Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA Menores expuestos a la VIOLENCIA DE G NERO // GUêA INFORMATIVA Y DE CONSULTA
www.ladipu.com
porqueesposible.com
GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
VIOLéNCIA DE GéNERE exposats a la
Menors
Menores
expuestos a la
VIOLENCIA DE G NERO GUêA INFORMATIVA y DE CONSULTA
porqueesposible.com
www.ladipu.com
Menors
exposats a la
VIOLéNCIA DE GéNERE GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
porqueesposible.com
MENORS EXPOSATS A LA VIOLéNCIA DE GéNERE Guia informativa i de consulta Edita Excma. Diputaci dÕAlacant Dip sit legal A837-2012 Autors Carmelo Hern ndez Ramos T cnic OJCI. Audi ncia Provincial dÕAlacant. Llicenciat en Psicologia. Professor de Criminologia de la UA. Jos Pablo Cu llar Ot n T cnic OJCI. Audi ncia Provincial dÕAlacant. Llicenciat en Dret i CC Pol tiques. Professor de M ster de la UMH. Disseny i Maquetaci Puntual comunicaci n y marketing. Ilálustracions Puntual comunicaci n y marketing. Impresi Hurpograf
êndex Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
00
Presentaci
05
01
De qu estem parlantÉ
06
02
La transmissi intergeneracional de la viol ncia de g nere
08
03
La condici de v ctima i menor exposat: els senyals dÕadvert ncia
10
04
Efectes i conseq ncies de la viol ncia de g nere sobre els menors exposats
12
05
La vulnerabilitat psicol gica dels menors exposats a situacions de viol ncia de g nere
16
06
Den ncia i pres ncia de fills menors en la fam lia afectada
18
07
Quina protecci es reconeix legalment als menors?
22
08
Contorn legal dels drets que incideixen sobre els menors fills o convivents de les v ctimes de viol ncia de g nere
24
09
El paper dels professionals: el comprom s
28
10
Recursos i enlla os dÕinter s
30
03
04
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
Presentaci La Guia que en aquests moments tens a les teues mans s hereva dÕuna altra anterior, la ÒGuia Informativa sobre els drets assistencials a v ctimes de viol ncia de g nereÓ, en la qual plantegem les condicions b siques sobre com afrontar i previndre les situacions de maltractament, al mateix temps que presentem el ventall de drets que sÕestableix en la llei integral per a les v ctimes, una vegada que, despr s de la den ncia, es pot posar fi al cicle de la viol ncia i es procedeix per les institucions pertinents a reparar a la v ctima pel dany injust patit. Despr s de diversos anys de rodatge de cap a cap de la geografia de la nostra prov ncia, visitant una bona part dels municipis que la conformen i donen vida, hem pogut comprovar de primera m com, al llarg de les nombroses sessions informatives desplegades1, la problem tica dels fills i filles menors exposats a situacions on aquesta viol ncia es manifesta i revela, va ser un dels principals elements a considerar i valorar com essencials per les nombroses dones i tamb homes que, prenent la paraula i al ant la veu en contra dÕaquesta terrible xacra social, reclamaven m s informaci i millors instruments assistencials per aconseguir el nivell de toler ncia zero davant dÕaquesta terrible i real xacra social. En aquesta nova Guia informativa i de consulta, volem abordar una de les realitats m s complexes, i de vegades soterrada, de la viol ncia de g nere que es produeix quan els fills i filles menors, romanen en el si de la llar familiar exposats a aquesta mateixa viol ncia. Sovint, quan ens referim al m n dels menors ens agrada recordar aquesta frase, que ja sÕha fet c lebre, i que diu: Çnosaltres no heretem la terra dels nostres pares, sin que la agafem prestada dels nostres fills i fillesÈ. Potser el sentit que el seu autor li va voler donar en el seu moment f ra un altre, per a nosaltres ens agrada interpretar-la m s enll del sentit literal: no sols s el m n material el que hem de deixar als nostres fills i filles en perfecte estat perqu ells el gaudisquen com ho hem fet nosaltres, sin que a m s hem de crear el sistema protector suficient perqu siga aix , i fins i tot saber traslladar-se'l a trav s dÕuna bona educaci perqu ells, els nostres fills i filles, s pien captar-lo i valorar-lo en la seua totalitat perqu dÕaquesta manera puguen traslladar-lo al seu torn a la seua descend ncia. I no sols hem de deixar ntegre als nostres fills el m n f sic, sin que tamb hem de deixar el sistema de drets fonamentals en perfecte estat de salut. Per aix cal dotar-lo dÕuna s rie de mesures protectores i de conceptes perfectament definits perqu el titular s pia en cada moment on acaba el seu dret i comen a el dels altres, sobretot quan ens referim al m n dels menors. s una realitat que la viol ncia de g nere no sols afecta directament la dona que la pateix. Si hi ha fills i filles menors en el domicili familiar, aquests seran testimonis directes i involuntaris dÕaquesta situaci de maltractament, i per la forma en qu es va a projectar aquesta viol ncia en la configuraci del seu sistema de creences i valors, aix com tamb en la fonamentaci de la seua personalitat b sica, s significativament probable que, encara que en principi parega que no els afecte, perqu puga par ixer que la viol ncia no va dirigida directament contra ells, podrien convertir-se en nous agressors o en noves v ctimes dÕaquesta mateixa viol ncia estructural, si es donen les condicions desencadenants adequades. Per aix , abans dÕaclarir de quina manera aquesta viol ncia afecta els xiquets i joves que queden exposats en la llar on es produeix, s essencial comen ar per precisar qu sÕent n per viol ncia de g nere, s a dir de quina classe de viol ncia estem parlant. 1// Visitar els enlla os: www.porqueesposible.com i www.facebook.com/porqueesposible
05
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
01 De qu estem parlant É La Declaraci sobre lÕeliminaci de la viol ncia contra la dona, adoptada per lÕAssemblea General de les Nacions Unides lÕany 1993, defineix la viol ncia contra la dona com "tot acte de viol ncia basat en el g nere que t com a resultat possible o real un dany f sic, sexual o psicol gic, incloses les amenaces, la coerci o la privaci arbitr ria de la llibertat, ja siga que oc rrega en la vida p blica o en la privada".
Compr n, per tant, tres nivells o espais conc ntrics de desenvolupament, que visualitzarem en el seg ent gr fic:
DEFINICIî INSTRUMENTAL DE VIOLéNCIA DE GéNERE DE 1993 (ONU) nivell
01
nivell
02
nivell
03
6
Viol ncia f sica, ps quica o sexual perpetrada o tolerada per lÕESTAT, on vullga que oc rrega
Viol ncia f sica, ps quica o sexual perpetrada dins de la COMUNITAT en general (Agressi i Ab s sexual. Aca ament sexual i/o psicol gic en el treball, en institucions educatives i en altres llocs on puga donar-se. Tracta de dones i prostituci for ada)
Viol ncia f sica, ps quica o sexual perpetrada en el si de la FAMêLIA (maltractaments, agressi i ab s sexual, sobrec rrega de responsabilitats dom stiques, viol ncia relacionada amb la dot i mutilaci genital)
Aquesta definici instrumental inclou tant la viol ncia que la dona pateix en lÕ mbit familiar o ntim, com la que es produeix i retroalimenta en la comunitat social de refer ncia i aquella altra que pot ser perpetrada o tolerada per lÕEstat. En el nostre ordenament jur dic, s amb la promulgaci de la Llei 1/2004, de Mesures de Protecci Integral contra la Viol ncia de G nere, quan es produeix un aut ntic abans i despr s en el tractament legislatiu dÕaquest greu problema social. La comunament coneguda com Òllei integralÓ destaca que aquesta viol ncia es manifesta com el s mbol m s preclar de la desigualtat existent en la nostra societat entre homes i dones. Es tracta, per tant, dÕuna viol ncia estructural que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, en ser considerades i percebudes pels agressors com a persones sense capacitat de decisi ni autonomia personal, les vides de les quals han de pivotar al voltant de lÕeix dÕautoritat que tradicionalment ha representat el bar sobre la dona, negant-se a admetre qualsevol modificaci
dÕaquest ja casp s i passat sistema de creences i valors, infestat dÕidees irracionals contr ries a les m s m nimes normes de democr cia real i efectiva entre homes i dones, persones en suma, que hem de compartir i respectar de manera igualit ria i equitativa en el si de la societat. No obstant aix la Llei integral centra el seu objecte en la viol ncia exercida contra la dona, per qui s o ha sigut el seu esp s o parella, fins i tot quan no hi ha conviv ncia, definint-la en lÕarticle 1 com Òaquella manifestaci de la discriminaci , la situaci de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones que sÕexerceix sobre aquestes per part dels que s n o han sigut els seus c njuges o dels que estan o han estat lligats a elles per relacions semblants dÕafectivitat, fins i tot sense conviv nciaÓ. Per aix , la viol ncia de g nere compr n tot acte de viol ncia f sica i psicol gica, incloses les agressions contra la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privaci arbitr ria de llibertat, sempre que aquests actes siguen exercits pels c njuges o companys sentimentals2 , no per tercers, amb els que no existeix ni ha existit una vinculaci afectiva i emocional.
Per tant, en la redacci dÕaquesta Guia hem assumit com a punt de partida i com a eix troncal de la seua construcci i estructura, aquests mateixos pressuposts, centrantnos, en abordar lÕexposici t xica dels menors a aquest tipus de viol ncia exercida sobre la dona, lÕ mbit de la pr pia llar familiar o lÕinterior del si ntim de la relaci de parella on aquella es produeix i repercuteix dÕaquesta manera perniciosa sobre els fills i filles menors convivents3.
2// s a dir, quan existeix o ha existit un vincle existencial i emocional entre ambd s. 3// I aix perqu aquesta modalitat s la m s estesa de les viol ncies que sÕexerceixen contra les dones en el m n, segons l'ONU.
7
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
02 La transmissi intergeneracional de la viol ncia de g nere Els xiquets i xiquetes en la llar dels quals es viuen situacions de viol ncia de g nere, tamb s n al seu torn v ctimes de viol ncia, ja que experimenten de manera vivencial les seues conseq ncies, i a m s les que per al seu desenvolupament evolutiu es deriven dÕhaver viscut la seua inf ncia i conformat la seua personalitat en un context masclista, no igualitari, on per norma sÕha produ t el sotmetiment de la mare a la conducta violenta dÕun home. Haver interioritzat aquests patrons de conducta i aquests estereotips de g nere els pot convertir, en lÕedat adulta, en potencials anelles dÕuna nova cadena de reproducci dÕaquesta mateixa viol ncia.
Per a previndre que no se (re)produ squen aquestes conductes s essencial tallar a temps la cadena de transmissi intergeneracional de la viol ncia de g nere.
8
APRENENT A NO TOLERAR LA VIOLéNCIA DE GéNERE Un HOME VIOLENT se sent superior a la dona, nom s pel mer fet de ser home, i defendr la idea irracional de qu , per ser home, ja t un paper en la societat diferent i superior al dÕuna dona. Aquest menyspreu cap al femen suposa una absoluta falta de respecte cap a la dignitat i la igualtat, que la societat democr tica reclama per a tots i cadascun de nosaltres, amb independ ncia que siguem homes o dones.
Un HOME IGUALITARI no tolerar cap tipus de desigualtat per ra de g nere entre homes i dones, ni en lÕ mbit privat ni tampoc en el p blic. Recolzar sempre les reivindicacions justes que pretenguen establir i equilibrar un millor marc jur dic i social entre homes i dones. SÕacceptar a si mateix com una persona compromesa amb el repartiment de les responsabilitats en les tasques dom stiques i en lÕatenci dels fills i persones majors integrades en la fam lia a la qual pertany. Aquesta actitud el far guanyar en afectivitat, intelálig ncia emocional i assertivitat amb les v ctimes de la viol ncia masclista.
La creen a de que ÒEL MEU MARIT EM MALTRACTA, per S UN BON PARE PER ALS SEUS FILLSÓ, s una conseq ncia directa de la dissociaci cognitiva i depend ncia afectivoemocional que pateixen les v ctimes de viol ncia de g nere. Aquesta actitud s, a m s, altament contraproduent per al desenvolupament psicoevolutiu dels menors exposats
De la mateixa manera com tots els adolescents pensen que tenen dret a qu els seus companys i amics els respecten i no ofenguen amb insults i amenaces, haurien de pensar igualment que les seues mares tamb tenen aquest mateix dret, que ha de ser respectada pels seus marits, s a dir, els seus pares
9
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
03 La condici de v ctima i menor exposat: els senyals dÕadvert ncia Quan hi ha fills i filles menors que conviuen en la mateixa llar on es produeix la viol ncia o estan subjectes a r gim de visites, amb un pare maltractador...
RECORDA
ELS MENORS EXPOSATS A UNA SITUACIî DE VIOLéNCIA DE GéNERE, PRESENTEN UNA MAJOR VULNERABILITAT PSICOLñGICA PER DISPOSAR DE MENYS RECURSOS PER AFRONTAR EFICA MENT UNA SITUACIî DÕAQUESTES CARACTERêSTIQUES.
PER TANT
TINDRAN M S PROBABILITATS DE DESENVOLUPAR DETERMINADES PATOLOGIES CLêNIQUES O ADAPTATIVES QUE LA RESTA DELS JOVES AMB FAMêLIES ESTRUCTURADES.
10
Un indicador a considerar en els casos en qu hi haja sospites raonables de qu la conviv ncia amb el progenitor maltractador est afectant negativament els fills i filles menors es produeix quan aquests manifesten que no volen anar amb el pare, ja siga per experimentar temor o per patir un estat dÕansietat nerviosa, previ a la recollida o trasllat, que pot estar directament relacionat amb les experi ncies de maltractament que van viure quan convivien ambd s progenitors en la mateixa llar, o b perqu pateixen algun tipus dÕexposici t xica a interrogatoris malintencionats sobre sa mare o la seua vida actual despr s de la separaci ,
01 02 03 04 05 06
o fins i tot perqu estiguen sent maltractats directament o no seÕls estiga atenent de forma adequada, descuidant la seua atenci i protecci de forma negligent. Hi ha ocasions en qu els menors no expressen verbalment els seus temors o preocupacions quan els toca acudir amb el pare, b perqu han rebut algun tipus dÕamena a perqu no parlen o perqu pensen que si aguanten, estan protegint a sa mare. En aquest cas s freq ent descobrir els s mptomes dÕaquesta angoixosa situaci en forma de regressions en la seua evoluci madurativa:
Ploren quan estan a soles Dormen malament i es tornen a orinar en el llit Poden mostrar una simptomatologia psicosom tica inespec fica, queixantse de dolors de cap o dÕestomac s possible que baixe el seu rendiment a lÕescola i desenvolupen una conducta agressiva en la interacci amb els seus iguals, pegant o aca ant a altres xiquets o xiquetes Poden sofrir alteracions de la conducta aliment ria i negar-se a menjar Es mostraran nerviosos o irritats amb m s freq ncia de la normal els dies previs a lÕeixida amb el pare maltractador
Si aquesta actitud es perpetua al llarg del temps i els xiquets i xiquetes continuen sent exposats regularment a aquesta situaci , s fins i tot probable que els menors acaben per defendre i justificar la conducta del maltractador i q estionen la seua mare, atribuint-li la culpa pel desenlla de la ruptura matrimonial. Aquest mecanisme dÕinoculaci dÕestr s negatiu i de
manipulaci intencional dels sentiments, actituds i emocions dels fills i filles menors, reprodueix en ells una condici an mala de la consci ncia de la realitat, en la qual sÕafligeixen per la falsa situaci dÕindefensi en qu creuen que ha quedat son pare, descarregant la responsabilitat en la producci dÕaquesta sobre la mare, a qui consideren i jutgen culpable dÕaquest fet. 11
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
04 Efectes i conseq ncies de la viol ncia de g nere sobre els menors exposats COM ES PROJECTA LA VIOLéNCIA DE GéNERE SOBRE ELS MENORS? PODEM CONSIDERAR TAMB ALS MENORS COM A VêCTIMES DE LA VIOLéNCIA DE GéNERE QUE SOFREIX LA DONA?
LÕ exposici a la viol ncia de g nere t un evident impacte negatiu en la vida, el benestar i el desenvolupament evolutiu dels xiquets i les xiquetes afectats.
La Resoluci 1714, del Consell dÔEuropa4 , estableix que el fet de ser testimoni de la viol ncia exercida contra la mare s una forma d ab s psicol gic contra el xiquet o xiqueta amb conseq ncies potencialment molt greus. Per aquesta ra els xiquets i xiquetes en aquesta situaci requereixen d una atenci espec fica, i han de ser reconeguts com a v ctimes de lÕimpacte psicol gic d aquest maltractament. 4// Promulgada lÕany 2010
12
PER TANT:
QUAN HI HA MALTRACTAMENT CAP A LA DONA, ENCARA QUE NO RECAIGA DIRECTAMENT SOBRE ELS FILLS LA CONDUCTA VIOLENTA, ENCARA QUE NO SEÕLS COLPEGE O AMENACE DIRECTAMENT A ELLS, TAMB PATEIXEN ELS EFECTES DÕAQUESTA MATEIXA VIOLéNCIA: SeÕls pot considerar v ctimes no sent necessari que patisquen la viol ncia en pr pia persona. Presenciar la viol ncia exercida contra les mares o que els menors visquen en un entorn en qu la desigualtat entre el home i la dona sÕexpressa de manera violenta, els converteix tamb en v ctimes.
Tant en la producci dÕun sol episodi violent, com tamb al llarg de la hist ria dels diferents episodis de viol ncia experimentats en el temps, el fill o la filla poden patir diversos nivells dÕexposici t xica a la viol ncia de g nere patida per les seues mares, la qual cosa pot determinar que, en el seu proc s de maduraci psicosocial, si es donen les condicions b siques, puguen presentar predisposici a:
01
02
convertir-se en possibles futures v ctimes
03
presentar una predisposici natural a desenvolupar conductes de maltractament
integrar-se com a elements actius en una cadena de (re)producci de conductes violentes
Algunes de les fonts t xiques dÕexposici al maltractament de g nere m s comunes s n les seg ents: Quan el menor es converteix en objecte de viol ncia durant el transcurs dÕuna agressi a la mare Quan el xiquet o xiqueta colálabora en la desvaloritzaci de la mare Quan el menor presencia directament lÕagressi del pare cap a la mare Quan el xiquet o xiqueta percep lÕagressi des dÕaltra habitaci Quan el menor observa com ha sigut ferida sa mare, com ha quedat el lloc on ha sigut agredida o veuen arribar a la policia o una ambul ncia al lloc dels fets Quan ha presenciat converses violentes entre adults
S A DIR,
els menors exposats a maltractament tenen moltes m s dificultats per integrar les experi ncies traum tiques que han pogut viure en el seu entorn familiar (escoltar crits, veure sa mare amb magolaments, plorant...) en el seu propi m n en construcci , perqu encara no han desenvolupat mecanismes dÕadaptaci que els permeten aquesta integraci adaptativa de manera satisfact ria.
13
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
04 S AIXê PERQUé, LA VIOLéNCIA DE GéNERE ES PROJECTA IGUALMENT SOBRE ELS FILLS I FILLES MENORS,
que queden en una situaci de risc de patir alguns dels s mptomes seg ents: Risc de patir alteracions en el desenvolupament maduratiu Dificultats dÕaprenentatge i socialitzaci Risc de desenvolupar en el futur conductes actives de maltractament (especialment els xiquets) Risc de ser v ctimes de maltractament en lÕedat adulta (especialment les xiquetes) Interioritzar una visi normalitzada de la viol ncia en la resoluci de conflictes quotidians Risc de patir baixa autoestima, ansietat cr nica i trastorns de personalitat Risc de patir TEP5 Risc de presentar un perfil de labilitat en el seu sistema immunitari (major prevalen a de patir malalties) Alguns maltractadors poden fins i tot abusar emocionalment i sexualment dels seus fills i filles menors i aquests, sota amena a o coacci , podrien no informar a les mares, la qual cosa complica encara m s la terrible situaci dÕindefensi per la qual travessen
5// Trastorn dÕestr s postraum tic
14
RECORDA...
QUAN SÕESTË SOFRINT VIOLéNCIA DE GéNERE I EXISTEIXEN FILLS I FILLES MENOR EN EDAT ESCOLAR...
Ha de ser prioritari valorar seriosament la necessitat de posar fi a aquesta situaci mitjan ant la interposici de la den ncia corresponent
SÕhauria de comunicar al centre acad mic quina s la situaci en qu es troba la dona maltractada, deixant testimoni de lÕentitat real de les seues circumst ncies, amb la finalitat que el professorat puga ser conscient de les dificultats per les quals estaran travessant els seus fills en el centre on estiguen cursant els seus estudis
15
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
05 Den ncia i pres ncia de fills menors en la fam lia afectada LA MAJORIA DE LES DONES SOL DENUNCIAR QUAN HI HA GREU RISC PER A LA SEUA INTEGRITAT FêSICA O LA DELS SEUS FILLS I FILLES O QUAN LA VIOLéNCIA ES REPETEIX DE MANERA CADA VEGADA M S FREQ ENT I INTENSA
16
Qu vol la mare que s conscient dÕaquesta situaci ?
Necessitat de ÒnormalitzarÓ la situaci davant dels xiquets
Qu sent la mare que demana ajuda?
Necessitat absoluta de creure que un canvi s possible
Qu espera la mare que d na el pas i denuncia?
Seguretat Protecci Necessitat de saber qu va a oc rrer despr s
Com se senten les dones que han patit viol ncia de g nere?
Sovint se senten insegures i confoses, pateixen ansietat cr nica i baixa autoestima. Algunes dones fins i tot es culpen del que ha passat
Qu hem de refor ar en la mare que ja ha denunciat?
La sensaci de sentir-se ajudada al llarg del proc s
Com haurem de procedir si el fill o filla menor exposat pateix alguna forma de discapacitat?
SÕhaur dÕactuar de manera diferent segons la classe de discapacitat, ps quica, f sica o sensorial
LA COMUNICACIî AMB LES DONES I MENORS EXPOSATS S ESSENCIAL PERQUé LA DONA SIGA CONSCIENT DE LA SEUA CONDICIî DE VêCTIMA I EXERCISCA EL SEU DRET DE DENòNCIA Sempre ens hem de mostrar assertius i donar senyals (ÒfeedbackÓ) que estem entenent el que ens estan comptant les v ctimes. Aquesta actitud contribuir decisivament a que se senten m s segures, compreses, respectades i refor ar la idea essencial de que ens preocupem pel seu benestar. s essencial que la v ctima intente mantenir sempre una interacci positiva amb els seus fills menors exposats, at s que la manera en la qual es comunique amb ells s molt important per enfortir els seus lla os intrafamiliars. La comunicaci no verbal s b sica per transmetre tranquilálitat i confian a a les v ctimes i menors exposats. En el cas dels menors, aquesta modalitat dÕinteracci encara s m s important i necess ria, si s possible, perqu no han desenvolupat la capacitat de cognici que s determinant en la comunicaci entre adults formats. El joc constitueix un mitj de comunicaci molt important en els xiquets. A trav s del joc podrem observar el seu comportament i el seu estat emocional.
QUAN LA VêCTIMA VA A DECLARAR/DENUNCIAR I T FILLS I FILLES MENORS CAL EVITAR QUE AQUESTS ROMANGUEN AL MATEIX ESPAI s un fet que la majoria de les vegades les dones acudeixen a les comissaries, jutjats o centres assistencials amb compet ncies en mat ria de Viol ncia de G nere acompanyades dels seus fills i filles menors. s un error passar per alt el patiment dÕaquests en les declaracions de la v ctima, per tant ha de ser essencial i prioritari evitar que els menors estiguen presents, precisament per evitar o minimitzar la seua victimitzaci secund ria colálateral i facilitar que la dona puga denunciar i declarar amb m s detall els fets. SÕha dÕhabilitar una sala o habitaci dissenyada especialment per acollir als menors afectats. Si es considera necessari parlar amb els menors exposats, hem de tenir en compte algunes q estions pr vies a lÕhora dÕintervindre:
01 Respectar les limitacions cognitivoconductuals que determinen la seua edat, nivell maduratiu i estat emocional
02 Fer un s compartit del llenguatge i de la comunicaci no verbal, to de veu i codi gestual
03 No infantilitzar la situaci , ni parlar-los, com a norma, Òcom a xiquets petitsÓ. Parlar en un to normal
17
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
06 La vulnerabilitat psicol gica de les v ctimes i menors exposats a situacions de viol ncia de g nere En qu consisteix el maltractament psicol gic? Per maltractament psicol gic entendrem tota acci de car cter verbal o tota actitud de domin ncia i cosificaci , incloses les amenaces i coaccions, exercides sobre una persona que provoque, de fet, o puga precipitar amb posterioritat a lÕagressi concreta, lÕaparici dÕun dany o seq ela de car cter psicol gic:
18
El maltractament psicol gic s el m s dif cil de detectar i tamb de provar, perqu sol anar acompanyat i empeltat en altres formes de viol ncia f sica i/o sexual. s, a m s, el maltractament del qual menys refer ncies apareixen en els mitjans de comunicaci , a pesar de que tot tipus dÕagressi f sica o ab s sexual sobre menors o adults, va acompanyada de seq eles psicol giques, de diferent entitat i gravetat. El maltractament psicol gic i emocional est , per tant, relacionat estretament amb el maltractament f sic, ja que la major part dels casos de viol ncia f sica, comporten seq eles psicol giques tant en les v ctimes directes (les dones) com en les indirectes, s a dir, en els menors integrats en el cercle familiar t xic.
COM INTEGRA EL MENOR EN LA SEUA EXPERIéNCIA VITAL QUE PAPË MALTRACTA A MAMË? Com els ha pogut afectar la conducta violenta del seu pare contra la seua mare? Els seguir afectant en el futur? Els podr deixar algun tipus de seq ela o s ndrome comportamental relacionat amb la viol ncia de g nere? Qu passar si han de seguir mantenint el contacte amb el seu pare? Tots aquests dubtes i la conseg ent incertesa que va associada amb els temors que els dubtes plantegen en la mare afectada per la situaci de maltractament, es fan encara m s dif cils de resoldre quan el pare violent t dret a mantindre el contacte amb ells, a trav s de visites supervisades en els punts de trobada, durant els caps de setmana, o convivint amb els menors els caps de setmana i durant el per ode de vacances assignat.
RECORDA...
SI ES PATEIX MALTRACTAMENT, ELS FILLS O LES FILLES TAMB EL PATEIXEN
PER TANT:
SI HI HA VIOLéNCIA A LA LLAR, SEMPRE éS PREFERIBLE, EN INTERéS DELS MENORS, QUE ELS PARES NO CONFISQUEN JUNTS
19
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
06
COM INTEGRA LA MARE EN LA SEUA EXPERIéNCIA VITAL QUE ÒELS MEUS FILLS SABEN QUE EL SEU PARE MÕESTË MALTRACTANTÓ?
Quan una dona est sofrint maltractament de g nere ha de ser conscient de que els seus fills i filles menors no s n aliens a aquesta situaci . s essencial prioritzar els valors que han de ser preferents i adoptar un criteri de decisi ferm, mantenint la calma i, ajustant-se a lÕedat dels menors i la capacitat cognitiva, exposar-los les raons per les quals cal apartar-los d aquesta exposici al maltractament. Sempre s important escoltar-los i mostrar inter s sobre les seues opinions, temors i reserves, per tenint en compte que l essencial s intervindre sempre garantint la qualitat de vida i el benestar psicosocial del menor afectat.
20
QUAN UN MENOR VEU DIA RERE DIA QUE SA MARE ESTË SENT MALTRACTADA PER SON PAREÉ
Creus que est creixent aprenent que aquesta viol ncia s acceptable perqu pot pensar que son pare ho fa Òpel b Ó de sa mare? Podria fins i tot succeir, si no sÕinterromp a temps aquesta cadena de transfer ncia de valors basats en lÕexercici de la viol ncia, que aquest menor, el dia de dem .., Quan inicie una relaci de parella o contraga matrimoni, podria imitar la conducta apresa de son pare i acabar convertint-se ell en un altre maltractador?
21
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
07 Quina protecci es reconeix legalment als menors? El criteri de lÕinter s superior del menor s el par metre de refer ncia que en la legislaci espanyola determina lÕadopci de mesures de car cter legal sobre els menors, en particular, a lÕhora dÕabordar la seua protecci . Aquest criteri impregna tant la normativa civil com la penal. En aquest sentit la LO 1/04, fins i tot centrant-se en la perspectiva de g nere, no oblida aquesta prioritat:
LÕexposici de motius de la Llei Integral indica que les situacions de viol ncia sobre la dona afecten tamb els menors que es troben dins del seu entorn familiar, v ctimes directes o indirectes dÕaquesta viol ncia, i per aix es contempla tamb la seua protecci , no sols per a la tutela dels drets dels menors, sin per a garantir de forma efectiva les mesures de protecci adoptades respecte de la dona.
22
Sense perju que la Llei integral reconeix drets als menors com a v ctimes directes o indirectes de la viol ncia de g nere exercida sobre les seues mares, hi ha altres normes que reconeixen lÕatenci i la protecci contra la viol ncia cap als menors.
Tota la normativa aplicable descansa sobre el pressupost del reconeixement de lÕinter s superior del menor com a principi informador de qualsevol mesura que sÕha de prendre i que lÕafecte en lÕ mbit administratiu i judicial. Per inter s superior del menor hem dÕentendre Òall que siga m s convenient per al seu desenvolupament evolutiu psicosocial efectiuÓ.
La Llei Org nica 1/1996, de 15 de gener, de Protecci Jur dica del Menor, en lÕarticle 2 estableix el principi informador general essencial que, en qualsevol assumpte o litigi, Òprimar l'inter s superior dels menors sobre qualsevol altre inter s leg tim que poguera conc rrerÓ.
PER AIXñ:
LÕARTICLE 158 DEL CODI CIVIL, ESTABLEIX UNA CLËUSULA FINAL QUE PERMET AL JUTGE ADOPTAR, EN GENERAL, LES ALTRES DISPOSICIONS QUE CONSIDERE OPORTUNES, A FI DÕAPARTAR AL MENOR DÕUN PERILL O DÕEVITAR-LI PERJUêS. TOTES AQUESTES MESURES PODRAN ADOPTAR-SE DINS DE QUALSEVOL PROC S CIVIL O PENAL6.
6// O b en un procediment de jurisdicci volunt ria
23
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
08 Contorn legal dels drets que incideixen sobre els menors fills o convivents de les v ctimes de viol ncia de g nere LA LLEI INTEGRAL contempla una s rie de mesures i drets que incideixen directament sobre els menors fills o convivents de la v ctima immediata de la viol ncia, s a dir, la mare:
01
Mesures en lÕ mbit escolar i educatiu
02
Mesures en lÕ mbit assistencial
La Llei preveu lÕescolaritzaci immediata dels xiquets i xiquetes que es vegen afectats per un canvi de resid ncia que la mare haja hagut de realitzar a conseq ncia dÕactes de la viol ncia de g nere. A m s, es preveu la formaci del professorat (inicial i permanent) per a la detecci preco de la viol ncia en lÕ mbit familiar, especialment sobre la dona i els fills i filles. De manera que els docents tamb poden donar la veu dÕalarma si detecten indicis de viol ncia reflectida en els escolars.
A lÕigual de les dones v ctimes, es reconeix tamb als menors dÕedat que es troben sota la p tria potestat o guarda i cust dia de la dona agredida per viol ncia de g nere, el dret a lÕassist ncia social integral. Aquesta protecci ha de traduir-se en una assist ncia especialitzada no sols a les dones v ctimes, sin tamb als fills i filles dÕaquestes que sÕhagen vist afectats per aquesta mateixa viol ncia. Per aix , els servicis encarregats de garantir lÕefectivitat dÕaquesta assist ncia han de formar espec ficament, en mat ria de viol ncia de g nere, al personal responsable de la gesti i aplicaci dÕaquestes mesures assistencials, a fi de previndre i neutralitzar de forma efica les situacions en qu es produ sca o retroalimente aquesta viol ncia. Com a part dÕaquest dret a lÕassist ncia social integral, es preveu el suport educatiu a la unitat familiar. DÕaltra banda, el fet que la v ctima tinga fills a c rrec seu s un dels factors que m s es tenen en compte per determinar la quantia de lÕajuda econ mica prevista en lÕart. 27 de la Llei integral.
24
03
Mesures en lÕ mbit judicial
En la tipificaci dels maltractaments, amenaces i coaccions com a delictes de viol ncia de g nere, quan aquestes conductes sÕhan produ t en pres ncia de menors dÕedat, aquest element es considera determinant a lÕhora dÕagreujar la pena a imposar. En inter s del menor exposat a aquesta viol ncia, si el jutge o tribunal ho estima oport , podr imposar la inhabilitaci especial per a lÕexercici de la p tria potestat, tutela i guarda, al maltractador, per un per ode dÕentre 6 mesos i 5 anys, fins i tot encara que la viol ncia sÕhaja exercit nom s contra la dona de forma immediata. En cas dÕagressions conjuntes a la dona i als fills, el jutjat competent ser el de Viol ncia sobre la Dona. De la mateixa manera, els jutjats de Viol ncia sobre la Dona seran els competents, en lÕordre penal, respecte dels processos per delictes comesos directament sobre els xiquets i xiquetes amb qu convisca el maltractador o es troben sotmesos a p tria potestat, tutela o guarda quan tamb s'haja produ t un acte de viol ncia de g nere. En cas dÕagressions conjuntes a la dona i als fills, el jutjat competent tamb ser l'especialitzat. Els jutges podran aplicar, a m s de les penes corresponents, una altra mesura sobre el responsable dÕexercir la viol ncia de g nere, consistent a suspendre lÕexercici de la p tria potestat o de la guarda i cust dia respecte dels menors a qu es referisca, aix com del r gim de visites7. Pel que fa al pagament de pensions, l'Estat garantir el pagament dÕaliments reconeguts i impagats a favor dels fills i filles menors dÕedat en conveni judicialment aprovat o en resoluci judicial, a trav s dÕuna legislaci espec fica que concretar el sistema de cobertura en aquests sup sits i que, en tot cas, tindr en compte les circumst ncies de les v ctimes de viol ncia de g nere.
RECORDA... De forma complement ria, ha de recordar-se a m s, que la Llei Valenciana 5/2011, d'1 dÕabril, de relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen (coneguda com la Llei Valenciana de Cust dia Compartida), estableix com a r gim ordinari de conviv ncia la cust dia compartida entre ambd s progenitors amb els menors en cas de no conviure mare i pare, PERñ EXCEPTUA AQUEST RéGIM EN ELS SUPñSITS DÕEXISTéNCIA DE VIOLéNCIA DE GéNERE I/O DOMéSTICA.
A m s, la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, Integral contra la Viol ncia sobre la Dona en l'Ëmbit de la Comunitat Valenciana en l'article 5, per la seua banda, reconeix com a v ctima de viol ncia de g nere tamb als fills i filles menors i/o persones subjectes a tutela o acolliment, i per tant s n igualment subjectes dels drets reconeguts en aquesta llei a les pr pies dones agredides"
7// Arts. 65 y 66 Llei Integral
25
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
08 LA CONSTITUCIî ESPANYOLA assenyala en lÕarticle 39.4 que els xiquets gaudiran de la protecci prevista en els acords internacionals que vetlen pels seus drets. Aquesta Convenci , per tant, i la resta de la normativa internacional sobre aspectes de la protecci dels menors ser essencial, perqu la Constituci no indica una relaci exhaustiva de drets del menor, sin que es remet, en aquest context, als Tractats Internacionals8.
LA CONVENCIî SOBRE ELS DRETS DEL XIQUET9, reconeix als xiquets com a
subjectes de dret
Podem classificar els drets dels xiquets reconeguts en la Convenci segons les categories seg ents:
26
01
Drets relatius a la seua exist ncia i superviv ncia: aquests drets busquen protegir i garantir el dret a la vida i a satisfer les seues necessitats m s b siques (aliment, abric i protecci de salut).
02
Drets relatius al seu lliure desenvolupament: busquen protegir i garantir el seu desenvolupament de forma plena (f sic, espiritual, moral i social). Inclourien el dret a lÕeducaci , a lÕacc s a la cultura, al joc, i la llibertat de pensament, consci ncia i religi .
03
Drets relatius a la seua protecci : protegeixen i garanteixen que els xiquets no siguen objecte dÕabusos, neglig ncia i explotaci . Inclouen el dret al nom (i a la seua pr pia identitat), a tenir una nacionalitat i a ser cuidat i respectat.
04
Drets relatius a la participaci en les decisions que els afecten: protegeixen i garanteixen la seua participaci en les decisions que els afecten i en les activitats de les seues comunitats locals i pa sos, com la llibertat dÕexpressi .
8// La Convenci sobre els Drets del Xiquet 9// Adoptada per lÕAsamblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989
DÕentre els preceptes dÕaquesta Convenci , s important destacar tres articles en concret:
01
02
03
lÕArticle 19:
lÕArticle 27:
lÕArticle 9.3:
Estableix que lÕEstat t lÕobligaci de protegir al xiquet davant tota forma de maltractament, ab s i explotaci ; de tipus f sic, psicol gic o sexual.
Estableix que tot xiquet t dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament f sic, mental, espiritual, moral i social.
Permet excloure el contacte amb els pares si s contrari a lÕinter s superior del xiquet. Aix , es diu que ÒEls Estats Part respectaran el dret del xiquet que estiga separat dÕun o dÕambd s pares a mantenir relacions personals i contacte directe amb els dos pares de manera regular, llevat si s contrari a lÕinter s superior del xiquetÓ.
27
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
09 El paper dels professionals: el comprom s A pesar de la innegable dedicaci i moltes vegades voluntarisme de la majoria dels professionals implicats, a Espanya hi haurien dÕhaver m s recursos especialitzats en el treball amb xiquets i xiquetes v ctimes de viol ncia de g nere. De fet, lÕatenci a v ctimes de viol ncia de g nere, se centra principalment en la figura de la v ctima del delicte, s a dir, la mare i nom s de manera secund ria, en la de les seues filles i fills. Les institucions que atenen les v ctimes tampoc disposen, en tots els casos, dels recursos necessaris, des del moment en qu la mare reconeix lÕexist ncia de maltractaments per part de la seua parella i es decideix a actuar. Per aix , cal millorar la resposta policial, judicial i assistencial en aquest camp. Per aix haur d'aprofundir-se en lÕespecialitzaci , formaci i conscienciaci dels professionals, i en la millora dels instruments legals i recursos assistencials.
28
Una s rie de bones pr ctiques10 professionals podrien ser les seg ents:
01 02
Treballar per eliminar lÕab s i la viol ncia, garantint la protecci efectiva dels xiquets i les xiquetes exposats.
03
Promoure la participaci dels xiquets i les xiquetes en les decisions que els afecten, com aquelles que es prenen en lÕ mbit administratiu i en el judicial.
04
Millorar les condicions de vida de les fam lies en risc de sofrir viol ncia de g nere, a trav s del treball en xarxa i la coordinaci interinstitucional.
05
Fer lÕavaluaci dels xiquets i les xiquetes tamb de manera integral, combinant diferents fonts dÕinformaci i contemplant diversos mbits de les seues vides i de les vides de les seues fam lies.
06 07 08
Facilitar lÕacc s de les dones als servicis de protecci legal.
Recon ixer el valor de la xarxa de suport social i familiar. Promoure la formaci especialitzada dels professionals. Realitzar investigacions per ajudar a millorar els programes dÕintervenci i rehabilitaci psicosocial.
LÕajuda de professionals de les ci ncies de la conducta, com psic legs, educadors socials o crimin legs, entre altres, podr contribuir a que els menors exposats i les seues mares -les v ctimes- puguen validar els seus propis sentiments sobre lÕentitat del que est succeint-los realment.
10// Informe 2010 de lÕONG Save The Children
29
Menors exposats a la VIOLéNCIA DE GéNERE // GUIA INFORMATIVA I DE CONSULTA
10 Recursos A les Administracions P bliques, dins de les seues compet ncies respectives, els correspon l adopci de les mesures de protecci de menors previstes en la legislaci vigent, sense perju de les funcions atribu des per aquesta al Ministeri Fiscal i als rgans judicials.
En la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Just cia i Benestar Social de la Generalitat s lÕ rgan competent per a aplicar les mesures de protecci de menors, si b determinades actuacions correspon realitzar-les a les entitats locals.
Tel fons dÕinter s 900 10 00 33
016
Tel fon del menor de la Comunitat Valenciana
Tel fon dÕinformaci i assessorament jur dic del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat.
és un tel fon gratu t per al p blic, que funciona ininterrompudament les 24 hores del dia, tots els dies de lÕany. T com a objectiu general centralitzar les telefonades que denuncien o posen de manifest presumptes situacions de risc o desemparament de menors dÕedat, oferint en alguns casos una resposta immediata, una informaci , reorientant la situaci o derivant-la als organismes competents per a la seua investigaci o intervenci .
900 580 888 Tel fon Atenci Dona 24 hores de la Comunitat Valenciana.
i en cas d'emerg ncia...
112 Emerg ncies 24 hores al dia
30
091
062
Policia Nacional
Gu rdia Civil
+i
M s informaci Enlla os dÕinter s www.ladipu.com
Als Organismes dÕIgualtat de les Comunitats Aut nomes
A trav s dÕaquesta web es poden obtenir les dades dels 141 ajuntaments de la prov ncia i documentaci dÕinter s dins de lÕËrea dÕIgualtat, Joventut i Ciutadans Estrangers.
Als Centres d'Atenci a la Dona auton mics i locals
www.bsocial.gva.es P gina web de la Conselleria de Benestar Social on es pot obtenir tota la informaci , documentaci , publicacions i recursos dÕinter s a la Comunitat Valenciana.
www.msssi.gob.es P gina web del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat on trobar informaci diversa relativa a lÕevoluci i tractament de la viol ncia de g nere al nostre pa s: la Delegaci del Govern per a la Viol ncia de G nere, el portal estad stic de v ctimes mortals, lÕObservatori Estatal de Viol ncia sobre les Dones, documentaci i publicacions, entre altres apartats.
A les Oficines dÕAtenci a les V ctimes del Delicte a les seus dels Jutjats Als Serveis dÕOrientaci Jur dica dels Colálegis dÕAdvocats A les diferents organitzacions de dones i dÕestrangers
www.msssi.gob.es/ssi/violenciagenero P gina web de la Delegaci del Govern per a la Viol ncia de G nere.
31
FES UN PAS AL DAVANT CONTRA LA VIOLéNCIA DE GéNERE. PER TU I ELS TEUS FILLS.