DiarideSantCugat Setmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca
www.diaridesantcugat.cat
núm. 813
Divendres, 4 de juny del 2010
any XViii
1,95 €
VolS EntradES dE CinEma pEr anar a VEurE lES últimES EStrEnES? Club dEl SubSCriptor _pàg. 47
EntrevistaaMarc Ingla,candidatala presidènciadelBarça
Inclou la ‘B30’ i un especial sobre la gent gran
Esports _Pàg. 28 I 29
_INTERIOR
LajuntalocaldelPPCcauper ordredeladirecciódelpartit intromissió La junta actual denuncia amiguisme polític i la influència de l’Opus Dei en la tria de nous càrrecs amenaces El president provincial avisa l’expresidenta que l’expulsarà si fa públic el cas a través de la premsa la Ciutat _Pàg. 18
una gestora substituirà la junta actual molt probablement fins a les properes eleccions municipals #ARTUR RIBERA
C/ Cervantes, 43 · Rubí · Tel.: 93 697 75 24
La tramitació d’un delicte enfronta als jutjats un policia local i l’Ajuntament
Nova estació de tren i nova línia de bus urbà a partir d’aquest cap de setmana
Esade i Creàpolis participen en projectes energètics de l’EIT
el Poble _Pàg. 6
la Ciutat _Pàg. 20 I 21
Economia _Pàg. 22
El millor assessorament legal i tributari per a les empreses Edifici Octavià c/ Vallespir, 19, 2a planta Tel.: 93 588 40 08 - Fax: 93 588 36 91 www.sangerabogados.com asgervilla@sangerabogados.com
os 40 aoñs n n avala
JOYERÍA CERVANTES
COMPRAMOS
ORO Joyas · Relojes · Monedas
PAGAMOS AL INSTANTE Y EN EFECTIVO VALORAMOS SUS JOYAS MÁS QUE NADIE POSIBILIDAD DE RECUPERACIÓN
TRÁIGANOS ESTE ANUNCIO Y LE REGALAMOS EN UNA VENTA SUPERIOR A 20 g
30 € ... o más
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
|
www.diaridesantcugat.cat
Publicitat
Contra nosaltres, no hi valen rivals
MÉS DE 20 TÍTOLS A ESCOLLIR DVD EDICIONS ESPECIALS
MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00 Fax: 935 83 52 09
ts les nostres noveta Subscriu-te i rebràs
es www.mediamarkt.
Ofertes vàlides del 4 al 10 de juny del 2010. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.
www.mediamarkt.es
Horari de dilluns a dissabte 10:00 – 22:00
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons_ 4 |
el Poble_ 6 |
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Esports_ 26 |
Cultura_ 38 |
Diari de Sant Cugat
Passatemps_ 46
|
sumari 4/06/2010
caçadors d’imatges
per Artur Ribera artur.ribera@premsalocal.com flickr.com/photos/phototour
L’endeutament dels ajuntaments a Fons _pàg. 4 i 5 La Universitat de la Pau celebra 25 anys el Poble _pàg. 13 Duran i Lleida i la situació econòmica actual Opinió _pàg. 16 Inauguració de l’estació dels FGC de Volpelleres la Ciutat _pàg. 20 Esade, seu educativa de l’EIT Economia _pàg. 22 El Sant Cugat Esport manté la categoria en l’última jornada Esports _pàg. 42
El DIARI amb els Premis d’Art Autocugat
No és la primera vegada ni serà l’última, segur. El Diari DE SaNt Cugat té per costum col·laborar en diferents iniciatives culturals, esportives, econòmiques i socials de la ciutat. La darrera va ser avançar unes hores el tancament del número anterior per poder fer la seva distribució durant el sopar dels Premis d’art autocugat celebrat dijous passat a La Masia de Sant Cugat.
•
l’ascensor
K-Gat
mERCè ConESA tinenta D’alcalDe territori
DECISIó unIlAtERAl Secció provincial ppc
Sant Cugat instal·larà en alguns habitatges de dos blocs de Promusa un sistema que permetrà estalviar el 20% del consum energètic. Només tres ciutats més europees apliquen aquest pla, impulsat per la uE. El municipi també destacarà perquè l’escola d’arquitectura EtSaV està acabant la casa solar LOW3 (low energy + low impact + low cost), per no ser energèticament dependent i bastida amb materials de baix cost i renovables.
Hores baixes al Partit Popular català. La decisió de la secció provincial del partit de fer fora la junta actual escollida pel 100% dels vots de la militància és com a mínim dubtosa. En cas de confirmar-se l’amiguisme i la mà invisible de l’Opus Dei en aquest afer estaríem sens dubte davant d’una situació indesitjable. Com diu la ja expresidenta, ana María torrijos, això els passarà factura electoral a Catalunya i a Sant Cugat.
per Eloi Alegre www.eloialegre.com
La 10a Nit de l’Art augmenta el poder de convocatòria Cultura _pàg. 38
l’enquesta dels lectors
Creus que hi ha un bon servei de bus municipal a la Floresta i a les Planes? SÍ
17%
no
PREGuntA D’AQuEStA SEtmAnA:
8 %
Has comprat alguna vegada al Mercat de pagès de l’ateneu? Vota a: www.diaridesantcugat.cat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
|
Sumari_ 3 |
a Fons
|
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Esports_ 26 |
Cultura_ 38 |
Passatemps_ 46
a Fons l’endeutament municipal #tEXt:
Joan Ramón Armadàs
#fOtOgrafia:
Artur Ribera
ELS muniCiPiS tEnEn finS a finaLS d’any PEr endeutarSe. aquESta éS La PrinCiPaL COnCLuSió dEL dECrEt quE PrOhibirà aLS ajuntamEntS dEmanar CrèditS En aquESt SEntit durant EL 2011. Sant Cugat ha dEmanat ja un PréStEC dE 16 milionS PEr fEr frOnt aLS PagamEntS dEL 2010 i aL finançamEnt d’EquiPamEntS
fre al deute de les ciutats
e estabilitat. l’equip de govern assegura que malgrat que l’endeutament municipal és del 85%, l’economia local està sanejada #artur ribEra
l dilluns 24 de maig va ser un dia d’infart a l’Ajuntament de Sant Cugat. El govern de Madrid va fer públic, sense avís previ, que a partir de l’endemà mateix es prohibia als ajuntaments de l’Estat espanyol contractar noves operacions de crèdit que suposessin un endeutament. A corre-cuita l’equip de govern va convocar un ple extraordinari per aprovar l’autorització d’un crèdit que tenia previst acordar a la reunió plenària ordinària del mes de juny.
Corredisses i rectificacions Els polítics i els tècnics de l’Ajuntament no van ser els únics que van haver de córrer. El poc marge que deixava el govern espanyol va obligar (en un dia que era festiu a Barcelona) a mobilitzar quatre entitats bancàries per signar uns crèdits per valor de 16,1 milions d’euros. Poc abans de les 12 de la nit es rubricaven els contractes. Aquests diners serviran per finançar inversions incloses al pressupost del 2010 i per recuperar el finançament destinat a la construcció del Volpelleres i Mira-sol Centre i liquidar algunes urbanitzacions de carrers. Al cap d’unes hores la vicepresidenta econòmica, Helena Salgado, explicava que tot plegat havia estat un error tipogràfic en la publi-
cació del decret al Butlletí Oficial de l’Estat. La mesura, però, s’aplicarà a partir de l’any que ve i tindrà vigència durant tot el 2011. En altres paraules: els ajuntaments no podran endeutarse durant tot un any.
Incertesa i desconfiança La dràstica mesura de l’administració de José Luis Rodríguez Zapatero forma part del paquet d’actuacions per a la reducció del dèficit públic espanyol. Als municipis catalans, com era d’esperar, no els ha agradat gens el gest de Madrid i fins i tot alcaldes socialistes han criticat que es posi tots els municipis en el mateix sac en una espècie de versió municipal avinagrada del famós cafè per a tots. El president de la Federació Catalana de Municipis i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha indicat que “el decret crea una preocupació extrema als alcaldes dels municipis, ja que generarà problemes d’inversió a molts consistoris catalans”. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, s’ha alineat amb les tesis de Bustos afirmant que “tancar el crèdit als ajuntaments suposa reduir pràcticament a zero la capacitat de les entitats locals per fer inversions”. També l’alcaldessa de Rubí, Carme García, rebutja els efectes del decret. “Cada ajuntament és diferent i els que tenim els deures fets tenim mar-
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
LLuíS RECodER
ALCALDE DE SAnt CugAt
|
MAnuEL BuStoS
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
JoRdi JoLy
FERRAn ViLLASEñoR
JoRdi LABòRiA
“Si la prohibició hagués tingut efectes immediats i no haguéssim pogut demanar un crèdit de 16 milions ara mateix estaríem amb dèficit a Sant Cugat”
“Lluís Recoder amaga la realitat econòmica de la ciutat i manté un endeutament que no respecta la Llei d’estabilitat pressupostària”
“La prohibició hauria d’anar relacionada amb el nivell d’endeutament de cada municipi. No és just per als qui tenim una econòmica sanejada”
ge per endeutar-nos complint la Llei d’estabilitat pressupostària. Rubí té un deute del 84% després d’haver demanat una préstec de 5,5 milions. Segueix, com Sant Cugat, dins els límits permesos d’endeutament que la llei fixa en un 110% per als municipis. De moment, els municipis tenen uns mesos de marge per demanar crèdits abans no se’ls tanqui l’aixeta.
Sant Cugat, endeutat al 85% “Hem fet un esforç molt gran perquè no s’ensorri tot el que hem construït”. Amb aquestes paraules explica el tinent d’alcalde d’Economia de l’Ajuntament, Jordi Joly, la feina feta recentment per mantenir sanejades les arques municipals. Per Joly, la raó és simple i complexa a la vegada: “Mantenir una política d’austeritat, que ens ha portat moltes baralles internes, fins i tot quan teníem superàvit. Simple, perquè sembla lògic estalviar per a quan vinguin mal dades, però complexa, perquè mantenir una gestió eco-
El PSC critica que Sant Cugat sigui la ciutat de l’àrea metropolitana amb el deute per càpita més alt L’Ajuntament titlla la dada d’enganyosa i veu l’economia municipal fora de perill
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
ALCALDESSA DE rubí
“No estem d’acord amb la prohibició, ja que les ciutats que hem fet els deures tenim marge per endeutar-nos complint la Llei d’estabilitat pressupostària”
PrESiDEnt DE LA SECCió LoCAL DEL PSC
Economia
|
CARME GARCíA
PrESiDEnt DE LA FEDErACió DE MuniCiPiS
“Tancar el crèdit als ajuntaments suposa “El decret crea una preocupació extrema reduir pràcticament a zero la capacitat de als alcaldes dels municipis, ja que les entitats locals per fer inversions” generarà problemes d’inversió a molts consistoris catalans”
tinEnt D’ALCALDE D’EConoMiA DE SAnt CugAt
la Ciutat
|
tinEnt D’ALCALDE D’urbAniSME DE tErrASSA
nòmica basada en la contenció quan hi ha abundància és difícil, tenint en compte la temptació de ficar la mà als números verds. Després del préstec de 16 milions el deute de Sant Cugat passa a ser del 85%, el més elevat des del 2004.
El got mig buit, el got mig ple Qui no ho veu tan clar és la secció local del PSC de Sant Cugat, que acusa el consistori d’amagar les dades reals de l’economia de la ciutat. “Sant Cugat és la ciutat de l’àrea metropolitana amb l’endeutament per càpita més elevat”, sosté el president del PSC santcugatenc, Ferran Villaseñor. Els socialistes consideren que les xifres són massa elevades i acusen el govern municipal de no complir la Llei d’estabilitat pressupostària com a mínim des de fa dos anys. Per Villaseñor, si se segueix per aquest camí caldrà o retallar alguns serveis per estalviar o apujar els impostos per aconseguir més ingressos.
1. Els alcaldes i responsables econòmics dels ajuntaments catalans estan descontents amb les mesures de contenció del govern Zapatero #CEDIDA
Des del consistori, Jordi Joly titlla la dada de l’endeutament per càpita d’enganyosa i afirma que si no hi ha cap canvi a mitjà termini l’economia de l’Ajuntament està sana i estàlvia. “Endeutar-se més no és dolent sempre que tinguis una previsió d’ingressos que ho permeti, com és el cas de Sant Cugat”. En aquest sentit, Joly no veu en perill la tresoreria local ni enguany ni durant el 2011. Ara bé, el departament d’economia pateix, no pel que hi ha, sinó pel que pot venir. “No podem donar a Sant Cugat cap dada alarmant pressupostàriament. El que ens preocupa és la situació general de l’economia i que el govern espanyol no prengui una decisió similar com podria ser la de reduir dràsticament la participació en els ingressos de l’estat dels municipis”. Jordi Joly respira alleujat i estressat a la vegada i diu: “Si la prohibició a l’endeutament hagués tingut efectes immediats com es pretenia i no haguéssim pogut demanar el crèdit de 16 milions ara estaríem amb dèficit”.
•
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
el Poble
www.diaridesantcugat.cat |
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Esports_ 25 |
Cultura_ 38 |
el Poble
Passatemps_ 46
Artesà i natural _Pàg. 11
El mercat agroecològic de la plaça Pep Ventura va celebrar aquest dissabte el primer any de vida de la iniciativa
Passarà la setmana vinent:
Des del 2 de juny s’han iniciat els assajos del ‘Paga-li, Joan’, de les 19.30 a les 22 h Més informació: www.diaridesantcugat.cat
Policia local. L’Ajuntament es querella contra un agent de la Policia Local per no promoure la investigació d’un delicte d’abusos d’un home de 89 anys contra una noia discapacitada
Un judici investiga irregularitats en la tramitació policial d’un delicte S’investiga la desaparició de l’informe dels fets L’agent acusat reivindica la seva innocència Núria Gutiérrez Bonet nuria.gutierrez@premsalocal.com
TribunAlS. L’Ajuntament ha denunciat l’agent de la Policia Local Manel Vera per la tramitació irregular d’un presumpte delicte d’abusos sexuals d’un home de 89 anys contra una noia amb síndrome de Down, que va tenir lloc el 2003. A l’agent se li imputen delictes d’omissió del dret de perseguir un delicte, infidelitat documental i denúncia falsa contra l’exintendent de Policia Local, Moisés Simón, cosa que podria suposar una pena de presó d’entre 1 i 4 anys per cadascun dels dos primers delictes i de fins a dos anys, per l’últim. El procediment previ del cas va iniciar-se el 24 de maig al jutjat d’instrucció número 4 de Rubí amb les declaracions de Vera i Simón. Els fets es remunten al mes de setembre de fa 7 anys, quan l’agent i el seu company de patrulla van veure els presumptes tocaments d’un home d’edat avançada a una noia discapacitada al carrer. L’agent va redactar un informe dels fets i assegura que li va lliurar a l’excap de la Policia Local, Moisés Simón. L’informe, però, no va aparèixer fins
Moisés Simón (esquerra) i Manuel Vera (dreta), en un judici per injúries al mes de desembre #ARXIU
al cap de tres anys, sense que s’haguessin tramitat les diligències judicials. Davant d’aquests fets, Vera va denunciar l’excap policial per no haver promogut la investigació, però l’Audiència Provincial va arxivar el cas el 2008 en no veure indicis de criminalitat. Després de l’arxiu de la causa, el consistori va iniciar la querella contra l’agent. Fonts municipals indiquen que l’actuació de l’agent no va seguir el procediment establert, ja que no va fer la tramitació reglamentària per no posar el document en mans del registre. “La seva actuació va ser incorrecta”, afirmen des del consistori, “i per això s’ha decidit actuar-hi en
contra”. Així mateix, han indicat que quan es va tenir coneixement del document el 2007 el presumpte cas d’abusos es va posar en coneixement dels Jutjat núm. 4 de Rubí.
Destrossat pel judici L’agent imputat ha manifestat a aquest setmanari la seva innocència i considera que la querella ha estat presentada per “enemistat o animadversió personal” i per haver presentat la denúncia contra l’exintendent en cap. Segons Vera, no van detenir el presumpte autor dels abusos davant l’estat d’alteració de l’home en ser enganxat in fraganti i la presència posterior
del seu fill, que va prometre custodiar el pare. “Tenia domicili conegut i existia suficient fiança per comparèixer a qualsevol requeriment policial o judicial”, ha assenyalat l’agent, que actualment ja no és funcionari públic per haver obtingut la incapacitat laboral. Així mateix, afirma que per fet de trobar-se tancada l’oficina d’atestats i no haver-hi cap superior de guàrdia –situació habitual d’un diumenge en aquella època, segons indica– va lliurar un informe a l’intendent en cap sobre els fets l’endemà. “Sense l’autorització d’un superior no es poden fer diligències”, ha afirmat el policia. Vera, que assegu-
ra sentir-se destrossat pel procés judicial amb el qual s’enfronta, veu “incomprensible” que la querella només s’hagi presentat contra ell, quan la intervenció policial també es va portar a terme amb el seu company de patrulla, tot i que el consistori no ha vist indicis d’una actuació incorrecta per part d’aquest altre agent. Així mateix, l’imputat ha presentat un recurs contra la contractació per part de l’Ajuntament del gabinet jurídic Fermín Morales per incompatibilitat en l’acusació de la causa amb una altra en què defensa l’advocat municipal, contra el qual l’agent de policia ha presentat una altra denúncia.
•
la baixada de carros #ARXIU
Abbey Road i Anna Roig, concerts de la Festa Major FeSTA. Sant Cugat celebrarà del 25 al 29 de juny la seva Festa Major. La comissió que s’encarrega de programar les activitats per a aquests cinc dies de festa ha fet un avançament dels actes. Entre ells, es torna a recuperar el concurs de cartells, la baixada de carros, mentre que el correfoc i les ballades de l’Esbart i Mediterrània canvien de dia. El dilluns 28 serà el torn perquè els dimonis prenguin els carrers i el 29 l’Esbart ballarà per tancar la Festa Major. A més, es preveu que enguany no hi hagi caparrot de l’any i que al tast de vins, que se celebra al Claustre, no hi tinguin accés els menors de 18 anys per professionalitzar l’acte. Com a novetat, el fotògraf santcugatenc Lluís Llebot farà una mostra de les seves fotografies en la projecció de fi de Festa Major.
Concerts a dojo Les activitats de la Festa Major es complementaran amb diverses actuacions musicals. Els Amics de les Arts, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien, Delafé y las Flores Azules i Abbey Road seran els principals grups que actuaran, als quals se sumaran les actuacions de Golden Apple, Les Anxoves de l’Escala, Jaleo Real, The Eyes, Mendetz i Majaretas amb l’espectacle Majaretas, que combina circ, flamenc, dansa i música en directe. _Redacció
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
PublirePortatge. COmpRa D’OR, pLata i DiamantS aL miLLOR pREu que Comprem Or no té un perfil determinat de persones que utilitzen els seus serveis. “nosaltres fixem el preu en funció de dues coses, del pes i de la qualitat, que pot ser de 18, 22 i 24 quirats, que es marquen diàriament en la cotització borsària”, apunta el gerent, que conclou que ara és un bon moment per vendre, perquè “aquest metall s’ha posat gairebé al doble del preu de l’any passat”.
Tot tipus de joies anells, rellotges, collarets, cadenes, monedes, lingots, braçalets, arracades, medalles i tot tipus de joieria és el que es pot vendre
Pel fet de ser també numismàtics, poden fer una valoració molt més acurada i detallada de les monedes d’or, de manera que el client obté una taxació millor
anells, rellotges, collarets, monedes, lingots, arracades i tot tipus de joieria és el que es pot vendre i adquirir en aquesta xarxa de botigues amb total seguretat i anonimat
Els avantatges de vendre joieria a la xarxa Comprem Or
S
i voleu guanyar uns diners extra a través de la venda de les joies que no utilitzeu, que estan malmeses o que senzillament ja no us agraden, la xarxa de botigues Comprem Or garanteix el millor preu en la compra de les vostres peces. La Joieria Cervantes-Comprem Or, del carrer de Cervantes, número 43, de Rubí, està especialitzada en l’adquisició d’articles de joieria i és l’establiment de la cadena que dóna servei a Sant Cugat. En aquest centre, que forma part d’una àmplia xarxa de botigues pioneres en la compravenda d’or, plata i diamants, amb més de 40 anys d’expe-
A banda de la botiga de Rubí, Comprem Or té joieries a Barcelona, Mataró, Granollers, Sabadell i l’Hospitalet
riència, podreu desfer-vos de totes aquelles peces que no us fan cap servei. Òscar, gerent de Joieria Cervantes-Comprem Or, explica que l’empresa pot oferir un millor preu en l’adquisició, “perquè disposem de la nostra pròpia refineria”. Comprem Or té també diverses joieries, que es caracteritzen per estar situades al centre de les ciutats. a banda de l’establiment de Rubí, l’empresa té altres comerços a Barcelona, mataró, Granollers, Sabadell i l’Hospitalet. Òscar explica que durant les quatre dècades de funcionament de Comprem Or, l’empresa ha estat capaç d’atresorar tot tipus de clients i usuaris, de manera
a Comprem Or amb total seguretat i anonimat, segons confirma Òscar, que assenyala que pel fet de ser també numismàtics, l’empresa pot fer una valoració molt més acurada i detallada de les monedes d’or, i així el client obté una taxació molt millor. pel que fa a la compra, Comprem Or certifica preus molt més baixos que a les joieries convencionals i ofereix tota una gamma de joies amb total garantia d’antiguitat. a més, Comprem Or també ofereix la possibilitat de tornar a recuperar les joies a través d’un procés de readquisició.
Com fer una venda Després de localitzar la botiga més propera de la xarxa Comprem Or i adreçar-voshi, un professional us atendrà i us farà una valoració de la peça o de les peces d’or, plata o diamants de les quals us vulgueu desprendre. una vegada se n’ha fet la valoració, que es farà en funció de les característiques dels objectes i independentment del seu nivell de conservació, ja que és el pes qui fixarà el valor, i sempre que estiguem d’acord amb el preu, Comprem Or ens abonarà els diners al comptat i a l’instant, i sempre assegurantnos la màxima discreció.
•
més info Cervantes, 43 Rubí Tel. 93 697 75 24 www.comprosuoro.es En aquesta web podreu trobar més informació sobre tota la xarxa de botigues Comprem Or
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
pinyons
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
El projecte local de Dos edificis de Promusa la casa solar encara rebaixaran un 20% el seu la recta final consum d’energia Pla pilot. Les tecnologies de la informació i els sistemes domòtics han de permetre minvar-ne la demanda
aJUda
doS dieS Per donar Sang 4 DE jUNy
De 10 a 14 h i de 17 a 20.30 h Creu Roja.
7 DE jUNy
De 17 a 20.30 h, a la seu del Club Muntanyenc.
El Banc de Sang i Teixits de Catalunya recollirà sang per mantenir les reserves. la casa s’està construint a l’exterior de l’etSaV #A. RIBERA
Xerrada
les finances ètiques, analitzades a Valldoreix El dijous 10 de juny, la Nau de Cultura de Valldoreix acollirà, a les 19 h, una xerrada sobre finances ètiques. La directora territorial de Tríodos Bank a Catalunya i Balears, Isabel Sánchez, i el coordinador de l’Observatori de les Finances Ètiques de l’Associació Finançament Ètic i Solidari (FETS), Narcís Sánchez Pelach, analitzaran els avantatges del finançament ètic i solidari. CelebraCió
Concert de final de curs a l’escola Pins del Vallès L’escola Pins del Vallès celebrarà la finalització del curs 2009-2010 amb una concert. L’actuació, a càrrec dels grups corals del centre, el Cor Infantil i la Coral La Pinya (cor d’adults de l’escola), se celebrarà al Teatre la Unió diumenge, dia 6 de juny, a les 18 h. enologia
arriba a Valldoreix el macrotast de vins amb do Catalunya Dissabte 5 de juny, de les 19.30 a les 21 h, a la Nau de Cultura de Valldoreix se celebrarà un tast de vins de la DO de Catalunya. En total es tastaran cinc vins representatius catalans. Per donar cabuda a la participació, l’associació farà dos tasts, un a les 19.30 h i l’altre a les 21 h. A més, entre els participants se sortejaran cinc lots. Inscripció a cultura@valldoreix.cat.
La iniciativa de l’ETSAV competirà amb 19 propostes més SoStenibilitat. La casa solar LOW3 (low energy + low impact + low cost), que s’està desenvolupant a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), ultima els seus darrers detalls abans no finalitzi el procés de construcció. El prototip viatjarà fins a Madrid per participar en el concurs internacional Solar Decathlon Europe 2010, entre el 18 i el 27 de juny. Aquest certamen, en el qual participaran 19 projectes més d’altres universitats internacionals, premiaran la iniciativa més sostenible. La propos-
ta local, en què han participat 45 estudiants, integra captadors d’energia fotovoltaica i sistemes solars tèrmics per no ser energèticament dependent i s’ha bastit amb materials sostenibles de baix cost i renovables. La construcció destaca pel baix impacte ambiental en el seu cicle de vida i l’estalvi de cost dels materials constructius. L’alcalde ha posat de manifest, en una visita a la proposta santcugatenca, la importància de construir sense generar residus i utilitzant materials reciclats, i en aquesta direcció ha posat de relleu que l’ETSAV “s’està especialitzant en l’arquitectura mediambientament sostenible”. _Redacció
Conesa va explicar, en roda de premsa, en què consistirà el programa #LOCALPRES
M.S.
mariona.sagales@premsalocal.com
innoVaCió.SantCugatésuna de les quatre ciutats europees que, juntament amb Bristol (Regne Unit), Leipzig (Alemanya) i Sofia (Bulgària), participen en el pla pilot 3-E Houses permillorarl’eficiènciaenergèticadelshabitatges.Elprojecte, impulsat des de la UE, preveu que l’aplicabilitat d’aquest sistema redueixi un 20% els consums energètics gràcies a les tecnologies de la informació, ja que els consums es podran consultar a la xarxa i variar-ne els comportaments. També la
teixí
instal·lació de sistemes domòtics, com la instal·lació de termòstats de temperatura, sensors de presència o aparells de control del sistema de climatització, ajudaran a contenir la despesa energètica. Les empreses Gas Natural Fenosa i Indra seran les encarregades d’instal·lar aquesta tecnologia que es desenvoluparà en 70 pisos dels dos blocs d’edificis de lloguer que Promusa té al carrer Benet Cortada i a l’avinguda de la Clota, que alberguen un total de 118 habitatges. A més, el 3-E Houses incorpora un mecanisme perquè la part del consum es faci durant les hores en què la
generació elèctrica és més econòmica i menys contaminant. “Una de les principals virtuts d’aquest projecte és que, a través de les noves tecnologies, el ciutadà rep tota la informació per gestionar el seu consum energètic”, ha subratllat la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, que ha continuat: “Rebre aquesta informació és clau per afavorir un canvi d’hàbits més sostenibles”. El director de Solucions i Serveis Energètics de Gas Natural Fenosa, Josep Codorniu, ha afegit que el projecte servirà per “dissenyar serveis d’eficiència per oferir als nostres clients en un futur.”
•
per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
La xarxa solidària local ensenya els projectes fets a la Festa de la Cooperació La crisi posa en perill la partida de cooperació per al 2011 i el 2012 IMPLICACIó. La Festa de la Cooperació va aplegar, el diumenge 30 de maig, a la plaça d’Octavià, les entitats que formen la Xarxa Solidària de Sant Cugat. A través de jocs, contes, tallers i espectacles de dansa i de música, les associacions van difondre la feina que aquesta xarxa local desenvolupa a Sant Cugat i els projectes de solidaritat que es fan des de l’Ajuntament, que destina l’1% del pressupost a causes de coo-
La festa es va celebrar a la plaça d’Octavià #LLUÍS LLEBOT
Els Premis Manuel Vázquez Montalbán reconeixen la tasca de recerca dels joves
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
peració. En aquest sentit, la tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Carmela Fortuny, ha reiterat la voluntat de l’Ajuntament de continuar destinant l’1% del pressupost a causes de cooperació, encara que ha indicat que de cara al 2011 i el 2012, aquesta partida “no es podrà assegurar” per la crisi. Fortuny ha demanat la implicació dins de les possibilitats de cada ciutadà, ja que, en paraules de la titular de Serveis Socials, “la cooperació ens fa més bones persones” i ha celebrat “la intergeneracionalitat” de les persones que es va reunir per conèixer què fa la ciutat per ajudar els més necessitats. Sota el lema Sóc de Sant Cugat i m’implico, les entitats van mostrar els projectes i les campanyes que porten a terme tant en el territori, com en països en vies de desenvolupament i del Tercer Món. _Redacció
|
Economia
|
Esports
Boehringer atura el premi de periodisme en medicina CONSEqüèNCIA.El gegant farmacèutic Boehringer Ingelheim ha cancel·lat la 24a edició del Premi al Periodisme en Medicina. L’anul·lació d’aquest guardó es deu a la reducció, un 7,5%, dels preus dels medicaments anunciada pel govern per disminuir el dèficit públic. El grup, situat al turó de Can Mates, ha explicat a través d’un comunicat que “esperem que de cara al 2011 la situació sigui més favorable i puguem continuar amb aquest prestigiós guardó”. Igualment Boehringer ha recordat que la mesura s’ha pres abans de prendre’n altres de “més dràstiques” i ha recordat que anualment es presenten a aquest premi uns 2.000 periodistes. _Redacció
Insígnies per als socis al CMSC
CERTAMEN. La cinquena edició del premi de treballs de recerca de batxillerat Manuel Vázquez Montalbán i la primera del premi de recerca local Joan Auladell van omplir el 27 de maig la sala d’actes de la Casa de Cultura. “És una convocatòria que vol premiar l’esperit científic i el rigor en la recerca dels alumnes de batxillerat de la nostra ciutat”, va destacar la regidora de Joventut, Esther Salat, en la cerimònia. L’alumne de l’institut Leonardo da Vinci Guillem Benosa es va emportar el primer premi amb el treball Disseny i simulació d’un flying wing, que es publicarà l’any que ve i que està dotat amb 400 euros. D’altra banda, també es va lliurar el primer premi Joan Auladell de recerca sobre temes locals, que va recaure en quatre alumnes de l’Angeleta Ferrer: Kim Barba, Laia Brun, Ana Cortijos i Arola Moreras, i va premiar el seu
el síndic JAUME CLAVELL
Et busco i no et trobo. On ets? M’estimo Sant Cugat, m’hi trobo bé. És un bé de Déu. L’espai, el verd, els arbres, la nova arquitectura, el Monestir, la seva activitat social i cultural. Però la busco i no la trobo, no sé on és. Perquè, em pregunto, no puc trobar-la? A totes les ciutats on he estat, que en són moltes, la trobo, m’hi ensopego d’immediat i a Sant Cugat no? Busco una font o un sortidor o un ínfim rajolí d’aigua. Aigua que brolli sense anar enlloc, només per escoltar-ne el so, veure com saltironeja i esquitxa. Sabia que em faltava alguna cosa i no sabia què. Em sentia inquiet. Ara ja ho sé, em falta una font o un sortidor on aturar-
sindic@santcugat.cat
Guanyadors i accèssits dels premis #LOCALPRES
•
|
#FOTOGRAFIA: TONI GARCIA
Guanyadors del val de 100 euros
blica espanyola: seguiment des de la premsa; el treball La ciència dolça, de les alumnes del Leonardo Bibiana Moreno i Cristina, i finalment, els alumnes de l’Angeleta Borja Alvárez, Javi González, Pablo Jordán, Adrià Pinto Pardo i Àlex Sala, per la seva investigació sobre l’Aprofitament de l’energia solar als centres educatius de Sant Cugat. En total, enguany s’hi han presentat 17 treballs, que han elaborat un total de 37 alumnes.
Passatemps
PREMIATS. Elena Parra, Joan Puigneró, Montse Aguilar i Mercedes Bergadà són els quatre guanyadors del mes de maig del sorteig del val de 100 euros que organitza el DIARI DE SANT CUGAT juntament amb Eroski Sant Cugat.
•
#FOTOGRAFIA: CEDIDA
treball d’investigació sobre la riera de Vallvidrera. El treball forma part d’una col·laboració amb el projecte Rius i la Universitat de Barcelona. Els accèssits del premis Vázquez Montalbán han estat per a les alumnes del Leonardo Laura Camañes, Carlota Gómez, Marc Roca i Anna Soria, pel treball El googolfutur per a les nanopartícules; les alumnes de l’Arnau Cadell Laia Corominas, Míriam i Ginebra Domènech, pel treball Dones a la Segona Repú-
Diari de Sant Cugat
me davant de l’aigua, que és la vida. Per què a Sant Cugat se’m condemna a no tenir-la a prop, a no veure i escoltar com brolla? On ets, font estimada? He presenciat les obres de la plaça, dita encara del Rei, del Monestir, de l’estació, dels Quatre Cantons, del Dr. Galtés, de la Vila i dels carrers de Santa Maria, Rusiñol, Valldoreix, Martorell-Enllaç, Sant Bonaventura, i en cada obra pensava ara toca, ara l’hi posaran, i no l’hi han posada. Finalment anirà a la plaça dels Jocs Florals, allà, mig amagadeta, ara que l’estan fent? Tant de bo. Puc demanar una mica de sensibilitat? O no li importa a ningú més que a mi? Si és així, m’aplano a no tenir-ne, i si no, serem uns quants més que la trobarem a faltar. Serà un al·licient quan visitem altres ciutats. Ni les fonts ni els sortidors produeixen urticària, ni l’aigua que hi raja cap malaltia, ni hi fan niu els mosquits tigre.
CELEbRACIó. Un total de 24 socis del CMSC van ser distingits en el sopar de la Diada del Soci del Club Muntanyenc Sant Cugat. Els membres del club van rebre les insígnies d’or i d’argent per formar part de l’entitat des de fa 50 i 25 anys, respectivament.
nuria.gutierrez@premsalocal.com
Cultura
|
Per què no et trobo enlloc a Sant Cugat? Digueum’ho, si ho sabeu
Lliurament. L’alumne del Leonardo Guillem Benosa es va endur el primer premi amb un treball sobre els ‘flying wing’ Núria Gutiérrez
|
•
•
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
10
|
Publicitat
www.diaridesantcugat.cat
www.diaridesantcugat.cat
Sumari
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
El mercat agroecològic celebra el primer any de vida Projectes. Després de l’increment de productors i dies, ara es busca la consolidació de la iniciativa
M.s.
mariona.sagales@premsalocal.com
XifreS. El TOT Sant Cugat és la revista líder absolut a la ciutat. El setmanari gratuït és el mitjà més llegit del municipi, mentre que el DIARI DE SANT CUGAT amb 13.000 lectors és el segon mitjà escrit més llegit. Aquesta és una de les principals conclusions del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que ha elaborat la Fundació Audiències de la Comunica-
L’aCPG es reuneix a Sant Cugat reunió. L’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG), que aglutina 135 publicacions gratuïtes i 110 mitjans digitals, s’ha reunit a Sant Cugat en la seva XIII assemblea. L’associació va escollir la ciutat amb motiu del 25è aniversari de la publicació ToT Sant Cugat, membre de l’associació. Després de l’assemblea, on es va posar de relleu el creixement de l’ACPG, es va fer un dinar al Claustre. L’ACPG té més de 5,5 milions de lectors en paper i 1,7 milions d’usuaris a la xarxa.
•
#FOTOGRAFIA: LL. LLEBOT
En la presentació del document, el director general del Baròmetre, Joan Sabaté, va explicar que a Catalunya el castellà és l’idioma més utilitzat a internet en la lectura, a l’hora d’escoltar la ràdio, de mirar la televisió i en l’ús dels videojocs. El Baròmetre estudia, mesura i analitza les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals als territoris de parla catalana. Aquesta eina proporciona informació als agents del sector de la comunicació i la cultura perquè puguin definir estratègies comercials i polítiques efectives. Per elaborar el Baròmetre s’han fet un total de 33.000 entrevistes.
•
Passatemps
|
11
En Manolo Centeno de les Planes el mercat se celebra a la plaça de Pep Ventura #LLUÍS LLEBOT
ció i la Cultura (Fundacc) a través de 2.845 entrevistes personalitzades al Vallès Occidental per conèixer les preferències de la comarca. El treball que es va presenta al Claustre, a més, va indicar que, de les 737 revistes en català, el TOT és la 24 més llegida a Catalunya i la segona al Vallès, ja que de mitjana el TOT té 49.000 lectors amb els 22.500 exemplars que es reparteixen cada setmana. “És un bon regal de 25è aniversari”, va dir l’editor del TOT, Ramon Grau, després de conèixer les dades. A la comarca, el DIARI DE SANT CUGAT se situa en el 12è lloc dins els mitjans més utilitzats.
Cultura
|
Àngels solé
Conclusió. L’estudi més gran de la comunicació que es fa a Catalunya revela el lideratge de la revista
Sabaté ,Grau, Puigneró i Tolosa en la presentació del Baròmetre #ARTUR RIBERA
|
carrer major
El Baròmetre mostra l’hegemonia del ‘TOT Sant Cugat’
L’anàlisi posa de relleu la supremacia del castellà sobre el català
Diari de Sant Cugat
Divendres, 4 de juny del 2010 |
Els productors volen fidelitzar clients amb activitats paral·leles arTeSanS. El mercat agroecològic de la plaça de Pep Ventura va celebrar aquest dissabte el primer any de vida amb una bona resposta per part dels clients. Després d’un inici exitós pel que fa a la sortida dels productes, ara els productors busquen incentivar i fidelitzar la clientela amb activitats paral·leles, ja que la crisi s’ha deixat notar en les darreres edicions. “Estem molt contents amb aquesta iniciativa, al principi va experimentar una pujada molt ràpida, però ara s’ha d’animar una mica”, explica Joan Llorenç, de la cooperativa de Pagesos del Baix Llobregat. Llorenç explica que vénen a Sant Cugat cada dos dissabtes per portar al públic santcugatenc pro-
ductes d’horta frescos. “En aquest mercat som molt puristes i només portem productes nostres”, explica el pagès. Un altre paradista, Alejandro Guzmán, valora molt positivament la iniciativa de l’Ateneu Santcugatenc, organitzador del mercat. “És un públic molt conscienciat, quan vam començar es notava que es necessitava un mercat d’aquest tipus a la ciutat”, explica l’artesà del pa del forn BarcelonaReykjavik. Tot i que Guzmán també destaca l’afectació que ha tingut la crisi en les vendes, indica que els 13 productors que participen en el mercat estan satisfets amb la iniciativa i han apostat per la dinamització del mercat a través d’activitats i tallers. “Hem d’estudiar com millorar-lo i fer-lo més professional”, ha dit i ha apuntat com a exemple els mercats de la terra, slow food, que predominen a Itàlia. _n.g.
D
illuns passat, al santuari de les Planes, vam acomiadar per sempre el Manolo Centeno. Era una bona persona que estimava les Planes com ningú. Durant els més de quaranta anys que hi va viure, el seu geni i tossuderia van esdevenir grans virtuts per reivindicar a l’Ajuntament i allà on calgués les millores que necessitava el barri. Quan el Manolo va arribar a les Planes, cap als anys seixanta, no hi havia res, ni aigua potable, ni clavegueram, ni transport, ni cap tipus de servei. A poc a poc, el Manolo, amb l’ajut i l’impuls inestimable de mossèn Pere, el rector, i altres persones generoses i perseverants com ells, van anar obrint camí. Al seu costat, l’Antònia, la seva dona, ha estat sempre el seu suport incondicional, capaç de situar la paciència del Manolo en el punt més conciliador. Entre els meus records, fa vuit anys, hi ha la gran il·lusió amb què van viure ell i tots els veïns la inauguració del nou casal per a la gent gran que l’Ajuntament va construir a la plaça de la Creu d’en Blau. Des de fa dos anys, amb la Llei de barris, Generalitat i Ajuntament estan fent una gran inversió per acabar la urbanització dels carrers i dotar-los de més equipaments, com la nova escola bressol o la reforma del centre cívic ja existent. Estic convençuda que mai no tindrem suficients paraules d’agraïment per al Manolo, ni per a mossèn Pere, ni per a tantes altres persones que, de forma constant i desinteressada, s’esforcen per la gent que els envolta. El seu testimoni queda per sempre i la gratitud de molts ciutadans estic segura que també.
•
angelssole@telefonica.net
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
12
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
Històries santcugatenques Masia de can Gatxet de la Riera #CEDIDA
Aquell mercat de Granollers Tomàs Grau
redaccio@diaridesantcugat.cat
E
ra molt jovenet. Aquell dijous la mare em cridà molt d’hora, puix encara era fosc i jo no hi estava acostumat. Em despertà dientme: “Tomàs, vols venir al mercat de Granollers amb mi?”. Obro els ulls de cop com unes taronges, i encara no comprenc com em vaig trobar rentat i vestit en un moment. Quines coses de preguntar-
me la mare! Era l’hivern i ens abrigàrem bé, puix en aquella ciutat hi fa un fred que pela. La mare es va carregar amb cistells buits de tot tipus, els allargats i blancs per posar-hi ous, uns cistells gàbies per als conills i algun aviram si feia falta, ja que en aquells verals encara s’engreixaven tot tipus de bestiar escampats als voltants de les moltes masies que hi havia disseminades per la comarca. El pare ens acompanyà fins als Quatre Cantons amb tots els estris buits, des d’allà sortia l’autobús provinent de Rubí per portarnos al mercat. Allà ja hi havia gent esperant per fer el mateix trajecte; alguns no els coneixia, però altres veïns sí. Per exemple, hi havia
la Rita de cal Xicu, el Calonio de l’estació i el de la plaça Barcelona, el de cal Vermell, la Caterina de cal Montanya, la Tereseta de cal Tartané, l’Hermini, i un llarg etcètera fins a omplir el vehicle. Recordo que, durant el trajecte, feien molta broma entre ells, però jo no captava res. En arribar al mercat, quin espectacle! Quin garbuix de gent, bestiar, ous, fruites, grans, cereals o alfals, palla per protegir els ous dels cistells, tothom enraonava més fort del normal. La mare acudia a les parades on ja tenia costum de comprar-hi i em presentava les venedores. Elles em deien alguna cosa, però jo, vergonyós com era, m’ar-
raulia al costat de la mare. En una parada, recordo que hi vam deixar dos o tres cistells per emplenar-los d’ous. La venedora els anava omplint en grapats de sis, fent-ne capes i aquestes les cobria amb palla; i anava fent piles fins que els cistells eren plens. Aleshores, amb uns davantals llargs, els tapaven i lligaven perquè no es belluguessin dins els cistells. Em vaig aturar davant d’una parada de pollastres, tots vermells i amb unes grans crestes. Els tenien lligats de dos en dos a terra a mesura que els treien de les gàbies. Feien molt de goig i –el que fan els vailets– m’hi vaig acostar a prop per contemplarlos. En aquell moment, un presumpte client va preguntar el preu d’una parella i el venedor recordo que li va contestar que valien 6 duros. Després d’enraonar estona, fins que semblava que s’anaven a barallar, vaig sentir el comprador que li deia: “Tracte fet, quatre duros i mig i no en parlem més”. Jo vaig
Quin garbuix de gent, bestiar, ous, fruites, grans, cereals o alfals, palla per protegir els ous dels cistell pensar, noi, que és estrany això, valen sis duros i sols en paga quatre i mig… En fi, vaig voltar un xic sense separar-me de la mare tot contemplant aquell garbuix del mercat. Arribà un moment que la mare em preguntà “Tens gana, Tomàs?”. Jo ja feia estona que sentia una flaire de bon menjar que sortia d’un establiment de molt a prop, i li vaig dir que sí. Entràrem a l’establiment completament ple de gent, era la Fonda Europa. Hi menjàrem i després m’acompanyà al costat d’un camió que carregava el gènere comprat per portar-lo a Sant Cugat, vaig reconèixer els dos germans de cal Patota que el carregaven i nosaltres vam pujar a l’autobús de tornada al poble. Quan arribàrem a la plaça de Barcelona, ja veiérem el camió que descarregava el gènere; el gran dels Patotes anava anomenant des de dalt del camió els amos de cada embalum o gàbia, com si encara el sentís. “Aquest és del noi de cal Tita; aquella gàbia, de la Maria de cal Magarola…”, i així fins a deixar mitja plaça embarrancada de cistells, caixes, sacs i gàbies, i jo vaig passar un dia ben mogut i ple de novetats per a la meva tendra edat.
•
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
13
La Universitat Internacional de la Pau celebra un quart de segle d’existència Consolidat. El president de l’entitat, Arcadi Oliveres, explica que durant tot aquest temps la Unipau ha servit “com a instrument generador de gent preocupada per la pau, com a instrument de debat, de reflexió i de proposta” El 12 de juny, a les 19 h, es commemorarà l’efemèride al Claustre Redacció
redaccio@diaridesantcugat.cat
AniverSAri. La Universitat Internacional de la Pau (Unipau) celebrarà el dissabte 12 de juny el seu 25è aniversari. L’efemèride, que tindrà lloc al Claustre del Monestir, a les 19 h, es basarà en un recordatori de la Unipau a través de les persones que han tingut
alguna vinculació amb l’entitat. A més, i entre els personatges que assistiran a la celebració del quart de segle d’existència de l’entitat, destaca la presència dels quatre alcaldes de Sant Cugat des del restabliment de la democràcia: Àngel Casas, Oriol Nicolau, Joan Aymerich i Lluís Recoder. El president de la Unipau, Arcadi Oliveres, ha repassat la tasca feta per la Universitat durant tots aquests anys. “La universitat ha servit com a instrument generador de gent preocupada per la pau, com a instrument de debat, de refle-
xió i de proposta”. Oliveres també ha assenyalat que els 25 anys que fa que el col·lectiu organitza cursos d’estiu ha permès “la formació de força gent, perquè ara sí que hi ha molts màsters i cursos de conflictes, però quan laUniversitatvacomençarérem una minoria”. El president de l’ens local s’ha congratulat per estendre aquesta formació als centres de secundària i a diversos debats mensuals i activitats i ha apuntat que els 25 anys de trajectòria no comportaran cap canvi en la forma de funcionar de la Unipau.
L’Esbart, a l’espera encara de trobar una nova seu Carlos Illana
redaccio@premsalocal.com
bAll. L’entitat local de dansa, l’Esbart, segueix a la recerca d’una nova seu a Sant Cugat, ja que actualment es troba sense un local fix on poder desenvolupar les seves activitats. Després de quatre anys sense seu, l’Esbart va trobar al setembre un local al carrer Vallès, però l’excessiu preu de les
l’objectiu de l’esbart és trobar un lloc que s’ajusti a les necessitats #ARXIU
Concepció Grumé celebra el seu centenari AniverSAri. La santcugatenca Concepció Grumé ha celebrat el seus 100 anys. Grumé va néixer a Barcelona el 1910 i ara fa 12 anys que viu a la ciutat. Per commemorar aquesta efemèride l’alcalde, Lluís Recoder, acompanyat per la tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Carmela Fortuny, li van regalar un diploma, un llibre sobre Sant Cugat i la insígnia del Pi d’en Xandri, reconeixement de la longevitat de Grumé.
•
#FOTOGRAFIA: LOCALPRESS
Cursos per al juliol
Una de les conferències que ofereix la Universitat de la Pau #ARXIU
obres d’aquest espai van fer que el mes passat l’entitat abandonés el local tot i adequar-se a les característiques que buscaven. Imma Bover, directora de l’Esbart Sant Cugat, ha anunciat ara que l’entitat rebaixa el nivell de requisits per poder trobar una seu adaptada a les seves possibilitats: “Estem buscant un espai on poder fer els assajos i on fer el 90% mínim de les nostres activitats”. L’objectiu de l’Esbar t és ara trobar un local que s’adeqüi a les seves necessitats, alhora que no suposi una despesa excessiva ni en el preu, ni en les obres que es puguin dur a terme.
•
Del 15 al 21 de juliol, la Unipau posarà en marxa el Curs d’Estiu. Un total de 35 professionals especialitzats en conflictes i pau impartiran classes en aquest curs, que es dividirà en les sessions: No hi ha pau sense democràcia, institucions i acció ciutadana, No hi ha pau sense justícia econòmica, No hi ha pau sense desarmament i No hi ha pau sense educació. El premi Nobel de la pau i president honorífic de la Unipau, Adolfo Pérez Esquivel, clourà l’acte.
•
L’Ateneu tanca el casal de l’avinguda Cerdanyola DeCiSió. L’Ateneu Santcugatenc ha tancat definitivament el Casal del Barri, situat a l’avinguda de Cerdanyola. El president de L’Ateneu, Ramon Pros, ha explicat, mitjançant un comunicat, que la motivació per tancar aquest espai respon a “circumstàncies conjunturals”. Les diverses entitats que fins ara es reunien al Casal del Barri ho continuaran fent a la seu que L’Ateneu té a la plaça de Pep Ventura, mentre que les cooperatives de productes ecològics
s’ubicaran a la seu de l’Eixida de l’Ateneu Plaça. Dins de les necessitats de “reestructurar funcions i serveis” i la cerca de “noves perspectives en els objectius i organització” de l’entitat, anunciades per Pros, també s’ha previst que el local del carrer de Sant Bartomeu, 11, aculli la Fundació dels Ateneus de Colòmbia. Actualment, l’Ateneu té 4.000 usuaris i en el seu programa de formació sociocultural hi participen trimestralment més de 750 alumnes. _M.S.
Mor el planenc Manuel Centeno, ‘Manolo’, a l’edat de 70 anys DeCéS. El 28 de maig va morir l’activista veïnal de les Planes Manuel Centeno Ruiz a l’edat de 70 anys. Manuel, més conegut com a Manolo, va néixer a Puertollano (província de Ciudad Real). A la dècada dels seixanta es traslladà a viure al districte provinent de Barcelona. Amb poc temps, Centeno es va implicar en les demandes veïnals per aconseguir que les Planes esdevingués un barri amb serveis bàsics. Més tard, Manolo va accedir a la vocalia d’urbanisme
de l’Associació Les PlanesCan Flo. A més, va fundar el Casal de la Gent Gran de les Planes- Racó de l’Amistat –del qual en va ser president–, que en un inici es reunia setmanalment en una sala del centre cívic del districte. Centeno no va parar fins a aconseguir, el 2003, un edifici propi on ubicar el Casal d’Avis de les Planes. La cerimònia per acomiadar Centeno es va fer el dilluns 31 de maig al santuari de les Planes. Manolo Centeno #ARXIU
_Redacció
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
14
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors
|
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Esports_ 26 |
Cultura_ 38 |
Passatemps_ 46
lectors@diaridesantcugat.cat ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat DES DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat
Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text, així com a publicar-les en aquesta pàgina.
PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCn)
cartes dels lectors En record de Mingo Giménez En record del nostre amic i company Mingo giménez de la Coral tardor i pare de la nostra directora Mireia. Descansi en pau. 18 de maig del 2010 Coral Tardor de la FloresTa
La pobresa no és una pel·lícula S’imagina com seria la seva vida si hagués de viure amb només un euro al dia? imagini’s que amb aquesta quantitat hagués de pagar un lloc on viure, l’escola dels seus fills, alguna despesa mèdica i el menjar de cada dia. no és una ficció. És el dia a dia per a més de 1.000 milions de persones a tot el món, i aquesta xifra es va incrementant en 100 persones cada minut. És el repte, també, que intermón Oxfam va proposar a cineastes i curtmetratgistes de tot el món en la V edició del seu Festival internacional de Curts actua, del qual aquesta setmana es podran veure els 14 millors treballs a la Casa de Cultura els dies 10 i 11 de juny al vespre. La pobresa no és una condició humana, sinó la conseqüència de decisions polítiques que poden ser canviades. Per aquest motiu, intermón Oxfam està duent a terme una campanya de pressió i sensibilització per exigir al president del govern que compleixi les seves promeses d’ajuda al desenvolupament i que impulsi a la unió Europea (de la qual ostenta la presidència de torn fins a finals de juny) un pla de rescat dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). L’any 2010 és clau. Marca la recta final per al compliment dels compromisos assolits per 189 països a les nacions unides el 2000. Entre ells hi havia reduir a la meitat el nombre de persones que vivien en la pobresa el 2015. Quan falten només cinc anys per arribar a la meta, encara n’és possible la conse-
lectors@diaridesantcugat.cat
Carta d’agraïment El dia 26 d’abril d’aquest any, a les 17 h aproximadament, vaig deixar estacionat el meu vehicle al carrer del Colomer. Al cap de 30 minuts vaig tornar a buscar el vehicle i me’l vaig trobar amb un cop. Però hi havia una nota al vidre davanter on una bona persona em facilitava la matrícula del cotxe que prèviament m’havia donat un cop i havia marxat sense deixar-me les seves dades. Des d’aquí dono les gràcies a aquesta persona anònima.
ViCTòria Ferri Vila
cució, però es necessita voluntat política. Perquè, tal com va dir José Luis rodríguez Zapatero, “la fi de la pobresa és a l’abast de les nostres mans, a l’abast de la nostra generació”. Esperem que els líders mundials estiguin a l’altura de les circumstàncies. Ton MariMon COOrDinaDOr DEL COMitè DE Sant Cugat D’intErMón OxFaM
Qui mata els arbres a Mirasol? totalment d’acord amb la importància dels arbres al carrer com a elements ornamentals que canvien del verd tendre de la primavera a l’ocre de la tardor, hàbitat de diverses varietats d’ocells, elements d’om-
Esqueles al
93 590 86 00
esqueles@diaridesantcugat.cat
bra, reguladors del clima… aquest bé ha de ser compartit per tothom i els inconvenients puntuals que pugui causar a algun particular no justifiquen suprimir-los unilateralment en alguns trams de carrer. Ja fa uns anys vaig denunciar verbalment al Sr. torrijos que al passeig del Baixador de Mira-sol, número 62, el senyor Puerta-Fuster es dedica a matar els plataners que li fan ombra a la seva finca. Just al costat de la tanca de casa seva hi té una piscina i les fulles que puguin caure-li i l’ombra que el priven del bronzejat estan per damunt de la natura que beneficia tothom. Sempre em va estranyar que en aquell tram de carrer a la vorera de l’esmentat senyor hi hagués una zona on l’arbratge perd la seva continuïtat. una estranya coloració blanca a la terra un cop plantats nous exemplars deixava clar que alguna acció malintencionada tenia
els cugatitus
com a objectiu segar la vida als nous plataners. aquesta acció s’ha repetit cada vegada que l’ajuntament intentava recuperar la continuïtat ecològica del nostre passeig. La passivitat de l’ajuntament davant una clara agressió al patrimoni natural en benefici d’un particular ens fa pensar que, a vegades, les actituds egoistes són tolerades. ViCTorià ranera Cahis
Tribunal Constitucional Últimament ens arriba pels mitjans de comunicació el recull de signatures que els ciutadans fan arribar a les administracions pertinents dels ajuntaments, fent constar les seves queixes, algunes d’elles per falta d’ajuts o sol·licitant millores per a residències d’avis, escoles, hospitals, etc.
tots o quasi tots ens impliquem perquè ens escoltin, ja que és un dret que ens pertany. ara, el que em sorprèn és el recull de signatures fetes per artistes, directors de cine, cantants, tots intellectuals i progres, demanant la democràcia per a Cuba, que no em sembla bé, i no critico la iniciativa, només em fa pensar: aquests veïns nostres, que són tan considerats, per què no fan el mateix i recullen signatures demanant als jutges del tribunal Constitucional, i polítics que els envolten, que no ens retallin tant fins a deixar rasurat el nostre Estatut? Seria tot un detall per part d’ells, la qual cosa nosaltres sabríem valorar molt i molt. e. Piera
per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Diari de Sant Cugat
Publicitat
|
15
Diari de Sant Cugat divendres, 4 de juny del 2010
16
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors_ 14 |
Opinió
|
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Opinió
Esports_ 26 |
Cultura_ 38 |
Passatemps_ 46
Veient les persones de la gestora ens temem que certa institució religiosa hi té alguna cosa a veure” la Ciutat _Pàg. 18
l’horitzó
Josep A. Duran i Lleida. Política
Molta feina per fer
víCtor alexandre
www.victoralexandre.cat
secretari general de ciU redaccio@diaridesantcugat.cat
D
É
ades per afrontar-la.
Cal prendre consciència de la dificultat del moment. L’exemple de Grècia, prou recent i
ben greu, ens hauria d’aportar una dosi de racionalitat i ens hauria de convèncer de la necessitat de posar remei a una economia, l’espanyola, que ha viscut alegrement gràcies al crèdit i a l’endeutament, i que s’ha lliurat a l’especulació i a la totxana en comptes de centrar-se en l’economia productiva i en la competitivitat. Hem viscut per damunt de les pròpies possibilitats, pensant-nos que érem rics perquè compartíem moneda amb els alemanys. I no és així. No serà fàcil redreçar la situació actual, i caldrà fer sacrificis dolorosos, però, de la mateixa manera que les famílies, quan les coses van malament, intenten ajustar la despesa als seus pressupostos, també Espanya ho haurà de fer si vol que les seves xifres macroeconòmiques ens allunyin de la fallida.
I la conclusió de tot plegat és que Catalunya constitueix un cas de discriminació excepcional i única en les pràctiques lingüístiques
Dies enrere, el Congrés va votar la convalidació del decret llei de mesures per reduir el dèficit
Però el decret-llei no podia fracassar. Sense la seva aprovació hauríem passat de ser un Estat mal dirigit a ser un Estat en fallida, intervingut per Europa i, tal vegada, hauríem fet perillar la moneda única europea. Tot això obligaria a retallades de sous molt més importants que les previstes (a Grècia són del 16 per cent) i fins i tot perillaria el pagament de les pensions. Dissor-
Cinemes contra societat s molt negativa l’actitud que han adoptat els exhibidors cinematogràfics – també els de Sant Cugat– davant la nova llei del cinema. Negativa i ofensiva per a la societat catalana, hauríem de dir. I no sols pel cartellet que han penjat a les taquilles blasmant l’esmentada llei, sinó també per l’anunci que projecten amb una veu en off que, al·ludint als tràilers, diu: “Totes aquestes pel·lícules no les podràs veure si entra en vigor la llei del cinema”. Cosa que és mentida. De fet, és una mentida tan gran i tan galdosament apocalíptica que cau en l’esperpent. I més encara després que, havent fet palesa la seva oposició a la normalització de la llengua catalana, gosin afirmar que la tenen en molt alta consideració. Per sort, va ser interessantíssima la conferència que, organit-
osanysenrere,elpresident Zapateronegaval’existència de la crisi. Després de les eleccions, quan la crisi era evident, el govern de l’Estat continuava sent incapaç d’articular polítiques serioses i consensu-
públic. El resultat va anar d’un vot i sense l’abstenció de CiU el decret llei no hauria estat aprovat. Són mesures amb les quals no podem estar d’acord una a una i que no serviran de res si es queden aquí. D’entrada, la rebaixa del sou dels funcionaris és de legalitat dubtosa, no es fomenta l’ocupació, augmenten les dificultats de les empreses farmacèutiques i, a més, no es generen nous ingressos per la venda d’actius d’empreses participades per l’Estat. Pel que fa a les pensions, no podem admetre la pèrdua de poder adquisitiu i, per això, CiU promourà davant el Congrés, amb la convocatòria prèvia del Pacte de Toledo, una proposició de llei perquè els pensionistes puguin cobrar el 2011 l’import equivalent a la inflació que s’hagi produït enguany.
ANA MARÍA TORRIJOS EXPRESIDENTA DEL PP DE SANT CUGAT
LAURA RÍOS
tadament, no es tracta ni de catastrofisme ni de política ficció.
Hem viscut per damunt de les pròpies possibilitats, pensant-nos que érem rics perquè compartíem moneda amb els alemanys
Amb la nostra abstenció hem contribuït a evitar un escenari que no ens podem permetre. Sorprèn i desanima comprovar que uns i altres, PSOE i PP, afrontin aquesta qüestió des de la màxima irresponsabilitat. Els uns per allò del “qui dia passa any empeny” i els altres a l’espera d’obtenir rèdits de la catàstrofe. I no és això. Com a mínim, ara, el que cal és responsabilitat i intentar salvar la situació.
Peròaprovantnoméseldecret-lleinoanemenlloc. Cal afrontar la reforma del mercat de treball i del sector financer, fer arribar liquiditat al sector productiu, augmentar la productivitat. Hi ha molta, molta feina per fer!
•
zada per la Plataforma per la Llengua, es va celebrar al maig al CCCB sota el títol “Llengües i drets al cinema. L’excepció del català en el context internacional”, a càrrec de representants d’organismes estatals de Finlàndia, d’Estònia i del Quebec. Aquestes persones van explicar que fins i tot els 300.000 parlants de suec de Finlàndia poden veure les pel·lícules en la seva llengua, no només en finès, o que el 1991, a Estònia, es van establir mesures per fer recular la russificació, o que el 80% dels films nord-americans que s’estrenen al Quebec estan doblats al francès quebequès. I la conclusió de tot plegat va ser que Catalunya constitueix un cas de discriminació excepcional i única en les pràctiques lingüístiques majoritàries que tenen lloc en altres àrees comparables d’Europa i d’Amèrica del Nord. En tot cas, hi ha una cosa que està per damunt del rebuig dels nostres exhibidors, i són els drets dels catalanoparlants a veure el cinema en la seva llengua, que, ves per on, és la llengua pròpia de Catalunya.
•
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
Per crear opinió
ConfeRènCia de duRan i LLeida 10 DE JUNY a les 19.30 h, a l’Hotel Sant Cugat (al costat de l’ajuntament)
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
opinió
|
la Ciutat
|
Economia
Gràcies per contribuir a afegir vida als anys
A
Recordo com si fos ara mateix quan l’any 2000
en Lluís Puig, en una reunió del consell editorial del Diari DE SaNT CUGaT, ens va proposar la idea i la necessitat que a Sant Cugat tinguéssim una aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran com la que estava funcionant, per exemple, a Barcelona. En Puig ho tenia claríssim. De fet, ell ja feia anys que era professor de l’aula de Barcelona i estava convençut que tenia tot el sentit la seva creació també a Sant Cugat. i davant el convenciment amb què ens ho va proposar només vam poder dir que “endavant!” i
He conegut persones amb un munt d’experiències personals i professionals, de les quals he après molt
des del Diari vam oferir tot el nostre suport. Vam fer algunes escapades a Barcelona per conèixer millor l’aula existent i per saber què havíem de fer per constituir-ne una a la nostra ciutat. Van ser uns dies que tinc ben interioritzats, que no oblidaré. La discreció, la senzillesa, l’energia i la vocació de servei a la ciutat eren unes constants en Lluís Puig. Segur que hi estareu d’acord tots aquells que el vau conèixer.
L’octubre del 2001 va començar el curs a Sant
Cugat i avui, al cap de nou anys, l’aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran supera els 500 socis. És una entitat consolidada i amb una activitat cultural extraordinària.
fleet Street
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
17
Telèfon de contacte: 93 674 86 61 jm.valles@premsalocal.com
editorial
JUNTA AULES GENT GRAN jm.valles@premsalocal.com
Transport públic
d
•
•
Els Amics de les Arts
L
Cultura
|
issabte el president Montilla inaugurarà la nova estació al barri de Volpelleres. És la vuitena estació dels FGC al municipi. Aquesta infraestructura és benvinguda, ja que a més del servei que donarà al nou barri que porta el nom, també facilitarà la vida a mi em va tocar formar part de la junta fun- a molts usuaris de Coll Favà, que encara millodadora en representació del diaRi de Sant rarà més quan l’intercanviador amb l’estació Cugat, tot i que els socis han de ser majors de Renfe es posi en marxa. Molts, però, no s’esde 55 anys i jo sóc del 1967... (espero no estar talviaran el cotxe, ja que l’estació queda lluny. descobrint cap irregularitat). aquella pri- L’aposta pel transport públic és un dels grans mera junta presidida per Lluís Puig va estar reptes de les administracions, la ciutadania és la formada per un bon equip. Un grup de persoprimera que hi fa confiança, sempre que el sernes que s’ha anat renovant els darrers anys. vei funcioni i l’oferta sigui la necessària i faci que i tots els seus membres, des del 2001 fins avui, el cotxe sigui prescindible. Sant Cugat, tal com han aportat il·lusió, saviesa i companyonia. explicàvem en el reportatge de la setmana pasTant els components de les diferents juntes, sada, té un servei d’autobús urbà que necessicom el secretariat, els voluntaris i els quatre ta millorar, ja que per a moltes persones es fa presidents, han treballat de valent per tirar endavant aquesta entitat. Unes aules que, imprescindible, sobretot a per les que viuen als com diu el seu lema, contribueixen a afegir barris més allunyats del centre. La ciutat és molt extensa i amb nuclis aïllats com la Floresta, les vida als anys. Planes i no parlem de Can Barata, més a prop de ara, en complir-se nou anys com a membre Sant Quirze que de Sant Cugat. Tot i les inverside la junta directiva, em toca plegar perquè ons i millores fetes en els darrers anys, encara és així ho dicten els estatuts de l’entitat. Ha estat una assignatura pendent. Els ciutadans es queiun temps en què he conegut persones amb un xen que les parades són insuficients, de la poca munt d’experiències personals i professionals freqüència de pas dels vehicles o de la impuni de les quals he après molt. També he tingut tualitat horària. Pensem que el trajecte entre l’oportunitat de conèixer i entrevistar alguns un punt allunyat fins al centre és de més de 35 dels professors i ponents de les conferències minuts, i tot plegat és poc motivador per no agadels diferents cursos. Tot plegat, un gran actiu far el cotxe. Quan comparem les dades amb Valldoreix, on el servei està força valorat, veiem que que he guanyat en aquest temps. Gràcies a tots i llarga vida a les aules de la la utilització dobla el nombre d’usuaris que en Gent Gran de Sant Cugat! els districtes de la Floresta i les Planes junts. Està clar que, quan un servei funciona, s’utilitza.
JOSEP GIMENO
un pòster de Godard per lligar amb una amiga, fins a la còmica L’home que treballa fent de gos, passant per la lacrimògena Reykjavik, totes les cançons són petits relats tan alegres, tristos o sorprenents com la mateixa quotidianitat. Pop, enginy, ironia i antiheroisme són els ingredients d’aquest grup cridat a ser una referència de la música en català i a integrar moltes bandes sonores personals. Afortunadament, Els Amics de les Arts no són un fet aïllat. El quartet forma part de la generació que ha fet renéixer la música dels Països Catalans en un fenomen equivalent al rock català de principis del 90. Això sí, amb un matís: estils a part, la diferència
|
JoSeP MaRia VaLLèS EDITOR D’OPINIÓ
josep.gimeno@cugat.cat
a Festa Major ha tingut el bon gust de programar un concert d’Els Amics de les Arts, la revelació musical de la temporada. El quartet presentarà el disc Bed&Breakfast, una joia musical que ha rebut premis i elogis de la crítica. No és per a menys, perquè la dotzena de cançons-històries del seu tercer CD s’ho mereixen. Sense una estètica musical excel·lent però amb un fi sentit de l’humor, els temes del grup retraten escenes del dia a dia, en què el que anomenaríem la gent normal es pot sentir ben identificada. Des d’una sublim Jean-Luc, en què un jove conversa amb
Esports
Josep Antoni Duran i Lleida, diputat al Congrés i secretari general de Convergència i Unió (CiU), parlarà sobre la situació econòmica i política actual. És un acte obert al conjunt de la ciutadania.
Josep Maria Vallès. experiència positiva
quest article no té grans pretencions. L’únic objectiu és el d’expressar el meu agraïment a un grup de grans persones (i persones grans) que aquests darrers deu anys he tingut la fortuna de conèixer, i amb qui he col·laborat i he forjat una relació d’amistat. No us puc anomenar a tots ni a totes perquè no em voldria deixar ningú. Vosaltres sabeu qui sou. Permeteu-me que us representi en aquest agraïment l’amic Lluís Puig i Tuneu, qui, malauradament, ja no és entre nosaltres, com és el cas també d’en Jordi Garriga i Puig.
|
entre els també actuals i excel·lents Antònia Font, Manel i Mishima, i els desapareguts Sopa de Cabra i Sau és internet. Ara els grups catalans es donen a conèixer, bàsicament, a MySpace i a Spotify, mentre que Gerard Quintana i Carles Sabater es van popularitzar amb cintes de casset. Pot semblar circumstancial, però és gràcies a la xarxa que els grups catalans esquiven les hegemòniques radiofórmules que silencien aquesta qualitat. A internet, es competeix en igualtat de condicions i el boca-orella fa la resta en un escenari que, per sort, ha permès rejovenir la música en català a cops de qualitat com la d’Els Amics de les Arts.
•
President: Ramon Grau director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@premsalocal.com Consell editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan CarlesGassiot,JoanTortosa,JoanTroyano,JoankBusquets,JordiCasas,JosepA.Teixidó, JosepDaniel,JosepM.SansTravé,JosepM.Simeón,LluísGodayol,MontserratRumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Carles Illana i Pere Fernández. Correcció: Susanna Turon departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón fotografia: Lluís Llebot, David Fernández i Artur Ribera Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Alegre, Ferran Villaseñor, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, GuimPros,ImmaPueyo,JaumeClavell,JordiCasas,JordiRobirosa,JosepGimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Lluís Campins, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza disseny de la maqueta original: eixida.cat impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). entitats col·laboradores: Amics Unesco ValldoreixSant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Cor de Gospel, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, GrifulOil,HipicCentreCalCaldes,JuventutsMusicalsdeSantCugat,MuseuSantCugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
18
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat
|
Economia_ 22 |
Esports_ 26 |
Cultura_ 38 |
Passatemps_ 46
la Ciutat
Mobilitat _Pàg. 21
Neix una nova línia urbana de Bus que connectarà l’estació de Volpelleres amb el centre de la ciutat.
Passarà el dia 21:
El ple de l’Ajuntament del mes de juny se celebrarà el dilluns 21 Més informació: www.diaridesantcugat.cat
Crisi. La fins ara presidenta local, Ana María Torrijos, afirma que la gestora que substitueix la junta actual s’ha triat per afinitats politicoreligioses al president provincial, Toni Bosch, i denuncia una intromissió de l’Opus Dei en la tria
Destituïda la junta local del PPC per la direcció del partit omís a aquesta advertència és motiu d’expulsió i provocaria un perjudici a la imatge del partit”.
Jordi Carreres és el nou president del PPC de Sant Cugat Torrijos demana explicacions a Alícia Sánchez-Camacho
Oferta de càrrecs La direcció del PPC català ha confirmat que quan van comunicar la decisió de substituir la junta actual per una gestora van oferir a Torrijos una vocalia en l’executiva del partit a Barcelona com a encarregada de l’àrea d’ensenyament. Així mateix, asseguren que la filla d’Ana María Torrijos ha acceptat un lloc en la nova gestora que regeix ja el partit a Sant Cugat. Torrijos, però, desmenteix que la seva filla hagi acceptat el càrrec i afirma que ella va refusar la plaça oferta a Barcelona.
Joan Ramon Armadàs redaccio@premsalocal.com
TEMPESTA. La secció local del PPC de Sant Cuga t travessa un dels pitjors moments de la formació. La direcció del par tit a Barcelona ha destituït la junta actual constituïda el juliol del 2009 i això inclou la presidenta del partit a la ciutat, Ana María Torrijos. Els motius que al·lega la seu de Barcelona són una reestructuració interna del partit. “Volem crear un nou impuls a Sant Cugat amb gent nova i més joves”, assegura la vicesecretària d’organització del PPC, Eva Garcia. Segons Garcia, és probable que la gestora que s’ha nomenat per substituir la junta elegida al juliol agafi les regnes del partit a Sant Cugat fins passades les eleccions municipals.
Frases
Cares noves
La junta actual es nega a fer el traspàs de poders a la seu del PPC a Sant Cugat #ARTUR RBERA
Amiguisme religiós La fins ara presidenta del PPC a Sant Cugat, Ana María Torrijos, ho veu molt diferent. Segons ella, a les eleccions internes del juliol va accedir a introduir com a membres de la junta dues persones afins al president provincial del PPC a Barcelona,
Toni Bosch. Ara, denuncia que l’amiguisme continua i la nova gestora ha estat anomenada amb clares afinitats a Toni Bosch. “Veient les persones de la gestora ens temem que certa institució religiosa hi tingui alguna cosa que veure”. Torrijos es refereix a l’Opus Dei, al qual pertany Bosch i,
segons Torrijos, un nombre elevats de les noves cares del PPC de Sant Cugat. La ja expresidenta també ha fet arribar al DIARI la resposta de Toni Bosch a una de les seves cartes, on aquest l’amenaça amb conseqüències disciplinàries si fa públic el cas als mitjans. La carta de Bosch avisa que “fer cas
Amb tot, Jordi Carreres és el nou president del PPC de Sant Cugat i Dolors Domènech la nova secretària general. Ana María Torrijos s’ha negat a abandonar la seva plaça i cedir les claus del local a la nova gestora, ja que es considera “escollida democràticament pels militants amb un 100% dels vots a les urnes”. Assegura que no ho farà fins que rebi explicacions de la direcció del partit a nivell català, i no a nivell provincial com ha succeït fins ara.
•
AnA MArÍA TorrijoS
ExPrEsiDENta PPC saNt Cugat
EvA GArCiA
ViCEsECrEtària D’orgaNitzaCió DEl PPC
“La gestora s’ha triat per afinitats polítiques i religioses amb el president del PPC de Barcelona” “A Sant Cugat volem donar un nou impuls al partit amb gent nova i persones més joves”
En context Un final de legislatura força mogut intranquil·litat. Les coses es van començar a tòrcer per al PPC de Sant Cugat amb l’abandonament del grup municipal del regidor Fernando Vázquez-Dodero. La presidenta sortint assegura que Dodero va ser un candidat “vingut des de fora” que no va adaptar-se al grup. La destitució de la junta no ajuda a millorar la imatge de desunió del partit.
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
Carlos Illana
redaccio@premsalocal.com
habitatgE. A l’última edició dels Premis Habitatge Social organitzats per l’Associació Catalana de Promotors Públics i Sòl (AVS Catalunya), Sant Cugat ha rebut una menció especial pel complex Mira-sol Centre. El jurat ha destacat la qualitat de la nova centralitat del districte, la seva urbanització i edificació, l’ús correcte dels materials i la seva resolució en aspectes ecoeficients. A més, ha valorat especialment el fet d’haverse convertit en el referent d’una nova àrea de centralitat de Sant Cugat, concretament entre una nova zona de creixement de Sant Cugat (el barri de Can Mates) i el districte de Mira-sol. Els guardons distingeixen les accions més rellevants en matèria d’habitatge públic, com és el cas del Mira-sol Centre, promogut per l’empresa de promocions municipals de l’Ajuntament de Sant Cugat, Promusa.
El centre es troba darrere de l’estació de FgC #LLUÍS LLEBOT
Els premis es van lliurar dimarts passat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i van recaure en una promoció de 44 habitatges a Pardines i a la remodelació del barri del Bon Pastor de Barcelona.
El Mira-sol Centre és un conjunt arquitectònic de 44.257 metres quadrats compost per 87 habitatges públics, un edifici d’oficines, 20 locals comercials i un mercat municipal, entre d’altres.
•
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
19
l’Estirabot
El Mira-sol Centre, distingit amb una menció als Premis Habitatge Social reconeixement. Aquests guardons premien les actuacions més destacades en matèria d’habitatge públic
|
JORDI CASAS
casasj@eresmas.net
Hipòcrites i imbècils mercè Conesa #ARXIU
Conesa pren part en una ‘docsession’ de CiU PrECamPanya. La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va participar el dimarts 1 de juny en la docsession que CiU ha endegat recentment. En la xerrada es va parlar de dèficit públic, austeritat i sobre la modernització de l’administració. Conesa va compartir debat amb la professora de dret administratiu de la Universitat de Girona, Gemma Geis, i l’empresari i escriptor barceloní Xavier Roig. Conesa va parlar sobre la millora de l’eficiència dels processos administratius i l’aplicació de noves tecnologies a l’administració. Cada docsession està dedicada a un tema. En una primera part, Artur Mas dialoga amb experts en la matèria. En una segona part, Mas exposa les línies bàsiques d’actuació en la temàtica i hi ha un torn de preguntes obert al públic. _Redacció
N
o sé què em causa més basarda, si els hipòcrites o els imbècils. En tot cas, són els de sempre. Els primers, sense despentinar-se i posar-se vermells, ens diuen que tocar les rendes més elevades és un pecat, que retraurà el consum i l’economia anirà de mal borràs. El que no ens expliquen és per què això no succeeix, o almenys és menys perillós, quan les rendes escapçades són les dels funcionaris i pensionistes. És que potser la seva despesa és menys sensible als batecs del mercat? No, no ens enganyem, darrere hi ha la defensa sempiterna dels poderosos, per a alguns tocar-los és un acte contranatural. I després hi ha els que són tontos del cul, i perdó per l’expressió, o es pensen que ho som els altres. Són aquells que diuen: cal abaixar els impostos, reduir el dèficit i mantenir els serveis públics. Ho he sentit dir a una política catalana amb tot el morro, i en aquest cas la consideració és literal, sense ennuegar-se i aparentant que s’ho creia. Senyora, canviï de metge de capçalera que el que té no l’està portant gens bé. Això és el que es dedica a dir la gent que fa veure que fa política, però, en realitat, el que fa és donar pel sac. La realitat segueix el seu camí, però. Els ajuntaments, entre els quals el nostre, es dediquen a fer de promotors de sòl industrial. El govern central, i per sorpresa, es decideix a fer-loshi un fill de fusta, creditíciament parlant. Ja té mala llet tancar l’aixeta del crèdit tot fent veure que els ajuntaments són una administració més, quan és un fet que fa anys i panys que estan esperant una llei hisendística que els permeti una presència digna en el pastís de la despesa pública. Les empreses aprofiten per racionalitzar la despesa, aspecte que no se sap ben bé per què quasi sempre vol dir reducció de personal. Si no, que ho preguntin als treballadors de Delphi, que estan esperant que el bombo (llegeixi’s ERO) deixi de fer voltes, per saber si són entre els 66 que han de deixar la plantilla vulguin o no. Per no parlar de la realitat, contundent com un cop de puny al ventre, que ens mostra any rere any la Festa de la Cooperació. Mentre, els hipòcrites i els imbècils, ignorants de la realitat realment existent, segueixen amb el seu discurs, pel qual reben uns ingressos absolutament desproporcionats.
•
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
20
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
www.diaridesantcugat.cat
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
El PSC denuncia l’horari de la recollida de brossa
ICV reclama implicació en el Pla Local d’Habitatge
Racionalització. Reclamen un canvi per no despertar els veïns i recorden que cal complir l’ordenança de soroll
Vinculació. Demanen que els santcugatencs prenguin part en el procés participatiu que s’obrirà aviat
J.R. Armadàs
J.R. Armadàs
ReClamaCió. La secció local del PSC ha manifestat el seu rebuig a l’actual horari de recollida d’escombraries a la ciutat. Incitat per alguns veïns que han denunciat el seu malestar a través de la xarxa social Facebook, el president de la secció santcugatenca del PSC, Ferran Villaseñor, ha reclamat que no passin els camions d’escombraries a quarts de set, ja que el soroll que provoquen molesta molts ciutadans. “No és normal despertar els veïns a les set del matí els diumenges”, assegura Villaseñor alhora que demana a la regidora de Serveis Urbans i Ciutadania, Cristina Paraira, un replantejament dels horaris d’aquest servei.
CRida. ICV vol que el Pla Local d’Habitatge que està previst aprovar abans que acabi el 2010 tiri endavant amb la màxima participació ciutadana possible. El portaveu de la formació, Xavier Boix, va encoratjar la ciutadania a dir-hi la seva utilitzant els mitjans que l’Ajuntament ha posat a l’abast per fer-ho. “Tot i que pensem que internet no és la millor manera de fer partícip d’aquest assumpte la població, no es pot deixar escapar l’oportunitat de prendre-hi part”. Actualment, es pot opinar sobre aquesta qüestió entrant a la pàgina web de l’Ajuntament, on es pot veure un gran enllaç que mena l’usuari a omplir un qüestionari on es poden introduir propostes fins al 30 de juny.
jr.armadas@premsalocal.com
jr.armadas@premsalocal.com
el soroll de la neteja molesta els veïns segons el PSC #ARTUR RIBERA
Cas per cas Els socialistes proposen adaptar la recollida a zones concretes de la ciutat tenint en compte el perfil comercial o residencial del barris o la densitat de població que hi resideix. D’aquesta manera, assevera, es racionalitzaria el ser-
vei i no es molestaria els veïns mentre dormen. Villaseñor també ha recordat que hi ha una ordenança de soroll que l’Ajuntament també ha de complir. En aquest sentit, ha recomanat la reducció de l’ús de les màquines bufadores, les que més contaminació acústica produeixen.
•
Un dels edificis de promoció pública a Sant Cugat #ARXIU
“Ciutat excloent” A l’espera del que opinin els santcugatencs en el procés participatiu, ICV ja té clar quins són els aspectes que cal prioritzar. “No creiem que s’hagin de construir pisos nous. Pensem que les actuacions haurien d’anar en la línia
d’afavorir les rehabilitacions i omplir pisos buits”, va argumentar Boix. Els ecosocialistes van titllar Sant Cugat de municipi excloent, ja que molts fills de veïns han d’anar a viure fora perquè no es poden permetre llogar o comprar un habitatge al seu poble de tota la vida.
•
Dissabte 5 s’inaugura l’estació de Volpelleres Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com
eSTReNa. El president de la Generalitat, José Montilla, serà l’encarregat de tallar la cinta que inauguri la nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya a Sant Cugat, que està situada al barri de Volpelleres. Aquest dissabte 5, a les 10.30 h, el màxim mandatari català acompanyarà l’alcalde, regidors i autoritats de Sant Cugat en el que serà el primer dia de funcionament
dissabte es posa en funcionament la nova parada de tren #A. RIBERA
A S E R B O P ... RNACIONAL E T IN L A IV V FEST TMETRATGES DE CUR
10 de juny a les 21:30 horres 11 de juny a les 21 horres
a la Casa de Cultura Sant Cugat. www.IntermonOxfam.org/cortosaactua
Patrocina:
Amb el suport de:
256x93 CAST COL.indd 1
IONS DE DE MIL MIL
de la nova estació ferroviària. La parada està ubicada entre la de Sant Cugat i Sant Joan a la línia S-2 que uneix Barcelona amb Sabadell. La de Volpelleres es converteix d’aquesta manera en la vuitena estació de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generali-
tat a la nostra ciutat. L’estació de Volpelleres està previst que es connecti en un futur a través d’un intercanviador modal amb la de Rodalies Renfe, situada a dalt de tot del passeig Francesc Macià, al barri de Coll Favà.
•
PERSONES
AR DIARI
1 DÒL B M A N E U I SOBREV
MÉS
EL TEU A T O V I E N I V IT! CURT FAVOORBRESA, P DAVANT LAA. REACCION
01/06/10 10:34
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
mOBILITaT. L’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Volpelleres s’inaugurarà aquest dissabte 5 amb una nova línia d’autobús urbà que li donarà servei. La nova línia L-IX connectarà el centre de la ciutat amb l’estació de FGC, passant després per la Guinardera i el Centre Comercial sant Cugat. Aquesta ruta tindrà com a punt de sortida i d’arribada la rambla del Celler amb el carrer Sant Medir, on també paren les línies L-I, L-II, L-III i L-VII i on es podrà fer transbordament.
nou servei d’autobús urbà a la ciutat #ARTUR RIBERA
La CUP, satisfeta amb el ‘feedback’ ciutadà PreCamPanya. La secció local de la CUP està força satisfeta amb la resposta ciutadana que ha rebut després de la presentació del seu pla de 125 propostes per millorar la ciutat recollides en un pamflet amb la crida Desplega’t.
El president de la CUP de Sant Cugat, Guim Pros, assegura que cada cop hi ha més ciutadans que combreguen amb el seu ideari polític. “Notem com augmenta el nombre de gent que s’acosta al projecte”. _J.R. Armadàs
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
21
www.torresadvocats.com
Adequació
redaccio@premsalocal.com
Esports
|
EDUARD TORRES
Connexió. La Línia IX unirà el centre del poble amb la nova estació de FGC i arribarà fins al Centre Comercial Sant Cugat, al barri de la Guinardera
Redacció
Economia
|
la toga
Nova línia d’autobús per donar servei a Volpelleres Aquesta ruta es posarà en marxa el dia 5 de juny
|
Per adaptar aquesta nova línia a l’estació de Volpelleres, ha estat necessari fer obres a les voreres, ampliar els sentits dels girs de la calçada, construir una plataforma adaptada i una marquesina al carrer d’Antoni Bell i fer-ne una altra al carrer Alfons d’Aragó. L’itinerari de la L-IX farà possible l’enllaç de la rambla del Celler amb el sector de l’avinguda de Cerdanyola i el passeig de Francesc Macià. El pas de la línia continuarà passeig amunt fins al carrer de Salvador Espriu i arribarà directament al CAP per continuar fins a la ZEM Jaume Tubau, el pont de Can Vernet i l’estació de Volpelleres. La línia entrarà en funcionament des d’aquest 5 de juny.
•
www.ideaprint.es ideaprint@ideaprint.es 93 590 10 86 Sant Antoni, 15 bis Sant Cugat
· Acabaments · Producció d’estands · Escàner · Impressió de gran format Fusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions
Vaga
E
m deia l’altre dia un amic que la vaga prevista per al 8 de juny era, sens dubte, una merescuda resposta a la inoperància total del govern central en la gestió de la crisi. La vaga hauria de ser de tothom, d’obrers i d’empresaris, general, dura, com dures són les caigudes de les vendes, de les feines dels autònoms, dels sous dels treballadors, de les pensions i de les il·lusions d’aquells que creien en el malabarista de les paraules abans de treure’s la careta. Váyase. Avui ha dimitit el primer ministre japonès per dignitat. Amb independència del fons, que desconec, com a mínim n’hi ha un que plega. Recordo haver llegit en diaris econòmics de fa tres i quatre anys o més, els analistes que anunciaven la fi de la bombolla econòmica. Ningú no era conscient de res i segons el rei de la fal·làcia, superàvem França! Tot era un emmirallament, pura especulació en cascada. La nostra ciutat n’és un bon exemple. Mirant els anuncis del TOT Sant Cugat, hom podia apreciar com aquell pis o caseta que feia un temps havia vist en alguna foto de la secció de vendes a un preu, al cap d’uns mesos tornava a aparèixer, renovadament, a preu més alt. Tothom s’atrevia a fer un business sense saber-ne. Molta gent ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Em pregunto què hauríem fet sense els crèdits barats ? Resposta, viure com ens toca i no somiar truites. El final era previsible però, com aquell porc que engreixen per portar a l’escorxador, ningú no ha sabut o volgut parar els peus a aquesta orgia. Ara és l’hora de reconèixer errors, etc., però pagant els de sempre. On són els diners, jo em pregunto, on és el diferencial? Reformes, contrareformes, més reformes per res. Rectificar és de savis però rectificar quan la pífies contínuament és de necis (ho ha dit en Felipe González ). No està malament, oi, Sr. Zapatero?
•
Esqueles al
93 590 86 00
esqueles@diaridesantcugat.cat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
22
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia
|
Esports_ 26 |
Cultura_ 38 |
Passatemps_ 46
Economia
la Xifra
75.942
persones aturades al Vallès Occident al maig, cosa que suposa 257 aturats menys que al gener d’aquest mateix any.
Passarà aquesta setmana:
El dia 10 se celebra una sessió de Getting Contacts al SC Trade Center Més informació: www.diaridesantcugat.cat
Compromís. La vinculació de Sant Cugat amb el projecte de l’EIT i el pes de l’empresa i la universitat fan que una de les comunitats de R+D+I de l’ens tingui la seu a Barcelona amb Esade i la UPC com a centres formadors
L’ EIT arriba a Sant Cugat a través d’Esade-Creàpolis Esade serà una seu educativa de l’EIT en matèria d’energia i innovació i Creàpolis acollirà empreses sorgides al voltant de la recerca d’aquest ens
Joan Ramon Armadàs redaccio@premsalocal.com
última àrea, anomenada InnoEnergy, es treballarà en sis països europeus i Barcelona en serà una de les subseus. Esade-Creàpolis entrarà en joc en aquest marc convertint-se en un dels centres educatius de l’EITenmatèriad’energiesrenovables (Esade) i sent una incubadora de les empreses i start-ups que sorgeixin a partir de la recerca de l’institut (Creàpolis).
Educació, empresa i R+D EurOPEiSmE. Budapest es va quedar la seu de l’EIT, a la qual aspirava Sant Cugat, però ara el centre de recerca més important d’Europa recompensa la ciutat amb una vinculació clau en una de les comunitats d’innovació i coneixement de l’institut. Aquestes branques d’actuació en què es divideix l’EIT a l’hora de treballar, conegudes com KIC (Knowlegde Innovation Communities) s’han dividit en tres àrees: tecnologies del coneixement, canvi climàtic i energia. Aquesta
La vinculació entre aquestes tres realitats és el que es pretén dinamitzar en els tres diferents àmbits d’actuació que defineixen cadascuna de les KIC. En el vessant formatiu, Esade crearà un màster en innovació i emprenedoria que s’impartirà a Sant Cugat a partir del curs escolar 2011/12 i que aplegarà estudiants de tot Europa que vulguin formar-se en aquesta matèria amb un títol que porti el segell de l’EIT. AlcampusdeSantCugattambé es faran els cursos From science to business, enfocats a fer que científics de carrera adqui-
reixin nocions en emprenedoria per canalitzar els seus coneixements en forma de negoci. El primer d’aquests monogràfics s’impartirà al setembre.
Recerca amb objectius Cada KIC funcionarà com una empresa en el sentit de l’enfocament cap a resultats. En concret, la comunitat d’innovació i coneixement d’energies renovables en què participarà Sant Cugat s’ha fixat els objectius de formar 15.000 emprenedors, crear 50 empreses noves, registrar 60 patents i treure al mercat 90 productes nous durant els primers quatre anys de funcionament.
Impuls local a Europa El director general d’Esade ha definit les tres KIC com “l’element clau de R+D a Europa en els propers 8-10 anys”. En aquest sentit, ha expressat que l’impuls de Sant Cugat postulant-se per acollir la seu de l’EIT en el seu moment ha estat clau a l’hora de rebre una part d’aquest repte continental.
•
Frases “Que Sant Cugat fos un dels candidats a l’EIT ens va posar en una posició d’avantatge per acollir aquest nou repte” CarlOS lOSada
Director General D’eSaDe
“Empresa, recerca i educació queden units a Europa amb el llançament d’aquests plans en el si de l’EIT” andrOulla VaSSiliOu
comiSSària D’eDucació De la ue
250
milions d’euros és el pressupost de les tres comunitats d’innovació i coneixement fins al 2012 Esade-Creàpolis pren part activa en el projecte de l’EiT #A. RIBERA
Nou Compte Expansió. El compte nòmina que tracta amb rigor i serietat els teus diners. Informa-te’n a les nostres oficines.
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
La planta de Delphi negocia l’acomiadament de 66 treballadors fixos El comitè d’empresa anuncia vagues i manifestacions movimEntS. La direcció de Delphi està negociat l’acomiadament de 66 treballadors del seu personal fix a través d’un expedient d’extinció, que afectarà el personal d’enginyeria, qualitat, logística, recursos humans i finances. Empresa i sindicats s’ha reunit aquesta mateixa setmana a la seu d’Inspecció de Treball i es tornaran a trobar el 14 de juny per tancar un acord. No obstant això, entre aquestes dues dates els representants dels treballadors i
La planta és al sector de Can magí #ARXiU
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
la direcció intentaran apropar postures, ara per ara allunyades. El president del comitè d’empresa, José Antonio Morán, ha explicat l’oposició dels treballadors a aquest expedient per “no haver-hi causes justificables”, per ser una “reconversió del seu personal indirecte”, i ha explicat que des del comitè es reclama que s’opti per la via de les recollocacions i les prejubilacions. Morán ha assegurat, a més, que aquest pla d’ajust “no té cap sentit”, ja que “no podem tenir una empresa que té 210 contractes temporals i ens proposi acomiadar treballadors indefinits”. El membre del comitè ha assegurat que ara “Delphi no és capaç d’assumir la quantitat de comandes que té dels clients. Estem denegant comandes” i ha recordat que l’empresa ha hagut d’obrir un cinquè torn per treballar els diumenges a la planta que la companyia té a Can Magí. El cap de recursos humans de la planta santcugatenca, Rogelio Oficialdegui, ha dit
|
Economia
|
Esports
que efectivament la planta té un excés de feina, però “que s’han de prendre accions ara per assegurar treball entre el 2015 i el 2017”. Oficialdegui ha posat de manifest que Delphi haurà de fer un esforç en competitivitat i qualitat, perquè en els pròxims 24 mesos es puguin adjudicar les noves bombes que reemplaçaran les d’ara i assegurar clients i ha volgut avançar que amb el pla es deixa el personal ajustat a les necessitats de l’empresa.
Mesures de mobilització Morán ha explicat que els treballadors iniciaran un període de mobilitzacions. En aquest sentit, el representant ha avançat que els treballadors faran una vaga cada divendres a partir del pròxim 11 de juny i fins al 2 de juliol de quatre hores per cada torn per pressionar l’empresa. El membre sindical ha afegit també que les concentracions i manifestacions es podrien estendre a algunes zones de Sant Cugat i de Barcelona. _M. Sagalés
•
Ruggedcom s’instal·la a Sant Cugat Joan Ramon Armadàs jr.armadàs@premsalocal.com
EmprESa. L’empresa canadenca Ruggedcom, especialitzada en les solucions de comunicacions per a aplicacions informàtiques, ha obert una oficina al parc
Eroski no ha renovat 5.166 treballadors l’any 2010 CriSi. La cadena de supermercats Eroski prescindirà durant el 2010 dels serveis de 5.166 treballadors que treballaven per la marca basca. Segons ha informat el departament de premsa de l’empresa, no es tracta d’acomiadaments, sinó que la reestructuració s’ha fet a partir de la no renovació de contractes temporals. Eroski recorda que és, però, el primer any que la companyia no genera més ocupació que l’anterior. Eroski, que té el supermerca t del Sant Cuga t Centre Comercial, té actualment una plantilla de 47.563 persones entre Euskadi, Catalunya, Galícia i Madrid. _Redacció
empresarial @ Sant Cugat per reforçar la seva secció ibèrica de negocis. L’oferta de Ruggedcom s’orienta a les empreses elèctriques, sistemes intel·ligents per al transport terrestre, plantes industrials i aplicacions militars.
Les solucions de Ruggedcom inclouen switches, ethernet de grau industrial i militar, routers industrials, servidors serials, equips sense fils compatibles amb WiFi, xarxes cel·lulars 2G/3G. A banda d’això, Ruggedcom subministra solucions de sof-
tware per a la seguretat informàtica. Aquesta empresa va ser fundada l’any 2001 i actualment cotitza a la borsa de Toronto. Ruggedcom compta amb més de 350 professionals i s’ha internacionalitzat, amb presència en més de 50 països.
•
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
3
econogresca CARLES BRUGAROLAS
Cost laboral
T
ot i que la gravetat de la conjuntura sembla avalar la necessitat d’emprendre reformes valentes que, per alta banda, tots els organismes internacionals fa anys que demanen, la reforma laboral que sindicats i patronals porten tantíssim temps discutint arribarà tard i molt em temo que resoldrà pocs dels assumptes que hauria d’afrontar (costos, dualitat, absentisme, flexibilitat...). Centrem-nos avui en els costos. Tots tendim a simplificar quan en parlem assimilant-los amb els salaris, que són només una part. La fiscalitat, per exemple, pesa moltíssim. No tindria sentit treure càrrega impositiva a la contractació, al
parc @ Sant Cugat #A. RibERA
Baixa l’atur local per segon mes consecutiu
anivErSari. Amb motiu de la celebració del 25è aniversari del centre de recerca i desenvolupament que la multinacional americana HewlettPackard té a Sant Cugat, els dirigents de la planta han organitzat una jornada fes-
atUr. Ja són dos els mesos en què Sant Cugat registra una davallada contínua de la taxa d’atur. Concretament, 114 persones han trobat feina durant el mes de maig, cosa que disminueix la xifra d’aturats fins a 3.821 persones, un 2,9%.
_Redacció
Cultura
|
Cal abaixar decididament les quotes a la Seguretat Social
HP celebrarà 25 anys a Sant Cugat el dimarts 8 tiva i commemorativa el dia 8 de juny. L’empresa americana fabricant de components informàtics va escollir el polígon de Can Sant Joan per ubicar-hi una de les seves delegacions a Europa l’any 1985.
|
La recuperació de feina és, però, més significativa que la del mes d’abril, ja que durant aquell mes omés es van generar 22 nous llocs de treball. Les dades de maig són les millors des que ha començat el 2010. _Joan Ramon Armadàs
treball? Les administracions bonifiquen fiscalment tot allò que volen afavorir, com ara els llibres. Oi que quan volem llet no ens dediquem a ofegar les vaques? Doncs per què dificultem l’ocupació quan volem dinamitzar l’economia i l’ocupació i passar de tenir moltes persones que cobren a moltes que aporten? Hem de deslligar definitivament el finançament de l’estat del benestar de la càrrega tributària sobre el treball. Cal abaixar decididament les quotes a la Seguretat Social. Ja sé que això en dificulta el finançament, però aquest és un altre problema. La reforma laboral pot ajudar a crear ocupació per la via de la rebaixa del seu cost, doncs. I ja se sap que les coses més barates, en principi, es demanden més. Però sobretot, pot ajudar a fer que no es destrueixin més empreses. Les càrregues fiscals sobre el treball es cobren hi hagi beneficis o no...
•
carlesbrugarolas@hotmail.com
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
24
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
en global
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
Entrevistem David Escamilla, Autor del llibre ‘Anècdotes de milionaris’
Confiança a llarg termini
L’
impacte directe dels plans d’austeritat fiscal durant els dos pròxims exercicis podria provocar un drenatge de 0,2 punts percentuals el 2010 i d’1,0 el 2011 en el PIB del conjunt de la Unió Europea Monetària –l’estimació de creixement inferior a l’1% de mitjana anual el 2010 assumeix aquests ajustaments des de fa ja diversos mesos–. Aquesta lleugera caiguda es veurà compensada parcialment per un impuls de 0,8 punts percentuals en els pròxims quatre trimestres, com a conseqüència de la depreciació acumulada d’un 10% del tipus de canvi efectiu de l’euro. En una perspectiva a llarg termini, s’esperen comportaments positius dels actius de risc (borsa, crèdit, emergents, commodities…), amb fonaments globals i particulars a què haurien d’acabar donant suport. Però en un context molt volàtil de curt termini, el posicionament tàctic demana encara cautela. Els catalitzadors d’un canvi de direcció sostingut han de ser els ajustaments fiscals, les reformes estructurals (és necessari que acabi per concretar-se la reforma laboral a Espanya), la posada en marxa del pla d’estabilització europeu i una regulació financera com més homogènia millor. Si el mercat pren consciència que això comença a ser així, a la segona meitat de l’any caldria esperar una recuperació de la renda variable, superior a Europa, amb la reducció dels diferencials de TIR davant Alemanya del deute espanyol (esperem cert increment de la TIR de bo alemany a 10 anys i un augment del pendent 10-2), i l’estretament dels diferencials de crèdit corporatiu. També seria factible una recuperació transitòria de l’euro. jvilaseca@banif.es
|
•
“Obsessionar-te amb els diners t’allunya de la felicitat” “Victoria Beckham va fer buidar un centre comercial per no fer cues. Es va gastar 350.000 euros en dues hores”
Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat
L’
any passat, David Escamilla va publicar 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi). Ara, aquest escriptor barceloní columnista d’aquest setmanari publica un llibre que se situa als antípodes. Anècdotes de milionaris és un recull d’excentricitats de personatges ben coneguts pel gran públic.
“George Clooney dormia amb un porc vietnamita que pesava uns 150 quilos fins que l’animal va morir”
D’on surt la idea per fer aquest llibre?
De la crisi. Estem en un moment de crisi econòmica i de valors, i investigant sobre gent del “sector del luxe” vaig veure que el nombre de milionaris no baixa, sinó que estranyament semblen multiplicar-se. Així vaig començar a recopilar informació sobre el col·lectiu que anomeno els nous déus de l’Olimp, que són gent com Paris Hilton, George Cloney, Michael Jackson o Victoria Beckham. Molta gent s’emmiralla en aquestes persones i s’han convertit en símbols de guanyadors de la societat.
Guanyadors, no ho sé, però de diners, en tenen uns quants... Paradoxalment, el llibre està ple d’històries de fracassos personals i insatisfaccions molt profundes. Són històries de gent que pateix.
Vaja, que serà veritat que els diners no donen la felicitat...
A través de la investigació que m’ha dut a fer el llibre és una expressió que he comprovat i és una de les coses que vull transmetre. Si t’obsessiones amb els diners
Analitzant els rics. ‘Anècdotes de milionaris’ és un recull de les excentricitats de persones riques #CEDIDA
guit la felicitat abans. Per exemple, hi ha un personatge que jo defenso molt en el llibre: Bill Gates. És un home digne d’admiració, perquè ha fet fortuna a partir del seu esforç i és una persona amb valors que inverteix en art i no en cotxes i lavabos fets de perles.
Tens alguna anècdota preferida de les del llibre?
Escriure com a forma de vida. David Escamilla té 40 anys i des dels 19 que treballa escrivint llibres. Amb 21 anys de carrera ha publicat una trentena de llibres de diversos gèneres. Fa anys que col·labora amb el DIARI DE SANT CUGAT #CEDIDA
t’allunyaràs de la felicitat que hi ha en altres llocs. Si ets feliç i tens diners, perfecte, però la base no rau en els calés.
És aquest l’objectiu del llibre?
És un objectiu doble. Primer, saciar el morbo que dóna parlar d’aquests temes en temps de vaques magres d’una forma divertida i, segon, és una denúncia d’un model de vida. La gent que el llegeixi sentirà llàstima pels protagonistes. Semblaven guanyadors però són gent insatisfeta.
Aquestes persones viuen en un núvol?
Viuen en un aïllament que els fa miops o directament cecs. Es consideren intocables i no coneixen realment el món, cosa que els fa molt vulnerables. Mai no saben si les parelles o els amics els estimen de veritat o estan amb ells per aprofitar-se’n.
Hi ha milionaris feliços oi?
Sí, però són gent que han assolit un equilibri abans de ser milionaris. Havien aconse-
per a la micro, petita i mitjana empresa Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9 Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 09 pimec.vallessud@pimec.es
La Victoria Beckham, quan vivia a Milà, va fer buidar el centre comercial més important de la ciutat perquè no volia fer cues. En dues hores es va gastar 350.000 euros. Es va comprar ulleres, sabates i vestits.
Ah, molt bé!
I després va declarar que així feia rutllar l’economia. Però encara n’hi ha més. El George Clooney, considerat el solter d’or de Hollywood, dormia amb un porc vietnamita de 150 quilos fins que l’animal va morir. En diverses entrevistes l’ha considerat un dels personatges més importants de la seva vida.
Expliqui’n alguna altra.
Michael Jackson tenia una col·lecció importantíssima de mòmies de l’antic Egipte comprades directament allà. Irònicament, ell mateix es va quedar com una mòmia més tard després de tantes operacions.
Quina és la seva preferida?
Una història terrible d’una dona que tenia 200 milions guanyats a la borsa. Un dels seus fills va perdre una cama perquè no va trobar cap metge que l’operés sense cobrar.
•
_P. 2 les aules d’extensió universitària, un model de gent gran aCtiva
_P. 6 entrevista a Carmela fortuny: “he aPrès molt de la gent gran”
_P. 8 l’aCP ajuda a millorar la qualitat de vida dels malalts de Parkinson ESPECIAL
4_06_2010 Un especial de:
DiarideSantCugat
_GENT GRAN juny 2010
l’EdAT No poSA límiTS
_GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT GRAN DE SANT CUGAT
El Teatre-Auditori acull activitats de l’Aula molt puntuals, com la festa de cloenda del curs, que és molt multitudinària #ARXIU
La inquietud pel coneixement no exclou la gent gran. Cada vegada són més les persones que omplen el seu temps lliure amb conferències, classes, tertúlies i cicles. A Sant Cugat hi tenim l’Aula d’Extensió Universitària
El saber no té edat PERE FERNÁNDEZ perefd4@gmail.com
D
eia Montesquieu que s’ha d’estudiar molt per saber poc. A les Aules per a la Gent Gran saber poc o molt no importa tant con el fet d’estudiar per saber. tant és l’edat, el lloc o el moment, ni els coneixements que tinguem. Mai no és tard per aprendre. Sona a tòpic, però no deixa de ser cert. I aquesta és una de les bases de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran. El coneixement i les ganes d’aprendre són a l’abast de tothom. tot es va iniciar fa cinquanta anys entre un grup de jubilats francesos inquiets per compartir les seves experiències, els seus coneixements, amb el propòsit de no deixar de fer “treballar la ment” i de “mantenir la intel·ligència activa”. La iniciativa va ser del sociòleg Pierre Velas. Molts d’ells eren o havien estat catedràtics i van considerar la idea de traslladar aquesta inquietud a la gent del carrer. Va tenir prou èxit, i aviat es van començar a fer conferències i altres tipus d’activitats adreçades a la gent gran. Així és com van néixer les Aules, amb la clara voluntat d’aportar una millora a l’individu i a la
societat. A l’individu, perquè el fa partícip actiu d’una comunitat i dedica el seu temps lliure a cultivar-se. I a la societat, perquè ajuda a mantenir-la més sana mentalment i de salut, permet adquirir nous coneixements que contribueixen a una vellesa activa i aporta una actitud cívica-cultural homogènia i integradora molt positiva, ja que deixar fora del seu context aspectes problemàtics com són els pensaments polítics i les confessions religioses. A Catalunya, les Aules existeixen des de fa més de 30 anys. Actualment, n’hi ha 44 de vinculades a universitats catalanes, entre les quals una és la de Sant Cugat, que està vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat es va constituir el 18 de juliol del 2001 i va començar a oferir activitats l’octubre del mateix 2001. Ho va fer amb l’ajut de tres entitats, el DIArI DE SAnt CUGAt, que els va facilitar les oficines –aleshores encara no disposaven de local propi–, l’Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA), que és una entitat que agrupa totes les aules catalanes, i de l’Ajuntament. La primera conferència que va fer l’Aula de Sant Cugat va tenir lloc a l’Arxiu nacional de Catalunya. Amb el temps, l’aula santcugatenca ha anat crei-
xent: ha passat a tenir un local propi al carrer Dos de Maig, ha incrementat el nombre d’activitats anuals i també s’hi han adherit molts més socis. Al principi en van començar 100 i ara en són més de 500.
Un model d’aula Cada aula té el seu segell d’identitat, la seva empremta. La de Sant Cugat té la par-
Plens: “Volem difondre la cultura intentant atendre la gran diversitat cultural i formativa dels socis” ticularitat de tractar en exclusiva temes del camp de la cultura, deixa de banda àrees problemàtiques com són les de política i religió. En altres aules catalanes sí que es tracten aquest tipus de temes. L’objectiu de l’Aula, segons el president de l’entitat, Marc Plens, és “cobrir una etapa de la vida molt important i difondre la cultura a la gent gran dins de l’àmbit de la universitat per a persones de més de 55 anys, intentant atendre la gran diversitat cultural i formativa dels socis”. En el fons, detalla, “volem el mateix que aquells senyors que van iniciar les aules a França,
tenim el mateix esperit que ells de fer treballar la ment”. A través de l’Aula s’intenta potenciar també les qualitats de les persones. té fixats cinc trets distintius, cinc objectius. El principal, actualitzar els coneixements adquirits mitjançant conferències, debats, cicles, taules rodones i tertúlies. Però també permet descobrir-ne de nous, així com estimular l’activitat mental, facilitar l’aprenentatge i tenir la intel·ligència oberta. Plens n’afegeix més: “La participació a l’Aula és una oportunitat per créixer i descobrir noves experiències, com per exemple, la informàtica”. I l’Aula també ha de servir per estimular les relacions interpersonals: “S’estableixen noves relacions socials. És una manera de contrarestar les hores perdudes en deixar el món laboral i un bon pas per crear noves amistats”.
Què s’ofereix De totes les activitats que s’hi fan, potser la més característica són les conferències. Les conferències ocupen un gruix important de les activitats trimestrals que s’ofereixen a l’Aula. Són conferències amb gent reconeguda, sovint aporta catedràtics, personatges mediàtics i especialistes en algun tema en concret. La majoria de vegades se’n fan dues sessions, una els dimarts i l’altra els dijous, per la dificultat de no dis-
_GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT GRAN DE SANT CUGAT Sobre el tema Algunes dades històriques Es calcula que anualment a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran catalanes hi passen més de 16.000 persones. Cada any es fan 3.000 classes. L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat té 9 anys d’història. Avui encara hi ha quatre persones que van participar en la fundació que col·laboren en diferents activitats. Són Josep Daniel (vicepresident), Montserrat Pairot (secretària), Jordi Roca (vocal) i Josep Maria Vallès (vocal). També ha tingut quatre presidents: Lluís Puig i Tuneu (el fundador), Antonio Monerris, Pere Narbona i, ara, Marc Plens. La primera conferència que va organitzar l’Aula de Sant Cugat va tenir lloc a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i precisament va tractar el tema de l’Arxiu Nacional. La va fer el Dr. Josep Maria Sans i Travé, encara avui president de l’entitat. En aquell primer curs es van fer 32 conferències i l’Aula comptava aleshores amb cent socis. L’entitat ha guanyat dos premis. El premi Santcugatenc de l’Any el 2002 i el Premi Ciutat de Sant Cugat el 2005.
1.Classes d’informàtica a l’Aula 2. Sortida que es va fer a Egipte 3.Conferència a càrrec de Josep Carreras #ARXIU
posar d’un local prou gran per acollir tots els associats en una sola sessió. L’Arxiu Nacional de Catalunya, el Sant Cugat Trade Center i la Sala Unió col·laboren amb l’Aula cedint-los els espais per fer les conferències. D’altra banda, l’Aula ofereix també com a activitat les sortides culturals. Es tracta de visites d’extensió cultural que donen suport als coneixements adquirits prèviament a l’Aula o en una conferència. Per exemple, es va estudiar el tema de l’aigua, i després es va fer una visita a la Torre de les Aigües de Cornellà i a l’edifici d’Aigües de Barcelona (l’edifici AGBAR). N’hi ha d’altres que es fan in situ. Es visita un lloc i després s’hi fa un col·loqui o una conferència. “Les sortides tenen un plus molt important: fan que les persones es coneguin i s’integrin, aquí és on es fa bloc”, assegura Marc Plens. En algunes ocasions fins i tot es fan viatges de diversos dies, com el que es va fer a Grècia quan es va tractar el tema La recerca de la felicitat segons els filòsofs grecs. Una tercera activitat que s’ofereix són les classes d’informàtica. Es fan cursos inici-
A l’Aula de Sant Cugat s’ofereix la possibilitat d’assistir a conferències, sortides culturals, cicles, taules rodones, tertúlies i classes d’informàtica
als i cursos avançats, sempre partint de la base que el que els distingeix de la resta de cursos és l’atenció personalitzada i individualitzada. Es treballa amb grups molt reduïts de sis o set persones. Es fan també taules rodones. A les taules rodones se solen portar tots aquells personatges destacats que no fan conferències. “Aquí, del que es tracta és de tenir un bon presentador o un bon entrevistador que condueixi la taula rodona”, explica Plens. A diferència de les conferències, les taules rodones són molt més properes, perquè permeten als assistents interactuar més amb el personatge convidat. També hi ha cicles. Els cicles són temàtics, i sovint es fa una activitat per trimestre al voltant del tema. Aquest curs, per exemple, s’ha fet el cicle dels països del BRIC, que en termes econòmics s’entén per l’associació de les quatre futures potències mundials, Brasil, Rússia, Índia i Xina. L’última incorporació al programa d’activitats han estat les tertúlies. L’objectiu és debatre un tema d’interès amb arguments treballats. Es treballa amb dotze persones, es planteja un tema que la gent es prepa-
ra amb anterioritat, i durant una hora i mitja es parla sobre aquest tema, amb un moderador. “A vegades sorprèn el potencial que tenen molts participants, i que després en facilita la incorporació a diferents responsabilitats”, reconeix el president de l’entitat.
Cloenda La primera setmana del mes de juny se sol celebrar el tradicional acte de cloenda del curs. De fet, el d’aquest curs 2009-2010 va tenir lloc el dijous 3 de juny, al Teatre-Auditori. “Cada any toquem un tema en concret, fins ara havíem tocat temes clàssics, però aquest any hem fet un trencament”. El tema d’enguany ha estat el hip-hop, amb el títol: Hip-hop, història d’una cultura plural. “Ens interessa apropar a la gent la dansa urbana, que és d’actualitat, i fer veure a la gent el missatge que vol transmetre aquesta dansa urbana”. Com tot acte de cloenda de l’Aula, hi ha una part docent i una part lúdica. En aquest cas, podríem dir que es tracta d’una conferència docent-musical. La part docent la va conduir l’actor i balla-
Plens: “La cloenda és un gran acte social que agrada molt. El contacte interpersonal que s’estableix és el que manté viva l’Aula, en definitiva” rí Guille Vidal-Ribas i la part de l’espectacle va ser a càrrec de grups com Codec o Groove Pupils, davant una gran afluència de públic de totes les edats. Marc Plens, de totes maneres, creu que la raó de ser de l’acte de cloenda no és tan sols l’activitat en si, sinó el que representa per a la gent que hi assisteix: “La cloenda és un gran acte social on la gent s’acomiada abans que arribi l’estiu fins a l’octubre, quan es torna a iniciar el curs. Això agrada molt a la gent, aquest contacte interpersonal és el que manté viva l’Aula, en definitiva, i és tan important com la resta de les activitats que es fan”.
•
_GENT GRAN publicitat
Diari de Sant Cugat
: 8 K 8 C L E P 8
3ERVEIS
%STADES PERMANENTS %STADES TEMPORALS #ENTRE DE DIA #ONSULTES EXTERNES &ORMACIØ 5NITATS DE !LZHEIMER
#ENTRES EN FUNCIONAMENT AMMA HORTA AMMA TEIÌ AMMA VILANOVA DEL CAMÓ
#ARRER DE 6ÓCTOR (UGO 3ANT #UGAT DEL 6ALLÒS "ARCELONA
4EL
WWW AMMA ES
#!.°2)%3 #!.4°"2)! #!34%,,! ,! -!.8! #!34%,,! ) ,,%¼ #!4!,5.9! -!$2)$ .!6!22!
_GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
LLEI DE DEPENDÈNCIA
La crisi dóna un cop dur a la Llei de dependència i el govern suprimirà el caràcter retroactiu d’una prestació que havia estat una de les polítiques socials més aplaudides
Més traves als dependents
A partir de l’1 de gener del 2011, la prestació deixarà de ser retroactiva com havia estat fins ara
PERE FERNÁNDEZ perefd4@gmail.com
L
a Llei de dependència, després de tres anys d’implantació, es troba en una fase complicada. El procés inicial ja va ser difícil, la creixent demanda de sol·licituds no para i ara ha rebut un cop dur amb la retallada que ha proposat i que posarà en marxa el govern de l’Estat espanyol. Ningú no preveia que un dels bastions de la gestió del PSOE al govern podria ser susceptible de pagar les conseqüències de la crisi econòmica. La notícia va saltar fa unes setmanes. José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que se suprimiria la retroactivitat de la Llei a partir de l’1 de gener del 2011. Això vol dir que una vegada entri en vigor la nova norma, no es pagarà, com estava estipulat en un principi, la quantitat de diners pendents de rebre des que es va formalitzar la sol·licitud. La mesura també inclou que, en el cas que ja estigui sol·licitada la prestació o es faci abans d’acabar l’any, aquests diners es rebran però en un termini de cinc anys. La decisió no ha estat ben
rebuda al tercer sector, que a més ja començava a entreveure deficiències importants de gestió. El “perden els més dèbils” és en boca de tothom. Ho assenyalava en l’entrevista que es reprodueix en aquest suplement la tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat, Carmela Fortuny. “És una injustícia”, sentenciava. La presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Àngels Guiteras, també es va manifestar en els mateixos termes dies enre-
re: “Afectar les persones amb dependència és un escàndol sense precedents per comparació amb la resta de mesures adoptades”.
La seva aplicació a Sant Cugat
La prestació de la Llei de dependència va estar sol·licitada a Sant Cugat el 2009 en 756 ocasions #ARXIU
La Llei de dependència es troba encara en vies de desenvolupament. Les administracions, de moment, atenen els casos de grau III i grau II, casos de gran dependència o de dependència severa, però encara no s’ha posat en marxa el grau I, que està considerat el més lleu. I com també detalla Fortuny, la posada en marxa del grau I pot ser molt complicada, per falta de recursos. L’Ajuntament de Sant Cugat va rebre 756 sol·licituds l’any 2009, cosa que suposa un increment del 84% respecte del 2008, amb 412 sol·licituds. L’administració local, a més, ha comptat amb una bossa de 700.000 euros pressupostats per fer front a possibles complicacions per causa de la crisi.
•
_GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
ENTREVISTEM CARMELA FoRTUNy, tinenta d’alcalde de serveis a la ciutadania de l’ajuntament I pensa que encara hi ha coses per fer quant a equipaments i serveis? Pel que fa a equipaments, la gran millora que necessita Sant Cugat és la segona residència pública. Actualment tenim persones grans que han de marxar fora del seu municipi per una plaça en una residència. Ara ja la tenim, i només ens falta signar el conveni amb la Generalitat per a l’assignació de places. Al mes de setembre, si el ritme de les obres ens ho permet, inaugurarem també l’equipament de la plaça del Coll, que és un equipament adreçat a la gent gran, un centre per desenvolupar aquest tipus d’activitats que abans comentava. De totes maneres, hem d’intentar no crear llocs monogràfics per a la gent gran. Les ciutats han d’estar pensades per a totes les edats.
Carmela Fortuny repassa alguns dels aspectes clau en relació amb la gent gran de Sant Cugat #ARTUR RIBERA
“He après molt dels valors de la gent gran, i els recomano” PERE FERNÁNDEZ perefd4@gmail.com
C
armela Fortuny s’encarrega de l’àrea de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat, i entre aquests serveis hi ha els que afecten directament la gent gran. Ella ens aporta la seva visió des del punt de vista de la gestió municipal.
Un dels reptes de l’Ajuntament ha estat sempre promoure la gent gran activa. És la línia d’actuació principal de l’Ajuntament. És evident que tenim una societat cada vegada més envellida, però hem de fugir de la idea d’envelliment que teníem fins ara. Potser ens hem centrat molt a satisfer necessitats existencials, a donar ajuts a nivell de serveis a domicili, d’atenció a la dependència... Però hi ha un altre ventall de persones que ens demanen coses diferents, i nosaltres tenim l’obligació d’escoltar i d’executar polítiques i activitats diferents. És una tasca difícil promoure l’activitat? Potser fa tres anys, quan vam començar la legislatura, sí que ho veia difícil, perquè a Sant Cugat, tot i tenir un teixit associatiu molt
potent, els casals sempre han estat molt vinculats a la festa del diumenge, al dòmino, al ball... Ha canviat. Hem promogut que es treballin als casals activitats relacionades amb la salut, activitats culturals, de tipus formatiu i activitats relacionades amb les noves tecnologies.
Quin perfil té la gent gran de Sant Cugat? És divers, però té un denominador comú, els valors. He après molt dels valors de la gent gran, i els recomano. La gent gran de Sant Cugat és solidària, amb molta experiència i en general té moltes ganes de fer coses. Té saviesa i la vol compartir. Si hagués de triar una ciutat on passar la seva etapa de maduresa, triaria Sant Cugat? Sant Cugat és una gran ciutat. Per l’entorn en primer lloc. Però tenim també una gran xarxa d’entitats que et poden acollir. I també és un bon lloc per viure-hi. De ben segur que ens quedem curts ara amb el tema de l’habitatge. Tenim pisos de Promusa per a ells i amb el nou Pla de l’Habitatge estem dissenyant llars per a la futura gent gran de la nostra ciutat on podran tenir la seva vida autònoma al seu pis, però amb uns serveis comuns, com la bugaderia, i activitats de la vida diària. També té moltes residències i de qualitat.
Implicació. No hi ha cap entitat que no en parli bé, de la Carmela Fortuny. La tinenta d’alcalde de l’àrea de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat té debilitat per la gent gran, amb la qual, reconeix, li agrada molt treballar. És llicenciada en ciències de l’educació i logopèdia per la Universitat Autònoma de Barcelona i també té el màster en gestió de serveis integrals de salut. És titular de la cartera de polítiques socials de l’Ajuntament des de l’any 2007 i també exerceix de vocal al consell de districte de la Floresta.
Estan treballant en alguna altra cosa que els pugui beneficiar? A banda d’aquests dos equipaments, hi ha un tema que hem encarregat a la Diputació, que és el pla gerontològic actualitzat de la ciutat. Volem saber quines són les necessitats reals. Aquest pla està més vinculat a necessitats assistencials, de dependència, de necessitats d’habitatge, etc. Hi haurà una identificació estadística de la gent gran de la ciutat, i d’aquí podrem derivar aquestes necessitats. En l’àmbit associatiu, està clar que Sant Cugat multiplica serveis, però també és cert que l’Ajuntament s’implica força en aquestes entitats. La col·laboració amb el tercer sector és imprescindible, i aquestes entitats ho són, del tercer sector. Nosaltres tenim la Taula de la Gent Gran, on un o dos representants de cada entitat es reuneixen mensualment i marquen directrius, fan propostes polítiques, marquen projectes de dinamització, de projecció de cara a la població, ja sigui de tipus assistencial, de tipus formatiu o de tipus lúdic. És una taula professionalitzada. Canviant de tema. Com ha anat l’aplicació de la Llei de dependència i com creu que l’afectaran les retallades que ha anunciat el govern espanyol? Estem molt preocupats. És una bona llei, perquè ens permet identificar les persones amb dependència que tenim a Sant Cugat, però és una llei que no es va pensar amb les necessitats reals d’implantació. I ara això que la part retroactiva no es cobrarà... és injust que paguin els que més ho necessiten. En aquests moments el que més em preocupa és com ens ho farem si hi entra el nivell 1, que és el nivell lleu de dependència. Si hi entra el nivell 1 nosaltres en aquests moments no tenim recursos per assumir-ho, nosaltres ni cap ajuntament. És difícil aplicar polítiques socials en el moment econòmic actual? Molt, i aquest any es preveu pitjor. En cinc anys Sant Cugat ha duplicat l’atenció als seus usuaris, i en contra del que es pensa, no és gent de fora, la majoria és de la ciutat, que mai no havia estat usuària de serveis socials. Amb la priorització dintre del pressupost de l’Ajuntament que vam fer de les polítiques socials i de la reactivació de l’economia, a Sant Cugat penso que en sortirem reforçats i les famílies també. Quin paper creu que ha d’assumir la gent gran a la societat? La gent gran hauria de tenir aquest paper actiu, però sempre des d’un punt de vista intergeneracional. Ells tenen una cosa que nosaltres no tenim, i és que han viscut molts anys, i tenen el deure d’oferir a les futures generacions tota la seva experiència i la seva saviesa. Però han de mirar també per ells mateixos. S’han de cuidar, passar vida, però també posar molta vida en el seus anys.
•
_GENT GRAN Publicitat
Diari de Sant Cugat
Pensió multiEstrella
Ara comença el millor
Amb el programa Pensió multiEstrella traurà el màxim partit de la seva pensió i obtindrà avantatges addicionals per gaudir més del temps lliure: viatges exclusius, descomptes en hotels, cinemes, exposicions... I, a més, només pel fet de pertànyer al
programa, participarà automàticament cada mes en sortejos de pensions dobles i bons regal per viatjar, on vostè vulgui!
Parlem?
Programa vàlid fins al 31-12-10 per a persones físiques d’edat igual o superior a 40 anys, amb pensió domiciliada a ”la Caixa” d’import mínim de 300 € mensuals i un mínim de 3 càrrecs de rebuts domiciliats al trimestre. Les bases dels sortejos estan dipositades davant notari i es poden consultar a www.laCaixa.es/pensiomultiestrella
Patrocinador de l’Equip Olímpic Espanyol
www.laCaixa.es/pensiomultiestrella
_GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
LA mALALTiA dEL PARkiNSoN Tractaments La malaltia del Parkinson és degenerativa i no té cura. Existeixen, però, tractaments que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels malalts. N’hi ha de tres tipus: farmacològic, quirúrgic i altres teràpies complementàries. El tractament farmacològic es basa en el subministrament de Levodopa, que és un producte químic que al cervell es transforma en dopamina. També n’hi ha d’altres que estimulen la creació de dopamina, com el cas del agonistes dopaminèrgics. Aquest és el tractament clàssic. D’operacions quirúrgiques n’hi ha dues. Una consisteix a implantar una sonda indogàstrica a través de la qual la Levodopa s’introdueix directament a l’estómac, per facilititar-ne l’assimilació. L’altra consisteix a fer una estimulació cerebral amb una sonda al cervell que estimula les cèl·lules que produeixen la dopamina. També hi ha teràpies tradicionals que funcionen molt bé. La fisioteràpia, per exemple. “És molt important, a vegades per tornar a aprenL’ACP va organitzar un taller per sensibilitzar la població sobre les dificultats que tenen els malalts de Parkinson en el dia a dia #ARXIU
Hi ha molts tractaments i teràpies per tractar la malaltia i millorar la qualitat de vida del pacient. A la delegació de Sant Cugat de l’ACP es facilita aquesta tasca
Pal·liar el Parkinson PERE FERNÁNDEZ perefd4@gmail.com
E
l Parkinson és una malaltia neurològica degenerativa que se sol detectar en gent gran. Té una incidència petita, es calcula que al voltant d’un 1% de la població de més de 60 anys la pateix. A més, es tracta d’una malaltia desconeguda per molts, perquè el diagnòstic i la detecció són difícils de fer en l’estadi inicial d’afecció. En casos avançats,
el Parkinson pot crear un grau de dependència molt gran. El Parkinson es manifesta quan les neurones d’una part del cervell deixen de produir dopamina, que és una substància que actua de neurotransmissor. Això provoca alteracions en el sistema motor. Esteve Sala, responsable i secretari de la delegació de Sant Cugat de l’Associació Catalana per al Parkinson, ho explica molt gràficament: “És com si es tallés el fil entre l’interruptor i el llum”. Sala assenyala que hi ha força símptomes que poden ajudar a detectar la malaltia. “Depenent de la part del cervell afec-
Eliminació de barreres arquitectòniques Cadires i plataformes puja escales Elevadors verticals Muntacàrregues i muntaplats Puja escales portàtils - Escooters Finançament a mida
C/ Miralluny, 24 08196 Sant Cugat del Vallès Tel: 931 845 914 - 930 006 074 www.althea.cc info@althea.cc
tada se’n tenen uns o altres. El més comú és la tremolor d’una mà, d’un braç, però no és el més empipador”. El Parkinson pot provocar lentitud de moviments, alteracions en l’equilibri, dificultats en la parla o en la deglució. Afecta molt les facultats bàsiques i instintives, les que hem après des de petits i fem inconscientment. “Per exemple, per a molts malalts de Parkinson és més dificultós caminar que pujar escales”. Caminar és instintiu i pujar escales és un moviment après. La detecció del Parkinson és sempre simptomàtica, i els símptomes precoços són difícils de diagnosticar.
No hi ha dades oficials però estadísticament hi podria haver a Sant Cugat prop de 150 malalts de Parkinson dre a fer coses que ja sabíem fer”. També ho es la logopèdia, per exercitar la respiració, el diafragma, les cordes vocals, la boca, la llengua, per parlar i per menjar. I també la psicoteràpia o la musicoteràpia ajuden enormement el malalt de Parkinson.
La delegació de Sant Cugat En l’àmbit local, a l’Associació Catalana per al Parkinson s’insisteix molt en la participació en tota mena d’activitats socials, amb l’objectiu de recuperar les ganes de fer coses. “A Sant Cugat”, explica Sala, “som un grup d’amics que ens trobem perquè ho passem bé junts”. A les installacions que la delegació té a la Casa de Cultura es fan moltes teràpies rehabilitadores. Se’n poden fer tres a la setmana, de dues hores cada una, i a preus molt barats, per així facilitar-ne l’accés. També s’ofereix un servei d’ajuda domiciliària. Però essencialment es tracta de treballar en grup i de fer coses en grup. “Moltes vegades l’ajuda psicològica dels mateixos companys és tan o més important que la que et proporciona un especialista”. De la mateixa manera, detalla Sala, “és important portar una vida activa per així evitar depressions i l’aïllament”.
•
Solucions d’accessibilitat
_GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
ENTREVISTEM MARujA MoRAGAS, experta en qüestions d’identitat familiar
“Els avis aporten molt d’amor i això és el que necessita la gent”
Maruja Moragas parla sobre el paper dels avis en la societat actual en una conferència a les Aules per a la Gent Gran #ARTUR RIBERA
Pere fernández perefd4@gmail.com
M
aruja Moragas és de les que pensa que la gent gran hi té molt a dir. I encara amb més motiu si a més de gran s’és avi. Els avis no tan sols són pares dels nostres pares, són la figura familiar que personifica la nostra identitat, i com a tal, tenen una missió important a les nostres vides. Moragas, professora de l’IESE i experta en aquest tipus de temes, va reflexionar sobre el paper que exerceixen i han d’exercir els avis en la societat actual a les Aules de la Gent Gran.
Vostè parla de canvi. Els avis han de fer canviar les futures generacions? En tot cas els avis hi contribueixen i molt. La societat la canviem tots, però un avi que
exerceix d’avi té molt de poder d’influència. Canvia el que té al voltant, els néts, els fills, i això ja és molt.
Quin ha de ser el paper d’un avi? L’avi és un referent. És el que ens transmet la nostra identitat. Ens diu qui som, d’on venim, ens parla del nostre passat. Ens transmet totes aquestes relacions de pertinença, d’identitat. La seva missió directa ja no és l’educació, per exemple, dels néts. Això és feina dels pares, en teoria. I dic en teoria perquè a vegades no és així. Però sí que són el suplent, que és un paper molt més agraït. Llavors, creu que sí que els han d’educar? Els avis són pares fins que es moren. Si els pares no fan la seva funció, sovint són els avis els que exerceixen aquest rol. Ha canviat amb el temps aquest rol?
Polifacètica. Maruja Moragas és professora de l’IESE Business School i està especialitzada en temes de lideratge, de gestió de temps, de relacions i comunicació interpersonal i d’identitat familiar. És doctora en direcció d’empreses a la UIC i llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Escriu regularment a La Vanguardia juntament a Nuria Chinchilla, amb qui també ha escrit el llibre Dueños de nuestro destino, que tracta el tema de la problemàtica de la conciliació professional, familiar i personal.
dels pares serà casa del pare o de la mare, però no serà casa seva. Per als nens de pares separats, la casa dels avis en realitat és com si fos casa seva.
També opina que la visió a distància que tenen els avis ens és molt útil als joves? És clar, tenen més experiència, han viscut moltíssimes coses, i potser hi ha coses que quan som joves no valorem tant, pel ritme de vida que portem, que ells sí que saben veure i observar. En la història, dintre de la societat, la gent gran estava hipervalorada. És en la nostra que està infravalorada. L’experiència la tenen els grans, d’ells s’ha d’aprendre. L’avi és avi perquè existeix un nét. Com s’explica que sovint entre ells hi hagi una estimació mútua tan gran? Pel fet que hi ha un salt tan gran d’edat, de gustos i de manera de ser, que un respecta com és l’altre. A més, òbviament, ells no estan a primera fila com ho estan els pares. A la segona fila les coses t’arriben passades pel sedàs. Tots cuiden de tots. És un relació insubstituïble.
Estem d’acord que la gent actualment és molt més activa? Sempre ha estat el mateix. El que passa és Evidentment, ara la gent té més salut i tamque ara els avis són molt més actius, viuen bé pot fer més coses. I això és important, més i en més bones condicions. perquè ells ja no tenen responsabilitat de feina, ni de temps, es poden dedicar més a Vostè comentava a la xerrada que els avis les persones. Això és importantíssim en una també aporten estabilitat en una famísocietat tan individualista. Aporten molt lia. Com es pot entendre això en l’actua- d’amor, els avis. I això és el que necessita la litat, quan hi ha tanta fragmentació a les gent. famílies? Independentment d’això, els avis donen I al revés, la gent més jove, creu que se’n preocupa prou? estabilitat a tot. En el cas de tenir els fills Això depèn de les persones, de l’educació separats sí que tenen un paper nou, que rebuda a casa. Hi ha joventut que val molt. abans no tenien. Ells continuen aguanSí que hi ha joventut que és millorable, però tant la família, casa els avis és l’únic punt de trobada familiar. El dia que faltin els avis això tampoc no és culpa exclusivament de la gent jove, ho és dels pares, que no els han d’aquesta generació veurem a veure què sabut educar. Hi ha jovent que s’estima molt passa... els avis, i que hi disfruta molt. Ells són capaI què creu que pot passar? ços d’entendre molt, els pares exigeixen i Doncs que hi haurà molta gent que no tinels avis posen la calma. I això fa que la gent drà casa seva. Aquest és el problema, i potjove s’obri més, a vegades més cap als avis ser això no ho hem pensat gaire. La casa que cap als pares.
•
· Calçat a mida · Qualitat i comoditat, a l’abast de tothom · Reparació de calçat i tota mena de peces de pell
C/ Vallès, 56 · 659 993 038
10 _GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
CoNSEllS AliMENTARiS pER A lA GENT GRAN
A mesura que ens fem grans, el nostre metabolisme envelleix i canvia, i requereix canviar segons quins hàbits d’alimentació, així com d’estil de vida
Menjar bé i saludable REDACCIÓ
redaccio@diaridesantcugat.cat
D
e vegades no tenim prou en compte com una bona alimentació pot ser determinant per a la salut en l’etapa de vellesa. Quan ens fem grans, l’organisme pateix una sèrie de transformacions físiques i fisiològiques que modifiquen les necessitats nutricionals de les persones. Hi ha menys despesa energètica perquè ens tornem més sedentaris, es perd massa muscular i densitat òssia, augmenta el volum de greix i, en definitiva, envelleix el nostre metabolisme, amb tot el que això comporta. Per contrarestar aquestes mancances, cal prendre una sèrie de mesures que contribuiran a millorar el nostre estat nutricional. Cal tenir en compte, a banda de seleccionar bé el que mengem, la quantitat d’aliment de cada àpat, que hauria de ser inferior al que ingereix una persona adulta. És més adient menjar més sovint en més àpats, que en tres de grans. Facilita la digestió i assimilació de l’aliment.
El que ens cal L’alimentació no ha de ser pas molt diferent de la que s’acostuma a recomanar a una persona adulta normal. S’ha d’insistir en la ingerència de fruites i llegums, pel component fibrós, i cal evitar al màxim aliments amb altes composicions de sucre i de sal. Pel que fa a quantitats, les proteïnes d’origen animal han de ser aproximadament el 60% del total de proteïnes que necessitem, i les d’origen vegetal, el 40%. Els greixos no han d’excedir el 30% de la ració energètica total, i els hidrats de carboni han de representar entre un 50 i un 60% de l’aportació calòrica diària. És recomanable prendre
L’alimentació de la gent gran no difereix massa de la d’un adult, s’ha de canviar les quantitats i els àpats
Una alimentació rica en llegums, fruites i verdures és ideal per a la gent gran #ARXIU
dues o més racions diàries de productes lactis i dues o més racions diàries de llegums, fruites o verdures. Quant als nutrients, ens hem de fixar sobretot a prendre molt de calci –evidentment, per a l’enfortiment dels ossos– ferro, les vitamines C, E, D, B6 i B12, i àcid fòlic. També és aconsellable beure molta aigua, si pot ser, un litre i mig o dos diaris, per evitar deshidratacions i el restrenyiment. Per altra banda, no cal oblidar que una bona alimentació sempre ha d’anar acompanyada de l’exercici físic, encara que es tracti de caminar, i de tenir una vida activa tant com sigui possible.
•
SSAD Barcelona li ofereix un servei especialitzat d’ajuda a persones o famílies en el seu domicili, que desenvolupa tasques assistencials, preventives i educatives, mitjançant programes personalitzats, mentre l’usuari segueix dins del seu entorn entorn i pot gaudir d'una millor qualitat de vida. Atenció a la persona en higiene personal, medicació i companyia. Tasques de la llar, neteges: del dia a dia, setmanals, puntuals, preparació del menjar i planxa. Solucions individuals per hores, dies, nits, festius, caps de setmana o mesos.
BARCELONA EQUIP DE PROFESSIONALS Aux. geriatria - Cuidadors - Infermeres Personal de neteja - Higienistes Podòlegs - Psicòlegs - Fisioterapeutes Av. Diagonal, 449, 4t - Barcelona Tel. 93 363 50 96 www.ssadbarcelona.com
_GENT GRAN 11
Diari de Sant Cugat
CAVIS I VOlUNTARIAT licituds de voluntaris de CAVIS. “Per atendre persones grans cal molta estimació”. Aquesta és una de les condicions necessàries per ser voluntari. De fet, és un dels objectius bàsics que promou la Coordinadora: “El voluntaEl voluntari té el dret d’obtenir informació de l’en- ri ha de pensar que l’altre és el protagonista de la titat en què col·labora, sobre el funcionament, les seva vida, i això vol dir que s’ha de treballar amb finalitats i les seves activitats; de rebre la informa- l’altre i no per l’altre, al seu costat”. A més, l’entició necessària per al desenvolupament de l’activi- tat santcugatenca també s’encarrega de la captat; de ser tractat sense cap tipus de discriminació i tació, formació i coordinació de voluntaris, així amb respecte a la seva condició i creences; de gau- com de la promoció d’iniciatives que millorin la dir d’acreditació suficient com a voluntari davant qualitat de vida de la gent gran. de tercers; de participar activament en l’elaboQuè implica ser voluntari ració, execució i avaluació dels programes i actiEl voluntari és un intermediari. Com dèiem, la vitats en què col·labori; de ser cobert dels riscos seva tasca fonamental és la d’observació i conderivats de l’activitat; de rescabalar-se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar, i d’acordar trol. Aquesta avaluació l’haurà de traslladar deslliurament les condicions de la seva acció voluntà- prés a l’assistent social. També hi ha voluntaris que es dediquen a la gent ria, el temps, l’horari i les seves responsabilitats. Per altra banda, té el deure de cooperar en la con- de les residències. Sovint, aquestes persones necessiten una atenció especial per fer activisecució dels objectius del programa; de realitzar l’activitat que s’ha compromès amb responsabi- tats com anar a missa, o els acompanyaments mèdics. Similar al que es fa amb els altres, amb litat, bona fe i gratuïtat; d’observar les mesures de seguretat i higiene reglamentades; de rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta pel beneficiari; de mantenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les informacions rebudes i conegudes, i que en cas de renúncia, ho notifiqui amb antelació.
Sobre el tema Drets i deures del voluntari
El voluntari ha d’acompanyar i facilitar la vida de la gent gran, ajudar i escoltar la persona
La Coordinadora Interinstitucional d’Atenció a l’Ancianitat té 32 voluntaris a Sant Cugat
Amb l’altre, i no per l’altre PERE FERNÁNDEZ perefd4@gmail.com
U
na de les entitats que més protagonisme té a Sant Cugat, per la feina desinteressada que desenvolupa, és la Coordinadora Interinstitucional d’Atenció a l’Ancianitat (CAVIS). En altres paraules, la coordinadora de voluntaris que atén la gent gran de Sant Cugat. CAVIS treballa a la ciutat des de fa divuit anys, concretament des de l’any 1992. Va ser funda-
da per Vicenç Trius, juntament amb l’actual presidenta de la Llar d’Avis de la Parròquia, Sílvia Flury. CAVIS representa una trentena de voluntaris, la majoria de mitjana edat, d’entre 45 i 65 anys, que es dediquen en el seu temps lliure a donar servei a gent gran. El tipus de serveis que donen és divers, però en termes generals, el que fan és acompanyar les persones grans en el seu dia a dia, fer-los un control de seguiment en qüestions de salut, acompanyar-los a les visites mèdiques o anar a buscar-los receptes al metge de la Seguretat Social. Acompanyar i facilitar la vida
a la gent gran, ajudar-la i escoltar-la. “Es tracta de fer-los més actius i d’alegrar-los la vida, de no fer-los pensar en coses dolentes”. Rosa Ribas, la presidenta de CAVIS, explica que cada persona té uns requeriments determinats i unes necessitats diferents. “En alguns casos se’ls ajuda a participar en activitats, en d’altres se’ls llegeix revistes..., però la tasca més important del voluntari és observar com viuen, en quines condicions, què i com mengen. El voluntari controla”. Hi ha diverses institucions que demanen l’ajut assistencial de CAVIS. La Casa Mònaco, els centres d’atenció primària i els PADES solen ser els que fan més sol-
l’única diferència que en aquest cas se’ls fa un padrinatge. Els voluntaris es constitueixen com la seva família i els acompanyen en segons quines activitats. Un exemple clar és el sopar de Nadal. Als residents que per una raó o altra no estan acompanyats de cap familiar, se’ls asseu amb un voluntari. El voluntari, a més de fer-ho per voluntat pròpia i sense cap tipus de compensació econòmica, ha de tenir una certa preparació prèvia. Hi ha diversos cursos de voluntariat, però essencialment és imprescindible fer el curs de voluntariat bàsic. Aquests cursos depenen de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Oficina CAVIS compta amb una oficina a la Casa de Cultura, al pis número 1. De totes maneres, una de les peticions que sovint trasllada l’entitat a l’Ajuntament, i que sembla que aviat es podrà materialitzar, és la creació d’un punt d’informació, una oficina de voluntariat que pugui reunir informació de totes les associacions que fan voluntariat a la ciutat, de manera que les persones interessades es puguin adreçar directament a aquest punt informatiu.
•
Servei Domèstic i Atenció a la Gent Gran Selecció, Formació i Gestió d’empleades de la llar Tel. 93 576 74 23
www.homepersonalservices.com Rambla del Celler, 117-119, local 5 - 08172 Sant Cugat del Vallès
12 _GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
CLUB DE BITLLES SANT CUGAT bitlles que han caigut. La suma de tots els punts en 9 llançaments determina la puntuació total, i guanya evidentment qui té una puntuació més alta. Els homes llancen des dels 11 metres i mig i les dones des dels 9,5 metres.
Club de Bitlles Sant Cugat El Club de Bitlles Sant Cugat participa en la Segona Divisió de Barcelona i aquest any ha finalitzat el campionat en la novena posició de tretze equips, davant dels dos equips de Rubí. El club té vuit jugadors federats, tot i que els agradaria tenir-ne més: “El problema és que no sabem vendre el producte, de moment no tenim gaires perspectives de créixer”, assenyala Joaquim Garcia. El club habitualment participa en la Festa Major i en les festes majors dels districtes, i també manté molt bona relació amb altres clubs de Catalunya. No disposen de cap instal·lació. L’últim partit del campionat de Barcelona –el que es va Les bitlles catalanes són un dels pocs esports que integren a nivell de competició la gent gran #ARXIU
Les bitlles catalanes són una de les poques pràctiques que actualment facilita l’accés de la gent gran a la competició, sense discriminar ni l’edat ni el sexe
Esport integrador
El Club de Bitlles de Sant Cugat té vuit esportistes federats i competeix a la 2a Divisió de Barcelona disputar el 2 de maig– el van jugar a l’esplanada de sorra que hi ha al costat de la Casa de Cultura: “De totes maneres, per jugarhi tampoc no ens cal gaire, un bon espai de sorra”. No obstant això, sí que s’ha arribat a plantejar la possibilitat d’habilitar una pista d’entrenament a la Zona Esportiva Municipal Jaume Tubau. En qualsevol cas, aquesta pista seria d’entrenament, perquè una de reglamentària no hi cabria.
L’esport i la gent gran pErE fErnánDEz perefd4@gmail.com
L
es bitlles catalanes són un joc tradicional i popular de Catalunya que destaca per la integració, sense discriminar, tant de persones grans, com de persones adultes o joves. Les bitlles són un esport que s’adapta a la gent gran, independentment de l’edat o de l’exercici físic que faci el practicant. A Sant Cugat tenim un equip de bitlles pro-
fessional des de fa dos anys. Va néixer de l’interès de diferents persones de Sant Cugat per promocionar un esport que durant anys havia estat oblidat. Una d’elles és Joaquim Garcia, el vicepresident de l’entitat santcugatenca. Garcia considera que aquest caràcter integrador de les bitlles és un plus que hauria de motivar més gent a practicar-lo: “Hi ha molt bona sintonia entre generacions, entre gent gran i gent jove. És un intercanvi molt positiu”. Les bitlles existeixen des de fa molts anys, els primers documents que en parlen són del
segle XIV. Amb el temps es va perdre la tradició, però a partir dels anys 40 i 50 es va tornar a recuperar. La gent gran es va encarregar de recuperar-les. Avui les bitlles són un esport federat que practiquen, aproximadament, 2.000 persones a Catalunya. El sistema de joc de les bitlles catalanes és molt senzill. Hi ha sis bitlles i es llancen els bitllots. L’objectiu és fer caure totes les bitlles menys una. Si és així, es fa “bitlla” i es guanyen 10 punts. Si cauen totes es fa “fusta” i es guanyen 6 punts. I si en cauen menys, els punts són el nombre de
Encara que l’esport en general és accessible a tot tipus de persones, no tots els esports permeten fer-ho a nivell competitiu. Les bitlles catalanes potser són un dels exemples més clars, juntament amb la petanca, que la gent gran també pot competir. Se’ls dóna moltes facilitats a la gent gran, encara que estiguin gairebé impedits: “Es tracta d’adaptar l’esport a la persona, i no la persona a l’esport”. A més, les bitlles catalanes permeten exercitar-se per partida doble: el fet d’haver de calcular les puntuacions obligatòriament exercita també la ment.
•
_GENT GRAN 13
Diari de Sant Cugat
CASALS D’AVIS SANTCUGATENCS
Els casals d’avis santcugatencs tenen una oferta molt extensa d’activitats, des de tallers i classes d’informàtica fins a ball, teatre, sortides culturals o esport
Lleure per a tots els gustos REDACCIÓ
redaccio@diaridesantcugat.cat
E
ls casals de la gent gran –els casals d’avis– ja no són el que eren. Però en positiu. Els últims anys els sis casals santcugatencs han experimentat força canvis. Canvis destinats a millorar la programació d’activitats i a fer que la gent gran que se’n beneficia tingui molta més activitat que la que havia pogut tenir fins ara. L’oferta de tots ells és interminable. A Sant Cugat tenim sis centres: el Casal d’Avis de Sant Cugat, del carrer Santa Rosa, la Llar d’Avis de la Parròquia i els quatre casals dels districtes de Valldoreix, Mirasol, la Floresta i les Planes. La filosofia de tots ells és similar: vetllar per la gent gran en un entorn de lleure, però també de formació, de cultiu, d’exercici i d’adaptació al món d’avui en dia, un món envoltat de les noves tecnologies. Molts d’aquests canvis han estat impulsats des de l’Ajuntament, però el mèrit principalment és de totes les persones que fan possible el correcte funcionament de les activitats. Anar a un casal, per a una persona gran, és una oportunitat. Una oportunitat per mantenir-se en actiu, i una oportunitat per conèixer gent i fer noves amistats. Al Casal d’Avis de Valldoreix d’això en diuen “activa’t i descobreix”. Un lema molt adequat.
Tots els casals del municipi estan intentant fomentar la programació d’activitats conjuntes d’un dia, sortides a indrets de Catalunya, d’Espanya i a l’estranger.
Casal amb el segell de Sant Cugat
Què es pot fer en un casal? Els casals ofereixen infinitat de possibilitats, moltes, sota la supervisió d’un voluntari que, a la vegada, pot fer les tasques de psicòleg, d’animador sociocultural i de fisioterapeuta. Una de les activitats que més s’ofereixen són els tallers. N’hi ha de tots els gustos: tallers d’informàtica, de música, de català, de manualitats. N’hi ha de més especí-
fics, a la Llar d’Avis de la Parròquia fan, per exemple, el taller de costura i labors, o el patchwork, que consisteix a fer labors amb retalls. A Valldoreix n’hi ha també de molt concrets, com el taller de poesia, el taller de country o el taller de macramé. Als casals també es dóna la possibilitat de fer exercici físic. Classes de ioga, de gimnàstica, sortides a peu, caminades, ball, classes adaptades a les necessitats i possibilitats de cada persona. Un altre vessant d’activitats té a veure amb la cultura. Activitats de tipus cultural com poden ser sortides culturals, lectura –la majoria disposen de biblioteca–, teatre. També hi ha corals d’avis, com l’Esclat de Germanor, que és una coral formada per avis dels casals de Mira-sol i Valldoreix. Finalment, hi ha un quart vessant, el més tradicional, el lúdic, el dels jocs de taula, les tardes temàtiques, etc. Per altra banda, en alguns s’ofereix la possibilitat de fer excursions d’un dia, o de més
Entre les moltes activitats que es fan als casals, una de les més atractives són les sortides per la muntanya #ARXIU
Els casals tenen molta participació en les activitats de la ciutat, des d’una perspectiva integradora i intergeneracional. No falten mai a la Festa Major ni a la resta de festes que se celebren durant l’any. Ara, també, s’està treballant per fomentar l’acció conjunta entre tots els casals del municipi. Aviat es publicarà una guia de tots els serveis que ofereixen els casals de Sant Cugat i una altra on apareixeran tots els serveis per a la gent gran que hi ha al municipi. S’estan fent esforços per fer accions i activitats conjuntes, com ara campionats de petanca o trobades com la que està prevista per al Dia Internacional de la Gent Gran. I fins i tot s’està estudiant la possibilitat de crear uns jocs esportius similars als Jocs Olímpics, però en què els participants siguin gent gran dels casals: els Paragrans. Aquest projecte es portaria a terme, en principi, a Sant Cugat, però es podria fer extensiu a la resta de Catalunya en el cas de funcionar.
•
14 _GENT GRAN
Diari de Sant Cugat
HORTS URBANS DEL TURÓ DE CAN MATES
Sant Cugat disposa de 23 parcel·les al costat de la masia de can Rabella, conreades, gairebé en la seva totalitat, per gent gran que pot dedicar temps a mantenir-les
L’horta i la jubilació PERE FERNÁNDEZ perefd4@gmail.com
L’
Ajuntament de Sant Cugat, el mes de desembre del 2006, va impulsar la creació de 21 horts urbans per a jubilats del municipi. Aquests horts, situats al sector del Turó de Can Mates, al costat de la masia de can Rabella, constitueixen una de les propostes mediambientals més singulars del municipi, encara que no és la primera experiència que es fa al Vallès en aquest sentit. Altres ciutats, com Terrassa o Sabadell, ja n’havien tingut amb anterioritat. Tres anys i mig després, el funcionament dels horts urbans per a jubilats és un fet. Les 21 parcel·les inicials, més les altres dues que s’han fet posteriorment, estan ocupades o bé per usuaris independents o bé per entitats o el mateix Ajuntament, que les utilitza amb finalitats educatives. Marta Subirà, tinenta d’alcalde de Medi Ambient, recorda que un dels objectius dels horts era tenir “un parc amb flora autòctona, per promoure la biodiversitat”, útil tant per als seus usuaris, com per al municipi. De fet, es podria considerar –i amb aquestes paraules ho va definir l’alcalde Lluís Recoder– que es tracta d’una iniciativa nostàlgica, ja que es recupera, encara que de manera simbòlica, “el Sant Cugat de la vinya i l’horta” del passat. Els horts ocupen una extensió de més de
3.000 metres quadrats, i cada un té unes mides compreses entre els 73 i els 161 metres quadrats. Totes les parcel·les disposen de punts d’aigua per regar i d’un armari per guardar-hi les eines. Per altra banda, tots els usuaris s’han agrupat en una Associació d’Hortolans per millorar-ne la seva gestió.
Com optar a tenir-ne un El lloguer té una durada mínima de dos anys, prorrogables fins a un màxim de quatre. Un cop finalitzat aquest temps, l’adjudicació es fa per sorteig. El sorteig es fa cada dos anys, i en cas d’haver-hi més sol·licitants que horts, s’inscriu els que no en tenen en una llista d’espera. Per fer la sol·licitud, la condició sine qua non és acreditar que s’està jubilat, o en edat de jubilació, és a dir, cal tenir un mínim de 65 anys o bé entre 60 i 65 però jubilat. Subirà creu que els jubilats són el target ideal per a aquest tipus
L’exalcalde de Sant Cugat Àngel Casas és un dels usuaris dels horts urbans del Turó de Can Mates
Els horts urbans estan situats al costat de la masia de can Rabella #ARXIU
d’activitat: “Els jubilats disposen de temps, i per cuidar aquests horts es necessita temps. Necessiten un control gairebé diari”. A més, les persones que el vulguin tenir han d’estar empadronades al municipi i no han de disposar, ni ells ni cap altre membre de la família, d’un hort o una terra conreable. L’exalcalde de Sant Cugat Àngel Casas és un dels usuaris d’aquests horts. Tot i que la majoria els tenen persones independents, n’hi ha alguns que estan a disposició de les entitats. Aquests s’utilitzen per a usos pedagògics, en els quals també hi entra en joc el paper de la gent gran. Els hortolans els usen per ensenyar a treballar el camp als nens, una professió, avui en dia, gairebé perduda, però que la generació actual d’avis ha conegut prou bé. Aquí és on es produeix l’intercanvi intergeneracional que tantes entitats reclamen.
•
_GENT GRAN 15
Diari de Sant Cugat
CoNTRARESTAR L’ALzhEimER: L’AFA
Normalment són les persones que acompanyen el malalt les que més pateixen conscientment la malaltia. L’AFA estén la mà a totes aquestes persones
L’odissea dels cuidadors de malalts d’Alzheimer PERE FERNÁNDEZ perefd4@gmail.com
L’
Alzheimer és el tipus de demència més freqüent en la població adulta. Encara que la incidència cada vegada és més gran entre la gent jove, és la gent gran la que té més probabilitats de tenir-la. L’Alzheimer es manifesta com un deteriorament progressiu i global de les capacitats cognitives, psicològiques i de comportament de la persona. Amb freqüència s’evidencia amb la pèrdua progressiva de la memòria i d’altres capacitats, a mesura que les cèl·lules nervioses es moren i el cervell s’atrofia. L’Alzheimer no té cura. No hi ha manera de saber per què es produeix aquest deteriorament del cervell. Per aquest motiu, la malaltia és molt difícil d’assimilar i de pair. En aquest cas, però, qui pateix més la malaltia, encara que de manera indirecta, és el cuidador, la persona que se n’haurà de fer càrrec i que farà un seguiment diari i continu del malalt. Aquí es on entren en joc les associacions com l’AFA, l’Associació de Familiars d’Alzheimer, amb seu a Sant Cugat. La seva presidenta, Isabel Martínez, assenyala que la labor de les associacions com l’AFA “és donar acollida a les famílies que vénen a consultar-nos lliurement. Volem que se sentin còmodes, que comparteixin, i que es creï un vincle entre el familiar o cuidador i l’associació”. La recepció dels malalts la fan la mateixa Isabel Martínez, com a cuidadora durant onze anys del seu marit malalt d’Alzheimer, i la
coordinadora, que és pedagoga social. “El primer que s’ha de fer és explicar-los el perquè de la malaltia i ajudar-los a acceptar-la. Sempre parlem del cuidador. Hem d’intentar que pateixin com menys millor”.
Com encarar l’Alzheimer El malalt evidentment pot prendre mesures pal·liatives, ja sigui de tipus farmacològic o de tipus afectiu, de manteniment de la persona. En canvi, el cuidador necessita pautes. Necessita estratègies per cuidar el malalt i per entendre’l, i també en necessita per saber tractar i contrarestar les situacions derivades de la malaltia en el comportament de la persona malalta. Des de fa 10 anys, a Sant Cugat l’AFA posa a disposició dels familiars diferents tipus de serveis. “Nosaltres guiem el familiar a través d’entrevistes i de tallers. El formem”. La formació no és professional, però gairebé: “El que de veritat és important és que els familiars es relacionin amb altres persones, que no s’aïllin. Encara hi ha famílies avui en dia que amaguen el malalt d’Alzheimer, famílies de classe mitjana-alta”. Entre els serveis concrets que ofereix l’AFA hi ha una àrea de suport, que inclou les entrevistes d’orientació, grups d’ajuda mútua i préstecs d’ajudes tècniques i jurídiques; una àrea de formació, que són els diferents tallers que es fan a la Casa de Cultu-
El cuidador necessita pautes, estratègies per cuidar el malalt i entendre els seus comportaments
El Dia internacional de l’Alzheimer s’organitzen diverses activitats. El setembre del 2008 es va fer un concert per l’Alzheimer #ARXIU
ra, i una àrea de sensibilització, a través de xerrades-col·loqui, tertúlies i xerrades a les escoles i a instituts. A més, l’AFA organitza festes, com la d’Intercanvi Generacional o el Cafè a la Fresca i també participa en actes com la Diada Mundial de l’Alzheimer i la Fira de la Gent Gran. Isabel Martínez creu que les associacions, independentment de quina sigui, poden arribar a ajudar molt: “Se’ls pot ensenyar fins i tot a girar la truita: que una mala situació la converteixin en alguna cosa positiva. S’ha de ser positiu, malgrat tot”. De la mateixa manera, la presidenta aconsella fer ús dels serveis que presta l’Ajuntament, els serveis socials i els serveis d’atenció ciutadana.
•
16 _GENT GRAN publicitat
Diari de Sant Cugat
JOYERÍA CERVANTES
COMPRAMOS
ORO Joyas · Relojes · Monedas
PAGAMOS AL INSTANTE Y EN EFECTIVO VALORAMOS SUS JOYAS MÁS QUE NADIE POSIBILIDAD DE RECUPERACIÓN s o ñ a 40 os n n avala Av. Barcelona
ORO
C/ Llobateras
C/ Cervantes
compramos
Pg. Francesc Macià
C/ Balmes
C/ Cervantes, 43, Rubí Tel.: 93 697 75 24 Y LE REGALAMOS EN UNA VENTA SUPERIOR A 20 g
TRAÍGANOS ESTE ANUNCIO
30 €
C/ Cervantes, 43, Rubí
...O MÁS
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
25
L’AESC obre les portes als nous emprenedors Participació. L’associació empresarial ofereix tots els avantatges als nous empresaris de forma gratuïta per un període d’un any angle (CIT) i afavorir contac· tes relacionals i econòmics que permetin una millor pro· jecció inicial al col·lectiu dels nous empresaris.
L’Ajuntament dóna suport a la iniciativa de l’Associació Empresarial
Suport de l’Ajuntament
Redacció
redaccio@diaridesantcugat.cat
intEGRACió. L’Associació Empresarial Sant Cugat ha incorporat aquesta setmana nous empresaris dels centres d’emprenedoria, segons el conveni subscrit amb l’Ajun· tament de Sant Cugat, Esade· Creàpolis, SC Trade Center i la Cambra de Comerç de Ter· rassa. Els acords es van for· malitzar el dijous 3 de juny amb la signatura dels con· venis per part del president de l’AESC, Frederic Boix, i els representants de Fast· pay, Velmus i Sus Energi· es Renovables, entre altres
Frederic Boix, Jordi Joly i Concepció Curet durant l’acte #A. RIBERA
empreses, a la sala d’actes del SC Trade Center. En qualitat de socis empre· nedors de l’AESC, podran gaudir de tots els avantatges que l’associació ofereix a les empreses associades i amb dret a participar·hi activa· ment, però sense dret a vot,
de forma gratuïta durant un període d’un any. Frederic Boix va expli· car que l’objectiu d’aquesta acció és facilitar la integra· ció dels emprenedors al teixit empresarial de Sant Cugat, així com a l’àmbit territorial del Catalonia Innovation Tri·
L’acte va estar presidit pel tinent d’alcalde de Promo· ció Economia de l’Ajunta· ment de Sant Cugat, Jordi Joly, que va encoratjar tots els emprenedors a no abai· xar la guàrdia: “Si l’empresa no funciona, tot s’ensorra”. I, en aquest sentit, va reco· nèixer que cal “mimar” els empresaris, i avui més que mai. Joly va posar l’Ajunta· ment, i més concretament l’Oficina Municipal d’Aten· ció a l’Empresa, al servei de tots i cadascun dels nous empresaris. Una oficina que, segons Joly, té per objectiu atendre i prioritzar la recu· peració econòmica.
•
L’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, conversa amb Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell #CEDIDA
Josep Guardiola fitxa per Banc Sabadell ACORD. Banc Sabadell i l’en· trenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, han arri· bat aquesta setmana a un acord, pel qual el tècnic blaugrana cedeix la seva imatge durant dos anys per a diverses accions publici· tàries adreçades al mercat massiu de particulars. En virtut d’aquest acord, serà el protagonista d’anun· cis en premsa, ràdio i televi· sió, a internet i xarxes soci· als, entre d’altres. Després d’haver col·
laborat amb el futbolista Leo Messi i la nedadora Gemma Mengual en diverses accions i campanyes promocionals i publicitàries per a segments més específics (joves fonamen· talment), Banc Sabadell s’ha fixat en Josep Guardiola i n’ha destacat els valors que trans· meten la seva feina i la seva trajectòria professionals per associar·los comercialment a la marca Banc Sabadell i arribar a un espectre de cli· ents més gran. _Redacció
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
26
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Esports
|
Cultura_ 38 |
Esports Números en joc _Pàg. 51
Passatemps_ 46
Entrevista _Pàg.44 I 45
Marc Ingla, candidat a les eleccions al FC Barcelona, convençut que serà el nou president del Barça
HOQUEI HERBA: JUNIOR FC maSCUlí 3r a la Divisió d’Honor B
Desenllaç. El conjunt vermell-i-negre s’ha assegurat la permanència en la 34a i última jornada de Lliga. Els de José Luis Duque van superar el Junior FC (1-0) i altres resultats també el van afavorir. Ha acabat 12è de 18 equips
El Sant Cugat se salva
Cugat Esport FC apostarà de nou per l’ascens de categoria. “Amb la nova reestructuració que vol fer la Federació Catalana de Futbol, els vuit primers equips pujaran una categoria. I nosaltres volem pujar”, ha assegurat José Luis Duque.
Duque, que seguirà, confia a pujar la temporada vinent El Junior FC obté el millor resultat de la història del club
Cinquè lloc històric Per la seva banda, el primer equip de la secció de futbol del Junior FC ha aconseguit el millor resultat de la història del club. Els blau-i-negres han acabat la Lliga en una excel·ent cinquena posició, amb 51 punts. D’aquesta manera, han assolit l’objectiu que s’havien proposat enguany: millorar la novena plaça que havien assolit en les dues últimes temporades.
Àlex López Puig
alex.lopez@premsalocal.com
FUTBOl. El primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club va evitar, el diumenge 30 de maig, a la ZEM Jaume Tubau, en la 34a i última jornada de Lliga, el que hagués significat el segon descens consecutiu. Els vermell-inegres van guanyar el Junior FC, equip que en cap moment del partit va llançar la tovallola. La victòria del Sant Cugat, combinada amb les derrotes de la UD Taradell i el CE Lliçà d’Amunt, ha suposat que els de José Luis Duque finalitzin la Lliga al grup 4 de la Primera Regional en la dotzena posició de 18 equips, amb 43 punts. Amb aquest triomf i amb les derrotes de la UD Taradell i el CE Lliçà d’Amunt, el Sant Cugat Esport FC ha passat d’ocupar el catorzè lloc al dotzè. Si finalment es produeix un descens compensat, els primers que en patiran les conseqüències seran l’Olímpic La Garriga CF, la UD Taradell i el CE Lliçà d’Amunt. Per contra, els tres equips que perden la categoria i baixen a la Segona Regional són el Barberà UF, el CE Berga i l’AE Josep Maria Gené. José Luis Duque, entrenador del Sant Cugat Esport
Puig per Pérez Els jugadors del Sant Cugat Esport FC celebren la permanència a la Primera Regional #LLUÍS LLEBOT
Futbol. Sant Cugat Esport FC 1- Junior FC 0
Victòria treballada SaNT CUgaT: Marc Antoni, Joan, Burgos, Ángel, Uri, Egaña, Carlos (Rius, 76), Roma, Pucho (Abdul, 82’), Toni Pou (Córcoles, 60’) i Raimon (Jesús, 89’). JUNIOR FC: Buyo, Carlos, Erik, Diego (Marc Domingo, 67’), Blasco, Óscar, Carlos (Albert, 45), Manu, Manolo (Dani, 75), Jordi Plaza (Arnau, 45) i Coque (José Antonio, 45). gOLS: 1-0 Ángel (50’). àRBItRE: Josep Maria Rodríguez. Va ensenyar targetes grogues als locals Joan, Burgos, Egaña, Carlos, Roma, Córcoles i Duque (2) i als visitants Diego, Óscar, Arnau i José Antonio. InStAL·LACIó: ZEM Jaume Tubau. PúBLIC: 300 espectadors
El Sant Cugat Esport FC va superar un Junior FC que en cap moment li va posar les coses fàcils. Els vermell-i-negres van ser superiors, sobretot a la primera meitat, tot i que amb un joc plegat d’imprecisions en les passades. Després del gol d’Ángel en el minut 5 de la segona meitat, el Junior FC va reaccionar amb dues ocasions claríssimes de gol en els minuts 13 i 33 del defensa Erik, que no va saber aprofitar. En línies generals va ser un partit força avorrit i amb poques ocasions de gol. En els últims minuts de partit, alguns jugadors del Junior FC van protestar un possible penal a l’àrea del Sant Cugat, que l’àrbitre no va assenyalar. _Àlex López Puig
FC, ha analitzat com s’ha desenvolupat aquesta temporada 2009-2010: “Vam fer una primera volta nefasta, amb múltiples incidències a l’equip, com quan més d’una desena de jugadors van abandonar el conjunt. Vam perdre sis partits seguits...”. Duque, que seguirà entrenant el Sant Cugat Esport FC, ja ha fet públic que compta amb tots els jugadors per a la temporada vinent i no creu que marxi cap jugador. “Encara no he parlat amb tots els jugadors, però crec que volen continuar al club”, ha explicat.
Tornar a pujar? Malg rat que el principal objectiu d’aquesta temporada era el de lluitar per ascendir a la Regional Preferent i que l’equip ha estat a punt de baixar a Segona Regional, el cos tècnic i directiu del Sant
Després de tres temporades al primer equip del Junior FC, l’entrenador Javi Pérez deixarà aquest equip per centrar la seva atenció a la direcció tècnica esportiva de la secció de futbol. És una decisió que ha pres i que la junta directiva veu amb molt bons ulls. Per ocupar la banqueta del Junior FC, Javi Pérez ha apostat fermament per Francesc Puig, a qui coneix molt bé com a persona i com a tècnic. El preparador de Rubí no ha dirigit cap equip aquesta campanya. L’últim equip que va entrenar és el CE Olímpic Can Fatjó, la temporada 2008-2009. La directiva va presentar el nou tècnic a la plantilla el dimarts 1 de juny. Durant les pròximes setmanes es començarà a dibuixar la plantilla del Junior FC per a la pròxima temporada 20102011, en què es preveuen pocs canvis. La pretemporada del primer equip del Junior FC començarà la setmana del 16 al 20 d’agost.
•
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Diari de Sant Cugat
Publicitat
ASSOLIM OBJECTIUS!
|
Comencem l’any amb forces renovades, nous objectius i reptes, i volem treballar amb tu per aconseguir-los
ST.C H&R
Fes les teves reunions a Sant Cugat Hotel & Restaurant
per perSONA i DIA De reUNIÓ 39 € La nostra proposta inclou: - Lloguer de sala - 1 coffee break matí o tarda (cafè, té, sucs i pastes dolces) - Dinar incloent 1 beguda i 1 cafè (menú predeterminat) - Connexió Wi-Fi - Flipchart i pantalla - Parking a l’hotel durant el dia IVA inclòs
Cèsar Martinell, 2 08172 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 544 26 70 Fax: 93 544 26 71 www.hotel-santcugat.com info@hotel-santcugat.com
Contacta’ns: grupossc@hotel-santcugat.com Validesa per a noves peticions des de l’1 de maig al 30 de juny del 2010. Confirmació sota disponibilitat. Proposta vàlida a partir 10 persones
27
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
28
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
Entrevistem Marc Ingla, candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona
“Estic convençut que guanyarem les eleccions del Barça”
“El nostre és el millor projecte i el que té més experiència. Garantim la continuïtat de l’actual model esportiu” “En sis anys volem doblar els ingressos del Barça i per aconseguir-ho aplicarem tots els nostres coneixements”
equip de futbol. El planter és el que ens ha d’ajudar a tenir un joc d’identitat. El segon pilar és donar un impuls econòmic a l’economia del club. En sis anys volem doblar els ingressos del Barça i per aconseguir-ho aplicarem tots els nostres coneixements, els que van servir per fer funcionar el cercle virtuós i treure el club de la ruïna. Volem créixer molt més i obrirem ambaixades arreu del món on tindrem més intensitat comercial i on podrem generar més ingressos. El tercer punt és la màxima participació del soci. Les decisions ordinàries de junta les obrirem a l’opinió del soci. I el que ells decideixin a través de votacions presencials o telemàtiques serà incorporat al nostre programa. Seran votacions vinculants. L’últim punt és el de l’excel·lència institucional. Volem representar el FC Barcelona millor que mai, amb actituds i amb una junta del tot responsable, sempre posant el club davant de la ideologia que tinguem cadascun de nosaltres. No sobreutilitzarem els nostres càrrecs. També volem proposar que els dos òrgans que han de ser independents i alhora de control del bon funcionament del club, la comissió econòmica i el síndic del soci, estiguin representats pel president del Cercle d’Economia i el degà del Col·legi d’Advocats, per dotar del màxim prestigi i independència a aquests dos òrgans de control del club.
Què és per vostè el Barça?
Àlex López Puig
alex.lopez@premsalocal.com
M
arc Ingla és la segona candidatura que ha recollit més signatures per passar el tall, tot i que encara les ha de validar la junta electoral. Assegura que el seu és el millor projecte de club dels quatre candidats a les eleccions del diumenge 13 de juny. A la candidatura d’Ingla també hi ha Ferran Soriano, Alfons Godall i Albert Vicens.
Per què va decidir presentar la seva candidatura a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona?
Perquè porto el Barça al cap, però sobretot al cor. És la meva passió des de petit. La meva experiència en els últims anys ha estat prou rellevant perquè pugui liderar un projecte d’èxits, de futur, de la màxima experiència. També perquè estic envoltat de, segurament, els quatre vicepresidents que hem tingut amb més pes específic en aquest model d’èxit, en la construcció d’aquest model d’èxit. Estic orgullós de poder oferir al soci aquest projecte tan complet.
És passió i un sentiment molt profund.
El dijous 27 de maig, en la seva visita a la Penya Blaugrana Sant Cugat va assegurar que el seu és el millor projecte, el més potent i el de més experiència.
Ho és. En la nostra candidatura hi ha els quatre vicepresidents del Barça que hem fet més feina pel club en els últims set anys. Ferran Soriano ha estat l’impulsor del cercle virtuós, que l’ha fet funcionar a ple rendiment. Alfons Godall ha estat la mà dreta del president Joan Laporta, tant per a les coses bones com dolentes. Albert Vicenç ha estat el vicepresident primer durant cinc dels últims set anys. I jo mateix, sempre amb un estil de discreció, he estat implicat en els quatre contractes més importants del club. Som un equipàs. Els equips forts són els que treballen en equip.
Quins són els pilars del seu model de club? Són quatre. La continuïtat absoluta de l’actual model esportiu de l’entitat. I ho podem garantir perquè jo he estat l’únic que ha treballat amb el secretari tècnic de la secció de futbol del club, en Txiki Beguiristain, i l’entrenador Pep Guardiola, en la planificació del Barça de les sis copes. Volem fer fins a sis masies arreu del món per garantir que sempre tindrem talent disponible per al primer
Riu bé qui riu darrer. Marc Ingla creu que guanyarà les eleccions del Barça, malgrat que Sandro Rosell hagi superat amb escreix les signatures que van presentar la resta de precandidats
Li volen donar al soci la màxima participació en el club. Un punt interessant...
Segurament som el millor club esportiu del món i ara també volem ser el club més participatiu del món. Creiem que és molt innovador que el soci voti de manera habitual decisions ordinàries de junta i, a més, que ho faci de manera vinculant. Quan siguin decisions de professionals, les decidiran els professionals. El soci ha de dir-hi la seva, per exemple, quan plantegem en què s’han de gastar els diners de la fundació del Barça. Per estar més a prop del soci que mai, aquells socis que demostrin estar a l’atur i ho justifiquin no pagaran la quota anual de soci. El 10% del superàvit anual del club el donarem als socis majors de 18 anys i de més d’un any d’antiguitat perquè es puguin finançar els seus consums habituals al Barça.
Quina és la seva opinió sobre el projecte Foster, la continuïtat o no de l’agència de viatges RACC, la construcció d’un nou Palau Blaugrana i la continuïtat de Joan Oliver, Txiki Beguiristain i Pep Guardiola?
El projecte Foster queda totalment aparcat. En un altre context econòmic podria tenir sentit. Ara no és el moment. Hem d’analitzar si l’agència de viatges RACC és la millor per al club o tenir-ne una pròpia. M’agradaria molt continuar treballant amb Txiki Beguiristain. Ha fet molta feina i ha estat un dels arquitectes principals d’aquest nou
més personal
Defineixi’s amb quatre adjectius. Serè, tranquil, analític i apassionat. Una virtut. Sóc humil. Un defecte. Reservat. Una afició. Anar a buscar bolets. Una mania. L’ordre. Què és el que més el molesta d’una persona? Les mentides. Què no faria mai? Mentir. Quan es va independitzar? Als 23 anys. Paga hipoteca? Sí. Quants cotxes té? Tinc tres cotxes i una moto. Un sentiment. Catalanitat. Una il·lusió. Guanyar moltes Champions. Un repte. Comunicar als socis el nostre projecte guanyador. Una passió. El futbol. Un lema? El lema de la nostra candidatura: Més Barça que mai. Un país? Catalunya. Un viatge? Una excursió. Pujar a la Pica d’Estats. Un futbolista? Qualsevol del primer equip del Barça. El millor futbolista de la història? Messi. Un esportista que admiri? Lance Armstrong.
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
model d’èxit de futbol. Tinc una bona relació amb ell i vaig treballa-hi molt a gust. El Palau Blaugrana és una de les prioritats. Se n’ha de construir un de nou per reforçar encara més el nivell competitiu de les seccions i també per fer un lloc de culte i de màxima diversió. Oliver és un bon professional, però ara necessitem un perfil d’executiu més dinàmic i no tan polititzat. Per tant, Oliver no continuaria de director general. A Guardiola li vull donar un context de treball al màxim com ho fa ell i el seu equip.
Sóc el candidat que ha fet menys campanya. Tot just fa poc més de tres setmanes que ens vam presentar i ja estem en aquesta virtual segona posició. Rosell fa cinc anys que hi està treballant. És natural. Ara bé, ja veurem qui guanya les eleccions.
En l’àmbit esportiu, la seva candidatura ha establert ja algun contacte amb algun jugador que pugui acabar vestint la samarreta del Barça?
Què hi diu, doncs?
Si vostè no acaba sent el president del Barça, qui li agradaria que ho fos? (riu)
Per què riu?
Aquesta és una bona pregunta. No tinc preferències. El que decideixi el soci del Barça em semblarà bé.
Vostè ha dit que l’opositor d’aquest model d’èxit esportiu és Sandro Rosell.
He rebut propostes de jugadors i dels seus agents i el que he fet és traslladar aquesta informació a Txiki Beguiristain i Pep Guardiola perquè siguin ells els que prenguin les decisions oportunes. Tots els jugadors de futbol del món volen venir a jugar al Barça. I saben com contactar amb el Barça. El Barça és el que té tota la força i l’autoritat per prendre les millors decisions. Nosaltres no entrarem en aquest joc de fitxatges... No crec que hi hagi cap candidat que tingui millors condicions que el Barça.
El 2003, quan vam ser escollits va ser contrari a les decisions tècniques de Beguiristain, de Frank Rijkaard i de Johan Cruyff, que ha influït en aquest model d’èxit. Fins i tot quan vam fitxar Pep Guardiola jo no vaig sentir cap declaració pública de Sandro Rosell que s’hi mostrés a favor.
Aviat arrancarà la campanya electoral. Creu que hi haurà joc brut? No, però sempre hi haurà algú que la pugui embrutar. El senyor Rosell m’ha posat una demanda que afecta la meva honorabilitat i que em tracta de mentider quan res del que diu és cert. No ha fet públic l’objecte de la demanda i per tant no em puc defensar. Estic en una situació d’indefensió i això em sembla francament de poc cavaller.
Han elaborat una llista de baixes de jugadors del primer equip de futbol? No, no. Aquest és un tema que pertany cent per cent a Pep Guardiola. Nosaltres no ens hi posem. El que decideixi el Pep ens semblarà bé.
Quina és ara mateix la situació econòmica del Barça?
Per què va dimitir de la junta del Barça amb Joan Laporta com a president?
Molt bona. És immillorable. Gairebé millor que mai i, per tant, no cal preocupar-se. No cal fer ni alarmismes ni demagògia.
Per què es va trencar la confiança entre ell i jo.
Quin balanç faria de Joan Laporta com a president del FC Barcelona?
Si vostè és president, com serà la nova junta directiva del FC Barcelona?
Del tot representativa. Representarem bé el club a tot arreu on anem. Donarem una direcció estratègica als executius de l’entitat. No serem intervencionistes en temes tècnics que corresponen als professionals. Respectarem els seus espais de lideratge i els seus coneixements.
Per què els socis del Barça l’han de votar a vostè i no a cap dels altres tres candidats? Perquè crec honestament que tinc el millor equip i el millor projecte. Perquè d’una banda garantim la continuïtat de l’actual projecte esportiu i de l’altra tenim les capacitats de fer una bona gestió econòmica.
Està convençut de guanyar les eleccions del Barça?
Sí. Humilment, tinc la sensació que el projecte que tinc l’honor d’encapçalar guanyarà les eleccions del Barça, perquè crec que és la millor solució per al soci i perquè garanteix millor la continuïtat del model d’èxit esportiu. Som la millor garantia que no hi hagi aventures o trencaments.
Si es converteix en el nou president del Barça, què és el primer que farà?
El 14 de juny faré una trobada informal amb el senyor Laporta per prendre el pols del club i també m’asseuré a parlar amb Txiki Beguiristain i Pep Guardiola.
Les candidatures de Rosell, Ingla, Ferrer i Benedito són les que han superat el tall. Rosell, a falta de les validacions de les butlletes, és qui n’ha aconseguit més, amb molta diferència. Quina lectura en fa?
El Barça, un sentiment. Va ser vicepresident amb Joan Laporta com a màxim responsable de l’entitat, però va acabar presentant la dimissió per discrepàncies amb el president. Ara, amb l’eslògan Més Barça que mai presenta la seva candidatura per dirigir el Barça els pròxims sis anys. Va néixer a Barcelona fa 44 anys i és el soci número 62428. Els que el coneixen asseguren que és un emprenedor actiu. És un apassionat del futbol. De tant en tant juga amb els veterans del Junior FC. La seva mare viu a Sant Cugat.
“La situació econòmica del Barça és immillorable, gairebé està millor que mai. No cal fer alarmismes ni demagògia” “Segurament, Joan Laporta és el que té més ganes de guanyar les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, però no ho pot fer”
Ha estat el president del renaixement del club. M’agradaria que sortís amb tots els honors.
Si Laporta es tornés a presentar a les eleccions, creu que tornaria a guanyar? Com que és un escenari impossible no ho considero. El que és evident és que és el candidat impossible. Segurament és el que té més ganes de guanyar les eleccions, però no pot fer-ho.
Què li sembla que Laporta es vulgui dedicar a la política?
No en tinc cap opinió. Li desitjo que tingui la millor sort.
Què li sembla que, en els últims mesos, Laporta hagi fet política sent president del Barça? Ha fet una sobreutilització del càrrec.
Laporta està sent intervencionista?
Sí, sí. És lliure de fer el que li sembli. Preferiria que no ho fos tant. Laporta està en una situació estranya.
Com espera que sigui aquest traspàs de poder entre Laporta i el nou president del Barça? En el meu cas espero que sigui suau i amb bones maneres. Però Rosell ja ha dit que si guanya es querellarà contra Laporta.
Sant Cugat és, després de Barcelona, la ciutat amb més nombre de socis. És una plaça important per a vostès? Sí, sí, i tant! Hi ha bons empresaris i bona gent. A més, a Sant Cugat hi viu la meva mare.
•
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
29
més personal
Una persona que admiri? La meva dona. Seleccions esportives catalanes. Sí o no? Sí. L’esport s’ha de barrejar amb la política? No. Sant Cugat. La ciutat on viu la meva mare. Lluís Recoder. Excel·lent alcalde de Sant Cugat i patriota. Un periodista. Joaquim Maria Puyal. Un esport. El futbol. Un esport que no sigui el futbol. L’esquí. Una pel·lícula. El senyor dels anells. Un llibre. Qualsevol conte de Stefan Zweig. Un cantant? Black Eyed Peas. Fuma? Un puret cada nit. Què és el que més li agrada del futbol? Que no hi ha una jugada igual. I el que menys? El poc fair play d’alguns jugadors. Un club que no sigui el Barça. El Junior FC. Un president? Jordi Pujol. Un president del FC Barcelona. Joan Gamper. Un actor. Woody Allen. Un actriu. Scarlett Johansson.
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
30
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
www.diaridesantcugat.cat
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
La festa dels Jocs, un èxit celebració, que va tenir lloc el divendres 28 de maig, a la plaça d’Octavià i a la plaça de l’Om, CELEBRACIÓ.Mésd’unmilerde posa punt i final a la competició persones –entre participants esportiva dels Jocs Escolars de i familiars– van prendre part Sant Cugat. Durant l’activitat, Carmeen la tradicional festa de cloenda de la fase local dels Jocs la Fortuny, tinenta d’alcalde Serveis a la Ciutadania de Esportius Escolars. Aquesta 1369-2010 Diari de Sant de Cugat 170x260.pdf 1 31/05/10
Redacció
redaccio@diaridesantcugat.cat
l’Ajuntament, i Xavier Amador, regidor d’Esports, acompanyats de diversos presidents de clubs esportius locals, van lliurar trofeus, medalles i diplomes commemoratius als millors esportistes escolars. Aquest curs escolar 2009-2010 ha comptat amb uns 2.300 practi11:25
cants, que han format part d’alguna de les activitats esportives de la 29a fase local dels Jocs Esportius en Edat Escolar. Aquesta activitat lúdico-esportiva la va organitzar l’Ajuntament, a través de l’Oficina Municipal d’Esports per a Tothom (OMET).
•
Hi van participar més d’un miler de persones #LLUÍS LLEBOT
Els Special Hockey tornen a brillar al Junior
200 pobles i ciutats de la província de Barcelona celebren la Festa de l’esport Els carrers, les places, els espais naturals i les instal·lacions esportives municipals s’ompliran d’activitats esportives de tota mena. Una gran festa oberta a tothom amb curses en bicicleta, a peu, caminades, activitats aquàtiques, gimnàstica... C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
136 jugadors van participar en els Special Hockey #LLUÍS LLEBOT
El torneig registra la participació més alta de les tres edicions HoquEI HERBA. Els 136 participants del Torneig Special Hockey –l’hoquei herba per a discapacitats intel·lectuals– van gaudir dissabte d’un nou èxit organitzatiu i de qualitat competitiva. Amb només tres edicions, aquesta competició esportiva s’ha consolidat a Sant Cugat, i en concret al Junior Sport&Spa, com a referent i exemple d’integració de persones amb discapacitat intel·lectual a l’esport. El torneig es va disputar el dissabte 29 de maig a la tarda,
i va comptar amb un ambient inigualable. Hi havia més gent dissabte veient els partits dels Special Hockey que diumenge al matí veient la semifinal del campionat de Lliga femení de Divisió d’Honor. Els equips estaven distribuïts en dos grups. Al grup A l’equip guanyador va ser l’escola Heura, equip afiliat a l’Atlètic de Terrassa, i al B va ser l’Aspasum, que pertany al Junior FC. A més, el torneig ha registrat, amb aquests 136 participants, la participació més alta de les tres edicions, la qual cosa confirma l’excellent nivell organitzatiu que ha adquirit el torneig amb el pas del temps. _Pere Fernández
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
Exhibicions de tennis i eslàlom en el primer acte del Tots Podem 2010 Sensibilització. Aquestes dues activitats tindran lloc el dissabte 5 de juny, a les 12.30 h, al Pavelló 2 El programa de la Fundació UE Sant Cugat, presentat Àlex López Puig
alex.lopez@premsalocal.com
ESPORT ADAPTAT. El Pavelló Olímpic de Badalona, amb la presència de Jordi Villacampa, president del DKV Joventut, va acollir el dilluns 31 de maig la presentació oficial de la tercera edició del programa Tots Podem. Aquesta és una iniciativa de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat que té com a principals objectius apropar l’esport adaptat a la societat, sensibilitzar tothom sobre la realitat dels discapacitats i aconseguir la integració social de tots els col·lectius.
Moreno , Villacampa, Garcia i Torrens en l’acte #À.L.P.
Ester Garcia, directora del programa Tots Podem, va ser l’encarregada de presentar les diverses activitats que tindran lloc durant el 2010. El primer acte serà aquest mateix dissabte, 5 de juny, a les 12.30 h,
al Pavelló 2 de la ZEM Jaume Tubau. Si en les dues edicions anteriors, la fundació havia ofert exhibicions de tennis de taula en cadira de rodes, bàsquet en cadira de rodes – en dues ocasions– i goalball,
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
aquesta vegada serà el torn del tennis en cadira de rodes i l’eslàlom.
Bàsquet en un vaixell La segona activitat del programa Tots Podem 2010 se celebrarà en un vaixell de la companyia Royal Caribbean, patrocinador de la Fundació UE Sant Cugat, atracat al port de Barcelona. L’acte es farà el diumenge 20 de juny i consistirà en una exhibició de bàsquet en cadira de rodes. Els protagonistes seran els jugadors que integren l’equip de bàsquet en cadira de rodes del DKV Joventut de Badalona. La fundació també té previst continuar organitzant conferències amb esportistes discapacitats als centres educatius de la ciutat. Les xerrades es farien entre els mesos de novembre i desembre. En la presentació del Tots Podem també va comptar amb la presència de Jordi Torrens, president de la Fundació UE Sant Cugat, i Ricardo Moreno, vocal de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física. Torrens va assegurar en els parlaments que, amb l’acte al vaixell de la companyia Royal Caribbean, l’objectiu és fer “un pas endavant i que el missatge que volem transmetre arribi a més gent”.
•
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
31
la tribuna ALEIX SERRAHIMA reSponSable DelS Special Hockey
Special Hockey, un pas més
D
esprés de tres anys d’esforç constant, il·lusió i dedicació de moltes persones, d’un treball continuat i elaborat, podem afirmar que l’Special Hockey està consolidat. Dissabte passat, el 29 de maig, vam tenir la sort de poder organitzar el III Torneig de Special Hockey, un torneig que, com cada any, engloba tots els equips i jugadors catalans de Special Hockey. Enguany 136 persones amb discapacitat intel·lectual competien en un torneig des del respecte i l’esportivitat que sempre ha caracteritzat aquesta trobada. Va ser un pas més en la consolidació del nostre hoquei, una modalitat més àmplia, que permet a les persones amb discapacitat ser jugadors d’hoquei amb les mateixes condicions, il·lusions i exigències de l’esport que qualsevol dels altres jugadors, un projecte que va començar fa tres anys i que avui és una realitat, una realitat que es veu clarament reflectida a les cares dels jugadors, en cada un dels moments tant d’entrenaments com de competició, una realitat de la qual TOTS hauríem d’aprendre, perquè ens demostren constantment què és l’esport, què és l’hoquei i què vol dir esforçar-se. Després de tres tornejos al Junior, aquesta trobada comença a ser un clàssic, i lluitarem perquè segueixi sent any rere any un punt de trobada global de l’esport, el respecte i l’esforç de tots els nostres jugadors, entrenadors, àrbitres i col·laboradors.
•
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
32
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
xuts
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
Hoquei herba. Junior FC 2 - Club de Campo 0 El conjunt d’Adrian Lock venç en el primer partit de les semifinals de ‘play-off’ amb gols de Júlia Menéndez i Jennifer Plass
FC BARCELONA
Sandro Rosell, divendres, a la Unió Santcugatenca Sandro Rosell, precandidat a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, exposarà el seu programa electoral a Sant Cugat. Ho farà avui divendres, 4 de juny, a les 19 h, a la Unió Santcugatenca. VOLEIBOL
El cadet del CV Sant Cugat acaba novè a l’estatal de clubs L’equip cadet A femení del Club Voleibol Sant Cugat finalitza en la novena posició d’un total de 24 equips en el XIV Campionat d’Espanya Cadet Femení de Clubs. Aquest campionat nacional s’ha jugat, del 26 al 30 de maig, a Benidorm (Alacant).
El Junior FC es col·loca a un partit de la final JUNIOR FC: Reynolds, Casanova, Casey, Romagosa, Puig, Müller, Menéndez, Jacobi, Plass, Pastor i Brown –equip inicial– Guniea, Lucas, Feu i Leibold. CLUB DE CAMPO: Rosa, Panadero, Lafaury, Sánchez, Piñeiro, Scheepstra, Reuhmann, Di Bernardo, Gil, Maldà i Heingein –equip inicial– Rebbechi i Cruz. goLS: 1-0 Júlia Menéndez (11’), 2-0 Jennifer Plass (19’). ÀRBItRES: Blanca Beltran i Albert Guerrero (Catalunya). InStAL·LACIó: Junior Sport&Spa. PúBLIC: 150 espectadors. InCIDènCIES: 1r partit de semifinals de ‘play-off’ de Divisió d’Honor El Junior FC va demostrar una vegada més trobar-se en un estat de forma excepcional, i prova d’això va ser la contundència amb què va guanyar diumenge el Club de Campo, que, no ho oblidem, és l’actual campió de Divisió d’Honor. La prime-
Saskia Müller, en una jugada del partit amb el Club de Campo #LLUÍS LLEBOT
ra part va ser un monòleg blau-i-negre, i el marcador podria haver estat més ampli si al final de la primera part Andrea Puig hagués fet gol amb un llançament que va estavellar al pal. Júlia Menéndez, de xut creuat, i Jennifer Plass, en una jugada aïllada dins l’àrea, van ser les autores dels dos gols de l’equip local. En el segon temps, les santcugatenques van defensar millor que atacar, però en cap moment van veure perillar el partit.
Així queda l’eliminatòria Amb aquest resultat, el Junior necessita ara guanyar a Madrid, en els dos intents que té aquest cap de setmana. En cas de guanyar-ne un dels dos, accediria a la final i s’enfrontaria amb el guanyador de l’altra eliminatòria, que juguen Reial Societat i CD Terrassa. En aquesta, l’equip basc també va aprofitar la seva condició de local per derrotar en el primer partit el CD Terrassa (2-0), que ha estat el millor equip de la Lliga regular. Adrian Lock, entrenador del Junior, va recalcar en acabar el partit la importància de guanyar el primer encontre a casa: “Guanyar aquest partit era clau. Quan tens el factor camp en contra ho és tot, guanyar-ne allà dos de seguits és molt difícil”. Lock no espera gaires variacions respecte del que es va veure diumenge: “El partit serà el mateix. En aquest moment tenim equip per dominar el Club de Campo, fa un parell d’anys no era així”. Per la seva banda, Arseni Sañé, l’entrenador de l’equip madrileny, va recordar que encara els queden els dos partits a casa: “Tenim la possibilitat de jugar-los al nostre camp i ho hem d’aprofitar. Hem de treballar molt aquesta setmana”. _Pere Fernández
La Viti - Agrobotiga Passatge de la Cooperativa, 2 Tel. 93 674 11 52
Màquina expendedora de llet
La Viti ha instal·lat una màquina expendedora de llet fresca pasteuritzada, que es pot consumir tan bon punt surt de la màquina i sense haver de bullir-la. La llet prové d’una empresa que es diu Agrofresc, que té molta experiència en el sector làctic i granja pròpia a Sallent. Al cultivar els farratges per alimentar les seves vaques la llet té molt bon gust. La llet de la màquina es renova cada dia. Servei 24 hores.
a! l r a v o r p Vine a
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
Esport i salut, a la Pollancreda Pere Fernández perefd4@gmail.com
AtLEtISME. El Col·legi Ofi· cial de Metges de Barcelona (COMB) va organitzar, el dissabte 29 de maig, la sise· na edició de la Cursa Medi· jocs, que tradicionalment
–i com ha estat aquest any– té lloc al Parc de la Pollan· creda. Prop de 300 perso· nes, entre personal mèdic i aficionats de l’atletisme santcugatencs, van omplir el parc urbà santcugatenc, demostrant una vegada més el poder de convocatòria que
Marc Ingla va exposar el seu programa electoral #ARTUR RIBERA
Marc Ingla: “El nostre projecte de club és el millor de tots” Ideari. El candidat a les eleccions al FC Barcelona va exposar el seu programa a la PB Sant Cugat “És el més potent i el que té més experiència”, va dir Guixà i Ingla són els precandidats que han visitat l’entitat local FC BARCELONA. Marc Ingla, un dels quatre candidats a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona del diumenge 13 de juny, va expli· car el dijous 27 de maig el seu projecte a més d’una trente· na de persones a la seu social de la Penya Blaugrana Sant Cugat. Durant la seva intervenció d’una hora de durada, Marc Ingla va afirmar que “el nos· tre és el millor projecte de tots, el més potent i el que té més experiència”. Ingla, que quan va fer aquesta xerrada encara era precandidat, va recordar que “en la nostra candidatura hi ha els quatre
vicepresidents amb més pes específic en la construcció de l’actual model de club”. Ingla també va assegurar que “gua· nyarà la candidatura que gene· ri més confiança al soci”. Ingla també va recordar que “els quatre contractes més importants que s’han fet en aquest mandat –Unicef, Nike, Beguiristain i Guardiola– els he fet jo”. Segons va detallar el can· didat, els quatre pilars del seu projecte de club són la continu· ïtat del model esportiu, donar al club un nou impuls econò· mic, oferir la màxima partici· pació al soci del Barça i excel· lència institucional. Jaume Guixà i Marc Ingla són els dos precandidats a les eleccions a la presidència del FC Barcelona que han exposat el seu programa electoral a la PB Sant Cugat, entitat que ha obert les seves portes als set precandidats. _À. López Puig
té l’entitat, i l’atractiu que té la cursa a la nostra ciutat. Es van fer dues curses, la d’adults, de 8 quilòmetres, que va arribar fins a Can Borrell, i la infantil, d’1 qui· lòmetre de recorregut. L’organització de la Cur· sa Medijocs vol posar èmfa·
si en la importància de la pràctica esportiva per por· tar una vida saludable. En acabar les dues curses es va dur a terme un sorteig d’obsequis i es van lliurar els premis als guanyadors de cadascuna de les catego· ries.
•
La Cursa Medijocs va aplegar 300 persones #LLUÍS LLEBOT
|
33
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
34
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
xuts
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
González i Rivera guanyen la Marxa Transcollserola Convocatòria. Hi van prendre part 225 ciclistes, repartits en un circuit llarg i un de curt
HOQUEI HERBA
Quart lloc del Junior FC masculí a l’estatal de clubs cadet El conjunt cadet masculí d’hoquei herba del Junior FC finalitza en la quarta plaça de la sisena edició del Campionat d’Espanya Cadet de Clubs. La competició es va jugar, del 27 al 30 de maig, a San Fernando (Cadis). INICIATIVA
El Sant Cugat Esport fa un torneig de futbol femení El Sant Cugat Esport Futbol Club organitza aquest dissabte, 5 de juny, a la ZEM Jaume Tubau, un torneig de futbol femení. Hi participaran el FC Barcelona, el RCD Espanyol, la selecció catalana i el Sant Cugat Esport FC.
Redacció
redaccio@diaridesantcugat.cat
CICLISME. Daniel González de Domingo, del Cicles Cariñena, en el circuit llarg de 143,97 quilòmetres, i Benigno Rivera Sallent, del Trujillo, en el circuit curt de 93,52 quilòmetres, són els campions de la setena Marxa Cicloturista Transcollserola en bicicleta de carretera. González va fer un temps de 4 hores, 12 minuts i 58 segons i Rivera, de 2 hores, 48 minuts i 57 segons.
225 participants Hi van participar un total de 225 ciclistes, 151 en la cursa llarga i 74 en la curta. Els participants van transcórrer per indrets com Rubí, Terrassa, Viladecavalls, Vacarisses, Olesa, Castellbisbal, Vallvidrera, Cerdanyola i Horta.
A l’assemblea hi van assistir 13 socis de l’entitat LLUÍS LLEBOT
La Penya Bilbo proposa fer un torneig de penyes
La sortida i l’arribada es va fer a Sant Cugat #UC SANT CUGAT
Aquesta prova, amb sortida i arribada a Sant Cugat, la van organitzar el diumenge 30 de maig la Unió Ciclista Sant Cugat i l’empresa de gestió esportiva Àrea 3. Ha estat una cursa ciclista puntuable per al Campionat de Catalunya de Llarga Distància, prova oficial del calen-
dari de la Federació Catalana de Ciclisme. La Unió Ciclista Sant Cugat organitzarà el diumenge 13 de juny la tercera edició de la Marxa de BTT (bicicleta de muntanya) Transcollserola. La prova començarà a les 8 h. Les inscripcions per participar-hi ja són obertes.
•
PENYA. La Penya Bilbo Ondokoak de Sant Cugat va fer dissabte l’assemblea general ordinària amb l’objectiu d’avaluar l’actuació d’aquest any i marcar directrius per als mesos vinents. De tot el què es va parlar, el més destacat és la proposta que ja ha traslladat el president de l’entitat, Sergi Sánchez, a la resta de penyes de la ciutat: la creació d’un torneig quadrangular que, en cas de prosperar, es faria a principis de juliol, per així celebrar
l’aniversari de la Penya, que enguany farà sis anys. Un altre dels temes més rellevants va ser el de la participació en la Festa Major. La penya continuarà organitzant el vermut popular a la plaça del Rei i també estarà present a Barraques. La junta va demanar màxima collaboració en aquest sentit als penyistes. Econòmicament, el balanç és positiu i s’ha tancat la temporada amb superàvit. _Pere Fernández
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
a Fons
|
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
previsió. El Club Atlètic Barcelonès, l’organitzador de la cursa atlètica, espera reunir uns 3.000 participants
ATLETISME. Sant Cugat acollirà el 31 de desembre la 12a edició de la cursa atlètica Sant Silvestre Barcelonesa, que fins ara es feia a Barcelona. L’acord entre el Club Atlètic Barcelonès i l’Ajuntament és per un any, però ambdues parts confien que aquesta prova tingui continuïtat a la ciutat. En els seus 12 anys d’història, aquesta serà la primera vegada que la Sant Silvestre Barcelonesa es fa fora de la ciutat de Barcelona.
Pepu Hernández captiva més de 300 persones
A la Biblioteca, l’inici La 12a Sant Silvestre Barcelonesa començarà a les 17.30 h, a l’avinguda del Pla del Vinyet, davant de la Biblioteca del Mil·lenari. El punt d’arribada serà a la rambla del Celler, davant de l’ajuntament. L’organització té prevista l’assistència d’uns 3.000 atletes. Aquesta cursa forma part del calendari internacional de la IAAF (Associació Internacional de Federacions d’Atletis-
Perquè aquesta prova d’atletisme de 10 quilòmetres es faci a Sant Cugat, la penya Pericos de Sant Cugat hi ha tingut un paper fonamental. La presentació oficial d’aquesta cursa atlètica està previst que es faci entre els mesos de novembre i desembre, amb molts més detalls de la prova. La Sant Silvestre és una prova tradicional que se celebra el 31 de desembre en moltes ciutats de l’Estat espanyol, europees i del món.
•
Passatemps
|
35
El Junior FC masculí acaba tercer a la Divisió d’Honor B L’entrenador del DKV Joventut durant la xerrada #ARTUR RIBERA
me). També hi haurà una milla infantil gratuïta. La presentació de la Sant Silvestre Barcelonesa va tenir lloc el dimarts 1 de juny, a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Cugat. L’acte va comptar amb la presència de Xavier Amador, regidor d’Esports de Sant Cugat; Joan Perarnau, vicepresident del Club Atlètic Barcelonès; Josep Maria Antentas, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme, i Domingo López, director tècnic de la Sant Silvestre Barcelonesa.
Diari de Sant Cugat
HOQUEI HERBA
alex.lopez@premsalocal.com
Jiménez, Antentas, Amador i perarnau a la presentació #ARTUR RIBERA
Cultura
|
xuts
La Sant Silvestre marxa de Barcelona per córrer el 31 de desembre a Sant Cugat
Àlex lópez puig
|
La conferència educativa es va fer al Teatre-Auditori FORMACIÓ. Més de 300 persones van seguir en directe el dimarts 1 de juny la conferència educativa Esport formatiu; tots som l’equip, que va oferir Pepu Hernández, entrenador del DKV Joventut de Badalona, al TeatreAuditori. Durant dues hores, el tècnic que l’any 2006 va fer campiona del món la selecció espanyola de bàsquet va insistir, sobretot, en la bona i estreta col·laboració que ha d’existir entre jugador, tècnic i el professor de l’escola.
Hernández va assenyalar que “els entrenadors no només formem jugadors, també formem persones. Tots formem part de la seva educació”. L’entrenador madrileny va explicar que una de les funcions de l’entrenador en un equip “és que tots els jugadors se sentin importants” i també va assegurar que “el més difícil de ser entrenador és ser just”. Aquesta xerrada s’emmarca dins del programa Enganxa’t als Valors, que promou la Fundació UE Sant Cugat. En l’acte hi van assistir jugadors i jugadores, entrenadors, directius i presidents de clubs esportius de la ciutat.
El primer equip masculí de la secció d’hoquei herba del Junior FC ha finalitzat tercer a la Divisió d’Honor B, amb 23 punts. En la 18a i última jornada de Lliga, els blau-i-negres van empatar a 2 gols amb el CHP Benalmàdena al Junior FC, el diumenge 30 de maig. El Vallès Esportiu ha guanyat el campionat, amb 31 punts, i el CHP Benalmádena ha estat segon, amb 26 punts. FUTBOL
El novè Torneig del Vallès, dissabte, al Junior FC La secció de futbol del Junior FC organitza aquest dissabte, 5 de juny, al matí, el IV Torneig del Vallès-IV Memorial Jaume Tubau. Aquest campionat es juga en la categoria benjamí de primer i segon any. Els equips que competiran en la categoria de benjamí de segon any són el Mercantil, el CFU Mira-sol-Baco, l’EF Sabadell i el Junior FC.
_À. lópez puig
Classificacions esport federat HOQUEI HERBA divisió d'honor B masculina Natació-Línia 22-Egara 1935 (2-2) C.Cantabria Sardinero-Pedralbes HC (4-6) Vallés Esportiu-CH Barrocas (6-2)
Barca CFS-L’Ametlla de Merola; Salou FS-Can
Pròxima jornada (6 DE JUNY): CP Mieres-phc
SHUM Maçanet B 31 13 2 16 92 97 41
Castellar UD-Can Trias UD (1-4)
C. Tito Vilanova Camí-St Andreu Barca CFS (9-7)
Tito Vilanova Camí; Pallejà FS-Sant Vicenç CFS.
sant cugat; Biesca Gijon HC-CHP Bigues i
CP Manlleu B
31 12 5 14 128 139 41
Avià UE-J.M. Gené Ass (2-0)
Riells; Cerdanyola HC-CE Arenys de Munt; CP
phc sant cugat
31 11 4 16 97 116 37
Gironella CF At.-Taradell UD (3-1)
Vilanova-CP Voltregà; CE Noia Freixenet-CP
CE Arenys Munt B 31 12 1 18 97
Claret; Igualada HC-CP Alcorcón; Sferic Terrassa
HC Ripoll
30 10 4 16 110 146 34
Equip
(descansa).
GEiEG C
31 9
5 17 110 133 32
At. Gironella CF 34 11 4 2 12 2 3 77 39 75
CP Malgrat
31 6
8 17 127 161 26
UE Avià
Girona CH B
31 7
2 22 105 135 23
UD San Lorenzo 34 12 3 2 7 6 4 65 31 66
CPH Olot
31 5
4 22 99 160 19
Las Franquesas 34 10 4 3 6 2 9 71 65 54
Sant Vicenç CFS-Salou FS (4-2) Equip
pJ pG pE pp GF
Can Tito Vilanova 29 19 3
Junior Fc-CH Benalmádena (2-2) València HC-Real Sociedad 1927 (7-3) Equip
pJ pG pE pp GF Gc p
Vallès Esportiu
18 15 1
2 55 30 31
CHP Benalmádena 18 9
8
1 57 31 26
Junior Fc
7
3 45 27 23
18 8
L’Ametlla de Merola-Tàrrega FS (8-1)
Pedralbes HC
18 7
6
5 46 36 20
València CH
18 6
6
6 40 42 18
Real Sociedad
18 7
2
9 32 44 16
Caldaria-Barrocas 18 5
5
8 30 43 15
Egara 1935
18 5
4
9 39 43 14
CC Sardinero
18 3
3
12 40 54 9
Natació-Línia 22
18 1
6
11 27 61 8
FUTBOL SALA
Gc
7 133 98
p 60
Marfil Sta Coloma 29 19 3
7 141 83
60
olímpyc Floresta
29 16 7
6 147 99
55
Sant Vicenç CFS
29 17 2
10 129 105 53
AEJ Riera Cornellà 29 16 5
8 87
77
53
Salou FS
29 15 4
10 117 106 49
Sant Sadurní FS
29 14 5
10 119 111
Balaguer CFS
28 14 3
11 125 105 45
St Andreu Barca
29 12 6
11 122 113 42
L’Ametlla Merola
29 10 5
14 104 113 35
Pallejà FS
29 10 5
14 99
117 35
PB Solsona
29 10 3
16 85
111
JIP Prats de Rei
28 9
4
15 111
124 31
Esparreguera
29 8
3
18 114 127 27
Casa Alcalá CFS
29 8
2
19 98
115 26
Tàrrega FS
29 3
2
24 81
208 11
47
33
primEra nacional B
Pròxima jornada (6 DE JUNY): P. Barcelonista
Riera de Cornellà-Pallejà FS (4-3)
Solsona-Riera de Cornellà; Casa Alcalà CFS-FS
FS Marfil Santa Coloma-P. B. Solsona (5-1)
Marfil Santa Coloma; Esparraguera CFS-Sant
Sant Sadurní FS-Casa Alcalà CFS (1-0)
Sadurní FS; JIP Prats de Rei-olímpyc Floresta
olímpyc Floresta Fs-Esparraguera CFS (3-2)
Fs; Tàrrega FS-Balaguer CFS A; Sant Andreu
HOQUEI pATInS oK lliGa FEmEnina CHP Bigues i Riells-CP Mieres (2-6) CE Arenys de Munt-Biesca Gijon HC (6-1) CP Voltregà-Cerdanyola HC (1-1)
primEra caTalana
CP Claret-CP Vilanova (2-10)
HC Castellet-CH Caldes B (6-4)
CP Alcorcón-CE Noia Freixenet (2-0)
CP Vic-Girona CH B (4-3)
phc sant cugat (descansa)
HC Ripoll-CH Lloret B (5-4) CE Arenys de Munt-CP Malgrat (5-4)
Equip
pJ pG pE pp GF
Gc p
CP Roda-CPH Olot (5-2)
Cerdanyola CH
23 18 4 1 142 59 58
CP Manlleu-CH Palafrugell (9-10)
CE Arenys Munt
23 18 3
GEiEG-phc sant cugat (3-1)
2 144 40 57 32 54
CHP Bigues i Riells-SHUM Maçanet B (5-4)
34 8 6 3 6 3 8 56 38 51
UD Can Trias
34 7 4 6 8 1 8 52 58 50
CE Arenys de Munt; CH Palafrugell-CHP Bigues
CE Puigreig
34 10 1 6 5 4 8 52 50 50
i Riells; CPH Olot-HC Castellet; SHUM Maçanet
Parets CF
34 9 5 3 4 4 9 56 50 48
B-GEiEG; FC Barcelona B-CP Manlleu; CH Caldes
Juv. 25 Sept.
34 5 4 8 7 5 5 53 59 45
B-HC Ripoll; Girona CH B-CP Roda; CP Malgrat-
UD Castellar
34 6 2 9 7 4 6 48 54 45
CP Vic; CH Lloret B (descansa).
Can Boada CF
34 8 2 7 5 2 1047 60 43
sant cugat
34 8 4 5 4 3 1048 66 43
CP Voltregà
22 17 2
3 119 33 53
CP Vilanova
23 16 3
4 105 45 51
CP Alcorcón
23 11 4 8 91
58 37
Equip
pJ pG pE pp GF Gc p
primEra rEGional
phc sant cugat
24 11 0 13 81
94 33
FC Barcelona
30 23 6 1
136 64 75
GRUP 4
FUTBOL
11 68
64 31
CH Palafrugell
31 23 5 3
169 106 74
Igualada HC
34 10 3 4 10 3 4 69 33 66
Junior Fc
23 16 6 1 84
CHP Bigues i Riells 22 10 1
pJ pG pE pp pGpE ppGF Gc p
Pròxima jornada (5 DE JUNY): phc sant cugat-
Biesca Gijón HC
FC Barcelona B (descansa)
122 37
23 8
3
12 70
76 27
CHP Bigues i Riells 31 21 2 8
147 103 65
Ol. Garriga CF-Puigreig CE (1-0)
CE Noia Freixenet 25 8
2
15 72
79 26
CH Caldes Recam 31 18 5 8
127 108 59
San Lorenzo UD-Berga CE (7-2)
CP Mieres
25 6
2
17 95
156 20
CP Vic B
31 17 4 10 129 106 55
Can Boada CF-Lliçà d’Amunt CE (3-1)
Sferic Terrassa
22 4
1
17 54
94 13
CH Castellet
31 14 6 11 145 128 48
Juv. 25 Setembre-Barberà UF (3-1)
CP Claret
23 2
1
20 42
170 7
CH Lloret B
32 14 3 15 143 130 45
Parets CF-Les Franqueses CF A (4-4)
Sta. Mª del Pilar
23 0
2
21 17
184 2
CP Roda de Ter
31 13 4 14 120 128 42
sant cugat Esport Fc-Junior Fc (1-0)
CE Lliçà d’Amunt 34 6 6 5 5 4 8 55 55 43 UD Taradell
34 8 1 8 5 3 9 56 56 43
O. La Garriga
34 8 4 5 3 5 9 60 63 42
Josep M. Gené
34 6 4 7 3 4 10 45 63 35
CE Berga
34 5 4 8 4 3 10 51 81 34
Barberà UF
34 5 1 11 1 4 12 35 75 23
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
36
|
www.diaridesantcugat.cat
Publicitat
Agenda juny del 4 al 13 4 Divendres 20 h Casa de Cultura El cinema d'Àlex Barnils
Curtmetratges de ficció i documentals, on la veritat i la falsedat es barrejaran... o no Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Associació Curts i Més 5 Dissabte 10.30 h Oficina de Turisme Visites guiades. El Palau Abacial Durada: 1 h Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat 11 h Oficina de Turisme Visites guiades. 'El costumari de Sant Cugat' Durada: 1 h Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme Org.: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Museu de Sant Cugat. Monestir Visita teatralitzada. 'Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot...' A càrrec de Mira-sol Teatre Preu: 2 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Pl. d'Octavià Ballada de sardanes A càrrec de la cobla Ciutat de Cornellà Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat 19 h Casa de Cultura Cinefòrum. 'The Age of Stupid. Any 2055: per què no vam parar el canvi climàtic a temps' A càrrec de la Fundació Terra Dins els actes del Dia Mundial del Medi Ambient Org.: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 h Canals Galeria d'Art Inauguració exposició. 'Catalunya pinta'
Obres de Domènec Fita, Fornells-Pla, Grau-Garriga, Amèlia Riera i Gerard Sala Org.: Canals Galeria d'Art 22 h Casal Cultural de Valldoreix Teatre. 'Jurat popular (dotze homes sense pietat)' De Reginald Rose A càrrec del Grup de Teatre Espiral També el diumenge 6, a les 19 h Org.: Grup de Teatre Espiral 6 Diumenge
20 h Llibreria Mythos Presentació del llibre. 'Les noies de la Rambla' De Jordi Casas Org.: Llibreria Mythos
De 10 a 14 h Carrer Santiago Rusiñol Mostra de Firart Mostra d'art al carrer Org.: Firart Vinya i Vi a Collserola Museu de Sant Cugat. Monestir 11 h Què bevien els monjos? Visita guiada amb tast de vi 12 h Ser un bon pagès Gimcana infantil Places limitades. Reserves al 93 675 99 51 o a educaciomuseu@santcugat.cat Org.: Ajuntament de Sant Cugat Portes obertes i visita guiada D’11 a 13 h Capella de Sant Domènec Col·l.: APAC, Penya Regalèssia 12 h Museu de Sant Cugat. Monestir Org.: Ajuntament de Sant Cugat 12 i 18 h Plaça del Rei Teatre de carrer. 'Lo Monstre' A càrrec de l'Efímer Org.: La Xarxa, Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Roche 7 Dilluns 19.30 h Bach Selecció Tertúlia amb Amics. 'Les crisis que qüestionen el sistema' A càrrec d'Arcadi Oliveres Organitza: Amics de Pedra i Sang
Preu: 8 euros (menors de 7 anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia Org.: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Biblioteca del Mil·lenari Hora del conte. 'Contes d'estiu' A càrrec de Marta Esmarats Org.: Ajuntament de Sant Cugat
10 Dijous
13 Diumenge
19 h Casa de Cultura Conferència. 'El mosquit tigre'
12 h Casa de Cultura Roba estesa, aventures de veïnat amb música i rondalles... Per a infants a partir de 4 anys Preu: 4 euros. A la venda 1 hora abans de l’espectacle Org.: Ajuntament de Sant Cugat
9 h Club Muntanyenc Sant Cugat Cloenda de les passejades per Collserola. Visita guiada al Monestir de Sant Cugat i a la Casa Abacial Itinerari a peu Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat
+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.
Sant Cugat 2020
9 Dimecres
010
A càrrec d’Eduard Monsonís Org.: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat Cinema d'Autor. 'Garbo' Del director Edmon Roch Preu: 4 euros Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat
12 h Museu de Sant Cugat. Casa Aymat Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent 'El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana de Tapís' Org.: Ajuntament de Sant Cugat Exposició a la Biblioteca del Mil·lenari
11 Divendres
De l’1 al 30 de juny 'La maternitat d’Elna'
19 h Centre Cívic de la Floresta Conferència. 'Suport a les persones amb càncer i les seves famílies' Org.: Taula per a Persones amb Malalties Neurològiques i Degeneratives, Ajuntament de Sant Cugat, Oncolliga
Org.: Ajuntament de Sant Cugat Col·l.: Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya
22.30 h Casa de Cultura Poesia teatralitzada A càrrec de Roger Casadellà Preu: 5 euros. A la venda 1 hora abans de l’espectacle (inclou consumició) Org.: Ajuntament de Sant Cugat
Nits de Música al Claustre
12 Dissabte 9 h Plaça de Pep Ventura Mercat de Pagès Org.: Ateneu Santcugatenc 10 h Oficina de Turisme Visites guiades. 'El campanar, l'església i el claustre' Durada: 2 h 30 min Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Diari de Sant Cugat
Publicitat
Claustre del Monestir JUNY Divendres 11 22 h Concert de la Vella Dixieland Diumenge 13 19 h Diskantti Kuoro Jonna Imläinen, direcció Divendres 18 22 h Cor Infantil Sant Cugat Cor Aglepta Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer, direcció JULIOL Divendres 2 22 h Campanades de l’altre món i altres romanços Divendres 9 i dissabte 10 22 h Òpera de Cambra de Sant Cugat Tempo d'amore, un passeig per l'amor i la música Cor i Solistes de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat Divendres 16 22 h La Mata de Jonc Cants de l’aire Divendres 23 22 h Quartet Hekàteros Quartet de corda Preu: 10 euros
Venda anticipada a la Casa de Cultura Des d’una hora abans del concert al Museu de Sant Cugat-Monestir Org.: Ajuntament de Sant Cugat Inscripcions als cursos i tallers
|
37
Centre Cívic de la Floresta Centre Cívic Molí de les Planes Casal Cultural de Mira-sol De 17 a 20 h, de dilluns a divendres www.santcugat.cat/ccivics
Informació i inscripcions de l’1 al 15 de juny
Casa de Cultura De 9 a 21 h, de dilluns a divendres
Casal de Joves TorreBlanca Intensius d’anglès, joieria, còmic, “customització” de samarretes i música tradicional Cinema, 1r campionat de Rubik, presentació de 'Les Bufandes' i Festa fi de curs! Vols ballar el 'Paga-li, Joan' per Festa Major? Inscripcions a la Casa de Cultura, Casal de Joves TorreBlanca i al c/e pagalijoan@gmail.com
+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@ santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.
Diari de Sant Cugat divendres, 4 de juny del 2010
38
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
el Poble_ 6 |
www.diaridesantcugat.cat
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Esports_ 26 |
Cultura
|
Passatemps_ 46
Cultura Agenda _Pàg. 44
diaridesantcugat.cat/agenda
Exposició _Pàg. 42
La 25a Mostra del Taller Triangle, a la Casa de Cultura, se centra en la nit
ProjeCCió de CurTMeTraTges 4 dE juny a les 20 h, a la Casa de Cultura
Balanç. La festa, que fa sortir al carrer al voltant d’uns 800 santcugatencs, guanya en nombre de públic respecte a l’edició anterior
La 10a Nit de l’Art torna a demostrar el seu poder de convocatòria Fins a 15 espais participaven en la ruta nocturna La música en directe va animar els vianants fins a la matinada Carolina Mercader
carolina.mercader@premsalocal.com
ESdEvEnimEnt. Un any més, els santcugatencs no es van perdre una de les cites culturals amb més tradició: la Nit de l’Art. La quinzena d’espais que oferien exposicions es van omplir de visitants el dissabte 29 amb la ruta nocturna. El degoteig de públic va ser constant i, com és costum, hi va assistir molta gent d’altres poblacions, especialment de la comarca, de Rubí, Cerdanyola o Sant Quirze, i de Barcelona. Al nucli urbà, especialment als voltants del Monestir, el carrer Santiago Rusiñol i la plaça de l’Alcalde Magí Bartralot, es respirava ambient de
festa. La música en directe dels carrers i el bon ambient que es desprenia de les galeries i espais municipals presentant les seves creacions artístiques es va allargar fins passades les dotze de la nit. D’altra banda, les activitats de dia, que estaven relacionades també amb la festa van obtenir un bon nivell de públic. El balanç d’aquesta edició és molt positiu en general pel que fa al seguiment. Tot i que els organitzadors –la comissió de la Nit de l’Art i l’Ajuntament– encara no s’han reunit i no hi ha dades oficials, es calcula que la participació va rondarles 800 de persones. Una xifra que la majoria de galeristes considera superior a la de les darreres edicions, quan hi va haver una lleugera davallada de públic. Les visites guiades als espais d’art, la música o el Tiquet Art –la butlleta de preguntes que permetia participar en el sorteig d’una obra– són alguns dels incentius que van contribuir a ferne un èxit. Però, sens dubte, l’element que tots els galeristes coincidien a destacar és l’arrelament d’aquesta festa, una de les cites cultu-
rals amb més participació a Sant Cugat. La proposta, que apropa any rere any l’art als santcugatencs d’una forma lúdica, és també una oportunitat perquè els galeristes venguin obra, i en aquest sentit el balanç també va ser en general satisfactori. Enguany, la festa ha tornat a la seva forma primigènia, després que en l’edició anterior se celebrés la Quinzena d’Art.
•
Es calcula que, aproximadament, unes 800 persones van fer la ruta nocturna de les galeries #LL. LLEBOT
Frases
LLuíS riBAS gaLerisTa i arTisTa
“Per mi l’afluència ha estat molt alta, com l’any passat. I he vist moltes cares noves, algunes que no eren del poble”
“ És una manera d’ampliar públic. Demostra que amb una nota musical i un pot de pintura es pot jordi BAtLLE crear tot aquest gaLerisTa rebombori”
“Penso que potser hem tornat a l’afluència de fa tres o quatre anys. L’any mAriA FABrE passat va ser gaLerisTa i arTisTa més fluix”
FErrAn mArtí
gaLerisTa i arTisTa
“Per l’afluència ha estat un èxit, no m’ho esperava. La llàstima és que això només passi una vegada a l’any”
“Crec que aquesta festa s’hauria de parlar si és purament lúdica, o si hauria de servir per immA puEyo PresidenTa de reflexionar sobre firarT l’art”
AdoLF
arTisTa
“La meva valoració de públic és molt positiva, i més tenint en compte que el meu espai és a Valldoreix”
ignASi CABAnAS gaLerisTa
xAviEr ESCurA
TinenT aLCaLde de CuLTura
“S’ha superat la quota de públic d’altres anys. Potser el moment de crisi, una festa que no costa res ajuda que la gent s’animi” “S’han omplert els carrers i la gent estava contenta de les activitats. S’han superat les expectatives que teníem”
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
Acte. La vocalista de La Porta dels Somnis va oferir una xerrada dins el cicle Tertúlia amb Amics
La cantant Virgínia Martínez desvela detalls de la professió d’artista
C. Mercader
carolina.mercader@premsalocal.com
xERRAdA. La cantant del grup santcugatenc La Porta dels Somnis, Virgínia Martínez, va oferir una xerrada en què va desvelar com és la vida d’artista, centrantse en les dificultats que comporta, però també explicant la seva trajectòria personal. L’acte, que va tenir lloc al Restaurant Bach Selecció el dilluns 31 de maig, formava part del cicle Tertúlia amb Amics, organitzat per l’entitat Amics de Pedra i Sang. Martínez va destacar la importància d’una bona preparació en la música: “S’ha de treballar per tenir un bon
La cantant, a la dreta, en un moment de la xerrada #C.M.B.
control sobre la veu”, va dir. Va observar, a més, que els errors tècnics no es poden confondre amb l’estil. La vocalista va combinar les seves reflexions amb la interpretació d’algunes cançons que l’han acompanyat des de la infància i que
van arrencar els aplaudiments del públic present. La propera cita del cicle serà amb l’economista Arcadi Oliveres, que parlarà de les crisis que qüestionen el sistema dilluns, 7 de juny, al Restaurant Bach Selecció (19.30 h).
•
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
Comença la recollida de llenya per a la Flama del Canigó TRAdICIÓ. La Casa de Cultura acull la recollida simbòlica de llenya per al foc del Canigó des del dia 1 i fins a l’11 de juny. La llenya es portarà al Canigó del 12 al 13 de juny, on el dia 22 d’encendrà la Flama que arribarà a diferents municipis dels Països Catalans, entre ells Sant Cugat, el dia 23 per encendre les fogueres de Sant Joan. La Flama del Canigó és un símbol de catalanitat i una tradició que celebra el solstici d’estiu. Els actes de la Flama del Canigó estan organitzats per l’Ajuntament i Òmnium Sant Cugat. _Redacció
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
39
crítica de música EDUARD JENER
eduardjener@telefonica.net
La nina saltirona sabotejada
F
a 14 anys que Amaia Montero va aparèixer en els escenaris com la veu d’un grup, aleshores trencador, que portava per nom La Oreja de Van Gogh. La cosa va durar 11 anys plens d’èxits, que són molts, i després d’un any de silenci, Amaia Montero va ressorgir amb un grup propi i amb un senzill titulat Quiero ser que precediria un CD amb 11 cançons compostes i escrites per ella, el mes de novembre del 2008. Això, el nou disc, és el que oferia el concert previst per al dissabte al Teatre-Auditori, un concert que va començar amb un so absolutament saturat, desequilibrats els micros fins a extrems insospitats i amb una perseverant absència de professionalitat dels responsables de la taula de so, tot i que van ser advertits des del principi, que va provocar que la veu de la cantant arribés bruta i gairebé totes les cançons fossin inintel·ligibles per a la majoria dels assistents. El públic d’Amaia Montero, com passa sovint amb els
el concert va ser una demostració de música senzilla, essència d’un pop estandarditzat que no es complica gaire l’existència Exterior de la Biblioteca #ARXIU
‘La maternitat d’Elna’, a la Biblioteca del Mil·lenari ExpOSICIÓ. La maternitat d’Elna va acollir dones exiliades i els seus fills al final i després de la Guerra Civil Espanyola, entre el 1939 i el 1944. Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va crear un refugi en què van néixer fins a 597 infants. L’organització Memorial Democràtic ha creat una exposició itinerant per donar a conèixer aquest cas històric a Catalunya. A Sant Cugat es podrà visitar fins al 30 de juny a la Biblioteca del Millenari. La major part dels infants nascuts a la maternitat suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades des de Catalunya, tot i que també van néixer infants jueus i d’altres procedències. El llibre de la històriadora Assumpta Montellà, La maternitat d’Elna, explica amb detall aquest fet de la història del segle XX. _C. Mercader
fans, combreguen en la seva religió i aquests problemes no existeixen per seguir amb entusiasme les cançons conegudes i cantades, si convé, a cor que vols amb total dedicació. El concert va ser una demostració d’aquesta música directa i senzilla, essència d’un pop estandarditzat i complaent que no es complica gaire l’existència i que resulta eficaç en la seva rítmica presència, que recorda Álex Ubago i Eros Ramazzotti, fins i tot José Luis Perales. De les 11 cançons del nou disc, gravat a Irun, Madrid, Gènova, Milà i Los Angeles (no ens estem de res), va interpretar-ne 8, començant per Círculos i Ni puedo, ni quiero, que tan bé estableixen el nivell de complicitat. Amaia Montero és una jove de 34 anys, amb una bellesa de nina rodoneta, la seva veu de timbre bonic i potència curta també té alguna cosa d’infantil i una expressivitat sonsa amb parlaments escassos i repetitius. Perdóname dels antics temps i Mirando al mar dels nous, la porta a meitat del concert a fer un medley on aboca sis cançons de l’època Oreja i el públic s’aixeca dels seients per primera vegada i va fins a l’escenari. Aquest és un públic tranquil que torna seure i no omplirà els passadissos fins a les cançons finals, és un públic tan bona gent que quan, teòricament, s’acaba el concert i les llums de la sala segueixen apagades, signe clar que la cosa no s’ha acabat, aplaudeix poc i quasi no crida. Però Amaia reapareix i canta Quiero ser i va fent saltirons: “Quiero ser una palabra serena y clara / quiero ser un alma libre de madrugada / quiero ser una emigrante de tu boca delirante...”, i aquí el noi dels teclats somriu quan ella se’l mira: “Quiero cantar a la libertad y caminar cerca del mar / amarradita siempre a tu cintura...”. I, ara sí, amb el mesurat deliri del seu públic tanca el concert amb Puedes contar. Doncs això mateix, pots comptar... i perdonin l’acudit.
•
AMAIA MONTERO, Cançons i veu: Amaia Montero. Guitarra: Javier Pedreira. Bateria: Karlos Aranzegi. Baix: Gereñu. teClats: Alexis Hernández lloC: Teatre-Auditori de Sant Cugat Data: 29 de maig
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
40
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
www.diaridesantcugat.cat
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
crítica d’art
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
Acte. El certamen va lliurar els guardons de les diferents categories en el marc d’un sopar el passat 27 de maig
IMMA PUEYO
immapueyo@telefonica.net
CarlosMorago,guanyador alsPremisd’ArtAutocugat C. Mercader Boldú
“És el moment de donar el millor des de tots els àmbits: artistes, galeristes, administracions i empreses”
carolina.mercader@premsalocal.com
Firart. ‘Hi pintem molt… aquí’ #CEDIDA
Una instal·lació en la Nit de l’Art
L
a intervenció més original que va presidir la sala d’actes de la Casa de Cultura en el transcurs de la Nit de l’Art la van fer els artistes de Firart amb el seu projecte col·lectiu. La idea era fer desaparèixer l’objecte artístic tradicional (quadre de cavallet, escultura) i substituirlo per la creació d’un esdeveniment per la via del reciclatge. Amb la sala a les fosques, la mirada de l’espectador es dirigia cap a una instal·lació volumètrica integrada per les caixes de cartró que cada artista participant havia personalitzat amb alguns elements que l’introdueixen o formen part del procés del seu treball. Hi havia objectes materials com els pinzells, pots, gots, draps, sabatilles tacades de pintura, però també referències a la intimitat de l’espai propi, a l’atzar o al diàleg amb la història de l’art. De cada peça es desprenia una doble intencionalitat: estètica i simbòlica. D’una banda es confecciona una obra amb un sentit artístic i amb trets distintius. De l’altra, es projecta en l’objecte una dimensió metafòrica del fet creatiu i se sintetitza l’estadi previ a la elaboració del producte visual. La instal·lació, a manera de retaule, es va vestir de materials humils, quotidians, projectant la identitat de cada artista i les qualitats del col·lectiu. Va sorprendre tots els visitants. Pel fet de ser una obra efímera, ideada a propòsit de la nit, va desmuntar-se un cop acabada la festa. No obstant això, en resten les imatges i les explicacions de Carolina Camañes. Darrere hi ha l’esforç i la col·laboració de Joan Marigot, Miquel Pellicer, Claudia Salamonesco, Maria J Botero, Rafael Centelles, Mercé Graño i els altres participants i la voluntat de l’Oriol alleugerint-nos la feina.
•
INSTAL·LACIÓ ART POVERA LLOC: Casa de Cultura Data: Nit de l’Art
CERTAmEN. Els Premis d’Art Autocugat es van lliurar en el marc d’un sopar al restau· rant La Masia el dijous 27 de maig. El certamen, organit· zat per l’espai d’art Lluís Ribas i patrocinat per l’em· presa Autocugat amb la col· laboració de l’Ajuntament, consta de tres categories. El 5è Premi de Pintura de Petit Format, dotat amb 12.000 euros, el va guanyar Carlos Morago (Madrid, 1954); la 3a Beca d’Estudis Autocugat de 2.000 euros va ser per a Pau· lo Escobar·Elorza (Santiago de Chile, 1970), i el Premi a una Trajectòria, per al reco· negut pintor Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936), que no va poder assis· tir a l’acte per problemes de salut i Julio Vaquero, també
jOSEP mARIA NEgRE gerent D’autOCugat
El jurat amb alguns dels premiats a l’entrega dels guardons #A.RIBERA
artista, va recollir el premi en nom seu. La categoria de petit format ha registrat enguany, en la cin· quena edició, la participació més alta, amb 506 artistes de tot el món. El jurat en va selec·
cionar un total de 26. Per veure les obres guanyadores i finalis· tes es pot entrar a la web: www. premisartautocugat.com El jurat del ceramen esta· va format per Xavier Escura, Josep M. Negre, Josep M. Cade·
Èxit. Es tracta del segon nombre més alt d’assistents
El Teatre-Auditori finalitza la 16a temporada amb 38.154 espectadors VALORACIÓ. La temporada 2009·2010 del Teatre·Audito· ri ha conclòs amb èxit. Han estat 38.154 els espectadors que han fet possible que així sigui, a més, s’ha arribat a la mitjana del 82% d’ocupació en els 60 espectacles i les 69 funcions que s’han dut a ter· me durant aquesta setzena temporada. El nombre d’as· sistents d’aquest últim curs representa la segona xifra més alta des de l’inici del Tea·
na, Carlos Velilla, Rosa Fer· rer, Joaquim Hidalgo i Lluís Ribas. L’acte va comptar amb la presència d’un gran nombre artistes santcugatencs i cata· lans. També hi va assistir, entre d’altres, l’alcalde Llu· ís Recoder, el tinent d’alcalde de Cultura, Xavier Escura, i el gerent d’Autocugat, Josep Maria Negre, que, referint·se al món de l’art i a la situació
El Teatre-Auditori #ARTUR RIBERA
actual, va dir: “És el moment de donar el millor de nosaltres mateixos des de tots els àmbits: artistes, galeries, administra· cions i empreses privades”. Tots els quadres finalistes al Premi de Pintura de Petit Format han estat exposats al Museu del Monestir. Ara es poden veure fins al 22 de juny a l’Espai Lluís Ribas, on es posa· ran a la venda. La meitat dels beneficis de cada obra anirà destinada a la Fundació Enri· queta Villavecchia, que dóna suport als infants malalts de càncer i als seus familiars.
•
tre·Auditori, l’any 1993. Només la temporada 2007·2008 supera en quantitat de públic a aques· ta última, amb 44.516 especta· dors, xifra que es va veure redu· ïda considerablement fins als 37.069 el curs 2008·2009, coinci· dint amb l’inici de la crisi eco· nòmica. El director, Pep Tugues, fa una valoració positiva d’aques· ta 16a temporada: “Estem satisfets perquè no només hi ha hagut una alta participació, sinó que, a més, els assistents han sortit contents i havent complert les expectatives”. A més, ha mostrat la seva confi· ança en la propera temporada i la voluntat de seguir fent del Teatre·Auditori “tot un refe· rent estatal”. _C. Illana
Defunció. Veí de Valldoreix, va ser víctima d’un atac de cor
Mor l’actor Miquel Cors als 61 anys
òbIT. L’actor Miquel Cors, veí de Valldoreix, va morir el 27 de maig als 61 anys víc· tima d’un atac de cor. Cors comptava amb una àmplia trajectòria com a actor de teatre, cinema i televisió i com a doblador.
La popularitat, però, li va arri· bar sobretot per interpretar a l’Antoniu , un dels prota· gonistes de la sèrie de TV3 Poblenou. La seva darrera participació teatral va ser a l’obra Escenes d’un matri· moni·Sarabanda, al Teatre
Nacional de Catalunya. Al cinema va participar a Mi hermano del Alma, Materi· al urbano o El truco del man· co, la seva darrera pel·lícula, sota la direcció de Santiago Zannou. _C. Mercader
miquel Cors #CEDIDA
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
Jornada. Dissabte passat es van organitzar les últimes activitats de celebració, amb una mostra variada de la cultura catalana
El Terra Dolça tanca la celebració del seu cinquè aniversari bernat bella
bernat.bella@premsalocal.com
CommemoraCió. L’espai gastronòmic i cultural Terra Dolça va tancar dissabte les activitats de celebració dels seus cinc anys. A les cinc de la tarda, van començar el conjunt d’actes, que van consistir en una mostra variada de la cultura catalana. Els Bastoners de Sant Cugat de la Unió i el grup Mediterrània van iniciar la jornada festiva a la plaça de Sant Pere, oferint un espectacle de ball davant d’un centenar de persones. A continuació, els més petits van disfrutar de l’actuació de titelles d’El Lladres dels Guants Blancs al local del Terra Dolça. La companyia In-fusió Teatre va presentar l’esceni-
Pros preveu potenciar el teatre i la música en directe # LL.LL.
ficació de la poesia Un gran bosc de paraules, de Miquel Martí i Pol. Un sopar popular a la fresca i un concert de rumba catalana a càrrec de Tabaloko i Rumb al Bar van posar el punt i final a la celebració dels cinc anys d’existència del Terra Dolça.
Balanç i futur El responsable del Terra Dolça, Guim Pros, valora de forma “molt positiva” els cinc anys de l’entitat, principalment per la quantitat d’activitats que s’han realitzat. La implicació dels ciutadans
en les activitats que ofereixen és alta i aquest fet també el valora molt positivament Pros. De cara a un futur proper, la intenció del responsable del Terra Dolça és potenciar la música en directe i el teatre, que no ha tingut gaire presència en els darrers anys. A més, en una entrevista al DIARI DE SANT CUGAT, Pros va reconèixer que li agradaria que l’any 2020 el Terra Dolça fos una cooperativa. La propera activitat de l’espai cultural és el dissabte 12 de juny, quan s’organitza la Nit de contes per adults amb Misèria i Companyia i els seus Contes estripats, una barreja d’historietes on s’entrellaça la màgia de la música amb els contes que ens agraden. L’acte tindrà lloc al local d’Enric Granados, 8, a partir de les 23 h.
•
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
41
parlem de vi pep blanes
redaccio@diaridesantcugat.cat
Parada i fonda a Àustria
A
bans d’escriure quelcom respecte a la gastronomia austríaca, ens queden dues pinzellades respecte als seus vins. Regió d’ESTÍRIA: Aquesta zona vinícola ocupa la part sud-est d’Àustria fent frontera amb Eslovènia i Croàcia. Gaudeix d’un clima continental i mediterrani. Quant a les varietats de raïms, al sud dominen la Gewürztraminer, la Riesling i la Chardonnay en uns terrenys volcànics i calcaris. La zona oest, formada per petites vinyes, produeix el famós vi Schilcher, a partir de la varietat Blaner Wildbacher, raïm negre. VIENA: Zona situada a prop dels boscos de Viena; dels seus raïms s’elabora el reconegut vi Heurige, tota la producció del qual es comercialitza a la capital. Les varietats dels raïms blancs: Grüner Veltiner, Riesling, Müller-Thurgan i Pinot Blanc. Raïms negres: Blauer Portugieser i St. Laurent. GASTRONOMIA: La cuina austríaca és una barreja d’estils i tradicions procedents de Polònia, Itàlia, Hongria i Bohèmia. Destaquem una carn guisada amb carbassa i oli d’Estíria; el Leberknödelsuppe, un brou de carn amb petites Knödel, mandonguilles de fetge assaonades amb julivert i marduix; el Tafelspitzmist Gröste, plat d’anolls tallats en llenques gruixudes, es bull i se serveix amb patates gratinades, pomes i una salsa de raves picants; el Goulasch és un gran protagonista; per tant, reconeixem que la carn és el gran referent de la taula. Ara bé, les postres tenen una carta molt extensa, suggestiva i apetitosa, especialment a Viena.
•
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
42
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
de lluny i de prop
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
Jornada. El 5 de juny, la festa de les galeries d’art
Rusiñol i Canals se sumen al dia les galeries catalanes
Pere ViVó
pere_vivo@yahoo.es
Bernat Bella
bernat.bella@premsalocal.com
L’autor del costumari de Sant Cugat (II)
F
ou el monjo Pere Ferrer, traspassat el 1231, n’ignorem l’any del naixement. L’alta admi· ració que el Monestir li professà resta palesa en la làpida de la sepultura, que Efrem Comp· te situa al claustre, però que, al segle XVIII –quan l’il· lustre historiador Jaime Vilanueva ens visità– ja no hi era, però ens diu el lloc i la transcriu: “Hállase en la parte exterior de la pared colateral de la iglesia”. Hipò· tesi: la sepultura amb les restes devien seguir soter· rades al pati del claustre: Una més entre les trobades en la darrera gran “remenada” d’aquest espai a finals del XX? I la làpida, on anà a raure, després? Sense res· posta! Sabem el que en llatí deia bellament. La tra· duïm: “Aquest, a qui aquesta tomba guarda, l’assere· ni el Crist per damunt dels estels. Natural de Tàrrega, de l’orde de sant Benet. La divina gràcia l’emplenà de grans dons. Ple de la llei sagrada, assenyat en les paraules i en la veu, pronuncià sermons claustrals i sinodals, confegí versos, ritmes i proses. Ací, hi ha un llibre testimoni, que dóna consol als tristos. Visqué amb pietosa ment i vera i excel·lent saviesa. És Pere, dit Ferrer. Sigui beneït. Morí el 8 dels idus de juliol.
Aquest, a qui aquesta tomba guarda, l’assereni el Crist per damunt dels estels... Any de l’Encarnació del Senyor del 1231”. Aquest: “Ací hi ha un llibre” –com destacant·ho– bé podria referir·se al costumari! No coneixem ni l’edat ni l’any d’entrada del monjo al Monestir, però, sí dades lligades a la seva vida monacal: el 1203, ja hi era? El document és ambigu, parla d’un tal Ferrer o Ferrarius: cognom ben comú llavors i ara. Clarament, abans del 1209, sent nomenat prior de Sant Pau del Camp, res· ponsabilitat que suposa uns precedents exemplars de vida monàstica. Recordem el fet: els prohoms de Barcelona, cansats de com hi va de malament tot a Sant Pau –del qual són patrons– el posen sota la plena jurisdicció del de Sant Cugat, sufragani, com el de Sant Llorenç i altres. També apareix ostentant importants càrrecs: jutge, procurador... Però ens interessa reblar el clau sobre aquesta assumpció de Sant Pau per part de Sant Cugat, que tampoc devia ser el cel a la terra, arrossegant, si més no, els propis problemes, habituals en tota vida comu· nitària! Però diria que en aquests moments no greus, en cas contrari, els prohoms barcelonins no ens l’hau· rien confiat: n’hi havia d’altres de monestirs benedic· tins i propers! Conclusió. Respectant els qui pensen diferent –recolzant·se en les paraules de l’autor en l’endreça a l’abat: “La necessitat de superar els dife· rents parers entre uns altres”–, que, llegit tot el cos· tumari, no en veiem cap de greu, i ens ho confirma la confiança dels prohoms barcelonins en la capacitat jurídica i religiosa que els mereix Sant Cugat. Enho· rabona: malgrat els dolgui als afeccionats, més avi· at, a ser profetes de calamitats! De tant en tant, també se’n troben, de bones hores...!
•
PORTES OBERTES. La Sala Rusiñol i la Canals Galeria d’Art participaran en la tercera edició de La festa de les galeries d’art, que se celebrarà el 5 de juny a tot Catalunya i per primera vegada separada de la Nit dels Museus. Des de les cinc de la tarda i fins a la mitjanit, galeries de tot el país obriran les seves portes amb l’objectiu d’acostarse a un públic més familiar i estimular l’interès per les exposicions d’art. El director de Canals Galeria d’Art,
Més de 80 establiments s’afegeixen a la jornada #ARXIU
Josep Canals, explica que “la creació és una cosa positiva de la crisi, perquè il·lusiona el país”. L’associació Art Catalunya és l’organitzadora de la jornada, i han remarcat que el fet de separar-ho de la Nit dels Museus és positiu per a les galeries. El director de Canals Galeria d’Art destaca que la jornada servirà per “donar a conèixer la tasca de les galeries a un públic més familiar”. A més, va recordar que aquests espais ofereixen la moda actual de l’art, i no el patrimoni històric, com els museus. La jornada tindrà un caràcter ludicofestiu, i a les prop de 80 galeries que s’adhereixen a La festa de les galeries s’oferiran espectacles de teatre, música i dansa. A Sant Cugat, s’oferiran visites guiades a la Sala Rusiñol i a Canals Galeria d’Art a les 19 i a les 21 h, a càrrec del Club TR3SC. A més, les dues galeries oferiran dues obres de teatre per als més petits.
•
Mostra. La pintora exposa la seva obra sobre la recerca dels bons camins
La Casa de Cultura acull els treballs dels alumnes #LLUÍS LLEBOT
L’artista Lourdes Déu porta els seus laberints a OdóArt
El Taller Triangle ofereix la 25a mostra ARTS PLÀSTIQUES. La Casa de Cultura acull la mostra anual dels treballs plàstics dels alumnes del Taller Triangle, que enguany celebra els 25 anys. Unes 155 obres formen l’exposició, que gira entorn del tema de la nit i els seus elements. Les tècniques de fang i paper encolat han estat les més utilitzades pels alumnes del taller durant el curs i
les majoritàries en la mostra de la Casa de Cultura, que es podrà visitar fins a mitjans de juny. A més dels treballs dels alumnes, també s’exposa un conjunt de fotografies de Pere Formiguera sobre el dia a dia del Taller Triangle. Dimarts vinent, dia 8 de juny, l’entitat ha organitzat una visita guiada per l’exposició.
La col·lecció es podrà veure fins al 30 de juliol #ARTUR RIBERA
_B. Bella
ART. El dia 3 de juny es va inaugurar a l’espai OdóArt, a Creàpolis, l’exposició de pintura Quatre, set, onze, de l’artista catalana Lourdes Déu. A la mostra hi trobem 9 obres, quatre de les quals han estat confeccionades per a aquesta exposició, on els laberints són el punt en comú. “A la nostra vida sempre estem a la recerca del bon camí, i els laberints representen aquesta cerca”, explica Lourdes Déu. La pintora ha destacat al DIARI DE SANT CUGAT la importància de la mitolo-
gia grega en la nostra vida i ha assegurat que l’essència de les llegendes es troba en tots els humans. Per tot això, a la primera obra de l’exposició hi trobem detalls mitològics que inicien el camí per les altres obres. Déu ha reconegut que fa temps que treballa els laberints i que els seus quadres són una representació simbòlica, ja que vol mostrar que la vida és una constant elecció de camins. La col·lecció romandrà a OdóArt fins al dia 30 de juliol. _B. Bella
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
Presentació. El dia 9, a les 20 h, a la llibreria Mythos
Casas relata la realitat sobre la prostitució a les Rambles Bernat Bella
bernat.bella@premsalocal.com
LLIBRE. L’historiador santcugatenc Jordi Casas ha escrit i editat el llibre Les noies de la Rambla, una aproximació al vessant més humà de les subsaharianes que exerceixen la prostitució al centre de Barcelona. Casas explica que el llibre es divideix en dues parts: la
‘Les noies de la Rambla’ és l’obra escrita per l’historiador #ARXIU
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
primera és el relat d’una experiència personal amb les prostitutes, i la segona part consisteix en un treball de documentació sobre la situació de les subsaharianes a les Rambles. “He intentat descriure la situació personal de les noies” que no tenen “documentació i estan sent explotades”, destaca l’escriptor. Casas lamenta que aquest col·lectiu estigui estigmatitzat i apunta que el seu llibre vol donar una visió diferent a la que donen els mitjans de comunicació d’aquesta situació. Dimecres vinent, dia 9 de juny, la llibreria Mythos acollirà a les vuit del vespre la presentació de l’obra, amb la presència de Jordi Casas.
•
Fets. Pere Vivó també descobreix episodis històrics
L’exrector publica un llibre sobre tots els racons del Monestir
Un karaoke potenciarà l’ús del català a la plaça de l’Om LLENGUA. La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha engegat la campanya Encomana el català, que pretén potenciar l’ús de la llengua. Sant Cugat acollirà la festa principal de la campanya el dia 18 de juny a la plaça de l’Om. L’activitat central serà un karaoke amb temes en català, que tindrà lloc a partir de les 17.30 h, amb la presència de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i la directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística, Paquita Sanvicén. El motiu pel qual es fa un karaoke és que es vol potenciar l’ús del català en els àmbits, com el del karaoke, on es té tendència a utilitzar el castellà. L’activitat forma part d’una tanda de 20 karaokes populars i 40 tallers de sensibilització adreçats a col·lectius específics, perquè prenguin consciència de no canviar la llengua en segons quines situacions. Al final, els participants podran assaborir un tastet gastronòmic intercultural que s’oferirà a la mateixa plaça de l’Om. _B. Bella
OBRA. L’exrector de Sant Cugat Pere Vivó ha publicat un petit llibre on fa un viatge per tots els racons del Monestir de la ciutat. El claustre del monestir de Sant Cugat. De porta en porta és una obra on combina l’explicació dels elements arquitectònics (façanes, columnes, el Claustre...) i anècdotes i episodis històrics que han viscut les parets de l’edifi-
ci religiós. Coneixarem el portal mutilat o la galeria de l’església de més de prop. Al mateix temps, Vivó repassa fets històrics, com les ordres de Felip V de destruir una part de la construcció després de la Guerra de Successió. Els beneficis de l’obra, editada per Editorial Mediterrània, es destinaran íntegrament a Càritas Parroquial. Imatge del Monestir #ARXIUFOTO
_Redacció
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
43
crítica de teatre EDUARD JENER
eduardjener@telefonica.net
Manual d’emocions
P
er cinquena vegada, el Grup de Teatre Social de Femarec, que dirigeix Glòria Rognoni, porta el seu nou espectacle a Sant Cugat i, en aquesta ocasió, amb l’agradable sorpresa d’una presentadora excepcional, Mont Plans, que feia pocs dies havíem vist en una funció en el mateix escenari. L’actriu situa un públic ja preparat en la clàssica disjuntiva de diferents o iguals i demana participació, però potser n’hi va haver tanta que fa que, en algun moment, els actors perdin el ritme, un ritme difícil per si mateix i que, segur, la pròpia directora ha imposat per, després, deixar que siguin ells mateixos, els actors, els que donin la cadència pròpia. Com sempre, Rognoni fa jugar des de la immediatesa i els fets quotidians, establint una línia de gags que es projecten des de les coses més elementals fins a les més profundes de l’ànima humana. Sempre penso que els guions de Rognoni són el fruit de posar-se davant dels seus actors i actrius com qui es posa davant d’una pàgina en blanc i pensa: I ara
Mont Plans situa un públic ja preparat en la clàssica disjuntiva de diferents o iguals i demana participació què? I suggerir, donar pautes per, a partir de les reaccions, començar a bastir un espectacle que sempre respon a la mateixa qüestió: com ho puc fer per viure i ser feliç, com ho puc fer per estimar i ser estimat, des de la meva única, indestriable, manera de ser? Tots neixem sense manual d’instruccions i les que ens van donant, segons on neixes, segons de qui neixes, segons com ets en néixer, no acostumen a servir del tot. Sempre cal posar-hi audàcia, esforç, intenció, voluntat, intuïció, saviesa, humor, molt d’humor, i amor, molt i molt d’amor. Els nois i noies de Femarec, Lídia, Andreu, Xavier, Meritxell, Albert, Jordi, Anabel, Sandra, l’altre Jordi, Marga i la Montse, escriuen la seva obra des d’un escenari que els fa diferents del seu dia a dia, i els acosta des de la cançó, des del ball, des de la imitació (amb un rei impagable), des de la mímica i la paraula a vegades expressada amb dificultat, des de la confrontació amb ells mateixos, amb les ombres de la nova cova de Plató, des de la passarel·la revisteril o la comparació amb els altres animals, aquells que en diem irracionals, per distingir-los de nosaltres. Les preguntes o manifestacions elementals no ho són quan el que es fa surt de la veritat interior, des de les emocions sense manual d’instruccions. Gabriel Magalahes, l’escriptor portuguès, deia fa poc: “L’altre dia vaig sortir de casa a la recerca d’una cosa veritable i no en vaig trobar ni una. Coses reals sí que n’hi havia, és clar”. Jo li aconsellaria a Magalhaes que anés a veure una representació de Femarec i de Glòria Rognoni. De veritats en trobaria.
•
MANUAL D’INSTRUCCIONS, Femarec. Grup de Teatre Social. Guió i Direcció: Glòria Rognoni. intèrPrets: Lídia Álvaro, Andreu Buxó, Xavier Castany, Meritxell Esturo, Albert Férriz, Jordi Juncàs, Anabel López, Sandra Martín, Jordi Meca, Marga Padrós i Montse Vidal LLOc: Teatre-Auditori de Sant Cugat Data: 23 de maig
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
44
|
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Passatemps
Agenda cultural backstage geralD fannon
per Carlos Illana redacció@premsalocal.com Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda
Propostes per a la setmana
Divendres 20.00 h. Cinema. El cinema d’Àlex Barnils. Curtmetratges de ficció i documentals, on la veritat i la falsedat es barrejaran... o no.
Monzó
l’
any 1990 vaig tenir la sort de conèixer en Quim Monzó i treballar-hi. En Quim havia fet la versió catalana de l’obra Woza Albert! de Percy Mtawa, dirigida per Peter Brook i programada al Romea en anglès sud-africà, i a mi em va tocar anar clavant les frases dels actors des de cabines. Va ser la meva primera incursió professional en el món del teatre i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé, i per arrodonir l’experiència, el meu primer fill, Seán, va néixer unes hores després de l’última funció. Al cap de dos anys, em van fitxar per escriure un article sobre el panorama teatral a la Ciutat Comtal per al
“Estic disposat a sortejar la cabra”, my first encounter with catalan llibre Time Out Guide to Barcelona i, poc després, vaig començar a treballar al Teatre-Auditori. Recordo que, en arribar a Barna l’any 1985, em vaig posar a aprendre català llegint contes d’en Pere Calders (Invasió subtil…) i d’en Quim (L’illa de maians) i amb l’ajut del Teach Yourself Catalan de l’Alan Yates (on m’havia iniciat en la matèria amb la suggestiva frase: “Estic disposat a sortejar la cabra”). Tornant al Quim i al Romea, fa poques setmanes hi va fer una ponència amb en Carles Canut titulada Per què no vaig al teatre. Tan divertit com discutible, en podeu veure un resum realitzat per Teatralnet TV al YouTube. També hi surt l’amic Pep Tugues. Visca Monzó! Visca Brook! gpjf@hotmail.co.uk
per dos d’altura, Lo Monstre, prendrà vida pels carrers de Sant Cugat. Dues sessions a les 12 i a les 18 h.
•
plaça Del reI
12.00 h. Visita guiada. Portes obertes i visita guiada a l’exposició permanent Oració, treball i poder.
Casa De Cultura JARDinS DEl MonEStiR
museu De sant Cugat MonEStiR
21.00 h. Concert. Concert de primavera, a càrrec de les corals Sant Cugat del CMSC i xiribec de Castellar, i l’orquestra de Cambra de Sabadell.
Dilluns 19.30 h. Tertúlia. Les crisis que qüestionen el sistema, a càrrec d’Arcadi oliveres, economista, premi extraordinari Ciutat de Sant Cugat 2010, activista per la pau.
monestIr De sant Cugat
Dissabte 10.30 h. Visita guiada. El Palau Abacial. Conèixer-ne, a través dels seus vestigis romànics, gòtics i barrocs, l’evolució i descobrir espais inèdits on potser es va amagar el tresor de Sant Cugat. Cal fer reserva prèvia. Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït). ofICIna De turIsme JARDinS DEl MonEStiR
11.00 h. Visita guiada. El costumari de Sant Cugat. Conèixer detalls de la vida quotidiana dels monjos, els seus hàbits davant la taula i el menjar, els preceptes de la regla benedictina, les seves tasques, i imaginar com eren les dependències claustrals. Cal fer reserva prèvia. Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït). ofICIna De turIsme JARDinS DEl MonEStiR
12.00 h. Visita teatralitzada. Deixeu parlar els capitells: ells ho saben tot... A càrrec de Mira-sol teatre. Preu: 2 euros ofICIna De turIsme JARDinS DEl MonEStiR
12.00 h. Xerrada. Parlem de llibres, parlem de bolquers. Ha arribat el moment que el/la petit/a deixi els bolquers? Presentació d’una bona
baCh seleCCIó Pl. oCtAVià
Dijous 10, 19.30-22.00 h. Cinema. El cicle Cinema d’Autor projecta la pel·lícula Garbo, del director Edmon Roch. Sorprenent documental que narra la insòlita i desconeguda història de Joan Pujol, un espia doble barceloní que va enganyar tothom, entre ells els nazis. Guanyadora del Goya i el Gaudí. Preu: 4 euros. CInemes De sant Cugat Pl. GAbRiEl fERRAtER PlAçA DE lA VilA, 2
12.30 h. Concert. Eliah en concert. Dins el cicle Vermouth-Concert a El Siglo.
Grau-Garriga, Amèlia Riera i Gerard Sala. Catalunya pinta és una proposta que presenta aquesta galeria de Sant Cugat com a final de temporada i amb la qual incideix en la importància que avui tenen els artistes catalans, a escala nacional i internacional.
sala el sIglo merCantIC RiuS i tAulEt, 120
Canals galerIa D’art CARRER DE lA CREu, 16
Capella sant DomèneC
19.00 h. Ball. ballada de sardanes, a càrrec de la cobla Ciutat de Cornellà.
22.00 h. Teatre. Jurat popular (dotze homes sense pietat), de Reginald Rose. Preu: 6 euros, jubilats i estudiants 4 euros. també diumenge, a les 19 h.
selecció de llibres relacionats amb el tema tant per a adults com per a infants. patI De llIbres xERRiC, 22, bAixoS
pl. D’oCtavIà
19.00 h. Cinefòrum. The Age of Stupid. Any 2055: Per què no vam parar el canvi climàtic a temps?, a càrrec de la fundació terra. Dins els actes del Dia Mundial del Medi Ambient. Activitat adreçada a persones majors de 13 anys. Casa De Cultura JARDinS DEl MonEStiR
19.30 h. Exposició. inauguració de l’exposició Catalunya pinta, amb obres de Domènec fita, fornells-Pla,
Casal Cultural De vallDoreIx SAnt AlbERt, S/n
Diumenge 09.00 h. Visita guiada. Cloenda de les passejades per Collserola. Visita guiada al Monestir de Sant Cugat i a la Casa Abacial. itinerari a peu. Guia: Domènec Miquel. Club muntanyenC sant Cugat
10.00 h. Art. Mostra de firart al carrer. De 10 a 14 h santIago rusIñol
11.00 h. Portes obertes. Portes obertes a la capella de Sant Domènec. D’11 a 13 h 11.00 h. Visita guiada. Què bevien els monjos. Visita guiada amb tast de vi. Dins la programació de Vinya i Vi a Collserola. Cal fer reserva prèvia a l’oficina de turisme museu De sant Cugat MonEStiR
12.00 h. Infantil. Ser un bon pagès. Gimcana infantil. Dins la programació de Vinya i Vi a Collserola. Cal fer reserva prèvia a l’oficina de turisme museu De sant Cugat MonEStiR
12.00 i 18.00 h. Teatre de carrer. Lo Monstre, a càrrec de l’Efímer. un titella articulat de quatre metres de llargada
Dimecres 20.00 h. Literatura. Presentació del llibre Les noies de la Rambla, de Jordi Casas. llIbrerIa mythos SAntA MARiA, 24
Dijous 19.00 h. Conferència. El mosquit tigre, a càrrec d’Eduard Monsonís. la vida del mosquit tigre: on viu, què necessita i com podem evitarne la proliferació. Casa De Cultura JARDinS DEl MonEStiR
19.30-22.00 h. Cinema. El cicle Cinema d’Autor projecta la pel·lícula Garbo, del director Edmon Roch. Sorprenent documental que narra la insòlita i desconeguda història de Joan Pujol, un espia doble barceloní que va enganyar tothom, entre ells, els nazis. Preu: 4 euros CInemes De sant Cugat Pl. GAbRiEl fERRAtER
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Sumari
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
|
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
45
crítica de cinema
Cinema a Sant Cugat
DiAnA ComAs
diana_comas@yahoo.es
eStrena. laSt Song (la última CanCión). Director: Julie Anne Robinson. Amb: miley Cyrus, Greg Kinnear, Bobby Coleman. en una petita localitat costanera del sud dels estats Units, un pare fins ara poc present té l’oportunitat de passar l’estiu amb la seva filla, una adolescent bastant hostil que hagués preferit quedar-se a nova York. CinesA: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h sessió golfa DissabTe: 01.00 h Telèfon reserves: 902 33 32 31 yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.30 - 20.00 - 22.45 h. Dies 5-6: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
eStrena. Sexo en nUeva York ii. Director: michael Patrick King. Amb: sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Kristin Davis. la trama gira al voltant de la vida de Carrie i big, que s’acaben de casar, així com de les seves esporàdiques temptacions que poden acabar destruint el matrimoni. CinesA: 16.00 - 19.00 - 22.00 h sessió golfa DissabTe: 01.00 h Telèfon reserves: 902 33 32 31 yelmo: 16.45 - 19.30 - 22.15 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
cap de setmana en un hotel de muntanya on van anar 20 anys enrere. yelmo: Dies 4-7-8-9: 17.00 - 18.50 h. Dies 5-6: 16.30 - 18.30 h. Dia 10: 17.45 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
StreetDanCe 3D. Directors: max Giwa, Dania Pasquini. Amb: Charlotte Rampling, Rachel mcDowall, Chris Wilson. Per guanyar el campionat de street Dance, un grup de nois es veu obligat a col·laborar amb els alumnes del royal Dance school. CinesA: Dia 4: 17.00 - 19.30 h. Dies 5-6: 19.30 h. Dies 7-8-9-10: 17.00 h
CinesA: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h Telèfon reserves: 902 33 32 31 yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.20 - 20.00 - 22.30 h. Dies 5-6: 15.50 - 18.05 - 20.25 - 22.40 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
two loverS. Director: James Gray. Amb: Joaquin Phoenix, Gwyneth Paltrow, Vanessa shaw. leonard, un jove trastornat, torna a la casa de la seva infància després de fracassar en el seu intent de suïcidi. yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 19.50 - 22.35 h. Dies 56: 20.30 - 22.45 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
robin hooD. Director: Ridley scott. Amb: Russell
CinesA: sessió golfa DissabTe: 01.00 h Telèfon reserves: 902 33 32 31 yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.30 - 19.30 - 22.40 h. Dies 5-6: 18.15 - 20.15 - 22.30 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
jaCUzzi al PaSaDo. Director: steve Pink. Amb: John Cusack, Chevy Chase, Crispin Glover. Tres amics de l’institut que fa temps que no es veuen decideixen passar un
CinesA: Dies 4-5-6: 22.00 h. Dies 7-8-9-10: 19.10 - 22.00 h sessió golfa DissabTe: 00.45 h Telèfon reserves: 902 33 32 31 yelmo: 19.15 - 22.20 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
el Plan b. Director: Alan Poul. Amb: Jennifer lopez, Danneel Harris, eric Christian olsen. Després d’haver de sortir amb nois durant anys, Zoe no està disposada a continuar esperant que aparegui la parella perfecta. yelmo: 17.10 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
eStrena. kiCk aSS. Director: matthew Vaughn Amb: nicolas Cage, Aaron Johnson, Chloe moretz yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.15 - 19.45 - 22.30 h. Dies 5-6: 15.50 - 18.05 - 20.20 - 22.40 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
legión. Director: scott stewart. Amb: Dennis Quaid, Paul Bettany, Kevin Durand. Després que Déu perdi la seva fe en la humanitat, l’arcàngel Miquel és l’únic que es troba entre els éssers humans i l’apocalipsi.
Crowe, Cate Blanchett, Vanessa Redgrave. a l’anglaterra del segle Xiii, robin i la seva banda de lladres fan front a la corrupció i encapçalen una rebel·lió contra la corona.
Telèfon reserves: 902 33 32 31 yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 20.15 h. Dia 5: 20.30 22.45 h. Dia 6: 20.30 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
the CrazieS. Director: Breck eisner. Amb: Timothy olyphant, Radha mitchell, Danielle Panabaker. alguna cosa està afectant els ciutadans d’un poble i els converteix en éssers completament bojos. yelmo: Dies 4-7-8-9: 20.40 - 22.50 h. Dies 5-6: 20.35 - 22.50 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
PrinCe of PerSia. Director: mike newell. Amb: Jake Gyllenhaal, Gemma Arterton, Ben Kingsley. Un príncep una mica brètol es veu forçat a unirse a una misteriosa princesa per fer front a forces fosques.
en català viatge màgiC a àfriCa 3D. Director: Jordi llompart. Amb: eva Gerretsen, Raymond mvula, leonor Watling. (doblada al català). Jana, una nena de 10 anys, inicia un viatge fantàstic per Àfrica a la recerca d’un nen que va conèixer en un hospital. CinesA: Dies 5-6: 17.00 h Telèfon reserves: 902 33 32 31
Un CiUDaDano ejemPlar. Director: F. Gary Gray. Amb: Gerard Butler, Jamie Foxx, michael Gambon. És la història d’una revenja, la d’un pare i marit que, fa deu anys, va perdre la dona i la filla, brutalment assassinades. yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 17.40 h. Dies 5-6: 15.55 - 18.10 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
QUe Se mUeran loS feoS. Director: nacho G. Velilla. Amb: Hugo silva, Javier Cámara, Tristán Ulloa. eliseo pensa que el pitjor de la seva vida encara ha d’arribar, i nati, en canvi, creu que encara ha d’arribar el millor de la seva vida. yelmo: Dies 5-6: 16.10 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
aliCia en el PaíS De laS maravillaS. Director: Tim Burton. Amb: Helena Bonham Carter, Johnny Depp, Alan Rickman. alicia corrent darrere d’un conill blanc cau al país de les meravelles. yelmo: Dies 4-7-8-9-10: 18.00 - 22.45 h. Dies 56: 16.00 - 18.15 - 22.45 h Telèfon reserves: 902 22 09 22
Una escena de la pel·lícula #CEDIDA
la bellesa de les emocions
g
ir radical en la filmografia recent del director nord-americà James Gray (autor de thrillers com Cuestión de sangre o La otra cara del crimen), Two Lovers és un drama romàntic, intimista i fosc, que adapta lliurement Noches blancas, relat breu de Fiódor Dostoievski. El resultat és un elegant viatge a través dels fràgils paratges interiors que configuren el laberint emocional del protagonista, un jove afectat pel trastorn bipolar. La meravellosa i absorbent composició de Joaquin Phoenix dibuixa matisos infinits a un personatge que es debat constantment entre dues realitats: la que la seva convencional família (uns pares extremament protectors i controladors) espera que visqui i la que ell mateix anhela viure. Aquesta dualitat s’expressa també a través del seu debat entre dues dones: una, una Gwyneth Paltrow misteriosa, angelical i esbojarrada que ha conegut casualment, i l’altra, una dolça Vinessa Shaw, noia conservadora i estable escollida per la família. La pel·lícula aconsegueix fer-nos partícips dels dilemes, anhels i emocions del protagonista, gràcies a unes actuacions impecables i realistes, i gràcies també a l’atmosfera íntima i càlida, que es manté al llarg de tot el metratge. Ens trobem davant d’una obra audiovisual que carrega anímicament totes les seves imatges, transmissores absolutes de la història que narren i de les emocions que l’acompanyen.
•
two loverS (eUa, 2008). DireCTor: James Gray inTèrPreTs:oaquin Phoenix, Gwyneth Paltrow, Vinessa Shaw, Isabella Rossellini MÉs info: www.widepictures.es/twolovers
EL CINEmA DE CASA TEVA P
Parking 2 h gratis
CE Dimarts dia de l’espectador
65 Carnet més gran de 65 anys
VA Venda anticipada
Carnet d’estudiant universitari
CARNET JOVE Accéssos minusvàlids
1
carnet jove
2
Sessions numerades
Pagament amb targeta crèdit
StreetDanCe 3D
legión
laSt Song
Sexo en nUeva York ii
Dia 4: 17.00 - 19.30 h. Dies 5-6: 19.30 h. Dies 7-8-9-10: 17.00 ToTs els PúbliCs
sessió golfa DissabTe: 01.00 h MaJors De 16 anYs
16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h sessió golfa DissabTe: 01.00 h ToTs els PúbliCs
16.00 - 19.00 - 22.00 h sessió golfa DissabTe: 01.00 h MaJors De 12 anYs
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 de juny del 2010
46
|
Sumari_ 3 |
a Fons_ 4 |
www.diaridesantcugat.cat
el Poble_ 6 |
Lectors_ 14 |
Opinió_ 16 |
la Ciutat_ 18 |
Economia_ 22 |
Esports_ 26 |
Passatemps escacs
Secció d’Escacs de La Unió Santcugatenca
LLIÇONS D’ESCACS 8 lt q TEMES TÀCTICS 7 oo o Combinacions de mat (VIII) Una altra possibilitat d’atac al rei és la 6 p possibilitat d’obligar el contrari a canvi- 5 j ar la casella de “fuga”. En aquesta posició 4 es combina aquesta idea amb l’atac sobre 3 l’últim defensor. p 1. d6 – d7 Cc5 x d7 (Jugada obliga2 p p da, perquè si 1 ... Tx d8 2. e x d8 = Dama i 1 r k MAT) A B C D E F G H 2. De8 x c8 + Rb8 x c8 3. Te1 – e8 MAT. (I el rei negre no pot sortir per la casella e7, perquè hi ha el cavall)
per C. Illana
2
3
4
5
6
Per pau Vidal, ACpG
7
8
9
10
11
12
2
Teniu Mart a favor vostre i això us dóna facilitats a l’hora d’enfrontar-vos amb els problemes i, sobretot, a posar lleis en el tema de parella, on sembla que les coses estaven massa passives i s’hi ha de fer alguna cosa per ambientar-ho.
4 5 6
Taure 21/4 al 20/5
Aneu força bé en tema de feina i això és bo, si més no en aquest aspecte esteu més segurs i això us dóna més estabilitat. Teniu uns dies en què haureu de fer cas a les vostres intuïcions, ja que afinareu molt bé en les intencions dels altres.
7 8
H
18 anys d’història de Sant Cugat,
VERTICALS: 1. Els artròpodes el tenen al final del cos i en Cercas al principi. Provatures (a les palpentes) per dret / 2. Els musclos i les cloïsses li semblen poca cosa. Entre el paleocè i l’oligocè / 3. Encara als límits. Embolicar la troca a la manera d’en Peret. El valor del valor / 4. Veloç com és, i l’han segrestada. Cirrosi d’origen desconegut / 5. Quan el dau encara balla. No pica ningú, només s’ocupa de la resclosa. Al capdavall / 6. L’únic material que pot ser galdós. Sobresortint (però no material, precisament) / 7. Pietós com sap ser un papa. Refan refan i surt un escriptor mallorquí / 8. Vocal del mig. Ell es declara vaporós, però és un vulgar escloper. Toga sense cap / 9. El cardinal més llunyà. Aquest de companyia no en fa, però va i navega / 10. Païda i patida, com a bona dona d’aigua. El típic cantant líric acomplexat / 11. Representa un lloc. Com a plat és petit, però volta per allà on vol. Gos escuat / 12. El flautí de l’emperador. Si és ràpid i lleuger és perquè té ales.
T
10
A
P
9
D
E
M
8
E
R
E
7
R
I
T
6
N
A
5
E R
C
4
T
R
3
S
E
2
O
C
1
2
1
R E
R R I
A D
R 3
R 4
I E
S A
I A
N
F
E A D U 5
P A
P 6
E
I A S
L C 7
I A
V S
I
O 9
R O
A D I T
T E
8
B I
D
I L A
A L O V
I
V A T
A
P
E G
A
X
C
M O E
L E
E
R T N
R
O
A
U M S
P T
E T
N
I H
C O
10 11 12
SALAVERT Santiago Rusiñol, 38 Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h
MORALES Santa Maria, 27 Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances
SANT CUGAT TORRE BLANCA Rbla. del Celler, 97 Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
RIERA-RIVIERE Dr. Murillo 1 / Sant Jordi Tel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
E
Serveis
DíAz-PUERTO Pg. Sant Magí, 50 Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances
CULLELL Ptge. Diputació, 6 Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h
R
Farmàcies
O
URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061
O
SíNDIC DE GREUGES 93 565 70 10
E
POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28
SANITAT RESPON 902 111 444
11
CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22 (DIA I HORA): 93 589 76 98
MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00
R
BOMBERS RUBí: 93 697 60 80
HOSPITAL GENERAL CATALUNyA: 93 565 60 00 93 565 60 20
G
BOMBERS GENERALITAT: 112
CAP VALLDOREIx 93 583 74 00
POLICIA NACIONAL: (DNI): 93 674 78 58 (URGÈNCIES): 091
O
AMBULÀNCIES: 93 588 57 70
(URGÈNCIES): 93 589 44 55
I
ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80
X
Urgències
L
Guia bàsica
SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANA
A
Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del
G
T’has perdut alguna notícia? Vols consultar algun reportatge? No recordes què va passar?
E
amb un clic!
R
G
T
F
N
E
A
D
I
C
S
B
R
A
Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activitats que organitzem, pots passar els divendres, de 18 a 20 h, per La Unió.
HORITzONTAL: 1. Podridura de la carn morta d’ajuntaments i institucions. Vet-ho aquí / 2. Estatal?: però si és una candela llarga i prima! Gloriós, i segurament patriòtic / 3. Als límits de la realitat. Si no és més papista que el papa, com a mínim tant. Cap de turc / 4. Fabriqui créixens dels curts. Viu la vida amb gran emoció / 5. Tan caminador que té la cerdana marejada. No és en blanc sinó a la contra / 6. Un sàtir amagat rere l’escombra. Vaixell que fa molta companyia / 7. Centre històric de Ceret. D’assetjada res, que està perfectament instal·lada / 8. Intermediari entre el crèdulum i el mesenllànum. La part més perillosa de la barriada / 9. Poc de poc. Fitxaré malament, i aquest en serà el responsable. Retrogust de poniol / 10. De la terra (del tram del Ter per la Renània?). Begut, com cada britànic / 11. Temps que triga a morir el peó. Oreneta poder empeltada de jodriola. Quart de gram / 12. No se’l pot enganyar, però girar sí. Insinua com aquell qui re / 13. La majoria dels pacients no li arriben a acabar el tractament. Mitja de xoriço.
O
1
13
E
2
12
C
3
Solució al problema de la setmana anterior: 1. D d8 + R x d8 2. A g5+ (escac doble) Re8 ( si juguen Rc7 3. Ad8 escac i mat) td8 ++ escac i mat
I
4
Comenceu bé aquests dies, sobretot en el tema de parella, on les coses aniran rodades, tot i que haureu d’anar amb compte amb el que dieu, ja que serà fàcil posar-hi la pota fins al capdamunt. En el camp dels amics pot passar el mateix.
11
G
5
Bessons 21/5 al 21/6
12
6
BERINGUES Av. Lluís Companys, 46 Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances. www.farmaciaberingues.com FERRERES Santa Teresa, 40 Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
PARC CENTRAL Manel Farrés, 95 Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h SERRET (MIRA-SOL) Pg. Baixador, 78 Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h ISERN (LA FLORESTA) Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC) Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances PINTO (VALLDOREIx) Església, 3 Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert
diumenges. No tanca per vacances SANTIAGO (LES PLANES) Pg. Torrent, 1 Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances RUIz DE BUSTILLO Av. Cerdanyola, 23 Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances QUIRANTE Pg. Olabarria, 50 Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
BRUIxot REBEL. ACpG
recepta MARIA ÀNGELS QUADRAS
Àries 21/3 al 20/4
3
10
Problema núm. 28 Juguen blanques i guanyen
signes redaccio@premsalocal.com
1
13
7
tw l bo t o jp poq r o p p p rp p p k
si l’encertes... Solució de la setmana anterior: Club Muntanyenc Sant Cugat
9 8
Passatemps
Un dels esdeveniments culturals per excel·lència del municipi. Un sorteig, un qüestionari i més de 1.000 metres quadrats d’exposicions caracteritzen aquesta nit “diferent”.
mots encreuats 1
Cultura_ 38 |
ALCOHòLICS ANòNIMS 93 317 77 77 ARxIU NACIONAL DE CATALUNyA 93 589 77 88 ASDI 93 675 66 10 ASS. CONSUMIDORS 93 488 16 16 ASS. PROP. ST. CUGAT 93 675 19 54 CENTRE ALzHEIMER 93 674 70 61 CENTRE BORjA 93 674 11 50 CREU ROjA (ST. CUGAT) 93 674 23 83 (VALLDOREIx) 93 674 24 59 CONSORCI PARC COLLSEROLA
Cranc 22/6 al 22/7
Us sentireu especialment guapos i us miraran més del normal, aprofiteu-vos-en que això no passa sovint. Per altra banda, heu d’estar una mica pendents de la família, que últimament necessiten una mica dels vostres consells i la vostra opinió.
Lleó 23/7 al 23/8
Necessiteu sortir de la rutina i això us portarà a fer alguna animalada, cosa que us anirà bé per desfogar-vos i per sentir-vos amb les piles carregades per començar de nou. I és que, de vegades, és bo fer alguna cosa diferent i una mica atrevida.
Verge 24/8 al 23/9
Vosaltres estareu una mica revolucionats i direu tot el que penseu de tot i en certa manera ja està bé, però fins a un cert punt, ja que sense voler podeu ser una mica ofensius. Sort que tindreu molt bona relació amb la mare.
Balança 24/9 al 23/10
Amb tota la tranquil·litat del món estareu fent recompte de la vostra vida i mirareu què és el que ha sortit millor i en què us heu equivocat. No cal pensar tant ni analitzar tant que el que està fet fet està.
Escorpí 24/10 al 22/11
Estareu especialment crispats a casa amb la família, us heu d’agafar les coses amb calma, que no tot ho fan expressament per tocar-vos la moral, de vegades un fa coses pensant que és el millor i després s’adona que no ha sortit com pensava.
MONESTIR (PARRòQUIA) 93 674 11 63 REPSOL BUTÀ 901 100 100 RESID. CASAL D’AVIS 93 589 16 38 RESIDU MíN. (VOLUMINOSOS) 902 54 70 10 - 93 597 05 10 SOREA (AVARIES) 902 250 370 (ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070 (OFICINES) 93 544 16 10 SERVEI DE GRUA 93 674 90 01 TAxI ADAPTAT 609 89 30 37 TEL. GERMANOR (CAVIS) 93 674 70 61
P
er començar el plat, piqueu la ceba, l’all tendre i un parell de tires de cansalada, tot ben petit. Poseu-ho en una cassola amb l’oli calent i deixeuho sofregir una estona perquè agafi color. Aleshores incorporeu-hi les faves, tapeu-ho i feu-les coure uns 10 minuts (si voleu, podeu afegir-hi una mica d’aigua perquè es facin una mica més bé). Tot seguit, tireu-hi la menta picada, la botifarra negra tallada petita i una mica de sal. Passats 5 minuts ja ho podreu servir. * Van ser els romans els que acostumaven a posar una fava als tortells, amb la diferència que a qui li tocava el tros que amagava la fava, es convertia en el rei de la festa. INGREDIENTS: 1 kg de faves tendres 4 alls tendres 4 cebes tendres 100 g de botifarra negra 100 g de cansalada 1 brot de menta fresca 2 cullerades d’oli d’oliva
Sagitari 23/11 al 21/12
Tot i que el més segur és que no us deixin fer el que us ve de gust, no patiu, perquè us ho passareu la mar de bé amb els dies que se us plantegen. Els vostres amics ja faran la feina i estareu ben distrets, què més voleu?
Capricorn 22/11 al 20/1 93 280 35 52 CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41 DISPENSARI (LA FLORESTA) 93 674 76 15 ENHER 900 70 70 70 FECSA 902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36 FGC 93 205 15 15 FEDERACIÓ COMERÇ 93 583 08 12 GAS NATURAL 93 675 31 10 (AVARIES) 900 75 07 50 HISENDA 93 589 11 55 jUTjAT 93 674 66 96
Faves ofegades
Aneu amb molt de compte amb els diners, tenen ganes de fugir de la vostra butxaca i els haureu de controlar. Per altra banda, al llarg d’aquests dies ensenyareu molt la vostra personalitat o el vostre caràcter.
Aquari 21/1 al 19/2
Us serà molt fàcil escriure per expressarvos i això cal fer-ho servir. No sempre sabem plasmar el que pensem en un paper i quan ens és fàcil s’ha d’aprofitar. Tindreu molt bon rotllo amb els germans.
Peixos 20/2 al 20/3
Teniu molt bons dies en l’aspecte sexual. També ho teniu bé en el camp dels diners i de la feina. Són uns dies per aprofitar i no parar de fer coses, perquè us sortiran bé sense gaire esforç.
Fòrum_ Notícies_ Agenda_ Cinema_ Tecnologia_ Esports...
www.totsantcugat.cat
www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 4 de juny del 2010
Diari de Sant Cugat
Publicitat
|
47
www.diaridesantcugat.cat/subscriptors
Club del Subscriptor
DiarideSantCugat
Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat
Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*
Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat Cinema
Restaurant
Benzina
Salut
Entrades gratuïtes
Menú per a 2 persones, dissabte al migdia
Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina
Regal d’una càpsula de benestar emocional
De dilluns a dijous Via Augusta, 2-14
Fins que se n’exhaureixin les existències
Rambla del Celler, 125
PartIcIPa en el SORTEIG (93 589 62 82)
Bellesa
Av. de Rius i Taulet
Presentant el carnet Del Club
Rambla Can Mora, 15
PartIcIPa en el SORTEIG (93 589 62 82)
CD
1 sessió de fotodepilació d’aixelles
Av. Lluís Companys, 6
Gratuït per als subscriptors
Fins que se n’exhaureixin les existències
PartIcIPa en el SORTEIG (93 589 62 82)
Salut
Borrell, 10 - local (cantonada c/ Vallès)
PartIcIPa en el SORTEIG (93 589 62 82)
Saltors Instrumental
Tractament estimulació muscular mitjançant vibracions
Restaurant
Vídeo
Menú ibèric per a 2 persones Tasta l’autèntic sabor de la Dehesa
1 hora d’autoria de vídeo a DVD totalment GRATIS! Can Mates, 7
Pl. Augusta, 3
PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)
Obsequi per als subscriptors
DiarideSantCugat
4.06.2010 Sumari_PÀG. 3
|
a Fons_PÀG. 4
|
el Poble_PÀG. 6
|
Lectors_PÀG. 14
|
Opinió_PÀG. 16
|
la Ciutat_PÀG. 18
|
Economia_PÀG. 22
|
Esports_PÀG. 26
|
Cultura_PÀG. 38
|
Passatemps_PÀG. 46
el Temps
Subscriptors
La proposta
Dissabte Diumenge màx. 22º míN. 17º màx. 22º míN. 17º
Bellesa. Guanya una sessió de fotodepilació
Tertúlia. Dilluns, a les 19.30 h, Arcadi
Club del Subscriptor_PÀG. 55
Agenda Cultural_PÀG. 60
d’aixelles al centre d’estètica Opium de l’avinguda Lluís Companys. Entra en el sorteig trucant al número 93 590 86 00.
Oliveres, premi extraordinari Ciutat de Sant Cugat 2010, presidirà la tertúlia Les crisis que qüestionen el sistema.
l’Entrevista carme puig, suport a la subdirecció de l’institut geològic de catalunya #TEXT: m. Sagalés #FOTOGRAFIA: a. ribera “anar-hi anant”
“L’energia geotèrmica es promociona com un canvi de model” L’energia geotèrmica es basa a aprofitar la calor que la Terra emet en el seu refredament.
I per a què s’utilitza?
Permet generar electrici· tat i extreure la calor que s’acumula a les aigües sub· terrànies per climatitzar barris, com ja es fa a molts llocs del món. Això s’acon· segueix fent circular aire o fluids geotèrmics.
És un recurs nou?
Fem el que ja es feia a molts castells medievals i hi ha res· tes que ens diuen que alguns romans aprofitaven el fet que a partir d’uns 15 metres la temperatura és sempre constant. A l’estiu i a 100 metres tenim una tempera· tura més fresca que la tem· peratura de l’aire i a l’hivern tenim una temperatura més càlida, es tracta de jugar amb el diferencial tèrmic.
GESTIÓ I CONFIANÇA
És l’energia del futur?
És l’energia del present.
No ho sembla, perquè es parla de la solar, de l’eòlica però poc de la geotèrmica. Aquí no es fa servir gai· re, però l’energia geotèrmi· ca aplicada a la climatitza· ció d’edificis és el present a molts llocs. A París, a Munic, hi ha barris sencers que fun· cionen amb geotèrmica. Aquí ja hi anirem anant.
El 25 de maig, Sant Cugat va acollir a Esade el ii Fòrum de l’energia geotèrmica. La sessió, en què es van reunir empreses, docents, investigadors i professionals relacionats amb aquest sector, té per objectiu difondre els beneficis d’aquesta energia que, tot i datar de l’època romana, encara no gaudeix del beneplàcit de les altres fonts de recursos renovables. Puig explica els avantatges d’extreure energia de l’interior de la Terra i assenyala que en el cas de l’energia geotèrmica, “encara hi ha molta feina per fer, s’ha de continuar treballant amb les institucions, anar-hi anant i ser conscients del paper que hem de fer”. La geòloga apunta que perquè l’energia geotèrmica vagi bé, tots els professionals del sector “hem d’anar a l’una”.
Sí, però una energia que data dels romans, que és renovable i que no estigui més estesa és estrany, no?
És que aquesta energia, apli· cada a la climatització, no va ser considerada renova· ble al 100% fins a l’última directiva europea, que va ser el novembre del 2008. Fins aleshores estava catalogada com una mesura d’eficiència energètica perquè la bomba de calor gasta electricitat.
La benzina és molt més nova i està plenament estesa a tots els països.
Quan s’encareix l’energia derivada dels hidrocarburs es promociona l’energia geotèrmica, com ja va pas· sar durant els anys setan· ta i els vuitanta, perquè per arribar avall necessites tec· nologia i inversió cara. Ara es promociona dins d’un context de canvi de model energètic, però sembla un motiu més sòlid que l’enca· riment dels hidrocarburs.
El mapa geotèrmic que té Catalunya fa possible que tot el territori es pugui abastar d’aquesta energia? Catalunya es pot abas· tar d’aquesta energia a tot arreu a efectes d’edificació. Aquesta energia encara té molt a dir i s’ha de sumar amb el mateix rigor a les altres energies renovables i ha de tenir el seu paper. És una energia molt interes· sant, perquè és una energia local i sense dependències.
L’energia hauria de tenir més repercussió tenint en compte que encara que anar a buscar-la és cara, la generació de calor és infinita i neta?
El que passa és que enca· ra hi ha limitacions impor· tants de materials i tec· nològiques i és una ener· gia difícil de trobar, com el petroli quan s’explotava allà on aflorava, després de les mines, i ara hi ha metodolo· gies molt sofisticades. Amb els jaciments de calor passa el mateix.
Encara li falta rodatge.
L’energia geotèrmica que produeix electricitat ha
d’evolucionar i fer el camí. Però l’energia de climatit· zacions aplicades a les cons· truccions ja està madura i només falta marc legislatiu, teixit industrial i implicació municipal i política.
La suma de totes les energies renovables desplaçarà les que produeixen emissions?
Hauríem de ser prou intel· ligents per aconseguir·ho i, si no, gastar·ne poca de la que no és neta i gastar· la bé, perquè ara gastem de tot i malament.
La crisi actua com a oportunitat per desenvolupar l’energia geotèrmica?
És una oportunitat. Els moments d’eufòria no són bons per a cap sector, per· què és una oportunitat per fer negoci fàcil i com que no hi ha selecció de bons professionals es come· ten grans errors. A l’ener· gia geotèrmica el que no li convé ara és espatllar·ho.
És que un mar en calma no fa bons mariners.
Un exemple, si a algú li falla la caldera de gas no dirà que con· sumir hidrocarburs és el pit· jor que es pot fer, però si li falla la de biomassa potser dirà que va fatal, i si li falla la geotèrmi· ca probablement digui que és un engany. Per tant, o treba· llem bé i som prudents o ens estem carregant el paper que l’energia geotèrmica ha d’aca· bar tenint.
A Sant Cugat coneix algun projecte urbanístic que es nodreixi d’energia geotèrmica? Hem sap greu, però no en conec cap.
Gestoria
Comptes anuals
Assessoria fiscal i laboral
Constitució i administració de finques
Comptabilitat
Lloguer i vendes
Impost de societats
Serveis jurídics
•
Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 20 leontomas@leontomas.com