Número 11 // 20.000 exemplars // octubre 2012 // Sant Feliu de Llobregat
Tot esperant el Centre de Barri
La urbanització de la superfície de l’Aparcament de les Tovalloles pateix un endarreriment de 2 anys
Obres a la confluència entre els carrers Sagrament, Marquesa de Castellbell i Riera de la Salut
A.R.
Mentre l’Ajuntament es concentra en petites actuacions a la ciutat, les obres realment importants no arriben. Els barris de Can Calders i La Salut es troben a l’espera de que s’iniciï la urbanització de la superfície de l’aparcament de Les Tovalloles, i disposar així del necessari Centre de Barri que acollirà les entitas de tots dos barris, tot i que sembla que el projecte inicial està aprovat. Només estan en marxa les obres a la Riera de la Salut, també dins del Pla de la Llei de Barris.
OPINIÓ
2
opinió
editorial
Mama, papa, tinc deures! Quan es tracta de la conciliació de la vida personal i familiar ens oblidem dels més petits. També ells han de gaudir del temps de lleure per jugar, fer altres activitats, relacionar-se amb altres infants o estar amb la família. T’has preguntat quan s’acaba la jornada d’un infant? Per a molts nens i nenes, la feina no s’acaba en sortir de l’escola. Segons el diccionari, els deures són treballs escolars que els alumnes han de fer a casa, el que no especifica és què es considera deures ni quin esforç i quant de temps s’ha de dedicar a fer aquests treballs. En general, a primària, els deures són feines que els alumnes fan a l’aula i que si no acaben se’n porten per fer a casa. Es demana als infants, no tan sols que acabin el que no han fet a l’aula, que repassin o estudiïn els conceptes treballats, sinó que a més surten amb tasques per fer a casa. De forma tàcita el sistema educatiu amplia la jornada escolar. La qüestió és: quan de temps s’ha de dedicar als deures? Un alumne de primària passa cinc o sis hores a l’escola i molts tenen activitats extraescolars. L’escola hauria de dedicar 30 o 60 minuts a repassar la matèria, a fer treballs en grup o a la lectura per consolidar hàbits d’estudi i preparar els infants per a l’etapa de secundària. Amb moderació i seny. Poden ser els deures una càrrega? Els alumnes amb dificultats o que tenen un ritme més lent acostumen a portar més feina que no han acabat a l’aula. Aquests infants dediquen un gran esforç a fer unes tasques que els sobrecarreguen. Parlem
el diari de Sant Feliu · octubre de 2012
de fracàs escolar? Els alumnes arriben a la secundària avorrits, cansats i desmotivats pel sistema, que els exprimeix i exigeix cada cop més. La màxima és: quan més matèria i més conceptes, millor preparats. El fracàs escolar és també el fracàs del sistema educatiu. Aquest incita els alumnes a treballar i dedicar-ne més temps a l’estudi. El lloc per fer-ho és l’escola però en lloc de facilitar-ho se suprimeixen hores de classe i es regategen mestres de l’escola pública. L’aprenentatge no es únicament passar pàgines i omplir quaderns, sinó assimilar conceptes, fomentar hàbits d’estudi, aprendre a entendre els coneixements i relacionar-se. I a casa? La família també pateix els deures. És demana als pares que el que el fill o filla no ha entès a la classe ho aprengui a casa i no tots tenim el temps, la paciència o els coneixements per ajudar-los. El sistema educatiu crea més desigualtat entre els alumnes que tenen la possibilitat de rebre atenció i aquells que no. El debat sobre si els infants han de portar treball a casa o si és necessari i convenient que tinguin deures, és obert. El passat mes de març, a França, la principal federació d’associacions de pares va promoure un campanya per suprimir els deures escolars a l’etapa de primària. Aquí s’han aixecat veus tant a favor com en contra: Tu què n’opines?
¿Política de pan y circo? Hace ya varios siglos, el emperador romano Nerón, quién creó el circo romano con el fin de darle placer y diversión a su pueblo, distrayéndolo así de los graves problemas internos que tenía el desfalleciente imperio, creó la frase “pan y circo para el pueblo”. Hoy, en nuestra ciudad, hay quien empieza a pensar que el gobierno municipal (ICV-EUA-IxSF y CiU) sigue la máxima del decadente Imperio Romano. En uno de los últimos programas del “Pols de la Ciutat” de ETV, la 1ª Teniente de Alcalde y Portavoz del Grupo Municipal de CiU, ante la evidencia de la crítica situación que viven muchas familias por los recortes de servicios públicos básicos, como la educación o la sanidad, lo resumió así: “No todo son malas noticias, ahora vienen las fiestas” (en referencia a las Festes de Tardor). Es preocupante que en una ciudad donde el paro alcanza la nada despreciable cifra de los 3.700 ciudadanos, la política municipal de fomento de la ocupación, de incentivo a la economía local, comercios y pequeños negocios, se limite a los cada vez más exiguos planes y actuaciones de otras administraciones. No es menos preocupante que el gobierno local apruebe una modificación del Plan de Inversiones donde se desatienden o reducen inversiones como la ampliación de la guardería Tambor o la imprescindible nueva biblioteca, para mantener inversiones, algunas sorprendentes y muy cuestionables, como el medio millón de euros en la adecuación del Casal de la Plaça Laujar, para ubicar el área básica de la zona norte de los Servicios Sociales municipales, inversión que parece
desmesurada e inapropiada en este momento, precisamente cuando nuestro Ayuntamiento ha solicitado un nuevo crédito de 1.400.000 euros. También es de lamentar que con esta realidad económica, el gobierno municipal, en lugar de optar por moderar la presión fiscal a las familias, opte por incrementar el IBI. Aquí, además, se plasma la incoherencia de CiU, que durante años en el gobierno aplicó una reducción en el tipo del IBI para compensar en parte la subida de los valores catastrales que aprobó el Gobierno Central en 2006, y de ICV, que la consideraba insuficiente. Ahora hacen todo lo contrario cuando, por ejemplo, municipios próximos, como Gavà, han impulsado políticas fiscales claras y decididas en la senda de ayudar al tejido productivo de la ciudad, con bonificaciones y rebajas fiscales. O que se desestime la propuesta del PSC de recuperar los 70.000€ que se destinaban a la ayuda a las familias para la compra de libros y convertirla en una ayuda dirigida a las personas que realmente se encuentran en situación socio-económica difícil y que no entren en los baremos de servicios sociales. Precisamente esto es lo durante años defendió ICV y que ahora no ha aceptado, con el pretexto que el dinero va directamente a las AMPAs y que estas gestionan mejores precios de los libros como declaró la regidora de Educación a este diario. En definitiva, son muchos los ámbitos donde la gestión municipal o, no da respuesta, o esta es demasiado tibia; aunque como dijo la 1ª teniente de Alcalde: “No todo son malas noticias, ahora llegan las fiestas”.
la foto del mes
Cuques a la piscina de l’Escorxador Jaume Solé Comunicador social
el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.
Un usuari es queixa de l’estat de les instal·lacions. Rajoles trencades, brutícia, insectes al costat de l’aigua i vestidors inutilitzats o en mal estat. redaccio@eldiaridesantfeliu.com
Consell de Redacció: Juan Antonio Vázquez, Xavi Martí, Anabel Raluy Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Esports: esports@eldiaridesantfeliu.com Publicitat: publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889
Socis fundadors: Jesús Serrano Martínez, Jordi Aleu Carreiro, Juan Antonio Vázquez Dipòsit legal: L-1146-2011 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: info@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683
Podeu consultar l’edició digital a:
Distribució:
Número 11, octubre 2012 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU
C IU T AT
octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu
3
El Síndic Municipal aprova amb nota Ciutadania i política retreuen al govern local que trigui tant a donar resposta al ciutadà
Síndic
A.R. Aprendre del passat i apostar pel futur és el que s’ha proposat el Síndic Municipal de Greuges, Magí Boronat, que enguany ha revalidat la seva permanència al capdavant de la institució. El passat 27 de setembre va presentar al Ple Municipal l’informe d’actuacions del 2011, el darrer del primer mandat de la Sindicatura Municipal, nascuda al 2007. Boronat també ha explicat els criteris que regiran la seva actuació durant els propers 5 anys, després de ser reelegit pel Ple Municipal per a un segon mandat. Després de la presentació de l’informe al ple, El Saló dels Àustries del Palau Falguera va ser el lloc escollit per donar la veu a alguns ciutadans membres del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, representants de la societat santfeliuenca amb la presència de la presidenta del Fòrum, Glòria Valeri.
—Quines novetats presenta l’Informe 2011? Sobretot té una transcendència superior als informes anteriors, ja que és el darrer del primer mandat de 5 anys com a Síndic. Un cop complert aquest primer cicle i després de ser reelegit per a un nou mandat, vaig considerar convenient fer un balanç d’aquesta etapa i de la situació actual, així com explicar el futur de la institució. Dins d’aquest balanç, he considerat convenient recordar el llarg recorregut que es va fer fins crear la figura del
Síndic Municipal: van haver de passar 8 anys des de l’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana, l’any 1998, fins a l’aprovació del Reglament del Síndic Municipal de Greuges, al 2006, que va donar pas a la posada en funcionament de l’oficina del Síndic l’any 2007. —Quins tipus de queixes li van plantejar els santfeliuencs l’any passat? Cal destacar novament les queixes per contaminació acústica. La majoria dels problemes de so-
rolls els generen establiments de restauració, tot i que també se’n detecten a locals comercials, industrials, al carrer i entre veïns. Els casos de contaminació acústica provoquen molta angoixa en els afectats, ja que són situacions que repercuteixen directament en la seva qualitat de vida i, malauradament, no són situacions senzilles de resoldre. Dels expedients tramitats, n’hi ha hagut nou per molèsties de sorolls. D’altra banda, i també en la línia d’anys anteriors, han estat recurrents les queixes per la falta de resposta de l’Ajuntament a peticions fetes pels ciutadans i per les demores en la tramitació d’expedients de reclamació patrimonial. —Com ha viscut la recta final del primer mandat com a Síndic? Pel que fa a l’any 2011, podem considerar que ha estat un any complex per diverses circumstàncies excepcionals. En primer lloc, ha estat un any marcat pels canvis produïts a l’alcaldia i per les eleccions municipals del maig, que van comportar la paralització de l’activitat
en la relació entre el Síndic i l’Ajuntament entre l’abril i el juny. A partir del juliol es va començar a treballar per revisar aquestes relacions i superar les demores de les intervencions. A finals de 2011, l’Ajuntament em va plantejar la possibilitat de continuar en el càrrec, així que vaig començar un procés de reflexió per analitzar la conveniència d’assumir un segon mandat. Durant aquells moments de reflexió, vaig mantenir diferents reunions amb ciutadans, associacions, entitats i representants de partits polítics que em van animar a continuar. A més, davant l’interès i el suport mostrat pel nou equip de govern, vaig decidir acceptar la proposta de renovació en el càrrec. —Com són ara les relacions amb l’Ajuntament? Tot i la bona voluntat i la predisposició de l’Ajuntament per afrontar el nou mandat del Síndic, la realitat és que durant bona part d’aquest any van continuar les demores en les respostes per part de l’Ajuntament,
de manera que vaig voler revisar les relacions entre la institució que represento i el consistori. Arran d’això i, d’acord amb l’alcalde, vaig decidir demorar la presentació de l’Informe 2011 i aprofitar aquest bagatge de cinc anys per superar les problemàtiques detectades i encarar el futur de la Sindicatura. —Els ciutadans han entès aquests retards en la resolució de les seves queixes? En general han estat comprensius. Per això, els he volgut agrair a l’informe la seva paciència, igual que als col·lectius i associacions que m’han donat el seu suport per continuar una nova etapa com a Síndic Municipal de Greuges. —A l’informe també fa peticions pel futur. He demanat a les forces polítiques, en especial a les de l’equip de govern, que adoptin un compromís en defensa de la institució per superar l’experiència del primer mandat i poder així atendre i defensar els drets dels ciutadans.
L’agraiment de la societat
A.R.
El darrer dijous de setembre es va celebrar un acte especial per acollir la presentació de l’informe i els cinc anys de vida d’aquesta institució. A la Sala de Plens, Magí Boronat va fer un balanç en què els representants dels diferents grups polítics van valorar la tas-
A.R.
ca del Síndic. Els partits a l’oposició van demanar al consistori que esmerci esforços a disminuir considerablement el temps de resposta de l’administració davant de les queixes ciutadanes i que, segons la mateixa normativa municipal, hauria de ser com a màxim de 30 dies.
Precisament, la demora és una de les queixes que es va reiterar més a l’acte posterior que va tenir lloc a la Sala dels Àustries del Palau Falguera, quan diferents representants veïnals i ciutadans van incidir en aquest aspecte i en la sensació de desempar que a vegades es té davant la indiferència de l’administració. En contrast amb aquest sentiment, els convidats també van tenir paraules d’agraiment cap al Síndic local per, entre d’altres, “el seu rigor, paciència i independència”. A la celebració també van acudir els síndics del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, amb la seva presidenta, Glòria Valeri. Segons el Fòrum, els síndics disseminats per la geografia catalana atenen a un 60% de la població.
C IU T AT
octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu
4
Cemex redueix la seva plantilla a la meitat La crisi obliga moltes cimenteres a buscar sortida a l’exterior L’explosió de la bombolla immobiliària té efectes en molts altres sectors, com en les indústries que proveeixen a les construtores. El sector del ciment, amb molta presència a la comarca, és un dels afectats. En 5 anys, el consum de ciment a Catalunya s’ha quedat en un terç del que hi havia en 2007, quan el sector immobiliari vivia encara en una bombolla i les administracions suportaven l’obra pública amb xifres rècord d’inversió. De fet, només la meitat de cimenteres operen a ple rendiment, mentre busquen una sortida en l’exportació a l’estranger.
Redacció.
Els operaris posen enllumenat al túnel de la plaça de l’Estació
A.R.
Petites millores a la via pública En el marc del Pla de Pavimentació Municipal 2012, l’Ajuntament ha dedicat 180.000 euros per millorar l’accessibilitat de vianants i vehicles. Les petites obres duraran fins al novembre i actuaran sobre una trentena d’espais de la ciutat, arranjant passos elevats i rampes, voreres malmeses i anivellant una quarantena de tapes de clavegueram que
no es troben al nivell de la calçada. També s’eliminaran les barreres arquitectòniques a la carreretera de la Sànson i a la confluència d’aquesta amb Laureà Miró. Al marge del Pla de Pavimentació, durant els mesos d’estiu s’han millorat els túnels del carrer Verge de Montserrat, i el túnel entre la plaça de l’Estació i els carrers Germans Carreras i Roses.
Baixada de la producció La producció a les plantes catalanes ha passat de màxims, 9,5 milions de tones, a mínims, els 3,9 milions de tones amb què va tancar 2011. Segons la patronal del sector, Ciment Català, en el primer semestre d’aquest any s’ha produït una caiguda addicional del 20%. El consum ha arribat a xifres tan
baixes que els operadors donen per descomptat que en els propers anys només poden repuntar. Com a conseqüència de la crisi, el mapa de les cimenteres ha canviat radicalment. Abans de l’ensulsiada de la construcció, a Catalunya hi havia set plantes, de les quals ja ha desaparegut una, la que explotava Cemex a Vilanova i la Geltrú fins que va tancar en 2009. Ara, amb prou feines funcionen funcionen quatre tot l’any i una d’elles, la de Lafarge a Montcada i Reixac, ho fa a una capacitat del 50%. La cimentera Cemex, situada a Sant Feliu, també funciona al 50%. Només les engeguen durant un mes i mig a l’any, el temps suficient per no perdre els drets d’emissions de CO2 assignats per l’Estat, i que després poden vendre. Les quatre companyies que operen a Catalunya intenten trobar a l’estranger —on ja col·loquen 1,6 milions de tones— una sortida
a la seva producció. “Des de 2008 el degoteig de sortides ha estat continu, però sense acomiadaments”, assegura José Ramos, representant de Comissions Obreres en el comitè d’empresa de Cemex, la cimentera que es troba a la carretera de la Sànson i que va reduir a la meitat la plantilla de la seva fàbrica de Sant Feliu per adaptar-se a la nova realitat (ara hi treballen en 59 persones).
Protesta a Cemex el 2011
X.M.
C IU T AT
octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu
5
El mejor aparcamiento en el Parking Les Tovalloles
A.R.
El Parking les Tovalloles se encuentra ubicado en la calle Riera de la Salut del barrio La Salut-Can Calders. Muchos vecinos desconocen que el parking ya está funcionando, debido sobretodo a las obras de urbanización de la plaza pública que se ubicará sobre del aparcamiento. Este hecho genera que muchos vecinos
crean que el aparcamiento se encuentra todavía en fase de construcción, sin saber que, no sólo está operativo y funcionando, sino que además existen cien vecinos que ya disfrutan de sus magníficas instalaciones en el centro del barrio de La Salut, conocido por su necesidad de plazas de aparcamiento.
Ante la crisis existente, los promotores están diversificando su oferta. Ofrecen un 10% de descuento sobre el valor de venta de los parkings y trasteros, incluyendo una financiación del 100% por parte de la entidad BBVA. También han ofrecido la modalidad de alquiler, que ha tenido una amplia aceptación.
El Parking Les Tovalloles ofrece unas amplias instalaciones, unas plazas de aparcamiento de gran tamaño que permiten un acceso fácil y cómodo y unos trasteros, hasta ahora inexistentes en el barrio, que ofrecen un espacio para almacenar o guardar enseres. Cuenta también con un sistema de seguridad y emergencia de primer orden para garantizar la seguridad de los usuarios y sus bienes. El Parking Les Tovalloles, A.R. junto con su entorno, se convertirá en un equipamiento inigualable, lo que supondrá una revalorización de toda la zona. El Parking Les Tovalloles supone una oportunidad de mejorar la calidad de vida de los vecinos, siendo una opción muy recomendable debida a sus competitivos precios.
Mueren los fundadores de La Penya Iniesta La ceremonia por los hermanos Luis y José Aragón se celebró el 4 de Septiembre en Sant Boi. Los hermanos regentaban el bar restaurant Can Calçots, en Mas Lluí, donde fundaron la Penya Barcelonista Iniesta 24 hace 7 años. Al funeral acudió Joan Gaspart, muy unido a los hermanos. A.R.
Para Luis y José No sé por dónde empezar, no encuentro palabras, es tal mi tristeza que aunque tengo la obligación de escribirles algo, nada me sale. Tengo que escribirles algo, nada me sale, quizás necesito tiempo, quizás necesito serenidad, quizás necesito pensar, quizás necesito espacio, tengo que escribirles algo, nada me sale. Les voy a escribir algo. Ni muy buenos ni muy malos, ni muy tranquilos ni muy nerviosos, ni muy listos ni muy tontos, simplemente HERMANOS. Ni muy alegres ni muy tristes, ni muy negros ni muy blancos, ni muy blandos ni muy duros, simplemente HERMANOS. No sé nada de ellos, sé mucho de ellos, se cómo vinieron, sé cómo se fueron, sé su esfuerzo, sé su sacrificio, simplemente HERMANOS. Quizás le mejor definición la hizo el Sr. Gaspar el día de su misa. NORMALMENTE EL SER HUMANO NACE SÓLO, MUCHAS VECES VIVE SÓLO Y A SU VEZ MUERE SÓLO. ELLOS NACIERON JUNTOS, VIVIERON JUNTOS Y MURIERON JUNTOS. No os olvidaremos. Jesús Serrano Socio fundador de El Diari
C IU T AT
6
el diari de Sant Feliu · octubre de 2012
Canvis en l’inici del curs escolar amb tisorada en la primària i la secundària L’obertura de la nova escola-bressol Fàbregas i l’Escola-Taller Sant Miquel són altres de les novetats per al curs 2012-2013 A.R. Ja ha començat el curs acadè-
mic 2012-2013 i els 6.296 alumnes que conformen l’educació infantil, primària i secundària de Sant Feliu viuen a la pròpia pell els canvis a les escoles i instituts públics, concertats i privats que la Generalitat ha aprovat des del passat juliol. Les mesures en matèria d’ensenyament adoptades pel govern català fan sentir el seu efecte directament a les aules a la ciutat. Així, amb l’augment de la ràtio d’alumnes/professor per aula, enguany s’han escolaritzat 472 alumnes a secundària en compte dels 450 que ho van fer l’any passat i, en instituts com l’IES Martí Dot, el desplegament final de l’1x1 (un ordinador per a cada alumne engegat per l’anterior govern autonòmic) l’han d’assumir els pares i mares. Un altre pla que es veu afectat és el pla educatiu Entorn (activitats vinculades a la cohesió social, la integració de les llengües i de persones en risc social i de millora de l’èxit escolar com les biblioteques escolars o tallers d’estudi assistit). La Generalitat l’ha reduit a 0 però la regidora d’Educació, Mireia Aldana, creu que s’ha de mantenir aquest i la resta de mesures
enfocades a augmentar l’èxit es- res a tot l’ensenyament públic (3r colar, que a Sant Feliu és tan alt i 4t d’ESO, cicles formatius i batxicom a la resta de Catalunya: “Al llerat) els dies 16, 17 i 18 d’octubre. mes d’octubre incorporarem un pla d’anàlisi de les dades de fracàs Polèmica per l’ajut pels escolar, centre per centre i curs llibres de text per curs, per veure què estem fent El darrer ple de l’Ajuntament va i focalitzar les accions al lloc ade- viure un episodi més en la poquat”. Per a Aldana, la primària és lèmica pel programa d’ajuda a el moment ideal per incidir. Les polítiques d’austeritat marquen el pas i s’ha notat als centres en forma d’un increment, no alarmant, de manca de material, demora en l’arribada de mobiliari, així com el ja apuntat fet de que les famílies han d’assumir el cost del material informàtic. Un altra qüestió que amoina la regidora és la Taller de fusteria a l’E.T. Sant Miquel A.R. jornada intensiva a la secundària, una mesura introdui- l’adquisició de llibres de text. da aquest any com a compensa- El PSC va tornar a presentar la ció per la pressió suportada pels proposta de recuperar la partiprofessors en altres àmbits com da pressupostària per donar ajul’augment d’hores lectives, i que des a les famílies per a la compra farà que l’alumnat amb problemes dels llibres, que fins el curs passat tingui una franja temporal lliure existia. Aquesta vegada la promolt més llarga. A més, permetrà posta, però, es limitava a atorgar estalviar molts diners als instituts. ajudes a les famílies en situació El Sindicat d’Estudiants ha con- socioeconòmica difícil i que no vocat una vaga general de 72 ho- entren en els barems dels serveis socials. ICV i CiU no ho van acceptar, tot i que es el que demanava ICV l’oposició. L’argument del govern va ser que ja es feia, però d’una altre manera.
Israel Domínguez Pintura Decorativa
• • • •
Iniciativa-Esquerra Unida va modificar el pla per tal de que en compte de ser una dotació individual -a cada família- s’atorgués a l’escola adherida i que aquesta fos la que comprés els llibres. Si l’ajut anterior constava de 20 euros per als infantils i 25 per als de primària i arribava al mes de març, amb el sistema actual a l’escola negociarà de tu a tu amb les empreses. Segons Aldana, “les escoles tenen els seus acords amb les editorials i, al final, és un acord de majorista, el que pot suposar que en compte de comprar un llibre s’en pugui comprar dos”. Projecte 03 L’entrada en funcionament de la nova escola-bressol Fàbregas, (projecte impulsat per l’anterior Govern) ha incorporat 47 noves places a les 440 que existien el curs anterior. Ubicada al barri de Les Grases-La Salut, apart d’una guarderia, l’Escola-bressol Fàbregas està, com les altres tres existents, vinculada al Projecte 03, un projecte amb actuacions dedicades a la petita infància i a les seves famílies. “Això vol dir que l’escola Fàbregas no només funciona com una ampliació de places, sinó que serà l’inici d’aquest projecte a dins del centre”, explica la regidora d’Educació, Mireia Aldana. Si bé el projecte ja
Piso de 80 m. desde 400 € Locales industriales de 100 m. desde 500 € Naves industriales de 300 m. desde 1.000 € Comunidades de vecinos hasta 5 plantas desde 1.500 € SOLICITE PRESUPUESTO SIN COMPROMISO Telf.: 669 654 746 israeldominguezdereyes@hotmail.com
Alumnes fent un dels tallers
A.R.
funcionava des de fa temps, les escoles ho centralitzaven al Palau Falguera i en canvi ara es tractarà d’un espai expressament destinat a les famílies dins de la mateixa guarderia. Aquest acompanyament entrarà en funcionament a l’octubre, mes en què també s’inaugurarà l’escola d’educació infantil. Les noves instal·lacions, àmplies i modernes, estan gairebé acabades, i el pati està construit amb mobiliari natural (troncs i plantes) que encara precisa que creixin per veure’s en la seva esplendor. Una escola bressol integrada al territori, ja que la coberta serà un roserar, i que encara està en una fase d’adaptació, tant dels infants i les famílies, com de professorat. L’Escola Gaudí, on la Fàbregas estava emplaçada provisionalment des del setembre de 1994, aprofitarà ara per fer millores. Altres obres s’estan duent a terme a l’Escola Salvador Espriu. Sant Miquel en marxa Un altre centre que estrena aules és l’Escola-Taller Sant Miquel, a prop de les cases de Can Bertrand i envoltat de solars verds per a futurs pisos. “Hem començat al setembre perquè no podíem fer una altra cosa, i està mínimament funcionant, però hi ha coses s’han d’arreglar”, explica la directora del centre, Imma Pericas. Coses com una dutxa que no funciona bé, i d’altres més fonamentals com la manca d’electricitat a la cuina. De fet, encara es pot sentir de tant en tant un operari fent els últims arranjaments. Imma ho explica: “Ja estem en marxa, però encara hi ha coses a resoldre que vam demanar divendres passat [pel dia 15 de setembre], quan van venir el representant de l’empresa que va fer les obres, l’enginyer de l’Ajuntament i altres empreses que estan treballant aquí i vam fer-ne un llistat de tot el que no funcionava”. Apart d’aquests acabaments, caldrà fer una comparativa de la despesa en calefacció, ja que la vidrera que conforma la part nova és molt calenta a l’estiu i, probablement, sigui molt freda a l’hivern. Això farà que pugi la factura de la climatització, fet que no es va tenir en compte en renovar l’edifici.
C IU T AT
octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu
Associació per una il.lusió
7
“El futuro de la Peña está asegurado y en buenas manos”
Antonio González releva a José Manuel Colmenero después de una brillante gestión al frente de la junta
Associació per una il·lusió
Uneix-te a nosaltres
Envíanos una solicitud de amistad al associació per una il.lusió Haremos que el sueño de los niños con síndrome de Down, cáncer y disminuidos físicos y psíquicos se haga realidad
www.APUI.es e-mail: perunailusio@hotmail.com facebook: associació per una il.lusió teléfono: 625 33 51 55
El presidente de la Peña Bética, José Manuel Colmenero, ha dejado la presidencia de la entidad después de 2 años en el cargo. Él y unos cuantos socios han llevado a La Peña por la buena senda desde que decidieran formar una junta para liderar una entidad que pasaba por un mal momento económico y
A.R.
social. Aunque estuvieron a punto de tener que pedir un préstamo o de tener que poner dinero de su propio bolsillo, consiguieron dar sentido al nombre de la Peña, que además de Bética es recreativa, cultural y deportiva: “Con cierto éxito, hemos hecho actividades de guitarra, de sevillanas, de informática, hemos par-
L’IVA deixa molt tocats alguns comerços
A.R.
Sant Feliu no escapa de l’afectació que l’increment de l’IVA en alguns productes i serveis ha operat sobre l’activitat econòmica. El Cinebaix, que ha encetat la seva vuitena temporada, és un dels afectats. El seu president, Xavier Bachs, ho explica: “Trasbalsa a tota la gent de l’espectacle i la cultura perquè pagàvem un 8% d’IVA i passem a un 21%, però és que a més la distribuidora augmenA.R.
ta tres punts, és a dir, que en realitat es tracta d’una pujada de 16 punts. Bachs ha explicat a aquest diari que s’esperaran fins al gener per veure si hauran de repercutir l’augment de l’IVA a les entrades per poder mantenir l’activitat. Tot i que el Cinebaix ha escapat de la baixada general d’un 18% en el nombre d’espectadors al cinema en el primer trimestre d’enguany, “la pujada de
l’IVA en aquest moment és fatal”, reconeix Bachs. Cinebaix ha traslladat els descomptes als dies perifèrics però no ha apujat preus, sent el cinema més barat de la comarca. També reben, i fort, les perruqueries. Esther Vergara, de la perruqueria del mateix nom, al carrer Santa Creu, diu que “pujar l’IVA ara que baixa la feina és un error, la gent no es pot gastar 5 euros més a la perruqueria que, a més, ara veu com un luxe”. També explica que “els que venien cada setmana potser ara vénen cada dues setmanes, i les perruqueries que no tenen clientela fixa encara ho passaran pitjor”. La seva perruqueria no pujarà els preus ja que “aquest és un barri de treballadors”. Altres comerços que han notat més la pujada de l’impost han estat els d’informàtica, mobles o electrodomèstics, tots articles de gran consum. La pujada de l’IVA ha resultat contradictòria en aplicar la pujada als llibres de text però no a la resta, o gravar més articles de primera necessitat com les ulleres.
ticipado en la recogida de juguetes y comida en Navidad”, explica Colmenero. La Peña se ha implicado en la Xarxa de Barri y en temas culturales de la ciudad, como el Carnaval, conX.M. virtiéndose en una de las entidades más importantes de La Salut gracias a sus actividades y el empuje de sus socios. Ambos permiten hacer frente al pago mensual del alquiler, al que la aportación del ayuntamiento apenas ayuda. Por ejemplo, a través del Carnaval, la Peña Bética ha importado las chirigotas de Cádiz, con un espectáculo
que fue televisado por TV3 y una exitosa exhibición en el Auditorio. “Somos mucho más que una asociación para ver los partidos del Betis”, afirman los miembros de la junta y compañeros de José Manuel, al que le agradecen su gestión. Su sucesor, Manuel González El Fuerte contará con la misma Junta, la quinta en la historia de la entidad, para afrontar el reto de mantener el buen tono de la entidad. Por su parte, José Antonio Chavero substituirá a Manuel Escacena como secretario. Colmenero, maestro jubilado y republicano, afirma que con el nuevo presidente el futuro de la Peña “está asegurado y en buenas manos”. La Peña es miembro de la Junta de Peñas Béticas de Catalunya.
R E POR T AT GE
8
el diari de Sant Feliu · octubre de 2012
Lligant els caps de la Festa de Tardor
La Comissió del Correfoc s’encarrega de preparar l’espectacle i fer que surti perfectament
Hi ha qui -la majoria-, va el mateix dia que comença la festa i la viu des de fora, però moltes altres persones entre bastidors posen tot a punt durant dies abans per enllestir tots els preparatius perquè la Festa Major petita es desenvolupi com cal. Un dels actes més espectaculars i definitoris de la festa és el correfoc, que compta amb dues parts ben diferenciades, l’espectacle, que preparen Els Cremats, i el recorregut, que assumeixen totes les colles, amb un sistema de rotació que fa que totes hi participin cada dos anys. Cada colla designa una persona que comparegui a la comissió per fer el recorregut i fer de corretja de transmissió de tot el que s’ha de saber de cara al dia del correfoc.
Si Els Cremats, colla en si però formada també per membres d’altres colles, s’encarreguen de l’encesa del campanar que inaugura la festa i del Castell de Focs final, és la Comissió del Correfoc, dins la Comissió de Festes, l’encarregada d’assegurar-se que la resta de l’espectacle de foc vagi com oli en un llum. Per cert, que l’encesa del campanar seguirà igual malgrat les desavinences de l’any passat, amb petites variacions, però molt fidel al que es feia fins ara. Enguany, hi ha dues colles noves, els petardons (diables infantils) i la colla del Tro de Falguera. En total, quatre colles de diables, una d’infantil, (que fan el correfoc apart) i tres bèsties de foc: la Garsa, la Mula i el Drac. Cadascuna de les set colles de foc locals en convida una altra de fora, dissenyen un recorregut, coordinen les colles convidades i vetllen perquè tot surti segons el pla previst; des de l’horari fins a assegurar-se que no hi hagi incidents. La comissió és la responsable d’explicar a tots els
caps de colla tota la informació necessària.
“El correfoc és l’element central de La Festa” El recorregut és el mateix de fa dos anys, que surt per la plaça de la vila, puja per Pi i Margall, el carrer de l’Ateneu, cap al Passeig Nadal, cap a Constitució i, finalment, la plaça de l’Estació; un recorregut d’un quilòmetre o 700 metres, del més llargs de la comarca, amb una durada d’entre 1 hora, hora i mitja. Mesures de seguretat Amb la normativa de la Unió Europea en matèria d’espectacles de foc tots els membres participants han de passar unes proves per acreditar-se com a experts reconeguts per la Generalitat. Primer, cada cap de colla passa un curs amb un examen que, al seu torn, passa un curs a la resta d’integrants del grup.
Les proves inclouen conèixer com es manipula el material pirotècnic sense prendre mal, què fer en cas d’incendi, etc. En suma, molta paperassa que les colles ja han pogut assimilar. El fet és que la normativa europea en aquest àmbit no ha introduit gaires canvis però sí més control, tot i que segons un dels membres de la colla del drac de Sant Feliu, Albert Carpi, “la seguretat continua sent la mateixa”. De moment, és una formació que està subvencionada per la Generalitat per tal de que totes les colles la segueixin els pobles no es quedin sense les seves festes de foc, ja que molts municipis no podrien pagar. Amb la normativa, l’ideal és entrar amb la majoria d’edat, tot i que és possible entrar amb 16. Carrutxes i tridents Albert defineix el correfoc central de la Festa de Tardor: “Som dels pocs que fem un espectacle inicial, som un correfoc trencador i un dels que té més participació perquè hi ha moltes co-
lles, és el referent de les festes”. Enguany, els diables de La Garsa celebren el 35è aniversari. És un símptoma de la bona salut de què gaudeix la vida associativa a Sant Feliu, ja que hi ha més colles que abans i més gent que hi participa. I què aporta ser dins d’una colla? Per a Albert Carpi, que anteriorment ha passat per d’altres, “és una manera de viure la festa diferent, i crec que tothom ho hauria de provar, encara que sigui per un parell d’anys, per saber el que és”. Amb un deix de recança, Carpi assegura que els que preparen el correfoc no poden gaudir-ne tant com la resta, ja que s’han d’assegurar que tot funcioni com està previst, “tot i que també tens la sensació de col·laborar d’una altra manera”. I com a apunt final, els experts de la festa: els Cremats , que segons Carpi “ens fan tenir un correfoc destacat, en tenir una colla especialitzada en espectacle pirotècnic”. I on s’adquireix el material? Enguany, a la Pirotècnia Estadella.
Un documental que radiografia la festa
Albert Bonet i Joan Lorenzo presenten el documental ‘Festardor’ Des de dins i per al poble El presenten el dia 4 d’octubre, i de ben segur que tindrà ressò. El documental que fins a darrera hora estan ultimant Albert Bonet i Joan Lorenzo és un homenatge a Sant Feliu i, especialment, a la seva festa més popular, la Festa de Tardor. “Al documental molta gent deia que és la Festa Major, però no ho rectifícavem”, diuen. “La raó per la qual l’hem fet és que tenim ganes de fer coses per la ciutat”. Encara més, i és que tots dos tenen una agenda molt apretada. Amb poc finançament, tots dos han hagut de fer mans i mànigues per aconseguir el desitjat. Van tenir la idea fa dos anys, però al 2010 només van gravar unes quantes imatges i al 2011 van acabar d’enregistrar
tots els actes de la festa. L’Albert “tenia ganes d’agafar la càmera” i tots dos van endinsar-se dins les entranyes d’una festa “mogudeta de gravar”. “A vegades em sentia com un reporter de guerra, enmig del correfoc i les riuades de gent, l’escuma...”, explica l’Albert Bonet. Joan explica que “la festa major, la de primavera, té un volum d’activitats potser semblant, però té un caire diferent, incideix més en l’Exposició Nacional de Roses i en el comerç, i la gent va traslladar aquests actes de festa major que es feien per Sant Llorenç i els va fer més grans”. I en part, això és el que explica el
documental: com aquesta tradició ha evolucionat i com és ara, combinant les activitats noves
amb les tradicionals. És un reportatge atemporal on tenen molt de pes les declaracions i el testimoni de la gent (hi apareixen 300 persones parlant) i la càmera mateixa s’erigeix en un testimoni, de vegades privilegiat, que enquadra plans poc convencionals. Se’ls apropava tanta gent demanant-los què
feien, que van acabar fent unes 400 targetes per explicar el projecte i perquè estaven gravant. 48 hores de material 51 actes gravats que es tractaran com peces independents disponibles a la web de Festardor.cat. “La suma total de les peces arribarà més o menys a dues hores i mitja i l’haurem de reudir a una hora aproximadament”. L’estructura no serà cronològica sinó que anirà per blocs. Com a tast abans de l’estrena, han presentat dos teasers, i per sant Llorenç van gravar les cortinetes del documental a la plaça de la Vila. Ha estat una feina voluntària, amb dificultats vàries: des
de la gran quantitat de material que havien gravat, 47 hores, com la cerca de diners, ja que l’equip necessari per al muntatge té un cost de 6.000 euros. Ho explica l’Albert: “Cada minut de muntatge costa aproximadament una hora i mitja de feina, per tant són 300 hores de feina, com 2 mesos a temps complet”. A això cal sumar-hi “la publicitat per difondre-ho, la part 2.0, comprar els discos durs”, rebla el Joan. La producció l’ha assumit la productora Pod.cat i l’entitat cultural Calaix de Sastre. De moment, no han rebut cap subvenció però no creuen que cobreixi ni de bon tros les despeses. El vídeo servirà com a material didàctic i preservarà la memòria de Sant Feliu.
octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu
C IU T AT
9
Encara no hi ha data per al Centre de Barri de Can Calders i La Salut
El carrer Sagrament està totalment aixecat i les obres es demoren A.R. Aquest setembre entrarà en funcionament el Centre Cívic de Mas Lluí, a la planta baixa del nou Arxiu Comarcal. També se situarà allà durant 2 anys el Centre de Normalització Lingüística, fins que s’ubiqui a la seva destinació final, el Centre de barri de La Salut i Can Calders. El CNL i les associacions de veïns i altres entitats d’ambdós barris s’hauran d’esperar fins que el nou centre cívic estigui finalitzat. Segons l’Ajuntament, el projecte ja està aprovat i en fase de concurs públic per a l’adjudicació de les obres. Mentre, la Riera de la Salut, està en ple procés de remodelació. Les actuacions són moltes i no poc importants. El president de l’Associació de Veïns de La Salut, Manuel Guerra, explica que hi ha petites anomalies i defectes de les obres. Per tal de solucionar-ho, els representants veïnals van recorrer la zona amb el regidor de barri, Manuel Leiva, per tal de comprobar in situ els problemes existents, especialment al carrer Sagrament. Problemes com que alguns passos de vianants s’han canviat de lloc, com el que hi havia davant de la parròquia, i que es canviarà “si es compleix amb el que s’han compromès”, segons el president de La Salut. També hi ha un problema amb el nivell de les voreres i el dels portals dels números 4 i 6 del carrer Sagrament, que havien quedat molt baixos i on, per tant, l’aigua podria entrar. També hi va haver un malentès amb
A.R.
la terra que els operaris havien extret de la Riera i que havien traslladat a l’aparcament que hi ha al costat de l’escola-bressol Fàbregas. Van agafar el doble de l’espai que necessitaven, amb la qual cosa van prendre molt aparcament al veïnat, però també s’ha solventat. Pintar els passos de zebra, treure els fanals dels números parells de la façana del carrer Sagrament i posarlos a la vorera del davant... són altres actuacions que l’AV La Salut reclama. Per sort, la relació amb l’oficina de Fem Barri “és molt bona”, diu Guerra. El cas és que la urbanització de la superfície de l’aparcament de les Tovalloles pateix un retard de 2 anys. Encara no està s’ha dut a terme la licitació per fer el Centre de Barri, i només està aprovat el projecte inicial. “Tema apart és l’endarreriment,
que pel que jo veig va per llarg. Una part la paga l’Ajuntament i una altra la Generalitat i ni tan sols hi ha data d’inici”, es queixa el president. Quant al centre de barri, Guerra diu que “hi ha una reunió per parlar dels equipaments per veure quines entitats de tots dos barris s’hi ubicaran i quines necessitats té cadascuna”. El grup municipal d’Esquerra creu que la nova zona urbanitzable ajudarà a dignificar un dels barris més castigats, i millorarà algunes deficiències fruit de la manca d’un pla urbanístic ben definit.
Éxito de participación en las fiestas de Can Calders
Ajuntament
Ajuntament
A.R. Después de la buena acogida del año pasado, la fiesta del barrio se ha vuelto a desarrollar en la Plaça de les Roses. La nueva colla El Tro de Falguera inauguró la fiesta para dar paso a una larga retahíla de actividades, una quincena, organizadas por la AV
Can Calders y El Club d’Esplai Diversitat Lúdica.: el simulador de conducción de ciclomotores, talleres infantiles y juveniles, la muestra de entidades juveniles de la ciudad y espectáculos diversos. Los vecinos pudieron pararse a comer unas migas. También hubo espectáculos de canto y de danza. Por la noche, la degustación de rom cremat y la tradicional disco móvil dieron fin a la jornada festiva del barrio.
C U LT U R A
10
el diari de Sant Feliu · octubre de 2012
“El cinema és un mitjà de comunicació més” Xavier Bachs President de la Junta del Cinebaix
Des que va aconseguir, junt a altres companys, evitar el tancament de l’antic cinema de Sant Feliu, Xavier Bachs no ha deixat d’estar al peu del canó d’aquesta entitat. Fa 7 anys que funciona el Cinebaix, i 5 que va acollir la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani. Incansable i treballador, dedica moltes hores al dia perquè, com diu una pel·lícula, “el difícil no és fer la revolució, sinó mantenir-la” i ell continua convençut a mantenir la seva particular revolució, la de les històries que explica el cinema. A.R.
—En els últims mesos heu digitalitzat dues sales. Fer còpies en sistema digital és més barat que en sistema analògic? La inversió és més cara perquè digitalitzar cada sala costa més de 75.000 euros. Però a mig termini, podem estalviar despeses perquè no s’han de muntar ni desmuntar les pel·lícules, és més fàcil transportar-les, programar-les i, sobretot, podem estrenar pel·lícules que abans eren difícils de portar. A més, podem oferir una mateixa pel·lícula doblada al català, al castellà o en versió original. Així que tot són avantatges. El costós i que està fent tancar cinemes és que s’ha de fer una inversió inicial molt alta. Nosaltres hem tingut sort perquè hem obtingut un crèdit a través de la banca ètica Coop 57 i l’aval de la ciutadania. —A l’octubre celebreu la Mostra de Cinema, que ara ja no es diu “de Catalunya” sinó “Mostra de Cinema del Baix Llobregat”. Per què aquest canvi? Tenim un acord amb Sodepau, però a causa de la manca de finançament hem decidit que l’ONG i la Filmoteca s’encarreguin de la projecció a Barcelona i nosaltres ho farem a la comarca. —Per què vau decidir acollir la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani? Va ser una proposta de Sodepau, que va començar al 2007. Tenien contactes amb el Festival de Cinema de Beirut i volien fer la mostra a Catalunya, i sabien que nosaltres podíem atrevir-nos a fer una cosa que la majoria de ci-
nemes no i ens ho van proposar. Els ho vam posar tot a la seva disposició, en el sentit tècnic: màquines, feina, equip de so... I ells s’encarregaven d’aconseguir les subvencions. A posteriori, la Filmoteca, en ser també una entitat sense ànim de lucre, en aquest cas oficial, i en haver-se traslladat fa uns mesos al Raval, van pensar que seria adient col·laborar-hi. Ja feia 3 anys que ens ho havien dit, però no ho acabàvem de veure clar, intuíem que podria ser molta feina, i l’any pasat va ser el primer.
“Arriben molt
poques pel·lícules àrabs aquí” —Què té de diferent el cinema àrab? El cinema àrab és molt diferent, senzill, amb pocs efectes especials. L’estètica és senzilla però és bona. I no es coneix, arriben molt poques pel·lícules aquí. —En el cas de la Mostra, vosaltres heu subtitulat els films? Subtitular també és molt car i, a més, nosaltres no tenim els equips necessaris, així que hem optat per buscar la complicitat de les distribuidores que ja aposten per portar pel·lícules àrabs i elles ja subtitulen i comercialitzen. També hem fet un truc, la secció ‘Des de l’altra riba’, en què realitzadors europeus ofereixen una mirada cap als pobles àrabs, alguns coneguts en altres àmbits, com el Fermín Muguruza, i d’altres ja reconeguts com
el Javier Bardem. També presentarem un documental sobre el Sàhara fet per dos santfeliuencs, l’Edu Giménez i la Mireia Salgado. Això reforça l’intercanvi. —Vindran els autors a comentar les seves creacions? No tots podran i suplim les absències -també és una despesa de viatge- amb expertes en el món àrab, com la polítologa i columnista iraniana Nazanín Armanian, que escriu regularment al diari Público i ha publicat molts llibres. —Quin ha estat el criteri per seleccionar les pel·lícules? Sobretot hem buscat que versin sobre el Líban. També hem buscat que és tracti el tema de la dona, com es pot veure a Rojo oriental, Elles ballen o La Fuente de las mujeres. Una altra secció nova és ‘Típics tòpics’, per posar en evidència els estereotips: terrorisme, misogínia, etc. Una clara mostra és La pesca del salmón en Yemen. Nosaltres ens atrevim a parlar de tot això a través d’aquestes pel·lícules. —És difícil trobar finançament? Molt cru. Et retallen per tot arreu i és un dels motius pels quals en hem volgut buscar una mica la vida i la causa del canvi de buscar films subtitulats, amb el contacte amb les distribuidores amb les que ja treballem per a la programació normal. Encara que siguin pel·lícules de fa uns anys. Les distribuidores posen a la nostra disposició tota la base de dades del que han passat. Una altra cosa que farem és recorrer
als dos festivals sobre món àrab i africà que hi ha, el de Galícia i el de Tarifa. —Quan us encarregàveu vosaltres de fer la subtitulació, com era el procés? Has d’aconseguir el dret de projectar-la i després que et passin una versió que estigui en una llengua diguem intel·ligible, sobretot anglès o francès, perquè l’empresa faci la traducció i l’encasti amb un programa especial, que estigui sincronitzat amb el moment de la projecció. Això significa que ha de venir una persona, li has de pagar l’estada, etc. Normalment l’empresa era Softonic, que és la que fa el Festival de Sitges. Hi ha molt poques empreses; dos a València i una a Barcelona, que sabem nosaltres.
“Veníem de la plataforma ‘No a la guerra’ i vam dir ‘Sí al cinema’” —Com és el teu dia a dia? Haha. No sóc el president de l’associació, sóc el resident, el que habita aquí. Arribo cada dia a les 8 del matí i ara són les 8 i escaig i encara hi sóc. Vaig a dinar, però torno. Vull dir que portar la web, fer les pantalles, portar la programació, els pagaments, preparar difusions, arreglar aixetes i òptiques, tornar les pel·lícules... és laboriós, tot i que sembli que no. Hi dedico hores, però ho porto bé perquè és una
passió. —I des de quan va començar aquesta passió? Quan vam engegar la plataforma. Al 2003 es tanca el cine i un conjunt de companys que ara ja no hi són van arrencar la protesta i jo m’hi vaig apuntar. Jo anava poc al cine però hi anava perquè estava molt a prop de casa, així que si l’haguessin tancat no hauria anat mai i pensava que no podia ser. A més, pensava que era molt interessant la filosofia perquè el cinema és un mitjà de comunicació: fem el documental del mes, fem cinema i educació, el documental de la Festa de la Tardor, la inauguració de La Petita, farem curtmetratges d’un grup de joves... és més que un cine comercial. Pocs cines fan ‘El documental del mes’, ho fan centres parroquials, biblioteques, perquè no dóna diners. L’atractiu era aquest. Veníem de la plataforma ‘No a la guerra’ i vam dir “sí al cinema”, en positiu. I com deia La batalla de Argel, “El difícil no és fer la revolució, sinó mantenir-la”. Estem una mica en aquesta fase. Vam obrir el cine i ara ja portem 7 anys. I és rutinari: mantenir les coses no és tan apassionant com arrencar-les. Però mantenim el mateix nivell de participació. —Veus totes les pel·lícules que projecteu? No tinc temps de veure totes les pel·lícules, tot i que més tard provo de fer-ho. El cine m’acaba xuclant tant que no puc estar al tant de tot el que passa. A.R.
octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu
C U LT U R A
El músico David Rodríguez produce el último disco de La Bien Querida
“No soy un cantante guay”
El grupo indie actuará en la Festa de Tardor
A.R. Empezó
con Bach is Dead en el 89 y, más tarde, el santfeliuense David Rodríguez se convirtió en el líder de Beef y La estrella de David, además de ser el productor y guitarrista de La Bien Querida, donde es vocalista su pareja, Ana Fernández. Y no paran. La Estrella tocó en el Festival Bam de la Mercè, Beef toca en Sant Vicenç el 6 de Octubre, y La Bien Querida lo hará en Sant Feliu en el marco de la Festa Major petita.
—Te consideras un protagonista de la escena indie? Es que el indie en España es muy miserable así que puede ser. Hay poca cosa, aunque desde hace 5 o 6 años hay gru-
pos que venden. Yo he producido, hago los arreglos y hace las mezclas. —Qué géneros dominan en tus canciones? Pop, más raro o menos. No sé cantar, no soy un cantante guay, no hay más que oírme. —Y tus letras, de qué hablan? Depende. Últimamente he hecho un disco de amor, de mis cositas, de lo que pasa por el mundo. —Qué bandas te han influido musicalmente? Empecé con un grupo de la comarca que se llamaba Bach
Sidonie, La Bien Querida i Gasca presenten els seus nous treballs a la Festa de Tardor Gasca, La Bien Querida i Sidonie tocaran a la Festa de Tardor. Gasca obrirà boca amb el seu nou disc Suerte, sense oblidar, això sí, tocar temes anteriors. La Bien Querida també presentarà disc, el seu esperat Fiesta, que combina la base pop amb flamenco, rumba i electrònica. La Bienque ha recorregut els escenaris de tot l’Estat espanyol i part de l’estranger. I per últim, Sidonie. El trio català presentarà El fluido García, una tornada als sons psicodèlics dels seus inicis. El fi de festa anirà a càrrec de Xatu DJ. Serà el dissabte 13 d’cotubre a dos quarts d’11 a la plaça Lluís Companys. L’entrada anticipada surt per 8 euros i 10 a taquilla.
Pinzellades musicals El Cercle presenta les obres dels seus socis amb la música com a motiu
Contrabaix, de Teresa Ferrés i Aulada.
David Rodríguez y un fotograma de Calgary 88
—Qué es el indie? No sé. Ha quedado como una etiqueta musical pero ahora mismo no sé lo que significa. Hace 20 años era hacer la guerra por tu cuenta pero ahora ya no significa eso. El indie no es sinónimo de bueno o malo. Hacértelo por tu cuenta, con una estructura más doméstica y un sello pequeñito.Hay grupos indies que venden más que Alejandro Sanz.
11
is dead y sacamos en el 91 un disco. Luego vino Beef, La estrella de David y ahora con la Bien Querida, que produzco, donde toco la guitarra y hago los arreglos. —Se puede vivir de esto? La Bienquerida es la que me ha dado un poco de comer. Hasta ahora hemos estado tirando de esto. Hemos tocado fuera de España, en México y Estados Unidos. Se puede ir tirando pero estaos en crisi como todo el mundo. A ver cuando salga el disco nuevo qué reacción hay. -Tu pareja y tú fuistes los protagonistas del vídeo de Antònia Font Calgary 88. Cómo surgió la propuesta? Somos amigos y nos hacía mcuha ilusión. Nos lo propuso Joan Miquel y además nos hizo gracia al ser dibujos animados. También lo hicimos un poco por la niña [tienen una hija de 6 meses], porque seguro que le hará gracia vernos cuando sea mayor. —Qué influencias tienes? Ya no tengo prejuicios. Cuando empecé me gustaba Joy Division, Sonic Youth, cosas así... Pero con la edad, me gusta Rocío Jurado, Nino Bravo, el rock raro... Me gusta todo.
A.R. El
Cercle de Belles Arts ha encetat el curs amb la música com a eix central de l’exposició de tardor. La mostra ha exhibit una obra de cadascun dels divuit artistes que participen en la iniciativa,
A.R.
socis del Cercle. Entre les obres hi havia pintures de tècniques mixtes, olis, aquarel·les, acrílics i dibuixos a tinta, però també s’han pogut veure escultures i mòbils, com el d’Àngel Campiña, i un vídeo.
E SPOR T S
12
el diari de Sant Feliu · octubre de 2012
“Els jugadors de la plantilla se senten professionals” El Regal FCB UNES jugarà a Divisió d'Honor B després d'aconseguir un merescut ascens durant la temporada 2011-2012 gant a Primera Nacional, però la insistència i la perseverància de la plantilla i de la junta de l’UNES -que segons la seva delegada, Montse Gràcia, “se senten professionals”- va fer que l’equip pogués jugar a Divisió d’Honor B aquesta temporada 2012-2013. Un altre factor que ha ajudat a aconseguir aquesta fita és la signatura d’un nou conveni de 4 anys de durada amb la Fundació del Barça, cosa que deixa enrere l’anterior acord, lligat estrictament al club blaugrana.
Preparació a França L’UNES iniciarà la lliga a Divisió d’Honor B el proper 4 de novembre contra el CAI Deporte Adaptado Zaragoza al pavelló Juan Carlos Navarro. La lliga comptarà amb 18 jornades i s’acabarà el 28 d’abril de 2013, en un grup que estarà format per 10 equips. L’UNES va disputar un torneig a Dijon
Xavi Martí. L’equip de bàsquet en cadira de rodes del Regal FCB UNES Sant Feliu es va proclamar campió de lliga de la temporada 2011-2012 i, amb aquesta victòria, deixava enrere un any injust, obligat pel Barça a deixar
la Divisió d’Honor A per motius econòmics. El 2011, el FC Barcelona va iniciar una política de reajustament econòmic de les seccions no professionals del club i això va fer que l’UNES no pogués jugar a la Divisió d’Honor
UNES
A. A Primera Nacional, l’UNES va mostrar la seva superioritat i va guanyar als equips per diferències de punts bastant grans... l’ascens era una realitat. En un principi, el Barça va manifestar que volia que l’equip seguís ju-
Segon classificat El Santfeliuenc de futbol ha fet un dels millors inicis de lliga dels darrers 20 anys, amb 10 punts de 12 El Santfe, que juga per quart any consecutiu a Primera Catalana, ha efectuat un inici de lliga espectacular, ja que, de quatre partits disputats durant el mes de setembre, n’ha guanyat tres i n’ha empatat un. 10 punts de 12 possibles El dia 30, el Santfe estava situat a la segona posició, empatat a 10 punts amb el Viladecans (primer). El tercer classificat és l’Ascó (amb 9 punts) i el quart l’Andorra (també amb 9 punts). La lliga va començar amb tres victòries: per 2 a 1 contra el Torredembarra (primera jornada); per 0 a 1 contra el Centro Europeo Tecnofutbol (segona jornada), i per 2 a 1 contra el Morell. A la quarta jornada, el Santfe va perdre els primers 2 punts de la temporada contra el Tàrrega (1 a 1). Es tracta d’un dels millors inicis de lliga del Santfe durant els darrers 20 anys, una ratxa de bons resultats que si persisteix podria portar a l’equip de la nostra ciutat a un ascens que no és gens fàcil: un dels equips del grup 2 de Primera Catalana pujarà directament i el segon classificat jugarà la promoció. Aquest inici de lliga és
X.M.
esperançador, però l’equip no s’ha de deixar portar per l’eufòria i treballar. Cal ser constants i mantenir la ratxa La Penya Recreativa també ha fet un inici de lliga que cal destacar, ja que ha sumat tres victòries durant les 4 primeres jornades de lliga. Van començar amb una derrota per la mínima al camp del Sant Just, però els nois dels “Pajaritos” van saber refer-se i després es van imposar per 1 a 0 a l’Incresa de Molins, per 3 gols a 4 al Santa Coloma de Cervelló i per 4 a 0 al Fruitosenc. La lliga de Tercera Catalana del grup 8 té 18 equips, dels quals només un pujarà directament i un altre disputarà la promoció d’ascens. La lliga 2012-2013 pot ser molt prometedora si segueixen sumant punts d’aquesta manera. Després de quatre partits, l’equip de la nostra ciutat ocupava la tercera posició, empatat a 9 punts amb el segon, el Martorell. La P. D. U. Málaga és el líder amb 12 punts.
L’UNES, durant els dies 15 i 16 de setembre, va disputar un torneig de bàsquet a la localitat francesa de Dijon. El Tournoi International de la JDA BasketFauteuil va comptar amb la participacó de vuit conjunts de Suïsa, França i Estats Units. Tot i perdre els cinc partits disputats, la valoració de la participació ha estat “totalment positiva”, segons la delegada de l’UNES, Montse Gràcia. Gràcia ha afirmat a aquest diari que van anar a França quan només s’havien celebrat “tres entrenaments” i que van jugar aquest torneig per tal “d’ajustar la plantilla”, formada aquest any per un 50% de jugadors nous: “Anar al torneig era una bona manera de saber com estem, de jugar amb equips del nostre nivell, ja que la temporada passada, a Primera Nacional, vam guanyar tots els partits ‘per golejada’”.
el diari de Sant Feliu · octubre de 2012
E SPOR T S
13
opinió
Passat i present de l’esport El passat dia 22 es va celebrar a la piscina de l’Escorxador la 11ª Nit de l’Esport, presentada pel periodista santfeliuenc Pere Bosch. Es va viure un gran reconeixement als esportistes que van aconseguir fites importants, com el Club Bàsquet Santfeliuenc (que va aconseguir un triplet històric) o Patricia Gómez (que és una jugadora que no passa desapercebuda i que juga amb la Penya Recreativa per a la Selecció Catalana). També es van concedir mencions especials, i em va emocionar especialment la de Gonçal Gort Llorenç, un home lligat a l’handbol de la nostra ciutat, que tristament ens ha deixat aquest any. Però el que més m’agradaria destacar és el compromís adquirit pel regidor d’Esport, Manel Carrión, que va anunciar la millora de les instal·lacions esportives de la nostra ciutat, com la col·locació del parquet al pavelló Juan Carlos Navarro o les millores substancials del complex de les Grases. Amb aquestes actuacions, espero que s’aconsegueixi a Sant Feliu un parc esportiu adequat al nivell esportiu de la nostra ciutat, ja que la qualitat de la pedrera i el nivell dels nostres esportistes així ho requereix. S’ho mereixen. Comencen les competicions No podem perdre de vista el gran inici de temporada del Santfeliuenc de futbol. Ha
aconseguit tres victòries i un empat que el fan liderar la classificació al costat d’un altre conjunt. Tot això s’ha aconseguit gràcies a una bona pretemporada i a un grup de joves que cada jornada que passa es fan més amos del terreny de joc i que saben llegir el que el cos tècnic els transmet, jugadors de la pedrera com Maldonado i Honorato. Un altre aspecte que es pot destacar és l’horari dels partits, els dissabtes a les 6 de la tarda. Es tracta d’un dia i una hora que fa que la gent s’acosti més al camp, un factor que afavoreix la plantilla, ja que la presència de públic que animi també és una arma a esgrimir contra l’equip rival. També cal destacar l’inici de lliga de la Penya Recreativa (que es troba a les posicions capdavanteres del grup 8 de la Tercera Catalana) i del renovat C.B. Santfeliuenc, que ja coneix la victòria al pavelló Juan Carlos Navarro. Davant l’inici de les competicions de l’esport base de la nostra ciutat, tots i totes hem de posar el nostre granet de sorra per tal que els èxits esportius no s’aturin a la nostra ciutat, un nivell esportiu que durant els anys precedents ha situat el nom de Sant Feliu al mapa.
Joaquín Rivas, director i presentador del programa “Àrea de Joc”
Patricia Gómez va ser una de les guardonades de la nit
L'esforç i la constància 26 entitats i esportistes reben premis durant l’onzena Nit de l’Esport X.M. L’onzena Nit de l’Esport, a diferència d’anys anteriors, va premiar els esportistes i els equips que van ser nominats per les seves entitats com a mereixedors d’aquests guardons. Van rebre premis una vintena d’esportistes i d’equips: l’equip de taekwondo del Club Molero, Maria Josefa Llamas (Club Petanca San José), l’aleví de futbol sala de l’A.E. Virgen de la Salud, l’equip prebenjamí de futbol 7 de la P.B. Iniesta 24, Jordi Villega i Albert Sorribes (GEPS), l’equip infantil masculí de bàsquet del Martí Dot, Josep Caminals (Club Petanca La Salut), Felipe Moyano (Peña Bética), l’equip benjamí de futbol 7 de la Penya Blanc Blava, l’equip Meroil del Club Ciclista Santfeliuenc, Roger Clemente (Penya Barcelonista), l’equip cadet femení de waterpolo del Club Natació, l’equip A del Club Petanca Jubilats, l’equip sènior masculí del C.B. Santfeliuenc, l’equip de gimnastes del Club Rítmica, l’equip amateur femení del Santfeliuenc CFA, l’equip infantil de natació del CN Sant Feliu, Joan Tena (Club Handbol Sant Llorenç), José Llobet (UNES) i Patricia Gómez Gejo (Peña Re-
creativa Sant Feliu). Durant l’acte, també es van entregar sis mencions especials: Gonçal Gort (a títol pòstum), Juan Carlos Navarro (per haver conquerit la Lliga Endesa i la Medalla de Plata als Jocs Olímpics de Londres), Paula Yeves (campiona d’Espanya amb l’equip infantil de la selecció catalana de voleibol i medalla de bronze amb el Club Voleibol Vall d’Hebrón en el Campionat d’Espanya), Aïna Aleu (medalla de bronze absoluta d’eslàlom, medalla d’or juvenil i segona en l’especialitat d’eslàlom i medalla de bronze absoluta en la combinada), Marina Yeves (4a posició al Campionat d’Espanya de la Superlliga Júnior i 3a al Campionat de Catalunya Juvenil amb el Club Voleibol Sant Llorenç; amb la Selecció Catalana, l’any 2011, va quedar subcampiona al Campionat d’Espanya de Seleccions) i Equip de Bàsquet Fundació Xamfrà Sant Miquel (ha guanyat quatre lligues FEDIC, entre d’altres títols). Cal destacar que nou entitats esportives de la nostra ciutat no van presentar candidats a aquests premis.
14
Telèfons d’interès Ajuntament 936 858 000 Àrea Bàsica de Salut Rambla 936 662 313 EMERGÈNCIES: Bombers, Mossos d’Esquadra 112 Comissaria Mossos d’Esquadra a St. Feliu de Llob. 936 858 800 Cinebaix 936 661 859 Jutjat de Primera Instancia i Instrucció Núm. 1 935 529 130 Policia Local 936 661 543 Sanitat cita prèvia del Baix Llob. 935 670 999 Rodalies Renfe 902240202 Busos Soler i Sauret 936 325 133 *** Centre d’Atenció Primària (CAP) en Salut Mental Pins d’Or 936 661 211 Complex Municipal de Piscines 936 661 444 Oficina d’Atenció Ciutadana 936 858 001 Oficina Municipal Jove d’Habitatge 936 858 007 Palau Falguera (Escola Municipal de Música) 936 858 006 Patronat de Persones amb Disminució 936 853 476 Serveis Socials - Can Calders-La Salut: Educadora Social 936 325 243 Serveis Socials - Zona Nord: Educadora Social 936 667 161
GU IA D E SE R VE IS
Classificats vendre, llogar, comprar, donar, canviar, ofertes laborals...
Anuncis breus per mòduls, totalment gratuïts i que es publicaran men-
Mail: classificats.santfeliu@gmail.com
pel·lícula, intercanviar coneixements, llogar un local o donar aquell abric
Recepció directa: c/ Joan XXIII, 7, local - 08980 Sant Feliu de Llobregat
que ja no et poses. Per afegir més caràcters i/o fotografies consulteu tarifes.
Compro libros antiguos, bibliotecas completas, pago al contado. Tel.696456394 (Jose Antonio) Se ofrece Auxiliar de Farmacia y Geriatría. Para Farmacia o Geriátrico en St. Feliu. Tel.638196917 (Carmen Hurtado) VENDO MESA CENTRO Y MESA AUXILIAR de centro y rinconera de acero mate con cristal de 6mm. de grosor en la parte inferior y superior. Medidas 80x80x45 altura (rinconera) y 70x1,20x45 altura (centro) por 35€. Tel.675859333 (Josep). VENDO MATERIAL. Tebeos antics, còmics de superherois, Manga, postals, llibres, àlbums de cromos, calendaris de butxaca, monedes, playmobil, Airgam Boys i joguines en general. Rogelio. Tel.630 93 06 16
Se ofrece chica para limpieza. Con experiencia. Pisos y portales; responsabilidad y seriedad. Tel.936850727 / 608722450 Vendo Reloj. Muy similar a Rolex caballero y señora a 60 €. acero bien acabado y nuevo a estrenar en estuche traído de china para amigo que no lo quiere.
Tel.655300596 ES VEN GOLF GTI 1,8 INY. B-9875-JU. Any 88, gris platejat, 2 portes, Aire Condicionat, 1.500 €. Tel.628456507 (Albert) MANETES, PETITES REPARACIONS PER A LA LLAR. Aixetes, cisternes, persianes, armaris cuina, panys,
prestatges, endolls, llums, pintura, etc. Tel.628.456.507 (Albert) V en d o / A l q u i l o local. 50m2 en Calle Armenteres de St. Feliu. Tel.686147108 (Mari G.). S’Ofereix Jardiner per a particulars i comunitats. Serveis de Jardinería, manteniments, netejas, etc. Telf.633665177 ES VEN PIS A DELTEBRE. 65 m2, 2hab., cuina equipada, menjador, terrassa, parking, jardí i piscina com. Molta llum a totes les habitacions. 90.000€. Tel.629014969 SE OFRECE AUXILIAR GERIATRIA. Personas mayores, cuidado niños y discapacitados con algo de movilidad. Señora 47 años con experiencia y referencias. Tel. 686805172.
sualment. Una gran oportunitat per poder vendre aquella tele, trobar una
Es venen dues taules de billar. Bon estat, marca Cordoba, model gran matx amb calefacció. Preu a convenir. No incorpora transport, muntatge i tapet. Tel.936661132 vendo artículos de gimnasio. Marca DOMYOS. Bicicleta estática, 100€. Cinta de correr, 300€. Multiestación musculación, 400€. Los tres aparatos 700 €.
Manga, postals, llibres, albums de cromos, calendaris de butxaca, monedas, Playmobil, Airgam Boys i joguines en general. Tel.630930616 es ven f u n d a g u i ta r r a . Color blau amb folre encoixinat de 5mm. Completament nou 6€. Tel.675859333 se ofrece Instalador para colocación de césped artificial, tarimas, vallados, etc. Telf. 633128090 Se vende piso. 60 m2 en c/ Constitució, 28. 170.000 €. Tel.93 666 20 73
Tel.616499309 Compro. Tebeos antics, comics de superherois,
Vendo estanterias metalicas, muy buen estado. Motivo: cambio. estanterias para una tienda de 100m2 .3000€. Tel.936660624 (Juan).
ALQUILO APARTAMENTO EN COMARRUGA, a 200m. estación Renfe y 150m. playa. Capacidad hasta 6 personas. Junio-julioagosto-septiembre por semanas, quincenas o mes. Tel: 93 685 07 88 – 625 25 17 34. (Isabel) Se alquila despacho compartido. Oficina a pie de calle. Trian 2000 en la calle Joan XXIII, 10 (St. Feliu). Cobro mensual 200€. Telf. 936854316 / 678408764 Vendo mesa de cocina extensible, Color blanca abierta mide 140 x 60 cada ala mide 25 cm. Buen estado Tel.636282544 (Belén). Se VENDE PARKING. zona Rbla. Marquesa Castellbel. Marqués de Monistrol. 18.000€ Telf.644296532.
SU GGE R IM
octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu
llibres
recepta
‘La costumbre de amar’ e-readers, ordinadors, telèfons o tablets, reconec que aquesta és una excel·lent campanya com a segell editorial i una estupenda manera d’apropar-te a un autor del que no coneixes res o coneixes poc. Per 1,49 euros tens l’oportunitat de llegir una història tan fascinant i captivadora com La costumbre de amar. Gràcies a la publicació a càrrec de Lumen dels contes complets de Doris Lessing, he pogut llegirla abans de conèixer RHM Flash. Si hagués conegut abans aquest preu, aquesta coberta senzilla i aquesta nova manera d’aproparme a una autora, darrere de la qual hi ha la història de la que tant vaig gaudir en paper, no hagués dubtat a comprar-lo. Així doncs, darrere altres títols i el mateix preu, potser s’amaguin altres petites joies. Podríem dirho d’una manera: el costum de
Jenn Díaz. Vagi per endavant que no sóc especial amant del món digital quant a literatura es refereix, i que prefereixo llegir en paper que en un aparell, estigui adaptat o no. Així i tot, crec que hi ha iniciatives a les que val la pena donar suport i seguir. Paloma Bravo va publicar el mes passat un llibre breu en el segell digital de Random House Mondadori. Quan vaig entrar en la pàgina web per investigar, em vaig trobar amb títols d’Ana María Matute, Doris Lessing o Cesare Pavese per menys de dos euros, a més de Tres mujeres solas, de Paloma Bravo. Segueixo investigant i trobo que sota RHM Flash s’editen textos d’unes 10.000 paraules, que podria ser un relat llarg o una nouvelle (novel·la curta). Encara poc convençuda a llegir en
llegir. De vegades ens conformem amb tenir alguna cosa entre els braços, sigui el que sigui. Potser hàgim adquirit La costumbre de amar. La Premi Nobel de Literatura, Doris Lessing, ho sap i ens ho explica.
Autor: Doris Lessing. Editorial: RHM. Edició: digital. Preu: 1,49 €.
Big Latin Band
Divendres 12 Concert especial Festes de Tardor, on podràs combinar el millor latin jazz i els millors mojitos i amb sopar. Entrada combinada a un preu reduït comprant-la per anticipat: 12 euros, i 15 a taquilla. A l’Ateneu a dos quarts de 10 de la nit.
Presentación de los equipos de la Peña Recreativa
Divendres 5 Los equipos de fútbol, fútbol 7 y fútbol sala de la Peña Recreativa harán su presentación ante sus aficionados y familiares de los más de 250 jugadores que este año configuran los 20 equipos que participaran en las diferentes competiciones de la Federació Catalana y Consell Esportiu del Baix Llobregat. Será a partir de las 7 y media de la tarde en el campo municipal de Falguera.
1
XV Cicle de cinema infantil al Cinebaix
Divendres 6 i dissabte 7 Amb la col·laboració del Consorci de Normalització Lingüística, el Cicle de Cinema arriba ja a la quinzena edició de cinema en català. La propera projecció és Pirates! doblada al català. Mensualment i prèviament a les projeccions, les escoles de Sant Feliu repartiran vals de descompte als nens i nenes de fins a 12 anys, que només pagaran 4 euros, i 5 euros la resta de públic. Les projeccions seran a les 5 de la tarda.
02/05/12
11:51
Concurs de paelles d‘ El Casino
Divendres 12 El Casino Santfeliuenc celebra el seu concurs de les millors paelles a les 2 del migdia, dins el marc de les Festes de Tardor. Serà a la pista d’estiu. Les inscripcions es poden fer a la Junta Directiva o a la cafeteria de la institució.
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Hojas de brioche al limón
1
En una taza echamos la leche templada, desmenuzamos la levadura y la revolvemos hasta que se disuelva. En un bol mezclamos 475 gr. de harina, la sal, el azúcar y el azúcar avainillado. Mezclar bien y añadir el huevo y la leche con la levadura. Lo amasamos todo con la mano, vamos añadiendo la mantequilla a trocitos y amasando. Volcamos la masa sobre la meseta enharinada y amasamos hasta que quede una masa fina. Untamos un bol con mantequilla y metemos la masa, la tapamos y la dejamos reposar hasta que doble su volumen. Mientras tanto vamos a preparar el relleno: fundimos la mantequilla. En un bol mezclamos el azúcar, la ralladura de los limones y mezclamos con la mantequilla. Una vez tengamos la masa subida. la volcamos de nuevo sobre la meseta enharinada. La extendemos en forma rectangular y la cortamos en tres tiras iguales. Las pincelamos con la mezcla de mantequilla. Colocamos las tiras una encima de la otra y las cortamos en trozos que colocamos en un molde alargado.
se podrá disfrutar de actuaciones en directo, buena música y degustar buen vino y buena comida, todo a precios anticrisis. Estáis todos invitados.
Inici de la IV temporada d’Òpera i ballet
Dimarts 23 El Cinebaix ofereix el ballet El lago de los cisnes amb una retransmissió en directe des de la Royal Opera House de Londres. La venda anticipada d’entrades és del 19 al 22 d’octubre, a la taquilla de CineBaix. L’espectacle tindrà lloc a un quart de 9.
Festa de Tardor a la Peña Bética
12, 13 y 14 de octubre La Peña Bética instalará, como es tradicional, su caseta-bar en el recinto ferial, en la calle Mataró (frente a los bomberos) donde faldons
VI edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani Del 25 al 29 d’octubre 2 02/05/12
sant feliu.pdf
11:51
• • • • • • • • • • • • • • •
3
550 gr. de harina de fuerza 1 cucharadita de sal 50 gr. de azúcar 2 cucharaditas de azúcar avainillada 1 cubito de levadura 2 huevos grandes 150 ml de leche templada 50 gr. de mantequilla 100 gr. de azúcar glass ralladura de 3 limones 75 gr. de mantequilla fundida 80 gr. de queso cremoso 70 gr. de azúcar glass 1 cucharada de leche 1 cucharada de zumo de limón
Dejamos levar. Encendemos el horno a 180º en posición arriba y abajo. Cuando la masa haya subido la metemos en el horno y la cocemos unos 30-35 minutos. Lo sacamos y lo dejamos enfriar sobre una rejilla, cuando esté frío lo glaseamos. En un bol mezclamos el queso con el azúcar, añadimos la leche y la cucharada de zumo de limón y mezclamos bien. Pincelamos con esta mezcla el brioche y dejamos que enfríe bien todo.
Arriba la sisena edició d’aquest festival, una trobada dels professionals del cinema àrab i català; i que vol donar un missatge d’entesa entre els pobles mediterranis. Les revoltes als països àrabs i l’agreujament dels conflictes a la zona, especialment a Líbia i Síria, fan encara més necessari millorar la convivència. La majoria de les projeccions van acompanyades d’una presentació i d’un debat amb els seus creadors. Les pel·lícules es projecten en versió original subtitulada i hi ha diverses seccions: ‘País convidat’, dedicada al Líban, la secció ‘Des de l’altra riba’, pel·lícules i documentals fets per realitzadors de la costa europea del Mediterrani, la secció ‘Dones als països àrabs’ i la nova secció ‘Típics tòpics’, per desfer els estereotips. El preu de cada sessió és de 4 euros, amb la possibilitat d’aquirir un abonament per a totes les sessions per 25 euros. Persona de contacte: premsa@cinebaix.cat., o bé al 93 666 18 59.
C
C
M
Recetas y cócteles de El Diari de Sant Feliu,
2
agenda
faldons sant feliu.pdf
15
Superoferta seguretat!!
4 x 3 20 % dte. En els teus amortidors
Les millors ofertes, només a Rodi!
M
Y
CM
Rodi Sant Feliu C/ Riera Pahissa, 22 tel. 93 666 91 03
MY
CY
Promoció vàlida fins al: 30/09/2012 CMY Presentar aquest cupó per poder gaudir de l'oferta K
Porta’ns aquest cupó i gaudeix d’una
revisió gratis 30 dels
punts de seguretat del teu vehicle.
Les millors ofertes, només a Rodi!
Rodi Sant Feliu C/ Riera Pahissa, 22 tel. 93 666 91 03
Promoció vàlida fins al: 30/09/2012 Presentar aquest cupó per poder gaudir de l'oferta