Diari de sant cugat 995

Setmanari independent d’informació local

Divendres, 21 de març del 2014

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 995

Dictadura: L’Ajuntament retirarà els símbols franquistes

Any XXI

2,50 €

MÉS INFORMACIÓ PÀG.16 i 17

Després de 22 anys, el centre d’antiguitats, brocanter i curiositats ha esdevingut un referent arreu d’Europa A fons _4 a 13

”Hi ha moltes dones que pareixen tenint orgasmes” Marta Corominas

QBasket assegura que rep un tracte “injust” per part de l’Ajuntament

03/12/13

17:34

M

Y

CM

Esports _ 40 i 41

MY

CY

CMY

Cultura i país al vuitè cicle de ‘Tertúlia amb Amics’ Cultura _32 i 33

1

C

Han recollit més de 500 signatures

Doula i assessora de lactància Viure _ 44 i 45

DIARI S CUGAT SUPAFIL.ai

K

Aïllament termo-acústic de llana mineral.

Sol·licita pressupost sense compromís.

933 797 896 / www.supal.es

#artur ribera

La ‘petita’república del Mercantic

2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

MÉS MEGA OFERTES

Motor iQdirve

Protegeix-lo 5

fins a anys per només

49.-*

*Consulteu les condicions a la botiga

SN 24 D 200 EU RENTAVAIXELLES

Display digital amb indicador de temps restant, control de sal i abrillantador, 4 programes de rentat: normal 65ºC, Eco 50ºC, ràpid 45ºC i prerentat, 1/2 càrrega, programa d'inici diferit fins a 24h, "Tot en 1": detecció automàtica de detergents combinats, dosificador de detergent per a la perfecta disolució de la pastilla

MEDIA MARKT SANT CUGAT Sant Cugat Centre Comercial Av. Via Augusta 2-14 08174 Sant Cugat del Vallès Tel: 935 83 52 00

NEWSLETTER A

s mediamarkt.e

Ofertes vàlides del 20 al 26 de març de 2014. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

Segueix-nos a

Horari de dilluns a dissabte 10:00 - 22:00

La nostra 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Bona gestió econòmica Ajuntament de Sant Cugat

L’Ajuntament ha aconseguit reduir en 21 punts el seu endeutament, fins al 51%. Una xifra que el consistori santcugatenc mai havia assolit. El 2011 la ràtio d’endeutament era del 78% i l’Ajuntament s’havia fixat un límit per arribar al voltant del 60% durant aquest mandat sota la presidència de Mercè Conesa. A més, ha tancat el 2013 amb un estalvi net de 11,5 milions d’euros.

Queixes dels consumidors Les empreses de subministraments

Un any més, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor constata que les empreses de subministraments són les que més consultes i reclamacions registren. En concret, es parla de les companyies de telefonia com Vodafone, Movistar o Orange. El sector dels serveis bàsics d’electricitat i gas juntament amb les queixes a les entitats bancàries són els que generen més malestar.

Puja baixa

K-Gat per Eloi Alegre

en primera persona Anna Mira Periodista del Diari de Sant Cugat @annamiraperich

Més de 3.600 motius

Editorial

Un valor per a Sant Cugat

D

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

G

airebé trenta-sis anys de democràcia i encara hi ha més de 3.600 símbols que ens recorden els quaranta anys de la dictadura del general Francisco Franco. Segons el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya del Memorial Democràtic de la Generalitat, el 2010 es va fer una cerca i catalogació de símbols franquistes a municipis seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric. Una d’aquestes localitats va ser Sant Cugat, on a dia d’avui encara hi ha registrades vuit plaques que el desaparegut Instituto Nacional de la Vivienda posava als edificis construïts durant la dictadura. Ara el ple de l’Ajuntament s’ha compromès a retirar-les de manera

es de fa anys que la nostra ciutat compta amb una iniciativa que, sense exagerar, només tenen les grans capitals europees, el Mercantic. Cada cap de setmana la vella fàbrica de ceràmica de la família Barnils, es converteix en una atracció única que atrau centenars de persones d’arreu, encuriosides per descobrir objectes que la pàtina del temps ens porta a altres èpoques i a vivències personals enterrades a la memòria. Tot recupera vida en un entorn especial entre els Encants, el Mercat de les Puces, el barri de Candem o el país del mercader de Venècia. Un espai captivador. I si hi aneu el dia que fan Descarregada, llavors ja es converteix en un esclat, una petita ciutat on trobar allò inimaginable es fa realitat. Si a sobre hi pots fer l’aperitiu escoltant música en viu de primeríssim nivell, envoltat de milers de llibres descatalogats i moltes joies per descobrir, la festa de les sensacions i les sorpreses pot ser completa. Ara a El Siglo hi podem trobar el fons de la centenària llibreria Canuda, emblema dels establiments que han anat morint a cop de llei del mercat. I això ens passa a Sant Cugat des de fa 22 anys, de la mà del visionari Octavi Barnils.

Un potencial per portar gent de fora i convertir els caps de setmana en una atracció turística de primer nivell. L’amenaça del foc va passar de llarg, va ser un ensurt i moltes pèrdues, però aquest incendi també va fer descobrir a molts, el seu món màgic. Moltes ciutats pagarien fortunes per tenir un espai com aquest. Iniciatives com aquesta cal ajudar-les i aplaudir-les. El Mercantic també dóna vida a moltes persones que han trobat una sortida professional. El Mercantic aporta valor a la ciutat.//

definitiva i valorar quin és el millor destí per a aquests símbols que, agradi o no, formen part de la memòria històrica de la nostra societat.

Alguns consideren que no cal generar tant rebombori per tan sols vuit plaques. “És distreure la perdiu” diuen. Seguint la seva “teoria” no caldria potenciar els serveis socials quan hi hagi “només” alguns casos de pobresa, no fer campanyes informatives per evitar els accidents de trànsit quan n’hi hagi tan sols un, o no prendre mesures contra la violència de gènere si “només” hi ha vuit dones maltractades. Però resulta que a Catalunya hi ha més de 3.600 símbols franquistes que cal retirar repartits en 185 municipis. I Sant Cugat n’és un. //

4 A Fons Mercantic

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Centre d’antiguitats Brocanter i de curiositats

Entrem al singular univers de Mercantic

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . # DIARI DE SANT CUGAT Un espai on perdre’s Entrar al Mercantic és com transportar-se en el temps, trobant-hi mil i un objectes recuperats que han sobreviscut al pas del temps # david molina

A Fons 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Passió És l’element clau per haver aconseguit que, vint-i-dos anys després, el Mercantic no deixi de sorprendre amb noves propostes. Activitat És el centre d’antiguitats estable més gran de l’Estat, a més d’una plataforma cultural de referència, i un referent d’activitat lúdica de característiques singulars

D

efinir què és el Mercantic és gairebé tan comp l i c a t c o m ex p l i c a r com s’ha convertit en el “monstre” (amb connotació positiva) que és avui en dia.

De com va començar ho resumeix el seu propietari, Octavi Barnils, en el primer número de la revista Varietés, que l’Associació Cultural El Siglo va començar a editar al mes de novembre de 2013. “Ja fa més de vint anys, en plena eclosió de l’olimpisme que ens va fer més llestos i més rics del que érem i realment mereixíem, vàrem començar una modesta aventura que el güisqui i la passió ens va portar a batejar amb el nom, encara no sabem si encertat, de Mercantic”. Una modesta aventura que, amb els anys, s’ha convertit en tot un referent en esdevenir el primer mercat permanent d’antiguitats, brocanter i curiositats estable d’Espanya, quant a dimensions i magnitud. És el resultat de molts anys visitant antiquaris de Barcelona amb el seu pare, Josep Barnils, propietari de l’antiga fàbrica de ceràmica que ocupava els 10.000 metres quadrats que avui configuren el centre.

Unes visites que també els portava, juntament amb el seu germà, l’artista Sergi Barnils, a la llibreria Canuda de Barcelona, de la qual recentment ha adquirit el fons després que tanqués portes. Un projecte que va néixer de la passió, i que amb passió ha crescut i s’ha consolidat. Un model que veu de l’exemple de la ciutat francesa de L’Islesur-la-Sorgue, un poble que només viu del tema brocanter i de les antiguitats. És possiblement per aquest fet que els visitants tenen la sensació, un cop entren al recinte del Mercantic, que són en un altre món;

en una ciutat que viu paral·lela a Sant Cugat, amb les seves pròpies lleis i condicions sempre sota unes premisses bàsiques: “fer les coses amb ganes, feina i esforç, sense por i cuidant el teu cercle més proper; sent imaginatius i passant-ho bé”, explica Octavi Barnils.

I és que el Mercantic és molt més que un centre d’antiguitats. És també un centre cultural, amb dues sales que ofereixen espectacles de petit format en directe, El Siglo i el Cafè Belgrado. També acull la lli-

El Mercantic està ubicat a l’avinguda Rius i Taulet i compta amb una seixantena de paradistes fixos i prop de 250 els dies de Vintage Fest breria de vell més gran de Catalunya, El Siglo, que ha esdevingut un dels escenaris més buscats per les seves singulars característiques. I és també un espai d’oci on la gastronomia hi és molt present i cuidada, amb El Xiringuito, el Belgrado i la Casa Amparito. Actualment també és la seu d’Entretallers, els tallers d’art de Sant Cugat, fruit d’un conveni signat amb l’Ajuntament que també aporta propostes culturals a la sala El Siglo, així com suport logístic, principalment els dies de Descarregada, el primer diumenge de cada mes. Una cita que ha esdevingut gairebé obligatòria per als amants de les coses curioses i les estones a l’aire lliure en un espai que convida a perdre-s’hi i a deixar passar el temps, sense presses, mentre es descobreixen coses noves.

El Mercantic és un món a banda, un món feliç que captiva tots aquells que el descobreixen.//

6 A Fons Mercantic

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Centre d’antiguitats Brocanter i de curiositats ENTREVISTA Octavi Barnils, propietari de Mercantic gent que hi ha dins el Mercantic. S’ha de perfeccionar molt. I el nom va ser una volada d’aquelles. Al cap i a la fi, com això és un espai tan pluridisciplinari i com que hi ha aquest aspecte lúdic i folklòric, podríem dir, i és una mica frívol en algunes de les parts de l’assumpte, això de Varietés, sona bé.

Veiem que això no para. Quins són els reptes de futur?

No sabria què dir-te... Primer sobreviure, i després anar incrementant l’oferta.

S’improvisa molt aquí...

Viure sense por. Fa tota una vida que està vinculat al Mercantic. Ell el va posar dempeus i l’ha fet créixer fins a consolidar-se com un centre de referència fins i tot fora del nostre país. El secret: sent lliure i vivint sense por. Fent les coses per ideals, creient-hi des del principi i fins al final. El Mercantic, el seu somni. El futur, ja sorgirà. Com tot. # foto: DAvid molina

“Intentem fer-ho bé, passant-ho bé i repartint una mica de felicitat” Com defineix el Mercantic? És difícil. Es pot dir que és el primer mercat permanent d’antiguitats, brocanter i curiositats estable d’Espanya.

Què va marcar el punt d’inflexió per créixer d’aquesta manera?

Aquí el punt d’inflexió ha estat la paciència. Com deia el meu pare, “amb la teva paciència i els meus quartos, noi, en farem moltes de coses!”. Va anar així.

Amb el temps també ha esdevingut un centre de referència...

Volíem fer una cosa d’antiguitat pura,

però per captar públic calia un concepte nou, de trobar-hi una mica de tot.

Des de gastronomia, fins a una àmplia proposta cultural que va arrencar amb l’obertura d’El Siglo fa 5 anys i la creació de l’Associació Cultural El Siglo amb el Belgrado. Tot és el mateix invent.

Una aposta cultural que creix...

La idea que teníem era fer activitats culturals. Vam ampliar, i recentment vam signar un conveni amb l’Ajuntament.

S’han adonat que aquí tenen una sala molt potent que tira endavant sense cap subvenció, perquè no en volem.

Està funcionant culturalment després de l’incendi del 15 de febrer?

Amb aquesta societat governada per la por, amb tot aquest rebombori, ho han deixat tot en stand-by. Però tan sols s’ha de resituar. Tan de bo continuï, però al cap i a la fi, fa més de vint anys que lluitem sols, i si hem de seguir, seguirem.

Tot i que és molt important el suport institucional.

Recentment també heu posat en marxa Varietés...

Això de fer una revista és molt difícil, però volem que sigui un altaveu de la

Un ensurt important amb l’incendi.

Com se n’està refent?

Ara estem en el tema aquell tan desagradable de les guerres amb les companyies d’assegurances i totes aquestes històries que no són res més que el reflex dels temps aquests en què vivim, que és una guerra dels uns contra els altres. Però bé, estem intentant donar-li la volta econòmicament perquè la garrotada no sigui tan forta. Però aquí, després de molts anys, s’ha aconseguit crear una consciència identitària de pertànyer a aquesta petita república que és el Mercantic, i això fa que tots aquests problemes es puguin superar.

Una ‘petita república’... Això funciona diferent de la resta del món...

Absolutament, i que duri. Nosaltres no pugem al carro de ningú. Intentem ser lliures, que és el més difícil que hi ha avui dia. I sobretot moure’ns per ideals, i sense por. Sense l’acolloniment aquest general que hi ha. Intentem ser lliures i passar-ho bé amb el que fem, repartint una mica de felicitat. El condicionant econòmic no és l’únic que hi ha.

Hi ha un lloc que li sigui especial?

Tinc carinyo a tot. I des de fa tres setmanes, encara en tinc més. El dia que hi va haver l’incendi aquí, mare de Déu Senyor! em pensava que se n’anava tot a prendre pel sac. Des d’aquell dia encara ho valoro més. Sóc aquí des que vaig acabar la mili, tenia 23 anys, i ara en tinc 58, és tota una vida. I ja passa, que quan ho tens tan vist no ho valores prou fins que passen coses així i te n’adones. Va ser molt emocionant. Va ser un dia màgic. Perquè són els dies en què t’adones del que representa això.

Aquell dia va ser espectacular la resposta de la gent. Si una desgràcia té una vessant bona és que t’adones que el que estàs fent té una repercussió i hi ha molta gent que ho valora.//

A Fons 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

De fàbrica de ceràmica a centre d’antiquaris de referència 1. El centre obria portes el 1992.

Des dels inicis, els diumenges són dies de parades temporals al carrer on trobar-hi artesania i antiguitats. # mané espinosa (anys 90)

1

2

2. Activitats per a tothom. Inauguració del mercat d’objectes de disseny, al maig de 1998. # arxiu del DIARI DE SANT CUGAT

3. Un espai de característiques úniques. Les casetes del pati resten obertes tots els dies. # amanda bernal

4. 15 de febrer de 2014. És la data que es recordarà per l’incendi que va calcinar una nau del Mercantic # a.bernal 3

El 1990 tancava portes la fàbrica de ceràmica i es començava a dibuixar el Mercantic tal com avui coneixem El Mercantic obria les seves portes a la ciutat l’any 1992. Ho feia com un projecte personal d’Octavi Barnils. “Nosaltres teníem la fàbrica de ceràmica, des del 1958, però amb el temps es va quedar obsoleta i vam decidir tancar-la, el 1990, ja que la vocació industrial per part de la família era limitada”, explica Barnils. Un cop desmantellada la fàbrica, les instal·lacions van quedar buides, i “en lloc de llogar-ho amb tallers i tallerets, una fabriqueta de pintura i una altra de botons, vam decidir tirar endavant aquesta activitat”, afegeix.

Els motius pels quals va decidir obrir un mercat permanent d’antiguitats i brocanter va ser molt personal. “A casa meva, de tota la vida, hi havia aquesta afició per les antiguitats; el pare ens ho havia inculcat des de petits”, apunta Barnils.

El seu pare va passar molts anys a l’Àfrica, a Guinea, i quan en tornava portava els seus fills als antiquaris de Barcelona, al carrer de la Palla. “Ho veus de jovenet, i ja se’t queda, i quan totes aquestes instal·lacions van quedar buides, doncs en lloc de fer una altra cosa que, probablement, hauria estat més rendible i més fàcil de governar, vam decidir obrir això”, remarca Barnils.

Els inicis Al principi, hi van posar uns 25 estands, però la manca de tradició d’antiquaris a l’Estat va fer que no s’omplissin. “Vam començar amb

4

15 paradistes, i la resta d’espais els omplíem nosaltres, un amic meu –Raimon Solé– i jo. Vam començar com vam poder, sabent que era un projecte a llarg termini, i entre els dos compràvem i veníem gènere, més que la resta de paradistes junts”, recorda. Actualment hi ha una seixantena de parades estables, entre la part interior del Mercantic i el pati exterior. Un nombre de parades que incrementa en un centenar els diumenges, i en un centenar més els dies de Descarregada (el primer diumenge de mes, ara amb el nom de Vintage Fest). En total, pot arribar-hi a haver uns 250 estands els dies de més activitat. El projecte de futur més immediat és fer que cada diumenge hi hagi Vintage Fest perquè tothom hi tingui cabuda. “Actualment hem de dir que no a moltes propostes per falta d’espai, i si ho féssim cada diumenge, aquest problema se soluci-

onaria”, explica Barnils.

Un creixement que, des del Mercantic s’ha potenciat. “En principi volíem fer una cosa d’antiguitats pura, però vam veure que a Espanya no hi havia tradició prèvia d’antiquaris i que es podia oferir alguna cosa més”, explica. I afegeix que “hi havia les botigues d’antiquaris tradicionals, però són espais on la gent jove no hi anava. Per això aquí vam voler fer un concepte totalment nou, amb estands sense portes, espais oberts, i no només antiguitats, sinó una mica de tot: artesania, decoració... S’ha convertit en un centre on pots trobar pràcticament de tot”.

Els reptes L’oferta original del Mercantic ha crescut amb una programació cultural acompanyada d’opcions gastronòmiques. Propostes per aconseguir que tothom trobi el seu espai .//

8 A Fons Mercantic

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Centre d’antiguitats Brocanter i de curiositats

El Siglo, molt més que la llibreria de vell més gran de Catalunya El Siglo ha esdevingut una sala d’espectacles de petit format de referència a la ciutat i al seu entorn En pocs anys, El Siglo ha passat de ser una petita sala de concerts a la llibreria de vell més gran de Catalunya que, a més, és l’escenari que emmarca actuacions musicals, representacions teatrals i tot tipus d’activitats culturals. El Siglo obria portes el 2006. “Va ser una història molt improvisada”, apunta Barnils.

I explica que “tot s’ha fet amb molt pocs recursos, a base d’esforç i poc pressupost”. Va ser així com obria portes El Siglo, en un principi, per fer-hi concerts. “Llavors, casualment, em va telefonar la vídua del pintor Pitarch, per si m’interessava tota l’obra que tenia, que eren uns 400 quadres. Hi vaig anar i la dona, sense donar-li importància, va dir que també tenia la biblioteca del seu marit, que hi havia llibres d’art... I vaig anar per comprar els quadres, i vaig acabar comprant els quadres i tots els llibres. Hi havia una biblioteca d’art molt bona”, explica.

Una biblioteca que es va col·locar a El Siglo i que va marcar l’inici de la llibreria que, fins fa poc, comptava amb un fons d’uns 10.000 llibres.

en context

Incorporació de la Canuda a la llibreria

Ocupa uns 600 metres quadrats i està preparant una ampliació # esther naval Recentment, aquest fons ha crescut en comprar el de la Llibreria Canuda. 120.000 exemplars que passaven a convertir El Siglo en la llibreria de vell més gran de tot Catalunya. Tot i l’incendi que el 15 de febrer va cremar uns 7.000 llibres encara sense catalogar, la llibreria continua sota el paraigua de l’Associació Cultural.

Sumar esforços El mes d’octubre, l’Associació Cul-

tural El Siglo i l’Ajuntament de Sant Cugat signaven un conveni perquè la sala acollís propostes de petit format difoses per l’Ajuntament. Un conveni que ha portat a la sala muntatges impulsats pel Teatre-Auditori com Carvalho contra Vázquez Montalban. Tot i que ara la col·laboració cultural resta aturada després de l’incendi, continuarà en breu, mentre se segueix treballant conjuntament amb altres aspectes. //

Llibreria de vell. Després d’haver desmuntat nombroses botigues, bars i locals de Barcelona, al mes de novembre El Siglo adquiria el fons de la mítica Llibreria Canuda de Barcelona, que tancava portes després de 82 anys d’existència. ”Un tema sentimental”. “Ens van avisar que tancava la Canuda, i després d’haver desmuntat de tot, aquí confluïa el valor sentimental d’això”, explica Barnils. “De petits, havíem anat a la Canuda amb el pare, a veure exposicions d’art, subhastes i la llibreria”, afegeix. El fet d’adquirir el seu fons era “una part, l’interès per potenciar la llibreria d’El Siglo, i una altra, el fet sentimental de no voler que es perdés la Canuda”, conclou.

La llibreria més gran. Després d’adquirir el fons de la Canuda, el Siglo va veure incrementar en 120.000 exemplars el seu fons de llibres i es va convertir d’aquesta manera, en la llibreria de vell més gran de Catalunya.

A Fons 9

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Una oferta gastronòmica a l’alçada del nivell de l’entorn

en imatges Els espais gastronòmics del Mercantic

El Mercantic s’ha convertit en un espai on passar-hi bona part del dia, per això es cuida també la restauració Més enllà de l’oferta comercial i cultural del Mercantic, hi ha una altra vessant que enriqueix l’entorn. La gastronomia ha esdevingut un puntal a l’hora d’acollir visitants que, en molts casos, passen tot el dia al recinte. Actualment hi ha dos restaurants, un espai de tapes i un altre habilitat per celebracions diverses i actes concrets. Estem parlant del Cafè Belgrado, El Xiringuito, El Siglo i la Casa Amparito, respectivament.

Des de fa un parell d’anys, Josep Alà i Àngel Gutiérrez estan al capdavant del Cafè Belgrado, i han sumat esforços per fer que aquest s’integrés al Mercantic. “Estava molt separat la part de dalt del Mercantic del que és el Belgrado”, explica Alà, i afegeix que “vam marcar unes pautes seguint el criteri de l’Octavi Barnils per traçar una línia gastronòmica i musical a l’alçada de tot el conjunt, i totalment integrada”.

“Al Belgrado teníem un escenari, i l’objectiu era oferir tres coses: bona gastronomia, opció de copes amb música i espectacles en directe”, explica Alà. Un model que tam-

1

2

La terrassa d’El Xiringuito és un dels atractius de diumenge al matí # a. bernal na tapa o copa mentre gaudeixen de

De tapes, a la carta, o de la música en directe. I per a celebracions especials, també hi ha la Casa terrasseta de diumenge. La Amparito”, exposa Alà. gastronomia ha esdevingut un reclam molt important per Aposta cultural atreure visitants La combinació entre gastronomia i bé s’aplica a El Siglo i que, juntament amb El Xiringuito conformen l’Associació Cultural El Siglo. “El visitant del Mercantic sap que pot fer un vermut a la terrassa d’El Xiringuito, després dinar a la carta o menú migdia, al mateix restaurant, o bé optar per dinar tapes d’autor al Belgrado, i si trien El Siglo, tastar algu-

cultura donen un valor afegit al Mercantic. “Més enllà de les activitats comercials, cada cop es programen més espectacles entre les dues sales (entre 5 i 6 propostes diferents en un cap de setmana normal), i a més, una oferta gastronòmica rica i cuidada en mans de dos grans xefs, Xema Beltran al Belgrado i Enric Tuduri a El Xiringuito”, explica Alà. //

3

1 El Cafè Belgrado ofereix tapes d’autor. 2 A El Siglo es poden prendre copes i tapes d’El Xiringuito. 3 La Casa Amparito es pot llogar i acull celebracions especials, des d’aniversaris fins a casaments. # artur ribera

10 A Fons Mercantic

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Centre d’antiguitats Brocanter i de curiositats

Un espai per triar i remenar entre antiguitats i artesania Mercant permanent. El Mercantic és, sobretot, un mercat de compravenda d’antiguitats, brocanter i de curiositats. Actualment hi ha una seixantena de botigues estables, moltes de les quals tenen el taller al mateix Mercantic a més de l’expositor. Els visitants poden veure el procés que segueixen les peces que s’emporten a casa i conèixer l’origen d’aquells elements antics que reviuen al centre. Des de cistells fins a calaixeres dels anys vint, cadires entapissades, i roba feta a mà, per posar-ne algun exemple. Peces convertides en autèntiques obres d’art restaurades, o fetes al gust del consumidor. No hi falten els mobles més innovadors, ni els elements decoratius per poder fer de casa teva, o el teu negoci, un espai únic. A més, els diumenges s’instal·len nombroses parades temporals a l’exterior del Mercantic i al seu entorn, i els dies de Descarregada, el primer diumenge de cada més, el total de parades és d’unes 250 on triar i remenar per trobar aquell objecte irrepetible i curiós que s’incorporarà a la teva vida. Amb 10.000 metres quadrats, l’espai esdevé un centre de referència per a col·leccionistes, comerciants i curiosos. Un espai distribuït en diferents parts que li donen una personalitat molt marcada. Des dels paradistes ubicats a l’antiga bòbila, fins a les casetes de fusta del pati. Tots els racons amb un caràcter únic però comú a tot el Mercantic. Una personalitat que l’ha convertit en un centre únic tant per les seves característiques físiques com per la diversitat que amaga. Coneixem alguns d’aquests establiments que obren gairebé cada dia de la setmana per posar a la teva disposició tot el seu art i saber fer.

Antonio Miró Muebles

# d.m.

Un nou concepte de decoració per a la llar Recuperar l’essència de la bona fusta és l’objectiu de la nova col·lecció de mobiliari d’Antonio Miró. Mobles que recuperen fustes que han tingut una altra vida abans, per convertir-les en peces diferents, sorprenents i funcionals.

Austeritat, formes netes, caràcter i filosofia ecològica poden estar presents a casa teva amb els mobles de la col·lecció “Abans era, ara és”, d’Antonio Miró.// Telèfon: 93.675.48.46 / 616.161.348 C/e: oscar@versat.com Local: Pati del Mercantic, Caseta 23 Web: www.versat.com

can bufa artesans

# d.m.

Tradició i decoració ‘vintage’ es donen la mà ”S’arreglen culs però... de cadira” és l’eslògan que des de fa gairebé cinquanta anys identifica can bufa artesans. Un negoci familiar de tradició artesana que va deixar el centre de Sant Cugat fa 14 anys per instal·lar-se al Mercantic, on ofereix articles tradicionals, com cistelleria i coberts de fusta de boix, juntament amb elements decoratius d’estil vintage i provençal.// Telèfon: 659.015.718 Local: A l’interior del Mercantic

A Fons 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Martí Manyà

# d.m.

Paletto’s Furnature

# d.m.

Disseny personalitzat amb ferro forjat

Sorprendre i innovar amb la fusta reciclada

Des del 1917, tres generacions d’artesans de la família Martí ofereixen als seus clients un servei molt personalitzat. Són especialistes en la creació de dissenys fets a mida amb ferro forjat i construccions metàl·liques. Des del dibuix, la maqueta en tres dimensions i la creació al taller, fins al muntatge final, s’encarreguen d’oferir-te un servei adaptat als teus gustos i les teves necessitats.//

Paletto’s Furnature és la marca comercial de Pep Aguilera. Amb aquest segell, Pep dissenya i fabrica mobles per a particulars i professionals. I ho fa treballant amb fusta reciclada, dotant els mobles d’un encant especial. Mobles industrials i rústics, i vintage si és necessari; transforma allò vell en bell seguint les tendències en decoració, sense abandonar la seva il·lusió per sorprendre i innovar.//

Telèfon: 627.547.171 C/e: info@martimanya.com Local: Pati del Mercantic Web: www.martimanya.com

Telèfon: 607.592.764 C/e: quepasa@palettosfurnature.com Local: Mercantic, Local A4. Web: www.palettosfurnature.com

27 Lletres

# cedida

Kivu

# a.m.

Decorar la teva vida amb les lletres que t’agraden

Artesania africana i d’arreu del món

A 27 Lletres són especialistes en lletres. I és que busquen arreu del món tot tipus de lletres per triar les més boniques i originals, i si no te les dissenyen a partir dels teus gustos, perquè s’ajustin al que necessites. Tot plegat per ajudar-te a aconseguir espais especials i únics que facin la teva vida més agradable. També són interioristes, i t’assessoren en la seva col·locació.//

Kivu és una de les noves parades del Mercantic, on es va instal·lar fa cosa d’un mes. El va atreure l’esperit que s’hi respira, i el va trobar el lloc idoni per mostrar els seus productes i, de retruc, la seva passió per l’Àfrica. A Kivu t’ofereixen productes fets artesanalment a partir de teles portades de l’Àfrica, a més de diferents productes d’arreu del món sempre elaborats de manera artesanal.//

Telèfon: 696.418.539 C/e: hola@27lletres.com Local: Interior del Mercantic, Local A4 Web: www.27lletres.com

Telèfon: 609.740.933 C/e: pep.amorosbosch@gmail.com Local: Pati del Mercantic, Caseta 22

12 A Fons Mercantic

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Centre d’antiguitats Brocanter i de curiositats

Mercantic de Nit, Vintage Fest, Mercaperfums... l’activitat no para Dia a dia A més de l’activitat dels dies de cada dia, el Mercantic acull activitats extraordinàries amb l’objectiu de diversificar la seva oferta. Descarregada és una de les activitats més populars del centre, el primer diumenge de cada mes

D

es de fa molts anys, el dia “apoteòsic” del Mercantic, com el defineix Octavi Barnils, és el primer diumenge de cada mes, quan se celebra la Descarregada. Una activitat que al mes de juny de 2013 va passar a dir-se Vintage Fest, i que en la seva darrera edició, el diumenge 2 març, va aplegar 5.500 persones al recinte. Quan hi ha Vintage Fest, hi pots trobar tota mena d’objectes i articles de segona mà remenant entre els prop de 250 paradistes que s’instal·len a l’espai, sumant-hi els fixos, els que hi van cada diumenge, i els que hi van els dies de Descarregada. És la Descarregada el que li ha donat la visibilitat que té el centre arreu. A Sant Cugat, però, ha trigat més anys a ser reconegut. “Els

primers anys fèiem estadístiques d’afluència de gent i la seva procedència, i el 80% dels visitants eren de fora de Sant Cugat. Durant els primers 15 anys això era la fàbrica

L’objectiu és aconseguir que el Vintage Fest passi a celebrarse cada diumenge per donar cabuda a tots els paradistes que sol·liciten un espai del Barnils que no se què hi fan per als santcugatencs”, explica Octavi Barnils. La cosa va canviar quan l’espai es va convertir en un centre més pluridisciplinari i, principalment, amb l’obertura d’El Siglo, els santcugatencs s’ho han fet més seu.

Sigui com sigui, a dia d’avui la Des-

carregada és l’activitat més concorreguda de la ciutat.

Una afluència que ha generat algun problema d’aparcament (principalment), i que gràcies a la col· laboració amb l’Ajuntament, i el conveni signat al mes d’octubre, s’està millorant. “L’Ajuntament ens ha cedit un terreny per habilitar-lo com a aparcament, i ens està posant facilitats en aquest sentit, i això també s’ha de reconèixer”, apunta Barnils, i des de l’Ajuntament, Xavier Fornells, director d’àmbit de Serveis a les Persones, assenyala que l’objectiu és “col·laborar amb el Mercantic, ja que és un dels grans actius de la ciutat, i un referent de Sant Cugat”, i ho faran mantenint el conveni signat que, a més de la col·laboració cultural (ara una mica aturada), inclou col·laboració logística i difusió en

el marc del programa turístic de la ciutat, amb la voluntat de “sumar esforços”.

Quan arriba la nit Al mes de setembre de 2012 el Mercantic iniciava una nova activitat, el Mercantic de Nit. Una oportunitat per gaudir de l’oferta del centre des de les vuit del vespre fins a la mitjanit. “Hi ha una activitat lúdica

PROTAGONISTES Tema del què opinen els diferents protagonistes

# David molina

Ángel Álvarez Tan bon punt entres a l’edifici de Mercantic et trobes Lámparas Ángel. És una de les primeres parades que es van establir al centre, fa gairebé 23 anys, i l’única que ha resistit tots aquests anys. Ángel ha estat sempre un apassionat del món de les antiguitats, i l’ha fet compatible amb la seva professió d’electricista venent làmpades de tota mena. Ha vist com canviava el Mercantic, però es mostra content, ja que afirma que sempre ha estat per a millor.

# David molina

Josep Pucurull Va ser el comptable de l’antiga fàbrica de ceràmica Barnils, i el responsable de la comptabilitat durant els primers anys de vida del Mercantic. Una tasca que no va deixar fins al dia de la seva jubilació.

Avui dia, quan ja suma 78 anys, passa llargues estones al Mercantic, un espai que sent molt seu i que ha vist com s’anava transformant amb el pas dels anys. En guarda moltes anècdotes, com ara la publicació d’un reportatge a La Vanguardia que va atreure molt públic.

A Fons 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Descarregada, ara Vintage Fest L’objectiu és que la Descarregada, que se celebra el 1r diumenge de mes, sigui cada setmana # a.bernal ca en directe, hi posem activitats al carrer i fem alguna proposta gastronòmica diferent a la de la resta de dies”, explica Josep Alà.

Aquest divendres, 21 de març, arriba la quarta edició del Mercantic de Nit per donar la benvinguda a la primavera. La darrera cita fou el divendres 20 de desembre. En aquella ocasió, a més, els Tallers Municipals d’Art, coordinats per Paco Minuesa i que actualment estan ubicats en una nau del recinte, van organitzar la primera Festa de l’Art. D’aquesta manera, a les activitats habituals de la nit s’hi va sumar un concurs de dibuix i un mercat d’art a la Casa Amparito. “La voluntat és sumar esforços i fer que l’assumpte sigui divertit i que hi participi tothom que està al Mercantic”, destaca Barnils.

en imatges Un espai on tenen cabuda totes les activitats

1

2

Més activitats

El Mercantic de Nit arriba aquest divendres, 21 de març, a la seva quarta edició, obrint les portes fins a la mitjanit amb activitats diverses

# cedida

les nits de divendres, i com el nostre objectiu és fer les coses passant-ho bé, vam pensar que una bona opció era mantenir les botigues obertes fins a la mitjanit”, explica Barnils. D’aquesta manera, l’espai s’il· lumina de manera especial, l’oferta gastronòmica s’amplia, i les propostes culturals es multipliquen. “L’Associació Cultural som una pota més de la festa; programem més músi-

Josep Alà Al costat d’Àngel Gutiérrez, és el gestor del Cafè Belgrado des de fa poc més de dos anys. En aquest temps, han aconseguit integrar el conegut restaurant i bar de copes amb el Mercantic, i juntament amb El Siglo i El Xiringuito han creat l’Associació Cultural El Siglo, que ha donat un impuls molt important a l’activitat cultural de la zona. Una associació que impulsa els espectacles de qualitat, de petit format, adients per a les sales del centre.

A més d’aquestes dues activitats de referència, s’organitzen activitats puntuals de tota mena. “Intentem tractar amb gent imaginativa i creativa que no tenen plataformes d’expressió i que aquí hi troben el seu espai”, assenyala Barnils. Un bon exemple és el Mercaperfums, la trobada internacional de col·leccionistes de perfum, venda i intercanvi, que el 19 d’octubre d’aquest any arribarà a la seva dotzena edició. Un altre exemple, la celebració del primer Festival Universal al mes de maig, quan la Casa Amparito es va convertir en un centre de ioga, meditació i teràpies naturals, entre altres d’activitats. L’activitat al Mercantic no s’acaba mai.//

# cinta caballé

3

1 Coincidint amb el canvi d’estació, Mercantic obre a la nit. 2 El Siglo acull actuacions de petit format per a tots els públics. 3 A la Casa Amparito es fan activitats diverses com el Festival Universal. # artur ribera

Marta Gil És visitant habitual de Mercantic i espectadora de les propostes culturals a El Siglo. Com per a tantes altres persones, fer-hi una volta els diumenges és gairebé una cita ineludible. De tant en tant, s’emporta algun objecte que la sorprèn cap a casa. Altres cops, simplement es deixa captivar tot passejant entre les parades. I per acabar la visita, no hi ha res com una bona estona de xerrada amb les amigues a la terrassa d’El Xiringuito els dies que fa bo.

14 Poble Entitats

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Entrevista

“De les 120 places de llars que té el grup n’hi ha els que els caps de setmana van a casa amb la família, d’altres que vénen a veure’ls i famílies que desapareixen” “En un lloc com aquest es normalitzen, perquè estan en el seu ambient i tenen converses amb gent com ells”

Joaquim Serrahima Director general del Grup Catalònia

“Veiem casos de nanos que viuen aïllats i s’integren amb activitats” Nova trajectòria. Llicenciat en Medicina i Cirurgia i diplomat a Esade, aquest valldoreixenc s’encarrega de pilotar el Grup Catalònia des de fa una dècada. Serrahima gestiona els 14 equipaments que donen servei a 803 usuaris amb discapacitats i on treballen 700 persones.

El grup ha assumit recentment l’equipament, que s’ha construït de nou i fins fa poc coordinava ATAM.

Dels 42 usuaris d’Aspasur Valldoreix, tots desenvolupen tasques?

Tots. En el nostre model d’atenció fem un estudi tècnic de cada noi.

Amb això es munta un programa de vida en funció d’on poden participar. N’hi ha des dels que juguen a hoquei sobre herba, i van a jugar a la Copa d’Europa per a discapacitats, fins als que fan treballs amb aigua. No tenim cap noi que no faci res, tots tenen vida pròpia.

Quin és el perfil de l’usuari?

Persones adultes amb discapacitat intel·lectual de nivells molt profunds fins a nivells lleugers. Viuen amb els seus pares i tenen molta influència de la família, que els és molt bo, però part d’ells acabaran vivint en residències o llars.

Quina és la relació que tenen les famílies amb els usuaris?

La relació que les famílies vulguin.

De les 120 places de llars que té el grup n’hi ha els que els caps de setmana van a casa amb la família, d’altres que vénen a veure’ls i famílies que desapareixen.

Fins a quin punt és important que tinguin un servei com aquest? És bàsic per a la seva vida. La sen-

sació que tenen una vida pròpia és fantàstic, en cas contrari és fatal.

Posi’n un exemple.

Si no viuen tancats a casa. Les persones amb discapacitat entenen poc i moltes vegades els posen davant del televisor, que els al· lucina molt, perquè hi ha molts canvis, però no entenen res del que passa. A les converses familiars si no es dirigeixen a ells entenen poc i en un lloc com aquest es normalitzen perquè estan al seu ambient i les converses, si les tenen, són amb gent com ells i fan activitats adequades per a ells.

Ha vist una progressió en els usuaris que vénen per primer cop aquí?

Tenim el cas d’una noia que vivia tancada a casa seva en una habitació encoixinada i per dormir, de vegades, ho feia lligada. Ara fa tres anys que està amb nosaltres i va sola pels passadissos, entra i surt, va amb el grup a la piscina. Et veu i et saluda amb la mà i fins i tot et fa un petó, passar del que era abans a ara és fantàstic. D’aquests casos en tenim alguns i veiem històries de nanos que viuen aïllats del món i que en funció de quina activitat fan, s’integren.

Actualitat Poble 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

I això gràcies a l’estimulació?

Sí, i hem canviat les sales on se’ls tancava quan tenien crisis per sales de relaxació amb sofàs i música.

Però també hi ha la medicació...

Tots prenen medicació, en funció del que tenen, al grup gestionem 70.000 receptes a l’any.

Una vegada que es dóna una plaça, aquesta és a perpetuïtat?

Sí, mentre la tipologia de la persona i les seves necessitats no varien.

Hi ha nois que vénen a un centre de dia i que en un moment donat es queden sense família i necessiten un habitatge, aleshores canvia la seva tipologia i es passa a una llar.

També hi ha els que es van deteriorant i necessiten residències de profunds. La vida varia.

Com es fa la tria dels usuaris?

Quan una família té una persona amb discapacitat intel·lectual i creu que necessita un equipament hi accedeix via Generalitat, via treballador social de la seva zona, o ve directament al centre. Se’ls fa un estudi, i a mesura que la Generalitat va tenint places, els va col· locant, en funció de la llista d’espera o de la urgència de la necessitat. Aleshores la Generalitat truca a entitats com la nostra i nosaltres els valorem en funció del seu nivell.

Teniu constància que aquesta llista d’espera sigui molt llarga?

Hi ha llista d’espera. Nosaltres depenem dels recursos de la Generalitat, cada plaça té un cost i la Generalitat paga per plaça.

A banda de la Generalitat, quines altres vies de finançament teniu?

Per a cada noi tenim un contracte amb la Generalitat i amb la família.

La Generalitat paga els serveis obligatoris i el pla d’activitats es paga via quota.

Vostè n’és director des de 2004, abans de la crisi. Des d’aleshores fins ara com us ha afectat la conjuntura econòmica?

La crisi ens ha afectat perquè ens ha baixat les tarifes i no podem créixer com voldríem i ens ha obligat a reordenar-nos, però no hem acomiadat, ni hem deixat d’obrir centres, ni hem deixat de fer activitats.

80 usuaris que treballen. A més, nosaltres mateixos ens hem autocontractat, el 90% del manteniment dels centres els fem nosaltres mateixos. També tenim alguns que treballen en jardins, per exemple, d’escoles de Cerdanyola i tenim un grup de nois que treballen a l’Epson, però tota aquesta facturació és molt baixa.

Quin és el paper que Grup Catalònia s’ha fixat per Aspasur Valldoreix?

L’atenció integral per als nois a partir d’un model d’activitats, que és el que estem implantant ara. Hem estat tres mesos coneixent els nois i les seves famílies.

Com és el dia d’un usuari a Aspasur?

Arriben al voltant de les nou, esmorzen i es reparteixen per les diverses activitats. A mig matí descansen una estona i dinen. Ells mateixos s’ocupen de parar taula, perquè també fan activitats de la vida diària. A la tarda descansen una estona, entremig es fan alguns canvis de bolquers, i tornen a entrar al segon pla d’activitats fins a les cinc de la tarda, que és quan se’n van cap a casa.

Quines entitats de Sant Cugat col· laboren amb vosaltres?

Ve un noi del Club Muntanyenc a fer atletisme als usuaris i el Club Junior FC ens cedeix les seves instal·lacions d’hoquei sobre herba i fem un torneig anual. A altres centres ve gent de l’Institut del Teatre i de la Fura dels Baus. A Valldoreix anem incorporant activitats i és molt possible que quan obrim les activitats de teatre vingui algú de la Fura.

Què aporta el centre de Valldoreix?

Aporta producció amb paper reciclat i el forn on es fa ceràmica.

El centre té més capacitat que les 42 places que ofereix ara?

Encara que ara tenim 42 nois, tenim capacitat per a 48, però l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICAS) no ens concerta les altres sis places, si ho fes les ompliríem.

També tenim 24 places de la llar que el dia que la concertin les obrirem, perquè ja la tenim acabada i tenim usuaris per venir.// Mariona Sagalés

Però alguns dels usuaris treballen?

Sí, tenim un centre de treball, amb

redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

Ple Municipal Unanimitat per executar el Pla d’Inclusió Social

El projecte amb què Sant Cugat combatrà l’augment de la pobresa i les desigualtats, el Pla d’Inclusió Social 2014-2015, que consta de 154 accions, ha rebut el suport del Ple Municipal. Tots els grups municipals han votat a favor i han felicitat l’Àrea de Serveis Socials per l’esforç. No osbtant això, el PSC i ICV-EUiA han exposat alguns dels punts febles.

Xifra

220.000

euros de superàvit és el que ha presentat el Club Muntanyenc, principalment per la venda de la seu de la plaça de la Vila

Sensibilitat Un Dia Mundial del Parkinson de superherois

La ciutat es torna a solidaritzar amb els malalts de Parkinson amb l’organització de quatre activitats els dies anteriors i posteriors al Dia Munidal del Parkinson, l’11 d’abril.

Les activitats les organitzen la delegació local de l’Associació Catalana per al Parkinson i AVAN, amb el suport de l’Ajuntament, amb l’eslògan ‘Tot superheroi necessita un supercompany’.

Reconeixements

Quinze candidats aspiren als Premis Ciutat de Sant Cugat La comissió de propostes dels Premis Ciutat de Sant Cugat 2013, ha decidit els finalistes a rebre enguany el màxim guardó que atorga el municipi.

Els premiats es donaran a conèixer a la gala, que se celebrarà la tarda del dilluns, 24 de març, al Teatre-Auditori.

L’escola Viaró; AE Berenguer el Gran; Alumnes de l’Institut Leonardo da Vinci; Ariane Patout; L’escola Sprint Idiomes; El Taller Jeroni de Moragas; Activitat Sant Cugat; L’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN); El Club de Rugby Sant Cugat; Esteve Polls; El col·lectiu Voluntariat per la Llengua; El Casal de Gent Gran de Mira-sol; Elisabet Franch Moncunill; La companyia de teatre local Fila Zero i l’historiador Domènec Miquel, són els finalistes. Les entrades es poden recollir, gratuïtament, a l’Oficina de Turisme.// Redacció

Entitat

Protecció Civil participa en el dia del voluntariat

A l’abril, hort del migdia L’hort urbà nascut per iniciativa social, haurà de deixar el terreny que ocupa en les pròximes setmanes. L’Ajuntament iniciarà les feines prèvies per acabar construint pisos Promusa.

Balanç Registrats 15 casos de menors víctimes de la violència de gènere

La ciutat ha atès 9 casos nous d’infants i adolescents víctimes de la violència de gènere, segons les dades del Pla d’Inclusió Social 2014-2015. El servei d’atenció als infants maltractats ha prestat suport a 15 casos –6 antics i 9 de nous– entre el maig de 2012 fins al primer semestre de 2013.

D’aquest total un 40% es consideren tancats en aquest període i un 60% són actius.

Els voluntaris # CEDIDA Representants del Cos de Voluntaris de Protecció Civil de Sant Cugat van participar dissabte, 15 de març, en les jornades adreçades al voluntariat d’aquest cos de seguretat, a Tarragona.

Vint agents santcugatencs acompanyats per diverses autoritats van participar a la jornada, que s’adreçava a les associacions de voluntaris de protecció civil en el registre especial de la Direcció General de Protecció Civil i representants dels seus municipis. L’acte va comptar amb la participació del tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana, Francesc Carol, que va reconèixer la tasca del cos: “la feina dels voluntaris de Protecció Civil és doblement lloable”. // Agata Guinó

16 Ciutat Memòria històrica

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Debat Saber on es guardaran

Objectiu: retirar els símbols franquistes de la ciutat Símbols Sant Cugat encara conserva vuit plaques que el Instituto Nacional de Vivienda posava als edificis durant el franquisme. Acord El PP va ser l’únic que no va donar suport a la moció d’ICV-EUiA

1

2

3

4

5

6

7

8

1 Carrer carrer Monestir, núm. 32 de Sant Cugat en un bloc de pisos. 2 Carrer Abella, núm. 46 de Sant Cugat en una planta baixa d’una casa. 3 Avinguda Lluís Companys, núm. 25 de Sant Cugat en un edifici de planta baixa i una planta superior. 4 Avinguda Ramon Escayola, núm. 142 de Valldoreix al mur que separa una finca del carrer 5 Avinguda Ramon Escayola, núm. 29 de Valldoreix al mur que separa una finca del carrer. 6 Carrer Vic, núm. 7 de Sant Cugat en un bloc de pisos del nucli urbà.

7 Carrer Balmes, núm. 34 de Sant Cugat en un bloc de pisos. 8 Carrer Monestir, núm. 34 de Sant Cugat en un bloc de pisos.

S

ant Cugat encara conserva simbologia de l’època franquista a les parets del municipi i el ple de l’Ajuntament va acordar retirar les plaques que el desaparegut Instituto Nacional de la Vivienda posava als edificis construïts als anys 50, 60 i 70. La moció que va presentar ICVEUiA i que va rebre el suport de CiU va comptar amb els vots favorables del PSC i de la CUP. Els populars van ser l’únic grup que no es va sumar a la petició de retirar la simbologia franquista present al municipi.

D’acord amb la informació ja exis-

tent al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya del Memorial Democràtic de la Generalitat, a Sant Cugat hi ha registrats, com a mínim, vuit símbols de la dictadura franquista en forma de plaques situades en edificis de protecció oficial. No obstant això, no es descarta que n’hi pugui haver més i el tinent d’alcalde de Governació, Francesc Carol, va dir al ple que si se’n troben de nous també es retiraran. La catalogació i recerca dels símbols franquistes es va fer a 185 municipis seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric. En finalitzar aquest tre-

L’any 2007 es va aprovar la Llei de la Memòria Històrica que ordenava la retirada dels símbols i monuments que recordessin el franquisme

ball l’any 2010 es van comptabilitzar fins a 3.647 símbols emmarcats en 12 tipologies diferents. A Sant Cugat tots vuit són plaques d’habitatge on es veu la icona del jou i les fletxes i les inicials del Instituto Nacional de la Vivienda (INV).

Complir la llei Un dels objectius d’aquesta moció és el de complir una moció aprovada al ple municipal del 2005. Des d’ICVEUiA es va denunciar que “després de 9 anys encara hi ha simbologia franquista”. L’any 2007 també es va aprovar la Llei del Memorial Demo-

Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Comunicació DECLARACIONS Roser Casamitjana ICV-EUiA

“Retirar allò que va escenificar un dels episodis més negres de la nostra història” Francesc Carol CiU

“El jou i la fletxa és el símbol franquista per excel·lència. Es retiraran tots els de la ciutat” Ignasi Bea CUP

“Si traiem tots aquests símbols sembla que no hagi passat res, s’haurien d’exposar” Pere Soler PSC

“També s’hauria de revisar el nomenclàtor per si queda algun vestigi franquista” Bruno de Salvador PP

“Retirar els símbols és distreure la perdiu perquè només n’hi ha vuit a la ciutat”

cràtic i també es va aprovar la Llei de la Memòria Històrica que ordenava la retirada de tots els símbols i monuments públics que honoressin o recordessin el franquisme, exaltessin la sublevació militar i la Guerra Civil. Des d’ICV-EUiA es va proposar iniciar una campanya d’informació als veïns sobre la voluntat que té el ple de retirar els símbols de forma gratuïta

Sant Cugat rep una distinció al municipi transparent

Mantenir la memòria històrica Un dels debats que es van visualitzar al Ple va ser el de trobar una solució a les plaques una vegada es retirin. La CUP i també els socialistes van proposar exposar-los al Museu de Sant Cugat per mantenir la memòria històrica dels santcugatencs “per no oblidar el que va passar i perquè els ciutadans prenguin consciència d’aquesta etapa històrica”, va expressar el regidor de la CUP, Ignasi Bea. El regidor del PSC, Pere Soler, a més va demanar que es faci una revisió del nomenclàtor de Sant Cugat per si queda encara algun vestigi franquista. Pels populars, en canvi, no és necessari retirar aquests símbols perquè “només hi ha vuit edificis que en tinguin i no existeix una massa social santcugatenca que demani la seva retirada”, va fer saber el regidor Bruno de Salvador, que també va dir que “amb aquestes mocions el que es vol es distreure la perdiu”. El text presentat pels ecosocialistes expressa que “les imatges i símbols constitueixen trets clau en l’imaginari col·lectiu i que cal retirar allò que va escenificar un dels episodis més negres de la nostra història”. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

us Dijo arç em h 27 d 19:30 s a le

Dolors Vilarasau

directora de teatre

Barbany i Conesa, amb el premi #localpres Sant Cugat ha obtingut una puntuació del 98% del total dels paràmetres que s’han estudiat per aconseguir el Segell Infoparticipa.

L’Ajuntament de Sant Cugat és un dels 48 municipis que han rebut el Segell Infoparticipa, un distintiu que s’atorga per primera vegada als ajuntaments catalans que s’han distingit per la qualitat de la informació als seus webs. Aquesta iniciativa, que està destinada a millorar la transparència a la comunicació pública local, està creada pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). // Anna Mira

Política

Bernat Gisbert serà nou vocal de l’EMD de Valldoreix La secció local d’UDC ha votat a favor perquè Bernat Gisbert sigui qui substitueixi Laura Baldoví com a vocal de Règim Intern i Promomoció Econòmica de l’Entitat Municipal Descentralitzada.

ns Dillu bril ’a 14 d 9:30 h s1 a le

Laura Borràs

directora de la Institució de les Lletres Catalanes

El santcugatenc Bernat Gisbert, assessor del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Sant Cugat ha estat elegit nou vocal de l’EMD en substitució de Laura Baldoví, que deixa el càrrec de vocal de Règim Intern i Promomoció Econòmica de l’EMD per motius professionals. Francesc Cardoner, expresident de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, era l’altre candidat que optava a la plaça. Gisbert ha assegurat a aquest mitjà que assumeix el càrrec amb molta il· lusió: “Penso que podré aportar els meus coneixements tant en l’àmbit polític com en l’acadèmic, a més de la vida associativa de Valldoreix, que m’estimo molt, ja que hi he viscut durant molts anys”. // Redacció

Urbanisme

Suport al recurs contra la sentència de Torre Negra Tots els grups menys el PP voten a favor de donar suport al recurs davant la sentència del TSJC que deixaria Torre Negra fora del Parc Natural de Collserola.

El ple municipal, amb l’abstenció dels populars, va donar suport al recurs que ha presentat la Generalitat de Catalunya contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on deixa Torre Negra fora del Parc Natural de Collserola. En el debat, socialistes i ecosocialistes van sol·licitar que els informin sobre la situació actual de Torre Negra al Consell Assessor d’Urbanisme. El regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana, es va comprometre a informar sobre la qüestió per fer una radiografia de la seva situació actual. Al Consell s’explicarien tot el seguit de sentències i recursos que s’han anat presentant els darrers anys// Anna Mira

ns Dillu maig e h 26 d 19:30 s a le

us Dijo maig e h 15 d 19:30 s a le

Santi Vidal jutge

Salvador Cardús

sociòleg, membre del Consell per la Transició Nacional

us Dijo juny e h 19 d 19:30 s a le

Mònica Terribas periodista

www.criteri.cat

Anunci Diari 226x68mm-2014-TZ.indd 1

17/03/14 21:24

18 Ciutat Actualitat Urbanisme

Volpelleres acollirà empreses d’investigació

El govern local modificarà les normes d’urbanització i edificació de Can Bellet, Can Canyameres i La Guinardera II .

L’extrem nord del barri de Volpelleres aviat es podrà convertir en un espai més per acollir empreses dedicades a la investigació i a usos terciaris. El ple municipal va apro-

var inicialment dilluns, 17 de març, el text que afavorirà la instal·lació d’aquestes empreses als sectors de Can Bellet, Can Canyameres i La Guinardera II. Amb el canvi en les normes urbanístiques i les condicions d’edificació dels espais perifèrics de Volpelleres es vol permetre la implantació d’empreses d’investigació i producció.

El regidor d’Urbanisme, Pere Casajoana, ha explicat que es tracta de “flexibilitzar i ampliar els paràmetres constructius perquè es puguin desenvolupar aquestes activitats”.

El més destacat d’aquest canvi és que permetrà a les empreses distribuir la seva producció d’acord amb cada activitat, de manera que podrà haver-hi edificis de fins a 7 plantes però amb poca ocupació a cada planta o d’altres de menys plantes però amb molta activitat a cada planta.

Una empresa de laboratoris estaria interessada a instal·lar-se en aquesta zona. // Anna Mira

El cinema de casa teva

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Igualtat Conesa participa a un Fòrum a les Nacions Unides

L’alcaldessa de Sant Cugat i vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va assistir la segona setmana de març al Fòrum sobre “La condició jurídica i social de la dona”, a la seu de les Nacions Unides de Nova York. Aquesta convenció té l’objectiu d’abordar els desafiaments en l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Xifra

1.503

municipis presentaran recurs al Tribunal Constitucional contra la Llei de l’Administració Local, entre ells Sant Cugat

Política Recollida de signatures per la independència 22 i 23 de març, a diferents punts de la ciutat L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat una nova recollida massiva de signatures per aquest cap de setmana 22 i 23 de març a Catalunya.

Actualment, a Sant Cugat ja han signat la petició un total de 8.500 veïns.//

LA PIULADA Non-stop

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h

gran hotel budapest 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h

@Mdoloresdv. Y vamos por la 22 bandera española robada de la sede @PPSantCugat .

Seguiremos... pic.twitter.com/ MhjWbcwAwt

Mobilitat FGC aplicarà un sistema contra les pudors als trens

Dallas buyers club dj.-dj.: 19.30 h. dv.-dg.: 20.00 h

8 apellidos vascos

16.00 - 18.10 - 20.20 h. dl.-dj.: 22.00 h. dv.-dg.: 22.30 h

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) vol lluitar contra les pudors dins els trens. Enric Ticó, president d’FGC, i Francesc Martínez de Foix, representant del Grup Cooperatiu TEB, han signat un conveni de col·laboració perquè els trens de la companyia estiguin equipats amb un producte eliminador de pudors. Aquesta col·laboració té l’objectiu de millorar les condicions ambientals i de confort dels viatjants.

Política

El PSC vol sumar “les esquerres” per a les eleccions municipals

Ferran Villaseñor # artur ribera Ferran Villaseñor planteja la possibilitat de crear una candidatura d’esquerres per a les properes eleccions, el 2015.

L’actual portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Sant Cugat, Ferran Villaseñor, continua apostant per la diversitat dins el PSC i és per això que posa sobra la taula una candidatura d’esquerres per a les properes eleccions municipals, el 2015. En una roda de premsa, Villaseñor va explicar que l’objectiu no és sumar sigles sinó moviments progressistes com els veïnals: “Ens cal fer una agrupació més unida que mai, i que la nostra pluralitat esdevingui, com sempre ha estat, una oportunitat de futur que ens permeti afrontar els nous reptes de ciutat i de país”. // À. Guinó i A. Mira

Barris

Can Trabal tindrà càmeres de seguretat el 2015 Joana Barbany, regidora de Comunicació i Atenció Ciutadana, va presidir per primera vegada el Consell de Barri del Centre Oest, on es va tractar aquesta qüestió i d’altres.

Francesc Carol, regidor de Seguretat Ciutadana, va assegurar, al Consell de Barri del Centre Oest, que s’instal·laran càmeres de seguretat al barri de Can Trabal a finals d’aquest 2014 o principis de 2015. Les càmeres que s’instal·laran seran de control de la circulació, i per tant no seran tant invasives. Al Consell de Barri també es va obrir el debat entorn a la manca d’equipaments a la zona, especialment arran de la probable ubicació del Museu de les Matemàtiques a l’edifici de Villa Felisa. // Pere Fernández

Opinió Ciutat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Plens de retrets La crònica del ple

Bernat Bella bernat.bella@gmail.com @bernatbella

Distensió. Poc debat i molt consens en un ple que acaba amb cinc persones de públic

La pilota, la mare i ‘l’acord’ entre el PP i la CUP sobre franquisme “La gavina és una au carronyera, i ara vol dir una altra cosa”

“La gent no surt al carrer a demanar que es retirin símbols franquistes”

Pere Soler PSC

Bruno de Salvador PP

TARGETA VERDA per A...

Susanna Pellicer (CiU) Felicitada pels regidors pel seu informe sobre la pobresa, tot el conjunt de propostes i el consens aconseguit.

TARGETA VERMELLA per A...

Raül Grangé(CiU) Poques explicacions i de no molt bones maneres sobre la sala de concerts de Sant Cugat.

G

airebé quatre hores i mitja va durar el ple del mes de març, on ni tan sols temes que sempre porten polèmica com el franquisme, el bilingüisme o la crisi econòmica i social van contribuir a fer que el debat fos encès i amb tensió. També consens gran en temes de ciutat com la pobresa o el comerç, fet d’agrair: que es posin d’acord en qüestions importants malgrat tenir punts de vista diferents. Al final de la sessió, només cinc érem els màrtirs que quedàvem com a públic, tots per feina, vull creure.

Quedem-nos amb allò positiu, com per exemple les paraules d’Álvaro Benejam (PP) assegurant que a Sant Cugat amb els diners que es recapten amb

Mocions presentades

6 mocions

4 aprovades i 2 rebutjades

Mocions desatacades

Durada del ple

4 h 20 min

Moció de PSC i CIU de suport al comerç local i al foment actiu de la seva accessibilitat.

Moció del PP per garantir la protecció de les dades del padró municipal.

Moció del PP per la reducció dels salaris de Promusa.

Moció d’ICV i CiU per la retirada dels símbols franquistes a edificis no públics de la ciutat.

impostos es podria fer “gairebé qualsevol cosa”. Potser ara que l’Eurovegas i el Barcelona World no fan molt bona pinta, es podria estudiar convertir Sant Cugat en una espècie de Las Vegas. Com deia, poc debat i molt consens, només trencat en mocions del Partit Popular: “Hem presentat dos mocions i tothom hi ha votat en contra”, ha repetit per enèsim ple Maria Dolors Domènech (PP); sense dir, però, que sovint són ells els únics que voten en contra de determinades mocions.

Però per entendre la falta d’intensitat d’aquest ple només cal veure com fins i tot la CUP i el PP van coincidir parcialment en una anàlisi sobre el franquisme i la retirada dels símbols de la ciutat. “Si traiem tots els sím-

bols, semblarà que no va passar res”, va reflexionar Ignasi Bea (CUP); amb el suport gestual de Bruno de Salvador (PP), que assentia amb el cap. Però les anècdotes no van faltar i Domènech va agrair de part de la seva mare a Pere Soler (PSC) que presentessin una moció en favor del Servei Meteorològic de Catalunya. No estarà gaire contenta la seva mare, perquè el PP hi va votar en contra. Un dels punts més discutits va ser la moció dels populars en relació amb estudiar una baixada de sou dels treballadors de Promusa; “una moció il·legal”, segons el regidor socialista Ferran Villaseñor. “Vostès busquen posar una carteta a les cases de Sant Cugat dient que tots votem en contra de baixar el sou al gerent”,

Moció de CiU, PSC, ICV i CUP d’adhesió al manifest del 8 de març (Dia de la Dona).

piulades @IgnasiBeaSegui Al #pleStc d’avui ens hem assabentat que ja no tenim conveni amb “allò” que tenim a Can Solà #mandahuevos @jordiPuignero Somio o he sentit al #plestc a @joan_calderon d’ICV dir que el Chavisme bolivarià és un règim populista i demagog ? ;-) @perecasajoana

els va recriminar Villaseñor. I és que la resta de partits van votar en contra perquè a la moció es barrejaven sous dels directius i d’administratius.

“No discriminem un treballador que cobra 20.000 euros i un que en cobra 80.000”, va concloure Benejam. També de Torre Negra es va parlar i de les últimes sentències. “Em té admirat la tranquil·litat amb què el Pere (Casajoana) parla d’aquestes sentències”, va assegurar Guim Pros, que no obstant això es mostrava confiat amb les declaracions de Casajoana. Però de Salvador, recordant casos com el de les zones verdes on l’Ajuntament ha de pagar indemnitzacions milionàries, va avisar: “S’està generant una pilota molt perillosa”.//

20 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Cristina Paraira Tinenta d’alcalde de Serveis Urbans i Sostenibilitat

L’aigua, un recurs preuat

L’aigua és un bé escàs i mal repartit.

Contribuïm a fer-ne un ús racional

@cristinaparaira

# Oscar Villazala

A

quest article guarda relació amb la celebració anual instaurada per l’Assemblea General de les Nacions Unides cada 22 de març com a Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua és un bé preuat perquè som en una zona d’una pluviometria no molt generosa, amb episodis de sequera rigorosa (com l’any 2008), i a més la transformació de l’aigua en “aigua de boca” és laboriós. Si mirem el nostre món en la seva globalitat, la presència de l’aigua marca on es pot viure en condicions dignes.

Quan un bé és escàs cal fer dues recomanacions: que en gastem el mínim possible i que si el fem servir l’utilitzem tantes vegades com sigui possible abans de deixar per esgotat el seu ús.

Posem-ne alguns exemples de Sant Cugat que ens han de servir per explicar-ho. Fixem-nos en el reg de parcs i jardins o, en general, en el reg de grans extensions de prats o vegetació. Fins ara utilitzem aigües subterrànies i la resta, aigua de xarxa. Amb el reg intel·ligent dels parcs de Sant Cugat hem disminuït la quantitat d’aigua consumida, regant solament quan és necessari (atès el nivell d’humitat del sòl i les previsions meteorològiques) i regulant la quantitat que es fa servir.

Ara toca usar l’aigua dues o tres vegades abans de retornar-la a la natura. Està en la fase final d’aprovació de projecte l’arribada a Sant Cugat d’una gran canonada de subministrament “d’aigua regenerada”. Aquesta infraestructura creuarà tot el municipi i es farà servir, entre d’altres usos, per regar els parcs i jardins de Sant Cugat.

Què és l’aigua regenerada? És aigua higienitzada a la depuradora, però que no ha sofert el procés de potabilització perquè el seu destí no és com a aigua de boca. És el que dèiem: fer servir un recurs dues o tres vegades abans d’abandonar-lo. En aquest cas aigua. D’aquesta manera substituïm aigua potabilitzada que fèiem servir per aigua de segon o tercer ús.

Amb el reg intel·ligent dels parcs de Sant Cugat havíem disminuït la quantitat d’aigua necessària. Amb l’arribada d’aigua regenerada, aquesta aigua que ens cal és aigua de segon o tercer ús.

En el sector domèstic cal reconèixer que entre les poblacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Cugat és la ciutat on el consum d’aigua per habitant és més elevat. No ens ha d’estranyar: el model de ciutat, amb presència

“Ara toca usar l’aigua dues o tres vegades abans de retornar-la a la natura”

important de jardins i piscines condueix inevitablement a necessitar més aigua. Tanmateix, progressivament Sant Cugat ha anat disminuint fins a 151 litres per persona i dia, lluny encara del conjunt de l’Àrea Metropolitana, en què la mitjana és de 107 litres per persona i dia.

Aquesta és, però, la ciutat on ens agrada viure, d’aquí que hem de reduir el consum d’aigua sense canviar de model de ciutat.

En aquest sentit les ordenances d’estalvi d’aigua estan ajudant a estalviar aigua. Des de l’inici de la seva aplicació l’any 2002, tots els expedients de llicència d’obra major per a noves edificacions, rehabilitacions o ampliacions d’habitatges són revisats un a un per tal de garantir que els elements obligatoris d’estalvi d’aigua i energia són executats tal com preveu la normativa local, més ambiciosa en termes d’estalvi que l’estatal.

També en el sector domèstic hi ha grans oportunitats per donar més d’un ús a l’aigua. Quina aigua és millor per regar el jardí que l’aigua de pluja? Hem de retenir cada vegada més als nostres jardins l’aigua pluvial i substituir l’ús d’aigua de xarxa per l’aigua de pluja retinguda.

Quina aigua és millor que l’aigua sabonosa de rentadores i dutxes per a la neteja de lavabos?.

Donem-li aquest segon ús.

L’aigua és un bé escàs i mal repartit. Contribuïm a fer-ne un ús racional. //

Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Aintzane Conesa Politòloga Regidora del PSC-CpC (2003-2008)

Sí a les primàries obertes

Hem d’estar disposats a arriscar, a sortir de l’espai de confort, a sotmetre’ns a la incertesa

@aintzaneconesa

Francesc Carbó Mestre

Arriscar-se

francesccarbo@telefonica.net

E

n temps de creixent desafecció i de manca de credibilitat d’un sistema que s’esquerda, el risc de trencadissa entre electes i ciutadania és flagrant. Malgrat tot, encara no disposem d’una llei electoral catalana. La nova normativa hauria d’incorporar aspectes relatius a la transparència en els processos d’elecció de persones candidates. Però mentre no existeixi consens majoritari, cal un gest inequívoc.

El PSC, emmirallant-se en les primàries socialistes franceses del 2011, va decidir en el darrer Congrés de desembre de 2011, escollir el cap de cartell del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya, implementant primàries obertes. Finalment, es va elegir a través del Consell Nacional (màxim òrgan entre congressos), a causa de la convocatòria urgent d’eleccions.

Recentment, s’ha votat qui representarà els socialistes catalans en les llistes del PSOE al Parlament Europeu, en Javi López. Les primàries, en aquest cas, van ser tancades. Això vol dir que només podien exercir el dret a vot les persones afiliades i simpatitzants. La participació va ser d’un 9%.

L’alta abstenció ha de ser un motiu per posar en qüestió un sistema incipient? No. S’ha de valorar molt positivament un primer pas i, malgrat possibles errors en el decurs del procés, cal avançar en un camí, llarg, però necessari.

Els socialistes barcelonins han entomat el repte de les primàries obertes per escollir l’alcaldable a l’Ajuntament de Barcelona. No s’ha d’entendre com un procés aïllat. Forma part del projecte partit obert. Es tracta de traslladar els principis d’Open Government (transparència, col·laboració i participació) al PSC de Barcelona.

I

nesperadament el passat dia 14 a la sortida de l’Auditori va esclatar la festa. Batucades, geganters, danses d’esbart i grallers es van unir a un entranyable i diferent concert de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Joves vinculats a entitats del poble van voler participar d’una proposta que en Josep Ferré i col·laboradors va confeccionar vinculant música i tradicions.

Les sardanes i més en concretament l’obra d’un jove compositor, La processó, van captivar per inesperat i bonic el públic que gairebé va omplir l’Auditori. Escoltar després de música simfònica el ritme de les batucades o la gràcia dels grallers ens va il·lusionar.

Cal fer propostes que vagin més enllà del tradicional concert. Necessitem gent atrevida com en Josep, que sempre se les empesquen per tenir idees diferents i que motiven joves i adults. Ja a la primera part l’obra Finlàndia de Sibelius va estar acompanyada per més de 40 joves de 15 a 20 anys vinculats a conservatoris bàsicament santcugatencs.

Les primàries obertes de Barcelona són participatives, equitatives i transparents.

Participatives, perquè són necessaris 1.000 avals dels barcelonins per ser candidat o candidata, i perquè pot votar tothom a partir dels 16 anys.

Equitatives, perquè l’organització proveeix les candidatures de recursos per garantir la igualtat d’oportunitats, assegurant la promoció de totes elles, evitant privilegiar unes sobre les altres.

Transparents, perquè es fan públics el llistat de donants i les despeses. Un exercici democràtic d’aquesta dimensió només pot ser exemplar si el seu finançament ho és.

Per finalitzar, cal una referència en clau santcugatenca. El PSC de Sant Cugat va ser la primera agrupació socialista a celebrar unes primàries per escollir l’alcaldable del 1999, on estaven cridades a les urnes les persones afiliades i simpatitzants. Alguns recordaran la famosa pugna Jordi Menéndez vs. Joan Gaya.

La segona vegada, va ser l’any 2011, on va ser escollit l’actual portaveu del Grup Municipal Socialista, Ferran Villaseñor.

En aquesta ocasió, no hi haurà primàries perquè només ha mostrat la voluntat de ser candidat el Ferran Villaseñor, amb el suport de la direcció local. Voldria reconèixer la seva feina, esforç i tenacitat, en un moment delicat per a la formació política que representa. No em correspon a mi indicar què s’ha de fer. He fet política local a Sant Cugat durant més de 10 anys, dels quals 5 he estat regidora, i sé el desgast que implica a nivell personal. Però sí que crec que hem d’estar disposats a arriscar, a sortir de l’espai de confort, a sotmetre’ns a la incertesa. Les estructures partidistes, tal com les entenem, han quedat obsoletes. Són pretèrit. Cal apuntalar el canvi. Les primàries obertes són part de la solució.//

Tots van sentir-se protagonistes a dalt de l’escenari al costat de músics ja més consagrats. Feia realment goig.

Ens convenen persones amb criteri que s’atreveixin a idear concerts o activitats culturals comptant amb potencial de persones que comencen a fer de la música un modus vivendi.

Recordo quan fa més de 25 anys el Josep, que dirigia la Coral Sant Cugat del CMSC , feia propostes en positiu trencadores. Volia anar més enllà de la música de sempre i s’obria als Beatles o al món del jazz.

Inexplicablement trobava obstacles de persones que amb l’excusa de “sempre s’ha fet així” no obrien la ment a un jove director que trencava motlles i permetia situar la coral en nous reptes. Han passat anys, i amb la Flora i molts altres col·laboradors, en Josep ha fet de la música una manera de comprometre’s i de portar el nom i part de la cultura del nostre poble arreu.

Que l’empenta no pari.//

22 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Racionalització o racionalitat

No és de rebut que es passi el ribot competencial als petits municipis, que a Catalunya són la gran majoria

jordicasasroca@movistar.es

Eduard Torres Advocat

Pintades

@etorres_1

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Q

ue les coses no seran igual d’aquí a un temps com ho eren abans de la patacada de la crisi, és un obvietat que no mereix gaire temps. Que alguns, o molts, estan aprofitant l’avinentesa per fer tabula rasa d’un seguit de qüestions que consideren que havien anat massa lluny, és una altra obvietat. Aquesta, però, mereix alguna atenció.

Recordem-ho. Primer va ser la modificació, amb nocturnitat, traïdoria i agosticitat, com diu l’amic Arcadi Oliveres, de l’article 135 de la CE 1978. Es tractava, segons una modificació que donava resposta a la pistola que la UE havia col·locat al pit del Govern espanyol –la qual cosa no justifica en absolut l’acció– de deixar clar que els interessos dels qui fan diners deixant a altri els que els sobren, estan per sobre dels interessos de la majoria, és a dir, de la capacitat de l’Estat per proveir-la de serveis bàsics que fins ara havíem considerat universals i innegociables. Després va venir el trasllat d’aquesta lògica perversa a la política pressupostària de totes les institucions del país, mesura, per cert, aplaudida per alguns dels que ara es fan creus per haver-la traslladat sense manies a l’àmbit municipal. Anem al tema.

El nostre Ajuntament, com molts d’altres, el proppassat dia 6 va aprovar de presentar un recurs al Tribunal Constitucional (ui!, quina angúnia) contra la Llei de Racionalització de l’Administració Local (RLSAL). Una llei que entra a sac en l’àmbit competencial municipal. Dit amb altres paraules, una llei que, aprofitant que el riu de la crisi passa per Valladolid (i és un dir), fa de la recentralització i el buidatge de competències municipals, la nova llei de ferro del municipalisme de casa nostra.

E

m deia l’altre dia un amic que les pintades en façanes, murs i altres llocs visibles no deixaven de ser bretolades on s’expressen sentiments escrits de forma pública. Avui no entraré en el tema dels grafits, que de segur mereix capítol a part, sinó d’aquelles frases que apareixen en algun indret, més o menys accessible, per ser llegides per tothom encara que puguin tenir destinatari concret. És sabut que a la revolta del maig del 68 francès, París es va convertir en un aparador de pintades, moltes d’elles enginyoses, i que han deixat frases per a la història. Ha aparegut algun llibre de fotografies on aquestes apareixen, recollint expressions d’una joventut que es deia revolucionària i que, després, va resultar no ser-ho tant. A la nostra ciutat, he triat algunes pintades que m’han semblat curioses.

N’hi ha de poètiques, com la de sota el pont del tren, al carrer Manel Farrés, que diu “La verdadera soledad del ser recae en la nudez de la

Que cal racionalitzar l’Administració local és quelcom poc discutible. Fa anys, una comissió que portava el primer cognom de l’advocat defensor de la infanta, ja va proposar un seguit de mesures en aquest sentit. Recordo que fins i tot proposava una simplificació del mapa municipal català. No cal dir que la proposta acabà en un calaix. Multitud d’alcaldes i altres càrrecs van dir que el lil·liputisme municipal català és intocable. Tenir alcalde, encara que se sigui un nucli de quatre veïns, imprimeix caràcter, com el sacerdoci. Vegeu si no, el que proposen els intel·lectuals orgànics de l’EMD de Valldoreix (que en aquest cas no són quatre, tot cal dir-ho): que els presidents de la Junta de Veïns es diguin alcaldes i els seus vocals regidors. Sembla que és una qüestió de dignitat. Jo proposo que el criteri es traslladi també als presidents i vocals de les comunitats d’escala. Posats a dir, a veure qui la diu més grossa!

Tornem a la llei. Com he insinuat, no es tracta de racionalitzar, sinó de tallar en sec tota acció municipal que pretengui donar resposta a les necessitats dels veïns anant més enllà del que diu la llei. Qui no tingui diners, que passi la pilota a l’autoritat superior. Podria apuntar-me a aquest joc, però sempre que comportés una coordinació i una fixació de prioritats.

No és de rebut que es passi el ribot competencial als petits municipis, que a Catalunya són la gran majoria. D’acord que cal evitar les barbaritats que es van fer quan lligàvem els gossos amb llonganisses i pensàvem que hi hauria embotits de per vida, però això no ho justifica tot. Potser que trobéssim un punt d’equilibri, on sigui una realitat aquell criteri que semblava ja irreversible en el marc de la UE, el principi de subsidiarietat. Però, com ja he escrit més d’un cop, estem en temps de simplificacions.

Mal temps per a l’orfebreria política.//

conciencia”, feta en un color taronja especial i un rostre dibuixat al costat, o la de darrere de la ferreteria El Pont, que expressa que “Sólo los besos nos taparan la boca”. N’hi ha d’altres teledirigides com la del pont de la ronda Nord, prova d’amor primerenc “Amb tu no necessito ningú” signat amb un cor que emmarca un 16.

També n’hi ha de reivindicatives, òbviament, com la de l’estació dels Ferrocarrils “Rescaten els bancs, arruïnen les nostres vides” o la clàssica del carrer Andana” Muere riendo si naciste llorando”, i de segur moltes altres que no recordo o no he vist i que podem trobar en algun racó, a punt per ser repintades pel propietari del mur o per la brigada municipal amb un intent de deixar verge la paret perquè algú un dia, armat d’un esprai, i amb total impunitat, es dediqui a expressar d’amagat, allò que , probablement, no s’atreveix a fer-ho en públic.

Per últim, m’he guardat una de les pintades que més em va impressionar a l’avinguda del Carril i que ens recorda irrefutablement que “Camarón vive”.//

Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Cara a cara Convivència

Mònica Capell Periodista

Gossos, amb corretja o sense?

Normes o necessitat de regular i recaptar?

Joan Puigdomènech Regidor de Medi Ambient

Mar Mampel periodista digital @marmampel

“La norma obliga que el gos vagi físicament lligat, però també necessiten córrer lliurement”

“Els gossos han d’anar deslligats, per descomptat, però sempre sota vigilància”

C

T

adascun de nosaltres, tot i vivint a ciutat, tenim un espai de privacitat: a les persones conegudes els reservem una distància, a les saludades una altra i a les persones estimades una de més curta. A ciutat convivim persones que vivim amb gossos i d’altres que han decidit que no ho volen fer. Tenen dret a decidir que al seu espai de privacitat no hi pot entrar el meu gos. Aquesta és la raó per la qual el meu gos ha d’estar unit a mi per una corretja “virtual” o “física”: per evitar que no sigui una molèstia per a algú. La corretja “física” tots la coneixem, la corretja “virtual” és aquella unió entre el gos i el seu amo, per la qual l’animal es manté al costat del seu amo. L’ordenança municipal, a la qual li és difícil entendre el concepte “virtual”, obliga que el gos vagi físicament lligat. Però també necessiten córrer lliurement, això fa que quan sigui possible l’Ajuntament facilitarà nous espais per a la seva socialització i esbarjo (n’hi ha un a Coll Favà). En aquests espais urbans amo i gos poden separar-se, sense que l’animal envaeixi espais de privacitat d’altres ciutadans.//

Teixi

inc dos gossos, un és jove i l’altre és un vellet encantador, i tots dos tenen una cosa en comú: necessiten el passeig diari pel parc . Olorar a la cerca de restes de menjar, trobar-se amb altres gossos, perseguir ocells entre els arbres... no hi ha res que els hi agradi més. I a mi tampoc. No és un caprici, és el meu dret com a ciutadana i crec que els parcs de Sant Cugat són prou grans per poder compartir-los amb els humans que no tenen gos i que també volen gaudir-ne. Ordenances com aquesta em semblen desproporcionades i injustes. Sobretot perquè no es castiga els amos irresponsables sinó la gent com jo que, igual que la majoria de persones amb qui coincideixo al parc, fem bé les coses. Els gossos han d’anar deslligats, per descomptat, però sempre sota vigilància i amb la màxima cura de no molestar. Jo personalment, no deixo que s’acostin a ningú sense permís, vaig darrere recollint les caques i els lligo quan passo prop dels parcs infantils… quina culpa tinc que hi hagi gent incívica? //

per Josep A. Teixidó jteixido@catsalut.cat

P

@mcap_sr3

ocs dies després que es publiqués l’article en què parlava de la necessitat que els gossos tinguessin un espai i horaris habilitats com a zona d’esbarjo per anar sense corretja, Barcelona ens va sorprendre amb la notícia que multarà els propietaris que els portin sense lligar. I com el dret a queixar-se és lliure, davant un tuit de desacord on expressava que tot era possible amb voluntat i civisme, una ciutadana de Sant Cugat em va respondre amb un “doncs aquí els nostres arguments es fan circulars. El civisme sense norma, i tristament, no existeix. Sant Cugat ho ha de limitar”.

Limitar? Parlem de normes, de normes acompanyades de sancions o de la necessitat que tenen alguns polítics de regular-ho tot, sovint amb finalitats recaptatòries?

No estic gens d’acord amb algunes empaperades... Multar per tancar 5 minuts més tard un establiment que té gent sopant però que la “norma” diu que només pot obrir fins a les 23.00 h?

Multar per no tenir ben posat un rètol i fins i tot fer tancar l’establiment? Multar per portar el gos sense lligar en un parc a les 9 del vespre? Multar per aparcar al voltant del Mercantic – un espai que funciona i que atrau moltíssims visitants-–un diumenge en zones que no molesten? Què tal si els habilitem un espai perquè tornin en comptes que es trobin el paperet groc?

Si parlem de multar, jo sí multaria els pocavergonyes que es pixen al c/ Sant Jordi (entre d’altres) o “al callejón” (argot del joves per parlar del Polígon); als incívics que deixen escombraries fora dels contenidors i ja no dic als que deixen mobles i fins i tot matalassos!!!; als galtes que pinten façanes, als eixelebrats que cremen arbres i per descomptat als porcs que no recullen els excrements dels seus gossos... I podria estendre’m d’allò més amb el seguit d’actes incívics que veiem cada dia.

Estic molt d’acord que s’apliquin mesures dràstiques davant fets menyspreables com aquests, tot i que crec (digueu-me il·lusa) que això també pot canviar... Com deia Einstein “donar exemple no és la principal manera d’influir sobre els altres; és l’única manera”. //

Foto de la setmana

‘Caminante no hay camino...’

Deixem enrere l’hivern, temps d’introspecció i de repòs, per rebre la primavera, que ens dóna l’oportunitat de transformar-nos amb l’energia per començar noves coses. És l’hora de desprendre’s del passat perquè apareguin nous camins. (Camps del Pi d’en Xandri).

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Espai patrocinat per:

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

26 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Okupes

Andrés de la Mano i Marcos

Tenim una casa a la Floresta que és de la nostra mare i ja era del nostre avi. El dia 11 de gener ens van trucar els veïns per dir-nos que veien gent dins de casa nostra i vam trucar els Mossos. Quina va ser la sorpresa, que el “individus” que hi havia dins la casa, en contra del que deien tots els veïns: que acabaven d’entrar-hi, van dir que hi estaven des de Nadal, cosa que era mentida, i ves per on els Mossos no podien fer-hi res, al contrari, vam ser nosaltres que vam haver de tornar a casa a buscar la nostra mare de 81 anys, que vingués amb les escriptures de la casa, i fer-li passar el mal tràngol de veure a casa seva una gent que no coneixia i que a sobre ens miraven desafiant-nos... haguessin vist com plorava la nostra mare (una pena). Per culpa d’aquesta gent i del gran disgust, està en mans de metges.

Total, que tot i que ens vam identificar i vam presentar els papers, els “individus” havien canviat el pany de la porta del jardí i com que eren dins, segons els Mossos, no els podien fer fora. Ara, a més de robarnos el que hi ha dins la casa, que els veïns veuen que treuen de la casa i les destrosses que per sobre hem vist, aquella gent estan tan tranquils per dins de casa nostra. És una vergonya que hi hagi aquesta llei tan mal feta i que mentre el jutge no ho digui, cosa que pot passar molt de temps, hem d’estar aguantant i vivint amb aquesta angoixa sense tenir-ne cap culpa, a més de despeses d’advocats, etc. No hi ha dret!!!

Rosa Oller

que fou membre de la corporació municipal de Sant Cugat del Vallès (Mandat 1979-1983)

Serveixen per a res les instàncies dels ciutadans de Sant Cugat???

Malauradament crec que de gairebé res. Arran de patir una caiguda a la via pública a un lloc on per la seva deixadesa d’atenció ja es van fer instàncies des de fa onze anys sense cap solució, puc confirmar que no serveixen. Existeix, encara que sembli mentida, una cantonada a Sant Cugat, que no pertany a ningú segons el registre de la propietat, ni a l’Ajuntament ni a cap persona. És la cantonada de l’avinguda Ragull amb el carrer Joan XXIII (al barri de Sant Francesc). Sembla que, per això, en aquesta cantonada, hi ha una caseta de venda de llaminadures (fa dos anys no ocupada), un pal de telèfon, un fanal amb poca llum, un arbre, un pal sense res, dos senyals de trànsit, un fossar de telefònica, una petita vorera de tres rajoles d’amplada i 50 m2 de terra sense asfaltar. Això sí, l’Ajuntament de Sant Cugat va fer públic que l’any 2013 ha fet una despesa d’1,6 M€ per millorar els carrers de la ciutat.

Sembla que el barri de Sant Francesc no

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès.

Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

ha estat l’afortunat, no li ha tocat ni un euro. No forma part de Sant Cugat?

Actualment amb una fractura de ròtula per caiguda en aquest lloc i a més sense poder passar amb cadira de rodes, per aquest motiu faig una tercera instància per les males condicions d’accés a la cantonada a l’Ajuntament, després d’onze anys, ja seria hora que fes cas dels ciutadans que volen millorar la ciutat. Qui se’n fa responsable de tot això? Aquesta vegada vull creure que sí, tinc l’esperança que ens facin cas.

Silvia Morató Una ciutadana que segueix esperant resposta

Muchas gracias El día 15 de este mes, sábado, me encontraba de camino por el parque de la Pollancreda. Hacía un día primaveral, era el mediodía, cuando de repente tropecé con el pavimento en mal estado y fui a dar con la cara en el suelo. Rápidamente me encontré rodeada de personas que vinieron a auxiliarme, la sangre de mi frente caía en gran cantidad, no di abasto

L’alcaldessa i el consistori expressen el seu dol i s’afegeixen al dolor de la família

Ajuntament

de Sant Cugat

con los pañuelos que llevaba, enseguida me dieron más pañuelos, me ofrecieron sus móviles por si no tuviera y lo más loable, fue una señora joven, que ofreció ir a buscar su coche para llevarme al CAP. Acepté gustosa y así lo hizo. Nunca me había visto en una situación así pero cuando tantas personas estuvieron atentas para ayudarme me hizo pensar en la parábola de Jesús del Buen Samaritano.

Muchísimas gracias a todas las personas que me atendieron. Por cierto en el CAP me dieron cinco puntos en la frente.

Para el Ayuntamiento un tirón de orejas.

Por favor, mantengan los paseos en buen estado para que no tengamos accidentes como éstos.

Ruego ponerse en contacto conmigo las personas que me auxiliaron al número 626 025 429, gracias.

Maribel Calvo

Ermita de Sant Vicenç del Bosc L’Ermita de Sant Vicenç del Bosc la vaig conèixer aquests dies nadalencs, ja passats, de la mà de la família que tinc vivint a Sant Cugat.

Petita, d’estil romànic, i en un racó de Collserola. Vaig veure l’estimació de la gent cap aquest absis semicircular i la nau.

Documentat en el segle X. Veient que hi havia un faristol de fusta on devia haver-hi el nom Ermita Sant Vicenç, vaig prendre les mides i amb fang roig vaig sobreposar les lletres del seu nom.

Ho vaig portar a coure a baixa temperatura, i amb la família ho vam deixar una nit subjectat per dos serjants.

Ara aquests camins de l’Ermita Sant

Vicenç, qui arribi ja sabrà on haurà arribat.

Pep Corominas

Bicis per les voreres Darrerament, a Sant Cugat, cada cop hi ha més circulació de bicis per voreres i carrers de vianants. Qualsevol moviment lateral de qui camina constitueix un risc d’atropellament.

Crec que la situació milloraria si hi hagués més carrils bici, sempre que fossin respectats tant pels ciclistes com pels vianants (és trist veure gent a peu pel carril bici de la rambla del Celler mentre molts ciclistes es desplacen pel passeig). I demano a l’Ajuntament especial atenció al carrer Sant Bonaventura, on la situació és més perillosa, ja que han de conviure cotxes, bicis, terrasses de bar i vianants en un espai compartit. És difícil trobar una solució, però caldria plantejar-se fer algun canvi abans no hi hagi accidents greus.

Atentament, Rosa Ruiz ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN) Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon i Marta Morros. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera, Amanda Bernal i David Molina. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Montse Sant, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: B 5375-2014 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Jazzenviu, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Control sol·licitat

Amb la col·laboració de :

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de marรง del 2014

Publicitat 27

28 Economia i empresa Consum

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

OMIC Oficina Municipal d’Informació al Consumidor

Queixes per la telefonia mòbil i els bancs Quotes Les consultes dels consumidors es centren en les tarifes que han de pagar pels subministraments i els serveis de telefonia. Assegurances Ha incrementat el nombre de consultes en aquest àmbit

L

es companyies de telefonia mòbil, les de subministraments i també les entitats bancàries concentren bona part de les queixes que han fet els santcugatencs a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor durant el 2013. Segons les últimes dades d’aquesta oficina local, les qüestions relacionades amb els serveis són les que han registrat un increment més elevat de consultes i reclamacions, respecte a l’any anterior. En total, s’han fet 3.619 atencions, de les quals, 2.616 han estat consultes i 1.003 reclamacions. Dels expedients de reclamació que ha gestionat l’OMIC, actualment s’ha rebut la resposta de més de 700, i el 38% han estat favorables al consumidor. En aquest sentit el tinent d’alcalde de

3.619 atencions el 2013 L’OMIC ha rebut un 1% més de consultes i reclamacions Comerç, Josep Romero, expressa que estan “molt satisfets del funcionament de l’Oficina, ja que és un servei d’ajuda al consumidor per evitar conflictes” amb empreses.

XIFRES Comparativa de consultes i reclamacions en els diferents sectors 1500 Consultes del 2013

1329 1239

Consultes del 2012

1200

Reclamacions del 2013 Reclamacions del 2012

900

852

729

600

537

497

300

245

206

245 167 172

152 155

23 22

0 Subministrament

Serveis

Habitatge

131 29

153 140 64

38

70 1

Reparacions

Comerç

7

Alienenes

7

12

6

8

Alimentació

4

3

3

5

Normativa

Empreses de subministraments que concentren més reclamacions

La queixa més habitual Les reclamacions a les empreses de subministraments tornen a representar bona part dels expedients registrats a l’OMIC. En concret, es fa referència a les empreses de telecomunicacions i al sector de l’energia.

Durant el 2013 les queixes a Movistar han representat l’11% del total, Vodafone el 10%, Orange l’11%, Endesa el 7%, Gas Natural el 4% i Sorea l’1%. Amb tot, aquestes empreses destaquen per l’eficiència en les

Altres orange

TM

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Actualitat Economia i empresa 29 Finances Exercici del 2013

seves respostes, que oscil·len al voltant del 90% i en molts casos tenen una estimació positiva als consumidors. No obstant això, les consultes en el sector de les telecomunicacions han registrat una baixada respecte a l’any passat. El 2013 s’han fet 1.269 consultes, que representen un 35% de les 3.619 totals. La directora de l’OMIC, Mercè Álvarez, explica que aquesta disminució s’atribuiria al fet que en l’últim any ha crescut molt la venda de paquets que inclouen els serveis de telefonia fixa, mòbil i Internet en una mateixa factura, de manera que el consumidor només es queixa sobre una sola factura i

XIFRES

7% reclamacions a l’entitat Catalunya Caixa concentra molts queixes per les participacions preferents no sobre dues o tres, com passava anteriorment. També en el sector dels subministraments bàsics s’ha denotat una baixada en les reclamacions, és la primera vegada que representen menys del 50% del total de queixes. D’acord amb els responsables de l’OMIC, significa un canvi de tendència, encara per confirmar.

Malestar amb els bancs Les entitats bancàries s’emporten l’increment més important durant

el 2013, un 66% més que el 2012. Així, les atencions als bancs representen un 15% del total i van estretament lligades a la problemàtica de les participacions preferents i el deute subordinat. En aquest sentit, Catalunya Caixa és l’entitat que més queixes ha rebut, el 7% del total de reclamacions que s’han registrat a l’OMIC. No obstant això, aquesta entitat ha acceptat el 44% de les sol·licituds d’arbitratge per resoldre els casos dels seus clients, que en molts casos denuncien clàusules abusives als productes financeres. De la suma de totes les reclamacions, de moment s’han recuperat 750 euros de l’import, que ascendeix a 2 milions d’euros.

Un altre aspecte que cal destacar és l’augment de les consultes sobre les pòlisses de companyies asseguradores, moltes vegades vinculades a hipoteques. Des de l’OMIC s’ha denotat que moltes famílies es veuen obligar a reduir despeses i opten per rescindir els contractes amb les mútues, sobretot sanitàries.

Altres serveis que acumulen consultes i reclamacions estan relacionats amb problemes en el sector del transport aeri, en el lloguer d’habitatges o les reparacions en la llar així com en devolucions en comerços de la ciutat.

Més consultes per Internet Cada vegada són més les persones que opten per fer tots els tràmits a través del servei en xarxa que té l’Ajuntament o per telèfon. L’OMIC assegura que es poden fer tots els tràmits també a distància i que garanteixen el mateix servei. //

Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Les cases duren una vida.

Les oportunitats, no.

L’Ajuntament tanca l’exercici en positiu

Carles Brugarolas presenta els números de l’exercici 2013 El consistori ha aconseguit rebaixar l’endeutament 21 punts en 2 anys i actualment se situa al mínim històric del 57%.

L’Ajuntament de Sant Cugat es troba en una situació privilegiada pel que fa a les seves finances. D’acord amb les dades que s’han fet públiques, el consistori té solvència econòmica. Segons el tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas, s’ha aconseguit equilibrar els comptes gràcies a les polítiques de contenció de la despesa ordinària i de les inversions. També per les mesures “per intentar revertir una tendència que hauria comportat una crisi en la tresoreria”.

Un dels aspectes més destacables del 2013 ha estat que s’ha aconse-

# localpres

guit rebaixar en 21 punts l’endeutament de l’Ajuntament, fins al 57%.

Una xifra que no s’havia aconseguit mai, ha destacat Brugarolas. El 2011 la ràtio d’endeutament era del 78% –la llei marca el límit en el 75%– i l’Ajuntament s’havia fixat un límit per arribar al voltant del 60% durant la legislatura vigent.

Una altra dada positiva són els terminis de pagament als proveïdors. En aquest sentit, actualment l’Ajuntament paga en una mitjana de 44 dies, des de la recepció de la factura fins al seu pagament.

L’Ajuntament ha tancat el 2013 amb un estalvi net d’11,5 milions d’euros i un romanent positiu de 384.000 euros. // Anna Mira

Descomptes fins al 30 d’abril.* *Consulta les bases a solvia.cat

Consulta-ho a un dels nostres assessors personals al 902 333 131.

Solvia.cat La immobiliària de Banc Sabadell

FA_SV_226x68_StCugat_Familia_cat.indd 1

10/03/14 12:40

30 Economia i empresa Comerç tradicional

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Negoci de tota la vida

60 anys de vendre cistells al carrer de Santa Maria Familiar L’Àngels Auladell va començar a portar el negoci un cop la seva tieta es va jubilar Resistència és un dels pocs comerços tradicionals que queden al centre de Sant Cugat

S

petita, d’abans només quedem nosaltres i la Fabriqueta”. Pel que fa a la diferència que es pot trobar entre un comerç de tota la vida i un altre establiment del mateix rang situat en una gran superfície, la propietària apunta que el tracte de proximitat no és el mateix en un lloc o en un altre. “ No és el mateix anar a una botiga on t’atén el propietari o

ituat al bell mig del carrer de Santa Maria, hi ha Cal Bolet, un d’aquells comerços tradicionals que cada vegada són més escassos a la ciutat, i encara més al carrer de Santa Maria, on les franquícies i les noves botigues es van alternant els espais.

Des de fa 68 anys, Cal Bolet obre les seves portes per vendre diferents productes de vímet, com ara tot tipus de cistells. La tieta de l’Àngels Auladell regentava l’establiment i quan es va jubilar, l’Àngels va agafar el relleu al capdavant de la botiga, i d’això ja fa 30 d’anys. “Va començar l’any 44 , abans veníem coses de fusta, com escales, fustes de planxar, també somiers, que ara no es fan servir... Tot el que és de fusta ha desaparegut i ara no tenim res de fusta”, diu l’Àngels.

L’Àngels no sap ben bé com explicar el secret per aguantar tants anys, recorda que el carrer ha canviat molt i que ella encara aguanta. “El carrer no té res a veure amb quan jo era

“El carrer no té res a veure amb quan jo era petita, d’establiments d’abans només quedem nosaltres i la Fabriqueta” a una gran superfície”. Els clients que compren a Cal Bolet són gent del poble, els de tota la vida, però també hi van els nouvinguts.

El nom de Cal Bolet prové de l’època del besavi de l’Àngels. A La Unió es feien subhastes i ell va portar a subhastar un bolet que era molt gros, i sempre més la casa ha estat coneguda com a Cal Bolet. //

L’Àngels La propietària de Cal Bolet envoltada pels cistells i les joguines que ven. #Artur Ribera

Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler

Cicle Cicles es

e

Jornada d

s e t r e b O s e Port 29 de març a les 11 hores

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior CFGM -Tècnic Esportiu en

Hípica

en les disciplines de salt, doma i concurs complet

CFGS - Desenvolupament

d’Aplicacions CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes

Web

www.gf.eug.es Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 cfgm.hipica@eug.es cfgs.daw@eug.es

Publicitat 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Aixecar-te un dia i trobar el que busques.

Això és el nostre assessor personal.

Solvia.cat La immobiliària de Banc Sabadell

Consulta-ho a un dels nostres assessors personals al 902 333 131.

Informació també disponible a les oficines del grup Banc Sabadell.

Només fins al 30 d’abril compra la teva casa amb un descompte addicional.* *Consulta les bases a solvia.cat.

PG_226x296,3_DStCugat_Mano_cat.indd 1

18/03/14 09:44

32 Cultura Debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Cicle Conferències molt personals

Cultura i país al vuitè cicle de ‘Tertúlia amb Amics’ Conferenciants Dolors Vilarasau, Laura Borràs, Santi Vidal, Salvador Cardús i Mònica Terribas seran els ponents de la nova edició de les xerrades Berenar seràn en dilluns o dijous, al restaurant El Mesón

D

ijous, 27 de març, arrenca el cicle “Tertúlia amb Amics”, organitzat per l’Associació Amics de Pedra i Sang, amb la col· laboració del restaurant El Mesón i el Diari de Sant Cugat. Un cicle que aquest any arriba a la seva vuitena edició. “La fórmula: un entorn agradable, El Mesón, el lloc de les tertúlies santcugatenques per excel·lència, un berenar proposat pel tertulià o per la tertuliana, i una conversa entre amics”, apunta Dolors Vilarasau, presidenta d’Amics de Pedra i Sang.

El cicle proposa un seguit de conferències, cinc en total, que “volen emular les antigues tertúlies de cafè”, explicava Vilarasau durant la presentació del cicle dimarts, 18 de març, a El Mesón. I va afegir, amb referència al format, que “part de l’encant de les tertúlies es perdria si es fessin en format conferència”, tot remarcant el fet d’haver-hi berenar com “un fet que fa que agafi un caire més personal”, a més del posterior debat que s’estableix amb el públic.

I és que cada un dels ponents proposa un berenar que, com apunta Vilarasau, els acostuma a remetre a la seva infantesa, a “aquells berenars que els donaven els pares, i això dóna un caire molt personal i humà a la trobada”.

Pel que fa als conferenciants, Vilarasau en destacta que tenen un punt en comú tots cinc: “són persones que saben de què parlen”. Al cap i a la fi, “l’organització tria els conferenciants, però són ells els qui proposen i escullen el tema sobre el qual parlar durant la tertúlia”. A més, apunta que “estem acostumats a tertúlies en les quals tothom parla de tot; aquí, una periodista parla de periodisme, i un jutge de justícia”. Amb tot, destaca que hi ha una filosofia clara darrere del fet de triar els ponents. “Nos-

en context Vuit anys de ‘tertúlies amb amics’ Tertulians. Durant els set anys de ‘Tertúlies’ han estat ponents les següents persones: A. Oliveres, E. Jener, E. Teixidor, E. Moliner, E. Juliana, F. Mascarell, G. Rognoni, J. Gaya, J. Rovira, J. Puigdomènech, J.A. Benach, J. Piccorelli, J. Ferré, J. Vidal, J.M. Balcells, J. Colell, Les Xandrines, Ll. Calvo, M. Pessarrodona, M. Serra, M. Conesa, M. Casals, N. Tubau, P. Español, S. Abrams, V. Camps, V. Martínez, X. Bru de Sala, i X. Escura.

En bona companyia La presentació del cicle es va celebrar a El Mesón dimarts, 18 de març # artur ribera altres som gent de teatre, i busquem gent que vulgui parlar sobre temes culturals i socials”.

Els conferenciants El nou cicle del Tertúlia amb Amics arriba carregat de cares conegudes.

La directora de teatre Dolors Vilarasau serà l’encarregada d’estrenar el cicle de xerrades coincidint amb el Dia Mundial del Teatre dijous, 27 de

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Actualitat Cultura 33 Teatre Activitats al carrer

març, a les 19.30 hores. El tema tractat serà “El teatre: del Carnaval a la Quaresma”. Sota aquest títol vol fer un símil entre l’època del calendari en la qual ens trobem i la situació del teatre, parlant de la precarietat laboral, que no artística, que viu el teatre en aquests moments, tot brindant “per aquest món de somiatruites, dels qui encara pensem que la paraula i el teatre són una potent arma de construcció massiva al servei de la societat”.

La seguirà, el dilluns 14 d’abril, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs amb el tema “Literatura i valors”. Per Borràs, “la literatura és possiblement un dels motors de les representacions simbòliques que ens ofereixen una imatge més universal de la identitat humana. I, tanmateix, la seva presència social, el seu menysteniment en la formació dels nostres escolars i altres formes del seu desprestigi són el símptoma més evident de fins a quin punt hem desatès les disciplines que no tenen una aplicació directa en els interessos del mercat”.

I afegeix que “tenir cultura, fer cultura, llegar cultura significa formar en valors”.

La tercera tertúlia anirà a càrrec del jutge Santi Vidal parlant sobre “La futura justícia en el nou Estat”, el dijous 15 de maig. Com apunta Vidal, “tractaré d’explicar com serà la justícia a la futura república de Catalunya, una vegada superat el període de transició jurídica complicat que ens espera, des de l’any 2015 fins al 2017. Exposaré per què tenim dret a decidir el nostre futur d’acord amb la legislació internacional, estatal i catalana, alhora que descriuré quins passos caldrà fer per construir de bell nou un sistema judicial”.

Els personatges més mediàtics

arribaran amb el sociòleg i membre del Consell per a la Transició Nacional, Salvador Cardús amb “El país que farem”, el dilluns 26 de maig i la periodista Mònica Terribas amb “Els mitjans de comunicació han perdut la connexió amb la societat civil?” el dijous 19 de juny.

Cardús assenyala que “parlaré de què ens ha portat a iniciar el procés que explica on som, faré una anàlisi que detalli on som, i sobretot detallaré els possibles camins per arribar al final amb èxit”.

Pel que fa a Terribas, destaca que “desafecció política? sí, però quin grau de responsabilitat hi tenim els periodistes? Fem la feina que ens pertoca com a mitjancers entre la realitat, els fets, i la ciutadania? “, i afegeix: “Som al bell mig d’un procés fonamental en la nostra història i és més important que mai que l’ofici periodístic es mantingui fidel a la deontologia professional”.

La tertúlia Totes les tertúlies se celebren al restaurant El Mesón a les 19.30 hores, en dilluns o dijous. La sala on se celebren té una capacitat màxima de 70 persones, i és per això que es recomana reservar els tiquets per assistir-hi, ja que “l’espai s’acaba quedant petit”.

El preu per assistir a les tertúlies, que s’acompanyen del berenar proposat pel tertulià o tertuliana, és de 7 euros per al públic en general, i de 4 euros per als socis d’Amics de Pedra i Sang. Les entrades es poden adquirir al mateix Mesón o enviant un correu a pedraisang@gmail.com. Una nova oportunitat de gaudir d’una tarda en bona companyia. // Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

La ciutat celebra el Dia Mundial del Teatre Del 27 al 29 de març s’han programat diferents activitats impulsades per la Taula d’Arts Escèniques de Sant Cugat per commemorar el Dia Mundial del Teatre. Destaca l’àmplia oferta teatral de carrer el dissabte 29 de març.

Sant Cugat celebrarà el Dia Mundial del Teatre del 27 al 29 de març. Ho farà amb una vintena d’activitats organitzades per les entitats d’arts escèniques de la ciutat. Aquest és el primer cop que la Taula d’Arts Escèniques de la ciutat organitza aquesta celebració per reivindicar la importància de les arts escèniques.

L’activitat començarà coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Teatre dijous, 27 de març, amb la lectura del manifest a les 19 hores a la plaça d’Octavià. Una lectura que anirà seguida d’un tastet de l’espectacle Dona Sàpiens de Les Xandrines.

A les 19.30 hores el restaurant El Mesón acollirà la primera “Tertúlia amb Amics” de l’any, i a la nit, el Casal de Joves TorreBlanca acollirà l’espectacle Improshow.cat amb la companyia Planeta Impro. El divendres sessió de teatre al Teatre-Auditori amb Dones com jo de la companyia T de Teatre i al Teatre de Mirasol, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, amb Mira-sol Teatre.

El dissabte 29 de març el teatre surt al carrer. Durant el matí s’instal·laran quatre escenaris que acolliran diferents propostes teatrals de manera successiva. N’hi haurà a la plaça de la Vila, a la pla-

El Teatre al Carrer és un dels grans atractius de la celebració # A. bernal

El Dia Mundial del Teatre es commemora el 27 de març. El manifest de l’Aadpc d’aquest any el signa l’actriu i escriptora Àngels Bassas ça de Barcelona, al Mercat de Torreblanca i a la Casa de Cultura. A més, hi haurà espectacles itinerants durant tot el matí unint tots quatre punts. Hi participen Teatre Espiral, In-Fusió Teatre, Fira Zero, Mira-sol Teatre, Galeria de Poetes, els Tallers de teatre Sílvia Servan, Can Ninot, la companyia Patawa i Amics de Pedra i Sang. // C. Caballé

34 Cultura Actualitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de marรง del 2014

Actualitat Cultura 35

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Parlem de cultura

Traginem la taula

A

banda d’obrir la Programació Continuada el dia 2, com us havia informat en l’anterior columna del 31 de gener, durant tres diumenges seguits hem tingut feina. El 16 vam portar el Baldiri a Argentona, un compromís que feia temps que teníem acordat. Amb aquest, és el quart poble que visitem amb l’homenatge a Muntañola. El 23 la “Taula rodona” a la Casa de Cultura –gràcies Xarxa!– i el 2 de març a Valldoreix.

Aquesta “Taula” ens està donant tragí; tenim pendent portar-la a quatre llocs més durant els propers mesos, cal concretar alguns aspectes i horaris, de moment, però ja tenim reservat els dies.

Fer una obra diverses vegades –nosaltres, que estem habituats a fer un muntatge per a una o dues actuacions– et permet anar perfeccionant i aprofundint en els personatges. No solament la directora, la Trini Escrihuela, sinó també en Víctor Alexandre, el seu autor, que hi ha afegit algunes cosetes. Tot plegat ens dóna als actors una compenetració més gran entre nosaltres. Perquè, un cop tens el text i la interpretació assolits, comences a gaudir damunt l’escenari.

El 6 d’abril, tot seguint la Programació, ens ve a Valldoreix la companyia L’Ull de Bou de Sant Esteve de Sesrovires i ens porta l’obra El dubte, de John Patrick Shanley. Pel juny estem preparant una cloenda sonada, amb diverses companyies alhora damunt l’escenari. És una manera digna de celebrar els vint anys fent Programació Continuada a Valldoreix.

A banda de tot aquest sarau, divendres 28 d’aquest mes portem Cinco horas con Mario de Miguel Delibes a la Casa de València a Barcelona. La nostra actriu Isabel Valbuena i en Pep Usero fent de fill tenen feina.//

Rafa Usero Actor i membre de la Gestora Espiral rafa.usero@hotmail.com

Espectacle

L’Ateneu aposta pels espectacles de proximitat

Fotografia

Tradicions Ballada de sardanes 23 de març, a la plaça d’octavià

Exposició de fotografia de Pep Pujol

Toni Ramon, a la presentació # a. ribera

Interior de Volta i Volta # cedida

El 13 de març el centre cívic estrena el cicle ‘Un xic d’art, i un poc de tu’.

Pep Pujol exposa un treball en blanc i negre de retrats de santcugatencs. L’exposició es pot visitar al restaurant Volta i Volta del carrer Major. Entre els personatges retrats, n’hi de més populars i públics i també alguns de més anònims. // Redacció

Oferir espectacles de petit format, un cop al mes, a la sala d’actes, i sense finalitat lucrativa és l’objectiu de la nova proposta de l’Ateneu Santcugatenc, amb el cicle “Un xic d’art, i un poc de tu.” Els espectacles se celebraran un cop al mes, en dijous, i a les 19.30 hores. Fins al moment s’han programat cinc espectacles: el dijous 27 de març, Octet de Nou: Grup veus blanques (Selma Lavado i cia); el dijous 22 de maig Jim Terçol & The Dreamers; el dijous 5 de juny, TheCrazyCmos; el dijous 12 de juny, Carla de Galeria de poetes, i el dijous 3 de juliol, Mayo de Sal. // Cinta Caballé

L’Entitat Sardanista de Sant Cugat ha organitzat una nova ballada de sardanes el diumenge 23 de maç, a les 12 hores, a la plaça d’Octavià, a càrrec de la Cobla Sabadell i en el programa s’incloen Exhortació, Dolces carícies, Sabadell LX, Perpinyà 99, Esperit calongí, Vallvidrera, Estany de Travertins, En Josep de Can Tinco i Albons.

Aportar valor a través de la innovació

Música

Chris Thile & Brad Mehldau actuaran al Teatre-Auditori La proposta arriba en el marc del 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona i les entrades ja estan a la venda.

El 46 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona torna a fer parada a Sant Cugat. Aquest cop, serà el dissabte 8 de novembre, a les 21 hores, al Teatre-Auditori, i la proposta és Chris Thile & Brad Mehldau. Les entrades per al concert ja estan a la venda i es poden adquirir amb un descompte del 25% sobre el preu establert fins el 31 de març.

El preu normal de l’entrada és de 40 euros. El concert de Chris Thile & Brad Mehldau és un dels primers en confirmar-se del festival, i un dels més esperats, ja que és un retorn d’excepció. Els dos genis uniran forces en un concert del tot irrepetible al Teatre-Auditori. // Cinta Caballé

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd

Crítica de MÚSICA

36 Cultura Actualitat Arrels emocionals

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Espectacle Ballet Nacional d’Espanya

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

É

s difícil fer una crítica estrictament musical de l’esdeveniment que van protagonitzar els grups i persones que figuren en l’extensa fitxa tècnica d’aquest concert, integrat dins dels actes de la commemoració del Tricentenari de Barcelona. Les emocions que suscita ens porta a considerar-lo com un esdeveniment col·lectiu que es sustenta en la música, instrument per a l’entusiasme de les coses pròpies, sensació que malauradament es troba a faltar en moltes ocasions en un poble, com el nostre, que sempre ha de anar proclamant qui és.

Si això s’uneix a la coherència del programa, un nivell de qualitat interpretativa més que notable, la conformació d’una orquestra que fusiona, en part del concert els instrumentistes professionals i els joves estudiants de diferents escoles i, a més a més, integra en el seu si els músics d’una cobla per fer música plegats i esclatar en una festa a la plaça del Teatre, aleshores la sensació de plenitud és total i mereix, com així va ser, una reacció unànime del públic entusiasmat.

Extraordinària la versió de Montjuïc la suite de Britten amb un excel·lent saxo, contundent i afinada lectura de Finlàndia de Sibelius i esplèndida interpretació de La processó, de Xavier Pagès, una “crònica musical d’una festa tradicional catalana”, com l’adjectiva l’autor plena de referències sonores, dissonàncies complexes de gran eficàcia i un vídeo molt ben elaborat de les festes de la ciutat.

Memorable!! // LES NOSTRES TRADICIONS. Orquestra Simfònica Sant Cugat.

Director: Josep Ferré. Cobla de l’ESMUC. Director: Jordi Figueró. Col·laboració del Conservatori Municipal Victòria dels Àngels, Escola de Música Fusió, Escola de Música de Valldoreix, Jove Orquestra de Figueres, Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat, Coral La Lira i Grup de Batucada Karabassà. Música de Benjamin Britten, Pau Casals, Xavier Pagès, Jean Sibelius i Eduard Toldrà. Fotografies: Amanda Bernal, Jordi García i Mané Espinosa. Vídeo: Paula Calsamiglia. Presentador: Frederic Sesé. Lloc i dia: Teatre Auditori. 14 de març. //

# David molina

El públic vibra amb la dansa espanyola Grito i Suite Sevilla van ser els dos muntatges que van fer vibrar el Teatre-Auditori, el diumenge 16 de març. Antonio Najarro, director del Ballet Nacional d’Espanya, ha portat a Sant Cugat aquesta proposta després de 10 anys sense actuar a Catalunya, amb un espectacle ple de tècnica, força i simbologia # amanda bernal

Cultura 37

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Pàgina de l’Escola Fusió

65è aniversari d’Amat Immobiliaris Recentment, a La Pedrera de Barcelona, es va celebrar un acte per commemorar els 65 anys de l’ Immobiliària Amat, presidit Artur Mas. L’acte va començar amb el diàleg de reconeguts economistes i empresaris moderat per Antoni Bassas, per continuar amb un recital poètic a càrrec de Joan Margarit. Com a cloenda el president de la Generalitat va dirigir unes paraules encoratjadores vers la tasca d’Amat Immobiliaris. Fusió va actuar a l’inici i al final de l’esdeveniment.

Amat Immobiliaris és un membre de gran vàlua i fundador del Consell Patrocinador de l’Orquestra Fusió Sant Cugat, integrat per empresaris sensibles pel desenvolupament de les arts a la nostra ciutat, el seu lema és ”La música forma part de la cultura dels pobles i acostar-la als joves és una aposta de futur”. El Consell, amb el suport del Ajuntament de Sant Cugat, compta entre els seus membres amb: Assessoria Disgests, Edicions Ambar, Foap, +Sarsuela, Ceràmiques Sant Pancràs, Sacum i Amat Immobiliaris. També cal remarcar la col·laboració que l’orquestra sempre rep per part de la Fundació Orquestra

El president de la Generalitat i l’alcaldessa de Sant Cugat amb Gemma Navarra i alumnes de Fusió #cedida Sant Cugat, una entitat musical de la nostra ciutat que ens dóna suport en molts aspectes.

Gràcies a aquest propòsit, l’Orquestra Simfònica i l’Orquestra Moderna han assolit un alt nivell, actuant en auditoris reconeguts del país i realit-

zant gira de concerts a diversos països d’Europa.

Dins l’acte del 65è Aniversari d’Amat Immobiliaris, la música de l’escola Fusió va estar-hi present amb l’actuació d’un Quartet de Saxos format per Oriol Romeu, Martí Pera, Eric Astrue i

Ariel Vigo; i també un Quartet de Corda, format per Aina Serrallonga, Marta Perelló, Laura Jové i Carla Gilabert, amb la col·laboració de la soprano Laura Brasó. Tots ells van aportar una pinzellada musical a aquest esdeveniment tan destacat en aquests dies a Barcelona.//

Espai cedit ASS. RADIO

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

27 de març

el diari empresarial de Catalunya

descobreix-lo! www.viaempresa.cat

Populaire (Popular) Régis Roinsard

França, 2012 (111’) Idiomes: francès, anglès, alemany

38 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Agenda del 21 al 29 de març 21 Divendres 18 h Mercantic Mercantic de Nit Festa amb música i altres activitats que s’afegeixen a l’oferta de decoració vintage i retro, a part d’un complement gastronòmic notable.

Organitza: Mercantic 21 h Teatre-Auditori Teatre. “Julio César”, de William Shakespeare Preu: 26€. Direcció i escenografia: Paco Azorín.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21.30 h Casal Torreblanca Concert + Jam session. Maio de Sal

Leticia Martín i Maria Soto formen el duo musical Maio de Sal, que ens apropa a la música tradicional brasilera, capverdiana i portuguesa a través de versions.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 22 Dissabte

durada, tomb i nombre de participants.

Més informació o compra al 93 553 11 83, info@cancaldes.com Tots els dissabtes i diumenges fins a l’1 de juny.

Org: Hípica Can Caldés

Passejada gratuïta, oberta a tothom i sense inscripció prèvia. Informació: 936759952 (Oficina de Turisme de l’Ajuntament) i 936745396 (CMSC).

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat

12 h Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Hora del conte en anglès. “Cowboys and Indians” Places limitades. A càrrec de Kids & Us school of english.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

9 h Escola Avenç 14è Cros Fundació Collserola Organitza: Escola Avenç 12 h Plaça d’Octavià Ballada de sardanes Amb la Cobla Sabadell.

Org.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

12 h Vestíbul del Teatre-Auditori Concert simfònic. Intercanvi Escola Fusió i Centro Integrado de Música Padre Antonio Soler Concert gratuït obert a tota la ciutat.

Organitza: Escola Fusió

12 h Teatre-Auditori Sant Cugat Circ. Tortell Poltrona Preu:10€. “Post clàssic (One man show)” Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 18 h Teatre la Unió Balls del diumenge Preu: parella de socis 10€, parella general 15€. Entrades individuals meitat de preu.

Amb l’actuació del grup Solistes.

Organitza: La Unió Santcugatenca

12 h Abacus Taller de fang endurible PLUS Organitza: Abacus 16 h Associació Musical Aula de So Master class amb la soprano Rosa Mateu Edat mínima: 15 anys. Grup mínim de 5 persones. Preu: 60€, 45€ alumnes Aula de So. Informació i inscripcions: tel. 93 589 76 40, secretaria@auladeso.org i Aula de So Organitza: Aula de So

18 h El Siglo Mercantic Ciclo del Siglo Entrada gratuïta. A càrrec d’Anna Dot, Daniel Moreno Roldán i Estel Boada Organitza: Associació Cultural El Siglo 24 Dilluns

A partir de les 10.30 h Casino la Floresta Jornada. Quina Floresta Volem?

L’objectiu és crear un debat obert amb totes les veïnes i veïns de la Floresta.

Durant el dia també hi haurà activitats per nens i un dinar popular.

Org: Plataforma de la Floresta parla, sobre el pla d’asfaltat 11 h Església de Sant Medir Portes obertes a l’església de Sant Medir Organitza: Penya Regalèssia D’11 a 13 h Punt Verd del Centre Taller creatiu. Metamorfosi d’un envàs A càrrec de Taller Triangle (Entretallers).

De 4 a 99 anys. Inscripció gratuïta a l’Oficina Sostenible.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat De 10 a 14 h Hípica Can Caldés Tombs en carruatge per Collserola Preu a partir de 5€/persona segons

De 17.30 a 20 h Pavelló de Valldoreix Campionat Catalunya jugant a l’atletisme Org: Club Muntanyenc Sant Cugat 18 h Can Ninot Titelles. “La rateta presumida” Preu: 7€. A càrrec de la Cia. Veus-Veus.

Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21.

També diumenge 23 a les 12 h Organitza: Can Ninot 20 h Canals - Galeria d’Art Concert del quintet Entrecordes Concert: “30 minuts de música entre obres d’art”. Com a cloenda de l’exposició de la pintora Alina Granados.

Organitza: Canals Galeria d’Art 23 Diumenge 9 h Club Muntanyenc Sant Cugat Passejades per Collserola. Fonts de Can Catà

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n.

Viu la cultura de prop XCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la!

Oci i cultura en família

19 h Teatre-Auditori Sant Cugat 9a edició dels Premis Ciutat de Sant Cugat Entrada lliure a la gala prèvia invitació,

que es pot recollir a l’Oficina de Turisme.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Cinemes Sant Cugat - Cinesa Cinema clàssic. “Singin in the Rain” (Cantando bajo la lluvia). Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€ a cinesa.es VO subtitulada al català.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa 20 h Casa de Cultura Reunió Toastmasters

010 A Toastmasters aprenem dots de comunicació i de lideratge.

Organitza: Toastmasters Sant Cugat 25 Dimarts 19 h L’Ateneu Xerrada. “Cèl·lules mare, què en sabem i per a què serveixen?”

A càrrec d’Isabel Enríquez, biòloga i membre dels Joves Jubilats de l’Ateneu.

Organitza: Ateneu Santcugatenc 19 h Cafè Auditori Parlem de... “Dones com jo” Amb Pau Miró i les protagonistes de “Dones com jo”. Entrada lliure.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 20 h Casa de Cultura Conferència. “L’aigua com a font de vida i altres supòsits” Entrada lliure. A càrrec de Rafael Rodríguez Clemente (IDAEA - CSIC).

Organitza: Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix 26 Dimecres 18 h Xalet Negre Conferència. “La reestructuració de l’estat del benestar” Entrada gratuïta. Una proposta de l’Associació Cultural Sant Cugat.

A càrrec de Jesús Grau.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 19 h Arxiu Nacional de Catalunya Cinefòrum. “Rafea i el sol” Organitza: Amics de la Unesco, Arxiu Nacional de Catalunya 19.30 h Casa de Cultura Xerrada informativa sobre el Grau Universitari de Turisme Per als estudiants de batxillerat i cicles formatius Org.: Escola Universitària de Turisme CETA 27 Dijous 17, 19.30 i 22 h Cinesa Sant Cugat Cinema d’autor. “Populaire” (Popular). Preu a taquilles: 4,30€ i per internet: 4€ a cinesa.es. VO subtitulada al català.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa

Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Publicitat 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

18 h Xalet Negre Grup d’esperanto Activitat gratuïta. Tots els dijous.

Comunicació sense fronteres: ensenyament i difusió de la llengua esperanto.

Organitza: Grup d’Esperanto Jozefo Anglés 19 h Casa de Cultura Presentació servei “A resguard” A càrrec de Nerea Couselo, de l’Associació Salut i Família i coordinadora del projecte. Servei d’assessorament en temes d’habitatge, especialment pensat per a persones amb risc de perdre’l.

Organitza: Banc del Temps de Sant Cugat Dia Mundial del Teatre 19 h Pl. d’Octavià Lectura del manifest A càrrec de les Xandrines 19.15 h Pl. d’Octavià Representació.

‘Nenes parlant d’intel·ligència’ A càrrec de les Xandrines 19.30 h Restaurant El Mesón Teatre. ‘Del Carnaval a la Quaresma’

Tertúlia a càrrec de Dolors Vilarasau Org. Taula d’Arts Escèniques 20 h Casa de Cultura Conferència. “Galileo Galilei i les arts visuals del seu temps” Entrada lliure. A càrrec de Jesús María Galech, professor associat i investigador en Història de la Ciència de la UAB. Org.: As. Astronòmica St. CugatValldoreix 20 h Escola Ciutat d’Alba Escola de pares i mares.

Promoció de la salut II “Menjar sa per a ser millors”. Xerrada per a pares i mares (fills/es de 3 a 12 anys). A càrrec d’Adam Martín, periodista i autor del llibre homònim. No cal inscripció prèvia.

Organitza: AMPA de l’Escola Ciutat d’Alba 21 h Casal TorreBlanca Teatre. “Improshow.cat” Amb la Companyia Planeta Impro. Entrada amb reserva: 5€ i a taquilla: 8€. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.cat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

28 Divendres De 12.45 a 16 h Hotel QGAT Fòrum empresarial Santcugatribuna. Connie Hedegaard, comissària europea del Clima Ponent: Connie Hedegaard, comissària europea d’Acció per al Clima. Més informació a tribuna.santcugat.cat/ 18 h Cafè Auditori Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre A càrrec del Grup de Teatre Platea.

21 h Teatre-Auditori Sant Cugat Teatre. “Dones com jo” Preu:26€. De Pau Miró, T de Teatre.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 21 h Teatre - Casal Mira-sol Teatre. “El criat de dos amos”

De Carlo Goldoni. Amb Mira-sol Teatre.

Entrada amb reserva: 5€ i a taquilla: 8€.

Reserva d’entrades a: entradesxccp@ santcugat.cat També dissabte 29 a les 21 h Organitza: Ajuntament de Sant Cugat Dilluns 24 Casal les Planes Inscripcions al II Torneig de futbol Les Planes Equips de 8 jugadors/es de totes les edats (menors, amb autorització). Inici del torneig el 27 de març, els partits es jugaran els dijous de 17 a 20 h. Més informació al Casa Les Planes.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge.

Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53.

A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

40 Esports Instal·lacions

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Bàsquet Han presentat 502 firmes a l’Ajuntament

Les famílies del QBasket volen “un tracte igualitari” Situació En un comunicat, les famílies asseguren que, per part de l’Ajuntament, reben “un tracte injust i discriminatori” en el repartiment d’horaris d’instal·lacions municipals respecte a la Unió Esportiva Sant Cugat

L

es famílies del QBasket Sant Cugat (pares, mares i jugadors) van lliurar divendres, 14 de març, un total de 502 signatures a l’Ajuntament de la ciutat (l’alcaldessa Mercè Conesa n’era la destinatària) “demanant un tracte igualitari en el repartiment de pistes per als entrenaments dels nostres esportistes”. Així ho detallen un grup de pares en un comunicat de premsa que van emetre el dimarts 11 de març.

Segons aquesta nota, “a dia d’avui, l’Ajuntament reparteix un total de 119,25 hores de disponibilitat de pistes entre els dos clubs de bàsquet que hi ha al nostre municipi: la Unió Esportiva Sant Cugat i el QBasket Sant Cugat. D’aquestes, 71,25 hores – el 60%– són en pavellons i pistes situades al centre (Pavelló 1 i 3 de la ZEM Rambla del Celler), Col·legi Europa i CEIP Joan Maragall i 48 hores –l’altre 40%– a la perifèria (CEIP Catalunya i CEIP La Floresta)”.

Més horaris al centre El comunicat detalla que “un estudi demostra que al QBasket se li assigna actualment totes les hores a pistes situades a la perifèria (48 hores) i tan sols 10,5 hores a pistes situades al centre (un 15% de les hores –71,25 h totals del centre–). A la UE Sant Cugat, en canvi, se li assignen 60,75 hores al centre del municipi (el 85% del total del centre) i 0 (zero hores!!) a la perifèria”.

Tracte diferencial Segons la nota, “aquestes dades mostren un tracte diferenciat del foment de l’esport vers a ambdues entitats (tracte no equitatiu, no igualitari i podríem dir discriminatori i que, per tant, no fomenta l’autonomia ni la pràctica de l’esport pels nostres joves esportistes) que volen denunciar les persones vinculades al QBasket per-

en context Xerrada formativa de Carles Sánchez Conferència. El QBasket Sant Cugat va organitzar el dijous 13 de març la xerrada-col·loqui ‘El futur que els espera als nostres fills’. La conferència del santcugatenc Carles Sánchez, psicòleg social i director d’e-Motiva, es va celebrar a la Casa de Cultura, amb la presència d’una trentena de persones.

Formació. Aquest ha estat un acte més del projecte de formació del QBasket Sant Cugat.

Esportivitat El QBasquet demana poder jugar en igualtat de condicions # DIARI DE SANT CUGAT

què es corregeixi”.

Per això proposen “que el curs vinent s’assigni als dos clubs un percentatge d’hores al centre i a la perifèria sense discriminació. Aquest repartiment també hauria de ser equitatiu tenint en compte les franges horàries, ja que també cal ressaltar que de les poques hores disponibles per QBasket al centre de la nostra ciutat, aquestes, a més, són en

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Actualitat Esports 41 Futbol Derbi santcugatenc

horaris marginals, com per exemple, en dimecres de 22 a 23.30 hores, un horari d’entrenament que els nostres estudiants treuen de les hores de son necessàries”.

La Junta, sense resposta Aquest grup de pares i jugadors lamenta que “fins ara, l’Ajuntament no ha respost a les nombroses peticions que ha fet la Junta Directiva del club, encara que s’hagin fet diferents reunions que tan sols han servit per endarrerir la solució, al· legant motius històrics o de congelació d’horaris. Les persones vincula-

DECLARACIONS “Volem un percentatge d’hores al centre i a la perifèria sense discriminació” Pares del QBasket Sant Cugat Comunicat de premsa

“Tenim molts equips de la UE Sant Cugat entrenant-se en pistes descobertes” Mònica Mateu Presidenta de la UE Sant Cugat des no entenem aquest tracte injust. És per això que presentem un escrit amb 502 signatures per demanar-ho formalment i per demanar una resposta aclaridora” El QBasket Sant Cugat té 11 equips masculins, 3 femenins i més de 170 jugadors, “dels quals un 98% són residents al centre de Sant Cugat”.

va Sant Cugat “s’estan entrenant en males condicions, amb massa jugadors o jugadores a la pista. Alguns dels nostres equips s’estan entrenant al Pavelló 1 o al 3, però la majoria estan repartits per Sant Cugat.

Tenim molts conjunts entrenant-se en pistes descobertes”.

Segons Mateu, “tenim una gran massa d’equips que no s’entrenen mai a les instal·lacions on juguen el cap de setmana, amb les corresponents queixes dels pares. Estem entrenant-nos a les escoles Joan Maragall i Thau, i també a Valldoreix”.

Jugadors que marxen La presidenta de la UE Sant Cugat ha explicat que “tots els clubs de Sant Cugat ens trobem amb la mateixa situació” i ha lamentat “la pèrdua de jugadors i jugadores de molts esports, que han marxat a jugar a altres ciutats veïnes”.

“Espero que l’Ajuntament de Sant Cugat construeixi un pavelló al més aviat possible”, ha afirmat.

Segons Mònica Mateu, en els últims anys la UE Sant Cugat ha perdut fins a sis equips.

No fan declaracions El Diari de Sant Cugat ha sol·licitat al Gabinet de Premsa de l’Ajuntament poder recollir les impressions de Mercè Conesa, l’alcaldessa de Sant Cugat, sobre aquest afer. Cal recordar que el document, amb 502 signatures, que el QBasket Sant Cugat va lliurar a l’Ajuntament va dirigit a Mercè Conesa. Finalment, ni Mercè Conesa ni Xavier Tizón, regidor d’Esports, han volgut fer declaracions. //

La reacció de la UESC La presidenta de la UE Sant Cugat, Mònica Mateu, ha assenyalat que els equips de bàsquet de la Unió Esporti-

El Sant Cugat Esport FC guanya el Junior FC

Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

El Sant Cugat Esport FC es va imposar al Junior FC per 3 gols a 1 # AMANDA BERNAL Després d’aquest partit, el Sant Cugat Esport FC és desè a la lliga amb 33 punts, i el Junior FC, sisè, amb 43 punts, a set punts de la promoció d’ascens a Primera Catalana.

El derbi entre els primers equips del Sant Cugat Esport FC i el Junior FC, que es va jugar diumenge, 16 de març, a la ZEM Jaume Tubau, se’l van endur (3-1) els vermell-i-negres gràcies a l’efectivitat de cara a la porteria contrària. En la primera part, els locals van crear quatre ocasions de gol i en van aprofitar dues. Marcos va fer l’1 a 0 en el minut 18 després de plantar-se sol davant el porter Pol Bernaldo, i Marcelo, el 2 a 0, aprofitant un error de Pol en no blocar bé la pilota.

Tot i que les ocasions de gol les va crear el Sant Cugat Esport FC, els vermell-i-negres van renunciar a jugar a l’atac i van aprofitar les jugades de contracop per sorprendre els blau-i-negres. El Junior FC, per la seva banda, va ser l’equip que va tenir la possessió de la pilota, però sense crear perill a la porteria defensada per Jota.

Només començar el segon temps, l’àrbitre va xiular unes mans de Carlos Solivelles dins l’àrea i va assenyalar penal. Marcelo el va transformar en el minut 4 d’aquest segon període. L’únic gol del Junior FC el va fer Nacho Moretones, jugador del segon equip, en el temps de descompte. // Àlex López Puig

42 Esports Actualitat Xerrada Dopatge i nutrició

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Atletisme

El Club Muntanyenc es penja 4 medalles a l’estatal cadet Jael Bestué va guanyar l’or en la prova dels 60 metres; Daniel Toro i Martí Pagès, l’or i el bronze en triple salt, i Carla Morral, la plata en els 600 metres, al campionat d’Espanya en Pista Coberta.

Xerrada pionera de l’esport local Més d’un centenar de jugadors, jugadores i tècnics dels primers equips del Patí Hoquei Club, el Club Voleibol i el Club de Rugby van assistir el 13 de març, a la xerrada “Nutrició i dopatge en l’esport”, del metge santcugatenc Bernat de Pablo #a. ribera

Conveni

La PB Sant Cugat farà un campus d’estiu a l’Agora

L’H8S Campus Sant Cugat se celebrarà del 30 de juny al 25 de juliol un campus per a nens i nenes de 5 a 13 anys que està obert a tothom. Les inscripcions ja estan obertes i es poden formalitzar.

La Penya Blaugrana Sant CugatEscola de Futbol Hristo Stòitxkov

i l’Agora Sant Cugat International School han segellat un acord de col·laboració per a l’organització de l’H8S Campus Sant Cugat, que se celebrarà al mes de juliol, i en quatre torns d’una setmana cadascun d’ells. L’organització té previst que s’hi inscriguin 400 nens i nenes d’entre 5 i 13 anys, que s’agruparan segons la seva edat i nivell.

Antonio Sánchez, director tècnic esportiu de la PB Sant Cugat-EF Hristo Stòitxkov i també de H8S Futbol, comptarà amb un director del campus i amb un equip tècnic integrat per entrenadors especialitzats en futbol i un fisioterapeuta. També comptarà amb la col·laboració de Francesc Guijosa, director tècnic esportiu de l’Agora.

L’organització de l’H8S Campus posarà a disposició de tots els participants que ho necessitin un servei d’autobús diari, des de Can Magí fins a les instal·lacions de l’Agora Sant Cugat. // Àlex López Puig

Dues medalles d’or, una de plata i una de bronze. Aquest és l’extraordinari balanç de la secció d’atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat en la seva participació al Campionat d’Espanya Cadet en Pista Coberta, que es va celebrar el cap de setmana del 15 i 16 de març, a Antequera (Màlaga).

Jael Bestué es va coronar campiona d’Espanya cadet en la prova dels 60 metres, amb un temps de 7 segons i 87 dècimes. Daniel Toro es va adjudicar la medalla d’or en triple salt, amb una marca de 13,37 metres, prova en què Martí Pagès va ser tercer, amb una marca de 12,85 metres.

Carla Morral es va penjar la medalla de plata en els 600 metres, amb un registre d’1.36.03. // Àlex López Puig

Campionat

El juvenil A del Club Voleibol Sant Cugat, campió de Catalunya L’equip que dirigeix Bea Jiménez ha guanyat els 22 partits que ha jugat fins ara i tan sols ha cedit 3 sets. Del 30 d’abril al 4 de maig jugaran el Campionat d’Espanya de Clubs.

El juvenil A del Club Voleibol Sant Cugat s’ha adjudicat el Campionat

de Catalunya de Primera Divisió, competició que ja va guanyar els anys 2011 i 2012. Ho va fer dissabte, 15 de març, quan faltaven dues jornades per acabar la segona fase del campionat, a la pista del CV Vall d’Hebron, a qui va superar per 0 sets a 3. El CV Sant Cugat ha guanyat els 22 partits que ha jugat fins ara al Campionat de Catalunya de Primera Divisió i tan sols ha cedit 3 sets, dos a la primera fase i un a la segona. Clàudia Martínez, capitana de l’equip, ha explicat que “estem molt contentes d’haver aconseguit aquest títol. A l’equip hi ha dues generacions de jugadores molt bones”. // À. L. P.

Competició

Rècord a la 16a edició de la Cursa d’Orientació Escolar

Els participants, a Can Mates # a. bernal Fins a 660 escolars van participar a la darrera edició de la Cursa d’Orientació Escolar organitzada al Parc de Can Mates diumenge, 16 de març.

L’Ajuntament de Sant Cugat, a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), va organitzar diumenge, 16 de març, la 16a edició de la Cursa d’Orientació Escolar, al Parc de Can Mates. La prova va batre el rècord de participació, amb 660 nens. Els tres centres escolars que van aportar més participants van ser El Pinar, amb 56 alumnes, l’Institut Arnau Cadell, amb 48, i l’Escola Avenç, amb 38. // P. F.

Publicitat 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Nou Audi A3 Sedan.

Canvia el teu punt de vista.

La unió de dos conceptes que semblaven antagònics crea un automòbil innovador i sorprenent: el nou Audi A3 Sedan. Tots els avantatges d’un A3 s’uneixen als d’un Sedan en una forma diferent d’entendre dues realitats. Un vehicle amb unes línies exteriors dinàmiques i expressives que són el reflex d’un caràcter purament esportiu. Un disseny que enclou tecnologies tan avançades com l’Audi connect, que integra una àmplia gamma de serveis i funcions per emportar-te tot el teu món. Descobreix-lo a www.cambiatupuntodevista.es Nou Audi A3 Sedan de 105 a 300 CV (77 a 221 kW). Emissió CO2 (g/km) de 99 a 162.

Consum mitjà (l/100 km) de 3,8 a 7. /audispain

Auco Vallès

Mercè Rodoreda, 16-32 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 71 71

12500 AUCO VALLES 226x296 A3 SEDAN 1

10/03/14 16:58

44 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Entrevista

Marta Corominas Doula i assessora de lactància

@perfildetwiter

“Hi ha moltes dones que pareixen tenint orgasmes” Ajuda Fer el camí de la maternitat més fàcil per a les famílies, sense jutjar, i és que com diu la Marta “en la maternitat tothom opina: la veïna, el conductor...”

Vostè tenia un ideal de l’embaràs i el part, i de cop, complicacions...

Jo anava a parir a la casa de parts Mig Jorn, però vaig començar a perdre líquid amniòtic. Em van fer una ecografia a la Maternitat i em van dir que la meva filla, Marina, tenia un problema al cor. Vaig acabar a Sant Joan de Déu. Tot i ser traumàtic no ho vaig viure com un trauma, el trauma va venir amb el postpart.

Continuï, continuï...

En arribar a Sant Joan els vaig explicar que anava a parir a la Maternitat i que tenia el protocol de part natural, que si em podien respectar alguna cosa. Ells, en comptes d’explicar-me què m’estava passant, em van dir: “Aquí això no ho fem”. Després del part em trobo amb la meva filla ingressada amb uns horaris de visita molt estrictes, amb molt poc suport a la lactància i amb visites que em diuen: “Que maca, la teva nena”, però no entenen que no tinc la meva filla amb mi. A més, algunes infermeres em deixen estar més temps amb la nena, d’altres menys

i em pregunten per què insisteixo amb el pit, que la mataré de gana...

Tinc el suport de la meva mare i la meva àvia, però em sento molt sola.

Després d’aquesta experiència decideix fer-se doula?

No en el primer moment, però em van arribant informacions i penso: Això és el que jo hauria necessitat, saber què podia haver demanat i què estava dins la llei i que t’han de deixar entrar quan el teu bebè plora. Tu no tens forces i no estàs per barallar-te amb ningú.

Quin és el paper de la doula?

Donar seguretat a la dona i mantenir l’ambient emocional estable i apte perquè ella pugui gaudir del seu part. Els nervis, l’ansietat, les pors i l’estrès fan segregar adrenalina, que atura el part fins a un cert moment.

Els parts són massa medicalitzats?

Sí. És que en aquest país l’escola de llevadores va estar tancada molts anys i els hi són en els parts són els ginecòlegs i no hi haurien de ser. Els ginecòlegs haurien

de ser-hi en parts amb problemes, quan s’han de fer cesàries, ventoses o fòrceps i si no hi fossin segurament hi hauria menys cesàries, ventoses i fòrceps. Les llevadores estan preparades per acompanyar un part en bones condicions i saben que no es pot tenir pressa i que s’ha de ser pacient.

Però ara hi ha un corrent que retorna als parts naturals.

Les dones nascudes en el postfranquisme i educades als anys vuitanta en llibertat volen escollir i no permeten aquesta violència amagada que hi ha a les sales de parts.

Quan una dona va a parir, tan se val, sigui qui sigui, li diuen: “Ai nena, maca, tranquil·la”, no sembla violència, però ho és i molta perquè t’estan infantilitzant i en el moment en què t’infantilitzen és com si no tinguessis drets. A partir d’aquí sorgeixen entitats com el Parto es Nuestro o Dona Llum.

Quins beneficis aporta la lactància?

Parim i lactem perquè som mamífers i és clar que si una dona no vol lactar pot fer el que vulgui. La llet

La terapeuta a casa Donar suport físic i emocional durant el part i el postpart, aquest és el paper principal de les doules. Aquest col·lectiu, cada vegada més conegut, comença a obrir-se camí dins d’una etapa crucial en la vida de la dona, la de ser mare, sense oblidar també l’atenció als pares. Arran del naixement de la seva filla, ara fa deu anys, Corominas va decidir encaminar la seva trajectòria professional per donar a la dona el suport que ella no va tenir. Amb coneixements sobre la fisiologia de l’embaràs, part, puerperi, puericultura, lactància i educació prenatal, entre d’altres, aquesta veïna de les Planes va crear La Matriuska, paraula resultant de matriu i matrioska, perquè cap mare es quedi sense suport.

Viure a Sant Cugat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

“El fet de lactar no ha de ser per si millor o pitjor, sinó perquè és el que jo vull i és fins que el fill i la mare vulguin” “Tot el que té a veure amb reproducció és sexualitat”

Amb 41 anys la Marta en fa deu que va decidir ajudar altres mares # ARTUR RIBERA

materna és el millor aliment, està adaptat i és el bebè qui tria quan la pren, com la pren, la quantitat i la composició depenent de com mama. Quan hi ha qualsevol patogen a l’aire generes les defenses i les passes a la llet, però el fet de lactar no ha de ser per si millor o pitjor, sinó perquè és el que jo vull i és fins que el fill i la mare vulguin, és la vida de cadascú.

tocina més alt de la vida d’una dona. Això genera una gran capacitat d’estimar, si pots viure això, aquest nen posarà l’amor per sobre de tot. Odent ha vist que a tota cultura aquest moment s’altera tallant el flux d’oxitocina; aquí es talla el cordó massa aviat, a unes tribus africanes en aquell moment entren els nens del poblat cridant per espantar els mal esperits.

Socialment, la lactància té un límit?

Sí, però està canviat, com cada vegada hi ha més mares que tenen lactàncies prolongades, cada vegada està més normalitzat. Avui dia un nen d’un any lactant és normal, però hi ha nens que mamen fins als 7 o 8 i aquests no mamen al carrer, perquè els fa vergonya i si hi ha vergonya és perquè hi ha un tabú social.

I a què respon això?

Ell ho explica perquè els humans som guerrers i si vols criar un nen guerrer i mares que permetin que els seus fills vagin a la guerra, ho has de tallar. Si això canviés i es permetés aquest moment la transformació seria molt gran.

Es pot canviar el món, canviant la manera de néixer?

Ho diu Michel Odent, un obstetre francès que va començar a estudiar l’oxitocina, l’anomenada hormona de l’amor. Just en el moment que el bebè neix hi ha el pic d’oxi-

La dona té suficient informació del que es trobarà quan va a un part?

De la que no hi ha és de les emocions, de tot el que et passa per dins.

Una panxa és abstracta i encara que saps que tindràs un bebè no podem imaginar el que serà. També hi ha un pacte de silenci entre mares per fer veure que la maternitat és meravellosa i no passa

res dolent i que ho viuràs amb la màxima felicitat i això no és així.

No tothom viu igual la maternitat.

Hi ha una dona que existia abans i que no existirà mai més i aquest dol l’hem de fer, perquè sempre seràs mare, tindràs 80 anys i tindràs un fill de 60 que et preocuparà perquè no es pot jubilar i l’han fet fora de la feina. A nivell de parella mai tornaràs a ser tu i jo, sinó que serà un triangle, un quadrat, en pentàgon... i això genera conflicte i s’ha de saber gestionar i donar eines perquè cada vegada que neix un fill s’han d’arribar a acords perquè el jo faig la meva i tu la teva ja no serveix.

Quina relació hi ha entre la maternitat i el sexe?

Tot el que té a veure amb reproducció és sexualitat. Ens quedem embarassades a través del sexe, durant l’embaràs hi ha estímul sexual, perquè el nostre úter que fa les contraccions de l’orgasme està eixamplat i totes les zones erògenes estan molt més sensibles. Hi ha dones per a qui tot això és molt agradable i d’altres que no poden

“Hi ha un pacte per fer veure que la maternitat és meravellosa i que ho viuràs amb la màxima felicitat i això no és així” suportar tanta sensibilitat. El part és sexual i hi ha moltes dones que pareixen tenint orgasmes.

Tot i el dolor? És que no senten dolor, senten intensitat. El dolor té a veure amb la por i ens contrau. L’úter té fibres longitudinals i transversals, en una contracció es mou primer una i després l’altra. La por fa que això quedi garratibat i es fa una mena de rampa que crea dolor.

El ritme de vida que portem és compatible amb la maternitat?

No. Jo li preguntaria a les sueques i finlandeses a veure si funcionen els seus països o no funcionen. Jo crec que aquest funciona molt pitjor i no té a veure amb les baixes de les dones i la conciliació. Hi ha estudis que demostren que les dones quan són mares són més multitasca i que es tornen més intel·ligents per la capacitat de connectar coses i de millorar la logística. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

46 Viure a Sant Cugat Patrimoni

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

El claustre del Monestir Els capitells d’Arnau Cadell El claustre del Monestir Aquest és un dels racons més emblemàtics de Sant Cugat. #ARXIU

que hi poseu un xic d’imaginació, una mica de fantasia, paciència i un cert sentit de l’orientació. Cal fixar-se en quin és el primer capitell il·luminat amb els raigs del sol ixent el dia de l’equinocci de primavera, o sigui el 21 de març. Aleshores les notes de la melodia segueixen la mateixa trajectòria que els raigs solars en incidir sobre cadascun dels capitells, sempre en direcció a la Sala Capitular. El mateix Màrius Schneider, de forma més artificiosa que res més, es va atrevir a afirmar que la música resultant d’aquestes combinacions era l’himne litúrgic dedicat al màrtir Cugat. És ben possible que ni l’escultor Arnau Cadell ni els seus col· laboradors sabessin que estaven componen una obra musical a cops d’escarpa i martell.

Correspondència entre els tons musicals i els animals representats als capitells del claustre

Notes de pedra al claustre del Monestir

U

n dels racons que m’entusiasmen del conjunt monumental del Monestir és el claustre, i més concretament els capitells. Cadascuna de les cent quaranta quatre columnes sostenen un llibre obert a la natura, a l’art escultòric i ornamental, a la història i a la religiositat de fa més de deu segles. Originàriament el que més interessava a l’autor d’aquesta magnífica obra no era solament els elements decoratius de l’art romànic o les escenes històriques, sinó també els temes religiosos, això sí, realitzats sempre amb un ritme i una harmonia que volien reflectir la perfecció de l’ordre sobrenatural. Res a dir. Era una manera d’entendre i representar el món.

L’autor d’aquesta obra magna, iniciada a finals del segle XII, fou l’es-

Cal fixar-se en el primer capitell il·luminat amb els raigs del sol ixent el dia de l’equinocci de primavera, el 21 de març cultor Arnau Cadell, segons consta a la signatura gravada davant la galeria contigua a la Sala Capitular.

En la successió dels capitells no hi busqueu un ordre històric perquè no l’hi trobareu, però sí que hi podeu endevinar un ordre jeràrquic: la Nativitat de Crist, l’Anunciació, l’Adoració dels Reis, l’Anunciació als Pastors, la Matança dels Sants Innocents o la Fugida a Egipte. La successió de les escenes nadalenques es repeteixen però en canvi hi trobareu a faltar una escena tant transcendental com és la crucifixió de Crist

Més enllà dels aspectes religiosos, artístics i estètics, hi ha una interpretació del musicòleg alemany Marius Schneider (Alsàcia, 1903 Baviera, 1982) segons la qual cada figura representa una forma diferent de les notes musicals (rodones, blanques, negres, corxeres...) i també indica la situació al pentagrama. Ah! No us ho perdeu, la major o menor agudesa de les notes ve representada per animals que tenen aquesta característica, com és el cas de l’àguila a qui li correspon el do, al lleó alat el re, al centaure la nota mi i al bou el fa. La nota és més o menys llarga segons la distància entre el capitell de referència i el següent capitell de representació animal. Un cop adjudicades totes les notes de l’escala cal esbrinar quin és el principi de la interpretació. Doncs bé, per saber-ho cal

Coincidència amb Girona i l’Índia Hipòtesis semblants de correspondència entre els tons musicals i els animals fantàstics representats en capitells també existeixen a la catedral de Girona i fins i tot a l’Índia del segle XII. Aquestes coincidències a l’altra part del món ens fan pensar que sovint es donen equivalències simbòliques que ningú s’explica si no és a partir de lleis naturals que els homes encara no som capaços d’interpretar.

Ara només falta que es posin d’acord músics i cantaires i interpretin plegats la dolça melodia inspirada pels nostres capitells i, tots plegats, escenifiquin una performance artisticomusical de benvinguda a la primavera en el moment que el sol comenci a treure el nas pel claustre del Monestir. Seria una experiència inoblidable!

Si us interessa aprofundir sobre els capitells del Monestir i la seva musicalitat podeu consultar l’obra El orígen musical de los animalessímbolos en la mitologia y la escultura antiguas de l’autor Marius Schneider, i també Un libro capital sobre capiteles, de Raúl Ruíz-Manuel Pagés.// Rogeli Pedró i Fontanet rogelipedro@hotmail.com Antropòleg i escriptor

Ofertes Club del Subscriptor 47

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Restaurant

Gelats artesans

Restaurant

Bellesa

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Et regalem dos gelats Cremeria Toscana Boníssims!

Menú per a 2 persones de dilluns a dimecres

Depilació làser aixelles

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. de Barcelona, 10

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. del Doctor Galtés, 5, local 8 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Màgia

Restaurant

Restaurant

Restaurant

Els Amics del Mag Lari 3 Màgia de prop

Menú nit degustació teppanyaki. 2 persones, de dilluns a dijous

Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres

Sopar per a 2 persones, a la carta, de dilluns a dijous, beguda a part

Divendres 4 i dissabte 5 d’abril, a les 21 h. Diumenge, 6 d’abril, a les 18 h PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Mascotes

C/ de la Plana de l’Hospital, 7

Plaça d’Octavià, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Hípica

Pl. dels Quatre Cantons, 3 PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Guanya un carro de la compra Eroski Cada mes en sortegem 4 entre tots els subscriptors

1 sessió d’ensinistrament de gos. Durada, 30 minuts Av. Via Augusta, 3-11 (Centre Comercial Augusta Park) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

“Menú Burguer” per a 2 persones No us quedareu amb gana!

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes) PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

1 volta amb poni, dissabte o diumenge al matí Valorat en

N

Av. de les Corts Catalanes, s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

150€

Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat

8 102030 014001

Vols rebre el Diari a casa?

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

00995

48 Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de març del 2014

Temps del cap de setmana màx. 20 °C

mín. 10 °C

Retrats santcugatencs

Mariona Benet Mestra i cantant

Qui va crear l’Òpera de Cambra de Sant Cugat La Mariona Benet és mestra i cantant, a més de presidenta de l’Òpera de Cambra de Sant Cugat. Ha fet música des de petita, però per diverses circumstàncies no s’hi va posar de debò fins que va ser més gran: “Fent de mestra em vaig quedar sense veu, allò que els passa a les mestres. Vaig anar a fer recuperació de veu amb una noia i em va dir que tenia la veu molt maca i que m’hi dediqués. I així va ser”. Va començar els estudis de cant amb la soprano Carme Bustamante, al Conservatori Superior de Música del Liceu. “La Carme em va fer triar entre cantar o fer de mestra”.

Va triar cantar però el que no s’esperava és que després tornaria a fer de mestra, en aquesta ocasió de cant, a l’Aula de Cant que ella mateixa va fundar. Ensenya sobretot a adults, d’entre 25 i 70 anys.

“Tothom pot aprendre a cantar, tingui l’edat que tingui. Tinc gent que té molt bona veu”. L’any 1994 va muntar l’Òpera de Cambra de Sant Cugat, juntament amb l’Eloi Jover. L’estrena va ser al TeatreAuditori amb La Rita. “A partir d’aquí la cosa es va anar inflant.

Actualment, cada any fem un mínim de dos concerts, amb escena, vestuari, amb el gran sidral”. Canta menys del que li agradaria, però està especialment orgullosa d’haver pogut cantar lied. “És el més difícil que hi ha, a mi em semblava impossible. El lied és poesia”. Mariona Benet va néixer a Barcelona, però va venir a viure a Sant Cugat l’any 1976. “Els meus fills són d’aquí i jo ja sóc d’aquí”.

Agraeix l’oportunitat que li ha donat treballar a la ciutat perquè “possiblement no hauria pogut fer el que he fet aquí a Barcelona”.

Reconeix que li hauria agradat ser actriu. “M’agrada molt anar al teatre i admiro la feina dels bons actors. També m’agrada molt la muntanya”.

Pere Fernández