Diari de sant cugat 976 by Premsa Local Sant Cugat

20 anys arrelats a la ciutat Setmanari independent d’ACTUALITAT local

Dijous, 31 d’octubre del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 976

Any XX

Esports: El Club Voleibol SC vol ser la seu de la Copa de la Reina

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.39

El cementiri espera la visita d’uns 9.000 santcugatencs per Tots Sants. La ciutat té la taxa de defuncions més baixa respecte a la mitjana de Catalunya A fons _4 a 9

”Ja no corro per mi, sinó pels altres” Dani Nafría, paratriatleta

Entrevista _ 42-43

El Celler Modernista obrirà les seves portes el 15 de desembre Cultura _ 30 i 31

Neix un projecte per reactivar el Casal Cultural de Mira-sol Ciutat _15

# artur ribera

Descansar en pau a Sant Cugat

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

n a t S C u a gat! S Y N 11 A

Obert divendres de 10 a 22 hores

Només un No. 1 ho celebra així!

120 200 0 r.p. p.m m.

8 kg Protegeix-lo 5

fins a anys per només

49.-*

*Consulteu les condicions a la botiga

Inici diferit 3, 6 i 9 hores Programes especials Display *Subjecte a

les condicions

establertes per

Banco Cetelem

NEWSLETTER A

Turbo-Time Plus, rentat en fred de 50 minuts, leds d'informació del procés de rentat, revolucions seleccionades, programació diferida 3,6 i 9 hores, selecció de funcions: rentat intensiu, antiarrugues, centrifugat de 0 a 1.200 r.p.m., article ref 1105074

MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00

s mediamarkt.e

F 1812 RENTADORA

Ofertes vàlides del 31 d'octubre al 6 de novembre de 2013 Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

Segueix-nos a

Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Puja baixa

Dinamització del Casal de Mira-sol Els veïns gestionaran les activitats

El retard del Celler Cooperatiu Visita de la ministra de Foment

K-Gat per Eloi Alegre

El Casal de Mira-sol engega una nova etapa per dinamitzar-lo i fer-lo més pròxim als veïns del barri. Es tracta que siguin els mateixos veïns els que gestionin les activitats del casal, que durant anys ha estat molt desaprofitat. Està previst desenvolupar activitats i projectes de sostenibilitat així com un espai per donar cabuda a totes les entitats del barri.

Després de 10 anys d’obres, el Ministeri de Foment avisa Sant Cugat en un sol dia d’antel·lació de la visita de la ministra Ana Pastor. Una visita en què va ser rebuda per independentistes amb estelades. A la pregunta de què li semblava la rebuda dels manifestants, va al·ludir el tema, remetent-se al fet que “si la manifestació és per la connexió de l’AP-7 i l’A2, estarà llesta el 2015”.

Editorial

DESCANSAR EN PAU Aquest Diari de Sant Cugat surt al carrer la vigília de Tots Sants i dedica un ampli reportatge als diferents tipus d’enterraments i d’altres aspectes relacionats amb les nostres darreres voluntats. El que està clar és que tots, més aviat o més tard, “viurem” en primera persona i/o passarem pel tràngol de patir la mort d’un ésser estimat. Prèviament, haurem decidit, per exemple, si volem fer la vetlla a casa o al tanatori; si volem un enterrament més tradicional o bé ser incinerats; si volem descansar en pau al cementiri o en un columbari; i també, és clar, quin tipus d’herència volem deixar als nostres familiars. Per tant, abans de morir hem de decidir un munt de coses. I en aquests moments delicats s’agraeix molt que les empreses dedicades a aquests afers tinguin sensibilitat, ho posin fàcil i, sobretot, s’eviti convertir-ho en un acte mercantilista. //

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

no perdre les nostres arrels El Celler Cooperatiu, ara sí, es prepara per obrir les seves portes a la ciutat. Serà abans de finalitzar l’any, i el Celler Modernista serà la nova subseu del Museu de Sant Cugat. Un edifici valuós des de molts punts de vista. No solament és una obra arquitectònica exquisida del modernisme català, ni un referent del cooperativisme català, així com un puntal de l’economia local de fa un segle, sinó que és part de la nostra història. De la mateixa manera que passa amb la Casa Aymat, el celler fou un punt de reunió de molts santcugatencs. La seva activitat professional tenia un punt de trobada i, per tant, recuperar aquest llegat és recuperar part de la nostra història. //

en primera persona Pere Fernández Periodista del Diari de Sant Cugat @PereFPoveda

Cooperar sempre és positiu

a combinació de paraules cooperació i internacional ja no està tan de moda com fa uns anys, quan encara la gent pensava que vivíem en una bombolla de benestar, on la majoria tenien feina i podien estalviar de manera suficient com per destinar uns calerons a ajudar els altres, i de passada, sentir-se una mica menys egoistes. Ara, parlar de cooperació, i a sobre, de cooperació fora de les nostres fronteres, és, per a molts, un insult. “Ja en tenim de problemes aquí!”, diran. Jo no comparteixo aquesta idea. La primera raó i principal és que ajudar o col· laborar amb els altres mai és reprovable, siguin quines siguin les intencions. I, per tant, l’origen del receptor d’un ajut es tan vàlid el d’aquí com

el d’allà. Aquesta setmana, l’Ajuntament ha presentat unes xifres sobre el que destina a cooperació internacional. La dada que més em sobta és que cada santcugatenc destina 5,95 euros a l’any per col·laborar amb aquests 18 projectes que porta entre mans l’Ajuntament. Em sembla poc. De fet, si em paro a pensar, jo destinto 60 euros al mes per tenir telèfon i Internet, és a dir, pago 720 euros cada any per un servei que ens ha imposat la societat del primer món. Aquesta és la gran contradicció de la nostra societat. Ens queixem que ja tenim problemes aquí, però molts, no tots, paguen l’smartphone a terminis i els 60 euros al mes per poder donar-li un ús òptim. Qui està més necessitat, doncs?//

4 A Fons Societat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Tots Sants Com viuen la festivitat dels difunts els santcugatencs

Els enterraments, una tradició que evoluciona

a paraula cementiri ve del grec koimetérion, que significa dormitori. Al llarg de la seva història, Sant Cugat ha tingut molts d’aquests dormitoris. El primer cementiri documentat se situava on actualment hi ha la plaça de Sant Pere, aquest fossar es va desplaçar, anys més tard, al darrere del Monestir, just on avui hi ha els jardins del monument. Finalment, el cementiri va passar a un gran espai de la zona de Can Graells, a tocar amb el terme municipal de Rubí. Amb 5.270 nínxols, 44 columbaris, 117 tombes, 58 panteons, un

mausoleu, una ossera i una fossa comuna, el cementiri de Sant Cugat destaca per estar situat en una àrea boscosa, allunyada de la trama urbana i sense asfaltats per integrar-se a l’entorn verd que l’envolta. De moment no està previst construir més cenotafis en l’equipament, ja que l’Ajuntament assegura que actualment hi ha suficients nínxols per donar cobertura a les necessitats de la ciutat i més tenint en compte que l’any passat és van fer 80 nínxols nous. Tot i això, i de cara al 2014, el consistori ha autoritzat la construcció d’un nou bloc de columbaris per

Tendència El 2014 el consistori ha autoritzat la construcció d’un bloc de columbaris per donar sortida a les incineracions donar sortida a la creixent demanda de les incineracions. “Si algú necessita un columbari ara, en aquests moments no n’hi ha cap de disponible”, ha explicat la tinenta d’alcalde de Serveis Urbans, Cristina Paraira. La titular de l’àrea que s’encarrega del cementiri ha explicat que en com-

paració amb altres ciutats de l’entorn i que tenen un nombre d’habitants similars, “Sant Cugat registra poques defuncions, ja que es tracta d’una població jove”. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa de defuncions a Sant Cugat és la més baixa de les poblacions de més de 45.000 habitants, amb cinc decessos per cada 1.000 habitants, la ciutat se situa per sota de la mitjana catalana amb 7,93 traspassos per cada 1.000 persones. Així, al municipi, la taxa de defuncions va ser, el 2011, de 422 persones –210 homes i 212 dones–; el 2010 la xifra

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Mariona Sagalés

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Tradició La ciutat continua amb el costum de visitar els seus difunts durant Tots Sants Taxa Sant Cugat és la ciutat amb la taxa de defuncions més baixa, amb cinc decessos per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana, amb 7,93 traspassos per cada 1.000 persones

El Tots Sants del 2013 Transport especial Un servei de bus unirà el centre amb Can Graells Un autobús municipal unirà diversos punts del centre amb el cementiri de Can Graells. Els serveis que ja va funcionar el cap de setmana del 26 i 27 d’octubre, s’habilitat de nou l’1 de novembre. L’autobús iniciarà el recorregut a la plaça de Sant Francesc i farà un circuit tancat fins a arribar al cementiri, amb parades a Francesc Macià, rambla del Celler, Rius i Taulet, rambla de Ribatallada, avinguda de la Clota, Abat Escarré, Torrent de Ferrossons i l’avinguda de Roquetes, entre d’altres. La freqüència de pas serà cada mitja hora, des de les 10.00 a les 18.00 hores, i el preu del bitllet d’anada i tornada costarà 2,90 euros.

Obres de millora Nous lavabos i millora de l’enjardinament

Cementiri verd Amb 5.490 cenotafis, el cementiri de Sant Cugat destaca per estar situat en una àrea boscosa, la de Can Graells

va ser més baixa, amb 381 decessos, –190 homes i 191 dones–, i durant el 2009, el registre obituari va ser de 364 persones –194 homes i 170 dones–.

Desnonaments al cementiri Serveis Urbans té previst desnonar 78 sepultures aquest any. “Això no vol dir que es moguin els fèretres dels seus nínxols, sinó que s’inicia un procés administratiu d’aquells titulars que fa cinc anys que no paguen la taxa de manteniment”, ha subratllat Paraira. La política ha argumentat que, de moment, les tombes que han iniciat aquest tràmit les man-

tindran al seu lloc, però que en cas de necessitar l’espai i de no trobar els titulars, a través de les vies de comunicació pròpies de l’Ajuntament, amb notificacions, anuncis al cementiri i als diaris i publicacions al BOP, s’acabaran desnonant. Paraira ha posat de manifest que si algun dels titulars liquida les taxes pendents, tot el procés de desnonament quedaria aturat a l’acte.

Castanyada o Halloween? La previsió de Gic de Nomber, empresa encarregada de gestionar el cementiri municipal, és que la instal·

Tradició El cementiri rebrà la visita d’uns 9.000 santcugatencs durant la celebració de Tots Sants, l’1 de novembre lació rebi la visita d’uns 9.000 santcugatencs durant aquesta festivitat de Tots Sants. Així, el cementiri obrirà les seves portes el primer de novembre perquè les famílies recordin els seus difunts i participin en la missa de les 10.30 hores. Aquesta visita als morts s’acompanya, durant la

Com cada any, l’Ajuntament sotmet el cementiri a una obra de millora o de rehabilitació per adequar l’equipament a les necessitats actuals. Durant aquest 2013, l’àrea de Serveis Urbans ha construït un nou lavabo adaptat per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. A més, també s’han fet millores a l’enjardinament de tot el cementiri.

vigília de l’1 de novembre, del costum de menjar castanyes, moniatos, codonyat i panellets i de beure vi dolç o ranci. Encara que la celebració es remunta a l’edat mitjana, cada vegada més els santcugatencs, sobretot els joves i nens, se sumen a la festa anglosaxona de Halloween o compaginen les dues. Botigues, bars, restaurants, cases i comunitats de veïns s’engalanen amb la carbassa, les teranyines i les garlandes de personatges de la nit de bruixes i alguns infants es vesteixen de personatges de terror o fantasmes per demanar dolços i caramels. //

6 A Fons Societat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

En primera persona El cementiri des de dins Tipus de cenotafis

Tomba Lloc de sepultura d’un o més difunts feta al terra, generalment amb la coberta d’una llosa o marbre, amb alguna ornamentació monumental.

ENTREVISTA Serafín Enciso, enterramorts de Sant Cugat

“Procuro no aïllar-me perquè la meva feina tingui més tacte”

La tradició de netejar làpides encara continua? Sí, qui ve ho fa per netejar, ningú ve a fer una volta. Si véns un dissabte o un diumenge, et pots trobar gent amb el cubell i la fregadora netejant el seu panteó o el seu nínxol. Creu que li falta alguna cosa a aquest equipament? Crec que aquest cementiri està molt bé. Jo li dic que és un cementiri salvatge perquè és natural i no crec que li falti de res. A mi m’agrada molt, jo he treballat en molts cementis i aquest m’agrada com és, com està, i crec que ha de ser així per no perdre l’encant.

Nínxol Clot fet en un mur o en una construcció mortuòria, per col·locar-hi un fèretre o urnes amb cendres. Les urnes també es poden deixar en els columbaris.

Panteó Monument funerari destinat a l’enterrament dels membres d’una mateixa família, amb capacitat per a sis taüts. En el cas dels mausoleus, la tomba passa a ser monumental.

Ossera i una fossa comuna La primera és el lloc on es conserven els ossos 5 anys després que el difunt rebi el sepulcre. La segona és on van a parar els difunts sense sepulcre propi.

L’1 de novembre és Tots Sants, quan hi ha més visites als cementiris. La resta de l’any n’hi ha tantes? Hi ha gent que ve tot l’any i gent que no, generalment tripliquem les visites de l’any per Tots Sants. I pel que fa a l’activitat de manteniment, durant tot l’any has d’estar actiu, perquè, si no, un cementiri com aquest estaria desastrós.

Hi ha hagut algun robatori? En els cinc anys que porto aquí, no.

Implicació El Serafín fa cinc anys que es dedica a donar sepultura al cementiri de Sant Cugat. Després de vuit anys a cementiris de Barcelona, ara presta els seus serveis “ràpid, net i sense donar problemes” des de Can Graells. Què és el que més li agrada de la seva feina? Et puc dir que m’agrada la meva feina. El que més m’agrada és fer el servei, acabar i que tot estigui bé, que la família no tingui queixa. Quan acabo el servei, demano permís per retirar-me, perquè és l’últim moment de la família amb el seu difunt. Ajudes les persones que vénen, ve gent gran, de vegades sola, amb pena, i els ajudes amb el que pots. Quan acabo marxo satisfet i content. En aquests tretze anys d’experiència, algun moment complex? Tots són complicats. Quan faig un ser-

vei tinc clar que és un moment delicat per les famílies, perquè estan donant sepultura al seu difunt. Com a professional, sé que estan passant per un mal moment i procuro no aïllar-me del tot perquè la meva feina tingui més tacte. Totes les inhumacions són complicades i, en el moment que et relaxes, alguna cosa que no hauria de comportar problemes, te’ls pot generar. També depèn de l’edat del difunt, quan és una persona jove els sentiments estan a flor de pell; quan la persona és gran, a vegades la família té assumit que la vida s’ha acabat. Parteixo de la base que sempre és un moment difícil.

Alguna curiositat en tots aquest anys de servei al cementiri? No fa molt, aquí, a Sant Cugat, vam fer un servei i la família va demanar si podia entrar el vehicle. Una vegada acabat el servei, van obrir les portes de la furgoneta i van sortir uns 500 globus blancs cap al cel i em va cridar molt l’atenció. Era una petició de la difunta. Perquè, normalment, com acomiaden els familiars els seus difunts? De vegades resen, però normalment no hi ha molta cerimònia de comiat al cementiri, ja que ja l’han fet a l’església o al tanatori. Algunes vegades algú porta música, però poques vegades. Alguna vegada han posat l’himne republicà. Farà incineració o enterrament? Que m’incinerin, és més net i crec que és el millor. Jo tinc un nínxol, on hi ha el meu pare, que està incinerat, i aquell nínxol és per a tota la meva família, per a tota. Vostè viu la mort amb normalitat veient-la tots els dies? Jo sempre l’he viscuda amb normalitat, perquè en la vida neixes i mors i sempre arriba el teu moment. L’ésser humà s’ha d’adaptar a allò que el rodeja i assumeixo que la mort ha de venir. //

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

La vetlla dels morts, de les cases als tanatoris han explicat que encara hi ha algunes famílies que vetllen els seus morts a casa i han remarcat que en aquests casos, i segons recull la Llei de política sanitària mortuòria, els difunts han de ser enterrats o incinerats passades les 24 hores i abans de 48 hores. Aquest marge final es pot allargar, sempre que el difunt se li apliqui el tractament en fred que utilitzen tots els tanatoris.

Encara hi ha famílies que vetllen els difunts a casa. En aquests casos, l’enterrament s’ha de fer abans de 48 hores La majoria de persones que moren a Sant Cugat van al tanatori que hi ha a la ciutat. En marxa des de l’any 1998, el recinte té quatre sales de vetlla i la recent estrenada sala multiconfessional. Amb capacitat per a més de 300 persones, a l’any se celebren prop de 200 cerimònies, tant de caràcter religiós com aconfessional. Dotada amb més de 400 metres quadrats, la sala esta equipada amb les últimes tecnologies multimèdia. L’èxit d’aquesta instal·lació ha estat perquè permet minimitzar desplaçaments en el procés del dol i per un horari de visites marcat. Des de la funerària Montserrat Truyols, empresa concessionària del servei fúnebre al municipi,

Afectats per la crisi

Imatge exterior del tanatori de Sant Cugat, situat a Mira-sol #A.R.

La crisi també està afectant la manera que els santcugatencs celebren els comiats fúnebres. Des de Truyols han explicat que el seu sector no escapa de l’actual conjuntura econòmica i que les famílies busquen ajustar els preus tenint en compte que el cost d’una incineració o enterrament suposa una gran despesa en el pressupost domèstic. Per això, cada vegada més, les famílies opten per fer una assegurança de decessos, de manera que en el cas de defunció sigui l’assegurança la que s’ocupi de les despeses i no afecti la resta dels familiars. //

Els columbaris, una opció que creix Sant Cugat és l’única ciutat catalana amb un espai per dipositar urnes cineràries en edificis. Emplaçat, des d’aquest any, a l’@Sant Cugat Businnes Park, l’empresa santcugatenca Columbarios Sant Cugat SL, que representa la patent Casa de Paz, compta amb un espai destinat als columbaris i una sala de reunions destinada als familiars. A l’espera que el grup habiliti un edifici adequat que podrà utilitzar a perpetuïtat, dipositar una urna té un cost de 375 euros per cada lustre. Jeroni Serra, administrador de Casa de Paz, ha fet palès que ara s’està cercant un altre lloc, a la mateixa ciutat, on les famílies puguin deixar les urnes dels seus

familiars de manera perpètua, fet que farà que es pugui dibuixar un arbre genealògic de tota la família. Serra ha explicat que actualment no hi ha una resolució prou específica pel que fa a les cendres dels difunts, ja que una vegada s’incineren les restes d’una persona, l’urna s’entrega a la família, que decideix què fer-ne. Encara que hi ha una llei que prohibeix llançar les cendres i les urnes a la natura, hi ha moltes persones que opten per l’opció de la cremació. En aquest sentit, i només a la ciutat de Barcelona, entre el 2012 i el que va d’aquest 2013 la incineració a crescut entorn el 20%, del 35 al 55%.//

La demanda de columbaris ha anat creixent en els darrers anys #CEDIDA

8 A Fons Societat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Història Els cementiris previs al de Can Graells

Quan Sant Cugat celebrava en dos dies el respecte als difunts L’actual cementiri de Can Graells conviu amb altres llocs on s’enterren o s’enterraven els santcugatencs: el cementiri de l’ermita de Sant Medir i el de l’ermita de Santa Maria de Campanyà –situada a Can Castanyer, darrere del gimnàs DiR–, ambdós en desús; a més del cementiri del Centre Borja, on s’enterren els jesuïtes, i el de Sant Cebrià de Valldoreix. Domènec Miquel, historiador, explica que el cementiri de Sant Pere d’Octavià va estar en actiu des del segle ix fins al 1856, quan es va habilitar el de darrere del Monestir, anomenat el Cementiri de l’Hort de la Porta Vermella, en funcionament fins als seixanta i que tenia una part destinada als enterraments laics, protestants i casos de suïcidis. Durant aquella dècada va entrar en vigor una llei per treure de la trama urbana els cementiris. El de Can Graells es va construir el 1969. “Algunes làpides dels vells cementiris es van utilitzar com a graons en carrers i places”, explica com a anècdota.

en imatges Els cementiris del municipi i el culte als difunts dels santcugatencs d’abans

La castanyada d’aleshores “La castanyada es feia el dia 1 de novembre al vespre i el dia 2 se celebrava el Dia de Difunts, que també era festa. Eren dos dies de dol”, explica Domènec i apunta: “Durant el dia de Tots Sants i, en la majoria de casos, prèviament a la festivitat, les dones netejaven les tombes. Això no ho feien per una qüestió de religiositat, sinó per respecte als morts. Després, la família portava flors i resava pels seus difunts. Durant el Dia dels Difunts es feia una missa i durant l’ofici cada persona encenia una candela blanca amb una faixa negra i després l’apagava en un recipient amb aigua”. L’estudiós local diu que els religiosos no començaven la castanyada fins que no s’havia resat el rosari, una pràctica que es va estendre fins al Concili Vaticà II el 1962, i que la majoria dels santcugatencs no tenien problemes per menjar castanyes però que “els panellets depenien de cada butxaca, la majoria portaven més patata que ametlla”. //

1 Imatge de l’Aplec de Santa Maria de Campanyà, la capella va formar part de les xarxes de cementiris que hi havia al municipi, fins que les masies que depenien de l’ermita no es van poder permetre mantenir l’estructura eclesiàstica #Jordi Muñoz CastaNyer Dinarès 2 Un carruatge mortuori a l’exterior del Monestir #joan cabanes 3 L’ermita de Sant Medir va albergar, durant molts anys, el cementiri de les masies del seu entorn #arxiu nacional de catalunya 4 El mossèn fent una missa a un difunt a l’exterior del Monestir de Sant Cugat #arxiu

A Fons 9

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

el preu de morir a sant cugat

COMENTARI Eduard Torres Advocat

Importància menor

La mort en dret

Els preus dels taüts poden variar notòriament i en funció de si es tracta d’una caixa bàsica, que oscil·la entorn els 328 euros, encara que n’hi ha de més baixos i que no superen els 100 euros, fins a una de més ornamentada, que pot arribar a situar-se en uns 5.400 euros. A Sant Cugat, el taüt més venut se situa entre el 1.100 i els 1.353 euros. Antigament es donava molta importància a la caixa, importància que ha anat a la baixa quan s’han integrat altres elements com els recordatoris, les esqueles i la cerimònia.

er molts, la vida comença en el naixement i acaba amb la mort de la persona. Sense entrar en disquisicions religioses, filosòfiques, etc., les quals em mereixen tots els respectes, he de dir que en dret, per començar, s’adquireixen drets des del moment de la concepció. El dret romà, del qual la nostre legislació civil és hereva directa, ja parlava del nasciturus, és a dir, el concebut però no nascut, per tant, es considerava subjecte de drets a aquell que, encara que no havia nascut, la mare ja l’havia engendrat. Amb la mort passa diferent, atès que només extingeix aquells drets i obligacions de caràcter absolutament personalíssim: votar, per exemple. La resta es transmet als hereus sempre i quan aquells vulguin fer-se’n càrrec. Ens trobem, per tant, en un primer fet que és que la transmissió ha de ser acceptada per aquells que han de succeir. Així, ens podem trobar que els hereus que intueixen deutes importants,

Un costum ancestral Els preus de les corones poden anar des dels 150 als 300 euros, depenent de l’espectacularitat del centre i de les flors escollides. Normalment s’escull una corona i un centre per acompanyar el fèretre. Portar flors als difunts és un costum ancestral que ve dels perses.

Preu mitjà d’un funeral

Amb la mort passa diferent, atès que nomes extingeix aquells drets i obligacions de caràcter absolutament personalíssim

Segons la funerària Truyols, que gestiona els serveis funeraris a Sant Cugat, un servei mitjà amb corona, sala de vetlles, oratori i la resta de complements es mou entre els 2.800 i els 3.200 euros.

El cost de les tombes Els cenotafis del cementiri de Sant Cugat tenen un barem de preus molt diferents en funció de la seva ubicació, tipus i temps de concessió. Els nínxols tenen preus de 77,40 euros per un any fins als 2.000 euros per 30 anys. A més, en el cas dels nínxols, els titulars han d’abonar 20 euros anuals pel manteniment.

Transport funerari El desplaçament del fèretre està inclòs en el preu del taüt. El preu del lloguer de la sala de vetlles és de 254 euros per cada 24 hores. A més, i des de setembre del 2012, l’IVA dels serveis funeraris ha augmentat un 13%, del 8% al 21%.

poden acceptar l’herència a benefici d’inventari, és a dir, “primer mirem el que hi ha i després veurem què fem”, o bé que, si saben l’existència de deutes importants, simplement la rebutgen. La successió natural és de pares a fills, així ho contempla la llei, salvant el cònjuge convivent que també té drets respecte a l’herència del difunt. Si es vol modificar el que la llei diu, es pot fer i, a més, tants cops com es vulgui, atorgant testament, és a dir, el document mitjançant el qual una persona que té capacitat per fer-ho, designa qui vol que sigui el seu, o seus, successor/s. Aquí es poden designar els fills, un o tots, el cònjuge, pares, familiars o tercers, persones o institucions, segons la lliure voluntat del testador i a més pot manifestar directament com i qui ha de succeir-lo per uns béns i no per altres, instituint llegats. D‘aquesta manera, la voluntat de la persona morta es perpetua en el temps, creant drets i @etorres_1 obligacions per altres. //

10 Poble Drets Humans

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Solidaritat Balanç dels projectes de cooperació internacional

Sant Cugat, compromès amb la cooperació Més projectes L’Ajuntament finança divuit projectes que es fan a diferents punts del planeta. El 2012 eren 15 Aportació Cada habitant destina poc més de cinc euros l’any per poder desenvolupar-los

L’

Ajuntament de Sant Cugat ha presentat aquesta setmana els resultats dels ajuts destinats a projectes de cooperació directa i indirecta de l’últim any. En total, s’han destinat 264.229,53 euros per finançar un total de 18 projectes a diferents punts del planeta: Bolívia, Hondures, Camerun, Palestina, Marroc, Guatemala, Mali, l’Índia, Madagascar, Moçambic i Malawi. D’aquest total, 69.588,53 euros es destinen a un sol projecte que comparteixen l’Ajuntament de Sant Cugat i el de Tarija (Bolívia) i que és l’únic que es gestiona de manera directa. La resta, 194.641 euros, s’inverteixen en els altres 17 projectes. A l’acte de presentació dels resultats van estar presents Susanna Pellicer, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, i Albert Pujol, representant del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Pellicer va assenyalar que “moltes vegades es posa en qüestió el tema de la cooperació internacional, i jo crec que són uns temps fàcils per criticar-ho, perquè són gent que no ens la trobem al carrer... Però si realment creiem que els drets humans són drets, i no privilegis, hem de seguir treballant en aquesta línia”. Igualment, Pellicer va destacar que “l’Ajuntament manté el compromís de destinar el 0,7% del pressupost municipal a cooperació, pau i drets humans, fet que suposa que cada habitant de Sant Cugat destina 5,95 euros l’any a projectes de cooperació”.

Cooperació directa Els projectes de cooperació directa són aquells que estan orientats a enfortir els processos de millora de la governabilitat local mitjançant l’intercanvi tècnic i de desplegament competencial dels serveis públics.

LA FRASE

XIFRES

264.229 euros en total És la quantitat que aporta aquest any l’Ajuntament en projectes de cooperació

“Si els drets humans són drets i no privilegis, hem de seguir treballant en aquest línia” Susanna Pellicer Tinenta d’alcalde

5,95 euros d’aportació Aquesta és la quantitat que cada habitant aporta anualment

L’únic projecte de cooperació directa actualment és el que comparteixen l’Ajuntament de Sant Cugat i el de Tarija (Bolívia). Aquest projecte té com a objectiu millorar les condicions d’abastament d’aigua i sanejament de tres assentaments del municipi bolivià de Tarija: Víbora Negra, El Monte i San Pedro.

Cooperació indirecta Els projectes de cooperació indirecta són aquells amb els quals es dóna suport a projectes d’entitats i ONG de la ciutat que treballen juntament amb entitats, administraci-

Actualitat Poble 11

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Seguretat Allau de robatoris

Amb els més desafavorits Projecte a l’Índia per impulsar el dret a l’educació mitjançant la millora d’un institut #fundación vicente ferrer

ons i ONG de països empobrits. En aquest grup s’inclouen també els projectes d’educació per al desenvolupament, els quals són els que “es fan a Sant Cugat per conscienciar sobre la necessitat de la cooperació internacional”, va explicar Pellicer. De tots els projectes de cooperació indirecta, el que té un import assignat més alt és el de promoció de la participació i l’apoderament polític de joves indígenes de vuit municipis de Guatemala per afavorir la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament dels drets juvenils. També destaca un altre projecte que desenvolupa la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització d’elaboració de materials i formació sobre les causes, els responsables i les alternatives de la crisi del deute als països empobrits.

Què és valora? L’Ajuntament i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament han valorat especialment els projectes orientats al voltant de tres eixos. El primer, l’increment de la capacitat de desenvolupament econòmic sostenible, un criteri que aglutina els projectes destinats a millorar les capacitats productives de les comunitats receptores. El segon eix, l’increment del capital humà, que inclou els projectes que afavoreixen que les persones guanyin autonomia i capacitat de fer front als seus reptes. El tercer eix és el de l’increment del capital social, criteri que agrupa projectes orientats a promoure i enfortir les relacions internes de les comunitats, a afavorir les xarxes i la implicació de les persones en els afers socials. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Continua el dispositiu per evitar robatoris Uns lladres van aconseguir escapar i emportar-se una caixa forta d’una casa de Can Montmany. En els últims mesos, Sant Cugat està patint una allau de robatoris a l’interior d’habitatges. Els lladres continuen actuant a Sant Cugat. Segons ha pogut saber el Diari de Sant Cugat, tres individus van entrar en una casa del passeig de la Guineu, a Can Montmany, la nit del dijous 24 d’octubre, i van aconseguir fugir saltant per les tanques dels jardins, quan agents de seguretat ja els tenien localitzats. El botí que es van endur va ser una caixa forta. Els Mossos d’Esquadra i Policia Local van continuar els dies posteriors al robatori amb les tasques de rastreig i es va poder tornar a veure l’helicòpter dels Mossos sobrevolant les zones afectades. Sant Cugat està patint una allau de robatoris a dins d’habitatges els últims dos mesos, de setembre a octubre, en concret, els delictes s’han concentrat a la zona de Can Trabal, Valldoreix i Mira-sol, i en cases unifamiliars. Arran d’aquests delictes, s’han pres mesures especials, amb l’objectiu de poder prevenir aquests robatoris i efectuar detencions.

‘Modus operandi’ Els lladres solen entrar a les cases quan els propietaris no hi són, però en alguna ocasió han entrat quan sí que hi havia algú dins l’habitatge. S’està investigant quin tipus de delinqüent és el que perpetua els delictes, és a dir, si és un lladre habitual, el

Un helicòpter del Mossos ha sobrevolat la ciutat #cedida qual espera l’ocasió per poder cometre el delicte, o bé són bandes organitzades. Diners en efectiu, joies i aparells informàtics és el botí que acostumen a endur-se els lladres. Dijous i divendres a la nit són els dies que més fets d’aquest tipus s’han comès.

Detingut un atracador Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Terrassa han detingut un home de 31 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Terrassa, per la seva presumpta participació en sis atracaments a benzineres del Vallès Occidental. Una d’aquestes, situada a Sant Cugat, i les altres a Terrassa i a Ripollet. // Àgata Guinó

L’RCD ESPANYOL DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ

10 € S

AL ME

Només hi faltes tu!

Amb el suport de:

Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies! Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

12 Poble Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

taments podran recuperar les partides que en molts casos havien avançat i que estaven pendents de cobrar per part de la Generalitat.// Redacció

Serveis socials

Tardor Tradicions

Per Tots Sants, castanyes i panellets

La Diputació aprova 30 milions extra per fer front a la pobresa Concurs El 6 novembre, lliurament dels premis Fotoportada Conesa, en roda de premsa #europapress L’administració ha pres aquesta mesura per poder donar sortida a les necessitats socials que ha generat la crisi.

Els panellets de pinyons són els més tradicionals Quan arriba el fred de la tardor, els protagonistes de la tradició catalana són els panellets i les castanyes. Per Tot Sants és quan més es venen aquests productes . Des de ja fa unes setmanes els carrers de Sant Cugat s’han omplert de parades de castanyes i moniatos, per donar la benvinguda a la tardor, malgrat les altes temperatures que han allargat l’estiu més del previst. Tot i els números alts dels termòmetres, els santcugatencs s’han acostat als punts de venda de castanyes torrades a comprar-ne. Lupe Díaz, la castanyera més antiga del municipi, explica que “és estrany, però la gent, tot i la calor, s’ha acostat a comprar castanyes. Cada dia se’n

#Àgata Guinó

venen entre 50 i 20 quilograms”. En aquest sentit, la venedora apunta que “ hi ha molta tradició de castanyada, sobretot el dia 31 d’octubre, però també el dia de Tots Sants. Aquest any, fins i tot, tinc previst demanar permís per obrir la parada per la Festa de Tardor i Nadal, per allargar la temporada”. Pel que fa als panellets, el Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu que les vendes d’aquest dolços es mantingui igual que altres anys. D’aquesta manera, 635.000 quilograms de panellets són els que es vendran a Barcelona i comarques, i 850.000 quilograms a tot Catalunya. Com cada any, els panellets reis són els de pinyons, acompanyats amb els de coco, ametlla picada, codonyat o xocolata. // Redacció

La Diputació de Barcelona ha anunciat l’aprovació d’un pla d’urgència social extraordinari per fer front a la “creixent necessitat” i pobresa detectada pels ajuntaments. Dels 30 milions d’euros, 10 es destinaran a donar cobertura a les situacions d’urgència socials i al manteniment dels equips professionals de serveis socials de cada municipi, i uns altres 8 milions per garantir la prestació de serveis d’atenció domiciliària i a cobrir el transport adaptat de persones amb discapacitat. Els 12 milions restants serviran per pagar la meitat de l’import de 855 euros que costa una plaça pública de llar d’infants. Aquests 12 milions, segons Conesa, es destinaran en la seva totalitat a garantir places en escoles bressol creades i ocupades, de manera que els ajun-

Reunió del jurat #JOSEP M. VALLÈS La Casa de Cultura acollirà l’exposició de totes les fotos participants i de l’acte de lliurament de premis el dimecres 6 de novembre a les 19.30 h. La setmana que ve es donarà a conèixer la deliberació del jurat del 16è concurs fotogràfic TOT Fotoportada, integrat pels fotògrafs professionals Mané Espinosa, Amanda Bernal, Jordi Garcia, Robert Ramos, Carles Cabanas, Artur Ribera i Paco Rueda. L’acte, presidit per l’alcaldessa, Mercè Conesa, tindrà lloc a la Casa de Cultura el 6 de novembre. Hi assistiran també els representants de les diferents empreses patrocinadores del concurs fotogràfic. // Redacció

Guanya un carro de la compra Eroski amb el Diari de Sant Cugat Valorat en

150 €

Cada mes en sortegem 4 entre tots els subscriptors Arrelats a la ciutat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre del 2013

Publicitat 13

14 Ciutat Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Entrevista

Àlex Calmó

Representant comarcal de la JNC

“Fer que la JNC de la comarca sigui un referent nacional en el procés sobiranista” Convicció política El santcugatenc Àlex Calmó fa 10 anys que està vinculat a la JNC de Sant Cugat, de la qual en va ser president durant sis anys. Amb 26 anys i graduat en Història de l’Art, ha estat escollit cap de la JNC comarcal. Per a ell la política és vocacional i la seva implicació està vinculada amb l’àmbit cultural Àlex Calmó és el nou cap comarcal de la JNC, en substitució del cerdanyolenc David Viladot, qui ocupava el càrrec des del 2012, i que per motius laborals ha hagut de renunciar. Calmó va ser elegit en una assemblea extraordinària celebrada a Sabadell el passat 27 d’octubre amb un 73% dels vots favorables. Quina és la tasca d’un cap comarcal de la JNC? De la mateixa manera com passa amb CiU, la comarca del Vallès Occidental es divideix en la zona de Sabadell i Sant Cugat i la de Terrassa. Per tant, en el nostre cas, es tracta de donar el suport necessari als municipis més petits de la nostra zona d’influència. Dins dels objectius del projecte que lidera vol fomentar la comunicació i la imatge, a què es refereix? Cal pensar en la comarca i veure quines oportunitats té perquè la militància té la seva principal referència en l’àmbit local. Per això la comarca ha de ser un punt de

suport, sobretot pels col·lectius més petits. Quins són aquests? Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Castellar o Montcada són més petits i necessiten el suport d’una estructura comarcal que és capaç d’aglutinar reforços perquè totes les agrupacions de la JNC tinguin la seva entitat pròpia. Quants militants té la comarca? I Sant Cugat? El nombre varia sovint, a banda que hi ha gent més activa que d’altra, però actualment a la comarca se sobrepassen els 150 militants i a Sant Cugat n’hi ha al voltant de quaranta. Quina ha de ser la funció d’una agrupació de la JNC en l’àmbit local? Ha de liderar les propostes de joventut dels ajuntaments, tal com s’ha fet a Sant Cugat. Però això s’ha de fer tant en els municipis on governa CiU com en els que està a

l’oposició. A Sant Cugat hem tingut la comoditat de treballar amb governs amics però hi ha molts col·lectius de la comarca on hi ha situacions políticament complicades per CiU i per això la JNC ha d’acompanyar els grups de l’oposició per incidir en la política. A què es refereix exactament? A Sant Cugat, la JNC ha estat l’encarregada de gestionar i elaborar el programa electoral en matèria de joventut, com el Carnet Jove local. A més, és important fer d’altaveu, però també incidir amb propostes reals com ho vam fer en la sala de concerts. Polítiques juvenils? No només aquestes. Hem de ser més transversals i intentar incidir en altres àrees, però amb l’avantatge que aportem el punt de vista jove. Altres projectes? Generar grups i reforçar la imatge de la JNC. Hem de créixer per ser un element de transmissió, fer

“Cal fer pedagogia per l’estat propi perquè la sobirania ens interessa des del món local” “Es tracta de donar el suport necessari als municipis més petits de la nostra zona d’influència” “Hem de ser més transversals per incidir en diferents àrees de la política d’àmbit local”

Actualitat Ciutat 15

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Barris i districtes Consell de Barri

Neix un projecte per reactivar el Casal de Mira-sol La principal novetat és que seran els propis veïns els que gestionaran la programació d’activitats i l’ús dels espais

Guiat per l’estelada El santcugatenc Àlex Calmó està compromès amb els joves de la JNC per fer de la política un mecanisme per aconseguir l’estat propi # artur ribera

pedagogia i crear una identitat pròpia a cada poble i sempre amb l’estelada com a símbol de la nostra acció, la JNC ho té molt assumit. I CiU? També sembla que ho té assumit. Parlava de pedagogia... És clar que ha de ser un discurs únic i identitari a tota la comarca i fer veure a la gent com a través de la sobirania tindrem més poder econòmic, social, etc. La sobirania ens interessa des del món local i la pedagogia pot ser de manera informativa, però també lúdica. A què es refereix? Per exemple, a Sant Cugat es van iniciar els sopars-tertúlia que més tard s’han estès a tot Catalunya. Enguany, hem celebrat la tercera edició de la Diada per la Independència, un acte local de pedagogia lúdica. De la mateixa manera que CiU fa més de 30 anys que celebra les havaneres. També estaria bé trobar un acte propi comarcal com fan altres comarques amb l’objec-

tiu que els joves s’impliquin, perquè és difícil. És difícil? I encara més per les organitzacions polítiques, pel creixent descontent i la desconfiança que hi ha en política, i el que hem de fer és transmetre la nostra convicció. Com encara aquesta mitja legislatura que us queda? Amb molta il·lusió de poder participar en un moment històric com el que estem vivint. Però també responsabilitat perquè funcioni i fer d’aquesta comarca un referent nacional del procés sobiranista. L’objectiu passa per escalar posicions dins del partit? Jo no ho he de decidir, però m’agrada fer política de manera altruista i tinc la convicció de ferne. Evidentment, és una aspiració que sempre estarà allà. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Els veïns del barri de Mira-sol han engegat un projecte per tal de reactivar i dinamitzar el Casal de Mirasol. Maria Casals, veïna i responsable del projecte, va explicar al Consell de Barri del dilluns 28 d’octubre, que es tracta d’una iniciativa impulsada pels veïns i que la voluntat és que siguin els propis veïns els que gestionin la programació d’activitats i l’ús que es faci dels espais del casal. La iniciativa té diversos vessants. El principal, desenvolupar un projecte per generar activitats i per donar el màxim ús possible al casal. D’altra banda, es volen impulsar projectes de sostenibilitat, convertint el casal també en un espai mediambiental. Així mateix, el casal esdevindria un espai per donar cabuda a totes les entitats del barri. El projecte es concreta amb accions com la programació de conferències i xerrades, la creació d’una zona d’exposicions, l’organització de tallers i activitats regulars i la creació de dos espais nous, un hort i un jardí mediterrani.

La Capella de Sant Joan El tema que més es va parlar i que més debat va generar al Consell de Barri va ser el del projecte d’urbanització de la Capella de Sant Joan. Francesc Serra, director d’obres als districtes, va explicar que el projecte tècnic s’aprovarà definitivament d’aquí a dues setmanes, després d’haver recollit i resolt una desena d’al· legacions. Així mateix va aclarir que abans de finals d’any s’aprovarà el projecte de contribucions especials. L’apartat econòmic és el que genera més dubtes, sobretot perquè es

El casal funcionarà de manera autogestionada #Artur ribera

Segons l’Observatori, el 50% dels mirasolencs desconeix què es fa al casal. La conclusió de l’Ajuntament és que els veïns se l’han de fer seu parla de quantitats importants i no està tan clar que tots els veïns puguin assumir-les, malgrat les facilitats de pagament. El projecte té un cost de 2,4 milions d’euros, dels quals un 45% els paga l’Ajuntament i un 55%, els veïns. La quota de contribucions especials es dividirà en dos terminis. En la primera fase es pagarà el 65% de la quantitat, tres mesos després de l’inici d’obres. El 35% restant quedarà pendent a l’espera de conèixer si, com ha passat en altres ocasions, baixa la licitació. Al març, els veïns sabran la quantitat exacta que hauran de pagar. Alguns veïns i representants polítics van plantejar la possibilitat que hi hagi persones que no puguin assumir aquesta despesa, atenent al 50% de santcugatencs que segons l’Observatori no poden estalviar a final de mes. // Pere Fernández

16 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre del 2013

Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Medi ambient

Una casa de la Floresta rep un Premi Endesa

La casa premiada #cedida L’immoble ha rebut el reconeixement a la celebració de la VII edició dels Premis Endesa a la promoció immobiliària més sostenible. La setena edició dels Premis Endesa han reconegut una casa de la Floresta amb el premi a la rehabilitació immobiliària més sostenible. L’habitatge ha estat rehabilitat pel promotor Valldoreix 04 Obres i Serveis SL i la selecció que ha fet Endesa ha estat perquè destaca per l’ús de materials naturals com la llana d’ovella per l’aïllament o per treballar amb materials de proximitat com ara la fusta de pi dels Pirineus. La casa té 450 metres quadrats i la rehabilitació ha consistit també en l’ampliació de l’habitatge unifamiliar. // Redacció

Barris i districtes

El complex esportiu i el casal centren el debat de Mira-sol Una quarantena de persones entre entitats, associacions de veïns i representants polítics van assistir al segon

debat del cicle El Municipi a Debat, que organitza el Diari de Sant Cugat amb el patraocini de Sorea. El futur de Mira-sol ha de passar per convertir-lo en un districte participatiu on els ciutadans se sentin identificats. Aquesta és la voluntat compartida entre veïns i polítics, cadascú defensant els seus interessos, i que va centrar el segon debat que organitza el Diari de Sant Cugat, aquest sobre el barri de Mira-sol. Els dos temes que més es van tractar van ser, d’una banda, el futur projecte del complex esportiu de Mira-sol, que no es va arribar a fer, i, per altra, la reactivació del Casal de Mira-sol. La majoria de veïns i polítics van coincidir en el fet que el casal està infravalorat, tant per l’espai com per la seva gestió.// Anna Mira

Mobilitat

Alteracions als trens de Renfe per vaga dels treballadors La vaga continuarà durant els mesos de novembre i desembre. En concret, al novembre hi haurà aturades els dies 4, 8, 11, 15, 18,22, 25 i 29. Al desembre seran els dies 5 i 20. Els treballadors de Renfe han fet vaga des del dilluns 28 d’octubre fins al dijous 31 i està previst que ho continuïn fent alguns dies dels mesos de novembre i desembre. Durant els últims quatre dies han funcionat serveis mínims entre les 6 hores i les 9 hores i també entre les 17 hores i les 20.30 hores, amb un 66% de la circulació de combois garantida. Durant el novembre, els dies d’aturada seran el 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25 i 29 i al desembre, els dies 5 i 20. Els convocants de la vaga són els sindicats SFF-CGT i el Sindicat Ferroviari (SF). // Redacció/ACN

Territori Consell de barri de les Planes

Les Planes vol evitar la pobresa energètica En el Consell de Barri es va donar a conèixer el projecte que l’Ajuntament està fent a través de l’ETSAV per detectar els habitatges que estan per sota del confort tèrmic. Les Planes va celebrar el consell de Barri el passat dijous 24 d’octubre, que va servir per posar fil a l’agulla a algunes de les actuacions més importants del Pla de Barris, entre les quals destaca l’asfaltat del carrer Calvari. Aquestes obres d’urbanització han estat històricament reivindicades pels veïns de la zona. Segons va explicar el president del consell, Joan Puigdomènech, i començaran aquest mateix mes de novembre. En la mateixa línia, Puigdomènech també va donar a conèixer que a partir del 2014 seguiran els treballs d’arranjament de carrers entre els quals es farà el de la Llum.

Contra la pobresa energètica Un dels projectes que arrenca amb més força al barri i que es farà durant el que queda del 2013 i també el 2014 és detectar els habitatges de les Planes que es troben per sota el que s’anomena confort energètic. Segons va explicar Puigdomènech, algunes famílies no poden fer front a les despeses de calefacció o aïllament tèrmic de les seves cases de manera que “cal buscar solucions per garantir el confort a tots els veïns”. Per fer-ho, l’administració, juntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) han engegat la detecció d’aquests habitatges i així

Cicles ess Hípica

en les disciplines de salt, doma i concurs complet

millorar les seves condicions. Pel que fa a la urbanització de Can Borrull, al consell es va donar a conèixer la situació actual, després que fa unes setmanes el regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana, es reunís amb els veïns de la zona per negociar la pròrroga de fins a 8 anys en els pagaments dels 10.000 euros que ha d’abonar cada veí . Al consell també es van centrar esforços per seguir amb els programes de formació que es fan al barri per dinamitzar-lo. Es va fer una valoració positiva del taller de formació en què van participar vuit persones i va servir per condicionar el casal infantil i les pistes esportives de les Planes. De la mateixa manera, va superar amb nota el curs de formació per crear un negoci dirigit a dones. De fet, s’ha engegat un pla d’ocupació al barri que actualment es troba en la fase de sol·licitud i que té per objectiu generar ocupació entre els veïns de les Planes. // A. Mira

MATRÍCULA OBERTA

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior Tècnic Esportiu en

Treballs d’asfaltat de carrers de Les Planes durant el 2012. #arxiu

antia Amb la gar at Gimbern

Desenvolupament

d’Aplicacions

Web

www.gf.eug.es Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 cfgm.hipica@eug.es cfgs.daw@eug.es

18 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Josep Canals Director Canals Galeria d’Art

A Sant Cugat, teixim

La nova visió molt pedagògica permet veure un dels emblemàtics tapissos de Tomàs Aymat com és ‘Diana la caçadora

# Miriam Carvajal Escola d’art i disseny de Sant Cugat

oan Aymerich, qui fou alcalde de Sant Cugat entre 1987 i 1999, entra a treballar a l’edat de 14 anys a la manufactura tèxtil Casa Aymat, essent el primer aprenent de la secció de tapís, que el nou propietari de la fàbrica, en Miquel Samaranch, va posar em marxa dins l’empresa. Aymerich va veure com aquell edifici del carrer de Villà es convertia en un focus de creativitat i modernitat a partir dels anys 60, ja que les avantguardes artístiques del moment, Subirachs, Tàpies, Miró, Guinovart, Tharrats... volien treballar i investigar en un nou concepte artístic del teixit. Els intel·lectuals més destacats d’aquell moment ajudarien a difondre el fet a escala nacional i internacional, en aquells anys foscos del franquisme. Els anys 80, la Casa Aymat es va tancar i Aymerich, que ja estava al final de la seva etapa com a alcalde de Sant Cugat, va voler recuperar l’esperit del centre creant un projecte pensant en la persona que va ser l’ànima del tapís contemporani, en Josep Grau-Garriga. Aymerich volia que la Casa Aymat fos taller i centre d’investigació a més de seu expositiva, i amb l’arribada a l’alcaldia de Lluís Recoder el projecte és va replantejar i la Casa Aymat es transformà en un edifici d’utilitat variada destinat a entitats econòmiques i també com a centre d’exposicions, amb obres de l’Escola Catalana de Tapís. I així ha estat fins fa pocs dies. Es pot dir que avui encara no és del tot un centre d’art, ja que algunes dependències són utilitzades per associacions de foment de l’economia. L’actual alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha reinaugurat aquest mes el centre com a Museu del Tapís Contemporani, tot recollint el moviment generat anys enrere en aquelles parets i la influència que tingué en altres obradors nacionals. Un nou format i concepte elaborat pels professionals del Museu de Sant Cugat fa que avui la Casa Aymat sigui referent de l’art del teixit del segle xx al nostre país. La nova visió molt pedagògica permet veure un dels emblemàtics tapissos de Tomàs Aymat com és ‘Diana la caçadora’, així com obres creades per l’avantguarda artística catalana a la meitat del segle xx. El museu fa justícia a la destacada obra de Tomàs Aymat i als tres

director@canals-art.com

“Avui sí que podem dir que el centre es constitueix en un referent d’aquesta disciplina artística a tot l’Estat espanyol i d’obligada visita”

puntals de la modernitat amb Grau-Garriga com a principal impulsor i a Royo i Delclaux. Avui sí que podem dir que el centre es constitueix en un referent d’aquesta disciplina artística a tot l’Estat espanyol i d’obligada visita. Ben segur que artistes, crítics, directors de museus, col·leccionistes, empresaris... interessats per la tècnica o disciplina del tapís visitaran la Casa Aymat i d’aquesta manera la ciutat tindrà el lloc que li pertoca dins l’art del passat segle. Si l’administració ha dut a terme aquesta inauguració, les galeries d’art tampoc es queden curtes, ja que aquest mes d’octubre hem inaugurat mostres d’artistes vinculats amb el tèxtil: Grau-Garriga a Canals-Galeria d’Art i Guinovart a La Galeria i al Claustre del Monestir. Un fet inusual poder fer un recorregut per la història de l’art més recent, en el qual Sant Cugat hi té un protagonisme destacat i cal agrair l’interès de crítics i col·leccionistes en aquesta nova realitat. Ara cal esperar que l’èxit de la iniciativa sigui d’interès general. Si teixim la ciutat d’art, teixim el seu futur en temps de crisi. //

Opinió i debat 19

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Víctor Alexandre Escriptor

Els silencis de les parelles

És una delicada introspecció de la vida matrimonia

@valex_cat

Àngels Solé Historiadora

Dret i societat

angelssole@telefonica.net

arrerament he tingut oportunitat de llegir una novel·la del poeta i llibreter santcugatenc Àlvar Masllorens que m’ha encantat. No és pas un llibre nou, data del 2002 i va ser premi Roc Boronat, però en vull parlar perquè em sembla un exercici exquisidament descarnat sobre el desamor. El seu títol és El so inaudible de les estrelles (Proa, 2002) i relata el procés de descomposició d’una parella, en Sergi i la Núria, que s’enamoren de joves, que inicien una vida en comú plena d’ideals i de somnis i que, a poc a poc, amb l’arribada dels fills, es van distanciant gairebé sense adonar-se’n. Al principi, les desconnexions d’un dels dos queden amagades sota el pes de la vida quotidiana i no hi ha retrets. La persona que pateix l’allunyament de l’altre –en aquest cas és la dona qui veu com el món mental del seu home es troba fora de la llar familiar– és la primera a justificar un comportament que no comprèn i fins i tot arriba a culpabilitzar-se per no estar a l’altura dels elevats neguits intel· lectuals del company. Amb el temps, però, la llar familiar esdevé l’espai de convivència de dos éssers que ja no tenen res a dir-se i que, tot i compartir un mateix llit, han perdut el desig d’estimar-se. “L’única tendresa de què em nodria era la que podia absorbir, goludament, dels dos infants que omplien el meu món i li donaven un nou sentit”, diu la Núria. “Però amb aquesta tendresa gasiva no n’hi havia prou per omplir el meu cos de dona. Ni amb les mirades dels desconeguts que lliscaven per la meva pell com aigües feréstegues que jo recollia amb delit, amb fruïció. Esperar-te era aleshores massa dur, quan tot el meu cos bramava i s’estremia sol, imaginant escenes, mans, carícies, sexes de totes les mides

quest dies, amb motiu de la sentència del tribunal d’Estrasburg que ha comportat l’alliberament de la terrorista Inés del Río, s’ha generat un debat interessant sobre el sentit de la pena des del punt de vista del dret penal i penitenciari. El debat s’ha centrat especialment en el cas del delicte d’assassinat, i sobre la conveniència de la reducció de pena en aquest tipus de delicte. Escoltant uns i altres, hom té la sensació que el que es qüestiona, en definitiva, és l’acceptació d’un conjunt de valors i normes que s’introdueixen a la nostra societat a finals del segle xviii, quan es planteja la necessitat de convertir la presó en un centre reeducador i resocialitzador del delinqüent, més enllà del simple càstig. De fet, s’introdueix progressivament un sistema penitenciari inspirat en una ideologia humanista centrada més en la persona que en el delicte. És una proposta que creu en la capacitat de penediment del delinqüent, més que no

i colors donant-me joc, plaer, despertant-me altre cop a una vida que m’havia abandonat i que jo continuava invocant mal que fos únicament amb el pensament”. El personatge de la Núria és la veu narrativa a través de la qual coneixem la personalitat d’en Sergi i els afers que han configurat la relació de tots dos com a parella. Ella és una professional de la medicina, una dona terrenal que en cap moment oblida les seves responsabilitats com a mare, i ell un home de vida laboral incerta, que no és capaç de reeixir en cap ni una de les empreses existencials que es proposa. Hi ha tercers, sí, però aquests tercers, en aparèixer, no tenen res a veure amb l’esfondrament de la parella. Són personatges absolutament secundaris sense els quals els fets també s’haurien esdevingut. Són un bàlsam, tanmateix. Com el personatge d’en Josep: “En Josep va ser el millor amant, l’únic a qui em plaïa veritablement lliurar-m’hi i l’únic que podia omplir el gran buit que tu havies ocasionat. El metge de les meves moltes ferides esdevindria el company impostat en el lloc que abans tu, Sergi, havies ocupat, i ell omplia allò a què havies renunciat temps enrere, sense importar-te el dolor que m’infligies, la buidor que em provocaves, l’anorreament a què em sotmeties”. El so inaudible de les estrelles, d’Àlvar Masllorens, és una delicada introspecció de la vida matrimonial, una aguda anàlisi de les lleis que regeixen el comportament de dos éssers que un dia es van estimar i que els anys han convertit en dos estranys. Una novel·la, en definitiva, que parla de la complexitat de les relacions humanes, de la dificultat d’unificar universos individuals i de l’evidència que, en aquest marc de cohabitació que hem creat, tant els homes com les dones ens movem a les palpentes. //

pas en la consumació d’una venjança. El nostre dret pressuposa que tothom comparteix els mateixos valors i conviccions respecte a aquesta norma, i aquests dies s’ha comprovat que no és així. El cas de l’etarra Inés del Río és un exemple que remou una vegada més un aspecte fonamental de l’estat de dret: com es genera el consens social a l’entorn d’una norma? En aquest cas, segons el fiscal general del País Basc, Inés del Río ja no és terrorista perquè ha complert la seva pena, i segurament té raó des del punt de vista tècnic, d’acord amb el dret vigent. Però, socialment, per a la majoria de gent, Inés del Rio continua sent una assassina i no hauria d’haver sortit mai. No vull entrar en qui té raó, només destacar que el dret no té sentit si no es basa en el consens social, en el seu reconeixement per part del conjunt de la ciutadania. Aquest principi fonamental el podem aplicar a qualsevol altre norma o constitució, perquè el dret ha d’estar sempre al servei de la societat i cal regular els mecanismes perquè esdevingui un instrument i no una finalitat.//

20 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Delphi

Sembla que la pèrdua de clients i el desplaçament del mercat vers la Xina han estat cabdals

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

Forats

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

quest no és l’article d’un comentarista amb pretensions de periodista, és un article de caire absolutament personal. He treballat durant quaranta-un anys a Delphi (Condiesel per als amics i els santcugatencs de tota la vida), vaig entrar-hi que acabava de treure’m els pantalons curts. Pocs anys després, per raons que ara no vénen al cas però que no són difícils d’endevinar, vaig involucrar-me en el treball sindical, en concret, en l’organització de la secció sindical de CCOO i en la constitució, primer, del Consell de Fàbrica (1976) i, després, del Comitè d’Empresa (1978). Des d’aleshores, exceptuats quatre anys d’excedència per exercir l’altra vocació, la d’historiador, no vaig deixar de formar part de l’òrgan de representació dels treballadors; només ho vaig fer un parell d’anys abans que em prejubilessin, per deixar pas a persones amb més empenta i joventut que jo, els anys no perdonen. Han estat anys fascinants. Malgrat les dificultats, que ha voltes han estat immenses, m’ho he passat molt bé i força vegades m’he sentit útil, m’ha fet la impressió que, juntament amb altres persones, estaven fent coses que ajudaven a consolidar un projecte industrial que donava de menjar a centenars de famílies. Els anys més intensos, i a la vegada més gratificants, van ser els que em va tocar fer de president del Comitè d’Empresa (2001-2007), que van coincidir amb els del canvi de producte, vam passar de la injecció indirecta a la directa, l’anomenat Common Rail. El canvi va ser espectacular en tots els sentits. Això ens va obligar, entre d’altres coses, a canviar la cultura sindical de l’empresa. La negociació i la capacitat de donar alternatives, quan era possible, a les propostes de

m deia l’altre dia un amic que anar en moto per la nostra ciutat s’està convertint en un risc atès que cada cop es troben més forats a la via pública. Quan et mous en aquest mitjà de transport es pateixen els sots més que quan es circula en cotxe, i no tan sols quan hi ha forats, sinó quan enxampes els desnivells existents entre moltes tapes de clavegueres i el ras de l’asfalt, o bé quan et trobes en una via creuada per embornals que no respecten un mínim encaix entre l’un i l’altre o simplement perquè apareixen “blandons” per sorpresa i l’asfaltat s’enfonsa, suposadament, per no haver estat compactat adequadament el subsòl i l’aigua ha produït aquest desnivell. A vegades són de petites dimensions, encara que profunds, però ben molestos i perillosos pel sotrac que representen. Seria bo entre tots els que els patim poder confeccionar un plànol de la ciutat per facilitar a les nostres

l’empresa, es van convertir en el centre de l’activitat sindical. Incomprensions, moltes i per part de molta gent. Però el resultat va ser molt satisfactori. Alguns hi vam deixar la pell, però aquesta era la nostra responsabilitat, no debades ens hi havíem posat voluntàriament, suposant que la voluntarietat existeixi quan es tracta de garantir el treball i el futur. Durant els dos primers anys de la meva presidència em vaig trencar materialment la mà signant còpies de contracte, pràcticament cada dia entraven nous contractats, ja que calia posar en marxa el nou producte. Entre els anys 2002 i 2003 van arribar a ser més de mil cinc-cents treballadors, encara que una bona part amb contracte temporal. Han passat escassament deu anys i, segons ens van anunciar la setmana passada, en poc temps pot ser que quedin reduïts a poc més de cinc-cents, és a dir, una tercera part. Què ha passat? En primer lloc, que la millora de la productivitat va fer baixar aviat el nombre de treballadors. Segon, que el volum de producció mai no va arribar a ser el que es preveia inicialment. Tercer i definitiu: el sector de l’automoció és molt competitiu i fins i tot força volàtil quan es tracta de consolidar clients o mercats. Des de fa temps ja sabíem que si abans del 2013 no arribaven nous projectes, el futur de la planta estava en qüestió. I no han vingut. No sé els detalls, ja que fa més de dos anys que no hi sóc, però sembla que la pèrdua de clients i el desplaçament del mercat vers la Xina han estat cabdals. Es reduiran cent setantaun llocs de treball, quasi una quarta part de la plantilla. Després d’aquesta experiència res ja no serà igual, mai no s’havia donat una cosa així. Sant Cugat rep un gran ferida al seu teixit industrial i jo em neguitejo cada cop més pensant amb els meus excompanys. Dol i em vénen ganes d’escriure.//

autoritats la seva reparació. El problema és que, a vegades, el remei és pitjor que la malaltia, i per solucionar-ho es produeix un pedaç asfàltic que no respecte la rasant del carrer i acaba provocant l’inefable saltiró quan abans fèiem una sotragada. Per acabar, les obres de la rambla de Ribatallada sembla que finalitzaran aviat i s’ha publicat que costaran 60.000 €. Segueixo dubtant de la seva utilitat encara que algun amic em vulgui demostrar el contrari, sobretot quan el Pla de mobilitat contempla propostes per aquesta rambla que avui, de moment, no es veuen, com la solució de l’encreuament amb la carretera de Gràcia i l’avinguda del Pla del Vinyet o la reimplantació del doble sentit de circulació que, segons m’han dit, també està prevista. Aleshores, potser caldrà escorçar les voreres noves, operació quirúrgica que ja van patir aquestes no fa gaire quan calia crear places d’aparcament lliures per justificar les zones blaves. //

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Cara a cara Tots Sants

Enterrament o incineració? Jeroni Serra Administrador de Columbaris Sant Cugat, Casa de Paz

Montse Sant Zeladora del Monestir

“La incineració permet tenir-los sempre presents i rendir-los culte a perpetuïtat”

“El capellà i dos escolans acompanyaven en processó el difunt fins al Monestir”

mb els anys, s’ha demostrat que els nostres avantpassats, no tan llunyans, han quedat, no només en l’oblit, sinó també perdudes les seves restes en el cementiri. Un ésser tan estimat i visitat en el seu temps, passa, amb les generacions futures, a ser ignorat físicament i emocionalment. La incineració permet tenir-los sempre presents i rendir-los culte a perpetuïtat, aconseguint amb això un arbre genealògic de tots els familiars, dels passats i dels futurs. Per això és necessari disposar d’un espai públic adequat i, sempre, fora dels cementiris, ja que una persona que manifesta tal desig no desitja, generalment, ser dipositat en un nínxol. La decisió d’escampar les cendres comporta un acte irreversible i té com a conseqüència la contaminació del medi ambient, per la qual cosa està totalment prohibit i penalitzat; no ho utilitzem per tranquil· litzar la nostra consciència, les seves cendres mereixen tot el nostre respecte.//

Els Cugatitus

principis del segle passat, quan algú es moria a Sant Cugat, el capellà amb dos escolans i la creu processional anaven a cercar el difunt fins a casa seva i l’acompanyaven en processó fins al Monestir. Aquesta era una tradició del municipi, de la mateixa manera que passava a la majoria dels pobles de Catalunya. Una tradició que amb el temps s’ha anat perdent, però de la qual en guardem alguna anècdota. Un dia, el capellà, revestit de capa pluvial negre, amb els dos escolans i el difunt a la caixa i tot el seguici anaven pel carrer de Santa Maria quan un gos va sortir d’una botiga i no sé què devia pensar de tot allò i va envestir el capellà tot lladrant i mossegant la capa. El mossèn tot amoïnat i sense deixar de cantar les ensoltes maldava perquè el gos el deixés anar i mentre cantava en llatí, de tant en tant, deia en català : “Fora gos!... Deixa anar gos del dimoni !...”. Però el gos no va marxar fins que la comitiva va arribar al final del carrer i allà el gos va tornar a casa.//

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

Eduard Jener Crític

Bosses de plàstic per l’oblit

eduardjener@telefonica.net

mb l’acte de cloenda, un recital de poesia pròpia a càrrec de Joan Margarit, la presentació de Laura Borràs, de la Institució de les Lletres Catalanes, i una glossa de Jordi Gracia sobre la figura del Poeta d’Honor d’enguany, finalitzava el 13è Festival de Poesia de Sant Cugat, al Claustre del Monestir, sens dubte, el més complet, variat i seguit de tots els festivals. Tot i que, encara hi ha exposicions a les galeries d’art dedicades a la figura de l’homenatjat i, també, alguns actes i espectacles que ho allargaran fins a finals del mes de novembre. La diversitat de propostes i d’espais on s’han produït: Claustre, Teatre-Auditori, Casa de Cultura, Casal Cultural de Valldoreix, galeries d’art, biblioteques, Arxiu Nacional de Catalunya, Teatre de La Unió, El Siglo (Mercantic), llibreries, Ateneu, Casal de Joves TorreBlanca o els jardins del Monestir i la plaça de Barcelona, a part de les accions realitzades en els centres educatius, i sempre amb una resposta considerable del públic, fa pensar que la convocatòria ha arrelat sobretot quan, com és el cas, es tracta d’un poeta que, com Joan Margarit, té una poesia assequible i un creador que diu i convenç amb la seva obra i el seu dir i fer. Aquí, penso, l’únic problema és que la densitat de l’oferta, la qualitat i diversitat, l’acumulació obligada en uns pocs dies, no permeten a tothom de poder anar on voldria. És per això que proposo pensar en la possibilitat de fer, com és el cas de la Temporada Alta de Girona-Salt, un festival de poesia amb participació internacional que durés un mes, encara que mantenint una setmana central amb la presència del poeta escollit, i la resta de les setmanes dosificar els actes de manera que fos possible per aquesta immensa minoria anar a veure la majoria de les propostes. El festival és un èxit, el nivell prou alt, ara cal convertir-lo en el Festival de Poesia de Catalunya. Cal fer el possible perquè el poema de Margarit dedicat a Gabriel Ferrater no sigui veritat i que “aquest país té bosses de plàstic per l’oblit” sigui només una línia en un poema... //

22 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Imatges de #santcugat a Instagram

Sant Cugat no s’ho mereix…

Piulat a #santcugat @AlexLopezPuig Cap d’Esports del @ totsantcugat i del @ DiariSantCugat

Si el diumenge 10 de novembre corres el 15è Cros Ciutat de #SantCugat col·labora amb #CàritasSantCugat. Jo ja ho he fet! @caritasbcn

Ignacio Fuentes PP @IFuentesAlbesa

@LitusMayol Santcugatenc, rocker-funkàtic, socialdemòcrata, independentista

l passat 24 d’octubre la ministra de Foment, Ana Pastor, va visitar Sant Cugat per inaugurar les obres del Celler Cooperatiu, en un acte que hauria d’haver estat exemplar com a mínim en les formes. Com és costum últimament a Catalunya, l’acte va servir per donar una imatge cutre i de mala educació cap a un membre del govern d’Espanya, el govern de tots. És vergonyós que un representant del poble de Sant Cugat (regidor d’ICV) es negués a donar la mà a la ministra en un gest de supèrbia i desvergonyiment. El mateix nivell d’infantilisme va mostrar un membre del govern municipal (CiU) en lluir una estelada a la solapa de l’americana, tot per cridar l’atenció com si tingués 5 anyets. Per acabar d’arrodonir la jugada mestra, els regidors de la CUP no van assistir a l’acte com a representants dels ciutadans de Sant Cugat, ja que ho van fer com a manifestants i esvalotadors. Hem d’aguantar aquest nivell per part d’alguns polítics? Jo tinc assumit que alguns membres dels partits ja esmentats no tenen ni idea de gestionar l’ens públic, però almenys podrien mostrar signes d’educació. La imatge que van donar els personatges en qüestió perjudica tota la ciutat, així que seria bo que abans de muntar el circ davant d’una personalitat de nivell pensessin una mica en les conseqüències dels seus actes. Més enllà d’ideologies i posicionaments polítics està l’educació, el saber estar i les bones formes. Esperem que actes tan lamentables no es tornin a produir a la nostra estimada ciutat.//

marianacastel : “Dissenyadora gràfica / Graphic designer. emarak indosiar . #bondia #santcugat

Avui ens tornem a creuar amb un dels més grans! GRAN luisenrique21!

www.totsantcugat.cat Notícia més llegida

Continua el dispositiu aeri per evitar robatoris Segons ha pogut saber el Diari de Sant Cugat, tres individus van entrar en una casa del passeig de la Guineu, a Can Montmany, la nit de dijous 24 d’octubre, i van aconseguir fugir saltant per les tanques dels jardins.

Opinió més llegida

Juank Busquets Gestor cultural

Eps ! Us recordem que aquest pròxim dissabte, 2 de novembre, tenim una cita amb el #correllengua2013 a #santcugat

No et perdis... @juvilagalceran

“A mi també em van fer fora de la Parròquia” Jo també vaig tenir la sort fa quasi 20 anys, jovenet i força més introvertit que ara, d’anar a parar a la Parròquia.

@Cupsantcugat Desafiar el règim, desobeir la por i reconstruir l’esperança.

Júlia Vila

Vídeo: Cloenda del Festival de Poesia

4 polis locals i 2 mossos a l’estació de #SantCugat pq una persona no porta el bitllet. #actuaciódesmesurada

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Pisos de protecció oficial: antiga Gríful Tots veiem a la televisió que molta gent es queda sense casa per culpa que un dels membres de la família o varis de la mateixa es queda sense feina i ja no poden pagar la hipoteca. Aquest estiu passat van enderrocar l’antiga gasolinera Gríful que hi havia al centre. Puc entendre que els propietaris d’aquesta s’hagin jubilat, en fi, em mantinc al marge de comentar res d’això perquè cadascú sap molt bé el que fa. Després es diu que després de l’enderroc s’aixecarà un edifici d’habitatges de protecció oficial per a gent gran. Puc entendre que segons qui visqui en certes condicions que tampoc siguin agradables però: heu pensat que hi ha molta gent que l’han desnonat? No es podria fer una meitat de l’edifici per a gent gran i l’altra meitat per a persones afectades per la hipoteca? No sé si quan a vegades es fan les coses ens parem a pensar abans de fer-les, però especialment això és quelcom que fa cabrejar i que s’hauria de solucionar si pot ser ara mateix. Moltes gràcies. Marcel J. Olza i Monfort

Bicicletes Acabo de llegir la carta de Noemí S. M. amb el títol “Bicicletes” i l’entenc perfectament ja que el passat dijous 3 d’octubre, portava la meva filla a l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, on hi ha un carril bici que va paral·lel a l’edifici i no respectant el carril va venir una noia tan embalada i de pressa que va tirar la nena al terra, es va fer rascades als braços, mans i cames i la noia ni es va parar a demanar disculpes, va marxar tan de pressa que no vam poder dir-li res, potser si hagués portat matrícula, alguna sanció hauria rebut ja que d’educació ja veiem que no en té i menys respecte als altres. Mariona Tarrés

Robatori al mercat i actuació policial

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

El dijous 24 d’octubre al mercat de la plaça d’Octavià van desaparèixer de la meva bossa el moneder i les ulleres graduades. Eren les 11.00 h del matí. Espantada i nerviosa vaig buscar immediatament un policia que va acompanyar-me al mòdul policial d’un carrer proper a fer la denúncia. A continuació, vaig anar a La Caixa dels Quatre Cantons per tal d’anul·lar la tarja de crèdit. En aquest moment, un dels agents que m’havia ajudat va arribar a la caixa a buscar-me per dir-me que el moneder robat havia aparegut i que anés al mòdul a recollir-lo. De l’emoció i dels nervis no trobava el carrer de l’esmentat mòdul i un altre agent va conduir-me molt atentament al lloc en qüestió on vaig recuperar tot el que creia perdut: document d’identitat, targetes de crèdit, carnets de biblioteques... Tot menys els diners -pocs- que hi havia i les ulleres. 1. Vull agrair l’atenció rebuda per part dels agents de policia, la manera tan

amable de tranquil·litzar-me, de dir-me que en general els moneders apareixen, sense diners però amb la resta del seu contingut. 2. Suggerir-vos que NO porteu al mercat coses importants ja que es tracte d’un lloc insegur per a les nostres bosses. Sara Heymann

Pudor a Mira-sol i Valldoreix Des de fa molt temps, que als veïns de Mira-sol i Valldoreix sovint ens desperta una desagradable pudor de “budells en descomposició”, d’origen desconegut. Podria venir de la zona de l’escorxador i la deixalleria, però com que es produeix al voltant de les quatre o les cinc de la matinada, i no dura gaire estona, es fa difícil de localitzar. Hem trucat a l’Ajuntament i a l’EMD de Valldoreix, però no sembla que trobin la solució o que s’hagin posat mans a l’obra. Potser pensen que tenim el nas molt fi i no cal fer res, potser no saben com solucionar el problema o potser no poden ferhi res per alguna inexplicable raó. I ja se sap allò de que qui dia passa any empeny... i potser amb el temps es cansaran i acabaran acostumant-s’hi. És possible que algun lector del TOT sàpiga alguna cosa d’aquesta contaminació ambiental que afecta a molts veïns de Valldoreix i Mira-sol? Agrairia alguna resposta. Francesc Jiménez

Ayuntamiento reincidente El día 20 de octubre de 2013, había organizada una Cursa Dir, la cual se celebra cada año en Sant Cugat. A las 19 h de la tarde, del día anterior a la “cursa”, llegan 3 grúas a la av. Cerdanyola (2 de ellas particulares), retirando los coches que habían aparcados allí, entre

ellos el mío, que lo dejé aparcado a las 18.30 pm, a la altura del número 80, donde no había indicado nada ni había ningún cartel que indicase prohibido aparcar por “cursa”. Los carteles estaban puestos más arriba, mal puestos y puestos desde “media cursa”, según los agentes, y cambiando sólo la fecha y hora de los carteles. La ley dice que los carteles han de estar puestos 72 horas antes del evento, no 15/20 días antes. Retiraron los coches 13 horas antes del evento y a toda velocidad, con lo cual, a las 23 h de la noche ya habían acabado (premeditación, alevosía y nocturnidad para recaudar impuestos). Al igual que se hizo en la calle César Martinell, tenían que habernos hecho a nosotros, y es dejar un cartelito avisando de la Cursa Dir y la obligatoriedad de retirar los vehículos de donde estaban aparcados. Los agentes y el sargento con los que hablamos nos daban la razón en todo momento. Y para más inri, al llegar al depósito a retirar los vehículos, nos encontramos con sólo una persona trabajando allí, que además de ser un mal educado, era un incompetente, y tuvo que venir la guardia urbana (dándonos la razón)... Merece la pena todo ésto, sólo por cubrir una “cursa” que organiza una empresa privada para el pueblo...??? Juan Carlos González ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

Amb la col·laboració de :

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat

Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja Trimestral: 25 € (Aportació de 5 € solidaris) Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris) www.diaridesantcugat.cat

Sant Cugat en 3D

Torna la castanyada Dies abans de Tots Sants, els carrers de Sant Cugat ja fan olor de castanyes... Com és el cas de la plaça dels Quatre Cantons, on podem trobar la Lupe, la castanyera més veterana de la nostra ciutat. Bon profit!

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

Diari de Sant Cugat Divendres, 2 d’agost del 2013

Amb la col·laboració de:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D. Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Ulleres PATROCINADES per:

26 Economia i empresa Economia

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Cambractiva Va comptar amb Joan Rigol, Victòria Camps i Frederic Boix

El valor empresarial passa per l’ètica en el negoci Responsabilitat social Cada vegada més, les empreses prioritzen el fet de treballar en l’àmbit social, econòmic i ambiental per millorar la seva competitivitat i aconseguir tenir valor afegit dins del mercat

esprés de molts anys, quan gairebé l’única preocupació de moltes empreses era generar beneficis i augmentar-los, cada vegada són més els empresaris que es decanten per fer dels negocis, empreses ètiques i socialment responsables. A l’última sessió de Cambractiva que va celebrar la Cambra de Terrassa, el passat dijous 24 d’octubre, el president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003, Joan Rigol, juntament amb la catedràtica emèrita en filosofia moral i política de la Universtitat Autònoma de Barcelona, Victòria Camps, i el president de l’associació Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, van reflexionar sobre l’ètica en els negocis. L’acte va estar moderat per la directora editorial de VIAempresa, Laia Corbella. Els ponents van coincidir a assegurar que és necessari treballar per una bona responsabilitat social empresarial. Però per fer-ho cal que l’empresari sigui conscient de la importància i els beneficis que aquesta actitud té en relació amb el negoci que lidera. Per a ells, l’ètica i la responsabilitat social són clau en el desenvolupament de qualsevol empresa.

en context

Què és la RSE?

La RSE a empreses santcugatenques

S’entén per responsabilitat social empresarial (RSE) o responsabilitat social corporativa (RSC) aquella contribució activa i voluntària per millorar la competitivitat i el valor afegit de les empreses. Es tracta d’aconseguir una millora en l’àmbit social, econòmic i ambiental. Des de l’any 2011, i d’acord amb la normativa europea, la Comissió Europea defineix la RSE com la “responsabilitat que tenen les empreses per aplicar un procés destinat a integrar les

Frederic Boix va posar tres exemples d’empreses santcugatenques que destaquen per les seves polítiques de responsabilitat social corporativa. Lubrizol Té com a premissa que les activitats s’han de dur a terme amb integritat i visió de futur. Es tracta de posar en un context d’exposició pública les actuacions i analitzar la pròpia consciència davant d’aquesta, fent-se tres preguntes: “Com se sentiria si la seva família o amics ho sabés? I si sortís a les notícies? Tracto els

altres de la mateixa manera que m’agradaria que em tractessin a mi? ISS Es basa en quatre pilars: generar benefici, tenir diàleg amb els públics d’interès, minimitzar l’impacte mediambiental i retornar a la societat part dels beneficis que ha donat a l’empresa. Catalana Occident En la seva memòria anual presenta 45 indicadors de qualitat, dels quals 36 són de valoració social, és a dir, d’autoavaluació de com s’estan fent les coses.

preocupacions socials, mediambientals i ètiques, el respecte dels drets humans i les preocupacions dels consumidors. Té per objectiu maximitzar la creació del valor compartit pels propietaris i accionistes i per la resta de parts interessades així com el si de la societat per tal d’identificar, prevenir i atenuar les possibles conseqüències adverses”. D’acord amb el vicepresident de la Cambra de Terrassa, Jordi Amat, “la societat està conscienciada de la importància que l’empresa actuï d’acord amb uns principis i uns valors ètics”. Durant el debat, Frederic Boix va comparar la RSE amb la figura d’un

Actualitat Economia i empresa 27

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Debat sobre ètica La sessió de Cambractiva es va celebrar el 24 d’octubre a la Cambra de Terrassa #Cambra de terrassa

arbre. D’aquesta manera, va explicar, les arrels són el conjunt de contextos socials i econòmics canviants al llarg de la història que determinen les polítiques empresarials. Va parlar de les branques com allò que forma el conjunt d’elements conflictius que cal atacar perquè les empreses actuïn d’acord amb un compromís de desenvolupament de la societat. Per a Boix, el cultiu fa referència al moment de creació del codi ètic que ha de regir l’empresa i, finalment, els fruits els va relacionar amb els efectes positius que generen les pràctiques ètiques i socialment responsables. No obstant això, va insistir que cal “acció i convicció” perquè l’ètica és un instrument però la seva aplicació no està garantida. En aquest sentit, Victòria Camps va emfatitzar que les empreses tenen l’obligació de formar la personalitat per crear una cultura empresarial comuna impregnada de valors ètics. Per a Rigol, “les empreses han de tenir la capacitat i consciència de vetllar pel desplegament de les persones, que van més enllà de les aptituds professionals”.

LA FRASE

“L’èxit i la reputació de l’empresa depenen de la manera com fem negocis i serveixen per enarbrar un estàndard de negoci exemplar”

“L’RSE hauria de ser una responsabilitat col·lectiva. Així, les empreses treballarien pel benefici de l’empresa i de la societat”

Frederic Boix President de l’associació Sant Cugat Empresarial

Victòria Camps Catedràtica emèrita en Filosofia Moral i Política de la UAB

LA FRASE

“L’empresa, per ser ètica, s’ha de contrastar amb la societat i preguntarse si el que fa és útil per a aquesta i buscar el sentit humà del treball”

“Incorporar pràctiques ètiques en la gestió empresarial com a element en la presa de decisions i de millora de la reputació de l’empresa”

Joan Rigol President del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003

Jordi Amat Vicepresident de la Cambra de Terrassa

Corrupció: benefici deshonest En un moment que esclaten casos de corrupció política i empresarial, és a dir, d’abús d’una posició de confiança per obtenir un benefici deshonest, va explicar Amat, els ponents tenen clar que cal ser molt exigents en aquest sentit. Per a Camps es tracta d’un “benefici deshonest de la societat del benestar” i segons va apuntar Rigol, “s’ha de resoldre per la via de la consciència, no per la via del codi”. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Les oportunitats passen. Per això són oportunitats.

Solvia.cat

Només fins al 15 de novembre compra la teva casa amb un descompte addicional* *Pots consultar les condicions a solvia.cat

902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell

La immobiliària de Banc Sabadell

FA_SV_226x68_OPORTUNIDADES_D.SANTCUGAT_CAT.indd 1

06/09/13 11:21

28 Economia i empresa Actualitat Ocupació Crisi de Delphi

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Emprenedors

Fins a 800 persones, a la 5a Jornada d’Emprenedoria

L’Ajuntament busca solucions per Delphi L’alcaldessa i el secretari d’Ocupació de la Generalitat es van reunir el divendres 25 amb el comitè d’empresa de Delphi per buscar solucions davant l’ERO que afectarà171 treballadors. L’objectiu de la reunió, d’hora i mitja de durada, va passar per mostrar el suport de l’Ajuntament i la Generalitat als treballadors de Delphi i expressar la intenció d’ambdues administracions d’intervenir en aquest conflicte. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va expressar la seva “gran preocupació” davant la crisi empresarial i laboral ja que es tracta d’una empresa amb una implantació històrica a la ciutat i de qui depenen famílies de Sant Cugat i de ciutats de l’entorn. Conesa va manifestar que “una deslocalització de l’empresa no seria en cap cas acceptable” i va traslladar la intenció de l’Ajuntament de fer de mediador en el procés i reunir-se amb la direcció de l’empresa a qui demanarà que “lluiti per atraure més comandes a Delphi Sant Cugat”. El secretari general d’Ocupació de la Generalitat, el santcugatenc Ramon Bonastre, va manifestar la

La 5a Jornada d’Emprenedoria #A. RIBERA

Conesa i Bonastre, reunits amb el comitè d’empresa #localpres seva voluntat d’intercedir directament en el procés que s’obrirà entre empresa i treballadors de la planta de Delphi a Sant Cugat. José Antonio Morán, president del Comitè d’Empresa de Delphi, va assegurar que oferiran diàleg a la direcció de l’empresa amb l’objectiu d’evitar acomiadaments i també s’ofereixen per buscar alternatives que donin una sortida a les necessitats productives de l’empresa sense destrucció de llocs de treball. També va manifestar que el comitè desconeix les causes o els motius pels quals s’ha presentat l’expedient de regulació.// Josep M. Vallès

REGALEM 6 ENTRADES DOBLES PER ANAR A VEURE UN PARTIT DE LLIGA DEL BARÇA! PROMOCIó VÀLIDA ELS DIES: 20-21 I 27-28 DE SETEMBRE 4-5, 11-12, 18-19 I 25-26 D’OCTUBRE 1-2 I 8-9 DE NOVEMBRE DE 2013 A SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL. hORARI: 12.00-14.00/17.00-21.00h.

El Teatre-Auditori omple el seu aforament amb motiu de la celebració de la 5a Jornada d’Emprenedoria, la qual es fa a Sant Cugat per tercer any consecutiu. “Cooperem per generar valor” ha estat el lema de la 5a Jornada d’Emprenedoria que va tenir lloc el dimecres 30 d’octubre al Teatre-Auditori, davant d’unes 800 persones. Aquesta jornada tenia l’objectiu de donar a conèixer experiències d’èxit a través de la cooperació empresarial, per tal de crear coneixements i sinergies entre diferents actors empresarials. La conferència central de l’acte va anar a càrrec del fundador i president d’Infonomia, Alfons Cornella. Durant la jornada, els assistents van disposar d’un espai de networking i també van poder escoltar les experiències de creixement en cooperació de representants d’Anuntis, Tous i Desigual. // Anna Mira

Tema Banc Sabadell converteix el telèfon en TPV

El Banc Sabadell fa un pas més en la innovació dels seus serveis i ha presentat una nova opció que converteix els smartphones en TPV. Es tracta d’una aplicació, BS Mòbil, que permet als empresaris i autònoms cobrar amb targeta de crèdit o dèbit sense que sigui necessari cap programari software ni hardware addicional. És el primer banc espanyol que ho fa.

Xifra

186,1

milions d’euros ha estat el benefici net que ha obtingut el Banc Sabadell en el tercer trimestre del 2013

Empresa Seminari de formació empresarial per a pimes 5 de novembre, a la casa de cultura, de 10 a 14 h L’Ajuntament de Sant Cugat organitza un nou seminari de formació empresarial focalitzat en la innovació en les pimes. L’activitat anirà a càrrec del consultor expert Joan Jubert i està pensat per a empresaris, gerents, directius i autònoms.

SANTCUGATCENTRE.COM

PARTICIPA I EMPORTA’T UNA PILOTA DE FUTBOL!

ENTREGA DOS TIQUETS DE COMPRA, DE DUES BOTIGUES DIFERENTS, QUE SUMIN UN IMPORT MÍNIM DE 30€. ET REGALEM UNA PILOTA DE FUTBOL* I PARTICIPA EN EL SORTEIG** D’UNA ENTRADA DOBLE, PER VEURE UN PARTIT DE LA LLIGA A UNA LLOTJA VIP DEL CAMP NOU. FC BARCELONA - MÀLAGA CF. INFORMA’T A SANTCUGATCENTRE.COM *Existències limitades a 175 pilotes diàries.

**Sortejos davant notari.

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre del 2013

Publicitat 29

30 Cultura Patrimoni

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Obres Després d’11 anys, obrirà les portes en breu

El Celler Modernista obrirà les portes el 15 de desembre Ministeri Ana Pastor, ministra de Foment, va visitar les obres per donar-les per finalitzades el 24 d’octubre Museu La ciutadania inaugurarà, amb nobroses activitats, el nou edifici museïtzat

esprés de gairebé 11 anys en obres per recuperar-lo, Sant Cugat ja torna a disposar del Celler Cooperatiu. Un edifici modernista que esdevindrà, en breu, una nova seu del Museu de Sant Cugat. Un equipament que, sota l’etiqueta Celler Modernista, previsiblement s’inaugurarà el 15 de desembre, obrint així definitivament les portes a la ciutat.

Repàs històric El Celler Cooperatiu de Sant Cugat fou el puntal econòmic del municipi al segle xx. Dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell i construït sota la direcció de Tomàs Musella com a mestre d’obres, l’edifici modernista va ser un dels cellers més importants de la comarca, des del 1921, quan el Sindicat Vitivinícola i la Caixa Rural de Sant Medir van aprovar-ne la seva construcció. El creixement del municipi va anar acabant amb les terres de cultiu de la ciutat, i el 1991 el celler tancava les seves portes, i un any més tard, la Vitivinícola va cedir l’edifici a la ciutat. Després d’any d’obres i de tràmits a Madrid, el el Ministeri de Foment entregava el dilluns 14 d’octubre el document de finalització de la rehabilitació del Celler Cooperatiu que permet l’obertura de l’edifici, després de gairebé 11 anys d’obres. Després que el 2001 es fessin unes primeres obres de consolidació de l’estructura del celler per part de l’Ajuntament de Sant Cugat, el 2003 començaven les primeres obres de rehabilitació per part del Ministeri de Foment espanyol. Un any més tard, el procés quedava paralitzat en fer fallida l’empresa concessionària. El ministeri no va tornar a licitar les obres fins al 2010, i el 2011 les adjudicava a l’empresa Urcotex.

Recuperant el patrimoni L’obra de Cèsar Martinell torna a lluir mentre es prepara per obrir les portes com a museu #ARTUR RIBERA

en context Una visita exprés a la ciutat Obres La ministra de Foment, Ana Pastor, va visitar l’edifici modernista per donar per finalitzades les obres el 24 d’octubre. Manifestants Una quarantena de persones la van rebre amb crits d’independència. Una rebuda que la ministra va vincular a temes de Foment, anunciant que si és per la connexió de l’AP-7 i l’A-2, “aquestes obres estaran enllestides el 2015”.

Ara, el 2013, l’edifici torna a ser de Sant Cugat, i serà la nova subseu del Museu de Sant Cugat.

Visita oficial El 23 d’octubre, el Ministeri de Foment es posava en contacte amb l’Ajuntament de Sant Cugat per comunicar que, al dia següent, la ministra Ana Pastor visitaria el Celler Cooperatiu per donar per

Cultura 31

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

enllestides les obres de remodelació de l’edifici modernista. D’aquesta manera, el dijous 24 d’octubre, a les 13.30 hores, la ministra de Foment, Ana Pastor, arribava a Sant Cugat acompanyada per la delegada del govern a Catalunya, Maria Llanos de Luna, per veure l’estat final de les obres, un cop retornat l’edifici a la ciutat. La van rebre l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, acompanyada per nombrosos representants del consistori municipal, així com pel director del Museu de Sant Cugat, Lluís Campins, i l’arquitecte que ha dirigit les obres, Joan Albert Adell, entre d’altres. La visita de la ministra Pastor, però, no va estar exempta de polèmica. Ja de bon matí, l’Assemblea Nacional Catalana feia una crida a rebre la ministra amb estelades. Davant la previsió d’aquest fet, la visita va merèixer el desplegament de fortes mesures de seguretat, que en cap cas van haver d’intervenir. A l’arribada de la ministra, una quarantena de membres de la CUP, Esquerra Republicana i l’Assemblea Nacional Catalana, van rebre-la amb crits de “fuera”, “PP corrupción” i “independència”. Amb tot, l’acte va transcórrer amb total normalitat, i després de fer una visita comentada per part de l’arquitecte a les obres realitzades, la ministra Ana Pastor va atendre els mitjans de comunicació, seguint en el torn de paraula a l’alcaldessa. Conesa va apuntar que “després de força temps, tenim aquesta obra acabada, i en aquest sentit, avui estem satisfets de poder tenir l’entrega d’aquest edifici”. Per la seva banda, Pastor va ressaltar que “la recuperació del patrimoni històric és una tasca molt important, ja que es basa en el fet de recuperar la nostra histò-

ria”, apuntant que “tots ens devem a la nostra història”. Igualment, en relació al retard de les obres, va apuntar que “jo porto 20 mesos al ministeri, i en aquests vint mesos, el que he fet és, una obra que estava parada, posar-la en marxa, i pagarla”. Pel que fa als manifestants, va eludir fer cap referència al tema de la independència, tot apuntant que “m’agradaria saber, després, si necessiten res del Ministeri de Foment” i va confiar en què, si era així, “m’ho faran arribar segur”. Pastor va afegir que “sé que tenim el tema de la unió de l’AP-7 amb l’A2, que és una obra que estava parada i ara està en marxa”, destacant que “els tècnics em diuen que el 2015 estarà acabada”.

I ara... Després d’11 anys, com assenyala Lluís Campins, director del Museu, “quan vam tenir notícies fa pocs mesos que el tema s’estava desencallant a Madrid, ja vam començar a treballar en aquest procés”. Pel que fa al resultat, Campins destaca que “la restauració està molt ben feta, perquè sembla que tan sols s’hi hagi tret la pols, però hi ha una gran feina al darrere; hi ha un resultat molt didàctic i molt respectuós amb el que és l’essència de l’edifici”. I des d’un punt de vista patrimonial, “és una petita joia arquitectònica” a més d’un referent per la memòria del municipi, ja que, de la mateixa manera que la Casa Aymat, aglutinava molta vida social al seu voltant. Des del museu no podem deixar perdre aquesta memòria. És el gran repte”, afirma Campins. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

ENTREVISTA Lluís Campins, director Museu de Sant Cugat

“Des del punt de vista patrimonial, el Celler és una petita joia arquitectònica” Ara que el Celler torna a ser de Sant Cugat, quin és el seu futur? El Celler en si mateix és un monument museïtzat i, per tant, tindrà aquesta funció museística d’explicar el Celler Modernista. Hem entès que de cara a fora, i de cara a entendre un dels valors importants de l’edifici, l’anomenarem Celler Modernista. Perquè és aquestes dues coses, per una banda, un celler, per tant, un celler cooperatiu, i, per l’altra, és un edifici modernista. És l’últim celler de Cèsar Martinell, a més a més, amb una arquitectura molt destacable, molt significativa i molt pròpia de la manera de construir de Cèsar Martinell. En què consistirà la museïtzació? La museïtzació s’articula en diversos eixos. Un és bàsic: explicar com funcionava tècnicament el celler. Un altre eix, el celler cooperatiu: explicarem què és això del cooperativisme agrari, que és un fenomen que es dóna amb molta força a partir de finals del segle xix com una forma d’optimitzar el rendiment agrari. I, el darrer punt, pel vessant modernista; s’explicarà que es tracta d’un edifici modernista que respon a les característiques de l’arquitectura de Cèsar Martinell. A més, serà centre d’activitats... El celler el museïtzarem, però també, de la mateixa manera que passa amb el

#ARTUR RIBERA

Claustre, acollirà activitats culturals de tot tipus. Concerts, presentacions de llibres... Com que serà una de les instal· lacions del Museu, tindrà la seva graella d’activitats museístiques, visites comentades, activitats per a escoles, activitats familiars, etcètera i, en paral·lel, activitats culturals. I la inauguració, després de la visita de la ministra, per quan? Ho tenim tot planificat perquè sigui cap a mitjan desembre. La idea seria inaugurar el cap de setmana del 15 de desembre. Per a nosaltres, la inauguració serà la que farem amb l’alcaldessa i la ciutadania. La ministra, com a representant de l’administració que va sufragar la restauració, tenia tot el dret de venir a veure el que ha pagat ella, per entendre’ns, però de cara al Museu, la inauguració amb llums i colors és la que pensem fer al desembre. Serà una inauguració senzilla; el repte és que hi hagi visites cada cap de setmana i compleixi la seva funció de recuperar la memòria de la ciutat. // C. Caballé

32 Cultura

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Pàgina de les Joventuts Musicals de Sant Cugat

Descobreix qui porta la música a la nostra ciutat Joventuts Musicals és com una llar per a músics, intèrprets i cantants que troben en aquesta entitat un suport per desenvolupar la seva professió La música és viva als carrers de la nostra ciutat i quantes vegades ens trobem sobtadament amb un gran escenari que eleva una banda amb piano, saxos, clarinets, violins, guitarres… que ens envolta de simfonies i ritmes enmig de la plaça del Monestir. Però, qui són aquests joves músics? Com han arribat a ser aquí? JJMM Sant Cugat som una entitat dinàmica que promociona la música com a part indispensable de la cultura i com a eina educativa. Treballem per oferir tota una xarxa de concerts a molt baix preu i gratuïts; alhora que donem suport als joves músics i intèrprets en les seves carreres musicals, els quals són els veritables protagonistes i motor de la nostra organització. “El Meu Primer concert”, que ja arriba a

Actuació de Cristina Granero junt amb l’orquestra de RTVE. #cedida la seva IV edició, és un dels nostres projectes que, en format de concurs, es dirigeix a estudiants de música talentosos de tot el país i compta amb una participació de 85 concursants de mitjana i que experimenten per primera vegada pujar d’alt de l’escenari. Joventuts Musicals, per tal d’estimular els joves estudiants instrumentitstes i reconèixer el seu treball, progressió i nivell musical i tècnic, crea també el

“Concurs de Joves Intèrprets, ciutat de Sant Cugat”; que congrega un alt talent artístic de nens i joves músics procedents de tota Catalunya. I per què resulta tan important comptar amb una entitat com la nostra?. La Cristina Granero, flautista professional, ens explica: “Em sembla molt important la tasca que fa Joventuts Musicals ajudant joves músics a desenvolupar la seva carrera musical. Hi ha joves amb

molt talent, que potser sense aquest tipus d’ajudes no es podrien donar a conèixer. La carrera de músic suposa un esforç molt gran per als estudiants i les seves famílies, no només pel temps que s’ha de dedicar a la pràctica musical i l’estudi, sinó també un gran esforç econòmic. Invertir en cultura, art i educació és invertir en el futur d’un país, i el futur són els joves. Per la meva experiència personal, Joventuts Musicals ha estat una porta oberta amb infinites possibilitats que ha suposat una gran ajuda per poder viure de la música.” Joventuts Musicals dóna suport al desenvolupament musical dels joves artistes que, com la Cristina Granero, han arribat a aconseguir una destacada trajectòria com a músic professional, resultat d’un gran esforç, dedicació i passió per la música. Aprofitem aquest espai per donar les gràcies als artistes de la casa, al públic i als nostres socis que ens permeten continuar amb els reptes que des de fa 12 anys estem endinsats; alhora que volem fer una petició a aquelles empreses i fundacions de Sant Cugat sensibles en la nostra causa perquè s’animin a patrocinar els concerts i activitats de JJMM; i col·laborar a fer possible que la música de qualitat sigui un bé comú i segueixi sent present i viva als espais de Sant Cugat. Animeu-vos a ser socis de Joventuts Musicals Sant Cugat, descarregueu la programació de concerts o contacteu per a patrocinis. // www.jmsantcugat.org

Espai cedit ASS. RADIO

Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

7 de novembre

bustia@totsantcugat.cat

Siete cajas Juan Carlos Maneglia, Tana Schémbori Paraguai, 2012 (105’) Idiomes: castellà i guaraní

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Parlem de cultura

Titulars per al diari

ls darrers mesos he volgut barrejar titulars del diari amb coses conegudes que permeten portar a casa records i facècies més o menys fora de temps. Fa mesos portava prop de les heures records de temps i de coses que ens situaven frec a frec de les mates. Encara no fa deu anys, que els jardins de Coll Favà es cobrien de verdor. Pocs mesos després tot era jardí que omplia gairebé del tot la espessa clapa enjardinada. Sovint se celebraven recitals de poesia que honoraven espais lúdics. Em complau recordar que una vegada un amic que viu al barri de Sant Francesc em va comentar que abans de formar-se els jardins de Coll Favà, es distingien de lluny alguns d’aquells arbres amb el nom de “Los Almendros”. Si us plau, deixeu-me fer aiguabarreig de poesia autòctona. Heures xamoses i gespa espessa jugant amb els records molt llunyans dels meus avis que haurien pogut viure ençà o enllà en “Los Almendros”. Tots plegats, poc a poc, hem anat fent un Sant Cugat gran dins un Sant Cugat que va néixer petit i ara creix cada dia. Un Sant Cugat sobre el qual no acabaries mai d’afegir records fins i tot de coses mig inventades. (Mira que recordar uns avis gairebé de començaments de segle xx com si estiguessin ubicats a un dels barris més antics de Sant Cugat!). Tanmateix, aquella àvia riallera i xamosa no havia viscut mai a aquell Sant Cugat imaginari ni l’avi Galceran havia anat més enllà de records, aquests sí, (embolica la troca!) de guerres carlines i català desterrat. Tenien raó aquelles senyores amigues que, en una rauxa de sinceritat, titllaven els meus articles d’un bon tros complicadets.//

Martí Olaya Escriptor

martiolaya@telefonica.net

Actualitat Cultura 33

Lletres Acte de cloenda

Joan Margarit ofereix un recital per recordar Els versos del Poeta d’Honor del XIII Festival de Poesia de Sant Cugat, Joan Margarit, van ressonar al Claustre del Monestir el diumenge 27 d’octubre, com a acte de cloenda del festival, fent una combinació sublim amb la manera de recitar del mateix Margarit. Així, poemes com Brindis van ser els protagonistes d’una cloenda a què van assistir unes 200 persones, les quals van poder gaudir de la mescla dels versos de Margarit amb la seva manera sublim de recitar, però també d’interpretar les pròpies composicions. #Amanda bernal

Literatura

Presentat el llibre pòstum de Salvador Espriu a Sant Cugat

Aportar valor a través de la innovació

Acte de presentació #Amanda bernal Espriu ha estat també present al Festival de Poesia de Sant Cugat amb la presentació del seu llibre pòstum, ‘Ocnos i el parat esglai’. Un acte celebrat el 26 d’octubre a la Casa de Cultura. La presentació santcugatenca del llibre pòstum d’Espriu, publicat amb motiu de l’Any Espriu, Ocnos i el parat esglai, va anar a càrrec de l’editor Ramon Balasch i Sam Abrams. Una trentena de persones van assistir a la presentació. Durant aquesta, l’escriptor Sam Abrams va elogiar la figura d’Espriu destacant-ne la gran magnitud de l’obra per la literatura catalana. Abrams va descriure l’obra com una miscel·lània per la gran diversitat dels seus textos. Abrams també va assegurar que Salvador Espriu sabia que aquest seria el seu últim llibre. Potser per això el caràcter autobiogràfic de l’obra, que, a més, compta amb les il·lustracions de Sergi Barnils. // Redacció

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd

Crítica de música

34 Cultura Actualitat Tòtem total

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Art

Grau-Garriga és recordat pels seus germans a la Canals

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

es del principi del concert amb un Summertime de Gershwin a càrrec del quartet instrumental i el darrer bis Back to the blues, memorable, amb el públic subjugat, Dianne Reeves ha demostrat que està, després de quasi 40 anys de carrera i rascant els 60, en plena forma i que la seva evolució confirma amb escreix la versatilitat i la profunditat d’una gran figura del jazz vocal, de la cançó en definitiva, ja que s’atreveix a passar de l’estàndard sublim, Our love is here to stay, del mateix Gershwin, fins a un reagge, Wan in Wein de l’immortal Bob Marley, sense oblidar la bellesa controlada però d’una eficàcia devastadora de So cold original de Gully i ella mateixa. Nascuda a Detroit, Dianne experimenta tota la gamma de colors d’una veu prodigiosa que baixa fins als límits de la millor Sara Vaughan i remunta per trobar-se a les altures de la musicalitat i l’harmonia amb Ella Fitzgerald. Però, a més a més, Dianne recupera l’afro blues i fa poc scat i molta onomatopeia musical, prop a vegades del vocalisé, però sempre amb qualitat i un saber fer que enamora qualsevol públic. El domini del to, de la frase xiuxiuejada que puja fins al crit i la potència d’una veu sense topants ens dóna meravelles com Tango, on recupera contactes brasilers de Sergio Mendes i lluminositats sonores a Satisfeid o Dreams del gran Minks on torna a trobar-se la especial manera de dir que fa sentir a l’espectador/a la intimitat de la cantant per cada un dels presents. L’espai adient, un control de so perfecte (des del primer moment!!) demostren la professionalitat i qualitat del conjunt, excel·lent Peter Martin al piano, especial i (a vegades) sorprenent Romero Lubambo a la guitarra, contundent el baix de Reginald Veal i senzillament eficaç el bateria Terreon Gully. I Dianne Reeves, és clar, sobrevolant per sobre de tots./ DIANNE REEVES. Veu: Dianne Reeves. Piano: Peter Martin. Guitarra: Romero Lumambo. Contrabaix: Reginald Veal. Bateria: Terreon Gully. Lloc i dia: Teatre Auditori. 25 d’octubre.

Dianne Reeves # gerard artal

Moment de la xerrada #ARTUR RIBERA Canals Galeria d’Art va reunir dimarts, 29 d’octubre, els germans de Josep GrauGarriga i el periodista local Joan Tortosa per parlar dels inicis artístics de l’artista a Sant Cugat. Tomàs Grau, Jaume Grau i Joan Tortosa van ser els encarregats d’acostar-nos al Josep Grau-Garriga més proper a Sant Cugat. A partir d’anècdotes i antigues entrevistes, se’ns va presentar el Grau-Garriga dels seus inicis, el vincle amb la família, i què va suposar com a germà, amic i artista. La Canals-Galeria d’Art es va omplir de gom a gom per gaudir de la xerrada, mentre simultàniament s’emetia en directe a través de les xarxes socials. Una xerrada entranyable. // C. Caballé

Cultura Popular

Els Gausacs fan tripleta de 8 a Vilafranca Els Castellers de Sant Cugat culminen la millor actuació de la seva història descarregant tres castells de vuit, 3 de 8, 2 de 8f i 4 de 8. Els Gausacs han fet història fent una tripleta de 8 a Vilafranca del Penedès el diumenge 27 d’octubre. Així, els camises verdes van descarregar el 3 de 8, el 2 de 8f i el 4 de 8, a més de dos pilars de 5 que, tot i que ja els havien aconseguit descarregar abans, aquesta és la primera vegada que ho fan en una sola actuació. L’actuació s’emmarcava en els actes de la diada del Roser, la diada de final de temporada dels Xicots de Vilafranca. Els Gausacs van actuar al costat dels Xicots de Vilafranca (3 de 8, 5 de 8(c), 4 de 8 i 2 p 5); els Castellers de la Vila de Gràcia (2 de 8f, 3 de 9f(c), 4 de 8a i p 6) i els Minyons

de l’Arboç (4 de 7, 3 de 7, id5 de 6, 2 de 6 i p 5). El dia abans, els Castellers de Sant Cugat actuaven al Pla de la Seu de Tarragona en motiu de la diada de l’Esperidió, la diada de final de temporada de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. En aquest cas, els Gausacs van fer el 3 de 8, el 2 de 8f(c), el 4 de 8 i 2 pilars de 5, aconseguint la primera tripleta carregada de la temporada. Al seu costat, en aquesta ocasió, hi havia la Colla Jove Xiquets de Tarragona (3 de 9f(c), 4 de 9f, 5 de 8 i p 5 + 13 p 4), els Nens del Vendrell (3 de 8, 4 de 8, 2 de 7 i p 6(c)) i els Bordegassos de Vilanova (5 de 7, id 4 de 8, 4 de 8, 4 de 7a i p 5). // À. Guinó i C.Caballé

Cultura popular

El Correllegnua 2013 se celebra a la plaça de Barcelona

Edició del 2012 #Amanda bernal L’activitat en defensa de la llengua i la cultura catalana que arriba a Sant Cugat aquest dissabte, 2 de novembre, ja té ubicació al centre del municipi. El Casal Popular La Guitza, organitzador del Correllengua a Sant Cugat, va fer saber dilluns, 28 d’octubre, que el Correllengua 2013 se celebrarà el dissabte 2 de novembre, a partir de les 17 hores, a la plaça de Barcelona. Des de La Guitza han assenyalat que “després de difícils negociacions amb el consistori, aquest esdeveniment en defensa de la llengua i la cultura catalana trobarà al nostre poble una localització digna, accessible i visible perquè tothom qui vulgui pugui apropar-se i aportar el seu granet de sorra per fer la festa encara més gran”. La segona edició del Correllengua comptarà amb les actuacions de diferents entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat, com els Geganters, Castellers, Bastoners i Esbart Sant Cugat, així com presentacions de cant improvisat, himnes de la terra per a gralla i timbal, una gimcana per la llengua i moltes altres sorpreses. La nit acabarà amb el concert de Les Absentes i un punxa-discos local. // C. Caballé

Publireportatge 35

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Nou sistema d’aïllament de Knauf Insulation

Supafil, aïllament tèrmic i acústic Supafil és un aïllament termoacústic que s’instal·la en poques hores i sense embrutar, des de l’exterior de l’habitatge, injectant el producte a la càmera d’aire de la façana

1· La instal·lació és ràpida i es pot fer en un sol dia / 2 · Supafil és un sistema d’aïllament ecològic #cedides

Empresa Knauf Insulation Nou Producte Supafil Telèfon 93 379 78 96 E-mail hola@knaufinsulation.com Web www.supafil.es www.knaufinsulation.es

nauf Insulation és una empresa especialitzada en aïllaments tèrmics i acústics, amb més de trenta anys d’experiència en el sector de l’eficiència energètica.

Experiència internacional Knauf Insulation és un dels principals fabricants de materials d’aïllament, i compta amb una llarga experiència i reconeixement amb aquest nou sistema d’aïllament en altres països europeus, com el Regne Unit, on s’utilitza Supafil des de fa 15 anys, o a Bèlgica, Holanda i Alemanya, on s’instal·la a les llars des de fa més de 3 anys.

Per què és important aïllar? Una de les principals preocupacions a les llars és aconseguir mantenir el confort dintre l’estança. Amb una petita inversió i una mínima reforma ara és possible aconseguir mantenir la temperatura desitjada durant tot l’any, aconseguint un estal-

vi important en les factures de la llar, tot sent respectuosos amb el medi ambient.

Supafil I és possible gràcies a Supafil, un nou sistema d’aïllament que Knauf Insulation posa a la disposició de totes les llars i comunitats de veïns. Supafil és una llana minera ecològica, respectuosa amb el medi ambient, que s’injecta a la façana de la casa per aïllar-la del fred, de la calor i del soroll.

Còmode, econòmic i ràpid La instal·lació és pot fer en un sol dia, sense modificar la façana ni haver de desallotjar la casa. Tan sols és necessari fer uns petits orificis que després es tapen sense que es percebi la intervenció. Per fer-ho, Knauf Insulation compta amb una xarxa nacional de professionals autoritzats per a la instal·lació del sistema Supafil. No dubtis a demanar pressupost sense compromís a la pàgina web www.supafil.es // Redacció

Podràs conèixer el nou sistema Supafil els dies 1 i 2 de novembre al Centre Comercial de Sant Cugat, davant el Media Markt SUPAFIL ajuda a mantenir el confort tèrmic de la casa, tant a l’hivern com a l’estiu

36 Publicitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Agenda del 31 d’octubre al 10 de novembre 31 Dijous 17 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “War Witch” (“Rebelde”) Sessions: 17, 19.30 i 22 h. Preu a taquilles 4,30€ i per Internet 4€ a www. cinesa.es. Versió original i subtitulada. Direcció: Kim Nguyen. Canadà, 2012. Idiomes: francès, lingala. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 17 h Pl. Pep Ventura Castanyada infantil

Medir Organitza: Penya Regalèssia, APAC 12 h Museu del Monestir “Deixeu parlar els capitells…, ells ho saben tot! Preu 2 €. Visita teatralitzada per a tota la família. Coneix els secrets que s’amaguen darrere dels capitells del Claustre amb Mira-sol Teatre. A partir de 5 anys. Places limitades. Informació al 93 589 63 66 o a educaciomuseu@ santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “La Castanyera” Titelles de drap i màscara. A càrrec de Cia. Tian Cusidó. Preu: 7 €. Reserves a info@canninot.cat i 626 59 89 21. També diumenge dia 3 a les 12 h Organitza: Can Ninot 3 Diumenge

Tallers, titelles i animació Org: Ajuntament de Sant Cugat i veïns 17 h Casal de Mira-sol Festa de la castanyada infantil de Mira-sol Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casal de Mira-sol Festa de la Castanyada Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol Sopar de carmanyola, show “Dia de l’espontani” i ball Org.: Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol 21 h Teatre-Auditori Concert. “El somni d’una nit d’estiu” Preu: 30 €. A càrrec de l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Director del Cor: José Luis Basso. Director musical: Josep Pons. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 2 Dissabte D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant

9 h Mercantic Vintagefest Més de 150 parades per trobar objectes únics (mobles, llibres, discs, curiositats, antiguitats i articles de segona mà) Organitza: Mercantic. Patrocina: Moritz D’11 a 13 h Capella de Sant Domènec Portes obertes a la capella de Sant Domènec Organitza: Penya Regalèssia, APAC 18 h Casal Mira-sol Ball de la gent gran i celebració dels aniversaris Org.: Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol 18.30 h Teatre La Unió Ball amb música en directe de Terra Mar Preu parella, socis 10€; parella general 15€. Entrades individuals a meitat de preu. Organitza: La Unió Santcugatenca 19 h Casal de Cultura Valldoreix Teatre. “Dues dones que ballen” Entrades a 6 €; joves i gent gran, 4 €. De Josep Maria Benet i Jornet. A càrrec del grup escènic Sala Cabanyes. Organitza: Grup de Teatre Espiral

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la! Oci i cultura en família

4 Dilluns De 17.30 a 18.45 h Teatre La Unió Conferència. “Joan Pera parla de Joan Pera (actor)” Entrevista a càrrec d’Eduard Jener, crític teatral. Acte especial conjunt. Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 19.30 h Saló de plens de l’Ajuntament Sessió del Consell de Ciutat Acte obert a tota la ciutat. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 5 Dimarts De 10 a 12 h Centro Popular Andaluz Taller de cuina per a Nadal Inscripcions al 609 002 466. Organitza: Centro Popular Andaluz 10.30 h Arxiu Nacional de Catalunya Seminari d’òpera Preu: 30 €. Tema: “Òpera a la tardor: L’Elisir d’Amore, La Bohème, Els Mestres Cantors de Nuremberg i Turandot”. A càrrec de Francesc Lozano.. Cal inscripció especial per al seminari. Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) De 17.30 a 18.45 h Arxiu Nacional de Catalunya (Aula 1) Conferència. “Joan Teixidor” A càrrec de Sam Abrams, crític i teòric de les lletres catalanes. També dijous dia 7 Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU) 17.30 h Casa de Cultura Taller de comunicació i assertivitat d’AVAN A càrrec de Noemí Calzado, llicenciada en psicologia per la UAB. Més informació a www.amicsdelaneurologia.org Organitza: AVAN 19.30 h Cafè Auditori Parlem de... “La Flauta Màgica” Entrada lliure. Amb Roger Alier, musicòleg. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19.30 h Ateneu Santcugatenc

010

Inauguració “Fotografiant els versos de Joan Margarit” D’Arnau Pérez Font, membre de la Secció fotogràfica de l’Ateneu. Organitza: Ateneu Santcugatenc 7 Dijous De 10 a 12 h Centro Popular Andaluz Curs monogràfic. “Patchwork” motius nadalencs Informació i matrícula al Centro Popular Andaluz (CPA) dijous de 18 a 20 h.; i al tel. 609 455 164. Organitza: Centro Popular Andaluz 17 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “Siete cajas” Sessions: 17, 19.30 i 22 h. Preu a taquilles 4,30€ i per Internet 4€ a www.cinesa.es. Direcció: Juan Carlos Maneglia, Tana Schémbori. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 17.30 h Casal Mira-sol Curs d’escacs per a infants A partir de 6 anys. Org.: Club d’Escacs Unió Santcugatenca 19.30 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater Xerrada. Salem Zenia, escriure sense por A càrrec de Salem Zenia, poeta i novel·lista en llengua bereber. Org.: Ajuntament de Sant Cugat, PEN Català 20 h Casa de Cultura Conferència. “La física de partícules des dels 50 fins al Higgs” Entrada lliure. A càrrec de Matteo Cavalli-Sforza, investigador catedràtic de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), del qual és director. Org.: Associ. Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix 20 h Terra Dolça 20 anys sense Estellés El cantautor Feliu Ventura farà un repàs dels textos de Vicent Andrés Estellés. 21 h Cafè Auditori Concert. 4 Monk Entrada lliure. Aforament limitat. Formació dedicada a la música de Thelonious Monk, un dels autors més

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 37

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

reconeguts i populars del jazz. Organitza: Joventuts Musicals de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Ajuntament de Sant Cugat 8 Divendres 21 h Teatre-Auditori Òpera. “La Flauta Màgica”, de Wolfgang Amadeus Mozart Preu: 50 €. Amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Sobretitulada en català. Director d’orquestra i del cor: Daniel Gil de Tejada. Director d’escena: Pau Monterde. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h El Siglo Mercantic Teatre. “Carvalho contra Vázquez Montalbán” Reserva d’entrades al 93 674 58 98 o a info@elsiglo.cat Org: Comissió del Memorial Manuel Vàzquez Montalbán 22 h Casal de Mira-sol Concert. El Petit de Cal Eril Entrada amb reserva: 10 € i a taquilla: 12 €.

El grup presenta el nou treball “La figura del buit”. Reserva d’entrades a entradesxccp@ santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

A partir dels 6 anys. Places limitades. Informació i reserves al 935896366 o a educaciomuseu@santcugat.cat Organitza: Associació Imago, Ajuntament de Sant Cugat

10 Diumenge

De 12 a 17 h Casino la Floresta Activitat solidària. Dinar popular a benefici de l’ONG Forkids Organitza: Forkids

Teatre-Auditori Ballet Nacional de Cuba. “Coppélia” 17 h Assaig obert Entrada gratuïta. Cal recollir la invitació a partir d’una hora abans a les taquilles. 19 h Dansa. “Coppélia” Preu: 40 €. Direcció general: Alicia Alonso. Coreografia: Alicia Alonso. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

9 Dissabte D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia, APAC D’11 a 14 h Escola Joan Maragall 5è Mercat de segona mà Compravenda segona mà. Organitza: AMPA Escola Joan Maragall 11.30 h Museu del Monestir Dibuixem els valors: passat, present i futur Coneixerem com vivien els monjos del monestir del segle XIII i reflexionarem sobre com ha evolucionat la relació de les persones amb el medi ambient i els valors del passat, present i futur.

18 h Xalet Negre “Meitat tu, meitat jo” Amb Marduix Teatre. Amb poemes de Joana Raspall. Edat recomanada: a partir de 6 anys. Entrada amb reserva: 4 € i a taquilla: 6 €. Reserva d’entrades a entradesxccp@ santcugat.cat. Més informació a santcugat.cat/xccp Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Teatre-Auditori Teatre-humor. “Santi Millán Live!” Preu: 26 €. Amb la participació de Javier Sancho. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

De 9 a 14 h Parc de la Pollancreda 15è Cros Ciutat de Sant Cugat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

38 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Entrevista

Vicenç Serra Garcia Cardiòleg especialitzat en hemodinàmica cardíaca

“L’esport, amb control, ens protegeix de malalties del cor” Jove, però amb molta experiència És cardiòleg a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i codirector del Centre de Cardiologia CardioClinic Sant Cugat. Està llicenciat en Medicina i Cirurgia. Aquest santcugatenc de 35 anys ha col·laborat en diferents llibres i articles científics Quin és el protocol mínim que hauria de seguir un esportista ‘amateur’ per a la pràctica de l’esport? No hi ha un protocol establert, però el protocol mínim imprescindible que els cardiòlegs considerem que cal seguir per a la pràctica esportiva de qualsevol intensitat seria fer una visita mèdica amb una exploració física completa per descartar que no hi ha res i un electrocardiograma. Si les proves són normals, la persona en qüestió pot fer esport. Si hi hagués qualsevol alteració, caldria fer un ecocardiograma (ecografia del cor) i una prova d’esforç. Això és el que recomanàvem fins ara. Ja en els darrers anys, arran de tota aquesta polèmica de la mort sobtada, s’està recomanant cada vegada més incloure en el protocol mínim l’ecocardiograma i la prova d’esforç. Tot i així, amb tot el protocol complet, els cardiòlegs tampoc no podem trobar el 100% de les causes.

Vicenç Serra a la seva consulta del Centre de Cardiologia CardioClinic Sant Cugat #ARTUR RIBERA

Però... Que totes aquestes proves que un es fa surtin normals no exclou el fet de patir una mort sobtada. Posem que en podem trobar un 60 o un 70% de les causes de mort sobtada de causa cardíaca. Si en la visita mèdica l’únic que fem és l’exploració física i l’electrocardiograma aquest percentatge del 60 o 70% baixa a un 40 o 50%. No és un revisió mèdica infal·lible, però sí que es poden veure força coses. Una mort sobtada és poc freqüent, i si et fas un revisió amb totes aquestes proves i surten normals, les probabilitats encara baixen molt més. És molt, molt improbable.

Amb quina periodicitat s’han de fer aquestes proves mèdiques? És variable en funció de l’edat i de la intensitat de l’esport que practiquis. Qualsevol persona que comença a fer un esport o que fa esport ha de fer una prova, com a mínim, un cop. El que no es pot fer és practicar esport i fer mitges maratons i no haver-te mirat mai. Amb quina periodicitat s’han de repetir les proves? En majors de 40 anys que fan esport, com jugar a futbol, fer curses populars o fer mitges maratons, el que recomano és fer almenys una prova d’esforç anual. Amb un ecocardiograma que surti

normal i que descartis miocardiopaties és suficient.

d’esforç i assessorar-lo també en la intensitat de l’esport que practica.

Tota aquella persona que tingui factors de risc, com fumar, ser diabètic o hipertens, ha de seguir algun protocol especial? Caldria seguir el mateix protocol d’una persona de més de 40 anys. Evidentment, també cal seguir-lo en cas de tenir antecedents familiars de mort sobtada, infart o angina de pit. El que sí que fem els cardiòlegs són més proves encaminades per veure si els factors de risc estan ben controlats. En aquests casos cal ser una mica més estricte i forçar el pacient en la prova

A aquest tipus de persones amb aquests factors de risc, la possibilitat que els passi alguna cosa és superior. Sí, però tant si fan esport com si no en fan. En el cas de practicar esport i tenir algun factor de risc cardiovascular major, eleves més el risc de patir complicacions cardíaques que no pas el d’una persona sense aquests factors. Quan fan les proves, hi ha el 100% de probabilitats de trobar alguna cosa? El 100% no. Dels registres que

Voleibol Esports 39

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Presentació dels 16 equips Temporada 2013-2014 I aquests són, normalment, els que tenen més ensurts.

“De casos de mort sobtada en l’esport n’hi ha un per cada 1.000 persones a l’any” “Un ha de ser conscient i adequar el seu nivell d’esport a la seva edat i al seu estat físic” s’han fet sobre la incidència de la mort sobtada en l’esport és de menys d’un cas per cada 100.000 persones a l’any. És molt baix. Hi ha un límit d’edat per a la pràctica de l’esport? No, no. Ara sembla que l’esport sigui una cosa perillosa. L’esport va associat a salut. Els cardiòlegs volem que la gent faci esport perquè l’esport és bo per al sistema cardiovascular i protegeix de malalties del cor com l’angina de pit i l’infart, i fa que el control de la hipertensió sigui millor. El que passa és que qualsevol esport s’ha de practicar amb un cert control mèdic perquè no pugui ser perillós. No hi ha un límit d’edat per a la pràctica de l’esport, però un ha de ser conscient d’adequar el seu nivell d’esport a la seva edat i al seu estat físic. Solen sorgir els problemes quan les persones que no han fet mai esport comencen a fer-ne, o bé en els casos de persones que havien fet esport de molt joves i als 30 o 40 anys tornen a fer-ne. I el perill és que, de vegades, comencen amb una intensitat que no és la que els convé.

A què són atribuïbles les morts sobtades? Això està molt ben estudiat. En majors de 40 anys, la causa més freqüent de mort sobtada és la cardiopatia isquèmica, l’infart. Hi ha causes menys freqüents com la miocardiopatia, és a dir, problemes al múscul del cor, o problemes d’arítmies del cor. En menors de 40 anys, la causa més freqüent són les miocardiopaties, que normalment són problemes de naixement o problemes arítmics. La Generalitat podria treure una llei que obligués els esportistes ‘amateus’ a passar les pertinents proves mèdiques. Hi estaria d’acord? Sí. És una manera de regularitzar aquesta situació i tenir un major control. Per llei no és obligatori tenir un desfibril·lador en una instal·lació esportiva municipal, però, creu que n’hi hauria d’haver? Rotundament, sí. Hi ha extintors a totes les instal·lacions, oi? Un desfibril·lador salva una vida. Un desfibril·lador és imprescindible. Arran de les últimes morts sobtades que s’han produït, ha notat una major sensibilització per part de la gent? Sí. Durant les últimes setmanes, a la nostra consulta hem notat un augment de persones demanant fer-se les proves. Sobretot, arran de tot el que ha passat últimament. Hem notat que la gent cada cop s’està conscienciant més. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

El Voleibol vol ser seu de la Copa de la Reina Així ho van explicar el diumenge 27 d’octubre, en declaracions al Diari de Sant Cugat, Gerard Figueras, Maribel Zamora i Miquel Martínez. La de Sant Cugat no és l’única candidatura. El Club Voleibol Sant Cugat té previst presentar una candidatura per organitzar la Copa de la Reina, amb el suport de la Secretaria General de l’Esport, la Federació Catalana de Voleibol i l’Ajuntament de Sant Cugat. Així ho van explicar el diumenge 27 d’octubre, en declaracions al Diari de Sant Cugat, Gerard Figueras, director del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Maribel Zamora, presidenta de la Federació Catalana de Voleibol i vicepresidenta de la Federació Espanyola de Voleibol, i Miquel Martínez, president del Club Voleibol Sant Cugat, durant la presentació oficial dels 16 equips del Club Voleibol Sant Cugat. Miquel Martínez va reconèixer que l’entitat “ja fa temps que hi treballa” i Maribel Zamora, que “aquest club garanteix una bona organització”. Amb tot, la de Sant Cugat no és l’única candidatura que té la intenció de presentar-se. Podrien fer-ho també Pamplona i les Illes Canàries. La data màxima per optar a l’organització de la Copa de la Reina és el dilluns 11 de novembre.

16 equips i 180 jugadores La presentació oficial dels 16 equips femenins del Club Voleibol Sant

Miquel Martínez amb el record del Consell Català de l’Esport #A. BERNAL Cugat es va celebrar al Pavelló de Valldoreix. Aquests 16 equips són 3 sèniors, 3 juvenils, 3 cadets, 6 infantils i 1 màsters (jugadores i jugadors en categoria de veterans). L’entitat té unes 180 jugadores. El CV Sant Cugat també va convidar a la presentació les escoles de la ciutat que competeixen en els Jocs Esportius Escolars, que representen unes 170 nenes. Miquel Martínez va assegurar que “continuem demostrant el pes que tenim a Catalunya i a Sant Cugat en l’esport femení” i que “el primer equip és el pal de paller que ha de sostenir aquest projecte de voleibol”. // Àlex López Puig

40 Esports Actualitat Presentació

Josep Llaó: “Aquesta escola de futbol és de 10”

Hristo Stòitxkov, exjugador del primer equip de futbol del FC Barcelona i president de les escoles de futbol que porten el seu nom, va ser el protagonista d’aquest acte. La Penya Blaugrana Sant CugatEscola de Futbol Hristo Stòitxkov va presentar el divendres 25 d’oc-

tubre, al Camp Municipal de Futbol de Can Magí, els 430 jugadors que aquesta temporada 2013-2014 lluiran els colors de l’entitat. L’acte el va presidir Hristo Stòitxkov, exjugador del primer equip de futbol del FC Barcelona i president de les escoles de futbol que porten el seu nom. La lluminositat, la posada en escena de la presentació i un vídeo sorpresa a Stòitxkov van marcar l’acte. La PB Sant Cuga t-EF Hristo Stòitxkov compta amb 22 equips, més 10 equips prebenjamins, que no competeixen. Aquests 22 equips en competició són: 1 amateur, 2 juvenils, 3 cadets, 4 infantils, 6 alevins i 6 benjamins. Josep Llaó, vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, va qualificar l’escola de futbol de la PB Sant Cugat-EF Hristo Stòitxkov “de 10”. També va destacar l’acte de presentació, “brillant i espectacular. He quedat sorprès”, va subratllar en els parlaments. // À. L. P.

El cinema de casa teva

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Entitats

Keko Marzá, nou president del Patí Hoquei Club

Clubs

L’Handbol presenta el seu projecte més ambiciós Keko Marzá Balboa #CEDIDA La candidatura de Marzá ha estat l’única que s’ha presentat en les eleccions. El santcugatenc, exjugador d’hoquei sobre patins, mai havia estat vinculat al cos directiu d’aquesta entitat. Keko Marzá Balboa, de 39 anys, és el nou president del Patí Hoquei Club Sant Cugat, en substitució de Miquel Soler que, per motius personals, ha deixat el càrrec abans de finalitzar el mandat. La candidatura de Marzá ha estat l’única que s’ha presentat en les eleccions a la presidència. Marzá, que mai havia estat vinculat al cos directiu d’aquesta entitat, viu a Sant Cugat des de fa 12 anys. Marzá és pare d’un jugador del benjamí A del PHC Sant Cugat. El nou president té 39 anys i, professionalment, és responsable de la unitat de negocis de Catalunya d’una enginyeria enfocada en el sector aeronàutic. // À. L. P.

Tertúlia esportiva vivir es facil con... 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h

Doraemon y nobita... Digital català: 16.00 - 18.05 wh

El Barça-Madrid, al Sant Cugat Centre Comercial

Julio Alberto, Escobar i Carazo #A. BERNAL Thor, el mundo... 18.15 - 22.45 h 3D: 16.00 - 20.30 h

Capitán phillips 20.10 h

i l’exjugador del Barça, Julio Alberto, van participar el dissabte 26 d’octubre, al migdia, al Sant Cugat Centre Comercial, en una tertúlia sobre el partit FC Barcelona-Real Madrid. Es van sortejar dues samarretes del FC Barcelona. // Redacció

Hi van participar els periodistes esportius Quique Guasch, Pere Escobar i José Luís Carazo, i l’exjugador del primer equip de futbol del FC Barcelona, Julio Alberto. Els periodistes Quique Guasch, Pere Escobar i José Luís Carazo,

Els 234 jugadors del club #P. F. El Club Handbol Sant Cugat va presentar el divendres 25 d’octubre, al Pavelló 3 de la ZEM Jaume Tubau, els quinze equips de l’entitat esportiva local que presideix Davide Bonaccini. Pot ser la temporada del sènior i pot ser la temporada de qualsevol dels quinze equips que aquesta campanya jugaran al Club Handbol Sant Cugat. El divendres 25 d’octubre el club va fer la presentació oficial dels equips, que són 234 jugadors. L’entitat continua creixent en nombre d’esportistes, en nombre d’equips –aquest any té un infantil més– i en il·lusió. L’entitat compta aquesta temporada amb quatre equips infantils masculins, un equip infantil femení, dos cadets masculins, un de femení, dos juvenils masculins, un altre de femení, dos sèniors masculins i un sènior femení. A l’acte hi van assistir el president de la Federació Catalana d’Handbol, Tomàs Moral; el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Tizón; Pere Soler, regidor del PSC, Pere Soler, i el president del Club Handbol Sant Cugat, Davide Bonaccini. El club va fer un petit homenatge a dos jugadors que aquest any han penjat les botes, Roger Planas, porter del sènior B, i Marcel Benet, jugador del sènior A. Davide Bonaccini va assenyalar que “tenim dos projectes molt clars. El sènior B ens agradaria que pugés a Primera Catalana i amb el sènior A volem estar com a mínim a les fases d’ascens”. // P. F.

Publicitat 41

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Nou Audi A3 Sedan. Canvia el teu punt de vista. La unió de dos conceptes que semblaven antagònics crea un automòbil innovador i sorprenent: el nou Audi A3 Sedan. Tots els avantatges d’un A3 s’uneixen als d’un Sedan en una forma diferent d’entendre dues realitats. Un vehicle amb unes línies exteriors dinàmiques i expressives que són el reflex d’un caràcter purament esportiu. Un disseny que enclou tecnologies tan avançades com l’Audi connect, que integra una àmplia gamma de serveis i funcions per emportar-te tot el teu món. Gaudeix-ne per 22.760 € o 200 € al mes en 35 quotes*. Entrada: 6.691 €. Quota final: 12.260 €. TAE: 9,14%. Descobreix-lo a www.cambiatupuntodevista.es Nou Audi A3 Sedan de 105 a 300 CV (77 a 221 kW). Emissió CO2 (g/km) de 99 a 162. Consum mitjà (l/100 km) de 3,8 a 7. /audispain

Auco Vallès

Mercè Rodoreda, 16-32 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 71 71

P L A

PIVE

INCLÒS

PIVE 3

*Audi A3 Sedan 1.6 TDI 105 CV Attraction. PVP recomanat a la Península i Balears de 22.760 € (IVA, impost de matriculació, transport i Pla PIVE inclosos) per a clients particulars, empreses i autònoms que financin a través de Volkswagen Finance SA EFC (segons condicions contractuals) un capital mínim de 10.000 € amb una durada i permanència mínima del finançament de 48 mesos. Amb la modalitat “Opció Futur” també pot tenir-lo per 200 € al mes en 35 quotes, amb una entrada de 6.691 €, i si ho desitja el podrà canviar per un altre model, tornar-lo, o quedar-se’l pagant-ne la quota final. Quota final: 12.260 €. TAE: 9,14%. TIN: 7,50%. Comissió d’obertura: 480,43 €. Preu total a terminis: 26.433 €. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 30/11/2013.

12327 AUCO VALLES 226x296 A3 SEDAN 1

28/10/13 18:36

42 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Entrevista

Dani Nafría Paratriatleta

@daninafria

“Ha arribat un punt que ja no corro per mi, sinó pels altres” Malaltia Una neurofibromatosi òssia va fer que li amputessin la cama esquerra ara fa tretze anys Esportista És l’actual tercer a l’estatal de triatló Per què li van amputar una cama? Vaig néixer amb neurofibromatosi òssia a la cama esquerra, que m’afectava la tíbia i el peroné. Inicialment vaig portar unes fèrules que em subjectaven la tíbia i el peroné. Amb el temps, però, el metge va parlar amb els meus pares i els va dir que calia prendre una decisió dràstica. S’havia d’amputar la cama esquerra. Em van operar el 8 de juny del 2000. Tenia 11 anys. Quan el metge ens ho va dir vaig agafar una rabieta molt important. Però, poc a poc, els meus pares m’ho van anar fent assimilar i van anar recollint informació. Els meus pares van conèixer personalment David Barrallo, un atleta paralímpic que va participar en els Jocs Paralímpics de Sydney. I aquest fet va ser important. Els va animar perquè van veure que un es podia recuperar. Vaig anar coneixent gent i em van enviar vídeos i documentació. Abans d’operar-me li vaig dir al metge que em prometés que podria tornar a jugar a futbol. Perquè si podia tornar a jugar a futbol, ho podia tornar a fer tot. Tenia 11 anys. Com ho va viure? Els meus pares em van portar a

un psicòleg bon amic de la família. M’havien de fer madurar perquè ho encaixés bé. Entre els amics, la família i els valors i les creences que els meus pares m’han inculcat vaig sortir-me’n. Sempre he intentat fer-ho tot el més semblant a un no-amputat. Els meus pares sempre han estat molt pendents de mi i m’han ajudat moltíssim. Hi va haver moments durs. Diu que va tenir temps per preparar-se. Dono gràcies que a mi em van avisar. A l’hospital vaig conèixer una persona que al matí va anar a treballar i a la tarda li van amputar una cama. S’havia enganxat amb una màquina... Com ho encaixes això? Tot i que la gent admiri el meu cas, jo em vaig poder preparar; aquest jove, no. El segueixo per Facebook i sé que se n’ha sortit molt bé. Ha pogut fer vida normal? Sí. No he deixat de fer res per l’amputació. L’únic problema que pots tenir és que el monyó et faci mal i no et deixi caminar. Llavors has d’anar amb crosses. Faig les coses amb la màxi-

ma normalitat possible i, si es presenta alguna dificultat, doncs ho estudio bé i busco les possibles solucions. Potser hi ha alguna cosa que he de fer diferent, però es pot fer tot. Hi ha cames per anar a la platja, a l’aigua, per córrer... No recordo res que hagi volgut fer i no hagi pogut. Fa tretze anys que em van amputar la cama i, sincerament, ja ni hi penso. S’ha plantejat fer alguna associació? Fer una associació, no. Costa molt de moure. Vaig col·laborar en l’Associació Catalana de l’Amputat, però crec que està inactiva. El que estic fent ara és més fàcil i pot arribar a més gent. Sí que he fet xerrades i, ja sigui assegut en una cadira o corrent, estic obert a ajudar, perquè penso que és el que he de fer. Sóc una persona molt propera a la gent. Com és Dani Nafría? Una persona que intenta animar al seu voltant i ajudar en allò que pot a tothom. Procuro estar content i fer les coses el millor possible. Sóc optimista al 100%. Molt actiu a les xarxes socials.

Triatleta Dani Nafría, amb el mallot amb què va competir al Mundial # A. RIBERA

Un referent Dani Nafría (Fasttriatlon Club) és santcugatenc i té 25 anys. En molt pocs mesos fent triatló ha estat medalla de bronze al Campionat d’Espanya 2013 i ha participat en el Campionat del Món, a Londres. També participa en proves de distància curta sobre asfalt i, esporàdicament, en curses de muntanya. Ja el vam veure córrer a la 30a Mitja Marató de Sant Cugat i el diumenge 10 de novembre participarà en el 15è Cros Ciutat de Sant Cugat. És optimista de mena. Va estudiar a l’escola La Farga (des de 1r de Primària fins a 4t d’ESO) i a l’escola Camp Joliu, on va fer dos cicles de comerç i administració. També va fer un màster en comerç i màrqueting. És auxiliar de notaria i està casat.

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Viure a Sant Cugat 43

“Hi ha molta gent que em segueix al web, al Twitter i al Facebook perquè els transmeto coses” “No m’he plantejat fer una associació. El que estic fent ara és més fàcil i pot arribar a més gent” “No he deixat de fer res per l’amputació. No recordo res que hagi volgut fer i no hagi pogut”

EN CLAU PERSONAL Defineixi’s. Optimista, inquiet i lluitador. Una virtut. Optimista i alegre. Un defecte. Desordenat. Un somni. Anar als Jocs Paralímpics. Un repte. Mantenir el que tinc: família, amics i salut. Un esport que no sigui l’atletisme o el triatló. El bàsquet. Una pel·ícula. ‘Planta 4a’ Un llibre. ‘La última lección’, de Randy Paush. Un número. El 25.

Hi ha molta gent que em segueix al meu web, al Twitter, al Facebook i a l’Instagram perquè els transmeto alguna cosa. Estan pendents del que faig... Hi ha qui m’escriu. I això em dóna un punt de motivació. Ha arribat un moment que ja no corro per mi. Ha arribat un punt que potser sóc un punt mediàtic i això comporta una responsabilitat. Quan es va enganxar al triatló? Després de l’operació vaig jugar a futbol, bàsquet, beisbol (amb el Club Foiró va ser campió de Catalunya Escolar), i futbol sala. Després vaig deixar de fer esport una temporada i ara fa més d’un any uns amics em van animar perquè fes triatló. I ho vaig fer. Abans, però, vaig començar a córrer entre setmana i, després, a fer curses populars. La primera que vaig fer va ser la d’El Corte Inglés, a l’abril del 2012. El meu primer duatló va ser el juny del 2012, als ParaSkyGames, a l’Alta Ribagorça. Fa tres anys no m’esperava estar com estic ara. I amb molt poc temps fent triatló ha participat en un Campionat d’Espanya

i en un Mundial, a Londres. Si li dic la veritat, això és una cosa que em sorprèn... Vaig aconseguir una tercera posició al Campionat d’Espanya en la meva primera participació! També sóc campió de Catalunya de Duatló. Esportivament, quins són els objectius que es marca per a aquesta temporada? M’agradaria repetir el Campionat d’Espanya de Triatló i estrenar-me al de Duatló i al Campionat del Món de Duatló, a Galícia. També faré curses de muntanya i de cros. També vull anar al Campionat d’Espanya de Cros de Duatló i Triatló, que es fan a Calella, el mateix cap de setmana. El terrassenc Jaume Leiva és, des de fa poc, el seu primer entrenador. El Jaume m’ho ha posat molt fàcil i li estic molt agraït. El Jaume Leiva i el Pep Sánchez són els meus referents. Amb molt poc temps ha aconseguit que es parli molt de vostè... Faig soroll perquè la gent s’animi a fer esport, tingui algun problema físic com jo o no. Sense fer res extra-

ordinari he aconseguit transmetre alguna cosa i, si he ajudat a algú, em sento realitzat. Per a mi el que jo faig és el més normal. Jo acabo una prova de 10 quilòmetres com també l’acaba vostè. Les institucions li han donat suport? Sóc conscient de la situació econòmica actual que vivim, tot i que també li he de dir que hi ha diners que no sé on van a parar. Però sí que és cert que m’agradaria rebre suport institucional. Fins ara no l’he tingut. No para mai de fer coses... El dijous 28 de novembre m’han convidat a la Fira Empresarial i del Crèdit, que es fa al restaurant Can Ametller de Sant Cugat. Intentaré aconseguir algun patrocinador. El veurem córrer al 15è Cros Ciutat de Sant Cugat, el 10 de novembre. Sempre em motiva el fet de córrer a casa. Ja vaig córrer la Mitja Marató de Sant Cugat. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

44 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

El Sant Cugat contemporani El segle xix Fotografia de la façana de la casa Arpí. Façana de la terrisseria de la família Arpí #ARTUR RIBERA

(1874); un augment de la presència d’activitats de tipus comercial i liberal, especialment en el període 18461861, passant d’un 47% a un 51%; però el que més caracteritza aquest període és l’augment constant de les activitats de caràcter industrial, només aturat durant els anys cinquanta per la disminució del nombre de fabricants d’aiguardent, passant del 21% al 30%.

Una industrialització escassa

Sant Cugat, com qualsevol altra vila del xix, disposà d’un tramat artesanal i comercial que complementà un dedicació eminentment agrícola

Els qui no vivien de la vinya

n l’anterior article dèiem que Sant Cugat al llarg del segle xix esdevingué un monocultiu basat en la vinya. Però no tots visqueren de la vinya. Activitats de caràcter artesanal, comercial o industrial ens parlen d’una part de la vila que no vivia, o no vivia exclusivament, de l’agricultura. Tenim poques dades de la primera meitat de segle, però coneixem l’existència de determinades activitats artesanals, molt clàssiques per altra part: ferrers, fusters, espardenyers, sastres, forners i paletes; i també la d’un notari. Pel que fa a activitats que prefiguren un cert grau d’industrialització, cal citar tres molins fariners, dos dels quals el 1856 passaran a Rubí, diversos forns de maons o bòbiles i un fabricant d’indianes (1823).

A mitjan segle xix la vila tenia noranta-vuit activitats de tipus artesanal, professional, comercial o industrial L’embranzida artesanal i comercial És a partir del 1845, amb l’aparició de la contribució industrial i comercial, que disposem de llistats d’activitats artesanes, comercials, professionals i industrials. El 1846 hi ha un total de vuitanta-set contribuents (norantavuit si tenim en compte els qui el 1856 passaran a Rubí). D’aquests, quaranta pertanyen al sector artesanal: 4 ferrers, 6 fusters, 2 constructors de carros, 4 boters, 4 manyans i fabri-

cants de plats i olles, 8 espardenyers i sabaters, 6 sastres i modistes, 2 forners, 2 mestres de cases i 2 basters. Pel que fa al comerç i el que en diem professions liberals, tenim: 1 cafè, 5 venedors de vins i licors, 1 apotecari, 3 metges, 1 comadrona, 13 botigues de queviures, 3 carnissers, 1 tractant de bestiar, 4 botigues de cintes i fils i 2 mercaders ambulants. I, per últim, el següent tramat de caràcter industrial: 2 forns de maons o bòbiles, 1 terrissaire, 3 molins fariners, 6 fabricants d’aiguardent i 1 teixidor. L’evolució al llarg del segle es caracteritzarà per una gran estabilitat en termes absoluts: 83 (1861), 80 (1868) i 82 (1874). Però hi haurà canvis significatius: una caiguda continuada en termes relatius de les activitats de caràcter artesanal, passen de significar un 32% (1846) a un 19%

D’aquesta presència industrial cal destacar-ne alguns aspectes. El domini de la fabricació de l’aiguardent, quelcom lògic en una vila vinícola, per la família Jaumandreu. La indústria tèxtil comença a prendre una petita embranzida a partir dels anys cinquanta: passa dels 8 telers casolans del 1853 als 72 telers del 1874, 40 dels quals són moguts per vapor, aquests últims corresponen a la fàbrica instal·lada al camp el 1873 pel veí de Rubí Ramon Serra. Una excepció a l’escassa industrialització del municipi, la constitueix la fàbrica de filats que el 1856 passarà a Rubí. Aquesta fàbrica el 1853 constava de 3.500 fusos i estava situada al costat de la riera de Rubí, però, com deia l’Ajuntament, la riera no duia prou aigua com per fer-la funcionar tot l’any. En vuit anys canvià de mans tres vegades, en el darrer d’aquests canvis, el de 1855, és llogada per 180.000 rals amb els seus dipòsits d’aigua, ponts, comportes, premsa, roda hidràulica, màquines de vapor i motors.

Un sector tradicional i persistent Hem deixat pel final la referència a una activitat de llarga tradició local, la fabricació de maons. Hi ha una presència constant de 2/3 bòbiles. D’aquest sector sortirà la nissaga de terrissaires Arpí, l’edifici de la indústria dels quals encara podem admirar avui. El primer de la qual tenim notícies és Pere Arpí, que arrendà el 1851 per cinc anys i per 800 rals a Antoni Castellví una peça de terra i forn de maons situat a l’heretat Torre Negra. // Grup d’Estudis Locals Jordi Casas jordicasasroca@movistar.es

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre del 2013

Publicitat 45

46 Viure a Sant Cugat Memòria

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Tradicions La castanyada d’abans Cementiri de l’Hort de la Porta Vermella “El dia dels difunts anàvem al cementiri a netejar el nínxol de l’àvia Rosina de Can Bellet” #ARxiu grans anaven amb el porró a la bóta del racó en el celler i hi posaven o bé mistela o vi ranci, i posaven el porró al mig de la taula i cadascú anava traguejant a mesura del que necessitava. Això durava estona i estona fins que ja no es podia més. Després de a xerinola i de menjar, amb la panxa ben plena, ens anàvem a dormir. Era una festa tradicional molt bonica i que ara s’ha perdut força.

Al cementiri

La festivitat de Tots Sants era molt esperada per als més menuts de casa, sobretot dels anys 40 i 50. La preparació del sopar de vigília era molt bonica

La celebració de la castanyada quan jo tenia 16 anys

é, parlar de la diada de Tots Sants a la llunyania del temps, quan jo era petitet o jovenet, és dir que era molt bonic. Normalment, com que érem jovenets, els tres germans la fèiem a casa, com era costum a gairebé totes les famílies. A casa, com que ja collíem moniatos, no havíem de patir, ara, sí que ens havíem d’espavilar per comprar castanyes.

Preparatius de la festa Les castanyes prèviament les havíem de tallar perquè quan es torressin no explotessin i es fessin malbé. Jo recordo que l’avi, que era l’amo de fer el foc, feia una gran fogada amb caps de cep i llenya de sarments i feia un gran caliu. Quan aquest caliu era ja bastant apagat, aleshores feien lloc

L’1 de novembre anàvem al cementiri vell, com és molt natural, el que estava situat darrere el Monestir, per visitar els difunts i posaven els moniatos a escalivar, els tapaven amb cendra i estaven molta estona per coure’s. Aleshores, mentre, posaven uns trespeus en el foc amb una paella vella foradada, hi posaven les castanyes mullades i així una estona que s’anessin torrant, i contínuament s’havien d’anar remenant perquè no es torressin només d’un costat. Això durava bastanta estona, i quan ens semblava que ja eren torrades n’agafàvem un parell i les obríem a veure si ja eren cuites. Aleshores,

què fèiem? Agafàvem un sac buit, el posàvem sobre una cadira de boga, i hi abocàvem les castanyes a sobre, les tapàvem amb els panys del sac i un s’asseia a sobre, d’això en dèiem covar les castanyes. D’aquesta manera, amb el pes de la persona, s’anaven estovant més.

A menjar! Aleshores sopàvem amb la xerinola que feien els grans, els petits ho anàvem escoltant, i quan ja havíem sopat netejaven la taula i posaven el sac amb les castanyes i allà començava la festa, anar esclofollant-les i cadascú s’anava menjant les que treia. Era molt maco passar una vetlla d’aquesta manera. Aleshores, què fèiem per remullar? Com que les castanyes i moniatos embafen molt, els

L’endemà, la tradició era anar a visitar els difunts que teníem al cementiri i portar-los alguna flor. Jo recordo que en aquella època, quan érem petits, en el cementiri només hi teníem l’àvia Rosina de Can Bellet i anàvem al cementiri vell, com és molt natural, el que estava situat darrere el Monestir. Allà ens quedàvem una estona netejant el nínxol, perquè heu de pensar que hi era ella sola, perquè el primer que va morir després va ser el meu pare, l’any 1955, va morir molt jove, tenia 56 anys. Visitàvem els passeigs que hi havia pel cementiri vell i aleshores ens tornàvem cap a casa, que era quan es feia el dinar de Tots Sants. Era molt bonic i molt trist a la vegada, perquè es recordaven els difunts, les seves vides, els seus records. Jo, de l’àvia Rosina, no en tinc cap record perquè quan va morir jo tenia només 3 mesos. Però és clar, aleshores quan va morir el meu pare, quan jo tenia 30 anys, ja va ser diferent. Es va enterrar encara en el cementiri vell, com l’avi que va morir als anys 1960 ja bastants avançats. Aleshores, quan es va fer el trasllat al cementiri nou, a la serra dels Galliners, a la banda d’aquí Sant Cugat, es van traslladar les despulles del cementiri vell i nosaltres hi vam dedicar tres nínxols, un per al pare, l’avi i l’àvia, i més tard hi vam enterrar la meva mare, la Maria de Cal Cirereta. Bé, això és molt trist de recordar-ho, però la vida és així. Hem de tenir bons records dels difunts i recordar-los amb el bons actes que van tenir.// Tomàs Grau redaccio@diaridesantcugat.cat

i la setmana que ve... Descobrirem la casa emblemàtica santcugatenca de Cal Buscallà, de la plaça Barcelona

Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Restaurant

Esport

Bellesa

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres

1 mes gratuït! Perquè provis tots els serveis que ofereix el nou centre Corner 4

Depilació ½ cames, aixelles i engonals

Pl. d’Augusta, 3

Av. de les Corts Catalanes, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. de Torre Blanca, 57 (Davant Esade) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Ballet

Teatre

Restaurant

Cafeteria - Fleca

Coppélia Ballet Nacional de Cuba

La petita flauta màgica El Petit Liceu

Menú tapa+canya per a 4 persones Passa una bona estona a La Flauta!

Menú (Amanida + Quiche + Beguda) per a dues persones

Diumenge, 10 de novembre, a les 17 h al Teatre-Auditori

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

Diumenge, 17 de novembre, a les 12 i a les 18 h al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Plaça Sant Pere, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Guanya un carro de la compra Eroski

Restaurant

Cada setmana en sortegem 4 entre tots els subscriptors

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

Valorat en

150€

C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat Av. d’Egara, 91, Sant Quirze PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Arrelats a la ciutat

48 Diari de Sant Cugat Dijous, 31 d’octubre del 2013 Vols rebre el Diari a casa? Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Gaudeix de totes Ara pots llegir les propostes del el Diari des de la Club del Subscriptor teva tauleta tàctil Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 22 °C

mín. 12 °C

Retrats santcugatencs

Quim Pla Promotor cultural

Omnipresent en la vida associativa i cultural de la ciutat Santcugatenc, de família de pagesos, el Quim Pla mai havia estat vinculat amb una entitat o associació fins que ell s’hi va introduir per voluntat pròpia. Es va introduir en el món de la cultura i les entitats amb els Castellers i políticament va començar a Maulets, cap a l’any 1995. “Durant aquella etapa vam fer de tot. A Maulets és on va néixer el que seria el nucli local de la CUP, de la qual en sóc membre”. És un dels caps visibles de la Promotora de Festes Locals (Profeslo), plataforma que organitza i promou el Carnaval i altres festes locals. “En realitat, la finalitat de la promotora no és organitzar, sinó promoure la festa perquè algú altre n’assumeixi l’organització”, explica. També està vinculat a l’Esbart –n’és membre de la junta–, a la Coordinadora d’Entitats de Cultura Tradicional i Popular, canta a La Lira i segueix col·laborant amb moltes de les entitats amb què havia estat vinculat anteriorment. “A vegades em passa que molta gent no m’acaba d’ubicar on sóc, perquè em veu a molts llocs. La veritat és que no sóc d’encasellar-me en una cosa”. Aquesta filosofia també la practica en el vessant professional: “Des de fa uns anys treballo del que puc. Sóc animador sociocultural però em dedico a coses diverses com la producció tècnica d’esdeveniments, fer de tècnic de llum, de cambrer, d’speaker”. Reconeix que la gran majoria de les coses que fa les fa desinteressadament. De fet, diu, “per a mi seria més fàcil no haver de dependre dels diners, en el sentit que en tindria prou de cobrir les necessitats bàsiques i poder omplir el meu temps amb 50.000 coses”. Pere Fernández