El Diari de Sant Feliu Gener, num. 14

Número 14 // 20.000 exemplars // gener 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Gairebé una tona d’aliments recollits en partits de futbol

La Peña Recreativa s’apunta a la campanya solidària de Càritas d’una forma ben original i amb molt d’èxit

Peña Recreativa

Solidaritat i esport. La jornada de recollida d’aliments organitzada per la Peña Recreativa

l’últim dissabte de l’any i el Dia de Reis ja en el nou any va consistir en dos tornejos, de futbol 7 i 11.

Va faltar poc per arribar als 1.000 quilograms d’aliments recollits, que van anar a parar a Càritas Diocesana Falguera, entitat que distribuirà el menjar a les persones del barri que més ho necessitin

OPINIÓ

2

opinió

editorial

Ley de tasas: Entre la chapuza y el atraco

E

l pasado 21 de noviembre entró en vigor la Ley 10/2012, que regula las tasas por el ejercicio de la potestad jurisdiccional en los órdenes civil, contenciosoadministrativo y social, ya conocidas como las “tasas judiciales” y que ha provocado la reiterada petición de dimisión del ministro Gallardón.

Hasta ahora, si bien ya existían tasas judiciales reguladas por el Estado (además de las que también aplica la Generalitat), su aplicación se reducía a las medianas y grandes empresas, quedando exentas las pymes y la mayoría de los ciudadanos no pagaban tasas para acceder a los tribunales de justicia. Ahora, la nueva ley impone unas tasas que pueden llegar a los 10.000 euros de importe. Únicamente quedan exentas las personas que ingresen menos de 14.910 euros.

Así, mi amigo Marcos, a quien la empresa le debe 1.200 euros de su última nómina y que ha visto como el Juzgado de lo Social no le da la razón, debe abonar 506 euros de tasas (¡¡un 42%!!), además de los gastos de su defensa. En resumen, que quizás no le valga la pena litigar contra su empresa.

Pero es que Marcos y su esposa han decidido divorciarse de mútuo acuerdo. Como no tienen hijos y viven de alquiler creen que será coser y cantar.

Bueno, será coser, cantar y pagar, porque a los gastos de abogado y procurador hay que sumar

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

ahora 150 euros de tasas.

Y como colofón, el día que volvía del despacho de su abogado se encuentra que le han notificado una multa de tráfico de 600 euros (300 si paga voluntariamente). Sonríe cuando ve que el coche de la foto no es suya y la recurre. Trànsit no le da la razón, pero lo tiene claro, recurrirá.

Se pone blanco cuando su abogado le dice que recurrir le costará, sólo en tasas, 203 euros (¡otro 40%!).

Así que mejor paga y calla.

Eso sí, la empresa donde trabajaba Marcos tiene un litigio con una competidora por una patente valorada en 20 millones de euros. La tasa: 10.300 euros (un 0,05%).

SIN COMENTARIOS. No hay que olvidar, y el señor Ministro no debería olvidar, que la tutela judicial efectiva es un derecho fundamental, reconocido en el artículo 24 de la Constitución. La imposición de unas tasas tan altas y desproporcionadas y que no tienen en cuenta la capacidad económica de los ciudadanos atenta directamente contra ese derecho. Esperemos que el Tribunal Constitucional frene este nuevo ataque a las capas sociales menos favorecidas en momentos tan delicados como el que estamos viviendo.

Juan Francisco López Advocat jf@advocats.es

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

L

La solidaritat no pot amagar la responsabilitat

’any que tot just comença es presenta difícil, molt difícil, per a molta gent. Res sembla fer pensar que les mesures adoptades pels governs ens trauran, de manera immediata, d’aquesta crisi econòmica.

Un atur en creixement, tot i la positiva dada del desembre, pèrdua de drets socials i reducció de l’Estat de Benestar, han estat els titulars de cada dia des de fa molts i molts mesos ja. La conseqüència de tot això esta sent que famílies que mai havien necessitat adreçar-se als serveis socials o a Càrites, siguin ara visites habituals.

Aquesta situació de dificultat de moltes famílies, però, ha vist la seva cara més solidària aquest mes de desembre.

A la nostra ciutat han estat moltes les entitats i persones que han organitzat i col··laborat amb les diverses causes en pro dels més necessitats, com, entre altres, La Marató de TV3, el Festival ‘Cap nen sense joguina’ que cada any organitzen els Voluntaris de Sant Feliu i diverses jornades esportives amb la finalitat de recaptar aliments que han organitzat entitats, entre les que destaca les dues jornades organitzades per la Peña Recreativa de Sant Feliu en la que van participar tots els seus equips des

de la categoria promesa a infantil enfrontant-se a diversos equips de clubs de l’entorn, on gairebé es va recollir una tona d’aliments. És especialment remarcable com una ciutat com la nostra, i la seva gent, és capaç d’organitzar-se i bolcar-se en l’ajuda de les personesmés necessitades. Sant Feliu ha estat sempre especialment sensible a les qüestions solidàries, amb una llarga tradició també en el camp de la cooperació internacional.

Però no podem obviar que els poder públics i les administracions no poden defugir de les seves responsabilitats.

Està molt bé que la ciutadania es mobilitzi i aporti, amb el seu esforç, pensant en les persones que tenen més dificultats, però no hem de caure en el parany.

Els actes solidaris per lluitar contra les malalties, el recapte d’aliments o les donacions econòmiques son, o haurien de ser, complements de les accions de les administracions i no convertir-se en l’esperança de malalts, professionals o persones i entitats, que treballen en el camp de la investigació, salut o assistència social.

En cap cas, la solidaritat de la gent pot amagar la responsabilitat de les administracions.

la foto del mes

Xocolatada i passatemps al barri de Mas Lluí. L’Associació de Veïns i l’Associació de Comerç

del barri van celebrar una jornada per als petits amb inflables, xocolata amb melindros i altres jocs infantils.

Una excusa perfecta per iniciar una nova etapa al nou centre de barri. redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Director comercial: Pau Ramell publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Edició i maquetació: Anabel Raluy Redacció: Anabel Raluy i Xavi Martí. redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@ eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 14, gener 2013 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

C IU T AT

3

opinió

Las consecuencias de la crisis y la subida del IBI

E

l Gobierno del PP y CiU han tomado medidas como la aprobación de la reforma laboral, que disminuye el sueldo de los trabajadores, en muchos casos con chantaje de los empresarios, que abarata el despido, que facilita que los empresarios puedan despedir a trabajadores experimentados y contratar a otros por la mitad de sueldo.

También se han adoptado medidas como la congelación del salario a los funcionarios y no pagar pagas extras, como la congelación de las pensiones, ya que el aumento del 1% queda absorbido por el incremento del IRPF y la pérdida del poder adquisitivo al revalorizarse por debajo del incremento del IPC, especialmente importante para las pensiones más bajas.

En sanidad CiU ha impuesto el copago, que significa el 10% en algunos medicamentos, recortes en la Ley de De-

pendencia, retrasos y aplazamientos en intervenciones quirúrgicas, excluyendo algunas que hasta ahora asumía la Seguridad Social y la amenaza de privatizar la sanidad pública.

En educación hemos visto recortes en subvenciones a guarderías, comedores escolares y becas y profesorado, aumentando el número de alumnos por aula. Todo ello significa a las familias pagar más y una reducción de la calidad de la enseñanza.

La aplicación de las tasas judiciales, lo que provocará que las clases más populares no tendrán acceso a la justicia, beneficiando sólo a las clases altas.

Si todas estas medidas no han sido suficientes, suben el IVA, la gasolina, el recibo del agua y la luz, el transporte público... A más impuestos, menos consumo y más paro. Difícilmente, con estas medidas y esta política se puede reducir el paro y salir de la crisis.

Pero no acaba aquí. Los ayuntamientos también sufren los recortes en subvenciones a proyectos desde todas las administraciones: Unión Europea, Estado, Generalitat o Diputaciones, lo que les lleva a aplicar mayor austeridad en los gastos. Pero es un error, como ha hecho el equipo de gobierno municipal de nuestra localidad, subir el IBI, lo que es una falta de sensibilidad con las familias de Sant Feliu que están ya soportando todo lo expuesto anteriormente.

Subir el IBI en 2013 es legítimo pero injusto. Aunque se diga que se congela, lo cierto es que se deja de aplicar la reducción del 2% que se venía aplicando desde el año 2006, que los valores catastrales subirán la parte proporcional que corresponde a la revisión de 2005, más lo que dicten los presupuestos generales del Estado. Total, el recibo de IBI de 2013 será un 7-8% superior al de 2012.

Había otras alternativas, como re-

visar a la baja, como se está haciendo en otras poblaciones, los contratos de servicio en curso, o en nuestro caso sacar a concesión el servicio de jardinería, ya que lleva 2 años prorrogado por encima de lo permitido, reduciendo su importe. Seguro que con estas revisiones se habría ahorrado más de lo que se recaudará por el incremento del IBI, sin necesidad de hacerlo recaer sobre las espaldas de las ya sobrecargadas familias.

Por ello proponemos que se subvencione el importe de la subida de 2013 respecto al recibo de 2012 del IBI a las familias que tengan ingresos inferiores a la suma del SMI de cada uno de sus miembros. Con ello se subsanaría, en parte, esta subida, que es injusta aunque legal.

Asociación de Vecinos La Salut

C IU T AT

4

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

La entidad de Sant Feliu Associació per una il·lusió hace realidad el sueño de cinco niños y niñas

En medio de su espectáculo, el grupo de música y animación infantil Cantajuegos se encuentra con los jóvenes afectados por Síndrome de Down en el Barcelona Teatre Musical

L

El fundador de la asociación, Julio García, junto a dos de las niñas

a Associació per una Il·lusió (APUI) tiene el objetivo de cumplir los sueños -a veces difíciles de convertir en realidad- de los niños y niñas con problemas de salud. Entre estos sueños está el de conocer a las personas que admiran, como los actores y actrices, deportistas o cantantes favoritos. Tal y como explica el presidente de APUI, Julio García, según los médicos, una satisfacción importante supone para una persona enferma o con dificultades -y especialmente para un niño- un paso que redundará en beneficio de su recuperación o evolución favorable, tanto a nivel físico como mental, y asegura su bienestar.

APUI

Los miembros del grupo Cantajuegos pasaron un rato con los cinco niños

Ilusiones que curan La primera de estas acciones que lleva a cabo Asociación por una ilusión fue el 28 de Diciembre, cuando Julio consiguió -después de 3 meses de gestiones- que cinco niños y niñas con Síndrome de Down entre los 3 y los 6 años conocieran a un grupo de música que admiran, Cantajuegos, muy conocido en toda España. Los integrantes y los jóvenes se encontraron en una sala anexa al escenario del Barcelona Teatre Musical (BTM), cerca de la fuente de Montjuïc, donde compartieron un rato en que se hicieron fotos y las familias estuvieron muy contentas.

APUI

Más actividades Próximamente, la asociación cumplirá el sueño de una chica de 23 años, también con la misma afectación, que desea conocer a Gerard Piqué, pero la entidad santfeliuense también tiene otros proyectos por acabar de concretar. En Enero, una entidad muy importante quiere también colaborar con APUI para que esta tenga más repercusión a nivel nacional y puedan llevar a cabo actividades.

Asociació per una il·lusió desearia que mucha más gente se uniera al proyecto voluntariamente para tener más fuerza a nivel institucional. Se puede contactar con la entidad a través de su

perfil de Facebook [associació per una il·lusió], al teléfono 625 33 51 55 o al correo electrónico perunailusio@hotmail. com, y también se puede visitar su página web, www.apui.es.

Julio García explica que otra de las maneras de colaborar es a través del carné de amiga/o para que cualquiera que así lo quiera, aporte una cantidad de dinero -no importa la cantidad- para respaldar la iniciativa de ayudar a personas con una enfermedad: “Tenemos muchísima ilusión; por los niños con problemas de salud haré lo que haga falta”, afirma el presidente y alma de esta iniciativa, Julio García.

Las Asociaciones de Vecinos valoran la figura de

los regidores de barrio aunque reconocen sus limitaciones

L

as regidorias de barrio nacieron con el objetivo de aproximar el gobierno municipal a la ciudadania. Ocho ediles para ocho barrios: Falguera, Can Calders, Roses-Castellbell, la Salut, les Grases, Can Maginàs, Mas Lluí i Centre, donde atienden al vecindario con periodicidad mensual. Pero es realmente eficaz la acción de gobierno en este ámbito de proximidad? Se da respuesta con celeridad y eficiencia?

La presidenta de la AV Can Maginàs, Maria Teresa Gabarri, valora positivamente esta figura. La regidora de barrio es Maria Cinta Daudé, a la que pueden llamar directamente y no esperar al primer martes de cada mes, “y si tiene que venir antes lo hace”. Gabarri afirma que “ha resuelto algunos problemas”, aunque dice comprender que no hay dinero para resolver muchas cosas sin embargo reconoce que las que son urgentes se resuelven bastante bien. Sus principales demandas son para mejorar el barrio, que tiene 20 años, sobretodo de cosas que se rompen o de funcionamiento. También necesitan que la policía local que estuviese más en el barrio. Otro de los problemas es la falta de trabajo. “Es un barrio pequeño,

unos 300 y pico, no tenemos probemas de gran dimensión, es peatonal y tranquilo”, afirma Maria Teresa.

El presidente del barrio Falguera, Paco Romero, también manifiesta la satisfacción de los vecinos con la atención de la regidora de barrio, Lídia Muñoz. La principal prioridad es resolver los problemas con los que cargan las familias como consecuencia de la crisis. “A algunos vecinos les da verguenza acudir”. Muchos de estos problemas se derivan a Servicios Sociales. “En un 85% la respuesta es positiva, lo dicen los vecinos, no lo decimos nosotros”, afirma.

Manuel Guerra, de la Salut, considera que Manuel Leiva les atiende bien, “él tiene la voluntad de recoger todas las quejas, el problema es que después no llega la solución o la respuesta, o lo hace tarde, parece que hay otras prioridades, salvo excepciones”.

En cuanto a la Asociación de Vecinos de Roses-Castellbell, esta apoyó en todo momento el proyecto de concejales de barrio, aunque ya explicaron en su momento los riesgos que asumía el equipo de gobierno al generar expectativas de tan difícil realización, especialmente en

un momento de crisis en que el Ayuntamiento no está en condiciones de dar las respuestas que prometen los responsables políticos. Su regidora es la edil Mireia Aldana.

Por último, el presidente saliente del céntrico barrio de Can Nadal, Ramon Andreu, que abandona el cargo después de 20 años en la asociación, es muy crítico con la política en general: “Estoy muy enfadado porque, por ejemplo, cada año desde hace 30 cambian los árboles que hay ante el Sindicato [passeig Nadal]”. “Absolutamente todos los regidores se preocupan por ti cuando no están en el poder, luego se olvidan de ti”.

C IU T AT

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

5

Imatges nadalenques Enguany, ha tingut lloc la 60a Exposició col·lectiva de Pessebres a la Sala Ibèria. S’hi podia veure el pessebre dedicat al Monestir d’Scala Dei, el pessebre popular de molsa i suro, els pessebres fets pels més petits i els dels adults i els pessebres del Museu del Pessebre de Sant Vicenç de Montalt fets per gent de Sant Feliu. En total, 24 expositors, entre els adults i l’Escola de Pessebres. Una mostra que s’ha pogut veure fins al Dia de Reis. Fotografia: Elsa Silvestre

Els Amics de les Roses i Flors Mas Lluhí han van realitzar un taller de decoracions nadalenques amb roses al Centre Cívic del barri

Foto: Albert Moya

Monsters y Peppa Pig

Tablets y juegos de toda la vida lideran las ventas de este año

C

omo cada Navidad, los más pequeños de la casa hacen sus peticiones de regalos, y entre los de cada año aterrizan nuevas incorporaciones. Los juguetes que continúan de moda, sobre todo entre las niñas, son las muñecas Monster. Estas monstruas fashion tienen su origen en una serie por internet y un libro que explica las historias de las hijas de los monstruos más famosos, y ya se agotaron el año pasado a muchas

tiendas. Para los más pequeños, la favorita es la cerdita Peppa Pig, el personaje de dibujos animados que se puede ver en la televisión catalana y también en Clan. Pero seguro que los Reyes que pasen por Sant Feliu también se hacen con las muñecas de toda la vida, como las Nancys, las Nenuco o las Barriguitas, que continúan teniendo salida, y otros juguetes de siempre que resisten las modas y que hacen la competencia a las Monster, como los trenes, los puzzles, el diábolo o los coches teledirigidos.

Pero sin duda la gran novedad de este año son las tablets, que han aterrizado con fuerza en nuestra sociedad. El mercado ha adaptado estos ingenios al público infantil: las hay para hacer cálculo matemático, para practicar el dibujo, aprender geografía o jugar.vídeos.

Nadie sin juguetes La crisi continua castigando a muchas familias y escuelas y entidades de Sant Feliu han colaborado con la campaña ‘Cap infant sense joguina’, como la escuela Slavador Espriu o AFAP, que en su parada del mercado navideño del día 16 recogía juguetes nuevos o en muy buen estado y no bélicas en su parada. A cambio, la entidad ofrecía una número para el sorteo de una panera solidaria. El día 15 empezó la campaña en la Sala Ibèria.

Menos ventas En cuanto a las administraciones de lotería, estas han explicado a El Diari que aunque la gente sigue tentando a la suerte, este año las ventas han sido más bajas. La gente compra menos cantidad de boletos y se juega menos dinero.

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

6

Col·laboren en la difusió: - CIABBATTA - FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ - CENTRE DE IOGA ANANDA - PERRUQUERIA NOVA LÍNIA - L’OM - CINEBAIX

L’autosabotatge!

E

ntenem per sabotatge fer l’acte contrari a una idea o pensament determinat. Si aquesta agressió ens la fem a nosaltres, aleshores podem afirmar que ens fem autosabotatge. Les formes que utilitzem per fer-nos-els són molt variades. En les relacions interpersonals, pactem trobarnos amb persones o familiars que sabem a priori que ens provocaran conflictes, mals rotllos i potser agressions físiques. I malgrat que sabem el final, pactem sofrir i agredir-nos... Per què no ho evitem? I amb la nostra salut què fem?

Parlem del menjar i el beure...? No us sembla que com si fos magnèticament exercim una atracció per engolir tot allò que tenim prohibit o sabem que el nostre cos no ens admet? I després entrem en la fase de criticar-nos i culpar-nos i anímicament ens quedem molt pitjor que abans de consumir. I el nostre sistema de creences, quantes vegades el sabotegem? Moltes vegades diem “sí” i la nostra part més profunda està dient “no”, que poc entenem el nostre cervell quan en lloc d’afirmar-nos allò que volem ens passem els anys proclamant allò que no volem sense aconseguir el resultat desitjat. Està clar que l’acoloriment de viure d’aquesta manera, el provoca una manca d’estimació molt forta cap a la nostra persona, en altres paraules, podem afirmar que aquestes actituds són típiques de persones amb una autoestima molt baixa i que no tenen cap escrúpol a sabotejar la seva vida. Viu estimant-te...és millor. Adéu.

“El pensament creatiu ajuda a sentir-se bé”

Ramon Puiggròs porta a l’equilibri personal a través del coneixement d’un mateix

S

ovint, ens trobem malament sense conèixer el motiu concret que ens ha portat a aquest malestar.

Aquesta insatisfacció sorgeix de la incapacitat de la persona d’escoltar-se a si mateixa, al seu cos i als seus pensaments. El terapeuta molinenc Ramon Puiggròs posa remei a aquesta afecció de l’ànima amb una teràpia que va aprendre dels millors. Ho explica ell mateix: ‘… si un bon dia t’alces i descobreixes que per inèrcia has caigut en situacions i rutines que et provoquen molta insatisfacció i no et permeten ser feliç, encara que estiguis treballant, aturat, jubilat, siguis ric, pobre, home o dona…

Si de sobte comprens que no vius d’acord amb els teus desitjos… i moltes vegades fins i tot t’adones que desconeixes quins són els teus desitjos profunds i autèntics.

Amb el pas del temps aquesta situació, si no hi poses coneixement, et pot provocar soledat, aïllament, irritabilitat, pors, baixa autoestima, ansietat, depressió i, malauradament, en darrer terme, algunes vegades la pèrdua de la salut.’

Puiggròs et fa preguntes interessants perquè puguis veure si la teva vida pot millorar, amb unes eines que va aprendre dels grans mestres, com el neurolinguista Frederic Solergibert, la psicoterapeuta Rosa Farrés i la també terapeuta Louis Hay. Ramon Puiggròs, que a més de terapeuta és artista -ceramista, escultor i, fins i tot, director te-

atral- va rebre la Rosa de la ciutat 2011, i es va graduar com a terapeuta l’any 1994. Cinc establiments de Sant Feliu compten amb els seus fulls, on el coach comparteix pensaments.

La teràpia consta de cinc passos: una primera trobada per parlar del que passa, la segona classe servirà per fer-te conscient dels pensament limitadors que et bloquegen i t’impedeixen sentir-te bé. A la tercera, la persona aprèn a traspassar aquest límits a través de les tècniques de pensament creatiu i la quarta consisteix a harmonitzar els desequilibris energètics. Per últim, Ramon Puiggròs, explica que la persona que completi el coaching disposarà de nous recursos i pautes mentals per fer front de manera més feliç a la seva vida.

A la seva web [puiggros.com] es pot trobar molta informació d’interès, com les tarifes, les diferents teràpies que ofereix o l’agenda d’activitats de la seva consultoria. Tota el que necessistes saber sobre l’entrenament personal per sortir de la rutina i tenir una vida millor.

Perquè ja ho deia Epicur: “Retira’t dins teu, sobretot quan necessitis companyia”.

A partir d’aquest número, Puiggròs col·laborarà amb El Diari de Sant Feliu amb una columna mensual on compartirà part dels seus pensaments i coneixements sobre el tema.

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

C IU T AT

7

Solidaritat amb regust santfeliuenc

L

a plaça de la Vila va ser el diumenge 16 de desembre un dels espais més concorreguts de la ciutat amb motiu de la celebració del Mercat de Nadal i de diverses activitats solidàries. En total, entre totes les entitats participants es van aplegar 7.000 euros a Sant Feliu.

Fotografia: Elsa Silvestre

Els Castellers de Sant Feliu i la Colla de Bastoners Els Ceballuts van vendre campanetes solidàries.

Els Gegants de l’Agrupació Cultural Folclòrica han organitzat, com cada any, l’activitat ‘Pas de Gegants’ en què els gegants van fent passes a mida que la gent va fent les seves donacions. Pas a pas, van assolir gairebé 1.900 euros.

Els alumnes de l’Escola de Teatre del Centre Parroquial van representar un espectacle format per diversos esquetxos relacionats amb els valors que promou La Marató i les persones assistents podien deixar la quantitat que volguessin en unes caixes. Els diners van arribar gairebé als 1.000 euros i els responsables de l’escola van aportar el que faltava per assolir la xifra rodona.

L’Associació Balls d’Envelat Santfeliuenc va celebrar El Ball per la Pobresa l’últim dissabte de novembre, amb la col·laboració dels Trio Triangle, el grup de sevillanes Tacón y Baile, el Mag Ritxi i el ball de dansa del ventre Las Flores de Alejandría, que van actuar desinteressadament. Els comerços i empreses de la ciutat també van aportar el Foto: Teresa Costilludo seu gra de sorra i l’entitat va assolir una xifra rècord: 2.400 euros.

L’Esplai Sant Llorenç va muntar un mercat solidari amb objectes nous o usats en bon estat i van recaptar 780 euros. També la secció local de la Creu Roja va recollir joguines per la campanya ‘Cap infant sense joguina’.

L’entitat Motor Clàssic ha organitzat una exposició i un tomb en un cotxe clàssic per la ciutat amb els que van aconseguir 975 euros.

8

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

L’art de cuidar els fills

El col·lectiu de suport a la lactància materna Alletem té l’objectiu d’acompanyar les mares en el procés de criança dels seus fills i recuperar un costum ben saludable

P A.R

roductes de proximitat, roba feta a mà, patchwork, petits horts fets al balcó o compostatge al pati de casa... Sembla que, ja sigui perquè tot torna, o bé perquè en els temps que corren es valora portar un estil de vida menys consumista, hi ha una tornada a la manera tradicional de fer les coses. Entre aquests usos i costums que tornen, hi ha el de que les mares donin el pit als nadons durant un període de temps més llarg. Aquesta pràctica estava reduïda al màxim en els temps en què la dona estava plenament integrada al mercat laboral, especialment als 80 i 90, però ara s’inicia una lenta i constant recuperació de l’alletament natural en detriment del biberó, a causa de l’interès de moltes dones per recuperar aquest costum que paradoxalment, tot i ser natural, no sempre va sobre rodes. Precisament per fer aquest acompanyament més reeixit existeix Alletem.

Una cultura del biberó Alletem el componen amigues, companyes, mares i dones, moltes treballadores, que volen resoldre els dubtes que poden sorgir en el procés de lactància dels fills.

Així és com podríem definir el col·lectiu de suport a la lactància materna Alletem. És un grup heterogeni -totes tenen diferents creences, maneres de fer i de viure- però amb un objectiu comú. Mentre parlem, els nens i les nenes, molts petits, riuen, ploren, es regalen un bocí de pa o

A.R.

fan marranades, però es viu de manera natural el tenir-los a la vora tota l’estona.

Alletem va ser fundat al febrer del 2011 per un grup de mares, entre les quals hi havia l’assessora de lactància Raquel Tasa, que volien oferir un suport a les mares de Sant Feliu que volguessin alletar els seus nadons. Es van començar a reunir inicialment a la llar d’infants l’Avet i posteriorment es van traslladar a la seva ubicació actual, a l’espai Materno-infantil de l’Escola Arquitecte Gaudí, en un edifici contigu a l’edifici on sembla que residia el conserge. Es tracta d’un espai acollidor i ben equipat que van aconseguir després de demanar-ho reiteradament. L’espai disposa de lavabo, un petit pati on prenen la fresca si fa bo, i una sala amb una piscina de boles per als més grans, entre altres estàncies que aprofita una altra entitat als matins i que es dedica a donar suport a les famílies.

Des del febrer, han passat per l’espai una setantena de mares. Algunes només fan una visita puntual per resoldre els seus dubtes, mentre que d’altres repeteixen i hi assisteixen setmanalment. Les mares i pares també poden resoldre els seus dubtes a través del correu electrònic alletem.sf@gmail.com o telefònicament al 772 200 223. La web és alletem. wordpress.com.

El col·lectiu compta amb el consell de dues assessores de lactància, la tasca de les quals és ser allà i donar suport. La Sharon Santos és infermera i llevadora,

i comenta que el més important és que les mares s’ajudin entre elles: “Nosaltres estem aquí per resoldre dubtes i pels assumptes més mèdics, però són elles les que comenten les seves experiències”.

Les assessores han fet un curs que imparteix la Federació Catalana d’Associacions Pro-Lactància, com el que ha fet l’altra assessora, la Mireia Artal.

Una de les mares explica que l’experiència és molt positiva: “És un grup on tens per una banda, l’ajuda de mares com tu, i de l’altra un assessorament més tècnic amb molta més experiència i formació, cosa que es nota per les explicacions que et donen, que et fan sentir més segura”. Aquesta mare també explica que s’ha sentit molt animada i recolzada aquí: “Aquí trobem un espai neutre on desenvolupar-se sense influències massa properes, no són ni la mare ni la parella i per a mi això és molt important i va en benefici del nadó”, diu. A més, també és bo que les assessores, a més de professionals siguin mares. Aquest és l’objectiu, resoldre angoixes i compartir experiències amb les persones que es troben en el mateix procés o que l’acaben de passar, ja que la memòria és fresca i a les companyes les reconforta saber com han encarat aquella etapa.

A Alletem, cauen mites socials i sanitaris. Les assessores diuen que no tot el que se sent s’ha de prendre a la valenta, ja que “hi ha diferents fonts d’informació i has de triar la millor vagi amb tu”.

Disseny: Enric Boix

Una altra mare, que està en el seu segon dia de visita, explica què li suposa el grup: “Jo tenia problemes per donar el pit i tot i que encara estem començant a treballar veus que no et trobes estranya aquí”. I continua: “Saber que ho ha viscut tantíssima gent t’ajuda, i saber que tot solució i que tot és posar-s’hi, la tranquilitat de veure que no és un problema només teu”. La nova incorporació explica que, per exemple, “la mare sempre et diu ‘sobretot dóna-li el biberó i ja està’ i alguns pediatres tampoc controlen o no t’expliquen el tema de la lactància”.

La Mireia Artal explica que vivim en una cultura del biberó: “Fins i tot les nines amb què jugues de petita t’ensenyen només a donar el biberó, i noaltres mateixes, la majoria, hem estat alletades amb biberó i no amb llet materna”. I afegeix:

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

“Estem acostumades al patró de biberó, als patrons de menjar 3 hores i de quedar tips cada 3 hores, i la informació mèdica hi dóna suport”.

Santos afegeix que és molt important el suport que es tingui de la família i de la teva parella, “una amiga que ha estat mare fa poc em va dir ‘Sharon, no es quedarà amb gana?’ i jo li vaig dir que no podia tenir gana si ella li donava el pit cada cop que li demanava, si no li negava”. I és que “nosaltres tampoc mengem cada 3 hores, ni sempre la mateixa quantitat; doncs, els infants, igual que nosaltres”. Apareixen molts dubtes malgrat que en principi, per als mamífers alletar és un fet natural. Una cosa més que hem oblidat. Sans ho explica: “tot i que la maternitat i la criança haurien de sortir-nos de manera natural, per cultura hem adquirit tants vicis que arriba un moment que vols actuar i no saps si és perquè t’ho diu el cor o perquè ho has adquirit”. Recomanen informar-se i actuar amb el que la mare se senti més a gust. “Hem d’esborrar algunes de lescoses que hem après, ja que l’escola dels nostres pares ha marcat molt la manera de fer de la gent i no per haver-ho fet abans d’una altra manera vol dir que sigui l’únic camí”, opina la presidenta, en funcions, Cristina Sans.

Expliquen que s’ha transmès que allò difícil és donar el pit i que, en canvi, el biberó no dóna problemes, igual que amb el part, amb el que l’opció natural es retrata sovint com la més complicada: “A casa no hem vist ningú alletar”. “Has de deconstruir el que ens han ensenyat i que veus natural perquè ho has après;

C IU T AT

estic llegint coses que són naturals i informant-me de què no ho és”. Una altra mare ho expressa així: “Vaig anar molt verge a la lactància i llavors em va sortir de manera més innata”. Algunes expliquen que Alletem és “la millor inversió” de la seva vida, ja que casa no haurien après el que al grup amb l’intercanvi. Algunes hi han arribat per recomanacions de familiars, amics, perquè n’havien sentit a parlar o fins i tot, perquè els hi van recomanar al CAP de Sant Feliu.

Diverses opcions I davant dels i les qui pensen que es tracta d’un grup tancat que defensa una única manera de fer, Mireia Artal ho aclareix: “La nostra tasca no és ser un canal per reivindicar una única manera de fer ni volem defensar o atacar res, ja siguin les vacunes o els hàbits del son, la nostra funció és compartir experiències entorn a tot el que surt durant les converses, ja siguin els bolquers o les relacions sexuals.

“Nosaltres som aquí per ajudar les mares que volen alletar, no som unes talibanes que volem adoctrinar el món per obligar la gent a alletar”, aclareix la presidenta, Cristina Sans, ja que molta gent té una idea equivocada d’aquest tipus de grups.

La Mireia explica que “no s’obliga ningú a donar la teta, nosaltres preguntem què vol fer si natural o mixta, i l’ajudarem en el camí que ella vulgui.

Conciliació: alletament i feina A la pregunta de si en la societat actual és fàcil conciliar la vida laboral amb la decisió d’alletar el fill en un període de temps llarg, la resposta és que cada cop és més

fàcil. “Les nostres mares ho han tingut més difícil que nosaltres”, diu Sans, ja que pel que sembla és una qüestió cada cop més visibilitzada. Si bé no totes treballen, moltes altres ho fan a mitja jornada sense haver de renúnciar al procés, d’altres a jornada completa i algunes han deixat la feina per tenir cura dels fills, ja que al col·lectiu hi ha cabuda per a diferents opcions.

En tot cas, es tracta d’un fet que passa de no fer-se mai a estar-hi a temps complet. Una altra dificultat afegida és la política de maternitat: hi ha països que tenen 1 any per dedicar-se a la maternitat, el que canvia molt les coses: “No vivim en una societat preparada perquè estar assegudes en una cadira donant-li el pit als fills i aquest és el principal inconvenient”, diu la Sharon. “A més, la societat et pressiona perquè donis a llum i estiguis estupenda als deu dies. A les revistes, als mitjans de comunicació, no es publicita el fet d’alletar el fill, només el fet d’aprimar-se i tornar a estar com abans i fer vida normal; no mostren la realitat”.

Les dones expliquen que malgrat que es pugui veure com un sacrifici, per a elles és un regal: “No és per sempre i val la pena fer aquesta inversió d’esforç i de temps, com una carrera a llarg termini, perquè encara que els 2 primers mesos costin, estaràs 2 anys perfectament”.

9

Una política de salut L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) recomanen la lactància exclusiva del nadó amb llet natural fins als 6 mesos, mixta fins als 2 anys com a mínim -un canvi que es pot fer gradualment-, i a partir d’aquí, quan la mare i el nadó decideixin. De fet, abans es donava la teta dins als 2 i 3 anys. “Ens basem en l’evidència científica, en el que diu UNICEF, que va recomanar que els països implantin unes pautes perquè l’alletament estigui instaurat ja que els beneificis en la salut són múltiples: redueix risc de càncer de mama, no està tan comprovat el d’ovaris, el greix de l’embaràs s’elimina més fàcilment, es redueix el risc de patir osteoporosi, depressió post-part, hi ha menys anèmia a causa de les contraccions uterines que et causa l’alliberament d’occitocina i contribueix a prevenir malalaties del nen i, per tant, redueix la compra de medicaments i els ingressos hospitalaris i urgències pediàtriques, en reduir les al·lèrgies, la diabetis, reduir el risc d’hipertensió, de colesterol, de malalties cardiovasculars i d’infeccions.

Vaja, que en definitiva, ajuda a les societats a estalviar en despesa sanitària i farmacèutica. “Totes les organitzacions mundials saben que alletar és una política de salut ”. I per a alguns, la imatge més bonica que han vist mai.

10

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

“Malgrat la crisi, ha disminuït la delinqüència” José Ramon de San Eufrasio Intendent de la comissaria de Sant Feliu

José Ramon és cap de l’Àrea Bàsica Policial de Sant Feliu de Llobregat de la Regió Policial Metropolitana Sud des de fa 6 mesos, quan va substituir la inspectora Rosa Bosch, 10 que portava a Sant Feliu 3 anys i mig. Prové del Cos Nacional de Policia, on va entrar als 21 anys, i amb 41 va ingressar com a inspector de la policia catalana, ara en fa 13.

Anteriorment, havia estat el cap de la comissaria d’Esplugues de Llobregat i, per tant, coneix la zona molt bé, tot i que és de Barcelona i viu al Maresme. L’ABP de Sant Feliu cobreix nou municipis més: Molins i Papiol a una banda del riu; i Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, la Palma de Cervelló, Cervelló, Corbera, Vallirana i Torrelles, a l’altra.

A.R.

Anabel Raluy

—Fa 6 mesos que estàs a Sant Feliu i 5 anys que va obrir la comissaria. Quin és el balanç que en feu?

Li donem molta importància a la proximitat amb la ciutadania i estem molt satisfets i contents de l’experiència. Per exemple, el servei més brillant en el que portem d’any ha estat la detenció d’uns atracadors que actuaven amb violència a establiments comercials de Sant Feliu i rodalies. La identificació dels culpables va ser possible gràcies a la col·laboració d’una persona que va veure part d’una matrícula implicada en un d’aquests fets. És un gran exemple de col·laboració ciutadana.

— Quin tipus de delictes es cometen més a Sant Feliu?

El petit furt, el robatori a domicili i alguna vegada robatoris amb violència i intimidació a la via pública, que afortunadament passa molt poc però té molta repercussió social.

—La ciutat està a la mitjana catalana en el que a inseguretat es refereix?

Si mirem els índexs de fets penals per cada mil habitants que tenen lloc a tot Catalunya podem afirmar que Sant Feliu és un dels llocs més tranquils del mapa.

—Així doncs, no teniu feina?

Nosaltres tenim molta feina perquè la societat actual cada vegada és més exigent i ens posa un llistó d’exigència molt elevat.

—Què et sembla la proposta d’unificació de les policies locals amb la policia autonòmica catalana?

Tot el que sigui una millora en l’eficàcia en la gestió dels recursos sempre serà benvingut.

—Hi ha coordinació amb la policia mu-

nicipal? Es fan operacions conjuntes, es comparteixen dades, etc?

Nosaltres, sempre que aterrem en un lloc fem prèviament dues coses: un conveni de col·laboració amb el municipi que es basa en determinar com treballarem conjuntament la prevenció i les actuacions, és a dir, com ens repartim les tasques amb la policia local; i d’altra banda, també tenim el conveni d’accés al Sistema d’Informació Policial mitjançant el qual donem accés a la policia local a les nostres dades i ells comparteixen les seves amb nosaltres. A més, aquest conveni facilita l’accés a les bases de dades de l’Estat (Base de Datos de Señalamientos Nacionales) i de la resta d’Europa (Schengen).

dedicar-se a aquesta activitat. Aquestes persones no tenen escrúpols per endur-se conduccions d’aigua o cablejat elèctric i poden deixar incomunicada una urbanització o una carretera.

—Durant els passats mesos hi ha hagut diversos casos de furts de metall a la via pública, com trapes de clavegueram; encara se’n registren? Últimament no perquè s’ha perseguit sobretot als compradors i això dificulta molt que es puguin dedicar a aquesta activitat. I ha disminuït molt. Portem control exhaustiu sobre les deixalleries legals, i ho sabem tot el que hi pugui haver sobre les il·legals. S’hi està molt a sobre, però les deixalleries legals ja saben que no poden

—Han variat el tipus de delicte a causa de la conjuntura econòmica?

Amb la crisi, ha augmentat el petit delicte, el petit furt. Estem veient un augment d’aquestes tipologies, però el que és sorprenent, i això t’ho dic seriosament, és com de bona és la gent, perquè amb la greu crisi econòmica que estem patint, afortunadament les xifres delictives en què ens estem movent de gana i de pobresa són negatives, disminueixen els delictes a nivell de tot Catalunya.

“Cal tenir vocació, ja que s’exigeix molt” —Segons la teva opinió, quins són els factors que determinen la delinqüència en una persona?

Penso que és l’entorn familiar i social.

Totes les persones problemàtiques que ens trobem han tingut històries d’aquest tipus.

—Creus que els mossos han de dur el seu número d’identificació visible en tot moment, exepte en casos en que s’hagi de treballar d’incògnit, és clar?

Sempre hauria de ser visible ja que sempre s’actua de manera proporcional, encara que alguna vegada pot haver un cas excepcional. A més, el número es pot posar a l’armilla.

—I què n’opines de que s’hagi inclòs la presó permanent revisable al Codi Penal?

És una nova experiència i haurem d’esperar al seu resultat. A priori, no et puc dir res.

—I en l’àmbit català, apartar la prostitució de les carreteres?

No és un problema que afecti Sant Feliu però què puc dir amb el gran perill que corren per a la seva integritat física aquestes persones exercint a la via pública. A Holanda ja saps com s’exerceix la prostitució i estan més segures.

—Com funciona l’Àrea Metropolitana Sud? Tenim 4 eixos de treball: proximitat, seguretat ciutadana, investigació i recollida de denúncies/atenció al ciutadà.

Quan estem escassos de recursos tenim unitats d’investigació regionals que es troben en aquest edifici però que actuen a tota la regió i ens donen suport, i també tenim l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) i fem controls preventius de pas per evitar, per exemple, robatoris, amb la seva col·laboració. ARRO és una unitat especial que actua allà on són més necessaris. Procurem treballar en xarxa.

Fa poc va haver un robatori a Sant Vicenç, ens van avisar i van venir a aquesta zona. La xarxa de ràdio que tenim cobreix aquesta àrea del territori i sabem el que passa en temps real aquí i a Sant Vicenç. Les policies locals també s’estan afegint a la xarxa de comunicació conjunta, Rescat.

—Què cal per ser un bon/a agent?

Tenir vocació, ja que s’exigeix molt i el llistó és molt alt, ja que en tot moment estàs posant en risc la teva vida per protegir i no en totes les professions es demana tant. És una professió de servei al ciutadà.

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

C IU T AT

11

Campaña vecinal contra el IBI

La Asociación de Vecinos de Roses-Castellbell se propone revocar la subida del impuesto

R

oses-Castellbell ha enviado por carta unos escritos a todos los asociados de Can Nadal y Roses en el que explica que “se presentaron los presupuestos del Ayuntamiento para el año 2013 en la Torre del Roser, acto público al que salvo los componentes del Ayuntamiento asistimos diez personas”. “Una de las causas -sigue el escrito- fue la forma de la convocatoria, de un viernes para un lunes sin ninguna difusión”. El escrito resume los impuestos directos del 2012 y 2013 y lo que significa la media de los impuestos más comunes, (IBI, Circulación y Plusvalías) por habitante de Sant Feliu. El escrito explica que en el año 2006 se comenzó a aplicar la actualización de la revisión catastral que se realizó durante el 2004 y 2005, basándose en la loca evolución del mercado inmobiliario, y se actualizaron estos valores catastrales, con lo que se subieron entre un 120% y un 160% del valor que tenían en el año 2005. Se unificó el valor del suelo para toda la población sin distinción de barrios.

La asociación denuncia que Sant Feliu es una de las poblaciones con los valores catastrales más altos y que eso afecta a más recargos que se calculan mediante el valor catastral, como el del Recargo Metropolitano de transporte, la plusvalía que debe pagarse cada vez que se hace un cambio de titularidad de una propiedad y también afecta al cálculo de la renta catastral, que debe ponerse en la Declaración de la Renta anual como un ingreso y también cuando una persona solicita una ayuda, o va a ser desahuciada, en ambos casos la Renta Catastral se le considera un ingreso.

“Mientras en el 2005 se pagaban 25,5 euros, ahora se pagarán 46” Por todo ello, prosigue la entidad vecinal, “se justifica lo importante que es tener unos valores catastrales ajustados a la realidad”. El escrito también muestra la evolución de un piso del barrio de Roses de 80 m2 de 30 a 40 años de antiguedad. Por ejemplo, muestra que mientras en el 2005 se pagaban 25,5 euros, ahora se pagarán 46. Roses critica que el Ayuntamiento no se depor aludido, y que le dé igual “que los pisos que subieron hasta el 2004-2005 estén cayendo en picado porque se vería obligado a impulsar la revisión catastral a la baja como ya han comenzado a hacer otros municipios”.

Roses achaca esta actitud a que el Ayuntamiento quiere

mantener la estructura directiva actual, lo que le parece muy mal cuando “una de cada cuatro personas en Sant Feliu ha sido atendida por Cáritas”.

Contra un impuesto abusivo Por todo ello, Roses y Can Nadal han enviado una instancia al alcalde, Jordi San José, que están firmando vecinos y comerciantes de toda la ciudad en masa, donde se solicita al equipo de gobierno la congelación de la contribución (IBI) y la inmediata revisión catastral.

“Una de cada cuatro personas en Sant Feliu ha sido atendida por Cáritas” Pero esto no es todo. Además, las asociaciones que pronto se unirán, Can Nadal y Rosas-Castellbell, han hecho una invitación a realizar un acto masivo y a recoger opiniones y propuestas de la ciudadanía para generalizar la movilización y negociar con el equipo de gobierno, el día 12 de Enero en el Casal de la Gent Gran.

Desde las 10.30 hasta la 1 del mediodía se recogerán las ideas de vecinos, comerciantes y pequeños empresarios. Además, el acto público contará con dos ponencias informativas por parte de dos socios que conocen profundamente el tema de los valores catastrales y el IBI. Roses y Can Nadal esperan que sea un éxito de asistencia y aseguran que “la voz y participación femenina es prioritaria y fundamental”. El presidente de RosesCastellbell, Silvestre Gilaberte, es muy optimista y está convencido de que están iniciando “el proceso de mayor movilización de los últimos tiempos”, y que reivindican “dos cuestiones en las que nos asiste la razón y la justicia social” [en referencia a la congelación del IBI y la revisión catastral], aunque añade que “es complejo trabajar en el movimiento vecinal y asociativo en el momento actual”.

Unir fuerzas Pero antes de tratar el tema del IBI y afrontar una posición de fuerza frente a esta subida, la primera parte de la reunión del día 12 en el Casal de la Gent Gran servirá para llevar a culminar el proceso de uni-

ficación de tres de las asociaciones vecinales de Sant Feliu en una: Vecinos Rosas del Llobregat. En el contexto de crisis de la movilización vecinal en los barrios, Can Nadal ha tomado la determinación de unirse a Roses-Castellbell para subsanar la falta de relevo en sus juntas. La asamblea ratificará o rectificará las enmiendas y propuestas que presenten sus asociados hasta el día 12.

Las asociaciones mantendrán sus símbolos, propiedades y fondos documentales y pasarán a denominarse Asociación de Vecinos Rosas del Llobregat (Can Nadal y Rosas-Castellbell). La nueva Junta Directiva estará presentará en la Asamblea General. Los presidentes actuales, Ramon Andreu y Silvestre Gilaberte, presidirán la asamblea general.

Mas Lluí estrena centro Mas Lluí también fue invitada a integrarse en esta unificación, pero en su asamblea general del día 10 de Diciembre, pero al final los socios decidieron no hacerlo ya que, según Flames, “la junta estás más o menos estable y al ser un barrio más bien grande quedaría muy diluida en la macroasociación”.

Además, al disponer de un centro de barrio nuevo “parece que hay buenas expectativas y hemos hecho un acto de fe en que le daremos un empujoncito a las actividades del barrio, que es lo que realmente van a mover a todo el vecindario, y en el que actúen el resto de entidades”. De hecho, el último sábado de diciembre, y a pesar de las fiestas navideñas, hubo un acto con inflables, chocolatada y juegos infantiles que fue, en palabras del presidente, “muy bien”.

La asociación pasó un cuestionario para que todo el que quiera dé su opinión sobre las actividades del barrio y se una a ellos. Desde primeros de Septiembre del 2012, la asociación de vecinos de Mas Lluí está cómodamente instalada en el nuevo Centro de Barrio, en la calle Estelí, donde cada miércoles espera las sugerencias y propuestas de los vecinos para poder organizar la fiesta del barrio, por citar un ejemplo.

Mas Lluí tuvo una reunión el día 4 de Dicimebre con su homónima de Sant Just para tratar los temas comunes, como el transporte, una colaboración que repetirán en más ocasiones.

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

14

‘Tu Casa de Empeño’, o cómo conseguir una solución rápida y temporal a los problemas de dinero Este nuevo servicio permitirá a sus clientes conseguir una cantidad de dinero a corto plazo y además recuperar el objeto dipositado

S

egún

la

RAE,

Tu Casa de Empeño realizó más de

empeñar es “dejar

50 empeños de 100 euros, al 0% y

algo

prenda

sin tener en cuenta los gastos de

como garantía del

almacenaje y/o transporte, como

cumplimiento de un compromiso o

se hace normalmente a un precio

de la devolución de un préstamo”.

ajustado (20% mensual).

en

Y esto es lo que hace el nuevo

El objetivo es que nadie pierda

negocio -apenas cuenta con unos

sus pertenencias, porque “no se

meses- ubicado en la calle Picasso,

trata de comprar nada, sino sólo

14: aceptar los empeños de sus

de guardar esas cosas hasta que la

clientes, que dejan en Tu Casa de

el objeto que la persona lleva para determinar su valor.

persona disponga del dinero para

Empeño algún objeto de valor para

Los objetos que se pueden dipositar comprende un

volver a llevársela”.

conseguir una contraprestación

amplio abanico de posibilidades: desde coches o

En definitiva, se trata de un

económica a cambio que les

joyas hasta electrodomésticos grandes o pequeños.

contrato de compra, con opción a

ayu-de a resolver un problema

Los préstamos se renuevan mensualmente.

recompra por la una cantidad de

de liquidez inmediatio, como por

dinero ya establecida.

ejemplo hacer frente al pago

Una solución a corto plazo

de una tarjeta de crédito, pagar

El objetivo de este establecimiento es que las

de Empeño, se puede hacer a

facturas atrasadas o realizar una

personas que acudan en busca de una solución no

través del correo electrónico

compra necesaria.

pierdan este objeto preciado, ya sea por su valor

novendas@hotmail.es o en el

No se trata de comprar algo para

personal o monetario, como ocurre con muchas de

teléfono 93 666 82 25.

después venderlo, como hacen

las casas de empeño donde la gente en un brete

numerosas tiendas de segunda

malvende sus propiedades.

Para contactar con Tu Casa

El establecimiento asegura toda la confidencialidad y dis-

hay

El ánimo de sus impulsores es “ayudar a las

creción a su clientela. Tam-

artículos más baratos. Únicamente

personas de Sant Feliu que pasan un mal momento

bién se hacen compras de oro

se presta dinero, después de tasar

económico”. Tal es así, que el día de Nochebuena,

y plata al mejor precio.

mano

donde

se

pueden

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

C OM AR C A

15

opinió

Mantenir la qualitat dels serveis i treballar per generar oportunitats

T

ots els municipis de la comarca del Baix Llobregat han fet front a un any de moltes dificultats tot suplint la falta de recursos amb més esforços i innovant per assolir els objectius. És el que cal que continuem fent el 2013, sense renunciar al que creiem que és essencial per a la comunitat, no rebaixar la qualitat dels serveis i generar noves oportunitats, per petites que siguin, perquè la comarca prosperi. Confiem i necessitem el suport del nou govern de la Generalitat.

Les beques menjador són una realitat aquest any gràcies a una aportació extraordinària del Consell Comarcal i de la Diputació, cosa que ha permès que moltes famílies puguin seguir beneficiant-se dels ajuts.

Continuem reclamant al govern de l’Estat que faci front als seus compromisos adquirits i realitzi les obres d’infraestructura previstes. Només així podem guanyar en competitivitat. No és acceptable que el Govern de

l’Estat ofegui una comarca que és motor econòmic.

En l’àmbit laboral, tot i les dades negatives d’atur, comprovem que les empreses i indústries de la comarca vinculades a la tecnologia i al coneixement resisteixen millor la crisi. A través de l’agència Innobaix estem avançant en nous projectes, com ara aportant nous terrenys d’ús industrial que facilitin la instal·lació idònia de més empreses al Baix Llobregat, tot fomentant la innovació de la mà de molts col·lectius, com per exemple el Consell de Dones, que crea xarxes de relació a partir de l’experiència que comparteixen dones empresàries i emprenedores. En el sector turístic, l’ocupació hotelera ha estat superior a la de l’any passat i manté una tendència a créixer.

Hem tingut bones notícies. Sense Eurovegas, és possible donar més força a idees amb les que ja estàvem treballant però semblaven ignorades, com és reforçar l’ús agrícola que han de tenir les finques

del Parc Agrari, recuperar el màxim de terres que no es treballen a través d’incentius, formant nous pagesos, invertint en sistemes de control ecològic en la producció agrària i facilitant la competitivitat dels negocis agraris. El rellançament del Parc Agrari serà una de les qüestions en què el Consell centrarà més esforços, junt amb el plantejament que cal escometre l’acabament de les infraestructures pendents i reclamar al govern català recursos per finançar els serveis compromesos.

Joaquim Balsera President del Consell Comarcal

Decàleg contra la violència masclista

El Consell Comarcal fa pública una declaració de principis per eradicar la violència de gènere

L

La Casa d’Oficis va organitzar una flaixmob contra la violència masclista a la plaça de la Vila

E Redacció

l Consell Comarcal del Baix Llobregat, a través del Consell de les Dones, ha elaborat un decàleg contra la violència masclista. Es tracta d’una declaració de principis explicats en deu punts i que vol atacar la xacra de la violència de gènere des de qualsevol àmbit on es pugui produir, alhora que vol promoure les polítiques, accions i els sistemes d’atenció i protecció a les dones.

En primer lloc, el text insta tots els partits polítics a signar un acord de mínims perquè les politiques de dones i d’igualtat de gènere no es vegin afectades per les retallades, especialment en els programes de prevenció, i alhora requereix “el compromís i la responsabilitat” de les empreses de mitjans de comunicació perquè informin sobre la violència masclis-

ta. En tercer lloc, el decàleg convida a tenir present la força de les Xarxes socials I les TIC per utilitzar-les com a eines per treballar la prevenció, la sensibilització contra la violència masclista i divulgar experiències positives de participació i avanços socials en matèria de gènere. Tot seguit, el text demana que es garanteixi la continuïtat dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) a nivell local, les línies d’atenció telefònica o altres recursos al servei de les dones en situació de violència masclista.

En un altre punt, el Consell de les Dones demana actualitzar els circuits locals i comarcals en base als àmbits de la violència masclista definits en la Llei: violència en l’àmbit de la parella, violència en l’àmbit familiar, violència en l’àmbit laboral i violència en l’àmbit social o co-

La campanya ‘Talla ja!’ rep més de 350 adhesions

a campanya ‘TALLA JA!’, posada en marxa al 2011 pel Servei Comarcal de Joventut i el Consell de les Dones del Baix Llobregat, acaba de tancar la seva segona edició amb gran èxit de participació.

En total, més de 350 persones de la comarca s’hi han adherit, “mostrant novament que la violència masclista, sigui del tipus que sigui, no té cabuda a la nostra societat”, expliquen els impulsors de la campanya comarcal.

‘TALLA JA!’ és una campanya de caràcter permanent, per la qual cosa tothom pot adherir-s’hi quan vulgui. No cal fer-ho en cap data

munitari. El document demana, a més, incorporar la lluita contra la mutilació genital femenina i contra el matrimoni forçat en els Protocols d’actuació contra la violència masclista, ja sigui a nivell local, comarcal o nacional, i es creïn mecanismes d’implicació i participació de tots els sectors socials, i molt especialment de la població jove com a mesura de prevenció de conductes violentes.

Per últim, el decàleg aposta per activar els plans de prevenció i detecció precoç de la violència masclista i a continuar treballant per eradicar “la causa principal de la violència masclista que és l’estructura de la societat patriarcal, i desmitificar la pretesa superioritat genètica masculina”.

concreta, tot i que la majoria de fotografies i missatges es van rebre coincidint amb la diada del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència masclista.

Des del Consell Comarcal han lamentat que, enguany, el 25 de novembre no hagi tingut el ressò que seria desitjable per la coincidència amb la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya, “però convé posar de manifest la gravetat de la situació de violència que pateixen algunes dones, pel sol fet de ser-ho, i recordar a tothom la responsabilitat que tenim plegats com a societat envers a aquestes dones”.

Campanya de formació El Consell també ha engegat una campanya de formació dirigida als treballadors dels serveis socials per ajudar-los a detectar casos de violència psíquica contra les dones. L’ens comarcal recorda que aquest tipus d’agressions són menys evidents que les físiques però afecten de manera negativa les dones que la pateixen. La iniciativa ofereix als tècnics eines i informació que els ajuden a detectar casos de violència psíquica. Els promotors de la proposta asseguren que la prevenció és fonamental per evitar aquests casos pel que és “bàsic” formar al personal que atén a les dones en els serveis d’informació i assessorament a les dones.

E SPOR T S

16

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

opinió

Las ventajas del Fitness Club Sant Feliu

Puedes elegir la actividad que más te convenga a precios muy competitivos: kárate, fitness, dietas personalizadas... ejercicio que propone el gimnasio puede servir para adelgazar o para engordar.

Fitness Club ofrece una oferta especial para chicas: se trata de una clase intensa, de 30 a 45 minutos de duración, con ejercicios específicos cronometrados y música, impartida también por el entrenador José Rondán. Unos ejercicios que aseguran resultados reales. Las clases tendrán lugar mañana y mediodía en grupos reducidos, con seguimiento personalizado del preparador físico, por sólo 29 euros mensuales.

Otra de las nuevas actividades es el kárate para adultos, actividad impartida por el Sempai David Sánchez. Con este arte marcial conseguirás múltiples beneficios: elasticidad, agilidad, resistencia, velocidad, coordinación, equilibrio, fuerza y, psicólogicamente, adquirirás seguridad, respeto y superación. Ánimate a probarlo y aprovecha sus ventajas!

C

ulturismo, kárate o fitness, qué te interesa más? En el Fitness Club Sant Feliu puedes encontrar aquella actividad que más te interese a precios muy saludables.

El gimnasio lleva trabajando más de 20 años, y entre sus especialidades se encuentran el fitness y el culturismo.

El preparador deportivo y competidor de fisioculturismo, José Maria Rondán, prepara tablas que se adapatan a las necesidades de cada persona, ya sea hombre o mujer, y realiza entrenamientos personales. Este culturista cuenta con 25 años de experiencia y entre sus títulos están el de Campeón de España y el de 6o del Mundo.

Ofertas especiales El Fitness Club desea acabar con mitos equivocados, como que las pesas son un ejercicio sólo apto para hombres, y el

Peso y Navidad En estas fiestas no hemos parado de comer turrones, polvorones, licores, grasas, de picar a deshoras. Nuestro cuerpo sube de peso una media de entre 3 y 8 quilos, y estos excesos pasan factura.

Si quieres es econtrarte mejor y estar a gusto con tu cuerpo, tienes a oportunidad de ponerte en forma con diferentes opciones que ponemos a tu alcance: -Training express con música de 20 a 40 min. Para los/as que les gustan las pesas también hacemos circuitos en sala.

- Rutinas personalizadas con el objetivo que tú quieras seguir.

- Dietas personalizadas con seguimiento mensual para hacer cambios en la dieta, control de peso y medida de la grasa corporal.

- Asesoramiento en suplementación deportiva.

Puedes probar dos sesiones de manera gratuita para que tú mismo/a lo sientas en tu cuerpo. Piensa que sin salud, no tenemos nada!

Sumant bons temps

Els corredors i corredores del Club Fondistes obtenen bons resultats

E X.M.

ls i les esportistes del Club Fondistes Sant Feliu mantenen una gran activitat que es tradueix en la participació a un gran nombre de curses a tot Catalunya. El 16 de desembre, una desena de corredors d’aquest club santfeliuenc van participar a l’edició 24 de la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú. Sergi Gisbert, dels Fondistes, va quedar al lloc 63 d’un total de 1078 corredors i corredores. El mateix club ha destacat el temps de Gisbert, que va fer aquesta prova amb un temps de 1:25:56. El guanyador de la prova de Vilanova, el manresà Xavier Torrades, va fer un temps de 1:11:16. Èxit total a la Marató del Montseny Al novembre, la corredora dels Fondistes Mari Carmen Sánchez, juntament amb onze esportistes més del club, va participar a la Marató del Montseny i va obtenir un molt bon resultat, ja que va quedar en sisena posició de la categoria Femenina Absoluta i tercera a la classificació Sènior Femenina. El seu temps va ser de 6:41:21. Aquesta marató, de 42 quilòmetres, presenta un recorregut que passa pels tres pics més importants: Matagalls, Agudes i Turó de l’Home.

Enguany, el club organitza la seva segona lliga interna, que compta amb la participació de 44 corredors i corredores i que presenta un objectiu clar: “Tenir una competició pròpia que permeti fomentar les relacions entre els diferents socis”.

La lliga del club A la lliga, es compten les curses oficials que han disputat els corredors i les corredores del club. La puntuació de cada cursa, que és allò que determina la posició de cada esportista a la lliga interna, és el resultat de la relació entre el temps del corredor o corredora i el temps de la persona vencedora. Com tota competició, hem de destacar l’entrega de premis, que es farà el mes de juliol durant el sopar de tancament de temporada del club.

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

E SPOR T S

17

Deporte y solidaridad

La Peña Recreativa consigue más de 1.000 quilogramos de alimentos para las familias con pocos recursos con la celebración de dos jornadas de Fútbol 7 y Fútbol 11

‘S X.M.

e recaudó más de una tonelada de alimentos para las famílias con pocos recursos de Sant Feliu”, según declaraciones del presidente de la Peña Recreativa, Vicente Toledano. La jornada de solidaridad organizada por este club deportivo de la ciudad, se celebró el sábado 29 de diciembre -cuando consiguieron entre 700 y 800 quilos- y el 5 de Enero, víspera de Reyes y se saldó con este balance, una cantidad de comida que fue entregada a Càritas Falguera para que esta entidad lo entregara a las personas que lo necesitan.

La jornada consistió en la celebración de un torneo de Fútbol 7 que presentó partidos entre séis clubs catalanes: Sant Just, Masquefa, Peña Iniesta, Penya BlancBlava Sant Feliu, La Guàrdia de Sant Vicenç y la Peña Recreativa. Durante los partidos, que empezaron a las 9 de la mañana y acabaron a la 8 de la tarde, se recogieron los alimentos. En cambio, el día 5 de enero se disputó un torneo de Fútbol 11 entre equipos de categoría infantil.

Los clubs que participaron en esta iniciativa fueron el Sant Joan Despí, La Guàrdia, Vinyet Molí Vell, Pallejà y, por supuesto, la Peña Recreativa.

Los jugadores aguantan las bolsas con comida.

Peña Recreativa

Además de su aspecto deportivo y solidario, la jornada contó también con la participación de la colla de timbalers del Tro de Falguera, que dio ritmo a las jugadas. Una vez finalizados los partidos, según Toledano, “los miembros de la Peña Recreativa, que utilizaron sus coches particulares, trasladaron los alimentos al local de Càritas”.

El femení de waterpolo haurà de lluitar perquè el vaixell no s’enfonsi

L’absolut masculí és quart a la lliga, en un grup format per només nou equips

L

'equip de waterpolo del CNSF, que juga a la Segona Divisió estatal, es troba situat en aquests moments, després de les 6 jornades de lliga disputades, a la quarta posició del seu grup, amb 10 punts i a 3 de líder, que es el CN Caballa.

La lliga de waterpolo, com les competicions dels altres esports, ha fet un parèntesi en motiu de les vacances de Nadal i els partits es tornaran a disputar el dia 12 de ge-

ner, quan l'equip de Sant Feliu rebi al WP Turia. Pel que fa a l'equip absolut femení del CNSF, que juga a la Divisió d'Honor estatal, tornarà a jugar un partir de lliga el dia 13 de gener, en una cita que l'enfrontarà a Sant Feliu al CN Mataró El Tot. Les noies de Sant Feliu es troben, després de 7 jornades disputades, a la desena posició d'un grup que està format per 12 conjunts. Sumen 5 punts i el líder, que és el CN Sabadell, suma 24 punts.

Esportistes al CAR Aquesta temporada 2012-2013 el CNSF compta amb tres noies becades al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, un fet que, segons l'entitat, “és un orgull per a totes aquelles persones que formen part de la família del club” i que les esportistes podran “assolir més reptes aquesta temporada”. Es tracta de les esportistes Irene González, Nerea Contreras i Mila López.

E SPOR T S

18

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

“És la prova reina per a la gent que no és professional i a la que li agrada l’aventura” Jordi Juvanteny Corre el París-Dakar des de fa dues dècades

El Rally París-Dakar suma ja 34 anys d’història i és sinònim d’aventura. Un dels veterans en aquesta prova, que entre els dies 5 i 19 de gener recorrerà 8.121 quilòmetres a tres països -Perú, Xile i l’Argentina-, és el santfeliuenc Jordi Juvanteny, que competeix amb un camió MAN de l’equip KH7 Epsilon. Amb la del 2013, Juvanteny, que ha aconseguit diverses vegades situar-se entre els deu primers equips -setè l’any 2011-, sumarà 22 participacions en aquesta cursa.

Parlem amb un dels catalans que té més experiència en aquest repte, que “és molt dur”.

Juvanteny al costat del seu camió en una de les passades edicions del Dalkar Xavi Martí.

—Amb l’edició de 2013, ja sumes 22 participacions al Dakar. Però parlem dels inicis i explica’ns que és el que va fer que fossis corredor de rallys.

Sempre havia fet trial... participava al Campionat de Catalunya i en alguna prova estatal, però res més. Després vaig desconnectar del món del motor durant un temps fins que el Dakar va passar per primera vegada per Barcelona. Una colla d’amics i jo vam anar a veure la sortida i això ens va emocionar tant que vam dir: “Això ho hem de fer”. L’any següent, amb dos nois de Molins de Rei, en Francesc Pardo i Xavier Foj, vam anar al Dakar amb camió. Tots els Dakars els he fet amb camió.

—Quan vas veure el Dakar a Barcelona, que és el que et va fer dir que volies participar en aquest rally?

L’esperit d’aventura, ja que el Dakar no és només un rally. Ara, actualment, potser sí que s’ha transformat en una prova de velocitat, però abans no ho era. Era una aventura de quatre sonats que ens agradava el fet d’aconseguir reptes.

—Has participat en el Dakar original, el que passava per Àfrica. Ens pots explicar com era aquesta prova?

La gran diferència entre els rallys africans i els que es disputen a Amèrica és que ara l’esperit aventurer s’ha anat perdent. L’Àfrica era un desert que no estava civilitzat i durant molts dies estàvem molt apartats de qualsevol punt d’avitu-

J. Juvanteny

allament o de qualsevol centre on poder solucionar els problemes que tenies al llarg de la cursa. Ara també correm per un desert -potser més gran que l’africà-, però saps que a 40 o 50 quilòmetres hi ha una carretera, una ciutat o un poble.

—A l’Àfrica, hauràs passat moments de tots els colors...

Passes fins i tot por, ja que estàvem en llocs molt inhòspits. Hi havia dies que estaves a 300 o 400 quilòmetres de qualsevol punt civilitzat. Era realment complicat, ja que si s’espatllava el camió o tenies un accident no sabies com ho solucionaries. Això, a Amèrica, s’ha perdut... és tot gas a fons i si es trenca el camió doncs ja ho solucionarem o ja et vindran a buscar.

—Com es crea un equip per participar en una prova com aquesta, que necessita tanta logística?

Aquestes coses es fan amb molta il·lusió i moltes ganes i invertint moltes hores.

S’ha de preparar el camió i l’estratègia i també cal buscar els patrocinadors i preparar-te físicament. Arriba un moment que has d’anar a buscar gent que et doni un cop de mà: l’assistència, doncs un equip de mecànics preparats i reconeguts; el control dels horaris i l’administració, doncs professionals d’aquest ram... Durant els primers anys ens ho fèiem tot nosaltres, però ara s’ha anat professionalitzant. Si vols treure resultats una mica bons, has d’anar a parar a

treballar amb equips que s’hi dediquin i siguin professionals.

—Quina és la teva professió?

Nosaltres no som professionals dels rallys, som amateurs, no vivim d’això. Jo sóc arquitecte tècnic i tenim una empresa familiar d’excavacions. Tota la vida, degut al negoci familiar, he estat envoltat de camions, des que tenia 3 anys.

—Quin és el secret per quedar classificat en les deu primeres posicions del Dakar, que és molt dur? És el dia a dia, la feina de la formiga, que

tinguis sort... el rally dura 15 dies i si la sort no t’acompanya és molt difícil que tot surti rodó. Durant aquests anys que hem estat en els primers llocs, tot i que no teníem un camió potent ni un prototip, ja que portem un vehicle de sèrie, ho hem aconseguit a base de ganes i constància. Cada vegada, però, serà més difícil, ja que els equips competeixen amb prototips, s’hi han implicat les marques i s’inverteixen molts diners.

—Tu portes un camió MAN de sèrie... És un camió de mercat que qualsevol

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

persona pot anar al concessionari a comprar-lo. Només porta una mica de preparació bàsica, com la suspensió. Les ballestes són les originals, els amortidors són una mica més grans, el motor té una mica més de potència, però poca cosa més.

—Són més de 8.000 quilòmetres. Què s’ha de tenir per participar al Dakar?

Moltes ganes, ja que realment és dur... són 15 dies de pressió, de menjar i dormir malament, de conduir moltes hores seguides, etc. Cal preparació física abans de marxar, com anar a córrer o fer bicicleta.

I també cal sort.

“Són 15 dies de menjar i dormir malament” —El teu equip està format per Enric Gonzales i José Luis Criado.

Enric Gonzales és un noi que ha nascut a Sant Feliu i que ara no viu aquí i que porta bastants Dakars a l’esquena. Va competir amb altres pilots, té molta experiència i

E SPOR T S

19

domina la navegació. Com a copilot portem a Criado. Els tres mecànics els compartim amb altres camions i cada nit el trobem al punt d’arribada, on solucionen els problemes que tinguem.

—El Dakar, cada any, compta amb més participants. Què és el que genera aquest èxit?

Jo crec que és la prova reina per a la gent que no és professional i que li agrada l’aventura. Aquesta carrera viu de les marques i dels professionals i molt i molt dels equips amateurs, que són el gruix dels participants. Allò que fa que atregui és la barreja de professionals i d’amateurs i el fort component d’aventura.

—A més de la vessant esportiva, el Dakar també deu servir a les marques per provar cotxes, motos o camions...

Evidentment. Els prototips porten el motor i la transfer endarrerits com a mínim un metre, no al davant. Els de sèrie porten aquests elements al davant, i això fa que pateixis al davant, ja que el

centre de gravetat (el pes) el tens a la part davantera del camió. Els prototips no són aplicables a la vida normal, ja que portar el motor i el canvi de marxes al darrera significa que li treus espai a la càrrega,

que és la funció del camió. Tot això fa que, durant la cursa, el comportament dels camions sigui diferent. Totes aquestes proves que es fan en els prototips, després s’apliquen en els vehicles del carrer.

Cierran el 2012 siendo segundos

Los equipos masculino y femenino amateurs del Santfeliuenc cierran el año 2012 con una trayectoria más que satisfactoria, en las primeras posiciones de sus respectivas ligas este motivo, en octubre, el amateur femenino recibió un premio por haber ganado la liga 20112012 y por haber conseguido subir a Primera Catalana. El Hotel Juan Carlos fué el escenario de la entrega del premio de la Nit dels Campions, una gala organizada por el periódico “Mundo Deportivo”. El presidente, Alberto Prieto, afirmó a El Diari que la buena marcha en las dos ligas “se debe al buen trabajo de los jugadores y jugadoras”. La liga, para los dos conjuntos, se reanudará el día 13 de enero de 2013: el femenino se enfrentará al Fontsanta-Fatjó i el masculino al Martinenc.

Xavi Martí

Después de quince jornadas de liga y después de sumar otros 3 puntos en el último partido del 2012, disputado en el terreno del Andorra, el amateur masculino del Santfeliuenc se sitúa segundo en la clasificación de Primera Catalana con 31 puntos de 45 posibles. El líder del grupo 2 es el Ascó, con 35 puntos, mientras que el tercer clasificado, situado muy cerca del conjunto de nuestra ciudad, es el Igualada con 29 puntos. Otro equipo del Santfeliuenc que suma unos

resultados inmejorables es el amateur femenino, que ha cerrado el año siendo segundo del grupo 1 de Primera División catalana. Las chicas de Sant Feliu han sumado 31 de los 39 puntos posibles, después de 13 jornadas de liga. En estos momentos, estan a sólo 2 puntos del líder, el Pallejà, y a 3 y a 4 respectivamente del tercero y cuarto, Tortosa y Valls.

Los buenos resultados del conjunto femenino ya empezaron la temporada pasada y, por

Temporada 2012-2013 Un total de 23 equipos son los que forman el organigrama del Santfeliuenc FC/CFA para la temporada 2012/2013. La presentación de los conjuntos se realizó el 16 de noviembre, en un campo de fútbol de Les Grases que es el escenario y el testigo diario de los grandes éxitos que suman día a día los conjuntos amateurs masculino y femenino. La temporada 20122013 es la que significa la unión total entre el Santfeliuenc FC i la escuela de futbol Club Futbol Actiu, con el objetivo de mejo-

rar la formación deportiva en nuestra ciudad. En este sentido, Prieto adelantó a El Diari que el club presentará una nueva camiseta (“diseñada por personas del Santfeliuenc”) que “combinará el blanco y el azul del Santfeliuenc y el rojo del CFA”.

En cuanto a la situación económica, el presidente destacó que el club cerró la temporada 2011-2012 “con un pequeño superàvit”. Prieto manifestó que en la presente temporada el primer equipo dispone de “un 10% más de presupuesto” y que esto ha permitido que los jugadores del primer equipo “dispongan de mejores dietas”. En relación a la situación económica, el presidente también destacó que se

han “bajado los precios de la publicidad en el campo” y que esto es positivo para la contratación del servicio.

Los mejores de la competición Los buenos resultados a nivel colectivo han posibilitado también que las cifras a nivel individual sean muy buenas. El tercer máximo goleador de la liga es Josele, jugador del Santfeliuenc que está empatado a siete goles con J. Marín (Tàrrega) y con Adrià (Ascó). El portero del Santfeliuenc, Carlos, es el cuarto portero de la liga con una media de goles recibidos por partido de 0,9 (once goles encajados y doce partidos jugados). El portero menos goleado es Chiné (Ascó).

C U LT U R A

20

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

‘White Christmas’ amb gust de ‘reggae’ i missatge de denúncia The Penguins esquitxa de ritme ska el clàssic nadalenc i estrena videoclip

T

The Penguins als Premis ARC

The Penguins

El grup en una actuació al CEIP Martí i Pol en unes imatges del K3

he Penguins estrena videoclip. Si bé la idea, un grup d’amics al voltant d’una taula nadalenca -i ells omplen la taula, doncs en són dotze- recorda inicialment al vídeo d’Els Amics Espècies per catalogar, la banda santfeliuenca té un final ben original, amb imatges de manifestants, corredisses i agents antiavalots projectades sobre els integrants del grup. Són imatges en suport a Ester Quintana, la noia que va perdre un ull a causa, presumptament, d’un projectil disparat pels Mossos d’Esquadra en una de les manifestacions de la vaga general del 14 de novembre. I és que el grup de joves -tots entre els 18 i els 36 anys- està molt conscienciat i es preocupa pel retrocés que s’està produint en moltes conquestes socials i en l’Estat del Benestar.

El tema, però, és una versió més -es calcula que d’aquesta peça se n’han fet més de 500- de la famosa na-

Al vídeo, els música es tapen els ulls en solidaritat amb Esther Quintana

dala de Bing Crosby White Christmas (Nadal blanc) passada pel filtre de l’inconfusible to ballable i caribeny del grup. Aquesta i altres cançons es poden escoltar a www. reggaeperxics.com/nadal.

Finalistes dels Premis ARC The Penguins es van quedar a les portes d’obtenir el Premi ARC 2012 a l’Artista Musical Revelació el passat novembre. En el seu lloc, la seleccionada ha estat Lidia Guevara, que a més de disputar-se el premi amb el grup santfeliuenc, ho feia amb Txarango i Carlos Sadness. Els guardons, que ja van per la seva desena edició, els atorga l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya i l’elecció dels guanyadors la fa el públic a través de l’edició digital de La Vanguardia. Però tant li fa, perquè The Penguins està consolidant un pro-

jecte musical amb dues vessants, la de la música per a tothom, i l’adreçada especialment als infants. Això els va valdre passar a la final com a grup revelació dels ARC. I és que a l’octubre del 2010 va néixer la iniciativa de recuperar cançons populars i d’autor de tota Catalunya, passades pel filtre de les músiques jamaicanes.

Veient la bona resposta del públic, al desembre del 2011 van publicar el disc Reggae per xics (Buenritmo Produccions), del qual ja en porten venudes més de 2.000 còpies. Més que pur entreteniment musical, es tracta d’un projecte educatiu que permet als més petits aprendre el cançoner popular de manera divertida, i que estan exportant a escoles, teatres i festivals de tot Catalunya com el SonardKids a la Costa Brava o l’Acustiqueta de Figueres. De fet, van actuar a l’Escola Miquel Martí i Pol al mes de febrer de l’any passat.

C U LT U R A

el diari de Sant Feliu · gener de 2013

21

Curiositats històriques de Sant Feliu

L

La Torre Abadal de Sant Feliu

a Torre Abadal és la masia que més aprecio. D’aquest lloc guardo molts records.

La nostra mare, les meves germanes i jo mateixa anàvem cada diumenge als roures de la Torre Abadal. Nosaltres sabíem que all`ens esperava el nostre pare com els seus companys, que després d’haver anat a caçar tot el matí aquell lloc era el punt de trobada.

Era un lloc preciós. Els anomenats roures no deixaven passar ni una escletxa de sol; teníem aigua fresca, ja que hi havia la mina allà mateix. Un dia, el nostre pare va entrar a la caseta de la mina a buscar aigua per a nosaltres tres, però li va relliscar el got de la mà i poc a poc, com si ballés, es va anar omplint fins que va desaparèixer fins al fons.

Encara ara veig aquell got que es va enfonsar tan a poc a poc com si es volgués acomiadar d’aquells sis ulls infantils, oberts com taronges, que se’l miraven. L’esmentat got era d’alumini, de forma plana, s’en deien “gots de butxaca” i en una banda hi era pintada la Mare de Déu de Montserrat... Si un di es neteja la mina i es trobés, aquest got pertany a la família Guilera Mayol.

Per boca de la nostra mare vam conèixer el nom de les herbes medicinals, el dels ocells, a distingir el blat de l’ordi, a buscar espàrrecs... tantes i tantes coses.

Quan era l’hora de marxar, passàvem per davant de la porta de la masia i ens acomiadàvem del Joan i la Marieta, els masovers d’aquells anys: “Adéu, -dèiem- fins diumenge que ve!”.

A principis del 1800 i quan era el temps de collir el raïm es va posar a ploure i quatre pagesos van anar a refugiar-se a la masia. Esperaven davant de la porta que passés la tempesta per tornar al treball. Tempestes clàssiques del setembre.

Ni que els haguessin jurat s’ho haguessin pogut creure que per a ells la feina havia acabat per sempre; va caure un llamp i els va matar tots quatre.

Des d’aquell moment, es va posar a la Torre Abadal un parallamps, va ser la primera a tenir-ne.

Ho explico perquè la Torre Abadal s’ha de rehabilitar, i voldria suggerir que es posés un record per a aquestes quatre persones que van perdre la vida al peu de la masia.

Carme Guilera i Mayol

La Torre Abadal data del segle XI i és la masia més antiga que hi ha a Sant Feliu. Està situada Josep Maria Ardèvol al sector de la cimentera de la Sànson.

El Pepito del Cine o l’Antonet Sereno Fins a la primera meitat del segle XX, a Sant Feliu proliferaven els malnoms

A

A.R./X.M/ Ramon Coca

ls anys 30 i 40 del segle XX la ciutat de Sant Feliu estava habitada per entre 6.000 i 7.000 persones. En aquells temps s’estilaven molt els malnoms, també dits motius, ja que en aquells temps, sense televisió, només algunes ràdios, la gent tenia moltes estones per crear malnoms.

Alguns, de mal gust, però la majoria amb una dosi de bon humor i sornegueria.

Alguns dels personatges que caminaven per Sant Feliu es coneixien amb denominacions tan expressives com el Nas del Lloro, la conilla, cal Peret tifa, el Pepito del Cine o l’Antonet Sereno. També les fàbriques tenien noms variats i molt descriptius de la seva activitat, com Cal camiseta, Cal pela esquenes o les Sedes del Senyor Jaume.

Alguns sobrenoms feien referència a anècdotes de la vida de la persona o a una característica intrínseca: per exemple, podíem trobar en Bagança, un home molt lent i gandul, o demanar un vestit nou a l’Agulla, una senyora que cosia molt.

També hi havia el Colorets, un pintor que guarnia les façanes de les cases amb molts colors, o el Gat Negre, un home molt morè que ajudava la Guàrdia Civil a rescatar els ofegats (i és que els gats no s’ofeguen). El Cal Mai em canso, per exemple, llençava l’entrepà on pensava que dinaria, per no haver de caminar. La majoria de mots, però, feien referència a l’ofici o l’afició de la persona: Cal postalero, Cal sabatilles, Ca l’arquillaire... De ben segur que la tradició, encara que en declivi, no s’ha perdut del tot.

Llistat de sobrenoms Ca l’agulla Ca l’amaga pa Ca l’aranya Ca l’arquillaire Ca la cotillaira Ca les cisterones Ca l’esperdanyeret Ca l’oca boja Cal Beb Cal biciclista Cal Bordet Cal boter Cal botifarrero Cal bub bub Cal caga mànecs Cal caga olles Cal caga raïms Cal camets Ca l’apaga llums Cal cap del bisble Cal Carlets Cal carreter Cal Casquet Cal Cendres Cal cisteller Cal coix de l’ull Cal colorets Cal coquis Cal Fasi

Cal ferrer de tall Cal forneret Cal gallaret Cal gallina Cal galtes de merda Cal garrofet Cal gat negre Cal gitano Ca la gorrista Cal govern Cal Joristi Cal mai me canso Cal Rabassa pobre Cal Rabassa ric Cal manyet Ca la Maria bruta Cal mata calaixeres Cal mataporcs Cal merda Can Miano Cal mig porc Cal misela Cal morrut Cal Nicolau Ca la pastallera Cal noiu Cal parrai Cal pa i vi Cal panxeta

Cal panxareta Cal Peret de la tenda Cal Peret tifa Cal peretons Cal periques Cal pitja Cal postalero Cal puntaire Cal rabe Cal rectoret Cal rei dels ninots Cal rito Cal ros de les burres Cal Rothschild Cal sabater Cal sabatilles Cal saldista Cal sanfaina Cal Santpare Cal sebes Cal sí sí Cal Solà Cal tapa Cal terrisser Cal tet Cal teixidor regalat Cal titit Cal tranquil Cal Travalet Ca la vagance

Persones conegudes per: El Celestí de la presó - El Lluís del Coru - El Miquelet Corbera - El Nas del Lloro - El Pepito del Cine - El sereno de la por - Els germans Conde - La conilla - La Maria del vi - La Tresina del bacallà - L’Antonet Ferrer - L’Antonet sereno Personatges populars: El Cisquet Marlès i l’Antonio (de Cal Botifarrero) Fàbriques: Cal camiseta, Cal corrons, Cal Curé, Can Gabriel, Cal pela esquenes, La Fibrofil. Can Güell, Les caretes, Les gomes, Les sedes del Sr. Mas i Les sedes del Sr. Jaume

C U LT U R A

22

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

“El Casal de la Gent Gran s’ha quedat petit” Rosa Lajara Esteve Presidenta honorària dels Jubilats i Pensionistes de Sant Feliu des de 1988 i exintegrant del Consell de la Gent Gran

Rosa Lajara té 78 anys, ha dedicat la vida a lluitar pels drets de les persones grans i jubilades i forma part d’una família que està estretament lligada a l’esport, tant el de Sant Feliu com el de la resta de l’Estat. Lajara és una de les fundadores del Club Petanca Jubilats de Sant Feliu i una de les persones que van fer realitat els casals de jubilats de barri i el casal actual. El seu marit va participar en la creació de les seccions d’escacs de la Unió Coral i del Casino i el seu fill era membre de l’Espeleo Grup Santfeliuenc. A més de tot això, Rosa Lajara, que pertany a una nissaga que va tornar de Cuba el 1908, és família llunyana de Santiago Bernabéu i del central del Barça Gerard Piqué. Nosaltres, però, parlem de tot allò que Lajara ha fet per Sant Feliu.

A.R.

X.M.

—Va viure a França i, en tornar, va ajudar a fundar el Club Petanca.

10 anys, del 1962 al 1972. El meu fill estava malalt i vaig anar-hi perquè allà li podien fer un millor tractament. Jo sóc nascuda al carrer Pere Álvarez. Quan vaig tornar de França, i com que el meu marit i el meu fill havien estat campions francesos, vam començar a treballar per fer les primeres pistes de petanca, que estaven on ara hi ha la piscina coberta. El 1972 es va fundar el Club Petanca i el 1974 el Club Petanca Jubilats de Sant Feliu. Jo era la dona del president i, cada any, feiem el Trofeu Sant Jordi per als avis i àvies. Vaig ser presidenta del Club Petanca Jubilats fins l’any 2000.

—Als anys 70, quines coses es feien a Sant Feliu per a la gent gran?

No es feia res, ni ball! Tampoc existia casal per a la gent gran.

Existia el Casal Sant Jordi, però era privat... s’havia de pagar una quota. Nosaltres vam començar a organitzar balls i entregues de premis perquè el “Coro” ens deixava una sala.

El 1980 vam començar a fer la Copa del President de la Generalitat, venien els avis de tota la comarca -perquè érem l’únic club esportiu per a jubilats del Baix Llobregat- i donàvem els premis a la Unió Coral. Ara, amb motiu dels 120 anys de la Unió, han fet un vídeo on surt també el nostre club, les nostres festes...

Coincidint amb el 25è aniversari del Club Petanca, Lajara va rebre una plaRosa Lajara ca de reconeixement per la seva tasca

—Abans, als 60, 70 o 80, què havien de fer els avis i les àvies per passar l’estona i fer vida social?

La gent o anava a passejar o es quedava a casa, no hi havia res per a la gent gran. Només el cine.

Ara, Sant Feliu ha canviat al cent per cent, sobretot per a la gent gran.

“Hi ha molts avis que passen necessitat” —Com veu Sant Feliu?

El comerç està molt malament perquè la gent marxa a fora a comprar. La mateixa gent de Sant Feliu s’està carregant la ciutat, no donen benefici aquí...

Abans, la gent comprava més aquí. A nivell cultural, estem millor. Abans només hi havia el Casino, el “Coro” i l’Ateneu i para de comptar. Abans estava ple de fàbriques i ara no hi ha res. El jovent anava a treballar

a Cal Corrons, a les Sedes o a Can Güell... ara no té feina. Jo he treballat de Teixidora a Cal Corrons, fins l’any 1962. La pagesia també està molt malament, abans hi havien molts camps.

L’autopista va fer que mig poble anés a la ruïna, ja que ens van robar tots els camps que teníem. Molts eren pagesos i van haver d’anar a treballar per a un altre, s’havia de menjar!

—A partir del Club Petanca Jubilats es van crear altres entitats vinculades a la gent gran, no?

El Club Petanca va reunir tots els jubilats del poble, això era el 1982, quan vam començar a fer les festes conjuntament amb l’Ajuntament. El 1976, el club va començar a fer l’homenatge a la gent gran. Quan va entrar l’Ajuntament del PSUC ens van començar a ajudar. Vam trigar 20 anys perquè fessin el casal, ja que l’alcalde deia que no només

hi havien les necessitats dels jubilats. Primer es van fer casals de jubilats a cada barri, que els vaig inaugurar jo conjuntament amb l’Ajuntament. Després es va fer el casal gran on hi havia la discoteca Amnèsia.

dien anar caminant fins aquest lloc. Més tard, després de més de 15 anys de batalles, l’Ajuntament li va comprar el solar de la discoteca Amnèsia al “Coro” i es va fer el casal actual. Aquest casal, però, s’ha quedat petit.

—Molta feina per aconseguir el casal, no?

El Club Petanca, quan va entrar Jordi Pujol com a president de la Generalitat, va demanar una audiència, i Pujol va dir que anéssim a la Maternitat i un senyor ens va dir que un grup de persones ja havia demanat un casal.

Aleshores, vam saber que una associació de veïns havia demanat a la Generalitat un total de 18 milions de pessetes per fer un club de jubilats... això va derivar en el Centre Cívic Roses actual.

Aquest edifici, però, no anava bé als jubilats, no hi havia centre de dia i les persones grans no po-

—Quina és la situació actual de la gent gran?

Dolenta, perquè la majoria, amb la poca cosa que cobren, han d’ajudar a mantenir els fills. Hi ha gent que té una paga molt petita, i no tenen diners ni per mantenir-se. La gent gran, a la IMSERSO, aquest any, ja no hi va. Aquí a Sant Feliu, encara que no ho sembli, hi ha molts avis que passen moltes necessitats i els fa vergonya anar-ho a demanar. Les persones vídues d’aquí Espanya només cobren el 52% del sou que tenia abans la parella, això s’hauria de millorar, per exemple. És molt injust.

Lajara entrega els premis del Club acompanyada per la llavors consellera de Benestar Social Irene Rigau i l’aleshores alcalde Ángel Merino

Rosa Lajara

gener de 2013 · el diari de Sant Feliu

SU GGE R IM

llibres

recepta

Els ‘Fronts oberts’ de Pau Vidal

S

23

egona entrega de de la saga del detectiu Miquel Camiller, el cognom del qual és un homenatge al prolífic mestre de novel·la negra d’origen i escenari sicilià, Andrea Camilleri (no en va Vidal és traductor de narrativa italiana). Camiller és l’alter ego de paper de Pau Vidal, filòleg empedreït i obsessionat amb el català que es destrossa a l’àrea metropolitana, així com en trobar paraules noves i l’origen que les ha format.

Després de resoldre un cas de delicte ecològic al seu anterior llibre, Aigua bruta, (amb un missatge sorprenentment crític envers les empreses que gestionen l’aigua a Catalunya), Vidal porta Camiller a resoldre un cas d’assassinat. Si bé en principi el mòbil sembla la gelosia -amorosa i professional- o a la lluita entre bandes llatines, el final la novel·la -com a digna del seu gènere- ens sorprèn amb un altre final. El filòleg continuarà col·laborant amb els Mossos d’Esquadra que, d’una manera poc creïble s’entesten a que sigui el professor de llengua a l’Escola de Policia el que ajudi a resoldre el cas. El detectiu/filòleg buscarà l’assassí/ns d’un cadàver a l’altra riba del riu Sénia, una excusa per recollir la parla del País Valencià, un llenguatge ric en recursos que fa les delícies de l’escriptor.

Tot i que no es pot negar interès a la novel·la, Fronts oberts -podria haver estat aquest títol com qualsevol altre- no té la qualitat de la punyent Aigua bruta, brillant, sorprenent i valent exercici de denúncia social, ni tampoc la seva riquesa de dialectes, un terreny que li agrada, i molt, explorar. L’autor dels mots enreixats a El País també havia publicat anteriorment Homeless, molt original, per la qual cosa l’obra actual no sembla estar al seu nivell, esquitxada dels pitjors tòpics dels relats policíacs, amb casualitats inexplicables i cops de puny a l’heroi/antiheroi sortits del no-res. Més que el relat en si, resulta interessant la radiografia dels registres parlats pels diferents personatges del conte, segons la seva edat, procedència i estrat social.

Recetas y cócteles de Carlos Ruiz Vidal

Rabo de ternera guisado a la cerveza negra 1

En una cazuela, añadir un chorrito ligero de aceite de oliva. Cuando esté caliente, añadir la cebolla, la zanahoria, los dientes de ajo y el apio. Rehogar todo durante 10-15 minutos y añadir el laurel, la piel de limón y el vasito de cerveza negra. Dejar reducir la cerveza a la mitad.

2

En otra sartén añadir aceite de girasol en abun­ dancia.

Cuando esté bien caliente, enharinar el rabo y freírlo hasta que adquiera un color bien dorado. Apartarlo en una bandeja con papel absorbente.

3

Añadir el rabo a la cazuela, cubrir con agua y añadir punto de sal. Tapar la cazuela y dejar cocinar alrededor de 3 horas a fuego lento. Una vez pasa-

Ingredientes para 4 personas • 1 kg de rabo cortado a 1 cm de grosor • 1 cebolla picada • 1/2 zanahoria picada • 2 dientes de ajo pelados • Un trocito de apio picado • 1 hojita de laurel • 1/4 de rama de canela • Piel de limón • 1 vaso de cerveza negra • 200g de harina • Aceite de oliva • Aceite de girasol • Sal do este tiempo comprobar que la carne esté tierna y apartar el rabo a una bandeja. Colar la salsa mediante un colador de malla fina. Volver a introducir el rabo a la cazuela y también la salsa.

Dejar cocinar 5 minutos más a fuego rápido para espesar la salsa. El plato está finalizado.

Este plato lo podemos acompañar con arroz blanco, patatas fritas, unas setas de temporada salteadas...

agenda

Taller de sevillanes

Dilluns 7 Els balls tindran lloc al Centre Cívic Mas Lluí. Inscripcions al Casal de la Dona de 5 a 7 de la tarda.

Tertúlia artística: Art Mesopotàmic. Exposició Antes del diluvio.

Mesopotàmia, 3500-2100aC.

Dimarts 8 Entrada lliure. Organitza: Biblioteca Montserrat Roig Analitzarem l’art de la primera cultura del Pròxim Orient, tot explicant l’exposició que podrem veure al Caixaforum fins al 24 de febrer de 2013.

Animeu-vos a venir, pot ser molt interssant! A la Torre del Roser de 7 de la tarda a 9 del vespre.

Dimecres 9 L’USLA organitza un nou curs d’història de l’art que versarà sobre les avantguardes artístiques del segle XX i que serà impartit pel Manuel Fernández cada dilluns i dimecres de 7 a 8 de la tarda. Per poder incriure-us a aquesta interessant proposta podeu adreçar-vos a la secretaria de l’Ateneu Santfeliuenc totes les tardes de dilluns a divendres de 5 a 10.

via escrit i destruït diversos esborranys de la novel·la que després acabaria sent Memorias de Adriano, una de les novel·les històriques més importants de la literatura actual. Cal destacar, però, que, tot i la minuciosa documentació feta per part de l’autora, els fets històrics es mesclen amb els ficticis de tal manera que es fa impossible separar els uns dels altres i, precisament, aquest joc és el que es proposa des d’un principi a la novel·la. El llarg monòleg d’Adrià dirigit a Marc Aureli no és més que un diàleg amb si mateix intentant trobar sentit a tot allò que l’ha fet créixer com a persona. Memorias de Adriano és la memòria d’un emperador, d’un home, de tot home; les memòries d’un imperi, del poder, de les passions i, en resum, d’una vida. De dos quarts de 8 a 9 del vespre a la Sala Infantil de la Torre del Roser.

Escriure en català Taller de Cuina de Mercat i Rebosteria Exposició: Mostra de fotografies del Casal de Joves Del 9 al 31 de gener Al bar de l’Ateneu

Curs d’història de l’art: Avantguardes artístiques del segle XX

Dijous 10 Informació i inscripcions al Casal de la Dona Ateneu Carrer Vidal i Ribas, 23.

El curs es farà de 6 a 8 de la tarda a l’IES Marti Dot.

Llibre a comentar: Memorias de Adriano, de Marguerite Yourcenar

Dimarts 11 Des de l’edat de vint anys, Yourcenar ha-

Del 15 de gener al 26 de febrer L’activitat es realitzarà a la Torre del Roser, a la sala d’Actes. L’entrada és lliure. Organitza: la biblioteca Montserrat Roig, a càrrec de Montserrat Vallès. De 6 i mitja a 8 i mitja del vespre.

Màgia: Aspirant 425, amb Mag Ramó i Joan Marqueño

Divendres 18 El preu és d’uns 7 euros i 5 per als socis i sòcies de l’Ateneu. Les entrades anticipades es poden comprar a Base: Sprint Esports (Pi i Margall, 17). Organitza: SIS. A les 10 de la nit a la sala d’Actes de l’Ateneu.

Pel·lícula: Amics per sempre

Dissabte 19 Una faula sobre el valor i l’amistat. Els animals de la granja Mullewapp reben la visita del ratolí Johnny Mauser, que es fa passar per un gran heroi explicant tota mena d’aventures. Quan un llop s’emporta una ovella de la granja per menjar-sela, el ratolí, acompanyat d’un porc i un gall, haurà de demostrar si de debò és un heroi. Dins la XV edició del Cicle de Cinema infantil. Al Cinebaix a les 5 de la tarda.

Documental - col·loqui: La Unió Coral, 120 anys d’història

Dijous 24 L’ edició i producció del documental és a càrrec d’Antonio Caballero. El passi tindrà lloc a la sala d’actes de la Torre del Roser a les 6 de la tarda. Activitat organitzada per la biblioteca Montserrat Roig.

Club de feina Can Maginàs

Tots els dies Espai obert de recerca de feina- adreçat a la ciutadania. De 10.30 a 12h.