20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’ACTUALITAT local
Divendres, 4 d’octubre del 2013
www.diaridesantcugat.cat
Núm. 972
Any XX
30a Mitja Marató: Un santcugatenc mor en acabar la prova
2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.44 i 45
Valldoreix
Iniciem un cicle de reportatges per aprofundir en la història i els projectes de present i futur dels diferents districtes i barris de Sant Cugat A fons _4 a 13
”A la societat hi ha d’haver espai per a qualsevol tipus de relació” Ignasi Millet, protagonista d’un documental de Ventura Pons Entrevista _ 32 i 33
“Vallesans d’èxit”, un bon format per compartir experiències empresarials Economia _ 30 i 31
La Llar d’Avis de la Parròquia estrena una nova etapa Poble _14 i 15
# REDACCIÓ
Molt més que un districte
2 Publicitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
8" 2 cm
,3 20
Dual Core Cortex A7 (2x1, 60 GHz) 8 GB Memòria Interna 1 GB RAM Wi-Fi 802.11n Protegeix-lo 2
Fins a anys contra cops i ruptures per només
DX 80 TABLET
39.-*
Processador Dual Core Cortex A7 (2x1, 60 GHz), 1 Gb RAM, 8 Gb de memòria interna, pantalla capacitiva de 5 punts 8" amb resolució 1024x768 ppp HD, entrada MicroSD fins a 32 Gb, Wi-Fi 802.11n, sortida HDMI, càmera frontal i posterior, Android 4.2 actualitzable
MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00
NEWSLETTER A
s mediamarkt.e
Ofertes vàlides des del 4 fins el 10 d'octubre de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.
Segueix-nos a
*Consulteu les condicions a la botiga
Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00
Sumari 3
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
La Llar d’Avis de la Parròquia Obertura de la seva seu
Amb 33 anys a les espatlles, la Llar d’Avis de la Parròquia arriba aquest any al zenit del seu projecte a través de la consecució de la segona fase d’obres i amb l’objectiu d’arribar a un gruix major de persones grans. Des que el 1980 l’entitat es va posar en marxa no ha parat de treballar incansablement per fer de Sant Cugat un lloc més amable i fàcil per als avis i les àvies de Sant Cugat.
Valldoreix El sistema electoral de l’EMD
El sistema electoral de les EMD és confús i poc adequat per ens grans com Valldoreix. Malgrat l’aspecte positiu que representa l’elecció directa del president, basar l’elecció dels vocals de la junta de veïns en els vots que els valldoreixencs emeten a Sant Cugat no sembla molt lògic i ha portat importants problemes en el passat. Esperem que la nova legislació arregli aquest despropòsit.
Puja baixa
K-Gat per Eloi Alegre
per Eloi Alegre www.eloialegre.com
Editorial
Els reptes de Valldoreix
A
Sant Cugat es parla poc de Valldoreix però a Valldoreix es parla molt de Sant Cugat. Aquesta és una sensació generalitzada entre els valldoreixencs que sovint es veuen tractats com un barri més del municipi quan en realitat són molt més. Des de l’any 1958, Valldoreix és legalment una autonomia dins de Sant Cugat i això, de la mateixa manera que passa entre Catalunya i Espanya, ha provocat friccions històriques. En un debat que va organitzar el Diari de Sant Cugat sobre Valldoreix, es va veure com el tema de la independència d’aquest territori no només no és una qüestió del passat, sinó que estarà més sobre la taula que mai degut als canvis legals que veurem aviat. I és que tant la llei espanyola com la catalana sobre administracions locals estan en fase de revisió i tot indica que el règim jurídic de les EMD canviarà. Si és així, a Valldoreix tothom celebrarà que hi hagi modificacions en un pervers sistema electoral que fa que pugui haver-hi un president sense majoria del seu partit al ple de l’EMD. Els valldoreixencs també celebraran que d’alguna manera es mantingui un aspecte positiu del sistema: l’elecció directa del màxim dirigent de l’ens local. Sens dubte, un exemple de com la democràcia directa pot funcionar i de com l’administració més propera al ciutadà és la que millor pot atendre els seus problemes en moltes ocasions. A Valldoreix, amb el projecte de la nova centralitat sobre la taula i l’etern soterrament de les torres d’alta tensió a mig fer, els pròxims mesos seran força interessants. El Diari de Sant Cugat vol agrair la col·laboració de l’amic Jaume Clavell, el nostre Síndic, que durant molt temps ha estat un estret col·laborador d’aquest setmanari. Jaume, moltes gràcies per la feina feta.//
en primera persona Àlex López Puig Cap d’Esports del Diari de Sant Cugat @alexlopezpuig
Els clubs esportius es presenten
E
ls inicis dels campionats de lliga i les presentacions dels equips marquen el principi de la temporada esportiva. La majoria d’equips o bé ja han començat les seves respectives competicions o estan a punt de ferho. I els clubs que no han presentat els seus equips estan a punt de fer-ho. Ja ho han fet, per exemple, el Patí Hoquei Club Sant Cugat, la secció d’hoquei sobre herba del Junior FC, el Club de Rugby Sant Cugat i les seccions de bàsquet i de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat. Aquest cap de setmana ho farà el Sant Cugat Esport FC (divendres) i el Futbol Sala Sant Cugat (dissabte). Dissabte també es presentaran els clubs esportius de Valldo-
reix: el Valldoreix Futbol Club, el Club Handbol Valldoreix; el Club Sincro Sant Cugat i la secció de boccia de l’Associació de Disminuïts Físics i Psíquics de Sant Cugat (ASDI). Pròximament també ho faran, entre d’altres, l’Olímpyc Floresta FS, el Club Handbol Sant Cugat, el QBasket Sant Cugat i el Club Voleibol Sant Cugat. I què volen que els digui! A mi m’agrada. M’entusiasme veure un camp o un pavelló ple de joves esportistes santcugatencs que, una temporada més, defensaran la samarreta del seu club i lluiran el nom de Sant Cugat arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol. Bona temporada a tots els que ho feu possible! //
4 A fons Municipi
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Valldoreix El barri que va ser un municipi
Valldoreix, l’últim reducte de l’autonomia local TERME MUNICIPAL DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS
TERME MUNICIPAL DE RUBÍ TERME MUNICIPAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS
Monestir
Mira-sol
Ajuntament Estació
Sant Cugat
Valldoreix La Floresta
TERME MUNICIPAL DE PAPIOL
Les Planes TERME MUNICIPAL DE MOLINS DE REI TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TERME MUNICIPAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
La senyera a Valldoreix Des de fa uns mesos, la plaça de Can Cadena està presidida per la bandera catalana # a.r.
A fons 5
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Segle iv aC Els primers indicis de presència humana a la zona indiquen que hi havia un poblat d’ibers laietans a la zona del puig Madrona.
Segle i aC En diferents punts s’han trobat indicis de presència romana entre els que destaca la vila de Mas Fuster. Es comença a conrear vinya i blat.
FITXa DEL BARRI Govern Actualment, governa la coalició electoral CiU-Actuem. President Josep Puig és el president de l’EMD de Valldoreix. Junta de veïns L’equivalent al ple municipal de Valldoreix té 9 membres: 7 de CiUActuem, 1 de la Candidatura de Progrés (ICV, PSC, ERC) i 1 del PP. L’EMD més gran Valldoreix no és només l’EMD més gran, el seu president també és el cap de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya.
XIFRES L’EMD en números
8.200 habitants
són els que té Valldoreix segons les últimes dades del padró
63 EMD
són les que hi ha actualment en territori català
10 quilòmetres quadrats és l’extensió aproximada de l’EMD de Valldoreix
Segle x La construcció del Castell de Canals marca una fita important ja que la vida a la vila s’articula durant segles al voltant dels senyors de Canals.
Joan Ramon Armadàs
Artur Ribera
redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas
redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur
Segle ixx El municipi de Canals s’integra a Sant Cugat. D’aquesta manera, el futur de Valldoreix queda lligat al de Sant Cugat, municipi al qual pertany.
1925 Comencen els moviments per demanar autonomia municipal articulats per l’Associació Vila-Jardí. No triomfa per l’escassa població.
1958 Neix l’Ens Local Menor, l’embrió del que acabarà sent l’Entitat Municipal Descentralitzada, actual situació jurídica de Valldoreix.
Especial Amb política, història i un moviment associatiu i veïnal propi, Valldoreix és el districte de Sant Cugat amb més personalitat ja que antigament havia estat fins i tot un municipi independent
S
ant Cugat té molts barris i districtes. Cadascun té les seves característiques però no és exagerar dir que Valldoreix és més que un districte. Ho és històricament. Ho és jurídicament. Ho és, molts s’atreveixen a dir, espiritualment. Fa segles els verds turons que ara anomenem Valldoreix eren un municipi equiparable als altres ens locals que hi havia a Catalunya. A finals del segle ix apareixen els primers documents que fan referència al topònim que ara dóna nom a la vila. Més tard, els senyors de Canals van governar l’indret a l’època feudal donant aquest nom al territori que controlaven des del seu castell, del qual encara se’n conserven algunes runes. A mitjan segle xix, el terme de Canals va ser agregat al municipi de Sant Cugat i la fil·loxera va provocar que la zona quedés força despoblada i pobre. No va ser fins a principis del segle xx que la construcció del tren va fer ressorgir la vila gràcies a la burgesia barcelonina. En aquells moments, gran part de les finques que hi havia estaven destinades a l’estiueig.
Tornar a ser un municipi Des de l’any 1958, Valldoreix és un ens municipal amb autonomia pròpia dins del terme municipal de Sant Cugat. D’Ens Local Menor (a l’època de la dictadura) ha passat a ser una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), ja en democràcia. Avui, Valldoreix és l’EMD amb més població de Catalunya i de les poques que hi ha a les comarques de l’àrea metropolitana. Des de fa poc, però, la ciutat veïna de Cerdanyola també ha vist néixer una nova EMD: Bellaterra i
aviat naixerà l’Estartit: la primera a les comarques gironines.
Entres dos projectes de llei És altament provable que les pròximes eleccions municipals signifiquin un autèntic canvi de règim per Valldoreix. Actualment, el Govern espanyol prepara una reforma de l’administració local que, degut a la majoria absoluta del PP, s’acabarà aprovant en els pròxims mesos. Aquesta llei tanca la porta a la cre-
Tant el Govern espanyol com el català tenen a l’agenda una imminent reforma de l’administració local que afectarà les EMD ació de nous ens locals menors al municipi malgrat que garanteix que els que ja existeixen conservin la seva personalitat política i jurídica. Tot i això, segons l’esborrany de la norma que substituirà la Llei de bases de règim local, les EMD que no presentin els seus comptes en un termini concret estan condemnades a desaparèixer. A Catalunya, però, després d’una intensa feina de pedagogia exercida, aviat farà una dècada es van reconèixer les EMD a l’Estatut d’Autonomia del 2006. Catalunya té competència per regular la seva organització territorial interna i ara mateix no sembla que el Govern català ni els principals partits de l’oposició pretenguin fer desaparèixer les EMD. De fet, la nova Llei de governs locals de Catalunya que s’ha d’aprovar durant la primavera del 2014 està cridada a soluci-
onar problemes endèmics d’aquests ens locals com el seu sistema electoral, els conflictes competencials i econòmics que es generen amb els municipis i, fins i tot, aspectes de nomenclatura com el nom dels representats de la ciutadania (regidors als municipis, vocals a les EMD).
Una anomalia històrica? Les EMD estan pensades per donar un cert autogovern a barris o zones tradicionalment allunyades del centre d’un municipi amb la filosofia de crear l’administració més propera al ciutadà. A Catalunya hi ha 63 EMD, la majoria de les quals tenen molt pocs habitants. Valldoreix, de fet, és gairebé una excepció respecte a la fesomia i les característiques de les EMD catalanes. Fins no fa gaire, Valldoreix estava sola com a EMD de l’àrea metropolitana fins que l’any 2010 la Generalitat va donar el vistiplau a la creació d’un nou ens local d’aquetes característiques. Bellaterra comparteix ara el mateix règim jurídic que Valldoreix i ha esdevingut una de les EMD amb més població de Catalunya.
Fent ‘lobby’ Josep Puig, a banda de governar Valldoreix, és el president de l’Agrupació d’EMD de Catalunya que aplega tots els ens locals amb aquesta denominació. Històricament ha actuat com a lobby per defensar els interessos i el reconeixement dels seus membres. Es reuneixen periòdicament per tractar les novetats polítiques i legislatives i al llarg dels anys han lluitat per tenir més visibilitat i una legislació més amable i adequada a la seva idiosincràsia. //
6 A fons Municipi
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Valldoreix El barri que va ser un municipi
Un model residencial amb vocació d’esdevenir un poble la vitalitat i les propostes dels inversors privats que vagi apareixent.
La geografia de Valldoreix està dominada majoriatàriament per cases unifamiliars Valldoreix és un districte eminentment residencial. Els pocs blocs de pisos que hi ha en aquest territori són les excepcions d’una zona geogràficament irregular dominada per cases unifamiliars. Amb aquestes característiques no és d’estranyar que sigui difícil identificar un “centre” o àrea principal on les valldoreixencs facin vida. Malgrat això, històricament les zones amb més activitat comercial s’han concentrat als voltants de la plaça de Can Cadena (a 100 metres de l’estació de FGC) i l’antic Vall d’Or, on ara hi ha la seu del govern de l’EMD. Deixant de banda el comerç, Valldoreix també té un CAP propi situat a tocar de la mencionada plaça de Can Cadena, l’escola Ferran Clua al barri de Mas Janer i l’institut Arnau Cadell, situat al barri de Sant Jaume, a l’altre costat de la via del tren. També cal destacar especialment el vigor que ha agafat últimament el primer tram de l’avinguda de Mn. Jacint Verdaguer, on hi ha el registre de la propietat i el Casal i la Nau de Cultura.
Sense cables Malgrat tot, el projecte de la centralitat té una premissa prèvia: el soterrament de les línies d’alta tensió que travessen Valldoreix. Aquest és un altre dels grans projectes que els diferents governs de Valldoreix fa temps que tenen a l’agenda. Els cables que han creuat històricament el territori valldoreixenc estan a punt de desaparèixer del tot després d’anys de retard. Aquest projecte compta amb un pressupost de 7 milions d’euros finançat a tres mans entre Sant Cugat, Valldoreix i la Generalitat de Catalunya. Segons els primers càlculs, les obres s’haurien d’haver acabat al voltant d’aquests dies, però uns problemes amb una torre a tocar de l’autopista han retardat la finalització del procés fins a finals d’any i principis del següent.
Avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer # artur ribera
Projectes de futur Justament l’indret on ara hi ha el Casal de Cultura està cridat a ser el centre neuràlgic que fins ara li havia mancat a Valldoreix. El projecte anomenat Centralitat revolucionarà l’EMD i dotarà aquest barri d’una nova fesomia. Un casal d’avis, un nou espai comercial amb un supermercat, oficines i fins i tot un teatre que ha de substituir la provisional Nau de Cultura. Segons el president de l’EMD, Josep Puig ,“aquest octubre acaba el termini per presentar projectes i abans que acabi l’any
L’eliminació de les torres d’alta tensió permetrà una veritable revolució en l’urbanisme de L’avinguda del Baixador Valldoreix amb nous carres i També pendent del soterrament de equipaments les línies d’alta tensió hi ha la l’avintriarem quin és el projecte definitiu”. Respecte l’execució i el començament de les obres, el govern de Valldoreix es mostra cautelós ja que tal com està la situació econòmica, l’administració no podrà realitzar una gran inversió. Així doncs, els terminis dependran en gran part de
guda del Baixador. La urbanització d’aquesta via encara no té data, però de moment hi ha dues coses clares. La primera és que, segons Josep Puig, “no serà un via ràpida i els veïns hauran d’aportar al voltant d’un 70% del pressupost de l’obra. Les negociacions, però, no estan tancades. //
#ARXIU DSC
16 de setembre Festa Major Sant Cebrià és el personatge que marca la celebració de la festa grossa de la vila que se celebra des de principis del segle xx. Concerts, actuacions teatrals, cultura tradicional i popular són algunes de les activitats destacades de la festa major de Valldoreix. Una de les que ha desaparegut amb el temps és el castell de focs. La proximitat amb Collserola ho desaconsella i des dels incendis del 1994 que no es fa. //
Dates assenyalades a Valldoreix
#ARXIU DSC
12 d’octubre L’Aplec de la Salut Les disputes territorials que hi ha entre Valldoreix i el Papiol no han impedit que es mantingui viva la tradició de l’aplec a l’ermita de la Salut. Aquesta trobada valldoreixenca es fa des del 1717. Antigament, l’aplec s’organitzava des de l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, però des de fa uns anys és el govern local de l’EMD l’encarregat de muntar la trobada que cada any reuneix centenars de persones. //
A fons 7
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Cugat. O sigui, el partit que més vots hagi rebut a Valldoreix a les eleccions locals a Sant Cugat tindrà la majoria a la junta de veïns. L’elecció dels vocals, però, no depèn d’una llista. És la secció local del partit la que designa els representants de la ciutadania a partir dels llocs que hagi designat la democràcia matisada per la Llei d’Hont.
L’anomalia del sistema
cipal Descentralitzada s’escull per sufragi directe i personalista. En altres paraules, els que volen presidir l’ens es presenten amb el seu nom davant unes sigles polítiques i són votats pel seu nom. Qui més vots té esdevé el president o presidenta. No passa el mateix amb els vocals. Aquests s’escullen en funció del que els valldoreixencs han votat a Sant
L’efecte pervers d’aquest enrevessat sistema electoral és que pot passar (com va passar a les eleccions municipals del 2007) que el partit que té majoria a la junta de veïns no sigui del mateix color polític que el del president de l’EMD. Això pot ser així perquè diferents partits poden presentar-se amb un mateix candidat a president o perquè alguns ciutadans hagin votat diferent a Sant Cugat que a Valldoreix. Aquest fet provoca a la pràctica una ingovernabilitat que pot provocar que les decisions de l’equip de govern es vegin bloquejades a l’hora de ser aprovades al ple ja que el govern no té majoria suficient per tirar-les endavant. L’única sortida del col·lapse és un gran pacte que posi d’acord la presidència i el seu equip de govern amb l’oposició majoritària a la junta de veïns. És sabut que aquest règim provoca maldecaps a tots els partits polítics i s’ha intentat canviar diverses vegades. Ara mateix, però, el Govern espanyol prepara una reforma de l’administració local on tot pot canviar. Fins i tot s’ha apuntat la possibilitat de suprimir la figura de les EMD apel·lant l’argument que suposen una duplicitat de poder i, per tant, de diners. Els pròxims anys seran crucials per saber com evolucionen aquests ens locals especials. //
Manteniment de les vies públiques, parcs i jardins. Conservació i difusió del patrimoni arqueològic, històric, artístic i forestal. Activitats culturals i foment de l’esport. Ensenyament preescolar amb l’escola bressol de Valldoreix. Suport a les associacions i entitats locals i l’atorgament de subvencions, si s’escau.
Competències delegades Concessió de llicències d’obres majors i menors i disciplina urbanística al seu territori. Aprovació de plans especials de millora urbana que no es refereixin a equipaments. Llicències d’obertura d’establiments comercials i despatxos professionals. La gestió d’empadronaments i certificacions de residència.
# arxiu DSC
El dia de les eleccions municipals, els valldoreixencs voten dues vegades per escollir qui governarà Sant Cugat però també el seu districte
EMD o tenir autonomia dins un municipi Valldoreix, com la resta d’EMD, té una política pròpia. Si els ajuntaments tenen un ple municipal les EMD tenen el seu equivalent anomenat junta de veïns. Pel que fa al govern, l’equivalent a l’alcalde s’anomena president i els regidors prenen el nom de vocals. Tant la junta de veïns com el seu president s’escullen democràticament en una votació independent el dia de les eleccions municipals. És a dir, quan hi
ha comicis locals, els valldoreixencs voten dos cops, per decidir l’arc polític de Sant Cugat i també el de la seva EMD. Ara bé, el sistema d’elecció dels representants polítics no és el mateix al municipi que a l’EMD. Aquest ens local menor té la peculiaritat de gaudir d’un sistema d’elecció directe.
Qui més vots té El president d’una Entitat Muni-
en context Les competències de l’EMD de Valldoreix Competències pròpies Enllumenat públic i neteja viària. Ordenació del trànsit i transport urbà. Recaptació de la taxa per entrada de vehicles, contribucions especials pel finançament de les urbanitzacions i d’altres preus públics per la prestació de serveis. La urbanització de carrers que comprèn el clavegueram, l’asfaltatge, l’enllumenat i l’arbrat.
8 A fons Municipi
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Valldoreix El barri que va ser un municipi
L’estelada al castell de Canals #A.R.
La independència: l’eterna aspiració valldoreixenca Valldoreix va ser en el passat un municipi i és possible que en algun moment ho torni a ser. Per aconseguir la independència, o dit en la terminologia correcta, una segregació municipal, cal seguir uns passos que estan fixats per la llei. Aquests requereixen un mínim de població que Valldoreix sí que compliria ara mateix, però una separació geogràfica del municipi (Sant Cugat) que no es compleix. Tanmateix hi ha un precedent molt proper en el temps que serveix de model i demostra que si hi ha voluntat entre l’EMD i el municipi al qual pertany aquest segon requisit és flexible. Així, l’antiga EMD de la Canonja es va independitzar de la ciutat de Tarragona seguint un llarg procés en què les dues administracions locals van col·laborar.
La paperassa Perquè neixi un nou municipi cal que hi hagi una sol·licitud d’una EMD o del mateix municipi on entre d’altres cal una acreditació de la suficiència de recursos per prestar els serveis mínims obligatoris. Amb tota la documentació presentada, és el Departament de Governació de la Generalitat (concretament, la Comissió de Delimitació Territorial) que té l’última paraula. Finalment, el Govern de la Generalitat ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals. Cal dir que aquests requisits és altament provable que quedin obsolets amb la nova legislació espanyola i catalana que està en fase de tramitació. Encara no està definit, però tot indica que la Generalitat fixarà en 10.000 habitants el nombre mínim de veïns censats per esdevenir un nou municipi, xifra que Valldoreix pot assolir en pocs anys. //
#amanda bernal
Valldoreix disposa d’entitats de tot tipus que organitzen activitats força concorregudes en els seus àmbits respectius
Una vida associativa i veïnal rica i plena Els més de 8.000 habitants que té Valldoreix mantenen una intensa vida associativa. Tot i que és innegable que molts valldoreixencs participen o són membres de l’ampli teixit d’entitats de Sant Cugat, l’EMD té també personalitat pròpia en matèria associativa.
Associacionisme veïnal Entre les associacions veïnals de la vila destaquen la de la Colònia Montserrat, la qual manté en vida la idiosincràsia d’aquest barri situat en un dels extrems de Valldoreix. Històricament, aquest indret ha lluitat per una més bona connexió amb transport públic i organitza diverses activitats i una festa major de barri. També l’Associació de Veïns de la Serreta - Bosc d’en Saladrigues ha mantingut un intens volum d’activitat i reivindicacions durant els darrers anys. Cal destacar la seva lluita per l’adequació de l’anomenada anella verda i, sobretot, l’impuls del Bosc
Literari: una iniciativa que té com objectiu que es pugui fer un passeig per la natura amb la possibilitat d’aturar-se uns minuts a llegir alguns versos d’autors catalans. L’associació també organitza un sopar anual amb la participació de molta gent d’aquest barri situat a tocar de la Floresta i a l’altre costat de les vies del tren. No es pot oblidar l’Associació de Veïns de Vall d’Or i els voltants de Mas Roig. Prova de la seva vitalitat és que fa unes setmanes van organitzar la segona Oktober Fest de Vall d’Or, una fira de cervesa inspirada en la que anualment se celebra a Baviera.
Cultura i oci Més enllà del moviment veïnal, Valldoreix pot presumir de mantenir viva la flama de la cultura i l’esport. Entitats com el grup de Teatre Espiral, la Coral Harmonia o els Marxosos del Vallès són un bon exemple de com a Valldoreix es fa cultura i la seva gent es mou organitzant activi-
tats a la vila. Tampoc es pot deixar de banda la important tasca que du a terme el Casal d’Avis. Amb més de 400 socis, aquesta és l’entitat valldoreixenca amb més membres tenint en compte que molts d’ells no són veïns de Valldoreix.
Comerç i educació Els dissabtes valldoreixencs no són el mateix des que es va obrir el mercat als voltants de l’estació. En aquest sentit, cal subratllar la tasca de l’Associació d’Artesans i la de l’Associació de Comerciants de Valldoreix que lluiten pels interessos dels botiguers locals. No seria just fer un repàs a l’associacionisme local sense fer esment a la tasca de les AMPA dels centres docents de Valldoreix. L’escola bressol, el Ferran Clua, l’Escola de Música i l’institut Arnau Cadell disposen cadascun d’un grup de mares i pares actius en la darrerament agitada agenda reivindicativa escolar. //
A fons 9
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
ENTREVISTA Juanjo Cortés, historiador i president de Valldaurex
“La voluntat de ser de Valldoreix ha perdurat al llarg de la història”
@ jjcortesgarcia
Per què el que ara és Valldoreix va deixar de ser el municipi de Canals? A mitjan del segle xix va haver-hi una reforma del món local en què els municipis que no arribaven a tenir 50 veïns havien d’integrar-se en un altre municipi. Valldoreix no va passar el tall... No, i es va fer un intent de reunificar antigues masies però no va prosperar i, en contra la voluntat de la gent de Canals, es va incorporar a Sant Cugat. Quan torna Valldoreix a tenir esplendor? Sobretot a partir de l’electrificació i la construcció del tren, que arribarà primer a Sant Cugat. Llavors es va passar d’una vila agrícola a un lloc d’estiueig i de ciutats jardí que triomfava a Europa. Els valldoreixencs sempre volen més? Sempre hem tingut la voluntat de tenir un grau d’autonomia local. Històricament, s’han fet demandes a Sant Cugat que reiteradament no han estat satisfetes i que incrementen el grau de desafecció amb Sant Cugat. Un exemple d’això és la petició d’un mercat o la mateixa estació que van haver de pagar de la seva butxaca els valldoreixencs.
Documentant Amb tota una carrera professional dedicada a Valldoreix, aquest historiador local ha investigat com ningú el passat, el present i el futur d’aquest territori #ARTUR RIBERA Com va néixer l’entitat Valldaurex? Un grup de gent vinculada al Museu de Valldoreix ens vam agrupar en defensa del patrimoni. Amb el pas del temps es va creure que calia donar a conèixer la recerca que un grup de joves historiadors estàvem duent a terme. Era molt desconegut el passat de Valldoreix? La gent té una visió esbiaixada del que és Valldoreix. En l’entorn metropolità hem vist històricament el fenomen dels nouvinguts. Gent que de la ciutat vénen a viure en una entorn més agradable com Valldoreix. Això provoca un desar-
relament de part de la població i la fisonomia de la zona fa pensar que és una poble sense història. Però en té, i molta... Hi ha hagut una tendència a creure que Valldoreix era poc més que una urbanització. I els historiadors hem trobat coses tan interessants com la presència de bruixes, hem descobert presència carlina al Valldoreix vuitcentista o la història de Francesc Oliver Monmany, el darrer alcalde del municipi de Canals que va lluitar a la Guerra de la Independència i va ser l’ideòleg de l’enllaç ferroviari ja al segle xix entre el Vallès i Barcelona.
L’any 1958 es va aconseguir ser més que un simple barri. Es va crear l’Entitat Local Menor i l’any 1963 es va intentar que Valldoreix esdevingués independent. Aquesta voluntat de ser de Valldoreix ha perdurat al llarg de la història, sobretot quan hi ha hagut desacords amb Sant Cugat. Què en queda d’aquest sentiment avui en dia? El sentiment de molts valldoreixencs. Ara, però, l’arrelament, per aquest fenomen dels nouvinguts, no és el mateix. Sí que hi ha el sentiment de ser una rara habis dins el món de les EMD. Per què? Valldoreix té més de 8.000 habitants. El 75% dels municipis de Catalunya tenen menys població i, des del meu punt de vista, Valldoreix podria ser perfectament un municipi independent autosuficient. Els polítics defugen el tema És com Catalunya i Espanya. La relació no és fàcil i ha estat conflictiva. A tothom i sobretot als polítics els fa por plantejar el tema d’una manera oberta. //
#ARTUR RIBERA
Josep Puig es presentarà a la reelecció En cara queda un any i mig per les pròximes eleccions municipals però a Valldoreix ja s’estan movent fils. L’actual president de l’EMD, Josep Puig, ha declarat al Diari de Sant Cugat que té la intenció de presentar-se a la reelecció sent el candidat de CiU-Actuem a governar l’ens local. Segons Puig, concórrer de nou als comicis municipals és “una obligació moral”, en el sentit que la crisi sumada a la hipoteca econòmica que ha suposat el soterrament de les línies d’alta tensió han impedit que es duguessin a terme alguns projectes que en un futur es pretenen tirar endavant. “En arribar vam haver de rentar molta roba i optimitzar recursos i esperem que durant els pròxims anys puguem seguir fent obra de govern”. Puig es mostra optimista respecte a les seves possibilitats de triomf ja que segons ell “l’esquerra només ha aconseguit el govern quan s’ha unit i ara aquesta unitat no existeix”.
El passat treu el cap També hi ha rumors entre els cercles polítics valldoreixencs sobre la possible tornada a la primera línia política de Montserrat Turu. La que va ser presidenta de l’EMD des del 2003 al 2011 encapçalant la Candidatura de Progrés (PSC, ICV, ERC), admet que està movent fils i treballant amb alguna plataforma veïnal però de moment prefereix no confirmar ni desmentir la seva tornada. “Penso que ara no és el moment d’incloure’m en una llista de possibles candidats. Més endavant veuré el que faig segons qui es presenti, ja que ni Josep Puig ni els que formen el seu govern no em convencen”. Així doncs, no seria estrany que el maig del 2015 Puig i Turu tornessin a protagonitzar una pugna electoral per governar Valldoreix. //
10 A fons Municipi
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Valldoreix El barri que va ser un municipi
El debat del Diari de Sant Cugat El 25 de setembre més de 50 valldoreixencs representatius van participar-hi # a. R
La independència i l’urbanisme centren el debat Parlant El Diari de Sant Cugat inicia amb una taula rodona sobre l’actualitat de Valldoreix un cicle de trobades amb la intenció de repassar el passat, el present i futur dels barris i districtes de la ciutat
L
a independència de Valldoreix i els principals projectes urbanístics de la vila han centrat el primer dels debats que organitza el Diari de Sant Cugat sobre els diferents barris i districtes de Sant Cugat. Durant una hora i mitja, 50 valldoreixencs representatius entre els quals hi havia polítics, membres d’entitats i veïns, van debatre el 25 de setembre passat sobre els aspectes més rellevants de l’actualitat de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) més gran de Catalunya a la seva sala de plens.
Els arguments a favor i en contra de la independència de Valldoreix van ser el bloc del debat que més interès va suscitar. Per primera vegada, govern, oposició i veïns van dir la seva sobre un aspecte que malgrat sempre estar a l’horitzó, rares vegades es tracta amb profunditat obertament. El president de l’EMD, Josep Puig, va deixar clar el seu posicionament a favor afirmant que “els que som d’aquí de tota la vida ho sentim així” i argumentant que seria viable econòmicament tot i que caldria, de ben segur, mancomunar recursos amb altres municipis. El
FITXA DE L’ACTE Dia i lloc Dimecres 25 de setembre a la sala de plens de l’EMD de Valldoreix.
Participació Unes 50 persones de perfil ben divers van participar en el debat.
Organitzador Diari de Sant Cugat en col·laboració amb l’EMD
Format Les intervencions dels participants no podien durar més d’un minut.
Moderador Josep Maria Vallès, director del Diari de Sant Cugat.
Patrocinador L’empresa Sorea patrocinat el cicle “Municipi a debat”
A fons 11
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
DECLARACIONS “Respecte al trasllat del Casal d’Avis, nosaltres només volem dir que no cal: on estem ara s’hi està la mar de bé”
“A Valldoreix hi cal una sala d’exposicions adequada i sobretot un teatre en condicions. Espero que la nova centralitat solucioni aquestes mancances”
Isabel Castells Vicepresidenta Casal d’Avis de Valldoreix
Adolf Artista
“El Pla de mobilitat tal com està plantejat farà que els desplaçaments siguin més llargs. Calen més carrers de doble sentit i menys de sentit únic”
“Si no es construeix una centralitat a Valldoreix no ens podrem diferenciar mai de Sant Cugat. Cada poble necessita el seu centre” ”
Francesc Cardoner Expresident de l’EMD de Valldoreix
Alfons Perona Consultor i expert en urbanisme
“Amb una EMD ben feta n’hi ha prou i és el més lògic. No calen noves fronteres. És moment de potenciar els ponts de germanor”
“A Valldoreix existeix un sentiment propi de vila. Si no som un municipi independent mai veurem satisfet aquest sentiment del tot”
Fèlix Mestres Expresident de Valldoreix Espais Naturals
Imma Làzaro Empresària
RELACIONAT
ic Hi st òr
Co ll F av à
ta ció Ce nt re
Es
es Le sP la n
La
Fl o
re st a
-s ol ira M
Organitza:
Va lld
Patrocina:
or ei x
El municipi A debat
Pots veure el vídeo resum del debat www.totsantcugat. cat/ca/videos
Ce nt re
Quant al Pla de mobilitat, des del govern de CiU-Actuem es va destacar el procés participatiu en què van haver més de 250 propostes ciutadanes i es va avisar que la supressió de les línies d’alta tensió marcarà un abans i un després en l’execució del pla. Alfons Perona, expert en mobilitat, va criticar que la previsió no s’adequa a la realitat de Valldoreix, ja que s’ha plantejat com si fos un pla més d’un municipi de l’àrea metropolitana. Montserrat Turu va lamentar que el Consell de la Vila no hi votés ha favor i el també expresident de l’EMD Francesc Cardoner va demanar més carrers de doble sentit de circulació. El president de
re s
La mobilitat
l’EMD, Josep Puig, va defensar el pla i es va escudar en la participació ciutadana per fer veure que el que s’ha plantejat és, en gran majoria, el que ha volgut la ciutadania valldoreixenca. El debat de Valldoreix és el primer d’un cicle de nou fòrums que el Diari de Sant Cugat té previst organitzar durant els pròxims mesos per estudiar a fons la realitat dels barris donant veu a veïns, entitats i polítics santcugatencs; una iniciativa que compte amb el patrocini de l’empresa Sorea. El pròxim serà el del barri de Mira-sol, el dijous 24 d’octubre. //
pe lle
El projecte de centralitat i el Pla de mobilitat van ser els dos altres blocs que es van tractar a la taula rodona moderada pel director del Diari de Sant C ugat, Josep Maria
amb diversos operadors privats interessats en projectes com el supermercat, restaurants i un nou teatre que substitueixi l’actual Nau de Cultura.
Vo l
El futur de la vila
Vallès. Respecte al primer, l’historiador local Juanjo Cortés va explicar que disposar d’un punt neuràlgic al voltant del qual giri la vida valldoreixenca és una vella reivindicació dels veïns del territori. L’empresària Imma Làzaro va fer de portaveu dels comerciants quan va dir que gairebé tothom veu amb bons ulls el pla però que “caldrà que estigui dotat d’un bon aparcament ja que, si no, la gent anirà a comprar a altres llocs”. L’expresidenta de l’EMD, Montser rat T u r u, va defensar que calen canvis en el projecte ja que el moment actual no és idoni per fer equipaments com un nou casal d’avis o una biblioteca, quan ja n’hi ha i funcionen. En aquest sentit, va demanar una consulta ciutadana perquè els valldoreixencs diguin la seva. El president Josep Puig va assegurar que hi haurà aparcament i que ja s’han mantingut converses
Pa r Ca c Ce n nt M ra at l es
vocal del PP, Josep Maria Canals, no es va mostrar partidari de la idea. “Caldria tenir recursos per afrontar totes les noves competències que Valldoreix tindria i això no ho pot assumir”. La cap de l’oposició representant de la Candidatura de Progrés, Carme Babiloni, es va alinear en aquest punt amb el president de l’EMD assegurant que “Valldoreix és molt més que una EMD” i aquest és el sentiment de gran part de la ciutadania. Veïns i polítics van comparar la situació amb el dret a decidir de Catalunya i van remarcar que és incongruent defensar-lo a Catalunya i no fer-ho a Valldoreix.
12 A fons Municipi
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
La personalitat i la història de Valldoreix en imatges
1
2
3
4
A fons 13
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
La política, la cultura, les tradicions i la natura podrien resumir els trets diferencials de l’EMD de Valldoreix amb un conjunt de diverses entitats i associacions que tenen per objectiu promoure activitats socioculturals per mantenir la identitat dels valldoreixencs. Valldoreix compte amb diversos escenaris que impulsen aquests elements locals.
6
L’estació de VALLDOREix L’any
1931 es va inaug urar l’estació dels rocarrils de la Gene Ferralitat de Catalun ya, a Valldoreix. L’acte es va convertir en una au tèntica Festa Major arxiu lavanguardia
7
1. Conservació del Patrimoni Exterior del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat #artur ribera 2. Símbol independentista Una estelada presideix el que va ser el castell de Canals #artur ribera 3. Can Montmany Vista de l’exterior d’una de les finques emblemàtiques de Valldoreix #artur ribera 4. Nau de Cultura Escenari de múltiples activitats culturals com 5
conferències, representacions, etc. #artur ribera
5. Sant Cebrià Imatge històrica de l’església de Sant Cebrià de Valldoreix # 6. Aplec de la Salut Els valldoreixencs celebren el seu aplec cada 12 d’octubre a l’entorn de l’ermita #arxiu 7. El govern de l’EMD CiU-Actuem presideix la junta de veïns de l’EMD de Valldoreix #esther naval
14 Poble Entitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Nou inici Mobilitzats per a la gent gran
La Llar d’Avis estrena nova etapa amb la idea d’obrir-se Projecte L’associació ha finalitzat la segona fase de rehabilitació de Can Gatxet Ric, la qual li permet guanyar superfície Futur Les obres arriben acompanyades d’un nou projecte per obrir-se a la ciutadania
L
a Llar d’avis de la Parròquia, l’entitat més antiga que dóna suport a la gent gran programant activitats i fent de punt de trobada, complirà 33 anys aquest novembre. Aquest aniversaris seria un més, si no fos perquè l’entitat estrena, després de sotmetre’s a un intens període d’obres, la segona planta de la seva seu de Can Gatxet Ric totalment renovada. I la rehabilitació no arriba sola, ho fa acompanyada d’un nou projecte que té com a voluntat obrir la Llar d’Avis a Sant Cugat. En aquest sentit s’ha expressat la presidenta de l’entitat, Sílvia Flury, que explica sentir-se “molt satisfeta amb la intervenció”, ja que les obres han permès obrir la segona planta, fins ara en desús. Flury argumenta que ara el repte és que més socis s’apropin a la institució. En similars paraules s’expressa Rafa Gómez, membre de la junta directiva de la Llar d’Avis: “Hem de ser capaços de donar encara més vida a la llar”. I és que la cèntrica seu, ara amb diverses sales disponibles i amb el gran jardí per fer actes a l’aire lliure, s’erigeix com una de les entitats amb més possibilitats del municipi. Sota aquesta premissa, la Llar d’Avis amplia els serveis, tallers i activitats que ofereix amb noves propostes, sempre “mantenint la seva personalitat i sense perdre de vista el seu caràcter i objectiu adreçat al col·lectiu de majors de 65 anys”, diu Gómez. Aquest és el cas d’“Un avi, un nét”, perquè les persones grans que fan cangurs puguin utilitzar les instal·lacions. “Estem oberts a fer qualsevol activitat que tingui a veure amb la gent gran. A això li diem la Llar Oberta al Poble i encara que la particularitat de la llar és la que és, tenim previst fer activitats puntuals per a tothom. De cara a la primavera volem fer conferències al jardí. “L’any
passat ja vam fer una prova que va funcionar”, recalca Gómez, que apunta que estan disposats a compartir activitats amb altres entitats dedicades a la gent gran.
en context Un esforç continuat Pressupost La segona fase de millora de la Llar d’Avis ha tingut un cost de 280.000 euros, mentre que la primera fase va tenir un cost de 150.000 euros. Activitat Des que l’entitat es va posar en marxa, l’any 1980, la llar s’ha convertit en un punt de reunió, de la gent gran de Sant Cugat i programa activitats dissenyades per a ells com classes d’informàtica, ioga, gimnàstica, caminades, teatre, coral i conferències i sortides culturals.
Entitat reformada Les obres de millora han implicat, a més de les quatre sales noves que s’han habilitat a la segona planta i el reforç d’aquest espai, la instal·lació d’un ascensor i la conversió de l’antiga sala noble, a la primera planta, en una capella amb els dos Sant Joan – Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista–, a petició expressa de l’antic propietari de la casa. Aquesta segona
Poble 15
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Reconeixement Pacte
Sempre obert L’entitat obre de dilluns a diumenge tot l’any perquè els avis de Sant Cugat se sentin acollits #A. RIBERA
fase d’obres complementa la primera, feta fa uns cinc anys. La primera intervenció va reforçar la paret que llinda amb el Torrent de la Bomba i la rehabilitació de la teulada. A dia d’avui, la llar viu de les quotes que aporten els prop de 420 socis, d’alguns donatius, de la subvenció de l’Ajuntament i del patrimoni que acompanya la finca. “Nosaltres volem arribar als 500 socis, però no és tan important la xifra, com el fet que el número de socis vagi incrementat-se i que vingui gent gran entre els 65 i els 75 anys, la franja que ens falta”.
Vint-i-cinc anys de servei de Protecció Civil
El llegat d’Auladell La seu de la Llar d’Avis del carrer de Valldoreix va ser donada a aquesta entitat l’any 2000 per Joan Auladell i Serrabogunyà. El santcugatenc, que anteriorment tenia aquesta casa pairal llogada a la mateixa Llar d’Avis, la va deixar al Bisbat de Barcelona perquè l’ens eclesiàstic la cedís a la parròquia de Sant Pere d’Octavià amb l’objectiu que l’entitat per a la gen gran continués sent realitat. La donació es va acompanyar de quatre finques més ubicades al centre de Sant Cugat, perquè amb la seva venda o el seu lloguer assegurés la continuïtat del projecte. Un dels requisits fixats al testament d’Auladell, compost per 88 pàgines, era la protecció expressa del jardí que acompanya la casa, fins al punt de respondre amb algun dels habitatges cedits per defensar que aquest patrimoni sigui un conjunt per a la gent gran de Sant Cugat. “Destaca la generositat d’Auladell que va deixar més d’una quarta del seu patrimoni a aquesta finalitat”, recalca Gómez. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales
Diversos membres de l’associació amb l’alcaldessa #artur ribera L’Ajuntament i l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Sant Cugat signen un conveni de col·laboració que reconeix l’entitat com a interlocutor de referència del voluntariat de protecció civil a Sant Cugat. Després de rubricar el pacte, l’alcaldessa va agrair a l’associació els 25 anys de servei a la ciutat. Per aquest motiu, Conesa va lliurar una placa commemorativa a Fernández. La política ha fet menció que “els voluntaris i voluntàries de protecció civil sempre heu mostrat un grau alt de compromís amb la ciutat i de responsabilitat amb la ciutadania. La vostra inquietud pel benestar de Sant Cugat us ha portat a col·laborar amb els actes de ciutat que, sense vosal-
tres, no es podrien dur a terme. Sou una peça clau en l’entramat de la seguretat del municipi”. El president de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Sant Cugat, Francesc Fernández, va fer un balanç molt positiu del darrer any i va assenyalar que “es pot ben dir que hem tocat el cel. La celebració del 25è aniversari ha coincidit amb l’obtenció d’un Premi Ciutat de Sant Cugat, la renovació dels equipaments i, finalment, la signatura del conveni amb l’Ajuntament. N’estem molt contents. Continuarem treballant per millorar la nostra eficiència i professionalitat. Estimem Sant Cugat i és per això que volem servir al municipi”. // Redacció
Els que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen fer-les. I amb ells compartim una mateixa actitud, , l’actitud de fer que les coses siguin possibles. actitudazul.com
AF_S&S_EndesaAA_Edif_226x68_F_DºSancugat_adap_CAT.indd 1
02/07/13 12:32
16 Poble Actualitat Festa Major
Arrenca la Festa Major del barri del Monestir
Una tretzena d’activitats centren el programa d’aquesta Festa Major, que tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 d’octubre. Des del divendres 4 d’octubre fins al diumenge 6 d’octubre, el barri del Monestir celebrarà la seva Festa Major. Música, activitats gastronòmiques, esportives i infantils donaran forma a l’edició d’aquest 2013, l’onzena que se celebra. Les activitats es repartiran per les places més emblemàtiques del barri, a més de les dues zones esportives que hi ha a la zona, les pistes esportives i les de petanca. Segons el president de l’Associació de Veïns del Barri del Monestir, Andrés Ares, “és un moment en què ens trobem, ens escoltem i fem barri”. Els pregoners d’enguany seran els Tabalers dels Diables. Serà un homenatge a aquest col·lectiu per la seva implicació amb Sant Cugat i altres poblacions de Catalunya// Redacció
Reconeixement Josep Maria Casasús, premi Jaume Vicens Vives
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Entitats Jornades del Centro Castellano Manchego
El santcugatenc Josep Maria Casasús i Guri ha estat guardonat amb una de les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària 2013, que reconeixen l’excel·lència en aquest àmbit. Casasús és catedràtic de Periodisme del Departament de Comunicació de la UPF. El docent ha rebut el premi a títol individual per la seva trajectòria professional.
La frase
Aquelles cultures que no respecten la seva gent gran no prosperen adequadament ” Susanna Pellicer Tinenta d’alcalde Serveis Ciutadania
Solidaritat Partit amistós per col·laborar amb El Recer
Els cadets del Sant Cugat Esport FC i el RCD Espanyol van protagonitzar el diumenge 29 de setembre al migdia, a la ZEM Jaume Tubau, el Trofeu Càritas, un partit amistós per promocionar el projecte de menjador social d’El Recer, que consisteix a trobar 800 famílies que aportin 10 euros al mes durant un any. Al voltant d’un centenar de persones van assistir al partit.
Ferran Villaseñor rep el Quixot 2013 El Centro Castellano Manchego celebra des del divendres 27 de setembre fins al 12 d’octubre deu activitats emmarcades en unes jornades culturals sobre cultura manxega. Enguany, l’entitat ha nomenat Ferran Villaseñor (PSC), Quixot 2013 #a. bernal
Acord
La Compagnie des Petits, nou soci d’honor de l’Aula
Cristina Frias, directora de La Compagnie des Petits, va signar el Llibre d’Or de l’Associació Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat, en presència de Marc Plens, president, i de Rafael Gómez, de l’àrea de finançament, en motiu del nomenament de l’entitat com a Soci d’Honor de l’associació. D’altra banda, una conferència de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, sobre “El present i el futur de les noves tecnologies per gestionar una ciutat mitjana” inaugurarà el nou curs de l’Aula d’Extensió Universitària el 8 d’octubre a les 17.30 h al SC Trade Center. // Redacció
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Publicitat 17
18 Ciutat Política
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Entrevista
Jordi Carreras
President del Partit Popular de Sant Cugat
“Sant Cugat té un govern radical d’esquerres i independentista” Unitat. Jordi Carreras va ser reelegit pels militants del Partit Popular de Sant Cugat el passat mes de maig. Sent la segona força amb representació al consistori, amb quatre regidors, fins als pròxims comicis el 2015, els populars tenen l’objectiu de fer arribar el missatge conservador i d’unitat a l’electorat santcugatenc Des de la seva reelecció al maig, quins són els objectius del partit? Tenim el repte de fer arribar el nostre missatge a la majoria dels santcugatencs.
què mai els han donat aquest mandat per la independència. A més, és un govern amb polítiques laïcistes, com ho demostra amb el fet de ser partidari de l’avortament.
Quin és aquest missatge? El primer que ha de comprendre la gent de Sant Cugat és que té un govern radical d’esquerres i independentista. Això vol dir que en alguns aspectes sobrepassa l’esquerra del PSC i fins i tot, en cert sentit, a ICV.
Què hauria de contemplar la llei de l’avortament? S’ha de fer una llei que parteixi de la base que l’avortament és un mal que s’ha de tolerar, però no és un dret a la dona perquè allà hi ha una altra vida. S’ha de partir de la base que s’han d’ajudar les dones perquè tirin els seus fills endavant. Aquí tenim una llei de l’avortament que parteix de la base que és un dret de la dona. Personalment, rebutjo absolutament l’avortament perquè per a mi és matar una criatura, també en un embaràs precoç. Se li fa més mal a la noia deixant-la avortar que tenint la criatura.
Posi’m exemples d’aquests aspectes que comenta. Així com el govern de la Generalitat no s’ha declarat explícitament independentista, l’equip de govern local no només ho ha fet, sinó que s’ha utilitzat el càrrec d’alcaldessa i l’Ajuntament com a institució per defensar la independència i han agafat tots els ciutadans de Sant Cugat i ens han posat a l’Associació de Municipis per la Independència. Això suposa un abús dels santcugatencs que no els han votat i una traïció en els seus votants per-
I si el nivell econòmic és insuficient? Doncs s’han de buscar solucions per tirar endavant perquè és pitjor matar la criatura. Això s’anomena cultura de la mort i aquesta porta a
la destrucció de la civilització. Quina lectura fan de les mobilitzacions de la passada Diada? És un fenomen amb el qual no es pot mirar cap una altra banda perquè és una massa de gent molt important que no està a gust amb l’encaix que té Catalunya amb Espanya. Si es volen canviar les lleis, que lluitin per canviar-les, però sempre dins els paràmetres de la Constitució. Sortint al carrer i fent soroll no es va enlloc. Aquest fet requereix parlar, s’ha d’afrontar el problema i s’ha de resoldre perquè hi ha en joc el futur de Catalunya i d’Espanya. Preguntant a la ciutadania? S’ha de veure què se li pregunta perquè un dret a decidir sense més no existeix. És evident que tenim dret a decidir perquè som lliures, però la llibertat també té els seus límits. I a la ciutadania se l’ha d’informar perquè ara només es fa que explicar mentides com, per exemple, que Espanya roba a Catalunya. El que no es pot fer és crear una
“El que no es pot fer és crear una onada sentimental com la que s’ha creat: molt poc pensada i irracional” “Matar una criatura s’anomena cultura de la mort, la qual porta a la destrucció de la civilització actual” “En alguns casos, el govern de CiU a Sant Cugat sobrepassa l’esquerra del PSC i, fins i tot, a ICV”
Actualitat Ciutat 19
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Barris Consell de Barri de la Floresta
L’asfaltat dels carrers preocupa els florestans El president del Consell de Barri, Carles Brugarolas, preveu que l’Ajuntament podrà asfaltar com a mínim un 75% dels carrers del districte entre el 2014 i el 2015. Els veïns de la Floresta continuen molt preocupats per la situació de molts dels carrers del districte, alguns encara sense asfaltar i altres, com l’avinguda de Pere Planas, amb problemes greus de seguretat. Moltes de les intervencions de polítics, entitats i veïns del Consell de Barri de la Floresta que va tenir lloc el dimarts 1 d’octubre, al Centre Social i Sanitari, van coincidir amb el mateix: és urgent que l’Ajuntament actuï ràpidment i enllesteixi moltes d’aquestes obres pendents. El president del Consell de Barri, Carles Brugarolas, va anunciar el compromís de l’Ajuntament d’asfaltar, com a mínim, el 75% dels carrers del districte en els pròxims dos anys, 2014-2015. “En aquest període, pràcticament tota la Floresta ha d’estar asfaltada”, va dir. Així mateix, el president del Consell de Barri va avançar que el 2014 “estarem en disposició de recuperar el ritme inversor”, i que aquesta inversió incidirà directament en la Floresta.
Diàleg pel futur de Catalunya Jordi Carreras creu que s’ha de debatre l’encaix de Catalunya amb Espanya # a. ribera
onada sentimental com la que s’ha creat molt poc pensada i racional. Quines prioritats han d’incloure els pressupostos del 2014? Hauran de ser austers, si més no, iguals que els de l’any passat. S’ha d’equilibrar el desenvolupament de la ciutat amb les necessitats de la població com urbanitzar Can Borrull o Can Barata, o dinamitzar la zona de Volpelleres.
Té intencions de presentar-se a les pròximes eleccions municipals? Estic a la disposició del que digui el partit i de quina situació hi hagi d’aquí a les eleccions. Personalment, és un honor servir els ciutadans, però s’ha de poder compaginar amb la vida professional. //
Dos carrers polèmics Un és l’avinguda de Pere Planas i l’altre el carrer del Pas de l’Estació. Pel que fa al primer, el de l’avinguda de Pere Planas, molts dels presents van demanar amb urgència que es facin les obres d’asfaltat que resten per tenir un carrer en condicions i, sobre-
Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich
Imatge del Consell de Barri de la Floresta #Pere Fernández
“Entre el 2014 i el 2015 han d’estar, com a mínim, un 75% dels carrers de la Floresta asfaltats” Carles Brugarolas President Consell tot, un carrer més segur, ja que asseguren que actualment és molt perillós. Tan polèmica és també la situació del carrer del Pas de l’Estació, on s’ha fet aparcament de pagament i no poden aparcar els veïns gratuïtament. Francesc Bailón, representant del Col·lectiu Gent Gran de la Floresta, va plantejar a l’Ajuntament tornar a la situació anterior. // Pere Fernández
L’RCD ESPANYOL DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ
10 € S
AL ME
S
Només hi faltes tu!
Amb el suport de:
Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies! Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07
20 Ciutat Actualitat Urbanisme
Can Borrull no veu viable el cost per pagar la urbanització
La situació econòmica de molts veïns de Can Borrull fa inassumible pagar els 10.000 euros de mitjana per urbanitzar i legalitzar les seves parcel·les. Els veïns de Can Borrull tenen la voluntat de tirar endavant el projecte d’urbanització de les seves parcel·les però consideren inassumible el cost que han de pagar. Així es van expressar els veïns després de la reunió que van tenir amb el regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana, per explicar-los els passos que cal seguir, segons recull Un Altre Sant Cugat (UASC) en un comunicat. Els costos de les obres d’urbanització i tràmits per legalitzar Can Borrull aniran a càrrec de la Diputació de Barcelona, que aportarà 1 milió d’euros; l’Ajuntament de Sant Cugat, que invertirà 350.000 euros de lliure disposició i que s’inclourà en el pressupost del 2014; i els veïns que es faran càrrec dels 800.000 euros
restants. Hi ha unes 80 parcel·les per urbanitzar de manera que cada veí haurà de pagar 10.000 euros, aproximadament. El descontentament de la comunitat veïnal passa per reclamar més flexibilitat en els terminis de pagament d’aquests diners. Actualment, estava fixat en un termini d’entre quatre i cinc anys, però molts veïns estan jubilats o en situació d’atur i no veuen viable pagar aquesta quantitat de diners en un període de temps tan curt. En aquest sentit, Casajoana ha explicat al Diari de Sant Cugat que es compromet a estudiar el fet “d’ampliar els terminis a vuit o deu anys”. // Anna Mira
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Medi ambient El CONAMA es farà finalment a Granada
Granada finalment serà la ciutat que acollirà el Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA) en l’àmbit local, després que Sant Cugat renunciés a organitzar l’esdeveniment per manca de finançament privat. Segons Joan Puigdomènech, “en l’actual context econòmic seria incomprensible que una administració pública fes front en solitari a totes les despeses”.
La frase
Política
ICV-EUiA aposta per un pacte local d’ocupació Els ecosocialistes presentaran una moció perquè l’administració, empresaris, sindicats i agents socials treballin conjuntament per reduir l’atur. ICV-EUiA ha fet pública la seva voluntat de crear una mesa de concentració entre diferents agents socials de Sant Cugat per reactivar l’economia de l’àmbit municipal. En el text que presentaran al pròxim ple, els ecosocialistes proposen que l’Ajuntament, els agents empresarials, sindicals i socials de la ciutat treballin conjuntament per arribar a acords i aprofitar els recursos per combatre l’atur. // A. M.
Hi ha bona sintonia amb la Generalitat perquè Catalunya mantingui l’actual model territorial” Josep Puig President de l’EMD i AEMDEC
Debat Cicle sobre la situació política a Catalunya 9 d’OCTUBRE, AL CLUB MUNTANYENC Aquest dimecres tindrà lloc la primera sessió d’aquest cicle –n’hi ha quatre– en què s’analitzarà la situació política actual des del punt de vista institucional, la història i la dinàmica recents, els aspectes juridicopolítics i econòmics i les possibilitats polítiques.
Medi ambient
Sant Cugat, rep un premi per recollir 150 tones de roba
Paraira, amb el premi #cedida La ciutat ha rebut un reconeixement de l’ONG Humana pel compromís de Sant Cugat amb el reciclatge tèxtil. Sant Cugat ha rebut una distinció de l’ONG Humana per ser un dels municipis que més quilograms de roba ha recollit durant el 2012. En concret, a Sant Cugat s’han recollit 148.012 quilograms de teixits utilitzats en els 37 contenidors de l’ONG Humana que hi ha repartits per la ciutat. Els Premis Humana de Reciclatge Tèxtil han arribat enguany a la sisena edició i reconeixen anualment els municipis, ciutadans i entitats privades de Catalunya que més contribueixen al reciclatge de la roba usada i a la tasca social d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo. La tinenta d’alcalde de Serveis Urbans, Cristina Paraira, va recollir el guardó en el marc de la jornada Humana Day 2013 dedicada al canvi climàtic. // A. Mira
Publicitat 21
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
RESTAURANT Cuina mediterrània al centre històric Menú cap de setmana des de: 17,50 €
C. Plana de l’Hospital, 7 - Sant Cugat Pàrquing a 150 metres 93 590 05 06 www.restaurantmatilda.com
A 150M DEL CAP
22 Opinió i debat
Rafael Gómez Voluntari de Càritas
Novetats a Sant Cugat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
L’any 2012, Càritas Sant Cugat ha repartit més de 210 tones d’aliments
R
# MIRIAM CARVAJAL Escola d’art i disseny de Sant Cugat
ecordo que fa més d’un any es va posar en marxa a la nostra ciutat un espai físic nou anomenat El Recer, on s’acullen persones necessitades per escoltar-los, acompanyar-los en un procés de restablir la seva autonomia, se’ls ajuda en la seva higiene personal i se’ls dóna menjar en una taula compartida, per crear un diàleg entre ells i l’equip que els acull, perquè cadascú trobi en les vivències dels altres un ajut per superar-se. Actualment hi ha 16 beneficiaris d’aquest nou servei iniciat el novembre del 2011. En el mateix espai es fa el repartiment d’aliments –complement alimentari bàsic a les famílies que ho necessitin–,servei iniciat fa més de 40 anys per Càritas a la Casa Abacial, i que es va haver de traslladar al nou espai per poder atendre les moltes sol· licituds d’una manera més eficaç, discreta i que doni resposta a les necessitats actuals. L’any 2012 s’han repartit més de 210 tones d’aliments. Diumenge, 29 de setembre al matí a la ZEM Jaume Tubau, amb la col·laboració del Sant Cugat Esport, es va celebrar el Trofeu 800x10 de Càritas Sant Cugat, en el marc del partit cadet A del SantCu contra cadet B de l’Espanyol, per difondre la campanya 800x10. Abans de començar el partit es va apropar un senyor d’avançada edat i em va dir “els números sempre m’han agradat molt. Ara, venint amb el tren, comentaven unes persones que Sant Cugat té una de les rendes per capita més alta de tot Catalunya, que és veritat?”. Jo li vaig dir que sí i “per què m’ho pregunta això?” “Perquè Sant Cugat deu ser una ciutat molt rica”. Va anar a veure el partit. El trofeu el va guanyar el SantCu per un ajustat 4-3. Al final del partit es va venir a acomiadar el senyor i em va comentar “molt interessant la campanya de 800x10 que heu explicat per megafonia,però en aquesta ciutat aviat tindreu els 800 donants, perquè és una ciutat rica!” Doncs encara no arribem als 300, li vaig contestar. S’en va anar fent números… 800x10. La campanya 800x10 és una expressió que equival a compartir i vol dir trobar 800 persones que estiguin disposades a donar 10 euros al mes durant tot un any per finançar El Recer. Sabeu que m’agrada passejar pel poble i la vida és tan rica que la setmana passada passejant pel barri del Monestir em vaig trobar un jove d’uns 30 i pocs anys, fort, amb barba serrada,amb una mirada serena que em va preguntar tu ets d’aquest barri? No, li vaig dir, però
xxxx
“La reflexió és : en som conscients de la pobresa a Sant Cugat?”
sóc del poble. Et puc ajudar en alguna cosa? Sense contestar-me directament anava parlant i reflexionant a la vegada, vinc del final d’aquest carrer (estàvem al començament del carrer d’Orient), he estat una bona estona aturat davant d’un local( El Recer ) a on entrava i sortia gent amb carretons, se’ls veia contents, alguns als qui he preguntat m’han dit que aquest servei els ha canviat la vida i els ha donat forces per seguir lluitant per cercar un treball digne i refer la seva vida i la de la seva família. Jo em vaig quedar reflexiu… sense dir res. Ell va continuar “n’hi ha molta de gent necessitada, més del que us penseu, i potser un dia un d’aquests del carretó podeu ser vosaltres. Esforceu-vos a compartir!” Quan m’en vaig adonar el jove havia marxat perquè anava a un altre lloc. Quines coincidències, quins bons punts per reflexionar! Hi ha molta gent de bona voluntat, com el senyor d’avançada edat,que pensa que Sant Cugat és una ciutat rica ( i ho és), però també hi ha pobresa. Pobresa, no perquè ho diguin alguns, o les estadístiques, o les xifres, sinó perquè hi ha persones que la pateixen. La reflexió és : en som conscients de la pobresa a Sant Cugat? Davant d’aquesta realitat, jo què faig?//
Opinió i debat 23
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Víctor Alexandre Escriptor
Dos milions de persones a la Via Catalana
Dos milions de catalans amb un mateix anhel: la plena llibertat de Catalunya
@valex_cat
Àngels Solé Historiadora
El TeatreAuditori, referent de la cultura del país
angelssole@telefonica.neta
E
splèndid, el suplement fotogràfic que el Diari de Sant Cugat va dedicar a la Via Catalana de l’Onze de Setembre passat sota el títol “Sant Cugat fa Via”. Al llarg de vint pàgines i a través d’unes cinquanta fotografies, els lectors van poder veure el desenvolupament de la Diada entre els trams 124 i 130 de l’Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp, ocupats pels santcugatencs que s’hi van desplaçar. Trenta-tres van ser els autocars que van sortir de la ciutat amb aquella destinació, al marge de les persones que ho van fer en els seus vehicles particulars. És a dir, que, com ha informat l’Official World Record, no sols estem parlant de la cadena humana més llarga i multitudinària que s’ha fet mai a la Unió Europea, sinó que l’esmentat organisme internacional també ha certificat una participació molt més elevada que la que va donar la conselleria d’Interior, que era d’un milió sis-centes mil persones, i ha deixat en esperpèntica evidència el govern espanyol i el seu ministre Jorge Fernández Díaz, ja que sense el més mínim sentit del ridícul van dir que només hi havia quatre-centes mil persones. Només quatrecentes mil. Així és com el Partit Popular amaga la realitat que no li agrada i manipula la ciutadania des dels seus altaveus oficials: per mitjà de la mentida. Per sort, i a desgrat seu, podem dir-ho ben alt i ben clar perquè consti en la història: segons ha certificat l’Official World Record, a la Via Catalana de l’Onze de Setembre de 2013 hi van assistir dos milions de persones. Dos milions! Dos milions de persones agafades de les mans al llarg de quatre-cents quilòmetres; dos milions de veus unides per un sol crit: “Independència!”; dos milions de catalans amb un mateix anhel: la plena llibertat de Catalunya.
S’
acaben de celebrar els vint anys de la inauguració del Teatre-Auditori de la nostra ciutat. Si faig memòria i reculo en el temps, uns anys abans d’aquell esdeveniment, hi veig diferents persones i entitats implicades en la reflexió i la decisió de crear-lo, però n’hi ha tres que al meu entendre són decisives: l’alcalde Joan Aymerich, per la seva capacitat d’escoltar els sancugatencs i la convicció a dur-lo a terme; el regidor d’Urbanisme, Àngel Llaceres, per la seva magnífica capacitat d’ordenar el model de ciutat i els seus equipaments, entre els quals, el nou auditori, i també, i sobretot, a Tom Seix, expert del món de les arts escèniques, que amb el seu geni creatiu va saber donar al projecte l’ambició cultural que necessitava. Les discussions i retrets a l’Ajuntament en aquella època sobre l’excessiva magnitud del projecte només poden venir de les persones que veien la ciutat com una foto estàtica del present, sense preveure la seva evolució ni creixement. Sant Cugat tenia molt creixement pel davant, com el temps ha demostrat,
Per fer-nos una idea de les colossals dimensions d’aquesta fita, n’hi ha prou que pensem en les manifestacions que es fan arreu del món per causes diverses i en les reduïdes xifres que registren, comparades amb les de la Via Catalana. I és natural que sigui així, perquè treure molta gent de casa, fer que surti al carrer per defensar uns drets o per denunciar una opressió és una tasca titànica. Això no significa que els qui no es manifesten no comparteixin el mateix anhel. N’hi ha moltíssims que sí. Però també hi ha un munt de raons que poden explicar la seva absència: feina, malalties, viatges, compromisos, mandra, problemes personals... D’altres, és clar, no hi van perquè la reivindicació en qüestió, ja sigui política o laboral, els és indiferent o perquè senzillament hi estan en contra. En aquest últim cas, però, s’observa una curiosa paradoxa, i és que tan bon punt la reivindicació assoleix els seus objectius i els beneficis es fan visibles, no hi ha cap antic opositor que hi renunciï. Algú coneix un esquirol prou íntegre que hagi renunciat a les millores salarials aconseguides pels companys que ell mateix blasmava quan lluitaven per un sou digne? Doncs amb la independència passarà exactament el mateix. No hi haurà cap ni un dels qui avui es disfressen de fantasma de la por contra la independència de Catalunya que en el nou Estat català renunciï a gaudir dels beneficis d’uns millors serveis socials, d’unes millors pensions, d’unes millors infraestructures i, en definitiva, d’una millor renda per capita. Cap ni un. Pel que fa a la “majoria silenciosa” de la qual pretén apropiar-se el Partit Popular, només dir a aquest partit que per coherència, abandoni immediatament el govern d’Espanya, ja que la majoria d’espanyols no l’ha votat.//
i els dubtes que el mateix president Jordi Pujol va manifestar el dia de la inauguració ja fa molts anys que van quedar dissipats. Amb l’alcalde Lluís Recoder vindrà l’època de la consolidació i de la projecció del teatre més enllà de la nostra ciutat. Són anys molt importants, ja que un magnífic edifici no és cap garantia en si mateixa, sense la voluntat i fermesa per dur a terme una programació plural, i econòmicament sostenible. En aquest sentit, dos indicadors són paradigmàtics: el percentatge d’ocupació del teatre, actualment ja del 75%, i la capacitat de generar ingressos propis del teatre a través de la venda d’entrades, les produccions del taller d’escenografia i el lloguer d’espais, entre altres. No hi ha cap dubte que els teatres municipals del nostre país s’emmirallen en el nostre teatre i prenen nota de la raó del seu èxit. Els santcugatencs n’estem orgullosos, i confiem que la nostra alcaldessa, com ha demostrat en els anys de mandat que porta al capdavant de l’Ajuntament, segueixi donant-li suport per tal que pugui continuar sent un dels motors més importants de la cultura santcugatenca i catalana.//
24 Opinió i debat
Jordi Casas Historiador
Aniversaris
Aymerich va treballar perquè la gent del poble no se n’anés a la gran ciutat o va endevinar que la gran ciutat vindria a nosaltres i exigiria equipaments de més qualitat?
jordicasasroca@movistar.es
Eduard Torres Advocat
Llums i ombres
@etorres_1
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
C
ertament, sempre hi ha alguna cosa a celebrar. Només fa falta assabentar-se’n i apuntar-s’hi. El darrer número d’aquest setmanari n’anava ple. Començaré pel menys evident i que, suposo, a passat desapercebut; de fet, no se’n parlava en aquestes pàgines, sinó en un altre mitjà. Em refereixo als 20 anys de l’associació de les EMD de Catalunya. No és un tema menor, tenint en compte que la presideix el president de l’EMD de Valldoreix i que va aprofitar l’esdeveniment per demanar a la vicepresidenta del Govern de la Generalitat que les tingui en compte a l’hora d’aprovar la nova llei de governs locals. La senyora, molt amable, els hi va dir que sí i, a més, va afegir que està convençuda que en el futur hi haurà més EMD. El que no sabem és si encara hi haurà la de Valldoreix, ja que, segons he llegit, en un debat organitzat per aquest setmanari, van tornar a sonar tambors a favor de la independència de Valldoreix (sí, he dit bé, de Valldoreix). Potser que agafem el toro per les banyes d’una vegada i deixem el tema vist per a sentència; només es tracta que tothom es mulli i que ningú no amagui l’ou. L’altre aniversari és el de la mitjà marató santcugatenca. No cal dir que no en sóc un especialista, només pensar en córrer vinti-un quilòmetres en produeix un cansament atroç. D’acord, hi ha gent per a tot i algú n’ha de tenir cura. I, per això, cal felicitar l’equip que any rere any organitza aquest esforç físic (des del meu punt innecessari, però no pretenc fixar doctrina). Ara bé, moure’s és imprescindible. Sembla ser que això ajuda els nens i les nenes de la nostra ciutat a estar una mica menys grassonets que la resta de catalans, uns vint punts per sota de la mitjana catalana. A això, cal sumarli una dieta equilibrada. Tot ajuda, sens dub-
E
m deia l’altre dia un amic que en qualsevol situació de la vida ens podem trobar llums i ombres, és a dir, punts favorables i altres que no ho són o que no ho són tant com a un li agradaria. Sant Cugat continua sent una ciutat de contrastos i, com a tal, de llums i d’ombres. Per exemple, l’estructura pròpia del poble que ha estat, sobretot en el centre, no te rés a veure amb la trama urbana que s’ha anat dibuixant en els barris de nova creació. No és un fenomen del qual siguem protagonistes únics, ans al contrari, sol ser comú a totes les poblacions que han sabut mantenir un nucli antic i han crescut ràpidament. Fer que aquests dos conceptes, modernitat i tradició, convisquin forma part de les obligacions que tenen els nostres governants. Em centraré avui en el primer. Sembla que, inefablement, el fet de ser modern va lligat amb l’ús de la bicicleta. Que tots ens desplacem en aquest mitjà deu ser
te. Però el que és definitiu, com en tantes coses en aquest vida i segons ens explica un pediatre que coneix bé Sant Cugat, és el nivell socioeconòmic dels pares. Sigui com sigui, la recomanació és clara: menys pantalles de tot tipus i més moviment. Sense necessitat, òbviament, d’arribar a la mitjà marató, que això ja és per a nota. I arribem a l’aniversari de traca i mocador: els vint anys del Teatre-Auditori. Aquí sí que em tocat ós, és la joia de la nostra corona (d’equipaments). L’alcalde Aymerich, va ser un visionari o era un nostàlgic? Va treballar perquè la gent del poble no se n’anés a la gran ciutat o va endevinar que la gran ciutat vindria a nosaltres i exigiria equipaments de més qualitat? Sigui com sigui, la va encertar i el creixement urbanístic, d’algun lloc havien de sortir els diners, ho va fer possible. Des d’aleshores la cosa ha millorat molt, en això tothom hi coincideix. Una programació meditada i de qualitat i un equip humà que ha sabut equilibrar oferta i taponament dels forats negres que els equipaments d’aquest tipus sempre deixen. Amb el ben entès que sense els calerons, que són molts, de l’ajuntament, que vol dir nostres, això no rutllaria. Però s’ha sabut trobar un nivell d’autofinaçament que molts altres centres d’aquestes característiques voldrien per a ells. Tot està perfecte, doncs. Home, no. Tenim un contenciós, la resolució del qual, en principi, no depèn fonamentalment del Teatre-Auditori, que és la Sala B. S’havia promès. Però els polítics prometen i la dura realitat disposa. En aquest sentit, en el reguitzell d’opinions que s’han publicat en aquestes pàgines, he trobat a mancar la de les entitats d’arts escèniques. En tot cas, la reivindicació és coneguda i sembla que ja li tenim el peu al coll. Tant de bo sigui així.//
l’objectiu dels qui es creuen avançats socialment i per això promouen els carrils bici, suposo. Algú em dirà carca i que no miro per la salut, però crec que a Sant Cugat n’estem fent un gra massa. Ni tots ens movem en bici, ni podem fer-ho per molts motius. Ara li ha tocat a la rambla de Ribatallada tenir el seu carril exclusiu. Quan van iniciar-se les obres vaig pensar que es volia donar amplada a la vorera que, des de sempre, havia patit més limitacions i magnificar el caràcter de rambla per permetre que es convertís de nou en un dels carrers més emblemàtics de la ciutat. Anava errat, resulta que tornem a hipotecar una vorera per implantar el famós carril. Deixant a banda els costos, que si es calculen per hores, sens dubte, seran exagerats, prescindirem definitivament de l’amplada excepcional d’aquest passeig. El carril bici sol ser de difícil convivència pels vianants. Caminar o simplement passejar també és modern. Potser que algú hi pensi. Llums i ombres de la ciutat.//
Opinió i debat 25
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Cara a cara Política
Jaume Clavell Síndic Municipal de Greuges
Valldoreix independent? Inma Làzaro Empresària
Joan Palma Veí de Valldoreix
Me n’he d’allunyar
“Com a EMD, mai podrem definir “Sant Cugat té una marca registrada molt important i crec el nostre camí al màxim de les que ens ajuda molt” nostres possibilitats”
P
enso que Valldoreix hauria de ser un municipi. Cada localitat té una idiosincràsia i necessitats, tant de fisonomia com d’estil de vida. Els conflictes polítics entre administracions de Valldoreix i Sant Cugat fan molt difícil fer anar endavant projectes a Valldoreix. Pel que fa a estàndards, molts municipis a Catalunya són menors que Valldoreix. Però hi ha un motiu més important: el sentiment d’identitat, un tret de valor incommensurable i el més atresorat que pot tenir una comunitat. Nosaltres sentim Valldoreix com el nostre poble, però la situació administrativa no hi coincideix i resulta frustrant. Trobo que com a EMD (és a dir, “ni chicha ni limoná”), mai tindrem ales per poder definir el nostre camí al màxim de les nostres possibilitats. Ser un municipi no és garantia que ho fem, però estarà a les mans dels valldoreixencs i valldoreixenques escriure la resta dels capítols de la seva història.
Els Cugatitus
H
i ha massa administracions públiques, massa polítics... Jo eliminaria l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix perquè no li veig cap avantatge. Com a ciutadà i veí de Valldoreix veig que els carrers estan pitjor, que no es poden fer obres noves. I Mirasol ens està passant la mà per sobre; les Planes està millorant, la Floresta també, i a Valldoreix estem estancats. Estic en contra de la independència de Valldoreix. Sant Cugat té una marca registrada molt important i crec que ens ajuda molt. Pertànyer a Sant Cugat és un signe molt important per a nosaltres, els valldoreixencs. Jo primer vaig venir a viure a Sant Cugat i després em vaig traslladar a Valldoreix perquè forma part de Sant Cugat. Si Valldoreix hagués estat una urbanització d’un altre municipi, aleshores no m’hauria mogut de Sant Cugat. Jo li donaria més poder i recursos a Sant Cugat perquè administrés els interessos i les infraestructures dels valldoreixencs.
per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com
M sindic@santcugat.cat
e n’he d’allunyar de publicar mensualment al Diari de Sant Cugat i al web del TOT. Tan aviat el Ple de l’Ajuntament em va nomenar Síndic de Greuges, l’editor Ramon Grau i el director Josep Maria Vallès em van oferir aquestes dues atalaies de la ciutat, primerament el Diari de Sant Cugat i, posteriorment, el web del TOT, per expressar la meva opinió i estar a prop de la ciutadania. Els estic molt agraït per haver-ho pogut fer al llarg d’uns sis anys. Ara me n’he d’allunyar. Em sap greu, en aquests temps tan intensos que vivim, socialment i políticament. Tinc el cap ple de força, d’il· lusions i esperança i el cos amb una disfunció d’una motoneurona que s’ha cansat de seguir les instruccions del cervell. Ja no tinc l’habilitat que tant preciso i això no té volta de full. No puc fer sol la columna i preciso d’ajuda, cosa una mica complicada i dificultosa per mi, a més, vull dedicar tots els meus esforços i els de l’Esperança, a complir el meu mandat en defensa dels drets dels meus conciutadans i fent això l’ajut que necessito s’esmerça en el que realment considero prioritari, encara que sigui en detriment de publicar en el Diari de Sant Cugat. Durant aquests anys he procurat defensar, en els meus escrits, els drets socials i humans, tant individuals com col·lectius, de manera, crec, que més que transparent, no me n’he estat de posar adjectius qualificatius quan ho he considerat convenient, tot i saber, que quan els poses t’hi identifiques i et “retrates”. He considerat, sempre, un bé superior la transparència enfront de la ciutadania que quedar bé amb uns o els altres o considerar el que és políticament correcta. Ara me n’allunyo de publicar, però continuaré estant ben a prop vostre escrivint a l’Administració pública en defensa dels vostres drets, quan els considereu vulnerats. M’acomiado del Diari de Sant Cugat i del TOT però continuaré al servei de tots els santcugatencs i santcugatenques, amb l’Esperança, a la meva Oficina, on sempre ens trobareu.//
26 Opinió i debat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Imatges de #santcugat a Instagram
Col·lectiu versus privat
@alba_perez6 Sant Cugat
Núria Gibert CUP
Colors del cel de Sant Cugat (Mira-sol). #santcugat #mirasol #fotodeldia
nuriagibert@hotmail.com @nudenu
C
obrar taxes. Demanar dipòsits a una entitat que es reuneix (per exemple) per fer cultura popular, exigir documents a entregar en horari laboral, limitar el so, limitar els espais, prohibir-ne els usos col· lectius (jugar a pilota).Posar multes. Negar-se a fer cartelleres pels col· lectius i entitats. Eliminar els mitjans que ja hi ha (pirulins). Fer ordenances del civisme amb esperit recaptatori. Posar càmeres de seguretat a tot el centre. Restringir l’espai públic. Restringir l’espai de trobada i cohesió social, l’únic en el qual ens podem trobar i fitar-nos generalment sense cap interès en el lucre. Avantposar els criteris individuals als col.lectius; el silenci a la música, la quietud a l’encontre, la sol·litud a la solidaritat. Sí, sí, ja sé que el tema no és nou. Però a vegades se’ns pixen a sobre i diuen que plou. Dissabte vaig estar a l’il·lusionant Aplec Jove. Organitzat per entitats joves amb objectius similars. Capital i patrimoni incalculable, si em permeteu. Doncs no se sentia bé el concert. Algun company em va senyalar resignat el limitador (aparell sofisticat que no només limita sinó que enregistra totes les passades de volum i que exigeix de manera vehement el consistori). Paradoxalment en aquell moment també hi havia un concert a l’Auditori i se sentia des d’allà. Com que estem fastiguejats que ens neguin la capacitat i la voluntat d’aquest poble a ser poble, en aquesta pixada en concret, serem més murris. Hi havia un limitador,diuen. Doncs que ens ensenyin el registre, que volem ser poble, però no el poble cornut. //
Piulat a #santcugat
@almareste (Albert): “I want to dedicate this photo to Oriol Sitjà He died yesterday running the half marathon in Sant Cugat del Vallès Barcelona Both finished @joan_calderon Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
www.totsantcugat.cat
Felicitats a l’equip humà que fa possible que tot funcioni al @TeatreAuditori. Sense ells res seria possible. #femanysambtu
Notícia més llegida
@cambiaformas Soy la espada en la oscuridad. Soy el vigilante del Muro.
Mor un home a l’arribada de la Mitja Marató Un home ha mort aquest diumenge quan arribava a la meta de la Mitja Marató per una aturada cardiorespiratòria. No el van poder reanimar després de mitja hora intentat-ho.
Opinió més llegida
No et perdis...
“Estudis” Cada inici de temporada ens trobem jugadors/ es, que deixen l’activitat esportiva pels estudis Davide Bonaccini, president Club Hanbol Sant Cugat
Vídeo: 30a Mitja Marató
Cuando algunos políticos hablan de conciliar la vida familiar y la laboral, se refieren a las guarderías a 435 euros? #SantCugat #barcelona @adssantcugat Assemblea pels Drets Socials de Sant Cugat
Avui ens hem llevat ben d’hora ben d’hora per fer saber a tothom que dissabte a les 17 h tenim assemblea! A la Casa de Cultura #santcugat
Opinió i debat 27
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Una pèrdua molt sentida Sentim molt la pèrdua del nostre soci i amic Oriol. Bon pare de família, bon amic, bona persona, esportista... Sembla un tòpic, però així és com el defineixen els socis i amics de la nostra entitat. Els que ens estimem l’esport, sabem que una pèrdua com aquesta ens uneix i ens fa reflexionar. Era un dia alegre per a tots els corredors de la Mitja Marató, que molts socis del club com ara l’Oriol hi participaven, però que desgraciadament es va convertir en un desenllaç trist. No hi ha paraules per expressar el dolor que tots els socis del CTNSC sentim per la pèrdua del nostre amic Oriol. El més sincer condol per a tota la família i tots aquells que l’estimaven. Una abraçada, President i membres de la Junta del CTNSC
bé exposa que la retirada de vehicles de la via pública feta amb l’antelació esmentada no és gratuïta. En aquest sentit, no hi ha hagut cap afany recaptatori, sinó la voluntat que la Mitja Marató es pogués desenvolupar amb la màxima seguretat possible. En qualsevol cas, si creu que el seu vehicle no es va retirar d’acord amb les ordenances, pot presentar un recurs, que serà valorat pels serveis jurídics de l’Ajuntament. Tanmateix, també ha de saber que, fent-ho, renuncia a la bonificació del 50% de la multa. Quedo a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment. Cordialment, Jordi Puigneró i Ferrer Tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia
Instància Gràcies Sóc una persona de mobilitat reduïda, que quan em dirigia cap a casa meva se’m va parar la motoreta que utilitzo per desplaçar-me. Molt amablement, la Policia Local em va ajudar a arribar a casa empenyent la moto. Voldria agrair la seva tasca i col·laboració. Simón Garcia López
Gran abatuda de vehicles El dia previ a la Mitja Marató de Sant Cugat les grues privades, sota les instruccions del sergent de la Policia Local, van fer neteja de gran quantitat de carrers del poble de vehicles que, en dies ordinaris, hagueren estat correctament estacionats. Sí, és cert, feia una setmana que hi havia la senyalització, emperò, si no vius a la zona, podrien i han estat totalment invisibles pels aproximadament 100 cotxes que a la una de la matinada van estar enretirats... A més, com ve essent habitual en la senyalització, mai se sol prohibir estacionar a un lloc a la nit, sinó durant el dia, és a dir, un altre motiu per desconcertar el conductor. Quin disgust i quin trasbals anar a altes hores de la matinada cap a Volpelleres. Ara com ara, quan tantes famílies estan passant dificultats que, quan costa tant mantenir l’estabilitat emocional per la interminable crisi, aquesta maniobra de la Policia Local ha estat demolidora. Aquest cap de
DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat
setmana moltes llars hauran de fer mans i mànigues per poder fer front als 111,08 euros del servei privat de grues… I el més greu de tot: als 80 euros de sanció per “mal estacionament”! És terriblement injust que això sigui així. A altres poblacions, els ajuntaments, sense tant ànim recaptatori, actuen ben diferent: és el mateix Ajuntament de la ciutat que es fa càrrec del servei de les grues, desplaçant els vehicles i estacionant-los en un altre carrer, assumint-ne aquesta entitat les despeses. Perquè uns pocs gaudeixen del seu esport, moltes famílies ens hem endut un bon pal a casa. El meu òbit sentit a la dona, fills i família del corredor. Irene Palazón
Resposta a la carta sobre la grua Benvolgut senyor/a, Sempre que, a Sant Cugat, hi ha un esdeveniment ciutadà -ja sigui esportiu, de caire lúdic, cultural, etc.- que requereixi la retirada de vehicles de la via pública, el consistori n’informa el ciutadà amb un mínim de 72 hores d’antelació, tal com estableix l’ordenança municipal. Aquest va ser el cas de la Mitja Marató, acte per al qual l’Ajuntament va ampliar l’horari de notificació al carrer fins a una setmana abans de l’esdeveniment per tal de minimitzar l’ús de la grua. Lamento que hagi estat el seu cas, però l’Ajuntament s’ha limitat a complir l’ordenança que tam-
Us ho demanem Senyor, I Déu va crear el món en sis dies i el setè va descansar... i és clar, Déu no va pensar en Sant Cugat, i encara menys en Mira-sol. Vet aquí que els que vivim a Mira-sol no tenim dret al descans ja que gràcies a la magnífica planificació dels Serveis Urbans de l’Ajuntament, els serveis de neteja han estat passant cada diumenge de juliol, d’agost i setembre a les 8 del matí fins a 14.30 h. Per què? Què hem fet a Mira-sol?? He trucat a l’Ajuntament i res, he trucat a la policia, i sí, tenen moltes denúncies però no poden fer res (curiós però que si el tub d’escapament de la moto, cotxe... fa més soroll del permès, t’immobilitzen la moto, però si passa un senyor amb un bufador de fulles un diumenge a les 8 fent més soroll del permès, que per suposat ho fa, no passa res). En tot cas, si el problema són els plataners que estan malats i deixen anar unes poques fulles a l’estiu, perquè no mirem de solucionar aquest problema en lloc de crear-ne un altre amb uns bufadors que a part de recollir 4 fulles t’omplen la casa de més pols? És necessari un exèrcit de bufadors, camionetes i camions per quatres fulles?? No ho poden fer amb una escombra com han fet tota la vida?? Ens hem de tancar a casa els diumenges de juliol, d’agost, a 40 graus, per no sentir ni patir un bufador que no bufa res?? Per què són bufadors de gasolina i no els elèctrics com els del centre??
Em va saber molt greu els mals modals emprats el diumenge passat amb un dels empleats del servei de neteja, al qual vull demanar disculpes, però el got està vessant. En nom del fills (Nadia, Jan, Thais), del pare (jo) i de l’esperit sant (Txell, una santa) us demanem que escolteu les queixes dels mirasolencs (que segons la policia són moltes) i ens permeteu descansar els diumenges, ja que segur no vindran a treure la pols de casa, oi Marisa?? Us ho demanem senyor. Eduard Simó
Bicicletes Cada dia es parla sobre la protecció de les persones que van en bicicleta, però què passa amb els vianants que van per les voreres i som envaïts per aquests vehicles??... El passat dimecres 25 de setembre, anàvem els meus fills i jo per la rambla del Celler... i de sobte, zass... un noi en bicicleta i parlant pel mòbil!! El vaig increpar, doncs per poc atropella el meu fill petit. Ell tenia un “cediu el pas” dibuixat al carril bici, és a dir, ells també tenen senyals a cada cruïlla de vorera o fins i tot per creuar els carrers... Les bicicletes tenen cediu el pas dibuixat a terra. Ells ja dedueixen que tenen prioritat a l’hora de creuar i els cotxes hem de parar ... doncs no senyors, heu de parar!!! A veure si l’Ajuntament, d’una vegada per totes, obliga a posar matrícules per poder denunciar en el cas que alguna cosa passés, doncs què hauria passat si no hagués pogut agafar el meu fill a temps? Cada cop circulen més ciclistes pel municipi amb una total impunitat. Noemí S. M. ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.
Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.
Amb la col·laboració de :
Sant Cugat en 3D
Tornen Els Catarres! Aquest cap de setmana, el Teatre-Auditori acollirà el segon festival de música Petits Camaleons amb l’actuació de nombrosos grups. Dissabte al matí serà el torn d’Els Catarres que actuaran substituint Els Pets per malaltia de Lluís Gavaldà.
Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Amb la col·laboració de:
Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.
Ulleres PATROCINADES per:
30 Economia i empresa Empresa
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Tertúlia Vallesans d’Èxit
El diàleg centra la primera trobada de Vallesans d’Èxit Proximitat El format tertúlia i desenfadat va fer que els empresaris posessin sobre la taula diferents visions sobre la situació actual Futur Es va parlar de les opcions per tirar les empreses endavant
T
enir èxit empresarial no és gens fàcil però val molt la pena. Amb aquesta sensació van sortir els gairebé 150 assistents a la primera tertúlia debat que va organitzar el passat dimecres 2 d’octubre l’Associació Sant Cugat Empresarial i Cerdanyola Empresarial a l’Hotel Sant Cugat. Els empresaris Rosa Sugrañes, propietària i consellera del Grup Rosa Gres, i el fundador i conseller delegat d’Eurofragance, Santiago Sabatés, van compartir les seves experiències personals amb els assistents de Vallesans d’Èxit per debatre i parlar sobre el dia a dia i el moment econòmic actual. Aquells que no van poder-hi assistir, van seguir la tertúlia en directe a Internet.
El format El que més van valorar els assistents a la tertúlia va ser el format fresc i proper que va tenir. El moderador, el director del Diari de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, els va fer preguntes i propostes sobre diferents temes perquè ells donessin la seva visió. Entre d’altres reflexions es van poder sentir que “la joventut a les empreses és necessària perquè una empresa sempre s’ha de mantenir jove”. També van donar un èmfasi especial a la necessitat de saber idiomes, concretament l’anglès, i que “un empresari sempre ha de delegar funcions”. Un altre punt de debat va ser la necessitat o no de ser emprenedor i d’exportar. Ambdós ponents van coincidir a afirmar que “s’ha de fer poc a poc i sense presses i que moltes vegades les traves de l’Administració fan que sigui molt difícil”. El president de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, valora molt positivament l’acte i el for-
en context Consells per tenir èxit empresarial Producte competitiu Els empresaris van coincidir a assegurar que una de les claus de l’èxit és ser diferent a la resta. Saber trobar un producte original i que sigui competitiu al mercat. Innovar No deixar d’aprendre i innovar constantment en l’àmbit de coneixements i productes també és un dels consells que defensen els empresaris per seguir sent competitius. Asseguren que cal mantenir l’empresa
sempre jove. Arriscar Per engegar una empresa però també per tirar-la endavant cal arriscar. Aprendre dels errors consideren que és clau i que no s’ha de tenir por d’emprendre. Idiomes Defensen que el coneixement dels idiomes és molt important, sobretot per als joves empresaris. L’anglès és una necessitat i com més llengües, més oportunitats.
Protagonistes Gairebé 150 empresaris van assistir a la primera tertúlia Vallesans d’Èxit de Sant Cugat #ARTUR RIBERA mat de la tertúlia ja que “va permetre centrar-se en temes que realment interessen de manera clara i directa”. Tot i que encara no hi ha data, Boix assegura que es farà una segona edició de Vallesans d’Èxit motivada per la satisfacció dels assistents. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich
Economia i empresa 31
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
ENTREVISTA Rosa Sugrañes, Grup Rosa Gres
@RosaSugranes
ENTREVISTA Santiago Sabatés, Eurogragance
“Les claus per créixer és ampliar el mercat i internacionalitzar el producte”
“No s’ha de deixar mai d’emprendre perquè és molt bo equivocar-se”
Rosa Sugrañes és propietària i consellera del Grup Rosa Gres, que es dedica al desenvolupament de solucions ceràmiques per a paviments, revestiments, edificis, espais públics i piscines. Representa l’empresa familiar a Miami on va anar-hi l’any 1980.
Santiago Sabatés és fundador i conseller delegat d’Eurofragance, empresa dedicada al disseny i fabricació de fragàncies per a perfumeria, cosmètica i ambientació. Fundada el 1990, l’empresa té avui una extensa xarxa comercial i una sòlida activitat exportadora a més de 60 països.
Què ha estat decisiu per fer créixer l’empresa familiar? És molt important ampliar el mercat i internacionalitzar el producte. Però per fer-ho s’ha tenir un producte competitiu i per això cal buscar el tret diferencial respecte a la resta. Ser innovadors i pensar en productes a escala global. És imprescindible vendre el producte a l’estranger? Per a nosaltres ha estat molt important externalitzar el producte. Exportem a països com Xina, França, Itàlia, Qatar, Regne Unit o Rússia perquè actualment apostem per potenciar el departament d’exportació i disposar de personal qualificat, amb idiomes i predisposat a viatjar. Però per vendre el producte és necessari conèixer diferents mercats i obrir nous horitzons, però amb la mínima inversió possible. Porta trenta anys als Estats Units, com descriu el mercat americà? Als Estats Units les empreses són més flexibles i també canvien més sovint. Els empresaris no tenen problemes per
#ARTUR RIBERA
acomiadar la meitat dels seus treballadors si és perquè l’empresa subsisteixi. Aquí crec que ens falta perdre la por i tenir una visió més oberta als canvis, el problema és que aquí la gent vol seguretat laboral mentre que als Estats Units aquest concepte no es prioritza. Si es ven menys es cobra menys, i si es ven més, es cobra més. És així de fàcil. Quines són les claus de l’èxit? Tenir un departament d’exportació fort, un producte competitiu i innovar constantment. Quina valoració fa de la iniciativa de Vallesans d’Èxit? Penso que és una iniciativa boníssima perquè d’una manera o altra tots ens podem ajudar. Quan viatges és molt necessari conèixer gent a diferents punts del món perquè mai saps quan et farà falta un cop de mà i les tertúlies com aquesta et permet intercanviar contactes i fer networking, que és tan comú als Estats Units. // A. Mira
Tenim més de 10.000 cases per vendre. Quina és la teva?
Solvia.cat
Què ha estat clau per tenir èxit? Emprendre i no deixar-ho de fer mai. Crec que val la pena, s’ha de provar i si es fracassa s’ha de tornar a provar. Animo tothom qui tingui una idea que lluitin per portar-la a terme i arriscar-se perquè és dels errors d’on se n’aprèn. És molt bo equivocar-se per tenir més experiència i això no s’ha de deixar de fer mai. És imprescindible vendre el producte a l’estranger? No necessàriament, cal passar per l’internacionalització per tenir èxit. Això va en funció del model de negoci que es tingui, per exemple, Mercadona o El Corte Inglés fins fa poc, són exemples d’èxit en el mercat nacional. Ara bé, si es vol sortir a fora, s’ha de fer sense por. Com descriu el moment econòmic actual? Crec que vivim en un moment de moltes oportunitats. Des del 2007, amb la crisi, Eurofragance ha duplicat la seva mida. Considero que mai hi ha hagut una situ-
#ARTUR RIBERA
ació tan oberta, tan global i amb tants nínxols de mercat. Molts d’aquests nínxols són perquè els consumidors han canviat els seus hàbits de manera que les empreses ens hem d’adaptar a ells amb nous productes i, per tant, són noves oportunitats. Què és per a vostè l’èxit? No és el mateix el concepte d’èxit anglosaxó que el dels sud d’Europa. Per a mi, l’èxit empresarial és quelcom positiu. Durant molts anys aquí la connotació d’empresari no ha estat acurada mentre que en els països anglosaxons es va fer servir per una connotació molt positiva. Quina valoració fa de la iniciativa de Vallesans d’Èxit? Crec que la idea de fer aquestes tertúlies en format diàleg és molt interessant perquè podem posar en comú diferents maneres de fer negoci. Des del meu punt de vista, la idea no és tant d’explicar l’empresa, sinó d’exposar maneres i visions de potenciar productes. // A. Mira
Només fins al 15 de novembre compra la teva casa amb un descompte addicional* *Pots consultar les condicions a solvia.cat
902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell
La immobiliària de Banc Sabadell
FA_SV_226x68_CASAS_D-StCugat_cat.indd 1
16/09/13 10:02
32 Economia i empresa Actualitat Emprenedoria Es farà el 30 d’octubre
La cooperació centrarà les cinquenes jornades El pròxim dimecres 30 d’octubre Sant Cugat acollirà per tercera vegada consecutiva les Jornades d’Emprenedoria que enguany se centraran en la cooperació. La 5a edició de les Jornades d’Emprenedoria es tornarà a celebrar a Sant Cugat, el pròxim dimecres 30 d’octubre. Enguany les jornades empresarials se centraran en les experiències relacionades amb la cooperació i tenen l’objectiu de crear sinergies entre diferents actors empresarials. La conferència central de l’acte anirà a càrrec del fundador i president d’Infonomia, Alfons Cornella. Durant la jornada, els assistents tindran un espai de networking i també podran escoltar les experiències de creixement en cooperació del cofundador d’Anuntis, David González; Enrique Tomás, fundador de l’empresa que porta el mateix nom; Rosa Tous, de la firma Tous; i Borja Castressana, el director de màrqueting de Desigual. El delegat de la Cambra de Terrassa, David Chaler, va assegurar que ja són unes jornades consolidades i que el 60% dels projectes d’emprenedoria sobreviuen els primers tres anys. Ho va dir a la
Comerç Mira-sol Centre, a un 70% d’ocupació
Després d’un any de la seva obertura, el complex comercial de Mira-sol Centre ha assolit un 70% de la seva ocupació. Segons dades de l’Ajuntament, 60.000 clients visiten cada mes aquest edifici, provinents en un 90% del barri de Can Mates, Mira-sol, Valldoreix, la Floresta, les Planes i de la zona situada al voltant de l’Arxiu Nacional (ANC).
Xifra
Les jornades se celebren al TeatreAuditori #artur ribera presentació de les jornades el passat dijous 3 d’octubre on el tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació va apuntar que “aquestes jornades ajuden al posicionament de la ciutat perquè a Sant Cugat ho tenim tot per ser un HUB d’emprenedoria a escala mundial”. Les jornades són gratuïtes i d’accés per a tothom i les inscripcions ja estan obertes al públic. S’espera que de la mateixa manera que l’any passat, uns 800 emprenedors i empresaris assisteixin a l’acte que organitzen la Cambra de Comerç de Terrassa, juntament amb EsadeCreàpolis i l’Ajuntament de Sant Cugat. // A. Mira
31
santcugatencs han aconseguit feina durant el setembre a la ciutat. Actualment hi ha 4.368 aturats, un 10%
Bancs La Caixa, guardonada per la publicació ‘The Banker’
Caixa Bank ha estat premiada amb un guardó que atorga la publicació britànica The Banker ala innovació del 2013 en la categoria de Tecnologia Verda (Green IT). En concret, ha premiat l’estructura tecnològica dels centres de processament de dades de Caixa Bank, que estan ubicats a Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Ensenyament
25 joves es graduen del programa Inno+Talent25 a HP
Imatge de l’acte #cedida S’han graduat 25 alumnes d’aquest programa de formació d’enginyers impulsat per HP amb la col·laboració del centre tecnològic Leitat i la Universitat La Salle. Un total de 25 joves es van graduar, el passat 27 de setembre, a la segona promoció del programa formatiu Inno+Talent25, que impulsa el centre internacional de la multinacional nord-americana Hewlett Packart (HP). Tots ells són llicenciats en enginyeries superiors i carreres científiques i durant els dos anys que dura aquest curs han treballat amb professionals del sector i projectes innovadors en el camp de les finances i les noves tecnologies, entre d’altres. Aquest programa es va posar en marxa l’any 2010 per tal d’atraure talent i crear llocs de treball d’alt valor afegit. // A. Mira
Espai cedit ASS. RADIO
Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!
C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com
Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT
VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA
10 d’octubre
bustia@totsantcugat.cat
V tumane (Im Nebel) (En la niebla)
Sergei Loznitsa Bielorússia, Alemanya, Holanda, Rússia, Letònia, 2012 (127’) Idioma: rus
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Comerç tradicional Economia i empresa 33
Cal Sabater Sabateria del carrer dels Pous
Tota una vida arreglant sabates al carrer dels Pous Negoci El seu propietari va obrir les portes fa gairebé trenta anys a Sant Cugat, quan començava a ser una ciutat L’ofici Assegura que amb el pas dels anys, la professió de sabater gairebé no ha canviat
F
a 28 anys que al carrer dels Pous de Sant Cugat hi ha un petit establiment on el santcugatenc Josep Ramon arregla sabates de tota mena i fa claus. Des de la seva posada en marxa, quan ell va tornar de fer el servei militar, Cal Sabater sempre ha estat al mateix lloc i per molts és la solució en nombroses ocasions. Un espai petit i acollidor, una botiga que conserva els detalls dels seus inicis com la màquina de cosir Singer que el seu propietari encara fa servir en moltes ocasions. El seu fundador i propietari explica que tot i el pas dels anys, el seu ofici i negoci no ha canviat gaire. “Abans posava tapetes a sabates de pell i ara gairebé totes són més plastificades”, diu Josep Ramon. Treballar amb claus va ser posterior, però “són productes complementaris”. Li agrada portar sol la botiga perquè prefereix-
treballar al seu aire sense que ningú li digui com fer les coses “porto tota la vida fent-ho així i m’està molt bé”. A banda d’arreglar sabates de tots tipus, mides, colors i materials, a Cal Sabater s’arreglen bosses de mà, cinturons o, fins i tot, algun tendal o cadireta de nens petits, “tot el que puc”. Explica que amb el temps l’ofici no ha canviat massa però que “ara la gent va a última hora i amb presses”. També diu que tot i la crisi, el volum de feina es manté però que “és important que la gent no deixi de comprar sabates perquè, si no, em quedo sense feina”. En Josep Ramon té la il·lusió de seguir darrere del taulell de Cal Sabater quinze anys més, fins que arribi el moment de jubilar-se. // Anna Mira Josep Ramon és el sabater de Cal Sabater de Sant Cugat
#ARTUR RIBERA
redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich
34 Cultura Cinema
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Entrevista
Marc Carreté Director i guionista de cinema
“Sóc un privilegiat per portar la meva passió, com a espectador, a la gran pantalla” Primera pel·lícula Després de triomfar dos anys consecutius amb els curtmetratges ‘Mal cuerpo’ i ‘Castidermia’ al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges 2011 i 2012), el santcugatenc Marc Carreté porta aquest any al festival el tràiler oficial del seu primer llargmetratge, ‘Asmodexia’, que s’estrenarà a principis del 2014 Primer llargmetratge després de dos curts... Com arriba fins aquí? La decisió de fer el primer llarg, en realitat, crec que la prens el dia que fas el primer curt, o abans de fer-lo. Al final, l’objectiu sempre és arribar a fer un llarg i entrar al circuit comercial, tot i que saps des del principi que és una mica una utopia aquest objectiu. Però si no te’l creus, segur que no hi arribes, i segur que no ho fas.
guió, la vaig compartir amb Mike Hostench, que és guionista i productor, i també sotsdirector del Festival de Sitges, i li va agradar molt la idea. Sabíem que teníem un productor engrescat, i ens vam posar a escriure el guió en poc més de dos mesos. Abans de tenir l’ok per produir la pel·lícula el feedback de productors, experts i professionals del món del cinema sempre va ser molt positiu. I vam començar.
L’èxit de ‘Mal Cuerpo’ i ‘Castidermia’, han influït en la decisió? Que els curts funcionin fa que coneguis gent. Jo també em dedico al sector audiovisual per temes de màrqueting i de comunicació, pel que acabes coneixent gent dels dos sectors, i a partir d’aquí estableixes vincles amb una sèrie de gent, que t’acaben fent un vot de confiança, en aquest cas, l’Emili Pons, que és el president d’MS Entertainment, la productora que produeix Asmodexia.
Films de terror... per què ha escollit aquest gènere? Crec que és natural. És a dir, el cinema de terror m’apassiona. El cinema de quan jo era jovenet és el que va despertar aquesta mena de passió que m’ha durat fins avui, sobretot, com a espectador. I aquesta passió com a espectador he tingut el privilegi d’acabar-la passant, de manera professional, com a director amb aquesta primera pel·lícula.
Amb guió escrit a quatre mans... Tenia una idea per escriure un
Què té d’especial aquest gènere? Jo vaig al cinema, sobretot a diver-
tir-me, passar-m’ho bé i sentir coses. Hi ha gent que no li agraden les pel·lis de por perquè els fan por. Doncs a mi, precisament, m’agraden perquè em fan molta por. Si veig, per exemple, El exorcista, que és un referent indiscutible, una i altra vegada, la veig i acabo rebentat, esgotat, de les emocions i de la por que passo. Doncs això és el meu motor per fer aquest gènere. Amb ‘Asmodexia’ ha tornat a enregistrar a l’Hospital del Tórax de Terrassa, com amb ‘Castidermia’. Què té d’especial aquest lloc? És un lloc que a mi, senzillament, em fascina. S’hi han fet psicofonies, té moltes llegendes... És un lloc realment molt sinistre. Un hospital abandonat, on ha mort molta gent, on hi ha hagut un psiquiàtric... És un lloc amb unes energies i unes sensacions molt sinistres, i a mi em fascina. Una part de l’acció d’Asmodexia passa a un hospital psiquiàtric, o sigui, té una presència important... Pràcticament hem fet tots els interiors allí, al Parc Audiovisual de Catalunya.
Cineasta de vocació La passió pel gènere de terror li ve des que el va descobrir de molt jove # artur ribera
“El cinema de terror m’apassiona; sóc, sobretot, un espectador de les pel·lícules d’aquest gènere” “Sant Cugat és la meva ciutat, i sense cap dubte la veurem a la gran pantalla en pròximes produccions” “En el món del cinema, si fas passos, les consolides, i són en la bona direcció, no has de parar”
Actualitat Cultura 35
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Art Exposició
Reivindicant la figura de Josep Grau-Garriga L’artista santcugatenc, desaparegut fa poc més de dos anys, torna a estar present a la ciutat a Canals Galeria d’Art, que acull, des d’aquest dimarts, 1 d’octubre, l’exposició “Grau-Garriga, petit format”. Una mostra que es pot visitar a la sala del carrer de la Creu fins al 30 de novembre.
Què ens presenta amb ‘Asmodexia’? És una pel·li d’exorcisme, una walk movie (els protagonistes fan un itinerari caminant). Els protagonistes són un avi pastor evangelista i la seva néta de 15 anys, el Lluís Marco (Eloi) i la Clàudia Pons (Alba). La pel·li ens narra la història de quatre dies en la vida d’aquests personatges fins arribar al seu destí, on tenen una missió per complir. Diria que és la prime-
ra vegada que veurem una nena fent exorcismes; l’avi el que fa és transmetre a la néta l’ofici d’exorcisme. Una pel· li que presenta una relació entre avi i néta que va molt més enllà del terror. Tot l’itinerari té un sentit, però fins al desenllaç de la pel·lícula no s’explica... // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC
“Grau-Garriga, petit format” es va inaugurar amb la presència dels germans i de diferents membres de la família Grau-Garriga, així com el col·leccionista més important de la seva obra i diferents personalitats del món de la cultura santcugatenca. Una inauguració que ha estat motiu de reivindicació, un cop més, de la figura de Grau-Garriga, en paraules de Josep Canals, director de la sala, “una peça clau de la nostra ciutat, per la seva influència sobre molts santcugatencs”. Canals va destacar que “l’Administració no té diners per moure l’art, llavors, si volem posar de relleu la figura del gran artista santcugatenc, ho haurem de fer nosaltres”. En aquest sentit, va apuntar que el darrer dimarts d’aquest mes hi haurà una tertúlia a la galeria amb els germans de l’artista, per “conèixer el personatge santcugatenc, el Grau-Garriga pagès que pintava des del terrat de casa, com recorden els seus germans”. Una tertúlia que és tan sols una de les iniciatives plantejades per recuperar la figura de Grau-Garriga. Canals va anunciar que de cara al mes vinent “estem organitzant la
Cicles es s Hípica
en les disciplines de salt, doma i concurs complet
Ruta Grau-Garriga, recorrent diferents espais de Sant Cugat que van ser significatius per Grau-Garriga i que han quedat reflectits en les seves obres”. Igualment, va recordar que a França, al Museu de París, “s’inaugura el dia 10 d’octubre una mostra sobre el tapís, des del segle xix fins a l’actualitat, on Grau-Garriga hi té
“Si volem posar de relleu la figura del gran artista santcugatenc, ho haurem de fer nosaltres” Josep Canals Director de la sala un paper molt important”. Aprofitant l’avinentesa, i coincidint amb l’opinió amb altres membres destacats coneixedors de l’obra de Grau-Garriga presentas a la sala, Canals ha reivindicat que “la ciutat reconegui i posi en valor la figura de Grau-Garriga, ja que donaria projecció a la ciutat, tot essent una manera de generar sinergies”. // C. Caballé
MATRÍCULA OBERTA
formatius de Grau Mitjà i Grau Superior Tècnic Esportiu en
#ARTUR RIBERA
antia Amb la gar at Gimbern
Desenvolupament
d’Aplicacions
Web
www.gf.eug.es Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 cfgm.hipica@eug.es cfgs.daw@eug.es
Crítica d’art
36 Cultura Actualitat La donació d’obres d’art
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Música
Concert
Els Catarres, caps de cartell dels Petits Camaleons
Imma Pueyo Crítica immapueyo@telefonica.net
L
es vies d’entrada d’una obra artística al fons d’art dels museus són obertes a variades possibilitats. Un fons d’art es pot enriquir amb adquisicions, una via difícil actualment per l’escassetat de recursos o la debilitat del mecenatge, amb llegats procedents de famílies d’artistes o hereus i també amb donacions del mateix artista o de particulars. És possible que algunes no serveixin pel programa específic d’exposicions d’un museu, tot i així, l’obra o les obres donades incrementen el patrimoni, poden tenir un gran valor artístic, completar els discurs general i omplir el buit en una col·lecció d’un període, autors o estil. El fons d’art del museu local va rebre aquest any una pintura de Francesc Julià donada per l’Enric, la Núria i l’Eulàlia Homs de Barcelona. L’obra, del 1967, va ser el regal de casament d’uns amics al primer i va ser encarregada al pintor pel fet de la celebració. Per a la família, tenir sensibilitat artística és important i l’acció de la donació els ha fet ser conscients de ser partícips i compartir una experiència cultural. La pintura representa la vista del Monestir des del carrer major de la ciutat. El motiu és un tema molt repetit i freqüent en la trajectòria dels pintors del paisatge local i en aquest cas l’obra no presenta innovacions destacables. L’enquadrament situa l’edifici al centre visual i a banda i banda hi ha la perspectiva del carrer. El dibuix és esquemàtic i la pinzellada fluida i ràpida, com un esbós. L’interès de l’obra radica a recuperar una imatge del passat i saber com era aquest espai abans de les modificacions arquitectòniques posteriors. Del pintor Francesc Julià hi ha poca informació. Sembla ser que va néixer a Sabadell (1900) i que vivia darrere l’estació. Segons escriu J. Canals a L’art del s. xx a Sant Cugat, va participar el 1970 en la segona exposició col·lectiva d’artistes locals a la sala del Club Muntanyenc, llavors a la plaça de Barcelona, i el 1972 a la dedicada a les Olimpíades de Munich al local d’Estudi d’Art, del carrer de Santiago Rusiñol. //
Carrer major #F. Julià
El cicle es fa al recinte monacal #a.bernal
Arriba el segon Cicle de Música Sacra Coral al Monestir Organitzat per Camerata Sant Cugat, en benefici de Càritas, el primer concert se celebrarà aquest divendres, 4 d’octubre, a les 21.00 hores al Monestir, amb el Cor de Cambra de Granollers. El cicle Música Sacra Coral al Monestir torna aquest any amb cinc concerts previstos, després de l’èxit de la primera edició celebrada l’any passat, en la qual unes 600 persones van gaudir dels concerts. Organitzat per Camerata Sant Cugat amb la col·laboració de la Parròquia de Sant Pere Octavià, el cicle és en benefici de Càritas i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Inici El concert inaugural del segon Cicle de Música Sacra Coral al Monestir se celebrarà el divendres 4 d’octubre, i porta per nom Un pont de 14 llums (música sacra dels segles xx i xxi). En aquesta ocasió, el concert el protagonitzarà el Cor de Cambra de Granollers, dirigit per Josep Vila i Jover. El concert començarà a les 21 hores, al Monestir de Sant Cugat, i les entrades es poden adquirir, per 10 euros, el mateix dia del concert a partir de les 20.30 hores. A més, hi ha dos concerts més amb data confirmada, i dos de previstos de cara a la primavera. El segon concert del cicle se celebrarà el divendres 29 de novembre, a les 21 hores, i el protagonitzarà el Cor Aglepta de Sant Cugat. El tercer, protagonitzat pel Cor Vivaldi, se celebrarà el divendres 17 de gener del 2014, també a les 21 hores. I per Quaresma hi haurà concert de música benedictina, i cap al mes de maig, un nou concert de música sacra contemporània. // C. Caballé
El festival durant l’any passat #A.MIRA La formació substitueix Els Pets, que han endarrerit l’inici de la seva gira, en els concerts que se celebraran els dies 4 i 5 d’octubre a l’entorn del Teatre-Auditori de Sant Cugat. 23 grups musicals catalans actuaran en els quatre escenaris que enguany ofereixen els Petits Camaleons. Un festival en què els nens i les nenes són els autèntics protagonistes, i en el qual tot està pensat i dissenyat perquè puguin gaudir de la música com no ho han fet mai. Els artistes que passaran pel festival són: Els Catarres (substituint Els Pets), Jaume Sisa, Gossos, Macaco, The Pinker Tones & Albert Pla i Andrea Motis (Teatre-Auditori). Sant Andreu Jazz, The Mamzelles, la Banda del PPCC, The Pepper Pots i Blaumut (Carpa Circ Raluy). Ramon Mirabet, Pulmon Beatbox, Orq. Fireluche, Joan Dausà, The Risas i Andreu Rifé (Pati de l’Escola de Música). I Esther Condal, Laia Torres, Pol Cruells, Sara Pi i Núria Graham (Aula Magna Escola de Música). // C. Caballé
Tradició
Comencen les proves per formar part de ‘Pedra i sang’ La Casa de Cultura acollirà el càsting per formar part del tradicional muntatge nadalenc de Sant Cugat. Els dimarts 8 i 15 d’octubre, a partir de les 21.15 hores, es faran les proves de selecció per formar part del cor de Pedra i sang de l’edició 2013. Es busquen adults de qualsevol edat per formar part del cor de l’espectacle (cantar, més escena). Les proves es faran a la Casa de Cultura, i per a més informació, podeu trucar al telèfon 669244619. // Redacció
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Parlem de cultura
Titulars per al diari
E
ls darrers mesos he volgut barrejar titulars del diari amb coses conegudes que permeten portar a casa records i facècies més o menys fora de temps. Fa mesos portava prop de les heures records de temps i de coses que ens situaven frec a frec de les mates. Encara no fa deu anys, que els jardins de Coll Favà es cobrien de verdor. Pocs mesos després tot era jardí que omplia gairebé del tot l’espessa clapa enjardinada. Sovint se celebraven recitals de poesia que honoraven espais lúdics. Em complau recordar que una vegada un amic que viu al barri de Sant Francesc em va comentar que abans de formar-se els jardins de Coll Favà, es distingien de lluny alguns d’aquells arbres amb el nom de “Los Almendros”. Si us plau, deixeu-me fer aiguabarreig de poesia autòctona. Heures xamoses i gespa espessa jugant amb els records molt llunyans dels meus avis que haurien pogut viure ençà o enllà en “Los Almendros”. Tots plegats, poc a poc, hem anat fent un Sant Cugat gran dins un Sant Cugat que va néixer petit i ara creix cada dia. Un Sant Cugat sobre el que no acabaries mai d’afegir records fins i tot de coses mig inventades. (Mira que recordar uns avis gairebé de començaments de segle xx com si estiguessin ubicats a un dels barris més antics de Sant Cugat!). Tanmateix, aquella àvia riallera i xamosa no havia viscut mai a aquell Sant Cugat imaginari ni l’avi Galceran havia anat més enllà de records, aquests sí, (embolica la troca!) de guerres carlines i català desterrat. Tenien raó aquelles senyores amigues que, en una rauxa de sinceritat, titllaven els meus articles d’un bon tros complicadets.//
Martí Olaya Escriptor
martiolaya@telefonica.net
Actualitat Cultura 37
Cultura popular 38è Aplec de la Sardana
La ciutat acull amb entusiasme la sardana La dansa tradicional catalana va ser protagonista a la plaça d’Octavià el diumenge 29 de setembre, amb l’habitual Aplec de la Sardana que cada any acull Sant Cugat. L’activitat va celebrar la seva 38a edició i ho va fer estrenant la ‘Santcugatenca’, una composició de Joan Jordi Beumala i Sampons, que va tenir una gran acollida entre els balladors. Quatre cobles diferents, Cobla Principal de Llobregat, Cobla Mediterrània, Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i la Cobla Jovenívola de Sabadell, van participar en la trobada. #amanda bernal
Art
Roberta Ferreira, al Saló de la Joieria Contemporània
Aportar valor a través de la innovació
L’artista local #Cedida La ceramista santcugatenca participa en l’exposició ‘Sincrònic’, de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, fins al 31 d’octubre . La santcugatenca Roberta Ferreira participa en l’exposició col·lectiva Sincrònic, Joieria contemporània amb ceràmica, que organitza l’Associació de Ceramistes de Catalunya. La mostra, que compta amb una vintena d’artistes, s’emmarca dins el Saló de la Joieria Contemporània de Barcelona, Joya Barcelona, i es pot veure des del dijous 26 de setembre, a la seu de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, al carrer del Doctor Dou a Barcelona. Actualment, Roberta Ferreira, de Dterra Sant Cugat, també exposa 4 peces més de la mateixa col·lecció a la mostra Lumineuse expérience (Experiència lluminosa) al Museu Nacional de la Porcellana Adrien Dubouché de Llemotges, a França. // Redacció
Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim
abcd
38 Cultura Actualitat
Neix The Wall Records: els bucs d’assaig privats
El dissabte 5 d’octubre obre les seves portes el nou centre impulsat per joves santcugatencs amb l’objectiu d’oferir espais d’assaig a les formacions locals. The Wall Records és el nou club musical i artístic de Sant Cugat.
L’essència fonamental Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net
J
oaquim Oristrell, amb arrels santcugatenques, és un guionista i director cinematogràfic consagrat que, en els darrers anys, ha sentit que el teatre el reclama i, segurament, es devia preguntar en algun moment quina és la seva essència. És obvi que la paraula. “En el principi”, llegim, “era el verb”... No cal anar tan lluny ni revestir el comentari de transcendència religiosa per assegurar que ens trobem davant d’un espectacle, que mostra i demostra com és possible mantenir l’atenció i crear l’emoció a través d’un joc escènic intel·ligent, una dosificació de fets que van donant elements de judici i una música original esplèndida (exceptuant la “Internacional” amb paraules de Maiakovsky) que en la seva qualitat assoleix idèntic rang que les paraules siguin les escrites per Oristrell, o les prestades per gent tan diversa i, potser, contradictòria com Jack l’Esbudellador, Henry Miller, Josep Pla, Marilyn Monroe, el “Che” Guevara o el rei Alfons XIII. Brenda (Mercè Sampietro) comença explicant l’estranya història d’amor viscuda en un calorós estiu en el barri de Brooklyn amb un peculiar músic, en Jacob (Eduard Iniesta) mentre els dos, sobretot ell, estan enfeinats a esbrinar el missatge ocult per trobar un tresor que la seva tia, una bibliotecària excèntrica, amagava en milers de cartes de personatges famosos guardades en 9 maletes acompanyades de 7 gats pels que sent repulsió i que Jacob se n’ocupa de fer desaparèixer. Sampietro domina tots els registres necessaris per prendre de la mà als espectadors en el seu viatge sensorial i estètic. Iniesta equilibra posant melodia, harmonia i ritme i, també, moments d’humor i, finalment, de sarcasme justicier. Un espectacle memorable gràcies a una feina magnífica dels dos protagonistes, llargament aplaudits. 9 MALETES. Autor i director: Joaquim Oristrell. Intèrprets: Mercè Sampietro i Eduard Iniesta. Escenografia: Paula Bosch. Il· luminació: Joan Delshorts i Xavi Alcrudo. Música: Eduard Iniesta. Lloc i dia: Nau de Cultura. Valldoreix. 27 de setembre.
Mercè Sampietro #david molina
Crítica de teatre
Música
Un espai privat que pretén donar resposta a la problemàtica dels grups musicals santcugatencs de no tenir un lloc on assajar. Com explica Manel Barnils, membre de The Wall Records amb Rafel Barnils, “és un espai de lloguer de bucs d’assaig amb les condicions que nosaltres creiem dignes per als músics. Bon espai, condicionat acústicament i climatitzat, a més de bon equip, clínics de músics, showrooms de productes, petites actuacions per a músics...”. La festa d’inauguració serà aquest dissabte, 5 d’octubre, amb actuacions en directe de Jordi Ninus, Fleck&Ponds, Astralia, Crows i Dròpols, i hamburguesada al nou local ubicat al carrer de Campoamor, s/n, al Polígon Industrial Can Fatjó. L’equip està format per Rafel Barnils i Manel Barnils, i compta amb diferents col·laboradors també santcugatencs. // C. Caballé
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Publicitat 39
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Audi A l’avantguarda de la tècnica
Nou Audi A3 Sedan. Canvia el teu punt de vista. La unió de dos conceptes que semblaven antagònics crea un automòbil innovador i sorprenent: el nou Audi A3 Sedan. Tots els avantatges d’un A3 s’uneixen als d’un Sedan en una forma diferent d’entendre dues realitats. Un vehicle amb unes línies exteriors dinàmiques i expressives que són el reflex d’un caràcter purament esportiu. Un disseny que enclou tecnologies tan avançades com l’Audi connect, que integra una àmplia gamma de serveis i funcions per emportar-te tot el teu món. Gaudeix-ne per 22.760 € o 200 € al mes en 35 quotes*. Entrada: 6.691 €. Quota final: 12.260 €. TAE: 9,14%. Descobreix-lo a www.cambiatupuntodevista.es Nou Audi A3 Sedan de 105 a 300 CV (77 a 221 kW). Emissió CO2 (g/km) de 99 a 162. Consum mitjà (l/100 km) de 3,8 a 7. /audispain
Auco Vallès
Mercè Rodoreda, 16-32 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 71 71
P L A
PIVE
INCLÒS
PIVE 3
*Audi A3 Sedan 1.6 TDI 105 CV Attraction. PVP recomanat a la Península i Balears de 22.760 € (IVA, impost de matriculació, transport i Pla PIVE inclosos) per a clients particulars, empreses i autònoms que financin a través de Volkswagen Finance SA EFC (segons condicions contractuals) un capital mínim de 10.000 € amb una durada i permanència mínima del finançament de 48 mesos. Amb la modalitat “Opció Futur” també pot tenir-lo per 200 € al mes en 35 quotes, amb una entrada de 6.691 €, i si ho desitja el podrà canviar per un altre model, tornar-lo, o quedar-se’l pagant-ne la quota final. Quota final: 12.260 €. TAE: 9,14%. TIN: 7,50%. Comissió d’obertura: 480,43 €. Preu total a terminis: 26.433 €. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 31/10/2013.
12217 AUCO VALLES 226x296 A3 SEDAN 1
13/09/13 12:58
40 Cultura Actualitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
El Teatre-Auditori celebra els seus 20 anys amb la ciutat Espectacle foto per al record
ari i de lebració de l’anivers L’acte oficial de ce nova temla de ció ma gra presentació de la pro la fotova finalitzar amb porada 2013-2014 públic el i amb els artistes grafia per al record ARTUR RIBERA
1
2
3
4
Actualitat Cultura 41
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Aniversari El Teatre-Auditori de Sant Cugat celebra aquest any dues dècades d’existència a la ciutat. Per aquest motiu, el 28 de setembre va organitzar una festa oberta amb concerts a la plaça de Victòria dels Àngels, i dilluns, 30 de setembre, l’acte oficial amb parlaments, projeccions, presentació de la temporada i música en directe a la sala
6
7
1. Concerts de dissabte Antònia Font va encapçalar el cartell dels concerts #amanda
van assistir a l’acte oficial del dilluns 30 de setembre #artur ribera
bernal
2. Brodas BR2 i Bremen A la festa, amb Nicolás de Ángel #amanda bernal 3. Exposició fotogràfica Repàs històric amb fotografies #artur ribera 4. Representació Autoritats i patrocinadors 5
5. Júlia Farrés-Llongueras Va participar de la represnetació ‘Assaig-20’ #a. ribera 6. Motis-Chamorro Quintet Concert en directe a la sala #artur ribera 7. Joan Chamorro Recollint el Diari de Sant Cugat #artur ribera
Més fotos i vídeo al web: www.totsantcugat.cat
42 Publicitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Agenda del 13 de setembre 4 Divendres De 10 a 11.30 h EsadeCreapolis Sessió informativa del programa Start-up Catalonia, Xarxa d’acceleradores Programa d’impuls al creixement de les noves empreses catalanes, promogut per ACCIÓ. Organitza: Fundació Sant Cugat Actiu, Ajuntament de Sant Cugat 18 h Pl. d’Octavià Show de la gent gran i berenar Activitat gratuïta. Aforament limitat. A càrrec de la Taula de Gent Gran Organitza: Ajuntament de Sant Cugat De 20.30 a 21.45 ZEM Jaume Tubau Presentació dels equips del Sant Cugat Esport FC Organitza: Sant Cugat Esport FC 21 h Monestir Concert. “Un pont de 14 llums” A càrrec del Cor de Cambra de Granollers dirigit per Josep Vila i Jover. Amb la col·laboració de la parròquia de Sant Pere d’Octavià en benefici de Càritas i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat Org: Camerata Sant Cugat
Titelles de taula. A càrrec de Cia. La Petita Brownie. Amb “Les quatre estacions” de Vivaldi. Preu: 7 €. Reserves a info@canninot.cat i 626 59 89 21 També diumenge 6 a les 12 h Organitza Can Ninot 18 h Casa de Cultura 1a mostra de Bonsai i Kusamono Entrada a la mostra gratuïta. Taller introductori al Bonsai (45€, inclou un Bonsai). Inscripció prèvia i més informació a 659.71.30.52 Organitza: Associació Bonsai Sant Cugat 19.30 h Pl. del Rei Acte de cloenda del 40è aniversari del Taller Jeroni de Moragas Concert d’”Els Incombustibles” i botifarrada Tiquets: 8€ De 21 a 22:30 h Oficina de Turisme Visites de nit amb notes musicals Preu per persona: 15€ (menors 7 anys gratuït). Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Concert de 30 minuts a càrrec de Júlia Farrés, soprano; i Teresa Espuny, arpa. Visita guiada al Claustre del Monestir Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
De 10 a 14 h Jardins Casino la Foresta 8è Dia de l’arbre Acte per fomentar la cultura de l’arbre i el resepcte a la natura. Org: Assoc. El Mussol per a la protecció del paisatge D’11 a 13 h Capella de Sant Domènec Portes obertes a la capella de Sant Domènec Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Canals Galeria d’Art Conversa sobre l’obra de petit format de Grau-Garriga L’obra de Grau-Garriga (petit format) explicada a un públic familiar. A càrrec de Jordi Grau, fill de l’artista; i Josep Canals, galerista. Organitza: Canals Galeria d’Art 17 h Casal de Mira-sol Ball de la gent gran i celebració dels aniversaris Org.: Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol 18 h Claustre del Monestir Conferència: “El risc de defensar els drets humans” A càrrec d’Idagja Lachgar, activista al Sàhara Occidental. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
5 Dissabte De 10 a 14 h ZEM Rbla. del Celler Exhibició Taekwondo MAC Org.: Taekwondo MAC 11 h Teatre-Auditori, Carpa Raluy, pati de l’Escola de Música i Aula Magna Petits Camaleons. 2n Festival de música per a nens i nenes Abonaments de 13 a 25 €. Nens de 0 a 3 anys, gratuït. Concerts, entre d’altres, de Jaume Sisa, Els Catarres, Gossos, The Mamzelles i Banda Petits Camaleons. Direcció artística: Albert Puig. També el diumenge 6 d’octubre Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Abacus Crea amb Ficher Tip Org: Abacus 18 h Can Ninot Titelles. “La Cigala i la Formiga”
6 Diumenge
7 Dilluns
9 h Mercantic Vintagefest Més de 150 parades per trobar objectes únics (mobles, llibres, discs, curiositats, antiguitats i articles de segona mà) Organitza: Mercantic. Patrocina: Moritz
18 h Ajuntament de Sant Cugat Audiència pública Acte obert a la ciutadania. Pressupost municipal i ordenances fiscals 2014 Org: Ajuntament de Sant Cugat
9 Dimecres 18 h Biblioteca de Misa-sol Marta Pessarrodona L’hora del conte. “La maleta de la imaginació” A càrrec de Gisela Llimona Org.: Ajunament de Sant Cugat 19 h Arxiu Nacional de Catalunya Presentació del llibre “Espriu transparent”, d’Agustí Pons Organitza: Òmnium Cultural Sant Cugat, Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat 19.30 h Club Muntanyenc Sant Cugat Debat. “Anàlisi de la situació política” Entrada lliure. A càrrec de Marc Sanjaume i Marc Guinjoan Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat 20 h Casa de Cultura El documental del mes. “El Alcalde” Una iniciativa de Paral·lel 40. Direcció: Emiliano Altuna, Carlos F. Rossini, Diego Osorno (Mèxic, 2012). Duració: 80 minuts. Entrada gratuïta. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat. cat. Més informació a casadecultura.santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casal de Mira-sol Reunió del grup de Tertúlia literària de Mira-sol Organitza: Tertúlia literària de Mirasol
8 Dimarts De 10.30 a 11.30 h Parc de l’Arborètum (carpa del Circ Raluy) Festa Ciutat Amiga de la Infància
Amb l’actuació de la banda Petits Camaleons. Descoberta de la placa del reconeixement Unicef a Sant Cugat. Xocolatada. Org.: Ajuntament de Sant Cugat
+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents
010
10 Dijous De 17.30 a 18.45 h SC Trade Center Conferència. “El present i el futur de les noves tecnologies per gestionar una ciutat mitjana” A càrrec de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 19.30 h Ateneu Xerrada Tast de vi amb el celler Mas Candí Preu: 4€ / 6€ No socis Org.: l’Ateneu Col.: Vins Noè
17, 19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “V tumane” (“Im Nebel”) (“En la niebla”) Preu a taquilles 4,30€ i per Internet 4€ a www.cinesa.es Versió original i subtitulada. Direcció: Sergei Loznitsa. Bielorrússia, Alemanya, Holanda, Rússia, Letònia, 2012. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 18 h Casa de Cultura Dia de l’Alzheimer. Xerrada “Un
Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.
Publicitat 43
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
espejo vacío” Presentació del llibre de poemes de María José Aldunate. Organitza: Associació de Familiars d’Alzheimer (AFA-VO) 18 h Xalet Negre Conferència. “Tannhaüser” (Wagner) Entrada gratuïta. Una proposta de l’Associació Cultural Sant Cugat. A càrrec de Francesc Lozano. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat. cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Casa de Cultura Conferència sobre el meteorit de Txeliàbinsk Entrada lliure. A càrrec de Josep M. Trigo-Rodíguez, científic titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC-IEEC). Org.: As. Astronòmica Sant CugatValldoreix 21 h Cafè Auditori Concert de jazz. Gema Gena-zzano, veu / Joe Scott, piano Entrada lliure. Aforament limitat. Organitza: Joventuts Musicals de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat
11 Divendres
Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
21 h Teatre-Auditori Teatre. “Bits” Tricicle Preu: 36 €. Servei de ludoteca el dia 11. Guió i direcció: Tricicle. Intèrprets: Joan Gràcia, Paco Mir, Carles Sans. També el 12 d’octubre a les 18 i 21 h Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
18 h Can Ninot Titelles. “La Flauta Màgica” Amb música en directe de Mozart. Marionetes. A càrrec de Cia. Veus-Veus. Preu: 7 €. Reserves a info@canninot.cat i 626 59 89 21. El meravellós conte de Mozart interpretat per titelles que canten i actuen. També diumenge 13 a les 12 h Organitza: Can Ninot
22 h Casal les Planes Concert. “Paseo flamenco” Entrada reservada: 5 € i a taquilla: 8 €. Guitarra flamenca: Rubén Flores. Percussió: Joan Moll. Violoncel: Martín Meléndez. “Cante”: Pere Martínez. Reserva d’entrades a entradesxccp@ santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
21 h Museu del Monestir Música antiga. “Concert del Decameró: un passeig entre la mort i l’amor” Preu: 10 €. Amb el Cor Aulos.
12 Dissabte 11.30 h Ajuntament de Sant Cugat L’Anna de la llana i el tapís perdut Joc de pistes amb la mascota del Museu del Tapís per endinsar-nos al món creatiu de l’Escola Catalana Places limitades. Preu: 2€. Cal fer reserva prèvia trucant al 93.589.63.66 o a educaciomuseu@santcugat.cat
Organitza: Ajuntament de Sant Cugat
11ª Festa del Barri del Monestir Del 4 al 6 d’octubre Org: Assoc. de Veïns del Monestir 4 Divendres 19.30 h Pl. Del Rei Pregó a càrrec dels “Tabalers dels Diables de Sant Cugat 20.45 h Pl. Del Rei Música Jove en viu. Concerts d’Anarkséniko i Kältehein. 22.45 h Pl. Del Rei Música de Cantautors. Aurelio Güelmi i Raül Pulido Grup 5 Dissabte 10 h Pistes de Petanca de Sant Francesc Gran botifarrada popular 22:30 h Pistes Esportives Sant Francesc Música en viu per ballar amb l’Orquestra Grup Loren 6 dissabte 14 h Jardins de Sant Francesc Paella popular de verema + activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.
44 Esports Atletisme
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Curses Mitja Marató i prova de 5 quilòmetres
Mor un home a l’arribada de la 30a Mitja Marató Defunció El santcugatenc Oriol Sitjà Tejedor va morir poc després de creuar la línia d’arribada Campions Els guanyadors de la Mitja Marató van ser Jordi Comas i Esther Montosa Participació Hi van córrer 1.157 atletes
U
n home va morir el diumenge 29 de setembre, al matí, en la 30a Mitja Marató de Sant Cugat. El corredor va patir una parada cardiorespiratòria quan va creuar la línia d’arribada i va caure a terra. Durant una mitja hora, els serveis d’emergència van intentar reanimar-lo, però no van poder fer res per salvar-li la vida. Ambulàncies del SEM es van desplaçar al lloc dels fets, a més de Policia Local, Protecció Civil i Mossos d’Esquadra. La víctima, de Sant Cugat i de 44 anys, és Oriol Sitjà Tejedor, casat i pare de tres fills. Era veí de Sant Cugat i soci del Club Tennis Natació Sant Cugat. L’organització de la 30a Mitja Marató de Sant Cugat va suspendre l’entrega de premis per la defunció d’aquest participant.
Comas i Montosa, campions Jordi Comas Parra, del Bikila, i Esther Montosa Narváez, del club Slop. cat Sabadell, es van adjudicar el diumenge 29 de setembre la 30a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat. Comas, de 36 anys i veí de Molins de Rei, va fer un temps d’1 hora, 10 minuts i 10 segons; i Montosa, de 39 anys i de Sabadell, 1 hora 32 minuts i 35 segons. La participació va ser de 1.157 atletes arribats. El campió, que va lluir el dorsal número 1 en la seva primera participació en aquesta prova de mig fons, de 21,097 quilòmetres, ha estat en aquest 2013 quart a la Cursa de la Mercè i 6è a la Cursa dels Bombers. En el seu currículum esportiu hi figura, entre d’altres títols, un Campionat de Catalunya de 5.000 metres en pista i un de 10 quilòmetres en ruta. Esther Montosa, 110a en la classificació general, va guanyar en categoria absoluta femenina, en la seva sego-
na participació en la prova. La sabadellenca s’ha adjudicat aquest 2013 les mitges maratons de Gavà i Blancafort (Tarragona) i la Cursa del Foc d’Olesa de Montserrat (10 quilòmetres), així com també ha estat tercera al Campionat de Catalunya Absolut de Mitja Marató. Tant Jordi Comas com Esther Montosa van lloar l’organització de la 30a Mitja Marató i van explicar que la seva intenció és tornar a participar-hi el 2014. El circuit urbà, homologat i amb el mínim de desnivell possible, va ser el mateix que el del 2012 i va consistir a fer dues voltes a un traçat de poc
més de 10 quilòmetres pel centre de Sant Cugat. El recorregut va passar, com sempre, per alguns dels punts més emblemàtics de la ciutat, com el Monestir, l’Arxiu Nacional de Catalunya o el Teatre-Auditori. L’organització va anar a càrrec del Club Muntanyenc Sant Cugat, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’Ajuntament de Sant Cugat. Enguany, l’empresa 2ual Grups Sports&Events ha estat la responsable de la logística de la competició. La Mitja Marató de Sant Cugat forma part del Calendari de Mitges Maratons de la Federació Catalana d’Atletisme i també és una de les proves
puntuables pel 8è Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació de Barcelona. Un any més, els mitjans de comunicació de Premsa Local, el TOT Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat, han col·laborat en aquest esdeveniment esportiu.
Els 5 quilòmetres, un èxit Si en la primera edició de la Cursa Popular de 5 quilòmetres, el 2012, hi van prendre part 327 atletes, enguany ho han fet 483. Un percentatge molt alt d’aquesta participació han estat santcugatencs. Els campions van ser Aleix González Call (16 minuts i 38
Actualitat Esports 45
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Hoquei sobre herba Presentació dels equips Més info Mira el vídeo de la 30a Mitja Marató de Sant Cugat
El Monestir, un punt emblemàtic El circuit va ser el mateix que el del 2012, amb dues voltes de poc més de 10 quilòmetres #AMANDA BERNAL
segons), del Club Muntanyenc Sant Cugat, i la santcugatenca Elisa Melilli (19 minuts i 1 segon), 17a en la classificació general. González es va veure involucrat en un incident que va poder ser determinant per la cursa. La bici que encapçalava la cursa es va equivocar de camí i va provocar que alguns dels corredors que anaven al capdavant el seguissin i perdessin la possibilitat de lluitar per la victòria: “Ha estat una cursa una mica estranya. A falta de dos quilòmetres érem tres i els altres dos s’han despistat. Han perdut distància i ja no l’han poguda recuperar”. En qualsevol cas, l’atleta santcugatenc va assenyalar que la victòria era molt positiva: “Em vaig operar del peu al febrer, porto dos claus i he estat cinc mesos de recuperació. Estic content, pel temps que he entrenat, estic molt content”. La italiana Elisa Melilli, resident a Sant Cugat, va repetir victòria (va ser la vencedora l’any passat). Melilli va explicar que “hi ha una part amb molt pendent que trenca una mica i també ha fet més calor, la cursa ha estat més dura que l’any passat”.
Tots els guanyadors Pel que fa a les classificacions per categories, Joan Wäger i Alicia Dávila van vèncer en la categoria juvenil; Toni Llull i Marta Vidal en la categoria júnior ; Aleix González i Carolina Stok en la categoria promeses, i Farouk Achik i Elisa Melilli en la categoria absoluta. // Redacció
El Junior FC, amb rècord de jugadors
Mig miler de jugadors i jugadores defensen aquesta secció #DAVID MOLINA La secció d’hoquei sobre herba del Junior FC es va presentar el divendres 27 de setembre, a la nit, amb 40 equips i mig miler de jugadors i jugadores. Un rècord d’inscrits a la secció. Amb mig miler de jugadors i jugadores, la secció d’hoquei sobre herba del Junior FC ha batut aquesta temporada 2013-2014 el rècord d’inscrits. El divendres 27 de setembre, el Junior FC va presentar els 40 equips. D’aquests 40 equips, 33 són conjunts de formació (de prebenjamí a juvenil), representats per 350 jugadors i jugadores, que tindran 31 entrenadors. En el que va ser la segona presentació consecutiva de la secció de nit, no hi va faltar la llum i la música, que li van donar un toc especial.
L’acte de presentació oficial va està presidit per Miquel Ranera, president del Junior FC; Iñaki Òrsola, president de la secció d’hoquei sobre herba, i Nicolás Wein, que per segon any consecutiu és el director tècnic de la secció. Wein va destacar el fet “que enguany la secció tingui més nens i nenes, i això no és casualitat” i també va recordar que la temporada passada el Junior FC “va ser el segon club de Catalunya que va aconseguir més títols amb equips de formació”. El torneig internacional tindrà continuïtat i el Junior FC n’organitzarà la segona edició entre el 27 i el 29 de juny del 2014. El club ha confirmat que aquesta temporada 2013-2014 no organitzarà cap competició oficial. // Àlex López Puig
46 Esports Actualitat
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Clubs 20 equips i més de 400 jugadors
Presentació de rècord del Club de Rugby El Club de Rugby Sant Cugat va presentar el dissabte 28 de setembre els 20 equips de l’entitat i els més de 400 jugadors que aquesta temporada 2013-2014 defensaran el club. El Club de Rugby Sant Cugat va presentar el dissabte 28 de setembre els 20 equips i els més de 400 jugadors que aquesta campanya vestiran la samarreta de l’equip. Una temporada més, el club creix en nombre de jugadors i d’equips i confirma que la base del club funciona i gaudeix d’una salut privilegiada. El club compta aquesta temporada amb dos equips sub-8, tres sub-10, dos sub-12, dos sub-14, dos sub-16, dos sub-18, un sub-21, dos sèniors masculins, un sènior femení, dos equips de veterans i el Barbarians. Aquest últim és un equip format per entrenadors, pares i persones convidades. En l’acte de presentació es va fer un reconeixement a tots els equips que van guanyar un títol la temporada passada i posteriorment els parlaments i les fotografies d’equip, els jugadors sèniors han fet un clínic amb els petits. L’acte el van tancar els Gausacs amb una actuació castellera.
La presentació es va fer a la ZEM La Guinardera #AMANDA BERNAL Maurici Benito, president en funcions del Club de Rugby Sant Cugat, va explicar que gairebé tots els equips compten amb jugadors nous: “El més positiu és que no parem de créixer, cada any tenim més jugadors. Un exemple és el sub-8, que ha passat de 9 a 28 nens”. Mauri també s’ha fixat objectius esportius força ambiciosos: “Tenim un nivell competitiu alt, l’any passat es van guanyar diversos campionats d’Espanya, i com a mínim volem repetir aquests títols”. Finalment, va assenyalar que “el sènior ha d’estar a la promoció d’ascens a Divisió d’Honor”. // Pere Fernández
OK Lliga
Clubs
Les vermell-i-negres inicien la lliga rebent el tercer millor equip de l’OK Lliga la temporada passada. El partit amb el Girona CH es juga dissabte, a les 21.30 hores, al Pavelló 2.
L’acte començarà, a les 20.30 hores, a la Zona Esportiva Municipal Jaume Tubau, amb la presència dels 33 equips del Sant Cugat Esport Futbol Club i el conjunt del SantCu-ASDI.
El primer equip femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat estrena categoria, l’OK Lliga, aquest dissabte, 5 d’octubre, després d’assolir l’ascens en la campanya anterior. L’equip que aquesta temporada 2013-2014 dirigirà Josep Antoni Martínez Mateo rebrà, a les 21.30 hores, al Pavelló 2, el Girona CH, que la temporada passada va acabar en la tercera posició a l’OK Lliga. L’objectiu d’aquesta temporada és la permanència. De les set integrants del sènior A femení del PHC Sant Cugat, quatre són fitxatges. Són les porteres Cristina Elié i Marta Nache i les jugadores Carolina Escobar i Ariadna Masmitjà. Les altres tres jugadores que continuen a l’equip són Blanca Soldevila, Anna Espriu i Judit Navarro. Les porteres Mercè Baqué i Rita Farré i les jugadores Maria Rosa Tamburini i Elisenda Gassó han decidit, per diferents motius, no seguir a l’equip, mentre que Carmina Tamburini jugarà amb el sènior B, per qüestions professionals. // À. L. P.
La tradicional presentació solidària dels equips del Sant Cugat Esport Futbol Club se celebrarà aquest divendres, 4 d’octubre, a partir de les 20.30 hores, a la ZEM Jaume Tubau. A banda de la presentació dels 33 equips i del SantCu-ASDI, dels tradicionals parlaments de les autoritats i del reconeixement al Personatge SantCu 2013, també es projectarà un video sobre el campus de futbol que el Sant Cugat Esport FC va oferir aquest estiu a l’Índia, en col·laboració amb l’ONG Fundación Vicente Ferrer. L’acte estarà presidit, entre d’altres personalitats, per Gerard Figueras, director del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat; Josep Maldonado, fundador i president de l’ONG Esport Solidari Internacional (ESI); Lancy Dodem, representant de la Fundación Vicente Ferrer; Ramon Agenjo, president del Club de Futbol Damm, i Llorenç Santasusagna, president del Sant Cugat Esport FC. // À. L. P.
El Patí Hoquei Club femení estrena categoria
La presentació del Sant Cugat Esport FC, divendres
El cinema de casa teva
Zipi y zape...
Gravity
las brujas de...
2 guns
16.20 - 18.20 - 20.15 - 22.10 h
2D: 18.20 h 3d: 16.15 - 20.25 - 22.30 h
dv.-dg..: 20.00 - 22.15 h dl.-dj.: 17.00 - 19.30 h
16.00 - 20.15 - 22.30 h
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Publicitat 47
48 Esports Actualitat Bàsquet
Futbol sala
La UE Sant Cugat El FS Sant Cugat arranca la campanya presenta dissabte amb 22 equips els tretze equips
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
FA 20 ANYS 26/9/1993
L’acte tindrà lloc al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler, a partir de les 18 hores. Els tretze equips de l’entitat són 2 sèniors, 3 juvenils, 2 cadets, 4 infantils, 1 aleví i 1 benjamí.
La presentació es va fer al Pavelló 3
#A. B.
La UE Sant Cugat va presentar el diumenge 29 de setembre les seccions de bàsquet –22 equips– i tennis de taula. Durant l’acte es va reconèixer l’expresident Valentí Feixas. La Unió Esportiva Sant Cugat va fer el diumenge 29 de setembre la presentació dels 250 jugadors que aquesta temporada vestiran la samarreta d’un dels 22 equips que té actualment l’entitat. Va ser també la primera vegada que les dues seccions del club, bàsquet i tennis de taula es van presentar conjuntament. L’acte va tenir lloc al Pavelló 3 i va comptar amb la presència, entre d’altres, de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i el vicepresident de la Federació Catalana de Bàsquet, Josep Nadal. L’expresident Valentí Feixas va ser reconegut pel club que ha dirigit en dues etapes durant deu anys. // P. F.
El Futbol Sala Sant Cugat presenta aquest dissabte, 5 d’octubre, els 13 equips de l’entitat. L’acte començarà a les 18 hores, al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler. Aquests 13 equips són 2 sèniors, 3 juvenils, 2 cadets, 4 infantils, 1 aleví i 1 benjamí. Les principals novetats per a aquesta temporada 2013-2014 són la creació d’un equip benjamí, que competirà en els Jocs Esportius Escolars, i que Roger Bosch és el nou coordinador esportiu del Futbol Sala Sant Cugat. El primer equip del FS Sant Cugat, que ha perdut els tres primers partits de lliga al grup 3 de la Segona Nacional B, rep aquest dissabte, 5 d’octubre, a les 19.30 hores, al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler, el cinquè classificat, el Pallejà FS. Els vermell-i-negres són setzens i últims a la taula classificatòria, en zona de descens, sense punts. El Pallejà FS, per la seva banda, té 6 punts, amb un balanç en la lliga de 2 victòries i 1 derrota. El FS Sant Cugat estrena enguany categoria després d’assolir l’ascens. // À. L. P.
La Floresta acull el Trofeu Generalitat de BMX
La Unió Recreativa i d’Esports de la Floresta va organitzar la tercera i última prova del Trofeu Generalitat de BMX. La cursa es va celebrar al circuit de BMX de la Floresta. #ARXIU
Torneig solidari
Les finals del 5è Torneig de Pàdel del Bocca, dissabte La cinquena edició del Torneig de Pàdel Ajudem els Altres, que organitza el Bocca Restaurant&Club, a les instal·lacions el Junior FC, s’acaba aquest dissabte, 5 d’octubre. Aquest dissabte, 5 d’octubre, a la tarda, es jugaran les finals del
EMD
Valldoreix complex esportiu
Mínim a juga 2 part r its
5è Torneig de Pàdel Ajudem els Altres, que des del dissabte 28 de setembre organitza el Bocca Restaurant&Club, al Junior FC. En aquesta ocasió els beneficis aniran a favor de la Fundació Invest For Children (I4c), que amb seu a Barcelona, és una fundació internacional sense ànim de lucre que treballa per aconseguir una vida millor per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Els diners que es recaptin en aquest campionat aniran destinats al projecte Aura. El sopar de lliurament de premis se celebrarà el divendres 11 d’octubre, al Bocca. // À. L. P.
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Publicitat 49
Els que creuen que les coses es poden fer són els que aconsegueixen fer-les. I amb ells compartim una mateixa , l’actitud de fer que les coses siguin actitud, possibles. actitudazul.com
AF_S&S_EndesaAA_Edif_226x296_PS_DºSanCugat_adap_CAT.indd 1
02/07/13 12:48
50 Viure a Sant Cugat Entrevista
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Entrevista
Ignasi Millet
Protagonista de l’últim documental de Ventura Pons
“Explicar el drama amb un toc d’humor és la força del documental” Personatge El film es basa en la vida del santcugatenc Ignasi Millet: gai, seropositiu, museòleg, amb una exdona lesbiana amb cadira de rodes i dos fills Què va veure Ventura Pons en la seva vida per voler fer el seu tercer documental? Amb el Ventura fa 28 anys que ens coneixem, som amics íntims i em va dir que volia fer una pel·lícula sobre mi i la meva vida. Ell havia seguit la meva trajectòria, les meves lluites internes i volia aprofitar-ho per explicar una història molt contemporània. Suposo que en mi va veure una persona que és oberta i que pot parlar de certes coses sense pensar el que la gent et digui, sense tabús.
meva malaltia (VIH) s’havia agreujat, el meu fill petit em va dir que és evangelista, el meu pare va fer un intent de suïcidi... Hi va haver una hecatombe al meu voltant i em vaig trobar immers en un drama social.
Va tenir dubtes? No, però tampoc hauria fet aquesta pel·lícula si no hagués estat amb en Ventura. El meu cercle més íntim ja em coneix i mostrar la meva vida a la resta de gent que no conec és com si no existissin.
I li ha anat bé? Sí, molt. Primer perquè m’ha pujat l’ego i això és molt important en un moment que tu estàs en una depressió. I estic content.
Quan va començar tota aquesta aventura? M’ho va proposar aquest febrer passat i jo em trobava en un moment molt dolent. Just havia tancat l’empresa, tenia una impotència brutal amb els bancs, la
Amb aquesta situació no devia ser fàcil estar predisposat a fer el documental... Tenia una depressió força forta i estava fent teràpia. Vaig comentar-ho als metges i em van dir que seria positiu i que m’aniria bé.
Què vol transmetre el documental? Els dos teníem clar que volíem explicar una problemàtica social. El Ventura diu que sóc un personatge molt polièdric i ha intentat explicar diverses qüestions a través d’un fil conductor que és l’art, un lligam que ve dels meus pares, passa per mi i arriba als meus fills.
Una problemàtica explicada amb cert humor... De fet, explicar el drama amb un toc d’humor és la fortalesa d’aquest documental. De quines qüestions es parla? De la meva homosexualitat, del fet de ser seropositiu, de la independència de Catalunya, de l’ofec bancari, de les relacions de paternitat i d’amistat, de la crisi, de l’esport... De fet, té una vida personal poc convencional que també es mostra; quina és la raó? Al documental mostro la meva vida tal com és i tothom que hi surt ho fa perquè vol. En el cas de la meva família, la meva exdona va amb cadira de rodes i té relacions amb altres dones i vam tenir dos fills. A la societat predomina la relació social establerta però ha d’haver-hi espai per a qualsevol tipus de relacions, des de les més conservadores a les més atrevides. Vol ser una denúncia? Més que una denúncia vol ser una eina perquè malgrat els mals
Mirada positiva a la vida El santcugatenc Ignasi Millet acaba de fer 53 anys i s’ha convertit en l’home de Ventura Pons. És el protagonista de l’últim documental del cineasta català, ‘Ignasi M.’, rodat en bona part a Sant Cugat i que s’estrenarà als cinemes a finals de gener. Ell es descriu com una persona humana per damunt de tot, sensible, justa, honesta, però també com una persona molt neures i patidora dels altres. Assegura que la seva vida és atrevida, intrèpida, valenta i caòtica però, sobretot, Millet té una visió positiva i de constant superació. Està orgullós de la vida i l’entorn familiar que té. Considera que mostrant-ho a la gran pantalla es poden transmetre molts valors que per a ell són imprescindibles.
Viure a Sant Cugat 51
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
“Mostrar la meva vida a la gent que no conec no em molesta perquè és com si no existissin” “Et diu que malgrat els moments difícils, no perdis el sentit de l’humor i que intentis relativitzar les coses”
Portes endins Bona part del documental està rodat a casa seva, a la Floresta # A. RIBERA
EN CLAU PERSONAL Com et descrius? Com una persona humana i simpàtica. Un adjectiu per etiquetar el documental? Valent. Un objecte imprescindible? La càmera de fer fotos. Quin percentatge d’Ignasi hi ha a la pantalla? El 100%. Hi ha alguna cosa de la qual te’n penedeixes? De ser seropositiu. Hi ha alguna cosa que no has fet i t’agradaria fer? Estudiar la carrera d’Antropologia. Com veus el futur? Sempre en positiu.
moments, el documental et diu que no perdis el sentit de l’humor, que intentis relativitzar les coses, agafar forces i viure el moment de la vida actual, sigui quin sigui. I trencar amb estereotips o tabús? La gent es pensa que l’homosexualitat està superada, però segueixes coneixent gent que tenen problemes o que els seus pares no els parlen. El mateix passa amb els malalts de sida. Crec que és positiu explicar qui ets i com ets. I com em va dir en Joan Pera, “la veritat ens fa lliures”. Sant Cugat hi apareix bastant... Precisament parlo amb la meva exdona al Claustre del Monestir, perquè quan es fills eren petits, els portàvem a l’escola bressol del costat del Claustre i jo vaig estar treballant durant vuit anys al Centre de Restauració, quan estava allà. Sant Cugat havia de sortir, crec que és important i té molt a dir pel que fa al fil conductor de l’art, que hem comentat abans. També surt l’escalada, vinculada al Club Muntanyenc Sant Cugat.
Fa poques setmanes es va estrenar la ‘première’ a Toronto: quina acollida ha tingut? De moment, molt bona, no m’ho esperava. Estrenar a Toronto davant del públic americà és molt important i va ser un privilegi. Al novembre estarem al Festival d’Estocolm i al gener, segurament, al Palm Springs. Hi ha interès internacional perquè s’explica una cosa contemporània. Aquí arribarà als cinemes el 31 de gener, encara haureu d’esperar [riu]. Hi ha part de ficció? En Ventura em va donar molta llibertat per ser jo mateix i això em va ajudar. Ser un mateix, tal com raja, et dóna més seguretat. Hi ha quelcom que s’ha reservat davant de la càmera? Sempre hi ha alguna cosa que et guardes però crec que hi ha moments com la conversa que tinc amb el meu fill evangelista sobre l’intercanvi de pensaments en positiu o la sessió fotogràfica que em va fer l’altre fill pel cartell del documental.
“A la societat hi ha d’haver espai per a qualsevol tipus de relacions, des de les conservadores a les més atrevides” El documental es diu ‘Ignasi M.’, va ser decisió unànime? Tot i que a Sant Cugat els Millet som reconeguts, a escala internacional es podia relacionar amb el Cas Palau i donava molt mala imatge. Així és un personatge més anònim. Com es porta això de ser conegut i que tothom sàpiga la teva vida? La primera vegada que em van reconèixer em va sobtar molt. És una experiència nova però no em molesta. T’agrada? Sí, no em molesta. Fins i tot et dóna un punt, com que soc presumit... [somriu]. Hi ha projectes de futur? No, els problemes que jo tenia abans de començar la pel·lícula els segueixo tenint tot i que he guanyat eines per combatre’ls i per veure’ls amb perspectiva. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich
52 Viure a Sant Cugat Història
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
La República El Sant Cugat contemporani (Segle xx) Inauguració de la biblioteca de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 17 d’abril del 1932. #Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès
L’adveniment de la República farà possible l’assoliment d’un objectiu de republicans federals, catalanistes i del món cultural santcugatenc
La primera biblioteca pública de Sant Cugat
D
es de feia anys un afany cultural del republicanisme i del catalanisme santcugatenc fou la creació a la vila d’una biblioteca pública o popular, que era la denominació que es feia servir en l’època. Fins a la seva creació, només alguna entitat com La Unió Santcugatenca o la Federació de Joves Cristians disposaven de petites biblioteques per als seus associats. Amb l‘arribada de la República i dels republicans federals al govern municipal es faran els primers passos per bastir aquest equipament cultural.
Una demanda de les “forces vives” La petició de creació d’una biblioteca pública va partir de la societat civil, de les “forces vives”, que era
Finalment, amb els libres reunits fins al moment i en el marc de la Fira de Portadores, el 9 de setembre del 1933 s’inaugurarà la Biblioteca Pública Municipal com les denomina l’alcalde quan escriu el maig del 1931 al governador civil fent-se ressò de la demanda que aquestes fan d’una biblioteca pública i un museu a situar als claustres del Monestir. Al llarg de l’any 1932 l’Ajuntament federal iniciarà gestions per aconseguir llibres per formar aquesta biblioteca. L’octubre del mateix any es crearà la Junta de la Biblioteca Local integrada pels presidents de l’Associació Pro-
tectora de l’Ensenyança Catalana, la Coral La Unió, la Coral La Lira, el mestre de l’escola José Serra i el metge Nicolás Villar, posteriorment alcalde franquista i cap de Falange. Precisament un dels integrants d’aquesta Junta, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, havia inaugurat el 17 d’abril la seva pròpia biblioteca popular, en un acte on van intervenir l’arxiver de Sabadell; l’escriptora Carme Monturiol; Albert Bastardas, president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana; Ventura Gassol, conseller de Cultura, i l’alcalde Roc Codó. La biblioteca se situà al primer pis del cafè de Can Alemany.
Cerca de llibres i inauguració Mentrestant, les gestions per aconseguir llibres per abastir la biblio-
teca pública municipal donen els seus fruits el maig del 1933, quan la Dirección de Bibliotecas Públicas, depenent del Ministerio de Instrucción Pública, concedeix un lot de 500 llibres. Al juny arriben els primers 300 volums. La resta del lot trigaria a arribar. A l’octubre, l’Ajuntament els reclama a Madrid. Com que tots els llibres enviats des de Madrid són en castellà, l’Ajuntament es dirigeix a la Conselleria de Cultura de la Generalitat per aconseguir llibres en català per completar el fons de la biblioteca. En no rebre resposta serà el secretari municipal, Enric Tudó Cots, qui deixi en dipòsit a la biblioteca 69 llibres en català de la seva propietat. Finalment, amb els libres reunits fins al moment i en el marc de la Fira de Portadores, el 9 de setembre del 1933 s’inaugurarà la Biblioteca Pública Municipal. L’equipament cultural es va instal·lar dins de la nova Casa de la Vila, a la plaça de Barcelona, que s’havia inaugurat l’any anterior. Sembla que no en el lloc més adequat. Segons denunciava la revista Garba, la biblioteca va ser posada en “un dels quartos més foscos i esquifits” de la Casa de la Vila. Posteriorment el fons de la biblioteca creixeria. El setembre del 1935 arribarien 81 nous llibres enviats per la Generalitat i més tard 150 més de la Dirección de Bibliotecas Públicas. L’agost del 1936, ja iniciada la guerra, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana cediria a l’Ajuntament els volums conservats a la seva seu.
La fi de la biblioteca Amb la fi de la guerra, la biblioteca seria depurada per les noves autoritats franquistes de llibres “contrarios al nuevo régimen y a la moral católica” seguint les indicacions dels falangistes i les autoritats religioses. De fet, la primera carta que va rebre el nou ajuntament franquista va ser una ordre perquè es confisquessin dels arxius i biblioteques del poble. Aquesta va ser la fi de la primera biblioteca pública de Sant Cugat.//
José Fernando Mota josefernandomota@gmail.com
Publicitat 53
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
C/ de Dos de Maig, 2 bis. Tel. i fax: 93 583 66 96 (oficina: DILLUNS, DIMECRES i DIVENDRES, d’11 a 13 h) Correu-e: aulesantcugat@telefonica.net - www.aulesantcugat.com
El dimarts 8 d’octubre, a les 17.30 h, l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat del Vallès inaugurarà el curs 2013-2014 al Trade Center de la nostra ciutat, amb la participació de la ilustríssima senyora Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat.
El present i el futur de les noves tecnologies per gestionar una ciutat mitjana ACTE EXCLUSIU PER A ASSOCIATS
31
activitats configuren el 1r trimestre del curs 2013-2014. Després de la inauguració i al mes d’octubre, participaran el Sr. Joan Astorch, “Constantinobla”. Sr. Albert Beorlegui, “Alfred Hitchcock, el mag del suspens”, i el Sr. Genís Sinca, “Memòries del Dr. Biodramina”. Al mes de novembre, el Sr. Sam Abrams “Joan Teixidor”; el Sr Albert Ferrer, “La Sarsuela, com a tipologia operística”, el Sr. Víctor Oliva, “Ex-libris” i el Dr. Rafel Bisquerra, “Competències emocionals i benestar”. Com a acte especial dins del mes de novembre, comptarem amb la presència del Sr. Joan Pera, “Joan
Pere parla de Joan Pera (actor)” entrevistat pel Sr. Eduard Jener. Al mes de desembre, la Sra. Montserrat Rivero, “Jardins històrics de Catalunya”, i tancarem el trimestre amb el Sr. Pere Andreu Jariod, “Més enllà del concert de cap d’any a Viena”. Altres activitats: seminari sobre música “Òpera a la tardor” impartit pel Sr. Francesc Lozano. 3 tertúlies, cursets d’informàtica i 3 sortides culturals a La Seu d’Urgell (catedral, església de St. Miquel, Museu Diocesà i Espai Ermengol); Sant Eugènia de Berga (església i Museu Màgic del Món del Tren) i finalment, Barcelona (IAAC Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya).
AMB LA COL·LABORACIÓ ESPECIAL DE:
Eduard Jener Crític teatral
Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès
Rafel Bisquerra Catedràtic d’Orientació psicopedagògica de la UB
SOCIS D’HONOR (30-06-2013)
Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Coneixement Direcció General d’Universitats
SOCIS PROTECTORS CORPORATIUS (30-06-2013)
• ARPALI
• FARMÀCIA RIERA RIVIERE
• LLIBRERIA ALEXANDRIA
• PASTISSERIA SÀBAT
• CAMPMANY Modes
• FERRETERIA EL PONT
• LLIBRERIA PAIDEIA
• REST. BRASERIA LA BOLERA
• CARNISSERIES TUBAU
• FINQUES BACHS
• ORDINASOFT
• RUBIO Autoservei
• CASAJUANA Mobles
• FRUITES CASANOVAS
• ORGAN Finques
• SACUM S.L.
• ELIA JARDINERIA
• GRÀFIQUES CELLER
• ORTEMESA
• SANT CUGAT HOTEL I REST.
• ESPAI CARRÉ
• LA MASIA DE SANT CUGAT REST.
• PAPIOL CATIFES
• TEA SHOP
Agraïm a l’ANC, la Unió Santcugatenca i al Trade Center les seves facilitats per a la utilització de les sales.
54 Viure a Sant Cugat Cases emblemàtiques
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Casa Lluch El modernisme, molt present a Sant Cugat
Els arcs polilobulats de l’interior, la barana de l’escala i la xemeneia: alguns dels seus tresors
La blavor de la Casa Lluch il·lumina el camí de l’Arrabassada de nit
S
ant Cugat fins a finals dels segle xviii era un municipi agrícola que no tenia burgesia. La població entra a la història de l’art amb l’arquitectura modernista, en concret, amb la construcció de la Casa Armet l’any 1898, obra emblemàtica de l’arquitecte Ferran Romeu (1862 - 1943), en la qual per primera vegada es conjugà l’ús del maó, la pedra i la ceràmica. Més tard, va venir la construcció d’una de les joies de la corona del modernisme santcugatenc: la Casa Lluch. L’edifici del 1906 és un dels màxims exponents del modernisme santcugatenc. Aquesta és una obra de joventut del seu arquitecte, Eduard Maria Balcells, situada al peu de l’Arrabassada. De nit, baixant per aquesta via que uneix Sant Cugat i Barcelona pel mig de la Rabassada, es pot observar la casa il·luminada amb els seus colors blaus característics de la construcció, la qual va ser encarregada per la família Lluch.
Els falsos carreus de morter vermell amb estucs blancs i la ceràmica blava són la principal característica de la construcció. tants ampliacions, sempre seguint la mateixa línia estètica. La construcció també consta d’una masoveria a part, que tot i ser un edifici independent, segueix la mateixa línia de construcció, de la mateixa manera que la torre del molí de vent.
L’arquitecte
Estil característic La Casa Lluch és un palauet de tres plantes, amb una distribució interior de caire funcional. Alguns dels seus principals trets característics són els arcs polilobulats de l’interior, la barana de l’escala i una xemeneia, i també cal destacar-ne el jardí, amb el banc de pedra i la caseta del gos. Segons un estudi de l’historiador santcugatenc i expert en el modernisme a la ciutat, Domènec Miquel, l’arquitecte va saber combinar els falsos carreus de morter vermell amb estucs blancs i la ceràmica blava. Aquest últim material era un recurs més popular que fins aleshores gairebé no s’havia utilitzat en art. Explica Miquel que la construcció té aires de “castell encobert” i les
Al peu de l’Arrabassada La Casa Lluch està situada a l’entrada de Sant Cugat per l’Arrabassada, en un indret on les cases modernistes es van fer un lloc #Àgata Guinó finestres tenen una clara influència gòtica per les seves formes punxegudes. En aquestes obertures hi pengen “plafons de ceràmiques blanques i blaves com si fossin rebosters medievals, mentre que grups de quatre rajoles en punta se situen en les impostes com senyals heràl-
dics”. En l’estudi publicat a la revista Gausac pel mateix historiador, s’apunta que l’arquitectura de la Casa Lluch és volumètrica de trencament de línies. Anys després de la seva construcció, i quan ja havia canviat de propietari, es van fer dues impor-
i la setmana que ve... Presentarem el QBasket Sant Cugat, l’antic CB Mira-sol
L’obra va ser forjada per l’arquitecte Eduard Maria Balcell i Büigas (18771965), qui va fer les seves creacions a cavall del modernisme i el noucentisme. Va cursar estudis al co·legi Miró i més tard, quan va obtenir el títol, va ser arquitecte de Cerdanyola del Vallès. El 17 de desembre del 1911 va ser nomenat professor de mecànica de l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics de Barcelona . Al seu palmarès hi té més de 30 edificis diferents; a Sant Cugat, a més de la Casa Lluch, també hi podem trobar la Casa Monès, més coneguda com a Casa Mònaco (1910) i la Casa Mir (1908-1910), ambdues situades a l’avinguda de Gràcia. A més, també a la nostra ciutat hi ha ubicada l’edificació el Generalife (1919), un edifici peculiar, que tot i ser de l’època modernista, és d’estil aràbic i el qual era usada com a torre d’estiueig, situada a la part nord de l’Eixample Sud. A més, el 1905 va fer un projecte per a la família d’Enric Calado que no va prosperar . // Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler
Ofertes Club del Subscriptor 55
Diari de Sant Cugat Divendres, 4 d’octubre del 2013
Club del Subscriptor DiarideSantCugat
Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*
Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició
Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat
Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app
Cinema
Esport
Bellesa
Restaurant
Entrades per veure una pel·lícula de la cartellera
1 mes gratuït! Perquè provis tots els serveis que ofereix el nou centre Corner 4
Rentar + massatge cranial + pentinar
Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!
De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n fins a exhaurir-ne les existències
Av. de Torre Blanca, 57 (Davant Esade) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Teatre
Cafeteria - Fleca
Restaurant
Restaurant
Bona gent de David Lindsay-Abaire
Menú (Amanida + Quiche + Beguda) per a dues persones
Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa
Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres
Divendres, 18 d’octubre, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Restaurant
Pl. d’Augusta, 3
Plaça Sant Pere, 7
PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Gastronomia
PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Av. de les Corts Catalanes, 7 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Guanya un carro de la compra Eroski Cada setmana en sortegem 4 entre tots els subscriptors
Menú tapa+canya per a 4 persones. Passa una bona estona a La Flauta!
La Granja ha tornat Et convidem a una canya i dos ‘montaditos’ Valorat en
C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
150 €
Pl. de Barcelona amb carrer de Sant Antoni PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)
Arrelats a la ciutat
56 Diari de Sant Cugat Divendres, 24 de maig del 2013 Vols rebre el Diari a casa? Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00
www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat
Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club
Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app
Viure a Sant Cugat
Temps del cap de setmana màx. 24 °C
mín. 17 °C
Retrats santcugatencs
Guim Pros
Portaveu del grup municipal de la CUP
El restaurador santcugatenc que va ser alcaldable El Guim Pros és restaurador i regidor i portaveu de la CUP a Sant Cugat. És propietari de l’Espai Gastronòmic i Cultural Terra Dolça, un espai que considera “un referent d’activitats culturals al poble i un punt de trobada de gent amb una sensibilitat concreta, d’esquerres”. El Terra Dolça el va muntar fa gairebé 10 anys, amb la seva companya i un amic: “Jo sempre havia tingut ganes de muntar un espai cultural. El que passa és que els lloguers de Sant Cugat són els que són, i el que preteníem era no cobrar entrada per accedir a l’espai cultural, per això vam pensar de barrejar-ho amb gastronomia”. Va estudiar Humanitats, llicenciatura que va acabar deixant poc abans de finalitzar-la per posar-se a treballar amb la seva mare a una papereria-llibreria. Ha estat també entrenador de futbol sala a l’Avenç i monitor de menjador a l’escola Ferran i Clua. La seva carrera política comença el 2003, després d’haver passat mitja vida a Maulets: “Vaig estar-hi des dels 15 fins als 29 anys. A l’assemblea de Sant Cugat érem bastants i vam fer molta feina”. Part de la gent de Maulets van fundar la CUP a Sant Cugat. “Els primers anys van ser de treball intern, de conèixer Sant Cugat des d’una perspectiva diferent”. A les eleccions del 2011 va ser cap de llista de la CUP, eleccions en què el grup polític va treure els seus actuals dos regidors. Li pregunto quines serien les seves prioritats en cas d’entrar al govern: “Garantir el treball i l’habitatge, especialment perquè la gent no marxi. També intentaríem cuidar les entitats bastant millor”. Diu que Sant Cugat “és una ciutat cara i insostenible. Nosaltres volem una ciutat amb més cohesió social i amb més participació”. No està casat, viu amb parella des dels 23 anys –ara en té 37– i és pare d’una nena, la Bruna. És santcugatenc de tota la vida. Pere Fernández
Guanya un carro de la compra Eroski amb el DIARI DE SANT CUGAT Cada mes en sortegem 4 entre tots els subscriptors
Arrelats a la ciutat
Valorat en
150 €