Diari de Sant Cugat 457 by Premsa Local Sant Cugat

Núm. 457 any X 1,65 euros

Els 4 Cantons

Dijous, 2 gener del 2003

Setmanari independent de la ciutat

SOCIETAT

Els menuts omplen novament el parc del Pla del Vinyet per Nadal PÀG. 32

SETMANA

Resum de les notícies de Sant Cugat del 2002 PÀG. 3

CIUTAT

Entrevista a l’alcaldable de CiU, Lluís Recoder PÀG. 26

Vianants al carrer de Santiago Rusiñol

JORDI GARCIA

Santiago Rusiñol, tancat definitivament al trànsit de vehicles El carrer de Santiago Rusiñol és ja només per a vianants. El dia 7 començaran les obres de vianantització, que l’Ajuntament preveu acabar en dos mesos.

Si les previsions de l’Ajuntament es compleixen, a principis del mes de març del 2003 podrien estar enllestides les obres de vianantització del carrer de Santiago Rusiñol, que s’iniciaran el proper 7 de gener, després de festes. Per tant, aquest cèntric carrer s’ha tancat definitivament al trànsit de vehicles, com preveu el Pla del Centre de l’Ajuntament de Sant Cugat. La finalització d’aquestes obres

coincidirà pràcticament amb la finalització de les obres de l’aparcament soterrat de la plaça dels Quatre Cantons, que, segons l’empresa Ferrovial, estaran enllestides a finals de març. Tot plegat millorarà notablement el centre històric de la ciutat i connectarà millor el Monestir tant per la part davantera com la de darrere, una vegada acabin les obres del carrer de la Torre i de la Creu. PÀG. 30

Toledo Stella 1.6 per 295 ¤/mes. 48 quotes. Entrada 5.247 ¤. Amb Assegurança i Manteniment Integral.

Pla Prever Gasolina inclòs. TAE: 8,17 %

Cotxe + Assegurança + Manteniment = Tarifa Plana. Des d’avui, les preocupacions per l’assegurança, les reparacions i les revisions s’han acabat. Li presentem la primera Tarifa Plana en un automòbil. Perquè ara, el SEAT Toledo ve amb tot inclòs en una sola quota. Per 295 € al mes durant quatre anys i una entrada de 5.247 ¤, s’emportarà un SEAT Toledo amb assegurança a tercers ampliada per a més grans de 30 anys i Manteniment Integral inclosos. Perquè no es preocupi de res que no sigui gaudir de la conducció. SEAT Toledo, el primer cotxe amb Tarifa Plana. Informi-se’n a:

Auto Comarca del Vallès - C/ Manel Farrés, 6 - SANT CUGAT - Tel. 93 674 68 50

PVP recomanat: 14.775 ¤. SEAT Toledo Stella 1.6 105 CV, IVA, transport, estalvi promocional i Pla Prever Gasolina inclosos. Manteniment Integral a 4 anys o 100.000 km (segons condicions del contracte): 1.110 ¤. ASSEGURANÇA A TERCERS OFERTA PER AXA SEGUROS PER A CONDUCTORS DES DE 31 ANYS. Prima fixa anual renovable fins a 4 anys: 512,52 ¤. Comissió d’obertura: 239,36 ¤. Preu total a terminis: 19.646,36 ¤. TAE: 8,17 % i TIN: 6,50 %. Oferta VOLKSWAGEN FINANCE vàlida fins al 30/11/02, excepte per a flotes i vendes especials, RBE núm.: 1907/02. Imatge corresponent acabat Signa.

2 PUBLICITAT

Dijous 2 gener del 2003

OPINIÓ Editorial

Carta als Reis esprés dels àpats familiars del Nadal i d’haver entrat l’any de la millor manera possible des de TV3 i la plaça d’Octavià desitjant-nos el millor per a l’any nou i amb les promeses de canvis per millorar les nostres vides, arriba l’hora de demanar als Reis tot allò que volem que ens portin per a l’any 2003. Aquest any vindrà marcat, segurament entre moltes altres coses, per dues cites electorals, importants i properes, com són les eleccions municipals a la primavera i les eleccions autonòmiques a la tardor. Això potser no hauria d’influir en la petició de desitjos per a aquest any nou però sí que tindrà molt a veure amb la consecució de projectes i millores a les ciutats. Per a Sant Cugat, com en altres ciutats, l’any 2003 representarà la culminació de molts projectes que s’han engegat en els darrers temps i també la posada en marxa de molts altres per tenir cada vegada més una ciutat millor i amb més serveis. Demanem als Reis que aquest any puguem deixar el cotxe a l’aparcament dels Quatre Cantons i que puguem practicar esports a la nova zona de la rambla del Celler. Segur que aquest any també estarem més ben atesos sanitàriament i sabrem que també a Valldoreix els restauradors treballaran més bé en el nou Centre de Béns Mobles, i

recuperaran el claustre superior del Monestir per a la ciutat. Veurem obrir-se la casa Aymat i una part del Museu de Sant Cugat i amb la previsió que els districtes estiguin del tot urbanitzats. Amb tot això, volem que els nostres avis estiguin ben atesos i puguin triar on anar a viure segons les necessitats de cadascú. Volem que les noves tecnologies també arribin a més gent i que des dels centres cívics, casals de cultura i equipaments públics tothom pugui accedir a la informació que es genera al món. Els nostres fills han de tenir escoles públiques amb instal·lacions suficients i un ensenyament plural, de qualitat i a l’abast de tothom i que no tinguin res a envejar als coneguts centres privats que també hi ha a la nostra ciutat. Als Reis també els demanaríem que milloressin el trànsit a la ciutat i que ens facin veure que no podem anar a tot arreu i a tota hora amb el vehicle privat. Per això confiem que Ses Majestats ens portaran un transport públic freqüent, de qualitat i que arribi a tot arreu, i que a més, mantingui uns preus raonables. Per als nostres joves demanarem que trobin pis, una fita que ja no serà impossible perquè almenys n’hi haurà uns quants, tant de compra com de lloguer, que no tindran els preus actuals desorbitats que ofereix el lliure mer-

cat. També esperem que aquest 2003 les campanyes de civisme donin definitivament resultats i que les despeses per arreglar el mobiliari urbà –que només alguns, però molt actius, destrossen– es puguin destinar a altres necessitats de la ciutat. Volem que Sant Cugat no perdi la solidaritat i que els 90 voluntaris que són a Galícia tornin bé i havent fet un bon treball. I que no perdem Collserola, ja sigui per negligència o per especulació, que ens estimem els arbres com a nosaltres mateixos i que el verd que acompanya la ciutat sigui per sempre al nostre costat. En definitiva demanem a la nostra carta una ciutat justa i que no exclogui ningú ni per origen ni per possibilitats economiques. També volem molta pau al món perquè, com ja deuen saber Ses Majestats, hi ha una cosa que es diu globalització, en què qualsevol conflicte serveix d’excusa per suprimir llibertats, perdre privilegis o accedir a uns serveis mínims dels quals, d’altra banda, no gaudeix tothom. En definitiva, esperem que aquest any 2003 sigui millor que el 2002 i que els Reis ens escoltin i no escatimin esforços perquè es compleixin tots els nostres somnis, desitjos i il·lusions.

Cartes dels lectors Els textos tramesos a aquesta secció no han d’excedir de les 20 ratllles mecanografiades. L’autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l’original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos tramesos i el dret de resumir-los quan o consideri oportú.

Taxa de Sanejament En resposta a la carta signada per la senyora Doris Leussler apareguda a E L DIARI DE SANT CUGAT número 452, de data 21 de novembre, li comunico que la decisió municipal de suprimir la Taxa de Sanejament per a les famílies de cara a l'any 2003 no té efectes retroactius, com no ho pot tenir tot allò que afecta impostos i taxes. Per la seva tranquil·litat, doncs, li faig saber que els deutes no prescriuen i que, per tant, no es produirà cap injustícia ni greuge comparatiu entre els qui van pagar

Els 4 Cantons Setmanari independent de Sant Cugat C. Sant Antoni, 42-44 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 62 82 Fax 93 674 20 24 els4cantons@totsantcugat.com

quan tocava i els qui tenen deutes pendents. Marta Subirà i Roca, Regidoria de Comunicació

Carrer tancat a la Floresta Les pluges del mes d'octubre van provocar la caiguda d'un mur a la Floresta, les runes del qual van interrompre el carrer de vianants Escales Tarruell, que comunica la part alta de la població amb l'estació del tren i amb els comerços que l'envolten (farmàcia, quiosc, caixa d'estalvis...). El fet va ser notícia de primera pàgina a la premsa local i també va ser recollit a la televisió. Els veïns pensàvem que la neteja era cosa de dies, però passen les setmanes i no hem vist més que un primer treball de desenrunament. Però el carrer continua tancat, i nosaltres continuem donant una gran volta. I mentrestant, i aquest és el motiu de la carta, cap explicació sobre la possibilitat, normal en la construcció urbana, de fer un

DIRECTOR: Josep Maria Vallès EDITA: Premsa Local Sant Cugat, SL CONSELL EDITORIAL: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Manel Pardo, Rogeli Pedró, Lluís Puig, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala. GERENT: Anna Comella REDACCIÓ: Ciutat: Josep Maria Codina Societat: Emili Bella i Magda Méndez Esports/Contraportada: Àlex López Cultura: Eva Arasa. Economia: Micol Sabaté CORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre Garcia DIRECTORA COMERCIAL: Lourdes Villamayor

senzill túnel de fustes mentre es reconstrueix el mur; cap explicació sobre el termini de les obres (¿què hem de dir, per exemple, als familiars que hagin de venir les festes de Nadal?). I el contacte directe amb l'Ajuntament resulta cada cop més difícil. Trobar algú a qui li soni el fet no s'aconsegueix més que després de diverses trucades telefòniques. No entrem a valorar la causa de l'accident, ni el repartiment de la responsabilitat i les despeses entre veí, companyia d'assegurances i Ajuntament, però sí que hem de dir que aquest últim segur que és responsable que els carrers estiguin oberts, com passa en els accidents de trànsit. I és responsable també de la informació al barri afectat, que en això ha estat nul·la: els cartells i la premsa municipal semblen ser sobretot propagandístics.

ho faig tot a la meva ciutat (menys anar al cinema). Després de tants anys de viure aquí, encara haig de marxar quan vull veure cinema en català. I després de tants anys segueixopreguntant-me: ¿és tan difícil veure cinema en la nostra llengua? Desitjo saber per què és tan difícil, això que en principi veig com una cosa tan normal. A qui correspongui, demano que m'aclareixi el que veig tan normal i en canvi l'experiència està demostrant que no és així. ¿Algú se'n recorda, de la campanya de la Generalitat sobre normalització lingüística? Doncs bé, aquí a Sant Cugat i pel que fa a cinema, encara no ha arribat. Tant de bo algú posi fil a l'agulla. Ja seria hora, oi?

Jaume Rodríguez M. Eulàlia Egea

Cinema en català M'agrada viure a Sant Cugat. Gairebé

SUBSCRIPCIONS: Sinda Gómez FOTOGRAFIA: Enric Fabre i Jordi Garcia COL·LABORADORS: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta, Francesc Cabeza, Raimon Porta i Anna Castané IMPRESSIÓ: Rotimprés Tel. 972 40 05 95 DIPÒSIT LEGAL: GI-405-93 EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

Publicació adherida a:

Distribució del Diari de Sant Cugat als suscriptors C. Merce Rodoreda, 8 Local 7 Tel. /Fax 93 589 23 71 Sant Cugat

4 OPINIÓ

Dijous 2 gener del 2003

Cartes dels lectors Paguem i paguem La cultura del poble i per al poble, sí, però qui i com es paga? No ens costa pagar per veure la pel·li al cinema, per llogar un vídeo, per anar de restaurants, per fer viatges de vacances els caps de setmana, els ponts i els aqüeductes..., fins i tot paguem doble al Teatre-Auditori del Centre Cultural; paguem per assistir-hi com a contribuents. Paguem per veure el Barça a la tele, paguem la quota del club de tenis, de natació, del gimnàs, lamúsica del nen, la dansa de la nena, paguem i paguem..., però ¿paguem la cultura amb el mateix grat? Per començar, hauríem de demanar que en la nostra declara-

ció de renda poguéssim destinar part dels nostres impostos a una o diverses entitats del municipi, per evitar que entre anar i venir es perdin tants diners pel camí. Masses a moure papers, masses a viure a costa de tan pocs fan que les subvencions es vegin com un mal menor, i crec que són el mal major que té la cultura si es vol fer per al poble i des del poble. cosep. M. Cabrerizo i Bell

“Diàlegs des de la fe”: immigració Promogut des de la parròquia de Sant Pere d'Octavià s'ha engegat l'espai de reflexió i treball “Diàlegs des de la fe”. La prime-

Pere Vivó (*)

La capella de la pietat, ¿ c a p e l l a funerària dels monjos? na i altra vegada, amb motiu de la restauració d’aquest espai de l’església del Monestir, se li ha assignat, com a destinació històrica, haver estat capella funerària o mortuòria dels monjos. Però, tanmateix, va ser així? A aquestes alçades, un servidor està ben convençut que no i que mai... Confessar les pròpies relliscades dóna un cert dret a parlar de les dels altres. Doncs bé, confesso que, pos-

siblement, sóc un dels responsables del tal esguerro. M’explico: fins a la restauració, la capella lluïa un rètol que deia: “Antiga capella mortuòria dels monjos”, rètol confeccionat i fins penjat per un servidor mateix, que no me’l devia pas inventar, sinó que, més aviat, me’l devia inspirar algun oracle, capaç d’afirmar-ho... Acabava d’arribar i, és clar, la situació no donava per a gaires investigacions de caràcter personal, i m’ho

Martí Olaya (*)

Els sants ignocents er començar de manera que podria imitar l’estil del Cela dels bons temps, –amb Delibes no m’hi veig en cor– diria que n’Eufemià Rafeques i GarciaConiller, fill del Poble-sec, veí de l’Eixample des del seu himeneu i

afincat quan va agafar el retiru a un bell lloc d’aquí el Vallès, és allò que se’n diu un sant baró, un bon jan... “Massa bo i tot; i de tan bo, se’t mengen!” –insinua la sòcia donant a entendre unes possibles mancances del senyor Eufemià. Dono nom i cog-

Cirilo

ra reunió va tenir lloc el dia 23 de novembre amb el tema “Les nostres actituds davant la immigració”. Primer vam analitzar la realitat del nostre poble. Hi ha 6.000 immigrants empadronats a Sant Cugat, la majoria llatinoamericans, de diferents classes socials i amb diferents raons per haver deixat el seu país. La immigració és un procés que passa per distintes fases: arribada, acoblament i instal·lació. Aquest procés comporta un seguit de necessitats bàsiques, d'acolliment, d'amor i d'autoestima. En preguntar-nos què podíem fer des de la nostra òptica cristiana, vam arribar als següents acords: treballar per la immigra-

ció de manera contínua. Basarnos en les necessitats que ells manifestin. Cercar assessorament. Coordinar-nos amb altres iniciatives que s'estiguin portant a terme. Ser presents a la taula d'immigració. Afortunadament, el potencial solidari que existeix a la nostra població és molt alt. Per això, si vols participar en el nostre grup, només has de venir a la parròquia i preguntar per nosaltres. T'hi esperem!

vaig ben creure. Però, ara, per bé que segueixo fent cabal de segons quins oracles, ja fa temps que també llauro pel meu compte... I, heus aquí, el resultat de la meva llaurada personal: mai aquell indret ha estat ni capella funerària dels monjos, entenent-lo com a lloc per tenir-los de cos present ni tampoc entenentho com a lloc d’enterrament. Sí que al peu de la capella hi ha una tomba que, en principi, era destinada a una tal família Ametller, però que no trigaria –com altres– a convertir-se en sepultura comuna. Recordem: tot enterrament al Monestir era consignat a les actes capitulars, perquè depenia d’una decisió del capítol, l’única autoritat capaç de decidir qui hi tenia dret i en quina sepultura s’havia de fer un sepeli a un difunt. I, en els dos-cents anys de les actes salvades, són abundosos aquests enterraments, principalment –per bé que no únicament– en tres sepultures: les de davant de les capelles de Santa Escolàstica, de

Sant Benet i de la Pietat. I mai cap d’aquests molts enterraments és el d’un monjo. Sempre són membres de l’anomenada “família del Monestir”, formada pels servidors més directes: metge, cirurgià, organista, manats..., amb dret extensiu a esposes i fills. I, en temps de guerra –amb un Monestir ple de forasters, i amb més d’un morint-s’hi– també fent-los-hi lloc. Els monjos –almenys en aquests anys– rebien sepultura a la sala capitular, tant abans com després de ser convertida, únicament, en capella funerària per l’abat Gayolà. Els abats, preferentment, enterrats al cor o als peus de l’altar major, llevat del penúltim –l’abat Casaus–, l’únic que estrenà un dels nínxols –més solemnes que els altres– que, en el vell capítol, els eren destinats. El ritual de cos present acostumava a anar així: els abats, exposats durant tres dies –degudament embalsamats– a la sala més noble del palau, els monjos oficials –els que tenien

dret a casa pròpia– a casa seva, els claustrals –els habitants en les cel·les al claustre superior– al mateix antic capítol o en alguna de les capelles del claustre. Per tant, no consta enlloc que la capella de la Pietat hagués estat capella funerària dels monjos, per negra i endolada que ens sembli la seva decoració. Simplement, no cal buscar-hi gaires al·legories mortuòries, ni en les volutes, ni en les fulles, ni en la resta de símbols... El tema de la Pietat, des d’aquella mentalitat –la del 1706– ja donava prou de si, per abundar en certa austeritat i simbologia. ¿I la destinació d’aquell espai com a capella del Santíssim o de la Reserva, té algun fonament històric? Sí, però no gaire i no massa llarg... Amb tot, com que avui ja hem fet prou enderrocs, deixem-ho per un altre dia.

noms al protagonista d’avui inventant- català, amb aquell estil que té de repeme’n uns que, de tan correctament tir amb èmfasi algunes expressions: escrits com estan –aquest Coniller, “Des dels catorze anys que treballo, vacunat i tot de febre fabriana!– penso eh? Des dels catorze! I cotitzant semque no en trobarem cap més. Amb pre, trinco-trinco! Sempre, eh? No com d’altres que... aquest que hem ja m’entén, oi que batejat suara, “L’home fa temps sí? I treballant i xerrem de tant en tant. L’home fa que viu amb l’ai al cor, estudiant, escolti. Treballant i estutemps que viu salta per un no-res diant i encara et amb l’ai al cor, i l’humor dolcenc quedava temps salta per un no-res per buscar xicota i i l’humor dolcenc i murri” festejar-hi cinc i murri que dosianys. M’entén, ficava al llarg dels anys, s’ha tornat càustic, impertinent i, oi? Mig segle cotitzant el màxim i la pensió limitada, eh? I encara hi ha més que irònic, destemprat. I encara bo, que d’altres estan malmigrosos, qui... Deixem-ho! Els estalvis, escolti. apesarats, deprimits i alguns, fins i tot, Els estalvis de tota la vida. Caixes i bancs se m’hi van abraonar! Sr. llançats per sempre més als braços de Rafeques per aquí, Sr. Rafeques per la tele. El senyor Rafeques ho explica clar i allà... i em van convertir en ludòpata:

jugador de borsa sense vocació ni ganes. Perquè jo mai no... eh, que m’entén? Miri, escolti, perquè ho entengui bé. Tenia un pastís a la nevera –els estalvis; em segueix, oi? Ens menjàvem les cireretes que criava i deixava intacte el pastís. Intacte. El pastís va deixar de criar cireretes –mecasum la mar salada!– i apa! Comencem a tallar trossets del pastís. Però ara resulta que el pastís també es fa petit, petit, més petit cada vegada”. Tot d’una, quin xivarri! Una munió de gent amb el nom que creia inventat –Eufemià Rafeques i GarciaConiller– criden: “Som els sants ignocents! On podem reclamar, escolti, a on?” Ens han penjat la llufa i ens en cobren delme!”

Carmen Santiago, membre del grup per la immigració

En record de l'artista Rosa

El proppassat dia 15 de desembre, el desenllaç d’una llarga malaltia s’emportà per sempre a l’artista santcugatenca Rosa Cirilo. Ens cal redir un petit homenatge a la seva persona que, des de la més absoluta discreció, va contribuir activament en la tasca inacabable de fer ciutat. Fou la principal impulsora de les Mostres d’Art al carrer i també de la creació de Firart, entitat en la que com a membre fundador ocupà la vicepresidència. El seu somriure, el seu tracte cordial i franc seguiran vius en nosaltres. Imma Pueyo

(*) Pere Vivó és exrector del Monestir

(*) Martí Olaya és escriptor

OPINIÓ

Dijous 2 gener del 2003

Josep Canals (*)

Carbó per a Joan Carbó ls Reis portaran carbó a Joan Carbó, tinent d’alcalde de l’àrea de Ciutat Sostenible del nostre Ajuntament, perquè no ha estat un bon polític en allò que anomenem democràcia participativa, ja que en les obres al carrer que s’han dut a terme sota la seva competència, no ha deixat participar-hi la ciutadania. Tot i que ha escoltat a tots els que li hem demanat entrevista, no ha estat receptiu a les nostres inquietuds i no ha volgut la nostra participació, negant-se sis-

temàticament a assumir propostes de la ciutadania. Ara als afectats per la seva intransigència i el seu poder absolut, només ens resta demanar carbó en la nostra carta als Reis per a aquest representant del poble que no ha estat a l’alçada participativa que tots els afectats per les obres esperàvem. Carbó ha estat el regust negatiu d’un any d’obres sense consens ciutadà. Regust que potser es farà sentir en les properes eleccions municipals. ¿Pot un regi-

Rescat (*)

Manifest de la marxa de torxes per la llibertat de les preses i els presos polítics catalans quest Nadal no tothom és així. podrà estar a casa i gaudir Aquests catalans i aquestes catalade la companyia de la gent nes viuen, si així se li pot dir a això, a les clavegueres de l’Estat feixista que estima. o tothom podrà gaudir d’a- espanyol que nega la llibertat dels quests dies de vacances, ni pobles i les persones, i les reprimeix podrà fer una cosa tan nor- amb presons, tortures i assassinats. mal i corrent com passejar-se pels El delicte que han comès aquests carrers del poble, xerrant amb la catalans i aquestes catalanes és gent i trobar-se amb els companys i haver lluitat per un món més just i solidari, solidaritzant-se amb tots els companyes. Aquestes persones viuen dispersa- pobles que volem la llibertat i que seguirem lluides a milers de tant-hi. quilòmetres de “Aquest Nadal no Empresonats per casa seva, cosa declaracions que fa encara tothom podrà estar extretes sota tormés angoixant la a casa i gaudir de la tura, criminalitsituació de les companyia de la zats per seguir seves famílies, qüestionant l’acque han de patir gent que estima.” tual sistema políaltes despeses tic i l’Estat feieconòmiques i llargs i esgotadors viatges per anar- xista espanyol, serveixen d’exemple les a veure i gaudir d’uns minuts per a tots els que lluitem de com és d’intimitat, sempre que els funcio- la seva democràcia i de com tracta naris els ho permetin, que no sempre els moviments socials.

A N

dor, per tossuderia, dur la contrària a tot un poble? Valgui com a petit exemple del perquè Joan Carbó aquests Reis tindrà carbó el fet que els representants de tots els grups polítics, exceptuant el seu, varen posar impugnacions al projecte urbanístic de l’històric carrer de la Creu, així com veïns i comerços. La seva actitud va ser desestimar la veu de tots, fins i tot va canviar el projecte inicial, en què el carrer de la Creu i de Santiago Rusiñol tenien una uni-

“La seva actitud va ser desestimar la veu de tots, fins i tot va canviar el projecte inicial” tat. Per donar-li una altra unitat estilística amb l’avinguda Cerdanyola. De res no han servit les reunions de veïns i comerços amb ell per fer-li veure que no volem la divisió entre el davant i el darre-

re del Monestir. Ell, amb la seva inflexible actitud, nega una encertada frase de l’alcalde que també podem aplicar al nostre barri: “...darrere el Monestir també hi existeix vida intel·ligent”. Un històric carrer, punt d’entrada a un barri de gairebé 14.000 habitants, mereixia ser més ben tractat del que ho ha estat i per això només hauria calgut escoltar els que, en fer les obres, demanàvem que es fes un carrer amb un nivell igual entre la calçada i les voreres. De res no va servir la visita d’autoritats i comerciants de Sant Cugat a la ciutat de Sant Sebastià i les conclusions que tots varen treure del diàleg entre l’Ajuntament i els comerciants. De res no ha servit que l’arquitecta M. del Mar Ejarque fes veure a les autoritats que al carrer de la Creu encara estàvem a temps d’aplicar algunes de les solucions de la capital basca. Joan Carbó, amb les seves idees fixes, no vol consells externs. La voluntat de tots els implicats

Nosaltres, que encara gaudim de la reflectida en forma de torxa, d’arelativa llibertat d’estar al carrer, questa marxa de torxes que ha recorregut els carrers trobem que és un de Sant Cugat i deure de tota perque mai s’apasona comprome“Sant Cugat i que mai garà, perquè la sa solidaritzar-se s’apagarà, perquè solidaritat semamb ells, i a Sant la solidaritat sempre pre estarà preCugat, hem decisent en els nosdit encendre la estarà present en els tres cors i en les flama solidària nostres cors” nostres accions. entre el nostre poble i els presos LLIBERTAT PRESES I PRESOS polítics catalans, entre ells dos de la nostra comarca, en Zigor i la Laura. POLÍTICS CATALANS! Aquesta flama solidària es veu

en les demandes del comerç i veïns del carrer han estat en tot moment millorar un espai públic, perquè en surti benificiada principalment la part més poblada de la ciutat. ¿Tan difícil era escoltar, assumir algunes de les millores proposades quan no afectaven per res el pressupost i el termini de les obres? La nostra proposta era que es nivellés la calçada i les voreres del carrer de la Creu. Així es garantia que el vianant que venia des de davant del Monestir continués passejant fins a l’avinguda de Cerdanyola. Els automòbils circularien igualment, però la velocitat seria molt inferior, cosa que havia d’afavorir el sorgiment d’un autèntic eix de vianants. Amb la intransigència del tinent d’alcalde, s’ha desencisat un cop més tot un barri que ja està prou marginat i per això, cal començar a dir amb noms i cognoms els polítics que es mereixen carbó aquest any per Reis. (*) Josep Canals és promotor cultural

PER NADAL I SEMPRE, US VOLEM A CASA! MARXA DE TORXES PER LA LLIBERTAT DE LES PRESES I PRESOS POLÍTICS CATALANS: DISSABTE 21 DE DESEMBRE, A LES 19 h, A LA CREU DEL MONESTIR ORGANITZA: RESCAT

(*) Col.lectiu de Suport a Preses i Presos Polítics Catalans

Edicte Referència: Expedient UO78/02/33 - X/02/22270 Projecte de construcció d’una pista d’skate al Parc de la Pollancreda Promoció: Municipal Data aprovació inicial: 16 de desembre de 2002 La comissió de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessiò ordinària de 16 de desembre de 2002, va acordar aprovar inicialment el Projecte de construcció d’una pista d’skate al Parc de la Pollancreda, d’aquesta ciutat, en els mateixos termes del projecte elaborat pel Servei d’Obres i Projectes, de promoció i àmbit territorial de referència, i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini de trenta dies hàbils, d’acord amb allò que disposa l’article 219.2.c) de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Durant l’esmentat termini de trenta dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit Municipal de Gestió de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 86 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Superat l’anterior termini sense haver-se formulat al·legacions, el projecte d’obra ordinària estarà aprovat definitivament segons l’acord de la comissió de govern de 16 de desembre de 2002. En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la publicació de l’edicte corresponent a l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient. La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès, 16 de desembre de 2002 L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Dijous 2 gener del 2003

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

gratis

Col·leccionable en format còmic Fa mil anys... CADA DIA

ELS SUBSCRIPTORS PODEN RECOLLIR LA CARPETA AMB LES 24 FITXES

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

CADA SETMANA

50% de descompte per al subscriptor i un acompanyant en el menú de dissabte PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

DIVENDRES 10, 22 h

C/ Sant Jordi, 33-35. Tel. 93 587 93 96

Els su

Entrades 2x1 per a l’espectacle de Faemino y Cansado “Están aquí dentro”. Al Teatre-Auditori del Centre Cultural CAL TRUCAR AL DIARI PER FER LA RESERVA

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

CADA DIA

Descompte de 3 pessetes per litre a tots els subscriptors Obert 24 h

CAL PRESENTAR EL CARNET BP ACREDITATIU I EL DNI

Estacions BP de la ronda Nord i Ctra. Cerdanyola

CADA SETMANA

1 Passeig a cavall PER COLLSEROLA PER A 2 PERSONES CADA DIUMENGE

Hípica Severino

Reserves al tel. 93 674 11 40

TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

OPINIÓ

Dijous 2 gener del 2003

Salvador Gausa (*)

Massa errors i incompliments en matèria d’instal·lacions esportives es del PSC, creiem que en matèria d’instal·lacions esportives ha faltat qualitat, rigor en el compliment dels compromisos i ambició. Les instal·lacions noves han de garantir la qualitat necessària per a la pràctica de l’esport en bones condicions; si en fem una ràpida revisió, comprovem que això no és així: - Coll Favà: Una pista d’hoquei permanentment humida per la mala col·locació del sòl i un sòcol de mala qualitat que no resisteix l’ús; uns vestidors mal dissenyats i executats, sense calefacció, en un indret especialment fred, allunyat del camp, que obliga

jugadors i àrbitres a passar entre el públic; un camp de futbol sense protecció perimetral i un problema de soroll amb el veïnat més pròxim, que s’hauria pogut evitar amb les mesures adequades. - Nous vestidors de la Floresta: Amb múltiples problemes d’accés a vestuaris i lavabos, sense calefacció... - Piscina de la Floresta: Sense cobertura, la seva utilització es restringeix als dos o tres mesos d’estiu. - Piscina del Parc Central: Amb un disseny incompatible amb la pràctica de les activitats de gimnàstica aquàtica, en un emplaçament inadequat,

Berta Rodríguez Callao (*)

El catalanisme polític a nostra societat és una tralitzat, on les Comunitats societat globalitzada que no Autònomes tenen una capacitat pot viure d’esquena al que d’autogovern molt superior a la que succeeix al seu voltant. Tot el que tenen els Estats federals. passa arreu del món ens afecta més Espanya és un país que accepta la directament o indirectament. Per seva pluralitat constitutiva, una això, el catalanisme polític d’avui riquesa important per conservar i dia ha de ser d’un tarannà obert i potenciar. Espanya, busca potenciar integrador, solidari i centrat en les allò que és comú amb la diversitat i la pluralitat dels seus pobles i de la persones. El catalanisme polític ha de donar seva cultura. I aquest és l’esperit que ha d’omplir el nou catalanisme respostes a les necessitats de la polític. No és bo societat catalana per a les noves d’avui i s’ha “El catalanisme polític generacions i d’implicar en el que és comú. El ha de donar respostes per al futur de la societat reobrir catalanisme polía les necessitats debats que ja tic ha de ser d’un de la societat estan superats. tarannà que aposAra ja és hora ti pel futur i la catalana d’avui” dels debats on modernitat, realment ens defensant la seva pròpia identitat però obert i integra- juguem el nostre futur; perquè el dor, fent que les seves possibilitats que ens juguem és el nostre futur i siguin una realitat. Aquest catala- no el passat. No podem debatre nisme és necessari per a Catalunya, sobre ficcions, perquè tenim temes reals i importants en el nostre món i també per a la resta d’Espanya. Avui, Espanya és un Estat descen- que reclamen la nostra atenció.

Creiem que hi ha hagut falta de sensibilitat per entendre aquest perjudici i falta de rigor en la gestió de les promeses. És evident que la remodelació de les instal·lacions de la rambla del Celler era necessària, després de 16 anys de govern de CiU sense cap esforç en aquest camp, i que el nou PAV3 significarà un pas endavant per a la nostra ciutat. Però els socialistes santcugatencs volem alertar que: - No és admissible que la pràctica de l’esport a la nostra ciutat només es pugui realitzar en instal·lacions privatitzades. - No és admissible que les velles instal·lacions de barri segueixin estant del tot abandonades. - La situació de les pistes i els vestuaris de Sant Francesc, Mas Gener i Mirasol no és admissible. Representen l’altra cara de la moneda de la propaganda feta des de l’Ajuntament. És una vergonya comprovar que no hi ha cap mena de servei de manteniment i conservació i com els nois i les noies han de fer esport sense cap mena de condició d’higiene i de seguretat. Ha faltat ambició i interès per resoldre un dèficit acumulat any rere any pels successius governs de CiU.

- Creiem que, abans que cap altra cosa, calia condicionar aquests espais per tal d’assegurar que mentre es feien les obres de la rambla del Celler la pràctica de l’esport no quedava malmesa. És evident que les obres noves mal fetes no han solucionat les mancances cròniques que pateix la nostra ciutat i que ha faltat ambició en matèria d’instal·lacions esportives. En un futur govern socialista la primera actuació que impulsarem serà un pla de xoc de remodelació d’instal·lacions esportives obsoletes: Mas Gener, Sant Francesc, la Floresta, les Planes i Mira-sol. L’objectiu és que cada barri gaudeixi d’unes instal·lacions mínimes de qualitat obertes a tothom. Ni ens fiem de les promeses de PP i CiU, ni ens conformem amb més primeres pedres: en els tres primers mesos del nou Ajuntament, presentarem un calendari concret d’actuació per tal d’abordar de manera immediata les obres necessàries. La programació d’instal·lacions la farem amb la participació de les entitats esportives: pacte, diàleg i consens seran els nostres criteris d’actuació.

El catalanisme polític de principis podem caure en l’absurd en del segle XX volia i reclamava una voler mantenir debats ja superats Espanya moderna que generés per la societat; no podem fer que riquesa i benestar per a tots els ciu- alguns vulguin mantenir-nos en una tadans. El catalanisme polític volia realitat virtual que ja no existeix, que la identitat catalana, amb la com si Catalunya i Espanya no seva llengua i cultura, fossin respec- haguessin canviat molt en els tades en el marc d’una Catalunya darrers 25 anys. gran dins d’una Alguns pensem Espanya gran, tal que per mante“Espanya és un país que nir viu el catalacom deia Cambó. Aquest ideal és el accepta la seva pluralitat nisme polític, és referent del nou constitutiva, una riquesa necessari veure catalanisme políla nostra societat important per conservar com una aposta tic; una forma de fer política que permanent de i potenciar” treballa per una futur. Avui Espanya modertenim nous repna i plural, una Espanya oberta i tes per resoldre i noves oportunitats emprenedora, democràtica i tole- per aprofitar. Catalanisme no és el rant, una Espanya que es reclamava mateix que nacionalisme, un des d’aquell pensament. nacionalisme que creu que per ser Aconseguida aquesta fita, hem de més català, s’ha de ser menys seguir treballant pel futur i per con- espanyol, i això és un error. Per ser servar el marc de llibertat que més català, s’ha de ser espanyol i impregna la nostra societat. No més europeu. La nostra societat

necessita que seguim desitjant una Catalunya gran, en una Espanya gran, que ens porti a construir una societat avançada. Per avançar, hem de deixar de banda les afirmacions genèriques que no responen a la realitat. La realitat d’avui és que Catalunya té unes potencialitats que mai havia tingut; i per tant, hem de fer apostes i propostes de futur que siguin garantia del mateix. Hem de treballar pel present i pel futur, des del present; no des del passat.

amb uns vestuaris massa petits per a les activitats col·lectives. - Remodelació de la Sala Escolar: Sense resoldre el problema de les goteres. Per què ha passat tot això? Per les presses electorals, per la mala gestió del control de qualitat i per no escoltar els usuaris. L’Ajuntament va assolir uns compromisos –d’actuacions i de calendari– amb la Coordinadora d’Entitats Esportives, que no s’han complert. Aquest incompliment ha provocat un molt greu perjudici a l’activitat esportiva de la nostra ciutat. La remodelació de la Sala Escolar i el pavelló de la rambla del Celler hauria d’haver començat el dia 1 de juny i hauria d’haver finalitzat el 30 de setembre d’aquest any. El projecte de remodelació es va acordar amb la Coordinadora, i poc després modificat unilateralment per l’equip de govern. Les obres no es van iniciar fins al 15 de setembre. Això va provocar que la Sala Escolar no estigués remodelada fins a finals de novembre, i pel que fa al pavelló, la previsió actual és que s’acabi a finals de febrer. És un retard gravíssim per a les activitats esportives, ja que no s’han garantit les solucions alternatives en condicions.

(*) Salvador Gausa és regidor del Grup Municipal Socialista

(*) Berta Rodríguez Callao és presidenta del PP de Sant Cugat del Vallès

Edicte Referència: Projecte de Reparcel·lació, Modalitat Compensació Bàsica, del Sector Vullpalleres Oest (Exp. núm. UA93/01/2 - X/01/11.831) La comissió de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària del dia 16 de desembre de 2002, va acordar aprovar l’aprovació del Projecte de Reparcel·lació, Modalitat de Compensació Bàsica, del Sector Vullpalleres Oest, promogut per la Junta de Compensació del Sector Vullpalleres Oest, d’acord amb el que disposa l’article 108 i concordants del Reglament de Gestió Urbanística, aprovat per Reial Decret 3288/1978 de 25 d’agost i les determinacions de l’article 121 i concordants de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de 14 de març, i sotmetre l’expedient a informació per termini d’un mes, i notificar-ho individualment a tots els propietaris i titulars de drets afectats en aquest àmbit. Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Gestió de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992. Superat l’anterior termini sense haver-se formulat al·legacions dins el termini d’informació pública i/o notificació individualitzada, l’expedient estarà aprovat definitivament en els propis termes, condicions i abast de l’acord de la Comissió de Govern de data 16 de desembre de 2002. En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, en els termes anteriors, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la publicació d’aquest edicte, o directament recors contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de resposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si no considereu convenient. La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès, 19 de desembre de 2002 L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

Dijous 2 gener del 2003

El tema de la

SETMANA La pedrera Berta es restaurarà J.M.C. / SANT CUGAT

ixí es va anunciar el mes de gener passat, un acord pres entre l’Ajuntament de Sant Cugat i el Papiol. El projecte posava fi a la polèmica, generada per la possibilitat de reomplir-la amb residus procedents d’ecoparcs. Finalment, la pedrera Berta es reomplirà de runes i terres, al seu moment no es va descartar la possibilitat que els dos ajuntaments cobrarien un cànon per dipositarhi materials procedents d’obres públiques. L’any 1990 es va posar damunt la taula la necessitat de finalitzar l’activitat extractiva de la pedrera iniciada el 1922. L’empresa propietària de la pedrera va presentar un projecte de restauració que consistia a reomplir la zona amb pedres i runes. L’Entitat Metropolitana del Medi Ambient va proposar la possibilitat de reomplir-la amb bales de residus procedents dels ecoparcs, una proposta que va generar gran rebuig i controvèrsia política d’abast ecològic i social. La proposta de l’empresa no podia tirar endavant a causa de la legislació

vigent d’aleshores. Així ho va explicar el delegat de l’empresa, Jaume Franquesa, que va destacar que “nosaltres hem estat testimonis de com el debat que s’ha anat prostituint; però més enllà dels interessos metropolitans, l’empresa té la necessitat de restaurar la pedrera i per això hem presentat la nostra proposta”. Els alcaldes dels dos municipis afectats van fer una valoració positiva del projecte de Franquesa i van mostrar la seva satisfacció per arribar al punt i final de la polèmica. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va afirmar que “aquesta és una solució que a l’Ajuntament li sembla satisfactòria i adequada, perquè obre la porta al tema que teníem pendent sobre com restaurar aquest espai”. En el mateix sentit es va manifestar l’alcalde del Papiol, Albert Vila, que va manifestar una doble satisfacció “pel fet que tanquem la polèmica sobre l’idoneïtat de reomplir la pedrera amb residus de classe 2, però també perquè la població del Papiol s’havia manifestat de manera unànime perquè només es reomplís amb terra i runes”. Els dos alcaldes també van manifestar que

Polèmica per tres llicències i dimissió

Els terrenys on està ubicada la pedrera Berta

el fet que l’Entitat del Medi Ambient acceptés la proposta és important perquè institucions i ciutadans s’impliquin en el tema dels residus. El projecte de restauració de la pedrera Berta anirà a càrrec de l’empresa propietària. Aquesta empresa s’encarregarà de supervisar que tot el procés es faci correctament i

ARXIU

amb el material adequat per després repoblar la zona. En total es calcula que caldran uns 9 milions de metres cúbics de terra i runes en una superfície de 8 hectàrees, el 75% de les quals pertany a Sant Cugat. El que no es va poder especificar són els terminis i el cost del projecte, una solució que “marca el mateix mercat”, en opinió de Franquesa.

Comencen les obres de l’aparcament de l’estació dels FGC

de Miquel Paraira J.M.C. / VALLDOREIX L’Ajuntament va interposar el mes de febrer passat un recurs de reposició contra la resolució presa per l’EMD de Valldoreix, en què desestimava la sol·licitud de la Generalitat perquè es revisessin les llicències atorgades per l’entitat a tres parcel·les de l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta sol·licitud la Generalitat considerava les obres nul·les de ple dret, ja que s’havien construït tres cases de nova planta en un sòl qualificat de zona verda pel PGM. Aquest tema ja venia de lluny perquè l’Ajuntament havia requerit el juny de l’any passat que l’Entitat iniciés un procés sancionador contra l’empresa constructora i, el desembre, va demanar que s’anul·lessin els permisos. L’aleshores president de l’EMD, Miquel Paraira, havia negat les acusacions formulades per via judicial per quatre veïns que havien denunciat irregularitats en la concessió d’questes llicències urbanístiques. L’oposició va reclamar una explicació convin-

Miquel Paraira

JORDI GARCIA

cent i en tot cas responsabilitats. Un mes i mig després, Paraira dimitia del càrrec per raons de salut i desvinculava la seva decisió de qualsevol relació amb el cas de les tres llicències irregulars. Finalment la Generalitat va imposar una sanció a l’empresa constructora per no ajustar-se a la llicència d’obres.

Les obres de l’aparcament de l’estació dels FGC

J.M.C. / SANT CUGAT El mes de març passat començaven les obres de construcció d’un aparcament soterrat al costat de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Les obres van provocar el tall de trànsit i l’obertura d’un aparcament alternatiu

JORDI GARCIA

a l’estació de Mira-sol. El nou aparcament, del qual encara continuen els treballs, tindrà 283 places distribuïdes en tres plantes amb una inversió de gairebé quatre milions d’euros. L’aparcament formarà part de la corona prevista al voltant de la zona vianantitzada del centre de la ciutat.

SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Obertura del remodelat carrer de Safareigs J.M.C. / SANT CUGAT El mes de juny passat i uns dies abans de la Festa Major es reobria al trànsit el remodelat carrer de Safareigs, una obra que com es va dir en aquell moment, permetria reduir en un 40% el trànsit per la plaça de Lluís Millet. El nou tram va del carrer Villà a Àngel Guimerà i millora la connexió amb els districtes de la floresta, Mira-sol i Valldoreix. Junt amb el carrer Safareigs, van

entrar en funcionament la rotonda del carrer Olabarria amb l’avinguda Enllaç i el carrer Sant Rafael, que eliminava obstacles i regula i distribueix millor el trànsit al nord de l’estació i evita haver de passar per l’avinguda Lluís Companys. En la inauguració, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, remarcava que “aquesta obra és emblemàtica pel que fa al trànsit perquè ha de permetre reduir els vehicles que passen per l’estació”. L’entrada en

funcionament d’aquest carrer ha permès continuar amb les obres de l’aparcament i preparar la zona per a la construcció del futur pas soterrat de la plaça Lluís Millet. Aquestes obres formen part d’una actuació que té per objectiu ampliar la primera corona de circulació de Sant Cugat que comprèn els carrers Lluís Companys, Àngel Guimerà, Cànovas del Castillo i Rius i Taulet.

Recoder repetirà com a cap de llista de CiU J.M.C. / SANT CUGAT Lluís Recoder es va presentar el desembre passat com a cap de llista de CiU a les properes eleccions municipals davant un miler de persones que omplien el Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat. D’altra banda, a finals de juliol, el president i el secretari general de la Federació CiU, Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida respectivament, van avalar amb la seva presència la nova Federació a Sant Cugat entre Convergència Democràtica i Unió Democràtica. En l’acte es van presentar els dirigents santcugatencs Ramon Bonastre com a president i provinent de Convergència, i Joan Recasens com a vicepresident i provinent d’Unió. La presentació es va convertir en un aperitiu als actes de la precampanya electoral. En l’acte també hi va participar l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que va destacar que la

Jordi Pujol, Josep Antoni Duran –saludant-se– i Lluís Recoder

Federació “comporta sumar esforços en un projecte renovat que aspira a revalidar la confiança de Sant Cugat pel seu model de gestió propera al ciutadà, una ciutat equilibrada i governada sempre pensant en les persones”. Per la seva banda, Jordi Pujol va alertar la militància de no caure en “l’apatia, la comoditat i la tranquil·litat” en referència a la necessitat d’il·lusionar

JORDI GARCIA

l’electorat. Duran i Lleida va destacar que “la Federació té un sentit més profund, que és la vocació de servei a Catalunya i la seva gent, apostant pel progrés amb l’atenció al petit comerç, als plans d’habitatge i la cooperació i el foment de la nostra riquesa”. La primera assemblea de la federació es va celebrar a l’Escola Municipal de Música.

Carod-Rovira preveu quatre regidors d’ERC a Sant Cugat J.M.C. / SANT CUGAT El secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya, JosepLluís Carod-Rovira, va assistir a finals de setembre a la inauguració del nou local d’ERC a Sant Cugat, on va augurar per a l’agrupació local el doble dels regidors dels que té ara a l’Ajuntament, és a dir, quatre. CarodRovira també va vaticinar “un creixement generalitzat de la representació d’ERC als ajuntaments del país” per l’augment de militants i simpatitzants que ha experimentat la formació i per les noves implantacions d’agrupacions locals a tot el territori. ERC ja té 500 llistes per a les pròximes elec-

Eduard Pomar i Josep-Lluís Carod-Rovira, d’ERC

cions municipals i preveu passar de 50 a 75 alcaldes i de 700 a 1.000 regidors. Segons Carod-Rovira, aquests resultats “ens permetrien passar per davant del PP i convertir-nos en la tercera força a Catalunya lluny de la tercera i la quarta”. Per la seva banda, el portaveu del grup municipal, Eduard Pomar, va declarar que el nou local d’ERC “representa un salt qualitatiu d’acord amb l’evolució del partit a la ciutat”,

JORDI GARCIA

que va passar de 500 vots i cap representant a 2.000 vots, que van permetre la representació dels dos actuals regidors a l’Ajuntament de Sant Cugat. Pomar va repassar el treball fet des del consistori i es va marcar com a fita per al futur “arribar més als barris i als districtes així com a les associacions i entitats de la ciutat”. Pomar també va augurar que “la feina ben feta” tindrà resposta en l’obtenció de millors resultats electorals.

Tothom d’acord amb la protecció de Torre Negra J.M.C. / SANT CUGAT El mes de juliol, tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Sant Cugat, a excepció d’ERC, que es va abstenir, van aprovar el document elaborat per la comissió de seguiment de protecció de Torre Negra després de mesos de debats i sota l’amenaça d’un projecte urbanístic per a la zona. Per al futur queda l’aprovació del pla parcial. En el ple, el regidor de Ciutat

Sostenible, Joan Carbó, va afirmar que “sempre hem estat per la protecció de Torre Negra i aconseguirho amb diàleg i consens”. Un dels aspectes que va permetre protegir la propietat de Collserola va ser el canvi de normativa de la Generalitat, que ja no permet als propietaris instar a l’expropiació i afavoreix les institucions. El document inclou el control de rehabilitacions i ampliacions de les finques existents, especial protecció com a parc rural del sòl no urbanitzable i només preveu la possibilitat de ferhi equipaments relacionats amb el parc. Amb tot, en el ple es va destacar que una solució per al futur seria que “els terrenys passin a ser de titularitat pública”, una solució difícil per a l’economia de l’Ajuntament.

10 SETMANA

Rodríguez repeteix com a candidata del PP

Dijous 2 gener del 2003

Menéndez rep el suport de Pasqual Maragall

Arrenca la conversió del sector de l’Anònima

J.M.C. / SANT CUGAT

A finals d’enguany la tinent d’alcalde del Partit Popular a l’Ajuntament de Sant Cugat, Berta Rodríguez, va anunciar que es tornaria a presentar com a alcaldable de la seva formació a les pròximes eleccions municipals. En l’acte de presentació, celebrat a principis de desembre davant unes 250 persones a l’Escola de Música, Rodríguez va comptar amb el suport d’altres membres del partit d’abast nacional com és el cas del secretari d’Estat, Jorge Fernández Díaz. Rodríguez va expressar la seva voluntat per Sant Cugat “d’augmentar la qualitat de vida, la seguretat, i rebaixar els impostos”, a més de destacar la feina feta des de les regidories que encapçalen els regidors del Partit Popular.

L’alcaldable pel PSC, Jordi Menéndez, va ser un dels primers de Sant Cugat a finals de setembre a fer pública la intenció d’encapçalar la llista del partit a les pròximes eleccions municipals, després de superar un procés intern de primàries. En la presentació oficial de Menéndez hi va assistir el candidat a la presidència de la Generalitat Pasqual Maragall, que també va impulsar la Xarxa Maragall i Ciutadans pel Canvi. En l’acte, que va congregar unes 250 persones davant el Celler Cooperatiu, Maragall va qualificar “d’històrica” la jornada en iniciar el camí del canvi de govern a la Generalitat des de Sant Cugat i va sumar-se a la defensa de Torre Negra com “un referent històric i ecològic per Sant

El canvi en el PGM perquè el sector de la fàbrica de l’Anònima passi a ser d’ús terciari en lloc d’industrial, que es va fer en el ple del mes de març, va marcar l’inici de la reconversió d’aquesta zona en un espai residencial. Després, els tràmits sobre el projecte inicial han donat peu a diverses discussions sobre la necessitat de l’alçària dels edificis, de l’espai dedicat a les zones verdes o de l’aparcament, entre d’altres aspectes. El projecte en aquest sector, amb una superfície de 24.000 metres quadrats, es fa per “millorar la trista imatge urbana” que presenten les runes d’alguns edficis del sector, segons va explicar el tinent d’alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. El projecte preveu una millor connectivitat entre el barri i el parc de la Pollancreda i Coll Favà, així com la construcció d’espais públics, serveis i habitatges, inicialment de quatre plantes. ERC va demanar reduir l’alçària a tres plantes i eixamplar el corredor verd de connexió amb la resta de la ciutat.

Jordi Menéndez i Pasqual Maragall a Sant Cugat

Cugat”. Menéndez, per la seva banda, va criticar l’equip de govern local “pel creixement esbojarrat” de la ciutat i per pensar “més en les obres que no pas en les persones”. L’alcadable socialista va apostar per una ciutat tranquil·la i sense col·lapses amb més equipaments

J.C.

públics per a tothom. Menéndez va denunciar la manca d’habitatges per a joves, fet que els obliga a marxar de Sant Cugat, i va acusar CiU i PP de fer una ciutat “excloent”. A l’acte també es van presentar altres propostes en matèria d’ensenyament, participació i solidaritat.

Nova rotonda a la carretera de Vallvidrera

Xavier Boix, nou candidat d’ICV a les municipals J.M.C. / SANT CUGAT

Obres de l’aparcament de la plaça dels Quatre Cantons

La rotonda de la carretera de Vallvidrera, oberta al trànsit

J.M.C. / SANT CUGAT A principis d’octubre va entrar en funcionament la nova rotonda de la carretera de Vallvidrera, davant el Chic i la gasolinera, després de setmanes de desviació del trànsit en aquesta zona. L’alcalde Lluís Recoder va afirmar durant l’obertu-

JORDI GARCIA

ra del giratori que “aquest era un dels punts negres de la circulació a la ciutat”, ja que hi conflueixen diversos carrers fins aleshores amb semàfors. Amb tot, a les hores punta es produeixen algunes retencions a l’espera que entri en funcionament una tercera rotonda que s’executarà a la zona.

ARXIU

S’obre al trànsit Francesc Moragas J.M.C. / SANT CUGAT A finals de novembre es va tornar a obrir al trànsit, després de quinze mesos, el carrer Francesc Moragas, tallat per les obres de l’aparcament soterrat que s’està aixecant a la plaça dels Quatre Cantons. Filtracions d’aigues, primer, i d’altres retards, després, van provocar les crítiques de l’oposició a l’equip de govern, que finalment ha pogut recuperar la circulació del carrer tot i que les obres de l’aparcament soterrat encara continuen. El carrer estrena nova imatge

amb les voreres més amples, el mobiliari urbà, la il·luminació i l’asfalt sonoreductor nous. També s’ha renovat la xarxa de recollida d’aigües pluvials, s’ha eixamplat el carrer i s’han habilitat noves zones de càrrega i descàrrega. Els contenidors de brossa soterrats i la supressió de barreres arquitectòniques completen l’actuació. D’altra banda, els treballs continuen en l’aparcament que formarà part de la corona al voltant de l’eix de vianants del centre. L’equipament tindrà una capacitat per a 227 vehicles.

Iniciativa per Catalunya Verds a Sant Cugat no ha volgut acabar l’any sense nomenar oficialment el nou candidat a alcaldable en les pròximes eleccions municipals. Fa poques setmanes que els ecosocialistes van presentar el fins ara president de l’agrupació local, Xavier Boix, com a nou candidat. Boix va marcar com objectius “augmentar la participació ciutadana i fer de Sant Cugat realment una ciutat sostenible”. L’alcaldable per ICV va afegir que “crec en la política com a motor d’una societat des del diàleg i el consens”, i va criticar l’actual Sant Cugat “d’aparador, excloent i insensible a les desigualtats”. ICV vacomençar aquest any que ha passat una sèrie de debats programàtics oberts a tothom sobre diferents aspectes de la ciutat o necessitats de la població, com ara el model sanitari o d’ensenyament que cal. Un procés similar al que s’ha utilitzat per escollir la candidatura, que estarà formada per gent del partit i independents provinents dels diferents àmbits ciutadans i amb un gran coneixement de Sant Cugat.

SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Sant Cugat plora les víctimes de l’accident de bus al centre E.B. / PLAÇA D’OCTAVIÀ Pocs dies després d’entrar al 2002 –d’aquí a dos dies farà un any–, Sant Cugat es va convertir en centre d’atenció pel tràgic accident d’un autobús urbà a la plaça d’Octavià, que es va encastar contra una botiga enduent-se per davant una parella que esperava bessonada. El vehicle intentava esquivar un cotxe mal aparcat i va envair la vorera. Eren les vuit del vespre. El resultat: el matrimoni mort, format per Pedro Pejo i Carmen Santos –tots dos de 31 anys–, i nou ferits lleus, entre els quals hi havia els dos únics passatgers del bus en aquell moment. Una de les noies ferides va haver de ser operada pel trencament de pelvis la mateixa nit del xoc, mentre que el seu fill va patir una fractura de fèmur. La conductora de l’autobús, de 38 anys, va haver de rebre assistència psicològica, a banda del tractament mèdic per les contusions que va rebre. La missa de l’enterrament del matrimoni va ser of iciada pel mateix capellà que va casar la parella feia quatre anys, Gabriel Vallès. Un dels moments més

Una dona del campament gitano

Un matrimoni mor atropellat a la plaça d’Octavià dos dies abans de Reis

emotius va ser quan es va interpretar l’Ave Maria de Schubert, que la parella havia sol·licitat per a la boda. Tots dos van rebre sepultura al cementiri de l’Hospitalet de Llobregat. L’accident va provocar una fuita de gas que els bombers van

ARXIU

controlar ràpidament. L’autobús era de la línia 3. Avui l’accident no es podria repetir. Un any després, per aquell indret, el carrer de la Torre, ja no hi poden passar els cotxes perquè és de prioritat per a vianants.

Entra en funcionament el segon CAP de Sant Cugat E.B. / VALLDOREIX El segon Centre d’Atenció Primària (CAP) de la ciutat, ubicat a Valldoreix, va entrar en funcionament el dia 13 d’octubre passat. El consultori de Torre Blanca passava així a centrar-se exclusivament en les qüestions relacionades amb la salut mental dels ciutadans de Sant Cugat. La inauguració of icial del CAP, però, no va arribar fins quaranta dies després de la seva entrada en funcionament, i va comptar amb la presència del conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas. De fet, la primera pedra del CAP Valldoreix la va posar el president del govern català, Jordi Pujol, el 24 de febrer del 2001. El solar que ocupa l’equipament, de 3.042 metres quadrats, va ser cedit a la Mútua de Terrassa

JORDI GARCIA

Els gitanos de la carretera de Molins s’assenten a Mira-sol E.B. / SANT CUGAT Diverses famílies de gitanos han peregrinat per diversos indrets del terme municipal al llarg de l’any. En feia més de deu que s’estaven en un terreny de la carretera de Rubí a Molins de Rei. Les negociacions amb l’Ajuntament de Sant Cugat van fer que es traslladessin a uns pisos de lloguer a Rubí, que mesos més tard van abandonar per tornar a Sant Cugat, al costat de l’estació de l’Hospital General dels Ferrocarrils de la Generalitat, on viuen des de fa més de mig any. Les famílies reclamen un pis de

propietat o bé un terreny que sigui seu on poder-se instal·lar definitivament. Potser el 2003 portarà la solució definitiva a l’allotjament d’aquestes famílies, que encara mantenen negociacions amb l’Ajuntament i la Generalitat, amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. Els gitanos han de fer propostes de compra de pisos a l’Ajuntament, que valorarà cas per cas de manera individual quin ajut econòmic se’ls pot prestar. De moment, l’Ajuntament ha rebut dues propostes.

Sant Cugat ret un homenatge pòstum a Emili Reñé Redacció / LA FLORESTA

Mas i Recoder amb el director del segon CAP de Valldoreix

i està situat entre el carrer de Cervantes, el passeig d’Olabarria i el passeig de Valldoreix, molt a prop de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat al districte. Actualment, el segon CAP ja té més de dos mesos de vida. Les

ARXIU

darreres dades del Servei Català de la Salut apuntaven que un 5% dels usuaris dels dos CAP de la ciutat triguen més de quatre dies a ser visitats pel seu metge. L’Ajuntament ha rebut deu queixes sobre aquesta qüestió.

L’Ajuntament de Sant Cugat va donar el nom d’Emili Reñé el mes d’octubre a unes escales de la Floresta, en record i homenatge pòstum al veí del districte. Nascut a Barcelona l’any 1921, de petit ja estiuejava a la Floresta, on la seva família es va traslladar durant la Guerra Civil. L’any 1974 s’hi va establir de manera definitiva fins al dia de la seva mort. Era membre fundador de l’Associació de Propietaris de la Floresta, que representava al con-

Emili Reñé

ARXIU

sell de districte, i membre del Consell Editorial d’EL DIARI DE S ANT C UGAT , de l’Associació Amics de Ràdio Sant Cugat i de la comissió dels premis Santcugatencs de l’Any, entre d’altres.

12 SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Fluix inici del projecte de la Casa dels Infants Redacció / SANT CUGAT

La campanya inicial va provocar la polèmica

ARXIU

‘Sant Cugat m’estima’, una campanya municipal Magda Méndez/ SANT CUGAT Una de les apostes més fermes d’aquest darrer any de mandat per part de l’equip de govern municipal ha estat la posada en marxa del programa de civisme de Sant Cugat. Un programa que es va iniciar amb una impactant campanya que té com a lema Sant Cugat m’estima. Aquesta campanya va provocar el rebuig de part de la població, especialment de col·lectius de joves, que van iniciar una contracampanya reivindicant la inversió de diners en problemàtiques socials com pot ser la promoció d’habitatges a preus més assequibles.

El programa de civisme de l’Ajuntament té quatre eixos d’actuació inicial que es pretenen pal·liar: els excrements de gos, l’aparcament de cotxes de manera incorrecta, la brutícia al bosc i l’ús incorrecte dels contenidors. En aquest sentit, s’han fet una sèrie d’activitats, moltes encarades a la sensibilització, entre les quals ha destacat l’aparició de les agents cíviques. Per la seva banda, un col·lectiu de joves s’ha mostrat obertament en contra d’aquest tipus de campanya, per la important despesa econòmica que suposa i que es podrien invertir en altres àmbits, com l’habitatge per a joves.

Un dels projectes municipals que promouen noves formes educatives és la Casa dels Infants, que pretén arribar a aquelles famílies amb infants petits que reben una educació compartida. Un projecte que promou la implicació de les diferents parts que influiran en l’educació dels menuts, però que no ha tingut una bona resposta per part dels ciutadans santcugatencs.

Molt poques famílies s’han interessat per la Casa dels Infants

ARXIU

Neix l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà M. M. / SANT CUGAT L’Of icina d’Atenció al Ciutadà (OAC) va néixer el 2002 amb molta força. Gemma Foj va deixar el càrrec de directora de l’Arxiu Municipal per fer-se càrrec d’aquesta nova aposta del consistori. A l'OAC, es poden fer tràmits com empadronar-se, emplenar certificats i reclamacions, donar d'alta el gos al cens municipal, demanar llicències d'obres, obrir un establiment o pagar els impostos, entre altres funcions. A més, la nova oficina també disposa

L’OAC és a l’edifici de l’Ajuntament a la plaça de Barcelona

d'una bústia específica que recull reclamacions i suggeriments, que està a l'abast de tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat. L'OAC es compromet a donar resposta a totes aquestes peticions dels santcugatencs en un termini no superior a 15 dies.

JORDI GARCIA

Mitjançant 13 finestretes, s'ofereix atenció personalitzada en una franja horària que s'amplia en gairebé un 80%. A banda, les oficines descentralitzades dels districtes s'aniran incorporant progressivament com a punts de la mateixa oficina.

Domènec Miquel, pregoner de la Festa de Tardor Redacció / SANT CUGAT

Ester Castanyer a RSC

ARXIU

20 anys de RSC i canvis importants a la direcció M.M. / SANT CUGAT L’emissora municipal Ràdio Sant Cugat (RSC) ha celebrat en el 2002 el vintè aniversari. L’estrena d’una completa pàgina web i l’emissió d’un programa especial amb el típic pastís d’aniversari van ser els actes més destacats d’aquesta celebració. Però un dels fets més significatius que ha viscut RSC ha estat el canvi de direcció. Amb l’inici de la nova tempo-

rada tardor-hivern, el que era el director, Albert Mallol, va passar a dirigir la nova Oficina de Participació. La direcció de RSC va passar a ser compartida per sis persones, que eren bàsicament els antics caps d’àrea de l’emissora. Tots ells estan coordinats pel director de l’Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC), Xavier Fornells, que també va tornar a ocupar aquest càrrec l’any passat.

L’historiador local Domènec Miquel va ser l’encarregat de llegir el pregó de la Festa de Tardor 2002, sota el lema Les entitats movem Sant Cugat: implica-t’hi! La celebració, que es va fer del 8 al 10 de novembre, arribava enguany a la vint-i-setena edició. Miquel assegura que el paper de l’existència d’aquesta festa és important perquè “aconsegueix aglutinar totes les entitats. És la gran oportunitat de fer alguna cosa conjunta”.

La Festa de Tardor va recuperar la plaça d’Octavià com a centre neuràlgic

La festa va comptar amb el tradicional debat, que es va dividir per segon any consecutiu en diferents grups. Les conclusions de cada un d’ells es van posar en comú al final de l’acte. A banda, diumenge dia 10 de novembre hi va haver una fira

ARXIU

d’entitats de diversos tipus. Aquesta vegada, la tradicional fira va poder-se celebrar a la renovada plaça d’Octavià, que sempre l’havia acollida excepte quan ha estat en obres. La plaça es va convertir en el centre neuràlgic de la celebració.

PUBLICITAT

Dijous 2 gener del 2003

14 PUBLICITAT

Dijous 2 febrer del 2003

SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Les Planes col·loca la primera pedra del casal d’avis

Sant Cugat secunda la Festa Major sortint al carrer

Redacció / LES PLANES

El Monestir dels Infants està ubicat al costat de la Casa de Cultura

La Festa Major es va celebrar a finals de juny

Redacció / SANT CUGAT Tres dies i mig de gresca van acompanyar la Festa Major del municipi, que va comptar amb la implicació de tot el teixit associatiu de la ciutat. Entre les novetats del 2002 hi havia la nova ubicació del Racó Infantil, a la plaça d’Augusta i als jardins del Monestir, les activitats esportives a Coll Favà o el castell de focs d’artifici, darrere del Centre Cultural, que va provocar un petit incendi. També destaquen els concerts a l’antic edifici del Celler

Els Castellers canvien la junta i l’equip tècnic M.M. / SANT CUGAT Els Castellers de Sant Cugat han viscut una temporada que ha acabat amb un baix nivell pel que fa al fet casteller. Els canvis de persones en les diferents posicions del castell i alguna caiguda que va desanimar la colla van influir definitivament en aquest fluix final de temporada. Però un dels fets que ha destacat més en aquest any casteller ha estat l’elecció d’una nova junta directiva i un nou equip tècnic. Tal com marquen els estatuts de la colla, era el moment de fer eleccions. Així doncs, Ignasi Escamilla pren el relleu de Rosa Ros en la presidència. La renovació s’ha fet gairebé a tots els càrrecs, inclosa la tècnica, que ha tornat a tenir dos caps de colla: Marc Maymó i Àlex Castellarnau.

ARXIU

Cooperatiu. Tot plegat va comptar amb la complicitat dels santcugatencs, que es van abocar a la Festa Major de manera multitudinària. La Botiga al Carrer, amb menys públic al matí que en edicions anteriors, es va endur algunes crítiques negatives a causa d’uns talls en el subministrament elèctric, entre d’altres qüestions. El pregoner va ser el popular i televisiu actor resident a Sant Cugat Jaume Pla. Es van programar 170 activitats. El Caparrot el va guanyar Roser Adeva, conserge de la Casa de Cultura.

ARXIU

Els infants catalans construeixen una maqueta del Monestir Redacció / SANT CUGAT Sant Cugat guanyarà un segon monestir quan estigui acabat el que estan construint els infants de Sant Cugat en miniatura, al costat de la Casa de Cultura. Es tracta del Monestir dels Infants, que es va començar a aixecar a l’octubre per commemorar l’Any del Mil·lenari de la concessió de la butlla del Papa Silvestre II als monjos benedictins de la ciutat. Fins al mes de febrer d’aquest 2003, els escolars

santcugatencs aniran visitant la maqueta, i podran gaudir també d’una exposició a l’interior de la carpa sobre els capitells del claustre, obra de l’arquitecte Arnau Cadell. Els blocs del segon monestir de Sant Cugat estan fets de paper reciclat. El projecte, ideat per Ramon Sargatal, comissari de l’Any del Mil·lenari, està liderat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, situada a la nostra ciutat.

Les Planes va col·locar el mes de juliol la primera pedra del casal d’avis del districte. El projecte de construcció del nou equipament per al barri consta de 250 m2 de superfície útil i 70 m2 de soterrani, on se situarà el magatzem de l’entitat. El pressupost de les obres és de 420.700 euros, mentre que el disseny de l’edifici ha estat a cura de l’arquitecte municipal, Lluís Hosta. Un dels mòduls que es construiran es dedicarà a una sala polivalent amb capacitat per a un centenar de persones, on hi haurà un escenari per acollir representacions teatrals, que s’adaptarà com a gimnàs quan calgui, o com a sala d’esbarjo. El nou edifici comptarà també amb un dispensari mèdic, un despatx per a l’administració, vestuaris, una cuina-office, la recepció, una terrassa i un jardí amb vistes a la serra de Collserola. També hi haurà una sala de reunions que podrà ser utilitzada per altres entitats del districte sempre que es necessiti i s’arribi a un acord. La primera pedra va arribar després dels intents infructuosos del consistori per adquirir una casa que hi ha al costat del centre cívic. “No ens vam posar d’acord amb el propietari amb el preu”, va assegurar l’alcalde, Lluís Recoder. Els avis i àvies de les Planes només gaudien del centre cívic una tarda a la setmana.

16 PUBLICITAT

Dijous 2 gener del 2003

CULTURA

Dijous 2 gener del 2003

L’Aula per a la Gent Gran es consolida en el segon any

Joan Mata

Josep Masó posa la primera pedra de l’escorxador

JORDI GARCIA

El nou escorxador comença a ser una realitat a Can Calopa Magda Méndez / CAN CALOPA

L’assistència a l’Aula ha estat multitudinàriaFI

Redacció / SANT CUGAT L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat han confirmat el seu èxit com a nova proposta cultural per a la ciutat en el segon any de funcionament. La bona resposta per part del col·lectiu de la gent gran de la ciutat ha arribat a canviar el ritme de les aules, que han hagut de programar dos dies de xerrades per tal de poder donar resposta a totes les peticions. Tot i així, hi va haver gent que es va quedar en llista d’espera per poder participar en aquestes

JORDI GARCIA

activitats. Un dels fets que més destaquen de les aules ha estat l’àmplia varietat de xerrades que s’hi han portat a terme, que van des del vessant social fins al científic, passant pel cultural o polític. Totes les xerrades han anat a càrrec de ponents de nivell universitari que col·laboren amb les aules. Una de les més remarcables ha estat la xerrada sobre el sincrotró, que es va celebrar a l’auditori de Catalana Occident. Una conferència de plena actualitat que va omplir de gom a gom la sala.

L’escorxador municipal es traslladarà definitivament d’aquí a un any a la nova planta que s’està construint a Can Calopa, al costat de la deixalleria municipal. El 2002 va veure com es col·locava la primera pedra d’aquest equipament. L’edifici tindrà una superfície de 2.600 metres quadrats construïts. Estarà dividit en dues zones: la bruta, on s’ubicaran els estables on descarregaran els animals i es col·locarà la depuradora d’aigües; i la neta, que serà un edifici annex de dues plantes on s’ubicaran les oficines, la sala dels sacrificis i la de manipulació de les peces. Es preveu crear un accés especial per facilitar l’entrada dels camions al recinte sense haver de modificar la carretera. "Hem visitat alguns escorxadors de tot l’Estat i d’Europa però per veure les instal·lacions, no pas els edificis en si", explicava el director facultatiu del pro-

Dues escoles bressol noves, a Coll Favà i al Parc Central Redacció / SANT CUGAT Sant Cugat va inaugurar aquest curs dues escoles bressol noves, ubicades al barri de Coll Favà i al Parc Central. El dia 12 de setembre van començar a funcionar. Amb l’obertura d’aquests dos nous equipaments públics, el nostre municipi es va convertir en la ter-

cera ciutat en nombre de llars d’infants públiques de tot Catalunya, només per darrere de la capital, Barcelona, i de Terrassa. Així, Sant Cugat compta actualment amb un total de sis

Sant Cugat augmenta les places d’escoles bressol públiques

escoles bressol, i augmenta considerablement el nombre de places públiques per a infants. No en va,

ARXIU

la nostra ciutat és una de les que té la taxa més elevada en naixements de Catalunya.

jecte (que va a càrrec de l’empresa Ingal), Francesc Chichón. "Tecnològicament, els estrangers estan més desenvolupats, mentre que els estatals tenen un nivell de qualitat més baix, fins ara", apuntava. Chichón també remarcava que "cada escorxador és diferent, tot i que agafis idees d’altres llocs", i no va voler desvelar quines eren les peculiaritats del santcugatenc. El que sí que va apuntar és que el nou escorxador serà "diferent com la nit del dia" de l’actual i feia el símil assegurant que "és com passar de les rotatives manuals al sistema informàtic". El disseny de l’edifici serà molt "funcional" en l’aspecte extern. La façana estarà formada per blocs prefabricats de pedra de riu dins del formigó. Hi haurà inicialment quatre portes d’accés a l’escorxador, i les previsions per a la resta d’obertures. A la part interna de l’escorxador s’ha incidit "en el fet que es compleixin al màxim les mesures sanitàries".

ARXIU

Joan Mata, nou president de la Unió Santcugatenca M.M. / SANT CUGAT El 2002 ha estat el primer any d’una nova etapa de la Unió Santcugatenca, amb Joan Mata al capdavant com a nou president. Les ajustadíssimes eleccions (tan sols 10 vots de diferència) van tancar l’any 2001, després d’una assemblea general força moguda. La participació a les eleccions va ser del 50% d’un cens de 414 membres. Hi havia dues candidatures per votar: la nova de Joan Mata i la que es presentava a la renovació amb Josep Puig com a líder. Finalment, la divisió entre els socis de l’entitat va quedar palesa també en les votacions: 115 per a Mata i 105 per a Puig. Cap dels vots comptabilitzats va ser ni en blanc ni nul. La candidatura de Joan Mata tenia com a lema Per la Unió de tots. El nou president de l’entitat centenària explicava que “nosaltres volem plantejar unes accions de cara al futur, valorant els punts de la feina feta fins ara”. En aquest sentit, una de les primeres accions que s’han portat a terme ha estat la renovació dels estatuts de la Unió Santcugatenca, que ara es presenten públicament per rebre les al·legacions pertinents.

18 SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

La companyia de dansa Metros resideix a Sant Cugat

L’Any del Mil·lenari es presenta a la Generalitat

Redacció / SANT CUGAT Redacció / BARCELONA La celebració de l’Any del Mil·lenari, en què es commemora la concessió de la butlla del papa Silvestre II al Monestir de Sant Cugat, va començar el dia 9 d’abril amb la presentació dels actes en una sessió solemne el Palau de la Generalitat, presidida per Jordi Pujol i per l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder. En aquest acte inaugural, Recoder va expressar la voluntat d’aprofitar el mil·lenari per assolir “la projecció del Monestir i la ciutat en un any que ha de representar l’impuls definitiu en la recuperació del Monestir i la seva difusió fora de la ciutat, a Catalunya, Europa i el món”. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va fer un repàs a la situació de Catalunya i Europa ara

Lluís Recoder i Jordi Pujol en l’acte de presentació al Palau de la Generalitat

fa mil anys i va establir un paral·lelisme amb l’actualitat, tot indicant que “la identitat, el progrés econòmic, cultural i de projecció continuen sent els nostres interessos”. Pujol va explicar que el Monestir de Sant Cugat va jugar

un paper fonamental en “la repoblació del territori dels segles XI i XII, fet que va contribuir a la creació d’una identitat comuna. L’alcalde Lluís Recoder, per la seva banda, va insistir que “cal mostrar-se decidits sense perdre

JORDI GARCIAFI

de vista els orígens”. L’alcalde, a més, va destacar que el Monestir “és un monument estimat i valorat per tots aquells que estimen la història del país i ha de ser un referent de la nostra identitat catalana”.

‘Poesia a Sant Cugat’ arriba a la segona edició Redacció / SANT CUGAT Sant Cugat va ser la capital catalana de la poesia entre els dies 20 i 23 de novembre. La segona edició de Poesia a Sant Cugat va presentar un ampli ventall d’activitats que van ser seguides per unes 5.000 persones de totes les edats des de l’obertura i fins a la celebració del Cinquè Festival de Poesia Catalana a Sant Cugat, que va posar el punt final en aquesta proposta cultural. Poesia a Sant Cugat va iniciar els actes amb la presentació de l’obra guanyadora del Primer Premi de Poesia de Sant Cugat en homenatge a Gabriel Ferrater, La pau del cranc, de Marc Romera. A partir d’aquest moment, la ciutat va acollir activitats poètiques de tot tipus, des de lectures en espais poc convencionals, com són el carrer, les llibreries o les galeries d’art, fins a concerts poeticomusicals, sense oblidar actes tan populars com la Marató Poètica, dedicada enguany al poeta Jacint Verdaguer, o l’esmentat Cinquè Festival de Poesia a Sant Cugat, dirigit en aquesta ocasió per Ferran Madico i que va comptar amb l’acompanyament musical del grup Cordes Invisibles.

Sant Cugat participa en el Pla Pilot de Residències de Dansa impulsat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’estendre el llenguatge de la dansa entre la població. La companyia Metros, dirigida per Ramon Oller, disposarà de les instal·lacions i el personal tècnic del Centre Cultural i, com a contrapartida, programarà una sèrie d’actes per promoure la dansa a la ciutat. Pel director de Promoció Cultural de la Generalitat, Vicenç Llorca, els tres objectius d’aquest programa pilot són: “Convertir espais tradicionalment de difusió, com són els teatres, en espais de producció; dotar les companyies d’infraestructures, béns i mitjans per tal que s’estableixin i arrelin en un municipi; i crear una cultura de la dansa per tal d’ampliar-ne el públic”. La Metros disposarà del Teatre-Auditori durant dos períodes de quinze dies i, a canvi, la formació dirigida per Ollé oferirà tallers de dansa, assajos oberts a la ciutat i una sèrie d’espectacles, com ara la darrera producció de la companyia, Sangpura.

Una estàtua homenatja el pintor Cabanas i Alibau Redacció / SANT CUGAT

Can Magí va acollir la 52a Festa de les Lletres Catalanes

JORDI GARCIA

Sant Cugat celebra la Setmana de Santa Llúcia Sant Cugat va celebrar enguany la Setmana de Santa Llúcia amb l’objectiu d’embolcallar la 52a Festa de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural, o Nit de Santa Llúcia, en què es van lliurar, entre d’altres, els premis Sant Jordi de novel·la o el

Carles Riba de poesia, guardons que van recaure en Joan Francesc Mira i Pere Rovira respectivament. La Setmana de Santa Llúcia, a més, va incloure actes com una trobada d’escolars per copsar la situació de la llengua catalana, un concert de Maria del Mar Bonet i una tarda amb Josep M. Espinàs. Les activitats culturals de la Setmana van començar el 9 de desembre amb una xerrada al TeatreAuditori en què es van aplegar uns 200 alumnes de secundària. L’historiador Josep M. Solé i Sabater, els escriptors Baltasar Porcel i IsabelClara Simó, i el president d’Òmnium,

Jordi Porta, van ser els ponents d’un debat articulat entorn de la llengua. L’endemà, l’Auditori va acollir el programa conduït per Antoni Bassas, El matí de Catalunya Ràdio, en què es va tractar l’actualitat de la ciutat. Per la seva banda, Maria del Mar Bonet va presentar el disc Raixa el dia 11, mentres que Espinàs va llegir fragments de la seva obra el dia 12 a la Biblioteca del Mil·lenari. El restaurant Can Magí va ser l’escenari, divendres 13 de desembre, de la Nit de Santa Llúcia, en què es van atorgar alguns dels premis més prestigiosos en llengua catalana, com els esmentats Sant Jordi o Carles Riba.

L’escultura en homenatge al pintor Francesc Cabanas i Alibau va ser inaugurada el 20 d’octubre passat en el punt dels jardins del Monestir on està ubicada, just al final de l’avinguda dels Plataners. L’estàtua, forjada en bronze i que representa Cabanas amb el seu cavallet, és obra de l’artista valldoreixenc Pascal Plasencia. La figura que homenatja Cabanas i Alibau va ser finançada, en bona mesura, pels ciutadans de Sant Cugat, ja que la família de l’artista va endegar una col·lecta popular que de seguida va aconseguir el suport d’una comissió formada per diversos artistes santcugatencs i persones properes a Cabanas. Per la vídua, Trini Rigol, l’èxit del projecte es deu sobretot al fet que “tot i els anys que fa que va morir, molta gent el recorda pintant sempre pels carrers de la ciutat”. La figura de Cabanas i Alibau duu, a la mà esquerra, la reproducció d’un dels olis que l’artista va realitzar des del mateix angle en què es troba l’estàtua. Plasencia ha realitzat una escultura “clàssica però no academicista”, segons les seves pròpies paraules, que ara immortalitza el pintor en el recinte del Monestir.

SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

La Biennal d’Art arriba enguany a la XIII edició

La Biblioteca del Mil·lenari amplia espais i serveis Redacció / SANT CUGAT L’interior de la Biblioteca del Mil·lenari del Centre Cultural ha estat completament remodelat aquest estiu en unes obres que es van dur a terme a l’edifici entre els mesos de juliol i setembre. Les reformes han permès l’ampliació dels espais i els serveis que ofereix la biblioteca que, des del 9 de setembre passat, és oberta al públic un total de 45 hores setmanals . Les modificacions realitzades a l’edifici públic tenien com a objectiu optimitzar les possibilitats de la biblioteca i, entre d’altres actuacions, van separar la sala general de lectura de la sala infantil. D’altra banda, una de les millores practicades en l’estructuració de l’espai va ser la reubicació de les zones d’ús intern, com

Redacció / SANT CUGAT

Josep M. Espinàs a la Biblioteca del Mil·lenari

ara el magatzem, el despatx o el lavabo. La biblioteca, a més, ha ampliat els serveis i, en concret, ha incorporat a les sales nous punts de connexió a Internet, que han passat de 5 a 11. Un total de 3 punts d’accés a la xarxa es troben ubicats després de la remodelació

CEDIDA

a la sala infantil i són d’ús exclusiu per als nens i nenes. Els punts de lectura de publicacions periòdiques també han estat ampliats i s’ha creat una viatgeteca, on es pot trobar el material més divers relacionat amb els viatges, des de guies o revistes fins a vídeos.

L’Aplec de la Sardana acull l’estrena de ‘Gaudeamus’

La Biennal Mostra d’Art Contemporani ha arribat aquest any a la XIII edició. La mostra és una exposició única a Europa que recull les tendències plàstiques més representatives de l’art català del moment, a través de l’obra d’un total de 30 joves artistes provinents d’arreu de Catalunya i el principat d’Andorra. La Biennal va néixer a Sant Cugat l’any 1977, coincidint amb el Congrés de Cultura Catalana, i, ja des dels seus inicis, ha estat una exposició itinerant, apropant l’art contemporani al conjunt de la societat. La itinerància ha potenciat, d’altra banda, la pluralitat i el contrast entre els diversos llenguatges plàstics existents. La XIII Biennal Mostra d’Art

Roda de premsa de la Mostra

ARXIU

Contemporani, quan acabi el seu recorregut iniciat a Sant Cugat, haurà visitat un total de 16 localitats. Entre els 30 artistes seleccionats per a la present edició de la mostra hi ha la jove santcugatenca Maria Fabre.

‘Dansa Sant Cugat’ arriba a la segona edició

Redacció / SANT CUGAT

El 27è Aplec de la Sardana celebrat el 29 desembre passat a la plaça Octavià va incloure l’estrena de Gaudeamus, la sardana composta pel mestre Joaquim Soms per commemorar l’any del mil·lenari. Les quatre cobles convidades per a l’ocasió, la Jovenívola de Sabadell, la Principal del Llobregat, la Sant Jordi Ciutat de Barcelona i la Mediterrània, van interpretar un total de 17 sardanes al llarg de les set hores que va durar l’aplec. L’Aplec de la Sardana va ser organitzat per tercer any consecu-

Més de 200 persones, provinents de diferents indrets de Catalunya, Espanya i països de l’estranger, com ara França o Suïssa, van participar en la segona edició de Dansa Sant Cugat, que es va celebrar a la ciutat entre els dies 29 de juliol i 2 d’agost. L’èxit del curs consolida l’estada estiuenca a la ciutat i el converteix en un dels més importants a escala europea. Dansa a Sant Cugat va arrencar amb importants novetats respecte a l’any passat, com ara el fet que l’organització va decidir incloure disci-

L’aplec es va celebrar a la plaça Octavià

tiu per l’Entitat Sardanista de la ciutat i va ser tot un èxit de participació segons la mateixa organització. L’acte central del dia va ser l’estrena de Gaudeamus, la sardana del mil·lenari, que va ser interpretada conjuntament per les quatre cobles que van participar a l’a-

ENRIC FABRE

plec. Les rotllanes improvisades de dansaires van omplir la plaça Octavià quan passaven pocs minuts del punt del migdia. El mestre Soms és autor de dues sardanes més dedicades a Sant Cugat: El pi d’en Xandri i A l’ombra del Monestir.

L’Auditori vibra amb la veu de Barbara Hendricks E.A. / SANT CUGAT La soprano nord-americana Barbara Hendricks va visitar el Teatre-Auditori el 4 d’octubre passat i va oferir un recital de més de dues hores davant un públic que la va acomiadar dempeus i amb una llarga ovació. Hendricks, que en aquesta ocasió anava acompanyada del pianista Love Derwinger, va triar un repertori clàssic amb peces d’Eduard Grieg, Franz Schubert, Ture Rangström, Francis Poulenc i Manuel de Falla. La veu de Hendricks va fer vibrar els espectadors que

La soprano Barbara Hendricks

omplien de gom a gom el TeatreAuditori. Tot i que un missatge per megafonia havia demanat que no s’interrompés amb aplaudiments el grup de cançons d’un mateix compositor, el públic va començar a esclatar abans d’hora en tímides ovacions davant el vir-

ENRIC FABRE

tuosisme de la soprano. L’actuació de Hendricks al Centre Cultural va ser l’única a Catalunya de la seva gira mundial, després del concert que va oferir a Barcelona el mes de juliol passat en el marc del Festival Grec 2002.

Una sessió de dansa

JORDI GARCIA

plines com la salsa o el flamenc. A banda de les classes, Dansa Sant Cugat va organitzar dos espectacles oberts a la ciutat, un el dia 30 en què van participar professors i alumnes i un altre el dia 1 d’agost, en què la companyia Taffanel va presentar la coreografia Ciegos.

20 SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Inici de les obres del museu de la ciutat Redacció / SANT CUGAT La primera fase de construcció del futur museu de la ciutat, relacionada amb la història del Monestir en la seva etapa romànica, es va iniciar el mes de setembre passat. Tres de les vuit sales d’aquest nou equipament, segons les previsions de l’Ajuntament, s’inauguraran abans que s’acabi aquest mandat. La construcció del museu de la ciutat és possible gràcies al trasllat del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat a uns terrenys de Valldoreix i serà la peça clau de l’oferta turística que el govern de la ciutat vol potenciar. Precisament amb aquest objectiu, l’Ajuntament ha previst la instal·lació d’una oficina d’informació a la torre de l’Homenatge del recinte monàstic, situada entre les places Augusta i d’Octavià. L’obertura al públic de prop de la meitat de les sales del museu de la ciutat abans que acabi l’actual legislatura municipal representarà, a pocs dies de

Pep Blanes

Pep Blanes completa la trilogia ‘Pedra i ploma’ Redacció / SANT CUGAT

Obres de l’entorn del Monestir

les eleccions, la culminació de les activitats de commemoració del mil·lenari de la concessió de la butlla del papa Silvestre II al Monestir de Sant Cugat. El consistori, d’altra banda, vol potenciar el vessant turístic de la ciutat tot establint diverses rutes pel centre de la ciutat que

ARXIU

recorreran indrets tan emblemàtics com el Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell, o els diferents edificis modernistes de Sant Cugat. El tinent d’alcalde, Joan Recasens, va declarar en aquest sentit la intenció de l’equip de govern de “fer de Sant Cugat un

circuit de referència cultural”. D’altra banda, s’estan desenvolupant diverses actuacions en el marc del Pla Director del Monestir. La desviació de la torre sudest de la muralla ja ha estat corregida i s’ha dut a terme una revisió dels fonaments.

‘Fa mil anys...’: el mil·lenari té la seva tira còmica Redacció / SANT CUGAT Història, amor, humor i violència són els ingredients del còmic del mil·lenari Fa mil anys... que EL DIARI DE SANT CUGAT va començar a distribuir entre els seus lectors el 7 de novembre passat. La tira es presenta en 24 fascicles setmanals fins al 25 d’abril que ve i és una creació de Xavier Escura i Francesc Riart. La idea de crear un còmic per commemorar l’any del mil·lenari de la concessió de la butlla de Silvestre II al Monestir de Sant Cugat va sorgir del comissari de les celebracions del mil·lenari, Ramon Sargatal. Sargatal va encomanar la tasca d’escriure el guió a Xavier Escura que, pel seu cantó, es va envoltar d’un equip format pel documentalista gràfic Francesc Riart, el dibuixant Oriol

JORDI GARCIA

L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat

Xavier Escura

JORDI GARCIA

Garcia i l’historiador Domènec Miquel. Per Escura, el còmic Fa mil anys... “és, sobretot, un homenatge al Monestir, acumulador de tresors en una època i que la història ha convertit en el tresor de la ciutat”.

ARXIU

L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat actua a l’Auditori de Barcelona E.A. / BARCELONA L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat (OSSC), dirigida per Josep Ferré, va actuar a l’Auditori de Barcelona el 29 d’octubre passat en una conferència-concert organitzada per ESADE amb motiu de les jornades anuals d’exalumnes. Per a l’ocasió, Richard Boyatzis va presentar una conferència sobre la relació entre la intel·ligència emocional i la direcció d’empreses, i l’OSSC, per la seva banda, va interactuar en tot moment en la xerrada. L’objectiu de la xerrada-concert era mostrar els diferents tipus d’or-

ganització d’una empresa a partir de la música simfònica. L’OSSC va interpretar amb aquesta finalitat peces de diferents estils musicals, des de la cobla, passant per la simfònica de Mozart fins al jazz de Duke Ellington. La conferència-concert va ser transmesa a temps real per videoconferència al consolat d’Espanya a Londres i també via Internet a través d’una pàgina creada per a l’ocasió. L’Auditori, a més, era ple de pantalles gegants que van permetre veure els músics de ben a prop i seguir els diàlegs de Boyatzis amb els intèrprets.

L’escriptor i dibuixant Pep Blanes va presentar, coincidint amb els actes de celebració de la diada de Sant Jordi, el darrer volum de la seva trilogia Pedra i ploma, que duu per títol El claustre signat. El treball novel·la el procés creatiu de l’escultor Arnau Cadell, que va realitzar en 17 anys la seva obra més coneguda: el claustre romànic del Monestir de Sant Cugat. Pep Blanes va presentar El claustre signat el dia 22 d’abril al claustre del Monestir. Aquesta entrega completa la trilogia Pedra i ploma que l’autor va endegar el 1987 com a homenatge al mestre Arnau Cadell i que té com a ingredients principals l’amor al dibuix de Blanes, l’estimació al romànic i la veneració a les dones.

Cabanes edita un llibre en homenatge a la Marilyn Redacció / SANT CUGAT L’artista santcugatenc Frederic Cabanes ha editat aquest any el llibre Monroe. Llum i ombra del mite, un homenatge a Marilyn Monroe que complementa l’exposició de material relacionat amb l’actriu que es va poder veure al Museu del Cinema de Girona fins eal 29 de setembre. Frederic Cabanes reconeix que és tot un “mitòman” en tot allò que fa referència a la Norma Jean Baker, més coneguda com Marilyn Monroe. A més del llibre en tres dimensions que ha publicat enguany, Cabanes disposa de tota una col·lecció de fotografies i objectes relacionats amb la vida d’aquesta estrella de Hollywood. El 5 d’agost passat l’artista va ser present a Los Angeles en l’homenatge que es va fer a la Marilyn en el 40 aniversari de la seva mort i va presentar el poema Oda a Marilyn.

SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Boehringer compleix 50 anys a l’Estat espanyol

L’Ajuntament crea l’oficina de gestió tributària

HP Sant Cugat reforça el seu paper internacional

Micol Sabaté/ SANT CUGAT

M. S. / SANT CUGAT

M. S./ SANT CUGAT

El mes de juliol passat, l’Ajuntament de Sant Cugat va posar en marxa el nou Organisme Autònom Municipal de Gestió Tributària, Impulsis, que es troba ubicat al carrer de la Creu, número 2. El nou organisme té com a objectius millorar la recaptació dels impostos i aconseguir que els tràmits siguin més ràpids, més senzills, més confidencials i, en general, aconseguir una millora en l’atenció al contribuent. Un dels punts que s’han reforçat de cara a l’usuari santcugatenc és l’ampliació de l’horari d’atenció al públic per a realització de tot tipus de tràmits. Impulsis és obert de les nou del matí a les vuit del vespre de manera ininterrompuda. Les oficines tenen una super-

La multinacional farmacèutica Boehringer Ingelheim ha celebrat durant l’any 2002 els seus 50 anys a l’Estat espanyol amb diversos actes commemoratius. Un dels actes centrals de l’aniversari va tenir lloc el mes d’octubre amb un important concert de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat del Vallès que va aplegar les principals autoritats polítiques i sanitàries del país, encapçalades pel president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. Tampoc van faltar a la cita l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, el conseller de Sanitat de la Generalitat, Eduard Rius, el subsecretari de Sanitat i Consum, Antonio Vázquez, la subdelegada del govern de Catalunya, Susana Boui, entre altres personalitats. Boehringer Ingelheim, amb seu central a Alemanya, va arribar a Espanya l’any 1952 i actualment aglutina tres laboratoris i compta amb 1.300 treballadors als dos centres de producció internacional que té a Catalunya, un d’ells a Sant Cugat.

La planta santcugatenca que la multinacional Hewlett Packard (HP) té ubicada al polígon Can Sant Joan ha reforçat el seu protagonisme a escala internacional, com ho demostren diferents actuacions dutes a terme al llarg de l’any 2002. Entre altres, la planta de Sant Cugat s’ha convertit en la seu d’un centre de gestió de clients externs i interns per al sud d’Europa. A més, des de finals d’any, la planta de Sant Cugat acull també un dels tres centres mundials de serveis compartits que dóna cobertura a tots els països de la regió d’Europa, Àfrica i el Pròxim Orient. Cal recordar que la planta de Sant Cugat és també el centre mundial d’HP de Recerca i Desenvolupament (R+D) i de màrqueting dels sistemes d’impressió de gran format. El centre de Sant Cugat està format per cinc grans edificis, on treballen més de 750 professionals amb una mitjana d’edat de 35 anys, dels quals el 90% són titulats universitaris.

Martí Garcia durant l’acte d’inauguració d’Impulsis

fície de 450 metres quadrats dividits en dues plantes i compta amb diferents punts d’atenció per atendre de manera personalitzada els contribuents de la ciutat. El nou organisme de gestió tributària integral posat en marxa durant el segon semestre del 2002 és un dels pocs que hi ha a Cata-

JORDI GARCIA

lunya i està basat en un model de gestoria especialitzada. Impulsis ha suposat una inversió de 296 milions d’euros. El president de l’organisme és l’alcalde Lluís Recoder, mentre que Martí Garcia, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, n’és el vicepresident.

L’Ajuntament i el comerç local visiten Sant Sebastià M. S./ SANT CUGAT L’Ajuntament de la ciutat juntament amb diversos representants del comrç local i mitjans de comunicació van visitar a mitjans de novembre la ciutat de Sant Sebastià per tal de conèixer de prop i sobre el terreny el pla que l’Ajuntament basc ha aplicat al centre per revitalitzar-lo i convertir-lo en un centre comercial a cel obert. La delegació santcugatenca estava encapçalada per l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, i tampoc hi van faltar el regidor de Comerç, Jaume Tubau, i el regidor de Mobilitat, Jordi Farrés. En representació del comerç local, hi van assistir M. Eulàlia Egea, presidenta de SCC, i diferents membres de la junta de l’associació com Agustí Gutiérrez, Antoni Rueda, Conxita Juliana i Pepa Martin. A més de la visita al centre, es

L’HGC continua invertint en equipaments M. S./ MIRA-SOL

Lluís Recoder encapçalava la comitiva

van realitzar diverses reunions amb responsables polítics i tècnics municipals de l’Ajuntament basc que van explicar de manera detallada tot el procés desenvolupat per tal d’esdevenir un centre comercial a cel obert. A l’estada també es van mante-

CEDIDA

nir diverses trobades amb representants de Dendass, on s’agrupen els col·lectius zonals que hi ha a Sant Sebastià. Un experiència profitosa tant per a l’administració local com per als comerciants que van assistir a la visita.

L’Hospital General de Catalunya (HGC), gestionat per Catalana de Diagnòstic i Cirurgia (CDC) des de mitjans del 2001, ha realitzat diverses inversions al llarg de l’any 2002 per tal de consolidar el projecte sanitari i convertir-se en un hospital de referència a Europa. Durant el primer exercici, el centre hospitalari va invertir 12 milions d’euros a renovar la major part de la tecnologia mèdica. En aquest sentit, cal destacar l’adquisició d’un nou escàner i un aparell de

Un escàner de l’HGC

JODRI GARCIA

ressonància. Ara, durant el 2003, l’objectiu és remodelar el centre pel que fa a infraestructures, per la qual cosa ja s’han iniciat les obres al vestíbul i a la zona d’urgències. L’HGC preveu una inversió total de 36 milions d’euros fins al 2006.

22 SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Sant Cugat elimina la Taxa de Sanejament M. S./ SANT CUGAT

Sopar de SCC

ENRIC FABRE

SCC critica l’actuació de l’Ajuntament al sopar anual M. S./ SANT CUGAT L’associació de comerciants local Sant Cugat Comerç (SCC) va posar en marxa diverses iniciatives al llarg del 2002 entre les quals cal destacar la inauguració de senyalització del Centre Comercial a Cel Obert, el mes d’abril passat, que va comptar amb la presència del director general de comerç de la Generalitat de Catalunya, Jaume Angerri, i l’alcalde, Lluís Recoder. D’altra banda, el tradicional sopar anual de l’associació es va celebrar el mes d’octubre i va aplegar unes 150 persones a l’hotel Novotel. M Eulàlia Egea, presidenta de SCC, va manifestar les seves crítiques per l’actuació de l’Ajuntament en algunes qüestions com els aparcaments o l’organització de la Mostra Sant Cugat Actiu. Durant el sopar es van entregar els premis de Festa Major de la Botiga al Carrer i el Concurs d’Aparadors. A més, Adelaida Montosa es va endur el premi Tota una Vida Dedicada al Comerç, que organitzen conjuntament SCC i el setmanari TOT Sant Cugat, pels seus 59 anys al capdavant de la Sabateria Xercavins.

Sant Cugat reviu l’època medieval

ENRIC FABRE

Èxit de públic al primer mercat medieval de la ciutat M. S. / SANT CUGAT Dins les activitats de l’Any del Mil·lenari, Sant Cugat va celebrar el mes de setembre passat el primer mercat medieval, que va tenir una assistència d’unes 50.000 persones segons les

dades de l’Ajuntament. Durant dos dies la ciutat va reviure la cultura i les tradicions del Sant Cugat dels segles XII, XIII i XIV i va rebre la visita d’una vuitantena d’artesans que van ocupar la plaça Octavià i la plaça Augusta.

El sopar va tenir lloc a la renovada plaça Octavià

JORDI GARCIA

La supressió de la Taxa de Sanejament per a les famílies, juntament amb l’increment zero de l’impost de béns immobles (IBI), la creació d’una taxa per a l’ús d’espais públics per a antenes de telecomunicacions i bonificacions fiscals per a les famílies nombroses va ser les principals novetats de les ordenances fiscals aprovades a finals del 2002. Amb la desaparició de la polèmica taxa va finalitzar una batalla política que havia enfrontat l’equip de govern i l’oposició els darrers anys. Pocs dies després de l’aprovació de les ordenances, es va celebrar el ple extraordinari de pressupostos on l’equip de govern va aprovar, tot i els vots en contra de l’oposició, un pressupost de 108 milions d’euros, uns 18.000 milions de pessetes per al present any. Segons el document aprovat, aquest 2003 l’Ajuntament de Sant Cugat invertirà 3.006.000 euros en la futura ciutat esportiva, 240.400 euros en el Casal de Joves de Torre Blanca, 2.000.000 euros en la nova deixalleria i 5.964.083 euros en la

urbanització dels districtes, entre altres partides importants. El pressupost també preveu l’inici de nous programes de caràcter social i la consolidació dels existents. Entre aquests programes hi trobem un pla d’atenció al disminuït, un pla d’accessibilitat o els programes de civisme. Segons el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda, Martí Garcia, Sant Cugat va aprovar un pressupost “equilibrat i estable” i va afirmar que “evidencia el sanejament econòmic i financer dels nostres comptes, així com una gestió personalitzada i moderna”. Per la seva banda, l’alcalde Lluís Recoder va explicar que l’objectiu del pressupost és mantenir la ciutat en el número u quant a qualitat de vida, i va explicar que “aquest nivell de vida s’anirà incrementant en els propers anys perquè aquest pressupost també vol dir més serveis i millors equipaments per a la ciutat, i això els ciutadans ho notaran”.

El comerç organitza el Primer Sopar a la Fresca

Sant Cugat, la ciutat amb més qualitat de vida

Un ple de l’Ajuntament

M. S. / SANT CUGAT

Unes 600 persones es van reunir en el Primer Sopar a la Fresca del Comerç, organitzat conjuntament per les diferents associacions comercials de barri i Sant Cugat Comerç. El sopar es va celebrar el 27 de juliol a l’emblemàtica plaça Octavià i va comptar amb la presència de diversos representants de la política local, com el regidor de Comerç, Jaume Tubau, o la regidora de Serveis Personals, Àngles Ponsa, entre d’altres. L’alcalde Lluís Recoder, però, no va poder assistir al sopar. Cal destacar la presència de l’abat de Montserrat, Josep M Soler, que abans del sopar va oficiar una missa a l’església del Monestir. Després del sopar una orquestra va amenitzar la vetllada i la gresca es va allargar fins gairebé les dues de la matinada. Aquest esdeveniment va ser la primera iniciativa que van impulsar de manera conjunta les diferents associacions locals de la ciutat. Una primera col·laboració que feia preveure la creació d’una federació de comerciants, tot i que fins al moment no s’ha dut a terme cap més iniciativa.

A finals d’any es va presentar la segona edició del Butlletí Econòmic de Sant Cugat, que inclou les dades macroeconòmiques de la nostra ciutat i que destaca Sant Cugat com la ciutat de més de 45.000 habitants amb més qualitat de vida de la demarcació de Barcelona. Per contra, l’estudi assenyala l’elevat preu de l’habitatge a la ciutat com un dels principals problemes de Sant Cugat. Una altra dada signif icativa que es desprèn de l’estudi és el considerable creixement de població que ha registrat els darrers anys Sant Cugat. El 2001 la població va créixer un 6,1% i va arribar als 64.853 habitants. El segon número del Butlletí Econòmic incloïa com a novetat un indicador sobre el producte interior brut (PIB) local, segons el qual Sant Cugat supera la mitjana de creixement tant de Catalunya com d’Espanya i es va situar en un 4,71%. L’estudi ha estat realitzat pel Grup de Recerca AQR de la Universitat de Barcelona, que ja està elaborant el tercer número del Butlletí, que ha de sortir el mes de juny vinent.

SETMANA

Dijous 2 gener del 2003

Ascendeixen CVSC, Júnior, tenis taula, Mira-sol i CRSC Àlex López / SANT CUGAT Cinc equips destacats de la ciutat en diferents disciplines pugen de categoria durant la temporada 2001-2002. El s nior femen Club Voleibol Sant Cugat TMA torna a la Superlliga Femenina. Dos ascensos consecutius el situen en la categoria m s alta del voleibol estatal femen . L equip mascul del J nior FC obt una pla a a l acabada de crear Divisi d Honor B gr cies a la ren ncia de l Atl tic 1952. Els

santcugatencs acaben la lLliga quarts i ni tan sols juguen la promoci d ascens. s la segona categoria m s alta de l hoquei herba estatal. La UE Sant Cugat de tenis de taula puja a Primera Nacional, la categoria m s alta en qu mai ha militat aquest conjunt. La UD Mira-sol Baco-Uni n puja a la Segona Regional de futbol, despr s de quatre temporades seguides a Tercera Regional. El s nior del Club Rugbi Sant Cugat arriba per primer cop a la Segona Divisi Catalana.

El CV Sant Cugat TMA va proclamar-se subcampió de la Lliga FEV a Getafe

ÀLEX LÓPEZ

Oriol Cascalló obté l’or a l’europeu júnior À.L. / SANT CUGAT

A l’europeu júnior, Cascalló va ser cinquè en la prova dels 1.500 metres

Corretja guanya els títols de Gstaad i el Kitzbühel

Jordi garica

Oriol Cascall assoleix el 21 de de setembre el t tol m s important fins al moment de la seva traject ria esportiva en penjar-se la medalla d or al Campionat d Europa j nior per equips en la prova dels 2.000 obstacles. En la seva primera participaci en

aquest europeu, Cascall , de 19 anys, bat la seva millor marca personal amb un registre de 6 minuts i18 segons. L atleta de l Integra 2 tamb guanya per primera vegada, el 10 de febrer, el 82 Campionat de Catalunya de Cros en categoria j nior que t lloc a Santa Coloma de Farners.

Dues noves instal·lacions esportives municipals

À.L. / SANT CUGAT

El tenista santcugatenc ¸lex Corretja aconsegueix el 2002 dos t tols al circuit ATP en un mateix mes, el juliol. Aquests s n els torneigs de Gstaad, a Su ssa, i el de Kitzb hel, al Tirol austr ac. Despr s de gaireb dotze mesos sense aixecar cap t tol al circuit ATP —l ltim va ser el 21 de juliol del 2001 a Amsterdam—, Corretja s imposa a Gstaad en imposar-se en la final a l argent Gast n Gaudio. Aquesta s la tercera vict ria en aquest campionat su s del santcugatenc en els darrers cinc anys. El tenista local guanya per segona vegada l ATP de Kitzb hel en derrotar en la final Juan Carlos Ferrero. Corretja ja ha guanyat m s de 400 partits com a tenista professional i es converteix en un dels deu nics jugadors que ha superat aquesta xifra. El de Sant Cugat tamb guanya la 77a Copa del Rei de tenis a Huelva. Lany 2001 Corretja tan sols aconsegueix imposar-se en un torneig ATP: el d Amsterdam.

Durant l any 2002 la ciutat ha vist inaugurar fins a dos nous equipaments esportius: les Piscines Municipals del Parc Central i les Pistes Municipals de Petanca Parc de la Pollancreda. El 16 de juny l alcalde de Sant Cugat, Llu s Recoder, va donar el tret de sortida davant de centenars de santcugatencs d un nou complex aqu tic al municipi. Es tracta de les noves cinc Piscines Municipals del Parc Central, que disposen d una piscina de nataci 25 x 21,5 metres, tres piscines l diques de diferents nivells, una piscina infantil, una zona de descans de 1.500 m2, vestidors, bar i infermeria. El 24 de febrer, Recoder tamb va estrenar oficialment les noves setze Pistes Municipals de Petanca Parc de la Pollancreda. Aquest equipament t el doble de pistes

Inauguració al juny de les cinc noves Piscines Municipals del Parc Central

que les situades fins fa ben poc a la rambla del Celler. Els clubs que faran s d aquesta instalÆlaci seran el CP Sant Cugat i el CP Sant Cugat Atl tic. D altra banda, l Ajuntament

tamb arranja la sala escolar, que s estrena l 11 de novembre. S hi canvia el paviment —ara de parquet—, aixequen una nova grada i s obren grans finestrals. Durant el 2002 i dins el Pla

ENRIC FABRE

d Equipaments Esportius, l alcalde Llu s Recoder tamb presenta en societat l avantprojecte de la ciutat esportiva i el projecte de cobriment i remodelaci d una de les dues pistes de Can Llobet, a la Floresta.

24 SETMANA

Dijous 3 gener del 2003

Àlex Barberà, nou president del Sant Cugat À.L. / SANT CUGAT

Barberà ha estat durant 30 anys en diverses juntes del Sant Cugat

ENRIC FABRE

Els socis del Sant Cugat Esport Futbol Club escullen al juliol en l assemblea general ordin ria ¸lex Barber com a nou president d aquest club esportiu de la ciutat. Barber guanya amb claredat a les urnes a Jos Manuel Calder n, directiu de la junta sortint. El resultat de les votacions s

de 21 vots per a Barber , 13 per a Calder n i quatre vots nuls. Barber en ser el president les properes quatre temporades. El president sortint, Jos Ram n Alacid, que ha dirigit el Sant Cugat Esport FC en les ltimes quatre temporades, anuncia que l entitat vermell-i-negra arrossega un d ficit que arriba als 26.506 euros (4.400.000 pessetes).

El Muntanyenc, als Andes À.L. / SANT CUGAT L expedici Andes 2002 Cordillera Blanca del Club Muntanyenc Sant Cugat corona tres cims de 6.000 metres i cinc de 5.000. Del 27 de juliol al 18 d agost sis socis de l entitat local amb una mitjana d e-

dat de nom s 26 anys assoleixen l objectiu d agafar experi ncia i crear un grup d alta muntanya (cims de 6.000 i 7.000 metres). Els muntanyencs s n Quim Hern ndez, Marc Pons, Jordi Bosch, Francesc Arechavala, V ctor Grau i Oriol Roda.

Els membres de l’expedició amb l’alcalde Lluís Recoder

JORDI GARCIA

Descensos del Júnior femení, Unió Esportiva i Patí Hoquei À.L. / SANT CUGAT Tres equips importants de la ciutat completen una temporada molt irregular que els fa perdre les respectives categories. Aquests conjunts s n el J nior FC femen d hoquei herba, el s nior A mascul de b squet de la Uni Esportiva Sant Cugat i el s nior A mascul del Pat Hoquei Club Sant Cugat. En la seva primera temporada a la Divisi d Honor femenina, el J nior FC torna a baixar a la Primera Divisi . L equip que prepara Joan Vidal no s habitua a la nova categoria, la m s alta de l hoquei herba estatal femen . La UE Sant Cugat de b squet perd els dos partits de la promoci per a la perman ncia a la Copa Catalunya amb el CE Molins de Rei i cau condemnat novament a la Primera Catalana. El s nior mascul estrenava aquesta campanya 2001-2002 la Copa Catalunya. Finalment, el PHC Sant Cugat, que aleshores entrenava David Valls, descendeix a Primera Catalana despr s de dues campanyes consecutives a Primera Nacional Catalana.

L’Àgora rememora els Jocs de Barcelona 92 À.L. / SANT CUGAT

l’arquer Antonio Rebollo també va encendre el peveter

Rubèn Xaus acaba sisè al mundial de Superbikes

JORDI GARCIA

El Centre d Estudis ¸gora va retre el 24 de maig un emotiu homenatge als Jocs Ol mpics de Barcelona 92 amb una celebraci —va durar m s de tres hores— que clou amb un xit

organitzatiu i participatiu molt important. Van ser-hi presents personalitats ilÆlustres com Josep Maldonado, Santiago Fisas, Albert Batlle o els esportistes ol mpics Nacho Soloz bal, Valent Massana, Eli Maragall i N ria Oliv .

Paula Martí s’adjudica l’Open d’Austràlia

Aquest s un dels primers reconeixements al des aniversari d aquests jocs ol mpics. L arquer dels Jocs Ol mpics de Barcelona 92, Antonio Rebollo, tamb va encendre per aquesta ocasi el peveter.

Les gimnastes del CG Sant Cugat tornen al Muntanyenc

À.L. / SANT CUGAT

En la seva tercera temporada al Campionat del M n de Superbikes, el pilot santcugatenc de motociclisme Rub n Xaus finalitza en la sisena posici . En la temporada 2001, el pilot de Ducati tamb va cloure la campanya en la mateixa pla a. Despr s d un total de tretze proves, Xaus aconsegueix un balan de dues primeres posicions i vuit tercers llocs. El millor resultat l obt el 7 d abril al circuit de Kyalami, amb un tercer i un segon lloc.

Paula Mart , del Club de Golf Sant Cugat, es proclama brillantment campiona de l Open d Austr lia femen , competici que finalitza el 16 de febrer. Aquest t tol significa el seu tercer t tol com a golfista professional en les ltimes dues temporades. L any 2001, la santcugatenca ja va obtenir l Open brit nic i tamb l Open d It lia. Mart , de 22 anys, tamb ha estat guardonada el 2002 en la primera edici de la Gala de l Esport Catal per la seva traject ria esportiva.

A mitjans de juliol la vintena de gimnastes que havien abandonat el Club Muntanyenc Sant Cugat per incorporar-se al Club Gimn stica Sant Cugat tornen al seu club d origen. El CG Sant Cugat va presentarse p blicament el 14 de maig. El regidor d Esports, Alfredo Bergua, aplaudeix aquesta decisi argumentant que mantenir dos clubs de r tmica a Sant Cugat s inviable, tant econ micament com quant a instalÆlacions esportives .

Paula Mar tí, del CG Sant Cugat, ha fet una temporada excel·lent

Al llarg de l any 2002, Paula Mart tamb s ha proclamat subcampiona a l Open de Fran a i a l Open brit nic. En aquesta ltima competici , Mart no pot revalidar l Open brit nic que s que va endur-se el 2001. Per la seva banda, el 20 d abril va imposar-se al Campionat Peugeot Oki

JORDI GARCIA

Tour d Espanya, prova que va desenvolupar-se al Reial Club de Golf del Prat. La santcugatenca tamb ha participat per primera vegada amb l equip europeu de golf a la Solheim Cup, l equivalent a la Ryder Cup masculina. Va v ncer l equip dels Estats Units.

SETMANA

Dijous 3 gener del 2003

Participació massiva a la Festa Major de la ciutat À.L. / SANT CUGAT L Ajuntament i un bon grapat de clubs esportius de la ciutat convoquen moltes activitats esportives per la Festa Major. La resposta dels santcugatencs s molt bona, i es converteix la festa grossa del municipi en una de les m s participatives dels ltims anys. Sota l esl gan Temps de festa, temps d esport, l Ajuntament organitza a Coll Fav diferents activitats al carrer que durant tres dies acull milers de santcugatencs. Aquesta iniciativa, que t molt d xit, s una de les principals novetats del programa esportiu. Per segon any consecutiu, el Club d Aeromodelisme i R dio-Control (ARC) munta el vol tur stic en helic pter. Aquesta activitat duplica la xifra de participants en la primera edici i arriba als 240 viatgers. Les altres activitats que es realitzen s n el I Torneig de Futbol a 7 i de P del, el II Torneig Ciutat de Sant Cugat de voleibol, el I Torneig de Rugbi Platja Sant Cugat, el III Quadrangular de tenis i de p del organitzat pel CN Sant Cugat, i les exhibicions de r tmica del Club Muntanyenc i el Club Gimn stica.

El club ARC és un dels més prestigiosos a Catalunya

L’ARC fa l’estatal d’acrobàcia El sopar va congregar gairebé 300 comensals

JORDI GARCIA

Quinzè aniversari del CAR À.L. / SANT CUGAT Els tres ltims mesos de l any han servit perqu el Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat commemor s el quinz aniversari. Els dos actes centrals del pro-

Cisco Companys rep el guardó a la millor trajectòria

personalitats com l alcalde Llu s Recoder o el director del CAR de Sant Cugat, Francesc de Puig. Aquesta edici , a m s, t la particularitat que se celebra en l any del vint aniversari de R dio Sant Cugat. El guard a la millor esportista de la campanya 2001-2002 s per a la

JORDI GARCIA

nedadora santcugatenca Melissa Caballero. D entre els deu premis que es lliuren, el guard a tota una traject ria esportiva se l end Cisco Companys, que durant trenta anys ha format part de diverses juntes directives de la Uni Ciclista Sant Cugat.

Descendeix el nombre d’atletes en la XIX Mitja Marató de Sant Cugat, que canvia de circuit La XIX Mitja Marat de Sant Cugat ve marcada per la poca participaci d atletes. Tan sols 779 corredors hi prenen part. En l edici de l any

La primera edici del Campionat de Catalunya i d Espanya d Acrob cia Art stica FG-1 s organitzada pel Club d Aeromodelisme i R dio-Control (ARC) de Sant Cugat.

Es tracta del tercer campionat d mbit nacional i internacional que convoca aquesta entitat local. M s de 500 persones viuen en directe aquesta prova. El jove Carlos Garcia (Club ARC) s segon per darrere del banyol Isaac Prat.

Melissa Caballero pertany al Club Natació Catalunya

À.L. / SANT CUGAT

grama d activitats per festejar aquesta xifra clouen amb un xit participatiu destacat. Aquests actes s n una confer ncia a c rrec de Joan Antoni Samaranch i Salisachs i un sopar de gala amb l assist ncia de gaireb 300 persones.

Es lliuren els Premis Esport en Marxa L emissora municipal R dio Sant Cugat i Opel Autocugat coorganitzen per sis any consecutiu els Premis Esport en Marxa, que premien els millors jugadors, entrenadors, directius i clubs esportius de la temporada 2001-2002. El 19 de juny se celebra al vest bul del Teatre-Auditori la Gran Nit de l Esport de Sant Cugat amb un centenar d assistents. Destaquen diverses

ENRIC FABRE

2001 hi van c rrer uns 1.200. Els vencedors d aquesta cursa, que estrena nou circuit, s n l atleta igualad de 23 anys Roger Roca (Fila Domingo Catal n) amb un temps de 1:05:17, i l experimentada Montserrat Bergued (Club Atl tic Castellar), de 38

anys, que ha pres part en aquesta prova en les ltimes quatre edicions. La Comissi Atl tica de Curses (CAC), integrada pel Club Muntanyenc Sant Cugat i pel Club Nataci Sant Cugat, tamb organitza la III Maratoneta.

ENRIC FABRE

Melissa Caballero és medalla de plata a l’europeu de natació À.L. / SANT CUGAT La jove nedadora santcugatenca Melissa Caballero es penja la medalla de plata en la prova dels 4X200 lliures al XXVI Campionat d Europa absolut de nataci en piscina llarga. En la seva primera aparici en aquest europeu, celebrat a la ciutat alemanya de Berl n del 29 de juliol al 4 d agost, Caballero obt el t tol m s important de la seva carrera esportiva. La jove nedadora local, de 17 anys, participa en aquesta prova amb Laura Roca, Erika Villaecija i Tatiana Rouba, totes integrants de l equip esta-

tal. Caballero, la m s jove de les quatre nedadores, va fer una marca de 2:01:88. Espanya supera el r cord estatal d aquesta prova i puja per primera vegada al podi en aquesta disciplina. Per la seva banda, a l europeu de nataci en piscina curta, que t lloc a la ciutat alemanya de Riesa a mitjans de desembre, Caballero finalitza en vuitena posici als 800 metres lliures. Aquesta s la seva primera participaci en aquesta competici . A l estatal absolut de piscina curta a Sabadell (19-22 de desembre) s primera als 200 lliures i als 4X100 lliures.

Dijous 3 gener del 2003

CIUTAT Entrevista

“El repte per a Sant Cugat és mantenir i augmentar la qualitat de vida” Lluís Recoder. Candidat de CiU Ja fa quatre anys que és alcalde de Sant Cugat i ara es presenta a la reelecció per la recent constituïda federació CiU. Recoder afirma que la ciutadania li va “posar difícil” per haver de buscar una majoria per governar a principis d’aquest mandat, que va desembocar amb el pacte amb el PP. Ara confia que els ciutadans valorin justament la feina feta. Fotografia: ENRIC FABRE

Per què es presenta a la reelecció? Per a mi és la possibilitat de continuar un projecte que està engegat des del 1987 com a CiU i en el meu cas des del 1999 amb l’accés a l’alcaldia. En els últims anys crec que ha tingut un impuls significatiu en àmbits molt diversos com la reforma del centre històric de Sant Cugat, amb aparcaments, vianantització, patrimoni, equipaments esportius, educació, sanitat o bé amb la millora de la qualitat de vida dels districtes. Alguns projectes estan fets, altres s’han d’acabar i ser candidat implica la possibilitat d’acabar-les i d’iniciarne d’altres.

tranquil perquè hem complert amb escreix allò que vam dir que faríem. En alguns casos, crec que hem fet més del que vam dir i estic convençut que amb la meva feina hem engegat nous projectes que s’han d’acabar. Quins resultats espera obtenir? A mi m’agradaria personalment que la gent entengués què he fet i la ciutat que he intentat impulsar i que això tingués un reconeixement a les urnes; per una altra banda, m’agradaria poder tornar a tenir la possibilitat de governar la ciutat i continuar els projectes amb una majoria suficient.

condicionat en cap moment per tirar endavant el meu projecte. Vaig pactar amb qui vaig poder. Vaig fer una proposta a ERC, que va sortir als mitjans de comunicació, però hi va haver un intent per part del PSC, ERC i ICV de pactar amb el PP i fer fora la força més votada, que era CiU. Això va conduir al que ells volien, que governéssim amb el PP. Crec que és un pacte que ha funcionat en l’àmbit de la ciutat i de cara al pròxim mandat, el que necessito és una majoria suficient. Hi haurà tantes possibilitats de pactar com les que proposin aritmèticament les urnes. ¿Ja se sap qui formarà part de la llista?

Amb qui pactaria? ¿Haver estat alcalde implica certs avantatges? Jo crec que és el gran actiu d’un alcalde. En el meu cas comparec

Miri, jo he pactat amb qui he pogut i no estic insatisfet de l’acord actual perquè ens ha donat estabilitat com a govern municipal. No m’he sentit

Encara no m’hi he posat. Estic satisfet del meu equip perquè ha secundat el meu projecte i ha ajudat a formular-lo. Les llistes seran noves però no vol dir que la gent hagi de ser

necessàriament nova.

són un nyap.

Com veu els seus contrincants polítics?

Què proposa per a Sant Cugat?

Bé, són pràcticament els mateixos, llevat del d’ICV, i ens coneixem prou. L’opinió personal és que em mereixen tot el meu respecte però políticament no he observat que hi hagi cap projecte polític global per a la ciutat. He escoltat les propostes de l’oposició intentant incorporar allò que fos bo per a Sant Cugat, però són propostes que s’han basat sobretot en la crítica sistemàtica de l’acció de govern i apuntar-se a qualsevol batalla en contra de l’equip de govern. Així segurament es pot construir una oposició però no un govern municipal i quan s’analitzen les propostes polítiques de l’oposició, francament, no sé quin projecte de ciutat tenen. En alguns casos, si se sumen les propostes que han fet, no són una ciutat,

Els repte és mantenir i millorar la qualitat de vida i que la gent no tingui por de cara al futur perquè hi guanyarem i tot el que està iniciat va en aquest sentit, i es veu. Sobre la urbanització dels districtes, ningú ha dit que farà el mateix per menys diners. Continuarem dotant la ciutat de bons serveis i els equipaments esportius i educatius n’és un bon exemple. I tot això mantenint la identitat de Sant Cugat, que la gent es pugui retrobar en aquest centre o en les centralitats dels districtes. L’impuls cultural de la ciutat va adreçat en el mateix sentit. Per quants anys alcalde? Això ho decideixen els ciutadans.

UNIS i la plataforma Catalunya 2003 de Pere Esteve inicien contactes

J.M.C. / SANT CUGAT

n primer contacte entre la plataforma Catalunya 2003, dirigida per l’exsecretari general d’Unió Pere Esteve, i la Unió d’Independents de Sant Cugat (UNIS) ha servit per evidenciar la bona sintonia entre totes dues formacions per deixar per a properes reunions prendre algun acord sobre possibles col·laboracions. UNIS va contactar amb la plataforma per iniciar una possible projecció fora de l’àmbit municipal, mentre que Pere Esteve està fent una ronda de contactes en diverses ciutats per difondre el seu projecte. Segons Esteve, “la política catalana no va bé” i per això “s’ha de reaccionar perquè l’ac-

titud de la política catalana protagonitzada per CiU i PP és feble”. Esteve afegeix que aquesta feblesa té una dimensió nacional però probablement també la té a escala local”. Esteve, que també ha tingut propostes de la Selva i el Maresme, vol explicar “per quines bandes volem orientar la nostra activitat tant pel que fa al debat polític com per la perspectiva electoral”. UNIS reitera el seu objectiu de les eleccions municipals amb persones de la ciutat preocupades per Sant Cugat però no descarten que si les converses fructifiquen, podrien tenir una projecció al Parlament de Catalunya a través d’acords amb Catalunya 2003. Per la seva banda, Esteve amplia el seu marc d’ac-

Pere Esteve explica el seu projecte polític a Sant Cugat

tuació a les eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees. Esteve vol “reactivar” el debat polític i tenir una participació en els processos electorals tot i no ser un partit, per “enfortir l’espai coherent i no subordinat a les forces estatals”. Això vol dir un espai habitualment ocupat per ERC però obert a tot

JORDI GARCIA

tipus de col·laboracions amb gent d’altres partits o independents. Esteve es marca com a objectiu el 2003 per “iniciar un procés d’influir en la política catalana amb l’enfortiment d’espais febles i això no s’esgota amb la col·laboració amb una sola força política o amb un sol candidat”.

PUBLICITAT

Dijous 2 gener del 2003

El teu petit gest pot canviar el m贸n.

28 SOCIETAT

Dijous 2 gener del 2003

La Setmana en

imatges

La Capella Reial va portar cua

Diumenge 22 de desembre El públic va haver de fer una llarga cua per tal d’assistir al concert de nadales renaixentistes que la Capella Reial va oferir el dia que es complien 1.000 anys de la concessió de la butlla papal al Monestir de Sant Cugat. Fotografia: JORDI GARCIA

Pastorets innocents a la Floresta Dissabte 28 de desembre Més de 350 persones van assistir a les representacions d’Els Pastorets de la Floresta –els dies 21, 26 i 28 de desembre–, que compleixen 10 anys al districte. L’últim dia va ser el que va comptar amb més assistència. Precisament, el dia 28, abans de començar l’espectacle, hi va haver una discussió entre el públic que va fer posposar la representació uns minuts. Naturalment, es tractava d’una innocentada. Fotografia: ENRIC FABRE

SOCIETAT

Dijous 2 gener del 2003

Un pessebre interactiu Divendres 27 de desembre El grup de teatre Espiral, amb la col·laboració de la Coral L’Harmonia, va reprendre un any més la tradició del pessebre vivent a Valldoreix, aixó sí, amb un toc de modernitat i de joc amb el públic. El Casal de Cultura del districte va acollir, entre els dies 27 i 29 de desembre, les Escenes d’un pessebre vivent interactiu i benèfic. Fotografia: ENRIC FABRE

20è aniversari de la Coral Serra d’Or Dijous 26 de desembre L’església del Monestir va ressonar amb les veus dels cantaires, dirigides per AndreuRecasens i acompayades en una oca-

Tandem Campmany Guasch DDB

El tradicional concer t de Sant Esteve de la Coral Serra d’Or va coincidir dijous amb el 20è aniversari de la formació.

sió tan especial per l’Orquestra de Cambra.

Fotografia: ENRIC FABRE

Un altre punt de vista.

• Es poden veure les coses des de moltes perspectives. Probablement, el més senzill és jutjar-les per la seva presència, sense preocupar-nos massa pel que són en realitat. Sense valorar-ne el caràcter ni la sensibilitat, només a l’abast d’uns pocs. Hi ha una altra actitud, en la qual el que és important és la persona

i el menys important, l’aparença. Passat. Hi ha una altra manera d’entendre la vida. Equipament de sèrie: Coixins de seguretat frontals de grans dimensions i laterals per a conductor i acompanyant, coixins de seguretat de cap, programa

Passat

d’estabilitat electrònica (ESP), ABS, climatrònic, tancament centralitzat amb control remot i sistema de seguretat antirobatori, ràdio Gamma amb 8 altaveus.

L’ E S P E R E M A :

Auco Vallès, S.L. Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 93 674 71 71 - 08190 Sant Cugat del Vallès

30 CIUTAT

Dijous 2 gener del 2003

Santiago Rusiñol no es reobrirà al trànsit J.M.C / SANT CUGAT L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va anunciar en el tradicional balanç de l’any que el carrer Santiago Rusiñol no es tornarà a reobrir al trànsit de vehicles passat festes. Fins ara, el cèntric carrer es deixava per al pas de vianants durant els caps de setmana i de moment, es preveia reobrir-lo al trànsit passat Reis. L’alcalde es reuneix avui mateix amb els comerciants de la zona i amb els veïns el dia 7 per explicar-los el projecte. Les obres perquè el carrer que va des de la plaça Octavià fins a la plaça dels Quatre Cantons sigui només per als vianants començaran el dia 7 de gener i duraran dos mesos perquè estigui enllestit de cara a la primavera. El carrer Santiago Rusiñol s’afegeix als carrers de vianants que ja hi ha al centre històric de Sant Cugat inclosos en el Pla de Vianantització. Després, les obres continuaran pel carrer Valldoreix, ara també tancat

al trànsit els caps de setmana, i la plaça de l’estació, que es faran de manera esglaonada. Recoder va declarar que pel que fa al pla, “ja hem fet el més difícil” i ara queden altres carrers més petits com Sol, Carme, Sant Ramon i Castillejos, que “s’aniran fent com s’estan fent els altres”, va afegir Recoder. Pel que fa al carrer de la Creu, ara en obres, s’ampliarà al doble l’amplada de les voreres però continuarà obert al trànsit perquè “s’han de mantenir criteris de mobilitat”. Pel que fa a aquest nou any, Recoder va dir que “acabarem moltes coses però també en començarem de noves”, com ara la ciutat esportiva i l’entrada en funcionament de l’àrea d’Esports de la rambla del Celler. L’alcalde va dir que “les ciutats no funcionen amb els mandats electorals” i va acusar de poc respectuosos aquells que ho consideren així. Per això i pel que fa a les pròximes eleccions municipals, en què opta a la reelecció per la llis-

Esmorzar de l´alcalde amb els mitjns de comunicació

ta de CiU, va afirmar que “confio que la gent ha entès el nostre projecte de ciutat i això ho valorarà i ha de tenir una justa resposta”. Recoder va dir que en aquests quatre anys, han fet més projectes dels que en un principi havien previst en el seu programa electoral. TGV Respecte al pas del Tren de Gran Velocitat (TGV) per Sant Cugat, l’alcalde va dir que “no ho tinc clar”. L’alcalde es va mostrar prudent amb el projecte del Ministeri de Foment perquè en aquests moments hi ha pocs aspectes defi-

JORDI GARCIA

nits pel que fa al tram que ha de passar per la comarca. L’alcalde considera que “el més calent és a l’aigüera” i que no sap per on passarà o on s’ubicarà l’estació, tot i que hi hagi hagut “afirmacions contundents” sobre això des de Madrid. Recoder ha posat en dubte que la mateixa línia de Renfe que passa per Sant Cugat pugui assumir trens de mercaderies, de passatgers de Rodalies i el TGV previstos en el projecte inicial, però que tampoc sap si hi ha un projecte alternatiu per construir una via específica per al TGV. Sobre el calendari, també ha reiterat que no el sap. Per

Recoder, les afirmacions de Foment no es corresponen amb els fets i “tinc la sensació que aquestes decisions no estan preses”. Segons Recoder, la prioritat ara del Ministeri és arribar a Barcelona i a l’aeroport, i Sant Cugat és un tema que el Ministeri “ha aparcat per al futur”. D’altra banda, l’alcalde va fer una valoració positiva dels actes del Mil·lenari perquè “hem situat Sant Cugat en el mapa cultural”. Aquest any s’obrirà una oficina de turisme i entrarà en funcionament la primera fase del museu de Sant Cugat. També s’obrirà la Casa Aymat.

L’Ajuntament prepara el bosc per prevenir incendis J.M.C. / SANT CUGAT Aquests dies s’estan portant a terme diverses tasques de manteniment i neteja als boscos que envolten Sant Cugat, previstes en el pla de protecció contra els incendis forestals. A la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada de l’escola Avenç, s’està fent una tala controlada d’arbres per fer una franja de protecció en el perímetre de la zona de Can Bell, al parc de Collserola. L’Ajuntament és l’encarregat de portar a terme aquests treballs, que s’inclouen dins el pla d’emergències i segu-

retat de la ciutat. Tot i l’espectacularitat dels treballs i les alertes d’alguns veïns, la tala d’arbres està prevista dins la normativa i no se’n talen més dels estrictament necessaris per a la realització de la franja protectora en aquest indret de reserva natural. Sant Cugat té signats diversos convenis pels quals s’encarrega del manteniment i neteja d’algunes zones del parc natural que es troben dins el terme municipal de la ciutat. Els treballs formen part d’una actuació habitual per preparar els boscos de cara a l’estiu.

La tala d’arbres controlada a la carretera de l’Arrabassada

ENRIC FABRE

Delphi Diesel Systems S.L. Av. de Cerdanyola, 97-101 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

CIUTAT

Dijous 2 gener del 2003

L’accés de les escales Tarruell s’obrirà a finals de febrer J.M.C. / LA FLORESTA Les escales Tarruell, a la Floresta, no es tornaran a reobrir al pas de vianants fins a finals de febrer, segons han informat fonts de l’Ajuntament de Sant Cugat. Aquest retard es deu a la complexitat de les obres que han de desenrunar la terra i un mur que van caure d’una finca particular damunt l’accés, el passat 10 d’octubre. Des de fa unes setmanes que una màquina ja treballa per a la reconstrucció del mur un cop la propietat privada va presentar un projecte de reconstrucció. L’obra ha estat encarregada a l’empresa CIC-3 SL i els costos, tot i que no estan determinats, pujaran entre els 72.000 i els 90.000 euros. Aquestes obres són la continuació de les que ja va iniciar el mateix Ajuntament en una primera fase amb l’objectiu de contenir les terres i evitar un segon esfondrament. Amb tot, va ser impossible retirar la terra de les escales donat que eren l’única garantia de contenció. El cost d’aquesta primera

fase va ser d’uns 12.000 euros, que han anat a càrrec de l’Ajuntament i posteriorment es requerirà a la propietat. En la segona fase dels treballs, les característiques de l’indret, de 2 metres d’amplada i un gran desnivell, impedeix l’entrada de màquines grans i gairebé tota l’obra s’ha de fer manualment. Això retarda el procés que se suma a les condicions climatològiques. D’altra banda, i per garantir la seguretat, s’està fent una fonamentació especial amb la tècnica del micropilotatge. Això permet un premsat d’alt grau de fermesa per evitar futurs esfondraments. Després de festes, aquestes màquines entraran en acció un cop s’acabi la preexcavació que s’està fent en aquests moments. Als veïns que tenien una sortida per les escales Tarruell se’ls ha habilitat un pas provisional per la banda per on passen els vehicles i evitar el fangueig. De moment, no s’ha trobat cap altra solució per restablir el pas per l’indret donada la complexitat de l’orografia i la perillositat del pendent.

Quintana (UNIS) substitueix Sagalés J.M.C. / SANT CUGAT El fins ara portaveu d’Unió d’Independents de Sant Cugat (UNIS), Miquel Quintana, és el nou cap de llista de la formació que reapareix cada quatre anys en el panorama polític santcugatenc. Quintana substitueix Ramon Sagalés, que havia estat proposat inicialment per la formació. El canvi no es deu a cap estratègia concreta sinó, segons Quintana, “va ser el mateix Sagalés i altres membres del partit que em van proposar encapçalar la llista ja que començava a ser conegut per la meva feina com a portaveu”. Per Quintana, ser l’alcaldable d’UNIS a les pròximes eleccions municipals “és un grau més dins la formació i un repte molt important”. Amb tot, Quintana diu que “tots treballem per la mateixa causa i a UNIS no hi ha problemes de protagonisme”. En l’àmbit personal, considera que “m’he marcat una fita més alta i això representa una gran responsabilitat perquè no només hauré de respondre davant el partit sinó també davant l’electorat”. D’altra banda, els indepen-

Miquel Quintana, por taveu d’UNIS

dents de Sant Cugat que van anunciar lluitar per l’economia de la ciutat, portaran a Valldoreix el fins ara vocal del Partit Popular a l’Entitat Municipal Descentralitzada, Pantaleón de Miguel. Segons De Miguel, fa anys que va deixar de

JORDI GARCIA-

militar amb el PP i tot i que continua com a únic vocal del grup a l’EMD, no s’hi sent vinculat ni amb cap obligació. La presentació oficial dels dos candidats a la ciutadania es farà en un acte públic entre els dies 11 i 18 de gener.

Les JERC se solidaritzen amb els presos La formació política assegura que el delicte que han fet aquests presos ha estat “lluitar Les Joventuts d’Esquerra per la llibertat” i per un món Republicana de Catalunya més just i solidari, i denuncia (JERC) van organitzar una que “s’han extret declaracions marxa en solidaritat amb els sota tortura” i que han estat criminalitzats presos polítics per seguir catalans. qüestionant L’agrupació va El delicte d’aquests sistefer una marxa presos ha estat “lluitar l’actual ma polític que amb torxes per per la llibertat” va en contra Sant Cugat per els moviments reclamar la llii per un món més just socials. Per bertat dels i solidari això, les JERC presos polítics es van solidacatalans per aquest Nadal. Les JERC diuen ritzar sota la simbologia d’una que “aquestes persones viuen flama. Entre els presos catalans a dispersades a milers de quilòmetres de casa”, fet que encara què es refereix la formació, hi és “més angoixant per la situa- ha els dos vallesans Zigor ció de les seves famílies”, que Larredonda i Laura Riera, han de patir altes despeses empresonats sota l’acusació de econòmiques i llargs i esgota- col·laborar amb banda armada i a l’espera de judici. dors viatges. J.M.C. / SANT CUGAT

La pancar ta i les torxes de les JERC en solidaritat amb els presos polítics catalans

ENRIC FABRE-

Dijous 2 gener del 2003

SOCIETAT Sant Cugat envia a Galícia una expedició de més de 80 voluntaris E

Redacció / SANT CUGAT

l Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) ha organitzat una expedició solidària a Galícia per ajudar a retirar el fueloil vessat pel vaixell Prestige a l’Atlàntic. La sortida va tenir lloc ahir i s’allargarà fins diumenge. En total s’hi han apuntat prop de 80 voluntaris. Els autocars van sortir de davant del Centre Cultural a la tarda en direcció a Muxía. En un primer moment s’havia previst marxar del dia 26 al 30 de desembre, però a causa de la saturació de voluntaris es va posposar la sortida al gener. L’Ajuntament de Sant Cugat subvenciona els autobusos, mentre que l’associació de botiguers Sant Cugat Comerç finança el material necessari per participar en la neteja de les platges, com ara equips de protecció, pales o cubells. Tots els estris s’han comprat a la ferreteria El Pont a preu de cost. El CMSC ha organitzat diversos grups de treball per inten-

tar gestionar el menjar, aconseguir la informació necessària sobre la perillositat del fuel i tenir una farmaciola ben equipada per a la higiene i neteja després de les jornades de treball. NUNCA MÁIS SANT CUGAT Els organitzadors volen donar continuïtat a l’experiència, ja que encara queda feina per temps. Per aquest motiu, quan torni l’expedició es crearà una plataforma Nunca Máis a Sant Cugat per donar suport al poble gallec. D’altra banda, per demà s’ha convocat un acte solidari a l’església del Monestir per tal de denunciar les condicions en què naveguen arreu del món vaixells de les característiques del Prestige, amb petroli i altres substàncies perilloses. Set entitats de la ciutat han signat un manifest en què reclamen a les administracions polítiques més exigents i responsables davant de fets com els que viu actualment el poble gallec. Es tracta de l’Escola de Música

L’expedició de santcugatencs tornarà diumenge vinent

Carme Talleda, de l’Associació d’Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, de Canals Galeria d’Art, del Centre Borja i de Ràdio

JORDI GARCIA

Sant Cugat –que ha enviat la periodista Vanesa Hernàndez a Galícia–, a més de l’Ajuntament i de Sant Cugat Comerç.

Els guanyadors del Príncep L’envelat de Nadal ofereix i Princesa recullen l’anell encara vuit activitats de tot d’or i diamants de Mireia’s tipus per a infants i adults

Ricard Juanola i Carolina Pasqual han guanyat els anells d’or i diamants

Redacció / SANT CUGAT Els guanyadors del concurs per trobar el Príncep i la Princesa de la joieria Mireia’s, Ricard Juanola i Carolina Pasqual, van recollir el premi dissabte a la mateixa botiga. Tots dos es van endur a casa la joia que es van emprovar i que els va anar com anell al dit. Tothom qui mirava que el cèrcol que va estar exposat a l’aparador fins al dia 18 de desembre li entrés perfectament va optar a concursar en un sorteig amb l’anell mateix com a premi. Mireia’s organitza per segon any consecutiu aquest concurs coincidint amb l’arribada de les festes nadalenques. La joieria,

JORDI GARCIA

ubicada al cèntric carrer de Valldoreix, vol reviure així el conegut conte de la Ventafocs amb l’objectiu d’agrair els clients la fidelitat amb què els obsequien al llarg de l’any. Els anells en qüestió, fets d’or i diamants, estan dissenyats per a home i per a dona de la mà de la joieria Mireia’s. També s’han sortejat altres objectes de regal, com ara dos rellotges de la firma Movado, per a Anna Maria Jané i Àlex Gascón; una ploma estilogràf ica St. Dupond, que s’ha endut Isabel Prada; un rellotge unisex de la firma Locman, que ha anat a parar al canell de Maria del Carme Unzueta; i un cap de setmana a Eivissa, que ha estat per a Elena Ribero.

L’envelat de Nadal està ubicat al parc del Pla del Vinyet

Redacció / SANT CUGAT L’envelat de Nadal tancarà la programació diumenge que ve al matí amb una xocolatada de comiat a partir de les onze. L’edició d’enguany està marcada per un augment del recinte que alberga la carpa i les activitats per a infants, al parc del Pla del Vinyet, i per l’actuació de Quico, el Cèlio, el Mut i el Noi de Ferreries, que es podrà veure demà a partir de dos quarts d’onze de la nit. L’espectacle, que costa quatre euros, es titula Lo misteri de Nadal. Altres activitats que encara es poden fer a l’envelat són el taller de joguines

JORDI GARCIA

animades i jocs de màgia –aquest matí a les onze–, el de petits globus aerostàtics –demà a la mateixa hora– o el de fanalets de reis –dissabte–. També es podrà assistir a l’actuació de Miqui Jiménez i el conte musicat per a infants a partir de tres anys titulat Ton pare balla el drac –que es farà aquesta tarda a les sis–, de la companyia de clown i circ Industrial Teatrera, que presentarà Il Mondo per a nens i nenes a partir de cinc anys –demà a la tarda–, o a la sempre esperada arribada dels ambaixadors reials a l’envelat, dissabte a les sis de la tarda per recollir les cartes dels més menuts. L’acte comptarà amb l’animació infantil de la popular companyia Xip Xap.

SOCIETAT

Dijous 2 gener del 2003

Els primers catalans, a Sant Cugat Redacció / CASA DE CULTURA Humans! Els primers pobladors de Catalunya és el títol de l’exposció que es pot veure fins al 26 de gener a la Casa de Cultura. Aquesta mostra pretén donar a conèixer i trencar amb alguns tòpics de la vida dels primers pobladors de Catalunya, centrat en el paleolític. Es tracta d’una exposició itinerant de la Fundació La Caixa i té com a principal objectiu explicar els orígens de l’home i els seus primers assentaments en el territori que avui coneixem com Catalunya. Aquesta mostra està estructurada en sis àrees que compten amb

reproduccions d’algunes escenes del que era la vida quotidiana d’aquests primers catalans. Així doncs, el visitant podrà conèixer quins van ser els primers poblats humans a Catalunya, les formes de subsistència que practicaven, la relació amb l’entorn, eldesenvolupament tecnològic i els costums culturals. La mostra es fixa en la vida al paleolític, amb una base científica, però amb un plantejament totalment divulgatiu. De fet, aquest és un punt cabdal, ja que l’exposició està pensada per rebre la visita de grups escolars, de tal manera que poden conèixer la vida d’aquests

L’exposició es podrà veure fins al 26 de gener a la Casa de Cultura

primers catalans de ben a prop, a banda de participar en tallers que els permetran saber com tallar pedra amb les seves pròpies mans, tal com feien a la prehistòria. En aquest sentit, la interactivitat és un dels punts més destacats de la mostra, que promou el fet d’interrela-

cionar-se amb les escenes representades de la vida d’aquests pobladors. D’aquesta manera es pretén trencar amb alguns dels tòpics més freqüents que circulen sobre la vida en aquesta època. La manera de desmentir algun d’aquests mites és

JORDI GARCIA

presentar la vida dels primers humans catalans. D’altra banda, es va anunciar que la nova exposició d’aquest tipus que acollirà la Casa de Cultura serà Al-Andalus. Els aromes de l’Islam, que arribarà d’aquí a un parell de mesos.

L’EMD de Valldoreix posa en marxa la seva pàgina web

Francesc Cardoner i Xavier Cor tès

Magda Méndez / VALLDOREIX L’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha posat en marxa la seva pàgina web oficial: www.valldoreixobert.net. El principal objectiu de la posada en marxa d’aquesta pàgina web és facilitar l’accés a la informació i els tràmits administratius que es realitzen habitualment des de l’EMD. Així doncs, totes les persones que ho desitgin podran fer a través de la xarxa diferents tràmits administratius, que van des de descarregar els impresos per a la presentació d’instàncies fins a la sol·licitud del carnet de famílies nombroses. Una altra de les peculiaritats d’aquesta nova pàgina web és un espai virtual que permet tenir una línia directa oberta amb el president de l’EMD, Francesc Cardoner. “Ens ha semblat interessant entrar dins d’aquesta tecnologia per tal de poder millorar i garantir l’accessibilitat als ciutadans de Valldoreix”, explicava Cardoner, que apuntava que “fins ara hem prioritzat l’atenció personal de

JORDF GARCIA

tipus presencial, i això està limitat per uns horaris, fet que no passa amb la nova pàgina web”. Un dels principals és el que aporta informació sobre les entitats i associacions del districte, a banda dels equipaments de què es disposa, una altra dedicada al comerç de Valldoreix i l’agenda cultural, amb totes les activitats que es porten a terme en el districte. També hi ha un enllaç que permet accedir a la informació del butlletí municipal i un altre que fa un petit resum de la història de Valldoreix. Finalment, un dels apartats destacats de la pàgina web és el plànol del districte, que disposa d’un localitzador per indicar la manera com arribar a diferents llocs d’interès de Valldoreix o a qualsevol adreça d’aquest districte santcugatenc. “La pàgina web pretén donar servei, que és la raó fonamental de les administracions públiques”, assegurava Cardoner, “volem aconseguir que la gent participi”. De cara al futur es preveu la posada en marxa d’un espai de comerç virtual i poder facilitar nous tràmits.

L’entrega de premis es va fer al Teatre-Auditori

JORDI GARCIA

Sis premiats pels seus consells per ser més cívics en el marc de l’enquesta a la gent gran Redacció / SANT CUGAT Les opinions sobre el civisme també es premien. Sis membres dels casals de la gent gran del nostre municipi que van participar a l’enquesta promoguda per l’Ajuntament. També es va premiar

els casals amb televisors, vídeos, karaokes i radiocassets. Isabel Martín (Casal de Valldoreix), Manuel Martín (Racó de l’Amistat, les Planes), Lina Cerzuela (Llar d’Avis de la Parròquia), Dolors Gil (Casal de Mira-sol), Dídac Collado (Centre de

Dia Sant Cugat) i Consuelo Oriol (casal de la Floresta) van ser els premiats. Tots ells van rebre 150 euros en vals de compra per canviar a les botigues de Sant Cugat Comerç. L’entrega de premis es va fer en el marc d’un espectacle de música i dansa que va tenir lloc a l’Auditori.

34 SOCIETAT

Dijous 2 gener del 2003

Els dogmes psicològics falsos, al Centre Borja CENTRE BORJA / SANT CUGAT

Els Reis tornaran a arribar en helicòpter

ARXIU

Deu carrosses s’apunten a la cavalcada de Reis Redacció / SANT CUGAT El concurs de carrosses d’acompanyament dels Reis ha registrat fins ara una desena de participants, aproximadament com l’any passat. Ses Majestats tornaran enguany amb helicòpter a Sant Cugat. La cavalcada sortirà de l’avinguda de Torre Blanca, passarà pel Pla del Vinyet, Francesc Moragas, Lluís Companys, la plaça de l’estació, baixarà pel carrer d’Àngel Guimerà fins al carrer de Villà, per on girarà cap al carrer de Valldoreix. La rua prosseguirà per la plaça del Doctor Galtés, el carrer de Santa Maria, els Quatre Cantons, Santiago Rusiñol,

la plaça d’Octavià, la Plana de l’Hospital, Abat Armengol, Salvador Espriu i Joan XXIII, i continuarà pel passeig de Torre Blanca, la plaça d’en Coll, altre cop pel passeig de Torre Blanca, per l’avinguda de Cerdanyola, els carrers de Montserrat, Abat Guillem d’Avinyó, per l’avinguda de Francesc Macià i la rambla del Celler. La cavalcada passarà de nou per Francesc Moragas, Sant Antoni i acabarà el recorregut a la plaça de Barcelona. A l’Ajuntament es donaran els premis a les millors carrosses. És possible que a última hora hi hagi alguna modificació en el recorregut en funció de les obres.

La psicologia, com qualsevol altra ciència, ha creat els seus propis mites o falsos dogmes que a vegades resulten difícils de trencar. El dia 10 de desembre passat, el professor Jaume Patuel, psicopedagog i psicoanalista, va exposar, en el Centre Borja, com aquestes falses creences dificulten, quan no impedeixen, el normal desenvolupament de la vida mental. Patuel va exposar la dificultat d’abastar la totalitat de l’alè de vida que és la psikhé. És per això que el mot psicologia sempre va acompanyat d’un adjectiu que delimita el camp d’estudi en què es vol aprofundir. Actualment, es dibuixen quatre grans corrents, el conductual, centrat sobre els comportaments o les conductes visibles de les persones; el profund, que busseja en l’inconscient; l’humanista, que intenta apropar-se a l’home com un tot integral; el transpersonal, que va més enllà del simple individu; finalment l’espiritual, que intenta explicar allò que els altres corrents no són capaços d’esxplicar. La limitació de cada un d’aquests enfocaments aboca a la teoria de la margarida: l'anàlisi d’un pètal no explica com és la flor sencera. Això fa que sovint es caigui en reduccionismes, a convertir en veritat general o dogma allò que només és cert per a un determinat nombre de casos concrets. El pensament crític és el que ens

ajuda a veure si una proposició és certa o falsa. El problema, però, és que ben sovint es nega el pensament per tal d'haver d’escollir, d’anar a contra-corrent o simplement d’haver d’enfrontar-se amb el propi món interior. El dogma, com a certesa universal no discutible, ben sovint és un bon refugi per a la tranquil·litat personal. Així, hom es pot situar en posicions extremes i afirmar que el succeït en la infància no té cap conseqüència posterior o, contràriament, assegurar que tot deriva de com es va viure la infància. Un

El psicopedagog Jaume Patuel va fer una conferència sobre les falses creences que dificulten la vida mental reduccionisme excessiu pot portar a atribuir totes les culpes als pares, com si el subjecte no fos autor de la seva pròpia vida. La societat moderna ha potenciat dogmes que, d’una manera o altra, han existit sempre. Així, la necessitat de sentir-se estimat com sigui té a veure amb el valor que es dóna al triomf personal, amb el perill d’obsessionar-se amb el perfeccionisme i amb la frustració i el risc de derivar cap a complexos d’inferioritat si no s’assoleixen les fites proposades. Les expressions dogmàtiques són

d’ús corrent en la vida quotidiana. El problema no és exclamar puntualment "això és un desastre!", sinó ferho amb convicció. Les postures catastrofistes es deixen arrossegar per les circumstàncies sense plantejar com pot ser reconduïda una determinada situació. Un altre exemple ben comú és culpar els altres i eludir les pròpies responsabilitats. La frase més recurrent és "jo ja ho havia dit, i no em va fer cas". Però també hi ha posicions contràries d’una assumpció excessiva de responsabilitats, que porten a situacions de gran tensió, d’aclaparament, i que poden desembocar en un fort estrès i fins i tot en un bloqueig mental. Així, el conferenciant va seguir amb frases tals com "és massa difícil per a mi", "no puc permetre’m cap errada" i moltes altres. Com a final va presentar el sentit comú, allò que els catalans anomenem el seny, un sentit intern aristotèlic que té una importància bàsica per discernir entre dogma i realitat. Perquè, evidentment, no és el mateix parlar de la psicologia dels recursos humans, que d’humans amb recursos psicològics, ja que la primera, extensivament emprada en el món occidental, no és res més que una simple manipulació de l’ésser humà, com un pot usar recursos tecnològics, pedagògics, informàtics o de qualsevol altre tipus. Els falsos dogmes incideixen fortament en la realitat emocional de les persones i es fa necessària una gran pedagogia.

SOCIETAT

Dijous 2 gener del 2003

EUiA comença una campanya antiguerra a l’Iraq

La pedra de l’altar es queda al terra Magda Méndez/ SANT CUGAT

guerra i mai a favor de les seves suposades causes”. D’acord amb l’esperit d’aproa Iniciativa per Esquerra Unida i Alternativa pament (EUiA) ha iniciat una campanya Catalunya-Verds (ICV) per a les en l’àmbit català, que es manifes- properes eleccions municipals i tarà també a Sant Cugat i que serà autonòmiques, EUiA vol augmentar també la paral·lela a la relació en d’Izquierda temes com Unida (IU) a La formació considera aquest, “en diverses zones de que una guerra què sempre hi l’Estat espanyol, continuaria l’escalada ha hagut una en què s’exigeix sintonia, i per la no-iniciació bèl·lica imprevisible això està en d’una guerra contra països musulmans marxa una contra l’Iraq que, campanya al seu parer, faria augmentar encara més el patiment conjunta d'EUiA i ICV contra la del poble iraquià i que “continua- guerra”. Aquesta campanya es ria l'escalada bèl·lica contra paï- basa en l’edició i el repartiment sos musulmans de conseqüències de cartells i de targetes postals que s’enviaran a la Moncloa. Els imprevisibles”. En un comunicat, la formació dos partits posen l’accent en la assegura que és conscient de “la causa econòmica d’aquest conseguretat prèvia que té George W. flicte. A les postals també es pot Bush en fer l'agressió, malgrat observar un nen iraquià amenaçat l’hostilitat de milers de manifes- per una pistola de benzinera i amb tants arreu del món, que surten al el text: Bush, Blair, Aznar... Qui carrer sempre en contra de la prem el gallet?. Redacció / SANT CUGAT

La Unió fa la renovació dels estatuts Redaccio / SANT CUGAT La Unió Santcugatenca ja té enllestida la renovació dels estatuts com a entitat. Aquest era un dels punts clau en la programació de la nova junta directiva, que donarà peu a una nova assemblea de socis. Des de la junta directiva s’ha enllestit aquest esborrany, que haurà de ser aprovat pels socis de l’entitat en una assemblea extraordinària. Des de divendres

20 de desembre del 2002, es pot consultar una còpia a la secretaria de l’entitat (de sis de la tarda a nou del vespre). Tothom qui ho consideri oportú, podrà presentar les esmenes necessàries per escrit fins al proper dia 10 de gener del 2003. D’altra banda, la Unió Santcugatenca va celebrar un dels actes més destacats de la seva agenda d’activitats: la festa de Cap d’Any. En aquesta ocasió, la música va anar a càrrec de l’Orquestra Montecarlo.

TOTS ELS SERVEIS TOTS ELS PROFESSIONALS TOT EL COMERÇ TOTS ELS CARRERS

La pedra que havia estat l’altar de l’antiga església de Sant Pere continuarà estant al terra de la plaça de Pere San. Així s’ha decidit finalment, després d’un intens debat sobre si s’havia de deixar allà on s’havia col·locat des de la desaparició de l’església o si s’havia de guardar per passar a formar part del patrimoni local mostrat en el futur museu de la ciutat. Tots els santcugatencs que hagin passejat alguna vegada per l’antiga plaça de Pere San de ben segur que s’havien fixat en una enorme llosa que es trobava a l’empedrat davant de l’escola de dansa Laura Esteve. Aquesta gran llosa és l’antiga pedra de l’altar de l’església de Sant Pere, que fa molts anys s’alçava al lloc on actualment hi ha el mercat municipal. Cap al 1916, la pedra de l’altar major es va recol·locar i va passar a formar part de l’empedrat de la plaça fins fa ben poc, quan van començar les obres de remodelació de Pere San. En aquest punt es va iniciar el

La pedra de l’altar de l’antiga església continuarà a la plaça

debat. L’historiador local Domènec Miquel considera que la pedra “s’ha de treure del terra” ja que “de l’antiga parròquia, se’n conserven molt poques coses”. Un dels punts que justificaven el fet que la pedra no estava consagrada, però l’historiador apuntava que “s’hi han jurat testaments durant molts segles a sobre”. En aquest sentit, Miquel creu que “qualsevol cosa que sigui un testimoni històric de la ciutat s’ha de conservar en un lloc digne”. Domènec Miquel ha estat una de les persones que ha presentat

JORDI GARCIA

instàncies a l’Ajuntament demanant que es conservi en el futur museu i també reclamant que es reuneixi urgentment la comissió del Patrimoni per decidir què es fa sobre aquest tema. “Que el 1916 es posés al terra perquè hi havia un clima més anticlerical, s’entén”, assegurava Miquel, però afegeix que el fet “que el 2002 no s’entengui que es tracta d’un testimoni històric em sembla inconcebible i d’una gran falta de cultura”. Segons l’historiador, encara no han rebut una resposta sobre les seves peticions per part de l’Ajuntament.

L’Ateneu amplia el nombre de tallers Redacció / SANT CUGAT L'Ateneu Santcugatenc ha ampliat per aquest segon trimestre el nombre de cursos així com els horaris que fan més fàcil apuntarse a alguna de les propostes de l'entitat. Les principals novetats a partir del mes de gener són un curs de fotografia, un de restauració de mobles i un altre de guions cinematogràfics. Els cursos de cuina també es veuen ampliats i ara es pot aprendre cuina per a diferents patologies, salses, peix, cuina boliviana i vegetariana. D'altra banda, continuen els

cursos d'Informàtica i d'Internet, que fins ara han tingut una gran acceptació, així com els cursos de ball: es pot triar entre el country, els ritmes caribenys i el tango argentí. Una de les novetats en aquest apartat és un curs de sevillanes que completa l'oferta d'estils que es proposen. També continuen els cursos de risoteràpia, reflexoteràpia i ioga, així com els cursos de llenguatge i coneixement amb cursos d'àrab, a més del francès, l'anglès i el català. També n’hi ha altres de més específics com el d'egiptologia, escriptura creativa o història de l'art.

Amb aquesta nova programació, l'Ateneu assoleix un dels seus objectius que és "la creació d'una oferta cultural estable dirigida a tots els santcugatencs amb continguts i horaris variats i preus assequibles". Les inscripcions pels cursos ja s'han obert a la seu de l'entitat i al casal del barri de l'avinguda Cerdanyola. Durant aquest trimestre que ara s'acaba, han passat per l'Ateneu més de 500 persones que han seguit algun dels cursos i tallers en els àmbits del coneixement, el benestar personal, els recursos i l'expressió.

Dijous 2 gener del 2002

CULTURA El director de l’ANC i l’alcalde presenten el llibre de l’Any del Mil·lenari

Jordi Savall dirigeix la Capella Reial de Catalunya

JORDI GARCIA

Missa solemne al Monestir

JORDI GARCIA

Ofrena floral a la tomba de l’abat Odó

JORDI GARCIA

Sant Cugat celebra els mil anys de la concessió de la butlla al Monestir va concloure amb l’homenatge floral a la tomba de l’abat Odó, que l’any 1002 va ls actes de celebració de l’any del promoure l’expedició a Roma. Aquesta mil·lenari de la concessió de la but- expedició, derivada probablement de les lla del papa Silvestre II al Monestir conseqüències de la ràzzia del califa Alvan arribar el diumenge 22 de desembre mansor de l’any 985 per les terres del compassat al seu punt culminant, ja que en tat cristià de Barcelona, tal com indica aquesta data es complien els 1000 anys l’historiador Domènec Miquel, va culminar exactes de l’esdeveniment. La presentació amb l’obtenció de la butlla papal del 22 de desembre del 1002. del llibre La butlla Per Domènec Miquel, de Silvestre II al Els actes del dia 22 l’impuls d’Odó va ser Monestir de Sant van incloure la presentació “decisiu per a la històCugat i el concert ria del Monestir” i la ofert per la Capella del llibre ‘La butlla butlla va significar “la Reial de Catalunya de Silvestre II al Monestir consolidació del cenovan ser els actes de Sant Cugat’ bi com a gran senyor centrals d’un dia feudal perquè va ratique va començar amb la celebració d’una missa en la qual va ficar els seus dominis territorials i jurisdicassistir, a més de l’alcalde de la ciutat Lluís cionals”. En el capítol de parlaments que va tenir Recoder, el president de la Generalitat, lloc just després de l’ofrena de flors, el preJordi Pujol. L’església del Monestir va rebre les sident de la Generalitat, Jordi Pujol, va autoritats a tres quarts d’onze del matí i, a demanar “la implicació de l’Església en la partir de le dotze del migdia, va acollir la construcció nacional de Catalunya”. En celebració d’una missa solemne oficiada aquest sentit, el president de la Generalitat pel bisbe de Girona, considerat com l’he- va establir un paral·lelisme amb el gest que reu de l’abat Odó. La celebració religiosa va fer Roma quan va concedir la butlla al E.A. / SANT CUGAT

Monestir de Sant Cugat. L’alcalde Lluís ser l’escenari d’una revetlla popular que es Recoder, pel seu cantó, va subratllar “la va desenvolupar al llarg de tota la tarda i en importància de mantenir vives les arrels la qual van participar, entre d’altres, els històriques de la ciutat”, així com de Bastoners i els Caparrots de la ciutat. Les “transmetre-les a les generacions més joves activitats de caire tradicional van protagonitzar clarament una festa que va incloure, de santcugatencs i santcugatenques”. El llibre La butlla de Silvestre II al a més, la interpretació d’una crònica de la Monestir de Sant Cugat, compilació d’arti- butlla. La Capella Reial, dirigida per Jordi cles realitzats pels historiadors Alba Savall, va posar el punt Rodríguez, Pere final a la celebració Lluís Artigues, El president de la amb un concert de Joan Ruiz, Ramon Generalitat, Jordi Pujol, nadales d’estil renaiSargatal, Antoni xentista. Prop de 600 Pladevall i Pere demana “la implicació de persones es van aplePuig, va ser presenl’Església en la construcció gar a tres quarts de deu tat aprofitant l’anide Catalunya” del vespre a l’església versari del docudel Monestir per escolment. L’obra explitar Un Nadal renaixenca, a través de cinc estudis ben diferenciats, la importància de tista. In tempore de Nativitate. El repertori la butlla, el seu context històric, la perso- va incloure El cant de la Sibil·la, peça que nalitat de l’abat Odó i del papa Silvestre II, adquireix “la ressonància adequada” en i el Monestir des d’un punt de vista arque- una església, tal com va assenyalar Savall. ològic. Els autors del llibre, en un gest Pel director de la Capella Reial de simbòlic, van signar un exemplar de l’obra Catalunya, l’església del Monestir va ser que va ser entregat en dipòsit a l’Arxiu l’escenari ideal per al concert, ja que va permetre “viure la música més enllà de la Municipal de Sant Cugat. La plaça d’Octavià, d’altra banda, va seva pròpia interpretació”.

CULTURA

Dijous 2 gener del 2003

Crítica de música i de teatre Dies de festa Eduard Jener / SANT CUGAT Música: ‘Valsos i danses’. Intèrprets: Orquestra Simfònica Sant Cugat. Director: Josep Ferré. Concertino: Anna Calvo. Repertori: Música de Salvador Brotons, Johann Strauss (pare i fill) i Peter I. Txaikovski. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 27 de desembre. El concert de Nadal és un fet absolutament assimilat en el nostre país des de l’original de Viena –nascut en els anys quaranta del segle passat– i arrela, cada cop amb més força, si l’orquestra també es d´aquí i el nivell assolit confirma una feina feta a consciència. L’OSC, que ja té 11 anys de vida, s’ha proposat fer música per a tothom i, sense deixar de banda la qualitat, selecciona la seva programació amb obres molt conegudes, sense deixar de fer estrenes quan convé o rebuscar entre la música del barroc menys interpretada o la popular del cinema; i això li atorga un nivell que fa, per exemple, que el concert que avui comento es faci set vegades, una d’elles el diumenge passat en

el Palau de la Música Catalana a Barcelona. El concert va començar amb una selecció de la suite El trencanous, de Txaikovski, inclòs el brillant Vals de les flors, per seguir amb polques i valsos dels Strauss, pare i fill, que va tancar la primera part amb una recopilació de nadales catalanes orquestrades pel mestre Brotons, que fa una mixtura intel·ligent i sensible que equilibra amb els diversos grups instrumentals fins a aconseguir acoblar un tutti contundent. La segona part, totalment integrada per peces de la família Strauss, es va iniciar amb Contes dels boscos de Viena, precedida per una divertida interpretació del segon percussionista com a solista de cullereta, tassa de cafè, got i paper de diari, auxiliat pel metall, per seguir amb Pizzicato polka, la Marxa egípcia, Tritsch Tratsch polka i El bell Danubi blau, és a dir una esplèndida mostra de la música vienesa amb intervencions còmiques, bàsicament del percussionista principal que, a més a més, en un concert com aquest, té molta feina musicalment parlant. Bisos, fruit dels aplaudiments, i la Marxa Radetzky amb l’actuació de tot el públic, tal com toca!Bones festes i millor música!

Tradició i modernitat Teatre ‘Pedra i sang’ . Text de Josep M. Jaumà i música de Joan Alavedra. Direcció escènica: M. Dolors Vilarasau. Direcció musical: Jordi Piccorelli. Intèrprets: Encarna Adelantado, Joan Berlanga, Ramon Calafell, Joan Fàbregas, Josep M. Jaumá, Joan Llamas, Martina Pérez Vilarasau, Jordi Piccorelli, Jaume Pla, Carles Sans, Marta Saña i Xavier Tor. Cor dels monjos: Max Aguilera, Rogeli Pedró i Jordi Piccorelli. Cor del poble format per 16 persones especialment per a les representacions d’enguany. Lloc i dia: sala capitular del Reial Monestir. 29 de desembre. Abans d’escriure aquest comentari he llegit el que vaig publicar l’any passat quan, per primera vegada, assistia a aquesta tragicomèdia musical en 13 escenes, un epíleg i una coda que es va estrenar el Nadal de l´any 2000. Tot el que vaig dir aleshores es pot ratificar: “La història empeltada de llegenda... La lluita dels diversos poders... Sempre per sobre del poble anònim que coneix i intueix que, per desgràcia seva, no hi ha res de nou sota la capa del sol. El joc, diguem-ne transhistòric... Mantenir la narració dels fets ajustant-se fidelment a les

Una escena de ‘Pedra i sang’

cròniques, però incloent-hi esdeveniments actuals, és molt interessant i demostratiu que les coses no són radicalment diferents en el fons...” Quina seria la raó per tornar a parlar de Pedra i sang? Doncs precisament això, la seva permanència un any més en l’àmbit extraordinari de la sala capitular –quin efecte sonor més escaient que sentir les campanes reials enmig de la funció quan el trasbalsat abat Biure, un magnífic Jaume Pla que sembla imbuït de l’encarnadura exacta del personatge, no sap què fer amb la reclamació d’en Saltells–; i el fet, comprovat, d’una assistència massiva en els quatre dies de programació allargada per l’èxit en dues sessions, i la demanda del públic que, per sort, es renova i constitueix l’essència mateixa del fet escènic, una comunió de sensibilitat i d’enteniment que les raons i els somnis de les persones són gairebé sempre les mateixes en el transcurs del temps. Tot el grup d’intèrprets –que repeteixen– resulten convincents en la difícil proximitat que no pot amagar res i la música ressona en l’espai precís per recolzar la mesura de la tragèdia i la renovada força de la gent per viure i intentar ser feliços. Els afegits en el text des del Prestige als euros, passant pel Sant Cugat m’estima, formen part del fet teatral; un fet que, no ho oblidem, va néixer precisament en els àmbits sagrats.

Masdeu exposa a la Sala Rusiñol

L’assassinat de l’abat Biure arriba de nou al Monestir E.A. / SANT CUGAT Pedra i sang va tornar al Monestir el dia de Nadal de la mà de la companyia Tetrateatre. La tragèdia de Josep M. Jaumà, que combina tocs dramàtics i d’humor al més pur estil shakespearià, va omplir la sala capitular en les tres representacions previstes per la formació dirigida per Dolors Vilarasau, els dies 25, 26 i 28 de desembre, i va obligar la companyia a perllongar les actuacions dos dies més, el 29 i el 30. Pedra i sang, que en el seu tercer any es consolida com a tradició nadalenca de Sant Cugat, ha assolit un èxit

rotund pel que fa a l’assistència de públic. El marc per a la posada en escena és immillorable, ja que l’obra es representa en el mateix Monestir que va ser escenari de l’assassinat de l’abat Biure durant la missa del gall del 1350. El misteri, així com una bona dosi de crítica social, són els ingredients principals del drama. Aquest any, a més, en l’escena que es reescriu cada temporada per tal de tractar els temes més punyents de l’actualitat, no hi podia faltar una referència a la crisi del Prestige i els espectadors es van topar amb un poble santcugatenc, suposadament medieval, preocupat, i molt, pels barrils de fuel.

M O N T S E R R AT M A S D E U

Redacció / SANT CUGAT Montserrat Masdeu exposa una col·lecció de 60 quadres a la Sala Rusiñol en aquestes dates nadalenques. De jardins i ciutats és el títol d’una mostra que reflecteix el paisatge urbà d’algunes de les ciutats de la regió italiana del Vèneto, com ara Venècia o Verona. Montserrat Masdeu té tota una trajectòria al darrere en el món de la pintura, afermada en els 30 anys de carrera artística. De jardins i ciutats es compon d’olis sobre tela

JORDI GARCIA

L’obra de Masdeu copsa la bellesa del Vèneto

en què es copsa tota l’esplendor arquitectònica de les ciutats italianes, sobretot vistes a la llum del capvespre. La lluminositat i una rica paleta de colors prenen protagonisme en aquest recull de l’obra de Masdeu. La Sala Rusiñol va inaugurar

JORDI GARCIA

l’exposició el 19 de desembre passat en un acte al qual va assistir l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, que va reconèixer la seva admiració. De jardins i ciutats romandrà a la galeria del carrer Rusiñol fins al proper 7 de gener.

38 CULTURA

Dijous 2 gener del 2003

Ignasi Roda posa música als poetes Redacció / SANT CUGAT Ignasi Roda ha tret un nou disc que, sota el títol Música per a poetes, representa el retorn d’aquest artista al món de la música, després de trenta anys de silenci. La botiga Compàs va acollir el passat 19 de desembre la presentació d’aquest disc compacte doble en el qual Roda fa una compilació musicada dels grans poetes de la literatura catalana. Ignasi Roda portava 30 anys allunyat de la música, que havia deixat per dedicar-se de ple a la seva carrera en el món del teatre. Ara l’artista ha retornat a la música per tal de retre, en les seves paraules, "un

homenatge als poetes catalans". Música per a poetes, definit d’aquesta manera, recull versos de poetes que Roda ha conegut personalment o a través de la seva obra com a lector. El disc aplega, entre d’altres, poemes de Miquel Martí i Pol, Josep M. de Sagarra, Frederic Mistral i Joan Maragall. Ignasi Roda va aprofitar l’acte del dia 19 per donar a conèixer el seu segell discogràfic, Ímion. L’artista engega aquest projecte amb l’objectiu, tal com va explicar, de "donar sortida a propostes que em semblin interessants sobretot des d’un punt de vista cultural i que no tinguin cabuda en les grans marques dis-

Roda va presentar el nou disc a Compàs

cogràfiques". De moment, Roda pensa ja en un futur disc compost per temes propis

ENTREVISTA A ELSA PONS

“Després del viatge a Egipte he descobert que el món és molt gran” Eva Arasa / SANT CUGAT L’exposició al bar El Punt reflecteix una etapa de la seva vida. En quin sentit? Tot va començar amb el viatge que vaig fer a Egipte l’any 1998. Fins llavors, només havia viatjat per Europa, per països propers culturalment. Per mi, Egipte va suposar un canvi, un impacte, i va ser el descobriment d’un paisatge i d’una atmosfera, de les espècies i les olors del país, així com dels poblats, mercats i personatges. ¿Havia marxat ja amb alguna idea del que es trobaria a Egipte? Havia sentit certs prejudicis, però aviat vaig adonar-me que es fonamentaven més en la por a allò que ens és desconegut que no pas en la realitat.

de l’artista, tant pel que fa a la música com pel que fa a les lletres de les cançons. A més, Ímion traurà, de

cara a un futur proper, un disc de dedicatòries i un altre pensat i concebut per als més menuts.

L’artista Rosa Melchor obre galeria al carrer Rosselló

fins al desert. Així vaig entrar en contacte directe amb la sorra, que és present a la meva obra. D’altra banda, la darrera vegada que he viatjat a Estambul ha estat aquest juliol. A Estambul he viscut l’època del Ramadà i he vist que no és un període apagat, sinó més aviat alegre. La nit s’omple de paradetes de menjar i de llums. Com trasllada les impressions a l’obra? Intento copsar les sensacions a través de matèries com la sorra, els papers de diari dels països on he estat, les etiquetes del menjar o les planes dels llibres infantils. De tota manera, intento defugir la cosa concreta, l’anècdota. No es tracta de dibuixar un lloc, sinó de plasmar les emocions. Ha comentat que el canvi no només va ser artístic...

I després d’Egipte? Vaig fer una sèrie de viatges pel nord d’Àfrica i també a Estambul. El primer després d’Egipte va ser una ruta en 4x4 pel Marroc, creuant l’Atlas

JORDI GARCIA

Va ser un canvi a tots els nivells. En el terreny més personal, després del viatge a Egipte, vaig decidir aprendre àrab. Les classes, a més, em van portar a engegar un projecte que, malau-

radament, no va tirar endavant. Es tractava d’un llibre bilingüe, en àrab i català, del qual havia de fer les il·lustracions. M’agradaria posar-m’hi de nou en un futur. ¿L’etapa iniciada el 1998 és una etapa tancada? En absolut. M’he adonat que el món és molt gran i hi ha moltes coses per descobrir. Si no puc anar a algun lloc, demano que altres persones em portin el que necessito. Pot ser sorra d’Eivissa o Formentera. No sempre cal anar molt lluny per viure sensacions interessants.

La nova galeria acollirà pintura figurativa i impressionista

Eva Arasa / SANT CUGAT Sant Cugat té una nova galeria d’art. Es tracta de L’Olivera, local regentat per l’artista Rosa Melchor que, a partir del 14 de novembre, va entrar en funcionament al carrer Rosselló. La línia de l’espai estarà marcada per la personalitat i el gust de la galerista, que s’inclina, pel que fa a la pintura, pels estils figuratiu i impressionista, així com per la fotografia de qualitat. Rosa Melchor, pintora i fotògrafa que va fer la primera exposició l’any 1973, ha decidit obrir la seva pròpia galeria, en la qual també hi té l’estudi dedicat a la producció i a les classes que l’artista imparteix a grups reduïts. L’Olivera va obrir les portes amb una exposició d’olis de la mateixa Rosa Melchor i del seu pare, Manel Melchor, que es va poder veure fins al dia 15 de desembre.

JORDI GARCIA

Des del passat 19 de desembre fins al 4 de gener, L’Olivera acull una exposició del pintor Jordi Vallbona. Vallbona ofereix en aquesta ocasió un recull de paisatges urbans que destaquen pel traç, la pinzellada de color i la llum. La galeria, d’altra banda, disposa d’una col·lecció d’art permanent composta per obres sense emmarcar de diferents artistes. Aquí el públic hi pot trobar sobretot dibuixos i aquarel·les. Aquesta selecció ofereix al visitant de la galeria peces d’art a preus assequibles i respon al desig de Melchor de "fer arribar l’art a tothom". Melchor ha volgut crear també un fons d’art, o club de socis, que permet als membres estar assabentats contínuament de les activitats de L’Olivera, alhora que poden gaudir de facilitats i descomptes en els productes.

CULTURA

Dijous 2 gener del 2003

L’art a Sant Cugat

Rosa Cirilo

Una alumna acompanyada per Carme Talleda

JORDI GARCIA

L’escola de música Carme Talleda ofereix un recital de Nadal E.A. / SANT CUGAT L'escola de música Carme Talleda va donar la benvinguda a les festes de Nadal amb una celebració que va tenir lloc divendres 21 de desembre al local del carrer Martorell. Els alumnes dels diferents nivells de l'escola van oferir un recital de repertori lliure davant els professors, els pares i els amics.Al voltant de 100 persones es van aplegar a l'escola dirigida per la pianista Carme Talleda per tal de gaudir d'un concert improvisat ofert per alumnes de diversos instruments, que explicaven què tocarien just en el

moment de pujar a l'escenari. Els primers a actuar van ser els més petits, que, acompanyats musicalment per la mateixa Carme Talleda, van mostrar els seus coneixements de rítmica. Tot seguit, els alumnes de flauta travessera, violí, piano i guitarra van inciar un recital, a voltes de manera individual, a voltes amb una segona veu de la mà de Talleda al piano. Els estudiants de nivells avançats també van interpretar algunes de les peces que estan estudiant en aquests moments, i van demostrar el bon nivell de l’escola pel que fa a la formació i la qualitat dels alumnes.

Xavier Baulies obté un èxit de vendes amb ‘Cel subtil’ Redacció / SANT CUGAT Xavier Baulies ha venut a hores d’ara més de mil còpies del seu disc Cel subtil, en el qual el músic i cantant santcugatenc posa música als poemes de Vicenç Llorca, compilats en el llibre que porta el mateix títol. El disc compta amb la participació com a rapsode de l'actriu Carme Elias i aplega un total de dotze cançons. Xavier Baulies, en la tasca de musicar l’obra poètica de Vicenç Llorca, ha comptat amb la col·laboració de l’esmentada Carme Elias i dels músics Pere Bardagí al violí, Pedro Javier González a la guitarra flamenca, Enric Palomar al piano i els teclats, Josep M. Duran també al piano, Philipe Vaillet a l’oboè, Carles Morera al bandoneó, Roger Blàvia a la percussió, Ignasi Zamora al baix fretless, Rai Ferrer

al contrabaix i Narcís Vidal a la guitarra de jazz, entre d’altres. Maria Hinojosa, a més, també hi posa la veu i participa a Cel subtil com a cantant. El disc ofereix una música de fusió pop i clàssica que combina ritmes càlids, tropicals i mediterranis amb un llenguatge harmònic ric en matisos que renova els conceptes de la cançó d'autor. L'espectacle musical que Xavier Baulies ha creat a partir de les dotze cançons de Cel subtil va ser estrenat al claustre del Monestir el setembre del 2001 i el disc ha estat presentat en l’edició d’aquest any del Festival Grec de Barcelona, en què ha rebut una molt bona acollida tant per part del públic com de la crítica. El disc, editat per DiscMusic, es pot adquirir a Sant Cugat, a la botiga Compàs del carrer Santiago Rusiñol.

Imma Pueyo Valgui aquest comentari de Nadal com a gest d’homenatge a l’artista santcugatenca Rosa Cirilo que, malauradament, la darrera setmana ens ha abandonat després de lluitar durant molt de temps i amb tota dignitat contra una malaltia que, a la fi, ha esdevingut guanyadora. Fins fa poc temps, la seva presència era habitual en les mostres de pintura organitzades per Firart, entorn de la plaça del Monestir. La Rosa esperava els diumenges per fruir de l’ambient artístic que s’hi viu, del diàleg dels amics que admiraven la seva obra, dels companys que comentaven les seves inquietuds i projectes. Estimulant a tothom perquè les mostres fossin una realitat, va encapçalar la creació de l’entitat com a sòcia fundadora el 1994, i va tenir-hi un gran protagonisme, fins a arribar a ser-ne la vicepresidenta el primer any. La seva vida ha estat un llarg camí ple de còdols i flors, acompanyada pel sofriment i l’optimisme. La mort del seu fill fou una escomesa molt forta, però la suportà amb valentia, aliena al defalliment, amb la delicada sensibilitat del seu tracte. La pintura li servia per alleugerir el patiment i extreure de la consciència una visió del món delicadament serè, un desig d’harmonia expressat en el paper amb llargues pinzellades horitzontals de pigment blau i aigua, plenes de matisos, semblant a una representació d’espais eteris i metafísics.

S’inicia en l’art des de ben petita estimulada, sens dubte, pel seu pare, a qui li agradava molt dibuixar. Els anys seixanta estudia a l’Escola Massana de Barcelona, on s’especialitza en pintura i mosaic. En les seves pintures fetes sobre seda es pot observar la influència d’aquesta tècnica en els compartiments i les divisions fetes amb reserva de cera sobre la superfície de la tela. Quan s’instal·la a Sant Cugat, assisteix a l’Escola Municipal d’Art, llavors a la Casa de Cultura. Hi havia un ambient d’inquietud artística, de discussions i berenars col·lectius que fomentaven la bona entesa entre els alumnes. Descobreix l’aquarel·la de la mà d’en Joan Tortosa, una tècnica que li permet expressar la pau i serenor amb les transparències de l’aigua i la frescor del color. És en aquest context on la Rosa organitza el Col·lectiu Nou, compost pel mateix nombre d’artistes que realitzaran un parell d’exposicions i d’on sorgeix la idea de crear una associació per poder mostrar l’obra al carrer, com en altres ciutats europees, amb la intenció d’apropar l’art a tots els públics. Un dels seus temes preferits era la figura, que dibuixa d’esquena, reflexiva sobre un fons monocolor. També ho eren els elements de l’entorn familiar –llibres, flors– i, sobretot, recordo els camps de roselles, esplanades il·limitades de taques vermelles, ondulants. Un bon lloc per reposar eternament. In memoriam: Rosa Cirilo

Dijous 3 gener del 2003

ESPORTS EL CLUB FLORESTÀ CULPA EL SANTCUGATENC DE FALSIFICAR UNA FITXA FEDERATIVA

L’Olimpyc Floresta trenca relacions amb el FS Sant Cugat pel cas Ríos

Joan Ramon Subirats, president de l’Olimpyc Floresta Futbol Sala

Àlex López / SANT CUGAT

l president de l Olimpyc Floresta Futbol Sala, Joan Ramon Subirats, va convocar una confer ncia de premsa divendres 20 de desembre a les pistes municipals de Can Llobet a la Floresta per fer p blic que aquesta entitat ha decidit posar punt final a les relacions institucionals amb el Futbol Sala Sant Cugat. L Olimpyc ha pres aquesta decisi despr s que, segons l entitat florestana, el FS Sant Cugat hagi fitxat Javier R os, amb fitxa federativa de l Olimpyc i sense cap baixa concedida pel club que dirigeix Joan Ramon Subirats. Arran del cas R os, l Olimpyc Floresta FS ja ha presentat per fax a la Federaci Catalana de Futbol Sala la fitxa del jugador i tamb ha enviat un recurs on requereix que el comit de competici d aquest organisme federatiu reconegui Javier R os com a jugador florest . Amb aquest document, tan sols pretenem que el comit reconegui Javier R os com a jugador de l Olimpyc. Tenim la intenci d arribar fins a les m s altes inst ncies de l esport catal . El club de la Floresta tamb ha entregat una carta exposant els fets a l alcalde

JORDI GARCIA

de Sant Cugat, Llu s Recoder, i tamb a Alfredo Bergua, regidor d Esports, i Jaume Tubau, regidor d InstalÆlacions Esportives de l Ajuntament. L’OLIMPYC TRENCA RELACIONS Subirats, que va iniciar la roda de premsa avan ant als mitjans informatius que havia de donar una mala not cia , va afirmar que despr s d aquesta situaci produ da la junta directiva de l Olimpyc Floresta FS es veu obligada a trencar qualsevol relaci amb el FS Sant Cugat . El mandatari va explicar que l entitat no ha volgut donar la baixa al jugador per un motiu econ mic . Segons el club, el jugador t un deute pendent amb l entitat que encara no ha fet efectiu. El president ha argumentat que fins al moment hem establert cinc tipus de contacte amb el FS Sant Cugat —dues entrevistes personals i tres trucades telef niques— i com que no ens han fet cap cas i no han volgut entendre la nostra postura, ens hem vist obligats desgraciadament a no tenir cap tipus de relaci amb l altre club de la ciutat. Ens sentim enganyats i menystinguts pel FS Sant Cugat . Subirats, per , va indicar que aquest tema s arreglaria aviat si el

Josep Maria Zapater, president del Futbol Sala Sant Cugat

FS Sant Cugat es fa responsable de tot el que ha passat, que honestament expliqui el que ha succe t . Segons fonts de l organisme federatiu, aquest no es pronunciar com a molt aviat fins passat la festivitat de Reis. Carlos Mart nez s el secretari de l Olimpyc Floresta FS i s qui signa les baixes federatives de l entitat. Mart nez concreta que jo vaig lliurar una baixa en m al jugador Jos Sim n, una baixa en blanc, amb data i signada per mi. Ho vaig fer aix perqu no tenia les dades de Jos Sim n. Per jo no he donat cap baixa a Javier R os i el FS Sant Cugat ha utilitzat la baixa que jo li vaig donar en m a Jos Sim n per fer tamb la baixa de R os. s aix de simple . El secretari de l entitat de la Floresta ha argumentat que una baixa es d na per duplicat, una per a la federaci i l altra per al nou club de destinaci del jugador. La federaci ha d exigir al FS Sant Cugat la segona c pia de la baixa . El cos directiu del FS Sant Cugat ha mostrat la seva sorpresa per com s ha desenvolupat tot plegat, tot i que el seu president, Josep Maria Zapater, assegura que el nostre procediment ha

JORDI GARCIA

estat correcte . El mandatari santcugatenc ha detallat a EL DIARI DE SANT CUGAT que si l Olimpyc vol trencar relacions amb el FS Sant Cugat, s el seu problema . El president de l entitat santcugatenca ha detallat tamb que l Olimpyc m ha vingut a demanar moltes baixes, fins i tot la de l equip femen al complet i jo no hi he posat cap entrebanc . EL CLUB TAMBÉ PRESENTA RECURS Jos Manuel Montes, coordinador esportiu del FS Sant Cugat i exdirectiu i excoordinador esportiu de l Olimpyc Floresta FS, ha indicat que tot aix s una rabieta del president de l Olimpyc . Montes ha afirmat que la den ncia que l Olimpyc ha lliurat a la federaci s un document ple de mentides i contradiccions que no poden provar . El FS Sant Cugat tamb ha presentat totes aquelles proves que ha cregut oportunes per demostrar que la tramitaci de la fitxa de Javier R os s legal. No veig una altra sortida que el comit ens doni la ra , ha dit Montes. En l actualitat, Javier R os juga en el segon equip del FS Sant Cugat.

PUBLICITAT

Dijous 2 gener del 2003

42 ESPORTS

Dijous 2 gener del 2003

L’ACTE VA COMPTAR AMB MÉS D’UN CENTENAR DE PERSONES

Gaspart presideix la presentació del calendari de la Penya Mil·lenni

Tercer triomf de Castañeda al Campionat de Catalunya À.L. / SANT CUGAT

Àlex López / BARCELONA El president del Futbol Club Barcelona, Joan Gaspart, acompanyat del president de la Penya Futbol Club Barcelona MilÆlenni, Jaume Guix , va presidir el passat 23 de desembre a la Sala de Membres d Honor de la Fundaci , a l estadi del FC Barcelona, l acte de presentaci del calendari MilÆlenni 2003, que per primera vegada ha editat la Penya Futbol Club Barcelona MilÆlenni de Sant Cugat amb el suport i la colÆlaboraci de l Associaci de Penyes del Vall s. UN CENTENAR D’ASSISTENTS A l acte, que va comptar amb l assist ncia de m s d un centenar de persones, tamb hi van ser presents els directius del FC Barcelona Agust Montoliu i Emili Creus. La PB Sant Cugat va estar representada pel seu president, Josep Maria F lez, i tres directius m s del club santcugatenc. Aquest calendari, anomenat MilÆlenni 2003, ser repartit a totes les penyes del Vall s. MilÆlenni 2003 s un colÆleccionable que recull la participaci i pres ncia de dotze presidents de diverses penyes de l Associaci de

Joan Gaspart va lliurar a Josep Maria Félez, president de la PB Sant Cugat, una rèplica emmarcada del mes de maig

Penyes del Vall s. Les dues penyes blaugranes de la nostra ciutat hi surten representades en els mesos de maig (Penya Futbol Club Barcelona MilÆlenni) i de juny (Penya Blaugrana Sant Cugat). Jaume Guix , president de la PB MilÆlenni, va explicar a EL DIARI DE SANT CUGAT que aquesta s una de

les activitats que ten em previst fer dins el nostre pla estrat gic. Sempre s un goig quan un projecte es transforma en realitat . Guix ent n les penyes barcelonistes des d una visi moderna, nova, m s actual i m s din mica . Segons el mandatari santcugatenc, el calendari reivindica el fet que es pot treballar pel Bar a des de mol-

JOSEP MASIP

tes maneres diferents . L acte va finalitzar amb l entrega per part de Jaume Guix a Joan Gaspart de l exemplar n mero u del calendari MilÆlenni 2003. Gaspart va assegurar que amb actes com aquest es demostren moltes coses com per exemple que el Bar a s una instituci excepcional .

Erica Casta eda ha aconseguit un nou t tol a la seva carrera esportiva. El passat 22 de desembre va coronar-se per tercer any no consecutiu campiona de Catalunya absoluta de taekwondo en la categoria de pes lleuger. Aquesta competici s ha celebrat al Poliesportiu de la Mar Bella, a Barcelona. En la final del XXV Campionat de Catalunya absolut femen va superar a Mar a Luisa Zambrana, de l Studio Fran, del Prat de Llobregat, per 7 a 4. Precisament va ser Zambrana qui va privar Casta eda l any 2001 d adjudicar-se aquest t tol. En semifinals, la santcugatenca va superar a Cristina Valencia, del Taekwondo Damian de Reus, per 6 a 4. La propera competici on prendr part la santcugatenca ser al Campionat de Catalunya Universitari, que tindr lloc el cap de setmana de l 1 i 2 de febrer. Per la seva banda, el Campionat d Espanya absolut ser una setmana m s tard, el 8 i 9 de febrer.

ESPORTS

Dijous 2 gener del 2003

ORGANITZAT PER LA FUNDACIÓ PEQUEÑO DESEO

El CAR acull un partit de futbol benèfic amb moltes cares populars Redacció / SANT CUGAT Les instalÆlacions del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat van ser l escenari el 19 de desembre passat d un partit de car cter ben fic organitzat per l ONG Fundaci n Peque o Deseo a Catalunya. L enfrontament, patrocinat per la marca Adecco, va comptar amb la participaci de cares conegudes com els exfutbolistes del Futbol Club Barcelona Julio Salinas, V ctor Mu oz, Carles Busquets, Txiqui Begiristain, Jes s Angoy, els periodistes Carles Francino, Ramon Pellicer i Pitu Abril, el pilot de f rmula 1 Pedro Mart nez de la Rosa, o el presentador Pedro Ruiz. El mateix dia va presentar-se a

Barcelona la Fundaci n Peque o Deseo, una organitzaci que actua de manera desinteressada per fer realitat els somnis dels nens i de les nenes amb malalties cr niques o terminals. Aquest partit de futbol entre populars s la primera activitat que porta a terme aquesta ONG. Fins ara, aquesta fundaci ha pogut complir un centenar de desitjos de nens i nenes amb una malaltia cr nica o terminal, com con ixer personalment, entre d altres, cantans de la talla de Chayanne, Ricky Martin, Shakira, David Bisbal, David Bustamante, Monica Naranjo i Miguel Bos , el pilot Carlos Sainz i diferents futbolistes del Futbol Club Barcelona i tamb del Reial Madrid.

Set podis de Caballero a l’estatal de natació en piscina curta À.L. / SANT CUGAT Dos primers llocs, quatre segones posicions i una quarta pla a. Aquest s l impressionant balan de la nedadora santcugatenca Melissa Caballero en la seva participaci en una nova edici del Campionat d Espanya absolut en piscina curta, que s ha celebrat del 19 al 22 de desembre a les instalÆlacions del Club Nataci Sabadell. La nedadora local ha guanyat dos t tols. El primer ha estat en la prova dels 200 metres lliures (2:11.13), que tamb ha estat la millor marca

nacional dels 17 anys. En aquesta disciplina ha derrotat sorprenentment a Nina Jivanevskala, que ha acabat segona amb una marca de 2:11.50. El segon campionat ha estat als 4X100 metres lliures com a integrant del CN Catalunya, amb un temps de 3:50.14. Caballero tamb ha ocupat el segon lloc als 800 lliures (8:31.54); als 400 lliures (4:07.40), millor marca nacional dels 17 anys; als 4X200 lliures (8:12.15); i 4X100 lliures (4:15.65). Tamb ha estat quarta als 200 lliures (1:58.57), millor marca nacional dels 17 anys. Per clubs, el CN Catalunya tamb ha estat primer.

Recoder, orgullós del que s’ha fet “fins ara” en instal·lacions À.L. / SANT CUGAT Em sento molt satisfet pel que hem aconseguit fer fins ara quant a instalÆlacions esportives a la ciutat. Ja he dit en m s d una ocasi que dubto que hi hagi alguna ciutat catalana que hagi aixecat tantes noves instalÆlacions en tant poc temps . Recoder va fer aquesta afirmaci el 24 de desembre passat durant el tradicional esmorzar que ofereix als mitjans de comunicaci que habitualment cobreixen la informaci del que passa a la ciutat. L alcalde tamb va avan ar un 2003 amb un grapat d inaugura-

cions de noves depend ncies municipals i tamb primeres pedres. Durant el 2003, l Ajuntament inaugurar el nou centre de fitness, el nou pavell , la nova instalÆlaci de la secci de tenis de taula de la Uni Esportiva Sant Cugat, la primera fase de la ciutat esportiva, dues pistes poliesportives de barri, i tamb quedar arranjat el Pavell Municipal. El mes de febrer podria colÆlocar-se la primera pedra de la ciutat esportiva. La primera fase podria estar enllestida el 2003. s un projecte molt important , va afirmar Recoder.

Imatge d’aquest par tit de futbol benèfic amb la par ticipació d’un munt d’exfutbolistes i espor tistes

JORDI GARCIA

44 ESPORTS

Dijous 2 gener del 2003

Esport Federat Resultats

PRIMERA DIVISIÓ CADET

CADET FEMENÍ PREFERENT

PB Sant Cugat A-Can Rull R.T..............3-2

UE Sant Cugat-CN Reus Ploms........49-41

JÚNIOR CAMP. CATALUNYA

SEGONA DIVISIÓ CADET

CADET FEMENÍ PROMOCIÓ

PHC Sant Cugat-Salle Bonanova..(susp s)

Sant Ignasi-UE Sant Cugat B.............70-21

CE Cornell -PHC Sant Cugat................6-2

Igualada HC-PHC Sant Cugat B..........24-0

VOLEIBOL SUPERLLIGA FEMENINA

Juentud 25 Sept.-PB Sant Cugat B........2-8

CV Sant Cugat TMA-CV Tenerife........0-3

La Planada-PB Sant Cugat B.................5-1 PRIMERA DIVISIÓ INFANTIL

FUTBOL SALA

PB Sant Cugat A-EF Sabadell................1-3 PRIMERA NACIONAL A

JUVENIL CAMP. CATALUNYA

CE Cornell -PHC Sant Cugat................9-5

PETANCA

H. Poble Nou-UE Sant Cugat............25-36

INFANTIL CAMP. CATALUNYA

QUARTA DIVISIÓ FEMENINA

HC Igualada-PHC Sant Cugat...............6-7

Sant Vicen -CP Mira-sol........................6-3

ALEVÍ CAMPIONAT CATALUNYA

CINQUENA DIVISIÓ

PHC Sant Cugat A-HC Igualada............3-5

Cerdanola Vall s-CP Sant Francesc.....6-10

FS Calvi -Olimpyc Floresta FS.............6-2 DIVISIÓ D’HONOR BARCELONA

PRIMERA DIVISIÓ ALEVÍ

HOQUEI PATINS

ITV FS Sant Cugat-FS La Marina.........1-5

PB Sant Cugat A-Sabadell..............(susp s)

PRIMERA CATALANA

PRIMERA DIVISIÓ

SEGONA DIVISIÓ ALEVÍ

CP Vic-PHC Sant Cugat.........................3-4

AE Xarxa-Chess FS.............................10-0

PB Sant Cugat B-Mercantil....................1-2

BENJAMÍ DIVISIÓ D’HONOR PB Sant Cugat A-EF Blaugrana.............2-0

TERCERA DIVISIÓ MASCULINA CE Mas Gener-CN Caldes.....................5-6

PHC Sant Cugat B-Igualada HC............0-4

PRIMERA CATALANA

PB Sant Cugat B-Ol mpic Can Fatj .....3-2

CE Mas Gener-AAVV Can Clos............1-2

HC Igualada-PHC Sant Cugat A..........0-10

PHC Sant Cugat-Salle Bonanova..(susp s)

SEGONA DIVISIÓ INFANTIL

J nior FC (descansa)

PREBENJAMÍ

HANDBOL

ITV FS Sant Cugat-CFS Colo Colo.......2-5

PRIMERA DIVISIÓ FEMENÍ

PHC Sant Cugat C-Igualada HC............3-7

PRIMERA CATALANA FEMENÍ

PHC Sant Cugat B-C. Sant Josep...(susp s) CINQUENA DIVISIÓ FEMENINA HC Igualada-PHC Sant Cugat B............4-1 Cerdanyola Vall s-CP Sant Francesc.....5-4

PHC Sant Cugat-HC P. Plegamans........7-1 SEGONA CATALANA

BENJAMÍ CAMPIONAT CATALUNYA

SISENA DIVISIÓ

PHC Sant Cugat-CH Caldes..................6-9

PHC Sant Cugat A-CH Matar ..............4-8

CP Cort s-CP Sant Cugat.......................9-7

BENJAMÍ PRIMERA DIVISIÓ EF Bonaire-PB Sant Cugat B.................1-1

CADET SEGONA DIVISIÓ

PREBENJAMÍ PREFERENT

FS ITV Sant Cugat B-Santpedor............2-2

Mollet-PB Sant Cugat ............................4-1

FS ITV St Cugat A-Maristes I................4-2 B¸SQUET INFANTIL SEGONA DIVISIÓ PRIMERA CATALANA FS ITV Sant Cugat-C. Sagrada F......4-2

UE Sant Cugat-CB Caldes.................56-62 CAMPIONAT CATALUNYA B

FUTBOL

CB El Colomer-CC L Hospitalet B..20-91 PRIMERA REGIONAL UD San Mauro-Sant Cugat....................2-0

TERRITORIAL B. Sant Cugat-CE Sant Nicolau B..62-95

SEGONA REGIONAL CD La Farga-Tibidabo R mulo T..........0-0

SOTS 21

Carolinense-UD Mira-sol-Baco.............2-1

B. Sant Cugat-BC Sant Quirze...........83-80

TERCERA REGIONAL

JÚNIOR MASCULÍ CAMP. CATALUNYA

Montserrat Terrassa-PB Sant Cugat.......1-3

UE Sant Cugat-Joventut.....................82-98

VETERANS

JÚNIOR FEMENÍ PROMOCIÓ

DS 16.00 Sant Cugat-Terrassa

SA S ria-UE Sant Cugat....................34-41

AFICIONATS

CADET MASCULÍ PROMOCIÓ

Mira-sol CF-Atl tic Meditarrani............2-4

CE Sant Nicolau-UE Sant Cugat B..63-86 Maristes-UE Sant Cugat A.................71-25

SEGONA DIVISIÓ JUVENIL CB Regina Carmeli-UE St Cugat C...21-77

S.A. RACC GC-34-MD

PB Sant Cugat (descansa)

Agència de viatges del RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 • Tel. 93 675 90 32

ESPORTS

Dijous 2 gener del 2003

Classificacions VOLEIBOL SUPERLLIGA FEMENINA

GRUP 6

AE Dosa-AE Minguella.........................87-93

La Roca B; Sant Martí-Adrianenc B-HC

Carolinense

Reus Deportiu-CB Valls.........................73-65

Manyanet Les Corts.

La Planada

San Lorenzo

La Llàntia

San Pedro Lumen 15

Tibidabo T.R. 15

Badia Vallès

Comerç Creu 14

Llano Sabadell 14

UD Mira-sol 15

CD La Farga 15

Los Merengues 15

Juan XXIII

P. Atl. Madrid A. 15

Juv. 25 Septiembre 15

NOTA IMPORTANT: Al tancament d’a-

CB Montcada B-St Andreu Natzaret.....88-77

questa edició, la Federació Catalana de

CB Castelldefels-AB Esplugues............70-78

FUTBOL PRIMERA REGIONAL

Futbol Sala encara no havia facilitat els resul-

Sant Gervasi-CB Sitges..........................72-88

CV Sant Cugat TMA-CV Tenerife............0-3

tats i la classificació corresponent a la 13a

UE Sant Cugat-CB Caldes.....................56-62

Hotel Cantur-CV L’Illa Grau......................3-0

jornada de lliga.

Universidad Granada-Playas Benidorm....3-1

Equip

CV Sanse-Cocinas Asturianas...................3-0

Equip

CV Albacete-Univ. Oviedo C. Gijón.........3-0

CFS Jolis 2000 12

Universidad Burgos-Caja Ávila CSC........3-1

FS Rupollet.

CV Ribeira Sacra-UCAM Murcia.............1-3

FS La Unión

PJ PG PE PP GFGC Punts

PJ PG PP PF

PC Punts

AB Esplugues

14 11

3 1097

1016 25

Reus Deportiu

14 11

3 1133

1070 25

AE Minguella

14 11

3 1163

1017 25

CB Sitges

14 10

4 1050

967 24

Sant Andreu N.

1113

1095 23

FS L’Esclop

AE Dosa

6 1124

1120 22

6 31

Olimpyc Floresta 12

CB Valls

991

987 22

CE Alfa 5

CB Caldes

6 1076

1097 22

6 1070

1030 22

La propera (12 DE GENER): Carolinense-Tibidabo

Hotel Cantur

16 14

9 30

Caja Ávila

16 13

13 29

FS Elèctrica C. 12

CB Viladecans

Univ. Burgos

16 12

17 28

FS Vilassar M. 12

CB Montcada B 14

8 1043

1046 20

Playas Benidorm 16 10

21 26

CE Rubí FS

SE Casal Vilafranca 14

996

1020 20

CD Univ. Granada 16

29 25

AD Inca

UE Sant Cugat

9 1013

1067 19

FS Èpic C.

CB Castelldefels

9 1094

1147 19

Atlètic Sineu

CE Molins Rei

4 10 1065

1071 18

Gasifred Atl.

CB Mollet

1 13 1022

1148 15

FS Blanes

Sant Gervasi

1 13

1096 15

FS Calvià

CV Sanse

CV Albacete

32 24

34 24

31 23

Cocinas Asturianas 16

32 23

CV Ribeira Sacra 16

5 11

CV St Cugat TMA 16

2 14

35 21

944

2 14

42 18

La propera (11 DE GENER):

CB Sitges-UE Sant Cugat; AB Esplugues-

0 16

48 16

FS Blanes-FS Èpic Casino; Gasifred

Sant Gervasi; Sant Andreu de Natzaret-CB

Atlético-FS Calvià; CE Alfa 5-FS Vilassar de

Castelldefels; Reus Deportiu-CB Montcada

Mar; Olimpyc Floresta FS-Atlètic Sineu;

B; AE Minguella-CB Valls; SE Casal

CFS Jolis 2000-FS La Unión; FS Elèctrica

Vilafranca-AE Dosa; CB Mollet-CE Molins

Tenerife-Hotel Cantur Costa Mogán; Marina

Ciem-FS Santa Eulàlia de Ronçana; FS

de Rei; CB Caldes-CB Viladecans.

d’Or CV L’Illa Grau-CD Universidad de

L’Esclop-Escola Pia-CE Rubí FS; AD Inca-

Granada; Playas de Benidorm-CV Sanse;

FS Ripollet.

La propera (8 DE GENER): UCAM Murcia-CV Sant Cugat TMA; CV

Cocinas

Asturianas-CV

Albacete;

HANDBOL

Universidad de Oviedo Campus GijónUniversidad de Burgos; Caja Ávila CSC-CV Ribeira Sacra Monforte.

PRIMERA CATALANA

TENIS DE TAULA

questa edició, la Federació Catalana d’Handbol encara no havia facilitat els resul-

HOQUEI HERBA TM Defense B

Equip

PJ PG PP PF PC Punts

Falcons Matreyco 8 8

6 6

2 2

26 26

11 12

CD Temesurte 6

RC Jolaseta

Egara 1935

CASan Vicente 10

Apóstol Orense 10

Júnior FC

Pozuelo HC

Valencia HC

Vallès Deportiu 10

Benalmádena HC10

tats i la classificació corresponent a la 13a

4 10

Equip

PJ PG PE PP GF GCPunts

GEiEG

2 304 255

Joventut Mataró 12

1 324 283

UE Sant Cugat 12

1 330 291

H. Poble Nou 12

3 326 293

HC Manyanet 12

3 350 328

UEH Calella

5 342 336

CEH BCN-Sants 12

5 307 323

H. Esplugues

6 294 304

St Martí-Adrian. B 12

6 294 313

H. Palautordera 12

8 299 307

CH Pardinyes 12

7 322 340

La propera (16 DE FEBRER):

BM La Roca B 12

8 305 332

Club Atlético San Vicente-RC Jolaseta;

CH Santpedor 12

8 301 329

Vallès Deportiu-Júnior FC; FC Barcelona-

H. Terrassa

9 309 373

CT Barcino CN Tarraco T.T. Torelló CER L’Escala Nou Barris TT

7 7 7 7 8 7

5 3 3 2 2 0

2 4 4 5 6 7

21 22 13 10 12 7

15 10 16 19 25 26 28

6 6 4 4 0

La propera (11 DE GENER): CT Barcino; CD Temesurte; Nou Barris T.T.CD Temesurte; UE Sant Cugat-T.T. Torelló; CN Tarraco-CD Temesurte.

Pozuelo HC; Benalmádena HC-Apóstol

BÀSQUET

Orense; Valencia HC-Egara 1935.

PRIMERA CATALANA GRUP 1

FUTBOL SALA PRIMERA NACIONAL A

PJ PG PE PP GFGC Punts

Torre

Romeu;

Juventud 25 de Septiembre-CD La Farga; Peña Atlético Madrid Agüita Sabadell-San

Vilanova Camí 15

Ribes

Viladecans

San Mauro

Can Rull R.T. 15

Santfeliuenc

St Joan Despí 15

Espluguenc

Olesa Montserrat 15

Pedro Lumen; Juan XXIII-San Lorenzo; Sabadell B-Peña Los Merengues; Comerç Creu-UE Rubí B; La Planada-Badia del Vallès; Maurina Egara-Llano de Sabadell;

Sant Quirze

Sant Cugat

Fontsanta-Fatjó 14

Ca n’Oriach

Martorell B

Can Vidalet

Vista Alegre

Sant Sadurní

Piera

HOQUEI PATINS PRIMERA CATALANA GRUP B NOTA IMPORTANT: Al tancament d’aquesta edició, la Federació Catalana d’Hoquei Patins encara no havia facilitat els resultats i la classificació corresponent a la

CE Molins de Rei-SE Casal Vilafranca....85-87

Equip

PJ PG PE PP GFGC Punts

CH Lloret

Girona CH

CH Palafrugell 12

S.H.U.M Maçanet 12

CP Vic

C. Vilassar H. 13

Cerdanyola CH 12

PHC St Cugat 12

CP Sant Celoni 12

CH Mataró

Mollet HC

CD La Farga-Tibidabo Torre Romeu.........0-0

CP Malgrat

Peña San Pedro-Juv. 25 de Septiembre.....3-3

HC Sentmenat 11

San Lorenzo-P. Atlético Madrid Agüita.....3-0

HC Esplugues 12

Los Merengues-Juan XXIII.......................2-2

CH Canet

Can Vidalet-Espluguenc; Sant Cugat Esport FC-Sanfeliuenc; Viladecans-San Mauro;

Alegre; Ca n’Oriach-Olesa Montserrat; Martorell-Ribes-Sant

Sadurní-Vilanova

Camí.

SEGONA REGIONAL GRUP 6

GEiEG-Joventut Mataró; H. PalautorderaCH Santpedor; CH Pardinyes-CEH BCN-

H. Poble Nou-UEH Calella; H. Terrassa-BM

UE Rubí B-La Llàntia......................4-5 (S/A) Badia del Vallès-Comerç Creu...................1-1

La propera (12 DE GENER):

Llano de Sabadell-La Planada................(S/A)

Club Vilassar Hoquei-HC Mollet; CH

EF Cerdanyola Vallès-Maurina Egara.......1-4

Girona-CH Palafrugell; CH Lloret-CH

Carolinense-UD Mira-sol-Baco.................2-1

Mataró; CH Cerdanyola-S.H.U.M. Maçanet;

La propera (12 DE GENER):

Sants-UBAE; H. Esplugues-UE Sant Cugat; CB Viladecans-CB Mollet.....................70-64

La propera (12 DE GENER):

Quirze; Can Rull Rómulo Tronchoni-Vista

UE Sant Cugat

Equip

Sant Joan Despí-Piera; Fontsanta-Fatjó-Sant

jornada de lliga.

13 12

PJ PG PE PP GFGC Punts

FC Barcelona 10

Can Vidalet-Sant Sadurní...........................2-1

14a jornada de lliga.

GRUP 4 Equip

Vilanova del Camí-Martorell B.................5-1

NOTA IMPORTANT: Al tancament d’a-

PRIMERA NACIONAL

DIVISIÓ D’HONOR B

Ribes-Ca n’Oriach......................................1-1

Vallès.

La propera (12 DE GENER):

44 18

Olesa Montserrat-Can Rull R T..................2-0

UD Mira-sol-Baco Unión-EF Cerdanyola del

U. Oviedo C. Gijón 16

CV L’Illa Grau

Vista Alegre-Fontsanta-Fatjó.....................3-1

Sant Quirze-Sant Joan Despí......................2-1

16 15

Piera-Viladecans.........................................2-2

CV Tenerife

San Mauro-Sant Cugat Esport FC.............2-0

PJ PG PP PF PC

UCAM Murcia

Sanfeliuenc-Espluguenc.............................2-0

Equip

GRUP 3

Sta Eulàlia R. 12

Punts

CH Canet-HC Sentmenat; CP Malgrat-CP Equip

PJ PG PE PP GFGC Punts

Maurina Egara 14

EF Cerdanyola V.15

UE Rubí B

Vic; PHC Sant Cugat-CP Sant Celoni; HC Esplugues (descansa).

Dijous 2 gener del 2003

ECONOMIA La crisi econòmica es deixa sentir a la campanya de Nadal de Sant Cugat

d’aquests dies. Un altre factor que incideix de manera positiva sobre la campanya, segons Tubau, és el bon temps i les temperatures suaus que s’estan registrant durant aquests dies, ja que “no hem d’oblidar les importants nevades del mes de desembre passat, que van afectar de manera negativa la campanya”.

Micol Sabaté / SANT CUGAT

l petit i el mitjà comerç santcugatenc s’ha vist afectat durant la present campanya nadalenca per la crisi econòmica que afecta el país, segons explica la presidenta de Sant Cugat Comerç (SCC), M. Eulàlia Egea. La campanya no és tan positiva com voldrien els comerciants i, segons la presidenta de l’associació, “aquests dies s’ha vist molta gent passejant pel poble però no tanta comprant a dins les botigues”. M. Eulàlia Egea no culpa l’administració local, ni els grans centres comercials, ni les obres d’aquesta dinàmica, ja que per ella el problema es troba en el fet que “la gent no té tants diners per gastar com altres temporades”, tot i que també ha recordat que és clar que la manca d’aparcaments i l’estat de les obres perjudica el comerç local. Així doncs, per Egea, “la campanya està anant com l’any passat o, fins i tot, una mica pitjor”. Tot i aquest pessimisme inicial dels comerciants, cal esperar al final de la campanya per fer una valoració més completa, atès que encara queden dies de moltes compres, com aquest proper diumenge 5 de gener en què el petit comerç tornarà a obrir les portes per donar servei als ciutadans, com confirma la presidenta de l’associació: “Penso que el petit comerç ha de donar aquest servei almenys un dia, com la nit de Reis, perquè hi ha molta gent que encara ha de fer algunes compres”.

Tubau: “Les diferents iniciatives engegades per les associacions de comerciants contribueixen a fer que la gent es quedi a Sant Cugat”

El trenet de Sant Cugat Comerç ja és tot un clàssic de la campanya nadalenca

Elresponsable de Comerç de l’Ajuntament, Jaume Tubau, ha fet una valoració més positiva i afirma que la bona evolució de les obres al centre de la ciutat respecte de l’any passat i les diverses iniciatives engegades des de les associacions de comerciants locals han ajudat a fer que la gent es quedi

ENRIC FABRE

aquests dies a Sant Cugat per fer bona part de les compres. Al contrari que SCC, pel regidor de comerç, “aquesta campanya està sent molt més positiva que l’any passat”, tot i que reconeix que la quantitat d’obres i la manca d’aparcament afecta negativament les compres

UNA ALTRA CAMPANYA MARCADA PER LES OBRES Durant aquests dies de Nadal, dins el pla de vianantització del centre de la ciutat, s’han tancat al tràsit diversos carrers com el carrer Valldoreix i el carrer Santiago Rusiñol. Aquesta iniciativa, que ja s’havia dut a terme al llarg dels caps de setmana de l’any passat, ha contribuït al fet que els santcugatencs i les santcugatenques sortissin a passejar per la ciutat. D’altra banda, Santiago Rusiñol, segurament el carrer més cèntric de la localitat ja no es tornarà obrir al trànsit ja que, tot i que amb uns mesos de retard, el dia 7 de gener s’iniciaran les obres de vianantització del carrer que tindran una durada prevista de dos mesos.

Autocugat presenta un localitzador GPS

Redacció / SANT CUGAT

l concessionari Opel Autocugat i l’empresa de productes de localització de vehicles Knosos han signat un acord pel qual el concessionari santcugatenc serà el distribuïdor d’un localitzador GPS que permet saber en tot moment on és el vehicle a través d’Internet. Aquest nou servei, segons va explicar el gerent d’Opel Autocugat, Josep Maria Negre, durant la presentació del producte, “permet localitzar el cotxe en qualsevol moment i a qualsevol punt d’Europa, i veure’l a través d’Internet”, i és que el sistema permet visualitzar la posició exacta del vehicle en un mapa de la pàgina web de la companyia. Aquest servei, pioner a tot l’Estat espanyol, està pensat per localitzar el vehicle en cas de robatori, però també es pot utilitzar per marcar itineraris, fer fotografies o enviar missatges. Els principals usuaris del nou serveisón, segons Josep Maria Negre, empreses

El nou localitzador permet determinar la situació del vehicle a través d’Internet

que compten amb una àmplia flota de vehicles com poden ser companyies de lloguer de cotxes, empreses de transport o cossos policials. El cost del localitzador GPS s’acosta als mil euros, més una quota d’uns 49 euros pel manteniment del servei.

A més del nou localitzador, el concessionari també ha presentat el nou lloc web www.autocugat.com, on els usuaris podran consultar tots els serveis que ofereix Opel Autocugat com ara la venda de cotxes, el taller de reparació i de planxa i pintura, lloguer de cotxes, etc. També es poden conèixer

JORDI GARCIA

les darreres novetats tant del concessionari santcugatenc com de la marca Opel. Per últim, cal destacar que la nova pàgina disposa d’un apartat exclusiu per als clients en què poden consultar diferents dades: ser factures, venciments de permisos de conduir, dates de la pròxima ITV, etc.

ECONOMIA

Dijous 2 gener del 2003

L’empresa

“La nostra idea és promoure la salut i prevenir la malaltia” Futur Salut Montse Murral és la presidenta de la societat Futur Salut, un establiment que disposa d’una àmplia gamma de productes naturals i medicines complementàries, així com teràpies per millorar la mobilitat de la gent amb dificultats que pretén augmentar la qualitat de vida de les persones: sempre amb el millor consell i un assessorament professional. Fotografia: JORDI GARCIA

Micol Sabaté / SANT CUGAT Què és exactament Futur Salut i quan va néixer? Futur Salut es va crear fa poc més de tres anys i és un establiment que ofereix productes i serveis per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. D’on va sorgir la idea? La idea va néixer de la inquietud de vuit farmacèutiques de Sant Cugat; vam observar que hi havia unes necessitats sanitàries que requerien una qualitat assistencial que des de les farmàcies no podíem cobrir. A més, la gent havia de desplaçar-se fins a Barcelona per aconseguir molts d’aquests articles i, per això, vam decidir tirar endavant aquest projecte

que agrupés tots els productes de medicina natural i complementària en un sol establiment. ¿Va costar molt de posar en marxa l’empresa? Sí, perquè primer vam haver d’estudiar quins eren aquests buits sanitaris que hi havia, informar-nos-en, i veure què demanava el mercat. També volíem que oferir un servei seriós i, per tant, havíem de buscar un bon equip de professionals. De bon principi a la botiga hi havia una mica de tot i, amb el temps, hem anat perfilant i definint el que actualment és Futur Salut. Quins productes hi podem trobar? Tenim unes línies de producte molt definides. Per nosaltres, la més

important és segurament la ortopèdia. Tenim productes per vendre, per llogar i també fem articles a mida. Molts d’aquests productes poden millorar considerablement la qualitat de vida de les persones amb problemes. Alguns exemples poden ser els vestits de bany adaptats per a aquelles dones que els han extirpat el pit, o els caminadors per a gent amb dificultats. També hem de destacar els productes naturals i els complements nutricionals, com ara vitamines, dels quals hi ha molta demanda actualment. Com tenen distribuïts els productes? Tenim la botiga dividida per disciplines perquè el client trobi més fàcilment el que busca. És una mica un self service però en tot moment acompanyat d’un assessorament pro-

fessional. I pel que fa a serveis, què ofereixen? Oferim diversos serveis entre els quals podem destacar els massatges, les teràpies, la podologia, etc. Treballem amb una dietista, especialista en nutrició, que elabora dietes personalitzades. Hem de dir que disposem d’un espai on les mares poden deixar els fills mentre realitzen les compres tranquil·lament. I, per últim, voldria assenyalar que al llarg de l’any organitzem diferents conferències i cursos on hi pot assistir tothom. Pensem que la informació és importantíssima i, per això, tenim una zona on la gent pot trobar revistes, llibres, etc.

Quins destacaria com a punts forts de l’empresa? Per nosaltres, el més important és la professionalitat i el servei. Volem donar el millor consell i buscar solucions per al client. Bàsicament, la nostra idea és promoure salut i prevenir malalties. Quina valoració fan d’aquests anys i de les perspectives de futur? La valoració és molt positiva perquè hem dut a terme un somni. Nosaltres creiem en aquest projecte i la gent ens està donant la raó. Quant a perspectives, aquest any volem potenciar el que anomenem el racó de l’avi, que pretén ser un lloc de consulta i ajuda en tots els sentits per a la gent gran i per a la gent que en té cura.

48 PUBLIREPORTATGE

Dijous 2 gener del 2003

L’empresa

“L’aigua de Sant Cugat és molt pesada i de seguida es forma tosca”

Fernando German És director del Centre d’Estètica Dental. Especialista en pròtesis i implantologia. També col·loca ortodòncies i malalties de les genives. Fotografia: JORDI GARCIA

Emili Bella / SANT CUGAT Quines són les consultes més habituals? Millorar l’aspecte general. La gent pensa que això pot durar un any i se sorprenen quan en dos mesos la boca pot estar totalment alineada. Dos mesos és molt ràpid per un tractament que no inclogui l’ortodòncia. Es poden alinear amb làmines de ceràmica o amb pròtesis. Quina diferència hi ha entre les làmines i les pròtesis? Les làmines són com lents de contacte que es col·loquen sobre les dents i poden blanquejar tota una dentadura, reforçar-la i donar-li un aspecte general de simetria, compaginant-ho amb una gamma de colors molt naturals, sense que semblin artificials. Amb les fundes o la pròtesi s’emboliquen les dents totalment. ¿És fàcil que es trenquin les làmines? No és fàcil que es trenquin, però sempre diem que no són eternes. Quan un es compra un cotxe, també

se li pot punxar una roda. Les làmines són molt resistents i no es trenquen fàcilment. És com una dent més. I no canvia de color mai. Tampoc no es gasten. Hi ha làmines que són de materials plàstics que es realitzen el mateix dia. Són més econòmiques, però sí que tendeixen a deteriorar-se amb els anys. ¿Les làmines són més cares que les fundes? Generalment, són una mica més cares que les fundes perquè és un treball artesanal que requereix la combinació de colors i de vidres. Quant fa que es fan servir? Les làmines es van començar a utilitzar als anys 50 a Hollywood, pels actors. Es van començar a dissenyar provisionals; es posaven i es treien per quan s’havia de fer un pla curt dels actors. Actualment, hi ha molta diferència. La tècnica és la mateixa, però l’agressivitat és molt menor. La funda requereix un desgast de la dent d’un 60/70%, mentre que la làmina, d’un 0,5%. Quines altres tècniques innovadores feu servir?

Hi ha tècniques de blanquejament immediat, que han de ser estudiades amb compte perquè hi ha dents que presenten fissures. Al cap de poc temps es torna a decolorar. Els blanquejaments no són efectius quan un té desgasts a les dents. En aquestes fissures s’hi acumulen pigments, del cafè o del tabac... En aquests casos recomanem altres teràpies. Quins altres serveis doneu? El tractament de la malaltia periodontal és continuat i, a diferència de les higienes, requereix d’un especialista que tracti les genives més enllà del que es veu. El pacient no s’adona que té la malaltia i la pot tenir des de fa molts anys. A més, no es nota mal durant aquest temps. Quines són les malalties més comunes? El 80% de la població té una malaltia periodontal o pateix bruxisme, fregant les dents entre elles, o fan pressió, cosa que porta al desgast de les dents. Això és molt habitual. Durant la nit, o conduint, descarreguem les tensions serrant les dents. Molts ho noten perquè els fa mal el cap o perquè tenen els músculs ten-

Anestesia sin aguja

Diente bolsa

Diente mov.

sos quan es lleven. Un noi de 30 anys pot tenir una dent d’un home de 70 anys. Això passa molt més ara que abans. Són les malalties del segle XXI. Això pot generar-se per un empast mal fet, per exemple. Quà passa amb els pacients que tenen molta por a la cirurgia? Nosaltres utilitzem els serveis d’un anestesista de la Teknon, el mateix que va intervenir en el part de la infanta. El tenim fitxat per les sedacions, perquè el pacient no hagi de viure l’estrès que genera l’ambient del quiròfan o el soroll. Aconseguim que el pacient s’adormi. Després de dues o tres hores d’activitat intensa, el pacient es desperta amb tot acabat. Això va bé pels que tenen nàusees mentre els toquem la llengua. Quines recomanacions generals fa per la prevenció? No totes les tècniques de raspallat serveixen per a tothom. Poden no servir les mateixes tècniques de raspallat de quan érem petits perquè potser tenim dents d’adult, tenim pròtesis, o ens falten dents. Tendim a robotitzar el sistema d’higiene,

però la boca ha canviat. Hem de corregir la tècnica d’higiene. Quan es tenen ponts o molts empastos, ha de ser més reforçada i la visita a la consulta ha de ser de dos cops per any o tres, i no d’un. Intentem relativitzar això d’un cop l’any. Cada pacient té la seva història clínica personalitzada. Aquí a Sant Cugat, per exemple, l’aigua és molt dura. Per tant, és molt fàcil que es formi tosca. De seguida es forma tosca per darrere les dents. També hi ha pacients que en són propensos. Quan parla d’aigua dura, què vol dir? Que té molta calç, molts minerals. L’aigua de Sant Cugat és molt pesada. Com que a les tuberies s’hi diposita la calç, als llocs aspres, a qualsevol lloc aspre de les dents, també s’hi diposita de seguida. Per això les higienes han de ser personalitzades. ¿Hi ha altres característiques de les dents dels santcugatencs? Que cada cop es veu més el tema dels desgastos i la tensió de la musculatura. Potser per l’estrès de la vida quotidiana.

PUBLICITAT

Dijous 2 gener del 2003

Agenda cultural • CAVALCADES DE REIS

• II PREMI DE POESIA SANT CUGAT A LA MEMÒRIA DE GABRIEL FERRATER

DIUMENGE 5 DE GENER - A SANT CUGAT CENTRE Arribada a les 17 h. A la pl. del Centre Cultural - A LES PLANES Sortida de Can Cases. A les 17.30 h - A LA FLORESTA Sortida de la pl. de l’estació fins al Centre Social i Sanitari de la Floresta. A les 17.30 h

- A VALLDOREIX A les 17.45 h. Sortida de la pl. Mas Roig i arribada a la pl. Maria Sabater (església de l’Assumpció) - A MIRA-SOL Sortida a les 18 h de l’estació de Mirasol i recorregut pels carrers de Mirasol fins al Casal Cultural

• «ELS PASTORETS» A LA FLORESTA

DIJOUS 9 DE GENER A les 20.30 hores A LA SALA BE BOP - Presentació del llibre guanyador de l’edició 2002: «La pau del cranc», de Marc Romera. A càrrec de Jordi Llobet, crític literari - Lectura de poemes

10è aniversari d’«Els pastorets» de la Floresta - Presentació de les bases de la II edició del premi de poesia Gabriel Ferrater de Sant Cugat

DISSABTE 21 - A les 19.30 hores. DIJOUS 26 - A les 19.30 hores.

• NADAL A L’ENVELAT QUICO, EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

Si voleu sortir en aquesta agenda cultural cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura. Tel. 93 589 13 82 i Fax 93 589 43 39

Activitats DIVENDRES 3 A les 20 h. CONCERT DE REIS DE LA CORAL TARDOR A LA FLORESTA Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta. Col. Ajuntament. A les 22 h. CANTA EL QUINTO A LA FLORESTA Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Comissió de Festes de la Floresta. NADAL A L’ENVELAT - A les 22.30 h. QUICO, EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES. Amb «Lo misteri de Nadal». Entrada 4 E. Amb descompte 3 E. Venda anticipada a la Casa de Cultura. Al Pla del Vinyet. Org. Ajuntament.

DISSABTE 4 A les 18 h. ARRIBADA DELS AMBAIXADORS REIALS A L’ENVELAT Veniu a entregar les vostres cartes als Reis d’Orient. Amb l’animació de Xip Xap i moltes sorpreses! A l’Envelat de Nadal. Al Pla del Vinyet. Org. Ajuntament. A les 22 h. CANTA EL QUINTO A LA FLORESTA Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Comissió de Festes de la Floresta.

DIUMENGE 5 De 10 a 14 h. MOSTRA DE FIRART Al C. Santiago Rusiñol. Org. Firart. A les 17.30 h. CAVALCADA DE REIS A LES PLANES Sortida de Can Cases. Org. Comissió de Festes de les Planes. A les 17 h. CAVALCADA DELS REIS D’ORIENT Arribada a la pl. del Centre Cultural. Org. Ajuntament, Agrupació Futbolistes Veterans. A les 17.30 h. CAVALCADA DE REIS A LA FLORESTA Sortida de la pl. de l’estació fins al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Al final del recorregut Ses Majestats recolliran les cartes dels nens i les nenes i hi haurà xocolatada per a tothom. Org. Comissió de Festes de la Floresta. A les 18 h. CAVALCADA DE REIS A MIRA-SOL Sortida de l’estació de Mira-sol i recorregut pels carrers de Mira-sol fins al Casal Cultural. Representació del pessebre vivent a les 19.30 h. Org. Comissió de Festes de Mira-sol. A les 17.45 h. CAVALCADA DE REIS A VALLDOREIX Sortida de la pl. Mas Roig i arribada a la pl. Maria Sabater (església de l’Assumpció), on es farà l’ofrena al nen Jesús acompanyats per la Coral L’Harmonia de Valldoreix i la Coral Esclat de Germanor i xocolatada per a tothom. Org. Creu Roja de Valldoreix, EMD Valldoreix.

Amb «Lo misteri de Nadal» Entrada: 4 E. Amb descompte: 3 E Venda anticipada d’entrades a la Casa de Cultura DIVENDRES 3 DE GENER - A les 22.30 hores

DIJOUS 9 A les 20 h. CONFERÈNCIA A LA CASA DE CULTURA «Una imatge per mil paraules». A càrrec de Paco Minuesa, pintor i professor de l’Escola Municipal d’Art. Org. Firart. - PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «LA PAU DEL CRANC» - PRESENTACIÓ DE LES BASES DEL II PREMI DE SANT CUGAT A LA MEMÒRIA DE GABRIEL FERRATER Presentació del llibre de Marc Romera, a càrrec de Jordi Llobet. Lectura de poemes a càrrec de Joan Berlanga. Presentació de les bases del premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. A la Sala BE-BOP. Org. Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater, Edicions 62, Ajuntament.

DIVENDRES 10 A les 22 h. CINEMA A LA FLORESTA Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Planeta Floresta. A les 22 h. TEATRE AL TEATRE - AUDITORI Faemino y Cansado: «Están aquí dentro». Org. Ajuntament.

DIUMENGE 12 A les 12 h. TITELLES INFANTILS A VALLDOREIX «El Receptari». A càrrec de la Companyia Teia Moliner. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. EMD Valldoreix. A les 12 h. TEATRE INFANTIL DE LA XARXA «Llorenç de l’àvia». A càrrec de la Cia. La Pera Llimonera. Al Teatre-Auditori del Centre Cultural. Org. La Xarxa. Col. Ajuntament. A les 12 h. CONCERT DE JOVENTUTS MUSICALS Amb el Quartet de Clarinets Quatre Vents. A l’Aula de So. Org. Joventuts Musicals de Sant Cugat.

ALTRES ACTIVITATS • CURS DE TAST DE VINS A LES PLANES Del 7 de gener al 28 de febrer. A les 18 h. Al Centre Cívic de les Planes. Org. Ajuntament. • CURSOS I TALLERS A VALLDOREIX Cursos de narració de contes, grafologia. Esmalts, dibuix i pintura per a joves i adults, dibuix i pintura per a nens i joves, joieria artesanal, estampació sobre roba, batik i seda; joieria a la cera perduda, vitralls decoratius, teatre per a nens; teatre per a joves, Aula de Música Andante. A l’EMD de Valldoreix. Del 9 de gener al 30 de març. Org. EMD Valldoreix. • NADAL A L’ENVELAT - D’11 a 14 h: Tallers i Parc Lúdic. - De 17 a 20 h: Parc Lúdic - A les 18 h: Espectacle infantil.

- Programació de nit. Al Pla del Vinyet. Fins al 5 de gener. Org. Ajuntament. • NOUS TALLERS A LA FLORESTA Tallers de Photoshop, percussió, dansa oriental, control de l’estrès i art del pensament positiu. Informació i inscripcions: Centre Cívic de la Floresta. Del 7 de geneer a l’11 d’abril. Org. Ajuntament. • NOVA AULA DE CANT Classes impartides per M. Àngels Cívit, mezzosoprano. Informació i inscripcions: 7 i 8 de gener de 2003, de 16.30 a 20 h. A l’Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch (C/ Orient, 31). Org. Escola Artistico-Musical Montserrat Calduch. • PUNT ÒMNIA A LES PLANES Punt de formació per aprendre a utilitzar els ordinadors i connectar-se a Internet. Gratuït. Al Centre Cívic de les Planes. Del 7 de geneer al 30 de juny. Org. Generalitat de Catalunya, Ajuntament, Doble Via. • PUNTS D’ACCÉS A LA BIBLIOTECA Al Centre Cívic de les Planes, al Centre Social i Sanitari de la Floresta i a la Biblioteca de l’Escola Catalunya hi trobaràs punts d’accés a la Biblioteca del Mil·lenari per sol·licitar llibres en préstec. Org. Ajuntament. • TALLER D’ESCULTURA INFANTIL Inscripció gratuïta. Informació i inscripcions: Casa de Cultura. Dissabtes de 17 a 20 h. Fins al 8 de febrer. Org. Ajuntament. • TALLERS AL CENTRE CÍVIC DE LES PLANES Tallers infantils de karate, psicomotricitat, dibuix i pintura, creativitat i treballs manuals, joc en anglès. Tallers per a adults: pintura a l’oli, «patchwork», ioga, tai-txi, iniciació al massatge, balls de saló, guitarra, conversa inicial en anglès. Al Centre Cívic de les Planes. Del 7 de gener a l’11 d’abril. Org. Ajuntament. • U-CLUB, L’ALTERNATIVA TECNO A LA FLORESTA A la UREF. Cada divendres, a les 23 hores. Del 10 de gener al 30 de març. Org. UREF. • «UN NEN, UNA JOGUINA» Es poden portar les joguines noves o en bon estat a la parròquia de Sant Pere, de 18 a 20 h. Fins al 4 de gener. Org. Grup de Joves de la Parròquia. • TALLERS DE L’ESPAI JOVE DE LA CASA DE CULTURA Inscripcions: Fins al 10 de gener. Tallers d’instruments de música moderna, danses africanes, capoeira, grafits, fotografia, hip-hop, dansa contemporània i disseny de vestuari. Org. Ajuntament.

DISSABTE 28 - A les 19.30 hores. A la UREF

Exposicions SALES MUNICIPALS • «ELS HUMANS. ELS PRIMERS POBLADORS DE CATALUNYA». Fins al 26 de gener. A la Casa de Cultura. Org. Fundació La Caixa. Col·l. Ajuntament. • CAMPS D’EXTERMINI NAZI. Cedida per Amical Matthaussen. Del 9 al 30 de gener. A la Biblioteca del Mil·lenari. • JULIO M. ARRIAGA. Fins al 10 de gener. Al Casal Cultural de Mira-sol.

SALES PRIVADES • CANALS GALERIA D’ART: «L’ART EN L’ANY DEL MIL·LENARI». Fins al 6 de gener. Org. Canals Galeria d’Art (c/ de la Creu, 16, Tel.: 93 675 49 02). • LA GALERIA: L’ART DEL REGAL II. Fins al 6 de gener. Org. La Galeria. • SALA RUSIÑOL: MONTSERRAT MASDEU. Fins al 7 de gener. Org. Sala Rusiñol (c/ Santiago Rusiñol, 52, tel. 93 675 47 51). • POU D’ART: MARIA FABRE. Fins al 8 de gener. EXPOSICIÓ COL·LECTIVA DE NADAL. Fins al 8 de gener. Org. Pou d’Art. • ESPAI LLUÍS RIBAS: RUIZ GRIMA. Del 3 al 26 de gener. COL·LECTIVA 2003: MORATO ARAGONÉS, MARTRO, GINER BUENO i POVEDA. Del 3 al 26 de gener. Org. Espai Lluís Ribas. • ADOLF, TALLER D’ART: EXPOSICIÓ PERMANENT. Org. Adolf, Taller d’Art (c/ Pere Mas, 17). • ESTUDI FERRAN MARTÍ: EXPOSICIÓ PERMANENT. Org. Ferran Martí (c/ Gorina, 8).

Dijous 2 gener del 2003

50 GUIA COMERCIAL

GUIA COMERCIAL Guia pràctica ADVOCATS EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc. D Tel. 93 674 44 69 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22, 1r 2a Tel. 93 674 41 64 GESTIÓN ACTIVA DE ABOGADOS P. Casals, 40-42, bx ww.gestionactiva.net Tel. 93 675 92 80 ISABEL FERRER I MUÑOZ Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA PUIG St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93 Ll. GRIERA CABELLO F. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

Tel. 93 589 12 99 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 bx. Tel. 93 674 51 11 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65 ASSEGURANCES AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17 J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12 ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02

DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D Tel. 93 674 44 69

CARPINTERIA DE ALUMINIO J. CRUZ Pg. Torre Blanca, 16b Tel. 93 675 25 89

AUTOMòBILS AUTOCOMARCA DEL VALLÈS Lluís Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 Tel. 93 674 71 99

ARQUITECTES DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03 FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01 JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 41 47

DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tl /Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53

CABALLU PETIT Cerveseria Tel. 93 674 10 05 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90 GAUDÍ CAFÈ Mc. de Torreblanca (davant dels cinemes) BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 49 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90 BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57 CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mercat Pere San Parada 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 Valldoreix Tel. 93 674 57 47 SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Francesc Moragas, 13 Tel. 675 37 77

BALLS DE SALÓ PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas del Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

BARS BAR STOP Rius i Taulet, 56

CENTRES PSíQUICS TALLER JERONI MORAGAS

Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48 CERÀMIQUES CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 DELT, SL Castillejos, 33 Tel. 93 589 79 34 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 Tel. 93 589 31 21 RODÓ Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80 VICAT 2 C. Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01 CLUBS D’ESPORTS CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 CONGELATS L’ILLA CONGELATS M. Pere San. Pd. 125 Tel. 93 589 38 06 COPES CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars Tel. 670 59 40 01 COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 Tel. 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas, 8

Tel. 93 675 36 53 OFINOVA Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73 CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders, 10 2n 1a belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67 CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98 ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 Tel. 93 589 02 71 ENSENYAMENT CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33 ESFERA D’ART Arts Plàstiques i Acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 Tel. 93 675 19 04 CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 Tel. 93 589 38 52

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 Tel. 93 589 75 12 CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 Tel. 93 675 31 00 ESTANCS CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08 FERRETERIES EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 Tel. 93 674 13 81 Tel. 93 675 18 20 FORNS MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46 FOTOGRAFIA-VÍDEO CONTRALLUM Avda. Cerdanyola, 11 Tel. 93 589 60 63 Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48

RIA D’ART De la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02 ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76 POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86 SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51 GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 Tel. 93 675 25 86 GIMNASOS-ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72 GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 Tel. 93 674 79 68

SANT CUGAT ESPORTS SL Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

FUSTERIES APLITEC Camí de la Creu, 6 b Tel. 93 589 49 97

UESC Cánovas del Castillo, 9 Tel. 93 675 23 90

FUSTERIA EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68

HAMBURGUESERIES MC DONALD’S Centre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54

GALERIES D’ART ADOLF Taller d’art Pere Mas, 17 Valldoreix Tel. 93 674 60 28 CANALS GALE-

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9

Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53 HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix Tel. 93 674 75 98 HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40 IDIOMES SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01 WALL STREET INSTITUT Av. Ll. Companys, 15 Tel. 93 589 60 72 IMMOBILIÀRIES Vegeu pàgines 48-49 INFORMATICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 PROGRAM ACCES Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 15 56 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. Cinto Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38 APLITEC Camí de la Creu, 6 b Tel. 93 589 49 97 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03

MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 Tel. 93 674 14 90 INSTITUTS BELLESA RBV Francesc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55 JARDINERIES BOTÀNIA Jardins i terrasses, dissenys i realitzacions de professionals experts. Tel. 93 675 61 16 Tel. 649 094 100 GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94 JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 JOIERIES ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72

LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18 LLIBRERIES PAPERERIES L’AMIC IMAGINARI Rambla del Celler, 89 Tel. 93 674 01 07 LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 MARBRES MÁRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Campoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08 MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31 MES MARCS Enric Granados, 15 Tel. 93 589 14 29

MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 Tel. 93 674 45 71

MATERIALES RIOMAR S.L. C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

LOTERIES ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42

MERCERIES LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80

Estem preparats per a vosaltres. RBLA. CAN MORA, 18 - LOCAL 1

Rbla. Can Mora, 18, loca

TEL. I FAX 93Tel.675 i fax22 93 01 675 22 0

c/ Av. Catalunya, 8-10 Tel - Fax. 93.674.56.12 http//empresas.arrakis.es/gdee. e-mail: germaner@teleline.es Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EGA MOBLES

EVA Mª de LA PEÑA: Logopeda infantil

Canovas del Castillo, 2 Tel.fax. 93 589 00 14

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

CENTRO DE ECOMEDICINA

SALUMS llegums cuits, bacallà i conserves ••• Sant Antoni, 50 Te l . 9 3 6 7 4 5 7 5 2

Naturopatia Masajes terapeuticos Drenajes linfáticos Tratamientos antitabaco

Sant Antonio, 10 tel. 93 6756339

Plaça Barcelona, 18 Telèfon: 93 675 97 38

Dijous 2 gener del 2003

GUIA COMERCIAL

Guia pràctica MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES F. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 Tel. 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32

BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55

OB. DE REGAL BOHEMA CRYSTALL Valldoreix, 49 Tel. 93 589 72 02

CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82

OBRES-CONSTRUC. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51

LA MODISTA Plana Hospital, 3-5 L6 Tel. 93 589 86 69

EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 Tel. 93 589 72 32

LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11

TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

MAJIK Sant Jordi, 29 Tel. 93 589 02 66

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 Tel. 93 589 88 55

R. NOVAS Rbla. del Celler, 212 Tel. 93 589 54 31

MOBLES DE JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23 MODA-CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02

MÚSICA MUSICAL ST. CUGAT Rosselló, 13 Tel. 93 675 47 57 NETEGES PATRULLA DE LIMPIEZA SL Pg. Torreblanca 25-27 L6 Tl/Fax 93 675 38 64 VALLÈS NET Sant Ramon, 4 Tel. 93 674 89 18

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32 STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98 ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95 PARAMENTS LLAR GENEVIEVE LETHU Villà, 6 Tel. 93 674 03 16 PASTISSERIES LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99 PERRUQUERIES CARNÉ I BOSCH Fcesc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88

FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 JEAN LOUIS DAVID P`laça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70 JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Tel. 93 589 53 54 PESCA SALADA SALUMS Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52 PINTURES APLITEC Camí de la Creu, 6 bx Tel. 93 589 49 97 PISCINES AQUANET Tel. 649 95 30 50 Tel. 93 589 28 70 FERRON Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 POLLERIES POLLERIA IMMA Mercat Torre Blanca Parada 1-5 Tel. 93 675 13 89 REFORMES APLITEC

Camí de la Creu, 6 bx Tel. 93 589 49 97 DELT, SL. Castillejos, 33 Tel. 93 589 79 34 REGALS D’EMPRESA LI2 PUBLICITAT Abat Marcet, 41, local 2 Tl/Fax 93 589 33 97 REPARTIDORS MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71 RESIDÈNCIES RESID. 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23 ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80

ROBA PER A LA LLAR FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01 SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99 RÉTOLS

LI2 PUBLICITAT Granja, 12 Tl/Fax 93 589 33 97 SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74 TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06 SEGURETAT AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99 TALLERS MECÀNICS I OMPONENTS LEONELLI, S.A. COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCI CLETES Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 TALLER ELECTROSOL Sol, 19 Tel. 93 674 36 88 SERVICAR TALLER MECÀNIC Pere Canals Gual Baixada d’Alba, 12 (Al costat del Restaurant La Bolera) Tel. 93 674 63 62

TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01 TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50 TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comun. Av. Cerdanyola, 49 Tel. 93 589 87 02 TINTORERIES OK NET F. Macià, 63 -Coll Favà Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67 WASH’N DRY Avda. Cerdanyola, 17 Tel. 93 589 55 88 TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 Tel. 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Homeopatia per animals Tel. 93 674 69 45 Tel. urgències Tel. 608 89 81 36 Tel. 93 674 69 45 VETERINOS Hospital obert les 24 h Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VIATGES AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3 La Floresta Tel. 666 42 81 42 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 Tel. 93 589 16 78 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Fc Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11

Guia Mèdica CENTRES DE REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Mètode Schroth. Grups de relaxació. Incontinència urinària. Tractaments a domicili. Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 No tanquem a l’agost CIRURGIA DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Obesitat mòrbida, Mútues en general. Av. Torreblanca, 2-8, 2n, A-1 Tel. 93 589 47 00 CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC SABAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusiñol, 2, ent. 1a Tel. 93 674 15 26 DIETÈTICA I NUTRICIÓ DRA. M. DOMIN GO GALLART Medicina general, dietètica. Dl, dc i dv, hores convingudes.

Pl. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83

domicili. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r, desp. 11 i 12. Tel. 93 589 39 67

CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García. Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp. 12 Tel. 93 589 43 57

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d’ajuda a les persones grans, ma-lalts crònics o conva-lescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Torre Blanca 2-8 3r A Tel. 93 589 39 67

FISIOTERÀPIA SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència Sanitària Fiatc. Asisa. C/ Villà, 49 Tel. 93 674 48 72

GERIATRIA GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans a domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 INPROSS Atenció i companyia a persones grans, “CANGURS” avis i nens, control de malalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a

HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 LABORATORIS LABORATORI DR. ECHEVARNE S. Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 MEDICINA

Sanitària. Agrupació Mútua. Sanitas. M. Fiatc. Previasa. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili. Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. Mútues. Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 ODONTOLOGIA CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC SANT CUGAT Pç. Dr. Galtés, 5 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, prò-tesis, odontopediatria, ortodòncia. Mútues. Av. Torre Blanca, 2-8 2a pl. - desp. 11 Tel. 93 675 08 03

NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives. Pl. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assistència

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR

Av. Torre Blanca, 2-8, 2n A, despatx 6 Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pl. Unió, 3, 2n 1a (Ll. Companys/Colom) Tel. 93 674 72 40 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl-dv 9-13 h i 16-20 h Pg. St. Magí, 22, bx Tel. 93 674 23 35 CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23 - 25. 1r 3a Tel. 93 675 64 77 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06

CASARAMONA Pediatria. Asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 DRA. ANNA PUJIBET I ALDES Pediatria. Vitalício Salud. Mapfre. Endavallada, 21, 1r Tel. 93 589 29 95 Tel. 93 674 20 79 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. Tel. 93 589 63 13 Tel. 629 16 95 36

OTORINOLARINGòLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Winterthur. Previasa. Assistència Sanitària. Medifiatc. Fc Moragas 48 ent. 2a Tel. 93 675 48 53

PSIQUIATRIA CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Pç Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51

PEDIATRIA J.M. COROMINAS

DRA. PALERM

PSICOLOGIA I

Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l’adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 2527, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d’ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 Tel. 93 589 37 87 M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. S. Rusiñol, 2, ent. 1a Tel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47 INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMU-NITÀRIA (IBSC) R. Can Mora, 15 1r 1a Tel. 93 587 91 87 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av Catalunya 21 2n 1a

Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Ass. Sanitària. Previasa. Medytec. Policlínic. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a10 Tel. 93 589 18 88 DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 DR. JOSÉ CARLOS VALDÉS Traumatologia, artroscòpia i cirurgia ortopèdica gral. Especialista en espatlla. Cirurgia ambulatòria de galindons. Mútues. Hores convingudes. Centre Mèdic Sabat. C/ Santiago Rusiñol, 2.Tel. 93 674 15 26

GUIA COMERCIAL

Dijous 2 gener del 2003

Guia gastronòmica BAR. REST. ARNAU P. Fcesc. Macià, 71- lc. 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

CABASSA CASTAÑO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg Bar musical: dv i ds

CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 93 587 93 96 Menú diari i de festius.

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargols a la llauna i arròs negre CAN CASOLETA St. Bonaventura, 39 bx. 93 675 10 33 Peix i marisc fresc CABALLU PETIT Rius i Taulet, 19 93 674 10 05 Cerveseria EL CASINET Camí Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

EL JORDI’S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

EL PEROLET Pg. Fc. Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA Rbla. Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GAUDÍ CAFÈ Mc. Torreblanca Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari LA CANTONADA Pl. Dr. Galtès, 5-lc. 8 93 589 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats i turrons artesans LA JIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats i turrons artesans

LA JIJONENCA Villà, 1/Murillo, lc. 4 93 675 34 02 Gelats i turrons artesans i serv. de cafeteria

LA MASIA Av. Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

MASIA AMETLLER Cm. Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l’any. Tel. 93 589 22 52 Salons per banquets, convencions, etc.

PA I PA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús

La Recepta de M. Àngels Quadras PESCADO ENCOCADO (RECEPTA CEDIDA PER SIGIFREDO MOREIA) INGREDIENTS: - Peix (daurada) 1 kg - Coco 1 - Ceba gran 1 - Pebrot 1 - All - Pebre - Sal ELABORACIÓ: S’obre el coco, se’n treu el suc i es guarda juntament amb la raspadura de tot l’interior. Ara es fa un sofregit amb la ceba, el pebrot i l’all, i s’adoba amb el pebre i la sal. Tallem la daurada per la meitat, deixant per una banda la part del cap i per l’altra la part de la cua, i la posem damunt del sofregit. Hi tirem una mica d’aigua i que bulli uns 5 minuts; després posem el suc del coco per sobre i deixem que bulli 3 minuts més. A l’hora de bullir, sempre amb la cassola tapada. COMENTARI En Sigifredo és equatorià, de la ciutat de Santo Domingo, i aquest Nadal recordarà el seu país amb aquest plat típic de la província d’Esmeraldas. PASTISSETS DE PINYONS INGREDIENTS: - Farina d’ametlles 200 g - Sucre 100 g - Patata petita 1 - Pinyons 100 g - Melmelada d’albercoc 4 cullerades - Massa brisa 4 motlles fornejats ELABORACIÓ: Peleu i coeu la patata en una mica d’aigua fins que aquesta estigui molt tova; mentrestant, moleu el sucre en el molinet elèctric de cafè o amb la batedora elèctrica, mescleu en un bol la farina d’ametlles amb el sucre mòlt, escorreu la patata i amb una forquilla incorporeu-ho al bol. Amb la calor es desfà el sucre i es forma una pasta d’ametlles amb la qual farcireu el motlle, la recobriu bé amb pinyons i enceneu el gratinador del forn. Introduïu-hi els pastissets fins que estiguin daurats. Doneu-hi brillantor amb la melmelada i poseu cada un en un recipient de paper quan estiguin freds. COMENTARI ¡Bones Festes!

Bar Restaurant

Tota una tradició

CAMÍ CAN AMETLLER, s/n. Sant Cugat del Vallès

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Tel. 93 674 91 51 - 93 589 22 52

Pl.Pere San, 6 (Mercat Vell) Tel. 93 589 72 74

ESPECIALITATS EN BRASA

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

Anunciar-se en aquesta secció costa molt poc 93 589 62 82

I si ets subscriptor

Sant Martí, 10 08190 Sant Cugat del Vallès BILLAR FRANCÉS (CARAMBOLA) BILLAR AMERICÀ - POLL 51

C. Major, 29 ~ C. Xerric, 30 ~ Villà, 1

et sortirà gratis

Menú diari de dilluns a dissabte 7,60 e (Iva inclòs) 10 plats i 14 postres per escollir

AGENDA

Dijous 2 gener del 2003

La Ràdio 91.5 FM De dilluns a divendres

A LES 13.00 H Sant Cugat Avui. Informatiu amb Esteve Sala

A LES 20.30 H

Azimut. Magazín cultural amb Jesús

Roda d’Amics. Amb Pere Pahissa, Joan

Estoc de Pop. Amb David Villena.

Torné i Ània Monreal.

Fàbregas i Noemi Artero.

DE 22.00 A 7.00 H

A LES 19.00 H

A LES 13.00 H

Música al teu costat.

Top 91.5. Amb Xavi Montero.

Esport en Marxa. Primera Edició amb

DE 22.00 A 7.00 H

Xavi Vellerino.

Música al teu costat.

A LES 14.00 H

A LES 7.00 H Sant Cugat al punt. Informatiu i maga-

A LES 13.30 H

zín d’actualitat amb Ester Castanyer,

Actualitat Esportiva. Els esports amb

Dissabte

Carme Reverte i Salva Vallvé.

Jan Badosa.

A LES 7.00 H

A LES 8.00 H

A LES 14.00 H

Música al teu costat.

Informació local, comarcal i general.

Estoc de Pop. Amb Jessica Sotodosos i

A LES 8.00 H

A LES 8.30 H

Iván Medina.

Línia directa amb l’Alcalde (dimecres).

A LES 20.00 H

A LES 9.00 H

Tal com érem. Amb Josep M. Alvira.

A LES 16.00 H

Diumenge

Bon Rotllo. Magazín juvenil amb Raquel

Sant Cugat al punt. Magazín amb

A LES 7.00 H

Iniesta.

Magda Méndez i Jordi Ramos.

Música al teu costat.

A LES 19.00 H

Notícies Vespre. Informatiu amb Sílvia

A LES 13.00 H

A LES 8.00 H

Picnic. Amb José Miguel Garanto.

La tertúlia.

González.

Avant Matx. Amb Xavi Vellerino.

Missa Diumenge.

A LES 21.00 H

A LES 10.00 H

A LES 20.15 H

A LES 14.00 H

A LES 9.00 H

Esport en Marxa. Segona Edició.

El concurs del Fabri, entrevistes, els

Actualitat Esportiva. Els esports amb

Música per 120. Amb Roger Baltà.

Crema Catalana. Amb Joan Vallvé.

espais.... De tot, al magazín.

Joan García.

A LES 16.00 H

A LES 10.00 H

DE 22.00 A 7.00 H Música al teu costat.

Exercici contra l’envelliment Exercici físic, alimentació equilibrada, bon humor i una actitud positiva davant la vida són pràctiques que garanteixen un fre a l’envelliment precoç. L’activitat física proporciona a les persones grans una millora de les condicions fisiològiques, físiques, anímiques i socials. La persona se sent atesa, recupera la confiança, es relaciona amb els altres i s’integra en grups nous, fugint de la soledat i prevenint deterioraments i malalties. La pràctica freqüent d’exercici té efectes beneficiosos en determinades malalties. Per exemple, els diabètics aprenen a controlar la seva

dolència i poden arribar a rebaixar les dosis d’insulina, prevé la osteoporosi, és un bon tractament contra l’obesitat, estabilitza les dolències d’aquells que pateixen artrosi i és bàsic en la recuperació dels qui hagin patit infarts. A més, l’exercici físic incrementa la capacitat de lluita i proporciona una actitud positiva davant la malaltia. Les lesions més freqüents entre les persones grans que practiquen exercici acostumen a ser articulars i musculars, per la qual cosa és recomanable fugir dels esports de xoc, bruscos o que siguin emocionalment extrems. El més idoni per a aquells que mai

no han fet exercici és realitzar 3 o 4 sessions d’uns 30 minuts a la setmana, que suposin cremar de 200 a 300 calories diàries. El més recomanable és caminar, córrer, fer bicicleta estàtica, aquàtics, mind body o ioga. El 15% de la població espanyola és més gran de 65 anys, una situació que va a més i que representa una evolució en tots els àmbits de la societat. La recerca de qualitat de vida a partir de certes edats fa que l’exercici físic es converteixi en la millor medecina cara al futur de les persones.

Clubs de fitness DiR

Full de subscripció Dades del subscriptor Nom

Cognoms

Ciutat

Carrer/núm./pis/porta

Codi postal

Telèfon

Fax

NIF o DNI

Dades per al pagament

Dades de la subscripció

Banc/Caixa

Data d’alta

Adreça oficina

Nombre de subscripcions

Entitat

Oficina

Núm. de compte

Adreça d’entrega

Titular Comptat

Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès,

del 2001 Signatura

Envia aquesta butlleta per fax al 93 674 20 24 o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44

54 AGENDA

Dijous 2 gener del 2003

Telèfons d’interès AJUNTAMENT

ENTITATS

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASDI . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . .93 674 03 22

Valldoreix . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 12 83 Creu Roja Valldoreix . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085 Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

Cuerpo Nacional . . . . . . . .93 674 78 58 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . .908 79 51 25

LLEURE

Comissaria St. Cugat . . . . .93 674 76 12

Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . .93 675 40 55

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . .93 589 30 80

MITJANS DE COMUNICACIÓ

TRANSPORTS

Diari de Sant Cugat . . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . .93 674 86 61

Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

ORGANISMES OFICIALS

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

Hisenda . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

RENFE . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

PARRÒQUIA

Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

Les Planes . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

Taxis (associació) . . . . . . . .93 674 09 97

CINESA El planeta del tesoro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CINESA Los lunes al sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CINESA Mi gran boda griega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CINESA Harry Potter y la cámara secreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CINESA El Señor de los Anillos. Las dos torres . . . . . . . . . . . . . . YELMO SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.50 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius YELMO El Señor de los Anillos. Las dos torres

.............

YELMO

2ª SETMANA

EL SR DE LOS ANILLOS. LAS 2 TORRES SALA : MAJORS 13 ANYS

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

L'EMD US DESITJA UN FELIÇ ANY NOU

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEIS Aigües la Floresta . . . . . . .93 674 20 89

AGENDA

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44

Gener

Correus . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50

Cinemes Sant Cugat CINESA SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiu SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Divendres 3 i dissabte 4 EL CARTER REIAL RECOLLIRÀ LES CARTES DELS NENS I NENES. I XOCOLATADA PER A TOTHOM! Hora: de 18 a 20 h Lloc: Seu d’AAPPVV Org.: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix Diumenge 5 ARRIBADA I CAVALCADA DE SSMM ELS REIS D’ORIENT A VALLDOREIX Nou recorregut: sortida 17.45 h, Pl. Mas Roig, Av. Mossèn Jacint Verdaguer, Pg. Oreneta, Pl. dels Ocells, Av. Alcalde Ramon Escayola, Pg. Rubí, Pl. Can Cadena, Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer fins a la pl. Maria Sabater. On SSMM faran l’ofrena al nen Jesús acompanyats per la Coral l’Harmonia de Valldoreix i la Coral Esclat de Germanor, i tot seguit xocolatada i animació per a tothom, mentre els reis recullen les cartes dels més petits. Org.: Creu Roja de Valldoreix i EMD de Valldoreix Col.: Entitats, Associacions i Queviures Víctor (particulars)

TALLERS

Horaris

Org. EMD de Valldoreix IMPARTITS

Harry Potter y la cámara secreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO El pianista. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO Ghost ship . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO Mi gran boda griega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO Una pandilla de altura YELMO Al límite de la verdad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO El planeta del tesoro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO Muere otro día . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO Santa Claus 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . YELMO Kamchatka . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2ª SETMANA

EL SR DE LOS ANILLOS. LAS 2 TORRES SALA : MAJORS 13 ANYS

CASAL

Casal de Cultura - Tel./Fax 93 589 82 69 De dimarts a dijous de 9 a 13 h i de 17.30 a 19 h. - NARRACIÓ DE CONTES (NOU): dilluns de 18.45 a 20 h. Durada: gener, febrer i març. - GRAFOLOGIA (Iniciació) (NOU): dijous de 10 a 12 h. - ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA, BATIK I SEDA: dimecres de 10.15 a 11.45 h. - JOIERIA A LA CERA PERDUDA: dimecres de 16 a 18 h. - GRAFOLOGIA (nivell II): dimarts de 19 a 21 h - GRAFOLOGIA (nivell I): dimarts de 9.30 a 11.30 h - ESMALTS: dijous de 18 a 20 h

4ª SETMANA

EL PLANETA DEL TESORO SALA : GOLFA de Los lunes al sol

CULTURA

VALLDOREIX

- DIBUIX I PINTURA PER A JOVES I ADULTS: dilluns de 9 a 11 h - DIBUIX I PINTURA PER A NENS I JOVES: dilluns de 17.30 a 18.30 h - JOIERIA ARTESANAL: dimarts de 18 a 20 h i dimecres de 18 a 20 h - VITRALLS DECORATIUS: dimecres de 12 a 13.30 h - TEATRE PER A NENS: dijous de 17.30 a 19 h - TEATRE PER A JOVES: dijous de 18.30 a 20 h - AULA DE MÚSICA “ANDANTE”: a concretar PREVIST INICI A L'ABRIL DEL 2003 - MASSATGE I TREBALL DE PEUS (NOU): dilluns de 18.45 a 20 h.

5ª SETMANA

HARRY POTTER Y LA CÁMARA SECRETA SALA : GOLFA de Mi gran boda griega

*La venda per telèfon i Internet suposa un recàrrec de 75 pts. per localitat.

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

EMD Valldoreix

POLICIA

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

PUBLICITAT

Dijous 2 gener del 2003

56 SOCIETAT

Dijous 2 gener del 2003

SANTCUGATENCS l’estirabot

“El nostre CAR és un dels cinc millors del món”

JORDI CASAS

Nou any

Fotografia: JORDI GARCIA

Àlex López / SANT CUGAT El sopar va ser una bona mostra de la importància que té el CAR per a molta gent. s cert. El CAR de Sant Cugat s una instituci molt respectada i que ocupa un paper cabdal dins l esport catal i espanyol. Tamb s una refer ncia en l esport mundial. s un centre important i els que treballem en aquesta casa estem orgullosos de treballar per aquest referent d abast mundial. S’està redactant un pla director amb l’objectiu d’ampliar instal·lacions Hi estem treballant. He llegit fa poc l ltim esb s del pla director. Hi ha un tot seguit de conceptes no solament de construcci , sin tamb de funcionament del mateix centre. Aquest pla director pret n que en un per ode de 4 a 12 anys el centre s piga qu ha de fer i cap on ha d anar. De vegades hem anat una mica al darrere de les necessitats. Hem hagut de fer alguna cosa quan gaireb ja la necessit vem. s a dir, marcar les regles de joc de funcionament de la casa i una mem ria justificativa de cara al futur, que ha de definir les inversions que s han de fer i tamb el mitj de finan ar-les.

Com es finançarà aquest pla director?

recerca.

S n els nostres patrons els que han d aportar els diners. Hem demanat a les nostres administracions que els propers quatre anys ens donin sis milions d euros (mil milions de pessetes). Nosaltres entenem que el pla director, en general, necessitar fins d aqu a dotze anys uns vint milions d euros (3.500 milions de pessetes).

Fa un any i tres mesos el CAR va organitzar el II Fòrum Internacional de l’Esport d’Elit. Llavors va néixer una comissió en què el CAR és un dels més representatius...

El CAR té en aquests moments 36.000 metres quadrats construïts, però encara pot créixer entre un 20 i un 23%. Efectivament s aix , segons un pla especial aprovat per l Ajuntament de Sant Cugat i per la Direcci General d Urbanisme de la Generalitat de Catalunya que permet fer una ampliaci d edificacions.

El CAR de Sant Cugat s un dels cinc millors del m n. El millor centre que he vist en mat ria d entrenaments continua sent l australi , a Camberra, que s impressionant. Quin és, per vostè, l’atleta més representatiu del CAR de Sant Cugat? Tenim una persona que s tota una instituci . s en Valent Massana. Pels resultats, com a persona. Sobretot per la seva actitud davant la vida, sempre colÆlaborant. A m s a m s, s catal i de la casa. s una persona molt representativa.

Quina ha estat la millor etapa del CAR? Per al centre —una etapa que jo no he viscut— va ser els Jocs Ol mpics de Barcelona 92. Per tot el que va representar per a l esport catal i espanyol. Estic conven ut que aquesta ha estat la millor poca. Vam ser un punt de refer ncia. Va ser una poca daurada.

Les relacions CAR-Ajuntament sempre han estat molt fluides. Sempre he estat satisfet amb les relacions amb l Ajuntament de Sant Cugat i encara m s, darrerament, els ltims tres anys, la veritat s que les relacions han estat millors. Relacions obertes, de normalitat. Ens hem ajudat m tuament.

Quin ha de ser el futur del CAR? Quines són les prioritats bàsiques d’aquest pla director? La millora de la unitat assistencial, la construcci d un nou pavell , nous vestidors, la remodelaci de la resid ncia antiga, la remodelaci del menjador, i la modificaci del sistema de funcionament del menjador. Els serveis de qualitat es troben en els petits detalls.

Quin moment viu el CAR? El futur passa per continuar evolucionant com a empresa de serveis. Hem d augmentar i millorar els nostres lligams arreu del m n, per tamb amb d altres institucions relacionades amb el m n de l esport, com ara l INEFC (Institut Nacional d Educaci F sica de Catalunya) o la proposta de treballar conjuntament amb l INEFC d un institut catal per a la

Des del punt de vista esportiu, vivim un moment bonic. Hi ha bons resultats esportius, s est produint un relleu generacional molt important. De cara a Atenes, les nostres perspectives de tenir representants en llocs importants de la competici en aquests moments s molt millor que la que ten em a Sydney.

8 420565 250009

El Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat ha tancat els actes commemoratius del seu quinzè aniversari. El seu director analitza el present i preveu el futur del centre.

21024

Francesc de Puig

s dif cil eludir l’enrenou que origina el pas d’un any a l’altre. Per tant, cal parlar-ne. I m s enguany, que TV3 emet les campanades des del Monestir santcugatenc. D’antuvi he de dir que el grup d’amics amb el qual celebro des de fa anys l’entrada del nou any sempre hem estat indiferents a la proced ncia del rerefons sonor que presideix la cerim nia de l’engoliment apressat dels dotze grans de ra m. No obstant aix , cal recon ixer que l’esdeveniment constitueix un bon colof a l’Any del MilÆlenari, encara que formalment aquest any acabi el proper mes de mar (o abril?). Ha estat un bon invent per projectar, endins i enfora, Sant Cugat i una determinada manera de fer ciutat, aix que l’alcalde sintetitza amb el mot marca (la nostra especificitat local, s’ent n). I parlant de marques, espero que no quedem marcats per la peculiar forma que un pol tic local t de felicitar p blicament les festes nadalenques. Em refereixo, bviament, a les felicitacions que ha anat transmetent la televisi local. Tots els pol tics locals, almenys els que jo he vist, han sabut estar a l’altura de les circumst ncies, excepte un pol tic —i aqu el mascul t un sentit gen ric— que ocupa responsabilitats de govern. Ha tingut la falta de delicadesa, per dir-ho de manera generosa, d’intentar treure rendibilitat de la seva gesti municipal (de la seva de particular, que no pas de la de l’equip de govern) d’una salutaci que en principi hauria d’haver estat protocolÆl ria i pol ticament neutra. Fins i tot ha tingut la barra de presentar certes accions de govern com si es tractessin d’un present dels Reis Mags. Aix , evidentment, nom s es pot fer des de la m s absoluta manca de pedigr c vic (com ja he escrit alguna altra vegada referint-me a la mateixa persona) i des d’una concepci mesquina de l’acci institucional. Alg del seu partit —o d’un altre, tant s— hauria d’explicar a aquest pol tic (i segueixo emprant el mascul en un sentit gen ric), que prou temps tindr durant el primer semestre de l’any que entra per explicar les seves propostes (i el que ha fet) i despr s (que D u no ho vulgui!!) per aplicar-les. B , bona entrada d’any nou, encara que us arribi amb unes hores de retard.