Diari de sant cugat 965

20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’informació local

Divendres, 26 de juliol del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 965

Patrimoni: L’escultor Pep Codó fa una nova Creu Trencada

Any XX

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.33

Quines són les races més nombroses? Augmenten els abandonaments per la crisi? Quins consells dóna un ensinistrador? Què és Cal Castillo?

”La reforma dels ajuntaments es basa en criteris econòmics, no socials” Mercè Conesa,

# REDACCIÓ

A fons _4 a 10

Sant Cugat acull la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a discapacitats

Càritas amplia la campanya per trobar 550 famílies que aportin 10 € mensuals

Esports _ 38 i 39

Ciutat _ 12 i 13

alcaldessa de Sant Cugat Entrevista _ 16 i 17

2 Publicitat Anunci Diari.pdf

1

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013 16/07/13

12:53

Ramón del Pino

Jugador de la selecció espanyola de la modalitat paralímpica de futbol 7

Xavi Hernández

Ambaixador de l’Obra Social ”la Caixa”

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Gaudeix del millor espectacle i d’un futbol sense límits amb la Copa Intercontinental.

Hi participaran 16 seleccions nacionals, entre les quals destaquen les del Brasil, Argentina, Holanda, Anglaterra, Espanya i la guanyadora de la medalla d’or dels Jocs Paralímpics de Londres 2012, Rússia.

Per primera vegada, aquest campionat es disputa a l’Estat espanyol, i no t’ho pots perdre! Emoció, tensió, sacrifici i les millors jugades t’esperen en un escenari on els jugadors són persones que tracten de superar-se dia a dia malgrat les dificultats.

ENTRADA LLIURE Amb la col·laboració de:



Més informació a: www.icup2013.com

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Puja baixa

Copa Intercontinental de Futbol 7 Carles Muñoz

Descoordinació a l’Ajuntament Cistina Paraira i Jordi Puigneró

K-Gat per Eloi Alegre

Aquest dissabte, 27 de juliol, a les 19.30 hores, a la ZEM Jaume Tubau se celebrarà la cerimònia inaugural de la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral, campionat que finalitzarà el 10 d’agost. L’organitza la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i ha comptat, entre d’altres, amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Al gener van crear zones de càrrega i descàrrega a la dreta (segons el sentit de circulació) de la rambla de Ribatallada, lluny dels comerços, i també nova zona blava.

Ara, ho desmunten tot i posen la càrrega i descàrrega a l’altre costat del carrer i en el seu lloc hi haurà carril bici, vorera i s’elimina la zona blava.

Quin és el cost de tantes obres en poc temps? I quins estudis previs es fan?

Editorial

NO FEM l’ANIMAL Ara arriba aquella època en què s’abandonen animals de companyia perquè marxem de vacances i ens fan nosa.

Abans d’arribar a aquest extrem podem deixar-los en una residència canina o bé a casa d’un familiar o amic. El que és important és ser responsable perquè estem parlant de vides, d’animals que ens són fidels i que ens estimen. I abandonar-los no és una decisió acceptable. Com tampoc ho és no recollir les defecacions que els nostres gossos fan a la via pública. Aquest és un esport que a Sant Cugat no es practica gaire i actuar així no és exemple de civisme precisament. Si no permetem que facin caca al menjador de casa tampoc ho hem de permetre al carrer. Hi ha prevista una sanció pública, però la Policia Local no l’executa perquè, imaginem, té altres prioritats. //

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

Icup2013 a Sant cugat Sant Cugat acull, del 27 de juliol al 10 d’agost, a la ZEM Jaume Tubau, la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral. Una competició de primer nivell.

Setze seleccions i més de 300 esportistes i tècnics esportius competiran a Sant Cugat per aconseguir una de les vuit places que permeten jugar al Campionat del Món. Es tracta de la competició més important que se celebra a Catalunya des dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92. La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals i l’Ajuntament de Sant Cugat, entre d’altres, han apostat fermament per aquest torneig.

Serà màgic, segur. //

en primera persona Josep M. Vallès Periodista del ‘Diari de Sant Cugat’ @josepmvalles

Tots amb Càritas Sant Cugat!

L

a situació de moltes famílies, com diu Mn. Blai Blanquer, no és per tirar coets!, més aviat al contrari. El que sí que és motiu de “celebració” és que l’Ajuntament de Sant Cugat ha renovat el conveni anual de col· laboració amb Càritas. Un conveni que podria ser major, però que no s’ha retallat respecte a l’any passat, que fins i tot ha augmentat una mica i que en moltes ciutats de l’entorn no tenen ni conveni. Per tant, ben destinats els 61.177 € que Càritas Sant Cugat recull per contribuir a continuar treballant amb els nostres veïns més necessitats. Un 40% dels quals són gent de Sant Cugat. No us penseu que tots els que passen fam o tenen problemes econòmics són només de fora.

A més, la campanya 800x10 continua endavant amb novetats. Càritas renova la campanya iniciada fa uns mesos a través del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat i que té per objectiu buscar 800 famílies que aportin 10 € mensuals per ajudar a mantenir el menjador social de la nostra ciutat anomenat el Recer. Per ara, ja en tenim 250. Ens falten, doncs, 55o famílies més! A partir d’ara, tothom que passi per Càritas amb la intenció de comprometre’s amb aquesta campanya serà obsequiat amb una samarreta amb l’estampació d’un dibuix de Francisco Ibáñez, pare de personatges com Mortadel·lo i Filemó, que desinterassadament també hi col·labora. Ara ens faltes tu, hi col·labores?//

4 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

L’estat dels animals Com viuen a Sant Cugat

Gossos En nombre, guanyen tots els animals que viuen al municipi

Gats Els felins domèstics estan a la segona línia pel que fa a les xifres de mascotes

Santcugatencs en bones companyies Nombre Encara que és difícil de quantificar, a la ciutat conviuen milers d’animals Tendència Cada vegada més hi ha gossos mestissos i d’altres mascotes com conills i gats s’estan obrint les portes d’habitatges més petits i de persones amb pocs temps que també volen gaudir d’un animal de companyia

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Artur Ribera

Mariona Sagalés

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

Rosegadors Xinxilles, hàmsters, conills d’Índies i conills entre d’altres se situen en el tercer grup del rànquing

Cavalls Les hípiques concentren la majoria d’aquests èquids de titularitat privada que hi ha al municipi

L

a ciutat dels nens, la ciutat verda o terra d’artistes són alguns dels lemes amb els quals, infinitats de vegades, s’ha definit Sant Cugat.

Però al municipi li queda una altra característica essencial: la ciutat de les mascotes. Només fa falta passejar per algun dels diversos parcs que hi ha, quan cau la nit, o pels carrers, durant el capvespre, per veure la quantitat de gossos que surten a passejar i per adonar-nos de la gran quantitat de mascotes que resideixen entre nosaltres. Encara que l’Ajuntament només té censats 1.053 animals de companyia, dels quals 1.027 són gossos, 26 gats i 0 fures, la realitat reflecteix una xifra molt més elevada que aquesta, ja que les clíniques veterinàries que hi ha al municipi superen aquesta dada amb escreix arribant a més de 20.000 clients. A Sant Cugat, els gossos són els animals de companyia més nombrosos seguits de gats, rosegadors, cavalls, ocells i rèptils.

Coll Favà, la Pollancreda, el parc de Ramon Barnils, el Parc Central, el passeig Gaudí, l’Arboretum i Collserola són només algunes de

LA FRASE

“L’increment del nivell cultural està comportant un major nombre d’adopcions” Joan Puigdomènech Regidor de Polítiques Ambientals

les zones preferides pels propietaris de gossos perquè els seus cans juguin i se sociabilitzin. Que Sant Cugat tingui tants espais arbrats, zones verdes i cases unifamiliars fomenta que els habitants triïn més gossos que gats o altres mascotes a l’hora de buscar animals de companyia. “Facilita molt el fet que la ciutat sigui una ciutat verda, perquè els propietaris es troben altres propietaris i també poden fer llargs passejos”, apunta Marta Ribot, de la Clínica Veteràlia Sant Cugat, que argumenta, a més, que existeix un altre fenomen a l’hora d’escollir mascotes per compartir la vida: “La gent se sent molt sola i els gossos fan molta companyia”.

La tria dels gossos depèn de diverses variables com les modes: qui no recorda els famosos dòberman o els rottweiler dels anys vuitanta o els dàlmates ara fa uns deu anys, races més difícils de veure ara. La talla suposa un altre factor important a l’hora d’escollir un gos: petits per pisos petits i grans per cases grans o amb jardí. El comportament de cada animal, més o menys juganers, i les necessitats de cada propieta-

ri –si vol un gos per fer companyia, per caminar, de vigilància o pigall– i les hores que els poden dedicar són també part dels elements decisius. “Això de comprar un gos cada vegada es fa menys”, apunta des del Dispensari Veterinari del Vallès la veterinària Sabina Marín: “Una major conscienciació i més informació estan fent que la gent opti per adoptar, a més s’ha de tenir en compte que surten de les protectores vacunats, amb xip i esterilitzats”. Marín ha indicat, en aquesta direcció, que cada vegada més a la seva clínica van gossos mesclats. A més, també ha posat de manifest que els santcugatencs estan obrint les portes a d’altres animals: “Qui té una casa petita i poc temps, però vol un animal de companyia, tria un gat o un conill”.

El nombre d’animals de companyia que concentra el municipi és també palpable a través de l’activitat econòmica que s’ha anat generant. Aquest conglomerat per atendre les necessitats dels animals ha fet que coexisteixin 13 clíniques veterinàries i altres establiments com botigues especialitzades en la

6 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

L’estat dels animals Com viuen a Sant Cugat

Rèptils Les iguanes, serps i camaleons se situen la darrera posició d’aquesta cadena

Ocells Tant exòtics, com no i caderneres de cant les aus són les penúltimes

venda de pinsos i altres productes, perruqueries canines, passejadors de gossos i ensinistradors. En paral· lel a aquesta cara amable de les mascotes hi ha la xacra dels abandonaments. Una major sensibilització i sobretot que una part molt nombrosa dels particulars ja no facin criar els seus animals amb finalitats econòmiques –pràctica que està prohibida– o per regalar, ha fet baixar aquesta xifra en comparació amb altres anys, però les gosseres i les protectores encara continuen estant saturades d’animals amb un futur incert.

Els abandonaments a la ciutat “Dels animals que es recullen a la via pública, més del 70% es retorna durant les primeres hores”, recalca la cap de secció de Salut Pública de l’Ajuntament, Raquel González. De la resta, menys d’un 1% rep l’eutanàsia per diversos motius –des de malalties no recuperables a accidentats greus i moribunds, sempre segons indicacions veterinàries– i pel que fa als altres, si passats 20 dies ningú els reclama o els adopta passen a alguna de les cinc pro-

XIFRES

382 animals recollits el 2012 310 gossos D’aquests, 246 van ser retornats als seus propietaris, 26 en adopció i 5 eutanasiats

68 gats 4 es van tornar als amos, 5 van adoptar-se, 17 eutanasiats i 37 a les colònies de gats

58 expedients de denúncia Dividits entre 28 sobre gossos, 21 sobre gats i 9 sobre altres animals

tectores amb les quals treballa el consistori amb l’objectiu que siguin adoptats. En el cas dels gats, quan es recullen s’esterilitzen i es deixen en alguna de les 16 colònies que hi ha al municipi.

tats i amb un alt foment de l’adopció”. Tot i això, Puigdomènech ha celebrat que a Sant Cugat “l’increment del nivell cultural està comportant un major nombre d’adopcions”.

Canvi de paradigma

Espècies invasores

El regidor de Polítiques Ambientals, Joan Puigdomènech, ha indicat que el manteniment de tot aquest protocol costa a les arques municipals 90.000 euros cada any. Aquesta xifra és en l’actual context econòmic una llosa, fet pel qual, el pròxim estiu, Medi Ambient traurà a concurs la gestió dels animals abandonats amb un model diferent al que coneixem actualment. “Es tracta que sigui un centre que gestioni els animals domèstics de la ciutat i que sigui autosuficient o pràcticament autosuficient. Aquest model ja funciona amb èxit a d’altres països com Holanda o Anglaterra i estan en contacte amb entitats animalistes”, ha incidit Puigdomènech, que ha continuat dient que aquesta modificació en el paradigma de la gestió dels animals farà que es passi “d’un centre de recollida a un centre d’activi-

A banda dels gats i els gossos, a Sant Cugat també s’abandonen altres animals com tortugues. En aquest sentit s’ha expressat González, qui ha precisat que durant el 2011 es van extreure 162 exemplars de l’estany de la Guinardera. En aquest llac artificial de davant del Centre Comercial, l’any passat se’n van rescatar fins a 88 i aquest estiu tot sembla indicar que, com a mínim, s’extraurà una quarantena. “I això sense tenir en compte les que es moren, la majoria, perquè en un espai tan petit han de competir per l’aliment i a més a l’hivern hi fa fred”.

La tècnica ha vaticinat que en els darrers mesos també sanejaran el pantà de Can Borrell, on també esperen treure tortugues, que com en els casos anteriors, s’entregaran al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). //

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

en context Les races més nombroses de Sant Cugat

1 Golden retriever El colorit d’aquesta raça i el seu bon temperament l’han convertit en una de les races més populars

2 Retriever del Labrador El Labrador és un dels gossos que més ajuda ofereix a les persones com a gos d’assistència

3 Pastor alemany És una de les races de gos més populars del món. Afectuós amb la família, guardià, pacient i protector amb els nens

4 Buldog francès Ideal per a un pis petit, perfecte com a animal de companyia, molt juganer, actiu, defensor de l’amo i casolà

5 Schnauzer mini De personalitat amistosa i intel·ligent, és excel·lent com a guardià. Es deprimeixen si són ignorats

6 Maltès mini Gos dòcil, protector i amigable amb altres races; és vivaç i molt intel·ligent, a més, no és gens agressiu

7 Yorkshire Caracteritzat pel seu caràcter i intel·ligència, té un lladruc agut i la seva mida el fa ser manejable. No li agrada estar sol Llebrers A Sant Cugat cada vegada més es pot veure aquesta raça de gos.

Una millor conscienciació i la tasca que desenvolupa la clínica Veterinos amb l’associació SOS Galgo fa que diversos santcugatencs adoptin aquests cànids i altres facin de voluntaris i els passegin Zones Depenent de cada barri, les races de gossos canvien. Així, els més grans com pastors alemanys o goldens retriever es poden veure en les zones on

hi ha més cases unifamiliars i districtes i els més petits com els buldog francès, els cockers o els maltès mini són més propis del centre de la ciutat, on hi ha més pisos Malalties Les patologies més comunes dels gossos santcugatencs són les relacionades amb problemes dermatològics com paràsits, al·lèrgies, dermatitis i ferides. La major esperança de vida entre animals de companyia està fent que es detectin més cassos de càncer

La crisi no ha fet més que augmentar els abandonaments Des del Cau Amic alerten de casos de famílies que han de tornar a casa dels seus pares i que no hi ha lloc per a la mascota A l’altra cara de la moneda de la fidelitat i la companyia se situa el drama dels abandonaments. Encara que la majoria de persones que tenen animals a casa opten per no abandonar-los i endur-se’ls durant les vacances, deixar-los en residències o a càrrec de coneguts o de persones contractades; les protectores continuen rebent gossos de totes les edats, mides i races i gats de tot tipus.

Rosa Mari Marquès, presidenta del Cau Amic, ha explicat que la situació a la protectora és insostenible: “Tenim 36 gossos, més 8 en cases d’acollida, a més, tenim llista d’espera de casos urgents i cinc colònies de gats amb més de 75 gats”. Marquès ha assegurat que el Cau Amic reben animals tot l’any, sobretot a partir de Setmana Santa.

Protectora saturada La membre de l’associació animal ha deixat palès que la crisi no ha fet més que augmentar el drama dels abandonaments. “Ens arriben casos de famílies que han de tornar a casa dels seus pares o de la germana i que no hi ha lloc per al gos o el gat. Abans, la gent abandonava sense donar la cara, ara vénen i t’expliquen que no poden tenir més l’animal. En el cas dels gats encara és molt pitjor perquè rebem entre 7 i 8 trucades a la setmana de gent que no pot continuar tenint-lo”. Marquès ha llançat una crida perquè els santcugatencs s’impliquin en aquest projecte proteccionista i ha lamentat que actualment l’Ajuntament de Sant Cugat els hagi retirat la subvenció anual de 3.000 euros, fet que dificulta molt la feina que desenvolupen

La protectora santcugatenca està al límit de la seva capacitat #A.ribera amb les mascotes abandonades, ja que amb “aquests diners nosaltres fèiem molt”. Un cas extrem de com les persones no tenen miraments a l’hora de desfer-se d’un animal l’explica la veterinària Marta Ribot. El cas, passat recentment a Sant Cugat, és el d’una gossa els propietaris de la qual van decidir tornar al seu país d’origen. Quan va rescindir el contracte del pis de lloguer en què vivien van aprofitar que la casa va quedar buida per abandonar la seva gossa a l’interior. Tot i aquest episodi “la gossa ha estat adoptada finalment, però si la propietat hagués tardat molt a tornar a obrir el pis, potser se l’hagués trobat morta”.

Pel que fa als cavalls, des de les hípiques locals han explicat que no coneixen cap cas d’abandonament, com passa a altres poblacions catalanes de l’interior. Els propietaris busquen altres persones que vulguin muntar un cavall per compartir despeses, ja que la manutenció dels èquids fàcilment pot arribar a superar els 350 euros mensuals. Aquests animals es poden muntar entre els sis anys i fins als dinou, edat en què arriben a la recta final de la seva vida. //

8 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Animals domèstics Amics o companyia?

COMENTARI

ENTREVISTA Mario Lanero, ensinistrador caní

Mar Mampel Periodista i voluntària del Cau Amic

“El meu lema és que un gos és un amic, no un problema”

L’abandonament d’animals domèstics a l’estiu

S

abíeu que segons un estudi de la Fundació Affinity, 9 de cada 10 persones miren la televisió amb els seu gos o gat? Em pregunto si la gent que abandona la seva mascota també ho feia abans de decidir que aquell animal no és més que un problema del qual cal desfer-se’n com més aviat millor. I encara que les maneres d’abandonament s’han sofisticat, això de deixar el gos en una gasolinera ja no es porta, la realitat és que durant l’estiu les protectores i les gosseres s’omplen a més no poder. I és que ja se sap, tiren més unes vacances que haver-se de preocupar per aquell tros de gos que per Nadal era un bombó de tres mesets o pel gatet que ens va regalar l’eixelebrat de torn que s’havia trobat amb un embaràs inesperat

Quin és el cas més complex que ha vist mai?

El cas més estrany que probablement m’he trobat, perquè només n’he vist un en 30 anys, va ser el d’un gos mascle que va desenvolupar agressivitat per complex maternal. Impressionant! Traslladava el seu complex maternal a unes pedres, de fet les va adoptar com a cadells i les tractava com a tal i no permetia que cap gos s’apropés a les pedres. El problema és que la casa limitava amb un terreny ple de pedres.

Es va poder solucionar?

No es va solucionar, simplement es va impedir que tingués contacte amb altres gossos dins la finca i va continuar amb la seva batalla mental d’adopció de pedres.

De vegades no s’ha de buscar una solució, sinó que s’ha de desviar perquè no en generi d’altres.

Per culpa de les maleïdes modes, aquest acte d’irresponsabilitat afecta fures, tortugues i porcs vietnamites perquè esterilitzar era massa car. I no us penseu que la cosa millora quan l’animal és “de raça”, l’abandonament segueix creixent durant aquesta època i el pitjor és que els gossos i gats només en són la cara visible. Ara, per culpa de les maleïdes modes, aquest acte d’irresponsabilitat també afecta fures, tortugues o, fins i tot, porcs vietnamites.

En línies generals, el parany a l’hora de comprar aquest tipus d’animals és pensar que no creixerà massa o que no ens suposarà massa esforç tenir-ne cura. Desenganyeu-vos, ni el porquet es quedarà petit (tenen tendència a menjar molt i l’obesitat els provoca greus problemes a les potes) ni la tortuga en tindrà prou amb una peixera de plàstic i quatre gambes seques. Adquirir un animal de companyia, tant és de quina espècie o raça, sempre ha de ser una decisió meditada i acompanyada de tot l’assessorament possible. Si no en sabem, prenem-nos la molèstia d’aprendre, si tenim dubtes, preguntem i si no estem disposats a comprometre’ns, no tinguem @MarMampel mascota, així de simple.//

Què li ha aporta dedicar-se als cans?

M’ha aportat una important xarxa social. Diuen que treballo amb gossos, però en realitat treballo amb persones, perquè qui eduques és l’amo. Això m’ha permès conèixer tot tipus de gent i aprendre molt. En referència amb els animals, he de reconèixer que he arribat a tenir sentiments molt bèsties cap alguns animals que han passat per les meves mans. També m’ha aportat economia, fa 30 anys que visc d’això.

Aptitud Amb 30 anys d’experiència, en Mario ha ensinistrat uns 10.000 gossos. L’entès, que col·labora en el programa ‘Coneixem els animals’ de Radio Kanal Barcelona (RKB), es fotografia amb la Perla a la plaça de Barcelona #A.R. En quins casos s’acostuma a avisar un ensinistrador?

Normalment quan hi ha problemes amb el gos, però també quan els propietaris volen tenir educat l’animal. En casos comptats ens avisen abans de tenir el gos, que és el que hauria de fer tothom.

Quin tipus de problemes són?

La majoria de problemes estan relacionats amb la por i a partir d’aquí es desenvolupen problemes d’agressivitat, fòbies, descontrol i de necessitats. De vegades no s’entén que un cadell és com un bebè.

Un bebè porta bolquers i s’ho fa quan té ganes, un cadell també.

Hi ha algunes races més complicades que d’altres?

Això és un mitologia. La gent no pregunta si és complicada una raça, sinó si és millor o pitjor, i no hi ha races millors o pitjors. Les complicades són aquelles races més primitives, les que vénen de més lluny i estan menys de moda com els gossos nòrdics, els exòtics com el chowchow i el shar-pei, però a l’hora de la veritat mana l’individu.

Hi ha algun problema generalitzat?

Ho podem resumir en una cosa més global com són les molèsties: destrosses, mal comportament al carrer o bé lladrucs.

Hi ha una solució per cada cas?

Jo tinc un lema: “un gos és un amic, no un problema”, i és una cosa en la qual crec.

Jo crec que no hi ha solucions per tots els problemes, encara que hi ha qui ven que tot en el món dels gossos té solució.

Alguna recomanació per les persones que vulguin tenir un gos? És fonamental que s’informin abans, s’ha de pensar si es pot tenir un gos i avaluar l’estil de vida, si no tens temps per un gos no el tinguis, te’n compres un de porcellana i el col·loques a la porta. Si un gos t’ha de condicionar la vida no el tinguis, sinó en algun moment aquell gos en pagarà les conseqüències.

Quin és el gos tipus de Sant Cugat?

Sens dubte, el golden retriever. Encara que cal dir que la gent està confosa perquè tot i què és un bon gos, molts se’l queden perquè creuen que és com el Labrador però més estètic. El retriever del Labrador és tranquil, però el golden retriever és molt actiu. L’anunci d’Scottex va fer molt mal. //

A Fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

protagonistes

1 El Xavi amb el seu gat, Tux; el seu gripau, Frog a la mà, i els seus dos jerbus Rocky i Reineta 2 Detall de la petita bassa en la qual té alguns exemplars de carpins vermells 3 La Reineta mirant fora de la gàbia

La santcugatenca Carla Bonini amb la seva parella Tommy Rocamora i la gosseta Tota durant un passeig als jardins del Monestir

Una devoció convertida en un minizoo a casa

La fidelitat i l’amistat en el seu estat més pur

La passió dels animals del Xavi López li ve de ben petit. Amb 9 anys l’infant ha tingut alguns animals com una xinxilla, tortugues, un hàmster, a més de diversos insectes com un tèrmit reina, cucs de seda, un niu de formigues i un escarabat Miami, als quals ha tractat amb similars cures. “M’agraden molt els animals, des dels tres anys, perquè em fan molta companyia, però sobretot perquè m’agrada molt cuidar-los. Els insectes també m’agraden molt, perquè són molt diferents dels animals i trobo molt divertit poder investigar-los”, assegura. “A mi m’agradaria tenir-ne més, però no puc perquè generen molta feina i perquè els

meus pares no em deixen”, assegura el nen, que a més té un ximpanzé apadrinat de la Fundació Mona, el Bongo. L’interès pels animals fa que el Xavi miri més reportatges d’animals que no pas dibuixos o pel·lícules més pròpies de la seva edat: “M’agraden els que surten cocodrils, taurons i animals perillosos com lleons, tigres, lleopards, però si no són perillosos també m’agraden”. Quan el Xavi va de vacances, com farà aquest estiu, acostuma a deixar els seus animals en bones mans: “Sempre se’ls queda algun dels meus tiets o algun cosí, sempre que el vulgui cuidar” i avança que espera que mai en deixi de tenir.

La Tota és una buldog francesa única.

Afable, afectuosa i juganera, característiques indissociables d’aquesta raça, la seva propietària, Carla Bonini de 35 anys, la va portar des d’Argentina, on la seva mare li havia regalat. Amb escassos mesos la Tota va aterrar a Sant Cugat, on va iniciar una vida normalitzada fins que una hèrnia discal la va deixar amb cadira de rodes, ara fa vuit mesos. “Un dia va començar a caminar malament i al dia següent ja no caminava”, recorda Bonini, que en vista del problema va iniciar una peregrinació per veterinaris i fisioterapeutes per intentar recuperar-li les cames de darrere, un fet que finalment

va ser impossible. Ara, amb cinc anys d’edat, aquest molós camina amb rodes a la part posterior per passejar i arrossegant-se a l’interior de casa. La parella de la Carla, el Tommy, se les va enginyar per fer d’un caminador la pròtesi amb rodes que llueix la Tota i estalviar-se els 1.500 euros que costa aquest element.

“No m’imagino arribar a casa i que no hi sigui, ella em desestressa, m’aporta amor, són éssers sense cap tipus de malícia, són éssers especials i irreemplaçables” puntualitza Bonini. La Tota passarà l’estiu amb una familiar de la parella, ja que aprofitaran les vacances per fer un viatge. //

10 A Fons Mascotes

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Algunes experiències Parlen els santcugatencs protagonistes

En Xavier en una imatge amb el seu gos Massagran, adoptat al Cau Amic

La Rosa amb els animals al pati de Sant Cugat i en companyia d’algunes veïnes

Quan l’animal passa a ser La compassió reconvertida en amor un company de vida La primera experiència que el Xavi va tenir amb un gos adoptat va ser ara fa poc més d’una dècada enrere quan es va quedar el Lópes, un gos que va néixer d’una gossa embarassada, que setmanes abans havia recollit la seva veïna.

Actualment el Lópes, que ja supera els 11 anys, va quedar per la seva exparella.

Aquest comercial de 44 anys concep els gossos com el company ideal amb qui fer esport i córrer per la muntanya. Després del Lópes, va arribar el Massagran, que actualment té 4 anys i mig. “El vaig adoptar del Cau Amic amb set mesos, perquè volia un gos tipus Labrador, d’una mida mitja, per fer esport”. El

santcugatenc té contractada una persona que s’encarrega de treure a passejar l’animal cada migdia. “Jo el trec al matí i quan arribo, i ella s’encarrega de fer-ho a l’hora de dinar. Durant les vacances o me l’enduc o aquesta mateixa persona que el treu als migdies se’l queda. No el porto a les residències perquè està mal acostumat i crec que potser no ho passaria bé”, apunta. Ariño diu que el gos “li ha aportat molta companyia, de fet, faig moltes coses amb ell” i assegura que mai comprarà un gos. “Sempre optaré per l’adopció, jo no busco races, sinó adoptar i sempre recomano a la gent que adopti, que no compri”.

A la Rosa Prat li encanten els animals, tots els animals, des de sempre. La santcugatenca n’ha tingut sempre, tant a la botiga que regenta com a casa seva. “Els animals que tinc sempre han estat recollits, me’ls he trobat o m’he assabentat que els anaven a sacrificar”. Conills, gallines, un paó, tortugues d’aigua i de terra, ànecs, oques, gossos, gats i, fins i tot, una euga. “Mai he comprat un animal.

Crec que èticament no se n’han de comprar havent-n’hi tants com n’hi ha per adoptar. Jo els diners me’ls gasto cuidantlos... és que és molt fort: són animals dels quals la gent se n’ha cansat”. Cada vegada que la Rosa té un viatge deixa tots els seus

animals a càrrec de familiars o amics. “Els cuido molt, tots ells m’aporten companyia, tranquil·litat i bon rotllo i quan arribo a casa tots m’esperen, és massa!”. Aquesta comerciant i empresària de 53 anys explica amb aflicció quan va trobar una de les seves gosses. “Estava a Sabadell i quan vaig passar per un carrer uns nens havien tret una gossa d’un contenidor de la brossa, tenia les potes lligades amb filferro, perquè no es mogués i la boca tancada amb cinta americana perquè no bordés. Me la vaig endur a casa, els nens em van suggerir el nom Sura de basura. A la Puça me la van llançar al jardí de casa: tenia un mes i tenia sarna.

El nucli zoològic de Cal Castillo

Josep Castillo alimentant un dels seus porcs

Al mig de Collserola, en ple barri de Sol i Aire se situa el nucli zoològic de Cal Castillo. En aquest tancat conviuen 70 animals diferents entre burros; porcs autòctons, vietnamites i nans, a més de burros catalans, estruços, cabres tibetanes, daines i cavalls nans. D’alguns comprats, altres donats i d’altres llançats dins del tancat.

Tractats com a mascotes pel seu propietari, Josep Castillo, que destina una mitjana de 1.500 euros a alimentar-los ja que aquesta fauna consumeix 100 quilos de blat de moro, 100 quilos de civada, 50 sacs de pa, a més de quilos i quilos d’enciam cada setmana. Aquest és l’únic espai d’aquestes característiques que existeix a Sant

Cugat i que, sobretot a l’estiu, rep visites d’escolars, fins a 350 aquesta darrera setmana. “Em donen una satisfacció molt gran perquè sempre he estat un amant dels animals i em sento útil a la causa dels animals”, assegura Castillo.

Si les coses no canvien, Cal Castillo haurà de canviar d’ubicació o tancar el 2018 perquè la parcel·la compleixi amb la qualificació urbanística que té. “Em vaig veure obligat a signar perquè se m’enduien els animals a l’escorxador. Diuen que no hi caben, que no és compatible amb un parc, però jo he estat a Yellowstone i perquè la gent ho visiti hi ha serveis i taules i és un parc natural i aquí res, no es pot fer res”, lamenta.

Publicitat 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

No el podràs veure de prop.

És tan ràpid com sembla.

Viu cada segon, aprofita totes les corbes i arriba abans que els altres. Aquesta edició limitada Polo R WRC només està disponible per als primers. Cada segon compta. Dins i fora del circuit. Serà vist i no vist.

Polo Advance 1.2 60 CV / 44 kW: consum mitjà (l/100 km): 5,5. Emissió de CO2 (g/km): 128.

Model visualitzat: Polo Sport amb equipament opcional.

Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès 12177 AUCO 226x296 POLO R WRC.indd 1

04/07/13 13:11

12 Poble Solidaritat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Signatura Es destinaran 61.177 euros a programes de Càritas

L’Ajuntament i Càritas renoven el seu conveni Campanya Durant l’acte es presenta una nova samarreta, dissenyada pel dibuixant Francisco Ibáñez, per impulsar la campanya 800x10 Balanç Fins ara s’han adherit a la campanya 250 persones

L’

Ajuntament de Sant Cugat i Càritas van signar dimarts al migdia la renovació del conveni amb el qual l’Ajuntament destinarà 61.177 euros per donar suport a dotze programes de Càritas. Entre aquests programes es troba el Rebost, el Talleret, programes de formació i altres programes enfocats a a acompanyar les famílies que es troben amb necessitats, principalment d’alimentació i habitatge.

La partida destinada aquest any és lleugerament superior a la de 2012, que va ser de 60.540 euros.

En l’acte de signatura del conveni van estar presents l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa,

6.177 euros per a Càritas L’Ajuntament destinarà aquesta quantitat per donar suport a dotze programes el rector de la Parròquia i responsable de Càritas Sant Cugat, mossèn Blai Blanquer, el conseller de la Parròquia i voluntari Rafa Gómez, la tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer, i el regidor delegat de Serveis Socials, Joventut i Habitatge, Raül Grangé.

Una realitat que ens toca de prop Tant uns com altres van subratllar la necessitat real que tenen molts ciutadans, una necessitat que l’alcaldessa va assenyalar que no només és material, “també ho és d’acompanyament i de suport emocional”.

Mercè Conesa va dir que “amb la feina de Càritas s’hi ha d’abocar tothom, les persones individualment, els ciutadans, a través de l’Ajunta-

DECLARACIONS “Signem el conveni per encoratjar Càritas a continuar fent feina”

“És una sort que part de la societat civil es mobilitzi i atengui aquesta realitat”

Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

Mossèn Blai Blanquer Rector de la Parròquia d’Octavià

“No hi ha ningú que estigui vacunat; en aquesta situació tothom s’hi pot trobar”

“És important que Sant Cugat entengui realment què estem fent aquí”

Raül Grangé Regidor de Serveis Socials

Rafa Gómez Voluntari i conseller de la Parròquia

ment, i les entitats”. Va recalcar, en aquest sentit, la important feina que fan les entitats per paliar aquesta situació. Raül Grangé, per la seva part, va assegurar que “Sant Cugat no deixarà enrere ningú”. També va dir que “no és una situació contra la qual estigui vacunat ningú, ni tampoc és una situació que ens arriba de la gent que ha immigrat a la ciutat. Tothom s’hi pot trobar”.

Per part de Càritas va intervenir mossèn Blai Blanquer, que va dir amb tota sinceritat que és una sort però també una desgràcia signar un conveni com aquest. “És una sort

Actualitat Poble 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Festa Major El pregó, al Casino, aquest divendres perquè una part de la societat civil es mobilitza i atén aquesta realitat.

Però és una desgràcia perquè és una realitat que toca la gent de casa, tant de bo no haguéssim de signar-lo”.

Tanmateix, va agrair que l’Ajuntament, en temps de retallades, hagi fins i tot augmentat la quantitat destinada a ajudar Càritas. Finalment, Rafa Gómez va dir que “és important que la gent sàpiga el que representa el que estem fent aquí, perquè s’ho pugui fer seu i hi pugui col·laborar”.

Ja té la samarreta!

Mercè Conesa, amb la samarreta solidària de Càritas #artur ribera

Samarreta solidària L’historietista i il·lustrador Francisco Ibáñez, autor de Mortadel·lo i Filemó, ha dibuixat i dissenyat una samarreta per promocionar i reactivar la campanya “Necessitem 800 persones per ajudar 800 famílies”.

La campanya consisteix a trobar 800 persones que facin una donació mensual de 10 euros per ajudar 800 famílies i així poder mantenir el servei del Recer, el menjador social.

El TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat, que col·laboren amb aquesta campanya des de l’inici, publicaran cada setmana, a partir de setembre, una fotografia d’un famós de la ciutat portant aquesta samarreta. Actualment la iniciativa compta amb el suport de 250 persones.

Així mateix, a finals de setembre l’equip cadet del RCD Espanyol i un equip cadet de Sant Cugat jugaran un partit amistós per col·laborar amb la campanya, i a l’octubre Àlex Corretja farà una exhibició de tennis juntament amb als nens de l’escola del Club Tennis Natació Sant Cugat, amb aquest mateix propòsit. //

Pere Fernández redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

Necessitem 800 persones per ajudar 800 famílies Ja tenim -252

547

tu!

Ens falten

Imatge de l’espectacle del Music Hall , al Casino de la Floresta #amanda bernal La Festa s’allargarà durant tres dies, des d’aquest divendres, 26 de juliol, fins al diumenge 28 de juliol.

La Floresta està de Festa. Aquest cap de setmana del 26, 27 i 28 de juliol, el barri santcugatenc celebra la seva Festa Major, que tindrà el tret de sortida aquest divendres 26 amb el pregó al Casino, amb coca i cava per a tothom.

Els concerts de nit són uns dels plats forts de la celebració. Divendres a la nit a partir de dos quarts d’onze a les pistes poliesportives hi haurà les actuacions d’Extra-T Rastes, Dani Pulmón, Sra. Tomassa i DJ Rambla. A la mateixa ubicació, dissabte tocaran Desparasitados, Recolectors Soundsystem i hi haurà el

concert Ràdio La Floresta. A més, diumenge també hi haurà havaneres amb rom cremat a partir de les 22 hores, i abans, concert de blues.

La tradicional baixada d’andròmines també es farà aquest any dissabte a les 18 hores a la baixada de Can Llobet. A la mateixa hora diumenge, hi haurà pujada amb globus aerostàtic.

Actes previs Un Music Hall, organitzat per l’Associació Salvem El Teatre El Molino, veïns per la Unificació de Can Burrull i Rancho el Paso, va donar el tret de sortida a la celebració de la Festa Major de la Floresta, aquest dissabte, 20 de juliol. // Redacció

Nom i cognoms:

CARITAS obre cada dia El Recer per acollir, donar menjar i, sobretot, donar suport humà a moltes persones de Sant Cugat que no tenen res

i

Tot a punt per a la Festa Major de la Floresta

Adreça: DNI : Rafa Gómez, en nom de Càritas Sant Cugat, rep de mans de Francisco Ibañez, dibuixant de còmics, una obra original a favor de Càritas, adherint-se a la campanya 800X10

NOMÉS

0me€s 1 l a

Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

Telèfon: Correu electrònic: Núm. de compte on es passarà el rebut de 10 € al mes Data

Signatura

On s’ha de lliurar la butlleta?

Despatx de Càritas (Casa Abacial) Plaça de l’Om, 2, de dilluns a divendres de 9 a 13 hores personalment, per correu ordinari o a les oficines del TOT Sant Cugat, informa’t!

Amb el suport de:

14 Poble Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Homenatge Aniversari

Estiu Club Mia Notte i Nit Porsche

Carmen Rojo, homenatjada a El Mesón

Les nits d’estiu al Bocca Restaurant & Club

La fundadora del restaurant El Mesón, Carmen Rojo, va ser homenatjada per sorpresa per amics i antics companys el dimarts 16 de juliol. En el dinar van celebrar plegats els seu aniversari i el seu sant #artur ribera

El restaurant Bocca va acollir el 16 de juliol el 3r aniversari del Club Mia Notte i la 5a edició de la Nit Porsche. Va reunir gent interessada en el món Porsche i un grup de dones a qui els agrada compartir les propostes temàtiques del Bocca. #cedida

Debat

La democràcia, a examen en el Curs d’Estiu d’Unipau

FMI i de la democràcia en poder dels agents financers.

Així mateix, va aportar algunes solucions com la de redistribuir la feina que ja existeix amb els que no en tenen. També va assenyalar que per garantir un estat de benestar tothom ha de pagar els seus impostos, i va puntualitzar que perseguint el frau fiscal, per exemple, ens haguéssim estalviat apujar l’IVA. Va fer èmfasi a retallar la despesa militar, en la no necessitat de rescatar bancs, en la relació de l’individu amb el món financer i en el poder dels mitjans de comunicació. // P. F.

Oliveres, a la cloenda #artur ribera Arcadi Oliveres, president de la Universitat Internacional de la Pau, va fer la darrera conferència d’aquest 2013.

Després de sis dies d’intensa activitat, el dimecres 24 de juliol va finalitzar el XVIII Curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau, amb la conferència de clausura que va fer el president de la universitat, Arcadi Oliveres. Finalitzada la seva intervenció, el Cor AdLibitum va fer un concert.

Oliveres va centrar el seu discurs en el que ell considera les “vergonyes” de la democràcia, citant un per un tots els agents que burlen la democràcia i la debiliten. Va parlar de la debilitat de la democràcia espanyola, de la nul·la democràcia d’Europa, de la democràcia “terrorista” de l’OTAN, de la democràcia de les organitzacions internacionals com l’ONU, del control dels EUA, del

Solidaritat

La Festa Sevillana en benefici d’ASDI recull 8.000 euros El Club de Golf Sant Cugat va organitzar una Festa Sevillana per recollir fons i finançar les activitats d’estiu de l’entitat santcugatenca.

Gairebé vuit mil euros és el que va recaptar ASDI mitjançant una Festa Sevillana benèfica, que va organitzat el Club de Golf Sant Cugat i l’empresa ASNA, companyia d’informàtica ubicada a la ciutat. L’objectiu de la recol·lecta era que l’entitat santcugatenca pogués obtenir fons suficients per finançar les activitats d’estiu, i la finalitat s’ha aconseguit. La festa va tenir lloc el dissabte 20 de juliol al vespre, a les instal·lacions del club. // À. Guinó

Publicitat 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Premsa Comarcal

ACTUALITAT

Campanya del Servei Català de Trànsit El Servei Català de Trànsit inicia la nova campanya per prevenir accidents a la carretera amb el lema “Podem evitar-ho”. Una campanya impactant basada en diferents testimonis, tots casos reals que han patit algun tipus d’accident de trànsit que els ha marcat de per vida.

Redacció

Barcelona

Malauradament, ningú està exempt dels perills de la carretera.

En qüestió de segons, un accident pot capgirar per complet la vida de moltes persones. És per això que, amb l’objectiu de reduir el nombre d’accidents viaris, el Servei Català de Trànsit promou la campanya ‘Podem evitar-ho’. El projecte, basat en històries de testimonis reals, vol conscienciar a la població sobre la importància de prendre les màximes precaucions al volant.

Testimonis reals expliquen directament a càmera com un accident els va canviar la vida La campanya està centrada en les històries personals de vuit casos diferents. O potser no tant.

Tots ells tenen una cosa en comú: un accident de trànsit els va canviar totalment la vida. Però no només l’accidentat pateix les conseqüències de la tragèdia. Sinó que, al darrere, hi ha familiars i persones properes que viuen l’accident gairebé amb la mateixa intensitat. És per això que ‘Podem evitar-ho’ també contempla la perspectiva de testimonis indirectes que expliquen les seves vivències des d’un altre punt de vista.

Testimonis De ben segur que ni el Josep Roca, l’Albert Quiles, el Jordi Casellas o la Mireia Sanz eren conscients de què difícilment tornarien a caminar. Tots ells han estat víctimes de les pitjors conseqüències que pot comportar un accident a la carretera: la paraplegia, el traumatisme cranioencefàlic i, en algun cas, també la mort d’algun acompanyant.

No obstant, encara que ells se’n emporten la pitjor part, no són els únics afectats en un accident. A banda, hi ha tot el col·lectiu de familiars que també en pateix les

“Podem evitar-ho”

Que hi hagi accidents a la carretera El Servei Català de Trànsit inverteix en la prevenció d’accidents engegant una campanya de sensibilització viària que compta amb testimonis reals La campanya es difon a través de televisió, ràdio, sales de cinema i en format pre-roll a Internet

També es poden visionar les històries impactants d’aquests vuit testimonis a través del web: www.gencat.cat/transit2013/

Vuit dels testimonis i les conseqüències del seu accident

ENRIQUE QUILES

MIREIA SÁNCHEZ

MONTSE MONTAL

FAMÍLIA CASELLAS

ALBERT QUILES

Va perdre el fill i la jove en un accident de trànsit i el seu nét de 2 anys va resultar greument ferit.

T’ha canviat la vida per complet.”

Va patir un accident de moto als 18 anys.

Lesió: traumatisme cranioencefàlic.

Siento rabia, por lo que era y cómo acabé.”

La mare de la Montse va morir atropellada per un cotxe en un pas de vianants als 58 anys.

Que marxin així, en un instant, és molt injust.”

Els fills del Jordi i la Joana van tenir un accident.

El petit va morir i el gran va patir seqüeles irreversibles.

Això de sóc feliç ja no ho puc dir, perquè ja no ho seré mai.”

Va patir un accident de cotxe als 2 anys.

els meus pares van morir per culpa d’un cotxe que anava contra direcció”

Lesió: traumatisme

cranioencefàlic.

JORDI CASELLAS

Va patir un accident de cotxe als 26 anys.

Lesió: traumatisme

cranioencefàlic.

MIREIA SANZ

Va patir un accident de moto als 25 anys.

Lesió: paraplegia.

JOSEP ROCA

Atropellat per un cotxe als 38 anys.

Lesió: tetraplegia.

conseqüències i ha d’assumir nous canvis en la dinàmica de les seves vides. “Perdre un fill et

canvia la vida per complet”. El fill de la família Casellas va morir a la carretera, com el de l’Enrique

jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa perquè no conduïa” la meva vida es va quedar a l’asfalt amb 25 anys” surts de l’hospital amb una tetraplegia i condemnat tota la vida a una cadira de rodes” Quiles, qui també va perdre a la seva jove. Igual que la mare de la Montse Montal que va morir

atropellada, i la Mireia Sánchez i la seva germana, que va patir un accident de moto. Persones que han de dedicar part de la seva vida a l’atenció de l’afectat o, fins i tot, superar-ne la mort.

Responsabilitat “Mira com estic, perquè a tu també et pot passar”. En el moment en què posem un peu a la carretera, tots passem a ser responsables de la situació. Una situació que requereix de la màxima concentració i prudència. La responsabilitat mai desapareix. Tant si tenim el peu sobre l’accelerador com si anem de copilot. “Els meus pares van morir per culpa d’un cotxe que anava en contra direcció”, explica Albert Quiles, que pateix un traumatisme cranioencefàlic.

Hi ha casos en què no se sap qui pot sortir-ne malparat o qui n’és el culpable. És per això que no hi ha distracció que valgui, la responsabilitat és de tots.

A més, com demostren algunes de les històries, els familiars també són víctimes indirectes dels accidents. “Això de què sóc feliç ja no ho puc dir, perquè ja no ho seré mai”, afirma la família Casellas, després d’haver perdut el seu fill.

Conscienciar

La campanya vol fer reflexionar sobre els perills que hi ha a la carretera Sensibilització “El temps ho cura tot: no, el temps no ho cura tot, el temps et deixa una cicatriu”. Amb vuit testimonis diferents com a protagonistes principals, la campanya pretén sensibilitzar sobre com un sol instant pot tenir efectes irreversibles per tota la vida.

‘Podem evitar-ho’ vol aconseguir l’impacte amb l’espectador i s’espera que, amb declaracions i vivències de testimonis reals i directes, el missatge pugui arribar millor. És qüestió d’unir esforços per fer de la carretera un entorn més segur, on tothom prengui consciència del perill que pot arribar a suposar. A la carretera, amb els cinc sentits.

T’agrada la campanya:

“Podem evitar-ho” Dóna’ns la teva opinió a: C/e: premsasct@gencat.cat

16 Ciutat Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Entrevista

Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

“L a reforma de l’Administració local té un alt nivell d’intervencionisme” Polèmica. El Govern central no va aprovar la reforma de l’Administració local el 19 de juliol com estava previst, però s’espera que prosperi en breu. Entrevistem l’alcaldessa Mercè Conesa per conèixer l’abast que podria comportar aquesta pèrdua d’autonomia municipal.

Què en pensa de la reforma de l’Administració local per part del Govern central que busca no duplicar competències i sanejar els Ajuntaments?

Aquesta reforma no preveu ni respecta el prinicipi de subsidiarietat, que és un prinicipi bàsic de la Unió Europea i que diu que l’Administració més propera al ciutadà és la que presta els serveis més immediats i necessaris; la reforma diu que ho deixi de fer i que ho faci la més llunyana.

Com afectaria deixar de prestar serveis d’educació a Sant Cugat?

Afectaria el que són escoles de música, bressol i d’art municipals.

Com afectaria el ciutadà?

Quan entri en vigor aquesta llei de reforma, els Ajuntaments tindran un termini per avaluar els ingressos i despeses que tenen per aquests serveis. Si són deficitaris s’hauran de tancar.

No és un tema d’estalvi, doncs?

Amb l’excusa de l’estalvi important de despesa pública, el Govern espanyol aprofita per fer una restructuració desvinculant el sentiment de proximitat democràtic i evitant que una sèrie de serveis públics es prestin d’una manera més propera al ciutadà.

I són deficitaris?

Evidentment avui dia s’estan prestant serveis que són deficitaris perquè els Ajuntaments fan una funció social, però justament diposem de fonts d’ingrés a través dels impostos que redistribuïm en funció de les necessitats. Però no podrem prioritzar, per exemple, les necessitats educatives si s’aprova aquesta llei.

De quins serveis estem parlant?

Serveis com l’educació, temes relacionats amb la salut, els serveis socials o la comunicació, per exemple.

i què faríem amb aquests diners “sobrants”?

Destinar-los a aquells serveis públics que sí que són competència de l’Ajuntament. Però és que

aquesta reforma també vol controlar el cost dels serveis obligatoris que oferim. Si ells consideren que estan per damunt dels seus estàndards, els haurem de reduir els costos. El que no té present la reforma és que Sant Cugat té molts quilòmetres de carrers, té uns districtes amb una orografia complexa, etc. i que, per tant, tenim uns costos diferents per exemple de les ciutats de Sabadell o Terrassa. Tenim el doble de quilòmetres de carrers que Sabadell, una ciutat que té el doble de població que nosaltres, fet que fa impossible que el cost dels nostres serveis sigui el mateix de ciutats del nostre entorn. Què pot passar? que baixem la qualitat dels nostres serveis obligatoris com la neteja de carrers, l’enllumenat, l’aigua, etc.

I la reforma com afecta els serveis obligatoris?

També hem d’avaluar si els serveis obligatoris els podem prestar millor de manera indirecta o privatitzada. N’hi ha molts que els

“Aquesta reforma no preveu el principi de subsidiarietat” “El Govern central no té present les característiques territorials pròpies de cada municipi” “Si ens eliminen tota l’acció social que fem hi haurà dificultats molts serioses a Sant Cugat”

Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

# artur ribera

Política Balanç a dos anys de les eleccions municipals

Sense canvis a l’equip de govern municipal

Membres de l’equip de Govern al Saló de Plens de l’Ajuntament #A. RIBERA

fem a través de concessió pública, però d’altres els fem amb personal propi. Per exemple tenim la brigada de parcs i jardins o la d’obres públiques que són molt útils i haurem d’avaluar si privatitzem aquest servei.

Reduirà molt l’autonomia municipal?

Fa una reforma molt profunda, que prioritza els criteris econòmics amb indepenència de la realitat quotidiana de cada ciutat. No té en compte si tenim superàvit, si estem pagant els nostres proveïdors a 30 dies, si tenim un nivell d’endeutament correcte... Té un nivell d’intervencionisme molt fort.

I com afecta els serveis socials?

Hi haurà un retrocés molt important. Ens dóna una competència molt bàsica i la resta l’atorga a l’Administració superior. Els ajuntaments estem fent un acció social fonamental per aguantar aquest país i perquè les famílies puguin continuar endavant.

Aquesta acció social no és només

la de primera necessitat. També col·laborem en l’acompanyament a les famílies, mediació, i en molts programes que si ens els retiren hi haurà dificultats molt serioses.

I com afrontaran aquesta reforma?

Per ara hi ha una gran oposició a aquest projecte de reforma i no només per part de les administracions locals sinó també per part d’altres organitzacions. També hi ha un dictamen de l’advocat Miquel Roca per encàrrec de la Diputació de Barcelona que diu que hi ha aspectes inconstitucionals. A més, nosaltres creiem que hi ha grans indefinicions per poder-ho aplicar; com per exemple, qui determinarà i amb quins criteris els costos estàndards dels serveis: el Ministeri d’Economia, la Generalitat? Hi ha moltes llacunes per poder aplicar correctament aquest projecte de reforma que es planteja.// Josep Maria Vallès redaccio@diaridesantcugat.cat @jmvalles

L’alcaldessa Mercè Conesa aposta per “l’estabilitat” política en un mandat que qualifica de “complex” Just quan s’ha superat la meitat d’aquest mandat preguntem a l’alcaldessa Mercè Conesa si té previst de cara al setembre, coincidint amb l’inici del nou curs polític, fer cap canvi de carteres entre els regidors de l’equip del govern municipal o si contràriament, les diferents àrees de govern continuaran sota les directrius dels mateixos polítics del grup municipal de CiU. L’alcaldessa no dubta a negar que tingui previst fer cap canvi ara o els propers mesos: “no, no hi haurà cap canvi” de responsabilitats entre els regidors. Per tant, no hi haurà sorpreses sobre aquest tema, tot i que en política mai hi ha res tancat.

En aquest sentit, Conesa opina que el millor per a l’equip de govern municipal és dotar-lo d’“estabilitat perquè aquest mandat no és fàcil”.

Per Mercè Conesa, és un mandat

complex perquè “hem hagut d’encaixar la despesa municipal en un entorn de crisi econòmica”.

Tot i això, l’alcaldessa destaca haver assolit la fita de “reduir en 10 punts l’endeutament, fet que ens prepara per si aquests dos anys propers no són tan favorables pel que fa a ingressos”. Per aconseguir aquesta reducció de l’endeutament de l’Ajuntament, l’alcaldessa ha explicat que els primers dos anys de mandat han adaptat “molt bé” l’estructura de l’Ajuntament per afrontar amb garanties els dos darrers anys fins a les eleccions del 2015.

Equilibri polític i estructural El millor, segons l’alcaldessa, és treballar amb “un equilibri a escala política i un bon encaix dels equips interns del consistori per preparar l’estructura municipal amb l’objectiu de tancar bé aquests dos anys que ens queden de mandat”. I, en aquest sentit, l’alcaldesa ha posat de manifest, per exemple, la importància de tenir properament la comissaria de la Policia Local al costat de l’Ajuntament per traballar “amb millors condicions”. // Josep M. Vallès

18 Ciutat Actualitat Urbanisme Obres

Comença la remodelació del carrer Major

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Política

El procés constituent crea expectació a Sant Cugat

Arcadi Oliveres, al centre #Amanda Bernal La sala d’actes de la Casa de Cultura s’ha quedat petita per acollir l’assemblea de la iniciativa, i fins i tot els responsables de l’equipament no deixaven entrar més ciutadans per seguretat.

Es preveu que les obres s’acabin a l’octubre #ARTUR RIBERA

Veïns i comerciants, resignats davant les obres de pavimentació, enllumenat i clavegueram Una setmana més tard del previst, finalment han començat les obres de rehabilitació del carrer Major, el passat dimarts 23 de juliol. Serviran, d’una banda, per substituir el paviment actual perquè s’ha deteriorat amb el pas dels camions. I de l’altra, es farà una millora a la xarxa de clavegueram i enllumenat. Està previst que els treballs s’allarguin fins a l’octubre. Tindran un cost total de 455.940 euros subvencionats pel Fons Europeu.

Tot i estar informats d’aquestes obres, els veïns i comerciants de la zona esperen que els treballs no s’allarguin més del previst per evitar grans pèrdues dels seus negocis. Alguns estan resignats, altres es conformen però tots tenen la vista posada en la campanya de Nadal.

Asseguren que si s’allarguen per algun imprevist, els pot anar en con-

tra en una de les èpoques més importants de l’any. Les obres també faran que alguns negocis que no tenien previst tancar a l’agost ho facin. A més, a banda i banda del carrer es col·locaran els logotips dels comerços per fer-los visibles.

En cas que es trobin restes arqueològiques, es remarcarà al paviment, es deixarà constància de la seva existència amb plafons, i es tornaran a cobrir.

Les obres Els treballs consistiran en la substitució del paviment per peces de pòrfir (més resistents que les actuals), la millora de la xarxa de recollida d’aigües, el soterrament de la xarxa de telefonia i de telecomunicacions, així com la millora de la baixa tensió. El paviment, a més, es recobrirà d’una capa de pintura fotocatalítica (invisible) per eliminar contaminació i mantenir la zona neta.

També es renovarà la xarxa d’enllumenat amb llums tipus LED amb un sistema de regulació de la intensitat. Pel que fa al mobiliari urbà, es recol·locaran bancs i cadires, i s’instal·laran noves papereres.// A. Mira

Sant Cugat ja té la seva assemblea del procés constituent. El passat divendres 19 de juliol es va constituir l’òrgan santcugatenc amb la presència d’Arcadi Oliveres, l’impulsor de la iniciativa i economista santcugatenc. Oliveres va expressar quin és l’objectiu del procés, així, va subratllar que “ens hem marcat de fita les eleccions del 2016 per crear un candidatura unitària amb plataformes de moviments socials, partits i societat”. A més, va afegir que “hi ha moltes necessitats: atur, caiguda de l’estat del benestar i la situació dels bancs i endeutament entre altres”. En aquest sentit i per abordar la xacra de l’atur, Oliveres va proposar un repartiment del treball existent.// À. Guinó

En paral·lel, la junta també va aprovar al creació d’un Consell Sectorial d’Educació com a òrgan de participació i en el qual tindran veu diverses entitats del territori. D’aquesta manera, l’ens estarà format per representants de l’EMD, dels centres educatius de Valldoreix, per les AMPA d’aquest i també per membres del Consell de la Vila. El Consell d’Educació s’ocuparà principalment d’identificar les necessitats educatives de Valldoreix i fomentar la col·laboració amb diversos sectors relacionats en educació.

La compatibilitat del president de l’EMD, Josep Puig, amb la seva activitat professional a l’empresa privada també va ser un dels punts forts de l’ordre del dia. A petició de l’associació Gent de Valldoreix, l’EMD va haver de justificar que les dues ocupacions de Puig són legalment compatibles. D’aquesta manera, la junta va acordar atorgar al president aquesta compatibilitat.

Les protestes de l’escola bressol també van fer-se sentir a la junta.

Els pares i mares van fer arribar a l’EMD el seu mal estar per la situació actual de l’escola pública. L’AMPA demana a l’EMD la substitució d’una mestra per baixa de maternitat, la qual està prevista que s’allargui fins al tercer trimestre del curs vinent // Redacció

Trànsit

Retencions per l’últim cap de setmana de juliol

Política

Unanimitat a l’EMD per la Via Catalana amb el vot del PP Imatge de l’AP-7 #arxiu El passat dijous 18 de juliol es va celebrar la Junta de Veïns que va estar marcada per l’educació i també pel suport a la Cadena Humana per la Independència.

El suport per unanimitat de l’EMD de Valldoreix a la Via Catalana amb el vot favorable del vocal del PP, Josep Maria Canals, va ser el protagonista, entre d’altres, de la Junta de Veïns de l’EMD de Valldoreix d’aquest dijous 18 de juliol. El grup de CiU-Actuem va presentar una moció a favor de la iniciativa que es farà l’11 de setembre del 2013.

El Servei Català de Trànsit preveu aglomeracions de cotxes degut a la temporada de vacances d’estiu.

L’últim cap de setmana de juliol, des del divendres 26 a les 15.00 hores fins al diumenge 28 a les 24.00 hores, serà el més complicat pel que fa a la mobilitat de sortida de l’estiu. En concret, durant el dissabte 27 de juliol al matí és quan es preveu que sigui el dia més problemàtic pel que fa a les retencions. Es calcula que uns 500.000 cotxes es desplacin per la xarxa viària catalana. // Redacció

Actualitat Ciutat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Territori

Front comú per mantenir el Vallès Occidental

El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental demanen una rectificació a la Llei de governs locals per evitar que la comarca quedi inclosa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els alcaldes i alcaldesses dels set municipis que formen el Vallès Occidental, entre els quals es troba Sant Cugat, acorden demanar que es rectifiqui l’avantprojecte de Llei de govern locals de Catalunya per evitar que aquests municipis deixin de formar part del Consell Comarcal i s’incloguin a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), segons es contempla a l’actual avantprojecte. La normativa especifica que les àrees metropolitanes substituiran les comarques en l’àmbit territorial corresponent. La petició dels municipis és mantenir la identitat de la comarca tot i que això no impediria la continuïtat en la participació amb l’AMB. // A. Mira

Mobilitat Vallvidrera seguirà sense tenir bus nocturn

Obres Rambla de Ribatallada

L’Ajuntament de Barcelona, amb majoria de CiU, ha decidit no ampliar el recorregut de les línies d’autobús nocturn que uneixen Barcelona amb el Vallès perquè ho consideren “un cost inassumible ara mateix”. L’alternativa de l’oposició observa o modifica la ruta de la línia N61, que passa per Sant Cugat o allargar la línia N8, que acaba a Sarrià.

Xifra

1.200

Segones obres en menys de mig any

santcugatencs participaran, de moment, en la Via Catalana de l’11 de Setembre, la cadena humana que unirà Catalunya

L’Ajuntament ha iniciat aquesta setmana les obres d’ampliació de la vorera dreta de la rambla de Ribatallada per facilitar l’accessibilitat dels vianants. S’aprofitarà per renovar les canonades de l’aigua i s’afegirà un carril bici. #artur ribera

Eleccions La JNC escull nou president 30 de JULIOL, seu carrer plana de l’hospital

Seguretat

Valldoreix tindrà una càmera per controlar el trànsit

Xavier Lòpez i Jordi Domingo opten a la presidència de la Joventut Nacionalista de Catalunya. L’actual president Oriol Torres deixa el càrrec que ocupava des de l’octubre per motius laborals.

El dispositiu de control i seguretat de l’avinguda de Vallvidrera s’instal·larà a la plaça de Can Cadena de Valldoreix a finals d’aquest 2013 A finals d’any o principis del 2014 Valldoreix tindrà una càmera de videovigilància a la plaça de Can Cadena per tal de controlar el trànsit de l’avinguda de Vallvidrera, que creua el municipi. Tot i que encara falta decidir si serà una càmera mòbil o dues d’estàtiques, aquest dispositiu, també de seguretat ciutadana, tancarà el projecte de videovigilància que CiU portava al programa electoral del 2011. // A. Mira

Espai cedit ASS. RADIO

per a la micro, petita i mitjana empresa C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9 Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

Estem de vacances del 2 al 25 d’agost.

El pròxim diari sortirà el 30 d’agost.

Bon estiu!

20 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Quim Pla Promotor cultural

Un santcugatenc més

Ell ha sabut ensenyar molt més que uns punts o una tècnica, ha educat en una manera d’entendre la vida

E

# Pablo Navas Escola d’art i disseny de Sant Cugat

l vaig conèixer ara farà uns catorze anys, no recordo com ni quan, segurament mentre em movia pel local de l’Esbart al carrer Migdia tot reunint-me per altres entitats.

Molt probablement el vaig conèixer quan sortia d’algun assaig del cos de dansa, amb la seva maleta negra a la mà cap a buscar el cotxe i fer, com cada dimarts i dijous, el trajecte nocturn cap a Sant Esteve de Palautordera. Per aquelles coses vaig passar de fer reunions a l’Esbart a treballar-hi, cosa que em va permetre anarlo coneixent. Havia obtingut premis i reconeixements però no eren la seva carta de presentació, això ho sé ara després de molts anys.

Per a mi era el director de l’Esbart i, jo, com a bon desconeixedor del món dels esbarts i de la dansa en general, ignorava la seva vàlua.

Cosa que en part agraeixo, doncs crec que és la millor manera de conèixer, sense prejudicis.

Amb el temps vaig anar descobrint que ha estat una formiga que no ha omplert portades ni pàgines de diaris però que omplia el Palau Sant Jordi de nens i nenes ballant, que no ha escrit mai un mètode però que milers de mestres segueixen els seus ensenyaments, que de tant buscar l’arrel va donar la volta a la terra i ja estava de tornada. Estar de tornada no és fàcil i demana honestedat amb un mateix, nedar a contracorrent implica un desgast que només amb el convenciment de fer-ho des del cor pots anar superant. Va infringir les normes però va saber-les explicar, va trobar, crec, allò que molts busquem i pocs trobem sense l’ajuda dels genis. Del debat entre tradició i modernitat en va fer naturalitat, ni dansa tradicional ni moderna, dansa catalana, sentida i viscuda amb el moviment de la terra que trepitges. Tant se val si balles el Ball Cerdà o una nova creació, el gest, el moviment, expliquen sensacions, emocions. L’arrel no és hegemonia, no és barretina, ni faixa, ni mitenes, ni un vestuari, ni tan sols una música, l’arrel és el propi cos arrelat a la terra, la resta, jous prescindibles.

Crec que aquest és el seu llegat, la seva veritat i el que, sense saber per què, ni com, aquells ballarins dalt de l’escenari o a peu pla, aquells milers de nens i nenes movent el mocador, aquelles cercaviles d’alta muntanya, aquells assajos, et transmetien. Ell ha sabut ensenyar molt més que uns punts o una tècnica, ha edu-

@quimpla

“Tant se val si balles el Ball Cerdà o una nova creació, el gest, el moviment, expliquen sensacions, emocions”

cat en una manera d’entendre la vida. Ell va anar fent, com tota formiga, i d’una manera natural ens ha empeltat la seva essència, potser de vegades sense entendre-la per les cabòries que ens fan presoners, però un dia, alces els ulls, l’escenari s’il·lumina, hi veus una gent ballar, gaudeixen, transmeten, senten, s’emocionen i fan emocionar. S’esborren les etiquetes i només gaudeixes i flueixes, vius, i t’adones que aquell instant no hagués estat possible sense algú que trenqués motlles, sense algú que hagi anat a contracorrent coneixedor de la seva essència.

A Sant Cugat hi ha deixat una llavor que ja germina i que ens donarà fruits molts i molts anys, perquè la seva herència, oberta, plural i lliure, és eterna. L’Esbart Sant Cugat, amb la seva escola, el seu Cos de Dansa, el seu Precos, els Sèniors, els Juvenils i, fins i tot els qui no hi ballen, són l’empelt de la seva feina i el seu pas per aquest món. Passaran els anys i només els més grans sabran d’on ve tot plegat, oblidarem la persona, el seu nom, la seva trajectòria...però l’empremta del seu llenguatge seguirà present al poble tot i no ser-ne conscients, aquest és el seu regal. Gràcies, Joan, per triar-nos com a terra de cultiu. //

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Robert Savé Membre actiu de l’esport local

La certesa de l’incertesa

Ací l’esport està al mateix nivell que altres activitats igual d’importants i necessàries per al desenvolupament de les persones

@robert.save@irta.es

Frederic Boix President Sant Cugat Empresarial

Un pas endavant per a Sant Cugat Empresarial

comunicacio@santcugatempresarial.cat

S’

ha acabat la temporada, quasi s’està de vacances i els clubs del poble tenen la sensació del deure complert, amb satisfacció, alegria, ja que possiblement mai el conjunt de l’esport de Sant Cugat havia assolit tantes fites en una mateixa temporada, en categories i esports ben diversos. Ja no és fruit d’un grup d’esportistes, o d’un entrenador especial, o d’un patrocinador que ha fet que hi hagi el que no és, no, ara és la combinació d’esforç, planificació, complicitat i per què no, sort.

Sant Cugat flaireja esport, de tota mena, es veu en el carrer, amb persones corrent o caminant, en camps i pavellons amb una munió de jugadores i jugadors de totes les edats i esports.... o en bars i locals socials (els pocs que en tenen), en els quals es reuneixen els equips sèniors i veterans després dels seus partits i entrenaments. Ací l’esport està al mateix nivell que altres activitats igual d’importants i necessàries per al desenvolupament de les persones.

Pot pensar-se que, el que s’ha fet en esport ha estat bé, tanmateix, això ja és passat, ja és record i ara s’està a un mes de l’inici dels entrenaments i a dos de les competicions i aleshores, apareix la certesa de la incertesa, d’una gran incertesa com és el futur i més si aquest es veu afectat per condicions alienes a l’esport, com poden ésser les lligades a una combinació de canvi climàtic i socioeconòmic, l’anomenat canvi global.

No s’està dient res que no es conegui, altra cosa és que es prengui seriosament i es faci servir com a eina de previsió a mitjà i llarg termini, que és com es gestionen, no les temporades, però sí els clubs.

Cal considerar que es disposarà de menys

E

n el marc de la darrera assemblea anual, les empreses associades a Sant Cugat Empresarial van aprovar les línies d’actuació de futur de l’associació, reforçant especialment les accions orientades a consolidar la comunicació i la cohesió interna entre els associats per afavorir el coneixement mutu i incrementar les sinergies que afavoreixin el desenvolupament de la seva activitat.

Mantenint la nostra missió fonamental d’influència i cooperació a la promoció econòmica del territori i de les nostres empreses, estem donant una nova formulació a la nostra tasca, resultat d’un pla desenvolupat per la Junta Directiva de l’associació a partir de diferents comissions de treball formades per empresaris.

El nou pla d’acció s’orienta, entre altres objectius, a abordar noves formes de suport a les empreses associades i a fer l’associació més visible al col·lectiu d’associats.

Subratllo en aquest àmbit la posada en marxa d’accions que han estat altament valorades per

diners després de la pressió fiscal que es rebrà, àmpliament comentada i avisada en la present temporada. S’han fet valoracions, que xifren aquest efecte en un incrementen proper al 20% en els pressupostos de les entitats.

D’on sortiran aquests diners? Dels socis afectats per la crisi (Sant Cugat la pateix, la pobresa és relativa i té moltes cares); de l’Ajuntament també afectat i que té una clara indefinició respecte a l’esport a subvencionar el que té ànim social i/o el que també té ànim de lucre, donant preu als serveis, però no valor a qui els dóna; de les empreses locals, que argumenten que no ajuda a les seves vendes el fet d’aparèixer en samarretes i no vol valorar que l’ambient de la nostra ciutat és en part fruit de l’esport i, per tant, la seva ubicació en la mateixa té efectes positius en la seva imatge i treballadors, per tant, és parcialment conseqüència de l’esport.

Tampoc les entitats esportives estan pensant en aquest mitjà termini, i això dificulta la pressa de decisions. Així, la Coordinadora d’Entitats Esportives es mou sense desplaçar-se, possiblement el seu compromís és ésser una eina dels clubs i potser, ara i en endavant, cal ser una eina per als clubs, per a tots.

S’està en una ambient pre referèndum, si més no una part, cada cop més important, de la població el vol, i això podria portar a Catalunya a ésser independent, en un futur no llunyà. S’ha pensat en el paper que tindran les federacions, el Consell Català de l’Esport...? Si és el mateix que fins ara, és dir valorant més la seva existència, que de qui aquesta depèn, s’està en front d’un seriós problema....

El futur abans, podia considerar-se, com el present amb i en el futur, ara podem tenir la certesa que això ja no és així i, per tant, hem de jugar amb la incertesa per poder gaudir del futur, més enllà de demà, tots.//

les empreses associades: l’agenda setmanal, una newsletter mensual orientada a informar de l’activitat de les empreses associades, la incorporació de l’associació a les xarxes socials, i accions de dinamització orientades a afavorir el coneixement i oportunitats internes dels nostres associats.

Seguint aquesta dinàmica, l’associació ha llançat noves accions dissenyades a mida per afavorir coneixement en gestió i internacionalització, intercanvi d’experiències i espai relacional focalitzat. Un exemple: la posada en marxa de taules de treball de petit format molt operatives i resolutives sobre temes específics, que vàrem iniciar amb una sessió orientada al mercat xinès i que tindrà continuïtat amb diverses sessions, sempre de format pràctic i reduït sobre mercats emergents internacionals i tallers de gestió empresarial. D’altra banda, l’associació potenciarà l’oferta de promocions entre els associats amb instruments específics de dinamització i difusió. Volem servir més acuradament els nostres associats. I sempre amb l’esperit d’aquelles paraules de Benjamin Franklin: “Well done is better than well said”.//

22 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Ensenyament retallat

Als mestres no se’ls pots exigir que facin un sobreesforç permanent

jordicasasroca@movistar.es

Immaculada Amat Directora d’Amat Immobiliària

Un semestre difícil en el món immobiliari

imma.amat@amatimmo.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

S

ón les retallades només el resultat d’aplicar una presumpta disciplina científica anomenada economia? rotundament, no. Darrere hi ha la voluntat de lliurar amplis espais del sector públic a mans privades, o dit amb altres paraules, de retornar al capitalisme 1.0, aquell que fins ben entrat el segle XX va foragitar l’Estat de les polítiques socials que ara considerem irrenunciables. L’altre dia en el curs d’estiu de la UIP ens explicaven les coincidències entre aquesta crisi i la del 1929, les dues han anat precedides d’una elevada concentració de la riquesa en mans del 10% més ric, fins a assolir nivells del 50%. Paral·lelament, i en concret des de finals dels anys setanta pel que fa al període previ a l’actual crisi, s’ha produït l’augment del dèficit públic; anterior, doncs, a la crisi. Concentració de la riquesa i augment del dèficit públic han anat junts, la qual cosa s’explica per la progressiva desfiscalització de l’Estat, per un cada cop més injust i ineficient repartiment de la càrrega fiscal. Ras i curt: els més rics, a part de serho, no paguen impostos, o molts menys dels que haurien de pagar. Renuncio, per sobrer i conegut, a posar exemples. I seguim en les mateixes. En lloc de plantejar-nos un capgirament a fons del sistema fiscal, o si més no el compliment estricte de l’existent per part de moltes empreses i particulars, preferim actuar per la banda de les despeses i retallar a tort i a dret. I l’ensenyament –jo prefereixo parlar d’ensenyament, ja que el mot educació té un caràcter més ampli i va més enllà de l’escola– és un dels sectors més afectats.

Ens ho recordava un interessant reportatge de l’anterior número d’aquest setmanari. Comencem per les xifres, em semblen molt significatives. A la nostra ciutat hi ha un

S

egurament aquest semestre ha estat el més, o dels més, difícils per al nostre sector, s’han donat alhora un conjunt de factors: La pèrdua dels beneficis fiscals per a l’adquisició d’un habitatge; la pujada de l’IVA; les dificultats en el finançament; la inseguretat econòmica generalitzada; la por; les informacions catastrofistes.

Ja sabem que la majoria d’aquestes coses són veritat, però també és veritat: Que molts habitatges pertanyents a les entitats financeres no es venen per IVA, sinó que anaven per transmissions patrimonials; que obtenim més hipoteques de les que en principi ens podríem pensar; que els preus en què es tanquen les operacions són bons, molt bons, el mercat està ple de bones oportunitats.

Som conscients de les dificultats del moment, de com de complicat ho tenen moltes famílies per mantenir-se, de com la joventut ha de buscar-se la vida en llocs llunyans... però al mateix temps, pensem que és un excel·lent moment per als inversors.

Sempre hi ha algú que vol invertir i que té por, por

empat entre pública i concertada, entorn de 6.700 alumnes, en l’ensenyament infantil, primari i secundari; empat que es desequilibra a favor de la pública quan parlem de batxillerat. Tot i amb això, hi ha una dada a retenir: la inclinació de molts pares vers la concertada quan els seus fills arriben a la secundària. La regidora d’Educació ho explica per les següents raons: els nens són massa petits per barrejar-se amb joves de fins a 18 anys, no hi ha el mateix seguiment a la pública que a la concertada i potser també hi ha influït deixar de fer classes a les tardes. Per tant, sembla que tenim un problema. De l’interessant entrevista a la regidora m’ha sorprès aquesta afirmació: sembla que fer la jornada compactada ha fet baixar el nivell de conflictivitat (no explica quina), ja que els alumnes estan menys hores al centre. M’ha sorprès, ja que si estiréssim aquest argument fins a les seves darreres conseqüències, les conclusions serien senzillament catastròfiques. Dit això, cal dir que l’ensenyament públic a la ciutat fa anys que gaudeix d’una bona salut, d’un bon nivell, vaja. Ara es tracta de veure com aconseguim que les retallades, que res no fa pensar que han tocat fons, no el fereixen de mort.

En les entrevistes que s’han publicat en aquestes pàgines, hi ha una gran coincidència en la idea que l’esforç dels mestres i també de l’Ajuntament, que estira el pressupostari més enllà de les seves obligacions, estan salvant els pitjors efectes de les retallades.

Però, naturalment, això no és una solució.

Ni als mestres se’ls pots exigir que facin un sobreesforç permanent, ni l’Ajuntament pot suplir permanentment les mancances d’altres administracions. Cobrar els tres milions que deu la Generalitat podria ser un senyal, fins i tot un bon senyal, que les coses estan canviant. De moment, a l’espera. //

de comprar i que tornin a baixar els preus. És veritat que no tenim la vareta màgica, ni podem saber quin dia i quina hora serà l’òptima per a la millor operació immobiliària, però el que sí que podem assegurar és que les baixades de preus són històriques, mai les havíem pogut imaginar, sabem també que és el moment en què tothom ven, que les entitats financeres amb grans quantitats d’immobles acumulats tenen presa per desprendre-se’n, i tenim comprovat que els immobles amb preus atractius duren relativament poc al mercat.

En altres mercats, per exemple en el borsari, sempre s’ha dit que cal vendre quan tothom compra, i comprar quan tothom ven, perquè no està passant en el món immobiliari?

Serà perquè hi ha tantes informacions contradictòries? Serà perquè no sabem transmetre prou bé la realitat de la situació?

Segur que deu ser la suma de tot, però el missatge que no ens cansarem de repetir es que és un excel·lent moment... Qui pugui no ho dubti, INVERTEIXI!!!!

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Cara a cara Mascotes

Què és un animal de companyia?

Jordi Robirosa Periodista

“Aquesta companyonia ha desenvolupat una gran amistat que ja fa vuit anys que dura”

P

er a mi un animal domèstic és, bàsicament, un despertador. Un gall, pensaran vostès? No, no, m’estic referent al Bongo, el meu bòxer. Cada matí del món, cap a quarts de vuit del matí, el Bongo té una gran necessitat de sortir a trescar, tant li fa que hagi passejat unes poques hores abans: és un rellotge. Llavors, com que sap que això de matinar no va amb els meus fills, fa cap al meu llit i s’adreça directament a mi. Si encara dormo té tres possibilitats de despertar-me: llepar-me –que és el que més li agrada–, clavar-me el seu musell humit al meu nas o bé esternudar-me a la cara.

I he de dir que qualsevol d’aquestes tres possibilitats provoca en mi un despertar alegre i optimista i que, a còpia de sortir plegats cada matí, faci fred o calor, aquesta companyonia ha desenvolupat una gran amistat que ja fa vuit anys que dura. Només hi ha una cosa que em preocupa d’aquest bon jan: el dia que la palmi.

Qui punyetes em llevarà, llavors, a primera hora del matí amb una bona llepada a la cara? //

Teixi

Xavier Barnils Veterinari

Marina Romero Periodista

L’Olla de Núria

“Durant tota la seva vida vetllarem per la seva salut i benestar”

E

s animals domèstics són aquells que com a conseqüència d’una interacció i selecció per part del ser humà han adquirit diferents caràcters tant morfològics, fisiològics o de comportament. Em trobo cada dia a la consulta gossos i gats, que, d’altra banda, també són animals de companyia ja que no són animals destinats a obtenir beneficis econòmics i alimentaris.

Adquirir un animal de companyia comporta molta responsabilitat; durant tota la seva vida vetllarem per la seva salut i benestar. Gossos i gats s’han adaptat molt bé als diferents tipus de vida que portem les persones, tot i això, no hem d’oblidar que també tenen les seves necessitats i que es converteixen en un membre més de la família.

Si es té clar el que implica tenir un animal de companyia podrem gaudir d’una experiència única, ja que t’entreguen tot el que tenen. Quan arriba l’estiu, malauradament, ens porten a la clínica molts animals abandonats pels seus propietaris, sense pensar que ells, com animals domèstics que són, no poden viure sense l’ajuda dels humans.//

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

É

@marinaromero_

s la cita ineludible de qualsevol corredor de muntanya, sempre que hagi pogut arribar a inscriure’s en els 20 minuts que tarden a exhaurir-se les 650 places disponibles. La cosa no tindria més misteri si no estiguéssim parlant d’una prova que té una distància de 21,5 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 3.880 metres, i un ascens al Puigmal, al pic de Segre, al pic de Finestrelles, al puig de Núria, al puig del coll d’Eina, al pic de Noufonts, al pic de Noucreus, al puig de Font Negre, i per acabar al pic de l’Àliga.

La clàssica Olla de Núria arribava a la seva setena edició dissabte passat i ho feia un any més en un marc muntanyenc incomparable i un ambient més que festiu. Moltes coses caracteritzen aquesta prova apta només per a successors de Kilian Jornet i un bon grapat d’esportistes (any rere any cada vegada en són més) obsessionats a fixar-se reptes que els portin únicament a l’autosuperació. Però per si la duresa de la prova no fos prou, la cursa no disposa de servei d’avituallament. És a dir, que cada un dels corredors ha de dur al damunt tota l’aigua que necessitarà durant el recorregut, així com les barretes energètiques, el gel i qualsevol aliment, tot degudament marcat amb el número del dorsal de l’atleta (per assegurar que la brossa no va a parar a terra). Potser un dels trets més bonics d’aquesta cursa és veure com alguns dels atletes s’emporten la seva claca dalt d’algun cim; són amics, coneguts i saludats que els esperen en algun punt carregats d’aigua i qualsevol aliment energètic per donar-los tota l’energia, l’esforç i el caliu que els manca en aquells moments d’extrema duresa.

Per cert, que entre aquests 600 valents, 9 eren santcugatencs. Friso per llegir un dia una entrevista on pugui descobrir com han viscut la jornada, quin quilòmetre ha estat el més dur, quin pic ha estat insofrible, què han sentit, patit i viscut durant cada un dels més de 21 quilòmetres, i sobretot què han sentit en creuar la meta d’una prova que per a molts és un simple somni. //

Sant Cugat en 3D

Cinema a la Fresca a Valldoreix El Cicle de Cinema a la Fresca que cada any organitza l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix és un dels indicatius més clars que l’estiu ha arribat. Un cicle que, com s’observa a la fotografia, té una massiva assistència de públic

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:

26 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Imatges de #santcugat a Instagram

El PP contra les dones

Piulat a #santcugat @ClubMuntanyenc Entitat esportiva, cultural, social i educadora en el lleure des de 1944

nuriagibert@hotmail.com @nudenu

Núria Gibert CUP

Ja disposem de versió mòbil de cmsc.cat. Entra-hi des del teu #smartphone i descarrega’t l’avatar.

@JordiPuignero Enginyer TiC i polític

T

inc 1.500 caràcters i sóc una dona. Amb aquestes dues premisses em pregunto com puc fer per explicar, clamar al cel, indignar-me i no quedar-me curta.

No podré.

Sóc una dona i, per tant, estic sent atacada pel reguitzell de proposicions de llei que versen sobre el meu cos i la meva vida.

La misogínia és un odi que ve de llarg i encara respira. Federicci l’anomena en el seu estudi sobre l’acumulació originària d’una manera un poc poètica però molt gràfica la caça de bruixes. Totes aquelles dones qui eren autònomes, o tenien control sobre la seva natalitat, van ser perseguides, torturades i foragitades dels cercles públics. Una pràctica estesa fins ben entrat el s. xix.

L’objectiu d’aquest procés era canviar els vincles comunals i socials, per la individualització i una transmissió forçosa de valors; la dona casta, en l’esfera privada, desconeixedora del plaer, submissa. Us sona?

A mi, em ve al cap cada cop que el PP local fa una moció a favor de la família. Les paraules són traïdores, qui podria estar en contra la família?

A dios rezando y con el mazo dando que diuen els castellans. I el mazo en aquest cas té forma de persecució de la decisió en la reproducció, de veto a l’ajuda pública a les mares solteres o lesbianes d’invisibilització del mètodes anticonceptius als centres d’estudis, d’empobriment generalitzat, de retir de les ajudes, de retorn a la llar i a la cura. La caça de bruixes està servida. Però la història no és envà, us advertim, avui les bruixes tenim ganes de gresca. //

@Litusmayol : “Se’ns pixen a la boca #santcugat

Representant a l’Ajuntament a l’acte unitari de l’AMI per reivindicar la sobirania fiscal.

www.totsantcugat.cat Notícia més llegida

El Procés Constituent crea expectació a Sant Cugat La Sala d’Actes de la Casa de Cultura va quedar petita per acollir l’assemblea de la iniciativa, el divendres 19 de juliol. Fins i tot els responsables de l’equipament no deixaven entrar més ciutadans per seguretat.

Opinió més llegida

No et perdis...

“Canvis” A ningú li agrada que les coses s’acabin, ni viure certs canvis.

Però si fos així…àdhuc viuríem en l’edat de pedra.

Verónica Bronstein Smud Directora Institut de la Infància

Els vídeos fets per l’equip del TOT

@AAVVCanMates Associació de veïns del barri de Can Mates

Comença la nova senyalització al c/Josep Irla

Opinió i debat 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

anunci

Aclariment

assumpte: Suspensió excepcional dels objectius de qualitat acústica al barri de Sol i Aire, del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, amb motiu de la seva Festa Major per aquest any 2013

El Diari de Sant Cugat del 19 de juliol va publicar un ampli reportatge sobre l’oferta educativa a Sant Cugat que, per error de la redacció, no va fer esment de l’escola Àgora.

Coincidint amb l’inici del curs escolar 2013/14, el Diari publicarà una informació actualitzada sobre aquest tema.

Josep M. Vallès Director del ‘Diari de Sant Cugat’

Per mitjà del Decret número 1394/2013, de data 24 de juliol, s’ha resolt la suspensió excepcional dels objectius de qualitat acústica al barri de Sol i Aire amb motiu de la seva Festa Major, des del dia 26/07/2013 a partir de les 18 h fins al 28/07/2013 a les 23 h.

El decret esmentat pot ser consultat al tauler d’anuncis de la Corporació i a la pàgina web municipal.

Sant Cugat del Vallès, 24 de juliol de 2013

L’alcaldessa Mercè Conesa i Pagès

Humanitat i professionalitat Imatges de #santcugat a Instagram

@xs_xavisegura: #moon #themoon #moonlight #nice #loveit #santcugat

@carlesmerino: Salt a la piscina

#santcugat

Ara fa sis mesos, vam rebre la desagradable notícia que la nostra mare arribava a una fase terminal de la seva malaltia, aquest procés de durada incerta es podia afrontar per dos camins: o bé a casa nostra o en una residència geriàtrica.

Nosaltres vam decidir fer-ho a casa, tot considerant entre altres coses que seria molt més fàcil emocionalment per a ella continuar vivint en el seu entorn habitual. És per això que volem agrair i reconèixer públicament la professionalitat, humanitat i atenció de l’equip de Pades de Valldoreix (Carles, Mercè, Jesús i tots els altres membres de l’equip) així com també la preocupació i atenció de la Dra. Santsalvador, la nostra doctora de capçalera, ja que entre tots ens han guiat, assessorat i han fet possible un final més humà i digne.

Moltes gràcies a tots!

Família Costa-Beltrán

Dansa Grup Mediterrània Durant aquests darrers anys he estat testimoni de la dedicació, entusiasme, dinamisme i afecte que els monitors i monitores d’aquesta entitat transmeten dia a dia als nostres infants.

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Voldria fer saber a tothom que tot i que no ho diem sovint, són una colla molt important per a tots nosaltres.

Teniu la virtut de mantenir viva la tradició de la dansa, els valors de l’amistat i la germanor… i de transmetre aquest bon rotllo a tots els que us envolten, sou uns/ es cracs!!

No canvieu mai!!

Felicitats un any més.

Família Galvañ-Gutiérrez

Homenaje de agradecimiento para la señora Carmen Copete y para nuestra amiga María García Por la ilusión tan grande que estas buenas personas un día me llegaron a dar.

Me dieron un fantástico ordenador.

Cuando la señora Carmen me llamó para ir a buscarlo, me pus tan nerviosa e ilusionada como una niña con zapatos nuevos.

Yo jamás hubiese pensado que en mi vida llegaría nunca a tener algo tan bonito como es un ordenador para escribir mis poemas.

Gracias amigas por tanta generosidad, que Dios os bendiga a vosotras y a toda vuestra familia. Gracias.

Mª Dolores Gómez Romero ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

WWW.SANTCUGATCENTRE.COM

REBAIXES

Amb la col·laboració de :

28 Economia i empresa Emprenedoria

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Empresa Gairebé tots els espais disponibles a Sant Cugat estan plens

Els vivers d’empresa s’amplien a l’@Sant Cugat ‘Coworking’ Esade-Creàpolis, el SC Trade Center i pròximament l’@Sant Cugat ofereixen espais de ‘coworking’, és a dir, oficines compartides entre diferents empreses durant la seva creació

D

es de l’any 2009, Sant Cugat ha fet una aposta ferma per la innovació, l’emprenedoria i la creació de noves empreses amb l’objectiu de crear ocupació i ser una ciutat de referència pel que fa a l’emprenedoria. Va ser aleshores quan es van posar en marxa centres d’emprenedoria de col·laboració publicoprivada amb l’Ajuntament, el SC Trade Center i Esade-Creàpolis. Tots dos edificis disposen de despatxos destinats exclusivament a empreses de nova creació i de coworking, és a dir, grans oficines que tenen la intenció de ser compartides entre diferents empreses, durant el procés de creació i amb uns preus assequibles gràcies a la col·laboració entre agents del sector privat amb el públic. A Esade-Creàpolis aquest servei té un cost de 325 euros mensuals a més de permetre l’accés a conferències i tallers per tirar endavant els projectes amb professionals de diferents sectors.

Més vivers d’empreses Segons les últimes dades facilitades per l’Ajuntament, actualment els anomenats vivers d’empreses estan gairebé tots plens. L’any 2009 hi havia una trentena d’espais i en aquests moment n’hi ha 44. A EsadeCreàpolis hi ha un total de 16 places de les quals 15 estan ocupades. Al SC Trade Center, per la seva banda, hi ha 16 despatxos ocupats dels 20 disponibles i tres espais de coworking dels 10 disponibles. Aquestes xifres i el fet que Sant Cugat vulgui seguir escalant posicions per ser el municipi de referència pel que fa a l’emprenedoria han fet que recentment l’Ajuntament de Sant Cugat hagi començat negociacions per ampliar el viver d’empreses a la ciutat.

Segons el tinent d’alcalde d’Econo-

mia, Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas, està previst ampliar l’oferta de vivers d’empresa a l’edifici del @Sant Cugat Business Park, situat a l’avinguda de Via Augusta, a la zona del Sant Cugat Centre Comercial i Oci. Una ubicació que es considera molt positiva per estar a la cruïlla de l’AP-7 amb els Túnels de Vallvidrera. Tot i que el conveni amb aquest edifici encara s’està negociant, Brugarolas informa que “s’ampliarà substancialment” el nombre de despatxos per donar resposta a la “creixent demanda d’emprenedors que tenim”. L’objectiu de l’Ajunta-

LA FRASE

“A l’@Sant Cugat s’ampliaran despatxos per donar resposta a la creixent demanda” Carles Brugarolas Regidor d’Economia

@Sant Cugat Business Park Sant Cugat ampliarà espai per vivers d’empreses als edificis d’aquest complex empresarial #artur ribera ment de Sant Cugat no és només promocionar l’emprenedoria santcugatenca, sinó també estendre la mà a emprenedors de fora de la ciutat i també de l’estranger perquè Sant Cugat sigui una referència. Brugarolas manifesta el seu desig de “convertir Sant Cugat en el hub de l’emprenedoria a l’entorn català”. Per aconseguir aquests objectius l’administració local treballa per ampli-

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Actualitat Economia i empresa 29 SantCugatTribuna Ponència

XIFRES Ocupació dels vivers

80% despatxos SC Trade Center 16 dels 20 despatxos del SC Trade Center ja estan ocupats per noves empreses

93% ‘coworking’ Esade Creàpolis 13 dels 14 despatxos que hi ha a l’edifici Esade-Creàpolis estan ocupats

30% ‘coworking’ SC Trade Center S’ocupen 3 de les 10 sales de ‘coworking’ per compartir amb altres empreses

ar els convenis de col·laboració als ja existents com els de l’Associació Sant Cugat Empresarial o la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. El coordinador d’emprenedoria d’Esade-Creàpolis, Marc Milian, explica que recentment a Esade-Creàpolis han posat en marxa una sala de coworking d’ús compartit entre estudiants de l’MBA, joves emprenedors provinents dels programes de l’Ajuntament i membres de l’Associació Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya “que possibilita l’oportunitat de compartir coneixement entre ells”.

Desaprendre per aprendre

Perfils d’emprenedors D’emprenedors cada vegada n’hi ha més i més variats. El neguit per emprendre s’ha estès per la societat, en molts casos fins i tot com l’única alternativa a la sortida de la crisi. Segons les dades de l’Ajuntament de Sant Cugat, la gran majoria d’emprenedors són joves d’entre 25 i 54 anys i d’aquests un 58% estan a l’atur i aprofiten els seus coneixements per aplicar-los en projectes de futur. A més, el nombre de dones és superior al dels homes, tot i estar molt igualats. Milian explica que actualment hi ha tres perfils diferenciats d’emprenedors: els joves que tenen molt bones idees en el món tecnològic i de la innovació però amb poca experiència; els emprenedors forçats, professionals amb trajectòries importants que amb la crisi han hagut de reformular la seva carrera professional i els que decideixen optar per l’autocupació, creant un negoci de manera autònoma. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Mercè Conesa escolta González Barros #AMANDA BERNAL El fòrum empresarial vallesà convida el president d’Intercom, que desgrana com adaptar-se al salt empresarial a Internet.

El president del Grup Intercom, amb seu a Sant Cugat, Antonio GonzálezBarros, va ser el protagonista d’una nova edició del Sant Cugat Tribuna, que va acollir Esade-Creàpolis el passat divendres, 19 de juliol. González-Barros va desgranar com adaptar-se al salt empresarial a Internet. Davant d’això, Barros va admetre sense complexos que “a partir del 30 és impossible encertar com fer-ho a Internet”.

El president d’Intercom va compartir la seva fórmula amb els assistents del fòrum: “S’ha d’aprendre, desa-

prendre i tornar a aprendre”, va recordar que bona part dels actors empresarials del país s’han mantingut fixos en els seus “patrons i paradigmes per solucionar les coses”, quelcom que considera incompatible amb un entorn econòmic canviant.

L’alcaldessa, Mercè Conesa,va fer referència a la Llei de règim de bases local que vol aprovar el Govern espanyol. “Els Ajuntaments tenim responsabilitat social. No han limitat l’impacte que té aquesta administració a l’hora de prestar serveis als ciutadans, és el principi de subsidiarietat de la Unió Europea, l’administració més propera és la que soluciona les necessitats”.// Redacció

30 Cultura Art

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Entrevista

Miguel Ángel Sánchez Director d’ADN Platform

“La cultura és fonamental; no sé per què no ho acaben d’entendre” Noves propostes El santcugatenc Miguel Ángel Sánchez, d’ADNGaleria, porta ara a Sant Cugat el seu nou projecte: ADNPlatform. Un espai que vol ser una plataforma en la qual es puguin escoltar noves veus, convertint-se en un centre d’art de titularitat privada que posa de manifest la necessitat de les galeries de reinventar-se Com es presenta ADNPlatform? És el complement pseudoinstitucional d’ADNGaleria, perquè no serà per fer projectes comercials, sinó projectes comissariats. És a dir, hi haurà un comissari que proposarà projectes pensats per l’espai. En aquest sentit, és radicalment divergent del que fem a la galeria de Barcelona. Allà hi fem exposicions d’artistes que representem i intentem vendre per poder continuar l’activitat.

Quina és la finalitat del nou espai?

Fa temps que el món de l’art i les galeries ens estem intentant replantejar què ha de ser una galeria del futur, i penso que en un moment en què l’art cada cop té menys recursos per funcionar, creiem que des de la iniciativa privada també es pot generar coneixement. I ADNPlatform és precisament això: un espai on fer projectes que potser a la galeria són més complicats de fer perquè tens la tirania de la temporalitat de sis setmanes o dos mesos, i la necessitat de generar recursos.

Què us ha portat a obrir l’espai?

Portem ja unes temporades que per a ADN va bé i hem decidit derivar recursos ociosos per fer aquest projecte. Això, d’alguna manera, també legitima el que fem a la galeria: no és una proposta totalment altruista. Crec que les exposicions que fem aquí legitimen el programa més social i polític que tenim a la galeria. I tots sabem que en el món de l’art el fet d’estar legitimat i tenir prestigi és el que et garanteix el seguiment.

Una eina, doncs, complementària a la galeria... És un recurs, perquè volíem sortir d’aquesta tirania d’exposició per exposició, d’un ritme tirànic d’anar a sis o set fires internacionals, etc., i fer projectes expositius d’una temporalitat més pausada.

Aquí els projectes duraran cinc mesos. La idea és que es puguin fer visites, que es pugui generar debat entorn de les exposicions, i veure si són o no pertinents. De moment hi ha molt entusiasme, però veurem si som capaços de generar un

programa digne. I aquest programa es generarà per iniciativa pròpia de la galeria, però també amb convocatòria pública de projectes de la qual en publicarem les bases a la tardor. De cara al 2014, es faran dos projectes expositius, el d’estiu i el d’hivern, i esperem que ja siguin projectes que hagin sortit d’aquesta convocatòria oberta.

Com funcionaran els projectes?

Cada projecte disposarà de 6.000 euros, el que vol dir que no hi ha gaire recursos per producció. La majoria de les peces que mostrarem han de ser ja produïdes o bé que tinguin una producció senzilla. La idea és que el contingut sigui més important que els ingressos generats.

Una galeria no convencional, podríem dir... És un centre d’art en el sentit més canònic del terme, amb sala d’exposicions. Òbviament, no tenim col·lecció, però sí que en l’àmbit expositiu funcionarà com un centre d’art, però de titularitat priva-

“Fa temps que en el món de l’art ens estem intentant replantejar què ha de ser una galeria del futur” “Les exposicions que fem aquí legitimen el programa social i polític que tenim a ADNGaleria” “Ens agraden les peces que no són críptiques; que parlen directament amb l’espectador”

Cultura 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

horitzontals. ADN és una galeria que ha aplegat públics molt diversos precisament per aquest joc de valors. Creiem que l’art contemporani ha d’arribar a molts públics.

Són iniciatives com aquestes el futur de l’art?

ADN no vol marcar cànon. Només és una iniciativa. Hi ha galeries que porten endavant altres iniciatives, i tots els models són vàlids.

Per a mi, formar ADNPlatform, va ser una necessitat pròpia de dir “vull sortir de la dinàmica de la galeria, sense abandonar-la, però sí fent alguna cosa diferent, i vull aplegar mirades, noves veus...”.

D’aquí el nom de platform, perquè una plataforma, al cap i a la fi, no deixa de ser una al·legoria a un espai on la gent pugui dir coses.

Deu anys dedicats a l’art Per l’aniversari d’ADNGaleria, M. A. Sánchez va voler inaugurar ADNPlatform # a. ribera

da. A més, hi ha un espai que és un apartament de residències, perquè artistes o comissaris puguin venir a treballar amb nosaltres una temporada. Un espai que també s’organitzarà amb convocatòries. Han de ser projectes que dialoguin de manera diàfana i clara amb el programa de la galeria.

Quin és aquest programa?

Tenim un programa molt social,

antropològic i polític; ens agraden les propostes que parlen de nosaltres, dels nostres problemes, alegries, inseguretats... i que estiguin molt lligats al present. Això és el que fem a la galeria. Per exemple, nosaltres mai exposarem propostes que siguin intel·ligibles; ens agraden aquelles peces o pràctiques que no són críptiques, que parlen directament a l’espectador. En aquest sentit, som molt

ADNPlatform és una aposta molt optimista en el context actual...

Jo sóc una persona optimista. El meu pare va venir als anys 60 a Barcelona amb un pic i una pala, i no va poder escollir. Jo, gràcies a Déu i a l’esforç de la família, he pogut escollir: faig el que m’agrada. En part, diria que funciona bé la galeria per aquest esperit que tenim ADN de gaudir amb el que fem, i de ser militants. Pensem que el que fem no és només necessari, sinó que és vital perquè hi hagi altres veus. La cultura és fonamental, no sé per què no ho acaben d’entendre. La cultura interessa. I no només als que ens agrada la cultura... Una societat sense idees, sense cultura, és una societat amb la qual jo no vull viure. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Dues propostes per descobrir el caràcter de la sala L’espai ADNPlatform, ubicat a l’avinguda de Can Roquetas cantonada amb carrer de Victor Hugo, obria les seves portes el 29 de juny.

Ho feia amb dues propostes: “Lo viejo y lo nuevo”, comisariada pel col· lectiu Azotea (Juan Canela i Ane Agirre), i “Micro-acciones de emergencia”, una proposta del grup comisarial Colectivo de vuelta y vuelta (Claudia Segura i Inés Jover). La primera, aplega el treball d’un grup d’artistes els projectes dels quals incideixen, des de diferents perspectives i maneres de fer, en algunes de les problemàtiques que sorgeixen del nou paradigma laboral davant del qual es troba la societat contemporània. “Micro-acciones de emergencia” és un cicle de tres exposicions. La primera, la que es pot veure actualment, posa de manifest les incoherències que es desprenen de l’incompliment dels poders legislatiu i judicial d’un govern. Accions compromeses que es presenten com una petició de responsabilitats.

Actualment, i fins al gener del 2014, l’espai es pot visitar concertant cita prèvia. //

N. Cognom

32 Cultura Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Teatre Lectures a la Fresca

Parlem de cultura

Camins i ponts

1.200 espectadors gaudeixen de les tres propostes Amics de Pedra i Sang, organitzadors del cicle Lectures a la Fresca, han fet una valoració molt positiva del cicle que finalitzava el 19 de juliol amb la representació d’Antígona. Aquest any, novena edició de les Lectures a la Fresca, han estat dedicades a Salvador Espriu, i es calcula que unes 1.200 persones han assistit a alguna de les tres representacions que, durant tres dijous de juliol, han omplert diferents places de la ciutat. Durant el cicle s’ha gaudit de Sinerama, Conversió i mort d’en Quim Federal, Primera història d’Esther i Antígona. #localpres

El cinema de casa teva

S’

Exposició

Eivissa acull la rèplica del frontal de l’altar de Santa Maria L’artista Paco Salas exposa la seva obra al Museu Diocesà, gran part de la qual va realitzar mentre vivia a Sant Cugat .

Lobezno inmortal

Expediente warren

Ahora me ves...

Niños grandes 2

2d: 16.25 - 1915 - 20.00 h 3d: 22.10 h

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h

20.15 h dl.-dj.: 22.30 h. dv.-dg.: 22.35 h

16.00 - 18.00 h

La rèplica del frontal de l’altar de Santa Maria del Monestir de Sant Cugat és una de les peces principals de l’exposició “Jesús, exposició de talles de fusta”, que acull el Museu Diocesà d’Eivissa fins al 31 d’agost.

Una exposició d’obra de l’artista Paco Salas dedicada a la figura de Jesús de Natzaret i que mostra una sèrie de retaules i talles en fusta de diferents estils, així com quadres i terracotes.

Paco Salas, nascut a Almeria, actualment resident a Eivissa, però que ha passat bona part de la seva vida a Sant Cugat, presenta en aquesta exposició una rèplica del frontal romànic de l’església del Monestir de Sant Cugat, al costat de la còpia de la Verge que hi ha a la mateixa església.

L’exposició es va inaugurar el dissabte 20 de juliol, i es pot visitar fins al 31 d’agost, de dilluns a dissabte, de 17 a 21 hores. // Redacció

ha dit que aquesta exposició a la PAM per part del col· lectiu d’Entretallers era molt especial i, fins i tot, important. “Ponts i camins”. Obra de fi de curs però amb una simbologia molt especial. Els ponts i camins uneixen pobles, persones ,ribes... faciliten la comunicació. Són vint-i-quatre quadres entre ponts i camins, tots diferents però amb la mateixa finalitat: unir. He contemplat aquests quadres assegut en una cadira del bar. Els camins tots són diferents en formes, maneres, disseny, colorit, urbans i rurals. Jo diria que simbolitzen els camins de la nostra vida. Em recordaven tots aquests camins i ponts de les nostres caminades Camí de Sant Jaume, Camí de l’Ebre, Camins del Senderisme. Crida l’atenció un camí: Porta al cel? Agraïm la col· laboració en aquesta columna de l’expositora Montserrat Caro quan diu d’aquesta exposició: “el Club Muntanyenc és una institució molt estimada a Sant Cugat que, a més de fomentar entre els nens, els joves i els grans l’esport, el lleure, la vida associativa o la formació complementària, dinamitza activitats culturals. I és gràcies a aquestes iniciatives que nosaltres (persones que a Entretallers, del Patronat Municipal d’Educació, i sota la batuta, més aviat el pinzell mestre, de l’artista Paco Minuesa, posem en pràctica el nostre amor per les arts plàstiques (especialment la pintura) hem gaudit, més d’una vegada, de l’oportunitat que aquest Club ens dóna d’exposar les nostres petites obres a la seva seu”. Per això, en aquests moments de canvi, hem volgut rendir un homenatge al Muntanyenc traslladant a la tela imatges inspirades en la natura, en els camins, en els pont que condueixen cap a un lloc, o un futur, o un somni. Un demà que, segur, ha de portar creixement i coses noves. //

Alfredo Arechavala Secció cultura del CMSC aarechav@gmail.com

El gravat en l’obra de Mercè Diogène

FA 20 ANYS 22/07/1993

Imma Pueyo Crítica immapueyo@telefonica.net

L Ball de pals a la Floresta amb la formació Quin Pal Quin Pal tornava a la Floresta per la Festa Major del barri que començava aquell cap de setmana. El grup de mim local oferia als veïns un espectacle basat en el joc de dos pals i tres actors, Quin Pal, Quin Pal. Els veïns de la Floresta podien veure el 22 de juliol a les pistes esportives per primera vegada, o recordar, els gags d’aquest muntatge que es va estrenar el març del 1992 al Teatre de La Unió Santcugatenca.// Notícia publicada a ‘Els 4 Cantons’

Espectacles

Virgínia, de La Porta dels Somnis, a ‘Germans de sang’

Part del cartell del muntatge #Cedida La cantant santcugatenca encapçala el cartell de l’adaptació catalana del musical ‘Blood Brothers’ que s’estrena després de les vacances.

El mític musical de Willy Russel Blood Brothers, arribarà a Barcelona al mes de desembre d’aquest any en la seva adaptació al català. Germans de sang és un espectacle de petit format que s’estrenarà al Teatre Monumental de Mataró el 14 de setembre.

Després, la gira continuarà a partir del 20 de desembre al Teatre del Raval de Barcelona.

Blood Brothers és un dels musicals que més ha estat en cartellera al West End de Londres, a més d’aconseguir reconeixement internacional, des de Broadway fins a Austràlia. El 1994 arribava per primer cop a Catalunya, i ara, repeteix amb bona part de l’equip artístic que ho va fer possible (Reguant, Pera, Zamora, Mas Griera i Eduard Doncos).

El repartiment d’aquesta nova versió compta amb la cantant santcugatenca de La Porta dels Somnis Virgínia Martínez com Ms. Johnstone, i al seu costat hi haurà, com els germans bessons Mickey i Eddie, Sergi Zamora y Roger Pera. Completen el cartell de l’espectacle Eduard Doncos, Xavier Ribera-Vall, Isa Mateu, Lucía Torres, Benjamí Conesa i Ariadna Suñé.

La direcció musical anirà a càrrec de Dani Campos, mentre que de l’adaptació del text al català se n’ha encarregat Albert Mas-Griera.

Germans de sang (com Mar i cel) s’ha convertit durant els darrers 20 anys en una de les obres més demandades pel públic en general, i pels amants dels musicals en particular, quedant casi sempre en el primer lloc entre els espectacles mítics que més voldria tornar a veure el públic de Barcelona i rodalies. // Redacció

a recent mostra de tapissos de Mercè Diogène, inaugurada al museu del Tapís Contemporani instal·lat a la Casa Aymat, actualitza, un xic més, la figura i l’obra de l’artista. Mercè Diogène ha perseverat en el seu treball però ha estat una presència silenciosa en l’art santcugatenc, aliena a tàctiques de publicitat, convençuda que el dibuix, pintar, gravar i fer tapissos són el motor de la seva vida. Amb la pintura reflecteix la seva personalitat optimista, les seves conviccions estètiques. Amb el gravat explica, fent us del seu traç àgil i ràpid, algunes de les seves troballes formals, el desig de materialitzar la seva capacitat inventiva i l’interès pel fet artesanal. Va conèixer les possibilitats expressives del gravat en el taller de Robert Dutron prop París i més tard treballarà al taller de Pascual Fort, gravador, esmaltador, promotor i innovador d’un seguit de tècniques i també galerista.

Amb la col·laboració tècnica de Marta Torres, va realitzar una sèrie de gravats en motiu del Mil·lenari de Catalunya que giraven entorn la història i els monestirs catalans. Aquests gravats els hem pogut veure exposats al primer pis del Club Muntanyenc. En la planxa sobre la qual es representa la mort de Guifré el Pilós, expressa sintetitzades, la silueta del comte i al seu entorn alguns fets destacables que descriu la tradició. Les figures i les escenes no segueixen unes proporcions i estan disposades en diagonal. La representació, gens convencional, és plana i concisa, reforçant tan sols, amb incisions més profundes, algunes línies del personatge principal. Els traços són llargs, àgils i sinuosos, una manera de fer personal que accentua el dinamisme de la composició i reforça l’aspecte enèrgic que defineixen la figura a cavall i el seu entorn. En altres gravats, com la sèrie sobre Gaudí, també és pot observar la seva manera predilecta, l’apunt espontani i esbossat, destacant allò que l’interessa: les formes i els contorns de l’arquitectura modernista. //

Fragment del gravat de Guifré el Pilós #Cedida

Crítica ART

Actualitat Cultura 33

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Crítica de teatre

34 Cultura Actualitat Tres mirades sobre Espriu

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Concert Nits de Música al Claustre

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

L’

espai concedit, que no la voluntat, m’obliga a la brevetat. Tres mirades de Dolors Vilarasau, Ignasi Roda i Txell Roda faciliten una visió àmplia que aprofundeix en un Espriu que pot ser còmic, en un sainet perfecte, on el vell Quim Federal acaba creient en Déu amb l’ajuda de la seva Rossenda i el suport del sagristà i el nou cornut. Després la demostració de la riquesa d’una llengua perseguida que fructifica en les mans d’un autor que vol preservar els mots i la fa créixer en adverses circumstàncies.

Ignasi Roda juga totes les possibilitats dels titelles humans amb un repartiment efectiu on redueix text i introdueix música pròpia. Finalment el canvi més dramàtic i lectura política tan actual com en el temps en què fou escrita i reelaborada. Txell Roda troba el ritme i conjunta els moviments com un diorama de veus que transmeten amb eficàcia i profunditat el missatge contra la violència i la guerra entre germans. Treball col·lectiu de bon nivell interpretatiu amb la col·laboració imprescindible de tres instrumentistes femenines i quatre components del castellers de la ciutat. Colofó memorable d’un cicle que mereix l’aplaudiment total.

Emili Brugalla tanca el cicle fins setembre Arabesc, La petjada d’Al-Àndalus en el piano modern va ser l’últim concert abans de les vacances de Nits de Música al Claustre. Protagonitzat per Emili Brugalla al piano el divendres 19 de juliol, el cicle es reprendrà el 6 de setembre #amanda bernal

Patrimoni

Sant Cugat recupera la coneguda com a Creu Trencada

CONVERSIÓ I MORT D’EN QUIM FEDERAL. Dramatúrgia Ricard Salvat. Direcció: Dolors Vilarasau. Intèrprets: Jaume Pla, Carme González, Artur Costa i Pere Pahissa.

PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER. Dramatúrgia i direcció: Ignasi Roda. Intèrprets: Josep M. Balcells, Joan Berlanga, Àlvar Roda, Ricard Mariné, Itziar Fenollar, Roser Casamitjana, Ignasi Bassó, Quim Pla, Marta Uxan, Sònia Guimerà, Martina Vilarasau i Laura Pijoan. Lloc i dia: Plaça de Magí Bartralot. 11 de juliol

sinó que era una rèplica, feta pel desaparegut escultor santcugatenc Antoni Agraz, conegut com “Matarile”. L’autèntica creu va desaparèixer durant la Guerra Civil. La que ara s’ha col·locat és una reproducció feta per l’artista local Pep Codó. La intervenció ha consistit a instal·lar un nou suport, una columna de ferro, ja que l’anterior també va resultar malmès amb l’impacte. La nova creu està obrada en formigó, a base de morter i àrids, a partir d’un motllo obtingut de la peça trencada. // M. Sagalés

#artur ribera

ANTÍGONA O PRETEXT D’UN CLÀSSIC PER A UN LÚCID MÒNOLEG FINAL”. Versió original amb alguns detalls dramatúrgics de Txell Roda. Intèrprets: Marta Uxan, Anna Cristina Aguilera, Guillem Mariné, Xavier Tor, Sònia Guimerà, Encarna Adelantado, Marta Jener, Artur Costa, Martinez Vilarasau i Ricard Mariné. Lloc i dia: Jardins del Monestir. Racó dels castanyers. 18 de juliol.

Antígona. #localpres

Aquesta peça, que forma part del patrimoni històric de la ciutat, s’ha retornat al seu lloc d’origen, l’exterior de la muralla del Monestir.

La Creu de Terme, coneguda popularment com la Creu Trencada, el símbol santcugatenc situat fora de la muralla de la part posterior del Monestir de Sant Cugat ha tornat al seu lloc original. Per fer-ho possible han calgut dos anys, una vegada les assegurances s’han posat d’acord i la peça s’ha pogut restaurar. La Creu Trencada va caure del seu pilar en impactar contra aquest un vehicle durant el mes de juny del 2011. El xoc va fer que la peça de pedra, situada a l’encreuament entre l’avinguda de Francesc Macià i el carrer de la Torre, es fragmentés al caure contra el terra des d’una alçada de tres metres. La creu que va caure no és l’original,

Literatura

Segona edició de ‘Todas las noches oscuras’ de P. García Després de complir l’objectiu de vendre totes les novel·les en un mes, el llibre es comença a vendre, en segona edició, a la resta de l’Estat espanyol.

Todas las noches oscuras, de l’escriptor santcugatenc Pepe Garcia, arriba aquest mes a totes les llibreries de l’Estat espanyol. Un relato dur que porta el lector a fer un viatge per la infantesa d’uns éssers atrapats en un passat que marcarà la resta de les seves vides.

La història d’un nen d’onze anys de Barcelona que el 1969 és internat en un sanatori infantil de l’època per a nens amb discapacitat, on descobrirà la maldat dels adults. // Redacció

Publicitat 35

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

16è concurs TOT Fotoportada ENVIA’NS LA TEVA MILLOR FOTOGRAFIA!

vParticipa amb la teva millor foto i podràs guanyar premis valorats en més de 8.000 €.

Totes les propostes s'exposaran a la Casa de Cultura i les guanyadores es publicaran a la portada del TOT Per participar-hi has d'omplir el següent formulari: www.totsantcugat.cat/totfotoportada Participa en una d'aquestes categories: Vacances, Festa Major, Esport, Paisatge, Santcugatencs pel món i Instagram

NOVETAT!

Organitza: PATROCINEN:

COL·LABORA:

També pot des d' s participar Ins amb e tagram l 'hash #totfo t toport ag' ada13

36 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Agenda del 26 de juliol al 4 d’agost 26 Divendres 18 h Centre Social i Sanitari la Floresta Concert de la Coral Tardor Organitza: Coral Tardor

21 h Claustre de Monestir Escampeu ramps d’olivella!

19.30 h Canals Galeria d’Art Visita comentada per part de Patrizia Lohan a la seva exposició Del 4 de juliol al 29 de setembre.

Patrizia Lohan comentarà la seva exposició “Sèrie geometries”. L’artista alemanya, que viu a Sant Cugat, elabora una obra amb figures geomètriques sobre fons blanc.

Organitza: Canals Galeria d’Art

Visita comentada a l’exposició permanent. Preu 2€. Places limitades, cal fer reserva prèvia al 93 589 63 66, educaciomuseu@santcugat.cat i www. museu.santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

010

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA

FESTA MAJOR SOL I AIRE

27 Dissabte De 9 a 14 h Pl. de Sant Pere Mercat de Pagès amb tast de tomàquets A càrrec de Rebrot pagès Organitza: Ateneu Santcugatenc De 10 a 12 h Oficina de Turisme El campanar, l’església i el claustre Preu de la visita: 8 € (menors de set anys, gratuït). Cal fer reserva prèvia Oficina de Turisme Organitza: Ajuntament de Sant Cugat D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: APAC, Penya Regalèssia 19.30 h ZEM Jaume Tubau Cerimònia inaugural de la Intercontinental Cup 2013

Sant Cugat acollirà del 27 de juliol al 10 d’agost la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral.

Org. Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC)

26 Divendres 21.30 h Sol-Aire Pregó i exposició fotogràfica

Dansa, pregària i ofrena Org.: Parròquia Sant Pere d’Octavià 3 Dissabte 12 h Museu del Monestir Deixeu parlar els capitells..., ells ho saben tot!

Visita teatralitzada per poder conèixer, de la mà dels seus protagonistes, tota la història que s’amaga darrere els capitells Amb Mira-sol Teatre. A partir dels 5 anys Preu: 2€. Cal fer reserva prèvia trucant al 93.589.63.66 o a educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 22 h Oficina de Turisme Llegendes nocturnes al Monestir Visita i tast d’un pastisset medieval.

Durada: 1h 30 minuts Sortida: des de l’Oficina de Turisme Preu per persona: 15€ (menors de set anys gratuït). Cal fer reserva prèvia Oficina de Turisme, Pl. Octavià s/n. Tel. 93 675 99 52 turisme@santcugat.cat Organitza: Oficina de Turisme.

Ajuntament de Sant Cugat 4 Diumenge 12 h Museu del Monestir “Oració, treball i poder”

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Uaal·la!

Oci i cultura en família

Estiu al Museu

ACTIVITATS - Pregó a càrrec de Josep Maria Portavella i Pallàs, director de The Chanclettes. - Exposició fotogràfica de flors, horts i mostres dels veïns de Sol-Aire.

22.30 h Sol-Aire Sopar de germanor Sopar preparat per Càtering Asador El Padró.

24.00 h Sol-Aire Ball a la fresca Amb l’orquestra Angeles 3-40.

27 Dissabte 11.30 h Sol-Aire Festa infantil Màgia amb el mag Carlos Fortuna.

Begudes i fruita.

21.30 h Sol-Aire Sopar de comiat i sorteig d’una panera Pica-pica preparat per Càtering Asador El Padró.

23.30 h Sol-Aire Disco mòbil JC Sound 28 Diumenge 12 h Sol-Aire Jornada de portes obertes.

Pràctiques del grup d’Autoprotecció Sol-Aire

Del 26 al 28 de juliol 26 Divendres 19.15 h Casino de la Floresta Actuació de la Coral Tardor Organitza: Coral Tardor 19.30 h Casino de la Floresta Pregó de Festa Major Coca i cava per a tothom 20.30 h Casino de la Floresta 2n Cerca-tasques florestà.

Amenitzat per una xaranga Talonari: 10 €. Punt de trobada i venda de tiquets: Casino de la Floresta 30 minuts abans i durant el recorregut. Amb la col·laboració de La Farigola, Les Moreres, Bar la Uref, Bar José, Bar Andrés, Forn Floresta, Floresteca, Restaurante Catalan, Bar de Les Pistes Poliesportives.

22.30 h Pistes poliesportives la Floresta Nit Jove de la Floresta PROGRAMA: 22.30 h. Concert Extra-T Rastes. 00.30 h. Concert Sra. Tomassa. 02.00 h. Concert Dani Pulmón. 03.00 h. Dj Rambla 27 Dissabte 11 h Pl. Miquel Ros Simultània d’escacs

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 37

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Organitza: Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta 11 h Pistes poliesportives de la Floresta Jocs i animació per a infants ACTIVITATS - Scrabble. Col·labora: La Floresta Participa. - Taller d’avions de paper i concurs de pintura ràpida.

Organitza: L’AMPA de l’escola de La Floresta i veïnes del barri. - Animació musical del Mestre Papanata.

Organitza: La Chancha Floresta Associació Cultural 14 h Pistes poliesportives de la Floresta Inici de la XXI Trobada de Paellers i Paelleres Per reservar les vostres taules per a la trobada de paellers i paelleres us podeu adreçar al Casino de la Floresta, de 16 a 20 h.

Preu: 1 € per persona 16 h Pistes poliesportives de la Floresta Exhibició de balls i música per a tothom 18 h Carrer de Can Llobet 2a Baixada d’andròmines Recorregut: Baixada de Can Llobet.

Per participar cal que el vehicle disposi de frens i direcció.

Els participants han de dur casc.

Més informació i inscripcions a: http://laflorestaweb.wordpress.com

Independent (CEI) de Catalunya

20 h Pl. Miquel Ros Concerts a la plaça CONCERTS: 20.00 h. Concert Comando Moleculón. 21.00 h. Concert Comando H (electro-rumba).

Organitza: El Forn i La Floresteca

11 h Pistes poliesportives de la Floresta Jocs per a infants Organitza: Centre Obert Can Llobet

22 h Pl. Miquel Ros Xaranga a càrrec de la Banda Patilla Recorregut: De la plaça Miquel Ros a les Pistes poliesportives de la Floresta.

23 h Pistes poliesportives de la Floresta Ball de Festa Major PROGRAMA: 23.00 h. Concert Desparasitados. 00.00 h. Concert Ràdio La Floresta. 02.00 h. Recolectors Soundsystem.

11 h Pl. Miquel Ros Mercat popular i d’artesans de La Floresta

11.30 h Església Verge de Montserrat Missa de Festa Major En acabar sardanes, amb la Cobla Principal de Cassà, coca i cava.

Organitza i patrocina: Parròquia de la Verge de Montserrat de la Floresta

18 h Escola la Floresta Vol en globus aerostàtic Patrocina: Centre veterinari La Floresta 20 h Pistes poliesportives de la Floresta Concert de blues amb Sun Street Blues 22 h Pistes poliesportives de la Floresta Havaneres i rom cremat amb el grup Boira

12 h Pistes poliesportives de la Floresta Festa de l’escuma amb el grup d’animació infantil Xiula

28 Diumenge

14 h Pl. Miquel Ros Cuscús popular Preu: 4 €.

Venda de tiquets a la mateixa plaça.

9 h Pistes poliesportives de la Floresta XXX Cursa de la Floresta Organitza: Club Excursionista

16 h Pl. Miquel Ros Escenari obert amb espectacles de dansa i música

+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

38 Esports Futbol

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Competició Per a persones amb lesió cerebral

La Copa Intercontinental de futbol 7 comença dissabte Inici La cerimònia inaugural començarà a les 19.30 hores a la ZEM Jaume Tubau. De primer nivell És la competició d’aquest tipus més important que es fa a Catalunya des dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92

L

a cerimònia inaugural de la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral se celebrarà aquest dissabte, 27 de juliol, a partir de les 19.30 hores, a la ZEM Jaume Tubau. Està previst que aquest acte tingui una durada de tres hores, amb diferents actuacions, la presentació de la mascota Cuga, discursos de les autoritats, desfilada de banderes, el partit inaugural de la competició entre Espanya i Canadà i la projecció d’un audiovisual i música.

La Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral, que finalitzarà el dissabte 10 d’agost, és la competició d’aquestes característiques més important que es fa a Catalunya des dels Jocs Paralímpics de Barcelona l’any 1992. També és la primera vegada que aquest campionat es fa a l’Estat espanyol.

Més de 300 representants En aquesta competició de primer nivell hi participaran més de 300 persones, entre jugadors i tècnics esportius. L’organització compta amb uns 200 voluntaris que vetllaran pel bon funcionament del torneig.

La seu principal de la competició serà la ZEM Jaume Tubau, que també acollirà la final del campionat i la cerimònia de cloenda. Amb tot, el Camp Municipal de Futbol de Can Magí també acollirà diferents partits el dijous 1 i el divendres 2 d’agost.

La Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral l’organitza la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC) per delegació de la Federació Internacional Cerebral Palsy International Sports and Recreation Association (CPISRA). L’organització compta amb la col·laboració, entre d’altres, de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat,

en context Rússia, Ucraïna, Brasil i Holanda, els favorits Seleccions participants. Les setze seleccions que participaran en la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral són Anglaterra, Austràlia, Argentina, Brasil, Canadà, Escòcia, Espanya, Holanda, Irlanda, Irlanda del Nord, Japó, Portugal, Rússia, Ucraïna, Estats Units i Veneçuela.

Favorits. A priori, les quatre seleccions que haurien de lluitar pel podi són Rússia, medalla d’or als Jocs

Paralímpics de Londres 2012; Ucraïna, Brasil i Holanda.

Classificatori pel Mundial. Les vuit millors seleccions d’aquesta Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral aconseguiran el bitllet per competir al Campionat del Món del 2015, encara sense seu, que alhora és classificatori per als Jocs Paralímpics de 2016, que se celebraran al Brasil.

l’Obra Social La Caixa i els mitjans de comunicació Diari de Sant Cugat i TOT Sant Cugat.

A la selecció espanyola hi juguen cinc futbolistes catalans. Són Ramon del Pino, Sergi Álvarez, Noé Adell, Daniel Manjon i Aitor Ariño. A més, el català Ramon del Pino n’és el capità.

Des del 22 fins al 25 de juliol han anat arribant a Sant Cugat els integrants de les setze seleccions participants, que s’allotjaran a la vila universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra.

El dissabte 3 i el dimarts 6 d’agost

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Actualitat Esports 39 Atletismea Al CAR de Sant Cugat

Xavi Hernández apadrina aquesta Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral com a ambaixador de l’Obra Social La Caixa.

Un repte molt important

Tot a punt per al campionat La selecció argentina, en un entrenament dimecres a la ZEM La Guinardera #ARTUR RIBERA

El santcugatenc Carles Muñoz, president des de l’any 2002 de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, ha explicat al Diari de Sant Cugat que per a la seva federació “organitzar un campionat d’aquest tipus és un repte molt important.

Som una federació molt viva i activa.

Organitzar la Copa Intercontinental

La MoonRace, per a Fernando Ruiz i Olga Álvarez

DECLARACIONS “Organitzar aquest campionat és un repte molt important.

Ens ha fet créixer” Carles Muñoz President de la FECPC

“Mostrarem Sant Cugat al món. Hem d’estar molt orgullosos de la nostra ciutat” Carles Muñoz President de la FECPC

no hi haurà jornada de competició, però l’organització ha preparat diferents activitats per als jugadors i l’staff tècnic dels setze països. Pel dissabte 3 s’ha convocat una visita al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat i al Monestir de la nostra ciutat, i el dimarts 6 es podria jugar un partit en què participarien l’staff tècnic de les seleccions i voluntaris del campionat.

Durant aquesta setmana, les seleccions s’han pogut entrenar tant al Camp Municipal de Futbol de Can Magí com a la ZEM La Guinardera.

El futbolista del FC Barcelona

ens ha fet créixer com a federació”.

Muñoz, que viu a Sant Cugat des de l’any 1992, ha assegurat que “estic molt il·lusionat perquè aquest campionat es faci a Sant Cugat. Mostrarem Sant Cugat al món. Hem d’estar molt orgullosos de la nostra ciutat”.

La FECPC va néixer l’any 1991 amb l’objectiu de promocionar i difondre l’esport adaptat arreu de Catalunya.

L’any 2004 va iniciar aquesta acció adreçada a augmentar la pràctica del futbol. En aquests anys de treball s’ha aconseguit la creació de quatre noves entitats – escoles d’iniciació i l’ampliació de les seccions als clubs que ja existien, com per exemple Disport FC i CE Llars. El futbol, a través de les escoles esportives, ha pogut arribar a Terrassa, Girona, Castelldefels i Badalona. Tot un èxit que engloba actualment un planter de 70 nens, nenes i joves amb lesió cerebral que practiquen l’esport que més els agrada. La Copa servirà per donar un nou impuls al futbol i visualitzarà la tasca que la federació du dia rere dia per promocionar-lo. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

El Monestir va ser un dels punts per on va passar la MoonRace

La cursa popular nocturna la va organitzar el CAR, amb una participació de 1.095 atletes Els atletes de Sant Cugat Fernando Ruiz de Pedro (corredor independent) i Olga Álvarez Rubio (Diputació de Barcelona) són els guanyadors de la primera edició de la Cursa Nocturna Popular MoonRace, que es va celebrar la nit del dimarts 23 de juliol, al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.

Fernando Ruiz de Pedro, que va fer un temps de 25 minuts i 32 segons, va assegurar al Diari de Sant Cugat que “és molt gratificant guanyar a casa, a Sant Cugat”.

Per la seva banda, Olga Álvarez, 25a a la classificació general amb un temps de 29.57, va destacar l’atractiu que suposa per als atletes “que la cursa comenci i acabi al CAR”, així com també l’excel·lent organització. Álvarez, de 42 anys, ha aconseguit recentment una tercera posició en els 5.000 metres i una cinquena plaça en els

#ARTUR RIBERA

1.500 metres en el Campionat d’Espanya de Veterans.

La primera MoonRace, que ha organitzat el CAR de Sant Cugat, va comptar amb una participació de 1.095 corredors (es van inscriure 1.394 atletes). La prova, amb sortida i arribada a la pista d’atletisme del CAR, va començar a les 21.30 hores, amb un circuit urbà per Sant Cugat de 8 quilòmetres. Va ser una cursa nocturna sota la lluna plena.

Tibau: “Un èxit total” El secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Ivan Tibau, que també hi va participar, va qualificar aquesta cursa atlètica d’“èxit total” i va destacar que “la gent ha respost a la prova. Sant Cugat s’hi ha bolcat”. “És una cursa magnífica, sobretot per les condicions: és estiu i hi ha lluna plena”, va subratllar.

Joan Fontserè, director del CAR de Sant Cugat, va destacar el fet d’“obrir una institució com és el CAR a la ciutadania”. “Un cop vist l’èxit que ha tingut la MoonRace, hi ha opcions que aquesta prova se segueixi convocant i que, fins i tot, es consolidi”, va concretar. // Àlex López Puig

40 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Entrevista Mònica Mateu, presidenta de la Unió Esportiva Sant Cugat

@monicamateu58

econòmic.

Un dels punts forts de la UE Sant Cugat és el seu equip tècnic?

Sí, sí. Hem fet alguns canvis. Tenim un equip tècnic molt potent. Sergi Sànchez és el director tècnic des de fa uns mesos i recentment hem incorporat Xavi Dorio (coordinador de l’àrea femenina) i Joan González (coordinador de l’àrea formativa).

Són tres peces clau del nostre projecte esportiu.

Exnedadora d’elit És presidenta de la Unió Esportiva Sant Cugat des del passat 15 d’abril, tot i que està a la junta directiva de l’entitat des del 2006. És llicenciada en Economia i Empresarials per la Universitat de Califòrnia. Va ser membre de l’equip espanyol de natació i va participar en un Campionat del Món i dos europeus (en un va quedar quarta en papallona) FOTO: ARTUR RIBERA

“Tinc molta il·lusió, i mentre la il·lusió sigui més gran que els reptes, ens en sortirem” És presidenta de la UE Sant Cugat des del 15 d’abril. Quin balanç en fa d’aquests primers tres mesos de mandat?

A la junta estem molt il·lusionats.

Ja fa molts mesos que treballem en un pla estratègic basat en diferents reptes i oportunitats que tenim com a club. Tinc molta il·lusió i mentre la il·lusió sigui més gran que els reptes, ens en sortirem. De reptes en tenim un munt. És un moment molt difícil per ser president o presidenta d’un club.

Per què decideix ser-ne la presidenta?

Tinc quatre fills, dels quals tres juguen a la UE Sant Cugat. L’altre encara no s’ha incorporat a l’esport federat. Per tant, encara em queden molts anys de bàsquet... És un projecte de continuïtat, amb la mateixa

junta que la del Valentí Feixas, que va preferir no seguir a la junta, però que ens segueix ajudant.

Se sent orgullosa de la seva junta?

Sóc una persona que m’agrada treballar en equip. Per sort, tenim una junta que, personalment i professionalment, és excepcional. Hi ha pocs clubs que tinguin juntes com la nostra. És un privilegi. Hi ha molta gent treballant-hi. Cada vegada hi ha més implicació dels pares al club.

Com és el projecte de la UE Sant Cugat? És un projecte esportiu i de ciutat. Treballem amb clubs de Sant Cugat, amb escoles, amb l’esport escolar, amb la Federació Catalana de Basquetbol, amb el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, amb l’Escola de Bàsquet Nacho

Solozábal... És un club molt obert a la ciutat, als pares i a noves idees.

Vull que sigui un projecte molt col· laboratiu i innovador perquè crec que també en l’esport podem innovar. Hi estem treballant.

Quins són els principals objectius que es fixa?

Esportivament, el que volem és que els nostres jugadors de Sant Cugat puguin arribar a jugar, al màxim nivell, a la UE Sant Cugat. No anirem a buscar jugadors de fora per assolir una categoria que els nostres jugadors no han assolit. També volem formar jugadors del club perquè siguin entrenadors. En l’aspecte social pretenem continuar treballant per a la ciutat, amb projectes de ciutat. A banda del bàsquet, també volem potenciar la secció de tennis de taula. I el gran repte és el punt

Creu que ha canviat la imatge de la UE Sant Cugat que es tenia des de fora?

Hauríem d’haver comunicat les coses d’una altra manera. El projecte de la UE Sant Cugat té tres vessants: l’esportiu, el formatiu i el social. Quin és el més important?

Per a mi els tres tenen la mateixa importància. Crec que hem arribat a un equilibri amb els tres vessants que ens han fet enfortir.

Quins són els nous projectes?

A través de la Fundació de la UE Sant Cugat, volem crear, i estem molt a prop de fer-ho, un equip de bàsquet per a persones amb discapacitat psíquica, i comptem amb la col·laboració d’ASDI, l’Ajuntament, l’ACELL i La Caixa. Volem que sigui una realitat aquest 2013.

La UE Sant Cugat vol ser Ciutat del Bàsquet Català.

Ens fa molta il·lusió. Ja hem comunicat a la Federació Catalana de Basquetbol que ens agradaria ferho i també a l’Ajuntament. Ja hem parlat amb l’alcaldessa, Mercè Conesa. Ens presentaríem per serho l’any 2015.

Al setembre, la UE Sant Cugat convocarà una assemblea extraordinària.

La Seguretat Social ens dóna fins l’1 d’octubre als clubs per regularitzar les persones que hi col·laboren. Creiem que això va totalment en contra de la línia de flotació de l’esport de base. Som entitats sense ànim de lucre! El pressupost d’una entitat el pot arribar a fer encarir fins a un 40%! I la partida de sous és el cost més alt que tenim al club. Si això no s’arregla ho haurem d’assumir els pares, com sempre. Ens veurem obligats a apujar les quotes de soci.

Estem molt preocupats. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Rugbi

El Club de Rugby tornarà a entrenar el 26 d’agost El primer equip ha fet una sola incorporació, la del fijià Joji Wasigitoni, i està en espera de tancar algun altre reforç.

El Club de Rugby Sant Cugat iniciarà la pretemporada el pròxim 26 d’agost, un mes i mig abans que l’equip jugui el seu primer partit de lliga, el 19 d’octubre, davant el BUC. A més a més, ja es coneixen les dates d’alguns dels primers amistosos que jugarà el conjunt santcugatenc. El 8 de setembre jugarà un partit amb el BUC, i el 15 de setembre, amb el FC Barcelona.

L’equip comptarà amb una cara nova, la del fijià Joji Wasigitoni, que arriba procedent de la segona divisió nacional de Nova Zelanda. L’entrenador, Jordi Justícia, no en descarta fer més en les pròximes dates.// Pere Fernández

Atletisme

La 30a Cursa Popular de la Floresta, diumenge al matí La prova, de 5 quilòmetres, començarà a les 9.15 hores, davant del pavelló municipal de la Floresta. Forma part del programa d’activitats de la Festa Major de la Floresta.

La principal novetat de la 30a Cursa Popular de la Floresta, que se celebra aquest diumenge, 28 de juliol, és que enguany recupera el circuit original de 5 quilòmetres d’aquesta prova atlètica en homenatge a totes les

persones que la van fundar. L’entitat organitzadora és el Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya. El tret de sortida de la categoria d’adults, amb un traçat de 5 quilòmetres (95% sobre asfalt) i un desnivell acumulat de 200 metres, es donarà a les 9.15 hores, al carrer de Margarit, al davant del pavelló municipal de la Floresta, també punt d’arribada. Posteriorment, es donarà la sortida de la categoria infantil, reservada per a nens i nenes de 8 a 15 anys, que hauran de recórrer 1.500 metres.

Aquest acte forma part del programa d’activitats de la Festa Major de la Floresta. // Àlex López Puig

Actualitat Esports 41 Hoquei sobre herba Divisió d’Honor

El Junior FC ja coneix el calendari de lliga

Futbol sala

L’Olímpyc FlorestaFS Sant Cugat, el 14 de desembre El primer dels dos derbis es jugarà a la Floresta, i el segon, el 26 d’abril, a la ZEM Rambla del Celler. Aquest partit correspondrà a la 29a i penúltima jornada de lliga al grup 3r de la 2a Nacional B. El primer dels dos derbis santcugatencs de futbol sala entre l’Olímpyc Floresta FS i el FS Sant Cugat a la lliga del grup 3r de la 2a Nacional B es jugarà el dissabte 14 de desembre, al pavelló municipal de la Floresta, en partit corresponent a la 14a i penúltima jornada de la primera volta.

Per la seva banda, el segon derbi, el FS Sant Cugat-Olímpyc Floresta FS es disputarà el dissabte 26 d’abril, al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler, en la 29a i penúltima jornada del campionat. La lliga començarà el cap de setmana del 14 i 15 de setembre. L’Olímpyc ho farà a la Floresta contra el FS Broncesval Montcada, mentre que el FS Sant Cugat visitarà la pista del FS Ràpid Santa Coloma. // Àlex López Puig

El dos Junior FC ja coneixen els seus adversaris a Divisió d’Honor El primer equip masculí començarà el campionat amb el RS Tenis i el femení amb el Club Egara. Els dos debutaran com a locals.

Tant el conjunt masculí com el femení debutaran com a locals la pròxima temporada a Divisió d’Honor, temporada que s’iniciarà el pròxim 29 de setembre i que enguany ha tornat a canviar de format. El masculí iniciarà la seva segona temporada consecutiva a la màxima categoria estatal rebent el RS Tenis, i finalitzarà la primera volta, també com a local, davant l’Atlético San Sebastián. Pel que fa al femení, debutarà rebent el Club Egara i finalitzarà la primera volta al camp d’un dels recents ascendits, el Castelldefels.

#aMANDA BERNAL

D’altra banda, el sistema de classificació ha tornat a canviar. Enguany, jugada la primera volta, que consta d’onze jornades, els sis primers classificats jugaran entre ells la segona volta, mentre que els sis equips restants jugaran una fase de permanència, on baixaran tres equips i promocionarà un. Finalitzada la segona fase, els equips que quedin classificats entre el primer i el quart jugaran el play-off pel títol.

Els dos equips del Junior, tant el masculí com el femení, jugaran a la primera fase sis partits com a local i cinc com a visitant. La lliga de Divisió d’Honor masculina tindrà una aturada el 24 de novembre i no retornarà fins al 23 de febrer. // Pere Fernández

42 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Entrevista

Xavier Bru de Sala Comissari de l’Any Espriu

@AnyEspriu

“Salvador Espriu assenyala el camí que els catalans hem de seguir” Any Espriu Xavier Bru de Sala va protagonitzar la tercera Tertúlia amb Amics el 10 de juny, on va relacionar l’obra d’Espriu amb el poble català Com va sorgir la iniciativa de celebrar l’Any Espriu i de ser-ne el comissari?

Va ser una decisió del Govern de la Generalitat de Catalunya per celebrar el centenari del naixement del peoeta i escriptor Salvador Espriu. El fet que m’ho proposessin a mi era perquè volien fer una celebració amb moltes activitats i jo sóc un home que m’agrada fer-ne. Cal tenir en compte que l’Any Espriu es fa de manera desinteressada.

S’estan fent moltes activitats arreu del país, quin pes té Sant Cugat?

En té molt i estem molt coordinats amb l’oficina de l’Any Espriu per fer-ne difusió. Quan ens vam plantejar aquest repte, quedava clar que Barcelona com a capital catalana i Arenys per ser la Sinera d’Espriu havien de tenir un pes molt important que també han compartit amb Santa Coloma de Farners, on va néixer. A tall d’exemple, volíem que a Arenys hi hagués un cartell informatiu a l’autopista C-32 i ho vam aconseguir. Després d’aquestes tres ciu-

tats Sant Cugat s’emporta la palma espriuana, sense cap dubte. No només per la quantitat d’activitats i actes que s’hi fan sinó per la seva qualitat i per ser una ciutat bolcada en la cultura. Amb la celebració de l’Any Espriu, ha quedat reflectit una vegada més.

Quin era l’objectiu de l’Any Espriu?

L’acord de Govern havia de servir pera enaltir la figura i la memòria d’Espriu, però també havia de tenir caràcter cívic, cultural i participatiu. A títol personal em vaig proposar posar en marxa activitats per arribar a la gent que no llegiex i també a la gent que no llegeix Espriu. D’aquí neixen iniciatives com “la frase del dia”, que està tenint molt d’èxit arreu.

Quines més?

Un altre exemple és el doble CD Amb música ho escoltaries millor, de poemes musicats. Es tracta d’un repertori d’una cinquantena d’obres d’Espriu interpretades per grups de música i cantants reconeguts. També el Premi Cerverí dins dels Premis Literaris de

Girona que s’atorgarà a la millor música sobre un poema d’Espriu inèdit. La cerimònia se celebrarà el 27 de setembre. Un altre dels punts àlgids d’aquest Any Espriu va ser el Concert del Centenari que es va fer el dia del centenari del naixement d’Espriu, el 10 de juliol, a Arenys de Mar (Sinera).

Finalment, les obres teatralitzades per a joves.

Teatre?

Sí. Es tracta que els joves autors de teatre del nostre país adaptin textos de Salvador Espriu a obres de teatre perquè les puguin representanr joves d’entre 13 i 15 a les escoles o en un àmbit familiar. És una altra manera de no només celebrar el centenari sinó d’aconseguir tenir un llegat d’Espriu per a les escoles.

L’Any Espriu també té perfil de Twitter, quin paper hi tenen les xarxes socials? És molt important fer ús d’aquestes eines per difondre les activitats que s’organitzen. El web també està funcionant molt bé i ara

Admiració espriuana El comissari de l’Any Espriu, Xavier Bru de Sala, va néixer a Barcelona l’any 1952 però viu a Sant Cugat. El reconegut escriptor català és membre del PEN català i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació com La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Ràdio 4. Bru de Sala va conèixer personalment l’escriptor i ara treballa incansablement perquè sigui recordat. Valora molt l’obra d’Espriu però encara valora molt més la seva persona, el seu caràcter humild però ferm i convincent així com la seva capacitat de lideratge.

Per a Espriu, i també per a Bru de Sala, Catalunya és la terra a estimar i el català la seva llengua.

Viure a Sant Cugat 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

“Ideològicament hem sortit del port de l’autonomia tot i que jurídicament encara no ” “Sant Cugat s’emporta la palma espriuana, tant per la quantitat com per la qualitat dels actes que s’organitzen”

Tertúlia amb Amics. Xavier Bru de Sala la va protagonitzar el 10 de juny. # artur ribera

EN CLAU PERSONAL Com descriuria Salvador Espriu en una paraula?

Líder.

L’Any Espriu és...

Una manera de recordar que ens mantindrem fidels.

Una obra d’Espriu.

Primera Història d’Esther.

Una frase del dia.

Te’n diré dues: “L‘operacio va anar molt bé però la dona es va morir” i “... però en la sequedat arrela el pi” Què significa l’Any Espriu per a Catalunya?

Posar en l’imaginari i en la ment dels catalans la guia de futur per al nostre poble.

Com li agradaria que es recordés l’Any Espriu?

M’agradaria que es recordés Salvador Espriu i s’oblidés l’Any Espriu.

estem treballant per fer videopoemes, una mena d’espots publicitaries amb poemes d’Espriu. També volem fer minivideojocs, sempre intentant innovar.

A la conferència vostè ha dit que Espriu era el profeta civil dels catalans... És el guia del poble. No mana sinó que té el poder de la paraula perquè el poble li faci cas. Espriu ens assenyala el camí a seguir, per això el lema de l’Any Espriu és “Ens mantindrem fidels”.

Un heroi nacional?

Ell no hauria volgut que li diguessin heroi. En un dels seus poemes més famosos, “L’assaig de càntic en el temple”, Espriu diu: “em quedaré aquí fins a la mort car sóc també molt covard i salvatge”. En aquests textos es descriu a si mateix i és molt dur i a la vegada molt sarcàstic amb la seva persona. Ell tenia vocació de líder i de guia però no d’heroi ni de polític.

Per a Espriu la llengua catalana era molt important.

Va escriure tota la seva obra en català menys el seu primer llibre, que va escriure amb 15 anys i ho va fer en castellà perquè no li havien ensenyat la llengua catalana. Poc després, amb 17 anys, va escriure la segona obra, El doctor Rip, i és una obra mestra de la literatura. Espriu ho escrivia tot en català, encara que fossin textos de circumstàncies o esborranys. Ell era absolutament fidel a la llengua catalana i ho feia perquè el català era una llengua perseguida. Ara en canvi és una llengua menystinguda.

Fa uns anys l’Any Espriu no hauria estat així...

Segurament no. Ha arribat en un moment idoni, sembla una conjunció astral. Fa tres anys no hauria tingut el mateix significat que té ara en molts aspectes. Cent anys després evidentment no estem al mateix lloc però tornem a estar en transició, tornem a tenir expectatives de futur. Ideològicament hem sortit del port de l’autonomia tot i que jurídicament encara no.

Espriu és el poeta de l’honestedat

“L’objectiu és posar en marxa activitats per arribar a la gent que no llegeix i també a la gent que no llegeix Espriu” i en un moment de corrupció és molt significatiu.

Aquesta celebració és exportable fora de Catalunya?

I tant, i ja s’està exportant. L’exposició que acollirà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) al novembre té un format petit, i després de Barcelona es traslladarà a Tarragona i Madrid.

A més està pensada per ser traduïda a altres llengües i poder-se explicar a l’estranger. També hi ha un projecte per representar Antígona en anglès i exporta-la a altres països.

Per tant, es pot considerar un personatge d’interès internacional? És un poeta que té molt d’interès per als professors d’arreu perquè és un personatge molt universal.

De fet, durant la tardor està previst que es facin dos simposis, un a la universitat de Londres i un altre a la de Cambridge. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

44 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

De vila a ciutat La construcció de la nova fàbrica de Condiesel es va fer sobre terrenys plantats de vinya. #Cedides

treball obrer o d’oficina en la fàbrica i que moltes vinyes siguin conreades només els caps de setmana. Però el cep exigeix una dedicació constant.

Si plou dilluns, no es pot esperar fins dissabte per ensulfatar, quan ja ha aparegut el fong de la podridura. La conseqüència és la pèrdua de qualitat del vi. Dins el Celler Cooperatiu comença un enfrontament entre els pagesos professionals i els que, esdevinguts obrers, no atenen prou bé les seves vinyes. La solució passa per l’estricta separació entre raïms sans i mildiats, els primers destinats vi i els segons a vinagre, rebent una retribució inferior.

La pressió demogràfica

Hi ha una clara relació entre la industrialització de la dècada de 1960, l’increment demogràfic i la desaparició de la vinya

La indústria i la desaparició de la vinya a Sant Cugat

E

n la dècada de 1950, l’agricultura tradicional de la vila es basava en el clàssic binomi mediterrani de cereals i vinya. L’olivera sempre ha estat molt minoritària. Els horts veïns a les rieres produïen hortalisses pensades per al mercat local i barceloní.

El 1959 el franquisme aprova el Pla d’Estabilització Econòmica i el país s’obre al món. Comença l’era del turisme i dels utilitaris. Els plans de desenvolupament potenciaran la vertadera industrialització. Aquests avenços, però, aniran en detriment de l’agricultura: hotels, apartaments i fàbriques s’ubicaran en zones planes properes als nuclis urbans, que coincidien amb les agrícoles de més rendiment. Les importacions cerealístiques nord-ameri-

L’esquer d’un salari estable fa que la major part de joves optin pel treball obrer o d’oficina. La vinya esdevé conreu de cap de setmana canes enfonsen els preus del mercat nacional, que mancat d’una mecanització eficient té uns costos de producció massa elevats.

A escala local, la vinya és gairebé l’única alternativa rendible. Al llarg de la dècada de 1950 s’expandeix i l’any 1960 el Celler Cooperatiu registra la verema més important de tota la seva història. Fins llavors, Sant Cugat havia estat una vila molt poc industrialitzada. La manca de comunicacions al segle XIX havia impedit un subministrament

barat de carbó per a les màquines de vapor i les rieres amb poca aigua i estiatge no permetien l’alternativa hidràulica. Quan l’electricitat esdevé la principal força motriu, el tren facilita el desplaçament de treballadors, no pas el transport de mercaderies.

Condiesel, una alternativa a la pagesia La ubicació de Condiesel a Sant Cugat, vers el 1960, significà un gran revulsiu. Per primera vegada els pagesos tenen la possibilitat d’accedir a un treball remunerat fix, sense haver de preocupar-se per gelades o calamarsades que els malmetessin la collita, ni per la caiguda de preus si era massa abundosa.

L’esquer d’un salari estable fa que la major part de pagesos joves optin pel

La vila passa de 10.000 habitants el 1960, a 30.000 el 1980. L’augment demogràfic afecta negativament la vinya de dues maneres: una perquè una part és urbanitzada i l’altra perquè es produeixen constants robatoris de petites quantitats de raïm que sumades esdevenen una gran pèrdua. Una de les mesures de protecció més emprades fou ruixar els ceps amb el popular cagamotxo, un purgant per a les cavalleries. Si hom prenia raïm i no tenia la precaució de rentar-lo bé abans de menjar-lo, corria el risc d’una forta descomposició intestinal. Al pecat, la penitència.

La relativa industrialització de Sant Cugat, doncs, fou una de les causes del retrocés de la vinya, no tant perquè els nous polígons ocupessin grans superfícies, com pel transvasament de treballadors del sector primari al secundari. L’oferta de salaris fixos sense el component atzarós del clima fou decisiva en aquest sentit. Alhora, la demanda de mà d’obra industrial fomentà la immigració i el creixement demogràfic, amb el resultat que augmentà la pressió humana sobre els conreus, sobretot els més propers al nucli, de manera que s’incrementen els petits furts i malvestats en detriment de l’ingrés del viticultor. Tot plegat fa que la vinya perdi rendibilitat i entri en franc retrocés fins a la seva total desaparició, en menys de trenta anys. // Domènec Miquel domenecmiquel@telefonica.net

Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat

Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja trimestral: 25 € (Aportació de 5 € solidaris) Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris) Rebràs el diari a casa cada setmana Podràs llegir-lo des del teu dispositiu mòbil tindràs les millors ofertes de cultura i oci

Compromesos amb la ciutat

46 Viure a Sant Cugat Memòria

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Tradicions Les vacances d’abans Tot un esdeveniment Només hi anàvem una vegada a l’any, a la platja. #Cedida que si no t’ho portaves tu et quedaves sense menjar.

De cap a la platja Quan arribàvem a mig dematí a la platja, els vailets el primer que fèiem era treure’ns la roba i posar-nos el banyador –si és que en portàvem, i si no en calçotets, escolta, no es mirava tan prim perquè la platja aleshores era gairebé deserta, no hi havia gent com ara que gairebé no pots posar la tovallola per estirar-te– és a dir, que vigilats pels grans nosaltres a la platja ens hi posàvem només fins que arribés l’aigua fins a la cintura, perquè en aquell temps no tots els vailets sabien nedar, perquè aquí a Sant Cugat de basses per aprendre a nedar n’hi havia poques, és a dir que havien de vigilar-nos perquè no féssim disbarats.

Dinar a la sorra amb coberts

Als anys 50 anara a la platja era un fet poc habitual. Les famílies necessitaven un dia de preparació per poder arribar aviat amb carro i dinar amb coberts a la sorra

Anar a la platja a la nostra infància

A

questa vegada us explicaré la forma que nosaltres podíem anar a la platja als anys 50. Per a nosaltres era un esdeveniment perquè, és clar, no hi havia les facilitats que hi ha ara. Avui, per anar a la platja, com que la majoria de gent té cotxe, ho té molt fàcil, però aleshores si nosaltres volíem anar a la platja ho havíem de fer amb tren. Així hi anàvem quan ja érem més grans, però de més petits, recordo que alguna vegada havíem anat a Sant Adrià amb carro. Imagineu-vos, per anar a Sant Adrià amb carro havíem de marxar a les 4 o a les 5 del matí per arribar allà a mig matí, això sí, havíem d’anar amb el carro envelat, el que fèiem

La platja aleshores era gairebé deserta, no hi havia gent com ara servir per anar a repartir vi a Barcelona, amb vela i estorat per dintre.

Hi posàvem coixins per seure-hi les dones, i doncs era una altra cosa. Però heu de pensar que nosaltres, vailets com érem, el dia que deien els grans que aniríem a la platja, per a nosaltres era una festa major, era una cosa que no podeu descriure perquè, és clar, ja us dic, vosaltres hi aneu quan voleu i feu el que voleu, però aleshores anar a la platja per a nosaltres era una cosa excepcional.

La preparació Primer, el dia abans preparaven el carro amb tots els estris perquè, això sí, s’havia de fer la cassola d’arròs a la mateixa platja. Preparàvem el carro, netejàvem els guarniments de l’animal per poder fer goig, darrere del carro hi lligàvem una feixina, és a dir, sarments de la vinya que un cop havíem podat fèiem uns feixos i d’això en dèiem feixines. Ho lligàvem darrere del carro perquè, és clar, de llenya a la platja era difícil de trobar-ne. Aleshores, la cassola amb els seus ingredients, la beguda de vi, aigua, és a dir, que els grans miraven de no deixar-se res perquè, és clar, en aquella època de xiringuitos a la platja ni somiar-ho, és a dir,

Quan arribaven les hores del migdia, la mare i el pare, ja que el pare havia sigut cuiner també quan va fer la mili a l’Àfrica, preparaven el foc per fer la cassola d’arròs. Aleshores era normal fer o un conill, si n’havien mort algun el dia abans a casa, o bé musclos, o bé el que trobaven, com per exemple cargols de l’hort que trobaven treballant i els anaven guardant en un sac perquè dejunessin. Bé, arribava l’hora de l’arròs i tothom estava content, ens assèiem allà a la sorra posant-hi sacs buits perquè no ens molestés, fèiem el gran dinar, portàvem cafè per als grans, a nosaltres si ens portaven alguna cosa era una taronja o una poma –era l’única cosa a què nosaltres podíem arribar–, així com ara hi ha neveres portàtils que porten el vi en fresc o l’aigua, el cava, la fruita. Nosaltres en aquell temps ho havíem de menjar calent, és a dir, a temperatura ambient. Però nosaltres fèiem la gran festassa, és a dir que, quan havíem dinat i passat un parell d’hores ens deixaven tornar a posar a l’aigua i de seguida a preparar els estris per tornar al viatge perquè, és clar, per tornar a casa teníem una llarga ruta. Només hi anàvem una vegada a l’any a la platja. // Tomàs Grau redaccio@diaridesantcugat.cat

i la setmana que ve... El mosquit tigre és el protagonista de l’Entrevista impossible, que ens desvelarà alguns secrets

Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Bellesa

Restaurant

Restaurant

Restaurant

Depilació làser aixelles

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Menú per a 2 persones.

Vàlid migdies de dilluns a divendres

Menú tapa+canya per a 4 persones. Passa una bona estona a La Flauta!

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/de l’Endavallada, 6 (pl. dels Quatre Cantons)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Alimentació

Salut

Vídeo

Rocòdrom

Val de 25 € per gastar a la nostra botiga ‘on-line’ de productes frescos i artesans

Targeta Salus Pass

1 hora de vídeo a DVD totalment gratis!

Entrada al rocòdrom i al bloc interior

www.genuinus.com

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Inclou: analítica de sang i revisió mèdica gratuïtes amb descomptes especials en visites privades C/d’Amposta,22 C/de la Mina, 15

C/de Can Mates, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja

Veniu 10 persones al nostre bufet lliure i només pagueu 5!

Divendres o dissabte nit

Trimestral: 25 € (Aportació de 5 € solidaris)

Torre Blanca, 57 (Edifici Creapolis)

Presentant el carnet del Club

Pl. de la Vila, 2

Compromesos amb la ciutat

Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris)

48 Diari de Sant Cugat Divendres, 26 de juliol del 2013

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 27 °C

mín. 22 °C

8 102030 014001

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil

00965

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Retrats santcugatencs

Carmen Rojo Fundadora d’El Mesón

Qui va engendrar un restaurant històric: El Mesón El dia abans de trobar-me amb la Carmen Rojo, un grup d’amics li havien fet una festa sorpresa per celebrar el seu aniversari i el seu sant. Està molt afònica, diu, “de la il·lusió que em va fer!”. Carmen Rojo és natural de Nava de Roa, un petit poble de la província de Burgos, però des de ben petita viu a Sant Cugat. “Sóc més santcugatenca que burgalesa. Jo, de Sant Cugat t’ho podria dir tot. Són 81 anys!”. Va obrir el restaurant El Mesón l’any 1964, però abans havia treballat al Bar Cristal, que era propietat dels seus sogres, i va obrir una sabateria que li va durar pocs dies. Li agradava la restauració i va voler posar una cuina i un petit menjador al Bar Cristal, i com que els seus sogres s’hi van oposar, va buscar una alternativa. “Vam trobar aquest local, que aleshores era una casa particular. Però jo no vaig veure la casa, jo de seguida vaig veure el negoci. Vaig sortir-me amb la meva, encara que no teníem ni una perra”. El Mesón va ser fundat, exactament, el 22 de desembre.

“Vam esperar la Loteria de Nadal. Com que no va tocar, a les set de la tarda va venir mossèn Juli a beneir-lo”. Rojo diu que amb el temps el restaurant “va tenir la millor clientela de Sant Cugat”, i m’assegura amb orgull que va ser el primer local de restauració on van començar a venir dones. Al restaurant van néixer entitats i també va ser el lloc de reunió on es trobaven els intel·lectuals de Sant Cugat, entre ells en Gabriel Ferrater. El Mesón va ser traspassat l’any 1994, i durant bastant de temps no va tornar, malgrat que allò havia estat casa seva. Encara avui la sent així. M’explica també que durant els anys en què Josep Barnils va ser alcalde, va liderar un moviment amb un grup de gent que “era el millor de Sant Cugat” per evitar que l’alcalde enderroqués la muralla del Monestir. Per sort, el moviment va triomfar.

Pere Fernández