Diari de sant cugat 983

Setmanari independent d’informació local

Divendres, 20 de desembre del 2013

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 983

Any XXI

2,50 €

El pessebre del Diari: diferents personatges de la ciutat li donen vida

PÀG.14 i 15

3 Nadal 201

Com celebrem el Nadal Les compres, la il·lusió i els comportaments marquen una tradició que ha virat de l’arrel religiosa al consumisme actual

#un del pessebres del carrer del carme #artur ribera

A fons _4 a 9

”L’ésser humà m’interessa i busco una complicitat profunda” Entrevista a

La ciutat tindrà electricitat amb fusta del parc de Collserola Ciutat _ 16

Carles Duarte, autor del poema de la Cantata de Nadal de Camerata Sant Cugat

Aquest Diari es lliura amb una sobrecoberta de l’artista Ferran Martí

Viure _ 50 i 51

El pròxim Diari sortirà el 3 de gener

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Nen, aparca el Rudolf que aquí està tot!

Obrim diumenge de 10:00 a 22:00 hores

USB Media Player 2 HDMI

LED/32"/81 cm

HDTV MHL

Protegeix-lo

KDL 32 R 420 TV LED 32"

Pantalla LED 32" HD READY, resolució 1366x768, 100 Hz DBV no interactiu (TDT), TDT HD, 2 HDMI, euroconnector, components, USB (Media Player), CI, connexió MHL per visionar continguts del Smarphone a la TV (amb un cable opcional), mida amb peu: 73.1x46.6x17.1 cm

Garantia de devolució*

MEDIA DIA IA M MARKT ARKT KT S KT SANT ANT CUG CUGAT AT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00

NEWSLETTER A

s mediamarkt.e

5

fins a anys per només

49.-*

*Consulteu les condicions a la botiga

Fins al 31 de gener

*Si no quedes satisfet et canviem el producte. Vàlid fins al 31 de gener de 2014, per a tots els productes comprats a partir del 1 de desembre de 2013, sempre i quan el producte no hagi estat utilitzat, tingui el seu embalatge original no malmès, tots els seus accessoris i presentis el tiquet original de la compra.

Ofertes vàlides del 19 al 24 de desembre del 2013 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

Segueix-nos a

Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Puja baixa

Sorea Pagament de l’aigua als necessitats

L’empresa d’aigua Sorea-Fundació Agbar i l’Ajuntament de Sant Cugat han ampliat el conveni per abonar el pagament de la factura de l’aigua a aquelles persones que, segons els serveis socials municipals, no puguin fer-ne front. D’aquesta manera s’hi poden adherir totes les persones que depenguin dels serveis socials de l’Ajuntament, que actualment sumen més de 1.000.

La pobresa, malauradament, és un mal endèmic. No és nou. Al llarg de la història hi ha hagut famílies que han crescut sense uns mínims necessaris per subsistir. I avui, a causa de la crisi, la situació és pitjor que anys enrere. Pretenem “castigar” les situacions injustes, els desequilibris socials, les causes de la crisi, els patiments innecessaris. Una bona opció és col·laborar amb Càritas Sant Cugat.

La pobresa Els desequilibris socials

K-Gat per Eloi Alegre

Editorial

Ja torna a ser nadal Nens, joves i adults tornen a bolcar-se de nou en un Nadal que després d’anys de caiguda lliure es pronostica una mica més positiu, en vendes i en actitud. Aquest fet ha provocat que el comerç hagi iniciat una campanya potent per no deixar que cap venda vagi fora de Sant Cugat, tenint en compte que les festes nadalenques signifiquen una de les èpoques més potents en vendes i que s’està detectant un canvi en la tipologia del consumidor. A aquest fet se li sumen d’altres aspectes de l’hivern com un major impuls de la solidaritat. Tant si sou dels que no voleu celebrar-lo, dels que us submergiu en cadascuna de les festivitats o dels que us estresseu només de sentir les dues paraules que formen aquesta tradicional festivitat: que passeu un molt bon Nadal! //

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

Els desitjos per al 2014 Aquest diari és el darrer de l’any; el pròxim serà el que publicarem el 3 de gener del 2014 amb l’anuari de les notícies més importants del 2013 i els vostres desitjos per al nou any.

Si teniu un desig en clau local ens el podeu fer arribar abans del 30 de desembre a lectors@diaridesantcugat.cat i el publicarem. Acomiadem el 2013 amb la tradicional sobrecoberta de Nadal que aquest any és obra de l’artista Ferran Martí, així com amb un pessebre molt peculiar i ple d’humor. Els personatges són tradicionals, però els actors que li donen vida són contemporanis i locals. Lectors, subscriptors i clients passeu un bon Nadal. Ens retrobem el 2014. //

en primera persona Àlex López Puig Cap d’Esports del Diari de Sant Cugat @alexlopezpuig

Suspenc la gestió dels robatoris

É

s ara, quan acaba l’any, l’hora de fer balanços. Dono un suspès a la gestió per part de les regidories d’Esports i de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Cugat en la problemàtica dels robatoris que s’han produït en els últims dos anys al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler i a la ZEM Jaume Tubau. Ni Xavier Tizón, regidor d’Esports, ni Jordi Puigneró, fins fa unes setmanes regidor de Seguretat Ciutadana, han sabut resoldre una problemàtica que si en el seu moment s’hagués solucionat, molt probablement ens haguéssim estalviat, ara, càmeres de vigilància, torns i d’altres sistemes de seguretat que costaran molts diners als santcugatencs. A més, segons el que va

explicar la Regidoria d’Esports en l’últim Consell Sectorial d’Esports del 9 de desembre, tot això està encara en fase d’estudi... Ha estat una pilota que s’ha fet massa gran!

A pocs metres del Pavelló 3 trobem el carrer més intel·ligent de Catalunya... Potser ara també tindrem el pavelló més segur de Catalunya...

Aquesta setmana, l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha assegurat que el concurs públic de la gestió de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET) sortirà el primer trimestre del 2014. Ho farà després de, com a mínim, dos anys de pròrroga. En la política esportiva de l’Ajuntament hi ha moltes coses que s’estan fent malament. I tothom ho sap... //

4 A Fons

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Festes tradicionals Celebracions nadalenques

La ciutat s’impregna de l’ambient de Nadal Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut Admirant el Nadal. #ARTUR RIBERA Les festes nadalenques desperten dues emocions molt humanes: en alguns casos il·lusions, però en d’altres, un estat de pena # ARTUR RIBERA

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Mariona Sagalés

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Comportament El consumisme vinculat a aquestes dates ve motivat per la naturalesa de la societat actual Tendència Canvia la tipologia del consumidor: aquell qui cerca el preu més baix, alhora que incrementa el comprador racional

T

ot i el seu origen marcadament religiós, el Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra quasi a tot el món. La tradicional festa del cristianisme fa anys que ha quedat desdibuixada pels comportaments dels qui la celebren. Aleshores, quina es la tendència d’aquestes festes? Francesc Núñez Mosteo­, doctor en Sociologia i director del Programa d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) pronostica: “L’actual situació dels països de tradició cristiana està condicionada pel pluralisme religiós.

Abans no es qüestionava que el país era catòlic i que el Nadal era la festa de tots els catalans, ara la religió ja no és només una creença, sinó que es tracta d’una identitat cultural. Per aquesta raó és possible que el Nadal pugui jugar aquest paper important de tradició i cultura en el context del pluralisme religiós i en una incipient competència religiosa”. L’expert afegeix que el consumisme vinculat a les dates nadalenques ve motivat per la naturalesa de la societat contemporània. “No és que el Nadal porti al consumisme, sinó que la nostra societat és consumista i qualsevol ocasió és bona per fer això que els individus d’aquesta societat els agrada fer: consumir.

Això fa que l’origen de la celebració quedi una mica tapat”.

A més, l’humanista manifesta que l’acceptació d’algunes celebracions del Nadal per part de persones que no tenen una tradició cristiana sigui fàcil per “voler formar part d’allà on vius i perquè aquí també acceptem altres festes que no són les que

tenim com a pròpies com el Pare Noel en comptes del tió, o el Halloween per la Castanyada”.

Actualment, i després d’una caiguda prolongada en les compres per les festes, les previsions apunten ara un petit increment per la campanya actual.

Canvi de tendència Encara que aquest tercer trimestre de l’any al conjunt de l’Estat espanyol el consum de les llars ha repuntat un lleu 0,4%, segons l’Institut

“És possible que el Nadal jugui un paper de tradició i cultura en el context del pluralisme religiós” Francesc Núñez Doctor en Sociologia Nacional d’Estadística (INE), la tendència alcista queda encara lluny, ja que la caiguda de la renda de les famílies pels índexs de l’atur, l’increment dels serveis bàsics i la reducció salarial que ha provocat la reforma laboral dificulten que el consum torni a enlairar-se. En aquest sentit, l’INE exposa que entre el juliol i el setembre, el cost salarial es va reduir un -0,2% a tot l’Estat i una dècima més, és a dir, un -0,3% a Catalunya. Tot això se suma a les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre el descens de la renda familiar generalitzat a totes les comarques i l’augment dels ingressos procedents de prestacions socials, els quals confirmen un empobriment de la població. L’Idescat, en data del 2012, exposa que els

grups de consum que més aportacions reben dins dels pressupostos familiars i que són propis d’aquestes festes, l’alimentació, l’oci i els espectacles i calçat i vestit ocupen respectivament el segon, el quart i el sisè lloc en les llars d’un total de dotze grups.

L’enquesta Sensibilitat al Preu 2013 d’Esade també reforça un increment de vendes per aquesta campanya. Tot i que el text conclou que existirà un repunt del consum nadalenc del 3%, augura que l’eufòria no s’estendrà tot l’any. L’estudi, elaborat conjuntament per Josep F. Valls i Joan Sureda, catedràtic i professor del departament de Màrqueting d’Esade, analitza que s’ha produït un canvi en la mentalitat dels consumidors cap a una racionalitat i la demanda d’un preu més baix, encara que el seu interès per la relació entre aquest i la qualitat es manté intacte durant la crisi. El document, que analitza els canvis en el comportament del consumidor espanyol en els darrers quatre anys, assegura també que la tipologia del consumidor centrat en la cerca del preu més baix –sempre a la recerca dels productes econòmics– han augmentat fins a cinc punts. També s’han incrementat els compradors racionals, aquells que no gasten més del necessari passant d’un 23,9% a un 27%.

De la mateixa manera, els compradors han canviat el seu lloc de compra. Així, mentre que els centres comercials pugen lleugerament i els hipermercats baixen, la botiga especialitzada es manté en una posició preferent.//

6 A Fons

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Festes tradicionals El pols al consum

Previsió de vendes: petits passos que es veuen com grans avanços clara tendència a la baixa”. El pastisser ha fet palès que malgrat el descens de vendes “Sant Cugat és un oasi dins la crisi” i que enguany els preus són iguals que l’any passat. Encara que la despesa mitjana en joguines i regals baixa un 8% respecte a l’any passat, aquesta és la segona partida a la qual més diners es destinarà, entorn els 150 euros, especialment a joguines, un element imprescindible en aquestes èpoques i a què les famílies no renuncien. “No tinc xifres, però en comparació amb l’any passat estic venent una mica més des del mes de juliol” ha explicat el propietari de Joguines Marga, Diodoro Herrero.

Electrònica, informàtica i telecomunicacions estaran entre els regals estrella d’unes festes en què els viat-

En allò que més diners gastaran els consumidors serà en alimentació a casa, amb una mitjana de 180 euros Entorn els 510 euros. Aquesta és la quantitat que cada català es gastarà en compres aquest Nadal, 55 euros menys que l’any passat. La Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI) ha fet púbica la despesa domèstica amb què els catalans afronten les festes. El balanç serveix per conèixer els hàbits de consum i saber el pressupost dedicat a regals, joguines, loteria, alimentació i oci durant l’època nadalenca.

Mentre que les joguines i el menjar s’enduran la major part de la partida pressupostària, la major reducció es repartirà entre la loteria i l’oci.

Tot i aquesta previsió, Mayte Pérez, presidenta de l’Associació Sant Cugat Comerç, s’ha mostrat positiva de cara a aquesta campanya: “Es veu un petit repunt i, des de l’estiu fins ara, una mica més d’alegria. Per les festes, la gent compra més i nosaltres hem fet una campanya potent perquè els santcugatencs comprin a Sant Cugat”. Pérez indica que la crisi ha fet que a les famílies s’hagi instaurat la tendència de limitar regals: “Joguines per als nens, petits detalls o coses necessàries per als més grans i vals per a les rebaixes”.

Els imprescindibles del Nadal En allò que més diners gastaran els consumidors serà en alimentació a casa, amb una mitjana de 180 euros.

“Els clients compren amb més previsió, moltes vegades compren abans i congelen peix per estalviar els preus d’última hora”, assegura Núria Barrachina, copropietària de la peixateria La Balandra. La comerciant ha explicat que la tradició de menjar peix i marisc per Cap d’Any i els dies 24, 25 i 26 de desembre es manté. “No ha canviat de tendència, a

Tot i que la despesa mitjana en joguines i regals baixa un 8% respecte a l’any passat, aquesta és la segona partida a la qual més diners es destinaran

El centre de la ciutat bull quan arriben les festes de Nadal #a. ribera

DECLARACIONS “Es veu un petit repunt i, des de l’estiu fins ara, una mica més d’alegria” Mayte Pérez Presidenta Associació Sant Cugat Comerç

“No ha canviat de tendència, a la gent li agrada fer Nadal, ara però, no s’és tan esplèndid” Núria Barrachina Propietària de la peixateria La Balandra

510 euros extres És la quantitat que cada català es gastarà en compres aquesta campanya nadalenca la gent li agrada fer Nadal, però la quantitat sí que ha variat, ara no s’és tan esplèndid”. En similars paraules s’ha expressat des de Gelats i Turrons Joan Pros, Joan Pros, que ha dit que “la tradició se celebra, però de diferent manera. Menjar torrons a les diades es manté, però hi ha una

ges i l’oci recobren el protagonisme perdut, segons apunta l’informa d’Esade i confirma des de Viatges Sant Cugat, Sandra Rivado: “Hem detectat una petita millora aquest Nadal”, i segueix: “Encara que ara els clients agafen paquets més bàsics i trien què volen veure una vegada han arribat al destí i en funció dels seus pressupostos”. Des de l’agència han indicat també que s’estan tancant molts viatges de darrera hora, sobretot per passar el Cap d’Any fora i a partir del 26 de desembre, i que els santcugatencs cerquen destins de sol i països d’Europa, “ja que està a prop i, com que hi ha molta oferta de vols i hotels, el preu és més ajustat per passar el Cap d’Any”.

Núñez Mosteo­té clar que l’efecte de la crisi “està fent que la gent sigui més conscient i que triï altres estils de consum. De manera que, sense deixar de consumir, s’acompanyi de certs valors i de la cerca d’altres coses en un mateix”. //

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

L’efecte de la solidaritat s’estén durant les festes nadalenques

COMENTARI Xavier Baró Vicedegà de la Facultat d’Humanitats de la UIC Buscant el Nadal

S

i un extraterrestre s’aturés en alguns indrets del nostre planeta durant les festes nadalenques percebria diverses anormalitats que alteren la vida quotidiana: carrers il·luminats, altes coníferes plantades enmig de les places i botigues plenes de gent comprant objectes de tota mena.

Tot aquest panorama, amenitzat per la presència més o menys desitjada d’un home grassonet, vestit amb una mena de pijama vermell amb punys i coll blanc que, amb una campana, regala caramels als nens i nenes. Disculpin la impertinència, però comencem a córrer el risc que el Nadal esdevingui poc més o menys això. Què commemorem realment durant el Nadal? Deixem ara de banda l’erudit debat sobre la cristianització de velles festes paganes (l’arbre que guarnien diversos pobles del nord d‘Europa, la figura mitològica-comercial del Pare Noel, etc.) o sobre les tradicions

El concert de Nadal que es farà al Monestir el 21 de desembre es destinarà a Càritas Sant Cugat #DAVID FERNÁNDEZ

De Juan: “Hem de crear consciència que la solidaritat ha d’anar més enllà del Nadal” Els llums del Nadal no només il· luminen els comerços, els carrers i les places de la ciutat, sinó que també escalfen els cors d’alguns ciutadans, que, per aquestes dates, i amb l’esperit que genera el Nadal a través de compartir i de reunions en família, s’apropen més a altres realitats.

Per això, les entitats centren part dels seus esforços a posar en marxa campanyes de sensibilització amb finalitats benèfiques. Però no només les entitats sense ànim de lucre se sumen a aquest recapte, sinó que diverses empreses organitzen iniciatives per millorar la vida d’aquells col·lectius amb risc d’exclusió social. Joguines, aliments i finançament són els tres reclams per ajudar els altres . Amb la finalitat d’ajudar directament les

famílies que pitjor ho estan passant i dotar de finançament a les entitats que treballen sobre el terreny, la Parròquia, l’Agrupament Escolta Berenger el Gran o Pim, Pam, Pum capten ajudes durant aquestes èpoques per destinar-les a aquestes entitats.

“El Nadal dóna una pàtina especial a la solidaritat, però en el nostre cas estem aconseguint que la gent es vagi adonant que l’ajuda és necessària tot l’any”, exposa Amèlia de Juan, coordinadora de Càritas Sant Cugat. De Juan sosté que encara que és veritat que “aquestes dates tenen un to especial, Sant Cugat està responent molt positivament cada mes. La ciutat també és molt solidària amb aportacions econòmiques i amb els 180 voluntaris que tenim”. I és que els ciutadans s’impliquen en diversos nivells, ja que a les recollides que es fan a través d’escoles, supermercats, empreses i entitats, també s’organitzen concerts, mercats i fires benèfiques per ajudar en temps de crisi, però també finançar activitats a les entitats del tercer

sector per fer la vida més lleugera a les persones amb malalties. Un dels indicadors van ser les 17 activitats que es van organitzar des de Sant Cugat per a La Marató de TV3 o el Mercat Solidari del SC Trade Center.

Jordi Campos, president de l’entitat solidària Pim, Pam, Pum, col· lectiu que al llarg de l’any posa en marxa diverses activitats amb objectius solidaris, apunta que “des de fa un parell d’anys, la gent és més solidària durant tot l’any, segurament perquè la pobresa no és una cosa que queda lluny, sinó que tothom coneix famílies que ho estan passant malament, però és cert que per Nadal la gent està més abocada a donar més pel simbolisme de les festes i perquè de vegades s’arrossega un sentiment de culpa, per seure a taula a menjar grans àpats quan hi ha persones que no tenen res”. Invertir encara més aquesta tendència és un dels objectius per a De Juan: “Hem de crear consciència que la solidaritat ha d’anar més enllà del Nadal”.//

Comencem a córrer el risc que el Nadal esdevingui poc més o menys això. Què commemorem realment durant el Nadal? dels romans (la festa del naixement del Sol Invicte i d’altres). Oblidem també el debat historicista (la data més o menys exacta del naixement de Jesús).

La civilització cristiana commemora el naixement, el natalici de Jesús, més enllà de la discussió estèril sobre el moment exacte en què es produí. Juntament amb la Pasqua de Resurrecció, el Nadal és la gran festa dels cristians. Déu es volgué fer home i, per fer-ho, invertí el sistema de valors de la nostra societat de consum: no trià un entorn ric, sinó la família d’un fuster (Josep). No trià un palau luxós i ric, sinó una establia que, com ens ha recordat recentment el Papa Francesc, es transformà en la casa de Jesús amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Aquest naixement, junt amb la joiosa vinguda dels Reis d’Orient, que vingueren a adorar-lo, és el que commemorem per Nadal, i per això, també, ens reunim en família. Bon Nadal a tothom! //

8 A Fons

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Festes tradicionals Com viuen el Nadal els santcugatencs

Moments per obrir-se a l’estadi de les emocions El Nadal sempre polaritza ja que trenca la quotidianitat de l’any i en fets excepcionals sorgeixen polaritzacions Llums, colors, fil musical, compres, nadales, decoracions nadalenques, arbres de Nadal, pares Noel, àpats generosos, digestions pesades, llargues reunions familiars, festes amb els amics i passejos pel centre de la ciutat. L’ambient que es viu a les cases i als carrers des del passat dimecres 4 de desembre, dia en què oficialment va arrencar la campanya de Nadal amb l’engegada de llums, finalitzarà quan les 175.000 bombetes LED que estan guarnint els carrers principals deixin d’il·luminar el cel santcugatenc. Això succeirà la nit del 6 de gener, quan Sant Cugat acomiadarà, en plena ressaca de Reis, el Nadal de 2013. Durant tots aquests dies els santcugatencs hauran passat estadis emocionals diferents.

Comportament polaritzat “El Nadal sempre polaritza ja que trenca la quotidianitat de l’any.

Sempre que existeixen fets excepcionals, sorgeixen polaritzacions i es generen tensions humanes que fa que les persones tendeixin més o per una banda o per l’altra”, sos-

Els nens viuen una il·lusió estressant durant les festes i ho manifesten a través d’un estat de sobreexcitació #A. Bernal té Francesc Núñez, doctor en Sociologia de la UOC. L’expert assegura que encara que en aquestes dates “hi ha molta gent que es deprimeixi i que no li agrada gens ni mica el Nadal”, existeix un altre sector de la població “que els produeix molta emoció, eufòria i una excitació emocional per les reunions en família i pels regals”.

Per a la psicopedagoga del centre psicològic de Valldoreix Paraula

Àngela Armela, l’emoció que millor representa el Nadal és “la nostàlgia.

Aquesta nostàlgia, però, no és negativa, ja que et porta als records de la teva infantessa”. Armela exemplifica que les festes poden comportar episodis d’estrès a diversos nivells i en funció de cada forquilla d’edat: “A les famílies que han de comprar regals i no tenen amb qui deixar els nens, a aquells que no tenen ganes de veure la família i que ho han de

fer i als nens que viuen una il·lusió estressant durant les festes i que ho manifesten a través d’un estat de nervis i de sobreexcitació constant”.

La psicopedagoga alerta que la finalització del Nadal comporta un síndrome postvacacional més dur “perquè amb el fred costa més arrencar de nou”, que es pot combatre prenent coses calentes, amb tranquil·litat i pensant en les pròximes vacances.//

EL PERIODISTA JORDI ROBIROSA DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ

10 € S

AL ME

S

Només hi faltes tu!

Amb el suport de:

Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies!

Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

A Fons 9

PROTAGONISTES Diverses maneres de viure el Nadal M’agraden molt les festes de Nadal, sempre les espero amb molta il·lusió, perquè les sento molt i m’emocionen.

A casa celebrem el Nadal en família, amb un dinar típic d’escudella. Ens ajuntem prop de 20 persones, entre fill i néts i després de l’àpat cantem nadales. El dia de Sant Esteve el passem a casa d’un fill, fem un dinar i també celebrem el Cap d’Any i els Reis. En aquesta ocasió vénen els néts i intercanvien regals, fem un gran dinar que acabem amb el tortell de Reis. Com a creient i practicant que sóc, vaig a les misses de les 12.00 del dia de Nadal, de l’1 de gener i del 6 de gener.

Abans també anava a la Missa del Gall, però ara ja no. A més i des de sempre, cada any munto el pessebre.

Maria Sangrà Jubilada

Nosaltres no celebrem cap de les festes religioses relatives al Nadal. Sí que marquem el Cap d’Any amb la família i els amics i compartim nous desitjos per al nou any, visc a Catalunya, de manera que pertanyo a aquesta societat. La comunitat jueva té el seu propi Cap d’Any, el Rosh Hashana, que enguany i tenint en compte que anem amb el calendari lunar, va caure al mes de setembre i va donar pas a l’any 5774. Per a nosaltres, una celebració equiparable al Nadal és la dels dissabtes, el Sàbat. Compartim amb família i és un moment de germanor i d’estar junts. Fa pocs dies hem commemorat Hanukkah, la Festa de les Llums, on encenem durant vuit dies un canelobre, celebrant l’heroisme del nostres avantpassats i fem regals als menuts.

Nily Schorr Membre de la comunitat jueva

Encara que sóc originari del Pakistan i sóc musulmà, celebro totes les festes que es fan per Nadal. El 24 a la nit el passo amb la meva família fent un sopar i el 25 anem a casa d’un familiar a Barcelona i ho celebrem menjant el menjar típic i els torrons. També fem el Cap d’Any amb els amics i també ho celebrem a Barcelona i quan toquen les dotze de la nit mengem el raïm. Tinc dues filles, per això celebrem els Reis i aquest any anirem a la cavalcada perquè cau en diumenge i no treballo i podré anar amb les nenes. La meva família i jo compaginem les festes d’origen musulmanes amb les catòliques, ja que també fem la mona de la Setmana Santa.

Waqar Ul Hassan Comerciant

Els àrabs i en alguns casos els musulmans no practicants celebren el Cap d’Any. Personalment jo també el celebro com a canvi d’any. Els àrabs anem amb dos calendaris, l’occidental i el musulmà. El canvi d’any el fem en funció del calendari solar, així que des del 4 de novembre estem a l’any 1435. Tinc tres fills petits, per això celebro els Reis com a festa per als nens, de fet, la majoria dels membres del Casal Cultural Àrab assisteixen a la cavalcada. La festa de després del Ramadà i la Festa del Xai són per a nosaltres les festes religioses més importants de l’any. Ho celebrem amb dos grans dinars amb la família.

Zobair Mejdoube Membre del Casal Cultural Àrab de Sant Cugat

Encara que a casa muntem el pessebre i l’arbre de Nadal, durant aquestes festes nosaltres únicament celebrem el dia de Nadal i els Reis. El 25 fem el tradicional dinar en família i intercanviem alguns regals i, com que tenim una filla petita, celebrem també la nit de Reis. Tenir una nena a casa et fa retornar a la teva infantesa i gaudir d’aquesta celebració encara més. Per Cap d’Any abans sortíem a celebrar-ho fora amb els amics, però aquest any el passarem a casa. Ens fa la sensació que el sentit d’aquestes festes s’està perdent, quan parles amb la gent veus que allò antigament molt tradicional ja quasi no existeix. A nosaltres ens agrada retrobar-nos amb la família i també els àpats que es fan.

Alain Camarasa i Jana Loslebenova 37 i 38 anys

Després de celebrar en família la nit del 24, el Nadal i el Sant Esteve, marxo a passar el Cap d’Any amb el meu marit i les meves dues filles.

Marxem per desconnectar, canviar d’aires i buscant una temperatura més bona. Després de passar el Cap d’Any fora tornem per celebrar els Reis. Aquest any, una de les meves filles participarà en la cavalcada, per això la veurem tota i una vegada hagi acabat la rua dels Reis anirem a sopar fora i després anirem a dormir d’hora. De tot el Nadal, el dia de Reis és el meu preferit perquè el gaudim molt amb les meves filles, la resta de dies crec que han quedat una mica desdibuixats. El 6 de gener el celebrem amb un dinar amb els avis, tiets i nebots.

Lali Valenzuela 46 anys

10 Poble Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Un menjador social a Sant Cugat

Dos anys de l’obertura del menjador de Càritas Acollida L’objectiu principal del projecte és el d’acollir i acompanyar persones amb dificultats a través del menjador social Garantia La valoració d’aquests dos anys és molt positiva, i el servei està garantit fins a l’inici del 2015

“C

ontinuar treballant silenciosament”.

Això és el que es continuarà fent des d’El Recer per commemorar que fa dos anys de la seva obertura. Va ser al novembre del 2011 que aquest menjador social impulsat per Càritas va obrir les portes per cobrir una necessitat de Sant Cugat, que fins al moment no se li havia donat resposta. El funcionament d’aquests dos anys es valora molt positivament per part de Càritas, des d’on asseguren que el servei està cobert com a mínim fins a finals del 2014.

El local, situat al carrer Orient, és l’espai on de dilluns a divendres s’acull entre 16 i 20 usuaris que no només hi van a menjar.

La idea principal d’aquest projecte, explica Amèlia de Juan, coordinadora de Càritas, no és que la gent “hi vagi passant per dinar i punt”. L’objectiu és portar a terme una tasca d’acompanyament amb totes aquestes persones que participen del projecte.

La filosofia d’El Recer El menjador social El Recer va ser concebut com un espai d’acollida i acompanyament. A diferència d’altres iniciatives, aquest projecte de Càritas selecciona i fa un seguiment de les persones que fan ús d’aquest servei.

El perfil dels usuaris és molt variat: s’acull gent que té des de problemes de salut o dificultats per cobrirse els serveis bàsics – com són el menjar i la higiene –, fins a perso-

XIFRES Els dos anys d’El Recer en xifres

100.000 euros a l’any És el que costa posar en marxa durant un any aquest projecte

45 usuaris han fet ús del servei Des que es va inaugurar El Recer, 45 persones han passat pel menjador

350 famílies hi col·laboren Formen part de la campanya 800 per 10, on cada família aporta 10 € al mes nes que sí que tenen ingressos però que es veuen ofegats per la hipoteca.

Aquest espai d’acollida no es concep sense la tasca dels voluntaris i els educadors. Els usuaris d’El Recer, en molts casos, no tenen una xarxa social gaire extensa. D’aquesta manera, els voluntaris arriben a ser un punt de referència per a aquestes persones.

El dia a dia El menjador obre entre setmana de dotze del migdia a dos quarts de cinc de la tarda. L’estona d’abans de dinar és el moment en què usuaris i voluntaris comparteixen l’estona

xerrant, jugant a jocs de taula, o simplement fent-se companyia. També és en aquest període que les persones poden fer ús del servei de dutxes i bugaderia que ofereix Càritas.

L’hora de dinar també és moment de compartir. Tant educadors com voluntaris mengen a la mateixa taula. En acabar l’àpat, es fa una estona de sobretaula fins que arriba l’hora de tancar.

El finançament Perquè el menjador social pugui funcionar en condicions, es necessiten 100.000 euros a l’any per cobrir les despeses que el projecte suposa. Fins al setembre passat, el menjar que se servia cada dia formava part d’una donació que feia un càtering. Des d’aleshores, el menjar s’ha de pagar, però a un cost molt reduït, gràcies a una subvenció que ajuda a cobrir aquesta despesa. El lloguer també queda cobert, fruit d’un conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat.

Tot i això, per tal de garantir el funcionament del projecte a un any vista, el març passat es va engegar la campanya 800 per 10. Aquesta iniciativa, explica el responsable econòmic d’El Recer, Rafa Gómez, consisteix a trobar 800 famílies disposades a pagar 10 euros al mes durant un any. En cas d’aconseguir aquestes donacions s’arribaria a cobrir per un any sencer el cost del projecte sense dependre de subvencions. Des de la posada en marxa de la campanya s’hi han apuntat 350 famílies, una xifra que, des que va començar la recollida, ha anat en augment, o com a mínim, s’ha man-

L’alimentació dels desvalguts A la seu del carrer d’Orient mengen entre setmana fins a 20 usuaris de perfil divers #ARTUR RIBERA tingut. Gómez agraeix l’aportació d’aquestes famílies. Gràcies a elles, de moment es permet pensar que les necessitats d’El Recer queden cobertes tot el 2014. I mentrestant, com diu la coordinadora de Càritas, Amèlia de Juan, “continuaran treballant silenciosament”. // Clara Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @ClaraRibera

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Actualitat Poble 11

ENTREVISTA Rosa Cots, voluntària d’El Recer

“L’important és saber que hi ha coses en què no pots ajudar” Des de quan és voluntària d’El Recer?

Treballo amb Càritas des de fa bastants anys i al menjador social hi sóc des que es va crear. Hi vaig un dia a la setmana.

Per què va començar a ser-ho?

Ara que sóc mestressa de casa i tinc temps m’agrada poder fer alguna cosa per als altres. Des de ben jove ja vaig començar a dedicar-me al voluntariat i és una activitat amb la qual em sento a gust. Sobretot pel fet d’estar en contacte amb gent.

Com és un dia com a voluntària del menjador?

Simplement és estar allà i passar l’estona. Fem un cafè, parlem, ajudo a fer la bugada a qui ho necessita... Ens agrada molt jugar al dòmino també! Es tracta bàsicament d’explicar històries i d’escoltar el que tenen per explicar.

Fins a quin punt s’arriba a vincular amb una persona usuària del servei?

El millor és saber tenir el cap fred i ser molt conscient que a aquestes persones no te les pots endur a casa. Jo no puc solucionar molts dels problemes que tenen però puc alleugerir durant una estona. I d’això en cal ser molt conscient.

Com gestiona el fet que en algun cas vostè es pugui convertir en la refe-

La voluntària #ARTUR RIBERA rència d’algun usuari?

Estic tranquil·la perquè sé que darrere meu hi ha un gran equip de professionals (educadors, treballadors socials, etc.) que ajudaran i solucionaran els problemes en la mesura que els sigui possible. En molts casos els voluntaris, gràcies a ells, estem coberts.

Ha canviat la seva visió del voluntariat col·laborant al menjador social?

Més que canviar-me la visió, em fa adonar de què és el que tenim al voltant. La gent amb qui estic a El Recer me la trobo pel carrer després. Sé qui són i com són.

No és com enviar diners al Tercer Món.

Es tracta d’ajudar en la mesura del possible el que tenim més a la vora.

Quina creu que és la tasca més important que porta a terme aquest projecte?

La gran majoria de persones que vénen al menjador el que necessiten és companyia, sentir que serveixen per a alguna cosa. Si no estiguessin allà, no tindrien cap lloc més on anar perquè alguns no tenen ni casa. //

12 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Actualitat Poble 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Solidaritat

La campanya ‘Un nen, una joguina’ demana participació

L’objectiu, cap nen sense joguina #Arxiu Aquest any es beneficiaran de la campanya uns 500 nens, entre 50 i 60 infants més que l’any passat.

La Parròquia ha posat en marxa la campanya solidària “Un nen, una joguina”. Aquest projecte recull joguines perquè cap infant es quedi sense durant la nit de Reis. La Casa Abacial obrirà les portes des de divendres, 27 de desembre, fins al dijous 2 de gener, per recollir les aportacions del santcugatencs.

Segons Amèlia de Juan, coordinadora de Càritas Sant Cugat, aquest any es beneficiaran de la campanya uns 500 nens, entre 50 i 60 infants més que l’any passat. De Juan assenyala que “qualsevol aportació és bona, sobretot llibres i jocs didàctics”. Els Reis podran passar a buscar les joguines entre el 3 i el 5 de gener i s’hauran d’embolicar ells mateixos els regals, dels quals percebran tres per infant. // M. Sagalés

Succés

Mor un gos després d’ingerir carn amb vidres i claus Els fet van passar a Mira-sol, on fa un mes van enverinar tres gossos amb pastissos contaminats amb mata-rates .

Una gossa va morir a Mira-sol la setmana passada a conseqüència d’haver ingerit boles de carn barrejades amb claus i vidres. Aquestes boles van ser llençades al jardí de la casa on vivia l’animal, i no va ser fins més tard que el propietari de la gossa es va adonar que s’havia menjat alguna cosa perjudicial. La gossa va ser traslladada al Centre Veterinari Mirasol, però no es va poder fer res per salvar-li la vida. El cas s’ha denunciat als Mossos d’Esquadra. // À. Guinó

Solidaritat Sorea col·labora amb la campanya de Creu Roja

L’empresa de serveis de subministrament d’aigua a Sant Cugat, Sorea, col·labora amb la campanya de recollida de joguines “Cap infant fora de joc”, que organitza Creu Roja Joventut. Les joguines han de ser noves. La recollida es fa diàriament a l’oficina d’Atenció al Client de Sorea a Sant Cugat, del 9 de desembre al 2 de gener, de 9 a 13 h.

Tema

El proper ‘Diari de Sant Cugat’, el 3 de gener

Xifra

El 27 de desembre es publicaran tots els reportatges ‘A fons’ del 2013 a l’aplicació del Diari en un pdf

expedients oberts pel Síndic de Greuges durant l’any 2012.

D’aquests, 106 són expedients de queixa i 52 d’assessorament

El Diari publica la seva última edició de l’any aquest divendres, 20 de desembre, i torna a sortir al carrer el 3 de gener amb una edició especial.

En aquesta publicació es recordaran

158

Reis Mags L’ambaixador reial rebrà els més menuts 2 de gener, al centre sanitari can mora Enguany, un ambaixador de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient farà una parada a la Unitat de Pediatria del Centre Sanitari Can Mora per recollir les cartes dels més petits de la casa. Aquells que vulguin portar-la ho hauran de fer el dia 2 de gener.

LA PIULADA @alexcalmo. Exemple de col·laboració públicoprivada en #cultura amb el conveni de l’Ajuntament de #SantCugat amb la Societat Coral la Unió al #plestc !

Nadal Fins a 22 representacions al Concurs de Pessebres

Un total de 22 pessebres participaran en el recuperat Concurs de Pessebres de Sant Cugat. L’Ateneu Santcugatenc s’ha encarregat de recuperar aquest certamen, que ja ha tancat les inscripcions. El jurat donarà a conèixer els millors pessebres el 23 de desembre, a les 19.00 hores, a la Sala d’Actes de l’Ateneu. Els guardonats s’enduran un reconeixement i un lot de productes nadalencs.

els temes d’actualitat destacats del 2013 repartits en cada secció: poble, ciutat, economia, cultura i esports.

A cada apartat, a més, es ressaltarà un personatge que ha sobresortit d’alguna manera en el seu àmbit.

Hi haurà una secció d’opinió una mica diferent de la que estem acostumats. Personatges santcugatencs representants de diferents àmbits de la ciutat plasmaran els seus desitjos per al 2014. També publicarem un recull dels desitjos per al 2014 de tots aquells ciutadans que els enviïn a lectors@diaridesantcugat.cat abans del 31 de desembre.

Els reportatges del 2013, a l’app Divendres, 27 de desembre, no hi ha Diari, però sí que publicarem tots els reportatges que s’han fet durant l’any en un pdf. Tots els santcugatencs i santcugatenques el podran aconseguir a través de l’aplicació del Diari, tant d’Apple com d’Android. // Redacció

14 Pessebre

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

El pessebre del Diari La redacció del Diari de Sant Cugat us desitja un bon Nadal ple d’humor amb un pessebre tradicional però amb representants de la vida política i social de la ciutat. L’any que ve el repetirem amb nous actors. Bones festes! ;)

Mare de Déu: Mireia Ingla, alcaldable per ERC Sant Cugat. Per ser verge a l’Ajuntament. Infant Jesús: Ignacio Fuentes, president de Noves Generacions del PP Sant Cugat. Per ser el nen mimat de les noves generacions. Sant Josep: Jaume Clavell, Síndic de Greuges. Per defensar les causes perdudes de Sant Cugat. El bou: Joan Calderon, portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a Sant Cugat. Per ser un “bou vivant” . La mula: Xavier Tizón, regidor d’Esports. Ja pots xiular, si l’ase no vol beure... L’estel: Mercè Conesa, alcaldessa. Per guiar els santcugatencs en èpoques d’incerteses. L’àngel anunciador: Xavier Fornells, director de l’Àmbit de Gestió de Serveis a les Persones. Per ser omnipotent i omnipresent. El diable: Ignasi Bea, regidor de la CUP. Per estar sempre punxant les consciències. El caganer: Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions de la Generalitat. “Aquí us el deixo”. El rei Melcior: Quim Pla, promotor cultural. Per ser el rei de

Pessebre 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

3 1 0 2 Nadal

la cultura popular. El rei Gaspar: Gerald Fannon, programador del Teatre-Auditori. Per ser ros i per portar espectacles de tot el món a Sant Cugat. El rei Baltasar: Halassan N’Diaye, restaurador. Per ser el personatge d’Orient més conegut a Sant Cugat. El pastor que adora: Pere Soler, regidor del PSC. Per oferir la tercera via. La pastora amb l’ofrena: Amèlia de Juan, directora de Càritas Sant Cugat. Per omplir El Rebost. El llenyataire: Carles Mayol, activista de la cultura popular.

Per posar llenya al foc. La portadora: Mayte Pérez, presidenta de l’Associació Sant Cugat Comerç. Per portar el comerç a sobre. La rentadora: Andrea Fuentes, exnedadora de natació sincronitzada. Per canviar l’aigua per la tinta. Les oques: els periodistes del Diari de Sant Cugat. Per estar sempre al mig, per picar i no callar. # Il·lustració: Eloi Alegre. Fotomuntatge: Redacció

16 Ciutat Medi ambient

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Biomassa La central se situarà al polígon de Can Calopa

La ciutat tindrà electricitat amb la fusta de Collserola Energia L’electricitat que es generarà servirà per als equipaments municipals i per a empreses farmacèutiques. Ocupació Hi treballaran persones amb dificultats d’inclusió al mercat laboral

S

ant Cugat tindrà una central de biomassa per generar electicitat amb la fusta del sotabosc de Collserola. La planta s’ubicaria al polígon industrial de Can Calopa i l’energia generada servirà per donar servei als equipaments municipals i també a algunes empreses farmacèutiques de la zona que ja s’han interessat pel projecte.

Segons explica l’alcaldessa, Mercè Conesa, la idea s’està portant a terme juntament amb el Consorci del Parc de Collserola i ha de servir “per poder aprofitar la fusta que es genera al parc i utilitzar-la per generar energia que aniria destinada a empreses”.

Segons les primeres informacions en sortirien beneficiades empreses de la zona, així com l’Ajuntament local, que utilitzaria l’energia elèctrica produïda per estalviar despeses als edificis municipals.

Economia verda Amb aquest projecte, Sant Cugat segueix en la línia de l’estratègia social, econòmica i de medi ambient que defineix el mandat de Conesa.

La mateixa alcaldessa afirma que “cal sumar esforços” per promocionar “l’economia verda al municipi”. Tot i que encara no s’han donat xifres de la inversió d’aquesta infraestructura, la seva posada en marxa pot comptar amb el suport de fons europeus, però per fer-ho es necessita que hi hagi una aposta d’empreses que generin llocs de treball i també que hi hagi diferents institucions i administracions que donin suport al projecte. La fusta acumulada al sotabosc del Parc Natural de la Serra de Collserola serviria de combustió per generar energia. Segons un estudi del centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es poden obtenir unes 10.000 tones de fusta cada any, amb una situació òptima de neteja

en context Com funciona una central de biomassa?

Biomassa. És un tipus d’energia renovable procedent de l’aprofitament de matèria orgànica i inorgànica.

L’aprofitament es fa per combustió o transformació.

Procés. Els compostos es transporten a la central de biomassa i es cremen per escalfar aigua. Es produeix vapor a alta pressió que mou una turbina i aquesta mou el generador que produirà energia elèctrica, que pot ser utilitzada en

edificis propers. Per això és important localitzar la central a prop de la zona industrial i de processos de producció.

Cicle integral. Una central de biomassa és un circuit cíclic. Amb la utilització de la fusta es netegen boscos i es fa prevenció d’incendis. Amb la seva combustió es genera energia que servirà per escalfar edificis. D’aquesta manera es redueixen les emissions i a la vegada, la despesa energètica.

del sotabosc. El director del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, assegura que “és una bona iniciativa de consum de biomassa plantejada amb rigor tècnic, que implica centralitzar la distribució i gestió de la biomassa produïda a Collserola i dels entorns, i permet completar el cicle de producció, tractament, emmagatzematge, distribució i consum, en un entorn immediat”.

Projecte per al 2016 Les primeres informacions apunten que la planta estaria construïda i en marxa d’aquí a un parell d’anys. Conesa afirma que “el projecte està força

Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Política Pressupost 2014

Buidant el sotabosc Neteja dels boscos per a la prevenció d’incendis a la colònia de Montserrat 16/06/2010. #ARTUR RIBERA

avançat” i esperen poder-lo presentar “aviat”. Per fer-ho, es té la intenció de comptar amb el suport econòmic de la Unió Europea, que sol·licitarà la consultora que assessora el consistori. L’enginyeria amb la qual treballa l’Ajuntament i el Parc de Collserola és una empresa que ja va posar en funcionament un projecte molt similar l’estat federal alemany de BadenWürttemberg, al sud-oest del país. Fa quatre anys que Sant Cugat va instal· lar dues calderes de biomassa a l’escola municipal Catalunya i al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

Inserció laboral La central s’ubicaria al polígon industrial de Can Calopa de Sant Cugat, una de les zones amb més activitat productiva del municipi.Un dels reptes del govern local és que els llocs de tre-

Es podrien aprofitar 5.800 ha forestals per a biomassa del Parc de Collserola, amb una producció estimada de 15.000m3/any d’energia ball que es generin amb la posada en marxa de la central estaran ocupats per persones provinents del Servei d’Ocupació Municipal (SOM) i persones amb dificultat d’inserció social. Conesa considera que és una peça clau i afirma que “hem de donar una oportunitat a aquestes persones”.

Aquest projecte s’inclouria al programa de Boscos del Consell Comarcal del Vallès Occidental de prevenció d’incendis i valorització de la biomassa als boscos de la comarca. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Els aturats no pagaran per obrir un negoci El govern local ha acceptat algunes esmenes dels partits de l’oposició, que s’han abstingut o han votat en contra dels números per a l’any vinent del pressupost i les ordenances fiscals.

Els aturats que vulguin obrir un negoci tindran una bonificació del 100% de la taxa d’obertura al petit comerç. El govern local ha estimat parcialment una al·legació de la CUP a les ordenances fiscals per al 2014 aprovades dilluns, 16 de desembre, al ple de desembre, juntament amb el pressupost.

Els pressupostos van rebre el suport del govern local i els vots en contra de l’oposició, mentre que pel que fa a les ordenances fiscals l’oposició s’hi va abstenir o hi va votar en contra, en funció dels punts.

Una vegada més, tots els grups de l’oposició van fer públic el seu agraïment per la informació que han rebut, així com per ser la primera vegada que s’han exposat i votat les ordenances fiscals i els pressupostos de manera conjunta, una petició que s’havia demanat en ocasions anteriors.

Els números El tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas, va reiterar en la seva exposició al ple municipal que “l’Ajuntament es troba en un punt d’inflexió”. El pressupost per al 2014 és de 95,8 milions d’euros, una xifra que recupera el que s’havia retallat en els últims dos anys.

Negoci de la ciutat. #ARTUR RIBERA

8,5% superior respecte al 2013 El pressupost del 2014 ha experimentat aquest augment respecte a l’any anterior Tots els grups de l’oposició van valorar positivament les mesures que s’han pres per fomentar l’ocupació i l’accés a l’activitat industrial. En el mateix sentit, també van fer una lectura positiva de la rebaixa en l’IAE a les empreses que es troben al polígon industrial de Can Calopa per millorar l’activitat econòmica de les indústries. // Anna Mira

18 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Política

Els partits polítics es posicionen davant la consulta del 9-N

L’estelada davant l’ajuntament #A. RIBERA CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP acorden la pregunta de la consulta, la qual és ‘Vol que Catalunya sigui un Estat?’ I, en cas afirmatiu, ‘Vol que Catalunya sigui un estat independent?.

L’alcaldessa, Mercè Conesa, assegura que votarà “Sí, Sí” i assenyala que Artur Mas “ha conduit aquest procés amb elegància i generositat, permetent a la gran majoria de forces polítiques representades al Parlament que es trobessin còmodes amb aquesta pregunta”.

Jordi Carreras, portaveu del PP, es manifesta en contra de la consulta i considera que “la pregunta posa de manifest que el dret a decidir és el dret a l’autodeterminació i aquest no existeix”.

Ferran Villaseñor, portaveu del PSC, recorda que el PSC demana “un estat federal i la reforma constitucional”. A títol personal, Villaseñor expressa que “s’han d’establir pactes per fer la consulta”.

Joan Calderon, portaveu d’ICVEUiA, opina que “s’ha guanyat un ampli consens per la consulta, ara falta guanyar el dret a decidir”.

Finalment, Ignasi Bea, regidor de la CUP, valora positivament “que hi hagi data i que comenci el compte enrere” però insisteix que “qui ha de ratificar la pregunta és la societat mobilitzada, que és qui fa possible el procés”. // Anna Mira

Urbanisme

L’Ajuntament adquireix terrenys de Promusa El Ple de desembre aprova, únicament amb els vots de CiU, que els terrenys de Can Busquets, els de l’ampliació del Teatre-Auditori i els de la benzinera Gríful passin a mans de l’Ajuntament.

CiU no va comptar amb cap suport per aprovar al ple la proposta perquè l’Ajuntament sigui propietari d’uns terrenys que fins ara eren de Promusa. D’acord amb el que va explicar el govern local, la Comissió d’Urbanismes de la Generalitat de Catalunya ha demanat a l’Ajuntament que es faci càrrec dels terrenys de Can Busquets, els de l’ampliació del Teatre-Auditori i els de la benzinera Gríful, a l’avinguda de Rius i Taulet, els quals, fins ara, estaven gestionats per Promusa i sumen en total 18.000 metres quadrats.

Aquest canvi de titularitat es troba dins de les modificacions de planejaments de les zones verdes i per la protecció de Can Busquets i s’ha fet per una reducció de capital de Promusa, “a l’inversa de quan alguns terrenys passen de l’Ajuntament a Promusa per construir-hi habitatge protegit”, va explicar el regidor d’urbanisme, Pere Casajoana. // A. Mira

Política

L’independentisme català també parla castellà

Sala i Martín, al CPA #Amanda bernal Més de 300 persones van assistir a l’acte de presentació de l’associació Súmate, integrada per persones independentistes castellanoparlants.

Sumar els castellanoparlants de Catalunya a un procés democràtic d’independència, aquest és l’objectiu de Súmate, una entitat que va néixer a l’octubre i que està formada per més de dos mil socis de parla castellana i independentistes. La nova associació es va presentar el dissabte 14 de desembre, al Centro Popular Andaluz de Sant Cugat (CPA), sota l’expectació d’unes 330 persones, moltes de les quals no van poder entrar a la sala on tenia lloc l’acte. A la presentació de la nova entitat hi va participar, entre d’altres, l’economista i catedràtic de la Universitat de Colúmbia, Xavier Sala i Martín, qui va fer un repàs de la situació en què es troba Catalunya i va defensar la viabilitat de la independència.// Àgata Guinó

Actualitat Ciutat 19 Política Reforma de la Llei d’administració local

No a la reforma de l’administració local Uns 70 treballadors de l’Ajuntament es van concentrar, el dijous 12 de desembre, davant el consistori, per manifestar el seu malestar davant l’aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local #localpres

20 Ciutat Opinió

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Plens de retrets La crònica del ple

Bernat Bella bernat.bella@gmail.com @bernatbella

“La manzana de oro”

Unió malgrat tot “A vegades és possible que es facin retallades que no s’han de fer” Álvaro Benejam PP

“La gent està massa contenta a Sant Cugat” Ignasi Bea ICV

TARGETA VERDA per A...

Roser Casamitjana (ICV) Aporta dades interessants: el nombre de desnonats a Catalunya, els desapareguts a Espanya i el nombre d’ambulàncies (2) a Sant Cugat

TARGETA VERDA per A...

Cristina Paraira (CiU) Tots els partits la van felicitar per la transparència del concurs de neteja d’edificis municipals

P

le de més de quatre hores, plàcid pel que fa a debat polític tot i que amb algunes enganxades i moments històrics com el pacte per La Unió. L’urbanisme va ser protagonista i va permetre a Pere Casajoana (CiU) lluir-se, que no va dubtar a aprofitar el micro per presentar-se com a monologuista: “Pensava que era de Manlleu i no de Malgrat, senyor Villaseñor... Tota l’estona diu malgrat que...”. El debat sobre el macrocentre comercial que es podria construir a Cerdanyola també va portar cua, sobretot per Jorge Carreras (PP), qui es va posicionar en contra del complex i va rebre de tots costats. “Vostè és un oportunista, en tot el mandat no s’ha interessat per urbanisme”, li va etzibar

Mocions presentades

6 mocions

1 aprovada, 2 rebutjades i 3 retirades

Mocions desatacades

Durada del ple

4 h i 35 min

Moció conjunta dels grups municipals del PSC, CiU, ICV-EUiA i CUP per a la creació de la Comissió Local per la recuperació de la memòria històrica de Sant Cugat Moció del grup municipal del PSC per donar suport al model de transport

sanitari públic i pels drets dels treballadors i treballadores del sector de les ambulàncies a Sant Cugat i a la comarca Moció del grup municipal del PSC per instar al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat a potenciar l’aposta i invertir en recerca, desenvolupament i innovació

Casajoana; a qui Pros (CUP) va corroborar: “No va venir ni a la reunió, senyor Carreras”. Per cert, va fer certa gràcia veure que des de la CUP la comparativa del macrocentre comercial es feia amb el de l’Illa Diagonal: a Sant Cugat, fins i tot els cuperos tenen classe...

Les dues mocions presentades pel PSC van rebre força. Primer, una sobre donar suport als treballadors d’ambulàncies de Sant Cugat. Pellicer (CiU) va ser dura: “El nom de les empreses d’ambulàncies és erroni.

Si es presenta una moció, almenys s’ha de saber el nom de l’empresa”.

La resposta de Soler (PSC) va ser que havien demanat a Secretaria una rectificació, i va llançar una advertència: “Si vol treure errors, ja li traurem dels seus documents”.

La segona moció, sobre R+D+I va ser el blanc de Brugarolas: “Vostè diu que hi havia dades i argumentacions, però no hi són. Només hi ha molta càrrega política”. En aquesta moció CiU havia presentat esmenes, que havien estat acceptades pel PSC: “La nostra moció tenia dues cares, ara només una”, va lamentar Soler, qui va reconèixer que “evidentment” que hi ha càrrega política. Precisament les esmenes de CiU van ser el centre d’atac d’Iniciativa, la CUP i el PSC i és que tots tres van lamentar que les esmenes del partit del govern sovint desvirtuessin les mocions. A Mercè Conesa no li van agradar gaire les crítiques i va tancar l’assumpte: “No cal que contesti, senyor Brugarolas, retirem les esmenes i votem en contra”. Només

piulades @ocistero Si als precs dels regidors al #plestc els hi responen en comissió informativa, ens amaguen la resposta al públic...Això és #transparencia? @MartaSerres El #Plestc s’ha acabat @ IgnasiBeaSegui i @Guimpros o us portem els sacs de dormir i quelcom per menjar?

va faltar un “i ja no juguem més!”.

El moment més important del ple, sense dubte, va ser l’aprovació unànime del nou conveni amb La Unió, el qual permet la viabilitat de l’entitat. Cal destacar el discurs de Xavier Escura, que com que no té ocasió d’intervenir molt perquè les qüestions culturals no són habituals al ple; es va lluir parlant de La Unió amb un speech de matrícula. “No sé què dir després de l’Escura”, va dir Pros.

Em preguntava dies enrere si els regidors es llegien les mocions amb antelació i sembla que no sóc l’únic que s’ho qüestiona: “No s’han llegit ni el títol”, (Soler a Pellicer) o “quan es presenta una moció em pregunta si se l’ha llegida o ha escoltat el què diem” (Pros a Carreras).//

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Publicitat 21

22 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Publicitat 23

24 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Miquel Àngel Fraile Secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC)

No a la sobresaturació de centres comercials

Reclamem als ajuntaments que deixin d’utilitzar el comerç com un salvavides dels problemes econòmics municipals

D

ANNA BERTRÁN # Escola d’art i disseny de Sant Cugat

arrerament estem veient com en diferents localitats de Catalunya proliferen projectes comercials en terrenys que inicialment estaven destinats a crear empreses vinculades a l’economia del coneixement. Almenys, això és el que sembla que ha passat amb la construcció del Centre Direccional de Cerdanyola, on està previst un megacentre comercial de 175.000 metres quadrats.

Des de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), des de bon començament hi hem mostrat la nostra més ferma oposició, ja que no acabem d’entendre quin és el suposat benefici d’aquest projecte perquè considerem que és injustificat construir un altre centre comercial en una zona on ja hi ha una gran concentració de grans superfícies i no n’hi ha una demanda real. A més, pensem que no s’han tingut en compte els problemes que pot ocasionar al comerç urbà de proximitat ja establert al Vallès, molt potent en l’àmbit local, i fins i tot al de Barcelona, al del Baix Llobregat i al del Maresme.

D’altra banda, tampoc no entenem com pot ser que un organisme públic com és l’Institut Català del Sol (Incasòl), que va expropiar els terrenys amb criteri d’utilitat pública, ara els vengui per a ús comercial, amb el consegüent enriquiment d’una empresa particular. Igualment, creiem que tot el procés s’està fent amb una manca d’informació i de transparència impròpies d’un projecte com aquest i, per què no dir-ho, considerem que no és a l’Incasòl a qui li toca dirigir la política comercial de Catalunya, sinó al Departament d’Empresa i Ocupació, i en aquest sentit hem reclamat coherència i un pla estratègic que doni força al comerç urbà.

Per la nostra part, hem mantingut diferents reunions amb associacions comercials que aglutinen la major part del comerç del Vallès per tal de valorar el seu impacte, i tots hem coincidit: el més beneficiós per a la comarca i la seva economia és la creació d’indústries netes, així com d’empreses de noves tecnologies que creïn llocs de treball de qualitat. Així mateix, estem totalment en contra de l’especulació que s’està duent a terme i de les polítiques depredadores per a les empreses establertes.

Dit això, m’agradaria deixar clara una qüestió: ni la CCC ni la resta de les entitats comercials

@confecom_cat

“Com pot ser que un organisme com és l’Incasòl, que va expropiar els terrenys amb criteri d’utilitat pública, ara els vengui per a ús comercial, amb el consegüent enriquiment d’una empresa particular?”

del Vallès no ens oposem a la creació d’oferta comercial a la zona, però considerem que s’ha de fer adaptada a l’oferta d’habitatges que s’hi preveu construir. Però, en cap cas, això no significa la construcció del centre comercial més gran d’Europa.

Alhora, reclamem als ajuntaments que, una vegada per totes, deixin d’utilitzar el comerç com un salvavides dels problemes econòmics municipals i, a més, a costa del malbaratament dels recursos del sòl disponible, com és el cas de Cerdanyola.

Així mateix, des de la CCC hem presentat un recurs al Departament de Territori i Sostenibilitat, en el qual demanem la retirada del projecte a través d’una bateria d’al·legacions que mostren la manca de previsió en l’impacte urbanístic, en la mobilitat i en l’àmbit comercial de l’àrea d’influència.

Per tot això, tant la CCC com les entitats comercials vallesanes hem acordat signar un manifest per expressar el nostre desacord, així com engegar una campanya de recollida de signatures entre la ciutadania i entre tots els col·lectius socials de la zona, per tal de fer força comuna. Haurem d’esperar el desenvolupament dels esdeveniments; mentrestant, continuarem lluitant perquè la veu del comerç de proximitat de la zona sigui escoltada.//

Opinió i debat 25

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Xavier Escura Regidor de Cultura

Unes eleccions hereves de les consultes

Si no arribàvem a l’acord, ens ho haurien retret generacions de santcugatencs

xavierescura@santcugat.cat

Frederic Boix President Sant Cugat Empresarial

Nadala amb Reis

comunicacio@santcugatempresarial.cat

E

n el darrer Ple muncipal s’ha aprovat per unanimitat un acord entre l’Ajuntament i la Societat Coral La Unió Santcugatenca —fundada el 1900— que té història i que farà història. No ha estat fàcil per la precària situació financera de l’entitat, i pels dubtes que generaven una inversió pública en un equipament privat deficitari. L’acord assolit, però, preveu fer viable l’entitat, garanteix el futur de les seves seccions i farà que Sant Cugat guanyi un equipament al cor de la ciutat que donarà un rendiment social i cultural de primera magnitud.

Si no arribàvem a l’acord, ens ho haurien retret generacions de santcugatencs. El marc legal ens acomboiava: la llei d’Equipaments Culturals Públics de la Generalitat diu que amb un equipament escènic com el Teatre-Auditori ens cal també, per ràtio de població, un o dos més de petit-mitjà format. Pegues d’haver estat pioners ara fa vint anys: cap equipament similar al Ta! ha estat construït, després, sense una sala petita adjunta com a mínim, que fa més rendible tot l’equipament.

Qui paga aquesta mancança nostra és tota l’oferta de petit-mitjà format, professional i amateur, que no té un espai alternatiu al centre de Sant Cugat.

L’acord preveu crear l’ens més adequat que, desplegant el corresponent pla de viabilitat, gestioni i integri el teatre de La Unió i espais annexos dins la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de la ciutat, dinamitzi les arts escèniques de la ciutat i complementi la programació estable del Ta! amb espectacles de petit-mitjà format, amb una especial sensibilitat cap a les entitats i agents santcugatencs. És de justícia l’agraïment a molta gent que han demostrat estimar La Unió. Ja en època del president Joan Mata, ell i el seu equip es van

L’

altre dia em varen fer la pregunta més preguntada el mes de desembre: què demanaràs als Reis? I jo li anava donant voltes quan em va venir al cap una frase de George Bernard Shaw: “Alguns homes veuen les coses com són i es pregunten per què. Altres somien les que mai varen ser i es pregunten per què no”. I vaig pensar que l’esperit de Reis ens condueix excepcionalment a la segona pregunta, perquè és la que els infants somien: no es pregunten el perquè d’allò que és sinó que la seva il·lusió no té la frontera d’allò que els grans considerem la crua realitat. I vaig començar a preguntar-me sobre allò que mai va ser. Vaja! Vaig dirme, he de començar per descartar allò que ja és. I vaig fer-ne una relació empresarial i santcugatenca, que és el que a mi em toca. Em vaig basar en el magnífic article del Diari del 13 de desembre, en què es referenciaven fil per randa les dades concretes que defineixen un territori com a territori de coneixement.

escarrassar per trobar sortides a la crisi que ja els atenallava. Després, cal destacar la gestió i generositat del president Pere Marín, el qual avançà uns diners que salvaren l’entitat en un moment molt crític. Als actuals responsables, David Pujol, Marta Serrés, Santi Salido, Claudia Viñallonga i Bernat Picornell, cal agrair-los no haver defallit aquests darrers anys duríssims, amb una perseverança que ha permès dibuixar un escenari de futur, quan aquest semblava més negre que mai. Els empenyia un motor formidable: els socis i les seccions de La Unió. Sense l’activitat entusiasta de Mediterrània, Esplai Pica-Roca, Fila Zero, Boixets-les noies del Vallès, Coral La Unió, Bastoners, Tallers Sílvia Servant, Ball del Dissabte, i sense el vot unànime dels socis a favor de l’acord, l’entitat no s’hauria salvat. Els valors que representen d’una Cultura Popular i Tradicional, tan arrelada a la nostra ciutat, ara resten garantits.

Les claus de l’acord a l’Ajuntament: la sensibilitat i determinació de l’alcaldessa, l’esforç de tots els responsables de Cultura i sobretot del director d’àmbit, així com el rigor professional del secretari general i l’interventor, artífexs que la profunda legitimitat del procés resti emparada per la seva legalitat preceptiva.

El benefici cultural, cívic i social que aportarà aquest acord a La Unió i a tota la ciutat fa que si Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol, homenatjats en persona al teatre de La Unió el 1922 i 1927 respectivament, poguessin ser presents avui a Sant Cugat... es felicitarien i ens felicitarien a TOTS. De fet, podríem dir que l’homenatge que fa gairebé cent anys es va retre a aquells prohoms de la Renaixença, avui es reedita. Perquè aquell homenatge de la Renaixença avui esdevé un homenatge al renaixement de La Unió i a la dignitat i autoestima de Sant Cugat, a les del passat i, sobretot, a les del futur. //

No els repetiré però és evident que Catalunya és capdavantera al sud d’Europa. I també em vaig adonar que una gran part és aplicable al nostre entorn CiT: gaudeix d’un alt nombre d’entitats de coneixement i de centres tecnològics i de recerca (ESADE, UAB, UPC, UIC, Sincrotró...), té el percentatge més alt d’universitaris del país, és el de major nombre de joves emprenedors en relació amb la població, i així successivament. Tenim l’atur més baix de Catalunya, una activa vida cultural i social, fins i tot l’Ajuntament en ple va votar unànimement la Moció institucional de compromís amb la responsabilitat social empresarial...

Prou de realitats! Somiem! Què li demanaré als Reis? Ja ho sé: al Rei Blanc, finançament – no debades és qui porta l’or al nen–, al Rei Ros, sent l’encens símbol de la humanitat, li demanarem empatia i capacitat de compartir amb els altres, especialment els joves que no troben com sortir de l’atur i dels baixos sous; i al Rei Negre li farem un foradet perquè posi en el seu cofret de mirra tot el que vostè, lector, somiï.//

26 Opinió i debat

Dolors Vilarasau Directora de teatre

13 nadals amb ‘Pedra i sang’

Des del primer any vam tenir la sensació que era un espectacle que arrelaria a la població pel seu fort component identitari

dolorsvilarasau@tetrateatre.com

Imma Amat Directora d’Amat Immobiliària

Compra ? Lloguer?

El paper dels fons d’inversió

imma.amat@amatimmo.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

E

nguany, com l’any que acaba, en farà 13 des que aquell llunyà 2000, quan el Jordi González i el Rogeli Pedró, tècnics de Cultura de l’Ajuntament, i la Gemma Foj, des de l’Arxiu Municipal, ens van suggerir a la Cia. Tetrateatre, que cada any estrenàvem un muntatge poètic a la Sala Capitular, de fer un espectacle a l’entorn de la mort de l’abat Biure i les circumstàncies que rodejaren aquest fet per commemorar els 650 anys d’aquest esdeveniment .

El fet degué ser prou impactant per la població que trobant-se reunida la nit de Nadal de 1350, en plena celebració de la Missa del Gall, van veure com un grup de nobles del Vallès capitanejats per Berenguer de Saltells de Cerdanyola assassinaren l’abat del Monestir. El tema del magnicidi fou la conseqüència del contenciós entre el Monestir i Berenguer, pel tema de l’herència del pare de Saltells deixà al Monestir perquè, estant absent el fill, va creure que havia mort. El conflicte cal però emmarcar-lo en un context més ampli: el de les lluites entre els poders feudals de la noblesa i de l’Església. No és estrany que d’aquest fet colpidor en sorgissin aviat ramificacions llegendàries.

La més coneguda: la del gall de ferro del penell que diuen va cantar tres vegades en produir-se l’assassinat.

Aquell fou un encàrrec potent per la companyia, però amb la història no n’hi havia prou, i calia vehicular-la a través d’un text dramàtic. Va ser llavors que vam pensar que Josep Maria Jaumà, que impartia l’assignatura Shakespeare a l’Autònoma, i que era especialista en la traducció de poetes anglesos al català, ens podria oferir un bon text. I és així com en un Pont de la Puríssima i un poc més va sorgir Pedra i sang.

El format de decasíl·labs de versos blancs va

P

er començar, quatre dades interessants: a Espanya tan sols un 17% de la població viu de lloguer, el 83% viu de propietat, el nombre d’habitatges de lloguer són 2.200.000, som un país de propietaris. Tots els entesos deien i diuen que aquesta proporció no és normal, que el lloguer ha de créixer molt més i que la crisi donarà la volta a aquesta situació. Segurament tenen raó, però van passant els anys i no vèiem canvis importants.

Al contrari, com a empresa comercialitzadora tenim, per una banda, la visió des del punt de vista de la demanda que ens diu que força persones, veient la caiguda tan impressionant de preus que hi ha hagut, i davant la possibilitat de o comprar o llogar, es decideixen per comprar. El raonament és molt senzill, amb una mica d’estalvi i una hipoteca que em costarà el mateix que el lloguer compro un pis en un moment tan, tan bo, que a mig termini no pot fer res més que pujar. I, per altra banda, la visió des del punt de vista de l’oferta, una oferta que fins avui no creix, tan sols

permetre al compositor i especialista de música per l’escena, Joan Alavedra, la musicació posterior d’algunes parts de l’obra, les interpretades pel Cor del Poble (polifonia) i el Cor de Monjos (monofonia).

Va ser molt engrescador per a mi participar en el procés de creació de l’obra i un repte extraordinari poder unir en un sol espectacle tants elements diversos i antagònics: tragèdia i comèdia, elements parlats i cantats, escenes purament gestuals (com la de l’assassinat) amb d’altres dialogades. I ho vaig concebre en un espai relativament petit, intentant fer de la necessitat virtut, i amb una concepció escènica que trencava les barreres entre públic i actors.

Des del primer any vam tenir la sensació que era un espectacle que arrelaria a la població pel seu fort component identitari. L’obra explica una història pròpia, que només podem explicar des de nosaltres mateixos. Un episodi històric, però, que no només té importància a escala local, sinó que és també un fragment important de la història de Catalunya, ja que aquest fet va fer modificar la llei d’herències del nostre país. En aquest sentit s’ha expressat el conseller de Cultura i historiador, Ferran Mascarell, que enguany ha tingut l’amabilitat de fer-nos un text de presentació de l’actual edició.

Tota la feina posterior d’apropiació i divulgació de l’obra l’ha feta el públic i el poble de Sant Cugat que any rere any ens ha acompanyat i renovat la confiança, un grup d’actors entregats i un cor renovat que cada any impulsa amb saba nova un espectacle que ja té 13 anys.

Us asseguro que tant per als actors com per al públic és impagable poder estar un altre Nadal dins aquestes pedres que van ser testimonis del crim execrable. Aquest Nadal tota la família de Pedra i sang tornarem a estar a la Sala Capitular del Monestir. //

inversors particulars es van incorporant a aquest mercat. Aquesta situació pot canviar amb l’entrada en escena del fons i les seves compres.

Ara sí que els fons han començat a comprar i, evidentment, compren per llogar i obtenir un rendiment durant uns anys. Probablement d’aquí uns anys, quan pensin que els preus de venda s’han recuperat suficientment, vendran i aniran a invertir en altres indrets. L’entrada d’aquests fons pot posar al mercat de lloguer molts més habitatges i caldrà comprovar la incidència que tindrà en els preus.

Quins són els preus avui? Com sempre és difícil generalitzar però salvant les diferències per zones podríem dir que els preus, segons estudis fets recentment per alguns portals immobiliaris, es mouen entre els següents paràmetres: de 12 a 16 € al centre de les grans ciutats, de 8 a 10 € a les zones de segon nivell i de 6 a 10 € a les corones.

Són preus menors als que teníem fa uns anys.

Com tot, el preu del lloguer va caure en començar la crisi, però durant aquest 2013 el que hem vist és que els preus han estat molt estables.//

Opinió i debat 27

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Cara a cara Economia

Què en pensa del consumisme per Nadal?

Quim Pla Promotor cultural

Mayte Pérez Presidenta Associació Sant Cugat Comerç

“La generositat va associada a la despesa ingent, estima més qui més gasta”

“Des de Sant Cugat Comerç promovem el consum responsable”

L

U

es festes són trencar la quotidianitat i acostumen a anar associades a excessos.

Per Nadal, època de fred i naixement del nostre referent cultural en valors, Jesús, la festa es crea al voltant d’àpats carregats de calories i mostres de generositat. Les tradicions muten amb el temps i el canvi de necessitats.

Per Nadal, quan el ritme de la societat era el de la terra i els fruits que donava, el trencament de la rutina i l’excés consistia a matar un pollastre, menjar dolços i regalar una joguina. Ara, que el ritme vital el marquen els mercats i el consum, que podem menjar pollastre cada dia i tenim habitacions repletes de joguines, hem convertit l’excés en despesa i l’estima en regals materials. Les trobades familiars ens fan mandra i cal fer els millors regals, i més cars, i que ens els facin, òbviament. La generositat va associada a la despesa ingent, estima més qui més gasta.

Potser l’abundància i el sistema ens han fet perdre la capacitat de mostrar l’afecte amb senzillesa i gratuïtat. //

Teixi

n dels efectes de la crisi ha estat que els hàbits de consum de les persones han variat i s’han reduït. Per Nadal augmenta el consum però no tant com abans; ara comprem de manera més responsable. A Sant Cugat som una ciutat de moltes famílies amb nens i ens agrada conservar les tradicions com el tió, el Pare Noel, els Reis Mags d’Orient o també la de reunir-nos amb la família, i això fa que les botigues estiguin més animades. És cert que per Nadal es consumeix més, però depèn del sector.

Jo no parlaria tant de consum, sinó d’una època en què les persones ens sentim més generoses i fem una despesa extra en regals a les persones que estimem i fet de manera responsable crec que no és problema, tothom surt beneficiat, perquè l’economia funcioni, els diners s’han de moure en un cercle. Des de l’associació promovem el consum responsable, en funció de les possibilitats de cada persona, sempre que les compres es facin a la nostra ciutat , on tenim un comerç de qualitat.//

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

Marina Romero Periodista

Un bon vespre de Nadal

J

@marinaromero_

a està aquí. Ja ha tornat a arribar. Els llums ens ho han recordat per si encara no ho acabàvem de tenir massa clar.

Ja estan aquí els dies en què tots plegats embogim una mica. I ens tornem més tendres. I decidim curar les ferides que són reconciliables, i donem per perdudes les que mai s’acabaran de tancar. I ens llevem pensant en aquells que ja no hi són. I enyorem els grans sopars i dinars que ens feien els avis quan encara eren vius.

Ja ha arribat la temporada que les botigues esperen amb candeletes, perquè sempre hi ha regals obligatoris que si oblidem seran el gran disgust dels que gaudeixen només estripant embolcalls. En pocs dies cap contenidor serà capaç d’absorbir tot el que arribarem a generar. I veurem nens feliços estrenant la seva primera bicicleta pels carrers de la ciutat. I els que estan encarant la vida lluny, tornaran per un dia a casa. I ens tornarem a empatxar, i menjarem per sobre de les nostres possibilitats. I els Almax ocuparan un lloc destacat a la cuina de cada casa. I per uns segons oblidarem la duresa del moment actual i ens tornarem optimistes pensant que encara tot pot canviar.

I a les llargues taules familiars encara discutirem amb algun familiar sobre la situació que viu el país, i els SÍ i els NO centraran bona part del debat mentre la mare intentarà posar pau sense mirar de perdre els nervis.

Amb una mica de sort, però, ens hauran regalat unes entrades per fer allò que fa tant de temps que no fem. I per uns minuts ens traslladarem a cases que mai seran la nostra, ens preocuparan els problemes que pateixen personatges que podríem ser nosaltres i mai acabarem de tenir clar si podríem acabar o no com ells. O farem marxa enrere en el temps i reviurem clàssics que mai moren. I arribarem a la conclusió que a partir de l’any que ve a la tieta ja no li tornarem a regalar la bufanda que mai es posa, sinó que l’enviarem al teatre perquè pugui viure la mateixa sensació que un té, quan creua la porta de la sortida d’un teatre un bon vespre de Nadal.//

28 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

EDICTE

El 2013, a fons El pròxim 27 de desembre surt un recull dels millors reportatges publicats al Diari de Sant Cugat durant el 2013 en format digital a www.diaridesantcugat.cat De franc per als susbcriptors.

Patrocina:

També disponible a través de l’aplicació per a dispositius mòbils per només 1,79 €.

Concert al Monestir

Gràcies

El darrer dissabte dia 14, hem pogut escoltar, al Monestir, un important Concert Simfònic-Coral a benefici de Càritas i de La Marató de TV3, a càrrec de la Coral Nova Egara, de Terrassa; amb els solistes Marisol Muñoz, soprano; Josep Puy, tenor i Sebastià Serra, baix, i amb un conjunt orquestral format a partir de l’Euroquartett Ensemble, reforçat amb la col·laboració de professors i alumnes del Conservatori Victòria dels Àngels. Tots ells dirigits pel professor Raimon Romaní.

En la primera part del programa hem escoltat la Cantata, Op.14, de Raimon Romaní: Pastors a Betlem, sobre textos de Mossèn Cinto Verdaguer. La segona part consistia en un recull del Messíes de Haendel que inclou aquells fragments que fan referència al Naixement de Jesús, afegint-hi com a cloenda, el conegut “Alleluia”, que el públic, ben nombrós, va obligar a repetir.

Josep M. Romaní

Des de la Junta Gestora de La Unió Santcugatenca, volem transmetre el nostre sincer agraïment a l’equip de Govern de la ciutat, i especialment al regidor de Cultura, el senyor Xavier Escura, per l’aprovació al Ple Municipal del Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Cugat i la Societat Coral La Unió Santcugatenca. L’acord aprovat el passat dia 16 de desembre, garanteix el futur de la nostra entitat centenària, i esdevindrà una gran millora en els equipaments i oferta cultural de la ciutat de Sant Cugat. El nostre més sincer agraïment pel reconeixement i el compromís polític envers la nostra entitat.

David Pujol, Santiago Salido, Marta Serrés i Claudia Viñallonga Junta Gestora de La Unió Santcugatenca

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

reFerÈncia: eXp.: ua70/13/02 PROjECTE D’uRBANITZACIÓ DELS POLÍGONS D’ACTuACIÓ uRBANÍSTICA E CARRER MORET- DIPòSIT NORD I F CARRER MORET- DIPòSIT SuD A LA FLORESTA. prOmOció: catalana de inVersión y cOnstrucción tres sl. i micasan sl. data aprOVació inicial: 22 d’Octubre de 2013 La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 22 d’octubre de 2013, va acordar aprovar inicialment el Projecte d’urbanització dels Polígons d’Actuació Urbanística E Carrer moret- Dipòsit Nord i F Carrer moret- Dipòsit Sud a la Floresta, de promoció de referència, en els mateixos termes del projecte presentat, i sotmetre dit expedient a informació pública per termini d’UN mES, d’acord amb el que disposa l’article 85.4 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Durant l’esmentat termini d’UN mES, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de la Secció de Cartografia i Cadastre, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

La qual cosa es fa pública per al coneixement general.

Sant Cugat del Vallès, 4 de novembre de 2013 L’alcaldessa Mercè Conesa i Pagès

Correllengua 2013: Moltes gràcies!

Des de l’assemblea del Casal Popular La Guitza volem donar les gràcies a tots aquells i totes aquelles que, amb el vostre granet de sorra, ens vau ajudar a fer del passat Correllengua 2013 una festa participativa i reivindicativa, un espai de gaudi i de lluita col·lectiva per a la defensa de la nostra llengua. Per començar, un fort aplaudiment per als Geganters, els Bastoners, els Castellers i l’Esbart, que ens van regalar les seves sempre emocionants actuacions de cultura tradicional i popular.

I també per a aquelles entitats que, tot i voler-ho, no van poder venir: us hi esperem l’any vinent! Un gran somriure per als participants a la Gimcana, per la seva energia i alegria. Una abraçada per als companys de Sonagralla i de Cor de Carxofa per haver amenitzat el sopar i la sobretaula amb el seu gran nivell musical. I

un petó enorme per a les Absentes i els punxa-discos, amb els quals vam ballar sense parar! Per acabar la llarga llista, un especial agraïment als companys i companyes d’Arran, Endavant i la CUP Sant Cugat pel seu cop de mà indispensable.

Per tot plegat, moltíssimes gràcies a tots!

Casal Popular la Guitza ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

Amb la col·laboració de :

El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Subscripció solidària del Diari de Sant Cugat

Ara, si et subscrius al Diari de Sant Cugat, també col·laboraràs amb Càritas i la Creu Roja Anual: 88 € (Aportació de 15 € solidaris) www.diaridesantcugat.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Publicitat 29

30 Economia i empresa Territori

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Consell General La trobada va tenir lloc a Polinyà

L’Àmbit B30 defineix les línies de treball per al 2014 Infraestructures Es prioritza el fet de millorar les infraestructures radials de la zona de la B-30 així com la connexió amb l’estació de Sants, el port i l’aeroport de Barcelona

L’

Associació Àmbit B30 prioritzarà les actuacions en infraestructures i la mobilitat a l’àmbit d’influència del corredor de l’autopista B-30. Així ho van definir els representants dels 23 municipis que formen part d’aquest ens, al primer Consell General que es va celebrar el passat divendres 13 de desembre, després de la seva constitució al mes de maig. La trobada es va fer al Centre de Serveis a l’Empresa i Emprenedoria de Can Gavarra a Polinyà, un dels municipis que formen part d’aquesta associació que vetlla per representar, defensar i potenciar el territori en matèria econòmica. Durant els primers mesos s’han identificat diferents necessitats de projectes amb l’objectiu d’enfortir el territori, captar inversions i buscar finançament internacional que ha servit per definir el Pla de treball de cara al 2014.

Infraestructures i mobilitat El Grup de Treball de Territori de l’Associació juntament amb el suport de la Diputació de Barcelona ha elaborat un document per prioritzar les inversions dels pròxims anys en matèria d’infraestructures i serveis de mobilitat a l’entorn de la B-30.

Entre d’altres, aquest document que defineix com a prioritari la millora en les connexions amb l’estació de Sants, el port i l’aeroport de Barcelona i el transport de mercaderies, per desenvolupament econòmic de l’Àmbit B30.

També es volen potenciar els intercanviadors entre línies ferroviàries de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, dins del sistema ferroviari radial. En aquest sentit, el tinent d’alcalde, d’Economia, Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas, explica que “és molt important per a Sant Cugat que les línies

radials guanyin pes”.

en context L’Associació Àmbit B30 agrupa 53 ens Constitució Àmbit B30 L’Associació Àmbit B30 es va presentar el 21 de maig passat al Sincrotró Alba i està format per 53 organitzacions entre ajuntaments, associacions empresarials, sindicats i universitats.

El territori Té una superfície de 485 quilòmetres quadrats, una població d’1,1 milions d’habitants, més de 30.000 empreses que generen una ocupació de gairebé 400.000 persones.

Els municipis Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, el Papiol, Granollers, la Roca del Vallès, Martorell, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa i Vilanova del Vallès.

Projectes tecnològics Una altra línia d’actuació de l’associació econòmica són les iniciatives tecnològiques. D’una banda, s’ha creat un grup de treball sota la coordinació de la Universitat Autònoma de Barcelona per promocionar iniciatives com el HuB30, NanoB30, BioSensors i Polígons B30 per tal de generar una plataforma d’innovació i de recerca entre les diferents empreses de l’Àmbit B30. Altres apostes que s’han començat a gestionar són l’SmartB30 i el NúvolB30, com serveis

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Actualitat Economia i empresa 31 Serveis socials

Representació municipal Membres dels 23 municipis que formen part de l’associació van assistir al Consell General #ambit b30

d’allotjament per tal d’emmagatzemar dades dels municipis i així crear un sol marc de treball amb tots els ens que representen aquesta associació. Segons el president de l’associació i alcalde de Mollet, Josep Monràs, “hem d’aprofitar allò que tenim i explotar al màxim les potencialitats del nostre territori, sumar energies”.

De fet, l’Associació Àmbit B30 compta amb els projectes de la Unió Europea que el consorci Catalonia Innovation Triangle (CIT) porta treballant des de fa uns anys i que se centren en propostes de desenvolupament per explotar la transversalitat del territori amb diferents actors: l’administració, la societat civil, les empreses i els ens de ciència i coneixement de l’entorn.

Treball col·laboratiu El Pla de treball per al 2014, que es farà públic durant els mesos de gener i febrer, contempla les línies que cal seguir amb una visió més pragmàtica i realista. D’aquesta manera “s’ha apostat per millores poc costoses però de molta envergadura” pel que fa a la seva utilitat, ha manifestat Brugarolas. En el mateix sentit, Monràs considera que “deixant de banda els interessos particulars de cada municipi i, des d’una visió més global, es proposen actuacions seguint criteris de competitivitat, sostenibilitat i eficàcia a tot el territori de l’Àmbit B30”. Cal recordar que Sant Cugat es troba a l’eix d’aquest espai territorial, a cavall del Vallès i Barcelona de manera que les iniciatives que es portin a terme segurament tindran una afectació directa a la ciutat. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Sorea eximirà del pagament de l’aigua als més necessitats D’ara en endavant només les persones que reben la subvenció del PIRMI en seran les beneficiades. Tothom, depenent dels serveis socials, s’hi podrà adherir.

Sorea eximirà del pagament de la factura de l’aigua a aquelles persones que, segons els serveis socials municipals, no puguin fer-hi front. L’alcaldessa, Mercè Conesa, i el director general de Sorea, Joan Cristià, van presentar dilluns, 17 de desembre, a la tarda, la renovació de l’acord que permet bonificar el consum de l’aigua a les persones que necessiten ajuda social. Aquest acord, que ja es va signar el 2012, incorpora dues novetats: d’una banda ja no serà necessari acreditar que es percep la renda mínima d’inserció (RMI) per accedir a l’ajut i, de l’altra, serà imprescindible tenir el vistiplau dels serveis socials municipals. // Redacció

Empresa

El Banc Sabadell adquireix JGB Bank de Miami Sabadell United Bank es posicionarà com a entitat bancària domèstica de referència al sud de Florida, amb 31 sucursals i un volum de negoci de 8.000 milions de dòlars .

El Banc Sabadell ha arribat a un acord per incorporar el JGB Bank de Miami al seu grup, per mitjà de la integració en el perímetre de la

seva filial a Miami, Sabadell United Bank. L’operació s’estructura mitjançant l’adquisició a GNB Holdings Trust de la societat JGB Financial Holding Company que, al seu torn, és titular de l’entitat bancària JGB Bank. // Redacció

Comerç

Sant Cugat presenta quatre al·legacions al complex

Vista aèria dels terrenys #cedida El govern local aprova quatre al· legacions al projecte del macrocomplex de Cerdanyola per determinar l’ús i l’impacte que tindria la seva construcció per a Sant Cugat.

Les quatre al·legacions que l’Ajuntament de Sant Cugat presentarà al Pla Director Urbanístic (PDU) per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès són, en primer lloc, determinar el sostre màxim comercial per fer valoracions sobre el seu impacte al comerç local. En segon lloc, la creació d’una comissió per estudiar la repercussió de l’àmbit comercial al seu entorn i per saber l’impacte que tindria en la mobilitat dels santcugatencs. En tercer lloc, fer un estudi urbanístic i paisatgístic per determinar com ha de ser el final de Sant Cugat per la zona de la carretera de Roquetes que uneix el municipi amb Cerdanyola. I finalment, determinar la connectivitat de la fauna a l’eix de la B-30. // Anna Mira

Foto de la setmana

Petits detalls del gran Nadal Tot i les contradiccions consumistes de l’època, aquestes dates són un moment carregat de màgia i llum en què se’ns permet somniar de la mateixa manera que ho fan els nens. No ens oblidem que el millor regal és l’amor, hi hagi llums de colors o no. Molt d’amor!

Diari de Sant Cugat Dijous, 20 de desembre del 2013

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

34 Cultura Espectacle

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Teatre Tretzena edició del muntatge nadalenc

La tradició torna per Nadal amb l’obra ‘Pedra i sang’ Funcions Hi haurà sis representacions entre els dies 25 i 28 de desembre a la Sala Capitular del Claustre del Monestir. Espectacle El text és obra de Josep Maria Jaumà, amb música de Joan Alavedra i dirigit per Dolors Vilarasau

E

l muntatge Pedra i sang és “alguna cosa més que una obra de teatre! Una història pròpia, un Monestir, un Nadal diferent. Una emoció...”, descriu la directora de l’espectacle, Dolors Vilarasau. I és que Pedra i sang és d’aquelles coses que amb el pas dels anys (aquesta ja és la tretzena edició de l’espectacle), s’han convertit en un dels clàssics del Nadal a Sant Cugat. Aquest any, la tragicomèdia musical en 13 escenes, un epíleg i una coda, torna a la Sala Capitular del Claustre del Monestir del 25 al 28 de desembre.

Per a Dolors Vilarasau, arribar a la tretzena edició suposa “un arrelament important de l’espectacle a la població”. I afegeix: “He dirigit molts espectacles i no m’havia passat mai poder fer el mateix espectacle durant tretze anys fent ple en totes les funcions”. Un èxit que creu sincerament que suposa haver “tin-

gut el privilegi de veure com neix i es consolida una tradició. Crec que Pedra i sang ha vingut a Sant Cugat per quedar-s’hi; poden canviar els formats, les persones, les intencions... Però Pedra i sang ja és patrimoni dels santcugatencs”.

Canvis i futur Un espectacle que ha canviat amb el pas dels anys. El canvi fonamental va ser l’any 2011 amb el canvi d’actors principals. En aquest sentit, es van incorporar Xavier Tor (abat Biure) i Francesc Ollé (Berenguer de Saltells). Pel que fa a l’edició d’aquest 2013, Dolors Vilarasau explica que “hi ha una sèrie de canvis funcionals normals en un repartiment que el formen 40 persones”. En aquest sentit, explica que “el paper de Monjo hortolà l’incorpora Llorenç Serrahima; l’Home del poble, Pere Codó. A més, enguany hi ha un grup molt nom-

brós de joves que interpreten el rap de Cugat Town: uns versets actualitzats escrits per Eduard Jener l’any passat i que repetirem”. I afegeix que “enguany tenim un cor molt potent i nombrós format en bona part a partir d’una selecció de components que varen participar a les proves de selecció”. I no hi falten les sorpreses. “Hi ha les escenes 5 i 7 que cada any es renoven amb temes d’actualitat... però no us en puc desvelar el contingut... haureu de venir a les funcions!”, conclou Vilarasau.

Pel que fa al futur del muntatge, Vilarasau apunta que “ens agradaria que l’Ajuntament, que ens ajuda, i molt, en la producció de l’espectacle s’impliqués més en la seva difusió a nivell de comarca i de país”. I afegeix que, també en un futur “pròxim o llunyà, l’obra s’hauria d’acabar representant en un espai dins les pròpies pedres del Monestir, però que tingui més aforament”.

Cultura 35

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Què és Pedra i Sang?

La tragicomèdia musical sobre l’assassinat de l’abat Biure al Monestir de Sant Cugat durant la missa del gall de 1350 és una producció de la companyia Tetrateatre que va néixer per l’encàrrec de l’Ajuntament el Nadal de l’any 2000.

La memòria popular encara recorda que la nit de Nadal era la data límit que Berenguer de Saltells imposà a l’abat per recuperar l’herència que li pertanyia. En plena cerimònia religiosa entraren sis persones armades amb espases, es llançaren sobre l’abat, però la força del crucifix que duia a les mans impedí, de moment, que li fessin cap mal fins que el traïdor Berenguer l’atacà pel darrere i li

‘Pedra i Sang’ és molt més que una obra de teatre; és una emoció, una tradició pròpia en el marc del Nadal a Sant Cugat... i ja van13 anys!

13 anys d’història.

‘Pedra i Sang’ es representa cada any, en dates nadalenques, a la Sala Capitular del Claustre del Monestir, on van succeir els fets # amanda bernal

clavà l’espasa. En aquell precís instant, el gall del penell situat justament damunt del cimbori cantà tan fort que se sentí des de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

Amb text de Josep M. Jaumà i música de Joan Alavedra, l’espectacle s’acompanya, per a aquells que en vulguin gaudir, amb la Ruta de Saltells i l’abat Biure: una visita guiada a càrrec de l’historiador Domènec Miquel pels llocs on van passar els fets històrics de Pedra i Sang que comença una hora abans de l’espectacle els dies 26, 27 i 28 de desembre.// Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

36 Cultura Actualitat

Parlem de cultura

L’espectacle ‘Pedra i sang’ de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Entrevista Ferran Martí, pintor

“En totes les etapes de la meva pintura hi ha una constant: la llum”

Quins són els seus paisatges de referència?

M’agrada variar. M’agrada molt el rural, i també m’agraden molt els reflexos amb l’aigua i, sobretot, els efectes lumínics. En qualsevol paisatge, el que m’interessa és la llum del paisatge, més que el paisatge en si.

S

ant Cugat del Vallès és una ciutat que avui aporta molts actius a l’avenç del país. El seu terme es va anar formant a l’edat mitjana a partir de l’emblemàtic Monestir, i l’equilibri entre tradició i progrés, paisatge urbà i rural, natura i cultura forma un dels seus trets d’identitat més característics.

En aquest entorn s’inscriu des del 2000 la representació, pels volts de Nadal, de Pedra i sang, un espectacle que ens trasllada a mitjan segle xiv per rememorar-nos les circumstàncies del magnicidi de l’abat Biure. Un episodi que ens il·lustra sobre l’estructura social, política i econòmica d’un dels períodes destacats de la història nacional.

Fa vuit anys, la creació de l’Associació Amics de Pedra i Sang contribuïa a donar suport a unes representacions guardonades el 2011 per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès pels seus valors culturals i cívics. I aquesta entitat aporta encara més valor afegit amb l’organització d’activitats com, per exemple, les Tertúlies amb Amics.

He tingut l’honor de compartir-ne alguna i de comprovar novament com és que Catalunya deu tant a l’impuls decisiu de la seva societat civil.

Convido els santcugatencs i les santcugatenques –però no nomésa participar, en el marc del vostre preuat Monestir, del caliu d’un espectacle que ens remet a la història i a les tradicions que compartim. //

Ferran Mascarell Conseller de Cultura @ferranmascarell

Pinta en interior o en exterior?

He pintat molt a l’exterior, uns 40 anys. Ara, últimament, pinto a l’interior. Però has d’haver passat per l’exterior. Ara pinto a dins, recordant tots aquells moments en què jo he estat a fora. I em va molt bé, perquè quan pinto a dins m’allibero de moltes coses a les quals a fora estava lligat. Faig el meu paisatge...

El lloc amb la llum més especial que ha pintat?

El Delta de l’Ebre per a mi és un dels llocs més especials. És una llum molt especial, sobretot quan els camps estan negats d’aigua.

També la Provença...

Hi vaig molt. La Provença és un dels llocs dels quals n’estic molt enamorat. Sóc un enamorat de les masies, i els francesos tenen la delicadesa de no alterar-ne l’exterior quan les restauren. Les masies s’adapten molt bé dins del paisatge que jo faig, i que les respectin m’ajuda molt per poder pintar i poder fer les coses que jo busco.

Artesà de l’art Ferran Martí, autor de la sobrecoberta d’aquest diari, es defineix com un artesà de la pintura que fuig de l’estàndard bohemi per exercir una pintura molt tècnica, “anant molt a la meva”, destaca. FOTO: ARTUR RIBERA On comença la seva trajectòria?

Des de molt petit dibuixava per tot arreu. Però també m’agradava la música. A casa, però, érem pobres i no em podien regalar un piano, i em van portar una caixa de colors.

Em vaig posar a pintar gràcies a aquella caixa de colors. Allí va començar tot.

Com a professional, per quines etapes ha anat passant?

Sempre he fet els estudis treballant, fins que vaig tornar del servei militar, i em vaig dedicar només a pintar. He seguit una evolució molt acadèmica, amb una pintura

molt lliure; després amb una pintura de taca, que està al mig (com la sobrecoberta), i ara he tornat a una pintura més elaborada. He passat per diferents estadis, però sempre amb un cert impressionisme.

El que caracteritza molt els seus quadres és la llum... Com la capta?

Per tots els estadis que he passat, hi ha un denominador comú: la llum. Recordo un catedràtic que deia: hi ha un punt que és la dominant, la llum, i a partir d’aquesta, tota la resta està pendent perquè allò sobresurti. Sacrifiques moltes coses perquè aquella llum surti.

Expliqui’ns la sobrecoberta del Diari de Sant Cugat... És un quadre entranyable. És una època en que vaig estar pintant a Sant Cugat (que ho he fet poques vegades), junt amb un grup de pintors que ens trobàvem al Claustre del Monestir, els dissabtes i diumenges. Abans que l’arreglessin, perquè un cop el van restaurar va perdre tot l’encant que tenia.

I aquest quadre és un d’aquells moments que hi anava. És una nota feta ràpida a dins del Claustre d’aquells moments.

Com defineix la seva feina?

Faig el que m’agrada, sense pensar en res més. Necessito que el tema m’exciti, per això no pinto per encàrrec. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Publicitat 37

38 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

T’ajudem a elaborar un pla per a la jubilació

Tu ets l’Estrella

A ”la Caixa” sabem que per gaudir del futur amb tranquil·litat cal començar a planificar-lo des del present.

Per això volem estar al teu costat i ajudar-te a preparar un pla per a la jubilació, que podràs anar adaptant al llarg de la vida segons les necessitats que tinguis. I no tan sols això, perquè ara, si ens portes el teu pla o hi fas una aportació, a més podràs aconseguir fins a un 4% de l’import mobilitzat o aportat.1

1. Promoció vàlida per a aportacions superiors a 6.000 € o mobilitzacions externes d’entrada sol·licitades del 28-10-2013 al 31-12-2013 als plans inclosos en la promoció, en les condicions que s’indiquen a la carta d’obsequi, que es poden consultar a www.laCaixa.es. El valor de l’obsequi correspon a un percentatge que s’aplica sobre l’import constituït de l’aportació única o de la mobilització externa d’entrada, i depèn del pla que es contracti i de la pertinença al programa multiEstrella o a Banca Personal en la data de l’abonament. L’obsequi que ofereix VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances està subjecte a tributació segons la legislació fiscal vigent en els termes que s’indiquen a la carta d’obsequi. L’abonament es farà al compte vinculat al pla amb data valor de l’1-4-2014. Plans de pensions individuals “PlanCaixa”, dels quals VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances és la gestora i promotora; Caixabank, SA, l’entitat comercialitzadora, i CECABANK, SA, l’entitat dipositària. Plans de previsió assegurats de l’entitat asseguradora VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances. Caixabank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA, inscrit en el Registre de Mediadors amb el codi C0611A08663619. www.laCaixa.es. NRI: 782-2013/9681.

Patrocinador de l’Equip Olímpic Espanyol

Actualitat Cultura 39

Crítica d’art

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

“RE-VISIONS”, fotografies de Jordi Camí

Reconeixement

Es prepara l’Espai Grau-Garriga a Can Quitèria

Imma Pueyo Crítica immapueyo@telefonica.net

E

nvoltat d’amics, amigues, simpatitzants i col·legues d’ofici, el fotògraf Jordi Camí va inaugurar el seu nou espai de treball professional amb una exposició privada de fotografies que ha titulat “RE-VISIONS” iniciant, d’aquesta manera, una nova etapa dins de la fotografia d’autor. L’exhibició reuneix una sèrie d’imatges en blanc i negre realitzades en diferents contexts i situacions sense cap prèvia intencionalitat estètica, en les quals es poden observar els principals temes que formen la seva font d’inspiració. Segons ens diu l’autor, la tria no ha estat aleatòria, el temps i l’inconscient han anat formant un pòsit, han generat un fil conductor basat en l’absència de color i una tendència minimalista; sense oblidar els orígens en què van estar concebudes: el reportatge. Així doncs, cada una de les imatges té doble lectura: l’artística i la documental. Podem observar com la seva visió es dirigeix cap a la combinació d’elements, bàsicament paisatge, figures, edificis i la relació i connexions formals que s’estableixen entre ells. Cada fotografia, captada per l’art de la seva mirada atenta, és un instant lumínic, ple de contrastos, a contrallum, acuradament construït i personalitzat a través de la lent. Accedim a llocs i espais evocatius, a escenes que sorgeixen arran d’una sensació o emoció i que ens descobreixen les singularitats d’un país amb solucions simples, senzilles, entre la realitat del fotoreportatge i el respecte per l’estètica amb l’objectiu clar d’allunyar-se de la banalitat de les imatges tipificades. Jordi Camí és un fotògraf d’àmbit internacional. Va néixer a Sant Cugat, en el cèntric carrer de la Sort, i va créixer en els medis establerts del poble: parvulari “dels caganers” com popularment es deia, batxillerat a l’Acadèmia Leon i treball a la Condiesel. La seva afinitat amb la fotografia va aparèixer en aquells anys formatius a partir d’observar les imatges dels llibres de text. Té un currículum extens i una personalitat aventurera que l’ha portat a viatjar arreu del món.//

Mercè Conesa ha anunciat, durant l’esmorzar de Nadal celebrat amb els periodistes locals el dimecres 18 de desembre, que Sant Cugat treballa per la creació de l’Espai Grau-Garriga a Can Quitèria. Un espai dedicat a un dels artistes més internacionals

de Sant Cugat. Un espai que està previst que s’ubiqui a Can Quitèria, perquè és el lloc més proper a la casa on va néixer l’artista. Un espai reivindicat, l’Espai Grau-Garriga, així com la rehabilitació de l’edifici.

Per fer-ho, ha anunciat que es demanarà una subvenció que permeti fer els primers passos d’un gran espai de referència de l’obra del mestre del tapís contemporani. L’adequació de l’equipament tindrà un cost d’1 milió d’euros.

Ramon Grau, nebot de l’artista, ha volgut felicitar Mercè Conesa per la seva aposta decidida, tot dient que “ella creu que Grau-Garriga ha de tenir un espai propi que sigui referent dins i fora de la ciutat i on es pugui fer un repàs a la seva trajectòria artística abraçant totes les èpoques de l’artista, així com totes les tècniques que va conrear, com la pintura, el tapís, el dibuix i el gravat”. // C. Caballé

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Jordi Camí fotografiat en la inauguració de l’exposició #Carlos Sanchez Pereyra

abcd

40 Cultura Actualitat

Camerata Sant Cugat estrena la cantata ‘Com un mirall’

La novena edició de la Cantata de Nadal organitzada per Camerata Sant Cugat arribarà al Teatre-Auditori de Sant Cugat el diumenge 29 de desembre a les 19 hores. Una cantata per a cor infantil, cor mixt i orquestra

El cinema de casa teva

Lluvia albóndigas 2

El hobbit

12 años de esclavitud

3 bodas de más

16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h

16.00 - 19.15 - 22.00 h

3d: 16.00 - 19.00 - 22.00 h

Units per La Unió Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

D

illuns, 16 de desembre, el Ple Municipal va votar per unanimitat aprovar la minuta de col·laboració entre l’Ajuntament i la Societat Coral La Unió Santcugatenca, per la creació d’un futur consorci per la integració de la Sala Clavé, el teatre i sales adjacents en el sistema públic d’equipaments escènics i musicals de Sant Cugat del Vallès. L’any 1899 es va fundar la Coral i vint-i-dos anys després, en un poble que tot just superava els 2.000 habitants, es va comprar un terreny de 1.440 metres quadrats de Can Mates (avui carrer d’Anselm Clavé) per poder construir un local adequat segons la Junta amb l’aprovació majoritària dels socis.

L’any 1923, tot i que encara les obres no han deixat llestes totes les instal·lacions, s’aprofita un homenatge al dramaturg Àngel Guimerà promogut per La Unió (ara fa, doncs, 90 anys) on s’hi representa Terra Baixa amb l’assistència de l’autor. Un teatre actiu amb una companyia estable, Agrupació Artística, que seguirà funcionant fins l’esclat de la Guerra Incivil. Després diferents grups segueixen les petjades dels fundadors, una iniciativa feta en un poble com el que era Sant Cugat en el seu moment que sembla impossible avui en dia i que demostra com la força i solidaritat ciutadana és sempre més potent que qualsevol empresa sostinguda i guiada només pels diners.

Al marge de no deixar en l’oblit les coses que no es van fer bé, en algun moment, era clar que des de l’Administració local, des de la política exercitada pels escollits per la ciutadania, no hi havia altre opció que apostar per protegir un espai emblemàtic i que podria desaparèixer físicament en un lloc cèntric que és, sens dubte, imprescindible per a les entitats d’arts escèniques i musicals de la ciutat i que, a la vegada, serveix per enquibir-se en el pla PECCAT (Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010/2020) que estableix una xarxa bàsica d’acord amb el nombre d’habitants. En definitiva una acció necessària que ha unit molta gent per La Unió. Ara només falta mantenir l’esperit que ho ha fet possible.//

20.20 - 22.30 h

#artur ribera

Crítica

Concert

composta especialment per a Camerata Sant Cugat per músics contemporanis del nostre país. La cantata Com un mirall és el resultat de la unió compositiva de dos grans artistes: el compositor Manel Gil-Inglada i el poeta Carles Duarte. Els textos de la cantata estan basats en una selecció de poemes, adaptats i estructurats per Duarte en quatre parts, que configuren la seva mirada original del Nadal. L’obra consta de quatre parts precedides de preludis sobre els quals l’actriu Marta Angelat recita els versos dels poemes. Com en les edicions anteriors, el concert es completarà, a la primera part, amb una tria d’àries i cors del Messiah de G. F. Haendel. A la segona part s’interpretaran nadales del repertori català i d’arreu del món i inclourà un fragment, “Mar d’Azov”, de la cantata estrenada l’any passat, El viatge de la vida, del compositor Ivan Capillas, basada en textos del poeta Vicenç Llorca. // C. Caballé

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Cultura 41

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Pàgina de Camerata Sant Cugat

Pàgina de l’Escola d’Art i Disseny

Camerata Sant Cugat Encetem l’any amb estrena la cantata un nou punt de vista ‘Com un mirall’ Cada Nadal, des de fa nou anys, Camerata Sant Cugat organitza l’estrena d’una cantata per a cor infantil, cor mixt i orquestra composta especialment per a Camerata Sant Cugat per músics contemporanis del nostre país. Aquesta iniciativa, sorgida de la voluntat d’estimular i difondre l’obra de compositors catalans actuals s’ha concretat, fins ara, en les estrenes de Fes-te el pessebre, de Lluís Vila (2005); Cant de Nadal, de Xavier Benguerel (2006); Betlem, de Joan Josep Gutiérrez, director de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels (2007); En el bosque helado, de Xavier Capellas (2008); Nit de Plata, d’Àlex Martínez (2009); Pastors a Betlem, de Raimon Romaní, sobre poemes de Jacint Verdaguer (2010); Nadal, de Carles Gumí, sobre un poema de Joan Maragall (2011) i El viatge de la vida, d’Ivan Capillas i textos del poeta Vicenç Llorca (2012).

La cantata Com un mirall és el resultat de la unió compositiva de dos grans artistes: el compositor Manel Gil-Inglada i el poeta Carles Duarte.

Els textos de la cantata estan basats en una selecció de poemes, adaptats i estructurats per Duarte en quatre parts, que configuren la seva mirada original del Nadal. El resultat és un mirall de paraules, imatges i sentiments que ens commouen i ens porten a l’interior dels records per després retrobar-nos en l’alegria de la festa. És una poesia tant còsmica com propera, un camí d’interrogació constant que ens convida a comprendre el significat profund d’aquest temps i ens proposa una guia per fer-ho: reconèixer en els versos dels poemes el paisatge propi de Nadal, com en un mirall.

La composició musical de Gil-Inglada s’estructura en quatre parts seguint el guió poètic. Es tracta d’una obra màgica, concisa i brillant que gràcies al llenguatge modern del compositor i la seva llarga experiència com a creador de bandes sonores de pel· lícules dóna com a resultat una peça

‘Com un mirall’, obra inspirada en el poema Brindis de Joan Margarit. #Josep Pagans

d’un dinamisme extraordinari i a la vegada d’una arquitectura rodona i clàssica. A més de la formació habitual de corda i vent, percussió i piano, l’ús addicional de diversos instruments de percussió, de la celesta i de l’arpa permet crear una atmosfera tímbrica rica i variada i ressaltar així els moments de misteri, màgia i sorpresa que conté la cantata. Estem davant d’una obra emotiva concebuda amb una gran solidesa formal.

L’obra consta de quatre parts precedides de preludis sobre els quals l’actriu Marta Angelat recita els versos dels poemes.

Com en les edicions anteriors, el concert es completarà, a la primera part, amb una tria d’àries i cors del Messiah de G.F. Haendel. A la segona part s’interpretaran nadales del repertori català i d’arreu del món i inclourà un fragment, Mar d’Azov, de la Cantata estrenada l’any passat, El Viatge de la Vida, del compositor Ivan Capillas, basada en textos del poeta Vicenç Llorca. Aquesta cantata ha estat guanyadora dels premis internacionals de música per a cinema Jerry Goldsmith 2013.

L’estrena serà durant el Concert de Nadal, que tindrà lloc el 22 de desembre a l’Espai Cultural La Lira de Tremp.

El mateix concert s’oferirà el dia 29 de desembre de 2013, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès.//

42 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Publicitat 43

44 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Atletisme La cursa la coorganitzen el Club Atlètic Barcelonès i l’Ajuntament de Sant Cugat

La Sant Silvestre de Sant Cugat, el 31de desembre La prova Aquesta cursa de 10 quilòmetres començarà a les 17.30 hores, amb sortida a l’avinguda Pla del Vinyet (davant del Teatre-Auditori). Inscripcions Es poden formalitzar fins al 27 de desembre

P

er quart any consecutiu, Sant Cugat també gaudirà de la Sant Silvestre, que se celebrarà el dimarts 31 de desembre, en una cursa de 10 quilòmetres. El tret de sortida es donarà a les 17.30 hores, a l’avinguda Pla del Vinyet (davant del Teatre-Auditori). El punt d’arribada estarà situat a la rambla del Celler, davant de l’Ajuntament.

El Club Atlètic Barcelonès i l’Ajuntament de Sant Cugat coorganitzen aquesta 15a edició de la Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat Gran Premi Ibercaja, que és la vuitena i última prova puntuable pel Circuit l’Aliança.

Les inscripcions, fins al 27 Segons l’organització, ja s’hi han inscrit uns 1.500 atletes i el màxim de corredors que admet l’organització és de 4.000 participants. Els que encara no ho han fet, poden formalitzar les seves inscripcions al web de la cursa (www. santsilvestre.com) fins al divendres 27 de desembre, o bé presencialment, fins al dissabte 28 de desembre a la botiga santcugatenca Running Vallès o a l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), entre altres punts.

El cost per apuntar-s’hi és de 16 euros (sense xip groc però amb assegurança) i de 18 euros (amb xip groc i amb assegurança). La inscripció inclou, entre altres obsequis, una samarreta tèrmica de la marca Brooks.

La Fira del Corredor La Fira del Corredor s’instal·larà al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler.

El dilluns 30 de desembre estarà obert de 10 a 20 hores, i el dimarts 31 de desembre, de 10 a 16.30 hores.

Després de la cursa atlètica, l’organització lliurarà un trofeu, entre altres obsequis, als tres primers classificats de la categoria absoluta masculina i femenina. La resta de premiats (del 4rt al 25è) rebran el seu trofeu i

en context El circuit, el mateix dels últims dos anys El traçat. El circuit, el mateix dels últims dos anys, i homologat per la Federació Catalana d’Atletisme, és el següent: avinguda Pla del Vinyet, avinguda de les Corts Catalanes, carrer de Pau Casals, rambla del Celler, avinguda de Cerdanyola, carrer de la Creu, avinguda Francesc Macià, carrer de la Torre, carrer Santiago Rusiñol, carrrer Lluís Companys, camí de Can Gatxet, camí de Rovira i Virgili, carrer de Jaume I, aarrer Villà, passeig de Can

Mora, rambla de Rivera, rambla de Ribatallada, carrer Francesc Moragas i rambla del Celler.

Punt d’avituallament. Com a novetat respecte de les tres últimes edicions, l’organització de la 15a Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat ubicarà un punt d’avituallament al quilòmetre 5 de la cursa. Aquesta és, segons l’organització, una petició que alguns atletes han sol·licitat a l’organització en els últims anys.

els seus premis, i també el primer classificat i primera classificada de cada categoria, en un acte que se celebrarà, com cada any, a l’Ajuntament, al gener. Serà llavors quan també es distingirà el millor atleta santcugatenc (masculí i femení).

L’actual campió, confirmat Entre els atletes participants, cal destacar la presència del marroquí Mohamed Benhmbarka, campió de l’última edició de la Sant Silvestre de Sant Cugat, amb un temps de 30 minuts i 12 segons, en la seva primera participació; Driss Lakhouja, actual campió de Catalunya de 10 quilòmetres,

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Actualitat Esports 45 Rítmica i Estètica de Grup El 2 de gener, en marxa

i l’exsantcugatenc Abdel Ait (ara viu a Terrassa), subcampió de la Marató dels Jocs Paralímpics de Londres 2012 i subcampió paralímpic de la Marató de Lió 2013.

El Club Gimnàstica, una nova entitat esportiva

Calduch i La Ouja

L’últim dia del 2013. En l’edició del 2012, 2.576 atletes van participar en la tercera edició de la Sant Silvestre de Sant Cugat. #LOCALPRES

En la categoria femenina cal destacar la participació de la manresana Meritxell Calduch, guanyadora de la Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat els anys 2010 i 2011, i també campiona de la Cursa de la Dona 2013, i de Fatima La Ouja, del Marroc. Qui molt probablement no hi prendrà part és Hasna Bahom, campiona l’última edició de la Sant Silvestre de Sant Cugat. En l’edició del 2012 hi van participar un total de 2.576 atletes.

L’acte de presentació de la 15a Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat es va celebrar el dimarts 17 de desembre, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Cugat. L’acte el van presidir, entre altres personalitats, Xavier Tizón, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat; Josep Maria Antentas, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme; Domingo López, director tècnic de la 15a Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat, i Montserrat Cespedosa, representant d’Ibercaja, principal patrocinador d’aquesta cursa.

Afectacions al trànsit La cursa provocarà algunes afectacions de trànsit i també en el servei de transport urbà i interurbà entre les 17:30 hores i les 19:15 hores. Amb l’objectiu de minimitzar les possibles molèsties s’aniran tallant i reobrint els carrers en funció del pas dels atletes. //

Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Marta Batllori, Teresa Pérez i Alex Garçon, a l’acte Les vint entrenadores que fins ara treballaven al Club Muntanyenc Sant Cugat (van presentar la dimissió el dilluns 16 de desembre) passaran a ferho a la nova entitat esportiva local.

El Club Gimnàstica Sant Cugat Esportiu es va presentar oficialment el dilluns 16 de desembre, a la Casa de Cultura, davant una vuitantena de pares i mares. Aquesta entitat neix de l’escissió de la Secció de Gimnàstica Rítmica i Estètica de Grup del Club Muntanyenc Sant Cugat, i el 2 de gener iniciarà la seva activitat esportiva.

Segons aquesta nova entitat, el club ja té un 85% de les gimnastes federades que fins ara competien pel Club Muntanyenc i un 60% de les que es preparaven a la seu del Club Muntanyenc.

#ARTUR RIBERA

Aquesta secció del Club Muntanyenc tenia unes 220 gimnastes.

Durant l’acte, el cos directiu del Club Gimnàstica Sant Cugat Esportiu va fer públic que les vint entrenadores que fins ara treballaven al Club Muntanyenc (van presentar la dimissió el dilluns 16 de desembre) passaran a ferho a la nova entitat.

La junta directiva del Club Gimnàstica Sant Cugat Esportiu està integrada per Àlex Garçon (president); Gemma Figueras (vicepresidenta); Pere Ferrer (tresorer); Teresa Pérez (secretària), i els vocals Marta Batllori i Toni Molina. Aquesta junta també comptarà amb una o dues representants de l’equip tècnic de la nova entitat esportiva al cos directiu. // Àlex López Puig

46 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Esports 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Pàgina del Club Muntanyenc Sant Cugat

Pàgina del Club Tennis Natació Sant Cugat

Tot a punt per als casals de Nadal del CMSC

Una gran escola de club

Imatge gràfica promocional dels casals i casalets #cedida

L’escola de tennis té 400 jugadors i jugadores #cedida

Infants i joves podran gaudir de les activitats preparades durant els dies de vacances El Club Muntanyenc programa els casals d’hivern perquè ningú es quedi a casa aquestes vacances. Hi haurà casals dirigits a infants d’entre 6 i 12 anys i casalets pensats especialment per als més petits, de 3 a 5 anys.

Casals i casalets es duran a terme els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre i 2 i 3 de gener a les instal·lacions del Club Muntanyenc (pl. de la Vila, 2).

Campus d’escalada i casals

Aquest any se celebren conjuntament ambdues activitats. De 9 h a 11.30 h els participants podran gaudir d’activitats preparades i dirigides per monitors i monitores de l’Esplai Sarau. Podran gaudir de tallers, excursions, gimcanes i jocs durant tot matí per no avorrir-se ni un moment, jugant i aprenent en el lleure. A més, cada dia al campus d’escalada d’11.30 h a 14.00 h, aprendrem tot el que cal per a la pràctica d’escalada al rocòdrom del CMSC. Un cop acabada l’activitat hi haurà la possibilitat de quedar-se a dinar i fer esbarjo amb els monitors fins a les 17 h de la tarda.

Casalets

Enguany el Club Muntanyenc tam-

bé organitza casalets, dirigits a infants d’entre 3 i 5 anys, consistents en cançons, jocs i activitats d’esperit nadalenc per gaudir les vacances amb d’altres nens i nenes de la mateixa edat. L’activitat es desenvoluparà de matins, de 9 h a 14.00 h, i també disposa d’opció menjador fins a les 17 h de la tarda.

Servei de bon dia

Els participants de casals i casalets disposaran de servei de bon dia, recepció i cura dels infants de 8 h fins a l’inici de l’activitat a les 9 h del matí.

Per als socis del CMSC serà gratuït i per als no socis el preu és de 3 €/dia.

Tarifes

Per als socis del CMSC els preus són de 14 €/matí (9 h-14 h) o 25 €/dia sencer (fins a les 17 h) amb dinar inclòs.

Per als no-socis 18 €/matí (9 h -14 h) o 32 €/dia sencer (fins a les 17 h) amb dinar inclòs.

Inscripcions

Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina www.cmsc.cat o a la recepció del Club Muntanyenc Sant Cugat de dilluns a divendres de 17 h a 21 h de la tarda.

Per a més informació: Club Muntanyenc Sant Cugat Plaça de la Vila, 2, 08172 Sant Cugat Tel. 93674 53 96 www.cmsc.cat cmsc@cmsc.cat

Treballem amb la il·lusió d’oferir un servei de qualitat En els darrers anys, la nostra escola de tennis ha crescut de manera molt important. Actualment consta de 400 alumnes, i tots els equips que ens representen als campionats de Catalunya estan a la categoria Or. Darrere d’aquest èxit hi ha molta gent implicada que procuren oferir una activitat extraescolar de qualitat i treballen dia a dia amb aquest objectiu. Construir tot això no és fàcil, i l’èxit és crear uns fonaments sòlids, una base forta a partir de la qual aquells alumnes que demanin més, que tinguin il·lusió a seguir aprenent i adquirir un bon nivell de tennis ho puguin fer. Aquesta manera d’entendre l’escola ens ha portat a tenir en aquests moments 80 alumnes a l’escola de competició.

Però tot parteix de la base, i és per aquest col·lectiu que s’han creat noves activitats que complementen els entrenaments setmanals. Han tingut molt bona acceptació, i amb el temps estan agafant molta força. Les més importants són l’“Avui... tennis!” i la Lliga Social Juvenil. Les dues són activitats de cap de setmana adreçades al públic més jove i que encara no competeixen, alumnes de la nostra escola base. Aquestes propostes ofereixen la possibilitat d’iniciar-se en el món de la competició, d’una mane-

ra molt tranquil·la i en un entorn molt controlat, competint entre els mateixos alumnes de l’escola. L’“Avui... tennis” es fa alguns dissabtes de la temporada i està adreçat als més petits de la casa. S’ha fet en diversos formats, algun dels quals els pares competeixen al costat dels seus fills. Ja fa tres temporades que vam iniciar aquest projecte i s’ha consolidat. La Lliga Juvenil és la nova iniciativa d’aquesta temporada, i cada diumenge a la tarda, els nostres alumnes es troben per jugar partits i aprendre a guanyar i a perdre.

Aquesta manera d’entendre l’ensenyança va més enllà del resultat, dels guanyadors o perdedors. Aquestes trobades han seguit l’objectiu de formar els alumnes del nostre club en l’apartat de la competició, sent un extra a les classes i entrenaments que durant les setmanes es duen a terme.

Companyerisme, sinceritat, presa de decisions, treball tècnic i tàctic defineixen aquestes propostes innovadores de l’escola.

Tot plegat ha donat un resultat molt enriquidor, on els alumnes de la nostra escola consoliden els seus aprenentatges, posant en pràctica allò que van aprenent al llarg del curs.

D’aquest manera, l’objectiu de crear lligams entre l’“Avui... tennis!”, la Lliga Juvenil i la formació tennística dels nostres alumnes s’està complint, i estem molt contents i agraïts tant als propis alumnes com als pares de poder formar part d’aquest procés.//

48 Esports Actualitat Futbol sala Segona Nacional B

Política esportiva

Olímpyc i FS Sant Cugat empaten en el derbi El Futbol Sala Sant Cugat ha criticat l’actuació d’un sector de l’afició de l’Olímpyc Floresta FS durant el derbi. Segons el club, un grup de joves va amenaçar la seva afició en diverses ocasions del partit.

L’Olímpyc Floresta Futbol Sala i el Futbol Sala Sant Cugat van protagonitzar el dissabte 14 de desembre el primer derbi local de futbol sala de la temporada, en aquest cas a Segona Divisió B. El partit va finalitzar amb empat a 1 un gol. Els santcugatencs, que amb l’empat van sumar el seu primer punt de la temporada, es van avançar als dos minuts del segon temps amb un gol de Richi. L’Olímpyc va empatar a 25 segons del final amb un gol de Fernando.

Amb aquest resultat, l’Olímpyc Floresta FS ocupa la tretzena posició amb 12 punts i es troba fora de la zona de descens, mentre que el Futbol Sala Sant Cugat és setzè i últim amb 1 punt.

Amenaces El FS Sant Cugat ha criticat l’actuació d’un sector de l’afició de l’Olímpyc Floresta FS durant el derbi. Segons el club, un grup de joves va amenaçar l’afició del FS Sant Cugat en diverses ocasions del partit. Segons Jordi Palau,

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

El comportament dels jugadors va ser exemplar #AMANDA BERNAL president del FS Sant Cugat, “un aficionat de l’Olímpyc va llançar una bossa de glaçons que va impactar en dos nens”. Algun seguidor de l’Olímpyc se’l va veure fumar i beure cervesa a l’interior de la instal·lació esportiva municipal.

Segons un comunicat de premsa que va emetre l’Olímpyc el dilluns 16 de desembre, si Jordi Palau no rectifica unes declaracions que va fer, “l’Olímpyc Floresta FS dóna per trencades les relacions institucionals amb el FS Sant Cugat, i iniciarem els tràmits legalment pertinents per, si s’escau, denunciar tots els punts esmentats anteriorment en el comunicat”. // P. F. / À. L. P.

El concurs de l’OMET, al primer trimestre del 2014 L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va fer aquestes declaracions en el decurs del tradicional esmorzar de Nadal que cada any ofereix als mitjans de comunicació.

“El concurs públic per gestionar l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET) sortirà al primer trimestre del 2014. No podem estar durant tant de temps en període de pròrroga”. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va fer aquesta i d’altres declaracions el dimecres 18 de desembre en el decurs del tradicional esmorzar de Nadal que cada any ofereix als mitjans de comunicació.

L’alcaldessa també va afirmar que l’Ajuntament “vol gestionar els pavellons 1 i 2 de la ZEM Rambla del Celler. Estem buscant la fórmula per aconseguir-ho, però existeixen dificultats jurídiques”. Cal recordar que, recentment, l’Ajuntament ha passat a gestionar el Pavelló 3, que fins ara el responsable n’era l’Eurofitness Sant Cugat. Conesa també va detallar que la gestió del fitness i la piscina municipal ho continuarà fent la mateix concessionària, Eurofitness Sant Cugat.

Pel que fa a inversions en instal· lacions esportives municipals, Mercè Conesa va explicar que resoldre la

problemàtica dels robatoris al Pavelló 3 i a la ZEM Jaume Tubau “no és la prioritat número 1 en inversions en equipaments esportius municipals per a aquest any 2014. Hi ha d’altres prioritats”.

Segons va avançar Conesa, l’Ajuntament arranjarà, abans de finalitzar aquest mandat, les dues pistes esportives del barri de Sant Francesc. S’ampliarà una de les dues pistes perquè pugui tenir un ús federat.

L’altra serà una pista de lliure utilització per part de la ciutadania. // Àlex López Puig

Hoquei sobre herba

El Junior FC, tercer al Campionat de Catalunya Masculí El primer equip masculí d’hoquei sobre herba del Junior FC va superar (6-3) el Futbol Club Barcelona en el partit pel tercer i quart lloc del campionat català, el diumenge 15 de desembre.

El primer equip masculí d’hoquei sobre herba del Junior FC s’ha penjat la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya de Divisió d’Honor. Els santcugatencs van superar (6-3), el diumenge 15 de desembre, el FC Barcelona en el partit pel tercer i quart lloc. En les semifinals, que van jugar dissabte, van perdre (6-0) amb l’equip amfitrió, l’RC Polo de Barcelona. En la final del Campionat de Catalunya, el Club Egara va guanyar l’RC Polo per 3 gols a 1. // À. L. P.

Espai cedit ASS. RADIO

Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dilluns A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

23 de desembre

bustia@totsantcugat.cat

The Bridges of Madison County Los puentes de Madison

Clint Eastwood EUA, 1995 (1321’) Idioma: anglès

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Publicitat 49

50 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Entrevista

Carles Duarte

President del CoNCA i autor dels poemes de la Cantata de Nadal ‘Com un mirall’

“La cultura no és accessòria; és essencial en la vida de cada persona” Poeta Els versos de la Cantata 2013 són la seva visió dels sentiments que desperta el Nadal. Cultura Gaudeix i treballa per dignificar la cultura Ha escrit molts llibres de poesia.

Els versos de Com un mirall com neixen?

Aquests versos no són poemes integrats en cap llibre. Són uns versos que per mi s’associen amb Nadal. No és un poema pròpiament religiós però sí que té una dimensió espiritual, però també festiva, i parla del Nadal com aquell moment de l’any més propici a fer inventari de joies i ferides, de neguits i de somnis. Crec que això és el que explica el poema.

Com es defineix com a poeta?

La meva poesia és, d’una banda, compromesa amb la proximitat i la senzillesa. No escric poesia pensant a construir un edifici retòric brillant però que m’entrebanqui la comunicació amb el lector. L’ésser humà m’interessa i busco una complicitat profunda. D’altra banda, sóc un poeta mediterrani, i com a tal, faig de la consciència de la tradició i de les arrels de la nostra civilització una columna primordial per enlairar l’edifici de la meva poesia. I la meva poesia és una poesia sobre el goig de viure. No és una

poesia críptica ni barroca; és una poesia que intenta transmetre una dimensió reflexiva sobre l’existència, però al mateix temps una passió per fer de cada dia una ocasió de felicitat.

Què va primer, la vessant professional o la de poeta?

La condició de poeta és prèvia, perquè és una manera de mirar i d’interpretar el món. El que és cert és que sóc un home de cultura, i que professionalment això m’ha dut a treballar a la Fundació Lluís Carulla, dedicada al món de la cultura catalana. També ho és la meva acció com a president del CoNCA, que m’ajuda a tenir una visió integral del sistema cultural del país.

Què és per vostè la cultura, vista des d’aquest ampli ventall?

La cultura és el que jo estimo. Evidentment, les meves responsabilitats en aquest moment no són només de gaudir-ne, sinó, a més, d’intentar ajudar que el sector cultural tingui les eines necessàries per afrontar amb millors condicions els reptes del present, que

són importantíssims i gravíssims.

La cultura viu un moment molt delicat, per l’increment de l’IVA, i per la reducció dels pressupostos públics que s’hi destinen. Hi ha una contradicció entre el talent i la creativitat del país, i la capacitat d’assimilar aquesta riquesa creativa en un mercat que permeti que els professionals de la cultura en puguin viure. Això, a més, s’ha de complementar amb una internacionalització, i necessitem que s’incrementi el consum cultural dins del país.

Sent un país amb molt de talent, que és el que ha fallat?

Crec que té a veure, d’una banda, en el fet que el sistema educatiu no ha educat prou en aquesta vessant. La cultura no és accessòria, és principal en la vida de tots. Hi ha una funció que té a veure amb els mitjans de comunicació, que ens hi han d’acompanyar, i evidentment les institucions públiques, que han apostat molt en alguns moments sobretot per afavorir la dimensió creativa de la cultura, però no han apostat prou per estimular el con-

Viure amb i per la cultura Autor dels versos de la Cantata de Nadal 2013, Com un mirall, organitzada per Camerata Sant Cugat, Carles Duarte considera que “cal una ruptura de les fronteres entre els llenguatges creatius per seguir endavant”.

Apassionat de la música, creu que “en la poesia sempre hi ha una partitura”. A més de poeta, presideix el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i és director de la Fundació Lluís Carulla. Uns càrrecs que impliquen una vida lligada a la cultura, que la defineix com “la meva passió”. Una passió que compagina amb les seves obligacions professionals que li donen aquesta visió global de la situació de la cultura al nostre país. Per Duarte, “la cultura és allò que ens defineix i ens identifica”.

Viure a Sant Cugat 51

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

“La meva poesia intenta transmetre una dimensió reflexiva, però al mateix temps una passió” “Hi ha una contradicció entre el talent del país i la capacitat d’assimilar aquesta riquesa”

Poeta del goig de viure. La Cantata se celebra el diumenge 29 de desembre a les 19 hores, al Teatre-Auditori # artur ribera

sum cultural, per socialitzar-lo.

Aquí, no és que no s’hagi fet feina, perquè se n’ha fet molta, però hi ha molt de camí per córrer.

El model cultural català s’ha vist perjudicat pel model espanyol? És prou clar que hi ha hagut una acció política des del punt de vista de la cultura que s’ha decantat en excés per la centralitat, per abocar el gruix dels recursos cap a Madrid. I això ens ha perjudicat.

Però, amb independència d’aquesta reflexió, a Catalunya hauríem d’aplicar-nos també el criteri de, sí, necessitem una Barcelona molt sòlida, però al mateix temps necessitem que la resta de municipis siguin un espai central i viu, que no depenguin culturalment només de Barcelona.

Pel que fa a polítiques educatives, què és el que hauria de canviar?

Primer, s’haurien de reforçar els ensenyaments artístics. I cal recordar que hi ha una assignatura pendent, que és la creació de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics. I més enllà, és en el conjunt

del sistema educatiu que aquesta sensibilitat per les expressions culturals i artístiques s’ha de tenir en compte. Ens són tan útils la literatura, la música, les arts plàstiques... en el desenvolupament de la personalitat que les hauríem d’incorporar molt més en l’activitat escolar.

Parlava dels mitjans de comunicació, quin paper hi tenen?

La funció dels mitjans de comunicació des d’un punt de vista referencial i de formació del criteri és bastant significatiu. I tens la sensació que la cultura és gairebé un apèndix. I això no té cap sentit, perquè la dimensió que té la cultura en la cohesió de la societat, en les engrunes de felicitat que a cadascú de nosaltres ens correspon de viure, és fonamental. I per tant, quan es parla de polítiques socials i es desatén la cultura, es comet un greu error. I no adonar-nos del paper crucial que té la cultura quan nosaltres ens mirem al mirall i ens reconeixem en qui som, és badar molt. Els mitjans de comunicació haurien de prestar-hi

més atenció, perquè no és un factor accessori; la cultura és substancial. És el que som, el que ens defineix, ens projecta i ens explica.

Els mitjans de comunicació local quin paper poden tenir-hi?

Són un tresor. Han esdevingut peces decisives en l’articulació de la nostra vida col·lectiva. També, des del punt de vista de la construcció de país i de societat. És molt difícil d’explicar aquest país sense la premsa de proximitat; és molt difícil d’explicar aquesta riquesa de la manera d’articular el vincle entre la societat i el territori que es produeix d’una manera tan dinàmica i fructífera al nostre país. En aquest aspecte, els mitjans locals poden contribuir poderosament a millorar no tan sols el prestigi de la cultura, sinó l’experiència real i concreta de la cultura.

Un canvi en el model d’Estat ajudaria a la cultura catalana?

Jo sóc el president del CoNCA i m’abstindré de pronunciar-me sobre el que és la meva opinió personal. Ara, el que és segur és que

“La dimensió que té la cultura com a factor de cohesió social és fonamental” Catalunya ha de poder intervenir més decisivament en aspectes com l’aplicació de l’IVA cultural, que ens està fent molt de mal. A Catalunya, sigui quin sigui el marc polític, i evidentment en la mesura que tu tens un major nivell d’autogovern, ets més lliure però també més responsable de les decisions que puguis prendre, aquest és un camp en què evidentment caldria fer una rectificació immediata. Un altre camp, que tenint en compte la naturalesa de la societat catalana seria molt important en un escenari diferent de l’actual, seria el del mecenatge. Catalunya és un país, fins i tot diria que al marge de les institucions públiques, que té la força i el tremp per la seva capacitat d’iniciativa, i jo crec que això s’ha de recuperar i fomentar. Hi ha unes potencialitats molt més grans de les que s’han desenvolupat. Possiblement amb uns nivells d’autogovern millors s’hi podria avançar més. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

52 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Món rural Associacionisme agrari contemporani (VIII) Junta rectora del Celler Cooperatiu a la segona meitat dels anys quaranta del segle XX. Dret, quart per la dreta, el president Josep Grau Rodó. #cedia per Tomàs Grau tre que quan eren alts era preferible vendre als negociants.

L’administració del Celler es portava com una empresa normal, gestionant acuradament els marges de previsió i obtenint els beneficis de l’excés de les aportacions, de la venda dels subproductes i de la prestació de serveis del molí triturador de pinsos.

Inicialment, i mentre no es condicionin els locals i s’estabilitzi el funcionament de la Cooperativa, s’acorda suspendre l’entrada de nous socis. Tot i l’escassetat de recursos disponibles i la dificultat per trobar materials, els excedents d’aquests primers anys es dedicaren a la remodelació i millora del celler modernista, i es va acabar amb maons el local de màquines i les andanes. Les tines també es varen cobrir en la seva totalitat per evitar que es deterioressin.

El Celler enceta, a partir de l’any 1946, una nova etapa amb personalitat jurídica pròpia en què s’intentarà aprofundir en els principis cooperatius

El Celler Cooperatiu.

Ressorgiment i estabilitat.

(1946-1950) El dia 26 de maig de 1946 marca el començament d’una nova etapa per al Celler. Fins aquella data funcionava com el celler de la Hermandad de Labradores, que quedava constituït com a cooperativa amb el nom de Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès. El seu primer president fou Josep Grau Rodó.

A partir de l’1 de gener de 1947, la Hermandad i el Celler funcionen amb administracions i juntes directives diferenciades. El desglossament de les reserves totals es fa en la proporció aproximada de ¾ parts del total per al Celler, dada que dóna idea de la rellevància que havia tingut el celler dins de la Hermandad, que quedava rellogada en els locals del Celler.

Tot i això, les disposicions vigents

Els gestors del Celler varen haver de fer servir el seu enginy per competir amb els preus desorbitats que marcaven els negociants obligaven que la nova societat estigués enquadrada dins de la Hermandad, i els seus socis ho havien de ser també de la Hermandad.

Malgrat aquesta dualitat, que en altres indrets fou problemàtica, a Sant Cugat les relacions varen ser cordials, i es van arribar a acords per evitar col·lisió d’interessos.

Context econòmic difícil La nova cooperativa neix immersa en un context econòmic general a

l’Estat espanyol, dominat per l’autarquia i l’intervencionisme. Pel que fa a la vinya, l’escassetat de matèries primeres, el seu encariment i el dels adobs químics, varen fer retrocedir la superfície conreada.

De nou la fórmula cooperativa, com ho havia fet en els seus inicis, va permetre subsistir als pagesos que no podien produir el vi per ells mateixos. Els gestors del Celler varen haver de fer servir el seu enginy per competir amb els preus desorbitats que marcaven els negociants. Es va dur a terme una política de convèncer els associats per deixar el vi a la cooperativa en comptes de vendre’l ells mateixos com ho havien fet des de la fi de la Guerra Civil. Mentre els preus eren baixos es preferia vendre als socis que ho necessitessin, men-

Una millor conjuntura. 1950 Coincidint amb la cobertura total de les tines l’any 1950, es produeix, per primera vegada després de la Guerra Civil una pujada dels preus del vi que afecten positivament la marxa de la Cooperativa. La causa està en l’augment de la demanda en una societat que comença a veure la fi del racionament i un augment, encara que minso del nivell de vida.

Amb aquesta conjuntura coincideix també l’èxit de la venda al detall que, iniciada l’any 1948 amb 28.000 litres venuts, ja donava beneficis l’any 1950. Fins i tot calia comprar vi fora de la vila per fer front a la demanda. Aquest èxit es devia a la millora de la qualitat del vi després de constatar anomalies en les tècniques de gradació. També els subproductes donen beneficis i són objecte d’una amplia demanda. Aquesta revifalla permet fins i tot comprar dos motors per utilitzar-los en el molí triturador i en el procés d’elaboració del vi. Aquests canvis positius, permeten obrir de nou l’entrada de socis i preparen per la dècada següent el que seria l’època daurada del Celler Cooperatiu.//

Joan Troyano jtroyanocusso@gmail.com Grup d’Estudis Locals (GEL)

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Publicitat 53

54 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

El comerรง de proximitat es reinventa

Comerรง 1

2 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Entrevista

Felip Puig

Conseller d’Empresa i Ocupació

“Els comerciants, amb el seu esforç i iniciativa, són part de la identitat de Catalunya” Felip Puig preveu que amb l’inici de la recuperació econòmica vindrà la recuperació del consum intern

Conseller, després d’aquest primer any al capdavant del Departament d’Empresa i Ocupació, com evoluciona l’economia?

Primer de tot, voldria transmetre un missatge de confiança. Les darreres xifres d’ocupació, exportacions, turisme estranger i producció industrial, entre d’altres, indiquen que estem tocant fons, i això fa que sigui moderadament optimista, perquè amb l’inici de la recuperació econòmica vindrà la recuperació del consum intern, i aquest repercutirà directament en l’evolució del comerç. De totes maneres, som molt conscients i molt sensibles a les dificultats que travessen des de fa temps els comerciants de Catalunya.

Creu que la desregulació dels horaris comercials que impulsa el govern de l’Estat espanyol dinamitzaria més el consum? Afavoriria la creació de llocs de treball?

No. Les polítiques de desregulació d’horaris, allà on s’han aplicat, no s’han tradu-

ït precisament en un increment de facturació ni de creació d’ocupació; al contrari, s’ha traduït en un increment de despeses que han d’assumir les empreses.

La recessió del consum no té res a veure amb el fet que les botigues no obrin prou hores. L’increment de despeses associades a aquesta obertura no es veuria compensada. Les compres que es puguin fer a les 10 de la nit serien compres desplaçades des d’altres franges horàries, de la mateixa manera que les compres en dies festius serien compres desplaçades des dels dies feiners.

Per tant, la insistència en incrementar el nombre d’hores i el nombre de festius d’obertura només pot trobar explicació en l’interès de determinades grans empreses per tal que els ciutadans traslladin part de les seves compres al diumenge o a d’altres hores del dia; no perquè els resulti més rendible, sinó perquè poden suportar les despeses associades millor que les petites i mitjanes empreses i guanyar quota de mercat a costa d’elles.

Els organismes reguladors de la competència haurien de ser d’àmbit català

Davant d’aquesta situació, el petit comerç hauria d’escollir entre tancar i renunciar a la part de demanda traslladada o obrir i assumir unes condicions francament dures, ja sigui per les despeses, ja sigui per la servitud de permanència en l’establiment, ja sigui per ambdues raons.

Impedir que això succeeixi és absolutament indispensable per mantenir l’equilibri entre els diferents formats de la distribució detallista, que és una de les característiques del nostre model comercial o donar resposta a la realitat turística de moltes zones del país.

A més, sincerament crec que el nostre ordenament ja preveu l’obertura en determinades èpoques de molta activitat (Nadal, rebaixes) i també preveu mesures de flexibilitat per atendre degudament necessitats específiques d’obertura.

Què significa disposar d’estructures d’Estat des d’una perspectiva de les polítiques de comerç?

Per exemple, poder garantir sense entre-

Comerç 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

“Les polítiques de desregulació que impulsa el govern de l’Estat no s’han traduït precisament en un increment de facturació” “L’ofegament al qual l’Estat sotmet Catalunya impedeix a la Generalitat dedicar els recursos que caldrien a reactivar l’economia productiva”

bancs el model català de comerç, un model que s’ha construït conjuntament entre el sector comercial i les institucions i que és valorat de forma positiva pel conjunt de la societat. I per aconseguir-ho, cal desenvolupar, completar i consolidar una legislació de l’activitat i dels equipaments comercials que preservi l’entorn urbà, el medi ambient i els drets dels ciutadans com a consumidors, mitjançant la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució i de les petites, mitjanes i grans empreses del sector. Aquesta ordenació no hauria de tenir cap altre condicionant que el marc normatiu de la Unió Europea.

D’aquesta manera, la legislació catalana no patiria constants ingerències per part del Govern de l’Estat, que intenta imposar-nos models aliens que trenquen l’equilibri en benefici de les grans empreses de distribució. Disposar d’estructures d’Estat també consisteix a donar un nou impuls al comerç, els serveis, la moda i l’artesania promovent una estructura

El PP vol destruir el marc normatiu que durant els darrers 30 anys ha facilitat el model comercial català

associativa potent i cohesionada, i situant Catalunya com a referent de primer ordre pel que fa a la formació i a la investigació aplicada al comerç. Òbviament, també vol dir que es organismes reguladors de la competència haurien de ser d’àmbit català i obeir al marc legislatiu del nostre Parlament.

I què li suposaria al comerç que Catalunya tingués estructures d’Estat?

Ens trobem en un moment històric en què Catalunya emprèn el camí de la llibertat. Un camí per preservar la nostra identitat i per assolir un futur de més prosperitat per a totes les seves ciutadanes i ciutadans. Això ens afecta també en l’àmbit del comerç. L’ofegament econòmic al qual l’Estat espanyol sotmet Catalunya impedeix a la Generalitat dedicar tots els recursos que caldrien i que hauríem de poder disposar per impulsar la reactivació de l’economia productiva, requisit indispensable per a la recupe-

ració de la confiança i del consum. Però és que, a més, la voluntat recentralitzadora del Govern espanyol, que es visualitza en tots els àmbits, és especialment evident pel que fa a les nostres competències en matèria de comerç.

Com ja he dit, amb instruments legislatius i amb recursos d’inconstitucionalitat, el Govern del PP vol destruir el marc normatiu que durant els darrers 30 anys ha facilitat el model comercial català, caracteritzat per l’equilibri de formats sobre la base d’unes regles de joc que protegeixen el comerç urbà i vetllen per la transparència i la lleial competència.

La llengua i la cultura són la columna vertebral de la nostra identitat. Però la identitat es correspon amb tot allò que configura la nostra manera de ser i de viure. El model de ciutat viva i convivencial que hem desenvolupat ho és en bona mesura gràcies a la presència en els nostres carrers dels comerciants que, amb el seu esforç i la seva iniciativa, són també part de la nostra identitat. //

4 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Suport a les empreses

La Generalitat, a través del Departament d’Empresa i Ocupació i de l’ICF, impulsa una línia de finançament

20 milions per a emprenedors, comerços i autònoms El Departament d’Empresa i Ocupació impulsa, a través de l’Institut Català de Finances (ICF), una línia de finançament per a emprenedors, autònoms i comerços, amb l’objectiu de reactivar l’economia catalana i facilitar l’accés al crèdit al teixit empresarial català.

La línia està dotada amb 20 milions d’euros destinats a finançar projectes d’inversió i/o circulant per a autònoms, microempreses (empreses de fins a 2 milions d’euros de facturació i un màxim de 9

empleats), i pimes, en aquest cas del sector comerç. Els préstecs son d’entre 10.000 i 100.000 euros a 5 anys amb 2 anys de carència inclosos.

L’ICF aporta els recursos i coordina les peticions de finançament. La comercialització de la línia i la distribució dels préstecs a les empreses es du a terme a través de Banc Sabadell i Caixa Bank.

El Departament d’Empresa i Ocupació assumeix fins el 70% del risc del préstec amb l’objectiu d’afavorir l’accés al finança-

ment bancari dels beneficiaris de la línia, prèvia resolució favorable de la direcció general d’Economia Social i Cooperatives i Treball Autònom o la direcció general de Comerç mitjançant el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.

El termini de presentació de sol·licituds resta obert fins el 31 de desembre d’enguany.

Les sol·licituds s’han de presentar a través del portal web de l’Institut Català de Finances a l’adreça www.icf.cat.

Santiago Pagès i Martí President del Grup de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya

“Hem de retornar al seny del que sempre hem fet gala els catalans” Els que toquen de peus a terra ja fa temps que són coneixedors del que ha passat. S’ha estirat més el braç que la màniga i ara paguem tots les conseqüències. Hem de retornar al seny del que sempre han fet gala els ciutadans del nostre país.

Avui tothom és conscient de la situació que ens toca viure. El món ha canviat i, per tant, cal adaptar-se als nous temps, cal aixecar el cap i mirar el present i futur amb realisme, optimisme i, sobretot, amb pragmatisme. Cal, però, que cadascú faci la seva feina, és a dir, la que li pertoqui. A Catalunya tenim un model de comerç urbà, el del continu comercial, amb un entorn que convida a passejar, a veure aparadors i, si s’escau, a comprar; en ell conviuen micro, petites, mitjanes i grans empreses, i tot tipus de formats comercials.

En definitiva, els consumidors tenen

garantida la seva llibertat d’escollir, així com la convivència ciutadana a través de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Ara cal veure com el comerç s’adapta a aquesta nova situació, és a dir, a un consum més racional i a un consumidor més exigent, tant en preus com en serveis. No podem deixar de costat el fet que les que denominem noves tecnologies també s’estan fent un forat en els mercats, tant en els ciutadans i consumidors com en el propi comerç. Però a Catalunya, en el seu moment, que ja fa un cert temps, es va fer la feina que calia. Ens referim a un procés d’ordenació en el territori, que ens va permetre consolidar el model de comerç urbà que ens identifica i ens diferencia d’altres territoris. Un model que ens permet competir a nivell local i ser valorats també a nivell internacional.

Avui dia, aquest model, com és lògic, està en procés d’adaptació i, malauradament, desprès de gairebé sis anys de debilitat de la demanda, un determinat percentatge s’ha vist obligat a abandonar l’activitat, uns per jubilació, d’altres per no poder fer front al nou procés de finançament del circulant, que ha fet modificar la relació amb els seus proveïdors i amb les entitats financeres i ha provocat la necessitat d’obtenir liquiditat per a poder fer front a les despeses de funcionament. És obvi que tothom, tant les micro com les petites i mitjanes empreses – que són la base del comerç del país–, ha hagut de reduir despeses i reestructurar el compte d’explotació per tal de poder competir i adaptar-se a les lògiques exigències d’un consumidor també en situació de canvi d’actitud.

Però desprès de sis anys, el nostre

comerç ja sap el que pot fer i cap a on encaminar el seu futur, sempre tenint en compte que l’ordenació i el foment de l’activitat és el que vetlla per a mantenir el model i fer-lo més productiu i competitiu. Aquí a Catalunya som partidaris de l’ordre, de la convivència entre la vida laboral i familiar, del continu comercial, d’evitar posicions dominants, de no deixar-se sotmetre als poderosos, de fer acomplir les normes, tant als nou-vinguts com als de sempre.

En definitiva, som partidaris de la racionalització i de la cooperació entre els comerciants i els proveïdors del país, i som partidaris de la col· laboració en l’espai urbà, dels comerciants que operen en el territori, ja que són la clau per a millorar en productivitat i competitivitat.

Som-hi!! //

Comerç 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

El departament d’Empresa i Ocupació assumeix fins el 70% del risc dels préstecs, destinats a finançar projectes d’inversió i/o circulant Banc Sabadell i CaixaBank, comercialitzaran aquesta línia de finançament

L’Institut Català de Finances aporta els recursos necessaris per tirar endavant aquesta línia de finançament. #Cedida

Jaume Borràs i Galceran Catedràtic de Socials IES Antoni Ballester (Mont-roig del Camp)

Per Nadal, comerç de proximitat Catalunya és un país amb el teixit comercial molt diversificat, on el petit comerç esdevé una realitat molt arrelada en el territori. Sovint, de manera frívola, s’ha volgut menystenir aquesta estructura més tradicional; com si la botiga de tota la vida ja no tingués res a oferir a les noves generacions de consumidors. Les controvèrsies puntuals sobre la regulació dels horaris comercials també incideixen de manera injustament negativa sobre milers d’empresaris que volen compaginar llur activitat amb el dret a tenir una vida familiar. La Generalitat té competències plenes sobre aquesta reglamentació i amb la llei catalana d’horaris comercial s’equilibren els legítims interessos dels agents comercials amb les necessitats dels consumidors.

Des de fa anys es permet obrir uns determinats festius i les zones turístiques tenen un tracte diferenciat. Curiosament, la normativa reguladora és molt més restrictiva en

el País Basc, una autonomia amb un envejable nivell de benestar.

La pervivència del comerç de proximitat implica apostar per un model més mediterrani, on les botigues configuren uns centres urbans ben vius, singularitzats i articulats. Històricament, les ciutats catalanes han bullit de vida, amb mercats i parades al voltant dels grans símbols arquitectònics com les catedrals. Tanmateix, el model alternatiu, de matriu nord-americana, desertitza els centres de les ciutats i es produeix una massificació humana en les grans àrees comercials dels afores de les grans metròpolis; uns indrets clònics de consumisme compulsiu, individualisme i malbaratament de recursos i energia.

Malgrat els temps força complicats que viu la societat catalana, amb unes dades econòmiques gens complaents, la campanya de Nadal significa tot un esperó per a milers de petits empresaris del sector, que

han d’emprar totes les habilitats per atreure una clientela molt sensible a la butxaca i als oripells de les grans superfícies. Tanmateix, aquestes festes nadalenques també haurien d’interpel·lar el consumidor, que omplirà locals de tota mena. Gaudir de les compres no és caure en un malbaratament que després passi una desagradable factura al gener.

La millor garantia d’un consum responsable per Nadal sempre és el comerç de proximitat; aquí, el tracte personalitzat garanteix una relació de confiança on el professional coneix les necessitats del comprador i aquest pot cercar el seu consell. També és el gran mostrador d’un variat estol de productes de qualitat, elaborats a casa nostra, que difícilment es trobaran en altres espais comercials. Alhora ajudem a consolidar molts llocs de treball, perquè qualsevol estudiant de primer curs d’Economia sap que els petits negocis generen més ocupa-

ció que les grans àrees comercials.

Nogensmenys, alliberats de la dictadura de l’automòbil, el ciutadà torna a ser el protagonista del carrer; passejar pausadament pels centres històrics, tafanejar o fer el badoc a l’aire lliure en un univers d’aparadors i parades és un gran privilegi que omple de vida, llum, aromes i colors les ciutats catalanes. Tot plegat ajuda a fruir del plaer de ramblejar per les nostres places, carrers i avingudes. La defensa del petit comerç, de la botiga de barri, va molt més enllà d’un romàntic exercici de preservar un passat idealitzat; en realitat, davant d’una globalització despersonalitzadora i freda, significa prendre partit per una proposta de ciutat de més qualitat, amb una oferta comercial ben genuïna, amb una lleial competència, molt més respectuosa amb el medi ambient i, sobretot, socialment força cohesionada i molt més humanitzadora. //

6 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

E-commerce Casos d’èxit en el comerç electrònic

L’e-commerce en la botiga de proximitat Eric Vela, de Machuet. #Cedida

L’experiència de Marchuet Marchuet és una botiga amb més de 50 anys d’experiència en la venda de roba per a home, amb un total de cinc botigues ubicades als municipis de Terrassa i Rubí. El 2012 van embrancar-se en el negoci online, poc després de l’assistència a les jornades del CCAM. “Si haig de resumir les jornades en un mot, seria, sens dubte, engrescadores, ja que em van motivar a iniciar el projecte”, diu Eric Vela, gerent de la botiga. En aquest sentit, creu que aquest tipus d’activitats són molt necessàries: “Recomanaria a tothom que tingui inquietuds en aquest tema que vagi a totes les jornades, xerrades o tallers que pugui, ja que l’única manera d’aprendre sobre un tema desconegut és la formació”.

La seva botiga online, posada en marxa amb l’objectiu d’obtenir noves vies d’ingressos i de tenir una nova forma de comunicació amb el client ja existent, els ha sorprès favorablement: “Aquest any, segons les previsions, esperem que la facturació online suposi entre el 5% i el 6% de les vendes totals”. Una xifra que espera que es dobli de cara al 2014 o el 2015, ja que les vendes electròniques no han deixat de créixer des que van començar: “Una botiga online t’obre al món”, assegura.

Tot i que no s’han trobat amb gaires diferències pel que fa a tipus de client entre el negoci digital i el de proximitat, un dels trets característics més diferencials és la immediatesa. “Si reps una consulta a la web, o la respons ràpid o ja has perdut la venda, ja que una persona triga molt poc a trobar una altra pàgina on hi ha el que busca”, explica.//

Que el comerç electrònic està creixent i pot representar una nova via d’ingressos per al comerç tradicional és evident.

Però com pot una petita botiga de proximitat fer el pas a la xarxa? Seria rentable? El CCAM organitza unes jornades pràctiques gratuïtes precisament per a aquest col·lectiu

El CCAM organitza, des de l’any 2012, unes jornades itinerants per diversos punts del territori català sobre comerç electrònic. Sota la base d’una jornada en la qual un expert en la matèria explica la seva experiència i dóna les pautes a seguir per tirar endavant un negoci a Internet, es responen qüestions com: són compatibles les dues maneres de vendre el meu negoci? Existeixen barreres d’entrada?

Quina és la plataforma d’e-commerce més adient per a la meva empresa?

Al capdavant de l’activitat s’hi troba Lluís

Serra, president de la Unió de Botiguers de Montmeló i propietari d’un comerç de ferreteria i de BricMania.com, pàgina dedicada a la venda on-line des de l’any 2003.

Algunes dades

En un món amb 2.500 milions d’internautes, dels quals el 30% es connecten a través del mòbil, el comerç electrònic comença a suposar una font important d’ingressos per al sector. A nivell nacional, aquesta font va suposar l’any 2012 una facturació total de 12.500 milions

La farmàcia ‘online’ de referència

d’euros, amb un creixement del 17%. Ens trobem davant, doncs, d’un nou mètode de venda que, si bé no substituirà al tradicional, els canvis en els hàbits de compra faran que sí que es converteixi en un canal important. El comerç tradicional s’ha d’adaptar, per tant, a la nova era digital.

El primer que s’ha de tenir en compte per tal de posar en marxa aquest negoci a la xarxa és saber quins tipus de plataformes existeixen per fer el web específic per al comerç electrònic i quines poden

El cas d’Anna Jubero i Jordi Corominas és el d’una simbiosi perfecta. Farmacèutica i enginyer informàtic, des de la carrera que somiaven a poder tenir algun dia una farmàcia o parafarmàcia online. “Ho vèiem com un mercat immens i ens apassionava”, assegura Anna Jubero. L’adquisició fa dos anys d’una farmàcia física a Salt (Girona) amb més de 40 anys d’història i de clientela fixa, i l’inici de les retallades sanitàries i el retard en el pagament de les factures de les receptes ho van accelerar.

El sector de la farmàcia, però, té algunes limitacions, ja que la normativa actual –que està pendent d’estudi– prohibeix vendre medicaments per internet, amb la qual cosa només es poden comercialitzar productes de parafarmàcia (dietètica, nutrició, cosmètica, higiene corporal...). “Quan es puguin vendre medicaments per internet, nosaltres volem estar

Comerç 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

L’atenció al client i les xarxes socials

resultar més interessants. El taller organitzat pel CCAM en parla de cinc, totes elles amb una base d’open source o codi obert: Magento, PrestaShop, OS Commerce, Drupal i Joomla.

L’altre punt essencial que s’ha de tenir en compte en encetar el negoci és establir un bon pla de màrqueting, que en l’àmbit digital es tradueix sobretot en el posicionament SEO, les xarxes socials i l’analítica.

D’una banda, existeixen webs que permeten promocionar els productes a canvi d’una comissió de les vendes. De l’altra,

és imprescindible estar ben posicionats a buscadors com Google, el que s’anomena SEO, per tal que el client potencial que cerqui un producte concret trobi el web del negoci entre els primers resultats. Tal i com estableix Lluís Serra a les jornades, si un web no apareix a una posició raonable, senzillament no existeix, i els clients potencials no hi arriben. També existeix un tipus de posicionament anomenat SEM, que l’aconsegueix situar entre els primers llocs però pagant, amb eines com Google Adwords.

situats a la línia de sortida, volem estar ja ben posicionats”, diu Jubero.

Amb pocs mesos de vida, la web t ha superat totes les expectatives que tenien. “Sabíem que el negoci online pot créixer molt.

Hem superat de llarg les previsions que teníem quan vam iniciar el projecte i avui ja hem igualat la facturació en parafarmàcia respecte a la botiga física”.

La inversió, explica, ha estat sobretot de temps, ja que Jordi Corominas hi ha dedicat moltes hores i esforç. Com a principals diferències, destaca la manera d’arribar als clients i la feina un cop has fet la venda, ja que s’ha d’empaquetar el producte, enviar- lo i fer el seguiment de l’estat de l’enviament. També el fet que “a les botigues online només un percentatge petit dels que hi entren acaben comprant, a diferència de l’establiment, que quan entren ja tens la venda mig feta”.//

Web de Farmainstant

#arxiu

Un dels principals inconvenients del negoci digital és la manca d’un tracte personal entre client i comerciant, que pot generar desconfiança. L’atenció al client és, per tant, una peça clau per a la fidelització. Segons s’explica a la jornada, interactuar amb el client fa que es generi la confiança que hi ha algú a l’altra banda.

A més dels mètodes tradicionals de contacte com són el telèfon i el correu electrònic, una de les eines més potents per donar un servei i una atenció bona són les xarxes socials. Aquestes permeten interactuar amb el client d’una manera eficaç i, a més, promocionar els productes. Les més conegudes són Facebook, Twitter, Linkedin, Google+ o Pinterest, entre d’altres.

Finalment, el taller especifica que el secret d’un bon e-commerce és analitzar, analitzar i analitzar. Existeixen eines, com Google Analytics, que permeten fer informes molt detallats dels resultats del web: rendiment d’usuaris, resultats de campanyes, resultats de posicionament, etc.

També hi ha d’altres punts clau a l’hora d’encetar un negoci digital, com són la logística, en la qual s’ha de trobar un bon partner logístic per tal d’assolir una bona fidelització, ja que l’entrega en condicions i a temps és un valor afegit en la compra; el programa de gestió interna, clau per controlar els estocs, els preus, els productes d’oferta, etc.; o les passarel· les de pagament, on és important oferir un ventall d’opcions perquè el pagament sigui còmode i fàcil. En aquest sentit, per al comerç de proximitat és interessant donar l’opció de pagar a la botiga, ideal per a aquells clients més desconfiats.//

melmeladesartesanes.com. #cedida

Melmelades artesanes i gelat de calçots Un bon exemple de projecte online fet amb el mínim pressupost és www.melmeladesartesanes.com. La Pastisseria Valls –un comerç emblemàtic de la capital de l’Alt Camp amb més de cent anys d’història– va decidir fa uns anys apostar pel mercat digital. “Vaig creure que s’havia de fer un pas més, sobretot després de començar a fer melmelades artesanes”, assegura Rosalia Pomés, que va comprovar l’èxit que tenien a la botiga.

La idea va ser comercialitzar-les conjuntament amb productes específics i originals: carquinyolis; enxanetes (galetes d’avellana); bolados; licor, bombó i melmelada de calçot, així com també gelat de calçot, dels quals són inventors i que comercialitzen des dels anys 90. “Són productes envasats i la majoria de llarga durada, i per tant es poden empaquetar i enviar sense problema”, explica.

Pomés explica que al mercat ja hi ha moltes webs que venen melmelades i que per això el seu tret diferencial “és transmetre la qualitat i la recepta”, a més dels productes específics que comercialitzen. “No es poden trobar en gaires llocs més, i allà on són és perquè nosaltres els hi hem facilitat”, assegura.

Segons la botiguera, la recent assistència a les jornades del CCAM li van servir per “reafirmar idees i saber quins aspectes s’han de polir”. Pel que fa a la inversió inicial, Pomés assegura que no és tant un cost econòmic com de temps. “El començament serà modest, la gent de fora de Valls no coneix la qualitat dels nostres productes, però confiem que sabrem transmetre-la a través de la web i de les xarxes socials”, diu.//

8 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Nous temps, nous reptes

Aquestes iniciatives són un punt de trobada, d’intercanvi d’opinions i de cerca de solucions per al sector comercial català

Els comerciants debaten el seu futur al Món Sant Benet A la jornada que, sota el títol “Comerç català: nous temps, nous reptes”, va organitzar la Direcció General de Comerç i el CCAM, van intervenir Salvador Cardús, sociòleg i membre del Consell Assessor per la Transició Nacional, que va valorar la situació del país en relació al comerç; Jordi Rosàs, empresari de comunicació,

que va parlar sobre la importància de la marca; Montse Peñarroya, experta en màrqueting digital; i Albert Espinosa, escriptor i guionista, creador de Polseres Vermelles i que va fer reflexionar sobre la seva experiència de vida. L’acte va ser tancat pel director general de Comerç, Josep Maria Recasens.

El conseller Puig va obrir la jornada remarcant el seu desig que “aquests moments complicats que estem vivint estiguin tocant a la seva fi” i “s’iniciï un canvi de cicle amb un nou model econòmic més sostenible i solidari, capaç d’adaptar-se al pas del comerç i de la indústria”. “Catalunya és un país industrial que sempre ha trobat l’equilibri entre el petit comerç i la gran superfície comercial, i així hem de seguir”, va remarcar.

Tanmateix, va enviar un missatge als ciutadans declarant que, “quan escullen quan compren, què compren i on compren, estan decidint qui pot tenir expectatives de treballar al país, qui té feina i on van els seus impostos”. Puig va afegir que el Govern vol “impulsar polítiques per preservar el nostre model de comerç”, un model que “s’ha adaptat millor als nous reptes que aquells llocs on s’ha liberalitzat”.

Per la seva banda, Montse Peñarroya va dur a terme una interessant ponència en la qual va mostrar als comerciants assistents les tècniques del màrqueting on-line.

Per a Peñarroya, “els codis bidimensionals estaran caducats a dos anys vista, el futur es troba en la realitat augmentada”. També va remarcar la idea que “estem passant del màrqueting relacional al màrqueting col·laboratiu, en el qual el client participa també en la cadena de valor d’una empresa i en la seva comunicació”.

L’acte va comptar amb un gran èxit d’assistència. D’entre les més de 500 persones d’arreu del territori que no van voler perdre-s’ho, es trobaven molts membres de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), del Consell de Gremis de Comerç, de Serveis i Turisme de Barcelona (CG), de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC) i de l’Associació de Mercats Municipals de Catalunya (AMMC), entre d’altres.

Finalment, l’acte va ser clausurat per Josep Maria Recasens, que va destacar “l’orgull i l’honor de treballar per al comerç català i per a tots vosaltres”.//

“Comerç a les 15:15 h”, un espai de diàleg per al sector Des del CCAM s’ha impulsat una nova iniciativa dirigida a generar un espai de diàleg en comú amb els empresaris del sector del comerç. “Comerç a les 15:15h” consisteix en una sèrie de reunions de treball en format de dinàmica de grup, fluides i vertebradores, on es poden resoldre els dubtes, aportar solucions i, en definitiva, implementar la voluntat del Govern de ser al costat de les empreses del comerç i de les associacions de tot Catalunya. Aquestes sessions compten amb la presència del gerent del CCAM, Miquel Rodríguez, i del seu equip de treball al territori.

A dia d’avui ja s’han dut a terme cinc sessions. La primera va comptar amb la participació de comerciants dels municipis de Terrassa, Castellbisbal, Rubí, Viladecavalls i Matadepera. A la segona, van ser-hi presents comerciants dels municipis d’Olesa de Montserrat, Corbera de Llobregat i Esparreguera. La tercera va tenir lloc a La Garriga amb els comerciants d’aquest municipi, així com de Canovelles i de les Franqueses del Vallès, i la quarta a Sant Feliu del Llobregat, i hi van estar presents comerciants dels municipis de Sant Boi del Llobregat, Sant Feliu del Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. La última sessió ha tingut lloc amb els comerciants i associacions de comerciants de Sant Fost de Campsentelles i Martorelles En un ambient relaxat però amb clara voluntat de feina, es va poder parlar de temes que preocupen al comerç, i de com aportar solucions i respostes a moltes de les qüestions i problemes plantejats.//

Ofertes Club del Subscriptor 63

Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Restaurant

Gelats artesans

Restaurant

Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Et regalem dos gelats Cremeria Toscana.

Boníssims!

Menú per a 2 persones de dilluns a dimecres

Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres

Pl. de Barcelona, 10

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. del Doctor Galtés, 5, local 8 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ de la Plana de l’Hospital, 7 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Música

Teatre

Restaurant

Bellesa

Catalunya versus Japó Banda Municipal de Barcelona

La força Femarec Grup de Teatre Social

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Una sessió de carboxiteràpia (reafirma i elimina cel·lulitis)

Dissabte, 11 de gener, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Hípica

Diumenge, 12 de gener, a les 19 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Mascotes

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Guanya un carro de la compra Eroski Cada setmana en sortegem 4 entre tots els subscriptors

1 volta amb poni, dissabte o diumenge al matí N

Av. de les Corts Catalanes, s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

“Menú Burguer” per a 2 persones No us quedareu amb gana!

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts Valorat en

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

150€

64 Diari de Sant Cugat Divendres, 20 de desembre del 2013 Vols rebre el Diari a casa?

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 14 °C

mín. 4 °C

Retrats santcugatencs

Flora Puntos

Presidenta Associació de l’Orquestra Simfònica

Qui va fer possible l’Orquestra Simfònica Sant Cugat “El primer concert que vaig escoltar va ser al soterrani de casa meva, a Sant Gervasi”. Flora Puntos és filla de família de músics, va néixer a Barcelona però viu a Sant Cugat des que és adolescent. Va estudiar cant a Terrassa amb Montserrat Pueyo i, posteriorment, amb Carme Bustamante. Va cantar al Cor Madrigal, que va dirigir i fundar el seu oncle, Manel Cabero. Allà va conèixer el seu marit, Josep Ferré, director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. I, juntament amb ell, va néixer l’orquestra, ara ja fa gairebé 24 anys. “L’origen va ser un concert de Festa Major que vam fer al Monestir l’any 1987. Vam fer l’òpera Norma de Bellini però amb ordinadors i sintetitzadors que simulaven una orquestra. El que passa és que la tecnologia té moltes imperfeccions, i vam pensar que seria millor que fossin persones”.

Finalment va néixer l’orquestra, el 4 d’abril del 1990, primer com a orquestra de cambra i, posteriorment, com a simfònica. “La música en directe també és imperfecta, però t’arriba més”. Flora Puntos és fundadora i presidenta de l’Associació Orquestra Sant Cugat i de la Fundació Música Simfònica i de Cambra. Des de fa 30 anys també treballa en una empresa multinacional. Diu que un dels moments més emotius i que marquen un abans i un després en la història de l’orquestra és el concert astronòmic que van fer en motiu de l’Any Internacional de l’Astronomia l’any 2009. “Sóc molt aficionada a l’astronomia. De fet, sóc capitana de iot, per tant, vaig haver de fer navegació astronòmica”. Actualment estudia Protocol i m’explica que també forma part de la Societat Catalana de Genealogia, arran d’una tesina que va fer sobre l’estudi del cognom de la seva mare, Cabero.

Els dies 27 (21 h) i 28 (19 h) de desembre, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat oferirà el tradicional Concert de Nadal. Pere Fernández