El Diari de Sant Feliu, desembre

Número 13 // 20.000 exemplars // desembre 2012 // Sant Feliu de Llobregat

93.666.96.11 Av. Montejurra 21 Sant Feliu de Llobregat

*

L’equip de govern aprova els pressupostos del 2013 sense consens

Elsa Silvestre

Pressupostos per al 2013. Els pressupostos previstos pel Consistori presenten uns ingressos de 36 milions d’euros i unes despeses de 35 milions, amb la qual quedaria un marge de més de 500.000 euros que ha de servir, segons l’Ajuntament, “per eixugar el dèficit acumulat fins al 2011 i aconseguir unes finances sostenibles”. Al Ple de novembre, es va debatre l’aprovació conjunta del pressupost, l’organigrama i la plantilla municipal amb l’abstenció del Partit Popular i el vot contrari del PSC, que va retreure a l’equip de govern la pujada de l’IBI, la de taxes per sobre de l’IPC i la distribució de la despesa.

* Válido para pizzas medianas y familiares con 3 o más ingredientes.

Válido los 7 días de la semana.

OPINIÓ

2

opinió

Cal prioritzar les inversions

D

urant la presentació dels equips del CBS, l’alcalde va anunciar la data en què l’Ajuntament repararà la coberta del Palau Juan Carlos Navarro i canviarà la superfície de la pista instal·lant parquet. Sobta que, després de renunciar a la categoria brillantment assolida la temporada passada pel CBS, es plantegi una millora que no és un requeriment per poder jugar, com sí ho hauria estat en cas d’haver jugat a la Lliga LEB, malgrat que s’acostuma a facilitar una moratòria per a l’adequació de les instal·lacions.

El Palau Juan Carlos Navarro va ser construït fa 30 anys i, per tant, comença a necessitar algunes reparacions, però el canvi de la superfície sintètica a parquet només obeeix a una millora de la instal·lació i no a un requeriment de la competició. Cap objecció, sinó fos perquè hi ha altres necessitats en les instal·lacions esportives més urgents, com el camp de futbol de Falguera. Aquest camp (on es va instal·lar gespa artificial, seients i coberta a les graderies), té una mancança greu d’instal·lacions complementàries. En temps de l’alcalde Baltasar, es va definir que la instal·lació faria servir els vestidors del gimnàs de l’escola Falguera, i uns vestidors construïts que, poc després, van haver de ser enderrocats -pel que

sembla- per estar construït en sòl qualificat de zona verda. La realitat avui es que el camp fa servir parcialment els vestidors de l’escola perquè, lògicament, tenen l’ús propi de la seva instal·lació.

A més, cal afegir la saturació que pateix per una distribució d’entitats poc rigorosa (parcialment corregida a corre-cuita en les darreres setmanes) i de l’increment de nens i equips que la principal entitat que en fa ús ha tingut aquest any, mantenint la línia ascendent dels darrers 3 anys. La realitat avui son uns mòduls prefabricats fent-se servir com a vestidors, d’uns escassos 8 m2 cada un, que han de compartir únicament tres dutxes cada dos vestidors, per a prop de 40 nens tots els dies de la setmana. És evident que si s’han de prioritzar inversions es faci seguint criteris lògics, de reparació primer, valorant-ne la urgència, i de necessitat i volum d’ús després. I en aquest sentit, sembla molt més urgent atendre la millora provisional, acompanyada d’una solució definitiva amb un calendari creïble i raonable, dels vestidors del camp de futbol Falguera, que no la substitució per parquet de la superfície de joc del Palau.

Juan Antonio Vázquez Alcalde de Sant Feliu de 2003 a 2010 Soci de la Peña Recreativa

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

el diari de Sant Feliu · desembre de 2012

editorial

E

Crisi d’idees

stem en crisi. Amb aquestes tres paraules podríem definir la dinàmica municipal dels darrers mesos. Tot i que a la tornada de les vacances d’estiu es concentren els plens més importants de l’any, amb l’aprovació de les ordenances fiscals primer i els pressupostos després, no han estat mesos ni de grans debats polítics ni de grans consensos. Fins i tot sembla que la crisi arriba a alguns moviments socials, que han reduït a la mínima expressió la seva presència i visió crítica davant les decisions més transcendentals de l’any del nostre Consistori.

Si ja vam veure com les ordenances fiscals no avançaven gaire en la definició d’una fiscalitat més acorde amb la situació de dificultat econòmica que viuen moltes famílies, fins i tot en la línia contrària al que hauria de ser, amb un increment de la pressió fiscal en aquests moments poc oportuna, l’aprovació dels pressupostos per a l’any 2013 ha estat el segon capítol de la mateixa novel·la.

S’ha perdut una oportunitat per part del govern d’intentar sumar esforços davant la crisi i el resultat es cap suport extern als partits que formen el govern per als comptes de l’any vinent. Si l’any passat el PP donava suport als pressupostos del 2012, aquesta vegada ha optat per l’abstenció, mentre que el PSC continua en la seva línia d’oposició frontal. Hauria estat un bon exercici polític, davant el que se suposaven uns pressupostos més ajustats, haver sumat consensos sobretot a l’hora de definir les partides més importants com han de ser les dotacions econòmiques destinades a la promoció de l’ocupació, als ajusts socials i les inversions.

Sorprèn, en aquest sentit, que s’aprovin uns pressupostos amb un lleuger increment dels ingressos respecte al pressupost de l’any passat, quan precisament res augura un millor any pel que fa ni a les economies domèstiques, que suportaran part d’aquest augment dels ingressos a través de l’augment de la fiscalitat per a l’any vinent, ni a l’activitat econòmica, que suporta una altra part dels ingressos a través de taxes i llicències d’obres i d’altres elements fiscals. Tampoc sembla que serà un bon any per a la resta d’administracions que ja han anunciat una minva de les aportacions via transferències i subvencions al ajuntaments. Per tant, sembla difícil pensar que s’assolirà la previsió dels ingressos.

A més és un error dotar partides obertes pel que fa a les partides d’atenció social que s’aniran incrementant en funció de les necessitats, com va dir el regidor d’Hisenda, el convergent Manel Carrión, ja que això no deixa clara la voluntat política de destinar recursos concrets a l’atenció social, i d’aquesta manera els professionals que estan en primera línia porien saber amb què compten i definir les accions, ni és clara la possibilitat d’anar suplementat, perquè això depèn sempre dels excedent que tinguis en altres partides i que no s’hagin gastat. El mateix de l’altre gran necessitat, la generació d’ocupació. Falten partides clares que responguin a projectes concrets i vagin més enllà d’assumir els, cada vegada més limitats, plans d’ocupació d’altres administracions.

Sembla com si la crisi econòmica al govern local li provoqui també una crisi d’idees.

la foto del mes

Xaví Martí

La segona del 2012. La vaga del 25-N, amb mobolitzacions a 23 països europeus i aturades totals a Portugal i Espanya, es va notar amb força a la ciutat de Sant Feliu. Aquest cop, el comerç es va sumar àmpliament a la protesta per la crisi i la reforma laboral del PP. redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Publicitat: publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Maquetació i redacció: Anabel Raluy López

Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@ eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 13, desembre 2012 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

desembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

C IU T AT

Per a tu, Magí

V

olta per casa una foto antiga de les Mercedàries, on sortim amb en Magí, ben petits i vestits de tunos amb guitarres de pega a una actuació a la Unió Coral, a l’escenari cobert. Valga’m Déu quines pintes. Probablement vam fer la Primera Comunió junts, i ens van engegar dels Padres junts perquè ja érem grans per continuar al col·legi de les monges amb 6 o 7 anyets. Dels Padres recordo dues escenes ben clares que diuen molt del Magí. En una d’elles, a les classes de dibuix del sr. Torras, tan bon punt el Magí començava a dibuixar el que ens havien demanat un núvol de nanos ens arremolinàvem al seu voltant per veure el seu dibuix. Com era possible que fes aquells dibuixos tan extraordinaris? “Ets un artista”, li dèiem… i tant que ho era! Però el que no sé si tothom sap és que era un geni en Matemàtiques (em diuen que la

seva filla Mar ha heretat aquesta màgia). El Magí i jo no érem amics “del pati” diríem, perquè el Magí no jugava al futbol, la coordinació del cos i tot això no era el seu fort, a més va dur un temps ulleres amb un ull tapat, imatge entranyable que ara recordo. Nosaltres érem amics de les Mates. Quan la senyoreta desenvolupava a la pissarra una equació complicada i com que anava de pressa s’havia equivocat en un dels passos, el Magí i jo ens buscàvem les mirades i… sí, sense dir-nos res ho confirmàvem: s’ha equivocat, oi Baleta/ Fernandes? La senyoreta es girava i en veure’ns, tornava com un llamp cap a l’equació perquè ja sabia que havia errat un dels passos. En Magí era així, un crac de les Mates, un dels companys més intel·ligents que he conegut mai.

Ens vam separar quan vaig marxar a l’institut i ell va anar a un altre. Alguns estius el veia,

amb espardenyes per Sant Feliu, però cada vegada més espaiadament. Només ens vam veure dues o tres vegades al tren als anys 80 i 90. En veure’ns jo notava en ell, tot i la seva introversió, la mateixa alegria que la meva en retrobar l’antic company. Humil i senzill, artista i geni matemàtic i intuïtiu, enamorat dels nombres i de l’univers matemàtic, professor a Hèlsinki o artista convidat a la Universitat de Phoenix, al que li encarregaven treballs i col·laborava amb Tàpies, Barceló, Saura, Plensa i tants artistes consagrats. I les seves exposicions a mig món, per no parlar del seu mític taller al Raval.

Quanta vida, quanta grandesa, amor i humanitat en tants pocs anys. Un desembre com aquest, el del 1999 va morir, als 42 anys.

El 2001, al Centre d’Arts Santa Mònica, davant d’una foto seva gegantina feta al seu taller, amb

3

Vols aprendre els secrets d’un bon maquillatge?

15%

de descompte

en productes.

et dóna tots els consells necessaris. informa’t esterbelleza.com · marykay.es

*Omple les teves dades a la web i entraràs en el sorteig d’un Lote de Productes per aquest Nadal!

Truca i reserva hora amb una amiga i us obsequiarem amb una clase gratuita d’automaquillatge i a més a més obtindreu un 15% de descompte en la compra de productes.

Ester Rico mvl. 662 356 958 ester@esterbelleza.com

PublicidadEsterBelleza117x101-diario-OK FINAL.indd 1

el davantal de cuir i la camisa a quadres, les llàgrimes em queien per les galtes, com ho fan ara en recordar-lo. Vam estar plegats 10 o 12 anys a la mateixa classe, en una etapa clau de les nostres vides. Per això, i per altres coses que miraré de poder explicar, la mort del Magí va ser alguna cosa més que la mort d’un amic.

27/11/12 20:20

Joaquim Fernández, desembre de 2012

Presentació ‘en família’ del pressupostos del 2013

L

’alcalde i els presidents i presidentes de les Àrees van presentar el pressupost municipal per a l’any 2013, posteriorment debatut en el Ple municipal del 29 de novembre. L’equip de govern ho va fer en una audiència pública amb una presència ciutadana i de les entitats que cada cop és més migrada (només hi havia l’AV Roses). L’alcalde va presentar el referent a alcaldia, Manel Carrión va fer un resum dels números, Rosa Maria Martí va recollir tot allò referent a l’Àrea de Serveis Personals, Lídia Muñoz va presentar el referent a Joventut i Urbanisme i Maria Cinta Daudé, va desgranar tot allò relacionat amb Ocupació i Innovació.

Els pressupostos preveuen uns ingressos de 36.230.175 euros i unes despeses de 35.641.070, amb la qual quedaria un marge de més de 500.000 euros que ha de servir, segons l’Ajuntament, “per eixugar el dèficit acumulat fins al 2011 i aconseguir unes finances sostenibles”. Els comptes per al 2013 s’han dibuixat en funció del Pla d’Actuació de Mandat, el Pla d’Inversions i el Pla de Sanejament aprovat al ple de setembre, i que segons l’Ajuntament ha de permetre eixugar el dèficit municipal. Uns pressupostos “pràcticament iguals als de l’any passat”. Carrión va incidir en els condicionaments que suposen les obligacions legals de l’Estat que permetran millorar les finances (per exemple, al pagament a proveïdors a 30 dies abans del 2015 o una pujada en l’IVA que suposarà 200.000 euros addicionals l’any) i en el difícil moment econòmic amb el descens d’activitat i la pujada de preus energètics: “Hem estat molt prudents a no incloure tot allò que no puguem cobrar”, ha afirmat el regidor d’Hisenda.

L’alcalde va afegir que l’equip de govern no pot “dedicar el superàvit a inversions a causa del dèficit”. Segons Carrión, el que es dedicarà a

inversions serà el romanent d’anys anteriors. Al punt d’alcaldia, San José va voler emfatitzar les polítiques de tarifació especial per poder accedir als equipament municipals com, per exemple, a l’Escola de Música.

A l’audiència hi va acudir una representació de l’Associació de Veïns Roses-Castellbell, que va omplir el torn de preguntes i suggeriments de queixes respecte tant a la forma, com al contingut de l’audiència. El primer en intervenir va ser el seu president, Silvestre Gilaberte, que es va queixar de la forma en què s’havia fet la convocatòria, i va considerar que la configuració dels pressupostos havia estat “molt poc participativa”. Un altra membre va queixar-se per les pujades de les diverses taxes, com la d’escombraries i sobretot l’IBI, i va suggerir que la dimensió de l’estructura de l’Ajuntament s’hauria de reduir als moments de crisi. També hi va haver un estira i arronsa a causa del prorograment dels contractes de Jardineria i d’altres. L’exregidor Joan Grisó, va dir que els pressupostos “no inventaven res” i que es limitaven a seguir el camí encetat pel PSC. Ple municipal Als punts 10, 11 i 12 del ple, en què es va debatre l’aprovació conjunta del pressupost, l’organigrama i la plantilla municipal, la cap del PSC, Lourdes Borrell, va retreure a l’equip de govern “la pujada de l’IBI, així com la de taxes per sobre de l’IPC i la distribució de la despesa”. La portaveu socialista també es va mostrar disconforme amb l’eliminació de l’ajornament de les taxes del cànon de piscines, “perquè això els pot causar problemes de tresoreria”. Per totes aquestes raons, la moció va ser aprovada amb el suport dels partits en el govern, l’abstenció del PP per la pujada de l’IBI, i el vot contrari del Partit dels Socialistes.

Xavi Martí

C IU T AT

4

desembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Sant Feliu vota igual que el Baix Llobregat CiU pateix una davallada de 1.578 vots mentre que creix el suport a Esquerra i Iniciativa // El PSC també experimenta un creixement, però més suau Partit vots

G

%

Partit vots

%

4.713 20,40%

586

2,54%

4.300 18,61%

465

2,01%

3.496 15,13%

222

0,96%

3.188 13,80%

222

0,96%

2.589 11,21%

171

0,74%

2.305 9,98%

166

0,72%

airebé exactament 2 anys després de les anteriors eleccions del 28 de novembre, el 25 de novembre de 2012 s’han celebrat les darreres eleccions autonòmiques, en un moment de debat sense precedents sobre la relació entre Catalunya i Espanya i profundament endinsats en la depressió econòmica. Si fa 2 anys els santfeliuencs van poder triar entre 29 candidatures diferents, enguany s’han reduit a 16, ja que aquesta vegada les candidatures extra-

parlamentàries necessitaven un aval per poder presentar-se.

Les eleccions autonòmiques sempre presenten uns resultats que difereixen dels resultats locals, ja sigui perquè es vota en clau catalana o espanyola, o bé perquè els vots s’escoren cap a esquerra o dreta. Quant a participació, Sant Feliu ha seguit superant l’índex de participació de la mitjana catalana: a les darreres eleccions autonòmiques van votar a Sant Feliu 19.483 persones, el 61% de les perso-

Elsa García Lorenzo

nes amb dret de vot, mentre que a Catalunya ho van fer el 59%, enguany ho van fer 23.390 persones, un 72%, també molt per sobre de les dades de participació catalanes, que també han augmentat i han arribat al 69,5% del cens electoral.

La bona notícia per a CiU és que torna a ser el partit més votat a Sant Feliu, tot i la pèrdua dels 1.578 vots, sent el Baix Llobregat l’única comarca on no ha estat la primera força, encara que per poc. Tanmateix, és el partit que ha experimentat el descens més important. Seguit l’evolució catalana, CiU ha passat de rebre el 32,5% dels vots a les anteriors eleccions, a només un 20,4%.

El següent partit més votat ha estat el PSC, que ha guanyat a quatre dels set districtes electorals, amb un increment d’uns 300 vots respecte les anteriors eleccions autonòmiques. PP i ICV s’han bescanviat els papers, doncs si al 2010 el Partit Popular va ser el tercer partit més votat a Sant Feliu, enguany ho ha estat la coalició Iniciativa per Catalunya VerdsEsquerra Unida i Alternativa amb el 15% dels vots. Iniciativa també ha pujat al conjunt de Catalunya, si bé obté un suport sensiblement superior a la ciutat que no pas a Catalunya, on l’ha votat el 9,8%.

El PP és dels partits que s’ha mantingut més estable tant a la ciutat com al conjunt de Catalunya en nombre de vots amb un lleuger augment (entorn al 13% a ambdós

llocs). El que sí obté més suport a la vila és el següent en nombre de vots, Ciutadans, que és un fidel reflex del que ha passat al Parlament. A Sant Feliu ha pasat d’obtenir un 5,10% dels vots a un 11,2% (a Catalunya li dóna suport un 7,5% dels electors). Tot i que el partit no ha tingut presència a la ciutat en les actuals eleccions, sí que s’havia presentat a les anteriors municipals.

També ha pujat Esquerra. ERC ha esat votada per un 9,9%, quatre punts percentuals més que fa 2 anys. Tot i la pujada, Esquerra ha quedat com a tercera força a Catalunya, mentre que a Sant Feliu està en sisè lloc. El segueix la CUP a molta distància amb un 2,5%. La Candidatura d’Unitat Popular no té secció local i es va presentar a la plaça de la vila dies abans, però ha seguit la tendència de Catalunya, on ha obtingut un 3,2% dels vots emesos.

La davallada de Solidaritat, que ha perdut els seus diputats, ha viscut un fenomen similar a la ciutat, quedant novament darrera de Plataforma per Catalunya, si bé ha passat d’un 1,8% a les eleccions autonòmiques del 2010, a obtenir-ne només el 0,9%, la mateixa que Escons en Blanc, que no té secció local ni ha fet campanya.

Per últim, Plataforma per Catalunya ha rebut un 2% de vots, poc menys que a l’anterior cita de les autonòmiques. El segueixen PACMA (de 100 a 171 vots), Partit Pirata (que ha passat de 36 a 166) i UPyD (que de 44, ha passat a obtenir-ne 124).

E

C IU T AT

desembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

5

De 15 a 35 euros per tenir gos

La nova taxa està inclosa a les ordenances fiscals i alguns veïns es mostren contraris

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat cobrarà a partir del 2013 un impost de 15 a 35 euros per la tinença de cada gos. La taxa marca un preu de 15 euros per a les races no perilloses i 35 per a les perilloses, com el Doberman, Rottweiler, Pitbull, Bull Terrier o Akita.

La modificació de les ordenances fiscals d’impostos, taxes i preus públics per a l’any 2013 es va aprovar de manera pro-

Elsa García Lorenzo

visional en el ple d’octubre amb els vots a favor de l’equip de govern (ICV-EUiA-ISF i CiU), l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC. Segons l’Ajuntament, l’objectiu és compensar la despesa que causen els propietaris d’animals per mantenir els carrers nets i ajudar econòmicament per les bosses de plàstic que s’han d’utilitzar per recollir les deposicions dels gossos.

El regidor de Via Pública i Medi Ambient, Manel Leiva, ha explicat a aquest diari que la mesura s’implementarà a través dels gossos que estiguin censats i d’un conveni recentment signat entre Generalitat i el Col·legi de Veterinaris de Catalunya. El regidor afirma que la mesura permetrà millorar els serveis sanitaris als quals poden accedir els propietaris dels animals i complir amb una legislació, la catalana, que és una de les més avançades d’Europa en aquest àmbit, segons les paraules del regidor.

Bonificacions Leiva explica que “la taxa no és contra l’incivisme, sinó que busca la tinença responsable” i que servirà per millorar serveis actualment deficitaris com els pipicans, així que el propietari pagarà la millora d’aquest servei. En quedarien exemptes de pagar les persones cegues que tinguin gos pigall, les més grans de

65 anys que visquin soles, les que adoptin l’animal a un centre d’acollida, persones amb un diagnòstic mèdic que recomani la tinença del gos com a part del seu tractament i possiblement persones en situació d’atur, però està per veure. Leiva diu que a l’abril es precisarà la política de preus públics i taxes, farem tarifació social i s’acabarà de perfilar quines bonificacions hi haurà, aclareix Leiva ja que la taxa es començarà a cobrar com a molt aviat a partir de l’estiu.

Recollida de signatures A Sant Feliu, un ciutadà ha engegat una campanya a la xarxa (http://ves.cat/ bBN6) per recollir firmes per tirar enrere la mesura, que defineix com “abusiva” i “recaptatòria” per “aclarir els comptes”.

Altres municipis que també han decidit cobrar per la tinença de gossos són Molins de Rei, Sant Joan Despí, Cornellà, Terrassa, Reus, Girona i Barcelona.

Gairebé 100 anys de la representació d''Els Pastorets'

Sant Feliu és un dels municipis on es representa l'obra de Folch i Torres des de fa més temps

E

ncara que el Centre Parroquial no es va crear fins l’any 1942, és l’entitat que ha acollit l’obra durant més temps. Tot va començar quan un soci va llegir a un llibre que a l’any 1922 a l’Ateneu Popular es van representar Els Pastorets, és a dir, només 5 anys després que l’escrivís Josep Maria Folch i Torres.

Tot i que Frederic Soler Pitarra va escriure una altra versió que possiblement també s’ha representat algun any, la versió de Folch i Torres és la més coneguda. En aquests 20 anys en què el Centre Parroquial encara no hi era, l’obra s’havia representat al Casino i al ja desaparegut Ateneu Popular que hi havia al Pou de Sant Pere.

Fa un any, els socis es van posar mans a l’obra per bastir un acte commemoratiu que consta de dues parts: un acte institucional el dia 23 de desembre on estan convidats els presidents de diferents entitats així com representants municipals, i en el què es farà un passi de 100 fotografies històriques per obrir boca i uns esquetxos -alguns fidels, d’altres més lliures- per part de persones que han passat per la famosa re-

presentació durant els darrers 30 anys, siguin del Centre Parroquial, o d’altres entitats que han representat Els Pastorets, com l’Agrupació Cultural Folklòrica o l’Esplai Sant Llorenç.

L’altra commemoració consisteix en una exposició de 500 imatges a la Sala dels Socis a partir del dia 23 de desembre fins al 6 de gener, de 6 de la tarda a les 9 del vespre. Qui ho desitgi, també podrà adquirir un CD amb 3.000 documents històrics entre fotografies i programes de mà que el Centre Parroquial ha anat aplegant des de fa 1 any.

Per al president de l’entitat, Francesc Borràs es tracta d’una representació amb molt bona

acollida, fins a 1.200 persones repartides entre les quatre dates en que es fa i que enguany seran el Dia de Nadal, Sant Esteve, el 30 de Desembre i dimarts d’Any Nou. Borràs, que ja porta 11 anys com a tal, explica que el secret de l’èxit d’Els Pastorets “és l’atractiu de la lluita que presenta l’obra entre el Bé i el Mal amb una dosi d’infantilisme i bon humor”. Borràs afegeix que “hi ha gent que es passa mitja vida veient-la any rere any, i darrera hi ha la gràcia de qui dirigeix i que lligui una mica amb la situació sòcio-política actual”.

Els directors d’enguany són Pere i Bernat Casanovas, aquest últim, el responsable d’haver descobert l’efemèride.

6

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · desembre de 2012

Un profesor denuncia al colegio Verge de la Salut por homofobia El maestro fue despedido tras soportar presiones por parte del centro

E A.R.

l Tribunal Constitucional avaló en Noviembre el matrimonio entre personas del mismo sexo.

La Ley aprobada por el Gobierno de Zapatero fue recurrida por el PP ante la jsuticia, pero los ocho magistrados han considerado la norma “constitucional”, dando así su beneplácito a las más de 20.000 parejas homsexuales que se han casado desde su entrada en vigor. En contra de lo que se pueda pensar, aún es necesario luchar por la igualdad y la tolerancia en este ámbito. Un caso para la muestra es el de un profesor que hasta hasta hace poco impartía clases en un colegio religioso de Sant Feliu, y del que fue despedido a principios de este curso.

Hace 7 años que M.P.T. se dedica a la enseñanza. En el curso 2004-2005 impartió clases por primera vez, y a partir del 2007 siguió con ello. Primero, en la escuela Mare de Déu de la Mercè con dedicación a media jornada, y después obtuvo una plaza en el colegio concertado también de orientación católica Verge de la Salut, sito muy cerca de la estación. Aunque en un principio combinó ambos puestos, la incompatibilidad de horarios, junto a las obligaciones familiares, le hizo quedarse finalmente en Verge de la Salut.

Presiones Este profesor de matemáticas, informática y tecnología de secundaria se presentó a las elecciones para representante sindical en el centro y salió elegido. En Junio del 2010, a final de curso, el padre Paíno, Director General de la escuela, le reprochó visiblemente molesto que se hubiera presentado como candidato para ese puesto.

Paralelamente, en esos meses culminó el proceso de adopción de un niño junto a su pareja, también un hombre; hecho que conocían compañeros de los dos centros. “Parece ser que las noticias se divulgaron rápidamente por la escuela y eso no gustó mucho a la Dirección del centro escolar”. Por entonces, como representante sindical, M.P.T. no obtuvo las mismas facilidades para poder combinar su dedicación a las labores sindicales con las horas de clase así como de preparación de las mismas: “Si bien me estaban pagando para hacer un 83% de lo que sería una jornada laboral completa, yo hacía el 100% entre las horas lectivas y no lectivas, mientras que todos mis compañeros tenían un horario mejor”. Inicialmente no protestó, sin embargo, a medio curso, nuevamente el padre Paíno le espetó que no estaban contentos con su trabajo. “Me dijo que no encajaba en la escuela y que no era buen profesor, yo le pedí que me diera ejemplos concretos para subsanarlo pero no lo hizo”. Poco después, en Junio de 2012, ya a finales de curso, le dijeron directamente que sobraba. Con los recortes en las partidas para los centros concertados, se tenía que prescindir de personal, y a pesar de ser delegado sindical, M.P.T. era el primer objetivo. “Entonces los responsables del colegio se negaron a recibir a mis representantes del sindicato; sólo pidieron que escogiera a uno de ellos para pactar con el abogado del centro un acuerdo económico para abandonar mi puesto sin tener derecho a despido”. En vista de su negación, no se les ocurrió otra cosa que divulgar un panfleto del Foro de la Familia en el que exponían algunas de sus teorías sobre la

homosexualidad, frases como que la base de la sociedad no es el individuo sino la “familia natural” formada por hombre y mujer con fines procreativos. Según el documento, sólo este tipo de familia es verdadero y auténtico, mientras que las familias homosexuales y otros nuevos tipos de familia (separados, rejuntados, monoparentales...) adolecen de carencias, son meras invenciones del Estado “producto de la ingeniería social”.

El profesor interpuso una denuncia a la Inspección de Trabajo y la Seguridad Social por discriminación a causa de su opción sexual, pero cree que hay más causas tras su despido, ya que como delegado sindical puso en evidencia algunas carencias en materia de seguridad.

Además, fue el único en seguir la huelga general que tuvo lugar el pasado marzo, así como la huelga de enseñanza en mayo. Y aunque es ilegal, le pidieron que preparara las substituciones. A pesar del apoyo de algunos de sus colegas de profesión, la recogida de firmas por parte de la Directora del centro y otros directivos de secundaria, así como la votación posterior del profesorado y personal de administración permitió echarlo de su puesto sindical de manera acorde a la normativa, abriendo así la puerta a poderlo despedir poco después.

En el 2012, este maestro de tendencia católica obrerista apenas estuvo unos días y se tuvo que marchar justo en el momento en que comenzaba el curso lectivo.

Mejorar la sociedad El profesor considera que “no hay derecho, es una injusticia que hagan esto”. M.P. es católico, pero cree que la fe no puede ser un salvoconducto para saltarse las leyes: “hay personas sectarias que quieren pasar por delante de los derechos sociales”, denuncia. Para él, sus creencias sólo tienen sentido para mejorar la sociedad.

Es la primera vez que se encuentra con una situación así. Después de su despido, se produjeron tres dimisiones de personas del Comité de la Escuela que le mostraban su apoyo y actualmente, explica, “el comité está formado sólo por una persona en activo y están buscando recomponerlo con gente cercana a la dirección”.

Por ahora, este maestro espera que los Juzgados dicten sentencia, sin trabajo, mientras recibe el apoyo de diferentes personas y entidades.

C IU T AT

8

el diari de Sant Feliu · desembre de 2012

Roses i bolets al Palau Falguera La ‘Tardor al Palau’ va apropar un públic nombrós als productes naturals

Q

A.R/ Pep Armengol

ui s’acostava al Palau diumenge al matí, podia simultàniament i en un mateix indret, contemplar i olorar una gran varietat de roses, conèixer diferents espècies de bolets i comprar i tastar els productes del Mercat de Pagès. Roses, bolets, carxofes -la flor del camp- enciams o tomàquets de tot tipus... allò bell i quotidià que ofereix la natura va ser el protagonista a les jornades ‘Tardor al Palau’, des del 16 al 18 de novembre.

Guardons Per tercer any consecutiu, l’Associació dels Amics de les Roses ha presentat l’Exposició de Roses de tardor amb roses procedents del Parc Torreblanca, que conreen els socis de l’entitat, del roserar de Sant Feliu Dot i Camprubí

Elsa García Lorenzo

i del Roserar del Parc de Cervantes de Barcelona.

A la inauguració, divendres 16, es van lliurar els guardons dels Amics de les Roses, que van anar a parar al roserista Ángel Esteban, un col·leccionista de més de 500 varietats de rosers, un jardí botànic que ara gestiona la Universitat d’Alcalà de Henares; a l’empresa Juvé y Camps per la seva col·laboració a les Jornades de la Cuina de les roses i per la creació del cava Rosé.

En l’acte celebrat a la sala dels Àustries va tenir lloc la conferència ‘Abans que el temps ho esborri’ de F. Xavier Baladia, que va parlar d’Isabel Llorach, familiar seva pertanyent a la burgesia catalana, una dona culta i avançada en el seu temps, a la qual Pere Dot li va dedicar una rosa. Dissabte al matí, l’entitat ARES va fer la seva recollida de bolets

i va presentar a la seu del Palau la seva 26a Exposició de Bolets de Collserola que va inaugurar a la tarda, amb una mostra rica i variada de diferents espècies de bolets d’aquest indret. També va tenir lloc el Primer Mercat de Pagès, on els pagesos de Sant Feliu van oferir la seva collita de fruites, verdures i hortalisses, directament del camp a la taula.

L’endemà es va incrementar l’oferta amb tallers artesans per a grans i petits relacionats amb el món roserístic. A més, els assistents van poder escoltar la conferència ‘500 bolets de Collserola’, a càrrec del president de l’ARES, Pep Clavero. Com a cloenda, un tastet de bolets preparat pel restaurant Aire.

L’Associació Gaia, que promou horts ecològics a Sant Feliu, també va participar per promocionar l’autoconsum i impulsar els productes quilòmetre 0.

Al vespre es va celebrar l’audició de ‘Cent anys de sardanes a Sant Feliu’, un recull d’obres de compositors Elsa García Lorenzo santfeliuencs a càrrec de la Cobla Sant Jordi de Barcelona. ‘Tardor al Palau’ també va comptar amb dues exposicions interessants: una de segells de roses, fruites i i l’objectiu de la Fira és animar una mica bolets del Cercle Català l’intercanvi econòmic, un altre mercat, el del Col·leccionisme, i la d’intercanvi d’objectes de segona mà celebrat mostra FirArt. Aquesta en el marc de la Setmana europea de prevenció de oferta variada del cap residus -que també porta 3 anys-, va voler promoure de setmana va tenir una aquest intercanvi al marge dels diners. L’activitat va molt bona acollida entre tenir lloc el dia 17 de novembre a la plaça de la Vila els visitants. i va incloure un espectacle lúdic i educatiu, es van instal·lar catorze taules i carpes entre intercanvi i activitats i van acudir paradistes de fora de Sant Feliu que participen en el circuït de mercats d’intercanvi que s’està teixint a Catalunya, ja que el troc és una bona alternativa en temps de crisi. Les entitats locals AFAP-Xic i CEPA hi van participar.

Altres activitats incloses en la Setmana per la prevenció de residus són el taller de vermicompostatge casolà, el d’elaboració de sabó amb oli usat i un taller de personalització de bicicletes. A més, l’1 de desembre es va fer el Mercat Anticrisi i Solidari a la Plaça de la Vila.

Intercanvi d’objectes

S

Elsa García Lorenzo

Número 0 // diciembre 2012

Una nueva plaza a decidir entre todos

El Ayuntamiento se compromete a abrir un proceso participativo para remodelar la plaza de La Salut

AVV de La Salut

Moción unitaria. Las propuestas salidas de el proceso de participación propuesto se tendrán en cuenta para elaborar el anteproyecto de Reforma Integral de la plaza y su entorno, y debe realizarse antes de finales de 1014. El compromiso es que el partido que gobierne en el próximo mandato ejecute la obra y, por tanto, incluya en el Pla d’Inversions el resultado del proceso. Los vecinos están satisfechos tras la decisión. “Urbanísticamente, el problema más importante es el estado actual de la plaza de La Salut”, explica el presidente de la Asociación de vecinos, Manuel Guerra.

AT E N A S

Constitución, 34 - Tel. 93 666 03 78

08980 SANT FELIU DE LL.

Santa Cruz, 7 - Tel/Fax 93 666 42 02

(BARCELONA)

2 edi tori al

‘La Vinya del puntaire’

“

Plurales en lo ideológico, independientes en lo político, democráticas en su funcionamiento y reivindicativas en sus objetivos”. Así se definia La Vinya del Puntaire / Salut informa en el editorial del número 1 de la publicación de la asociación de veincos que existía en 1980.

En ese primer número, Salut informa se hace eco de la aún por estrenar estrenada Plaza de la Salut, recordando “las dificultades para llegar a un final feliz” en la consecución de la misma. En sus páginas, la asociación aspiraba a que la plaza se convirtiese

GIRASOL Ropa Infantil y Juvenil

Calle Picasso nº18 (Plaza la Salut)

Conjuntos Monster Hight Sudaderas Monster Energy Sudaderas Monster Hight Sudaderas Angry Bird Camisetas Angry Bird

20€ 15€ 14€ 14€

en “uno de los espacios libres mejor acondicionados de Sant Felliu”.

También en aquel momento se inició un proceso participativo, orientado a informar sobre el proyecto y a recoger sugerencias. La declaración de intenciones era que “el protagonismo popular no sea un convidado de piedra”.

La plaza se construyó sobre los solares Reverendo Todoro Illera-Sacramento. por 8.300.000 pesetas, aprobada su expropiación el pleno del 17 de Enero de 1.980.

Agustí Vilar explica en un artículo de este primer número que “La Vinya del Puntaire se llamaba la zona actual donde se encuentra la calle Lluís R. Rius, que es, por tanto, la calle más antigua del barrio.

Subiendo por Capitán Cortés, la primera calle paralela a la Riera de la Salut, seria más o menos la zona conocida por Riera de la Salut. [...] Toda esta zona hace referencia a una suave cresta que cultivaba la masia de la Vinya del Puntaire. [...] Dicen que esta casa se encontraba en la carretera Laureà Miró, los patios interiores de la cual daban a la calle Falguera. Lo curioso es que la viña no era tal, sinó un campo de cerezos”.

12€

La Asociación informa · diciembre de 2012

editorial

Declaración de principios

Q

ueridos vecinos y vecinas, la Asociación de Vecinos es consciente del vacío informativo que existe entre nosotros y los vecinos del barrio. Si bien informamos a los socios y socias a través de nuestras asambleas, el resto de vecinos ignora las actividades que realizamos. Como prueba piloto a través de la Xarxa de Barri ya editamos la revista La Salut, un barrio que engancha. Al ser la primera, costó mucho esfuerzo pero cumplió nuestro deseo de dar a conocer las entidades existentes en el barrio.

Las asociaciones de comercio y de vecinos del barrio hemos decidido dirigirnos a todos los vecinos y vecinas de nuestro barrio para que podáis informaros de aquello que nos afecta. Algo que hemos podido hacer posible gracias a la colaboración de la asociación de comerciantes del barrio, Salut Comerç, así como a El Diari de Sant Feliu.

Queremos manifestar que las intenciones por las que se rige la asociación son: 1. No politizar la asociación independientemente de la ideología individual de los componentes de la Junta.

2. Reivindicar todo aquello que pueda mejorar la calidad de vida del barrio desde el punto de vista cultural y social, agotando todas las posibilidades y recursos que ofrezca la normativa legal.

3. Trabajar en la integración de los personas inmigradas de

nuestro barrio mediante actividades que fomenten y faciliten la convivencia intercultural y el conocimiento mutuo.

4. Por último, queremos respetar y colaborar con las instituciones municipales, a quienes nos comprometemos a hacer llegar todas las necesidades y mejoras que requerimos.

La situación actual es clara: Hemos hablado con el señor Alcalde y el resto del equipo de gobierno, así como con el PSC, hemos hallado las carencias más importantes, que son sobretodo la remodelación de la plaza y el abandono de la zona ajardinada del aparcamiento.

Una vez se ejecuten las obras de la superficie de la antigua fábrica de toallas, el barrio dispondrá de unos equipamientos mínimos para su desarrollo social. Esperamos que se vea luz al final del túnel de la crisis.

El soterrament es un problema económico afectado por la crisis y por el cambio político estatal y autonómico. Una tarea importante es solicitar las reparaciones, como hacemos semanalmente.

En cuanto al aspecto cultural y festivo, esta asociación hace un esfuerzo económico considerable, teniendo en cuenta los pocos medios económicos de que disponemos. Con la subvención municipal no podríamos organizar la Fiesta Mayor, la Castañada, la verbena, la chocolotada de Reyes o la butifarrada.

Fiestas que funcionan como una importante herramienta de cohesión en nuestro barrio.

Esecialitat Pans Artesans Pastelería, Elaboració Propia Cafetería, Degustació Servei de Catering a Sant Feliu de Llobregat

C/Agustí Domingo nº17, Tel. 936 855 046 C/ Constitución nº 32 , celia Tel. 936 855 269

600 06 62 26

TALLERES TOJO

TALLERES DE REPARACION CARRETERA SANSON, 56 Tel. 93 666 91 55

08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT (BARCELONA)

La Asociación informa · diciembre de 2012

entr ev i s ta

3

“La Asociación de Vecinos debe ser como la antesala del consistorio” El presidente de la AV La Salut explica que la entidad se autofinancia con las actividades Manuel Guerra (73 años) es presidente de la Asociación de Vecinos de La Salut desde el

Gloria Confecciones Mercería

2004. Trabajó como verificador de calidad en la Seat y vive en el

Gran variedad de ropa de caballero y señora.

Corsetería, interior de caballero, señora y niño.

Europa, 2 - Tel. 93 666 55 77 Rupert Lladó, 2 - Tel. 93 685 37 57 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT

PEPEPLUS

barrio desde el año 73, cuando vino con su familia desde la

ARTICULOS DE REGALO

provincia de Badajoz.

PICASSO, 16 PLAZA DE LA SALUT Anabel Raluy

—Cuando nació la Asociación de Vecinos de La Salut?

La primera Asociación de Vecinos de La Salut nació en febrero del 1976, en un momento de gran convulsión, porque el ayuntamiento franquista había pactado con una empresa construir una gasolinera en la plaza de La Salut, que por entonces era tan sólo un pasaje. Los vecinos, entre los que yo me contaba, se manifestaron. Incluso tiraron la hormigonera al agujero y la obra acabó por paralizase. La Junta dimitió y la asociación se disolvió en el año 83 a causa de una restricción de las subvenciones.

En el 87 se refundó la siguiente y duró unos 3 o 4 años. Esta era cercana al gobierno de Iniciativa, que gobernaba entonces, e incluso más a la izquierda.

Durante esos 3 años, el ayuntamiento de Baltasar impuso unas contribuciones especiales que afectaban a prácticamente todas

las calles del barrio para que, en función de la proximidad a la plaza, se pagase más o menos para financiar la construcción de la misma. Algunos vecinos pagaron 5.000 pesetas, otros 7.000...

Aunque la asociación se opuso y mucha gente no pagó, con los años, todos hemos acabdo pagando porque si no lo hacías tenías problemas para vender la vivienda o hacer cualquier otro tipo de trámite. Ya en el 2004, entre unos cuantos vecinos decidimos volver a reconstituir la asociación para resolver carencias y problemas del barrio.

—Cuantas personas sois y qué objetivos tenéis?

Ahora la conformamos nueve personas y tenemos, aproximadamente, 356 socios. Nuestro mayor trabajo es conseguir que el barrio esté bien. Por desgracia, los problemas de vía pública siempre se resuelven con un retraso considerable. Nuestro tra-

bajo está poco valorado, porque los vecinos sólo ven el problema y el resultado, y todo el intervalo de tiempo que hay en medio parece que no hacemos nada, cuando siempre estamos encima para arreglar el problema.

—Cada cuanto os reunís?

Nos reunimos por cualquier tema de participación, por ejemplo cuando arreglaron la calle Europa y la calle Picasso. Para cualquier tema importante buscamos la participación de los vecinos. Además, todo el que quiera puede acercarse cada día de 6 a 8 de la tarde. Aunque la mayoría de problemas ya los detectamos nosotros, siempre se nos puede escapar algo. Yo siempre digo que el Centre de Barri debe ser para los vecinos como la antesala del consistorio. También quiero añadir que todos nuestros socios, por el mero hecho de serlo, disfrutan de asesoría jurídica completamente gratuita y

ES FAN

—Sois de las pocas asociaciones que quedan ahora mismo en Sant Feliu. A qué crees que se debe?

Somos una junta diversa pero que desde su inicio quisimos

S O L LIL

BOCAD

ES FAN RESERVES PER NADAL

PATINETS SCOOTERS Y DE PASSEIG RECANVIS (CLAMPS, PUNYS, FORKS, MANILLARS, BASES , RODES …)

PROTECCIONS (CASCS, GENOLLERES …)

MINI LONGS SAMARRETES, DESSUADORES ...

O C A CAR

Catalana Occidente les ofrece un 10% de descuento general y una oferta especial de entre el 15 y el 30% en el seguro de autoóvil y moto, en el de hogar y segunda vivienda, protección de alquileres y seguro de vida. Para ello, deben dirigirse a Montse Soler al 672 94 96 83.

hablar sólo sobre el barrio, y no hay afán por utilizar la asociación como una plataforma par hacer oposición. Yo creo que eso es importante para que todos nos llevemos bien.

—Cómo es el barrio?

Este es un barrio de gente obrera, que en su mayoría vinimos entre los años 60 para acá. La mayoría de estos bloques se edificaron entre los 60 y 70, cuando esta zona aún se llamaba la Vinya del Puntaire y se metió a la gente a lo bestia.

TAP A

S

CAFES

ILLOS

GRAN VARIEDAD EN TAPAS Y BOCADILLOS OFERTAS DIARIAS EN DESAYUNOS CAFE + MINIBOCATA 2€

R E V

CTRA DE LA SANSON, 48 (A l’alçada dels bombers) 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT TFNO:936326425 WEB: asfaltxtrem.com

Picasso Nº 18 Tel. 93 666 31 16 08980, Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)

O N A

4

entr ev i s ta

La Asociación informa · diciembre de 2012

“Vamos a la una con la Asociación de Vecinos” Regalo de Reyes

Florentin Ruiz Sánchez, conocido en todo el barrio por Flopy, regenta el comercio de alimentación Toscano y preside la asociación de comercio del barrio, Salut Comerç, que cuenta con 32 tiendas y negocios asociados.

Anabel Raluy

—Desde cuando existe la asociación de comercio del barrio?

Bien, la Asociación de Comerciantes existe hace muchos años, pero hace 10 años volvieron a retomar una actividad que por cansancio, trabajo, etc; habían aparcado.

-Sóis muchos socios?

La situación económica, los cierres y las jubilaciones, entre otras razones, han propiciado que se haya reducido el número de socios.

—Cómo funciona la asociación?

La asociación funciona entre reuniones del consorcio, ayuntamiento, y recogiendo informacion para tener al día los temas más interesantes para los asociados, aunque a veces parece que estés solo en el desierto...Aunque el apoyo de la Asociación de Vecinos es bastante reconfortante. Nosotros intentamos coordinarnos al máximo con la asociación, aunque es difícil, porque quien asume el trabajo acaban siendo dos o, a lo sumo, tres personas.

Por suerte, casi no tenemos problemas porque vamos a la una y, en cambio, otras asociaciones de comerciantes de otros barrios, no tienen donde apoyarse.

—Qué ventajas tiene formar parte del Consorci? pero hace 10 años volvimos Estar integrado en el consorcio té da muchas ventajas, y sólo son 10 euros al mes.

Lo malo es que para hacer cualquier actividad tienes, por ejemplo, el Forastocks lo tienes que hacer a través del Consorci, para que no se solapen actividades. Es decir, que pierdes independencia. Tenemos que intentar no hacer las mismas acciones en el mismo tiempo porque se solaparían y quizas no funcionasen. Ahora estamos mirando si de cara a Navidad podemos hacer un sorteo como hicimos hace 2 años de unos vales de compra en las diferentes tiendas que están asociadas. Antes sí que recibíamos una subvención propia, pero ahora, al estar dentro del Consorcio, esta-

mos atados de pies y manos. O bien te rascas el bolsillo, o convences al Consorcio de que la actividad que quieres hacer va a redundar para bien en todo Sant Feliu.

—Cómo es el comercio de La Salut?

Aquí prácticamente hay de todo. Quizá falta una droguería, ahora que se ha ido, o una tienda de deportes... pero es muy variado. La crisis se ha notado porque el consumo ha disminuido bastante. La gente mayor sufre mucho la crisis de los hijos, porque los acogen o los ayudan con su pensión.

—Qué actividades habéis llevado a cabo para animar el comercio del barrio?

Durante estos años hemos hechos calçotadas populares, chocolatadas, montar el pesebre viviente el año pasado... Es difícil porque el horario de nuestros propios negocios nos impide colaborar todo lo que querríamos, por eso nos beneficia tanto

El Forastocks reedita su sorteo navideño. 12.000 euros que se repartirán de la siguiente manera: 6.000 que serán para una sola persona, afortunada, a gastar en los comercios asociados de Sant Feliu durante un sábado de Enero en concreto. Los otros 6.000 euros se reparten en premios de 250 euros a repartir entre 24 personas, con dos soteos por mes. Al comprar en tiendas asociadas, la gente recibirá un número o dos que entran en el sorteo, que se celebrará el 10 de Enero. contar con el apoyo de la asociación de vecinos. Entonces, a partir de las 2 ya podemos contar con gente que ayuda desinteresadamente. Siempre estamos en colaboración.

—Cómo valoráis el Forastocks?

Sí, la valoración en general es positiva; conseguir que diferentes tiendas de diferentes barrios se pongan de acuerdo en salir a la calle es algo muy bueno. Llevamos cuatro: uno en la plaza de la Vila, otro en la Rambla, en el barrio de Mas Lluí y en la calle Santa Creu. El lugar donde fue mejor fue en la plaza, porque por allí pasa mucha gente. El próximo Forastocks se hará en el barrio. La idea es que los dos primeros años el Forastocks sea itinerante.

223

Tel. 93 666 05 99

La Asociación informa · diciembre de 2012

bar ri o

5

Un barrio que no para de moverse

La Salut siempre se implica en las fiestas de la ciudad y vive con entusiasmo sus propias fiestas con la colaboración de sus vecinos

Con motivo de la proximidad de la noche de reyes, los vecinos organizaron una chocolatada el 4 de enero, con la presencia del rey mago para los niños y niñas. La botifarrada de hace un Juani López par de meses también fue un éxito de participación.

Castanyada y Halloween, dos fiestas en una en la plaza de La Salut.

La tradicional Castanyada ha tomado un cauce más original gracias a la idea de la Junta, que se propuso fusionar la fiesta con otra que ha tomado fuerza los últimos años: Halloween.

La fusión cultural se hizo realidad con ‘El túnel del Terror’, un pasaje creado por un grupo de jóvenes donde quien se atreviera a entrar encontraría monstruos de carne y hueso preparados para asustarlos.

La original (y barata) idea fue un

éxito de participación, pues más de 400 personas, sobretodo jóvenes y niños, pasaron por el Túnel del Terror para pasar un rato de miedo y poder, a la salida, conseguir su ración de castañas. La Asociación de Vecinos quiere mostrar su agradecimiento a los terroríficos personajes, Óscar Charneco y afcSystem, por su colaboración desinteresada.

La asociación quiere pide disculpas a todos los vecinos y vecinas que hayan podido sentir molestias a causa de alguna de estas celebraciones.

Las Fiestas del barrio se amenizaron con actuaciones de diferentes estilos.

LABORES

C/ PICASSO, 16 PZA. DE LA SALUD

SANT FELIU DE LL.

Juani López

6

fi es tas

La Asociación informa · diciembre de 2012

La plaza de La Salut, a debate

El Ayuntamiento abrirá un proceso participativo durante su mandato para someter la reforma a la consideración de los vecinos

P A.R.

rimero, el PSC presentó una moción en el mes de Septiembre. El partido se había reunido con la Asociación de Vecinos del Barrio de La Salud en el mes de Julio pasado, y allí sus miembros manifestaron que esperaban la respuesta a su petición por parte del equipo de gobierno municipal de ICV y CiU en el mes de Septiembre. La respuesta fue negativa, pero los socialistas pensaban que había llegado la hora de iniciar el proceso de remodelación integral de la Plaza de la Salud.

La moción proponía al Ayuntamiento elaborar un proyecto antes de 6 meses, desarrollar un proceso de participación con los vecinos durante 2 meses, incorporar las aportaciones que mejoren el proyecto en un plazo de 3 meses para finalmente iniciar los trámites administrativos para que sólo quede pendiente licitar las obras.

Sartra de mociones Los socialistas dejaron claro en la moción que esa remodelación se tendría que pagar “como se

pagan todas las obras de ese tipo en la ciudad, con cargo a los recursos públicos y sin emitir contribuciones o cuotas especiales como se hizo entonces”, en referencia al cobro de cuotas para la construcción de la plaza.

El grupo socialista añadió que el hecho de que en este momento no se disponga del dinero necesario para llevar a cabo las obras no és óbice para dar inicio al proyecto: “Sin el proyecto no sabremos qué se quiere hacer y también cuánto le cuesta a la ciudad”. Además, añadía, el tiempo de la tramitación es casi de dos años, con lo que la situación económica del Ayuntamiento después de ese tiempo puede hacerlo posible: “Éste no puede argumentar posibles dificultades negándose a realizar los trabajos técnicos y administrativos, porque cuando se decida a ejecutarlos, entonces se tendrán que esperar dos años”.

En el pleno del mes de octubre, el PSC volvió a presentar la misma moción para su debate, que se unió a otra conjunta de los otros cuatro grupos muni-

Elsa Silvestre García

cipales. La fundición de los dos textos dio como resultado que durante el presente mandato se inicie el diseño del proyecto de reforma de la plaza y se pondrá en marcha un proceso participativo dirigido a recoger observaciones y peticiones entre los vecinos.

Las propuestas salidas de este proceso se tendrán en cuenta para elaborar el anteproyecto de Reforma Integral de la plaza y su entorno, y debe realizarse antes de finales de 1014. El compromiso es que el partido que gobierne en el próximo mandato ejecute la obra y, por tanto, incluya en el Pla d’Inversions el resultado del proceso.

Tanto la plaza, que es el centro neurálgico del barrio, como su entorno se urbanizaron a principios de los años 80 y desde entonces sólo se ha efectuado algunas actuaciones de mantenimiento, pero ninguna reforma integral.

Una plaza mejorable Los vecinos están satisfechos tras la decisión. “Urbanísticamente, el problema más importante es el estado actual de la plaza de La Salut”, explica el presidente de la Asociación de vecinos, Manuel Guerra. “Gran parte de las baldosas están agrietadas o rotas, la Plaza produce muchos accidentes porque tiene escalones y la transita mucha gente mayor, aunque los jóvenes también tropiezan”, explica. También dice que los árboles tienen una enfermedad que produce una sustancia viscosa que resbala en el suelo, cae encima de la gente, de los bancos, además de que las raíces

El muro medianero es inseguro para los niños

levantan el pavimento...

También el desagüe és problemático: tiene poco desnivel y toda la suciedad entra y se estanca, con el consiguiente problema de olores en verano, lo cual puede favorecer la reproducción del mosquito tigre, las ratas, etc. También sería necesaria arreglar, a ojos de la asociación, las baldosas agrietadas o rotas, que dice Guerra, están arreglando a trozos cada mes. En cuanto al muro medianero con los patios de las calles Lluís Rius, dice que es demasiado bajo de manera que los niños suben y es peligroso. En resumen, la plaza no reúne las condiciones para el uso y acti-

Elsa Silvestre García

vidades que se realizan. Para la asociación, lo ideal hubiera sido que la plaza entrara en el Pla Integral de Barris, lo que no pudo ser porque el plan sólo atañía a los edificios con problemas de estructura, de depósitos de agua que debían cambiarse, falta de ascensores, etc. A partir de ahí, empezaron a reivindicar la remodelación de la plaza.

Aunque no se han dejado de realizar parches para mantener el buen estado de la plaza, en realidad no ha habido ninguna remodelación completa, sólo actuaciones puntuales para arreglar partes deterioradas.

Pcsystem Sant Feliu, diseño web, reparación y venta.

Tienda especializada en informática fundada en 2005 ampliando sus instalaciones para mejorar el servicio dos años despúes.

SAT, departamento de asistencia técnica de pc´s, portátiles, con laboratorio propio.

WEB 2.0 diseño, desarrollo y programación Web. Ofrecemos un servicio a PYMES que consiste en la instalación de comercios online pensados para la autogestión por parte del comerciante.

Uno de los objetivos de PCSystem Web2.0 es brindar a comercios en activo la opción de expandirse a las nuevas tendencias de mercado con la finalidad de no quedar limitados o desactualizados en la era de Internet.

Igualmente, no es necesario poseer un come comercio tradicional para crear uno online, también trabajamos con emprendedores que no poseen los conocimientos necesarios para crear su propio comercio online a los que ofrecemos el mismo servicio de creación del comercio.

C/Picasso, 17 (Plaça la Salut) 93 632 67 72

DISTRIBUIDOR OFICIAL CODIGO: 204666

www.pcsystemsf.com - info@pcsystemsf.com

La Asociación informa · diciembre de 2012

bar ri o

7

MIENTRAS TÚ ESTAS CERRADO, OTROS NEGOCIOS AUMENTAN SUS VENTAS GRACIAS A SU WEB Y AL MARKETING EN REDES SOCIALES EL 70% DE LOS USUARIOS DE INTERNET SIGUEN CONECTADOS FUERA DEL HORARIO COMERCIAL Y EL 90% CONSULTA EN INTERNET ANTES DE TOMAR UNA DECISIÓN DE COMPRA.

¿SEGURO QUE NO NECESITAS UNA WEB? www.pcsweb.es - www.pcsystemsf.com

NO TANQUEM AL MIGDIA - SALÓ EXCLUSIU L’OREAL

VAL D’UN 10% EN TOTS ELS ARTICLES NO ACUMULABLE A ALTRES PROMOCIONS.

DIMECRES PENSIONISTES -25% TALL I PENTINAT

HORARI de dimarts a divendres de 10 a 20 h. dissabtes de 9 a 19 h.

TEL. 93 666 04 54 C/Sacrament, 12

Demandas claras

L

a Asociación de Vecinos se compromete a hacer llegar sus propuestas y a hacer también el seguimiento del proceso para que en el próximo mandato se ejecuten las obras. Las propuestas ya tienen unas líneas claras, que ha perfilado la asociación vecinal y que esperan que con la colaboración de todos acaben dando como resultado una plaza digna y el entorno que el barrio se merece.

—Poner un pavimento que soporte el paso de tráfico rodado, incluidos los vehículos pesados, para que los vecinos puedan llevar a cabo mudanzas sin degradar el pavimento, así como el acceso de furgonetas y camiones que proveen a los comercios.

—Eiminación de los escalones existentes, creación de zonas dentro de la plaza separadas para los niños y para la gente mayor, lo que asegurará la buena convivencia y el mejor aprovechamiento de ambos en su tiempo de ocio.

—Retirar los árboles que padezcan enfermedades y cambiarlos por árboles que no tengan raíces que levanten las baldosas.

—Asegurar la inaccesibilidad del muro medianero para que no sea peligroso para los niños y niñas.

—Valorar la adecuación de mantener el porche.

—Cambiar el sistema de desagüe por otro sumidero para evitar malos olores.

La plaza presenta varios defectos que la AVV desearía mejorar Elsa Silvestre García

8

bar ri o

La Asociación informa · diciembre de 2012

Las Rosas de Sant Feliu siguen homenajeando la cultura andaluza La entidad tiene grupos de sevillanas, de bailes de saón y de canto

Elsa Silvestre García

Mari Cozas

L

El Coro rociero ensaya una vez a la semana

a Asociación Cultural Rosas de Sant Feliu es una de las cuatro entidades andaluzas existentes en la ciudad. Se trata de una entidad sin ánimo de lucro que tiene el objetivo de unir a aquellos enamorados de la cultura andaluza, vengan de donde vengan, para pasarlo bien.

La fundaron unos cuantos socios hace más de 20 años, aunque entonces la entidad estaba situada en otro local. En el 2003 se trasladaron a la nave número 10 de la calle Tallers, un gran espacio cerca de la Pista de Lleure de la Salut, con tres plantas donde pueden ensayar a su gusto. La primera planta está ocupada por la agrupación,

Anabel Raluy López

mientras que una sala de la segunda está alquilada por la Banda Juvenil de majorettes.

Tanto cuando hay unos como otros, el sonido de sus tambores y de sus voces traspasan las paredes y salen hasta el exterior.

Los ensayos se reparten de la siguiente manera: los martes y jueves, el grupo de sevillanas, y los viernes, bailes de salón y el coro, que está integrado por unas 22 personas a las que se suman las 40 que forman la Asociación Rosas de Sant Feliu.

Festividades y celebraciones La asociación tiene una actividad repartida a lo largo del año. Uno de los momentos más importantes es la Navidad,

cuando participan en el certamen de villancicos en la Catedral de Sant Llorenç junto a otros coros. Este año la cita será el sábado 15 de Diciembre.

En las Fiestas del barrio, durante la primera semana de Junio, también celebran una Misa Rociera donde colaboran con AVV de La Salut. Y, por supuesto, el Día de Andalucía (28 de Febrero) hacen un pase de diapositivas de una región andaluza, al mismo tiempo que las cuatro toman una copa de vino en el Palau Falguera y posteriormente bailan en la sala Iberia. También celebran otra Misa Rociera entre finales de Abril y principios de Mayo. Y aparte de todo esto, participan en la Festa de la Primavera y en la Festa de Tardor con una caseta donde preparan diferentes platos, desde migas hasta cocido o paella, de manera gratuita junto al CF Los Pajaritos.

Mari Cozas Cárdenas llegó al barrio en el año 72 y entró en las Rosas hace unos 16 como secretaria. Es una mujer enérgica y decidida que hace de todo: aunque el pre-

Elsa Silvestre García

sidente de facto es Antonio Casquet, ella también ejerce cuando es necesario, de tesorera y de todo lo que se tercie. Mari explica que alquilan la planta baja del local para todo tipo de celebraciones: aniversarios, bodas, comuniones, bautizos... y lo hacen, dice, “a precios anticrisis”. “Y de manera opcional preparamos menú”, añade. Además abren la barra los jueves y viernes a partir de las 8 y media de la tarde, y los sábados también si hay alguna actuación. Mari aprovecha para explicar que el que quiera aún está a tiempo de comprar lotería: “Esta sí que toca!”.

Gran asistenci al acto benéfico El día de las elecciones la entidad celebró un acto benéfico en la Plaza de La Salut, en el que el coro cantó sus ramilletes de canciones y villancicos y la ACA colaboró preparó una butifarrada de la parroq. El acto tenía el objetivo de recaudar fondos para arreglar el tejado de la parroquia del barrio, que precisa de una restauración.

La asociación valora muy positivamente la implicación de todo los y las asistentes.

La gestión de tu comunidad

desembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

C U LT U R A

9

“Si vols tocar l’ànima del lector, primer has de tocar la teva ” Carlos Peramo Ex camioner i escriptor

Va nèixer a Sant Feliu, on va viure fins als 30 anys, i després es va traslladar a la Garriga, on viu actualment.

Va començar escrivint novel·les i contes de terror, ja que la seva afició va començar amb Stephen King. Té tres fills i està a punt de començar una nova novel·la localitzada a la ciutat, que després de Me refiero a los Játac i Media vuelta de vida completarà una triologia de base autobiogràfica amb una tercera novel·la.

Era camioner, i ara aconsella a la gent sobre com perfeccionar la seva manera d’escriure.

A.R.

A.R.

—Actualment ets professor d’escriptura, oi?

L’any passat donava ‘Iniciació a l’escriptura creativa’, però aquest any hi ha menys demanda; faig classes a l’escola privada Aula de Lletres a Els Amics de les Arts de Terrassa i ofereixo assessorament literari, un seguiment personalitzat de les persones que volen aprendre a escriure.

—Ara hi ha més gent que vol sortir del forat econòmic escrivint una novel·la que es vengui molt?

No ho crec. Encara que sembli que no, el que hi ha és més gent que escriu i que llegeix més que abans. Hi ha un excés d’obres i les editorials i els agents estan sobrecarregats. Però no crec que tingui a veure amb fer diners, sinó amb el fet que la societat es veu més capaç d’escriure i d’explicar coses, cosa que abans estava reservada a una elit.

—Això no és contradictori amb els Informes PISA i altres estudis que diuen que la comprensió lectora i l’expressió escrita dels alumnes cada cop és pitjor?

Jo crec que els joves no han escrit mai tant com ara. Si no és a l’ordinador, és al Whatsapp, si no el Messenger... El problema és que no se’ls ensenya la relació entre la importància d’entendre un text i la seva vida. De què serveix ensenyar als joves quin és l’objecte directe d’una frase si ja l’utilitzen bé quan parlen? S’ha d’ensenyar la llengua associada

a la realitat. És com si li demano a algú que m’ensenyi com es col·loreja un objecte al Corel i m’explica com es programa.

Crec que la responsabilitat és dels adults.

“La gent cada cop escriu i llegeix més” —T’agraden els best-sellers?

Depén de quin, l’únic al que em mantinc fidel és l’Stephen King, que és un autor que em va marcar molt als 18 anys i em va empènyer a escriure, precisament vaig començar escrivint terror pur i sang i fetge per totes bandes... Però altres tipus de bestsellers, no. Vaig llegir els grans dels 70 però evoluciones i vas variant. El que sí que recomano a qui vulgui escriure és que llegeixi tota mena de gèneres, perquè de cadascun es pot aprendre alguna cosa. I practicar molt.

—Què és escriure bé?

Aconseguir concretar la idea que tens amb una armonia entre la forma (la llengua, un ordre adequat...) i el contingut (com són els personatges, perquè fan el que fan, etc).

—Perquè interessi una història ha d’existir sempre conflicte? És essencial. Si no hi ha conflicte no és una història, és una altra cosa: un diari, un assaig...

—És difícil publicar?

Sí, però també ho és escriure bé.

Si has escrit algo publicable pots

trigar més o menys però sortirà. És cert que ara hi ha molts més manuscrits, però també hi ha moltes més editorials.

—Els requisits per publicar també s’exigeixen als personatges mediàtics?

En primer lloc, cal tenir en compte que és difícil valorar la qualitat, és subjectiu. Apart d’això, s’exigeix menys a una persona mediàtica, són interessos comercials, les editorials saben que d’aquell llibre en vendran 10.000 el mateix dia i això cobreix de llarg les despeses d’edició. Són llibres útils per als altres autors, perquè poden aguantar editorials. Hi ha editors que confessen que viuen de dos o tres llibres i així es poden aventurar a publicar autors minoritaris.

“Un escriptor ha d’obrir-se a noves realitats” —Tens alguna obra per publicar d’aquí poc?

Ara mateix tinc una novel·la juvenil i un recull de contes de por. La literatura infantil i juvenil m’ajuda a canviar de registre i m’obliga a ser humil i molt clar.

Jo intento donar eines per sortirse’n de conflictes emocionals, per sobreviure. Aquesta literatura és una escola per a un mateix.

En tinc una sobre un personatge real que vivia al meu barri, María de Las Ostias, que era físicament impactant.

—Has fet altres feines abans de dedicar-te a això?

Vaig ser camioner fins als 28, però la meva transformació va molt més enllà de l’ofici, és un canvi intern, i això és el que pretenc explicar amb la novel·la següent, situada a Sant Feliu.

Abans, els meus recursos eren limitats: per l’entorn, per l’època que vivia, per l’escola, per les idees que m’envoltaven... El que coneixia aleshores no em servia per ser escriptor, em faltava interés per la cultura, era molt inflexible emocionalment, i un escriptor no es pot permetre el luxe de no obrir-se a noves realitats. Canviar això m’ha costat un esforç molt gran, i és el que vull explicar a la novel·la.

—Com es produeix el canvi?

Va ser en unes vacances a Mallorca, a casa d’uns tiets l’any 87. Tenia 20 anys i em vaig trobar escrivint. Li vaig demanar la màquina d’escriure al veí, perquè no en tenia, i vaig passar els contes a net. I així vaig veure clar que volia ser escriptor. 4 anys després, vaig presentar-me a un premi i vaig guanyar. Allà vaig conèixer la Mercè Company i ella em va animar a millorar la meva tècnica. Després em vaig apuntar a l’Aula de Lletres i així va començar la meva formació humanística. L’any 95 vaig deixar la feina de camioner i vaig agafar 2 anys d’atur en els quals vaig poder omplir el buit cultural que tenia alhora que escrivia, però la formació i l’evolució no s’acaben mai. És a

dir, que des que vaig començar a escriure fins que vaig publicar van passar 13 anys. La meva propera novel·la, ambientada a Sant Feliu, parlarà precisament d’això, de la dificultat de tirar una vocació endavant i del que passa quan finalment ho aconsegueixes. És un repte.

—I és de les poques novel·les que transcorren a Sant Feliu...

El primer llibre el vaig ambientar a Barcelona, però el següent, Me refiero a los Játac, parlava sobre els meus amics i no tenia sentit canviar l’acció de lloc, encara que era la moda de l’època. Crec que la literatura de veritat és la que treus quan vas cap a dins teu. Si vols tocar l’ànima del lector, has de tocar la teva primer. I el Sant Feliu que surt al llibre és el que jo vaig viure. Per això escric sobre la part fosca i lletja de la vida (la monotonia, la sordidesa), perquè la conec, igual que si hagués estat catedràtic escriuria sobre la meva experiència.

—Què et sembla el moment polític actual?

El debat sobre la independència és molt positiu perquè posa de manifest de veritat les actituds de tothom. Ara sembla que tot és un caos, però penso que a la llarga aquesta sacsejada ens airejarà per parlar clar sobre política, és un moment dur però molt xul·lo.

Jo veig la independència com una cosa moderna per a Catalunya. I tot i que jo parlo català per escriure m’expresso més naturalment en castellà.

E SPOR T S

10

el diari de Sant Feliu · desembre de 2012

“Podem practicar esport com qualsevol altra persona” Toñi Muñoz Esposa de Rafael Pinto i co-fundadora de l’UNES Sant Feliu

Parlem amb Toñi Muñoz, una de les persones que juntament amb el seu marit, Rafael Pinto, va fundar l’UNES Sant Feliu l’any 1983. Pinto, que va nèixer el 1960 a Antequera, va morir el passat estiu, després d’una vida vinculada al bàsquet en cadira de rodes com a jugador, entrenador i president. Muñoz, que va conèixer a Pinto pels carrers de Can Calders i La Salut, ens explica coses sobre el seu marit, l’esport i l’esperit de lluita de les persones amb problemes de mobilitat.

El matrimoni format per Rafael Pinto i Toñi Muñoz van ser cofundadors de l’UNES Sant Feliu Xavi Martí.

—Qui era Rafael Pinto?

A part de ser la persona amb qui he estat tota la vida, és per a mi especial. Era el meu marit, el meu amic... per a mi ho era tot.

M’ha ensenyat moltes coses: a mirar sempre cap endavant, a ser més valenta, a no tenir por a la vida, etc.

—Què creus que ha significat ell per al seu entorn, família i amics?

Tenia molt esperit de superació perquè era molt lluitador. Era molt solidari amb tothom i sempre que podia ajudava a la gent.

—Què heu après d’ell?

El seu esperit de lluita i de superació diària. Tenia molta força interior; ell deia que la vida ens la fèiem més complicada del que és realment. Ell volia fer les coses fàcils a tothom, era la seva filosofia.

—Com va sorgir això de dedicar-se al bàsquet en cadira de rodes? Érem amics de Ramon Gisbert i Montse Gràcia i ens va trucar en Ramon i ens va dir si volíem formar part d’un equip que s’havia creat a Barcelona. Això va ser a començaments dels anys 80.

L’equip de Barcelona no va anar gaire bé i aleshores vam dir de formar un conjunt a Sant Feliu; vam parlar amb l’Ajuntament i vam buscar gent.

Família Muñoz-Pinto

—Com van ser els inicis?

Va ser una mica difícil. Nosaltres vam haver de comprar el material, com la roba esportiva i les cadires. L’Ajuntament ens va deixar les pistes que hi havia al costat de l’antic camp de futbol de la Rambla, al costat de l’actual piscina coberta i entrenàvem i jugavem a l’aire lliure. Les cadires les deixàvem en una habitació del camp de futbol i, després, quan es va fer el pavelló, doncs a jugar allí. El primer viatge de lliga que vam fer va ser a Vitòria, i com que no teníem masses peles, doncs vam fer el viatge amb cotxes particulars perquè no teníem pressupost per llogar un autocar... una aventura! I a sobre, vam guanyar, i era el primer partit de lliga!

Aporta normalització; què el fet de que hi hagi un equip amb cadira de rodes no sigui excepcional, com quan vam començar. També és una manera d’integrar-se a la ciutat. La gent s’adona que nosaltres també podem practicar esport com qualsevol altra persona. I per a la persona que fa esport va molt bé físicament, ja que per moure’t durant el teu dia a dia veus que et mous amb major facilitat. A més, a nivell social, viatges i coneixes a gent de diferents llocs.

—A l’any 1986, suposo que a la gent li xocava veure gent jugant amb cadira de rodes.

Es quedaven bastant sorpresos.

Veien els partits i els cridava molt l’atenció. Ha costat molt, però, ja que la gent no estava mentalitzada i, encara ara, els costa una mica. Abans no ho veien com un esport, sinó com una costellada. Ara sí que la gent ho veu com un esport, i molta gent ja és semi-professional.

—A nivell social, laboral i urbanístic les coses suposo que han canviat per a la gent amb problemes de mobilitat respecte els anys 80.

Abans, era molt difícil, ja que en aquella època cap transport públic estava adaptat, i els carrers tampoc. Per tenir feina, també era molt difícil. La majoria de gent, quan feia els 18 anys, el primer que feia era obtenir el carnet de conduir, perquè era l’única manera que tenies per poder desplaçar-te per tu mateixa. En Rafa, quan encara no estàvem casats, tenia el títol d’administratiu, abans de ven-

—Què aporta el fet de fer esport i l’UNES Sant Feliu (Barça) a les persones amb mancances de mobilitat?

“Abans no ho veien com un esport, sinó com una costellada”

dre loteria; la meva cunyada, el va trucar perquè l’empresa de Sant Feliu on treballava necessitava un auxiliar administratiu, però no el van contractar perquè tenia un problema físic.

Era molt difícil integrar-se laboralment. Ara ja hi ha moltes persones integrades, tot i que sempre es podria millorar. Nosaltres sempre hem d’estar superant-nos constantment i fer les coses millor que els altres.

—Tant tu com en Rafa heu patit el tema de la pòlio, que us ha provocat els problemes de mobilitat. Tu comentes que sempre hi ha hagut diferències entre les persones que patiu la pòlio i les persones que tenen problemes de mobilitat per altres causes.

Nosaltres hem estat sempre en un segon pla. Mai se’ns ha donat ajuda de cap tipus. Sempre ens han donat les escorrialles, el que sobra. Mai han pensat en aquesta malaltia, ens hem hagut

de treure les castanyes del foc nosaltres mateixos. Ara, però, la cosa és una mica més fàcil. Jo fa temps que no demano cap ajuda, però s’ha de dir que ara amb la crisi han retallat molt; això és injust, perquè som gent que necessita serveis determinats a casa nostra o comprar una cadira de rodes determinada, i això ho pagues tu... jo penso en la gent que no pot pagar això, els deixen desemparats! Nosaltres necessitem coses que les altres persones no necessiten, i tot això vol dir més despeses que no són ni menjar ni habitatge.

—Com va anar l’homenatge al Rafael que es va celebrar el passat mes d’octubre?

Van venir antics companys de l’UNES que ja estan jubilats. Va venir la família i, després del partit, a les pistes, vam rebre una placa commemorativa... Va venir el regidor d’esports i ens vam trobar amb gent que feia molt de temps que no vèiem.

Durant l’homenatge a Rafael Pinto, que va morir el passat estiu, la seva dona, Toñi Muñoz, va rebre una placa signada pels amics i companys de l’UNES Sant Feliu, a més del reconeixement del consistori. Ajuntament

Segueix足nos

Per anunciar-se en EL DIARI DE SANT FELIU 674359203

Quan hi ha crisi el consum no desapareix , canvia.

Canvia la forma de donar a coneixer el teu negoci El Diari de Sant Feliu la millor manera d'arribar a tot arreu

E SPOR T S

12

opinió

Un passeig pel futbol femení

E

ra la temporada 1987/1988 quan la Penya Recreativa de Sant Feliu, de la mà del president Pedro Guillem, va començar a apostar pel futbol femení a la nostra ciutat, amb jugadores com Sandra, Cristina o Bàrbara Marimon i l’entrenadora Susana Martín. Van ser unes jugadores i una tècnica que van fer història en aquell fabulós Levante Les Planes, que va aconseguir un bon grapat d’èxits. Després d’una època de sequera, sense equips femenins a la nostra ciutat, l’any 2000, de la mà de Sebastian Díaz, es reprenia el futbol femení.

Actualment, trobem una Penya Recreativa que, de la mà de l’actual president, Vicente Toledano, compta amb dos autèntics luxes d’equips femenins. Parlem de l’’infantil-aleví (comandat per Antonio Jiménez), que va aconseguir l’any passat pujar a la màxima divisió de la seva categoria amb jugadores com Judith, Noelia, Carlota i Patricia Gómez -que és l’autèntica joia del futbol femení de la nostra ciutat i que ha estat convocada diverses vegades per la Selecció del Baix Llobregat.

L’infantil-aleví, aquest any, es disputa la lliga amb equips com el Barcelona i l’Espanyol. També parlem de l’equip que entrena Fabián, l’amateur de la Penya, amb jugadores com Nany, Irene i Carina. D’aquest grup de jugadores tothom destaca l’esperit de lluita que demostren a cada partit i la seva unió, que es pot veure dia a dia i que es converteix en una eina per intentar superar tots els

obstacles que es troben pel camí.

Però la història del futbol femení no s’acaba amb la Penya Recreativa, ja que, des de la temporada 2009-2010, l’escola de futbol CFA comptava amb equips femenins. Actualment, amb la unió que tenen amb el Santfeliuenc, estan aconseguint grans èxits.

Estem parlant del juvenil-cadet, dirigit per Javi i Omar i amb jugadores com Lucía, que em sorprèn setmana rere setmana per la seva dedicació, esforç i superació. Lucía, juntament amb altres esportistes d’aquest conjunt com Nerea i Raquel, fan d’aquest equip alguna cosa especial; i de la mà de David Segura (gran entrenador, millor persona) trobem l’amateur del Santfeliuenc, que amb jugadores com Puy, Mambri i Adri estan portant el nom de la nostra ciutat arreu de Catalunya, ja que competeixen a la Primera Divisió Catalana i, a més, estan situades al capdamunt de la classificació de la seva lliga.

Jo aconsello que si tenen un moment durant el cap de setmana, que és quan les nostres feines ens deixen només una miqueta de descans, s’acostin al Municipal Falguera o al de Les Grases per veure com juguen els conjunts femenins i s’enduran una sorpresa futbolística i personal.

el diari de Sant Feliu · desembre de 2012

El CBS es presenta davant l’afició L’equip de govern decideix canviar la pista de joc del Juan Carlos Navarro i posar-hi parquet Redacció El CB Santfeliuenc, entitat amb 86 anys de trajectòria a la ciutat, compta amb equips de bàsquet femenins i masculins. La temporada anterior va aconseguir un triplet i és un club referent a nivell estatal. Al juny, el primer equip masculí va aconseguir una fita inèdita i històrica del bàsquet català, ja que es va proclamar campió de la lliga catalana EBA i campió de grup a la lliga regular EBA i va certificar l’ascens a la LEB plata. De fet, fins ara, cap equip de la Federació Catalana de Bàsquet ha aconseguit un èxit tan gran en una temporada.

El passat dia 4 de novembre es van presentar els equips de les diferents categories que participen en les competicions oficials, així com les escoles de bàsquet de l’escola Pau Vila, Marti i Pol i

Nadal i la pròpia del CBS, i el CBS-Xamfrà Sant Miquel, en total uns 300 jugadors i jugadores distribuïts en més de 30 equips. La desfilada de tots els equips va donar pas als parlaments de les autoritats i a la foto de grup, tot amb molta celeritat, ja que poc després es celebrava l’habitual Trofeu Campderròs.

Es renovarà la pista de joc L’alcalde, Jordi San José, durant els parlaments de l’acte oficial de presentació dels equips del CB Santfeliuenc per a la temporada 20122013, va manifestar que el Pavelló Juan Carlos Navarro disposarà de parquet l’any 2013.

El regidor d’Esports, Manel Carrión, ha declarat a aquest diari que el preu de licitació d’aquest parquet “és d’uns 80.000 euros” i que

Joaquín Rivas, director i presentador del programa ‘Àrea de Joc’ Presentació dels equips CBSantfeliuenc de la temporada 2012-2013

l’Ajuntament pot disposar d’una “subvenció de la Diputació de 10.000” per ajudar a cobrir les despeses d’aquesta obra.

El representant municipal també va indicar que les obres començaran “al voltant del 20 de desembre, durant la pausa nadalenca” i que “s’allargaran 15 dies com a màxim”. Carrión va manifestar que si l’equip de la nostra ciutat hagués pujat de categoria el fet de posar parquet “era un requisit necessari però no obligatori durant el primer any de competició”. El regidor va dir a aquest diari que “el motiu de la decisió de posar parquet ve motivat pel mal estat actual de la pista del Juan Carlos Navarro... s’està desfent”. El regidor va assegurar que “és important tenir les instal·lacions en condicions”.

E SPOR T S

el diari de Sant Feliu · desembre de 2012

13

“El Consell Esportiu del Baix Llobregat mou al 54% dels infants de la comarca” El Consell Esportiu del Baix Llobregat és l’impulsor de l’esport a les escoles i entitats de la comarca fessors i professores estan molt implicats.

Tenim molta oferta de servei directa: material, formació reconeguda pel Departament d’Ensenyament i una graella d’activitats tant fora com dins d’horari lectiu.

Llavors s’ofereixen les que els professor o professora vol, i hi ha una gran oferta: poden ser les bitlles, la xarranca, estirar la corda, les curses de sacs...

—També feu una feina important d’introduir el ciclisme i la natació a les escoles, que són esports més difícils d’introduir a segons quins centres?

En efecte, fem una competició esportiva als Jocs Escolars, els batejos de mar, per ensenyar la destresa aquàtica amb diferents nivells. Les piscines ofereixen la iniciació a les escoles i esplais.

E

Salvador Valls és el president del Consell Esportiu del Baix Llobregat

Anabel Raluy

l Consell Esportiu va néixer per decret de la Generalitat l’any 81-82, però el del Baix Llobregat ja existia com a Consell de l’Esport Escolar del Baix Llobregat abans d’aquesta unificació. La seva missió és donar tots els mitjans necessaris per a la pràctica de l’esport no professional a través dels monitors i professorat d’educació física en dos camps de treball: els Jocs Escolars (entitats, clubs i escoles) i el el Pla Català de l’Esport a l’Escola (PCEE).

El seu president és el Salvador Valls, que argumenta que Sant Feliu és molt ric en l’oferta esportiva dels tres tipus i té una bona estructura. Valls explica que “primer es facilita l’accés a l’activitat física, després a la pràctica de l’esport organitzat (els Jocs Escolars, que se celebren de setembre al juny i en els que participen totes les escoles de Sant Feliu) i després algunes persones passen a l’esport federat”. I el Consell s’encarrega del foment dels dos primers. El proper repte de l’organisme és fomentar l’esport en l’entorn natural.

A.R./X.M.

—Quina és la filosofia de treball del Consell i com s’aplica als serveis i/o esports que oferiu? És una entitat esportiva privada sense ànim de lucre i el nostre objectiu és aconseguir el foment de tota l’activitat física a la nostra comarca. Donem servei als municipis del Baix Llobregat que ens ho demanen, i apart tenim els nostres propis programes, que desenvolupem directament amb els agents esportius, com per exemple, els Jocs Escolars, el Pla Català de l’Esport a l’Escola i molts d’altres. El tret de sortida cada any de tot el programa del Consell Esportiu del Baix Llobregat es fa al Fòrum de professors a Sant Feliu, amb tots els professors d’educació física de la comarca. La consolidació del Pla Català de l’Esport fa que tots els centres organitzin trobades locals per cicles educatius. El Consell mou a més del 54% dels infants de tota la comarca.

—Quina és l’acollida dels esports mi-

noritaris i com els promocioneu a les escoles?

L’oferta de l’esport tradicional està amb l’esport federat o amb les escoles. Nosaltres entrem molt a fomentar molt aquelles modalitats més minoritàries, que no tenen una federació darrera. Per promocionar aquests esports a la ciutadania tenim dues fórmules: una és a través de les entitats i clubs del municipi, i un altra a través de les escoles. Per a nosaltres és important la diversificació de l’oferta esportiva i adequar l’oferta als diferents nivells. Dins de les trobades podem trobar esports com el korfball, el fireball o el baixdance (aeròbic amb música), que es fa a la Festa de la Primavera.

—Oferiu i recupereu esports tradicional catalans com les bitlles catalaneso estirar la corda?

L’oferta d’activitats no ens la inventem nosaltres sinó que la fomentem a través de les reunions amb tot el professorat d’educació física, i cal dir que tenim una estructura molt important i que els pro-

—Quant a l’esport adaptat, quines eines poseu i quina feina feu perquè les persones amb dificultats puguin practicar esport?

Tenim programes de sensibilització de l’esport adaptat als centres d’ensenyament amb jornades que ens demanen els professors, experimentant en pròpia pell com fan esport aquestes persones (amb els ulls tapats, en cadira de rodes...). Això facilita que les persones coneguin i tinguin les mateixes sensacions que tenen els altres. Però no existeix una competició específica, sinó que fem trobades perquè no volem suplir l’esport federat. Una manera de normalitzar l’esport adaptat és oferir aquest tipus d’activitat física a la població no normalitzada i l’altre és fer conèixer l’esport a la gent normalitzada.

Precisament, al desembre fem una formació per al professorat que tracta la inclusió d’aquestes persones en l’exercici físic.

“El nostre principal patrocinador són els Ajuntaments” —I s’introdueixen també esports d’aventura? En aquesta vessant deu ser important la participació del sector privat.

Algunes d’aquestes activitats que et demanen els professors ho són i sí, contactem amb el sector privat. Vam començar portant els professors un cap de setmana sencer -pagat per ells- a fer esquí als Pirineus, un altre de multiaventura (que incloïa ràfting, caiac i canoa) a la Cerdanya o al Pallars Jussà i batejos de mar (submarinisme) a l’Estartit per facilitar-los que ho coneguessin perquè a la nostra comarca hi ha poca oferta d’aquest tipus. A partir d’aquí, les escoles i instituts han anat contactant amb diferents empreses del sector.

—Què aporta als nens i nenes poder practicar esports? És vital la feina del Consell en la seva educació?

L’esport és una eina facilitadora per conèixer molts valors: el sacrifici, la responsabilitat, conèixer i compartir amb els amics, el sacrifici, la corresponsabilitat... Valors que malauradament s’han perdut. Tot esport té una part lúdica que és la que fa moure els infants, per tant, introduir-los a l’esport a través d’aquesta vessant és la clau. Si exigim un resultat concret i deixem la part lúdica i plaent de banda, deixa de complir l’objectiu per al qual l’esport s’està fomentant des de l’administració pública, i això és una cosa que cuidem molt, perquè demanar resultats ja ho fa l’esport professional. De fet, un dels temes que tractem enguany és el d’aplicar un altre criteri de valoració de l’activitat esportiva, paral·lel al del resultat. A l’esport de tecnificació o federat, i dins dels marges de reglament esportiu, tu pots fer tot el que sigui per guanyar i al final guanya una persona o un equip segons els punts aconseguits.

En canvi, estem fent una prova pilot als municipis de Sant Boi, Sant Feliu, Cornellà, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló per valorar paral·lelament altres indicadors, com el comportament dels esportistes, dels entrenadors i fins i tot del públic, que també es tradueix en punts. També volia apuntar que quan va començar la festa dels Súpers, van demanar assessorament al Consell Esportiu, al 97 o 98. Es va fixar en el model de trobada dels centres d’ensenyament que nosaltres tenim, van veure quin era el format, amb targetons, diferents activitats, esports adaptats, etc., tot i que ara ha evolucionat.

—Què costa a les famílies que els seus fills practiquin esports des del Consell Esportiu?

Els que finalment posen el preu són els centres d’ensenyament i els clubs, perquè nosaltres els hi oferim aquestes competicions a un preu reduït, ja que els entrenaments i les jornades tenen un cost, però en definitiva això depèn de la subvenció de cada ajuntament sobre aquell club; alguns en subvencionen el 100% i altres una part. Nosaltres cobrem el mateix a cada club, preus molt baixos: per exemple, per 8,5 euros a l’any, el nen o nena pot participar a totes les competicions dels Jocs Escolars i cobreix l’assegurança. A les trobades, el preu són de 3,5 a 4 euros.

—Trobeu patrocinadors privats?

Ens estem movent per aconseguir més

14

patrocini privat però sense mitjans de comunicació que segueixin les nostres activitats és difícil aconseguir-ne. El principal patrocinador és l’Ajuntament.

—Quina és la vostra situació econòmica?

En ser una entitat sense ànim de lucre, tot el que guanyem es reinverteix en activitats per als infants. Del Consell directiu només cobre el personal tècnic. Abans de mi, el president del Consell Esportiu era Juan Antonio Vázquez i ha portat endavant una bona gestió. Nosaltres vivim del poc que paga cada esportista i de les subvencions que dóna la Generalitat per als Jocs i el PCEE i del que paguen els Ajuntaments per organitzar les seves jornades locals, i si funcionem és perquè els nostres ajuntaments funcionen. De fet, el Consell de la nostra comarca és el més solvent de Catalunya. Fins fa uns mesos, hi havia Consells Esportius que estaven tancant portes perquè feia 2 i 3 mesos que els seus esportistes no cobraven perquè no havien rebut la subvenció

E SPOR T S de la Generalitat de tot curs passat. És a dir, que els Consells hem estat finançant durant un any el 100% els Jocs i el PCEE. Per sort, nosaltres no funcionem al dia i tenim un calaix important per poder fer front a les despeses del dia a dia perquè pensem que el foment de l’esport no pot dependre només de les subvencions. I és més, aquest any hem creat una bossa de contenció social valorada en 20.000 euros, que hem facilitat a tots els centres d’ensenyament perquè a través dels professors d’educació física sapiguem quines famílies necessiten una ajuda econòmica per pagar l’assegurança.

—Quins esportistes actualment d’elit van començar amb els Jocs Escolars i el Pla Català?

Jugadors del Barça, com el Xavi Hernández, van començar amb els Jocs Escolars de Terrassa, en natació l’Erika Villaécija o Ikern Colom del Club Rítmica Santfeliu, també havia participat a les competicions. O el Juan Carlos Navarro. Però trobaríem exemples a tots els esports.

el diari de Sant Feliu · desembre de 2012

Les xifres —48.825. Va ser el número dels participants durant el curs 2010-2011 a les activitats del Pla Català d’Esport a l’Escola. És el 40,32% de tots els alumnes dels centres concertats, escoles i instituts públics del Baix Lobregat.

—30.000 usuaris. Als que va donar servei a través dels Ajuntaments. És el 20,6% de la població en edat escolar i el

—Les nenes participen tant com els nens a les activitats esportives?

Hi ha franges d’edat i modalitats esportives. Al bàsquet i al futbol, menys nenes.

En edats petites està pràcticament igual, entre 12 fins als 18 els nenes que fan es-

0,73% de la població adulta.

—13 centres educatius. Són els que participen a Sant Feliu al Pla Català d’Esport a l’Escola.

—373 alumnes van participar a la trobada de Jocs Populars el passat 17 d’abril.

—112.391 participants a les activitats del CebLlob.

port competició són majoria. En canvi, després, la incorporació de la dona al món de l’esport s’incrementa fins al punt que pot estar per sobre en esports de salut, com al baix-dance, rítmiques, voleibol o activitats de suport musical.

desembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

SU GGE R IM

llibres

‘Cementerio de pianos’

Jenn Díaz. Allà on moren uns pianos, on hi ha peces abandonades, tecles que fan ressò del silenci, on un piano no és més que un moble ple de pols, solitud; allà és on viuen i moren els personatges d’aquesta novel·la, on treballen i estimen, on ensenyen i s’amaguen, on descobreixen i aprenen. Però... passa alguna cosa estranya. Pot ser que el pare sigui el fill i per tant el que era oncle es converteixi en germà, o també pot passar que la mare sigui esposa i les germanes, filles. Tot això pot passar en aquesta novel·la.

Pot passar en qualsevol vida, però només s’entén en aquesta història. El pare o el fill? Aquella història qui l’explicava? L’oncle és el de l’ull, per què ara diu que és el germà? Qui està parlant? A qui pertany aquesta veu que no cessa i alhora desapareix? La his-

tòria se separa i s’uneix quan no t’adones, en un punt mort que és impossible reconèixer. Mires a un altre costat, et fixes en la germana, aquesta que se sap enganyada i s’enganya encara més, o en la nena que de sobte parla amb l’avi difunt, o en l’atleta i fuster que treballa amb el seu oncle i descobreix els secrets que el seu pare va deixar sepultats sota anys i anys de cendres de pianos, llavors, quan et submergeixes en cadascuna de les petites històries que conformen la vida d’aquesta família, quan et fixes en algun petit detall, tota la novel·la canvia, dóna un gir, i el que pensaves que era el pare, és el fill, o a l’inrevés; no se sap. Francisco Lázaro és el nom del protagonista: un corredor i fuster, home i abisme. Francisco no se sap qui és i al mateix temps està totalment localitzat: podria avui encara parlar d’ell,

de la seva vida, de les seves germanes, dels seus pares, del seu germà. Però també és el fill. Així tal com ho dic. José Luís Peixoto barreja i confon al lector d’una manera deliciosa: desesperantho i al mateix temps apaivagantho amb els secrets d’una família qualsevol, la família de Francisco Lázaro. Corredor i fuster, viu i mort, home i abisme. Pare o fill.

15

recepta

Estrelles de La Riera 1

Desfeu la xocolata al bany maria. Afegiu-hi la mantega i remeneu bého bé. En un bol, treballeu el sucre amb els rovells d’ou. Ha de quedar molt ben barrejat.

2

Després, afegiu-hi la xocolata desfeta juntament amb la mantega. Ha de quedar una massa ben uniforme.

A poc a poc, poseu-hi la farina i el llevat tamisats. Afegiu-hi les clares a punt de neu i barregeuho de sota a sobre.

Poseu la pasta en motlles untats amb mantega i farina. Coeu les estrelles al forn mitjà uns 30 minuts (per saber si estan cuites, punxeu-les amb un escuradents. Si surt sec, ja les podeu treure).

Títol: Cmenterio de pianos Autor: José Luís Peixoto Editorial: El Aleph Preu: 20,05€

3

Per fer la cobertura: Desfeu la xocolata fondant al bany maria. Un cop desfeta,

• Ingredients per a 20 estrelles (7 cm de diàmetre): • 250 g de xocolata fondant, cobertura • 4 ous • 180 g de farina • 180 g de mantega • 180 g de sucre • 15 g de llevat Royal • Per fer la cobertura: • 400 g de xocolata negra fondant, cobertura • 100 g de sucre glacé • 50 g de cacau en pols • 50 g de coco ratllat • 150 ml d’aigua

afegiu-hi l’aigua i remeneu-ho bé. Cobriu les estrelles amb la xocolata i deixeu-les refredar.

Deixeu algunes estrelles només amb la cobertura de xocolata, altres amb cacau en pols espolsat per sobre, i altres amb coco ratllat.

agenda Experiències VIH

Dilluns 3 Exposició de deu documents escrits per persones que conviuen amb la SIDA, dins les accions relacionades amb el dia mundial de la SIDA, l’1 de desembre. De 5 de la tarda fins a les 9 de la nit.

Escriure en català

Dimarts 4 Activitat organitzada per la biblioteca Montserrat Roig, a càrrec de Montserrat Vallès. Cal incriure’s. L’activitat tindrà lloc a la sala d’Actes de la Torre del Roser des de dos quarts de 7 fins a dos quarts de 9.

Slim dance

Dilluns i divendres a dos quarts de 9 del vespre Salut, ball i diversió tot en una! a La Unió Coral. Informació : 93 666 11 38 / 935 188 598

Taller de costura

Taller de costura amb la col·laboració de l’Espai de Dones de Can Calders i La Salut. A l’Oficina d’Intervenció Integral, de 6 de la tarda fins a les 8.

la Sala d’Actes de la Torre del Roser.

Twitter com a eina de comunicació professional Dimarts 11 El seminari està adreçat a emprenedors, empreses i comerços. Cal inscripció prèvia.

Més informació: oise@santfeliu.cat o al telèfon 93 685 07 83. De dos quarts de 8 a 9 del vespre a la Sala d’Actes de la Torre del Roser.

Història del comerç de Sant Feliu

Dilluns 10 L’exposició té lloc en la Setmana pel desenvolupament econòmic i la cohesió social. 20è aniversari del centre Can Maginàs. De 9 del matí fins a la 1 del migdia.

Divendres 16 La tertúlia artística està organitzada per la biblioteca Montserrat Roig i el Cercle de Belles Arts. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a la Torre del Roser.

Estrena: Cinc càmeres trencades

Prevenció en el consum de Sentiments infectats drogues Dimecres 12 Dilluns 10 Taller a càrrec d’Energy Control lliure. A Can Maginàs de dos quarts de 10 del matí fins a dos quarts de 2 del migdia de la nit a

L’eixample i el Pla Cerdà

Performance relacionada amb el VIH a carrec de Xabyer Cámara. De dos quarts de 9 a dos 10 de la nit a la sala John Lennon del Casal de Joves.

Dissabte 15 i diumenge 16 El Documental del mes explica com un palestí grava les excavadores jueves que preparen un assentament. Un retrat únic i en primera fila d’un dels moviments de resistència pacífica palestins més coneguts per la comunitat internacional. A un quart de 8 del vespre al CineBaix.