Diari de Sant Cugat 942

Page 1

20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’informació local

Divendres, 15 de febrer del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 942

Carrer Major: Es canviarà el paviment i es millorarà l’enllumenat

Any XX

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.32

El centre, per als vianants

El nou Pla de mobilitat s’aprovarà amb un ampli consens polític amb l’objectiu d’ampliar la vianantització i desplaçar la circulació de vehicles als afores A fons _4 a 8 ”La gent vol millorar el seu aspecte però sense deixar d’assemblar-se” Entrevista a Iván Mañero, cirurgià estètic plàstic

Viure _ 44 i 45

"Ara Sant Cugat ja no és una illa de benestar"

Fins al

Mobles per a tota la vida

6d0 % te.

Blai Blanquer, rector del Monestir de Sant Cugat Opinió _ 20

Hoboken respon a les expectatives inicials? Poble _32 i 33

Sant Jordi, 29 · Sant Cugat · 93 589 02 66 · www.majik.es

# REDACCIÓ

i lliure de vehicles


2 Publicitat MR. SÍ

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

MAD MARKT

NUMBER 1

ROMPEPRECIOS

MEGAN BYTE

L DISPLAY DIGITA

F 12702 DW RENTADORA

Capacitat de rentat de 7 Kg., velocitat de centrifugat variable fins a 1.200 r.p.m., detecció automàtica de càrrega, selector de temperatura fred / 30 / 40 / 60 / 95, indicador de temps restant de pantalla LED, finalització diferida des de 3 a 19 hores, programes: cuidado infantil, cotó, cotó ràpid, sintètic, delicat, rentat a mà/llana, ràpid 30', voluminós, blancs, cobrellits, cuidado bio, sense centrifugat, seleccions addicionals: prerentat, esbandit en espera, intensiu, esbandit calent, bloqueig infantil, antiarrugues, intensiu. MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00 Fax: 935 83 52 09

s mediamarkt.e

1200 r.p.m.

Motor Direct Drive

7 kg

*Subjecte a

per s establertes

les condicion

em SA

Banco Cetel

Ofertes vàlides des del 15 fins el 21 de Febrer de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

www.mediamarkt.es

Horari de dilluns a dissabte 10:00 – 22:00


Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

A fons _ 4 a 8

El nou Pla de mobilitat de Sant Cugat

Economia i empresa _ 28 i 29

Sant Cugat tindrà aviat un nou viver d’empreses

Poble _ 10

Cultura _ 32

Ciutat _ 16 i 17

Esports _ 38 i 39

Opinió _ 20

Viure a Sant Cugat _ 47

Entrevista a la professora de xinès, Maria Hanali

Joan Herrera inaugura la nova seu local d’ICV

Mn. Blai: “Demanem la Lluna i anem-hi”

Debat obert sobre la gestió de la sala de concerts Hoboken

Entrevista al nou director tècnic de bàsquet de la UESC, Sergi Sànchez

La festivitat de Sant Medir, des de la llegenda fins a l’actualitat

K-Gat per Eloi Alegre

Puja baixa

Ball de Gitanes El dia que la plaça d’Octavià es va quedar petita

Una de les tradicions més arrelades del Carnaval santcugatenc, el Ball de Gitanes de dissabte al matí, va batre tots els rècords aquest any. Ni més ni menys que 208 participants van ballar la tradició, enmig d’un públic engrescat que va aconseguir que la plaça d’Octavià semblés petita.

Editorial

La mobilitat: el repte d’una ciutat creixent

E

n pocs anys Sant Cugat arribarà als 100.000 habitants. Això vol dir que cada vegada hi haurà més cotxes i més necessitats de desplaçar-se tant dins de la ciutat com a altres municipis . El nou Pla de mobilitat arriba amb retard (6 anys des que es va iniciar) però ho fa amb consens polític gairebé unànime. Només el PP, enrocat en l’argument econòmic, s’ha desmarcat de la mà estesa del govern que tots els partits han agraït. El pla té un objectiu clar: alliberar el centre de la ciutat de vehicles de motor. El vianant, la bicicleta i el transport públic són les prioritats (per aquest ordre) i això deixa cotxes i motos com els grans perjudicats del projecte. Pot agradar o no, però el que no es pot negar és que és una voluntat política compartida per CiU, PSC, ICV i CUP. És a dir, l’estratègia és força transversal. Deixant de banda aquesta directriu política, cal tenir present que caldrà molta pedagogia en una ciutadania massa acostumada a agafar el cotxe per gairebé tot. Però on caldrà més mà esquerra és en la qüestió de l’aparcament. En una enquesta feta abans de les eleccions municipals per aquest diari, la màxima preocupació ciutadana era l’aparcament. A Sant Cugat costa molt aparcar i cada cop és més difícil fer-ho gratuïtament. Doncs aquest serà un problema que s’agreujarà ja que la zona blava guanyarà terreny i s’implantarà la zona verda, com a mínim, a l’Eixample Sud. Entre tots ens haurem de fer la idea que aparcar al centre sense pagar és una cosa del passat. I canviant de tema, el que sí és una bona notícia és la no construcció de la ronda Sud. Caldrà negociar i expropiar els jesuïtes i l’escola Europa, però Torre Negra continuarà intacta durant els pròxims 12 anys com a mínim. //

Enric Millo (PP) Va fer esperar la premsa durant una hora

La puntualitat no és justament la millor virtut del portaveu del grup parlamentari del Partit Popular, Enric Millo, que el divendres 8 de febrer passat va fer esperar fins a una hora els representants dels mitjans de comunicació de Sant Cugat que vam esperar pacientment la seva arribada.


4 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Transport El nou Pla de mobilitat

Objectiu: buidar el centre de vehicles Acord El nou Pla de mobilitat s’aprova aquest dilluns 18 amb el suport de tots els partits polítics menys el PP, que n’ha criticat l’elevat cost. Vianantitzant El projecte dóna prioritat als vianants i eliminarà la circulació de vehicles a artèries com el carrer de Francesc Moragas i les avingudes de Rius i Taulet i de Cerdanyola

S

ant Cugat ha dibuixat el futur de la seva mobilitat fins a l’any 2024. El nou Pla de mobilitat que s’aprovarà inicialment al ple del mes de febrer planteja la vianantització pràcticament total del centre de la ciutat i la consegüent desaparició del vehicle privat de motor en aquesta zona. Aquest document base ha estat consensuat per l’equip de govern amb el PSC, ICV i la CUP i pretén ser el full de ruta a través del qual es decidirà com s’han de moure els santcugatencs amb cotxe, bici, transport públic i a peu.

El vianant: la prioritat El tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Jordi Puigneró, ha deixat clar que aquest projecte està redactat perquè el protagonista de la mobilitat sigui el vianant. “L’objectiu és que hi hagi menys vehicles, menys pol·lució, i que cada cop ens acostumem més a fer servir el cotxe per desplaçar-nos entre ciutats, mentre que per anar al centre es facin servir altres mitjans”. Això vol dir que, després dels vianants, el transport públic i la bicicleta seran els mitjans que es volen potenciar per sobre el vehicle privat que ara predomina. Entre les principals novetats hi ha l’ampliació de la vianantització a la plaça dels Quatre Cantons, el carrer de Francesc Moragas, i les avingudes de Rius i Taulet i de Cerdanyola, la rambla de Can Mora i part la rambla del Celler (des de Francesc Moragas fins a la rotonda que enllaça amb Cèsar Martinell). Això impli-

1

ca la desaparició del vehicle excepte els veïns, la càrrega i descàrrega i el transport públic.

Els dos anells per circular El trànsit, doncs, es traslladarà a dos anells concèntrics, el primer dels quals vorejarà la zona vianantitzada. Aquest primer anell tindrà un carrer que el tallarà per la meitat: el passeig de Francesc Macià, que anirà de la rotonda de dalt de tot de Coll Favà (al costat de l’estació de Rodalies) fins a l’avinguda del Pla del Vinyet. Per fer-ho caldrà construir un allargament d’aquest passeig de Francesc Macià i crear una nova rotonda a la zona on es toquin amb Pla del Vinyet (davant de la

Biblioteca Gabriel Ferreter).

Els costos del projecte El Pla de mobilitat s’executarà en dues fases amb un cost total de 27 milions d’euros des del 2013 fins al 2024. Això no inclou la redacció i diagnosi del projecte que ha costat 240.000 euros i que ha estat pagada al 50% entre la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La primera fase (2013-2019) serà la que alliberarà el centre de gran part dels cotxes de la ciutat. L’Ajuntament utilitza el mot “semivianantitzar” ja que es parteix de la base que el vianant serà la prioritat però conviurà amb la bicicleta i el transport públic. Justament per potenciar el trans-

port públic, es milloraran les línies d’autobús per tal que arribin en més casos i amb més freqüència als centres docents i equipaments sanitaris. També es construiran més marquesines a les parades de més afluència ciutadana i es lluitarà políticament perquè el Ministeri de Foment tiri endavant la connexió entre rodalies i els Ferrocarrils de la Generalitat a Volpelleres/Coll Favà. En aquella zona es construirà el que serà la nova estació d’autobusos de Sant Cugat des d’on es podran agafar diferents autobusos que connectin amb qualsevol punt de la ciutat. Cal recordar que en aquesta zona hi ha prevista la construcció d’un


A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

27 milions

és el cost total del Pla de mobilitat, el qual s’executarà en dues fases des d’ara fins al 2019 i des del 2020 fins a l’any 2024

50 km

són els nous trams de carril bici que estan previstos construir perquè aquest mitjà de transport guanyi pes a la ciutat

12 anys

és el període d’execució d’aquest pla que està destinat a canviar la mentalitat quant a desplaçament a Sant Cugat

Artur Ribera @arctur

DECLARACIONS Les opinions dels partits polítics sobre el nou Pla de mobilitat (2013/2024) Jordi Puigneró Tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat

“No posem pegues al cotxe, però volem desplaçar el trànsit als afores de la ciutat” Bruno de Salvador Regidor del PP 1. Carrer de Rius i Taulet El nou gran eix de vianants tindrà l’epicentre a la plaça dels Quatre Cantons i els seus carrers adjacents

2

3

pont per sobre la via del tren que portarà directament al l’AP-7/B-30 i que està cridada a convertir-se en una de les gran entrades de la ciutat ja que enllaçarà directament amb el passeig de Francesc Macià que tallarà la ciutat de nord a sud i que serà el principal eix comunicatiu per travessar Sant Cugat.

Consens polític quasi unànime La presentació del Pla de mobilitat ha estat un acte conjunt de l’equip de govern de CiU i les tres forces d’esquerra de la ciutat que han felicitat els nacionalistes per avenir-se a pactar aquest tema de ciutat amb l’oposició tot i la majoria absoluta de què gaudeixen. El regidor del

2. Av. de Cerdanyola L’eix comercial s’allargarà més enllà del Monestir fins gairebé els afores de la ciutat 3. Rambla del Celler Davant l’Ajuntament i el gimnàs no podran passar els vehicles privats

PSC, Pere Soler, s’ha alegrat especialment de l’aposta pel transport públic i pel fet que el document contempli l’eliminació del pas dels autobusos per la plaça de l’estació. També ha afirmat que faran més propostes per quan aquest acord de bases s’hagi de desenvolupar. “Volem estudiar la viabilitat econòmica de taxis compartits o llançadora als districtes i posar l’accent en la mobilitat de les Planes”, ha declarat Soler. Des d’ICV s’ha celebrat especialment que no s’inclogui la ronda Sud en el dibuix dels nous eixos comunicatius de la ciutat i que es prioritzi el vianant i el transport públic per sobre del vehicle privat. “Per a nosaltres, la ronda Sud era una línia ver-

en context El PP es desmarca de l’acord polític Dissonant. El regidor del PP, Bruno de Salvador, ha explicat que malgrat que estan d’acord amb diversos punt de l’acord, l’elevat cost i la vianantització del carrer de Francesc Moragas són els principals esculls que han impedit el seu sí a la totalitat del projecte. Lamenten que es projecti un pla que costarà 30 milions d’euros en un Ajuntament endeutat al 70% . “El cost és el primer que ens ha preocupat perquè intuïm que aquest pla s’haurà de finançar amb un augment d’impostos”, ha manifestat Bruno de Salvador. Per altra banda, ha criticat la “vianantització agressiva del centre pot acabar creant un centre buit perquè la gent no hi podrà accedir amb cotxe”. mella i esperem que d’aquí 12 anys s’hagi demostrat que no és una via necessària i es desprogrami del tot”, ha manifestat Joan Calderon, portaveu dels ecosocialistes. Per últim, la CUP ha destacat la construcció de més de 50 quilòmetres nous de carril bici i la millora de les comunicacions amb escoles i centres sanitaris. “Prioritzar transport públic i bicicleta per sobre del vehicle privat és un bon punt de partida”, ha assegurat Guim Pros, portaveu del grup municipal. Cal tenir present que tots aquests canvis s’aniran aplicant progressivament i que la concreció de totes les mesures encara està sobre la taula per desenvolupar-les poc a poc. //

“Una ciutat que paga 3 milions d’interessos de deute cada any no es pot permetre un pla de 30 milions d’euros” Pere Soler Regidors del PSC

“Estem satisfets que d’aquí uns anys els autobusos urbans no passaran per la plaça de l’estació” Joan Calderon Portaveu del grup municipal d’ICV

“Estem contents que la prioritat del pla sigui el vianant i el transport públic per sobre del cotxe” ” Guim Pros Portaveu del grup municipal de la CUP

“És molt positiu com s’ha dibuixat el nou sistema de transport públic cap a escoles i centres sanitaris”


6 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Els canvis en la mobilitat local L’objectiu del pla és que els vianants siguin els protagonistes al centre de la ciutat i que els desplaçaments amb vehicle privat es redueixin i es desplacin lluny del nucli, als anells de circumval·lació Carrers que es vianantitzaran amb el nou Pla de mobilitat

Av .R ius i

Ta ule t

Carrers que a dia d’avui formen part el centre vianantitzat Les noves rotondes que es construiran a la ciutat Rotondes ja existents a la xarxa viària actual

a tur n e V Pep . l P

Futur primer anell de circumval·lació de la ciutat Futur segon anell per on se circularà per no entrar al centre

C/ Ll uís C omp anys

Nous carrers que s’hauran de construir per tancar la ciutat

A AP-7 / B-30 a Cerdanyola

C/

ia ar M a nt Sa

Anell exterior C/ Valldoreix

a Rubí

Av. R ius i Taul et

Anell interior

Estació FGC Rbla. Can Mora A Barcelona (Arrabassada)

Cronologia dels principals canvis del Pla de mobilitat La rambla de Ribatallada Eliminació progressiva de serà de dos sentits el 2014 l’aparcament al centre

L’avinguda de Cerdanyola, sense cotxes l’any 2016

Flexibilitat. La vianantització dels carrers de Rius i Taulet i de Francesc Moragas (entre d’altres) provocarà que s’elimini l’aparcament de vehicles en aquestes zones. L’escenari serà paral·lel el que va viure l’any passat la renovada plaça de Barcelona, on es va eliminar la presència de cotxes malgrat que a la nova zona podran circular-hi autobusos i veïns.

La creació d’un nou eix comercial. Un dels projectes estrella del nou Pla de mobilitat és la vianantització de l’avinguda de Cerdanyola. Amb la supressió de la circulació de vehicles, la ciutat guanyarà un nou carrer comercial que se sumarà al gran eix ja existent que va des de l’estació de Sant Cugat fins al Monestir. El resultat: gairebé 2 quilòmetres de passeig sense vehicles.

Flexibilitat. La creació de dos anells de circulació provocarà canvis de sentit i convertirà algunes vies en zones on els vehicles circularan en dos sentits.


A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

COMENTARI Ole Thorson Consultor de mobilitat

acià sc M rance Pg. F

Monestir

Aparcament de nova creació

A

Av. Cerdanyola

Rbla. del Celler

Parc de la Pollancreda

ler Cel l e a. d Rbl

Ajuntament

a llad a t ba . Ri a l Rb

t nye i V el ad l P v. /A

Teatre-Auditori

Una menor aposta per l’ús del vehicle privat

Alternativa a la construcció de la ronda Sud

L’any 2020 hi haurà 50 km nous de carrils bici

La nova ronda que tanqui la ciutat passant pel golf

D’oci a mitjà de transport. Un dels objectius estratègics del projecte és que la bicicleta deixi de ser un element de lleure i passi a ser cada cop més concebuda com una eina de transport. Segons el calendari d’actuació, durant el 2013 s’han de crear 10 quilòmetres nous que hauran d’acompanyar-se en anys posteriors de més places d’aparcament segur

Un nou eix al sud de la ciutat. Per evitar l’entrada al centre de la ciutat es construirà en una última fase després del 2020 una ronda que connectarà l’entrada de l’Arrabassada amb el passeig d’Olabarria passant pels límits de l’eixample sud. Aquesta és l’obra més important de tot el pla ja que travessarà part del golf, les vies del tren i farà cruïlla amb un total de 5 carrers.

mb el Pla de mobilitat es disposa d’un full de ruta per als 12 propers anys, en dues fases de 6 anys. L’elaboració del pla i les negociacions que comporta han tardat anys, però s’ha assolit un acord de canvi en les tendències: amb una menor aposta per a l’ús del vehicle privat, menys emissions, més seguretat viària, amb un major ús de l’espai per al vianant i una millora de la seva accessibilitat a parades i estacions, i amb l’ampliació del servei del transport públic, que connectarà millor amb els barris i amb les ciutats veïnes. En aquest moment de debilitat econòmica és complicat un canvi estructural del servei. Un pla de mobilitat que proposa més espais per al vianant requereix de la participació de tots. L’ús de l’espai viari es decanta més per l’atenció al vianant i menys per l’aparcament. Aparcar al carrer cal considerar-ho més com a servei a l’economia de la ciutat que com a garatge. Quatre Cantons ha de deixar de ser la meta dels conductors, que hauran de planificar millor el seu itinerari per arribar als llocs d’estacionament. L’avinguda Cerdanyola serà per als vianants, hi haurà menys trànsit en la part central de Francesc Moragas i la rambla del Celler tindrà un ambient més calmat. Els ciclistes es podran moure millor, sota un ambient de trànsit més calmat. En la segona fase, més carrers del centre passaran a ser de prioritat de vianants. El pla també preveu millores en les connexions i itineraris per als vianants. Actuacions de baix cost que faran més agradable caminar i arribar a les parades: uns quants senyals d’orientació per caminar ajuden molt. Les propostes inclouen també millores en el servei del transport públic als districtes i a Valldoreix, amb bus cada 30 minuts a l’estació més propera de FGC i als centres educatius i sanitaris, i cada hora al centre de la vila. El Pla de mobilitat és un equilibri entre mobilitat, seguretat viària i sostenibilitat. Pot funcionar amb la bona predisposició de tots. //


8 A Fons Urbanisme

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

L’aparcament gratuït al centre anirà a la baixa i es crearà zona verda Una de les principals novetats del Pla de mobilitat és l’arribada de l’àrea verda a prop del centre de la ciutat. Segons explica l’Ajuntament “s’aposta per desplegar l’àrea verda als barris on el veïnat pateix problemes d’aparcament, especialment a Torre Blanca i a l’Eixample Sud”. Aquesta mesura s’aplicarà dins la primera fase d’aplicació del projecte. És a dir, l’àrea verda serà una realitat completa l’any 2018. L’acord polític entre CiU, PSC, ICV i CUP també pretén ampliar les zones on hi ha zona blava. Concretament, es continuarà desplegant a les zones cèntriques properes als equipaments públics, àrees de força concurrència comercial i en els indrets on sigui necessària una rotació alta de vehicles. Amb tot, el gran perjudicat és l’aparcament gratuït al centre de la ciutat que pràcticament desapareixerà desplaçant-lo als afores.

Aparcaments nous Segons va explicar el tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Jordi Puigneró, el projecte contempla la construcció de tres nous aparcaments en els punts que s’ha detectat que poden tenir més necessitats. El final de l’avinguda de Cerdanyola, el nou CAP de Can Mates i el lloc on ara hi ha la benzinera Gríful del centre seran els llocs on hi haurà noves places. A dia d’avui encara no se sap com seran aquests nous espais però tot indica que no es crearan grans zones per aparcar de manera gratuïta. Quant a prioritats, primer es farà l’aparcament de l’avinguda de Cerdanyola i el de la benzinera i en una segona fase s’abordarà la construcció del reivindicat pàrquing del CAP de Can Mates. JR Armadàs

Parc de vehicles de Sant Cugat Tipus de vehicle

2011

2016 2022

35.712 39.159 40.970 8.422 9.586 10.590 5.432 6.691 7.081 524 588 625 97 109 116 909 1.020 1.084 Total 51.096 57.153 60.466

places d’aparcament a sant cugat

49.700 pàrquings privats

24.900 lliures en calçada

874 pàrquings públics

682 en zona blava

Torre Negra no es tocarà #A. Ribera

La ronda Sud queda fora del projecte viari Un dels punts que més consens polític ha acaparat dins el Pla de mobilitat és el de no incloure l’allargament del carrer de Sant Crist de Llaceres o, en altres paraules, la ronda Sud. Fins i tot el PP (que no s’ha sumat al consens del pla) considera que la no construcció d’aquest vial de tancament de la ciutat és una bona notícia. A canvi de no fer-lo, però, es planteja crear un carrer nou que enllaci l’avinguda de Torre Blanca amb la rotonda del Rotary passant per darrere l’escola Europa i pel costat d’Esade-Creàpolis.

L’acord permet que la ronda Sud no es construeixi durant els propers 12 anys, però la via segueix estant dibuixada al planejament urbanístic El tinent d’alcalde de Mobilitat, Jordi Puigneró, ja ha explicat que aquest canvi comportarà negociacions que no seran fàcils amb la propietat d’aquests terrenys ja que per poder traçar un carrer en aquesta zona caldrà expropiar tant als jesuïtes propietaris del Centre Borja com a l’escola Europa. Aquest vial ha estat històricament un motiu de polèmica a la ciutat. Una sentència va obligar l’Ajuntament a dibuixar urbanísticament aquest tram que no va contemplar quan es va intentar protegir Torre Negra. El traçat que va fer el govern no va agradar a l’oposició tot i que l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha manifestat diverses vegades que mentre ella governi la ciutat, aquest vial no es construirà. La paraula quedarà complerta ja que fins al 2024 l’espai quedarà intacte. // JR Armadàs


Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Publicitat 9


10 Poble Idiomes

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Entrevista

Maria Hanali Professora de xinès a l’Àgora

“El xinès és molt més fàcil del que sembla i una bona inversió de cara al futur” Creant tendència. La Maria té 27 anys, en fa 3 anys que viu a Sant Cugat i un parell que fa classes de xinès a catalans que volen aprendre aquesta llengua per complementar la seva formació. Ella és de la província de Xinjiang al nord-oest de la Xina i el que més la va sorprendre quan va arribar va ser l’interès que hi havia per la seva llengua. Actualment a Sant Cugat viuen un total de 197 xinesos, una comunitat que ha anat creixent els últims anys a la ciutat però que encara passa força desapercebuda per bona part de la població. No obstant això, l’interès per conèixer la cultura i la llengua xinesa cada vegada és major, en bona part per les possibles sortides professionals que pot aportar a una persona que conegui aquesta llengua. Hi ha interès per estudiar xinès a Sant Cugat? Comparat amb altres ciutats, la demanda és molt minoritària si la comparem amb l’interès que hi ha per estudiar altres llengües com l’anglès. Ensenya xinès a catalans? Sí, imparteixo classes de xinès a l’escola Àgora de Sant Cugat i, a més, també faig classes particulars a santcugatencs que volen aprendre aquesta llengua. Però tinc una amiga també de la Xina que fa classes de xinès als fills de xinesos que viuen a Sant Cugat

perquè els nens estan escolaritzats aquí i només parlen xinès a casa. Però els pares no volen que els seus fills perdin les arrels i les tradicions que els identifiquen i per això fan classes de gramàtica i cultura xinesa.

frases és el més complicat per a una persona que comença a esutdiar xinès. Per això, normalment a les classes es comença per la pronúncia, la fonètica i el vocabulari i més endavant s’aprèn a escriure.

Però hi ha molts tipus de xinès? A tota la Xina hi ha més de 100 idiomes diferents, però el que s’ensenya arreu és l’oficial, el xinès mandarí. La resta només el parlen a les zones concretes del país.

Amb els més petits també? No ben bé. Per als més petits els caràcters són dibuixos i, per tant, et permet introduir-los d’una manera molt didàctica al seu aprenentatge de la llengua. Però sempre van acompanyats de cançons, imatges i unes classes molt didàctiques perquè el xinès sigui una llengua més com ho podria ser el francès o l’alemany.

Són molt diferents uns dels altres? Moltíssim. El cantonès, per exemple, és completament diferent al xinès mandarí i el sap poca gent. Seria com aquí l’euskera. A més, la llengua xinesa té milers de caràcters que segons com els combinis formen unes paraules o unes altres. És per això que l’escriptura xinesa és tan complicada? Exacte. Aprendre a escriure xinès, conèixer el significat de cada caràcter i crear paraules i

Parlar-la és menys complicat? Parlar xinès és molt més fàcil que aprendre a parlar altres llengües perquè, entre d’altres, la gramàtica és molt senzilla ja que els verbs no tenen conjugacions com passa amb el català. Per exemple ‘demà menjaré’ seria ‘demà menjo’ o ‘ahir vaig menjar’ es reduiria a ‘ahir menjo’.

caràcters xinesos Exemples de paraules en xinès mandarí, el més utilitzat a la Xina

你好/再见 Hola (ni hao) Adéu (zai jian)

你叫什么 Cometdius?(nijiaoshenme)

我五岁 Tinc 5 anys (wo wu sui)

谢谢 Gràcies (xie xie)

自由 Llibertat (zi you)


Poble 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

OPINIONS Els santcugatencs que estudien xinès coincideixen a afirmar que és menys complicat del que s’imaginaven i esperen que els serveixi en el futur

Xinès de ben petits A l’escola Àgora, el xinès és obligatori des de P4 a 3r de primària # artur ribera

Per què vas començar a donar classes de xinès? Vaig veure que a la gent li interessava més del que m’imaginava. Em pensava que a Europa les persones ja en tenien prou amb l’anglès, però quan vaig arribar aquí va ser al revés. Què diria a les persones que es plantegen estudiar xinès? Que no és un idioma més difícil

que els altres, cada llengua té la seva part difícil i la seva fàcil. És molt més fàcil del que sembla i, des del meu punt de vista, una bona inversió de futur. Pel que fa a l’escriptura, és qüestió de posar-s’hi perquè, encara que no ho sembli, hi ha caràcters molt similars. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Vicenç Gandol Director de l’Àgora

Gemma Baltassar 19 anys, estudiant universitària

“A l’Àgora fa set anys que vam fer una aposta clara pel plurilingüisme i el xinès és obligatori des de P4 a 3r de primària perquè són les edats en què per als infants és molt més fàcil aprendre una llengua. Després, els que ho vulguin poden seguir la formació amb tallers extraescolars tot i que estem estudiant la possibilitat d’implementar-lo a tots els cursos de primària”

“He començat a estudiar xinès aquest any i crec que m’anirà bé pel meu futur perquè et pot obrir moltes portes en l’àmbit professional ja que encara no hi ha massa gent que el sàpiga. A més, tenint en compte que Xina és una potència emergent, la demanda d’aquesta llengua anirà a més. Sembla que hagi de ser molt complicat, però crec que és assequible”

Irma Peña 39 anys, mestressa de casa

Pol Salas 7 anys, fill d’Irma Peña

“Vaig començar a estudiar xinès ara fa un any perquè sóc del parer que el coneixement no ocupa lloc i mai saps si algun dia et serà útil per la teva vida professional. De moment, però, l’estudio perquè m’agrada, em distreu i no és tan difícil com em pensava. Escriure’l és una altra història, però parlar-ho no és gens complicat”

“És el primer any que estudio xinès i m’agrada molt. Amb la professora fem molts jocs, cançons i fem servir l’ordinador per fer les lletres. El que més m’agrada és aprendre les lletres del xinès perquè són molt diferents de les que fem servir nosaltres. Per a mi és més fàcil aprendre com es diuen les coses amb xinès que amb anglès.


12 Poble Actualitat Campanya Ajudar els més necessitats

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Delinqüència Roben 8.000 euros al Barcelona Con Xeito

El restaurant Barcelona Con Xeito ha estat l’escenari d’un nou robatori. Els fets van passar la matinada de dissabte a diumenge 10 de febrer quan almenys dues persones haurien entrat al local per endur-se 6.000 euros en efectiu, una televisió, un ordinador i una consola. Els lladres haurien entrat per les sortides d’emergència.

amb discapacitat i vetllin per la qualitat de vida de les persones grans. A més de la millora de la qualitat de vida de les persones joves i facilitar-ne els processos d’emancipació i de participació en al vida social, entre d’altres. // Redacció

Novetats

Les tecnologies irrompen als Premis Ciutat de Sant Cugat

La frase

Buscant a santcugatencs solidaris Càritas ha iniciat una campanya per recollir diners amb l’objectiu de mantenir El Recer i ajudar les persones que no tenen recursos. Sota el títol “Necessitem 800 persones per ajudar 800 famílies”, la idea és que cadascú faci una aportació mensual de 10 euros durant un any per aconseguir 96.000 euros. #ARTUR RIBERA

Assessorament

La PAH local s’ocupa d’una família a punt de desnonar

una desena de ciutadans santcugatencs afectats per les hipoteques. // Àgata Guinó

Impuls

Un milió d’euros per a les entitats i les associacions

“No es preveuen acomiadaments, a l’ETSAV, però, s’optimitzaran recursos” Antoni Giró Rector de la UPC

Institut de la Infància El festival Petits! Grans! Llibres! en marxa del 7 al 12 de maig, al claustre Monestir Durant aquesta quarta edició i com cada any, durant cinc dies experts en infància, educadors i professionals protagonitzaran aquestes jornades amb debats, xerrades i col·loquis. L’Institut de la Infància organitza l’acte, que ha programat 30 propostes.

LA PIULADA Una família de Sant Cugat ha d’abandonar el seu habitatge aquest febrer per no poder pagar la hipoteca, segons ha informat la Plataforma local d’Afectats per la Hipoteca (PAH). La família ha acudit a la PAH per demanar assessorament i ara mateix l’associació està estudiant el seu cas. Aquest cas és el primer, del qual té constància la plataforma, amb ordre de desallotjament. En paral·lel, una altra família ha hagut de deixar el seu habitatge de lloguer per no poder fer front als pagaments i una altra té ordres de fer-ho. Des de la plataforma s’ha criticat que aquesta nova situació, coincidint amb la setmana que s’ha constituït la Taula d’Habitatge, “evidencia la diferència entre les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament i la realitat”. A més, la PAH ha aconseguit una dació en pagament parcial per a un dels afectats que defensa i està donant suport a

Les entitats i associacions de la ciutat reben un milió d’euros en subvencions i convenis amb l’Ajuntament. D’aquests, 267.182 euros són de les subvencions directes i 705.295 són dels convenis que reben una trentena d’entitats locals. Els serveis socials reben 467.041 euros; les entitats i associacions culturals, 403.617 euros, i les esportives, 101.820 euros. A més, fins al divendres 1 de març, totes les entitats i associacions que vulguin, poden presentar les seves sol·licituds de subvenció per a projectes, activitats i serveis per al 2013. Segons l’Ajuntament, la voluntat és que els projectes que rebin subvenció municipal ajudin a millorar la cohesió social, fomentin els valors socials, culturals, esportius i de diversitat, impulsin la integració i la normalització de les persones

@AlvaroBenejam. @ cugatcat @totsantcugat El discurs del gall del monestir al Carnestoltes, de les coses amb més mal gust que es poden veure a Sant Cugat

Seguiment La casa de l’exsoci d’Urdangarín, possible bé embargable Diego Torres ha presentat un llistat de béns davant el jutge, com ho ha fet l’altre imputat pel cas Nóos, Iñaki Urdangarin, que inclou el xalet que té a Sant Cugat

La Gala dels Premis Ciutat de Sant Cugat comptarà amb l’actuació humorística de Joan Pera, la música en directe dels alumnes de l’Escola de Música de Sant Cugat i de l’Escola de Música Tradicional. Així ho va fer saber la regidora de Comunicació, Joana Barbany, en l’acte de presentació de continguts d’aquests reconeixements locals, celebrat el dimarts 12 de febrer al Cafè-Auditori. Les votacions, que es poden presentar fins al 24 de febrer, també presenten novetats. A banda dels canals tradicionals, s’ha renovat la pàgina web per fer-la més intuïtiva i s’ha generat un codi QR per a cada candidat “per fomentar la participació dels joves en aquesta votació”, ha destacat Barbany. D’aquesta manera, descarregant l’aplicació Zasqr a l’iPhone o al dispositiu Android, només s’haurà de llegir el codi del candidat i es comptabilitzarà el vot. A l’acte de presentació hi van participar alguns dels protagonistes que posaran cara a l’entrega de guardons com l’actor Joan Pera; Carles Miró, en representació de l’alumnat de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels; a més d’un dels presentadors de l’acte, Josep Maria Vallès, director de Diari de Sant Cugat. Els reconeixements es lliuraran durant la tarda del dilluns 11 de març al Teatre-Auditori, en una gala que començarà a les 19.00 hores. En aquest context, Pera va dir que portarà un espectacle d’humor “per donar color i alegria a la gala, que a tots ens fa falta”, interpretant alguns dels monòlegs de Joan Capri.// C. Caballé


Actualitat Poble 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Tradició

La comparsa guanyadora #A. BERNAL

Les Gitanetes acomiaden el Carnaval d’enguany El Carnestoltes va finalitzar amb el Carnaval Infantil i el Ball de Gitanetes el diumenge 10 de febrer. Un total de 25 parelles d’infants van ballar el tradicional Ball de Gitanetes a la plaça d’Octavià, que va batre rècord de participació. Petits i grans es can disfressar per gaudir de l’animació infantil durant tot el matí. I és que el Carnaval va estar més viu que mai a Sant Cugat. Durant tot el cap de setmana es van celebrar més de deu activitats per a tots els públics amb un èxit de participació a totes, fet que, un any més, va demostrar que la cultura popular i tradicional està arrelada a la ciutat. Aquesta vegada el Ball de Gitanes va superar tots els rècords establerts i un centenar de parelles van omplir la plaça d’Octavià de punta a punta amb 208 santcugatencs repartits en 26 quadres. El mateix dissabte a la tarda una dotzena de comparses van pujar a l’escenari per participar en el concurs de comparses. El primer premi se’l va endur Vaya Pedal, un grup de ciclistes que denuncien el dòping entre aquest sector; el segon es va repartir entre Gala de Miss Sant Cugat, Sant Cugat també és lleig i Un pollastre amb molts ànims.

Primera mascarada La Sala Clavé de La Unió es va omplir de màscares i disfresses per donar la benvinguda al Carnaval 2013 la nit del divendres 8 de febrer, a la primera Mascarada que se celebra. Des de quarts d’onze de la nit, la sala es va anar omplint d’un centenar de santcugatencs que es van camuflar amb màscares, element imprescindible per entrar al ball tot i que qui no en va portar se la va poder fer allà mateix. // A. Mira

Entitat Delta Gent Activa es reformula per activar-se

Durant aquest darrer mes, l’entitat Delta Gent Activa ha redefinit activitats, n’ha creat de noves, potenciant aquelles que més gent arrosseguen. Delta és una associació sense ànim de lucre que dóna suport a persones majors de 50 anys, sobretot en les noves tecnologies, però també en àrees com sanitat o esports, entre d’altres.

DATA

15

de febrer passarà l’asteroide 2012 DA14 prop de la Terra i serà visible des de Sant Cugat. El cos es podrà veure a les 22.00 hores.

Implicació Concert solidari per al Parkinson 23 de febreR, al Teatre La Unió a les 19.00 hores Amb la participació dels músics santcugatencs Patrícia de No, flauta; Júlia Farrés-Llongueras, soprano, i Eloi Jover, piano. Tot el que es recapti durant aquesta audició s’entregarà a la secció local de Associació Catalana per al Parkinson.

Cooperació

Worldcoo i la Generalitat faran plans d’ajuda

L’empresa santcugatenca de finançament en massa Worldcoo ha signat un acord amb l’Agència de Cooperació al Desenvolupament per finançar plans solidaris. El pacte ve donat pel Pla Director

de Cooperació al Desenvolupament 2011-2014 que recull la implantació d’altres vies per mantenir la cooperació exterior. L’acord s’emmarca alhora en la voluntat del Govern de trobar finançament complementari i nous instruments innovadors que s’adaptin a la realitat de la cooperació catalana, com les microdonacions. El grup Worldcoo, creat pel santcugatenc Sergi Figueres, juntament amb Aureli Bou i Bernat Mir, està ubicada a les instal·lacions d’Esade-Creàpolis, i s’encarrega a través de donacions d’empreses i particulars, d’impulsar projectes per al desenvolupament per a ONG, en especial a Àfrica i Sud-amèrica. Worldcoo fixa un projecte de cooperació, el seu cost i un termini perquè les persones o empreses interessades a col· laborar ho puguin fer de manera que els mecenes aporten els diners sense intermediaris. // Redacció

El cinema de casa teva

LA PIULADA @CarboTaure. Reconeixement honorífic al ‘tongazo’ del concurs de comparses de Sant Cugat, on les ‘Forces del mal’ NO van pujar al podi! #elssobresestandemoda

La jungla 5

Mamá

Gangster Squad

El lado bueno...

16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h Sessió golfa dissabte: 00.40 h

16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h Sessió golfa dissabte: 00.40 h

Solidaritat La ciutat, amb la recollida de medicaments

La campanya de recollida de medicaments organitzada per l’ONG Banc Farmacèutic el dissabte 9 de febrer va servir per ajudar persones amb risc d’exclusió. Les donacions es poden seguir fent fins al divendres 15 de febrer.

16.00 - 18.10 h Sessió golfa dissabte: 01.00 h

Dies 15-16-17-18-21: 16.30 - 20.20 22.40 h


14 Poble

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Pàgina de L’Ateneu Santcugatenc

Mercat temàtic de segona mà moltes vegades queden arraconats en un armari encara amb molt bon estat i amb moltes possibilitats per endavant. A més, es dóna la paradoxa que són productes cars que moltes vegades suposen una important despesa en el si de la unitat familiar alhora d’arribar-hi un nou membre. En aquesta edició també s’hi podran portar jocs i joguines d’infants que encara puguin tenir nous usos.

Cada vegada més, L’Ateneu amplia els seus fins socials i activitats, acollint noves propostes que responen a les necessitats i/o interessos dels diferents associats, usuaris o ciutadans. Assolir nous reptes per cobrir mancances existents a la nostra ciutat, promoure la reflexió i el debat o canviar certs hàbits de consum i desenvolupament a la nostra població, han estat una constant el si de l’entitat. Un exemple ha estat la passada reforma d’estatuts, per adaptar-los als canvis normatius, que també va servir per visualitzar l’ampli espectre de treball de la nostra associació. Als àmbits més representatius del moviment ateneístic com cultura, llengua, formació, associacionisme i participació o cohesió social, s’hi han afegit d’altres com igualtat, infància, solidaritat i sensibilització ambiental i sostenibilitat. Aquest darrer aparegué durant el procés celebrat a Sant Cugat per a la redacció de l’Agenda 21 local i s’ha mantingut fins avui dia amb una creixent proposta d’activitats. En el marc de l’EcoAteneu, la secció de L’Ateneu que concentra les diferents

Per participar en el mercat amb una parada, cal una inscripció prèvia que es realitza a la secretaria de L’Ateneu (plaça de Pep Ventura, 1). Un cop feta la inscripció el participant disposarà d’una acreditació imprescindible per poder establir-se al mercat. activitats relacionades amb el consum ecològic, l’estalvi energètic i la reducció de residus, s’organitza el Mercat de 2a mà. Aquest mercat va néixer durant el 2012 i té la voluntat de promocionar la reutilització i la reducció de residus. Periòdicament els santcugatencs que ho desitgin, i prèvia inscripció, podran disposar d’un espai al mercat per donar una altra oportunitat i

ús a aquells objectes o roba que ja no necessiten però que encara poden ser útils.

Productes per a nadons i joguines El proper dissabte 9 de març al matí el Mercat de 2a Mà serà temàtic i promourà la reutilització, venda i/o intercanvi d’objectes o roba per a nadons. Justament són un gamma de productes que tenen poc ús i recorregut i que

Activitats familiars A més a més, durant el matí del mateix dissabte 9 de març, L’Ateneu organitzarà diferents activitats per fer en família com tallers de cuina, benestar o maquillatge. Més informació al 936 745 195 o a www.ateneu.cat Ens trobareu a la plaça de Pep Ventura, 1 de Sant Cugat

Espai cedit ASS. RADIO

per a la micro, petita i mitjana empresa C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9 Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 H CINEMES SANT CUGAT

21 de febrer Zhang Yimou Shan zha sh zhi lian (Amor bajo el espino blanco) Xina, 2010 (115’) Idiomes: mandarí, xangaiès, japonès, anglès

28 de febrer Tue Guard (El irlandés) 7 de març Blancanieves 14 de març Une vie meilleure (Una vida mejor) 21 de març Elles (Ellas) 4 d’abril The Angels’ Share (La parte de los ángeles) 11 d’abril El capital 18 d’abril Et si on vivait tous ensemble? (¿Y si vivimos todos juntos?)


Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Publicitat 15

Sabadell


16 Ciutat Política

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Entrevista Joan Herrera, Secretari General d’ICV amb la mobilitat. Però la política no són titulars i està molt bé parlar d’smart city, però en realitat ens trobem que es puja el preu del transport públic. No sé si és smart això, però intel·ligent no ho és, ja que no permet que la gent pugui accedir-hi.

D’esquerres. Joan Herrera és llicenciat en dret per la UB, viu al Poble Nou de Barcelona i fa 15 anys que va començar a militar en política a Iniciativa de Sant Martí. És el president del grup d’ICV al Parlament de Catalunya, però també ha estat durant sis anys diputat al Congrés dels Diputats.

“Els corruptors són les empreses que volen segrestar governs” Com veu la ciutat de Sant Cugat des de fora? És una ciutat dinàmica, de gent compromesa. Però també de desigualtats socials, on l’atur també existeix. A vegades ens pinten una realitat com si la crisi no anés amb Sant Cugat, i això no és veritat. La crisi va amb Sant Cugat, amb els homes i les dones que viuen aquí i no podem fer un imaginari d’aquesta ciutat com si estigués al marge. L’atur està més baix que en altres ciutats... És obvi, perquè a Sant Cugat hi

ha una situació diferent des de fa molts anys que s’ha mantingut en els darrers temps. Però no està al marge, les empreses tanquen de la mateixa manera a Sant Cugat que a Rubí, i que a la resta del país. Quin tipus de situació diferent? Una realitat socioeconòmica un xic diferent, però no tan radicalment diferent. I a què pot ser deguda aquesta particularitat? A moltes raons, no només n’hi ha una, però no és perquè hi hagi una dinàmica industrial diferent. Però

el que vull constatar és el problema d’atur, de manca de polítiques industrials actives a Sant Cugat, al Vallès i a la resta del país. El vostre partit es defineix com a ecologista, creu que l’’smart city’ és un model ecologista? És un model que aposta per l’estalvi i l’eficiència, però també per una mobilitat més sostenible. Per tant, smart city no només vol dir estalviar en electricitat. Sant Cugat és una de les ciutats amb més vehicles privats per habitant. Crec que hi ha coses que es fan bé, però Sant Cugat té un repte

Canviem d’àmbit, anem al nacional... Quin és el principal problema a Catalunya? No només n’hi ha un, però és la crisi i l’atur. Una economia que funciona amb clientelisme. Quan es parla de corrupció no només parlem dels corruptes, sinó de corruptors. Aquests són les empreses que volen segrestar governs i que volen tractes de favor. Això té a veure molt amb la crisi econòmica. Ser corrupte és pensar en l’interès privat i no en el col·lectiu. També tenim el repte de país: l’encaix Catalunya-Espanya. Així no podem continuar. Però s’ha de plantejar des del rigor, però sense caure ni en el federalisme il· lús, aquell que es pensa que es pot federar Espanya per la via de l’acord, ni en l’independentisme màgic que diu que amb la independència ho solucionarem tot. El camí de Catalunya és la independència? El camí és la democràcia, que el poble pugui escollir el seu futur i no l’immobilisme. És a dir, no s’ha de mantenir l’statu quo. Aquesta és la transversalitat del catalanisme i que, lamentablement, no ha entès el PSC. Quin paper juga Iniciativa en aquest marc sobiranista? Pot arribar a ocupar el lloc del PSC? El paper d’Iniciativa és el del sentit comú. S’ha d’eixamplar el procés, fer de Catalunya un sol poble, i no s’ha de discutir des d’un punt de vista identitari, perquè a Catalunya n’hi ha moltes de diferents; sinó des de la perspectiva de la comunitat política que volem. Aquest és el rol que juga ICV, no aspirem a substituir ningú, volem ocupar un paper dins l’esquerra i el catalanisme; aspirem a sumar i sumar més gent. L’alternativa no la podem fer sols, però sí que som imprescindibles. // Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler


Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Urbanisme Transformació del centre

ICV estrena la seva Les obres del nova seu al carrer de carrer Major Sant Jordi s’inicien al juliol Se substituirà el paviment i es millorarà la xarxa de clavegueram i l’enllumenat, entre altres actuacions

Unes 70 persones van assistir a l’acte d’inauguració #amanda Bernal

La formació vol continuar la lluita contra les retallades en el nou local del carrer de Sant Jordi Militants, simpatitzants i membres d’altres formacions polítiques de la ciutat es van acostar al carrer de Sant Jordi a la inauguració de la nova seu d’ICV a la ciutat, el passat divendres 8 de febrer. Els ecosocialistes estrenen casa i ho fan amb la voluntat de seguir amb les polítiques socials i la lluita contra les retallades com a eixos centrals de les seves prioritats. Prova d’això és que la nova seu serà compartida amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). L’acte, en el qual van assistir unes 70 persones, va tenir el secretari general de la formació, Joan Herrera, com a convidat d’honor. Herrera va fer un discurs remarcant la importància que la seu estigui al peu de carrer, amb la finalitat d’arribar més a les persones. A més, va subratllar

que “l’estratègia d’ICV passa perquè guanyin els valors i idees d’iniciativa, i no per passar de 13 diputats a 17”. La crisi també va estar present en la intervenció del president del grup al Parlament dels ecosocialistes, i va destacar que Catalunya “ha de viure un nou escenari constituent” i que “la crisi és una gran estafa organitzada”.

Recordant el passat L’acte va començar amb la intervenció de quatre membres de la formació, i tal com van recordar els copresidents, Roser Casamitjana i Xavier Boix, van escollir-se aleatòriament. D’aquesta manera, Concha Martínez, Joan Calderon, Elsa Matamoros i Joan Balada, van explicar els seus passos pel partit, a més d’algunes vivències de la seva vida política. També, van recordar les seus que ha tingut ICV, la primera al carrer de Balmes, com a local, encara del PSUC; després, en algunes ocasions, s’havia utilitzat de local la casa del membre d’ICV a la ciutat, Jordi Casas, i l’última al carrer de Santiago Rusiñol. // A.Guinó

Les obres de rehabilitació del carrer Major, malmès pel pas del temps per ser un dels primers d’integrar-se al centre de vianants, arrencaran previsiblement al juliol, un cop es rebi l’ajuda del Fons Europeu que subvenciona aquests treballs. Així ho ha explicat l’alcaldessa, Mercè Conesa, en roda de premsa. Les obres, que consten d’un pressupost de 455.940,39 euros, tindran una durada d’entre 3 i 4 mesos. Segons Conesa, “el carrer Major va ser un dels primers d’integrar-se a l’eix de vianants de la ciutat, i amb el pas del temps, s’ha deteriorat”. Un desgast que ha augmentat degut al fet que “és una zona amb molta activitat comercial, per on passen vehicles de càrrega i descàrrega, i on s’instal·la el mercat setmanal”. Amb les obres es vol que el carrer “s’adapti a les necessitats dels veïns, recuperant la qualitat del carrer”. Amb aquest objectiu, Cristina Paraira, tinenta d’alcalde de Serveis Urbans, apunta: “Ens vam reunir amb els veïns per veure quines eren les necessitats i presentar-los el projecte”.

Obres Els treballs al carrer Major consistiran en la substitució del paviment per peces de pòrfir, més resistents que les actuals, la millora de la xarxa de recollida d’aigües en els punts necessaris, el soterrament de la telefonia i de telecomunicacions i la millora de la xarxa de baixa tensió. El paviment, a més, es recobrirà d’una capa de pintura fotocatalítica per eliminar contaminació i mantenir la zona neta.

El carrer Major estarà enllestit abans de finals d’any #artur ribera

455.940 euros És el pressupost de les obres

“Les obres s’emmarquen dintre el projecte de recuperació i impuls del centre històric” Mercè Conesa, alcaldessa En paral·lel es renovarà la xarxa d’enllumenat, instal·lant llums tipus LED amb un sistema de regulació de la intensitat per la presència de vianants i es potenciarà la riquesa arquitectònica amb aquesta il· luminació. Pel que fa al mobiliari urbà, es recol·locaran bans i cadires, i s’instal· laran noves papereres. A més, s’indicaran les restes arqueològiques de la zona deixant-ne constància de la seva existència. Les obres s’emmarquen en el projecte de recuperació i impuls del centre històric. // Cinta Caballé


18 Ciutat Política

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Entrevista Josep Maria Balcells, membre de Nova Esquerra Catalana que no som els salvadors del país. Hem d’ajudar a fer sumar tota l’esquerra. Són independentistes? Som partidaris d’una Catalunya sobirana. D’una Catalunya estat. Hem de saber construir els continguts i definir-ho a partir del poble que digui el que vol ser. Això inclou les relacions amb Espanya i Europa. És a dir: consulta. Sí. A partir d’aquí, definir els encaixos a tots els nivells. És un procés que s’ha de començar des d’ara mateix. Amb sobiranies compartides, però amb una autonomia pròpia d’un estat

Novetat Josep Maria Balcells és un dels impulsors del partit Nova Esquerra Catalana encapçalat per l’exconseller, Ernest Maragall. Anteriorment, Balcells havia estat cap de la plataforma propera al PSC Ciutadans pel Canvi i diputat al Parlament sota aquestes sigles.

“Naixem lliures d’hipoteques i sent genuïnament catalans” Per què neix Nova Esquerra Catalana? Per la constatació que en aquest país tenim una dreta nacionalista consolidada i, en canvi, l’esquerra catalana està molt fragmentada. Hi ha persones que després d’haver format part de compromisos polítics d’esquerra han quedat desenganyades de com aquesta ha evolucionat. En un país normal hi ha d’haver una esquerra que sigui alternativa. Crear un nou partit polític no fragmenta encara més aquesta esquerra ?

És que el nom de partit ens incomoda. L’hem de registrar així, però estem disposats a fondre’ns si amb altres forces som capaços de construir un gran partit. Des del principi, hem mantingut contactes amb ICV, ERC i el mateix PSC. Hi ha complicitat per veure fins a quin punt podem treballar això. Molts vénen del PSC. Quin és el problema d’aquest partit? L’evolució electoral que ha patit el PSC demostra que ha perdut la

posició de referent d’una esquerra potent. L’interlocutor de CiU és ERC. Considerem que no tenen capacitat de ser el pal de paller de l’esquerra. La dependència del PSOE hi té alguna cosa a veure? És una hipoteca que tenen. La falta d’autonomia per definir-se en la qüestió nacional l’estan patint ara. Nosaltres defensem un projecte català. Naixem lliures de tota hipoteca i genuïnament catalans, sabent

SORTEIG A FACEBOOK CAP DE SETMANA A LA NEU

CAP DE SETMANA D’ESQUÍ PER A 4 PERSONES HOTEL+FORFAITS A ANDORRA

DE L’1 DE FEBRER AL 7 DE MARÇ

més informació a: www.santcugatcentre.com

INTRODUEIX EL CODI A FACEBOOK O A LA WEB I PARTICIPA

Per partit genuïnament català i independentista ja hi ha ERC... En què són diferents? Tampoc ens interessa buscar fronteres. Amb ERC hem tingut contacte i en tindrem més. Podem trobar junts la fórmula per construir aquesta Nova Esquerra. No serem competidors. Potser sí en unes eleccions, però amb la idea de trobar la manera de construir l’esquerra majoritària. Tenen la intenció de presentar-se a les eleccions municipals? Si volem ser subjecte polític haurem d’entrar en les competicions que hi pugui haver. Haurem de posar algunes coses que per a nosaltres són clau a l’hora de parlar amb altres forces d’esquerra. La qüestió nacional, un nou model de reactivació econòmica lligada a polítiques socials i la regeneració democràtica que per a nosaltres és molt important. La llei electoral i la de partits s’han de refer. Cal una limitació de mandats, llistes obertes, primàries a tots els partits.. També cal revisar l’Administració i veure si és necessari tenir consells comarcals i diputacions. Com creixeran? Tenim la intenció, a banda del territori en si, d’organitzar-nos de manera sectorial per professions. // JR. Armadàs

COL·LABORA:

HOTANSA

hotels & restaurants

ANDORRA


Actualitat Ciutat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Experiències Conveni de col·laboració

Aliança per fomentar les ciutats intel·ligents Sant Cugat i Barcelona han signat un conveni per compartir i millorar la seva estratègia d’enfocar els municipis cap al model de ciutats intel·ligents. L’acord contempla l’intercanvi de projectes ja endegats i el futur compromís d’utilitzar conjuntament plataformes comunes per compartir experiències públiques encaminades cap al que es coneix com a open government. En l’esperit del pacte hi ha la voluntat que Barcelona aprofiti el seu renom internacional per captar projectes i inversions enfocats a la millora de serveis fent servir les noves tecnologies amb l’objectiu de millorar els serveis a la ciutadania. En aquest sentit, l’alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, ha subratllat la “revolució tecnològica” que representa la celebració del World Mobile Congress per al territori. “La marca Barcelona és exclusiva i això té una projecció fora que hem d’aprofitar i compartir-la. Trias també ha remarcat que l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de liderar aquest pas cap a la ciutat intel·ligent a Europa d’una manera clara i s’ha mostrat convençut d’aquest lideratge compartit. “Com més serem, més

Trias i Conesa a l’ajuntament de Barcelona #JR Armadàs lideratge tindrem”. Per la seva banda, l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha explicat que el conveni pretén que els dos ajuntaments desenvolupin plataformes tecnològiques enfocades a donar millors serveis. Conesa ha donat exemples de com Sant Cugat ha aconseguit millorar serveis i estalviar diners. “A Sant Cugat hi ha 18.000 punts de llum dels quals 7.000 estan monitoritzats per estalviar un 30% en consum”. L’alcalde Trias ha explicat com aquesta mateixa tecnologia ja s’aplica a l’avinguda de Josep Tarradellas. L’acord entre els consistoris té una vigència de dos anys prorrogables. // JR Armadàs

test drive solidari

NOU CIVIC DIESEL 1.6 i-DTEC

Visita Millo carrega contra l’Ajuntament

Els populars santcugatencs van fer un dinar amb el portaveu del grup parlamentari Popular, Enric Millo, i el president provincial, Antoni Bosch. Millo va aprofitar per denunciar la irresponsabilitat de l’Ajuntament per haver penjat l’estelada a la plaça de la Vila. Segons el popular, la presumpte comptabilitat B del PP és del tot falsa.

@mconesapages. Reivindico la política des de la bona fe i l’esperit de servei, i em rebel·lo contra els que ens posen a tots al mateix sac.

Moció CiU vol l’intercanviador a Volpelleres

CiU presentarà una moció al ple del 18 de febrer per reclamar l’intercanviador ferroviari a Volpelleres i la millora del servei a l’estació de Rodalies de Sant Cugat. Fa uns dies, l’alcaldessa de la ciutat i dos diputats de CiU van visitar l’estació per denunciar la deixadesa d’aquesta infraestructura i demanar al Ministeri de Foment més compromís i inversió.

Conscienciació

La ciutat duplica la recollida d’oli usat en dos anys

La implicació ciutadana i la consciència verda han fet que els santcugatencs hagin duplicat la recollida d’oli usat de cuina en només dos anys. La recollida s’ha fet a través de la implantació dels Bidonets. Així, mentre que l’any passat es van recollir 22.194 litres d’oli, durant el 2010, la xifra era de 10.854 litres, fet que suposa un 104% més en aquest període. Per fer-ho possible, l’Ajuntament ha repartit un total de 8.500 Bidonets des que la campanya es va posar en marxa, el novembre del 2011. El Bidonet és un recipient de plàstic que els ciutadans poden portar ple d’oli usat a les vuit màquines de recollida repartides en diferents punts de la ciutat. Una vegada el bidó es lliura a la màquina, aquesta en dispensa un altre de buit i net. Fins la implantació dels Bidonets, aquest residu únicament es recollia a les deixalleries municipals. // Redacció

EL 23 DE FEBRER VINE AL CENTRE COMERCIAL SANT CUGAT, PARTICIPA, I ELS TEUS KILÒMETRES ES CONVERTIRAN EN ALIMENTS Acció promoguda per

a favor de


20 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Blai Blanquer. Rector de parròquia de Sant Pere d’Octavià

Demanem la Lluna i anem-hi

Hem de construir ponts sobre els pilars sòlids de veritat, justícia, respecte i llibertat

S

# Martí Ferreres

olem llegir el Diari de Sant Cugat en hores relaxades. I si l’escrit és espès, passem plana. Però quan tenim conflictes, fem més esforç per cercar informació i reflexionar per trobar la sortida del laberint. Al llarg dels segles, hi ha hagut èpoques molt més corruptes i crítiques que la que ens toca viure. I en el planeta hi ha continents sencers que, en ple segle xxi, a conseqüència de violències, desigualtats, injustícia i regressió, pateixen infinitament més que el món occidental. Però ara Sant Cugat ja no és una illa de benestar, com alguns somniaven i la perplexitat també s’ha apoderat de l’ànim de la ciutadania. És necessari gestionar una bona resposta als reptes que ens aclaparen. Els pobles reaccionen molt diversament a les contrarietats: alguns queden estabornits, altres opten per la violència, i altres activen la intel·ligència i la iniciativa. Els ciutadans més benestants, (a la nostra ciutat n’hi ha una bona proporció) són els que les situacions noves enxampen més desprevinguts i mal equipats. Qui més qui menys havia contret mals hàbits. La falta d’exercici va atrofiar la musculatura associativa i la creativitat i ara no estem prou en forma per reaccionar amb la força que reclama el present. Les causes profundes i complexes d’aquesta situació segurament han estat estudiades per analistes i sociòlegs molt experts. Que les tracti un profà, només queda justificat perquè les adversitats (tant en l’ordre econòmic, com en el camp social o en l’àrea del pensament i de les mateixes creences) també ens afecten a nosaltres i la necessitat de prendre’n consciència i cercar una bona reacció, és imperiosa. De fet, quan creix la cridòria, tothom qui té alguna cosa a perdre pot cometre l’error de salvar el mobles de casa i refugiar-se en la perversa indiferència. “El pitjor pecat contra els semblants no és l’odi sinó la indiferència” (G. Bernard Show). “És la paràlisi de l’ànima, la mort segura” (Chejov). “El conformisme és el carceller de la llibertat i l’enemic del progrés” (John Kennedy). La passivitat fa veure només el que no funciona i fa creure que, com que no hi ha remei, no cal perdre inútilment el temps demanant la lluna. La desgana és un mal símptoma i un malalt inapetent pot acabar en estat crític. Semblant-

blaiblanquer@gmail.com

“Sant Cugat ja no és una illa de benestar, com alguns somniaven i la perplexitat també s’ha apoderat de l’ànim de la ciutadania. És necessari gestionar una bona resposta als reptes que ens aclaparen”

ment, si la nostra ciutat s’encallés en el desengany, no se li podria augurar un bon futur. Hem de capgirar la situació: A més de reprovar la corrupció, ens hem d’oxigenar amb un toc de rigor i humilitat “treu-te primer la biga de l’ull” (Mt 7,5). No siguem hipòcrites: les excrescències de la corrupció les propicien les conductes d’una societat sense principis ètics compartits. Més que demanar un món diferent, hem de construir ponts sobre els pilars sòlids de veritat, justícia, respecte i llibertat. Com molts ja ho estan fent. Aquestes “bones intencions” regeneren la dura realitat. Jesús, (el més gran coneixedor i dinamitzador de la condició humana) perquè creu en l’home, proposa: “sigueu bondadosos del tot com el Pare celestial és bondadós” (Mt 5,48). Com que estem el perill de prendre mal no ens ho podem tirar a l’esquena. “Cal córrer el risc dels riscos que és l’esperança” (Georges Bernanos), No demanem la lluna. Anem-hi. Amb la fermesa d’Abraham: “Amb una esperança contra tota esperança” (Rm 4,18). Al cap d’avall, tant al peu de la ufanosa Collserola com sota les tendes d’un campament de refugiats, aquesta és l’única pista d’entrenament que tenim per treure l’entrellat del laberint de la vida. //


Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Quim Pla Promotor cultural

Diguem-ne Carnaval

El Carnaval no és una festa homogènia i a cada lloc se celebra segons hagi anat evolucionant la tradició

@quimpla

Eduard Torres Advocat

Comerç

@etorres_1

A

profitant que el diari es dedica a la cultura popular faré quatre ratlles a la darrera festa que ha omplert els carrers del poble, el Carnaval. Tot i l’equivocada percepció que el mot “Carnaval” respon a l’espanyolització del que ens sembla més català, el Carnestoltes, totes dues maneres són correctes en català. Carnestoltes s’utilitza més aviat per fer referència al personatge que escenifica la festa (el rei Carnestoltes) i Carnaval seria el període festiu que comprèn des de Sant Antoni a Quaresma. El Carnaval no és una festa homogènia i a cada lloc se celebra segons hagi anat evolucionant la tradició. A Sant Cugat, tot just fa dotze anys que es va iniciar la promoció i recuperació d’aquesta festa i va ser llavors quan Profeslo, l’entitat encarregada de ferho, i després de documentar-se, va decidir que s’utilitzaria el mot Carnaval per al període festiu i que el Carnestoltes local seria el Gall del Monestir, un personatge que durant l’any resta atent des de dalt del cimbori i que baixa a cantar-nos la canya tal com toca per aquestes dates. Aquesta és una festa que representa la interrupció de tot plegat, que permet trencar amb tot el que entenem per estable durant l’any. Una festa permesa i fomentada per tot tipus de dirigents al llarg de la història on el poble trenca les cadenes del correcte, moral i normal per alliberar-se’n durant uns dies. En acabar, s’imposava el dejuni de carn (Carnestoltes prové de carnes tollĭtas “carns llevades” i Carnaval de carne i levare “llevar, treure la carn”) i les normes preestablertes. Aquest és l’esperit del Carnaval de Sant Cugat, l’esperit que manté la comissió organitzadora que tant i tant bé ha agafat el

E

m deia l’altre dia un amic que tothom parla de la crisis i dels sectors més desfavorits però és difícil que algú se centri en la desesperació que viu el petit comerç per la caiguda brutal del consum. He fet més d’un article defensant aquest tipus d’establiment i els seus titulars, els seus empleats i del que han representat per aquest país. I ho dic en passat perquè aquest petit benestant avui pràcticament no existeix. En un estudi fet recentment pel bon amic Joan Ramon Armadàs en aquest diari, se’ns explicava com, de mica en mica, les grans marques s’havien implantat en el nostre més important eix comercial, imposant una mateixa fisonomia en aquestes vies que tan podien ser a la nostra ciutat com a qualsevol altra del nostre entorn. És a dir, la tipologia de comerç s’estava uniformant, de manera que a tot arreu pots trobar el mateix, amb similitud d’aparadors i de productes, etc. Sembla ser que el nou Pla de mobilitat que s’enceta tendeix a vianantitzar

relleu. Evidentment, aquesta no és una festa al gust de tothom i menys encara dels que es creuen correctes i amos de la raó i la normalitat. Fa dotze anys que el Gall ens fa arribar d’una manera o una altra el seu pregó irònic i incisiu i que, depenent de l’any i la inspiració de l’au, les diu més o menys grosses. Enguany s’ha cagat en tot i així ho ha cridat al migdia a la plaça d’Octavià i, per fi, sembla que ha estat seguit per alguns dels nostres polítics. Així ho demostren les piulades dels regidors populars indignats per la fórmula emprada i la contundència de les seves paraules. Han titllat el pregó de “horterada chabacana que devalúa a nuestra ciudad” cosa que m’agrada perquè saben del que parlen ja que es refereixen al Gall i perquè potser pel fons o per la forma els ha picat, i si pica, que es rasquin. I és que un Carnaval és divertit, però potser no per a tots. Potser volen tornar al “Carnaval de fiestas i disfraces” de toreros i fades al ritme de bandes militars i sense crítica ni trencament, però aquí s’ha parit un Carnaval diferent, irònic, incisiu, festiu, popular i respectuós. És clar que ells només coneixen el respecte de les lleis, aquelles que devaluen els nostres drets. Espero que l’any vinent no demanin la suspensió de la subvenció perquè potser s’adonarien que el monstre ja està creat i això no hi ha qui ho pari. Una festa que ha esdevingut un èxit, amb milers de persones participant activament des del poble i per al poble. Si voleu sentir el pregó el podeu escoltar a www. carnavalsantcugat.cat i sinó, l’any vinent hi tornarà. Perquè té una vida pròpia, fora dels despatxos i lluny dels polítics, a prop de la gent i amb molt futur i evolució, perquè la nostra cultura i llengua són molt més rics que el que hem après, perquè el nostre és únic, a Sant Cugat, diguem-ne Carnaval.//

altres carrers que es poden convertir en una xarxa més de botigues monocolors atès que només les grans marques poden pagar els lloguers que es demanen. És obvi que el propietari d’un local vulgui treure el més alt rendiment possible del lloguer del seu establiment, per tant, hem de ser els consumidors els que ajudem a sobreviure el petit comerç local, intentant que les nostres compres es facin també en les botigues de les marques tradicionals santcugatenques, que n’hi ha i de màxim nivell atenent cada especialitat. Vull felicitar des d’aquí botigues de roba com Nino Álvarez, d’uniformes com Prat, la llibreria Paideia, les pastisseries Sàbat i Roure, les floristeries Segura, els gelats Pros, la farmàcia Santa Maria, i un llarg etcètera d’establiments de tota la vida –que em disculpo no enumerar en la seva totalitat– pel seu esforç i que, sens dubte, mereixen la nostra atenció a l’hora de comprar. Només donant vida al nostre comerç podem fer que a Sant Cugat convisquin les franquícies i les botigues locals per molt de temps. //


22 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Cultura

És evident que no és concebible l’oferta cultural santcugatenca sense el paper de les entitats

jordicasasroca@movistar.es

Carolina Hernandez Ad locum amoenum

Un bocí de paradís

carolinahernandezmartin@gmail.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

L

a setmana passada en aquestes pàgines se’ns feia un resum de l’oferta del Teatre-Auditori (TA), acompanyada de l’opinió del crític Eduard Jener, en la qual ens recordava el seu caràcter transversal. L’oferta és variada, d’alta qualitat i, a més, aconsegueix un nivell d’autofinançament força superior al que és normal en equipaments com aquest. Res a dir, doncs. Sí, més ben dit. Cal dir, no obstant l’indicat, que el TA s’emporta el pessic pressupostari més gran en matèria cultural. Durant anys, el Consell de Cultura, en els seus informes sobre el pressupost, ha demanat un major equilibri entre el que l’Ajuntament aporta al TA, el que gasta directament i el que aporta a les entitats culturals; parlàvem de la necessitat d’arribar als tres terços. Aquesta reivindicació no era formal, se substanciava en el convenciment que les entitats i associacions culturals són un element central de la vida ciutadana; no debades, el Pla de cultura aprovat el 20 de juny del 2005 titulava un dels seus àmbits: “Les entitats culturals, motor de l’acció cultural a Sant Cugat”. És, realment, així? I, si ho és, va a l’alça o a la baixa? La comparació de les activitats del primer semestre del 2004 amb les del primer semestre del 2012 ens indica que les activitats de les entitats van a la baixa, si durant el primer període representaven el 53% del total, durant el segon havien disminuït fins al 40%, augmentant, paral·lelament, les de l’Ajuntament i el seus organismes autònoms del 39% al 50%. No cal dir que la crisi hi té molt a veure i, sobretot, la rebaixa de l’aportació municipal, superior al 20% de mitjana enguany. Tot i això, és evident que no és concebible l’oferta cultural santcugatenca sense el paper de les entitats. És

Q

uina mandra em fa escoltar la ràdio al matí... Cada dia més ferum, més podrits, més bolets... Qui dia passa, engany empeny. És per això que no vull deixar-me arrossegar per aquest tedi col·lectiu que ens ofega i empudega, (que ja les hem passat prou magres en el tros de vida que portem i sovint ens oblidem de l’essencial) i provo de cercar llocs, persones, racons, finestres, olors idíl· liques, agradables, caminar cap al locus amoenus de Virgili. Cadascú de nosaltres hem de trobar i construir el paradís al nostre voltant, gota a gota. Tot i tòpic literari i local, un dels meus llocs imprescindibles de Sant Cugat és el Monestir, per dins i per fora, de dia i de nit, en sec i en mullat. Cada matí, quan encalço la batalla de viure, el saludo amb honors, tàcitament, amb el respecte que es mereix. Em recorda que jo estic de pas, que ell hi era i hi serà i, impertèrrit, n’ha vist de tots colors i humors. El que en altres moments d’altres vides, segu-

per això que cal, més que mai, filar prim a l’hora d’aconseguir una simbiosi entre voluntariat, aportació municipal, imaginació i coordinació, per posar quatre aspectes que em semblen fonamentals en l’àmbit de la cultura. La posada en marxa de l’elaboració d’un nou Pla de cultura parteix d’aquestes premisses, i d’altres, amb la pretensió d’aconseguir endreçar l’oferta cultural, en el sentit que tots plegats, i sobretot els que es dediquen a promoure la cultura, tinguem una idea més o menys acabada del que s’està fent a la nostra ciutat. Naturalment, es proposa anar una mica més lluny: dissenyar el context en el qual es mourà la cultura durant els propers anys i preveure els elements que la caracteritzaran, incidint sobretot en tots aquells aspectes que vigoritzen la coordinació i la sinergia entre agents culturals. La coordinació ha estat, probablement, la paraula més repetida durant les quinze reunions que ja s’han fet per posar fil a l’agulla. Efectivament, un total de sis taules de participació han fet unes primeres discussions i ja han tret algunes conclusions: teatre i dansa, música, cultura popular i tradicional, arts plàstiques, patrimoni i Festa Major (i, probablement, també lletres). Es vol defugir del plantejament de l’anterior Pla de cultura, un extens i completíssim memoràndum de les mancances i del que calia fer, que ha estat poc útil a l’hora de guiar el treball del Consell de Cultura i el seguiment per part d’aquest de l’acció institucional. Es vol tocar de peus a terra, tenint en compte la crisi econòmica i les mancances pressupostàries que ens tenallen. Per tant, no cal esperar grans coses. Això sí, intentarà ser un bon reflex del que en els propers anys els santcugatencs poden esperar de les entitats i l’Ajuntament en matèria cultural. Que, ben mirat, no és poca cosa. //

rament, va suposar el Monestir: explotar, manllevar, trair (que li preguntin al malaguanyat Berenguer de Saltells), per mi ara suposa protecció, bellesa, garant de la història que em precedeix i de la cultura que m’identifica. És una illa enmig de la grisor i la buidor estètica i humana de la ciutat que hem construït, no només aquesta, la nostra, ciutat moderna com a concepte comú, on la bellesa dels edificis urbans està sotmesa a criteris econòmics i pràctics. I la rosassa que el segella i el corona, com una roda del temps que gira i gira i mai no troba descans. Alguns forans el descriuen com a ‘castell’, i m’agrada imaginar-me’l medieval, amb ferrers i cavalls, i servents, i senyor i senyora. Però també m’agrada molt intuir els monjos d’hàbits pudents i plomes esmolades traficant amb la suor del poble veí sense esma, al més pur estil de Pedra i sang. Vaja, que m’agrada i m’emociona tenir i gaudir el Monestir al meu poble i si he aconseguit que, per un moment, us el mireu, i que ho féu amb uns ulls diferents, ja em dono per molt satisfeta.//


Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Cara a cara Mobilitat

Canvis a la rambla de Ribatallada Mònica Riera Farmacèutica

Montserrat Adell Botiguera

Jaume Clavell Síndic Municipal de Greuges

Participació i/o representació

“La zona de càrrega i descàrrega “La descàrrega de mercaderies es pot fer ara aparcant com cal de la rambla de Ribatallada és excessiu i està en lloc equivocat” sense entorpir el trànsit”

F

a molts anys que pateixo la zona blava a la cantonada entre els carrers de Dr. Murillo i de Sant Jordi. Té una visibilitat molt dolenta i molt complicada per la mobilitat de les persones que hi circulen a peu. Els elements que componen la vorera d’aquesta cruïlla són: parquímetre, torre de la llum, senyal del parquímetre i paperera. Les mares amb cotxet, les persones grans o les que van carregades amb la compra tenen feina per passar si algú està traient el tiquet de la zona blava. No crec que el parquímetre estigui en el lloc més adient. Ara, a la rambla de Ribatallada ja no hi ha opció d’aparcar sense haver de pagar. I qui sap si això s’escamparà cap amunt, que és l’únic que ens queda de forma gratuïta quan no hi ha més remei que agafar el cotxe. I la zona de càrrega i descàrrega de la rambla de Ribatallada és excessiva i està en el lloc equivocat. Tindria més lògica que es trobés a la banda on hi ha les botigues, que es on descarreguen les seves mercaderies.

Els Cugatitus

A

mb referència a la zona de càrrega i descàrrega de vehicles que s’ha posat en funcionament des de fa pocs dies a la rambla de Ribatallada del nostre poble, he de dir que ja era hora que eliminessin l’estacionament de vehicles en bateria, que servia únicamente perquè els segons cotxes d’alguns usuaris agafessin pols fins al dia que els treien a passejar. Ara, quan algú ha de descarregar alguna mercaderia ho pot fer aparcant com cal sense entorpir el trànsit de vehicles, tot i que també és cert que el temps d’estacionament d’alguns vehicles es passa una mica. En fi, està clar que mai estarem tots d’acord sobres els canvis de mobilitat d’aquesta zona, però a nosaltres ens ha anat bé i també el fet que hi hagi més aparcaments en zona blava, em refereixo al comerç d’aquest carrer que els clients sempre es queixen que no saben on deixar el cotxe.

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

U

sindic@santcugat.cat

na amb l’altra o en lloc de l’altra. Hauria de ser una amb l’altra, però ara per ara, la representació de la ciutadania, com a expressió de democràcia representativa, està qüestionada, com totes les estructures de l’estat: la judicial per la dependència política, partits polítics, de la banca, per corrupció i poca transparència. Està molt més ben estructurada la societat civil, que ofereix i reclama participar en els afers públics amb mobilitzacions constants. L’Ajuntament de Sant Cugat ha constituït la Taula de l’Habitatge i he pogut constatar l’ànsia amb què els diversos components de la taula, representants de la societat, han formulat possibles decisions. La preocupació de recollir les preocupacions dels ciutadans mitjançant la seva participació, en el cas de la nostra ciutat, sembla que vagi pel bon camí. El dia 15 és el 10è aniversari de la gran marxa contra la guerra de l’Iraq, d’en Blair, Bush i el seu íntim acòlit l’Aznar. La societat ha participat en moltes manifestacions com el 15 M dels indignats, desnonaments, llei hipotecària, corrupció i dret a decidir. La representació de parlaments i municipis substituïda per la participació ciutadana de forma massiva utilitzant xarxes socials i bandejant els polítics. Si els polítics no canalitzen la participació ciutadana i no fan cas d’ànsies i anhels, confrontaran representació i participació, que haurien d’anar íntimament enllaçades pel mateix camí. Avui dimarts 12, sembla que el Congreso acceptaria una iniciativa popular sobre les curses de braus per impulsar una llei declarant-les un bé cultural espanyol i podria rebutjar-ne altra, que en triplica les signatures, per modificar una llei hipotecària de l’any de la picor. Totes dues haurien de ser acceptades i discutides i podríem veure si la representativitat parlamentària fa una llei que permetrà matar animals i rebutja una altra que aconseguiria que alguns ciutadans no atemptessin contra la pròpia vida. Representació sí, amb participació ciutadana. Sinó, malament rai! //


Sant Cugat en 3D

Rècord del Ball de Gitanes La plaça d’Octavià es va omplir de públic per gaudir del tradicional Ball de Gitanes que van ballar un total de 200 participants, una xifra rècord. Aquest ball s’ha convertit, doncs, en un dels actes centrals del Carnaval de la ciutat.

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat


Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:


26 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Imatges de #santcugat

Piulat a #carnavalstc

Un mal model de CiUtat

@Carnavalstc Perfil oficial del Carnaval

Obrim portes a la Sala Clavé! Mascarada de #carnavalstc. No t’ho perdis

Mario Gutiérrez JSC mariogutierrezroig@gmail.com

@Pifleck

A

Sant Cugat ja som més de 86.000 habitants, el doble que fa 20 anys, amb un creixement desorbitat des de l’any 2000, els anys de la bombolla immobiliària. Els problemes derivats d’aquest creixement descontrolat ens els comencem a trobar ara i s’agreujaran els pròxims anys. Els joves que hem viscut aquí des de sempre hem de marxar a altres municipis dels voltants on poder pagar un pis. A diferència del que vaig llegir a la columna d’en Jordi Musoy fa dues setmanes, crec que el model que CiU ha instaurat a Sant Cugat és un veritable fracàs. En comptes de donar resposta a la gent amb problemes, l’expulsa. Els inassequibles preus de l’habitatge (per establir-se, no per compartir-lo durant 5 anys) fan la funció de filtre, com un porter de discoteca que no deixa passar a aquells que pensa que li portaran problemes. I tot això és degut al fet que durant anys el govern municipal ha promocionat la Marca Sant Cugat del bussines friendly, dels parcs i jardins, de l’alt standing, i de la mare que va parir l’elitisme. Una bona Administració pública, sigui local, nacional o supraestatal és aquella que soluciona els problemes de la gent en comptes d’evitar-los. Per aquesta raó, aquest model no és extrapolable. Perquè depèn d’altres que es mengin els marrons. Si aquest model ja no és capaç ni d’oferir un futur per als joves d’aquí no em vull ni imaginar si hagués de resoldre els greus problemes de pobresa i convivència que actualment hi ha a altres ciutats importants de l’àrea metropolitana. //

Sant Cugat-Catalunya

@antonicapilla : “barcelona. catalan freelance journalist and lover of crime novels and good beers Casa de barrets davant de l’antic casino de l’Arrabassada #santcugat #catalunya

@gausacs ballant @ gitanesstcugat #CarnavalStc . Feliç de compartir la cultura popular!!

www.totsantcugat.cat Notícia més llegida

@CarnavalStc (c/ @gitanesstcugat)

El nou Pla de mobilitat eliminarà el vehicle privat de gran part del centre de la ciutat El dibuix del transport de la ciutat fins al 2024 posa el vianant al centre i potenciarà el transport públic i l’ús de la bicicleta com a alternatives al cotxe

Opinió més llegida

Ja tenim les olles al foc, i fa estona! Brou,gitanes,dinar... Aquest és el nostre matí de #carnavalstc

No et perdis...

“Per què no posem càmeres a l’ajuntament?” Després de la instal·lació d’una nova càmera de videovigilància a la Floresta, Bernat Bella qüestiona l’eficiència d’aquestes per reduir la delinqüència

Vídeo: “Encresta’t” per Carnaval 2013

Totes les fotografies del #CarnavalStc a www.totsantcugat. cat/galeries


Opinió i debat 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Recordant en Josep Castro El passat 7 de febrer ens va deixar en Pepito, qui durant 60 anys va formar part com a cantant de La Lira fins que la seva salut va anar mermant i ja feia uns anys que no venia als assajos. A la cerimònia de comiat al Monestir tot el cor vam assistir per acomiadar-lo i cantar El Virolai. El nostre president, Josep Garrell, li va dedicar unes paraules d’agraïment a la seva tasca tant a La Lira com en diverses associacions socials i esportives i per la seva estimada Catalunya. Pepito, siguis allà on siguis, et recordarem sempre i si els èxits ens acompanyen com fins ara, pensarem que tu hi vas aportar el teu gra de sorra en moments molt difícils. La junta i tots els cantaires volem fer arribar el nostre més sentit condol a la seva vídua, l’Antonieta. Societat Coral La Lira

Dret a ser nens Una de les coses que caracteritza la infància és l’aïllament dels problemes dels adults. No s’han de preocupar d’aconseguir diners, menjar, ni un lloc on dormir. És clar que forma part de la seva educació posar-los en contacte amb algunes d’aquestes qüestions, sempre de manera progressiva i adequada a la seva edat. Però darrerament a l’escola pública s’han equivocat en les formes i la mesura. Cal que a uns nens de 4 anys se’ls digui que l’escola no té diners per fer alguna activitat? O que es pengi de manera continuada la samarreta groga reivindicativa a un lloc visible de la classe? I, què hem de dir de fer un Carnestoltes vestit amb aquesta samarreta groga i cartells contra les retallades? Demano als responsables de les escoles públiques que facin arribar les seves reivindicacions directament als pares, i deixin als nens ser nens. Gràcies. Ferran Morillo

Agraïment al Dr. Jaume Ros i Monllao Molts dels que vivim des de fa anys a Sant Cugat, coneixem el Jaume, un metge dels que ja no en queden; humà, proper i carinyós amb tots nosaltres, és com si formés part de les nostres famílies. No té mai un no per resposta, tot i que sabem que sempre té molta i molta feina.

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

El passat 18 de desembre sense cap símptoma previ, em vaig trobar malament i com que també tinc el privilegi de viure a la porta del davant de la seva consulta, vaig poder arribar amb dificultat a la consulta, de seguida va intuir la gravetat del moment ja que estava a 165 pulsacions, em va assistir i demanar una ambulància i en 10 minuts s’hi van presentar dues i em van portar a l’Hospital General i m’han hagut d’operar. Ara de mica en mica em vaig trobant millor, però si no hagués estat pel Jaume, molt probablement ara no podria escriure aquestes ratlles. Gràcies Jaume per ser com ets!, no canviïs mai, per això t’estimem tant. Lali Llopis

Arbres Les darreres ventades van provocar la caiguda d’un arbre del camí de Can Minguet sobre tres cases del carrer, per sort sense conseqüències. El vent era fort, però l’Ajuntament hauria de considerar si la poda d’aquests arbres és la més idònia. Sovint m’he queixat per carta a l’Ajuntament i als operaris que fan la poda de l’alçada desproporcionada de plataners i acàcies en un carrer tan estret. Sobrepassen les façanes de les cases i ens condemnen a una foscor permanent en les plantes baixes. Les podes són simbòliques, quatre branques, però l’alçada de l’arbre

no es toca. L’Ajuntament no escolta. A la tardor, la quantitat de fulles són un maldecap per als veïns i per als serveis de neteja, sobretot quan plou en què les clavegueres queden completament tapades. A la primavera, els plataners carregats de pol·len creen molt problemes a les persones al·lèrgiques. A Barcelona, en carrers molt més amples, els plataners no tenen aquestes dimensions tan fora de sèrie, i quan es fa la poda, com a mínim, es nota. Els arbres han de servir per fer-nos la vida més agradable no per ser una nosa. Havent caigut aquest arbre al Camí de Can Minguet no sé què més hem d’esperar. L’Ajuntament hauria d’escoltar i solucionar els problemes permanents que generen la mida d’aquests arbres. Gemma Dalmau

Carta d’amor Mai m’hagués pensat que seria capaç de cridar als quatre vents l’amor que sento per a tres persones: la meva reina, la Marta, i les meves dues princeses, la Mercè i la Carla… però aquí estic fent-ho i molt orgullós que m’en sento. La meva intenció no és escriure un seguit de paraules maques i buides que no surtin del meu cor. La meva intenció és tan sols declarar el meu amor i el meu agraïment a la Marta, pel fet d’estimar-me, d’entendre’m. Aguantar-me… i per donar-me dues joies de nenes a les quals també estimo amb bogeria. En una època que la paraula “estimar” es pot dir d’una manera molt ràpida i impersonal amb el boom de les noves tecnologies (SMS, Facebook, Twitter…), jo necessitava plasmar-ho en una carta. Recordo quant ens vam conèixer, tot el que vas lluitar per mi i tots els moments dolents que et vaig donar…i tot i així, TU sempre estaves al meu costat. No sé quant de temps durarà la nostra història, espero que molts i molts anys… però vull que sàpigues que cada any que passarà, més us estimaré. Josep Maria Xifré

Cagarades per tot arreu Aquestes paraules van dirigides a tots aquells incívics que no recullen els excrements de les seves mascotes canines, els

quals estan escampats per moltíssims carrers, carrerons, vorals, voreres, parcs, jardins, zones de jocs infantils, zones verdes, etc. de Sant Cugat, Mira-sol i Valldoreix. Certament, és fastigós sortir de casa i saber que segurament hi tornaràs amb merda a les sabates! Nosaltres vivim per la zona del turó de Can Mates i és molt desagradable, ofensiu i indignant, tot i que, vagis per on vagis, per tot arreu està minat de cagarades de gossos. Som molts els qui us agraïm que recolliu les cagades del vostre gos, ja que és evident que molta gent quan veu que ningú veu com el seu gos fa les seves necessitats, allà ho deixa i no ho recull. A part de ser un tema de salubritat, higiene i civisme social, és també un problema visual i olfactiu. Estic segur que ningú, tingui gos o no, no li agrada olorar, veure, i/o trepitjar merda per allà on va! Si us plau, feu com els vostres col·legues educats i conscienciats en la netedat de la vostra ciutat i recolliu les cagarades del vostre gos! Hi ha l’opció, com a d’altres països europeus, on els propietaris de gossos paguen uns impostos municipals especials a través dels quals unes brigades de neteja s’encarreguen exclusivament de la recollida d’excrements de cans. Siguem cívics i respectuosos per tal de gaudir d’una ciutat com Sant Cugat, neta i polida! Per cert, els detractors no desvieu aquests arguments amb els nens, ja que sovint, quan surten temes de gossos sempre hi ha qui arremet contra els petits. Aprofito també per recordar que és obligatori portar els cans sempre fermats. Sergi Pina ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé i Àgata Guinó, Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Amb la col·laboració de :


28 Economia i empresa Negocis

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Col·laboració L’Ajuntament vol anar agafat de la mà amb les empreses

Sant Cugat tindrà un nou viver d’empreses

Creixement L’oferta actual d’espais polivalents per acollir noves iniciatives empresarials s’està exhaurint i és per això que l’Ajuntament negocia un conveni amb l’@Business Park per ampliar la disponibilitat

E

l govern de CiU a la ciutat sempre ha defensat en el terreny econòmic la col· laboració entre Adminis· tració i el món empresari· al per sobre la intervenció públi· ca més directa, és per això que s’ha anunciat que Sant Cugat crearà nous vivers d’empresa que seguiran la filosofia d’entesa públicoprivada. Així ho va explicar l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, junta· ment amb el tinent d’alcalde d’Eco· nomia, Carles Brugarolas, en una visita al SC Trade Center. L’equip econòmic del govern municipal va aprofitar per conèixer de primera mà algunes de les empreses i emprene· dors als quals dóna cabuda el com· plex i va conversar amb els empre· saris sobre els seus projectes, inqui· etuds i necessitats.

en imatges

1

3 vivers d’empreses tindrà la ciutat quan s’arribi a un acord amb l’@ Business Park

“Estem plens” Acabada la visita a les empreses noves i consolidades, Carles Bruga· rolas va explicar l’estat dels vivers d’empresa a la ciutat i ho va fer per treure pit dels bons nombres d’ocu· pació i activitat que tenen. “Ara estem gairebé plens i d’aquí unes setmanes comunicarem noves notí· cies”. El regidor es refereix al fet que tant el SC Trade Center com el complex Esade-Creàpolis (espais que tenen un conveni amb l’Ajuntament per aco· llir negocis) estan gairebé al màxim de la seva capacitat quant a empre· ses instal·lades. Això ha provocat que el consistori busqui nous operadors similars a aquests centres de negoci per ampliar l’oferta existent i acollir

XIFRES

2

noves iniciatives empresarials. De fet, l’Ajuntament està molt orgullós del pacte per l’emprenedoria que té sig· nat en aquest sentit amb la Cambra de Terrassa, Sant Cugat Empresari· al i els dos vivers d’empresa que ja hi ha a la ciutat.

L’@Sant Cugat a l’agenda

3

1 L’alcaldessa, Mercè Conesa, va visitar els emprenedors del SC Trade Center. 2 Carles Brugarolas anuncia que hi haurà més vivers d’empresa a la ciutat. 3 El SC Trade Center va ser el primer viver publicoprivat #JR Armadàs i Artur Ribera

El consistori ha confirmat al TOT Sant Cugat que en aquests moments hi ha converses molt avan· çades amb el complex @ Sant Cugat, situat a tocar de la B-30, davant del Sant Cugat Centre Comercial. Així doncs, tot indica que el proper viver d’empreses publicoprivat de Sant Cugat es desenvoluparà en aquest espai que encara té capacitat per acollir diferents tipologies d’em· presa. Durant la trobada amb els empre· nedors del SC Trade Center, Mercè Conesa ha defensat el model munici· pal de viver publicoprivat i ha expli· cat el que ha anomenat “l’estratègia

El futur viver L’Ajuntament negocia amb l’@ Business Park la col·laboració entre els dos ens #ARTUR RIBERA de la ciutat”. “Si l’estratègia econò· mica funciona la ciutat tindrà recur· sos per l’estratègia social i ambien· tal”. En aquest sentit, ha dit que Sant Cugat ha de ser capaç de ser un refe· rent en emprenedoria a la vegada que atrau grans empreses multina· cionals com HP o Grifols. // Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas


Economia i empresa 29

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Créixer a l’exterior segons Miquel Roca “La crisi ha accentuat la necessi· tat d’internacionalitzar les nos· tres empreses”. Així ha començat la seva ponència a la delegació de Sant Cugat de la Cambra de Terras· sa Miquel Roca i Junyent, que ha visitat aquest dimecres Sant Cugat per explicar el seu punt de vista jurí· dic en matèria d’exportació i rela· cions econòmiques amb l’exterior. L’exdiputat de CiU al Congrés ha parlat només d’aquesta matèria i com a soci d’un despatx d’advocats que tracta a fons aquests afers ha recomanat tenir resposta a tres pre· guntes abans de començar un pro· cés d’internacionalització. “Hem de saber com i quan podem repatriar el capital i els beneficis, quina protec· ció tindrà la marca al país on anem i en quina divisa és més interessant operar tenint en compte les carac· terístiques del meu negoci”. Segons Roca, el pas següent és decidir de quina manera s’actua a l’exterior. Les opcions van des de trobar un distribuïdor que porti el producte o servei allà on calgui fins a la instal· lació física d’una filial passant per la joint venture amb un soci local. En qualsevol cas, Roca recoma· na que algú que té els peus i el cap posat en aquest territori doni un cop de mà a l’empresa. “Cal sempre un assessorament local del lloc on t’internacionalitzes. Voler-ho fer tot des d’aquí és un error i si ho fem així segurament prendrem mal”. En cas que l’opció triada sigui la d’associ·

Miquel Roca a la delegació de la Cambra a Sant Cugat #JR. Armadàs

“Per internacionalitzarse cal sempre un assessorament local del lloc on vas” Miquel Roca, advocat i exdiputat ar-se amb una empresa local, l’advo· cat recomana protegir bé els actius de l’empresa amb un bon contracte i deixar a l’arbitratge la solució de possibles conflictes. També aconsella que la resolució de conflictes es remeti al dret inter· nacional ja que la seguretat jurídica, tot i que tendeix a homogeneïtzar-se, no és la mateixa a tots els racons del planeta. Un altre dels aspectes en el qual ha posat èmfasi ha estat el coneixement dels aspectes tributa· ris ja que poden suposar un incre· ment dels costos força significatiu. // Joan Ramon Armadàs

45.200€

Més de 1.200 habitatges de segona mà a Catalunya a preus increïbles

33.400€

24.500€

solvia.es

65.200€

96 691 50 50

Busca la teva i digues-nos...

quant en pagaries?

Oficines del Grup Banc Solvia Pack Iconos Sabadell Solvia Pack Iconos

Només fins al 28 de febrer

SV_FA_226x68_DStCugat_2mano3_Cata_cat.indd 1

30/01/13 15:34


30 Economia i empresa Negocis

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Empresa Cars Experience

Conduir un Ferrari, una experiència ‘low cost’ Gas a fons Un ampli parc automobilístic de gamma alta i el punt de mira posat en els regals i la família han fet que Manel Morist passi d’una col·lecció de cotxes a una empresa que ja mira el mercat internacional

E

n algun lloc de Sant Cugat hi ha un garatge que serveix de llit per a dos Ferraris F430 F-1, dos Hummers H2 Luxury, un Porsche Boxster i un Porsche 911 Carrera. Només s’hi pot entrar amb un reconeixedor d’empremtes dactilars i dona accés a la flota de vehicles de l’empresa santcugatenca Cars Experience dedicada a comercialitzar paquets de conducció de cotxes d’alta gamma. Malgrat pugui semblar una empresa que a priori atrauria molts homes amants del motor, el seu fundador, Manel Morist, explica que la majoria de clients són dones. “El 90% dels paquets que venem són de dones que regalen la conducció d’un cotxe al seu marit o xicot”. Així ho demostra la bona resposta que han tingut quan han posat l’anunci en revistes de perfil femení en comparació amb quan han posat anuncis en publicacions d’un target més masculí. El creador d’aquesta empresa destaca dos productes dins el seu ampli catàleg d’experiències. El primer és un homenatge a Ferrari i permet conduir durant 15 minuts dos models d’aquesta marca: el model 246 GT Competizione de fa 40 anys i el model F430 amb canvi de marxes al volant com els Fórmula 1. Tot plegat per 250 euros amb un instructor al costat. El segon és una ruta amb un Hummer H2 per la muntanya. L’opció low cost és de 10 minuts per 59 euros i es va encarint progressivament fins als 1.080 euros per a 5 hores de conducció. Aquesta

experiència, però, té l’al·licient que es pot fer en família ja que permet que a part del pilot l’acompanyin fins a 4 familiars o amics.

Clients no tan rics Segons explica Manel Morist, els clients que més contracten els seus serveis no són precisament els que tenen la butxaca més plena. Aquests opten a altres serveis més premuim com excursions d’un Ferrari tot un dia amb dinar inclòs amb un pressupost de més de 2.000 euros. Així, doncs, els clients habituals són una classe mitjana que, sense ser rics, es poden per-

XIFRES

100 euros és el preu mínim per conduir un Ferrari amb l’empresa durant 12 minuts

Cars Experience va començar a partir d’una col·lecció privada #JR ARmadàs

metre el capritx de regalar una experiència als seus amics o familiars propers gastant-se de 50 a 250 euros. Un dels nous productes que vol potenciar són experiències amb nens per regalar amb dates assenyalades com la primera comunió o Nadal.

Buscant internacionalització L’empresa que va començar partint d’una col·lecció privada de Manel Morist i va continuar com a negoci nascut a Sant Cugat amb vocació internacional. “Busquem clients que contractin el paquet des del seu país de destí quan planegen el seu viatge a Catalunya”. El mercat rus i el nordamericà, on ja tenen experiència, són els més llaminers. // Joan Ramon Armadàs El Ferrari F430 F1 té el canvi de marxes al volant JR ARMADÀs

jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas


Actualitat Economia i empresa 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Plenari Frenar la tendència

El socialisme s’arma contra l’atur juvenil

FA 20 ANYS 14/02/1992

Els socialistes presentaran una moció per implantar un “pla de xoc” contra aquest xacra que vol tenir el màxim suport i consens del plenari. Impulsar un pla de xoc contra la l’atur juvenil és la proposta que el grup municipal del PSC portarà aquest febrer el ple municipal. El pla està basat en la col·laboració del Servei d’Ocupació Municipal (SOM), amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i inclou, entre altres, continuar donant suport als emprenedors i implantació de “programes duo”, amb els quals els joves podran acabar la seva formació amb pràctiques a les empreses. La iniciativa també vol que les companyies tinguin bonificacions fiscals quan contractin joves en atur. La moció ve motivada per les dades que afecten els joves menors de 20 i fins a 34 anys de la ciutat, segons aquestes, l’atur juvenil és del 26,42%, per sota la mitjana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és d’un 28,3. Tot i això, per al PSC, la dada santcugatenca és prou significativa per impulsar un pla d’aquestes característiques. Els socialistes veuen la moció amb possibilitats de tirar endavant en el ple municipal, ja que, com

L’HGC cerca sortides per als problemes econòmics

Villaseñor en un moment del ple municipal #A. RIBERA ha explicat el seu portaveu, Ferran Villaseñor, “hi ha predisposició perquè la moció tiri endavant i si fa falta es poden allargar els terminis, tot i que la intenció és portar-la al ple aquest febrer, i es confia amb el sentit comú dels altres grups”. La proposta socialista també passa perquè la Fundació Sant Cugat Actiu posi a l’abast dels joves emprenedors les seves eines i els faciliti, per exemple, estudis de mercat. Per al PSC també és necessari continuar amb els vivers d’empreses, ja que diuen que hi ha més demanda que oferta, tot i que els socialistes apostarien per vivers de titularitat pública. // Àgata Guinó

L’Hospital General de Catalunya (HGC) cerca una sortida viable per afrontar el futur amb garanties, després de presentar suspensió de pagaments al Jutjat de Rubí. #NOTÍCIA PUBLICADA A ELS 4 CANTONS

Immobiliàries

Amat finques tanca el 2012 augmentant un 7,5 el seu negoci

La immobiliària aconsegueix acabar un any difícil per a les immobiliàries notant poc la baixada de l’activitat en el sector. Amat finques ha tancat el 2012 amb números verds i aconseguint un 7,5% més de volum de negoci. En total,doncs, la xifra de negoci és de 3,75 milions, número al qual s’ha arribat gràcies a l’obertura de noves oficines a Barcelona i Sant Cugat. La plantilla de l’empresa s’ha incrementat un 10% creant fins a 60 nous llocs de treball. Durant el 2012, l’empresa va adquirir les oficines d’Inogar situades a la rambla de Can Mora de Sant Cugat. // Redacció

DECLARACIÓ DE BÉNS I DRETS A L’ESTRANGER. MODEL 720 Recentment s’ha publicat al BOE l’Ordre HAP/72/2013, de 30 de gener, per la qual s’aprova el model 720, declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger, nova obligació específica d’informació introduïda a través de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre. Qui està obligat a presentar l’esmentada declaració? Estan obligades a presentar la declaració les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en l’esmentat territori de persones o entitats no residents i les entitats a les quals es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre (herències jacents, comunitats de béns i la resta d’entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d’imposició. Qui NO està obligat a presentar l’esmentada declaració? No estaran obligats a presentar la declaració les entitats amb exempció total en l’impost sobre societats, les persones jurídiques o persones físiques que desenvolupin una activitat econòmica

i tinguin registrada en la seva comptabilitat de forma individualitzada i totalment identificada els béns situats a l’estranger ni aquells comptes que hagin de ser objecte de declaració per a les entitats de crèdit o dedicats al tràfic bancari. Quins conceptes comprèn aquesta declaració? La declaració comprèn els següents continguts, sempre i quan se superin els 50.000 € per a cada una de les categories. Comptes en entitats de crèdit • Raó social o denominació completa de l’entitat bancària o de crèdit així com el seu domicili. • Identificació completa dels comptes. • Data d’obertura o cancel·lació o, en el seu cas, les dates de concessió i renovació de l’autorització. • Saldo dels comptes a 31 de desembre i el saldo mitjà corresponent a l’últim trimestre de l’any. Valors i drets Accions i participacions en el capital o fons social patrimonial d’institucions d’inversió col·lectiva

Assegurances de vida i invalidesa o rendes temporals o vitalícies • Raó social o denominació completa de l’entitat jurídica, del tercer cessionari o identificació de l’instrument o relació jurídica, segons correspongui, així com el seu domicili. • Saldo a 31 de desembre, nombre i tipus d’accions i participacions de què sigui titular, així com el seu valor. • Raó social o denominació completa de la institució d’inversió col·lectiva i domicili, així com el nombre i tipus d’accions i participacions i, en el seu cas, compartiment al qual corresponguin, així com el seu valor liquidatiu a 31 de desembre. • Les assegurances de vida o invalidesa de què resultin prenedors a 31 de desembre de cada any, amb indicació del valor de rescat a la data esmentada. • Les rendes temporals o vitalícies de què siguin beneficiaris a 31 de desembre, com a conseqüència de l’entrega d’un capital en diner, de drets de contingut econòmic o de béns mobles o immobles, amb indicació del valor de capitalització en la data esmentada.

Béns immobles i drets sobre béns immobles • Identificació de l’immoble especificant-ne la tipologia. • Situació de l’immoble: país o territori en què es troba situat, localitat, carrer i número. • Data d’adquisició. • Valor d’adquisició. Quan s’ha de presentar? Excepcionalment per a l’exercici 2012, el termini de presentació serà entre l’1 de febrer i el 30 d’abril de 2013. En els exercicis següents, la declaració es realitzarà entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a aquell que es refereixi la informació a subministrar. La transmissió de la declaració informativa s’ha de realitzar obligatòriament per mitjans telemàtics. La presentació de la declaració dels anys successius serà obligatòria quan qualsevol dels saldos conjunts a què es refereixi cada apartat hagi experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte dels que van determinar la presentació de l’última declaració.

Quines sancions hi ha per no presentar la declaració? En el cas d’incompliment de l’obligació d’informar, s’estableix una multa fixa de 10.000€ a la qual es poden sumar 5.000€ per cada dada que no s’hagi comunicat o que, tot i ser comunicada, s’hagi fet de manera incompleta, inexacta o falsa. En el cas que es presenti fora de termini, la sanció serà de 1.500€ amb increments de 100€ per cada dada o conjunts de dades. Així mateix, tindrà la consideració d’increment no justificat de patrimoni tant en l’IRPF com en l’Impost sobre Societat, i s’imputarà en el l’últim període impositiu no prescrit. A això, s’hi ha d’afegir el règim sancionador en els supòsits de guanys de capital no justificats, la sanció del qual puja al 150% de la quota íntegra. Pilar Lázaro Sòcia i directora de TAX Sant Cugat santcugat@tax.es · www.tax.es C/ de Vallespir, 19, 3a planta. Edif. Octàvia 08173 - Sant Cugat del Vallès


32 Cultura Música

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Canvis La sala de concerts convertida en discoteca

Hoboken: la “no resposta” després de més de vint anys Voluntat d’integració a la ciutat és el que mostra la gerència, programant concerts de grups locals, però la indignació dels col·lectius que demanen una sala de concerts pública és manifesta a Sant Cugat

L

a Sala Hoboken obria les seves portes el 9 de novembre del 2012, en un edifici de l’empresa municipal Promusa per al qual paguen un lloguer. Una sala de concerts privada que des dels seus inicis ha portat al darrere la polèmica, ja que substituïa l’esperada sala de concerts pública que no s’ha arribat a fer, tot i que fa més de vint anys que es demana. Una sala reivindicada pels grups de música locals, i pel sindicat de música Dissidència Sònica, qui va cridar al boicot a la sala per “no donar respostes a les necessitats reals”. Aquestes reivindicacions passen per una sala de gestió ciutadana, “l’única possible en el present context”, com apunta Quimantú Segura, membre de Dissidència Sònica. Una sala d’aforament mitjà (300-400 persones) i polivalent que “hauria de servir per a dansa i teatre i perquè l’Auditori pogués programar-hi actes emergents en comptes de limitar-se als grans èxits de la cartellera barcelonina”. A més, hauria de ser “escola taller, per una qüestió de justícia cultural”, destaca Segura, ja que “no pot ser que només puguin aprendre a tocar els que s’ho poden permetre o els que tenen un perfil acadèmic”. I, igualment, hauria d’incloure aules d’assaig, perquè “la de la música és una praxis diària i regular, i no n’hi ha prou amb l’assaig general”, conclou.

Concerts en directe El dia que obria les seves portes, la Sala Hoboken ho feia amb dos concerts de formacions locals, Bremen i Mine!. Amb tot, els mesos següents es van suspendre diferents concerts “per problemes tècnics”, com s’assenyalava a la pàgina web de Hoboken. Mentre, la sala es reconvertia, i passava a anunciar-se via Twitter com “dis-

coteca”, amb “música més comercial”. Un canvi que coincidia, ja amb l’any nou, amb el canvi de gerència del local. Pol Moragas prenia el relleu a Carles Cano. Un canvi que responia, en paraules de Moragas, “al canvi d’orientació del negoci que en volen fer els seus propietaris”. Amb tot, el mateix gerent afirmava el “compromís de la sala amb els grups locals”, i assegura que el conveni amb l’Ajuntament que inclou la celebració del Mou-te a la sala “continua en marxa, i a més, ens obrim a altres possibilitats, com és facilitar l’espai perquè les entitats puguin accedir-hi per

S’inaugurava el 9 de novembre La discoteca es pot considerar sala de concerts perquè ofereix música en directe #amanda bernal assajar o el que sigui oportú”. Un compromís amb els grups locals que, des de Dissidència Sònica, “no suposa res” i expliquen que “Chic i Vinyl ja van ser exemples de discoteques privades programant grups locals i tots sabem on ha acabat el seu recorregut: tot queda supeditat (o no) al funcionament de la discoteca”. En aquest sentit, Quimantú Segura recorda que “abans de Pol

Moragas també hi havia concerts de grups locals, al Cafè Belgrado i a la UREF, i cap mitjà de comunicació els ha fet la promoció gratuïta que s’està fent a Hoboken”, i explica que “la situació dels grups locals és pitjor ara que fa 20 anys, perquè s’han tancat bars que programaven acústics i la normativa per muntar actes musicals al carrer és més restrictiva que mai”. “Podem parlar d’una dictadura sobre l’espai públic”, lamenta. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC


Cultura 33

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

ENTREVISTA Pol Moragas, gerent de Hoboken

ENTREVISTA Quimantú Segura, Dissidència Sònica

Aposta per integrar-se a la ciutat. El nou gerent de la Sala Hoboken manté que l’espai està obert a les formacions locals #artur ribera

Un diàleg difícil. “Han de demostrar que són interlocutors seriosos, començant per respondre preguntes als plens municipals”. #Cedida

“A Hoboken entenem la reivindicació social”

“És el resultat d’una presa de pèl històrica”

Què és Hoboken? Sala Hoboken és una sala de concerts i discoteca. Com ha canviat des de la seva inauguració? El que ha canviat és l’estil musical i l’organització empresarial. Ara oferim més estils de música: els divendres electrònica i altres estils, i els dissabtes música més comercial. L’objectiu és arribar a tots els tipus de públic, i principalment satisfer la demanda de Sant Cugat en aquest sentit. Quina implicació hi ha amb Sant Cugat? Hoboken va signar un conveni de col· laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat per tal d’integrar al màxim la sala a la ciutat. De fet, tot i el canvi de gerència, es manté, incloent-hi la celebració del Mou-te, per exemple. En aquest sentit, la nostra idea és poder fer que tot i ser un espai privat, pugui utilitzar-se per totes les entitats, associacions i grups que ho necessitin. És un espai molt polivalent del qual la ciutat pot treure fruits i des de l’empresa estem disposats, i així volem que sigui. Sala de concerts... què ofereix com a tal? Una programació àmplia de concerts donant prioritat als grups locals per tal de poder promocionar-se, com els del

passat 8 de febrer. També oferirem concerts de grups de més renom com, per exemple, el de D’Callaos, el proper 22 de febrer. Com opten a tocar-hi els grups de música locals? Nosaltres els oferim diferents opcions de catxet, però en tot cas, el que volem és poder facilitar al màxim les actuacions de grups de música locals, els assajos, o allò que sigui oportú. Dissidència Sònica ha atacat el model de la sala. Què hi teniu a dir? Amb Dissidència Sònica hem intentat dialogar, però fins al moment s’han negat a seure. Des de la sala estem disposats a parlar del que calgui, però han de ser conscients de la temàtica a treballar. Des de Hoboken entenem la seva reivindicació social, però entenem que l’ha de fer l’Ajuntament. Hoboken és una sala 100% privada. Tot i que l’Ajuntament no hagi pogut fer la sala de concerts pública, estem disposats al fet que Hoboken pugui suplir bona part del que s’esperaria d’una sala pública. Com a espai santcugatenc, com us voleu integrar a la ciutat? Oferint l’espai a tots tipus d’entitats i activitats ja que la sala dóna molt joc a poder realitzar molt tipus d’activitats. // C. Caballé

Què és Hoboken? És un intent de l’equip de govern de tapar la vergonya de no haver fet el que fa 20 anys que prometen i encara no han tingut la voluntat ni la capacitat de fer i que ha acabat amb una mera discoteca més. La veieu com una sala de concerts? És una discoteca. Ells mateixos s’anuncien en aquest sentit. Com valoreu el conveni amb l’Ajuntament? És una traïció i un robatori a la ciutadania. El sòl és de titularitat pública i el conveni no ha estat publicat en la seva totalitat. Falten els números (inversió, compensacions...). A més, un model de gestió ciutadana seria molt més barat... Quins motius us han portat a posicionar-vos en contra de la sala? Ara mateix, el principal problema és la immoralitat que suposa que un secretari de les JNC en sigui el gerent, el conflicte d’interessos és evident: des d’una òptica empresarial tots els actes de cultura popular són competència directa de Hoboken, l’Ajuntament és el que dóna permís per als actes de cultura popular, l’Ajuntament el controla CiU... dos més dos són quatre. Des del principi, per la falta de transparència, per la nul·litat del model empresarial alhora de generar valor cultural més enllà de l’entrete-

niment, però sobretot perquè hi ha un compromís votat al ple per la classe política que no s’està complint: Hoboken era una renúncia explícita de l’alcaldessa a complir el que es va votar en el seu dia. La presa de pèl és històrica. Se us ha proposat diàleg per arribar a algun acord... Els successius equips de govern s’han negat invariablement a afrontar el debat de la gestió ciutadana, però és un debat que no podrà esquivar per més temps. Si l’equip de govern o CiU, o les JNC, o Hoboken, o el soci capitalista de Gasteiz ens volen per a qualsevol altre tipus de debat, podrien començar per demostrar que són interlocutors seriosos. A més, el debat ha de ser públic i transparent. Nosaltres mai hem tingut res per amagar i les contínues peticions de Pol Moragas per dur a terme reunions a porta tancada ens semblen ridículament pròpies d’una cultura política casposa i carpetovetònica. Què necessita la ciutat? Cal un espai musical amb urgència, les entitats dedicades a la cultura popular de Sant Cugat necessiten un espai; l’Auditori necessita una sala de petit format. La solució és fàcil: trencament de conveni, Hoboken al carrer, constitució d’una gestora ciutadana per fer-se càrrec de l’espai i a córrer. // C. Caballé


Crítica DE TEATRE

34 Cultura Actualitat La bellesa de l’ànima Eduard Jener Crític

H

ercule-Savinien de Cyrano de Bergerac va néixer a Paris l’any 1619. Poeta, dramaturg i pensador coetani de Boileau i Molière fou considerat un llibertí per la seva actitud poc respectuosa cap a les institucions religioses i seculars. La història el coneix més per la recreació que en va fer el també poeta i dramaturg Edmond Rostand que, més de dos segles després (1897), el fa reviure en la seva obra convertida en clàssic del teatre francès i que va representar ara fa 29 anys a Barcelona, un fill de la Comédie Française, Josep M. Flotats, establint un canon que fins ara ningú s’havia atrevit a retocar. Oriol Broggi, com a director i, Pere Arquillué, més que actor, partícip directe en la configuració de l’obra, tornen al teatre català el mite amb la voluntat explícita de retrobar-lo però amb la intenció, aconseguida totalment, d’allunyar-se del personatge sol, al voltant del qual els altres giren com a astres que li donen suport físic i verbal per fer-lo existir, a una comèdia on tots juguen el seu paper amb la preponderància, inevitable, pel seu pes específic de l’heroi. La riquesa del text, una fluïda onada d’alexandrins que davallen cap a l’espectador, bellesa estètica i emocional, molt ben servida per Bru de Sala (al marge d’inadequades frases en castellà) i convertits en un plaer on la paraula, el text, l’essència viva ho domina i impregna tot, força genuïna del fet teatral. Magnífic Arquillué, de gest i veu, d’entonació i estil per deixar anar el vers amb naturalitat i esplèndids Marta Betriu com la dolça Roxane o el jove Bernat Quintana com Christian, bell babau que ho deixa de ser en la desgràcia. Una qualificació elogiosa estesa a tot el repartiment. Espai, il·luminació, vestuari i so, correctes. CYRANO DE BERGERAC d’Edmond Rostand Traducció: Xavier Bru de Sala. Direcció: Oriol Broggi. Repartiment: Pere Arquillué, Marta Betriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 8 de febrer.

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Patrimoni El Celler Modernista obrirà portes al març

Fa uns mesos que el nou equipament està gairebé enllestit per començar a operar com a museu però seguia aturat esperant el tràmit administratiu del Ministeri de Foment. Aquest 14 de febrer, segons el diari digital Patrimonindustrial està previst que els últims treballs i el lliurament de l’equipament a l’Ajuntament es pugui dur a terme abans d’un mes.

La frase

@amicsdelesarts. Ja tenim aquí el vídeo de Sant Cugat! elsamicsdelesarts. cat/2013/02/12/ja-… via @amicsdelesarts

Espai A El Grup Mediterrània actua a Arenys diumenge 17 de febrer, a les 19.00 hores El Grup Mediterrània ballarà al teatre del centre Moral d’Arenys de Munt. Una actuació que s’emmarca dintre la programació de l’Espai A, i que portarà a l’escenari l’espectacle ‘Colors de la dansa’.

LA PIULADA @GuillemAlbaTRAU Divendres 12 Abril 2013 - Espectacle “TRAU” de @ GuillemAlba a #Santcugat | Teatre de Mira-sol | 21.00 h| 5 € Reserva / 8 € Taquilla |

Cantada Música, teatre i poesia: ‘Mon Brel’ 15 de febreR, a la casa de cultura a les 21.00 h. Amb la veu de Jordi Vidal, la guitarra de Toni Xuclà, la direcció i dramatúrgia de Jordi Prat. L’espectacle es basa en cançons de Jacques Brel cantades en català, amb intimitat, amb cabaretisme i amb ideals quixotescos.

Presentació

El periodista local JR Armadàs publica el seu segon llibre

El segon llibre del periodista santcugatenc Joan Ramon Armadàs veurà la llum a principis del mes de març. El llibre porta per títol La flor de la prunera, i pren com a punt de partida els viatges que Armadàs va fer a la Xina entre els anys 2007 i 2009. Lluny de ser un relat autobiogràfic, el periodista del Diari de Sant Cugat explica que La flor de la prunera “vol reflectir un petit retrat de la Xina profunda, de la més desconeguda, lluny de les grans ciutats; com és el dia a dia”. Tot plegat, guiat pel protagonista de la història, Pau Torrents, que “pren una rellevància especial, ja que intenta descobrir els orígens de la seva germana, adoptada a la Xina, i ho fa acompanyat per dos personatges que coneix estant allà”. El llibre parla del món de les adopcions a la Xina. Un noi de Barcelona viatja fins a la Xina per conèixer els orígens de la seva germana adoptiva xinesa; per descobrir com hagués estat la seva vida si no hagués estat adoptada i traslladada a Barcelona. // Redacció

Proposta

“Contes eròtics” de Vivim del Cuento, al cicle d’Òmnium Jove ”Contes eròtics” és la proposta del primer cicle d’Òmnium Jove per al dijous 21 de febrer a les 21.00 hores. Amb la companyia Vivim del Cuento, i amb tast de la beguda santcugatenca Xandri per a tots els assistents, la Casa de Cultura acollirà l’espectacle, adreçat als joves, amb contes molt suggeridors que revelaran la cara menys innocent dels protagonistes dels contes de fades. Segons garantitzen des de Vivim del Cuento, “ens ajudaran a passar el fred d’aquests dies d’hivern”. // Redacció


Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Crítica cultural

Restaurar identitat

P

atrimoni: allò que ens llegaren els pares, allò que ens en queda, que ens han transmès. Aquest concepte s’ha relacionat amb les possessions que els fills reben dels pares: cases, terres, diners, estris, bestiar. Patrimoni s’ha vinculat sempre amb la riquesa material de cadascú. I, encara ara, el Departament de Patrimoni d’Administracions i Empreses és estratègic, ja que en gestiona els valors més sòlids. Patrimoni té, així, una significació històrica: “Allò pervingut dels avantpassats”, i té alhora connotació de riquesa. Al segle xx el concepte ha incorporat la significació cultural: patrimoni històric és allò heretat dels avantpassats i que ens parla de la seva forma de viure, creure, relacionar-se, treballar, pregar, i és part de la nostra riquesa col·lectiva. Tot bon gestor entén que el patrimoni (econòmic) ha de ser preservat i ampliat. Tota societat avançada entén el mateix per al seu patrimoni (històric): és la base de la seva pròpia riquesa cultural, i la seva preservació és vital. Sant Cugat ha vist darrerament com alguns elements emblemàtics de la seva herència cultural eren objecte de restauració: el Celler, Cal Gerrer, la bandera de Sant Medir, el penó de la coral La Lira. Restaurar vol dir refer el fil imperceptible que ens uneix amb el nostre passat, els nostres orígens, el nostre propi perquè. Cadascuna d’aquestes intervencions, com cadascuna d’aquelles que fem tractant amb respecte i amor les cases, places, carrers i objectes que hem heretat dels nostres pares i avis, és una puntada que reparem en aquest teixit que és, en definitiva, la nostra pròpia identitat. //

Lluís Campins Director del Museu de Sant Cugat lluiscampins@santcugat.cat

Inauguració

“Casas Anfruns, Gaudí i el món” a la Sala Rusiñol

L’artista Llorenç Casas Anfruns ha tornat a Sant Cugat amb l’exposició “Casas Anfruns, Gaudí i el món”, a la Sala Rusiñol, una mostra de l’arquitectura gaudiniana tant admirada pel pintor de Guardiola de Berguedà. A la inauguració, feta el divendres 8 de febrer, Casas Anfruns va admetre que l’arquitecte Antoni Gaudí va ser una de les persones més importants que ha tingut Catalunya i que per a ell la seva obra és “meravellosa”. Casas Anfruns va començar a pintar els edificis de Gaudí als anys 80 i des d’aleshores ha anat ampliant la mostra. A l’exposició de Sant Cugat, l’artista ha plasmat les formes i la llum de l’obra de Gaudí fins arribar a crear obres amb relleu. A més dels paisatges de Barcelona, l’artista mostra la seva visió d’altres ciutats com París, Londres, Venècia o Portofino. La mostra es pot visitar fins al 6 de març. // A. Mira

Música

L’International School Music Festival a l’Àgora

L’escola Àgora va acollir l’International School Music Festival 2013, en un concert basat en la música i el cinema. Durant l’audició, que va constar de tres parts, es van interpretar temes com The Mission d’E. Morricone, Mamma Mia de Björn, Under The Sea de Menken/Ashman o Singing’ in the Rain de A. Freed, entre altres. // Redacció

Actualitat Cultura 35 Obsequi Penya Mil·leni

El quadre de les dues dècades La Penya Mil·leni va obsequiar al Diari de Sant Cugat amb una obra realitzada pel president de l’entitat Jaume Guixà. El quadre, que representa un feix de diaris posats un a sobre de l’altre, el va lliurar a l’equip directiu del setmanari amb motiu dels 20 anys del Diari de Sant Cugat. #TONI GARCIA

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd


36 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Agenda febrer del 15 al 22 15 Divendres 20 h Casa de Cultura Nits temàtiques de la Unipau Sessió gratuïta. No cal inscripció prèvia. Reflexió i anàlisi entorn del llibre “¡Por Europa!”, de Daniel Cohn-Bendit i Guy Verhofstadt. Presenta: Daniel Baldrís Org.: Universitat Internacional de la Pau 21 h Teatre-Auditori Concert. “Les quatre estacions”, de Vivaldi A càrrec de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra amb els solistes de Sant Cugat. Gerard Claret (violí), Patrícia de No (flauta) i Júlia Farrés-Llongueras (soprano). Preu: 26 €. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Casa de Cultura Música i teatre. “Mon Brel”

Amb Jordi Vidal (veu) i Toni Xuclà (guitarra). Entrada reservada: 5 € a taquilla: 8 €. Reserva d’entrades: entradesxccp@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h Casal de Joves TorreBlanca Jam Session Concert inicial a càrrec de Pere Martínez Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 22 h Teatre La Unió Teatre. “Solfatara” A càrrec de la companyia A tres bandes. Intèrprets: Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo. Preu: 12 €, 8 € pels socis. Reserves i informació: info@teatrelaunio. cat Tel. 93 675 20 57 Organitza: La Unió Santcugatenca 16 Dissabte De 10 a 12 h Pavelló de La Floresta 3a Jornada multiesportiva d’handbol Organitza: Ajuntament de Sant Cugat De 10 a 14 h Can Monmany (Valldoreix) Poda de l’Olivera. Recuperant oliveres centenàries

Formació i pràctica a càrrec de Tomàs Llop Inscripcions a ortiga.associacio@gmail. com Places limitades Organitza: L’Ortiga De 10 a 18 h Casa de Cultura Jornada. “Educació emocional i literatura infantil” Jornada impartida per Verònica Bronstein i Laura Bendesky Preu: 45 €, o bé 35 € per inscripcions de grups a partir de quatre persones. Inscripció oberta a institutodelainfancia@gmail.com Organitza: Institut de la Infància D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia 12 h Abacus Cola, paper i tisores En el marc dels Dissabtes Infantils Organitza: Abacus 12 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater L’hora del conte. “Eureka! (Mites grecs pels més petits)” A càrrec de Marc Garcia Lloan Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Teatre-Auditori Teatre. “No et vesteixis per sopar” De Marc Camoletti. Direcció: Roger Peña Carulla. Intèrprets: Àngels Bassas, Jordi Díaz, Mònica Glaenzel, Òscar Kapoya, Mingo Ràfols i Marta Valverde Doble funció: 19 i 22 hores Preu: 26 €. Amb servei de ‘ludoteatre’. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 17 Diumenge De 10 a 14 h Carrer Santiago Rusiñol Mostra d’art al carrer Santiago Rusiñol Exposició d’obres dels artistes de Firart Organitza: Firart 12 h Teatre-Auditori Teatre en família. “El petit Dalí” Adaptació del llibre “El petit Dalí... i el camí cap als somnis”. Preu: 8 €. Recomanat a partir de 5 anys. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Pl. d’Octavià Ballada de sardanes

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Uaal·la! Oci i cultura en família

Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Escola de Pares i Mares

A càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat Patrocina: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Casa de Cultura Visita comentada a l’exposició “Emoció vs. Racionalitat” A càrrec de l’artista Patrizia Lohan. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat De 16 a 21 h Piscina Rambla del Celler Campionat local de natació Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 17 h Casa de Cultura “Contes del món” Amb Rah-mon Roma Entrada reservada: 3 € i a taquilla: 5 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.cat indicant el nom de l’espectacle Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

010

20 Dimecres 18 h Xalet Negre Conferència. “Els totalitarismes d’entreguerres: feixisme, nazisme i comunisme” A càrrec d’Íngrid Soldevila. Del cicle “Europa: imperialisme i declivi” Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Casino la Floresta Curs. “Monogràfic d’excursionisme hivernal” Preu: 45 € (obligatori disposar de la Llicència Federativa mod.“C”). Presentació del curs, que inclou un cap de setmana pràctic (23 i 24 de febrer) als Estanys de la Pera. Per a més informació: cexcursionista@gmail.com, o al mòbil: 628 741 223 (Fermí Marco, director del curs). Organitza: Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya

18 Dilluns 21 Dijous De 17.30 a 18.45 h Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) Tertúlia. “La generació literària del 27” Ponent: M. Àngels Díaz Cal inscripció a l’oficina. Participació en despeses generals: 1 € per sessió. Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 19 Dimarts De 17.30 a 18.45 h Arxiu Nacional de Catalunya (Aula 1) Conferència. “Joan Salvat-Papasseit” A càrrec de Joan Tres, escriptor i doctor en Filologia Catalana. També dijous 21 Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 18.30 h Casa de Cultura Conferència. Les òperes de Mozart A càrrec d’Alfons Rossell, soci del Banc del Temps Organitza: El Banc del Temps

18 h Bilbioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Taller infantil de creació poètica: Creació a les estanteries de la biblioteca A partir de 7 anys. A càrrec de Tantàgona. Places limitades, cal apuntar-se prèviament Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 i 22 h h Cinemes Sant Cugat Cinema d’Autor. “Shan zha shu zhi lian” (“Amor bajo el espino blanco”) Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€ Del director Zhang Yimou. Xina, 2010. Idiomes: mandarí, xangaiès, japonès, anglès. Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat 19 h Casal de Joves TorreBlanca Projecció de “Blood in the Mobile”

20 h Bilbioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Espectale per a adults: Mercè Arànega diu Espriu: uns poemes i algunes proses Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


Publicitat 37

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Dir. Frank Piasecki. Tertúlia amb Josep M. Royo (Escola Cultura de la Pau - UAB). L’Alternoteca Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casa de Cultura Conferència sobre la física quàntica “La física quàntica és apassionant ens mostra un món que s’està creant cada dia”, a càrrec de Sonia Fernández-Vidal, escriptora i divulgadora. Doctora en Òptica i Informació Quàntica (UAB). Entrada lliure Org.: As. Astronòmica Valldoreix-Sant Cugat 21 h Casa de Cultura Contes eròtics a càrrec de la companyia Vivim del cuentu No cal inscripció prèvia. Més tast de productes de la terra Organitza: Joves d’Òmnium Sant Cugat 21.30 h Escola Joan Maragall Xerrades i tallers a escoles. “Educació emocional en família” A càrrec d’Albert Serrat, formador de formadors. Cal inscripció prèvia Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Comissió d’Ensenyament Públic de

Sant Cugat, Coordinadora d’AMPAS 22 Divendres 21 h Teatre-Auditori Teatre. “Poder absoluto” De Roger Peña Carulla. Preu: 26 €. En acabar la funció, a la platea del teatre, Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Caba parlaran de l’obra Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Monestir de Sant Cugat 1000 anys de música sacra Concert de cant gregorià, polifonia i orgue, a càrrec de l’Schola Gregoriana de Catalunya i el grup Auditexaudi. Direcció: Ramon Vilar. Organitza: Camerata Sant Cugat Exposicions a sales municipals Fins al 18 de febrer Ajuntament de Sant Cugat “Tan clar com l’aigua?” L’exposició, de caràcter itinerant, vol facilitar un conjunt d’informació ambiental, de salut i econòmica per reflexionar sobre el consum de l’aigua, ja sigui envasada o

corrent. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Fundació Catalana de Prevenció de Residus Fins al 28 de febrer Biblioteca Central Gabriel Ferrater La Vitrina. Fragments. Versots. Intencions. Matisos: imatges per a la poesia de Salvador Espriu Treballs de l’alumnat d’Artefacte, Taller Jove d’Art. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat Fins al 28 de febrer Biblioteca Central Gabriel Ferrater “Per camins de Sagarra a Garriga” Treballs de l’alumnat d’Artefacte, Taller Jove d’Art. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat Del 19 de febrer al 19 de març Punt Verd del Centre “Tan clar com l’aigua?” L’exposició, de caràcter itinerant, vol facilitar un conjunt d’informació ambiental, de salut i econòmica per reflexionar sobre el consum de l’aigua, ja sigui envasada o corrent. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Fundació Catalana de Prevenció de Residus

Fins al 7 d’abril - Casa de Cultura “Emoció vs. Racionalitat” de Patrizia Lohan Patrizia Lohan juga amb formes aparentment bàsiques que es complementen de forma complexa amb la llum. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat Fins al 7 d’abril - Canals Galeria d’Art “Sant Cugat i els seus artistes” Mostra col·lectiva que reflecteix els inicis del Sant Cugat artístic i vol ser un reconeixement a alguns dels artistes de la ciutat. Organitza: Canals Galeria d’Art

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


38 Esports Bàsquet

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Entrevista

Sergi Sànchez Martí

Director tècnic de la secció de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat

“La imatge exterior de la UE Sant Cugat és que treballa molt bé la formació” Educador i entrenador. A banda de dirigir la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat, també és l’entrenador del cadet 3 masculí. Els últims mesos de la temporada passada era el responsable del júnior 2 masculí. A més de ser tècnic, aquest sabadellenc que viu a Terrassa i té 34 anys és professor d’educació física i tutor de primària a l’escola Tiana de la Riba, a Ripollet. Què el decideix a acceptar l’oferta de la UE Sant Cugat perquè passi a ser el nou director tècnic de la secció de bàsquet, en substitució de Jorge Dorado? Mai havia exercit aquest càrrec perquè no s’havia produït l’oportunitat de fer-ho. La junta directiva em va explicar quins eren els projectes del club i encaixaven perfectament amb la meva manera de treballar. M’il· lusiona crear coses noves i ajudar en la nova estratègia del club. Crec que puc aportar moltes coses. Des que vaig arribar a la UE Sant Cugat ara fa un any, sempre m’hi he trobat molt a gust i m’han tractat molt bé. Va arribar a la UE Sant Cugat el març del 2012 i es va fer càrrec del júnior 2 masculí. Era un club on em feia molta il·lusió treballar. La imatge de la UE Sant Cugat des de l’exterior és que és un club que treballa molt bé els equips de base, la formació. I a mi m’agrada treballar en la formació. Poder entrar a formar part d’aquest projecte m’il·lusiona. Hi ha un entorn i una gent que dóna facilitats per fer un tipus de feina que en altres clubs, on

Com és aquesta imatge exterior? Ha passat per diferents etapes. Va tenir una etapa en què tenia equips en un altíssim nivell i ara aquest nivell ha baixat un pèl. Però la imatge és que és un club que sempre es preocupa pel planter, de la formació i de tenir bons entrenadors. Ha fet diferents propostes de tecnificació (activitats i xerrades) que en d’altres clubs mitjans o grans no ho tenen. És un club diferent i això es transmet a fora. És la imatge que la UE Sant Cugat s’ha guanyat, i si se l’ha guanyat és perquè ha fet les coses bé.

Quins són els objectius que es fixa? Vull desenvolupar un pla en què es detalli el projecte esportiu d’un jugador des que arriba a la UE Sant Cugat fins que marxa. L’objectiu és fer un projecte formatiu per aquest jugador i que tot estigui ben pensat, organitzat i seqüenciat. Vull que cada categoria tingui una metodologia de treball. Que tot tingui un sentit, amb un model de joc i una filosofia esportiva definida. Aquest projecte no està ben definit pràcticament en cap club. I també vull potenciar molt les tecnificacions. I tot plegat també per fomentar la interrelació entre els entrenadors i el treball en equip. Tenim la possibilitat de créixer i de fer moltes coses. És un repte.

N’és el director tècnic des del desembre passat. Quin balanç en fa? Molt positiu. Estic preparant el projecte esportiu i crec que la temporada que ve farem coses molt interessants a la UE Sant Cugat. He vist una junta directiva il·lusionada, involucrada i amb moltes ganes de fer coses. Estem dissenyant el pla estratègic del club.

I quin és el model de joc i la filosofia esportiva de la UE Sant Cugat? Els equips de la UE Sant Cugat sempre s’han definit per ser equips amb un joc vistós i dinàmic en què els jugadors no estan esquematitzats i tenen llibertat per crear. Però això s’ha de fer bé. El jugador ha de tenir un patró que sigui suficientment flexible perquè pugui crear a par-

es prima molt més els resultats, no pots fer aquest tipus de treball. Estic engrescat.

“És un club diferent i això es transmet a fora. Si s’ha guanyat la imatge és perquè fa les coses bé” “Estic preparant un projecte esportiu i la temporada vinent farem coses molt interessants” “Perquè Sant Cugat sigui Ciutat del Bàsquet Català necessitem que el municipi ho vulgui”


Esports 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Hoquei sala El Junior FC guanya el Club de Campo

El juvenil femení del Junior FC, bronze a l’estatal

Passió pel bàsquet Sergi Sànchez, al Pavelló 1 de la ZEM Rambla del Celler, on juga la UE Sant Cugat # A. BERNAL

L’equip juvenil femení del Junior FC, tercer a l’estatal d’hoquei sala #CEDIDA

tir d’aquest patró. I que aprengui les lectures del joc. No hem de tallar la creativitat dels jugadors. Per a mi el que prima per sobre de tot és el jugador. Respecte la resta de clubs de bàsquet de Catalunya, a quin nivell està la UE Sant Cugat? Estem en un nivell mitjà-alt. Tenim el júnior 1 masculí a Preferent; el júnior 2 masculí, a Interterritorial; i dos bons cadets (l’1 i el 3). I pugen uns nois dels Jocs Escolars amb molt bona pinta. Sant Cugat genera jugadors de molta qualitat. I els entrenadors? Tenim entrenadors de primer nivell i amb molta experiència, com el David Lizano, el Joan González, el Ricard Tomàs, el Raúl Lorenzo i el Quique Rodríguez i tècnics joves amb moltes ganes de treballar i d’aprendre, com el Pol Brun i el David Pasqual. Estic molt content de l’equip d’entrenadors que tenim.

L’objectiu del sènior femení és lluitar per l’ascens. El del masculí no és l’ascens, és la consolidació a Copa Catalunya. Sant Cugat podria ser Ciutat del Bàsquet Català? És un tema molt interessant que tenim sobre de la taula i que ens agradaria proposar a la ciutat. Necessitem que tothom estigui unit per voler-ho fer. Ens donaria molta repercussió. Què en pensa d’una possible fusió entre la UE Sant Cugat i el CB Mira-sol? Aquesta és una qüestió de juntes directives. A títol personal, penso que seria bo que els dos clubs anessin de la mà perquè ens donaria molta més projecció i força per fer més coses. Hem de crear un espai perquè tothom trobi el seu lloc on jugar. Amb la gent que conec del CB Mirasol hi tinc una bona relació, com amb el Jordi Bargalló. // Àlex López Puig

L’objectiu esportiu del sènior femení i masculí és l’ascens de categoria?

redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Maria Puig, distingida com a millor portera del campionat, i Paz Codina comparteix el guardó de màxima golejadora L’equip juvenil femení del Junior FC ha aconseguit la tercera posició entre un total de vuit equips en el Campionat d’Espanya de Clubs Juvenil Femení d’Hoquei Sala, competició que es va disputar a San Fernando (Càdis) del 8 al 10 de febrer. En el partit pel tercer i quart lloc final, el Junior FC es va imposar al Club de Campo de Madrid per 5 gols a 4. En semifinals, les santcugatenques van perdre davant el Club Egara, que posteriorment s’adjudicaria el títol, per 4 a 0. Abans de jugar les semifinals, el Junior FC va finalitzar en la segona posició del grup A, per darrera de l’Atlètic Terrassa HC. Els resultats que va aconseguir en aquesta primera fase de la competició van ser els següents: Junior FC 4 - ACD Liceo Sagrado Corazón 2; Junior FC 3 - Club Valdeluz 2, i Junior FC 3

- Atlètic Terrassa HC 5. A més, cal destacar la presència de representants del Junior FC en els premis individuals d’aquest Campionat d’Espanya. Maria Puig va ser distingida com a millor portera del torneig, mentre que Paz Codina va compartir el trofeu de màxima golejadora de l’estatal amb Laura Peña, de la UD Taburiente.

El primer equip, a l’estatal El sènior femení del Junior FC afronta, del 15 al 17 de febrer, al Club Egara, la fase final del Campionat d’Espanya d’Hoquei Sala. En la primera fase, el Junior FC, enquadrat en el grup B, s’enfrontarà al CajaCantabria Sardinero (divendres 15, a les 11 hores); al San Pablo Valdeluz (divendres 15, a les 16.15 hores), i al Real Grupo de Cultura Covadonga (dissabte 16, a les 10 hores). D’altra banda, el primer equip masculí del Junior FC torna al campionat de lliga de la Divisió d’Honor A rebent el diumenge 17 de febrer el líder, l’RC Polo, que té 9 punts més que el Junior FC, cinquè. El partit començarà a les 12.30 hores i es jugarà al Junior FC. // Àlex López Puig


40 Esports Actualitat Balanç Enfrontament Internacional

Èxit en el primer Torneig de Penyes El Camp Municipal de Can Magí va acollir dissabte al matí la primera edició del Torneig Internacional de Penyes organitzat per la Penya Blaugrana Sant Cugat. Hi van prendre part sis penyes catalanes, dos de Sant Cugat, la Penya Blaugrana i la Penya Bilbo Ondokoak; i quatre d’equips anglesos, la Penya Catalana Manchester United 1839, Manchester City Spain, Barcelona Toffees (Everton) i Barcelona Reds (Liverpool). El vencedor va ser la Penya Catalana Manchester United, que va vèncer per 8 gols a 1 el Barcelona Toffees. En el partit pel tercer i quart lloc, la Penya Bilbo Ondokoak es va imposar a la Penya Blaugrana Sant Cugat. Josep Maria Félez, president de la Penya Blaugrana Sant Cugat, va assenyalar en aquesta direcció que “l’objectiu era la cordialitat i la participació per davant del resultat, i això ho hem aconseguit”. Durant el lliurament dels premis, l’alcaldessa, Mercè Conesa, va felicitar la Penya Blaugrana per la iniciativa d’organitzar aquest torneig i va assegurar que “la Penya Blaugrana és la millor penya que tenim. És la nostra penya, la que fa que vivim els colors del Barça arreu de la ciu-

Una de les imatges del torneig, celebrat al camp de Can Magí # a. bernal tat”. De la seva banda i el directiu de l’Àrea Social del FC Barcelona, Josep Castellà va apuntar que “la Penya Blaugrana Sant Cugat és més que una penya, per la seva tasca social i la seva capacitat d’organitzar activitats com aquestes”. L’entitat ha assegurat que ja ha posat fil a l’agulla per organitzar una segona edició. En paral·lel i per via telefònica, membres de la Penya Blaugrana van felicitar a qui va donar nom a l’Escola de Futbol de l’entitat, l’exjugador del FC Barcelona Hristo Stòitxkov, que va exercir com a extrem esquerra en el conjunt català. // Redacció

Campionat Guanya la lliga

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Instal·lacions

Les noves pistes de pàdel de Valldoreix, en funcionament

Les quatre noves pistes de pàdel del Complex Esportiu EMD de Valldoreix ja estan en marxa. Aquest nou equipament va entrar en funcionament aquest dijous, 14 de febrer. Les quatre pistes de pàdel estan ubicades davant d’aquest equipament esportiu municipal on abans hi havia una pista esportiva. Aquestes noves instal·lacions estaran obertes a tots els públics, tant a socis del Complex Esportiu EMD com a aquelles persones que vulguin llogar una pista puntualment. Fins ara, aquest complex disposava d’una pista de pàdel situada a la part alta de l’edifici. Les obres van començar durant el mes de gener. Les quatre pistes de pàdel s’inauguraran el dissabte 9 de març, en una jornada en què està prevista una exhibició entre un extennista d’elit i jugadors de pàdel de primera línia i parlaments de les diferents autoritats presents a l’acte. // Redacció

Bàsquet

El femení de la UE Sant Cugat venç el Sant Nicolau El conjunt femení de la UE Sant Cugat té l’ascens una mica més a prop, després de vèncer el seu rival més directe pel lideratge del grup 4 de Segona Catalana.

El Petanca Sant Francesc femení L’equip sènior femení del Club Petanca Sant Francesc s’ha adjudicat el títol de lliga en la 5a Divisió Femenina Grup 1 Sublliga, entre un total de deu conjunts. José Rivadas, president del CP Sant Francesc, ha detallat: “Estem contents d’haver assolit un nou èxit esportiu de l’equip femení. Aquest és el desè títol de lliga”. #CEDIDA

El CE Sant Nicolau va pagar a un preu molt alt la victòria en un partit igualat on va marcar la diferència un quart excel·lent de les locals. Elena Bueno, autora de sis triples, va ser la màxima anotadora del partit, amb 36 punts. La UESC va començar molt forta, amb una dura defensa que va anul·lar la millor jugadora de les visitants, la pivot Vanessa Viana. Les sabadellenques, sense referent interior, es van veure obligades

a llançar la majoria de vegades des del perímetre. El primer quart va finalitzar amb un parcial de 7-0, que deixava el marcador en 21-10. L’àrbitre va carregar de faltes el CE Sant Nicolau –va xiular incomprensiblement moltes tècniques–, i això va permetre que les santcugatenques ampliessin el marcador a base de tirs lliures fins a un màxim avantatge de 17 punts (29-12, minut 13’). No obstant això, les visitants s’han tornat a ficar dins el partit, escurçant distàncies fins al 40-30. // Redacció

Efemèride

El CAR reuneix 300 esportistes pel seu 25è aniversari

Els esportistes i exesportistes del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat han estat els protagonistes d’un dels molts actes que s’estan organitzant durant aquest 2013 per celebrar el 25è aniversari d’aquest centre esportiu d’elit. Unes 300 persones van participar aquest dissabte, 9 de febrer, en una visita guiada per les noves instal· lacions del CAR, que es va acompanyar d’un sopar. Entre els assistents, s’hi van donar cita Brigitte Yagüe i Juan Antonio Ramos (taekwondo); les integrants de l’equip espanyol de natació sincronitzada; Gervasio Deferr, i els santcugatencs Erika Villaécija i Eloi Rovira. L’acte més protocol·lari es va celebrar a la Sala d’Actes del CAR, amb la presència d’Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat, i dels tres directors que fins ara han dirigit el CAR, Joan Antoni Prat, Francesc de Puig i Joan Fontserè, l’actual director. En aquest sentit Fontserè va destacar la importància de “celebrar aquest 25è aniversari amb els esportistes que durant tot aquest temps han fet que el CAR de Sant Cugat sigui un centre de referència mundial. Aquest és l’acte més entranyable de tots els que celebrarem durant aquest 2013”. Prat va dir, que, per sobre de tot, “l’objectiu principal del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat és preparar persones”. // Redacció


Actualitat Esports 41

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Clínic

Clos: “Si l’escola de futbol del Valldoreix té nens, treballa bé”

Paco Clos, exjugador del Futbol Club Barcelona entre 1983 i 1988, i el futbolista que va donar la classificació a la selecció espanyola el Mundial del 1986, va visitar dimarts, 12 de febrer, els 64 jugadors que integren la secció de futbol del Club Esportiu Valldoreix. Clos va oferir un clínic als més petits de l’escola d’iniciació i als equips prebenjamí, aleví i infantil, que competeixen als Jocs Esportius Escolars. L’exentrenador del Santboià FC es va mostrar sorprès per la quantitat de jugadors d’aquesta escola, amb només dos anys en funcionament. “No m’ho esperava, la veritat. És un club molt bonic amb molta canalla que vol aprendre a jugar a futbol. Si l’escola té nens vol dir que l’equip tècnic està treballant molt bé”, va dir. Josep Moratalla, exjugador del FC Barcelona, i Ander Mirambell, primer esportista a representar Espanya en Skeleton, seran els pròxims convidats. // Redacció

Jocs Escolars

El 14è Campionat Local de Natació Escolar, diumenge

La 14a edició del Campionat Local de Natació Escolar tindrà lloc la tarda del diumenge 17 de febrer, a la piscina municipal de la ZEM Rambla del Celler. Aquesta competició està oberta a tots els nens i nenes de Sant Cugat no federats. Hi poden participar en un o més estils (crol, braça i esquena). Les categories que estableix el campionat són prebenjamí; benjamí; aleví i infantil. Aquest campionat té caràcter de Final Local i Comarcal, i els primers classificats de cada categoria, sexe i estil es classificaran per a la Final Territorial de Natació dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Un any més, l’organització va a càrrec de l’Ajuntament de Sant Cugat, a través de l’OMET. // Redacció

Tennis Campionats de Catalunya per Equips

Els alevins del Junior FC pugen de categoria

Rugbi i futbol

El Club de Rugby i el Sant Cugat Esport, contra els líders El Club de Rugby Sant Cugat rep diumenge, a les 12 hores, el Bathco Independiente Rugby, mentre que el Sant Cugat Esport FC rep diumenge, a les 16.45 hores, el Cerdanyola Vallès FC. Els primers equips del Club de Rugby Sant Cugat i el Sant Cugat Esport Futbol Club s’enfronten als respectius líders de les seves categories. El CR Sant Cugat, segon a la Divisió d’Honor B amb 37 punts, rep el Bathco Independiemnte Rugby, líder amb 45 punts. El partit es jugarà diumenge, a les 12 hores. Per la seva banda, el Sant Cugat Esport FC, vuitè amb 25 punts al grup 1 de la Primera Catalana de futbol, jugarà contra el líder en solitari, el Cerdanyola Vallès FC, que té 41 punts. L’enfrontament es jugarà diumenge, a les 16.45 hores a la ZEM Jaume Tubau. // À. López Puig

CARITAS obre cada dia El Recer per acollir, donar menjar i, sobretot, donar suport humà a moltes persones de Sant Cugat que no tenen res

Imatge de l’equip aleví femení de tennis del Junior FC #Cedida Els equips aleví femení i masculí de la secció de tennis del Junior FC han assolit l’ascens de categoria en el Campionat de Catalunya per Equips. L’equip aleví femení del Junior FC ha aconseguit, per primera vegada en la història del club, la segona posició en el Campionat de Catalunya per Equips Aleví Femení en la categoria de Bronze. Amb aquest subcampionat, les santcugatenques s’han assegurat l’ascens a la categoria de plata del tennis català. En la final del català, el Junior FC va perdre el dissabte, 9 de febrer, a les instal·lacions del CNT Malgrat, per 3 punts a 2. Amb anterioritat, les santcugatenques, caps de sèrie número 4 d’aquesta competició, van eliminar el Club Egara (0-4) i el

Club Sícoris de Lleida (3-1). L’equip estava compost per Joana Sallent, Ainhoa Iglesias, Carlota Correa, Paula Correa i Maria Garriga. L’equip aleví masculí de la secció de tennis del Junior FC va aconseguir l’ascens a la categoria de bronze del Campionat de Catalunya per Equips Aleví Masculí. Els santcugatencs es van adjudicar el diumenge, 10 de febrer, el Campionat de Catalunya per Equips Aleví Masculí en la categoria de Coure. En la final, el Junior FC, cap de sèrie número 2 d’aquesta competició, es va imposar al TC Fontmartina per 4 punts a 3. En els altres dos partits d’aquesta competició, els tennistes de Sant Cugat han guanyat el CT Sant Boi (4-1) i el CT Cardedeu (4-1). // Redacció

Nom i cognoms: Adreça: DNI : Telèfon: Correu electrònic: Núm. de compte on es passarà el rebut de 10 € al mes Data

Necessitem 800 persones per ajudar 800 famílies Tu en pots ser una, informa’t! Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

Signatura

On s’ha de lliurar la butlleta? Despatx de Càritas (Casa Abacial) Plaça de l’Om, 2, de dilluns a divendres de 9 a 13 hores personalment, per correu ordinari o a les oficines del TOT Sant Cugat, informa’t!

Amb el suport de:


42 Esports

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Pàgina del Club Muntanyenc Sant Cugat. 55a Marxa Infantil de Regularitat

Participa en la 55a Marxa Infantil del CMSC La 55a edició de la Marxa infantil i la 4a Marxa Juvenil tindran lloc el dia 14 d’abril , sortint des del parc de Ramon Barnils, davant de la Biblioteca Municipal, caminant fins a Can Coll i tornant al mateix parc passant per la Hípica de Can Caldés Entre les novetats més importants, per garantir una millor seguretat per a tots els participants hi haurà un nou sistema de xips i de localització instantània del pas dels participants pels diferents controls i no hi haurà la pausa del dinar, ja que la prova acabarà a última hora del matí. La Marxa Infantil és un esdeveniment que amb el seu més de mig segle d’història s’ha convertit en un símbol d’identitat santcugatenca. La pri-

Participants a la 54a Marxa Infantil a un control de pas #Cedida mera Marxa Infantil de Sant Cugat es va celebrar el 13 de desembre del 1959. Hi van participar 32 parelles de nens i nenes entre 6 i 14 anys, sortint de la antiga seu del Club, a la plaça d’Octavià i caminat per Collserola fins a Can Borrell i la font de l’Ermetà i tornant-hi aquell mateix matí, passant per la Pedrera, on hi havia l’encara actiu forn de calç i l’ermita de Sant Crist de Llaceres. En el transcurs del temps, la Marxa ha

anat evolucionant, renovant-se i revitalitzant-se. El criteri bàsic, però, sempre ha estat i serà el mateix: apropar els nois i noies i els i les joves a la natura a través de la pràctica de l’excursionisme, donant a conèixer l’entorn natural de la serra de Collserola i aprenent a respectar-lo. Collserola és el marc on es desenvolupa aquesta caminada, és l’entorn natural on els participants han passat i hi seguiran passant, recorrent els seus camins

e Fes-rtiptor c subrs només pe

i descobrint el seu entorn. La Marxa consisteix en una passejada per a nens i nenes en parelles que han de recórrer un circuit marcat intentant portar un ritme el més regular possible. La regularitat de cada parella es determina amb els horaris de pas pels diferents controls que estableix l’organització, alguns coneguts amb anterioritat pels participants i d’altres sorpresa. Cada any es contribueix, destinant 1€ de cada inscripció, a una causa solidària. Enguany es destinaran prop de 2.600 euros a la delegació de Càritas a Sant Cugat. Les inscripcions a la Marxa es podran fer només via Internet des de l’1 fins al 28 de març i recollir el material al Club Muntanyenc Sant Cugat fins l’11 d’abril.//

Club Muntanyenc Sant Cugat Plaça de la Vila, 2 08172 Sant Cugat Tel. 93 674 53 96 cmsc@cmsc.cat www.cmsc.cat Segueix-nos a

Descobreix el nou Diari

€ 88 any NOVA APLICACIÓ MÒBIL

Més compacte, més proper, més participatiu, més reflexiu, més implicat, més jove i, sobretot, més santcugatenc NOU T A FORMER PAP

DiarideSantCugat

Descarrega’t l’aplicació i podràs llegir el Diari des de la tauleta tàctil i el mòbil. Opció gratuïta només per a subscriptors.

NOU!

20 anys arrelats a la ciutat www.diaridesantcugat.cat


Ofertes Club del Subscriptor 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Bellesa

Benzina

Restaurant

Restaurant

Rentar + massatge cranial + pentinar

2% de descompte del total de la factura

Menú per a 2 persones de dilluns a dimecres

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Pl. del Doctor Galtés, 5, local 8

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Teatre

Restaurant

Restaurant

Restaurant

Poder absoluto de Roger Peña Carulla

Menú nit degustació Sushi Bar. 2 persones, de dilluns a dijous

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Divendres, 22 de febrer a les 21 h, al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. dels Quatre Cantons, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Assegurança

Restaurant

Restaurant

Mascotes

Fins a un 50% dte. en l’assegurança del cotxe i GPS de regal

Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres

Menú tapa+canya per a 4 persones. Passa una bona estona a La Flauta!

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts

C/ de la Plana de l’Hospital, 7

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

Av. de les Corts Catalanes, 2, 3r 3a

Oferta vàlida per a tos els subscriptors del DSC

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)


44 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Entrevista

Iván Mañero Cirurgià estètic i plàstic

“Cada operació és un repte artístic per fer feliç una dona” Sant Cugat acollirà la clínica del reconegut cirurgià plàstic Iván Mañero. Un complex mèdic on l’estètica i la tecnologia són la novetat en el sector Com serà la clínica de Sant Cugat? La clínica que obrirem aquesta propera tardor a Sant Cugat estarà exclusivament dedicada a la cirurgia estètica, plàstica i reconstructiva. El terreny ocupa uns 6.000 m2 i constarà de dos edificis. En el principal i més emblemàtic, on es faran les operacions, hi haurà 20 habitacions; 16 tindran 32 m2 i 4 suites d’uns 55 m2 situades a les cantonades de la clínica. A banda, un segon edifici més petit, l’anomenat Beauty Stetic Center, on es faran intervencions de làser, Botox, o tractaments antienvelliment. 6.000 m2 són molts! Sí, però precisament s’ha fet de manera que hi hagi espai suficient per fer una zona enjardinada on els pacients puguin passejar. La clínica té tot allò que a mi m’agradaria trobar quan vaig a un hospital. Com ara què? El més destacat, l’emplaçament on es troba, Can Magí: és un lloc molt tranquil i agradable. No m’agra-

da el típic concepte de clínica, amb llums tènues, tauletes de plàstic... Per això, l’interior serà com un hotel, amb habitacions grans, mobles i il·luminació confortables i sense gairebé cap senyal d’hospital. L’oxigen, per exemple, està amagat; hi haurà molt disseny i l’últim en tecnologia, com els quiròfans intel·ligents. Quiròfans intel·ligents? Sí, hi haurà tres quiròfans pioners a Catalunya, Espanya i Europa. Seran de vidre, tindran llums de tons càlids per fer més agradable l’estada al pacient i també als cirurgians perquè els llums detectaran l’hora del dia i canviaran de to segons sigui el matí, la tarda o el vespre. A més, estaran decorats amb fotografies de paisatges i un seguit d’elements que canviaran el concepte de quiròfan al qual estem acostumats. Des del meu punt de vista, al món de la medicina li faltava un canvi de rumb en l’estètica i anar més enllà dels colors verd i el blau. Els quiròfans estan dissenyats per una empresa alemanya i són intel·ligents perquè la tem-

peratura, l’anestèsia o els llums es controlen a través d’una tauleta. D’alguna manera, és la tecnologia portada a l’extrem. Estem davant d’un projecte únic? Certament. No només pel que fa als quiròfans i a les habitacions, sinó també en tot l’edifici, ja que la majoria dels pacients no són malalts sinó que vénen a operar-se per plaer. Per això, l’estètica imita la d’un hotel; també, pel que fa al restaurant, s’oferirà una carta amb productes saludables, alguns dels quals s’extrauran de l’hort que hi haurà a la part exterior del complex mèdic. Per què a Sant Cugat? D’una banda, perquè està extremadament ben comunicat, tant amb l’aeroport com amb Barcelona. D’altra banda, perquè Sant Cugat és un lloc molt atractiu per als meus clients ja que la majoria són gent amb diners i a Sant Cugat poden trobar botigues i restaurants de qualitat. Crec que és una bona oportunitat per al comerç de Sant Cugat perquè la majoria

Debilitat per l’ésser humà Amb 43 anys, Iván Mañero es defineix com un humanista perquè li agrada tot el que té a veure amb l’ésser humà, la medicina, l’astronomia, la biologia, la ciència, la sociologia o la psicologia. “Ajudar ho porto a dins i ho necessito fer”. Li agrada molt parlar amb els pacients abans d’una intervenció i assegura que sempre intenta que els pacients passin la barrera de metge. “No m’agrada la distància que es crea amb els metges”. Per això dóna tanta importància a l’estètica del despatx i a la vestimenta. Ell no porta la típica bata blanca sinó que prefereix vestir de carrer i crear un clima de confiança amb els pacients. D’alguna manera, la tònica de la clínica que obrirà a Sant Cugat.


Viure a Sant Cugat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

“La clínica tindrà un aspecte d’hotel perquè la majoria de pacients no estan malalts sinó que s’operen per plaer” “Són quiròfans intel·ligents perquè la temperatura, la llum o l’anestèsia es controlaran des d’una tauleta”

Trencar amb l’estètica mèdica és la filosofia de Mañero per a la nova clínica # ARTUR RIBERA

vénen a passar uns dies i generarà moviment de persones a la ciutat. Quin és el perfil dels seus clients? Es tracta de persones amb un poder adquisitiu alt. El 20% vénen de fora de Catalunya i el 40% de fora d’Espanya, sobretot de la resta d’Europa, de Rússia i dels Estats Units. Hi ha un règim de tarifes establert? No. Les variables del preu van en funció de les hores de quiròfan i del que es fa. I després hi ha un valor afegit de qui t’ho fa, els anestesistes, els cirurgians, etc. A la clínica de Sant Cugat es donarà un preu tancat on s’inclourà la cirurgia, els dies d’ingrés, el trasllat a l’aeroport i a Barcelona amb transport llançadora. També disposem de traductors i de shopping assistant per garantir el màxim confort als nostres clients.. És el mateix la cirurgia estètica i la cirurgia plàstica? No. La cirurgia estètica és aquella que de la normalitat, és a dir, d’una dona amb dos pits, els millo-

ra. I la cirurgia plàstica reconstructiva vol dir aquella que per algun motiu, normalment per una malaltia, cal reconstruir alguna part del cos com ara posar un pit a una dona que ha patit un càncer i no en té. Què es busca amb les operacions de cirurgia estètica? La bellesa, l’atracció sensual i sexual a partir de la simetria del cos, els nassos petits, marcar els pòmuls i, en definitiva, crear un gest amigable de les persones. Per tant, quin és el perfil de clients que vostè té? Un 85% són dones. Normalment, la mateixa pacient que de jove s’opera va passant pel quiròfan de més gran. A partir dels 20 o 25 anys hi ha noies que comencen a millorar el seu aspecte sexual i sensual amb operacions als pits o fent-se una liposucció. Després, cap als 35, quan tenen fills, s’operen la panxa i el pit perquè l’embaràs és una agressió al cos de la dona, que queda molt tocat. Finalment, cap als 50 o 60 anys, quan la dona enve-

lleix, es fan operacions bàsicament de la cara. És un moment en què la dona, tot i fer-se gran, encara se sent jove i l’augment de l’esperança de vida ha fet que hi hagi un envelliment físic extern molt superior a l’envelliment personal i laboral. Aleshores, hi ha una necessitat del ser humà de mantenir una aparença més jove que transmeti a la societat que encara són actius personalment, laboralment i sexualment. Existeixen els estereotips? Cada vegada menys. La gent vol millorar el seu aspecte però sense deixar d’assemblar-se. No volen perdre les seves identitats i crec que això és molt important en qualsevol persona. No obstant això, encara hi ha gent que vol assemblar-se a les fotografies que surten a les revistes però cal ser conscients que els retocs que es fan amb ordinador no són reals. Com li ha afectat la crisi? És curiós, però haig d’admetre que en el que portem de crisi no només no l’he notat, sinó que hem cres-

“És una aposta clara per portar a Sant Cugat persones que tenen un nivell adquisitiu alt” cut. Això passa perquè a les èpoques de crisi la gent prioritza gastar-se els diners amb ells mateixos i no amb tot allò que potser algun dia s’hauran de vendre. Què és per a vostè la cirurgia estètica, com la defineix? El que més valoro és la part mèdica i artística, fer-ho bé i fer feliç la gent. Amb l’estètica canvies la vida de la gent perquè en molts casos són persones que viuen en un estat d’infravaloració o de depressió i després de l’operació els puja l’autoestima i de cop i volta canvien l’estat d’ànim. A més, la meva especialitat, a diferència de la resta de cirurgia, té el component artístic. La majoria de cirurgians operen l’interior dels cossos i es valora la part tècnica però el vessant artístic no és necessari. En canvi, en la meva especialitat és a l’inrevés, i el que es valora és la part externa, la capacitat artística i estètica de cada cirurgià. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich


46 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

L’edat moderna Segles xvi, xvii i xviii

La universitat era el conjunt de pobladors d’una vila i el Consell General la reunió dels caps de casa

L’organització municipal de la vila a l’edat moderna i la reforma del 1638

C

ada 1 de gener es reunia el Consell General de la vila i terme, format pels caps de casa, sempre homes, amb expressa exclusió de dones, fins i tot d’aquelles fadrines o vídues majors d’edat que vivien soles. L’any 1638 es comptaren 97 assistents. L’anterior només foren 89 i el següent, 94. Tot depenia del fred de l’hivern i de les malalties. El lloc de trobada era l’església de Sant Pere d’Octavià i la finalitat escollir el Consell de Vila per aquell any. L’acte va ser presidit per l’Il·lustre i Molt Reverent Senyor Fra Don Josep de Calders, monjo i paborde major del Monestir i, com a tal, senyor jurisdiccional del terme del Castell d’Octavià, a qui acompanyava el seu batlle. Per prendre nota dels acords hi havia dos notaris, un per part del Monestir i l’altre per la vila, escollit lliurement pel consell anterior. En teoria, tots els caps de casa eren candidats als càrrecs i oficis municipals. Cada nom s’anotava en un paperet i s’introduïa en un rodolí de fusta dins una urna. La mà innocent d’un infant extreia a l’atzar els elegits de l’any. Hi havia algunes exclusions: per tornar a ser jurat calia deixar passar un any i no eren elegibles els deutors, els pledejants contra el Comú de la vila i els inhabilitats per via judicial. Després de la reforma del 1596, l’òrgan superior estava integrat per tres jurats, amb tractament d’honorables i privilegi de vestir gramalla. El jurat primer o en cap havia de ser forçosament resident al nucli urbà i els altres dos en les masies del terme, sense importar la parròquia. El Consell el formaven els citats tres jurats i nou prohoms escollits amb el mateix sistema. Amb el sorteig aleatori es volia evitar la formació de grups de pressió i també assolir una representació equitativa entre el centre i la part forana.

Els càrrecs municipals dels tres jurats i els nou prohoms s’escollien per sorteig entre els caps de casa i només duraven un any tir que sabessin llegir i escriure, i en una segona ronda es treia el nom de l’electe. Finalment, el mostassaf, controlador dels pesos, mesures, qualitats i preus del mercat. També aquí s’extreia una primera terna a l’atzar, d’entre la qual el paborde major, com a propietari del mercat, triava aquell que li mereixia més confiança.

Document del Consell General de vila del 1638 Després de sortejar els càrrecs, decidiren limitar el nombre de candidats a 30 habilitats #Cedida Una vegada efectuada la preceptiva renovació de jurats i prohoms, es passava a l’adjudicació d’oficis municipals per semblant procediment. Alguns eren de sorteig directe: els talladors, els oïdors de comptes i els prohoms de tares. Els talladors eren quatre i s’encarregaven de distribuir les imposicions irregulars entre els veïns del terme, tenint en compte la seva riquesa. Dos d’ells

eren de la vila i dos dels masos. Fins i tot es procurava que, els de la vila, un fos del carrer de dalt i l’altre del carrer de baix. Els oïdors revisaven els comptes de l’exercici anterior. Els prohoms de tares efectuaven les avaluacions de danys comesos per tercers, si les parts no havien arribat a acords amistosos. Pel que fa al clavari o tresorer del comú, primer s’escollia una terna, cal suposar per garan-

No tothom acceptava el càrrec i es posaven excuses: que si tenia una edat avançada i xacres que l’impedirien complir, que si vivia a més d’una hora de camí del nucli, que si era analfabet. Per superar aquesta dificultat, en aquest any del 1638, es va proposar reduir el nombre d’elegibles de la totalitat de caps de casa del terme a una trentena, que prèviament complissin amb tots els requisits físics i mentals, de forma que no poguessin refusar en l’eventualitat de ser escollits. Així doncs, es formaren dues bosses, una amb una desena de noms del nucli urbà i l’altra amb una vintena de les anomenades cases foranes. El procediment s’emprà per primera vegada el 1639 i aquesta ocasió l’encarregat de fer la selecció fou el propi consell. A partir d’aquella data s’establiren sis d’habilitadors, naturalment triats per sorteig, que sense formar part del consell, tenien la tasca específica d’elaborar les llistes d’elegibles. Semblantment s’acorda augmentar el període inhàbil per poder tornar a accedir al càrrec de jurat primer, passant d’un any a tres. Res a veure amb el present.// Domènec Miquel domenecmiquel@telefonica.net


Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Memòria Viure a Sant Cugat 47

Tradicions L’Aplec de Sant Medir L’aplec d’abans A principis del s. xx van robar una de les campanes de l’ermita que datava del s. ix #ARXIU

La Penya Regalèssia amb l’APAC s’encarrega de preservar el patrimoni històric de la ciutat i du a terme el manteniment de l’ermita des de fa 28 anys

La festivitat de Sant Medir, des de la llegenda fins a l’actualitat

J

a està a punt d’arribar la festa de l’Aplec de Sant Medir. Esperem que aquest any faci bo i que no sigui com ara fa dos i tres anys que vam tenir dos dies de pluja i no es va poder celebrar gairebé res. Bé, com tots sabeu, nosaltres (la Penya Regalèssia i l’APAC), ens cuidem de celebrar tot el que és l’ermita i la missa de campanya en el Camp del Miracle. El Camp del Miracle vosaltres ja sabeu que va ser on es va produir la trobada de Sant Medir amb el bisbe Sever. El bisbe Sever sortia de Barcelona perquè els romans l’estaven perseguint, això era al voltant del segle iv, el perseguien i ell volia escapolir-se i volia anar al castell de Sant Cugat, sabent que era dels romans, precisament. La cosa és que quan va arribar a Sant Medir, passant pel camí d’anar de Barcelona a Sant

La bandera restaurada

Cugat, va veure un pagès, en Medir, que estava sembrant faves i li va preguntar si anava bé per arribar a Sant Cugat. Medir el va advertir que corria molt perill perquè allà també hi havia els romans. Bé, l’assumpte és que quan va arribar a Sant Cugat, el van agafar presoner. Els soldats romans quan van passar per Sant Medir, van preguntar a en Medir si havia passat per allà el bisbe Sever i

ell va dir que sí, que havia passat per allà feia un parell d’hores o així, diu “quan jo estava sembrant les faves”, aleshores aparegué el miracle que les faves havien nascut, crescut i florit. Els soldats es pensaren que es burlava d’ells i aleshores van agafar Medir i també se’l van emportar cap a Sant Cugat i allà els van martiritzar a tots dos, i això en breus paraules és el martiri de Sant Sever i Sant Medir de la història. En el Camp del Miracle, nosaltres, els de la Penya Regalèssia i de l’APAC, hem estat vint-i-vuit anys intervenint per fer totes les obres que s’hi han realitzat. Aquestes es van començar primer quan hi havia en Francesc Vila, en Bal, que es cuidava d’organitzar l’aplec a l’ermita. Quan va veure que tot sol no podia, va demanar ajuda a la Penya Regaléssia, que es va ajudar-lo fins que va

i la setmana que ve... Descobrirem els punts històrics del centre de la ciutat

morir. Aleshores, la Penya Regalèssia ja acostumada a tot el que es feia a l’ermita el dia de l’aplec va posar-se al front d’aquesta iniciativa. De totes les obres que ha fet la Penya i l’APAC durant aquests anys, potser la més important, a part d’arranjar l’ermita, han estat les que s’han fet al voltant del Camp del Miracle, a part de fer la font que hi ha per a la gent que va a peu a Sant Cugat. Nosaltres aquests dies ja comencem a preparar-ho tot perquè a l’ermita no hi falti de res, que estigui tot en ordre. Actualment, la missa es fa a l’exterior de l’ermita perquè hi càpiguen les dues-centes o tres-centes persones que vénen. A part de la missa, es fa l’entrega de cintes a totes les banderes de les colles de Sant Medir, tant la de Barcelona com la nostra. Aquest any, però, serà un any especial, perquè el Museu de Sant Cugat i del Centre de Restauració de Valldoreix van restaurar la nostra bandera centenària. Aquesta té un valor històric i s’ha quedat al Museu per poder-la visitar. Aleshores, com que ens hem quedar sense la bandera, vam demanar una rèplica al museu i al centre de restauració. I així ha estat. El dia de Sant Medir tindrem la nova bandera. Antigament, l’aplec era molt diferent al d’ara, la gent hi anava amb carros tant a l’ermita com a dalt a Vista Rica. Nosaltres de joves recordo que anàvem a peu pel camí de sempre fins a l’ermita i passàvem el matí allà, l’orquestra feia ball a l’era de la masia i quan acabàvem anàvem i pujàvem a dinar a Vista Rica, on trobàvem la família, hi fèiem l’arròs i allà passàvem la migdiada i quan acabàvem de dinar marxàvem cap a dalt al Tibidabo, n’hi havia que es quedaven a veure les atraccions, altres que baixaven amb el funicular fins a Barcelona. Normalment s’hi anava amb el carro de vela amb el qual anàvem a repartir vi a Barcelona. Aquesta tradició avui ja no es fa, s’ha perdut, és una llàstima com es van perdent les tradicions a la nostra ciutat. // Tomàs Grau redaccio@diaridesantcugat.cat


48 Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de febrer del 2013

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 12 °C

mín. 3 °C

8 102030 014001

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil

00942

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diaridesantcugat

Retrats santcugatencs per Pere Fernández i Adolf

Gerard Diéguez Guàrdia de barri

El “poli bo” del barri de Sant Francesc i l’escola Santa Isabel “Fer de guàrdia de barri fa que tingui contacte permanent amb la gent”. Possiblement per aquest motiu tothom el crida pel seu nom. “Ningú em diu... eh!, policia!”. Gerard Diéguez és un policia simpàtic, guàrdia de proximitat al sector de l’avinguda de Cerdanyola i Sant Francesc. També és força conegut pels pares –especialment per les mares– de l’escola Santa Isabel. “Cadascun dels guàrdies del barri té una escola assignada”, m’explica. El Gerard va començar fent el torn de nit, després el torn de tarda, i finalment va passar a fer de guàrdia de barri, en horari partit. Abans havia estat cambrer, fins que un amic seu el va animar a treure’s les oposicions. Nascut a un poblet de Galícia, “allà on s’acaba el món”, però català d’acollida. Als 17 anys va venir a Barcelona, i quan va entrar a la Policia Local va venir a viure a Sant Cugat. “Diuen que si ets policia no convé viure al mateix lloc, però no faig cas. A mi m’agrada Sant Cugat. I la gent em saluda pel carrer, això és maco”. M’assegura que li agrada la professió, encara que em confessa que “quan vaig acabar la mili vaig dir que mai més em tornaria a posar un uniforme. I, ara, mira!”. Li pregunto per la gent de Sant Cugat. “És especial”, em contesta. En quin sentit? “No genera problemes. Sant Cugat és una ciutat molt tranquil·la, amb educació i respecte no tens problemes”. Encara que l’horari partit no el permet disposar de massa temps, el poc temps lliure que té l’aprofita per anar al gimnàs i córrer per Collserola. “Sóc un boig de l’esport!”. També em parla de la seva altra passió, anar a buscar bolets. “Estic tocat del bolet”, bromeja. “De veritat. Jo no m’espero que arribi el mes d’octubre per sortir a recollir-los, al mes de setembre ja tinc la necessitat de sortir”. // Pere Fernández

NOVA APLICACIÓ MÒBIL

NOU AT FORM R PAPE

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugat des del teu dispositiu mòbil

Fes-te sub per no scriptor més

88€

l’any Inclou subsc de pap ripció a l’ed ició er i tau leta


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.