Diari de Sant Cugat 530

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

Núm. 530 any XI 1,65 euros

POLÍTICA

Recoder rebutja una vicesecretaria de CDC Pàg. 11 SANT CUGAT FA UN 8.000

Barril assoleix el sisè cim més alt de la Terra Pàg. 36

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT

Dijous, 8

juliol del 2004

Declaren il·legal la benzinera dels Túnels

SANTCUGATRIBUNA

Carlos Losada, d’ESADE, divendres a Can Rosàs Pàg. 42 i 48

ESPECIAL SANITAT Pàg. 16 a 27

JORDI GARCIA

La Generalitat va autoritzar-la el 1999 El Grup de Natura mostra la seva satisfacció per la decisió judicial, però lamenta que l’àrea de servei “ja estigui feta” Pàg. 4

L’EMD de Valldoreix denuncia el pressupost del 2004 de Sant Cugat Sant Cugat rebutja les esmenes presentades per Valldoreix i la junta veïnal presenta un contenciós sense trencar negociacions Pàg. 3

2

PUBLICITAT

Dijous, 8 de juliol del 2004

Dijous, 8 de juliol del 2004

SOCIETAT

3

garanteix arribar fins al final per percebre el que legalment creuen que els pertoca.

El vocal d’Hisenda, Joan Gaya, va admetre que “el tema subjacent al contenciós és el compliment dels pactes entre Sant Cugat i Valldoreix”. El vocal, que s’estrenava en aquest ple, va dir que la presentació d’aquest recurs “no suposa en

cap moment una voluntat de trencament de les negociacions”, sinó que “defineix la nostra postura respecte a l’obvietat, segons nosaltres, que el pressupost de Sant Cugat està mal fet”, i després que no s’ha vist la bona voluntat de Sant Cugat acceptant les al·legacions de Valldoreix al pressupost d’aquest any.

El vocal del Partit Popular Josep Maria Canals va dir sentirse sorprès per la mesura i que “ens oblidem del diàleg”, una premissa que habitualment esgrimeixen tots els grups. Canals va recordar que ERC, que forma part de la Candidatura de Progrés que governa l’EMD, també va votar negativament a les al·legacions de Valldoreix en el ple de Sant Cugat. Per Canals, “amb un recurs administratiu ja no hi ha diàleg perquè és una mesura de força” i va alertar que “això ho pagarem car”. Canals, que va reiterar la necessitat que Valldoreix cobri el que li pertoca, va sentenciar que “no tenim ni unitat ni voluntat de diàleg”.

Per la seva banda, el vocal de CiU Marc Monells va dir que “no és la millor política d’entesa començar a pleitejar als tribunals”, i va reiterar la seva oferta des de l’oposició per fer de mitjancer amb Sant Cugat. Monells va preguntar que “com es pensen que afectarà això Sant Cugat”, i va sol·licitar aturar el contenciós per encetar una política de diàleg, el mateix que demana la Candidatura de Progrés, però tal com va admetre Gaya, “d’una altra manera”. Monells va alertar del ralentiment que pot suposar en el nou finançament entrar en un procés judicial.// J.M.C.

el temps de 48 hores amb plenes garanties democràtiques, algunes de les quals queden sacrificades amb la convocatòria d’urgència “per algun altre bé de la comunitat que es valora prioritari”, la qual cosa no es dóna en aquest cas, segons CiU. Pels nacionalistes, amb el procediment d’urgència s’ha intentat amagar informació i “s’ha intentat burlar la llei”, fet que no accepten, i van demanar que es declarés el ple “nul de ple dret” per no poder exercir les facultats de control que té l’oposició.

Per la seva banda, la presidenta de

l’EMD, Montserrat Turu, va respondre que el procediment “s’ha fet d’acord amb el que diu la llei en un procediment absolutament legal” i “necessari per garantir el seguiment de la reclamació i no exhaurir el termini per la via contenciosa”. Turu va dir que s’havia facilitat tota la documentació en el pertinent expedient dos dies abans del ple i que els vocals de l’oposició van tenir l’oportunitat de saber-ho. Sobre el contenciós, va dir que no hi havia més informació que l’aportada en el ple, que passaran al seu advocat. <

Valldoreix porta Sant Cugat als tribunals pel pressupost L’EMD presenta un contenciós contra el pressupost del 2004 de Sant Cugat ELECCIONS> EMD de Valldoreix ha presentat dins el termini, que s’acabava el 4 de juliol passat, un contenciós administratiu en contra de la desestimació de les al·legacions presentades per Valldoreix en el pressupost del 2004 de l’Ajuntament de Sant Cugat. Amb els cinc vots a favor de l’equip de govern, els tres vots en contra de Convergència i Unió i l’abstenció del Partit Popular, l’EMD va decidir en un ple extraordinari la via judicial per resoldre el conflicte de finançament que des de fa temps sosté amb Sant Cugat. Paral·lelament, totes dues parts continuen negociant el nou conveni de finançament després que Valldoreix reclamés revisar l’acord, que consideren desfavorable per a l’EMD. La presidenta de l’EMD, Montserrat Turu, va explicar que,

L’

JORDI GARCIA

L’equip de govern de l’EMD va votar a favor del contenciós contra el pressupost de Sant Cugat

tal com va anunciar en el ple de Sant Cugat, “això és només un pas legal, però nosaltres seguim treballant el conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat”. La presidenta va anunciar que en el moment que hi hagi un acord satisfactori es retirarà el contenciós. Turu va justificar la presentació de la denúncia per la manca de novetats en les

negociacions de l’acord que regula els diners que Valldoreix rep de Sant Cugat i per “assegurar per a Valldoreix els recursos econòmics que pensem que Sant Cugat no aporta en el pressupost del 2004”.

Turu va retreure a CiU que quan governava l’EMD “no van ser capaços de signar el pacte bianual 2001-03” i que el contenciós

CiU es queixa del procediment d’urgència del ple extraordinari POLITICA>El vocal de CiU Francesc Cardoner va justificar el vot del seu grup en contra del procediment d’urgència que es va proposar per a la convocatòria del ple extraordinari per tramitar el contenciós, perquè “el termini de presentació de recursos no extingeix els possibles drets de

l’EMD” i perquè el termini per presentar-lo ja es conexia per haver-ho previst abans i convocar el ple pel procediment habitual i disposar de tota la informació.

Per Cardoner, “Sant Cugat ha mostrat bona voluntat i està negociant allò que mútuament van acor-

dar” i fins i tot ha donat un 25% més de diners. Pel vocal, presentar un contenciós administratiu “és del tot innecessari, imprudent i inoportú”, i va retreure que no es convoqui l’oposició per explicar l’estat de les negociacions. Segons el grup, el control de l’oposició als qui governen té

SOCIETAT

4

Dijous, 8 de juliol del 2004

Sant Cugat signa un manifest de ciutat educadora

El TSJC declara nul·la la benzinera dels Túnels

MANIFEST>Sant Cugat és un de les 40 municipis que s’han afegit al manifest sobre Ciutats Compromeses amb el Desenvolupament de Projectes Educatius de Ciutat, signat recentment a Sant Adrià de Besòs i impulsat per la Diputació de Barcelona. Els ajuntaments adherits a aquest conveni i la Diputació presentaran una ponència conjunta sobre aquest tema al VIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores a Gènova, del 17 al 20 de novembre del 2004. <

L’ADENC i el Grup de Natura havien denunciat que afectava un espai natural SENTÈNCIA>El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul·la la construcció d’una gasolinera a l’autopista E-9, als túnels de Vallvidrera, dins el terme municipal de Sant Cugat, aprovada per la Generalitat i actualment en funcionament.

La sentència que pot ser recorreguda pel govern davant el Tribunal Suprem, és fruit d’un contenciós interposat per l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) i el Grup de Natura del Club Muntanyenc quan la Generalitat i l’Ajuntament van autoritzar l’equipament el 1998 tot i que els ecologistes van alertar que la construcció es feia en un espai natural i es requalificava una zona verda, a banda del risc d’incendi forestal que representava per a la zona. El TSJC estima un dels arguments presentats per les entitats i anul·la l’acord de la comissió d’Urbanisme de la Generalitat perquè va vulnerar el “principi de jerarquia normativa”. El jutge considera que la figura urbanística necessària per aprovar la gasolinera era un pla general i no, com es va fer, un pla especial.

Satisfacció al Grup de Natura El portaveu del Grup de Natura, Kristian Herbolzheimer, ha mostrat la seva satisfacció per la decisió dels jutges, tot i que “després de sis anys de la lamentable lentitud de la Justí-

El concurs de cartells de l’EMD ja té guanyadors

JORDI GARCIA

Una imatge de la gasolinera abans d’entrar als túnels, un cop passat el peatge

cia, la gasolinera ja està feta”. Herbolzheimer, a l’espera de saber si la Generalitat recorrerà la sentència, no descarta l’enderroc de la gasolinera i que “es restitueixi i restauri l’espai malmès”. El portaveu lamenta la demostració que tant el Consorci com l’Ajuntament “es preocupessin

més pels interessos de Tabasa que no pas per l’interès general d’un bé públic i la defensa del medi ambient”.

El març de 1999 la comissió de govern de l’Ajuntament i la Generalitat van aprovar concedir una llicència per a l’edificació i obertura de

Veïns de Sant Domènec alerten d’actes vandàlics i cotxes cremats 750 persones han signat per demanar a l’Ajuntament més vigilància al barri CAMPANYA>Cinc cotxes cremats en menys de dos mesos i desenes de vehicles ratllats i amb els vidres trencats són part del balanç de l’actuació de vàndals que actuen al barri de matinada tant en cap de setmana, com en dies feiners.

L’augment d’aquest tipus de bretolades va empènyer l’Associació de Veïns de Sant Domènech i el Colomer a posar en marxa una campanya de recollida de signatures per demanar a l’Ajuntament més mesures de vigilància per controlar aquestes conductes incíviques i identificar-ne els autors. Més de 750 persones de la zona han donat suport a aquesta iniciativa que els veïns ja han

presentat al consistori. “Hi ha dos tipus de problemes, un està relacionat amb el vandalisme i la crema de cotxes que s’ha fet en dies feiners i l’altre són les bretolades de cap de setmana que fan els que tornen de festa”, explica Àngels de Vicente, president de l’associació de veïns.

Patrulles veïnals, una opció L’alarma entre els veïns de Sant Domèmech és tan gran que alguns afectats per la crema de cotxes s’han plantejat, de manera particular, la possibilitat d’organitzar patrulles ciutadanes, si l’Ajuntament no dóna una resposta a les seves demandes.<

l’àrea de servei promuguda per Tabasa. L’ADENC i el Grup de Natura van presentar al·legacions al projecte i van instar l’Ajuntament que no atorgués la llicència, entre altres raons per estar sota un recurs judicial. <

FESTA MAJOR>El concurs de cartells convocat per l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix per anunciar la pròxima festa major ja té guanyadors. Antoni Aromir, en la categoria d’adults, i la jove Laia Cabanas, en la modalitat juvenil, són els autors de les propostes finalistes, que s’emportaran un premi de 600 i 300 euros respectivament. Aromir ha pres la idea de l’home cartell com a imatge central de la seva proposta, i ha aconseguit un disseny de gran impacte gràfic. D’altra banda, la gran qualitat de la trentena d’obres presentades a concurs ha fet que el jurat, format per dos artistes, dos dissenyadors gràfics i pel vocal de Cultura, Josep Casadellà, atorgui també dos accèssits a Teresa Veciana i Oriol Cabanas, en adult i joves.<

SOCIETAT

Dijous, 8 de juliol del 2004

Els veïns volen negociar el pas del bus per l’estació L’Ajuntament manté el pas de dues línies per la superfície

JORDI GARCIA

Algunes bicis ja han fer ús del carril destinat a l’autobús, a la plaça Lluís Millet

REIVINDICACIONS>L’Associació Veïnal Centre-Estació està a l’espera d’una reunió amb l’Ajuntament prevista per a aquests dies per poder canviar el pas dels autobusos per damunt de l’acabada de vianantitzar plaça de Lluís Millet o de l’Estació. Els veïns reiteren la seva rei-

vindicació que cap línia del transport públic passi per la nova superfície de la plaça, tal com està previst.

En l’actualitat la vianantització de la zona està gairebé enllestida i ja funciona, tot i que no s’ha inaugurat oficialment i falta per acabar el túnel per on circularan els vehicles i la

corresponent senyalització. A la plaça hi ha un carril a punt per on han de passar els autobusos.

La tinent d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, ja va dir que comprèn i accepta els plantejaments de l’entitat i va anunciar que “les línies d’autobús que van als districtes i les interurbanes continuaran passant pel carrer Andana i les dues línies que fan el circuit pel centre de la ciutat ho hauran de fer per Lluís Millet”. Conesa també espera la reunió amb els veïns per explicar-los tota la qüestió relacionada amb la plaça, com el soterrament de l’estació dels FGC, la terminal d’autobusos i la vianantització de tota l’àrea.

Alguns dels veïns, que fan una campanya de recollida de signatures pels comerços, argumenten que el pas del bus va en contra del concepte de vianantització. Els veïns alerten que el pas de vehicles farà malbé el paviment, com a la plaça d’en Coll, que hi haurà problemes de seguretat pel gran nombre de persones que transiten per la plaça i que també afectarà les terrasses dels bars i comerços de la zona.<

Adjudicataris de Promusa es queixen del canvi de condicions HABITATGE >Un grup d’adjudicataris de pisos de Promusa de les promocions del 2003 es queixen del canvi de condicions en l’adjudicació de pisos. L’Ajuntament va anunciar que mantindria una opció de compra indefinida a preu protegit sobre l’habitatge adjudicat, en lloc dels 30 anys establerts inicialment, per evitar l’especulació amb els habitatges de promoció pública. El Consell de Promusa decidirà dimarts que ve com s’aplica la mesura.

Segons el portaveu de la plataforma, José Luís González, “si es

donen unes condicions, s’han de complir i no es poden trencar les regles del joc”. La meitat de les 88 famílies que es trobarien en aquesta situació s’han sumat a la reivindicació de la plataforma. El col·lectiu vol que Promusa mantingui el termini dels 30 anys, tal com se’ls va establir en el plec de clàusules. En l’actualitat, aquests adjudicataris, de dues promocions al centre i una a Mira-sol, comencen a conèixer els seus futurs pisos sobre plànol i es distribueixen els habitatges que els entregaran al 2007.

Segons González, “amb 30 anys ja no es pot especular” i denuncia que si Promusa paga el preu protegit més l’actualització es perden els diners de més que s’han pagat amb la hipoteca: “Sobre això no hi ha respostes i sempre hi surt guanyant Promusa”, apunta. Pel portaveu, s’ha de valorar l’eficàcia de la normativa per evitar la marxa de ciutadans a altres ciutats on no hi ha condicions tan restrictives. La plataforma estudiarà legalment si es poden canviar les condicions un cop adjudicat un habitatge de promoció pública. <

5

Es busca ubicació per a la piscina de Mira-sol DISTRICTES> El Consell de Districte de Mira-sol va acordar crear una comissió que estudiarà quin tipus d’equipament necessita el barri i quina serà la millor ubicació per a la llargament reivindicada piscina per al districte.

Tots els membres de la mesa van trobar un punt d’acord a buscar el millor emplaçament i esperen superar les divergències sobre la seva ubicació.

Mentre els veïns volen que la piscina es faci al costat del Casal, l’equip de govern es mostra partidari de fer equipaments esportius en el futur nou sector de Can Mates. L’Ajuntament considera que el sòl al costat del Casal és per a la seva ampliació i per a una escola bressol, “fet que millorarà la centralitat i la cohesió social”, segons va dir el representant de CiU, Jordi Joly. Els veïns, en canvi, consideren que Can Mates els queda massa lluny i la piscina al costat del Casal també assoliria els objectius que es proposa el govern.

Els veïns van demanar destinar 12.000 euros dels 150.000 del pressupost del districte per començar a redactar elprojecte, la qual cosa va ser rebutjada per l’Ajuntament perquè aquests diners no es poden destinar ni a inversions ni a un projecte que no es conclogui en el mateix

exercici. El pressupost del districte s’ha de destinar a tasques de manteniment o a actuacions d’urgència que decideixin els veïns a través del Consell i amb el vistiplau de l’Ajuntament.

El representant del PSC, Jordi Menéndez, en un intent de dinamitzar el Consell, va forçar una votació, fet inusual en aquest òrgan consultiu, per a la creació de la comissió sobre la piscina.

Menéndez va sol·licitar la votació “per prendre un acord formal en un òrgan col·legiat”, tot i no tenir poder decisori. El president del Consell, Xavier Cortès, va dir que el fet de votar “pot portar a equívocs i es juga amb els sentiments de la població”. El president i el representant de CiU es van abstenir.

També el clavegueram El Consell va haver de sentir crítiques dels veïns pel retard en la urbanització, la falta de neteja i manteniment, però sobretot per la xarxa de clavegueram. Els veïns atribueixen a la falta de manteniment i la manca de previsió pel creixement, al mal estat de la xarxa de clavegueres. L’Ajuntament tindrà un estudi al setembre que permetrà iniciar el projecte de renovació i el desdoblament del col·lector en algunes zones. <

Les obres d’estiu arranquen a la carretera de Roquetes OBRES>Durant dos mesos la carretera de Roquetes romandrà tallada al trànsit a causa d’unes obres que permetran la construcció d’una nova rotonda. Des del 28 de juny passat s’està habilitant un passadís d’uns 150 metres, entre la B-30 i la part de darrere del Col·legi Viaró com una de les vies alternatives.

Les altres entrades previstes a la ciutat des de la B-30 són per la carretera de Bellaterra i pel polígon de Can Sant Joan, des d’on es pot anar fins a Coll Favà a través de l’avinguda Alcalde Barnils. Les

obres no afecten la sortida de la ciutat, ja que per la carretera de Roquetes es pot accedir normalment a la B-30 en direcció nord. Aquells vehicles que sortint de Sant Cugat vulguin agafar la B-30 en direcció sud, hauran de recórrer un tram en direcció nord fins al pont de la carretera de Bellaterra, on es pot fer el canvi de sentit. Pel que fa al vial que connecta la carretera de Roquetes amb l’avinguda Alcalde Barnils, només estarà obert en direcció a l’esmentada avinguda. L’Ajuntament ja ha informat responsables del Col·legi Viaró del Centre d’Alt Rendiment i de les empreses de la carretera tallada sobre els canvis de circulació temporals i de les vies alternatives. La rotonda que es construeix distribuirà millor el trànsit per entrar i sortir de la B-30 a Sant Cugat. L’empresa ACS construeix el giratori per encàrrec del Ministeri de Foment. <

SOCIETAT

6

La XIX UIP parlarà de l’Àfrica al Centre Borja Serge Latouche obrirà el dia 15 un programa amb 26 ponències PAU>Si l’any passat li va tocar el torn a l’Amèrica Llatina, en aquesta ocasió la protagonista serà l’Àfrica. El cor d’aquest continent bategarà durant una setmana a Sant Cugat, gràcies a la iniciativa dels organitzadors de la Universitat Internacional de la Pau (UIP), que han decidit dedicar el cicle de ponències de la XIX edició a una terra rica en recursos i població, però expoliada i empobrida durant molts segles. Entre el 15 i el 21 de juliol, vint-i-sis especialistes analitzaran la situació actual de l’Àfrica des de diferents punts de vista, parlaran de l’origen dels conflictes i de la inestabilitat econòmica, política i social, que assolen el continent i també oferiran perspectives de futur per al desenvolupament d’una població que representa més de l’11% de la població del planeta.

Personalitats com el professor de Ciències Econòmiques i filòsof francès Serge Latouche, el director de la revista Nova Àfrica, Antoni

des dels anys 50, els drets humans, els efectes de la sida, la visió que en donen els mitjans de comunicació i el deute extern, entre altres.

També es tocaran qüestions que fan referència a algun estat o zona concreta de l’Àfrica, com els programes de cooperació amb els països subsaharians, el procés de pau a Sud-àfrica, la reconstrucció d’Angola o les solucions per pacificar la regió dels Grans Llacs.

JORDI GARCÍA

Una edició passada de la UIP

Castel, o el jurista i investigador de la Càtedra UNESCO Diogkbene Bombona, són alguns dels especialistes que tractaran aspectes generals com les iniciatives de desenvolupament econòmic que s’han posat en marxa al continent

Activitats complementàries Els cursos de la UIP es completaran amb un programa paral·lel d’activitats culturals sobre l’Àfrica que inclouen un sopar ètnic, una sessió de contacontes, cinefòrum i un concert de cloenda, entre els dies 15 i 21 de juliol. A més d’aquestes propostes, el Centre Borja també acollirà tres exposicions relacionades amb la realitat de l’Àfrica rural, un món que aplega el 70% de la població que viu en aquest continent, la regió subsahariana i la globalització amb justícia. <

Dijous, 8 de juliol del 2004

Donen d’alta el jove ferit en una baralla per la revetlla de Sant Joan SUCCÈS>Jordi Muñoz, el jove de 20 anys que va ser agredit a Sant Cugat la nit del 23 de juny en una baralla amb un grup d’individus d’origen equatorià i que la setmana passada continuava ingressat i amb pronòstic greu a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de la Mútua de Terrassa, s’ha recuperat notablement i ja té l’alta hospitalària. Segons ha explicat Rafael Muñoz, pare del noi, al jove li han quedat algunes seqüeles físiques de l’agressió, en forma de paràlisi facial i en una mà. Mentre va romandre ingressat a l’UCI,

Muñoz no va entrar en coma en cap moment, ni tampoc va ser operat, segons confirmen els familiars, que van desmentir la versió proporcionada per alguns amics del jove que l’acompanyaven en el moment de l’agressió. La baralla en què va estar implicat aquest noi va tenir lloc a la zona de gespa entre el parc Ramon Barnils i l’entorn del Centre Cultural Sant Cugat. L’agressió es va saldar amb dos joves ferits de diferent consideració i dos individus equatorians, un dels quals menor, detinguts com a presumptes autors de l’agressió. <

Mor després d’una llarga malaltia el Cisco de Cal Boldú DEFUNCIÓ>El 28 de juny passat va morir a l’edat de 68 anys Francesc Mora i López després de patir una llarga malaltia. El Cisco de Cal Boldú, sobrenom amb què tothom el coneixia, va estar molt lligat a la ciutat de Sant Cugat al llarg de tota la vida, ja que va pertànyer durant 14 anys a la Comissió de Festes de Sant Antoni, tasca que compaginava com a component del grup d’havaneres Tardor, agrupació que va abandonar com a conseqüència de la seva greu malaltia. Actualment, el Ciscu es dedicava, juntament amb la seva

dona, Teresa Boldú, a fer de pagès al seu hort.

La missa per la mort d’aquest santcugatenc estimat a tota la ciutat va ser oficiada el 30 de juny al Monestir , on es van donar cita multitud d’amics i familiars que van voler donar-li l’últim adéu al Cisco.

En l’emotiu ofici es van sentir els cants de la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc i els seus companys del grup Tardor li van dedicar una última havanera. Francesc Mora va rebre sepultura al cementiri de Graells de Sant Cugat. <

Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT

7

SOCIETAT

8

Dijous, 8 de juliol del 2004

IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

ELS CARRERS DEL MEU RECORD: SANTIAGO RUSIÑOL

A

vui enceto una sèrie de capítols per parlar-vos d’alguns carrers de Sant Cugat que per la seva història, i sobretot, per les persones que hi van viure, els fan més interessants.

Les nostres places i els nostres carrers s’han anat transformant al llarg del temps i algunes cases ara són establiments comercials i han perdut el motiu o renom pel qual eren conegudes popularment. Alguns carrers havien estat pas obligat per als carros, després ho foren per als automòbils i, finalment, han esdevingut zones de vianants i comercials on els santcugatencs i les santcugatenques avui passegem a peu.

EL CARRER DE SANTIAGO RUSIÑOL JORDI GARCIA

Un dels carrers que ha sofert una de les més grans transformacions ha estat el carrer de Santiago Rusiñol.

Antigament, se l’havia conegut com a carrer de Baix i també com a carrer del Príncep, molt abans de la República. En temps de l’alcalde Barnils (1960-1975) el carrer era tan estret que només hi passava un carro, fins que la Diputació de Barcelona va obligar a eixamplar-lo i va fer enretirar algunes cases.

En Frederic Cabanas, en el seu magnífic llibre Sant Cugat: orígens i històries d’un poble i d’una família, Edicions d’Octavià, 2001, anomena alguns dels motius de les cases (gairebé tots) d’aquest carrer: • A la banda dels números parells: Cal Miquel Magarola, ca la Rafela, cal Miquel, cal sala Matalasser, ca la Xaneta, cal Cardaire, ca l’Angeleta Carreter, ca l’Esparter del carrer de Baix, ca la Isabel del Rhin, cal Quirze, cal Figues, cal Sever Mas, ca l’Escofet, ca l’Eugeni Tatet, cal Sabatetes, cal Noi Baster, ca l’Aixafamerdes, cal Manel Merderada, cal Rull, cal Fideus, cal Baldiri, cal Joan

Imatge del carrer de Santiago Rusiñol

Xerraire, cal Xandri del carrer de Baix, cal Liandro.

• I a la banda dels números imparells: Cal Ferreny, ca les Valencianes, cal Crispin, ca la Digna, ca l’Arcisa, cal Gascon, ca la Cartera, cal Baster, cal Tonu, cal Perola, ca la Rosalia, cal Nadal.

Són motius amb un rerefons que cal conservar per no perdre la memòria històrica i popular de Sant Cugat.

Una de les cases més antigues és ca l’Alegret, que, molt abans de ser pastisseria i fleca de pa havia estat cansaladeria i xarcuteria. També hi havia cal Rifà, que fou l’agència de transports o recader, com es deia aleshores, més popular i coneguda de Sant Cugat, que al principi anaven en carros i, després, en camions. Gairebé al costat hi havia el que ha estat el darrer baster del poble, que també venia bosses, carteres i corretges de pell de tota mena. Fa poc que va tancar la botiga.

També molt antic és l’estanc de cal Crispín, que ara renovat ofereix una

imatge moderna i molt diferent de quan el regentava la Francesca Caldés Marcet darrere d’aquell mostrador de fusta.

Altres cases eren la de cal Esparter, on ara hi ha la Teca Sàbat; la fusteria d’en Serrano és ara una botiga de joguines; l’oficina de La Caixa havia estat cal Nadal, un bar dels més populars del poble on la gent s’asseia tot veient passar els carros i les tartanes, i més endavant la línia d’autobusos que venia de Barcelona.

Amb el temps, vingué una època en què el carrer es convertí en zona comercial, i es va omplir de botigues i comerços com la graneria de ca la Marina (ara en parlarem), la Impremta Forniés, el centre d’estudi de llengües Sprint, ca la Marga, Novacuina, El Cucarró, la Teca Sàbat, la farmàcia Dr. Salavert, la llibreria Paideia (de les germanes Lluïsa i Neus Ribatallada), Icaro botiga de roba, la pastisseria Sàbat (el fundador de la qual fou en Jaume Sàbat, una excel·lent persona, artista

i pastisser), la Cansaladeria Codoñés, la botiga de queviures Miquel Cortiella, Mobles Casajuana, la Sala d’Art Rusiñol, Pintures Cabanas, Cal Tobella, la Granja Rusiñol, Llibreria Jordi (ara La Quinta Forca), Cal Nino, la Carnisseria Jordi...

Ara, al carrer de Santiago Rusiñol alguns dels antics comerços han estat substituïts per altres de nous i actuals.

A mi em sap greu que hagin desaparegut algunes cases i amb elles els renoms pels quals eren conegudes popularment.

Al’antiga Cansaladeria Codoñés ara hi ha una botiga d’informàtica i una altra de roba de talles grans; al costat una sabateria i més enllà un joieria; també una gran botiga de complements per a la llar i una de música; al davant, una pizzeria, una botiga de material fotogràfic i un cafè; més avall, botigues de mobles, objectes i complements amb un toc exòtic i ètnic, una perfumeria, una botiga de jocs i joguines i una amb tot el que cal per muntar una festa.

Són botigues noves, establiments moderns en un Sant Cugat canviant que cal conèixer i reconèixer i és per això que cal repassar el passat. Difícilment podem entendre el Sant Cugat d’ara sense, almenys, unes gotes de memòria del poble que fou.

CAL TATET Després de vuitanta anys d’existència, fa pocs anys, va tancar una petita botiga que, a mi, em feia molta patxoca veure i admirar pel regust de poble que sempre havia tingut. Era la botiga de gra de la Marina Collelldemont, més coneguda com Cal Tatet; sembla que el nom de la botiga venia d’una germana del seu sogre que, de petita, no sabia dir tete però sí tatet.

Allà hi trobaves fesols, mongetes, cigrons, fruita seca, mel... comprats directament als pagesos; aquest era el senyal de qualitat dels seus productes. Tenien clients fidels que havien vingut a comprar a la botiga

durant quaranta anys. Per la Marina, la mort del seu marit Francisco li provocà un daltabaix que hagué de superar per tirar endavant. Això sí, amb l’ajut dels seus germans Josep, Carme, i Maria Lluïsa, a més de molts amics i amigues de la família que la van ajudar a tirar endavant el negoci.

“Cal Tatet, deia la Marina, tanca per llei de vida, i contra aquesta ningú no hi pot fer res”.

Avui, com deia al principi, el carrer de Santiago Rusiñol s’ha convertit en la zona de vianants i més comercial de Sant Cugat, juntament amb el carrer de Santa Maria. Aquí, no seria just deixar de dir que la polèmica vianantització que qüestionaren molts comerciants del carrer ha acabat donant la raó a l’alcalde Lluís Recoder que, de bon principi, creia que aquesta transformació beneficiaria el comerç i els ciutadans que, ara, passegem pel centre sense cotxes.

Durant els dies d’aquesta passada Festa Major, els botiguers i botigueres del carrer varen tenir una idea brillant: la de muntar un Joc del Trivial Santcugatenc consistent a respondre un munt de preguntes sobre la història del poble, el nom d’algunes masies o la data en què es va inaugurar el Mercat Pere San. Vaig veure grups de joves, de nens i de nenes amb els seus pares jugant al Trivial.

Els rètols estaven penjats als aparadors de les botigues i, al costat de cada pregunta, hi havia diferents respostes possibles.

D’aquest carrer de Santiago Rusiñol tot i no haver-hi viscut mai, en guardo un munt de records que em vénen a la memòria cada cop que hi passo.

Les cases i els seus motius, i sobretot les persones, són les que m’han suggerit d’escriure-ho i retre’ls així un emocionat homenatge.

Rogeli Pedró i Fontanet rogelipedro@hotmail.com

Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT

9

10

PUBLICITAT

Dijous, 8 de juliol del 2004

Dijous, 8 de juliol del 2004

POLÍTICA

11

Recoder rebutja una de les vicesecretaries de CDC El càrrec al partit obligaria Recoder a abandonar l’alcaldia

ARXIU

Eduard Pomar (ERC)

ARXIU

ERC no vol carrers amb noms anticatalanistes

Recoder i Mas en un acte electoral

CONGRÉS CDC> alcalde de Sant Cugat i parlamentari de CiU, Lluís Recoder, ha rebutjat la proposta del secretari general de Convergència Democràtica, Artur Mas, d’ocupar una de les vicesecretaries de la futura direcció del partit que s’elegirà en el congrés d’aquest cap de setmana. Recoder va declinar l’oferta perquè no vol deixar l’alcaldia, ja que el càrrec al partit és incompatible amb les seves responsabilitats municipals i de diputat.

Mas va proposar a Recoder una de les sis vicesecretaries generals en la direcció de CDC, la qual cosa obligava Recoder a renunciar a la seva tasca com a alcalde de Sant Cugat o bé a l’escó al Parlament de Catalunya, en funció del règim d’incompatibilitats del mateix secretari general de Convergència. Un exemple similar és el de l’alcalde de Cas-

L’

NOMENCLÀTOR>

tellar, Lluís Maria Corominas, que recentment ha deixat l’alcaldia d’aquesta població del Vallès per dedicar-se a la vicesecretaria de Territori i Acció Municipal del partit.

Aquestes condicions han portat finalment Recoder a rebutjar l’oferta, ja que, segons fonts municipals, no vol abandonar el càrrec al capdavant de la ciutat.

Una direcció plural La proposta de Mas s’inscriu dins la voluntat de confeccionar una direcció plural on estiguin representades totes les sensibilitats de Convergència i en aquest cas el sector moderat al qual pertany l’alcalde. Finalment, serà Antoni Fernández Teixidó qui ocupi la sisena vicesecretaria d’Economia, Innovació i Treball.

D’altra banda, Oriol Pujol Ferrusola, David Madí i Quico Homs van dir a Artur Mas que estan a favor que els càrrecs de secretaris

executius de CDC per als quals són proposats se sotmetin individualment a la votació dels delegats al congrés que comença demà. La proposta oficial del reglament és que els cinc secretaris executius siguin elegits en una llista tancada però no bloquejada. És a dir, que es vota cada un d’ells però la llista queda aprovada si globalment rep

Recoder no vol abandonar el seu càrrec al capdavant de la ciutat ni les seves obligacions municipals una votació superior al 50%. En canvi, els sis vicesecretaris generals se sotmeten individualment a votació i queden eliminats si no arriben al 50% dels vots del congrés. // Redacció

Esquerra Republicana vol eliminar dels carrers de la ciutat qualsevol nom o referència a persones o fets anticatalanistes o que hagin anat en contra dels interessos i la identitat de Catalunya. Una comissió estudia el nomenclàtor santcugatenc per elaborar una base de dades que eliminarà aquells noms de places i carrers que no tinguin una arrel en el país i en proposaran de nous que hagin estat importants o referents per a Catalunya.

Aquesta proposta, que es vol presentar a l’Ajuntament abans de l’estiu, s’emmarca dins la iniciativa de l’agrupació local del partit d’impulsar diferents grups de treball per incidir en diferents àmbits de la vida municipal. Així, es volen crear comissions de cultura, territori, polítiques socials, joventut, sanitat, districtes o tecnologies de la informació, entre d’altres. ERC ja va elaborar una proposta pròpia d’un nou

Reglament Orgànic Municipal (ROM), “un punt de partida per a la comissió de treball de revisió del ROM, i afavorir un nou reglament en dos o tres mesos”, segons va explicar el president d’ERC Sant Cugat, Jaume Massanés.

“Entreguisme de CiU” D’altra banda, l’agrupació local republicana ha emès un comunicat on diu que “el balcó de l’Ajuntament no és prou gran per encabir alhora als regidors d’ERC i el símbol d’una bandera forastera que tan sols ha comportat al nostre país repressió, imposició i problemes sense fi”, en relació amb la bandera espanyola i amb la protesta dels càrrecs electes republicans durant el pregó de Festa Major. ERC espera l’adhesió de Sant Cugat a la campanya Un país, una bandera i que es visualitzi al consistori nacionalista que els ciutadans van elegir. ERC critica l’entreguisme de CiU pel que fa als símbols i a la identitat nacional. <

12

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

Valldoreix versus Sant Cugat

La bandera hispanoconvergent

L’

EMD de Valldoreix, en plena negociació, ha decidit portar als tribunals els pressupostos municipals de Sant Cugat, ja que creu que atempten contra la seves reivindicacions econòmiques. Valldoreix percep un percentatge de la recaptació dels impostos municipals, el que pertoca pels seus habitants descomptant serveis que són comuns. L’Ajuntament creu que les bases pel nou conveni han de canviar, ja que la població de Valldoreix respecte a la del municipi ha variat a la baixa en els últims anys. Les dues administracions segueixen negociant i l’EMD no vol trencar res, però de moment ha ensenyat les dents. La Candidatura de Progrés –integrada pel PSC, IC i ERC–, que va guanyar les darreres eleccions a l’Entitat, vol negociar des d’un pols de força amb el govern municipal: CiU i ERC. L’oposició a l’EMD, CiU i PP, manifesten la manca de coherència d’ERC amb actituds diferents en una administració i una altra. El nou vocal d’Economia, Joan Gaya, amb força experiència en la política local, fa crides de consens i aposta per la continuïtat en les negociacions. Un clima força diferent al de fa un any, en què les dues administracions eren governades pel mateix color: CiU. Ara a Valldoreix hi ha una voluntat en el fons i les formes de diferenciar-se: Montserrat Turu ha substituït públicament el càrrec de presidenta de l’EMD pel d’alcaldessa, quan l’alcalde segueix sent en Lluís Recoder, en tant que alcalde del municipi. Tot és cosa de sensibilitats i sovint aquests gestos afecten més la classe política que no pas els ciutadans, a qui sovint interessa més que els resolguin els problemes quotidians: els forats al carrer, la neteja, el transport, la seguretat i que no els posin pals a les rodes quan han de fer gestions amb l’administració. Els polítics han de discutir menys sobre qui patrimonialitza el poder i més sobre com reverteix als ciutadans. Al municipi calen eines de descentralització, sobretot pel que fa a serveis, però ningú ha de perdre el nord, Sant Cugat ha de donar el que sigui just perquè Valldoreix ho administri i Valldoreix no ha de buscar cap tipus de contrapoder polític innecessari. Els ciutadans estem tips de picabaralles polítiques que no porten enlloc.

EN SERVER I EN TITO

i Convergència i Unió vol saber el perquè de la seva profunda davallada, hauria de cercar les causes dintre seu i no pas a fora. Perquè és evident que té adversaris –només faltaria!–, però també ho és que el seu principal enemic és ella mateixa.

L’obsessió malaltissa per embolicar tots els actes, fins i tot els més lúdics, amb la bandera espanyola, és una mostra fefaent de la decadència en què es troba.

Enguany, a Sant Cugat, durant la Festa Major, n’hem tingut un bon exemple amb la lectura del pregó sota la vigilància d’un símbol que no té cap raó de ser en aquesta mena de celebracions. És un fet gravíssim que una força que es proclama nacionalista –però ja totalment desacreditada en aquest sentit– es comporti com els més abrandats hereus ideològics del franquisme. De res no van servir les pressions dels regidors d’Esquerra Republicana per tal que la bandera espanyola fos retirada durant la lectura del pregó al balcó de l’ajuntament.

A cap de les autoritats municipals de CiU se li va enrojolar el rostre quan Josep Maria Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va exigir el retorn dels papers catalans

S

apilats a Salamanca mentre el vent feia onejar al seu costat la bandera en nom de la qual van ser robats i en nom de la qual se’ns nega la seva devolució.

Déu meu, quina vergonya!

Quina manca de sensibilitat i de dignitat nacional.

Fins ara CiU ens feia creure que el seu pacte municipal amb el PP tenia aquestes servituds, però no es pot mentir tant de temps.

“Ara ja no tenim cap dubte que votar PP és votar CiU i votar CiU és votar PP” Les coartades no són eternes. Si en anys anteriors, durant la Festa Major, la bandera espanyola ha onejat a l’ajuntament, no ha estat per complaure el PP sinó per voluntat de CiU. Altrament, CiU, aquesta vegada, hauria utilitzat la coartada del pacte amb ERC per distanciar-se del PP. Doncs no. Ni això. I com que és pels fets que els catalans jutgem els polítics, no pas pel que diuen, els santcugatencs amb un mínim de dignitat nacional no oblidarem aquesta innecessària, llastimosa i humiliant afirmació d’espanyolitat. Diuen que d’un gran mal en surt un gran bé,

Dijous, 8 de juliol del 2004

però. El bé és que ara tot està més clar, ara ja no tenim cap dubte que votar PP és votar CiU i votar CiU és votar PP. És una manera com una altra de suïcidar-se. Ben mirat, cal anar molt perdut per confondre l’oest amb el nord i aplaudir les reivindicacions nacionals de Sans Travé mentre es fa palesa l’absència dels regidors d’ERC al balcó com a protesta per l’indigne comportament dels seus companys de govern.

Hi va haver una època en què CiU estava governada per gent amb ideals polítics i consciència nacional. Era gent que no tenia dubtes a l’hora de situar el seu país en el mapa, gent que sabia que tothom en aquest món és d’un país i que el país dels catalans és Catalunya. D’això, però, ja fa molt de temps. És la diferència que separa els que viuen per a la política dels que viuen de la política. Els primers ja són història, els segons passaran per ella sense pena ni glòria.//

Víctor Alexandre Periodista i escriptor

CARTES DELS LECTORS CARTES Els textos tramesos a aquesta secció no han d’excedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar i és imprescindible que hi consti el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos tramesos i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Entusiasme Ha acabat la Festa Major. I voldria manifestar des d’un punt de vista extern, que ha anat bé. Molt bé! La transició en l’organització iniciat l’any passat i que s’ha consolidat enguany ha demostrat un cor obert i un entusiasme positiu d’un grup de noies i nois joves que han volgut donar, escoltar i planificar una festa que a poc a poc tindrà ingredients i propostes diferents fruit de la incorporació de noves formes de ser i pen-

sar. I això és bo i molt positiu. Només el nou estil de programa, diferent en disseny i sense publicitat, n’és una mostra.

Enguany, a aquest grup, al qual puc assegurar que he vist preocupat perquè tot sortís bé, se l’ha de felicitar, entre diversos motius, pels llocs escollits, la puntualitat dels actes i la proposta d’activitat oferta, que de ben segur augmentarà quan l’any vinent la partida municipal sigui més generosa econòmicament. En canvi, l’administració no ha negat esforços des de les diferents regidories per col·laborar en el àmbits que li són propis de la festa.

Entusiasme i felicitació que ens ha permès, alguns ja ho intuíem, observar i descobrir que enlloc ningú no és imprescindible i que, com ha sabut fer el nou equip, implicant a tothom

s’han buscat nous aires i noves empremtes respectant iniciatives i estructures pròpies de la festa que ja són perdurables.

Cal, lògicament, ajustar aspectes com l’engalanament, l’animació continuada al carrer… i sobretot entendre que no s’han d’escatimar esforços per arribar a tots els sectors d’edat i d’estils. I això costa.

Han muntat una gran quantitat d’actes i les ganes que han demostrat perquè tot anés bé mereixen un premi de continuïtat.

Des d’aquí, joves de la Comissió, sigueu constants, aneu fent propostes més vostres i sentiu-vos segurs que el que feu és pel vostre poble, que tots tant estimem.

Sou fantàstics! Felicitats i ànims!

Francesc Carbó Exmembre de la Comissió de Festes

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA: Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

OPINIÓ

Dijous, 8 de juliol del 2004

LA FRASE DE LA SETMANA:

13

“ L’Ajuntament i el Consorci del Parc de Collserola van desistir de vetllar per al bé públic i defensar el medi ambient”

TRIBUNA

Kristian Herbolzheimer Portaveu del Grup de Natura

L’OBSERVATORI

Valldoreix, treballem pels ciutadans i partim d’una concepció de la política com a servei als habitants d’una polis, d’un poble, no podem estar d’acord amb les reiterades manifestacions de la presidenta de l’EMD. Sense voler entrar en picabaralles, ja que els nostres votants no s’ho mereixen, sí que volem respondre a les acusacions contra el grup municipal de Convergència i Unió de Valldoreix en el seu article de la setmana passada. Vostè parla de “tergiversació, pèrdua de respecte, atemptat contra la dignitat i l’honor de Valldoreix, manipulació, falsedat, aixecar falsos testimonis...” i altres afirmacions similars com a resposta a un posicionament polític del nostre grup.

Com a vocals-regidors de l’EMD de Valldoreix ens mereixem una mica de respecte.

Sra. Turu, per vostè l’acció política sembla basar-se en un continu acte de propaganda, declaracions altisonants, acusacions i amenaces. Com a presidenta hauria de ser veritablement tolerant i permetre el joc polític de la divergència d’opinió, sense caure en el recurs fàcil de la desqualificació del contrincant i de l’amenaça amb els jutjats. Li aniria bé adoptar una mica el famós nou tarannà dialogant de certs governants.

Si us plau, deixi d’amenaçar de portar algú als tribunals de justícia en cada ple o com fa en el seu darrer article. Miri, Valldoreix no

S

es pot permetre pagar tants advocats. La política no pot estar basada en el plet, no volem una judicialització de la política ni una americanització del sistema.

Hauria de centrar-se a governar i treballar per un Valldoreix completament urbanitzat, alliberat del vial d’enllaç-cornisa, sense línies d’alta tensió i amb una veritable plaça de la vila o en aquelles actuacions que vostè cregui. La realització d’aquestes escomeses seran les úniques veritats que tots

“No volem una judicialització de la política ni una americanització del sistema” creurem.

Per tal que el lector ho vegi més clar, podem posar tres exemples de la cerimònia de la confusió que vostè practica.

Pel que fa a la qüestió de Promusa, vostè vol desviar l’atenció de l’opinió respecte a la moció presentada per CiU de Valldoreix.

Nosaltres vam presentar una proposta d’acord per tal que s’arribés a una entesa amb Sant Cugat per a la promoció de l’habitatge jove a Valldoreix. Però vostès es van posicionar en contra al·legant que el més important era que l’EMD fos present al Consell d’Administració de l’empresa municipal d’habitatge.

En segon lloc, la setmana passada va convocar un ple extraordinari per presentar un contenciós administratiu de l’EMD contra l’Ajuntament de Sant Cugat per al finançament de Valldoreix (ja hi tornem a ser amb els jutjats). Des del grup de CiU a Valldoreix volem el màxim de diners per al nostre poble però, sempre que sigui possible, volem evitar un enfrontament amb l’Ajuntament.

En canvi, vostès anuncien que hi ha un procés de diàleg per a un nou pacte de finançament de l’EMD, però el primer que fan és anar als tribunals.

Finalment, sols vull esmentar que, cada vegada que té l’oportunitat (als plens o en premsa), vostè aprofita per atacar el grup de CiU per la seva actuació en el passat en l’acció de govern. Des de CiU hem de reconèixer els nostres errors, però ara li toca a vostè fer la seva feina mirant endavant i deixar-nos tranquils fent d’oposició.

Nosaltres estem disposats a col·laborar en tots els temes cabdals de Valldoreix, sempre que siguem tinguts en consideració.

Sincerament i amb tot el nostre respecte. Restem a la seva disposició.//

Marc Monells Portaveu de CiU a l’EMD Valldoreix

Martí Olaya Escriptor

D’emèrits i de jubilats n la conversa distesa entre precisions cartesianes: quina amics de diferents edats, diferència hi ha entre emèrit i jubimés que sortir a la palestra lat? La resposta va ser ràpida per l’edat de cadascú, sovint hi part del docte tertulià: es jubila qui té presència el concepte deixa de treballar i és emèrit qui a “jubilat”. I a l’hora d’omplir impre- partir d’una determinada edat sos, en aquell punt on es demana la segueix exercint una labor retribuïprofessió, més d’un cop t’agafen da. Després, un cop d’ull als dicganes de deixar-ho en blanc. No fa cionaris ho ratifica a bastament. En pas gaires dies que un amic s’hi va el cas de l’exemple del senyor bisbe de Vic consertrobar. I llavors, entre els que l’a- “És emèrit qui a partir d’una vava “el grau i els honors” i companyàvem, tot determinada edat segueix potser alguna va ser buscar sinòforma d’estinims per suplir una exercint retribuïdament” paraula –jubilat– pendi. Ara i que, essent precisa, hauria de ser aquí, hi hauria moltes preguntes per alegre com ho és el jubileu. I no ho formular: i aquella feina, que no ha és. Algú va recordar que una vega- estat mai retribuïda? I la que hom da, ja fa anys, en visitar el senyor feia de més a més de les tasques bisbe de Vic, el Dr. Masnou, quan es retribuïdes o la que inicia en jubilarva jubilar, aquest remugava, fingint se? El terme “emèrit” aniria com enuig: “No m’agrada dir-me bisbe anell al dit, però ni la definició l’emjubilat!” Un del grup, tant o més para, ni hi ha estipendi que valgui. fabrià que el propi Fabra, va sugge- La feina es fa pel goig que dóna ferrir amb encert: “Emèrit, senyor la, i llestos. A Sant Cugat, sense anar bisbe: bisbe emèrit”. I així ho va fer més lluny –i jo us demanaria que fins fa poques setmanes, quan va passeu llista mentalment– hi vivim morir als 96 anys. L’explicació de molts jubilats, però també un munt l’anècdota ens va portar, aquell dia d’emèrits als quals no ens agrada en què un amic omplia un imprès, a dir-nos jubilats.//

E

CARTES DELS LECTORS

13-J: empat a 24 escons es primeres dades sobre les eleccions europees del passat 13 de juny han patit canvis després de computar els vots dels residents absents (CERA) i després del recompte de l’escrutini al qual van ser sotmeses les actes de tots els col·legis electorals. Així doncs, el resultat definitiu en els comicis europeus ha estat de 2 escons per a la formació Galeusca, 24 per al Partit Popular i 24 per al Partit Socialista... Sí, no els enganyem, els dos partit majoritaris han aconseguit el mateix nombre de representants! Potser alguns mitjans de comunicació afins al poder han volgut obviar aquesta dada o l’han tractada de forma supèrflua. Però creiem que els ciutadans tenen dret a estar informats i per això els volem aclarir aquest resultat electoral. Si és cert que el PSOE ha aconseguit que 25 membres de la seva llista electoral es convertissin en eurodiputats, no hem d’oblidar

L

que el que apareixia concretament en el lloc número 20 pertanyia al partit dels Verds i, per tant, dins del Parlament Europeu formarà part d’aquest grup parlamentari deixant el partit socialista d’Espanya en situació d’empat tècnic amb el Partit Popular. El resultat definitiu manifesta que el Partit Popular continua comptant amb el suport d’una part molt important de la societat i que no ha deixat de ser una opció clara de govern. A més, no hem d’oblidar que el partit més votat a tot Europa va ser el Partit Popular Europeu des del qual nosaltres, ara, amb un escó més, treballarem per a la defensa dels interessos de tots els catalans (perquè CiU, amb un sol representant, no hi té molt a fer) i de tots els espanyols (ja que el PSOE està obsessionat a defensar els interessos de l’eix francoalemany abans que el dels seus votants).

Berta Rodríguez Callao Presidenta-portaveu Grup Municipal Popular

Recital de trompeta i piano El senyor Jaume Fàbregas, Doctor of Musical Arts, escriu una carta en aquest setmanari responent (?), diu, la meva crítica del concert del passat 18 de juny on ell intervenia. La meva primera referència al concert és, precisament, l’argument que ell exposa a la carta, o sigui que és molt difícil i arriscat programar un concert amb trompeta natural a l’aire lliure sense perills. Jo no ignoro aquesta circumstància i, a més a més, sé perfectament que no és igual anar a escoltar un concert en un lloc, meravellós això sí, com el

claustre, o fer-ho en una sala ad hoc, on l’exigència sonora és diferent. Però la realitat és molt tossuda i el problema rau en el fet que la seva interpretació, sigui amb la trompeta natural, amb piccolo o amb la de pistons actualitzada, va ser la que va ser i el públic normal no és expert ni cal que ho sigui: paga per escoltar bona música i ben interpretada. Vull dir-li que jo he escoltat a la seccions de corda de la Filharmònica de Berlín destrossar materialment l’adaggietto de la 5a de Mahler o el gran tenor Jaume Aragall fer un gall extraordinari i això, com pot comprendre, no vol dir que no siguin bons músics i bons cantants. Aquestes coses passen. Li desitjo bona sort en la seva carrera digna del seu esforç personal. Molt cordialment.

Eduard Jener

OPINIÓ

14

Dijous, 8 de juliol del 2004

TRIBUNA

El catalanisme i l’esperit del creixement econòmic oltes són les variables que ajuden a definir el tipus de creixement econòmic d’un país.

A més a més i d’acord amb el procés d’evolució accelerada en què ens trobem immersos, periòdicament se n’afegeixen de noves.

A grans trets, podem distingir principalment dos tipus de creixement.

Un és aquell que està basat en el desenvolupament tecnològic, en la innovació i en la qualitat, característiques totes elles definidores d’una tipologia de producte o servei marcat pel seu valor afegit, on el cost no és l’única ni la principal condició per a la seva competitivitat. L’altre es basa exclusivament en els costos, oferint productes que són estrictament competitius pel seu preu.

Aquest segon model ha estat fins ara el nostre. Res criticable sobre aquest fet, al cap i a la fi hem assolit un creixement considerable, i aquest era el principal objectiu, però ara cal que tinguem clar que no podrem seguir creixent amb els mateixos fonaments. Cal, doncs, canviar de model. Com? Buscant creació de negoci i producció de productes i serveis que ofereixin valor afegit, basats en la diferenciació, en el disseny, en la innovació, en la seva tecnologia i en tot allò que faci del producte quelcom competitiu pel que és i ofereix, i no exclusivament pel seu cost.

Centrats en una etapa de canvi com aquesta, una primera variable en joc és el paper i l’actitud de les administracions i el sistema bancari. És fonamental facilitar a les empreses

M

les fonts de finançament i les línies de capital adequades. De la mateixa manera que els hem d’exigir responsabilitat social, també cal ajudar-les i per tant, arriscar a tots nivells quan es tracta d’afrontar conjuntament un nou model de creixement econòmic.

Seria molt convenient que de la mateixa manera que el sistema bancari no té cap problema per deixar diners a qui construeix, ho faci també a aquell que realitza activitats industrials i comercials de potencial creixement. Cal creure més en l’activitat empresarial per si mateixa.

No totes les garanties han de basarse en el totxo, aquesta és per exemple una de les grans diferències amb les economies motor d’Europa.

Sempre ha destacat la vocació emprenedora del nostre teixit econòmic. Tenim el capital humà, tenim, en definitiva, l’equip. Ara, però, de la mateixa manera que el Dream Team no podia desplegar el seu joc de corró en un camp de patates, les nostres empreses no poden desenvolupar-se sense la següent de les variables que exposo. En aquest cas, unes infraestructures adequades, comunicacions, carreteres, línies ferroviàries, ports i aeroports de primer nivell, fa falta que aquest país els doni allò que necessiten per poder exigir després que siguin competitives en un mercat exterior cada dia més difícil. I aquí tornen a fer falta els diners, i Catalunya amb el dèficit fiscal que arrossega no en té ni en tindrà si no fa valer allò que li correspon. Catalunya forma part d’un Estat que l’estima tant que l’o-

fega.

Finalment, vull destacar una tercera i última variable que també afecta el creixement econòmic. És l’estat d’ànim del país, la seva situació social i cultural, el seu ésser, les seves referències, els seus objectius, allò que defensa, allò que representa. Catalunya, s’ha nodrit d’una base d’identificació nacional important, que responia a una manera de fer, de ser i d’actuar, d’una responsabilitat que acompanyava la seva activitat econòmica. El fet de ser català es reflectia de manera important a l’hora de fer negocis, de fer créixer l’empresa, d’identificar-la amb uns valors que es transmetien de pares a fills per al bé de la pròpia activitat econòmica i també per al bé del país i d’allò que representava. Aquesta característica del nostre teixit empresarial no podem deixar que es dilueixi en el context d’una globalització mal entesa.

Max Weber ho expressava clarament, i proposava una relació directa entre l’activitat econòmica d’una comunitat i els seus valors socials i culturals. La recuperació de l’esperit de Catalunya, de la seva interiorització i identificació no és només quelcom de base històrica i sentimental, és també un valor que donarà forces reeixides al nostre creixement i desenvolupament.//

Jordi Joly i Lena Tinent d’alcalde d’Economia i Serveis Generals de l’Ajuntament de Sant Cugat Cugatdel Vallès

EL CAMPANAR

Pere Vivó Exrector del Monestir

Trista notícia ns la temíem, però amb espurnes d’esperança.

Som així d’ingenus, com si no anéssim carregats d’històries semblants. I ja tenim presa la decisió vaticana sobre bisbes i partions de l’Església de Barcelona, i novament els fets ens recorden que, sovint, pensar, estimar o simplement somiar, acaba fent mal, també eclesialment, per haver gosat creure ja en una altra manera de fer. I amb tot, seguirem creient i esperant!

Tres anys d’incertesa donen per a molt: per escoltar, esperançats, el resultat d’una entrevista amb el nunci, per reunions i documents, plens de respecte, explicant la nostra realitat de país, d’església i de diòcesi de Barcelona. I aquí tenim el resultat: feta més a trossos.

Un malson: sense creure en la innocència dels qui més innocents es mostren, ni convèncer-nos d’haver de dividir Barcelona per ser, després de Milà, el bisbat més gran d’Europa: si Milà no ho ha fet, les

E

mateixes raons podíem tenir nosaltres. Més que els milions d’habitants, deuen comptar: quants som, els que som?

Sense veure-hi gens clar, una mirada només pastoral, ni entendre que a cops de dret canònic es pugui prendre una decisió al marge dels organismes que representen els afectats, ni els criteris seguits en la tria de candidats episcopals, distingint entre qui fa la selecció i qui signa, el papa, havent-se’n de fiar, és clar, del candidat per Tarragona: salt insòlit de capellà, sense cap experiència directament pastoral, a arquebisbe metropolità, provinent d’un dels sectors tinguts per més conservadors i més aficionats a les ràpides escalades clericals i fins i tot celestials...

Que el nou arquebisbe de Barcelona salvi el que pugui d’una unitat de segles, perquè, tot plegat, fa més olor medieval que de Concili Vaticà Segon!//

CARTES DELS LECTORS

Pregó de Festa Major?

Com deia el Sr. Recoder en el programa d’enguany, som moltes les persones, entitats i associacions que col·laborem per fer possible la Festa Major. Any rere any recorrem els carrers en cercavila fins a la plaça de l’Ajuntament, on el pregó dóna el tret de sortida de la festa i any rere any ens toca aguantar estoicament un discurs llarg i pesat, avorrit i sovint fora de lloc, d’alguna persona políticament correcta, que desconeix tant la vida com el teixit associatiu de la ciutat i que, en molts casos, és l’únic acte de Festa Major on participa.

Qui carai tria els pregoners? És que no hi ha santcugatencs populars, enginyosos i divertits? Quines pautes

els marquen que acaben fent discursos de propaganda municipal (anys 2002 i 2003) i enguany barrejant els arxius amb la festa?

Mai no he dubtat que els documents confiscats han de tornar al seu propietari, però ni a mi ni a la majoria dels que érem a la plaça ens va semblar un tema de Festa Major.

Trobo penós que tot un director de l’ANC no sapigués mesurar el temps i es guanyés a pols xiulets i crits demanant que acabés.

Què passaria si l’any vinent les entitats, tipes d’aquesta mena de xerrameques llargues i ensopides, no ens quedéssim a la plaça a l’hora del pregó?

Senyors de la Comissió de Festes, reflexioneu, deixeu els temes seriosos per als plens municipals i que el pregó de Festa Major sigui enginyós i festiu. Ah! I curtet.

Eulàlia Tort Sisquella

Incivisme a La Plaça de l’estació Botiga al Ja hi tornem a ser, no n’hem tingut prou amb la plaça d’en Coll, que la Carrer Els Comerciants de la Plaça de Bar- pobra està esperant les solucions celona i Rodalia lamentem l’incivisme ciutadà del passat dissabte 26 a la nit, que va destrossar tot el mobiliari col·locat amb motiu de La Botiga al Carrer.

Pel fet que es tracta de la festa del comerç, els botiguers dipositem molta il·lusió en aquest acte; a part, tenim una despesa important en concepte d’engalanament de la zona, que aquest any els incívics no han sabut respectar.

Entenem que és Festa Major, però no entenem aquesta manera de disfrutar-la.

Junta de Comerciants de la Pl. de Barcelona i Rodalia

que no arriben, i ara aquesta; és que no ho podem entendre. Després de les mobilitzacions que està portant a terme l’Associació de Veïns per a la reivindicació d’una plaça totalment per a vianants, l’Ajuntament respon que és necessari per poder tenir una bona comunicació d’enllaços de transport. No cal tenir la parada a dues passes de l’estació, pot ser a 50 metres si d’aquesta manera l’impacte visual i la seguretat ciutadana estan assegurades.

Quan es va inaugurar la plaça d’en Coll, vam vaticinar que no passaria gaire temps sense que hi hagués trencadisses de rajoles, i desgracia

dament no es va trigar a començar a patir el que ara s’ha convertit en una vergonya. I ara l’autobús, passant per entre el riu de gent que mou la plaça de l’estació. Senyors, si us plau, l’autobús passant per aquella mena de circuit, sortejant persones, cotxets de criatures, jovent amunt i avall... Senzillament és un atreviment sense precedents i un impacte mediambiental brutal.

Olga Marín

Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT

15

ESPECIAL SANITAT

16

Dijous, 8 de juliol del 2004

La primera onada de calor provoca set morts a l’Estat La setmana passada els termòmetres van marcar temperatures superiors a 40º a Andalusia i Castella-la Manxa SALUT> a canícula estival no perdona.

Ja són set les víctimes mortals de l’onada de calor que la setmana passada va assolar tot Espanya i que, de moment, ha remès.

Els termòmetres de ciutats com Còrdova, Madrid i Ciudad Real i moltes zones rurals d’Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa van arribar a marcar temperatures màximes per sobre dels 40º C, i era gairebé insuportable sortir al carrer.

L’excés de calor ha provocat ja les primeres morts de l’estiu, tot i les campanyes de prevenció posades en marxa des de les diferents administracions per evitar un degoteig de víctimes com el de l’any passat, amb

L

La xifra oficial de morts per l’onada de calor durant l’estiu del 2003 s’eleva a 141 persones 141 morts per l’onada de calor segons el Ministeri de Sanitat i prop de 6.500 si es fa cas d’estimancions com l’elaborada recentment per la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària.

Set morts en una setmana L’estiu ha començat d’una manera tràgica per a les famílies de les set víctimes de la canícula. L’última mort ha estat la d’un granadí de 50 anys afectat per una patologia psiquiàtrica i que prenia neurolèptics, una medicació que comporta un risc afegit en cas d’una pujada de les temperatures. La resta de víctimes han estat tres persones de Còrdova, una dona de 53 anys a Jerez de la Frontera, un madrileny de 69 anys i un home de 48 anys que passejava en bicicleta per Ciudad Real. A més, una desena de persones han hagut de ser ingressades a hospitals de la zona centre i meridional de la Península, amb símptomes d’un cop de calor i els telèfons de consulta sanitària han rebut milers de consultes.

Els símptomes d’avís Les temperatures extremes i l’excés de calor provoquen una pèrdua de líquids i sals minerals a l’organisme que, si no es controlen, poden agreujar malalties cròniques, causar deshidratacions, esgotament i fins i tot la mort, en casos extrems. En cas de pujada forta de les temperatures, hi ha alguns signes físics que poden fer sospitar que algú està patint un cop de calor. Els principals símptomes d’aquesta situació són la pèrdua de coneixement, mal de cap, nàusees, febre molt alta, set intensa i també la somnolència i les convulsions.

Els col·lectius més vulnerables als efectes nocius de la canícula estival són les persones majors de 75 anys, els nadons, les persones amb algun tipus de discapacitat psíquica, física o amb dificultats de mobilitat, obesos, diabètics, hipertensos, malalts de Parkinson, Alzheimer o amb patologies cardiorespiratòries i també les persones amb una medicació especial.

Què cal fer en cada cas Davant una persona afectada per un cop de calor, la primera mesura que cal adoptar és procurar que estigui tan fresca com sigui possible i avisar ràpidament a urgències, perquè un cop de calor sense atenció mèdica pot ser fatal. El cos es torna incapaç de controlar la temperatura corporal, que comença a pujar ràpidament amb el risc d’arribar fins als 40,6 ºC. Per això és aconsellable mullar la persona afectada amb aigua freda mentre s’espera un metge.

La calor també pot provocar rampes musculars, esgotament i deshidratació davant dels quals es recomana, en principi, beure molta aigua o sucs de fruita naturals, i evitar les begudes alcohòliques i les begudes amb gran quantitat de sucre.

Un ventall de consells El Departament de Sanitat de la Generalitat, en col·laboració amb el Servei Català de la Salut, ha recollit un conjunt de recomanacions gene-

JORDI GARCIA

Aquests dies l’onada de calor ha remès i la temperatura ha baixat, però la setmana passada els termòmetres de moltes zones d’Espanya van superar els 40ºC

rals per evitar els efectes de l’onada de calor i els ha posat a disposició dels ciutadans en un format molt original i pràctic. Es tracta d’un ventall informatiu de cartró que es pot trobar als centres d’atenció primària (CAP) de moltes ciutats i també en farmàcies.

Gran part dels consells que s’inclouen en aquest ventall són normes dictades pel sentit comú, que fins fa pocs anys, formaven també part de la saviesa popular. Tancar les finestres on toca el sol durant el dia i obrir-les de nit per refrescar l’ambient, estarse a les habitacions més fresques de la llar, evitar sortir al carrer les hores de més calor o reduir l’activitat inten-

sa al migdia són hàbits que s’han perdut a les grans ciutats, però no en zones rurals i en municipis més petits.

La lògica i la Generalitat també recomanen dutxar-se amb aigua freda de manera freqüent, beure aigua i sucs de fruita encara que no hi hagi sensació de set, evitar l’exposició directa al sol ja sigui a la platja o caminant pel carrer i evitar les begudes alcohòliques i els menjars molt calents.

Des de l’administració estatal també s’ha posat en marxa una campanya de prevenció dels efectes d’una onada de calor estival, amb mesures que inclouen la distribució

de 50.000 fulletons, 5.000 cartells i anuncis en premsa, ràdio, televisió i cinema, amb un pressupost total d’1,17 milions d’euros. A més de l’esforç en la difusió d’informació als ciutadans, el Pla de Prevenció del Ministeri de Sanitat també estableix un sistema de coordinació amb el Registre Civil per al seguiment d’incidències, un protocol d’actuació a disposició de les comunitats autònomes i dels professionals mèdics, així com convenis amb Creu Roja, Càritas i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per atendre la població amb un factor de risc més alt.// S. Díaz

Dijous, 8 de juliol del 2004

ESPECIAL SANITAT SANITAT SOCIETAT - ESPECIAL

La gent gran,un dels col·lectius més feble El risc de patir un cop de calor s’eleva amb l’edat i la salut fràgil SALUT>Per si no en tinguessin prou amb els malestars propis de l’edat, les persones majors de 75 anys també són una de les franges de la població que més complicacions de salut presenta davant una onada de calor extrema.

L’any passat al voltant de 15.000 persones, molts gent gran, van morir a França a causa de cops de calor i de complicacions en altres tipus de malalties, provocades per les altes temperatures que es van registrar els mesos de juliol i agost. Per evitar que una situació tan dramàtica torni a repetir-se, el govern francès ja ha anunciat que adoptarà mesures especials que ajudin a prevenir els efectes de la canícula.

La situació a Espanya no va arribar a aquestes dimensions, però també es van registrar 141 víctimes mortals, moltes d’edat avançada, relacionades de manera directa amb la forta onada de calor que va assolar el país.

17

Més risc amb l’edat L’estat de salut dels ancians és, en general, més fràgil que el de la resta de la població. La pèrdua de líquids, i l’augment de la temperatura corporal o hipertèmia que provoca l’augment de la calor ambiental repercuteix de manera més greu en la gent gran perquè, al desgast de l’edat solen anar associades malalties cròniques que també s’agreugen amb la canícula. L’obesitat, la hipertensió, la diabetis, els problemes de circulació o les malalties neurodegeneratives són algunes de les afeccions que empitjoren en situacions d’hipertèmia.

El fet de consumir fàrmacs com alguns neurolèptics, antidepressius, antiparkinsonians, vasoconstrictors, diürèctis i antihipertensius, també augmenta el risc de patir complicacions en el cas de calor extrema. Tot i que el medicament no és el desencadenant del cop de calor, sí que

interacciona amb l’organisme i pot empitjorar altres estats patològics.

A més, les persones d’edat avançada també són més vulnerables davant d’un cop de calor perquè tenen alterat el sistema de termoregulació corporal per transpiració, noten menys sensació de set que altres grups d’edat encara que s’estiguin deshidratant i també tenen un metabolisme hidrosòdic més fràgil.

A tots aquests factors, s’afegeix una última qüestió que també afavoreix el risc de patir un cop de calor entre aquest col·lectiu. Es tracta de l’aïllament i la soledat en què viuen molts ancians, que els deixa encara més desvalguts i sense informació davant situacions excepcionals com és una pujada de temperatures sobtada. Una manera d’evitar aquest problema és fer una visita diària als parents o les persones grans de l’entorn per comprovar-ne l’estat de salut. <

Recomanacions davant la canícula

JORDI GARCÍA

La soledat és un fet que agreuja el risc per als ancians de ser víctimes de la calor

Les principals mesures preventives dels efectes d’una onada de calor en la gent gran se centren en la vigilància de l’estat general d’aquestes persones, en relació amb el conjunt de factors de risc que puguin presentar i també en l’aplicació d’algunes recomanacions dietètiques i ambientals bàsiques. Les últimes coincideixen amb les recomanacions generals d’hidratació, evitar l’exposició directa al sol i a tem-

peratures elevades i procurar mantenir el cos com més fresc millor. Els malalts crònics que prenen medicació han de continuar amb el tractament en qualsevol cas i sota supervisió del metge, que serà qui haurà d’avaluar la necessitat de cada fàrmac en termes de risc i benefici per a la salut i suprimir, sempre que es pugui, els que puguin tenir contraindicacions en cas de calor extrema.

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

18

Dijous, 8 de juliol del 2004

OPINIÓ

La sanitat avui mb aquestes línies intentaré fer una aproximació a l’anàlisi de l’estat de la sanitat avui des de l’òptica assistencial, que és la que honradament em correspon després de més de 25 anys dedicada a l’atenció primària, la de primera línia, la porta d’entrada al sistema de salut públic, uns anys com a metge de capçalera i des de fa 10 també com a coordinadora d’un CAP (centre d’atenció primària) de la nostra comarca. Pels que estem al peu del canó donant la cara pel sistema, és un tema de reflexió quotidiana: Per una banda, hi ha els problemes de massificació de l’assistència, greu i disconfortant a uns nivells determinats del procés diagnòstic o terapèutic, però que es constata ja des dels serveis que es donen als CAP, és a dir, les visites als metges de família i pediatres i les proves complementàries més senzilles. Creiem que aquesta massificació és conseqüència d’un desequilibri entre els recursos que s’aboquen al conjunt de l’atenció sociosanitària i la demanda que fan els usuaris.

Per no entrar massa en xifres, només citarem la que ens sembla més demostrativa dintre de les que dóna el Professor Vicenç Navarro a la seva publicació La protección social en España: el percentatge de la despesa en assistència sanitària sobre el PIB d’Espanya és 5,8% el 2000, un dels més baixos de la UE, que es gasta com a mitjana un 7,2%”.

Aquestes xifres són per si mateixes altament concloents; però analitzem també superficialment la utilització dels serveis públics; aquesta seria la part que fa referència a la responsabilitat ciutadana, però que en el fons també és fruit d’una política sanitària concreta, portada a terme els últims 20 anys, que ara s’ha demostrat incapaç de donar sortida a les expectatives que havia creat.

Hem fomentat un hàbit hiperfreqüentador de manera una mica irresponsable; si bé s’ha demostrat de forma irrevocable que l’augment de la qualitat i accessibilitat té com a conseqüència immediata i a mig termini un augment de la demanda, no només aquest factor ha influït a potenciar una societat absolutament dependent del sistema sanitari, que ha perdut tota capacitat d’autocura en el sentit més ampli del terme. Els diferents programes preventius que es van començar a introduir amb la reforma de l’atenció primària, destinats a col·lectius de malalts crònics o a franges d’edat concretes, especialment la gent gran i els nens (Programa del Nen Sa) han millorat el diagnòstic precoç i el control de les malalties cròniques, però han tingut l’efecte pervers, no suficientment valorat, de restar autonomia als individus i a

A

les famílies.

Per una altra part, la precarietat laboral també fomenta, més ben dit exigeix, que davant qualsevol absència a la feina per mal estat de salut, ni que sigui un procés banal autolimitat, s’hagi de justificar amb la corresponent acreditació de visita realitzada, cosa que representa utilitzar els serveis sanitaris únicament per cobrir una necessitat burocràtica. El

Hem fomentat un hàbit hiperfreqüentador de manera irresponsable mateix ha succeït amb les absències als instituts i a les escoles.

Si a aquestes consideracions afegim la immediatesa que exigim al sistema, la mateixa que impregna qualsevol vessant de la nostra vida, i que ens porta a utilitzar els serveis que tenim de forma impulsiva, individualista i irracional, veurem que no hi ha organització sanitària que pugui donar resposta a una demanda que creix exponencialment i que no s’avé a raons.

Un cop repassades les causes de la massificació, podem concloure que la situació descrita crea malestar al si de la societat potencialment malalta i dintre els col·lectius que treballen al sector (personal d’admissions, col·lectiu d’infermers, col·lectiu de metges, treballadors socials...), i enfrontament entre uns i els altres tan bon punt baixem la guàrdia.

Els usuaris, els ciutadans, se senten, doncs, poc considerats, per dir-ho de forma suau, i es mostren poc col·laboradors amb l’administració, que, per la seva banda, té dificultats per impulsar programes o projectes científicament correctes, però que no compten amb el suport popular.

Tenim molts exemples (revisions ginecològiques, mamografies per cribratge càncer de mama...) de frenades en programes poblacionals que es van donar a conèixer a bombo i plateret i que anys després s’han redimensionat, sempre a la baixa, adduint raons de pes economicocientífiques, que no posem en dubte, però que no han satisfet els usuaris potencials, i han sigut motiu d’enfrontaments profunds i estèrils entre l’administració (moltes vegades representada pels soferts treballadors de la sanitat) i la ciutadania (molts cops representada pels seus membres més radicalitzats).

D’altra banda, l’equitat, la universalitat i la igualtat pel que fa la possibilitat de rebre les prestacions sanitàries són prioritats dels nostres polítics; hi estem absolutament d’acord en el fons, però pensem que per poder-ho fer realitat també cal abocar més recursos tant per donar a conèixer el sistema com per facilitar moure’s al seu si, com per oferir més

JORDI GARCIA

Sala d’espera del CAP de Valldoreix

transparència en la seva gestió, com per contractar traductors i mediadors que ajudin als diferents col·lectius d’immigrants a entendre’l i utilitzar-lo, etc.

Aquest aspecte és important, ja que el desconeixement té com a conseqüència el mal ús, i aquest pot generar fàcilment actituds racistes i xenòfobes dintre la població autòctona, que es sent perjudicada tant en les prestacions com en les subvencions i ajudes. Crec que el mateix es dóna en el món de l’ensenyament.

I per finalitzar l’exposició, un cop descrita la realitat sota la nostra òptica, fent més esment a l’atenció primària, perquè és la nostra, però amb la creença que a grans trets és extrapolable a l’atenció hospitalària i especialitza-

“Per enfrontar-se a les malalties del segle XXI fan falta tècniques que fins ara s’han ignorat” da, voldríem comentar dos aspectes de futur: les patologies emergents i les tècniques terapèutiques i rehabilitadores alternatives.

Tots dos punts estan, al nostre entendre, relacionats en alguns aspectes.

Pel que fa a les patologies que representen gran part de les consultes de primària (ara sí, la realitat hospitalària és molt diferent i segurament complementària) són cada cop més les que tenen un component psíquic o psicosomàtic molt important; serien les angoixes, ansietats, depressions, estrès... sota tota mena de presentacions.

Aquestes consultes que ocupen més de la meitat de les visites han

desplaçat altres tipus de dolències més orgàniques i per tant, la majoria de vegades, més fàcilment guaribles.

Per enfrontar-se a aquestes malalties del segle XXI fan falta tècniques que fins ara han sigut bastant ignorades i deficients a la sanitat pública, entre les quals trobaríem les clàssiques psicoteràpies en grup o individuals, i les més innovadores com tècniques de relaxació, tai-txi, ioga, massatge, homeopatia, flors de Bach...

No ens estenem aquí en el que hauria de ser el pilar del tractament d’aquest tipus de malaltia: la seva prevenció, que passa forçosament per un replantejament dels nostres valors i de la nostra vida.

Lligat amb les patologies que pugen tenim, doncs, encara que no només com a tractament d’aquestes, les terapèutiques alternatives, que al nostre país tenen cada vegada més seguidors i que en països que ens precedeixen en aquests temes ocupen ja un lloc molt important i són, evidentment, subvencionades pel sistema públic de salut. Afegiríem a les que ja hem comentat més amunt, l’osteopatia, l’acupuntura i altres de menys conegudes.

Els responsables de la planificació del nostres serveis públics hauran de tenir en compte, doncs, tant les patologies més prevalents, que han variat substancialment en les últimes dècades, com la incorporació d’aquestes tècniques alternatives a la seva cartera de serveis, si volen oferir una atenció de qualitat i integradora de tot tipus d’usuaris.

Com a conclusió, creiem que mentre no es destinin els recursos que calen per donar una atenció

de qualitat, dintre els terminis de temps i espai adequats, en el vessant mèdic, i correcta pel que fa al confort, seria inútil plantejar-se una reeducació de la població en la utilització dels serveis sanitaris, que contribuís a la seva correcta planificació i utilització.

En aquest procés s’haurà d’escoltar també atentament al ciutadà, tenir en compte les seves necessitats, les seves prioritats, les seves preferències, les seves pors...

Hauríem de començar, doncs, la casa pels fonaments.

El nou govern de la Generalitat, representat per la consellera Marina Geli, ha promès des del primer dia un augment dels recursos que tendeixi a igualar-nos en mooolts anys als països d’Europa exemplars en la despesa sociosanitària pública i en els serveis que presten, tan bon punt s’hagin refet del forat econòmic que els ha deixat l’anterior govern. Pel col·lectiu sanitari, aquest ajornament es fa molt llarg. Esperàvem, com els treballadors de l’ensenyament, que els primers canvis fossin immediats i passats aquests mesos, i amb el pressentiment que en els pròxims tampoc hi haurà canvis significatius, ens comença a flaquejar l’ànim.

Malgrat tot, crec que el nostre sistema sanitari resol els grans problemes de forma ràpida i eficaç (els més petits i quotidians, tal com hem explicat abans, de vegades amb menys diligència) i que la seva dignitat i qualitat es basa, ara per ara, sobretot, en els grans professionals que el sustenten i amb la paciència, moltes vegades fonamentada, de la majoria dels ciutadans.// Asun Reyes Metgessa de família

ESPECIAL SANITAT SANITAT SOCIETAT - ESPECIAL

19

L’excés de sol pot ser perniciós per a la pell

el migdia, quan el sol brilla amb més intensitat i per tant es més perillós.

Cal fer ús d’un fotoprotector o una crema solar resistent a l’aigua, sempre segons el tipus de pell, i aplicar-lo de 20 a 30 minuts abans de l’exposició, renovar-lo cada hora i utilitzar com a mínim un factor 15.

Mentre que per a la muntanya, cal fer servir protectors més alts, gairebé totals, ja que el risc de cremades s’incrementa un 4% per cada 300 metres d’altitud. És important beure aigua per compensar-ne la pèrdua després de llargues exposicions al sol i en el cas dels nens, cal extremar encara més aquestes mesures fent ús de gorres i samarretes per protegir-los totalment del sol.

Els ulls són també molt sensibles a les exposicions del sol, ja que la queratitis, les cremades a la còrnia i a les parpelles, i l’enfosquiment del cristal·lí són alguns dels problemes que podem patir per una exposició incontrolada i excessiva. És per aquesta raó que els oftalmòlegs proposen una sèrie de recomanacions com fer servir únicament ulleres de sol homologades que compleixin les normes ISO de la Unió Europea.

Les ulleres sense homologar provoquen lesions, ja que al ser fosques, fan obrir la pupil·la de manera que els raigs ultraviolats entren sense cap problema a l’ull, i arriben a cremar amb més facilitat i rapidesa. <

Dijous, 8 de juliol del 2004

Els dermatòlegs recomanen com a mínim un fotoprotector de factor 15 els 40 i 60 anys creixi de manera alarmant, ja que el nombre de casos s’ha duplicat en l’última dècada.

Els dermatòlegs asseguren que si una persona es protegeix fins als 18

L’exposició solar sense protecció als ulls pot arribar a cremar la còrnia i a enfosquir el cristal·lí

Encara que les exposicions solars siguin curtes cal protegir-se

PREVENCIÓ > L’astre rei té factors molt positius sobre els éssers humans, per exemple en la millora de l’ànim i l’optimisme i en l’afavoriment de la síntesi de vitamina D; únicament si es pren un màxim

de 15 minuts diaris, millora les malalties de la pell i dóna un bon aspecte. Però d’altra banda, pot provocar cremades irreversibles a la pell i als ulls, insolacions, l’envelliment prematur de l’epidermis i en últim extrem pot ser el responsable

CEDIDA

del càncer de pell. Els dermatòlegs no estan en contra dels banys solars, sempre que es facin correctament i sota un estricte control.

No és casualitat que l’augment del càncer de pell entre la població espanyola d’edat compresa entre

anys amb un fotoprotector de factor 15 com a mínim, el risc de patir un càncer de pell en l’edat adulta es redueix fins a un 80%. El càncer de pell en l’actualitat és tant virulent que és summament important extremar les mesures de precaució quan ens exposem al sol.

Per no tenir problemes amb la pell, és molt important controlar el temps d’exposició. El bronzejat ha de ser progressiu, amb exposicions curtes i amb molta precaució durant

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

20

Dijous, 8 de juliol del 2004

OPINIÓ

L’estiu i els nens l final de la primavera i l’estiu són, per als nens, etapa d’increment i diversificació d’activitat a l’aire lliure. I el lleure, el trasllat a zones de muntanya o de platja on passar les vacances, el bon temps i l’augment de les hores de llum natural conviden a potenciar-les.

L’arribada del solstici d’estiu multiplica les festes i celebracions locals a l’aire lliure: fogueres, correfocs, focs artificials, jocs, esports, excursions, curses, campaments, focs de camp, barbacoes, banys, piscines, parcs aquàtics, etc.

Totes aquestes activitats comporten riscos que cal preveure.

En prevenció es diu que no és possible evitar una contingència si no es coneix. Per tant, cal que llegiu aquestes línies, que us en recordaran algunes de les més freqüents.

Potser les primeres que cal tractar són les derivades del contacte amb el medi ambient estacional: 1. L’exposició al sol. Per més que s’ha avisat per tots els mitjans de comunicació, sempre ens arriben nens que han estat incorrectament exposats al sol. L’exposició al sol genera cremades cutànies, cremades de llavis i conjuntiva ocular, cops de calor i erupcions cutànies del tipus de la sudamina, més importants com més baixa és l’edat del nen. Els menors d’un any no

E

gratis

haurien de ser exposats al sol, ni tan sols amb fotoprotectors. És coneguda la relació de les cremades de la pell en els nens amb l’aparició de lesions malignes en edats ulteriors. Consulteu el pediatre per fer un pla d’exposició al sol per als nens en funció del seu tipus de pell.

2. Exposició a agents agressors exteriors (la temperatura). Les lesions tèrmiques per calor o fred

“Els nens són agosarats i tenen poca experiència per a la seva protecció” són evitables si hi pensem. Hem vist a l’estiu problemes de congelació d’excursionistes que han realitzat una ascensió en temps estival a altes temperatures durant el dia amb roba inapropiada i que, per canvi de temps inesperat, han hagut de pernoctar a alta cota sense l’abric adequat. També s’ha de considerar que l’altura ens apropa al sol i les seves radiacions són més perilloses. Les excursions per àrees boscoses convé fer-les amb roba gruixuda per evitar les esgarrinxades i l’agressió d’insectes, aràcnids, artròpodes i altres animalons. També el calçat ha de ser l’a-

dequat al terreny que es trepitjarà.

Si es tenen lesions és important protegir-les i desinfectar-les. Hi ha al mercat bons repel·lents de mosquits.

3. L’aigua. És un altre element que, buscat en temps de calor, es pot mostrar hostil. Els banys amb aigua freda i el seu contrast amb les altes temperatures estivals són causa d’hidrocució, conegut per la gent com a tall de digestió. Però no és aquest l’únic perill, tot i que els nens a les escoles aprenen actualment a nedar, són molts els accidents en rius, piscines, parcs aquàtics i en el mar d’ofegaments, generalment per imprudències o manca de vigilància.

4. Accidents. La vida a l’aire lliure, l’increment d’activitats poc habituals i el mateix atreviment de l’edat, fa que els accidents siguin un dels capítols que es cobren més lesions a l’edat infantil. Per ordre d’importància i transcendència tenim els accidents de trànsit, d’alta prevalença encara, cremades degudes al foc (barbacoes, focs de camp, fogueres de Sant Joan, correfocs artificials, llamps en tempestes estivals, etc.) i els accidents per caigudes, cops i altres ferides.

5. Infeccions. Les ferides a la pell, si no es netegen bé i es protegeixen, en aquest temps s’infecten fàcil-

ARXIU

Els banys amb aigua freda poden provocar talls de digestió

ment. Cal parar atenció a la seva cura.

6. Intoxicacions alimentàries. Les altes temperatures, la presència de més insectes vectors de malalties, el costum del consum de begudes i plats freds en l’alimentació estival faciliten la contaminació d’alguns aliments, la qual cosa afavoreix els trastorns intestinals i digestius amb molta freqüència. Entre ells els productes làctics, les amanides i els preparats crus o cuits amb ous (maionesa, beixamel, pastissos, nata, crema, etc.). També en els viatges a països de baix perfil sani-

tari es recomana el consum de begudes embotellades sanitàriament per tal d’evitar malalties transmeses per l’aigua.

Cal recordar que els nens són individus amb comportaments agosarats, amb poca experiència personal per a la seva protecció, que són la nostra responsabilitat i que són el futur de la nostra societat. Això fa que el govern, l’administració, els sanitaris i els pares esiguem obligats a tenir cura de la seva seguretat.// Dr. José Vicente Hernández Pediatre. Hospital General de Catalunya

CLUB DEL SUBSCRIPTOR DIJOUS 16 JULIOL

CADA SETMANA

TOTS ELS DIMARTS

CADA DIA

www.totemviatges.com CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE

Entrades gratis per a dies feiners als cinemes Cinesa de Sant Cugat

2 entrades per al I Festival de Música de Cambra al Monestir Òpera de cambra de Sant Cugat

Descomptes especials per als subscriptors

20% de descompte en tots els serveis (vàlid per a familiars directes)

Al fer-vos socis del Club Vins Noé us regalaran una subscripció a EL DIARI DE SANT CUGAT i a la revista Mi Vino (6 mesos)

CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LA RESERVA

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORS QUE TRUQUIN A EL DIARI

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

INFORMACIÓ: TEL. 93 589 19 83 WWW.VINSNOE.COM

C/ Sant Jordi, 37

C/ Sant Jordi, 37

Tel. 93 589 62 82

Tel. 93 589 62 82

Doctor Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 totem@gruposercom.com

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57 Horari de 9 a 19 h.

No tanquen al migdia

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

Avda. Torre Blanca, 3

93 589 62 82

Tel. 93 589 19 83

ESPECIAL SANITAT SANITAT SOCIETAT - ESPECIAL

Dijous, 8 de juliol del 2004

21

ESTIU I INFANTS

Josep Maria

Coromines Metge pediatre

“Educar no és consentir” Exerceix com a pediatre des de fa 35 anys, però ara en fa 25 que va decidir traslladar la seva consulta a Sant Cugat, alternant-la amb la seva feina com a metge a l’hospital infantil de la Vall d’Hebron durant 15 anys. Al llarg de la seva carrera, aquest fill de pediatre les ha vistes de tots colors, però dia a dia confirma que la seva feina cada cop li és més gratificant, com ell diu: “amb el temps, m’he anat enamorant de la meva feina”. El doctor dóna les claus per passar un estiu sense riscos sanitaris per als infants, basat en la conscienciació dels més grans.

-¿Quines són les patologies infantils més típiques de l’estiu?

-Fins fa poc, a l’estiu teníem sobretot les diarrees, però en aquest estat del benestar que tenim ara hi ha moltes patologies derivades de l’excés de bany. Com que els nens es banyen hores i hores, veiem molts infants amb mal de coll, otitis, conjuntivitis, i amb problemes derivats de la irritació de diferentes mucoses pel clor de les piscines. És clar que a això també hi contribueix el consum de begudes fredes i de gelats.

-¿Com es poden combatre?

-Hi ha una sèrie de patologies que apareixen perquè als nens se’ls deixa fer el que volen. Educar no és consentir.

No em sembla correcte que se li permeti fer al nen el que vol, que tingui tots els gelats que vulgui, begudes fredes, i que passi molt de temps a la piscina. S’hauria de ser una mica més responsable i conscient. Per exemple, l’obesitat es dóna en part perquè els nens es passen moltes hores davant el televisor o l’ordinador i no juguen, s’alimenten malament, i com que no fan esport no cremen. Actualment tenim un 25% de criatures obeses.

-¿Cada quant recomana portar el nen al pediatre?

-Depèn, durant el primer any recomano una visita al mes perquè les vacunes i l’alimentació van molt lligades als mesos. A partir de l’any les visites es van espaiant, i quan els nens són més grans, una o dues visites l’any, fins als 15 o 16 anys, de moment, perquè com la vida s’allarga, els metges de capçalera volen que els pediatres assumeixin pacients fins a l’adolescència.

-¿Com afecten les vacunes?

-Hi ha algunes vacunes que provoquen febre. Jo el que faig gairebé sistemàticament quan vacuno una criatura és recomanar als pares que li donin algun antitèrmic dins de les 24 hores i normalment no hi ha cap problema.

-¿Per què les al·lèrgies són cada cop més generals i agressives?

-És una de les conseqüències de viure en el primer món, tan industrialitzat,

amb tantes calefaccions, cotxes i aires condicionats. A mi em sembla vergonyós que ara es plategin reduir un 0,4% l’emissió de diòxid de carboni, per acostar-se al tractat de Kyoto. Respirem un aire totalment contaminat, i això afecta les vies respiratòries i els aliments que mengem. Segons els tèc-

JORDI GARCIA

-Això és un tema que depèn molt dels pediatres. Hi ha gent que explica moltes coses i gent que n’explica molt

“Segons els tècnics, d’aquí a 25 anys, el 25% de la població del primer món tindrà alguna al·lèrgia” nics, d’aquí a 25 anys, el 25% de la població del primer món tindrà al·lèrgies, és a dir, 1 de cada 4.

-Segons Europa Press, una contaminació més baixa reduiria un 20% les malalties infantils a Europa. ¿Quines patologies deriven de la contaminació?

-Tot això produeix una gran proliferació dels virus, que en un ambient contaminat i enrarit sobreviuen de mala manera. Veiem moltíssimes més infeccions que abans, com les erupcions primaverals, que cada cop són més freqüents tot l’any, i la varicel·la, que ara és tot l’any, i que abans era una malaltia exclusivament primaveral.

La massificació i la contaminació evidentment afecten.

-¿A què es deuen tants trastorns alimentaris entre els nens a l’estiu?

-El temps d’oci afavoreix una certa disbauxa, i els primers que anem fora d’hores sóm els pares.

-A més, hi ha molts infants que s’alimenten de llaminadures...

-Però, qui els hi finança? Qui els ho permet? El consum d’aquests productes fa proliferar els mals hàbits alimentaris, com menjar malament i entre hores, i això se suma al problema de les dents i de no seguir un ritme adequat i d’acord amb l’alimentació en edat de creixement.

-¿Creu que els pares tenen suficient informació sobre les malalties dels nens?

poques. Penso que els pares han d’estar molt informats de tot el que els passa als seus fills. Jo intento argumentar sempre el que fem.

-¿Quin ha estat el cas que més li ha compungit?

-Han estat dos casos. Una vegada, tocant la panxa a un nen li vaig descobrir un tumor. El fet de palpar aquell tumor des de fora és una impressió que dubto que oblidi mai. L’altre cas va ser al principi d’implantar-se aquí la vacuna del xarampió, que és una malaltia que em fa molt de respecte, ja que de vegades té complicacions molt greus; actualment encara mor mig milió de persones a l’any en tot el món. Hi havia gent que al principi no estava d’acord amb la vacuna. Un dia va ingressar un nano en coma per culpa del xarampió, i la impressió de

veure’l inconscient amb els granets va ser terrible. Aquell nen va morir i sé que amb una vacuna s’hagués salvat.

Aquest cas també va afectar molt el cap de pediatria de l’hospital de la Vall d’Hebron, que va dir que no entenia com era possible que en l’actualitat encara hi hagués gent que no creia en aquella vacuna.

-I com a experiència més gratificant?

-El dia que hi ha un problema gros i el pots resoldre. El moment en què vénen els pares, es posen a plorar i t’abracen agraïts. En aquests casos és quan penso que realment val la pena fer aquesta feina. // M. Sagalés i Mas

22

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

Destinacions amb vacunació obligada Febre groga, hepatitis i fins i tot la ràbia assetgen els turistes SALUT I VIATGES>D’un viatge, tothom vol emportar-se un bon record i no una malaltia endèmica.

Però, malauradament, quan es va de vacances a algunes destinacions d’Àfrica, Àsia o Sud-amèrica és fàcil que a més de postals, collarets i regals per als parents, el viatger torni amb paludisme, febre groga, hepatitis A o B, tètanus o, fins i tot, amb la ràbia.

La prevenció mitjançant les vacunes i el control higiènic de l’aigua i els aliments són les principals mesures que cal adoptar per evitar tornar a casa amb alguna d’aquestes malalties, segons es recull en el Reglament Sanitari Internacional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes normes tenen com a objectiu protegir la salut individual dels viatgers, però també prevenir la propagació internacional de les malalties i el brot d’epidèmies, un risc que podria ser molt comú arran de la popularització del turisme de llargues distàncies.

La de la febre groga, obligatòria En el cas de malalties com la febre groga, alguns països exigeixen un certificat internacional de vacunació als viatgers procedents de destinacions com Brasil, Colòmbia, Congo o Burkina Faso que volen travessar la seva frontera. La vacuna contra aquesta malaltia està regulada per

una normativa internacional i la seva administració està recomanada a tots els turistes que viatgin a zones infectades d’Àfrica, Amèrica Central i del Sud. L’efecte protector de la vacuna comença als 10 dies de la primera administració i des del primer dia si és una revacunació. El seu període de validesa és de 10 anys i cal anar amb

Sense vacuna per a la malària Una de les malalties més esteses a tots els països tropicals és el paludisme o malària, trasmès per la picada del mosquit Anopheles.

Per desgràcia, avui dia encara no s’ha descobert cap vacuna contra aquesta afecció, que cada any contrauen milers de viatgers, i per això l’única mesura per evitar contraure la malària és la protecció contra la picada del mosquit que la transmet. Vestir amb roba fosca de màniga llarga, que tapi la gran part del cos i utilitzar repel·lents d’in-

sectes a base de dimetilaftalat o dietil-toluamida és el millor en estades a l’aire lliure. A les habitacions és recomanable utilitzar insecticides i aparells elèctrics que s’endollen al corrent, impregnats amb piretrines sintètiques. També es pot començar a prendre medicació específica, sota prescripció mèdica, una setmana abans del viatge per evitar el contagi. La medicació ha de ser ininterrompuda i ha de continuar fins a quatre setmanes després de les vacances.

compte amb les contraindicacions en embarassades, nens petits i persones amb alteracions immunitàries.

Les més recomanades Una altra vacuna recomanada, però no obligatòria, per als viatgers que visitin qualsevol part del món és la del tètanus. Si la cartilla de vacunacions generals de la persona és correcta, només cal una dosi de record cada 10 anys. En cas contrari, caldrà administrar la dosi corresponent.

El turista que no estigui immunitzat i visiti l’Índia, Egipte, Paquistan o Angola s’haurà de vacunar contra la poliomielitis, una malaltia gairebé eradicada a tot el món, però que encara persisteix en algunes zones tropicals. També són freqüents en països en vies de desenvolupament la meningitis meningocòccica, a països subsaharians com Etiòpia, Eritrea, Benin i també a l’Aràbia Saudita, i les hepatitis A i B, a la majoria de zones tropicals. La vacunació és efectiva en tots tres casos, amb una validesa de 3 anys en el primer i 5 en els altres. No passa el mateix amb la vacuna contra la febre tifoide, present al Marroc, Egipte, Argèlia o Cambodja, la immunització de la qual és limitada. En aquest cas, la millor prevenció és l’atenció a la higiene de begudes i aliments. Altres malalties prevenibles mitjançant la vacunació són les encefalitis centreeuropea i japonesa, freqüents a les zones rurals. Si es visiten només àrees urbanes no cal vacunar-se.

Dijous, 8 de juliol del 2004

Centres de vacunació internacional Serveis de Sanitat Exterior Bergara, 12, baixos Barcelona - Tel. 93 520 96 63 De dilluns a divendres de 9 a 14 h Centre d’Atenció Primària Drassanes. Unitat de Vacunacions Internacionals Av. Drassanes, 17-21, planta baixa Barcelona - Tel. 93 443 05 07 De dilluns a divendres de 9 a 14 h de juny a setembre i de 15 a 19.30 h la resta de l’any Centre de Vacunacions Internacionals Hospital Clínic Rosselló, 163, 5a planta Barcelona - Tel. 93 227 54 07 De dilluns a divendres de 8.30 a 16 h Hospital de Bellvitge. Servei de Medicina Preventiva Feixa Llarga s/n Ed.Antiga Escola d’Infermeria. 4a planta L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 260 74 46 De dilluns a divendres de 9 a 14 h Més informació a internet a: www.gencat.net/salut www.msc.es

Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT

23

24

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

Dijous, 8 de juliol del 2004

ELS PROFESSIONALS OPINEN>

La majoria d’especialistes consultats coincideixen a afirmar que l’estat de salut dels santcugatencs és acceptable. Tot i així, els metges recomanen acudir de manera periòdica a la consulta dels facultatius per fer revisions periòdiques i garantir el manteniment d’un bon estat de salut.

Com està la salut dels santcugatencs?

“La salut no és només l’absència de malalties, sinó l’harmonia física i mental”

-Hi ha una bona sanitat a Catalunya?

Ángela Olaru

-Els catalans en general estan força sans però podrien estar millor.

Doctora quiropràctica

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r 5a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 544 28 52

“Hi ha moltes mancances a l’hora de prevenir afeccions bucodentals comunes”

Maria Jaume Clínica dental

-A primera vista, sí. Jo he exercit la professió tant a Califòrnia com a Itàlia abans d’instal·lar-me a Sant Cugat i penso que la sanitat a Catalunya està per damunt de la italiana i és molt semblant a la nord-americana.

-Estan bé de salut els catalans?

-Hauríem de ser més disciplinats i fer-nos revisions més sovint?

-La salut no és només l’absència de malalties o símptomes de dolor, també és el benestar mental i social. Una persona està sana quan a més de no tenir cap símptoma se sent tranquil·la, serena, plena de vitalitat i en harmonia amb el seu entorn, sense límits d’edat. Es pot arribar a un estat de plena salut i mantenir-lo si ens responsabilitzem de la pròpia cura i anem a les revisions i fem els tractaments de manteniment amb regularitat.

-I a l’estiu, què hauríem de fer?

-És el moment de carregar les bateries i s’hauria de fer bondat. Dormir el suficient, beure aigua, respirar aire de qualitat, menjar sa, fer exercici...

-Hi ha una bona sanitat a Catalunya? Com estem de salut els catalans?

-En general sembla que el nostre és un bon sistema sanitari, però caldria més inversió i un gran acord entre tots els agents implicats per millorar-lo. Respecte a la salut dental, que és la meva especialitat, no estem al nivell adequat.

Hi ha mancances sobretot en la prevenció de les malalties bucodentals més habituals a tots els nivells familiars. Fa més de 10 anys que dirigeixo la meva consulta a Sant Cugat i progressivament he detectat més conscienciació entre els pacients de totes les edats.

-Hauríem de ser més disciplinats i fer-nos més revisions mèdiques?

Pg. Sant Magí, 22 Despatx 13, 2a planta 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 23 35

“Durant les vacances no estem menys malalts, és que tenim altres preocupacions”

Carles Güell Espai Mèdic Sant Cugat

-Indiscutiblement, durant les revisions periòdiques es detecten els problemes amb molta anticipació, per tant els tractaments preventius són molt eficaços i ens permeten estalviar temps i diners. Per la nostra clínica passen a diari molts pacients, i amb tots parlem de prevenció. Posem una cura especial a explicar-los les pautes que cal que segueixin, i fem programes que els permeten solucionar problemes que amb el pas del temps es podrien complicar, posant l’última tecnologia al seu servei. Cada cop més pacients porten els seus fills a fer revisions, els mateixos pediatres els ho recomanen. Tant és així que a la nova clínica hem tingut en compte els més petits a l’hora de dissenyar la sala d’espera, el jardí i els boxes de tractament. A l’estiu, amb l’arribada de les vacances, ens posem potser menys malalts i per contra hi ha més accidents (carretera, platja, muntanya...). Nosaltres a més de fer tractaments planificats, rebem pacients en situació d’urgències i la quantitat no és inferior a la de l’hivern. A l’estiu, es produeixen molts accidents típics d’aquesta època per capbussades a les piscines, caigudes anant en bicicleta i activitats físiques a l’aire lliure en general.

-Hi ha una bona sanitat a Catalunya?

-A Catalunya, com a la resta d’Espanya, tenim un bon model sanitari si el comparem amb altres models europeus. Els que poden estar descontents amb aquest sistema són aquells que no troben una resposta ràpida als seus problemes per un col·lapse als serveis sanitaris, que en molts casos pot ser per una sobredemanda i en altres per la saturació principalment de l’accés als especialistes.

-Estan bé de salut els catalans?

-L’estat de salut dels catalans opino que és bastant acceptable. L’augment d’informació sobre les principals patologies, els signes inicials que ens diuen que hem d’anar al nostre metge de capçalera, i els programes de prevenció de les principals patologies, determinen un diagnòstic precoç de les malalties i cada cop una més ràpida i bona resolució d’aquests problemes.

-I a l’estiu, què hauríem de fer?

C/ la Mina, 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 13 10

-No és que amb les vacances i el bon temps estem menys malalts, sinó que en aquesta època les persones comencem a preocupar-nos d’altres temes i estem menys pendents de les nostres dolences. Pensar en les vacances, la platja, la muntanya, la revisió del cotxe... ens distreu i aquella dolença o molèstia passa a segon terme. De vegades deixar temes fins després de les vacances fa que les complicacions augmentin i els tractaments s’allarguin.

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

Dijous, 8 de juliol del 2004

25

ELS PROFESSIONALS OPINEN>

Sembla que a l’estiu, el percentatge de persones amb malalties comunes disminueix, potser pels canvis en l’estil de vida i en la temperatura o perquè el cap es distreu amb altres tipus de preocupacions. En canvi, cal anar amb compte amb els accidents, perquè en lloc de minvar, augmenten.

Com veuen els metges la salut dels santcugatencs?

“A l’estiu ens posem menys malalts però augmenten els accidents de tot tipus”

Xavier Tarragó Policlínic Sant Cugat

-Hi ha una bona sanitat a Catalunya?

-Jo crec que hauríem de distingir dues qüestions quan parlem de sanitat al nostre país. En primer lloc, hem de referir-nos a l’assistència hospitalària, on segurament complim els estàndards europeus i estem ben posicionats; però hi ha una segona part, que és l’assistència primària, on els problemes són evidents per a qualsevol usuari que utilitzi la xarxa pública. Hi ha dos problemes bàsics i greus en aquest nivell, que són les llistes d’espera i el fet de no poder triar el metge si no és dins la mateixa xarxa. Pel que fa a la segona part de la pregunta, probablement estem als nivells de salut correctes però hi ha algun aspecte preocupant, sobretot entre la població jove, que són els malalts potencials de futur; en aquest grup, com ja és conegut, el consum de tabac i alcohol augmenta i no diguem el consum d’altres drogues que estan introduïdes fortament i des de molt aviat entre els joves.

-Estan bé de salut els catalans?

-Em sembla que no hem de ser alarmistes i actuar amb sentit comú.

Imaginem un home o una dona de 30 anys, sense antecedents familiars ni personals de malalties importants, sense hàbits de consum de tabac ni alcohol, que fa esport regularment i que és vegetarià. En aquest cas és suficient la revisió mèdica anual, que segurament li practiquen al lloc de treball.

-I en altres casos?

-Ara bé, si aquesta mateixa persona és obesa, fuma i té antecedents de diabetis i hipertensió a la família, aleshores estem davant de tot un altre panorama i les actuacions han de ser diferents. De tota manera, hi ha controls mèdics que són obligats; sabem que convé revisar la pròstata dels homes de més de 40 anys, sabem que les dones s’han de fer mamografies i revisions ginecològiques periòdicament i sabem que els fumadors s’han de fer espirometria a partir dels 35 anys.

-I a l’estiu, què hauríem de fer? Estem menys malalts?

Rbla. del Celler, 129-131 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 69 79

-Sí, a l’estiu ens posem menys malalts segurament per factors ambientals i psicològics, fa menys fred, el dia és més llarg, estem de vacances etc. Però la contrapartida és l’augment dels accidents de tot tipus, no només de trànsit, justament perquè la mobilitat i les activitats en contacte amb la natura són practicades multitudinàriament.

“El nivell dels professionals és bo, però hi hauria d’haver més metges als centres públics”

-En general, creu que hi ha una bona sanitat a Catalunya?

Cristina Majoral Santi Puyal

-Crec que des del punt de vista del pacient, convindria prendre més consciència de la importància d’acudir a les revisions preventives.

Centre Òptics d’òptics i optometristes

-Penso que sí que tenim una bona sanitat. El nivell professional dels metges és bo, però hi hauria d’haver un major volum de professionals en la medicina pública.

-I com estem de salut els catalans?

-Hauríem de ser més disciplinats i fer-nos revisions més sovint?

-Pel que fa a la salut dels ulls, convé distingir entre la revisió visual d’un adult i d’un nen. Les exploracions visuals infantils es recomanen com a mínim una vegada a l’any, per tal de valorar si les capacitats visuals que intervenen en l’aprenentatge escolar són adequades a l’edat del nen. Com a màxim, convé que els infants es facin el primer examen visual abans dels 5 anys d’edat.

-I pel que fa als adults?

-En aquest cas, convé que es facin revisions visuals almenys cada 2 anys.

-A l’estiu, amb l’arribada de les vacances, sembla que ens posem menys malalts, però en canvi el nombre d’accidents augmenta.

Xerric, 29 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 61 61

-A l’estiu, l’augment d’activitats d’oci i esport que es realitzen durant les vacances poden ajudar a augmentar la freqüència de traumatismes, també oculars, així com d’altres patologies. Pel que fa als ulls, augmenta el risc de contagiar-se de conjuntivitis al·lèrgiques per banys a les piscines i també es donen més casos d’alteracions oculars provocades per no protegir-se correctament dels raigs solars. En aquesta època, convé molt cuidar-se.

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

26

Dijous, 8 de juliol del 2004

OPINIÓ

La sanitat a Sant Cugat a presentació de la cinquena edició del Butlletí Econòmic de Sant Cugat celebrada al Sant Cugat Hotel & Restaurant el dia 22 de juny és una bona oportunitat per reflexionar sobre la situació i evolució recent del municipi. En aquest Butlletí Econòmic, que elabora el grup de recerca Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament, es pot trobar diversa informació referent al municipi tant des d’un vessant econòmic com social. Es tracten temes com la demografia, l’activitat econòmica i empresarial, l’ocupació, la contractació, l’habitatge, el transport, l’ensenyament i la sanitat i serveis socials, entre d’altres.

Concretament, en el tema de la sanitat es constata que l’any 2001 al municipi hi havia 15 farmàcies, que en relativitzar-les pel nombre d’habitants, donaven lloc a un índex de 0,3 oficines de farmàcia per cada mil habitants. Aquest índex eraser inferior al de la comarca del Vallès Occidental, al de la província de Barcelona i al del global de Catalunya. Si en comptes de comparar Sant Cugat amb àmbits més grans ho fem amb els municipis de l’entorn, es pot comprovar que l’índex del nombre de farmàcies per mil habitants és més gran que el de Cerdanyola, on hi havia

L

0,27 farmàcies per mil habitants, però inferior al de Rubí i Terrassa, que presenten un índex de 0,32 i al de Sabadell, on hi havia 0,35 farmàcies per cada mil habitants.

En l’actualitat, a Sant Cugat hi ha una farmàcia més que en l’any 2001, és a dir, n’hi ha 16, però el creixement de la població del municipi fa que si considerem el nombre de farmàcies per mil habitants no s’hagi produït cap augment

Hi ha diversos fronts oberts per tal de millorar l’atenció sanitària a Sant Cugat significatiu.

D’altra banda, l’atenció primària a Sant Cugat es pot rebre al CAP de Sant Cugat, al CAP de Valldoreix i als consultoris de la Floresta i Torre Blanca. En aquest cas, i malgrat la no gaire llunyana entrada en funcionament del CAP de Valldoreix, situat al costat de l’estació dels FGC, s’ha posat de manifest una certa saturació pel que fa als metges de família i alguns especialistes. El pla del govern de la Generalitat per ampliar les plantilles dels centres d’atenció primària portarà un nou metge de família a la ciutat. Així mateix, l’Ajuntament

preveu la construcció d’un tercer centre d’atenció primària a prop de la cruïlla que formen la carretera de Vallvidrera i la de Rubí. De tota manera, la conselleria de Sanitat, tot i tenir en compte aquesta possibilitat, sembla més orientada a intentar cobrir les necessitats de metges a Sant Cugat en el CAP de Valldoreix que no pas a augmentar el nombre de centres d’atenció primària al municipi. Això fa que el tercer CAP podria trigar a veure la llum.

Darrerament, els ajuntaments de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal van proposar a la consellera de Sanitat que es dotés aquests municipis d’un hospital propi, que donaria servei a un total de 150.000 possibles usuaris i que ara per ara han d’anar al de Terrassa. En aquest cas, la conselleria de Sanitat està estudiant aquesta possibilitat en el marc de la seva planificació futura. El Departament de Sanitat també es planteja fer a Sant Cugat un hospital lleuger. Es tractaria d’una instal·lació que tindria tots els serveis d’un hospital excepte el llits.

Per tant, hi ha diversos fronts oberts per tal de millorar l’atenció sanitària a Sant Cugat. La majoria de les propostes vénen provocades per la insuficiència i saturació d’alguns

ARXIU

Exterior del CAP de Sant Cugat

dels serveis. En aquest sentit, cal tenir en compte que la població de Sant Cugat supera ja la barrera dels 70.000 habitants amb un creixement molt important en els darrers anys. Així, entre els anys 1996 i 2003, la població del municipi ha crescut gairebé el 50%, i ha passat de tenir menys de 48.000 habitants als 70.664 que hi havia el desembre del 2003. És necessari que a aquest espectacular augment de la població segueixi, en un termini breu, un increment important de diversos

tipus d’infraestructures i serveis.

L’adequació dels serveis a l’augment de la població, però, no ha estat, en l’àmbit concret de la sanitat, tan immediat com caldria demanar. És per això que cal continuar demanant a les administracions la millora de la sanitat al municipi.// José Ramón García Sanchis Membre del Grup de Recerca AQR professor titular d’Economia Aplicada, Universitat de Barcelona

Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT

27

28

PUBLICITAT

Dijous, 8 de juliol del 2004

Dijous, 8 de

juliol del 2004

CULTURA

29

La Canals Galeria d’Art,amb el Fòrum de les Cultures L’espai d’art local participa en una mostra simultània d’Art Catalunya EXPOSICIÓ> a Canals Galeria d’Art s’ha convertit en el punt de trobada de l’obra de quatre artistes procedents de diferents països gràcies a l’exposició Un món proper, un món divers.

La mostra forma part de tot un itinerari organitzat per l’associació de galeries d’art contemporani Art Catalunya, que presenta, sota el títol Art Catalunya amb el Fòrum, un total de dotze exposicions simultànies inserides dins de la programació del Fòrum 2004 de les Cultures.

La Canals Galeria d’Art, com a galeria associada a Art Catalunya, participa al costat d’onze galeries més en un recorregut per les tendències i els llenguatges plàstics d’arreu del món. “El Fòrum tracta de la multiculturalitat i del diàleg, entès també com el diàleg entre les diferents maneres

L

CEDIDA

‘Un món proper, un món divers’ es pot visitar a la Canals fins al 8 de setembre

d’entendre les arts visuals”, aclareix el vocal de premsa d’Art Catalunya i director de la Canals Galeria d’Art, Josep Canals.

Exposició a quatre mans Un món proper, un món divers presenta quatre maneres de veure i viure l’art a través de l’o-

Lluís Ribas prepara una primera incursió en el món del cinema CURTMETRATGE > L’artista i galerista local Lluís Ribas s’inicia en el món del cinema amb un curtmetratge que filmarà després de vacances. Un dels primers passos per a la realització de la pel·lícula ha estat el càsting, en el qual ha resultat escollit l’actor santcugatenc Jaume Pla. Una reflexió a l’entorn de la recerca de la felicitat és el tema central de la primera pel·lícula de Lluís Ribas com a director cinematogràfic. El curtmetratge, ambientat a Mallorca, serà filmat íntegrament a Palma i durarà 11 minuts. Ribas espera que “aquest sigui un primer pas i la primera part d’una trilogia”.

Jaume Pla, coprotagonista del curt El càsting per trobar els actors va tenir lloc el mes passat i va comptar amb el suport, tècnic i de personal, de Canal 4. Les proves van servir per triar, entre altres actors, Jaume Pla, que interpretarà el paper coprotagonista del curt.

Pla, entusiasmat amb el projecte, participarà també en la segona pel·lícula de la trilogia. “Tot i que les tres històries seran independents, voldria que els actors repetissin. En Jaume Pla ja l’he fitxat per a la segona”, explica Ribas.

Ribas, a més, comptarà amb “un

equip tècnic i de producció molt jove”, tal com el qualifica ell mateix. El pintor i ara realitzador cinematogràfic reconeix que s’ha volgut envoltar d’una sèrie de persones “professionals però joves i entusiastes alhora”.

El rodatge començarà el 23 de setembre i s’allargarà una setmana. <

bra de Fiona Morrison, Anna Lentsch, Roger Voelker i Salvatore Garau. El treball d’aquests quatre creadors va en línies clarament diferenciades i abasta temes com la religió, els respecte a la natura, física i humana, i la ciutat.

La santcugatenca d’origen andorrà Fiona Morrison, després del seu pas pel món de la pintura, s’ha centrat els últims anys en la fotografia i ofereix una obra plena

AVUI INAUGURAC IÓ

de connotacions simbòliques que enllacen la natura amb la figura humana. El nord-americà Roger Voelker, de la seva banda, investiga els contrastos entre l’home i les computadores a través d’una pintura expressionista que combina materials i tècniques com el collage. Les textures i l’austeritat del color són els trets diferencials de l’obra de la belga Anna Lentsch.

La pintura de l’italià Salvatore Garau, finalment, evoca els paisatges de l’inconscient i una visió romàntica dels seus mons interiors, utilitzant primordialment el color negre i els clars de la mateixa tela.

Ventall d’espais, ventall d’artistes Un dels valors de l’última iniciativa d’Art Catalunya és, segons Canals, “la seva presència en el conjunt del territori català”. De la dotzena de galeries d’art que hi participen, la meitat estan ubicades a la ciutat de Barcelona, mentre que les sis restants estan situades fora de la ciutat comtal, amb presència a les quatre províncies del Principat.

L’altra característica destacada pel director de la Canals és el fet que les diferents exposicions “apleguin artistes de pràcticament tots els continents”. Per Canals, “les galeries catalanes són molt dinàmiques i organitzen moltes exposicions, però normalment presenten l’obra dels artistes locals i poques vegades ofereixen un ventall tan ampli amb gent de fora”.

Les diferents mostres que componen Art Catalunya amb el Fòrum s’allargaran fins a principi de la temporada vinent. En el cas de Sant Cugat, l’exposició Un món proper, un món divers es pot visitar a l’espai d’art del carrer de la Creu durant tot l’estiu, fins al 8 de setembre. // Eva Arasa

ANA GARCÍA “PINTURA JOVE’04”

CLUB SOCIS FONS D’ART XVIII ANIVERSARI

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

CULTURA

30

ESTRENA DE ‘BELLES PEDRES VELLES’ AL CLAUSTRE El claustre acollirà demà divendres, 9 de juliol, l’estrena absoluta de Belles pedres velles, de Rafael Blanch, dins del marc del I Festival de Música de Cambra al Monestir. L’obra, dedicada a Sant Cugat i al seu monument més emblemàtic, serà interpretada per l’Harmonia Quintet de Vent.

L’Harmonia Quintet de Vent es va fundar l’any 1986 i, a hores d’ara, s’ha convertit en un referent en el panorama de la música de cambra a Catalunya. El conjunt està format per Joan Albert Botet, a la flauta; Xavier Blanch, a l’oboè; Josep Fuster, al clarinet; Lleonard Castelló, al fagot; i Joan Carles Chordà, a la trompa. El concert de demà començarà a les 10 de la nit i, a més de l’estrena de Belles pedres velles, el quintet ha escollit un repertori variat amb obres del romanticisme, el classicisme i el segle XX. Aquest és el cinquè concert del I Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat.

La tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, assegura que, “fins ara, l’acollida del públic ha estat molt bona i la qualitat dels concerts també és molt bona. Tothom en surt molt satisfet perquè poder escoltar música de qualitat en aquest marc incomparable, com és el claustre del Monestir, no passa cada dia. Aquest any hem iniciat el festival i esperem poder-lo

repetir l’any vinent”.El I Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat compta amb el patrocini de Deutsche Bank i s’allargarà fins al pròxim 23 de juliol. <

EL GRUP MEDITERRÀNIA IMPULSA UN TAST CULTURAL El Grup Mediterrània de la Unió Santcugatenca organitza per a aquest divendres i dissabte, 9 i 10 de juliol, un tast de les cultures catalana, basca i grega. Aquesta activitat està programada dins dels actes que es fan a la ciutat amb motiu del Fòrum de les Cultures 2004 i es divideix en un tast gastronòmic, que tindrà lloc demà a la plaça d’Octavià, a partir de les 8 del vespre, i una actuació dissabte, a partir de les 10 de la nit, a la plaça de l’Om. El tast gastronòmic, que se servirà a un preu de 3 euros, consisteix en un plat amb botifarra, mongetes, mussaca, un parell de montaditos i una llesca de pa amb tomàquet. Per beure hi haurà un got de cava, txacolí o licor grec. Després del sopar, els organitzadors oferiran un taller de danses obert a tots els assistents.

L’espectacle de dissabte començarà amb l’actuació del Grup Mediterrània i, seguidament, intervindran els grups convidats de Grècia i del País Basc.

El Grup Mediterrània va néixer l’any 1994 amb la intenció de recuperar les danses del coreògraf Salvador Melo i representar el folklore dels Països Catalans. <

El Cor Infantil presenta un CD amb música pop ACTUACIÓ > El Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat ofereix aquest diumenge, 11 de juliol, a les 10 de la nit, el concert Pop-Hits, previst inicialment dins dels actes de la Festa Major. L’actuació, organitzada conjuntament per l’Aula de So i la Comissió de Festa Major, tindrà lloc a la plaça de l’Om i servirà per presentar l’últim disc del cor, un recull de música pop catalana i

internacional.

El nou enregistrament del Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat busca, amb paraules dels seus responsables, “un so modern i desenfadat, obrint als components del cor un terreny poc explorat encara i que conviu amb repertoris clàssics d’alt nivell com els que hem anat fent fins ara”. Entre els temes del disc hi ha cançons com Can you feel the

Dijous, 8 de juliol del 2004

La ciutat acull la quarta Mostra de Curtmetratges Aquesta nit finalitzen les projeccions a la plaça d’Octavià CINEMA > L’associació Curts i Més és la responsable de la nova edició de la Mostra de Curtmetratges de Sant Cugat, que finalitza aquesta nit amb una selecció heterogènia de films que es podran veure a la plaça d’Octavià a partir de dos quarts d’11 de la nit.

La Mostra de Curtmetratges de Sant Cugat, que aquest any ha celebrat la quarta edició, ha mantingut les mateixes seccions de l’any passat: Pioners del Cinema Català, Escoles de Cinema, Animació, Cinema Experimental i Cinema d’Autor. A més, la mostra se suma al Fòrum de les Cultures i, per aquest motiu, cada nit s’han dedicat 30 minuts a la Secció Fòrum, amb mostres de curtmetratges dels diferents continents.

Una altra novetat d’aquesta edició és la Secció Oberta d’Ahir i Avui, on els santcugatencs tenen l’oportunitat de presentar les seves produccions a l’Ateneu. L’objectiu d’aquesta secció és, segons el president de Curts i Més, Daniel Codorniu, “fer més participativa love tonight?, d’Elton John, o What a wonderful world, de Louis Armstrong. El rock català també està present en el compacte amb Boig per tu, de Sau, i L’Empordà, de Sopa de Cabra.

Els directors del cor, d’altra banda, estan convençuts que “aquest disc i el treball que hi ha al darrere permetran que el públic descobreixi les veus solistes de molts dels cantaires del cor, que donen el millor d’ells mateixos versionant grans grups i interpretant temes molt coneguts”. El cor realitza l’enregistrament aquesta setmana, a l’aula de gravació de l’Aula de So. <

CEDIDA

La plaça Octavià s’ha convertit, per primer cop, en l’escenari de la Mostra

l’activitat, de manera que els espectadors i cinèfils s’hi puguin implicar més”.

L’arrencada de la Mostra no ha anat tan bé com esperava l’organització. Codorniu explica que “el tercer dia de la Mostra, és a dir, dimarts, ha estat la veritable inauguració del certamen”. El president de Curts i Més explica que “el diumenge, segurament a causa de la final de l’Eurocopa, no va venir gaire gent i

el segon dia vam haver de suspendre les projeccions per la pluja”.

Dimarts, en canvi, unes 200 persones es van aplegar a la plaça d’Octavià per veure el curtmetratge Làlia, dirigit per Sílvia Munt i presentat dins de la Secció Fòrum dedicada a l’Àfrica.

Les projeccions d’aquesta nit inclouran els curtmetratges de ficció de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya. <

·Fabricació de mobiliari per a tot tipus d’ambients ·Projectes d’interorisme i decoració a la seva mida PER EXCLUSIVITAT, QUALITAT I MIDES, CONFII EN UN FUSTER-EBENISTA, DEDICATS A FER MOBLES DES DE 1958, AMB LA INQUIETUD DE SATISFER I GUANYAR SEMPRE UN CLIENT. C. Gasòmetre, 57-59 · 08223 Terrassa (Barcelona)

Tel. 93 731 91 80 · Fax 93 783 27 18

CULTURA

Dijous, 8 de juliol del 2004

31

Els programadors de la Xarxa es troben a la ciutat 33.669 santcugatencs han respost a les propostes de la fundació calendaris i companyies.

La Xarxa és una organització sense ànim de lucre que potencia a Catalunya els espectacles infantils i juvenils que tenen un rigor professional i en català. Llimós insisteix que “el teatre infantil i juvenil no és un acte cultural menor” i agraeix la col·laboració amb el Centre Cultural, que “és modèlica i emblemàtica, perquè el nostre grup local pot comptar amb un equipament teatral dotat tècnicament i humanament amb totes les condicions idònies per fer unes bones representacions de la Xarxa”.

JORDI GARCIA

Els coordinadors de la Xarxa van presentar la trobada al Teatre-Auditori

INFANTIL > La Xarxa d’Espec- sorprendre per les propostes d’atacle Infantil i Juvenil ha escollit questa fundació.

Cada any, una de les 69 poblaSant Cugat per realitzar aquest diumenge, 11 de juliol, la trobada cions que formen part de la Xarxa anual de programadors d’especta- organitza aquesta trobada de procles. Entre les activitats obertes a gramació. Segons Ramon Llimós, coordinador de la la ciutat hi ha el Xarxa, “s’espera muntatge infantil a Sant Cugat El conte de Nadal al La trobada inclou que vinguin unes 200 o Teatre-Auditori, a les 11 del matí; un actes oberts a tothom, 250 persones de la d’altres ciutaller de titelles als amb un espectacle Xarxa tats i la trobada serjardins del Monestir, a partir de dos infantil i una cercavila virà per coordinar tota la temporada quarts de 12 del migdia; i una cercavila a càrrec de vinent”. La Xarxa funciona a parla companyia Xirriquiteula a la tir de nuclis locals, gestionats per plaça Pere San, a partir de les 5 de voluntaris. Aquests voluntaris la tarda. Sant Cugat programa escullen, d’un catàleg amb 200 espectacles de la Xarxa des de fa espectacles, les obres que volen nou anys i, fins al moment, més programar i la trobada anual serde 33.000 espectadors s’han deixat veix per acabar de coordinar

Nou anys de col·laboració El Centre Cultural programa espectacles de la Xarxa des de l’any 1995. En aquests nou anys, un total de 33.669 espectadors han assistit als 71 muntatges presentats per aquesta fundació, amb una mitjana d’ocupació de 500 persones per funció. Per la tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, “aquesta llarga col·laboració ha donat molt bons resultats i fa que totes dues parts estiguem molt contents d’aquest conveni que ens uneix. I els números ratifiquen que el públic infantil i juvenil té un interès en aquesta programació”.

La programació al TeatreAuditori per al pròxim trimestre de tardor inclou els títols Hansel i Gretel, de la companyia Sim Salabim, que es podrà veure el 26 de setembre; La botiga encantada, de la companyia Teatre de la Sargantana, que arribarà a la ciutat el 24 d’octubre; i Papirus, de la companyia Xirriquiteula Teatre, el 28 de novembre. <

JORDI GARCIA

L’artista Pep Blanes ha dedicat una sèrie de dibuixos als exteriors del Monestir

Dibuixos del Monestir, a la botiga del museu EXCLUSIVA>L’artista local Pep Blanes presenta demà divendres, a partir de les 8 del vespre, una sèrie numerada de dibuixos dedicats a les vistes exteriors del Monestir. Blanes, en aquesta ocasió, ha decidit oferir la seva obra a la botiga del Museu de Sant Cugat, que acollirà l’acte i posarà a la venda els dibuixos. La presentació estarà amenitzada pel grup Ensemble Scandicus, una formació que interpreta música medieval i del Renaixment amb roba i instruments del segle XI al segle XVI. Pep Blanes pinta exteriors Pep Blanes ha exposat recentment al claustre una sèrie de deu dibuixos, sota el títol Exteriors del Monestir. Prenent aquesta col·lecció original com a punt de partida, l’artista ha realitzat 30 reproduccions signades i numerades que, a partir de demà, el visitant del Museu de Sant Cugat trobarà en exclusiva a la seva botiga. Blanes, que reconeix que li agrada “convidar els amics a actes propiciats pels meus dibuixos”, ha organitzat

una vetllada que finalitzarà amb una audició, a la llotgeta del claustre, de música medieval i renaixentista a càrrec de la formació Ensemble Scandicus.

Objectes i llibres sobre el Monestir La botiga del museu ofereix al visitant una sèrie d’objectes amb l’objectiu de difondre i divulgar tant el claustre com els mateixos continguts del museu. Entre els productes de la botiga, hi ha una selecció de llibres d’història, art i arqueologia, a més dels clàssics objectes de regal. Segons el director del museu, Lluís Campins, “és important potenciar la botiga com a element clau en la transmissió de part dels conceptes que tractem”. Campins assegura que “la botiga, de moment, és modesta, però ofereix certa varietat d’objectes i llibres relacionats amb el Monestir i el món medieval en general”. Pel que fa a productes artístics, els dibuixos de Pep Blanes se sumen a una sèrie de làmines de Joan Tortosa, que es venen al museu des de fa un any. <

CULTURA

32

Fila Zero sorprèn el públic amb ‘El banc’

Dijous, 8 de juliol del 2004

ART A SANT CUGAT

per Imma Pueyo

Pica baptismal amb sant Pere Pica baptismal Església del Monestir

ncara que la diada de Sant Pere assenyali la data de la Festa Major, la figura de l’apòstol no sembla que tingui gran interès com a icona publicitària o representativa d’una activitat realitzada aquests dies. El programa de les festes, copiós en fotografies, ha obviat aquest personatge bíblic, entenent que no hi tenia cabuda i que podia trobar-se incòmode entre tanta animació laica. No obstant això, la figura del sant apareix ben representada a l’església parroquial, esculpit en la pica baptismal, pintat en el retaule de Tots els Sants i en el vitrall de l’absis central.

La pica baptismal és una peça molt interessant artísticament. Segons consta en el llibre de bateigs de l’arxiu parroquial, va ser estrenada l’any 1572 per aquesta funció.

La seva ubicació original seria l’antic temple gòtic de Sant Pere d’Octavià, situat en el lloc que actualment ocupa el Mercat Vell a la plaça d’en Pere San. En temps de mossèn Juli (rector entre 1955 i 1989) estava guardada en l’armari de la capella de Santa Escolàstica, la primera entrant a la dreta, fins que mossèn Pere va posar-la al centre de la mateixa capella, lloc que ocupa actualment i que permet veure-la de totes bandes.

La pica és de pedra nummulítica de Girona, té forma de copa de 0,95 m de diàmetre i 1,07 d’alçada total. El recipient és octàstil recolzat sobre d’un fust decorat amb temes de tipus vegetal que se situa sobre una base quadrangular també molt decorada amb fullam.

Cadascuna de les divisions del vas s’estructura seguint els esquemes renaixentistes amb l’ús de la simetria i la seriació. Les figures estan col·locades dins d’un nínxol coronat per un arc

E EFRÉN MONTOYA

Jordi Bullich i Arés Tubau s’han posat a la pell dels protagonistes d’‘El banc’

TEATRE > Fila Zero, companyia estable de la Unió Santcugatenca, ha baixat el teló a la temporada teatral amb l’obra El banc, d’Alexander Guelman, sota la direcció de Xano Porti. Jordi Bullich i Arés Tubau han estat els encarregats de donar vida als protagonistes del drama, “una història intensa i dura per als actors perquè hi ha molts canvis d’humor i el muntatge és tan cru que tot el pes de l’obra recau en la interpretació”, tal com explica el director.

El banc ha tingut una bona acollida entre el públic que s’ha acostat, els

dos últims caps de setmana, al teatre de la Unió. “Hem hagut de sortir tres i quatre vegades a saludar”, comenta Porti, satisfet. El director, però, reconeix que “el nombre d’espectadors no ha estat gaire elevat i, de cara al futur, procurarem que les representacions no coincideixin amb la Festa Major”.

Fila Zero acomiada el curs deixant embastat un espectacle dirigit per Teresa Canas que s’estrenarà a la ciutat el mes de novembre. Porti creu que “el grup es troba en un moment de molta vitalitat i idees, i l’únic que li falta és incorporar més gent”. <

amb petxina i s’emmarquen, a ambdós costats, per dobles balustres. La imatge de sant Pere és molt fàcil d’identificar per les claus que aguanta amb la mà dreta, un atribut que en aquest cas

“La imatge de Sant Pere és molt fàcil d’identificar per les claus que aguanta amb la mà dreta”

ESPAI PATROCINAT PER:

és molt gran, desproporcionat respecte a la figura, expressant amb contundència la seva iconografia tradicional. A l’entorn hi ha altres imatges, sant Sebastià a la seva dreta, sant Pau a la seva esquerra i possiblement sant Benet amb el bàcul, el fundador de l’ordre de l’orde monàstic.

S’ha relacionat aquesta pica, per les similituds de factura renaixentista, amb la pica baptismal de la catedral de Girona. La sistematització racional, les proporcions naturals de les figures de la pica de Girona estan molt lluny de la simplicitat, senzillesa i falta de cànon clàssic de la nostra pica, que no li resten, però, atractiu.•

Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT

33

CULTURA

34

CRÍTICA DE MÚSICA per Eduard Jener La bellesa de l’equilibri

TÍTOL: I Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat Trio De No, Pestalozzi, Isobe.

Patrícia de No, flauta travessera.

Cristoforo Pestalozzi, violoncel.

Nozomi Isobe, piano.

Música de Joseph Haydn, Bohuslav Martinu, Pietro Mascagni i Carl Maria von Weber.

LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 1 de juliol.

E

scollir el repertori d’un concert no és fàcil i, a més a més, fer-ho amb una intencionalitat històrica i didàctica pot ser difícil i contradictori a l’hora de obtenir la receptivitat del públic. Afortunadament, en aquest cas vam tenir ocasió d’escoltar quatre obres perfectament establertes i amb una cadència expositiva que va encaixar perfectament en les dues parts del programa en un crescendo francament engrescador on la qualitat i la perfecta interacció dels intèrprets va ser decisiva. S’inicià amb el Trio en Sol major Hob 15 de Haydn, obra que comença amb un allegro on piano i flauta fan un duo

contrastat pel violoncel amb fragments de gran bellesa que progressen amb l’andante un pèl arrauxat i un Finale Allegro moderato on vam escoltar la condensació en l’aire del piano pianissimo en un gest de complicitat divertida de Nozomi Isobe. Després el Trio en Sol menor Op. 63 de Von Weber, prefiguració del romanticisme en el primer temps Allegro moderato per entrar amb aire de vals a l’scherzo rematada per una forta expressivitat en el tercer temps i que finalitzava a ritme de marxa en un allegro desfermat i feliç que ens oferia bones perspectives.

La segona part va incloure el magnífic Trio per a flauta, violoncel i piano de Martinu, obra escrita i inscrita en el segle XX , amb un contundent i audaç Poco Allegreto per començar, l’adagio on la pianista Isobe va mostrar una força envejable igual que el pizzicato de Pestalozzi i un andante, allegreto scherzando que va demostrar la solidesa del trio amb intervencions plenes de maduresa interpretativa no exempta de la força de la joventut dels solistes que van reproduir perfectament la crida passional de l’autor. Per acabar, un interessant Trio extret de l’òpera Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni, obra que va iniciar el verismo i que té fragments de força melodramàtica i melodies tan conegudes com el brindis Viva il vino spumiggiante i d’altres que van donar ocasió a Patrícia de No per a una nova demostració del bon nivell tècnic assolit en el seu instrument, una capacitat que no l’eximeix de la recerca constant del límit entre la fidelitat a la partitura i la lectura intimista i emocional, que ajuda a transmetre el fons de la intenció del compositor després d’una revisió personal. Per agrair els calorosos i reiterats aplaudiments del públic, el trio va oferir una peça fora de programa, magnífica rúbrica d’una actuació reconfortant i plaent. •

Dijous, 8 de juliol del 2004

L’escola Carme Talleda encara el final de curs

EFRÉN MONTOYA

Àngels Sarroca i Carme Talleda, al piano, van actuar al claustre

RECITAL > La soprano Àngels Sarroca i la pianista Carme Talleda van oferir diumenge, en el marc incomparable del claustre del Monestir, un recital amb peces de Wagner, Verdi i Mompou, entre d’altres. L’acte, organitzat per l’escola de música que dirigeix la mateixa Talleda, va servir perquè el centre s’acomiadi del curs. Els alumnes i els professors de l’escola, al costat dels alumnes de l’escola d’Eulogio Dávalos, acabaran de posar el punt final a la temporada amb

un parell de concerts, un a la Casa Elizalde i l’altre a l’Aula Magna de l’Escola Municipal de Música, aquest dissabte a dos quarts de 8 del vespre.

El recital al claustre, a més d’oferir un tast de repertori operístic, va contribuir a la divulgació de la música del país amb un parell d’obres de Mompou. Talleda, a més, va presentar cinc peces pròpies poc conegudes pel públic santcugatenc: Inventarem plegats, Una vegada, Ens queda..., El teu nom dorm i Portes i ombres. <

PUBLICITAT

Divendres, 8 de juliol del 2004

35

Agenda Cultural 9 Divendres 20 h. Botiga del Museu-Monestir

Presentació de dibuixos de Pep Blanes Amb l’acompanyament del grup “Ensamble Scandicus” intèrprets de música medieval i del renaixement Org.: Pep Blanes Col.: Ajuntament de Sant Cugat

20 h. Pl. Octavià

Tast de cultures catalana, basca i grega

Tast de cultures catalana, basca i grega

22 h. Oficina de Turisme

Obertura a càrrec del Grup Mediterrània. Seguidament intervidran els grups convidats: Grup Folklòric de Perdikkas (Grècia) i Grup Kriskitin de Durango (Biscaia). Acte Associat al Fòrum de les Cultures 2004 Org.: Unió Santcugatenca-Grup Mediterrània Col.: Ajuntament de Sant Cugat

22 h. C. Aymerich

Cinema a la fresca Y llegó el dia de la venganza Org.: Casal Popular la Guitza

11 Diumenge Cau la nit al Monestir

11 h. Teatre-Auditori Sant Cugat

Cal fer reserva.Preu 10 E.Durada 1 hora i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat

XIX Edició de la Universitat Internacional de la Pau Àfrica: camins per la pau Del 15 al 21 de juliol. Lloc: Centre Borja Inscripcions fins al 15 de juliol.Secretaria de la Universitat C.Santiago Rusiñol, 3, 1r www.universitatdelapau c/e unipau@stcugat.net Org.: Universitat Internacional de la Pau

A càrrec del Grup Mediterrània.Tast gastronòmic i Taller de danses populars adreçat a totes les edats. Acte Associat al Fòrum de les Cultures 2004 Org.: Unió Santcugatenca-Grup Mediterrània Col.: Ajuntament de Sant Cugat

22 h. Claustre del Monestir

I Festival de Música de Cambra al Monestir A càrrec d’Harmonia Quintet de Vent.

Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52. Preu: 12 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

22.30 h. UREF

Dansa a l’estiu. Cursos intensius de dansa El conte de Nadal A càrrec de la Cía. Sim Salabim. Preu: 1 euro Org.: La Xarxa Col.: Ajuntament de Sant Cugat

Inscripció i informacions: Esbart Sant Cugat, Cl. Migdia, 7. Tel. 93 675 26 52

11.30 h. Jardins del Monestir

Matí (10-12 h) Jazz. Hip-hop Tarda-vespre (18-20 h) Contemporani

Setmana del 5 al 9 de juliol.

Taller de Titelles i Jocs de carrer A càrrec de la companyia Teia Moner i La Xarranca Org.: La Xarxa Col.: Ajuntament de Sant Cugat

Setmana del 12 al 15 de juliol

12 h. Museu de Sant Cugat

Matí (10-12 h) Contemporani . Swing Tarda-vespre Hip-hop (18 a 20 h). Balls d’envelat (20 a 22 h)

Grau Garriga. Obra recent Visita guiada. Inclou Monestir i Casa Aymat Org.: Ajuntament de Sant Cugat

17 h. Pl. Pere San

Cercavila de Girafes A càrrec de la companyia Xiriquiteula Col.: Ajuntament de Sant Cugat

Org.: La Xarxa

22 h. Pl. de l’Om

Pop-Hip. Concert del Cor Infantil i Juvenil SAant Cugat Org.: l’Aula de So Col.: Ajuntament de Sant Cugat i Comissió de Festa Major

12 Dilluns 19 h. Biblioteca del Mil·lenari

Inauguració de l’exposició: Diners fan bé, diners fan mal I Jam Session la Floresta ‘04 Porta el teu instrument i uneix-te a la gresca Org.: Comissió Jove de la Floresta

23 h. Espai Jove de la Casa de Cultura

De FETS – Finançament Ètic i Solidari-.

Fins al 26 de juliol Org.: Universitat Internacional de la Pau Col.: Ajuntament de Sant Cugat

13 Dimarts

Setmana del 19 al 23 de juliol Matí (10 a 12 h) Jazz. Hip-hop Tarda-vespre Contemporani (18 a 20 h). Balls i danses de Sant Cugat (Ball de Gitanes, Ball de panderos, Ball de cintes de Sant Cugat i Paga-li Joan) (20 a 22 h)

7a Mostra de Turisme Jove a Sant Cugat Fins al 30 de juliol Lloc: Servei d’Informació Juvenil. Casa de Cultura (jardins del Monestir) Atreveix-te a participar al Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca!

Org.: Ajuntament de Sant Cugat

FESTA MAJOR DE MIRA-SOL

De dilluns 12 a dissabte 17

Chill-out literari

19 h. Casa de Cultura

18 a 20 h. Campionats Festa Major

Amb les rimes de Mc ALC I Dj’Tito Reyes Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Arquitectos de unidad

Ping-pong, petanca, dominó, escacs, bingo, billar. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol. Inscripcions: Col·lectiu de la Gent Gran

10 Dissabte 10 h. Oficina de Turisme

El campanar, l’església i el claustre: El Monestir et sorprendrà Cal fer reserva. Preu 7 euros. Durada 2 hores i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h. Museu de Sant Cugat

Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot Visita teatralitzada. Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Conferència il·lustrada amb diapositives.

A càrrec de Francisco González, fotògraf del diari de Córdoba. Acte associat al Fòrum de les Cultures Org.: Comunitat Baha’í de Sant Cugat

14 Dimecres 20.30 h. Museu de Sant Cugat

Conferència sobre salut vocal i els accidents de la veu A càrrec del Dr. Pedro Clarós. Recepció oficial al professorat i als alumnes del Curs Internacional de Cant Sant Cugat 2004 Org.: Camerata Sant Cugat.

Col.: Ajuntament Sant Cugat

16 Divendres

Divendres 16 22.30 h. Teatre Representació de l’obra teatral “Blanca, vídua d’un viu” de Nicasi Camps i Pinós, a càrrec de Mira-sol Teatre. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol

24 h. Nit Jove Actuació del grup de Capoeira i cajón Flamenco del casal i Nit més jove de percussió. Lloc: C. Mallorca davant del Casal.

Dissabte 17 11.30 h. Matinal Infantil Animació i Festa de l’escuma amb infable per als més petits. Lloc: C. Mallorca davant del Casal.

21 h. Botifarrada

21.30 h. Pl. Creu d’en Blau

22 h. Claustre del Monestir

Nit de l’espectacle

Tiquets: 5 euros. Lloc: Casal Cultural.

I Festival de Música de Cambra al Monestir

Actuacions musicals de la gent del barri de les Planes. No t’ho pots perdre.

Org.: Agrupació Cultural i Musical les Planes

22.30 h. Nit Brasileira

A càrrec d’Òpera de Cambra de Sant Cugat. Obres per a soprano i bariton.Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52. Preu: 12 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

Amb el grup de samba-jazz Dois x Dois Quartet. Lloc: Casal cultural

22 h. Pl. de l’Om

17 Dissabte

Diumenge 18 11 h. Bicicletada Sortida de Mas Gener recorregut pels carrers del barri fins arriba al Casal.

13 h. Lliurament de premis

18 h. Museu de Sant Cugat

Sorteig d’una bicicleta entre els participants.

Conferència sobre la interpretació operística

17.30 h. Ball de tarda i lliurament de premis

A càrrec de Roger Alier. Amb audició comentada de selecció de fragments d’àries i concertants (acte del programa del Curs Internacional de Cant Sant Cugat 2004) Org.: Camerata Sant Cugat.

Col.: Ajuntament Sant Cugat

20 h. Claustre del Monestir

Concert d’àries d’òpera i lliurament del premi Camerata Sant Cugat de Cant 2004 A càrrec dels alumnes i pianistes del Curs Internacional de Cant. Entrada lliure Org.: Camerata Sant Cugat.

Col.: Ajuntament Sant Cugat.

Amb el suport d’AUTOCUGAT

Organitzats durant tota la setmana pel col·lectiu de la Gent Gran.Lloc:Teatre del Casal.

18 h. Cercavila infantil i Jocs per als més menuts Amb els Xirriquiteules. Berenar per a tots el nens i nenes.

21 h. Havaneres Amb el grup la Veu dels Pescadors i cremat per a tothom. Lloc: Pati del Casal

I a més a més tots els dies infables i jocs per als més petits.

16 i 17 de juliol VIII 24 hores de Futbol sala Masculí.

Lloc: Pista municipal de Mas Gener.

36

ESPORTS

Dijous, 8 de juliol del 2004

Barril,primer alpinista local a coronar un cim de 8.000 m El Cho Oyu (8.201 m), a l’Himàlaia, és el sisè pic més alt de la Terra MUNTANYISME > oan Antoni Barril, santcugatenc i soci també del Club Muntanyenc Sant Cugat, va coronar el 8 de maig passat el cim del Cho Oyu (8.201 metres), muntanya situada a l’Himàlaia en la frontera entre el Nepal i el Tibet.

Amb l’ascensió a la sisena muntanya més alta de la Terra, aquest santcugatenc, que dimecres va complir 47 anys, s’ha convertit en el primer muntanyenc de la nostra ciutat a fer un pic superior als 8.000 metres. Aquest ha estat també el seu primer 8.000 després d’una llarga trajectòria en aquest esport.

Antoni Barril va fer aquesta expedició, sense oxigen, amb dos alpinistes més: el barceloní Xavi Aymar, que treballa a Sant Cugat des de fa set anys, i Martí Gasull, que també resideix a la Ciutat Comtal. Gasull, però, va patir durant l’ascensió al Cho Oyu un

J

JORDI GARCIA

L’alpinista santcugatenc, de 47 anys, va oferir una xerrada comentada amb mig miler de diapositives a la Casa de Cultura

edema pulmonar que el va obligar a descartar l’ascensió al cim.

Barril, el protagonista Barril va explicar dimarts a la Casa de Cultura davant una cinquantena de curiosos el desenllaç d’aquesta aventura, que va iniciar el 19 de març i que va finalitzar el 21 de maig, amb la projecció de mig

miler de diapositives i amb el relat de la seva intensa i enriquidora experiència.

Joan Antoni Barril va relatar després de l’audiovisual a EL DIARI DE SANT CUGAT alguna de les principals dificultats amb què es va haver d’enfrontar i superar com “les adversitats tècniques de la mateixa muntanya, l’aclimatació, el fred i

La Unió Ciclista i tres clubs més convoquen la Transcollserola COMPETICIÓ>La Unió Ciclista Sant Cugat organitza aquest dissabte al matí conjuntament amb el Club Ciclista Vallès, el Club Ciclista Ripollet i l’Esport Ciclista Cerdanyola la primera edició de la Marxa Cicloturista Transcollserola amb bicicleta de carretera.

Aquesta prova de ciclisme començarà a les vuit del matí davant dels Cinemes Cinesa de Sant Cugat, a l’avinguda Pla del Vinyet, on també s’acollirà l’arribada dels 200 corredors que es preveu que hi participin procedents de diferents punts de Catalunya. L’organització oferirà dos recorreguts: un de 126 quilòmetres i un altre de més curt, de 85.

Ramon Martos, president de la Unió Ciclista Sant Cugat, espera que aquesta competició aplegui “entre 200 i 250 ciclistes. Tot el que sigui superar la xifra dels 200 participants ja serà un èxit de convocatòria”. Feia molts anys que la UC Sant Cugat no convocava cap prova

d’aquestes característiques. “Vam deixar de fer el Campionat del Vallès ja fa molts anys però si la primera Marxa Cicloturista Transcollserola amb bicicleta de carretera surt bé, farem una prova de les mateixes característiques en bici-

Aquest campionat de ciclisme de carretera espera acollir dissabte més de 200 corredors cleta de muntanya (BTT)”.

Recorregut de la prova Entre els punts més destacats per on transcorrerà aquesta competició cal destacar el coll de la Ventosa-Forat del Vent, la carretera de la Rabassada, Santa Creu d’Olorda i Vallvidrera. Al marge de l’assistència mecànica permanent, també hi haurà controls mèdics, avitualla-

ments constants, i servei de recuperació i massatge un cop finalitzi la cursa.

Tots els ciclistes que prenguin part en aquest campionat hauran d’estar federats i estaran controlats mitjançant un xip que permetrà establir les classificacions finals i els temps de manera immediata un cop finalitzi la I Marxa Cicloturista Transcollserola.

Els quatre clubs organitzadors d’aquest campionat lliuraran un trofeu al primer classificat de cada categoria, al ciclista més jove, la primera ciclista femenina, l’equip ciclista amb més participants –un mínim de tres– i el club que vingui de més lluny per prendre part a la prova.

Martos ja ha planificat el que ha de ser el futur d’aquesta primera edició. “A mig termini (tres anys) aquest campionat ha de tenir caràcter nacional, amb la participació de corredors de diferents punts de l’Estat espanyol”. //Àlex López

el cansament”. El muntanyenc local també va assegurar que “després de molts anys de fer muntanya, un es planteja objectius cada cop de més envergadura. Per un alpinista, fer una muntanya de més de 8.000 metres és un dels objectius més importants que es pot fixar”. L’alpinista de Sant Cugat va pujar en aquest emblemàtic 8.000 després

d’una ascensió de quatre dies des del camp base.

Aquest muntanyenc de professió arquitecte té una llarga experiència, amb trenta anys –des dels 17 anys– fent alta muntanya i culminant diferents pics de més de 7.000 metres. com és el cas del Mustagata (7.500 metres), a la Xina. També ha pujat a cims de més de 6.000 metres a Perú com el Huascarán (6.768 metres) o el Chopicalqui (6.354 metres). Ha coronat també la muntanya més alta d’Europa, l’Elbrus, situada entre Rússia i Geòrgia amb una alçada de 5.633 metres.

Una expedició sense espònsors La gesta d’aquest santcugatenc encara té més mèrit perquè ha culminat el Cho Oyu sense patrocinadors i ha hagut d’afrontar un pressupost de 8.000 euros. Barril va explicar que aquest fet “té una gran satisfacció personal encara més gran. Ho he aconseguit sense el suport econòmic de ningú”.

Joan Antoni Barril no té ara mateix cap projecte a curt termini, tot i que no descarta fer més endavant pics tan destacats com la Dama Blanca, el McKinley (6.147 metres), la muntanya més alta de Nord-amèrica, o fins i tot l’Everest (8.848 metres).

Abans d’iniciar l’acte, Narcís Castanyer, president del Club Muntanyenc Sant Cugat, va fer la presentació de la xerrada de Joan Antoni Barril i va assegurar que “l’entitat se sent orgullosa de tenir un santcugatenc i un soci del club que ha aconseguit fer un cim de més de 8.000 metres. Cal reconèixer aquesta proesa”. // Àlex López

ESPORTS

Dijous, 8 de juliol del 2004

37

L’Olimpyc Floresta clou amb un sopar el 25è aniversari Prop de noranta persones assisteixen al cinquè i últim acte commemoratiu CELEBRACIÓ > L’Olimpyc Floresta Futbol Sala va tancar dissabte amb un sopar a la pista descoberta de la zona esportiva municipal de la Floresta els actes de celebració del seu 25è aniversari. Prop de noranta persones, amb la presència, entre altres, d’exjugadors, exdirectius i també jugadors del primer i segon equip i el cos directiu de l’entitat esportiva. El sopar va estar presidit per Xavier Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, i Joan Ramon Subirats, president de l’Olimpyc Floresta FS. Entre els assistents també cal destacar la presència de Pedro José Martín, l’anterior president del club florestà, membres de la comissió de la festa major de la Floresta i també de l’Associació de Veïns i Propietaris de la Floresta.

Intercanvi de plaques En aquest cinquè i últim acte commemoratiu de les noces de plata de l’Olimpyc Floresta FS, l’entitat va lliurar una placa commemorativa a l’Ajuntament de Sant Cugat i a dues empreses que donen suport al club.

Una va ser per a Moseca, que és el patrocinador de l’Olimpyc, i l’altra per a l’empresa santcugatenca CIC 3, que ha esponsoritzat el Torneig d’Històrics.

EFRÉN MONTOYA

L’acte central del 25è aniversari de l’Olimpyc va celebrar-se a la pista descoberta del costat del pavelló de la Floresta

Per la seva banda, el regidor d’Esports del consistori, Xavier Cortés, també va entregar a l’Olimpyc Floresta FS una placa per haver complert aquests 25 anys.

Una de les primeres activitats programades per la festa major de

la Floresta, que comença demà divendres, és la XXI Marató de Futbol Sala, campionat que organitza l’Olimpyc Floresta FS. Aquest tradicional torneig de futbol sala començarà divendres a les vuit del vespre i es preveu que

finalitzi dissabte a les onze de la nit.

El campionat, que es desenvoluparà al pavelló municipal de la Floresta, acollirà un total de dotze equips, que en una primera fase distribuirà els equips en tres grups de quatre conjunts. <

El CE Mas Gener femení guanya el seu torneig FUTBOL SALA > La catorzena edició del Torneig de Futbol Sala Femení Mas Gener ha tingut com a campió un equip de la nostra ciutat. El conjunt amfitrió, el Club Esportiu Mas Gener, va imposarse en la final d’aquest campionat al DMS Sarrià, de Barcelona, en la pròrroga per 4 gols a 3.

El tercer equip classificat va ser l’MC Sant Cugat Jardineto, que en l’enfrontament pel tercer i quart lloc va imposar-se al Guaranà, de Sabadell, per 2 a 1.

La classificació final d’aquest torneig ha estat la següent: CE Mas Gener; DMS Sarrià, MC Sant Cugat Jardineto, Guaranà; Girocombi (Gironella); Penya Blanc i Blava La Roca; Neska (Barcelona); i Vilapiscina (Barcelona).

Més trofeus per als equips L’organització va triar Anna Domingo, jugadora del DMS Sarrià, com a millor jugadora de la competició i la Penya Blanc-i-blava La Roca com a l’equip més esportiu. El conjunt menys golejat del campionat va ser el Guaranà.

Aquest torneig va començar dissabte a les vuit del vespre i va finalitzar diumenge a la una del migdia a la pista municipal de Mas Gener.

El Club Eesportiu Mas Gener també organitzarà entre el divendres 23 i el dissabte 24 de juliol el VIII Torneig de Futbol Sala Masculí Mas Gener. Es preveu que participin al campionat un total de deu conjunts. <

ESPORTS

38

Dijous, 8 de juliol del 2004

El Júnior FC s’estrenarà a casa amb el Taburiente L’equip femení d’hoquei herba iniciarà la Lliga el 10 d’octubre

EFRÉN MONTOYA

següents adversaris: Unión Deportiva Taburiente; San Pablo Valdeluz-51; Reial Club de Polo; Ourense i Real Sociedad. Per contra, en aquestes primeres nou jornades de Lliga haurà de jugar als terrenys de joc del Club de Campo; el Club Deportiu Terrassa; l’Atlètic Terrassa i el RC Jolaseta.

La competició començarà el 10 d’octubre i s’aturarà el 12 de desembre, en la novena jornada.

La Lliga no es reprendrà fins al 13 de febrer, quan visitarà la UD Taburiente.

Recordem que el Júnior FC femení ha aconseguit aquesta temporada l’ascens a la Divisió d’Honor després de proclamar-se subcampió de Lliga de la Primera Divisió Femenina, per darrere del RC Jolaseta.

L’equip femení debutarà la pròxima temporada a la Divisió d’Honor

COMPETICIÓ > La Unión Deportiva Taburiente serà el primer adversari del Júnior FC femení en el seu debut a la Divisió d’Honor, la màxima categoria de l’hoquei herba estatal femení. D’aquesta manera, l’equip blau-i-negre començarà la Lliga el 10 d’octubre a les seves instal·lacions. El primer equip femení de la secció d’hoquei herba del Júnior FC-1917 tancarà el campionat el 24 d’abril també com a equip local i enfront el RC Jola-

seta, equip que també s’estrena a la competició com l’actual campió de la Primera Divisió Femenina, després de disputar un total de 36 jornades de Lliga.

Partits de la primera volta Segons el calendari de la Divisió d’Honor Femenina que recentment ha fet públic la Federació Espanyola d’Hoquei Herba, el conjunt santcugatenc jugarà en la primera volta a les seves dependències enfront els

El masculí, contra el RC Jolaseta L’equip masculí d’hoquei herba del Júnior FC començarà la Lliga de la Divisió d’Honor B a l’estadi del RC Jolaseta el 3 d’octubre. En l’última jornada del campionat (24 d’abril) també jugarà fora de Sant Cugat visitant el València HC. En la primera volta, els santcugatencs visitaran el RC Jolaseta; l’Apóstol Ourense; el Pozuelo; el Barrocanes HC; el Futbol Club Barcelona; mentre que rebran el RS Tenis; l’Adaxe; el Sardinero; i el València HC. //Àlex López

JORDI GARCIA

El CPA va superar en la final d’aquest campionat Els Justets per 3 gols a 1

El CPA guanya la Lliga de Futbol 7 a Coll Favà COMPETICIÓ > El Centro Popular Andaluz (CPA) s’ha adjudicat la tercera edició de la Lliga de Futbol 7, que es disputa a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà i que ha comptat amb la participació de 26 equips. El CPA va imposar-se en la final de la Primera Divisió, que va jugar-se divendres passat, a l’equip Els Justets per 3 gols a 1.

El Vallès Pa, vencedor de l’última edició, ha estat el tercer classificat.

Per la seva banda, el Dog Service, el Parckteam i el Tunning Art han estat els campions de la Segona Divisió.

Després de la final entre el CPA i Els Justets, Team Partners, l’empresa que gestiona la Zona Esportiva Municipal Coll Favà i també

organitzadora d’aquest torneig, va lliurar els trofeus als tres millors equips de les dues categories. En la Primera Divisió, l’equip que ha anotat més gols ha estat el Vallès Pa i el conjunt menys golejat ha estat el CPA. En la Segona Divisió, el Dog Service s’ha endut el trofeu a l’equip més golejador i el Tunning Art, el menys golejat.

Aquesta competició, que s’ha disputat a Coll Favà entre els mesos d’octubre i juny, s’ha distribuït en dues fases.

Una web, la novetat Team Partners té previst la creació d’una pàgina web on es podran consultar i seguir els resultats i les classificacions de la Lliga de Futbol 7, que començarà a l’octubre. <

Dijous, 8 de juliol del 2004

ESPORTS

La rítmica prepara eleccions a la junta Entre el setembre i l’octubre se’n constituirà el cos directiu Batllori, una de les responsables de la junta gestora actual. En aquesta mateixa línia, la junta gestora va demanar la implicació dels pares per poder celebrar una assemblea que esculli un cos directiu. Com a mínim, un dels dos pares de les gimnastes del club s’haurien de fer socis del Club Muntanyenc Sant Cugat per poder exercir la seva condició de soci i poder votar. “Ho hem de fer d’aquesta manera perquè la rítmica sigui de JORDI GARCIA tots”, va explicar BatlloUna cinquantena de persones van assistir dilluns a la sessió informativa de la secció ri.

Marta Batllori va ser ELECCIONS> La secció de que substitueixi l’actual junta ges- la responsable d’explicar els progimnàstica rítmica del Club Mun- tora que en els últims anys està jectes de futur del club i també els tanyenc Sant Cugat convocarà una dirigint la secció. “Volem aconse- detalls de la nova seu del CM Sant assemblea entre els mesos de guir que la junta que es faci càrrec Cugat, que podria estar enllestida a setembre i octubre amb l’objectiu de la rítmica tingui un nombrós l’abril del 2005 i disposarà d’una de proclamar una junta directiva, equip de treball”, va explicar Marta sala de gimnàstica rítmica i un

39

local per a la secció.

La junta gestora va fer públic també a la cinquantena d’assistents a la reunió informativa de dilluns que la primera entrenadora (de quart nivell) de la secció de rítmica, la bielorussa Anna Baranova, ha estat acomiadada del club perquè, segons la junta gestora, no acomplia amb els requisits que l’entitat sol·licitava. Un grup de pares de les gimnastes de quart nivell de la secció van mostrar el seu desacord amb la determinació presa per la junta gestora. Baranova va ser cessada del càrrec el mateix dilluns.

Els dirigents de la secció de gimnàstica rítmica del CM Sant Cugat també van avançar que la

La junta gestora cessa Anna Baranova, màxima responsable tècnica de la secció del Muntanyenc setmana vinent presentaran la nova tècnica que substituirà Baranova, que fa tres mesos va aterrar a Sant Cugat per substituir Nina Vitrichenko, màxima responsable tècnica de la secció durant gairebé dues temporades.

Les entrenadores Pilar Fernández, Marina Romero, Eva Serra, Marissa Ollé i Elisabet Garcia van definir les línies de treball que l’entitat seguirà la pròxima campanya 2004-2005. //Àlex López

Xaus perd un lloc i és dotzè al mundial MOTOCICLISME > Rubèn Xaus no va poder repetir diumenge al circuit Nelson Piquet de Brasil les seves últimes tres actuacions al mundial als traçats de Mugello (Itàlia), Catalunya i Assen (Holanda). En la setena prova puntuable per al Campionat del Món de Motociclisme de Velocitat en la categoria de MotoGP va finalitzar en la dotzena posició d’un total de 24 pilots participants.

El pilot santcugatenc va ser el segon millor pilot espanyol per darrere del català Carles Checa i també va ser el segon millor classificat de la seva marca Ducati, només per darrere de l’italià Loris Capirossi.

Després d’aquesta prova, Xaus ha baixat una posició en la classificació general de pilots i ara és dotzè amb 36 punts, després de sumar-ne quatre a Brasil. El santcugatenc, però, és a tan sols vuit punts de la desena plaça, que ocupa ara mateix el japonès Makoto Tamada, vencedor al GP de Rio. En la pròxima cursa del mundial, que tindrà lloc el 18 de juliol al traçat alemany de Sachsenring, s’arribarà a l’equador d’aquesta competició. <

ESPORTS

40

Dijous, 8 de juliol del 2004

El Running Vallès recupera el liderat de la Lliga Internet El club d’atletisme segueix en la segona plaça en categoria femenina ATLETISME > Els bons resultats esportius que ha aconseguit el Run-

ning Vallès en la XVII Cursa de San Muç a Rubí han fet possible que el club de la nostra ciutat recuperi el liderat de la Lliga Internet 2004 en la categoria masculina. Aquest grup de corredors de fons ha escalat fins a quatre posicions a la Lliga Internet 2004, on participen les millors entitats de fons catalanes, quan aquesta competició ja ha arribat al

seu equador.

Vicente Pérez, del Running Vallès, va ser el millor atleta d’aquest club amb un temps de 41 minuts i 10 segons.

En categoria femenina, el Running Vallès es manté en la segona plaça, amb opcions de col·locar-se líder en les pròximes proves d’aquest campionat. <

JORDI GARCIA

La imatge recull la reunió de dijous de la setmana passada

Les instal·lacions esportives,en joc INSTAL·LACIONS > Cinc ja

CEDIDA

El Running Vallès, en la XVII Cursa de San Muç de Rubí

són els criteris que ha establert la Coordinadora d’Entitats Esportives per ubicar els clubs esportius a les instal·lacions esportives municipals, principalment als pavellons de la zona esportiva de la rambla del Celler. Un cop la plataforma esportiva hagi definit els cànons a seguir serà llavors quan les entitats esportives es repartiran els equipaments i serà després quan l’Ajuntament hi donarà el vistiplau definitiu.

Aquesta primera reunió de treball

va fer-se dijous passat.

El primer criteri que s’emprarà serà el de prioritzar els pavellons en funció de l’esport practicat. Es va definir també l’aprofitament dels espais d’entrenament al màxim i que el porcentatge d’utilització de pistes interiors i exteriors sigui equilibrada per a tots els clubs.

Altres dels punts concretats van ser que els primers equips de cada esport entrenin i juguin al PAV-3 i que les categories de base fins a juvenil entrenin en un horari que els correspon per la seva edat. <

ESPORTS

Dijous, 8 de juliol del 2004

Povedano,quart a les 24 Hores de Motociclisme estat molt bé als boxes”.

La motocicleta Yamaha els ha donat un bon resultat. Povedano ha assenyalat que la moto “s’ha mostrat robusta i tot l’equip –integrat

El pilot florestà acaba amb una Yamaha 28è de 56 equips amb l’equip de l’IES Castellarnau

CEDIDA

L’IES Castellarnau va quedar 28è a la classificació general de la prova

COMPETICIÓ > El pilot de la Floresta Lluís Povedano ha finalitzat en una destacada quarta posició en la categoria de Supersport en la desena edició de les 24 Hores de Motociclisme, que van celebrarse entre dissabte a la una del migdia i diumenge a la mateixa hora al Circuit de Catalunya, que es troba a Montmeló.

L’actuació d’aquesta edició ha superat amb escreix els resultats que va aconseguir l’IES Castellarnau el 2003. Enguany, aquest equip ha finalitzat 28è de 56 equips participants –168 pilots– mentre que

l’any passat va acabar en la 38a plaça de 55 equips amb una Honda de l’any 1991.

El florestà, satisfet Lluís Povedano, professor d’electrònica a l’IES Castellarnau, s’ha mostrat satisfet després de prendre part en aquesta prova puntuable per la Copa d’Espanya de Resistència. “Tot ha sortit rodó. L’equip ha funcionat com un rellotge.

L’únic problema que hem patit ha estat amb un joc de pastilles de frens”, ha explicat Povedano. El pilot, de 35 anys, ha ressaltat també “el funcionament de l’equip, que ha

per una cinquantena de components– hem estat capaços de mantenir el ritme de la cursa”.

Povedano ha estat un dels tres pilots de l’equip IES Castellarnau, que van córrer amb una motocicleta Yamaha YZF R-6 600 de l’any 2000. Amb el corredor florestà van competir plegats el barceloní Roger

41

Lobo i el terrassenc Joan Aliart.

L’equip Folch Endurance-2 ha estat amb un total de 722 voltes el vencedor d’aquesta tradicional prova motociclista. L’IES Castellarnau va completar aquesta prova de resistència amb 626 voltes.

Aquest equip ha estat format per David Tomàs, Àlex Hervàs i Dani Ribalta.

La principal novetat de la present edició de les 24 Hores de Motociclisme ha estat que la sortida va donar-se a la una del migdia de dissabte i no a les sis de la tarda, com en les últimes edicions d’aquest campionat de motociclisme de resistència.

Amb la participació en aquesta cursa, l’equip de l’IES Castellarnau culmina deu mesos d’intens treball.

Layunta i Cano es retiren Els també pilots santcugatencs Javier Layunta i Guillermo Cano, en categoria de Stocksport, no van poder acabar les 24 Hores de Motociclisme amb el seu equip Team + Competició. Quan havien recorregut 356 voltes amb una Suzuki GSX-R 1000 van abandonar la competició. //Àlex López

Abellán,primer a l’estatal de la Joventut ATLETISME > Tomás Abellán, integrant de la secció d’atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, s’ha adjudicat brillantment el Campionat d’Espanya de la Joventut, celebrat a Avilés (Astúries) del 27 al 30 de juny.

Abellán, en la prova de salt amb perxa, va obtenir una marca de 4,35 metres, per davant de l’atleta canari Juan Rodríguez, que va fer un salt de 4,15 metres. El santcugatenc, que va representar la selecció catalana, va ser el millor dels catorze participants en aquesta prova atlètica. De fet, l’atleta local va mostrarse molt superior a la resta de competidors.

L’estatal, pròxima competició L’atleta juvenil del Club Muntanyenc Sant Cugat pren part aquest cap de setmana a la ciutat del Ferrol (Galícia) al Campionat d’Espanya en categoria juvenil. <

42

ECONOMIA

Delphi Diesel invertirà 130 milions d’euros a Sant Cugat La multinacional desenvoluparà noves bombes d’injecció EMPRSES> a multinacional nord-americana Delphi Disesel Systems invertirà 130 milions d’euros a la planta de Sant Cugat en els pròxims cinc anys per desenvolupar una nova generació de bombes d’injecció per a motors dièsel.

El grup preveu construir una nova planta a l’Índia que competirà amb la santcugatenca.

Delphi ha dissenyat un projecte a escala mundial per desenvolupar una nova generació de bombes d’injecció directa per a motors dièsel, anomenats tècnicament common rail. Aquestes bombes seran molt més avançades que les que s’estan fabricant des del 1998 a Sant Cugat quan en el perídoe 1998-2002 es van invertir uns 132 milions d’euros. L’objectiu és que el nou producte compleixi les estrictes normes mediambientals europees que exigeixen una dràstica reducció de les emissions de gasos contami-

L

JORDI GARCIA

Imatge de la seu santcugatenca de l’empresa multinacional Delphi

nants dels cotxes els pròxims deu anys. El pla preveu noves inversions de 130 milions en la planta local fins al 2009 i la posada en marxa d’una segona fàbrica a Chenoi el 2006, que fabricarà bombes d’injecció que fins ara només es feien a Catalunya. La planta de l’Índia es farà al costat d’una planta que Delphi ja té dedicada a productes dièsel

i que dóna feina a 400 treballadors.

Des de l’empresa es considera que tot i que la factoria de l’Índia competirà amb la de Sant Cugat, és més difícil proveir Europa des de l’Àsia perquè es tracta d’un producte molt tecnificat i sofisticat.

Des del 2000 Delphi va comprar l’any 2000 l’an-

Losada protagonitza la quarta ponència de Santcugatribuna FÒRUM>Demà divendres a partir de dos quarts de dues del migdia a la masia de Can Rosàs, el director general d’ESADE, Carlos Losada, protagonitzarà la quarta ponència i última de la temporada del fòrum empresarial Santcugatribuna. Sota

el títol Cercant un nou model de competitivitat, el director de l’escola de negocis impartirà una conferència en què aportarà una nova visió del dia a dia de les empreses, per als més de 350 empresaris i professionals que es preveu que assis-

teixin al dinar. Aquesta és la quarta ponència de Santcugatribuna des que es va impulsar el cicle de trobades empresarials des de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament i amb el patrocini del Deutsche Bank, EL DIARI DE SANT CUGAT i BMW.

tiga Lucas a Sant Cugat, una planta de 28.000 metres quadrats amb un miler d’empleats. Aquesta és l’única instal·lació del món que fa bombes d’injecció de les 180 plantes que el grup nord-americà té en els cinc continents.

Segons l’empresa, la inversió a Àsia no comportarà la deslocalització, ja que la planta de Sant Cugat continua sent líder i anirà per endavant en el desenvolupament del producte. Des de Sant Cugat es formarà el personal indi i es llançaran productes que en una segona fase es faran a Àsia. Tot i això, l’empresa no preveu cap augment de plantilla perquè asseguren que no es tracta de créixer sinó de mantenir l’ocupació a Catalunya.

A Espanya el sector de l’automoció tendeix a reduir-se i només sobreviuran els que innovin en els seus productes, tot i que el futur no està garantit per a ningú. A Sant Cugat es fabriquen 1,3 milions de bombes d’injecció l’any i la previsió és que en cinc anys la producció pugi als dos milions. Això permetrà incrementar la facturació des dels 200 milions d’euros fins als 300 milions el 2009. L’empresa, que en els darrers anys ha experimentat pèrdues, espera tancar aquest exercici amb beneficis. // Redacció

Consultor internacional Carlos Losada és doctor en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE i la Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i diplomat per Harvard University, Losada ha estat autor de nombrosos articles i recerques i creador de l’empresa Kernel SA, de la qual va ser administrador general des del 1981. Ha exercit diferents càrrecs a la Generalitat i altres responsabilitats com a consultor en l’àmbit internacional. <

Dijous, 8 de juliol del 2004

MedGroup farà un hotel per a negocis a la A-7 INVERSIONS>El grup de desenvolupaments immobiliaris i d’oci MedGroup invertirà nou milions d’euros en la construcció d’un hotel per a negocis dins el projecte de parc Sant Cugat A-7. Aquest projecte, entre Sant Cugat i Cerdanyola i desenvolupat per Hines, preveu un parc de negocis en els terrenys on s’havia d’ubicar Divèrsia, que finalment es va desestimar. Segons totes dues companyies, l’hotel s’ubicarà en el terme municipal de Cerdanyola i estarà enllestit l’any 2006.

110 habitacions L’Hotel Express by Holiday Inn comptarà amb 110 habitacions i anirà dirigit a clients de negocis de la comarca. Aquest serà el tercer hotel del grup a Catalunya després d’instal·lacions similars a Montmeló i Molins de Rei. El projecte Sant Cugat A-7 també preveu deu edificis d’oficines i una zona comercial. <

Tradise destina 2 milions a la factura digital INVERSIONS>L’empresa santcugatenca Tradise ha invertit dos milions d’euros en el llançament de la factura digital. El grup, que preveu una facturació de sis milions d’euros el primer any, ja té entre els seus clients algunes de les principals empreses catalanes de subministraments.

Tradise podrà oferir la seva tecnologia a aquelles empreses que desitgin estalviar-se l’emissió de la factura en format paper i enviar-la a través de correu electrònic. El cost de cada factura d’impremta és superior a 1,5 euros, mentre que Tradise assegura que pot rebaixar aquest import per sota dels deu cèntims.

L’empresa preveu doblar el 2005 els sis milions d’euros previstos per a aquest any. <

GUIA

Dijous, 8 de juliol del 2004

43

GUIA comercial ADVOCATS CASTAÑEDA ADVOCATS Plaça Barcelona, 6 Tel. 93 589 38 41 Fax: 93 589 16 86 EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc D Tel. 93 674 44 69 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22 1r 2a Tel. 93 674 41 64 ISABEL FERRER Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA P. St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93 LL. GRIERA CABELLO Fsc. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ESTUDI ARQ Villà, 12 Tel. 93 675 67 97 FUSTER I FREIXA La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JOAN ENRIC EJARQUE

Manel Farrés, 15 C Tel. 93 590 61 87 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Colom, 8 Tel. 93 587 99 34 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE

SALUMS Llegums cuits, bacallà i conserves Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINI AL. GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02 CRIST. AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21 FUSTERIA. D’AL. I PVC ST CUGAT De la Torre, 1 Tel. 93 674 15 02 MOYANO SL Mercé Rodoreda, 8 Tel. 93 675 20 51

ANIMALS DINO’S Avda. Can Graells, 9 Tel. 93 674 37 17 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

ANTENES COLL FAVÀ SERVEIS Antenes, porters electrònics Avd. Fsc. Macià, 85 C Tel. 93 590 63 07

ARQUITECTES ARQUITECTURA I GESTIÓ MARTÍ FINET De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65 BIU Arquitectura ecològica Dr. Murillo, 11, local A Tel. 93 590 64 00 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20 T.M.G. EXP. I VENDES Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tel /Fax 93 674 34 75

BALL ESCOLA DE BALLS DE SALÓ Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37 KOLIBRÍ Boutique del ball Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 48 40

De la Creu, 25 bx.

Tel. 93 674 51 11 MO

Orient, 78-84. 4r 4a Tel. 93 675 49 50

ALIMENTACIÓ AIRES LATINOS Especialitats sudamericanes Montserrat 17-19 Tel. 93 675 65 02

Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 490 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90

AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17

TOT ART CANDINI Cursos pintura i dec.

Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3 Tel. 93 675 39 03

ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 F.R. ASSESSORS Fc. Moragas 3 ents 3a Tel. 93 590 10 79 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 NOGUERA MARCET I ASSOCIATS Laboral, fiscal i jurídic Sta. Maria, 38, 2n 2a Tel. 93 589 51 00 R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.

Ptge Celler, s/n, dx 7 Tel. 93 589 08 70 RAMÍREZ-LAMBEA Plana Hospital, 6 esq.

Tel. 93 589 37 15 SÁNCHEZ CRESPO Laboral, fiscal, comptable i jurídic Montserrat, 26 Tel. 93 589 79 23

AUTOESCOLES AUTOESC. MOLINS Villà, 1 Tel. 93 674 42 00 Tots els carnets EN MARXA Rosselló, 21, baixos Tel. 93 675 59 09

CATALONIA

BELSCON XXI SA Cm Can Calders 10 belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67

CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00

CRISTALLERIES

DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34

SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

FOAP Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 93 589 31 21 RIOMAR Avda. Catalunya, 19 Tel. 93 675 69 65

EMILI SAPENA Rosselló, 12, 2n 2a Tel. 93 590 13 96

RODÓ Av. Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80

G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

VICAT 2 Camí Can Calder, 8 A Tel. 93 675 20 01

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57

CARNISSERIES SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Fsc. Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca P. 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mrct Pere San P. 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

CENTRES BRONZEJAT PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11

CERÀMICA ARTESANAL TRES AL TALLER Taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

CLUBS ESPORTS CLUB BELLATERRA Lluís de Ábalo, s/n Tel. 93 580 25 42 CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

COMPRAVENDA MER-K2 Rius i Taulet, 49-51 Tel. 93 675 60 21

CONGELATS

ELECTRICITAT VALLÈS, SL Punt de servei FecsaEndesa Av. Cerdanyola, 26 bx Tel. 93 589 09 42 INSTAL·LACIONS JP Aigua i calefacció Jacint Verdaguer, 74 Tel. 93 675 19 39 i.j.puig@terra.es

AUTOCOMARCA DEL

TALLER J. MORA-

VALLÈS Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 93 674 71 99

GAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48

OFINOVA Av. Ll. Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC.

CENTRE D’ESTUDIS MUSICALS GYMEL Matrícula oberta Carme, 18 Tel. 93 583 65 79 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 ESFERA D’ART Arts plàst. i acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 KUMON Matemàtiques Camí del Colomer, 10 Tel. 93 674 65 58 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

NA SALABERT “Cal Pere Mosso” Escultura i pintura La Torre, 8 (Monestir) Tel. 93 675 46 24

ELECTRÓNICA MONTOSA Rep. TV, vídeo, antenes, videoporters Montserrat, 33 Tel. 93 674 47 58 VALLS Rep. TV, vídeo, Hi-Fi Martorell, 6 Tel. 93 674 64 12

ELECTRODOMÈSTICS

EMPRESA DE SERVEIS

AUTOMÒBILS

MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33

CITAT Camí del Colomer, 2 Tel. 93 674 68 06

GLOBALMED Formació i asses. en gestió, qualitat total Ptge. Celler, 1 Tel. 609 262 848

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53

CARME TALLEDA

MIQUEL CASAJUA-

TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42

ANTIQUA Restauració mobles Viñoles, 14 Tel. 93 675 53 07

PUNTBAT ELECTRI-

CONSULTORIA DE DIRECCIÓ

ARPALI Valldoreix, 45 Tel. 93 674 96 02

ENSENYAMENT

ESCULTURA

CADIMA Torrent de la Bomba, 36-42, local 1 Tel. 93 589 00 74

COPISTERIES

Villà, 12 Tel. 93 675 68 04

LA BOMBETA, SL Av. Catalunya, 3 Tel. 93 674 00 24

L’ILLA CONGELATS Mrct Pere San, P. 125 Tel. 93 589 38 06

CENTRES PSÍQUICS

DELPHI

ECONOMISTES

CONELÈCTRIC DEL

ASSEGURANCES

J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

CERÀMIQUES I BANYS

ASTEL Contact center Ctra. Sant Cugat a Rubí, edifici Fórum Tel. 902 300 037 FACTOR RRHH Sta. Maria, 9, 1r 1a Tel. 93 6 75 67 00 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIA APK GABINET D’EN-

ESMOLATS VALLÈS Especialistes en eines de tall i esmolats Vic, 28, local 3 Tel. 93 675 41 23

Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FERRETERIA ROS 2 de maig, 12 Tel. 93 674 37 64 PUNT CLAU Fsc. Macià, 52-56 Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIA CTRE. TERAPÈUTIC

FLORISTERIA FLORISTERIA EMMA Flors i plantes Rius i Taulet, 16 Tel. 93 674 70 45 MARINA COLL Art floral Av. Cerdanyola, 41 Tel. 93 674 86 84

FORNS EL FORN CENTRAL Degustació, pastes i entrepans Manel Farrés, 41 bx Tel. 93 589 67 17 FORN J. VALLS Elaboració pròpia Major, 24 Tel. 93 674 01 59 KROXAN Av. Catalunya, 15 Tel. 93 589 81 97 MIRA-SOL MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEO CONTRALLUM Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

ESTANCS

FRUITERIES

CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

FRUITERIA ÁNGEL Av. Catalunya, 8 Tel. 93 589 70 47

LA TABAQUERÍA Ll. Companys, 30-32 Tel. 93 675 04 05

FUSTERIES

YBARGÜENGOITIA ASOCIADOS Lluís Companys 1820, 7 Tel. 93 590 25 00

GINYERIA Sabadell, 11, bx Tel. 93 675 10 08

FERRETERIES

INGENIERIA AP

EL PONT

GELATS ARTESANS

PINGÜÍ TROPICAL Plaça Octavià, 2 Tel. 93 674 58 84

RIESGO AVENTURA Passatge Diputació, 9 Tel. 902 165 165 620 92 21 81

VERPLA, SL Martorell, 49-51 Tel. 93 583 68 87

SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51

LA XIXONENCA Gelats i torrons artes.

Major, 29 Tel. 93 675 25 86 Xerric, 30 Tel. 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans, s. cafeteria

INTERFILM Rbla. Celler, 23 Tel. 93 587 84 27

SL DISSENY Villà, 12 Tel. 93 675 67 88

POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86

ST. CUGAT Sessions individuals, gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.

2-3 (cant. escaletes) Tel. 93 589 22 85

ESPORTS AVENTURA

ESTUDI DEC. I INTERIOR.

Tel. 93 589 57 76

FUST. EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 93 674 70 68 TOTA FUSTA 2 de maig, 9 Tel. 93 674 35 43 XERRIC FUSTERIA Xerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIES D’ART

GIMNASOSESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 DIR SANT CUGAT Ctra. de Rubí, 76-78 Tel. 901 30 40 30

2a Tel. 93 589 58 60 667 536 665

IDIOMES DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27 SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01 WAY-IN Idiomes-Traduccions Rius i Taulet, 2 pral.

Tel. 93 674 82 15

IMMOBILIÀRIES ARENASAN Endavallada, 21 bx Tel. 93 589 45 66 KSA Av. Lluís Companys, 8 Tel. 93 587 89 90 93 589 26 43

GIMNÀS ESCOLA

FINCAS SANT

SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72

CUGAT Abogado-API Doctor Murillo, 14 Tel. 93 674 08 97

GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 RUNNING VALLÈS Can Matas, 2 local Tel. 93 589 86 31 ST CUGAT ESPORTS Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUES GRÀFIQUES ARIS Castellví, 19 Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUESES MC DONALD’S Ctre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54

DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Sant Ramon, 4 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40

CANALS GALERIA

HOSTESES

D’ART C. de la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

MARKET DEVELOP.

ESPAI L. RIBAS Plaça Gorina, 13

PÚBLICAS Solsona, 3 esc. A 1r

AZAFATAS Y REL.

INICIATIVES S.C. Vic, 28, 2n 1a Tel. 93 675 10 10 CASTELLVÍ Rius i Taulet, 4 Tel. 93 674 12 41 93 674 13 66 FINCAS OCCIDENTE API Castillejos, 31 Tel. 93 675 18 48 G.I.P.E. Sant Bonaventura, 5 Tel. 93 589 03 43 699 08 86 17

Tel. 93 589 49 44 RIVER IMMOB. & SERVICE Plaça Octavià, 4 Tel. 93 589 54 54 93 674 84 03 FINQUES GIRONELLA Plana de l’Hospital, 10 Tel. 93 674 72 54 IMMARBA, S.A. Av. Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 77 76 93 589 42 05

IMPRENTA IMPRENTA SANT CUGAT Pça. Barcelona ,4 Tel. 93 675 51 01 PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 AREA SOFTWARE Girona, 17 Tel. 93 583 69 07 SIGNUS SERVEIS INFORMÀTICS Instal·lació, reparació, manteniment, seguretat Tel. 93 589 19 68 www.signus.info WED TIME Pg. Francesc Macià, 87, local 2 Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. C. Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38

SACA FINQUES Valldoreix, 60 Tel. 93 674 67 15 93 589 33 68

FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03

ORGAN Plaça Octavià, 7 Tel. 93 674 32 08

MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58

IMDESA Plaça Octavià, 8 Tel. 93 675 43 02 93 674 57 04

TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

STILO API Villà, 1 - local 8 (entrada per Dr. Murillo, 21) Tel. 93 674 88 01

INSTITUTS DE BELLESA

LOOK & FIND Valldoreix, 35 Tel. 93 544 28 29 MULTICASA Rambla del Celler, 2 Tel. 93 589 00 66 CASAS-CASAS I G., S.L. Av. Lluís Companys, 22 Tel. 93 674 14 91 93 674 14 97 DOING IT Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19 (Valldoreix) Tel. 93 590 03 79 LEÓN TOMÁS Sant Medir, 35

CENTRE D’ESTÈTICA DONNA Depilacions làser i massatges c/ Major, 36, 1 Tel. 93 675 52 54 Mª ÀNGELS Pça. Dr. Galtés, 8 2a 4a Tel. 93 589 89 48 MASAJES A 1000 Centre d’estètica Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11 QUIROS Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06

GUIA

44

Dijous, 8 de juliol del 2004

GUÍA comercial RBV Fsc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55

JARDINERIES BOTÀNIA Jardins, terrasses, dissenys de prof.

Tel. 93 675 61 16 649 094 100 GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94 OBSJARDÍ Camí del Colomer, 12 Tel. 93 589 49 71 SON JARDÍ Serveis de jardineria Lleida, 1 Tel. 93 674 07 80

Tel. 93 674 12 53

CRISTALERIA AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

ANDAGUA Av. Catalunya, 18 Tel. 93 583 60 17

LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00

MATERIAL CONST.

LES PLANES Tel. 93 675 51 05

MAT. RIOMAR SL C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’INFANTS

L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32

LA MAINADA Castellví, 23 Tel. 93 674 81 52

SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

LLIBRERIES

JOIERIES

ALEXANDRIA Villà, 10 Tel. 93 675 32 01

ARTESÀ Taller propi Xerric, 27-29 Tel. 93 674 94 24 TRES AL TALLER Joieria artesanal, taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

EL CELLER DE LLIBRES Rbla del Celler, 25 Tel. 93 674 96 59 HEMERY Tot en esoterisme, llibres, mineral, música Sant Antoni, 1 Tel. 93 589 43 87 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 LLIBRERIA PAIDEIA Santiago Rusiñol, 40 Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS

MERCERIES LA MERCERIA Plaça Pere San, 7 Tel. 93 674 05 24 LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38 MERCERIA LOLA Dr. Murillo, 4 Tel. 93 675 59 42

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80 SANT CUGAT EXPRESS SL Plana Hospital, 32 Tel. 93 589 68 28

MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fsc. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 GRUPO LOBER Lluís Companys, 40 Tel. 93 589 50 50

LOTERIES

PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39

ADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42

ESPIRAL Villà, 22 Tel. 93 589 21 15

ADMIN. NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

RIALLES Sant Medir, 14 Tel. 93 674 67 38

INTERIORES Lluís Companys, 23 Tel. 93 674 88 42

SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11

MARBRES

LA MOYENNE Santiago Rusiñol, 15 Tel. 93 674 53 54

LLAMINADURES CHUPI Llaminadures i regals Pg Sant Magí, 14 Tel. 93 587 93 86 SEC I DOLÇ Fruits secs, caramels i llaminadures Santa Maria, 45

NETEGES BOIX Neteges en general Abat Biure, 20, bx 1a Tel. 93 675 35 02

CASA DE LES LLANES Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

L’ALBA Carme, 40-42 Tel. 93 674 86 99

TONI LOZANO JOIER

NETEGES Neteges en general Santa Engràcia 7, bx Tel. 93 590 05 92

ALLEGRO BIG SIZE Totes les talles grans Vic, 28 Tel. 93 590 11 22

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32

MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40

CLEANT MONT

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31

JARDÍ D’INFANTS

ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72

FECCIÓ

LLANES

JOGUINES

AMBAR Castillejos, 33 Tel. 93 675 62 95 Joieria-rellotgeria, taller propi

MARCS

MÁRMOLES ST CUGAT Can Fatjó AuronsCampoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08

INDUBRUC Mobles de jardí Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23 JORDI FLORENSA

LETTO Moble juvenil Pça. Dr. Galtés, 7 Tel. 93 674 58 51

MODA-CON-

BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02 BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55

LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71

Ctra. Roquetes 31 n. 3 Tel. 93 544 10 46

SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99

PISCINES

TONY MESTRE PAS-

AQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93 589 28 70

TISSER Ctra. Cerdanyola, 14 Tel. 93 675 53 02

BCN PISCINES Cristóbal Colon, 30 Tel. 93 675 13 13

NETEJA IND. MDL Mòduls digitals per al rentat Rbla. Celler, 55 local A Tel. 93 590 85 85

ESPAI PISCINA

PEIXETERIES RIBERA MANERO Av. Catalunya, 2, l. 10 Tel. 93 675 06 19 Mct Torreblanca,P.1 22 Tel. 93 675 32 56 Ctre Cial S. Cugat P. 55 Tel. 93 589 75 80

CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82

OB. REGAL

CASA DE LES LLA-

MIL I UNA TROBALLES

NES Totes les talles Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

Martorell, 2 Tel. 93 674 14 85

PERRUQUERIA

PACHA MAMA Torrent Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

AQUILINO Sant Jordi, 18 Tel. 93 589 50 84

LA MODISTA Plana Hospital, 3-5 L. 6 Tel. 93 589 86 69 MARIAN Sabadell, 1 / Pça. Pere San, 14 Tel. 93 674 74 28 TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

MODA INFANTIL I PUERICULTURA BABY VIP Valldoreix, 10 Tel. 93 590 02 49 CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80 D6A16 Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19 PRENATAL Rbla. del Celler, 43 Tel. 93 689 72 68

MODA JÚNIOR D6A16 Kid-Júnior Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19

MOTOS CASTELLVÍ MOTOR Conc. oficial Honda Rosselló, 15 Tel. 93 675 45 16 TWIN MOTORS Venda, reparació i rest., totes les marques Borrell, 9 Tel. 93 674 88 78

NETEGES BRILLNET SL Lluís Companys, 27 Tel. 93 675 95 95

OBRESCONST. PROM. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 93 589 17 32 RESIDENCIAL GALTÉS Pça. Dr Galtés, 5, l. 1 Tel. 93 674 43 56 STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUES CENTRE D’ÒPTICS Xerric, 29 Tel. 93 589 61 61 ÒPTICA MIRA-SOL L’Endavallada, 15 Tel. 93 589 86 88 TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95

PAPERERIES PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

PARAFARMÀCIA FARMAROSA Francesc Macià, 71 Tel. 93 674 24 89

PÀRQUINGS P. GALTÉS Torrent de la Bomba, s/n (Plaça Dr. Galtés) Tel. 93 589 90 68

PASTISSERIES

BLUE Rambla del Celler, 121 Tel. 93 674 97 34 CARNÉ I BOSCH Fsc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 CARRERA Valldoreix, 69 Tel. 93 675 20 12 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 GALATEA Lluis Companys, 9 Tel. 93 674 51 44 IMATGE MENFIS Avda. Anselm Clavé, 3 Tel. 93 675 00 55 Martorell, 12 Tel. 93 589 56 57 JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70 JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 MIMA Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PEL-FAÇ Articles perruqueria i estètica Xerric, 28 Tel. 93 589 68 49

Cm C. Calders 10 2n 1a

Tel. 93 675 32 67 639 31 27 16 FERRON Av. Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47

RESID. 3A EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23

L’AUTOMÒBIL Mec., planxa, pintura De la Creu, 2 Tel. 93 674 16 31

RESIDÈNCIA LLAR LA

TALLER JORDI Rep. de l’automòbil Mina, 39 Tel. 93 674 06 17

FLORESTA Antoni Griera, 11 Tel. 93 674 08 58 VIL·LA VALLDOREIX Joan Borràs, 64 Tel. 93 589 62 58

TALLERS FX Servei oficial Bosch Castellví, 25, baixos Tel. 93 674 56 78

ROBA LLAR

TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50

FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01

PNEUMÀTICS

SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

POLLERIES POLLERIA IMMA Mct Torreblanca P. 1-5 Tel. 93 675 13 89

PREVENCIÓ RISCOS LABORALS GESTIÓ HIGIENE I

SABATERIES CARRERA Valldoreix, 71 Tel. 93 675 20 12 REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74 TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06 ZAPARAMA L’Endavallada, 7 Tel. 93 675 43 94

SEGURETAT INDUSTRIAL S.L. Manel Farrés, 97 Tel. 93 587 99 16

SEGURETAT AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

PUBLICITAT EVELINE Ptge Celler, 1, of. 2 Tel. 93 675 50 02

TALLERS MECÀNICS AUTO REC. VALLÈS E.

REFORMES DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FRANCISCO Tel. 93 431 65 97 625 133 898

JULIA Recanvis i accessoris Camí de la Creu, 24 Tel. 93 675 11 50 - 93 675 19 51 AUTOREPARACIÓ ST Planxa i pintura Sant Pere, 6 Tel. 93 675 10 13

PERRUQ. BELLVER Av. Catalunya, 12 Tel. 93 675 42 02

TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

PERSIANES

REPARTIDORS

MEC. DE L’AUTO.

COPERSE Francesc Macià, 52 b Tel. 93 589 81 29

MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71

BERROCAL MOTOR

CRISTAL. AUGUSTA Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

RESIDÈNCIES

PINTURES DECASA Pintures i decoració

LLAR AVIS MIRA-SOL Centre de dia Camí de Sant Cugat a Papiol, 193-195 Tel. 93 675 02 50

SOLÉ REPARACIÓ DE

RESIDÈNCIA DÍAZ Residència assistida Tòrtora, 11 (Valldoreix) Tel. 93 674 20 16

PISC. BELLATERRA Rius i Taulet, 55, lc. 3 Tel. 93 590 13 99

PNEUMÀTICS ST. C. Pneumàtics, mecànica ràpida Anselm Clavé, 16-18 Tel. 93 675 28 53

PERE CANALS G. Baixada d’Alba, 12 Tel. 93 674 63 62

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

SPORT Esp. en Porsche Cant Matas, 10 Tel. 93 589 47 87

SERVICAR T. MEC.

CIONS Anglès, espanyol, català Tel. 93 589 19 68 www.letera.net NORMA SERVEIS Alemany, anglès, francès, italià...

Rius i Taulet, 31, l. 3r Tel. 93 589 30 50

VETERINARIS DISPENSARI VET. DEL

TAPISSERIES

VALLÈS Urgències 24 h.

Homeopatia Sabadell, 23 Tel. 93 674 69 45 Tel. urg. 608 89 81 36

LA TAPISSERIA Sant Medir, 2, bx A Tel. 93 589 11 51

LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

TAXIS ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 - 93 675 51 51 ELEGANCE MERCEDES Taxi de luxe Mercedes, aeroport, serveis concertats Tel. 619 66 58 40

TE TEA SHOP Te i complements Major, 32 Tel. 93 589 02 02

VETERINOS Hospital obert les 24 hores Av. Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VIATGES TOTEM VIATGES Dr. Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 VIATGES BARCINO Pça. Dr Galtés, 6, l. 4 Tel. 93 589 74 64

VÍDEO TINTORERIES

VIDEOCLUB SANT

DETIQUETA Rius i Taulet, 31 Tel. 93 675 63 23

CUGAT Cinebank, 24 h Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 66 49 Avda. Cerdanyola Tel. 93 589 52 46

OK NET Fsc. Macià, 63 Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 ROB@NETA.ES Ctre. Cial. Supersol Avda. Rius i Taulet, 49 Tel. 93 590 60 24 SOL NET TINT.BUGADERIA Pg. Torreblanca, 52 Tel. 93 674 41 49 TINT. ST CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67

MECÀNICA DE L’AUTO. XAMFRÀ Sant Esteve, 4-6 Tel. 93 674 62 04

Tel. 93 675 27 27 LETERA TRADUC-

TRADUCCIONS DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31

XARCUTERIES CANS. JULIANA Fsc. Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11 FELIU GRIFUL Plaça Pere San Tel. 93 675 56 63 Mt. Torreblanca P. 14 Tel. 93 675 32 06 Mt Torreblanca P. 38 Tel. 93 675 29 55 XARCUTERIA BISBAL Llegums i menjars preparats Sta. Maria, 30 Tel. 93 674 13 43 XARCUTERIES J. GRAU Endavallada, 18 Tel. 93 675 03 54 Rbla. del Celler, 7 Tel. 93 589 22 36

Bodes de la setmana

Josep M. Farrès i Carol Rigal

Alba pons i Tomas Ruppel

Jordi Llunell i Beatriz Juarez

Dani Moreo i Mariam Marmol

Vicent Riba i Mireia Sanjuan

GUIA gastronòmica BAR ELS PORRONS

CAFÈ DE BELGRADO

Castillejos, 30 Tel. 93 675 02 69

Concerts dj a ds Rius i Taulet, 120 Tel. 93 675 38 51

BAR LA BRASA Braseria Bar Vallès, 75 Tel. 93 589 23 61

BAR LA CURVA La Mina, 19 Tel. 93 674 91 28

BAR REST. CAN MORA Rbla. de Can Mora, 5 Tel. 93 674 61 25

BAR STOP Av. Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99

BAR TROPICAL Menú dl a dv Lluis Companys, 27 Tel. 93 674 08 74

BOKATAS Cafeteria i entrepans Plana Hospital, 35-3 Tel. 93 589 19 72

BRASERIA BIEL Cuina artesana Lluís Companys, 36 Tel. 93 675 97 40

BRINS Té, sucs, àpats inf.

Plaça Pep Ventura, 3 Tel. 93 587 93 74

CA L’EUGENI Cuina de mercat Lluís Companys, 9 Tel. 93 589 19 01

CABALLU PETIT Cerveseria Av. Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05

CABASSA CASTAÑO Cuina de mercat Puigmal, s/n Tel. 93 674 02 67

CAFÈ AUDITORI Cafeteria: dm a dg Bar musical: dv i ds Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73

CAFÈ DE LA RAMBLA

La Recepta Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90

DA JIANG JIN Rbla. Can Mora, 10 Tel. 93 589 83 23

DYABLITO

Mercat Torreblanca

Tel. 93 589 45 84

GEPETTO

LA LLESCA

Menús de dl a dv Borrell, 10 Tel. 93 675 12 02

GRJA. AUGUSTA

Menús dl a dv, entrepans Pg. Torreblanca, 2 Tel. 93 587 92 26

Av. Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 544 21 69

Cafeteria Plaça Augusta, 4 Tel. 93 589 88 90

EL CAFÉ DEL CELLER

GRJA. MONTSERRAT

CAFÈ GINA

Bar-Restaurant Rbla. Celler, 29, l. 12 Tel. 93 675 96 18

Menú dl-dv, c. casolana Endavallada, 6 Tel. 93 674 67 29

Santiago Rusinyol, 41 Tel. 93 589 73 22

CAFÈ SQUASH Menú diari i festius Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96

CAFE-REST. LA FINESTRA Menú de dl a ds Dinars d’empresa Av. Rius i Taulet 49-51 Tel. 93 587 96 00

CAFETÍSSIMO Menú de dl a dv Manel Farrés, 101 Tel. 93 589 61 72

CAL MARTÍ Menús dc a dg Avda. Llac, 32 (Sol i Aire) Tel. 93 674 30 16

CAN BARATA Cargols llauna, arròs negre Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 Tel. 93 697 06 52

CAN CASOLETA Peix i marisc fresc St. Bonaventura 39 bx Tel. 93 675 10 33

CAN EDO Carn brasa i calçots Lleó XIII Tel. 93 692 24 24

CAN ROVIRA Menús dl a dv Ctra. Roquetes, 2 Tel. 93 675 15 00

CUE ST CUGAT

45

GUIA

Dijous, 8 de juliol del 2004

EL CASALET DE VALLDOREIX Sant Albert, s/n Tel. 93 675 10 55

EL CASINET Menú i entrepans Camí Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

EL JORDI’S Amanides, entrepans Sant Jordi, 39 Tel. 93 674 11 18

EL MESÓN Braseria, cuina mrct Plaça Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

EL PEROLET Cafè Restaurant Pg. Fsc. Macià, 67 Tel. 93 675 53 03

EL PUNT Copes i sopars Sabadell, 41 Tel. 670 59 40 01

FRANKFURT LA PALTA Frankfurts Rbla. Can Mora, 24 Tel. 93 589 50 11

FRANKFURT ROSINYOL Entrepans freds i calents, tapes Santiago Rusiñol, 43 Tel. 93 675 56 77

GAUDÍ CAFÈ Esmorzars, aperitius, menús ràpids

HAMBURG Menú, entrepans Rbla. Ribatallada, 36 Tel. 93 589 01 38

IL FORNETTO Pizzeria trattoria Santiago Rusiñol, 27 Tel. 93 589 84 32

ITALIANS Menú diari Sant Bonaventura, 6 Tel. 93 674 64 33

L’ART REST. CAF. Obert tots els dies Rbla. del Celler, 2 Tel. 93 674 42 36

LA CANTONADA Creps, amanides, menús Pça. Dr. Galtès, 5-lc 8 Tel. 93 589 23 32

De la Granja, 19-21 Tel. 93 583 66 79

LA MASIA Cuina catalana Av. C. Catalanes, s/n Tel. 93 589 34 45

LA PASTA BOIXA Pizzeria, creperia Alfons Sala, 24 Tel. 93 675 15 03

LA PIZZA LOCA Menú de dm a dv Lluís Companys, 7 Tel. 93 589 37 81

LA TAPA BOIXA Rbla. Jaume Sàbat, 4 Tel. 589 73 50

REST. CHINA ORIENTAL Menú i serv. domicili Sant Josep, 2 Tel. 93 589 21 82

- Pebrot vermell i pebre blanc

- Pollastre

- Tomàquet

Serv. domicili, menú Castellví, 27, bx Tel. 93 590 00 79

- Conill

- Alls

- Costelles de porc

- Arròs

REST. RANCHO EL PASO

- Fesols de trencar, de desfer i de la pela-

- Safrà

dilla

- Oli, sal i aigua

Menús dl a dv Pas Estació, 15 (La Floresta) Tel. 93 674 38 03

REST. STO. DOMINGO Menú de dl a ds Rius i Taulet, 129 Tel. 93 674 11 24

Menús casolans Fsc. Macià, 71, local 4 Tel. 93 589 03 76

REST. TALISMAN

LA VAQUERIA CAFE-REST.

RISTORANTE TORCELLO

MASIA AMETLLER Obert tots els dies Cm. Can Ametller, s/n Tel. 93 589 22 52

Av. Cerdanyola, 68 Tel. 93 675 38 06

Menús de dm a dv, tiquet restaurant Sant Jordi, 18 C Tel. 93 590 60 14

SANT PANCRAÇ

LA CARBONERIA

MATILDA

Bar musical Villà, 8 Tel. 93 675 15 51

Plana Hospital, 7 Tel. 93 590 05 06

Menús casolans i carta diària, vespres i dissabtes tancat Plaça del Pi, 2 (Bellaterra) Tel. 93 692 20 50

PA I PA

TORRADA GRILL

LA FONDA

Menú diari. Baguets Sant Jordi Tel. 93 589 49 45

Creps, amanides Plaça Pere San, 6-8 Tel. 93 589 72 74

PACHA MAMA

TOST BOCATA’S

Menú diari 12 E Enric Granados, 12 Tel. 93 675 54 26

LA GRANJA Cuina casolana St. Antoni - Pça.

Barcelona Tel. 93 675 52 46

LA LLANEGA NEGRA Psg. Torreblanca, 37

T. de la Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

REST. BEBOP JAZZ Servei carta i menú.

Dj actuacions directe Sant Domènech, 19 Tel. 93 587 91 19

Arròs caldós d’estiu INGREDIENTS:

REST. CHINA TOWN

LA TASCA DE SANT CUGAT

Menú de dl a ds Pça. Pep Ventura, 4 Tel. 93 589 20 19

de M. Àngels Quadras

Entrepans calents Av. Torre Blanca, 13 Tel. 93 589 88 12

VERSIÓ ORIGINAL Menús per a grups Pla del Vinyet, 10 Tel. 93 675 98 63

E

n una cassola sofregiu la carn trossejada i saleu-la. Quan estigui enrossida, poseu-hi el pebrot tallat a tires i els fesols (han de ser tendres).

Feu-hi unes voltes. Quan el pebrot estigui sofregit es pot treure i reservar.

Afegiu el tomàquet tallat a trossets i l’all també tallat molt menut. Sofregiuho. Empolseu-ho amb el pebre blanc i afegiu-hi l’aigua, al moment, per evitar que es cremi, la justa per deixar que bulli durant una hora sense quedar eixut ni aigualit. Una vegada cuit, afe-

FOOD & MUSIC

giu-hi l’arròs (tres grapats per persona), el safrà, el pebrot (si l’heu tret abans) i rectifiqueu de sal. Heu de tenir en compte que, quan arrenqui el bull novament, cal que cogui sense interrupcions. Quan l’arròs estigui cuit ha de quedar melós i caldós És una benaurança poder escriure caldós sense cometes, aquestes, en els menjars, sempre hi sobren. Són com una mena de solatge que molesta mentre un s’imagina el mos a la boca.•

GUIA

46

Dijous, 8 de juliol del 2004

TELÈFONS d’interès AJUNTAMENT

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83 Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

ENTITATS ASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22 Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEURE Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ Diari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALS Hisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIA Les Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03 Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63 Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25 Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58 DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80 Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

SERVEIS Aigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89 Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

AGENDA Juliol HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES

CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004 Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix Entrada lliure Org.: Entitat Municipal Descentralitzada Telèfons d’informació: 93 589 82 69 - Casal de Cultura 93 674 27 19 - EMD de Valldoreix • 9 de juliol - Buscando a Nemo (en català). Apta.

Animació infantil

TRANSPORTS Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00 Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15 Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71 RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02 Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22 Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVENDRES, DE 17 A 20 HORES

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

CINEMA a Sant Cugat Harry Potter y el prisionero de Azkaban / 16.00 - 19.00 - 22.00 - Ds: 15.45 - 18.45 - 21.45 / YELMO 4 / 16.00 - 19.00 - 22.00 / CINESA1 Shrek 2 (català) / 17.00 - 19.15 - 21.30 - Ds: 17.00 - 19.15 - 21.30 / YELMO 3 / 16.35 - 18.40 - 20.45 - 22.45 / CINESA 2 Shrek 2 / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 1 / Dv: 22.45 - Dg: 18.15 - 20.30 - Ds: 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 2 / 16.00 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 3 El día de mañana / 20.00 - 22.30 / YELMO 6 / Dl: 16.30 - 19.15 - 22.00 - Dv a dt: 22.00 / CINESA 4 Ladykillers / Dl-dt: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.50 - Dv: 16.00 18.15 - 20.30 - Dg: 16.00 - 22.50 - Ds: 16.00 / YELMO 2 Spartan / 16.00 - 18.15 - 20.40 - 22.50 / YELMO 5 Shin Chan / 16.00 - 18.00 / YELMO 6

4ª SETMANA

HARRY POTTER Y EL PRISIONERO DE...

SALA 1: 16.00 - 19.00 - 22.00 h GOLFA: 00.50 h. MAJORS 7 ANYS

IMPARTITS

Harry Potter III (català) / 16.45 - 19.45 / YELMO 7 Troya / 22.20 / YELMO 7 Incautos / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 8 Pinocho 3000 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.30 / YELMO 9

HORARIS

AL

CASAL

DE

CULTURA

DE

VALLDOREIX

OBERTES LES INSCRIPCIONS PER A LES ACTIVITATS D’ESTIU • Inscripció al CASAL DE CULTURA - Tel. 93 589 82 69 Estades d’esplai juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d’aventura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades de natura juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d’hípica juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d’esplai juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades d’aventura juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades de natura juliol II - del 19 al 30 de juliol Casals setembre - de l’1 al 14 de setembre

CINESA SANT CUGAT: SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festius SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

• Inscripció a l’EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 674 27 19 Estades d’idiomes i esports juliol I - del 5 al 16 de juliol Estades d’idiomes i esports juliol II - del 19 al 30 de juliol

YELMO SANT CUGAT: SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

2ª SETMANA

SHREK 2 (en català) SALA 2: 16.35 - 18.40 - 20.45 - 22.45 h GOLFA: 00.50 h. APTA

2ª SETMANA

SHREK 2 SALA 3: 16.00 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h GOLFA: 00.15 h. APTA

7ª SETMANA

EL DÍA DE MAÑANA SALA 4: Dl: 16.30-19.15-22.00 - Dv-dt: 22.00 GOLFA: 00.40 h. MAJORS 7 ANYS

GUIA

Dijous, 8 de juliol del 2004

47

FARMÀCIES de torn

SANTORAL

DIJOUS 8 . . . . . . . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . . . .Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA . . . . . . . . . . .93 674 18 63

DIJOUS 8 Sts. Adrià III i Eugeni III, papes; Àquila i Priscil·la, esposos.

DIVENDRES 9 . . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . . . .Pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11 DISSABTE 10 . . . . . . . . . . . . . . .Llorens . . . . . . . . . . . . . .Santa Maria, 27 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 15 31

DIVENDRES 9 Mare de Déu Reina de la Pau. St. Ciril, bisbe, mr. Sta. Anatòlia, vg. mr.

DISSABTE 10 DIUMENGE 11 . . . . . . . . . . . . . .Díaz-Puerto (f. Domènech) .Pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53

St. Cristòfol, mr. Stes. Rufina i Secunda, vgs., mrs.; Amèlia, vídua.

DILLUNS 12 . . . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71

DIUMENGE 11

DIMARTS 13 . . . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64

DILLUNS 12

DIMECRES 14 . . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30

Sts. Benet, abat, patró d'Europa; Pius I, papa, mr. Sta. Olga, reina.

St. Joan Gualbert, abat, fundador. Stes. Marciana, vg. mr.; Epifania, mr.

DIMARTS 13 Sts. Enric, emperador; Anaclet, papa, mr.; Joel i Esdras, profetes. Sta. Sara, vg.

De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

DIMECRES 14 Sts. Camil de Lel·lis, fundador; Francesc Solano, franciscà. Sta. Adela, vídua.

GUÍA mèdica ACUPUNTURA-MEDICINA NATURAL-ORIENTAL CTRO ORIENTAL DE SALUD Castillejos, 24 Tel. 93 675 18 01 Tel. 666 613 005 SHUCHUN PEIH Teràpies naturals, massatges xinesos Rbla. del Celler, 87, entr. 4 Tel. 93 587 96 73 - 656 38 35 24 ZHONG-YI Sant Bartomeu, 2-4 Tel. 609 389 283 CTRES REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Grups de relaxació. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 CIRURGIA CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Cirurgia general i digestiva Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1 Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Dermatologia, otorrinolaringologia, pediatria, angiologia, cirurgia vascular, cardiologia Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 CTRE SANITARI CAN MORA Aparell digestiu, cirurgia pediàtrica, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, psicologia, traumatologia Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 CLÍNIC SANT CUGAT Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km 1, 40-50, 1r Tel. 93 675 14 80 ESPAI MÈDIC De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10 POLICLÍNIC SANT CUGAT Rbla. del Celler, 129-131 Tel. 675 69 79 DIETÈTICA I NUTRICIÓ CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà - Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57

DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 NATUR HOUSE Servei de dietista Lluis Companys, 40 Tel. 93 675 65 95 FISIOTERÀPIA CENTRE TERAPÈUTIC SANT CUGAT Gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.2-3 Tel. 93 589 22 85 CLÍNICA NEUROLÒGICA DE FISIOTERÀPIA Bettina Paeth Tutora Bobath Astúries, 1 (Mira-sol) Tel. 93 675 35 46 FISIOCOS Massatges terapèutics, osteopatia Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3 Tel. 93 674 53 30 SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assist.Sanitària Villà, 49 Tel. 93 674 48 72 GERIATRIA GERVAL Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 TELE ASSIS.INPROSS 24H Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 39 67 GINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. E. CAYUELA FONT Francesc Moragas, 3, 3r 2a Tel. 93 674 66 11 HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 INFERMERIA CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORIS GENERAL LAB Anàlisis clíniques Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 LOGOPÈDIA LOGOPÈDIA SLI Trastorns de parla i llenguatge, retard de lectoescriptura, dislèxia, foniatria, tartamudesa, deglucions atípiques, disartries, Parkinson, esclerosi mútiple. Totes les edats. Servei a domicili i escoles Lluís Companys, 33, 1r 2a Tel. 93 674 73 76 MASSATGE TERAPÉUTIC MANS DE SANT Avda. Fsc. Macià, 62 Tel. 93 589 83 16 PERE FIGUEROLA Quiromassat. diplomat Tel. 659 280 364 MEDICINA ESTÈTICA KESTRAL MARKET Sant Bartomeu 1 B, local Tel. 93 589 03 12

MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives

Pça. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA-MEDICINA GENERAL ALBERT FETSCHER EICKHOFF De la Creu, 16, 1r 2a Tel. 93 674 61 35 CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 DRA. MONTSERRAT GARRIGA Visites a domicili Major, 36, 2 Tel. 93 674 00 25 JAUME ROS MONLLAO Diplomat Medicina subaquàtica Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a Tel. 94 589 11 67 J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili Av. Torreblanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 ODONTOLOGIA CTRE. DENTAL I QUIRÚRGIC ST CUGAT Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pça. Unió, 3, 2n 1a Tel. 93 674 72 40 CLÍNICA DENTAL ROSETTI Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a Tel. 93 589 76 76 CLÍNICA DENTAL VALLS BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25, 1r 3a Tel. 93 675 64 77 CLÍN. ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Torreblanca, 2-8, 2n A Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 DRA. P. LUZONDO Clínica Dental infantil Francesc Moragas, 5, 1r 3a Tel. 93 674 05 06 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg. Sant Magí Tel. 93 674 23 35 IRIDENT

Castillejos, 33 Tel. 93 675 91 47 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06 OTORINOLARINGÒLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Fsc. Moragas, 48, ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Med. adolescent Av. Torre Blanca, 2-8, 3r Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 JUAN PABLO MARTÍNEZ MÉNDEZ Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a Tel. 93 674 11 59 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, plantilles ortopèdiques, papilomes,

cirurgia del peu Tel. 93 589 63 13 - 629 169 536 - 636 636 889 TOMÀS GÓMEZ Vallès, 22, bis Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA AURIS Tractament Tomatis Balmes, 1, 2n 2a Tel. 93 674 85 41 CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Ansietat, depressió, trastorns a l’adolescència Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INST. DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a Tel. 93 587 91 87 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Depressions, estrès, toxicomania, ansietat, tabaquisme Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 37 87 SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ

Sant Jordi, 24, 1r 1a Tel. 616 26 40 12 SERVEIS SOCIOSANITARIS MESSERVEIS Domicili, infermeria, ajudes tècniques i per a la mobilitat Escaletes, 11, l. 5 Tel. 93 675 17 11 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia Av. Catalunya 21, 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Fsc. Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Torreblanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88

48

Dijous, 8 de juliol del 2004 Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

>

l’estirabot

A SANT CUGAT

per JORDI CASAS

Carlos

Festa Major (i 2)

Losada

S

El director general d’ESADE explica a Santcugatribuna els models per a una nova competitivitat. Amb un ampli coneixement i una gran experiència en el món empresarial, Losada aposta per la innovació i l’especialització en un entorn favorable com el de Sant Cugat, on el 2007, l’escola de negocis preveu obrir un nou centre.

-Sens dubte. La realitat de la nostra economia és d’un fort èxit. Des del 1957 l’economia espanyola i específicament la catalana ha obtingut en alguns aspectes resultats extraordinaris. Això s’ha basat en el que eren els exios bàsics de la competitivitat: sous relativament baixos que feien que poguéssim competir amb una certa facilitat i unes devaluacions que ens permetien un nivell alt de competitivitat. Això i altres factors han desaparegut o estan desapareixent.

Els nostres salaris estan cada dia més a prop de la mitjana europea i ara és impensable una devaluació perquè tenim una única moneda europea i tècnicament és impossible. S’ha de canviar el model tradicional de la nostra economia, que havia generat competitivitat.

-Quins són aquests canvis?

-No són evidents. Els que més s’escolten són els de passar a una economia del coneixement on la competitivitat depengui més de la innovació, de la capacitat d’aportar valor d’una manera diferencia-

“Les deslocalitzacions es deuen al canvi de les bases de la competitivitat”

da de la que aporten altres països i crear un entorn on les companyies trobin aquells recursos més sofisticats que en altres llocs. Els conceptes giren entorn de l’I+D o la innovació amb inversió en el capital humà, amb persones que la seva aportació al producte tingui un valor afegit. De fet, és un procés que ja s’ha donat en gran part i ara no és un canvi tan gran sinó una acceleració del canvi que hem viscut. La deslocalització és el símptoma que es dóna des de fa molt temps, i recordo que el Vallès ha patit la fugida del tèxtil que ja va ser un procés de deslocalització al seu moment. Així com aleshores ja vàrem aportar i atreure alternatives al tèxtil, crec que ara també som capaços de fer-ho si fem els deures.

-Què passa amb les deslocalitzacions?

-Es deuen al canvi de les bases de la competitivitat. En el tèxtil van sobreviure aquelles empreses que van deslocalitzar part del procés de producció i han mantingut aquí aquelles fases on hi havia més valor afegit, de vegades ha estat el disseny o la capacitat d’articular bé diverses fases productives. S’ha criticat polítics que han dit que “hem de deslocalitzar per mantenir les empreses” i crec que hi ha bastant de veritat. Si no volem perdre tota una companyia industrial tradicional, és bo que deslocalitzem una sèrie de fases per garantir que la resta es pugui mantenir.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

-¿Les empreses d’aquí podran afrontar aquests reptes?

-Crec que el teixit català és molt competitiu. Molta producció industrial va a l’exportació en entorns molt competititus i això demostra que és un teixit empresarial molt capaç de competir en mercats molt difícils. Ara les empreses han d’aguditzar l’oïda i estar més atentes als canvis que s’estan donant en el mercat, tant dels consumidors com industrials, i incloure els canvis que demanen els clients al producte final. Això vol dir tenir capacitat d’avançar-se als canvis del mercat i a les necessitats dels seus clients i avançar-se als altres.

S’ha d’avançar en la flexibilitat interna, de gestió i financera.

-Quin ha de ser el paper dels treballadors?

-En aquest procés a llarg termini tots som guanyadors. En el procés tèxtil tots hi hem guanyat. A curt termini això no és cert i per això cal polítiques molt clares per minimitzar el cost social i necessitem un mercat laboral flexible per afavorir la capacitat del treballador per adaptar-se a les noves necessitats i una xarxa social de solidaritat, que és bàsica.

-¿Les empreses han de tenir més sensibilitat social?

-És fonamental perquè cada vegada les companyies tenen més persones i cervells. Un treballador no qualificat és fàcil-

ment substituïble. Si treballem a nivells on s’implica tota la persona i amb una motivació molt alta, el treballador és menys substituïble i les companyies necessàriament necessiten unes polítiques de personal més ajustades i de més qualitat.

-Què en pensa del teixit empresarial santcugatenc?

-Nosaltres fem una aposta clara per Sant Cugat pel seu entorn d’empreses d’un gran valor afegit. El sincrotró és una operació de primer nivell i volem completar aquest panorama amb una seu al voltant del Centre Borja, on es vol apropar la ciència i l’empresa.

Crear un pont entre el que crea coneixement i el que fa del coneixement una realitat empresarial.

Un centre on investigadors i empreses es trobin i fer fàcil el canvi amb projectes i iniciatives del tipus d’empreses que ens facin ser competitius al llarg dels anys. Sóc optimista i m’agradaria que ESADE estigués a Sant Cugat el 2007.

-Què pensa de Santcugatribuna?

-Aquests fòrums són molt útils perquè creen una dinàmica positiva en una ciutat molt equilibrada entre la vida ciutadana i l’entorn empresarial. Poder reunir persones de diferents àmbits en un entorn tan agradable és molt atractiu i crec que funciona bé. // J.M.C.

“No osbtant, em veig obligat a reconèixer que enguany sembla que hem tocat el cel amb la mà” fan història, La trobada de més alçada, La ciutat més jove, Andalusia i Catalunya unides, Les Barraques més participatives, La ciutat s’aboca, s’omple el pavelló, Les botigues prenen els carrers...

Posats a ficar el dit a l’ull, deixeume treure tres temes que no tenim ben resolts. El balcó consistorial: els polítics s’haurien de posar d’acord sobre quins draps –sóc un iconoclasta, què voleu que hi faci!– cal fer onejar aquests dies. El Paga-li, Joan: si a la intensitat musical i plàstica que tothom li reconeix, li afegim tones de sol, la cosa no acaba de rutllar. Potser caldria plantejar-se un canvi d’hora. Per últim, la meva opinió sobre el correfoc del dimarts vespre, que és qualificat d’èxit total. Francament, a quarts de dotze de la nit, i vigília de dia laborable, trabucar i tirar petards pels carrers més cèntrics de Sant Cugat, què voleu que us digui! Fotre soroll a tort i dret sempre m’ha semblat una afecció discutible i molt més que pretenguem fer-ne un espectacle. No cal dir que alguns agrairíem, i fins i tot seria més bucòlic, que es fes entorn del Pi d’en Xandri.

8 420565 250009

“A llarg termini, amb els canvis tots hi guanyem”

21024

Director General d’ESADE

-¿Cal cercar un nou model de competitivitat?

egons sembla, m’he perdut la Festa Major més participada (i potser més participativa) de la història. En part és lògic, no debades cada dia som més santcugatencs. Deixeu-me, però, que reinvindiqui la necessitat de més rigor en els números. 60.000 persones no és el mateix que 150.000, sobretot quan l’esdeveniment es produeix en un llarg pont i amb la meitat de la festa laborable per a gran part dels ciutadans que tenen per costum treballar. No obstant això, em veig obligat a reconèixer que enguany sembla que hem tocat el cel amb la mà. El titulars d’aquest setmanari són aclaparadors: l’Esbart omple la plaça, Mediterrània captiva, Els Castellers