Diari de Sant Cugat 531

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

Núm. 531 any XI 1,65 euros

ENSENYAMENT

Demanen 20 escoles i 11 instituts per al 2015 Pàg. 3 SANT CUGAT-VALLDOREIX

Joly nega cap deute de l’Ajuntament amb l’EMD Pàg. 7 PHC SANT CUGAT

El sènior masculí compra la plaça i es queda a Primera Pàg. 36

Dijous, 15

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT

juliol del 2004

ESADE s’instal·larà al Centre Borja el 2007 L’escola de negocis El director Antonio Garrigues i de la ciutat establirà d’ESADE alerta sobre Antoni Castells, un pont entre els mons la deslocalització de pròxims ponents de científic i empresarial les empreses Santcugatribuna Pàg. 41

Dotacions de sis parcs de bombers actuen en l’extinció d’un foc en un local a Torre Blanca

ESPECIAL SANITAT (i 2) Pàg. 16 a 27

L’incendi originat en uns baixos del carrer Elies Rogent no produeix cap ferit Els Bombers no fan públic l’origen del foc que va cremar totalment la botiga de mobles Pàg. 6 JORDI GARCIA

2

PUBLICITAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

Dijous, 15 de juliol del 2004

SOCIETAT

3

Les AMPA demanen més places escolars públiques Segons un estudi, per arribar a la mitjana catalana, la ciutat hauria de tenir 20 escoles i 11 instituts el 2015 registrats els últims anys i també en l’alt percentatge de nens en edat escolar que porten les famílies nouvingudes. “La piràmide de Sant Cugat creix per la base amb els naixements, però també ho fa pels costats, a causa de la forta immigració que registra la ciutat”, expliquen els autors de l’estudi, que han pres com a base una previsió de creixement

Les AMPA proposen que els nous centres escolars es puguin reconvertir en altres equipaments en un futur

JORDI GARCÍA

demogràfic anual d’un 3,4%. Amb aquest percentatge, la població de Sant Cugat el 2015 se situaria entorn dels 105.000 habitants. Com que el creixement s’aturarà algun dia, les AMPA proposen construir els nous centres d’ensenyament de tal manera que es puguin reconvertir en un futur en casals per a la gent gran, centres culturals i altres tipus d’equipaments ciutadans.

Tendència decreixent Tot i que durant els últims anys s’han anat construïnt noves escoles públiques i això ha fet augmentar el nombre de places, en termes relatius l’oferta pública no ha crescut, sinó que, per contra, ha disminuït, segons les dades presentades per la coordinadora. Així, si l’any 1996 el percentatge de nens de P3 escolaritzats en centres públics era del 50%, l’any 2002, no arribava al 37%. Aquesta tendència es repeteix a l’ensenyament secundari, en què es passa del 49% de joves escolaritzats a instituts públics el 1999, al 43% de l’any passat. Aquests percentatges s’allunyen cada cop més del 60% d’oferta pública que volen aconseguir els pares i les mares d’alumnes per a Sant Cugat.

Les previsions municipals, que ja han fet reserva de sòl per construir 4 noves escoles públiques i 2 instituts són, pels membres de la coordinadora, clarament insuficients. “Amb aquest estudi volem donar 10 anys de marge a l’administració per posarse les piles i que comencin a fer plans per al futur amb temps i no sobre la marxa”, diuen. // S. Díaz

Ernest Ferran, el segon per l’esquerra, i Helena Parpal, al seu costat, són els dos autors de l’estudi sobre el mapa escolar

ESTUDI> i ha ciutadans que comencen a estar farts de la manca de previsió que habitualment mostren les administracions en molts àmbits, sobretot el de l’educació, i han decidit prendre la iniciativa i col·locar-se un pas endavant dels gestors polítics. Això és, justament, el que han fet els membres de la Coordinadora d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del centres d’ensenyament públic de Sant Cugat, amb la confecció d’un

H

Inici d’obres a l’IES Sant Cugat estudi sobre la previsió de nous centres de primària i secundària que la ciutat necessitarà en els pròxims 10 anys. Segons aquest treball, elaborat per Helena Parpal i Ernest Ferran, de les AMPA dels CEIP Pins del Vallès i Collserola, si el municipi vol assolir el 60% d’oferta de places d’escola pública que hi ha de mitjana a Catalunya, l’administració haurà de construir 10 noves escoles i 7 nous instituts, d’aquí al 2015.

Aquestes infraestructures, sumades als 10 col·legis públics i els 4 centres

de secundària que hi ha actualment a Sant Cugat, donen com a resultat que d’aquí a 10 anys, la ciutat hauria de tenir 20 escoles públiques i 11 instituts.

Parpal i Ferran, que ja han presentat aquest estudi davant la Delegació Territorial d’Ensenyament al Vallès Occidental i a l’Ajuntament, han utilitzat una fórmula matemàtica per calcular quin volum de població tindrà la ciutat l’any 2015 i quines seran les necessitats educatives, basant-se en els índexs de natalitat

El 5 de juliol van començar, després de molts mesos de retard, les obres d’arranjament de l’edifici de l’antiga escola Pla Farreras, per tal que puguin acollir els alumnes de l’IES Sant Cugat. La directora de l’institut, Maria Fuster, està molt satisfeta perquè finalment hagin començat els treballs que permetran comptar, d’aquí a 10 mesos,amb unes instal·lacions adients i acabar amb la situació de precarietat que han patit els alumnes des que es va posar en marxa el centre de secundària, fa gairebé quatre anys. L’empresa responsable

de les obres, que té un pressupost de 3.849.000 euros, és Construccions Solius.També han començat ja els treballs d’arranjament dels terrenys i els accessos de la 9a escola de primària, als afores de Sant Cugat. La construcció de l’edifici escolar s’haurà de fer en un temps rècord –a penes un mes– per poder acollir abans del 15 de setembre els alumnes que ja s’hi han matriculat. “Ens han assegurat que estarà acabada,però és difícil acabar-s’ho de creure”, explica Josep Maria Querol, president de l’AMPA de la 9a escola.//

SOCIETAT

4

Dijous, 15 de juliol del 2004

Un estudi proposa una nova divisió territorial L’informe de la UPC aposta per crear una mancomunitat entre Rubí i Sant Cugat renciades. Una tercera possible organització territorial seria la mancomunitat formada per Cerdanyola, Ripollet i Montcada, mentre que la quarta correspondria a l’esmentada entre Rubí i Sant Cugat.

Segons l’informe, el Vallès Occidental és massa gran per poder racionalitzar la prestació de serveis comuns i per això es proposa un fraccionament racional partint d’algunes de les relacions ja existents entre poblacions.

INFORME>Un nou estudi sobre la divisió territorial de Catalunya proposa la creació d’una mancomunitat entre Rubí i Sant Cugat.

L’informe considera que el Vallès Occidental és prou gran per dividir-lo en quatre mancomunitats que compartirien i organitzarien diversos serveis comuns entre

L’informe considera el Vallès Occidental prou gran per integrar quatre mancomunitats elles. Entre aquestes mancomunitats, es proposa la de Rubí i Sant Cugat perquè a banda de la proximitat en la situació del territori, ja disposen d’una relació preferent, fet que podria justif icar aquesta nova organització. L’informe ha tingut en compte que les dues poblacions ja comparteixen alguns serveis i mantenen relacions de mobilitat preferents a causa sobretot del mercat de treball però també en l’àmbit comercial o en el de l’habitatge.

Aquesta mancomunitat donaria lloc a un territori diferenciat de la resta de la comarca amb només dos municipis, però que junts aglutinen més de 115.000 habitants.

La resta de mancomunitats del Vallès Occidental proposades serien l’encapçalada per Sabadell, d’una banda, i Terrassa, per l’altra, que capitalitzarien un territori en dues comarques dife-

ARXIU

Imatge de la ciutat de Sant Cugat

Comarca terrassenca i l’eix de la E-9 Des de l’anunci o necessitat d’una nova divisió territorial, la mateixa Universitat i diverses poblacions hi han dit la seva per a una millor organització territorial.Terrassa va proposar encapçalar una comarca pròpia diferenciada de Sabadell que inclouria Sant Cugat. En aquest estudi, també realitzat per la UPC, s’avalava l’aspiració terrassenca basada en la mobilitat i en criteris econòmics.Terrassa va esgrimir una realitat diferenciada de la cocapital i reivindicava la seva àrea d’influència als municipis del seu entorn.Aquest estu-

Entregats els diplomes del curs d’hostaleria

CEDIDA

Lliurament dels certificats de participació

di es va dur a la Generalitat, la Diputació, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana,així com a les diferents poblacions afectades perquè es tinguessin compte en la nova ordenació territorial.

Una altra proposta presentada pels alcaldes d’aquesta àrea va ser la de fer un pla estratègic per desenvolupar les oportunitats econòmiques de l’eix de la E-9, una fórmula per crear sinergies entre municipis similars als que mantenen els que formen part d’un mateix territori i compatible amb altres redistribucions. //

OCUPACIÓ>El Servei d’Ocupció Municipal (SOM) i la delegació comarcal del Gremi d’Hostaleria, amb seu a Sant Cugat, acaben d’entregar els certificats de participació als 19 alumnes que han participat en les Primeres Jornades d’Hostaleria, que han tingut lloc el mes de maig a la Casa de Cultura. L’objectiu d’aquesta iniciativa, engegada de manera conjunta per l’Ajuntament i els restauradors locals, és oferir coneixements específics sobre el sector de l’hostaleria als aturats per facilitarlos l’accés al món laboral. Durant les jornades, els alumnes han adquirit coneixements teòrics i pràctics sobre higiene i maquinària de neteja, enologia, cafeteria, postres i l’ús del robot Thermomix. El president de la delegació comarcal del Gremi de Restauradors, Josep Baeta, explica que es vol continuar endavant amb aquest tipus de formació ocupacional gratuïta a partir del setembre.<

Altres possibilitats Una altra de les possibilitats que proposa l’estudi és l’anomenat eix de la B-30, que es consideraria com un tot amb les poblacions que l’integrarien. De tota manera, l’estudi reconeix que en aquest cas, l’encaix d’algunes ciutats, com ara Sant Cugat, seria més complex, ja que, així com Rubí tendeix cap a Terrassa i Cerdanyola cap a Sabadell, a Sant Cugat es dóna una situació i posició diferent.

En conjunt, el nou estudi de la Universitat Politècnica proposa que els 900 municipis de Catalunya s’agrupin en unes 90 mancomunitats comarcals basant-se en criteris de mobilitat i prestació de serveis. Aquesta proposta forma part dels diferents estudis i projectes que es duen a terme perquè s’estudiïn dins la discussió de la divisió territorial de Catalunya, una fórmula que ha d’atorgar als municipis de nous sistemes per a una millor organització territorial que al capdavall beneficiïn els ciutadans. <

Promusa tindrà dret de compra indefinit en els nous habitatges HABITATGE > El consell d’administració de Promusa aplicarà l’anunciada mesura que l’empresa municipal tingui el dret de compra amb caràcter indefinit dels habitatges públics que es vulguin vendre.

La nova clàusula no afectarà els pisos ja adjudicats fins ara, en els quals es manté el dret de compra de l’empresa pública durant els primers 30 anys tal com preveien les bases de l’adjudicació.

Un grup d’uns 40 adjudicataris de les promocions corresponents al 2003, a Mira-sol i al centre, havien manifestat el seu desacord que la nova mesura s’apliqués als seus pisos, ja que en el moment de l’adjudicació i d’acord amb les bases anteriors, el dret de compra de Promusa era de 30 anys. D’aquesta manera, a partir d’ara Promusa tindrà la primera opció per adquirir els pisos que els propietaris deixin, al mateix preu protegit més l’increment corresponent. Així l’Ajuntament evita la possible especulació que es faci amb els habitatges i garanteix un determinat parc d’habitatges públics per al futur.

La resta de condicions per al lloguer o la compra d’un habitatge públic són similars a les d’abans, depenent de quin sector de la població van dirigits.

Pisos per a tots Promusa posa al mercat pisos protegits de compra i de lloguer destinats a joves, adults, famílies i persones grans de manera que amb les promocions previstes ja gairebé abasta tots els sectors de la població. El Consell d’Administració també va aprovar noves promocions que es faran públiques pròximament. L’Ajuntament vol posar al mercat en aquest mandat uns 900 habitatges de promoció pública. <

SOCIETAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

5

Estudi sobre la conca de la riera de Sant Cugat

Noves subvencions a plans mediambientals

El resultat s’inclourà en el Pla Especial de Torre Negra

subvencionarà activitats i projectes relacionades amb el medi ambient amb ajuts directes a persones o entitats que ho sol·licitin. Aquestes subvencions se sumen als ajuts per a mesures per a l’estalvi d’aigua o l’aprofitament de l’energia solar que ja s’atorguen des de l’any 2001 i 2000 respectivament.

L’objectiu és fomentar les activitats de protecció ambiental amb el suport a aquells projectes, serveis i activitats que sense ànim de lucre completin l’actuació municipal en matèria de medi ambient i sostenibilitat, i en especial per a aquells projectes que tinguin relació amb els objectius marcats en el Pla d’Acció de l’Agenda 21. Les activitats que poden beneficiar-se d’aquestes subvencions abasten un ampli camp que va des de l’educatiu a la planificació urbanística sostenible. La subvenció màxima per a projecte o activitat pot arribar als 6.000 euros i les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de setembre mitjançant una instància a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament amb la documentació necessària que s’especifica a les bases.

MEDI AMBIENT>L’Ajuntament de Sant Cugat ha signat un conveni amb la Universitat de Barcelona per fer un estudi sobre l’estat ecològic de la conca de la riera de Sant Cugat i els seus afluents. L’estudi, que costa uns 7.000 euros, anirà a càrrec d’especialistes, entre els quals hi ha el catedràtic d’ecologia de la UB Narcís Prat.

El treball preveu identificar la xarxa fluvial de la conca que inclou el torrent de Ferussons, el de Sant Crist, la riera de Vulpalleres, el torrent de Can Trabal i la part baixa de la riera de Sant Medir i Torre Negra. Un cop enllestit l’estudi, que es pot allargar uns dos anys, s’inclourà dins el Pla Especial de Torre Negra. L’objectiu és, segons el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, “veure en quin estat es troba la riera durant totes les estacions de l’any i prendre mesures per a la seva millora i protecció”.

A causa de la pressió demogràfica de la zona, també s’estudiaran els passos per damunt de la riera perquè no en malmetin la llera. El treball

gratis

JORDI GARCIA

Un dels accessos al Parc de Collserola al costat de la riera de Sant Cugat

estudiarà les característiques fisicoquímiques utilitzant diferents paràmetres tècnics com ara el cabal, la temperatura o el PH. També es mirarà la flora i la fauna i l’estat de conservació a través de l’hàbitat fluvial i els índexs biològics del cabal.

S’estudiarà la composició florística

del bosc de ribera i amb totes les dades obtingudes s’elaborarà una diagnosi de l’estat ecològic de la conca tant dins com fora del parc de Collserola. Amb els resultats es farà un mapa de qualitat i s’elaborarà una proposta sobre les mesures de gestió i de protecció. <

SUBVENCIONS>L’Ajuntament

Estalvi d’aigua i energia solar D’altra banda, l’Ajuntament manté les subvencions per instal·lar en habitatges ja existents o de nova construcció sistmes d’estalvi d’aigua i d’aprofitament de l’energia solar. Aquestes convocatòries ja són obertes i es poden presentar sol·licituds fins al 29 d’octubre.

Pel que fa als sistemes d’estalvi d’aigua, s’ofereix una subvenció fixa de 1.200 euros sempre que no se sobrepassi el 50% del cost total de l’execució. Aquests diners es poden destinar a reguladors de pressió d’aigua, economitzadors per a aixetes, dutxes i cisternes, per a la reutilització d’aigües grises, captació d’aigües pluvials i per a la recirculació d’aigua de piscines.

Per a l’aprofitament de l’energia solar, les subvencions van dirigides a aquelles persones que vulguin instal·lar un sistema solar per a l’aigua calenta o la calefacció.

La quantitat establerta és de 500 euros per a una instal·lació mínima d’1,5 a 2 metres quadrats de captadors solars i 100 litres d’acumulació, fins a un màxim de 1.500 euros pels que sobrepassin els 2 metres, per als quals la subvenció és de 225 euros per metre quadrat.<

CLUB DEL SUBSCRIPTOR DIJOUS 23 JULIOL

CADA SETMANA

TOTS ELS DIMARTS

CADA DIA

www.totemviatges.com CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE

Entrades gratis per a dies feiners als cinemes Cinesa de Sant Cugat

2 entrades per al I Festival de Música de Cambra al Monestir Lieder Càmera, cor de cambra

Descomptes especials per als subscriptors

20% de descompte en tots els serveis (vàlid per a familiars directes)

Vingui a conèixer el nostre servei de neteja d’interiors, de dilluns a divendres

CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LA RESERVA

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORS QUE TRUQUIN A EL DIARI

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

PRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

RETALLANT AQUEST ANUNCI LI FEM UN DESCOMPTE DE 3 EUROS

C/ Sant Jordi, 37

C/ Sant Jordi, 37 Tel. 93 589 62 82

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57 Horari de 9 a 19 h.

No tanquen al migdia

C/ Rius i Taulet, 131

Tel. 93 589 62 82

Doctor Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 totem@gruposercom.com

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

93 589 62 82

Tel. 93 675 58 13

SOCIETAT

6

Dijous, 15 de juliol del 2004

Un incendi crema una botiga El fum va afectar el Policlínic de Torre Blanca, però no hi va haver ferits

SEGURETAT>Des de fa alguns dies, els cotxes dels veïns del barri de Sant Domènec i el Colomer estan una mica més protegits. L’Ajuntament ha decidit augmentar les mesures de vigilància i seguretat en la zona per evitar que els actes vandàlics i la crema de cotxes registrats durant els últims dos mesos es tornin a repetir. Els caps de setmana, un cotxe patrulla de la policia local s’encarrega de dissuadir els vàndals que, a la sortida de la discoteca i els bars de copes, es dedicaven a fer bretolades a la matinada.“Aquest problema és de més fàcil solució i de moment la mesura aplicada està funcionant”, explica el regidor de Relacions Institucionals, Jaume Tubau.

SUCCÉS > Un incendi va cremar dimecres de la setmana passada una botiga de mobles als baixos de l’edifici del Policlínic de Torre Blanca. L’establiment, en liquidació, estava tancat en el moment en què es va produir l’incident i, per aquest motiu, no hi va haver ferits. Les causes del foc encara es desconeixen.

L’incendi es va declarar a dos quarts de 9 del vespre, quan la botiga de mobles del carrer Elies Rogent, que forma part del complex del Policlínic, estava tancada al públic i no tenia tampoc cap empleat treballant-hi. Les flames, el fum i la deflagració provocada pel foc, però, van afectar els establiments del costat, sobretot el local de copes just a tocar, i els pisos superiors de l’edifici, on hi ha les dependències del Policlínic.

Els Bombers de la Generalitat van desplaçar al lloc dels fets un total de 14 dotacions, procedents de diferents parcs de la zona, per tal d’apagar les flames, i van treballar al costat dels agents de la policia municipal a l’hora de desallotjar completament l’edifici. El fum, a través dels conductes del gas i de la ventilació, s’havia escampat pels tres primers pisos i pels locals comercials dels

en marxa una campanya informativa per estalviar energia i ser respectuosos amb el medi ambient, també durant els mesos d’estiu. El tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard

dels locals adjacents destaquen aquest moment, quan “vam sentir una forta pressió i després com un cop sec i una trencadissa de vidres”.

Els bombers que van treballar en l’incendi han constatat que hi ha una canonada del gas que haurà de ser revisada, mentre que l’estructura de l’edifici del Policlínic ha quedat intacta. <

Sobre la pista d’un sospitós Pel que fa als cotxes cremats en els últims dos mesos, l’altre vessant del problema denunciat pels veïns del Colomer, Tubau explica que els agents locals i la policia nacional de Sant Cugat estan treballant de manera conjunta per tal de trobar l’autor d’aquestes bretolades. El regidor de Seguretat Ciutadana ha explicat que la policia nacional ja té un sospitós com a possible responsable i que està en espera de poder-lo atrapar. El regidor ha confirmat que el nombre de cotxes incendiats de manera intencionada han estat 3 i no 5, com afirmen els veïns, perquè “hi ha casos en què el foc ha tingut un origen fortuït o accidental”, comenta Tubau.<

l’ús de la refrigeració natural aprofitant les hores de menys insolació i utilitzar ventiladors en lloc de l’aire condicionat que, a banda de provocar problemes d’alèrgies, representa un alt consum energètic.

En les recomanacions també es demana evitar les piles, tant per l’alt cost de la seva energia com pels residus que representen. Altres mesures són utilitzar els ascensors de forma racional, com ara compartir-los i no avisar-los innecessàriament, així com no abocar al mar residus com gasolina, olis i deixa-

lles i utilitzar alternatives al motor, com la vela. Finalment, en les excursions també es recomana utilitzar gots i plats de plàstic reutilitzable o reciclable i la carmanyola en lloc de plàstics i alumini. Pel que fa a les llaunes, es recorda que l’energia per a la fabricació equival a la meitat d’un pot ple de petroli.

Aquesta campanya se suma a altres mesures que ha impulsat l’Ajuntament per al respecte a la natura, com les subvencions per instal·lar energia solar o per a la reducció del consum d’aigua, entre d’altres. <

JORDI GARCIA

L’incendi es va declarar dimecres en una botiga de mobles als baixos del Policlínic Torre Blanca

baixos del Policlínic, i va fer necessària aquesta intervenció.

Propagació molt ràpida Tot i que les causes que van provocar l’incendi es desconeixen, la rapidesa amb què el foc es va propagar és fruit de les característiques mateixes de la botiga. Segons el cap de guàrdia dels Bombers, Jesús Acebedo, “l’establi-

ment tenia fusta, moqueta i espuma d’embalar, tots ells materials altament inflamables”.

A més de la botiga de mobles, que es va cremar completament, el local més afectat va ser el bar del costat, que es va omplir de fum i va patir danys a l’aparador després que la pressió del foc rebentés els vidres de l’aparador contigu. Precisament els treballadors

Campanya per estalviar energia durant l’estiu CONSELLS>L’Ajuntament posa

Reforç policial a Sant Domènec pel vandalisme

Pomar, va dir que “tot i que els consells puguin semblar reiteratius, si un petit percentatge de la població els segueix, ja incidirem en la millora del medi ambient”.

Així, s’aconsella apagar tots els llums, aparells elèctrics i l’escalfa-

dor d’aigua i abaixar el termòstat del frigorífic quan es deixi la casa sola. També es recomana utilitzar el transport públic per als desplaçaments o posar el cotxe a punt i no sobrecarregar-lo en cas d’utilitzar el vehicle privat. També es demana

SOCIETAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

7

La Floresta decidirà l’ús del Casino Un grup de treball del Consell de Districte estudiarà el contingut de l’equipament acabat de rehabilitar DISTRICTES>El Consell de Districte de la Floresta va decidir crear un grup de treball que estudiarà els usos que se li poden donar al recent rehabilitat edifici del Casino del districte. Els veïns van demanar poder aportar idees i els membres del Consell van coincidir a crear una comissió per canalitzar i estudiar les necessitats dels veïns i els possibles usos que se li poden donar.

Alguns veïns van alertar que si no es decideix aviat què fer al Casino, l’edifici podria tornar a caure en el deteriorament que provoca el pas del temps. La presidència del dis-

Els veïns van tornar a la mesa del districte valorant la intenció de canvi en el seu funcionament

JORDI GARCIA

Reunió d’un Consell de Districte de la Floresta

tricte es va comprometre a impulsar la demanda i la comissió podria funcionar el mes de setembre. El representant del PSC, Joan Carrasco, tal com Jordi Menéndez va fer en el Consell de Mira-sol amb la

Nou impuls al Pla Estratègic Metropolità

Sant Cugat nega cap deute amb Valldoreix

COMARCA > La Generalitat es

ECONOMIA>El tinent d’alcalde

va comprometre a fer un front comú amb institucions de Barcelona i els 36 ajuntaments de l’àrea metropolitana com un “govern amic”, per resoldre els dèficits d’infraestructures i innovació que tots els estudis apunten que tenen. De les dues anàlisis del Pla Estratègic Metropolità es desprèn que Barcelona i la seva àrea tenen dos grans problemes que poden estrangular o debilitar el seu progrés i la seva competència amb la resta de regions punteres europees. Aquests esculls són la mobilitat per la manca d’infraestructures i el dèficit en inversió en la indústria del coneixement. L’objectiu del pla que el govern vol reimpulsar és pressionar per resoldre els dèficits i millorar la competitivitat de l’economia catalana i en concret de l’àrea metropolitana.

de Promoció Econòmica i Hisenda, Jordi Joly, va negar l’existència de cap deute econòmic amb l’EMD de Valldoreix, en espera dels resultats de la negociació del nou conveni amb el districte. Per Joly, la revisió del conveni que s’està duent a terme entre totes dues institucions “són números i no valoracions polítiques” basades en uns càlculs i percentatges que tècnicament ara es treballen i “després políticament ja es prendran decisions”. Pel tinent d’alcalde, “una altra cosa és posar en dubte un conveni del 1996 que s’ha de posar al dia, però la realitat la dirà el nou estudi quan estigui fet”.

Pel que fa al contenciós administratiu presentat per l’EMD de Valldoreix en contra del pressupost de Sant Cugat per no haver acceptat les al·legacions de Valldoreix, Joly va refermar la bona voluntat de l’Ajuntament de Sant Cugat: “És un tema amb el qual nosaltres no farem brega, ni buscarem respostes ni entrar en raons perquè creiem que el conveni és un tema molt tècnic del qual s’ha parlat i s’està parlant amb l’EMD, i així vàrem quedar d’acord per començar a treballar i establir un nou marc”. Joly no va voler entrar en detalls sobre la decisió de l’EMD, tot i que va dir

Un pla del 1990 Des de l’aprovació del Pla Estratègic Metropolità l’any 1990, la indústria del coneixement i la innovació van ser dues de les propostes prioritàries. Amb tot, les infraestructures han aparegut com el principal i immediat problema que actua com a “coll d’ampolla per a la nostra economia”, tal com va remarcar el president del consell general del Pla, Joan Clos. <

que “estan en la seva legitimitat de fer-ho”, però “no és la millor manera de començar una relació d’aquest tipus” perquè al cap i a la fi “els valldoreixencs també són santcugatencs”. El tinent d’alcalde va recordar que amb l’EMD es van establir una sèrie de fases per arribar al nou conveni i “així s’està fent i s’està treballant entre totes dues administracions”.

Més recursos L’EMD va considerar que Sant Cugat no aporta els suficients diners a Valldoreix per garantir-ne el funcionament i les actuacions habituals. L’Entitat va demanar una revisió del conveni econòmic que no s’havia actualitzat des del 1996, per adaptar-lo a la realitat actual i obtenir més pressupost. Segons algunes fonts, en el conveni tampoc s’inclouen tots i cada un dels serveis que Sant Cugat dóna a Valldoreix, fet que podria girar la situació i que sigui Sant Cugat que aporta més recursos dels establerts. Després, l’EMD va presentar diverses al·legacions al pressupost del 2004 de Sant Cugat per considerar que la partida pressupostària destinada al districte era insuficient. Unes al·legacions que van ser desestimades pel plenari santcugatenc i que l’EMD ha portat ara per la via judicial. <

ubicació de la piscina, va intentar forçar una votació sobre la creació de la comissió. La demanda de la votació secreta i el fet que el Consell ja havia decidit la formació del grup de treball, van fer retirar la proposta socialista. Carrasco va anunciar més votacions per a determinades decisions del Consell tot i ser un òrgan consultiu.

ROM i participació Els veïns tornaven a aquest Con-

sell després d’haver-lo abandonat com a protesta per la manca de participació. La majoria de veïns van valorar la intenció de canvi en el funcionament dels organismes tot i que van mostrar reticències perquè es continuï lliurant la documentació a l’hora i les convocatòries es facin a temps. El Consell van informar sobre en quin punt es troba la comissió de l’Ajuntament que estudia la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM). <

SOCIETAT

8

Dijous, 15 de juliol del 2004

La Biblioteca acull una mostra sobre banca ètica Aquests bancs ofereixen beneficis tant econòmics com socials això, a l’hora d’escollir les empreses destinatàries dels fons dels clients, els bancs ètics tenen una cura especial a no invertir en negocis relacionats amb l’armament, ni en empreses que no respectin la natura, la salut pública, els drets dels treballadors i els principis d’una societat més justa.

JORDI GARCÍA

L’exposició inclou plafons interactius amb explicacions i també un audiovisual

SOLIDARITAT>Els diners no són ni bons ni dolents, però poden fer el bé o el mal segons qui els utilitza i com. Aquesta és la idea que centra el contingut de l’exposició que des de dilluns fins al 26 de juliol es pot visitar a la Biblioteca del Mil·lenari sobre la banca ètica, que porta per títol Diners fan bé, diners fan mal, en honor a un poema medieval d’Anselm Turmeda. Emmarcada dins les activitats de la XIX Universitat Inter-

nacional de la Pau que avui comença a Sant Cugat, aquesta mostra itinerant creada per l’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS) explica en què consisteix la banca ètica i quines iniciatives d’aquest tipus estan en funcionament al món.

Segons el professor Narcís Sánchez, “els bancs ètics són entitats financeres que situen al mateix nivell els beneficis econòmics que aconsegueixen els inversors i els beneficis socials aconseguits”. Per

Bancs ètics per tot el món Noms com Oikocredit (Holanda, 1975), Banca Popolare Ètica (Itàlia, 1998), Sewa Bank (Índia, 1974), Triodos Bank (Holanda, 1980), Grameen Bank (Bangla Desh, 1983) o South Shore Bank són pioners en el món de la banca ètica en l’àmbit mundial. A Catalunya, tot i que no hi ha cap banca ètica d’aquest tipus, és possible invertir en fons respectuosos amb aquesta filosofia a través d’entitats com Morgan Stanley, la cooperativa Coop57 o Oikocredit Catalunya. L’associació FETS, creada l’any 1999, està treballant en la difusió d’aquest tipus d’iniciatives per aconseguir la creació d’una banca ètica catalana, que doni servei a tots els inversors que vulguin obtenir rendibilitat i alhora ser solidaris.<

JORDI GARCIA

L’Ajuntament ha aprovat una partida pressupostària de 18.000 per a la instal·lació

El Sol escalfarà l’aigua del Leonardo da Vinci ENERGIA>L’Ajuntament ha decidit, en junta de govern, destinar una partida d’uns 18.000 euros per equipar l’IES Leonardo da Vinci amb una instal·lació solar tèrmica. L’empresa INYGEN, Energia i Medi Ambient serà l’encarregada d’instal·lar aquesta infraestructura, que servirà per escalfar l’aigua destinada a l’ús i la calefacció de l’institut.

El tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, ha explicat que l’objectiu del consistori santcugatenc és “col·locar instal·lacions d’aquest tipus a totes les escoles i instituts públics del municipi”, i ha

Unes vacances lluny del camp de refugiats Una dotzena de nens del Sàhara Occidental passen l’estiu a Sant Cugat ACOLLIDA>Com cada estiu des JORDI GARCÍA

Cada estiu, des de fa vuit anys, un grup de nens sahrauís visita Sant Cugat

de fa 8 anys, l’associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS), ha organitzat l’estada a la ciutat d’un grup de nens i nenes sahrauís d’en-

tre 7 i 13 anys. Durant dos mesos, 12 infants provinents dels camps de refugiats d’Argèlia participaran en activitats, colònies, casals d’estiu i compartiran les vacances amb una família d’acollida. Aquests dies, els 9 nens i les 3 nenes acollits a Sant Cugat estan passant les revisions mèdiques rutinàries i es preparen per gaudir a partir de la segona quinzena de juliol d’excursions, casals d’estiu, colònies i una trobada amb les autoritats municipals. En aquestes vuit setmanes, els petits tenen l’oportunitat d’entrar en contacte amb

anunciat que abans de finals d’any s’aprovaran partides pressupostàries per instal·lar plaques solars a tres centres més d’ensenyament. En concret, serà a les escoles Catalunya, La Floresta i Joan Maragall.

L’Arnau Cadell, pioner L’IES Arnau Cadell és un dels centres d’ensenyament públic pioner a Sant Cugat en la instal·lació de plaques solars per a ús tèrmic. L’escola, que utilitza aquesta energia des del 2001, forma part de la Xarxa d’Escoles Solars de Catalunya (Xesca). <

una nova cultura i oblidar les penúries del camp de refugiats.

Més nens i més demanda La presidenta de SCAPS, Neus Boch, explica que aquest any l’associació ha volgut augmentar el nombre de nens sahrauís acollits fins a una dotzena, tot i que això ha suposat un gran esforç per a l’entitat.

“Estem desenvolupant altres projectes, com el de garantir un àpat diari a les guarderies de la daira d’Argub i per això havíem d’estudiar molt bé quantes acollides podíem assumir”, comenta Bosch.

Finalment, la demanda per part de les famílies santcugatenques ha estat tan gran, que fins i tot n’hi ha hagut algunes que s’han quedat a les portes de l’acollida i hauran d’esperar un altre any. <

SOCIETAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

9

Més queixes per la pudor de la brossa a la plaça Pere San L’Ajuntament es va comprometre a trobar una solució, que encara no ha arribat

JORDI GARCÍA

Els contenidors soterrats, que estan instal·lats als laterals del mercat de Pere San, són compartits pels ciutadans particulars de la zona, els comerços i les parades

BROSSA>Alguna cosa fa pudor de podrit, però no a Dinamarca... sinó a la plaça Pere San. Almenys així ho confirmen els veïns i comerciants de la zona, que es queixen de les males olors provinents dels contenidors soterrats per a residus orgànics, situats als dos costats del mercat municipal. “Fan una pudor que empesta”, lamenta Carmen Chicote, propietària d’un establiment de premsa a la plaça.

Aquesta queixa no és nova, ja que, segons explica Chicote, els veïns i comerciants de la zona estan patint aquest desagradable problema des que es van instal·lar els contenidors soterrats al carrer, utilitzats de

manera conjunta pels ciutadans particulars, el comerç i per les parades del mercat. “Abans del canvi, ells tenien els seus propis contenidors per a la brossa orgànica i les pudors no sortien al carrer, però ara ho compartim tot”, comenta la propietària d’El Kiosk, que afirma que amb la calor la pudor de peix i fruita podrida és insuportable i li està malmetent el negoci. “És una vergonya que estiguem així, però no som només nosaltres, a la plaça Pep Ventura és fàcil veure com corren les rates pel carrer”, diu Chicote.

Durant la passada Festa Major, alguns cartells col·locats als contenidors i a les portes d’alguns establi-

ments, com el de Chicote, mostraven el malestar dels veïns i comerciants amb aquesta situació i reclamaven solucions a l’Ajuntament. Algunes de les mesures que reclamen són el buidatge i la neteja diària dels contenidors.

Pilones i més disciplina L’alcalde Lluís Recoder, que està al corrent d’aquesta demanda ciutadana, explica que l’Ajuntament és conscient que cal netejar els contenidors soterrats, però que en moltes ocasions, els operaris han trobat cotxes mal estacionats al carrer que els han impedit passar i fer la seva feina.

“Ara amb el nou sistema de pilones,

tindrem la seguretat que el recorregut del camió d’escombraries sempre estarà lliure”, diu Recoder. L’alcalde també ha ressaltat la necessitat de més disciplina a l’hora de respectar les normes per treure la brossa.

Altres reclamacions veïnals A banda de les pudors, els veïns de Pere San i els carrers adjacents també es queixen per altres qüestions que afecten el disseny de la plaça, com per exemple la manca de bancs públics i també de zones d’ombra.

“Cada cop tenim la plaça més buida perquè, la gent gran, que són els qui passen més temps aquí, no tenen cap lloc on seure a l’ombra”, diuen. <

Observatori escolar al pantà de Vallvidera ENTORN>El recuperat pantà de Vallvidrera passarà a ser un lloc d’oci a un centre pedagògic un cop s’hagi acabat la restauració de la presa. Després de 20 anys abandonat, el pantà de Vallvidrera, a la serra de Collserola, es convertirà en un nou espai per a visites programades de les escoles per estudiar la flora i la fauna pròpies de la zona.

D’aquesta manera i després d’anys d’abandonament, es vol transformar aquesta zona en un dels indrets amb més població d’amfibis i rèptils en un lloc d’observació científica i pedagògica on no hi haurà lloc per als turistes ni per als banyistes del cap de setmana.

Fauna i flora autòctona El Consorci de Collserola té per objectiu recuperar el pantà com a llac permanent i per a la protecció de la flora i la fauna autòctona. En una primera fase s’ha rehabilitat i impermeabilitzat l’embassament i la presa amb petits aiguamolls que afavoriran el desenvolupament dels amfibis. Aquesta restauració ha estat finançada entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci amb un pressupost de 581.000 euros, uns 96 milions de pessetes.

El pantà es va inaugurar el 1864 per subministrar aigua als agricultors, però de seguida el seu cabal es va destinar a proveir d’aigua Sarrià.

A començament del segle XIX va ser un reclam per als barcelonins que volien gaudir de la natura fins al punt que es va instal·lar un trenet pel túnel de canalització de l’aigua. Als anys 30 l’embassament va deixar de proveir Barcelona i va caure en un deteriorament continuat pel mal ús de la conca i pel dipòsit de runes d’obres que es feien a la serra. Ara els estudiants descobriran la natura més pròxima a un pas dels centres escolars. <

SOCIETAT

10

Dijous, 15 de juliol del 2004

La Floresta es prepara per viure 6 dies de Festa Major L’actriu Mercè Arànega farà el pregó el dia 17 a les Escales Rañé PROGRAMA>Els florestans ja ho tenen tot preparat per gaudir durant sis dies de la Festa Major del districte, una celebració que és la més llarga de les que tenen lloc al terme municipal de Sant Cugat. La popular actriu catalana Mercè Arànega serà l’encarregada de donar el tret de sortida a la celebració el dissabte 17 a les Escales Rañé, a partir de les set de la tarda.

La festa continuarà el dia 18 i, després d’uns dies de descans, els florestans reprendran la celebració des del dijous 22 fins al diumenge 25. El gruix de la programació es concentrarà al llarg d’aquests quatre dies. Aquest any, els responsables de l’organització de la Festa Major proposen als florestans un total de 18 activitats adreçades a públic de totes les edats i amb una línia similar a la d’anteriors edicions. Jocs de sempre, la 21a edició de la Cursa Popular, Trobada de Paellers, ball, Nit Jove...

Aquestes són només algunes de les propostes que convidaran els florestans a sortir al carrer durant els sis dies de celebració previstos. “Hem intentat continuar amb el que s’ha estat fent cada any, perquè hem vist que funciona”, explica Jordi Segarra, membre de la Comissió de Festa Major del districte i coordinador del Centre Cívic de la Floresta.

Algunes novetats Tot i així, al programa d’enguany hi ha alguna novetat destacada, com

JORDI GARCÍA

L’entorn del Casal Cultural concentrarà la majoria d’activitats de la celebració

La Festa Major també s’instal·la a Mira-sol PROGRAMA>Des del 12 de juliol

ARXIU

L’actriu Mercè Arànega serà la responsable de llegir el pregó de Festa Major

per exemple, la Nit de Jazz a la Fresca del dijous 22 de juliol, amb Sandra Pujols i la Fuascat Band.

“Creiem que pot ser una bona idea i que pot agradar”, explica Segarra. Si la iniciativa té bona acollida entre els florestans, la comissió pensa repetirla en pròximes edicions.

Recuperar l’antic Casino D’altra banda, els membres de la Comissió de Festa també han volgut aprofitar la celebració per reivindicar la recuperació d’un espai emblemàtic al districte per a la ciu-

La pluja obliga a ajornar Les ONG demanen més per a aquest diumenge control sobre el comerç la campanya ‘Mulla’t...’ internacional d’armes La festa solidària en favor dels afectats per l’esclerosi múltiple que s’havia de celebrar a tot Espanya, i també a Sant Cugat, el cap de setmana passat, es va haver d’ajornar a causa del mal temps.

Així, la majoria dels actes previstos per la jornada de Mulla’t per l’esclerosi múltiple tindran lloc el 18 de juliol, si el clima ho permet.

Unes 400 piscines a Catalunya i 800 a tot l’Estat s’han afegit aquest any a la campanya organitzada per la Fundació per l’Esclerosi Múltiple (FEM). Sant Cugat participa a Mulla’t... a través de dues piscines municipals, la de la Floresta i la de Valldoreix, que obriran durant tota la jornada de diumenge per acollir els ciutadans que vulguin solidaritzar-se amb aquest col·lectiu, amb aportacions i compra de materials de la campanya.

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica que afecta avui dia unes 4.000 persones a Catalunya i 30.000 a tot Espanya.<

Amnistia Internacional i IntermónOxfam han aprofitat la celebració del Dia Internacional per a la Destrucció d’Armes, el 9 de juliol, per demanar al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, un compromís públic que comprometi Espanya a impulsar un tractat internacional per controlar el comerç d’armes. Totes dues ONG, que van orga-

tat: l’antic Casino de la Floresta.

Aquest edifici, que ha estat sotmès a una primera fase de recuperació de la façana exterior per part de l’Ajuntament, està pendent d’una nova intervenció municipal per adequarne l’interior. Els organitzadors de la Festa Major volen que s’acabi d’arranjar aquest equipament i que les autoritats i els veïns decideixin de manera conjunta quin ús se li vol donar en un futur com a casal cultural. Tampoc descarten organitzar-hi a partir de l’any vinent alguna activitat de la pròxima Festa Major. < nitzar divendres passat un simulacre de bombardeig i una desfilada d’armes a la plaça Sant Jaume de Barcelona, consideren que el suport espanyol a aquest tractat internacional pot ser d’una gran rellevància per impulsar la iniciativa. En aquest moment, només 10 països –Costa Rica, Mali, Cambotja, Finlàndia, Islàndia, Kenya, Brasil, Eslovènia, Holanda i Macedònia– s’han afegit al tractat i hi donen suport, un tractat que pretén controlar el tràfic d’armes lleugeres, de les quals s’estima que n’hi ha una per cada 10 habitants al món.<

i fins al pròxim diumenge, els mirasolencs estan de Festa Major. El districte donava el tret de sortida a la celebració el passat dilluns, amb una jornada de campionats de jocs de taula, organitzats pel Col·lectiu de la Gent Gran al Casal Cultural de Mirasol, l’espai que centralitza la majoria de les activitats previstes en el programa de la festa.

Les activitats festives i lúdiques continuaran a partir d’aquest divendres amb una representació teatral a càrrec de la companyia local Mira-sol Teatre. L’agrupació representarà l’obra Blanca, vídua d’un viu, de Nicosi Camps i Pinós, a partir de dos quarts d’onze de la nit, al Casal Cultural. Els més joves també tindran una oportunitat de passars’ho bé amb l’actuació del grup Flamenco, dins les activitats municipals de la Nit més Jove, organitzada per l’Ajuntament.

Dissabte i diumenge seran els

La Policia Local alerta d’una nova estafa telefònica a la ciutat Les estratagemes dels estafadors són cada cop més elaborades i més pensades per aprofitar els nous mitjans de telecomunicació. Així ho confirma l’estafa telefònica detectada aquests dies per la Policia Local de Sant Cugat de la qual ja han estat víctimes alguns veïns de la ciutat. Els estafadors telefonen al domicili particular de les

dies que concentraran el gruix dels actes de Festa Major. Durant tot el matí del dia 17, el carrer Mallorca s’omplirà d’inflables i animació perquè la canalla pugui gaudir de la celebració. A més, també hi haurà la popular festa de l’escuma, una activitat que desperta l’interès de grans i petits. A la nit, els mirasolencs podran participar en una botifarrada i ballar samba-jazz amb la música del grup Dois x Dois Quartet.

L’endemà, els carrers del districte acolliran una bicicletada popular a partir de les onze del matí i el lliurament de premis a partir de la una del migdia. A la tarda, hi haurà ball al Casal Cultural, el lliurament de premis corresponents als campionats de jocs de taula de la gent gran i, a continuació, cercavila infantil i berenar per als menuts.

La festa acabarà amb les havaneres del grup La Veu dels Pescadors, al vespre.< víctimes fent-se passar per treballadores d’una empresa de missatgeria i els demanen que truquin a un número 807, amb una tarifa més elevada que la resta de números de telèfon, per tal de recollir un paquet fictici. Però ni la tramesa existeix, ni tampoc la suposada empresa. Darrere del número de telèfon 807 54 34 21, el que faciliten els estafadors a les víctimes, només hi ha un contestador automàtic, amb la funció de fer pujar al màxim la factura telefònica dels qui hi truquen. <

Dijous, 15 de juliol del 2004

POLÍTICA

11

Disparitat d’opinions per la sentència de la benzinera L’alcalde matisa que “en cap cas la sentència declara il·legal la benzinera” POLÈMICA> esprés que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarés nul l’acord de la Generalitat per construir una gasolinera situada a la E-9, abans del peatge dels túnels de Vallvidrera en terme municipal de Sant Cugat, les reaccions de l’Ajuntament i dels grups de l’oposició ha estat dispar.

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va matisar que la sentència “en cap cas declara il·legal la benzinera, sinó que diu que hi ha uns defectes de tramitació urbanística i en concret perquè s’havia de tramitar primer la modificació del Pla General Metropolità i després el Pla Especial i es va fer a l’inrevés”.

L’empresa participada d’organismes públics Tabasa recorrerà la decisió del TSJC al Tribunal Suprem. Recoder va explicar que un cop la sentència sigui en ferm demanaran a Tabasa que tramiti un nou Pla Especial

D

JORDI GARCIA

La benzinera està situada a la E-9, als túnels de Vallvidrera, abans del peatge i a prop de la via dels FGC

“donat que la modificació del PGM és correcta”. Recoder va descartar qualsevol altra consideració sobre la sentència, que busca “confondre l’opinió pública” i reconeix l’error “just en aquests termes” en què s’expressa el Tribunal, que no fa cap referència a aspectes mediambientals. Per la seva banda, el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, va

lamentar la lentitud de la justícia i remarce que “la sentència no diu que la benzinera no s’hagués de fer, ni tampoc en qüestiona la ubicació”, tot i comptava amb un informe favorable del Parc de Collserola. La sentència ha resolt un contenciós interposat per l’ADENC i el Grup de Natura perquè, entre altres raons, la gasolinera es va fer en zona verda.

Reconeixement de l’error El Partit dels Socialistes va demanar que l’equip de govern reconegués públicament l’error de l’Ajuntament, d’una època en què també governaven en coalició CiU i ERC. El portaveu del grup municipal, Jordi Menéndez, va explicar que el seu grup ja es va oposar al projecte quan es va començar a tramitar al gener del

1996. Menéndez recorda que en aquell moment “no només vam expressar l’oposició a la decisió perquè crèiem que era un error, sinó que vam proposar alternatives”. Tot i un informe positiu del Parc de Collserola, els socialistes apostaven per un espai més pròxim a la ciutat fora de la zona natural.

Menéndez creu que la rectificació d’aquest error es farà a través d’un acte formal i no s’enderrocarà la benzinera, un extrem al qual és difícil d’arribar, ja que, com en altres casos, diu, aquesta situació “és molt difícil d’arreglar” ja que “quan es fan errors en el medi físic la correcció és gairebé impossible perquè la destrossa ambiental és difícil de reparar”. El PSC demana responsabilitats i diu que “algú ha de donar la cara”. Per la seva banda, Joan Gaya, regidor en aquells moments, també va recordar que “la benzinera és en un lloc que no és adequat, al mig del bosc, que d’una forma natural i òbvia, havia de ser una zona forestal”. Per Gaya, el més greu és que “hi havia alternatives igual de bones que responien a la pretesa necessitat dels conductors barcelonins”.

Per la seva banda, ICV-EA pregunta al govern “què pensa fer” davant la sentència del Tribunal, tot i que consideren que la benzinera hauria de desaparèixer. ICV-EA mostra la seva satisfacció per la sentència a un projecte al qual ells tampoc van donar suport al seu moment i “demostra la coherència en el sentit de vot de la nostra formació”. Els ecosocialistes demanen que s’apliqui la sentència i precisen que un cop més es demostra que “quan les coses no es fan bé hi pot haver conseqüències negatives per al conjunt de la ciutadania”. // J.M.C.

Tres santcugatencs formaran part del nou Consell Nacional d’ICV ASSEMBLEA> La presència santcugatenca en el Consell Nacional d’ICV ha quedat reforçada durant la 8a assemblea nacional del partit, amb l’increment d’un a tres membres provinents de la secció i les joventuts locals. Així doncs, al costat de Xavier Boix, hi haurà Conxa Martínez i Joan Calderon, de Joves d’Esquerra Verda de Sant Cugat. Justament les joventuts d’ICV van ser decisives en l’última assemblea nacional, que va tenir lloc a Barcelona el cap de setmana passat, quan es va decidir que el partit dediqués tot un monogràfic, previst per al mes de setembre, a

definir el seu posicionament sobre la Constitució europea.

Joves d’Esquerra Verda s’oposen al projecte de carta magna europea perquè consideren, amb paraules de Calderon, “que tendeix massa a la dreta”. L’organització juvenil, en aquest sentit, va instar el partit a reflexionar sobre la seva posició ideològica enfront del document. Finalment, ICV discutirà el tema després de vacances, en un procés que finalitzarà amb un referèndum per consultar l’opinió de les bases.

Els cinc representants santcugatencs a l’assemblea nacional d’ICV

fan un balanç positiu d’aquesta trobada, “just al final d’un cicle electoral que ens ha deixat en una posició de creixement i amb el repte d’adaptar la nostra organització a aquesta nova situació”, tal com explica el president de la secció local del partit, Joan Balada.

De la seva banda, el portaveu del grup municipal d’ICV i conseller nacional, Xavier Boix, subratlla la importància de “reforçar la presència del partit en l’àmbit territorial”. Boix adverteix, a més, que “el fet d’estar en el govern de la Generalitat no ens ha d’allunyar dels moviments socials que ens són afins”. <

CEDIDA

Xavier Boix amb Joan Calderon al fons i Joan Balada al mig

POLITICA

12

Dijous, 15 de juliol del 2004

ENTREVISTA >

Importants canvis en el Congrés de CDC

Jordi

Puigneró Militant de Convergència Democràtica

“El català a Europa és de dignitat nacional” Aquest santcugatenc ha provocat amb la seva esmena al Congrés Nacional de CDC, la convocatòria d’un congrés extraordinari per al posicionament davant el referèndum sobre la Constitució europea. Puigneró aposta pel no mentre la futura carta no reconegui el mateix rang per al català que tenen altres llengües menys parlades.

-¿Què se sent per haver provocat un congrés extraordinari a CDC? -No era la intenció. L’esmena que vaig presentar va passar tots els passos interns per ser aprovada.

Primer en l’àmbit local, comarcal i, contra pronòstic, en el Congrés Nacional. A més, és un sentir de la militància bastant extens. Farem un congrés per prendre la decisió final però si més no, ha marcat una tendència i estic content. Crec que és bo per a Convergència donar un missatge clar per molts motius. Si parlem de reformar la Constitució espanyola que ja reconeix el català, per força ens hem de qüestionar una Constitució europea que menysprea el català d’aquesta manera.

-¿Què proposava l’esmena?

-Deia que per votar a favor d’aquesta Constitució, el català hauria de tenir el mateix nivell d’oficialitat que altres llengües com el maltès. El que no pot ser és que el maltès estigui reconegut oficialment, amb tots els respectes, i el parlen menys persones. Trobo que

és una falta de respecte d’aquesta Europa que estan construint el Partit Popular i els Socialistes europeus des d’una centralitat dels estats que deixa fora de joc les nacions i pobles com nosaltres. Ja no demanem que ens reconeguin com a país o estat, això seria més complicat, però com a mínim el fet lingüístic. Crec que és un tema de dignitat nacional que ens donin la mateixa oficialitat que a altres llengües amb el mateix nombre de parlants.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

poder prendre una decisió final en un congrés extraordinari.

-¿Com va anar la negociació de l’esmena, van haver-hi pressions?

-¿Aquesta postura s’acosta a la d’altres partits més extremistes?

-Forma part de la política i del debat intern d’un partit. Jo no hi estava acostumat perquè era el meu primer Congrés de Convergència després dels de les JNC. Crec que cadascú ha tingut el seu paper i estic bastant content del resultat final perquè l’esmena original era més taxativa. Crec que la gent de Convergència necessita veure que hi ha alguna cosa que està canviant.

Que ens posicionem clarament sobre els temes i més estant a l’oposició, ja que si no dónes missatges clars desorientes molt la teva gent.

-No és un tema d’extremismes, és de dignitat. Si el castellà no estigués reconegut per la Unió Europea, ¿algun partit espanyol s’hauria postulat en favor d’aquesta Constitució? Jo crec que no. Això és un tema de negociació i cadascú utilitza les seves armes per ferho, com han fet França i Alemanya. A Catalunya ens passa que com -¿Això xoca amb “La centralitat dels que no tenim estat altres criteris del partit i dels socis estats deixa fora de joc per negociar, almenys que des de la federació? nacions i pobles” -No amb tots, i d’Europa vegin que amb els joves d’Uel principal partit nió tampoc. Crec que el sí a la nacionalista, que és CiU, tot i ser un Constitució europea és una opinió partit de tradició europeista i d’espersonal de Duran i crec que han de tar a favor de la Unió i d’una Consfer un debat intern perquè les bases titució europea, aquesta constituhi tenen molt a dir. En el cas de ció no ens agrada perquè ens Convergència, les bases ja s’hi van menysprea. A mi no m’agradaria pronunciar perquè l’esmena va ser que d’aquí a 25 anys quan ens queiaprovada massivament, tot i que xem pel reconeixement del català, després es va transaccionar per ens diguin que hi vam votar a favor.

-¿Què s’ha de votar a la Constitució europea?

-Jo crec que s’ha de votar que no.

L’abstenció és amagar el cap sota l’ala. És un tema prou important i més veient el greuge.

Ens juguem que els catalans ens puguem adreçar a Europa en els pròxims anys en la nostra llengua. // J.M.C.

CONGRES CDC>El congrés de CDC va acabar el passat cap de setmana amb importants canvis organitzatius i un ampli suport als seus actuals dirigents.

La ponència sobre organització, la vicepresidenta de la qual, la santcugatenca Àngels Ponsa, ha definit com “una de les més importants i més discutides a la qual es van presentar 1.786 esmenes”, és una mostra de l’alt nivell de participació i discussió interna de CDC. Ponsa va explicar que en la seva ponència “va haver-hi una implicació total i molt directa” de tots els seus membres i considera que en el XIII Congrés “han canviat moltes coses”, i en destaca el resultat final, que “ha estat molt bo” tot i que s’ha treballat molt.

Alguns dels punts més destacats sobre l’organització del partit és el canvi d’elecció del Consell Executiu, fins ara elegit pel president i pel secretari general. A partir d’ara, els delegats voten directament cadascun dels membres del Consell, on també s’incorporen els secretaris generals sectorials. Pel que fa a aspectes relacionats amb la política municipal, es va aprovar una ponència en què es proposarà a Unió Democràtica la desaparició de les quotes a les llistes municipals i que la seva composició s’aprovi per majoria qualificada. Un altre dels canvis és l’establiment d’incompatibilitats en els càrrecs així com la limitació de tres mandats a les alcaldies de ciutats de més de 25.000 haibtants.

Altres santcugatencs que van prendre part en les diferents ponències són Jaume Angerri, que estava en la d’Europa presidida per Ignasi Guardans, la de País, amb Ramon Bonastre i presidida per Felip Puig i Jordi Martí, que va compartir vicepresidència amb Àngels Ponsa. <

Pujol celebra la forta activitat de CDC i l’augment de militants PARTIT>El president de Convergència i Unió, Jordi Pujol, va celebrar en un sopar amb militants a Sant Cugat el 8 de juliol passat, l’augment de militància que ha experimentat el partit en els darrers mesos.

Pujol, que un dia abans no va voler pronunciar-se sobre el Congrés de CDC perquè “correspon al secretari general del partit, Artur Mas, des que va ser proclamat candidat a la presidència de la Generalitat el gener del 2002”, va destacar la gran activitat en què es troba CDC perquè “estem en una fase nova; ja no som al govern i hem

d’iniciar una acció molt important per enfortir-nos més i ser determinants a Catalunya”. L’expresident de la Generalitat va explicar que “la gent de Convergència s’està mobilitzant molt i molt bé” i això es deu al fet que “la gent s’adona que és un moment difícil perquè l’orientació de l’actual govern de Catalunya no està en la línia de construcció sinó d’una certa desconstrucció del concepte nacional de Catalunya i això fa que molta gent de Convergència s’adoni de fins a quin punt cal que hi posem el coll més que mai”.

Per la seva banda, el president de CDC a Sant Cugat, Ramon

Bonastre, va explicar que el sopar s’emmarcava en el lliurament de 62 nous carnets dels darrers cinc mesos a Sant Cugat. Bonastre va dir que la coincidència amb el congrés del partit va ser casual i que l’objectiu de la trobada, que va reunir unes 140 persones, era comentar amb el president temes d’actualitat i altres preocupacions de la militància. Entre els nous militants destaquen la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria EulàliaEgea, l’excandidat a l’alcaldia per UNIS, Miquel Quintana i l’expresident comarcal del Partit Popular, Martí Garcia.<

JORDI GARCIA

Jordi Pujol atén les preguntes del redactor de El Diari

Dijous, 15 de juliol del 2004

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

ESADE a Sant Cugat

La censura del clero

L

l diumenge 20 de juny es commemorava l’any de la mort del nostre amic Jordi Montoya i se celebrava una missa a les 11 a l’església de l’Assumpció de Valldoreix. Els companys del grup de teatre Espiral volíem repetir el que el dia del funeral havíem fet, o sia, entre tots expressar els nostres sentiments recitant diferents estrofes d’algun escrit, a la vegada que la nostra directora (la Trini Escrihuela) cantaria l’Ave Maria (que en Jordi Montoya li agradava molt). Doncs bé, “con el clero hemos topado”.

El mossèn, en veure l’escrit que es volia llegir, va censurar tot l’esperit del que deia i al final no ho vam poder llegir, per haver estat tan mutilat. A la vegada, també va dir a la Trini que escurcés l’Ave Maria (com si una cançó es pogués escurçar a la mida del consumidor). Només vull fer una reflexió: alguns capellans es queixen que cada vegada els queden menys parroquians, doncs si el comportament d’aquests representants de Déu es fa tan intransigent, encara en tindran menys.

Si se’m permet estendre’m, afegeixo el text que volíem llegir entre els que estimàvem el Jordi: “En Jordi ja fa un any que va marxar, el nostre petit príncep particular ha retornat al seu pla-

a darrera edició de Santcugatribuna va tenir com a convidat el director general d’ESADE, Carlos Losada. Ens va venir a parlar de la competitivitat i l’adaptació de les empreses, sobretot les petites i mitjanes, que són majoria a casa nostra, davant el fenomen de la deslocalització. La recepta no per menys coneguda s’ha d’anar repetint: Catalunya tindrà pes en tot el que representi valor afegit i per això cal invertir molt més en investigació, disseny i en innovació tecnològica. Cal destinar més recursos a la formació dels equips humans, cal apostar més per la creativitat i cal ser flexibles als canvis, que avui es produeixen molt més ràpidament que en èpoques anteriors. Globalització vol dir adaptació, el món es fa petit i els mercats s’eixamplen. Avui des de qualsevol lloc es pot treballar per a clients que són a milers de quilòmetres i ser més competitius que els proveïdors del costat. Tot això cal repetir-ho, però el que va agradar més als 300 empresaris reunits per quarta vegada sota la iniciativa de l’Ajuntament, amb la col·laboració del nostre mitjà, va ser sentir amb paraules del convidat que la prestigiosa escola de negocis ESADE situarà un important centre a la nostra ciutat. Era una notícia publicada, però no hi havia concreció sobre el projecte. Losada va confirmar que d’aquí a tres anys, el 2007, els terrenys propers al Centre Borja acolliran un centre molt vinculat al món científic i empresarial. L’entorn ajudarà al projecte, ja que ben a prop hi haurà instal·lat el sincrotró, un dels equipaments científics més importants del sud d’Europa, a prop hi ha la Universitat Autònoma i el Parc Tecnològic i, amb un entorn molt més humà que el que hi ha a la gran ciutat, ESADE contribuirà a fer que Sant Cugat sigui, amb l’Escola d’Arquitectura, la UIC o les Escoles Gimbernat, un veritable campus universitari.

Felicitem, doncs, els impulsors de la iniciativa, que haurien d’incloure en el projecte la construcció d’una residència per als estudiants, ja que si no, el tema de l’allotjament pot ser més que un entrebanc per als joves.

EN SERVER I EN TITO

E

neta i ens ha deixat... moltes coses!!! Anava a dir un forat immens però, els que hem tingut la sort de conèixer i estimar la seva essència, hem après molt del Jordi. Crec que si externament i segons els “cànons” de la nostra societat, tenia una minusvalidesa, el seu esperit era molt, però molt evolucionat. Jo quan sigui gran vull ser com el Jordi.

A tots ens agrada ser importants, i necessitem ser estimats i

“Amb comportaments d’aquests, encara hi haurà menys parroquians” valorats. En Jordi també, però ell es va deixar estimar i va saber rebre de cada un el que li va voler o saber donar. En Jordi ens ha donat una carrera de convivència i ens ha ensenyat tan bé, que envers a ell tots ens hem fet mereixedors de matrícula, perquè tots hem reaccionat al seu afecte, a la seva sinceritat, a la seva solidaritat, al seu esperit de grup, a la seva paciència, a la seva tolerància, etc., amb un afecte desinteressat i tendre. Ell ens ha demostrat que som bones persones, que som capaços d’acceptar, de perdonar i estimar. Fem-ho sempre i amb tot-

13

hom!! D’aquesta manera el seu viatge per la terra no haurà estat estèril. Perquè, tal com ell ens va fer entendre (sempre la persona que tenia al davant era la millor) en el fons de cada ànima, de cada “corazoncito” hi ha tot un món que podem valorar, comprendre i estimar.

Gràcies Jordi, sempre guardarem com un tresor la teva rialla.

Gràcies també per ser amic meu. Graciós pel teu personatge al Drapaire. Per la teva mirada.

Per la teva honestedat. Pel teu personatge al Papasseit. Per encarregar-te tan bé de l’atrezzo. Per estar sempre als muntatges i desmuntatges. Per estimarte tant el teatre. Per aquelles orxates fresques als llargs assajos. Per les teves pintures. Per la teva humilitat. Per prendre’t les classes amb seriositat. Pel teu majordom a Gente bien. Per portar sempre en el teu cor la nostra Pilar i el nostre Piccorelli. I sobretot per ser tan especial. Sempre seràs a l’ànima, al centre, al punt on comença l’espiral que inciàrem ara fa 14 anys.//

Salvador Fenollar Membre del Grup de teatre Espiral

CARTES DELS LECTORS CARTES Els textos tramesos a aquesta secció no han d’excedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar i és imprescindible que hi consti el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor.

EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos tramesos i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Clarificacions sobre la inversió Senyor Vallès, el motiu d’aquesta carta és, en primer lloc, agrair-li la seva atenció pel que fa a la publicació de l’article referent a la nostra empresa en el seu setmanari número 530 (8 de juliol), ja que tenint en compte l’entorn industrial en què ens movem i en el moment que vivim, en què la deslocalització i la desinversió estan en primera pàgina, sembla que se’ns

situa en un marc privilegiat. Però, i arran de possibles males interpretacions sobre aquest article que poden produir en la nostra plantilla, m’agradaria fer-li arribar algunes matisacions sobre el text publicat. Sí que és cert que hi ha un pla d’inversions vers la nostra companyia en un horitzó que va des del 2004 fins al 2012 i que es xifra en 130 milions d’euros (totalitat dels mòduls de fabricació per a 2 milions d’unitats de la nova bomba DFP3), però actualment es tracta de només d’un pla. En aquest moment només tenim aprovat, per part de la nostra divisió, el primer mòdul per a la producció de 250.000 bombes anuals. Els altres tres mòduls estan, encara, en fase de decisió per part dels màxims responsables financers de la corporació, d’acord amb l’evolució de la nostra planta pel que fa a termes

de qualitat, rendibilitat i de circumstàncies internes –com el clima laboral i la signatura del conveni col·lectiu– i d’externes pel que fa al suport governamental. La totalitat d’aquesta possible inversió ens permetria un manteniment primordial de feina en la planta i la situaria com a líder en el desenvolupament industrial del producte. Algunes iniciatives negociades dins del marc del conveni actual, pendent d’acord entre les parts, com el nivell d’ingrés per a noves contractacions, són primordials per obtenir aquest paper per a la organització.

Per tot això, li agrairia que publiqués aquesta carta com a complement de l’article d’EL DIARI DE SANT CUGAT, número 530 i ens disculpés per les molèsties que li puguem ocasionar.

Josep M. Brun Country Manager

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA: Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

OPINIÓ

14

LA FRASE DE LA SETMANA:

“ Quan era a la selecció catalana em pensava que els jugadors que hi jugaven eren extratrerrestres”

TRIBUNA

Les xifres de la selectivitat a Catalunya ns 21.400 alumnes preuniversitaris catalans, el 87% dels prop de 24.600 (10.000 nois i 14.600 noies) que s’han presentat a les proves d’accés a la universitat (PAU), han aprovat i seran l’any que ve a la universitat.

El percentatge d’aprovats sembla una bona notícia, perquè n’hi ha hagut més que l’any passat (86%), però la veritat és que aquest augment tot just compensa el descens d’aprovats del batxillerat, que ha passat del 70% del 2003 al 68% d’aquest any: és a dir, gairebé un de cada tres alumnes ja no es va poder presentar a la selectivitat i, per tant, la selecció prèvia era més forta. En total, hi ha hagut gairebé 20.000 alumnes que han fet el batxillerat aquest curs passat i que no accediran de moment a la universitat: uns 13.000 perquè no van aprovar el batxillerat, uns 4.000 per decisió pròpia (no s’han presentat a les PAU tot i tenir el batxillerat aprovat), i uns 3.000 perquè no han passat les PAU. La nota mitjana de les PAU ha pujat lleugerament, del 5,7 del 2003 al 5,8 del 2004, sense diferències significatives entre els resultats dels nois i els de les noies, però aquest fet també és degut en bona part a la selecció prèvia del batxillerat i als alumnes que han renunciat a presentar-se a les PAU tot i tenir el batxillerat aprovat, molts, possiblement, per raons laborals, ja que, com hem dit, s’han presentat a les proves 4.000 noies més que nois. 76 alumnes, 12 més que l’any passat, rebran

U

Dijous, 15 de juliol del 2004

una distinció per haver obtingut una nota superior a 9.

Pel que fa a l’expedient corresponent als cursos anteriors, la nota aconseguida a les PAU és inferior en més d’un punt de mitjana a la nota de l’expedient (la diferència és especialment significativa al Barcelonès), però és interessant remarcar que aquesta diferència és superior en dues dècimes en els expedients dels alumnes dels centres públics respecte als dels centres concertats o privats, la qual cosa contradiu la maledicència habitual que en els centres privats o concertats inflen artificialment les notes per millorar l’expedient.

Per comarques, els percentatges més alts d’alumnes aprovats corresponen al Pallars Sobirà i el Priorat (100% d’aprovats), seguides de la Garrotxa (99%) o la Segarra (96%). Els percentatges més baixos han estat els obtinguts pels alumnes de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça o la Cerdanya, totes per sota del 80%.

Les comarques més poblades, com el Barcelonès i el Vallès Occidental, es troben just a la mitjana (87%), o lleugerament per sota (Maresme 85% i Baix Llobregat 86%). Amb aquestes dades, es pot avançar –amb prudència– que la immigració no afecta de manera decisiva els resultats d’aquestes proves preuniversitàries, ja que cap de les comarques de la franja alta o de la baixa es caracteritzen per tenir una forta immigració, i en canvi els indrets amb més immigrants, com el Barcelonès, el

Maresme, el Baix Llobregat, Osona o el Garraf, es troben a la franja de la mitjana.

Han aprovat el 89,96% dels alumnes de centres concertats o privats, davant d’un 85,46% dels de centres públics, però aquesta dada no és significativa, perquè cal posar-la en relació amb altres factors com la ubicació del centre, les condicions objectives d’accés o el percentatge d’alumnes presentats a les PAU del total d’aprovats del batxillerat. En canvi, sí que és significativa l’anàlisi de les dades segons el nivell socioeconòmic del centre, ja que permet observar alguns matisos curiosos, com per exemple que en els nivells socioeconòmics més alts i en els més baixos l’índex d’aprovats és superior en els centres públics, mentre que als centres concertats o privats obtenen millors resultats els alumnes de nivell socioeconòmic mitjà. Aquesta observació es pot confirmar també si s’examinen les qualificacions mitjanes, que si bé són lleugerament superiors en els alumnes dels centres concertats o privats –5,95, davant del 5,73 dels dels centres públics–, la tendència també s’inverteix en la franja socioeconòmica baixa, en què els estudiants de centres públics obtenen una nota mitjana de 5,54 i els dels privats d’aquesta mateixa franja arriben només al 5,15.// Isabel Costa Directora de Comunicació. Institució Familiar d’Educació La Vall i la Farga

Nil Pedrós Jugador selecció catalana d’handbol

L’OBSERVATORI

Martí Olaya Escriptor

Aquell diumenge de juliol escriptor amic, tocatardà a publicar llibres perquè n’editava dels que escrivien els altres, explica a Coses de família què va passar a Barcelona aquell diumenge 19 de juliol de l’any 1936. El 18, el del Alzamiento, el poble encara no sabia res i l’endemà es disposava a iniciar un diumenge com qualsevol altre. Jo mateix, nou anys acabats de complir i convidat com altres vegades a passar el diumenge a Cornellà amb una família veïna, recordo, d’aquell matí a primera hora, moments de vacil·lació a la plaça d’Espanya, a prop de l’estació del tren. Els grans comentaven: “A la ràdio han dit...”, “...diuen que a la Diagonal...”.

Però l’Alzamiento iniciat el dia abans amb el vol d’un avió, comptava amb un programa que es va allargar tres anys i amb un finançament que no va fallar.

Com diu Joan Agut en el seu llibre, hi havia gent (alguns “conservadors amb poca cosa a conservar”, perquè tenien només la

L’

feina fixa i la salut per fer-la) que desitjaven la intervenció ràpida d’un poder que imposés l’ordre i evités anarquies i disbauxes. De fet, –també ho constata l’escriptor– en una mateixa família hi podia haver una branca de dretes i una altra d’esquerres. I no pas només per raons econòmiques, rics i pobres, tan difícil d’etiquetar. Les bombes que queien no llegien etiquetes: mataven i punt.

Afegiré, per suavitzar un article potser intempestiu, que aquella revista de l’Any Patufet (l’any en què es commemora el que fa cent del seu naixement) va sortir al carrer el divendres 17 de juliol i no va tornar a fer-ho fins al 7 d’agost. Es van saltar dues setmanes. Però enlloc d’aquest darrer número (era el 1686) es fa cap menció a l’Alzamiento de ningú.

En un anunci, s’hi pot llegir: “Contra el dolor, el millor remei: Cerebrino Mandri”. I el títol d’una novel·la de Josep M. Folch i Torres a punt de sortir: L’oculta veritat. I vet aquí: anem tirant. //

CARTES DELS LECTORS

A Mercè Conesa olem que es potenciï el transport públic, però alhora la seguretat i la convivència dels vianants. Potenciar el transport públic vol dir agrupar-lo en una única parada. Si el diversifica, mantenint la parada de les línies d’autobús que vénen dels districtes darrere de l’estació i desplaçant la de les línies que vénen del centre a la plaça de l’estació, vostè no potencia el transport públic, només emprenya els usuaris que no poden intercanviar d’autobús a la mateixa parada. Fent això també emprenya els milions d’usuaris de l’estació dels FGC que pensaven poder caminar, conversar i conviure amb seguretat a la nova plaça de l’estació vianantitzada, i en comptes d’això es troben amb perills, fums i sorolls. No digui que ha pactat res amb nosaltres, cosa que no és certa, i tal com li reclamem l’Associació Veïnal del CentreEstació, deixi la parada de totes les línies d’autobusos darrere de l’estació, com estan ara, que el

V

poble li agrairà. Si haguessin tingut en compte la seva màxima, “primer les persones”, en comptes de fer un conveni urbanístic amb la propietat privada de Can Maristany, se l’haurien quedat per al poble.

Per fer: 1. Plaça vianantitzada de l’Estació només per a vianants. 2. Pas soterrat de Lluís Companys a doble carril, amb sortida per Àngel Guimerà i accés a la “zona de serveis”. 3. Sota la plaça “zona de serveis” amb parades d’autobusos i taxis, accés als FGC, i a un gran aparcament públic, promogut amb els FGC, amb preus polítics per als veïns que utilitzen cada dia els FGC. 4. Xalet protegit de Can Maristany rehabilitat i cedit: per a entitats del poble i serveis municipals per als joves i la gent gran.

Llavors sí que haurien complert amb els veïns. Ara s’han quedat a mitges i si tornen a fer passar autobusos per la plaça, serà com si no haguessin fet res.

Joan Fisas i Rovira Associació Veïnal del Centre-Estació

L’Ajuntament i la llei de PRL Tots compartim la il·lusió pel final de les obres que es fan arreu de Sant Cugat, especialment al voltant de l’estació, ja que s’han allargat una mica.

Però això no justifica el que està passant des de fa un parell de setmanes; el fi no justifica els mitjans. La Llei de prevenció de riscos laborals és d’obligat compliment per a tothom. Des que vam iniciar les obres, les de laplaça d’Octavià i el famós Pla del Centre fins ara, i ja veurem fins quan, l’empresa contractant i per tant responsable (l’Ajuntament) és incapaç de fer complir aquesta llei a les seves empreses subcontractades. Passeu per les zones d’obres i compteu quants treballadors porten equips de protec-

ció individual tan simples com taps, casc o ulleres protectores, o mesureu a quina distància passeu d’una màquina de l’obra. El soroll que fan les talladores, els martells pneumàtics, les excavadores amb punter... això s’ha de prevenir, i el responsable és l’Ajuntament. Què en diria Inspecció de Treball? L’Ajuntament no ha dubtat a parar alguna obra particular perquè algun treballador no portava el casc que s’ha de portar en qualsevol obra.

Però la resposta que ells donen quan es presenta una queixa a la seva oficina del carrer 2 de Maig és o bé no atendre el ciutadà o culpar l’empresa subcontractada, quan en realitat tanta culpa té l’Ajuntament com aquesta empresa. O això és el que diu la Llei.

I, a sobre, volen fer passar els autobusos per la plaça de l’estació. No han vist la plaça d’En Coll?

Jordi Guerra Manresa

Dijous, 15 de juliol del 2004

PUBLICITAT

15

16

ESPECIAL SANITAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

Els diabètics poden mesurar la glucèmia amb el mòbil El Medical Guard Diabetes envia el resultat de les proves de glucosa directament del glucòmetre al mòbil PROJECTE> Mentre les conquestes socials en l’àmbit de la sanitat sembla que es troben en franc retrocés –només cal analitzar propostes com la del pagament del polèmic euro per visita mèdica–, la ciència i les noves tecnologies avancen a passos de gegant. Un exemple d’aquest no parar és el Medical Guard Diabetes, un nou sistema que utilitza la tecnologia dels telèfons mòbils i d’Internet per controlar, en tot moment i de manera molt senzilla, els nivells de glucèmia a la sang dels diabètics. Aquest nou mètode suposarà una notable millora en el nivell de vida de molts dels afectats per aquesta malaltia.

Mesurament simplificat El Medical Guard és un sistema indicat, sobretot, per als diabètics que segueixen un tractament amb insulina i que han de controlar la glucosa a la sang de 3 a 7 cops cada dia. A més de punxar-se amb el glucòmetre en cada mesurament, el pacient ha de fer front a la rutina diària de prendre nota detallada de l’hora, la data i el resultat de l’anàlisi per poder ensenyar-ho després durant la visita amb el metge o infermer. El nou invent, que ja es troba al mercat, estalvia als diabètics aquesta tasca afegida, ja que totes aquestes dades s’emmagatzemen de manera automàtica sense necessitat de portar un registre acurat.

Això és així gràcies a la con-

nexió d’un glucòmetre especialment dissenyat per a aquest sistema i el telèfon mòbil, a través d’un cable. Les dades dels mesuraments passen directament d’un aparell a l’altre i s’envien, de manera automàtica, a una base de dades a la xarxa Internet, perquè pacient i metge puguin seguir l’evolució dels índexs de glucèmia en tot moment i en temps real.

A la comoditat que ofereix aquest nou sistema per als usuaris, també s’afegeix la seguretat, segons els impulsors de l’invent.

Les dades s’emmagatzemen en una base segura a Internet, que demana

Millora per a 2,7 milions de malalts CEDIDA

Segons les estadístiques, en els últims 5 anys, el percentatge d’espanyols afectat per diabetis mellitus ha augmentat al voltant del 6,5%.Això situa la xifra de població afectada per la malaltia en uns 2.700.000 persones a tot l’Estat, de les quals unes 318.000 són catalans. Els canvis en l’estil de vida, més sedentarisme i obesitat, s’han convertit en factors que augmenten el risc de patir diabetis, una malaltia crònica que de moment no té cap cura definitiva i que requereixen d’una reordenació dels hàbits alimentaris i vitals dels pacients.//

Un cable connecta el glucòmetre amb el mòbil i aquest envia les dades de l’anàlisi a una base de dades a internet

una clau i una contrasenya d’usuari per accedir-hi.

Els diabètics que vulguin utilitzar aquest nou servei han de pagar una quota mensual de 6 euros a Medical Guard Diabetes i un euro per cada tramesa de dades, a través de la factura telefònica del mòbil. A canvi, els promotors d’aquest sistema faciliten de manera gratuïta el lot necessari per fer el mesurament automàtic, format per un glucòmetre Glucocard, un cable d’intercon-

nexió i un mòbil Siemens C-60.

Aquest equip es pot trobar als distribuïdors autoritzats de Vodafone.

Empreses d’àmbits diversos L’invent és una aposta impulsada per empreses de sectors molt diversos, des de l’editorial fins al farmacèutic, passant pel de les telecomunicacions.

La principal promotora és l’empresa editorial catalana Pulso Ediciones, pionera en l’ús dels formats digitals aplicats a productes d’ajuda als pro-

fessionals de la salut. També participen en aquest invent la branca espanyola de la multinacional de la telefonia Vodafone, la companyia farmacèutica Menarini Diagnòstics i Siemens. El projecte també compta amb la col·laboració econòmica del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) del Departament de Treball, que ha aportat 33.000 euros al desenvolupament de la idea, pel seu vessant innovador. // S. Díaz

Dijous, 15 de juliol del 2004

ESPECIAL SANITAT SANITAT SOCIETAT - ESPECIAL

La quiropràctica, teràpia de prevenció

sions en les fases d’alleujament, correcció i estabilització i després fer un manteniment cada dos mesos, aproximadament.

A més del treball expert del quiropràctic, el pacient ha de seguir algunes recomanacions dietètiques, posturals i d’exercici per adoptar uns hàbits de vida més saludables que ajudin a la recuperació de la salut.

Tenir cura de la columna és cuidar el sistema nerviós central

Prevenir des de la infància Però la quiropràctica no és només una tècnica mèdica aplicable quan es noten les primeres molèsties, sinó que és una eina molt útil de prevenció. “Si s’aplica de manera regular des de la infantesa, es pot tenir cura permanentment d’una estructura

mes mecànics i posturals que poden acabar incidint de manera negativa en el funcionament del sistema nerviós central i dels òrgans que controlen.

JORDI GARCÍA

L’interès dels santcugatencs per aquesta teràpia està creixent en els últims anys

TRACTAMENT>Encara és una disciplina mèdica poc coneguda a Espanya, però el reconeixement i la popularitat aconseguida a països com els Estats Units, Itàlia, Japó o Anglaterra, n’avalen la utilitat en el

tractament i la prevenció de moltes afeccions òssies, musculars i neurològiques. La quiropràctica és una nova disciplina clínica centrada en el tractament de la columna vertebral per tal de corregir i prevenir proble-

Corregir amb les mans Mals de cap, vertigen, asma, molèsties a les extremitats, el tòrax o els peus, ciàtica o mal funcionament del cor, el fetge, els ronyons o l’estómac... Aquests són només alguns dels símptomes que poden estar causats per una subluxació d’una o diverses vèrtebres i que, en molts casos, no necessiten cap tractament quirúrgic ni fàrmacs. Els quiropràctics, equiparats professionament amb especialistes mèdics com els odontòlegs als Estats Units, corregeixen aquests desplaçaments amb moviments i pressions de les seves mans per retornar la salut a la columna. El tractament depèn de cada cas i de les característiques físiques de cada pacient, però en general, s’aconsella fer una mitjana de 8 a 10 ses-

Aplicada de manera regular des de la infància, la quiropràctica ajuda a prevenir moltes malalties delicada com és la columna, que recobreix la medul·la, una part del sistema nerviós central”, explica Àngela Olaru, quiropràctica amb consulta a Sant Cugat. “Es tracta d’una profilaxi per garantir el bon funcionament del sistema nerviós i immunitari”, comenta Olaru.

Infants, embarassades, gent gran, esportistes, treballadors... Tothom es pot beneficiar de la quiropràctica, una especialitat clínica que als Estats Units s’estudia a les universitats. <

17

El tai-txi ajuda a frenar caigudes per osteoporosi PREVENCIÓ>La pràctica de taitxi, un esport d’origen oriental de baixa intensitat que treballa la flexibilitat i l’harmonia del cos, redueix fins a un 48% el risc de caigudes en gent gran amb osteoporosi. Així ho afirma la doctora Esther Pagès, metgessa adjunta de la secció de Rehabilitació Osteoarticular de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i responsable d’un dels tallers sobre taitxi i osteoporosi que va tenir lloc a Barcelona a finals de juny, en col·laboració amb la Divisió de Salut de la Dona dels laboratoris Novartis.

Les fractures són un risc molt present en els pacients d’osteoporosi majors de 65 anys. Els problemes d’equilibri i la baixa densitat mineral òssia d’aquestes persones fa que cada any es registrin a Espanya a l’entorn de 33.000 casos de fractures de maluc, amb molts problemes posteriors de rehabilitació. La pràctica del tai-txi fa augmentar la densitat mineral òssia i millora la flexibilitat, la força i l’equilibri, factors relacionats amb el risc de caiguda en aquest tipus de pacients. Avui dia, 750.000 homes i dos milions de dones pateixen osteoporosi a Espanya, de les quals es calcula que un 14% patirà una fractura de maluc a causa d’aquesta malaltia que debilita els ossos. <

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

18

Dijous, 15 de juliol del 2004

OPINIÓ

L’atenció als nostres avis n el diari que esteu llegint, aquest és el tercer article que surt intentant destacar algun dels aspectes que figuren en el Butlletí Econòmic de Sant Cugat, recentment presentat. En el seu informe de primavera (recordem que hi ha dos butlletins, primavera i tardor), un apartat es destina a presentar els trets principals de l’estat de la sanitat i els serveis socials.

Encara que no és estrictament un tema sanitari, és clar que un dels elements claus i que més preocupen la societat és la capacitat d’un municipi d’atendre les necessitats dels nostres avis. Sant Cugat, recordem-ho, és un municipi jove, on la proporció de gent major de 65 anys no supera el 10%. Així mateix, sols hi ha 1.853 habitants (dels aproximadament 70.000) amb més de 70 anys. Això no vol dir que no s’hagi de pensar en la població de la tercera edat existent i en la que s’hi anirà incorporant en els pròxims anys.

Per exemple, com estem de residències? L’any 2002, a Sant Cugat hi havia 449 places en residències per a la gent gran. Un 15,1% són d’iniciativa pública, i el 84,9% restant d’iniciativa privada.

No hi ha residències d’iniciativa social, que són aquells centres privats però sense ànim de lucre.

Si comparem aquestes dades res-

E

pecte a la mitjana de la comarca del Vallès Occidental, el percentatge de places públiques és similar (14,9%), el de les d’iniciativa privada és del 64,3%, i el de les socials del 20,8%. Percentatges similars tenim per al conjunt de la província de Barcelona (11,5%, 60,1% i 28,4%) i per a Catalunya (16,1%, 55,0% i 28,9%). Així doncs, la gran diferència a Sant Cugat és la no existència de residències privades sense ànim de

“Un altre tipus d’infraestructura sol·licitada són els centres de dia per a gent gran” lucre, mentre que en els altres llocs se situa en el 20-28% del total.

En canvi, una dada favorable a Sant Cugat és que la ràtio de places per 1.000 habitants és de 7,5 per a Sant Cugat, mentre que en els altres territoris és de 5,7, 6,3 i 6,4, respectivament Un altre tipus d’infraestructura molt sol·licitada són els centres de dia per a gent gran. En aquest cas, tornem a evidenciar que el fet diferencial a Sant Cugat és la no existència de places en centres d’iniciativa social, mentre que al Vallès Occidental representen el

13% de les places, a la província de Barcelona el 21% i en el conjunt de Catalunya, més del 20%.

Els centres d’iniciativa pública representen, respectivament en aquestes quatre àrees, el 34,9%, el 27,9%, el 26,8% i el 30,9%.

Tanmateix, si es calcula l’índex del nombre de places totals en centres de dia per 1.000 habitants, s’observa la bona situació relativa de Sant Cugat (1,44 places per cada 1.000 habitants, mentre que al Vallès Occidental n’hi ha 1,59, a la província de Barcelona 1,31 i a Catalunya 1,29).

Un tercer aspecte que cal tenir en compte són els centres i les llars residencials per a persones amb discapacitació. Al municipi de Sant Cugat hi havia l’any 2002 un total de 5 centres i llars residencials per a persones amb discapacitació, amb un total de 101 places. En aquest cas, totes les places pertanyien a centres d’iniciativa social. Si es relativitza el nombre de places, es comprova que hi ha 8,27 places per cada 100 persones reconegudes com a discapacitades. Aquest valor és força més elevat que l’obtingut per a les altres zones considerades, ja que al Vallès Occidental s’obté un índex de 2,54, a la província de Barcelona d’un 1,39 i en el conjunt de Catalunya d’un 1,86.

ARXIU

Activitats de la gent gran de Sant Cugat

Per últim, amb referència als centres ocupacionals per a persones amb discapacitació, l’any 2002, a Sant Cugat hi havia un total de 152 places, també totes en centres d’iniciativa social. Si aquesta xifra es relativitza, s’obté que hi havia 16,5 places per cada 100 persones reconegudes com a discapacitades i en edat laboral. Aquest valor és força més elevat que l’obtingut per a les altres zones considerades, ja que al Vallès Occidental n’hi havia 4,6, a la província de Barcelona

3,9 i a Catalunya 4,3.

En resum, la posició relativa és bona, però entenc que estarem tots d’acord si afirmem que mentre hi hagi necessitats d’aquest tipus de centres, les administracions, fundacions i altres entitats privades tenen l’obligació de procurar millorar-la.// Jordi Suriñach Caralt Catedràtic i codirector del grup de recerca AQR de la Universitat de Barcelona

Dijous, 15 de juliol del 2004

ESPECIAL SANITAT SANITAT SOCIETAT - ESPECIAL

Els primers auxilis poden salvar la víctima de la mort En segon lloc, davant d’una urgència s’ha d’avisar l’assistència sanitària ràpidament PREVENCIÓ>Els primers auxilis són aquelles accions que tota persona pot realitzar davant una situació d’urgència o emergència que no necessiten cap tipus d’utillatge específic per realitzar-les.

Aquesta és una guia bàsica dels consells més pràctics per als primers auxilis. Una vegada havent pres les mesures i depenent de la urgència, cal avisar el servei d’emergències mèdiques.

Les cremades Depenent del grau de lesió que arriben a produir, podem classificar les cremades en tres tipus. Les cremades de primer grau es caracteritzen perquè la part externa de la pell, l’epidermis, s’enrogeix i es produeix una inflamació que crearà picor i dolor.

Les de segon grau es manifesten amb bombolles, ja que la part interior de la pell, la dermis, es crema. En les de tercer grau, la pell es calcina completament i es lesionen els teixits que es troben a sota, i s’arriben a des-

truir músculs i altres estructures.

Abans que les cremades puguin ser ateses per un metge, cal actuar de la següent manera: si la cremada és de primer grau i poc extensa, cosa freqüent a l’estiu, el millor és aplicar fred durant una estona sobre la zona i després una pomada específica per a cremades. Si la cremada és més seriosa, no s’han de rebentar les but-

llofes i s’ha de rentar la zona afectada amb aigua freda i sabó, sense aplicar-hi antisèptics, ni cremes, ni antibiòtics. La zona afectada s’ha de tapar amb gases i benes mentre es porta el ferit a un centre sanitari.

En cas de cremades greus, cal sol·licitar una ambulància medicalitzada i cobrir el cremat.

La importància de la farmaciola Tenir una farmaciola a mà es primordial, ja que ens pot treure d’algun ensurt. En tota farmaciola ha d’haver-hi tant un sabó per netejar les ferides com estris.El sèrum fisiològic té propietats de neteja ocular,de la pell i descongestiona el nas. L’alcohol s’utilitza per desinfectar la pell abans d’una injecció,però és desaconsellable el seu ús directament sobre les ferides si aquetes són greus.

El material de cures es fa servir per tapar i embenar les cremades i les hemorràgies,

per això a la nostra farmaciola no hi poden faltar gases ni espadadraps,benes ni apòsits. Els fàrmacs han de ser analgèsics i antitèrmics per fer baixar la febre; els més utilitzats són el paracetamol i l’aspirina, antiinflamatoris per a les caigudes i cremes per a cremades i picades. En el cas que la persona tingui al·lèrgia, no ens faltaran antihistamínics ni sobres de sèrum oral per a diarrees i deshidratacions.

Com a elements addicionals,hem de tenir estisores, tiretes i un termòmetre.//

Les picades d’insecte Les picades més freqüents són les dels mosquits, que es poden prevenir amb un repel·lent d’insectes. Un cop la picada s’ha produït, es pot alleujar la sensació de picor amb productes específics de farmàcia que tinguin amoníac o amb productes naturals com el vinagre de poma, la llimona o l’all. Les picades més virulentes són les de vespes i abelles, que claven un agulló proveït d’un verí dèbil. Si no són nombroses, no resulten nocives i només provoquen inflor i un fort dolor localitzat. En aquests casos traurem l’agulló i aplicarem una compresa empapada amb amoníac o amb pasta feta amb bicarbonat i aigua.

Les ferides Les ferides són el trencament de la continuïtat de la pell, i n’hi ha de diversa consideració. Perquè les ferides no s’infectin, cal actuar ràpidament, curant-les sempre, i si no s’està vacunat contra el tètanus, cal visitar

19

el metge. La ferida s’ha de netejar amb aigua abundant i sabó, després s’ha d’aplicar un antisèptic iodat i col·locar-hi una compresa al damunt.

Les ferides a l’abdomen, el tòrax o el pit són les més perilloses i posen en perill la vida, ja que per la ferida pot entrar-hi aire o sortir-ne. En aquests casos s’ha de cobrir ràpidament la ferida amb una compresa seca i gran que taponi la incisió i que tanqui el pas de l’aire, i traslladar el ferit a un centre sanitari o sol·licitar ambulància medicalitzada.

Les hemorràgies Si es tracta d’una hemorràgia d’alguna extremitat, s’ha d’elevar i pressionar amb una gasa esterilitzada cinc minuts; si la ferida deixa de sagnar, l’embenarem, però si no, comprimirem l’artèria amb els dits.

Les contusions Quan hi ha una contusió, la pell no es danya però es trenquen els teixits que es troben per sota. La contusió produeix un intens dolor, i la zona s’inflama i adquireix un color vermell fosc que es tornarà morat. Si el cop ha sigut molt violent, poden ser indici de lesions més serioses.

S’ha d’aplicar fred localment mitjançant bosses de gel, però mai directament sobre la pell durant un temps massa llarg, ja que pot produir cremades fetes pel mateix gel. S’ha de mantenir la zona en repòs absolut i estendre-hi una pomada antiinflamatòria. <

20

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

Serveis urgents a Sant Cugat Diàriament s’arriba a atendre fins a 200 persones entre els dos serveis d’urgències URGENCIES> A Sant Cugat tenim dos serveis d’urgències, un de corresponent a la sanitat pública: el centre d’atenció primària (CAP), i l’altre a la sanitat privada; l’Hospital General de Catalunya (HGC). Mentre que el primer és criticat pels mateixos usuaris, l’altre gaudeix de bona premsa per part dels clients. Una de les diferències més palpables entre la sanitat pública i la privada són els recursos econòmics. Les llargues llistes d’espera, l’aument en tres anys del 8,2% de persones ateses a la sanitat pública, fet no correspost amb un increment dels recusos, són alguns dels problemes que agreugen encara més la situació a la qual ha d’enfrontar-se la sanitat pública. Als centres públics els apareix ara una nova crítica, ja que la Generalitat vol aprovar una mesura per garantir la sostenibilitat de la sanitat pública i per millorar l’ús del sistema sanitari. Per pal·liar el dèficit, la consellera de sanitat, Marina Geli, vol aprovar un pla per cobrar 1 euro per visita.

Sigui com sigui, essencialment totes dues assistències ofereixen un servei mèdic de qualitat.

Dades comparatives L’HGC té una mitjana de 180 visites diàries, tot i que hi ha dies que se n’arriben a atendre més; el 40% de les visites corresponen a pediatria, i l’altre 60% restant equival als adults. El grup de metges disponibles que hi ha a l’HGC és de 6 metges repartits en torns de dos entre el matí, la tarda i la nit, a més d’especialistes que cobreixen les urgències, localitzables durant el dia, i de presència física a la tarda, caps de setmana i festius. A més, l’HGC té dos pediatres, un interinista, un ginecòleg, un traumatòleg, un anestesista i un metge d’intensius. En total, la presència física a les guàrdies és de deu metges.

Al CAP hi ha una mitjana de 100 usuaris, que de vegades arriben als 300. L’equip diürn el formen dos metges, i en horari nocturn s’hi suma una infermera. Per a les urgències no hi ha metges especialistes, tot i que el dissabte al matí hi ha un pediatre. De tota manera, s’intenta que els nens que van a urgències en horari diürn els visiti el seu pediatre.

Per què anem a urgències Hi ha patologies que s’associen a les estacions de l’any, un fet notori en tots els centres sanitaris. A la

JORDI GARCIA

El cap d’urgències de l’Hospital General de Catalunya, Jordi Ibáñez, i el director del CAP de Sant Cugat, Carles Martí, en els despatxos respectius

temporada d’hivern a urgències es poden veure problemes respiratoris com a conseqüència dels canvis de temperatura entre la llar i el carrer, fet més acusat entre les persones que pateixen malalties cardiorespiratòries cròniques, que es descompensen. Pel que fa a pediatria, la patologia més freqüent són els constipats i, en general, les grips.

A l’estiu, s’observa més banalitat, a banda dels problemes intestinals típics d’aquesta estació. Les onades de calor de l’any passat, però, van ocasionar molta descompensació als malalts crònics, cosa que es va notar especialment a les urgències; davant d’aquest, aquest any s’han pres algunes mesures de prevenció.

A l’estació primaveral són les al·lèrgies les protagonistes, i a l’estiu, les gastroenteritis. Totes aquestes malalties estacionals es combinen al llarg de tot l’any amb infeccions de tot tipus.

Les esperes i les hores punta La mitjana de temps que passa a la sala d’espera un pacient abans de ser atès és difícil de concretar i, evidentment, va en funció del nom-

bre de pacients que s’esperen, i és que hi ha moments de pics en què la demanda és molt alta. A l’HGC les hores punta es disparen entre les 10 i les 12 hores i de les18 a les 19 hores, en què es poden arribar a concentrar fins a 60 pacients, segons el doctor i cap d’urgències de l’HGC, Jordi Ibáñez: “L’espera poques vegades supera la mitja

Dintre del protocol d’urgències tenen prioritat els pacients amb el quadre mèdic més greu hora, tot i que es pot donar el cas que el pacient s’hagi d’esperar entre una hora i mitja i tres hores.”

Al CAP les hores punta són de les 9 a les 12.30 i entre les 17 i les 19 hores. Pel que fa a la mitjana de temps que passa des que arriba el pacient fins que és atès, segons el director del CAP, Carles Martí, “depèn dels dies, oscil·la entre la mitja hora i els tres quarts d’hora, tot i que hi ha dies que l’espera pot arribar a les tres hores. Això es compensa a la nit, quan pràctica-

Màxima afluència durant les festes Els pics més grans d’urgències és produeixen en les festes i en les vigílies.L’ordre de més a menys afluència, tant a les urgències públiques com a les privades, aquest any ha estat per aquest ordre: en primer lloc, la Festa Major de Sant Cugat, seguit de Sant Joan; pel Nadal del 2004, com cada any, s’espera un gruix de pacients bastant alt. Per la Festa Major la majoria de visites que es van registrar al CAP van ser en horari nocturn i per intoxicacions etíliques,

mentre que per Nadal les assistencies més típiques són les gastroenteritis i mals de panxa derivats dels grans tiberis propis d’aquestes festes.

Curiosament, els dies que es registren menys ciutadans a urgències, o que no s’hi troba gairebé ni un pacient tenen molta relació amb les retransmissions televisives de caire esportiu com l’Eurocopa o les finals entre el FC Barcelona i el Reial Madrid o els grans esdeveniments previstos, com la boda reial. //

ment l’atenció és immediata.”

Tant a la sanitat pública com a la privada hi ha el protocol d’urgència: totes les patologies que es consideren crítiques passen per davant de les altres, els casos que arriben a urgències són valorats i els més greu s’atenen immediatament.

Col·lectius de risc amb la calor Per edats, el conjunt de persones que més acudeix a urgències se situa entre els 60 i els 80 anys. Les persones que comprenen aquesta franja d’edat han de vigilar els canvis de temperatura. Aquest col·lectiu s’ha d’hidratar i ha d’utilitzar protectors solars. Davant l’onada de calor prevista per a l’estiu d’enguany, aquest any la Generalitat ha fet una campanya informativa de prevenció adreçada al col·lectiu amb més risc, és a dir, als nens i a la gent gran. Això s’ha aconseguit repartint per residències geriàtriques i llars d’avis uns pamflets en forma de vano on s’explica quins criteris s’han de seguir per combatre les onades de calor. A banda, s’han avisat tots els CAP catalans

Ampliacions necessàries De manera separada, els dos serveis tenen projectes d’ampliacions per donar un millor servei i una millor cobertura a tots els pacients. Després de les vacances, l’HGC començarà les obres d’ampliació del servei d’urgències. Amb aquest nou projecte, l’Hospital pretén incrementar el nombre de metges, sobretot en pediatria a les urgències, i ampliar i millorar les infraestructures.

Per la seva banda, el CAP preveu en primera instància ampliar el nombre de l’equip mèdic d’urgències en les festivitats. En segon lloc, i derivat de l’augment de la pobalció de la ciutat, des del CAP s’espera que des de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat es construeixi el tercer CAP. Aquest centre sanitari s’ubicaria dintre del sector de Can Mates; actualment, els terrenys ja estan cedits a la Generalitat a l’espera d’edificar-hi el tercer CAP. Dins d’aquest centre també s’oferirà un servei d’urgències. //

ESPECIAL SANITAT SANITAT SOCIETAT - ESPECIAL

Dijous, 15 de juliol del 2004

21

El benestar comença per una bona salut dental Els experts asseguren que el futur odontològic es troba en l’estètica CEDIDA

Per la majoria de les adolescents, l’aspecte físic és el més important

Obre un nou Centre de Trastorns Alimentaris SERVEIS>Anorèxia,

bulímia, vigorèxia... Les alteracions de la conducta alimentària són cada cop més freqüents entre la població espanyola, sobretot entre els adolescents. Des de l’administració i també des de la iniciativa privada s’està donant impuls a diverses campanyes i iniciatives per intentar pal·liar aquest tipus de trastorns i proporcionar tractament i orientació als pacients, la majoria noies molt joves. Un dels últims serveis que s’ha posat en marxa alVallès Occidental, en concret a la ciutat, és el nou Centre de Trastorns Alimentaris, impulsat a través de l’Espai Mèdic Sant Cugat.

Dues psicòlogues especialitzades, Cristina Carretero i Sílvia Vilanova, s’encarreguen de tractar aquestes alteracions alimentàries des del punt de vista psicològic. “A més de la reeducació dels hàbits a l’hora de menjar i posar fre a la dinàmica d’ingestiópurga, aquests pacients necessiten tractament psicològic perquè tenen distorsionada la seva imatge corporal, baixa autoestima, són persones perfeccionistes en excés i habitualment tenen una mancança d’habilitats socials”, explica Carretero. El tractament, que té una durada llarga però

Viure en pisos alts augmenta el risc d’al·lèrgia ESTUDI>L’al·lèrgia al pol·len afecta més les persones que viuen en pisos alts. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen d’un estudi elaborat per la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica. L’informe, realitzat per la doctora Alicia Armentia, ha descobert que hi ha una relació directa entre l’alçada dels pisos i la sensibilitat al pol·len, sobretot al de les gramínies, ja que el risc d’al·lèrgia a aquesta substància augmenta proporcionalment a l’alçada de la planta. Així, un al·lèrgic que visqui al pis vuitè d’un edifici tindrà més problemes que un altre que s’estigui quatre plantes més avall. L’explicació a aquest fenomen es troba

més curta que la dispensada els últims anys, inclou sessions de teràpia individual i també de grup i, si és necessari, tractament farmacològic sota la supervisió d’un psiquiatre. En els casos de bulímia, el treball se centra sobretot en el control de la impulsivitat, mentre que els d’anorèxia, s’intenta corregir el perfeccionisme patològic.

4 de cada 100 adolescents Estar prim i aconseguir cossos com els que les top model promocionen des dels anuncis s’ha convertit en molts casos en una obsessió que provoca seriosos problemes de salut i, de vegades, fins i tot la mort. Segons les últimes dades, 4 de cada 100 adolescents pateixen algun tipus de trastorn alimentari. Amb l’augment d’edat de la població, el percentatge baixa fins a l’1,5%, però la xifra continua sent reveladora.

El nou centre de tractament santcugatenc té l’objectiu de convertir-se en un referent en el tractament psicològic d’aquests trastorns al Vallès.

“No som un centre de dia, però sí que oferim tractament ambulatori”, comenten. <

en el fet que el pol·len tendeix a incrementar la concentració a mesura que augmenta l’alçada. Els corrents, les turbulències i altres fenomens meteorològics, com la temperatura, la humitat i la pluja, contribueixen a elevar els grans de pol·len als nivells més alts de l’atmosfera, a mesura que l’aire s’escalfa. Si fins fa poc, els especialistes en aquesta matèria recomanaven als pacients que s’allunyessin de les zones de gespa, ara el consell és que procurin viure i treballar en pisos baixos i, si és possible, fora de les àrees urbanes. I és que, una altra dada constatada en aquest informe és que el pol·len de la ciutat és més al·lergènic que el del camp i que els habitants de les zones urbanes són més sensibles a aquesta substància natural que els de les àrees rurals.

A Espanya hi ha prop de 6 milions d’al·lèrgics al polen, el 33 per cent dels quals ho són a les gramínies. <

DENTS SANES>Si els ulls són el reflex del nostre estat d’ànim, sens dubte la boca es el reflex de la nostra salubritat. Les càries i altres malalties dentals infeccioses s’associen directament a problemes derivats de l’aparell digestiu.

Per tenir una boca sana, s’han de complir uns mínims, segons les recomanacions dels dentistes, que es basen en un raspatllat dos cops al dia després del dinar i sobretot abans d’anar a dormir. També ens ajudarà a completar una bona higiene dental una neteja bucal feta cada any per professionals. Per detectar les càries a temps, cal fer controls odontològics cada sis mesos.

Tecnologia punta El làser és avui en dia una de les innovacions més importants. El sitema es basa en un potent feix de llum que concentra altes temperatures en un punt. Aquesta tècnica permet, per una banda, treballar tant amb teixits tous, com la geniva, com amb teixits durs, com els queixals. D’altra banda i un cop finalitzat el tractament, no es necessiten medicaments postoperatoris, i com que no es fa cap incisió, no s’utilitzen punts de sutura. Pel que fa als empastats, avui en dia podem trobar clíniques que utilitzen resines sintètiques fotopolimeritzables que permeten restaurar la dent respectant l’anatomia, lluminositat i trasparència de la dent natural. Encara que aquesta tècnica no és nova, el nivell de qua-

JORDI GARCIA

Els dentistes asseguren que cada cop hi ha menys càries

litat que s’ha aconseguit era impensable deu anys enrere. Pel que fa a les implantacions, ja podem anar al dentista a reemplaçar una peça amb una única intervenció, en què se’ns col·locarà una pròtesi i un implant amb un disseny especial en la mateixa visita. El blanquejant dental és una altra innovació, basada en un principi actiu de periòxid de caramida o d’hidrogen que permet recuperar el blanc natural de les dents sense perjudicar-ne l’esmalt.

La importància de l’estètica La preocupació per l’estètica ha revolucionat també el món de l’odontologia i els experts diuen que el futur de les clíniques dentals es troba en l’estètica, motiu pel qual ja es treballa en aquest sentit. Un dels exemples és que en l’actualitat no únicament utilitzen ortodòncia els nens, sinó que s’ha generalitzat l’ús de la correció dental als adults.

Gràcies a la prevenció, cada vegada són menys els casos de càries, i això es deu a la conscienciació ciutadana i a l’increment del

consum de la pasta dentífrica, que ha desencadenat una higiene bucal més completa. La venda de pasta de dents és un dels paràmetres utilitzats pels ministeris de Sanitat per veure quin nivell d’higiene bucal hi ha.

Les estadístiques Segons un sondeig fet per l’empresa Geomonitor, únicament una tercera part dels espanyols van visitar clíniques dentals durant el 2003.

D’altra banda i segons dades de la Federació de Consumidors en Acció (Facua), a Barcelona trobem els preus més elevats en despesa odontològica de tot l’Estat seguit de Las Palmas de Gran Canaria i Palma de Mallorca; tot i que els preus europeus estan molt per sobre, la despesa mitjana per pacient espanyol ascendeix a uns 315 euros. Al nord i a les grans ciutats es on hi ha més conscienciació i prevenció bucodental, i pel que fa a les comunitats autònomes, els andalusos són els que menys visiten el dentista. <

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

22

Dijous, 15 de juliol del 2004

OPINIÓ

Tornem a patir la calor orna la calor i sembla que durarà. Tot i que les prediccions meteorològiques eren contradictòries fa unes setmanes, les temperatures d’aquests últims dies fan presagiar un estiu tòrrid. I les conseqüències per a la salut estan garantides. Recordem que les dades oficials de només 141 morts l’any 2003 van quedar desacreditades quan es va fer públic un informe del Centre Nacional d’Epidemiologia Carles III que xifrava els morts en 6.500, més propers a altres països mediterranis. A Catalunya, durant les setmanes de més calor del mes d’agost, l’increment de mortalitat va arribar al 80%. A França, aquesta mortalitat va ser un 70% superior en les persones més grans de 75 anys i del 30% entre els adults de 45 a 75 anys. I és que si no es prenen les mesures adequades, tothom està exposat a tenir problemes greus. ¿Com afecta la calor als humans?

A part de les poques ganes de fer activitats físiques a les hores de més calor (haurem de prescriure la migdiada als mesos d’estiu), des d’un punt de vista mèdic es diferencien diverses situacions.

La primera i més lleu són les rampes per calor que es produeixen després d’un exercici intens en un ambient calorós i que afecten sobretot les cames. Es deuen a una pèrdua de sal i a no prendre

T

líquids hipotònics (sense sals). La temperatura del cos és normal i se soluciona fàcilment en un ambient més fresc i prenent líquids isotònics (amb sals), disponibles a moltes botigues i farmàcies, o amb menjars salats i prenent aigua.

Una altra situació és l’esgotament per calor que també es pot produir després d’exercicis intensos o en persones que prenen medicaments per perdre líquids. Es deu a una

Sens dubte, el sentit comú és la millor salvaguarda per a la nostra salut JORDI GARCIA

A l’estiu tothom mira la millor manera de refrescar-se

pèrdua d’aigua i sals i els afectats tenen cansament, mareig, nàusees i vòmits, tot i que la temperatura corporal és normal o una mica elevada. Novament, hem de procurar frescor i donar líquids amb sals, tot i que de vegades, si la persona vomita molt, cal anar a l’hospital per posar hidratació endovenosa.

La síncope per calor es deu a una baixada de tensió perquè la calor fa que la sang vagi a la pell i als músculs en detriment del cervell.

L’exercici inadequat i certs medicaments en solen ser els responsables. La temperatura del cos és

normal i la recuperació, ràpida amb repòs, menys calor i prenent líquids.

Per últim, el pitjor que pot passar, el cop de calor. Es deu a un fracàs del mecanismes del cos per eliminar la calor que generem internament, agreujat per les altes temperatures de l’ambient. A temperatures corporals superiors a 41 ºC, les proteïnes, que són l’entramat sobre el qual se sosté el nostre cos, es comencen a destruir i els òrgans interns deixen de funcionar. Tot i amb el tractament ade-

quat, la mortalitat supera el 75%.

Les persones en risc són tant individus sans que tenen una activitat física molt intensa en ambients molt calorosos i humits i que no prenen prou líquids, el cop de calor per exercici, com els ancians, els individus amb malalties cròniques, els que prenen sedants, antidepressius, medicaments per perdre líquids o els que abusen de l’alcohol, la cocaïna o les amfetamines, i que anomenem clàssic. La temperatura del cos és molt elevada, la tensió arterial

baixa, la consciència està alterada i pot provocar la mort. A més, moltes vegades acompanya una infecció.

Les recomanacions per evitar aquestes situacions estan sent difoses àmpliament, però cal recordar que el sentit comú, aquest que ens falta tan sovint, és la millor salvaguarda per a la nostra salut.// Raúl Muñiz Cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital General de Catalunya

Dijous, 15 de juliol del 2004

PUBLICITAT

23

24

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

ELS PROFESSIONALS OPINEN>

Oftalmologia, quiropràctica, odontologia, medicina general... Els professionals de cadascun dels àmbits de la medicina s’ocupen de corregir i millorar la salut dels pacients.A continuació, cinc especialistes expliquen quins són els últims avenços en els seus camps.

Què pensen els metges de la salut dels ciutadans?

“Els implants coclears són un dels grans avenços en el camp de la sordesa”

César Orús Policlínic Sant Cugat

Rbla. del Celler, 129-191 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 69 79

“Els diagnòstics virals estan sens dubte basats en proves i anàlisis”

Àngela Olaru Doctora quiropràctica

-¿Quina és la seva especialitat mèdica?

-Sóc especialista en otorinolaringologia. El camp que tractem és molt ampli. D’una forma senzilla es podria dir que ens encarreguem de les malalties del nas, l’orella i de la gola, però aquests darrers anys hi ha hagut un gran desenvolupament de l’especialitat. Els otorinos també tractem les malalties de les glàndules salivals, som responsables de la cirurgia de la glàndula tiroide i de tota la patologia de cap i coll.

-¿Quins són els darrers avenços en aquest àmbit?

-Hi ha força innovacions, però si concretem per camps, podria dir que, dins la sordesa, el gran avenç han estat els implants coclears. Són uns aparells que introduïts dins el cargol de l’orella, la còclea, de persones amb sordeses profundes poden fer sentir a un nivell d’audició social acceptable i fins i tot permeten parlar per telèfon. Dins de la cirurgia de nas, el gran avenç ha estat la introducció de tècniques endoscòpiques, que permeten extirpar lesions d’una forma menys dolorosa i molesta per al pacient.

-¿Hi ha alguna malaltia en què no estigui tot dit?

-Moltes, però potser el vertigen és una de les patologies més difícils de diagnosticar i de tractar.

-¿Quina és la seva especialitat mèdica?

-Sóc llicenciada en Quiropràctica per la Universitat Los Angeles Chiropractic College, de Califòrnia. La meva especialitat és la columna vertebral. La quiropràctica es troba dins de les medicines alternatives complementàries (CAM), reconegudes en països com els Estats Units, Canadà, Austràlia, Suïssa, França, i encara sense reconeixement a Espanya.

-¿Està tot dit en aquest camp o encara queda molt per fer?

-La professió quiropràctica s’està reciclant contínuament. Cal treballar també en el reconeixement legal i així arribarem a tenir universitats a Espanya. D’aquesta manera, s’evitarà l’intrusisme no professional, que genera tanta confusió entre els pacients i professionals sanitaris.

-¿Què cal fer per conservar sana la columna?

-Per evitar el desgast prematur de les vèrtebres, els discos intervertebrals i la compressió dels nervis espinals, recomano tenir cura permanent de la columna vertebral mitjançant l’exercici físic diari, la correcció dels hàbits posturals i la realització de revisions quiropràctiques periòdiques des de la infància.

La Mina, 15, baixos 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 13 10

“Cal revisar els ulls una vegada a l’any encara que no hi hagi símptomes evidents”

Cristina Majoral, Neus Pujadas i Laura Ríos Centre Òptics d’òptics i optometristes

-De vegades, sembla que amb la diagnosi d’un virus tot està arreglat i el malalt no queda gaire satisfet. ¿No s’abusa d’aquesta diagnosi?

-El diagnòstic d’infecció viral està sens dubte basat en proves i anàlisis.

Personalment no crec que sigui un abús del metge. La pregunta és per què han augmentat tant les infeccions virals els últims anys i crec que ha estat per un dèficit general del sistema immunitari.

-Quina és la seva especialitat mèdica?

-La meva especialitat mèdica és l’optometria. L’Optic-Optometrista és el professional de la visió que s’encarrega d’avaluar si el sistema visual té un bon funcionament i de corregir o millorar les habilitats visuals que no assoleixen el nivell òptim.El tractament pot ser la prescripció d’ulleres o la programació de teràpia visual quan les habilitats visuals no tenen el nivell adequat a l’edat, sobretot en nens, on intervé en l’aprenentatge escolar.

-Quines recomanacions faria per prevenir problemes visuals?

-Les recomanacions preventives són fer una revisió una vegada a l’any encara que no hi hagin símptomes ni sospites de mal funcionament de la visió i mantenir una bona higiene visual (no apropar-se al paper quan llegim a menys de 40 cm, llegir amb bona il·luminació, evitar postures incorrectes de cap i ulls, treballar amb l’ordinador a més de 50 cm...).

-De vegades, sembla que si no necessitem portar ulleres no hi ha cap altre problema visual.

Xerric, 29 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 61 61

-Convé distingir una malaltia ocular, que tracta l’oftalmòleg, d’un problema visual de funcionament, que tracta l’optometrista. Els problemes que podem tenir sense necessitar ulleres són de moviments oculars deficients, estrabisme, acomodació, ull gandul, percepció visual reduïda, coordinació ull-mà reduïda, lateralitat creuada i altres.

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

25

ELS EMPRENEDORS OPINEN>

L’educació des de la infància en uns hàbits de vida i alimentació saludables és un dels punts que la majoria de professionals mèdics ressalta com a clau, a l’hora de prevenir afeccions i patologies de tot tipus durant l’edat adulta.

Què pensen els metges de la salut dels ciutadans?

“Penso que és necessari educar els pacients des de la infància ”

Carles Güell Espai Mèdic Sant Cugat

-¿Quina és la seva especialitat mèdica? ¿Està tot dit en aquest camp o encara queda molta feina per fer?

-La meva especialitat mèdica és la medicina general. Crec que aquest camp de la medicina de vegades està sobrevalorat, però la majoria de vegades, tot el contrari. El metge de medicina general, actualment coneguda com a medicina familiar i comunitària, és el primer especialista amb qui entra en contacte una persona a partir dels catorze anys; ha de ser un facultatiu que hi entengui una mica en tot, però no solament en medicina, sinó molts cops en coses tan quotidianes com llegir una carta oficial que el pacient no sap interpretar, de disgustos familiars entre parelles o entre pares i fills.

-¿Quines recomanacions faria per prevenir l’envelliment precoç?

-Penso que és necessari educar el pacient des de la infància. Per això als metges ens haurien d’ensenyar humanitats i a ser més humans.

Aprendre a ensenyar com prevenir l’osteoporosi prenent llet i derivats des de la infància, la hipercolesterolèmia menjant correctament, el sedentarisme practicant un esport adequat per a cada edat, la diabetis i la hipertensió arterial tenint cura de l’alimentació i el pes, la depressió aprenent a divertir-nos i a ocupar correctament el temps lliure, a gaudir del que tenim. En una frase? Ajudar a canviar el ritme de vida de la nostra societat. Potser pensava amb el que deia i practicava el Dr. Marañón o el Dr. Pedro Pons quan escrivia aquestes frases o tan sols en el meu fill, que ara té 3 anys i no sé el món que li deixarem.

-De vegades,sembla que amb la diagnosi d’un virus tot està arreglat i el malalt no queda gaire satisfet. ¿No s’abusa massa d’aquesta diagnosi?

C/ La Mina, 15 baixos 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 13 10

“Els professionals mèdics hem de pensar sempre que estem al servei dels pacients”

María Jaume Clínica Dental

-Es pot pensar que sí que s’abusa una mica d’aquest diagnòstic, i que el pacient l’ha sentit tantes vegades que sembla que tot s’acabi en una virosi. La veritat és que freqüentment l’origen del malestar té l’origen en un d’aquests microorganismes, que en la majoria dels casos no arribem a conèixer i que el nostre propi cos l’acaba combatent, i nosaltres, els metges, tan sols ajudem millorant els símptomes que produeixen.

Algun dia arribarem a conèixer-los i a posar-los un nom propi i un tractament específic, el pacient i nosaltres mateixos estarem més convençuts d’allò que diagnostiquem i tractem.

-¿Quina és la seva especialitat mèdica? ¿Està tot dit en aquest camp o encara queda molta feina per fer?

-Sóc odontòloga i dirigeixo la meva clínica dental a Sant Cugat. Sóc el que s’anomena una dentista de família amb una experiència de més de deu anys en l’àmbit de l’odontologia. Des de fa un any he traslladat la clínica a un nou espai, unes instal·lacions dissenyades i equipades amb els darrers avenços tecnològics i amb els criteris d’arquitectura sanitària més innovadors. Oferim totes les especialitats: odontologia general, odontopediatria, periodòncia, ortodòncia, implants i estètica. Comptem amb un excel·lent equip de professionals al qual recentment hem incorporat metges i especialistes en anestèsia, que ens permeten fer fins i tot tractaments amb sedació per intervencions més llargues i complexes. En aquest camp hi ha una gran tasca per realitzar tant en prevenció com en diagnòstic i tractament. La formació constant i l’actualització professional són dos factors que han d’orientar el futur.

-¿Quines recomanacions faria per prevenir la càries?

-Per prevenir cal ensenyar els nens de petits, educant-los amb l’exemple que cal rentar-se les dents de forma correcta sempre després de menjar. Cal educar en els hàbits alimentaris i potenciar una alimentació sana i equilibrada, atendre sempre els suggeriments del dentista i seguir les pautes que ens proposi. I de forma especial, fer les primeres revisions a partir dels 3-4 anys i periòdicament al llarg de tota la vida.

-De vegades, sembla que amb la diagnosi d’un virus tot està arreglat i el malalt no queda gaire satisfet. ¿No s’abusa d’aquesta diagnosi?

Pg. Sant Magí, 22 Despatx 13, 2a planta 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 23 35

-Fa anys que dic als professionals que col·laboren amb la clínica que cal treballar pensant que estem al servei dels nostres pacients. El que compta és la transparència amb què ens comuniquem. A la clínica tenim una cura molt especial a l’hora d’informar del nostre diagnòstic, perquè sabem que si el pacient entén el que li diem, col·laborarà activament i serà un pacient satisfet tant pel tracte rebut com per la solució dels seus problemes de salut.

SANITAT SOCIETATESPECIAL - ESPECIAL SANITAT

26

Dijous, 15 de juliol del 2004

OPINIÓ

Visió i problemes d’aprenentatge uasi el 75 % del temps que el nen és a l’escola fa activitats que comporten un esforç visual: passar de la pissarra al paper i a l’inrevés, llegir un llibre, fixar l’atenció al paper amb els dos ulls simultàniament, copiar figures o paraules amb rapidesa, etc. Per aquesta raó és important que es tingui la informació necessària de quines són les habilitats visuals fonamentals que necessita el nen per poder realitzar totes aquestes activitats.

Tenir uns bons moviments oculars (capacitat de moure correctament els ulls), agudesa visual

Q

(capacitat dels ulls de veure el detall i amb claredat), acomodació i domini de l’enfocament ocular), binocularitat (visió simultània de tots dos ulls, visió del relleu, convergència ocular...) són capacitats visuals funcionals que donen eficàcia al

“La teràpia visual és un procediment clínic per corregir o millorar les habilitats” sistema visual i han d’estar en òptimes condicions.

CEDIDA

Prova de visió realitzada a una jove

Però a més a més de les capacitats visuals funcionals que he mencionat, cal fer servir unes altres àrees de la percepció visual o del procés de la informació visual que estan molt relacionades amb l’aprenentatge escolar.

PROBLEMES NENTATGE

EN

L’APRE-

El terme problema d’aprenentatge es refereix a un grup de disfuncions que es manifesten amb significatives dificultats a l’escoltar, parlar, llegir, escriure o enraonar.

Característiques generals El nen amb un problema d’aprenentatge acostuma a tenir comportaments que estan associats amb una o més categories de les que anomenaré a continuació: • Habilitats de percepció visual: memòria visual reduïda, discriminació visual reduïda, dificultats per reproduir (copiar) formes visuals, perdre’s en la lectura.

• Habilitats espaials: dificultats per entendre la posició en l’espai (lateralitat), relació espaial d’objectes i símbols reduïda (dreta i esquerra), errors d’inversió...

CEDIDA

És important tenir sempre cura de la nostra visió

• Habilitats motores: coordinació gruixuda i fina reduïdes, hiperactivitat.

• Atenció: mala concentració i poca atenció.

L’optometrista es preocupa principalment d’aquells nens amb problemes d’aprenentatge que reflecteixen comportaments associats amb problemes en les habilitats de percepció visual, espaials i motores fines i tracta únicament el component visual.

La teràpia visual és un procedi-

ment clínic destinat a corregir o millorar totes aquelles habilitats visuals avaluades que no assoleixen el nivell òptim.

La necesitat o no de teràpia visual es confirmarà en els resultats de l’exploració visual.

Una bona exploració visual infantil requereix l’estudi funcional de la visió i l’avaluació de la percepció visual.// Cristina Majoral Optometrista col·legiada 6.326

Dijous, 15 de juliol del 2004

PUBLICITAT

27

28

PUBLICITAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

SOCIETAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

29

IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

ELS VITRALLS DEL MONESTIR

A

l Monestir de Sant Cugat hi ha un gran nombre de finestres d’estil gòtic, la majoria de les quals estan cobertes de bonics vitralls que donen llum i color al monument.

La fragilitat dels vitralls no ha permès que els originals arribessin fins als nostres dies. És clar que les revoltes civils i, tot s’ha de dir, alguns malfactors amb noms i cognoms, tampoc han contribuït en el perllongament d’aquests elements de colors que donen un aspecte màgic i alegre al sempre seriós cenobi benedictí d’antuvi.

No cal dir que les dificultats per encaixar la base inicial romànica del Monestir (segle XII) amb l’acabament gòtic (segle XIV) devia comportar problemes importants a l’hora de la seva construcció.

La solució final fou molt reeixida i, gràcies a aquest casori el Monestir es caracteritza per tenir força llum i un esclat de colors impressionant a partir dels raigs de sol que penetren pels seus finestrals.

LA ROSASSA D’entre els vitralls més importants del nostre monestir volem destacar els de la gran rosassa gòtica, la més gran de totes les que hi ha a Catalunya. Molt semblant, però, a la que hi ha a la catedral de Mallorca, Tarragona i les parròquies barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi. Durant l’abadiat de Bernat de Vallseca (1339-1348) es va signar el contracte per executar els vidres de la rosassa (fou exactament, l’any 1343). Els mestres vidriers, Bernat Hospital, ciutadà de Barcelona, i Alfons Gonsalbo, de Burgos, escrivien: “Expressem i també prometem que d’aquest dia en avant, continuarem, farem i treballarem en la dita obra fins que sigui del tot acabada...”.

Amb l’acabament de la rosassa de la façana principal del Monestir, l’any 1346, finalitza la construcció de l’església del Monestir, que va durar gairebé dos-cents anys.

Els vitralls de la rosassa s’han restaurat en diverses ocasions.

Alguns fragments amb temes figurats moderns ens confirmen aquest fet. En les respectives restauracions no es tingué en compte els vidres originals i se substituïren per altres de més transparents; segurament per donar més lluminositat a l’interior de l’es-

de Jesucrist com és el cas de la Fugida d’Egipte, la Passió, la Crucifixió... i, per acabar, uns ornaments florals de colors molt diversos.

Es tracta d’un vitrall relativament modern, ja que a començaments del segle XIX en les fotografies del Monestir hi podem observar aquesta mateixa obertura paredada.

VITRALL DE L’ABSIS CENTRAL

AUTOR FOTOGRAFIA

Peu de foto d’una sola línia de text Peu de foto d’una sola línia de text

glésia, tot i que la rosassa perdé color i, per tant, aquella vistositat que la caracteritzava.

Si observem bé, hi veurem temes florals, motius estrellats i també temes concèntrics, així com estrelles i rombes. Tots els temes són de caràcter geomètric i ornamental. A l’òcul central on, originàriament, s’hi representaven temes iconogràfics de sants, ara hi observem elements geomètrics.

Segons els tècnics que l’han restaurat en diverses ocasions, el deteriorament de la rosassa és degut, en part, a la seva orientació cap a ponent. Les oscil·lacions tèrmiques (el calor i el fred) provoquen dilatacions i contraccions que produeix importants deterioraments. Ja ho diuen, els avis (aplicat a gairebé tot), que passar del fred a la calor o del blanc al negre en un tres i no res no pot ser mai bo.

Pel que fa a la façana principal del Monestir, a cada banda de la rosassa, hi ha encara dues obertures més que, juntament amb la situada a la façana de ponent, contribueixen a il·luminar les dues naus laterals de l’església.

L’any 1976, els vitralls de la rosassa del Monestir foren restaurats completament tot conservant-ne la disposició inicial i els materials originals.

Actualment, en guaitar els vitralls i, sobretot, la rosassa del Monestir, ens adonem que estem observant una obra fora de sèrie, complexa i d’una gran multiplicitat d’elements figuratius i ornamentals. Un regal per als nostres ulls.

EL VITRALL DE SANT JORDI

D’entre els vitralls, n’hi ha un de força interessant que representa la llegenda de sant Jordi i el drac.

Aquest està situat a la part de migdia, a la capella de Sant Bartomeu.

El dissenyador d’aquesta obra fou el dibuixant Vilàs. El vitrall és molt vistós a causa dels seus colors verds, grocs, morats, blaus, vermells... L’escena està envoltada d’una sanefa de colors grocs i morats.

VIDRIERES DE SANT SEVER I SANT MEDIR A les finestres dels absis laterals de l’església hi veiem les imatges de colors vermells, verds, blaus, grocs, marrons... de sant Sever i sant Medir. El primer vestit de bisbe amb el bàcul i, el segon, amb la indumentària de pagès i una xapeta per plantar. tots dos, explica la llegenda, foren martiritzats al lloc d’Octavià. A Sever li clavaren un clau al cap i per això se l’invoca com a protector del mal de cap.

A Medir el van matar a cops d’espasa.

Tots dos vitralls es realitzaren en època moderna.

EL VITRALL DE LA NAU LATERAL DRETA Els vitralls del petit rosetó de la nau lateral dreta és molt semblant, quant a la temàtica i organització, al de la nau lateral esquerra.

A l’òcul central hi podem observar la imatge de Jesucrist triomfant i sis dels seus apòstols al seu voltant. En aquest vitrall també hi veiem diverses escenes de la vida

Igual que la resta d’obertures, és d’estil gòtic. En la part superior hi veiem la mitra i les claus de sant Pere; clara i directa referència al patró de la parròquia de Sant Cugat.

En la part inferior hi observem la figura de Jesucrist dirigint-se als apòstols en un moment de les seves prèdiques.

Segons l’arquitecte Jordi Ambrós i Monsonís, aquesta vidriera fou traslladada l’any 1835 a l’església del cenobi.

L’autor d’aquest vitrall fou el barceloní Granell i el disseny fou obra de Jeroni Martorell, un dels arquitectes responsables de la restauració del Monestir.

ALTRES VITRALLS El conjunt de vitralls del cimbori és força espectacular, sobretot quan la llum del dia hi toca de ple.

Hi podem veure una gran quantitat d’elements geomètrics i ornamentals que donen llum i color a aquesta part de l’església del Monestir.

Altres vitralls més petits i senzills són el de la capella de la Mare de Déu del Bosc o el de la capella de Santa Escolàstica.

A la part més alta de la nau central del Monestir, a banda i banda, hi ha un bon nombre de vitralls que mereixen la nostra atenció.

Atureu-vos-hi i admireu-ne la bellesa i els detalls.

En aquesta visita que avui hem fet per a admirar la rosassa i els vitralls del Monestir, no hem trobat cap referència explicativa que ens serveixi de guia. Espero que aquesta aportació us ajudi una mica, però, sobretot, us recomano que aneu amb el cap ben alt i us fixeu en la multitud de detalls i colors, durant aquests dies d’estiu en què la claror i la llum del dia ressalta, encara més, la seva bellesa.

Rogeli Pedró i Fontanet rogelipedro@hotmail.com

30

PUBLICITAT

Dijous, 15 de juliol del 2004

Dijous, 15 de

juliol del 2004

CULTURA

31

volen el mateix espectacle per al mateix dia i cal trobar solucions”.

La Xarxa funciona a través de nuclis locals, gestionats per voluntaris. Aquests voluntaris són els responsables d’escollir, a partir del catàleg d’espectacles, les obres que compondran la cartellera de teatre infantil i juvenil de la següent temporada.

La Xarxa celebra la seva trobada malgrat la pluja

Espectacles infantils de qualitat La Xarxa és una organització sense ànim de lucre que potencia a Catalunya els espectacles infantils i juvenils que tenen un rigor professional i en català. Llimós insisteix que “el teatre infantil i juvenil no és un acte cultural menor” i agraeix la col·laboració amb el Centre Cultural, que “és modèlica i emblemàtica, perquè el nostre grup local pot comptar amb un equipament teatral dotat tècnicament i humanament amb totes les condicions idònies per fer unes bones representacions de la Xarxa”.

Els programadors de teatre infantil han coordinat la temporada vinent ESPECTACLES > a pluja no va impedir que la Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya celebrés diumenge la seva trobada anual, que aquest 2004 ha tingut lloc a Sant Cugat. Tot i que el mal temps va deslluir els actes, sobretot perquè va dissuadir els santcugatencs i les santcugatenques de sumar-se massivament a les propostes obertes al públic, els programadors d’espectacles dels diferents nuclis locals que integren la Xarxa van aprofitar la jornada per fer balanç de l’última temporada i coordinar la cartellera de l’any vinent.

Entre les activitats obertes a la ciutat, la més seguida pel públic va ser El conte de Nadal, a càrrec de la companyia Sim Salabim, que va reunir prop de 400 espectadors al Teatre-Auditori. El clima va obligar a suspendre els jocs de carrer i el taller de titelles es va

L

menc. Aquesta fusió estructura una obra amb deu personatges que s’interrelacionen a través d’una trama dramàtica en la qual hi ha submergida la ironia, l’humor, la intolerància, l’orgull, l’amor, l’amistat i la reivindicació social. Els seus protagonistes, dos personatges amb una psicologia molt diferent, intentaran una relació amorosa i, a través d’ella, descobriran les seves mancances i les seves debilitats.

Un total de 10 ballarins, sis dones i quatre homes, ballen frag-

ments de música gravada d’autors com Ojos de Brujo, Mala Rodríguez, Tomasito, Diego Carrasco, Las Niñas o Chambao. Entre els ballarins, destaquen els protagonistes Catalina Fernández i el santcugatenc Juan Carlos Valls Kanga, juntament amb Pol i Lluch Fruitós, col·laboradors habituals de Dansa Sant Cugat. Completen el repartiment Carolina Morgado, María Duran, Carmen Fernández, Rocío Mendoza, Yolanda Ramon i Manel Salas. <

EFRÉN MONTOYA

Escena d’‘El conte de Nadal’, que la companyia Sim Salabim va presentar diumenge al Teatre-Auditori

haver de traslladar al vestíbul de la Casa de Cultura. El punt final a la jornada el va posar la companyia Xirriquiteula, amb una cercavila de girafes per la plaça de Pere San. Anna Miñarro, coordinadora de la Xarxa a Sant Cugat, considera que “el mal temps va condicionar la trobada, que va anar molt bé a nivell intern, però

va tenir poc ressò entre els santcugatencs”.

Funcionament amb nuclis locals Cada any, una de les 69 poblacions que formen part de la Xarxa organitza una trobada de programació, un mes després de la mostra d’Igualada, on les companyies presenten els prop de 200 muntatges que integraran el

La companyia Color Dansa estrena a Barcelona un nou espectacle FLAMENC > La companyia Color Dansa va estrenar divendres passat un nou espectacle, Mientes + k parpadeas, al Teatre Novedades de Barcelona. El muntatge, que fusiona flamenc i hip-hop, està coproduït pel Centre Cultural Sant Cugat i es veurà a la ciutat el dia 20 de novembre, amb

catàleg d’espectacles de cara a la temporada vinent. Ramon Llimós, coordinador de la Xarxa, explica que “la trobada serveix per coordinar tota la temporada vinent. Els nuclis locals de la Xarxa han tingut un mes per escollir les obres que més els van agradar a Igualada i la trobada és el moment en què s’acaben d’ajustar els calendaris. De vegades, dues poblacions

33.000 espectadors en nou anys El Centre Cultural programa espectacles de la Xarxa des de l’any 1995. En aquests nou anys, un total de 33.669 espectadors han assistit als 71 muntatges presentats per aquesta fundació, amb una mitjana d’ocupació de 500 persones per funció.

La programació al Teatre-Auditori per al pròxim trimestre de tardor inclou els títols Hansel i Gretel, de la companyia Sim Salabim, que es podrà veure el 26 de setembre; La botiga encantada, de la companyia Teatre de la Sargantana, que arribarà a la ciutat el 24 d’octubre; i Papirus, de la companyia Xirriquiteula Teatre, el 28 de novembre. // Eva Arasa

un assaig obert previ.

Mientes + k parpadeas és el vuitè espectacle de companyia Color Dansa, que des de l’any 1999 té la seu a Sant Cugat. Entre d’altres, els seus espectacles Arran de terra(1997) i Pa qué... Pa ná (1999) també han estat coproduïts pel Centre Cultural

Sant Cugat. La majoria dels muntatges d’aquesta companyia s’han pogut veure al Teatre-Auditori.

Fusió de hip-hop i flamenc Mientes + K Parpadeas, dirigit per Rosa Maria Grau, fusiona dos llenguatges artístics: el hip-hop i el fla-

CULTURA

32

Dijous, 15 de juliol del 2004

Les cultures catalana, grega i basca es donen la mà El Grup Mediterrània va apadrinar un tast cultural, amb sopar i danses inclosos INTERCANVI > El Grup Mediterrània de la Unió Santcugatenca ha estat l’impulsor d’un peculiar intercanvi entre les cultures catalana, basca i grega, i s’ha adherit així als actes que es fan a la ciutat amb motiu del Fòrum de les Cultures 2004. Unes 400 persones van assistir divendres al vespre a un sopar popular, amb una mostra de les tres gastronomies, i la plaça de l’Om es va convertir dissabte a la nit en l’escenari d’una actuació a càrrec de tres companyies de dansa, entre les quals hi havia el mateix Grup Mediterrània.

Regust de cultures El tast gastronòmic, que va atreure un bon nombre de santcugatencs i santcugatenques a la plaça d’Octavià, consistia en un plat combinat amb menges típiques de Catalunya, el País Basc i Grècia. Així doncs, al costat de la botifarra amb mongetes i una llesca de pa amb tomàquet, hi havia un parell de montaditos de xistorra i una ració de mussaca.

La beguda també volia ser representativa de les tres cultures i els comensals van remullar la gola amb cava, txacolí i licor grec. El sopar va finalitzar amb un taller de danses obert a tots els assistents.

FILOSOFIA > El Grup Hayek va presentar la setmana passada, a la llibreria El Celler dels Llibres, la primera traducció al català de l’obra clau de F.A. Hayek, Camí de servitud. El Grup Hayek, que es def ineix com a “grup de debat de caràcter liberal”, té com a referent la figura del pensador austríac i va organitzar la presentació a Sant Cugat d’una obra clàssica de filosofia política, història cultural i economia. Segons els membres del grup, un dels punts forts del llibre és que “ha inspirat i incomodat durant mig segle polítics, estudiosos i pensadors en general”. Proa s’ha encarregat d’aquesta primera traducció al català d’un llibre que “constitueix una aportació fonamental per la seva reflexió intemporal sobre la relació entre la llibertat individual i l’autoritat del govern”. <

Comença el Curs Internacional de Cant EVA ARASA

Els membres del Grup Mediterrània van deixar momentàniament la dansa i es van dedicar a sucar llesques de pa

L’espectacle de dissabte va començar amb l’actuació del Grup Mediterrània i, seguidament, hi van intervenir els grups convidats de Grècia i del País Basc. El grup de danses de la localitat de Perdikkas (Macedònia) va ser fundat el 1996. Actualment,

disposa de més de 150 membres associats i ha participat en diversos festivals internacionals. El grup Kristikin de Durango (Biscaia), de la seva banda, va ser fundat l’any 1986 i, des dels seus inicis, el seu repertori s’ha basat en la dansa tradicional basca tot

barrejant-la amb la música, el cant coral i altres manifestacions populars.

El Grup Mediterrània va néixer l’any 1994 amb la intenció de recuperar les danses del coreògraf Salvador Melo i representar el folklore dels Països Catalans. <

Perilla la continuïtat de la mostra de curts CINEMA > El públic de la Mostra de Curtmetratges de Sant Cugat s’ha consolidat i més de 1.500 espectadors s’han acostat a la plaça d’Octavià al llarg d’una setmana per tal de veure, projectades en una pantalla gegant, les propostes que l’associació Curts i Més, organitzadora del certamen, ha plantejat, agrupades en les seccions habituals: Pioners del Cinema Català, Escoles de Cinema, Animació, Cinema Experimental i Cinema d’Autor. La continuïtat de la mostra, però, depèn d’un factor clau: trobar un patrocinador potent. Si la cinquena Mostra de Curtmetratges de Sant Cugat es dugués efectivament a terme, l’organització es planteja convertir-la en un festival, amb premis inclosos.

Els problemes per aconseguir patrocinadors han incidit negativament en la quarta edició de la Mostra de Curtmetratges de Sant Cugat, sobretot a l’hora de tancar la cartellera i de fer-ne difusió. Segons

El primer Hayek en català, a Sant Cugat

Daniel Codorniu, membre de Curts i Més, “l’ideal seria tenir tancat el pressupost de cara al mes de setembre o, com a molt tard, a l’octubre, de manera que puguem començar a treballar sabent amb què comptem”. Codorniu subratlla també la importància de tenir un únic patrocinador, “una empresa potent de les que hi ha ubicades a Sant Cugat, preferentment vinculada al món audiovisial”.

Cinema d’autor apadrinat Entre els plats forts de la mostra d’aquest any hi havia l’apartat de Cinema d’Autor, amb una sèrie de curtmetratges de realitzadors novells apadrinats pels directors Bigas Luna, Alejandro Amenábar, Julio Medem i Luis García Berlanga. Un altre film que va generar una forta expectació entre el públic va ser Làlia, de Sílvia Munt, així com els curts presentats pel jove santcugatenc Àlex Barnils, Paradís i La família de Gregori Vallcobí. <

CEDIDA

Esfera d’Art tanca curs amb Dalí ACADÈMIA > L'acadèmia de dibuix i pintura Esfera d’Art ha tancat el curs amb un homenatge a Salvador Dalí, coincidint amb l’any del centenari del seu naixement. Els treballs dels alumnes s’han centrat en motius que apareixen en els quadres de Dalí, així com en la mateixa figura del pintor, interpretats en clau surrealista i expressiva que els més menuts han sabut captar de forma colorista i vistosa. Els treballs estan exposats a l’acadèmia i es poden veure fins al 15 de juliol.<

MÚSICA > Aquesta setmana té lloc el Curs Internacional de Cant Sant cugat 2004, que s’allargarà fins dissabte a l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. El curs, organitzat per Camerata Sant Cugat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, de l’Escola Municipal de Música i de la Fundació Clarós, està dirigit a alumnes de cant i a professionals de la veu en general amb dos nivells de programa: de formació i de perfeccionament. A banda de les classes, el curs inclou un parell de conferències obertes al públic i un concert de final de curs.

El curs s’estructura a partir de les classes de cant, complementades amb unes sessions individuals de tècnica Alexander i unes classes col·lectives de moviment. El curs va a càrrec de Francesca Roig, mezzosoprano, i Carlos Chausson, baixbaríton. La professora de tècnica Alexander és Nica Gimeno i els professors assistents, Mariona Benet, soprano; Xavier Baulies, baix-baríton; i Marta Pujol i Ossias Wilwnsky, pianistes.

La Sala del Tapís del claustre del Monestir va acollir ahir al vespre la primera conferència del curs, a càrrec de l’otorrinolaringòleg Pedro Clarós. El musicòleg expert en òpera Roger Alier, de la seva banda, oferirà una xerrada aquest dissabte, a partir de les 6 de la tarda.

Aquest mateix dissabte, a les 8 del vespre, hi haurà un concert d’àries d’òpera al claustre del Monestir, a càrrec dels alumnes i pianistes del Curs Internacional de Cant.

Seguidament es farà el lliurament de la primera edició del premi Camerata Sant Cugat de Cant 2004, atorgat a l’alumne més destacat del curs i del concert.<

CULTURA

Dijous, 15 de juliol del 2004

CRÍTICA DE MÚSICA per Eduard Jener El poder de l’harmonia

TÍTOL: I Festival de Música de cambra al Monestir de Sant Cugat Harmonia, Quintet de Vent.

Joan Albert Botet, flauta. Xavier Blanch, oboè.

Josep Fuster, clarinet. Lleonard Castelló, fagot.

Joan Carles Chorda, trompa.

Música de Luciano Berio, Rafael Blanch, Charles Lefèbvre, Gyorgy Ligeti, Antonin Reicha i Gioacchino Rossini.

LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 9 de juliol. a programació de concerts a l’aire lliure, com ha quedat clar, té els seus problemes afegits: el so inevitable, fins i tot suggestiu de les campanes, l’inesperat d’un avió, el més llunyà d’uns focs d’artifici en algun indret proper, i en aquesta ocasió la música feta a la plaça veïna. Res a dir-hi, a part de la música de la plaça, que podria programarse millor per evitar interferències innecessàries. El concert va tenir una petita introducció parlada de l’oboè Xavier Blanch en relació amb la història del quintet i el lloc on tocaven, després de la primera interpretació que va ser diferent a la que indicava el programa i que, respectant l’autor Rossini, va ser

L

l’obertura d’Il barbieri di Siviglia. Una adaptació per a quintet de vent genial des del principi fins al final que comença amb un breu moviment lent i passa d’un andante maestoso a l’allegro vivace fins al crescendo amb la força i saviesa habitual del compositor italià. Va seguir el concert amb la Suite op.

57 del francès Charles Lefèbvre, amb tres moviments d’aire postromàntic on els intèrprets van sonar compactes; va destacar en l’allegretto scherzando la intervenció del trompa Joan Carles Chorda. Tancava la primera part una obra del recentment traspassat Luciano Berio, Opus number zoo Allegro, una magnífica experimentació del so d’instruments i paraula, amb versos originals de R. Levine, traduïts al català per J. Ibáñez, seguint la prolífica línia de creació de l’autor iniciada amb L’omaggio a Joyce(1958). Els instrumentistes amb convicció van mimar en les seves intervencions perfectes la força rítmica, serialisme immers en la força sensorial d’una creativitat que els impel·lia a recuperar fins i tot la melodia. La seva actuació va ser impactant, definitiva.

La segona part s’iniciava amb retorn al classicisme de la mà d’Antonin Reicha i el seu Quintet en si bemoll major op.88, bell equilibri entre els elements compositius i una instrumentació eficaç, claredat formal que deixava anar una finor espontània interpretada de manera reeixida amb menció per al fagot Lleonard Castelló, que introduïa el tema inicial. A continuació, les Sis bagatel·les del compositor nascut hongarès Gyorgy Ligeti, una meravella, sis petites joies d’aquesta obra de 13 minuts, preciosa creació del mestre del cromatisme i serialisme, recercant l’harmonia essencialment tímbrica, escrita als 30 anys, i que els membres del quintet van tocar especialment ajustats amb menció per a la flauta en l’allegro con spiritoi l’oboè en el rubato lamentoso, de gran sensibilitat i especial sentit de l’humor. Finalment, una estrena, Belles pedres velles, adaptació del Paga-li, Joan feta per Rafael Blanch desenvolupada en 4 moviments, preludi, vals fals, sardana i tres finals, de bella factura amb aires gershwinians a càrrec del clarinet Josep Fuster. Merescuts aplaudiments i bis amb una adaptació de la sardana del mestre Enric Morera, La més petita, a càrrec del mateix Rafael Blanch. •

L’Ateneu se suma a l’Any Grau-Garriga Una exposició subratlla els vincles entre Sant Cugat i l’evolució de l’artista

EXPOSICIÓ>L’Ateneu Santcugatenc se suma a les activitats de l’Any Grau-Garriga a Sant Cugat amb l’exposició Grau-Garriga: Sant Cugat, el seu poble, que es pot visitar fins al 23 de juliol. La mostra fa un repàs a l’evolució en paral·lel de l’artista i de la

JORDI GARCIA

Àngels Solé va visitar la mostra acompanyada de la comissària, Sònia Monge

ciutat al llarg del segle XX, a través de fotografies, documents i objectes significatius.

L’exposició Grau-Garriga: Sant Cugat, el seu poblevol mostrar la relació que va tenir l’artista santcugatenc amb la història de la ciutat, destacantne tres moments clau: la Segona República i la Guerra Civil, el desenvolupament de la Casa Aymat i la primera Festa de la Tardor, l’any 1976.

La mostra de l’Ateneu complementa l’exposició Josep Grau-Garriga.

Obra recent, que es pot veure simultàniament a les dues seus principals del Museu de Sant Cugat, el Monestir i la Casa Aymat.

Segons la tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, l’exposició de l’Ateneu “té un valor afegit respecte a l’exposició del Museu.

Des de l’Ajuntament, i concretament des del Museu de Sant Cugat, es vol donar una visió sobre l’obra recent de l’artista, perquè aquesta era la voluntat de Josep Grau-Garriga. L’exposició de l’Ateneu, de la seva banda, aporta aquest valor important de contextualitzar l’artista en el seu temps, la relació de l’artista amb la història de Sant Cugat”.

El viatge que proposa l’Ateneu arrenca als anys 30 del segle XX, just després del naixement de l’artista. És l’època de la Segona República i la Guerra Civil, quan el pare de GrauGarriga va subratllar el seu compromís republicà i va haver de patir les represàlies dels militars després dels Fets d’Octubre. A través dels docu-

33

El concert de la MYO, tot un èxit de públic

Montse Sant

Un moment del concert de The Metropolitan Youg Orchestra of New York

MÚSICA>The Metropolitan Youth Orchestra of New York (MYO) va oferir la setmana passada un magnífic concert en benefici de la Llar d’Avis de la Parròquia. El concert estava patrocinat i organitzat pel Club Rotary de Sant Cugat.

Els espectadors van omplir de gom a gom l’església del Monestir per tal de sentir un concert amb peces tan conegudes com la suite de Carmende Bizet, l’Ave Mariade Shubert o el Laudamus Tede Vivaldi, així com la popular marxa Barres i estrelles.

La MYO es una formació de músics que té com a objectiu proveir

d’un entorn formatiu i d’assajos els seus membres, a més de donar un benefici cultural a l’àrea metropolitana de la seva ciutat. La formació té dues orquestres, una orquestra de cambra i altres cors i formacions.

LaYouth Orchestra està composta per nois i noies de catorze a disset anys d’una gran qualitat com a intèrprets de música clàssica, que formen una veritable orquestra simfònica sota la batuta de Scott Stickley i John Meneur, com a director executiu. La jove orquestra fa una gira d’estiu per diferents països, presentant peces del repertori clàssic. //M.S.

ments extrets de l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Municipal, el visitant pot comprovar com es va viure la guerra a Sant Cugat, en aquella època en què la vila es deia Pins del Vallès.

El recorregut fa una segona parada per centrar-se en la història de la Casa Aymat, seu de la Fábrica de Alfombras y Tapices Aymat i de l’Escola Catalana del Tapís, i amb una estreta vinculació amb Grau-Garriga.

La mostra fa després un salt a l’any 1976, amb la celebració de la prime-

ra Festa de la Tardor, que reclamava la restitució de les institucions democràtiques en la qual es van implicar diversos artistes locals dissenyant-ne els cartells.

La comissària de l’exposició, Sònia Monge, explica que “aquests són tres moments que van significar molt per l’artista i per Sant Cugat.

L’exposició pot resultar molt interessant per a la gent jove i per a tots aquells que no coneixen gaire la història de Sant Cugat, perquè es poden descobrir fets molt curiosos”. <

ANA GARCÍA FINS EL 27 DE JULIOL

“PINTURA JOVE’04” CLUB SOCIS FONS D’ART XVIII ANIVERSARI

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

CULTURA

34

Dijous, 15 de juliol del 2004

L’art jove d’Ana García, ART A SANT CUGAT a la Sala Rusiñol ‘Agridulce’, de Gerard

per Imma Pueyo

Gerard de Pablo: ‘Agridulce’ Jazztambé C/ Plana de l’Hospital. Fins al 8 d’agost

a queixa dels joves artistes per la manca d’espais públics on poder mostrar les seves inquietuds artístiques està justificada. És una llàstima que la sala 2 de la Casa de Cultura hagi perdut aquesta funció, cosa que ha fet créixer, encara més, les deficiències d’infraestructures expositives. Fins que no es disposi d’una sala apropiada per a aquest fi, els joves han d’espavilar-se i es conformen a presentar la seva obra en les parets d’entitats socials, bars i restaurants interessats per l’art, disposats a cedir el seu espai a canvi d’una ocupació temporal que millora l’aspecte habitual i atrau els visitants.

Gerard de Pablo, jove santcugatenc de 19 anys, estudiant de disseny gràfic a l’escola Eina, ha triat el local de Jazztambé per exhibir un conjunt de pintures realitzades en el darrer any. És habitual que aquest bar de copes del centre ciutat recolzi neguits culturals de músics, pintors, poetes, fotògrafs... Per Gerard, és la seva segona exposició en un lloc comercial. La primera vegada va ferho al restaurant El Celler, del carrer Santa Maria, i va presentar petits formats amb temes de paisatges i bodegons construïts a partir d’imatges fotogràfiques suggeridores. Una obra incipient i acadèmica, molt condescendent, segons l’artista, a les preferències d’un públic que s’incomoda amb les fórmules contemporànies. Ignorància juvenil que s’aferra en el vell tòpic que els santcugatencs tan sols accepten i comprenen gèneres tradicionals.

Ara, més agosarat i atrevit, porta a terme una pintura més espontània, alliberada dels prejudicis inicials, sense condicionaments. És expressiva, gestual, s’hi reconeix la immedia-

L

JORDI GARCIA

La pintora Ana García, a la Sala Rusiñol

PINTURA > L’última exposició de la Sala Rusiñol aposta per l’art més jove a través de la pintura de la igualadina Ana García. García presenta, en la seva primera exposició individual a la ciutat, un parell de sèries de paisatges, identificada cadascuna d’elles per l’ús d’una gamma cromàtica molt concreta: la gamma del verd o la gamma del beix.

Aposta per la pintura emergent La cinquena edició de Pintura Jove a la Sala Rusiñol va arrencar la setmana passada amb la inauguració de la mostra de pintures d’Ana García, que es pot visitar a la galeria santcugatenca fins al 27 de juliol. García considera que la iniciativa de la Rusiñol respecte a l’art jove “és molt bona perquè es tracta d’una galeria de prestigi que cedeix el seu espai

Aleix Molet presenta un audiovisual a l’Espai VolArt L’artista santcugatenc Aleix Molet participa en una exposició col·lectiva a l’Espai VolArt de Barcelona.

Molet presenta, en aquesta ocasió, un muntatge audiovisual fruit del primer curs del programa de doctorat Pintura en l’Era Digital del Departament de Pintura de la Universitat de Barcelona. L’exposició, que es podrà visitar a la sala del carrer d’Ausiàs March fins al 31 de juliol, mostra també l’obra dels artistes Lucía Lara, Gustavo Caprín, Montserrat Ras, Raquel Muñoz,Telmo Moreno i Xavier Ristol. <

El Cicle de Cinema de Valldoreix s’anima en la segona sessió Unes 800 persones van aplegar-se divendres al vespre al pati del Casal de Cultura de Valldoreix per tal de veure la pel·lícula d’animació infantil Buscant en Nemo. Aquest és el segon film

durant gairebé un mes a un pintor emergent”.

Els quadres de García, titulats

Els paisatges d’Ana García no són naturalistes, sinó que juguen amb la simplicitat de les línies tots ells Fragment d’un viatge, però amb una numeració que els diferencia, són retalls de paisatges. La pintora, però, remarca que els seus paisatges “no són naturalistes, sinó que busquen la simplicitat de les línies i una economia de mitjans”. García assegura que aquesta línia “la satisfà” i el seu objectiu és “aprofundir-hi encara més”. < que es projecta dins del Cicle de Cinema a l’Aire Lliure que organitza cada any l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Si bé l’arrencada del cicle va costar més que en anys anteriors, sobretot per un problema en la distribució de la publicitat, Buscant en Nemo va triomfar entre els valldoreixencs i les valldoreixenques de totes les edats, que van desbordar les previsions de cadires.

El film que s’emetrà aquest divendres, a partir de dos quarts d’11 de la nit, és el documental Bowling for Columbine, del director Michael Moore. La pel·lícula denuncia la política de seguretat portada a terme pel govern dels Estats Units. <

Danses tradicionals de la ciutat en els cursos d’estiu de l’Esbart Andança, l’escola de dansa de l’Esbart Sant Cugat, ha iniciat una sèrie de cursos intensius d’estiu. Els tallers de la setmana vinent se centraran en les danses tradicionals de la ciutat: el Ball de Gitanes, el Ball de Panderos, el Ball de Cintes de Sant Cugat i el Paga-li, Joan. <

tesa de l’acció tant en les pinzellades àmplies com en l’ambigüitat de l’espai plàstic. El procés pictòric que segueix és peculiar, la reflexió és posterior a l’acció de pintar, fet que condiciona un resultat que accentua les qualitats plàstiques del color. El conjunt rep el títol

“L’obra recent de Gerard de Pablo és més agosarada, espontània i sense prejudicis”

ESPAI PATROCINAT PER:

d’Agridulce i se'n deriva de la percepció subjectiva d’un succés actual. És el cas de l’obra anomenada Observador, pintada com a conseqüència dels dolorosos esdeveniments de l’11M, fets que van trasbalsar-lo. Dedica tota la seva atenció a posar el color de manera que pugui captar-se l’atmosfera asfixiant i tràgica del succés. Fins i tot els senyals dels raspats incrementen aquesta impressió. Caldria, però, posar més atenció en la presentació de les obres per reeixir, amb èxit, en qualsevol espai expositiu.•

35

PUBLICITAT

Divendres, 15 de juliol del 2004

Agenda Cultural 16 Divendres

22 Dijous

22 h. Claustre del Monestir

19.30 h. Canals Galeria d’Art

I Festival d’Òpera de Cambra al Monestir

“Un món proper, un món divers” Visita comentada a l’exposició integrada per artistes de diferents països i que forma part del Fòrum de les Cultures, Barcelona 2004 Org.: Canals -Galeria d’Art

23 Divendres 22 h. Museu de Sant Cugat

I Festival de Música de Cambra al Monestir

IX Curs d’interpretació de Lied Del 19 al 25 de juliol Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Per a cantants i pianistes Org.: Joventuts Musicals de Sant Cugat Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Exposició Col·lectiva 2004 de Firart. La ciutat i els artistes 40 artistes ofereixen una mirada plàstica sobre la ciutat Fins al 25 de juliol Lloc: Casa de Cultura Org.: Firart Col.: Ajuntament de Sant Cugat

FESTA MAJOR DE MIRA-SOL De dilluns 12 a dissabte 17 De 18 a 20 h. Campionats Festa Major Ping-pong, petanca, dòmino, escacs, bingo, billar. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol.

Inscripcions: Col·lectiu de la Gent Gran

A càrrec de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat Org.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

Divendres 16 22.30 h. Teatre Representació de l’obra teatral “Blanca, vídua d’un viu” de Nicasi Camps i Pinós, a càrrec de Mira-sol Teatre. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol

17 Dissabte 12 h. Claustre del Monestir

“Deixeu parlar als capitells ells ho saben tot” Visita teatralitzada. Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat

18 h. Museu de Sant Cugat

Conferència sobre la interpretació operística

A càrrec de Lieder Càmera Org.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

24 Dissabte

24 h. Nit Jove Actuació del grup de Capoeira i Cajón Flamenco del casal i “La nit més jove” de percussió. Lloc: c/ Mallorca, davant del Casal.

Dissabte 17 11.30 h. Matinal Infantil Animació i Festa de l’Escuma amb inflable per als més petits. Lloc: c/ Mallorca, davant del Casal.

12 h. Claustre del Monestir

21 h. Botifarrada

“Deixeu parlar als capitells ells ho saben tot”

22.30 h. Nit brasilera

Visita teatralitzada. Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat

19 h. Pl. Augusta

Tiquets: 5 euros. Lloc: Casal Cultural.

Amb el grup de samba-jazz Dois x Dois Quartet. Lloc: Casal cultural

Diumenge 18 11 h. Bicicletada Sortida de Mas Gener recorregut pels carrers del barri fins arribar al Casal.

13 h. Lliurament de premis Sorteig d’una bicicleta entre els participants.

17.30 h. Ball de tarda i lliurament de premis Organitzats durant tota la setmana pel col·lectiu de la Gent Gran. Lloc: Teatre del Casal.

18 h. Cercavila infantil i jocs per als més menuts Amb els Xirriquiteules. Berenar per a tots el nens i les nenes.

21 h. Havaneres Amb el grup la Veu dels Pescadors i cremat per a tothom. Lloc: Pati del Casal

I a més a més tots els dies inflables i jocs per als més petits.

16 i 17 de juliol VIII 24 hores de Futbol sala Masculí.

Lloc: Pista municipal de Mas Gener

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA

A càrrec de Roger Alier. Amb audició comentada de selecció de fragments d’àries i concertants (acte del programa del Curs Internacional de Cant Sant Cugat 2004) Org.: Camerata Sant Cugat Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

20 h. Claustre del Monestir

Concert d’àries d’òpera i lliurament del premi Camerata Sant Cugat de Cant 2004 A càrrec dels alumnes i pianistes del Curs Internacional de Cant. Entrada lliure.

Org.: Camerata Sant Cugat Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat Amb el suport d’Autocugat

Dissabte 17 20 h. Pregó de la Festa Major A càrrec de Mercè Arànega. Amb el grup Le Petit Comité. Escales Reñé

Ballada de sardanes Amb la Cobla Contemporània Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat Col.: Ajuntament de Sant Cugat

22 h. Escalèxtric Prova de resistència 12 h. Lloc: AEC la Floresta Esportiva Cultural

22.30 h. Teatre: “Jo seré el seu gendre” Org.: Agrupació teatral la Floresta. Col·l.: UREF

Diumenge 18 9.30 h. 21 Cursa popular

25 Diumenge

Inscripcions gratuïtes el dia 17 d’11 a 13 h i el dia de la cursa fins a mitja hora abans de començar, a la pl. de l’Estació. Lloc: pl. de l’Estació

18 h. Jocs de sempre

22 h. Oficina de Turisme

12 h. Museu de Sant Cugat Monestir i Casa Aymat

Cau la nit al Monestir

Grau-Garriga. Obra recent

Dijous 22

Visita guiada Org.: Ajuntament de Sant Cugat

22 h. Nit de Jazz a la Fresca A càrrec de Sandra Pujols i la Fuascat Band. Patrocina AV de la Floresta

20 h. Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels

22.30 h. TikaTroupe Hora

Concert final IX Curs d’Interpretació de Lied

Espectacle de circ amb sentiment i durant tota la nit animació amb malabars i foc a càrrec de Sara i Olaya

Cal fer reserva. Preu: 10 euros. Durada 1 hora i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat

18 Diumenge 12 h. Monestir i Casa Aymat

Grau-Garriga. Obra recent

Org.: Juventuts Musicals de Sant Cugat Col.: Ajuntament de Sant Cugat

XIX Edició de la Universitat Internacional de la Pau “Àfrica: camins per la pau” Del 15 al 21 de juliol. Lloc: Centre Borja www.universitatdelapau A/e: unipau@stcugat.net Org.: Universitat Internacional de la Pau

Dansa a l’estiu. Cursos intensius de dansa

Visita guiada Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Org.: Espai Jove de la Floresta

Divendres 23

A partir de les 24 h. Nit Jove Amb l’actuació dels grups: Inèdits, Jam’a’kuko i Black Rain. Lloc: Pistes de la Floresta Baixada de Can Llobet

Dissabte 24 10 a 14 h. Matí per a infants Inflables, jocs i tallers per nens

12 h. Concurs de puzles Inscripcions per parelles al Centre Cívic de la Floresta. Per a infants i adults.

13.30 h. Trobada de paellers On podrem menjar els millors arrossos

Inscripció i informacions: Esbart Sant Cugat, c/ Migdia, 7. Tel. 93 675 26 52

16.30 h. Ballaruca

Setmana del 19 al 23 de juliol

Amb el Duet Fòrum

Matí (10 a 12 h) Jazz. Hip-hop Tarda-vespre Contemporani (18 a 20 h). Balls i danses de Sant Cugat (Ball de Gitanes, Ball de Panderos, Ball de Cintes de Sant Cugat i “Paga-li, Joan”) (de 20 a 22 h)

23 h. Ball de Festa Major

7a Mostra de Turisme Jove a Sant Cugat

13 a 14 h. Festa de l’Escuma 19 a 20 h. Exhibició de balls de saló

Fins al 30 de juliol Lloc: Servei d’Informació Juvenil. Casa de Cultura (jardins del Monestir) Atreveix-te a participar al Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca!

Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Amb la orquestra Berlín

Diumenge 25 10 a 14 h. Matí per a infants Jocs infantils

Amb el suport de la Caixa de Terrassa

22.30 h. Havaneres A càrrec del grup Les Veus del Mar

36

ESPORTS

Dijous, 15 de juliol del 2004

El PHC Sant Cugat compra plaça i continua a Primera

Soler, el club tan sols incorporarà “un o dos jugadors més”. El conjunt santcugatenc es basarà, d’aquesta manera, amb jugadors procedents dels equips júnior i juvenil del club.

El màxim responsable del PHC Sant Cugat es mostra convençut que l’equip “mantindrà la categoria”. Soler ha afegit que els jugadors júniors passaran “a tenir un paper

El sènior A masculí es beneficia de la renúncia del Lleida Llista Blava B

El masculí ja coneix els rivals El Patí Hoquei Club Sant Cugat masculí ja coneix els disset equips amb els quals s’haurà d’enfrontar a partir del cap de setmana del 18 i 19 de setembre al campionat de Lliga de Primera Catalana.

La Federació Catalana de Patinatge ha enquadrat l’equip vermell-i-negre al grup A. Els conjunts que l’integren són: Calafell CP; CP Sant Ramon Vilafranca; Reus Deportiu; CP Vilafranca; CH Corbera; Andorra HC; HC Sant Just; CN Reus Ploms; CE Riudoms; Igualada HC; CP Monjos; CH Juneda; CP Sitges; CE NoiaFreixenet; Pla de Santa Maria; CH Mollerussa i CP Riudebitlles. La presentació del PHC Sant Cugat està prevista per a l’11 o 12 de setembre. //

HOQUEI PATINS > ot i perdre esportivament aquesta temporada 20032004 la categoria de Primera Catalana, el sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat ha aconseguit als despatxos mantenir-se a la segona categoria més baixa de l’hoquei patins català gràcies a la renúncia del segon equip del CE Lleida Llista Blava.

L’equip de la Terra Ferma ha decidit no inscriure’s a Primera Catalana després de baixar de Primera Nacional Catalana en acabar dissetè i penúltim. L’acord va quedar segellat dimarts de la setmana passada entre la Federació Catalana de Patinatge, el CE Leida Llista Blava i el PHC Sant Cugat.

Miquel Soler, president del PHC Sant Cugat, ha reconegut que “ja fa temps que provàvem de recuperar la categoria perduda” i ha argumentat aquest fet tot assegurant que l’entitat “té un nivell de qualitat mitjà-alt, sobretot en les categories de base”. Soler també ha remar-

T

EFRÉN MONTOYA

Ricard Benito és un dels jugadors del conjunt masculí que han decidit no continuar a l’entitat

cat que “la Segona Catalana és la categoria més baixa que hi ha i el club no es mereix tenir el primer equip masculí en aquesta categoria.

Als jugadors que surten del conjunt júnior i juvenil no els podem oferir que juguin a Segona Catalana. Seríem un club sense perspectives de futur per als més joves, que tenen

com a mirall el primer equip”.

Tres baixes molt significatives El nou entrenador del primer equip masculí, Francesc Linares, ja sap que no podrà comptar amb tres jugadors clau del sènior masculí. Ricard Benito, Titín Castro i Rubén Muñoz han decidit no seguir

al club, així com tampoc no ho farà David Garcia. L’únic jugador veterà que seguirà un any més és Daniel Antón, mentre que Ricard Sellarés encara no ha desvelat el seu futur.

L’únic fitxatge que fins al moment ha fet efectiu el PHC Sant Cugat ha estat el porter argentí Daniel Rodríguez i, segons Miquel

fonamental dins l’equip” i que aquest “té qualitat”. Soler també ha confirmat que la pròxima campanya, 2004-2005, l’entitat no disposarà de segon equip masculí.

D’altra banda, el conjunt femení, que aquesta temporada entrenarà Joan Solé, no tindrà cap baixa i ja s’ha assegurat la contractació de de la portera Ivet Solé, del Navarcles, i la jugadora Carla Sariol, del Voltregà. L’entitat té previst convocar l’assemblea general ordinària a finals de setembre. // Àlex López

Bosch,Garmendia i Pujolar,del CV Sant Cugat,guanyen l’estatal VOLEIBOL>Andrea Bosch, Edur-

CEDIDA

Aquestes són les tres jugadores infantils del CV Sant Cugat que han jugat l’estatal

ne Garmendia i Sandra Pujolar, jugadores de l’equip infantil del Club Voleibol Sant Cugat, s’han adjudicat amb la selecció catalana infantil femenina la segona edició del Campionat d’Espanya Infantil Femení de Seleccions Autonòmiques.

En la final d’aquest estatal, Catalunya va desfer-se de Castella i Lleó per un contundent 3 sets a 0.

Amb anterioritat, abans de jugar aquesta final, el combinat que va dirigir Mati Heras, entrenadora aquesta temporada del cadet A del CV Sant Cugat, va desfer-se del grup C de Melilla (0-3) i Aragó (30) mentre que va perdre amb Andalusia (2-1). En quarts de final, la selecció catalana va imposar-se per 2 sets a 3 a la Comunitat Valenciana. En semifinals, Catalunya va imposar-se a les Canàries per un clar 0 a 3.

D’aquesta manera, Catalunya va adjudicar-se el títol d’un total de setze seleccions participants. El Campionat d’Espanya Infantil Femení va tenir lloc a Valladolid

Mati Heras, entrenadora del cadet A del club local, és la seleccionadora del conjunt infantil femení del 7 al 10 de juliol.

Per la seva banda, l’equip infantil femení del CV Sant Cugat va guanyar al juny la Lliga Catalana de Tercera Divisió.

Tres cadets, terceres a l’estatal El CV Sant Cugat ha aportat a les seleccions catalanes femenines un total de sis jugadores entre els Campionats d’Espanya Infantil i Cadet Femení. Les jugadores cadets

Mònica i Marina Martínez i Iris López van finalitzar amb Catalunya en la tercera plaça a l’estatal, que es va fer a Valladolid del 30 de juny al 3 de juliol. En l’enfrontament per la tercera i quarta plaça d’aquest XVII Campionat d’Espanya Cadet Femení de Seleccions Autonòmiques, Catalunya va derrotar per un còmode 3 sets a 0 Galícia.

En el grup C d’aquesta competició, les catalanes van superar Extremadura, Canàries i Balears per 0 sets a 3. En la segona fase, ja en quarts de final, Catalunya va doblegar Cantàbria, també per 3 sets a 0.

En semifinals, però, la selecció catalana va perdre amb Castella i Lleó per 3 sets a 0. En la classificació final d’aquest campionat estatal, Catalunya va acabar en tercera posició d’un total de quinze seleccions autonòmiques participants. Andalusia va ser primera i Castella i Lleó, segona. <

ESPORTS

Dijous, 15 de juliol del 2004

37

La Marxa Transcollserola acull gairebé 200 ciclistes El jove cerdanyolenc Sergio Gómez, de 18 anys, guanya la prova jugar-se el triomf tots dos a l’arribada. El vencedor de la prova, Sergio Gómez, va explicar després del campionat que “el recorregut és dur, amb moltes pujades i baixades.

Abans de començar la marxa, sabia que tenia possibilitats de guanyar, ho he intentat i finalment ho he aconseguit”.

En la cursa curta va imposar-se Benigno Rivera, amb un temps de 2 hores, 46 minuts i 38 segons.

JORDI GARCIA

En aquesta cursa hi van participar ciclistes procedents del Vallès

CAMPIONAT > Un total de 172 ciclistes (98 corredors a la cursa llarga de 126 quilòmetres de recorregut, i 74 a la prova curta de 85 quilòmetres) van participar dissabte al matí a la primera edició de la Marxa Cicloturista Transcollserola de bicicleta de carretera.

El guanyador absolut d’aquesta prova va ser el jove de 18 anys Sergio Gómez, de Cerdanyola del Vallès, però que milita a les files de l’equip Viveros Alcanar. Gómez, que aquesta temporada s’estrena en la categoria sènior, va completar el circuit llarg amb un registre de 4 hores, 2 minuts i 34 segons. El ciclista cerdanyolenc va imposar-se a l’esprint davant Jordi Pericas, del Club Ciclista Vallès. Gómez i Pericas van aconseguir prendre un avantatge més que suficient per

Casas i Artigas, primers locals David Casas, en el recorregut llarg, de 126 quilòmetres, i Jaime Artigas, en el curt, de 85, van ser els dos primers corredors de la Unió Ciclista Sant Cugat a creuar la línia d’arribada.Casas va finalitzar 34è de 98 ciclistes amb una marca de 4 hores, 46 minuts i 48 segons. Per la seva banda, Artigas va ser 16è d’un total de 82 inscrits amb un temps de 3 hores, 9 minuts i 34 segons.

En aquesta primera edició hi van prendre part una quarantena de clubs ciclistes, la majoria procedents de la comarca del Vallès. Aquesta competició va comptar amb la presència de corredors i també de corredores. //

L’Ajuntament farà millores a Mira-sol L’actuació es farà ara fins al desembre

Sortida i arribada a Sant Cugat La I Marxa Cicloturista Transcollserola, amb sortida i arribada a l’avinguda Pla del Vinyet de la nostra ciutat, ha estat organitzada per quatre clubs de la comarca: Unió Ciclista Sant Cugat, Club Ciclista Vallès de Barberà, Club Ciclista Ripollet i Esport Ciclista Cerdanyola, de Cerdanyola del Vallès.

Ramon Martos, president de la Unió Ciclista Sant Cugat i director de la cursa, va fer un balanç positiu d’aquesta primera edició: “Per ser la primera vegada que hi hagin pres part 175 ciclistes està bé, tot i que si n’hi haguéssin participat més de 200 hauria estat un èxit”. Martos també va assenyalar que aquesta prova té “bones perspectives de futur”. El president de la UC Sant Cugat va avançar que, amb gairebé tota seguretat, aquesta prova tindrà continuïtat l’any vinent.

El campionat va transcórrer per diferents poblacions com Sant Cugat, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixach, Horta, Vallvidrera, Molins de Rei i Rubí.

El lliurament de trofeus als primers classificats de cada categoria va estar presidit per Jaume Tubau, regidor de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana. //Àlex López

Paco Pérez apunta que el club “segueix igual de perjudicat” INSTAL·LACIONS > Xavier

JORDI GARCIA

Xavier Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat

Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, ha anunciat que des d’aquest mes de juliol fins al desembre el Camp Municipal de Futbol de Mira-sol serà objecte d’algunes millores a la instal·lació.

Entre les obres que s’hi duran a terme, destaquen el condicionament de la superfície de sorra del terreny de joc, de la lluminositat de l’estadi i de les tanques publicitàries, així com la instal·lació de noves xarxes de protecció que es troben just al darrere de les porteries del camp. Els vestidors de l’e-

EFRÉN MONTOYA

La XXI Marató és un dels actes esportius de la festa major de la Floresta

El Deportivo s’endú la Marató de Futbol Sala TORNEIG > El Club Deportivo

s’emmarca dins del programa de la festa major de la Floresta. Al campionat, al pavelló municipal, hi van jugar un total de deu equips entre dissabte i diumenge a la nit.

La Floresta, integrat, entre altres, per Dani, jugador del primer equip de l’Olimpyc Floresta FS, els germans Reixach, Joan i Jordi, els germans García, Sergio i Javi, i el Cursa Popular per festa major porter Esteve Miñarro, va impo- La Comissió de Festes de la Flosar-se dissabte en la 21a edició de resta organitza aquest diumenge a la Marató de Futbol partir de dos quarts Sala de l’Olimpyc de deu del matí la Floresta FS. El 21a edició de la Deportivo va impo- El campió supera en la Cursa Popular de la sar-se en la final final el Nottingham Floresta, un dels d’aquest tradicioactes centrals del nal torneig d’estiu Pressa, vencedor en programa esportiu al Nottingham de la festa major l’última edició Pressa per un clar d’aquest districte.

11 gols a 4.

La sortida d’aquesta prova atlèEl conjunt finalista va estar tica amb 4,5 quilòmetres de circuit compost majoritàriament per juga- es donarà a la plaça de l’estació. Les dors del sènior A de l’Olimpyc Flo- inscripcions, que són gratuïtes, resta FS com el porter Sandro i els podran formalitzar-se dissabte jugadors de pista Gerard, Rafa, entre les onze del matí i la una del Xaloc i Martí. migdia o també el mateix dia de la En l’última edició de la Marató prova, però mitja hora abans que es el Nottingham, Pressa va imposar- doni el tret de sortida. L’organitzase en la final al conjunt del CD La ció de la XXI Cursa Popular entreFloresta. garà a tots els participants a la prova Aquesta activitat esportiva un diploma acreditatiu. < quipament no s’arranjaran. Xavier Cortés també s’ha compromès a facilitar als tres clubs que utilitzen aquesta dependència municipal –UD Mira-sol - Baco Unión, CD La Farga i Mira-sol CF– nou material com porteries de futbol-7.

Reunió amb la UD Mira-sol - Baco El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Cortés, va entrevistar-se dimarts de la setmana passada amb la junta directiva de la Unión Deportiva Mira-sol - Baco Unión, l’únic dels tres clubs que s’ha mostrat públicament crític amb la gestió del consistori al Camp Municipal de Futbol de Mira-sol.

Paco Pérez, membre de la junta directiva de la UD Mira-sol - Baco Unión, ha apuntat a EL DIARI DE SANT CUGAT que “la reunió amb Cortés ha estat pobra. El club segueix igual de perjudicat. És cert que l’Ajuntament té intencions

d’arreglar-nos el camp, però diuen que no tenen diners...”.

Segons Pérez, el club no descarta, tal com es va decidir en l’última assemblea, prendre mesures reivindicatives i de pressió si l’Ajuntament no fa obres de millora al Camp Municipal de Futbol de Mira-sol. Les obres podrien començar a partir de l’1 de setembre si en una reunió entre junta directiva i pares del futbol base, que ha de tenir lloc abans o després del mes d’agost, així es decideix.

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de la ciutat, Xavier Cortés, ha preferit no valorar les declaracions de Paco Pérez, però sí que ha volgut deixar constància que “l’objectiu d’aquesta reunió de treball era aconseguir un apropament entre club i Ajuntament i reconduir el clima que hi ha hagut fins ara. M’agradaria establir una relació normal com la que tinc amb la resta d’entitats de la ciutat”. //Àlex López

ESPORTS

38

Dijous, 15 de juliol del 2004

-La relació és fluida en línies generals, però això no treu que de tant en tant tinguem diferències en algun tema com és el cas Júnior FC. Espero que això no torni a passar. També hem discutit moltes vegades la millora d’alguns equipaments municipals i les necessitats reals que tenen els clubs esportius. Hem arribat, però, a acords importants, com és el cas de les subvencions esportives municipals que el consistori dóna a les entitats o en la graella d’instal·lacions municipals que han d’utilitzar les entitats del municipi.

Ramon

Martos President de la Coordinadora d’Entitats

“La plataforma té pes dins l’Ajuntament” Ramon Martos fa balanç al seu primer any de mandat com a president de la Coordinadora d’Entitats Esportives. Parla d’objectius i de la relació existent entre la plataforma local i l’Ajuntament de Sant Cugat.

-Quin balanç personal fa del seu primer any com a president de la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat?

-La coordinadora ha continuat funcionant bé. Hem tractat alguns afers innovadors com és el cas de la distribució de les instal·lacions esportives municipals entre els clubs, que fins ara ho decidia l’Ajuntament. L’any passat ja vam començar-ho a fer, va ser una feina farragosa però finalment ens en vam sortir. Això ara té una continuïtat. En faig un balanç personal bo.

-La coordinadora ja té cinc anys d’existència i encara no està oficialitzada...

-Ja fa molt de temps que els Estatuts estan redactats. Hem topat amb moltes traves burocràtiques.

Les administracions ens demanen molta documentació i papers a tots

els clubs que integrem la plataforma... És un procés molt lent. Esperem que aviat puguem ser reconeguts oficialment.

teris que vam acordar la plataforma i l’Ajuntament a l’hora de lliurar les subvencions esportives municipals. Cal revisar novament els criteris i aportar-ne de nous. Han de -Encara hi ha pendent l’elabora- recollir l’experiència de tots ció d’un codi ètic de comporta- aquests anys que s’ajustin més a la ment esportiu i la creació d’unes realitat. Aquest punt el tractarem beques esportives, entre altres tan bon punt haguem enllestit la graella d’horaris d’entrenament i fites...

-Ho tenim present. Del codi ètic de partits de tots els clubs afectats. dels esportistes de D’altra banda, la Sant Cugat ja En el cas Júnior ens van Coordinadora n’hem parlat amb d’Entitats Esportiel consistori. Fins i fer la ‘pirula’, però més ves farà algunes tot, podria presenmés d’un se n’ha penedit jornades tar-se a les escoles. endavant, però Ja hem conversat encara ho hem també amb l’Ajuntament de fer d’estudiar... uns cursos de formació destinats als directius de les entitats esporti- -Encara hi ha objectius per comves. Hi ha una partida dins dels plir... pressupostos esportius municipals -És el cas de les beques esportiexclusivament per aquest progra- ves. No tothom té la possibilitat ma. També hem de revisar els cri- econòmica de fer esport. També

-Quin balanç fa del primer any de Xavier Cortés com a regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat?

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

ens hem proposat tenir més presència a la ciutat i presentar el que ha de ser el logotip de la plataforma esportiva. També volem arribar a algun tipus d’acord amb l’Ajuntament de Sant Cugat o bé amb algun club esportiu privat perquè els esportistes de les entitats esportives de la ciutat tinguin la possibilitat, amb un preu raonable, de poder utilitzar les seves instal·lacions.

-Li resten encara tres anys de mandat. Té la intenció de complir-los?

-La meva intenció és la d’acabar els tres anys que em falten, tal com marquen els Estatuts. Si no hi ha cap problema, seguiré.

-Com definiria les relacions actuals entre l’Ajuntament i la Coordinadora d’Entitats Esportives?

-La limitació pressupostària en matèria esportiva l’ha limitat en la seva activitat de regidor d’Esports.

Però la nostra obligació no és pensar en les limitacions pressupostàries de l’Ajuntament, sinó en les seves expectatives que té de la ciutat. El que sí que és cert és que hem passat d’una etapa de certa fredor institucional a una situació de més caliu, de mantenir unes relacions més directes amb el consistori.

Fins i tot, el mateix Xavier Cortés ha estat a la seu social de la Coordinadora d’Entitats Esportives, a la Penya Blaugrana Sant Cugat, xerrant amb els clubs. La relació és, en general, bona.

-¿La coordinadora té pes dins l’Ajuntament?

-Sí que en té. Fins i tot en el cas Júnior FC, tot i que ens van fer, com es diu vulgarment, la pirula, després més d’una persona s’ha penedit de no haver fet les coses bé.

Tant l’equip de govern com els partits polítics de l’oposició ens tenen presents. //Àlex López

ESPORTS

Dijous, 15 de juliol del 2004

Tres tenistes locals brillen al Circuit d’Estiu TORNEIG > Tres tenistes de la nostra ciutat han ocupat les primeres dues posicions en una de les proves puntuables per a la 21a edició del Circuit d’Estiu Juvenil.

Aquest campionat va tenir lloc a les pistes del Reial Club de Polo de Barcelona la setmana del 28 de juny al 4 de juliol. El Circuit d’Estiu Juvenil és una competició que organitza la Federació Catalana de Tenis i que durant els mesos d’estiu se celebra amb diferents proves en diversos clubs de Catalunya.

Aquestes tres joves tenistes són Elena de Múller i Helena Bel, del Club Natació Sant Cugat, i Paula Tutusaus, del Club Esportiu Valldoreix. Elena de Múller va alçar-se amb el títol en la categoria infantil femenina en guanyar la final a la també santcugatenca Paula Tutusaus, per 1-6, 6-2 i 6-1. Per la seva banda, Helena Bel va proclamar-se subcampiona en la categoria aleví femenina en perdre la final amb Nela Krejci per 6-2 i 6-1.

Elena de Múller, sòcia del CN Sant Cugat, defensa aquesta temporada el Club de Tenis Barcino, a Barcelona, entitat amb la qual s’ha proclamat campiona de Catalunya per equips en categoria infantil. <

39

Fernando Roca s’adjudica l’Open Mahou de Golf

Calvo,segon de consolació al català

Aquest és el primer torneig individual que guanya del Peugeot

en la segona posició en el quadre de consolació de la catorzena edició del Campionat de Catalunya de Tenis en Cadira de Rodes, prova que es va desenvolupar de l’1 al 4 de juliol a les instal·lacions de l’Atlètic Terrassa Hockey Club.

En la final d’aquest campionat, que s’ha disputat en superfície de terra batuda, va perdre enfront Rubén Pérez, que va derrotar-lo per 6-0 i 6-1.

El santcugatenc va perdre en primera ronda en el quadre principal del català davant Quico Tur, primer al rànquing nacional, per 6-0 i 6-3.

Zak Calvo ha participat també aquesta temporada al Campionat d’Espanya, on ha finalitzat en primera posició en el quadre de consolació. El santcugatenc va desferse en la final del català Manel Palau en dos sets, per 6-0 i 6-1.

El santcugatenc encapçala en aquests moments la setena plaça al rànquing nacional d’un total de 55 tenistes. La pròxima competició en què prendrà part Zak Calvo serà aquest cap de setmana a Logronyo en el IV Open de la Rioja, torneig on ja ha jugat. <

COMPETICIÓ > Fernando Roca, un dels millors jugadors del Club de Golf Sant Cugat, s’ha adjudicat la cinquena edició de l’Open Mahou, una de les proves puntuables per al Peugeot Tour d’Espanya, que ha tingut lloc al camp de La Herrería, a San Lorenzo del Escorial.

Roca no ho va tenir gens fàcil malgrat la seva bona actuació al torneig, ja que finalment va poder aixecar el títol després d’imposar-se al golfista granadí José Lorca en el segon forat de desempat.

AUTOR FOTOGRAFIA

El jugador del CG Sant Cugat va vèncer al torneig en superar el segon forat de desempat

Segon ‘play-off’, primer triomf Aquesta ha significat la segona vegada en les últimes quatre edicions d’aquest campionat de golf que Fernando Roca afronta el playoff d’aquest torneig.

La victòria ha significat també el primer triomf en un torneig indi-

vidual del Peugeot Tour d’Espanya de Golf.

En declaracions a l’organització d’aquesta prova, el golfista santcugatenc ha explicat que “aquesta victòria em dóna molta moral, ha estat un plaer guanyar aquest títol. M’he trobat molt bé i

molt segur en tot moment”. Roca també ha afegit que aquest títol “em dóna molts ànims perquè em queda la part més difícil del Tour Europeu, que és intentar mantenir la targeta europea i, tot i que ho tinc molt complicat, ho provaré. Aquest triomf espero que m’ajudi”. <

TENIS>Zak Calvo ha finalitzat

ESPORTS

40

Dijous, 15 de juliol del 2004

Tomás Abellán és tercer a l’estatal de salt amb perxa És la seva primera temporada en aquesta modalitat atlètica ATLETISME > L’atleta de la sec-

CEDIDA

L’atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat va fer un salt de 4,41 metres

ció d’atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, Tomás Abellán, ha pujat al podi en la prova de salt amb perxa al 53è Campionat d’Espanya Juvenil, que va tenir lloc el cap de setmana passat al Ferrol (Galícia).

Abellán va fer un salt de 4 metres i 41 centímetres, per darrere d’Igor Bychkov (4.51) i Albert Vélez (4.90) d’un total de dotze participants. Aquest és, per l’atleta santcugatenc, un resultat del tot positiu, i més si es té en compte que aquesta és la primera temporada que Tomás Abellán s’exercita en la modalitat de salt amb perxa.

L’atleta juvenil també s’ha adjudicat recentment el Campionat d’Espanya de la Joventut amb una marca de 4,35 metres. <

CEDIDA

Àlex Barberà, president del Sant Cugat Esport FC, va recollir quatre trofeus

La Nit del Futbol Català premia tres clubs locals GUARDONS > La

Federació Catalana de Futbol va lliurar el 2 de juliol passat més de 300 trofeus als clubs campions de Lliga en totes les categories de la temporada 2003-2004 del futbol català. Entre aquests, la XV Nit del Futbol Català també va distingir tres clubs de la ciutat: el Sant Cugat Esport FC, la Penya Blaugrana Sant Cugat i el Futbol Sala Sant Cugat.

El Sant Cugat Esport FC va recollir quatre trofeus com a campió de Primera Regional, de la Pri-

mera Divisió Juvenils i de la Segona Divisió Cadets i Infantils. La PB Sant Cugat va endur-se el trofeu de guanyador de la Primera Divisió Aleví i el FS Sant Cugat va rebre el trofeu de campió de la Segona Divisió Infantil de futbol sala.

Entre el més del miler de persones que van assistir a l’acte al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, va sortejar-se un viatge per a dues persones i vuit dies a Santo Domingo. Àlex Barberà, president del Sant Cugat Esport FC, va tenir la sort de cara i se’l va endur. <

Dijous, 15 de juliol del 2004

ECONOMIA

41

Innovació i flexibilitat per fer front a la deslocalització El director general d’ESADE, Carlos Losada, recorda a Santcugatribuna l’adaptació empresarial EMPRESES> l director General d’ESADE, Carlos Losada, després de lloar l’adaptació empresarial dels últims anys als mercats, va alertar en el fòrum Santcugatribuna sobre el procés de deslocalització de les empreses, que va redefinir com un procés “d’especialització”. Losada va instar els més de 300 empresaris presents a la masia de Can Rosàs a apostar per la innovació tecnològica, la inversió en recerca i la flexibilització per fer front a un procés que “no és recent”, sinó que “culmina un procés de canvi agreujat per la rapidesa”. L’es-

E

Losada va reivindicar més sensibilitat sobre la formació i més inversió en capital humà pecialista, que va admetre que “no hi ha remei senzill ni receptes fàcils” per a la nova competitivitat, va animar els empresaris que “posin l’oïda en el mercat”, que estiguin amatents a les demandes dels clients i distribuïdors, i apliquin les mesures d’innovació necessàries aplicant els canvis tecnològics recents. Losada també va apostar per “ser tremendament flexibles” i això passa per organitzacions més dinàmiques i una nova cultura que permeti flexibilitat d’adaptació als canvis. També va recomanar una mentalitat empresarial que “valori l’assaig i l’intent i accepti millor el fracàs”, en una nova fórmula que “arrisqui i aprengui de l’error”.

El director general d’ESADE va acompanyar-se d’algunes dades de mercats internacionals que li van

JORDI GARCIA

Una oposició molt feble,

permetre demostrar que la deslocalització de les empreses no és un procés nou i que en l’actualitat cada cop hi ha més empreses i professionals que treballen des del seu país per a empreses o clients situats a l’altra punta del món. Losada va instar els empresaris a “avançar-se a aquest procés” i va demanar la implicació de l’administració pública i de la societat civil en general. El director general també va reivindicar més inversió en capital humà i “més sensibilitat sobre la formació

del personal, que és molt baixa”. En aquest sentit, va apel·lar a una relació més estreta entre la universitat i les empreses.

ESADE, a Sant Cugat el 2007 En aquest sentit, Carlos Losada va expressar el seu desig perquè l’any 2007 una delegació de l’escola de negocis ESADE s’instal·li pels voltants del Centre Borja, a Sant Cugat.

En aquests moments, els responsables del projecte. que “té anys de maduració”, estan negociant possi-

bles socis privats i públics per arribar a una proposta concreta a finals d’any. Losada va explicar que el futur centre santcugatenc “ha d’establir un pont entre el món científic i empresarial, on s’agafin de la mà amb les empreses innovadores”.

L’objectiu és “facilitar la formació d’empresaris i científics per al llançament d’empreses amb un entorn que plantegi propostes concretes amb un conjunt de serveis i assessorament legal, econòmic i empresarial”. Davant aquest repte,

l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va mostrar el suport i interès de l’Ajuntament perquè “és un projecte de molta qualitat, amb el prestigi d’ESADE, que aporta un valor afegit i reforça Sant Cugat com a ciutat universitària”.

Els pròxims ponents de Santcugatribuna seran el president de l’Associació Espanya-EUA, Antonio Garrigues, al novembre, i el conseller d’Economia de la Generalitat, Antoni Castells, al desembre. // J.M.C.

ECONOMIA

42

Dijous, 15 de juliol del 2004

El preu de l’habitatge puja a Sant Cugat un 25,5% A Catalunya, aquest increment en el sector immobiliari se situa a prop del 14% un préstec hipotecari.

HABITATGE>El cost mitjà de l’habitatge comença a estabilitzarse. Això no significa que deixi de pujar, sinó que no ho fa de la mateixa manera que en l’anterior període, el 2003. L’any passat, els preus dins el sector immobiliari van experimentar un increment de fins a un 18,8%.

Dintre de les poblacions que més han experimentat l’encariment destaca Sant Cugat, que és una de

I els tipus d’interès...

Tot i que la majoria de persones opten per una hipoteca de tipus variable, aquest any és millor decantar-se per una de tipus fix. Això es deu al fet que el Banc Central Europeu porta ja més d’un any estancat en un tipus d’interès baix que es correspon al 2,00%. Segons l’opinió dels economistes, aquesta mesura, que dura ja des del juny del 2003, encara podrà seguir fins a finals d’aquest any, moment en què el tipus d’interès començarà a pujar, un procés que ja ha succeït als Estats Units . <

Encara que la pujada de preus de l’habitatge s’ha desaccelerat, aquests continuen pujant les poblacions més sol·licitades i que més ha crescut en aquests últims anys dins la demarcació de Barcelona.

ARXIU

Els preus Segons dades de la Societat de Taxació, aquest juny el preu del metre quadrat a Sant Cugat és de 2.329 euros, mentre que la variació entre el juny de l’any passat i el d’enguany és d’un 25,5%, cosa que situa Sant Cugat com la ciutat que més ha apujat el preu de l’habitatge en el conjunt d’Espanya, seguida de Badalona i Girona.

L’estudi també situa Barcelona com la capital més cara, ja que el cost per metre quadrat és de 3.098 euros, seguida de Madrid, que se situa lleugerament per sota, amb un preu per metre quadrat de 3.082 euros. La Societat de Taxació creu

A Sant Cugat, el preu del metre quadrat està per sota de la mitjana catalana

que tot i que els preus continuaran creixent ho faran amb un ritme més lent del que han experimentat fins ara.

Aquest informe assenyala també que en el cas de Sant Cugat el preu del metre quadrat de la construcció està molt per sota de la mitjana catalana, que se situa prop dels 2.820 euros.

L’encariment de la segona mà Per altra banda, i segons un estudi de la immobiliària Idealista.com de Sant Cugat, no únicament ha crescut el preu de l’habitatge nou, sinó

que també ho ha fet el de segona mà, ja que s’ha encarit més d’un 8% en els últims tres mesos. D’aquesta manera, Sant Cugat se situa com la segona població on la vivenda usada ha pujat més de preu, després de Terrassa.

Habitatge per al joves Un estudi del Consell de la Joventut posa de manifest la poca accessibilitat del joves a l’habitatge. Els joves que volen comprar una vivenda han de destinar prop del 58% del seu sou per fer front al pagament de l’habitatge mitjançant

Un dinar estrena el Club Fòrum Empresarial ENTITATS>El nou Club Fòrum Empresarial del Vallès s’estrenarà el pròxim dia 27 amb un dinar de treball protagonitzat per l’expert internacional en recursos humans, Pablo Cardona. El també professor d’IESE i autor de llibres especialitzats en management i competències directives oferirà una xerrada amb els assistents al nou punt de trobada empresarial. D’altra banda, el Club també s’estrena amb un seminari de vendes a càrrec de la directora comercial de Solostocks.com, empresa del Grup Intercom, líder a Internet.

El Club Fòrum Empresarial és una iniciativa privada que vol donar resposta a les necessitats dels petits empresaris en una aposta per una nova forma de relacionar-se i fer negocis. El Club neix amb vocació de servei i sense afany de lucre.<

GUIA

Dijous, 15 de juliol del 2004

43

GUIA comercial ADVOCATS CASTAÑEDA ADVOCATS Plaça Barcelona, 6 Tel. 93 589 38 41 Fax: 93 589 16 86 EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc D Tel. 93 674 44 69 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22 1r 2a Tel. 93 674 41 64 ISABEL FERRER Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA P. St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93 LL. GRIERA CABELLO Fsc. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94

ESTUDI ARQ Villà, 12 Tel. 93 675 67 97 FUSTER I FREIXA La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JOAN ENRIC EJARQUE

Manel Farrés, 15 C Tel. 93 590 61 87 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Colom, 8 Tel. 93 587 99 34 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE

SALUMS Llegums cuits, bacallà i conserves Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINI AL. GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02 CRIST. AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21 FUSTERIA. D’AL. I PVC ST CUGAT De la Torre, 1 Tel. 93 674 15 02 MOYANO SL Mercé Rodoreda, 8 Tel. 93 675 20 51

ANIMALS DINO’S Avda. Can Graells, 9 Tel. 93 674 37 17 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

ANTENES COLL FAVÀ SERVEIS Antenes, porters electrònics Avd. Fsc. Macià, 85 C Tel. 93 590 63 07

ARQUITECTES ARQUITECTURA I GESTIÓ MARTÍ FINET De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65 BIU Arquitectura ecològica Dr. Murillo, 11, local A Tel. 93 590 64 00 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20 T.M.G. EXP. I VENDES Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tel /Fax 93 674 34 75

BALL ESCOLA DE BALLS DE SALÓ Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37 KOLIBRÍ Boutique del ball Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 48 40

De la Creu, 25 bx.

Tel. 93 674 51 11 MO

Orient, 78-84. 4r 4a Tel. 93 675 49 50

ALIMENTACIÓ AIRES LATINOS Especialitats sudamericanes Montserrat 17-19 Tel. 93 675 65 02

Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 490 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90

AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17

TOT ART CANDINI Cursos pintura i dec.

Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3 Tel. 93 675 39 03

ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 F.R. ASSESSORS Fc. Moragas 3 ents 3a Tel. 93 590 10 79 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 NOGUERA MARCET I ASSOCIATS Laboral, fiscal i jurídic Sta. Maria, 38, 2n 2a Tel. 93 589 51 00 R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.

Ptge Celler, s/n, dx 7 Tel. 93 589 08 70 RAMÍREZ-LAMBEA Plana Hospital, 6 esq.

Tel. 93 589 37 15 SÁNCHEZ CRESPO Laboral, fiscal, comptable i jurídic Montserrat, 26 Tel. 93 589 79 23

AUTOESCOLES AUTOESC. MOLINS Villà, 1 Tel. 93 674 42 00 Tots els carnets EN MARXA Rosselló, 21, baixos Tel. 93 675 59 09

CATALONIA

BELSCON XXI SA Cm Can Calders 10 belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67

CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00

CRISTALLERIES

DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34

SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98

FOAP Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 93 589 31 21 RIOMAR Avda. Catalunya, 19 Tel. 93 675 69 65

EMILI SAPENA Rosselló, 12, 2n 2a Tel. 93 590 13 96

RODÓ Av. Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80

G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

VICAT 2 Camí Can Calder, 8 A Tel. 93 675 20 01

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57

CARNISSERIES SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Fsc. Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca P. 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mrct Pere San P. 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00

CENTRES BRONZEJAT PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11

CERÀMICA ARTESANAL TRES AL TALLER Taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

CLUBS ESPORTS CLUB BELLATERRA Lluís de Ábalo, s/n Tel. 93 580 25 42 CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53

COMPRAVENDA MER-K2 Rius i Taulet, 49-51 Tel. 93 675 60 21

CONGELATS

ELECTRICITAT VALLÈS, SL Punt de servei FecsaEndesa Av. Cerdanyola, 26 bx Tel. 93 589 09 42 INSTAL·LACIONS JP Aigua i calefacció Jacint Verdaguer, 74 Tel. 93 675 19 39 i.j.puig@terra.es

AUTOCOMARCA DEL

TALLER J. MORA-

VALLÈS Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 93 674 71 99

GAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48

OFINOVA Av. Ll. Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC.

CENTRE D’ESTUDIS MUSICALS GYMEL Matrícula oberta Carme, 18 Tel. 93 583 65 79 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 ESFERA D’ART Arts plàst. i acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 KUMON Matemàtiques Camí del Colomer, 10 Tel. 93 674 65 58 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39

NA SALABERT “Cal Pere Mosso” Escultura i pintura La Torre, 8 (Monestir) Tel. 93 675 46 24

ELECTRÓNICA MONTOSA Rep. TV, vídeo, antenes, videoporters Montserrat, 33 Tel. 93 674 47 58 VALLS Rep. TV, vídeo, Hi-Fi Martorell, 6 Tel. 93 674 64 12

ELECTRODOMÈSTICS

EMPRESA DE SERVEIS

AUTOMÒBILS

MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33

CITAT Camí del Colomer, 2 Tel. 93 674 68 06

GLOBALMED Formació i asses. en gestió, qualitat total Ptge. Celler, 1 Tel. 609 262 848

CENTRES PSÍQUICS

CARME TALLEDA

MIQUEL CASAJUA-

TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42

ANTIQUA Restauració mobles Viñoles, 14 Tel. 93 675 53 07

PUNTBAT ELECTRI-

CONSULTORIA DE DIRECCIÓ

ARPALI Valldoreix, 45 Tel. 93 674 96 02

ENSENYAMENT

ESCULTURA

CADIMA Torrent de la Bomba, 36-42, local 1 Tel. 93 589 00 74

COPISTERIES

Villà, 12 Tel. 93 675 68 04

LA BOMBETA, SL Av. Catalunya, 3 Tel. 93 674 00 24

L’ILLA CONGELATS Mrct Pere San, P. 125 Tel. 93 589 38 06

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53

DELPHI

ECONOMISTES

CONELÈCTRIC DEL

ASSEGURANCES

J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12

CERÀMIQUES I BANYS

ASTEL Contact center Ctra. Sant Cugat a Rubí, edifici Fórum Tel. 902 300 037 FACTOR RRHH Sta. Maria, 9, 1r 1a Tel. 93 6 75 67 00 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIA APK GABINET D’EN-

ESMOLATS VALLÈS Especialistes en eines de tall i esmolats Vic, 28, local 3 Tel. 93 675 41 23

Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FERRETERIA ROS 2 de maig, 12 Tel. 93 674 37 64 PUNT CLAU Fsc. Macià, 52-56 Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIA CTRE. TERAPÈUTIC

FLORISTERIA FLORISTERIA EMMA Flors i plantes Rius i Taulet, 16 Tel. 93 674 70 45 MARINA COLL Art floral Av. Cerdanyola, 41 Tel. 93 674 86 84

FORNS EL FORN CENTRAL Degustació, pastes i entrepans Manel Farrés, 41 bx Tel. 93 589 67 17 FORN J. VALLS Elaboració pròpia Major, 24 Tel. 93 674 01 59 KROXAN Av. Catalunya, 15 Tel. 93 589 81 97 MIRA-SOL MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEO CONTRALLUM Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48

RIESGO AVENTURA Passatge Diputació, 9 Tel. 902 165 165 620 92 21 81

ESTANCS

FRUITERIES

CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08

FRUITERIA ÁNGEL Av. Catalunya, 8 Tel. 93 589 70 47

LA TABAQUERÍA Ll. Companys, 30-32 Tel. 93 675 04 05

FUSTERIES

YBARGÜENGOITIA ASOCIADOS Lluís Companys 1820, 7 Tel. 93 590 25 00

GINYERIA Sabadell, 11, bx Tel. 93 675 10 08

FERRETERIES

INGENIERIA AP

EL PONT

GELATS ARTESANS

PINGÜÍ TROPICAL Plaça Octavià, 2 Tel. 93 674 58 84

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74

VERPLA, SL Martorell, 49-51 Tel. 93 583 68 87

SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51

ST. CUGAT Sessions individuals, gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.

2-3 (cant. escaletes) Tel. 93 589 22 85

INTERFILM Rbla. Celler, 23 Tel. 93 587 84 27

SL DISSENY Villà, 12 Tel. 93 675 67 88

POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86

LA XIXONENCA Gelats i torrons artes.

Major, 29 Tel. 93 675 25 86 Xerric, 30 Tel. 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans, s. cafeteria

ESPORTS AVENTURA

ESTUDI DEC. I INTERIOR.

Tel. 93 589 57 76

FUST. EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 93 674 70 68 TOTA FUSTA 2 de maig, 9 Tel. 93 674 35 43 XERRIC FUSTERIA Xerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIES D’ART

GIMNASOSESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 DIR SANT CUGAT Ctra. de Rubí, 76-78 Tel. 901 30 40 30

2a Tel. 93 589 58 60 667 536 665

IDIOMES

RIVER IMMOB. & SERVICE Plaça Octavià, 4 Tel. 93 589 54 54 93 674 84 03

DEUTSCHE AKADE-

FINQUES GIRONE-

MIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27

LLA Plana de l’Hospital, 10 Tel. 93 674 72 54

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64

IMMARBA, S.A. Av. Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 77 76 93 589 42 05

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01 WAY-IN Idiomes-Traduccions Rius i Taulet, 2 pral.

Tel. 93 674 82 15

IMMOBILIÀRIES ARENASAN Endavallada, 21 bx Tel. 93 589 45 66 KSA Av. Lluís Companys, 8 Tel. 93 587 89 90 93 589 26 43

IMPRENTA IMPRENTA SANT CUGAT Pça. Barcelona ,4 Tel. 93 675 51 01 PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 AREA SOFTWARE Girona, 17 Tel. 93 583 69 07

GIMNÀS ESCOLA

FINCAS SANT

SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72

CUGAT Abogado-API Doctor Murillo, 14 Tel. 93 674 08 97

OLA INTERNET Avda. Catalunya, 20 Tel. 607 85 63 93

INICIATIVES S.C. Vic, 28, 2n 1a Tel. 93 675 10 10

INFORMÀTICS Instal·lació, reparació, manteniment, seguretat Tel. 93 589 19 68 www.signus.info

GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 RUNNING VALLÈS Can Matas, 2 local Tel. 93 589 86 31 ST CUGAT ESPORTS Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUES GRÀFIQUES ARIS Castellví, 19 Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUESES MC DONALD’S Ctre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54

DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Sant Ramon, 4 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40

CANALS GALERIA

HOSTESES

D’ART C. de la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02

MARKET DEVELOP.

ESPAI L. RIBAS Plaça Gorina, 13

PÚBLICAS Solsona, 3 esc. A 1r

AZAFATAS Y REL.

CASTELLVÍ Rius i Taulet, 4 Tel. 93 674 12 41 93 674 13 66 FINCAS OCCIDENTE API Castillejos, 31 Tel. 93 675 18 48 G.I.P.E. Sant Bonaventura, 5 Tel. 93 589 03 43 699 08 86 17 SACA FINQUES Valldoreix, 60 Tel. 93 674 67 15 93 589 33 68 ORGAN Plaça Octavià, 7 Tel. 93 674 32 08 IMDESA Plaça Octavià, 8 Tel. 93 675 43 02 93 674 57 04 STILO API Villà, 1 - local 8 (entrada per Dr. Murillo, 21) Tel. 93 674 88 01 LOOK & FIND Valldoreix, 35 Tel. 93 544 28 29 MULTICASA Rambla del Celler, 2 Tel. 93 589 00 66 CASAS-CASAS I G. Av. Lluís Companys, 22 Tel. 93 674 14 91 93 674 14 97 DOING IT Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19 (Valldoreix) Tel. 93 590 03 79 LEÓN TOMÁS Sant Medir, 35 Tel. 93 589 49 44

SIGNUS SERVEIS

WED TIME Pg. Francesc Macià, 87, local 2 Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. C. Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

INSTITUTS DE BELLESA CENTRE D’ESTÈTICA DONNA Depilacions làser i massatges c/ Major, 36, 1 Tel. 93 675 52 54 Mª ÀNGELS Pça. Dr. Galtés, 8 2a 4a Tel. 93 589 89 48 MASAJES A 1000 Centre d’estètica Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11 QUIROS Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06

GUIA

44

Dijous, 15 de juliol del 2004

GUÍA comercial RBV Fsc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55

Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVIS JARDINERIES BOTÀNIA Jardins, terrasses, dissenys de prof.

Tel. 93 675 61 16 649 094 100 GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94 OBSJARDÍ Camí del Colomer, 12 Tel. 93 589 49 71 SON JARDÍ Serveis de jardineria Lleida, 1 Tel. 93 674 07 80

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

JOIERIES AMBAR Castillejos, 33 Tel. 93 675 62 95 Joieria-rellotgeria, taller propi ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40 TONI LOZANO JOIER ARTESÀ Taller propi Xerric, 27-29 Tel. 93 674 94 24 TRES AL TALLER Joieria artesanal, taller Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07

LOTERIES ADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42 ADMIN. NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18

SEC I DOLÇ Fruits secs, caramels i llaminadures Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53

Tel. 93 590 05 92

ANDAGUA Av. Catalunya, 18 Tel. 93 583 60 17

NETEGES BOIX Neteges en general Abat Biure, 20, bx 1a Tel. 93 675 35 02

MATERIAL CONST.

BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02

MAT. RIOMAR SL C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49

BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55

MERCERIES

CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82

LA MERCERIA Plaça Pere San, 7 Tel. 93 674 05 24

JARDÍ D’INFANTS

LA PERLA Major, 3 Tel. 93 674 01 38

NES Totes les talles Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91

MERCERIA LOLA Dr. Murillo, 4 Tel. 93 675 59 42

LA MODISTA Plana Hospital 3-5 L. 6 Tel. 93 589 86 69

MISSATGERS

MARIAN Sabadell, 1 / Pça. Pere San, 14 Tel. 93 674 74 28

L’ALBA Carme, 40-42 Tel. 93 674 86 99 LA MAINADA Castellví, 23 Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIES ALEXANDRIA Villà, 10 Tel. 93 675 32 01 EL CELLER DE LLIBRES Rbla del Celler, 25 Tel. 93 674 96 59 HEMERY Tot en esoterisme, llibres, mineral, música Sant Antoni, 1 Tel. 93 589 43 87 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 LLIBRERIA PAIDEIA Santiago Rusiñol, 40 Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39 ESPIRAL Villà, 22 Tel. 93 589 21 15

MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80 SANT CUGAT EXPRESS SL Plana Hospital, 32 Tel. 93 589 68 28

MOBLES I DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fsc. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 GRUPO LOBER Lluís Companys, 40 Tel. 93 589 50 50 INDUBRUC Mobles de jardí Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23

CASA DE LES LLA-

TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97

MODA INFANTIL I PUERICULTURA BABY VIP Valldoreix, 10 Tel. 93 590 02 49 CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80 D6A16 Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19 PRENATAL Rbla. del Celler, 43 Tel. 93 689 72 68

NETEJA IND. MDL Mòduls digitals per al rentat Rbla. Celler, 55 local A Tel. 93 590 85 85

OB. REGAL MIL I UNA TROBALLES

Martorell, 2 Tel. 93 674 14 85 PACHA MAMA Torrent Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

OBRESCONST. PROM. CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51 RESIDENCIAL GALTÉS Pça. Dr Galtés, 5, l. 1 Tel. 93 674 43 56 STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUES CENTRE D’ÒPTICS Xerric, 29 Tel. 93 589 61 61 ÒPTICA MIRA-SOL L’Endavallada, 15 Tel. 93 589 86 88 TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95

PAPERERIES MODA JÚNIOR D6A16 Kid-Júnior Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19

PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14

PARAFARMÀCIA

JORDI FLORENSA

MOTOS

RIALLES Sant Medir, 14 Tel. 93 674 67 38

INTERIORES Lluís Companys, 23 Tel. 93 674 88 42

FARMAROSA Francesc Macià, 71 Tel. 93 674 24 89

SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89

LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11

CASTELLVÍ MOTOR Conc. oficial Honda Rosselló, 15 Tel. 93 675 45 16 TWIN MOTORS Venda, reparació i rest., totes les marques Borrell, 9 Tel. 93 674 88 78

PÀRQUINGS

MÁRMOLES ST CUGAT Can Fatjó AuronsCampoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08

MARCS ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31

LLANES

Tel. 93 590 11 22

TA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

LLAR D’INFANTS

MARBRES LLAMINADURES

CRISTALERIA AUGUS-

CASA DE LES LLANES

LA MOYENNE Santiago Rusiñol, 15 Tel. 93 674 53 54 LETTO Moble juvenil Pça. Dr. Galtés, 7 Tel. 93 674 58 51

MODA-CONFECCIÓ ALLEGRO BIG SIZE Totes les talles grans Vic, 28

NETEGES BRILLNET SL Lluís Companys, 27 Tel. 93 675 95 95 CLEANT MONT NETEGES Neteges en general Santa Engràcia 7, bx

P. GALTÉS Torrent de la Bomba, s/n (Plaça Dr. Galtés) Tel. 93 589 90 68

PASTISSERIES LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99 TONY MESTRE PAS-

TISSER Ctra. Cerdanyola, 14 Tel. 93 675 53 02

PEIXETERIES RIBERA MANERO Av. Catalunya, 2, l. 10 Tel. 93 675 06 19 Mct Torreblanca,P.1 22 Tel. 93 675 32 56 Ctre Cial S. Cugat P. 55 Tel. 93 589 75 80

BCN PISCINES Cristóbal Colon, 30 Tel. 93 675 13 13

Tel. 93 674 20 16

Tel. 93 674 16 31

Tel. 93 675 27 27

RESIDÈNCIA LLAR LA

LETERA TRADUC-

ESPAI PISCINA

FLORESTA Antoni Griera, 11 Tel. 93 674 08 58

TALLER JORDI Rep. de l’automòbil Mina, 39 Tel. 93 674 06 17

Cm C. Calders 10 2n 1a

Tel. 93 675 32 67 639 31 27 16 FERRON Av. Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 PISC. BELLATERRA Rius i Taulet, 55, lc. 3 Tel. 93 590 13 99

PERRUQUERIA AQUILINO Sant Jordi, 18 Tel. 93 589 50 84 BLUE Rambla del Celler, 121 Tel. 93 674 97 34 CARNÉ I BOSCH Fsc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 CARRERA Valldoreix, 69 Tel. 93 675 20 12 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 GALATEA Lluis Companys, 9 Tel. 93 674 51 44 IMATGE MENFIS Avda. Anselm Clavé, 3 Tel. 93 675 00 55 Martorell, 12 Tel. 93 589 56 57 JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70 JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 MIMA Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PEL-FAÇ Articles perruqueria i estètica Xerric, 28 Tel. 93 589 68 49 PERRUQ. BELLVER Av. Catalunya, 12 Tel. 93 675 42 02

PNEUMÀTICS PNEUMÀTICS ST. C. Pneumàtics, mecànica ràpida Anselm Clavé, 16-18 Tel. 93 675 28 53

POLLERIES

VIL·LA VALLDOREIX Joan Borràs, 64 Tel. 93 589 62 58

TALLERS FX Servei oficial Bosch Castellví, 25, baixos Tel. 93 674 56 78

ROBA LLAR

TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50

NORMA SERVEIS Alemany, anglès, francès, italià...

Rius i Taulet, 31, l. 3r Tel. 93 589 30 50

TAPISSERIES

VETERINARIS

LA TAPISSERIA Sant Medir, 2, bx A Tel. 93 589 11 51

DISPENSARI VET. DEL

FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01 SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99

SABATERIES CARRERA Valldoreix, 71 Tel. 93 675 20 12

POLLERIA IMMA Mct Torreblanca P. 1-5 Tel. 93 675 13 89

REPARACIÓ DEL

PREVENCIÓ RISCOS LABORALS

TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06

GESTIÓ HIGIENE I SEGURETAT INDUSTRIAL S.L. Manel Farrés, 97 Tel. 93 587 99 16

PUBLICITAT EVELINE Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 55, local 52 Tel. 93 675 50 02

CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74

ZAPARAMA L’Endavallada, 7 Tel. 93 675 43 94

SEGURETAT AUX-VYD Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99

TALLERS MECÀNICS

TAXIS ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 - 93 675 51 51 ELEGANCE MERCEDES Taxi de luxe Mercedes, aeroport, serveis concertats Tel. 619 66 58 40

TE TEA SHOP Te i complements Major, 32 Tel. 93 589 02 02

TELECOMUNICACIONS OLA INTERNET Avda. Catalunya, 20 Tel. 607 85 63 93

AUTO REC. VALLÈS E.

REFORMES DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FRANCISCO Tel. 93 431 65 97 625 133 898 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91

OK NET Fsc. Macià, 63 Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60

J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20

SOL NET TINT.-

CRISTAL. AUGUSTA Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21

BUGADERIA Pg. Torreblanca, 52 Tel. 93 674 41 49

RESIDÈNCIES

SPORT Esp. en Porsche Cant Matas, 10 Tel. 93 589 47 87

RESIDÈNCIA DÍAZ Residència assistida Tòrtora, 11 (Valldoreix)

VIATGES BARCINO Pça. Dr Galtés, 6, l. 4 Tel. 93 589 74 64

AUTOREPARACIÓ ST Planxa i pintura Sant Pere, 6 Tel. 93 675 10 13

BERROCAL MOTOR

AQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93 589 28 70

USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50

CUGAT Cinebank, 24 h Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 66 49 Avda. Cerdanyola Tel. 93 589 52 46

MEC. DE L’AUTO.

PISCINES

TOTEM VIATGES Dr. Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64

VIDEOCLUB SANT

MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71

SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23

VIATGES

DETIQUETA Rius i Taulet, 31 Tel. 93 675 63 23

REPARTIDORS

RESID. 3A EDAT

VETERINOS Hospital obert les 24 hores Av. Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41

VÍDEO

COPERSE Francesc Macià, 52 b Tel. 93 589 81 29

DECASA Pintures i decoració Ctra. Roquetes 31 n. 3 Tel. 93 544 10 46

LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05

TINTORERIES

PERSIANES

PINTURES

VALLÈS Urgències 24 h.

Homeopatia Sabadell, 23 Tel. 93 674 69 45 Tel. urg. 608 89 81 36

JULIA Recanvis i accessoris Camí de la Creu, 24 Tel. 93 675 11 50 - 93 675 19 51

ROB@NETA.ES Ctre. Cial. Supersol Avda. Rius i Taulet, 49 Tel. 93 590 60 24

LLAR AVIS MIRA-SOL Centre de dia Camí de Sant Cugat a Papiol, 193-195 Tel. 93 675 02 50

CIONS Anglès, espanyol, català Tel. 93 589 19 68 www.letera.net

MECÀNICA DE L’AUTO. XAMFRÀ Sant Esteve, 4-6 Tel. 93 674 62 04 SERVICAR T. MEC. PERE CANALS G. Baixada d’Alba, 12 Tel. 93 674 63 62

TINT. ST CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67

SOLÉ REPARACIÓ DE

TRADUCCIONS

L’AUTOMÒBIL Mec., planxa, pintura De la Creu, 2

DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31

XARCUTERIES CANS. JULIANA Fsc. Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11 FELIU GRIFUL Plaça Pere San Tel. 93 675 56 63 Mt. Torreblanca P. 14 Tel. 93 675 32 06 Mt Torreblanca P. 38 Tel. 93 675 29 55 XARCUTERIA BISBAL Llegums i menjars preparats Sta. Maria, 30 Tel. 93 674 13 43 XARCUTERIES J. GRAU Endavallada, 18 Tel. 93 675 03 54 Rbla. del Celler, 7 Tel. 93 589 22 36

Bodes de la setmana

Aitor Vicente i Mati Salvador

Inocencio Palacio i Ma Angelica Segura

Jordi Vila i Sandra Lázaro

Inés Zazo i Ramón Clapera

Lorenzo Zamora i Sandra Moyano

GUIA gastronòmica BAR ELS PORRONS Castillejos, 30 Tel. 93 675 02 69

BAR LA BRASA Braseria Bar Vallès, 75 Tel. 93 589 23 61

BAR LA CURVA La Mina, 19 Tel. 93 674 91 28

BAR REST. CAN MORA Rbla. de Can Mora, 5 Tel. 93 674 61 25

BAR STOP Av. Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99

BAR TROPICAL Menú dl a dv Lluis Companys, 27 Tel. 93 674 08 74

BOKATAS Cafeteria i entrepans Plana Hospital, 35-3 Tel. 93 589 19 72

BRINS Té, sucs, àpats inf.

Plaça Pep Ventura, 3 Tel. 93 587 93 74

CA L’EUGENI Cuina de mercat Lluís Companys, 9 Tel. 93 589 19 01

CABALLU PETIT Cerveseria Av. Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05

CABASSA CASTAÑO Cuina de mercat Puigmal, s/n Tel. 93 674 02 67

CAFÈ AUDITORI Cafeteria: dm a dg Bar musical: dv i ds Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73

CAFÈ DE BELGRADO Concerts dj a ds Rius i Taulet, 120

La Recepta Rbla. Can Mora, 10 Tel. 93 589 83 23

Tel. 93 675 12 02

DYABLITO

Menús dl a dv, entrepans Pg. Torreblanca, 2 Tel. 93 587 92 26

Av. Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 544 21 69

Cafeteria Plaça Augusta, 4 Tel. 93 589 88 90

CAFÈ GINA

EL CAFÉ DEL CELLER Bar-Restaurant Rbla. Celler, 29, l. 12 Tel. 93 675 96 18

GRJA. MONTSERRAT

Tel. 93 675 38 51

CAFÈ DE LA RAMBLA

Santiago Rusinyol, 41 Tel. 93 589 73 22

CAFÈ SQUASH Menú diari i festius Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96

CAFE-REST. LA FINESTRA Menú de dl a ds Dinars d’empresa Av. Rius i Taulet 49-51 Tel. 93 587 96 00

CAFETÍSSIMO Menú de dl a dv Manel Farrés, 101 Tel. 93 589 61 72

CAL MARTÍ Menús dc a dg Avda. Llac, 32 (Sol i Aire) Tel. 93 674 30 16

CAN BARATA Cargols llauna, arròs negre Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 Tel. 93 697 06 52

CAN CASOLETA Peix i marisc fresc St. Bonaventura 39 bx Tel. 93 675 10 33

CAN EDO Carn brasa i calçots Lleó XIII Tel. 93 692 24 24

CAN ROVIRA Menús dl a dv Ctra. Roquetes, 2 Tel. 93 675 15 00

CUE ST CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90

DA JIANG JIN

45

GUIA

Dijous, 15 de juliol del 2004

EL CASALET DE VALLDOREIX Sant Albert, s/n Tel. 93 675 10 55

EL CASINET Menú i entrepans Camí Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

EL JORDI’S Amanides, entrepans Sant Jordi, 39 Tel. 93 674 11 18

EL MESÓN Braseria, cuina mrct Plaça Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

EL PEROLET Cafè Restaurant Pg. Fsc. Macià, 67 Tel. 93 675 53 03

EL PUNT Copes i sopars Sabadell, 41 Tel. 670 59 40 01

FRANKFURT LA PALTA Frankfurts Rbla. Can Mora, 24 Tel. 93 589 50 11

FRANKFURT ROSINYOL Entrepans freds i calents, tapes Santiago Rusiñol, 43 Tel. 93 675 56 77

GAUDÍ CAFÈ Esmorzars, aperitius, menús ràpids Mercat Torreblanca

GEPETTO Menús de dl a dv Borrell, 10

GRJA. AUGUSTA

Menú dl-dv, c. casolana Endavallada, 6 Tel. 93 674 67 29

HAMBURG Menú, entrepans Rbla. Ribatallada, 36 Tel. 93 589 01 38

IL FORNETTO Pizzeria trattoria Santiago Rusiñol, 27 Tel. 93 589 84 32

ITALIANS Menú diari Sant Bonaventura, 6 Tel. 93 674 64 33

L’ART REST. CAF. Obert tots els dies Rbla. del Celler, 2 Tel. 93 674 42 36

LA CANTONADA Creps, amanides, menús Pça. Dr. Galtès, 5-lc 8 Tel. 93 589 23 32

LA MASIA Cuina catalana Av. C. Catalanes, s/n Tel. 93 589 34 45

LA PASTA BOIXA Pizzeria, creperia Alfons Sala, 24 Tel. 93 675 15 03

LA PIZZA LOCA Menú de dm a dv Lluís Companys, 7 Tel. 93 589 37 81

LA TAPA BOIXA Rbla. Jaume Sàbat, 4 Tel. 589 73 50

LA TASCA DE SANT CUGAT

Menú de dl a ds Pça. Pep Ventura, 4 Tel. 93 589 20 19

MASIA AMETLLER Obert tots els dies Cm. Can Ametller, s/n Tel. 93 589 22 52

PA I PA

LA FONDA

Menú diari. Baguets Sant Jordi Tel. 93 589 49 45

Psg. Torreblanca, 37 Tel. 93 589 45 84

Menús dl a dv Pas Estació, 15 (La Floresta) Tel. 93 674 38 03

REST. STO. DOMINGO

PACHA MAMA T. de la Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67

REST. BEBOP JAZZ Servei carta i menú.

Dj actuacions directe Sant Domènech, 19 Tel. 93 587 91 19

LA LLESCA

REST. CHINA ORIENTAL

De la Granja, 19-21 Tel. 93 583 66 79

Menú i serv. domicili Sant Josep, 2

Arròs amb cigrons INGREDIENTS:

- Os del corbet . . . . . . . . . . . . . .1

- Arròs

- Peus de porc

- Naps, patates, tomàquets

- Botifarres de ceba

- Cigrons remullats

- Cabeça d’alls . . . . . . . . . . . . . .1

- Cansalada viada

- Pebre roig

- Costelles de porc

- Oli i sal

Menú de dl a ds Rius i Taulet, 129 Tel. 93 674 11 24

RISTORANTE TORCELLO

Plana Hospital, 7 Tel. 93 590 05 06

LA LLANEGA NEGRA

REST. RANCHO EL PASO

LA VAQUERIA CAFE-REST.

MATILDA

Cuina casolana St. Antoni - Pça.

Barcelona Tel. 93 675 52 46

Serv. domicili, menú Castellví, 27, bx Tel. 93 590 00 79

REST. TALISMAN

Bar musical Villà, 8 Tel. 93 675 15 51

LA GRANJA

REST. CHINA TOWN

Menús casolans Fsc. Macià, 71, local 4 Tel. 93 589 03 76

LA CARBONERIA

Menú diari 12 E Enric Granados, 12 Tel. 93 675 54 26

Tel. 93 589 21 82

de M. Àngels Quadras

Av. Cerdanyola, 68 Tel. 93 675 38 06

Menús de dm a dv, tiquet restaurant Sant Jordi, 18 C Tel. 93 590 60 14

SANT PANCRAÇ Menús casolans i carta diària, vespres i dissabtes tancat Plaça del Pi, 2 (Bellaterra) Tel. 93 692 20 50

SEGAFREDO Bocates, buffet Plaça Barcelona, 1 Tel. 93 589 38 46

TORRADA GRILL Creps, amanides Plaça Pere San, 6-8 Tel. 93 589 72 74

TOST BOCATA’S Entrepans calents Av. Torre Blanca, 13 Tel. 93 589 88 12

VERSIÓ ORIGINAL Menús per a grups Pla del Vinyet, 10 Tel. 93 675 98 63

E

n un perol sofregiu la carn amb oli. Afegiu-hi el nap tallat a trossos grans, ho remeneu i poseu-hi el pebre roig, que tan sols es fregirà una mica. Afegiu-hi l’aigua i quan arrenqui el bull, poseu-hi els cigrons remullats des de la nit abans. Deixeu-ho bullir una hora. Després, en una cassola poseu l’arròs en cru (2 ó 3 grapats per persona), també les botifarres de ceba i la patata tallada a làmines. Afegiu-hi el recapte que ha bullit al perol. El caldo que hi afegireu ha de ser el doble que

FOOD & MUSIC

d’arròs. Homogeneïtzeu el contingut de la cassola, les botifarres, les patates, la cansalada, els tomàquets tallats a daus plans i la cabeça d’all, que sol presidir el bell mig del conjunt. Porteu la cassola al forn, que ha d’estar ben calent perquè l’arròs bulli com més aviat millor, fins que quedi llest per servir.

En la literatura gastronòmica se’n parla com un arròs arcaic, de pàtina digna. Fins i tot hi ha qui diu que era d’arròs al forn aquella cassola que bullia als versos d’Ausiàs March.•

GUIA

46

Dijous, 15 de juliol del 2004

TELÈFONS d’interès AJUNTAMENT

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83 Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

ENTITATS ASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22 Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEURE Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ Diari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALS Hisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIA Les Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03 Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63 Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

EMD Valldoreix

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25 Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58 DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80 Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

SERVEIS Aigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89 Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

Tel. i fax 93 589 82 69

AGENDA Juliol HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES

CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004 Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix Entrada lliure Org.: Entitat Municipal Descentralitzada Telèfons d’informació: 93 589 82 69 - Casal de Cultura 93 674 27 19 - EMD de Valldoreix • 16 de juliol - Bowling for Columbine (vose) • 23 de juliol - Las invasiones bárbaras (vose) • 30 de juliol - Sakura wars

TRANSPORTS Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00 Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15 Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71 RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02 Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22 Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Sant Albert, 5

ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVENDRES, DE 17 A 20 HORES

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

CINEMA a Sant Cugat Harry Potter y el prisionero de Azkaban / 16.00 - 19.00 / CINESA 1 / 16.00 - 19.00 - 22.00 - Ds: 15.45 18.45 - 21.45 / YELMO El día de mañana / 22.00 / CINESA 1 / Dl-dt: 17.30 20.00 - 22.30 / YELMO Shrek 2 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 2 / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 2 Shrek 2 (en català) / 16.35 - 19.40 - 20.45 - 22.45 / CINESA 3 / 18.00 - 20.15 - 22.15 / YELMO Spiderman 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 4 / 16.00 - 18.45 - 21.30 - Dg: 17.15 - 20.00 - 22.45 / YELMO Harry Potter i el pres d’Azkaban / 16.45 / YELMO Spartan / 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO

5ª SETMANA

HARRY POTTER / EL DIA DE MAÑANA SALA 1: 16.00 - 19.00 h / 22.00 h GOLFA d’El día de mañana: 00.35 h

IMPARTITS

Incautos / 20.30 - 22.45 / YELMO Spiderman 2 (en català) / 17.15 - 20.00 - 22.45 - Dg: 16.00 - 18.45 - 21.30 / YELMO P3K Pinocho 3000 / 16.15 / YELMO Shin Chan: operació rescat / 16.00 / YELMO HORARIS CINESA SANT CUGAT: SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festius SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

SHREK 2 SALA 2: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h GOLFA: 00.15 h. APTA

CASAL

DE

CULTURA

DE

VALLDOREIX

OBERTES LES INSCRIPCIONS PER A LES ACTIVITATS D’ESTIU

• Inscripció al CASAL DE CULTURA Tel. 93 589 82 69 Estades d’esplai juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades d’aventura juliol II - del 19 al 30 de juliol Estades de natura juliol II - del 19 al 30 de juliol Casals setembre - de l’1 al 14 de setembre

• Inscripció a l’EMD DE VALLDOREIX Tel. 93 674 27 19 Estades d’idiomes i esports juliol II - del 19 al 30 de juliol

YELMO SANT CUGAT:

3ª SETMANA

AL

3ª SETMANA

SHREK 2 (en català) SALA 3: 16.35 - 18.40 - 20.45 - 22.45 h GOLFA: 00.50 h. APTA

ESTRENA

SPIDERMAN 2 SALA 4: 16.30 - 19.15 - 22.00 h GOLFA: 00.45 h. PDT. CLAS. EDATS

GUIA

Dijous, 15 de juliol del 2004

47

FARMÀCIES de torn

SANTORAL

DIJOUS 15 . . . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12

DIJOUS 15 Sts. Bonaventura, bisbe, dr.; Pompili Ma. Pirrotti; escolapi.

DIVENDRES 16 . . . . . . . . . . . . .Salavert . . . . . . . . . . . . .Santiago Rusiñol, 38 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 06 45 DISSABTE 17 . . . . . . . . . . . . . . .Ruiz de Bustillo . . . . . . .Avda. Cerdanyola, 23 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 590 10 35

DIVENDRES 16 Mare de Déu del Carme. Sta. Ma. Magdalena Postel, fundadora.

DISSABTE 17 DIUMENGE 18 . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12

Sts. Aleix, confessor; Lleó IV, papa. Stes. Marcel·lina, vg.; Generosa, mr.

DILLUNS 19 . . . . . . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . . . .Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA . . . . . . . . . . .93 674 18 63

DIUMENGE 18

DIMARTS 20 . . . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . . . .Pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11

DILLUNS 19

DIMECRES 21 . . . . . . . . . . . . . .Díaz-Puerto (ant. Domènech) Pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53

St. Frederic, bisbe, mr. Stes. Marina, vg. mr.; Simforosa i els seus set fills, mrs.

Stes. Justa i Rufina, vgs. mrs.; Macrina, vg. Sts. Arseni; Símmac; Pere de Cadireta.

DIMARTS 20 St. Elies, profeta. Stes. Margarida i Liberata, vgs. mrs.; Càssia, mr.

De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

DIMECRES 21 Sts. Llorenç de Brindisi, caputxí, dr.; Daniel, profeta. Sta. Pràxedes, vg.

GUÍA mèdica ACUPUNTURA-MEDICINA NATURAL-ORIENTAL CTRO ORIENTAL DE SALUD Castillejos, 24 Tel. 93 675 18 01 Tel. 666 613 005 SHUCHUN PEIH Teràpies naturals, massatges xinesos Rbla. del Celler, 87, entr. 4 Tel. 93 587 96 73 - 656 38 35 24 ZHONG-YI Sant Bartomeu, 2-4 Tel. 609 389 283 CTRES REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Grups de relaxació. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 CIRURGIA CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Cirurgia general i digestiva Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1 Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Dermatologia, otorrinolaringologia, pediatria, angiologia, cirurgia vascular, cardiologia Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 CTRE SANITARI CAN MORA Aparell digestiu, cirurgia pediàtrica, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, psicologia, traumatologia Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 CLÍNIC SANT CUGAT Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km 1, 40-50, 1r Tel. 93 675 14 80 ESPAI MÈDIC De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10 POLICLÍNIC SANT CUGAT Rbla. del Celler, 129-131 Tel. 675 69 79 DIETÈTICA I NUTRICIÓ CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà - Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57

DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 NATUR HOUSE Servei de dietista Lluis Companys, 40 Tel. 93 675 65 95 FISIOTERÀPIA CENTRE TERAPÈUTIC SANT CUGAT Gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.2-3 Tel. 93 589 22 85 CLÍNICA NEUROLÒGICA DE FISIOTERÀPIA Bettina Paeth Tutora Bobath Astúries, 1 (Mira-sol) Tel. 93 675 35 46 FISIOCOS Massatges terapèutics, osteopatia Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3 Tel. 93 674 53 30 SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assist.Sanitària Villà, 49 Tel. 93 674 48 72 GERIATRIA GERVAL Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 TELE ASSIS.INPROSS 24H Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 39 67 GINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. E. CAYUELA FONT Francesc Moragas, 3, 3r 2a Tel. 93 674 66 11 HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 INFERMERIA CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORIS GENERAL LAB Anàlisis clíniques Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 LOGOPÈDIA LOGOPÈDIA SLI Trastorns de parla i llenguatge, retard de lectoescriptura, dislèxia, foniatria, tartamudesa, deglucions atípiques, disartries, Parkinson, esclerosi mútiple. Totes les edats. Servei a domicili i escoles Lluís Companys, 33, 1r 2a Tel. 93 674 73 76 MASSATGE TERAPÉUTIC MANS DE SANT Avda. Fsc. Macià, 62 Tel. 93 589 83 16 PERE FIGUEROLA Quiromassat. diplomat Tel. 659 280 364 MEDICINA ESTÈTICA KESTRAL MARKET Sant Bartomeu 1 B, local Tel. 93 589 03 12

MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives

Pça. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA-MEDICINA GENERAL ALBERT FETSCHER EICKHOFF De la Creu, 16, 1r 2a Tel. 93 674 61 35 CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 DRA. MONTSERRAT GARRIGA Visites a domicili Major, 36, 2 Tel. 93 674 00 25 JAUME ROS MONLLAO Diplomat Medicina subaquàtica Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a Tel. 94 589 11 67 J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili Av. Torreblanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 ODONTOLOGIA CTRE. DENTAL I QUIRÚRGIC ST CUGAT Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pça. Unió, 3, 2n 1a Tel. 93 674 72 40 CLÍNICA DENTAL ROSETTI Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a Tel. 93 589 76 76 CLÍNICA DENTAL VALLS BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25, 1r 3a Tel. 93 675 64 77 CLÍN. ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Torreblanca, 2-8, 2n A Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 DRA. P. LUZONDO Clínica Dental infantil Francesc Moragas, 5, 1r 3a Tel. 93 674 05 06 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg. Sant Magí Tel. 93 674 23 35 IRIDENT

Castillejos, 33 Tel. 93 675 91 47 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06 OTORINOLARINGÒLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Fsc. Moragas, 48, ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Med. adolescent Av. Torre Blanca, 2-8, 3r Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 JUAN PABLO MARTÍNEZ MÉNDEZ Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a Tel. 93 674 11 59 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, plantilles ortopèdiques, papilomes,

cirurgia del peu Tel. 93 589 63 13 - 629 169 536 - 636 636 889 TOMÀS GÓMEZ Vallès, 22, bis Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA AURIS Tractament Tomatis Balmes, 1, 2n 2a Tel. 93 674 85 41 CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Ansietat, depressió, trastorns a l’adolescència Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INST. DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a Tel. 93 587 91 87 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Depressions, estrès, toxicomania, ansietat, tabaquisme Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 37 87 SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ

Sant Jordi, 24, 1r 1a Tel. 616 26 40 12 SERVEIS SOCIOSANITARIS MESSERVEIS Domicili, infermeria, ajudes tècniques i per a la mobilitat Escaletes, 11, l. 5 Tel. 93 675 17 11 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia Av. Catalunya 21, 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Fsc. Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Torreblanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88

48

Dijous, 15 de juliol del 2004 Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

>

l’estirabot

SANTCUGATENCS

per JORDI CASAS

Nil

Valldoreix

Pedrós

F

Acaba d’arribar de ser segon en un torneig infantil de seleccions autonòmiques d’handbol a Astúries i també d’una concentració amb la selecció espanyola. Aquesta temporada ha jugat amb La Salle Bonanova i la pròxima campanya ho farà al FC Barcelona o al Corazonistas. Té 14 anys, juga de porter i s’ha format al Ferran i Clua i al Centre Obert Sant Cugat.

-A Guadalajara m’ho he passat bé.

Ja coneixia alguns jugadors del FC Barcelona i del Corazonistas.

-Com vas rebre la convocatòria per anar a la selecció espanyola?

-Per carta. No m’ho esperava, em vaig quedar sorprès. Quan me la va donar la meva mare, em pensava que era la convocatòria de la selecció catalana per jugar el torneig de seleccions autonòmiques a Astúries.

-Acabes d’arribar de disputar amb la selecció catalana infantil un torneig de seleccions autonòmiques a Astúries. Ha estat el teu debut oficial amb Catalunya...

-Hem quedat subcampions. Vam perdre la final d’un gol –21 a 20– amb Andalusia, però vam guanyar els altres quatre partits sense dificultats a Madrid, el País Basc, Castella i Lleó i Astúries.

-Aquesta temporada t’has estrenat a la selecció catalana amb

“Vaig començar a jugar a l’handbol en veure jugar l’Svensson”

diverses concentracions.

-Quan jo no era a la selecció catalana em pensava que els jugadors que hi jugaven eren extraterrestres, però quan ets a dins t’adones que són persones normals com tu, que fan les mateixes coses. A la selecció catalana hi ha un ambient molt bo. Hem fet molts entrenaments durant la temporada al Parc Esportiu Municipal Guiera de Cerdanyola del Vallès. Per Setmana Santa vam fer una concentració conjunta amb la selecció espanyola. Els tècnics van fer-nos diferents proves i vam jugar partits amb altres clubs.

-Aquesta ha estat la teva primera temporada a l’equip del Col·legi La Salle Bonanova de Barcelona.

-La temporada 2002-2003 vaig jugar al Centre Obert Sant Cugat, competint als Jocs Esportius Escolars. Quan va acabar el curs, vaig decidir que volia sortir de Sant Cugat, volia provar coses noves.

Vaig fer les proves per entrar al FC Barcelona, però ja era massa tard perquè l’equip infantil ja tenia porters. Llavors, em vaig decantar per jugar en un equip proper al FC Barcelona, per intentar jugar-hi algun dia.

-Tot i jugar amb La Salle, aquesta campanya ja has entrenat amb el FC Barcelona...

-Cada dimecres he entrenat durant tot l’any amb el Barça. El meu entrenador és el Carlos Ortega.

Amb La Salle Bonanova hi entre-

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

nava tres dies més.

-Tot i viure i jugar a Sant Cugat vas preferir marxar a Barcelona...

-Podria haver continuat jugant a handbol a l’Handbol Sant Cugat però tenia clar que volia fer-ho a Barcelona. Així tinc més possibilitats...

-Quins objectius et planteges per a la pròxima temporada?

-M’agradaria guanyar la Lliga i jugar el Campionat d’Espanya de Clubs i seguir anant concentrat amb les seleccions catalana i espanyola. L’any que ve faig el salt de categoria i d’infantil passo a cadet. Però el més important per mi és créixer com a porter i aprendre més coses.

-Com van ser els teus inicis a l’handbol?

-Vaig començar jugant al CEIP Ferran i Clua tres o quatre anys i després vaig fer-ho al Centre Obert Sant Cugat, on vaig ser-hi un curs.

I del Centre Obert vaig marxar a La Salle Bonanova. L’handbol és part important de la meva vida.

-Com analitzes la base dels Jocs Escolars i també de l’Handbol Sant Cugat?

-La base és molt bona. No he marxat de Sant Cugat només jo, també ho ha fet el Gerard March, que juga amb l’equip infantil del Barça. A Sant Cugat hi ha jugadors molt bons que arribaran lluny, com el Pau Masllorens o el Roger Rius,

que juguen a l’Handbol Sant Cugat. Tots nosaltres vam jugar junts al CEIP Ferran i Clua.

-Has tingut bons entrenadors?

-Fins ara he tingut grans entrenadors com el Jordi Giralt, el Juanjo González, el Carlos Ortega i l’Enric Masip. Hi ha entrenadors que no tan sols m’han aconsellat a la pista sinó també per a la vida.

Són consells que van molt bé.

Sempre m’han dit que no deixi mai els estudis, que és el més important.

-Manté una bona relació amb l’Enric Masip, oi?

-Som grans amics i és un gran conseller, fins i tot em deixa vídeos de porters perquè me’ls estudiï, és un gran mestre. Ha viscut molt l’handbol i també va estar concentrat quan tenia la meva edat amb la selecció espanyola i la catalana.

-Quines característiques ha de tenir un bon porter d’handbol?

-Ha de ser molt àgil, amb molta flexibilitat i, sobretot, tenir molts reflexos. Els reflexos són la base.

Si en tens, pots ser perfectament un bon porter.

-Tens algun porter favorit?

-El Thomas Svensson. Jugava al FC Barcelona i ja fa uns anys que va fitxar per l’Hamburg alemany.

Vaig començar a jugar a handbol perquè m’agradava molt veure’l jugar. Diuen que m’assemblo a ell. // Àlex López

“Hi ha iniciat un agre debat, que he seguit a través de les pàgines d’aquest setmanari, sobre la promoció pública d’habitatges a Valldoreix” reixenc al fons comú municipal, han d’anar de la mà. I espero que en aquest tema no s’estigui pensant en termes corporatius (és a dir, els pisos només per als valldoreixencs), trencant la filosofia global que ha caracteritzat les promocions municipals iniciades fins ara. El tema dels diners encara és més complicat.

Que l’EMD no ha estat financerament ben tractada durant els darrers anys sembla bastant evident. Que cal un nou conveni econòmic Ajuntament-EMD és més evident encara. Una altra evidència: la situació que ha generat aquesta qüestió està fora de mida. No sé qui ha estat més intransigent en aquest procés d’estira-i-arrosa, però la meva experiència com a negociador de convenis (laborals, en el meu cas), em fa pensar que la negociació neix viciada quan algú té la percepció que l’altra part li està posant el peu al coll.

Si la partida pressupostària del 2004 els ha portat als tribunals, molt em temo que el conveni el pareixin mort.

Aquesta situació em recorda la d’aquella persona que davant la negativa de l’altra a ballar amb ella, li diu: de fer l’amor, doncs, res de res.

8 420565 250009

“Vull créixer com a porter i aprendre més”

21024

Jugador de la selecció catalana d’handbol

-Què suposa aquesta primera experiència d’anar concentrat amb la selecció espanyola infantil?

a tres mesos vaig escriure que, per al bé d’un territori que administren conjuntament, calia una entesa institucional entre l’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix.

No esperava, evidentment, que se’m fes cap cas, però tampoc que les coses anessin com més va pitjor. Hi ha iniciat un agre debat, que he seguit a través de les pàgines d’aquest setmanari, sobre la promoció pública d’habitatges a Valldoreix.

Sembla que el problema és que no s’acaben de posar d’acord si ha de ser primer l’ou o la gallina. A mi, francament, em sembla que l’entrada de l’EMD al consell d’administració de Promusa i la seva participació en noves promocions, que ha de comportar l’aportació de sòl valldo-