Diari de sant cugat 985 by Premsa Local Sant Cugat

Setmanari independent d’informació local

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 985

Adéu a Martí Olaya, ens deixa un gran senyor de la cultura

Any XXII

2,50 €

Cultura _ 34 i 35

Avis i néts

Cinc famílies santcugatenques ens expliquen com són les seves relacions intergeneracionals A fons _4 a 10

”El meu desig personal per al 2014 és poder votar «Sí» i «Sí»” Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat Entrevista _ 44 a 46

#FOTOGRAFIA: Pep Pujol

Divendres, 10 de gener del 2014

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

El municipi A debat El Diari de Sant Cugat organitza un cicle de debats oberts a cada barri i districte amb els veïns i els agents implicats per entendre el present i el futur del conjunt del nostre municipi

Les Planes

Patrocina:

Organitza:

arrelats a la ciutat

Hi st òr ic Ce nt re

Vo lp el le re s

Pa r Ca c Ce n nt M ra at l es

Co ll F av à

Es ta ció Ce nt re

Le sP la ne s

Fl or es ta La

M ira -s ol

Va lld or ei x

Les Planes El pròxim dijous 16 de gener, a les 19.30 h al Casal Les Planes (Plaça del Coll de la Creu d’en Blau, 7) Vine a participar en el debat i segueix-lo al Twitter #LesPlanesDebat

Amb la col·laboració de:

Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

‘Pedra i sang’ L’espectacle que no sembla tenir fi

L’obra per antonomàsia del Nadal, Pedra i sang, ha aconseguit tornar a ser tot un èxit. Tenint en compte que aquest any l’espectacle ha arribat a la XIII edició, la representació va ser capaç d’exhaurir les entrades de cinc de les sis representacions, arrossegant fins a 778 espectadors, que van valorar l’obra amb un 9. La qualitat de l’obra i l’escenari on es representa són les claus de l’èxit.

Cavalcada de Reis Una restricció que cal resoldre

La Cavalcada de Reis d’aquest any s’ha traduït en una restricció en nom de la seguretat i tenint en compte l’incident de Màlaga. La comitiva no va poder tirar cap caramel al carrer de Santiago Rusiñol ni al de Santa Maria per ser massa estrets. La mesura potser s’hagués pogut evitar dissenyant un nou itinerari perquè la rua dels Tres Reis passés per carrers més amples.

Puja baixa

K-Gat per Eloi Alegre

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

Editorial

eLS AVIS, UN PAL DE PALLER

El Diari de Sant Cugat ens apropa al rol dels avis en la nova societat, en la diversitat de les noves famílies, un paper complex on sempre destaca el suport incondicional . La relació entre avis i néts forma avui una nova realitat marcada per la societat i les diverses maneres que els nous models familiars estableixen. El seu paper tradicional ha canviat en molts casos i les relacions personals també han estat afectades. Avis que segueixen sent una figura llunyana, altres que són avis de diverses famílies que s’han trencat i se n’han creat de noves, avis que per aquests trencaments no veuen els seus néts i se’ls trenca el cor, altres que se senten explotats fent tot tipus de feines que depassen la seva responsabilitat i molts avis que avui les dificultats de la crisi els han portat a ser el principal suport de la família. Els avis en la gran majoria de casos segueixen sent un pal de paller que la societat ha de mimar.//

Gràcies, Martí Olaya La cultura de Sant Cugat i del nostre país està de dol. Hem perdut l’escriptor, home de teatre i col· laborador del Diari de Sant Cugat des del 2003 fins la setmana passada. Un home bo, culte i discret. Un just mereixedor d’haver rebut la Creu de Sant Jordi fa anys. Des de la Fundació Orfeó de Sants, amb el suport de l’Ajuntament i entitats de la nostra ciutat es van recollir signatures amb aquest objectiu, però Olaya es va quedar sense aquest guardó. Sant Cugat de ben segur sabrà reconèixer la seva trajectòria. Martí, des del Diari de Sant Cugat et saludem allà on siguis amb estimació i t’agraïm la teva sempre fidel col·laboració i amistat. Gràcies.//

en primera persona Àgata Guinó Periodista del Diari de Sant Cugat @agataguinosoler

Que cadascú esculli la moral

otser ens repetim perquè la meva companya Anna Mira ja va fer un article fa uns dies sobre el dret a l’avortament en aquesta mateixa pàgina. Però sembla que això és el conte de mai acabar... En les pàgines d’aquesta edició podreu trobar una breu reacció dels partits de Sant Cugat sobre l’aprovació de l’avantprojecte de l’anomenada Llei Gallardón, bé, de tots els partits menys UDC, que encara està pensant quina és la seva posició. Doncs mentre alguns s’ho pensen jo us deixo la meva, com a dona, com a ciutadana, i potser com a futura mare, i dic potser perquè jo ho decidiré. No el senyor Gallardón. Que el Govern espanyol es dediqui a criminalitzar les dones

que decideixen no tenir un fill, perquè xoca amb la seva moral, és per a mi una extralimitació del que ha de fer un executiu, almenys en un govern del segle xxi. Obligar la dona a tenir un nadó no desitjat és reduir el paper d’aquestes a la simple reproducció i negar el dret de ser dona abans que mare. Situació que em recorda a temps passats. Obligar a tenir un fill amb malformacions és de poca qualitat humana. Això sí, s’ha de donar el màxim suport a qui decideix fer-ho. Què els sembla senyors fomentar una veritable educació sexual per evitar embarassos no desitjats? O això tampoc? De la meva moral en tinc cura jo, ningú més. I no em fa falta ajuda senyor Gallardón. Gràcies. //

4 A Fons Avis i néts

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Avis i néts Parlem amb cinc famílies per descobrir les noves relacions entre generacions

Avis i néts E d’avui, una nova realitat Els temps canvien i les relacions entre les generacions familiars també, amb vincles afectius nous: avis cangurs, fills adoptats, pares separats i noves parelles han dinamitat el concepte tradicional

l record que té el meu germà gran del nostre avi matern –va morir quan jo tenia tres anys i, per tant, no el vaig conèixer– és el d’un senyor de molta edat (malgrat tenir només cinquanta i tants anys), calb, vestit amb americana, armilla i corbata. S’asseia a una butaca enorme a la sala de casa seva i li havia de besar la mà quan arribava i quan marxava. Durant l’estona de la visita el meu germà havia d’estar callat i assegut en una cadira sense bellugar-se. En aquella època, els avis eren la representació d’un respecte estricte més que no pas de l’amor o l’afecte. Eren la institució de la família, el pal de paller d’on la resta havia d’estar agafada però mantenint les distàncies al mateix temps. La seva paraula era llei i les seves decisions no es podien ni tan sols comentar i, molt menys, discutir.

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #ARTUR RIBERA Relació intergeneracional La relació entre gent gran i escolars és una de les diverses activitats que l’Ajuntament organitza el Dia de la Gent Gran # ARXIU/ARTUR RIBERA

A l’estudi “Abuelos y abuelas... para todo” editat el 2011 per l’Obra Social de Caja Madrid es pot llegir l’opinió d’una àvia que diu: “Per a mi, ser àvia ha estat el millor que m’ha passat a la vida, més que ser mare. El que jo he sentit a l’hora de ser àvia i veure els meus néts no ho vaig sentir amb el meus fills”. En un altre part del mateix informe, una altra àvia diu: “El meu fill s’ha separat i no tinc ganes de res. No puc veure la meva néta i ho trobo aberrant, inqualificable. Què té a veure que ells s’hagin separat amb el fet que jo no pugui estar amb la meva néta?”. I una tercera manifesta: “Al més gran el vam criar nosaltres i, al seu germà, des dels quatre mesos que el tenim a casa. Els portem al col·legi, els recollim, els donem el dinar; un altre cop a l’escola, torna a recollir-los, el berenar i el sopar. I així

L’avi s’asseia a una butaca enorme a la sala de casa seva i li havia de besar la mà quan arribava i quan marxava “Quan tu preguntes què és ser avi, ningú et sap donar una definició. Sabem què és ser pare, ser fill, però no sabem dir què és ser avi” cada dia. Ens sentim explotats i sense dret a dir res”. El contrast entre la història del meu germà i la d’aquests avis és evident. La societat ha fet un gran canvi i les relacions humanes han estat, sense cap dubte, afectades per aquests canvis. Com ens expli-

Jaume Espina

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

ca Pilar Gómez a la columna de l’expert, aquests canvis es corresponen a la diferent concepció que hi ha actualment de la infància i la vellesa. El rol de l’infant ha agafat un protagonisme que abans no tenia, mentre que el de la vellesa ha quedat més amagat. Això donaria als avis un lloc en la vida dels néts més com a representants del passat i de la història que no pas de la transmissió de valors. Per part seva, la Montse Celdrán, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i especialista en geriatria, creu que els avis poden desenvolupar molts i diferents rols en la vida dels néts i a la vegada no en tenen cap de definit. “Quan tu preguntes què és ser avi, –comenta la Montse– ningú et sap donar una definició. Sabem què és ser pare, ser fill, però no sabem dir què és ser avi. Existeixen avis cangurs, avis que només hi són per divertir-se, avis històrics –sempre parlen de la seva vida passada–, avis quasi desapareguts, avis poc comunicatius...”. Sembla com si la definició d’avi vingués donada més per la seva activitat, per les seves funcions que no pas pel fet de ser-ho. Pares que treballen, pares separats, fills adoptats o avis sobrevinguts per les noves relacions dels seus fills són només un exemple de la diversitat de situacions a què s’enfronten els avis i els néts. “En la majoria d’estudis que s’han fet es dóna un missatge molt positiu. Al nét li pregunten i ell parla del seu avi preferit, l’avi parla dels néts amb qui es relaciona. Tenim com una imatge molt idíl·lica –comenta la Montse Celdrán– que no s’ajusta sempre a la realitat. Les separacions de parelles poden crear situacions molt complicades. Hi ha qui diu que els avis poden servir de nexe d’unió, de parallamps on els néts s’aixopluguin. Per contra, però, si es posicionen en el conflicte poden deixar el nét sense cap recurs per superar la crisi”. En els cinc repor tatges que segueixen tractarem d’endinsar-nos en aquestes realitats i veure uns exemples no representatius, però sí significatius de les relacions entre avis i néts. Són cinc històries de famílies santcugatenques que expliquen les diferents circumstàncies amb què s’han trobat alguns avis i néts i com les han afrontades.//

COMENTARI Pilar Gómez Psicòloga clínica, psicoanalista La dansa de les generacions

a canviat la manera de relacionar-se entre avis i néts al llarg de les darreres generacions? És clar que sí, la vida és canvi. Ha canviat el lloc de les dones al món, el de la infància, s’han multiplicat les adopcions, ha girat en rodó la consideració de la vellesa... Avui, el dibuix de les famílies pren formes calidoscòpiques. La vida és canvi, impossible doncs que no hagin canviat les formes del vincle entre avis i néts. Cada família viu aquests canvis a la seva manera, és clar. Podem constatar però –tot i les limitacions d’espai de la columna- l’evolució general a uns modus més propers i informals, com també és el cas en altres àmbits. Constatem igualment que ha capgirat la consideració que en el passat es tenia de “vellesa” i “ infància”: per enaltir la segona i rebaixar la primera –el que té conseqüències perilloses pel progrés de la humanitat- i que la transmissió d’idees, valors, sabers, paraules... que va d’avis a néts no queda restringida a la família biològica sinó que abasta la multiplicitat de formes que pren la família actual -el que, sens dubte, pot considerar-se un guany social-. Tanmateix el fonament del vincle no ha canviat. Els néts vénen a representar, per als avis, una certa idea de transcendència. Alguna cosa en quedarà quan ja no hi siguin: en romandran vivències, records, coneixements, paraules... Els avis, per als néts, marquen una fita a la història: hi ha un ordre de les generacions. Una trama familiar els ha precedit i cal trobar-hi un lloc propi, particular per a cadascú, distint del dels altres, però arrelat a la trama. En aquest sentit els pares dels pares –amb els seus records– vénen a representar clarament que el temps passa per a tothom, que infància, joventut, edat adulta i vellesa –en el millor dels casos– són les etapes de la vida d’una persona. Així, la idea de la finitud, el coneixement de la qual humanitza, es va inscrivint de manera gairebé insensible mentre les trames del passat fan de teló de fons d’un present que es va obrint a les promeses triskel@copc.cat del futur.//

6 A Fons Avis i néts

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Avis i néts Parlem amb cinc famílies per descobrir les noves relacions entre generacions

La Carme amb alguns dels seus néts davant de casa seva # PEP PUJOL

El clan de l’àvia

ui hagi passat algun cop per la plaça de Barcelona, on hi havia l’ajuntament fins fa ben poc, segur que recorda l’estanc de cal Sagalés. Té més de setanta anys i pràcticament no ha canviat la seva fisonomia. Les mateixes estanteries de fusta, el mateix mostrador i les parets de pedra de quan es va construir la casa. La mestressa de la casa es diu Carme, fa gairebé cinc anys que va morir el seu marit i ella va quedar com a referent de la família. Té set fills i dotze néts i es considera “un àvia privilegiada”. Casa seva està sempre plena de gent. Els fills treballen a l’empresa familiar (també tenen una impremta) i cada dia, ja sigui a dinar, a berenar o a sopar, la majoria dels néts hi passen un moment o altre. Personalment, recordo de tota la vida mirar per l’àmplia finestra que dóna a la plaça de Barcelona i sempre veure un munt de gent a l’interior. Avui hi ha un grup de néts, els més petits. “Venim a jugar cada dia, perquè les mares treballen aquí i així també veiem l’àvia –ens explica la Joana, de sis anys– però no juguem amb ella. A vegades li faig massatges a l’esquena perquè li agrada molt i a mi també”. “Jo quan arribo li faig un petó i algun cop una abraçada fins i tot –la Júlia té set anys, és molt xerraire i

De com una família santcugatenca manté l’àvia com a eix de les seves relacions no para de bellugar-se– però l’estimo molt i li explico les coses que faig a l’escola. Hi ha dies que m’he quedat a sopar i un dia l’àvia em va fer una truita”. “Un cop el meu tiet em va fer una broma i em va dir que l’àvia no tenia diners i jo m’ho vaig creure – explica en Xavi, que ja té nou anys– i aleshores li vaig donar la meva guardiola, on tenia els meus estalvis per si li feien falta”. En Carles és el nét més gran. Té vint-i-sis anys i viu a casa de l’àvia des de fa un parell d’anys. “Els meus pares es van separar i jo em vaig quedar sol a casa. Al cap de dos mesos vaig pensar que era millor venir aquí. L’àvia és una dona encantadora i no hi ha cap problema. Al contrari, tot són facilitats”. La Carme diu que un cop en Carles va agafar una enrabiada monumental, d’aquelles que no pots parar. Després de prometre-li gelats i caramels i veient que el nen no parava li va donar una bona “tunda” al cul. El nen va deixar de plorar al moment, però al cap d’unes hores va recordar que li havia promès

un gelat i caramels. En Carles no ho recorda però diu que l’àvia li ha explicat més d’un cop. D’allò que sí que se’n recorda és “d’un viatge amb els avis i el meu cosí, que és mig any més petit que jo, pel centre d’Europa. L’avi no era massa viatger però entre l’àvia i els dos cosins el vam convèncer. Va ser un viatge genial, vam estar una setmana o deu dies i és un gran record. El meu avi era molt seriós a la feina però molt divertit quan estava amb nosaltres”. La Mercè té tretze anys i és la del mig dels néts. Estudia segon d’ESO i juga a voleibol. Cada dia, quan surt de l’institut va a dinar a casa de l’àvia, com ja feia des de ben petita. Allí coincideix amb els cosins i, el dia que no té entrenament, amb la seva germana Júlia. No sabria entendre que la relació amb la seva àvia fos diferent perquè ho ha viscut tota la vida. L’àvia Carme, amb els seus 85 anys, està enamorada de la seva família. Considera que els pares han de fer la seva feina i ella i el seu marit creu que ja la van fer. Malgrat això, diu que d’alguna manera ella també està educant els néts. Es tracta de corregir-los quan fan alguna cosa que no li agrada. Sobretot també de donar exemple d’estimació i no fer coses que no vols que ells facin. “Jo no estic mai sola. Sempre hi ha els fills i els néts, de dia i de nit. El dia de Sant Esteve som quasi cinquanta, entre fills, gendres, néts, cosins, nebots i germans”. //

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

A Fons 7

Un nét especial Adaptar-se a una situació no desitjada requereix un esforç important per a una àvia L’Eduard viu a Mira-sol, té divuit anys, és fill de pares separats, va a una escola de Rubí, juga a futbol al “Santcu” i té una germana petita. L’Eduard té una malaltia mol poc coneguda; una deleció del cromosoma 2QT, que suposa la pèrdua d’un fragment de cromosoma i li provoca una certa deficiència mental. Va ser el primer cas diagnosticat amb aquesta patologia a l’Estat espanyol. “No va ser una cosa de sobte –ens explica la seva àvia Maria–. Quan era bebè no hi havia cap símptoma, però quan va arribar l’hora de gatejar, caminar i parlar vam veure que no ho feia. Vam haver de visitar un grapat de metges abans que una metgessa del Clínic ens sabés dir de què es tractava”. A l’escola especial de Rubí, on acudeix cada dia, l’Eduard és l’alumne més antic. La directora el considera “la referència de l’escola” pel seu simbolisme per als altres. “Tinc molts amics a l’escola i sobretot la Sandra, que era la meva nòvia, tot i que ara hem trencat”. L’Eduard s’explica amb una certa dificultat però se l’entén perfectament. “Els caps de setmana vaig a ASDI i fem excursions, tallers i moltes activitats”. L’Eduard ensenya amb orgull les fotos de l’escola, amb els amics, els monitors i els mestres. La seva qualitat de vida, tot i la dificultat que pateix, entra en uns paràmetres perfectament acceptables. És conscient de les seves limitacions i hi ha moments en què es rebota quan veu que els altres fan coses que ell no pot fer prou bé. “Ara ja no faig matemàtiques ni coses així. A l’escola m’ensenyen a valdre’m per mi mateix, a cuinar, planxar... i ho faig molt bé, però a casa no faig res i la meva mare es queixa. La meva iaia també em renya; diu que no m’esforço. Vol que llegeixi i escrigui més; jo em canso de seguida”. “És un nano molt entranyable. A vegades li dic que em faci una abraçada de les seves i són d’aquelles tan dolces!”. L’àvia Maria no pot evitar sentir-se’n orgullosa. “Clar que jo també faig el que puc. Un cop, fa dos anys, vam marxar de càmping a un bungalow amb ell i la seva germana petita i va ser una setmana fantàstica. S’ho van passar d’allò més bé. És per això que sempre penso que encara podria fer més coses de les que fa”. Per a l’Eduard, fer funcionar l’ordinador o el mòbil és tan habitual com per a qualsevol noi o noia de la seva edat, té Facebook i diu que hi té moltes amigues amb qui conversa. “Hi ha una cosa que em va emocionar molt. Va ser quan sabíem que hi havia alguna cosa però encara ningú trobava el què. La meva filla em va dir: ‘I per què m’ha tocat a mi?’. Jo he patit molt pel meu nét però també per la meva filla”. //

L’Eduard i la Maria a casa seva a Mira-sol # david fernández

8 A Fons Avis i néts

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Avis i néts Parlem amb cinc famílies per descobrir les noves relacions entre generacions

Els avis Bové i Reixach amb els seus néts adoptats # artur ribera

Avis adoptants

“U

n dia els teus fills es presenten a casa i et diuen que volen adoptar un nen. D’entrada et quedes sorprès perquè, malgrat coneixes la impossibilitat que pateixen per tenir descendència pròpia i com de malament ho han passat després de proves i proves, no pensaves que arribessin a prendre aquesta decisió. Els fas les reflexions oportunes. Sobretot perquè no vols que ningú els ompli el cap amb estupideses i els dius que estaràs al seu costat per a tot”. Així s’expliquen els quatre avis d’en Xavi, de deu anys, i d’en Marc, de sis. Tenen altres néts i ells dos són els únics adoptats. La seva percepció –i en això hi estan d’acord tots quatre–, és que aquests néts han estat fins i tot més desitjats que els altres. La raó és molt senzilla. Van trigar més de nou mesos a arribar. Els tràmits en tots dos casos van ser molt llargs i difícils pel que fa a l’aspecte anímic. “Recordo que va arribar un moment –explica l’avi Jordi amb l’asseveració de la seva dona Carolina– que després d’haver-los dit que sí, que podrien adoptar un nen i que ja no hi havia cap problema, el meu fill i la seva dona van estar-se

El procés d’adopció és també complicat per als avis més de sis mesos sense que ningú els confirmés res ni els donés cap tipus d’explicació. Això va molt dur per a ells i per a nosaltres”. “Estàvem desesperats –diu l’altra àvia Cristina-. La meva filla ja no podia més i nosaltres no sabíem què fer ni com ajudar-los”. “Sobretot amb el Xavi, el primer que van adoptar, va ser molt complicat. La pròpia ignorància del procés –reafirma el seu marit Jordi (els dos consogres es diuen igual)– et feia desconfiar de tot i ja no sabies què pensar. El cas d’en Marc no va ser diferent, però amb l’experiència anterior la cosa es va fer més suportable”. “El fet d’adoptar és sempre fruit d’una decisió difícil –l’àvia Carolina ho té molt clar-. Existeixen moltes pors. Sempre hi ha algú que t’explica un fracàs i s’ha de tenir una gran fermesa per tirar endavant. El suport de la família és imprescindible i crec que els futurs avis hi juguem un

paper fonamental”. Els dos germans adoptius tenen molt clar que estan molt a gust amb els seus nous pares i avis. “Són molt guapos i ens van fer molts petons quan vam arribar. Nosaltres també els estimem moltíssim”. El Xavi va venir de tan petit que no té cap record dels seus orígens, només perquè ha vist algunes fotos. Per la seva part, en Marc, que va sortir de Rússia amb dos anys, té una nebulosa en què es barregen els veritables records, la fantasia i el que ha pogut escoltar dels pares i els avis. “Jo penso que a qui li va fer més il·lusió l’arribada dels nens –comenta l’àvia Cristina- va ser al meu pare, que ara té 95 anys. Quan va venir el Xavi va estar contentíssim. Potser va influir que ell és molt religiós i va pensar que proporcionar-li una família cristiana era com un regal per al nen”. Tant el Xavi com el Marc parlen del besavi amb molta estimació. El veuen sovint i comenten que de vegades els explica històries de la guerra i de com va perdre un dit. Però també diuen que sovint es queda adormit mirant la tele. “No volem que es mori. Ens posaríem molt tristos”.//

A Fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Un besavi centenari Una descendència amb tres fills, onze néts i disset besnéts

s diu Josep Maria, ha fet cent anys aquest 2013 i viu per decisió pròpia en una residència a Barcelona des que fa un any es va trencar el fèmur i va pensar que viure sol era molt més perillós que fer-ho en una residència. Manté una memòria privilegiada i recorda amb detall tota la seva vida. “No demano que em vinguin a veure. Ja ho fan quan poden. Abans era diferent perquè podia anar a veure’ls. No sóc d’aquells que es queixen com altres de la residència, que tot el dia estan dient que no els telefonen, que no hi van... Jo penso que ja vindran quan puguin. Crec que la meva dona i jo vam ser uns bons avis. La meva filla tenia durant bona part del temps el seu marit a Tenerife i nosaltres cada dimarts i diumenge hi anàvem a dinar i ajudàvem en allò que podíem”. La Pilar, la filla a qui fa referència en Josep Maria, diu que va sentir sempre molt suport. Durant l’estiu s’estaven a Tenerife i els avis passaven l’agost amb ells. “Un cop, un del meus fills va tenir un accident a la piscina i va ser l’avi qui el va dur a l’hospital. Sempre estava a l’aguait de tot. El fet que el meu marit passés molt temps a Tenerife va propiciar que l’avi fos una mica la referència masculina. Però no es va passar mai d’autoritari”. Malgrat que ella no ho diu, el mes que passaven junts a Tenerife se li arribava a fer pesat. Per la manca d’intimitat i perquè els avis sempre estaven pel mig. Per contra, en Josep Maria diu: “Nosaltres tractàvem de respectar la vida de la meva filla, del gendre i dels néts”. La Lluïsa és filla de la Pilar i una de les nétes d’en Josep Maria. Té quaranta-tres anys i quatre fills. “Els meus avis venien a casa molt sovint i passàvem part de l’estiu junts. A mi m’agradava molt perquè l’avi estava molt per nosaltres. La meva àvia només pensava a netejar. La meva mare de vegades deia que era angoixant. Que quan venien els avis era com un examen. Els meus fills estan enamorats del besavi. Sempre els explica històries”. L’Àlex de tretze anys i la Clàudia d’onze són fills de la Lluïsa i, per tant, néts de la Pilar i besnéts d’en Josep Maria. Els seus pares estan separats i el contacte amb els avis és relatiu. Es veuen poc i amb prou feines parlen per telèfon. “Els avis viuen a Barcelona i com que estem sempre estudiant o fent activitats no ens queda massa temps per anar a veure’ls.” La Clàudia és potser la que més troba a faltar el contacte. Sap que els néts que viuen a Barcelona veuen més els avis i ella es troba una mica discriminada. “L’àvia Pilar crec que té altres néts preferits i jo em trobo com una mica desplaçada”. Tant l’Àlex com la Clàudia parlen meravelles del besavi. Estan molt enamorats d’ell. Pensen que és un home molt maco i, malgrat que el veuen poc, sempre el tenen molt present.//

A dalt, el besavi Josep Maria i l’avia Pilar # CEDIDA A baix, la néta Lluïsa i els besnéts Clàudia, Sergi i Àlex # artur ribera

10 A Fons Avis i néts

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Avis i néts Parlem amb cinc famílies per descobrir les noves relacions entre generacions

La Carme amb dues de les seves nétes a casa seva # artur ribera

Gaudint dels néts

a Carme i en Carles tenen tres fills i sis néts. Els podríem definir com a avis vocacionals. Han cuidat de tots els néts des que van néixer i encara ho fan amb els més petits. La gran diferència amb altres avis és que a ells els agrada ferho. La seva vida gira al voltant dels néts i sempre ha estat així. “Hem tingut a casa tots els néts. Els meus fills i les seves parelles treballaven tots –diu la Carme– i per deixar els nens a l’escola bressol o amb un cangur, segur que nosaltres els cuidàvem millor. Jo he gaudit més dels meus néts que dels meus fills”. La Maria de disset anys i la Júlia de deu són les filles de la noia gran de la parella. Sempre han estat amb els avis. La Maria ho recorda amb molta estimació. “M’he divertit molt amb els avis. Sempre hem fet coses i han estat molt per nosaltres. Ara ja no és el mateix perquè vaig a l’institut, estic a punt d’entrar a la universitat i només hi puc anar a dinar un cop per setmana. Però no és una obligació. Ho faig perquè m’agrada fer-ho”. En canvi, la Júlia encara va a l’escola i cada tar-

Una necessitat es pot convertir en una feina gratificant da l’àvia la passa a recollir i s’estan juntes fins que la mare o el pare la van a buscar. “Molts dies amb l’àvia i el meu cosí Marcel juguem al parxís i també m’ha ensenyat a jugar al “remigio”. A vegades li fem trampes i ella fa com si no ho veiés”. A l’avi Carles li agrada la fotografia i té un grapat d’àlbums amb les fotos dels néts i també dels viatges que han fet. “El primer viatge amb les dues nétes més grans va ser a Cantàbria, on viu un germà meu. Va ser un experiència genial. Ens ho vam passar molt bé. Després hem anat a Menorca i a Andorra i un parell de cops més a Cantàbria. Hem patinat sobre gel i hem fet moltes excursions”. La Maria diu que sovint han hagut d’anar a veure esglésies i monuments. “És una mica pal però la resta compensa. El que no m’agrada dels avis és que sempre em pregunten què faig, on vaig,

amb qui, a quina hora torno a casa. Em controlen més ells que els meus pares”. “Sempre és ell el que ens proposa els viatges als néts. És molt divertit i sempre està fent broma –la Júlia té molt clar que l’avi és l’ànima encara que sempre es queda en segon terme com si no volgués donar-se importància–. Quan l’àvia em va a buscar a l’escola sempre em porta el berenar que jo li he demanat. Em té molt mimada”. “És veritat que la tinc molt consentida. No és la més petita, però quasi, i si em demana que li prepari l’entrepà amb pa del Turris i pernil de la Grau, doncs li faig”. La Carme no té cap recança a reconèixer que és un àvia que gaudeix amb els néts i, quan dinen junts, els prepara les coses que els agraden i sempre està disposada per allò que li demanin. Que els fills et necessitin per tenir cura dels néts pot ser un sacrifici o una gran oportunitat. La Carme i en Carles són un exemple de com es pot convertir una obligació en una festa contínua i en quelcom positiu. Poder gaudir dels nets és, per a ells, el millor que els ha pogut passar a la vida.//

Publicitat 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

C/ de Dos de Maig, 2 bis. Tel. i fax: 93 583 66 96 (oficina: DILLUNS, DIMECRES i DIVENDRES, d’11 a 13 h) Correu-e: aulesantcugat@gmail.com - www.aulesantcugat.com

El dimarts 14 de gener, a les 17.30 h, l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat del Vallès inaugurarà el 2n trimestre del curs 2013-2014 a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la nostra ciutat, amb la presència del Dr. Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona.

Els instruments musicals en les cultures ACTE EXCLUSIU PER A ASSOCIATS

activitats configuren el 2n trimestre del curs 2013-2014. Després de la inauguració i al mes de gener, participaran el Dr. David Jiménez, “Grafè: la revolució del S. XXI”. Sr. Antoni Gasó, “Un model de negoci familiar”. Al mes de febrer, el Sr. Albert Beorlegui “Alfred Hitchcock. El mag del suspens (2a part)”; la Dra. Carolina Camañes, “Quatre-cents anys de la mort del Greco”, el Dr. Joan Bach, “Conviure amb els riscos geològics” i el Dr. Jaume Ventura, “Escenaris econòmics de Catalunya”. Com a acte especial dins del mes de febrer, comptarem amb la presència del Sr. Tortell Poltrona, “Tortell Poltrona parla de Tortell Poltrona (còmic)” entrevistat pel Sr. Eduard Jener.

Al mes de març, el Dr. Carlos Pérez, “Al·lèrgies alimentàries: origen, intoleràncies i intoxicacions”, el Sr. Xavier Escura, “Barcelona 1714: introducció, causes i conseqüències”, el Sr. Eduard Jener, “El teatre en el cinema”. I per tancar el trimestre, el Sr. Vicens Lozano,“El Vaticà més secret”. Altres activitats: seminari sobre viatges “Una mirada al món” impartit pel Sr. Jordi LLorens i “Seminari sobre piano” organitzar pel 60è concurs internacional de música Maria Canals. 3 tertúlies, cursets d’informàtica i 3 sortides culturals a Solsona (catedral, Museu Diocesà, nucli antic i pou de gel, Monastir del Miracle i Cripta i Cementiri d’Olius); Barcelona (el Born) i finalment, Barcelona (Museu de la Música).

AMB LA COL·LABORACIÓ ESPECIAL DE:

Jaume Ayats Director del Museu de la Música de Barcelona. Etnomusicòleg i violinista

Xavier Escura Historiador i escriptor. Tinent d’alcalde i regidor de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat

Vicens Lozano Periodista. Redactor de la secció internacional de TV3

SOCIS D’HONOR (30-11-2013)

Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Coneixement Direcció General d’Universitats

SOCIS PROTECTORS CORPORATIUS (30-11-2013)

• ARPALI

• FERRETERIA EL PONT

• ORDINASOFT

• SACUM S.L.

• CAMPMANY Modes

• FINQUES BACHS

• ORGAN Finques

• SANT CUGAT HOTEL I REST.

• CARNISSERIES TUBAU

• FRUITES CASANOVAS

• ORTEMESA

• TEA SHOP

• CASAJUANA Mobles

• GRÀFIQUES CELLER

• PAPIOL CATIFES

• tintoreria class

• ELIA JARDINERIA

• LA MASIA DE SANT CUGAT REST.

• PASTISSERIA SÀBAT

• ESPAI CARRÉ

• LLIBRERIA ALEXANDRIA

• REST. BRASERIA LA BOLERA

• FARMÀCIA RIERA RIVIERE

• LLIBRERIA PAIDEIA

• RUBIO Autoservei

Agraïm a l’ANC, la Unió Santcugatenca i al Trade Center les seves facilitats per a la utilització de les sales.

12 Poble Entitats

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Entitat El Club Muntanyenc estrena seu

Una espai amb més caliu i viable econòmicament Ubicació La nova seu del Club Muntanyenc està ubicada al carrer de Sant Bartomeu Aniversari Es preveu que el nou local de l’entitat s’inauguri el dia dels 70è aniversari de l’entitat, el 27 d’abril

El rocòdrom En paral·lel, el rocòdrom continuarà allà on està ara fins l’any 2051. Tot i això, s’entrarà pel passeig de la Marxa Infantil. Ara s’està construint un boulder per practicar l’es-

Com serà la nova seu? El nou local del CMSC tindrà tres plantes 1. Planta baixa Espai de bar per a socis, sala d’actes que tindrà entrada pel carrer de les Escaletes 2. Primera planta Administració, sala de junts i sala polivalent 3. Altell Sala polivalent que té accés a la terrassa

2 C/ de les Escaletes

C/ de Sant Bartomeu

esprés d’un any de negociacions entre l’Ajuntament i el Club Muntanyenc Sant Cuga t (CMSC), les dues parts van arribar a un acord perquè el consistori comprés la seu del Muntanyenc per 1,3 milions d’euros. Ara, un cop l’associació excursionista abandoni aquest edifici de la plaça de la Vila, començaran les obres d’adaptació perquè aquest equipament es converteixi en la nova seu de la Policia Local. D’aquesta manera, l’entitat ha pogut cancel·lar la hipoteca que tenia sobre el vell edifici i comprar el local del carrer de Sant Bartomeu, el qual ha tingut un cost de 420 mil euros; i les obres d’adequació han tingut un valor de 118 mil euros, 52 mil euros menys del que inicialment s’havia calculat. El nou edifici tindrà tres plantes, en total uns 350 metres quadrats. La planta baixa serà una zona exclusiva per al soci, la qual tindrà sala d’estar, una petita cuina i un espai per a actes amb entrada pel carrer de les Escaletes. A la primera planta hi haurà la zona de recepció i també d’administració, una sala de juntes, dos magatzems petits i una sala polivalent. Per acabar, hi ha un altell que també s’utilitzarà de sala polivalent, el qual té una sortida a una terrassa. Segons va explicar Marc Dinarès, gerent de l’entitat, aquest nou espai vol aconseguir que el soci pugui fer més vida social a l’edifici i alleugerir l’economia del club, tot recuperant el caliu que hi havia a la primera seu.

1,3 milions d’euros És el que ha pagat l’Ajuntament al CMSC per l’edifici que serà la seu de la policia

118 mil euros És el cost de les obres d’adequació del nou espai del carrer de Sant Bartomeu

calada de blocs i s’està adequant l’espai amb un vestuari i altres servei. Tot i això s’està estudiant com serà la gestió d’aquest espai.

70 anys de muntanya El Club Muntanyenc Sant Cugat va néixer el 27 d’abril del 1941. La primera seu va estar a la plaça d’Octavià. La plaça de Barcelona va acollir la posterior seu de l’entitat durant molts anys, després va ser l’edifici de la plaça de la Vila, construït sobre uns terrenys de titularitat municipal. Ara, el club tornarà a un edifici de mides més reduïdes, el qual serà

el primer de propietat de l’entitat. En total, el club té uns 2.000 socis que formen part de les 10 diferents seccions que hi ha, una de les que té més membres és la d’atletisme. L’entitat també té un esplai i organitza diferents activitats culturals; una de les més conegudes és la Paret d’Art del Muntanyenc (PAM), una iniciativa que seguirà tenint el seu espai a la nova seu i que seguirà mostrant la creació de diferents artistes. // Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

Actualitat Poble 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Política Llei Gallardón ENTREVISTA Francesc Cruces president CMSC

@clubmuntanyenc

Els partits contra la nova llei de l’avortament

Al capdavant d’una de les entitats més antigues Cruces presideix el Muntanyenc, que aquest any suma el seu 70è aniversari #ARTUR RIBERA

“Hem d’aconseguir que sigui un lloc de trobada. Què s’espera d’aquesta nova etapa del Club Muntanyenc Sant Cugat? A la seu de la plaça de Barcelona hi havia molt caliu humà. La gent s’hi trobava a gust. La seu actual de la plaça de la Vila comportava un esforç econòmic per als socis, i no té el caliu que hi havia a la primera seu. D’aquesta manera, ens hem replantejat aquest nou local, perquè té prou espai, una despesa suportable per al club i volem recuperar el caliu que tenia la seu de la plaça de Barcelona. Volem que el soci es trobi com a casa seva. El principal motiu del canvi? El motiu és econòmic, però també social, com et deia. Hem venut l’edifici en dues etapes, primer vam vendre el subterrani, fa uns cinc anys, aleshores sí que teníem una situació econòmica molt complicada. Quines diferències hi ha entre una seu i l’altra? Volíem que fos un lloc cèntric. Trobar un lloc adient al centre de Sant Cugat va ser complicat. Hem aconseguit aquest edifici i creiem que s’ajusta a les nostres necessitats: no és excessivament gran, però és suficient. Potser la gent a l’inici s’hi trobarà una mica estret. Hem d’aconseguir que sigui un lloc de trobada. Que el rocòdrom es quedi on està, què pot significar per al Club?

Aquest va ser un tema innegociable per nosaltres. El rocòdrom és un emblema de l’entitat, va ser el més alt de l’Estat espanyol, si ho és ara no n’estic segur, en qualsevol cas és un dels millors. L’Ajuntament ho va entendre, estem construint un boulder, aquest substitueix al que teníem al subterrani. Què significa el Muntanyenc per a la vida associativa i social de la ciutat? Per nombre de socis és l’entitat més gran de Sant Cugat. Desenvolupem activitats esportives, culturals i socials. Històricament el club ha estat molt arrelat a la ciutat, ara tenim 2 mil socis, però quan hi havia menys habitants, també. Abans els socis es feien de l’entitat per motius històrics i familiars, ara encara ho fan, però menys. Hi ha moltes famílies que hi ha tres generacions de socis. Els nouvinguts vénen al club captats per les activitats que s’hi fan, no per motius històrics. Què haurà suposat la marxa d’una part de la secció de rítmica? El CMSC continua amb la secció de rítmica. Ha marxat una part important, un 80%, però continuem. Econòmicament no ha estat un daltabaix. Quan serà la inauguració de la nova seu? Per la Verge de Montserrat, el 27 d’abril, el CMSC fa 70 anys. À. Guinó

Concentració del 20 de desembre a la seu del PP de Sant Cugat

La secció local d’Unió Democràtica encara no ha volgut donar la seva opinió sobre la nova llei de l’avortament Les formacions polítiques santcugatenques no veuen amb bons ulls la nova llei de l’avortament que vol impulsar el Govern espanyol, i de la qual es va aprovar, el passat 20 de desembre, l’avantprojecte. Aquest penalitza l’avortament i només el permet en dos casos: violació i per malformació del fetus, sempre i quan hi hagi risc psíquic o físic per la dona. D’aquesta manera, el president de Convergència Democràtica de Catalunya a Sant Cugat, Joan Maria Terribas, va dir que “un projecte de llei que retalla llibertats de les dones és un pas no lògic i tal com està ara la llei no ha creat cap polèmica”. El portaveu del grup municipal del PSC, Ferran Villaseñor, va rebutjar-la ja que “és un atemptat contra la democràcia i els drets civils; redueix el dret de les dones i és un atemptat a la democràcia”. La presidenta d’ICV,

#AGATA GUINö

Roser Casamitjana, va explicar que creu que la llei retrocedeix més enllà de la legislació de l’any 1985 i que deixa en inseguretat social i jurídica les dones. Núria Gibert, membre de la (CUP), va subratllar que “la llei és una atemptat contra la llibertat de les dones, un retrocés inadmissible. Les conseqüències lògiques de l’aplicació de la llei serien que hi hagi més morts per dones que avortarien fora dels sistema públic de salut.” ERC també s’ha posicionat en contra de la llei, Mireia Ingla, presidenta de la formació, va explicar que “ens sembla que aquesta és una llei retrògrada, ultraconservadora i que limita el dret a l’avortament”. De la seva banda, des de Ciutadans, Carmen Gómez va remetre’s al programa electoral del 2008 en què “ incloíem una despenalització de l’avortament en les 12 primeres setmanes i una aposta per la llibertat de decisió”. Des del PP de Sant Cugat, Jorge Carreras, president de la secció local, va mostrar-se a favor “entenem que millora la situació de l’antiga llei, ja que fins ara l’avortament era quasi lliure”.// À. Guinó

14 Poble Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Ensenyament Tallers per a infants

Succés

Un incendiari continua cremant contenidors

“Endesa Educa” farà parada a Sant Cugat

Instal·lacions d’Endesa a Sant Cugat Amb aquest taller que s’inicia aquest mes de gener els infants experimentaran com es poden utilitzar les energies renovables per obtenir electricitat. El programa educatiu d’Endesa arribarà a Sant Cugat aquest divendres, 10 gener, a les escoles Joan Maragall i l’Olivera, i el dijous 16 a l’escola Ciutat d’Alba. La iniciativa, anomenada “Granja Energia”, preveu impartir l’activitat a 3.900 alumnes de tercer i quart curs d’una cinquantena d’escoles de Catalunya fins al mes de febrer. Amb aquest taller els infants experimenten com es poden utilitzar les energies renovables per obtenir electricitat a través, per exemple, d’una cuina i una dutxa solars

La matinada del cinc i sis de gener van cremar tres contenidors a la rambla de Can Mora, un al carrer d’Àngel Guimerà i dos més al carrer d’Eduard Maria Balcells.

#arxiu

o d’un aerogenerador. Mitjançant l’observació, els alumnes són testimonis del procés de generació que proporciona, com a resultat, l’electricitat. L’educador que dirigeix la jornada proposa també un conjunt d’exercicis per comprovar els conceptes adquirits a l’aula. L’objectiu d’aquesta activitat és facilitar a les escoles la formació relacionada amb els recursos energètics i l’electricitat, que formen part de la vida quotidiana però que esdevenen difícils d’explicar si no s’experimenten, possibilitat que dóna el taller itinerant. D’aquesta manera s’amplien les accions en aquelles poblacions on no arriba l’oferta presencial d’Endesa. // Redacció

Sant Cugat va tornar a patir el cap de setmana de Reis la crema de contenidors. La matinada del cinc de gener, tres contenidors de la rambla de Can Mora van ser incendiats, un altre contenidor va cremar al carrer d’Àngel Guimerà i una tanca de bruc a la rambla de Can Mora. La matinada del sis de gener, van cremar dos contenidors més a la carrer d’Eduard Maria Balcells. Segons l’Ajuntament, cada contenidor val 950 euros. La policia creu que hi ha un piròman que es dedica a cremar contenidors les nits del cap de setmana, tot i que és molt difícil detenir-lo ja que s’hauria de trobar l’autor in fraganti. // Àgata Guinó

Reconeixement

13 candidats opten, de moment, als Premis Ciutat 2013 Des del diumenge 24 de novembre fins al diumenge 23 de febrer es poden presentar propostes per optar al guardó santcugatenc. El Premis Ciutat de Sant Cugat ja tenen els seus primers candidats. L’artista Ariane Patout, Sprint Idiomes, l’Institut Leonardo da Vinci, Mercantic, Sant Cugat Empre-

sarial, el Taller Jeroni de Moragas i Activitats Sant Cugat, van ser les primeres propostes per guanyar els guardons a instàncies de la comissió de tècnics municipals. Ara, des que els ciutadans poden votar els seus candidats, s’han afegit a la llista set participants més. Aquest són: l’Associació Vallès Amics de la Neurologia AVAN, l’Estanc Cal Crispín, l’esportista Joan Pahisa, el Club Rugby Sant Cugat, el dibuixant de còmics Esteve Polls i l’Associació Voluntariat per la Llengua. // Àgata Guinó

Tradicions

L’Hípica Severino, abanderada dels Tres Tombs 2014

Els Tres Tombs 2013 #Amanda bernal Aquest any se celebrarà el diumenge 19 de gener, i és una festa tradicional que retorna a la ciutat el seu passat agrícola. La festa de Sant Antoni Abat portarà fins als carrers més cèntrics de la ciutat prop de 200 èquids, entre cavalls i altres animals de tir, el pròxim diumenge 19 de gener. També anomenada Els Tres Tombs, la celebració basada en una festa popular a l’entorn de la festivitat de Sant Antoni Abat, que se celebra coincidint amb el 17 de gener, farà recuperar per un dia el passat agrícola del municipi. L’Hípica Severino ha estat escollida com a abanderats d’aquesta edició. // Redacció

EL PERIODISTA JORDI ROBIROSA DÓNA SUPORT A LA CAMPANYA 800X10 NOMÉ

10 € S

AL ME

Només hi faltes tu!

Amb el suport de:

Necessitem 800 persones per donar ajuda alimentària a 800 famílies! Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

Història Poble 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2012

La Guerra Civil. El Sant Cugat contemporani (segle xx) Arribada dels reclutes al campament Abril del 1932 #Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

re. Més endavant seran aquarterats al camp brigadistes italians i alemanys. El desembre del 1937 entre soldats, oficials i professors hi havia al camp i torres del voltant 1.400 militars.

Ingerències en la política local

El camp d’instrucció militar va ser inaugurat el març del 1937 pel president Lluís Companys

De camp de golf a Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya

l 17 de març del 1937 el cònsol britànic a Barcelona escrivia al conseller Josep Tarradellas: “Ayer ciertos individuos se personaron en el chalet de San Cugat del New Barcelona Golf Club y manifestaron que es la intención de las autoridades utilizar el campo de golf para el entrenamiento militar” i li reclama que “tome las medidas necesarias para que no se proceda con el plan arriba indicado, por tanto que el terreno a que se refiere pertenece a una compañía británica”. Efectivament, en aquells dies autoritats militars i membres del Comitè Pro-Exèrcit Popular Regular van procedir a ocupar les instal· lacions del camp de golf de Sant

Cugat per instal·lar un camp d’instrucció militar.

Inauguració del camp Les protestes britàniques i d’altres consolats no van reeixir i el dia 21 de març s’inaugurava oficialment el Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya. Per aquesta ocasió va venir a Sant Cugat el president Lluís Companys, que des de la tribuna es dirigí al nombrós públic congregat arribat de Barcelona en trens especials. Digué el president: “És una doble satisfacció per mi que aquest primer camp d’instrucció de l’Exèrcit Popular Regular s’inauguri a la població de Pins del Vallès, dins del districte de Sabadell, on, com recordava dies passats, vaig

iniciar sota el guiatge de Francesc Layret, les meves agitades lluites polítiques”. L’acte va acabar amb una desfilada de tropes i un àpat. El campament estava previst, inicialment, per realitzar la formació militar durant un mes a joves de 18 a 20 anys. La majoria dels primers allistats són voluntaris comunistes de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Després els seguiran reclutes de les lleves que van sent cridades. També arribaran al camp prop d’un centenar de milicians bascos cridats pel seu govern, ara amb seu a Barcelona, per formar part de la Brigada Basco-Pirenaica. Aquests milicians rebran la visita el juliol de 1937 del lehendakari José Antonio Aguir-

Alguns milicians causaran problemes d’ordre públic al poble, normalment baralles als bars, però el més greu serà la ingerència en la política local. El 4 d’abril del 1937, dia en què el POUM de Sant Cugat organitzava una jornada en favor de les víctimes del feixisme, milicians del camp lligats a les JSUC es passegen armats repartint propaganda contra aquest partit. El POUM denuncia aquestes provocacions davant del ple de l’Ajuntament, que acordà per unanimitat enviar un escrit de protesta al campament demanant que els seus milicians s’inhibeixin d’intervenir en la política local, no passegin armats pel poble i es comportin correctament als locals públics. A pesar d’això, els enfrontaments entre milicians del campament i joves del POUM de Sant Cugat es tornaran a reproduir.

Vida al campament Les condicions al camp eren dures per als soldats, especialment durant l’hivern. Mentre els oficials s’allotjaven a cases i masies, els milicians ocupaven tendes de campanya als terrenys de l’antic camp golf. La presència del campament a Pins del Vallès també va atraure festivals i concentracions polítiques a la vila, normalment lligades a organitzacions comunistes, com l’acte d’homenatge a la lleva del 1939 que les JSUC van organitzar el novembre del 1937 o l’apadrinament d’una secció dels Carrabiners que fa el setembre del 1938 la Secció Femenina del Sindicat del Metall de la UGT. El campament militar passaria el 1938 a dependre del Ministerio de la Guerra del govern central i quedarà adscrit al Centro de Reclutamiento, Instrucción y Movilización número 16, amb seu a Barcelona.// José Fernando Mota historiasantcugat.wordpress.com Grup d’Estudis Locals (GEL)

16 La Cavalcada 2014

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Els Reis de l’Orient reparteixen il·lusions entre els infants

De l’Orient a Sant Cugat

Melcior, Gaspar i Baltasar van aterrar al parc de l’Arborètum, on van ser rebuts per centenars de nens i l’alcaldessa, Mercè Conesa #E. B.

Una cavalcada amb segell gaudinià

Aquest any les carrosses que van utilitzar Ses Majestats per recórrer els carrers del centre es van decorar amb motius gaudinians. A la imatge, part del tron de Gaspar, saludant els nens i les nenes que l’han rebut pels carrers #E. BEDMAR

Part de la comitiva

El TOT Sant Cugat va estar entre les carrosses que va obrir la comitiva dels Reis amb els néts del Cugat i el Medir #E. BEDMAR

Escoltant els infants

Els tres reis van estar fins tard recollint totes les cartes dels nens i les nenes de Sant Cugat, a la plaça de Barcelona #E. BEDMAR

La cavalcada es va viure a fons a la Floresta

La Floresta també va rebre els tres Reis d’Orient. Després d’arribar amb tren, els Reis d’Orient van acompanyar-se dels seus patges per començar la cavalcada pels carrers més importants del barri #Estefania BEDMAR

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

La tarda del diumenge 5 de gener, els infants de Sant Cugat van poder rebre els tres Reis d’Orient que van protagonitzar al centre i barris la cavalcada. En aquesta edició, fins a 23 vehicles van participar en el concurs de carrosses, cinc més que l’any anterior. Després de Bastoners, el segon premi va anar a parar a la Creu Roja i el tercer per Pim Pam Pum.

Més FOTOS A www.totsantcugat.cat

Els Bastoners de Sant Cugat, primer premi

Els Bastoners van ser els guanyadors del Concurs de Carrosses amb un vehicle que simulava un vaixell pirata #E. BEDMAR

A la caça del caramel...

Els caramels es converteixen en un dels béns més preuats durant les quatre cavalcades que es fan pel centre de Sant Cugat i per la resta de barris. Petits i no tan petits es llancen a buscar aquest dolç tan preuat a Mira-sol #E. BEDMAR

Els Reis arriben a Valldoreix

Els tres Reis van arribar amb carruatge al carrer de Sant Albert, des d’on van iniciar una cavalcada pels carrers més cèntrics #E. BEDMAR

Les Planes, un dels altres barris que va rebre la visita dels Reis

A les Planes els Reis van arribar a cavall. Com és habitual, la plaça de la Creu d’en Blau es va convertir en l’epicentre de la Cavalcada de Reis i els seus patges, que va desfermar l’alegria dels infants que els van anar a rebre #CEDIDA

Demanant caramels

La il·lusió dels infants es va desbocar a Mira-sol amb l’arribada de Ses Majestats i #E. BEDMAR

18 Ciutat Estat de la ciutat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Balanç El 2013 ha posat en marxa molts projectes que caldrà consolidar

Les assignatures pendents de Sant Cugat per al 2014 Deures El 2014 vindrà marcat per consolidar projectes iniciats el 2013 i que marcaran el futur de la ciutat Urbanització Està previst asfaltar nombrosos carrers de les Planes, la Floresta i Mira-sol

Pendent Fet

4). 013 - 202 obilitat (2 m e d la P l de Gríful. Aprovació benzinera la e d t n e llam . Desmante Busquets gra i Can e N e rr o T de cia. ansparèn Protecció al per la tr ip ic n u m tic mercat de Acord polí rcial i del e m o c e tr ció del cen Dinamitza re San. entre. rcat de Pe e Mira-sol C M l e d ió c els remodela per definir Inici de la de Ciutat ll se n o C l marxa de Posada en alment. al nicipi anu u m l e l’Hospital, d s projecte Major i de rs e rr a c millora als Obres de t. rril bici a la Sant Cuga ació de ca centre de li p m a i s ció, millore Remodela a. e barRibatallad consells d ls e d b e rambla de w portal marxa del tament. Posada en b de l’Ajun e w u o n l tives. sie de coopera ri i districte rs u c n o c r a. del prime rga durad Celebració rats de lla tu a r e p ió ciutad’ocupac siques a la à b ts Segon pla a it ss s nece garantir le tica...). Acord per sa energè re b o p r, o jad ques men social dania (be i l’exclusió sa re b o p la Pla contra ol. de Mira-s del Casal ió c ictes. a v ti c Rea arris i distr b ls a rs e ció de carr Urbanitza

oó de Valld d’alta tensi s ie n lí s le llament de Desmante 2014). ent amb avera del tat intel·lig reix (prim iu c e d te c ció el proje . Consolida iar energia s per estalv ie g lo o n c t. noves te Sant Cuga a verda de ll e n l’a r a oreix. Blind aç de Valld ll n ’E d l ia lV verdes. Suprimir e les zones e d s n io c s expropia arç 2014). Liquidar le alldoreix (m V e d t ta li a ti er la centr Sant Cuga Projecte p Barnils de n o m a R e del parc d el 2014). Ampliació rimavera d (p ix re o d ll Va iomast Cebrià a entral de b c a n ’u d del de San nstrucció vant la co Tirar enda Calopa. on de Can a. sa al políg a la Florest d’asfaltat se fa ra e Prim s Planes. Borrull a le n l. a C e d ció de Mira-so Urbanitza Sant Joan e d a ll e p a ció de la C l. Urbanitza olicia Loca at de ria de la P sa is m o c zar el merc it a m a Nov in d i lioteca arxa la Bib Posar en m t. s. ic a la ciuta Volpellere jecte turíst ro p l e t n a v oria. Tirar enda emprened l’ e d b u h r-se com a . Consolida d’empresa els vivers c in c r e p r Multiplica musa. ció de Pro Remodela

El balanç del 2013 La imatge recull alguns projectes de ciutat que s’han fet i allò que queda pendent per al 2014 #Imatge: sergi felip

Ciutat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

l tercer i últim any del primer mandat de Mercè Conesa comença amb una agenda ben atapeïda de projectes i qüestions polítiques que s’hauran de resoldre durant aquest 2014. A banda de les qüestions d’àmbit nacional, el debat local anirà més encarrilat per perfilar alguns detalls i projectes que queden pendents, d’acord amb el model de ciutat que defensa el govern actual. Un model que passa per seguir la ja coneguda triple estratègia econòmica, social i ambiental. En línies generals, el 2013 ha estat un any de projectes de ciutat en què s’han signat nombrosos acords i convenis per posar en marxa alguns projectes que quedaven pendents, per consolidar-ne d’altres que ja s’havien engegat anys abans i per determinar les primeres línies de tot allò que s’hauria de fer durant aquest 2014.

Adéu a les línies d’alta tensió Tot i que les primeres previsions marcaven l’estiu del 2013 com a data que les línies d’alta tensió ja havien d’estar soterrades, com és habitual, aquesta data s’ha anat posposant fins al març del 2014. Per tant, si es compleixen les previsions, a la primavera d’enguany Valldoreix ja gaudirà d’un subministrament elèctric soterrat i un paisatge molt més natural. El cost total de l’obra ha estat de 3,9 milions d’euros, dels quals la Generalitat se n’ha de fer càrrec d’1,5 milions d’euros, l’EMD aporta 1,4 milions d’euros i l’Ajuntament de Sant Cugat, 900.000 euros. No obstant això, la falta de tresoreria de la Generalitat de Catalunya ha fet que les administracions locals decidissin avançar part del finançament de la Generalitat, que a priori els tornaran el 2015.

Urbanització als districtes Durant el 2013 ja s’han fet algunes actuacions per urbanitzar zones de diferents districtes, però està previst que aquest any s’asfaltin nombrosos carrers de la Floresta, i altres reivindicacions històriques com Can Borrul a les Planes o la Capella de Sant Joan a Mira-sol. El cost total d’aquestes últimes obres és d’uns 2,5 milions d’euros i està previst que s’allarguin un any. Després de la consulta ciutadana que s’ha posat en marxa a Valldoreix, a la primavera també es donarà a conèixer el projecte guanyador que articularà la nova centralitat de Valldoreix, que inclourà

equipaments comercials, culturals, cívics, habitatge de protecció oficial i espais de lleure, entre d’altres.

Tancar la ciutat

en imatges Projectes de la ciutat destacats per a aquest 2014

Les modificacions de planejament que queden per fer han d’acabar de gestionar les últimes peces de l’entramat urbanístic que donarien la ciutat per acabada. A més, es blindarien els espais verds de la ciutat i es tancaria la protecció de Torre Negra i Can Busquets. A la primavera la ciutat gaudirà de dos nous espais verds, un al parc de Ramon Barnils i l’altre al parc de Sant Cebrià, davant del CAP de Valldoreix. També serà l’any que es donarà el gruix de les expropiacions de les zones verdes per finalitzades.

Durant el 2014 el govern s’ha compromès a urbanitzar un gran nombre de carrers dels barris i districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes

Mobilitat eficient De mica en mica el vianant i les bicicletes guanyen espai als carrers de Sant Cugat. Amb el Pla de mobilitat aprovat i que ha de determinar el futur de la ciutat per als pròxims deu anys, aquest 2014 se seguirà potenciant el centre de la ciutat i els entorns del casc antic com l’eix comercial, d’oci i de lleure dels santcugatencs.

‘Hub’ empresarial La creació d’ocupació i el foment de l’emprenedoria és una peça clau que seguirà a l’agenda local. Està previst ampliar els vivers d’empresa i seguir amb els plans d’ocupació, el concurs de cooperatives o les jornades d’emprenedoria.

L’any de la consulta Tot i la negativa del Govern espanyol per evitar que Catalunya celebri la consulta per la independència el pròxim 9 de novembre, la ciutat de Sant Cugat ha mostrat la seva voluntat perquè Catalunya esdevingui un estat independent. Aquest serà un tema que no s’abandonarà ni per part dels polítics de tots els colors ni tampoc a peu de carrer. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

1 Imatge renderitzada del projecte d’habitatge de protecció oficial per a la gent gran que està previst fer al solar que ocupava l’antiga benzinera Gríful. 2 Les línies d’alta tensió han d’estar desmantellades aquesta primavera. 3 L’enllumenat intel·ligent i la implantació d’altres tecnologies serviran per estalviar energia. 4 Durant el 2014 s’asfaltaran molts carrers de la Floresta, les Planes i Mira-sol. #REnder: Cedit i fotografies: ARTUR RIBERA

20 Ciutat Actualitat Entrevista Vicenç Alegre i Manel Porta, voluntaris ANC

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Mobilitat

Enllestides les obres de la rambla de Ribatallada

de gener al matí, al jutjat número 14 de Barcelona. El jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona ha admès a tràmit la querella de la política valldoreixenca. Martorell, per tant, haurà de declarar davant el jutge en condició d’imputat. // Redacció

Valldoreix

El pressupost de l’EMD es manté en 8,6 milions d’euros El nou carril bici #Artur ribera

Signatures La campanya de l’Assemblea Nacional Catalana vol recollir el màxim de signatures a favor de la independència #ARTUR RIBERA

“El dret a petició té una força moral al Parlament” Què és la campanya “Signa un vot per la independència”? M. P.: Aquesta campanya la vam iniciar el 31 de maig del 2013 i s’allargarà fins al 31 de maig del 2014. La primera recollida a Sant Cugat es va fer el 15 de juliol al barri de Sant Francesc i després de la recollida massiva que es fa a escala nacional aquest cap de setmana, no descartem fer-ne alguna més. Quin és l’objectiu? M. P.: Es tracta d’agafar una de les tres possibilitats que et dóna la democràcia, que és el dret a petició. Permet fer qualsevol pregunta a títol individual, a diferència d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que necessita un mínim de signatures per ser vàlida. No estem acostumats a aquest tipus de recollida de signatures... M. P.: De fet no s’havia fet mai i està reconegut a Europa, a l’Estatut de Catalunya i a la Constitució Espanyola, a l’article 29. Aquest article diu que qualsevol ciutadà pot demanar el que vulgui al govern sempre i quan s’identifiqui, ja que no es pot fer anònimament. Què implica el fet de signar? V. A.: Quan vam posar en marxa la campanya ho vam fer amb dues condicions: que no més tard del 31 de maig es digui de fer un referèn-

dum, condició que a priori sembla que es compleix; i que en el cas que l’Estat no reconegués el resultat del referèndum, en dilatés l’aplicació o el prohibís, no més tard de l’11 de setembre del 2014 les autoritats catalanes haurien de declarar de manera unilateral la independència de Catalunya. Quina força tenen les signatures al Parlament? M. P.: Tenen una força moral. Dir al govern que tenen un determinat nombre de persones darrere que els estem donant suport o que els estem empenyent. Aquest cap de setmana es fa una gran recollida de signatures a Sant Cugat, on es podrà signar? V. A.: 125 voluntaris santcugatencs estarem repartits en dotze col·legis durant tot el cap de setmana. Dissabte, de les 10 a les 20 hores, i diumenge, de les 10 a les 14 hores. Ens trobarem a la plaça d’Octavià, al Club Muntanyenc, al Mercat de Torreblanca, al Xalet Negre, a la ZEM Jaume Tubau, a La Unió Santcugatenca, a l’Associaicó de Veïns de Volpelleres, al Casal de les Planes, al Centre Social i Sanitari de la Floresta, al Casal de Mira-sol, al centre comercial Mira-sol Centre i a la plaça de l’estació de Valldoreix. // A. Mira

Els aparcaments gratuïts que hi havia a la banda dreta han desaparegut i en el seu lloc s’hi ha fet una nova vorera amb un carril bici. Les obres a la rambla de Ribatallada ja s’han acabat. Durant cinc mesos la rambla ha canviat d’aspecte i actualment a la vorera dreta hi ha un carril per a bicicletes, mentre que l’altra s’ha deixat per al vianants. Les obres han servit per renovar les canonades d’aigua. També s’ha arreglat la rotonda que uneix la rambla amb el carrer d’Àngel Guimerà i s’han canviat alguns passos de vianants i semàfors. A la banda esquerra de la rambla s’hi ha col·locat una zona blava però els sis aparcaments que es van posar entre els carrers de Vinyolas i de Girona, també de zona blava, ara només s’hi podrà aparcar a partir de les 20 hores i fins a les 8 hores del matí i de manera gratuïta. Les obres que s’han fet a la rambla de Ribatallada han anat a càrrec de la Brigada Municipal i han costat 66.000 euros. // Redacció

Política

Turu ratifica la querella contra Xavier Martorell El jutjat número 14 de Barcelona citarà l’exregidor i expresident de CDC Sant Cugat a declarar com a imputat per aquest presumpte cas d’espionatge. L’expresidenta de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, ha ratificat la querella que va interposar contra Xavier Martorell per un suposat cas d’espionatge de l’exregidor de Sant Cugat, a través de l’agència Método3. tal com va avançar la Cadena Ser. Turu ho va fer el divendres 3

Sessió del 3 de gener #ARXiu Les inversions es redueixen un 40% perquè ja s’ha finalitzat el pagament de les obres de soterrament de les línies d’alta tensió. Valldoreix arrenca el 2014 amb poques variacions pel que fa a les arques de l’EMD. La Junta de Veïns va aprovar el pressupost per a l’exercici que acaba de començar que es manté en 8,6 milions d’euros. Enguany les inversions passen dels 980.000 euros als 585.000 euros, la meitat dels quals es financen amb recursos propis. Aquesta reducció del 40% és fruit de la finalització del pagament dels treballs de soterrament de les línies d’alta tensió.// Anna Mira

Política

El PSC vol que els bancs paguin pels pisos buits L’objectiu de la proposta és que les entitats posin al mercat de lloguer els habitatges que estiguin buits des de fa més de dos any El portaveu del grup municipal socialista, Ferran Villaseñor, va dir que es pot saber quins pisos tenen en propietat les entitats financeres, i que estan deshabitats, a través de la xarxa de clavegueram. En el cas que les entitats no vulguin posar els pisos a lloguer, el consistori, a través de la Llei del dret a l’habitatge pot posar multes coercitives als propietaris.// Àgata Guinó

Publireportatge 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

www.supafil.es - Tel.: 93.379.78.96

supafil, de knauf insulation Aïllament La pujada del preu de l’energia posa de rellevància la importància de tenir un bon aïllament per estalviar i ser respectuosos amb el medi ambient Supafil és una llana mineral no contaminant que s’injecta a la façana de l’edifici per aïllar la llar i reduir el consum energètic

Es realitza un examen endoscòpic per determinar la qualitat del mur #Cedida

Supafil s’injecta sense alterar la façana, mitjançant petits orificis #Cedida

i ha un gran desconeixement sobre la importància de l’aïllament a les llars. La pujada actual del preu de l’energia posa en especial rellevància la importància de tenir un bon aïllament, ja que un habitatge mal aïllat necessita més energia perquè a l’hivern es refreda més ràpidament i a l’estiu s’escalfa més i en menys temps, mentre que una casa ben aïllada conserva a l’interior la temperatura de confort desitjada reduint la freqüència d’ús dels aparells de climatització i, per tant, permet estalviar en la factura elèctrica. Aquest desconeixement sobre la importància de l’aïllament de les llars provoca que en les reformes tan sols es tingui en compte la substitució de les finestres o de la caldera, que són les obres més comunes per millorar l’habitabilitat de la llar. Però sense l’aïllament adequat, aquestes obres resultaran insuficients. Existeix un nou sistema d’aïllament com a solució a tots aquests problemes:

La instal·lació és fa amb un sol dia, sense haver de desallotjar la llar ni modificar la façana de la construcció #Cedida

barat, sense obres i amb resultats que es poden apreciar i comptabilitzant des del primer dia: Supafil.

Què és Supafil? Supafil és una llana mineral respectuosa amb el medi ambient que s’injecta a la façana per aïllar la llar i reduir el consum energètic. La inversió és molt assequible i es recupera amb molt poc temps, ja que el cost de la factures descendeix ràpidament.

Supafil és una llana mineral que s’instal·la en un sol dia, sense modificar la façana de l’edifici ni haver de desallotjar l’habitatge La instal·lació es pot realitzar en un sol dia, sense modificar la façana i sense haver de desallotjar l’habitatge. Tan sols és necessari fer uns petits orificis a la façana que després es tornen a tapar sense dei-

xar-ne cap rastre. Una instal·lació que es pot fer de manera individual en una llar, o de manera conjunta en una comunitat de propietaris. Amb Supafil, amb una petita inversió i una mínima reforma és possible mantenir la temperatura desitjada tot l’any a l’interior de la llar, aconseguint estalviar diners en les factures i essent més respectuosos amb el medi ambient.

Com s’instal·la? Supafil s’instal·la en un sol dia i sense modificar la façana ni crear molèsties als habitants de la llar. El pas a pas de la instal·lació: En primer lloc es fa un examen endoscopi que determinarà si la cavitat entre el mur està en òptimes condicions per l’aplicació del producte. En segon lloc, es plantegen les perforacions al mur, que garantiran l’òptima distribució del producte. En tercer lloc, als orificis efectuats s’incerta la mànega que forma part de

la màquina d’injecció, mitjançant la qual s’injectarà la Llana Mineral Supafil 034, omplint tota la cavitat. En quart lloc, i per acabar, els orificis de la façana es tapen amb ciment, deixant la façana intacta.

Knauf Insulation Knauf Insulation és un dels principals fabricants de materials d’aïllament. Amb més de tres dècades d’experiència en eficiència energètica, ofereixen materials de construcció que milloren la sostenibilitat i la qualitat de vida. Amb el seu nou sistema d’aïllament amb Llana Minerals Insuflada Supafil continuen amb el seu compromís amb la sostenibilitat. Knauf Insulation compta amb una xarxa nacional d’instal·ladors recomanats per a la instal·lació del sistema Supafil. La multinacional ofereix mitjançant la seva pàgina web, www.supafil.es, i el telèfon 93 379 78 96, la possibilitat de demanar una visita tècnica així com un pressupost sense compromís. // Redacció

22 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Dolors Vilarasau, directora de teatre

Al Martí Olaya, amb l’agraïment d’una nena ‘Cavall Fort’

Va formar part de la família del teatre santcugatenc i va ser un dels fundadors i impulsors de l’Associació Amics de Pedra i Sang

# Adolf

e fet, jo he conegut el Martí dues vegades. La primera, amb quinze anys, en aquelles matinals del Romea en els Cicles de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort, on vaig descobrir que Molière, Goldoni o Shakespeare parlaven en català! La feina de difusió de la nostra llengua mitjançant la traducció del clàssics universals i la difusió dels clàssics catalans en adaptacions per a nois i noies va ser immensa i impagable, per a tota una generació que només podíem utilitzar el català en família. Sempre m’he considerat una “nena Cavall Fort”. L’altre Martí, el meu Martí, el personal, el vaig conèixer molts anys després, el 97 i, en un dia molt assenyalat: el de l’agressió al Pi d’en Xandri, l’arbre centenari amb un fort valor simbòlic per als santcugatencs. Allà estaven, in situ, el Martí i la Núria, recent arribats a Sant Cugat, exercint de santcugatencs de tota la vida. La integració a Sant Cugat, i a la seva gent, de seguida va ser perfecta, ateses les seves actituds habituals d’educació i respecte per l’opinió dels altres. En aquells moments se celebrava a Sant Cugat el 1r Congrés de la Ciutat organitzat per la Fundació Sant Cugat i ell en fou un dels primers inscrits. Home de lluites veïnals, però de dretes (dreta civilitzada i catalanista, s’entén!) de seguida va confraternitzar amb tota l’ala esquerrana del poble, trobant-se, entre aquests, molts dels seus millors amics santcugatencs (la nit de Nadal, m’explicava, amb un somriure als llavis, com una de les organitzadores el va definir amb posterioritat com a persona “ transversal”). Transversalitat que li va permetre, tot i tenir una opció política molt definida, que mai volgués el carnet de cap partit. Aquest mateix respecte a les idees dels altres el podem aplicar a la religió. Sent un home més aviat agnòstic, entre els seus millors amics es troben alguns capellans (com mossèn Pere Vivó, que va conduir la cerimònia de comiat al Monestir) i la gent de la Parròquia de Sant Medir, en uns moments que la religió de base estava al costat de les necessites socials i culturals de les llibertats i de Catalunya. Ell em va confessar que tenia un “cel particular”, el “cel del diàleg”, on tothom hi cap. Per altra banda, sent home de teatre i la Núria, també actriu, de seguida va intentar formar part de la família del teatre santcugatenc i va ser un

dolorsvilarasau@tetrateatre.com

“Un lluitador per les llibertats del seu país i per la seva llengua. Un home que ha estat tot un exemple i una guia per a les noves generacions”

dels fundadors i impulsors de l’Associació Amics de Pedra i Sang. A ell també li devem la creació de la delegació d’Òmnium a Sant Cugat. Durant molts anys de la seva vida va ser articulista del Diari de Sant de Sant Cugat, encara el divendres passat rebíem el diari amb una colpidora columna seva de comiat titulada “Sumant anys”. I ja per acabar, el Martí va ser un santcugatenc de pro, però també va ser un home de barri. Aquell home que havia lluitat des del seu Sants natal per les llibertats del seu país, de seguida es va sentir com peix a l’aigua instal· lat en aquella planta baixa plena de llibres en un barri enterament retolat amb noms de poetes, vivint al carrer del seu poeta admirat Josep Carner . De fet, Coll Favà, el barri dels poetes del Festival de Poesia Sant Cugat va ser en bona part una iniciativa seva. Se n’ha anat un home bo, bonhomiós, amb un gran nivell intel·lectual. Un home, noble, cortès, amb “finezza”, un home, si es vol, a l’antiga. Un lluitador per les llibertats del seu país i per la seva llengua. Un home que ha estat tot un exemple i una guia per a les noves generacions, aquests nois i noies a qui va dedicar el seu teatre i la seva vida. Confiem que el país i la ciutat sabran retre els homenatges pòstums que es mereix, i que potser no van ser massa sobrers en vida. //

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Josep Maria Figueres Historiador

L’observatori de Martí Olaya

Periodisme viu i culte, per a una ciutat que ha comptat amb les darreres dècades de la seva vida i en la qual ha donat mirades i paraules

JosepMaria.Figueres@uab.cat

Carolina Hernandez Ad locum amoenum

D’Espriu a Vinyoli sense passar per Ferrater

carolinahernandezmartin@gmail.com

artí Olaya mantingué una columna setmanal al Diari de Sant Cugat molt singular. Les primeres, corresponents al període 2003-2007 les publicà en llibre, del mateix títol, que li fou ofrenat per amics i familiars, el 2007. Fins al darrer moment, seguí col·laborant i fou especialment dolorosa la lectura de la darrera, un emocionat comiat de la paraula i la persona. El llibre L’Observatori fou un regal ofrenat pels seus amics arran els vuitanta anys, un llibre-sorpresa. L’autor del pròleg, Ramon Folch i Camarasa, i la Fundació Folch i Torres a la qual Olaya estigué molt vinculat, en foren especialment responsables. El periodisme d’Olaya és de caràcter cultural, un diàleg d’amic, aspira a esdevenir una reflexió davant l’embat de les imatges sobre un pensament al vol, sobre qualsevol tema divers i contemporani, una espècie de diàleg de cantonada, reflexió a peu dret o simplement mirada aguda a l’entorn. Un altre columnista d’observació i reflexió, Josep M. Espinàs, que va batejar la columna diària “Petit observatori”, mantenia amb Olaya el punt en comú de fixar-se en el detall. No és casual que Olaya reprodueixi la fotografia dels seus ulls com a imatge de portada. Una mirada que contempla el món de manera particular, setmana rere setmana. Una labor de constància de més de deu anys de mirar, reflexionar i anotar. El contingut es mou a l’entorn d’uns eixos clars: la vida quotidiana local, el món senzill de la quotidianitat, -«La botiga de les corbates», «Setmana Santa, santcugatenca o no»...- una miscel·lània de tots colors que ofereix un calidoscopi local sorprenent, de mira-

m sembla una bona pràctica de país aprofitar les efemèrides per posar en portada els autors rellevants del país. Som un país prou lector, però cal veure què llegim. No tot val. Crec que som poc amants de revisar o rellegir o retrobar autors que potser ens van fer entrar amb calçador en el període formatiu i que han quedat en les nostres consciències com a mers elements curriculars. Una llàstima. Això em va passar un dia a mi amb Gabriel Ferrater. De ser un dels poetes que vaig haver de llegir i estudiar, sense entendre, per a la gloriosa selectivitat, a retrobar-lo casualment, en l’esperit del poble on ambdós vam decidir passar els dies. I quin gran descobriment. Em porta a aquesta reflexió el fet que la passada setmana érem a l’Any Espriu i avui ja som a l’Any Vinyoli. El 2013 hem vindicat l’Espriu profeta, poeta i guia de consciències, en un moment en què el poble català ha necessitat d’un líder espiri-

da nova. Un segon bloc el constitueix l’actualitat local d’un Sant Jordi de roses i llibres a la presència de Pau Casals amb El Pessebre a Sant Cugat. El tercer és el teatre -«Sagarra a l’Auditori»...- comenta estrenes, preses de posició, en pro del teatre independent, del teatre clàssic català a l’Auditori, reclamant-ne més presència i de la qual havíem parlat més d’un cop. Si els teatres catalans no programen teatre català, qui ho farà? El darrer apartat és la literatura i la cultura catalana amb un toc reivindicatiu, ací el militant, l’home de Cavall Fort i d’Òmnium Cultural, d’una identitat sempre amb la llosa a punt d’esclafar-la. La seva prosa pot ser llegida de manera intemporal i sense necessitat de coneixements previs. L’elogi d’un erudit local o d’un carrer singular... És el periodisme local per essència, el periodisme cultural que en conjunt configura una mirada única. El periodisme local no és només informatiu. Cal reclamar el seu lloc en el conjunt general. Olaya mostra una sorpresa constant davant el detall, derivat de la singular manera de veure el món. Amb respecte per l’altri, mai un mot ofensiu, de l’amor a la identitat pròpia, un combat sense estridència i constant, una amistat oberta i generosa en temps i afecte, el seu periodisme és així reflex d’una posició definida d’una personalitat amable i carregada d’humanitat. Pot parlar tant de Torras i Bages com de Verdaguer, Pedra i sang o reivindica un llenguatge més noble i genuí a TV3 foragitant renecs i grolleries. Afinat, polemista, agut, sorneguer... Sempre documentat i respectuós. Periodisme viu i culte, per a una ciutat que ha comptat amb les darreres dècades de la seva vida i en la qual ha donat mirades i paraules, que ara, amb els papers ens tornen a ser presents. //

tual que, en el món dels vius, no tenim. No sé si l’objectiu s’ha assolit o ens hem enfarfegat un xic massa, de tant que hem provat de salvar els mots. Ara som a l’Any Vinyoli, Joan Vinyoli, poeta vocacional i professional, talentós i excels, però gran desconegut com passa sovint amb els nostres grans Grans. Poeta lloat pels seus antecessors (com Riba), pels contemporanis (el mateix Espriu) i amb una llarga llista d’hereus que enguany sentirem i cantarem. I torno així a Ferrater. El 2012 se celebrà el 40è aniversari de la seva mort i el 90è del seu naixement. Però el país ho celebrà poc. Poques pàgines van tenir interès a parlar d’ell. O és que cal esperar a que en faci 100, d’anys? Ho dubto. La profunditat, brillantor i modernitat de Ferrater no pot ser païda encara ni per les ments ni pels cors de la majoria. Ens quedem al replà fosc, en el sensacionalisme, la xafarderia pura, el Bombay, les dones i les nits, la bossa, les tertúlies... No som capaços d’entomar el repte, la provocació i la intel·lectualitat del llegat Ferrater. Una llàstima. Potser demà. //

24 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Adéu als amics Antoni i Martí

Li vaig preguntar si considerava que un home com jo aniria al cel, em va respondre d’immediat que per descomptat

jordicasasroca@movistar.es

Jesús Carballo Gerent de Sant Cugat Comerç

Objectiu 2014

@jcarballoatc

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

mb pocs dies de diferència ens han deixat n’Antoni Blanch i en Martí Olaya. Dos amics i dues grans persones. Només es portaven dos anys de diferència, els dos fregaven la norantena. A més, i no sé si n’eren coneixedors, amb una afició comuna, la literatura; un com a escriptor i l’altre com a professor. De fet, per diferents camins els dos eren col·laboradors d’aquest mitjà, l’Antoni formava part del seu Consell Editorial i el Martí hi participava assíduament des de feia dotze anys, fa una setmana encara ens deixava un escrit, en el qual, per cert, s’interrogava si la seva estada en aquest 2014 seria llarga o curta. Ara sabem que ha estat curta, molt curta. D’en Martí recordo especialment dues coses: la recopilació d’escrits que li va regalar la seva família quan va fer vuitanta anys, en un acte on van convidar els amics, i una cosa que sempre repetia, la bona impressió que li va causar una resposta meva arran del seu interès pel primer congrés de la ciutat organitzat per la Fundació Sant Cugat, mai no he sabut exactament què hi deia, però, pel que sembla, la vaig encertar (a voltes ja ho tinc això). Potser recordo més coses del pare Blanch, prevere i jesuïta. Potser perquè el contacte ha estat més sovintejat en els darrers anys. Blanch formava part activa, molt activa, de la Fundació Universitat Internacional de la Pau. La seva presència al patronat no era formal. S’interessava per tot i participava en les seves reunions i en les del grup de treball; encara recordo les aportacions que va fer al seminari d’estiu de l’any passat. Precisament, per tal que pogués venir-hi, la darrera reunió del patronat es va fer al primer pis del Centre Borja, en una sala, cal dir, que és una meravella; lamentablement ja no

na vegada passades les festes nadalenques i endegada la campanya de rebaixes, arriba el moment d’analitzar com ha anat la campanya i plantejar-nos els nous objectius d’aquest 2014. Sembla , o així ho diuen els mitjans de comunicació, que hi ha hagut un canvi de tendència, no parlaria d’increment de vendes ja que es tracta de pujades d’entre un 1% o un 2%, però sí que celebro que s’hagi produït aquest canvi de rumb, ja era hora, ja que venim de contínues baixades que s’han allargat durant mesos i mesos. Ara ens caldrà veure el resultat de les rebaixes per saber si realment ha estat un canvi de tendència o un fet puntual. A partir d’aquí haurem de repensar noves estratègies perquè el sector del comerç sigui competitiu, ja que els nivells de consum no tornaran a ser com eren abans de l’esclat de la bombolla. Noves estratègies perquè el món virtual en comptes d’un enemic que ens pren vendes sigui un aliat que ens faci facturar més, fer

va poder assistir-hi. El pare Blanch tenia un somriu inconfusible i una humilitat remarcable, i dic això de la humilitat perquè era un personatge amb un currículum intel·lectual i acadèmic impressionant, quan el van projectar el diu del funeral em va ser impossible fer-me’n una idea acabada. Ha fet molt bé Cugat.cat de tractar-lo d’humanista. Certament era un humanista, dels que avui ja no se’n troben. Amb la seva humanitat impressionant assistia com un més als actes de la Universitat de la Pau. Hom el veia entrar i sortir de les classes, sempre he pensat que les sortides estaven relacionades amb els afers propis de la seva condició de prevere. Com a director del Centre Borja, i després, ha tractat a la Universitat de la Pau, que vol dir a qui en formen part, amb una exquisidesa extraordinària. Qui l’hem conegut en aquests afers no ho oblidarem mai. Qui m’ha seguit en aquestes pàgines i en altres afers, sap que no sóc creient (home de fe, vull dir), però no em puc estar d’explicar un fet, que crec haver escrit ja en algun lloc. En una reunió del Consell de redacció li vaig preguntar si considerava que un home com jo aniria al cel, em va respondre d’immediat que per descomptat. Després vaig preguntar-li què era això del cel i em va respondre, amb aquell somriure tan seu, que se’l podria definir com una esperança, com una utopia. Aleshores li vaig contestar que no hi creia en aquesta utopia, però que si ell tenia raó en les dues afirmacions i, per tant, ens trobaven algun dia al cel, jo me n’alegraria profundament. Segur que l’Antoni ja és a la seva utopia. No sé si la del Martí era la mateixa, ja que no vam parlar mai de religió. Però, repeteixo, si algun dia me’ls trobo compartint-la, no dubteu que tindré una gran alegria. Mentre, amics Antoni i Martí, gaudiu de l’avantatge que em porteu. //

que els comerç estigui dins dels nous canals de venda com els dels mòbils intel·ligents i adaptar els establiments als canvis que s’estan generant en la societat. En definitiva, un dels nous objectius del 2014 serà convertir els nostres comerços en camaleònics, que s’adaptin a les circumstàncies de cada moment, ser receptius a qualsevol mena de canvi o de nova tendència i adaptar-nos ràpidament, haurem de mantenir un estat “d’alerta continuada”. A totes les poblacions del Vallès aquesta alerta haurà de ser de doble nivell i ens haurem de preparar per entrar en acció en qualsevol moment. No podem oblidar el centre comercial més gran d’Europa que ens volen instal·lar al nostre poble veí. Un tsunami devastador que vol acabar amb el model de comerç i de ciutat que ha diferenciat Catalunya de la resta de comunitats. Caldrà molta feina per evitar la seva implantació, seran necessàries segurament mobilitzacions del sector i de la societat civil en general, necessitarem aliats i esperem que el principal sigui el nostre Ajuntament, ja us explicaré. //

Opinió i debat 25

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Cara a cara Nous rols

Han de fer de cangurs els avis? Elia Ymbert Mestressa de casa

Francesc Serra Avi en exercici

“Nosaltres ja hem fet de pares. Ara ens toca fer d’avis”

“Els ulls ben oberts... la ment i el cor també”

i ha una edat per a cada cosa. Una edat per a ser pares i un altre per a ser avis. I cadascú ha d’assumir el seu paper. Els avis podem col·laborar en l’educació dels néts però no assumir-ne la responsabilitat. No crec que siguin els avis els que hagin de fer de cangurs dels néts el dia a dia. A mi m’agrada molt estar amb els meus. Són adorables i m’ho passo molt bé, tracto d’ensenyar-los tot el que puc, jugar amb ells, dur-los a passar-ho bé, ajudar-los en els seus problemes personals i quan és necessari, tenir-ne cura. No estic d’acord amb la utilització dels avis com si fos la seva obligació. És molt diferent que els meus fills sàpiguen que sempre els podré donar un cop de mà al fet que això sigui obligatori. Nosaltres ja vam fer de pares i ara els toca als nostres fills de fer-ho. Penso que per als avis que fan de cangur és una càrrega que no han de dur i que en la majoria dels casos els sobrepassa i els produeix angoixa i cansament i, sobretot, la sensació d’haver perdut la seva llibertat.

Els Cugatitus

oder exercir la funció d’avis esdevé un privilegi i un plaer en cadascun dels serveis que els pares ens deleguen. El camí entre casa i l’escola bressol en cotxet, acompanyant o recollint l’infant, esdevé un d’aquests moments particulars. L’infant, amb els ulls ben oberts va observant el paisatge quotidià, a voltes sorprenent, i sovint ja conegut però no per això menys interessat, ans el contrari, alegrant-se d’identificar allò que ja coneix. Sempre amatent i encuriosit. Aquesta actitud tan receptiva ens indica com és d’important cultivar en ell les actituds, els valors, els sentiments... L’estimació, la confiança, l’alegria... Però també els no tan evidents, com són la cooperació, els límits, la gratitud, el perdó... M’adono que en el fons els infants ens donen una lliçó als adults. Si ho sabem llegir, ens conviden a viure més oberts i atents a allò que tenim més a prop en el nostre dia a dia. I en cada etapa del seu creixement la nostra intervenció serà diferent... Ja l’experimento i la intueixo més espaiada, però igualment enriquidora per les dues parts.

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

Montse Moral Exfarmacèutica

Per primera vegada

@montsemoral11

o sóc escriptora habitual, però com sempre, no he sabut dir no a un amic. M’agrada col·laborar, ajudar i fer poble, per això accepto reptes que sé que em proporcionaran nous coneixements. Per primera vegada estic davant d’un full en blanc i la satisfacció d’atendre la petició del Josep M. Vallès compensa amb escreix l’esforç d’aquest nou repte. Per començar la nostra relació em presentaré. Sóc la Montse Moral, farmacèutica i sòcia del Rotary Club de Sant Cugat. Vaig aterrar a Mirasol fa mes de 32 anys, per treballar-hi primer i després per viure, captivada per l’ambient rural, la vida tranquil·la , de poble, amb un tracte molt proper i amable amb les persones que vivien en aquella època al barri. Mes tard vaig obrir una farmàcia al carrer de Santa Teresa de Sant Cugat. Sempre m’ha agradat conèixer gent nova i donar el màxim de mi per ajudar-les. Sovint només escoltant i acompanyant amb la màxima empatia és suficient per aconseguir-ho. Si volem, és senzill ajudar. L’any 2007 vaig posar fi a la meva activitat de cara al públic. Ara em dedico a activitats científiques i solidàries, mirant sobretot d’actuar a favor de la comunitat de Sant Cugat. Participar en la vida social, cultural i comercial de la nostra ciutat és un dels meus principals objectius. L’altre és viure amb amor. Us animo que, si podeu, trieu Sant Cugat i la seva gent per ocupar un lloc important en la vostra vida i al cor. Tinc una activitat a punt, que espero us sembli bé. Participant el 8 de febrer del 2014, en la 7a Recollida de Medicaments que organitza l’ONG Banc Farmacèutic, podrem ajudar 3 entitats socials del municipi, la Creu Roja, el Taller Jeroni de Moragas i la Fundació Sant Medir, a subministrar uns medicaments i productes sanitaris que els són necessaris. Comptarem amb la participació de moltes farmàcies i de voluntaris que tot aquell matí ajudaran a donar difusió i promoció d’aquesta jornada. Recorda aquesta data i consulta al TOT el llistat de farmàcies adherides. //

26 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Imatges de #santcugat a Instagram

Publicitat indigna

Piulat a #santcugat @QuimPla Productor,tècnic,anim ador,gestor,agitador...

Ignacio Fuentes PP

Potser és cosa meva però no entenc perquè la cavalcada de #santcugat sembla cada any una rua de carnaval amb tres reis darrere. #reisStct

@IFuentesAlbesa

@Anna_xerraire Catalana i santcugatenca...

ixò hem d’aguantar els ciutadans de Sant Cugat ? L’Ajuntament de la nostra ciutat, liderat pel sector més extremista de Convergència, està obsessionat a implantar un pensament únic entre la ciutadania. Ho podem comprovar en els actes oficials i festes culturals que se celebren durant tot l’any . En les últimes dates es pot veure com hi ha publicitat secessionista de l’Assemblea Nacional Catalana per la ciutat. És ètic permetre en espais públics la publicitat d’una organització que promou l’incompliment de la legalitat ? No només ho veig immoral, també ho veig com un acte de menyspreu i humiliació cap a una part molt important dels contribuents que no donen suport a la causa separatista. M’agradaria demanar al govern de la nostra ciutat que es limiti a desplegar les competències que li han estat atorgades i que estan perfectament delimitades per l’ordenament jurídic espanyol. Si una regió com Catalunya ja no s’hauria de ficar en qüestions purament estatals, tampoc ho hauria de fer un municipi com Sant Cugat. No és normal que hi hagi subvencions per a organitzacions culturals a favor de la independència i mitjans amb alt contingut separatista. I per a més inri ara s’exhibeix propaganda a favor de la il·legalitat pels carrers que paguen tots els ciutadans. Ja n’hi ha prou! Ajuntaments com el de la nostra ciutat haurien de mesurar més l’allau de publicitat a favor de processos il· legals. Per sort arribarà el dia en què el conjunt del poble espanyol dirà prou amb la llei a la mà…//

@jordicamos : #Foggy landscape #fog #weather #santcugat #igerscugat

Els consellers celebrem el 1r premi per les carrosses dels @ Bastonersstc des d’Horta #hopetem #reisstc…

www.totsantcugat.cat Notícia més llegida

@clubsDir El DiR és salut social, diversió i fitness 2.0

Il·lès després que una barrera de seguretat travessés el vidre davanter del cotxe L’accident va succeir a quarts de nou del matí del dia 1 de gener

Opinió més llegida

No et perdis...

“Propostes per als Premis Ciutat 2013” La representació ciutadana al jurat hauria de ser molt més àmplia i diversa Josep M. Vallès Periodista

Vídeo: Cavalcada de Reis a Sant Cugat

Ara mateix la millor jugadora del món de waterpolo @ JenniferPareja entrena amb les seves companyes a DiR Sant Cugat.

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Cartes Opinió i debat 27 Gràcies, gràcies, gràcies

Mala educació El dia 20 de desembre, en la representació de Pedra i sang per a polítics i premsa vaig presenciar com en dos moments diferents de l’obra, primer, dues persones (home i dona) i després, un home, marxaven de la Sala Capitular passant pel mig dels actors, sense cap mirament, sense esperar la foscor... És en el segon cas on jo vaig viure-ho de més a prop. Feia estona que veia un home molt seriós i vaig pensar que li donaria la mà a veure si així s’alegrava un mica (hi ha un moment que fem la cadena humana i jo he de donar la mà a una persona del públic). La meva sorpresa va ser quan es va negar a donar-me la mà, li vaig haver de donar a la persona del costat i seguidament va marxar passant pel mig dels actors. En aquell moment no sabia perquè havia reaccionat així... Després vaig saber que era regidor del PP, com també ho eren els que havien marxat primer. Res... que van quedar ben retratats: com uns mal educats. Núria Bou

El regal d’en Martí Olaya En Martí Olaya em va fer un regal immens, el de crear el “Cicle de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort”, on hi vaig participar moltes vegades com a actor i sobretot com a director. Els de la meva generació que ens hem dedicat molt sovint al teatre par a nois i noies, sigui com a actors, directors o autors, li hem d’estar eternament agraïts, no solament per l’escola que aquell cicle va suposar per a nosaltres sinó perquè va elevar, i molt, el nivell del teatre per a nois i noies. Fa cosa d’un any vaig participar en un debat sobre com s’havia de nomenar aquest teatre, si teatre per a infants, teatre per a tots els públics, teatre familiar... En Martí ho va tenir ben clar des del primer moment: siguin petits o grans, tots som nois i noies que fruïm amb el teatre. La seva tenacitat i la seva il·lusió van fer possible aquell miracle. No podia ser d’una altra manera, perquè ell era aquell noi i noia a qui el teatre

vivificava i sempre va conservar la mirada entremaliada del qui somia i fa realitat els seus somnis. Gràcies Martí, pel teu regal! Ens deixes un regal En el llindar de la nit de Reis t’has avançat als mags i ens has deixat el regal de la teva eterna memòria. Després, pacient, has esperat la caravana dels camells per acompanyar-los de tornada al seu reialme que, des d’ara, serà el teu. Ja ho veus, Martí, tot retorna a aquella casa comuna dels somnis i la infantesa, car la vida és un regal fugaç que impregna tot allò que toca. I no hi ha mort punyent que desbarati tot allò que tu ara ens deixes. Ignasi Roda

Aprofito des d’aquestes pàgines per agrair-vos les mostres d’afecte, amistat i estimació que molts heu demostrat envers l’Anna, l’Anita de Cal Malaparte, com la seva família i els antics de Sant Cugat la coneixien. Estic molt agraït a tots els que m’han acompanyat a suportar aquest tràngol tan difícil com és la pèrdua de la persona que més he estimat, i que ha deixat un gran buit a la meva vida després de quasi 50 anys junts. A la seva família de Sant Cugat, molt extensa degut a l’antiguitat de segles en el poble, i a tots els familiars que m’han acompanyat en tot moment. Als amics de la Colla d’El Pins, amb els quals vam gaudir tots plegats de moltes bones estones, molts sopars i viatges junts. Moltes gràcies per les boniques paraules que li veu dedicar al Monestir. A tots els meus companys del Club Rotary que han demostrat que són verdaders amics i que sé que puc comptar amb ells en qualsevol moment. Als amics de La Unió, que fins i tot des d’aquesta secció han deixat constància del dol per aquesta pèrdua. Als seus companys del Grup de Gospel Sant Cugat, que han fet de l’acomiadament de l’Anna al Monestir el funeral més bonic i més sentit de la meva vida. A la Júlia Farrés, que va cantar com si un àngel li obrís les portes del Cel. Als amics de l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix, pel seu suport en

aquests moments tan difícils. També a totes les persones que el dia del tanatori no van deixar ni un sol minut d’acompanyar-nos, i que no els vaig poder dedicar tot el temps que ells mereixien. En general a tots els amics, coneguts, clients del vídeo FR de fa 30 anys i que encara avui vénen a la nostra oficina a donar-me el condol i el seu suport, clients i amics de la immobiliària, a totes les persones que van conèixer l’Anna i que duien no poder oblidar-la en molt de temps. També sento agraïment envers als amics del TOT que han fet que publicant la notícia de la seva mort, encara s’han pogut assabentar moltes persones que nosaltres no vam poder avisar. Moltes gràcies a tots, no us oblidaré mai. Jesús Ruiz Vidu de l’Anna ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Martí Olaya i Galceran Ens ha deixat el 4 de gener de 2014 a l’edat de 86 anys

Araceli Mestre Fernández

Carles Flo Llinàs

Vídua de Conrad Grau Reposà en la pau del Senyor el 18 de desembre de 2013 als 51 anys d’edat

Que morí cristianament a Barcelona, el 31 de desembre de 2013 a l’edat de 27 anys

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Amb la col·laboració de :

Foto de la setmana

‘Oh! Boira de somnis i misteri’ Oh! boira, encantament de les muntanyes que et deixes travessar d’una llum dolça, evocadora de coltades pàl·lides i de poblats llunyans que desensonyen i s’acosten rient assoleiant-se... #Poema de joan maragall

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de desembre del 2014

Fotografia patrocinada per:

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

30 Economia i empresa Preus 2014

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Increment Bona part dels productes i serveis són més cars el 2014

Les tarifes dels serveis bàsics encareixen el 2014 Transport El preu de les targetes com la T-10, la T-50/30 i el bitllet senzill també han pujat de la mateixa manera que els peatges o els taxis IPC La inflació al desembre va tancar el 2013 amb un increment del 0,2%

mb el nou any també arriben els nous preus que marcaran la despesa de les famílies santcugatenques. Enguany els increments més elevats els registren els serveis bàsics i el transport públic. En canvi, la inflació ha registrat un increment força inferior al dels anys anteriors. Tot i així, el salari mínim interprofessional seguirà congelat als 645,30 euros al mes i d’acord amb les dades recollides del tercer trimestre del 2013, la mitjana dels salaris a Catalunya han baixat un 0,3%. Aquest desajust en els preus provocarà que el 2014 el poder adquisitiu de les famílies encara sigui més baix.

Lleu variació de l’IPC D’acord amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la variació anual de l’índex de preus al consum (IPC), seria del 0,2%. Si aquesta dada es confirma en les pròximes setmanes, el 2013 haurà estat l’any amb la inflació més baixa des dels anys seixanta. Aquesta mínima variació és una bona notícia per l’economia de les famílies que han vist com els preus dels productes no han pujat tant com ho havien fet anys enrere. Tot i així, des del 2008 els productes que han experimentat uns increments més elevats han estat la vedella, els fruits secs o la fruita.

Clatellada dels serveis bàsics No passa el mateix amb els serveis bàsics com l’aigua i la llum que s’han vist incrementats en un 5% i un 2,3%, respectivament. Mentre el gas, la bombona de butà i el telèfon mantenen les tarifes, els rebuts de l’electricitat i de l’aigua s’encariran i es faran més evidents els casos de famílies que es trobaran amb més dificultats per pagar-los.

XIFRES

0,20% puja l’IPC Aquest increment de la inflació seria el més baix des dels anys seixanta

645,30 € salari mínim interprofessional El sou mínim es queda congelat i la resta de salaris han baixat un 0,3%

Productes bàsics El carro de la compra és una mica més car aquest 2014 per l’increment del 0,2% de l’IPC #Artur RIBERA A Sant Cugat, l’Ajuntament i l’empresa que gestiona l’aigua, Sorea, van ampliar recentment un acord per eximir del pagament de la factura de l’aigua a aquelles persones que, segons els serveis socials municipals, no puguin fer-hi front.

El transport públic és més car Viatjar amb transport públic també té un cost més elevat des de l’1 de

gener. El bitllet integrat de transport metropolità que més ha pujat és la T-50/30, amb un 8,4%. El títol més utilitzat pels santcugatencs és la T-10 de dues zones, que amb l’increment del 5,1% ha passat de valdre 18,75 euros a 20,30 euros de manera que anar a Barcelona val 2 euros. L’increment dels peatges i de la tarifa de taxi, en un 2,9%, evidencia l’encariment del cost de la vida amb el qual afrontar el 2014 . // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Economia i empresa 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

PREUS 2014 Les tarifes dels transports i dels serveis bàsics són les que més han augmentat aquest 2014

TRANSPORTS METROPOLITANS

2013

2014

variació %

T-50/30 (1 zona)

39,2 €

42,5 €

8,4 %

Bitllet senzill (1 zona)

2€

2,15 €

7,5 %

T-10 (1 zona)

9,81 €

10,3 €

5,1 %

T-Mes, T-Trimestre, T-Jove

52,75€, 142€, 105€ 52,75€, 142€, 105€

Altres transports

Rodalies i mitja distància

1,9 %

Peatges d’autopistes estatals

1,85 %

Peatges autopistes C-32 i C-16

0,09 %

Taxi

2,9 %

Aigua

Llum

2,30 %

Telèfon

14,38 €

Bombona de butà

17,5 €

2008 €/kg

2013 €/kg

variació %

Pa 1/4 kg

2,65 €

2,44 €

7,9 %

Vedella

10,61 €

13,2 €

24,4 %

Lluç

18,37 €

15,5 €

15,6 %

Nous

4,91 €

6,91 €

40,7 %

Llimona

1,94 €

1,78 €

8,2 %

Patata

0,67 €

0,78 €

16,4 %

Serveis

Aliments

32 Economia i empresa Emprenedors

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Teaming Col·laboracions d’1 euro per a causes socials

Mircodonacions amb finalitats socials Solidaritat El salt a Internet de Teaming ha fet que ja hi hagi 1.533 grups i 28.583 donants, dels quals el 30% col·labora en més d’un grup

icrodonacions mensuals d’un euro per a causes socials. Aquesta és l’ànima de Teaming, un projecte ubicat a Sant Cugat del Vallès que va néixer el 1998 amb l’holandès Jil Van Eyl i que aquest mes de juny va recaptar 40.000 euros entre tots els grups creats. Inicialment, el projecte anava destinat a les empreses. Els treballadors que ho desitjaven podien aportar al mes un euro de la seva nòmina i destinar-lo a la causa social que havia escollit la seva companyia. Van Eyl assegura que no va ser fàcil aconseguir la complicitat de les empreses però que poc a poc van anar augmentat. El fundador reconeix que el fet que durant una època ell fos l’assistent personal de l’exentrenador del FC Barcelona Frank Rijkaard, i que aquest es decidís a promocionar Teaming

El creador Jil Van Eyl juntament amb Frank Rijkaard #Facebook teaming

els va ajudar molt. Més endavant, el 2012, va sorgir la idea d’estendre Teaming més enllà de les empreses i fer el salt a Internet, i avui en dia ja hi ha 1.533 grups i 28.583 donants, dels quals el 30% col·labora en més d’un grup. Cada grup (team) correspon a una causa social concreta i tothom es compromet a abonar un euro al mes. El 45% dels grups són de defensa i ajuda dels animals, seguit de l’ajuda a la infància (30%) i la pobresa (20%). Van Eyle reconeix que “abans era el típic executiu agressiu, materialista i que no pensa en els altres”. Però des del naixement de la seva filla, que pateix hidrocefàlia, tot va canviar. Les empreses que han adoptat el Teaming escullen a quina causa destinen els recursos obtinguts de la donació d’un euro de la nòmina de cada treballador que s’hi apunta. Van Eyle explica que “les causes socials necessiten fons, i aconseguir-ne de dalt a baix és molt difícil. En lloc de demanar una quantitat, és millor treballar en equip”. Superar la desconfiança inicial era una trava important, però aquest emprenedor holandès resident a Barcelona assegura que “allò important és creure al 100% en el projecte, i creure-hi de cor; així passen les pors i algun miracle”. A més, Van Eyl defensa que a Teaming “tothom és igual” ja que l’aportació que es fa és fixa i simbòlica. // ACN

Actualitat Economia i empresa 33

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Comerç Rebaixes d’hivern

La campanya de rebaixes comença amb optimisme

Trasllat

L’Administració d’Hisenda canvia d’ubicació

el màxim d’oportunitats possibles”. Conesa els va desitjar que “aquest contracte de treball pugui ser un incentiu per ajudar a trobar altres feines en el futur”. Aquests 19 treballadors se sumen als 42 santcugatencs contractats pel segon pla d’ocupació municipal que s’ha fet a través del Servei d’Ocupació Municipal (SOM). // Anna Mira

Empresa La nova seu de Sant Cugat #ARTUR RIBERA

IDC Salud adquireix la Clínica del Pilar de Barcelona

La nova seu es troba a l’avinguda de Rius i Taulet, 49-51. L’Agència Tributària de Sant Cugat ha canviat d’ubicació. Fa pocs dies l’Administració s’ha traslladat a un nou local a l’avinguda de Rius i Taulet, número 49-51. Fins ara la seu d’Hisenda de Sant Cugat es trobava al carrer de Manel Farrés, s/n, al costat de l’avinguda de Lluís Companys. L’horari de l’Administració d’Hisenda és de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. També es poden fer tràmits a través del web http://www.agenciatributaria.es o per telèfon trucant al 935 89 11 55. // Redacció Els comerciants pengen els cartells de la campanya de rebaixes

Després d’una campanya de Nadal i Reis desigual, el comerç local ja penja cartells amb rebaixes al voltant del 50% La campanya de rebaixes d’hivern va començar el dimarts 7 de gener amb moviment de clients i optimisme dels comerciants. Després del dia de Reis, són força els santcugatencs que han sortit als carrers durant la setmana per fer un cop d’ull als aparadors de les botigues del centre de la ciutat, quan tot just els venedors penjaven els cartells que indiquen l’inici de les rebaixes d’hivern.

Campanya de Nadal Tot i que encara han de fer números per fer un balanç acurat de la campanya de Nadal i Reis, els comerciants coincideixen a assegurar que malgrat la situació “ha estat una campanya amb força vendes”. La presidenta de l’Associació de Sant Cugat Comerç, Mayte Pérez, ha explicat que durant totes les festes però sobretot els dies abans de Nadal

#ARTUR RIBERA

i de Reis, “hi ha hagut molt moviment als carrers de Sant Cugat”, i això, ha explicat, “és un bon indicador perquè denota més alegria a l’hora de comprar”. Pel que fa a les rebaixes, Pérez fa una previsió optimista de la campanya i confia que els comerços venguin allò que els ha sobrat. “Ja fa uns anys que els venedors són més cautelosos a l’hora de comprar perquè no

“Ja fa uns quants anys que els venedors són més cautelosos perquè no els sobri tant estoc” Mayte Pérez Pres. Sant Cugat Comerç els sobri tant estoc”, explica la presidenta de Sant Cugat Comerç. Amb aquest mateix missatge, els comerciants fan una tímida previsió positiva i tenen la intenció de liquidar el gènere sobrant. En alguns establiments ja trobem descomptes de fins al 70% però la majoria de preus oscil·len entre el 30%, el 40% o el 50% del cost total. La campanya de rebaixes s’acabarà el pròxim 6 de març. // Anna Mira

Ocupació

Dinou santcugatencs entren a treballar a l’Ajuntament El Servei d’Ocupació de Catalunya ha contractat 19 persones per treballar a l’administració local per un període de sis mesos . El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha contractat 19 santcugatencs a l’atur a través d’un pla d’ocupació de la Generalitat de Catalunya. El dimarts 7 de gener els nous treballadors van rebre la benvinguda per part de l’equip de govern a les dependències de l’ajuntament. Les persones que s’acullen a aquest pla d’ocupació ho faran per un període de sis mesos i es repartiran a diferents àrees municipals. Aquest programa del SOC està destinat a persones que estaven en situació d’atur de llarga durada . L’alcaldessa, Mercè Conesa, es va mostrar molt satisfeta per la incorporació a l’Ajuntament d’aquests treballadors que “tenen diversos perfils professionals per poder donar

La clínica està al carrer de Balmes #cedida L’empresa comprarà la clínica per 21,4 milions d’euros i farà una inversió de 30 milions d’euros més. La Clínica del Pilar de Barcelona passarà a mans de l’empresa de serveis sanitaris IDC, l’antiga Capio. La compra es farà per 21,4 milions d’euros i l’IDC Salud es compromet a mantenir la plantilla i a invertir-hi 30 milions d’euros més, segons La Vanguardia. IDC Salud gestiona, entre d’altres, l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat. // Redacció

Ocupació

Sant Cugat tanca el 2013 amb 203 aturats menys En total hi ha 4.124 persones sense feina, 125 persones menys que al mes anterior. A Catalunya la tendència també és positiva i actualment hi ha 624.872. El desembre és el quart mes consecutiu que l’atur registra una tendència a la baixa. Segons les dades mensuals facilitades per la delegació local de l’Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunya, 125 persones van trobar feina el mes de desembre a Sant Cugat. Actualment a la ciutat hi ha 4.124 persones sense feina, 203 menys que el desembre del 2012 quan la xifra d’aturats a Sant Cugat era de 4.327 persones, un 9,3% del total de la població en edat de treballar. // Anna Mira

34 Cultura Homenatge

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Comiat Sant Cugat l’acomiadava el dia de Reis al Monestir

Adéu a Martí Olaya, un gran home de cultura Defunció Martí Olaya va néixer a Barcelona, al barri de Sants, el 4 de juliol del 1927 i moria el passat 4 de gener del 2014 a Sant Cugat, on residia des del 1995, quan va venir amb la seva dona Núria Tubau

ant Cugat s’ha hagut d’acomiadar d’un d’aquells santcugatencs il·lustres, dels “de tota la vida”, que vivia a la ciutat des del 1995, quan va venir des de Barcelona amb la seva esposa, Núria Tubau. Martí Olaya moria als 86 anys el passat 4 de gener a la seva casa del barri de Coll Favà, des d’on es va implicar en la vida cultural de la ciutat com un santcugatenc més. I com a tal ha estat respectat i estimat al municipi. Tan respectat com estimat ha estat a la resta del país per la seva defensa i treball en pro de la llengua i la cultura catalana. Martí Olaya va ser una de les figures clau per entendre el teatre català fent una gran tasca en aquest sentit durant la dictadura franquista. La seva promoció del teatre amateur i en català va ser bàsica per la supervivència de l’escena catalana durant aquesta època.

Una vida dedicada a la cultura Entre moltes altres activitats, Martí Olaya fou director i dinamitzador, entre 1968 i 1983, del Cicle de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort al Teatre Romea. També dirigí la col· lecció de teatre infantil Teatre: Joc d’Equip i Taller Teatre a l’editorial La Galera, i fou director durant tres anys de la revista especialitzada en literatura infantil Faristol. Fou el president del patronat de la Fundació Folch i Torres i patró de la Fundació Universal de la Sardana, així com patró de la Fundació Orfeó de Sants. Ja a Sant Cugat, Olaya fou coimpulsor i cofundador de la delegació santcugatenca d’Òmnium Cultural, a més d’impulsor i dinamitzador d’innombrables iniciatives culturals a la ciutat, formant part de la vida associativa de Sant Cugat

en context Opinions sobre Martí Olaya al Diari de Sant Cugat Dolors Vilarasau (pàg.22) “Se n’ha anat un home bo, bonhomiós amb un gran nivell intel·lectual. Un home, noble, cortès, amb finezza, un home, si es vol, a l’antiga. Un lluitador per les llibertats del seu país i per la seva llengua.”. Josep M. Figueres (pàg.23). “El periodisme d’Olaya és de caràcter cultural, un diàleg d’amic, (...) una espècie de diàleg de cantonada, reflexió a peu dret o simplement mirada aguda a l’entorn”.

Jordi Casas (pàg.24) ”Fa una setmana encara ens deixava un escrit, en el qual, per cert, s’interrogava si la seva estada en aquest 2014 seria llarga o curta. Ara sabem que ha estat curta, molt curta”. Eduard Jener (pàg.36) ”Martí Olaya va ser, sobretot, un home d’acció, meditada i assenyada, això sí, però d’acció constant, incansable i de gestió (...) de tot allò que podia servir per a la cultura catalana”.

Martí Olaya Professor mercantil i censor jurat de comptes de professió, va dedicar la seva vida a la cultura #lluis llebot participant en entitats com Amics de Pedra i Sang. Fou aquesta implicació amb la seva ciutat d’acollida el que el portà a col·laborar durant 12 anys gairebé de manera setmanal en aquest mitjà, el Diari de Sant Cugat, on tenia la seva columna com a escriptor. També havia col·laborat amb altres mitjans de comunicació, des de la Revista de Sants (que l’acabà

Cultura 35

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

dirigint), seguint per Cavall Fort, Serra d’Or, La Vanguardia, l’Avui, i en els darrers anys, a la revista El Triangle. Martí Olaya també fou autor d’una llarga relació d’obres, guions i assajos sobre teatre infantil i cultura popular. Les seves primeres obres foren Diàlegs morts i Monòlegs, representades per l’Aula de Teatre de l’Orfeó de Sants. Mentre formava part del consell de redacció de la revista Cavall Fort, hi publicava contes que més tard foren recollits en un volum editat per La Galera amb el títol de Contes tendres. D’entre les seves publicacions també destaquen les novel·les Vora el mar (Taber, 1969), Terra endins (Taber, 1969), i la coordinació i edició d’Homenatge Francesc Masclans (Ajuntament de Barcelona, 1995). En teatre, l’adaptació escènica, amb Albert Jané, de Riquet el del plomall, de Perrault (La Galera, 1982) i Les cançons del firaire (Edebé, 1972). I el darrer llibre, Història del teatre per a nois i noies, inclosa al volum Espectacles per a nois i noies a Catalunya, publicat el 2008 per la Fundació Torre del Palau i amb pròleg de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura.

Reconeixements La seva tasca en defensa de la cultura va merèixer a Martí Olaya diferents reconeixements. Entre d’altres, el Premi de Teatre Ciutat de Sabadell de Joventut de la Faràndula per Les cançons del filaire, el 1972; el premi Crítica Serra d’Or de Teatre, el 1976; el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana, el 1986; i el premi Agrupació Dramàtica de Barcelona pels Cicles de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort el 2005. Un reconeixement que no va arribar a rebre tot i la iniciativa engega-

da per l’Orfeó de Sants amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat el 2012 fou la Creu de Sant Jordi, que anualment atorga la Generalitat de Catalunya a personalitats catalanes destacades en qualsevol àmbit. Un premi molt més que merescut.

Emotiu comiat Els santcugatencs van acomiadar amb tot l’honor que mereixia Martí Olaya el dia de Reis al Monestir de Sant Cugat. Una cerimònia no religiosa, conduïda per l’anterior rector de la parròquia i amic personal d’Olaya, mossèn Pere Vivó. Un comiat que va fer que el Monestir es quedés petit per acollir la nombrosa quantitat d’amics de Martí Olaya. No hi van faltar representants polítics, com l’alcaldessa, Mercè Conesa; el regidor de Cultura, Xavier Escura, i l’anterior alcalde Lluís Recoder; i tampoc hi van faltar una més que àmplia representació de diferents integrants de les entitats de cultura popular de Sant Cugat. Durant la cerimònia, la directora teatral i amiga personal de Martí Olaya, Dolors Vilarasau, va fer una glossa sobre la trajectòria d’Olaya, i li dedicà un poema, i un altre a la seva vídua, Núria Tubau. Les nétes també van voler acomiadar-se del seu avi, i el seu amic i company de l’Orfeó, Jaume Batista, li agraí la tasca feta tot emocionant els assistents. Precisament l’Orfeó de Sants fou l’encarregat de posar les notes musicals a un sentit comiat a una persona que ha deixat petjada a Sant Cugat i al país en general, per la seva implicació i defensa de la cultura catalana. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

COMENTARI Xavier Escura, regidor de Cultura Martí Olaya: adéu a un Senyor

i féssim una enquesta per trobar el qualificatiu que millor definia l’amic Martí, de segur que guanyaria el de Senyor, en el més bon sentit de la paraula. I és que n’exercia amb naturalitat, com només ho poden fer aquelles personalitats la qualitat humana i intel·lectual de les quals traspua en tot allò que fan o diuen. Quan en Martí Olaya arribà a Sant Cugat el 1995, el seu bagatge ja era extraordinari. En destacava haver estat director i dinamitzador, durant 20 anys (1969-89), del cicle de teatre per a nois i noies de Cavall Fort al teatre Romea, de Barcelona, que durant els primers anys patí, encara, la repressió franquista. També fou director de la col·lecció de teatre infantil Teatre: Joc d’Equip i Taller de Teatre a l’editorial La Galera, així com de la revista de literatura infantil Faristol. Fou president del Patronat de la Fundació Folch i Torres, patró de la Fundació Universal de la Sardana, de la Fundació Orfeó de Sants... Autor d’una llarga relació d’obres, guions i assajos sobre teatre infantil i cultura popular en general, va ser guardonat, entre d’altres, amb el premi de teatre Ciutat de Sabadell de Joventut de la Faràndula amb Cançons del firaire (1972), amb el premi Crítica Serra d’Or de Teatre (1976), amb el premi Jaume I d’Actuació Cívica Ciutadana (1987) i amb el premi Agrupació Dramàtica de Barcelona pels cicles de teatre de Cavall Fort abans esmentats (2005). La seva integració dins el batec cultural santcugatenc fou instantània. I en lloc d’exercir d’il·lustre jubilat,

El darrer article d’en Martí al Diari - Anys sumats - és dels que et deixen un nus a la gola. Només un Senyor pot escriure el seu comiat amb tal elegància i enteresa... s’arromangà i continuà treballant on ell veia que podia ser útil per al seu país, cultura i ciutat. En sóc testimoni afortunat, d’aquesta etapa. Vaig tenir el privilegi de compartir amb ell i d’altres personalitats l’impuls i fundació d’Òmnium Cultural Sant Cugat. Mai no oblidaré les llargues reunions a La Unió, on la seva saviesa i fi sentit de l’humor ho feien tot més fàcil: l’organització dels primers actes, la primera Nit Literària, el primer Premi de Narrativa Històrica Breu... També s’involucrà amb d’altres iniciatives culturals, com la fundació d’Amics de Pedra i Sang, les Lectures a la Fresca... La seva fidel col·laboració amb el Diari de Sant Cugat ha estat potser el mirall on millor s’han reflectit aquest compromís i els valors que ell encarnava tan bé. El darrer article d’en Martí al Diari de Sant Cugat -”Anys sumats”- és dels que et deixen un nus a la gola. Només un Senyor pot escriure el seu comiat amb tal elegància i enteresa... El dia de Reis el vam acomiadar al Monestir. El seu regal de Reis és el llegat que ens deixa. I és per això que un bon amic i company seu de trinxeres, en Jaume Batista, després de dir unes paraules i mentre flanquejava el fèretre del seu amic, no va poder reprimir un rampell d’emoció que l’honora i li adreçà una mateixa exclamació dues vegades. Una exclamació sentida i encertada: Gràcies, Martí...! Tots els qui ens estimem la nostra ciutat, el nostre país i la nostra cultura, ens fem nostre, també, aquest clam d’agraïment. //

COMIAT i RECONEIXEMENT

36 Cultura Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Espectacle El muntatge es consolida

Martí Olaya, ciutadà català Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

a mort de Martí Olaya no per esperada ha estat menys dolorosa per a mi. Anys de col·laboracions diverses, de converses al voltant d’una taula o tot sortint del teatre fins a casa seva, han estat rics en aprenentatge vital i intel·lectual. Sempre en companyia d’una dona tan extraordinària com ell mateix, Núria Tubau. Perquè Martí Olaya va ser, sobretot, un home d’acció, meditada i assenyada, això sí, però d’acció constant, incansable i de gestió al davant, al darrere, per sota o per fora, de tot allò que podia servir per a la cultura catalana. No faré una llista dels llocs i del càrrecs ocupats perquè, segurament, altres ho faran en aquesta mateix diari, però a mi m’agradaria exposar aquells aspectes personals, quasi íntims, que sempre em sorprenien, a vegades penso que sense massa sentit perquè després del tracte durant anys semblava que ja no quedaven sorpreses. Però les persones com en Martí tenen façana, una corporeïtat en aquest cas considerable, potent, una presència que es feia notar, i un fons amb moltes capes de profunditat, un fons que mostrava en ocasions i que ensenyava la fortalesa dels incansables que recerquen sempre les respostes de totes les preguntes que sempre ens hem fet els humans, en molts casos, sense resultats. Bonhomia, somriure i, de tant en tant, enfosquiment dels ulls quan alguna cosa no li semblava bé per tornar a la conciliació. Una ànima tendra quan escrivia contes, probablement la mateixa ànima que oferia als ulls dels nens i nenes, dels nois i noies, quan sortia a l’escenari del Romea per explicar què anaven a veure. En els darrers temps, com explicava en la col·laboració de la setmana passada en aquestes pàgines, se’n recordava del nen que va ser veient-se en el balconet del carrer de Galileu de Sants, un nen que es va vestir d’home poc a poc per tornar, finalment, als seus orígens. De tot em queda, però, dos trets que el caracteritzaven: Martí Olaya ha estat un ciutadà català integral i un home bo, que no és el mateix que un bon home.

L’escriptor Martí Olaya en un imatge d’arxiu

#ARXIU

Prop de 800 espectadors a ‘Pedra i sang’

El muntatge ha estat qualificat amb un 9 pels espectadors #david molina

Cinc de les sis sessions a taquilla oberta van exhaurir les localitats per gaudir de la representació de l’obra El tradicional muntatge nadalenc Pedra i sang, organitzat per l’Associació Amics de Pedra i Sang, arribava aquest any a la seva 13a edició. Vuit sessions en total, del 20 al 28 de desembre, de les quals n’han gaudit 778 persones. D’aquestes sessions, 6 eren obertes al públic en general, i 5 d’aquestes van exhaurir les localitats. La principal novetat d’aquesta edició a l’hora de fer balanç ha estat que l’organització ha realitzat una enquesta als espectadors per saber la valoració artística que els mereix el muntatge, així com el perfil de l’espectador de Pedra i sang. Una enquesta anònima que van respondre 407 persones de les sis funcions a taquilla oberta, és a dir, el 75% dels espectadors. Amb les dades obtingudes s’ha constatat que majoritàriament són dones les que van a veure l’espectacle (56%), i que l’edat

mitjana és d’entre els 31 i els 60 anys (54%), a més de confirmar que més de la meitat dels assistents són veïns de Sant Cugat. Pel que fa a la valoració artística de l’espectacle, la nota mitjana és un 9.

L’incident de la temporada El moment desafortunat del muntatge el van protagonitzar dos dels regidors del Partit Popular durant la representació per a premsa i convidats el 20 de desembre. “Jordi Carreras i Àlvaro Benejam van abandonar la sala passant enmig dels actors en el moment de l’escena V, en la qual es representaven uns fills que volien marxar de casa (fent referència a la independència, la consulta i el dret a decidir)”, explica Vilarasau, qui valora l’incident com “una cosa que ja tenien previst de fer; en realitat, van fer més comèdia que els mateixos actors”. Igualment, va lamentar que “el senyor Carreras, després de confessar que no havia vist mai l’obra, la pogués tractar, en declaracions a Cugat.cat, de barroera, burda, falta de rigor històric i de falta de nivell intel·lectual”. // C. Caballé

Actualitat Cultura 37

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Parlem de cultura

Estimada Isabel

Fotografia

“Âmes”, foto urbana d’Amanda Bernal i Albert Blacksad

Música Concert

stic assegut a la terrassa de l’RK, on solies venir a dinar, intentant trobar unes paraules que facin justícia a tot allò que has significat per a mi i per a tots els companys i companyes del Teatre-Auditori. I no és fàcil, perquè davant de la mort precoç d’una bellíssima persona i d’una excel·lent professional, les paraules semblen insuficients a l’hora de transmetre la força del que sentim a dins. La teva pèrdua ha estat un cop molt dur per a tots i totes nosaltres i, aquests dies, passar per l’espai entre taquilles i recepció i trobar-se amb la realitat de la teva absència es fa molt i molt difícil. Més enllà de la teva feina sempre ben feta i de la teva constant predisposició, et vas fer estimar per tothom per la teva vitalitat, simpatia, alegria i gran sentit de l’humor. Eres càlida, generosa, honesta, humil, oberta, optimista i sempre positiva (positiva i animada, fins i tot en les teves últimes hores). A les celebracions de l’equip per Nadal i d’abans de les vacances d’estiu, et recordarem sempre com la reina de la pista, “the life and soul of the party” (o de la “festuqui”, com deies tu) ballant sense parar fins a l’última nota de l’última cançó. I, per amenitzar algunes tardes a la zona de recepció, també recordem com eclècticament ens obsequiaves amb temes musicals varis, des de Dalma i Serrat fins a La Pantoja. De gustibus non est disputandum, com deia el meu avi. Eres una vertadera columna vertebral d’aquest Teatre-Auditori que ara està de dol i vol dedicar-te la nova temporada que tant has ajudat a fer possible. Des de La Pepa de Sara Baras fins a les Flors de Macedònia, hi estaràs present en tots els racons del teatre i en tots els nostres cors. I molt més enllà, és clar, perquè ens has marcat indeleblement a tots i ens has encomanat per sempre el teu caliu, el teu humor i el teu amor. T’enyorem.//

Gerald Fannon Programador del Teatre-Auditori @ gpjf@hotmail.co.uk

Els dos fotògrafs #ARTUR RIBERA L’exposició es pot visitar al Casal de Joves TorreBlanca fins al 31 de gener.

La Porta dels Somnis toca a casa

Sant Cugat, Barcelona o el Marroc El grup santcugatenc va actuar el divendres 3 de gener al vestíbul del Teatre-Audisón els indrets protagonistes de l’ex- tori. Durant el recital, el grup va repassar els principals temes de la seva trajectòria posició “Âmes”, dels santcugatencs i també va interpretar temes del seu disc més recent, Un far encès #david molina i col·laboradors del TOT, Amanda Bernal i Albert Blacksad, que es pot veure fins al 31 de gener al Casal de Joves TorreBlanca. Segons Amanda Bernal, aquesta exposició conjunta de 37 fotografies no mostra un nexe estilístic entre els dos artistes, però sí que té punts en comú. “No tenim un nexe estilístic però sí que capten les situacions del carrer de la mateixa manera. Volem mostrar les fotografies creant un mosaic com si fossin idees penjades, no juguem amb el format de fotografia clàssic, sinó que només volem que la imatge atrapi l’espectador”. // Àgata Guinó

El cinema de casa teva

Música

El Cor Vivaldi, nova proposta del cicle de música sacra coral

La ladrona de libros

AGosto

Walter mitty

en solitario

dv.-dg.: 17.00 - 19.15 - 22.00 h. dl.-dj.: 16.30 - 19.15 - 22.00 h

18.00 - 20.20 - 22.40 h

El reconegut cor dirigit per Òscar Boada cantarà el divendres 17 de gener al Monestir de Sant Cugat. El Cor Vivaldi presenta el divendres 17 de gener, al Monestir de Sant Cugat, A·cap·pela. Es tracta d’un programa variat de música religiosa per a veus blanques a capella des del segle xvi al xx. A·cap·pella forma part del segon cicle de música sacra coral que organitza Camerata Sant Cugat amb la col·laboració de la Parròquia de Sant Pere Octavià, el suport de l’Ajuntament i en benefici de Càritas. El Cor Vivaldi, dirigit per Òscar Boada, és un dels millors cors europeus, distingit amb la Creu de Sant Jordi. // Redacció

16.00 - 20.20 - 22.30 h

16.00 h

38 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Agenda del 10 al 19 de gener 10 Divendres 19.30 h Casino de la Floresta UTMB – El repte Xerrada – Col·loqui amb el Finisher del Cei Organitza: Cei 11 Dissabte De 10 a 20 h Diferents emplaçaments de la ciutat Signa un vot per la independència També diumenge 12 de 10 a 14 h Organitza: SCxI Sant Cugat per la Independència - Assemblea Nacional Catalana 11 h Esbart Sant Cugat Un toc de cançons A càrrec de la companyia Toc de Retruc D’11 a 13 h Església de Sant Medir Portes ofertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia 11.30 h Museu del Monestir El manuscrit robat Joc de detectius per a nens i nenes a partir dels 5 anys Preu: 2€ Places limitades. Inscripcions a educaciomuseu@ santcugat.cat/ Tel. 936759951 (dilluns a divendres de 9 a 14h) Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Abacus Storytime Organitza: Abacus 17.30 h Casal de Mira-sol Show de la gent gran per la Marató de TV3 Els 2€ de l’entrada es destinaran a la Marató de TV3. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 17.30 h Parc de l’Arborètum Taller d’observació nocturna Entrada lliure i gratuïta. Obert a tothom. A càrrec de Carles Lozano Organitza: Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Can Ninot Titelles. “La Rateta Presumida” A càrrec de Cia. Veus-Veus. Preu: 7 €. Reserves a info@canninot.cat i 626 59 89 21. També diumenge 12 a les 12 h Organitza: Can Ninot

18.30 h Teatre La Unió Balls del diumenge Preu parella, socis 10 €, parella general 15 €. Entrades individuals a meitat de preu. Amb l’actuació del grup So Màgic. Organitza: La Unió Santcugatenca

21 h Teatre-Auditori Concert. “Catalunya versus Japó” Preu: 26 €. A càrrec de la Banda Municipal de Barcelona. Director: Salvador Brotons, piano: Yukiko Akagi. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Teatre- Auditori Teatre. “La força”

12 Diumenge D’11 a 13 h Capella de Sant Crist de Llaceres Portes obertes a la capella de Sant Crist de Llaceres Organitza: Penya Regalèssia i APAC 12 h Museu del Tapís Contemporani- Casa Aymat Visita guiada a l’exposició permanent de tapissos Preu: 2€. Places limitades. Inscripcions a educaciomuseu@santcugat.cat/ Tel. 93 675 99 51 (de dilluns a divendres de 9 a 14h) Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 12 h Cinemes Sant Cugat - Cinesa Cinema en família. “Els Croods”

Direcció: Kirk DeMicco, Chris Sanders. Animació. Preu taquilles: 4,30 € i 4 € per internet a www. cinesa.es 12 h Pl. d’Octavià Ballada de sardanes Amb la Cobla Ciutat de Terrassa Organitza: Entitat Sardanista Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Preu: 13 €. La recaptació de l’espectacle es destinarà a Càritas. Guió i direcció: Glòria Rognoni. A càrrec de Femarec Grup de Teatre Social Organitza: Ajuntament de Sant Cugat Col·labora: Obra Social “la Caixa” 13 Dilluns

010 Preu: 4.30 € a taquilla i 4 € per internet a cinesa.es. Versió original i subtitulada. Org.: Ajuntament de Sant Cugat i Cinesa 19 h Casal de Joves Torreblanca Audiovisual. “Oferiu flors als rebels” Entrada lliure. Direcció Jesús Ángel Prieto. Més informació a: casaldejovestorreblanca.cat 20 h Casa de Cultura Conferència. “Espiritualitat i ciència” Entrada lliure. A càrrec de David Jou i Mirabent, físic. Organitza: Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat 20.30 h Hotel Sant Cugat Concert. Ster Wax & Boogie Concert en directe de Rhythm&Blues Organitza: Hotel Sant Cugat

19.30 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater Parlem de… “Barcelona” Entrada lliure. Amb Pere Riera i Emma Vilarasau Org: Ajuntament de Sant Cugat

De 21 a 22.30 h Centre Borja Taula rodona. “Crisi i relacions personals” Acte obert a tothom i gratuït. S’agrairà inscripción prèvia a professionals.responsables@gmail.com Organitza: Centre Borja

15 Dimecres

17 Divendres

19.30 Casa de Cultura Presentació de llibre. “Per què sí a la independència? Conversa entre Muriel Casals i Carme Forcadell” Amb la presència de Muriel Casals, Carme Forcadell i l’autor, Oriol March. Organitza: Òmnium Cultural Sant Cugat, Assemblea Nacional Catalana

19.30 h Canals - Galeria d’Art Xerrada sobre les relacions entre art i paisatge “Converses creuades”. A càrrec de Carme Farré, paisatgista; i Neus Colet, escultora. Organitza: Canals - Galeria d’Art

20 h Casa de Cultura El Documental del mes. “Casas para todos” de Geron Wetzel Entrada gratuïta. Una iniciativa de Paral·lel 40. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21 h Teatre Auditori Sant Cugat Concert. Joan Dausà i Els Tipus d’Interès/Blaumut

16 Dijous 17, 19.30 i 22 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. “Hijos de la medianoche”

Preu: 20 € Orgaitza: Ajuntament de Sant Cugat

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

21 h Monestir de Sant Cugat Concert. “A cap·pela” amb el Cor Vivaldi Preu: 10€. 3r concert del 2n cicle de música sacra coral al Monestir. Venda d’entrades el mateix dia del concert a partir de les 20.30 h Organitza: Camerata Sant Cugat

Hora del conte. A la pissarra!

21.30 h Casal de Joves Torreblanca Concert + Jam session: Ilsen Entrada gratuïta. Aforament limitat. Més informació a casaldejovestorreblanca.cat

A càrrec d’Aurora Rincón Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 Dissabte De 9 a 13.30 h ZEM Rbla. del Celler 11è Campionat local judo Organitza: Ajuntament de Sant Cugat D’11 a 13.30 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia 12 h Biblioteca Central Gabriel Ferrater

També diumenge 19 a les 12 h Organitza: Can Ninot 21 h Teatre - Auditori Teatre. “Barcelona”

18 h Casal Mira-sol Espectacle còmic. “Sense solta” Amb Cia. Teatre Mòbil. Recomanat a partir de 6 anys. Preu: 6€, amb reserva 4€. Reserva d’entrades a: entradesxccp@ santcugat.cat indicant el nom de l’espectacle Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “La Flauta Màgica” A càrrec d’Alehop Produccions. Preu: 7 €. Reserves a info@canninot.cat i 626 59 89 21.

Preu: 26€. Una producción del Teatre Nacional de Catalunya També diumenge 19 a les 19 h Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19 Diumenge 12 h Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Concert. Cinema mut Música en directe durant la projecció de pel·lícules mudes. Activitat per a socis i simpatitzants de l’Orquestra. És imprescindible confirmar l’assistència al 93 589 31 93 o a www.simfonica.cat Organitza: Orquestra Simfònica Sant Cugat

14 Dimarts 19 h Claustre del Monestir Presentació de les activitats del Tricentenari 1714-2014 a Sant

Cugat Tricentenari 1714-2014 a Sant Cugat A càrrec de l’alcaldessa, Mercè Conesa i el comissari nacional, Miquel Calçada. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

40 Esports Golf

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Instal·lacions El camp ja no s’anomena Golf Can Sant Joan

La federació ven el Golf Sant Joan a Metropolitan Nou propietari La federació catalana, que fins ara gestionava el camp, ha venut la concessió a aquesta empresa privada Iniciativa privada El camp s’anomena ara Metropolitan Golf Barcelona i ja no és públic

l Metropolitan Golf Barcelona és l’empresa que ha passat a gestionar el Golf Can Sant Joan, el primer camp públic de golf que es va construir a Catalunya l’any 1994 (ho va fer l’exgolfista professional Severiano Ballesteros) i que està situat entre les poblacions de Sant Cugat i Rubí. Incasòl té arrendat els terrenys del camp de golf a la Federació Catalana de Golf fins a l’any 2064. L’ens federatiu, que fins ara gestionava aquest camp de golf, ha venut la concessió a Metropolitan Golf Barcelona, que des del 24 de desembre ja ofereix els seus serveis. El camp ja no és de caràcter públic, s’ha deixat de dir Golf Can Sant Joan i ha passat a anomenar-se Metropolitan Golf Barcelona, on seguiran treballant els mateixos professionals que ho feien fins ara, segons l’empresa.

Una empresa familiar i nova L’empresa Metropolitan Golf Barcelona és una iniciativa privada. Es tracta d’una empresa familiar de nova creació. Christian Roger, gerent del Metropolitan Golf Barcelona, ha explicat en declaracions al Diari de Sant Cugat que “volem oferir un servei de qualitat”. L’empresa Metropolitan Golf Barcelona té previst fer diferents arranjaments, com a la zona de pràctiques, amb l’objectiu “de millorar la qualitat i la imatge del camp”. Durant el 2014, l’empresa anirà presentant els diferents serveis i projectes que té previst executar amb l’objectiu d’oferir un bon servei.

“Preus més interessants” Pel que fa als preus per a la pràctica del golf en aquesta instal·lació esportiva, segons Christian Roger,

en context Catalunya guanya el Quadrangular Juvenil Concepte La selecció catalana de golf es va adjudicar el diumenge 5 de gener al nou camp Metropolitan Golf Barcelona el Quadrangular Juvenil. El campionat Setze jugadors per equip format per cadets i infantils es van jugar el títol en les dues jornades de competició. A les semifinals, Catalunya va superar Madrid, i a la final, també es va imposar al País Basc (9,5 a 6,5). Després de certa igualtat inicial, amb

derrotes de Ferran Cortilla i Joan Rios, però amb triomfs d’Albert Sánchez, Joel Moscatel i Tomas Millet, dos empats de Marc Berdala i Natalia Roca, i una derrota de Mireia Amigó, es va donar pas a un contundent control per part de Catalunya, amb victòries de Jaume Batlle, David Puig, Manel Bardají, Carlos Vargas i Xus Boira. Sofia Ymbern va empatar mentre que Dana Puyol i Laura Pasalodos van perdre.

“seran més interessants dels que hi havia fins ara”, amb ofertes i promocions perquè qui vulgui jugar a golf pugui fer-ho. És un camp obert per a tothom i per a tots els públics”.

Obert els 365 dies de l’any El Metropolitan Golf Barcelona, que estarà obert els 365 dies de l’any, continuarà sent un club esportiu i competirà amb equips de totes les edats. El camp també serà la seu de l’Associació de Golfistes Professionals de Catalunya. La Federació Catalana de Golf mantindrà el centre de tecnificació

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Actualitat Esports 41 Atletisme 15a Sant Silvestre Barcelonesa

al Metropolitan Golf Barcelona, on l’empresa Metropolitan Golf Barcelona disposarà de la seva Escola Internacional, “on volem fomentar golfistes d’elit”, ha explicat Roger.

Omar Oughzif i Nora Falaki, campions

Els campionats d’aquest 2014

Un camp de 20 anys El Golf Can Sant Joan el va construir Severiano Ballesteros l’any 1994 #CEDIDA

Durant el 2014, el Metropolitan Golf Barcelona podria acollir un torneig de professionals. També serà escenari, entre d’altres competicions que organitza la Federació Catalana de Golf, del 38è Gran Premi Sèniors de Catalunya (del 26 al 28 de març), del 18è Quadrangular Femení de Clubs (el 2 d’abril), i del Cam-

DECLARACIONS “L’objectiu que ens proposem és millorar la qualitat i la imatge del camp” Christian Roger Gerent del Metropolitan Golf Barcelona

“Amb l’Escola Internacional de Golf el que volem fomentar són golfistes d’elit” Christian Roger Gerent del Metropolitan Golf Barcelona pionat Interclubs Infantil de Catalunya (el 8 i 9, i 15 i 16 de novembre).

La federació no diu res El Diari de Sant Cugat ha contactat amb la Federació Catalana de Golf per conèixer com ha estat el procés de venda del camp, però l’estament federatiu no ha fet cap declaració al respecte. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

La sortida, a l’avinguda del Pla del Vinyet #santsilvestre.com La participació total va ser de 2.024 atletes. Oughzif i Falaki van guanyar la Sant Silvestre per primera vegada. Omar Oughzif i Nora Falaki es van proclamar el dimarts 31 de desembre al vespre campions de la 15a Sant Silvestre Barcelonesa, la quarta edició que es disputa a la ciutat de Sant Cugat. El primer, Omar Oughzif, de la Joventut Atlètica Sabadell, va fer un temps de 29 minuts i 56 segons. Falaki va fer un temps de 36 minuts i 4 segons. Cap dels dos eren favorits a guanyar la cursa. La participació total va ser de 2.024 corredors, una xifra inferior a la de l’any passat, que va ser de 2.576 atletes. Segons Joan Montserrat, membre del comitè organitza-

dor, la cursa es va desenvolupar sense incidències: “En l’aspecte organitzatiu tot ha anat perfecte. És una cursa que ha d’anar a més”. Pel que fa als dos guanyadors va assenyalar que “és tota una sorpresa”.

Premis als 25 primers L’organització va lliurar els premis als tres primers classificats in situ. La resta de premis –del 4t al 25è de la general (masculí i femení)–, als millors de cada categoria, per equips, i al primer atleta local home/ dona es lliuraran aquest divendres, 10 de gener, a les 19 hores, a l’ajuntament de Sant Cugat. També, com en altres anys, es premia la millor disfressa i la millor fotografia. // P. Fernández / À. López Puig

42 Esports Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Tennis Desè Torneig de Nadal Babolat al CE Valldoreix

El Torneig Babolat, amb 240 jugadors

Guanyadors de les categories benjamí i aleví del torneig És un campionat puntuable pel rànquing de la Federació Catalana de Tennis. Per a Roger Badia, director del torneig, “és un torneig del tot consolidat, amb una participació destacada”. La ja desena edició del Torneig de Nadal Babolat de Tennis, que un any més ha organitzat el Club Esportiu Valldoreix, ha reunit uns 240 jugadors en un campionat puntuable pel rànquing de la Federació Catalana de Tennis. Els guanyadors han estat Hugo Pascual i Claudia Hoste, en

#CE VALLDOREIX

categoria cadet; Roger Romero i Irene López, en infantil; Bruno Martino i Aina Plana, en aleví, i Alex Rull i Alicia Andrés, en benjamí. La competició es va jugar del 14 al 30 de desembre. L’entrega de premis va estar presidida, entre d’altres, per Julian Peñas, directiu del Club Esportiu Valldoreix. L’organització va comptar amb el principal patrocini de la marca esportiva Babolat. També hi van col·laborar les empreses Círculo de Lectores, IMC Toys i Anadel. // Àlex López Puig

Atletisme

Bàsquet

Jael Bestué #Club Muntanyenc SANT CUGAT

Imatge de la final masculina #AMANDA BERNAL

L’atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat ho va aconseguir durant la celebració de la primera Jornada de Control en Pista Coberta, que va tenir lloc a Sabadell i que organitza la federació.

La competició, organitzada per la Unió Esportiva Sant Cugat, s’ha celebrat aquest any per primera vegada. El club, tenint en compte la bona acollida que ha tingut, té intenció de donar-li continuïtat.

Jael Bestué, atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat, va aconseguir el 14 de desembre el rècord de Catalunya en categoria infantil en la prova de 60 metres i en pista coberta. Això va ser durant la celebració de la primera Jornada de Control en Pista Coberta, que va tenir lloc a Sabadell i que organitza la Federació Catalana d’Atletisme. Tot i que Jael Bestué ja competeix en la categoria cadet perquè la temporada 2013-2014 ja ha començat, a efectes de rècords en les categories de promoció, les marques són vàlides fins al 31 de desembre de l’any de la competició. Jael Bestué ha establert un nou rècord català en la categoria de fins a 13 anys. // Redacció

El CB i Unió Manresana i el Joventut de Badalona van ser els vencedors de la primera edició del Torneig de Reis organitzat per la Unió Esportiva Sant Cugat els dies 3 i 4 de gener. El conjunt manresà es va imposar en la categoria prebenjamí masculí després de guanyar a la final el CB Hospitalet per 61-48. En la categoria femenina, la Penya va vèncer amb claredat el Barça CBS per 73-36. El torneig va comptar amb la participació de 14 equips, vuit masculins i sis femenins. Mònica Mateu, presidenta de la Unió Esportiva Sant Cugat, va assegurar estar “molt contents pel funcionament del torneig, amb 14 equips, alguns de renom, i en aquest format mixt”. // P. Fernández

Jael Bestué, rècord CB i Unió Manresana de Catalunya i Joventut guanyen infantil de 60 metres el Torneig de Reis

Espai cedit ASS. RADIO

Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

Els dilluns A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

27 de gener

bustia@totsantcugat.cat

Who’s Afraid of Virginia Woolf? ¿Quién teme a Virginia Woolf?

Mike Nichols EUA, 1966 (132’) Idioma: anglès

Actualitat Esports 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Instal·lacions Ha costat 9.463,53 euros

Handbol

Clubs

Queralt i Berta S’uneixen el Centre Cotrina, medalla d’or Equilibri i l’Escola de i bronze a l’estatal Karate Gamero

Queralt Cotrina, a la dreta de tot

Nou marcador al Pavelló 1 L’Ajuntament de Sant Cugat ha instal·lat un nou marcador al Pavelló 1 de la ZEM Rambla del Celler. El cost del lluminós ha estat de 9.463,53 euros. D’altra banda, les obres d’impermeabilització de la coberta del Pavelló 1 ja han finalitzat #ARTUR RIBERA

Entitats

L’assemblea del Club de Rugby, el divendres 17 L’assemblea general ordinària se celebrarà a la Zona Esportiva Municipal La Guinardera, a les 19 hores, en una única convocatòria, amb sis punts en l’ordre del dia. El Club de Rugby Sant Cugat convoca l’assemblea general ordinària

el divendres 17 de gener, que tindrà lloc a la ZEM La Guinardera, a les 19 hores, en una única convocatòria. Els sis punts de l’ordre del dia són: lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea anterior; aprovació, si s’escau, de l’informe de gestió de la Junta Directiva corresponent a la temporada 2012-2013; aprovació, si s’escau, de la liquidació de l’exercici econòmic de la temporada 2012-2013; aprovació, si s’escau, del pressupost de l’exercici econòmic per a la temporada 2013-2014; proposta de convocatòria d’eleccions a càrrec de la Junta Directiva, i precs i preguntes. // À. López Puig

González i Gamero #CEDIDA

#CEDIDA

Queralt Cotrina s’ha adjudicat l’estatal amb la selecció catalana infantil femenina, i la seva germana Berta ha finalitzat tercera amb la juvenil femenina, en un torneig que s’ha jugat a Astúries.

Gamero i González confien en aquest nou projecte esportiu. “Tenim l’experiència de molts anys treballant amb nens i nenes i el que volem és participar de la seva disciplina i la formació”.

Les germanes santcugatenques Queralt i Berta Cotrina han finalitzat el Campionat d’Espanya de Seleccions Territorials d’handbol amb una medalla d’or i una de bronze. Queralt Cotrina s’ha adjudicat l’estatal amb la selecció catalana infantil femenina, i la seva germana Berta ha finalitzat tercera amb la juvenil femenina. Ha estat la primera vegada que el combinat català infantil s’adjudica l’estatal, que s’ha jugat del 2 al 7 de gener, a Astúries. Queralt Cotrina té 13 anys i és jugadora de l’equip infantil del Club Handbol Sant Cugat. Per la seva banda, la seva germana Berta té 16 anys i és jugadora de l’equip juvenil de l’OAR Gràcia Sabadell. // À. López Puig

Amb l’objectiu de “formar i educar els nens i nenes de Sant Cugat”, el Centre Equilibri Sant Cugat (centre de salut i arts marcials) i el club esportiu Escola de Karate Gamero s’han unit per treballar plegats. “Coincidim en la mateixa línia del treball. És el que ens agermana”, ha assegurat César González, director tècnic del Centre Equilibri i Mestre de Kung Fu. Les disciplines que ofereixen son el karate i el kung fu per a nens i nenes a partir dels 3 anys, i també adults. De moment, ja compten amb 123 alumnes, però segons afirma Francisco Gamero, fundador i president del Club Kyokushin Karate Gamero Sant Cugat, “l’objectiu a curt termini és arribar als 200”.// À. López Puig

EUROPA INTERNATIONAL SCHOOL

www.europais.com

1r Ciclo Ed. Infantil

2º Ciclo Ed. Infantil

Ed. Primaria

Ed. Secundaria

Bachillerato

CFGS AFE

0-2 años

3-5 años

6-11 años

12-15 años

16-17 años

18+ años

OPEN DAYS 7-8 FEB 2014

Viernes 7 de febrero:

Sábado 8 de febrero:

10:00 h -11:30 h - 15:00 h Visitas guiadas del centro a cargo de Mr. Michael Barrett, director de Europa International School (confirmar asistencia al 93 589 84 20/info@europais.com)

10:00 h - 14:00 h Visitas guiadas a cargo de profesores/ alumnos de Europa International School

10:00 h Barcelona Model United Nations Representación de la Jornada de diálogo de las Naciones Unidas por alumnos de Europa International School (en inglés)

10:00 h a 10:45 h UCAS (UK Universities & Colleges Admissions service) Charla sobre el servicio británico de admisión para aquellos estudiantes que solicitan ingresar en una universidad británica.

JORNADAS DE PUERTAS ABIERTAS Le invitamos a compartir nuestro proyecto educativo a través de actividades, talleres y charlas informativas de la mano de nuestros alumnos y profesores.

10:00 h - 12:00 h Charla sobre el Ciclo Formativo de Animación de Actividades Físicas y Deportivas. 10:45 h a 11:30 h USA (Universities Admission (USA Universities & Colleges Admissions service) Charla sobre el servicio americano de admisión para aquellos estudiantes que solicitan ingresar en una universidad americana.

11:30 h a 12:30 h Charla: “Legalidad y Redes Sociales, aplicado a menores de edad” a cargo de Àlex Purroy (Agente Oficina de relacions amb la comunitat (ORC) de la Comissaria de Sant Cugat del Vallès) 10:30 h a 14:00 h Charla: “Ejercicios y trucos para proteger la salud de nuestros hijos (procesos gripales y otras infecciones)” , talleres de Fisioterapia Respiratoria y Taller de Masaje Infantil. A cargo de María José Morillo/

Gina Pardina Roca/Pilar Puyol Claramunt (CENTRE SANITARI CAN MORA) 13:30 h a 14:40 h Charla: “Y después del bachillerato, ¿Qué?” (Experiencias universitarias a cargo de ex – alumnos de Europa International School).

FERIA DE UNIVERSIDADES El sábado 8 de Febrero, de 10:00 a 14:00 h., 30 universidades públicas y privadas presentan sus programas educativos para poder orientar a todos los estudiantes y a sus familias.

44 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Entrevista per Josep Maria Vallès i Anna Mira

Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat

@mconesapages

“Potenciarem els actius d’una ciutat molt creativa” Cohesió L’alcaldessa posa en valor les qualitats de Sant Cugat per mantenir el què ella anomena ‘caliu de poble’. Eleccions li faria il·lusió tornar a ser alcaldable El 2013 ha estat l’any dels acords, com l’assolit amb la propietat de la benzinera del Quatre Cantons, avui ja desmantellada, per fer-hi habitatge públic, locals i pàrquing. Sant Cugat és una ciutat activa que, malgrat la crisi econòmica, no ha parat de tenir projectes damunt de la taula i això és molt important. Alguns d’aquests projectes vénen de lluny, parteixen d’un model de ciutat que passa per revitalitzar el centre de la ciutat. Un d’aquests projectes històrics era l’eliminació de la benzinera i l’hem pogut concretar en aquest mandat. Estic molt satisfeta d’aquest acord perquè també permetrà impulsar el Mercat de Pere San, el comerç i tot el centre històric. Sí, perquè el Mercat Vell ha estat uns anys a la corda fluixa. Hem de saber combinar la tradició que ens caracteritza com a poble amb la modernitat i la nova oferta gastronòmica i cultural. Hem d’atrevir-nos a nous formats perquè a Sant Cugat hi ha públic per a tot. Som una ciutat creativa i amb molt talent i els nostres ciu-

tadans també volen una resposta en aquest sentit. Cada vegada veig més clar que ens hem d’anar reforçant i potenciant com un centre diferenciat de les ciutats de l’entorn. L’acord amb La Unió garantirà la seva viabilitat. Quan veurem remodelat el Teatre de La Unió? Ens agradaria no deixar passar massa temps perquè projectar La Unió també ens permetrà tenir un centre de la ciutat més viu. Si som capaços de programar una oferta cultural atractiva, el Teatre de La Unió alimentarà l’oferta gastronòmica de l’entorn... Esdevenint un centre ric, divers i creatiu. L’acord amb el Club Muntanyenc ha possibilitat ajudar-lo a canviar de seu. Què guanyarà la Policia Local amb la nova ubicació al costat de l’ajuntament? L’espai de la comissaria de la Policia Local s’havia quedat petit i, per tant, necessitàvem disposar d’un espai més gran. Es podia plantejar construir una nova comissaria o aprofitar un espai municipal,

i hem optat per aquesta segona opció, la qual és més econòmica i més funcional. Agruparem la Policia Local amb els equips de control, càmeres de vigilància, etc. que ja estan ubicats a l’edifici de l’ajuntament. Serem més eficients i donarem un millor servei al ciutadà. I què han pensat ubicar a la seu que deixarà la Policia Local? Tenim un projecte molt bonic i que ens fa molta il·lusió. Hi ha un grup de professors de matemàtiques que estan buscant seu per fer el Museu de les Matemàtiques de Catalunya. I seguint la línia de ser una ciutat educadora, estem interessats en tots aquells aspectes que puguin facilitar el coneixement de les diferents matèries als infants, escoles, instituts, famílies, etc. Seríem la primera ciutat de Catalunya amb un museu dedicat a les ciències exactes; estem parlant d’unes matemàtiques molt pràctiques, amb tallers i diferents activitats docents per desenvolupar.

Tres anys d’alcaldessa Mercè Conesa (1968) és alcaldessa de Sant Cugat des del 28 de desembre del 2010, quan Lluís Recoder va dimitir per ser conseller del Govern de Catalunya. Conesa va guanyar les seves primeres eleccions municipals el maig del 2011 obtenint fins a 15 regidors i superant els resultats anteriors de CiU. En aquesta entrevista expressa la seva voluntat i il·lusió per presentar-se a un segon mandat a les eleccions del 2015. Està convençuda que les diverses potencialitats que té Sant Cugat sumades al talent i creativitat de la seva ciutadania poden fer que la ciutat sigui millor i diferent. Ens avança que Sant Cugat podria acollir el Museu de les Matemàtiques de Catalunya.

Viure a Sant Cugat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

“Hem de combinar la tradició que ens caracteritza com a poble amb la modernitat i la nova oferta gastronòmica i cultural” “Podem ser la primera ciutat de Catalunya amb un museu dedicat a les matemàtiques”

L’alcaldessa davant ‘El Monestir’ de Jordi Martí, a l’ajuntament, minuts abans de l’entrevista # A. RIBERA

EN CLAU PERSONAL Quin llibre ens recomanaria? ‘Las ciudades creativas’ de Richard Florida Quin esport practica? Spining. Un objectiu a la vida? Ser feliç i fer feliç al meu entorn. Un color? Blau. Si no hagués estudiat Dret... Si no hagués estudiat dret hauria estudiat Periodisme Quin és el seu plat preferit? Pa amb tomàquet i truita de patates Què no faria mai? Anar en contra dels meus valors.

I Can Quitèria acollirà un centre dedicat a la figura i obra de l’artista Grau-Garriga. Com creu que hauria de ser aquest espai cultural? No sóc la persona idònia per dir-ho perquè hi ha experts i tècnics en l’obra de Grau-Garriga. Ha de ser un espai on recuperem la tradició rural a través d’una masia com la de Can Quitèria, però també ha de ser un espai de museïtzació molt important amb un pes important de la figura i de l’obra de l’artista. La promoció d’habitatge públic de la Floresta va quedar congelada el juny passat. S’està treballant per trobar una nova ubicació consensuada amb els veïns? Hem de trobar un projecte arquitectònic que s’adapti bé a l’orografia del territori complex de la Floresta. Estem estudiant com encaixar el projecte inicial d’habitatge públic. Està a favor que es faci a Cerdanyola el centre comercial més gran de Catalunya? No hi crec ni trobo interessants els macroprojectes. Mai he pensat que

hem de ser els “més”. Tinc moltes dificultats per entendre què guanya l’entorn tenint un centre d’aquestes característiques al costat. Estic completament en contra dels desequilibris territorials que pugui comportar qualsevol implantació d’un equipament. Vostè es va mostrar partidària de la consulta. Va anunciar que votaria “Sí” i “Sí” a la doble pregunta. Ha trobat ja una ubicació per instal·lar una estelada al centre tal com tenen altres ciutats? Acceptaré qualsevol idea. El meu objectiu era consensuar aquest tema amb una majoria dels grups municipals. Ho he intentat amb ICV, amb la CUP... I m’agradaria que fins i tot el PSC també ajudessin a trobar un lloc adient. Ho treballarem aquest 2014. La presidenta del PP de Catalunya demana als ajuntament que no facilitin les dades per fer un cens per a la realització de la consulta. Què farà Sant Cugat? Sabem que el PP català posarà tots els impediments perquè aquesta

“ És just que els ciutadans puguin dir i valorar si ho he fet bé o no. I, per tant, m’he d’examinar” consulta no s’arribi a fer. I és una llàstima perquè al final el que està demanant la gran majoria de catalans i catalanes és el dret a decidir. Volem votar i, per tant, em preocupa molt aquesta actitud poc democràtica. Sant Cugat es posarà al servei de la Generalitat perquè la consulta es faci amb total normalitat. Amb quina motivació es presentarà a les eleccions del 2015 per governar la ciutat en un segon mandat? Si la meva assemblea local del partit i, per tant, la militància de Sant Cugat em donen suport, m’agradaria molt tornar-me a presentar per diferents motius. En primer lloc, per un sentit de responsabilitat; crec que és just que els ciutadans puguin dir i valorar si ho he fet bé o no. I, per tant, m’he d’examinar; és just i correcte. He d’assumir els meus erros i els meus encerts. En segon lloc, perquè hi ha un projecte que té continuïtat. La ciutat no es governa i prou. Jo vaig agafar un relleu per continuar un projecte en què sé que puc incidir i transformar. I com ho puc fer? Fent que

46 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Entrevista Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat

“Per la plaça dels Quatre Cantons passaran cotxes durant molt i molts anys” “Hem de garantir una vida digna per a tothom, però a través de la justícia social, no de la caritat” “El repte que tenim és decidir inversions en instal·lacions juntament amb les entitats esportives”

L’alcaldessa Mercè Conesa presidint una sessió plenària de l’Ajuntament de Sant Cugat # A. RIBERA

aquesta ciutat sigui diferent perquè té unes qualitats úniques que hem de potenciar. Puc tirar endavant un equip de persones que facin que aquesta ciutat difereixi i sigui més atractiva, pròspera i agradable per viure que les altres. Els projectes electorals no han de ser forçosament obres o grans edificacions. Jo parlo més de projectes de justícia social, de cohesió interna, del manteniment del caliu de poble, internacionalització de la ciutat... Serà complex governar la ciutat amb la reforma de l’administració local del govern central? No serà fàcil, però ho hem de fer amb intel·ligència, i això passa per tenir les finances molt ben endreçades tal com hem pogut fer. Això ens dóna la garantia de poder desenvolupar aquells projectes creatius, culturals i estratègics que no podríem permetre’ns si no tinguéssim les finances endreçades. A l’’Anuari 2013’ del Diari de Sant Cugat, un total de vint articulis-

tes i alguns lectors van publicar els seus desitjos per a aquest 2014. Per exemple, el periodista Xavier Bosch parla del Pla de mobilitat i demana que no es prohibeixi el pas de cotxes per la plaça dels Quatre Cantons... El Pla de mobilitat és una eina per tenir unes directius per saber on hem d’anar, però això no vol dir que no veiem les seves febleses i inconvenients; aspectes que tindrem presents abans d’executar aquest pla. Sí que li puc dir que per Quatre Cantons passaran cotxes durant molts i molts anys. La historiadora Àngels Solé demana que la màxima prioritat de l’Ajuntament sigui la gent necessitada. Hi estic d’acord i així ho tenim recollit en el pressupost municipal per a aquest 2014. Encara hi ha famílies a Sant Cugat que estan patint molt i de cap manera podem abaixar la guàrdia. Hem de ser els primers de ser sensibles per garantir que tothom a Sant Cugat visqui amb dignitat. El desig de l’Àngels Solé l’acompanyaria amb el de la Victòria Camps quan parla de més justícia social i menys caritat.

Aquí és on hem d’anar, garantir una vida digna per a tothom, però a través de la justícia social, no de la caritat. Joan Salavert, president de la Coordinadora d’Entitats Esportives, demana més llocs per entrenar a la ciutat. I estem d’acord, tenim una manca d’espais i molta pràctica esportiva. El repte que tenim és decidir les inversions juntament amb les entitats esportives. L’any passat vam invertir 500.000 € a millorar les instal·lacions esportives i aquest 2014 tenim una partida de 400.000 €. Parlant d’esports, i també de seguretat, es continuen produint robatoris al Pavelló III i també a la zona municipal Jaume Tubau de Coll Favà. Es resoldrà aquest tema? Tenim encarregades unes càmeres que es posaran als passadissos, però no a l’interior dels vestidors perquè seria una total intromissió. Esperem que serveixin per dissuadir aquestes persones que fan aquests petits furts i robatoris.

També hem triat el desig per al 2014 d’una lectora. Neus Ibáñez, veïna de la Floresta, demana que l’Ajuntament pavimenti d’una vegada per totes l’avinguda de Tarruell entre l’avinguda de Can Busquets fins a la Carretera de Vallvidera. Estem pavimentant més que mai a la Floresta, més que en cap altre mandat. I just aquest tram li puc dir que en els pròxins mesos serà una realitat, estarà pavimentat. Quin és el seu desig per a Sant Cugat? Salut i prosperitat per a totes les famílies, per a totes les persones. I el seu desig més personal? El meu desig per al 2014 és poder votar “Sí” i “Sí”. Ens ha dit un ocellet que aquest any ballarà per primer cop el ‘Pagali, Joan’ a la Festa Major... De ferho potser seria el primer alcalde de Sant Cugat que el balla. [Riu] Sí, sí, sí. Estic molt animada a ballar el Paga-li, Joan. Ara, amb qui ballaré, és un secret ben guardat. // Josep M. Vallès / Anna Mira

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

MonogrĂ fic 47

Reactivar el territori, ajudar les persones

48 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Demanda Generalitat i Ajuntaments reclamen al Ministeri que prioritzi el tram Terrassa-Sabadell

Descongestió La seva conctrucció permetrà resoldre diverses disfuncions a la xarxa viària

Una actuació prioritària: el Quart Cinturó

tants locals reclamen que les obres comencin el 2017 com a màxim.

Procés aturat

El Ministeri de Foment va sotmetre a informació pública l’estudi del Quart Cinturó del tram Terrassa – Granollers l’any 2010. El seu desenvolupament va quedar, però, aturat, en caducar el procés d’avaluació ambiental, fet que obliga a tramitar de nou el projecte. La construcció del tram Terrassa-Sabadell del Quart Cinturó permetrà resoldre diverses disfuncions a la xarxa viària de l’entorn i, així, descongestionar les principals carreteres de la comarca (C-58, B-124, N-150) i de vials urbans de Terrassa (els de connexió amb la C-58) i de Sabadell (pels moviments des de o cap a Castellar del Vallès) i donar sortides més directes a poblacions com Matadepera i Castellar.

Represa de les obres Vallès Occidental Aquesta zona aglutina més de 500.000 persones # cEDIDA

La Generalitat de Catalunya, alcaldes i altres representants del món local del Vallès Occidental, han reclamat al Ministeri de Foment que impulsi la tramitació del tram Terrassa-Sabadell del Quart Cinturó (B-40) i reprengui l’execució de les obres, actualment aturades, entre Olesa i Viladecavalls. Consideren prioritari el perllongament de la B-40 de Terrassa a Sabadell fins a la carretera B-124 (cap a Castellar del Vallès) per tal de millorar la mobilitat, tant interna com

El Quart Cinturó està concebut com una via d’alta capacitat que comunica l’A-2 al Baix Llobregat amb l’AP-7 al Vallès Oriental i amb el Maresme mitjançant el túnel de Papers. Actualment, aquesta infraestructura consta de dos trams en servei (Abrera – Olesa de Montserrat i Viladecavalls – Terrassa) i un tercer, intermedi (Olesa – Viladecavalls), amb les obres aturades des de fa mesos. En total, estan en servei 8 quilòmetres i 6,5 pendents de finalitzar. En aquest sentit, la Generalitat i els alcaldes del Vallès Occidental han acordat també reclamar al Ministeri de Foment que reprengui les obres i finalitzi aquest tram, per tal de poder posar en valor l’obra construïda i potenciar l’ús dels trams en servei, infrautilitzats perquè no poden complir encara plenament la seva funcionalitat.//

externa, d’aquest àmbit, que aglutina més de 500.000 persones. Pel que fa al traçat, el Departament de Territori i Sostenibilitat i els municipis de la comarca consideren adient el corredor ja previst pel Ministeri de Foment entre Terrassa i Sabadell, tot introduint algunes modificacions amb l’objectiu de millorar enllaços, minimitzar impactes paisatgístics i afectacions a l’espai agrícola i forestal, mantenir la continuïtat de camins i millo-

rar els encreuaments amb la xarxa viària. El conseller Santi Vila i els alcaldes del Vallès Occidental sol·liciten al Ministeri que impulsi la redacció de l’estudi del tram Terrassa – Sabadell i la tramitació administrativa i ambiental corresponent, ateses les necessitats de mobilitat de tota aquesta àrea i el consens territorial existent respecte del traçat i característiques de la via. Tenint en compte el procés fins a la programació dels treballs, la Generalitat i els represen-

La línia del Vallès d’FGC està immersa també en la modernització de la seva flota; a partir del primer trimestre de 2014 començaran a circular els primers de 24 nous combois que permetran ampliar la seva capacitat de transport, reduir les despeses de manteniment i absorbir la demanda que generaran els perllongaments de Terrassa i Sabadell. Les noves unitats corresponen a la sèrie 113 i estan arribant als tallers de Rubí d’FGC, procedents de la fàbrica d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda. Un cop completades les proves tècniques necessàries, els nous combois ja poden circular amb passatgers. Les noves unitats s’incorporaran de manera progressiva fins l’any 2015

Arribada al Centre Operatiu d’FGC a Rubí d’un dels cotxes del nou tren #cedida

Avenços tecnòlogics

Trens més moderns i amplis a FGC

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Territori i sostenibilitat 49

Previsió La nova línia d’FGC a Terrassa entrarà en servei aquest 2014

Millor servei FGC treballa per millorar les connexions del territori

Ampliant el Metro del Vallès

La línia d’FGC del Vallès s’està transformant: té en marxa les obres per perllongar la línia al seu pas tant a Terrassa com a Sabadell, amb l’objectiu de donar servei a més ciutadans i millorar tant les connexions amb Barcelona com a l’interior d’ambdós municipis. L’execució de les obres a Sabadell i Terrassa ha generat prop de 1.050 llocs de treball entre directes i indirectes i, en total, se’n beneficiaran més d’un centenar d’empreses, entre constructores, enginyeries i empreses subministradores. A més, tindrà efectes positius sobre la mobilitat i el medi ambient, atès que les noves infraestructures permetran millorar la cobertura territorial del transport públic i una reducció en els temps del viatge, així com descongestionar la xarxa viària en aquests corredors.

i substituiran la major part dels trens de la sèrie 111 de la línia Barcelona-Vallès. Completada l’entrada en servei dels nous combois, la flota d’aquesta línia estarà formada per 52 trens –els 24 nous trens de la sèrie 113 i els actuals 22 de la sèrie 112 i 6 de la 111. La inversió prevista per a l’adquisició dels nous trens supera els 151 MEUR.

Trens més moderns i confortables

Els nous trens de la sèrie 113 incorporen els últims avenços tecnològics i permetran millorar les condicions de confort per als usuaris, alhora que tenen més capacitat, ja que estan formats per 4 cotxes, en lloc

dels 3 actuals. De les seves característiques, en destaquen: • Longitud i capacitat: trens de 80 metres, formats per 4 cotxes construïts en alumini. La capacitat màxima dels trens és de 780 persones. • Interior: l’interior serà diàfan i continu amb gran amplitud de pas entre cotxes. Els elements de mobiliari i decoració seran de màxima seguretat i confort. • Ergonomia: l’ergonomia de la cabina oferirà més amplitud i més confort per al conductor. • Climatització: la climatització interior, juntament amb un aïllament acústic òptim, aportarà un ambient d’alta qualitat i confort per a l’usuari.

En fase avançada l’obra a Terrassa

El primer túnel, que discorre en paral· lel, es va finalitzar el novembre de 2011. El perllongament, comptant els trams de les noves estacions, abastarà 4,4 quilòmetres, inclou 4 noves estacions (Pl. Major, Eix Macià-Creu Alta, Pl. Espanya i Ca n’Oriac), la remodelació i soterrament de Sabadell Estació i unes cotxeres al final de línia. Pel que fa a les estacions, es troben en marxa els treballs d’obra civil de les 4 noves estacions (molt avançats a Plaça Major, Eix Macià-Creu Alta, i Plaça Espanya) i de la cua de maniobres de Ca n’Oriac. D’altra banda, des d’aquest estiu es treballa en el soterrament de Sabadell Estació. En aquest àmbit es va habilitar una estació i una via provisionals per mantenir el servei d’FGC, i ja s’ha finalitzat la demolició de l’estació existent. Es preveu que la línia perllongada entri en funcionament el 2016. Les obres compten amb un pressupost d’uns 430 MEUR.

Les obres de perllongament d’FGC a Terrassa estan en fase avançada d’execució. L’actuació comprèn la construcció de 4,5 km de línia des de l’estació actual, Terrassa Rambla, fins al nord de la ciutat i 3 estacions més : Vallparadís - Universitat, Terrassa Estació del Nord (intercanviador amb Rodalies) i Terrassa Nacions Unides i la construcció d’un dipòsit de trens a final de línia. Els treballs d’obra civil, que inclouen la perforació dels dos túnels i la infraestructura de les estacions i el dipòsit de trens, així com el muntatge de via, es troben pràcticament enllestits. En paral·lel, continuen els treballs d’arquitectura i instal·lacions. Al mateix temps, s’està treballant en la recuperació dels espais ocupats fins ara per l’execució de les obres. En aquest sentit, el Departament de TES està reurbanitzant espais del Parc del Nord, Hortes dels Frares (Vallparadís), Torrent Monner (Vallparadís) i la zona del dipòsit de trens a Can Roca. Es preveu que aquestes tasques de recuperació quedin completades el gener vinent. La previsió és la nova línia d’FGC a Terrassa entri en servei al llarg de 2014. L’obra té un pressupost de 400 MEUR.//

• Seients: distribució dels seients similar a l’existent als trens actuals, amb seients disposats en tertúlies de quatre i d’altres adossats lateralment, amb una capacitat de transport de 780 persones entre assegudes i dempeus. • Accessibilitat: seran trens completament accessibles per a tothom, com la resta de la flota actual d’FGC, amb un total de 12 portes de doble fulla distribuïdes al llarg del tren. • Prestacions: les prestacions a nivell de velocitat i acceleració seran les mateixes que les actuals, d’acord amb els condicionants del traçat de la línia, amb motors de corrent altern governats electrònicament i que permeten grans taxes de

recuperació d’energia mentre el tren frena. Disposen de sistemes de protecció de la circulació tipus ATP i estan preparats per a la conducció assistida tipus ATO. • Seguretat i informació: compten amb sistemes d’informació, senyalització i comunicacions avançats. En aquest sentit, disposen d’un sistema de vigilància mitjançant circuit tancat de TV amb gravació d’imatges en caixa negra i transmissió en temps real al Centre de Comandament Integrat. Estan equipats amb radiotelefonia, telefonia GSM i UMTS, localització GPS, sistemes d’informació al viatger amb pantalles planes, megafonia, interfonia, entre d’altres.//

Completat el segon túnel a Sabadell

Perforació del segon túnel de la prolongació de FGC a Terrassa #cedida

Obres avançades Es construeixen 4,5 km de línia des de l’estació actual, Terrassa Rambla, fins al nord de la ciutat i 3 estacions més

50 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

El Corredor Mediterrani Un corredor estratègic per a la cohesió territorial

La infraestructura connecta les principals àrees d’activitat econòmica del país amb la resta del litoral peninsular i amb Europa

UN CORREDOR AL SERVEI DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA

Es vol configurar una oferta ferroviària per al transport de mercaderies i viatgers #cedida

El Corredor Mediterrani constitueix una infraestructura de transport estratègic per a Catalunya, atès que connecta les principals àrees d’activitat econòmica i infraestructures portuàries, aeroportuàries i logístiques del país amb la resta del litoral peninsular i amb Europa. És un eix prioritari tant per a vertebrar el país i donar resposta a les necessitats de mobilitat, com per a garantir la millora de la competitivitat de l’economia catalana. “El corredor mediterrani és una suma de factors: el primer, que hi hagi activitat econòmica, que hi és; segon, que hi hagi comunicacions i infraestructures viàries i ferroviàries adequades, així com ports i aeroports que connectin aquest corredor amb el món i també es connectin dins mateix del corredor”, afirma el secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ricard Font. Aquest eix és la columna vertebral de l’Euroregió Arc Mediterrani (EURAM), una regió econòmica que concentra alguna de les principals àrees urbanes de la península i on viu el 40% de l’estat espanyol; més de 16 milions de persones. La regió metropolitana de Barcelona, amb prop de 5 milions d’habitants, és l’àmbit territorial amb més pes demogràfic d’aquesta Euroregió. A l’EURAM es genera el 40% del PIB espanyol, aglutina més del 50% de la producció industrial i agrària estatal en valor. Així

mateix, d’aquesta regió surt el 60% de les exportacions de l’Estat. El Corredor Mediterrani representa prop del 50% del trànsit total de mercaderies de l’estat espanyol, la quota del ferrocarril respecte el transport per carretera és molt baixa, entorn al 2-3%, i té encara molt marge de creixement fins arribar a valors propers al 20% que són els que es donen als països del nostre entorn. L’aposta pel corredor i pel transport per ferrocarril, més eficient, comporta una reducció de la congestió a les carreteres generada pel trànsit de camions i de les emissions de contaminants i dels gasos d’efecte hivernacle, amb els consegüents beneficis ambientals, socials i també econòmics. En aquest sentit, es calcula que l’eix ferroviari significarà deixar d’emetre unes 900.000 tones de CO2 l’any, el 6% de totes les emissions generades pel sector transports a Catalunya.

El full de ruta

El Corredor Mediterrani esdevé, doncs, una peça clau per al país, que cal desenvolupar en diverses etapes, tot prioritzant les actuacions que poden tenir un major retorn social i econòmic. Per tal de treure el màxim rendiment social i econòmic del Corredor Mediterrani, la infraestructura és condició necessària però no suficient; cal tenir en compte altres aspectes que són essencials. La promoció d’instru-

ments de gestió de la mobilitat i del transport de mercaderies, així com la definició d’un projecte urbanístic i territorial associat a la infraestructura, són cabdals. En aquest sentit, Ricard Font subratlla que “és necessari dimensionar bé les infraestructures que s’impulsin i pensar en les estratègies perquè els serveis funcionin. La solució és un bon pla de negoci que tingui en compte també les iniciatives i operadors privats; l’economia real. Hem d’aprofitar el corredor mediterrani per a generar unes sinergies econòmiques de les quals les companyies catalanes o d’altres punts de l’estat es puguin beneficiar” Així, l’estratègia del Govern de la Generalitat en el marc del Corredor Mediterrani es configura en quatre eixos bàsics

La infraestructura

El Govern de la Generalitat ha elaborat l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani, que estableix les infraestructures ferroviàries, a executar per part de les administracions competents, que garanteixin les condicions de capacitat i prestacions necessàries per al transport de viatgers i mercaderies i la programació dels treballs a curt, mig i llarg termini. A més de les tasques tècniques, el Govern treballa amb la resta d’administracions i agents socioeconòmics de Catalunya per tal de concertar les actuacions a dur a terme. La configuració essencial del Corredor Mediterrani ha de ser: una línia d’alta velocitat d’ús preferent per viatgers que connecti les principals ciutats i aeroports del corredor; també, una línia d’ús preferent per mercaderies que enllaci els ports, centres logístics i principals àrees d’activitat econòmica que eviti, quan sigui possible, el pas pel centre dels principals nuclis urbans i sigui segregada respecte les línies de rodalies quan es pugui comprometre la seva capacitat o operativitat. En el desenvolupament del Corredor Mediterrani són clau altres infraestructures, com les viàries. En l’actualitat ,el corredor mediterrani viari, al seu pas per Catalunya, el conforma una gran via de pas (l’autopis-

ta AP-7), que travessa Catalunya de punta a punta i que voreja Barcelona per l’exterior. A les Comarques Gironines l’acompanya la carretera N-II, al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre l’N-340, pendents de finalitzar el seu desdoblament, i a la regió metropolitana de Barcelona, el desenvolupament del Quart Cinturó.

L’operativitat

Per tal potenciar el Corredor Mediterrani i fomentar l’activitat econòmica i el potencial logístic del país, el Govern està impulsant diverses iniciatives, entre les quals cal remarcar la creació del Comitè de Desenvolupament Intermodal de Transport Terrestre de Mercaderies de Catalunya, juntament amb el Port de Barcelona, el Port de Tarragona i les Cambres de Comerç de Catalunya. El principal repte del comitè català serà augmentar la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies i potenciar el Corredor Mediterrani.

El territori

En paral·lel, el Govern està definint tot un projecte urbanístic i territorial associat a la infraestructura ferroviària que permeti atraure l’activitat als espais idonis i garanteixi l’accessibilitat i aprofitament d’aquesta a la infraestructura per part de les empreses. Concretament, està treballant per tal de determinar i reservar sòl per les connexions de centres logístics i àrees d’activitat econòmica, actuals o previstos i per identificar reserves de sòl de potencial interès estratègic associades al corredor. En aquest sentit, cal remarcar els plans directors urbanístics en marxa del Logis Empordà, Logis Penedès i eix Riera de Caldes Sud.

Cooperació internacional

En la línia de potenciar el Corredor Mediterrani en la seva dimensió internacional, el Departament de Territori i Sostenibilitat lidera un projecte de caràcter europeu, iFreightMED-DC, que aplega també institucions de França, Itàlia, Eslovènia i Croàcia i s’inscriu en el programa MED de cooperació transnacional de la Unió Europea. Aquest organisme té com a objectius principals fomentar i crear nous serveis intermodals de transport de mercaderies a cadascuna de les regions participants, optimitzant l’ús de les infraestructures actuals i futures. En aquest sentit, es crearan comitès regionals de desenvolupament de serveis de transport intermodal de mercaderies, que assumiran una sèrie d’accions i serveis per millorar la competitivitat dels ports i àrees industrials de les regions implicades, mitjançant la promoció de noves rutes logístiques transeuropees de transport intermodal.. //

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Territori i sostenibilitat 51

Crisi El Govern evita la pèrdua de l’habitatge i minimitza els resultats dels desnonaments

Ajuts 24.500 famílies en risc d’exclusió residencial han estat ateses

POLÍTIQUES D’HABITATGE Contra l’exclusió social

Entrevista Carles Sala, secretari d’Habitatge

“ja no tenim habitatges buits en zona de demanda”

Evitar el desallotjament de l’habitatge habitual és un dels objectiu del departament de Territori i Sostenibilitat #cedida Entre els mesos de gener i octubre d’enguany, un total de 24.457 famílies en risc d’exclusió residencial han rebut algun tipus d’ajut públic, un 33,4% més que en el mateix període de l’any passat. Els pressupostos de 2014 preveuen destinar 58,5 MEUR a les polítiques d’habitatge. Evitar el desallotjament de l’habitatge habitual, en primer terme, i pal·liar les conseqüències de la seva pèrdua si aquesta s’arriba a produir, en segon lloc, són les prioritats de la política social d’habitatge del Departament de TES.

Polítiques per evitar la pèrdua de l’habitatge

Per tal de poder continuar a casa seva malgrat els possibles problemes econòmics, els ciutadans compten amb diverses línies d’ajut disponibles: Per pagar el lloguer: fins a l’octubre s’ha ajudat a 19.678 famílies de rendes baixes a pagar el lloguer del seu pis, evitant així que entrin en situacions de risc. Ajuts als llogaters residents al parc públic de la Generalitat: 1.465 famílies usuàries del parc públic d’habitatges de Catalunya han rebut ajuts implícits per pagar casa seva fins a octubre d’enguany, front les 989 del mateix període de 2012. Ajuts d’especial urgència a famílies que han contret deutes: En cas que les famílies es trobin ja en una situació d’especial

Ajuts públics Els pressupostos de la Gereralitat de 2014 preveuen destinar 58,5 MEUR a les polítiques d’habitatge urgència davant la possibilitat de perdre la seva residència habitual, bé sigui per impagament dels rebuts del lloguer o bé de les quotes hipotecàries, també poden optar a un ajut específic de fins a 3.000 euros per sortir d’aquesta situació. L’objectiu d’aquesta línia és evitar un desnonament imminent, possibilitant la permanència de la família al seu habitatge i, per tant, l’ajut és de caràcter puntual, amb la voluntat de cancel·lar els deutes. Aquesta línia de prestacions ha evitat un total de 4.199 (suma de tot 2012 i de gener a octubre de 2013) desnonaments a Catalunya els darrers dos anys.

Polítiques per minimitzar les conseqüències del desnonament En cas que el desnonament ja hagi tingut lloc, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya té també diversos mecanismes per

intentar minimitzar les seves conseqüències, amb independència de què sigui per impagament del lloguer o de la hipoteca. Ajut d’urgència per a persones ja desnonades: aquest ajut té per objectiu facilitar la reincorporació dels afectats a un habitatge, ajudant-los en el pagament, per evitar la seva exclusió social. Els ajuts són d’un màxim també de 3.000 euros anuals, vehiculats a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquest import serveix per ajudar a pagar el lloguer d’un altre pis durant un màxim d’un any, que podrà incloure també les despeses de fiança. Les sol·licituds es poden presentar a les borses que formen part de la xarxa de mediació per al lloguer social municipal o comarcal; a les oficines locals d’Habitatge o a les dependències de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La relació completa dels requisits a complir i de la documentació a presentar es pot trobar al web de l’Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat. Mesa d’Emergències Socials: creada a meitat del 2012 amb la finalitat de vehicular les recerques d’un habitatge públic per a persones en situació social urgent. Entre elles, tot i que no exclusivament, es troben les que han patit un desnonament. Gràcies a aquest mecanisme, 476 famílies que han patit un desnonament viuen en un habitatge de la Generalitat. //

Quins passos aconsellaria a un ciutadà que tingui problemes per pagar el lloguer o la hipoteca del seu habitatge, o una persona que es vegi en risc de ser desnonada? A on es poden dirigir? Des de l’Agència hem posat en marxa diversos mecanismes per atendre les famílies amb problemes relacionats amb l’habitatge. Tenim el servei de mediació hipotecària Ofideute, que atén a les famílies amb problemes per fer front a les seves quotes d’hipoteca. És important que es dirigeixin a aquest servei tan aviat com prevegin que podran tenir dificultats de pagament. En el darrer any també hem creat un nou ajut per a famílies que ja han estat desnonades i tenim els ajuts per al pagament del lloguer, que s’atorguen en funció de la renda familiar. Com actua l’Agència davant un desnonament? Els serveis socials municipals s’ocupen d’atendre les famílies que han patit un procés de desnonament. La Mesa d’Emergències de la Generalitat actua per atorgar un habitatge de lloguer a un preu molt assequible a aquelles famílies que tenen una urgència imminent. La voluntat és sempre que cap família quedi desatesa. Com valora el Pla de Xoc per adjudicar habitatges buits? Els habitatges buits que actualment administra l’Agència han disminuït considerablement des que es va endegar la campanya del Pla de Xoc, que ha consistit en passar els habitatges de compra a lloguer o a lloguer amb opció de compra, baixar els preus dels lloguers i fer més àgils els processos d’adjudicació. El resultat ha estat molt positiu i actualment no tenim habitatges buits en zones amb demanda. Quan preveuen que podran fer-se noves convocatòries d’ajuts a la rehabilitació? Estem treballant amb la perspectiva de poder obrir una convocatòria general de subvencions a la rehabilitació el 2014, que anirà molt enfocada a eficiència energètica i accessibilitat, tenint molt present també el nivell de renda de les famílies per poder accedir als ajuts. //

52 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Objectiu Implicació dels propietaris i usuaris en la conservació i el bon ús dels valors naturals Programes de custòdia subvencionats durant el període 2013-2014 Per al període 2013-2014, el Departament de TES ha atorgat subvencions a 9 associacions i 2 fundacions per al desenvolupament de programes de custòdia. Els ajuts es donen en concepte de contribució a la contractació d’experts en custòdia i per a treballs de comunicació i divulgació, a partir d’una dotació global de 600.000€. Els 11 projectes subvencionats es dediquen a hàbitats fluvials, agraris, agroforestals, marins i de coves, i s’han atorgat a entitats que treballen arreu de Catalunya:

Compromís amb el medi i la dinamització econòmica del territori

LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI La custòdia del territori es basa en la filosofia de facilitar les iniciatives voluntàries de conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni cultural en finques privades i públiques. Mitjançant acords, les entitats de custòdia assessoren els propietaris perquè adoptin una gestió del territori orientada a la conservació dels valors i els recursos de les finques en custòdia. La custòdia és una eina de gestió del territori que té per objectiu implicar els propietaris i usuaris en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. És un mètode de treball eficaç i democràtic que es fonamenta en dos principis bàsics: l’aproximació transversal a la gestió i a la conservació del medi i el patrimoni natural i cultural, i la participació directa de la societat civil en les polítiques públiques i en l’acció sobre el territori per a la conservació de la biodiversitat. El context administratiu i econòmic actual ofereix una oportunitat per situar la custòdia del territori com una estratègia innovadora, basada en la col·laboració de tots els actors de la societat, i capaç d’aportar solucions consensuades al repte de la conservació de l’entorn natural i de la biodiversitat. Promoure el desenvolupament i la institucionalització de la custòdia del territori, en

el context de la conservació de la biodiversitat, és una d’aquestes solucions de futur. El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals (DGPA), i la Xarxa de Custòdia del Territori (xct) tenen la voluntat d’impulsar conjuntament el desenvolupament i la institucionalització de la custòdia al nostre país, donant continuïtat a les accions empreses en el passat i projectant-les al futur, mitjançant el Pla de Treball de Legislatura per al període 2011-2014.

Situació de la custòdia del territori a Catalunya

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct) és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. La xct creu en la necessitat i en l’oportunitat de capacitar la societat civil perquè pugui tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori. La xct està registrada a Catalunya i es va constituir el març de 2003 a Vic, on té la seu. A més, la xct és una entitat declarada d’utilitat pública. Els membres de la xct són entitats i institucions públiques i privades de tota mena:

Sense ànim de lucre Creu en l’oportunitat de capacitar la societat civil perquè tingui un paper actiu en la conservació del territori associacions, fundacions, ajuntaments, consorcis, empreses, centre universitaris i de recerca, etc. En menor mesura, la xct integra també persones individuals.

El projecte LAND LIFE Care for nature

En aquest projecte, que lidera la Xarxa de custòdia del territori, conjuntament amb altres 5 entitats europees, el Departament de TES hi participa com a soci i aportant finançament. El projecte finalitzarà amb el Congrés europeu de custòdia del territori, a Barcelona, del 5 al 7 de novembre de 2014, al qual ja ha confirmat l’assistència el Comissari europeu de medi ambient. Molt recentment s’ha editat en diversos idiomes el “Manual europeu de custòdia del territori”. //

• Programa de custòdia fluvial a les Muntanyes de Prades. Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals. • Programa de conservació i custòdia a l’Espai. Associació Paisatges Vius. • Parc Natural Protegit del Collsacabra • Programa de custòdia del territori als secans protegits de la Plana de Lleida. Conservació de la trenca i altres espècies estèpiques prioritàries. Associació Amics del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent. • Grup d’Estudi i Protecció de les Tortugues. La Xarxa de Custòdia de l’Albera: noves estratègies de conservació de la tortuga mediterrània. • Grup de Natura Freixe. Integració de la Custòdia Fluvial i Agrària per a la • Preservació de les Planes d’Inundació del Tram Final de l’Ebre. • Submon: Divulgació, Estudi i Conservació de l’Entorn Natural. Consolidació del Projecte de custòdia marina als Canyons del Maresme. • Associació Mediambiental la Sínia. El Gaià, custòdia del territori. • Programa de custòdia fluvial en la gestió local de la Xarxa Natura 2000 a la conca del Besòs. Associació Hàbitats, Grup per a la Conservació de l’Entorn Natural. • Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC - EdC). Custòdia quiropterològica (2a. fase) • Fundació Privada Emys. Consolidació de la custòdia a la comarca de la Selva. • Fundació Privada Museu industrial del Ter - Can Sanglas. Riberes del Ter, custòdia i restauració dels cursos fluvials d’Osona i el Ripollès.

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Territori i sostenibilitat 53

Legislació Territori i Sostenibilitat treballa en aprovació d’unes lleis sobre arquitectura i territori

Plans directors urbanístics de caràcter estratègic

LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA COM A EINA PER REACTIVAR L’ECONOMIA

TES impulsarà 10 Plans directors estràtegics fins el 2017 #cedida El Departament de TES dóna una importància cabdal al planejament urbanístic com a eina per reactivar l’economia des de la seva mateixa base, la de facilitar els terrenys i l’ordenació necessària per facilitar la implantació de noves activitats o incentivar-ne d’existents.

El departament de territori impulsarà grans actuacions que el Departament ha identificat com a tractores de desenvolupament econòmic en les seves àrees d’influència, i fer-ho en menys temps de l’habitual. És l’anomenat “urbanisme exprés”, és a dir, que en poc més d’un any es pugui dispo-

sar del planejament oportú per fer possibles les activitats. Aquestes àrees estratègiques s’impulsaran mitjançant l’aprovació de 10 Plans directors estratègics (PDU) fins el 2017, tot i que la llista no està tancada. Alguns d’aquests PDU serviran per estructurar zones on no s’havia actuat fins ara i altres, per impulsar infraestructures ja existents amb un alt potencial de desenvolupament.

la rellevància d’aquesta disciplina. Incorporació dels objectius de qualitat arquitectònica en els projectes, tant públics com privats, i establiment de mecanismes per assegurar aquesta qualitat. Així, per exemple, es definiran els criteris de qualitat que hauran de tenir els projectes que es vulguin desenvolupar en certs àmbits sensibles de planejament (cascs antics, barris emblemàtics, projectes singulars...). Incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, urbanització i edificació de criteris de qualitat, innovació, creativitat i funcionalitat. S’establiran mecanismes objectius per tal que la qualitat arquitectònica també sigui un element puntuable d’una oferta, podent-la fer prevaldre per sobre dels criteris econòmics.

Llei d’arquitectura

La Llei de Territori

tiu de facilitar i impulsar la continuïtat de la seva activitat com un dels motors econòmics de la comarca de l’Anoia.

la seva relació amb el teixit urbà que el rodeja o bé relligant-ho amb noves activitats als seus límits. El Pla es deriva del protocol signat entre la Generalitat i els municipis de Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Viladecans per incentivar l’economia d’aquest territori.

En aquesta aposta del Departament per estimular l’economia, especialment la dels sectors que li són afins, mitjançant els instruments de planejament, s’emmarca la nova Llei d’arquitectura que ja s’està treballant. L’objectiu general és posar en valor l’interès públic de l’arquitectura, assegurar-ne la preservació com a patrimoni cultural i social, així com distingir-la com a bé fonamental per garantir el benestar de les persones i la cohesió social. Alguns dels seus trets fonamentals seran els següents: Foment i reconeixement mitjançant la creació de premis i distintius per prestigiar l’arquitectura contemporània, contribuint així a la sensibilització de la ciutadania envers

El Departament de TES treballa en la redacció d’una Llei de Territori amb l’objectiu d’aplegar en un únic marc normatiu tota la legislació relacionada amb l’ordenació i gestió del territori per dotar-la de majors criteris de qualitat i d’utilitat social, cultural i econòmica. Igualment, permetrà adequar-se als nous paradigmes resultants de la crisi, tot apostant per la rehabilitació de qualitat més que per un urbanisme basat en el consum de nou sòl. La nova Llei de Territori tindrà caràcter bàsic, és a dir, abordarà els aspectes més rellevants de l’ordenació del territori, la del litoral, l’urbanisme, el paisatge i la muntanya. Per tant, es deixaran les concrecions de cada àmbit als posteriors reglaments. //

Els 10 Plans Estratègics EPDU del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès-Parc de l’Alba: l’àmbit del Pla comprèn el gran espai central del corredor del Vallès, entre els nuclis de Cerdanyola, Sant Cugat, la serra de Collserola i el corredor d’infraestructures viàries i ferroviàries de la comarca. L’aprovació del Pla director ha de permetre continuar executant les previsions dels planejaments anteriors, d’acord amb els quals ja s’han implantat en l’àmbit importants equipaments com ara el Sincrotró Alba. PDU del Logis Empordà: el Pla preveu la implantació d’una terminal intermodal i delimita i ordena un sector d’activitats logístiques al seu voltant, a cavall dels municipis de Vilamalla i el Far d’Empordà.

PDU del LOGIS Penedès: concebut com un altre dels grans nodes logístics sobre el traçat del Corredor Mediterrani, el tret diferenciador d’aquest LOGIS respecte el de l’Empordà és la seva proximitat als ports de Barcelona i Tarragona. PDU circuit Barcelona-Catalunya: es pretén reforçar el Circuit de Catalunya com a pol d’activitat econòmica i equipament de competitivitat territorial tot impulsant activitats d’oci i de serveis relacionats amb el món del motor, que el PDU haurà de recollir i regular. PDU del Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria d’Igualada-Jorba. En aquest cas, el PDU proposarà un nou emplaçament per a les indústries de la pell que actualment s’ubiquen a l’històric barri del Rec d’Igualada, amb l’objec-

PDU de l’eix Riera de Caldes Sud: Aquest pla abastarà els municipis de Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta. PDU de la Granvia-Llobregat: el seu objectiu és culminar la reforma de la Granvia de l’Hospitalet de Llobregat, en aquest cas centrant-se en el tram entre la plaça Europa i el riu Llobregat.. PDU Salt-Vilablareix: ordenarà la peça de terreny que dibuixen els límits municipals de Salt, de Vilablareix i la sortida Girona sud de l’autopista AP-7. PDU del Delta del Llobregat: pretén consolidar el Parc Agrari, tot millorant

PDU de BCN World: en el marc del projecte de desenvolupament d’un nou centre recreatiu i turístic als municipis de Salou i Vila-seca, aquest Pla tindrà la missió d’ordenar tota la nova àrea d’expansió i d’assegurar al màxim la seva integració territorial. Tot i que la primera fase de construcció de BCN World ja és possible amb el planejament urbanístic vigent a hores d’ara, aquest PDU serà necessari tant per aportar una visió de conjunt com per permetre afrontar les següents fases del projecte.

54 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Entrevista Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat

“Qui utilitza les infraestructures i qui contamina ha de pagar, almenys, una part del cost i el manteniment de les vies” ta aportació és molt difícil mantenir una xarxa viària de primera divisió. Els nostres veïns espanyols aquest model no l’han entès mai i això té un punt injust. La gent descobreix que a Espanya les vies d’altes prestacions no són de pagament. El que hauríem de ser capaços és fixar-nos amb els models més avançats i moderns que no castiguen el pressupost del govern amb les carreteres, perquè en definitiva el pressupost s’ha de dedicar a l’educació dels nostres ciutadans o a la sanitat”

El conseller, al Monestir de Sant Cugat.

#artur ribera

“Les polítiques socials i la reactivació econòmica són les nostres prioritats” Impulsar les reformes i els estímuls necessaris per reactivar l’economia i prioritzar les polítiques socials són els dos grans objectius del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. El conseller Santi Vila reflexiona en aquestes línies sobre els reptes de present i futur de les polítiques d’urbanisme, infraestructures, habitatge i medi ambient.

possibilitat d’acollir iniciatives econòmiques. Però el gran eix de les polítiques del departament segueix sent el social, amb el manteniment de les aportacions per seguir millorant la xarxa de transport públic i tot el paquet de mesures lligades a l’habitatge, que han crescut un 10% al pressupost de 2014 per arribar amb ajudes a més de 25.000 famílies durant el 2014 ”

Una legislatura; dues prioritats “Les polítiques socials i la reactivació econòmica són les dues grans prioritats en aquesta legislatura. Ara les polítiques no depenen tant del pressupost com de la capacitat que tenim per crear un nou marc de reformes i estímuls que permetin a la iniciativa privada arrencar projectes de manera més senzilla, ràpida i eficaç. És per això que hem creat la unitat de projectes estratègics, que s’encarrega d’estudiar i redactar plans urbanístics singulars en llocs amb

Rodalies de Catalunya “Hem formalitzat el nou contracte de serveis amb Renfe fins l’any 2015, que permetrà que les Rodalies territorials de Tarragona, Girona i Lleida entrin en servei durant el 2014. Però aquest acord hagués quedat coix sense el compromís del Ministeri de Foment d’invertir en infraestructura. Per això hem acordat un paquet d’inversions urgents a la xarxa de Rodalies per valor de 306 milions a executar en dos anys. Amb aquestes dues mesures els usuaris notaran

millores en el servei, tant en la seva fiabilitat com en el confort i oferta. Era imprescindible abordar aquesta qüestió fent un exercici de pragmatisme i realisme, identificant quines són les actuacions a curt termini que es poden implementar amb una relació cost-benefici molt ràpida i eficaç”. La xarxa viària “En època d’estretors econòmiques tots hem de ser conscients que hi ha un món que s’acaba i cal que ens adaptem al món que ve. Som un país madur en infraestructures viàries i la prioritat ha de passar ara pel manteniment, la gestió i la culminació d’aquelles que són clau per al desenvolupament econòmic. Tot això a partir d’un model que a la resta d’Europa ja és una realitat i que és el pagament per ús. Qui utilitza les infraestructures i qui contamina ha de pagar, almenys, una part del cost i el manteniment de les vies. Sense aques-

Aeroports “Els aeroports no són una finalitat en si mateixos, sinó una eina molt potent de dinamització del territori, claus a l’hora d’atraure inversions. La Generalitat aspira a tenir aeroports que es gestionin de forma individualitzada. No és bo que Aena passi de ser un monopoli públic a mans de l’Estat a un monopoli privat que gestioni els aeroports de manera centralitzada. A Europa, només Romania gestiona de manera col·lectiva els aeroports. En un model idoni, els aeroports de Barcelona, Girona i Reus haurien de competir i complementar-se entre ells.”. En la seva escala, aquesta també és la intenció dels aeroports de la Generalitat. A Alguaire i la Seu d’Urgell la tasca que estem duent a terme els últims anys ha de donar els seus fruits per atraure turisme als Pirineus”. Corredor Mediterrani “És una obra estratègica, avalada pel Parlament Europeu, que posarà fi a un model radial i centralista d’infraestructures a Espanya, basat en criteris polítics i no de rendibilitat social i econòmica. Catalunya ha tingut aquí una mirada molt lúcida, generosa i moderna, perquè no hem tingut en compte els límits administratius del país, sinó que ens hem imaginat sempre l’economia, les infraestructures o el port de Barcelona, amb una perspectiva de hinterland molt oberta. Amb la connexió internacional en alta velocitat que ja és una realitat o els nous accessos al port de Barcelona podem aspirar a ser la porta d’accés des de la Mediterrània al conjunt d’Europa i a ser el centre d’una Euroregió de 14 milions d’habitants”.// Redacció

Ofertes Club del Subscriptor 55

Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Restaurant

Gelats artesans

Massatge

“Menú Burguer” per a 2 persones No us quedareu amb gana!

Et regalem dos gelats Cremeria Toscana. Boníssims!

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

Pl. de Barcelona, 10

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Dansa

Música

Restaurant

Víctor Ullate Ballet 25è aniversari

Concerts per a nadons A partir de la idea original de Paulo Lameiro

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Menú nit degustació teppanyaki. 2 persones, de dilluns a dijous

Divendres, 24 de gener, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Diumenge, 26 de gener, a les 10.30, 12.00 i 16.30 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Formació

Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Mascotes

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Guanya un carro de la compra Eroski Cada mes en sortegem 4 entre tots els subscriptors

Dinar per a 2 persones. Restaurant Hípica

Una classe a l’Estudi de Formació Teatral Platea (nens, joves i adults)

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts Valorat en

Av. Corts Catalanes s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/del Sol, 8 A

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

150€

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

8 102030 014001

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

00985

56 Diari de Sant Cugat Divendres, 10 de gener del 2014

Temps del cap de setmana màx. 15 °C

mín. 7 °C

Retrats santcugatencs

Josep Puig

President de l’EMD de Valldoreix

Cap visible d’un Valldoreix que porta a la sang Nascut a Valldoreix fa 54 anys, Josep Puig es considera “a tots els efectes, valldoreixenc fins a la medul·la”. És mestre industrial especialitzat en instal·lacions elèctriques i des de l’any 1982 té una empresa de serveis d’instal·lacions elèctriques, fontaneria i reparacions. Pel que fa a la seva trajectòria política, diu que va accedir-hi de manera accidental: “Jo mai havia anat a un ple, ni havia participat mai en cap partit polític”, explica. “Vaig entrar-hi arran d’uns problemes entre veïns, de la mà del Lluís Recoder”. Es va presentar com a independent fent coalició amb CiU a les eleccions del 2007 i va perdre per molt poc. El 2011 va guanyar les eleccions i des d’aleshores n’és president. El Josep Puig és un home de poble, proper amb la seva gent i pare de tres fills. Considera que ser de Valldoreix és una qüestió de sensibilitats: “Quan era petit jo venia a buscar la matrícula de la bicicleta cada any a un lloc que jo anomenava ajuntament, encara que no ho fos. Potser per això tinc una visió molt més propera i molt més entranyable del que representa una administració a Valldoreix”. M’explica un munt de records de la seva joventut al poble, especialment parla de la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja de la qual va formar part. Diu que la seva principal prioritat, com a president de l’EMD, “és fer poble, generar el sentiment de poble i que la gent s’estimi el seu entorn”. Ho relaciona amb actuacions que poden anar agafades de la mà per aconseguir-ho, especialment la nova centralitat. Explica també que li agrada molt anar amb moto –ha fet trial– i sortir a caminar pel bosc: “Aquest últim és un luxe que a vegades no valorem que tenim: tenir la natura a dos minuts de casa”. Pere Fernández

www.sorea.cat

A Sorea coneixem el valor de l’aigua i la importància de gestionar el cicle integral de la manera més eficient.