11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL
Núm. 533 any XI 1,65 euros
INCENDIS
La Floresta rememora l’incendi de l’estiu de 1994 Pàg. 3 BALANÇ DEL PACTE DE GOVERN
Can Busquets, únic punt de desacord entre CiU i ERC Pàg. 19 FUTBOL
El Sant Cugat iniciarà la Lliga a Ripollet Pàg. 35
SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT
Dijous, 29
juliol del 2004
Veïns molestos pels okupes de la Floresta El soroll i la Fa pocs dies s’ha inseguretat ciutadana presentat una que provoquen, denúncia per principals queixes amenaces
Tubau assegura que s’ha intensificat la vigilància Pàg. 8 a la zona
El pròxim
DIARI DE SANT CUGAT sortirà el
2 de setembre
BON ESTIU!
Cruïlla a l’interior del túnel. A l’esquerra, direcció al carrer Àngel Guimerà. A la dreta, l’entrada a l’actual aparcament de Lluís Millet. FOTO: JORDI GARCIA
Al novembre, estrena del túnel de l’estació Es mantindrà el pas de les dues línies de bus per la nova plaça i se senyalitzaran els graons que han provocat ensopegades Pàg. 6
2
PUBLICITAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
Dijous, 29 de juliol del 2004
SOCIETAT
3
10 anys de l’incendi de la Floresta saris 2 hidroavions, 5 helicòpters, 29 vehicles contraincendis dels Bombers de la Generalitat i del Parc de Barcelona i 10 vehicles més del Servei Forestal. Al seu costat, hi van treballar 45 camions cisterna, a més de nombroses dotacions de la Policia Local, Protecció Civil i molts voluntaris. Incendi controlat de matinada A quarts d’1 de la matinada del dia 12, el focus de la Floresta estava sota control, però encara van aparèixer dos focus més, un a Can Borrull i l’altre a Can Flor. Els mitjans d’extinció van
“Les accions humanes són sempre al darrere, d’una forma o altra, dels incendis”
ARXIU
El foc va deixar un paisatge desolat i cobert de cendra al seu darrere
L’incendi declarat l’11 d’agost del 1994 va cremar 135 hectàrees de superfície a la Floresta i les Planes ANIVERSARI>El dia 11 d’agost de l’any 1994, pels volts de les cinc de la tarda, es va declarar un incendi al costat del peatge dels túnels de Vallvidrera. L’incendi de la Floresta i les Planes, que va cremar un total de 135 hectàrees, complirà 10 anys ben aviat i els seus efectes devastadors a l’entorn i també en alguns habitatges i magatzems de la zona van marcar la memòria col·lectiva dels santcugatencs i les santcugatenques. Estiu negre L’11 d’agost Catalunya estava en flames. Un foc espectacular cremava el Montseny i hi havia 30 incendis més en el conjunt del país. Diuen que sem-
pre plou sobre mullat. En el cas dels incendis, els de l’agost se sumaven al foc que, entre els dies 4 i 9 de juliol, va calcinar 45.000 hectàrees de terreny i bosc de les comarques del Bages i el Berguedà, alhora que va provocar cinc víctimes mortals. Dins del terme municipal de Sant Cugat, el mateix 4 de juliol les flames van amenaçar la urbanització de Can Barata; el 13, un incendi iniciat als voltants de la colònia Montserrat, entre Sant Cugat i Molins de Rei, va cremar més de 9 hectàrees de pi blanc i alzines. L’últim incendi important abans que es produís el de la Floresta i les Planes va tenir lloc el 27 de juliol a Can Calopa, on 11 hectàrees
van ser arrasades per les flames. El panorama d’aquell estiu, i en concret el del dia 11, expliquen les dificultats a l’hora d’aconseguir efectius per apagar el foc de la Floresta i les Planes. L’Ajuntament, amb l’objectiu de controlar totes les operacions que es duien a terme, va haver de crear un gabinet d’emergència
amb l’alcalde Joan Aymerich al capdavant i constituït per regidors, caps tècnics i responsables de la policia municipal i de Protecció Civil. Aymerich recorda l’incendi com “un dels episodis pitjors, més tristos i més complicats dels meus 12 anys com a alcalde de la ciutat”. Per extingir el foc, van ser neces-
Què vol dir netejar el bosc A Sant Cugat,la cura dels boscos és especialment important perquè un 40% de la seva superfície,que equival a prop de 2.000 hectàrees,és zona forestal.El concepte tradicional de neteja dels boscos, però, és “enganyós”,segons Jordi Torrijos.Així,Torrijos explica que,fins als anys 70,“es potenciaven els pins, que no són la vegetació autòctona, però que creixen amb molta rapidesa, i es talava el sotabosc, per on es regenera de manera natural l’alzinar amb algun roure,que sí que és propi de la zona”.
Justament les alzines cremen amb menys facilitat que els pins.Torrijos aclareix que “el pi és piròfil, és a dir, atrau el foc perquè té molts olis i resines. En un bosc amb alzines i pins, si es declara un incendi, els pins es cremaran del tot, mentre que les alzines només se socarrimaran”. La neteja dels boscos, doncs, passa per un desbrossament selectiu que potenciï la regeneració dels boscos d’alzines autòctons. //
aconseguir controlar completament l’incendi un parell d’hores més tard, però no va ser fins al dia 13 que el foc es va considerar extingit del tot. El foc,responsabilitat de tots Les investigacions i els informes dels Mossos d’Esquadra van situar la causa de l’inici del foc en un curtcircuit en un cable d’alta tensió que passa per la zona de Can Busquets. Després d’obrir diligències contra la companyia elèctrica responsable d’aquestes instal·lacions, però, i per manca de proves concloents, la balança es va decantar cap a l’altra hipòtesi: una cigarreta mal apagada, llançada descuidadament des d’un cotxe que circulava per l’autopista dels túnels de Vallvidrera, havia provocat l’incendi. Els tècnics mediambientals fan una crida a la responsabilitat dels ciutadans. “Les accions humanes són sempre al darrere dels incendis. Fins i tot quan l’origen és l’efecte lupa (és a dir, els raigs de sol refractats per un vidre), cal pensar que el vidre no ha anat a parar sol al bosc”, adverteix Jordi Torrijos, responsable el 1994 dels serveis forestals de l’Ajuntament de Sant Cugat. // Eva Arasa
4
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
> INCENDI LA FLORESTA - LES PLANES 1994
Collserola: fum,flames i cendra
Danys materials. Aquest camió és un dels dotze vehicles destruïts pel foc. Les flames també van calcinar habitatges, magatzems i un taller de ceràmica, ubicats tots entre els districtes de la Floresta i les Planes.
“El bosc ja no és el bosc”. Joan Manuel Serrat canta aquests versos referint-se als efectes nocius de les accions humanes sobre l’entorn. En el cas de l’incendi del 1994, una burilla llançada des d’un cotxe va encendre el foc.
Collserola en flames. L’11 d’agost del 1994, quan passava un minut d’un quart de 6 de la tarda, la torre de vigilància del Fumet va donar el primer avís oficial d’incendi. El foc no es va donar per controlat fins a dos quarts de 3 de la matinada.
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
5
> INCENDI LA FLORESTA - LES PLANES 1994
Preparats,però sense relaxar-se Generalitat i ajuntaments han treballat per coordinar forces PREVENCIÓ > Les condicions ambientals d’aquest estiu han moderat el risc d’incendis fins a la primera quinzena de juliol i res fa pensar que aquest 2004 s’hagi de repetir un incendi com el de fa 10 anys. Els dispositius encarregats del control i l’extinció dels focs forestals han millorat i estan més ben preparats davant dels incendis, sobretot després d’experiències com les que es van viure l’estiu del 1994 arreu de Catalunya. Tot i així, quan es tracta de protegir el bosc, els responsables mediambientals alerten que no es pot abaixar la guàrdia. La Generalitat de Catalunya, després de l’estiu del 1994, ha potenciat la coordinació dels diferents cossos de bombers i de seguretat que actuen en els incendis, com ara Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, el Servei d’Agents Rurals, els tècnics municipals i els voluntaris de les ADF, o Associacions de Defensa Forestal, i de Protecció Civil. D’altra banda, s’han promulgat decrets, com el 64/1995 de 7 de març del 1995 sobre mesures de prevenció d’incendis forestals, i s’han elaborat plans de protecció i d’autoprotecció d’urbanitzacions. En la campanya de pre-
venció d’incendis forestals per a aquest estiu, l’Ajuntament de Sant Cugat inclou la revisió dels plans d’autoprotecció de les urbanitzacions de Mas Fortuny, Sol i Aire i la Colònia Montserrat. Els ajuntaments, a més, s’han encarregat els últims anys d’educar i formar tècnics i voluntaris de les ADF. A Sant Cugat, l’ADF es va crear precisament arran de l’incendi del 1994. Menys sensibilització “El grau de sensibilització ha baixat perquè, per sort, no hi ha hagut cap
L’Associació de Defensa Forestal de Sant Cugat es va crear arran de l’incendi de la Floresta i les Planes més incendi com el de l’any 1994”, constata Eduard Pomar, tinent d’alcalde de Medi Ambient. Pomar insisteix en la importància de les campanyes de prevenció, com la que s’ha iniciat recentment des de l’Ajuntament, “perquè molta gent no és conscient del perill real que representa l’estiu i el fet de realitzar certes activitats dins o prop del bosc”. Sant Cugat, amb una part molt important del terme municipal dins de la serra de Collserola, és un municipi amb un alt risc d’incendi. El tinent d’alcalde de Medi Ambient, que recorda que “afortu-
L’incendi va afectar prop de 50 habitatges
ARXIU
Un camió de Bombers en l’extinció de l’incendi de la Floresta
nadament no es va haver de lamentar la pèrdua de vides humanes en l’incendi del 1994”, adverteix, tot i així, que “no es pot obviar el perill i cal seguir les recomanacions de l’Ajuntament i la Generalitat”. Campanya contra el foc La campanya municipal Tu pots evitar-ho fa una sèrie de recomanacions, tant a l’hora de prevenir els incendis com en el moment d’actuar davant d’un foc. Entre les
El Centre Borja va acollir unes 60 persones la nit de l’11 al 12 d’agost EFECTES > La superfície total afectada per l’incendi del 1994, pertanyent principalment al districte de la Floresta, però també al districte de les Planes, és de 168 hectàrees, de les quals en van cremar 135. A banda de les hectàrees de bosc, el foc va afectar diverses propietats. Sis habitatges, dels quals cinc eren primeres residències, van ser completament destruïts, així com un parell de magatzems i un taller de ceràmica. 42 habitatges més es van veure afectats per les flames en diferents graus i 12 vehicles van quedar calcinats. Tres llars d’avis (la Residència les Planes, la Residència la Floresta i la Llar de la Floresta) van haver de ser evacuades. Aquella nit, el Centre Borja va acollir una seixantena de persones, provinents d’aquestes llars d’avis i de les cases afectades pel foc.
ARXIU
Habitatges, magatzems i un taller van ser destruïts pel foc
Gravat amb foc a la memòria Els ciutadans de Sant Cugat tenen gravat l’incendi a la memòria. L’alcalde de la ciutat en aquells moments, Joan Aymerich, recorda perfectament els
mesures preventives, la campanya recorda que està prohibit fer foc al bosc i a la franja de 500 metres que l’envolta i que tampoc no es pot cremar brossa en les parcel·les privades. Per als ciutadans que viuen en una casa dins d’una zona boscosa, es donen consells específics, com ara el fet que cal mantenir els jardins ben cuidats i no es pot permetre que la vegetació del jardí estigui en contacte amb les parets
de la casa. Les piscines, basses i dipòsits han d’estar plens d’aigua tot l’estiu i no es poden acumular piles de llenya ni es poden deixar bombones de butà o altres dipòsits de combustible al costat de la casa durant els mesos d’estiu. Davant d’un incendi, cal avisar els Bombers al 112 i esperar a ser evacuat per les forces i els cossos de seguretat. També és important retirar els objectes combustibles del voltant de la casa. <
esdeveniments: “Jo estava de vacances i aquell dia justament era a Sant Cugat. Llavors em van trucar i em van dir que el poble es cremava. Vaig pujar al terrat, vaig veure les flames i vaig córrer cap a l’Ajuntament”. Aymerich es va situar al capdavant del gabinet d’emergència per coordinar les tasques d’extinció.
Aquesta tasca no li va permetre arribar al lloc dels fets fins a quarts de 3 de la matinada, quan el foc s’havia donat per controlat. “Alguns veïns m’ho van retreure. Estaven nerviosos i no van entendre que hi ha coses prioritàries que cal fer des del despatx, encara que després no surtis a la foto”, rememora l’exalcalde. <
SOCIETAT
6
Dijous, 29 de juliol del 2004
Els cotxes passaran pel túnel de l’estació a la tardor Al setembre s’executaran totes les instal·lacions del pas soterrat URBANISME>El pas soterrat per al trànsit de vehicles de la plaça Lluís Millet podria entrar en funcionament a mitjans de novembre per encetar una etapa de rodatge i d’ajustament de les instal·lacions per funcionar a ple rendiment per Nadal. Així ho ha anunciat l’Ajuntament en una visita a les obres de l’eix de vianants. La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, ha destacat que la plaça de Lluís Millet triplica el seu espai i que“la primera prioritat són els vianants i la segona el transport públic, per tant l’autobús ha d’anar a una velocitat reduïdíssima”, en resposta a la demanda dels veïns que l’autobús no passi per la superfície de la plaça. L’Ajuntament manté que les tres línies d’autobús que van als districtes passin pel carrer Andana, mentre que les dues que recorren el centre passin per damunt de la plaça. Conesa també ha destacat “l’espai suficient de la parada”, al costat de la tanca que separa els Ferrocarrils de la Generalitat.
JORDI GARCIA
Estat dels treballs en una de les boques del túnel de Lluís Millet
En els pròxims dies també se senyalitzaran els tres graons que hi ha a la plaça, on ja s’hi han produït algunes caigudes, un desnivell poc visible quan se surt de l’estació. En principi, s’estudia senyalitzar el terra amb un to de pedra diferent, però no es descarta algun tipus de pilones o barana per fer més visibles les escales. Amb tot, Conesa ha pogut comprovar el grau d’incivis-
me de la ciutat amb mobles abandonats al costat dels contenidors, palets d’obra amb escombraries al damunt o pintades al nou edifici de Promusa. Pisos per a avis D’altra banda, a mitjans de setembre es convocarà el concurs per accedir a un dels 20 habitatges públics de lloguer per a avis que hi ha en un
extrem de la plaça. El gerent de Promusa, Lluís Hosta, va explicar que “per fer l’adjudicació s’hauran de comprovar els barems establerts de forma personal”, fet que pot complicar una mica el procés. Els baixos de l’edifici podrien acollir algun servei municipal o comerços, mentre que els pisos superiors s’han fet com a compensació per a la constructora. <
Canvi radical d’imatge del carrer Pous REMODELACIÓ>Un dels canvis més espectaculars de l’últim tram de l’eix de vianants ha estat la remodelació del carrer Pous. El nou carrer ha guanyat en superfície per a vianants en ocupar tota l’amplada de via, amb el paviment a un sol nivell, sense trànsit i amb bústies soterrades per a la brossa. Pel que fa a la plaça dels Pous, ara de Sant Antoni perquè es troba a l’extrem del carrer del mateix nom que surt de la plaça Barcelona, a finals de setembre es podrien enllestir les obres que s’hi estan duent a terme. Els veïns van demanar l’ampliació de la urbanització a tot l’espai de la plaça, en principi només prevista en la meitat de tota la superfície. En la zona més propera a la banda de darrere dels edificis de Lluís Companys, s’hi està col·locant sauló i s’hi instal·larà una zona de jocs infantils. També es mantindrà la dotzena de pollancres que hi ha després d’haver-se solucionat els problemes de les arrels que afectaven algunes de les terrasses més baixes dels edificis. La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va comprovar l’excés de vehicles aparcats a la zona en un espai on tenen prohibida la circulació. Conservació dels Pous En iniciar-se la urbanització de la plaça, els veïns van demanar la conservació d’uns antics pous, com a elements del passat històric de la ciutat. Els pous es van conservar i s’ha ampliat la urbanització també a petició del veïnat. <
Gabriel Ruiz: “Estic satisfet al 100% per l’acord del CPA i l’Ajuntament” El trasllat de l’entitat permetrà construir 12 pisos protegits PERMUTA>Tot i que no ha volgut desvelar-ne els detalls, el president del Centro Popular Andaluz, Gabriel Ruiz, declara que està “satisfet al 100%” per l’acord d’expropiació a què finalment han arribat l’entitat i l’Ajuntament. Mitjançant aquest conveni, el consistori i el CPA s’intercanvien dos solars ubicats a l’avinguda Francesc Macià de Coll Favà. Per l’entitat andalusa, el canvi implica l’abandó de l’edifici que ha ocupat durant 27 anys i el trasllat a una nova seu, que s’haurà de construir al nou solar. D’altra banda, l’a-
cord d’expropiació permetrà la construcció d’un bloc de pisos de protecció oficial als terrenys que fins ara ocupava el CPA. La signatura pública d’aquest conveni estava prevista per dimarts al matí, però finalment l’acte s’ha ajornat. Signatura al setembre El president de l’entitat andalusa ha explicat que un dels motius pels quals s’ha posposat la presentació de l’acord ha estat “el respecte al dret dels socis del CPA d’assabentarse de les qüestions que els afecten
de primera mà”. Per això, Ruiz té previst convocar una assemblea informativa per donar tots els detalls de l’acord als membres del CPA, a principis de setembre. Sobre la reivindicació econòmica de 150.000 euros que els socis de l’entitat demanaven al consistori, en concepte de la inversió realitzada en la construcció de la seu de l’entitat, Ruiz no ha confirmat ni desmentit si hi ha hagut acord o no. Només ha dit que el CPA “ha estat sempre molt pertinaç i no ha baixat mai del burro”. <
JORDI GARCIA
Ruiz en un dels darrers actes a la seu del CPA i que aviat deixar de ser-ho
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
7
Habitatges per a les famílies monoparentals Promusa amplia els barems d’adjudicació per arribar a tota la població HABITATGE>L’empresa municipal de l’habitatge Promusa ha ampliat, en les promocions previstes des d’ara fins a finals de mandat, els barems per adjudicar els pisos. Les principals novetats, a banda dels pisos de compra i de lloguer per a joves, avis i famílies, són l’ampliació del lloguer general a perso-
El lloguer general s’amplia a persones d’entre 23 i 60 anys amb un contracte revisable cada cinc anys nes d’entre 23 i 60 anys, els pisos per a famílies monoparentals o per a les famílies amb persones amb disminució o gent gran al seu càrrec. Dret de compra indefinit Hi ha uns requisits universals per accedir a qualsevol habitatge, que són estar empadronat a Sant Cugat des de fa 10 anys, tenir la majoria d’edat i uns ingressos segons el pla de l’habitatge de la Generalitat. Per tant, els ingressos econòmics del sol·licitant, el nombre de membres de la unitat familiar o de si es tracta del primer accés a una propietat, es tindran en compte a l’hora d’obtenir punts i accedir a un habitatge. L’objectiu és “adaptar els barems a les necessitats reals”, tal com va dir l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que va afegir que “mentre quedi alguna persona exclosa del mercat immobiliari”, justifica la continuació de la
L’Ajuntament de Sant Cugat vol fer 900 pisos públics abans del 2008 2004 El Colomer: 59 L’Anònima: 20 Can Trabal: 35 Turó Can Mates: 149 Plaça d’en Coll: 18 Vulpalleres: 190 Guinardera: 85 Total: 556 (281 venda i 275 lloguer)
2006 Avinguda Estació: 32 Verge de Montserrat: 45 Passatge Sant Feliu: 14 Emeterio Escudero: 20 Monestir: 42 Plaça Estació: 14 Total: 167 (101 venda i 66 lloguer)
2005 Monestir: 34 Guinardera: 72 Total: 106 (34 venda i 72 lloguer)
2007 Can Mates: 20 Cases Mestres: 12 Diputació: 4 Pollancres: 17 Sobre piscines: 15 Total: 68 (21 venda i 47 lloguer)
Pròximes promocions Durant el 2003 es van fer 154 habitatges, 67 dels quals de lloguer, repartits per Mira-sol, Can Mates i al centre. Per a aquest 2004, Promusa té prevsit acabar 556 pisos, 275 dels quals de lloguer, a la Guinardera,Vulpalleres, Can Mates, el centre i Can Trabal. Per al 2005 se’n faran 106, 72 de lloguer, al Monestir i a la Guinardera. Els anys de la Floresta seran el 2006 i el 2007, que es faran un total de 235 habitatges, 113 de lloguer, a excepció de 42 de venda al Monestir i 20 de lloguer a Can Mates. A la Floresta
Can Barata estrena set quilòmetres de carrers
EFREN MONTOYA
Lluís Recoder talla la bandera per donar pas als ciutadans al nou carrer
hi haurà pisos a Verge de Montserrat, 45 de venda, al passatge Sant Feliu, 14 de venda, a Emeterio Escudero, 20 de lloguer, i 46 més de lloguer a l’avinguda i plaça de l’Estació. El 2007 hi haurà els 12 de lloguer de les antigues Cases dels Mestres, 21 de venda a Diputació i Pollancres i 15 de lloguer sobre les piscines.En total,en el període 2003-2007, Promusa preveu haver fet 1.050 habitatges. Des dels seus inicis, el 1989, l’empresa municipal haurà posat al mercat 1.925 pisos. //
URBANISME>El barri de Can Barata-Font Xica de Sant Cugat, a prop del terme municipal de Rubí, ha estrenat 6,7 quilòmetres de carrers acabats d’urbanitzar, coincidint amb la Festa Major del barri. Les obres, que s’han allargat durant quatre anys per problemes amb l’empresa responsable de l’execució, han costat gairebé 3 milions d’euros. En l’acte d’inauguració, al qual va assistir l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, es va destacar el paper i l’esforç dels veïns per a la millora del barri, on s’han remodelat i actualitzat serveis en unes 25 hectàrees de superfície. Per a zones verdes i parcs forestals s’hi han destinat 4,7 hectàrees, 1,42 per a equipaments i 4,32 per a vials, en una superfície total d’actuació d’uns 144.000 metres quadrats, que han afectat a unes 162 parcel·les. Els veïns van reivindicar el seu esforç
política d’habitatge que s’està duent a terme. Per a l’entrega d’habitatges es continuarà fent servir el sistema de punts, que s’obtenen segons la situació de cada sol·licitant, i en algunes ocasions es farà per sorteig “quan entre un col·lectiu no hi hagi gaires diferències”, com ara els pisos de lloguer per a joves. Des de l’Ajuntament es destaca la política de sòl desenvolupada en els darrers anys a Sant Cugat, que ara permet disposar de solars per construir-hi els habitatges. Els pisos de venda es dirigiran a unitats familiars d’1 o 2 membres, de 3 o 4 membres o de més de 5 membres, amb pisos de diferents mides adaptades a les necessitats de cada col·lectiu. Per accedir a un habitatge de lloguer general s’haurà de tenir entre 23 i 60 anys, per a unitats d’1, 2 ó 3 membres que podran accedir a un habitatge d’entre 50 i 70 metres quadrats per un preu d’entre 189 i 265 euros mensuals. Aquí el contracte serà per a cinc anys revisable i no serà improrrogable, com en el cas d’habitatges per a gent jove, o per als avis, que el contracte és indefinit mentre l’inquilí sigui autònom. Pel que fa als habitatges de venda, n’hi haurà per a famílies d’1 ó 2 persones, de 3 ó 4 membres o de més de 5 persones amb metres quadrats que oscil·len entre els 50 o 60 metres qudrats per al primer cas, de 70 a 80 per al segon o de 90 metres quadrats per al tercer. Promusa manté el dret de compra de l’habitatge adjudicat de forma indefinida, de manera que en cap cas es podrà revendre un habitatge protegit al preu del mercat lliure. < en la millora del barri i l’alcalde va admetre les mancances que encara pateix la zona com els equipaments i un millor condicionament de les zones verdes. A Can Barata hi viuen un miler de veïns en una de les zones més
Correus se’n va al carrer Valldoreix VALLDOREIX> L’oficina de Correus ha començat a condicionar les seves noves instal·lacions al carrer Valldoreix, a l’antiga Casa Birbe, un cop la urbanització del carrer està gairebé enllestida. Correus es traslladarà al nou espai de forma provisional per poder remodelar l’actual edifici de la rambla de Can Mora, una part del qual va comprar a l’Ajuntament per 600.000 euros. Correus inverteix 1,2 milions d’euros en el condicionament del nou espai per continuar atenent els usuaris en les millors condicions. Pel que fa a aquest tram de la urbanització del carrer Valldoreix, s’hi estan instal·lant les bústies soterrades per a la brossa en un espai “on hem tingut molts problemes perquè hi havia nombroses canalitzacions de serveis”, va explicar la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa. Al carrer San Bonaventura hi estan treballant quatre empreses de serveis que mantindran el carrer aixecat durant les vacances, unes feines que haurien d’estar enllestides amb l’inici del curs escolar per la proximitat del centre Nova Aula. Els carrers Sant Bonaventura i Rosselló continuaran sent vies de trànsit per connectar la ciutat, però l’Ajuntament no descarta una solució semivianantitzada de cara al futur. Una font a Doctor Galtés L’Ajuntament col·locarà una rèplica de la font històrica que hi havia a la plaça del Doctor Galtés. Aquí la nova urbanització ja s’ha acabat amb l’elevació d’un pas de vianants per adaptar-lo a persones amb la mobilitat reduïda i s’hi han plantat mitja dotzena de nous arbres. Conesa va celebrar que alguns comerços de la zona mantinguin l’estètica tradicional de les façanes, una opció que el futur catàleg de patrimoni també inclourà.<
allunyades del centre de la ciutat. El barri està pendent d’una nova depuradora per al tractament de les aigües residuals i l’Ajuntament negocia amb Rubí l’allargament d’una línia del transport urbà que millorarà la connectivitat del barri. <
SOCIETAT
8
Dijous, 29 de juliol del 2004
La Floresta,un paradís per als okupes Les desenes de cases buides que hi ha al districte fan que la zona sigui propícia perquè es doni aquest fenomen INSEGURETAT > inestres i portes pintades de tots colors, mobiliari al carrer, cartells i escrits a portes i parets són alguns dels trets diferenciadors de les cases okupades. La particular visió d’entendre la propietat dels okupes fa que en la majoria dels casos s’instal·lin dintre d’algunes vivendes que molts cops tenen propietari. A la Floresta es comptabilitzen per dotzenes les cases okupades: l’estètica que utilitza aquest col·lectiu per diferenciar les cases okupades de les que no ho són els delata.
F
Okupacions problemàtiques El problema dels okupes sorgeix quan els nous inquilins no tenen cap tipus de respecte cap als veïns, que acostumen a ser els primers perjudicats. La música a altes hores de la nit, el gran nombre de gossos, sense control, que acostumen a conviure amb els okupes, els horaris i les formes de vida que acompanyen els okupes són difícils de comprendre. Els veïns asseguren que ells no tenen cap problema amb el moviment okupa, però sí amb aquesta mena d’okupació sense cap tipus de respecte pels altres i on les amenaces verbals són constants. Gossos i més gossos Al carrer Emeterio Escudero hi ha una casa okupada que desconcerta el veïnat, ja que els okupes habiten amb molts gossos. Els gossos provoquen problemes tant de soroll com de seguretat entre la gent que circula pel carrer. Els veïns es van queixar pel soroll i pels gossos i davant d’aquestes reiterades queixes els okupes van negar que els animals fossin d’ells. El mateix dia i alertats per un veí, la policia es va presentar al carrer Emeterio Escudero, ja que un gos havia ensenyat les dents de manera amenaçadora a un transeünt, i els okupes no havien fet res per detenir l’acció del gos. La resposta va ser contundent: insults per al cos policial i per al veí. Amenaçats amb una destral “Casa azul, casa okupada”, aquesta és la inscripció, feta amb retolador, que es pot llegir a la bústia de la casa okupada de l’avinguda Tarruell. En aquesta mateixa casa i arran d’una baralla, va morir assassinat, ara fa un any, un home, i la seva companya sentimental va ser ferida de gravetat amb una arma blanca. Els veïns d’aquest carrer porten una llarga temporada patint insults i amenaces de l’últim inquilí de la casa blava. “L’home ens amenaçava de mort amb una destral i ens insultava, ens deia que ens cremaria la casa”. Aquesta és la declaració d’una de les veïnes del carrer Tarruell. Però aquest no era l’únic
AUTOR FOTOGRAFIA
Habitatge de la plaça de los porteros a la Floresta
problema a què s’enfrontaven els veïns, ja que “trucaven al timbre a la nit per demanar menjar i com
La sentència obliga l’okupa a estar allunyat de l’avinguda Tarruell un any i vuit mesos que no accedies a obrir la porta, t’increpaven”. Davant les contínues amenaces, que sempre es produïen de nit, els veïns van decidir denunciar-ho, però un cop a la comissaria, es van trobar amb la sorpresa que l’individu acumulava
fins a nou denúncies per amenaces. L’okupa va ser detingut per la policia, i amb ell els tres gosos que vivien a la casa, que ocasionaven greus molèsties pels lladrucs constants. Els veïns s’han alegrat al conèixer la sentència dictaminada pel jutjat de Rubí, que obliga l’okupa a acatar un dictamen d’allunyament d’un any i vuit mesos, amb una pena de fins a nou mesos de presó si viola aquest veredicte. La calma a arribat a l’avinguda Tarruell: “Sembla que han marxat, com a mínim ja no se sent cap soroll”. D’altra banda, els veïns denuncien la poca presència policial a la Floresta.// M. Sagalés i Mas
Por entre els veïns egons fonts veïnals de la Floresta, aquest col·lectiu que s’agrupa als voltants de l’estació passa moltes hores bevent. Els usuaris dels ferrocarrils se senten amenaçats, ja que no saben com reaccionar davant les maneres i formes d’aquests okupes. Els que encara pateixen més aquest fet són els nens, que s’espanten. Com a conseqüència del comportament d’alguns okupes, els veïns volen portar aquestes denúncies fins a l’Ajuntament de Sant Cugat a partir d’aquest setembre. “Ens sentim insegurs i desprotegits”, segons declara-
S
cions d’una veïna,davant la gran proliferació d’aquest col·lectiu en el districte. La por s’està apoderant de diverses zones del districte de la Floresta. “Aquestes persones no són okupes, són delinqüents”, diu espantada una veïna de l’avinguda Tarruell. Molts dels veïns tenen por de les represàlies que puguin patir, per això són molt reticents a presentar denúncies per separat. El mes de setembre la tutelar de l’usdefruit de la casa de l’avinguda Tarruell prendrà totes les mesures legals perquè aquesta casa no es pugui okupar més.•
JORDI GARCIA
Imatge de la casa okupada de l’avinguda Tarruell
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
9
LEGISLACIÓ >
Mercè
Valls advocada
“La via penal no és gaire pràctica” Els propietaris d’un habitatge okupat tenen dues vies judicials per intentar recuperar la seva vivenda. La primera és la penal, un procediment que, segons l’advocada santcugatenca Mercè Valls,no s’ajusta del tot a les necessitats dels litigants. La segona via és la civil, un procés que acaba en desnonament en un termini d’uns sis mesos.
-¿Què s’entèn, des del punt de vista de la llei, com a okupació? -Es tracta de la situació en què algú entra a viure en un habitatge sense ser-ne el propietari, tenir-hi un contracte de lloguer o l’autorització dels amos de la vivenda.
-¿I està tipificat com a delicte? -Al nou Codi penal, l’okupació està reconeguda a l’article 245 dins l’apartat d’usurpació, però per ser considerada com a tal cal que s’ajusti a tots els detalls i requisits recollits per la llei. Com per exemple, que s’entri a l’habitatge amb violència o intimidació.
-¿En quins casos pot haver-hi condemnes? -És molt difícil, perquè s’han de complir totes les circumstàncies que es refereixen al delicte i no serveix aplicar la llei per analogia. I en cas que hi hagi conseqüències legals, no solen ser molt greus. La llei recull multes de 6 a 18 mesos que es paguen a l’Estat, fixades en funció dels ingressos de l’acusat. Però com que molts okupes no tenen una font d’ingressos regular, no la paguen. Aquesta multa es pot substituir per dies de treball social o per dies de presó. De fet, no conec cap cas de ningú que estigui a la presó, condemnat per aquest delicte.
-¿Què el primer que cal perquè una okupació tingui conseqüèn-
cies penals? -El primer que cal perquè una okupació tingui conseqüències penals és que existeixi intenció de fer una mala acció o dol, si no no és delicte. A més, si arribés a dictar-se una condemna, hi ha tres factors que contribueixen a la possible suspensió de la pena, que són: la manca d’antecedents penals, que la pena imposada sigui menor a dos anys i que s’hagi rescabalat la víctima en la responsabilitat civil.
-I si una okupació no es considera delicte, ¿què és? -En la major part dels casos es considera com una ocupació d’habitatge en precari i els okupes es converteixen en precaristes. De fet, molts jutges determinen de manera directa aquest tractament.
-¿I quin tipus de procés legal se segueix en aquests casos? -Un procediment per la via civil, què és més pràctic que la via penal, perquè en la majoria dels casos, el que volen els propietaris d’un habitatge ocupat no és que la justícia castigui els okupes, sinó aconseguir que la vivenda quedi buida.
-Ja, però si es decideixen a iniciar un procediment civil, ¿quin és el procés? -Si per la via penal el jutge pot sol·licitar com a mesura cautelar el desallotjament de l’habitatge, per la via civil, en lloc d’una ordre
FOTOGRAFIA: JORDI GARCÍA
de desallotjament s’inicia un procés de desnonament. El jutge dóna un termini d’uns dies perquè els okupes abandonin l’habitatge i si no marxen quan els toca, s’envia la policia i se’ls fa fora.
-¿Quant triga, en general, tot el procés? -La major part d’aquests procediments triguen entre 5 i 6 mesos. De fet, de vegades la millor opció que tenen els afectats per aquest problema no és recórrer a la justícia, sino esperar que els okupes marxin a passar una temporada a un altre lloc i aprofitin per tapiar les portes i finestres de la casa i canviar els panys.
-¿Això vol dir que la llei no funciona en aquests casos? -No és això. La llei és bona, però no s’aplica de la manera correcta perquè manquen mitjans. Si es pogués resoldre un procediment de desnonament i el pagament de la responsabilitat civil en dos mesos, l’aplicació de la llei seria la correcta. Però els jutjats estan col·lapsats
Tubau: “Si no hi ha ordre judicial, la policia té les mans lligades” SEGURETAT>Els cossos de policia local i nacional de Sant Cugat tenen coneixement dels problemes que estan ocasionant als veïns de la zona els okupes d’algunes d’aquestes cases de la Floresta, sobretot la del número 10 de l’avinguda Tarruell. El regidor de Seguretat Ciutadana, Jaume Tubau, confirma que sobre un dels ocupants d’aquesta vivenda hi ha una denúncia per amenaces, interposada fa pocs dies per una veïna, molt alarmada
davant el caire que està prenent la situació. “Ens consta que aquesta denúncia hi és, que la Policia Nacional i la Local han estat allà i que la persona denunciada ha estat declarant a comissaria”, explica Tubau, que assegura que les forces de seguretat han intensificat la vigilància a la zona. A més, durant l’últim cap de setmana, la Policia Local també ha rebut dos avisos d’intervenció a altres cases okupades dels distric-
tes, una on s’estava celebrant una sorollosa festa a altes hores de la matinada i una altra perquè els okupes estaven agafant electricitat de la xarxa d’enllumenat públic del carrer. A banda de desplaçar-se fins al lloc dels fets, la policia no pot anar més enllà i desallotjar els okupes perquè no hi ha cap denúncia contra ells, interposada pels mateixos propietaris de l’habitatge. “Tenim les mans lligades, perquè mentre
i també la policia, per això la normativa actual és en la seva aplicació, poc pràctica. Un jutge porta moltíssims procediments i, entre tots, els relacionats amb situacions d’okupacions no són els més importants.
-¿Els okupes tenen algun dret adquirit sobre els habitatges on s’instal·len?
xar de pagar les factures. De tota manera, els okupes, normalment, s’enganxen a la xarxa pública. El que potser no sap la gent, i també pot passar, és que si els okupes es posen a viure en un habitatge de lloguer, el llogater ha de continuar pagant al propietari, encara que no pugui estar-se a la vivenda.
-¿Què aconsella a les persones
-No tenen cap dret a estar-se a la que tenen okupes en una propievivenda, el que passa és que això tat? no dóna tampoc cap dret al pro- -El primer, que no facin justícia pel pietari a fer justícia seu compte. I tampel seu compte i que es deixin “La llei és correcta però, bé fer-los fora de assessorar per proqualsevol manera. en la seva aplicació, fessionals i, sobrePerò no és el tot, que tinguin és poc pràctica” mateix un okupa paciència, perquè que acaba d’entrar de vegades són en una casa o un pis, que una per- procesos complicats i llargs. sona que porta 50 anys vivint en un lloc i que s’ha encarregat d’arran- -¿I als veïns d’okupes conflicjar-lo i mantenir-lo. tius? -Si hi ha amenaces, molèsties o -¿I què passa amb el subminis- fins i tot agressions, han de denunciar-ho a la policia local per tal que trament elèctric, d’aigua i gas? -El propietari no pot tallar el sub- es pugui obrir un procediment ministrament, però sí que pot dei- judicial.// S. Díaz un jutge no doni el permís, la policia no pot desallotjar ningú”, comenta Tubau. En aquests casos, les forces de seguretat intenten contactar amb els titulars de la vivenda i informar-los de la situació i de la possibilitat d’interposar una denúncia, però la qüestió es complica quan hi ha diverses persones que es disputen la propietat de l’habitatge. I això és, justament, el que passa amb la casa del número 10 de l’avinguda Tarruell. En aquest cas concret, hi ha tres persones que reclamen la titularitat de la vivenda, una de les quals amb feina a l’Ajuntament, i no hi ha cap propietari clar amb autoritat per fer una denúncia. “Moltes vegades és difícil localit-
zar els propietaris, si és que existeixen i per tant, no podem fer-hi res”, diu Tubau. L’ideal, cases en litigi Aquest és un fet que, segons el regidor, beneficia els okupes, ja que la resolució d’aquest tipus de litigis pot durar molts anys. I mentre la justícia estableix qui és el propietari d’un habitatge, els squatters poden continuar ocupant la vivenda sense ser destorbats. Als districtes de Sant Cugat, però en especial a la Floresta, és molt freqüent trobar cases abandonades amb aquesta situació, ja que moltes són antigues cases d’estiueig, els propietaris de les quals ja han mort o són persones grans. <
SOCIETAT
10
Dijous, 29 de juliol del 2004
677.000 euros per a les obres d’estiu a les escoles Quatre centres concentren bona part de la inversió municipal ri i s’instal·larà el gas. També és de gran envergadura l’obra de remodelació del gimnàs que es durà a terme al CEIP Pins del Vallès, on també està prevista la col·locació d’una tanca de protecció. Les escoles Catalunya i Joan Maragall també es beneficiaran d’aquesta posada a punt estival que l’Ajuntament fa dels centres escolars. A la primera hi ha programada la pavimentació de la pista esportiva, l’habilitació d’una ludoteca i la instal·lació del gas, mentre que a la segona, es milloraran els accessos als serveis i s’instal·laran finestres d’alumini de doble càmera. Altres actuacions menys importants seran l’ampliació de l’aula de psicomotricitat a l’escola Pi d’en Xandri o l’estabilització de talussos al Gerbert d’Orlhac. JORDI GARCÍA
La desena escola, situada al barri de Vulpalleres, mostra aquest aspecte
lació d’un gimnàs, l’habilitació de diferents instal·lacions o la pavimenjuntament aprofita els mesos de tació de pistes, fins a petites reparajuliol i agost per dur a terme les obres cions a escoles i instituts. L’objectiu d’arranjament a les escoles públi- d’aquestes intervencions és que al setembre, alumnes i ques de la ciutat, preprofessors trobin les vistes en el pla quaque van driennal d’obres Aquest estiu també instal·lacions deixar lliures al juny consensuat amb els centres. s’està treballant a bon millorades i habilitaEnguany, el consisdes per al curs vinent. tori santcugatenc té ritme per acabar la 9a i previst destinar 10a escoles al setembre Obres a les escoles 677.142 euros a Bona part dels més intervencions diverses a les escoles i de 677.000 euros que l’Ajuntament instituts de la ciutat, una quantitat destina aquest estiu a fer obres escoinferior als 800.000 euros destinats lars s’invertiran als CEIP La Floresa la mateixa finalitat l’estiu passat. ta, Catalunya, Pins del Vallès i Joan L’actuació municipal als centres edu- Maragall. Al primer d’aquests cencatius inclou des d’obres de gran tres, l’escola La Floresta, s’aïllaran envergadura, com pot ser la remode- tèrmicament els sostres del parvula-
ESCOLES>Com cada estiu, l’A-
Treballant en la 9a i 10a escoles Però aquestes obres municipals no són les úniques que s’estan duent a terme al mapa escolar de Sant Cugat, aquest estiu. També es continua treballant a un ritme de vertigen per tenir a punt al setembre els edificis de la novena i desena escoles, els dos nous centres que començaran a funcionar el curs 2004-2005 a les zones de Can Mates i Vulpalleres. La desena escola seguirà el mateix sistema constructiu amb mòduls prefabricats que ja es va utilitzar al CEIP Gerbert d’Orlhac. Pel que fa a la novena escola, també s’utilitzaran mòduls per les aules destinades a educació infantil i la resta de les instal·lacions es contruiran a la manera convencional, en un termini de dos anys. La tinent d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, assegura que les obres avancen “a bon ritme”.<
JORDI GARCIA
Una part de la maquinària de la depuradora de Can Borrull
Can Borrull repara la depuradora de la riera EQUIPAMENTS>Aquesta setmana es preveu que comencin els treballs per reparar la depuradora de Can Borrull, a la riera de Vallvidrera. Els veïns del barri de les Planes s’havien queixat de les males olors que produïa la instal·lació a causa d’una avaria que impedeix el procés biològic de depuració dels residus. Els veïns del districte ja havien alertat al mes de gener del problema, però no ha estat fins ara que l’Agència Catalana de l’Aigua ha donat el permís corresponent per a la reparació de l’equipament. L’empresa concessionària serà l’encarregada de reparar i tapar unes esquerdes que s’han fet en els estancs i que provoquen que el procés de depuració no funcioni correctament i emeti males olors a l’aire. Canvis d’aparcament per la recollida d’escombraries D’altra banda, l’Ajuntament posa en marxa un nou sistema de recollida d’escombraries que obliga
a modificar la banda d’estacionament de vehicles d’alguns carrers. A partir d’ara entrarà en funcionament un nou sistema que preveu la recollida de brossa amb camions que tenen la càrrega lateral per la banda dreta del vehicle. Per aquest motiu caldrà canviar els estacionaments dels carrers Barcelona, Martorell, Mercè Rodoreda i Montserrat. Al carrer Barcelona s’haurà d’aparcar a partir d’ara a la banda dreta i al carrer Martorell, fins ara d’alternança cada quinze dies a banda i banda de carrer, només es podrà aparcar de forma f ixa al cantó dret del carrer. La zona blava del carrer Mercè Rodoreda, també canvia de banda i passa al cantó contrari d’on es troba ara. I al carrer Montserrat es canvia l’estacionament a la dreta de la via en el tram que va des del carrer Sant Llorenç fins al carrer Orient. Aquestes mesures han començat a aplicar-se aquesta setmana amb la senyalització corresponent d’avís als conductors. <
Dijous, 29 de juliol del 2004
PUBLICITAT
11
SOCIETAT
12
Dijous, 29 de juliol del 2004
L’escorxador estrena nova etapa El nou equipament de Can Calopa funcionarà al setembre SERVEIS>Aquest mes d’agost es faran les primeres proves de matança al nou escorxador de Can Calopa per començar a funcionar al mes de setembre. D’aquesta manera la nova instal·lació permetrà abandonar l’antic edifici de l’avinguda Regull i reordenar urbanísticament aquest sector. L’empresa concessionària i l’Ajuntament coincidien en la necessitat d’acabar el nou equipament després de mesos de retard que acumula l’obra del polígon de la carretera de Molins de Rei. Responsables del projecte van visitar en diverses ocasions les obres, que sempre avançaven “a bon ritme”, tot i no complir-se les diverses dates de finalització. Amb tot, els accessos per carretera al nou recinte ja fa dies que són a punt.
JORDI GARCIA
Estat actual de part de l’interior del nou equipament ubicat a Can Calopa
carnis. L’edifici està situat en un solar de 7.000 metres quadrats al polígon industrial de Can Calopa, al costat de la deixalleria municipal. En total, el nou escorxador té 2.300 metres quadrats construïts repartits en dues naus paral·leles i un pis amb un annex per a les oficines. La planta baixa esta dividida en la zona bruta, on hi ha els
estables i la descàrrega dels animals, i la neta, amb les cambres frigorífiques i el magatzem. Al primer pis hi aniran les diferents línies de matança totalment mecanitzades i les sales de feina per al tractament de la carn. Per a la construcció de l’edifici s’han utilitzat blocs prefabricats de pedra i formigó amb diferents obertures i amb un disseny sobre-
tot pràctic i funcional. En el nou escorxador també es pudrà fer la matança segons els costums musulmans. Tot plegat perquè al final del procés es garanteixi la seguretat alimentària i la qualitat dels productes segons els controls i les exigències actuals. L’empresa Escorxador Local SC gestionarà l’equipament, que ha costat 1.123.518 euros. <
L’escola Catalunya podria tenir un nou parvulari
ri presenta elements, com una falla, que el fan poc estable i per això abans de prendre cap decisió definitiva, cal determinar si es tracta del lloc adient per tornar a construir l’edifici o si cal fer-ho en un solar municipal adjacent, que l’Ajuntament està disposat a cedir.
ESCOLA > Dos anys després de la
De nou, les esquerdes Les esquerdes que han portat a la mobilització dels pares i de les mares d’alumnes del centre en diverses ocasions, van tornar a aparèixer al pis del parvulari aquest
curs, només dos anys després que la Generalitat es decidís a fer obres per arranjar el problema. Malgrat que tant des de l’Ajuntament com des de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del centre es va demanar la demolició de l’edifici i la construcció d’unes instal·lacions noves, Ensenyament va optar en aquell moment per conservar el parvulari i dur a terme un arranjament parcial. Ara, sembla que tothom busca una solució definitiva a un problema que s’arrossega de lluny. <
Pressa col·lectiva La concessionària tenia pressa per acabar l’obra perquè les antigues instal·lacions ja no reuneixen les condicions mínimes per al bon funcionament de la seva activitat, mentre que l’Ajuntament també tenia pressa perquè el desmantellament de l’antic escorxador de l’avinguda Regull permetrà remodelar el carrer que alhora permetrà
intervenció d’urgència que es va dur a terme al parvulari de l’escola Catalunya, per intentar resoldre el problema d’esquerdes que afectava i afecta l’edifici, el Departament d’Educació de la Generalitat s’està plantejant la possibilitat d’enderrocar-lo i construir-ne un de nou. Així ho ha confirmat la tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, després de mantenir diverses converses amb el nou delegat territorial d’Ensenyament a la comarca, Eduard Galcerán. “La Generalitat creu que és convenient replantejar-se la nova construcció del parvulari del Catalunya i la qüestió es troba en fase d’estudi”, explica Solé, que des de l’Ajuntament ha demanat un estudi geotècnic previ del terreny, per evitar més problemes. La regidora explica que el solar on es troba ubicat l’actual parvula-
canviar l’itinerari de l’autobús, que deixarà de passar per la plaça d’en Coll, on el pas del transport públic malmet el paviment. Un bon equipament Es preveu que el nou escorxador sigui un equipament de primera línia dins el seu sector amb instal·lacions i tecnologia punta en els processos de tractaments
JORDI GARCÍA
Primer es vol fer un estudi geotècnic del sòl on és el parvulari del Catalunya
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
13
La rambla Jardí demana de nou més seguretat vial Els veïns reclamen mesures que limitin la velocitat a la via
JORDI GARCIA
Els veïns de la rambla Jardí asseguren que el trànsit ha augmentat l’últim mes
VEÏNS>Els veïns de la rambla Jardí de Mira-sol tenen previst tornar a reunir-se al setembre per decidir quines mesures adoptaran davant la negativa municipal d’instal·lar bandes elevades a aquesta via per controlar l’excés de velocitat a què circulen molts vehicles. Cristina Grabuleda, veïna de la rambla Jardí i portaveu de les reclamacions veïnals en matèria de seguretat vial, explica que les obres de remodelació de la
plaça Borràs estan contribuint a empitjorar la situació, ja que la majoria dels vehicles que circulen entre Sant Cugat, Mira-sol, Valldoreix i les Planes es veuen obligats a utilitzar la via. “S’ha desviat tot el trànsit per aquí i això fa que tinguem encara més problemes de velocitat i soroll que abans”, comenta Grabuleda, que assenyala que la rambla Jardí és un dels pocs carrers de la zona on no s’han instal·lat passos elevats. “Se’n van col·locar tres al
passeig Baixador aquest hivern i també s’estan instal·lant en carrers més estrets de Sant Cugat, on els cotxes no circulen a una velocitat excessiva”, diu la veïna. Davant d’aquestes actuacions municipals a altres zones de la ciutat, Grabuleda afirma que no entén els arguments que dóna el consistori per explicar la negativa a col·locar aquest tipus d’obstacles a la rambla Jardí. “Ens han dit que no són efectius a la llarga i que són cars, però bé que els instal·len a altres carrers”, es queixa la mira-solenca. Però els passos elevats no són l’única opció que els veïns de la rambla Jardí preveuen per pal·liar l’excés de velocitat a la via. Grabuleda creu que hi ha alternatives viables, com per exemple el canvi de sentit d’alguns trams del carrer seguint l’exemple de Coll Favà o una senyalització més visible. Els veïns, que reclamen mesures des de fa prop d’un any, diuen que si l’Ajuntament adoptés un compromís formal per solucionar el problema un cop acabades les obres, podrien repensar-se el fet d’iniciar mesures de pressió al setembre. <
JORDI GARCIA
Un moment de la festa d’inauguració de la rotonda de Mas Roig
Valldoreix rememora el passat a Mas Roig URBANISME>Una premsa de vi presideix el bell mig de la remodelada rotonda del Mas Roig, en record del passat vitivinícola de Valldoreix. La rotonda ha canviat radicalment d’aspecte després d’unes obres que permeten regular i millorar el trànsit, el pas de vianants per unes voreres més amples i redistribueix l’espai de circulació amb nous aparcaments. L’acte d’inauguració va comptar amb l’actuació de diversos grups de Valldoreix així com d’una àmplia
Uns fugitius se salten la barrera dels Túnels El BMW robat per dos joves a Rubí va xocar amb un Nit Bus a Barcelona SINISTRE>Amb la mateixa emoJORDI GARCIA
Els delinqüents van fugir a través dels túnels de Vallvidrera cap a Barcelona
ció i velocitats de vertigen que a les persecucions policials de les pel·lícules, però amb danys materials, contusions i fractures reals. I si no, que
ho preguntin als 20 viatgers ferits d’un autobús nocturn de Barcelona que cap a les 4 de la matinada de divendres va tenir la mala sort de topar amb la carrera incontrolada de dos joves delinqüents, al volant d’un BMW robat. La parella, formada per Jordi C.Y. de 19 anys i Óscar Jesús B. F., de 22, va protagonitzar una persecució policial de més de 25 quilòmetres a través de diferents municipis del Vallès Occidental, que va acabar amb un xoc aparatós contra un autobús de Barcelona. La carrera dels dos
representació d’entitats i veïns del poble, a banda de responsables de l’Entitat Municipal Descentralitzada. La nova rotonda es troba en l’eix de l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer i distribueix el trànsit que vol accedir a la zona esportiva i escolar, continuar per l’avinguda Monmany i anar a altres zones de Valldoreix. A tocar de la rotonda hi ha diferents comerços que amb les places d’aparcament temporals i gratuïtes permeten realitzar diferents encàrrecs. < joves va començar a Rubí, des d’on intentaven fugir de la policia, que els perseguia per haver intentat atracar un establiment local. Els fugitius van travessar a una velocitat superior als 150 km/h el terme municipal de Rubí i Sant Cugat, a través de l’autopista C-16, per continuar fins a Barcelona a través dels túnels de Vallvidrera, on van trencar la barrera d’accés al saltar-se el peatge. La persecució va continuar per la Via Augusta i el carrer Balmes sense respectar cap semàfor en vermell, per acabar de manera sobtada a la ronda Universitat. Allà, el BMW que conduïen es va creuar en la trajectòria d’un autobús nocturn de la línia N3, que va bolcar a causa de l’impacte. El balanç va ser de 20 ferits, entre els quals es troben els dos delinqüents.<
14
PUBLICITAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
15
Consells per a un estiu sense ensurts La policia recomana adoptar mesures senzilles que simulen la presència a la llar per evitar l’acció dels lladres questa manera es contribueix a protegir tots els habitatges del recinte. Com a normes generals, la policia també recomana no obrir l’accés principal de la comunitat a persones desconegudes i no deixar entrar captaires, venedors ambulants ni personal de companyies subministradores que no portin la identificació acreditativa de la companyia administradora. En cas de veure alguna persona desconeguda o sospitosa voltant a l’entorn de la comunitat és reco-
CEDIDA
Els Mossos recomanen trucar immediatament al 088 en cas de robatori
SEGURETAT>Deixar una ràdio engegada, roba estesa al balcó o no tancar del tot les persianes. Qualsevol d’aquests trucs és bo per simular la presència al domicili habitual per evitar l’entrada d’intrusos, durant l’època de les vacances estivals. Almenys així ho asseguren els Mossos d’Esquadra, que recomanen l’adopció d’aquest tipus de mesures per minimitzar l’impacte dels robatoris en aquest període. Durant els mesos d’estiu, les bandes de delinqüència organitzada no fan vacances precisament, sinó tot al contrari. Mentre la majoria de ciutadans marxen de casa per gaudir d’uns dies de descans, els lladres no només treballen al ritme habitual, rebentant portes i finestres alienes, sinó que fins i tot fan hores extres. I és que aprofiten aquest moment d’absència prolongada dels ocupants d’un habitatge per fer el seu agost particular, sobretot quan no troben cap mesura de seguretat que els ho impedeixi. Nous sistemes,velles precaucions Alarmes, videovigilància, portes blindades, sistemes de detecció del moviment... Els mètodes que hi ha al mercat per protegir la llar de l’entrada d’intrusos són cada cop més nombrosos, sofisticats i eficients. Tot i així, aquests nous sistemes no són infal·libles i, de vegades, no és sobrer recórrer a trucs més vells i barats per enganyar els lladres. El primer que s’ha de fer, abans de sortir de casa, és comprovar que els panys de portes i finestres queden ben tancats amb clau i que ningú, excepte els propietaris i les persones de confiança, en disposa de cap còpia. Altres recomanacions que fa la policia catalana per garan-
tir la seguretat dels domicilis són demanar a un familiar o persona de confiança que reculli el correu de manera periòdica perquè no s’acumuli a la bústia o instal·lar un temporitzador que apagui i encengui els llums de l’habitatge o una ràdio a diferents hores del dia. Com que qualsevol precaució és poca, també és aconsellable no fer gaire publicitat del fet que la llar quedarà buida durant les vacances i menys fer-ho amb un missatge mitjançant el contestador automàtic. En qualsevol cas, i per evitar que
els delinqüents s’emportin un bon botí, es recomana no deixar diners en efectiu ni objectes de valor a la llar. I si es deixen, marcar-les amb el número de DNI per facilitar-ne la recuperació posterior, en cas de robatori. Comunitats més segures A més d’adoptar mesures en el domicili particular, també és convenient extremar la vigilància en el si de les comunitats de veïns, ja que la presència d’altres persones a vivendes adjacents pot ser un element dissuasori afegit per als lladres. D’a-
Segurs també al volant n època de vacances també és important extremar les mesures de seguretat al volant, per prevenir al màxim el risc d’accidents de trànsit. Cinc paraules –cinturó, velocitat, distracció, alcohol i vianant– resumeixen de manera ràpida els factors que influeixen a augmentar o disminuir la seguretat viària. Els Mossos d’Esquadra i la Direcció General de Trànsit recorden que és obligatori portar sempre cordat el cinturó de seguretat a tots els seients del cotxe, tant si se circula per ciutat com per carretera. No fer-ho augmenta el risc de rebre una sanció de trànsit elevada i, el més greu, de patir conseqüències fatals en cas d’accident. En un xoc frontal a una velocitat de 50 km/h, el pes d’una persona de 75 kg es transforma en 3.000 kg aproximadament. El cinturó de seguretat evita que els ocupants del vehicle surtin disparats dels seients. Un altre factor que cal vigilar quan s’està al volant és la velocitat, ja que, com expliquen els Mossos, “els vehicles no són perillosos, el que realment és perillós és la velocitat a què circulen”. En aquest sentit, la policia
E
catalana recorda que la distància de frenada necessària en condicions òptimes, per un vehicle que circula a 100 km/h, equival a la llargada d’un camp de futbol, és a dir, uns 82 metres. La tercera causa d’accidents de trànsit que cal controlar són les distraccions de tot tipus. Com a exemple, una dada: un vehicle que circula a 90 km/h recorre 140 metres en el temps que es necessita per agafar un telèfon mòbil i respondre una trucada. L’alcohol i el cansament són també acèrrims enemics de la seguretat al volant. Segons les estadístiques, l’alcohol ha intervingut en el 50% dels accidents amb víctimes mortals, per tant, a l’hora de conduir, el millor és no beure i, en cas de son o cansament, descansar. Per últim, també cal vigilar molt durant les aturades a la carretera, ja que el 10% de les morts registrades en aquestes vies són per atropellament de conductors que han baixat del cotxe per avaries o a fer comunicats amistosos d’accident. En aquests casos, també cal estar atent per no ser víctima de robatoris en carretera, àrees de descans o estacions de servei.•
manable trucar a la policia. També cal comprovar que la porta del garatge queda tancada en entrar o sortir de la comunitat i, en cas que hi hagi obres a l’exterior de l’edifici, assegurar-se que no es pot accedir als habitatges mitjançant bastides o escales. Si tot i adoptar aquestes mesures, els lladres aconsegueixen entrar a robar al domicili, els Mossos recomanen trucar immediatament al 088 i no tocar res de l’escena del delicte.<
SOCIETAT
16
Dijous, 29 de juliol del 2004
Històries diferents amb un destí comú: uns pares Aquest any, a Catalunya hi haurà 753 nens provinents d’adopcions internacionals
JORDI GARCIA
CEDIDA
Susana Ying amb el seu germà Luis, pocs dies després de l’adopció
Laia Xiang, a coll de la seva mare
ADOPCIÓ > El nombre d’adop-
amb el seu marit, es van decidir per aquest país per una raó de transparència: “Saps perfectament quin és el procés, saps quan viatjaràs, quan tornaràs, tens un timing del viatge. En aquest tema, a la Xina són molt seriosos”. La Susana va ser trobada dins d’una cistella a les portes d’un orfenat, quan només tenia cinc dies. Dins del cabàs, i en paper vermell, el color de la bona sort a la Xina, hi havia una nota amb una data escrita: “26 de març”, el dia del seu naixement, i una cita: “Gràcies a les bones persones”. La Susana estava tapada amb una manta i tenia diversos biberons amb llet. A la Xina, abandonar un nadó és delicte, però aquests casos són bastant habituals. Molts dels abandonaments es fan en determinats centres ja que les mares saben que aquells orfenats tenen convenis d’adopcions internacionals. La mateixa sort va tenir Xiang Die, que en xinès significa papallona voladora. La papallona va volar ara fa un mes des de la província xinesa de Jiangxi fins a Sant Cugat. Avui es diu Laia Xiang, i és una nena alegre, entremaliada i molt afectuosa. Dels seus orígens, se’n sap poca cosa, únicament que va aparèixer a les portes d’un orfenat. Per als pares és important que conegui la seva procedència, i des de petita li explicaran quins són els seus orígens: “Tindrà un buit de quinze mesos en la seva vida; ella ha de poder reconstruir la seva història.” Els seus pares saben que la integració serà bona: “Sant Cugat és una ciutat molt oberta”.
cions augmenta cada cop més arreu de Catalunya. Només en aquest primer semestre ha crescut un 51% respecte al mateix període de l’any passat. Catalunya és un dels llocs del món amb més adopcions, 0,16 nens per cada 1.000 habitants. Des de principis d’any s’han registrat 753 adopcions internacionals a tot Catalunya. A Sant Cugat, avui en dia hi resideixen molts infants provinents d’aquest tipus d’adopcions. Dins d’aquest procés, cada país té la seva normativa en matèria d’adopció; l’estat donant tria el sexe i l’infant, mentre que la diferència d’edat entre pares i fills la marca la Generalitat. Per altra banda, hi ha les Entitats Col·laboradores d’Adopció Intenacional (ECAI), que s’encarregen de fer d’intermediàries entre el país d’adopció i els pares. Un llarg procés Les famílies adoptants passen per un procés que acostuma a ser molt llarg abans no es faci efectiva l’adopció, i que en la majoria dels casos s’allarga més d’un any. La primera prova de la Generalitat és una investigació exhaustiva dels béns, tant econòmics com immobles, i dels antecedents penals. Superada aquesta fase, s’ha de aprovar l’informe psicosocial, i el certificat d’idoneïtat, que dóna dret a iniciar el transcurs de l’afillament. En aquesta llarga causa, la Generalitat, mitjançant fundacions privades especialitzades en l’adopció, obliga a assistir a reunions informatives, a sessions en grup i a ator-
gar entrevistes individuals. Per altra banda, es fan visites domiciliàries per veure en quin entorn viurà el nen. Les ECAI ajuden a contactar, en el país d’origen, amb els orfenats amb conveni amb adopcions internacionals. Un cop seleccionat el nen, els pares reben una fotografia i un informe mèdic del seu futur fill. Quan tots els papers han estat aprovats per la Generalitat arriba el moment de donar el vistiplau per anar a buscar l’infant al seu país. Un cop el nen arriba a Catalunya, es reclama periòdicament un informe de seguiment des del seu país d’origen, per verificar que el nen evoluciona favorablement tant físicament com psíquicament. Les primeres exploracions i anàlisis que es practiquen a tots els nens i nenes que arriben a Catalunya es fan a
A Catalunya, per cada 1.000 habitants corresponen 0,16 adopcions l’Hospital Sant Joan de Déu; se n’encarrega la doctora i pediatra Vicky Fumadó. A la nostra ciutat, els nombrosos casos d’adopcions són el reflex de la tendència d’aquest fenomen, que dóna una nova fisonomia multiracial a Sant Cugat: són els nous santcugatencs. Nenes que vénen de la Xina Susana Ying va néixer a la província de Jiangxi, a la Xina. La seva mare, Merche Peralta, juntament
Vides repetides La Mini deu el seu nom al seu cos diminut. Va néixer prematurament a l’hospital de Mahrati, a l’Índia. Els seus pares la van anar a recollir amb un any i mig. Un dels trets més
característics de la Mini, que en l’actualitat té tres anys, és la seva vitalitat: “A aquests nens els manca exclusivitat i afecte directe; els primers dies et xuclen tot el que poden, sents que et necessiten”, comenta el seu pare, en Xavier Boix, orgullós de la seva filla. L’Alba Shakty fa cinc mesos que va venir a viure a Sant Cugat, provinent del Nepal. El seu pare, Carles Brugaroles, diu que una de les característiques més destacables de Shakty, que en nepalès significa força, és que és molt dolça. En la seva educació intentaran no perdre de vista els seus orígens: “intentarem anar al Nepal perquè conegui les dues cultures”. Al setembre l’Alba, que té 14 mesos, començarà a anar a l’escola bressol. Casos diferents, però amb un objectiu comú: tenir un fill. Per a tots aquests pares i mares el procés ha estat lent i llarg. Han viscut moments tant tristos com alegres, però tots han assolit la seva fita. Una qüestió de convivència En menys de 24 hores l’infant viatja fins al país d’adopció, i el canvi és radical, ja que canvia la gent que l’envolta, l’idioma i els hàbits alimentaris. La primera setmana de convivència és especialment delicada tant per als pares com per als nens, que se senten estranys. En aquest període és normal que els infants estiguin tristos i fins i tot que arribin a tenir febre. Ploren a la nit perquè se senten sols, ja que a l’orfenat estan sempre en companyia d’altres infants. La segona setmana s’inicia un canvi, a poc a poc s’integren en la família i comencen a assimilar els aspectes de la seva nova vida, que evolucionarà fins a ser plena. // M. Sagalés i Mas
Adopcions que es disparen s calcula que només enguany hi haurà fins a 5.000 peticions d’adopció internacional d’infants. La creixent demanda d’infants estrangers respon a la dificultat que existeix per afillar un nen “nacional”. Les adopcions de Catalunya d’aquest any només han estat de 71 nens. Aquest fet es deu, segons la Federació d’Associacions per a l’Adopció (FADA), al fet que la legislació actual no defensa els interessos de les criatures. Els països dels quals provenen la majoria de les adopcions internacionals són en primer lloc, la Xina, amb un total de
E
332 adopcions, seguits de Rússia, amb 242 nens, i d’Etiòpia, amb 37 infants, que aquest any ha obert per primer cop les portes a aquest fenomen. Les edats més demandades per les adopcions es troben entre els 3 i els 13 anys. La FADA denuncia també l’alt cost de les adopcions internacionals, que moltes vegades arriben a uns 24.000 euros, i que Catalunya és l’única autonomia on es paguen uns 900 euros a una fundació privada per aconseguir l’informe psicosocial que determina si els futurs pares són aptes per adoptar. •
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
17
L’hotel de Can Sant Joan anuncia la seva construcció L’empresa MedGroup invertirà 9 milions d’euros en un hotel de 110 habitacions
Suspès el Sopar a la Fresca dels comerciants FRACÀS > L’associació Sant Cugat Comerç va suspendre dissabte a la nit el Sopar a la Fresca, que havia de tenir lloc per tercer any consecutiu amb motiu de la celebració de la diada de Sant Cugat. Els motius que van portar els comerciants a anul·lar l’acte són la manca de resposta per part dels ciutadans. Els dos últims dies Les edicions anteriors del Sopar a la Fresca havien aplegat al voltant de 500 persones a la plaça d’Octavià. Aquest any, però, hi ha hagut una caiguda de la participació dels santcugatencs i les santcugatenques en aquesta iniciativa, tot i la publicitat que s’havia fet de l’acte i els talonaris que s’havien repartit per les diferents botigues. Sant Cugat Comerç no entén què ha passat i la seva presidenta, M. Eulàlia Egea, explica que no es va adonar de res fins al moment de fer una previsió de gent que participaria en el sopar. Així, Egea assegura que “va ser llavors que vam veure que la xifra d’inscrits era zero”. Sant Cugat Comerç aclareix que “el fracàs de la convocatòria no té res a veure amb les negociacions per constituir la futura federació de comerciants”. La federació començarà a treballar oficialment com a tal a partir del mes de setembre. <
JORDI GARCIA
Terrenys de Can Sant Joan destinats a la construcció del nou hotel que promou MedGroup
EQUIPAMENTS>La promotora Hines ha acotat uns terrenys del futur parc de negocis que es farà a Can Sant Joan, on es construirà un hotel. L’empresa de desenvolupament immobiliari i oci MedGroup té previst invertir 9 milions d’euros en la construcció d’aquest equipament, que tindrà 110 habitacions i tots els serveis associats a un establiment d’aquestes característiques. L’hotel està pensat per a
empresaris i persones que viatgin per motius de negocis, tot i que la facilitat d’accés també permetrà que estigui obert a tot tipus de viatgers. En aquests terrenys és on abans hi havia prevista la construcció del complex d’oci Divèrsia, un projecte que es va aturar per l’oposició veïnal. L’hotel, que es dirà Express by Holiday Inn, oferirà diversos serveis addicionals als habituals d’allotjament, com ara sales i espais
Valldoreix té a punt 19 cursos per a l’octubre TALLERS>Ioga, esmaltació, teatre, ikebana... L’oferta de cursos i tallers que l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix impartirà el pròxim trimestre al Casal de Cultura és variada i presenta algunes novetats respecte a edicions anteriors. En total, el programa cultural oferirà 19 cursos i tallers, impartits durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Esperanto i videoaficionats Les principals novetats d’aquest trimestre són la incorporació de dos
nous cursos dedicats als videoaficionats i a l’aprenentatge d’esperanto, una llengua universal creada amb l’objectiu de facilitar l’entesa entre tots els pobles. Aquest curs, que impartirà Jaume Deltells, durarà quatre mesos i serà teòric i pràctic. Pel que fa al curs de videoaficionats, està adreçat a tots aquells que tenen càmera de vídeo domèstica i volen treure el màxim partit a aquesta eina creativa. Els participants al curs rebran classes teòriques sobre la imatge, les seqüències, el so, el muntatge i la càmera, i també tindran la
per a reunions de negocis i convencions d’empreses. Aquest és el tercer hotel que MedGroup instal·la a Catalunya després d’establiments similars a Molins de Rei i Montmeló. L’hotel podria funcionar l’any 2006. El projecte s’emmarca dins el parc de negocis previst en aquesta zona, on, a banda d’empreses, també hi ha previst de fer-hi una zona comercial i altres serveis comuns associats a l’activitat
empresarial. La promotora Hine és l’encarregada de promoure tota la zona, que ocupa uns terrenys entre l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a Can Sant Joan i l’autopista AP-7. L’objectiu d’aquest projecte és cobrir les necessitats d’un sector del mercat que en lloc d’ocupar plantes d’edificis, s’estima més disposar de centres corporatius propis, dins un entorn privilegiat com el que ofereix el polígon santcugatenc. <
possibilitat de posar en pràctica els coneixements adquirits, sota la supervisió d’Anton Veciana, professor del curs.
quals oscil·len entre els 30 i els 149 euros, ja és oberta i les places són limitades. <
Propostes amb bona acceptació A banda d’aquestes dues novetats, el programa també inclou altres propostes que ja han tingut una bona acollida entre els valldoreixencs en altres ocasions. Es tracta dels cursos i tallers de massatge i treball de peus, ikebana o art floral japonès, joieria artesanal, dibuix i pintura, grafologia, expressió i creativitat, teatre i ioga, entre altres. A més de les activitats adreçades als adults, el Casal de Cultura de Valldoreix organitza també cursos de teatre, dibuix i pintura, i expressió i creativitat per a nens i joves. La inscripció per als cursos, els preus dels
Delegació santcugatenca al Fòrum EVENTS > El Servei Dona Informació de l’Ajuntament ha convidat les regidores del consistori i diferents representants d’entitats de la ciutat a visitar el Fòrum de les Cultures a Barcelona amb motiu del diàleg Viure i conviure: Fòrum Mundial de les Dones. La delegació santcugatenca vol enfortir la difusió i formació de les polítiques d’igualtat parlant de la independència econòmica, la política, el poder, la pau o la cultura, des d’un punt de vista femení. <
SOCIETAT
18
Dijous, 29 de juliol del 2004
Valldoreix modifica el pressupost un mes després d’aprovar-lo
Festa ‘rotària’ dels clubs de Barcelona i Sant Cugat
ECONOMIA>El ple de Valldoreix
L’acte va ser un homenatge a la figura de Ramon Montaner
va aprovar, amb els tres vots en contra de CiU i un del PP, la modificació del pressupost en 192.319 euros un mes després d’aprovar-lo. L’equip de govern va haver de fer servir el vot de qualitat de la presidenta en faltar un vocal del govern i quedar empatada la votació a quatre vots per banda. Una part d’aquests diners són per al capítol de personal, amb 26.000 euros es fa una previsió de les hores extres de la Festa Major, i per fer front a una indemnització de 13.000 euros per a un treballador. El capítol de manteniment i consum de la piscina s’emporta 42.000 euros, mentre que 13.000 són per a l’escola bressol. 20.000 euros es destinaran a la senyalització viària i al Casal de Cultura a parts iguals, i uns 60.000 són per a la pista de gel per Nadal. Amb tot, l’EMD espera treure recursos per a l’entrada de la piscina i la pista de gel, la disminució del manteniment de vehicles, que ara són nous, i el romanent de tresoreria, entre altres previsions d’ingressos. L’oposició diu no Josep Maria Canals, del PP, va acusar el govern de “continuar amb la política de gastar sense mesura, fent molt de soroll amb activitats poc rendibles”. El vocal Joan Gaya va justi-
ficar que havien arribat factures del menjador escolar fora de termini i que “el concepte de rendibilitat en una administració pública no només és econòmica sinó social”. Per la seva banda, el portaveu de CiU, Marc Monells, va retreure haver de modificar el pressupost un mes després de la seva aprovació definitiva i que “en l’anàlisi global hi ha un increment del 5% de les despeses
La modificació del pressupost es va aprovar amb el vot de qualitat de la presidenta respecte al pressupost aprovat, destinada sobretot als recursos humans, despeses corrents i coses imprevistes”. La presidenta de l’EMD, Montserrat Turu, va dir que la modificació del pressupost “és una pràctica habitual en l’administració”, i va exemplificar les sis modificacions que ja porta Sant Cugat. Turu també va recordar que l’EMD té un milió de despeses mensuals “per culpa de la mala concessió feta a la piscina”. El vocal Joan Gaya va recalcar que les despeses més importants es destinen sobretot a actuacions que aporten beneficis socials. <
CEDIDA
Segon per l’esquerra, el nou president del Rotary Club de Barcelona/Les Corts, Jaume Pla
A la residència de la família Montaner Soldevila, a Bellaterra, es va organitzar dies enrere la cerimònia del canvi de collars del Rotary Club de Baracelona/Les Corts entre el president sortint Sal-
vador Tudela i el president entrant, el santcugatenc Jaume Pla Pladevall. A la festa van assistir els rotaris de Sant Cugat Jesús Ruiz, Jesús González i Anna Feliu. L’acte també va ser un homenatge a la figura de Ramon
Catalunya necessita 130 jutges per respondre a les necessitats actuals dels ciutadans
ARXIU
Uns detinguts arriben al jutjat de Rubí
SERVEIS>Catalunya necessita uns 130 jutges i magistrats més perquè l’administració de justícia
respongui a les necessitats dels ciutadans i s’adapti a les ràtios europees de jutges en funció dels
habitants. La comunitat catalana (segons dades del 2003) representa el 15,7% de la població espanyola i, en canvi, té un 14,9% dels jutges i magistrats que exerceixen a l’Estat espanyol. A aquest factor se li ha d’afegir que Catalunya és la sisena comunitat espanyola en quantitat de litigis. La mitjana espanyola de litigis per cada 10.000 habitants és de 154 i a Catalunya la xifra puja a 167. Catalunya compta amb 618 magistrats i jutges per a 492 òrgans judicials, cosa que representa un jutge per cada 10.848 habitants, mentre que la mitjana espanyola és d’un magistrat per cada 10.395 habitants i l’europea, d’un magistrat per cada 8.000 habitants. Les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) indiquen que Catalunya està per sota de la mitjana espanyola quant al nombre de magistrats i jutges per cada 100.000 habitants. La mitjana espanyola és de 9,58 jutges per cada 100.000 habi-
tants i la ràtio catalana és de 9,14, cosa que la converteix en la desena comunitat autònoma espanyola en proporció. Segons les anàlisis fetes pel Departament de Justícia, la ràtio acceptable a Catalunya seria la d’un jutge per cada 9.000 habitants. D’aquesta manera, la comunitat catalana necessitaria gairebé 130 jutges més per passar dels 618 actuals a 745, i això significaria un increment de 54 òrgans judicials més per passar dels 492 jutjats i tribunals actuals a 546 i evitar així que cap òrgan superés el mòdul acceptable d’assumptes fixat pel mateix Consell General del Poder Judicial. <
Montaner, un rotari molt destacat a Barcelona i Sant Cugat. Montaner també va ser un col·laborador de Premsa Local Sant Cugat, empresa editora d’EL DIARI DE SANT CUGAT, el TOT Sant Cugat i la revista Viari.
Programa per a joves sense estudis TERRASSA> El programa Outplacement escolar és una proposta educativa i laboral que vol donar una sortida socioprofessional als joves que manifesten dificultats per assolir l’ensenyança obligatòria. La CECOT aprofita la seva experiència en el camp de la formació i en el servei de borsa de treball per al desenvolupament del projecte d’outplacement escolar. La CECOT proposa el desenvolupament d’aquest projecte en un intent per donar una sortida socioprofessional als joves que manifesten dificultats per assolir l’etapa d’educació obligatòria, i també per a aquells que, tot i que han finalitzat aquesta fase formativa, no han aconseguit superar satisfactòriament l’ESO. <
Dijous, 29 de juliol del 2004
POLÍTICA
19
CiU i ERC volen mantenir el pacte fins al final de mandat La urbanització de Can Busquets, principal punt de desacord
GOVERN> “Can Busquets i
BALANÇ> ls caps de llista de CiU i ERC, l’alcalde Lluís Recoder i el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, van fer un balanç positiu del primer any del pacte de govern a l’Ajuntament de Sant Cugat que “ha donat estabilitat a la ciutat”, i es van mostrar confiats a mantenirlo durant tot el mandat. Amb tot, la urbanització de Can Busquets es presenta com a principal punt de desacord, ja que mentre Convergència defensa la urbanització com a millor forma per garantir la preservació, ERC és contrària a l’edificació de la zona i vol protegir l’espai natural. Els dos portaveus van treure importància a aquest fet i es van estimar més passar de puntetes sobre un tema que van posposant abordar sabent les grans diferències que els separen. Mentre Recoder es va mostrar confiat a arribar a acords, Pomar va advertir que “és un tema molt important per a ERC”. L’alcalde va recordar la qualitat del pacte perquè “volíem que fos per a tota la legislatura i calia tenir molt clar el programa d’actuació”, i va destacar que l’acord “ha garantit l’estabilitat del govern, que per a una ciutat és fonamental i més per a Sant Cugat, que és terriblement dinàmica amb una feina municipal molt intensa” i amb un govern municipal “que funciona”. Recoder també va dir que el govern d’a-
E
JORDI GARCIA
Eduard Pomar (ERC) i Lluís Recoder (CiU) van compareixer davant els mitjans de comunicació els 23 de juliom passat
quest mandat “ja té l’impuls d’un altre mandat que assumeix com a propis molts dels projectes que estaven avançant”. L’alcalde va remarcar que en aquest acord s’ha afegit la sensibilitat de dues forces nacionalistes que tenen Catalunya com a eix central de la seva actuació i “aquesta visió de país ha facilitat l’entesa amb una filosofia que impregna l’acció de govern d’una forma natural”. Contràriament al que diu l’oposició del poc pes que ERC té dins el govern, l’alcalde va dir que els republicans “han fet reorientar algunes accions en funció de les seves prioritats polítiques i als acords que hem arribat”. Recoder també va destacar que aquest diàleg i la voluntat d’entesa no només s’ha centrat entre els dos
grups sinó que “hem fet un esforç de diàleg amb la ciutadania i les entitats, hem fet esforços per aprofundir en la participació ciutadana
L’estabilitat al govern de la ciutat demostra, segons ERC, que el pacte de govern es va fer bé i el diàleg amb les altres forces polítiques del consistori” amb acords d’ampli consens com la construcció del nou ajuntament. També ERC Per la seva banda, el portaveu d’ERC, Eduard Pomar, va dir que el pacte de govern ha donat “esta-
El PSC alerta del “pas enrere”que pot representar un no a Europa CONGRÉS>El Partit dels Socialistes ha anunciat una “campanya activa” en favor del sí a la Constitució europea des de Sant Cugat, “en clara confrontació”amb CiU, que ha convertit la ciutat, segons els socialistes, en el “símbol convergent del no a la Constitució”, arran de l’últim congrés nacionalista, quan una esmena santcugatenca va provocar un congrés extraordinari per decidir la posició de CiU davant el referèndum europeu del mes de
ERC rebat un dels arguments de CiU sobre Can Busquets
febrer. El portaveu del grup municipal, Jordi Menéndez, va criticar els convergents santcugatencs per ser els artífexs del rebuig a la Constitució. Per això, va dir Menéndez, “nosaltres ens convertirem en el símbol del sí a Europa i el sí a la Constitució”. Tot i admetre que la Constitució “no és un tractat perfecte”, Menéndez considera que la carta “és un pas endavant indiscutible” en la construcció europea, que s’ha
fet “a base de petits passos endavant”. Menéndez alerta del “daltabaix” que representaria el rebuig a la Constitució i acusa els partidaris del no “de la paralització del procés europeu”. Pel que fa al reconeixement del català, principal escull del no convergent, els socialistes confien en un canvi europeu i amb el suport del govern espanyol a la resta de llengües de l’Estat, “una novetat radical a l’Espanya democràtica”, apunta
bilitat al govern de la ciutat”, fet que demostra que l’acord “es va fer bé” i ha permès l’acció municipal que en alguns aspectes ha tingut “gran repercussió per a la ciutat”. En aquest sentit, Pomar va destacar algunes de les seves prioritats com la modificació al 80-20% de les contribucions especials en la urbanització dels districtes, l’augment de la participació ciutadana amb la reforma del ROM i un pressupost específic per a cada districte, el suport al pla de l’habitatge públic amb barems més amplis, i l’impuls definitiu a les polítiques ambientals com la posada en marxa del Pla d’Acció de l’Agenda 21 i el parc rural de Torre Negra, dos temes previstos per a la tardor. // J.M.C. el primer secretari del PSC, Salvador Gausa. Per la seva banda, el president de CDC a Sant Cugat, Ramon Bonastre, va acusar el PSC “d’ingerència en l’organització d’altres partits”, va dir que recorda la trajectòria europeista de Convergència i demana que es respecti “el debat obert, democràtic i enriquidor” que s’ha obert de cara al congrés extraordinari que els nacionalistes celebraran a la tardor i que volen que es faci a Sant Cugat. Bonastre considera “políticament agosarat donar un xec en blanc a Europa” tot i que recorda que Josep Borrell és president europeu gràcies als vots del Partit Popular. Per Bonastre, “és fonamental defensar el català a Europa”.
Torre Negra no són comparables ni en extensió ni en nombre de propietaris”. El tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, ha fet aquesta afirmació, que posa en entredit un dels arguments esgrimits des de CiU a l’hora de defensar l’actual projecte de modificació del Pla General Metropolità, que inclou la urbanització de part del sector de Can Busquets. Així, l’alcalde, Lluís Recoder, ha assenyalat en més d’una ocasió, fent referència als costos derivats de la protecció de Torre Negra com a espai natural, que “el municipi no es pot endeutar més i assumir el que costaria protegir Can Busquets”. Des d’ERC, soci de govern de CiU i partit al qual pertany Pomar, es vol “tornar a l’esperit del Pla Director de la Floresta, de manera que es tiri endavant la modificació del PGM sense incloure el canvi de qualificació de sòl de Can Busquets que en permetria la urbanització”. Pomar, a més, va insistir que “no està gens clar que el propietari tingui drets indemnitzatoris sobre el terreny si no se’n programa la urbanització”. Pel que fa a la compra del terreny per part de l’Ajuntament, ERC recorda que “Can Busquets té molts menys metres2 que Torre Negra i el que s’hauria de pagar és el dret de sòl forestal, molt més barat que el sòl urbà”. ERC confia en la voluntat de diàleg per part de CiU, tot i que els republicans són conscients que “cap negociació resulta del tot satisfactòria perquè sempre hi ha d’haver concessions”. // E. A.
15 santcugatencs al congrés del PSC Els socialistes han fet un balanç positiu del congrés del PSC, en el qual han participat 15 santcugatencs. Entre les
El PSC diu sí a la Constitució europea, confiant en el futur reconeixement del català esmenes aprovades, destaquen el suport al municipalisme amb la creació d’un consell d’alcaldes a l’executiva format per candidats de ciutats de més de 75.000 habitants, en el qual Sant Cugat espera entrar en els pròxims anys. <
20
OPINIÓ
Dijous, 29 de juliol del 2004
EDITORIAL
TRIBUNA
Un parèntesi
Vianantitzar no és incompatible amb el transport públic
A
rriben els dies de merescut descans estival per als que puguin fer-lo, que esperem que en sigueu molts. Per combatre la xafogor d’aquests dies, res millor que baixar l’activitat física i psíquica i relaxarnos llegint, practicant activitats oblidades la resta de l’any, gaudir del mar, de la muntanya o de la ciutat, que, com sempre, quedarà mig buida i oberta a qui la vulgui aprofitar; places i carrers tranquils i sense soroll, la passejada a la fresca a les nits, la becaina a l’hora de la calda, el redescobriment constant de Collserola i, si ens volem remullar, tenim diverses opcions a les piscines municipals. També aquí es poden fer unes bones vacances sense cues ni quilòmetres, és qüestió de posar-s’hi i donar una nova perspectiva a les coses quotidianes. Diuen que les millors vacances són aquelles en què, sense fer res, notes el pas del temps, de les hores, fins i tot de l’avorriment. EL DIARI i el seu equip també fem una aturada per agafar renovades forces i explicar-vos, a partir del 2 de setembre, el que ha passat durant aquest agost. I mentre desperten la ciutat i la seva activitat, que no serà poca, amb el nou curs també es despertaran nous i vells temes. Al novembre, ja podrem passar per sota la plaça de l’estació amb cotxe. El misteriós túnel –l’únic que en coneixem és la boca, que a algú li pot recordar el del tren de la bruixa de la nostra infantesa– servirà per descongestionar part del trànsit que fa la circumval·lació al centre. Esperem que les seves dimensions amb l’entrada al pàrquing inclosa no quedin petites abans d’estrenar. L’autobús i el seu pas per la plaça sembla que continuarà portant cua, com també els actes incívics que dia sí dia també embruten la ciutat i el mobiliari. Caldrà emprendre accions contundents contra aquesta plaga que s’estén per tots els racons. La nova temporada també ens portarà una nova fesomia de la ciutat, que creix a l’altra banda del parc Central, i seguirà portant cua Can Busquets, la manca d’habitatge per als joves, el trànsit… Però fem un parèntesi i agafem aire per superar un curs que avui, per sort, queda lluny. Bones vacances! • EN SERVER I EN TITO
R
esposta al senyor Joan Fisas, exregidor del PSC.
Des de la meva responsabilitat en aquest Ajuntament voldria dir-li que estem completament d’acord en què volem que es potenciï l’ús del transport públic en un marc de convivència amb els vianants i per descomptat de seguretat, com vostè indica en el seu escrit. Ja no estem tan d’acord en l’afirmació que “potenciar el transport públic vulgui dir agrupar-lo en una única parada”. Per nosaltres, potenciar el transport públic vol dir oferir la millor localització de les parades i connexió amb la resta de serveis; vetllar pel compliment dels horaris i freqüències establertes; fer que la informació i la senyalització siguin prou clares per evitar confusions entre els ciutadans; incrementar el nombre de parades de cada línia o del nombre de línies; fer que l’autobús arribi a molts més llocs: centres industrials, polígons, etc. Per aconseguir tots aquests objectius és per al que treballem. És un fet obvi que l’estació de tren dels FGC (5 milions de viatges/any) està ubicada en un lloc cèntric i neuràlgic del nos-
tre municipi i que té tres vies d’accés que la circumden, formant un triangle que envolta la nova plaça. Ens sembla que aquesta realitat és del tot aprofitable per poder repartir els serveis al voltant d’aquesta plaça, garantint les mínimes molèsties per als veïns de la zona i la màxima seguretat per a tots els vianants i usuaris dels transports públics, que cada dia en són més.
“En cap fase del projecte d’arranjament de la plaça de Lluís Millet es va dir que seria totalment de vianants” Per una banda, a la via de pas de la plaça de Lluís Millet, i així es va pensar i explicar des del primer moment en el projecte d’arranjament de la plaça, està previst l’accés de les línies que tenen un sentit clarament urbà entorn del nucli. Per altra banda, el carrer Andana, utilitzat com a accés provisional per a tots els autobusos mentre duraven les obres de la plaça, molt pròxim també a l’estació i que, per tant, permet una fàcil connexió amb el tren, està previst d’utilitzar-lo per a les línies que tenen la seva
direcció cap a Mira-sol i fins i tot cap al barri de Sant Domènec-Colomer. Vostè deia en el seu escrit que “deixar la parada de totes les línies d’autobusos darrere l’estació, com ara, el poble ho agrairà”. Parlar en nom de tot el poble em sembla com a mínim agosarat. Són moltes les veus que no estan en absolut d’acord amb vostè, com ja va quedar clar en el darrer Ple Municipal, on es va tractar aquest tema. Només voldria recordar-li que en cap fase del projecte d’arranjament de la nova plaça de Lluís Millet es va dir que la plaça seria totalment per a vianants. El servei dels autobusos i taxis ja existia abans de la remodelació de la plaça i el nostre objectiu és trobar una disposició de tots aquests serveis que tant demanen els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat per garantir la seguretat i el servei de tots i per a tots. //
Mercè Conesa i Pagès Tinent d’alcalde de Territori de l’Ajuntament de Sant Cugat
CARTES DELS LECTORS CARTES Els textos tramesos a aquesta secció no han d’excedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autor haurà de signar i és imprescindible que hi consti el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de publicar els textos tramesos i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Quina seguretat tenim! Tinc la sort de viure a l’avinguda de Lluís Companys i Jover, xamfrà amb el carrer Solà. I per què dic això? Cada nit tenim una reunió de diferents individus que es dediquen a beure, a fer soroll, tirar pedres contra els senyals de trànsit com a diversió. I això dura
durant tot l’estiu fins a altes hores de la nit. Arran d’això, ens hem assabentat que només hi ha dues patrulles de policia municipal per cobrir tot el terme municipal de Sant Cugat. És a dir, Mira-sol, la Floresta, Valldoreix i Sant Cugat. En el millor dels casos, els efectius estan repartits, un vehicle per a tot Sant Cugat i un altre a la Floresta. A causa dels lamentables fets abans esmentats hem trucat diverses vegades a la policia local i, encara que ens han atès amb molta amabilitat, han vingut cada vegada en el moment en què han pogut (i això no vol dir immediatament). Malauradament, la policia no disposa d’autoritat per poder actuar; però serveixen com a dissuasió.
Així, la poca quantitat d’efectius policials de la població fa que jo hagi de suportar durant més estona aquestes persones indesitjables. Jo em pregunto què passarà el dia que realment necessiti la policia per a una veritable emergència en la qual hagin d’intervenir. ¿Quanta estona hauré d’esperar? ¿Quanta policia local tenim per a una població de més de 60.000 habitants? Seria bo que, a més de poder fer arribar aquesta carta a tots els santcugatencs, també pogués rebre contestació des de les autoritats polítiques. Antoni Cañellas Martos
Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA: Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.
OPINIÓ
Dijous, 29 de juliol del 2004
LA FRASE DE LA SETMANA:
21
“ El grau de sensibilització ha baixat perquè, per sort, no hi hagut cap més incendi com el de l’any 1994”
TRIBUNA
Eduard Pomar Tinent d’alcalde de Medi Ambient
L’OBSERVATORI
Sant Cugat, personatge històric ossèn Blai Blanquer té més raó que un sant. I mai millor dit, parlant de sants. Cal reconèixer que el nostre sant Cugat el tenim una mica abandonat. Organitzem un gran sarau amb el Mil·lenari, tot un any d’actes i festes commemoratives dels mil anys d’una butlla papal que confirmava les propietats del monestir i, per contra, deixem que la Parròquia de Sant Pere d’Octavià s’ocupi tota sola dels 1.700 anys del martiri i la mort d’un personatge històric tan rellevant, per a nosaltres, com és sant Cugat. Fins i tot la persona més atea ha d’admetre que la persona que va donar peu a la construcció del monestir i del poble, amb nom inclòs, es mereixeria un tracte una mica més deferent. “No és una commemoració laica”, poden objectar els més puristes del gremi d’agnòstics. Els mateixos que per Nadal i Reis, per cert, es deuen inflar de torrons i cava. I és que no cal barrejar naps amb cols. Prou esvalotada que està l’Església catalana, amb les decisions del Vaticà de trossejar i crear nous bisbats. Si abans l’Església catalana ja era plena de cares llargues i lamentacions, ara sembla un galliner on, vist des de fora, no saps si l’enrenou ve del fet que hi ha entrat una guineu, si hi ha massa galls, o és que va curt
M
de gallines. Anem a pams: l’Església catòlica no deixa de ser una institució regida per homes i, com a tal, suspecte de tots els mals, corrupcions i defectes que impregnen qualsevol altra organització jeràrquica. El que cap laic, però, amb dos dits de front no pot dubtar és que la creença religiosa, amb sants inclosos, és un camí vàlid de sublimació individual, una font d’esperança per a
“Nus davant del mirall continuarem preguntant-nos: D’on venim? Qui som?” molta gent i la base de moltes morals col·lectives que han fornit grans civilitzacions i brillants cultures al llarg de la història. Com també és ben cert que ha estat –i continua sent– el pretext per a tota mena de crims contra la humanitat. Sigui com sigui, i al marge de l’ús pervers i particular que alguns n’han fet, fan i faran en nom de la religió –com s’ha fet, es fa i es farà en nom del nacionalisme, la llibertat, la igualtat, l’internacionalisme, etc.–, la indefugible realitat, però, és que, nus davant del mirall, continuarem preguntant-nos allò tan clàssic de: D’on venim? Qui som? Cap a on anem? I si un
comença a pensar en les respostes a aquestes preguntes, d’entrada ja s’adona que, si més no, ja té la fortuna de comptar amb el propi nom i cognoms amb què els nostres pares ens van registrar i dotar d’identitat. Així com personatges de la història han dotat d’identitat i de nom pobles i nacions. Com és el cas de sant Cugat. Val la pena, per conèixer millor el nostre sant, llegir els dos fascicles que sobre ell ha reeditat la parròquia, així com el llibret amb cinc estudis i enfocaments diferents que, amb pròleg de Blai Blanquer, han escrit Joan Galtés, Josep Torné, Joan Bellavista, Climenty Rivera i Domènec Miquel. No l’aconsello gens, però, a aquella gent que, insensible del tot als 1.700 anys de la mort de sant Cugat, probablement se sentirien més còmodes si els municipis prescindissin de les collonades dels noms de sant i es limitessin a identif icar-se amb el referent infinitament més pràctic, operatiu i globalitzat del codi postal. O sigui que... bon estiu, gent del 08190! //
Xavier Escura i Dalmau Historiador
Martí Olaya Escriptor
Deures per a aquest estiu i ha un programa del 33 dre: es refereix als que sempre estan que m’agrada: Alexan- fent l’oposició... fins i tot contra dria. Fa algunes setmanes l’oposició. Semblaria que hi faig en Màrius Serra entrevis- broma. Però no del tot: tenim un tava una escriptora que idioma molt ric en expressions en havia tret un llibre on parla dels risc de perdre’s. Els deures per a néts, espero que amb més amor del l’estiu, doncs, serien intentar de que va posar en el dedicat al seu avi. captar-ne en el parlar de la gent Deu tenir les seves raons; però no fa autòctona dels pobles on passem les al cas. El que volia comentar és que vacances (“Ai-ui! Vés-li darrere, en acabar se li va que poc en sé demanar que di“Tenim un idioma molt ric res!”). gués una paraula. I Ara, si voleu, en va dir un parell acabem la dien expressions en risc que li agradaven, versió traduint de perdre’s” compostes de dos al castellà algumots: saltataulells, lletraferit... I na de les paraules compostes que he va afegir que, amb un amic, en van enunciat. Aquí en teniu unes quanarribar a comptar una trentena. Per tes: bocamoll/bocamojado, tastadistracció, sense ganes de sortir al miques/catapocos... Oi més! Si Guinness i –tot s’ha de dir– amb la sense ganes de molestar ningú atrigran ajuda d’algun diccionari, en buïm a persona coneguda algun vaig trobar una quarantena ben llar- penjament com els esmentats, ens ga. La majoria, adjectius: pocape- podem trencar de riure: pengimna, toca-son, caragirat, bocamoll, penjam, esgarriacries, panxaconfigaflor, cagamiques, llepafils, tas- tenta, garratibat... A mi, que me taolletes... Val a dir que alguna les dono d’investigador de la llenexpressió no és al diccionari. N’hi gua, em podeu dir mestretites o setha una, contra-contrari, que se la va ciències. Fins i tot lletraferitespiainventar Santiago Rusiñol i que és dimonis! Que no m’enfado. Bones més difícil d’explicar que d’enten- vacances!//
H
CARTES DELS LECTORS
Autobusos a la plaça Lluís Millet (Estació) es del principi de les obres, un cartell de l’Ajuntament instal·lat a l’esmentada plaça ens ha anat anunciant el projecte de les obres com a espai per a vianants. 3,5 milions de vianants que circulem per la plaça de l’Estació anualment hem patit amb intensitat i paciència la gran incomoditat de les obres, amb l’estímul de la compensació final, poder gaudir d’un espai gran per trobar-se, conversar tranquil·lament, prendre un refresc mentre les criatures (per als qui en porten) puguin campar lliurement, sense perills aparents, ni haver d’anar agafades de la mà constantment. Senyora Mercè Conesa (tinent d’alcalde), darrerament en les seves manifestacions als mitjans de comunicació, com aquell qui ens fa un gran regal, o una bona oferta, ens comuni-
D
ca als ciutadans que per la plaça Lluís Millet (Estació), hi passaran dues línies d’autobusos. O sigui, que amb el pas d’aquest trànsit ens queda limitada aquesta llibertat d’ús tan esperada. Senyora Conesa, ¿no poden deixar aquestes dues línies al carrer de l’Andana, com fins ara, juntament amb els altres autobusos, amb un servei unificat, totalment connectat amb l’estació? ¿I deixar que els ciutadans puguem gaudir plenament de la plaça? Escoltar la veu del poble, evitar perills previsibles que no haguem de lamentar són arguments prou vàlids per plantejar-se un lloable gir de timó.
Concepció Santolària i Arderiu Associació de Veïns Centre Estació
La mosca negra arriba a la Floresta Som molts els veïns afectats per aquest insecte. La majoria hem acabat als serveis d’urgències del nostre poble afectats per la picada d’aquesta mosca. És un insecte d’uns 5 mm, pot ser de diversos colors (vermella, negra, crema...). Les seves picades són com petites mossegades molt doloroses, ja que cursen amb inflamació (provocant edemes importants) i malestar. Els que anem a visitar-nos a l’hospital som tractats amb cortisona, antihistamínics, antibiòtics i fins i tot amb la vacuna del tètanus.
La Floresta és un medi ideal per a aquestes mosques: hi ha humitat, aigües netes (piscines), sistemes de reg, petits rierols... i, a més, és l’època en què es reprodueixen. Això no és un factor aïllat, ja que en el Tarragonès també s’hi han vist afectats, però ja hi han posat remei: han fumigat els pobles afectats i ha funcionat. Demanem a qui correspongui una solució a aquest problema tan molest i dolorós. Així que, si veieu la mosca búfala (també així anomenada), correu! Leonor Espejo
OPINIÓ
22
Canells d’or del nostre país stic disfrutant de la pau que em dóna viure a Las Lunas, de Coll Favà, on cada resident té el DNI que Déu li ha donat: un crac futboler com en Saviola, una parella d’acabats de casar en busca de la caseta adossada dels seus somnis, el jubilat de fa poc que comença una nova etapa de la seva vida i no renuncia cada dia a llevar-se a les set del matí per anar a supervisar que els seus fills porten la nau que ell capitanejava, la viuda que, amb set fills, els caps de setmana es quedava més sola que un mussol, i així tota una mostra de l’oasi català, entre ells un dels pocs tenistes que han tingut el privilegi de guanyar un trofeu tan important com el Roland Garros. L’altra nit la veu tan típica d’un dels nostres més famosos tenistes –Andrés Gimeno– difosa aquests últims anys com a comentarista de
E
les retransmissions d’aquest esport a la televisó, va deixar-me entendre d’una manera eufòrica que acabava de guanyar un trofeu organitzat pel Club de Golf de Sant Cugat, cosa que demostra un cop més que encara matenia viu el seu canell d’or. Fou aleshores que el meu cervell dur es posà a meditar un fet indiscutible, i molt més després del trist adéu de l’equip espanyol de futbol del trofeu europeu que va guanyar –amb majúscules–, l’EQUIP hel·lènic; i és que hem d’admetre que els jocs d’equip no funcionen en un país com el nostre, mostra evident d’una plurinacionalitat que no es vol reconèixer. Sols cal veure en el moment de la presentació dels equips i en ocasió de sonar els himnes nacionals el mutisme dels nostres onze jugadors.
Bones vacances! apropa el mes d’agost i segur que del que menys volen sentir a parlar és d’afers polítics. Però permeti’ns que fem unes petites reflexions A Sant Cugat, fa un any que es signà el pacte de govern entre CIU i ERC. Els màxims responsables de tots dos partits consideren positiu aquest període. Però aquesta valoració l’haurien de fer els ciutadans, no ells mateixos. No creiem que els santcugatencs valorin positivament la pujada dels impostos de tots, com l’IBI, mentre es redueixen els que només beneficien uns
S’
quants, com són les contribucions especials; l’abandonament a les famílies nombroses; la manca d’escoles bressol; la falta de residències per a la gent gran; la demora de les obres; la falta de serveis i d’infraestructures al districtes... i si la gestió s’ha caracteritzat per ajudar sols a uns quants, en l’àmbit més ideològic, també destaca la radicalització en els discursos d’aquestes dues formacions, que sovint obliden la pluralitat de la ciutat per la qual governen. Pel que fa a Catalunya, el tripartit ens sorprèn cada dia amb noves pro-
Aleshores, doncs: què és el que fa famós el nostre país en el camp de l’esport? La resposta a aquesta pregunta és ben clara: els canells. Fixeu-vos en els esports en què tenim els més alts resultats: tots ells són tributaris de tenir el do d’uns canells d’or. Tenis, bàsquet, handbol, golf, frontó, hoquei, billar, pingpong, i altres de menys famosos, com la petanca, són els esports en què podem tenir un cert orgull nacional; els altres hauran d’esperar que el nostre país s’adoni que han de ser les seleccions catalana, basca, andalusa, llevantina i altres les que demostrin que saben jugar com a equip, i no com a individualitats que, per molt que presumeixin de les seves habilitats, si no van tots a una continuaran recollint pobres resultats.// Jordi Garriga i Puig Col·laborador del Diari de Sant Cugat
postes, cada cop més increïbles, a més de continuar les contradiccions entre els representants dels tres partits. Ells encara no porten un any junts, però ja han tingut temps de demostrar-nos què son capaços de fer! Des de l’excursió del Sr. Carod Rovira fins al pagament d’un euro per les visites mèdiques, passant per les seleccions esportives catalanes i acabant per les discussions sobre el túnel de Bracons. I tot això, sense cap proposta coherent i que beneficiï el conjunt dels catalans.//
Berta Rodríguez Callao Presidenta del PP de Sant Cugat del Vallès
Dijous, 29 de juliol del 2004
EL CAMPANAR
Pere Vivó Exrector del Monestir
Sant Cugat: 1.700 anys ns adherim a la festa, remarcant alguns punts de l’acord entre historiadors: “Del màrtir en tenim poques dades, però de molta qualitat: un home, a les primeries del segle IV, regà la nostra terra amb la sang per testificar la fe en Crist. Per informar tothom que d’arreu del món visiti el Monestir entre tots hem disposat que al mig del claustre hi consti: La tradició que sant Cugat fou degollat a l’assentament romà d’Octavià i que hi rebé sepultura és només versemblant i els treballs arqueològics ni ho han confirmat ni ho han desmentit. Les dades que tenim són, si més no, suggestives. Al mig del claustre hi hagué una església amb un monument funerari adossat, datat del segle IV . Posteriorment, s’hi afegí l’absis visigòtic, segle VI, i és d’aquesta construcció la part del cancellum que s’ha trobat. Quan aquí s’aplegà la primera comunitat benedictina el Mones-
E
tir es dedicà a Sant Cugat, seguint el culte preexistent. Les successives ampliacions han estat sempre sota el seu patronatge. Des del segle VIII, s’afirma que es guarden les relíquies del màrtir, que a causa de la desamortització foren portades a Sant Cugat del Reg. El 1950 la ciutat feu recepció d’una petita relíquia que en procedia. Avui, la bella urna, al Museu Diocesà, les relíquies a Santa Maria del Mar, en una rèplica idèntica a la que la parròquia guarda la seva”. Que al claustre, d’alguna manera, reflecteixi tant de record, era una vella esperança, que veurem acomplerta gràcies a la tenacitat de Mn. Blai i a l’esperit de col·laboració de l’Ajuntament. Una pedra ens parlarà així. “A sant Cugat, màrtir de Crist, segle IV. Aquest indret honorà el seu martiri i les seves despulles. La seva memòria bastí l’església i el Monestir. Avui congrega confiat, el poble cristià”.//
CARTES DELS LECTORS
Moltes gràcies Quatre anys en són molts! I quatre anys són els que els Castellers de Sant Cugat hem trigat a aconseguir descarregar el tres de set aixecat per sota. I ho hem fet per Festa Major, i a Sant Cugat! Lluny queda l’any 2000, quan el vam aconseguir només carregar. Durant quatre anys molts de nosaltres hem tingut aquesta espineta clavada, i hem intentat sense sort de trobar el moment oportú per tornar-lo a intentar. La colla ha passat des d’aleshores per moments bons, però també per molts de no tan bons, que feien que l’objectiu de tornar a pensar en aquest castell quedava molt lluny. Aquest any es va tornar a plantejar treballar l’estructura. La
comissió tècnica primer, i la resta de la colla més tard, van començar a creure a poder fer-lo aquesta Festa Major. Moltes reunions planificant les alineacions més factibles, molts assajos fent provatures, molta més feina de la que sembla han fet els responsables tècnics des del mes de febrer. Gran part del mèrit és seu. Moltes gràcies. Moltes gràcies també a tot el gruix de la colla. A aquells castellers que han estat venint a tots els assajos, treballant amb intensitat i constància, tot i que en moltes ocasions no es podien fer totes les proves que hauríem volgut. Gràcies també a tots aquests castellers que ens anàveu dient que no podíeu passar per l’assaig però que vindríeu a donar-nos un cop de mà per aquesta diada, que havíem de comptar amb ells, i no ens
han fallat. El vostre suport és importantíssim. Per finalitzar, moltes gràcies també a tota la població de Sant Cugat, que no ens falla mai a les actuacions. Aquest castell també es vostre. Una plaça plena fa que els castellers se sentin més recolzats i disposats a donar-ho tot perquè els castells surtin perfectes. El vostre interès, la vostra passió i la vostra ajuda fa que els Castellers de Sant Cugat ens sentim molt il·lusionats d’actuar en una de les places de Catalunya que aplega més públic. Tot plegat fa que sigui un orgull actuar a Sant Cugat i de pertànyer als Castellers de Sant Cugat. Àlex Castellarnau i Marc Maymó Caps de Colla dels Castellers de Sant Cugat
Dictadura d’esquerres a Valldoreix Al·lucino amb el que la Sra. Montserrat Turu, presidenta de l’EMD de Valldoreix, escriu en contra de la Sra. Susanna Pellicer. En primer lloc, vull dir que mai havia vist que un alcalde de cap ciutat contestés una carta al director en una publicació i menys amb amenaces, com ella fa. No crec que la feina d’una presidenta sigui aquesta. Em sembla que la Sra. Turu o ha llegit massa novel·la de cavalleries o ha vist massa Salsa Rosa, perquè expressions com “ha atemptat contra la dignitat”, “ha perdut el respecte als ciutadans” o “restablir l’honor” són propis
d'aquest tipus de llibres i programes. En la carta a la qual ella fa referència, la Sra. Pellicer només constata un fet que va passar a l’últim ple de l’EMD, i és que el govern de la Sra. Turu va votar en contra d’una proposta per fer habitatge públic a Valldoreix. I ara sembla que tothom que pensi o escrigui de manera diferent a la Sra. Turu “menteix” i “atempta contra la dignitat dels valldoreixencs”. Qui atempta? Qui s’expressa o qui contesta amb amenaces aprofitant-se de la seva posició privilegiada?
Pilar García
Dijous, 29 de juliol del 2004
PUBLICITAT
23
Programació d’estiu JULIOL 2004
AGOST 2004
DE DILLUNS A DIVENDRES 08.00 h - Primera Plana (E. Castanyer) 09.00 h - Barra Lliure (magazín) (S. González) 12.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” 13.00 h - L’informatiu (M. Herrada) 13.30 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” 14.00 h - BPM 16.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” (C. Heredia) 19.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” (D. Villena) 21.00 h - BPM. Música al teu costat
DE DILLUNS A DIVENDRES 09.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” (J. Vallvé) 13.00 h - BPM 16.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” (J. Vallvé) 20.00 h - BPM. Música al teu costat
DISSABTE 09.00 h - Parlem-ne (gravat) 10.00 h - Azimut 13.00 h - BPM 16.00 h - Fórmula Musical (J. M. Alvira) 18.00 h - Botiga d’en Shylock (J. Alié) 20.00 h - BPM. Música al teu costat DIUMENGE 08.00 h - Missa 09.00 h - Crema Catalana (gravat) 10.00 h - Roda d’Amics (Pere Pahissa) 13.00 h - BPM 14.00 h - Tal com érem (J. M. Alvira) 16.00 h - Bon Rotllo (R. Iniesta) 19.00 h - Monogràfic Musical (I. Alcalde) 21.00 h - BPM. Música al teu costat
DISSABTE 10.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” (I. Alcalde / R. Iniesta) 14.00 h - BPM 17.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” (D. Villena) 20.00 h - BPM. Músical al teu costat DIUMENGE 10.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacances” (J. M. Alvira) 14.00 h - BPM 17.00 h - Fórmula Musical “Ober per vacances” (D. Villena) 20.00 h - BPB. Música al teu costat
24
SOCIETAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
La setmana en IMATGES Cinema i ciclisme Dijous 22 de juliol Membres de la Unió Ciclista Sant Cugat van participar la setmana passada, a la ciutat, amb la gravació de l’última pel·lícula de Ventura Pons, una producció que té Cayetana Guillén Cuervo entre els protagonistes principals. Els ciclistes no van voler desaprofitar l’ocasió per fer-se una fotografia amb l’actriu que, de grat, va fotografiar-se amb els santcugatencs per a la posteritat pels volts del restaurant Can Casas, a les Planes. Pel somriure dels rostres dels sis membres de l’associació esportiva local, aquesta és una fotografia que conservaran durant molt de temps i que exhibiran amb orgull davant les amistats i els coneguts. No és una imatge participant en el Tour de França, però no tothom pot presumir d’haver-se fotografiat amb una estrella del cel·luloide nacional. Ells, sí. Fotografia:JORDI GARCIA
Obres escolars, a tot drap Dimecres 28 de juliol De vegades,hi ha obres que es posen en marxa i després,sense saber ben bé com ni per què,s’eternitzen.A tall d’exemple, només cal fixar-se en el nou escorxador municipal que,després de molts mesos de treball,sembla que és a punt d’acabar-se.En canvi,i de manera menys habitual,també hi ha obres que triguen a començar,però que un cop en marxa,van a tot drap i s’acaben en un tres i no res. També d’aquest fenomen es pot trobar aquests dies un bon exemple a la ciutat: es tracta de la construcció de la novena i la desena escoles,a les zones de Can Mates i Vulpalleres.Fa molt pocs dies que els mòduls prefabricats que s’han d’utilitzar per aixecar l’estructura dels nous centres escolars van arribar a Sant Cugat i les zones on començaran a funcionar al setembre ja mostren aquest aspecte.Així és un gust fer obres. Fotografia:JORDI GARCIA
Dijous, 29 de juliol del 2004
SOCIETAT
25
Somriures i llàgrimes del pacte Divendres 23 de juliol Així de somrients es van mostrar l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder i el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Eduard Pomar, a l’hora de valorar el pacte de govern entre CiU i ERC subscrit fa un any. El somriure vol dir felicitat. Felicitat per com han anat les coses, que suposem que bé,
Sant Cugat, 1.700 anys després 24 i 25 de juliol La parròquia de Sant Pere d’Octavià es va posar de gala el cap de setmana per commemorar el 17è centenari del martiri de sant Cugat. Els actes van comptar amb la participació del nou bisbe del Vallès, Josep Àngel Sáiz, el bisbe de Girona, Carles Soler, i el rector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, Blai Blanquer, entre altres representants de la comunitat cristina de l’entorn. A més, també es va beneir la remodelada porta d’accés a l’església del monestir i el memorial de Sant Cugat que es va instal·lar al claustre. La foto recull just l’instant anterior a la benedicció. Fotografia:MONTSE SANT
tenint en compte l’aspecte relaxat i amical dels dos dirigents. Però també hi ha hagut llàgrimes. Llàgrimes per no posar-se d’acord amb què és millor per protegir Can Busquets. Per deixar per al futur un acord al qual ja s’hauria d’haver arribat. Recoder i Pomar no van plorar, només van passar de puntetes per la qüestió que els separa. I es van estimar més dedicar-se als somriures. Fotografia:JORDI GARCIA
26
CULTURA
Dijous, 29 de juliol del 2004
La 4a edició de Dansa a Sant Cugat té un 20% més de participants que l’any passat Un 30% dels alumnes són estrangers i un altre 30% provenen de la resta de l’Estat espanyol INTENSIU> a quarta edició de Dansa a Sant Cugat ha superat les xifres de participació previstes inicialment per l’organització. Un total de 270 alumnes, que suposen un 20% més de participants que l’any passat, s’han inscrit a l’stage, únic a Catalunya. La primera mostra inclosa dins dels actes del curs, a càrrec de la companyia École des Sables del Senegal, va tenir lloc dimarts al vespre i va sorprendre el públic sant-
L
El ‘ragga’, les danses africanes i la comèdia musical són les noves disciplines de l’‘stage’ cugatenc amb les danses típiques del país africà. D’altra banda, la plaça d’Octavià es convertirà demà al vespre, a partir de les 8, en l’escenari d’una mostra de les coreografies treballades pels alumnes durant el curs. Dansa a Sant Cugat, iniciativa organitzada per l’Escola Vàrium i Espai Serveis Educatius i Culturals amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, ha arribat a la ciutat per quart any consecutiu. Anna Sànchez, com a representant de
JORDI GARCIA
Les classes tenen lloc al Pavelló i al Teatre-Auditori principalment
l’Escola Vàrium, està convençuda que “aquest és l’any de la consolidació”. Una de les característiques de l’stage és la varietat de nivells i disciplines impartides, que aquest any s’ha ampliat encara més amb la introducció de classes de ragga, una variant
Schumann i Schubert centren el Curs de Lied MÚSICA> Un total de 10 duos de pianista i cantant, provinents del conjunt de l’Estat espanyol i de països com els Estats Units, Anglaterra o el Japó, han participat en l’última edició del Curs d’Interpretació
de Lied, que va tenir lloc la setmana passada a l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Un concert a càrrec dels alumnes va posar el punt final al seminari, que aquest any s’ha centrat en les obres
del hip-hop, danses africanes i comèdia musical. Projecció internacional Un dels objectius de Dansa a Sant Cugat és consolidar-se com un stage de dansa a escala internacional. La procedència dels alumnes fa que els
de Franz Schubert i Robert Schumann. Lied de la mà del mestre Rieger La novena edició del curs ha estat dedicada als cicles La bella molinera, de Schubert, per a homes, i Vida amorosa d’una dona, de Shumann, per a dones. La feina feta al llarg de la setmana sota la supervisió del mestre Wolfram Rieger va culminar amb el concert de diumenge. Segons Stephanie Pick, de
organitzadors es mostrin optimistes en aquest sentit. Així, Jordi Rosés, d’Espai Serveis Educatius i Culturals, explica que “estem molt contents perquè hi ha un 30% de participants internacionals i un altre 30% d’alumnes de la resta de l’Estat espanyol”.
Igualment, en aquesta edició s’ha volgut potenciar la participació dels més joves i s’han realitzat descomptes per als menors de 16 anys. Amb aquest mateix objectiu, Dansa a Sant Cugat s’ha inclòs per primera vegada dins de la programació del Viu l’Estiu per a joves. // E.A.
Joventuts Musicals d’Espanya i organitzadora del curs, “el concert ha estat preciós perquè s’ha pogut veure tot el treball realitzat durant el curs”. La cantant Soraya Almanza i la pianista Elisa Rapado han estat les guanyadores de la beca Masterclass que cada any s’atorga amb motiu de la celebració del curs. La beca ofereix la possibilitat que les guardonades assisteixin de nou al Curs d’Interpretació de Lied de forma
gratuïta i sense la necessitat de passar per les audicions prèvies. Joventuts Musicals té la intenció que el curs, que es va traslladar a la ciutat ara fa tres anys, se segueixi celebrant a la ciutat. “Estem molt contents amb la col·laboració que ens ofereix el Centre Cultural i, tot i que hi ha el problema de l’allotjament, les instal·lacions són immillorables i permeten que cada duo tingui un piano per poder practicar”. <
Dijous, 29 de juliol del 2004
PUBLICITAT
27
CULTURA
28
Dijous, 29 de juliol del 2004
Festival de música amb bona nota El cicle, dedicat a la música de cambra, tindrà continuïtat i s’obrirà a l’exterior CLAUSTRE > El Primer Festival de Música de Cambra, que ha omplert de música el claustre del Monestir durant els mesos de juny i juliol, va finalitzar divendres a la nit amb l’actuació del cor de cambra Lieder Càmera. Una mitjana de 200 espectadors han assistit a cadascun dels concerts programats, de manera que els organitzadors estan pensant ja en una segona edició del cicle, que buscaria més projecció fora de la ciutat. L’últim concert del festival, que va començar al punt de les 10 de la nit de divendres, va iniciar-se amb peces de compositors clàssics com Bruckner, Mendelssohn o Pizzeti. La segona part del recital, en canvi, es va centrar en temes populars com La gata i el belitre, La filadora o En Pere Gallerí. La Lieder Càmera, dirigida per Josep Vila, ha estat l’única formació sense cap vincle directe amb Sant Cugat convidada al festival. De cara al futur, en canvi, l’organització pretén obrir el cartell del cicle també a grups de fora del municipi. La tinenta d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, creu justament que “un dels temes que s’ha de tenir en compte de cara a les futures
ARXIU
El claustre ha estat un escenari immillorable per al Primer Festival de Música de Cambra
edicions és la possibilitat d’incorporar formacions de fora de la ciutat”. Un festival amb futur El Festival de Música de Cambra al Monestir de Sant Cugat, organitzat per l’Ajuntament amb la col·laboració del Museu de Sant Cugat i el patrocini de Deutsche Bank, va néixer amb la voluntat de
“donar a conèixer la riquesa de la música de cambra”, tal com explica la directora del cicle, Mariona Benet. L’èxit de la iniciativa, única a Catalunya i en el conjunt de l’Estat espanyol, fa que l’Ajuntament hagi anunciat ja “la voluntat de donar-li continuïtat de cara als pròxims anys”. Pel que fa a la procedència de grups i intèrprets, amb l’excepció
La col·lectiva de Firart fa parada a El Mesón EXPOSICIÓ > L’última exposició col·lectiva de Firart, La ciutat i els artistes, es va inaugurar dimarts al vespre al restaurant El Mesón de la plaça d’Octavià. Una quarantena d’artistes locals, membres tots ells del col·lectiu Firart, mostren la seva particular relació amb Sant Cugat mitjançant una gran diversitat de tècniques i estils. Dinamitzador de l’art de la ciutat El dinamitzador cultural Mesón Cultura, amb un marcat compromís amb vers l’art local des que va començar la seva activitat ara fa un any i mig aproximadament, porta de nou la tradicional mostra col·lectiva de Firart a l’emblemàtic restaurant de la plaça d’Octavià. L’exposició d’aquest 2004, que s’havia pogut veure prèviament a la Casa de Cultura, pretén posar de manifest la visió que
JORDI GARCIA
Les parets d’El Mesón acullen la Mostra Col·lectiva de Firart 2004
de la Lieder Càmera, Benet aclareix que “s’ha buscat gent de la nostra ciutat perquè tenim un gran planter de músics, professors i artistes reconeguts a escala internacional per la seva qualitat”. Benet, a més, insisteix que “s’han buscat instruments, formacions i estils innovadors dins la música de cambra”. A banda de la Lieder Càmera, han participat en el festival el
quintet Cordes Invisibles, que va engegar el cicle; el quartet de saxos Sax a Quatre; el duo de trompeta i piano compost per Jaume Fàbregas i Anna Cardona; el Trio De No & Pestalozzi & Isobe, amb la prestigiosa flautista santcugatenca Patrícia de No; el quintet de vent Harmonia; i l’Òpera de Cambra de Sant Cugat. <
tenen els artistes del lloc on viuen i treballen, a través d’una mirada plàstica pròpia. El Monestir centra l’interès de la majoria dels artistes de Firart, tant per la significació històrica i identitària que té el monument com per l’interès formal del seu perfil. La presidenta del col·lectiu, Imma Pueyo, entén aquesta elecció “perquè el Monestir és el monument més emblemàtic i simbòlic de la ciutat”. La mirada dels artistes també s’adreça al passat i al present de
la ciutat, representant les seves festes populars i la imatge de masies, carrers, places i paisatges que conformen l’entorn urbà, així com les sensacions personals desvetllades justament per aquest entorn. Segons Pueyo, la col·lectiva d’enguany “aferma el projecte artístic de l’entitat per la nombrosa participació i el nivell qualitatiu de les obres. A més, intensifica la nostra cultura i també el tradicional lema que la ciutat de Sant Cugat és una terra d’artistes”. <
CULTURA
Dijous, 29 de juliol del 2004
Els colors de l’estiu inunden l’Espai Gorina
ART A SANT CUGAT
29
per Domènec miquel
Un claustre viu a commemoració del 17è centenari de la mort de sant Cugat s’ha desenvolupat, en bona part, en el claustre del Monestir, no tant per les connotacions que pot tenir aquest espai per ell mateix, malgrat que també, com per trobar-s’hi les restes de l’antiga església paleocristiana que, fa 1.550 anys, més o menys, es va erigir en el seu honor. La crònica dels actes ja es troba en altres seccions d’aquest setmanari. El que voldríem assenyalar aquí és la significació simbòlica que el claustre té per als santcugatencs. Durant més de 600 anys fou un espai vital per a la comunitat monàstica, que tant acollia les funcions més bàsiques de la vida quotidiana, com aquelles més espirituals i elevades. A l’ala nord, els escolars rebien les seves lliçons, mentre que a la sud els monjos efectuaven les seves lectures i meditacions. Cada diumenge a la tarda, segons explica el Costumari, tots plegats sortien de l’església i el recorrien en processó. La seva importància era tal, que de la marxa dels monjos encara en diem exclaustració. Després, buidat del sentit primigeni, accessible a tots els ciutadans, l’hi hem atorgat valors monumentals. El claustre, en tant que actualment espai públic, té la capacitat per acollir manifestacions diverses, des de les més estrictament laiques fins a les purament religioses. La compatibilitat entre unes i altres ha d’estar basada en el respecte mutu. Si en nom de la cultura s’admeten interpretacions sarcàstiques de la seva història, amb més motiu s’han de poder-hi realitzar aquelles que enllacen amb antigues tradicions de les quals som hereus, com és la processó en ell de les relíquies del màrtir. El problema rau en la gestió que ha de conciliar les diferents actuacions. Dissolt el Patronat,
L
JORDI GARCIA
El pintor Jordi Tortosa es fa càrrec de la nova etapa de l’Espai Gorina
EXPOSICIÓ > L’Espai Gorina s’ha acomiadat de la temporada amb una exposició col·lectiva plena de llum i de color que es podrà veure de nou a partir del 15 d’agost fins al 15 de setembre. Els quadres del pintor i també galerista Jordi Tortosa s’exhibeixen al costat de l’obra de l’artista Meg, i s’ofereixen així dues visions de l’art que, tot i que clarament diferenciades, conviuen harmònicament en un mateix espai. Entre l’abstracció i la figuració L’artista local Jordi Tortosa, fill del pintor Joan Tortosa, es fa càrrec de l’Espai Gorina des de principis del mes de juny. La nova etapa de la galeria va iniciar-se amb una altra mostra col·lectiva, que pretenia reflectir la filosofia
Solucionada l’avaria tècnica a l’escenari del Teatre-Auditori L’avaria tècnica que es va detectar fa poques setmanes a la caixa escènica del Teatre-Auditori ha estat solucionada i l’equipament ha reprès el conjunt d’activitats que s’hi desenvolupen normalment. L’Orquestra Nacional de Càmera d’Andorra (ONCA), amb Gerard Claret com a violí concertino i Joaquín Achúcarro al piano, va utilitzar l’espai per als assajos previs a la seva actuació dins del 24è Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí, que va tenir lloc dissabte passat, i l’stage Dansa a Sant Cugat també utilitza les instal·lacions del Teatre-Auditori en algunes de les seves classes. <
Pou d’Art inicia una segona quinzena de tallers per a infants Pou d’Art ha engegat un segon torn de tallers d’estiu. La proposta d’aquest espai d’art per als nens i les nenes que participen en els seus tallers és un viat-
que ha de guiar l’espai d’art a partir d’ara i que també queda reflectida en aquesta última exposició.
Els quadres de Meg i Jordi Tortosa es podran veure de nou a l’Espai Gorina a partir del 15 d’agost Segons Tortosa, “la galeria pretén oferir una obra suggerent, a cavall entre l’abstracció i la figuració”. Jordi Tortosa, d’altra banda, assegura que “l’Espai Gorina donarà més oportunitats als pintors emergents”. El galerista està convençut que “a Sant Cugat li feia falta un espai que no només es dediqui als pintors consagrats”. < ge imaginari a través del qual realitzen diferents treballs de dibuix, pintura, fang i paper maixé. Al Sàhara, els joves artistes han pintat paisatges del desert i han fet cactus que s’han emportat a casa. A Egipte, han construït una piràmide amb passadissos secrets i un tresor. A Kenya, han fet un safari i han construït un animal i una càmera fotogràfica. Els infants també han viatjat a la Lluna amb un coet de paper maixé. Pou d’Art no atura aquest viatge el mes de juliol, i proposa més tallers per al mes d’agost i la primera quinzena de setembre. <
La ciutat acollirà un cicle de concerts per a joves a partir de la tardor L’àrea de Joventut de l’Ajuntament ha tancat un cicle de concerts per després de l’estiu. Aquest és el primer fruit d’un treball conjunt amb associacions i col·lectius joves i musicals. El pas següent serà perfilar, a partir de la tardor, la futura sala de concerts amb bucs d’assaig i un estudi de gravació, responent a una demanda històrica impulsada sobretot des de Dissidència Sònica. <
que era la taula de diàleg entre les parts implicades, la presència de l’exposició d’homenatge al nostre artista local de més fama internacional ha fet que la processó d’enguany és fes amb les torxes apagades, les quals sols van poder ser enceses al mig del pati central. Resulta curiós que un espai que sempre havia estat il·luminat per llànties d’oli
“Les antigues tradicions, al cap i a la fi, també són expressions culturals”
ESPAI PATROCINAT PER:
i ciris, ara s’hagi de recórrer en penombra, malgrat la singularitat de la celebració. Els llums elèctrics només es van encendre quan el seguici ja era dins l’església paleocristiana. En ocasions anteriors, quan convenia, s’havien desmuntat exposicions per permetre la celebració d’un acte, el que fos, i després s’havien tornat a muntar sense escarafalls de cap mena. Comença a ser hora que s’estableixin vertaders ponts de diàleg entre els que avui en tenen la gestió i la resta de parts implicades. Que els qui organitzin el pròxim centenari puguin seguir, per un dia, les antigues tradicions, que al cap i a la fi, també són una expressió cultural.•
CULTURA
30
Dijous, 29 de juliol del 2004
Celebració dels 1.700 anys del martiri de sant Cugat
El nou bisbe del Vallès,al Monestir de Sant Cugat
Tres actes diferents en el trascurs de dues jornades de festa
juliol, vigília de la festivitat de Sant Cugat, com a primer acte de les celebracions dels 1.700 anys del seu martiri, Josep Àngel Sáiz, nou bisbe del Vallès, en el primer acte com a bisbe del Vallès i encara abans de prendre possessió de la seva nova seu de Terrassa, va visitar el Monestir de Sant Cugat per beneir el remodelat cancell d’accés a l’interior de l’església i retre homenatge al màrtir sant Cugat, primer màrtir de l’Església de Barcelona. En la seva homilia va ressaltar que el cancell, més gran i més adient per facilitar l’entrada a l’església, és un símbol i l’expressió de la voluntat de l’Església –especialment de la nova diòcesi del Vallès i d’ell mateix com a bisbe i president de la comunitat cristiana del Vallès– d’eixamplar les portes espirituals per donar més acollida i servei a tots. Sobretot als més necessitats, als pobres, a la gent gran, als immigrants i molt especialment als joves, amb qui ell se sent molt especialment vinculat, ja que en el si de la conferència episcopal hi tenia un contacte especial. El bisbe Josep Àngel també va fer un esment molt especial a Sant Cugat, que havia estat un dels tres llocs en litigi per acollir la seu catedralícia, dient que la seva intenció era la de ser un bisbe que visités sovint les diferents esglésies de la seva diòcesi, però que especialment al Monestir de Sant Cugat volia sentir-se com a casa seva, ja que encara que la seu catedralícia era a Terrassa per raons històriques, se sentia molt especialment vinculat al Monestir. El bisbe va dir que el lema que ha escollit per al seu nou càrrec és Rema mar endins, fent referència a un passatge de l’Evangeli en què, després d’una nit de pesca fracassada, Jesús mana a Pere llançar-se al mar a pescar i Pere, en un acte de fe en la paraula de Crist, llança les xarxes i les treu plenes de peixos. “És el que crec que fa falta avui i el que intento transmetre en el meu ministeri: fe i conf iança en Déu”, va af irmar el bisbe Josep Àngel Sáiz.
MONESTIR >El dia 25 de juliol se celebra el Dia de Sant Cugat i aquest any s’ha commemorat el 17è centenari del martiri del sant. Amb aquest motiu, es van fer tres solemnes cerimònies de record al màrtir que va donar nom al Monestir i més tard a la nostra ciutat. La vigília, a les vuit, amb una nombrosa assistència de fidels, el bisbe del Vallès va presidir la benedicció del remodelat cancell i la missa acompanyada per una coral i un quintet de corda. A l’acabar, tots els assistents es van traslladar al claustre, on el Grup Mediterrània va ballar la Moxiganga, que és una representació ballada de la Passió de Crist. Després es va fer ofrena d’una corona de llorer amb cintes vermelles com a símbol del martiri a la plaça que l’Ajuntament ha instal·lat al mig de les restes de la basílica paleocristiana. Una llosa de pedra gravada recorda el màrtir El diumenge, diada de Sant Cugat,
MONTSE SAN
Un moment de la benedicció del memorial de Sant Cugat al claustre del Monestsir
la missa major va estar presidida per Carles Saler, nou bisbe de Girona i anterior bisbe auxiliar de Barcelona. Després de la missa, el bisbe i tots els assistents encapçalats per l’alcalde Lluís Recorder van anar fins al claustre, on el bisbe va beneir la llosa de pedra en memòria del màrtir i seguidament va fer ofrena d’una corona de llorer mentre la coral cantava l’Himne a Sant Cugat
i es resava la pregària de Sant Cugat de la litúrgia mossàrab del segle VII. El mateix diumenge a les vuit del vespre es va fer una altra celebració amb la trobada de representants de diverses comunitats cristianes de les nostres terres sota l’advocació de sant Cugat, en un peregrinatge simbòlic a les nostres arrels cristianes, i amb l’ofrena d’altres corones de llorer amb cintes verme-
lles, i es va pregar per la pau. La celebració en aquest cas va estar presidida per Sabastià Bardolet, abat emèrit de Montserrat, com a recordatori que el Monestir va ser durant 1.000 anys casa i seu d’una comunitat benedictina ufanosa i viva que va portar el Monestir a ser un dels centres de fe i de cultura més importants del nostre país i d’Europa. Montse Sant
Unes medalles recorden el martiri La Sala Rusiñol ha encarregat les peces CENTENARI>La Sala Rusiñol, adherint-se a la celebració del 17è centenari del martiri de sant Cugat, ha fet fondre unes medalles que reprodueixen dues claus de volta de l’església del Monestir. Així, a la cara de la moneda hi ha representada la imatge del martiri de Sant Cugat i, a l’anvers, la imatge de la dextera domini, o la mà dreta de Déu sobre la Creu, totes dues amb les corresponents inscripcions. La galeria, seguint el criteri de mossèn Blai Blanquer, rector de
la parròquia de Sant Pere d’Octavià, ha fet dues versions de la moneda: una, gravada en símil de bronze, de 70 mil·límetres de diàmetre, ha estat dissenyada per Frederic Cabanas i fosa a Trofeus del Vallès de Terrassa. L’altra, esculpida en plata de llei i amb una edició inicial de 50 peces, ha estat encarregada als tallers dels joiers i argenters Capdevila de Barcelona i dissenyada per Manel Capdevila i Coral. Les medalles es poden adquirir a la parròquia i a la Sala Rusiñol. <
JORDI GARCIA
Les medalles es poden adquirir a la parròquia i a la Sala Rusiñol
ESGLÉSIA > El dissabte 24 de
CULTURA
Dijous, 29 de juliol del 2004
CRÍTICA DE CINEMA Cloenda brillant
El Cor Aulos actua a la Festa del Renaixement
per Eduard Jener
TÍTOL: I FESTIVAL DE MÚSICA DE CAMBRA AL MONESTIR DE SANT CUGAT LIEDER CÀMERA, cor de cambra. DIRECTOR: Josep Vila i Casañas, Música d’Anton Bruckner, Felix Mendelssohn, Enric Morera, Ildebrando Pizzeti, Francis Poulenc, Manel Saderra Puigferrer, Josep Vila i Casañas i harmonitzacions de J. Cumella Ribó, Francesc Pujol, Josep Sancho Marraco i Xavier Sans. LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 23 de juliol mb el concert ofert pel cor de cambra Lieder Càmera, fundat a Sabadell fa 14 anys, arribava la cloenda d’aquest I Festival de Música de Cambra amb dues fites assolides plenament, que són l’assistència de públic i el bon nivell general dels participants que, en molts casos, són persones nascudes o vinculades a la ciutat. Aquestes consideracions les faig evidents per significar que cal, com es deia en la presentació del festival, que hi hagi una continuïtat perquè el marc i el contingut ho
A
HISTÒRIA DEL CÒMIC
31
mereixen i que, com un afegitó a la temporada habitual del Teatre-Auditori, que acaba amb la Festa Major, el mes de juliol permet pensar en una programació més àmplia que consideri aquestes dues característiques, qualitat i ubicació, per omplir unes nits propícies per al gaudi i el retrobament, que molta més gent del que potser es pensa espera tenir. Les dues parts del concert estaven perfectament diferenciades començant amb Due composizzioni corali d’Ildebrando Pizzeti, sobre poemes de Safo, obra composta el 1944 amb to elegíac, que van servir per crear un clima propici per part del grup coral. A continuació, Un soir de neige, una peça exquisida fruit del preciosisme gal de Francis Poulenc a partir de poemes de Paul Eluard. Després Ave Maria d’Anton Bruckner, una mostra definitiva de la qualitat del gran simfonista alemany, que el cor va expressar amb una contenció i força simultànies de gran nivell que encaixava en el marc físic del claustre singularment. Va tancar la primera part Frohlocket Wölker, una cançó de Felix Mendelssohn, bella melodia i riquesa harmònica que el conjunt de veus va oferir amb gràcia i delicadesa. La segona part estava estructurada per cançons populars catalanes harmonitzades per diferents autors i algunes d’autor reconegut, com la versió coral de la sardana Somni feta pel mateix Saderra Puigferrer, la immarcescible Sardana de les monges d’Enric Morera i una obra del director Josep Vila, Cançó a cau d’orella, de profunda sentimentalitat. La versió de La presó de Lleida, harmonitzada per Cumellas Ribó, que va tenir una col·laboració inesperada però eficaç de les campanes de l’església, va ser una definitiva mostra del nivell de qualitat assolit per Lieder Càmera rubricat pels aplaudiments inacabables del públic, que va suscitar tres bisos, inclòs la impactant versió de Noguera de la popular Baixant de la font del gat, fins una sortida de l’escenari progressiva mentre interpretaven El rossignol, final d’un concert memorable on va quedar clar el mestratge indiscutible de Josep Vila. •
ARXIU
El Cor Aulos posa veu a ‘El llibre vermell’ de la Companyia Elèctrica Dharma
TORTOSA > El Cor Aulos va actuar divendres passat a la 9a Festa del Renaixement de Tortosa, al Baix Ebre. La coral santcugatenca, dirigida per Jordi Piccorelli, va acompanyar una vegada més la Companyia Elèctrica Dharma en la seva versió de El llibre vermell de Montserrat. La pista poliesportiva del barri de Remolins, un recinte a l’aire lliure, es va convertir en l’escenari d’una actuació que combina la música i els cants compostos a finals del segle XIV amb les improvisacions contemporànies de
l’Elèctrica Dharma. Els focs d’artifici enlairats des del castell de la Suda, que coincidien per casualitat amb el concert, van donar un toc de color a la nit i van contribuir a deixar bocabadat el públic, que va ovacionar llargament els músics. Més de dos anys de relació La Companyia Elèctrica Dharma va enregistrar El llibre vermell fa un parell d’anys i, per a l’ocasió, va decidir envoltar-se del quartet Pell i Canyes i el Cor Aulos. L’Aulos, des d’aquell moment, ha realitzat més de 10 concerts amb la Dharma. <
per Jordi Frontons
‘Las 30 caras de Marilyn Monroe’, de Frederic Cabanas
Portada del llibre ‘Las 30 caras de Marilyn Monroe’, de Frederic Cabanas
L
a història dels còmics ja té un libre dedicat íntegrament a Marilyn Monroe.L’ha creat un dels seus mitòmans més coneguts per tots nosaltres,ja que va néixer a la nostra ciutat:Frederic Cabanas. Per què un pintor de gran prestigi deixa els pinzells i decideix realitzar un còmic? Respondre a aquesta pregunta ens dóna la perfecta excusa per poder definir el “llenguatge dels còmics”.Probablement,quan Frederic Cabanas va decidir unir les seves dues passions: la pintura i Marilyn Monroe, el primer que va pensar va ser pintar quadres amb el seu mite com a motiu.Però amb això no transmetia tot el que volia, que era explicar les escenes més importants que havia realitzat l’artista. Necessitava reproduir-les amb moviment i diàlegs.Per això va trobar en el còmic el mitjà més apropiat per a la seva finalitat.Un quadre és una obra estàtica,que transmet idees i sensacions,però que si tanca una història només la pot insinuar,deixant en mans de la imaginació arribar a ella.Un còmic té com a finalitat principal explicar històries.Per això utilitza un llenguatge propi,ja que el còmic,a més d’art,és també un mitjà de comunicació.La millor definició d’aquest mitjà seria indicar que es tracta de narrativa dibuixada. Sense entrar en gran profunditat sobre el seu llenguatge, és important constatar que, al ser imatges amb escenes i personatges en moviment, al que més s’assembla és al cinematogràfic. Enric Sió i Guido Crepax van ser immillorable exemple de llenguatge cinematogràfic utilitzat en els còmics. Per desenvolupar una història mitjançant dibuixos i diàlegs, en les diferents vinyetes s’utilitzen enquadraments de primers plans, plans mitjos i grans plans, picats, plans de detall, etc., és a dir, la gairebé totalitat dels mateixos del llenguatge del setè art.D’altra banda,per poder expressar els diàlegs necessaris per a la bona comprensió de la narració s’utilitzen els coneguts
bocadillos, on es tanca la part escrita.Als inicis de la narrativa dibuixada, els diàlegs s’escrivien a peu de pàgina, conjuntament amb una part de narració descriptiva. Els bocadillos van ser un avançament que van donar frescor i llibertat de disseny de les pàgines, sortint de la cotilla en què es trobaven fins aleshores.Frederic Cabanas, en el seu debut, no només utilitza destrament tots aquests recursos, sinó que,al descriure a les seves pàgines escenes cinematogràfiques, el cercle es tanca completament.A les trenta pel·lícules que va interpretar Marilyn Monroe els temps d’aparició i els tipus d’enquadrament de les diferents escenes han estat segurament la principal dificultat que deu haver trobat Frederic Cabanas per realitzar el seu projecte. L’ha resolt bé. En els primers films, en què l’aparició de Marilyn era brevíssima,la narració s’efectua en una sola pàgina,mentre que en els altres títols s’escullen les escenes més significatives i es desenvolupen en dues o tres pàgines. La tècnica que ha utilitzat el creador ha estat dibuix a llapis per ser passat posteriorment a tinta amb plumilla. El domini de l’autor en anatomia l’ha portat a la realització d’unes boniques imatges que fan honor al protagonista. D’altra banda, són destacables les aquarel·les que encapçalen totes les històries-pel·lícules, en les quals el pintor amb majúscules s’expressa amb soltesa i art en la seva màxima expressió. Per finalitzar, s’ha de deixar constància que si bé és freqüent el pas d’artistes creadors de còmic al món de la pintura i la il·lustració, és pràcticament nul el circuit invers. El gran cost de temps de treball i la deficient compensació econòmica al nostre país n’és la causa. Per això hem d’agrair a Frederic Cabanas el regal que ens ha fet, no només als admiradors de Marilyn, sinó a tots els seguidors d’aquest mitjà de comunicació, necessitat de grans creadors. •
CULTURA
32
Dijous, 29 de juliol del 2004
IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET
FENT SAFAREIG (i II)
E
questa setmana continuem fent safareig, tal com us anunciava la setmana passada, sobre el que queda dels safarejos de Can Villà i de com ho podem millorar. També em referiré a alguns exemples de conservació de safarejos a les veïnes poblacions de Caldes de Montbui i de Sabadell. Anem a pams. L’octubre de l’any 2001 l’artista Marina Caycedo va fer arribar una carta a l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, en la qual expressava el seu sentir i el de 150 artistes locals davant el projecte d’enderrocament dels safarejos de Can Villà. La carta deia: “Els safarejos de Sant Cugat i la casa de la família Puig, que ha estat el lloc on els veïns feien la bugada i on anaven a buscar aigua per beure quan la vila no en tenia de potable, són espais que no poden ser destruïts tenint-nos a nosaltres per espectadors passius”. D’altra banda, la Sra. M. Alba Cusó Puig, filla i néta de la família Puig, en una carta publicada al Tot Sant Cugat, deia: “Em sap molt de greu que treguin els safarejos, una de les poques coses que ens queden en aquest poble”, i afegia: “Per a nosaltres suposa perdre una part de les nostres arrels”. Tot i les signatures i cartes d’alguns santcugatencs, la casa dels safarejos es va enderrocar l’any 2002. Segons el consistori, es tractava d’un edifici no catalogat i es considerà tirar endavant la decisió per tal de dur a terme les obres d’obertura del carrer dels Safareigs fins al carrer Àngel Guimerà i així, descongestionar la zona de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. El mes de novembre de l’any 2001 (vegeu E L D IARI DE S ANT C UGAT , núm. 405, any VIII) el tinent d’alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, deia: “Nosaltres considerem que aquesta casa no està catalogada, que l’únic catalogat són els safarejos i que això és el que cal conservar”. Un cop enderrocada la casa dels Safareigs, es van aprofitar les peces utilitzades pròpiament per rentar i se n’ha mantingut una reproducció ben desafortunada. Ho explico: actualment, el que queda dels safarejos de Can Villà ofereix un aspecte que en cap moment ens fa pensar en el que havien estat i per a què havien servit. Ara mateix, el safareig fa de jardinera està ple
ARXIU
Imatge dels antics safarejos de Sant Cugat
de còdols i plantes. M’agradaria que el safareig s’omplís d’aigua i es protegís amb una estructura que en fes entenedora l’antiga utilitat. També suggereixo que es col·loqui un rètol explicatiu que recordi la memòria i les arrels d’un espai entranyable, necessari i ple de valors socials i humans. Des d’aquest modest escrit voldria homenatjar totes les dones rentadores i bugaderes de Sant Cugat que passaren moltes hores de fred, fent mans i mànigues per tenir la roba de la família neta i polida en aquest indret entranyable dels safarejos de Can Villà. També vull agrair l’esforç de moltes persones que han dedicat part del seu temps a escriure, reivindicar i reclamar la recuperació dels safarejos. Tots ells han demostrat molta sensibilitat pel que fa al nostre entorn urbà. En aquest sentit, em ve a la memòria una frase de l’escriptora Carmen Posadas que segurament us deixarà tranquils, amic lector, amiga lectora: “Cadascú ha de saber escollir les seves guerres, algunes només, perquè no podem lluitar contra totes”. Cadascú, ha de fer allò que sap fer, allò que vol fer. ¿Recordeu allò del granet de sorra? Aquesta, doncs, és una crida d’ànim
per fer alguna cosa per als altres, mai per desentendre’ns de res. ELS SAFAREJOS DE LES VEÏNES POBLACIONS DE SABADELL I CALDES DE MONTBUI A Caldes de Montbui, els safarejos públics tenien i tenen l’aigua calenta gràcies a l’aigua que brolla de les diverses fonts termals. L’aigua surt calenta perquè prové d’una falla tectònica que passa per la zona. Allà, la tradició de les bugaderes encara es manté fins al dia d’avui. Si us hi acosteu, encara podreu veure rentar algunes dones i sentireu el repicar de les pales mentre les dones fan safareig. El popular safareig de la Portalera es va construir al segle XIX i l’aigua que l’alimenta prové de la font del Lleó. Algunes dones de Caldes encara prefereixen rentar a mà algunes peces de roba tot i tenir la rentadora automàtica a casa. Diuen que continuen rentant la roba al safareig de la Portalera des de fa 50 anys perquè els fa gràcia, perquè l’aigua porta menys calç i perquè la roba els queda més neta i suau. Sembla un anunci dels que fan a la televisió, oi? A Caldes, l’aigua dels safarejos es buida cada dia, es neteja i
durant la nit s’omplen novament. Avui, la Portalera segueix sent un punt de referència per rentar la roba a mà i un lloc de trobada i fer safareig per a moltes dones de la població. Els safarejos públics de Sabadell es van construr l’any 1832. No fou fins al 1892 que l’Ajuntament decidí cobrir els dos safarejos públics de la ciutat: el vell, situat a la plaça de Gas i el nou, al carrer de la Font Nova. Avui, ens referirem al que fou rehabilitat l’any 1977: els safarejos de la Font Nova. Als safarejos hi havia una gran caldera per escalfar l’aigua i també un rellotge de paret al centre de la nau que anava molt bé per “no perdre el món de vista tot fent safareig”. Més endavant s’hi afegiren uns serveis sanitaris o comunes. Els safarejos de la Font Nova s’obrien cada dia de la setmana de dilluns a dissabte, des de les set del matí fins a la posta de sol. Moltes dones de Sabadell anaven a fer la bugada després de la jornada de treball a la fàbrica i de fer la feina de casa. Als safarejos de la Font Nova hi havia quatre piques: dues servien per ensabonar la roba i les altres dues per esbandir-la. Les persones que havien de rentar la roba d’alguna persona que patia alguna malaltia infecciosa disposava d’una pica a part per evitar encomanar la infecció. Als anys cinquanta, amb l’arribada de l’aigua corrent a la
majoria de cases, l’ús dels safarejos minvà. Els safarejos del carrer de la Font Nova es van rehabilitar l’any 1977 i, ara, és un espai que recorda “un temps en què l’aigua no era corrent, les dones anaven a fer la bugada als safarejos públics que hi havia distribuïts pels diferents barris de la ciutat”. Un altre safareig de Sabadell és el de la Creu Alta, que s’ha començat a rehabilitar enguany com a equipament cívic i espai d’exposicions, mantenint l’estructura i un recordatori de com eren els safarejos antigament. Malauradament, l’edifici dels safarejos públics del carrer Villà, 25, han desaparegut; es va enderrocar malgrat el prec de moltes persones que s’hi van oposar. Ara, l’únic record que queda d’aquell indret és el nom del carrer dels Safareigs i una mala reproducció del que eren, un tros més enllà. A mi m’hauria agradat que la memòria històrica dels nostres safarejos s’hagués mantingut tal com ho han fet a Caldes i a Sabadell i, així, poder transmetre aquesta realitat als escolars i als joves, que haurien de saber que rentar la roba no sempre ha estat cosa de les màquines automàtiques.
Rogeli Pedró i Fontanet rogelipedro@hotmail.com
PUBLICITAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
30 Divendres
8
21 h. Pl. de l’Om
10.30 h. Oficina de Turisme
12 h. Museu de Sant Cugat
Itinerari per la vila de Sant Cugat
Grau-Garriga. Obra recent
Cal fer reserva. Preu 7 euros. Durada 1 hora i mitja Org.: Ajuntament de Sant Cugat
Monestir i Casa Aymat.Visita guiada Org.: Ajuntament de Sant Cugat
Mostra de Dansa Sant Cugat
Mostra de Tallers Org.: Varium, Espai Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural, Diputació de Barcelona
Diumenge
33
15 Diumenge
12 h. Museu de Sant Cugat
Grau-Garriga. Obra recent 31 Dissabte
21 Dissabte
12 h. Museu de Sant Cugat
12 h. Museu de Sant Cugat
“Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot”
“Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot”
Monestir i Casa Aymat.Visita guiada Org.: Ajuntament de Sant Cugat 19 h. Pl. Augusta
Ballada de sardanes Visita teatralitzada. Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat
Visita teatralitzada. Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat
1 Diumenge
22 Diumenge
12 h. Museu de Sant Cugat
12 h. Museu de Sant Cugat
Grau-Garriga. Obra recent
Amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat
Monestir i Casa Aymat.Visita guiada Org.: Ajuntament de Sant Cugat
Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org l'Ajuntament de Sant Cugat no es fa càrrec de la responsabilitat dels actes publicats en aquesta agenda.
Grau-Garriga. Obra recent Monestir i Casa Aymat.Visita guiada Org.: Ajuntament de Sant Cugat
34
PUBLICITAT
Dijous, 29 de juliol del 2004
Dijous, 29 de juliol del 2004
ESPORTS
35
El Sant Cugat començarà la Lliga al camp del Ripollet Els vermell-i-negre s’estrenaran a Preferent l’11 o 12 de setembre
Delgado té la plantilla quasi tancada i l’equip local es presentarà el 9 de setembre amb el Poble Sec
FUTBOL > l Sant Cugat Esport FC s’estrenarà el cap de setmana de l’11 i 12 de setembre al campionat de Lliga de la temporada 2004/2005, a l’estadi del Ripollet FC, equip que aquesta campanya ha descendit de la Primera Divisió Catalana. Serà el debut del primer equip de l’entitat vermell-i-negre a la Regional Preferent, categoria on militarà després d’aconseguir l’ascens en l’última jornada al grup tercer de Primera Regional. En la primera volta, el Sant Cugat Esport FC visitarà els terrenys de joc del Ripollet, Sabadell Nord, Roses, Sallent, Vic, Olot, Mollet i Vilassar. Per contra, en aquesta primera meitat de Lliga rebrà a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà el Taradell, el Montcada, L’Escala, el Sant Cristòfol, el Cerdanyola de Mataró, el Tossa, el Martorell, el Cassà de la Selva i el Blanes. El conjunt santcugatenc fina-
pic Can Fatjó), Javi Rodríguez (Olímpic Can Fatjó), Ignasi (Can Parellada), Carlitos (Can Parellada), Sergi Rodrigo (Mercantil) i Álvaro de Pedro (Jábac Can Jofresa). Els davanters són Nando, Roque, Jordi Pujol. La pretemporada de l’equip local començarà el dimarts 10 d’agost, a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà. El tècnic vermell-i-negre creu que té una plantilla compensada: “Hi ha jugadors amb experiència a la categoria i joves amb projecció.
E
Estic satisfet amb la plantilla que tinc”. Durant la pretemporada, el tècnic té la intenció d’incorporar un parell de jugadors més, que podrien procedir del juvenil A d’aquesta temporada 2003/2004.
JORDI GARCIA
L’entrenador del Sant Cugat Esport FC, Manel Delgado, creu que té una plantilla compensada en totes les línies
litzarà el campionat, després de 34 jornades de competició, al terreny de joc del Blanes. Manel Delgado ha explicat a EL DIARI DE SANT CUGAT que “començar puntuant en els primers quatre partits de Lliga és molt important, tant per la classificació com per la moral de l’equip”. Del-
gado prefereix no marcar-se cap objectiu abans d’iniciar la campanya i prefereix definir-se “a finals de gener o a principis de febrer”. La plantilla, gairebé perfilada L’entrenador del primer equip, Manel Delgado, que dirigirà el Sant Cugat Esport FC per primera vega-
da, ja té definit el 90% de la seva plantilla. Els porters són: Sergio Abad, Marc Cabestany (Cerdanyola del Vallès) i Toni (Gavà). Els defenses són César Crespo, Juanito, Joan Garcia, Javi González, Toni Zamora i Vélez (Olímpic Can Fatjó). Els mitjos són Javi Méndez, Alberto Cortés, Jordi Boria (Olím-
Partits de pretemporada Delgado ja té planificat els partits de pretemporada que afrontarà el seu equip. Aquests són els següents: Vista Alegre-Sant Cugat (22 d’agost, 19 hores); UE Rubí-Sant Cugat (25 d’agost, 20.30 hores); Sant Cugat-Viladecans (28 d’agost, 20 hores); un triangular a Castellà (4 de setembre, 17 hores); Olesa de Montserrat-Sant Cugat (5 de setembre, 18 hores); Sant CugatPoble Sec (9 de setembre, 20 hores). El Sant Cugat Esport FC es presentarà oficialment davant l’afició en un partit amb el Poble Sec, de Primera Catalana, el 9 de setembre, a les 20 hores.// Àlex López
Un or,dues plates i dos bronzes de Caballero a l’estatal de natació
JORDI GARCIA
Melissa Caballero participarà per primera vegada en uns Jocs Olímpics
COMPETICIÓ > Melissa Caballero ha participat en l’última competició abans de prendre part amb la selecció espanyola de natació a l’agost als Jocs Olímpics d’Atenes, on participarà en les proves de 4x100 i 4x200 metres lliures. I ho ha fet amb un balanç d’una medalla d’or, dues de plata i dues de bronze. La nedadora de Sant Cugat va guanyar amb el seu club, el Club Natació Sabadell, la prova dels 4x200 (8 minuts, 21 segons, 74 centèsimes) en la 27a edició del Campionat d’Espanya Absolut d’Estiu de Natació (piscina llarga, de 50 metres). Caballero va ser segona en la prova dels 200 metres crol i tercera en els 4x100, també amb el seu club. En aquesta prova individual dels 200 metres, la component de la selecció espanyola va baixar la seva marca personal (2 minuts, 01 segons, 21 centèsimes)
i va registrar una nova marca (2 minuts, 00 segons, 80 centèsimes). Finalment, en la prova dels 200 metres esquena va cloure en la tercera plaça.
La integrant de la selecció espanyola participarà en els Jocs Olímpics, en les proves de 4x100 i 4x200 Per clubs, el Club Natació Sabadell va proclamar-se subcampió d’Espanya en categoria femenina, amb un total de 354,5 punts. Aquest nacional absolut de natació va tenir lloc entre el 21 i el 25 de juliol, a les Piscines Bernat Picornell de Barcelona. Melissa Caballero, al costat de l’equip espanyol de natació, estarà concentrada al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat fins
que comencin els Jocs Olímpics d’Atenes, a l’agost. Mario Caballero, campió al català El germà de Melissa Caballero, Mario Caballero, és també una de les joves promeses de la natació catalana. Ho va demostrar el cap de setmana passat a Sabadell, on va proclamar-se campió de Catalunya en categoria aleví masculí en la prova dels 100 metres braça amb un crono de 2 minuts, 16 segons, 90 centèsimes. També va participar en dues proves més: 100 metres papallona i els 200 estils. La millor classificació va ser en els 100 papallona, on va quedar vuitè. En aquesta prova va superar la seva marca personal, amb un temps d’1 minut i 12 segons. Caballero també va assegurar-se amb el seu club, el CN Sabadell, el Campionat de Catalunya per Clubs. //Àlex López
ESPORTS
36
Dijous, 29 de juliol del 2004
Vuit jugadores no segueixen al CV Sant Cugat de Llinàs Només continuen dues de les onze jugadores que van acabar la temporada passada VOLEIBOL > De les onze jugadores que van finalitzar la temporada passada al sènior A femení del Club Voleibol Sant Cugat, tan sols en podrien continuar un màxim de tres. Maria Bonafont i l’argentina Marcela Ré ja han arribat a un acord amb el club i signaran els pròxims dies el seu nou contracte. Per
Continuen Bonafont i Ré, mentre el club prova de contactar amb Beckert, a qui vol oferir la renovació la seva banda, el club prova de contactar des de fa setmanes amb la brasilera Patricia Beckert amb l’objectiu de proposar-li la renovació. El nou entrenador del CV Sant Cugat, Marc Llinàs, ha assegurat a EL DIARI DE SANT CUGAT que “sí que em preocupa que a falta de vint dies perquè l’equip iniciï la pretemporada no tinguem configurada la plantilla, però tal com han anat les coses, no volem córrer per fitxar qualsevol jugadora i volem anar a poc a poc”. El club ha confirmat les vuit jugadores que no seguiran a l’entitat. Són les catalanes Núria López, Núria Peruga, Maria Tortosa i Bàrbara Puiggalí; Beni Fernández, d’Oviedo; les argentines Bruna Tacola i Viviana Dominkó; i la nord-americana Lori Rittenhouse. A banda de Maria Bonafont i Marcela Ré, el CV Sant Cugat ja va assegurar-se fa unes setmanes la contractació de dues jugadores
EFRÉN MONTOYA
Beni Fernández, amb el dorsal número 13, i Núria Peruga, amb el dorsal número 6, han causat baixa al CV Sant Cugat
joves catalanes de 17 anys. Es tracta de la col·locadora Mariona Pauls i de Nerea Sánchez, que pot ocupar les demarcacions de central o oposada. Totes dues jugadores han format part aquesta campanya de la selecció juvenil espanyola. El club que presideix Carles Castro també ha establert negociacions amb les jugadores del Sagrat Cor Sarrià, Clàudia Carol i Irene Cabrera, que Marc Llinàs coneix molt bé ja que les entrenava la temporada passada a la Superlliga Femenina. El CV Sant Cugat també ha comunicat oficialment que Sergi
Urdangarín,amb els esportistes d’Atenes
CEDIDA
Iñaki Urdangarín conversa amb un grup de nedadors del CAR de Sant Cugat
Bosch, que la campanya anterior desenvolupava les funcions de director tècnic de la Federació Catalana de Voleibol, és el nou segon preparador de l’equip. El 16 d’agost, la pretemporada El dilluns 16 d’agost arrencarà la pretemporada per al primer equip del CV Sant Cugat. Llavors, el club té previst tenir a prova Brittanie Budinger, una jove jugadora nord-americana que juga en la posició de 4. El primer equip femení podria jugar un torneig amistós a Portugal la segona setmana de setembre,
CAR > Iñaki Urdangarín, vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol (COE); Rafel Niubó, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; i Rafael Blanco, director general d’esports del Consejo Superior de Deportes, van visitar dilluns els esportistes que el mes vinent participaran als Jocs Olímpics d’Atenes (Grècia) i estan enllestint la seva preparació al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Abans d’aquesta visita, va tenir lloc al CAR de Sant Cugat el Consell General d’aquesta instal·lació d’elit, amb l’assistència de membres del Consejo Superior de Deportes i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Les autoritats van finalitzar la visita amb un dinar al centre amb alguns dels esportistes que seran a Atenes. <
mentre que posteriorment podria jugar algun encontre amistós a Sant Cugat. El sènior A femení començarà la temporada el 25 de setembre rebent al nou pavelló municipal PAV-3 al Ciudad de Las Palmas. D’altra banda, la jugadora cadet del CV Sant Cugat, Mònica Martínez, ha finalitzat en quarta posició amb la selecció espanyola cadet al 8 Nacions Femení de Voleibol, competició que va jugar-se a Itàlia del 19 al 25 de juliol. En el partit pel tercer i quart lloc, Espanya va perdre amb Alemanya per 3 sets a 0. //Àlex López
Los Martínez s’imposen a Mas Gener TORNEIG > L’equip de Los Martínez, integrat per jugadors santcugatencs, és el nou campió de les 24 hores de Futbol Sala Masculí Mas Gener, campionat que enguany ha celebrat la seva vuitena edició i que compta amb l’organització del Club Esportiu Mas Gener. En la final d’aquesta competició d’estiu, Los Martínez van vèncer el campió de la darrera edició del torneig, el Miraka, integrat per una barreja de jugadors de l’Olimpyc Floresta FS i el CE Mas Gener, per 8 gols a 5. Amb aquesta primera posició, el conjunt de Los Martínez superen la quarta plaça assolida en l’edició del 2003. En el partit pel tercer i quart lloc, el Bar Casa Paco va guanyar el Transportes Moreno per 0 a 3. Més equips que l’any passat Si en l’última edició hi van jugar un total de vuit equips participants, el cap de setmana passat ho van fer deu, amb la presència de tres conjunts de Rubí i un de Montcada i Reixach. La classificació final de les VIII 24 hores de Futbol Sala Masculí Mas Gener va ser la següent: Los Martínez; Miraka; Bar Casa Paco (Rubí); Transportes Moreno (Rubí); Los Berberechos; CE Mas Gener; Bar Casa Tere (Rubí); Panreac (Montcada i Reixach); Veteranos i X-Men. L’organització va distingir Cadmo Bonache (Los Martínez) com al millor jugador del torneig; a Los Martínez com l’equip menys golejat i va lliurar un trofeu a l’esportivitat al conjunt del Panreac. Aquesta competició s’ha desenvolupat entre divendres a la tarda i dissabte a la nit a la pista municipal de Mas Gener. Aquesta ha estat també una de les activitats que s’emmarca dins la Festa Major de Mira-sol. <
ESPORTS
Dijous, 29 de juliol del 2004
Els atletes Rovira i Cascalló,al Míting de Mataró COMPETICIÓ > Els atletes santcugatencs Eloi Rovira, del FC Barcelona, i Oriol Cascalló, de l’Integra 2, han participat en l’onzena edició del Míting d’Atletisme Ciutat de Mataró, que va tenir lloc el 21 de juliol a l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró. Rovira va finalitzar en tercera plaça en la prova de llançament de pes, amb una marca de 16,39, i cinquè en la disciplina de disc (47,91 metres). Rovira prendrà part aquest cap de setmana al Campionat d’Espanya absolut, que es farà a la ciutat d’Almeria. Per la seva banda, Oriol Cascalló va millorar la seva marca personal en establir 9 minuts i 18 segons en la prova dels 3.000 obstacles. Cascalló també va competir diumenge en la primera edició del Memorial Miquel Consegal, que va celebrar-se a l’Estadi Serrahima, a Barcelona. El santcugatenc va finalitzar en la quarta plaça als 1.500 metres llisos masculí, amb un registre de 4 minuts 1 segon i 62 centèsimes. Amb aquestes dues competicions, l’atleta de Sant Cugat posa punt final a la temporada esportiva oficial i no tornarà a la competició fins al setembre. <
37
Esportistes locals d’elit,als Jocs Olímpics
Les activitats d’estiu de l’Ajuntament tenen èxit Hi participen un total de 1.685 joves de la ciutat ESTADES > L’Ajuntament de Sant Cugat, a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), ofereix cada estiu diferents activitats esportives per als joves del municipi. Algunes d’aquestes propostes són el Sicomotricampus, les Escoles Esportives, els Casals d’Hípica, el Campus de Formació Esportiva, l’Escola de Pàdel Infantil, Activitats Multiesportives per a Joves i casals als districtes de Valldoreix, la Floresta, Mira-sol i les Planes.
JORDI GARCIA
L’Hípica Sant Cugat acull també una de les activitats esportives d’estiu
Un 75% d’ocupació El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat va convocar divendres els mitjans de comunicació per destacar l’èxit d’aquests campus, que es desenvolupen els mesos de juny, juliol i setembre. “Mantenim un índex d’ocupació de
les activitats d’estiu del 75%, el mateix que els últims anys”. Entre totes les activitats que ofereix l’Ajuntament, un total de 1.685 joves de la ciutat ja han participat fins ara en alguna de les propostes. Aquesta primera valoració va
desenvolupar-se a les instal·lacions de l’Hípica Sant Cugat, l’única instal·lació no municipal que acull una activitat d’esports. La primera quinzena de setembre es repetiran alguna d’aquestes propstes, tot just abans que s’iniciï el curs escolar 2004-2005. <
COMPETICIÓ > Javier Saviola, jugador de futbol del FC Barcelona; els tenistes Tommy Robredo i Feliciano López; Xavier O’Callaghan, jugador d’handbol del FC Barcelona o la nedadora Melissa Caballero són alguns dels esportistes d’elit amb residència a Sant Cugat que participaran als Jocs Olímpics d’Atenes, a l’agost. Javier Saviola ha estat l’últim de tots aquests esportistes a ser convocat amb el seu país, Argentina, per jugar les Olimpíades. El davanter, que diumenge va perdre davant la selecció del Brasil la Copa Amèrica de futbol, no podrà acompanyar l’expedició del FC Barcelona en la seva gira pel continent asiàtic. El jugador santcugatenc d’hoquei herba Christian Wein, d’altra banda, no podrà defensar la selecció alemanya als Jocs Olímpics d’Atenes. Una inoportuna lesió l’ha obligat a perdre’s el que hauria estat la seva segona presència consecutiva en unes Olimpíades. Una ruptura fibrilar de fins a 18 centímetres al quàdriceps del peu dret ha obligat a darrera hora el seleccionador alemany a descartar la seva participació als jocs. <
ESPORTS
38
Dijous, 29 de juliol del 2004
El Golf Can Sant Joan ultima els actes del desè aniversari El 30 de setembre i l’1 d’octubre són les dues dates proposades per a la celebració INSTAL·LACIONS>El Golf Can Sant Joan, que enguany celebra el desè aniversari, ha preparat una inauguració oficial per a l’obertura del camp als divuit forats i també de la nova zona de pràctiques. Tots aquests actes tindran lloc o el dijous 30 de setembre o el divendres 1 d’octubre. Aquest equipament va posar en marxa els divuit forats el 2 de gener amb l’entrada en funcionament dels forats 13, 14, 15 i 16. El Golf Can Sant Joan, l’únic camp de golf públic de Catalunya, comptarà amb la presència de Severiano Ballesteros, golfista i dissenyador de camps de golf, que ara fa poc més de deu anys va ser el responsable de projectar el Golf Can Sant Joan, instal·lació que depèn de la Federació Catalana de Golf. Trajectory és l’empresa de Ballesteros que s’ha encarregat de modernitzar el camp. També es preveu que en aquesta festa del golf català hi siguin presents, entre altres personalitats, Rafel Niubó, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, així com també dels presidents de les federacions catalana i espanyola de golf. Aquesta inauguració oficial es preveia en un principi que tingués lloc la setmana del 21 al 27 de juny, però finalment la Federació Catala-
La UE Sant Cugat Tranes debutarà a la Lliga amb el Vilanova El sènior masculí de la secció de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat s’estrenarà al campionat de Lliga de Primera Catalana (grup primer) rebent el CE Vilanova i la Geltrú, segons el precalendari que ha fet públic la Federació Catalana de Bàsquet. Aquest enfrontament tindrà lloc el cap de setmana del 18 i 19 de setembre. La UE Sant Cugat tancarà la competició el cap de setmana del 8 i 9 de maig a la pista del Nelti-Asfe Sant Fruitós. Per la seva banda, el sènior femení de bàsquet de la UE Sant Cugat també debutarà a la Lliga com a equip local, però enfront el CB Seca-Comercial Urgell. La UE Sant Cugat Superverd militarà al grup primer de Segona Catalana. <
Andrea Buil,del CN Sant Cugat,segona al Circuit Juvenil d’Estiu Andrea Buil, jugadora del Club Natació Sant Cugat, s’ha adjudicat
EFRÉN MONTOYA
La nova zona de pràctiques, amb un total de 44 places, entrarà en funcionament al setembre
na de Golf ha preferit que sigui el 30 de setembre o l’1 d’octubre, quan se celebri aquest desè aniversari. Una nova zona de pràctiques Amb l’objectiu de millorar els seus serveis i facilitar l’aprenentatge d’aquest esport, el Golf Can Sant
Joan està aixecant una nova zona de pràctiques que entrarà en funcionament al mes de setembre. Aquest edifici té dues plantes amb capacitat per a 44 places, 22 en cada pis. Un pitch&putt de nou forats serà l’última novetat que presentarà
aquest camp de golf . Es preveu que el mes de setembre comencin les obres. Amb tot, el moviment de terres d’aquest nou equipament ja s’ha executat i és per això que amb molt poc temps aquest nou pitch&putt de nou forats podria estar enllestit. //Àlex López
el subcampionat en categoria aleví femení d’una de les proves puntuable per al Circuit Juvenil d’Estiu de tenis disputada a les instal·lacions del Club Deportiu Terrassa. En la final d’aquesta competició, que organitza la Federació Catalana de Tenis, Buil va perdre amb Sara Burinato, del Club de Tenis Barcino, de Barcelona. En semifinals, Buil va derrotar Georgina Campins, també jugadora del Club Natació Sant Cugat. <
Cebrián és tercer en el Campionat Fórmula Catalunya de Karts El pilot santcugatenc de kàrting David Cebrián ocupa la tercera posició en la classificació general en la categoria sènior després de la cinquena cursa del Campionat Fórmula Catalunya de Karts. Aquesta prova va dispitar-se dissabte a la nit al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. Cebrián és tercer amb 96 punts, a 15 punts de la segona posició i a 33 punts del primer lloc. En la categoria cadet, el santcugatenc Gessler Nardin és vuitè, amb un total de 23 punts. <
CEDIDA
Primer Torneig de l’Institut Autran GOLF > Els links del Club de Golf Sant Cugat han acollit la primera edició del Torneig de Golf Institut Autran. Els campions d’aquest certamen han estat els següents: la parella guanyadora en handicap inferior ha estat la integrada per Lluís Bruguera i Andrés Gimeno (44 punts); la parella que s’ha imposat en handicap superior ha estat la formada per Cristina Recasens i Antonio Nogué (47 punts); la parella vencedora en scratch ha estat la composta per Montse Artigas i Nina Gotos (36 punts). <
Pol Carulla debutarà a l’OK Lliga a Maçanet HOQUEI PATINS > Pol Carulla, jugador santcugatenc que defensa els colors del Patín Alcodiam, debutarà a l’OK Lliga el 3 d’octubre a la pista del Maçanet. L’Alcodiam s’estrenarà a la màxima categoria de l’hoquei patins estatal després d’ascendir aquesta temporada procedent de la Primera Estatal. L’Alcodiam acabarà la campanya a la pista del Voltregà. En la primera volta, l’Alcodiam visitarà les pistes del Maçanet, Vic, Vilanova, Blanes, Reus, Vila-seca i Tenerife. En aquesta primera etapa de la competició rebrà a la seva pista els següents equips: FC Barcelona, Lloret, Noia, Igualada, Vigo, Lleida, Liceo i Voltregà. Aquesta serà la quarta temporada consecutiva de Pol Carulla al Patín Alcodiam. Carulla serà, després de l’exporter Ramon Canalda, el segon santcugatenc que juga a l’OK Lliga. El defensa, de 23 anys, s’ha format en els equips de base del Patí Hoquei Club Sant Cugat i també ha jugat amb el primer equip masculí de l’entitat. <
Xaus marxa de vacances onzè al mundial MOTOCICLISME > Rubèn Xaus es manté en l’onzena plaça a la classificació general de pilots després d’acabar també onzè diumenge al Gran Premi de la Gran Bretanya, en la novena prova puntuable per al Campionat del Món de Motociclisme de Velocitat. El pilot de Sant Cugat va completar el circuit anglès de Donington Park, amb un total de 30 voltes (120.69 quilòmetres), amb un temps de 46 minuts 17 segons i 963 centèsimes. Xaus va creuar la meta a 47 segons i 490 milèsimes de l’italià Valentino Rossi (Yamaha), campió de la prova i líder del mundial. Vacances fins al 22 d’agost El Campionat del Món de Velocitat de MotoGP no es reprendrà fins al 22 d’agost, quan es disputarà la desena d’un total de setze curses. L’escenari serà el traçat de Brno i el campionat, el Gran Premi de la República Txeca. Després de la primera prova de la segona meitat de la temporada, Xaus es manté onzè, amb 46 punts, i continua tenint opcions de col·locar-se entre els deu millors pilots de la categoria reina en les pròximes curses. El santcugatenc és a només onze punts del novè lloc, que ocupa ara mateix l’italià Marco Melandri (Yamaha). L’integrant de l’equip Ducati d’Antín marxarà uns dies de vacances abans de tornar a la competició oficial. <
ESPORTS
Dijous, 29 de juliol del 2004
39
Preparació del Sabadell i el Sant Andreu a Coll Favà Els equips de la Segona Divisió B i Tercera Divisió es preparen a la ciutat
EFRÉN MONTOYA
Dissabte al matí, Coll Favà va acollir una de les sessions de la UE Sant Andreu
FUTBOL > Els primers equips del Centre d’Esports Sabadell, equip de la Segona Divisió B, i de la Unió Esportiva Sant Andreu, de la Tercera Divisió, s’entrenen aquests dies a la Zona Esportiva Municipal Coll Favà. Els dos equips han apostat per fer part de la pretemporada a la nostra ciutat, ja que als seus estadis s’estan fent obres de millora. En el cas de la UE Sant Andreu, aquesta és la primera vegada que s’exercita a Coll Favà, mentre que el CE Sabadell ja ha entrenat durant aquesta campanya en aquest equipament municipal. Xavier Cortés, regidor d’Esports de l’Ajuntament, ha destacat el fet que “dos clubs amb tradició del futbol català hagin escollit les nostres instal·lacions municipals per dur a terme la pretemporada”. <
JORDI GARCIA
Mònica Viñals és la nova responsable tècnica de la secció de rítmica
Viñals,nova tècnica del Club Muntanyenc RÍTMICA > L’entrenadora barcelonina Mònica Viñals és la nova responsable tècnica de la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat. Viñals substitueix en el càrrec la bielorussa Anna Baranova, que el club va cessar el 5 de juliol. Viñals dirigeix la secció des del 12 de juliol i té com a principals objectius “promocionar els conjunts, fer competir en individuals aquelles gimnastes que tinguin possibilitats i treballar molt la base”.
Aquesta entrenadora amb titulació nacional (nivell IV) i també jutge nacional vol que fins a tres conjunts del club surtin a competir al Campionat d’Espanya. La tècnica, de 30 anys, ha entrenat aquesta temporada l’Associació Gimnàstica Rítmica Catalunya amb gimnastes dels anys 1992 i 1993, i també el Club Gimnàstic Montgat i el club de gimnàstica rítmica de Sitges. Un dels millors resultats que ha obtingut és un subcampionat estatal al 2003 de conjunts en aleví. <
ESPORTS
40
Dijous, 29 de juliol del 2004
-Estic molt agraït a la UE Lleida. Ho he donat tot pel club. La UE Lleida s’ha portat molt bé amb mi. Tots els meus sentiments cap a l’entitat són d’estimació i d’afecte. En aquests set anys hi ha hagut molta gent que ha format part de la meva vida, a banda de la meva família, que és fonamental. Amb set anys m’he relacionat amb molta gent: el club, els companys d’equip, la ciutat, l’afició, la universitat...
Fran
Navarro Excapità de la Unió Esportiva Lleida
“És una decisió difícil d’encaixar”
-Com ha viscut l’ascens de la UE Lleida a Segona Divisió A?
Greus lesions han obligat el futbolista santcugatenc Fran Navarro a abandonar el futbol. El defensa central de 31 anys penja les botes després de set temporades a la UE Lleida i nou com a futbolista professional.
-Sembla que finalment les lesions l’han obligat a retirar-se del futbol. -Arran de l’última lesió que vaig patir a l’abril, una ruptura en els lligaments encreuats anteriors del genoll esquerre, vaig decidir plegar. L’última temporada he estat lesionat i de baixa des del mes de setembre... Aquesta lesió va significar realment un cop molt dur per mi. Després d’estar tot l’any intentant de recuperar-me, tornar a recaure i amb aquesta gravetat va ser molt fort. Aquest va ser el motiu pel qual vaig decidir penjar les botes. He rebut el suport de moltíssima gent...
-Les lesions l’han perjudicat moltíssim. -Aquests últims quatre anys han estat molt durs per les lesions. El 12 de gener del 2000 vaig patir la meva primera lesió greu –se’m va trencar el lligament encreuat anterior i lateral intern del genoll dret
en un partit de la Copa del Rei al camp de l’Eibar–, i des d’aquell dia tot han estat complicacions. He anat jugant, però ja no he tornat a ser el mateix jugador, no he tornat a tenir el mateix nivell que abans de la lesió. Va ser justament en un moment clau de la meva carrera esportiva. L’equip travessava un bon moment i jo també estava en un nivell molt bo. Aquella temporada era una bona campanya per poder fer un salt qualitatiu en la meva carrera com a futbolista. Aquesta primera lesió em va marcar molt. Vaig estar un any i mig de lluita constant fent la recuperació.
-Les lesions sempre són complicades. -Les recuperacions han estat molt difícils. Per als futbolistes són períodes molt complicats. Les recuperacions les he fet sol, al costat d’un fisioterapeuta. Després costa molt
FOTOGRAFIA: DIARI SEGRE
d’entrar a l’equip.
-Ha estat una decisió obligada, però també difícil d’encaixar. -Moltíssim. Hi ha moments en què veus molt clar que no pots continuar jugant a futbol. És molt dur tornar a recaure en una lesió i recuperarse’n. A mi el que m’agrada és jugar a futbol i el que volia era fer-ho. Però arriba un moment en què el millor era prendre aquesta decisió, i posar seny em sembla que era decidir no continuar.
-¿Quan s’operarà? -Encara no ho he decidit. Ja he passat dues vegades per la sala d’operacions i la veritat és que ara com ara no em ve gaire de gust tornar-hi a passar. I tenint en compte que no tornaré a jugar a futbol, encara em fa més mandra de pensar-hi. Puc fer vida normal i, de moment, prefereixo esperar.
-¿Si no hagués estat per les lesions, hagués continuat jugant a futbol? -Totalment. És la meva il·lusió i part molt important de la meva vida. A més, penso que jugant de defensa un futbolista pot allargar molt més la seva carrera esportiva. La meva intenció era continuar fins que el cos aguantés. Les lesions m’han obligat a deixar el futbol i ho he d’assumir així.
-¿Què farà ara? -Acabar els estudis d’INEF, fer el curs nacional d’entrenadors i entrenar algun equip de futbol base de l’Atlètic Segre de Lleida. Tampoc no descarto la possibilitat de continuar vinculat d’alguna manera a la UE Lleida.
-Set temporades a la UE Lleida, capità i un dels jugadors més importants a l’equip...
-Aconseguir l’ascens ha estat tota una festa. Me’n vaig molt content perquè era una espina clavada que tenia el fet d’haver descendit amb l’equip a Segona Divisió B. Poder marxar amb l’equip a la divisió de plata és una gran alegria i em dóna molta tranquil·litat. La ciutat ha donat tot el seu suport a l’equip. A Lleida tothom està convençut que la categoria que li correspon a la UE Lleida és la Segona Divisió A.
-Després de l’ascens l’equip va marxar una setmana al Carib. -Ha estat una experiència molt bona. Ens ho hem passat molt bé. Érem unes quaranta persones.
-Nou temporades al futbol professional. ¿Quin balanç en fa? -He fet el que m’ha agradat. És un món molt bonic que val la pena viure i conèixer. És una llàstima que no hagi pogut continuar molts anys més.
-Terrassa FC, UE Lleida i Nàstic de Tarragona. Tres equips catalans a la Segona Divisió A. -Està molt bé. Uns lluitaran per estar a dalt de la classificació i altres per no baixar, però espero que finalment els tres equips aconsegueixin els seus objectius. // Àlex López
Dijous, 29 de juliol del 2004
ECONOMIA
41
Bayer compra una part de Roche per liderar el sector farmacèutic
JORDI GARCIA
qual s’atribueix un centenar de morts i que ha costat a Bayer 500 milions d’euros en indemnitzacions. A l’agost del 2001 va ser retirat del mercat. La prioritat, doncs, deixen de ser els medicaments amb recepta. Aquests resulten més cars de produir, exigeixen més inversió en investigació científica i desenvolupament tecnològic. Per la seva banda, el grup farmacèutic Roche, amb seu a Sant Cugat, va confirmar que, amb la venda de Roche Consumer Health, la seva idea és concentrar-se en els medicaments de venda amb prescripció mèdica. Molt beneficiosa per als suïssos, l’operació ajudarà a equilibrar comptes segons fonts de l’empresa. El 2003 Roche ja va vendre la seva divisió de vitamines a la firma DSM.
indústira química a Europa davant l’augment d’altres competidors. El passat mes de novembre el fabricant d’Aspirina va anunciar la intenció de desprendre’s de les seves divisions de química i plàstics,una de les seves especialitats històriques. L’altre detonant del canvi va ser l’anomenat “escàndol Lipobay”, el medicament contra el colesterol al
Divisions a Europa Experts del sector pensen que la compra de divisions de medicaments sense recepta posa de manifest una estratègia molt meditada a llarg termini que suggereixen, de fet, que al sector farmacèutic europeu hi ha dos grans grups, la britànica GlaxoSmithKline i la francoalemanya Aventis. En el segon grup hi hauria Bayer, disposada a convertir-se en líder mundial. //
La farmacèutica alemanya aposta pels medicaments sense recepta INDÚSTRIA> ’empresa farmacèutica alemanya Bayer continua la seva transformació a fons per liderar el seu sector. Després de començar a desprendre’s de la seva activitat química, la companyia se centra ara en el negoci dels medicaments sense recepta i per això ha comprat la unitat d’aquests tipus de medicaments a l’empresa suïssa amb seu a Sant Cugat Roche. D’aquesta manera, l’empresa torna als seus orígens amb els medicaments que qualsevol ciutadà es pot administrar sense prescripció, com la popular i centenària aspirina. L’empresa amb seu a Leverkusen va anunciar la compra d’aquesta unitat de Roche. La nova companyia tindrà la seva seu a Basilea, Suïssa, i es convertirà en la tercera del sector, però la intenció és continuar comprant en aquesta especialitat per convertir-se en la primera companyia farmacèutica. Bayer ha pagat
L
Uns treballadors de la Roche a la seu santcugatenca de l’empresa suïssa
més del que s’esperava però també confia a augmentar els beneficis en una divisió de salut i convertir-se en una de les grans del sector. La nova empresa, pendent encara del vistiplau de les autoritats competents de l’UE, comercialitzarà marques com Aspirina, Alka-Seltzer, procedents de Bayer, o Redoxon, de Roche.
El preu de l’operació puja a uns 2.380 milions d’euros, un preu qualificat per l’empresa com a estratègic, no barat, basat a guanyar mercat. L’expansió en aquest sector va fer que Bayer perdés un 1,62% a la borsa i s’emmarca en el canvi de rumb imposat en els darrers anys. Aquest canvi va estar motivat, en primer lloc, per l’estancament de la
La immobiliària de Banc Sabadell farà pisos a Múrcia i Andalusia PROMOTORES>Landscape, la filial immobiliària de Banc Sabadell, entrarà en el segment residencial turístic amb la promoció de complexos a la costa mediterrània de Múrcia i Andalusia. La immobiliària està negociant la compra de sòl, segons va explicar el director general, Salvador Grané, en la presentació del pla estratègic 20042008. Durant aquest període, s’invertiran al voltant de 50 milions d’euros en el desenvolupament de resorts turístics, entre el 10% i el 15% del pressupost total. Landscape impulsa les seves promocions al 50% amb els seus socis del sector, entre els quals hi ha Espais, Vèrtix, Lar, Osuna, Habitat o Reyal. La filial del Banc Sabadell busca així diversificar el negoci de la promoció que fins ara estava centrat en la primera residència. Landscape s’ha marcat com a objectiu entregar mil habitatges anuals en aquest període.
Cinc anys d’història A més d’anunciar noves inversions, el director general va fer un repàs als cinc primers anys de la immobiliària i les seves perspectives de futur. La companyia comptava a finals de l’any passat amb
Landscape entrarà en el segment residencial turístic amb la promoció de segones residències uns actius valorats amb 1.316 milions d’euros. La divisió patrimonial representa el 32% d’aquesta xifra, mentre que la promoció representa un 38% dels actius i el 30% restant l’engloba l’àrea de gestió de sòl. Pel que fa a la superfície gestionada, la unitat de patrimoni, sobretot oficines i naus industrials, té prop de 335.000 metres quadrats
llogables, mentre que la superfície edificable, al 50% amb els socis, ha arribat als 858.000 metres quadrats, la qual cosa representa gairebé 9.000 habitatges. L’àrea de gestió de sòl disposa de 921.000 metres quadrats de sostre. Segons Landscape, els resultats del grup creixeran amb força el pròxim exercici. L’import net de la xifra de negoci augmentarà un 29% i se situarà en els 220 milions d’euros. El benefici després d’impostos serà de 18 milions, amb una pujada del 50%. L’aportació de Landscape al resultat de Banc Sabadell passarà dels 24 milions de l’exercici anterior als 36 milions d’aquest any. Dins del pla estratègic fins a l’any 2008, la immobiliària preveu un creixement dels seus actius, a prop del 25% en aquest període. A més, l’aportació als resultats de Banc Sabadell creixerà un 60%, per arribar fins als 56 milions d’euros. <
JORDI GARCIA
La seu santcugatenca del Banc Sabadell, visible des de la E-9
ECONOMIA
42
Dijous, 29 de juliol del 2004
Winterthur porta l’atenció telefònica a Sant Cugat
L’editorial Segundamano es fusiona amb Anuntis
L’asseguradora ven a Metrovacesa l’edifici de la Via Augusta per 25 milions d’euros
denc especialitzat en anuncis classif icats Trader Classif ied Media ha anunciat la fusió de la seva filial a Espanya i Llatinoamèrica, amb seu a Madrid, amb el grup Anuntis, ubicat a Sant Cugat del Vallès. Trader, que compta a Espanya amb la marca Segundamano, entre altres, ja va comprar l’any 2000 el 10% del grup santcugatenc Anuntis, propietari de les capçaleres Anuntis, Primeramà, Laboris, Vivendum.com, Autocompra.net i Laboris.net. Un cop realitzada la fusió, la nova companyia per a Espanya i Llatinoamèrica –concretament operarà a Argentina, Brasil, Colòmbia, Mèxic i Veneçuela– estarà participada en un 84% per Trader i en un 16% pels actuals accionistes d’Anuntis. “La nova empresa serà el negoci publicitari líder a Internet i suport paper en els sectors de motor, immobiliari i de treball”, segons ha manifestat David González, president execitiu d’Anuntis. L’operació es produeix dos mesos després que Trader obtingués el 60% del portal especialitzat en treball Infojobs. El grup té també les marques Coches.net, Mercado, Trajín i Fotocasa.es. Anuntis està ubicada al costat del centre territorial que TVE té a Catalunya, al polígon Can Sant Joan de Sant Cugat.<
ballaven a l’edifici venut han estat traslladats a la seu central de la companyia, a l’Illa Diagonal de la capital. Amb la venda de l’immoble i el trasllat de l’atenció telefònica a Sant Cugat, Winterthur segueix l’estratègia d’altres empreses del sector que aposten per treure la seva activitat de les grans ciutats. A més, el fet d’estar en un polígon d’oficines noves permetrà a la companyia
Winterthur segueix l’estratègia d’altres empreses que aposten per sortir de les grans ciutats
JORDI GARCIA
La seu santcugatenca de Winterthur a l’edifici del mig
TRASLLAT>L’empresa assegura-
25 milions d’euros
dora Winterthur trasllada a Sant Cugat el seu servei d’atenció telefònica i deixa el seu edifici de la Via Augusta de Barcelona. Ja fa unes quantes setmanes que l’empresa va traslladar al Vallès els 400 teleoperadors que treballaven a Barcelona a un complex d’oficines de Can Sant Joan, al polígon Sant Cugat Nord. Fonts del sector van dir que l’asseguradora ha llogat uns 4.300 metres quadrats a Colonial, participada per La Caixa en aquest polígon de Sant Cugat. A més, un petit grup dels treballadors que tre-
Winterthur ha venut el seu edifici d’oficines de la Via Augusta a Metrovacesa, que podria estar estudiant la possibilitat de reconvertir-lo en habitatges.Fonts del sector van dir que l’immoble està valorat en uns 25 milions d’euros. La compra permetrà a Metrovacesa potenciar la seva estratègia de creixement a Catalunya, on actualment ja compta amb 24 promocions d’habitatges a Barcelona i l’àrea metropolitana. L’edifici adquirit té uns 6.700 metres quadrats la majoria dels quals estaven ocupats per l’atenció
Recollida selectiva de mòbils Eroski
MEDI AMBIENT > La cadena
CEDIDA
Un contenidor de mòbils en un centre Eroski
telefònica de l’asseguradora, ara a Sant Cugat. L’asseguradora ja va vendre el desembre passat el conegut edifici de Francesc Macià i va començar a traslladar el personal i la seu social a l’Illa.Tot i que en principi l’asseguradora no es volia desprendre de l’edifici de la Via Augusta, sinó que pretenia llogar-lo, algunes ofertes com la de Metrovacesa van fer inclinar la balança dels seus responsables per vendre l’immoble i apostar per altres seus fora de Barcelona i amb un millor entorn, com és Sant Cugat. //
basca de supermercats Eroski ha començat aquesta setmana una campanya de recollida selectiva de telèfons mòbils amb els corresponents accessoris com ara carregadors, auriculars, kits mans lliures o bateries. Es preveu que cada establiment en recollirà uns 20 kg setmanals. Els consumidors trobaran als establiments que té Eroski a Catalunya uns dipòsits on deixar els mòbils i accessoris que posteriorment es portaran a Bilbao (Euskadi) en una planta en la qual el 90% dels elements recollits es poden reciclar a partir de l’extracció de plàstics, fibres i metalls. Es calcula que els usuaris canvien de mòbil cada dos anys de mitjana. La iniciativa d’Eroski compta amb el suport a l’Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions (Asimelec). <
comptar amb un nou sistema de telecomunicacions. Fonts immobiliàries van dir que la idea inicial de Winterthur va ser el de llogar l’edifici encara que finalment va optar per la venda després de rebre diverses ofertes de compra. En aquestes instal·lacions també hi tenia la seu social l’asseguradora Schweitz, adquirida per Winterthur l’any 1995. Desconcentració Amb la venda de l’immoble de la Via Augusta, Winterthur posa fi al procés de desconcentració de la seva activitat a la seu central de l’Illa Diagonal. El desembre va vendre el conegut i emblemàtic edifici que tenia a la plaça de Francesc Macià de Barcelona a una societat participada per l’empresària andorrana Maria Reig i Valentí Bascuña. Mesos abans, l’asseguradora va anar traslladant de forma progressiva el seu personal i la seu social de Francesc Macià a l’Illa. <
COMUNICACIÓ>El grup cana-
GUIA
Dijous, 29 de juliol del 2004
43
GUIA comercial ADVOCATS CASTAÑEDA ADVOCATS Plaça Barcelona, 6 Tel. 93 589 38 41 Fax: 93 589 16 86 EULÀLIA PINYOL M. Farrés, 15 A - lc D Tel. 93 674 44 69 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya 22 1r 2a Tel. 93 674 41 64 ISABEL FERRER Girona, 9, 4t 4a Tel. 93 589 54 51 JOSEFA TORTOSA P. St. Antoni, 12 Tel. 93 674 05 93 LL. GRIERA CABELLO Fsc. Moragas, 5, 3r 3a Tel. 93 674 44 94
ALIMENTACIÓ AIRES LATINOS Especialitats sudamericanes Montserrat 17-19 Tel. 93 675 65 02 SALUMS Llegums cuits, bacallà i conserves Sant Antoni, 50 Tel. 93 674 57 52
AL·LUMINI AL. GARRIGA Orient, 65, baixos Tel. 93 675 29 02 CRIST. AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21 FUSTERIA. D’AL. I PVC ST CUGAT De la Torre, 1 Tel. 93 674 15 02 MOYANO SL Mercé Rodoreda, 8 Tel. 93 675 20 51
ANIMALS DINO’S Avda. Can Graells, 9 Tel. 93 674 37 17 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05
ANTENES COLL FAVÀ SERVEIS Antenes, porters electrònics Avd. Fsc. Macià, 85 C Tel. 93 590 63 07
ARQUITECTES ARQUITECTURA I GESTIÓ MARTÍ FINET De la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65 BIU Arquitectura ecològica Dr. Murillo, 11, local A Tel. 93 590 64 00 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03 ESTUDI ARQ Villà, 12 Tel. 93 675 67 97 FUSTER I FREIXA La Mina, 17, L. B Tel. 93 675 18 35 JOAN ENRIC EJARQUE
Manel Farrés, 15 C Tel. 93 590 61 87 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d’Or, 2 Tel. 93 674 26 01 JORDI FRONTONS Colom, 8 Tel. 93 587 99 34 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a Tel. 93 209 73 26 608 49 45 19 Mª DEL MAR EJARQUE
De la Creu, 25 bx. Tel. 93 674 51 11 MO
Orient, 78-84. 4r 4a Tel. 93 675 49 50
ASSEGURANCES AGENCAT Manel Farrés, 85, C Tel. 93 675 00 17 J.G. ASSOCIATS Pl. Barcelona, 9 B Tel. 93 675 30 12
ASSESSORIES BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 F.R. ASSESSORS Fc. Moragas 3 ents 3a Tel. 93 590 10 79 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08 NOGUERA MARCET I ASSOCIATS Laboral, fiscal i jurídic Sta. Maria, 38, 2n 2a Tel. 93 589 51 00 R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab. Ptge Celler, s/n, dx 7 Tel. 93 589 08 70 RAMÍREZ-LAMBEA Plana Hospital, 6 esq. Tel. 93 589 37 15 SÁNCHEZ CRESPO Laboral, fiscal, comptable i jurídic Montserrat, 26 Tel. 93 589 79 23
AUTOESCOLES AUTOESC. MOLINS Villà, 1 Tel. 93 674 42 00 Tots els carnets EN MARXA Rosselló, 21, baixos Tel. 93 675 59 09
AUTOMÒBILS AUTOCOMARCA DEL VALLÈS Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 68 50 93 674 71 99 DELPHI Av. Cerdanyola, s/n Tel. 93 589 20 00 J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20 T.M.G. EXP. I VENDES Av. Ll. Companys, 36 Tel. 93 675 56 53 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 Tel /Fax 93 674 34 75
BALL ESCOLA DE BALLS DE SALÓ
Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 49 37 KOLIBRÍ Boutique del ball Anselm Clavé, 14 Tel. 93 675 48 40
BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiñol, 54 Tel. 93 674 06 490 CUGART Torrent Bomba, 14 Tel. 93 674 43 90 TOT ART CANDINI Cursos pintura i dec. Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3 Tel. 93 675 39 03
BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 Tel. 93 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 Tel. 93 589 17 57
CARNISSERIES SAGARRA Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60 Fsc. Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77 TUBAU La Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Torreblanca P. 1-6 i 1-7 Tel. 93 675 30 65 Mrct Pere San P. 104 Tel. 93 589 14 18 Passeig Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 93 674 57 47
CATIFES PAPIOL Venda i neteja Cánovas Castillo, 4 Tel. 93 674 65 00
CENTRES BRONZEJAT PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11
CENTRES PSÍQUICS TALLER J. MORAGAS Av. Villadelprat, 79 Tel. 93 674 50 48
CERÀMIQUES I BANYS CATALONIA CERÀMIC Ctra. Sant CugatCerdanyola, km 3 Tel. 93 580 15 00 DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FOAP Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 93 589 31 21 RIOMAR Avda. Catalunya, 19 Tel. 93 675 69 65 RODÓ Av. Rius i Taulet, 6 Tel. 93 689 82 80 VICAT 2 Camí Can Calder, 8 A Tel. 93 675 20 01
CERÀMICA ARTESANAL TRES AL TALLER
Taller propi Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07
CLUBS ESPORTS CLUB BELLATERRA Lluís de Ábalo, s/n Tel. 93 580 25 42 CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 Tel. 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT C. Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53
ELECTRÓNICA
AVENTURA
MONTOSA Rep. TV, vídeo, antenes, videoporters Montserrat, 33 Tel. 93 674 47 58 VALLS Rep. TV, vídeo, Hi-Fi Martorell, 6 Tel. 93 674 64 12
RIESGO AVENTURA Passatge Diputació, 9 Tel. 902 165 165 620 92 21 81
ELECTRODOMÈSTICS
COMPRAVENDA
CADIMA Torrent de la Bomba, 36-42, local 1 Tel. 93 589 00 74 TOBELLA Santiago Rusiñol, 49 Tel. 93 590 69 80
MER-K2 Rius i Taulet, 49-51 Tel. 93 675 60 21
EMPRESA DE SERVEIS
CONGELATS L’ILLA CONGELATS Mrct Pere San, P. 125 Tel. 93 589 38 06
CONSULTORIA DE DIRECCIÓ GLOBALMED Formació i asses. en gestió, qualitat total Ptge. Celler, 1 Tel. 609 262 848
COPISTERIES ARPALI Valldoreix, 45 Tel. 93 674 96 02 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 Tel. 93 589 74 42 COPY-GRAFIC Can Matas, 8 Tel. 93 675 36 53 OFINOVA Av. Ll. Companys, 18 Tel. 93 675 23 73
CONSTRUC. BELSCON XXI SA Cm Can Calders 10 belsconxxi@nexo.es Tel. 93 675 32 67
CRISTALLERIES SANT CUGAT Av. Ll. Companys, 29 Tel. 93 674 13 98
ECONOMISTES EMILI SAPENA Rosselló, 12, 2n 2a Tel. 93 590 13 96 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08
ELECTRICITAT CONELÈCTRIC DEL VALLÈS, SL Punt de servei FecsaEndesa Av. Cerdanyola, 26 bx Tel. 93 589 09 42 INSTAL·LACIONS JP Aigua i calefacció Jacint Verdaguer, 74 Tel. 93 675 19 39 i.j.puig@terra.es LA BOMBETA, SL Av. Catalunya, 3 Tel. 93 674 00 24 PUNTBAT ELECTRICITAT Camí del Colomer, 2 Tel. 93 674 68 06
ASTEL Contact center Ctra. Sant Cugat a Rubí, edifici Fórum Tel. 902 300 037 FACTOR RRHH Sta. Maria, 9, 1r 1a Tel. 93 6 75 67 00 G.A.P. Lluís Companys, 29 Tel. 93 589 72 08
ENGINYERIA APK GABINET D’ENGINYERIA Sabadell, 11, bx Tel. 93 675 10 08 INGENIERIA AP Villà, 12 Tel. 93 675 68 04
ENSENYAMENT ANTIQUA Restauració mobles Viñoles, 14 Tel. 93 675 53 07 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 4 Tel. 93 589 28 33 CENTRE D’ESTUDIS MUSICALS GYMEL Matrícula oberta Carme, 18 Tel. 93 583 65 79 ESCOLA THAU Vial Interpolar Tel. 93 589 81 08 ESFERA D’ART Arts plàst. i acadèmia Sant Ramon, 21 Tel. 93 675 91 44 KUMON Matemàtiques Camí del Colomer, 10 Tel. 93 674 65 58 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 Tel. 93 674 12 39
ESCULTURA MIQUEL CASAJUANA SALABERT “Cal Pere Mosso” Escultura i pintura La Torre, 8 (Monestir) Tel. 93 675 46 24
ESMOLATS VALLÈS Especialistes en eines de tall i esmolats Vic, 28, local 3 Tel. 93 675 41 23
ESPORTS
ESTANCS CAL CRISPIN Santiago Rusiñol, 23 Tel. 93 674 03 08 LA TABAQUERÍA Ll. Companys, 30-32 Tel. 93 675 04 05
ESTUDI DEC. I INTERIOR. SL DISSENY Villà, 12 Tel. 93 675 67 88 VERPLA, SL Martorell, 49-51 Tel. 93 583 68 87 YBARGÜENGOITIA ASOCIADOS Lluís Companys 1820, 7 Tel. 93 590 25 00
FERRETERIES EL PONT Girona, 3 Tel. 93 675 01 75 FERRETERIA ROS 2 de maig, 12 Tel. 93 674 37 64 PUNT CLAU Fsc. Macià, 52-56 Tel. 93 589 51 25
FISIOTERÀPIA CTRE. TERAPÈUTIC ST. CUGAT Sessions individuals, gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l. 2-3 (cant. escaletes) Tel. 93 589 22 85
FLORISTERIA FLORISTERIA EMMA Flors i plantes Rius i Taulet, 16 Tel. 93 674 70 45 MARINA COLL Art floral Av. Cerdanyola, 41 Tel. 93 674 86 84
FORNS EL FORN CENTRAL Degustació, pastes i entrepans Manel Farrés, 41 bx Tel. 93 589 67 17 FORN J. VALLS Elaboració pròpia Major, 24 Tel. 93 674 01 59 KROXAN Av. Catalunya, 15 Tel. 93 589 81 97 MIRA-SOL MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 Tel. 93 674 15 46
FOTO-VÍDEO CONTRALLUM Santiago Rusinyol, 42 Tel. 93 675 12 48 INTERFILM Rbla. Celler, 23 Tel. 93 587 84 27 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 Tel. 93 675 56 74
FRUITERIES FRUITERIA ÁNGEL Av. Catalunya, 8
Tel. 93 589 70 47
FUSTERIES FUST. EBENISTERIA Tel. 93 699 67 48 93 674 70 68 TOTA FUSTA 2 de maig, 9 Tel. 93 674 35 43 XERRIC FUSTERIA Xerric, 26 Tel. 93 674 05 88
GALERIES D’ART CANALS GALERIA D’ART C. de la Creu, 16 Tel. 93 675 49 02 ESPAI L. RIBAS Plaça Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76 POU D’ART Balmes, 35 Tel. 93 590 60 86 SALA RUSIÑOL Santiago Rusiñol Tel. 93 675 47 51
GELATS ARTESANS LA XIXONENCA Gelats i torrons artes. Major, 29 Tel. 93 675 25 86 Xerric, 30 Tel. 93 674 13 48 Gelats i torrons artesans, s. cafeteria PINGÜÍ TROPICAL Plaça Octavià, 2 Tel. 93 674 58 84
GIMNASOSESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Crist Treballador, s/n Tel. 93 674 14 53 DIR SANT CUGAT Ctra. de Rubí, 76-78 Tel. 901 30 40 30 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 Tel. 93 674 61 72 GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavé, 20 Tel. 93 590 82 79 RUNNING VALLÈS Can Matas, 2 local Tel. 93 589 86 31 ST CUGAT ESPORTS Pl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 674 98 62
GRÀFIQUES GRÀFIQUES ARIS Castellví, 19 Tel. 93 675 32 66
HAMBURGUESES MC DONALD’S Ctre Cial. St. Cugat Tel. 93 674 46 54
DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 Tel. 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Sant Ramon, 4 Obert dissabte tarda Tel. 93 675 59 53
HÍPIQUES
HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 Tel. 93 674 11 40
HOSTESES MARKET DEVELOP. AZAFATAS Y REL. PÚBLICAS Solsona, 3 esc. A 1r 2a Tel. 93 589 58 60 667 536 665
IDIOMES DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27 SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 Tel. 93 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 Tel. 93 675 22 01 WAY-IN Idiomes-Traduccions Rius i Taulet, 2 pral. Tel. 93 674 82 15
IMMOBILIÀRIES ARENASAN Endavallada, 21 bx Tel. 93 589 45 66 KSA Av. Lluís Companys, 8 Tel. 93 587 89 90 93 589 26 43 FINCAS SANT CUGAT Abogado-API Doctor Murillo, 14 Tel. 93 674 08 97 INICIATIVES S.C. Vic, 28, 2n 1a Tel. 93 675 10 10 CASTELLVÍ Rius i Taulet, 4 Tel. 93 674 12 41 93 674 13 66 FINCAS OCCIDENTE API Castillejos, 31 Tel. 93 675 18 48 G.I.P.E. Sant Bonaventura, 5 Tel. 93 589 03 43 699 08 86 17 SACA FINQUES Valldoreix, 60 Tel. 93 674 67 15 93 589 33 68 ORGAN Plaça Octavià, 7 Tel. 93 674 32 08 IMDESA Plaça Octavià, 8 Tel. 93 675 43 02 93 674 57 04 STILO API Villà, 1 - local 8 (entrada per Dr. Murillo, 21) Tel. 93 674 88 01 LOOK & FIND Valldoreix, 35 Tel. 93 544 28 29 MULTICASA Rambla del Celler, 2 Tel. 93 589 00 66 CASAS-CASAS I G. Av. Lluís Companys, 22 Tel. 93 674 14 91 93 674 14 97 DOING IT Rbla. Mn. Cinto Verdaguer, 19 (Valldoreix) Tel. 93 590 03 79
LEÓN TOMÁS Sant Medir, 35 Tel. 93 589 49 44 RIVER IMMOB. & SERVICE Plaça Octavià, 4 Tel. 93 589 54 54 93 674 84 03 FINQUES GIRONELLA Plana de l’Hospital, 10 Tel. 93 674 72 54 IMMARBA, S.A. Av. Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 77 76 93 589 42 05
IMPRENTA IMPRENTA SANT CUGAT Pça. Barcelona ,4 Tel. 93 675 51 01 PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14
BOTÀNIA Jardins, terrasses, dissenys de prof. Tel. 93 675 61 16 649 094 100 GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 Tel. 93 674 36 94 OBSJARDÍ Camí del Colomer, 12 Tel. 93 589 49 71 SON JARDÍ Serveis de jardineria Lleida, 1 Tel. 93 674 07 80
JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 Tel. 93 674 15 32 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89
JOIERIES INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 Tel. 93 590 80 60 AREA SOFTWARE Girona, 17 Tel. 93 583 69 07 OLA INTERNET Avda. Catalunya, 20 Tel. 607 85 63 93 SIGNUS SERVEIS INFORMÀTICS Instal·lació, reparació, manteniment, seguretat Tel. 93 589 19 68 www.signus.info WED TIME Pg. Francesc Macià, 87, local 2 Tel. 93 583 67 94
AMBAR Castillejos, 33 Tel. 93 675 62 95 Joieria-rellotgeria, taller propi ANNA FUSET Santiago Rusiñol, 45 Tel. 93 589 50 72 MIREIA’S Valldoreix, 33 Tel. 93 674 99 40 TONI LOZANO JOIER ARTESÀ Taller propi Xerric, 27-29 Tel. 93 674 94 24 TRES AL TALLER Joieria artesanal, taller Anselm Clavé, 9 Tel. 93 674 78 07
LOTERIES INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L. Mn. C. Verdaguer, 18 Tel. 93 589 26 38 FOAP Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03 MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 Tel. 93 674 60 58 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91
INSTITUTS DE BELLESA CENTRE D’ESTÈTICA DONNA Depilacions làser i massatges c/ Major, 36, 1 Tel. 93 675 52 54 Mª ÀNGELS Pça. Dr. Galtés, 8 2a 4a Tel. 93 589 89 48 MASAJES A 1000 Centre d’estètica Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PAYTUBÍ Can Matas, 2 Tel. 93 675 50 11 QUIROS Valldoreix, 76 bis Tel. 93 589 07 06 RBV Fsc Moragas, 25 Tel. 93 675 58 55
JARDINERIES
ADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 A Tel. 93 589 47 42 ADMIN. NÚM. 2 Major, 33 Tel. 93 674 01 74
LLAMINADURES SEC I DOLÇ Fruits secs, caramels i llaminadures Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53
LLANES CASA DE LES LLANES Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91
LLAR D’AVIS LA FLORESTA Pearson, 36 Tel. 93 589 78 00 LES PLANES Tel. 93 675 51 05 MIRA-SOL Victòria, 48 Tel. 93 589 20 18
LLAR D’INFANTS JARDÍ D’INFANTS L’ALBA Carme, 40-42 Tel. 93 674 86 99 LA MAINADA Castellví, 23 Tel. 93 674 81 52
LLIBRERIES ALEXANDRIA
GUIA
44
Dijous, 29 de juliol del 2004
GUÍA comercial Villà, 10 Tel. 93 675 32 01 EL CELLER DE LLIBRES Rbla del Celler, 25 Tel. 93 674 96 59 HEMERY Tot en esoterisme, llibres, mineral, música Sant Antoni, 1 Tel. 93 589 43 87 L’AMIC IMAGINARI Rius i Taulet, 13 Tel. 93 589 36 32 LLIBRERIA PAIDEIA Santiago Rusiñol, 40 Tel. 93 674 03 14
Major, 3 Tel. 93 674 01 38 MERCERIA LOLA Dr. Murillo, 4 Tel. 93 675 59 42
MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 Tel. 93 590 26 80 SANT CUGAT EXPRESS SL Plana Hospital, 32 Tel. 93 589 68 28
MOBLES I DECORACIÓ
ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 Tel. 93 589 19 31 CRISTALERIA AUGUSTA SL Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21
CARRÉ MOBLES Fsc. Moragas, 33 Tel. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusiñol, 37 Major, 6 Tel. 93 589 22 32 EGA MOBLES Cánovas del Castillo, 2 Tel. 93 589 00 14 GRUPO LOBER Lluís Companys, 40 Tel. 93 589 50 50 INDUBRUC Mobles de jardí Av. Ragull, 9-19 Tel. 93 589 00 23 JORDI FLORENSA INTERIORES Lluís Companys, 23 Tel. 93 674 88 42 LA GARRIGA VERDA Av. Rius i Taulet, 120 Tel. 93 544 24 11 LA MOYENNE Santiago Rusiñol, 15 Tel. 93 674 53 54 LETTO Moble juvenil Pça. Dr. Galtés, 7 Tel. 93 674 58 51
MATERIAL CONST.
MODA-CONFECCIÓ
MAT. RIOMAR SL C/ 1, 61 - Can Barata Tel. 93 588 02 49
ALLEGRO BIG SIZE Totes les talles grans Vic, 28 Tel. 93 590 11 22 ANDAGUA Av. Catalunya, 18 Tel. 93 583 60 17 BENETTON Santa Maria, 21 Tel. 93 674 85 02
LUDOTEQUES CASAL FAMILIAR ELS PEIXETS Casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa Estapé, 37, baixos Tel. 93 583 68 39 ESPIRAL Villà, 22 Tel. 93 589 21 15 RIALLES Sant Medir, 14 Tel. 93 674 67 38 SCOOTY LUDIC Xerric, 8 B Tel. 93 590 61 89
MARBRES MÁRMOLES ST CUGAT Can Fatjó AuronsCampoamor, 12 - N. 3 Tel. 93 675 51 08
MARCS
MERCERIES LA MERCERIA Plaça Pere San, 7 Tel. 93 674 05 24 LA PERLA
BLUE MOON Major, 16 Tel. 93 675 02 67 Valldoreix, 43 Tel. 93 589 43 55 CAMPMANY Valldoreix, 16 Tel. 93 674 14 82 CASA DE LES LLANES Totes les talles Castillejos, 17 Tel. 93 674 64 91 LA MODISTA Plana Hospital 3-5 L. 6 Tel. 93 589 86 69 MARIAN Sabadell, 1 / Pça. Pere San, 14 Tel. 93 674 74 28 TOT PUNT Sant Antoni, 19 Tel. 93 674 00 97
NETEGES Neteges en general Santa Engràcia 7, bx Tel. 93 590 05 92 NETEGES BOIX Neteges en general Abat Biure, 20, bx 1a Tel. 93 675 35 02
MODA INFANTIL I PUERICULTURA
OBRESCONST. PROM.
BABY VIP Valldoreix, 10 Tel. 93 590 02 49 CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30 Tel. 93 674 55 80 D6A16 Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19 PRENATAL Rbla. del Celler, 43 Tel. 93 689 72 68
MODA JÚNIOR D6A16 Kid-Júnior Àngel Guimerà, 19 Tel. 93 544 24 19
MOTOS CASTELLVÍ MOTOR Conc. oficial Honda Rosselló, 15 Tel. 93 675 45 16 TWIN MOTORS Venda, reparació i rest., totes les marques Borrell, 9 Tel. 93 674 88 78
NETEGES BRILLNET SL Lluís Companys, 27 Tel. 93 675 95 95 CLEANT MONT
NETEJA IND. MDL Mòduls digitals per al rentat Rbla. Celler, 55 local A Tel. 93 590 85 85
OB. REGAL MIL I UNA TROBALLES
Martorell, 2 Tel. 93 674 14 85 PACHA MAMA Torrent Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67
Tel. 93 589 90 68
Tel. 93 675 42 02
PASTISSERIES
PERSIANES
LA LIONESA Valldoreix, 79 Tel. 93 674 07 71 SÀBAT Santiago Rusiñol, 46 Tel. 93 675 12 99 TONY MESTRE PASTISSER Ctra. Cerdanyola, 14 Tel. 93 675 53 02
COPERSE Francesc Macià, 52 b Tel. 93 589 81 29 CRISTAL. AUGUSTA Plaça Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 41 21
DELT, SL Martorell, 49 Tel. 93 589 79 34 FRANCISCO Tel. 93 431 65 97 625 133 898 TOT SERVEIS Dr. Galtès, 9 Tel. 93 675 58 91
PINTURES
REPARTIDORS
DECASA Pintures i decoració Ctra. Roquetes 31 n. 3 Tel. 93 544 10 46
MAILING VALLÈS, SL Mercè Rodoreda, 8 Tel. 93 589 23 71
PEIXETERIES RIBERA MANERO Av. Catalunya, 2, l. 10 Tel. 93 675 06 19 Mct Torreblanca,P.1 22 Tel. 93 675 32 56 Ctre Cial S. Cugat P. 55 Tel. 93 589 75 80
PERRUQUERIA CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r 1a Tel. 93 589 01 51 RESIDENCIAL GALTÉS Pça. Dr Galtés, 5, l. 1 Tel. 93 674 43 56 STANZA Valldoreix, 10 Tel. 93 674 65 98
ÒPTIQUES CENTRE D’ÒPTICS Xerric, 29 Tel. 93 589 61 61 ÒPTICA MIRA-SOL L’Endavallada, 15 Tel. 93 589 86 88 TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 Tel. 93 589 44 95
PAPERERIES PAPERINSKI Xerric, 25 Tel. 93 589 87 14
PARAFARMÀCIA FARMAROSA Francesc Macià, 71 Tel. 93 674 24 89
PÀRQUINGS P. GALTÉS Torrent de la Bomba, s/n (Plaça Dr. Galtés)
AQUILINO Sant Jordi, 18 Tel. 93 589 50 84 BLUE Rambla del Celler, 121 Tel. 93 674 97 34 CARNÉ I BOSCH Fsc. Moragas, 29 Tel. 93 589 60 88 CARRERA Valldoreix, 69 Tel. 93 675 20 12 FORMA’S Elies Rogent, 18 A Tel. 93 675 40 06 GALATEA Lluis Companys, 9 Tel. 93 674 51 44 IMATGE MENFIS Avda. Anselm Clavé, 3 Tel. 93 675 00 55 Martorell, 12 Tel. 93 589 56 57 JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtés, 5 Tel. 93 675 61 70 JUANI Xerric, 28 Tel. 93 674 66 99 MIMA Pla del Vinyet, 57, l. 7 Tel. 93 544 11 75 PEL-FAÇ Articles perruqueria i estètica Xerric, 28 Tel. 93 589 68 49 PERRUQ. BELLVER Av. Catalunya, 12
RESIDÈNCIES PISCINES AQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93 589 28 70 BCN PISCINES Cristóbal Colon, 30 Tel. 93 675 13 13 ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1a
Tel. 93 675 32 67 639 31 27 16 FERRON Av. Rius i Taulet, 20 Tel. 93 674 68 47 PISC. BELLATERRA Rius i Taulet, 55, lc. 3 Tel. 93 590 13 99
PNEUMÀTICS PNEUMÀTICS ST. C. Pneumàtics, mecànica ràpida Anselm Clavé, 16-18 Tel. 93 675 28 53
POLLERIES POLLERIA IMMA Mct Torreblanca P. 1-5 Tel. 93 675 13 89
LLAR AVIS MIRA-SOL Centre de dia Camí de Sant Cugat a Papiol, 193-195 Tel. 93 675 02 50 RESID. 3A EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 Tel. 93 674 42 23 RESIDÈNCIA DÍAZ Residència assistida Tòrtora, 11 (Valldoreix) Tel. 93 674 20 16 RESIDÈNCIA LLAR LA FLORESTA Antoni Griera, 11 Tel. 93 674 08 58 VIL·LA VALLDOREIX Joan Borràs, 64 Tel. 93 589 62 58
ROBA LLAR FALGUERA Villà, 1 Tel. 93 675 24 01 SUPER HOGAR Plaça Octavià, s/n Tel. 93 589 89 99
SABATERIES PREVENCIÓ RISCOS LABORALS GESTIÓ HIGIENE I SEGURETAT INDUSTRIAL S.L. Manel Farrés, 97 Tel. 93 587 99 16
PUBLICITAT EVELINE Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 55, local 52 Tel. 93 675 50 02
REFORMES
CARRERA Valldoreix, 71 Tel. 93 675 20 12 REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 Tel. 93 675 32 74 TATER’S Sant Antoni, 62 Tel. 93 675 55 06 ZAPARAMA L’Endavallada, 7 Tel. 93 675 43 94
SEGURETAT AUX-VYD
Av. Ll. Companys, 50 Tel. 93 589 17 99
Tel. 619 66 58 40
TE TALLERS MECÀNICS AUTO REC. VALLÈS E. JULIA Recanvis i accessoris Camí de la Creu, 24 Tel. 93 675 11 50 - 93 675 19 51 AUTOREPARACIÓ ST Planxa i pintura Sant Pere, 6 Tel. 93 675 10 13 J. MUÑOZ Solà, s/n Tel. 93 674 16 20 MEC. DE L’AUTO. BERROCAL MOTOR SPORT Esp. en Porsche Cant Matas, 10 Tel. 93 589 47 87 MECÀNICA DE L’AUTO. XAMFRÀ Sant Esteve, 4-6 Tel. 93 674 62 04 SERVICAR T. MEC. PERE CANALS G. Baixada d’Alba, 12 Tel. 93 674 63 62 SOLÉ REPARACIÓ DE L’AUTOMÒBIL Mec., planxa, pintura De la Creu, 2 Tel. 93 674 16 31 TALLER JORDI Rep. de l’automòbil Mina, 39 Tel. 93 674 06 17 TALLERS FX Servei oficial Bosch Castellví, 25, baixos Tel. 93 674 56 78 TALLERS TORNER Plana Hospital, 35 Tel. 93 674 69 50
TAPISSERIES LA TAPISSERIA Sant Medir, 2, bx A Tel. 93 589 11 51
TAXIS ASS. RÀDIO TAXI Tel. 93 589 44 22 - 93 675 51 51 ELEGANCE MERCEDES Taxi de luxe Mercedes, aeroport, serveis concertats
TEA SHOP Te i complements Major, 32 Tel. 93 589 02 02
TELECOMUNICACIONS OLA INTERNET Avda. Catalunya, 20 Tel. 607 85 63 93
TINTORERIES DETIQUETA Rius i Taulet, 31 Tel. 93 675 63 23 OK NET Fsc. Macià, 63 Tel. 93 674 36 00 Rbla. del Celler, 91 Tel. 93 589 53 60 ROB@NETA.ES Ctre. Cial. Supersol Avda. Rius i Taulet, 49 Tel. 93 590 60 24 SOL NET TINT.BUGADERIA Pg. Torreblanca, 52 Tel. 93 674 41 49 TINT. ST CUGAT Sant Antoni, 1 Tel. 93 674 11 82 Santiago Rusiñol, 35 Tel. 93 674 11 83 Rbla. Ribatallada, 34 Tel. 93 675 22 28 Av. Ll. Companys, 2 Tel. 93 674 41 67
TRADUCCIONS DEUTSCHE AKADEMIE Centre alemany Martorell, 31 Tel. 93 675 27 27 LETERA TRADUCCIONS Anglès, espanyol, català Tel. 93 589 19 68 www.letera.net NORMA SERVEIS Alemany, anglès, francès, italià... Rius i Taulet, 31, l. 3r Tel. 93 589 30 50
Homeopatia Sabadell, 23 Tel. 93 674 69 45 Tel. urg. 608 89 81 36 LA FAUNA Rbla. Celler, 35-37 Tel. 93 674 13 05 VETERINOS Hospital obert les 24 hores Av. Rius i Taulet, 31 Tel. 93 589 71 41
VIATGES TOTEM VIATGES Dr. Murillo, 2 Tel. 93 675 69 64 USSIA TOURS Plana Hospital, 10 Tel. 93 589 61 50 VIATGES BARCINO Pça. Dr Galtés, 6, l. 4 Tel. 93 589 74 64
VÍDEO VIDEOCLUB SANT CUGAT Cinebank, 24 h Lluís Companys, 52 Tel. 93 674 66 49 Avda. Cerdanyola Tel. 93 589 52 46
XARCUTERIES CANS. JULIANA Fsc. Moragas, 26 Tel. 93 674 08 11 FELIU GRIFUL Plaça Pere San Tel. 93 675 56 63 Mt. Torreblanca P. 14 Tel. 93 675 32 06 Mt Torreblanca P. 38 Tel. 93 675 29 55 XARCUTERIA BISBAL Llegums i menjars preparats Sta. Maria, 30 Tel. 93 674 13 43 XARCUTERIES J. GRAU Endavallada, 18 Tel. 93 675 03 54 Rbla. del Celler, 7 Tel. 93 589 22 36
VETERINARIS DISPENSARI VET. DEL VALLÈS Urgències 24 h.
Bodes de la setmana
Jaume Marques i hursa Riera
Marc Ferran i Patricia Espaliat
Marta Suña i Jordi Camp
Marta Cabes i Richard Maccrann
Roger Canals i Mireia Riera
Vicente Valero i Fina Serrano
Salvador Pont i Blanca de la Torre
Andrés Méndez i María Fernández
César Ferrer i Olga Maestro
José María Murats i Vanessa García
GUIA gastronòmica BAR ELS PORRONS Castillejos, 30 Tel. 93 675 02 69
BAR LA BRASA Braseria Bar Vallès, 75 Tel. 93 589 23 61
BAR LA CURVA La Mina, 19 Tel. 93 674 91 28
BAR REST. CAN MORA Rbla. de Can Mora, 5 Tel. 93 674 61 25
BAR STOP Av. Rius i Taulet, 56 Tel. 93 589 12 99
BAR TROPICAL Menú dl a dv Lluis Companys, 27 Tel. 93 674 08 74
BOKATAS Cafeteria i entrepans Plana Hospital, 35-3 Tel. 93 589 19 72
BRINS Té, sucs, àpats inf. Plaça Pep Ventura, 3 Tel. 93 587 93 74
CA L’EUGENI Cuina de mercat Lluís Companys, 9 Tel. 93 589 19 01
CABALLU PETIT Cerveseria Av. Rius i Taulet, 19 Tel. 93 674 10 05
CABASSA CASTAÑO Cuina de mercat Puigmal, s/n Tel. 93 674 02 67
CAFÈ AUDITORI Cafeteria: dm a dg Bar musical: dv i ds Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 674 69 73
CAFÈ DE BELGRADO Concerts dj a ds Rius i Taulet, 120
La Recepta Rbla. Can Mora, 10 Tel. 93 589 83 23
Tel. 93 675 12 02
DYABLITO
Menús dl a dv, entrepans Pg. Torreblanca, 2 Tel. 93 587 92 26
Av. Pla del Vinyet, s/n Tel. 93 544 21 69
Cafeteria Plaça Augusta, 4 Tel. 93 589 88 90
CAFÈ GINA
EL CAFÉ DEL CELLER Bar-Restaurant Rbla. Celler, 29, l. 12 Tel. 93 675 96 18
GRJA. MONTSERRAT
Tel. 93 675 38 51
CAFÈ DE LA RAMBLA
Santiago Rusinyol, 41 Tel. 93 589 73 22
CAFÈ SQUASH Menú diari i festius Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96
CAFE-REST. LA FINESTRA Menú de dl a ds Dinars d’empresa Av. Rius i Taulet 49-51 Tel. 93 587 96 00
CAFETÍSSIMO Menú de dl a dv Manel Farrés, 101 Tel. 93 589 61 72
CAL MARTÍ Menús dc a dg Avda. Llac, 32 (Sol i Aire) Tel. 93 674 30 16
CAN BARATA Cargols llauna, arròs negre Ctra. Rubí-Sabadell, km 15.200 Tel. 93 697 06 52
CAN CASOLETA Peix i marisc fresc St. Bonaventura 39 bx Tel. 93 675 10 33
CAN EDO Carn brasa i calçots Lleó XIII Tel. 93 692 24 24
CAN ROVIRA Menús dl a dv Ctra. Roquetes, 2 Tel. 93 675 15 00
CUE ST CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 Tel. 93 589 47 90
DA JIANG JIN
45
GUIA
Dijous, 29 de juliol del 2004
EL CASALET DE VALLDOREIX Sant Albert, s/n Tel. 93 675 10 55
EL CASINET Menú i entrepans Camí Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83
EL JORDI’S Amanides, entrepans Sant Jordi, 39 Tel. 93 674 11 18
EL MESÓN Braseria, cuina mrct Plaça Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47
EL PEROLET Cafè Restaurant Pg. Fsc. Macià, 67 Tel. 93 675 53 03
EL PUNT Copes i sopars Sabadell, 41 Tel. 670 59 40 01
FRANKFURT LA PALTA Frankfurts Rbla. Can Mora, 24 Tel. 93 589 50 11
FRANKFURT ROSINYOL Entrepans freds i calents, tapes Santiago Rusiñol, 43 Tel. 93 675 56 77
GAUDÍ CAFÈ Esmorzars, aperitius, menús ràpids Mercat Torreblanca
GEPETTO Menús de dl a dv Borrell, 10
GRJA. AUGUSTA
Menú dl-dv, c. casolana Endavallada, 6 Tel. 93 674 67 29
HAMBURG Menú, entrepans Rbla. Ribatallada, 36 Tel. 93 589 01 38
IL FORNETTO Pizzeria trattoria Santiago Rusiñol, 27 Tel. 93 589 84 32
ITALIANS Menú diari Sant Bonaventura, 6 Tel. 93 674 64 33
L’ART REST. CAF. Obert tots els dies Rbla. del Celler, 2 Tel. 93 674 42 36
LA CANTONADA Creps, amanides, menús Pça. Dr. Galtès, 5-lc 8 Tel. 93 589 23 32
LA MASIA Cuina catalana Av. C. Catalanes, s/n Tel. 93 589 34 45
LA PASTA BOIXA Pizzeria, creperia Alfons Sala, 24 Tel. 93 675 15 03
LA PIZZA LOCA Menú de dm a dv Lluís Companys, 7 Tel. 93 589 37 81
LA TAPA BOIXA Rbla. Jaume Sàbat, 4 Tel. 589 73 50
LA TASCA DE SANT CUGAT
Menú de dl a ds Pça. Pep Ventura, 4 Tel. 93 589 20 19
MASIA AMETLLER Obert tots els dies Cm. Can Ametller, s/n Tel. 93 589 22 52
PA I PA
LA FONDA
Menú diari. Baguets Sant Jordi Tel. 93 589 49 45
Psg. Torreblanca, 37 Tel. 93 589 45 84
Menús dl a dv Pas Estació, 15 (La Floresta) Tel. 93 674 38 03
REST. STO. DOMINGO
PACHA MAMA T. de la Bomba, 22 Tel. 93 583 69 67
REST. BEBOP JAZZ Servei carta i menú. Dj actuacions directe Sant Domènech, 19 Tel. 93 587 91 19
LA LLESCA
REST. CHINA ORIENTAL
De la Granja, 19-21 Tel. 93 583 66 79
Menú i serv. domicili Sant Josep, 2
Bunyols de bacallà INGREDIENTS:
- Pinyons
- Bacallà salat esqueixat
- Pebre negre
- Farina
- Sal
- Ou
- Cervesa
- All
- Oli
- Julivert
Menú de dl a ds Rius i Taulet, 129 Tel. 93 674 11 24
RISTORANTE TORCELLO
Plana Hospital, 7 Tel. 93 590 05 06
LA LLANEGA NEGRA
REST. RANCHO EL PASO
LA VAQUERIA CAFE-REST.
MATILDA
Cuina casolana St. Antoni - Pça. Barcelona Tel. 93 675 52 46
Serv. domicili, menú Castellví, 27, bx Tel. 93 590 00 79
REST. TALISMAN
Bar musical Villà, 8 Tel. 93 675 15 51
LA GRANJA
REST. CHINA TOWN
Menús casolans Fsc. Macià, 71, local 4 Tel. 93 589 03 76
LA CARBONERIA
Menú diari 12 E Enric Granados, 12 Tel. 93 675 54 26
Tel. 93 589 21 82
de M. Àngels Quadras
Av. Cerdanyola, 68 Tel. 93 675 38 06
Menús de dm a dv, tiquet restaurant Sant Jordi, 18 C Tel. 93 590 60 14
SANT PANCRAÇ Menús casolans i carta diària, vespres i dissabtes tancat Plaça del Pi, 2 (Bellaterra) Tel. 93 692 20 50
SEGAFREDO Bocates, buffet Plaça Barcelona, 1 Tel. 93 589 38 46
TORRADA GRILL Creps, amanides Plaça Pere San, 6-8 Tel. 93 589 72 74
TOST BOCATA’S Entrepans calents Av. Torre Blanca, 13 Tel. 93 589 88 12
VERSIÓ ORIGINAL Menús per a grups Pla del Vinyet, 10 Tel. 93 675 98 63
E
s dessala el bacallà esqueixat, durant unes hores, i s’escorre, exprement-lo bé. Es passa per la picadora, fins a fer-ne una pasta. Es posen, en un cassó, uns grapats de farina, el bacallà picat, una mica d’all i julivert picat, un grapat de pinyons, un rovell d’ou, sal, una mica de pebre negre i un rajolí de cervesa. Es treballa amb l’espàtula fins que no faci grumolls. Per tenir la consistència convenient, cal que el regalim de l’espàtula s’aguanti uns moments a la superfície; si no s’aguan-
FOOD & MUSIC
ta, s’hi afegeix una mica de farina, i si s’aguanta massa, una mica de cervesa. Es bat la clara a punt de neu i es barreja amb la pasta, remenant-ho suaument amb l’espàtula. En una fregidora amb l’oli calent, però sense que es cremi, es fregeixen els bunyols. Es formen agafant una cullerada sopera de pasta i fent-la caure a l’oli amb una cullereta de postres. Quan són cuits d’una banda, es giren amb l’escumadora i quan són cuits de l’altra, es posen a escórrer a la reixa de la fregidora.•
GUIA
46
Dijous, 29 de juliol del 2004
TELÈFONS d’interès AJUNTAMENT
Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80
Sant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00 Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82 EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19 OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88 PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA CAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22 CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55 Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20 Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61 Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83 Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59 Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15 H. General de Catalunya . . .93 565 60 00 Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00 Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00 Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48
ASSOCIACIONS AAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49 AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97 AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05 AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89 AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29 AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18 AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03 AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03 AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43 Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16
BOMBERS Bellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80 Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085
ENTITATS ASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96 CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74 C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05 Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61 Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14 Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22 Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57
LLEURE Arxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70 Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93 Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88 Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18 Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38 Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69 Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42 Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05 Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41 Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34 Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96 Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06 Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52 Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98 Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55
MITJANS COMUNICACIÓ Diari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82 Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59 TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61
ORGANISMES OFICIALS Hisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55 Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96
PARRÒQUIA Les Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03 Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63 Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69
EMD Valldoreix
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
POLICIA Cuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12 Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092 Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25 Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58 DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80 Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091
Informació i inscripcions De dilluns a divendres De 9 a 14 h
SERVEIS Aigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89 Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44 Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96 ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92 FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50 FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77 Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52 Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80 Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17 SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21
TRANSPORTS Aeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00 Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47 FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15 Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71 RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02 Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50 Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22 Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97
Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69
AGENDA Juliol HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES
CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004 Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix Entrada lliure Org.: Entitat Municipal Descentralitzada Telèfons d’informació: 93 589 82 69 - Casal de Cultura 93 674 27 19 - EMD de Valldoreix • 30 de juliol - Sakura wars • 6 d’agost - Qualsevol altra cosa (Woody Allen) (català) • 13 d’agost - Cinema Paradiso • 20 d’agost - Shrek 2 (català) • 27 d’agost - Harry Potter i el pres d’Azkaban (català)
ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVENDRES, DE 17 A 20 HORES
CINEMA a Sant Cugat Shrek 2 / 16.00 - 17.45 / CINESA 1 / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 / YELMO 5 Kill Bill, volumen II / 19.30 - 22.10 / CINESA 1 / 16.45 - 19.30 - 22.30 - Ds: 16.30 - 19.15 - 22.15 / YELMO 9 Spider-Man 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 2 / 16.00 - 18.45 - 21.30 / YELMO 3 / 20.00 - 22.45 / YELMO 6 Isi Disi / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 3 / 16.15 18.30 - 20.40 - 22.45 / YELMO 4 Yo, robot / 16.45 - 19.30 - 22.00 / CINESA 4 / 16.00 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 1 / Dv: 20.30 - 22.45 - Ds-dg: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 2 Harry Potter III / Dl-dt-dc-dj: 17.00 - 20.00 - 22.45 - Dv: 17.00 / YELMO 2 Pinocho 3000 / 16.00 - 18.00 / YELMO 6
TALLERS
Dirty Dancing 2 / 16.15 - 18.30 - 20.40 / YELMO 7 Incautos / 22.40 / YELMO 7 Farenheit 9/11 / 17.00 - 19.45 - 22.30 / YELMO 8
Org. EMD de Valldoreix IMPARTITS
AL
CASAL
DE
CULTURA
DE
VALLDOREIX
ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS DE SETEMBRE (de l’1 al 14)
HORARIS CINESA SANT CUGAT:
Interessats, truqueu al 93 589 82 69
SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festius SESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius
YELMO SANT CUGAT: SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtes SESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius
ESTRENA
3ª SETMANA
2ª SETMANA
YO, ROBOT SALA 4: 16.45 - 19.30 - 22.00 h GOLFA: 00.30 h. PDT. CLAS. EDATS
ISI DISI SALA 3: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h GOLFA: 00.15 h. MAJORS 18 ANYS
KILL BILL 2 / SHREK 2 SALA 1: 19.30 - 22.10 h / 16.00 - 17.45 h GOLFA: 00.50 h. MAJORS 18 ANYS
3ª SETMANA
SPIDERMAN 2 SALA 2: 16.30 - 19.15 - 22.00 h GOLFA: 00.45 h. MAJORS 7 ANYS
GUIA
Dijous, 29 de juliol del 2004
47
FARMÀCIES de torn
SANTORAL
DIJOUS 29 . . . . . . . . . . . . . . . .Serret . . . . . . . . . . . . . . .Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL . . . . . . . . . . . . . . .93 674 23 72
DIJOUS 29 Stes. Marta, vg.; Serafina. Sts. Olaf, rei, mrs.; Pròsper, bisbe; Adam.
DIVENDRES 30 . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . . . .Pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11 DISSABTE 31 . . . . . . . . . . . . . . .Díaz-Puerto (ant. Domènech) Pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53
DIVENDRES 30 Sts. Pere Crisòleg, bisbe, dr.; Abdon i Senén (Nin i Non), mrs.
DISSABTE 31 DIUMENGE 1 . . . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64
Sts. Ignasi de Loiola, fundador dels jesuïtes; Fabi, mr.; Germà, bisbe.
DILLUNS 2 . . . . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71
DIUMENGE 1
DIMARTS 3 . . . . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30
DILLUNS 2
DIMECRES 4 . . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12 De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a 13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta). • VACANCES: F. Llorens (14/07-8/08), F. Texidó (16/07-11/08), F. Moral (19/07-8/08), F. Ruiz de Bustillo (19/07-8/08), F. Quirante (2-22/08), F. Serret (9-22/08), F. Beringues (9-29/08), F. Culell (9-29/08), F. Salavert (9-31/08), F. Riera-Rivière (9/08-5/09), F. Parc Central (9/08-5/09).
Sts. Alfons Ma. de Liguori; Feliu (Fèlix), Pere ad vincula. Stes. Fe, Esperança i Caritat. Mare de Déu dels Àngels. Sts Eusebi de Vercel·li, bisbe; Esteve I, papa, mr.
DIMARTS 3 Sts. Gamaliel i Nicodem; Gustau, bisbe. Stes. Lídia, deixebla de St. Pau; Cira.
DIMECRES 4 Sts. Joan Ma. Vianney, prevere; Aristarc, bisbe. Sta. Perpètua, mare.
GUÍA mèdica ACUPUNTURA-MEDICINA NATURAL-ORIENTAL CTRO ORIENTAL DE SALUD Castillejos, 24 Tel. 93 675 18 01 Tel. 666 613 005 SHUCHUN PEIH Teràpies naturals, massatges xinesos Rbla. del Celler, 87, entr. 4 Tel. 93 587 96 73 - 656 38 35 24 ZHONG-YI Sant Bartomeu, 2-4 Tel. 609 389 283 CTRES REHABILITACIÓ SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Grups de relaxació. Incontinència urinària. Sant Antoni, 74 Tel. 93 674 74 37 CIRURGIA CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Cirurgia general i digestiva Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 DR. FERNÁNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor. Obesitat mòrbida Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1 Tel. 93 589 47 00
CONSULTORIS CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPECIALITATS Dermatologia, otorrinolaringologia, pediatria, angiologia, cirurgia vascular, cardiologia Major, 36, 2n Tel. 93 674 00 25 CTRE SANITARI CAN MORA Aparell digestiu, cirurgia pediàtrica, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, psicologia, traumatologia Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 CLÍNIC SANT CUGAT Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km 1, 40-50, 1r Tel. 93 675 14 80 ESPAI MÈDIC De la Mina, 15 bx. Tel. 93 590 13 10 POLICLÍNIC SANT CUGAT Rbla. del Celler, 129-131 Tel. 675 69 79 DIETÈTICA I NUTRICIÓ CENTRE D’OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà - Dra. Rosario Sagarna - Dra. Llum García Torre Blanca, 2-8, 2a pta. Tel. 93 589 43 57
DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a Tel. 93 674 63 29 Tel. 93 589 64 83 NATUR HOUSE Servei de dietista Lluis Companys, 40 Tel. 93 675 65 95 FISIOTERÀPIA CENTRE TERAPÈUTIC SANT CUGAT Gimnàstica terapèutica Pça. Pep Ventura, l.2-3 Tel. 93 589 22 85 CLÍNICA NEUROLÒGICA DE FISIOTERÀPIA Bettina Paeth Tutora Bobath Astúries, 1 (Mira-sol) Tel. 93 675 35 46 FISIOCOS Massatges terapèutics, osteopatia Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3 Tel. 93 674 53 30 SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assist.Sanitària Villà, 49 Tel. 93 674 48 72 GERIATRIA GERVAL Domicilis. Assessorament. Gestió de residències.
Infermeria. Formació Àngel Guimerà, 3 Tel. 93 674 08 04 TELE ASSIS.INPROSS 24H Servei d’ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 39 67 GINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. E. CAYUELA FONT Francesc Moragas, 3, 3r 2a Tel. 93 674 66 11 HOMEOPATIA HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 INFERMERIA CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 LABORATORIS GENERAL LAB Anàlisis clíniques Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44
LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusiñol, 17 bx Tel. 93 589 60 55 LOGOPÈDIA LOGOPÈDIA SLI Trastorns de parla i llenguatge, retard de lectoescriptura, dislèxia, foniatria, tartamudesa, deglucions atípiques, disartries, Parkinson, esclerosi mútiple. Totes les edats. Servei a domicili i escoles Lluís Companys, 33, 1r 2a Tel. 93 674 73 76 MASSATGE TERAPÉUTIC MANS DE SANT Avda. Fsc. Macià, 62 Tel. 93 589 83 16 PERE FIGUEROLA Quiromassat. diplomat Tel. 659 280 364 MEDICINA ESTÈTICA KESTRAL MARKET Sant Bartomeu 1 B, local Tel. 93 589 03 12
MEDICINA NATURAL AYUR Naturopatia i teràpies alternatives
Pça. Ajuntament Tel. 93 675 63 39 METGES DE CAPÇALERA-MEDICINA GENERAL ALBERT FETSCHER EICKHOFF De la Creu, 16, 1r 2a Tel. 93 674 61 35 CTRE SANITARI CAN MORA Rbla. Can Mora, 1 Tel. 93 589 43 44 DRA. MONTSERRAT GARRIGA Visites a domicili Major, 36, 2 Tel. 93 674 00 25 JAUME ROS MONLLAO Diplomat Medicina subaquàtica Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a Tel. 94 589 11 67 J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Assist. Sanitària. Urg. 24 h, domicili Av. Torreblanca, 2-8 Tel. 93 589 39 26 Tel. 609 33 10 80 ODONTOLOGIA CTRE. DENTAL I QUIRÚRGIC ST CUGAT Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a Tel. 93 589 00 00 CLÍNICA DENTAL AUTRAN Implantologia, pròtesis,
odontopediatria, ortodòncia Torreblanca, 2-8, 2a pl. Tel. 93 675 08 03 CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general Santa Maria, 9, 1r 2a Tel. 93 589 70 40 CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine Pça. Unió, 3, 2n 1a Tel. 93 674 72 40 CLÍNICA DENTAL ROSETTI Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a Tel. 93 589 76 76 CLÍNICA DENTAL VALLS BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25, 1r 3a Tel. 93 675 64 77 CLÍN. ORTODÒNCIA I DISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Torreblanca, 2-8, 2n A Tel. 93 589 03 96 Tel. 93 675 22 12 DRA. P. LUZONDO Clínica Dental infantil Francesc Moragas, 5, 1r 3a Tel. 93 674 05 06 DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg. Sant Magí Tel. 93 674 23 35 IRIDENT
Castillejos, 33 Tel. 93 675 91 47 OFTALMOLOGIA CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Doctor Murillo, 21 Tel. 93 589 51 06 OTORINOLARINGÒLEG DR. FERRAN FERRAN VILÀ Fsc. Moragas, 48, ent. 2a Tel. 93 675 48 53 PEDIATRIA AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Med. adolescent Av. Torre Blanca, 2-8, 3r Tel. 93 589 35 48 Tel. 649 93 59 37 J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria. Asma infantil Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a Tel. 93 674 72 16 JUAN PABLO MARTÍNEZ MÉNDEZ Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a Tel. 93 674 11 59 PODOLOGIA JOSEP M. FREIXEDES D.P. Malalties del peu, plantilles ortopèdiques, papilomes,
cirurgia del peu Tel. 93 589 63 13 - 629 169 536 - 636 636 889 TOMÀS GÓMEZ Vallès, 22, bis Tel. 93 675 01 60
PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA AURIS Tractament Tomatis Balmes, 1, 2n 2a Tel. 93 674 85 41 CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a Tel. 93 589 40 51 DRA. PALERM Ansietat, depressió, trastorns a l’adolescència Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a Tel. 93 674 36 53 Tel. 93 418 48 48 INST. DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a Tel. 93 587 91 87 INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Depressions, estrès, toxicomania, ansietat, tabaquisme Av. Torreblanca, 2-8, 3r A Tel. 93 589 37 87 SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ
Sant Jordi, 24, 1r 1a Tel. 616 26 40 12 SERVEIS SOCIOSANITARIS MESSERVEIS Domicili, infermeria, ajudes tècniques i per a la mobilitat Escaletes, 11, l. 5 Tel. 93 675 17 11 TOCOGINECOLOGIA I OBSTETRICIA DR. JESÚS FERNÁNDEZ BAIZAN Tocoginecologia Av. Catalunya 21, 2n 1a Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09 Particular DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Fsc. Moragas, 125, 1r 2a Tel. 93 589 13 07 TRAUMATOLOGIA DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumat. Girona, 21, 1r 3a Tel. 93 674 43 46 Tel. 93 589 05 34 JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia Torreblanca, 2-8, 2a-10 Tel. 93 589 18 88
48
Dijous, 29 de juliol del 2004 Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com
l’estirabot
SANTCUGATENCS
per JORDI CASAS
Consol
Pagès
Mocions
M
“El casal em va ajudar a tornar a la vida” Pensava deixar el càrrec al capdavant del Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta al gener del 2005, però ha avançat la seva decisió i ha dimitit de manera inesperada fa pocs dies. Consol Pagès, de 74 anys, no vol explicar per què ha pres aquesta dràstica decisió i prefereix parlar només dels bons records que s’emporta dels 9 anys com a presidenta.
-El casal es va inaugurar el 23 de maig del 1995. Ho recordo com si fos ahir, tots els membres de la primera junta. Vam haver de començar de zero, perquè cap de nosaltres no teníem ni idea de com s’havia de gestionar i muntar un casal. Però amb algunes idees d’aquí i unes altres d’allà, i gràcies a la col·laboració i la implicació dels socis i dels membres de la junta, van començar a fer rutllar el casal.
-La idea de crear un casal ja venia d’abans, no? -Sí, la veritat és que això ja venia d’abans. La primera idea de constituir un casal per a la gent gran va sorgir quan el lloc que ara ocupa l’edifici del Centre Social i Sanitari de la Floresta encara era una muntanya, molt abans de l’any 1995.
-On es va gestar el col·lectiu? -La llavor del casal van ser les reunions d’un grup de senyores grans, aficionades a cantar, que fèiem classes juntes. Com que no teníem
“El millor d’aquests 9 anys han estat les cares satisfetes dels socis”
cap espai per reunir-nos, vam decidir trobar-nos cada divendres a les instal·lacions de la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta. Allà ens reuníem per assajar, per fer tertúlia, per celebrar els aniversaris de totes i també per fer alguna excursió.
-L’any 1995 van tenir per fi un espai de reunió. -Sí, quan van fer el casal, tots els components d’aquest grup inicial vam venir cap aquí i ens vam integrar en el nou col·lectiu. La majoria de socis em van escollir com a presidenta i vam començar amb les activitats, entre les quals la de la coral. Amb els anys, el nombre de socis del casal ha anat augmentant i ara ja en som uns 150.
-Uns d’aquests socis pioners i impulsors del casal va ser Emili Rañé, amb qui va treballar braç a braç a la junta. -Sí, molt a prop perquè va ser el vicepresident del casal. Era una persona que m’aconsellava molt bé i el trobo molt a faltar des de la seva mort. Estic contenta, perquè al final vaig aconseguir que ens fessin, al costat del casal, les escales que porten el seu nom.
-Com passen els socis el dia al casal? -Al casal es fan moltes activitats i molt diferents, perquè tothom trobi alguna cosa per fer del seu gust cada dia. Els dilluns, els socis poden fer teatre, els dimarts,
FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA
gimnàstica i treballs manuals, petanca els dimecres, cant coral els dijous, excursions un dissabte de cada mes, i els diumenges, ball. L’únic dia que no hi ha activitats é el divendres.
-I tothom hi participa? -La participació és molt alta, sobretot per part de les dones, que són molt actives. En canvi, els homes... En general no s’apunten a res, excepte a la petanca i al dòmino.
-Però no només fan activitats, al llarg del mandat li ha tocat presidir moltes festes i celebracions.
-De tots els bons records que conserva d’aquests 9 anys, es queda amb algun en especial? -Hi ha hagut molt bons moments. Però el que més m’ha omplert han estat les cares d’agraïment, la satisfacció de la gent i el fet de veure’ls contents. El millor d’aquests 9 anys com a presidenta ha estat comprovar com els socis agraïen el treball i la dedicació de la junta al casal.
-¿És dura la gestió d’un casal de gent gran? -Costa una mica, però el principal és tenir il·lusió i enfrontar-te a tots els contratemps.
-La veritat és que sí. Celebrem totes les dates festives de l’any, la Sardinada, el Dia de la Truita, Carnaval, una arrossada per l’11 de setembre, un dinar de pre-Nadal i, sobretot, l’aniversari del centre. Sempre ho fem el primer diumenge posterior al 23 de maig i hi convidem les autoritats municipals.
-Quins contratemps?
-Com ha estat la relació amb l’Ajuntament durant tot aquest temps?
-Ara acaba de dimitir. ¿Ja no ha trobat aquest suport?
-La veritat és que si no arriba a ser per l’Ajuntament, no hauríem pogut tirar endavant moltes de les activitats que hem fet. L’equip de l’alcalde Lluís Recoder ens ha donat sempre molt suport i han estat atents a les nostres demandes des del principi, com quan volíem fer teatre, però no teníem cap escenari i ens el van fer.
-Una part són els diners, l’altra, els socis, que de vegades no estan contents amb el que fas. La veritat és que durant aquests 9 anys hi ha hagut també moments difícils, en els quals he estat temptada de llançar la tovallola. Però els he superat gràcies al suport de la resta de socis i de la junta.
-Ara ja no tinc 65 anys, com quan vaig començar de presidenta. Llavors acabava de sortir d’una malaltia, tenia moltes il·lusions i energia i em menjava el món. Ara ja tinc 74 anys i tot és diferent. Però vull aclarir que no deixo el càrrec per motius familiars ni per cap malaltia, sinó per conflictes interns al si de la junta. No puc explicar res més. // S. Díaz
“Què hi fan en els punts informatius municipals textos que no tenen ni poden tenir caràcter institucional?” tes explicatives de la campanya". Aquest darrer aspecte em sembla francament greu. Què hi fan en els punts informatius municipals textos que no tenen, ni poden tenir, caràcter institucional? Per ser-ho, calia una aprovació per consens. La moció ha estat partidista i la seva aprovació també. No em consta que l’equip de govern hagi fet cap esforç per convertir-la en una moció institucional. Per tant, no pot estranyar que dos partits de l’oposició s’abstinguessin. Com es podia esperar, els de la ceba han entrat al tema a sac. Que si els partits abstencionistes no són ni nacionalistes ni catalanistes... i altres foteses. Que no són el primer, només cal llegir el seu ideari. Però dubtar del seu catalanisme, això ja dóna pel sac. Això sí, de la moció dels mateixos dos partits a favor de la preservació de Can Busquets, derrotada per l’equip de govern, ben poca projecció mediàtica. Potser són només “quatre pins”, com deia un forumista indignat amb els partits en qüestió, però probablement definiran la futura quotidianitat local amb més força que no pas algunes campanyes. Bones vacances.
8 420565 250009
Expresidenta del Col·lectiu de Gent Gran de la Floresta
-Ha estat 9 anys al capdavant del Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta. Com recorda els inicis?
ai no he acabat d’entendre la fal·lera per presentar al ple mocions de caràcter general. No m’hi oposo, però manta vegades serveixen de cortina de fum per amagar temes estrictament locals de gran importància. No altra cosa ha passat en el darrer ple. Els tres partits que formen el govern municipal, a iniciativa de les seves respectives joventuts, han presentat una proposta destinada a donar suport a una determinada campanya cívica. L’aprovació de la moció, la pobresa expositiva de la qual no recordo haver-la vist en cap altra, comporta un cert finançament d’aquesta campanya i, entre altres coses, "tenir en els punts d’informació turística els adhesius i les revis-
21024
>