20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’ACTUALITAT local
Divendres, 27 de setembre del 2013
www.diaridesantcugat.cat
Núm. 971
Any XX
Patrimoni Viu: Més de 3.000 santcugatencs reviuen el seu passat
2,50 €
632,91 km de Mitja Marató La cursa, que diumenge celebrarà el 30è aniversari, és un referent de l’atletisme català. Hi participaran més d’un miler de corredors A fons _4 a 9
Suplement especial: 20 anys espectaculars del Teatre-Auditori
# ARXIU MUNICIPAL /JORDI CAMÍ
MÉS INFORMACIÓ PÀG.56 i 57
2 Publicitat MAD MARKT
NUMBER 1
ROMPEPRECIOS
MEGAN BYTE
E ARTICL dEMO
Protegeix-lo 5
fins a anys per només
69.-*
uSB gravador (dvix, MkV...)
*Subjecte a
s establertes
les condicion
LEd/55"/140 cm
200Hz MCI Wi-Fi
55LA640 TELEVISOR LEd 55" 3d
Televisor LED de 55", panoràmic amb TDT HD i sintonitzador de satèl·lit, Smart TV 4.0, WiFi integrat, Cinema 3D passiu, Full HD 1080p, 200Hz MCI, USB gravador, 3 USB 2.0 (DviX, MKV, etc), 3x HDMI, Inclou quatre ulleres 3D, mides: 1.26x75.3x34.3 com, sense peu 3.63. Vesa 40x40, article núm. 1192112
MEdIA MARkT SAnT CugAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00
nEWSLETTER A
s mediamarkt.e
Ofertes vàlides des del 27 de setembre fins el 3 d'octubre de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros
Segueix-nos a
elem SA per Banco Cet
*Consulteu les condicions a la botiga
MR. SÍ
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00
Publicitat 3
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Accelerador d’empreses Consolidar empreses del Vallès
Esade-Creàpolis Sant Cugat ja és la seu de la tercera acceleradora d’empreses de l’àmbit del Vallès. Una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu potenciar el creixement i la consolidació del teixit empresarial català. Amb aquesta acceleradora, cada any 25 empreses de l’Àmbit B-30 doblaran la seva facturació, s’internacionalitzaran i augmentaran la seva plantilla.
Celler Cooperatiu Continuem esperant l’obertura
Sant Cugat ha viscut un cap de setmana intens, ha girat la vista entorn l’activitat agrícola que caracteritzava el Sant Cugat històric amb dansa, productes artesans, vi, menjar, etc. Hauria estat una ocasió fantàstica per obrir l’antic edifici del Celler Cooperatiu, però sembla que això és una missió impossible. El Ministeri de Foment encara no ha tingut temps de recepcionar l’obra...
Puja baixa
K-Gat per Eloi Alegre
en primera persona Amanda Bernal Fotògraf del Diari de Sant Cugat redaccio@premsalocal.com @adinnee
Aprenent a fer vi
per Eloi Alegre www.eloialegre.com
Editorial
30 anys de mitja marató a sant cugat
L
a Mitja Marató de Sant Cugat és un d’aquells esdeveniments esportius i socials que si no existissin s’haurien de crear. És un acte de ciutat, d’aquells que molts l’esperen i el viuen. I, enguany, celebra el seu trentè ani· versari, tres dècades d’una cursa emble· màtica i de les més prestigioses i histò· riques de l’atletisme català. Però la Mitja Marató de Sant Cugat és el que és gràcies a tots i a cadas· cuna de les persones que hi han col·laborat en el decurs de tots aquests anys. Això ha estat clau. El seu compromís amb la cursa i amb la seva ciu· tat, Sant Cugat, els ha ajudat a superar els diver· sos entrebancs que hagi pogut haver en aquests trenta anys. Molts són els canvis que s’han anat produint, com els circuits, les sortides i arriba· des, curses amb premis en metà·lic, proves paral· leles a la Mitja Marató, molts presidents (una pre· sidenta, la Carme Sagalés) i equips de treball, difícils relacions entre el Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Tennis Natació Sant Cugat... La consolidació de la Mitja Marató ha estat possi· ble gràcies al voluntarisme de moltíssims sant· cugatencs, en una prova més del compromís de molta gent de la ciutat amb Sant Cugat, aquella gent que la viuen i l’estimen intensament. En aquesta trentena edició hagués pogut ser Cam· pionat de Catalunya de Mitja Marató, però per qüestions estrictament econòmiques, l’organit· zació va decidir declinar l’oferta de la Federació Catalana d’Atletisme. Ja ho va ser en la 25a edi· ció. La Mitja Marató, ara ja semiprofessionalit· zada per la demanda de la societat, és i seguirà sent un referent. Aquest és el repte de la comis· sió organitzadora, que té molt clar el que vol i en quina direcció remar. Per molts anys més! //
El passat cap de setmana durant la celebració del Patrimoni Viu, i perquè no es perdin els orígens, els més petits de Sant Cugat van poder trepitjar el raïm per fer vi com ho feien els seus avantpassats. I és que el vincle amb la terra és una d’aquelles coses que mai no s’han de perdre, per molt que els temps canviïn.
4 A Fons Atletisme
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Mitja Marató de Sant Cugat 30 anys d’una cursa emblemàtica
La Mitja Marató compleix 30 anys sent un referent Diumenge, 29 de setembre El tret de sortida es donarà a les 9.30 hores a l’avinguda del Pla del Vinyet. L’arribada tindrà lloc davant de l’ajuntament Continuïtat La segona Cursa Popular de 5 quilòmetres començarà a les 9 hores
S
ant Cugat celebra aquest diu· menge, 29 de setembre, la ja 30a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, una cursa atlè· tica de molt prestigi –per anti· guitat i participació– que no s’ha dei· xat mai d’organitzar des de l’any 1984. És la cursa atlètica de llarg recorregut més veterana de la ciutat i una de les
més antigues de Catalunya. Aquesta cursa de mig fons, de 21,097 quilòmetres, començarà a les 9.30 hores a l’avinguda del Pla del Vinyet, a l’altura de la Biblioteca Cen· tral Gabriel Ferrater. L’arribada tin· drà lloc a la rambla del Celler, davant de l’ajuntament. Per segon any consecutiu, l’organit·
zació també oferirà una Cursa Popu· lar, amb un recorregut de 5 quilòme· tres. En la primera edició d’aquesta competició popular hi van córrer 327 atletes. Aquest any sortida serà a les 9 hores i s’hauran de completar els cinc quilòmetres en un temps màxim de 45 minuts. El punt de sortida i d’arri· bada d’ambdues curses és el mateix.
Al tancament d’aquesta edició, 1.106 atletes s’havien inscrit en la pro· va de la Mitja Marató, i 324, en la de 5 quilòmetres. Les inscripcions, ober· tes a tots els nascuts abans de l’any 1994, es tancaven el dijous 26 de setem· bre a les dotze de la nit. L’organització lliurarà a cadascun dels participants una samarreta tèrmica, una tovallola i una bossa. Com en les últimes edici· ons, l’organització posarà atletes lle· bres amb temps d’1 hora i 30 minuts, 1 h i 40 min, 1 h i 50 min i 2 hores. L’organització va a càrrec del Club Muntanyenc Sant Cugat, el Club Ten· nis Natació Sant Cugat i l’Ajuntament de Sant Cugat. Enguany, l’empresa 2ual Grups Sports&Events és la res· ponsable de la logística de la compe· tició. Entre els inscrits, cal destacar la presència del santcugatenc Dani Nafría, que recentment ha participat en el Campionat del Món de Triatló Paralímpic; el triatleta Jordi Comas, i la paralímpica Mari Carmen Paredes. Els atletes podran passar a recollir els dorsals el dissabte 28 de setembre, a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, de 10 a 22 hores, a la Fira del Corredor. També els podran aconse· guir el mateix diumenge, abans de la cursa, entre les 7.30 i les 8.30.
A Fons 5
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Àlex López Puig
Artur Ribera
redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig
redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur
Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #ARTUR RIBERA Recorregut
14
Mitja Marató de Sant Cugat
3
Recorregut
4
Direcció 8 19
km primera volta
15 5
km segona volta Sortida / Arribada
21
13
2
12
16
1 11
6 17
10 7 18
19
8
20 9
XIFRES La 30a Mitja Marató, en números
1.200 inscrits Són els atletes que s’han inscrit en la cursa de la Mitja Marató (21,097 km)
350 inscrits Són els atletes que s’han inscrit en la cursa de 5 quilòmetres
3 avituallaments En la cursa de la Mitja Marató, en els quilòmetres 5, 10 i 15
33 policies locals Són els que vetllaran pel bon funcionament de la prova
A banda de premiar els tres millors classificats de cada categoria i sexe, també rebran un trofeu els tres millors atletes de Sant Cugat (masculí i feme· ní), en el Trofeu Jaume Tubau. El lliu· rament de premis està previst entre les 11 i les 11.30 hores.
Es repeteix circuit El circuit urbà, homologat i amb el mínim desnivell possible, és el mateix que el del 2012 i consisteix a donar dues voltes a un traçat de poc més de 10 quilòmetres pel centre de Sant Cugat. El traçat, que s’ha de comple· tar amb una durada màxima de dues hores i mitja, passarà, com sempre, per alguns dels punts més emblemà· tics de la ciutat, com el Monestir, l’Ar· xiu Nacional de Catalunya o el Tea· tre-Auditori. Hi haurà tres avitualla· ments, als quilòmetres 5, 10 i 15. Un total de 33 policies locals, amb la col· laboració de membres de Protecció Civil i de voluntaris de la prova, vetlla· ran pel bon funcionament de la prova. La Mitja Marató de Sant Cugat for· ma part del Calendari de Mitges Mara· tons de la Federació Catalana d’At· letisme i també és una de les proves puntuables pel 8è Challenge de Mit· ges Maratons Gran Premi Diputació
de Barcelona. Un cop acabin les dues proves atlètiques, les classificacions ofici· als es penjaran al web www.championchip.cat. Un any més, els mitjans de comunicació de Premsa Local, el TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat, col·laboren en aquest esdeveniment esportiu. El dilluns 23 de setembre es va pre· sentar, a la Sala de Plens de l’ajun· tament de Sant Cugat, aquesta 30a edició, amb la presència, entre d’al· tres, de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat; Paco Cruces, president del Club Muntanyenc Sant Cugat; Jor· di Forcano, president del Club Tennis Natació Sant Cugat; Manel González, president per segon any consecutiu de la comissió organitzadora de la Mitja Marató de Sant Cugat, i Jorge González, un santcugatenc que ha participat en les 29 edicions que s’han fet fins ara i que enguany repetirà.
Talls de carrers El trànsit es tallarà entre les 8.45 i les 12.15 hores als carrers per on es desen· voluparà la cursa. En aquesta línia, la Policia Local senyalitzarà amb ante· lació els trams de carrers dins del cir· cuit on no es podrà aparcar el vehicle.
Aquest tall implicarà que els veïns hagin de fer una previsió per tal de moure’s pel municipi o per poder treu· re el seu vehicle dels aparcaments privats en els carrers afectats pel cir· cuit. D’altra banda, el pas del trans· port públic urbà també es veurà afec· tat, tot i que el servei es continuarà oferint en la mesura del possible. Les línies urbanes L1, L2, L3, L8 i L9 tin· dran alteracions en l’horari i el recor· regut i les línies interurbanes B7, B8 i A4 mantindran la parada als FGC tot i que hi haurà afectacions en horari de pas i recorregut.
El 2012, 1.462 participants En la 29a Mitja Marató de Sant Cugat van participar 1.462 participants, el rècord de participació de la prova, com a mínim, dels últims tretze anys. En l’edició del 2012 van guanyar Andrés Acuña Acuña, del club Domingo Cata· lan, i Hasna Bahom, de l’AA Catalu· nya. Acuña va fer un temps d’1 hora, 10 minuts i 31 segons; i Bahom, 26a a la classificació general, va fer un registre d’1 hora, 21 minuts i 6 segons. Bahom ja ha guanyat cinc vegades la Mitja Marató de Sant Cugat. Ha estat en les edicions 2007, i del 2009 al 2012, men· tre que el 2008 va ser subcampiona. //
6 A Fons Atletisme
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Mitja Marató de Sant Cugat 30 anys d’una cursa emblemàtica ENTREVISTA Manel González, president de la comissió organitzadora de la Mitja Marató de Sant Cugat
@manelis01
Creiem que enguany hi haurà més participació. Cada vegada ha de funcionar millor. Conceptualment, com es troba la Mitja Marató de Sant Cugat? L’any passat vam apujar quasi un 30% el número d’inscrits. La gent li feia il·lusió provar el nou circuit. La tendència natural de la cursa és que es consolidi entre 2.000 i 2.500 atletes. L’objectiu és consolidar aquesta xifra en les pròximes edicions, però no ens hem d’obsessionar. El que hem de fer és fer-ho bé. Els santcugatencs s’han d’implicar més en la Mitja Marató. Un dels punts principals que detallava el projecte que vam presentar el 2012 era precisament això. El problema és que a Sant Cugat cada cap de setmana hi ha un munt d’activitats.
Passió per l’esport És, des del 2012, el cap visible de la comissió organitzadora de la Mitja Marató de Sant Cugat. És també, des de fa anys, el coordinador i delegat de la Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat. L’any 1984 va participar amb la selecció espanyola d’atletisme (en la prova del 4 x 400 metres) en els Jocs Olímpics de Los Angeles. És arquitecte #ARTUR RIBERA
“La tendència de la cursa és que es consolidi entre els 2.000 i 2.500 atletes” La Mitja Marató de Sant Cugat celebra diumenge la seva ja 30a edició. Una edició especial, doncs. Sí que ho és. Que un esdeveniment esportiu hagi arribat als 30 anys és molt important per a una ciutat. Li dóna identitat. I tal com està la situació econòmica actual, que hi hagi esdeveniments que es perpetuïn i que motivin la societat a abordar les coses amb il·lusió està molt bé. Com es presenta aquesta edició? El 2012 ja vam canviar una mica el rumb, amb l’objectiu de professionalit-
zar la Mitja Marató. Avui en dia, si no és així, qualsevol cursa està evocada a desaparèixer. És allò de renovar-se o morir. Amb la tessitura del moment, els organitzadors estaríem molt contents si tot funciona com l’any passat. Hi ha moltes curses, cada any n’hi ha més, i els atletes han de fer una tria. La situació econòmica és la que és. Presenten alguna novetat en l’àmbit organitzatiu? La part d’intendència la fa 2ual Grups, un grup de gent jove, molt maca i amb molta empenta. És una empresa que
col·labora amb la Marató de Barcelona, amb la Triatló de Berga, amb la Garmin... Un dels socis és santcugatenc. Hem de millorar el que l’any passat no vam ser capaços de fer bé i consolidar tot allò que ja va funcionar. Hem millorat en els avituallaments, en la senyalització, en els aparcaments... El que intentem és facilitar les coses al màxim als corredors. Aquesta serà la segona edició de la Cursa Popular de 5 quilòmetres, que el 2012 va tenir molt d’èxit. Com es presenta enguany?
Quant a la participació, en quin lloc del rànquing català es troba la Mitja Marató de Sant Cugat? Està per darrere, entre d’altres, de Granollers, la primera de l’Estat espanyol; Barcelona, Sitges, Tarragona i Vilanova. I quant al número d’edicions, també estem entre el top-10. Tothom diu que la de Sant Cugat és una mitja marató molt dura. Però l’orografia de la ciutat és la que és. No es pot canviar. L’any passat vam estabilitzar el circuit. Vam intentar suavitzar-lo al màxim i apropar-lo al ciutadà. Més ja no podem fer. Penso que ara ja no és tan dur. Hi ha massa curses populars a Catalunya ara mateix? Jo penso que sí. I, a més, hi ha organitzacions que es preocupen més de la competència que no pas de la qualitat de la seva cursa. Hi ha moltes empreses que s’hi han evocat, i també exatletes, exfutbolistes, gent del món de l’esport. Veuen que és un negoci actiu. La població d’atletes en l’últim any ha augmentat en més d’un 20%. Són molts. Després del futbol, ara hi ha l’atletisme. És un boom gairebé incontrolable. Aquest és el seu segon any al capdavant de la comissió organitzadora de la Mitja Marató i el projecte és a tres anys. Seguirà l’any vinent? No ho sé. L’any passat em van demanar que hi col·laborés i així ho he fet durant aquests dos anys. I ho faig encantat per a la ciutat i perquè m’agrada l’esport. //
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
DECLARACIONS
A Fons 7
Jorge González ‘Carche’ Ha participat en totes les edicions
Per què corre la Mitja Marató de Sant Cugat? “Serà la primera vegada que corri una mitja marató i és molt especial perquè ho faig a casa, a la meva ciutat” Dani Nafría (Mitja Marató) Participant en el mundial de triatló paralímpic
“Després de molts anys fent d’speaker a la Mitja Marató, aquest any he decidit córrer-la. Vaig a passar-m’ho bé” Marina Romero (Mitja Marató) Periodista
“És el quart any seguit que la faig, m’agrada molt i és molt divertida, tot i que fer-hi un bon temps no és fàcil” Bernat Gisbert (Mitja Marató) Periodista i atleta
“Sóc atleta de 1.500 metres i tornaré a córrer la de 5 km. És un bon test per començar la temporada atlètica” Francesc Aguilà (5 quilòmetres) Atleta
“Hi prendré part amb unes amigues, que em van animar a participar-hi. Serà la meva segona cursa oficial” Paula Martí (5 quilòmetres) Golfista professional
“L’he fet unes deu vegades. És el meu poble i m’agrada participar-hi, trobar-me amb gent coneguda” Mané Espinosa (Mitja Marató) Fotògraf
“M’he aficionat a les curses populars. Fa un parell d’anys vaig començar a córrer curses de muntanya” Yolanda Civit (5 quilòmetres) Mestra d’Educació Física
Jorge González, un clàssic en la Mitja Marató #DAVID MOLINA
La Mitja Marató de Sant Cugat li serveix per preparar la següent Un històric de la Mitja Marató El santcugatenc Jorge González Gómez, també conegut per Carche (va nèixer a Carchelejo, Jaén), ha participat en totes les edicions de la Mitja Marató de Sant Cugat. I, enguany, també ho farà, tot i que en els últims dos mesos no ha pogut entrenar gaire per culpa d’una lesió al genoll dret. Volia fer una bona marca personal, però diu que s’haurà de conformar a fer un temps d’entre 2 hores i 2 hores i 15 minuts. És, pràcticament, l’única cursa que corre a l’any i, fins ara, ho havia fet sense entrenar. “La Mitja Marató em serveix per preparar la de l’any següent”, explica mentre somriu. El Jorge és una persona entranyable, que no deixa mai de xerrar, ni quan corre. “Quan faig la Mitja Marató m’agrada conversar amb el que corre al meu costat”. Té un munt d’anècdotes per explicar de la cursa. L’any passat, per exemple, la va córrer vestit d’excursionista i amb xiruques. El Jorge, de 52 anys i que viu a Sant Cugat des dels 2 anys, ho té molt clar: “La meva intenció és seguir corrent la Mitja Marató de Sant Cugat”.
8 A Fons Atletisme
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Mitja Marató de Sant Cugat 30 anys d’una cursa emblemàtica COMENTARI Xavi Linde i Fidel Sust Sportwell. Fisioteràpia i Readaptació Esportiva Preparar el cos
Els presidents i col·laboradors, clau en els 30 anys de la cursa
A
dia d’avui està creixent molt l’atletisme popular, i cada cop està més de moda participar en curses de diverses modalitats, des dels 10 km fins a maratons o curses de llarga durada de l’estil ultratrail. Però participar en aquest tipus de competicions no és quelcom que s’hagi de fer a la lleugera; són esforços d’alta intensitat i llarga durada i cal preparar el cos per tal de suportar-los. Per preparar la competició de manera òptima és necessari dur a terme una preparació física planificada per un professional i que tingui una durada suficient com per assolir les adaptacions físiques i fisiològiques que es pretén. Aquesta preparació ha de tenir el compte tant els continguts de resistència com els de força, que és molt important també en esports de resistència per prevenir lesions per sobrecàrrega, tant en terreny muscular com tendinós o articular, fonamentalment. El pro-
No és quelcom que s’hagi de fer a la lleugera; són esforços d’alta intensitat i llarga durada i cal preparar el cos per tal de suportar-los pi entrenament comporta sobrecàrregues que han de ser compensades, tant amb treball físic compensatori, com amb mesures de recuperació, de les quals en destaquem la fisioteràpia. En aquest àmbit, i de cara a una òptima preparació per a una cursa, és molt important rebre massatges de descàrrega muscular de manera periòdica i regular per tal de recuperar aquells grups musculars que més pateixen durant l’entrenament, especialment de les cames, així com els estiraments o les mesures de recuperació d’hidroteràpia. Per altra banda, és igualment important la hidratació i la nutrició tant durant el procés d’entrenament com el mateix dia de la competició (abans, durant i després). La suplementació hídrica per a l’exercici, així com la dieta del dia a dia per a l’atleta dependrà del tipus d’entrenament que es prepara, però estarà basada en una combinació de carbohidrats i proteïnes, amb predomini habitualment de carbohidrats. / @sportwell_stc
Sis expresidents de la Mitja Marató i voluntaris històrics de la Mitja Marató #ARTUR RIBERA
Baldi, Castellví, Aguilera, Álvarez, Pros, Giménez, Pablos, Sagalés, Cifuentes, Romero i González, els presidents Haver arribat a celebrar la 30a edi· ció és, en bona part, gràcies al tre· ball desinteressat dels presidents i al seu equip de col·laboradors que durant tres dècades han donat el millor de si mateix per consolidar la Mitja Marató de Sant Cugat com una cursa de referència de l’atletis· me català. Onze han estat els dife· rents presidents de la Mitja Mara· tó de la ciutat, que s’hi han dedicat amb cos i ànima. Són, cronològica· ment, Andreu Baldi, Josep Castellví, Antoni Aguilera, Alberto Álvarez, Jordi Pros, Asensi Giménez, Domin· go Pablos (en tres etapes diferents), Carme Sagalés, Jaume Cifuentes, Oswaldo Romero i Manel González.
La primera edició de la Mitja Marató es va córrer el 5 de febrer de 1984, tot i les moltes dificultats que la Guàrdia Civil va posar, cons· tantment, en les primeres edicions. Andreu Baldi i Antoni Pifarré, entre d’altres socis del Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Tennis Natació Sant Cugat, van ser els fundadors de la Mitja Marató de Sant Cugat.
Molts canvis en trenta anys Durant aquests trenta anys hi ha hagut molts circuits i moltes sor· tides i arribades de diferents llocs; premis en metàl·lic en algunes edi· cions i es va passar de córrer a finals de gener o principis de febrer a ferho a finals de setembre o principis d’octubre, com es corre en l’actua· litat. Això va ser l’any 2003, any en què per primera vegada l’Ajunta· ment es va incorporar en l’organit· zació de la cursa. Era la 20a edició. També cal ressaltar que l’orga· nització va utilitzar el xip electrò· nic per primera vegada l’any 1999 i
que al 2008 la Mitja Marató de Sant Cugat va ser Campionat de Catalu· nya de l’especialitat.
Pablos, sis anys president Domingo Pablos ha estat, amb sis anys, el president que més anys ha liderat l’organització, a banda de col· laborar-hi any rere any. “Hi ha hagut moments de tots colors”, assegura. També entén que la cursa “s’hagi professionalitzat”, malgrat l’espe· rit de voluntarietat amb què va néi· xer la cursa. Oswaldo Romero, president del 2004 al 2008, destaca, per damunt de tot, “la relació amb les persones que han presidit i col·laborat amb la mitja marató. Ha quedat una amis· tat molt forta”. Jaume Cifuentes, que va ser pre· sident de la prova de l’any 2.000 al 2.003, recorda que “vaig haver de resoldre les tensions que aleshores hi havia entre el Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat”. //
A Fons 9
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
30 anys de la Mitja Marató de Sant Cugat
Història Molts i diferents moments són els que ha viscut la Mitja Marató de Sant Cugat, que aquest diumenge celebra el seu 30è aniversari
Exposició en la desena edició
L’organització de la desena edició, presidida per Asensi Giménez, va muntar una exposició, la qual va visitar Josep Lluís Vilaseca #ARXIU
El Monestir, un punt històric de la Mitja Marató
El Monestir, un lloc emblemàtic de Sant Cugat, ha estat un punt de pas habitual en els recorreguts de la Mitja Marató #ARXIU
El primer circuit de la Mitja Marató va unir Sant Cugat i Cerdanyola
El 5 de febrer de l’any 1984 es va celebrar la primera edició de la Mitja Marató de Sant Cugat. Llavors, la cursa va arribar fins a la ciutat veïna de Cerdanyola, un punt en què es va repetir en diferents edicions, malgrat que a l’inici la Guàrdia Civil hi va posar molts inconvenients. El primer president de la Mitja Marató va ser Andreu Baldi
El diploma de la primera edició
Correspon a Domingo Pablos, qui posteriorment va ser en diferents etapes president de la comissió organitzadora
10 Poble Sanitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Lluita El gran repte del segle xxi
El sobrepès infantil, per sota de la mitjana catalana Balanç Mentre que l’excés de pes entre els infants de 3 a 12 anys afecta un 28,3%, a Sant Cugat la xifra suposa el 10% Conseqüència El nivell socioeconòmic del municipi amb pares que estan més informats és la resposta
A
l’era de les tauletes tàc· tils, dels portàtils, dels mòbils de darrera gene· ració, de la TV a la carta i de les consoles, que els infants surtin al carrer a jugar i aban· donin el danyí sedentarisme signifi· ca cada cop una efemèride més difí· cil. L’atractiu de les noves tecnologi· es competeixen directament amb els jocs de pilota, de gomes, al fet i amagar i el pitxi, que anys enrere tant havi· en calat entre nens i joves després de les classes. El sedentarisme entre els més petits ha implicat un canvi en el comportament social de nens i nenes. Amb aquest teló de fons, ja el 2006, el Departament de Salut va posar en marxa el Pla integral de promoció de l’activitat física i l’alimentació salu· dable (PAAS). Des d’aleshores fins ara, el pla ha integrat accions en l’àm· bit educatiu, comunitari, de salut i laboral, amb la voluntat d’incidir i revisar els menús escolars, a banda de llançar recomanacions en matè· ria de berenars i esmorzars i ha pro· mogut l’activitat física. Localment també existeixen plans per pal·liar el efectes del sedentarisme, tal com explica el regidor de Serveis Socials, Sanitat, Joventut i Habitatge, Raül Grangé. “Dins del Pla de dinamitza· ció educativa, nosaltres estem en con· tacte amb l’AMPA per veure que els menús dels centres educatius siguin fets per nutricionistes”. Grangé ha posat en valor que l’Ajuntament orga· nitza reunions periòdiques amb els CAP on s’atén el 90% de la població infantil i destaca que a Sant Cugat la dada de l’elevat pes no es preocu· pant. “Fa uns dos anys es va fer una
COMENTARI Elena Guedea Professora de nutrició i dietètica de la UIC i infermera a l’HGC
U
na alimentació adequada durant la infantesa determina la nostra salut quan som persones adultes. Per tant, és molt important desenvolupar bons hàbits des dels primers anys de vida. Quan un infant té indicis d’excés de pes cal actuar de seguida i evitar sotmetre’l a dietes hipocalòriques severes. Tots els nens són actius per naturalesa, i cal contribuir perquè ho continuïn sent, i evitar, així, el sedentarisme infantil. Per combatre’l, hem de plantejar activitats físiques, lúdiques i divertides. S’han de planificar tant activitats extraescolars com activitats familiars durant el cap de setmana. A més, cal dosificar el temps que els nens i nenes passen davant de la televisió o l’ordinador. D’altra banda, per prevenir l’obesitat infantil, la dieta mediterrània hi juga un paper clau. Tot i que ens n’estem allunyant, és important recuperar determinats costums. Així doncs, cal respectar els àpats principals i els horaris, i no saltar-se’n cap. S’ha de procurar menjar de tot, de manera equilibrada i variada. També cal limitar el consum de begudes refrescants, dolços o ‘snacks’ pel seu alt contingut calòric. En darrer terme, cal tenir en compte que l’excés de pes i el sedentarisme no són problemes exclusius de l’infant; és un assumpte que demana la implicació de la família i la conscienciació de tota la societat. //
prova de pesatge i es va veure, fins i tot, que la mainada tenia un pes per sota de la mitjana catalana”. El titular de sanitat atribueix això al fet “que es fa molt esport als patis de les escoles i que aquí hi ha molta tradició de for· mar part d’entitats esportives. Això ho demostra que la majoria dels clubs tenen llista d’espera per entrar-hi”.
Canvi d’hàbits Actualment l’excés de pes que desen· cadenen els infants que es mouen poc afecta un 28,3% de la població infan· til. L’anomenada epidèmia del segle xxi implica gairebé un terç de la pobla· ció entre els 3 i els 12 anys. Tot i això, hi ha ciutats en què aquest problema pot tenir una menor incidència com expli· ca el doctor Fernando Carreño, pedi· atre del Centre Sanitari Can Mora: “A Sant Cugat hi ha menys d’un 5% de nens obesos i, amb sobrepès, poc més del 5%”. Carreño, amb 19 anys d’ex· periència en el camp de la medicina pediàtrica, atribueix aquest 10% – molt per sota de la mitjana– el fet que el nivell socioeconòmic el municipi és alt, de manera que “els pares estan més motivats i informats”. Carreño, amb subespecialitat en l’aparell diges· tiu, indica que el millor és que els nens abandonin el sedentarisme i facin un mínim de trenta minuts d’exercici físic cinc dies a la setmana, encara que ha dit, “accepto tres dies a la set· mana d’exercici”. Això, sumat a una dieta equilibrada, assegura que els menors no tinguin aquest problema. Diabetis, hipertensió, problemes cardiovasculars, ansietat i baixa auto· estima, són algunes de les alteracions que provoca l’excés de pes i que en cas
Xifra alarmant Un 28,3% de la població infantil pateix excés de pes, segons els experts, a Sant Cugat la dada està entorn el 10% #A. R. de no corregir-se a temps, poden pro· vocar alteracions més complexes en edat adulta. Carreño ha deixat palès que des que va començar a exercir de pedia· tra “el sobrepès ha anat a més” i ha recordat que aquest augment “és molt alarmant”. El doctor ha apostat per un canvi social respecte als nens i les nenes tant en l’àmbit familiar com escolar, i de la societat en general. // M. Sagalés
Poble 11
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Succés En pisos de lloguer
Cau una xarxa que cultivava marihuana Els Mossos d’Esquadra han arrestat cinc homes, una dona, dels quals dos són santcugatencs, i han imputat altres cinc persones relacionades presumptament amb una xarxa que llogava habitatges per convertir-los en un hivernacle per cultivar marihuana. Els pisos es llogaven entre Sant Cugat i Centelles, on es van trobar 350 i 800 plantes respectivament. Segons un comunicat que recull l’agencia de notícies Europa Press, les detencions es van produir entre el passat 27 de agost i el 4 de setem· bre, després que uns veïns de Seva avisessin a la policia catalana que s’havia produït un assalt en un domi· cili de la zona. Durant l’atracament, un grup for· mat per tres persones havia immo· bilitzat els dos llogaters de l’immo· ble i els havia robat part de les plan· tes de marihuana del soterrani, lloc on s’estava cultivant aquest psico· tròpic. Quan van accedir a aquesta zona de la casa, els Mossos van poder veure que la planta baixa s’utilitza· va com a hivernacle, on hi havien, abans del robatori, unes 900 plantes. La xarxa havia condicionat les cases amb il·luminació artificial a través de làmpades incandescents de gran potència amb llum les 24 hores del dia, a més d’aire condici· onat i extractors amb filtres de car· bó per no despertar sospites entre el veïnat per l’olor. Els imputats s’ha· vien connectat fraudulentament a la línia elèctrica. Els detinguts són dos homes de
Els soterranis dels habitatges era on s’havia plantat el cànnabis #CEDIDA
350 plantes de marihuana És el nombre d’aquests psicotròpics que es van localitzar en una casa a Sant Cugat nacionalitat espanyola i domicili a Seva, de 35 i 52 anys. La resta tenen nacionalitats espanyola, gambia· na i dominicana i se situen en una franja d’edat entre els 25 i els 49 anys. La xarxa tenia previst recollir fins a quatre collites de marihuana al llarg de l’any i per cadascun dels habitat· ges en els quals havia habilitat el sis· tema de plantació. // Redacció
Només hi EN FRANCESC MAURI faltes tu! DÓNA SUPORT A LA
CAMPANYA 800X10
NOMÉ
10 € S
AL ME
S
Amb el suport de:
Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies! Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07
12 Poble Actualitat Societat
Sant Cugat se suma al Dia Internacional de la Gent Gran
Un dels tallers de l’any passat #ARTUR RIBERA La ciutat posarà la seva vista en les persones grans del dimarts 1, al divendres 4 d’octubre. Fins a quatre activitats i tallers de cui· na intergeneracional, entre les resi·
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
dències geriàtriques i els centres edu· catius locals, donaran forma a aques· tes activitats, que s’emmarquen en el Dia Internacional de la Gent Gran, l’1 d’octubre. “Apostem per un envelli· ment actiu de les persones”, ha dit la tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciuta· dania, Susanna Pellicer, a la presenta· ció dels actes. Les jornades volen con· vertir la gent gran en els protagonis· tes. Així, l’1 d’octubre, a les 18.00 hores, el Casal Mira-sol acollirà l’especta· cle musical La Festa Major, a càrrec dels Marxosos del Vallès, i berenar al Casal d’Avis de Mira-sol. El 2 del mateix mes, a les 18.00 hores, a la Casa de Cultura, arribarà l’obra de teatre Mama, marxo a servir a Barcelona?, a càrrec de l’Associació de Veïns del Monestir. Dijous, 3 d’octubre, serà el torn, a les 17.30 hores i a la Residèn· cia Sant Cugat, concert de corals. El divendres 4, a les 18.00 hores, a la pla· ça d’Octavià es farà la cloenda amb un xou. // Redacció
Aportar valor a través de la innovació
Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim
FA 20 ANYS 04/09/1993
Descobert un fòssil de deu milions d’anys a Can Sant Joan
A finals de setembre un especialista descobreix al sector de Can Sant Joan diverses restes fòssil d’un mastodont o dinoteri d’uns deu milions d’anys. L’expert ho notifica a l’Institut de Paleontologia. #NOTICIA APAREGUDA ALS QUATRE CANTONS
Solidaritat
Tema
La Tómbola de l’Alzheimer va aconseguir vendre els 200 tiquets posats a la venda el dissabte 21de setembre a la plaça dels Quatre Cantons.
L’alumne de l’institut Arnau Cadell Alba Serrano, ha estat guardonada en el IV Premi UB - Ferran Adrià amb Gallina Blanca pel seu projecte de recerca ‘Millor amb xantè’.
La Tómbola de l’Alzheimer es fa amb 3.000 euros
Organitzada per l’Associació de Fami· liars de Malalts d’Alzheimer de Sant Cugat (AFA), la iniciativa, que es va allargar tot el dia es va emmarcar en el Dia de l’Alzheimer. L’activitat soli· dària té per objectiu recaptar fons pels afectats de la malaltia, va aconseguir 3.104,50 euros. La presidenta de l’en· titat, Isabel Martínez va dir que “la ciutadania a tornat a respondre una vegada més”. // Redacció
Decés
El guardó, que atorga la Universitat de Barcelona, el xef Ferran Adrià i Gallina Blanca, reconeix els millors treballs d’estudiants de batxillerat en el camp de la nutrició. En el seu projec· te, Serrano, recull els usos de la goma de xantè en la producció i elaboració d’aliments per a celíacs com a substi· tut del gluten. // Redacció
Necrologica
Ha mort Joaquim Mor Ernest Auladell, Vidiella del Club president del CMSC Tennis Natació entre 1950 i 1957 Qui va ser president del Club Tennis L’expresident del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) a inicis dels anys cinquanta, Ernest Auladell i Domènech, va morir a l’edat de 85 anys.
abcd
Alba Serrano, de l’Arnau Cadell, premi UB - Ferran Adrià
Auladell va presidir l’entitat entre 1950 i 1957 en dues juntes directives segui· des. El funeral es va fer a la Parròquia de Montserrat de Mataró. // Redacció
Natació Sant Cugat entre el 1998 i el 2002, Joaquim Vidiella ha mort aquest diumenge a la ciutat de Barcelona. El decés ve marcat després de comba· tre una llarga malaltia. L’expresident de l’entitat vivia a Barcelona i va ser acomiadar en una cerimònia al tana· tori Sarrià- Sant Gervasi. //Redacció
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Publicitat 13
14 Ciutat Habitatge
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Promusa La promotora d’habitatges municipal també gestionarà la zona blava
Serveis Socials destinarà 100.000 € al lloguer social Serveis municipals A banda de l’habitatge, la reformulació de Promusa passa per gestionar les energies renovables i les zones blaves de la ciutat Finançament Es volen aconseguir ingressos pel lloguer social
L
’empresa d’habitatge públic de Sant Cugat està a punt de fer un tomb considerable en la seva estructura i esta· tuts per adaptar-se a la situ· ació econòmica actual. Tot i que en els últims anys Promusa ja ha anat modulant la seva oferta d’habitatge i també s’ha inclòs al Departament de Serveis Socials, des de la seva funda· ció l’any 1988 s’ha dedicat a l’habitat· ge de protecció oficial (HPO) i a la ges· tió de les centralitats comercials de Mira-sol Centre i Volpelleres Centre. No obstant això, l’Ajuntament de Sant Cugat ultima el projecte per reconvertir Promusa en una empre· sa de serveis municipals que a banda d’habitatge gestionarà les energies renovables i les zones blaves. A aques· tes noves fórmules de finançament cal sumar-hi els 100.000 euros que es destinaran al lloguer social provi· nents de la partida de Serveis Socials del pressupost del 2014, segons afir· ma el regidor d’Habitatge i Joventut, Raül Grangé.
Desnonaments zero Aquesta és la premissa amb la qual l’Ajuntament de Sant Cugat treballa per evitar excloure ningú de tenir un sostre per motius econòmics. Segons informa el govern local, actualment hi ha 22 famílies en règim de lloguer social i més d’un miler que reben algun tipus d’ajuda econòmica de Serveis Socials per fer front als paga· ments dels habitatges. Tot i que el pressupost per al 2014 encara s’està cuinant, Grangé ha manifestat que de la partida de Serveis Socials, encara per determinar, es destinaran 100.000 euros a una vintena més de pisos amb lloguer social, que se sumaran als ja existents. Des de l’Ajuntament s’es· tà redactant un protocol per determi· nar les persones que es poden acollir a aquest tipus d’habitatges. Cal recor·
en context Promocions d’HPO per als pròxims anys Francesc Macià (venda) La promoció que s’havia de construir a la Floresta es trasllada als solars que hi ha a l’avinguda de Francesc Macià, darrere del Monestir. La pressió veïnal per protegir la zona va ser decisiva per traslladar la promoció. Les persones seleccionades i les condicions de compra són les mateixes . Zona Jeroni de Moragas (lloguer) És una promoció pilot de pisos amb
energia renovables que ha dissenyat i construït un gabinet d’arquitectes. La promoció es col·locarà a un solar prop del Taller Jeroni de Moragas, a Mira-sol, i serà de lloguer. Com de costum, Promusa obrirà un concurs per totes les persones que hi estiguin interessades. Rius i Taulet (gent gran) La promoció es farà on abans hi havia la benzinera Gríful i està previst fer-hi una sala de dia pels veïns de l’edifici.
Promusa L’empresa municipal d’habitatge es troba a l’edifici de l’avinguda de Torre Blanca #Arxiu dar que el lloguer social és aquell que el seu import no supera el 30% del total d’ingressos de la unitat famili· ar i que, per tant, només és per a per· sones amb moltes dificultats econò· miques. No obstant això, el regidor d’Habitatge creu que des de Serveis Socials “s’està fent bona feina perquè no augmenten els casos”, sinó que la situació s’estabilitza. Cada cas és diferent i els tècnics fan un estudi i
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Actualitat Ciutat 15 Barris Centre-Oest
seguiment de cada un d’aquests per determinar quines ajudes se’ls ator· guen i fins quan.
Alternatives de finançament D’acord amb la conjuntura econòmi· ca actual, les dificultats de Promusa per aconseguir finançament cada vegada són més grans. Per això, el govern local juntament amb els tèc· nics de l’Ajuntament han acordat noves maneres d’aconseguir efectiu. Segons Grangé, d’una banda, Promu· sa gestionarà la zona blava de la ciu· tat i, de l’altra, serà també l’empresa gestora d’energies renovables a pro· posta de l’exalcalde socialista Àngel Casas (1979–1983). D’aquesta manera, els beneficis que s’obtindrien d’aquests dos ser· veis “es reinvertirien per fer oferta d’habitatge”. Actualment, l’edifici de l’ajuntament de Sant Cugat dis· posa de plaques fotovoltaiques per autosubministrar-se i dels excedents que va vendre durant l’any passat va ingressar 30.000 euros. Grangé considera que si els diferents equi· paments i edificis municipals d’ha·
Promusa es convertirà en una empresa de serveis municipals que també gestionarà les energies renovables i les zones blaves bitatges tinguessin aquestes plaques solars com proposa Casas, “seria una font d’ingressos extra que es podri· en destinar a l’habitatge social”, per exemple. Tots aquests canvis s’apli· caran en els pròxims mesos i dona· ran resposta a una nova conjuntura de Promusa basada en una empresa de serveis municipals. Grangé tam· bé manifesta que Sant Cugat ha de créixer en habitatge de protecció ofi· cial. Actualment hi ha tres promoci· ons en marxa: els pisos per a la gent gran que es faran al solar de l’anti· ga benzinera Gríful, la promoció de venda que s’havia de construir a la Floresta però que la pressió veïnal va aconseguir aturar es trasllada a l’avinguda de Francesc Macià, i una promoció de lloguer de pisos eficients energèticament que gestiona un gabi· net d’arquitectes i que es col·locaran a prop del Taller Jeroni de Moragas, a Mira-sol. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich
XIFRES Habitatge de Protecció Oficial de Promusa
Preocupats per l’accés i sortida a l’eix de vianants
1.700 habitatges d’HPO De lloguer hi ha 459 pisos, 235 de joves i 38 de gent gran; de venda n’hi ha 1.241
8,9% població en HPO Aquest tant per cent de població de Sant Cugat viu en pisos de Promusa
45 lloguer social el 2014 El 2014 hi haurà uns 20 pisos més que se sumen als 22 existents
7% emergència social Es reserven 30 pisos reservats per casos d’urgència. D’aquets, 12 estan ocupats
Imatge de la sessió del Consell de Barri del 23 de setembre
Jordi Puigneró va assegurar que vol aprovar definitivament el Pla de mobilitat abans d’acabar l’any El Pla de mobilitat, que afecta de ple els veïns del barri del CentreOest de Sant Cugat, va centrar el Consell de Barri del passat dilluns 23 de setembre. Entitats i veïns van presentar un total de 18 al·legacions al pla que el president del consell de barri i tinent d’alcalde de Mobilitat vol aprovar definitivament abans d’acabar l’any. Entre altres, les quei· xes les van fer l’Associació de Veïns del Centre-Estació i el PP. Puigneró va dir que tindrà en compte les al· legacions del PP per intentar arri· bar a un consens amb tots els par· tits polítics que estan representats al Ple. Recordar que CiU, ICV-EUiA i CUP van votar a favor al ple muni· cipal i el PP en contra. El president del consell també va explicar que les places de zona blava que s’han perdut a la rambla de Ribatallada s’ha fet en benefici
#ARTUR RIBERA
de zones de càrrega i descàrrega a l’altra vorera però va assegurar que “es recuperaran places de zona bla· va a la rambla de Rivera”.
Demandes veïnals Al torn de precs i preguntes, l’As· sociació de Veïns del Centre-Esta· ció va mostrar la seva inquietud en relació a les pilones dels carrers de vianants. Pel que fa a les interven· cions dels veïns, la senyora Mirta Ramírez va traslladar a Puigneró la seva preocupació pel trànsit de cotxes i camions de gran tonatge que hi ha al carrer de Villà entre Doctor Murillo i Àngel Guimerà, que és zona de vianants. Un altre ciutadà va preguntar a Puigneró on aparcaria el seu cotxe amb aquest nou Pla de mobilitat. Puigneró va assenyalar que “és evident que si volem que el centre sigui per pas· sejar, s’ha de complementar amb una bona xarxa de pàrquings i tam· bé procurar que hi hagi zona blava en algunes zones”. També va asse· nyalar que el Pla de mobilitat “està plantejat amb l’Àrea Verda, però primer cal aclarir amb els veïns si la volen o no”. // P. Fernández
16 Ciutat Actualitat Eleccions
Puig es vol tornar a presentar per governar l’EMD
el moment d’incloure’m en una llis· ta de possibles candidats. Més enda· vant veuré el que faig segons qui es presenti ja que ni Josep Puig ni els que formen el seu govern no em con· vencen”. // JR. Armadàs
Territori
L’urbanisme i la independència centren el debat Josep Puig, president EMD #ARTUR RIBERA L’actual president de l’EMD Valldoreix assegura que tornarà a presentar-se perquè creu que és “una obligació moral”. A més, Montserrat Turu, expresidenta de l’EMD, pot ser que torni a aparèixer. Encara queda un any i mig per les pròximes eleccions municipals però a Valldoreix ja s’estan movent fils. L’ac· tual president de l’EMD, Josep Puig, va declarar al TOT Sant Cugat que té la intenció de presentar-se a la reelec· ció sent el candidat de CiU-Actuem a governar l’ens local. Segons Puig, concórrer de nou als comicis muni· cipals és “una obligació moral” en el sentit que la crisi sumada a la hipo· teca econòmica que ha suposat el soterrament de les línies d’alta tensió han impedit que es duguessin a ter· me alguns projectes que en un futur es pretenen tirar endavant. També es rumoreja entre els cer· cles polítics valldoreixencs la possi· ble tornada a la primera línia políti· ca de Montserrat Turu. La que va ser presidenta de l’EMD des del 2003 al 2011 encapçalant la Candidatura de Progrés (PSC, ICV, ERC) admet estar movent fils i treballant amb alguna plataforma veïnal però de moment prefereix no confirmar ni desmentir la seva tornada. “Penso que ara no és
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
FGC Prosposa concurs per fomentar el civisme
Dins de la setmana de la Mobilitat Sostenible els FGC organitzen el concrus Activa’t per fomentar el civisme. Esl usuaris poden participar a través de les xarxes socials Twitter i Facebook de Ferrocarrils. Durant 11 setmanes els participants han de crear una frase que ajudi a resoldre les situacions d’una manera divertida i desenfadada.
La frase
La T-Mobilitat supera la divisió per zones i anem a un sistema de pagament per ús i freqüència del servei” Debat a Valldoreix #ARTUR RIBERA Unes cinquanta persones representatives de Valldoreix van participar en una taula rodona per analitzar l’actualitat de l’EMD en el primer dels nou debats que organitza el ‘Diari de Sant Cugat’ amb el patrocini de Sorea. Els arguments a favor i en contra de la independència de Valldoreix van ser el bloc del debat que més interès va suscitar en el debat del dimecres 25 de setembre. Per primera vega· da, govern, oposició i veïns van dir la seva sobre un aspecte que, mal· grat que sempre està a l’horitzó, rares vegades es tracta amb profunditat obertament. El president de l’EMD, Josep Puig, va deixar clar el seu posi· cionament a favor afirmant que “els que som d’aquí de tota la vida ho sen· tim així” i argumentant que seria via· ble econòmicament tot i que caldria, de ben segur, mancomunar recursos amb altres municipis. El projecte de centralitat i el Pla de mobilitat van ser els dos altres blocs que es van tractar a la taula rodona
Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat
moderada pel director del Diari de Sant Cugat, Josep Maria Vallès. Res· pecte al primer, l’historiador local, Juanjo Cortés, va explicar que dis· posar d’un punt neuràlgic al voltant del qual giri la vida valldoreixenca és una vella reivindicació dels veïns del territori. L’empresària Imma Làzaro, va fer de portaveu dels comerciants quan ha dit que gairebé tothom veu amb bons ulls el pla però que “cal· drà que estigui dotat d’un bon apar· cament ja que sinó la gent anirà a comprar a altres llocs. El divendres 4 d’octubre es publicarà un reportat· ge a fons de Valldoreix. // JR. Armadàs
Política
Bosch presenta el llibre ‘De l’Estatut a l’autodeterminació’
Política El PSC demana recuperar la memòria històrica
Els socialistes proposen crear una comissió per recuperar la memòria històrica de Sant Cugat i crear identitat per “evitar esdevenir ciutat dormitori”. Dónen suport a la decisió judicial de la jutgessa argentina María Servini per detenir a quatre antics membres de les forces de seguretat espanyoles que presumptament haurien protagonitzat crims contra la humanitat durant el franquisme.
LA PIULADA @bernatpicornell Davant la seu del @ppsantcugat amb les @jercstcugat donant suport a la #VagaIndefinidaDocents! #NOalTIL!!!
Jaume Bosch . #ARTUR RIBERA El vicepresident d’Iniciativa per Catalunya Verds i diputat al Parlament de Catalunya va presentar el seu llibre en una xerrada a la seu d’ICV Sant Cugat. El llibre De l’Estatut a l’autodeterminació. Esquerra nacional, crisi econòmica, independència i Països Catalans està escrit en base a l’experièn· cia que Jaume Bosch ha viscut els darrers anys com a ponent de l’Esta· tut i en tot el recorregut fins arribar a l’actual situació que estem vivint. El llibre també tracta sobre el dret d’au· todeterminació i els processos que es poden equiparar al català, com el de Quebec o Escòcia. // P. Fernández
Publicitat 17
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Tenir un cavall mola. Tenir un Polo per 8.900 €* mola més.
Ara pots tenir un Polo amb una assegurança gratuïta de 6 mesos completament equipat amb: Polo Advance 1.2 60 CV/ 44 kW Aire condicionat Airbags frontals, laterals i per al cap Ràdio-CD amb funció de reproducció d’mp3
Llums halògens i llum de marxa diürna Assistent d’arrencada en pendents Retrovisors tèrmics amb ajustament elèctric
ESP, ABS Alçavidres elèctrics 4 altaveus Ancoratges Isofix Un arbre de sèrie per neutralitzar les emissions de CO2 dels primers 2.206 km (entra a www.ThinkBlue.es i neutralitza més emissions).
P L A PIVE 3
Polo Advance 1.2 60 CV/ 44 kW: consum mitjà (l/100 km): 5,5. Emissió de CO2 (g/km): 128. *PVP recomanat a la Península i Balears de 8.900 € per a un Volkswagen Polo Advance 1.2 60 CV/ 44 kW 3p (IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i Pla PIVE inclosos) per a totes les operacions amb entrega a canvi de cotxe de més de 10 anys i que financin a través de Volkswagen Finance SA EFC segons condicions contractuals un capital mínim de 7.900 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/10/2013. Model visualitzat: Polo Advance amb opcionals.
Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès 12237 AUCO V 226x296 POLO CAB c.indd 1
25/09/13 17:36
18 Opinió i debat
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat
20 anys del Teatre-Auditori
Sant Cugat té molts i grans artistes i també un públic fidel i exigent, perquè està acostumat a veure espectacles de qualitat
F
# PABLO NAVAS Escola d’art i disseny de Sant Cugat
a 20 anys Sant Cugat estrenava un espai cultural que havia de contribuir a crear una nova centralitat urbana i una nova oferta per a la ciutadania. Un Teatre-Auditori modern, equipat tecnològicament, s’unia a la Bibli· oteca, una escola de música i uns cinemes multisales, que finalment arribaven a la ciutat. Tot plegat, unit al Mer· cat de Torreblanca, havia d’obrir la ciutat cap a Collserola i abraçar aquest gran espai verd que ens envolta, ens defineix i ens atorga la perso· nalitat que tenim. El temps ha passat i, aquell equipament que semblava tan gran, tan lluny del centre i tan ambiciós, ha complert, i fins i tot superat, qual· sevol expectativa. El de Sant Cugat va ser el primer de molts equipaments municipals que s’han creat des· prés en altres ciutats de Catalunya. Espais de teatre, música, òpera, dansa, etc., per facilitar que el públic no hagi d’anar necessàriament a Barcelona. Al Teatre-Auditori hem vist espectacles com Històries de Sant Cugat i Una nit qualsevol, diri· gides per Dolors Vilarasau, hi hem pogut veure interessants propostes santcugatenques, com les de Guillermo Ayesa, El gest i Aixecant el vol; El petit príncep del Grup del Teatre L’Espiral amb Trini Escrihuela al timó; les nombroses produccions del Cor Infantil, fins i tot en alian· ça amb el Gran Teatre del Liceu; els concerts de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, l’ONCA (encapçalada pel santcugatenc Gerard Claret), Camerata Sant Cugat, entre d’altres, i també ha sabut estar atent a noves sensibilitats artís· tiques que desperten a la ciutat: les propostes de la Fundació Victòria de los Ángeles, les de + Sarsuela o Gospel Sant Cugat en són un bon exemple. De la creació local a les diferents propostes artístiques que han convertit el Teatre-Auditori en un referent a la comarca i al país. Aquí hi juga un paper imprescindible el Taller d’Esce· nografia, que s’ha convertit en un important centre de producció d’escenografies i gràcies al qual hem pogut gaudir, per exemple, del ballet de Maurice Béjart, un autèntic plaer per als sentits. A Sant Cugat s’hi ha pogut veure, per primer cop i abans que a Barcelona, especta· cles de la Compañía Nacional de Danza, peces de la Compañía d’Ángel Corella, concerts de personalitats com Bebo Valdés, Stanislav Rich·
@mconesapages
“El temps ha passat i, aquell equipament que semblava tan gran, tan lluny del centre i tan ambiciós, ha complert, i fins i tot superat, qualsevol expectativa”
ter, entre d’altres, i espectacles de producció pròpia, com els que ens proposa el santcuga· tenc Albert Puig amb els seus Camaleons i que ens han permès fruir de projectes únics i irre· petibles. Sant Cugat té molts i grans artistes i també un públic fidel i exigent, perquè està acostumat a veure espectacles de qualitat. En aquest temps el Teatre-Auditori ha procurat donar el màxim relleu a projectes que satisfacin creadors i espectadors, que diversifiquin la programació i ajudin, alhora, a atraure nou públic, necessari per a la supervivència de la sala. És just i necessari reconèixer la visió que tingué, en el seu moment, l’alcalde Aymerich, que va creure en el projecte del Teatre-Auditori com a gran aposta per evitar la deslocalitza· ció cultural de Sant Cugat. Lluís Recoder, que també va saber interpretar les noves demandes de la ciutadania. I els diferents equips de perso· nes que han treballat i treballen al Teatre, fent possible que la maquinària rutlli cada dia de la manera que ho fa. Per últim, cal subratllar el paper transcendental dels mecenes en el funcionament del TeatreAuditori. Sense les seves aportacions, reflex d’una responsabilitat social que els honora, el Teatre-Auditori Sant Cugat tal com el conei· xem seria impossible. //
Opinió i debat 19
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Robert Savé Directiu del Club de Rugby Sant Cugat
Una nova etapa en el Club de Rugby Sant Cugat Un equip sense opcions d’atac no és res; un gestor sense persones disposades a fer feina, tampoc
savearanyo@telefonica.net
Frederic Boix President Sant Cugat Empresarial
El valor de la responsabilitat social empresarial
comunicacio@santcugatempresarial.cat
E
l Club de Rugby Sant Cugat vol començar un nou període en què les coses siguin diferents i millors que les precedents. Caldrà fer una anàlisi pro· funda, detallada i contrastada de com ha estat l’evolució de l’enti· tat en els darrers anys i així veure els punts bons, que en són molts, i el dolents, que en són uns quants. Entre els posi· tius: S’ha fet que un esport minoritari, quasi desco· negut a la nostra ciutat, sigui conegut i recone· gut dins i fora, tant a la resta de Catalunya com a Espanya, o bé el Rosselló. S’ha aconseguit que el municipi consideri els valors d’aquest esport més enllà dels propis al seu joc, considerant els aspectes educatius i socials. És un referent de l’’amateurisme’ en aquest esport, aconseguint un nivell molt alt (les classi· ficacions en els darrers anys ho avalen), per ser i, molt especialment, per comparació amb altres clubs estatals també amateurs i/o parcialment professionals. Es disposa d’un planter de jugadors i tècnics que ha d’assegurar una bona projecció del club en els pròxims anys. La massa social és àmplia, diversa i il· lusionada. Entre els negatius: Calen fonts de finançament estables i diverses, d’una magnitud suficient per seguir essent un bon club amateur, sense problemes econòmics per aspectes bàsics com els desplaçaments, la compensació als entrenadors educadors o les quotes federatives. Hem d’aconseguir que el valor de la nostra tasca s’alineï amb la d’empre· ses i institucions, per tal que l’ajut que rebem es consideri sempre pel valor del que s’obté. Hem de canviar patrocinadors per col·laboradors, fet que representa una feina conjunta al llarg del
E
l dia 16 d’aquest mes de setembre el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per unanimitat una moció institucional de suport i adhesió a la Declaració de principis d’actuació per promoure el compromís amb la responsabilitat social empresarial a Sant Cugat del Vallès promoguda per Sant Cugat Empresarial. Les raons fonamentals que ens han portat a presentar la moció han estat diverses. En pri· mer lloc, des del principi de la nostra associació ara fa més de vuit anys, hem cregut fermament en la responsabilitat social de les empreses. Ja el 2006 vam subscriure la nostra adhesió als princi· pis del pacte Mundial de les Nacions Unides. En segon lloc, perquè tenim la consciència perma· nent que les empreses han de respectar i contri· buir a millorar el seu entorn –individual, labo· ral, local, social– i la convicció també que això és predicable de totes les empreses, cadascuna en els seus condicionants de dimensió, segment i situació econòmica. Finalment, estem conven·
temps. Hi ha massa social, però cal que aquesta s’in· volucri més amb el club, no en un equip o cate· goria. Cal redissenyar l’estructura escola/competició. Va ser un encert per arribar on som, però pot ser un llast per arribar més enllà. Hi ha un sol club amb diferents categories. Cal un local social, on aplegar socis, simpatit· zants i visitants en un ambient propi amb les pròpies característiques d’aquest esport. Cal una autèntica participació en els òrgans gestors de l’esport i del rugbi, on es defensi la nostra manera de veure aquest esport, més enllà del territori i el temps, plantejant una manera de fer a mig i llarg termini. Hem de ser com els equips de rugbi moderns, on, sens dubte, es valoren uns jugadors per la seva visió de joc, la seva estratègia, la seva habi· litat tècnica, però també els que fan la feina fos· ca de recuperar pilotes i de defensar al límit. Un equip sense opcions d’atac no és res; un gestor sense persones disposades a fer feina, tampoc. En ocasions s’ha passat per sobre de les per· sones, per constituir un club, ara cal fer reconei· xement de les que ho han fet possible, això farà que el club sigui realment de tots, ja que tots fan, o faran, o sabran com s’ha fet o es farà. Una candidatura encapçalada per Maurici Benito, de moment, ha fet pública la seva idea de pre· sentar-se per dirigir i gestionar el club; és del club i té un ampli reconeixement en el mateix. Res a dir, desitjar-los tot l’encert i èxits, espe· rant que preparin un bon programa de treball, que visualitzin qui i què; que mostrin empatia vers tots els estaments, equips, categories i per· sones del club; que mirin endavant; que comp· tin amb tothom i s’ofereixin a tothom... que siguin imaginatius i agosarats... ja que, el que ve serà millor, però també diferent. Sort, sentit comú, rauxa i lluita. //
çuts que la seva posta en pràctica requereix una complicitat col·laborativa entre l’àmbit privat i el públic. En què consisteix aquesta declaració? Fona· mentant-nos en les principis internacionals reconeguts en la matèria, volem assumir com· promisos concrets en quatre àmbits: en l’àmbit econòmic, la creació de valor compartit, inver· sió socialment responsable i innovació amb criteris de sostenibilitat. En l’àmbit del bon govern, comportament ètic, transparència com a base per enfortir la confiança amb els grups d’interès i fomentar el desenvolupament de les millors pràctiques de govern; en l’àmbit ambi· ental, la protecció del ambient i la contribució a una economia baixa en carboni. Finalment, en l’àmbit social, la solidaritat, col·laboració i com· promís amb la societat i el compromís amb el valor i el desenvolupament de les persones. Però la realitat “de veritat” no es plasma en les declaracions de principis, sinó en el dia a dia, fet d’hàbits i costums què és, per cert, on en realitat ens juguem els valors.//
20 Opinió i debat
Jordi Casas Historiador
Renda garantida de ciutadania
A Sant Cugat un grup de persones fa setmanes que ve recollint signatures per tal d’arribar a les cinquanta-mil necessàries
jordicasasroca@movistar.es
Eva Fontanet Empresaria
De l’individualisme a la cooperació
info@adevalles.org
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
J
a forma part del tòpic, qualificar l’Estatut del 2006 com a paper mullat (sense anar més lluny, una articulista s’hi referia en aquestes pàgines fa una setmana). No cal dir que la idea va de primera per a aquells que se senten incòmodes amb alguns aspectes del seu redactat. Vegemne un: “Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’establei· xin” (Art. 24.3). No cal dir que les condicions legals encara no s’han establert. L’anterior govern amb prou feines va tenir temps de pair l’ensurt estatutari i, a més, es va trobar amb la patacada econòmica i una baixada especta· cular d’ingressos. L’actual, en les seves dues etapes, no està per la labor. I no és un prejudi· ci ideològic. La coalició que li dóna suport va votar al Parlament en contra del títol que aixopluga l’arti· cle en qüestió (el seu anunciat és prou expres· siu i, per tant, ens ho explica: “Dels drets, deu· res i principis rectors”) i, a més, a Madrid i quan tocava defensar l’autogovern, va fer tot el possible per rebaixar-ne els continguts. Per altra part, també va fer tot el possible perquè no es presentés la iniciativa legislativa a la mesa del Parlament, malgrat tot, aquesta va aprovar la seva admissió per unanimitat. Una quarantena d’entitats de tot tipus, inclosos alguns partits i sindicats, comandades per un grup de persones que tenen les idees molt cla· res, des de 2011 estan impulsant una recollida de signatures per tal que aquest article es con· verteixi en una realitat, fent allò que se supo· sa que hauria de fer el Govern o el Parlament, elaborar un projecte de llei sobre la matèria. Aquest grup ha donat cos al que pot ser el des·
Q
uan rebem la desagradable notícia que l’empresa on treballem deixa de comptar amb tu, el primer que fem és anar a l’ordinador de casa, buscar a la carpeta de documents i recuperar aquell oblidat currículum que caldrà actualitzar i canviar la foto. L’en· viarem a empreses del sector, esperarem que ens truquin per fer una entrevista i a tenir sort ! Des de petits, a les escoles i al nostre entorn, se’ns prepara perquè el nostre objectiu sigui tre· ballar per les empreses d’altres, no per crear la nostra pròpia. Les empreses premien l’objectiu individual, no cal saber el que fan els altres depar· taments i es fomenta la rivalitat entre companys per incrementar els resultats. La competència és l’enemic, i qui no ha sentit el “divide y vencerás”? L’autònom, com el seu nom indica, és una perso· na autosuficient que no necessita ningú. Aquests models ja no funcionen, cal canviar aquests patrons culturals tan arrelats. Només les empreses que facin un canvi de mentalitat
envolupament de l’esmentat article: dret a percebre una prestació per tal d’assolir l’equi· valent a l’indicador de la renda de suficiència de Catalunya, fixat l’any 2012 en 664 euros (pot ser l’únic ingrés o el complement per assolir aquesta quantitat); ser major d’edat o menor emancipat per tal de percebre-la; estar vivint legalment a Catalunya amb una residència mínima continuada de dotze mesos; i pèrdua de la prestació si el beneficiari es nega accep· tar una oferta de treball adequada. No es trac· ta, doncs, de repartir diners a dojo, sinó d’aco· tar molt bé les característiques de qui se’n podria beneficiar; ho dic per a aquells que con· sideren que l’Estat del benestar és xauxa, que n’hi ha i força. Els impulsors consideren que, en aquests moments, a Catalunya unes sis-centes cin· quanta mil persones tindrien dret a rebre aquesta renda. A Sant Cugat un grup de per· sones fa setmanes que ve recollint signatures per tal d’arribar a les cinquanta-mil necessà· ries. En porten recollides unes mil cinc-cen· tes i no són l’únic grup que n’ha recollit a la nostra ciutat. Per tant, cal pensar que s’arri· barà i amb escreix al mínim legal requerit. Si el lector que em llegeix ja ha signat, el felici· to; si encara no ho ha fet, l’informo que enca· ra disposa d’algunes setmanes per fer-ho. Els impulsors tenen l’esperança que la llei s’apro· vi durant el 2014, l’any taumatúrgic en el qual tot serà possible (encara que no tot està per fer, com deia el poeta). Espero que la mesa del Parlament no s’adormi i tramiti la proposta amb rapidesa, els motius que l’han originat són prou presents com per desentendre’s. Ara bé, també podria ser que algú proposés aplaçar-ne els tràmits per fer-ho quan Catalunya disposi d’un nou estatus polític, el que sigui. En aquest país, últimament se n’han vist de més grosses. //
sortiran enfortides. Hem d’evolucionar cap a un nou concepte de cooperativisme/col·laboració com a nou model d’èxit empresarial. Actualment la Generalitat prepara tallers a les escoles i universitats per impulsar la creació d’empreses com una altra opció de sortides pro· fessionals que fins ara no es plantejaven. Hem canviat el nom d’autònom pel d’emprenedor, com una persona valenta que aposta per una idea i compta amb la col·laboració d’altres. Es fomenten les sinergies entre empreses i apa· reix la cooperativa de treball o de serveis, la unió d’empreses per produir o prestar serveis, on inclús empreses que són competència obtenen beneficis comuns que individualment no podri· en assolir. Cal posar en valor les interrelacions entre persones, empreses o entitats, per créixer. Cal unir talent per duplicar-ho. Sense compar· tir, el coneixement es perd pel camí; valors que fomentem des d’ADE Vallès. No hem de tenir por al canvi, junts podem fer coses que no es poden fer individualment.//
Opinió i debat 21
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Cara a cara Esports
Hi ha prou proves de ‘running’? Manel Monteys Corredor de la Mitja Marató de Sant Cugat
Pere Riera Empresari del món esportiu
“Feien falta més proves, però des de ja fa uns anys, l’oferta és força més variada”
“Es promou poca activitat esportiva i poques curses i sortides esportives ”
F
P
a temps, tot es reduïa a la Mitja Marató... i, és clar, no tothom podia o volia fer 21 km d’asfalt ! Clarament, feien falta més proves, especialment des que l’afició a córrer va començar a créixer de manera exponencial. Però des de ja fa uns anys, l’oferta és força més variada; la Sant Silvestre, el cros de la pollancreda, la cursa del DIR, la Moonlight del CAR, la cursa dels Medijocs, etc. Totes aquestes curses són de 10 o menys quilòmetres, de tal manera que tothom pot trobar-s’hi còmode. I si mirem al nostre voltant (Rubí, Bellaterra, Cerdanyola, Barcelona...), encara tenim una oferta de curses més amplia i ben distribuïda al llarg de l’any. Inclús hi ha una mitja marató i marató de muntanya per Collserola molt interessants, organitzades per la UE d’Horta, que transcorren en gran part del seu recorregut pel terme municipal de Sant Cugat. Resumint, crec que tothom que vulgui pot córrer en alguna cursa almenys un cop al mes, ja sigui a Sant Cugat o en algun dels pobles veïns.//
Teixi
artint de les premisses que Sant Cugat té 85.000 habitants i el Centre d’Alt Rendiment; està a pocs quilòmetres de Barcelona, una de les ciutats turístiques més visitades del món, on el 13,4% d’aquest turisme és turisme esportiu; personalment, crec que es promou poca activitat esportiva i poques curses, sortides esportives o altres activitats. Promoure l’esport des de l’àmbit institucional ens donaria una forta imatge d’àrea saludable i de benestar, i això obriria noves oportunitats de negoci relacionades amb l’esport. No només cal proporcionar l’esport per a la ciutat, sinó que per a l’educació dels nostres fills és important tenir un entorn sa i de cultura de l’esforç i ferlos partícips d’actes esportius ens ajuda. Així doncs, augmentar el nombre d’activitats esportives a la nostra ciutat és clau i fonamental ja que tenim clubs com el de rugbi, volei, futbol i molts d’altres que podrien cooperar i créixer amb esdeveniments esportius creant inclús una nova economia esportiva.//
per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat
Laura Esteve Directora Centre de Dansa Laura Esteve
20 anys del Teatre-Auditori
lauraesteve@telefonica.net
C
orria l’any 1986 quan vaig arribar a Sant Cugat, venia d’una llarga estada de 14 anys a França, país on havia desenvolupat pràcticament tota la meva carrera professional com a ballarina. En aquells anys, que jo recordi hi havia 3 escoles de dan· sa: Pastora Martos, persona molt professional i gran mestra; Anna M. Barberà i Pilar Roig, és amb aquesta última que em vaig associar per crear Fusió, música i dansa. Entre moltes altres coses, la Pilar em va explicar que convindria continuar fent espec· tacles quan finalitzés el curs per motivar els alumnes i mostrar als pares el treball dels seus fills; no em va sorprendre, jo ja coneixia el tema ja que havia estat alumna d’Emma Maleras fins a l’edat de 14 anys i els festivals eren habi· tuals; el problema era que a Sant Cugat no hi havia teatre amb un escenari i sala suficient· ment gran per acollir la nostra escola, és per això que als anys següents anàvem al teatre de La Faràndula de Sabadell o a Terrassa. La inauguració del Teatre-Auditori l’any 1993 va suposar culturalment un gran pas enda· vant per a Sant Cugat, aquella ciutat petita i tranquil·la però al mateix temps inquieta i amb ganes de créixer, la qual va trobar en el Tea· tre-Auditori el graó per impulsar-se endavant. Personalment crec que un país es mesura per la seva educació, salut i cultura, i que una ciu· tat sense teatre és una ciutat sense ànima. El Teatre-Auditori fa 20 anys i jo he tingut la sort i el privilegi de viure’ls amb ell, com a artista i com a espectadora, i és per això que no vull dei· xar passar l’ocasió per felicitar tot l’equip del personal del Teatre-Auditori perquè quan els llums s’apaguen i s’aixeca el teló, tenim ten· dència a oblidar que sense ells l’espectacle no tindria lloc. Gràcies a tots per ser-hi sempre, per perme· tre’ns vibrar amb vosaltres i per fer realitat els nostres somnis.//
22 Opinió i debat
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Imatges de #santcugat a Instagram
Per un teixit associatiu organitzat
Piulat a #santcugat @JoanPetit_cat Viu Sant Cugat en família, agenda d’activitats, coses xules
Al Raco del conte de Museu #santcugat activitat dins de #patrimoniviuPremsaSantCugat
Mario Gutiérrez Roig JSC @perfildetwiter
J
a fa temps que Sant Cugat ha sigut any rere any una de les ciutats amb més natalitat de Catalunya, per tant, és normal que la població de joves del nostre municipi sigui força alta. Els joves, com a part fonamental i activa de la població, també necessitem diversos espais on desenvolupar-nos com a ciutadans i persones. Aquí és on les entitats juguen un paper crucial a l’hora de satisfer aquestes necessitats de la població jove. Un teixit associatiu ben organitzat esdevé, i sobretot en aquest poble, una plataforma necessària des d’on aportar el punt de vista jove, vetllar perquè se’ns tingui en compte com a col·lectiu i fer front a certes polítiques errònies en l’àmbit de l’oci nocturn dutes a terme per l’Ajuntament. Així, des de la JSC veiem amb molt bons ulls l’Aplec Jove que va tenir lloc la setmana passada on diverses entitats juvenils feien una crida a la ciutadania i a la resta d’entitats per a organitzar-se. Després del fracàs absolut de planificació i execució del Pla Local de Joventut de 2009 i de l’incompliment de prop del 50% del de 2005, les entitats no han de defallir en el seu intent de reclamar que l’Ajuntament faci una forta i clara aposta pel teixit associatiu jove de Sant Cugat. Des de la JSC sempre hem defensat, i seguim creient, que la millor via per assolir-ho és la creació d’un Consell Local de la Joventut, tal com ja existeix a molts municipis del nostre voltant. Convidem totes les entitats a explorar aquesta via en el seu camí cap a una organització efectiva.//
@vdbdc (Víctor) : “#Monestir #santcugat @Paulasantcugat Sóc catalana i m’encanten les tradicions, frikitradi
www.totsantcugat.cat
Petits bastoners #Bastonersstc #PatrimoniViu2013 #santcugat
Notícia més llegida
Joan Sancho: “L’objectiu és acabar la lliga entre els dos primers classificats” El primer equip del Club Handbol Sant Cugat ha començat la lliga guanyant el primer partit a la pista del Creu Alta Sabadell Handbol, per 26 a 39.
Opinió més llegida
No et perdis el vídeo...
“Un nou espai per Sant Cugat” Una gran festa per una gran entitat com és l’Esbart Sant Cugat que ha linaugurat seu Quim Pla Promotor cultural
La plaça de Barcelona, aleshores (CugatTV)
@TrobadaJoveSBD Espai de trobada de totes les joves de Sabadell
Dissabte 28, companyes de Sant Cugat fan el seu primer @aplecjove, molta sort i endavant amb la construcció del moviment juvenil!
Opinió i debat 23
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Apreciados perros Vaya por delante que os quiero a todos y sé que no tenéis la culpa de nada. Esta carta va dirigida a aquellos que son responsables de vuestra educación y de vuestro cuidado. Sant Cugat puede presumir de parque, el Parc Central, con muchos metros cuadrados para usar y disfrutar. Los perros también, pero respetando las ordenanzas. El pasado jueves, mientras practicaba deporte por el Parc, dos perros (de entre la jauría que había suelta), se abalanzaron sobre mis pies interrumpiendo mi ritmo y provocando en mí el miedo habitual al no saber la reacción de estos perros. - “No muerden”, me dijo uno de los cuidadores. Ya, pero molestan. Sería el colmo que mordieran y estuvieran sueltos. No creen? No estaría mal, ya que por desgracia sólo aprendemos así, que la Policía Local hiciera unas rondas por el interior del parque para garantizar la seguridad de los ciudadanos. Y aunque los perros no muerdan, a mí me gusta correr, pero no porque me estén persiguiendo mis adorados perros. Guau, Francisco Armada
Adéu Sant Cugat... i moltíssimes gràcies per tot Després de més de quatre anys en aquesta preciosa ciutat, he hagut de tornar al meu poble d’origen i no m’he pogut acomiadar. Aquests anys aquí he sigut molt feliç. Sant Cugat m’ha fet sentir com a casa i la seva gent m’ha fet sentir molt estimada. En primer lloc, em vull acomiadar dels meus veïns, els quals han fet que el nostre bloc de pisos fos molt més que això. Sobretot gràcies a l’Antònia, en Jordi, en Jesús i la Pepita (malgrat que ells dos ja no siguin entre nosaltres jo els porto sempre al meu cor), i a la resta de veïns per fer tant agradable la convivència. També vull donar les gràcies als treballadors del Condis del carrer Girona, en especial a la Montse del pa, en Kiko, en Jaume i la Mercedes, perquè feien que anar
DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat
a comprar fos molt més que una simple rutina i em rebien cada dia amb el seu millor somriure. També haig d’agrair a en Mohamed del pàrquing (la seva simpatia), a la Laura del Depiline (per fer-m’ho tot tant fàcil), i al Muy Mucho perquè encara que l’hagin obert a Figueres, aquesta sempre serà la meva botiga preferida. A tots els que he dit i a tots els altres (que sou molts) que durant aquests anys heu contribuït que la meva vida aquí fos tan especial, moltíssimes gràcies, que tingueu molta sort a la vida. No us oblidaré mai. Molts petonets des de l’Alt Empordà. Irene Colomer Font
A Jordi Campany Gutierrez Fa un mes el meu gran amic Jordi Campany ens va deixar. Volia agrair a ell i a la seva família per acceptar-me com un més dins la família Campany i Peña.
Gràcies per la gran amistat que teníem. Ja ens trobarem allà on siguis. Damià Petchame
Un any i nou mesos en llista d’espera Soc un usuari de la Sanitat Pública i concretament de la Mútua Terrassa. Estic en llista d’espera per l’operació d’una hidrocele des de gener del 2012. Una hidrocele és l’acumulació d’aigua en un testicle que es va inflant fins arribar, com és el meu cas, als 15 cm de diàmetre de moment. L’operació és ambulatòria, és a dir, sense estància hospitalària. Estic d’acord que no perilla la meva vida, però penso que 21 mesos d’espera i sense saber encara quan es farà l’operació és molt greu. El passat mes de gener em van fer dues proves (anàlisis de sang i radiografia) que, segons em van informar, caducaven en sis mesos. El mes de juny vaig fer un electrocardiograma i la visita amb l’anestesista i em tornen a informar que caduquen en sis mesos. És a dir, que fins desembre, com a mínim, haig d’esperar, però les primeres proves ja han caducat i, per tant, hauré de fer-ne de noves amb el seu cost corresponent. Quan he tractat de parlar amb la Mútua Terrassa, la resposta és que estic en llista d’espera i que esperi, que per això es diu d’espera. Quina ironia més subtil. M’agradaria denunciar públicament aquest fet perquè algú em digués alguna cosa i, com jo, a molts altres usuaris que poden estar en la meva mateixa situació. Jaume Espina Faidella
Deixalles al carrer Passo quasi cada dia pel passeig de Pollancres entre Valldoreix i la Floresta, hi ha uns contenidors uns més al principi del carrer i altres més amunt, doncs no ho entenc com hi ha persones
que no els fa mal els ulls, van deixant constantment tota mena de deixalles, i inclús les bosses fora, això fa que els animals trenquin i tot quedi escampat, o caixes de cartró al costat havent-hi contenidors per dipositar-ho, es veu que no poden ni trencar-ho i dipositar-ho dins. Moltes vegades en passar, comentem “avui estarà net”? Doncs, no!! La gent hi torna, fustes, cadires, matalassos, un gran etc., tenim un camió, que està cada dia en diferents llocs, tenim deixalleries per portar-ho, doncs no!! És millor deixar-ho al costat dels contenidors, així és, més maco!! I penso aquestes persones no els molesta la vista, el que estant fent diàriament, deixant tota aquesta deixalla al carrer. Els agrada!! Veure cada dia, el seu entorn així. Quan ho han recollit!! Està unes hores i “sant tornem-hi”, no tenen el sentit del civisme, ni el sentit de deixar el carrer net. Escric aquestes lletres per veure si algú se sent identificat i comença a pensar una mica, que hem d’intentar entre tots tenir el nostre entorn net. Cal dir que això també passa a més llocs, però aquest és pràcticament sempre, i veus com va variant la deixalla que van deixant, tothom tenim feina, però no més és organitzar-te i fer-ho bé. També pots trucar per telèfon a Engrunes i vénen a casa teva per recollir-ho. Montse Varderi
ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.
Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.
Amb la col·laboració de :
El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.
Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat
Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja Trimestral: 25 € (Aportació de 5 € solidaris) Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris) www.diaridesantcugat.cat
24 Publireportatge
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Adreça Avinguda de Torre Blanca, 57 · Telèfon 93 544 25 99 · Web www.restaurantgilda.com
gilda El restaurant Gilda barreja el concepte de bufet lliure amb el de menjar de qualitat i acabat de fer. Es troba en un entorn privilegiat com és el d’Esade-Creàpolis
1. El bufet lliure del Gilda disposa d’una àmplia oferta d’amanides per fer-les a la teva mida 2. La zona de plats calents compta també amb un grill #artur ribera
E
l restaurant Gilda va obrir fa un any a Esade-Creàpolis amb l’etiqueta de cuina casual. Gilda ofereix això i molt més. Es tracta d’un restaurant que barreja el concepte de menjar ràpid amb el de qualitat i un preu raonable. El resultat és un bufet lliure completíssim i amb un gran avantatge respecte d’altres: el menjar calent te’l cuinen al moment i te’l porten a la taula. Parlem amb el restaurador i gerent de Gilda, Àlex Ros, per conèixer tot el que ens pot oferir el seu restaurant.
Quin és el concepte del Gilda? És un concepte diferent d’altres. Creiem que és un concepte de restaurant adaptat als temps actuals: de menjar ràpid, econòmic i de qualitat. Estem a EsadeCreàpolis, un entorn amb moltes empreses i estudiants que demanen precisament això.
Com funciona el bufet? El client, el primer que fa és pagar el tiquet de dinar. El bufet disposa d’una oferta molt àmplia d’amanides, de manera que cadascú es pot fer l’amanida a mida. En la mateixa barra de les amani-
des estan les begudes. Tot això és autoservei i es pot repetir les vegades que es vulgui. L’altra part del bufet són els plats calents. Es pot triar entre un total de 10 tipus d’hamburgueses i 6 plats de carn i peix i els dos plats del dia. Aquests plats te’ls fan al moment.
serveixi sigui sempre producte fresc i acabat de fer.
A més a més, teniu un grill.
Per tant, el que tenim és una àmplia oferta que combina qualitat amb rapidesa.
Exacte. En aquest espai hi ha també quatre plats, que van canviant segons el dia. Poden ser mandonguilles, aletes de pollastres, peix espasa... canvia cada dia. També es poden escollir verdures i guarnicions. I encara hi ha una altra zona que és la de les pizzes, pastes i altres plats calents. En aquesta última també es pot menjar les vegades que es vulgui.
Quin és el secret? Quan el client escull la seva amanida i beguda i ha triat els plats calents, se’n va a la taula i menja l’amanida. Mentrestant li preparen el menjar calent i li porten a la taula acabat de fer. D’aquesta manera es guanya molt de temps. El client va molt ràpid. A més a més, ens anem adaptant constantment, també segons la temporada. Volem que tot el que se
I les postres? Les postres també són self-service. Es pot escollir entre fruita, sucs, iogurts, cremes i gelats.
Pensa que jo compro el mateix producte aquí que a un restaurant tradicional. La diferència és que aquí el client ha de treballar una miqueta. Ha d’aixecar-se a buscar les coses que vol.
Quina clientela té el Gilda? De dilluns a divendres hi ha molta gent de la universitat, molts alumnes, i els caps de setmana i nits ve gent del carrer. És un lloc ideal per venir amb nens. Tenim una oferta molt bona amb la qual el nen no paga si és menor de sis anys i paga 6,95 euros si és major. Sempre estem parlant d’un nen per adult.
Quines altres comoditats té? El Gilda és un lloc ideal per a grups, per
“El Gilda és un concepte de restaurant adaptat als temps actuals: ràpid, econòmic i de qualitat” Àlex Ros Gerent del Gilda fer dinars i sopars familiars i d’empreses. Alguna vegada hem fet també reservats com un restaurant tradicional, amb un menú tancat. Ens adaptem a tot el que vulgui el client. Així mateix, disposem de servei de cafeteria de dilluns a divendres, i pàrquing gratuït durant una hora.
I tot això, per quin preu? De dilluns a divendres el preu és de 9,95 euros. Les nits i caps de setmana, 12,95 euros. I si compres un bonus de deu tiquets, de dilluns a divendres són 8,95 euros.
Després d’un any, quin és el grau de satisfacció dels clients? Molt bo. És un concepte nou, a la gent li agrada i funciona. És una alternativa per anar amb nens i per menjar econòmic i de qualitat. //
Un especial de:
Divendres, 27 de setembre del 2013
Especial
Entrevista a Pep Tugues PÀG.30
Teatre-Auditori
‘La tabernera del puerto’, Cia. + Sarsuela # amanda bernal
Els millors preus de les millors marques | Servei i atenció personalitzada SERVEI POSTVENDA GARANTIT La millor garantia a cada línia d’electrodomèstics
TARGETA MASTER CARD MILAR Estalvia comprant. L’1 % del valor de les compres es transformarà en bons de dte. que podràs fer efectius a MILAR
TE’L PORTEM A CASA I ENS EMPORTEM L’ELECTRODOMÈSTIC VELL Consulta condicions a la botiga
A MILAR ESTEM COMPROMESOS AMB EL MEDI AMBIENT I AMB EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Santiago Rusiñol, 47-49 | Tel.: 935 906 980
26 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Teatre-Auditori 27
Vint anys del Teatre-Auditori Sant Cugat
Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOTO 20 x 20 Vint santcugatencs escollits pel Teatre-Auditori per la seva vinculació amb la sala expliquen les seves 20 històries “espectaculars” # artur ribera
Aniversari La sala santcugatenca obria les seves portes un 25 de setembre del 1993, ara fa 20 anys
celebrem dues dècades d’espectacles El 25 de setembre del 1993 el TeatreAuditori obria les seves portes a la ciutat. Una data històrica que ha marcat un abans i un després en la vida cultural de la ciutat. Un equipament amb unes característiques excepcionals que li han permès competir durant tots aquests anys en la primera divisió dels teatres catalans. Una aposta decidida i valenta. Una gran inversió que, passats els anys (ara que en celebra vint), s’ha demostrat que va ser encertada. El seu índex d’ocupació ho demostra. Ni més ni menys que un 75% d’ocupació, el que suposa ser un dels teatres de Catalunya que pot presumir de tenir un índex així d’elevat. Un dels grans secrets, sense cap mena de dubte, és la implicació i el compromís de tot l’equip de persones que treballen per-
què cada cop que hi ha funció, concert, o qualsevol altra manifestació d’arts escèniques a sobre l’escenari de la sala, s’alci el teló i tot sigui un èxit. Un equip que ha fet possible que, any rere any, els santcugatencs hagin pogut gaudir d’espectacles de primer nivell en un marc incomparable. Tot sumat al bon servei ofert al voltant dels espectacles i a les diferents activitats que, més enllà de la sala principal, el Teatre-Auditori ofereix a la ciutat.
Una història que continua
Ja són vint anys. Però en falten molts més per celebrar. De moment, el 28 de setembre hi haurà una festa oberta a tothom a la plaça de Victòria dels Àngels, amb els concerts de Bremen, Antònia Font i els Brodas BR2,
Suplement En aquestes pàgines hi trobaràs la història, el present i el futur de la sala, així com les entrevistes als artistes de la nova temporada
projeccions a la façana del Teatre-Auditori, i fi de festa amb la selecció musical del discjòquei de la casa Nicolás de Ángel. El 30 de setembre serà el dia de la presentació de la programació de la temporada a partir de les 19.30 hores. Exposició, documental, espectacle escrit pel propi programador de la sala Gerald Fannon, i presentació carregada d’humor amb Santi Millán per tancar l’acte amb el concert d’Andrea Motis i Joan Chamorro. A més, hi haurà una exposició fotogràfica que ha estat possible, en part, gràcies a l’arxiu del TOT Sant Cugat i es desplegarà una foto gegant de Victòria dels Àngels al campanar del Monestir. La festa tot just acaba de començar. Vint anys, i l’espectacle continua. // C. Caballé
28 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Vint anys del Teatre-Auditori Sant Cugat
Vint històRIES per una història de vint anys
Anna Torres Protagonista portada 15 anys Fa cinc anys, quan el TeatreAuditori celebrava el seu 15è aniversari, va ser l’escollida per protagonitzar la portada del programa d’aquella temporada. “Em va fer molta il·lusió!”, destaca. Ara, cinc anys després, “m’han tornat a trucar, m’ho va dir la meva mare, i m’ha agradat molt la idea”. Acostuma a anar al Teatre-Auditori aprofitant ofertes i descomptes. Dels espectacles que ha vist recentment, recorda amb estima el de David Guapo, “perquè m’agrada molt l’humorista i m’ho vaig passar molt bé”.
Robert Navarro Gerent del Cafè-Auditori Portem el Cafè-Auditori des que es va inaugurar, i en tot aquest temps hem viscut moments molt especials, des d’artistes que han allargat la festa després de l’espectacle fins a esdeveniments que s’hi han organitzat”, apunta Robert. Tampoc ha deixat d’entrar a la sala com a espectador. “Últimament recordo especialment el musical Grease, i aquest any m’agradaria veure El Tricicle, entre d’altres”, destaca. “Només desitjo que continuïn tan brillants com sempre, molts més anys”.
Laura Esteve Ballarina i mestra La professora de dansa i directora del Centre de Dansa Laura Esteve fa vint anys que porta els espectacles de l’escola de dansa a l’escenari santcugatenc. Actuar en aquest espai ho qualifica com “un luxe, no solament per les infraestructures, sinó per l’equip humà que hi ha a dintre”. Aquest és, per a Esteve, “el secret de l’èxit d’aquests 20 anys del Teatre-Auditori”. Com a espectadora, no es perd la dansa, però també es confessa apassionada de l’òpera i del teatre.
Tito Ramoneda President de The Project “Entre d’altres, organitzem el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, i Sant Cugat és un dels espais del festival”, apunta. “Aquest any, la nostra manera de retre homenatge a aquests 20 anys de TeatreAuditori és inaugurar aquí el Festival de Jazz, perquè és una sala fantàstica, tant des d’un punt de vista tècnic com de l’espectador i de l’equip humà que hi ha al darrere”, explica. “Aquesta col·laboració seguirà perquè no és un invent, és una realitat de la qual ens sentim molt orgullosos”.
Montse Moral Rotary Club Sant Cugat “Tinc la gran sort de ser espectadora i col·laboradora; cada any m’ajuden a organitzar el concert benèfic que muntem des del Rotary Club, el Música per la solidaritat, en benefici d’una entitat santcugatenca”, apunta Montse. I és que el Teatre-Auditori “va molt més enllà de la cartellera, no només en l’àmbit tècnic, sinó també humà; crec que el gran capital que té el teatre és la humanitat que hi ha a dintre”. Com a espectadora, “m’encanten els concerts de Nadal; sempre em sorprenen!”.
Adam Garcia Dissenyador gràfic del teatre “Sóc espectador des dels inicis i col·laborador des del 2005, com a dissenyador gràfic del Teatre-Auditori”. Adam Garcia recorda amb especial estima cadascun dels programes que ha dissenyat per a cada temporada de la sala. “Hem fet esforços per anar fent un programa cada cop de més qualitat, més fàcil d’entendre i més espectacular, en definitiva”. Com a espectador, recorda especialment la celebració dels 15 anys, i el seu desig: “Que la sala esdevingui un referent cultural del país”.
Maria Xinxó Periodista “La meva història d’amor amb el Teatre-Auditori va començar per feina, quan treballava a Televisió de Sant Cugat i els caps de setmana venia a cobrir els espectacles”, explica Maria. “Ho recordo com una feina molt agradable, perquè venies a treballar, però veies un espectacle i sempre acabaves emportant-te alguna sorpresa”. “Tinc grans records d’artistes, de teatre, d’entrevistes... moltes coses!”, afegeix. Ara hi continua anant per “pur plaer”. El desig: “Que els 20 se’ns quedin totalment curts”.
Carles Castro i Matilde Gros Abonats 1 i 2 del Teatre-Auditori Són els dos primers abonats al Teatre-Auditori i durant 20 anys no han faltat a cap temporada. “La inauguració de la sala va coincidir amb la nostra arribada a Sant Cugat i ens vam venir a apuntar, i des de llavors, estem a la fila 5”, explica Carles. De cara a la nova temporada, Matilde assenyala que no es perdrà Barcelona, ni els espectacles de ballet i d’òpera. Pel que fa al desig d’aniversari, Matilde vol “que el teatre pugui fer molts anys més, i que nosaltres puguem continuar venint!”.
Josep M. Vallès Director del Diari de Sant Cugat “Hem col·laborat amb el TeatreAuditori des del primer dia que va aixecar el teló, com no podia ser d’altra manera”. Josep Maria assegura que no s’imagina una ciutat com Sant Cugat “sense un equipament necessari i de referència com el nostre. Un equipament que s’ha quedat petit, que necessita una Sala B i que destaca per una bona gestió i per un equip que fa que tot sigui i sembli fàcil”. El director del Diari de Sant Cugat els desitja “vint anys més espectaculars plens de talent i qualitat i amb nous espectadors”.
Anna Mazorra Obra Social de La Caixa “Per a l’Obra Social de La Caixa, el Teatre-Auditori sempre ha estat una garantia que cuidaven la finalitat de l’obra social, també per la manera professional de treballar de tot l’equip”. I és que apostar per la cultura és apostar per una societat més justa. “Apostar per espectacles que contemplen artistes en risc d’exclusió social és una bona aposta, el teatre ens uneix en molts punts”. El desig és “poder celebrar molts més anys, com a Obra Social i com a espectadora que sóc”.
Teatre-Auditori 29
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Experiències Cada una de les persones que algun cop ha passat pel Teatre-Auditori en guarda algun record en especial: aquell primer concert que va portar els fills; aquell espectacle de dansa que li va posar la pell de gallina; aquella obra de teatre que el va emocionar... Història Són aquestes petites vivències que cadascú guarda les que configuren la gran història dels vint anys del Teatre-Auditori. Una història feta de milers d’històries personals. Úniques.
Jaume Pla Actor “Vaig començar al TeatreAuditori quan es va inaugurar, amb Històries de Sant Cugat”, explica Pla. Des de llavors, ha actuat diferents vegades com a actor amb companyies de Barcelona “i ho recordo amb afecte, per haver vingut a actuar a casa”. Ara que estem d’aniversari, desitja que “puguem tenir la cultura que Catalunya necessita i que els ministres impedeixen; estic molt d’acord amb les paraules del conseller Mascarell: fins que no siguem lliures, no tindrem una autèntica cultura”.
Dolores Tomàs Restaurant RK i Dolce Vitta Els dos restaurants que regenta mantenen relació amb el Teatre-Auditori des de fa 17 anys donant suport a la sala en allò que necessiten. “L’equip del Teatre-Auditori és fantàstic, s’ha mantingut fort durant tots aquests anys. I crec que tot això funciona perquè tots saben treure el millor de la gent”, explica. “Són un gran equip i, després de tants anys, la relació ja és personal i és un luxe treballar plegats”. Com a espectadora, recorda amb estima el concert de Dani Martín. “Va ser molt especial”.
Eduard Jener Crític “Fa 20 anys que vinc al TeatreAuditori, i 19 que faig de crític, i crec que hem vist gairebé de tot”, destaca Eduard. Un dels secrets de l’èxit “és l’equip professional tan ben compenetrat amb què compta”, i no dubta a recordar les paraules del president Pujol a l’alcalde Aymerich quan es va inaugurar la sala. “Li va preguntar que com ompliria aquest teatre: en aquests moments, és un dels teatres amb més ocupació de tot Catalunya”. Això ja ho diu tot. El desig: “20 anys més i que jo hi sigui!”.
Sònia Morera Directora Hotel Sant Cugat L’hotel celebra el seu desè aniversari l’any vinent, i ja fa temps que, juntament amb el Teatre-Auditori, treballen per oferir un servei de qualitat als clients tant abans com després de cada espectacle per convertir la cultura en una experiència. “En l’àmbit de ciutat, en aquest sentit, tots hi guanyem”. I és que, com apunta Sònia, “el Teatre-Auditori és molt més que teatre: és un vincle per unir els ciutadans i les persones que treballen aquí; una funció va molt més enllà d’una programació”.
Jordi Garcia Fotògraf del Teatre-Auditori “Fa uns anys que sóc el fotògraf del Teatre-Auditori i és una sort pel fet de poder gaudir dels espectacles, alhora que aprendre cada dia una mica”. I és que, com apunta Jordi, “cada espectacle és un repte i t’ensenya molt”. Recorda amb estima la roda de premsa que va fer Bebo Valdés “amb un concert improvisat per als periodistes: un gran dia”. Per a Jordi, “tenim un dels millors teatres de Catalunya quant a programació, i me’n sento orgullós com a fotògraf i com a ciutadà”.
Marina Romero Periodista “Fa 10 anys, jo era becària a Cugat.cat i la persona que portava el Teatre-Auditori va marxar; m’ho van proposar i jo vaig preguntar on havia de signar”, explica Marina. Més enllà de la feina, a la periodista el que més li agrada d’anar al Teatre-Auditori és “venir i deixar-me sorprendre”. Ara, ha realitzat el documental sobre els 20 anys de la sala que podrem descobrir durant la festa d’aniversari. El desig: “Que no perdi mai la il· lusió que té tot l’equip de treball per la feina que fa”.
Jael R. i Violant Gonzalez Mare i filla, espectadores “Sóc espectadora assídua des que visc a Sant Cugat i van inaugurar el Teatre-Auditori”, explica Violant. “Recordo amb molta estima el concert de Lluís Llach, perquè el vaig poder compartir amb la meva filla, que ja l’havia escoltat molt dintre la meva panxa”. Jael, la seva filla, va al teatre des que era petita, i ara comença a fer-ho amb els seus amics. “És bona part del lleure familiar”, destaquen. “De fet, a casa nostra hi ha més despesa familiar en teatre que no pas en perruqueria.”
Carles Pujol Cap del Taller d’Escenografia “Estic aquí des que es va inaugurar, construint per a tot l’Estat i també per a l’estranger”, destaca el cap del Taller d’Escenografia. “Per a mi, estar aquí és un complet honor, i és com un somni. Ja des de petit era això el que volia fer”. I és que, com explica, “hi havia una cosa que tenia molt clara: que el temps que perdria, en teoria, treballant, el volia guanyar gaudint. I ho he aconseguit”. Ara, el desig tan sols és un: “Multiplicar aquests vint anys; res de sumar: multiplicar”.
Glòria Zapater Ballarina i extreballadora “La meva primera vinculació amb el Teatre-Auditori va ser fa 20 anys com a ballarina, després hi vaig treballar durant 7 anys, i ara en sóc espectadora habitual”. Com a ballarina, “crec que no he ballat mai en un teatre millor”; com a treballadora, “vam fer un equip molt maco, i em va donar l’oportunitat de tenir una feina en què gaudia de la cultura alhora que treballava”; i com a espectadora “m’han sorprès molts espectacles, com el darrer Romeu i Julieta... de llagrimeta”.
Helena Mora Pres. Fund. Victòria dels Àngels “Des de la inauguració del Teatre-Auditori, Victòria dels Àngels va estar present; i nosaltres, des de la fundació que porta el seu nom, també hi som presents”, explica. Però la història també és personal. “Recordo amb molta estima quan vaig venir amb les meves filles a l’òpera per nens, a veure El barber de Sevilla, perquè va ser molt significatiu, ja que era el primer cop que les meves filles anaven a l’òpera”. “Només desitjo que continuïn molts anys fent aquesta tasca tan ben feta”.
30 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Entrevista Pep Tugues, director del Teatre-Auditori i hem tingut grans artistes gràcies a això. Hem de seguir en aquesta línia. Amb tot, la situació econòmica no acompanya... Com ho encara el Teatre-Auditori? Sempre hem de fer la valoració des del punt de vista de la satisfacció del públic. Crec que quan tens públic trobes solucions per tot. Evidentment, la gestió d’aquests últims anys ha estat més complicada, però el públic no ho ha de notar; el públic ha de tenir un bon espectacle i a un preu raonable. I això és el que hem volgut donar aquesta temporada amb la tarifa plana dels abonaments. És gestionar en funció del moment.
#ARTUR RIBERA
Regal Pep Tugues coneix el Teatre-Auditori en els seus vint anys d’història i el dirigeix des del juny del 2005. Per a Tugues, “va ser tot un regal poder posar-me al capdavant d’un equip sense el qual no haguéssim aconseguit absolutament res”. I és que insisteix, “el valor humà de l’equip del Teatre-Auditori és la seva garantia”
“Veure el teatre ple dóna sentit a tota la feina feta” Vint anys de Teatre-Auditori. Quina valoració li mereix? Crec que en 20 anys hem fet un equip humà dins el Teatre-Auditori molt compacte i amb molta experiència. Un equip preparat per qualsevol repte que tinguem. I això fa que tinguem un públic variat i satisfet. Aquest és el repte de futur: mantenir el públic entusiasmat amb la nostra programació. Que el Teatre-Auditori sigui el seu punt de referència a l’hora de consumir cultura (que no vol dir que no es pugui anar a altres espais). És un espai preparat per acollir totes les varietats de les arts escèniques. I aquest punt de trobada entre un equip preparat, les arts escèniques i el públic, és el que ens
defineix. I hi seguim treballant. Vint anys són molts, i també són pocs. Com ha canviat la sala? El primer que ha canviat és la ciutat. La ciutat ha crescut, i ho ha fet amb el públic, que s’ha fet més exigent. I el Teatre-Auditori el que bàsicament ha vist és que, aquest espai, només té un límit: el límit econòmic. Per la resta, pot fer qualsevol tipus d’espectacle que hi hagi al món, i així ho hem demostrat. Hem pogut muntar-los amb un gran equip humà; contractar-lo amb una gran negociació; i gaudir-lo amb abundància de públic. Estem a l’altura. La maduresa del Teatre-Auditori és una realitat.
I ara, quins són els reptes de futur? El que més m’agrada, i el que és el més important, és que tot l’equip tenim la il· lusió del primer dia, amb l’experiència de 20 anys. El gran repte de futur és mantenir aquest estat d’ànim. I pel que fa a la raó de ser del Teatre-Auditori, la seva programació, el repte és ampliar la nostra programació internacional. És el camí que cal explotar. Una programació que ja ha començat... el Festival de Jazz arrenca enguany aquí... És fer realitat un somni inicial. Fa 8 anys que vam pensar que els festivals del país havien de tenir cabuda al Teatre-Auditori,
Els patrocinadors són un punt fort en aquest sentit... El Teatre-Auditori és un espai municipal que està viu gràcies al públic. Però el que fa que la programació sigui excel·lent són els nostres patrocinadors. Ens ajuden, ja sigui per la nostra imatge, perquè necessiten l’espai o perquè aposten per nosaltres. Gràcies al seu patrocini podem contractar companyies que si no, no seria possible. I també són molt importants els mitjans de comunicació, sobretot els de la ciutat. Perquè pots fer la millor programació del món, però si no la pots comunicar, no ets res. Una programació amb tota una experiència al voltant... L’objectiu és donar un molt bon servei a l’usuari, des de la venda de les entrades fins al fet de poder aparcar fàcilment, o gaudir d’un bon àpat abans o després de l’espectacle, sense oblidar una bona atenció per part del personal de la sala. Venir a veure un espectacle és molt més que l’espectacle. Un desig d’aniversari? Que el públic somrigui mentre l’equip del teatre aplaudeix i els artistes s’ho miren. Són els tres grans eixos del teatre. Els 20 anys s’han de celebrar, però amb la mirada posada en el futur. I aquesta mirada s’ha de basar en l’experiència de tot el que hem après aquests 20 anys, i ha de ser la base per treballar millor per al futur. La millor recompensa a tanta feina? El moment més feliç, sense cap mena de dubte, és el moment culminant de la feina. Veure el nostre teatre ple, acabar un espectacle, i el públic aplaudir, somriure, plorar... és igual, però satisfet. I si aconsegueixen l’aplaudiment 10, aquell que és sincer, saps que el que fas té una raó de ser. La nostra raó de ser és la satisfacció del públic. // C. Caballé
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Teatre-Auditori 31
32 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Vint anys del Teatre-Auditori Sant Cugat
Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOTO ‘Històries de Sant Cugat’ El Teatre-Auditori aixecava per primera vegada amb un muntatge molt santcugatenc creat per Fila Zero, el 25 de setembre del 1993 # mané espinosa
“Apoteòsic” va ser l’adjectiu que qualificà la inauguració de la sala
Una història espectacular La del Teatre-Auditori de Sant Cugat és una història d’èxit. Tant per l’aposta decidida que en va fer la ciutat a l’hora de construir-lo com per la implicació i qualitat de l’equip humà que hi ha al darrere, així com per la fidelitat del seu públic gràcies, sobretot, a una programació que, temporada rere temporada, no sols no decep, sinó que entusiasma.
I tot va començar ara fa 20 anys
El 25 de setembre del 1993 obria les portes a Sant Cugat el Teatre-Auditori, després de tres anys d’obres des que es va col·locar la primera pedra. El llavors alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, pujava a l’escenari santcugatenc a les deu de la nit i les seves primeres paraules, en veure la sala plena, van ser “francament fa patxoca”. Per a Aymerich era la culminació d’un projecte que
evitava, sens dubte, la fugida dels santcugatencs els caps de setmana cap a la ciutat comtal per gaudir d’espectacles i representacions d’alt nivell. Des d’aquell 25 de setembre del 1993, els espectacles d’alt nivell, els tenim a casa. La primera representació a la sala fou Històries de Sant Cugat. Un muntatge de Fila Zero que va portar a l’escenari prop de 200 persones, i escollit pel bagatge teatral de la companyia, en aquells moments dirigida per Dolors Vilarasau. Una feina que fou possible gràcies a la col·laboració d’altres entitats que des del primer moment van voler formar part de la història. En aquells moments van ser l’Esbart Sant Cugat, la Jove Orquestra de Sant Cugat, el Grup d’Antics Escolans del Monestir i les corals Sant Cugat del Club Muntanyenc, Serra d’Or, La Lira, Clau de Sol, Coral de La Unió Santcugatenca i L’Harmonia.
L’obra constava de tres actes. El primer, Passió i glòria, de Guillermo Ayesa, que versava sobre l’entorn del Monestir, i en el qual van intervenir el Grup d’Escolans del Monestir interpretant cants gregorians. Una història que tenia a veure amb el període obscur de l’edat mitjana. El segon acte fou la recuperació d’una antiga obra representada a Sant Cugat en els anys trenta que portava per nom Les espardenyes de Cal Roc. Va ser Joan Tortosa qui va recuperar part de l’obra feta desaparèixer als anys trenta. Era l’única història que tenia un context social d’una època determinada per a Sant Cugat. El tercer acte va ser Balades al mercat dels dijous, d’Ignasi Roda. Una obra que fou una reflexió sobre el creixement de Sant Cugat a partir de la postguerra. La música per l’espectacle la va compondre especialment per l’ocasió Toni Xuclà, acompanyada per les veus de les diferents corals santcugatenques. L’Orquestra Jove, dirigida per Josep Ferrer, també hi va afegir notes musicals en moments determinats de l’obra. La representació va ser qualificada com “una de les representacions més importants de l’any a Catalunya”, com anunciaven diferents rotatius de l’època. Tant va ser així que, després de l’estrena del 25 de setembre, Fila Zero va haver de repetir funció en cinc ocasions durant la setmana. Més de 4.000 persones van assistir, durant aquells dies, a veure Històries de Sant Cugat. Una estrena “apoteòsica”, com es va qualificar en el seu moment, que marcava l’inici d’uns 20 anys, que ara celebrem, espectaculars.
Un model que cal seguir
Nou lloc web Coincidint amb l’aniversari, el TeatreAuditori ha estrenat nova pàgina web, més visual, còmoda i accessible. ‘www.tasantcugat.cat’
El Teatre-Auditori de Sant Cugat va ser el primer teatre i auditori municipal de Catalunya. El Teatre-Auditori és un organisme autònom que se sustenta amb una aportació municipal del 30%, i per al qual la principal font d’ingressos són la venda d’entrades i els mecenes, que suposen un 35% del total (un 55% tenint en compte els beneficis per cessió d’espais i del Taller d’Escenografia). Un dels punts forts és també el paper dels benefactors culturals, com són la Fundació Jesús Serra de Catalana Occident, la Fundació Damm, Endesa, Sant Cugat Centre Comercial, L’Obra Social de La Caixa o HP. Pel que fa a les aportacions supranacionals (Generalitat i Diputació), aquestes aporten un 7% del pressupost total de la sala. Un model de gestió que, any rere any, permet oferir una programació d’altíssim nivell. Pel que fa als reptes de futur, l’objectiu és garantir una programació variada i de qualitat, apostant per les propostes educatives, la programació familiar i les activitats complementàries. // C. Caballé
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Teatre-Auditori 33
Sallés, 1 · 93 589 83 56 www.lauraesteve.cat lauraesteve@telefonica.net
Fotografia: Gregory Heirman
MATRÍCULA OBERTA CURS 2013/14
34 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Vint anys del Teatre-Auditori Sant Cugat
Àlbum dels records
Moments clau Des de la col·locació de la primera pedra, fins al primer cop que es va alçar el teló, Sant Cugat va viure tres anys d’emocions
Primera pedra del Centre Cultural 11 de setembre del 1989 #Joan llamas
Obres La construcció del Teatre-Auditori va durar gairebé tres anys, i va transformar el centre #arxiu
Estrena El teló del Teatre-Auditori s’aixecava per primer cop el 25
de setembre del 1993, a les 22 hores, amb la representació d’Històries de Sant Cugat de Fila Zero #mané espinosa
Primera pedra del Teatre-Auditori 11 de setembre del 1990 #joan llamas
Inauguració L’acte oficial el presidí el president Jordi Pujol el 25 de novembre del 1993 #mané espinosa
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Teatre-Auditori 35
36 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Vint anys del Teatre-Auditori Sant Cugat
Consolidació Per la sala ja hi han passat 639.850 espectadors
les xifres d’una sala que creix
La sala és una aposta de qualitat #artur ribera
Vint anys han donat per molt. I ho demostren les xifres que ha assolit el Teatre-Auditori. No solament convertint-se en un dels teatres catalans amb un índex d’ocupació més alt del territori, sinó per la quantitat d’actes d’empresa, actes institucionals, activitats escolars i propostes culturals que ha acollit. Fins al moment, han passat pel Teatre-Auditori 639.850 espectadors, i la mitjana d’ocupació ha estat del 75%. Aquesta temporada s’arribarà a l’espectador número 650.000, a qui li esperen grates sorpreses, com va anunciar Pep Tugues, director del Teatre-Auditori. Pel que fa als espectacles, n’hi ha hagut ni més ni menys que 985 en aquests 20 anys. El primer, després del muntatge inaugural, fou el concert de música clàssica d’Alícia de Larrocha el 28 de setembre del 1993; el darrer, l’espectacle d’humor protagonitzat per David Guapo, #quenonosfrunjanlafiesta, el 4 de maig del 2013. S’hi han pogut veure i gaudir 152 propostes de música clàssica, 100 muntatges de dansa (el primer, el Ballet Cristina Hoyos el
EMD
Valldoreix complex esportiu
Mínim a juga 2 part r its
8 d’octubre del 1993; el darrer, de CobosMika, Tango 4cames, 2cossos, 1cor, el 26 d’abril del 2013; i 167 propostes familiars. No hi han faltat els concerts (el primer, Percussions en dansa, amb Santi Arisa, el 6 de novembre del 1993, i el darrer, Anna Belén, el 23 d’abril del 2013), 140 en tot aquest temps; ni el teatre (com no podia ser d’altra manera), amb 318 obres representades a l’escenari del Teatre-Auditori. A tot això cal sumar-hi 2 espectacles d’humor, 8 musicals, 62 òperes, 17 propostes de poesia i 7 sarsueles. El 22 de novembre pujarà a l’escenari l’espectacle número 1.000: Fangoria.
Molt més que espectacles
Durant tot aquest temps, 180.000 nens i nenes han gaudit de la programació educativa del teatre. Igualment s’han fet 1.000 actes d’empreses, entitats, ONG... entre conferències, jornades, xerrades i tot allò que ha fet falta. Sense oblidar les 3.000 activitats complementàries, com les hores de música, de jazz, d’humor, de màgia, així com presentacions, cinema d’autor i molt més. I no podem oblidar les xifres d’un dels trets més representatius del Teatre-Auditori de Sant Cugat, allò que el diferencia: el seu Taller d’Escenografia, d’on han sortit més de 200 escenografies que han contribuït al fet que l’escenari santcugatenc pogués gaudir de muntatges d’altíssim nivell just abans de començar a girar. I una dada més, a tall de curiositat: més de 1.000 tràilers han descarregat escenografies que després s’han pogut veure a l’escenari del teatre. // C. Caballé
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Teatre-Auditori 37
38 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Nòmina multiEstrella Avantatges pensats per a tota la família En domiciliar la nòmina a ”la Caixa”, podràs entrar a formar part del programa Nòmina multiEstrella1 i beneficiar-te d’avantatges financers exclusius, de més Punts Estrella i d’ofertes i descomptes pensats per fer-te el dia a dia una mica més fàcil.
1. Programa vàlid fins al 31-12-13. Consulta les condicions a www.laCaixa.es. NRI: 725-2013/9681
Segueix-nos a Twitter @multiestrella_c
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Teatre-Auditori 39
Vint anys del Teatre-Auditori Sant Cugat
Moments especials a la sala
Imatges per la memòria Durant aquests anys s’han viscut moments extraordinaris al Teatre-Auditori. Cadascú guarda algun gran record...
Entranyable Bebo Valdés va obsequiar amb un concert
improvisat als periodistes durant la roda de premsa del 11 de novembre del 2007 al Cafè-Auditori #Lluís Llebot
Concert d’Sviatoslav Richter al Teatre-Auditori el 21 de febrer de l1995 #arxiu
Dansa La primera representació del Romeu i Julieta de la Compañía Nacional de Danza va marcar un punt d’inflexió a la sala el 29 de novembre del 1998 #arxiu
Manolo García Una aposta que va entusiasmar el 2 de febrer del 2012 #jordi garcia
Noves propostes El festival Petits Camaleons esdevé una
mostra de l’aposta del Teatre-Auditori (6/10/2012) #cinta caballé
40 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Braseria i cuina moderna, dinars d’empresa i sopars romà ntics Felicitem al Teatre-Auditori per aquests 20 espectaculars anys! Restaurant Xarlot Av. Corts Catalanes, 7 - Sant Cugat 93 590 62 62 www.xarlot.com
Teatre-Auditori 41
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Vint anys del Teatre-Auditori Sant Cugat
Espectacles Més d’una trentena de propostes i activitats complementàries d’octubre a gener del 2014
Tota la programació DE la nova temporada Els Pets (nou disc)
lat! · l u an
Amb Quart Primera (Pel·lícules) 4 d’octubre, 21 hores
‘Coppélia’
Ballet Nacional de Cuba 10 de novembre, 19 hores
Petits Camaleons
‘La petita Flauta Màgica’
‘Bits’
Fangoria
Festival de música 5 i 6 d’octubre, d’11 a 19 hores
Tricicle 11 d’octubre, 21 hores i 12 d’octubre, 18 i 21 hores
‘Bona Gent’
de David Lindsay-Abaire, amb Mercè Arànega i Àlex Casanovas 18 d’octubre, 21 hores
Saxophone Summit
Concert inaugural Festival de Jazz de BCN 19 d’octubre, 21 hores
‘Els meus poetes’ i ‘No era lluny ni difícil’
Festival de Poesia, amb Emma Vilarasau i Joan Margarit 21 d’octubre, 20 hores
Dianne Reeves
Festival de Jazz de BCN 25 d’octubre, 21 hores
‘Pere i el llop’
de Sergei Prokofiev 27 d’octubre, 11.30 hores
‘El somni d’una nit d’estiu’
Gran Teatre del Liceu 31 d’octubre, 21 hores
‘La flauta màgica’
de W. A. Mozart 8 de novembre, 21 hores
Santi Millán Live! Amb Javier Sancho 9 de novembre, 21 hores
Adaptació per infants 17 de novembre, 12 i 18 hores ‘Cuatricromía’ 22 de novembre, 21 hores
‘Cosmètica de l’enemic’ d’Amélie Nothomb, amb Lluís Soler i Xavier Ripoll 23 de novembre, 20 hores
‘La banqueta’
Manel
’Atletes, baixin de l’escenari’ 19 de desembre, 21 hores
‘Maridos y mujeres’ A partir del guió de Woody Allen, amb Luis Bermejo i Miranda Gas 20 de desembre, 21 hores
The Georgia Mass Choir
A Gospel Tribute to Whitney Houston, amb la participació del Cor de Gospel Sant Cugat 21 de desembre, 21 hores
Concert de Nadal
de Gérald Sibleyras, amb Ricard Borràs i Pep Ferrer 23 de novembre, 22.15 hores
Festival de valsos i danses, amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat 27 (21 h) i 28 (19 h) de desembre
‘La tabernera del puerto’
‘Catalunya versus Japó’
Companyia + Sarsuela 24 de novembre, 19 hores
El món de l’òpera Orq. Simf. Sant Cugat 29 de novembre, 21 hores
‘Smiley’
de Guillem Clua, amb Rubén de Eguia i Albert Triola 30 de novembre, 21 hores
‘Sí, Primer Ministre’ d’A. Jay i J. Lynn amb Joan Pera, Marta Angelat i Dafnis Balduz 1 de desembre, 19 hores
Pitingo
Catalunya Arte Flamenco 5 de desembre, 21 hores
Geronimo Stilton
’El Musical del Reino de la Fantasía’ 13 (18 h), 14 (16.30 i 19.30 h) i 15 (12 i 18 h) de desembre
Banda Municipal de Barcelona, L’Auditori de Barcelona 11 de gener, 21 hores
‘La força’
Femarec Grup de Teatre Social 12 de gener, 19 hores
Joan Dausà i els Tipus d’Interès i Blaumut ‘Jo mai mai’ i ‘El turista’ 17 de gener, 21 hores
‘Barcelona’
de Pere Riera, TNC, amb Emma Vilarasau, Pepa López, Pep Planes i Jordi Banacolocha 18 (21 h) i 19 (18 h) de gener
Víctor Ullate Ballet Comunidad de Madrid 25è aniversari 24 de gener, 21 hores
Concerts per a nadons
A partir de la idea original Concertos para Bebés 26 de gener, 10.30, 12 i 16.30 hores
Programació complementaria Celebració del 20è aniversari
Dissabte, 28 de setembre, concerts i activitats per a tothom, i dilluns, 30, acte de presentació de la temporada.
Programació OFF Teatre-Auditori
Cinc espectacles programats als escenaris de la XCCP. Planeta KA, el 23 de novembre al Teatre de Mirasol; Almazuela, el 24 de novembre al Teatre de Mira-sol; El romanço d’Anna Tirant, el 26 d’octubre a la Casa de Cultura; Afterplay, el 29 de novembre a la Casa de Cultura; i Un home amb ulleres de pasta, el 24 de gener al Teatre de Mira-sol.
Una hora de música, al Cafè Auditori
Gemma Genazzano (10 d’octubre, 21 hores); 4Monk (7 de novembre, 21 hores); Zayas (4 de desembre, 21 hores); i Safe & Sound (9 de gener, 21 hores).
Una hora de màgia, al Cafè Auditori Jordi Caps (14 de novembre, 21 hores); César Vinuesa (23 de gener, 21 hores).
Una hora d’humor, al Cafè Auditori
Papín Tre (17 d’octubre, 21 hores).
A +...
Xerrades, assajos oberts, exposicions...
42 Teatre-Auditori Entrevista Carles Sans, membre d’El Tricicle
Carles Sans torna amb El Tricicle per presentar ‘Bits’ #Cedida/pere ferrer
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Entrevista Joan Reig, bateria i veu d’Els Pets
“Si veus que la gent t’estima, aguantes els anys que calgui”
“són moments reals passats pel sedàs d’eL tricicle” El Tricicle torna a Sant Cugat. Quina és la proposta? Es tracta de Bits, un espectacle que gira al voltant del gran calaix de sastre que és Internet. Som aquests elements –bits– que viatgen d’un món a un altre a la velocitat de la llum. Després de 33 anys als escenaris, com ens sorprendreu aquest cop? Continuem en la línia d’espectacles d’humor trepidant, plens de situacions quotidianes on l’espectador gaudirà d’una infinitat de gags relacionats amb moments molt recognoscibles per a tothom, però passats pel sedàs d’El Tricicle. Joan Reig és el bateria, veu i compositor del grup de Constantí Ni més ni menys que tres funcions en dos dies! Què suposa actuar a Sant Cugat? Actuar al Teatre-Auditori de Sant Cugat és sempre una cita ineludible. Així ho pensem i així ho diem... Quin record en guardeu de les anteriors visites? Especialment recordem l’espectacle Garrick, on vam fer algunes preestrenes de l’obra, moments en els quals s’acostuma a patir bastant... Com recomana al públic que no es perdi Bits? Si li agrada El Tricicle, no se la pot perdre, perquè és boníssima! I com a El Tricicle, quins reptes de futur us plantegeu? Seguir al peu del canó, continuant amb molts projectes, i que abaixin l’IVA cultura. I que ho facin ja! // C. Caballé
#Cedida
Continuïtat Tot i els problemes de salut de Lluís Gavaldà (que s’està recuperant), i que han obligat a endarrerir la seva gira, ben aviat, esperem poder-los veure en directe a Sant Cugat, després que s’hagi anul·lat el concert del 4 d’octubre. Més de 25 anys als escenaris i continuen sumant. Quina és la nova proposta d’Els Pets? Proposem la presentació d’un disc que es diu L’àrea petita, en el qual hi ha un canvi important en el so del grup, marcat sobretot per la producció d’en Raül Fernández, Refree, que ha aportat un aire nou a les cançons d’Els Pets. Quan portes 28 anys fent cançons, tens una manera de fer-les, i moltes vegades ets víctima del teu propi estil. I unes orelles verges, sense prejudicis, com les de Refree, un productor nou, poden donar un nou sentit en l’aspecte musical. I això és el que hem intentat fer.
Canvi d’estil? Les cançons, som nosaltres els que les fem, per tant, tenim una manera de fer. Però hem intentat pujar un esgraó en el sentit de buscar nous camins. I crec que ho hem aconseguit amb la col·laboració de Refree. Ell també ha fet de músic, no només és productor, i s’ha implicat molt en l’àmbit artístic, arribant a enregistrar guitarres, fent arranjaments... un nou aire. Època de canvis. També estreneu discogràfica... És el primer disc de la història que no fem amb Discmedi, ho fem amb RGB,
que és la nostra oficina de management, però que tenen un segell, RGB Suports, i és com treballar tots en un mateix sentit. Això, encara que no tingui res a veure amb les cançons pròpiament, a l’hora de presentar una gira, sí que és molt important. I a sobre l’escenari, què ha canviat? Tenim una escenografia nova, basada en el disseny de la caràtula del disc, que ens l’ha fet una noia molt jove de Tarragona. Hi ha un disseny de llums nou, una posada en escena nova, nosaltres anem vestits de manera nova... Ens vesteix el sastre, bé, ara se’n diu dissenyador, en Josep Abril, un dissenyador amb un prestigi prou important... I els músics que presentem, doncs som nosaltres: el grup, en Lluís, en Falin i un servidor, més en Joan-Pau Chaves als teclats, i el David Muñoz, Gnaposs, a les guitarres, com els darrers anys. I ja van més de 25 anys... quin és el secret per aguantar? La nit de Nadal farà 28 anys. Cadascú té les seves tàctiques. Pel que fa al grup, estem molt ben avinguts. Els tres pets som de Constantí, de la mateixa colla, tots tenim la mateixa edat, érem amics molt abans de ser un conjunt. Per tant, l’amistat està molt per davant de la nostra feina. Això no vol dir que no ens ho diguem tot, i que no ens esbronquem, però precisament, perquè som amics, sabem on comença un i on acaba l’altre, i aquest respecte fa que la sang mai arribi al riu. També és important oxigenar la relació, tant en l’aspecte de grup com en l’humà. I el públic... La gent és important... no, és importantíssima. Si la gent t’espera, té paciència, té ganes de pets... i això amb les xarxes socials és molt fàcil veure-ho, perquè veus que t’estimen i que t’estan esperant... Això vol dir que mentre hi hagi gent que ens vulgui escoltar és molt fàcil aguantar 25 anys, i 30, i 40... sinó, mira els Rollings... A última hora, això és una feina molt bonica i molt agradable. I sí que crema, perquè la carretera és dura, però també et dóna moltes satisfaccions, i t’omple molt com a persona. Per tant, estarem aquí molts anys sempre que hi hagi un mínim d’interès per part del públic. I de moment, hi és. Es recuperarà el concert anul·lat? Estem intentant salvar tots els bolos en sales de programació estable. De moment, esperem que el Lluís es recuperi aviat. // C. Caballé
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
REGALEM 6 ENTRADES DOBLES PER ANAR A VEURE UN PARTIT DE LLIGA DEL BARÇA!
Teatre-Auditori 43
SANTCUGATCENTRE.COM
PROMOCIó VÀLIDA ELS DIES: 20-21 I 27-28 DE SETEMBRE 4-5, 11-12, 18-19 I 25-26 D’OCTUBRE 1-2 I 8-9 DE NOVEMBRE DE 2013 A SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL. hORARI: 12.00-14.00/17.00-21.00h.
ENTREGA DOS TIQUETS DE COMPRA, DE DUES BOTIGUES DIFERENTS, QUE SUMIN UN IMPORT MÍNIM DE 30€. ET REGALEM UNA PILOTA DE FUTBOL* I PARTICIPA EN EL SORTEIG** D’UNA ENTRADA DOBLE, PER VEURE UN PARTIT DE LA LLIGA A UNA LLOTJA VIP DEL CAMP NOU. FC BARCELONA - MÀLAGA CF. INFORMA’T A: SANTCUGATCENTRE.COM *Existències limitades a 175 pilotes diàries. **Sortejos davant notari.
PARTICIPA I EMPORTA’T UNA PILOTA DE FUTBOL!
44 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Baixada d’Alba, 20 (cantonada Rbla. del Celler, 43) 08172 Sant Cugat - 93 674 16 75 www.restaurantlabolera.com
29 ANYS AL VOSTRE COSTAT » Les millors brases de Sant Cugat » Enlloc trobaràs unes albergínies amb aquets punt d’exquisides com les saben fer a La Bolera! » Ja tenim carxofes i rovellons!
MOLTES FELIC TEATRE AUD ITATS ITORI PER AQUESTS 20 ANYS D’ESPECTAC LES!
Teatre-Auditori 45
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Entrevista Yanela Piñera, primera ballarina del Ballet Nacional de Cuba
“Quan interpreto el personatge, el ball surt sol ”
Què destaqueu de ‘Coppélia’? Aquesta obra és un dels grans clàssics del repertori de la companyia. És una història molt bonica dividia en tres actes que tots els que la interpretem la gaudim molt. Es tracta d’un conte d’amor que explica la història del Dr. Coppelius, el qual es dedica a fer ninots i vol que la seva nina preferia cobri vida. Un gran clàssic i un dels espectacles més esperats de la temporada. Sempre està bé sentir això. Aquesta serà la segona vegada que vindrem a Sant Cugat i tenim moltes il·lusions perquè la gent ens rep amb moltes ganes de veure la funció i és un públic molt alegre. A més, a més, Coppélia és un ballet que poques companyies del món tenen inclòs en el seu repertori. Quants ballarins sou a l’escenari? A Coppélia som uns quaranta ballarins i ballarines entre les primeres figures, els solistes i el cos de ball. Tot i així, la companyia està formada per un centenar de ballarins.
#cedida
Clàssic El Ballet Nacional de Cuba torna a Sant Cugat el pròxim diumenge 10 de novembre amb ‘Coppélia’ dirigit per la fundadora de la companyia, Alicia Alonso, i protagonitzada per la primera ballarina, Yanela Piñera
I quina és la clau a l’hora d’assajar? Són moltes hores d’assaig perquè és una funció amb moltes parts diferenciades i cal practicar-ho tot molt bé. Estem acostumats a ballar cada dia perquè quan no tenim assaig moltes vegades actuem. Ara bé, gaudir damunt de l’escenari és clau perquè tot surti bé. En concret, Coppélia és un ballet molt difícil tècnicament, sobretot en el primer i el segon acte. La tècnica és un mitjà per aconseguir una bona
actuació però quan realment una interpreta el personatge, el sent i el balla, la tècnica surt sola. Què us suposa ser la primera ballarina del Ballet Nacional de Cuba? Ara ja fa tres anys que ho sóc i sense cap mena de dubte és una responsabilitat molt gran. Estic molt orgullosa de serho perquè amb 26 anys sóc bastant jove per tenir aquesta categoria. Per ser una bona ballarina és molt important la tècnica però, una vegada més, la interpretació dels personatges és clau perquè en molts casos és encara més difícil d’aconseguir. Ser la responsable de portar durant una nit tot un ballet de la companyia és molt important i un repte per a mi. Com és el fet de treballar amb la prestigiosa ballarina Alicia Alonso, directora i coreògrafa de ‘Coppélia’? És un enorme privilegi tenir-la als assajos i que ens pugui corregir els gestos. Estem molt atents a les seves explicacions per millorar sobre de l’escenari. Per a mi les seves explicacions són una font d’inspiració constant a l’hora de ballar. Què diríeu al públic santcugatenc perquè vingués a veure el ballet? Sens dubte, és una obra que no oblidaran mai perquè és una representació amb molt de color, molt fresca, amb una música molt bonica i amb una història que deixa un bon regust de boca. Tothom qui vingui marxarà del teatre amb un sentiment d’alegria i positivisme. // A. Mira
Entrevista Joan Chamorro, músic de Jazz de Motis-Chamorro Quintet
“Una actuació variada perquè tots se sentin a gust”
#cedida
Motis-Chamorro Quintet sou un dels protagonistes de la celebració dels 20 anys del Teatre-Auditori. Com valora aquest fet? És tot un honor que hagin comptat amb nosaltres per actuar dins dels actes de celebració del vintè aniversari del Teatre-Auditori. Estem molt agraïts perquè ja és un escenari familiar. Vint anys es diuen ràpid però de ben segur que hi ha molta feina al darrere i felicito el seu director, en Pep Tugues, i tot l’equip per la feina ben feta. Quina és la proposta? L’acte de presentació està dividit en dues parts. Santi Millán és el conductor de l’acte i nosaltres farem una actuació musical on tocarem quatre o cinc temes amb la versió ampliada de Motis-Chamorro Quintet. A banda de
l’Andrea i un servidor, el Quintet el formen l’Ignasi Terrazza amb el piano i l’òrgan, les guitarres de Josep Traver i l’Esteve Pi a la bateria. Què teniu preparat? La idea és fer una actuació musical variada amb temes de diferents gèneres perquè tothom se senti a gust. Tocarem jazz però també temes de swing. El conjunt del Quintet fa una molt bona feina sobre de l’escenari. Mentre les guitarres o el piano porten els ritmes, l’Andrea és una persona molt clara i té una gran capacitat d’expressar amb la seva veu melodies molt naturals. A banda de la presentació, també estareu presents als Petits Camaleons. Com es presenta aquesta actuació?
Sí i en tenim moltes ganes. Crec que és una experiència molt maca perquè tocar davant dels més petits sempre és un repte al qual no estem acostumats i això ho fa més interessant. Els Petits Camaleons és una iniciativa molt vàlida. Els músics hem de ser capaços de posar-nos en context i crec que és un exercici molt interessant. Algun nou projecte musical? En el Festival Internacional de Jazz de Barcelona presentem Andrea Motis & Joan Chamorro Big Band. Quinze músics damunt de l’escenari on els instruments de vent són els protagonistes. Una nova història amb la qual estem molt il·lusionats i que segurament portarem ben aviat davant del públic santcugatenc. // A. Mira
46 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Entrevista Maria Illescas, dir. producció Cia.+Sarsuela
Entrevista Josep Ferré, dir. Orq Simfònica Sant Cugat
“és una sarsuela amb una posada en escena molt actual ”
Josep Ferré dirigeix l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat.
Maria Illescas dirigeix la companyia al costat de Lluís Cabal
La Cia. + Sarsuela torna al TeatreAuditori. Quina és la proposta? Portem La tabernera del puerto, que és una sarsuela de Pablo Sorozabal, i aquest cop hem encarregat la direcció escènica al prestigiós Rafael Duran, amb la intenció de continuar elevant el nivell del gènere. Per què l’heu escollit? L’any passat vam fer una sarsuela en català, Cançó d’amor i de guerra, i aquest any, com que en castellà hi ha molt més gènere, hem triat aquesta, perquè és una de les que ens agradava més. És una obra que musicalment està molt ben escrita i que, a més a més, tracta un tema molt actual. Va ser escrita el 1936, a les portes de la Guerra Civil, però és de gran actualitat: com si passés avui en dia. Parla del narcotràfic, concretament, del contraban de cocaïna; parla d’una història d’amor enmig d’aquesta turbulenta història... I vam pensar que un argument actual podia ser un motiu per atreure la gent. Perquè moltes vegades hi ha un encasellament de la sarsuela en temes castissos o temes passats de moda, i aquesta és una obra totalment contemporània tot i ser escrita l’any 36. Un muntatge que ja heu estrenat. Com ha estat l’acollida? Vam estrenar el 24 de març al Teatre Kursaal de Manresa, després la vam fer al Teatre Fortuny de Reus, i ara, del 18
#ARTUR RIBERA
al 29 de setembre, estem al Teatre Victòria de Barcelona. L’acollida ha estat realment molt bona. La gent surt molt contenta amb el producte, perquè poques vegades s’ha fet una sarsuela actualitzada, amb una posada en escena actual i moderna. Quanta gent participa en aquest muntatge? Unes seixanta persones. Hi ha un cor de 30 veus, una orquestra en directe de 18 músics, i entre solistes i actors, unes 10 persones, a més de l’equip tècnic. I què suposa portar-lo a Sant Cugat? Fa molta il·lusió, per allò de tornar a casa. A la companyia hi tenim molta gent de Sant Cugat. I sempre fa molta il· lusió, alhora que molt de respecte... Com anima el públic perquè no s’ho perdi? Que no tinguin prejudicis. És fonamental, perquè hi ha molta gent que diu “ai, quina mandra”, però no ho han vist mai. Primer, perquè es pensen que és una altra cosa. I nosaltres sempre diem que la sarsuela és l’origen del musical d’avui en dia, perquè l’estructura, de fet, és la mateixa: una part de text i una part cantada. Si tenen ganes de passar una bona estona, amb molt bona música i molt bona interpretació, segur que en sortiran ben satisfets. // C. Caballé
#ARTUR RIBERA
“és el conte musical per excel·lència que sorprèn El públic” Un any més, l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat serà al Teatre-Audittori. Quines propostes presenteu aquesta temporada? Enguany pujarem a l’escenari en tres ocasions i amb propostes ben diferenciades. El 27 d’octubre presentem Pere i el llop, el 29 de novembre tornarem amb El món de l’òpera i, com ja és tradició, al desembre presentem el Concert de Nadal. Tres propostes ben diferents. Expliqui’ns una mica més de què es tracten. Pere i ell Llop és el conte musical per excel·lència. La veu de l’actor Jordi Bosch narra la història de Sergei Prokofiev que es combina amb una projecció audiovisual que sorprèn el públic infantil però també l’adult. A més, és un espectacle on la interacció amb el públic també juga un paper important. En què consisteix la segona actuació amb ‘El món de l’òpera’? Enguany es commemoren els 200 anys del naixement de dos mestres de la música clàssica, Giuseppe Verdi i Richard Wagner (1813), i vam creure que era molt adient fer un concert d’homenatge dedicat a l’òpera. L’espectacle es dividirà en dues parts i inclourà un repertori de les obres més representatives del món de l’òpera amb àries i preludis dels clàssics com Milan Mascagni o Giacomo Puccini a banda de les òpe-
res més majestuoses de Verdi i Wagner. Sense cap dubte, serà un espectacle que no deixarà ningú indiferent. El Concert de Nadal ja és un clàssic per Sant Cugat. Cada Concert de Nadal que fem s’assembla a l’anterior, però mai cap és igual. Com ja és tradició, els valsos i les danses protagonitzaran aquest concert que es complementarà amb una pinzellada de nadales populars. És un concert que els músics i jo mateix fem amb molta il·lusió. Què suposa tocar a casa? Sempre és un honor poder formar part de la programació estable de Sant Cugat, però actuar a casa també és una enorme responsabilitat, tant pels músics com pel director perquè l’exigència del públic és major. A les butaques hi reconeixes moltes cares que són familiars i conegudes i el repte de fer-ho el millor possible és molt més gran. Per què el públic santcugatenc no es pot perdre aquestes òperes? Perquè segur que suposa una experiència única. Nosaltres preparem les tres operes amb la mateixa il·lusió i crec que Pere i el llop és una fantàstica oportunitat perquè els més petits s’acostin a l’òpera a través del la narració del conte i també de l’audiovisual. // A. Mira
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Teatre-Auditori 47
48 Teatre-Auditori
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Entrevista Joan Anton Cararach, director artístic del Festival Internacional de Jazz de Barcelona
“la música, per si MATEIXA, és gairebé una religió”
la inauguració va a càrrec d’un grup fabulós que és el Saxophone Summit, amb tres grans saxofonistes de tres generacions diferents com són Joe Lovano, Ravi Coltrane i Dave Liebman. Generacions i, fins i tot diria, sensibilitats i recorreguts diferents que s’han unit en aquest grup fent un homenatge al pare d’un d’ells, del Ravi Coltrane, que era, naturalment, el gran John Coltrane. I Dianne Reeves, com ens la presentaria? Simplement és la millor vocalista de jazz actual, sense cap mena de dubte. I no ho dic jo, en això coincideixo, per exemple, amb George Clooney, que a banda d’actor i director de cine és un gran coneixedor del jazz, i que va fer de Dianne Reeves gairebé protagonista de la seva peli Bona nit i bona sort.
És el responsable dels concerts del festival #cedida/Doan Manfugás Hung
Regal d’aniversari Ja fa anys que el Teatre-Auditori és una de les seus del Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Aquest any, per celebrar els 20 anys de la sala, l’organització ha decidit organitzar el concert inaugural del festival el 19 d’octubre a Sant Cugat Com s’ha arribat a la decisió d’estrenar a Sant Cugat el Festival de Jazz de Barcelona? El Teatre-Auditori està d’aniversari, i fa molts anys que estem col·laborant molt estretament, i ens venia molt de gust inaugurar el festival aquest any aquí perquè sempre hem defensat que és una seu més del festival.
Com s’han escollit els concerts? Tant el concert inaugural com el segon concert del Festival a Sant Cugat són dues perles. Sempre triem molt bé les propostes que portem a Sant Cugat, també pel tipus de públic que hi ha, ja que és un dels públics, probablement, més cultivats i exigents que té en aquests moments Catalunya. El que hem fet en aquest cas és que
Una característica del Teatre-Auditori que li agradi especialment? Una de les coses que fa que el Teatre-Auditori sigui especial és que hi ha un equip al darrere que treballa amb un nivell d’exigència molt i molt alt. No hi pots portar un concert qualsevol: l’has de meditar. Per a nosaltres és una font de plaer, i Sant Cugat ens ajuda a fer el Festival de Barcelona encara més gran del que és. A més dels concerts, hi ha activitats complementàries... Això també forma part de la sensibilitat del Teatre-Auditori de fer coses, de considerar la cultura com un tot en el qual caben moltes coses. Aleshores, el dia del concert, el dissabte 19 d’octubre, el que fem és un Preconcert Talk, amb l’Ashley Kahn. Un periodista i autor especialitzat en jazz, i molt bon amic de Joe Lovano, Ravi Coltrane i Dave Liebman, així com dels altres músics del grup, que ens farà una breu conversa amb els saxofonistes sobre el projecte que estan fent, dedicat a la musica de John Coltrane. És a dir, el públic tindrà l’opor-
tunitat abans del concert de sentir la presentació a càrrec dels mateixos músics. I el dimarts 22, al Cafè-Auditori, el mateix Ashley Kahn farà una conferència també molt interessant sobre la relació de John Coltrane i Duke Ellington. Què ens destacaria del Festival Internacional de Jazz de Barcelona? Crec que el Festival és probablement un dels més ambiciosos que hi ha a Europa. És, sense cap mena de dubte, el més gran. I també és, sense cap mena de dubte, l’únic festival privat d’Espanya, cosa que és molt important, ja que es fa, sobretot, amb la venda de les entrades. El públic és patrocinador del Festival de Jazz, i per a nosaltres això és molt important. Per tant, hem de buscar aquest equilibri entre concerts presentats de la millor manera possible, amb les millors condicions. D’aquí, l’especial tria dels espais, entenc... És una cosa que val la pena ressaltar del Teatre-Auditori de Sant Cugat: que és un equipament amb unes condicions excepcionals i on fer música és molt fàcil i molt agradable tant per als músics, com per als organitzadors i, sobretot, per al públic que gaudeix del resultat. Un tret que cal tenir en compte a l’hora de garantir la qualitat de les propostes? Personalment, estic una mica cansat de veure festivals en els quals el maltractament al públic es manifesta en la qualitat del so, en la qualitat de la presentació i en moltes altres coses. I nosaltres, en aquest sentit, som molt conservadors; ens agrada molt la música. Creiem que la música per si mateixa és gairebé una religió, i que, per tant, un escenari ha de tenir la consideració d’una mena d’altar laic. I en aquest sentit, el Teatre-Auditori ens ho permet fer. // C. Caballé
COMENTARI Eduard Jener, crític 20 anys, 20 records inesborrables
E
m demanen una opinió d’expert sobre els 20 anys d’existència del TeatreAuditori. Jo no em considero un expert, sinó un espectador privilegiat, un amic de mirar –com deia Plató–, per poder assolir el coneixement amb una actitud receptiva que cerca aprofundir i emocionar-se amb la bellesa que alguns tenen el privilegi de generar. Deixo anar la memòria cap enrere i relaciono 20 moments imprescindibles partint de poder-ho fer disposant d’una llista llarga que aquestes 20 temporades m’han ofert i, per les quals, em sento agraït i feliç. No ha estat fàcil, però aquí les teniu ordenades cronològicament. Febrer ‘95: Sviatoslav Richter, Concert de piano. Maig ‘95: Victoria de los Ángeles, recital d’acomiadament. Març ‘96. Galileo Galilei, diririga per Calixto Bietio. Maig ‘96. Aiguardent, amb Marta Carrasco sota la direcció de Garcia Valdés i Pep Bou. Gener ‘97: Carmen, amb la Cia. La Cuadra de
Sevilla, dirigida per Salvador Tàvora. Abril ‘97: Voyageur Immobile, de Phillipe Genty. Gener ‘98: Romeo y Julieta amb la CND dirigida per Nacho Duato. Març ‘98: La pantera imperial, dirigida per Carles Santos. Maig ‘99: Tot esperant Godot, dirigit per Lluís Pasqual. Febrer ‘00: Queridos poetas, amb Francisco Rabal i M. Asunción Balaguer. Octubre ‘02: Concert de Barbara Hendricks. Maig ‘03: Paris, 1940, dirigida per Josep M. Flotats. Novembre ‘07: Mi niña Lola, concert de Concha Buika. Octubre ‘10: Dunas, de Sidi Larbi Cherkaoui i Maria Pagés. Octubre ‘11: Luces de bohemia, dirigida per Oriol Broggi. Novembre ‘11: Pedra de tartera, dirigida per Marc Rosich. Març ‘12: Qui té por de Virginia Woolf, sota la direcció de Daniel Veronese. Novembre ‘12: Concert de jazz d’Esperanza Spalding. Desembre ‘12: Incendis, dirigida per Oriol Broggi. I desembre ‘12: La bête, dirigida per Sergi Belbel. //
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013 1966-2013 bcn+ Diari St Cugat 226x296 cat.pdf
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
1
19/09/13
17:19
Publicitat 49
50 Economia i empresa Empresa
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Projecte La Generalitat impulsa vuit acceleradores a tot Catalunya
Sant Cugat acull la tercera acceleradora d’empreses Àmbit B-30 El teixit empresarial d’aquest entorn forma la nova acceleradora d’empreses ‘start-up’ Catalonia Creixement L’objectiu és aconseguir la consolidació d’empreses existents
E
sade-Creàpolis és la seu de la tercera acceleradora d’empreses dins de la xarxa start-up Catalonia. Aquesta xarxa té per objectiu poten· ciar el creixement i la consolidació d’empreses existents en vuit àmbits del teixit empresarial català. L’acce· leradora Àmbit B-30, amb seu a Sant Cugat, la qual aglutina les empreses d’aquest eix del Vallès, se suma a les que ja funcionen a Girona i Mata· ró. La iniciativa vol donar les eines i estratègies de formació i assessora· ment perquè les empreses creixin, es consolidin i s’internacionalitzin, i forma part del Programa Catalu· nya Emprèn que impulsa l’Agèn· cia per a la Competitivitat de l’Em· presa de la Generalitat de Catalu· nya (Acc1ó). La presentació de la nova xarxa es va celebrar el dilluns 23 de setembre a les instal·lacions d’Esade-Creàpo· lis gràcies a la signatura d’un conve· ni entre la Generalitat i el Consorci per l’Ocupació i Promoció Econòmi· ca del Vallès Occidental (COPEVO), el qual s’encarregarà de la gestió, i entre el Govern català i l’àmbit de la B-30, que difondrà els serveis de l’acceleradora.
La xarxa d’’start-up’ Catalonia El secretari d’Empresa i Competi· tivitat de la Generalitat de Catalu· nya, Pere Torres, va presentar la xarxa d’acceleradores com una xar· xa de potencial econòmic al terri· tori, “l’emprenedoria ha d’existir en el model econòmic català”. Tor· res també va fer una lectura críti· ca però alhora esperançadora per· què va dir que a Catalunya falta cooperació entre empreses perquè “actualment estan molt dispersa· des”. Per a ell, l’objectiu d’aques· ta xarxa és “disminuir la desapa· rició de les empreses de nova crea·
en context Què és una l’acceleradora del Vallès? La xarxa En total, Catalunya tindrà 8 start-up el 2014. La del Baix Llobregat, Tarragona, Lleida, comarques centrals i Barcelona se sumaran a les que ja existeixen: Girona, Mataró i Àmbti B-30. Cada un ajudarà a créixer 25 empreses cada any, és a dir, 200 empreses al conjunt de Catalunya. Objectius Durant 12 mesos, les empreses hauran d’aconseguir augmentar el 50% la seva facturació,
definir un pla d’internacionalització, haver augmentat la plantilla i haver obtingut finançament d’altres fonts. Requisits Es poden presentar totes les empreses catalanes que tinguin com a màxim cinc anys de vida i un potencial de creixement. Es valorarà que la idea de negoci sigui innovadora, que el seu producte o servei ja facturi, que tingui una visió internacional o que es treballi amb les xarxes de comunicació actual.
Presentació Esade-Creàpolis va ser l’escenari on els protagoinistes van explicar el projecte “star-up” Catalonia. #A. RIBERA ció”. A l’acte de presentació també hi va assistir el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, qui va manifestar que ‘la cri· si forma part del passat i ara toca reindustrialitzar el país”. El conse· ller va declarar que “comencem a observar un punt de canvi d’infle· xió, sobretot en l’estat d’ànim dels catalans, i hem tocat fons”. Per fer créixer els índexs d’ocupació, Puig
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Actualitat Economia i empresa 51 Entrevista David Mills, director d’operacions de Ricoh
DECLARACIONS El projecte d’’start-up’ a Catalunya Felip Puig Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat
“La crisi forma part del passat i ara cal reindustrialitzar el país i la generació d’ocupació es farà amb la iniciativa privada” Pere Torres Secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat
“L’emprenedoria ha d’existir en el model econòmic català, però ha de disminuir la desaparició de noves empreses ” Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat
“L’acceleradora del Vallès ha de servir perquè el territori pugui ser present en l’àmbit europeu” Carles Brugarolas Tinent d’alcalde d’Economia i Ocupació de l’Ajuntament
“L’acceleradora situa Sant Cugat al mapa de la promoció econòmica supramunicipal i la posiciona favorablement”
litzar tants documents pot significar un fort impacte per a moltes empreses... Hi ha més beneficis que inconveni· ents si es fa. Evidentment, hi ha un estalvi financer gràcies a la digita· lització, ja que la gent gasta hores i hores buscant entre documents de paper. Però, més importants enca· ra són els ingressos que això pot generar. Es pot millorar la factura· ció gràcies a l’historial de dades: les empreses funcionen per cicles i, si es pot accedir fàcilment a l’històric de dades dels clients, es pot preveu· re i guanyar molta eficiència.
creu necessari crear un entorn de reindustrialització que faciliti l’es· perit emprenedor. El conseller va afegir que per molt que la iniciati· va pública doni suport a les noves empreses “la generació d’ocupa· ció vindrà de la iniciativa privada”.
L’acceleradora del Vallès L’start-up del Vallès Occidental i Oriental vol crear un entorn favo· rable a les empreses de la zona per potenciar el seu creixement i conso· lidació. Es tracta que les empreses que tenen com a màxim cinc anys de vida rebin un assessorament i un impuls per establir-se en el mer· cat actual. L’activitat empresarial de l’Àmbit de la B-30 genera el 17% del PIB català, integra 23 munici· pis i un total de més d’un milió de persones. Sant Cugat és ciutat fedetària de l’acord i la seu on s’ubica la nova acceleradora d’àmbit comarcal. Per a l’alcaldessa, Mercè Conesa, aquesta xarxa ha de servir “per· què el territori pugui ser present en l’àmbit europeu” i va manifestar que “estem molt satisfets del lide· ratge de la comarca perquè estem creant un ecosistema favorable a la creació d’ocupació”. Com ja és cos· tum, Conesa va remarcar la necessi· tat de les empreses de tenir en comp· te l’àmbit social a l’hora d’aportar valor afegit. En el mateix sentit, es van manifestar els alcaldes de Ter· rassa, Jordi Ballart; el de Sabadell, Joan Carles Sánchez i el de Mollet, Josep Monràs, durant la inaugu· ració del projecte en què també va assistir un gran nombre d’empre· saris de la zona. //
Pensem en un exemple, en una empresa que hagi implementat la digitalització i hagi millorat la seva manera de treballar... Un exemple clàssic són les empre· ses de serveis financers o assegu· radors. Que puguin accedir digital· ment a totes les dades d’exercicis anteriors és clau i els permet predir amb precisió les tendències i saber què passarà.
David Mills a la seu de Ricoh a Sant Cugat #cedida
“La digitalització permet a les empreses predir què passarà”
Però, si l’era digital va començar fa temps, per què ara? Pel núvol (cloud computing), per la major capacitat d’emmagatzemat· ge... ara realment és el moment. Tinc l’esperança que sortirem d’aquesta recessió i estem veient bons símptomes, per tant, ara és el moment de tirar endavant aquestes oportunitats.
La companyia parla del moment del bigger data, una de les seves línies de negoci: “Té a veure amb tota aquella informació digital ori· ginada des de documents”, explica David Mills. És el moment perquè les empreses abandonin el paper? Les empreses tenen moltes dades acumulades en els passats cinc o deu anys que poden ser digitalit· zades. No només en els documents actuals, sinó en tot l’històric de documents de l’empreses.
Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich
Les oportunitats passen. Per això són oportunitats.
Solvia.cat
Però, amb la crisi que pateixen països com Espanya, la inversió per digita-
Sense el núvol, no seria possible? Crec que sí que ho seria. Hi ha empreses, com Ricoh, que hem cre· at el nostre propi programari per tractar i emmagatzemar digital· ment les dades. I el cost ha caigut amb força en els darrers anys... // D. Bonmartí
Només fins al 15 de novembre compra la teva casa amb un descompte addicional* *Pots consultar les condicions a solvia.cat
902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell
La immobiliària de Banc Sabadell
FA_SV_226x68_OPORTUNIDADES_D.SANTCUGAT_CAT.indd 1
06/09/13 11:21
52 Economia i empresa Actualitat Empresa Vallesans d’Èxit
Posar en valor l’activitat empresarial del Vallès La tertúlia - debat Vallesans d’Èxit es farà el dimecres 2 d’octubre amb Rosa Sugrañes i Santiago Sabatés a l’Hotel Sant Cugat. Sant Cugat Empresarial i Cerdanyo· la Empresarial han engegat la inici· ativa Vallesans d’Èxit, una tertúliadebat perquè empresaris de la zona comparteixin experiències i posin en comú idees i opinions. Es tracta de posar en valor l’activitat empre· sarial i les bones pràctiques de les empreses situades a l’àmbit B-30, el Catalonia Innovation Triangle (CIT) i també al Vallès. La primera tertú· lia se celebra el pròxim dimecres 2 d’octubre a les 19.30 hores a l’Hotel Sant Cugat i la protagonitzaran Rosa Sugrañes, propietària i consellera del Grup Rosa Gres, i Santiago Sabatés, fundador i conseller delegat d’Euro· fragance; l’acte estarà moderat pel periodista Josep M. Vallès, director del Diari de Sant Cugat. L’objectiu del col·loqui és repetir aquests debats de manera periòdica amb dos representants d’empreses que han aconseguit una consolida· ció i posicionament així com també projecció internacional. La inten· ció és que els empresaris expliquin i
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Empresa Indo no troba escapatòria i la compra Sherpas
El grup Sherpa Capital, a través de la seva societat Crealux Innova, ha presentat una oferta per adquirir per 1,4 milions d’euros les unitats de negoci d’Indo Internacional, Indo Lens Group i Indo Equipment Group, la marca de comercialització d’ulleres, que es trobava amb concurs de creditors. L’operació garantirà l’ocupació de més del 90% de la plantilla.
La frase
Rosa Sugrañes i Santiago Sabatés #CEDIDes
comparteixin amb els assistents les seves experiències professionals en l’àmbit empresarial.
Els ponents Els protagonistes de la primera tro· bada són Rosa Sugrañes, que és pro· pietària i consellera del Grup Rosa Gres, empresa que es dedica al desen· volupament de solucions ceràmiques per a paviments, revestiments, edifi· cis, espais públics i piscines. I per la seva banda, Santiago Sabatés és fun· dador i conseller delegat d’Eurofra· gance, dedicada al disseny i fabrica· ció de fragàncies per a perfumeria, cosmètica i ambientació. // A. Mira
Amb Mercado Financiapyme volem ajudar a reactivar l’activitat de les petites i mitjanes empreses” Francesc Elías President Pimec Vallès Occidental
Fora Estocs Sant Cugat Comerç treu els estocs d’estiu al carrer 5 d’octubre, eix de vianants de sant cugat Els comerços adherits a l’Associació Sant Cugat Comerç celebraran la campanya Fora Estocs d’Estiu el pròxim dissabte 5 d’octubre. Les botigues trauran al carrer el gènere que els ha sobrat de l’estiu a preus molt més econòmics.
Pressupost
Sant Cugat no retallarà el Pressupost del 2014
Ajuntament de Sant Cugat . #ARTUR RIBERA El pressupost per al 2014 no es reduirà. Així ho ha avançat el responsable d’Economia de l’Ajuntament de Sant Cugat quan encara s’estan elaborant les arques municipals per al pròxim any . Després de les reduccions consecu· tives dels últims anys, el tinent d’al· calde d’Economia, Empresa i Ocu· pació, Carles Brugarolas, va avan· çar al TOT Sant Cugat que al 2014 el pressupost no es veurà retallat, sinó que es mantindrà en les xifres de l’any anterior. D’aquesta mane· ra, i quan el pressupost encara s’es· tà elaborant, Sant Cugat disposa· rà d’uns 88 milions d’euros el prò· xim any. En els últims dos anys les arques municipals s’han vist redu· ïdes en gairebé un 10%. El pressu· post del 2011 va ser un 4,7% menor al de l’any 2010 i el d’aquest any 2013 també s’ha vist reduït un 4,3% més. // Redacció
Espai cedit ASS. RADIO
Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!
C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com
VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA
Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT
3 d’octubre
bustia@totsantcugat.cat
The Imposter (El impostor)
Bart Layton Regne Unit, EUA, 2012 (99’) Idioma: anglès
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Publicitat 53
Sant Cugat en 3D
Patrimoni Viu Els ballarins del Grup Mediterrània, que van interpretar la simpàtica dansa de ‘L’Envelat’ el cap de setmana passat, també van participar activament en la Fira de les Portadores com es pot observar en aquesta imatge en tres dimensions. Salut!
Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Amb la col·laboració de:
Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.
Ulleres PATROCINADES per:
56 Cultura Història
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Jornades Patrimoni Viu
Més de 3.000 santcugatencs reviuen el seu passat Èxit Les jornades per la recuperació de la història de Sant Cugat tanquen la seva sisena edició amb una alta participació ciutadana Agrícola La ciutat va retrocedir durant tres dies a l’època de l’esplendor rural
Tornant a la vila rural La plaça de Barcelona va ser el centre de l’activitat durant les jornades # amanda bernal
S
ant Cugat ha tancat amb èxit de participació la sisena edi· ció de les jornades de Patri· moni Viu celebrades durant el cap de setmana del 20 al 22 de setembre a la ciutat. Unes jor· nades organitzades pel Museu de Sant Cugat amb la col·laboració de diferents entitats del municipi, les quals tenen com a objectiu apropar al públic la història local a través d’activitats adreçades a tothom. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mer· cè Conesa, valorava molt positiva· ment la iniciativa: “La gran majo· ria de gent s’ha mostrat molt satis· feta tant amb l’oferta comercial com amb totes les activitats programa· des a la plaça de Barcelona”, i ha des· tacat que les jornades han ajudat al fet que els nous santcugatencs hagin
conegut com era abans la ciutat, ja que antigament la vinya represen· tava un 80% de l’activitat econòmi· ca generada al poble. L’alcaldessa afegia que la plaça de Barcelona ha estat “un bon escenari” per muntar els tallers i com a escenari d’actes i que tindran continuïtat. I és que, aquest any, les jornades del Patrimoni Viu aprofitaven la remodelació de la plaça de Barcelo· na, la qual és una de les places emble· màtiques que va créixer al segle xix quan hi havia tota l’expansió del poble. Una expansió que va ser pos· sible perquè la vinya era omnipre· sent al municipi. El vi ha estat, precisament, un dels grans protagonistes del cap de setmana, amb la recuperació de la Fira de les Portadores, que ha estat
ubicada a la rambla del Celler, així com amb diferents visites guiades a cases que encara conserven els estris del treball de la vinya, junta· ment amb una Fira del Vi i menús gastronòmics al seu voltant.
En xifres En total, es calcula que van parti· cipar en els diferents actes organit· zats durant el cap de setmana amb motiu de les jornades gairebé 3.100 persones, sense tenir en compte l’àm· plia afluència de visitants que van passar en algun moment del dia per la Fira de les Portadores, amb pro· ductes gastronòmics i d’artesania. El dissabte va ser el dia amb més activitats, i amb més participants, calculant que 1.327 persones van fer alguna de les activitats organitzades
a la plaça de Barcelona o van gaudir dels espectacles que es proposaven. Els actes més participatius van ser la xocolatada i el ball de bastons amb els Bastoners de Sant Cugat, amb 269 persones, les Cançons de fer la verema amb la Societat La lira, amb uns 220 espectadors, i el concert de Ballables de principis de segle xx amb l’Es· cola de Música Tradicional de Sant Cugat, amb 260 espectadors. Igualment, durant les jornades, unes 300 persones van aprofitar per fer passejos amb carros de cavalls pel municipi, prop d’un centenar van participar en el Racó del Conte ubi· cat al Museu del Monestir, i prop de 150 van visitar l’exposició fotogrà· fica sobre el món agrari, ubicada al mateix espai. // M. Sagalés i C. Caballé
Cultura 57
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
en imatges Les imatges del Patrimoni Viu 2013
1
2
3
4
5
6
1 Música folk per ballar amb els Danzacs, el divendres # david molina 2 ‘Cançons de fer la verema’ amb la Societat Coral La Lira, el dissabte a la tarda. 3 Durant el cap de setmana es van organitzar visites a les cases que conserven els estris de fer la verema. 4 La Fira del Vi a la plaça de Barcelona va ser un dels atractius 5 ‘L’envelat’, amb el Grup Mediterrània va posar punt i final a la festa diumenge al migdia. 5 Passejar amb carro de cavalls era una de les opcions més demandades # amanda bernal
Cicles es s
MATRÍCULA OBERTA
formatius de Grau Mitjà i Grau Superior
antia Amb la gar at Gimbern
4
Tècnic Esportiu en
Hípica #ARTUR RIBERA
en les disciplines de salt, doma i concurs complet
Desenvolupament
d’Aplicacions
Web
www.gf.eug.es Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 cfgm.hipica@eug.es cfgs.daw@eug.es
58 Cultura Actualitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Entrevista Nina, artista i docent màquina de Pilates. Estava fent un espectacle molt exigent, i quan estàs acostumat a estar a dalt l’es· cenari i a haver d’utilitzar el cos i que el cos et respongui, has d’estar molt entrenat físicament. Perquè a sobre l’escenari és on et sents més despullat, i la manera de patir menys és estar segur físicament. En començar Pilates vaig veure que en poc temps alguna cosa esta· va canviant; em sentia molt àgil i forta. Però no només això, sinó que la meva veu era una altra. La sensació era de volar i de lliber· tat. Amb molt menys esforç, jo feia moltes més coses i amb més garan· ties. A partir d’aquí vaig decidir que volia formar-me en el mèto· de, i un cop ja feia formació, vaig anar sistematitzant un mètode propi d’entrenament, que és el que fem servir a NinaStudio, que és un mètode d’entrenament de cos i veu amb visió global.
Emprenedora L’artista obre a Sant Cugat el primer centre d’entrenament integral del cor i de la veu seguint el mètode Pilates, amb metodologia pròpia, de tot Espanya, NinaStudio. Un centre que es presentarà en societat el 8 d’octubre, al Teatre-Auditori, i que obrirà portes a la rambla de Can Mora, número 27 FOTO: ARTUR RIBERA
“Per sentir-se segur a l’escenari, cal saber que el cos i la veu et respondran” Neix NinaStudio a Sant Cugat. Canvi de rumb o nova oportunitat? Podria semblar un canvi de rumb, però no ho és. És absolutament paral·lel a la meva activitat artísti· ca. Perquè, d’entrada, NinaStudio és un projecte sobre estudi, entre· nament i rehabilitació de la veu. Un projecte que ara es concreta en aquest centre que, per una banda, és un estudi de Pilates i, per l’altra, tota la part de veu. De fet, neix grà· cies a la meva carrera. Com es gesta la idea? És una història llarga. El centre obrirà les seves portes després de
deu anys de treball desenvolupant aquest projecte mica en mica, fent classes, cursos i sistematitzant un mètode propi d’entrenament. Quina és la importància de preparar la veu? Tota. Les persones que treballem amb la veu som instrument i ins· trumentista. I no només necessi· tem conèixer el nostre instrument per ser més bons professionals, millors comunicadors, sinó que necessitem entrenar-lo. Necessi· tem tenir un cos i una veu molt disposats i predisposats, perquè hi ha oficis l’exigència vocal dels
quals és molt alta. S’adreça sols a professionals? El centre no és només un centre per a especialistes. Durant cinc anys he estat treballant amb per· fils molt diferents, des de cantants fins a persones que senzillament volen explorar el seu potencial i que no es dediquen a la veu. Perso· nes que volen aprendre. És un cen· tre que està obert a tot. Un centre amb una metodologia pròpia: en què consisteix? Tota aquesta aventura neix el dia que jo pujo al damunt d’una
Per què ha escollit Sant Cugat? Per a mi és molt important obrirlo aquí. Sóc veïna de Sant Cugat des del 1993, i hi tinc un vincle molt fort. A més, jo sóc de poble, i m’agrada aquesta sensació de per· tinença a un nucli. També va ser clau veure pel carrer el gran inte· rès que tenen els santcugatencs en cuidar-se. I perquè Sant Cugat té un potencial impressionant! Mentre, continua la seva trajectòria artística... Quins són els projectes? Ara estem començant a bellu· gar l’espectacle Nina, 30 anys, que vam estrenar el 18 de maig, repassant els meus 30 anys de trajectòria. A més, el 21 de novembre publico el llibre Amb veu pròpia, que l’edita Colum· na-Edicions 62. Un llibre on par· lo de la veu a través del meu ofi· ci. Igualment, també estem tre· ballant en l’enregistrament d’un disc amb la Simfònica de Barce· lona i Nacional de Catalunya, on fem la història de Catalunya en cançons, i que s’emmarca dins el gruix d’activitats del Tricentena· ri. Sense deixar de banda Esart, on faig una assignatura que té a veure amb la veu, en teatre i en música. Tot plegat, dóna suport a NinaStudio. És un projecte amb molta feina al darrere. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC
Actualitat Cultura 59
Crítica de teatre
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Retrat d’un home bo
Exposició
Música
La mostra #artur ribera
El grup de Constantí #Cedida
L’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010” es pot visitar a la Casa de Cultura fins al 2 de novembre.
Problemes de salut de Lluís Gavaldà obliguen a ajornar l’inici de la gira de presentació del nou disc del grup, ‘L’àrea petita’.
La Casa de Cultura de Sant Cugat acull des del 19 de setembre l’exposi· ció en homenatge a l’escriptor i peda· gog Joan Triadú, “Llegir com viu· re. Homenatge a Joan Triadú. 19212010” Una mostra organitzada per la Generalitat i la Fundació Flos i Cal· cat, s’ha plantejat en primera perso· na a partir de textos seleccionats de les Memòries d’un segle d’or, un text del mateix Joan Triadú que combi· na el gènere biogràfic amb el memo· rístic. El que hi descobrim és molta informació sobre la seva vida i pre· senta fragments de les seves obres, objectes personals i una selecció de cartes d’intel·lectuals com Car· les Riba, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel, entre d’altres, amb els quals Triadú mantenia correspondència. A més de tot el material, i seguint el mateix fil de l’exposició, aques· ta es complementa amb un audio· visual de trenta minuts, dirigit per Mireia Sallarès, que segueix la bio· grafia de Joan Triadú i que combi· na textos de les seves Memòries d’un segle d’or recitats per l’actor Lluís Soler, amb fragments d’una entre· vista de Sílvia Còppulo, la darrera que va fer a Joan Triadú, pel progra· ma de TV3 (S)avis. Durant l’acte inaugural, que va comptar amb representants del món social, cultural i polític de Sant Cugat, juntament amb els membres de la seva família, l’alcaldessa, Mer· cè Conesa, va anunciar que propo· sarà a la Comissió de Nomenclàtor de la ciutat que “el municipi tingui un carrer amb el nom de Joan Tri· adú”, per tot el que ha representat la seva figura i implicació envers la cultura catalana. Un vincle que ha Sant Cugat ha quedat present amb la inauguració del l’Escola Thau del municipi.// C. Caballé
Després que el cantant del grup de Constantí, Lluís Gavaldà, sofrís pro· blemes d’estrès, l’inici de la nova gira del grup, que porta 28 anys als escenaris, s’ha hagut d’endarrerir. Uns canvis de data que afecten Sant Cugat ja que Els Pets havien d’en· cetar la temporada dels 20 anys del Teatre-Auditori el pròxim divendres 4 d’octubre, així com participar el dia següent en el Festival Petits Camale· ons (Els Catarres els substituiran). Des de la sala s’ha confirmat que aquest concert no tindrà lloc, almenys, el dia 4, i que es retorna· ran els diners. De moment, ambdós concerts s’han anul·lat. En declaracions de Joan Reig al Diari de Sant Cugat, bateria i veu d’Els Pets, “en Lluís Gavaldà es va recuperant, i la voluntat és sal· var tots aquells bolos en sales que s’han hagut de suspendre, si hi ha la possibilitat”. // C. Caballé
Joan Triadú tindrà un carrer amb el seu nom a Sant Cugat
Suspesos els concerts d’Els Pets a Sant Cugat
Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net
E
l juliol de l’any 2005 s’estrenava com a lectura dramatitzada aquesta reconstrucció històrica i, sobretot, conceptual del màrtir Cugat, el soldat romà d’origen berber que va morir, segons l’autor, per defensar la llibertat personal sustentada per unes noves idees, “de justícia i d’igualtat... que parlen cada cop més d’un ordre nou, d’una manera diferent de viure”. Tot un sentit de la vida i de les relacions humanes amb què Josep M. Jaumà combrega i amb les quals vesteix el seu personatge, un Cugat a qui arriben de lluny, a través de la seva dona absent, les idees que comparteix amb els laietans ocupats que veuen els romans com uns invasors que només busquen treure’n profit material per seguir la construcció i consolidació d’un imperi que, com tots els imperis, basen la seva força en la submissió i assimilació dels pobles conquerits. Jep Barceló, en el paper de Cugat, fa una encarnació privilegiada per la veu que passa per tots els registres. Jaume Pla dibuixa un Octavià sever amb autoritat actoral. Xavier Tor és un pretor Dacià subtil amb exasperades sortides violentes. Àlvar Roda troba les maneres agressives del jove Tor. Sònia Guimerá, Inoa filla d’Octavià i Marta Uxan, com Jafra amiga seva, dibuixen amb tendresa i alegria alternatives les joves del poblat. Pere Pahissa fa una sentida i curta intervenció com a Medir. La resta d’intèrprets, correctes. La direcció de Fité dóna austeritat i equilibri amb un joc de llums escaient, vestint de blanc els laietans i de negre els romans, amb fons sonor (bàsicament, Gustav Holst) que dóna suport a les diferents accions d’una obra que, presentada com a lectura dramatitzada, només li falta un pas per ser representació com caldria i hauria de ser cada any en un claustre que respon perfectament al seu contingut.
EL MÀRTIR CUGAT. de Josep M. Jaumà. Direcció: Salvador Fité. Intèrprets: Encarna Adelantado, Jep Barceló, Josep Bisbal, Eulàlia Cortijos, Sònia Guimerà, Pere Pahissa, Jaume Pla, Àlvar Roda, Marc Solé, Xavier Tor, Marta Uxan i Ferran Vidal. Lloc i dia: Claustre del Monestir. 22 de setembre.
Sant Cugat a l’església del Monestir
#A. RIBERA
Cultura popular
Arriba el XXXVIII Aplec de la Sardana el 29 de setembre L’aplec se celebrarà a la plaça d’Octavià durant tot el diumenge. A les 10 hores d’aquest diumenge, 29 de setembre, arrencarà el tren· ta-vuitè Aplec de la Sardana de Sant Cugat. Un aplec que comptarà amb la participació de la Cobla Principal del Llobregat, la Cobla Mediterrà· nia, la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i la Cobla Jovenívola de Sabadell. Durant tota la jornada s’anirà succeint la música, com és habitual en l’aplec. // Redacció
60 Publicitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Agenda del 27 de setembre al 6 d’octubre 27 Divendres
Organitza: Penya Regalèssia, APAC
De 9 a 14 h ZEM Valldoreix Inauguració del pavelló de Valldoreix i presentació dels equips del CVSC Org: Club Voleibol Sant Cugat
16.30 h C/ Dolors Bigas 2-8 Festa del 2n aniversari de l’Assoc. de Veïns del barri de Volpelleres Mostra de comerç, tallers, sopar a la fresca... També diumenge 29 amb una xerrada sobre plantes medicinals (13h) i la inauguració de la Farmàcia de Volpelleres Centre (14h) a l’Av. Clota, 12-14.
19.30 h Centro Castellano Manchego 26es Jornades Cultural del Centro Castellano-Manchego. Pregó a càrrec de Luciano Pérez Valdeolivas, president de la Federació de Comunitats Originàries de Castella La Manxa i vi d’honor. Org: Centro Castellano-Manchego 21 h UREF Concert. Tralla People Reunion Preu 3€. Amb Metronum, Perwerther’s Original, Equi i Orígenes. 23 h Casal de Joves Torreblanca Ja era hora amb Àngel Miralles Nit d’humor amb Torreblanca Comedy Org: Ajuntament de Sant Cugat
28 Dissabte Club JuniorSport & SPa 5è Torneig de pàdel “Ajudem els altres” Fins al 5 d’octubre. Toneig en benefici de la Fundació Invest For Children (I4C) Org.: Bocca Sant Cugat De 10 a 14 h ZEM Guinardera Presentació dels equips del Club Rugby Sant Cugat Organitza: CRSC 11 h Oficina de Turisme Pedalada pels carrils bici de Sant Cugat Inscripció prèvia a www.ofi cinasostenible.santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir
A partir de les 17.30 h Pl. del Rei Aplec Jove Trobada d’entitats joves de Sant Cugat. Xerrada sobre teixit associatiu i moviment juvenil, actuació de dansa de CIA3, sopar popular + concert acustic (Pepe Nada), concerts de “Orígenes” i “Dröpools” i Dj Riki Undersounds. 18 h Can Ninot Titelles. “El Patufet” A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Preu: 7 €. Reserves a info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 29 a les 12 h Organitza Can Ninot 21 h Plaça de Victòria dels Àngels Celebració del 20è aniversari del Teatre-Auditori Acuacions musicals de Bremen, Antònia Font, Brodas Bros i fi de festa amb una selecció musical de Nicolás de Ángel Org: Ajuntament de Sant Cugat 29 Diumenge 9 h Av. Pla del Vinyet 30a Mitja Marató A les 9 h: sortida cursa de 5 km. A les 9.30 h: sortida cursa de 21 km. Organitza: Club Tennis Natació Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat 10 i 16 h Pl. d’Octavià 38è Aplec de la Sardana Amb les cobles Jovenívola de Sabadell, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, La Principal del Llobregat i Mediterrània. I dinar popular
+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.
(cal inscripció prèvia). Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat Patrocina: Ajuntament de Sant Cugat De 18 a 20 h ZEM Rbla. del Celler Presentació dels equips UESC Org: UESC 18.30 h Teatre La Unió Ball amb música en directe de Terra Mar Preu parella, socis 10€, parella general 15€. Entrades individuals a meitat de preu. Organitza: La Unió Santcugatenca 30 Dilluns 19 h Casa de Cultura Club de lectura “Poesia de Salvador Espriu” Apunts biogràfics de Salvador Espriu i introducció a la seva poesia a càrrec de Joan Tres. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 h Teatre-Auditori Celebració del 20è aniversari del Teatre-Auditori
010
Organitza: Sant Cugat Empresarial, Cerdanyola Empresarial 19 h Arxiu Nacional de Catalunya Conferència. “La poesia cívica de Salvador Espriu” A càrrec d’Oriol Izquierdo Dins del cicle Salvador Espriu Org: Òmnium Sant Cugat i Amics de la Unesco Col·labora: Arxiu Nacional de Catalunya 3 Dijous 17, 19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “The Imposter” (“El impostor”) Preu a taquilles 4,30€ i per Internet 4€ a www.cinesa.es Versió original i subtitulada. Direcció: Bart Layton. Regne Unit, EUA, 2012. Idioma: anglès. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 19 h Museu del Monestir Conferència. “El Decameró” A càrrec de Simone Ventura. Del programa d’activitats “Reneix a Sant Cugat” Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 4 Divendres De 20.30 a 21.45 ZEM Jaume Tubau Presentació dels equips del Sant Cugat Esport FC Organitza: Sant Cugat Esport FC
Per assistir-hi, cal recollir la invitació a les taquilles del teatre o a l’Oficina de Turisme. Presentació de la nova temporada 2013/2014 a càrrec de Santi Millán. Actuació musical d’Andrea Motis i Joan Chamorro. Refrigeri al vestíbul. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
21 h Teatre-Auditori Concert. Els Pets
A més, Quart Primera presenta el disc “Pel·lícules”. Preu: 20 €. Org.: Ajuntament de Sant Cugat
2 Dimecres 18.30 h Hotel Sant Cugat Tertúlia-col·loqui. “Vallesans d’Èxit” Preus: socis: 25 €, no socis: 35 €. Amb Rosa Sugrañes i Santiago Sabatés. Modera: Josep Maria Vallès. Es prega confirmació d’assistència a: comunicacio@santcugatempresarial. cat
21 h Monestir Concert. “Un pont de 14 llums” Concert inaugural del 2n Cicle de Música Sacra Coral al Monestir de Sant Cugat. A càrrec del Cor de Cambra de Granollers dirigit per Josep Vila i Jover. Org: Camerata Sant Cugat
Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.
Publicitat 61
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
5 Dissabte 11 h Teatre-Auditori, Carpa Raluy, pati de l’Escola de Música i Aula Magna Petits Camaleons. 2n Festival de música per a nens i nenes Venda anticipada d’entrades i abonaments de 13 a 25 €. Nens de 0 a 3 anys, gratuït. Concerts, entre d’altres, de Jaume Sisa, Els Pets, Gossos, The Mamzelles i Banda Petits Camaleons. També el diumenge 6 d’octubre Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Casa de Cultura 1a mostra de Bonsai i Kusamono Entrada a la mostra gratuïta. Taller introductori al Bonsai (45€, inclou un Bonsai). Inscripció prèvia i més informació a 659.71.30.52 També el diumenge 6 Organitza: Associació Bonsai Sant Cugat 18 h Casino la Floresta SOMENERGIA. Xerrada informativa sobre energies renovables Organitza: Associació El Mussol Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat
18 h Can Ninot Titelles “La Cigala i la Formiga, amb Les Quatre Estacions de Vivaldi” Titelles de taula amb la Cia. Petita Brownie. Preu: 7 €. Reserves a info@ canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 6 a les 12 h Organitza Can Ninot De 21 a 22:30 h Oficina de Turisme Visites de nit amb notes musicals Preu per persona: 15€ (menors 7 anys gratuït). Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Concert de 30 minuts a càrrec de Júlia Farrés, soprano; i Teresa Espuny, arpa. Visita guiada al Claustre del Monestir Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
De 10.30 a 11.30 h Parc de l’Arborètum Festa Ciutat Amiga de la Infància
Amb l’actuació de la banda Petits Camaleons. Descoberta de la placa del reconeixement d’UNICEF a Sant Cugat i xocolatada Org.: Ajuntament de Sant Cugat
Setmana de la Gent Gran
6 Diumenge 9 h Mercantic Vintagefest Més de 150 parades per trobar objectes únics (mobles, llibres, discs, curiositats, antiguitats i articles de segona mà) Organitza: Mercantic. Patrocina: Moritz
De l’1 al 4 d’octubre Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
1 Dimarts 18 h Teatre del Casal de Mira-sol Espectacle musical. “La Festa Major” A càrrec dels Marxosos. També se servirà un berenar 2 Dimecres 18 h Casa de Cultura Teatre. “Mama, me’n vaig a servir a Barcelona?” A càrrec de l’AV del Monestir 3 Dijous 17.30 h Residència Sant Cugat Concert de Corals de la Gent Gran 4 Divendres 18 h Pl. d’Octavià Show de la Gent Gran i berenar A càrrec de la Taula de Gent Gran + activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.
62 Esports Hoquei sobre herba
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Hoquei sobre herba Campionat de Catalunya
El Junior FC s’adjudica el Campionat de Catalunya Palmarès El conjunt femení guanya el seu vuitè títol de la història 23 anys després. El darrer també va ser un campionat de Catalunya, l’any 1990 Equip El guanya un equip gairebé amb 100% ADN santcugatenc
E
l Junior FC femení va gua· nyar el dissabte 21 de setem· bre el seu setè Campionat de Catalunya de la seva his· tòria. El conjunt santcuga· tenc es va imposar per 2 gols a 1 a l’RC Polo en la final del campionat, que es va disputar a les instal·lacions del CD Terrassa. El Junior no gua· nyava un Campionat de Catalunya des de la temporada 1990-1991. És el seu vuitè títol, ja que a part de set Campionats de Catalunya ha gua· nyat també una Copa de la Reina, l’any 1988. Tots els gols del partit es van fer a la segona part. Anna Gil va fer l’1-0 en la primera aproximació del Junior en el segon temps i Domini· que Fortuny va fer l’empat a quin· ze minuts pel final. Quan només en faltaven dos per a la conclusió del temps reglamentari Maria Roma· gosa va fer el gol de la victòria. L’en· trenador, Joan Vidal, va assenyalar estar “molt contents” per guanyar i va assegurar que “és un títol que mereixíem”. El Junior FC es va imposar al RC Polo amb un equip molt santcuga· tenc, possiblement el més santcu· gatenc dels últims deu anys. Entre l’onze inicial i les suplents només dues jugadores no estan formades al club, les alemanyes Nora Rabe, incorporació d’aquest any, i Jenni· fer Plass, jugadora que porta molts anys a l’entitat.
Ara toca la lliga Joan Vidal és optimista de cara al campionat que comença aquest mateix cap de setmana. “Tenim un bon equip. Si les jugadores són ambicioses i sacrificades farem una bona temporada, perquè els fona· ments són bons”, apunta. El Juni· or FC ha incorporat aquest any tres jugadores: la portera Nora Rabe, i les
en context La presentació dels equips, aquest divendres 40 equips El Junior FC presenta els seus 40 equips –33 d’escola i 7 sèniors– aquest divendres, 27 de setembre, a partir de les 20 hores. En total la secció d’hoquei té 500 jugadors, i d’aquests, 340 són de l’escola. Espectacular Els organitzadors de l’acte de presentació asseguren que serà un acte molt espectacular. Així mateix, expliquen els organitzadors, s’intentarà que sigui dinàmic i es doni protagonisme als jugadors,
Novetat El club vol que els 500 jugadors que hi haurà al camp facin tocs amb els seus estics per batre un rècord guiness: el de més persones fent tocs amb un estic a sobre d’un mateix terreny de joc. Reconeixements També es farà un reconeixement als esportistes que la temporada passada van guanyar una medalla en campionats internacionals així com al sènior femení que ha quedat campió de Catalunya.
jugadores de camp Samantha Snow i Mariona Valdés. Aquesta última es reincorpora a l’equip després d’estar un temps a l’estranger. Vidal conti· nuarà donant confiança a jugadores joves que pugen del juvenil. El Junior FC debuta aquest diu· menge a les 13 hores davant el Club Egara.
El masculí apunta maneres El conjunt masculí, que aquest any juga la seva segona temporada a Divisió d’Honor A, també debu· ta aquest diumenge. Ho farà dues hores abans que el femení, davant l’RS Tenis. Jorge Dabanch, entrena·
Actualitat Esports 63
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Voleibol 10è Torneig Internacional
Campiones Les jugadors del Junior FC femení amb la copa que les acredita com a campiones de Catalunya #p. f.
dor del Junior FC, ha explicat al Diari de Sant Cugat que arriben a l’ini· ci del campionat “amb la intenció i l’obligació de guanyar els 2 punts. El Tenis és un bon equip, d’un nivell similar al nostre, però a casa hem de guanyar”. El Junior ha fet tres incorporacions aquesta tempora· da: Jason Neils (Herackles, Bèlgi· ca), Guillermo Barbeito (Club Obras Sanitarias de Mendoza, Argentina) i Nil Marí (FC Barcelona). Han cau· sat baixa quatre jugadors, Àlex Gil, Max Machtelinckx, Alberto Carni· cer i Bruno Michielssen. Dabanch ha assenyalat que
Anderlini, Vall d’Hebron i Alcobendas, campions
DECLARACIONS “Si les jugadores són ambicioses i sacrificades farem una bona temporada” Joan Vidal Entrenador del Junior FC femení
“Aspirem a tot. Depenent de com vagin els primer partits podrem ser més realistes” Jorge Dabanch Entrenador del Junior FC masculí l’equip no té un objectiu definit: “Anirem partit a partit. D’entra· da aspirem a tot i depenent de com vagin els primers partits podrem ser una mica més realistes i saber fins on podem arribar”. En qualsevol cas, la intenció del Junior és repetir, com a mínim, el resultat de la tem· porada passada i finalitzar entre els sis primers.// Pere Fernández redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda
Final juvenil entre el CV Sant Cugat i el Feel Volley Alcobendas #AMANDA BERNAL El Club Voleibol Sant Cugat va jugar dues de les tres finals, la cadet i la juvenil, i continua encapçalant, amb deu títols, el palmarès de podis. Aquest campionat continua sent un referent. L’Scuola di Pallavolo Anderlini, en infantil, el Club Voleibol Vall d’He· bron en cadet i el Feel Volley Alcoben· das, en juvenil, han estat els campi· ons de la desena edició del Torneig Internacional de Voleibol de Base Ciutat de Sant Cugat, que va organit· zar el CV Sant Cugat, del 19 al 23 de setembre, als pavellons de Valldoreix i Sant Cugat. El Club Voleibol Sant Cugat va jugar dues de les tres finals, la cadet i la juvenil, i continua encap· çalant el palmarès de podis, amb deu, mentre que l’SdP Anderlini n’ha fet
un total de vuit. Aquest torneig és un dels actes centrals del 25è aniversari del Club Voleibol Sant Cugat. Malgrat que el torneig ha anat per· dent presència d’equips internacio· nals en els últims anys, el cert és que el club continua apostant molt per aquest torneig, portant cada vegada més jugadores i més equips. Enguany hi han participat prop de 530 jugado· res de 44 equips, 16 infantils, 16 cadets i 12 juvenils. Miquel Martínez, presi· dent del Club Voleibol Sant Cugat, va assenyalar que “si bé cada any que passa l’estructura organitzati· va està més consolidada, en cada edi· ció intentem posar-nos un repte més. Aquest any han estat quatre equips més”. // Pere Fernández
Els que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen fer-les. I amb ells , l’actitud de fer que les coses siguin possibles. compartim una mateixa actitud, actitudazul.com
AF_S&S_EndesaAA_Edif_226x68_F_DºSancugat_adap_CAT.indd 1
02/07/13 12:32
64 Publicitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
www.qbasketsantcugat.com
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Tennis
Entitats
El desè Torneig Miquel Soler no Internacional seguirà dirigint el recupera l’ITF masculí Patí Hoquei Club
Actualitat Esports 65 Instal·lacions Inversions
S’arranjaran les goteres del Pavelló 1 Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, ha fet públic que els dos pròxims arranjaments que es faran serà solucionar les goteres del Pavelló 1 i també substituir-hi el parquet.
El campió del 2012 #AMANDA BERNAL
Miquel Soler #ARXIU
El divendres 11 tindran lloc les finals de dobles; el dissabte 12, a les 11.30 hores, la final individual masculina, i el diumenge 13, també a les 11.30 hores, la final individual femenina.
El president del Patí Hoquei Club Sant Cugat en els últims deu anys ha fet públic que renuncia al seu càrrec “per motius familiars i professionals”. El 29 d’octubre se sabrà qui el substitueix.
El Club Tennis Natació Sant Cugat organitzarà entre el 5 i el 13 d’octu· bre la desena edició del Torneig Internacional de Tennis Sant Cugat, un torneig que els últims anys ha apostat decididament pel tennis femení i que, enguany, a més de man· tenir la dotació econòmica de l’ITF femení, ha recuperat l’ITF masculí, que l’any passat no es va fer per falta de pressupost. L’ITF femení manté el premi de 25.000 $, que el fa un dels millors tornejos femenins de Catalu· nya. El masculí té una dotació eco· nòmica de 10.000 $. El torneig comp· ta, un any més, amb la col·laboració del Diari de Sant Cugat i TOT Sant Cugat. // Pere Fernández
A través d’un comunicat de prem· sa, Miquel Soler, president del Patí Hoquei Club Sant Cugat, va fer públic el divendres 20 de setembre la seva decisió de no continuar exer· cint el seu càrrec, “per motius fami· liars i professionals”. Soler seguirà com a president del club esportiu fins al 29 d’octubre, quan se celebra· ran les eleccions a la presidència de l’entitat i també l’assemblea gene· ral ordinària de socis. Soler ha diri· git l’entitat en els últims deu anys i en fa disset que és membre de la jun· ta directiva. Pròximament s’obrirà el procés electoral que ha de servir per nomenar el que serà el nou pre· sident del PHC Sant Cugat. // À.L.P.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mer· cè Conesa, va anunciar que l’Ajun· tament està a punt d’adjudicar les obres d’impermeabilització de la coberta del Pavelló 1 de la ZEM Ram· bla del Celler (instal·lació esportiva municipal que utilitzen les seccions de bàsquet i de tennis de taula de la UE Sant Cugat) amb l’objectiu de resoldre les goteres que, des de fa anys, hi ha a l’equipament. Conesa també va avançar que ja s’ha començat a redactar el projec· te per substituir el parquet del Pave· lló 1 i que aquestes obres podrien iniciar-se a finals del 2013 o a inicis del 2014.
Una partida de 514.000 euros Conesa va fer públic aquests dos nous arranjaments durant la visi· ta que el dimecres, 25 de setembre, va fer de les obres de millora que l’Ajun· tament ha dut a terme aquest estiu al Pavelló de Valldoreix, a la ZEM Jaume Tubau i a la ZEM Rambla
Conesa va visitar la nova superfície del Pavelló de Valldoreix #LOCALPRES del Celler. En total, s’han executat una quinzena d’actuacions per un valor de 237.892’73 euros, finançats a través del pressupost municipal d’inversions d’aquest any 2013, que té reservada una partida de 514.000 euros per a obres d’arranjament a equipaments esportius municipals. Amb les obres executades aquest estiu a Sant Cugat i les que s’han de fer al Pavelló 1, aproximadament el 75% del pressupost total d’inver· sions (514.000 euros) ja estarà defi· nit. La resta d’aquest pressupost es dedicarà a fer petites actuacions de millora en diferents equipaments esportius de la ciutat. // Àlex López Puig
66 Viure a Sant Cugat Entrevista
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Entrevista
Marc Martín
Periodista de TVE especialitzat en motor
@marcmartintw
“La clau és que gaudeixis tu perquè gaudeixi l’espectador”
Trajectòria La seva carrera com a periodista esportiu sempre ha estat lligada al món del motor MotoGP Ha retransmès set mundials de motociclisme Es considera un fanàtic del motor? No sé si fanàtic, però m’agra· da moltíssim, sobretot perquè el motor és esport però també té el component de la mecànica i la tèc· nica. M’agrada ser la persona que tradueixi el llenguatge tècnic en un llenguatge que tothom pugui entendre. De tots els esports que engloba el món del motor, amb quin es queda? Tots tenen la seva gràcia. Potser jo he estat més lligat al món de la moto, per la meva vinculació amb el mundial de MotoGP i ara les Superbikes, però totes les especia· litats tenen la seva màgia. De totes maneres, no hi ha cap competició com el Dakar. Al Dakar es combi· na la lluita amb els rivals amb la lluita amb un tercer –el desert–, l’aventura, el companyerisme, la resistència... Potser el Dakar és la cursa més completa que he cone· gut en el món del motor. El seu mitjà ja no té els drets televisius del mundial de MotoGP. Troba a faltar tot allò? La veritat és que quan ja portes
forces anys, psicològicament has d’estar també molt ben preparat. Cada quinze dies estàs fent i des· fent maletes i això, si tens família, és un peatge molt car de pagar. Per sort, la meva dona em va donar suport sempre, i va ser ella qui des del primer moment em va empè· nyer a agafar aquesta oportunitat perquè sabia que era molt bona pel meu futur i que tota la meva vida havia somiat fer això, ser el Valen· tín Requena de les motos. Va ser una experiència molt gratificant. Moltes vegades es diu, i és veritat, que el mundial és com una gran família. La veritat és que vaig aprendre molt de molta gent. Expliqui’m com es viu un mundial a peu de pista. Com va ser la primera vegada? Jo recordo que la primera vegada va ser una mica traumàtica per· què li vaig demanar al Valentino Rossi una entrevista en directe i en directe em va contestar que no. Anècdotes al marge, un cop estàs allà baix ja no ets un espectador, formes part de tot allò i estàs fent la teva feina. És excitant i has de
vibrar. De fet, has de vibrar facis la feina que facis. Confia que tornarà el Mundial de MotoGP a Televisió Espanyola? No. Tal com està ara l’economia, no podem competir amb les tele· visions que poden ingressar en publicitat. A més, jo crec que el motociclisme, com la Fórmula 1 a Itàlia o el mateix motociclisme a Itàlia, serà aviat de pagament. Ara fan el Mundial de Superbikes, un campionat menys mediàtic que la MotoGP. Molt menys! De totes maneres, jo intento vendre a l’espectador que el Mundial de Superbikes és el millor campionat del món, tenint en compte que hi ha un altre que és més popular i mediàtic, que és MotoGP. Nosaltres, a més, tenim l’inconvenient que cada cap de set· mana o bé coincidim amb la F1 o bé amb MotoGP. Però t’he de dir que jo m’ho passo genial. I és que la clau al final és aquesta: que gau· deixis tu perquè gaudeixi l’espec· tador. A l’espectador no el pots enganyar.
Vida a tot gas Especialista en motor, després de treballar un bon grapat d’anys a COM Ràdio i d’haver col·laborat en molts altres mitjans, el 2005 Televisió Espanyola li va oferir poder formar part de l’equip que cobriria el Mundial de MotoGP. Va haver de canviar la data del seu casament, però va acceptar sense dubtar. Entre d’altres, ha cobert set mundials de MotoGP (2005-2011) i tres Dakar (2006, 2007 i 2009). Actualment és presentador del programa ‘Conexión motor’ i ‘Conexión TDP’ a Teledeporte i retransmet el Mundial de Superbikes, juntament als santcugatencs Rubén Xaus i Joan Lascorz. Viu a Sant Cugat des de l’any 2000, ciutat on fa vida i on també té la sort de treballar-hi.
Viure a Sant Cugat 67
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
“M’agrada ser la persona que tradueixi el llenguatge tècnic en un llenguatge que tothom pugui entendre” “La primera vegada que vaig demanar a Rossi una entrevista en directe em va dir que no”
Un santcugatenc més Marc Martín viu a la nostra ciutat des de l’any 2000 #david molina
EN CLAU PERSONAL Un pilot? Hi ha diversos que han fet del món del motor el que és avui en dia: Valentino Rossi en el món de les motos, Michael Schumacher i Ayrton Senna en el dels cotxes. Referents periodístics? Josep Lluís Merlos, Ernest Riveras, Pedro Barthe i Lorenzo Milà. Pel seu mètode i pel seu compromís amb la professió. El món del motor. Esprémer la vida al màxim. Fer de qualsevol petit moment, com deia l’Álvaro Bultó, una gran aventura. Un altre esport? He fet tennis durant molts anys. De fet, vaig estar sis o set anys al Set Ball i després al Natació. Condueix? Ara vaig amb cotxe, però he tingut moto. El que sí que faig sovint és provar motos.
També ha viscut l’experiència de viure el Dakar. Com va ser? És un privilegi. Els Dakar d’Amè· rica del Sud m’agraden molt per· què la varietat de paisatges no la té el Dakar africà. La part bona del Dakar és que al desert no hi ha hotels de 5 estrelles. El desert igua· la a tothom. Això és el que el fa especial. Vostè, que viu el periodisme esportiu des de dins, pensa que es fa bon periodisme esportiu a la televisió? Crec que el que és important quan estàs en un mitjà de comunicació és que has de tenir molt present que tens una responsabilitat. Enca· ra que no ho creiem, estem edu· cant. Som un gran altaveu educa· tiu i cultural. Jo estic orgullós de treballar a TVE perquè la nostra línia editorial es desmarca de la d’altres programes com els Punto Pelota, Tiki Taka i altres. Aquests van “a sac” a per l’audiència. A nosaltres, evidentment que ens agrada tenir audiència, però con· siderem que el primer és informar i informar bé, no vendre fum; tenir un vocabulari correcte... Aquests
programes a mi no m’agraden per· què fan tot el contrari. No combre· go amb aquest filosofia de fer peri· odisme esportiu, combrego més amb la nostra o amb la de TV3. Ara que parla dels dos mitjans públics: què s’ha d’exigir a un mitjà públic? Servei públic. Res més. Tots i cadascun dels que treballem a TVE tenim o hauríem de tenir el com· promís i la consciència que estem allà per fer un servei públic, i que no ens podem conformar amb el mínim. Vostès estan patint molt les retallades i això es trasllada, evidentment, en els continguts que poden oferir. Si fos un periodista conformista diria: si no puc parlar de F1, ni de MotoGP, ni de ral·lies, perquè no tinc els drets, doncs no faig un pro· grama de motor. Nosaltres en can· vi el fem amb el que podem. L’èpo· ca és molt complicada per fer coses, però es poden fer, i bones.
“L’època actual és molt complicada per fer coses, però es poden fer, i bones” viscut com a periodista? Sense cap mena de dubte el més emocionant va ser el dia que el Pere Barthe em va trucar per dir-me que em volia al Mundial de MotoGP. Aquell dia em vaig cagar, absolu· tament. És el moment. El moment més dur és quan es mor un pilot, perquè al final són companys. Això ho hem viscut al Dakar, al campio· nat d’Espanya de motos, al campio· nat del món... I és més dur després que quan realment estàs comuni· cant la notícia. Pregunta en clau santcugatenca: tinc entès que participarà en la Mitjà Marató del diumenge. Sí, és veritat. Realment encara bus· co el motiu pel qual m’agrada cór· rer. Córrer enganxa. Quan vaig venir a viure a Sant Cugat, la pri· mera cursa que vaig fer va ser pre· cisament la Mitja Marató. Aques· ta ja serà la tercera. L’objectiu: aca· bar, si pot ser, per sota de les dues hores. // Pere Fernández
Quin ha estat el moment més emocionant i el moment més dur que ha
redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda
68 Viure a Sant Cugat Història
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Món rural Associacionisme agrari contemporani (VI) Feines del camp al Pla del Vinyet Al fons a la dreta, el Celler Cooperatiu, anys 30 del segle xx #Ramón Moncau Capellades
vat de les col·lectivitats) en el si del Sindicat Agrícola. El sindicat passà a anomenar-se Sindicat Agrícola Pins del Vallès ja que La Unió de Rabassaires no era considerat sindicat agrícola per la Generalitat. D’aquesta manera, La Unió de Rabassaires quedava lliu· re de la sindicació obligatòria per poder fer front a la influència de la CNT al camp. El nou règim intern del Sindi· cat Agrícola estava dissenyat per acomplir les directrius de control de la producció i la comercialitza· ció agrícola per part de la Conselle· ria d’Agricultura de la Generalitat. Les antigues seccions van desapa· rèixer i es crearen les seccions de compres, vendes, assegurances i crèdits.
Escassetat i desfeta final
En del decurs de la Guerra Civil es van anar produint un creixent desencís entre la pagesia a mesura que es controlava la seva activitat
L’associacionisme agrari durant la Guerra Civil
E
l fracàs del cop d’estat contra la República el 19 de juliol del 1936 i l’imme· diat esclat de la Guerra Civil donarà pas a un pro· cés revolucionari que la Generali· tat intentarà reconduir. Concreta· ment, al camp va entrar en vigor el mes d’octubre el decret de fusió de sindicats agrícoles, en un clar intent de controlar la producció i els intercanvis agrícoles, vitals en temps de guerra.
La fusió dels sindicats agrícoles A Sant Cugat es fusionen els qua· tre sindicats agrícoles existents dels quals feia menció en l’article ante· rior : el Sindicato Agrícola y Caja Rural de San Medín’ (Celler Coo· peratiu), el Sindicato Agrícola la Unión, el Sindicato Agrícola y Caja
La situació pagesa s’agreujà durant l’any 1938 per l’arribada massiva de refugiats i l’existència del campament militar Rural de Sant Cugat del Vallés i el sindicat La Unió de Rabassaires. El nou sindicat s’anomenà Sindi· cat Agrícola La Unió de Rabassai· res, expressant així el pes que tenia La Unió de Rabassaires, molt lligada al republicanisme federal, majori· tari a la vila. Tot i això, el patrimoni unificat corresponia principalment a l’aportació del Celler. Els antics sindicats es conver· teixen en seccions: la vitivinícola comandada pel Celler; l’agrícola, pel sindicat agrícola La Unió; la mutu·
al, pel Sindicat Agrícola i Caja Rural de San Cugat del Vallés i la social, per La Unió de Rabassaires. El nou sindicat augmentà ràpi· dament en nombre de socis ja que era la manera més barata i a vega· des l’única d’obtenir llavors i adobs. Per tal de fer front als desequilibris entre necessitats i existències es van coordinar accions amb la Comissió de Proveïments de l’Ajuntament. Com a element de bescanvi s’utilit· zava el vi de la secció vitivinícola.
La sindicació obligatòria Les estructures del sindicats, però, van haver de canviar-se ben aviat. A mitjan febrer de l’any 1937 fou necessari adaptar-se al decret de sindicació obligatòria que deter· minà la integració de les seccions agrícoles de la CNT i de la UGT (lle·
La situació pagesa s’agreujà durant l’any 1938 per l’arribada massiva de refugiats i per l’existència del cam· pament militar instal·lat al camp de golf. Els militars obligaven el Sin· dicat Agrícola a subministrar-los palla i l’Ajuntament a requisar els sobrants de les collites, provocant greus enfrontaments amb el sin· dicat. Això demostra que l’actitud cam· perola havia anat canviant amb el temps. De l’eufòria pels canvis revo· lucionaris en la propietat de la ter· ra i el control disciplinat de preus i producció que havia fet el Sindicat Agrícola al principi, s’havia passat al pessimisme pel curs de la guer· ra i al negoci del mercat negre d’ali· ments. A tall d’anècdota cal esmen· tar que, a finals del 1938, l’escassetat era tal que calia fer servir un trac· tor com a font d’energia per elabo· rar el vi. La desfeta final arribà amb l’en· trada de les tropes franquistes el 26 de gener del 1939 i la paralització de totes les operacions de compra, ven· da, pagaments i cobraments, sense poder-se saldar els comptes del sin· dicat. Cal fer esment que les tropes republicanes, en la seva fugida s’em· portaren unes 40 càrregues de vi, uns bots i d’altres estris.// Joan Troyano jtroyanocusso@gmail.com
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Publicitat 69
70 Viure a Sant Cugat Proposta d’oci
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Recorregut Patrimoni arquitectònic i històric
En la darrera centúria la ciutat ha canviat la seva activitat econòmica: de l’agricultura als parcs empresarials
El Sant Cugat d’abans d’esdevenir ciutat: un viatge al passat vitivinícola
A
lguna vegada, passejant pel centre, s’ha pregun· tat si alguna persona ha recorregut els seus matei· xos passos abans que vos· tè? S’ha preguntat a què és dedica· va? Què feia durant el temps lliure? Amb qui es relacionava? Tenia una vida fàcil? Si aquesta persona vivia al Sant Cugat d’ara fa 100 anys, de segur que es dedicava a la pagesia o a alguna activitat relacionada amb el camp. Ara fa un segle, el 80% de l’economia generada al poble prove· nia de l’agricultura. Quasi segur que aquesta persona visitava algun dels llocs essencials per a la vida de qual· sevol santcugatenc d’aleshores: la plaça d’Octavià, la de Barcelona, la de Sant Pere i el Celler Cooperatiu. Encara que segurament coneix molt bé aquests emplaçaments, li propo· sem una visita amb una perspectiva diferent: un passeig per la vila tradi· cional, un viatge al Sant Cugat viti· vinícola.
El 1960 la producció de vi va arribar al seu màxim amb dos milions de litres, a més de la producció particular, que era força elevada
Temps de verema En aquesta època, el mitjà de trans· port més utilitzat és el carro i molts carrers encara no estan asfaltats; no hi ha enllumenat públic, ja que fins als anys seixanta, Sant Cugat havia estat un poble rural. A la plaça de Bar· celona es concentren cases com Cal Tartraner o Cal Boldú, entre altres, que actualment encara conserven els cups originals on s’emmagatzemava el vi. A les eixides, al darrere de les cases, s’ubicava el celler i era on es guardaven les eines del camp, la colli· ta i es criaven alguns animals. Moltes vegades hi havia un petit hort. L’èpo· ca més important del cultiu vitícola santcugatenc era la verema. Aquest temps de collita del raïm suposava esforç i treball per als pagesos locals i representava la major font d’ingres· sos. La verema començava amb l’estel
1
2
1 El plànol s’inicia a la plaça de Barcelona i finalitza a la plaça del Mercat Vell, durant l’itinerari per la rambla del Celler, no podem deixar d’oblidar que en aquell entorn hi havia horta i alguna vinya. 2 La plaça de Sant Pere ha tingut diversos noms, depenent del moment històric de la ciutat, però sempre ha estat un lloc destacat en la vida local. 3 El 1987 va ser el darrer any en què el Celler Cooperatiu va premsar el raïm collit a Sant Cugat. #ARTUR RIBERA
3
de Sant Miquel, el 29 de setembre, o amb la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre. A finals d’agost es pre· parava la vinya i les eines, i els estris que faltaven s’obtenien a la Fira de Setembre o de les Portadores, que se celebrava el 8 de setembre a la plaça de Sant Pere, la qual va passar a dir-se la plaça de les Fires, ja que també s’hi celebrava la Fira de Maig. La verema no era el fi de cicle de la vinya, queda· va la seva elaboració a masies i cases particulars i, a partir dels anys vint, al Celler Cooperatiu. Aquesta instal· lació va permetre als pagesos acce· dir a nova maquinària, adobs a baix preu, crèdits, preus únics de venda i accés al mercat urbà. El 1960 la pro· ducció va arribar al seu màxim amb dos milions de litres, a més de la pro· ducció particular, que era força ele· vada. L’any 1987 serà l’últim any que es farà vi a la cooperativa. La plaça de Sant Pere ha estat el centre neuràlgic de Sant Cugat des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. S’hi havia empla· çat el mercat setmanal, l’església parroquial i el centre social i havia anat canviant de nom: plaça Major, de Dalt, de Vendre o del Mercat Vell, de la Constitució o de la República i de Pere San. La casa que ocupa el número 7 va albergar la Fonda del Comerç i del Teatre Clavé, amb una cerveseria inclosa. De 1910 a 1933 va ser la Casa de la Vila, abans que pas· sés a la plaça de Barcelona. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales
i la setmana que ve... Descobrirem la Casa Lluch, situada a l’Arrabassada i construïda el 1906 per Eduard M. Balcells
Ofertes Club del Subscriptor 71
Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013
Club del Subscriptor DiarideSantCugat
Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*
Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició
Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat
Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app
Hípica
Mascotes
Gelats artesans
Restaurant
1 volta amb poni, dissabte o diumenge al matí
1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts
Et regalem dos gelats Cremeria Toscana. Boníssims!
Menú per a 2 persones de dilluns a dimecres
N
Av. de les Corts Catalanes, s/n
PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Pl. de Barcelona, 10
Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Teatre
Bits Tricicle Divendres, 11 a les 21 h i dissabte 12 d’octubre a les 18 i 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Pl. del Doctor Galtés, 5, local 8 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Bellesa
Restaurant
Píling corporal Una bon tractament per mantenir una pell jove
Menú nit degustació sushi. 2 persones, de dilluns a dijous
C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Plaça d’Octavià, 3
PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Restaurant
Restaurant
Restaurant
Restaurant
Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa
“Menú Burguer” per a 2 persones. No us quedareu amb gana!
Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres
Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part
Pl. d’Augusta, 3
PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
C/ de la Plana de l’Hospital, 7 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
72 Diari de Sant Cugat Divendres, 27 de setembre del 2013 Vols rebre el Diari a casa? Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00
www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat
Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club
Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app
Viure a Sant Cugat
Temps del cap de setmana màx. 27 °C
mín. 18 °C
Retrats santcugatencs
Montse Sant Zeladora del Monestir
La persona que vigila i cuida l’església del Monestir Des de fa uns deu anys, Montse Sant treballa voluntàriament com a zeladora i sagristana de l’església del Monestir. Ho fa perquè diu que sempre ha estat enamorada del Monestir. “Fins i tot abans de treballar aquí, un dels meus costums era venir-hi i passar-me hores asseguda. Passava moltes estones al claustre, amb un llibre”. Té una estima molt gran per l’església, em parla de les grans joies que té, encara que no li pregunti. “Avui en dia el Monestir és el Museu i el claustre, sovint ens oblidem que també tenim aquest temple”. Montse Sant va néixer a Sarrià. Va venir a viure a Sant Cugat amb els seus pares quan tenia 20 anys. “Vaig venir de molt mala gana, perquè allà a Sarrià teníem una casa preciosa, enorme. Però aviat Sant Cugat em va robar el cor”. Professionalment es va dedicar a la fotografia durant força temps, especialment al laboratori. Més endavant també es va dedicar a cuidar gent gran. “Vaig dedicarhi molts anys. Va ser una feina molt dura”. La d’ara diu que és “la feina que més m’ha omplert. La gaudeixo molt. Sobretot, gaudeixo molt amb els nanos, quan els explico coses sobre el Monestir i per a ells tot és nou”. Li agrada escriure: “És una cosa que porto a dins des de menuda. M’agrada escriure contes i coses que m’explica la gent. També m’agrada explicar-los”. De fet, ha publicat dos llibres de contes, El gran libro del dragón i El libro mágico. Col·labora habitualment amb mitjans de comunicació, entre els quals el TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat, dels quals n’és la col·laboradora més antiga. I també es considera una gran defensora dels animals. Diu que n’ha tingut de tots tipus i de tots colors, tot i que ara no en pot tenir tants per motius de salut. “Ara tinc el meu gos i la meva gata, que són els meus dos companys”. Pere Fernández