Diari de Sant Cugat 525 by Premsa Local Sant Cugat

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

Núm. 525 any XI 1,65 euros

SALUT

El primer servei psiquiàtric privat s’obre a l’HGC Pàg. 4 UNIÓ SANTCUGATENCA

Emotiu homenatge als socis amb 50 i 25 anys d’antiguitat Pàg. 8 EUROPEES 2004

Pujol i Recoder donen suport al candidat Guardans Pàg. 18

Dijous, 3

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT

juny del 2004

L’estació de Coll Favà no funcionarà abans del 2006 El govern central en condiciona la posada en marxa a l’arribada del TGV

La línia Mollet-el La ciutat reitera Papiol podria tardar que FGC potenciï dos o tres anys més l’intercanviador de a funcionar Vulpalleres Pàg. 3

ECONOMIA

El fotògraf santcugatenc Pere Formiguera rep el títol de Musa de l’Art 2004

Agrupació Mútua compra oficines a Sant Cugat Pàg. 35 FUTBOL SALA

L’Iteuve evita el segon descens de categoria Pàg. 37

L’estancament de públic de la IV Nit de l’Art queda compensat per la qualitat de l’edició Les tensions inicials entre Firart i els galeristes se superen amb voluntat de diàleg Editorial i pàg. 26 JORDI GARCIA

PUBLICITAT

Dijous, 3 de juny del 2004

SOCIETAT

Nou retard per a l’estació de Coll Favà La línia Mollet-el Papiol podria tardar dos o tres anys a funcionar SERVEIS>L’esperada entrada en funcionament de la nova línia de Rodalies de Renfe entre Mollet i el Papiol, que ha de permetre posar en marxa la nova i remodelada estació de Coll Favà, podria tardar encara entre dos o tres anys a inaugurar-se perquè està condicionada per les obres del TGV a la comarca. Així ho va reconèixer el secretari general de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, en una trobada al Consell Comarcal amb alcaldes del Vallès Occidental. Des de Sant Cugat es continuarà pressionant perquè la línia entri en funcionament “com més aviat millor” i s’aposta per potenciar el sistema d’intercanviadors tal com té previst FGC a Vulpalleres. La trobada de la comarca va servir per conèixer les inversions previstes pel govern i recollir opinions i impressions sobre l’esborrany del Pla Director d’Infraestructures Viàries i Mobilitat al Vallès Occidental. Totes les parts

van coincidir en la necessitat urgent d’intervenir en el territori atès l’important creixement econòmic, demogràfic i social de la comarca. El Quart Cinturó, l’autovia que ha de connectar el Baix Llobregat amb els dos Vallès, és una de les infraestructures que divideix la comarca. Mentre el govern català vol promoure la ronda ferroviària, ajuntaments com el de Terrassa o Sant Cugat aposten per l’autovia com a alternativa al col·lapse diari de l’AP-7 i la B-30. Fa uns dies Renfe ja no va donar data per a l’entrada en funcionament de l’estació de Coll Favà, que estava inicialment prevista per aquesta primavera després d’alguns ajornaments. Sant Cugat també alerta del previsible deteriorament de la nova estació i de la despesa pública que això representa per la manca de planificació. JORDI GARCIA

Més viatgers a Rodalies Paral·lelament, Renfe, que no s’ha pronunciat sobre l’entrada en servei de la línia Mollet-el Papiol, ha augmentat el nombre de passatgers de la línia 4 de Rodalies entre Sant Vicenç de Calders i Manresa, que passa per ciutats del Vallès Occidental com Terrassa, Sabadell

El retard de Renfe de Coll Favà podria iniciar una nova degradació de la remodelada estació

o Cerdanyola, entre d’altres. Durant el 2003 l’empresa ferroviària va transportar 129.225 viatgers diaris, cosa que la consolida com una de les més utilitzades del nucli barceloní. Aquesta xifra

representa un increment del 3,97% respecte a l’any anterior, i Sabadell és la ciutat amb una demanda més alta de viatges per darrere de Barcelona capital. L’estació que va experimentar un creixement més

alt va ser Barberà del Vallès, un 13,3%, seguida de Terrassa, un 9,4%, Vacarisses, un 9,1%, Sabadell Nord, un 8,4%, Sabadell Sud, un 4,1% i Cerdanyola i Montcada i Reixac, amb més del 3%. <

Sanitat vol fer un hospital ‘lleuger’ a la ciutat per a la cirurgia sense ingrés

construir l’hospital. A més de practicar intervencions quirúrgiques que no requereixin l’ingrés del pacient per passar la nit, el nou servei també contribuirà a solucionar mancances pel que fa a l’atenció d’alguns especialistes.

manté en suspens, a l’espera d’una decisió concreta, des de Sanitat creuen que les necessitats locals d’atenció sanitària per a especialistes i metges de capçalera es poden cobrir en el CAP de Valldoreix. Tot i així, la consellera s’ha compromès a posar “ben aviat” un nou metge de família a la ciutat per pal·liar la saturació que pateixen algunes consultes. El resultat general de la trobada amb Sanitat és, segons Recoder, “positiu” perquè “hem trobat una bona receptivitat per part de la consellera” i també perquè “ens ha donat respostes que ens fan tenir la seguretat que en un termini, més o menys curt, depenent dels casos, els problemes tindran solució”. <

PROJECTE>Encara no té data ni forma ni lloc determinat, però si l’anunci del Departament de Sanitat es converteix a curt termini en una realitat, els usuaris de la sanitat pública a Sant Cugat que necessiten una intervenció de cataractes, varius o algun altre tipus de teràpia que no requereixi ingrés, com la diàlisi o el tractament oncològic, no hauran de tornar a desplaçar-se fins a Terrassa per gaudir d’aquests serveis. I és que,

la setmana passada, la consellera de Sanitat, Marina Geli, va plantejar a l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, la voluntat de la Generalitat de dotar la ciutat d’una nova infraestructura sanitària, en forma d’un hospital lleuger, una nova tipologia hospitalària diferent a la tradicional. El concepte de lleuger, aplicat a la terminologia hospitalària, vol dir que aquesta instal·lació “té tots els serveis d’un hospital, excepte els

llits”, segons va explicar Recoder després de la reunió amb Geli. El nou servei, que podria posar-se en marxa “a curt o mig termini”, donaria servei únicament a la població de Sant Cugat i es podria ubicar en algun dels dos centres d’assistència primària (CAP) que funcionen a Sant Cugat o en un nou edifici. En aquest últim cas, l’Ajuntament està diposat a cedir a la conselleria de Sanitat un terreny de titularitat municipal per

El tercer CAP, en suspens Un altre dels temes tractats a la reunió de Geli i Recoder va ser la previsió de dotar Sant Cugat amb un tercer CAP. “Aquest és un tema que s’ha posat sobre la taula i que la conselleria té en compte”, ha explicat el regidor de Sanitat i Serveis Socials, Enric Tomàs, que assegura que “tindrem un tercer CAP però cal veure quan”. Mentre aquesta demanda es

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

L’HGC obre el primer servei psiquiàtric integral privat A la nova unitat, única a Catalunya, hi ha urgències, consulta i 18 llits SALUT> Hospital General de Catalunya (HGC) continua amb la línia d’ampliar els serveis i l’atenció sanitària als usuaris que està duent a terme des que Catalana de Diagnòstic i Cirurgia (CDC) va assumir la gestió del centre. Després de posar en marxa el primer servei privat de neuroradiologia a Catalunya al gener, ara li ha tocat el torn a la salut mental, amb la inauguració d’una nova unitat de psiquiatria integrada, també pionera al país. Aquest nou servei disposa de consultes externes, servei d’urgències les 24 hores, atenció ambulatòria de dia i una unitat d’hospitalització equipada amb 18 llits, 7 dels quals estan destinats a pacients amb toxicomanies i una altra per a persones amb trastorns d’agressivitat incontrolada. Aquesta unitat, que ja està plenament operativa, compta amb un equip mèdic format per 8 psiquiatres i 6 psicòlegs, sota la direcció del doctor Jordi Domingo, cap del servei de psiquiatria de l’HGC. Durant la presentació, Domin-

L’

JORDI GARCÍA

Des de l’esquerra, J. M. Costa i Molinari, el regidor Jaume Tubau, Antoni Balugo i Joan Sala, gerent i director mèdic de l’HGC

go va assenyalar que es tracta d’una unitat psiquiàtrica amb un concepte “integrat i totalment nou”, i va avisar el gerent de l’hospital, Jordi Balugo, que demanaria una ampliació del nou servei en el termini d’un mes “perquè la unitat ja està plena”. A la presentació del nou servei de psiquiatria també van assistir, entre altres, Josep Maria Costa i Molinari, catedràtic de psiquiatria de la Universitat de Barcelona, i el regidor de Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jaume Tubau.

El doctor Costa i Molinari va dir que seria desitjable que tots els hospitals generals tinguessin unitats de psiquiatria integrada, perquè ofereixen avantatges tant als pacients com als hospitals, com ara la reducció de costos per malalt i l’opció de donar suport psiquiàtric a altres especialitats mèdiques o psiquiatria d’enllaç. El regidor Jaume Tubau també va elogiar la iniciativa d’unir els pacients psiquiàtrics amb altres malalts perquè “deixar de marginalitzar ja és començar a curar” i va

“La llei és qui dicta les llicències de farmàcia” El Col·legi de Farmacèutics diu que “no posa pals a les rodes de ningú” COLL FAVÀ>El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona diu que “en cap cas volem posar traves a l’obertura de noves farmàcies, sinó tot el contrari, ja que l’objectiu és sempre millorar el servei i l’atenció”, explica Maria Calvo, secretària de la junta de govern d’aquesta entitat, en referència a les queixes expressades per l’Associació de Veïns de Coll Favà, que apunta el col·legi com a responsable de no donar una llicència per obrir una nova farmàcia al barri. Des del Col·legi de Farmacèutics volen deixar clar que les llicèn-

cies de farmàcia estan regulades per llei i que tenen com a criteris de concessió dos factors: la divisió del territori en les àrees bàsiques establertes en les lleis d’ordenació sanitària i farmacèutica de l’any 1991 i també segons el nombre d’habitants de cada zona en el moment de la petició. “La llei és la que fixa la concessió de llicències i el col·legi és qui resol els expedients presentats”, explica Calvo. Sobre la demanda d’una nova farmàcia per a Coll Favà, Calvo admet que no és la primera vegada que des de Sant Cugat s’expressa cert malestar perquè no hi ha més llicències. Sobre això diu que “la llei estableix quan i a quina àrea es concedeixen, però no a quin lloc concret”. Segons expliquen des del Col·legi de Farmacèutics, a més de tenir en compte l’àrea bàsica determinada i el nombre d’habitants, els nous negocis han de respectar les

distàncies amb les farmàcies ja instal·lades i també amb els centres d’assistència primària. Calvo ha destacat que, de fet, a Sant Cugat s’han concedit noves llicències de farmàcia l’any 2000 i 2001. “S’hi van obrir dues noves farmàcies en el lloc que es va considerar més adequat”, diu Calvo. Però sobre la ubicació d’aquests negocis, la secretària de la junta de govern del Col·legi de Farmacèutics diu que l’entitat, “sabent la inquietud i la preocupació d’un ajuntament, en alguns casos pot suggerir o indicar el barri o la zona on més necessitat hi ha d’aquest servei, però la decisió final d’on s’obrirà aquest negoci la té el farmacèutic”. En tot cas, i segons explica Maria Calvo, “la concessió d’una llicència de farmàcia no és en absolut arbitrària, sinó determinada per la llei mitjançant un procés reglat”. <

afirmar que l’HGC és “plenament l’hospital de Sant Cugat” perquè té conveni amb totes les mútues mèdiques i també amb el Servei Català de la Salut. Cobrir una mancança Des de l’HGC han decidit posar en marxa aquest nou servei de psiquiatria amb l’objectiu de cobrir la mancança d’atenció en aquest àmbit de la salut. “El nostre objectiu és ser innovadors i diferents i anticipar-nos per prestar els serveis que la gent

Bombers ofereix una jornada als voluntaris el dia 6 PREVENCIÓ D’INCENDIS> L’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya organitza, el diumenge 6 de juny, al Parc de Bombers de Sant Cugat-Rubí, una jornada informativa per a voluntaris ocasionals en la lluita contra els incendis forestals. Els continguts d’aquesta sessió,

demanarà en un futur, per això hem apostat per la unitat de psiquiatria, un àmbit en què no hi ha oferta privada a Catalunya”, diu Balugo. L’entrada en funcionament d’aquest nou servei és una de les apostes del nou equip gestor de l’HGC, que fins al 2006 té previst fer una inversió total a l’hospital de 36 milions d’euros. Un terç de la inversió és per a la compra de tecnologia d’última generació i la resta, per a la remodelació de l’edifici. // S. Díaz que té caràcter gratuït i està oberta als majors de 18 anys, inclou apartats com el tipus de roba i calçat que han de dur els voluntaris, els noms de les eines i els materials utilitzats en l’extinció d’un foc, l’organització operativa de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil o el desenvolupament d’un incendi forestal. Per apuntar-se a aquesta jornada cal formalitzar-ne la inscripció a través de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament abans del 4 de juny. El nombre de places disponibles és de 30. <

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

Promusa posa terminis per a l’entrega de pisos L’empresa informarà personalment per carta els adjudicataris

AUTOR FOTOGRAFIA

Un dels edificis de Promusa en construcció a Can Cabassa

HABITATGE>Els adjudicataris d’un dels pisos de promoció pública de l’empresa municipal de l’habitatge, Promusa, rebran personalment per carta la data d’entrega del seu pis de les promocions del 2001. Tot i alguns retards de les empreses constructores en finalitzar les obres, en termes generals es compleixen els terminis, segons l’empresa. Alguns propietaris havien mostrat la seva inquietud pel retard de l’entrega de pisos, prevista inicialment per aquesta primavera. El centenar d’habitatges, la majoria dels quals de la promoció de Can Cabassa, s’entregaran entre la primera quinzena de setembre i els primers quinze dies de novembre. Calendari i terminis En concret, els pisos de la promoció pública de Can Cabassa, a

Valldoreix vol pisos protegits L’EMD vol participar en el Consell d’Administració de Promusa per abordar la construcció d’habitatge públic al poble. Paral·lelament s’està negociant amb el Bisbat per uns terrenys on es podrien fer 48 habitatges de lloguer. La proposta vol donar resposta a la creixent necessitat de la població de tenir la possibilitat d’optar a un pis accessible. Segons l’EMD, que va aprovar una moció alternativa a la presentada inicialment per CiU, vol que els pisos vagin dirigits a tota la població necessitada sense exclusió per edat o situació familiar. L’EMD es vol erigir a Promusa com a mitjancer entre l’empresa i els ciutadans. //

Mira-sol, s’acabaran de construir entre finals del mes d’agost i finals d’octubre. A l’edifici del carrer Antoni Puigvert, les obres es finalitzaran a finals d’agost i els habitatges es començaran a entregar, mitjançant la signatura d’escriptures, durant la segona quinzena de setembre. Es preveu que les obres de l’edifici del carrer Can Cassada s’acabin a mitjans de setembre i els habitatges es puguin lliurar durant la primera quinzena d’octubre. Les obres de l’edifici del carrer Ignasi Barraquer, també al mateix sector, s’acabaran a finals de setembre i es lliuraran durant la primera quinzena d’octubre. La construcció de l’edifici del carrer Miquel Servet s’acabarà a finals d’octubre i les escriptures se signaran durant la primera quinzena de novembre. En total es lliuraran 97 habitatges. Finalment i pel que fa a l’edifici del carrer Josefina Mascareñas, darrere del Monestir, les obres finalitzaran a finals d’octubre i s’entregaran durant la primera quinzena de novembre. A Can Cabassa hi ha cinc edificis, situats a la banda sud d’un nou sector de dues hectàrees on també hi ha 20 blocs més de pisos de promocions privades. Entre les promocions públiques i privades no hi ha cap diferència pel que fa als materials utilitzats ni a la qualitat de la construcció, tot i que els habitatges públics són entre un 40 i un 60% més barats del preu mitjà de mercat. Els habitatges són de tres i quatre habitacions amb garatge i traster, i costen des de 106.000 euros els més petits, fins a 158.000 els més grans. <

JORDI GARCÍA

Uns 40 comerços s’han afegit a la petició d’indemnitzacions a FECSA

Demanen a FECSA que pagui per les apagades El comerç de la plaça Doctor Galtés demana diners per l’avaria del maig

nuaven sentint noves detonacions en el transformador i patien les conseqüències d’una forta fumarada. L’ensurt va ser considerable, sobretot tenint en compte que aquesta situació no és nova a la zona, que ja va viure un accident similar el 15 de gener passat, quan l’explosió del mateix transformador provocava un INDEMNITZACIÓ >Els veïns i gran incendi en l’aparcament sotercomerciants de la plaça Doctor Gal- rat de la plaça i deixava sense llum el tés han adreçat una carta al departa- veïnat més de 5 hores. ment d’atenció al Amb aquesta client de FECSA, en carta, els veïns demaquè exigeixen a la Durant l’any 2004 el nen mesures urgents companyia elèctrica una situació transformador de la perquè l’adopció de mesures com aquesta no es per evitar noves apa- plaça s’ha avariat dos torni a repetir i demagades del subminisnen una compensatrament com la que cops, al gener i al maig ció econòmica pels va patir la zona cap a dos quarts de 6 danys i perjudicis provocats en cada de la matinada del 4 de maig a causa cas, ja que consideren que la comde l’explosió del transformador ubi- panyia sabia per avisos dels usuaris cat a la plaça. A més de deixar sense que el servei era deficient a la zona i llum desenes de veïns de diferents que no es van adoptar mesures fins carrers, l’avaria va provocar el pànic després de la primera explosió. A entre les famílies que viuen a l’entorn més de la carta amb la demanda, els de la plaça Doctor Galtés, que des- afectats han fet arribar a FECSA una prés de la primera explosió, conti- cinquantena de signatures. <

SOCIETAT

Talls de trànsit a un dels accessos a la ciutat MOBILITAT > Aquesta setmana s’ha tallat el trànsit de vehicles al carrer Cerdanya i el pont de l’avinguda Europa, a prop dels accessos de la ciutat per la banda de Rubí. Els talls es deuen a unes obres de reparació i millora que s’estan realitzant a l’accés d’aquestes vies. L’Ajuntament recomana la carretera de Rubí com a una de les alternatives al pas pel pont de l’avinguda Europa, que connecta la zona de la Guinardera amb el polígon de Can Sant Joan. El consistori ha instal·lat les senyalitzacions pertinents i ha informat dels canvis a la Via Augusta i a la rotonda de l’avinguda Europa en la cruïlla dels carrers Danubi i Sena. Els senyals informen els conductors del tall de trànsit i de la via alternativa que poden utilitzar. Aquest tall de trànsit s’allargarà fins a finals d’aquest mes. Pel que fa al carrer Cerdanya, el tancament tindrà una durada d’uns quinze dies si no es presenten imprevistos. Aquesta via comunica la rotonda de l’avinguda Rius i Taulet, coneguda popularment com la rotonda de Chic, amb la rotonda del carrer Vallespir i que dóna continuïtat a la ronda Nord. <

gratis

Dijous, 3 de juny del 2004

Mira-sol torna a carregar contra les contribucions Alguns veïns estudien demandar l’Ajuntament per prevaricació DISTRICTES>La Plataforma contra les Contribucions Especials de Mira-sol, que té en curs diversos contenciosos administratius contra l’Ajuntament, enviarà un requeriment exigint al consistori que entregui al Tribunal Superior de Justícia la documentació requerida que cal per tirar endavant els processos jurídics. Els veïns diuen que després d’un any de la petició del primer expedient, l’Ajuntament no l’ha entregat i alerten de presentar una demanda per prevaricació si no s’entrega la documentació. Més d’un any d’espera La primera petició de l’expedient per poder tirar endavant el contenciós sobre les contribucions especials data del 6 de març del 2003. Dos mesos després, l’Ajuntament va presentar l’expedient, incomplert, segons els veïns afectats. Ara la plataforma diu que si el Tribunal entén que “l’Ajuntament està deliberadament retardant el procés podria incórrer en un delicte de pre-

JORDI GARCIA

Alguns veïns de Mira-sol continuen demanantr que s’urbanizi tot el districte

varicació”, segons un dels advocats dels veïns, Ignasi Esquirol. Els veïns reclamen que l’Ajuntament faci entrega de documentació com l’acord municipal per l’encàrrec a Promusa del projecte, l’informe tècnic sobre la necessitat de les obres o l’informe econòmic i

jurídic, entre d’altres. D’altra banda, els veïns diuen que no pagaran l’últim rebut fraccionat de les contribucions especials fins que l’Ajuntament no els faci arribar per escrit el descompte anunciat del 5 per cent en la part que correspon pagar als veïns. <

La Diputació ajuda Valldoreix a urbanitzar CRÈDITS>La Diputació ha condedit un crèdit a Valldoreix per valor de 375.000 euros per finançar la urbanització dels carrers Avet i Núria i pagar part de les obres de reparació de la piscina. Aquest préstec s’emmarca dins del Programa de Crèdit Local de la institució supramunicipal per millorar les finances dels ajuntaments i entitats municipals amb poca capacitat de generar recursos. La Diputació ha concedit el crèdit a un termini de 12 anys i a un interès del 2,1 per cent. D’altra banda, aquests diners també serviran per pagar una part de les polèmiques reparacions de la piscina del complex esportiu. L’EMD ha demandat l’empresa Bastir i el seu arquitecte com a responsables de les greus deficiències en la construcció de l’equipament, que representen una important despesa per a l’EMD. Paral·lelament, el govern ha obert un concurs públic per a les obres de reparació que falten. Els darrers treballs de reparació han costat 480.000 euros, que s’han de sumar als 2,4 milions de les despeses totals de construcció del complex al costat de l’anomenada pista verda. <

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

DG 6 JUNY, 19 h

CADA DIA

CADA SETMANA

DIVENDRES 11 JUNY

El teatre de l’Home Dibuixat presenta

MONO SAPIENS

www.totemviatges.com

De Tian Gombau

Entrades gratis per a l’obra Mono Sapiens, d’El teatre de l’Home Dibuixat, al Casal de Cultura de Valldoreix

Vingui a conèixer el nostre servei de neteja d’interiors, de dilluns a divendres

Descomptes especials per als subscriptors

2 entrades per al I Festival de Música de Cambra al Monestir, Sax a quatre

Entrades gratis per a dies feiners als cinemes Cinesa de Sant Cugat

CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LA RESERVA

RETALLANT AQUEST ANUNCI LI FEM UN DESCOMPTE DE 3 EUROS

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORS QUE TRUQUIN A EL DIARI

CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LA RESERVA

C/ Sant Jordi, 37

C/ Rius i Taulet, 131

C/ Sant Jordi, 37

Tel. 93 589 62 82

Tel. 93 675 58 13

Tel. 93 589 62 82

Doctor Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 totem@gruposercom.com

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

93 589 62 82

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

La premsa comarcal demana a la Generalitat el mateix tracte que atorga a la premsa general 150 capçaleres de premsa local reflexionen sobre el seu futur en el IV Congrés de l’ACPC FIGUERES> El col·lectiu de la premsa local i comarcal agrupada en l’ACPC és avui una important realitat en l’àmbit comunicatiu del país. Diaris, setmanaris i revistes quinzenals, mensuals o trimestrals editen avui prop de 250.000 exemplars i tenen una audiència de prop d’un milió de lectors. El model català és únic i avui, tot i que és el col·lectiu de premsa que ha aguantat més la crisi de vendes del sector, ja que compta amb una gran fidelitat, té també força preocupacions de cara al futur. El congrés que va organitzar l’associació i el setmanari de l’Alt Empordà va tractar en un extens programa els reptes del col·lectiu, com són les noves tecnologies, les estratègies comercials i com fidelitzar els lectors a través de la creació dels clubs del subscriptor. La immigració també va ser un tema de debat, així com la presentació de l’enquesta als associats, que serà la base per a l’elaboració del Llibre Blanc de la Premsa Local i Comarcal. El congrés, organitzat a Figueres el divendres i dissabte de la setmana passada, va recollir el relleu de l’anterior, que va tenir lloc ara fa quatre anys a Sant Cugat i que va organitzar EL DIARI DE SANT CUGAT. Per parlar de tots aquests temes es van convidar ponents reconeguts en el sector com Emili Mata i Albert Parés, directors del Club del Subscriptor de La Vanguardia i d’El Punt, respectivament; Vicent Partal, de Vilaweb, i Lluís

CEDIDA

Inauguració del Congrés a la Cúpula del Teatre-Museu Dalí

Foix, de La Vanguardia, o els professors universitaris Joan Corbella, Vicenç Rabadán o David Domingo, a banda de representants d’empreses de tecnologia i del món de la planificació publicitària. Una de les ponències que va despertar més expectatives va ser la del periodista basc Martxelo Otamendi, exdirector del diari Egunkaria, precintat ara fa un any per presumpta vinculació amb ETA i torturat per la Guàrdia Civil, i que avui dirigeix el diari Berria, un nou projecte fundat pels mateixos treballadors de l’antic

Xerrada per l’estalvi d’aigua a Sant Cugat MEDI AMBIENT> Reduir el consum domèstic d’aigua, força elevat a causa del nombre de piscines i jardins privats que hi ha a Sant Cugat, és un dels objectius que es marca l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament pel que fa precisament a la gestió de les aigües del municipi. Així ho va fer saber el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, en la conferència que va pronunciar la setmana passada en el marc de la jornada El cicle de l’aigua: racionalització i gestió integral, organitzada per la Fundació Politècnica de Catalunya i la

Xarxa de Municipis de la Diputa-

El tinent d’alcalde de Medi Ambient,Eduard Pomar, planteja la reducció del consum domèstic ció de Barcelona. Pomar, a més, va aprofitar la xerrada per donar a conèixer la realització d’un estudi per a la captació i utilització d’aigües freàtiques, que permetrà cobrir el 10% del reg de les zones verdes

diari i que té més de 24.000 accionistes i 25.000 exemplars de venda. L’experiència d’Otamendi podrà ser escoltada ben aviat a Sant Cugat, en un acte que organitzarà el nostre mitjà. La inauguració oficial del congrés, organitzada a la Cúpula del Teatre-Museu Dalí, va ser a càrrec del conseller en cap, Josep Bargalló, que va afirmar que la Generalitat ajudarà només aquells projectes que ho necessitin o que estiguin en crisi i que s’ha acabat l’ajut d’una manera arbitrària, tal com feien els anteriors governs, fent referència als importants ajuts que

de la ciutat en un futur encara per determinar. D’altra banda, el tinent d’alcalde de Medi Ambient es va congratular pel fet que “Sant Cugat ha estat una ciutat pionera a tot Catalunya i en el conjunt de l’Estat espanyol a l’hora d’elaborar una ordenança específica per a l’estalvi d’aigua”. L’ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua es va aprovar l’octubre del 2002 i planteja, de manera específica, la reducció del consum domèstic d’aigua a 150 litres per persona i per dia, quan a hores d’ara se situa en els 273 litres per persona i dia. En l’actualitat, hi ha dues experiències més al Principat pel que fa a l’aprovació d’ordenances sobre l’aigua: l’ordenança de Badia del Vallès i la de Sant Just Desvern, aprovada el mateix dia de la conferència, el 27 de maig .<

rebien La Vanguardia, amb un paquet de 16.000 subscripcions anuals, i altres mitjans escrits, i que es van fer públics en l’aparegut informe sobre els mitjans publicat recentment. Com a aportació a l’Any Dalí, el conegut crític d’art Daniel Giralt Miracle va glosar la figura de Dalí com a mestre del periodisme i es va editar, amb motiu del congrés, una reproducció del periòdic impulsat pel pintor a Nova York sota la capçalera del Daily News. El president de l’ACPC, Antoni Garrido, va contestar al conseller Bargalló que tot el que la Generalitat tregui a la premsa local i comarcal no ens afectarà, ja que fins ara el tracte sempre ha estat molt desigual respecte al dels altres mitjans. Garrido va manifestar també que, tot i que allà on es troba arrelada la premsa comarcal és el mitjà més venut per sobre de qualsevol altra capçalera d’àmbit general, “els polítics s’enlluernen amb els grans mitjans i no entenen la importància dels nostres, amb els quals molts catalans han après a llegir i a escriure en català i tractem la cara més humana i propera de la notícia”. El Congrés de la Premsa Local i Comarcal va servir també per analitzar la forta competència de la premsa gratuïta en el mercat i la competència que fan molts ajuntaments de voler suplir el paper dels mitjans privats amb productes periodístics institucionals on aboquen grans quantitats de recursos. <

Enderroc de construccions il·legals URBANISME>L’Ajuntament ha enderrocat dues construccions il·legals al carrer Àvila, de Mirasol, i al camí dels Monjos, a Can Barata. Es tracta de dues construccions que es trobaven fora de la normativa i en les quals no es van tenir en compte diversos aspectes de les ordenances urbanístiques. En el primer cas, es tractava de l’ampliació d’un habitatge unifamiliar que envaïa espais lliures de la parcel·la, mentre que en el segon cas consistia en una ampliació que no s’ajustava als paràmetres urbanístics. Al camí dels Monjos, l’enderroc es va realitzar mitjançant un acord amb l’autorització del jutjat, mentre que al carrer Àvila es va executar una sentència en ferm del Jutjat. Totes dues construccions enderrocades formaven part de l’edificació principal i eren constitutives d’infracció urbanística ja que es tractava de construccions situades als espais lliures de la parcel·la. A més, excedien el percentatge d’ocupació màxima autoritzada. En tots dos casos es tractava d’edificacions unifamiliars aïllades. Els enderrocs es van efectuar per compte de la propietat i tan sols en el cas de Can Barata es va requerir la presència de la Policia Local pel fet de no haver-se iniciat la demolició de forma voluntària i el dia i l’hora fixada. Aquesta actuació de l’Ajuntament forma part d’un seguit d’accions destinades a garantir la protecció de la legalitat urbanística al municipi en aplicació de la Llei d’urbanisme de Catalunya. El consistori manté que “en una ciutat de gran dinamisme constructor com la nostra s’ha de reforçar el control i el rigor en el compliment de la normativa urbanística”, segons la tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa. <

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

La Unió congrega unes 300 persones a la Festa del Soci

CEDIDA

L’entrega de les plaques i medalles als socis amb 50 i 25 anys de veterania va ser un dels moments més emotius de la festa

ENTITATS>Fills de Cal Malaparta, Cal Tartraner, Cal Tano, Cal Caballu, Cal Baldú, Cal Pixota, Cal Cordills, Cal Senseorella o Cal Temerari... Representants d’aquests i altres motius d’arrel santcugatenca van participar diumenge passat en el dinar de germanor que la Societat Coral la Unió va organitzar dins les activitats de la XIII Festa del Soci. La jornada va aconseguir congregar prop de 300 persones que, al llarg de tot el dia, van sumar-se a tots els actes programats. “Hem hagut d’habilitar fins i tot taules laterals perquè no s’hi cabia, a la sala”, explica Joan Mata, president de la Unió. La festa, que va ser una de les més emotives i participatives dels últims anys, va començar amb una

ballada de l’Esbart, per continuar liats més antics. Pere Ribas Berga, de amb un aperitiu popular al pati inte- 98 anys, Francesc Ribas Viñeta i rior de l’entitat. Mentre els més mati- Frances Figuerola són els socis disners esperaven el gruix dels socis que tingits per haver complert 50 anys a havia confirmat l’assistència al dinar l’entitat. També van recollir una popular, un grup de cuiners prepara- medalla Anton Baró Puigoriol, Anna Feliu Pujol, Ramon ven el tradicional Grau, editor d’aquest arròs de Sentmenat amb què aquesta Unes 270 persones van setmanari, i Joan Fàbregas. Tots ells societat centenària tastar l’arròs de són santcugatencs de celebra la gran trobada anual dels socis. Sentmenat al dinar de soca-rel i socis de la Unió des de fa 25 germanor de diumenge anys. Set nous socis El regidor de Relacions Institud’honor Com cada any, la junta de la Unió cionals, Jaume Tubau, va ser l’encarSantcugatenca va aprofitar la Festa regat d’entregar les condecoracions del Soci per retre homenatge als als socis més veterans, en nom de membres més veterans de l’entitat i l’alcalde i de la regidora de Serveis va entregar plaques i medalles als afi- Personals, que no van poder assistir a

Txèkhov i Eneko Landaburu clouran el curs 2004 a l’Aula de la Gent Gran

JORDI GARCÍA

El president de l’AEU, Antoni Monerris, amb els vicepresidents J. Pla i J. Daniel

ENTITATS>L’Aula d’Extensió Universitària (AEU) de la Gent Gran de Sant Cugat ha preparat dos actes extraordinaris per clausurar el cicle de conferències i activitats de l’úl-

tim trimestre del curs 2004. El director general de Relacions Exteriors de la Comissió Europea, Eneko Landaburu i el dramaturg rus Anton Txèkhov, en l’any del centenari de la seva

mort, seran els dos protagonistes d’una cloenda extraordinària, que inclourà una conferència sobre l’ampliació de la Unió Europea a 25 estats membres el 8 de juny, i una xerrada literària sobre Txèkhov a càrrec de Jordi Coca i la representació d’El prometatge, el 15 de juny. Ambdues activitats s’organitzaran al teatre de la Unió Santcugatenca. “Serà una oportunitat extraordinària per assistir a dos esdeveniments molt importants”, explica Antoni Monerris, president de l’AEU. Donada la importància dels dos actes programats, des de l’entitat han decidit obrir aquesta doble cloenda del curs a tota la ciutat i posar a disposició de tots els qui ho desitgin invitacions gratuïtes per assistir a la conferència de Landaburu i entrades a 6 euros per a la representació teatral.

la festa. Tubau, que també és soci de la Unió des de fa molts anys seguint la tradició familiar dels seus avis, va destacar algun dels trets personals de cadascun dels socis condecorats. De Pere Ribas, va dir que era fill d’Albinyana i va destacar “la seva fama de treballador”, de Francesc Ribas, la traça com a caminant i de Francesc Figuerola, que va ser un dels primers electricistes de Sant Cugat. Tubau va deixar bocabadats els prop de 300 comensals amb una exhaustiva enumeració dels motius, o sobrenoms, de les famílies santcugatenques de tota la vida i va ressaltar la importància de mantenir la memòria d’aquest origen. “Sé que molts penseu que Sant Cugat està canviant, però conservem l’esperit i el caliu de poble, som santcugatencs de soca-rel i això ens fa ser especials”, va dir el regidor, que va afirmar que “si hem sabut ser un gran poble, sabrem ser una gran ciutat”. L’emoció del regidor Un dels moments més emotius de l’acte va ser quan el regidor Tubau va parlar de Ramon Grau. “És una persona involucrada en aquest poble com ningú i és el meu amic”, va dir Tubau, amb la veu trencada per l’emoció, abans d’acabar amb visques a la Unió, Sant Cugat i Catalunya. Després del lliurament de les medalles, la festa va continuar fins al vespre amb les actuacions de les diferents seccions culturals de l’entitat, des de la coral de l’entitat fins als tallers de teatre infantil. La jove soprano santcugatenca Júlia Farrés va ser l’encarregada de posar la nota final a la festa. //S. Díaz

Treballant en l’ampliació Un dels objectius de l’AEU per al pròxim curs és aconseguir ampliar la capacitat de l’espai que acull les conferències a l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’entitat està treballant per aconseguir obrir un aula annexa per poder encabir un centenar de persones més, que podrien seguir les ponències dels convidats a través d’un circuit tancat de televisió. <

La plaça Octavià acollirà la Festa del Comerç Just SOLIDARITAT>Per un món més just, equilibra el teu consum. Aquest és el lema de la nova edició de la Festa del Comerç Just que tindrà lloc a tot Catalunya el 6 de juny, gràcies a la iniciativa de les ONG Setem, Intermón Oxfam, Cooperacció, Sodepau, Alternativa3 i la Xarxa Consum Solidari. Sant Cugat se sumarà a aquesta jornada solidària durant tot el matí de dissabte amb l’organització de diverses activitats a la plaça Octavià. Entre les 10 del matí i les 2 de la tarda, els santcugatencs podran participar en activitats lúdiques i solidàries, tastar plats d’arreu del món en una degustació especial i comprar productes de comerç just en diferents parades, on podran trobar des de cafè la compra del qual garanteix un salari digne per als petits productors, fins a sucre, cacau, mel o peces de roba. L’objectiu d’aquesta festa de comerç just és conscienciar els consumidors, que, exercint una compra responsable i compromesa, poden contribuir a fer un món més just. <

El SCCC dedica una setmana a l’esoterisme CAMPANYA>Tarot, quiromància, oracles... Qui vulgui conèixer què li depararà el futur, sense haver de gastar ni un duro en la consulta de la pitonissa, té l’oportunitat de fer-ho al Sant Cugat Centre Comercial (SCCC). Durant tota la setmana fins al pròxim dissabte 5 de juny, el centre comercial dedica un espai a les ciències ocultes i a l’endevinació. Els clients majors de 18 anys hi poden fer la seva consulta de franc, entre les 6 i les 9 del vespre els dies feiners i dissabte de 12 del migdia a 2 de la tarda i de 6 de la tarda a 9 del vespre. A més de conèixer el futur, els clients que presentin tres tiquets de compra dels establiments del SCCC per un valor de 50 euros, tindran l’oportunitat d’optar al sorteig d’un viatge a Egipte i guanyar desenes de regals de manera directa, rascant un tiquet. <

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

UN TOMB PER L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR (I II)

vui acabarem de donar la mitja volta per l’ala dreta del Monestir per acabar de conèixer els petits tresors que tenim, molt a l’abast, dins l’església del Monestir. En aquesta part visitarem el retaule de la Mare de Déu del Roser, la capella de Santa Escolàstica amb un fragment del retaule de Sant Medir, molt bonic i ben restaurat, i la pica baptismal per on la majoria de santcugatencs hi passaren després de néixer. Continuarem cap a la capella de Sant Benet, restaurada pel Centre de Restauració de la Generalitat quan encara tenia la seu al claustre del Monestir; recordo haver-hi passat moltes vegades per admirar la feina acurada i minuciosa d’aquesta joia del barroc. A la mateixa capella hi trobem diversos objectes molt lligats a la nostra història i tradició local: el gall del Monestir, del qual s’explica una llegenda molt interessant i nostrada, l’urna de les despulles de l’abat Biure, la capella de Sant Bartomeu, la capella de la Pietat, l’orgue, el carilló, molt bonic i curiós, m’agrada per la seva musicalitat alegre i festiva, la sagristia, espaiosa amb l’escut del Monestir en el rentamans i les grans calaixeres... i molt més. Anem per pams i reiniciem el recorregut a la banda dreta del cancell. Abans, però, volem aclarir que inicialment les capelles laterals del Monestir no existien: eren espais buits amb els sols finestrals respectius. Més endavant la majoria de temples catalans destinaren aquests espais a capelletes que responien a diferents altars dels gremis i associacions de Catalunya. Això succeïa a l’Alta Edat Mitjana, en què cada gremi tenia el seu patró i era venerat a la capella que duia el seu nom. EL RETAULE DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER Gairebé totes les esglésies de Catalunya tenen alguna imatge d’aquesta Mare de Déu. Alguns pobles celebren festes importants en el seu homenatge durant el mes de maig (Cerdanyola del Vallès, Sant Joan les Fonts...). La Mare de Déu que ara veiem al Monestir no és l’original, que portava una rosa a la mà i no uns rosaris, com ara. L’adoració de la santa neix amb motiu de la victòria de Felip II a la guerra de Lepant l’any 1571. El que s’hi pot apreciar són els misteris del sant Rosari: Goig, Dolor i Glòria, d’estil renaixentista (segle XVI).

JORDI GARCIA

Imatge d’un dels galls al cap de munt del Monestir

Al costat mateix hi trobem la capella de Santa Escolàstica. LA CAPELLA DE SANTA ESCOLÀSTICA Un retaule senzill en el qual podem veure la santa i diverses escenes de la seva vida. Santa Escolàstica era germana de sant Benet, fundador de l’orde benedictí. Durant la Guerra Civil espanyola fou malmès, igual que la resta de béns del nostre Monestir. Aquests darrers anys ha estat restaurat i, ara, també podem observar les pintures en un molt bon estat de conservació. En aquest mateix espai també hi podem veure la pica baptismal del segle XVI al centre de la capella. Aquesta vingué de l’antiga parròquia de Sant Pere, situada a l’actual plaça Pere San. A la mateixa capella, penjat a l’esquerra, hi veiem un fragment del retaule on es representaven diverses escenes de la vida de sant Medir i de sant Sever. El fragment es restaurà i, ara, es manté molt cuidat i ben conservat. LA CAPELLA DE BENET

SANT

Aquest és un dels indrets d’aquest recorregut on jo acostumo a entretenir-m’hi més. Va ser restaurat fa cosa de sis o set anys i, ara, llueix amb tota l’esplendor pròpia dels millors retaules barrocs del segle XVII. L’orde benedictina és la que ha imperat al Monestir, per això aquest retaule ha tingut al llarg dels segles una especial consideració. Sant Benet (la imatge) també desaparegué víctima dels ultratges. La repo-

sició és molt digna. Al centre veiem un escut del Monestir. Entre els objectes allí dipositats hi podem veure una petita arqueta de fusta que, segons s’explica, havien contingut les despulles de l’abat Biure així com part de la indumentària que duia la nit del seu assassinat. A mi, personalment, m’encanta veure i admirar el gall del Monestir que havia fet de penell. Diu la llegenda que aquella nit de 1350, en el moment del crim, cridà fort, tan fort, tant... que restà mut per sempre més. Cada any se’l pot veure exposat al costat de l’altar major durant els dies de Nadal. Actualment hi ha dolços que representen aquest gall i també és la imatge que s’entrega als Santcugatencs de l’Any. Els veïns d’aquí ens sentim orgullosos d’aquest símbol, que recorda un passat trist però que va marcar, en gran manera, el destí del Monestir de Sant Cugat. LA CAPELLA DE SANT BARTOMEU Aquí podem veure un quadre del sant, la imatge de la Moreneta, la Mare de Déu de Montserrat (talla de fusta de Ramon Amat de l’any 1941) i la ceràmica on podem veure un altre escut del Monestir fet amb rajola de València, on podem veure una torre-símbol del castrum octavianum damunt de la qual hi ha una mitra, un bàcul de l’abat i una corona reial. No gaire lluny del Monestir, per sobre del carrer Plana de l’Hospital, hi ha el carrer que recorda la memòria d’aquest sant. LA CAPELLA DE LA PIETAT

Estem sota del campanar on hi ha aquest retaule presidit per la Mare de Déu, obra del santcugatenc Josep Sala. És la capella del santíssim. La porteta que hi veiem a la dreta ens conduirà a l’orgue i al campanar. La visita, primer, a l’orgue és molt interessant. Aquest, després de romandre molts anys força inactiu, es va restaurar convenientment i, ara, es fan concerts (no tants com a mi m’agradaria) d’orgue molt interessants; una joia! Si pugeu al campanar (feu-ho amb calma) veureu la maquinària del rellotge i una colla de peces de museu que responen a les diferents restauracions que s’ha fet de l’esmentat rellotge. Un cop a dalt, veureu una espectacular vista de Sant Cugat, la serra de Collserola, Montserrat, el Montseny, Sant Llorenç del Munt... Baixem i, ja a peu pla, enlairem la mirada a la paret de la dreta i veurem el carilló. EL CARRILLÓ Us he de dir que el primer cop que el vaig sentir em va sorprendre agradablement. La musicalitat de les seves campanetes –de diferents notes– produeix sensació de festa exultant. És precisament aquests dies solemnes de la litúrgia que el podem sentir en tota la seva esplendor. Jo el vaig sentir per primer cop un Dissabte de Glòria i durant la missa del gall de l’any 1973 i em va emocionar i sorprendre. La seva part més antiga és del segle XVIII.

Acabarem al recorregut a la sagristia. LA SAGRISTIA Ja ho sabem... és el lloc on es revesteixen els sacerdots i on es guarden petits tresors només a l’abast de les persones més properes al clero. És un espai íntim i restringit a les persones de confiança. Broma a part, no hi ha pas problema per visitar i conèixer aquest indret. En entrar-hi, de seguida ens crida l’atenció un escultural Rentamans de l’any 1753 realitzat durant l’abadiat de Bonaventura Gayolà. També hi podem veure uns armaris i unes calaixeres grans on es guarden els ornaments religiosos que, a mi, sempre m’han impressionat. No marxem sense admirar la col·lecció de casulles, albes... corresponents als diferents moments de la litúrgia. Ja que som aquí dins observem una pintura que representa el trànsit de sant Benet, el sepulcre de l’abat Clascarí i el finestral que deixa passar la llum del dia. No hem parlat del picaporta de l’entrada principal, ni de la rosassa, ni d’altres elements i objectes destacables del Monestir. Alguns deixo que els descobriu vosaltres i d’alguns altres –com és el cas dels vitralls– en parlarem en una altra ocasió. Bona i profitosa visita!• Rogeli Pedró i Fontanet rogelipedro@hotmail.com

SOCIETAT

encara per determinar. El club està buscant la col·laboració d’artistes que vulguin participar en aquesta iniciativa cedint les seves obres en dipòsit, fins a la data de la subhasta. “No es tracta d’una iniciativa per anar a demanar caritat als artistes, sinó que s’ha organitzat tot de manera molt professional”, explica Jordi Batlle, propietari de La GaLeRia i soci del CMSC. El club té previst comprar obra a una cinquantena d’artistes a un preu que, juntament amb el de sortida fixarà l’autor, per tal d’evitar ENTITATS>Dos milions d’euros perjudicis i alteracions en el preu de són una quantitat que poques enti- mercat. Tot i així, des de l’entitat tats locals, per molts socis que tin- demanen comprensió als artistes guin, poden afrontar sense demanar que es decideixin a col·laborar amb la col·laboració ciutadana i de les la subhasta, ja que es tracta d’una institucions. Per això, el Club Mun- iniciativa adreçada a donar suport tanyenc ha començat a moure’s per a una finalitat social exercida per buscar maneres alternatives de reu- una entitat sense afany de lucre i nir aquesta quantitat, que és exac- amb una reconeguda tasca social, cultural i esportiva tament el que costen al llarg de 60 anys. les obres de la nova Els interessats a seu que l’entitat està El CMSC comprarà col·laborar en construint en un aquesta iniciativa a solar cedit per l’Aobres per a la benefici de les juntament de Sant subhasta a una obres del MuntaCugat a la rambla podran veure del Celler. cinquantena d’artistes nyenc les peces abans de la La quantitat és molt elevada i representa un esforç subhasta en una exposició del 9 al tan important per a l’entitat, que ha 18 de juny. En cas que no es rebés decidit posar en marxa diferents cap oferta econòmica per una obra, activitats per recaptar diners que es tornaria a l’autor en el termini ajudin a tirar endavant les obres. d’una setmana. El preu de les obres, La primera d’aquestes iniciatives que inclouran pintura, escultura i serà una subhasta d’obres d’art que paper, serà “molt variable”, segons es farà el 18 de juny, en un espai Batlle.<

El CMSC subhastarà art per aixecar la seu L’entitat organitzarà una subhasta pro finançament de les obres

JORDI GARCÍA

Convertir la maqueta de la nova seu del CMSC en realitat costarà 2 milions d’euros

Dijous, 3 de juny del 2004

Diverses entitats demanen diners per Haití i Jimaní SOLIDARITAT> Intermón Oxfam i Creu Roja són algunes de les entitats que s’han mobilitzat a través de les delegacions locals que tenen a Sant Cugat per recollir diners i enviar ajuda humanitària a les regions d’Haití i la República Dominicana devastades per les pluges torrencials de la setmana passada.Les últimes xifres estimen en més de 600 les víctimes mortals, centenars de desapareguts i més de 4.000 evacuats que necessiten assistència mèdica, material d’higiene, menjar, tendes de campanya i aigua potable. Intermón Oxfam ha posat en marxa un projecte d’ajuda humanitària per un valor de 300.000 euros i tres mesos de durada a Jimaní, la zona més castigada a la República Dominicana. Per la seva banda, Creu Roja també ha posat en marxa una campanya d’emergència en què s’han desplegat 500 voluntaris per atendre els damnificats d’Haití i la República Dominicana, que també treballen per rescatar persones, recuperar cadàvers i distribuir béns de primera necessitat. Les ONG recullen donacions ciutadanes a través del telèfon de Creu Roja, 902 22 22 92, i de compte corrent a La Caixa (2100 0765 80 0200150258), BSCH (0049 1806 99 2411869102). <

Dijous, 3 de juny del 2004

PUBLICITAT

SOCIETAT

El CEIP La Floresta celebra els 25 anys L’escola organitzarà una trobada d’exalumnes i una festa de Sant Cugat en la celebració d’aquest 25è aniversari. Per això, la junta de l’escola, en col·laboració amb l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del centre, han preparat una altra activitat amb la intenció de

L’escola vol implicar tota la comunitat educativa de Sant Cugat en la celebració de l’aniversari

JORDI GARCIA

Moment de la conferència

ANIVERSARI>L’escola pública La Floresta va començar a celebrar el 25è aniversari de la seva fundació la setmana passada amb una conferència sobre el futur de l’educació, a càrrec d’Albert Serrat i Ferran Sal-

murri, dos santcugatencs amb un gran coneixement d’aquest àmbit. Aniversari amb esperit obert El Consell Escolar de La Floresta vol implicar tota la comunitat educativa

donar a conèixer l’escola al màxim nombre de gent. El dia 11 de juny, a partir de les 11 de la nit, el pati de La Floresta acollirà una gran festa popular, que tindrà com a protagonistes els assistents i també l’orquestra de Carlos Cano y Sabor Cubano, que toca a la sala de festes La Paloma. Una altra de les activitats d’aquest aniversari és la trobada d’exalumnes, exprofessors i expares i mares d’estudiants de La Floresta, prevista per al vespre del 4 de juny.<

Dijous, 3 de juny del 2004

un concert amb un repertori multicultural, que inclourà cançons d’arreu del món. Entre dos quarts de 12 i fins a la 1 del migdia, els alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària podran participar en un torneig de jocs del món organitzat per l’escola, en col·laboració amb l’editorial ESCOLA>Donar a conèixer les Paidòs. Durant la festa també es diferents cultures del món dels podran veure els treballs que els membres de la comunitat educativa alumnes de l’escola han elaborat de l’escola i passar un agradable dia per a la festa. Mentre els més joves es diverde festa en companyia dels companys de classe, les seves famílies, teixen, els adults podran seguir l’acels professors i tots els santcugatencs tuació que els Castellers de Sant que s’hi vulguin apuntar. Aquests Cugat oferiran a les instal·lacions són els objectius principals de la de l’escola a partir de les 12 del festa ludicocultural que el Centre migdia. Després de veure com d’Ensenyament Infantil i Primari carreguen i descarreguen torres i castells els de la Pins del Vallès ofecamisa verda, l’arrirà el diumenge 6 Ramon Rhona de juny. Les insL’activitat central serà el tista serà l’encarregat tal·lacions de l’escola es transforma- tradicional dinar familiar, de posar el punt i final a les actuaran en un gran mapa del món, per on tots que oferirà plats típics de cions de la festa amb un espectacle els assistents podran Catalunya que combina músiviatjar a països com l’Argentina, Escòcia, els Estats ca i danses africanes. L’activitat central, que aplegarà Units, Holanda i el Perú, i aprendre costums i tradicions d’aquestes cul- grans i petits, serà el tradicional tures, sota la guia de pares i mares dinar familiar, amb plats típics de d’alumnes que han arribat a Sant Catalunya, que tindrà lloc a partir Cugat des d’aquests països. de dos quarts de 3 de la tarda i que Aquesta serà l’activitat que reunirà uns 250 comensals. Els que donarà, de bon matí, el tret de sor- es quedin amb gana o vulguin tastida a una festa que compta amb la tar nous sabors, podran gaudir col·laboració de prop d’una qua- d’una degustació de menjar interrantena de comerços de la ciutat. nacional. El preu dels tiquets per A continuació, cap a les 11 del matí, assistir al dinar és de 6 euros per la coral del Pins del Vallès oferirà als adults i de 4 per als nens.<

El CEIP Pins del Vallès organitza una festa el dia 6

Dijous, 3 de juny del 2004

PUBLICITAT

Dijous, 3 de juny del 2004

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

> Les escoles de la ciutat

Àgora,centre d’estudis Des de la seva inauguració l’any 1988, l’escola Àgora ofereix a les famílies i als seus fills una educació basada en el compromís amb la cultura catalana i amb els principis de l’humanisme cristià, sempre des d’un punt de vista obert i respectuós amb altres opcions religioses. El centre d’estudis, ubicat en uns terrenys de 4,5 hectàrees a la zona de can Sant Joan, ofereix educació infantil, primària, secundària i també de batxillerat. ixta, privada, catalana, pluralista, oberta i no concertada. Aquests són els trets principals que diferencien l’escola Àgora, un centre d’estudis fundat l’any 1988, que té com a principis la filosofia humanista cristiana des del respecte, però també l’acollida de valors i opcions religioses diferents. “Portem 15 anys de compromís ferm amb l’educació i la cultura del nostre país”, expliquen des de la direcció de l’escola. Aquesta forta identificació amb la cultura, les tradicions i la llengua

catalanes no resta importància a l’aprenentatge d’altres idiomes, al contrari. Al centre, els alumnes treballen per dominar amb fluïdesa també el castellà, l’anglès, el francès i l’alemany. “Volem formar persones més competents que competitives”, expliquen des de l’escola. El projecte educatiu de l’Àgora té com a punts de sosteniment principal el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, la formació en el respecte als drets i les llibertats, la tolerància, la solidaritat i la llibertat, i l’adquisició d’una metodologia de treball personal i autònoma que

els capaciti per poder accedir a estudis superiors i desenvolupar una futura activitat professional. “Treballem sobretot per educar en uns valors i unes actituds, per inculcar en la persona unes maneres de fer que l’ajudin en les seves experiències futures”, expliquen. Escola activa i creativa Una de les targetes de presentació del centre d’estudis Àgora és l’afirmació que es tracta d’una “escola activa i creativa”, on l’alumne és l’autèntic protagonista de l’aprenentatge. Potser per això, des del

Els alumnes de la classe A de 3r de primària amb el professor col·legi es posa un interès especial en assignatures com la música i les arts plàstiques, que permeten el desenvolupament ple de les capacitats creatives i la personalitat de cada estudiant, i l’esport, molt present a l’escola. 4,5 hectàrees d’instal·lacions Futbol, bàsquet, handbol, voleibol, hoquei sala, ballet, patinatge artístic, atletisme... La gran varietat d’esports que es poden practicar a l’escola són un exemple de la importància que l’Àgora dóna a aquestes disciplines, que, en molts casos, es

poden practicar al mateix col·legi. L’escola disposa d’unes àmplies instal·lacions que ocupen 4,5 hectàrees de terreny a la zona de can Sant Joan, una part de les quals està destinada a equipaments esportius. L’Àgora disposa de dos gimnasos, un camp de futbol propi i una pista poliesportiva. A més de les instal·lacions esportives, l’escola disposa d’altres equipaments per als alumnes, que van des de biblioteca a sala d’actes, passant per dos menjadors, cuina pròpia, laboratoris de ciències i dues sales d’informàtica.

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

> Les escoles de la ciutat: Àgora

Estudiants del grup B de 3r curs de primària

El grup A de 4t curs de primària

Grup C de 4t curs de primària

Grup C de 3r curs de primària

Grup B de 4t curs de primària

Grup A de 1r curs de primària

Grup C de 2n curs de primària

Grup C de 1r curs de primària

Grup B de 2n curs de primària

Grup A de 2n curs de primària

Grup D de 1r curs de primària

Grup B de 1r curs de primària

Grup C de 5è curs de primària

Grup D de 2n curs de primària

Grup B de 5è curs de primària

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

Grup C de 6è curs de primària

Grup A de 6è curs de primària Grup A de 5è curs de primària

Grup B de 6è curs de primària

Grup A de la classe de P-3

Grup B de la classe de P-3

Grup C de la classe de P-3

Grup B de la classe de P-4

Grup A de la classe de P-4

Grup C de la classe de P-4

Grup A de la classe de P-5

Grup B de la classe de P-5

Grup C de la classe de P-5

POLÍTICA

Dijous, 3 de juny del 2004

La plana major de CiU dóna suport al municipalisme El candidat de CiU diu que defensarà la llengua i la identitat

tenim millor implantació territorial”. El president de la Federació, Jordi Pujol, va criticar l’actuació del nou govern de la Generalitat amb un “ja m’ho esperava, però no tan aviat”, fent referència a aspectes com l’eficàcia del govern, l’equilibri territorial o l’escola concertada, entre altres exemples. El secretari general de Convergència, Artur Mas, va remarcar la vocació europeista dels catalans i l’alcalde Lluís Recoder va titllar de fal·làcia la incapacitat de CiU per connectar

ELECCIONS >

Recoder va demanar un tracte igualitari per als ajuntaments sigui quin sigui el seu color polític

a Federació CiU va reunir a Sant Cugat els seus màxims dirigents en un acte al pavelló municipal per commemorar, davant uns 700 militants, regidors, regidores i alcaldes de Catalunya, els 25 anys d’ajuntaments democràtics. A l’acte també hi va intervenir el candidat de CiU a les eleccions europees, Ignasi Guardans, que va criticar el candidat socialista, Josep Borrell, per “haver estat el portaveu del PP a Europa els últims anys”. D’aquesta manera, Guardans va voler evidenciar la “unitat d’acció” dels dos

amb els ciutadans, ja que a “Sant Cugat, eleccions rere eleccions fem millor resultat”. L’alcalde va recordar el projecte “engrescador” de la Federació “de respecte a les llibertats individuals i col·lectives, de progrés i de futur”. A més, va reclamar al govern “un tracte just amb tots els ajuntaments i que no facin gala del seu tradicional sectarisme amb les institucions del seu color polític, al contrari del que ha fet CiU durant 23 anys al govern de la Generalitat”, va concloure Recoder. // Redacció

JORDI GARCIA

Recoder, Mas, Duran LLeida, Guardans i Pujol, entre altres, a l’acte del pavelló de Sant Cugat

grans partits espanyols en la Constitució europea, on Borrell “mai no va presentar cap esmena ni proposta per intentar que les regions hi tinguessin un paper important”. Guardans va desgranar un programa “a

tots els nivells, defensant alhora la nostra identitat col·lectiva” i va prometre donar suport a qualsevol iniciativa en defensa de la llengua i la identitat catalana. Per la seva banda, el secretari general de CiU, Josep

Antoni Duran i Lleida, va defensar la feina feta pels ajuntaments en la construcció del país i va denunciar l’estratègia de “tots contra CiU” que va començar en les eleccions municipals, perquè “som els que

CICLE D’ENTREVISTES ALS VOCALS DE L’ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX > no perdrien les formes i se suavitzaria la situació.

Josep Maria

-Què passa amb la piscina de Valldoreix?

Canals Vocal del PP a l’EMD de Valldoreix

“Amb més diàleg no tindríem problemes” Amb un caràcter afable i amb ganes d’arribar a acords, Canals es lamenta del poc diàleg de l’equip de govern tot i que mai no ha desistit i ha presentat multitud de peticions a l’EMD. Nou en el món de la política en aquest mandat, està vinculat a l’Associació de Famílies Nombroses i és l’únic representant del PP a Valldoreix.

-Com valora aquest mandat? -L’equip de govern són persones enamorades, totes elles, de Valldoreix, però trobo a faltar que tinguin un projecte consistent. Estan obrint massa fronts i hi ha molt d’activisme, que no d’activitat. Ha passat un any i el que s’ha fet és tancar les coses de l’equip anterior, cosa que em sembla molt bé, però els falta un projecte. Ara, han contractat una empresa que ha d’analitzar amb entrevistes les necessitats de Valldoreix. Un estudi que si no es polititza ens permetrà saber què volen

els valldoreixencs. Ho trobo bé, però això vol dir que no hi ha projecte. Crec que amb més diàleg ens estalviaríem molts problemes.

-Com veu els plens? -Difícils. Hi ha crispació i amb motiu. Aquest equip de govern havia de portar diàleg i hem trobat de tot menys diàleg. La forma de dir les coses també hi fa molt. Hi ha coses que es fan bé i d’altres que es poden fer millor. Jo he presentat 75 escrits en onze mesos. Alguns són per demanar informació i altres són

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

suggeriments. Això fa que pugui tenir un diàleg obert, però mai tan obert com jo voldria. Moltes vegades no et contesten, i això impedeix el diàleg i va creant malestar. Els plens són un retret rere l’altre perquè, d’una banda, el govern improvitza i ja ha gastat 2 milions d’euros que hi havia. Si dius això, s’ho prenen malament i el diàleg es converteix en una paret. Tots hem de trobar l’equilibri per establir la comunicació i oblidar els anys anteriors. Les formes també estan faltant d’una manera brutal. Jo faig moltes preguntes perquè em sento poc informat. Potser si informessin bé,

-Que la política pesa massa en aquest tema. Si escoltes les diferents versions totes tenen la seva part de veritat. La piscina s’ha fet d’acord amb el que estava projectat i aprovat i han sortit mancances que s’hauran de solucionar. I la forma d’arreglar això ha estat desastrosa, amb pedaços sobre pedaços. Jo vaig dir de fer un informe tècnic per saber com està. No s’ha fet, estem pagant 340.000 euros i ara han presentat una demanda contra la constructora i l’arquitecte. La piscina perdia 20.000 litres d’aigua diaris i es va tardar tres mesos a arreglar-la perquè políticament no queda bé tancar-la. Després, la culpa és dels altres. La piscina costarà uns 400 milions de pessetes dels 240 pressupostats.

realment Valldoreix ho necessita. Jo crec que Valldoreix necessita un geriàtric, un nou col·legi o unificar la formació per a joves, i amb això coincideixo amb l’equip de govern. Cal cuidar els avis i també potenciar més l’esport.

-Què li preocupa de Valldoreix? -Ara ens barallem per coses sense importància, com per exemple si la pista verda la pot utilitzar la concessionària o no, i en canvi no pots passejar per les voreres perquè les herbes les envaeixen. Moltes estan aixecades i a la nit no vagis per segons quins carrers perquè passaràs por per la manca d’il·luminació. No fem tot l’ús que podríem de les competències que tenim. Els terrenys propietat de l’EMD tampoc estan tan nets com s’hauria d’exigir als veïns, però donant exemple. Hi hauria d’haver més contenidors per a la rcollida selectiva i educar els valldoreixencs.

-Què en pensa, del projecte de centralitat al Casal Cultural?

-I el concert econòmic amb Sant Cugat?

-La compra de l’EMD trobo que està bé però insisteixo que no tenen un projecte definit. Van fent coses aquí i allà i les coses s’han de fer amb seny. Si realment fan falta les coses i la gent les demana em sembla molt bé i això ha de venir avalat per un projecte que ara no tenim. Jo crec que el projecte de CiU està més ben enfocat, és més global. El d’ara és molt bonic però em pregunto si

-La demanda és coherent però hem tornat a “punxar” en la forma. Anar amb un escrit fort com el que s’ha fet és poc elegant. Penso que parlant la gent s’entén. Abans haguessin hagut de fer números perquè potser el pressupost pot disminuir. Primer de tot s’hauria de renovar el cens i establir bé les bases del que es rep i del que es dóna, però mantenint les bones maneres. // J.M.C.

POLÍTICA

Dijous, 3 de juny del 2004

Els socialistes obren a Sant Cugat una oficina parlamentària Els ciutadans podran fer arribar les seves inquietuds al Congrés dels Diputats questa legislatura, a partir del diàleg i el contacte directe amb els ciutadans”.

JORDI GARCIA

Montserrat Colldeforns amb el primer secretari del PSC, Salvador Gausa

ELECCIONS>El PSC obrirà una oficina parlamentària a la seva seu de Sant Cugat perquè els ciutadans puguin fer arribar les seves propostes i inquietuds al Congrés dels Diputats. A la comarca hi haurà dues oficines, a Sant Cugat i a Terrassa, impulsades per la Federació Oest del PSC, que engloba les ciutats de la demarcació de Terrassa. L’oficina de Sant Cugat estarà atesa per la diputada santcugatenca Montserrat Coll-

deforns, mentre que a la de Terrassa serà la diputada d’aquesta ciutat, Dolors Puig, qui tramitarà la demanda dels ciutadans. Els socialistes volen, d’aquesta manera, “fer arribar les inquietuds dels ciutadans al Parlament i traslladar al govern la necessitat que s’ocupi d’un tema”, va remarcar la santcugatenca Montserrat Colldeforns. A l’oficina parlamentària s’hi podran adreçar tots els ciutadans per a qualsevol qüestió, com ara els projectes que l’Es-

tat té previstos a la comarca, que les diputades tramitaran al Congrés dels Diputats. Amb aquesta iniciativa, els socialistes volen que totes dues diputades “representin també el territori” i que “ens ajudin a defensar les nostres necessitats territorials”, va manifestar l’alcalde de Terrasssa, Pere Navarro. Per la seva banda, el primer secretari de Sant Cugat, Salvador Gausa, va dir que aquestes noves oficines corresponen “al nou estil de fer política d’a-

Els divendres Les diputades es podran trobar a les oficines els divendres, dia en què no tenen sessions parlamentàries a Madrid. Les sol·licituds per tractar sobre qualsevol tema es poden fer arribar pels canals habituals de correu, correu electrònic, telèfon, fax o de manera presencial a les seus del PSC. La diputada Dolors Puig també va remarcar que a banda de tractar els temes que preocupin els ciutadans, “també podran saber què estem fent els diputats”, en un nou intent d’acostar la política als ciutadans. Com a anècdota, Puig va explicar que va ser el mateix president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que abans d’iniciar la legislatura els va recalcar la importància de tenir “contacte amb la gent”. Colldeforns i Puig es dediquen a temes relacionats amb el medi ambient i infraestructures, però faran arribar al diputat corresponent les peticions sobre altres àrees. <

Gaya substitueix Udina a Valldoreix El nou vocal del PSC afronta el concert econòmic amb Sant Cugat

JORDI GARCIA

Rosa Maria Udina

Joan Gaya

POLÍTICA > El socialista Joan Gaya substituirà la independent del PSC Rosa Maria Udina com a vocal d’Economia i Règim Intern a l’Entitat Municipal Descentralit-

zada de Valldoreix. Udina deixa el càrrec per incompatibilitat amb la seva professió. Gaya assumirà les mateixes responsabilitats en l’àrea d’Economia i Règim Intern, i troba damunt la taula el repte del nou conveni econòmic amb Sant Cugat. El PSC va proposar Gaya amb el vistiplau de la resta de formacions que formen part de la Candidatura de Progés, ERC i ICV-EA. Gaya, que per les eleccions municipals ja va ocupar un dels darrers llocs d’aquesta candi-

El PP aposta per Europa i els EUA alhora ELECCIONS>El Partit Popular aposta per reforçar les institucions europees i la unió dels seus pobles sense deixar la línia de col·laboració amb els EUA propugnada per l’anterior govern de l’Estat. Segons la presidenta del PP a Sant Cugat, Berta Rodríguez, “creiem en la unió dels pobles perquè de tots es pot aprendre alguna cosa” i alhora va defensar “no trencar les relacions amb els EUA, sinó que les col·laboracions han d’avançar en paral·lel”. Els conservadors aposten per una Europa basada en els drets humans i per la creació d’un Ministeri d’Afers Europeus, un servei exterior i una escola diplomàtica de la Unió Europea. Sobre el retorn de l’actual govern a l’eix francoalemany, Rodríguez va dir que “no és el més adient supeditar-se a dos països, perquè la Unió Europea la configuren 25 Estats” i va recordar el dèficit d’Alemanya i el creixement econòmic d’Espanya, “superior a la mitjana europea”. En aquest sentit, Rodríguez va dir que el “que és bo per a Espanya, és bo per a Europa” i no a l’inrevés, com defensen altres partits. La presidenta també va defensar la solidaritat i la cohesió dels pobles i fer un front comú de la Unió per un control més alt de la immigració i de la lluita antiterrorista, “dos dels problemes més greus d’Europa”. < datura, també ha presidit la Fundació Sant Cugat i va ser vocal a l’EMD durant el mandat de Francesc Orús i regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Sant Cugat en l’època de l’alcalde Joan Aymerich. Es dóna la circumstància que aquesta vocalia inicialment l’havia d’ocupar la socialista Marta Sesé, que no va arribar a ocupar el lloc per no estar empadronada a Valldoreix. Udina va entrar a l’EMD com a vocal independent dels socialistes, on al principi també va assumir una part d’Urbanisme que més tard va passar a la vocal Mercedes Rojo, en ampliar el seu horari a dedicació exclusiva. Gaya també haurà d’assumir el Règim Intern de l’EMD en un mandat en què la institució ha vist ampliat el nombre de vocals. <

OPINIO

EDITORIAL

L’art surt de nit

a Nit de l’Art es va consolidant, any rere any, a la ciutat. De tota manera, el resultat, almenys si es tenen en compte únicament i exclusiva les xifres d’assistents, que aquest 2004 ronden les 2.500 visites, no ha estat tan brillant com en edicions anteriors. De fet, els membres de l’associació Espais d’Art de Sant Cugat havien comentat, dies abans, que l’objectiu era superar les 3.000 persones, objectiu que no s’ha complert. Tot i així, el comissari de la IV Nit de l’Art, Ricard Planas, havia introduït aquest any nous criteris a l’hora d’avaluar el funcionament d’aquest event que dóna cita als amants de l’art l’últim dissabte del mes de maig. Així doncs, Planas ja havia fet esment de “la importància de la qualitat més que no pas de la quantitat” i és evident que la present edició de la Nit de l’Art ha millorat qualitativament respecte als anys anteriors. És especialment lloable la voluntat de fer pedagogia entre els ciutadans, amb una sèrie de visites guiades que, a partir d’un joc, permetien que el visitant aprengués a mirar, amb ull crític, una obra d’art. El vessant lúdic també ha estat present en l’última Nit de l’Art. Diverses formacions musicals han amenitzat, a la mateixa porta de les galeries, una vetllada amb l’art com a protagonista. La màgia de la nit va arribar, però, al punt de la mitjanit, moment en què van començar les actuacions de tot un seguit de mags als espais d’art, en un particular homenatge al poeta Joan Brossa, que sentia una especial debilitat per aquest tipus d’art. La IV Nit de l’Art ha coincidit amb l’Any Grau-Garriga, però també amb l’Any Dalí, i els Espais d’Art Sant Cugat van voler adherir-se a aquest darrer amb un “toc surrealista”, tal com ha estat qualificat per Ricard Planas i el mateix president de l’associació, Jordi Batlle. Els assistents, entre divertits i desconcertats, es van trobar dissabte amb un original obsequi: un Chupa Chups. Cal dir que el logotip d’aquest caramel, una margarida groga, va ser dissenyat pel geni de Figueres. La nota més negativa, sens dubte, ha estat la desunió entre galeristes i artistes, palesa en les divergències entre Espais d’Art i l’associació d’artistes Firart. Aquí, però, també hi va incidir l’esmentada màgia de la nit i sembla que, de cara a l’any que ve, finalment hi haurà un acord entre totes dues parts. • EN SERVER I EN TITO

Dijous, 3 de juny del 2004

TRIBUNA

La IV Nit de l’Art: el meu petit país a IV Nit de l’Art va començar amb unes novetats importants, ja que hem convertit la ciutat en "La galeria més gran", amb la creació d’un fons d’art comú entre totes les galeries que formem part dels espais d’art de Sant Cugat, amb la qual cosa els socis d’aquest fons podran utilitzar-lo per adquirir obres d’art en qualsevol d’aquestes galeries. També han estat una novetat les visites guiades per les galeries per descobrir una obra en cada una d’elles, i la cloenda "màgica" en tots els espais d’art va ser una bona idea com a punt final d’aquesta festa. Per altra banda, va començar amb un problema entre dues associacions que haurien de col·laborar, perquè una de les seves finalitats és apropar l’art al gran públic, encara que amb una diferència que s’ha d’entendre perfectament. Una és una associació professional de galeristes, i l’altra una associació d’artistes no vinculats al món professional del circuit de galeries. Crec que tinc el dret i també el deure d’opinar sobre la problemàtica creada per aquest fet, ja que sóc el primer impulsor de portar aquesta festa a la nostra ciutat. Per una part, Firart s’ha queixat que la Nit de l’Art és una festa dels galeristes. Tema mal enfocat: La Nit de l’Art és una festa creada per l’associació de galeristes per promocionar l’art i els artistes, perquè el que és evident és que a les galeries es ven art, no es venen ni electrodomèstics, ni

pa, ni res que no siguin peces d’art creades per artistes; una altra qüestió seria preguntar-se per què els artistes locals de Firart no estan més presents dins de les nostres galeries, però aquest és un altre tema. També es queixen que l’associació protegeix els interessos dels galeristes. Una altra vegada el problema mal enfocat: només faltaria que una associació de galeries defensés els interessos d’altres sectors, com podria ser els dels pescadors, els decoradors o els farmacèutics, ja que fallaria la seva primera finalitat, que és, evidentment, vetllar pels seus interessos. També es queixen de la subvenció que ens atorga l’Ajuntament per aquesta festa. Altra vegada mal enfocat: jo simplement com a ciutadà i com a professional del sector, els podria fer algunes preguntes sobre el tema dels impostos i de les facilitats que reben per les seves activitats, però crec sincerament que aquest no és el camí ni el clima que hem de crear. Per altra banda, també és veritat que els galeristes hauríem de baixar de la tarima i cedir tot el protagonisme a l’art, a la ciutat i a la festa. Com ja vaig dir i escriure públicament ara fa dos anys, crec que aquesta festa, que té un gran èxit de públic des de la seva primera edició, i amb un suport que des del primer moment vam tenir del govern municipal, l’hauríem d’obrir a altres activitats, com podrien ser: els artistes ara

amateurs i que tal vegada d’aquí a un temps formaran part d’aquest gran circuit professional de l’art. Per què no, obrir-la també a les altres arts, com poden ser la música, la literatura, el teatre, la poesia, les noves arts visuals, etc., i convertir-la d’aquesta manera en una gran i autèntica Nit de l’Art, sense perdre el nostre sector el protagonisme que li pertoca, i que pugui ser un focus d’interès per a tot el nostre país. Per això jo proposaria formar un petit equip on es donés cabuda a membres dels diferents col·lectius que formessin part d’aquesta gran festa, sempre dirigit i coordinat per aquest Ajuntament, que des del primer dia ha entès la importància d’aconseguir ser plenament una ciutat cultural. He començat parlant del meu petit país, que és el títol d’una cançó de Lluís Llac. Em sembla que a les persones els passa el mateix que als països: els que es creuen grans, poderosos i que pensen que tot ho fan bé, estan condemnats a fer-se cada dia més petits. En canvi, els països que se senten petits però que tenen il·lusions i projectes es fan cada dia més grans. Jo crec que és hora que els que estimem realment la nostra petita ciutat, ens oblidem dels interessos particulars i unim esforços perquè cada dia sigui una mica més gran.// Lluís Ribas Artista i galerista

CARTES DELS LECTORS CARTES Els textos tramesos a aquesta secció no han d’excedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar i és imprescindible que hi consti el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos tramesos i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Fitness de la rambla del Celler: aprovat i amb nota! Aquestes últimes setmanes he estat usuària, per primer cop, de la piscina del Fitness municipal i la valoració és molt positiva. He de dir que havia llegit tantes crítiques que no m’atrevia a anar-hi!

Em sembla molt injust que la gent, per norma, només ens queixem dels serveis públics i mai els dirigim una lloança. Les instal·lacions estan molt bé, és cert que hi ha detalls inacabats, però cal donar temps al temps. Els preus no m’han semblat desorbitats (comparats amb els d’altres municipis). És que les coses no poden ser gratuïtes! I pel que fa a les aglomeracions, he de dir que no n’hi ha per tant! Als migdies he trobat una mitjana de quatre persones a tota la piscina gran, tot i que a altres hores més concorregudes sí que hi ha més gent. Però no oblidem que és un equipament públic i no un club privat.

FE D’ERRADES En el número del 13 de maig d’EL D IARI D E S ANT C UGAT sortien unes declaracions de la presidenta del Partit Popular de Sant Cugat, Berta Rodríguez, sobre les eleccions europees, en què havia de dir “hem de fer que les eleccions europees no es converteixin en un plebiscit per la retirada de les tropes a l’Iraq”, just el contrari del que va sortir publicat.

Cristina Fernández

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA: Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

OPINIÓ

Dijous, 3 de juny del 2004

LA FRASE DE LA SETMANA:

“ Al país em sentia asfixiat. Em vaig quedar quinze anys a

Josep Palau i Fabre

París per poder respirar”

Poeta, dramaturg, narrador i assagista

TRIBUNA

L’OBSERVATORI

La Unió de Sant Cugat a Unió Santcugatenca s’escapa del fet de ser una entitat més del poble, ja que avui com ahir es més que una entitat, tal com es va posar de manifest en la festa del soci, duta a terme el diumenge passat. El soci Jaume Tubau, que és regidor de Relacions Institucionals de l’Ajuntament, representava la Casa de la Vila en aquesta festa social, però al mateix temps, representava el que sentíem tots els santcugatencs que havíem nascut en aquest sant poble, cosa que es va demostrar durant tot l’acte i també en el seu discurs institucional. Aquest soci, únic integrant del nostre Ajuntament nascut a la nostra vila, no va defugir l’orgull de ser el representant i continuador a l’entitat d’una de les famílies que la varen fer possible, d’això ja fa més de cent anys. Amb unes paraules sentides, ell va saber copsar el que representa i ha representat l’entitat per a les famílies de Sant Cugat. La Unió Santcugatenca és una entitat històrica com moltes de les que encara resten al llarg i ample del país i que són un exponent de gran estimació pel poble i per Catalunya. Jaume Tubau, com a bon santcugatenc i

coneixedor del vell Sant Cugat, va anomenar moltes persones que formen aquesta gran família santcugatenca que avui fa unió i que representa les arrels d’un passat que es transforma. I ho va fer anomenant-los amb el mot pel qual encara ens coneixem tots, des de Cal Pixota fins a Cal Vermell, animant els presents a recordar-ne molts més. En Tubau ens va emocionar amb les

En Tubau ens va emocionar amb les seves paraules i també es va emocionar seves paraules i també es va emocionar, com a fill del poble que l’ha vist néixer. A la Unió, el diumenge es respirava l’orgull de sentir-nos fills d’aquest poble com poques vegades i de ser avui una minoria que, agrupada en les entitats, ens estimàvem amb força la Unió, Sant Cugat i Catalunya. La Unió, per a Sant Cugat, no és una entitat més: és la nostra, la feta a pic i pala –i mai més ben dit–, per tenir un local propi, on el poble camperol d’ara fa més d’un segle volia, a través del cant coral, participar en el renaixement del país. Després va

venir el compromís social de progrés dels socis, que el franquisme va castigar tancant l’entitat a qualsevol tipus d’activitat. En els anys seixanta es va poder començar a recuperar l’activitat de compromís social i inicià el desvetllament, fins arribar a avui, que amb tot l’orgull es presenta a la ciutat i al país com a centenària entitat que ha sabut sobreviure als entrebancs i a les lluites politicosocials d’un segle. Centenària entitat feta pels santcugatens i que avui compta amb un important patrimoni cultural i econòmic que és de tot Sant Cugat, on diverses generacions d’una mateixa família hem estat i estem amb la nostra Unió. I com a unió que és de tots, avui l’entitat enfila amb fermesa els nous temps d’integració de tants nous ciutadans. //

Josep Canals Soci de la Unió Santcugatenca

Martí Olaya Escriptor

De Madrid a Brussel·les i en posar benzina al cotxe t’adones que s’ha encarit, ni et passi pel cap atribuir-ho a una mala política municipal o manca de model econòmic dels que governen la Casa Gran. Els que aguantem la manguera i veiem que cada dia en ragen menys litres per vint euros ja pagats, d’entesos en economia potser no en som; però ensumem que l’encariment del petroli només és part del trencacolls. És facultat del govern de Madrid i de les autonomies posar o treure impostos sobre el preu del carburant i, gravant com graven més d’un cinquanta per cent, desencadenen desproporcionades alces de preus. Podem assegurar-ho: aquells veïns que vam votar per governar el nostre Ajuntament, no hi tenen res a veure. Hi ha una economia que capgira el món i uns impostos que capgiren els preus. En una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària de Sant Cugat, una docta professora ens advertia que potser les dues

Estimada Montserrat

CARTES DELS LECTORS

L’Ajuntament privatitza els carrers i ens pensàvem que ja havíem vist tota la mala gestió municipal... doncs, no. La darrera ha estat fer 25 places d’aparcament a la via pública, reservades a “vehicles amb autorització”. Estem davant de la privatització del carrer? El més curiós és que ni la Policia Local ni els polítics que se suposa que governen saben o volen explicar qui seran els que obtindran el privilegi d’una autorització que, d’entrada, ha servit per multar indegudament els veïns que, des de fa mesos, acostumaven a aparcar en aquest lloc, l’únic possible a causa de les obres que hi ha als nostres carrers. Aquest fet seria incorrecte per ell mateix, però és que, a més, afecta tots els patidors ciutadans dels

carrers Valldoreix i Àngel Guimerà, que, com dic, fa tres anys que veiem com els carrers són ocupats, dia rere dia i sense cap vergonya, com a magatzem i com a zona de càrrega i descàrrega de les obres privades, així com de les públiques, que s’han fet a la zona. En aquest temps hem patit tota mena de molèsties. Ens han malmès les façanes de les cases, els camions i cotxes van en la direcció que volen... No voldria pensar que el fet que en aquesta empresa privada hi treballen exresponsables d’Urbanisme hi tingui res a veure, però és per pensar-ho. Fa tres dies, em vaig trobar amb la sorpresa que la grua, sense previ avís, s’havia endut el meu cotxe i els de la resta de veïns que aparcaven habi-

guerres dites mundials, la que va durar del 1914 al 1918 i la que va durar del 1939 al 1945, haurien de considerar-se una de sola. Si més no, la gent que va néixer amb el segle XX va viure i patir (molts ni això, perquè hi van morir) les dues guerres; i a Espanya, amb la incivil, tres. Tanmateix, en l’interval de poc més de vint anys es veien venir les conseqüències econòmiques de la pau explanades per l’anglès Keynes en un best seller de l’època. I això et fa recordar d’on surt el petroli, qui el comercialitza, qui fabrica i ven armament, qui contamina a dojo i, ves qui ho diria!, qui augmenta impostos. I no saps si has d’alçar la veu a Madrid, a Brussel·les o al Washingon dels presidents omnimodes. Històries a banda i aprofitada la darrera gota de la manguera, t’agafen ganes d’escriure en el Financial Times un article exculpant Sant Cugat de qualsevol intromissió en el model econòmic del món. I de deixar el cotxe a casa.//

tualment en aquest lloc. L’aparcament era legal fins que, una nit, algú va decidir el contrari i, casualitat, ni l’alcalde ni el regidor responsable sabien res de l’assumpte. Els afectats, com jo mateixa, sí que sabem que hem pagat 75 euros de la grua. Finalment, vull recordar als membres del nostre Ajuntament nacionalista, que sembla que encara no s’ha assabentat que el carrer d’on treu els vehicles es diu, des del Congrés de Cultura Catalana, carrer dels Safareigs i no Lavaderos, com s’ha fet constar a la injusta multa.

Maria Sansa

L’altre dia va ser el teu aniversari. Et vaig trucar i no et vaig trobar... com moltes altres vegades, ja que són molts els dies que et busco i que no et trobo, són molts els dies que no et veig ni et sento, i et trobo a faltar. Però quan et vull sentir sé que sols haig de tancar els ulls i deixar que el meu cos o la meva ment et recordi. Recordo aquells moments quan vivies amb el teu germà, en Xarli, i amb mi, i que vam viure plegats. Aquells moments divertits en què vam riure i aquells moments tristos que vam plorar tots tres junts. Ho recordes?... Montserrat, tant a tu com al teu germà us porto al meu cor i sempre us hi portaré. Montse, t’estimo, no m’oblidis perquè jo no ho faré mai, i si em necessites sols has de pronunciar el meu nom i jo seré al costat teu. T’estimo i et trobo a faltar. Un petonet. M. Rosa Martín i Segalà

OPINIÓ

TRIBUNA

Dijous, 3 de juny del 2004

EL CAMPANAR

La independència silenciosa empre s’ha dit que la independència d’un poble no es demana, sinó que es proclama i es defensa. Pels que som demòcrates, l’alternativa a la via violenta és el joc democràtic. Ara bé, després de 25 anys de democràcia, m’he adonat que mai hi haurà cap president espanyol prou valent (es digui González, Aznar o Zapatero) que estigui disposat a passar a la història d’Espanya com el traïdor que va acceptar que el poble de Catalunya decidís democràticament el seu esdevenir. Tot plegat, i vistos els darrers 300 anys d’història, col·loca la nació Catalana en un carreró sense sortida. Descartada, doncs, la via violenta, i invalidada la inoperant via democràtica amb Espanya, només ens queda provar una última nova via: ser europeus per sobre de tot. Fa 300 anys que el nostre poder polític el gestiona Madrid i no n’hem tret res de positiu; a partir d’aquí, preguntem-nos: per què no lluitem per tal que aquest poder polític que ara ens gestiona Madrid ens el gestioni Brussel·les? Segurament, les decisions que es prenguin des d’Europa, ens siguin favorables o no, però almenys no es prendran per la nostra condició de catalans, sinó per altres motius, segurament econòmics, i en aquest terreny els catalans hi tenim el cul pelat

(només cal repassar el miracle econòmic català, una economia pionera a Europa tot i patir un expoli anual de dimensions grotesques). Per tant, ha arribat l’hora de concentrar tots els nostres esforços a propiciar més que mai que Brussel·les buidi de contingut polític l’Estat espanyol. Darrerament ja n’hem tingut alguns exemples: el tractat de Schengen, l’euro, la política monetària del BCE, etc., totes

...almenys no es prendran per la nostra condició de catalans, sino per altres motius aquestes grans decisions d’integració europea, de moment, no han minvat el poder polític de Catalunya, un poder que sí que han cedit Estats sobirans com Espanya. I aquest procés no té aturador. Ara ja es parla d’un exèrcit i una policia europea. Perfecte! Nosaltres fa 300 anys que no tenim exèrcit, bé, sí que en tenim un, l’exèrcit espanyol d’ocupació. Aviat també tindrem un president europeu escollit directament pel Parlament, o sigui, un contrapoder real a l’actual president del govern espanyol. Des del Tractat de Maastricht (1991) ens adonarem que el nivell de control del govern espanyol

sobre la seva sobirania ha disminuït, per tant, qui no ens assegura que coses que ara ens semblen impossibles, com el passaport europeu o d’altres, siguin una realitat en un futur no gaire llunyà? Curiosament, tot això està succeint amb el suport de l’Estat espanyol!, i, de fet, tot aquest procés d’unificació europea és percebut pels mateixos ciutadans espanyols com quelcom molt positiu per al seu país. Em pregunto si aquest procés seria possible si el poder polític que Espanya està perdent en favor d’Europa fos en favor de Catalunya. Jo crec que no. És per això que la via Europea és el darrer camí democàtic que ens queda per explorar; és una cursa de fons que amb els anys podria permetre que Catalunya accedís a una independència de facto, la que jo anomeno la independència silenciosa. Això serà possible sempre que el poder polític estatal d’alt nivell passi a dependre de Brussel·les i ens deixi als governs nacionals/regionals (cas del de Catalunya) la gestió de les competències properes als ciutadans.//

Jordi Puigneró Cap Comarcal de la JNC i membre de l'executiva local de CDC

Pere Vivó Exrector del Monestir

Sant Oleguer i el Monestir er conèixer la història del Monestir, és un bon ajut conèixer-ne les relacions amb els grans personatges: ho anem fent. Avui ens fixem en sant Oleguer (1060-1137), figura transcendent per a l’Església i per a Catalunya. Bisbe de Barcelona des del 1116, i també arquebisbe, de la Tarragona recuperada als sarraïns, des del 1119. La primera vinculació la trobem el 1108. Encara prior dels canonges regulars de sant Adrià, intervé en el conflicte entre el Monestir i santa Cecília, que negava la seva dependència de Sant Cugat. Oleguer, reunit a Matadepera amb els bisbes de Barcelona i Vic, dicta sentència: santa Cecília ha de seguir subjecta a Sant Cugat. No tant favorablement el 1117. Ja bisbe, vol imposar la reforma gregoriana, també als monestirs: que res no s’oposi a la vocació monacal de viure en comunitat. Molts monjos regien parròquies

tan allunyades dels monestirs que no els permetia complir amb aquest deure: de Sant Cugat, només al bisbat de Barcelona, en depenien trenta-quatre. Oleguer, amb el cardenal Bosó i un altre eclesiàstic reunits a la catedral de Girona sentencien: els monjos no poden regir parròquies, si no poden residir al monestir, l’abat pot presentar candidats, però el bisbe té la darrera paraula sobre la idoneïtat, només les parròquies, no els monestirs, tenen dret a pica baptismal, a batejar. Oleguer va ser un bisbe valent, reformador, però, com de costum, tot es tornà a embolicar: el Monestir recuperà el dret d’ús de pica baptismal, més encara, l’aigua per batejar sant Pere havia de ser de la consagrada al Monestir. I els plets sobre drets del bisbe o l’abat –més que enlloc amb Sant Pere d’Octavià– s’allargassaren f ins al darrer dia. Plets? Mals camins de solució, gens exemplars... //

Davant la nostra perplexitat sobre les declaracions del senyor Eduard Pomar, portaveu del grup municipal d’ERC, en les quals al·ludeix a l’anterior direcció de la secció local d’ERC pel que fa al tema de Can Busquets, expressem: 1) Que la posició dels anteriors presidents i secretari local d’ERC sempre ha estat favorable a la protecció de Can Busquets i de la resta d’espais naturals amenaçats del municipi. 2) Que en el decurs de les negociacions d’ERC amb CiU, prèvies al pacte de govern municipal (en les quals va participar el senyor Eduard Pomar) es va arribar al compromís de treballar per trobar una fórmula responsable que permetés protegir Can Busquets, mitjançant el treball conjunt de les àrees municipals de medi ambient i de territori. 3) Que les nostres trajectòries polítiques en defensa dels espais naturals són prou conegudes en els diversos àmbits del municipi des de 1995 i que les inversemblants declaracions del senyor Eduard Pomar no les poden enterbolir. 4) Que el senyor Eduard

Pomar i l’actual direcció d’ERC són els únics responsables de la política municipal d’ERC i del seu posicionament erràtic en el tema de Can Busquets, i que han d’explicar –sense recórrer a coartades inversemblants– les seves actuacions polítiques i per què han conduït el grup d’ERC al trist paper de comparsa política que fa en l’actualitat. 5) Que ens reservem el dret a exercir els recursos legals previstos en el cas que es prossegueixin emetent calúmnies a les persones. Per tot l’esmentat, demanem al senyor Eduard Pomar que faci un exercici de responsabilitat i que deixi d’utilitzar la calúmnia com a coartada per amagar la seva política "d’entreguisme" a CiU i la seva nul·la capacitat d’influència en el si del govern municipal en els temes d’importància per a la ciutat (tal com queda palès reiteradament davant la ciutadania en temes com els consells de districte, la participació ciutadana, els serveis socials, la política sanitària o la política d’habitatge social). Jaume Busquets i David Sempere

CARTES DELS LECTORS

Objecció fiscal: dissidència fiscal Un any més, l’Estat del regne d’Espanya crida la ciutadania al pagament de l’impost que grava la renda de les persones físiques, l’IRPF. Cada membre de la societat que té reconeguts els seus drets i deures jurídics –a les persones sense papers no els deixem jugar– fa front a la responsabilitat d’aportar el seu "granet de sorra" de patrimoni per al manteniment de la cosa pública. Això en teoria, ja que en els darrers dies s’ha deixat palès a la premsa diària que més de la meitat de la recaptació fiscal té un origen indirecte. La política fiscal indirecta és altament injusta. Per què una pensionista per enviduament (uns 350 E) ha de pagar el mateix tram taxatiu pel paper higiènic que un jugador de futbol que té un salari de milions d’euros? Per què es segueix

taxant el consum, quan és necessari per sobreviure? La taxació indirecta "especial" –en la qual també juguem amb els sense papers– sobre tabac, alcohol o hidrocarburs incrementa el valor de canvi dels productes, sent l’Estat qui més guanya, sota un fal·laç discurs de salut pública (per dissuadir-ne el consum, o per finançar els caps). Cada dia 60.000 persones moren per manca del més elemental. És com dir que cada 10 minuts un Jumbo carregat de gent –la meitat d’ells infants– cau i no hi ha supervivents. Segons l’ONU, una reducció del 3% dels pressupostos militars mundials permetria: a) reduir un 50% la mortalitat infantil, b) abastar tot el món d’aigua potable i c) universalitzar l’assistència primària. El pressupost de l’Estat espanyol per a despeses militars per al 2004 és de més de 15.185 milions d’euros, o sigui prop de 42 milions d’euros diaris. Les guerres són un negoci, com ha quedat clar a l’Iraq. L’objecció fiscal és la disposició a no col·laborar amb l’Estat en les despeses de preparació de

les guerres i del manteniment de l’exèrcit. Una forma de desobediència civil activa al fer la declaració de la renda que consisteix a desviar una part d’aquest impost a un projecte que es destini a la defensa d’un progrés social solidari. Així, al mateix temps que ajudem a engegar projectes d’utilitat social, manifestem el nostre rebuig al militarisme i contribuïm a reduir les despeses militars com a camí per aconseguir la total anul·lació dels exèrcits i de tot l’entorn militar. Per a més informació, el CASC serà cada dimarts al CP La Guitza (c/ Sant Martí, 18), de 20 a 21 hores. www.objecciofiscal.org obfiscal@pangea.org Xavier Araujo Membre del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat-CASC

Sobre les manifestacions d’ Eduard Pomar

Dijous, 3 de juny del 2004

PUBLICITAT

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

La setmana en IMATGES Andança actua a la plaça de l’Om Dissabte 29 de maig Andança, l’escola de dansa de l’Esbart Sant Cugat, va celebrar, un any més, el festival Andança a plaça. Andança a plaça és la mostra del resultat del treball realitzat pels alumnes al llarg de l’any. A la festa van participar-hi, a més dels alumnes que l’escola té a l’Esbart, els nens i les nenes de les

escoles Pi d’en Xandri i Pins del Vallès, que fan dansa com a activitat extraescolar i que també coordina Andança. Així doncs, un total de 200 alumnes de 3 a 18 anys van conformar l’espectacle que durant la tarda i vespre de dissabte va omplir la plaça de l’Om. Fotografia:JORDI GARCIA

Als coloms, ni aigua Dilluns 30 de maig L’Ajuntament ha decidit posar les coses una mica més difícils als coloms que viuen a l’entorn del Monestir, instal·lant xarxes metàl·liques a la font del claustre i també tapant les cornisses de l’edifici perquè no hi facin niu. L’objectiu d’aquestes mesures és fer fora els ocells d’aquests espais i així evitar que amb els seus excrements malmetin el monument i les exposicions que s’hi fan. Malgrat la dràstica actuació munici-

Paelles a Can Barata-Font Xica Diumenge 30 de maig Amb una incipient però activa participació, el barri de Can Barata-Font Xica, als límits del terme municipal a prop de Rubí, va organitzar el primer concurs de paelles entre els veïns del barri.A través de les paelles, els veïns van poder demostrar els seus dots culinaris i la seva capacitat per relacionar-se entre el veïnat. El president de l’Associació Cultural Can

Barata-Font Xica, Ferran Tubau,organitzador de l’activitat, va explicar que aquesta iniciativa “es fa per donar a conèixer a la resta de Sant Cugat aquest barri una mica allunyat del casc urbà”. L’entitat vol entrar de ple en el món associatiu i cultural i ja prepara noves iniciatives per a la Festa Major de Sant Cugat. Fotografia:JORDI GARCIA

pal, sembla que els coloms no estan disposats a deixar la seva llar tan fàcilment, tot i que alguns, com el de la fotografia, passen algunes dificultats perquè la seva existència ocellesca continuï.Ara, a aquests animals, tan experts a cagar-la, els toca ficar-se de potes a la galleda. Fotografia:JORDI GARCIA

SOCIETAT

Dijous, 3 de juny del 2004

Patufet Recoder Divendres 28 de maig L’equip sènior del Club de Rugbi Sant Cugat, que fa poques setmanes aconseguia l’històric ascens a Primera Divisió Nacional, va tenir tot un detall amb l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, a qui va lliurar fins a tres obsequis. Un d’aquests va ser una típica barretina catalana que els jugadors del CR Sant Cugat han lluït recentment en un torneig que han jugat a Escòcia. L’alcalde no va dub

Emoció i molta “Unió” Diumenge 30 de maig El discurs que el regidor de Relacions Institucionals, Jaume Tubau, va adreçar diumenge a tots els assistents a la XIII Festa del Soci de La Unió va posar els pèls de punta a molts dels assistents. Després de demostrar que és un santcugatenc de soca-rel, recordant l’origen familiar de tots aquells que van tenir l’honor de recollir una condecoració de reconeixement per tenir 25 i 50 anys de veterania a l’entitat, la veu del

regidor va tremolar quan li va arribar el torn d’adreçar unes paraules d’afecte a l’amic i editor d’aquest setmanari, Ramon Grau, que també va recollir medalla, la dels 25 anys de soci. Els guardonats pel seus 50 anys d’antiguitat van ser Pere Ribas Berga, de 98 anys, i el seu fill Francesc Ribas Vinyeta, i Francesc Figuerola. Els guardonats amb 25 anys d’antiguitat van ser Anton Baró, Anna Feliu i Joan Fàbregas “El Cugat”. Fotografia:CEDIDA per J.Ruíz

tar ni un moment a posar-se-la. Les més de cent persones que van assistir a la recepció que Recoder va oferir a l’entitat esportiva santcugatenca pels èxits aconseguits aquesta temporada van arrencar un fort aplaudiment en observar Recoder amb la barretina posada. Fotografia:JORDI GARCIA

CULTURA

Dijous, 3 de juny del 2004

2.500 visites a la IV Nit de l’Art

E.F.

Bandes de músics van amenitzar el recorregut entre les galeries que participaven en la Nit de l’Art

ART AL CARRER > Unes 2.500 persones van passar dissabte per la quarta edició de la Nit de l’Art, que es presentava sota el lema Sant Cugat, la galeria més gran. Encara que la xifra no suposa un augment respecte a l’any passat, els seus organitzadors, l’Associació Espais d’Art de Sant Cugat, es mostren satisfets amb aquesta dada i consi-

deren que aquest esdeveniment cultural, que té lloc l’últim dissabte de maig des de fa quatre anys, ja està plenament consolidat a la ciutat. El comissari de la IV Nit de l’Any, Ricard Planas, recorda, a més, que la intenció d’enguany era “créixer més qualitativament, oferint visites guiades i més temps perquè els visitants passegessin amb calma

per les galeries, que no pas créixer quantitativament”. El claustre del Monestir va acollir, a les 6 de la tarda, l’acte inaugural de la Nit de l’Art. L’artista Josep Grau-Garriga, Musa de l’Art de l’any passat, va passar el relleu a Pere Formiguera. Formiguera és el primer fotògraf que rep el títol, i agraeix aquesta

distinció perquè, de vegades, “els creadors pensem que la gent no es fixa en la nostra obra i queda clar que ens equivoquem”. GrauGarriga també va aprofitar l’ocasió per recordar el seu nomenament i, tot i que va admetre que “el títol de Musa no m’ha canviat gaire”, va reconèixer que “la inauguració va ser el moment en què l’alcalde em va comunicar que Sant Cugat celebraria un Any Grau-Garriga”. Pere Formiguera, com a Musa de l’Art d’aquest 2004, va participar en la Nit de l’Art amb una exposició à plein air, utilitzant un suport ben original: unes banderoles gegants que delimitaven el circuit de galeries. Aquest recorregut també estava senyalitzat gràcies als Aparadors d’art, un conjunt d’aparadors d’establiments comercials amb obres d’art exposades. Entre les novetats de la Nit de l’Art d’aquest any, hi havia la incorporació de les visites guiades als espais d’art, un homenatge a Joan Brossa en forma d’espectacles de màgia a partir de la mitjanit i la unió dels fons d’art dels diferents espais d’art del municipi. Aquesta fórmula permet que els ciutadans puguin triar

E.F.

Els comerços es van sumar a la Nit de l’Art amb els ‘Aparadors d’art’

CEDIDA

Firart va organitzar una nit paral·lela: la Nit de l’Artista

les peces que més els agradin entre els fons d’Art Bubble, La Galeria, Espai Lluís Ribas, Ars Artis, Estudi Ferran Martí, Canals Galeria i Pou d’Art. La IV Nit de l’Art, a més, es va adherir d’una manera molt peculiar a l’Any Dalí. Així, els Espais d’Art van decidir repartir Chupa Chups entre els assistents, tot recordant que el geni de Figueres és el responsable del logotip de la marca de caramels catalana, la famosa margarida groga. El president dels Espais d’Art, Jordi Batlle, fent una valoració

Una novetat d’aquest any és un homenatge a Joan Brossa en forma d’espectacles de màgia del conjunt de la IV Nit de l’Art, conclou que “la Nit de l’Art s’ha consolidat, però ara falta que ens obrim de ple a altres àmbits”. Nit d’artistes reivindicativa Paral·lelament a aquest esdeveniment, l’associació d’artistes Firart va organitzar una Nit de l’Artista per tal de protestar per la seva exclusió de la Nit de l’Art. Els membres de Firart, que van mostrar el seu art en una exposició al Club Muntanyenc, confien “resoldre els malentesos amb Espais d’Art i poder participar en la Nit de l’Art de l’any que ve”. Els responsables de Firart admeten que “el públic no ha tingut consciència que el nostre acte no formava part de la Nit de l’Art, ja que també hi havia un espai amb una mostra, la sala d’exposicions del Club Muntanyenc en aquest cas, i un grup musical que ha amenitzat la vetllada”. Firart també es congratula de l’assistència, a la seva particular Nit de l’Artista, de la tinent d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, i de la Musa de l’Art 2003, l’artista Josep Grau-Garriga.<

CULTURA

Dijous, 3 de juny del 2004

James Borynack visita ART A SANT CUGAT l’Espai Lluís Ribas Una pedagogia de l’expressió

per Imma Pueyo

Taller Triangle: XIX Mostra de Treballs Casa de Cultura. Fins al 6 de juny

i bé la XIX Mostra de Treballs del Taller Triangle és el resultat de les activitats realitzades durant l’any escolar per infants i adolescents, és evident que darrere hi ha un esforç pedagògic i la sensibilitat artística de l’educador al servei de l’estímul expressiu. Any rere any, les mestres del taller s’espremen la closca per aconseguir l’ampliació de coneixements tècnics, les innovacions formals, dominar els materials, tot despertant l’interès dels alumnes pel món exterior. El gran repte per al pedagog és que l’alumne s’impliqui en el joc creatiu. Avui, motivar l’escola no és gens fàcil, ans al contrari, molt feixuc. L’entorn familiar i social està massa ple d’objectes que faciliten l’actitud passiva, que esdevenen un obstacle per a l’esforç mental, per poder descobrir les possibilitats que té el nen de crear un llenguatge personal i original. Des dels anys noranta, les mestres del taller prenen com a punt de partida els espais naturals de l’entorn de Sant Cugat. Enguany, el recull de narracions de Joan Perucho Gàbia per a petits animals feliços, de 1982, serveix de guió conceptual per desenvolupar els seus objectius. L’obra d’aquest literat està inscrita en el corrent narratiu del realisme fantàstic, una proposta literària que s’organitza entorn dels anys seixanta del segle XX. La característica més important de l’autor és la gran imaginació que aboca a les seves novel·les, plenes d’erudició i elements culturals. La tria de les mestres és força significativa, ja que denota l’aposta pel món fabulós i màgic que els alumnes compartiran i que utilitzaran com a pauta creativa.

JORDI GARCIA

El galerista James Borynack (esquerra), a l’Espai Lluís Ribas

GALERIES > James Borynack, propietari de les galeries Wally Findlay, de gran prestigi als Estats Units, que exposen amb regularitat l’obra del pintor i galerista santcugatenc Lluís Ribas, va visitar la ciutat dissabte passat, coincidint amb la IV Nit de l’Art. Tal com va explicar el galerista, el motiu de la visita era “concretar la pròxima exposició de Lluís Ribas als Estats Units, de cara a la primavera del 2005, i descobrir nous talents de la pintura aprofitant justament que Ribas, a més de pintor, també és representant d’artistes”. Borynack felicita la iniciativa de l’associació Espais d’Art de Sant Cugat, que organitza la Nit de l’Art des de fa quatre anys. El galerista assegura que “fa temps que voldria promoure una iniciativa

‘Mono Sapiens’ tanca la temporada de teatre a Valldoreix El monòleg satíric Mono Sapiens, inspirat en l’Informe per a una acadèmia de Franz Kafka, posarà el punt final de la temporada teatral a Valldoreix, organitzada pel grup de teatre Espiral. Tian Gombau és autor i protagonista d’un muntatge que, partint de l’original de Kafka, ofereix una mirada a la societat humana des dels ulls d’un simi que ha adquirit la capacitat del llenguatge i la reflexió. L’espectacle Mono Sapiens es podrà veure diumenge 6 de juny, a partir de les 7 de la tarda, al Casal de Cultura de Valldoreix. <

Exposició del Taller de l’Obrador a la Casa de Cultura El centenar d’alumnes que té aproximadament el Taller de l’Obrador exposen els treballs que han realitzat al llarg del curs a la Casa de Cultura. La mostra, que es podrà veure

d’aquest tipus, però als Estats Units no hi ha aquesta concentració de galeries en una mateixa

El propietari de les Wally Findlay lamenta que no es puguin organitzar festes com la Nit de l’Art als EUA zona”. El propietari de les Wally Findlay, fundades el 1870, va aprofitar l’estada a Sant Cugat per contemplar l’última exposició de l’Espai Lluís Ribas, inaugurada la setmana passada. La galeria del carrer Gorina ofereix una mostra col·lectiva amb les obres del seu fons d’art. < entre els dies 6 i 12 de juny, inclou pintures, escultures, fotografies i tapissos que giren a l’entorn de temes diversos com la dona, la natura o la ciutat. L’Obrador, que va obrir les portes ara fa 24 anys, es planteja l’objectiu de potenciar la creativitat dels artistes amateurs i incentivar l’artesania. <

L’escola de dansa Laura Esteve presenta ‘Toujours Paris’ Els 140 alumnes de l’escola de dansa dirigida per Laura Esteve es preparen per pujar a l’escenari del Teatre-Auditori per tal de presentar el seu espectacle de final de curs, Toujours Paris. El muntatge es divideix en tres parts ben diferenciades: un primer conte que es desenvolupa a París i que utilitza el llenguatge de la dansa clàssica, una segona part amb ball contemporani i una part final de comèdia musical. El centre de Laura Esteve porta el festival de final de curs al Teatre-Auditori cada tres anys i, en aquesta ocasió, l’espectacle es podrà veure diumenge a partir de les 7 de la tarda. <

Un cop investigat l’autor, el paper de les mestres és fonamental per establir en l’alumne la relació entre la descripció literària i la materia-

Un recull de narracions de Joan Perucho serveix de guió conceptual per al taller

ESPAI PATROCINAT PER:

lització de les imatges, ensenyant-los a descobrir les possibilitats expressives dels elements narratius amb l’aprenentatge de tècniques i l’ús dels materials. Es reconeixen fàcilment els objectes d’ús quotidià, sovint llençats a les escombraries, oblidats en el contenidor d’on surten reciclats i transformats. És fantàstic el cargol gegant que amaga l’estructura d’una butaca a la qual s’adapta perfectament. Altres cargols, tota mena d’animalons, veritables autoretrats, recreen el circuit de l’exposició a la Casa de Cultura. Un any més, la Mostra del Taller Triangle ens sorprèn per l’al·licient de la imaginació i el seu sentit creatiu. •

CULTURA

Dijous, 3 de juny del 2004

RECITAL >

Josep

Palau i Fabre Poeta, dramaturg, narrador i assagista

“Em fascina l’alquímia del verb” La Biblioteca del Mil·lenari acull dimecres vinent, 9 de juny, un recital molt especial: Josep Palau i Fabre recita els seus poetes preferits. La presentació de l’acte, que començarà a dos quarts de 9 del vespre, anirà a càrrec del també escriptor Lluís Calvo.

Un tast de Palau i Fabre “Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me'n quedés en el no meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés: com una almoina que se'm fes”.

-Què ens pot avançar del recital del dia 9? -Faré un recital dels meus poetes preferits, poetes catalans que em sé de memòria. Acostuma a agradar molt perquè, és clar, no hi ha ningú que reciti de memòria i, després, és un repàs força instructiu a la poesia catalana moderna. Hi ha coses i noms molt coneguts, com Verdaguer o Maragall, i altres noms que no ho són tant i que sorprenen el públic perquè són d’una gran qualitat, com Guerau de Liost o Pere Quart.

-Com és que se sap tants poemes de memòria? -El que recito són coses escrites fins al 1939. L’any 39, quan es prohibeix la llengua, em tanco a casa i m’impregno tant de tot el que tinc del passat que, sense voler, m’ho acabo aprenent de memòria. Aquesta ruptura no és intencionada, però l’últim llibre important que es publica en català és la Imitació del foc, de Rosselló-Pòrcel, i justament acostumo a acabar el recital amb aquest poeta. De Pere Quart també entra només allò escrit abans de la guerra, com el Bestiari, i no és que no m’agradi el que escriu després.

-Quin mètode va fer servir per aprendre els poemes de memòria? -Em tancava a casa i, quan els meus pares no se n’adonaven, perquè si no m’haurien renyat, feia veure que estudiava i, en realitat, anava llegint en veu alta, per mi mateix, tota la poesia catalana. I ara en sé, però n’havia sabut molta més. De les Estances, de Carles Riba, potser em sabia seixanta poe-

mes i El poema de Nadal, de Sagarra, me’l sabia tot de memòria.

-Quin és l’ordre del recital?

FOTOGRAFIA: EVA ARASA

tre. Fins i tot, quan els meus pares em van preguntar què volia fer, vaig dir que volia anar a Eivissa. El que passa és que sóc fill únic i totes les mirades es concentraven en mi. Finalment vaig decidir estudiar Filosofia i Lletres, que era el que s’assemblava més a ser escriptor. Ara, al mateix temps, si he de dir la veritat, pensava: “quan s’acabi la guerra europea, trauran Franco d’aquí i podré tornar a la meva”.

-Ho faig per ordre cronològic, des de Verdaguer fins a Rosselló-Pòrcel i veig que així té molta acceptació. Si m’ho demanen, llavors llegeixo o recito coses meves. I, si m’ho dema- -Què va passar? nen, també faig recitals de poesia -La guerra va acabar i la cosa, aquí, exclusivament meva, però a mi m’a- seguia igual. Per sort vaig rebre una grada més aquest altre. Potser perquè beca del govern francès, perquè al país revisc aquells anys i allò que per a mi em sentia asfixiat. Em vaig quedar va ser una mena d’internament ara quinze anys a París per poder respiho puc treure fora. rar. Crec que és com una “Un poema és un compensació psíqui-Com va decidir ca. tornar? conglomerat d’idea, -A París vaig pas-Vostè ha estat una sensacions, sensualitat...” sar anys molt durs, però, quan vaig peça clau en la recucomençar a guanyar-me la vida, de peració de la poesia catalana... -El mateix 1939 vaig començar a seguida vaig pensar en el que havia aplegar gent i, de fet, aquest esperit estat la meva obsessió des de l’adode recuperació és el que em va fer lescència: tenir una caseta per a mi on entrar a la universitat. Si no hi hagués poder-me tancar. I vaig fer-ho. Vaig hagut guerra civil, segurament no hi arreplegar diners i em vaig comprar hauria anat. Jo era molt bohemi, però un terreny a Llançà sense haver-lo la meva bohèmia era més la d’un pin- vist. Vaig tornar amb els diners justos tor que no pas la d’un escriptor. Els per fer-m’hi la casa. escriptors, generalment, es disciplinen més. Una prova que no hauria -Quins autors l’han influenciat més? entrat a la universitat és que, quan vaig -Els trasbals més gros va ser als tretze acabar el batxillerat, vaig anar-hi un o catorze anys, amb la lectura de dia, a la classe d’en Riba i a la d’en Hamlet. S’ha de pensar que jo vaig Montoliu de literatura, i vaig pensar estar internat als hermanos de la Bonanova durant sis anys, amb missa que allò no m’interessava. i comunió diàries. Cada dia fèiem un -Però vostè havia començat amb la repàs al santoral. Amb tot això vaig estar malalt de l’orella, perquè em van crítica literària de molt jove... -Vaig començar a escriure i a publi- foradar el timpà amb una pilota de futcar articles de crítica literària als divuit bol, i em van dur a casa. Allà em va anys. La meva idea, però, era fer tea- caure el Hamlet a les mans i va ser tot

un terrabastall. Aparentment sense soroll, però amb un soroll per dins... Això em va portar a la poesia i també al teatre. Si no hagués estat per la guerra, hauria volgut ser autor, actor i director de teatre. Tot plegat va quedar diferit i, de fet, no començo a escriure teatre que pugui salvar-se fins que sóc a París.

-La seva obra poètica està recollida en els ‘Poemes de l’alquimista’ i la seva crítica literària i d’art en els ‘Quaderns de l’alquimista’. Per què ‘l’alquimista’? -Per la conjunció de dues coses. D’una banda, Ramon Llull, que jo no crec que fos alquimista, però que segur que coneixia l’alquímia. I, de l’altra, Rimbaud, que té L’alchémie

du verb, o L’alquímia del verb. Als quinze anys em fascinava tant l’alquímia medieval, que busca l’or, com l’alquímia de la paraula, del verb. De bon començament, els meus ja eren els Poemes de l’alquimista. El que passa és que no ho deia perquè veia que la gent es reia de mi. Ara, finalment, s’han imposat i hi ha nou edicions del poemari, inclosa una edició bilingüe en català i en castellà i una edició en braile.

-Què és l’alquímia de la paraula? -Un poema és un conglomerat: hi ha pensament, sensació, idea, sensibilitat, sensualitat... Aquests elements es donen en diferents proporcions segons el poema i això és l’alquímia de la paraula. // Eva Arasa

MARTÍNEZ LOZANO DIMARTS 8 DE JUNY ÚLTIM DIA

“EXPOSICIÓ-HOMENATGE”

CLUB SOCIS FONS D’ART XVIII ANIVERSARI

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

CULTURA

Dijous, 3 de juny del 2004

L’Escola Municipal d’Art fa anys amb ‘Rostres’ La mostra al Museu ha estat el primer acte de celebració del 25è aniversari CEDIDA

Acte inaugural de l’exposició

El món del treball, a l’Arxiu Nacional HISTÒRIA > L’Arxiu Nacional de Catalunya va inaugurar divendres passat l’exposició fotogràfica El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució. La mostra, comissariada per Òscar Martínez, es podrà veure al vestíbul de l’ANC abans d’iniciar un itinerari per diversos indrets del país. Un patrimoni de 3 milions de fotos Un total de 75 fotografies procedents de diferents fons de l’arxiu, en especial del Fons Brangulí, il·lustren el món del treball industrial, el moviment obrer i sindical de les tres primeres dècades del segle passat i els orígens de la Guerra Civil. L’exposició neix de la voluntat de difon-

dre el patrimoni fotogràfic de l’ANC, que es va començar a forjar l’any 1982 i que, en l’actualitat, disposa d’uns tres milions de peces. El director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep M. Sans Travé, destaca la importància de fer pedagogia i difusió “a partir de les nostres publicacions, però també d’exposicions com aquesta”. El director general dels Arxius de la Generalitat de Catalunya, Ramon Alberch, va assistir a la inauguració de l’última exposició impulsada per l’Arxiu Nacional i va posar èmfasi en aquest interès per arribar al conjunt de la societat perquè “sovint dediquem tantes hores a la preservació que ens oblidem de la difusió, que és igual d’important”. <

EXPOSICIÓ > L’Escola Municipal d’Art va iniciar la setmana passada els actes de celebració del seu 25è aniversari amb la inauguració, al claustre del Monestir, de l’exposició Rostres, un recull d’interpretacions artístiques del rostre humà. La mostra, que es va poder veure fins diumenge, s’emmarcava, a més, en les activitats organitzades a la ciutat dins del Fòrum 2004 de les Cultures. Rostres, una iniciativa promoguda per la Coordinadora d’Escoles d’Art i Disseny de Catalunya, integrava un total de 1.200 llosetes realitzades per estudiants d’art d’una quinzena d’escoles d’arreu del Principat. Segons el director de l’Escola Municipal d’Art, Artur Margalef, “aquest és només el primer acte de tots els que volem organitzar aquest curs i el que ve per tal de celebrar els nostres 25 anys”. Els mals de la societat actual La inauguració de l’exposició va incloure una xerrada a càrrec de l’escriptor i periodista, a més

CEDIDES

‘Rostres’, la primera exposició de l’Escola Municipal d’Art al Museu

d’eurodiputat José M. Mendiluce. Mendiluce, en la seva ponència sobre els reptes de la societat del segle XXI, va demanar “comprensió dels països forts de la Unió Europea de cara als països que s’acaben d’integrar”.

En referència al Fòrum, Mendiluce va concloure que, “malgrat alguns problemes de planificació, és una bona eina per debatre els grans mals de la societat actual: l’exclusió i la pobresa, la guerra i la manca de sostenibilitat. <

CULTURA

CRÍTICA DE TEATRE La pregunta definitiva

per Eduard Jener

Dijous, 3 de juny del 2004

La música de cambra omple el claustre

JORDI GARCIA

TÍTOL: ‘Wit’, de Margaret Edson. Traducció de Juan Vicente Martínez Luciano. DIRECCIÓ, ESCENOGRAFIA I IL·LUMINACIÓ: Lluís Pasqual. INTÈRPRETS: Rosa Maria Sardà, Fernando Guillén, Dora Santacreu, Mercè Pons i Pau Miró, Anna Alarcón, Xesc Cabot, Yago Morera i Jaume Najarro. LLOC I DIA: Teatre Auditori, 29 de maig.

scrita l’any 1998 per una professora nord-americana de literatura, l’obra Wit, paraula que el diccionari defineix com agudesa o enginy, va passar ràpidament de l’off-Broadway novaiorquès al West End londinenc amb gran èxit de públic i crítica, per rebre un any després el premi Pulitzer. Afortunadament, ens trobem amb una obra moderna on la paraula, el sentit últim de les paraules, assoleix la importància deguda. També és important el sentit de l’humor, en alguns moments del sarcasme i la ironia mordaç, fruit d’una intel·ligència afinada per l’aprofundiment de l’obra d’un poeta metafísic del segle XVI, l’anglès John Donne, que, segons afirma el personatge central, la doctora Vivian Bearing, era un autor amb una saviesa que, al seu costat, Shakespeare semblava un escriptor de nadales. Aquesta no és, encara que pugui semblar-ho, una obra que tracti el tema del càncer, tot i que aquesta experta en Donne ens expliqui que està en la fase terminal d’un diagnosticat càncer d’ovaris i que siguem testimonis de tots els processos normals en aquests casos, amb la trista comprovació de les pràctiques mèdiques que es confonen, de vegades, amb les purament administratives i que poden arribar a convertir el malalt en un element

Presentació del cicle a la Sala del Tapís del claustre del Monestir passiu en mans de gent, en molts casos incapaços de veure que on hi ha un malalt hi ha una persona que demana un tracte humà que posi per sobre de tot la comprensió, la tendresa i l’alleujament del dolor, quan aquest dolor és inútil i no l’ajudarà a sobreviure en condicions. Aquesta obra tracta, bàsicament, de la pregunta que gairebé ningú comprèn quan arriba el moment final, igual com no la comprenia el poeta Donne, que parla de la mort en els seus sonets sacres (extraordinari el 6è, Death be not proud!) i que fa mostrar la seva angoixa al personatge central quan diu que té molta por, com quan anava a un examen, perquè el problema és que no entén la pregunta... Aquesta evolució del personatge, els diferents estats anímics, el pas de la ironia i l’humor fins a la situació més dramàtica i colpidora, estan en mans d’una actriu com Rosa Maria Sardà, que, amb aquesta interpretació, arriba sens dubte a la seva millor actuació en el teatre. Hi ha poques actrius que apareguin a l’escenari amb una camisa de dormir, uns mitjons blancs i una gorra bermella que tapa la calvície obligada per una quimioteràpia necessària però destructora. Només amb les diferents maneres com es posa la gorra, la Sardà dóna una lliçó de com aprofundir en un personatge per fer-lo persona i mostrar-ne el canvi intern que va de la suficiència a la por, de la fredor intel·lectual a la recerca del contacte humà, de la tendresa que només li dóna una infermera (Mercè Pons) que no és massa intel·ligent, però sap al final protegir-la de l’afany dels investigadors sense escrúpols. La funció té un repartiment de luxe amb Guillén, Santacreu i Miró, molt eficients, però que són comparses al voltant de la gran Sardà en una actuació memorable. •

FESTIVAL > La ciutat acull, a partir de demà divendres i durant els mesos de juny i juliol, el Primer Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat. El cicle, dirigit per la soprano i directora de l’Òpera de Cambra, Mariona Benet, portarà un total de sis conjunts cambrístics santcugatencs al claustre, així com el cor de cambra sabadellenc Lieder Càmera. Es tracta de la primera iniciativa d’aquest tipus en el conjunt de Catalunya. Cordes Invisibles inicia el cicle El cicle comença demà, a les 10 de la nit, amb l’actuació del quintet de corda Cordes Invisibles. La formació, que integra un quartet clàssic de corda i una guitarra, presentarà la suite Cordes invisibles, de Josep M. Bardagí, una barreja de música clàssica i romàntica amb tocs jazzístics, i Cinc peces tanguístiques, una sèrie d’arranjaments de tangos i milongas a càrrec d’Astor Piazzola. A banda del quintet Cordes Invisibles, també participen en el Festival el quartet de saxos Sax a

Quatre; el duo de trompeta i piano compost per Jaume Fàbregas i Anna Cardona; el Trio De No & Pestalozzi & Isobe, amb la prestigiosa flautista santcugatenca Patrícia de No; el quintet de vent Harmonia; l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, i la Lieder Càmera. Tal com explica Mariona Benet, amb l’excepció de la Lieder Càmera , “s’ha buscat gent de la nostra ciutat perquè tenim un gran planter de músics, professors i artistes reconeguts a escala internacional per la seva qualitat”. Benet, a més, insisteix que “s’han buscat instruments, formacions i estils innovadors dins la música de cambra”. La tinent d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, valora molt positivament el programa d’aquest primer cicle de música de cambra al Monestir, “per la diversitat tant instrumental com en el repertori”, i agraeix el patrocini del Deutsche Bank. Solé també remarca “l’esforç i la il·lusió dels músics, que es van implicar en el cicle abans de saber si hi hauria patrocinador que permetés tirarlo endavant”. <

CULTURA

Dijous, 3 de juny del 2004

La ciutat balla sardanes amb motiu del Fòrum 2004 L’Entitat Sardanista de Sant Cugat ha organitzat l’acte persones es van arribar a la plaça Octavià per tal de puntejar la sardana.

ARXIU

Imatge de la ballada de sardanes Fòrum de les Cultures

SARDANES > La plaça Octavià es va convertir diumenge al migdia en l’escenari de la ballada de sardanes Fòrum de les Cultures, organitzada per l’Entitat Sardanista de Sant Cugat. Just abans de la ballada, una vintena de persones van participar en el primer taller de sardanes organitzat per la mateixa entitat amb l’objectiu d’ensenyar al públic els passos

bàsics de la dansa catalana per excel·lència. L’Entitat Sardanista de Sant Cugat ha decidit aportar el seu gra de sorra al Fòrum 2004 de les Cultures amb una ballada amenitzada per la Cobla Principal del Llobregat. Tot i que la jornada de diumenge coincidia amb diversos aplecs sardanistes arreu de Catalunya, al voltant de 100

Primer taller obert de sardanes Una de les singularitats de l’acte va ser, sens dubte, el taller obert de sardanes previ a la ballada. La presidenta de l’Entitat Sardanista, Laura Tubau, valora molt positivament l’experiència perquè, “malgrat ser el primer taller d’aquestes característiques que organitzàvem, tot ha funcionat molt bé”. Al voltant de 20 persones es van engrescar amb la proposta de l’entitat santcugatenca i van tenir l’ocasió d’aprendre per primera vegada, o simplement refrescar, les nocions bàsiques del ball de la sardana. “Està molt bé. Jo en sabia, però no recordo bé els passos i aleshores no m’atreveixo a ficar-me a les rotllanes”, comentava algú del públic. Davant la resposta dels ciutadans, l’Entitat Sardanista es planteja organitzar més tallers, amb l’objectiu de fomentar la participació en les ballades. <

El pintor Jordi Tortosa lidera la nova etapa de l’Espai Gorina

cavalcant entre el mite i la realitat, entre el somni i la vigília. La inauguració tindrà lloc el pròxim 10 de juny, a dos quarts de 8 del vespre. <

L’Espai Gorina es prepara per encetar una nova etapa sota la direcció de l’artista santcugatenc Jordi Tortosa i la marxant d’art barcelonina Teresa Rius. Entre els pintors que formaran part dels habituals de la galeria, hi ha noms tan coneguts pel públic de la ciutat com Joan Tortosa o Patricia Sicardi, a més d’altres artistes com la pintora d’origen italià Valeria Pesce. La filosofia que guia la nova etapa d’aquest espai d’art del carrer Gorina és, segons expliquen els seus responsables, “la voluntat d’obtenir un espai molt dinàmic i suggeridor”. Per aquest motiu, l’Espai Gorina ha contactat amb una sèrie d’artistes que puguin oferir una mirada particular i genuïna del món, la vida i la pròpia interioritat espiritual, establint, de manera permanent, un diàleg entre la figuració i l’abstracció.

Música al parc Ramon Barnils amb EuskalAntigua

Exposició a quatre mans L’activitat a la galeria es reprèn amb una exposició col·lectiva a càrrec de quatre pintors: Patricia Sicardi, amb les seves portes i finestres que suggereixen tot un món encisador al seu darrere; Valeria Pesce, que redescobreix constantment la figura humana; Rafael Egea, que obre al públic un món íntim i personal des de l’abstracció, i Jordi Tortosa, a la recerca de l’expressió del lloc i del moment,

Englantina d’Or per a Francesc Garriga El poeta vallesà participa en les activitats literàries de Sant Cugat PREMI > El poeta vallesà FranARXIU

Francesc Garriga Barata és un habitual en els actes poètics de la ciutat

cesc Garriga Barata, vinculat estretament a Sant Cugat, va ser guardonat la setmana passada amb el premi Englantina d’Or

dels Jocs Florals de Barcelona, per la seva obra La nit dels peixos. L’autor medita, una vegada més, sobre el pas del temps en un treball qualificat per Garriga com “agredolç i matisat amb una bona dosi d’ironia”. La nit dels peixos és un recull d’una cinquantena de poemes breus on els peixos, amb la boca oberta, contemplen com van passant les coses sense que ningú en faci gaire cas. Els peixos, tal com explica el mateix poeta, “simbolitzen les persones en edat madu-

La formació Euskal-Antigua de l’Escola Montserrat Calduch va omplir de música el parc Ramon Barnils, en el concert que va oferir diumenge al migdia. Els músics, en aquesta ocasió, van presentar al públic una selecció de música del Barroc i el Renaixement. L’ensemble Euskal-Antigua, format per tres mestres de l’Escola Montserrat Calduch, va néixer de la curiositat i la investigació duta a terme per una sèrie de músics bascos interessats en la interpretació de música antiga. Després de formar part de diferents formacions musicals de renom, els membres d’Euskal-Antigua coincideixen a destacar la idea de “rescatar de l’enrariment les músiques que ens van llegar els nostres avantpassats, amb un criteri basat en l’estudi profund dels tractats i de les nocions estilístiques de l’època compresa entre els inicis de l’edat mitjana i el segle XVIII”. Montserrat Calduch, pianista, pedagoga musical i directora del centre que porta el seu nom, subratlla “la gran tasca de recopilació de música antiga de la Península Ibèrica feta per aquests músics”. < ra com a observadors resignats de la pròpia existència”. Igual que en la seva infantesa, el vell es planteja una sèrie de preguntes. Segons un dels poemes, “les sap sense resposta, segueix tossut però en fer-se-les”. Francesc Garriga Barata s’implica habitualment en les activitats poètiques organitzades a la ciutat i, recentment, va participar en la inauguració del Bosc Literari de la Serreta. <

CULTURA

Dijous, 3 de juny del 2004

Els Jocs Florals de la Gent Gran ja tenen guanyadors Antonieta Gemeli i Romualdo Lorenz s’emporten la Flor Natural

JORDI GARCIA

El veredicte es va donar a conèixer al Casal de Gent Gran del carrer Santa Rosa

HISTÒRIA DEL CÒMIC

La Unió enfila la recta final de la temporada PROGRAMACIÓ > La representació de la comèdia musical El Mikado, de Gilbert i Sullivan, les últimes sessions de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran o l’estrena de l’obra El banc, a càrrec del grup de teatre Fila Zero, són només algunes de les activitats que es podran seguir aquest mes de juny a la Unió Santcugatenca. L’Aula de Cant de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, dirigida per Mariona Benet i Eloi Jové, portarà El Mikado a escena els pròxims 12 i 13 de juny, a les 10 de la nit i a les 8 del

vespre, respectivament. L’Aula d’Extensió Universitària, per la seva banda, ha convidat Eneko Landaburu, director general de Relacions Exteriors a la Comissió Europea, per tal que condueixi l’últim col·loqui del curs, que tindrà lloc dimarts vinent, dia 8, a dos quarts de 6 de la tarda. Una setmana més tard, a la mateixa hora, l’Aula clourà les activitats amb una conferència sobre el teatre d’Anton Txèkhov, a càrrec de l’escriptor Jordi Coca. Pel que fa a la programació teatral, Fila Zero prepara una nova estrena de cara al dia 26. <

per Jordi Frontons

‘Hawks of the seas’, de Will Eisner

Portada del volum recopilatori editat per Norma Editorial

CERTAMEN > Antonieta Gemeli i Romualdo Lorenz són els guanyadors de la Flor Natural, en català i en castellà, respectivament, dels XXII Jocs Florals de la Gent Gran, organitzats conjuntament pel Casal de Gent Gran de Sant Cugat i la Llar d’Avis de la Parròquia. Els altres premiats en el certamen són M. Teresa Cabané i Mercedes Ortega, amb l’Englantina en català i en castellà; Anna M. Mateu i Mercedes Torres, amb les respectives Violes; Benjamín Monella, amb el Premi Humor, i Antonia Astier i Roser Asencio, amb els premis de Narrativa en català i en castellà. L’alcalde Lluís Recoder va assistir al lliurament de guardons i va felicitar “la valentia de la gent gran que s’asseu davant d’un paper i busca la inspiració en els seus sentiments i records”. <

ARXIU

Espectacle teatral a la Unió Santcugatenca

awks of the seas va ser una de les primeres incursions de Will Eisner en el món dels còmics. Eisner, quan encara el seu bagatge en la narrativa dibuixada es reduïa a la publicació,a l’edat de 16 anys,del dibuix titulat At the forgotten Ghetto en el diari del seu col·legi, en dedicar-se a vendre diaris els caps de setmana es va trobar amb les pàgines dominicals,dominades en aquell moment pels grans clàssics:Alex Raymond,Milton Cannif,i un llarg etcètera.La gran admiració que li va produir el coneixement d’aquells grans artistes del còmic va ser el que el va portar a la decisió de convertir-se en dibuixant professional. Va treballar en el New American i el 1935 ja va crear Harry Carey,una sèrie policíaca de to humorístic que va publicar a Wow, What a Magazine amb el títol de Harry Karry. Més tard, va realitzar per al mateix diari Flame una història de pirates. El 1937 va crear conjuntament amb Samuel Jerry Iger l’Eisner and Iger Corporation, un estudi per realitzar històries per a còmic-book i oferir-les a diaris i revistes estrangeres.Van crear innombrables treballs signats amb diferents pseudònims, com The Three Brothers, K-51, etc. D’aquesta època és Hawks of the seas,una sèrie signada com a Willis B. Rensie. Es va publicar primer a l’estranger, on va aparèixer a la revista Paquin, editada a Mèxic i distribuïda a Colòmbia i altres països de parla hispana, mentre a l’Argentina es va recopilar la sèrie des del començament a la revista Pif Paf.En editar-se a finals dels anys trenta, inicialment en castellà, el seu primer títol va ser Águila Azul, i se’n va rescatar la denominació original en anglès quan es va editar per fi als Estats Units. Hawks of the seas encara avui es considera una de les millors sèries de pirates que s’han creat. Basada en l’esmentada anteriorment Flame, les seves vinyetes ofereixen unes imatges aparentment realitzades amb gran facilitat, però que la qualitat dels seus

dibuixos no té res per envejar a les ofertes per Alex Raymond en el seu Flash Gordon,que es publicava també en aquella època.A continuació, les pròpies declaracions de Will Eisner realitzades a l’agost del 2001 respecte a Hawks of the seas (Halcones de los mares): "Retrospectivament,el que més m’interessa d’aquell treball és que el seu origen representa la confluència dels meus guions i dibuixos en aquell moment de la meva carrera.De jove,les principals fonts literàries d’on bevia eren Robert Louis Stevenson i Rafael Sabatini.Aquests, conjuntament amb James Fenimore Cooper i,posteriorment,les crues pulp-magazines ("revistes barates") i els relats curts existents en l’època,formaven la base del que eren per mi l’aventura i la narració.En aquells primers anys entusiastes, veia l’aventura protagonitzada per homes disfressats,gallards,atlètics,i que anessin on anessin s’obrien camí a cops d’estocada.Allò de les disfresses era influència de les il·lustracions de Howard Pyle i N. C.Wyeth, que acostumaven a veure’s sempre en les edicions de segona mà que comprava de La isla del tesoro i El capitán Blood.En qualsevol cas,em vaig abocar en aquelles històries. Van significar el meu primer treball, i vaig posar a prova totes les tècniques que havia absorbit dels millors dibuixants del moment. Era una època de blanc i negre i jo ho veia tot en aquells colors.Mirant cap endarrere,em dic que no devia ser tan gandul a l’hora de documentar-me sobre coses reals com els aparells dels vaixells. Però era jove i impacient.Aleshores,com ara,el que més m’importava era la història que anava a contar i la caracterització dels personatges". Norma Editorial acaba de publicar la versió íntegra de Hawks of the seas, excepte les pàgines 3, 4 i 84, que no s’han trobat mai i les pàgines 10 i 17,que apareixen incompletes ja que tenen els originals deteriorats.•

CULTURA

Dijous, 3 de juny del 2004

> EL REPORTATGE

Patrimoni al carrer, la conservació avui La historiadora Cristina Cucurella signa aquest article, que ens parla de part del patrimoni de la ciutat i del seu estat. Sens dubte, el coneixement i la comprensió dels orígens i el desenvolupament d’una societat té una importància fonamental, ja que són aquests trets els que serveixen per identificar-ne les arrels culturals i socials. El patrimoni, doncs, constitueix el testimoni de les activitats humanes del passat i el present, i en condiciona les futures. Aquesta noció, procedent del patrimonium previst pel dret romà com el bé heretat, que es transmet de pares a fills, designà el conjunt de béns i drets que componen l’actiu d’una propietat. Si aquest terme l’acompanyem amb l’adjectiu cultural, perfectament ens podem estar referint al conjunt de paratges i manifestacions, tant culturals com artístiques, a les quals es dóna un valor especial a la vegada que es fan objecte d’una protecció específica. Avui en dia, quan parlem de patrimoni cultural, de manera quasi automàtica, pensem en aquells objectes que la societat custodia per a la seva contemplació, el seu estudi i la seva investigació en museus, arxius, biblioteques... Són aquestes obres creades per la mà humana, les que s’acumulen al nostre voltant en espais oberts i quotidians, les que dibuixen i condicionen el nostre paisatge urbà. Un paisatge format per les parts més externes dels edificis, les escultures a l’aire lliure i un univers d’elements com: fanals, bancs, fonts... que reben com a nom genèric el de mobiliari urbà. Si retrocedim uns quants anys en el temps, ens adonem que és a partir dels anys cinquanta del segle XX quan s’observa un increment de l’interès en la conservació del patrimoni cultural, incloent-hi des d’objectes d’origen artístic, històric, arqueològic, fins a col·leccions científiques i monuments arquitectònics. Serà durant aquests anys quan es fundin la majoria dels òrgans encarregats de la seva conservació, però no serà fins al 1972 quan, a París, el concepte de Patrimoni de la Humanitat sigui reconegut oficialment per l’Organització per l’Educació, la Ciència i la Cultura de les Nacions Unides (UNESCO), reconeixement que no entrarà en vigor fins a l’any 1975. Amb aquest gest una convenció internacional fixà el marc administratiu i financer per a la protecció del Patrimoni de la Humanitat Cultural i Natural, que està format “pels monuments, conjunts i paratges que

tinguin un valor universal excepcional des del punt de vista històric, artístic o científic i per monuments naturals, formacions geològiques i paratges naturals que tenen un valor excepcional des del punt de vista estètic o científic”. Tots ells han de ser representatius de la diversitat cultural i natural del món, de les religions i dels paratges. A part del seu simbolisme, aquests llocs protegits tenen també un valor de mercat, ja que atreuen els visitants i es converteixen en un dels principals llocs de reclamació del turisme. Aquest plantejament, que a partir del 1975 esdevé internacional, també té el seu ressò a petita escala: les obres de creació singulars i de manufactura artesana o industrial seriada, els objectes amb una funció utilitària que poden inclourre, alhora, qualitats estètiques i els elements amb una funció eminentment estètica que poden ser, a més, objectes d’ús, donen existència a un patrimoni al carrer que esdevé el més gaudit i utilitzat. La ubicació a l’exterior d’aquest univers cultural és el que avui ens fa reflexionar sobre la seva conservació, ja que els factors mediambientals, tant els fisicoquímics com els biològics, els factors humans i les negligències s’afegeixen al seu previsible deteriorament i en minven la pervivència.

“No s’entén com el llegat patrimonial no compta amb un pla d’actuació ben desenvolupat” Per tal que aquesta conservació sigui efectiva el 30 de setembre de 1993 s’aprovà dins el marc legislatiu català la Llei de patrimoni cultural català (Llei 9/1993) que empara aquesta conservació i que distingeix tres graus entre els béns patrimonials: els BCIN (Béns Culturals d’Interès Nacional), dels quals es fa càrrec la Generalitat, els BCIL (Béns Culturals d’Interès Local), catalogats pels ajuntaments o congressos comarcals, en el cas de petites poblacions, i els EPA (Espais de Protecció Arqueològica). Tots els elements que queden fora d’aquestes tres categories han de ser recollits com a béns integrats en el patrimoni. L’emparament d’aquest marc legislatiu acota el paper de les administracions locals envers la protecció del seu patrimoni. Són aquestes administracions les que han de desplegar sempre que sigui necessari el Servei Municipal d’Arqueologia, han de desenvolupar els Plans Especials de Protecció del Patrimoni, elaborant els catàlegs pertinents sobre aquests béns i han de tenir en compte des de les Àrees d’Urbanisme el planejament urbanístic de la ciutat

envers aquests béns. Com ja hem assenyalat, el patrimoni al carrer forma part del paisatge quotidià, però per tal de saber quin és aquest patrimoni i poder actuar, s’ha de tenir en compte que aquests objectes tinguin una antiguitat determinada, que superi el segle, i que hagi predominat sobre ells la idea de conservació i perdurabilitat. Aquest patrimoni, doncs, es converteix en una herència material sobre la qual s’ha d’exercir el deure de conservació a la vegada que el dret d’ús. La perdurabilitat d’aquest patrimoni depèn essencialment de dos factors. Per una banda, la conservació: la rehabilitació al canvi d’usos, la recuperació del color i la textura, el canvi d’ubicació a causa de les accions vandàliques o per les necessitats urbanístiques, deixant una còpia o un testimoni per tal de no modificar el paisatge si és possible, o restaurant-lo simplement, per tal de mantenir una salvaguarda total o parcial que no minvi part de la història de la ciutat. D’altra banda, també s’ha de tenir present el factor disseny: la ubicació, l’ús i els materials nous que s’inclouen, que han d’estar d’acord amb la ubicació, per tal que no afectin el patrimoni heretat i en permetin l’acumulació i la perdurabilitat. Per tal que tot això es pugui desenvolupar és necessari tenir en compte, a l’hora de fer qualsevol intervenció sobre el patrimoni d’una ciutat, la conservació preventiva, disciplina que no tan sols es redueix al medi ambient i al clima, sinó que s’estén per altres àmbits i es dedica a estudiar les causes de la degradació dels objectes i un cop estudiats, preveu els riscos tant reals com potencials per tal d’adoptar les millors solucions, disminuint la degradació i perseguint l’equilibri entre els béns i el seu entorn. Aquest és un projecte interdisciplinari que requereix la gestió conjunta de tots els que hi intervenen, i té com a objectiu final una conservació de la maxima durada possible que a la vegada permeti l’estudi, la difusió i la tradició dels béns. Tot i que aquesta conservació preventiva a priori pugui presentar problemes, com poden ser la complexitat dels projectes, la contradicció entre els projectes i la conservació, els costos de manteniment i els compromisos que s’adquireixen amb una intervenció, en cap moment deixa de banda l’obligació que la conservació de patrimoni té de cara al futur. Així doncs, si ens centrem en la ciutat de Sant Cugat del Vallès, no s’entén com el seu llegat patrimonial, que té la sort d’estar format per molts i diversos béns, no compta amb un pla d’actuació ben desenvolupat que permeti la protecció i adequada gestió de tots ells, i eviti el lamentable estat que presenten molts d’aquests a més d’algunes interven-

ARXIU

Capella de Santa Maria de Campanyà

ARXIU

Ermita de Sant Domenech cions que ja avui fan patir per la seva preservació futura. Casos com el paratge natural que conforma l’entorn de la ciutat gràcies a la seva ubicació privilegiada de proximitat al Parc Natural de Collserola, que cada vegada es veu més afectat, les restes arqueològiques que daten des de la prehistòria fins l’arqueologia industrial, moltes desconegudes per la gran majoria i sense cap intervenció, masies de diferents segles que encara recorden la passada tradició vinyataire del poble, ermites com la de Santa Maria de Campanyà o la de Sant Domènech que són avui en dia fantasmes deteriorats d’un passat obviat per l’excessiva pressió immobiliària i “millores” d’infraestructura, l’aqüeducte medieval que proveïa d’aigua el poble, avui tractat de pont, les cases tant d’estiueig com de pagesia, veritables obres d’art de l’arquitectura de la seva època, que haurien d’estar recollides i aprovades en un catàleg de béns patrimonials immobles d’interès local, i que passen totalment desapercebudes a l’ull de qualsevol vianant, o el

Monestir, que, tot i que destaca com a edifici simbòlic i d’aspecte monumental de gran significació tant social com històrica de la ciutat, no compta amb una intervenció suficient... Són exemples que ens porten a pensar a desenvolupar un pla d’actuació que conservi tots aquests béns i a la vegada no els exclogui de l’estudi i intervenció, fonamentals per mantenir la història i tradició de la ciutat, que no té per què romandre intocable, sinó que pot ser un patrimoni integrat, viu, un reclam turístic ben gestionat, un mitjà de rehabilitació de les zones on es trobin els diferents béns i fins i tot una revaluació d’aquestes zones i els seus voltants.

Cristina Cucurella Blanco Llicenciada en Història Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat del Vallès (APAC)

PUBLICITAT

Dijous, 3 de juny del 2004

Agenda Cultural 4 Divendres

9 Dimecres

22 hores Claustre del Monestir

20.30 hores Pati Biblioteca del Mil·lenari

I Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat Concert Cordes Invisibles Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme. Tel. 93 675 99 51

Recital de poesia a l’aire lliure A càrrec de Josep Palau i Fabre Org.: Biblioteca del Mil·lenari

Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Patrocina: Deutsche Bank

6 Diumenge

10 Dijous

22 hores Claustre del Monestir

19.30 hores Museu de Sant Cugat

I Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat Concert Cordes Invisibles Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme. Tel. 93 675 99 51

Inauguració Exposició. Grau-Garriga Obra recent Org.: Museu de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat

Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Patrocina: Deutsche Bank

Si voleu sortir en aquesta agenda cultural cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura. Tel.: 93 589 13 82 i fax: 93 589 43 39 A/e: cultura@santcugat.org

4 Divendres 22 h. Claustre del Monestir I Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat. Concert Cordes Invisibles Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Patrocina: Deutsche Bank 22 h. Teteria Brins Recital de poesia i tertúlia Org.: Teteria Brins

5 Dissabte 10.30 h. Plaça Rotary A la recerca de les fonts amagades Activitats de l’Oficina de Turisme. Cal fer reserva. Preu 7 euros. Durada 3 hores i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat 12 h. Claustre del Monestir Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot......... Visita teatralitzada. Preu: 2 E Org.: Museu de Sant Cugat 21.30 h. Casal Cultural de Mira-sol Teatre. Els bigotis de Dalí A càrrec de Susana Barranco. Preu: 2 E. Copa de cava Org.: Casal Cultural de Mira-sol, Ajuntament de Sant Cugat

Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Col.l.: Caprabo 19 h. Casal de Cultura de Valldoreix Teatre. Mono Sapiens De Tian Gombau Org.: Grup de Teatre Espiral. Col.: EMD Valldoreix

Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Patrocina: Deutsche Bank

8 Dimarts

23 h. Espai Jove de la Casa de Cultura Chill Out literari Amb les rimes de MC ALC Org.: Espai Jove de la Casa de Cultura, Ajuntament de Sant Cugat

19 h. Escola d'Art Sant Cugat, Casa Mónaco Inauguració Exposició de Projectes Cicles superiors de Gràfica Publicitària i d'Il·lustració. Del 7 al 30 de juny Org.: Ajuntament de Sant Cugat Escola d'Art Sant Cugat

9 Dimecres 20.30 h. Pati biblioteca del Mil·lenari Recital de poesia a l’aire lliure A càrrec de Josep Palau i Fabre. Org.: Biblioteca del Mil·lenari

10 Dijous 19.30 h. Museu de Sant Cugat Inauguració Exposició. GrauGarriga. Obra recent Org.: Museu de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat

11 Divendres

10 h. C. Santiago Rusiñol Mostra Firart 1r diumenge Org.: Firart

20 h. Universitat Internacional de la Pau. Centre Borja Grup de lectura i debat. Al Qaeda y lo que significa ser moderno De John Gray Org.: Universitat Int. de la Pau

12 h. Parc Ramon Barnils Música als Parcs A càrrec de l’Aula de Música Moderna de l’Aula de So

22 h. Claustre del Monestir I Festival de Música de Cambra al Monestir. Concert Sax a Quatre Venda anticipada de localitats:

6 Diumenge

L’Ajuntament de Sant Cugat no es fa càrrec de la responsabilitat dels actes publicats en aquesta agenda.

22 h. Teteria Brins Contes per a adults i tertúlies Org.: Teteria Brins

12 Dissabte 10 h. Oficina de Turisme El campanar, l’església i el claustre: El Monestir et sorprendrà Activitats de l’Oficina de Turisme. Cal fer reserva. Preu 7 euros. Durada 2 hores i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat 12 h. Casal Cultural de Mira-sol Festa de l’escuma A càrrec de la Companyia Pentina el Gat. Música, balls, jocs i molta gresca. Org.: Casal Cultural de Mira-sol. Col.: Ajuntament de Sant Cugat 22 h. Unió Santcugatenca Òpera. El Mikado De Gilbert i Sullivan. Direcció musical: Eloi Jové i Mariona Benet. Direcció escènica: Joan-Anton Sánchez. Coreografia: Sandra Pujol. Acte associat al Fòrum de les Cultures 2004 Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Col.: Unió Santcugatenca

Exposició. Grau-Garriga. Obra recent Visita guiada. Inici: Museu-Monestir Org.: Museu de Sant Cugat 12 h. Parc Ramon Barnils Música als Parcs. Música clàssica i de cinema A càrrec del grup de flautes travesseres, Miniband i Grossband de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Col.: Caprabo 16 h. Unió Santcugatenca Òpera. El Mikado De Gilbert i Sullivan. Direcció Musical: Eloi Jové i Mariona Benet. Direcció escènica: Joan-Anton Sánchez. Coreografia: Sandra Pujol. Acte associat al Fòrum de les Cultures 2004 Org.: Ajuntament de Sant Cugat. Col.: Unió Santcugatenca

ALTRES ACTIVITATS Aula de Relaxació Relaxació psicosomàtica, dansa lliure, tai-txi, exercicis i reflexió i diàleg.Tots els dimecres de 10 a 12h i de 19 a 21 h. Inscripcions al 630 401 956. Casa de Cultura Org.: Carme Letang Club de lectura L’últim dijous de cada mes. A càrrec de Jovita Valentín. Cal apuntar-se prèviament a la Biblioteca. Biblioteca del Mil·lenari. Hora: 20 h Org.: Ajuntament de Sant Cugat

13 Diumenge 12 h. Museu de Sant Cugat

Concurs cartells Festa Major.

Recollida de cartells Vine a recollir les bases i a entregar el teu cartell. Centre Cívic de les Planes. Fins l’11 de juny Org.: Comissió de Festes de les Planes, Ajuntament de Sant Cugat Curset d’Esperanto Recolzem l’Esperanto perquè és un instrument vàlid per tots els pobles d’Europa i del món. Dilluns i dijous de 20 a 21.30 h. Informació i inscripcions als tel. 93 589 13 82 i 93 674 27 53. Casa de Cultura Org.: Grup d’Esperanto Jozefo Angles Sant Cugat Emociona’t fent castells Dimarts de 20.30 a 22 h i divendres de 21 a 23 h. Nou Pavelló Municipal Org.: Castellers de Sant Cugat Espai de rehabilitació de manteniment de l’AVAN Dimarts i dijous. Preu 6 euros. Casa de Cultura. Hora: 12 a 14 h. Fins al 20 de juny Org.: AVAN (Associació del Vallès amics de la neurologia Mostra de curtmetratges, realitzats per indígenes de l’Amazònia Cedit per So de Pau. Biblioteca del Mil·lenari. Fins al 26 de juny Org.: Biblioteca del Mil·lenari

Dijous, 3 de juny del 2004

ECONOMIA

Agrupació Mútua compra oficines

Els ajuntaments catalans deixen d’ingressar 60 milions d’euros per la pèrdua de l’IAE

ASSEGURANCES>El

La supressió de l’impost d’activitats econòmiques IMPOSTOS > El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, no va dubtar a culpar els responsables de l’anterior govern espanyol de la situació crítica que pateixen les arques municipals a Catalunya. Bustos confia que el nou procés de diàleg que la FMC vol encetar amb l’actual govern de l’Estat permetrà que els ajuntaments recuperin les compensacions econòmiques previstes i, en el cas contrari, no descarta presentar un contenciós administratiu. Bustos va recordar que les administracions locals han perdut uns ingressos directes que es destinaven a prestar serveis als ciutadans i va assegurar que aquest és el motiu pel qual els alcaldes volen recuperar aquests diners. El Comitè Executiu de la FMC, que va tenir lloc a Vic, es va centrar en l’aprovació d’un plec de mesures que aquesta entitat vol activar amb l’únic objectiu d’aconseguir els 60 milions d’euros d’ingressos que, de moment, el govern espanyol els ha escatimat de les

ARXIU

Imatge dels regidors de l’Ajuntament de Sant Cugat al saló de plens

compensacions per l’IAE. Per començar, la FMC buscarà la complicitat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Els alcaldes i regidors d’esquerres de Catalunya creuen que el millor és que els representants de les administracions locals actuïn de forma coordinada per intentar trobar una fórmula que permeti complementar el

sistema de compensació vigent. L’entitat municipalística creu que el més important ara és aconseguir el reconeixement per part del Ministeri d’Hisenda de la insuficiència de l’actual sistema de compensació. Els representants dels ajuntaments d’esquerres volen que el govern estatal es comprometi a agilitzar els tràmits per al pagament

EDICTE Ref.: Proposta d’aprovació inicial del Projecte d’urbanització d’un tram del carrer Urals, entre el carrer Alps i el carrer Montblanc, i d’un tram del carrer Alps, entre el carrer Urals i la unitat d’actuació del passeig del Roser (Exp. núm. UA70/04/02 - X/04/2.572) La Junta de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària de 26 d’abril de 2004, va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització d’un tram del carrer Urals, entre el carrer Alps i el carrer Montblanc, i d’un tram del carrer Alps, entre el carrer Urals i la unitat d’actuació del passeig del Roser, promogut per Selección de Ciencia para la indústria, SL, en els mateixos termes del projecte elaborat per l’arquitecte Ramon Vila Torrecilla de l’equip tècnic de Nto, i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb allò que disposa l’article 64 del Text Refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya en matèria urbanística, aprovat mitjançant Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, en relació a la disposició transitòria quarta de la Llei 2/2002, de 14 de març d’Urbanisme. Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província o en la premsa escrita, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Gestió de Territori, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, de dilluns a divendres de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992. Superat l’anterior termini d’informació pública i/o de la notificació individualitzada sense haver-se formulat al·legacions, l’expedient estarà aprovat definitivament en els propis termes de l’acord de la Junta de Govern Local de 26 d’abril de 2004. En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient. La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Sant Cugat del Vallès, 3 de maig de 2004 L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

de les sol·licituds com a nova bestreta, fins a la liquidació total de la compensació, i que l’Estat també els compensi les despeses financeres que ha generat aquesta situació. A més, demanen una reunió conjunta amb el ministre d’Hisenda que permeti també consolidar la compensació per a cada una de les entitats locals. // EL PUNT

fons holandès d’inversió immobiliària Rodamco ha acabat el seu procés de desinversió en el segment de les oficines en el mercat espanyol. El fons s’ha desprès de dos immobles que tenia a Sant Cugat, i que ha venut a Agrupació Mútua per quinze milions d’euros. A més, ha venut l’edifici Numancia de Madrid, de 2.200 metres quadrats, a Inversiones Malleo per 4,5 milions d’euros. Els dos edificis d’oficines de Sant Cugat eren Horizon, de 6.400 metres quadrats, situat entre la carretera de Rubí, i l’Onada, que té 2.900 metres quadrats, que es troba en el parc de negocis de Can Sant Joan. Entre els inquilins d’aquests complexos es troben Adidas, Pharma Diagnostics, Azko Nobel, GE Plastics, Cargill i Elen Pharma. Totes dues operacions de compravenda han comptat amb l’assessorament de les consultores immobiliàries CB Richard Ellis i Jones Lang Lasalle. Amb aquesta operació, Agrupació Mútua consolida la seva posició compradora dins el mercat immobiliari de Barcelona. Aquestes vendes formen part de l’estratègia de Rodamco a Espanya de desprendre’s de les seves inversions d’oficines per concentrar-se en l’adquisició i gestió de centres comercials i naus industrials. Així amb la venda d’aquests tres immobles conclou aquest procés de desinversió. L’anterior operació de venda en el mercat d’oficines de Barcelona, la va protagonitzar Rodamco el mes de març passat, quan es va desprendre de dos edificis amb una superfície conjunta de 15.449 metres quadrats, al parc empresarial del Mas Blau del Prat de Llobregat. <

FOOD & MUSIC

PUBLICITAT

Dijous, 3 de juny del 2004

ESPORTS

L’Iteuve es manté en la penúltima jornada de Lliga El conjunt local evita el segon descens consecutiu de categoria Al tancament d’aquesta edició, la junta directiva de l’Iteuve FS Sant Cugat i el tècnic de Ripollet havien de signar la renovació, ja que totes dues parts han fet pública la voluntat d’arribar a una entesa. Extremera, fins i tot, ja ha començat a treballar per la pròxima campanya. El tècnic ha declarat que “fitxarem pocs jugadors i provarem d’ascendir a Primera Nacional A”. Compta amb jugadors de la base Antonio Extremera ha destacat el “planter de futur” que té l’Iteuve i ha concretat que a la campanya 2004-2005 li agradaria que “vingués molt de públic a veure’ns jugar”, malgrat que reconeix que això dependrà dels resultats que obtingui el conjunt. L’última jornada de Lliga durà l’Iteuve Futbol Sala Sant Cugat a Lleida. Ha de jugar a la pista del Cerezo Avema. // Àlex López

Torna el Ciutat de Sant Cugat JORDI GARCIA

Alberto Pastor, de l’Iteuve, dissabte durant l’encontre amb la PB Castelldefels

FUTBOL SALA> n bon final de temporada ha salvat el primer equip de l’Iteuve Futbol Sala Sant Cugat de descendir per segona temporada consecutiva. Amb el fitxatge del tècnic Antonio Extremera i la incorporació d’alguns jugadors van arribar els bons resultats i una trajectòria ascendent que ha finalitzat amb la permanència assegurada.

L’empat a tres gols dissabte al Pavelló Municipal enfront la PB Castelldefels va donar la permanència als vermell-i-negres en la penúltima jornada al grup segon de Primera Nacional B. L’entrenador Antonio Extremera va aterrar a Sant Cugat amb l’única fita de mantenir l’equip a la categoria. “L’objectiu era salvar-se i ho hem assolit entre tots”, ha explicat.

L’Iteuve Futbol Sala Sant Cugat organitzarà el dissabte 26 de juny al nou Pavelló Municipal de la ciutat (PAV-3) la tercera edició no consecutiva del Torneig Ciutat de Sant Cugat de futbol sala de base. La principal atracció d’aquest campionat serà la presència del club portuguès Vilanova de Gaia (Porto), que l’Iteuve ha convidat a participar d’aquesta competició. Les categories del III Torneig Ciutat de Sant Cugat seran les d’infantil, cadet i juvenil. Els quatre clubs que hi prendran part –en totes les categories– seran el Vilanova de Gaia, el Miró Martorell, el FS Esplugues i l’Iteuve Futbol Sala Sant Cugat. La competició es disputarà en forma de quadrangulars. //

JORDI GARCIA

Laudelina Franco (Independent) va imposar-se en la cursa Open

Fluixa participació en les 5 Milles Femenines ATLETISME> La primera edició de les 5 Milles Femenines de Valldoreix, que va organitzar diumenge al matí l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, tan sols va poder comptar amb un total de 38 participants, 25 en la cursa escolar i 13 en la prova Open. El campionat d’atletisme femení va desenvolupar-se en la Zona Esportiva Municipal de Valldoreix. En la cursa Open va imposar-se la corredora independent Laudelina Franco, amb un temps de 34 minuts i 56 segons. Pel que fa a la competició escolar, les vencedores van ser les següents: en prebenjamí: Kati Coquis (CEIP Joan Maragall), amb 2 minuts i 3 segons; benjamí: Maria Abadal (CEIP Jaume Ferran i Clua), amb 1 minut i 54 segons; i en aleví: Maria del Mar Juárez (CEIP Marinada, de Montornés), amb 1 minut i 47 segons. Les escoles de la ciutat que hi van participar només van ser qua-

tre: el CEIP Joan Maragall, el CEIP Jaume Ferran i Clua, l’Escola Thau i el Col·legi Europa. Una prova que anirà a més Montserrat Turu, presidenta de l’EMD de Valldoreix, i Mercedes Rojo, vocal d’Esports del districte, van assegurar al lliurament de trofeus que aquesta prova es potenciarà més en les pròximes edicions. Turu va detallar que “esperem que es vagi consolidant amb el temps”, mentre que Rojo va argumentar que “aquesta és l’única prova d’aquestes característiques que es fa a Catalunya. Organitzar-la és un repte i l’any vinent segur que tindrem més participació”. L’EMD va homenatjar després de la cursa la prestigiosa atleta catalana Quima Cases, que ha pres part en 158 maratons i ha estat present en mundials i europeus. Cases, de 52 anys i que continua en actiu, va dir que Valldoreix “és un poble molt simpàtic”. // Àlex López

ESPORTS

Dijous, 3 de juny del 2004

El Patí Hoquei Club baixa a Segona El primer equip masculí del club descendeix a l’última categoria de l’hoquei patins català

EFRÉN MONTOYA

La temporada irregular del Patí ha finalitzat amb un descens de categoria

últimes temporades, la principal fita d’enguany “era la permanència, però hem notat les baixes dels jugadors que van marxar la passada campanya i hem perdut la categoria. Ha estat una temporada difícil. Ara, haurem d’analitzar les causes d’aquest descens. Ha estat un daltabaix molt important”. Al tancament d’aquesta edició, Miquel Soler i la junta directiva del club s’havien de reunir amb els jugadors per analitzar aquest descens i començar a planificar la pròxima temporada. En aquesta reunió de treball es podria confirmar la continuïtat d’algun dels integrants del conjunt vermell-i-negre. Miquel Soler, per la seva banda, ja ha fet pública la intenció del club de no reforçar aquest equip i continuar comptant amb els jugadors de casa. Soler ja ha avançat que el principal objectiu del primer equip serà “l’ascens”, tot i que apunta que “pujar és molt difícil i ens costarà fer-ho. Els equips són molt durs”.

del Patí Hoquei Club Sant Cugat ha perdut la categoria i ha descendit a Segona Catalana, l’última categoria de l’hoquei patins català. La derrota en l’última jornada a la pista del CH Mollerussa per un clar

10 a 2 ha provocat el descens d’un equip que fa unes temporades havia arribat a militar a la Primera Nacional Catalana. Miquel Soler, president del PHC Sant Cugat, ha explicat que després de la marxa de jugadors importants del primer equip en les

El Júnior FC A, el millor equip local de Segona

L’aleví A de la Penya, campió de Lliga

LLIGA > El primer equip de la secció de futbol del Júnior FC-1917, el Júnior FC A, ha estat en la seva primera temporada a Segona Regional el millor dels quatre equips santcugatencs que militen al grup sisè d’aquesta categoria. El conjunt de Josep Manchón ha tancat la campanya 2003-2004 en una meritòria tercera plaça a la taula classificatòria a set punts del segon lloc, posició que permet jugar el play-off a Primera Regional. El Júnior FC A, que ha disputat mitja Lliga lluny de les seves instal·lacions, ha sumat 67 punts i un balanç de 21 victòries, 4 empats i 9 derrotes.

El Parets CF va eliminar dissabte la PB Sant Cugat A de la promoció d’ascens

LLIGA > El primer equip masculí

El CD La Farga també brilla El CD La Farga també ha fet una bona temporada i ha finalitzat en cinquè lloc amb 51 punts i un balanç al campionat de 15 victòries, 6 empats i 13 derrotes. Aquesta ha significat una de les millors temporades de l’equip a la categoria. La Unión Deportiva Mira-solBaco Unión i la Penya Blaugrana Sant Cugat s’han assegurat per pèls la categoria ja que han encapçalat les dues primeres posicions de salvació. Tots dos equips han acabat amb 39 punts al campionat. Els mira-solencs han finalitzat en catorzena posició de divuit equips i els santcugatencs, quinzens. <

Linares substitueix Olmo David Olmo no seguirà entrenant ni el sènior masculí ni tampoc el

JORDI GARCIA

PROMOCIÓ > Amb un total de ni més ni menys que 75 punts i un balanç al grup quart de Primera Divisió de 24 victòries, 3 empats i 3 derrotes, l’aleví A de la Penya Blaugrana Sant Cugat va guanyar-se el premi de disputar la promoció d’ascens a la categoria de Preferent. En la primera ronda del playoff, el conjunt que prepara Rafa Moya va enfrontar-se al Parets CF. En el xoc d’anada, la PB Sant Cugat A va imposar-se a domicili per 0 gols a 1. El partit de tornada va tenir lloc dissabte al migdia al Camp Municipal de Futbol de Can Magí davant unes 100 persones. El Parets

CF va vèncer per 0 gols a 1 i va forçar d’aquesta manera els llançaments de penal. L’equip visitant va tenir més sort que l’aleví A de la PB Sant Cugat i va transformar quatre penes màximes. Els santcugatencs, per contra, tan sols dues. Aquesta ha estat la segona vegada que un equip aleví de la PB Sant Cugat disputa una promoció d’ascens. Fa unes temporades l’Agrupació de Penyes del FC Barcelona també va eliminar els santcugatencs en la primera ronda. La PB Sant Cugat organitzarà el seu tradicional torneig de l’11 al 13 de juny i també el 19 i 20 de juny. <

femení. Aquesta és una decisió que directiva i tècnic ja van prendre conjuntament fa uns mesos. Olmo dirigirà a partir d’ara equips de base de l’entitat, com en les últimes tretze temporades. Del segon al primer equip Francesc Linares, responsable aquesta temporada 2003/2004 del segon equip sènior masculí de l’entitat, és el nou entrenador del primer equip masculí. La pròxima cam-

panya, el PHC Sant Cugat no disposarà de segon equip masculí. David Olmo tampoc no entrenarà a partir d’ara l’equip sènior femení. La directiva ja ha signat un acord amb el tècnic Joan Soler, que ja ha entrenat diversos equips femenins. D’altra banda, el Patí Hoquei Club Sant Cugat no organitzarà la tradicional assemblea general ordinària de socis fins després que s’acabin les vacances d’estiu. <

ESPORTS

Dijous, 3 de juny del 2004

L’Open Finques Aparici Humet, a l’Squash Club CIRCUIT CATALÀ > Oriol Sàlvia i Elisabeth Sadó, actuals campions de Catalunya d’esquaix, són els màxims favorits per endur-se la primera edició de l’Open Finques Aparici Humet. Tots dos palistes defensen el club Can Mèlich de Sant Just Desvern. A banda d’altres jugadors procedents de diferents punts del territori català, també hi jugaran alguns dels millors palistes del club local. L’Squash Club Sant Cugat organitzarà entre divendres a la tarda i al llarg de dissabte aquesta prova puntuable per a la categoria C del Circuit Català d’esquaix. El club organitzador lliurarà un total de 600 euros en premis en metàl·lic, que es repartiran els primers classificats de la categoria masculina i femenina. El campionat també compta amb la col·laboració de la firma Dunlop. Una seixantena de candidats Entre la categoria masculina i la femenina, l’Squash Club Sant Cugat espera la presència d’una seixantena de jugadors. Es preveu que les finals (masculina i femenina) es disputin dissabte a les vuit del vespre. <

El Centre Obert,segon al català escolar d’handbol L’equip infantil masculí guanya tres dels quatre partits jugats COMPETICIÓ > El CE Tortosa –equip amfitrió de la fase final– ha estat l’equip que ha privat l’equip infantil masculí d’handbol del Centre Obert Sant Cugat d’aixecar el títol de campió de Catalunya dels Jocs Esportius en Edat Escolar en la disciplina d’handbol. L’equip entrenat per Carles Blanco i Xavi Rius va perdre el primer partit d’aquesta Final Nacional d’handbol amb el CE Tortosa per un ajustat 28 gols CEDIDA a 30. Els altres tres xocs El Centre Obert Sant Cugat, amb el trofeu de segon classificat a la Final Nacional de la Lliga regular que va jugar el Centre Obert van finalitzar amb victòria santcuga- següent: CE Tortosa, Centre Obert seu equip en aquesta Final Naciotenca, enfront el GEiEG de Girona Sant Cugat, Escola Sagrat Cor, IES nal. “Han estat imparcials i han afa(27-22); l’Escola Sagrat Cor de Ronda i GEiEG. vorit el CE Tortosa”, assegura. Amb Barcelona (31-28) i l’IES Ronda de tot, l’entrenador del conjunt ha lloat Lleida (27-23). “el joc de tot l’equip i la il·lusió Bon treball realitzat La classificació final de la Final El màxim responsable d’aquest que hi han posat”. Nacional d’Handbol, on van parti- conjunt, Carles Blanco, ha lamenTortosa va acollir aquest camcipar cinc conjunts, va ser la tat els arbitratges que ha sofert el pionat del 27 al 30 de maig. <

El Vilassar de Mar, al torneig del Júnior FC FUTBOL > La Unió Esportiva Vilassar de Mar, equip que milita a la Tercera Divisió, i la inauguració oficial del nou camp de futbol de gespa artificial són els principals atractius de la quarta edició consecutiva del Torneig de Futbol del Vallès. Aquest campionat l’organitzarà dissabte i diumenge la secció de futbol del Júnior FC-1917. La inauguració oficial tindrà lloc a les dotze del migdia, mitja hora abans que s’enfrontin en el Memorial Josep Barderi el Júnior FC A, de Segona Regional, i la UE Vilassar de Mar, de Tercera Divisió. Programa de partits El IV Torneig de Futbol del Vallès també comptarà amb altres partits interessants. Són aquests: Júnior FC B-RCD Espanyol (aleví), dissabte a les 09.30 hores; Júnior FC A-RCD Espanyol (aleví), dissabte a les 11.00 hores; Júnior FC-Terrassa FC (infantil), dissabte a les 12.30 hores; Júnior FC-La Salle Bonanova (cadet), dissabte a les 16.30 hores; Júnior FC-EF Sabadell (juvenil), dissabte a les 18.00 hores; i Júnior FC B-UD Mira-sol-Baco Unión (sènior), diumenge a les 10.00 hores. <

ESPORTS

Dijous, 3 de juny del 2004

Recoder rep els equips del Club Rugbi Sant Cugat L’alcalde diu que l’entitat local “és un orgull per a la ciutat” JORDI GARCIA

La UCF Santa Perpètua va imposar-se a la UE Mollet B per 2 gols a 1

El Santa Perpètua venç el torneig del Mira-sol FUTBOL > El primer equip de la Unión Deportiva Mira-sol-Baco Unión no va poder revalidar el seu Torneig de Futbol, del qual enguany ha tingut lloc la cinquena edició. L’equip de Quico León va acabar quart i últim en perdre en l’encontre pel tercer i quart lloc amb el Júnior FC A, que va imposar-se amb un clar 5 gols a 1. La UCF Santa Perpètua, conjunt de Segona Regional, va erigirse diumenge al migdia com a nou guanyador d’aquest torneig de primavera de futbol en desfer-se de la UE Mollet B per 2 a 1. El subcampió d’aquest torneig ha assolit aquesta temporada 2003-2004 l’ascens a la Segona Regional. Dissabte, en les semifinals, la

UE Mollet B va superar el Júnior FC A per un ajustat 3 gols a 2. Per la seva banda, la UCF Santa Perpètua va vèncer la UD Mira-sol-Baco Unión per 5 a 1. Aquest campionat que en els últims cinc anys ha convocat la UD Mira-sol-Baco Unión va celebrarse entre dissabte a la tarda i diumenge al matí al Camp Municipal de Futbol de Mira-sol. L’hora dels més petits Un any més, l’entitat futbolística de Mira-sol organitzarà el torneig destinat a les categories de base. Aquest campionat tindrà lloc el cap de setmana del 12 i 13 de juny al municipal de Mira-sol, en les categories de prebenjamí i benjamí. <

RECEPCIÓ > “El Club Rugbi Sant Cugat ha tancat una temporada excepcional”. “El club és un orgull per a la ciutat”. “Fa molt poc que el CR Sant Cugat no existia en el món del rugbi i ara n’és un clar referent”. “Té un futur prometedor”. Aquestes són algunes de les frases més interessants que l’alcalde Lluís Recoder va pronunciar en el decurs de la recepció que va oferir divendres passat a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Cugat als equips del Club Rugbi Sant Cugat, que han posat punt final a una brillant temporada. El primer equip ha ascendit a Primera Divisió Nacional; el juvenil ha estat quart classificat al Campionat d’Espanya de Clubs; el cadet, subcampió estatal de clubs; l’infantil, novè de 19 conjunts al Torneig Estatal (obert); i l’aleví, campió de Catalunya per primera vegada i cinquè de 27 equips al Campionat d’espanya de Clubs. Per primer cop, tots els equips Tots els conjunts del club van assistir a una recepció que va comptar amb l’assistència de més d’un cen-

JORDI GARCIA

El sènior del CR Sant Cugat va lliurar diversos obsequis a l’alcalde Recoder

tenar de persones, entre jugadors, entrenadors, delegats, directius i familiars. Xavier Trubat, vicepresident del club santcugatenc, va explicar als parlaments que “el nostre és un dels clubs de rugbi més rellevants de Catalunya” i que

“tenim un nivell de rugbi molt bo en totes les categories”. L’entitat va tornar a demanar a Recoder que els ajudi a trobar un espònsor. L’alcalde de la ciutat va explicar que treballarà amb el club per trobar-lo. //Àlex López

ESPORTS

Dijous, 3 de juny del 2004

El Sant Cugat,eliminat de la XVI Copa Catalunya La UE Mollet A guanya els de Delgado per 1 gol a 3 a Coll Favà Aquest enfrontament entre el Sant Cugat Esport Futbol Club i la Unió Esportiva Mollet A va disputar-se a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà davant unes 200 persones. JORDI GARCIA

JORDI GARCIA

El nou tècnic santcugatenc, Manel Delgado, va dirigir dissabte el primer partit

FUTBOL > Una setmana després de proclamar-se campió de Lliga i ascendir a Regional Preferent, el Sant Cugat Esport FC va caure eliminat dissabte a la tarda de la XVI Copa Catalunya. La UE Mollet A, primer classificat al grup quart de Primera Regional i que també puja a la mateixa categoria que els vermell-i-negres, van imposar-se per 1 gol a 3.

El primer equip del Sant Cugat Esport FC va avançar-se en la primera part, però la UE Mollet A va marcar tres gols en el segon període. Els santcugatencs han participat directament en la segona ronda de la Copa Catalunya 2004/2005 –eliminatòria a partit únic–, on juguen els campions dels dos grups de Regional Preferent i els sis de Primera Regional.

La festa de cloenda dels Jocs Escolars,al nou Pavelló Municipal

participants locals dels Jocs Escolars i també s’exhibirà un espectacle ofert per un grup d’animació. <

L’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET) organitzarà dissabte a partir de les 10.30 hores, al nou Pavelló Municipal (PAV-3), la fi de temporada de la XXII Fase Local dels Jocs Esportius en Edat Escolar. La trobada consistirà en el lliurament de trofeus i medalles als

Acaba la temporada Futbeval al Camp de Futbol de Can Magí El Camp Municipal de Futbol de Can Magí acollirà entre divendres a la tarda i diumenge al matí la cloenda de les competicions Futbeval, en

Delgado debuta amb derrota Enrique Fortes ja no va dirigir dissabte el seu exequip. Ho va fer el nou entrenador, Manel Delgado, que no va poder assolir la seva primera victòria amb el nou equip. Delgado va presentar un onze inicial amb fins a sis canvis respecte a l’equip que va guanyar 2 a 1 el Santfeliuenc. L’entrenador va apostar d’aquesta manera per veure en acció els jugadors que han disposat de menys minuts durant la campanya. “M’he endut alguna sorpresa positiva, però també he pogut acabar de confirmar el que ja pensava abans de jugar l’encontre”. El nou tècnic va entrenar l’equip la setmana passada i té molt clara la llista de jugadors que no seguiran. Manel Delgado ha valorat el vestidor que s’ha trobat: “És un grup molt cohesionat i els jugadors estan molt units”. //Àlex López

les categories de prebenjamí i benjamí. Aquest torneig s’emmarca dins dels actes del 25è aniversari de la Penya Blaugrana Sant Cugat. L’organització preveu una participació de 600 futbolistes, que representaran 23 clubs de la geografia catalana. Les entitats de la ciutat que hi prendran part són tres: la Penya Blaugrana Sant Cugat, el Sant Cugat Esport Futbol Club i la Unión Deportiva Mira-sol-Baco Unión. <

Les sessions d’‘spining’ van tenir molt bona resposta de públic

El DiR fa dos anys amb un miler de visitants CELEBRACIÓ > DiR Sant Cugat va celebrar dissabte al matí el seu segon aniversari –va inaugurar el centre el 29 de maig del 2002– amb una jornada de portes obertes, que va congregar més d’un miler de visitants. Aquests no tan sols van poder veure les instal·lacions sinó que també van poder utilitzar-les. Dues classes de spining van ser algunes de les propostes que DiR Sant Cugat va oferir als assistents, amb una excel·lent resposta del públic.

Recoder ajudarà el voleibol i el futbol a trobar patrocinador L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha explicat que l’Ajuntament de Sant Cugat treballarà perquè el Club Voleibol Sant Cugat i el Sant Cugat Esport Futbol Club disposin d’un espònsor la pròxima campanya 2004/2005. Recoder va afirmar que el club que presideix

Aquest centre de fitness, amb una superfície de 5.400 m2, és l’únic centre de fitness DiR que no es troba situat a Barcelona. El club esportiu de la ciutat té en l’actualitat 8.500 socis. DiR ha tret recentment una línia de marca esportiva. El tretzè DiR, a la Ciutat Comtal La cadena catalana té la intenció d’inaugurar un nou complex a finals d’aquest 2004. El DiR Claret serà el número tretze que el centre de fitness DiR posa en funcionament. <

Àlex Barberà “tindrà patrocinador”. Per la seva banda, l’alcalde també ha reconegut que “sense un espònsor important és molt difícil que el Club Voleibol Sant Cugat se’n pugui sortir”. L’empresa TMA ha comunicat al club santcugatenc que no seguirà patrocinant l’entitat, tot i que Recoder no descarta que la família Sánchez segueixi per quart any consecutiu. “Depèn més de TMA que no pas de ningú més”, ha declarat Lluís Recoder. <

ESPORTS

Dijous, 3 de juny del 2004

AGENDA esport federat FUTBOL SALA

DIVISIÓ D’HONOR BARCELONA

TERCERA DIVISIÓ A BARCELONA

INFANTIL SEGONA DIVISIÓ

SEGONA CATALANA

PRIMERA NACIONAL A

DS 18.30 FS Bigues i Riells-Iteuve FS Sant Cugat

DS 16.00 AE Cerdanyola-CE Mas Gener

Olimpyc Floresta FS-Iteuve FS Sant Cugat

DS 15.00 PHC Sant Cugat-AE Santa Isabel

SEGONA DIVISIÓ A BARCELONA

JUVENIL SEGONA DIVISIÓ

HOQUEI PATINS

BENJAMÍ BARCELONA 92

DS 16.00 AE Gràcia DMS-Chess FS DS 17.00 FSC Champion La Floresta-St Andreu Barca DG 11.45 Olimpyc Floresta FS-CE Garraf

FS Parets-Olimpyc Floresta FS Guadalhorce-Iteuve FS Sant Cugat

COPA CATALANA FEMENINA

DV 18.00 Escolapis Sarrià-PHC Sant Cugat B

AD Inca-Olimpyc Floresta FS

PRIMERA NACIONAL B DS 17.15 Cerezo Avema-Iteuve FS Sant Cugat

DS 18.30 CE Noia-Freixenet-PHC Sant Cugat

RESULTATS esport federat VOLEIBOL

PRIMERA CATALANA MASCULINA INFANTIL COPA PREFERENT B

Iteuve FS Sant Cugat-PB Castelldefels................3-3

COPA CATALANA FEMENINA

HC Palau Plegamans-PHC Sant Cugat....................5-4 PHC Sant Cugat-CHP Blanes.................................8-3

SEGONA DIVISIÓ A BARCELONA

CH Caldes-PHC Sant Cugat...................................4-8 CHP Sant Feliu de Codines-PHC Sant Cugat..........7-6

ALEVÍ COPA PREFERENT B

SEGONA CATALANA

Igualada HC-PHC Sant Cugat C.............................5-3 PHC Sant Cugat C-Ribes CP..................................4-6

FUTBOL SALA

CV Sant Cugat TMA-AE Aula...............................3-1

PRIMERA NACIONAL B

JUVENIL FEMENÍ CV Sant Cugat TMA-CV Esplugues......................3-0

FS Montbuï-FSC Champion La Floresta...............5-6

CADET FEMENÍ CV Sant Cugat TMA (descansa)

FUTBOL Sant Vicentí-Júnior FC.......................................3-6

BENJAMÍ CAMP. BCN PREFERENT JÚNIOR COPA PREFERENT B CE Noia-Freixenet-PHC Sant Cugat........................5-1

CV Sant Cugat TMA-CV Esplugues......................3-0

ALEVÍ 2A DIVISIÓ (PROMOCIÓ ASCENS)

TENIS DE TAULA

PB Sant Cugat A-Parets.....................................0-1

JUVENIL COPA PREFERENT B

HOQUEI PATINS

Club Vilassar Hoquei-PHC Sant Cugat.....................6-4 PHC Sant Cugat-CP Voltregà B...............................5-3

COPA DIVISIÓ D’HONOR CPP Igualada-UE Sant Cugat..............................4-1

HANDBOL SÈNIOR FEMENÍ COPA FEDERACIÓ Handbol Sant Cugat-BM La Roca.......................16-25

PHC Sant Cugat-Sferic-Terrassa............................6-3

VETERANS INFANTIL FEMENÍ

PHC Sant Cugat A-Sant Josep Sant Sadurní.......1-3

CH Mollerussa-PHC Sant Cugat...........................10-2

SÈNIOR FEMENÍ

PHC Sant Cugat B-CH Corbera B..........................5-4 Igualada HC-PHC Sant Cugat C.............................5-4 PHC Sant Cugat C-Ribes CP..................................2-5

PREBENJAMÍ CAMP. BCN PREFERENT A CE Noia-Freixenet-PHC Sant Cugat A.................3-0

JUVENIL COPA CATALANA Handbol Sant Cugat-CH Esplugues.....................48-24

GUIA

Dijous, 3 de juny del 2004

GUIA comercial ADVOCATS CASTAÑEDA ADVOCATS Plaça Barcelona, 6 Tel. 93 589 38 41 Fax: 93 589 16 86 EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc D Tel. 93 674 44 69 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22 1r 2a Tel. 93 674 41 64 ISABEL FERRER Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA P. St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93 LL. GRIERA CABELLO Fsc. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ALIMENTACIÓ SALUMS Llegums cuits, bacallà i conserves Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE

De la Creu, 25 bx. Tel. 93 674 51 11

ASSEGURANCES AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17 J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

ASSESSORIES SÁNCHEZ CRESPO Laboral, fiscal, comptable i jurídic Montserrat, 26 Tel. 93 589 79 23 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 F.R. ASSESSORS Fc. Moragas 3 ents 3a Tel. 93 590 10 79

AL·LUMINI

NOGUERA MARCET I

AL. GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02

ASSOCIATS Laboral, fiscal i jurídic Sta. Maria, 38, 2n 2a Tel. 93 589 51 00

CRIST. AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21 FUSTERIA. D’AL. I PVC ST CUGAT De la Torre, 1 Tel. 93 674 15 02 MOYANO SL Mercé Rodoreda, 8 Tel. 93 675 20 51

ANIMALS DINO’S Avda. Can Graells, 9 Tel. 93 674 37 17 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

ANTENES COLL FAVÀ SERVEIS Antenes, porters electrònics Avd. Fsc. Macià, 85 C Tel. 93 590 63 07

R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab. Ptge Celler, s/n, dx 7 Tel. 93 589 08 70 RAMÍREZ-LAMBEA Plana Hospital, 6 esq. Tel. 93 589 37 15

AUTOESCOLES AUTOESC. MOLINS Villà, 1 Tel. 93 674 42 00 Tots els carnets EN MARXA Rosselló, 21, baixos Tel. 93 675 59 09

AUTOMÒBILS VALLÈS Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 93 674 71 99

ARQUITECTURA I GESTIÓ MARTÍ FINET De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

BIU Arquitectura ecològica Dr. Murillo, 11, local A Tel. 93 590 64 00

T.M.G. EXP. I VENDES Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03 ESTUDI ARQ Villà, 12 Tel. 93 675 67 97 FUSTER I FREIXA La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Colom, 8 Tel. 93 587 99 34

CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90 TOT ART CANDINI Cursos pintura i dec. Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3 Tel. 93 675 39 03

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tel /Fax 93 674 34 75

BALL ESCOLA DE BALLS

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

COMPRAVENDA

SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57

MER-K2 Rius i Taulet, 49-51 Tel. 93 675 60 21

CARNISSERIES

CONGELATS

SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Fsc. Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77

L’ILLA CONGELATS Mrct Pere San, P. 125 Tel. 93 589 38 06

TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca P. 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mrct Pere San P. 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CONSULTORIA DE DIRECCIÓ

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

CENTRES BRONZEJAT PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11

GLOBALMED Formació i asses. en gestió, qualitat total Ptge. Celler, 1 Tel. 609 262 848

COPISTERIES ARPALI Valldoreix, 45 Tel. 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53 OFINOVA Av. Ll. Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC. CENTRES PSÍQUICS TALLER J. MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48

CERÀMIQUES I BANYS CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FOAP Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 93 589 31 21 RIOMAR Avda. Catalunya, 19 Tel. 93 675 69 65 RODÓ Av. Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80

DE SALÓ Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37 KOLIBRÍ Boutique del ball Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 48 40

CERÀMICA ARTESANAL

CABANAS

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96

CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09

VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A Tel. 93 675 20 01

BELLES ARTS

CLUBS ESPORTS

BICICLETES

AUTOCOMARCA DEL

DELPHI Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

ARQUITECTES

Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 490

TRES AL TALLER Taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

BELSCON XXI SA Cm Can Calders 10 belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67

CRISTALLERIES

Tel. 93 674 68 06

ELECTRODOM. CADIMA Torrent de la Bomba, 36-42, local 1 Tel. 93 589 00 74 TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80

EMPRESA DE SERVEIS ASTEL Contact center Ctra. Sant Cugat a Rubí, edifici Fórum Tel. 902 300 037 FACTOR RRHH Sta. Maria, 9, 1r 1a Tel. 93 6 75 67 00

ENGINYERIA APK GABINET D’ENGINYERIA Sabadell, 11, bx Tel. 93 675 10 08 INGENIERIA AP Villà, 12 Tel. 93 675 68 04

ENSENYAMENT ANTIQUA Restauració mobles Viñoles, 14 Tel. 93 675 53 07 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33

MUSICALS GYMEL Matrícula oberta Carme, 18 Tel. 93 583 65 79 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 ESFERA D’ART Arts plàst. i acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 KUMON Matemàtiques Camí del Colomer, 10 Tel. 93 674 65 58

ECONOMISTES

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

EMILI SAPENA Rosselló, 12, 2n 2a Tel. 93 590 13 96

ESCULTURA

CONELÈCTRIC DEL VALLÈS, SL Punt de servei FecsaEndesa Av. Cerdanyola, 26 bx Tel. 93 589 09 42 INSTAL·LACIONS JP Aigua i calefacció Jacint Verdaguer, 74 Tel. 93 675 19 39 i.j.puig@terra.es LA BOMBETA, SL Av. Catalunya, 3 Tel. 93 674 00 24

ESTUDI DEC. I INTERIOR.

MIQUEL CASAJUANA SALABERT “Cal Pere Mosso” Escultura i pintura La Torre, 8 (Monestir) Tel. 93 675 46 24

ESMOLATS VALLÈS Especialistes en eines de tall i esmolats Vic, 28, local 3 Tel. 93 675 41 23

ESTANCS

PUNTBAT ELECTRICI-

CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

TAT Camí del Colomer, 2

LA TABAQUERÍA Ll. Companys, 30-32

FRUITERIA ÁNGEL Av. Catalunya, 8 Tel. 93 589 70 47

FUST. EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 93 674 70 68

VERPLA, SL Martorell, 49-51 Tel. 93 583 68 87

TOTA FUSTA 2 de maig, 9 Tel. 93 674 35 43

YBARGÜENGOITIA

XERRIC FUSTERIA Xerric, 26 Tel. 93 674 05 88

ASOCIADOS L. Companys 18-20, 7 Tel. 93 590 25 00

FARMÀCIES

GALERIES D’ART

FARM. LLORENS Santa Maria, 27 Tel. 93 674 15 31

CANALS GALERIA

J. RUIZ DE BUSTILLO Av. Cerdanyola, 23 Tel. 93 590 10 35

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FERRETERIA ROS 2 de maig, 12 Tel. 93 674 37 64 PUNT CLAU Fsc. Macià, 52-56 Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIA CTRE. TERAPÈUTIC ST. CUGAT Sessions ind, gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l. 23 (cant. escaletes) Tel. 93 589 22 85

D’ART C. de la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02 ESPAI L. RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76 POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86 SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51

GELATS ARTESANS LA XIXONENCA Gelats i torrons artes. Major, 29 Tel. 93 675 25 86 Xerric, 30 Tel. 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans, s. cafeteria PINGÜÍ TROPICAL Plaça Octavià, 2 Tel. 93 674 58 84

FLORISTERIA FLORISTERIA EMMA Flors i plantes Rius i Taulet, 16 Tel. 93 674 70 45

Ctre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54

DIETÈTICA FUSTERIES

SL DISSENY Villà, 12 Tel. 93 675 67 88

CENTRE D’ESTUDIS

SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

ELECTRICITAT

Tel. 93 675 04 05

GIMNASOSESPORTS

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Sant Ramon, 4 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40

HOSTESES MARKET DEVELOP. AZAFATAS Y REL. PÚBLICAS Solsona, 3 esc. A 1r 2a Tel. 93 589 58 60 667 536 665

IDIOMES DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27 SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01

Tel. 93 589 26 38 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

INST. BELLESA CENTRE D’ESTÈTICA DONNA Depilacions làser i massatges c/ Major, 36, 1 Tel. 93 675 52 54 Mª ÀNGELS Pça. Dr. Galtés, 8 2a 4a Tel. 93 589 89 48 MASAJES A 1000 Centre d’estètica Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11 QUIROS Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06 RBV Fsc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55

JARDINERIES

WAY-IN Idiomes-Traduccions Rius i Taulet, 2 pral. Tel. 93 674 82 15

BOTÀNIA Jardins, terrasses, dissenys de prof. Tel. 93 675 61 16 649 094 100

IMPRENTA

GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94

IMPRENTA SANT

OBSJARDÍ Camí del Colomer, 12 Tel. 93 589 49 71

CLUB NATACIÓ SANT

CUGAT Pça. Barcelona ,4 Tel. 93 675 51 01

FORNS

CUGAT Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

SON JARDÍ Serveis de jardineria Lleida, 1 Tel. 93 674 07 80

EL FORN CENTRAL Degustació, pastes i entrepans Manel Farrés, 41 bx Tel. 93 589 67 17

DIR SANT CUGAT Ctra. de Rubí, 76-78 Tel. 901 30 40 30

INFORMÀTICA

JOGUINES

GIMNÀS ESCOLA

FORN J. VALLS Elaboració pròpia Major, 24 Tel. 93 674 01 59

SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32

AREA SOFTWARE Girona, 17 Tel. 93 583 69 07

L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32

PUNT BAT INFORMÀ-

SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

KROXAN Av. Catalunya, 15 Tel. 93 589 81 97 MIRA-SOL MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEO CONTRALLUM Av. Cerdanyola, 11 Tel. 93 589 60 63 Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48 INTERFILM Rbla. Celler, 23 Tel. 93 587 84 27 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

FRUITERIES

GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 RUNNING VALLÈS Can Matas, 2 local Tel. 93 589 86 31 ST CUGAT ESPORTS Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUES GRÀFIQUES ARIS Castellví, 19 Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUESES MC DONALD’S

TICA Venda, reparació, instal·lació de xarxes i seguretat Camí Colomer, 2 Tel. 93 674 68 06 SIGNUS SERVEIS INFORMÀTICS Instal·lació, reparació, manteniment, seguretat Tel. 93 589 19 68 www.signus.info WED TIME Pg. Francesc Macià, 87, local 2 Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. C. Verdaguer, 18

JOIERIES AMBAR Castillejos, 33 Tel. 93 675 62 95 Joieria-rellotgeria, taller propi ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40 TONI LOZANO JOIER ARTESÀ Taller propi Xerric, 27-29 Tel. 93 674 94 24 TRES AL TALLER Joieria artesanal, taller propi

Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

LOTERIES ADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42 ADMIN. NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAMINADURES CHUPI Llaminadures i regals Pg Sant Magí, 14 Tel. 93 587 93 86 SEC I DOLÇ Fruits secs, caramels i llaminadures Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53

LLANES CASA DE LES LLANES Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’INFANTS JARDÍ D’INFANTS L’ALBA Carme, 40-42 Tel. 93 674 86 99 LA MAINADA Castellví, 23 Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIES ALEXANDRIA Villà, 10 Tel. 93 675 32 01 EL CELLER DE LLIBRES Rbla del Celler, 25 Tel. 93 674 96 59 HEMERY Tot en esoterisme, llibres, mineral, música Sant Antoni, 1 Tel. 93 589 43 87 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 LLIBRERIA PAIDEIA Santiago Rusiñol, 40 Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39

GUIA

Dijous, 3 de juny del 2004

GUÍA comercial LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39 ESPIRAL Villà, 22 Tel. 93 589 21 15

Fsc. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 93 674 15 50

Totes les talles Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32

LA MODISTA Plana Hospital, 3-5 L6 Tel. 93 589 86 69

EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14

RIALLES Sant Medir, 14 Tel. 93 674 67 38

EL CALLEJÓN De la Riera, 8-10 Tel. 93 590 13 82

SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

FUDEGRE, SL Av. Torreblanca 2-8 l 7 Tel. 93 674 29 08

MARBRES MÁRMOLES ST CUGAT Can Fatjó AuronsCampoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08

GRUPO LOBER Lluís Companys, 40 Tel. 93 589 50 50 INDUBRUC Mobles de jardí Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23

MARIAN Sabadell, 1 / Pça. Pere San, 14 Tel. 93 674 74 28 TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

Tel. 93 590 05 92

PÀRQUINGS

NETEGES BOIX Neteges en general Abat Biure, 20, bx 1a Tel. 93 675 35 02

P. GALTÉS Torrent de la Bomba, s/n (Plaça Dr. Galtés) Tel. 93 589 90 68

NETEJA IND.

PASTISSERIES

MDL Mòduls digitals per al rentat Rbla. Celler, 55 local A Tel. 93 590 85 85

LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71

MODA INFANTIL I PUERICULTURA

OB. REGAL

BABY VIP Valldoreix, 10 Tel. 93 590 02 49

PACHA MAMA Torrent Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

MIL I UNA TROBALLES

Martorell, 2 Tel. 93 674 14 85

SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99

TISSER Ctra. Cerdanyola, 14 Tel. 93 675 53 02

PEIXETERIES RIBERA MANERO Av. Catalunya, 2, l. 10 Tel. 93 675 06 19 Mct Torreblanca,P.1 22 Tel. 93 675 32 56 Ctre Cial S. Cugat P.55 Tel. 93 589 75 80

JORDI FLORENSA INTERIORES Lluís Companys, 23 Tel. 93 674 88 42

D6A16 Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19

CRISTALERIA

LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11

PRENATAL Rbla. del Celler, 43 Tel. 93 689 72 68

AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

LA MOYENNE Santiago Rusiñol, 15 Tel. 93 674 53 54

MODA JÚNIOR

RESIDENCIAL

AQUILINO Sant Jordi, 18 Tel. 93 589 50 84

LETTO Moble juvenil Pça. Dr. Galtés, 7 Tel. 93 674 58 51

D6A16 Kid-Júnior Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19

GALTÉS Pça. Dr Galtés, 5, l. 1 Tel. 93 674 43 56

BLUE Rambla del Celler, 121 Tel. 93 674 97 34

STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98

CARNÉ I BOSCH Fsc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88

ÒPTIQUES

CARRERA Valldoreix, 69 Tel. 93 675 20 12

MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31

MATERIAL CONST. MAT. RIOMAR SL C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

MERCERIES LA MERCERIA Plaça Pere San, 7 Tel. 93 674 05 24 LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80 SANT CUGAT EXPRESS SL Plana Hospital, 32 Tel. 93 589 68 28

MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES

R. NOVAS Rbla. del Celler, 212 Tel. 93 589 54 31

MODA-CONFECCIÓ ALLEGRO BIG SIZE Totes les talles grans Vic, 28 Tel. 93 590 11 22

MOTOS CASTELLVÍ MOTOR Conc. oficial Honda Rosselló, 15 Tel. 93 675 45 16 TWIN MOTORS Venda, reparació i rest., totes les marques Borrell, 9 Tel. 93 674 88 78

ANDAGUA Av. Catalunya, 18 Tel. 93 583 60 17

MÚSICA

BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02

MUSICAL ST. CUGAT Rosselló, 13 Tel. 93 675 47 57

BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55 CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82 CASA DE LES LLANES

NETEGES BRILLNET SL Lluís Companys, 27 Tel. 93 675 95 95

CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32

CENTRE D’ÒPTICS Xerric, 29 Tel. 93 589 61 61 ÒPTICA MIRA-SOL L’Endavallada, 15 Tel. 93 589 86 88 TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95

PERRUQUERIA

FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 GALATEA Lluis Companys, 9 Tel. 93 674 51 44

PAPERERIES

IMATGE MENFIS Avda. Anselm Clavé, 3 Tel. 93 675 00 55 Martorell, 12 Tel. 93 589 56 57

PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70

CLEANT MONT

PARAFARMÀCIA

NETEGES Neteges en general Santa Engràcia 7, bx

FARMAROSA Francesc Macià, 71 Tel. 93 674 24 89

PERRUQ. BELLVER Av. Catalunya, 12 Tel. 93 675 42 02

PERSIANES COPERSE Francesc Macià, 52 b Tel. 93 589 81 29 CRISTAL. AUGUSTA Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

TONY MESTRE PAS-

CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80

OBRESCONST. PROM.

estètica Xerric, 28 Tel. 93 589 68 49

JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 MIMA Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PEL-FAÇ Articles perruqueria i

PINTURES DECASA Pintures i decoració Ctra. Roquetes 31 n. 3 Tel. 93 544 10 46

PISCINES AQUANET Tel. 649 95 30 50 93 589 28 70 BCN PISCINES Cristóbal Colon, 30 Tel. 93 675 13 13 ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1a

Tel. 93 431 65 97 625 133 898 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

REGALS EL CALLEJÓN De la Riera, 8-10 Tel. 93 590 13 82

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71

RESIDÈNCIES LLAR AVIS MIRA-SOL Centre de dia Camí de Sant Cugat a Papiol, 193-195 Tel. 93 675 02 50 RESID. 3A EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23 RESIDÈNCIA DÍAZ Residència assistida Tòrtora, 11 (Valldoreix) Tel. 93 674 20 16 RESIDÈNCIA LLAR LA

FERRON Av. Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47

FLORESTA Antoni Griera, 11 Tel. 93 674 08 58

PISC. BELLATERRA Rius i Taulet, 55, lc. 3 Tel. 93 590 13 99

VIL·LA VALLDOREIX Joan Borràs, 64 Tel. 93 589 62 58

PNEUMÀTICS

ROBA LLAR

PNEUMÀTICS ST. C. Pneumàtics, mec. ràp. Anselm Clavé, 16-18 Tel. 93 675 28 53

FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01

POLLERIA IMMA Mct Torreblanca P. 1-5 Tel. 93 675 13 89

PUBLICITAT EVELINE Ptge Celler, 1, of. 2 Tel. 93 675 50 02

REFORMES DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FRANCISCO

TAXIS

VETERINARIS

AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 93 675 51 51

DISPENSARI VET.

ELEGANCE MERCE-

Tel. 93 675 32 67 639 31 27 16

POLLERIES

SEGURETAT

SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

SABATERIES CARRERA Valldoreix, 71 Tel. 93 675 20 12 REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74 TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06 ZAPARAMA L’Endavallada, 7 Tel. 93 675 43 94

TALLERS MECÀNICS AUTO REC. VALLÈS E. JULIA Recanvis i accessoris Camí de la Creu, 24 Tel. 93 675 11 50 93 675 19 51 AUTOREPARACIÓ ST Planxa i pintura Sant Pere, 6 Tel. 93 675 10 13 J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20 MEC. DE L’AUTO. BERROCAL MOTOR SPORT Esp. en Porsche Cant Matas, 10 Tel. 93 589 47 87 MECÀNICA DE L’AUTO. XAMFRÀ Sant Esteve, 4-6 Tel. 93 674 62 04 SERVICAR T. MEC. PERE CANALS G. Baixada d’Alba, 12 Tel. 93 674 63 62 SOLÉ REPARACIÓ DE L’AUTOMÒBIL Mec., planxa, pintura De la Creu, 2 Tel. 93 674 16 31 TALLER JORDI Rep. de l’automòbil Mina, 39 Tel. 93 674 06 17 TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01 TALLERS FX Servei oficial Bosch Castellví, 25, baixos Tel. 93 674 56 78 TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50

TAPISSERIES LA TAPISSERIA Sant Medir, 2, bx A Tel. 93 589 11 51

Bodes de la setmana

Ana Güimil i Javier Lobo

Ester Sagarra i Sergi Ruíz

Sara Codina i Raúl San José

DES Taxi de luxe Mercedes, aeroport, serveis concertats Tel. 619 66 58 40

TE TEA SHOP Te i complements Major, 32 Tel. 93 589 02 02

DEL VALLÈS Urgències 24 h. Homeopatia Sabadell, 23 Tel. 93 674 69 45 Tel. urg. 608 89 81 36 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05 VETERINOS Hospital obert les 24 h Av. Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VIATGES TINTORERIES DETIQUETA Rius i Taulet, 31 Tel. 93 675 63 23 OK NET Fsc. Macià, 63 Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 ROB@NETA.ES Ctre. Cial. Supersol Avda. Rius i Taulet, 49 Tel. 93 590 60 24 SOL NET TINT.BUGADERIA Pg. Torreblanca, 52 Tel. 93 674 41 49 TINT. ST CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67

TRADUCCIONS DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27 LETERA TRADUCCIONS Anglès, espanyol, català Tel. 93 589 19 68 www.letera.net NORMA SERVEIS Alemany, anglès, francès, italià... Rius i Taulet, 31, l. 3r Tel. 93 589 30 50

TOTEM VIATGES Dr. Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 VIATGES BARCINO Pça. Dr Galtés, 6, l. 4 Tel. 93 589 74 64

VÍDEO VIDEOCLUB SANT CUGAT Cinebank, 24 h Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 66 49 Avda. Cerdanyola Tel. 93 589 52 46

XARCUTERIES CANS. JULIANA Fsc. Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11 FELIU GRIFUL Plaça Pere San Tel. 93 675 56 63 Mt. Torreblanca P. 14 Tel. 93 675 32 06 Mt Torreblanca P. 38 Tel. 93 675 29 55 XARCUTERIA BISBAL Llegums i menjars preparats Sta. Maria, 30 Tel. 93 674 13 43 XARCUTERIES J. GRAU Endavallada, 18 Tel. 93 675 03 54 Rbla. del Celler, 7 Tel. 93 589 22 36

GUIA gastronòmica

La Recepta

BAR ELS PORRONS

CAFÈ DE BELGRADO

Castillejos, 30 Tel. 93 675 02 69

Concerts dj a ds Rius i Taulet, 120 Tel. 93 675 38 51

Rbla. Can Mora, 10 Tel. 93 589 83 23

CAFÈ DE LA RAMBLA

Av. Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 544 21 69

BAR LA BRASA Braseria Bar Vallès, 75 Tel. 93 589 23 61

BAR LA CURVA La Mina, 19 Tel. 93 674 91 28

BAR REST. CAN MORA Rbla. de Can Mora, 5 Tel. 93 674 61 25

BAR STOP Av. Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99

BAR TROPICAL Menú dl a dv Lluis Companys, 27 Tel. 93 674 08 74

BOKATAS Cafeteria i entrepans Plana Hospital, 35-3 Tel. 93 589 19 72

BRASERIA BIEL Cuina artesana Lluís Companys, 36 Tel. 93 675 97 40

BRINS Té, sucs, àpats inf. Plaça Pep Ventura, 3 Tel. 93 587 93 74

CA L’EUGENI

Menús dl a dv, entrepans Pg. Torreblanca, 2 Tel. 93 587 92 26

CAFÈ GINA Santiago Rusinyol, 41 Tel. 93 589 73 22

CAFÈ SQUASH Menú diari i festius Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96

EL CAFÉ DEL CELLER Bar-Restaurant Rbla. Celler, 29, l. 12 Tel. 93 675 96 18

EL CASALET DE VALLDOREIX Sant Albert, s/n Tel. 93 675 10 55

EL CASINET

EL JORDI’S Amanides, entrepans Sant Jordi, 39 Tel. 93 674 11 18

CAFETÍSSIMO

EL MESÓN

Menú de dl a dv Manel Farrés, 101 Tel. 93 589 61 72

Braseria, cuina mrct Plaça Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

CAN BARATA

EL PEROLET

CAN CASOLETA

CABALLU PETIT

CAN EDO

Cerveseria Av. Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05

Carn brasa i calçots Lleó XIII Tel. 93 692 24 24

CABASSA CASTAÑO

CAN ROVIRA

Cafeteria: dm a dg Bar musical: dv i ds Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73

DYABLITO

Menú de dl a ds Dinars d’empresa Av. Rius i Taulet 49-51 Tel. 93 587 96 00

Peix i marisc fresc St. Bonaventura 39 bx Tel. 93 675 10 33

CAFÈ AUDITORI

DA JIANG JIN

CAFE-REST. LA FINESTRA

Cuina de mercat Lluís Companys, 9 Tel. 93 589 19 01

Cuina de mercat Puigmal, s/n Tel. 93 674 02 67

Tel. 93 589 47 90

Menú i entrepans Camí Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Cargols llauna, arròs negre Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 Tel. 93 697 06 52

Menús dl a dv Ctra. Roquetes, 2 Tel. 93 675 15 00

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 Tel. 93 674 19 03

CUE ST CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10

GUIA

Dijous, 3 de juny del 2004

Cafè Restaurant Pg. Fsc. Macià, 67 Tel. 93 675 53 03

EL PUNT Copes i sopars Sabadell, 41 Tel. 670 59 40 01

FRANKFURT LA PALTA Frankfurts Rbla. Can Mora, 24 Tel. 93 589 50 11

FRANKFURT ROSINYOL Entrepans freds i calents, tapes Santiago Rusiñol, 43 Tel. 93 675 56 77

GAUDÍ CAFÈ Esmorzars, aperitius, menús ràpids Mercat Torreblanca

GEPETTO

LA MASIA

Menús de dl a dv Borrell, 10 Tel. 93 675 12 02

Cuina catalana Av. C. Catalanes, s/n Tel. 93 589 34 45

GRJA. AUGUSTA

LA PASTA BOIXA

Cafeteria Plaça Augusta, 4 Tel. 93 589 88 90

GRJA. MONTSERRAT Menú dl-dv, c. casolana Endavallada, 6 Tel. 93 674 67 29

HAMBURG Menú, entrepans Rbla. Ribatallada, 36 Tel. 93 589 01 38

IL FORNETTO Pizzeria trattoria Santiago Rusiñol, 27 Tel. 93 589 84 32

ITALIANS Menú diari Sant Bonaventura, 6 Tel. 93 674 64 33

L’ART REST. CAF. Obert tots els dies Rbla. del Celler, 2 Tel. 93 674 42 36

LA CANTONADA Creps, amanides, menús Pça. Dr. Galtès, 5-lc 8 Tel. 93 589 23 32

LA CARBONERIA Bar musical Villà, 8 Tel. 93 675 15 51

LA FONDA Menú diari 12 E Enric Granados, 12 Tel. 93 675 54 26

LA GRANJA Cuina casolana St. Antoni - Pça. Barcelona Tel. 93 675 52 46

LA LLANEGA NEGRA Psg. Torreblanca, 37 Tel. 93 589 45 84

Pizzeria, creperia Alfons Sala, 24 Tel. 93 675 15 03

LA PIZZA LOCA Menú de dm a dv Lluís Companys, 7 Tel. 93 589 37 81

LA TAPA BOIXA Rbla. Jaume Sàbat, 4 Tel. 589 73 50

LA TASCA DE SANT CUGAT Menús casolans Fsc. Macià, 71, local 4 Tel. 93 589 03 76

LA VAQUERIA CAFE-REST. Menú de dl a ds Pça. Pep Ventura, 4 Tel. 93 589 20 19

MAS ROIG Xai, entrecot brasa Plaça Mas Roig, 4 Tel. 93 675 00 86

MASIA AMETLLER Obert tots els dies Cm. Can Ametller, s/n Tel. 93 589 22 52

MATILDA Plana Hospital, 7 Tel. 93 590 05 06

PA I PA Menú diari. Baguets Sant Jordi Tel. 93 589 49 45

PACHA MAMA

RESTAURANT CAL MARTÍ Menús dc a dg Avda. Llac, 32 (Sol i Aire) Tel. 93 674 30 16

REST. CHINA ORIENTAL Menú i serv. domicili Sant Josep, 2 Tel. 93 589 21 82

REST. CHINA TOWN

de M. Àngels Quadras

Faves i pèsols ofegats INGREDIENTS:

- Menta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 brot

- Faves i/o pèsols

- Llorer

- Llom

- Sal

- Botifarra crua i botifarra negra

- Oli

- Cansalada viada

- Vi blanc

- Ceba

- Absenta

blanc, un rajolí d’absenta i un bon pessic de sal. Es tapa la cassola i s’omple la tapadora d’aigua. Es deixen ofegar el mínim imprescindible i es serveixen de seguida.•

Serv. domicili, menú Castellví, 27, bx Tel. 93 590 00 79

REST. RANCHO EL PASO Menús dl a dv Pas Estació, 15 (La Floresta) Tel. 93 674 38 03

REST. STO. DOMINGO Menú de dl a ds Rius i Taulet, 129 Tel. 93 674 11 24

REST. TALISMAN Av. Cerdanyola, 68 Tel. 93 675 38 06

RISTORANTE TORCELLO Menús de dm a dv, tiquet restaurant Sant Jordi, 18 C Tel. 93 590 60 14

TORRADA GRILL Creps, amanides Plaça Pere San, 6-8 Tel. 93 589 72 74

TOST BOCATA’S

T. de la Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

Entrepans calents Av. Torre Blanca, 13 Tel. 93 589 88 12

REST. BEBOP JAZZ

VERSIÓ ORIGINAL

Servei carta i menú. Dj actuacions directe Sant Domènech, 19 Tel. 93 587 91 19

Menús per a grups Pla del Vinyet, 10 Tel. 93 675 98 63

Es fregeixen a la cassola (va molt bé una cassola de ferro colat, amb la tapa que pot contenir aigua), amb un raig d’oli i un pessic de sal, el llom, la botifarra crua i la cansalada, tallades a daus. Quan tot això estigui ros, s’hi afegeix una ceba petita tallada i es deixa enrossir també. Després, es posa el foc al mínim (un fogó petit, si no s’agafaria) i s’hi afegeixen les faves, els pèsols, el brot de menta, el llorer, la botifarra negra, tallada a daus, un raig de vi

GUIA

Dijous, 3 de juny del 2004

TELÈFONS d’interès AJUNTAMENT

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83 Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

ENTITATS ASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22 Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEURE Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ Diari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALS Hisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

PARRÒQUIA Les Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03 Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63 Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

EMD Valldoreix

POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25 Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58 DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80 Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

SERVEIS Aigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89 Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

AGENDA Juny DIVENDRES 4

Lloc:

"Andar y andar los caminos". Homenatge a Atahualpa Yupanqui, a càrrec de Gabriel Alejo.

Org.:

Hora: Lloc: Org.:

Col·l.:

22.30 h Casal de Cultura de Valldoreix EMD de Valldoreix

DIUMENGE 6 Teatre, programació continuada: "Mono Sapiens", a càrrec del Teatre de l'Home Dibuixat.

DISSABTE 5

TRANSPORTS Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00 Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15 Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71 RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02 Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22 Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Casal de Cultura de Valldoreix Valldaurex, Centre d'Estudis de Valldoreix EMD de Valldoreix

Cicle de cinema històric. "La Colmena" - Literatura i realitat, una visió de la postguerra, a càrrec de Josep Lluís Martín, historiador.

Hora: Lloc:

19 hores Casal de Cultura de Valldoreix Grup de Teatre Espiral EMD de Valldoreix

Org.: Col·l.:

Hora:

21.30 h

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

CINEMA a Sant Cugat En el moment de tancar aquesta edició del diari no disposàvem de la nova programació dels cinemes. Per obtenir informació sobre les pel·lícules, els horaris i les sales podeu trucar a Cinesa (tel. 902 33 32 31) i Yelmo (tel. 93 589 66 00)

Ladykillers Troya El castigador Van Helsing El día de mañana La puta y la ballena A+ Hermano oso

TROYA

I MPARTITS

MAJORS 13 ANYS

C ULTURA

VALLDOREIX

OBERTES LES INSCRIPCIONS DE LES ACTIVITATS D'ESTIU Inscripció al CASAL DE CULTURA - Tel. 93 589 82 69 Casals juny I - del 21 al 25 de juny Casals d'agost - del 2 al 13 d'agost Casals setembre - de l'1 al 14 de setembre Estades d'esplai juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'aventura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades de natura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'hípica juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'esplai juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades d'aventura juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades de natura juliol II - del 19 al 30 de juliol

HORARIS CINESA SANT CUGAT:

Inscripció a l'EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 674 27 19 Estades d'idiomes i esports juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d'idiomes i esports juliol II - del 19 al 30 de juliol

SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festius SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

YELMO SANT CUGAT:

Inscripció al CENTRE MUSICAL EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 589 02 06 Colònies musicals de Valldoreix juliol - de l'1 al 8 de juliol

SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

MAJORS 13 ANYS

C ASAL

ELS JOVES PODRAN GAUDIR D'UN ESPAI AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX, CADA DIMARTS I DIVENDRES DE 17 A 20 HORES

La matanza de Texas Wonderland Giro inesperado

EL CASTIGADOR / VAN HELSING

LADYKILLERS MAJORS 13 ANYS

EL DÍA DE MAÑANA MAJORS 7 ANYS

GUIA

Dijous, 3 de juny del 2004

> SALUT

Incontinència urinària La incontinència urinària fa referència a la no retenció voluntària de l’orina. La seva freqüència és difícil de calcular amb exactitud a causa de la manca d’estandardització del procés, de la validació dels instruments de mesura i del tipus de qüestionaris (entrevistes o autoadministrats). Per tot això, existeix una gran variabilitat dels resultats obtinguts en els diferents estudis. La meitat de les dones presenten incontinència urinària en algun moment de la seva vida i té el doble d’incidència que en els homes. Existeix també una clara relació amb

el nombre de parts. Així, després d’un primer part, el 17% de les dones presenten incontinència urinària; el percentatge augmenta amb cada fill, fins a arribar al 53% de les dones que hagin tingut 4 parts. Segons resultats de diversos estudis, es podria citar la freqüència d’entre un 10% i un 25% de les dones menors de 60 anys; el 30% de les dones entre 60 i 70 anys, i el 50% de les dones majors de 70 anys. Es calcula que a tot Espanya existeixen aproximadament 2 milions de dones que pateixen incontinència urinària, però que només una de

cada quatre sol·licita ajuda professional per a la seva simptomatologia. Existeixen diversos tipus d’incontinència: incontinència d’urgència, d’esforç o d’estrès, funcional, mixta, transitòria i l’enuresi (aquesta, més freqüent en nens). El diagnòstic de la incontinència urinària i el tipus al qual correspon necessiten una valoració exhaustiva per part del ginecòleg o uròleg, així com la realització de proves complementàries que permetin objectivar i mesurar la contractilitat de la musculatura del sòl pèlvic i la realització de test de qualitat de vida que permetin determinar el grau d’afectació personal que pateix la pacient. Els tractaments aplicats variaran en funció del diagnòstic i del tipus d’incontinència. Els tractaments farmacològics que s’administren són els anticolinèrgics, antiespasmòdics, antidepressius tricíclics i estrògens com a coadjuvants. Existeixen també alternatives quirúrgiques,

FARMÀCIES de torn

segons les causes. En el moment actual, el tractament que s’està aplicant amb més freqüència i amb bons resultats clínics és el tractament rehabilitador, que variarà segons el tipus d’incontinència i dels resultats obtinguts de les exploracions clíniques o complementàries. El metge rehabilitador i el ginecòleg determinarà en cada cas el tractament més adequat per a cada pacient, així com els canvis que cal realitzar segons l’evolució clínica i els consells necessaris en cada cas. Les mesures terapèutiques del tractament rehabilitador es basen a realitzar una potenciació muscular dels grups musculars de sòl pèlvic, de forma continuada, gradual i efectiva. Per això, s’apliquen exercicis actius del sòl pèlvic (exercicis de Kegel), electroestimulació passiva o l’electroestimulació mitjançant biofeedback o retroalimentació, que permet obtenir informació de les característiques de la contracció realitzada i la

seva variació a mesura que es va aplicant el tractament rehabilitador. Existeix a més una elevada incidència d’incontinència postpart, que acostuma a ser transitòria, però que amb l’ensenyament d’exercicis concrets, l’objectiu dels quals és tonificar el sòl pèlvic i la musculatura abdominopèlvica que s’han vist alterades durant tot el procés de l’embaràs, es redueix de forma considerable el temps de durada d’aquest tipus d’incontinència. Així doncs, el tractament rehabilitador de la incontinència urinària és un tractament no agressiu, de treball compartit entre els professionals que col·laboren en el diagnòstic i tractament (ginecòleg-obstetre, uròleg, metge rehabilitador, fisioterapeuta) i el pacient, i l’efectivitat del qual està àmpliament demostrada en un elevat percentatges de casos.// J. Tinoco González, metge rehabilitador. Hospital General

SANTORAL

DIJOUS 3 . . . . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71

DIJOUS 3 St. Carles Lwanga i comps. mrs. Stes. Clotilde, reina; Oliva, vg.

DIVENDRES 4 . . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64 DISSABTE 5 . . . . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30

DIVENDRES 4 St. Francesc Caracciolo, fundador. Stes. Rut i Noemí, matrones bíbliques.

DISSABTE 5 DIUMENGE 6 . . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12

Sts. Bonifaci, bisbe, mr.; Sanç (Sancho), noi, mr. Sta. Zenaida, mr.

DILLUNS 7 . . . . . . . . . . . . . . . . .Texidó . . . . . . . . . . . . . . .Rbla. del Celler, 97 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 77 49

DIUMENGE 6

DIMARTS 8 . . . . . . . . . . . . . . . .Serret . . . . . . . . . . . . . . .Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL . . . . . . . . . . . . . . .93 674 23 72

DILLUNS 7

DIMECRES 9 . . . . . . . . . . . . . . .Beringues . . . . . . . . . . . .Lluís Companys, 46 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 83

Sts. Norbert, bisbe, fundador; Artemi, mr. Stes. Càndida i Paulina, mrs. Sts. Robert, abat cistercenc; Pere, prevere i Licarió, mrs.

DIMARTS 8 Sts. Guillem i Maximí, bisbes. Sta. Cal·líope, mr.

De dl a dg (9 a 22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

DIMECRES 9 Sts. Efrem, diaca, dr.; Primus i Felicià, mrs. Sta. Pelàgia, vg. mr.

GUÍA mèdica ACUPUNTURA-MEDICINA NATURAL SHUCHUN PEIH Teràpies naturals, massatges xinesos Rbla. del Celler, 87, entr. 4 Tel. 93 587 96 73 - 656 38 35 24 CTRO ORIENTAL DE SALUD Castillejos, 24 Tel. 93 675 18 01 Tel. 666 613 005 CTRES REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Grups de relaxació. Incontinència urinària. Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 CIRURGIA CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Cirurgia general i digestiva Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor. Obesitat mòrbida Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1 Tel. 93 589 47 00 CONSULTORIS CENTRE MÈDIC

CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Dermatologia, otorrinolaringologia, pediatria, angiologia, cirurgia vascular, cardiologia Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 CTRE SANITARI CAN MORA Aparell digestiu, cirurgia pediàtrica, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, psicologia, traumatologia Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 CLÍNIC SANT CUGAT Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km 1, 40-50, 1r Tel. 93 675 14 80 ESPAI MÈDIC De la Mina, 15 bx. Tel. 93 590 13 10 POLICLÍNIC SANT CUGAT Rbla. del Celler, 129-131 Tel. 675 69 79 DIETÈTICA I NUTRICIÓ CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà - Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García Torre Blanca, 2-8, 2a pta. Tel. 93 589 43 57 DRA. M. DOMINGO GALLART

Medicina general, dietètica Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 NATUR HOUSE Servei de dietista Lluis Companys, 40 Tel. 93 675 65 95

Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 TELE ASSIS.INPROSS 24H Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 39 67

FISIOTERÀPIA CENTRE TERAPÈUTIC SANT CUGAT Gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.2-3 Tel. 93 589 22 85 CLÍNICA NEUROLÒGICA DE FISIOTERÀPIA Bettina Paeth Tutora Bobath Astúries, 1 (Mira-sol) Tel. 93 675 35 46 FISIOCOS Massatges terapèutics, osteopatia Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3 Tel. 93 674 53 30 SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assist.Sanitària Villà, 49 Tel. 93 674 48 72

GINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. E. CAYUELA FONT Francesc Moragas, 3, 3r 2a Tel. 93 674 66 11

GERIATRIA GERVAL Domicilis. Assessorament. Gestió de residències. Infermeria. Formació

HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 INFERMERIA CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORIS GENERAL LAB Anàlisis clíniques Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 LOGOPÈDIA LOGOPÈDIA SLI Trastorns de parla i llenguatge, retard de lectoescriptura, dislèxia, foniatria, tartamudesa, deglucions atípiques, disartries, Parkinson, esclerosi mútiple. Totes les edats. Servei a domicili i escoles Lluís Companys, 33, 1r 2a Tel. 93 674 73 76 MASSATGE TERAPÉUTIC MANS DE SANT Avda. Fsc. Macià, 62 Tel. 93 589 83 16 PERE FIGUEROLA Quiromassat. diplomat Tel. 659 280 364 MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives Pça. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA-MEDICINA GENERAL

ALBERT FETSCHER EICKHOFF De la Creu, 16, 1r 2a Tel. 93 674 61 35 CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 DRA. MONTSERRAT GARRIGA Visites a domicili Major, 36, 2 Tel. 93 674 00 25 JAUME ROS MONLLAO Diplomat Medicina subaquàtica Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a Tel. 94 589 11 67 J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assist. Sanitària. Urg. 24 h, domicili Av. Torreblanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 ODONTOLOGIA CTRE. DENTAL I QUIRÚRGIC ST CUGAT Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia Torreblanca, 2-8, 2a pl. Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT

Ortodòncia i odontologia general Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pça. Unió, 3, 2n 1a Tel. 93 674 72 40 CLÍNICA DENTAL ROSETTI Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a Tel. 93 589 76 76 CLÍNICA DENTAL VALLS BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25, 1r 3a Tel. 93 675 64 77 CLÍN. ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Torreblanca, 2-8, 2n A Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 DRA. P. LUZONDO Clínica Dental infantil Francesc Moragas, 5, 1r 3a Tel. 93 674 05 06 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg. Sant Magí Tel. 93 674 23 35 IRIDENT Castillejos, 33 Tel. 93 675 91 47 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCU-

LAR Oftalmologia Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06 OTORINOLARINGÒLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Fsc. Moragas, 48, ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Medicina adolescent Av. Torre Blanca, 2-8, 3r Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu Tel. 93 589 63 13 - 629 169 536 - 636 636 889 TOMÀS GÓMEZ Vallès, 22, bis Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA AURIS Tractament Tomatis Balmes, 1, 2n 2a Tel. 93 674 85 41 CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Ansietat, depressió, trastorns a l’adolescència Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INST. DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a Tel. 93 587 91 87 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Depressions, estrès, toxicomania, trastorns d’ansietat, tabaquisme Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 37 87 SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ Sant Jordi, 24, 1r 1a Tel. 616 26 40 12 VILOD CLINIC Metges psiquiàtres d’adults i infanto-juvenil. Transtorns d’ansietat, depresions Manel Farrès, 73, bx 1a Tel. 93 583 63 91 - 670 09

08 36 SERVEIS SOCIOSANITARIS MESSERVEIS A domicili, infermeria, ajudes tècniques i per a la mobilitat Escaletes, 11, l. 5 Tel. 93 675 17 11 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia Av. Catalunya 21, 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Fsc. Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Torreblanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88

Dijous, 3 de juny del 2004 Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

l’estirabot

SANTCUGATENCS

per JORDI CASAS

Llorenç

Keynesiamisme

Batchellí

“La paraula justícia s’ha tornat tabú” És gironí, de Cornellà de Terri, però porta més de 30 anys vivint a Sant Cugat. Admet que el seu compromís amb la ciutat va ser escàs mentre treballava de mestre a Barcelona, però després de jubilar-se no ha deixat d’implicar-se en iniciatives i entitats diverses. Ara Llorenç Batchellí substitueix Montserrat Rumbau al front d’Amics de la UNESCO.

-Sí. La tasca que ha fet, sense menystenir la feina feta anteriorment, ha estat considerable, ja que ha aconseguit que Sant Cugat conegui la nostra entitat. Ha col·locat l’associació a un nivell que no serà fàcil mantenir, però ho intentarem i fins i tot provarem de fomentar-lo. La Montse és una de les persones que ha tingut un relleu extraordinari en la societat santcugatenca, tot i que no hagi aixecat gaire la veu. És molt humanitària, molt inquieta i no para d’estimar el seu poble. De fet, el millor per saber més coses sobre ella és llegir el seu últim llibre, Cercant respostes.

-Quines seran les línies fonamentals del seu mandat? -Per començar, el treball en equip. Ningú pot fer res tot sol i tenim un gran equip, amb la sort que comptem amb la Montse Rumbau com a presidenta honorífica per donarnos suport moral. La intenció de l’associació és també ajudar la joventut, però això és molt lent i es necessita la col·laboració de les

“Un dels nostres objectius és ajudar les persones amb necessitats més urgents”

entitats vives de Sant Cugat i també de l’Ajuntament. Crec que algun dia aconseguirem tenir línies comunes per fer el que tots volem: una ciutat millor, tenir una joventut amb valors humanitaris, fomentar la cultura, la ciència i l’art.

-Què pot aportar com a president d’Amics de la UNESCO? -Quan es tracta de càrrecs d’aquesta mena, per al bé dels altres, penses que fas un bé. Les persones tenim un deix de solidaritat innat i he considerat que puc ser d’ajuda a una entitat que mereix tots els elogis. Ja fa dos anys que hi col·laboro i he descobert que val la pena esforçar-se per treballar en els camps que toca Amics de la UNESCO, que són els de la pau, la solidaritat, la cultura, l’art i també el patrimoni.

-Comencem pel de la solidaritat. -Un dels objectius prioritaris ara és ajudar les persones que tenen necessitats urgents, no tant per sobreviure com per tenir possibilitats de futur. Perquè on no hi ha això, no hi ha esperança. Per això, l’entitat col·labora des de fa molt temps amb la Fundació Pacea, portada per uns franciscans italians a la ciutat de Roman, a Romania.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

de la fundació, s’encarrega de comprovar i confirmar que tot arriba al lloc on ha d’arribar.

-I ara organitzareu un sopar benèfic per Romania el dia 11 de juny al Casalet de Valldoreix. -Sí, l’objectiu d’aquest sopar és aconseguir diners per poder comprar uns terrenys a Roman, on la Fundació Pacea farà una escola per a nens amb problemes d’escolarització, un espai on s’impartiran tallers de manualitats i un dispensari. Tot això costa molts diners i cal reunirne el màxim. Per això esperem que el sopar sigui un èxit. Estem recollint obres d’art, algunes de gran valor, que se sortejaran entre els assistents. A més de tenir l’oportunitat d’emportar-se un quadre a casa, hauran fet una acció solidària.

-Amb Roman també hi ha en marxa una campanya d’apadrinaments. Com funciona? -És una de les activitats fonamentals de l’associació, perquè és permanent. Ja són més d’un centenar els nens apadrinats i volem arribar molt més enllà, perquè són moltíssims els que necessiten ajut i atenció. Amb els 18 euros al mes que paguen els padrins, aquests infants deixen de patir deficiències alimentàries i tenen material per anar a l’escola.

-Quina mena de col·laboració? -Se’ls envia roba, farina, material escolar i també s’ha fundat una vaqueria, perquè els nens pateixen greus deficiències en l’alimentació. El pare Roberto, responsable

-La gent és més solidària? -Els que tenen cobertes les necessitats vitals, sobretot si viuen en una zona afavorida com la nostra, sí, perquè comencen a sentir la necessi-

tat d’ajudar els altres. Esperem que aquest sentiment creixi. Però el problema va més enllà i està en la necessitat d’una distribució més justa de la riquesa al món. Hi ha d’haver una base més justa al món i això no ho poden arreglar les institucions. Per exemple, durant els discursos d’inauguració del Fòrum vaig escoltar paraules molt boniques com diàleg, solidaritat i pau, però en cap moment vaig sentir la paraula justícia.

-A què es deu això? -Al fet que és una paraula que fa una mica de por i, per això, s’ha tornat tabú. En canvi, és un camp que s’hauria de llaurar i conrear perquè tot funcionés millor al món. Fem moltes accions per tapar forats, però primer caldria crear un clima de justícia i pau per aconseguir viure millor. La justícia va més enllà, per exemple, que la sostenibilitat perquè es tracta del que et toca per dret, allò que ha de tenir tothom i a què no es pot renunciar.

-A més de solidaritat, Amics de la UNESCO també fa una gran tasca per la cultura i el patrimoni. -Sí. De fet, dins d’aquest àmbit tenim un nou projecte ja embastat que s’ha de dur a terme a les escoles, per aconseguir que els nens de Sant Cugat coneguin, estimin, protegeixin i vetllin pels monuments i tot el patrimoni que dóna identitat a la nostra ciutat, des de les estàtues fins als jardins. Volem que funcioni el pròxim curs.// S. Díaz

Com que m’he vist incapaç de tornar a comptar totes les lloses, he centrat la meva atenció en les places d’en Coll i Pere San em sentia gratificat en el meu paper de mosca collonera. L’alegria m’ha durat pocs dies. Com que m’he vist incapaç de tornar a comptar totes les lloses, he centrat la meva atenció en les places d’en Coll i Pere San. En la primera s’han substituït ràpidament les lloses per ciment, cosa que he atribuït a la provisionalitat de l’obra, tot esperant la vianantització total i definitiva. El que no entenc és Pere San. Les obres han durat dos dies: el primer va servir per arrencar algunes lloses i el segon per posarhi ciment, que ja s’està deteriorant. Probablement hi treballaran un de tercer per arrencar el ciment i posarhi noves lloses. No ho sé, però de moment l’estat de la plaça és lamentable: pegot de ciment, contenidor amb deixalles, amuntegament de lloses trencades o esquerdades, absència de fanals... i, of course, desenes de lloses esperant el canvi. És probable que tot el que escric sigui producte de la meva impaciència. En tot cas, és un fet que ara hi ha més feina que fa dues setmanes. En definitiva: keynesiamisme de pa sucat amb oli o presa de pèl?

8 420565 250009

President d’Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat

-L’anterior presidenta, Montserrat Rumbau, li ha deixat el llistó alt.

efinitivament veig el nostre Ajuntament entestat a impulsar un programa d’obres públiques destinat a generar ocupació. De cap altra manera es pot interpretar el que està succeint amb l’arranjament de les lloses santcugatenques (i les adjectivo perquè crec que ja s’han fet mereixedores d’una idiosincràsia pròpia). Ja sabeu que aquest és un tema que m’apassiona, sobretot arran del que va anunciar l’equip de govern fa unes setmanes: l’Ajuntament no donarà les obres per acabades fins que les constructores no substitueixin les lloses malmeses. A més, es donaven dates d’inici i de finalització. Quan ho vaig llegir, quasi vaig plorar d’alegria. Perdoneu la immodèstia, però

21024