhara del 7 al 13 d’abril a la XVII Marathon des Sables, una de les proves de resistència més dures que es coneixen, va oferir dijous passat una interessant sessió de diapositives on va detallar anècdo-

tes i experiències d’aquesta prova de ni més ni menys que 230 quilòmetres de recorregut.

L’atleta santcugatenc va presentar l’acte acompanyat del matadeperenc Toti Garcia, company d’equip de Bisbe en aquesta nova experiència.

L’exposició va tenir lloc a la botiga santcugatenca Running Vallès.

Cal recordar que Carles Bisbe, de 40 anys, va ser un dels 600 participants d’aquesta competició, que va celebrar-se al llarg de sis dures etapes corrent o caminant.

Carles Bisbe, que va ser el quart millor atleta català de la prova, va participar per primera vegada en aquesta dissetena Marathon des Sables.

ESPORTS

Dijous 11 juliol del 2002

FUTBOL SALA

DEMÀ COMENÇA L’ARRELADA MARATÓ DE L’OLIMPYC Àlex López / SANT CUGAT

Tandem Campmany Guasch DDB

Quan només falta un any perquè la Marató de futbol sala que organitza l’Olimpyc Floresta FC compleixi el vintè aniversari, l’entitat que presideix Joan Ramon Subirats celebra a partir de demà a les nou de la nit i fins al dissabte a les onze de la nit la dinovena edició del torneig de futbol sala més important que s’organitza al municipi.

Un any més, l’escenari d’aquest campionat serà la pista coberta de les pistes municipals de Can Llobet, a la Floresta. Un total de dotze seran els equips que lluitaran per obtenir el títol, trofeu que en les últimes tres edicions s’ha endut el Club Deportivo la Floresta, equip integrat, entre d’altres, per jugadors del primer equip de l’Olimpyc.

En la final de l’any passat, el CD Floresta va vèncer en la final un altra equip florestà, el Champion FS, per 4 gols a 1.

L’organització d’aquest campionat oferirà servei de bar a tots els

L’equip benjamí de l’Olimpyc Floresta FS ha guanyat la lliga escolar de Sabadell

equips participants, així com també a tot el públic que durant més de 24 hores passarà per aquestes instal·lacions municipals. Aquells que ho vulguin també podran banyar-se a la Piscina Municipal Cooperativa d’Aigües de la Floresta. L’Olimpyc

Floresta Futbol Sala també entregarà un trofeu a tots els equips participants.

EL BENJAMÍ, CAMPIÓ L’equip benjamí de l’Olimpyc Floresta FS ha aconseguit aquesta temporada el campionat de la lliga

CEDIDA

escolar de Sabadell. Després d’una temporada molt completa, aquest equip de base de l’entitat florestana ha tornat a demostrar el bon planter de jugadors que té el club. L’exemple més clar, el títol assolit en la temporada 2001-2002.

Breus Martín, segona a la Copa L’escaladora santcugatenca Berta Martín va aconseguir la segona plaça el passat cap de setmana en la segona i penúltima prova de la Copa d’Espanya 2002 d’escalada esportiva en la modalitat de dificultat. Aquesta prova va celebrar-se a la localitat madrilenya d’Alcalá de Henares.

Martín va aconseguir classificar-se per darrere de Leire Aguirre, actual líder en la classificació general d’aquesta Copa 2002. La santcugatenca, però, va ser millor que la murciana Esther Cruz i Eva López, de Toledo.

Si la primera prova va ferse a Berga, la tercera tindrà lloc a Marbella el dissabte 27 de juliol. Martín és l’actual subcampiona d’Espanya d’aquesta modalitat.

Des d’ahir fins diumenge, l’escaladora del Club Muntanyenc Sant Cugat, Berta Martín, participa al Campionat d’Europa d’escalada a França. /À.L.

A molta gent tot el que és nou li crea inseguretat. Tot?

Tot excepte el Nou Polo, que ha nascut per a transmetre’t exclusivament confiança. Perquè et puguis afrontar al que és desconegut amb plena seguretat. Perquè tot i que sigui nou, sempre hi ha excepcions. Comprova-ho al teu concessionari Volkswagen. Nou Polo. Et farà sentir

37

Nou Polo

capaç de tot.

Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 93 674 71 71 - 08190 Sant Cugat del Vallès

38

Dijous 11 juliol del 2002

ECONOMIA Hewlett Packard obre un nou centre de serveis a Sant Cugat La multinacional nord-americana

del

adscrit al Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat.

Des de la seva fundació el 1985, el CIDEM ha esdevingut un instrument clau per promoure i facilitar la inversió estrangera en la implantació dels centres de serveis compartits a Catalunya. Un total de 12 empreses multinacionals ja disposen actualment d’aquest tipus de centres a Catalunya gràcies a la intervenció del CIDEM.

sector informàtic, Hewlett Packard (HP), obrirà els propers mesos a la nostra localitat un centre de serveis compartits que donarà servei a Europa, al Pròxim Orient i a l’Àfrica que suposarà la creació de 120 llocs de treball. Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport

FUSIÓ AMB COMPAQ D’altra banda, HP amb seu a Palo Alto, Califòrnia, s’ha convertit després de la seva fusió amb Compaq, en la corporació més gran en matèria d’ordinadors personals, impresso-

de l’àrea d’Inversió Estrangera del CIDEM de la Generalitat de Catalunya.

A

M. S. / SANT CUGAT

quest és el segon centre que la multinacional instal·larà a Europa i el tercer que obrirà després de l’Índia (Bangalore) i Mèxic (Guadalajara).

La inversió forma part d’una nova estratègia de la companyia per centralitzar les seves activitats de processament de transaccions financeres amb l’objectiu d’introduir estandardització i processos d’alta qualitat amb costos més reduïts. En aquesta mateixa línia, es convertirà en l’únic centre de referència per a qualsevol negoci d’HP a Europa. Aquest centre també serà un punt d’excel·lència operacional i de qualitat en aspectes com el pro-

El conseller en cap, Artur Mas, i la consellera delegada de HP, Carly Fiorina, a Barcelona

grama Six Sigma, certificació ISO, gestió de projectes i migracions. El nou centre permetrà mantenir una relació més directa amb els clients interns europeus i actuar de back up –serveis suplementaris– amb els altres dos centres de serveis compartits que Hewlett Packard hi té instal·lats.

HP ha escollit la nostra ciutat, segons ha

INTRA-ACN

informat la multinacional en un comunicat per factors com els bons accesos en matèria d’infraestructura, la disponibilitat de tècnics altament qualificats multilingües i la bona qualificació del capital humà i serveis.

El projecte compta amb el suport de l’àrea d’Inversió Estrangera del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)

Antoni Monerris guardonat amb la medalla al mèrit civil Redacció / SANT CUGAT Antoni Monerris Hernández, president d’Ecoembalajes España fins fa pocs dies, ha estat guardonat amb la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil per la seva trajectòria professional al capdavant de diverses empreses amb les que ha prestat serveis rellevants a l’Estat, i ha posat en marxa diverses iniciatives beneficioses per a la societat.

Monerris, resident a Sant Cugat, afirma que “és una satisfacció rebre la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil, ja que significa el reconeixement a una feina altruista, una feina feta pels altres en un moment en el qual Espanya no tenia tradició en embalatge i reciclatge, i en un moment en què tothom pensava que era una feina impossible, però es va aconseguir”.

Antoni Monerris compta amb una llarga trajectòria professional. Durant 8 anys va ser conseller delegat i director general de Braun Espanyola, per passar a ser president, conseller delegat i director general de Henkel Ibérica durant 23 anys.

L’any 1998 es va constituir Ecoembalajes España, SA (Ecoembes), una societat sense ànim de lucre que havia de ser el mitjà a través del qual la indústria i la distribució nacional poguessin complir les responsabilitats previstes a la directiva europea sobre la recollida selectiva d’envasos usats. Monerris va ser nomenat president de l’esmentada empresa.

L’objectiu s’havia d’aconseguir a través d’un treball conjunt entre la iniciativa pública i la privada que aconseguís assolirels objectius establerts d’una manera eficient i amb un impacte econòmic el més reduit possible, tot evitant la creació d’inflació com a conseqüència de les noves obligacions que adquiria Espanya per respondre a les exigències europees.

Ecoembes va començar a funcionar el maig de 1998 com a sistema autoritzat a 15 autonomies i amb 4.700 empreses adherides.

El resultat de la posada en marxa del Sistema Integrat de Gestió (SIG) va ser el compliment dels objectius de reciclatge i valorització, amb 56 plantes de separació i

11.500 empreses adherides, que equivalen al 78% dels envasos posats al mercat espanyol. El sistema comprèn 34 milions d’habitants.

L’últim balanç del sistema deixa una xifra de 792.000 tones valorades i 565.000 de reciclades, amb 1.714.156 tones adherides.

Per Monerris, un dels punts que més satisfacció li ha donat en els seus anys al capdavant d’Ecoembes és “haver pogut unir la iniciativa privada i la iniciativa pública en un mateix projecte”, ja que el treball desenvolupat per Monerris al capdavant d’Ecoembesha ha demostrat la seva capacitat de col·laborar estretament amb les administracions tant nacional, com autonòmica i local.

Monerris ja posseeix la Medalla Francesc Macià de mèrit al treball, que li va concedir la Generalitat de Catalunya l’any 1998.

Properament, en una data encara per confirmar, tindrà lloc l’acte de lliurament de la Gran Creu a Antoni Monerris per la seva trajectòria professional.

El nou centre d’HP a Sant Cugat donarà servei a Europa, al Pròxim Orient i a l’Àfrica, i suposarà la creació de 120 llocs de treball res i servidors amb un volum de vendes de més de 80 bilions de dòlars. HP té en l’actualitat una plantilla de 150.000 persones, però es preveuen acomiadaments a diverses plantes a causa de la fusió. La planta santcugatenca no està inclosa en aquestes retallades i es mantindran tots els llocs de treball.

Els comerciants ultimen els detalls del primer sopar a la fresca M. S./ SANT CUGAT El proper 27 de juliol a les 21.30 hores els comerciants de la nostra ciutat celebraran la diada de Sant Cugat a la plaça Octavià per tal de sumar-se a les celebracions de l’Any del Mil·lenari de la butlla papal del Monestir.

Totes les associacions de comerciants del municipi han organitzat conjuntament un sopar obert a tothom i amb un preu molt popular que consistirà en botifarra amb mongetes, cansalada, pinxo, postres, vi, sangria i cafès preparats pel cuiner d’arrossos populars i rècord Guinness, Papitus.

Després del sopar, una orquestra amenitzarà el ball que tindrà lloc a la mateixa plaça del Monestir.

L’associació Sant Cugat Comerç (SCC) i els representants de les diferents associacions de comerciants de barris són els encarregats de distribuir els tiquets. Els comerciants santcugatencs esperen aplegar unes 1.000 persones en aquest event.

Aquest acte és el primer que organitzen conjuntament totes les associacions de comerciants de Sant Cugat.

ECONOMIA

Dijous 11 juliol del 2002

39

L’empresa

“Tenim un dels serveis de recaptació capdavanters a Espanya” Martí Garcia Impulsis és el nou organisme municipal autònom de recaptació de tributs que recentment ha obert les portes en un nou i modern edifici ubicat al carrer de la Creu, molt a prop del Monestir. El tinent d’alcalde de promoció Econòmica i Hisenda, Martí Garcia, ens explica a continuació quin és el funcionament del nou servei i quins són els seus objectius.

Fotografia: JORDI GARCIA

Micol Sabaté/ SANT CUGAT

Quin és l’objectiu de l’Ajuntament amb la creació d’Impulsis?

Què és Impulsis exactament?

Impulsis és el nom que li hem donat a l’Organisme Autònom Municipal de Gestió Tributària. El funcionament d’aquest ens és molt senzill. Nosaltres teníem moltes empreses que intervenien en la gestió de tributs, i amb la creació d’Impulsis hem unificat totes aquestes empreses en una, fet que facilita molt la gestió i la solució de problemes. La idea és fer una administració més eficaç i més entenedora. ¿Podria descriure’ns les noves oficines?

Hem fet unes oficines molt obertes al públic per atendre els contribuents d’una manera amable i familiar.

Les oficines estan dividides en dues plantes. La primera part és d’atenció al públic, mentre que a la planta de sota és on s’encarreguen de la producció de, rebuts que és la part més interna del servei.

Hi ha nou llocs d’atenció i l’horari s’ha ampliat considerablement ja que obrim a la tarda fins a les 20 hores i no tanquem al migdia.

L’edifici està adaptat a persones amb minusvalies físiques i disposa d’ascensor també pensant en la gent gran. També és remarcable el fet que en els banys hi ha canviadors per a nadons ja que aquí vénen moltes mares.

L’objectiu és la millora de la recaptació de tributs i aconseguir que la gent que ve a pagar les taxes a l’Ajuntament ho faci dins uns paràmetres de qualitat, agilitat i d’atenció; i que tots els tràmits és facin correctament i a la primera. ¿Que hi havia molts problemes amb l’antic sistema de recaptació?

No. La veritat és que era un servei que estava molt ben valorat.

Vam fer un estudi per detectar quins eren els punts en què podíem millorar i com la gent percebia el servei.

Els resultats van constatar que calia invertir en el servei per dotar-lo d’eines i modernitzar-lo. Feia molts anys que no havíem invertit en informàtica i el que hem fet ara, doncs, és posar al dia el servei.

El problema no és un problema del nostre Ajuntament sinó que ve marcat pel sistema de recaptació dels països llatins, que és un sistema molt complex anomenat borsa d’impostos, que es regeix per paràmetres censals.

Quina és la situació d’aquest servei actualment?

Ara tenim un dels serveis de recaptació capdavanters jo diria que a tot Espanya i cal dir que n’he estudiat molts, ja que la decisió no era senzilla. Per això abans de posar en

marxa Impulsis vaig estar estudiant i veient altres experiències.

Ara podem dir que tenim totes les eines necessàries per ser els millors i cal que siguem capaços de ser-ho.

Crec que estem a l’alçada dels grans, és a dir, de les ciutats de més de 100.000 habitants. He vist experiències a Mataró, Sabadell, la diputació, Gijón, Badajoz, etc., i a Alacant, que és potser l’administració més avançada en aquest sentit a Espanya.

També conec com funcionen les administracions europees ja que a Sant Cugat hi ha un 7% d’estrangers i és important conèixer i entendre què hi ha als seus països. ¿I pel que fa a les cues que es formen quan vas a pagar els tributs?

Fins ara hi havia moltes cues però de ben segur que s’evitaran a partir d’ara. Aquí n’hi ha hagut algunes perquè són els primers dies i molta gent encara no sap que hem ampliat l’horari i també obrim a la tarda.

En l’informe de qualitat de servei sobre la gestió de tributs feta per la Universitat Internacional de Catalunya hi havia uns percentatges molt elevats de gent que puntuava força bé la gestió quant a atenció al públic. Els dos grans dèficits que teníem era el lloc on érem i l’aparcament i amb el nou edifici ja estan tots dos solucionats.

Mentre duren les obres al centre de la ciutat, l’aparcament del darrere del Monestir ofereix una hora d’a-

21 caixes participen en l’emissió de crèdits Intra-ACN / SANT CUGAT 21 caixes d’estalvi de l’Estat espanyol han fet una emissió conjunta de cèdules hipotecàries per valor de 3.497 milions d'euros, segons ha informat Caixa de Manresa, que hi participa amb 150

milions d'euros. Entre les entitats d’estalvi que participen en l’emissió hi ha caixa Manresa, CCM, Caixa de Terrassa, Laietana, Sabadell, Manlleu, Penedès, Caixanova i Sa Nostra.

Segons Caixa de Manresa, aquesta emissió ha obtingut la màxima qualificació creditícia per part

de les agències de rating Moody’s, Standard&Poor’s i Fitch-IBCA. En el cas de l’entitat d’estalvi manresana, la liquidesa que s’obtingui s’utilitzarà per a finançar el creixement de l’activitat creditícia. Segons el director general de l’entitat d’estalvi, Adolf Todó, l’emissió de cèdules hipotecàries és “un exemple clar de

parcament gratuït i l’Ajuntament ja té signat un acord amb la concessionària perquè tothom qui vingui a fer gestions a Impulsis tingui una hora de pàrquing gratuïta.

L’organisme havia d’estar en marxa l’1 de gener d’aquest any i en canvi no s’ha obert fins fa uns dies...

L’organisme autònom com a tal està en marxa des de finals de febrer, així que en realitat tan sols s’ha retardat uns dies. El que passa és que no pots obrir un servei com aquest d’un dia per l’altre. Durant tots aquests mesos s’han estat informatitzant totes les dades i centralitzant tots els rebuts.

Tot això suposa un canvi molt important que no es pot fer de cop i en què fa mesos que hi estem treballant.

S’ha de dir que gestionem 300.000 factures l’any, que és una xifra molt gran.

següent és l’IAE i el segon termini de l’IBI. ¿La taxa de sanejament desapareixerà com s’havien compromès quan van fer el pacte de govern?

El pacte de govern deia que la desaparició de la taxa de sanejament estava condicionada a una conjuntura econòmica adient i he de dir que les condicions s’han complert. Per tant, a les pròximes ordenances fiscals caldrà parlar sobre què fem amb la taxa de sanejament ja que les previsions econòmiques s’han complert i portem tres anys de superhàbit continuat. Tot i això, cal recordar que ja hem aplicat dues reduccions molt importants i actualment el contribuent paga una tercera part del que es pagava en un principi.

Quines maneres té el contribuent de pagar els impostos?

L’Impost de Béns Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), l’impost de vehicles, l’impost de construccions i les plusvàlues. També totes les taxes i els preus públics tot i que aquests últims s’acostumen a pagar directament a les escoles i nosaltres no hi estem especilitzats.

Seguint el calendari fiscal ara toca recaptar la taxa de sanejament i el

Els impostos es poden pagar a les noves oficines d’Impulsis però també a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) i a les oficines dels districtes. D’altra banda, també es pot domiciliar pel banc i, per últim, també poden pagar-los a través del 010.

Conforme anem fent campanyes de pagament, un dels objectius que tenim és la domiciliació bancària. però hi ha un punt important amb aquest tema i és que per aconseguir domiciliar cal transmetre confiança i per això primer cal una bona gestió.

les possibilitats que ofereix la col·laboració entre les diferents caixes d’estalvi d’arreu de l’Estat, la qual permet obtenir recursos dels mercats internacionals”.

L’operació, emesa a un termini de 10 anys, ha estat coordinada per Ahorro Corporación Financiera i és l’operació de cèdules hipotecàries més àmplia realitzada a tot l’Estat i la més gran emissió de deute del mercat europeu. També hi participen les entitats d’estalvi San Fernando, Ibercaja, CAI, Granada, CAM, Caja Cantabria, Cajasur, General Canarias, El Monte, Caja Duero i Badajoz.

Una de les novetats de l’emissió, denominada Ayt Cedulas Cajas III, és la seva estructura, ja que agrupa les cèdules individuals emeses per 21 caixes d’estalvi de l’Estat en un fons de titulació gestionat per Ahorro y Titulización SGFT, una societat participada per ACF i CECA. Això permet a les caixes accedir als mercats institucionals de tot Europa amb un volum molt elevat en línia amb les emissions de les principals entitats financeres a escala europea. La col·locació de les cèdules ha estat liderada per Barclays Capital, CDC Ixis, Commerzbank i HypoVereinsbank.

Quins són els impostos que es recapten a Impulsis?

40 PUBLICITAT

Dijous 11juliol del 2002

PUBLICITAT

Dijous 11 juliol del 2002

41

42

Dijous 11 juliol del 2002

GUIA COMERCIAL

GUIA COMERCIAL Guia pràctica ADVOCATS EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc. D Tel. 93 674 44 69 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22, 1r 2a Tel. 93 674 41 64 GESTIÓN ACTIVA DE ABOGADOS P. Casals, 40-42, bx ww.gestionactiva.net Tel. 93 675 92 80 ISABEL FERRER I MUÑOZ Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 bx.

Tel. 93 674 51 11 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65 ASSEGURANCES AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17

JOSEFA TORTOSA PUIG St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93

J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

Ll. GRIERA CABELLO F. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02

DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D Tel. 93 674 44 69

CARPINTERIA DE ALUMINIO J. CRUZ Pg. Torre Blanca,16b Tel. 93 675 25 89

AUTOMòBILS AUTOCOMARCA DEL VALLÈS Lluís Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 Tel. 93 674 71 99

ARQUITECTES DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03

DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01 JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 41 47

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tl /Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53

Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99 CABALLU PETIT Cerveseria Tel. 93 674 10 05 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90 GAUDÍ CAFÈ Mc. de Torreblanca (davant dels cinemes) BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 49 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90 BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57 CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mercat Pere San Parada 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 Valldoreix Tel. 93 674 57 47 SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Francesc Moragas, 13 Tel. 675 37 77

BALLS DE SALÓ PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas del Castillo 4 Tel. 93 674 65 00

BARS BAR STOP

CENTRES PSíQUICS TALLER JERONI

MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48 CERÀMIQUES CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 DELT, SL Castillejos, 33 Tel. 93 589 79 34 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 Tel. 93 589 31 21 RODÓ Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80 VICAT 2 C. Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01 CLUBS D’ESPORTS CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 CONGELATS L’ILLA CONGELATS M. Pere San. Pd. 125 Tel. 93 589 38 06 COPES CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars Tel. 670 59 40 01 COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 Tel. 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42 COPY-GRAFIC

Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53 OFINOVA Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73 CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders, 10 2n 1a belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67 CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98 ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 Tel. 93 589 02 71 ENSENYAMENT CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33 ESFERA D’ART Arts Plàstiques i Acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39 ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 Tel. 93 675 19 04 CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 Tel. 93 589 38 52

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 Tel. 93 589 75 12

CANALS GALERIA D’ART De la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 Tel. 93 675 31 00

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76

ESTANCS CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 Tel. 93 674 13 81 Tel. 93 675 18 20 FORNS MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46 FOTOGRAFIA-VÍDEO CONTRALLUM Avda. Cerdanyola, 11 Tel. 93 589 60 63 Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48 FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 Tel. 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74 FUSTERIES APLITEC Camí de la Creu, 6 b Tel. 93 589 49 97 FUSTERIA EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68 GALERIES D’ART ADOLF Taller d’art Pere Mas, 17 Valldoreix Tel. 93 674 60 28

SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51 GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 Tel. 93 675 25 86 GIMNASOS-ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72 GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 SANT CUGAT ESPORTS SL Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62 UESC Cánovas del Castillo, 9 Tel. 93 675 23 90 HAMBURGUESERIES MC DONALD’S Centre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54 HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA

Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53 HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix Tel. 93 674 75 98 HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40 IDIOMES SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01 WALL STREET INSTITUT Av. Ll. Companys, 15 Tel. 93 589 60 72 IMMOBILIÀRIES Vegeu pàgines 48-49 INFORMATICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 PROGRAM ACCES Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 15 56 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. Cinto Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38 APLITEC Camí de la Creu, 6 b Tel. 93 589 49 97 FOAP Rius i Taulet, 27

Tel. 93 674 05 03 MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 Tel. 93 674 14 90 INSTITUTS BELLESA RBV Francesc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55 JARDINERIES BOTÀNIA Jardins i terrasses, dissenys i realitzacions de professionals experts.

Tel. 93 675 61 16 Tel. 649 094 100 GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94 JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 JOGUINES NINS Villà, 9 Tel. 93 674 13 96 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 JOIERIES ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74 LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18 LLIBRERIES PAPERERIES L’AMIC IMAGINARI Rambla del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07 LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 MARBRES MÁRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Campoamor,12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08 MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31 MES MARCS Enric Granados, 15 Tel. 93 589 14 29 MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ MATERIALES RIOMAR S.L. C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 Tel. 93 674 45 71

MERCERIES LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38

LOTERIES ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80

Estem preparats per a vosaltres.

RBLA. CAN MORA, 18 - LOCAL 1

Rbla. Can Mora, 18, loca

TEL. I FAX 93Tel.675 i fax22 93 01 675 22 0

c/ Av. Catalunya, 8-10 Tel - Fax. 93.674.56.12 http//empresas.arrakis.es/gdee. e-mail: germaner@teleline.es Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg EVA Mª de LA PEÑA: Logopeda infantil

EGA MOBLES Canovas del Castillo, 2 Tel.fax. 93 589 00 14

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

CENTRO DE ECOMEDICINA

SALUMS llegums cuits, bacallà i conserves ••• Sant Antoni, 50 Te l . 9 3 6 7 4 5 7 5 2

Naturopatia Masajes terapeuticos Drenajes linfáticos Tratamientos antitabaco

Sant Antonio, 10 tel. 93 6756339

GUIA COMERCIAL

Dijous 11 juliol del 2002

43

Guia pràctica MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES F. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 Tel. 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11 MAJIK Sant Jordi, 29 Tel. 93 589 02 66 R. NOVAS Rbla. del Celler, 212 Tel. 93 589 54 31 MOBLES DE JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19

Tel. 93 589 00 23 MODA-CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02

MÚSICA MUSICAL ST. CUGAT Rosselló, 13 Tel. 93 675 47 57

BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55

NETEGES PATRULLA DE LIMPIEZA SL Pg. Torreblanca 2527 L 6 Tl/Fax 93 675 38 64

CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 Tel. 93 674 89 18

LA MODISTA Plana Hospital, 3-5 L6 Tel. 93 589 86 69 PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 Tel. 93 589 72 32 TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97 VORAVIU Sant Antoni, 25-27 Tel. 93 589 88 55

OB. DE REGAL BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 Tel. 93 589 72 02 OBRES-CONSTRUC. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51 PROMUSA Av. Torre Blanca, 28 Tel. 93 589 17 32 STANZA

Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98 ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95 PARAMENTS LLAR GENEVIEVE LETHU Villà, 6 Tel. 93 674 03 16 PASTISSERIES LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99 PERRUQUERIES CARNÉ I BOSCH Fcesc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 JEAN LOUIS DAVID P`laça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70

JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Tel. 93 589 53 54 PESCA SALADA SALUMS Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52 PINTURES APLITEC Camí de la Creu, 6 bx Tel. 93 589 49 97 PISCINES AQUANET Tel. 649 95 30 50 Tel. 93 589 28 70 FERRON Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 POLLERIES POLLERIA IMMA Mercat Torre Blanca Parada 1-5 Tel. 93 675 13 89

REFORMES APLITEC Camí de la Creu, 6 bx Tel. 93 589 49 97

ROBA PER A LA LLAR FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01

DELT, SL. Castillejos, 33 Tel. 93 589 79 34

SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

REGALS D’EMPRESA LI2 PUBLICITAT Granja, 12 Tl/Fax 93 589 33 97

RÉTOLS LI2 PUBLICITAT Granja, 12 Tl/Fax 93 589 33 97

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71 RESIDÈNCIES RESID. 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23 ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74 TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06 SEGURETAT AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCI CLETES Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sol, 19 Tel. 93 674 36 88 TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 Tel. 93 674 63 62 TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01 TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50 TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comun.

Av. Cerdanyola, 49 Tel. 93 589 87 02

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONELLI, S.A.

TINTORERIES OK NET F. Macià, 63 -Coll Favà

Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06

PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu.

Hores convingudes.

Tel. 93 589 63 13 Tel. 629 16 95 36

Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67 WASH’N DRY Avda. Cerdanyola, 17 Tel. 93 589 55 88 TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 Tel. 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Homeopatia per animals

Tel. Tel. Tel. Tel.

93 674 69 45 urgències 608 89 81 36 93 674 69 45

VETERINOS Hospital obert les 24 h Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VIATGES AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3 La Floresta Tel. 666 42 81 42 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 Tel. 93 589 16 78 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Fc Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11

Guia Mèdica CENTRES DE REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Mètode Schroth. Grups de relaxació.

Incontinència urinària.

Tractaments a domicili.

Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 No tanquem a l’agost CIRURGIA DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu.

Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Obesitat mòrbida, Mútues en general.

Av. Torreblanca, 2-8, 2n, A-1 Tel. 93 589 47 00 CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC SABAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats.

Santiago Rusiñol, 2, ent. 1a

Tel. 93 674 15 26 DIETÈTICA I NUTRICIÓ DRA. M. DOMIN GO GALLART Medicina general, dietètica.

Dl, dc i dv, hores convingudes.

Pl. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García.

Consultoris Edifici Torreblanca.

Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp. 12 Tel. 93 589 43 57 FISIOTERÀPIA SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia.

Assistència Sanitària Fiatc. Asisa.

C/ Villà, 49 Tel. 93 674 48 72

GERIATRIA GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans a domicili.

Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria.

Formació.

C/ Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 INPROSS Atenció i companyia a persones grans, “CANGURS” avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials.

Salut i reserves a domicili.

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r, desp. 11 i 12.

Tel. 93 589 39 67 TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit.

Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost.

Torre Blanca 2-8 3r A

Tel. 93 589 39 67 HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench.

Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 LABORATORIS LABORATORI DR. ECHEVARNE S. Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives.

Pl. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assistència Sanitària. Agrupació Mútua. Sanitas. M. Fiatc. Previasa. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili.

Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera.

Visites a domicili.

Mútues.

Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 ODONTOLOGIA CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC SANT CUGAT Pç. Dr. Galtés, 5 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia.

Mútues.

Av. Torre Blanca, 2-8 2a pl. - desp. 11 Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA

DIVERSES OPCIONS PER PASSAR-S’HO BÉ I, DE PASSADA, POSARSE EN FORMA

Gaudir de l’estiu sense sortir de la ciutat Quan la calor apreta, la millor opció és acudir a la piscina. Es pot prendre el sol o bé realitzar activitats aquàtiques dirigides per tècnics en fitness.

Molts de nosaltres, per motius de treball o per altres raons, ens veiem obligats a passar els mesos d’estiu a la nostra ciutat. Gaudir d’unes bones vacances sense sortir no sembla d’entrada un privilegi, encara que que pot arribar a ser-ho si un coneix totes les opcions que poden trobar-se passada la cantonada. Passar-s’ho bé i, de passada, posar-se en forma són dues grans

idees per fer front aaquests dies estiuencs de la millor forma possible.

• Anar a la piscina Amb la calor, el millor és anar a la piscina i fer esport a l’aigua. Els exercicis aquàtics no només se centren en la pràctica de la natació, sinó que contribueixen a obtenir un cos ben definit i

ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Blanca, 2-8, 2n A, despatx 6 Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pl. Unió, 3, 2n 1a (Ll. Companys/Colom) Tel. 93 674 72 40 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental.

Dl-dv 9-13 h i 16-20 h Pg. St. Magí, 22, bx Tel. 93 674 23 35 CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23 - 25. 1r 3a Tel. 93 675 64 77 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia.

Conveni amb les principals mútues.

OTORINOLARINGòLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Winterthur. Previasa.

Assistència Sanitària.

Medifiatc.

Fc Moragas 48 ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil.

Hores convingudes.

Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 DRA. ANNA PUJIBET I ALDES Pediatria. Vitalício Salud. Mapfre.

Endavallada, 21, 1r Tel. 93 589 29 95 Tel. 93 674 20 79

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Pç Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l’adolescència, psicoteràpia.

Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres-

ens permeten ressaltar-lo precisament en aquesta època de l’any, quan el banyador i la roba lleugera posen de manifest la nostra figura.

Els exercicis aquàtics, dirigits per tècnics de fitness, treballen de forma especial la força i la resistència muscular, la capacitat aeròbica i la flexibilitat. D’aquesta forma, es pot caminar o córrer a l’aigua o bé es poden realitzar sessions d’aeròbic aquàtic i de tonificació muscular, entre d’altres.

Per tant, no es tracta només de practicar la natació en quaselvol de les seves modalitats, sinó d’aprofitar el medi aquàtic per posar el cos a punt a través de les sessions de fitness que es realitzen a la piscina. Aquest tipus d’exercicis, en plena expansió, constitueix un tipus d’entrenament vigoritzant i molt divertit, que trenca amb la monotonia de la simple natació.

Alguns centres de fitness obren les portes a l’estiu i ofereixen, a més de piscines on exercitar-se i prendre el sol, sales d’activitats dirigides, pistes

sions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d’ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 Tel. 93 589 37 87 M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat.

S. Rusiñol, 2, ent. 1a Tel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47 INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA (IBSC) R. Can Mora, 15 1r 1a Tel. 93 587 91 87 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia.

Hores convingudes.

Av Catalunya 21 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ

CABEZA Francesc Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària. Previasa.

Medytec. Policlínic.

Av. Torre Blanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88 DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes.

Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 DR. JOSÉ CARLOS VALDÉS Traumatologia, artroscòpia i cirurgia ortopèdica gral.

Especialista en espatlla.

Cirurgia ambulatòria de galindons.

Mútues.

Hores convingudes.

Centre Mèdic Sabat.

C/ Santiago Rusiñol, 2.Tel. 93 674 15 26

de squash o camps de bàsquet per practicar el nostre esport preferit i fer a la vegada nous amics. Des de les mateixes instal·lacions s’organitzen periòdicament sortides en grup amb propostes molt interessants: ràfting, muntanyisme, barranquisme o qualsevol esport d’aventura de moda.

• Més idees per a aquestes vacances Una altra de les idees que ens proposen alguns centres de fitness en aquesta època de l’any és apuntar-se als serveis de dietètica i quiromassatge que ofereixen. Es tracta de cuidar la bellesa corporal i dedicar aquestes hores mortes a millorar el nostre aspecte físic. Una altra opció per posar-se a to és gaudir de l’apacible jacuzzi o bé passar uns minuts a la sauna, dos autèntics luxes que poden estar a l’abast de tots.

Informació facilitada pels Clubs de Fitness DiR

44 GUIA COMERCIAL

Dijous 11 juliol del 2002

La Recepta de M. Àngels Quadras

Guia gastrònòmica MAR I MUNTANYA BAR. REST. ARNAU P. Fcesc. Macià, 71- lc. 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

CAN CASOLETA St. Bonaventura, 39-bx 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

GAUDÍ CAFÈ Mc. Torreblanca Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes

LA MASIA Av. Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

CABALLU PETIT Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05 Cerveseria

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL CASINET Camí Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTAÑO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

EL JORDI’S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

LA CANTONADA Pl. Dr. Galtès, 5-lc. 8 93 589 23 32 Creps, amanides, menús

MASIA AMETLLER Cm. Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l’any. Tel. 93 589 22 52 Salons per banquets, convencions, etc.

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg Bar musical: dv i ds

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

PA I PA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes

CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96 Menú diari de dl a ds

EL PEROLET Pg. Fces. Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats i turrons artesans

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats i turrons artesans

CAN BARATA Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargols a la llauna i arròs negre

FRANKFURT LA PALTA Rbla. Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

LA JIJONENCA Villà, 1/Murillo, lc. 4 93 675 34 02 Gelats i turrons artesans i serv. de cafeteria

INGREDIENTS (6 persones): - Llagostins grans - Cigales grans - Sípies petites - Musclos - Salsitxes 6 - Peus de porc - Conill - Quarts de pollastre 6 - Cargols de vinya - Bolets - Ceba - All - Tomàquets madurs 300 g - Llorer - Farigola - Oli verge extra - Avellanes - Ametlles 30 g - Pinyons - Xocolata - Vi blanc - Conyac - Sal - Pebre

6 6 6 36 3 600 g 60 400 g 1 8 grans 1 fulla 1 branqueta 2 i 1/2 dl 30 g 30 g 20 g 1 got 1 copa

ELABORACIÓ: Piqueu la ceba i la meitat dels alls i feu-ne un sofregit en una cassola, amb la meitat de l’oli. Després hi afegiu el tomàquet ben picat.

Poseu la resta de l’oli en una paella a foc roent, i hi aneu posant els llagostins, les cigales, les sípies, les salsitxes, el pollastre, el conill i els bolets; tot això ho deixeu dins la cassola.

Bulliu els musclos, els cargols i els peus de porc; aquests darrers, un cop cuits els partiu per la meitat. Ho afegiu tot a la cassola, la deixeu al foc ben roent i hi tireu el conyac, procurant que s’encengui per tal d’evaporar així l’alcohol.

Piqueu al morter la resta de l’all, les ametlles, les avellanes, els pinyons i la xocolata fins que es faci una pasta. Ho banyeu amb una mica d’aigua i ho afegiu a la cassola.

Hi afegiu també una mica d’aigua, o de brou de peix (millor si en tinguéssiu) ho amaniu amb sal i pebre i ho serviu una vegada tot ben cuit.

COMENTARI: A l’estiu convé, almenys una vegada al dia, un menjar consistent. Aquest plat, com tots els autèntics i la cuina que durant segles ha anat fornint els nodriments als pagesos i als pescadors catalans, és del tot incompatible amb les presses i la comercialització, ja que constitueix un art que demana paciència, lentitud i, sobretot, amor.

Sant Cugat Centre comercial

Menú diari de dilluns a dissabte 7,20 e ( iva inclòs) 10 plats i 14 postres a escullir c/ Sant Jordi, n 33-35 Tel. 93 587 93 96

e-mail

els4cantons@totsantcugat.com

e-mail

AGENDA

Dijous 11 juliol del 2002

La Ràdio 91.5 FM De dilluns a divendres A LES 8.00 H Primera plana. Informatiu amb Esteve Sala.

Selecció musical. Amb Joan Vallvé.

A LES 15.00 H

DE 23.00 H A 7.00 H

Estoc de pop. Radiofórmula amb Àlex Bartual i Salva Vallvé.

Música al teu costat (dl, dm, dc, dv). Fil musical.

Bones notícies (dijous). Espai de les esglésies evangèliques de Sant Cugat.

A LES 20.00 H L’esportiu. Informatiu d’esports amb Jan Badosa i Joan García.

A LES 9.30 H Versió directa. Magazín amb Ester Castanyer.

Espais d’art (dimecres).

Radiofórmula (dijous).

Freestyle (divendres). Amb Iván Medina.

A LES 21.00 H

45

Dissabte

Diumenge

A LES 9.00 H

A LES 9.00 H

Bon dia. Música amb Joan Vallvé.

Missa Diumenge.

A LES 10.00 H

A LES 10.00 H

Éssers urbans. Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos.

Roda d’amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

A LES 13.00 H

A LES 13.00 H

A LES 23.30 H

Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.

Música al teu costat (dijous). Fil musical.

Esport en marxa. Informació esportiva amb Eva Caro i Xavi Vellerino.

A LES 14.00 H

A LES 14.00 H

Actualitat esportiva. Esports.

Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb Salva Vallvé.

Jazz cava (dimarts). Música de jazz amb Josep M. Alvira.

‘Chill Out’ (dimecres). Música chill-out amb David Villena.

Didascàlia (dijous). Actualitat teatral amb Pep Tugues.

Radiofórmula (divendres).

A LES 13.40 H

A LES 22.00 H

La última mirada. Amb Sònia Carmona.

Amb molt de gust. Espai de cuina amb Pep Blanes.

Black night (dilluns).

Enyorada Blancaneus (dimarts). Espai de poesia.

DE 22.00 H A 9.00 H

Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.

Música al teu costat. Fil musical.

DE 22.00 A 8.00 H

A LES 12.30 H Selecció musical. Amb Salva Vallvé.

A LES 13.00 H Sant Cugat avui. Informatiu amb Zoraida Camarassa.

A LES 13.30 H

A LES 14.00 H

Radiofórmula. Música amb Roger Baltà.

CADA HORA Butlletins informatius. Informació local i comarcal.

A LES 16.00 H Azimut. Magazín cultural amb Jesús Torné i Ània Monreal.

A LES 18.00 H

Tal com érem. Amb J. M. Alvira.

A LES 16.00 H Bon rotllo. Magazín musical amb Raquel Iniesta.

A LES 19.00 H

L’àlbum. Música amb David Villena.

Picnic. Amb José Miguel Garanto.

A LES 21.00 H

A LES 21.00 H

Música al teu costat. Fil musical.

Farmàcies de torn

Santoral

DIJOUS 11 . . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . .pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11

DIJOUS 11 Sts. Benet, abat, patró d'Europa; Pius I, papa, mr. Sta. Olga, reina.

DIVENDRES 12 . . . . . . . . . .Domènech . . . . . . . . . .pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53 DISSABTE 13 . . . . . . . . . . .Llorens . . . . . . . . . . . .Santa Maria, 27 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 15 31 DIUMENGE 14 . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . .ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64 DILLUNS 15 . . . . . . . . . . . .Riera Rivière . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30

DIVENDRES 12 St. Joan Gualbert, abat, fundador. Stes. Marciana, vg. mr.; Epifania, mr.

DISSABTE 13 Sts. Enric, emperador; Anaclet, papa, mr.; Joel i Esdras, profetes. Sta. Sara, vg.

DIUMENGE 14 Sts. Camil de Lel·lis, fundador; Francesc Solano, franciscà. Sta. Adela, vídua.

DIMARTS 16 . . . . . . . . . . . .Salavert . . . . . . . . . . . .Santiago Rusiñol, 38 . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 06 45 DIMECRES 17 . . . . . . . . . . .Texidó . . . . . . . . . . . . .rbla. del Celler, 97 . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 77 49

DILLUNS 15 Sts. Bonaventura, bisbe, dr.; Pompili Ma. Pirrotti, escolapi.

DIMARTS 16 De dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl. a dv. (14-20 h): Serrès (les Planes) Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

Mare de Déu del Carme. Sta. Ma. Magdalena Postel, fundadora.

DIMECRES 17 Sts. Aleix, confessor; Lleó IV, papa. Stes. Marcel·lina, vg.; Generosa, mr.

Les noces de la setmana

Xavier Bazán i Elisenda Pamies

Maite Jimenez i Medi Canals

Karmele quiñoa i Ferran Urgeles

Rafael Cabezón i Eva Galindo

Fotografia: MONTSE SANT

46 AGENDA

Dijous 11 juliol del 2002

Telèfons d’interès AJUNTAMENT

ENTITATS

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASDI . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . .93 674 03 22

Valldoreix . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

LLEURE

Comissaria St. Cugat . . . . .93 674 76 12

Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . .93 675 40 55

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . .93 589 30 80

MITJANS DE COMUNICACIÓ

TRANSPORTS

Diari de Sant Cugat . . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . .93 674 86 61

Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

ORGANISMES OFICIALS

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

Hisenda . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

RENFE . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 12 83 Creu Roja Valldoreix . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085 Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

EMD Valldoreix

POLICIA

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Cuerpo Nacional . . . . . . . .93 674 78 58 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . .908 79 51 25

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

L’EMD DE VALLDOREIX US DESITJA UN BON ESTIU

SERVEIS Aigües la Floresta . . . . . . .93 674 20 89

CICLE DE CINEMA A L’AIRE LLIURE - VALLDOREIX 2002

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . .900 77 00 77

TOTS ELS DIVENDRES DE JULIOL I AGOST A LES 22 HORES I A LA PLAÇA DEL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX (c/ Sant Albert, 5) - ENTRADA LLIURE TEL. 93 589 82 69 - 93 674 27 19

Funerària . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52

JULIOL

Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . .93 589 28 17

DIVENDRES DIA 12 MOULIN ROUGE Director: Baz Luhrmann 13 ANYS

SOREA . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

DIVENDRES DIA 19 SHREK (doblada al català) Director: Peter Docter TOTS ELS PÚBLICS

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50

PARRÒQUIA

Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

Les Planes . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

Taxis (associació) . . . . . . . .93 674 09 97

TALLERS CURS 2002/2003 IMPARTITS

Cinemes Sant Cugat CINESA SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiu SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius CINESA 1 Un niño grande . . . . . . . . . . . .16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 CINESA 2 Spider-Man . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16.45 - 19.30 - 22.20 CINESA 3 El otro lado de la cama . . . . . . .16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 CINESA 3 Resident Evil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .01.00 CINESA 4 Ice Age. La Edad de Hielo . . . .16.15 - 18.20 - 20.20 - 22.30 YELMO SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.50 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius YELMO 1 Ice Age. La Edad de Hielo . . . .16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

Horaris

AL

CASAL

DE

CULTURA

DE

VALLDOREIX

INSCRIPCIONS OBERTES (FINS EL 14 D’AGOST)

Spider-Man . . .17.00 - 19.45 - 22.30 - Ds: 17.00 - 19.30 - 22.10

Horari d’inscripcions: de dimarts a divendres de 9 a 13 h Tel. 93 589 82 69

YELMO 3 La reina de los condenados . . . .16.00 - 18.15 - 20.40 - 22.50 YELMO 4 Lilo y Stitch . . . . . . . . . . . . . . .16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.30 YELMO 5 Adam y ellas . . . . . . . . . . . . . .16.00 - 18.00 - 20.15 - 22.45 YELMO 6 Resident Evil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16.15 - 18.15 - 20.15 YELMO 6 Cuando éramos soldados . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22.15 YELMO 7 Super Maderos . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16.00 - 18.30 - 20.30 YELMO 7 Infiel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22.30 YELMO 8 Un niño grande . . . . . . . . . . . .16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.50 YELMO 9 El otro lado de la cama . . . . . . .16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50

JOIERIA ARTESANAL (dimarts o dimecres de 18 a 20 h) JOIERIA A LA CERA PERDUDA (dimecres de 16 a 18 h) ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA, BATIK I SEDA (dimecres de 10.15 a 11.45 h) VITRALLS DECORATIUS (dimecres de 12 a 13.30 h) ESMALTS (dijous de 18 a 20 h) TEATRE PER A NENS (dijous de 17.30 a 19 h) TEATRE PER A JOVES (dijous de 18.30 a 20 h) DIBUIX I PINTURA PER A NENS I JOVES (dilluns de 17.30 a 18.30 h) GRAFOLOGIA (nivell avançat) (dimarts de 19 a 21 h) GRAFOLOGIA (nivell iniciació) (NOU) (dimarts de 9.30 a 11.30 h) DIBUIX I PINTURA PER A JOVES I ADULTS (NOU) (dilluns de 9.30 a 11.30 h)

YELMO 2

RESIDENT EVIL SALA 3: El otro...16.00-18.15-20.30-22.45 h GOLFA: 01.00 h. M. 18 ANYS

4ª SETMANA

SPIDERMAN SALA 2: 16.45 - 19.30 - 22.20 h GOLFA: 01.00 h. APTA

2ª SETMANA

UN NIÑO GRANDE SALA 1: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h GOLFA: 00.45 h. APTA.

ESTRENA

ICE AGE. LA EDAD DE HIELO SALA 4: 16.15 - 18.20 - 20.20 - 22.30 h GOLFA : 00.30 h. APTA.

*La venda per telèfon i Internet suposa un recàrrec de 75 pts. per localitat.

2ª SETMANA

PUBLICITAT

Dijous 11 juliol del 2002

47

48 SOCIETAT

Dijous 11 juny del 2002

SANTCUGATENCS “Volíem que no fos el típic cartell de festa major”

l’estirabot JORDI CASAS

Pagar

Fotografia: JORDI GARCIA

Àlex López / VALLDOREIX Què ha significat per a vostè guanyar aquest premi? És la ciutat on he estat sempre i és evident que a un li fa il·lusió veure que el cartell anunciador de la festa major és seu. Agraeixo molt aquest premi. Aquest guardó és compartit amb en Marc Pérez. El cartell l’hem fet junts.

Aquest és, doncs, un treball en equip. En Marc Pérez i vostè.

Hem treballat plegats des de sempre. Vam conèixe’ns a l’escola de disseny i connectem molt bé.

Quan i com va rebre la notícia que la seva obra havia estat la guanyadora?

Va ser tot molt ràpid. Jo vaig presentar el cartell el dijous 4 de juliol i un dia més tard em va trucar el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, Francesc Cardoner, per comunicar-me que jo havia estat el guanyador.

Quin missatge pretén transmetre el seu cartell?

Ens vam inspirar en l’escut de Valldoreix, en les seves muntanyes. Hi apareixen uns nois corrent que van cap a Valldoreix, que és cap on indica el senyal, on hi ha la festa major. Hem volgut donar-li molta importància al color verd, perquè Valldoreix està al costat del Parc de Collserola.

I en aquest cas, el cartell no és de dia, sinó de nit.

La festa major no és sempre de dia.

Els colors són molt vius.

Ha de ser així. Un cartell ha de cridar l’atenció.

Però tot i així hem utilitzat més aviat colors frescos com el verd o el blau. I una festa major equival a celebració. ¿La línia dels cartells que han presentat ha estat sempre la mateixa?

Sempre hem seguit aquest mateix tipus de dibuix. Connecta bastant bé amb la gent.

Aquest és potser el cartell més trencador que hem presentat en qualsevol concurs.

Normalment, els cartells de festa major són tots iguals. La paraula festa major sempre apareix a dalt i en aquest cas no, l’hem situada a la part baixa del cartell. D’aquesta manera li hem volgut donar més protagonisme al dibuix, que és el més vistós d’un cartell.

Ha buscat també que no fos el típic cartell de festa major.

Aquesta ha estat la tercera vegada consecutiva que es presenta al concurs de cartells de la festa major de Valldoreix. Ha fet bo allò de a la tercera va la vençuda...

És cert, ja tocava. Però diuen que a casa sempre costa més. I a Valldoreix ha costat fins a tres vegades... Però penso continuar presentant cartells a la festa grossa del meu poble.

Ja ha guanyat diversos concursos com el de la Festa Major de Sant Cugat, la Floresta i Valldoreix, així com també el de la Festa de Tardor de la nostra ciutat...

De petit, a l’escola sempre penjaven els cartells de festa major de diferents pobles on feien concursos. I m’hi vaig entusiasmar. A més a més, si de tant en tant en guanyes algun... És agradable. ¿El podem considerar un especialista de concursos de cartells de festa major?

Sí, perquè si no no té raó de ser. A més, sent el teu poble encara t’hi vols involucrar més. Si haig de ser sincer, particularment m’agrada més el meu primer cartell que vaig presentar a Valldoreix.

Seria un especialista si els hagués guanyat tots.

En tot cas, sóc un especialista a presentar-me a concursos, això sí que ho tinc. De tota manera tampoc no em puc queixar...

Li ha costat gaire fer el cartell?

Com viu la festa major de Valldoreix?

El cartell l’hem fet entre dos: en Marc Pérez, de Barcelona, i jo. Tots dos treballem i la veritat és que quan surts de la feina no tens ganes de posar-te davant un ordinador. Un va tenir la idea i l’altre va dibuixar-la. Tenint en compte que ens vam despertar tard, aquest treball vam fer-lo en tres o quatre hores.

No és una festa pensada per als joves. Trobo que està massa dirigida a la gent gran. La gimcana ja no es fa i vam intentar que ens deixessin fer unes Barraques, però no ens van deixar.

A Valldoreix sempre ha estat difícil involucrar la gent: hi ha molta gent nova que no vol participar activament.

8 420565 250009

Aquest dissenyador valldoreixenc de 27 anys ha estat el guanyador del concurs de cartells de la festa major de Valldoreix, que se celebrarà del 13 al 16 de setembre. Raimon Porta ja ha guanyat els cartells de la festa grossa de Sant Cugat, la Floresta i Valldoreix, així com també el cartell anunciador de la Festa de Tardor de la nostra ciutat.

2 0 7 11

Raimon Porta

No crec que sorprengui el lector si dic que a ningú li agrada pagar impostos.

Tinc la sensació que existeix una al·lèrgia especial envers els tributs municipals, sensació que no guarda proporció amb el que representen respecte al conjunt de la pressió fiscal que pateix un ciutadà del nostre país.

Probablement hi influeix la porximitat de l'administració que els gira i el fet que encara moltes persones s'atansen fins a l’Ajuntament per fer-los efectius (emplenar un paper, com és el cas de la declaració de renda, és més neutre).

Sigui com sigui, qualsevol canvi o distorsió en matèria d'impostos locals genera malestar o, com a mínim, inquietud. Doncs bé, des de fa dies, l'organisme autònom al qual se’n va adjudicar fa uns mesos el cobrament, si no recordo malament amb l'únic vot favorable de l'equip de govern, ve fotent la pota de forma reiterada. Són molts els comentaris i queixes que he escoltat (a la feina, al quiosc, via email...). Sembla que de forma més o menys generalitzada s'estan reclamant pagaments de tributs ja prescrits i, no sé si de forma tan generalitzada, s'estan reclamant tributs ja pagats. Tant en un cas com en l'altre, el nivell d'informació i d'ordre administratiu de l'afectat és vital, ja que si no està informat de la seva prescripció o no ha guardat (o no troba) el resguard del pagament, és molt probable que per tal d'evitar enrenous pagui (i en algun cas per segona vegada). No cal dir que aquesta disbauxa és injustificada i injustificable.

No és admissible que un organisme públic no tingui els arxius en ordre. Un organisme públic no pot girar un tribut ja prescrit (independentment de les causes que en van motivar el no-pagament) i de cap manera en pot girar un per segona vegada. Aquest descontrol genera sensació d'indefensió tributària i, el que és més greu, ens mostra un ajuntament més proper a un rapinyaire fiscal que no pas a una institució prestadora de serveis. I tot això es produeix en un moment en el qual les finances (i en concret la recaptació) han millorat substancialment: si no vaig errat, els dos darrers exercicis s'han tancat amb superàvit. Caldrà ampliar la marca local: Sant Cugat per viure i gaudir i pagar.